ed Spa eór cie data SE Ei id, d ds da FLORA DE CATALUNYA E Sub-elasse 2:44 — CALICIFLORES. Plantes dicotiledonies, de corol'la poli-gamopètala, perigina o sigui inserta amb els estams en el calze. Divisió 1.4 — CALICIFLORES POLIPÈTALES 0. iFlors apètales, plantes aquàtiques... . 4... 4. 0 0 2. (Flors petalíferes . . . . EA Es ai ap data Nre ee d sr Als Plantes hermafrodites, calze tubulós, — estam, fruit drupa, fulles ver- tica des Lli, Lc a EE Ze FUDUTICIES: Plantes monoiques, sense ae, però ae Mavaltega ne Da do a ae Involucre format per 2 bracties falciformes, 1-2 estams, fruit càpsula quadrangular, 4-coca, fulles oposades. . . . 53. Calitricàcies. Involuere format per I0-I2 lacinies linears, I0-20 o més estams, fruit aqueni, fulles verticillades. . . . . . . 54. Ceratofilàcies. Corollardera va (ApetalS NE ee ta iee a Gel tag a Ne lat ve ia Ap ee De GCI OMIC a potassa a aa le a LG ere ay de 8: Plantes monoiques, calze 4-partit, caduc, pètals 4 en les flors mascu- lines, i rudimentaris o nuls en les femenines, quasi sempre 8 estams, fruit càpsula quadrangular, 4-coca, fulles verticil'lades, plantes aquà- 9 EG o PE dis desis MUtiofilies: Plantes Nac atidditee: lle: ee da El llim dividit en 2 o 4 la- Dra ea at Et er a hr sta es A Es Calze de 2 lacinies caduques, 2 pètals bífids, 2 estams, fruit carcerulus eriçat, fulles oposades . . . . Da AQU CITCOACIES- Calze de 4 lacinies, 4 pètals, 4-8 A Rda IV ET Je Lacinies calicinals acrescents, 4 estams, fruit carcérulus llenyós, armat de 4 espines formades per les lacinies del calze, les fulles submergi- des oposades i les surants alternes . . . . . 50. Trapàcies. Lacinies del calze generalment caduques, 8, rarament 4 estams, fruit càpsula 4-locular —— tetràgona, fulles alternes o bé oposades, 43. Enoteràcies. I (1) No obstant, s'inclouen en aquesta secció les Cucurbitàcies, de corol:la generalment 5-partida. PUBLECACIONS DE L'INSTITUT DE CIENGEES (Corolla de 4-5 pètals. —. . . SE LS 'Corolla de pètals nombrosos, diag idubicua: Ec Pa dec ST EE DD Corolla epigina, inserta en un disc o a l'extremitat del calze . 10. Corol'la perigina ties Lo Les mats ia) DD data PO Ra as De RAE A ba ET Í Flors hermafrodites, 4 o 5 pètals, 4 o 5 estams, fruit baca o drupa, al plantes arbustives .. .. . . . SL ce 67. AroHacCion: RE hermafrodites o polígames, 5 patata, 5 estams, fruit diaqueni, plantes quasi sempre herbàcies . . . . . 66. Umbelliferes. i Corol'la regular: dio este sa na i (en Va LS a Era VC EL i Corol'la irregular. a. a mono pea aa i ee ee ea a dt a a e iMenys de IO estams. oa gel Ia TC id lia See OR ie a la (10 O: MES ESTATÓS LCR SOS Eren dC SE PES ter Ca Estams hipoginis, flors hermafrodites, calze persistent, Et capsular o 13 bacciforme, arbres O arbustes (6 Lee gan a an NI l'Estanis PETIDINdS a an Ll a ae Sa ries ea Cen a SER CAI MN TS ee i corol'la 4-6-mers, 4-6 estams, fruit baca, arbustes de fulles oblongues, verdes, coriàcies i espinoses. . . 33. Aquifoliàcies. Calze i corol'la 5-mers, 5-I0 estams, fruit càpsula 3-valva, arbustes o arbres de fulles petites, imbricades . . . . 56. Tamaricínies. LL orol'la gamopètala, plantes monoiques o dioiques, 5 estams triadel- fes, fruit pepònida o baca . . . .. ... . 58. Cucurbitàcies. ICorola polupetala: Lu torre eeae ed ea CRA Fruit baca adherent, calze de 5 divisions, 5 pètals escamosos, arbus- 6). tes de fulles simples, alternes, lobades.. . — 64. Grossulariàcies. È Fruit polifol'licular o pixidi, plantes herbàcies, de fulles carnoses..— 1/7. Fruit.drupa, càpsula i rarament carcérulus XL... Lo. LO. Lo 18. I. polifol'licular, calze i corol'la generalment pentàmers, 61. Crassulàcies. Fruit pixidi o càpsula 3-valva, calze de 2-3 sèpals, corol'la ordinaria- el ment de 5 pètals . . . . . . . . . . 69. Portulacàcies. Fruit drupa o carcérulus, plantes arbustives... LL... . 10. cs Mr REL se tat ee PERA SES a OE Calze d'estivació valvar, 4-5 estams oposats als pètals, fulles simples, estipulades Ba cer An LDL. 834. Ramnàcies. ' Calze d'estivació imbricada, 3-5 Ei alternant amb els pètals, fu- lles generalment compostes, sense estípules . 35. Terebintàcies. Arbustes, calze, corol'la i androceu 4-5-mers, càpsula 3-5 locular, lo- 20 Ç —culicida, fulles oposades... . . Lo. o. . 32. Celastrínies. Herbes, calze, corol'la i androceu heteromers ad pat Ne Mer (es Ú FLORA DE CATALUNYA lar, herbes de llocs humits. . . . dte 55. Litràcies. Calze de 5-4 divisions, corolla 3-5- perla, Dciar. filiformes, càpsula 3-4-5-valvar, herbes de troncs prims, ajaguts, Calze de ro-r2 dents biseriades, corol'la de Ri pètals, càpsula bilocu- 21 60. Paroniquiàcies. Estams definits, flors hermafrodites, fruit càpsula bifol'licular, 61. Saxifragàcies. EStams imdefmats, fruit no capstlarí ee is ae a i El a 23e Flors hermafrodites o unisexuals, calze marcescent, de prefoliació val- var, fruit polaqueni, polifol'licular o polidrupa, herbes o arbustes, 39. Rosàcies. Flors hermafrodites, calze acrescent o caduc, fruit bacciforme o dru- EUR anEES Or ALDUSTES pen a dor tea as Ei Pa toga ates ds DA. A (Fruit drupa, calze i fulles cadues . . . . . 38. Amigdalàcies. 4 i Fruit DACeiorme, calze: a QBerent si ta a La NE aa 25 25 ) Fulles caduques, fruit balausta o poma Que 26. 26 Arbustes espinosos, fruit balausta . . . . . . 41. Granatàcies. Arbustes o arbres no espinosos, fruit poma. . . — 40. Pomàcies. Corol'la papilionàcia, ro estams mono-,diadelfes, fruit llegum, flors hermafrodites . . . LL. 30. Lleguminoses. 27 Ç Corol'la papilionàcia o nul: as Le, IO act lliures, fruit llegum seca o carnosa, plantes hermafrodites, polígames o dioiques, 37. Cesalpínies. Calze polisèpal, pètals bi-,multiseriats, fruit baca, plantes carnoses i generalment àfiles. . . . dc, eta ES tn (O2r CACTACIES: Calze gamosèpal, pètals a fruit format per varis fol'lículs en estel, plantes carnoses, de fulles també carnoses, 63. Ficoídies. 28 i des persistents, fit bacà . o. o. co. . .,57. MirtàCcies. PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Familia 32. — CELASTRÍNIES R. BR. (Del gènere celústrus que és el grec zjÀaozpoç, nom d'un arbre o arbust que sembla haver estat un evonymus o rhamnus.) Flors hermafrodites o polígames per abortament, regulars, alboverdoses o -- brunes, petites, en cimes axil'lars oposades, calze 4-5-mer, persistent, 4-5 pètals insertats amb altres tants estams en un disc carnós: I estil: fruit càpsula 3-5-locular, loculicida, de cel'les r-2-spermes, llevors envoltades per un aril carnós d'un groc de taronja: arbustes de fulles simples, oposades, acuminades, serrulades, breument peciolades, sense estípules. Gènere 150. — EVONYMUS L. (O Euonymus, nom greco-llatí: còbvouoç, bon nom, donat, segons sembla, per antifrasi a una planta a la qual s'atribueixen qualitats tòxiques per al bestiar.) Tronc tgtràgon, fulles oblongues o lanceolades, cimes pauciflores, flors 4-meres, estil bastant llarg, càpsula a la fi rosada, d'ànguls obtusos, aril plegat i rafeal. Et AR 570. E. vulgaris. Tronc cilindroide, fulles ovades o bé ovato-oblongues, cimes multiflo- res, flors 5-meres, estil molt curt, quasi nul, càpsula a la fi purpu- rina, d'angles alats, aril llis i micropilar .. . — 571. E. latifolius. 570. — E. vulgaris Scop. -- E. euro- paeus, e tenuifolius L. (vulgaris, Per ser comú, Europaeus, Per la seva preferent habitació.) Sinonimia. — Bonetos, matapoll, cast. bo- netero. Arbust de 2-4 m., de branques joves te- tràgones, fulles oblongues o lanceolades, les inferiors obtuses: flors albo-verdoses, tetràme- res, en cimes pauciflores, peduncles ascendents, pedicels 2-3 veg. més llargs que la flor, lòbuls del calze ovals, pètals oblongs, estams tan llargs com els sèpals, estil bastant llarg, estigma obfús, càpsula inclinada, mitjana, a la fi rosada, amb4-5 angles obtusos, no alats, aril plegat, rafeal. Evonymus vulgaris Geografia. — Marges, boscos i torrenteres de tot el país, sense abundar: Cordillera, lito- ral, Matadepera i S. Llorenç.del Munt, Ribes, Queralps, Montsolí. — Tàrrega i voltants (Csta.), Luchon (Bub.).—Primav. fr. Ag-Set. 6 - a d h. 3 FLORA DE CATALUNYA Celastrínies. G. 150. - Evonymus. 571. — E. latifolius Scop. — E. euro- paeus 8 latifolius L. (latifolius, Per les fulles més amples) Arbust de 4-5 m., de branques joves cilin- droides, fulles ovades o bé ovato-lanceolades, les inferiors obtuses, flors d'un porpra pàllid, generalment Pentàmeres, en cimes multiflores, peduncles a la fi penjants, pedicels quasi tan llargs com les flors, lòbuls del calze trasovato- Evonymus latifolius o Ssuborbiculars, pètals ovato-oblongs, estams CE era DS a molt curts, estil quasi nul, estigma captat, càpsula penjant, grossa, a la fi PurPurina,amb 5, rar. 4, angles alats, aril llis, micropilar. Geografia. — Boscos de les muntanyes: Colliure, Vernet-les-Bains (Gaut.), Pir. Orien- tals (Coste). — Maig, fr. Ag-Set, PUBLICACIONS DE L'INSTITUT:DE CIENCIES Família 33. — AQUIFOLIÀCIES DC. —ILICÍNIES BRONGN. (Del llatí aquifolium, que és el nom del gènere.) Flors hermafrodites o unisexuals per abortament, regulars, albo-rosades, petites, en fascicles axil'lars, breument pedunculades, 4-5-meres, calze per- sistent, corol'la rotàcia, anteres introrses, amb 4 sacs pol'línics longitudinal- ment dehiscents, estil nul o quasi nul, 3-5 estigmes sentats, fruit drupaci, vermell, globulós, lluent, més gros que un pèsol, persistent, que conté 4-5 nuclis triangulars, arbustes i fins arbres glabres, verds, de fulles alternes, breument peciolades, ovades o el'líptiques, agudes, coriàcies, cartilaginoses i generalment espinoses pel marge, glabres, lluents, virido-fosques per sobre i més clares per sota. B heterophylla Rehb. — Fulles, unes ondulato-dentato-espinoses, i altres enteres. y senescens Gaud. — Fulles totes enteres. Gènere I5I. —ILEX L. (Del llatí ilex, ilicis, l'alzina: per la gran semblança de les fulles.) 572.—l. Aquifolium L.— Aquifolium Ilex Scop. (aquifolium, nom del boix grèvol, que signifi- ca: de fulles punxagudes: d'un radical ac, que indica Punxa o punta.) Sinonimia. — Grèvol, boix grèvol, hereu, cast. acebo, agrifolio. Geografia. — Boscos i torrenteres de tot el país, des del Vallès fins a Ribes, Queralbs i Guilleries. — També als boscos de faigs i avets de la regió subalpina del Pir. Central (Zett.)—Abr-Maig. llex aquifolium FLORA DE CATALUNYA Familia 34. — RÀMNIES R. BR. (Del gènere Rhamnus.) Flors hermafrodites o dioiques, regulars, vírido-groguenques, petites, 5, Tar. 4-meres, en fascicles o en raims axillars, lòbuls del calze cadues, d'estivació valvar, pètals petits o nuls, més curts que el calze, insertats amb els estams en un disc concrescent amb el tub del calze, estams opositipètals, anteres generalment introrses, amb 4 sacs pol'línics longitudi- nalment dehiscents, estils lliures o -- soldats, fruit drupa o carcérulus: ar- bustes molt ramificats, de fulles alternes o bé oposades, enteres o denticu- lades, amb estípules linears o espinoses. Calze de tub rotaci, fès en 5 lòbuls, 5 pètals envolts (caragolats cap endins), ovari adherent, llevors sense solc dorsal ni escotadura ter- GN cel dl Rata dl Reed ES Ei DE Sa A a ad EV 13 Calze de tub urceolat, fès en 4-5 lòbuls, 4-5 pètals plans, escotats o nuls, ovari lliure, llevors amb solc dorsal o una escotadura ter- GEL des lat Be UE ee ae IE CE Rec Fruit carcérulus simulant una sàmara orbicular . . 153. Paliurus. Fruit drupa oblonga, penjant. . . . . . . . 152. Zizyphus. Flors 4-meres, rarament el calze 5-mer i allavors la corolla nulla, es- tils lliures, llevors amb un solc dorsal, arbustes dioics, 3 154. Rhamnus. Flors 5-meres, estils soldats, llevors amb una escotadura terminal, arbustes de flors hermafrodites .. . . . . . 155. Fràngula. Gènere 152. — ZÍZY PHUS TOURN. (Greco-llatí GiEugov, llatí jujuba, el jínjol, probable alteració del nom oriental asa/ifa o de l'aràbic qix0U/.) Flors hermafrodites, regulars, pentàmeres, petites, groguenques, en un glomèrul axil'lar, breument pedunculat, lòbuls del calze ovats, grocs, pètals blancs, petits, espatulats, caragolats cap dintre, anteres grogues, ovari en- fonzat en el disc, fruit drupa ovato-oblonga, penjant, vermella a la matu- ritat i comestible: arbre de tronc dret, ramificat, branques flexuoses, al principi verdes i a la fi rubro-cendroses, de fulles alternes, dístiques, ovato- lanceolades, un poc inequilàteres, trinerves, breument ple GE h dg fistonades, obtuses, glabres, lluents, amb estípules curvato-espinoses. i . à eds , : Ja 573.—Z. vulgaris Lam. dl , Es pÍ (per ser comú.) I 2 EE Sinonimia. 7 Gagolea cast. azufaifo, el as ha jinjolero. A der, . : ef Geografia. — Cultivat i espontani en alguns llocs del litoral i del Vallès, com Gavà, Montcada, Valldo- rar reix i Terrassa.—Cap a Vich, Torelló et alibi (Csta), / roques i marges de Castellfullit, aprop d'Olot, Amer, Les Planes, voltants de Girona QR ), Organyà, Seu d'Urgell (Bub.). — Maig-Ag. ' 4 Ban: , i. y) er, se 4. v as dar Na Re. s b Tea x cn Ri hi Es, I 3 10 ie. pi l as 2 h 4 Ó Ll i Ç ed FLORA DE CATALUNYA Gènere 153. — PALIURUS TOURN. (Greco-llatí maÀtovpoç, nom d'un lladern espinós) (). Flors hermafrodites, pentàmeres, regulars, grogues, petites, en raims axil'lars, pedicels més llargs que el calze, amb petites bracties curtes, pes- tanyoses i caduques, calze rotaci, de lòbuls estesos, lanceolats i aguts, pè- tals espatulats, petits, blancs, caragolats cap dintre, anteres grogues, ovari semienfonzat en el disc, estil trífid, fruit carcérulus, hemisfèric, terminat en una ala circular, plicato-radiada, ondulada pel marge, simulant una sàmara, vermellós a la maturitat, 3-locular, de cel:les monospermes, llevors tras- ovades, sense solc dorsal: arbustes de tronc dret, molt ramificat, amb les branques flexuoses, vírido-negroses, fulles alternes, dístiques, breument pe- ciolades, ovades, subinequilàteres, obtuses, serrulades, trinerves, reticulato- venoses, estípules espinoses desiguals, l'una llarga i dreta i l'altra curta i recorbada. 574.—P. australis Gaertn. I (australis, com el. Celtis, per la seva preferent habitació, que és la meridional.) Sinonima.—Espina vera, espina santa, es- pinavesa, cast. cambrones, espina de Cristo, it. marruca, soldino. Geografia. — Marges i llocs estèrils de la regió me- diterrània: Plà de Barcelona, cordillera litoral, en dife- rents llocs del Vallès, com Terrassa, Ullastrell, Abrera, Figueres, San Jordi i altres punts de l'Empurdà. — Ca- banes (Vay.), Olot, Roses (Bub.), Vich (Masf.), Lleida(Csta.). — Jul. i Paliurus australis (1) No podem admetre per inversemblants les etimologies que consignen algunes flores. II PUBLICACIONS DE L'INSTITUE DE CLBENGRES Gènere 154. — RHAMNUS L. (Greco-llatí é4u-v0ç, arbust espinós, es fa venir del celta ram, brancatge, llatí ramus, per la seva marcada ramificació.) Flors quasi sempre dioiques, regulars, tetràmeres, raríssimament pentà- meres i aleshores apètales, en fascicles, rarament en raims, calze de tub urceolat, de lòbuls caducs, pètals plans, escotats o nuls, fruit drupa bacci- forme, globulosa, negra a la maturitat, de 3-4 celles monospermes, llevors trasovoides amb un solc dorsal pregón: arbustes inermes o espinosos, de fulles alternes o bé oposades, breument peciolades, quasi sempre serrades, amb estípules linears, caduques. Branques terminades en espina, fulles fasciculades o bé oposades. — 2. Branques no terminades en espina, fulles alternes .. —. . . . 5. 575. Rh. licioídes. Fulles ovades, fistonades o serrades, amb 3-4 nervis laterals conver- SEDTS es al EC al quen aa el ent Mr tect lger ledaatI de EN NIT SS ES en terminades per una sola espina, fulles de 2-3 cm. d'ample, / Fulles linears, obtuses, enteres, sentades, totes fasciculades, peciol tan llarg com la meitat del llim i 2-3 veg. més llarg que les EStTIDDIES tia i et Lo... . 570. Rb. cathàrtica. Branques terminades per dire espines, fulles de 1-2 cm. d'ample, peciol més curt que la meitat del llim i més llarg que les estí- PUNOS i LE a LE EN a OE ND NA a DC CIÓ Estípules tan llargues com el peciol, que iguala la quinta part del llim, nervis de les fulles poc marcats, solc dorsal de les Jlevors molt obert... . —. eo. oo 571. Rh. saxàtilis. 4 ( Estípules més curtes que El LE call Cel iguala la tercera part del llim, nervis de les fulles bastant prominents, solc dorsal de les llevors tancat, circuit de marge blanc cartilaginós, 578. Rh. infectoria. Fulles persistents, coriàcies, de marge cartilaginós, serrades o enteres, amb 4-6 nervis laterals poc marcats, flors en raims multipaucifiors, 579. Rh. Alaternus. 7 Jrunes caduques, membranoses, serrades o fistonades, flors en fascicles pautiors see Queta Ri EL DECLC Arbust de 5-I5 cm., aplicat a les roques, fulles de r-2 cm., amb o) 5-7 nervis laterals arquejats . . . . . . 580. Rh. púmila. Arbust de 1-3 m., dret, fulles de 2-I2 cm., amb I2-I5 nervis laterals Tectlinis ee qe nata (a EE Ce SB ES ERC SIN ES I2 4 Da he FLORA DE CATALUNYA Ràmnies. G. 154. - Rhamnus. 515. — Rh. Iycioídes L. (per la seva semblança amb el Lycium, la cam- èy bronera.) y Sinonimia. — Arç negre, espí negre, escur- P noy, cast. espino negro o roquero. IN SS Petit arbust espinós de 6-I2 dm., dret, Li ramificat, amb les branques obertes, negroses, fulles fasciculades, linears, obtuses, atenuades en peciol, enteres, glabres, estípules petites. molt caduques, flors quasi sempre hermafro- dites, fasciculades, estil 2-3-fid, drupes madures negres, globuloses. a Rhamnus lycioides Geografia. — Llocs àrids i pedregosos de la regió mediterrània, al litoral des de Gavà i Castelldefels fins a Tarragona i Salou, cordillera superior del Vallès a Terrassa, la Puda i Montserrat. — Segarra i Urgell (Csta.). — Juny. 576. — Rh. cathàrtica L. (greco-llatí cathàrticus, que vol dir purgant, per la propietat medicinal dels seus fruits.) Sinonima. — Espina cervina, cast. espino cerval, espina cervina. Arbust de 2-3 m., de branques oposades, obertes, terminades per una sola espina, ne- groses, glabres, però les joves pubescents, fulles ovades o el'líptiques, amples de 2-3 Cm., opo- sades en les branques joves i fasciculades en les antigues, denticulades, amb 3-4 nervis laterals convergents: pecíol igual a la meitat del llim i 2-3 veg. més llarg que les estípules, pedicels filiformes, una veg. més llargs que el calze/ flors dioiques, densament fasciculades, lòbuls del calze ovato-lanceolats, iguals al tub, 3-nerves, reflexes, pètals linears, més curts que el calze, estams més llargs que els pètals, drupa verdosa i a la fi negra, tetrasperma, solc de les llevors tancat, amb vora cartilaginosa únicament als extrems. 8 pubescens VVE.— Revers de les fulles, peciol i peduncles pu- bescents. Rhamnus cathàrtica Geografía. — Boscos i torrenteres, sense que sigui comú: S. Llorenç del Munt, r., Bagà, prop de l'Adou del Bastareny. — Cardona (Csta.), a Marlés, Serrateix, Sallent i Bagà (Puj. C.D, Vich (Puigg.l, Masf. I), Castelló de Balaguer (Comphú. 1), Ribes, Queralbs, la 13 PUÚUBLICACIONS DE D'ENSTITUTI/DE CIENCIES Ràmnies. G. 154. - Rhamnus. Cerdanya, Crespià, Cargol, Olot i Monàs, Sacot, les Preses (Vay.), Vall d'Aràn (Bub.), Montgarri, montanyes de la Cenia ( Llen. 1). La 8 pubescens VV R.., a Sallent (Puj. C. 1), i des de Bosost a Bagergue i Montgarri (Llen.l) — Maig-Ag. N. B. La planta de S. Llorenç del Munt per la gran talla i per la magnitut de les fulles, es va publicar en la Flora del Vallès sota la denominació de Ru. CADEVALLI Pau. 577. — Rh. saxàtilis Jaca. (del llatí saxum, roca, per la seva estació.) Arbust de 5-I0 dm., molt ramificat, branques oposades, grisenques, terminades per diverses espines, fulles de 1-2 cm., ovato-el'líptiques o lanceolades, breument peciolades, oposades en les branques joves i fasciculades en les velles, fistonades, d'un verd més pàllid per l'anvers, amb 3-4 nervis laterals convergents, feciol igual a la quinta part de la fulla, estípules tant o més llargues que el peciol, pedicels filiformes, poc més llargs que el calze, flors dioiques, en fascicles poc fornits, lòbuls del calze lanceolats, més llargs que el tub, pètals linears, més curts que el calze: estams iguals als pètals, estil bífid, drupa a la fi negra, brillant, 2-3-locular, solc de les llevors obert, circuit d'una vora blanca, cartilaginosa. 3 Rhamnus saxàtilis Geografia. — Roques i llocs àrids. — Un exemplar collit a Sallent i remès per Pujol, de llevors no completament desenrotllades, sembla correspondre a aquesta especie: Organyà (Bub.), a l'Aragò, prop de S. Cosme (Asso), Pir. Or. (Rouy). —Abr., fr. Ag. 578.—Rh. infectoria L.—Rh. saxàtilis Jacg., raça Rh. infectoria L., apud Rouy. (del llatí infectorius, que significa: usat pels tintorers, per l'aplicació del seu fruit, que és la grana d'Avinyó o de Persia.) Arbust de 5-I0 dm., ramificat, amb les branques oposades, vermelloses, terminades en diverses espines, fulles ovades, fasciculades, suboposades a les branques joves, acuminades, serrulades, amb 3-4 nervis laterals conver- gents, ben marcats, peciol quasi tan llarg com el terç del llim, estibpules més curtes que el pecíol: flors dioiques, en fascicles poc fornits, lòbuls del calze lanceolats, més llargs que el tub, estil bipartit, solc dorsal de les lleyors clos. Rhamnus intectoria 14 a FLORA DE CATALUNYA Ràmnies. G. 154. - Rhamnus. Geografia. — Roques i boscos àrids: Ribes, tocant a Montagut, r. r. (vidit Pau). — S. Pere de Casserres (Vay.), voltants de Vich (Salv.), aprop de Berga (Quer, ex Colm): vall d'Arlés i S. Llorenç de Cerdans (Compy.), Montpeller (G. et G.), Pir. Or., la Trencada (Gaut.), de Corbera a les Coves (Lap.), comú a Pefiarroya d'Aragò (Losc.). — Abr., fr. Ag. 579. — Rh. Alaternus L. (Alaternus, nom d'un arbre en Plini, semblant per les fulles, a l'olivera i alzina.) Sinonimia. — Lladern, llampuga, cast. ala- terno, aladierno, palo de Bafión, mesto, cos- collino, carrasquilla. Arbust de 5 dm. a 5 m., dret o ajagut sobre les roques, molt ramificat, de branques alternes, dretes o tortuoses, inermes: fulles ovades, coriàcies, alternes, persistents, cartila- ginoses al marge, enteres, dentades o serrades, verdes per sobre i més pàllides per sota, amb 4-6 nervis laterals poc marcats, amb un clotet pelut a l'axilla dels dos basi- lars, estípules molt petites, lanceolato-linears, caduques, flors dioiques, en petits raims, axillars, terminals, bracteolats, calze de 35 lòbuls lanceolats, aguts i més llargs que el tub, reflexes en les flors masculines i drets en les femenines, pètals nuls, estil 2-3-fid, drupa al principi vermella i negra a la maturitat, solc dorsal de les llevors obert: planta polimorfa. Var. prostrata Boiss. — Rh. myrtifolia VVE. — De 5-I2 dm,, branques tortuoses i frequentment aplicades sobre les roques, fulles petites (1-I'5 cm.), denticulato-espinuloses, raims pauciflors o uniflors, drupes més petites. I Rhamnus alaternus Geografia. — Boscos i marges de la regió mediterrània: al litoral, Montcada, Terrassa, Gelida, S. Llorenç del Munt, Ubach, Montserrat et alibi. — Cardona, Berga, la Segarra (Csta.), Olot (Tex.), entre Isabarre i Esterri (Timb.). La var, prostrata Boiss., no gens escassa a les costes de Garraf, seguint la carretera de Sitges a Vallcarca. — Costes de Tortosa (Sen.l)—Abr.-fr. Oct. N. B. A les costes de Garraf hom observà peus amb troncs erectes i bastant desenrotllats, 580. — Rh. púmila Turra. (llatí púmilus, nan, per la reduida talla de la planta.) Sinonimia. — Cast. chopera, carrasquillo. Petit arbust de 5-20 cm., molt ramificat, de branques relativament gruixudes, tortuoses, Rhamnus púmila 15 PIBLICACIONS DE L'UNSTAUTUS DE CLENCTIES Ràmnies. G. 154. - Rhamnus. aplicades a les roques, alternes, inermes, fulles caduques, ovades o bé ovato-lanceolades, breument peciolades, enteres o superficialment fistonades, d'un verd fosc, amb 5-7 nervis laterals poc marcats, paral'lels i lleugerament arquejats, estípules linears, més llargues que el peciol, caduques, flors dioiques, fasciculades a la base de les branques joves, pedicels una veg. més llargs que el calze, lòbuls calicinals, triangular-lanceolats, més llargs que el tub, pètals linears, escotats, blanquinosos o nuls, estil 3-partit, drupa subglobu- losa, solc dorsal de les llevors obert. Geografia. — Escletxes de roques calices de les muntanyes: abundant a la regió alta del Bergadà, com Tagast, Rasos de Peguera, Coll de Jou i Puigllansada, Nuria, Montsant. — Vall d'Eyne (Bub., Gaut.), Vall d'Aràn (Isernl), Penyablanca i Maladetta (Zett.), Port de Viella (Lap.), les Bordes, Castanesa (Compúi.).—Maig, fr. Ag. 581. — Rh. alpina L. (Per la seva habitació propia de llocs elevats.) Sinonima.—Vern bord, figuera borda, arbre dels fics, cast. carrasquillo. Arbust de 1-3 m., dret, ramificat, de bran- ques alternes, ascendents, inermes, fulles ca- duques, ovades o suborbiculars, primes, obtuses, atenuades o subcordiformes a la base, serrula- des, d'un verd bonic per l'anvers i més pàl'lides DE er pel revers, amb 8-I2 nervis laterals ben mar- cats, paral'lels, rectes, sensiblement encorbats a l'àpex, estípules linears, ciliato-glanduloses, un poc més llargues que el peciol, flors dioiques, en fascicles pauciflors, pedicels més llargs que el calze, lòbuls del calze triangulars, iguals al tub, pètals oblongs, escotats, més curts que el calze, estil 2-3-partit, drupes petites, solc dorsal de les llevors obert. Geografía.—Boscos i roques de les muntanyes: al Bergadà, quasi tocant al Santuari de Corbera. — Prop dels Tossals (Puj. C.I), muntanyes de la Molina, Porxo del Sitjar, la Cer- danya, Queralps, N." S." del Mont, Sta. Margarida, Puigsacalm, S. Antoni de Camprodón, Talaxà, Prats de Molló (Vay.), vall de Llo (Loret), la Presta et alibi (Gaut.), vall de Benas- que (Zett.), Artiga de Viella, Montgarri (Llen.l).—Maig, fr. Ag. I6 RO RA. DE CATALUNYA Gènere 155. — FRÀNGULA BRONG. (Es fa derivar del llatí frango, rompre, al'ludint al caràcter frèvol del seu brancatge.) Flors hermafrodites, regulars, pentàmeres, verdoses, en fascicles axil'lars poc fornits, pedicels 2-3 veg. més llargs que el calze, lòbuls calicinals lan- ceolats, drets, iguals al tub, pètals ovats, més curts que el calze, estams més curts que els pètals, estil simple, estigma capitat, llevors subtrígono- lenticulars, amb una escotadura pregona a l'àpex, de llavis cartilaginosos: arbust de 2-3 m., ramificat, de branques alternes, inermes, fulles ovades, trasovades o el'líptiques, enteres, alternes, caduques, amb 8-12 nervis late- rals ben marcats, paral'lels, arquejats a l'àpex. 582. —Fr. vulgaris Rehb. —Rhamnus Fràngula L. (vulgaris, Per ser relativament comú.) Sinonimia. — Fràngula, vern menut: cast. arraclàn, chopera, /7. bourgène, aulne noir. Geografia.—Boscos i torrenteres: al Bergadà, sola— ment en algún punt del riu Adest o riera de Marlés (Puj. C.D, Ripoll, Ribes (Vay.), frequent als voltants d'Olot i Puigsacalm, a les dugues vessants del Pireneu (Vay.), la Sellera (Cod.), Vall d'Aràn, Artiga de Viella, Beret i Montgarri (Llen.l)— Abr.—Ag. Rhamnus Fràngula PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Familia 35. — TEREBINTÀCIES Juss. (Del llatí Terebinthus, nom de la especie principal.) Flors hermafrodites, dioiques o polígames, regulars, grogues, verdoses o purpurines, generalment paniculades, calze de 3-5 lacinies imbricades, co- rol'la de 3-5 pètals inserts en un disc hipogini o nul'la, 3-I0 estams, fruit drupa, sàmara o càpsula 3-4-coca, arbustes resinosos o arbres de fulles sim- ples o compostes, alternes, sense estípules. Fulles simples, enteres, arbust de 3-8 dm., flors hermafrodites, gro- gues, en raims axil'lars, 1-3-flors, 3-4 pètals, 3-4 estams, fruit cúp- 1 Ç sula, 3-4-coca . . . La ala EO, COCOPUIA, Fulles compostes, Dites atles (6) Es OuclEs de 1-3 m., flors gene- ralment Unisexuals . Qi, La di at CER Re EE COS Flors apètales, purpurines, en raims, dioiques, I estil, 157. Pistacia. Flors de 5 pètals, blanques, en panotxa, polígamo-dioiques, rarament hermafrodites, fulles imparipinnades LL... Le 80 P estams, arbust de 1-3 m., drupa eriçada, fulles de 7-I5 foliols, I 158. Rhus. 3 jro estams, arbre de 35-20 m., drupa glabra o sàmara, fulles de DS OSSOMOIS ts le ie as d'oci tea" Ep d ES RCA ENS NA Flors dioiques, fruit drupa, branques primes i penjants, fulles petites, EC DRE IC etat alts EE de eL se CG AS9. SCRIQUE. Flors polígames, fruit sàmara, DidaguEs ob er erecto-obertes, fulles I DES aIDIES i. le a al As sea NC ME DO, NIC EI Gènere 156. — CNEORUM L. (Greco-llatí zvémpov, nom d'una planta descrita per Theophrastus, semblant a una diminuta olivera, sembla que el nom al'ludeix a una qualitat mordent o astringent de la planta ()). Flors hermafrodites, grogues, en curts raims, I-3 flors axil'lars, 3-4-meres, lòbuls del calze persistents, ovato-obtusos, pètals més llargs que el calze, quasi drets, estams més curts que la corol:la, I estil, 3-4 estigmes persistents, fruit càpsula 3-4-coca, subarbustes de 3-5 dm., drets, glabres, de fulles sim- ples, enteres, oblongues, coriàcies, lluents, subsessils. (1) La primera lletra consonant és muda, com en Cnicus, Plèris i Gnidium. 18 FLORA DE CATALUNYA Terebintàcies. G. 156. - Cneorum. OE EE i 583. Ba eriaconmi i. (greco-llatí, significant que el fruit és format ordinariament per una càpsula de 3 coques.) Sinonimia. — Olivereta, cast. olivilla, fr. ca- mélée, angl. vvidovv-vall. Geografia.—Roques i llocs àrids de la regió medi— terrània: Cadaqués, particularment en direcció del Cap de Creus i la Sabolla. — Pir. Or., Ria, prop de Prades (Rouy), prop de Colliure (Gaut.).—Abr. Cneorum tricoccum PUBLIGACIONS DE E'INSTETUT DE CIENCIES Gènere 157. — PIST ACIA L. (Greco-llatí mozaria, considerat com una alteració de foustag, nom àrab de l'especie principal.) Flors dioiques, purpurines, en panotxes axillars, apètales, calze de 5 lòbuls en les flors musculines i de 3-4 en les femenines, 5 estams de fila- ments curts, soldats a la base, amb anteres grans, tetràgones, l'estil molt curt, 3 estigmes arquejats, recorbats, fruit drupa, quasi òssea, vermella, arbustes ramificats, glabres, olorosos, resinosos, amb fulles pinnades. Fulles paripinnades, persistents, de peciol alat, flors en raims espici- formes, drupa a la fi negra. . . . . . 584. P. Lentiscus. Fulles imparipinnades, caduques, de peciol no alat, flors en panotxa tirsoidea, drupa a la fi fosca. . . . 585. P. Terebinthus. 584. —P. Lentiscus L. (paraula llatina que deriven del verb lentíscere, ser agafallós, al'ludint al màstec que dóna la planta.) Sinonimia. — Mata llentiscla: cast. lentisco, mata. Arbust de 1-3 m., ramificat, d'olor forta i desagradable, fulles persistents, de peciol alat, paripinnades, de 3-5 Parells de foliols, coriacis, enters, oblongs, el'líptics, ordinariament mu- cronulats, lluents per sobre i mades per sota, flors en raims espiciformes, espessos, calze molt petit, drupa subglobulosa, apiculada, vermella, a la fi negra. Pistacia Lentiscus Geografia. — Boscos i erms àrids de la regió mediterrània, extenent-se cap a l'interior: comú als de la costa, Vallès, Bages, Cardona, Berga, Olot, Cadaqués, provincies de Tarra— gona i Lleida.—Març-Abr. 20 FLORA DE CATALUNYA Terebintàcies. G. 157. - Pistacia. 585.— P. Terebinthus L. (nom greco-llatí tepèBivOoç, planta que dóna la veina anomenada del seu nom trementina.) Sinonimia. — Cornicabra, noguereta, cast. cornicabra. Arbust de 3-5 m., ramificat, d'olor forta, fulles caduques, de peciol no alat, imparipinna- des, de 3-5 parells de foliols coriacis, el'líptico- oblongs, subinequilàters, obtusos, mucronulats, enters, lluents per sobre, mates i pàllids per sota: flors en panotxa tirsoidal, axil'lar, pedicels curts, calze brunenc, vore- jat de blanc, drupa Pelita, trasovoide, apiculada, vermella, a la fi negra. Pistacia Terebinthus Geografia.—Boscos i costes d'una gran part del país: Montcada, Ubach, Olesa, Montser- rat, Gelida, muntanyes de S. Magí. — Regió occidental, des de la Mola, Falset, Montsant, Prades, Espluga de Francolí fins a Lleida, Balaguer el alibi (Csta.), Seu d'Urgell (Isernl), Sallent, Gayà, Puigreig (Puj. C.), costa de Llansà, la Selva, roques dels Pireneus, costes de Tarragona (Vay.), la Sellera (Cod.), Cadaqués (Trem.).—Maig-Juny 2I PUBLICACIONS DE L'ENSTET UTE DE CIENCIES 7 d Gènere 158. — RHUS L. (En grec é00ç, nom del sumac, es deriva, igual que rosa, del celta rhudd, vermell, pel color del fruit.) Flors hermafrodites o polígamo-dioiques, blanquinoses, en tirsos termi- nals i laterals, espessos, llargs, estrets, pedicels curts, amb 3 bractèoles li- nears, 5 lòbuls al calze ovals, verds, 5 pètals molt oberts, inserts en un disc hipogini, 5 estams, 3 estils curts, drupa seca o poc carnosa, subglobu- losa, pisiforme, drumeo-purpurascent, eriçada: arbust de 1-3 m., piloso-eri- çat, dret, ramificat, fulles imparipinnades, alternes, caduques, piloses als peciols, de 7-13 foliols ovato-lanceolats, dentato-serrats, glabres per l'an- vers, pubescents pel revers, que's tornen vermelles a la tardor. 7. 586.— Rh. Coriaria L. (del llatí corium, el cuiro, perquè és planta empleada pels assaonadors.) Sinonimia. — Sumac, cast. zumaque. Geografia, — Roques i llocs pedregosos de la regió mediterrània: Tarragona (Salv. ex Colm.), possible a la part occidental de la prov. de Lleida, puix que Asso la cita a Barbastre, però ni Costa ni nosaltres l'hem observada al Vallès, on la cita Bassaganya, confonent-la segurament amb la Coriaria myrtifolia L. Rhus Coriaria te Les ERLORA DE CATALUNYA 1 Gènere 159. — SCHINUS L. (De z/tvoç, nom grec del lentiscus, és a dir, planta semblant a una mata i aplicat a una planta americana d'anàlogues propietats.) Flors dioiques, petites, blanques, en panotxes bracteolades, axil'lars i terminals, calze 5-partit, persistent, de lòbuls arrodonits, 5 pètals inserts entre el calze i un disc anular, IO estams inserts sota el disc, filaments alenats, 3-4 estils curts, fruit drupa esfèrica, vermellosa, de gust de pebre, arbre de 5 o més m., de branques primes, penjants, fulles imparipinnades, estretes, de 20 a 30 parelles de foliols oblongs, quasi imperceptiblement serrulats, d'olor de pebre. 587. —Sch. Molle L. (lleugera alteració de la paraula peruviana mulli 0.) Sinommia. — Pebrer: cast. pimentero de América o falso, àrbol o lentisco del Perú. Geografia.—Cultivat com a planta d'ornament, i en especial als cementiris, puix que les seves branques cai- gudes li donen un aspecte funerari, com el salze plora- A. ner, L'escorça passa per resolutiva, i de les branquetes Schinus Molle se'n fan escuradents, com de la mata o llentisc. (1) Elnom específic no al'ludeix pas a cap qualitat tomentosa de la planta, com ja indica la falta de concordan cia amb el nom genèric i el no ser aqui adjectiu. 23 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 160. — AILANTUS DC. (De Ailanto, nom xinès de l'especie principal, de les Moluques.) Flors polígames, vírido-blanquinoses, les masculines d'olor desagradable, en panotxa terminal, calze s-dentat, 5 pètals més llargs que el calze, in- serts dessota d'un disc hipogini amb els ro estams, 5 d'aquestos més curts i Opositipètals, estils lliures, fruit 3-5 sàmares, membranoses, estretes pels dos caps, inflexes al mig: arbre de gran talla, de branques robustes, erecto- obertes, de fulles grans, imparipinnades, de 15 a 30 parelles de foliols oblongo-acuminats, inequilàters, escotats a la base, amb un reduit nombre de dents aprop d'ella, que porten una glàndola rodona a l'envers. 588. — A. glandulosa Desf. (llatí glandulosus, per les glàndoles que porta la planta al revers de les fulles.) Sinonimia. — Vernís del Japò, cast. barniz del Japón P, ailanto. Geografia. — Procedent de l'Asia tropical, es cultiva aquí com a planta ornamental pel seu gran desenrotlla- ment i per la seva magnífica copa, particularment a les vores de les carreteres i terraplens, on se troba també Ailantus glandulosa subespontani.—Primav. (1) Denominació impropia perque es un sxmac la planta que produeix el liquid resinós anomenat vernís de Japó (Le Maout, 538). 24 XI duel FLORA DE CATALUNYA Familia 360. — LLEGUMINOSES Juss. —PAPILIONÀCIES L. (Del llatí legumen, legúminis la llegum, fruit, papilionàcies, per la forma de la corol'la, de papilio, papilionis, la papellona.) Flors hermafrodites, irregulars, de color i inflorescencia molt "variades, calze de 5 sèpals, bilabiat o 5-dentat, corolla papilionècia, o sigui com- posta de un pètal superior més ample (estandard), dos laterals simètrics (ales) i dos inferiors, ordinariament soldats pel marge extern (carena), IO estams monodelfes o diadelfes, i en aquest últim cas el superior és lliure i els altres nou formen un fascicle, rarament tots lliures, fruit una llegum unilocular o bilocular per la intraflexió de la sutura inferior (dorsal), o de la superior (ventral), o multilocular i articulada o lomentàcia per la apari- ció de falsos embans transversals, rares vegades és monosperma i indehis- cent: herbes, mates o arbres de fulles generalment compostes, alternes, amb estípules. Llegum articulada, estams diadelfes, fulles imparipinnades o sim- 1 Desperta ie. sra dors Pre ES Ed Le ed Dr Llegum no CAE) SE Cel Es EB ai are is 7 Flors solitaries o en umbel'la, Hors generalment grogues, carena ordina- A riament apiculada.. . . . ea Es 3. Flors en raims, generalment qr SR 6) BEtugues: carena trun- cada obliquament, fulles imparipinnades .. .. . . . . . 6. Llegum circinada o caragolada en espiral, espinosa, fulles simples, 203. SCorpiurus. 3 Llegum no circinada, ni espinosa, fulles quasi sempre imparipin- EEES A ad a EA Pg RPC DD CET RI ARC RI, ( Llegum amb escotadures al marge intern en forma de ferradura, 4: 206. Hippocrepis. lLlegum sense escotadures al marge intern .. . . . . . . 5. Llegum cilíndrica o angulosa, calze acampanat, carena de la corolla encorbada i bequeruda . . . 204: Coronilla. jLlegum comprimida, calze tubulós, carena de la corolla quasi recta i EES ea DI pa a era it dl d'e pet I 2OEs OCIDODUS: Llegum multiarticulada, calze acampanat —. . 207. Hedysarum. Llegum d'un sol article, calze tubulós —. . . 208. Onobrychis. PUÚUBLICACIONS DE D'INSTITUL DE CUTVENCGUHES Llegum bilobular o amb la sutura inferior engruixida cap endins, es- ed tams diadelfes, fulles imparipinnades o aristades LIGE ara UMIGCUIAr, A Ta Eres canes a a ca den te ala Carena acuminada o apiculada, llegum bilocular per l'introflexió de la sutura superior... —. DR EL Broreri SOS CERT RED: lCarena obtusa, no a oticdrs llegum bilocular o unilocular, però amb introflexió:de-la sutura: iDIemor: Meva de On. ee ten es 9. Llegum comprimida, amb l'embà complert i els marges sinuato- dentats Q crei, 3 . 4. o. 187. Bisérrula. Llegum fre i RE SUD icona o CR no sinuato-dentada als j MATReS es, La LE lat can ep ler Tea Noa i) cla CO Gel Es I Dt RICS Llegum vesiculosa, amb un embà incomplert o nul, llargament esti- a i pitada- 4, —. 4 3 arti ct LaGE EE ar Llegum ordinari: Sa CuDiripnt, amb: un embà complert o incom- plert, gens o poc estipulada —. . . . . . 184. Astràgalus. Estams lliures, flors grogues amb l'estandard tacat de negre, fulles trifololades, Le QR da RE Lee vé de LP ERORSOR ITC EE ES, EStams Soldats die ide o es Rei tel rec Esal cient CCE ES CEN o A Fulles 1-3-multifoliades o imparipinnades —. . Q.Q. QO . O 18. Fulles paripianades . ase SE EE ent ai rates laic Nas Í Estams: monadelfes/, 3 7. ue ent sosa Lee a al led at A aa IES 3 lEstams-diadelfes". 12 200 DOC IS a Ed CRAE 25. : le imparipinnadès "Ra a aa "8 Antbyais 4 ) Fulles uni-tri-multifoliades .—. LL... . 15. ds alze formant un sol llavi en forma d'espata, escariós al marge, s-dentat, flors grans, oloroses, fulles unifoliades . EB Spartium. A EA SAS s-dentat o 5-partit.—.. . Lo. . AE: lor 6 Calze bilabiat... . . ME de a RE Ala dal et esde Calze 5-dentat o 5-p: eh d''ARS ES Dies menibcia DO CS ee cenie Mo a ME D at (Calze bisectat, arbustes espinosos, fulles unifoliades . —. 162. Ulex. I CalzenbiDartió ee se is ai OC Era ee Dc ED RT Cl 8 IEnllesi5-otololades ..—. 40 4 Go a La ad ad DIIUS, 3 DROMES SS TOROJGCES (LL, all ST ta RS A MS teta EE AE Llavis del calze no divergents, el superior bipartit. —. . . 20. 19 ( Llavis del calze divergents, el superior truncat o bide ates estil Aena ta ca ia ac STA Ei ae a EES CR uo i 26 EE ORAL DEGCATALUNYA Es Carena dreta, estandard estret... . . . . . . 167. Genista. : Carena encorbada, estandard articular. . . 170. Argyrolobium. Estil ascendent, estigma capitat, llegum monosperma, indehiscent, 1 168. Retama. (Estil encorbat a l'àpex, llegum polisperma .—.. . . o. . 22. Estandard orbicular, estigma capitat. . . . 166. Sarothamnus. Estandard ovat, estigma oblic. . . . . . . . 169. Cytisus. A (Calze acampanat, 5-partit . —. . Me do ONONIS. 3 lCalze tubulós, arbustes molt espinosos LL LL... OO 24. De. persistent, a la fi inflat, corol'la blava, fulles unifoliades, X 163. Erinàcea. 4 jCalze que es romp circularment per la meitat del tub a l'obrir-se la flor, corol'la groga, fulles trifoliades . . . 164. Calycotome. lEstams caragolats en hèlix, fulles trifoliades. —.. —.. —. —. . . 26. DES RC ES RS ea A a i Ana dits al Era ele en bilabiat, 5-fid, carena GE en hèlix amb l'estil i els 26 estams . . SE ds . . o. 193. Phaséolus. pe tubuloso- Dani carena no af ce en hèlix, encorbada ES ancle dretes ades mite te 104: DOUCHOOS: EC EN (ON IA ES EE CIA era ad ala i ad te te ia L'28. ELS ai aa CCN A da aa de pe iets ad 30: (Estípules foliàcies, semblants als foliols molt enters .. —. . 29. l Estípules no foliàcies, ben distintes dels foliols dentats o Relorats 32. Troncs herbacis, flors grogues, rarament blanques o purpurines, soli- taries, geminades o en umbel'la.—. —. . ERO: Trones llenyosos a la base, flors blanquinoses, amb É carena negrosa, I CA pILOISESIODULOSOS get i oa ee Et a re ea i SL. Llegum quadrangular, tetràptera, estil engruixit a l'àpex, Aors solita- ries o geminades . —. . LL. o. 182. Tetragonolobus. 3 Llegum cilíndrica, àptera, estil atenuat a l'àpex, flors en umbel'la, I 183. Lotus. Carena encorbada, bequeruda: llevors no separades per teixit cel'lular, foliols linears o linear-oblongs .. —. . . . . 180. Dorycnium. Carena dreta, obtusa: llevors separades per teixit cel'lular, foliols ovato- o bé oblongo-cuneiformes . . . 4. . 181. Bonjeana. (Flors en capítols, corol'la marcescent, llegum inclosa... . . — 43. lFlors en raim o umbella, corol'la caduca, llegum exserta . . — 44. 27 PUBLICACIONSIDE MINSTATUT DE ICTENGIES Flors blavenques, llegum llargament bequeruda, planta de fins I m., glandulosa, fètida..—. —. . à ara a lo a2- Psoralea. 33 ç Flors purpurines, blanques o re llegirà sense bec o poc menys, planta que rarament arriba a 5 dm., no glandulosa ni fètida, 179. Trifolium. Flors en raims llargs, espiciformes, llegum recta, globulosa o bé ovoi- de, I-2-sperma. . . j LL. o 178. Melilotus. 34 rers en raims umbel: RES RD LA, o geminades, llegum -- en- corbada, polispèrma- JL. 070 ea tat gi IQ ed DOL ES RE (Llegum reniforme, falciforme o helizoidal, sense bec, fregquentment agullonosa ..—. . . o. o. 176. Medicàgo. llegum dreta o ençorbada, edac aci llisa. . 4. 177. Trigonella. i Plagites. herbàcies ,/ G,i 1t ia d'al Que ara EA la ep ea ec l'Arbres 6 arbustes" 4. 9" Ge pa ae Ta ea De tria DT OS (Flors groguenques o rosades, llegum inclosa, 1-2-sperma. . . — 38. l Flors blavenques, llegum exserta, bi-polisperma .. . . . . — 839. (Flors groguenques, en capítols axil'lars, pauciflors, sentats, calze ve- siculós, pelut, dents molt més curtes que el tub, llegum contreta al mig, 2-sperma, llevors tuberculoses . . . 174. Physanthyllis. 38 ( Flors rosades, en capítols multiflors, axil'lars i terminals, llargament pedunculats, calze acampanat, pubescent, dents iguals al tub o més curtes, llegum ovoide, r-sperma, llevor llisa, 175. Dorycenópsis. Estípules grans, acuminades, calze acampanat, no bilabiat, llegum polisperma ..—. . Lo. o. 190. Galega. 39 Diictes quasi nul'les, CAL fabults: bilabiat: llegum 2-4-sperma, 191. Glycyrrhiza. Arbustes, calze acampanat, estigma lateral, llegum vesiculosa, raims n DAUGIBOLS LE. i ZL ie, Ti DE AI AA le Ne OB NIE 4 Arbres, calze bilabiat, estigma terminal, llegum comprimida, raims is 001150) CT a P ES La LE EE Cl Tub estaminal truncat obliquament a l'àpex... . . . 42. Tub estaminal truncat transversalment a l'àpex .. . . . . 47. (Estil no comprimit, alenat, llegum ovoide inflada. . . 200. Cicer. Estil. comprimit, llegum no inflada .. Qu s sega i Ce aa (Estil comprimit lateralment . . . . . . . . 197. Cracca. (Estil comprimit de davant a detràs . 7 .' li. a. a ea ul eta AL 28 FLORA DE CATALUNYA i Llegum no allargada en bec i Llegum allargada en bec i Llegum romboidal, 1-2-sperma 45 lLlegum oblonga, polisperma 6 Llevors comprimides Llevors globuloses 198. Ervum. 45: . 199. Lens. AG: . 195. Faba. . 196. Vicia. Estil geniculat a la base, comprimit pels costats, estípules amples i rodones . 4 sagitades 29 201. Pisum. 7 JEstil doblat a la base, comprimit del davant al detràs: estípules semi- 202. Lathyrus. PUBLICACIONS DE L'INSTITUE DE CLENCIES Gènere 1601. — ANAGYRIS L. (Del grec dvàyupiç, dvargupoç y òvóyupoç, noms d'aquest arbust pudent, d'una fetor proverbial: de dv4, cap amunt, i yupóç, corbat, pel bec de la llegum encorbat cap a dalt.) Flors grogues, l'estandard amb una ampla taca negra, en raims late- rals, curts, multiflors, fulloses a la base, calze persistent, acampanat, 5-den- tat, vírido-negrós, estandard obcordiforme, la meitat més curt que la carena i les ales, estams lliures, estil filiforme, estigma capitat, llegum penjant, atenuada a la base, estipitada, bequeruda, bonyeguda, de marges ondulats de 10-15 X 2 cm., llevors 3-8, grosses, reniformes, comprimides, semblants a mongetes, violades, arbust 1-3 m., pudent, de tronc dret o ascendent, ra- mificat, amb les branques joves blanquinoses, pubescents, fulles caduques, peciolades, trifoliolades, de folíols sentats, enters, el'líptics, glabres, vírido- blanquinosos. 589. — A. foetida L. (llatí foetidus, pudent, Per la seva mala olor.) Sinonimia —Mongeta borda, mongeta d'ar- bre, garrofer bord o pudent, cast. àrbol o lefio hediondo, collar dorado, de pastores o de bruja, hierba del embarazo, chocho del diablo. Geografia. — Coscolls i costes àrides: cap a S. Boi i Gavà (Jover), voltants de Berga (Grau), d'on sembla que ha desaparegut, Cardona (Riva), Olot (Bolós), Anagyris foetida Montsec, Lleida (Maluquer, S.i)j, de Pals a Torruella de Montgrí (Vay.)—Hivern. 30 VI - h h BB QUR A DIES CA TATDUNYA Gènere 162. — ULEX L. (Paraula llatina de significació obscura, alguns la deriven de uligo, maresma, per l'estació que li atribueixen i que no és exclusiva ) Flors grogues, axil'lars, bracteolades, calze membranós, persistent, groc, bipartit, amb el llavi superior breument bidentat i l'inferior tridentat, pè- tals quasi iguals, estantard dret, poc més llarg que el calze: ales esteses, carena obtusa, estams monadelfes, estil alenat, arquejat a l'àpex, estigma capitat, llegum curta, ovoide, apenes exserta, llevors 2-4 acompanyades d'un aril, arbustos espinosos de 1-2 m., molt ramificats, branques embro- llades, fulles nombroses, coriàcies, linears, contretes i espinoses a l'àpex. Flors grans, d'uns 15 mm., calze pilós, ales tan llargues i tan amples com la carena, llegum de 8-I0 mm., llevors escotades, llombrígol ovat, arbust de I-2 m. CES 590. U. europaeus. Flors la meitat més petites, calze pubescent, ales més curtes i més estretes que-la carena, llegum de 8 mm., llevors no escotades, llom- brígol orbicular, arbust de 4-Io dm. . . 591. U. parviflórus. 590. — U. europaeus L. (per la seva habitació en l'Europa occidental.) Sinonimia. — Argelaga, cast. aliaga, aulaga, tojo. Arbust de 1-2 m., verd cendrós, de tronc dret, pilós, molt ramificat, fortament espinós, fulles Janceolato-linears, les de l'axilla de les espines fasciculades, flors grans, solitaries o geminades, calze pilós amb nervis prominents, Ulex europaeus I estandard ovat, ales fan llargues i amples com la carena, que és dreta i peluda al marge inferior, llegum més llarga que el calze, molt pilosa, llevors escotades al llombrígol, que és ovat, planta polimorfa. Geografia.—Llocs estèrils i arenosos: Vall d'Aràn (Csta., sense fixar localitat): entre Les i Pontau (C. et S.), és propia del nord i centre d'Espanya.—Febr.-Juny. 31 PUBLICACIONS DE UV ENSTITUR NEBICLENCIES Lleguminoses. G. 162. - Ulex. 591. — U. parviflórus Pourr. — U. pro- vincialis Lois. (del llatí parvus, pelit, i fos, floris, Per les seves flors relativament petites. — De Provincia, que és la Provença, per la seva habitació.) Sinonimia. — Gatoses, cast. aliaga, aulaga morisca. Arbust de 4-I0 dm., verd glaucescent, ra- mificat, glabre o pubescent, d'espines robustes, fulles curtes, acuminato-alenades, les de l'axil'la de les espines simples, flors la meitat més petites, en fascicles sobre les espines formant llargs raims, calze pubescent, a la fi glabrescent, brillant, estandard ovat, escotat, ales més curtes i més estretes que la carena, que és dreta, llegum apenes més llarga que el calze, peluda, 6-sperma, llevors no esco- tades, llombrígol orbicular. Ulex parviflórus Geografía. — Boscos i llocs àrids de la regió mediterrània: comuna a les muntanyes del litoral i del Vallès, cap al Penedès i Capellades, regió de la Selva, a la prov. de Girona, co— marca de Bages. —Puja fins a la riera de Gaià, a uns 20 Rm. al nord de Manresa (Puj. C.), Empordà, Port-Vendres (Bub.), internant-se fins a Massanet de. Cabrenys (Vay.). —Tardor- Hivern, 32 RE OR AS D'ECCATALUNYA Gènere 163. — ERINACEA CLUS. (Del llatí erinaceus, l'eriçó, per ser planta molt espinosa.) Flors blaves, dretes, en nombre de 1-3 a l'extrem d'un peduncle curt a l'axil'la de la fulla superior, calze tubulós, a la fi vesiculós, tomentoso-ar- gentí, 5-dentat, amb les dents curtes, lanceolato-acuminades, les inferiors ascendents, pètals estrets, llargament unguiculats, ungles de les ales i ca- rena soldades amb el tub dels estams, que són monodelfes, estil alenat, arquejat, estigma capitat, llegum oblongo-linear, comprimida, llargament exserta, de uns 2 cm., apiculada, piloso-sedosa, 4-6-sperma, llevors d'un verd fosc, ovades, llises, lluents, petit arbust de 1-3 dm., molt ramificat i espinós, tortuós, estriat, branques intrincades, les velles glabres i glauques les joves, piloso-sedoses, blanquinoses. Erinacea pungens 592. — E. pungens Boiss. (del llatí púngere, punxar, per les seves espines vulnerants.) Sinommia. — Coixins de senyora o de monja, cast. crizo, cambrón. Geografia. —Llocs àrids i calissos de les muntanyes: S. Llorenç de Cerdans (Compy.), Bach de N.' D.' del Fau (Compy., Tex., Vay., Gaut.), Custoja (Xatart, Vay.), la Mola, muntanyes de Prades, abundant al Montsec (Csta.), Organyà (Bub.), les Garrigues (Gonz.l), cordillera meridional d'Aragó, des de Catalunya a Pe- harroya (Losc. i Pardo), Espluga de Francolí, muntanyes de la Cenia (Llen.l), comuna als Ports d'Horta (Font). —Maig-Juny. 33 ———————————————————e PUBLICACIONS DE LUENS TIT US: DE CIENCIES za Gènere 164. — CALYCÓTOME LINE. (Del grec x4hvE, xúhunoç el calze, i ropí (de céuvu), tall, per rompre's aquell circularment pel mig en la floració.) Flors grogues, solitaries o fasciculades per 2-4 sobre les branques, calze obcònic, tubuloso-piloso-sedós, 5-dentat, que es romp circularment pel mig a la floració: estandard glabre, dret, carena encorbada, aguda, pubescent, igual a l'estandard, estams monodelfes, estil alenat, arquejat, estigma capi- tat, llegum de 3-4 cm., comprimida, llargament exserta, glabra, negra, brillant a la maturitat, sutura superior subalada, 4-8 llavors lenticulars, groguenques, lluents: arbust de I-2 m., dret, ramificat, molt espinós, glabre, estriat, fulles trifoliolades, molt caduques, breument peciolades, que es tornen negres per la dessecació. 593. — C. spinosa L. (del llatí spinosus, per les seves fortes espines.) Sinonimia. — Gatosa blanca o, marina, ar- gelaga: cast. erguen o érguenes, retama espi- io. nosa, aliaga. Geografia.—Llocs àrids i arenosos: comuna als bos- cos i torrents del litoral, Vallès, Figueres i altres de l'Empordà, sense internar-se gaire. — Fins a Santes Creus, muntanyes del Mont (Vay.).—Abr.-Juny. Calycótome spinosa 34 ds FLORA DE CATALUNYA Gènere 165. — SPARTIUM L. (Del grec sràpriov, en Dioscòrides, de aríprov, corda, per haver-se usat les seves branques per a fer cordes, com l'espart.) Flors grogues, grans, oloroses, en raims terminals multiflors, clars, bracteolats, calze partit per la banda superior d'un sol llavi, retallat obli- quament, en forma d'espata, escariós al marge, terminat per 5 dents peti- tes, estandard gran, trasovat, acuminato-recorbat, carena tan llarga com l'estandard, bequeruda, estams monodelfes, estil linear, encorbat a l'àpex, estigma linear-lateral, llegum de 6-10 X6 mm., comprimida, polisperma, al principi pubescent, a la fi glabra i negra, llevors ovoides, groguenques, lluents: arbust de r-3 m., dret, ramificat, inerme, de branques junciformes, medul'loses, estriades, fulles unifoliolades, linear-oblongues, seríceo-pubèrules per sota, escasses, sense estípules. 594. — Sp. junceum L. (del llatí juncus, el jonc, per les seves branques junciformes.) Sinonimia. — Ginesta o ginestera, cast. re- tama, hiniesta. Geografia. — Costes, marges i boscos àrids: des del litoral a Berga, Ribes, Olot, part de les Guilleríes, Serra del Coll, Osor, Susqueda i cap a N.. D.. del Far.— Abr.-Juny. Spartium junceum 35 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 166. — SAROTHAMNUS VVIMM. (Del grec c2poç, escombra, i Sauuvoç, botja, per emplear-se a pagès les seves branques per a escombrar les eres.) (1) Flors grogues, grans, en raims terminals, multiflors, clars, calze esca- riós, obcònico-acampanat, de dos llavis divergents, el superior amb 2 dents i l'inferior amb 3, petites, estandard suborbicular, dret, carena pèndula o reflexa, estams monadelfes, estil llarg, filiforme-alenat, circinat o caragolat en cercle, estigma petit, capitat, llegum comprimida, glabra, negra a la maturitat, polisperma, llevors el'lipsoides amb un aril cupuliforme, arbustes molt ramificats, inermes, de branques dretes, estriades, que es tornen negres per la dessecació, fulles inferiors almenys trifoliolades. Llevors negres, estil arquejat, quasi en cercle no dilatat a l'àpex, glabre, llegum de 30-45 mm., glabra, fulles totes trifoliolades, les superiors peciolades .. —. . Lo. o. 596. S. catalaunicus. Llevors brunes, les fulles Era o totes unifoliolades —.. —. . 2. Estil pilós, circinat, dilatat a l'àpex, llegum de 30-50 mm., amb llargs pèls al marge, fulles superiors i les de les branques joves unifolio- lades, sentades. —. —.... Lo. o. 595. S. vulgaris. Estil glabre, simplement quis no dilatat: llegum de 20-25 mm., curtament pilosa, fulles totes unifoliolades, sentades, 507. S. purgans. 595.—S. vulgaris VVimm.—S. scopa- rius Roch. (Per ser especie molt comuna, de scopa, l'es- combra, pels seus usos.) Sinonimia. — Ginestell, godua, ginesta bor- da: cast. hiniesta o retama de escobas, hiniesta escobar, retama negra. Arbust de I-2 m., dret, ramificat, amb les branques estriato-alades, que es tornen negres Sarothamnus scoparius per la dessecació: fulles inferiors 3-foliolades, peciolades, les superiors r-foliolades, sentades, de lòbuls trasovato o bé oblongo-linears, flors grans, solitaries o geminades en llargs raims drets, clars, calze glabre, estandard escotat, carena molt cor- bada, estil pelut a la part inferior, circimat, dilatat cap a l'àpex, llegum de 3-4 cm. per uns 8 mm., comprimida, quasi recta, pilosa a les sutures, però glabra i lluent per les cares, negra: 8-I2 llevors brunes, brillants. E 91 1 (1). Sàuvoç, arbust, està entre ÒEvÒpov, arbre, i Botavn, herba. 36 REC ORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 166. - Sarothamnus. Geografía. — Boscos i terrenys silicio-pissarrosos de les muntanyes: Montseny, comarca de la Selva, S. Hilari i tota la formació granítica de les Guilleríes, Ribes, Queralbs, Terras— sa, f. r.— Requesens, prop de Figueres (Bourg.), Argelaguer (Vay.).—Hivern-Prim. 596. —S. catalaunicus VVebb. —Ge- nista catalaunica Rouy. (de Catalaunia, Catalunya, per la seva habitació.) Arbust de 1-3 m., dret, ramificat, de bran- ques estriades, que no es tornen negres per la dessecació: fulles fofes 3-foliolades, pecio- lades, de folíols trasovato-cuneiformes, flors grans, solitaries, en raims foliosos, terminals, clars, calze pubescent-sedós, estandard Poc esco- tat, carena recta, estil glabre, caragolat en cercle, no dilatat a l'àpex, llegum de 30-45 mm., un poc falciforme, apenes pilosa per les sutures, glabra i lluent per les cares, negra, 8-I2 llevors negres, brillants. Sarothamnus catalaunicus Geografia. — Boscos i costes de la regió mediterrània: Turó de Montcada, Vallvidrera, Horta, Montalegre, Empalme, Tordera, Blanes, Lloret, Tossa. — Badalona, Santa Coloma, Horta, S. Jeroni i baixant pel Besòs fins a la costa (Csta.), S. Feliu de Guíxols, Requesens, Sta. Coloma de Farnès, Montseny (Bub.), Requesens (Sen.), diverses localitats del Pir. Or, (Rouy, Gaut.).—Abr -Maig.: 597. — S. purgans Gr. et G. — Genista purgans L. (Per haver-se usat les fulles i fruits com a pur- gants.) Sinonimia. — Bàlac, cast. retamón, piorno, calabón. Petit arbust de 3-6 dm., molt ramificat, de branques dretes, estriades, rígides, subjuncifor- mes, quasi àfils, fulles totes sentades, unifolio- lades, però les inferiors fasciculades per 3, semblant trifoliolades, oblongo-linears, pubes- cents pel revers, sense estípules, molt caduques, flors mitjanes, solitaries, d'olor de vainilla, en raim curt i nuu, calze pubescent, estandard ovat, llegum de 20-25 mm., peluda, comprimida, cendrosa, a la fi negra, oligosperma, llevors brunes, brillants. Sarothamnus purgans Geografia.—Muntanyes i costes pissarroso-granítiques: Agudes del Montseny, Collet de Toses, Nuria. — De Matagalls a S. Segimón, la Cerdanya, Set-Cases, Tragurà, Costabona, Massanet de la Selva, Requesens, Rocabruna (Vay.), Vall d'Aràn i Serra la Llena (Csta,), Montgarri (Bub.), Gúerri i S. Joàn de Toràn (Llen.l). —Juny-jul. 37 LA PUBLIÇCACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 167. — GENISTA L. (Nom llatí de planta ( Vergilius), que deriven alguns del celta gen, botja petita, al'lusió al port d'aquestes plantes.) Flors grogues, axillars o terminals, calze bilabiat, amb els llavis no divergents, el superior 2-partit i l'inferior 3-dentat, estandard estret, ascen- dent, carena recta o poc corbada, obtusa, estams monodelfes, estil alenat, encorbat a l'àpex, estigma oblic, llegum exserta, oblonga o bé linear- oblonga, comprimida, llevors sense aril, atbustes o subarbustes espinosos o inermes, de fulles uni-trifoliolades, amb estípules petites o nulles. TESoa EE: ai dita ds EI (SA RE EES ret" a le de er Der an 1 EES T Ci CE dr Fulles 3-foliolades, oposades, sedoses, flors solitaries o geminades en corimbus terminal, llegum curta, ovada, piloso-sedosa, I-4-sperma, 598. G. hórrida. Fulles 1-foliolades . id EE 3: Calze de llavis molt desiguals, estípules nulles ..—..—.. .. . . 4. Calze de llavis quasi iguals, estípules nul'les o espinescents ..—. — 5. Estandard més curt que la carena, llegum cilindroide, glabra, de 12-15 mm., 5-I0-sperma, arbust de 4-I0 dm., glabre, 599. G. Ànglica. Estandard igual a la carena, llegum rombal, pubescent, de 7-8 mm., I-2z-sperma, arbust de 1-3 dm., cobert de llargs pèls blancs, 600. G. Hispànica. E pubescent, més curt que la carena, que és pilosa, llegum LS rombal, de 8-IO mm., SES flors en raims terminals, estípules putes: et 4 601. G. Getramens Estandard Em i més i que la carena, que és glabra, llegum li- near, de 25-35 mm., glabra, flors en fascicles axil'lars, estípules es- DIBESUCRI a NN set 06002: OO Fulles 3-foliolades, flors en umbel'les o raims corimbosos terminals..— 7. l Fulles r-foliolades, flors en raims -— llargs terminals .. —. . . 8. Estandard pilós, llegum tomentosa, fulles sentades, sense estípules, folíols linears, revolts pel marge, coriacis . . — 603. G. linifolia. Estandard glabre, llegum pilosíssima, fulles peciolades, amb estípules petites, caduques, folíols trasovats, plans, membranosos, 604. G. càndicans. 38 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 167. - Genista: Branques ornades de 2-3 ales, foliàcies, interrompudes a cada nus, 8 calze pilós, estandard glabre, fulles poc nombroses, sentades, 605. G. sagittalis. Branques àpteres EE Pa mapa cors ç Qi Troncs ajaguts, pedicels no bracteolats, estandard. piloso-sedós, llegum a RR Re Troncs drets, pedicels bracteolats, estandard glabre o pubescent. — 11. pubescent-sedoses per sota, amb estípules, llegum de 20-25 mm., 606. G. pilosa. Dents del llavi inferior del calze lanceolats i separats, fulles linears, piloses per ambdúes cares, sense estípules, llegum de rI2-I5 mm., 607. G. Villarsii. E glabre, de llavis quasi iguals, estandard glabre, llegum glabra, h del llavi inferior del calze alenats i acostats, fulles oblongues, de 25-30 mm., amb 5-12 llevors mates, fulles pestanyoses, estípules DC EI CAR a a 0087. tinctoria. Calze pilós, de llavis desiguals, estandard pubescent, llegum de 15-18 mm., amb 2-5 llevors brillants, fulles piloso-sedoses per sota, BENETRES tes ad a aten ca Prior 009. G. cinerea. 10 1 598. — G. hórrida DC. (llatí hórridus, ple d'espines, per ser planta molt espinosa.) Arbust de 15-35 cm., molt espinós, ramificat, formant mates rodones, d'un verd clar, fulles 3-foliolades, oposades, peciolades, de folíols lincar-oblongs, revolts pel marge, pubescent- sedosos, estípules alenades, flors solitaries o geminades en capítols terminals, pedicels ador- nats a la base d'una bractia orbicular aristada Genista hórrid 3 3 Ò i TER i de 2 bracteoles a l'àpex, calze pelut, de llavis quasi iguals, 2 veg. més llargs que el tub, estandard pubescent, igual a la carena, que és dreta i sedosa, més llarga que les ales, llegum ovato-oblonga, acuminada, piloso-sedosa, de 15-20 mm., 1-4-sperma, llevors ovoides, brunes. Geografía.—Roques i pastures de les muntanyes calisses: Casost, poble prop de Vilaller (Csta.), Castanesa (Bub., Puj. J.), Benasc (Laguna).—Juny-Ag. 39 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 167. - Genista. 599. — G. Ànglica L. (Anglicus, de l'Anglaterra, per la seva habi- tació.) Arbust de 4-I0 dm., glabre, dret, molt ra- mificat, amb les branques cobertes d'espines simples, primetes, fulles untfoliolades, lanceo- lato-agudes, breument peciolades, glabres, sense estípules, flors petites, en raims curts terminals, fullosos, pedicels bracteolats, quasi tan llargs com el calze, calze glabre, de llavis desiguals, lòbuls del llavi superior triangulars, i els de l'inferior lanceolats, estandard glabre, ovat, una mica més curt que la carena,que és dreta, glabra, llegum cilindroide, de 12-15 mm., terminada en Punta curta, ascendent, glabra, amb 35-10 llavors globuloses, negres, petites, lluents. Genista Ànglica Geografia.—Costes seques i terrenys pedregosos: la Cerdanya, a Talltorta a les vores del Carol, abundant a Font-Romeu (1,800 m.). — Muntanya de Ger, Gils (Vay.), Puigcerdà (Bub.), Vall d'Eine, Montlluís (Lap.).—Juny-Jul. 600. — G. Hispànica L. (Hispania, Espanya, per la seva habitació.) Petit arbust de 1-3 dm., dret, ramificat, molt espinós, amb les espines Primes, dèbils, bipinnatopartides, branques joves, fulles i calze coberts de llargs pèls blancs estesos, fulles unifoliolades, oblongo -lanceolades, breument peciolades, obtusiúscules, sense estípules, flors petites, en raims capituliformes terminals, pedi- cels curts amb 6 bractèoles escarioses, piloses, llavis del calze molt desiguals, lòbuls del superior triangular i els de l'inferior lanceolats, estan- dard glabre, igual a la carena, que és recta i pubescent, llegum rombal, pubescent, de 7-8 mm., terminada en punta llarguela, ascendent, amb 1-2 llevors ovoides, brunes. Genista hispànica Geografia. — Llocs àrids i pedregosos: Comuna des de la cordillera superior del Vallès, S. Llorenç del Munt, Ubach, Montserrat, Gelida, fins a Berga, Olot i Ribes, Montsant, bos- cos de Vidreres. —Cardona, Conca de Tremp (Bub.), S. Martí Sapresa (Cod.), Llers, Molins, Terrades (Senn.), Vall d'Eine (Lap.).—Abr.-Juny. 40 E EL OR DE CATALUNYA Lleguminoses. i G. 167. - Genista. 601. — G. Germànica L. i i io (de Germania, l'Alemanya, per la seva habi- io tació.) I I i Arbust de 3-6 dm., dret, ramificat, espinós, amb les espines generalment ramificades, però les branques joves inermes i peloses, fulles unifoliolades, breument peciolades, lanceolades, pestanyoses, lluents, sense estípules, flors pe- tites, en raims oblongs, terminals, pedicels bracteolats, pilosos, calze pelut, de llavis quasi iguals, lòbuls del superior lanceolats, els del inferior alenats, estandard pubescent, més curt que la carena, recta, obtusa, llegum ovato-rombal, de 8-I0 mm., Pilosa, com- primida, terminada en punta ascendent, 2-4 llevors ovoides, drunes, lluents. Genista germànica Geografia. — Boscos i llocs herbosos: Prats de Molló, Costabona (Compy.), Montlluís, Font d'Esclops (Lap.), Pir. Or. (Rouy).—Maig-Set, Sl 602. —G. Scorpius DC. (grec oxoprioc, una mena de ginesta o gatosa.) Sinonimia. — Argelaga, cast. aliaga. Arbust de 1-I5 m., dret, molt ramificat 1 espinós, de branques estriades, glabres, amb nombroses espines, rígides, les superiors sim- ples, les inferiors ramificades, fulles anifoliola- des, trasovato-lanceolades, breument peciolades, pubescents pel revers, estípules espinescents, flors ordinariament geminades, en fascicles axal'lars paucifiors sobre les branques espinoses formant llargs raims, pedicels bracteolats, llavis del calze quasi iguals, glabres, lòbuls del superior triangulars, els del inferior linears, estandard glabre, un poc més curt que la carena, també glabra, llegum linear, comprimida, de 25-35 mm., terminada en punta lanceolada, ascendent, glabra i polisperma, 3-7 levors ovoido-comprimides, d'un verd fosc. Genista Scorpius Geografia. — Erms, marges i llocs calisso-argilosos àrids: des de la part occidental del Vallès a les costes de Garraf, Montserrat, Segarra, Urgell, Bages, Vich, fins a Ribes, Cadí, Pobla de Lillet, la Selva, Figueres, Montsant el alibi. — Bagà, la Cerdanya (Bub.). — Abr.- Juny. PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 167. -Genista. I 603. —G. linifolia L. / (de linum, el lli, i folium, la fulla, per la sem- I blança de les fulles.) Arbust de 2-5 dm., dret, estriat, ramificat, pubescent, inerme, fulles 3-foliolades, sentades, de folíols coriacis, lanceolato-linears, atenuats per la base, mucronulats, revolts pel marge, piloso-sedosos pel revers, sense estípules, flors en raims corimbiformes terminals, pedicels brac- rs el teolats, calze piloso-sedós, de llavis quasi iguals, lòbuls del superior lanceolato-acuminats i els de l'inferior subsetosos, estandard ovat, pilós, més llarg que la carena recta, llegum oblonga, de 15-20 mm., densament coberta de pèls bruns, apiculada, 2-3-sperma, llevors ovoido-comprimides brunes. Geografia. — Regió marítima de la prov. de Girona, boscos de Lloret i Tossa. — Blanes (Puj. J.I), S. Feliu de Guíxols (Bub.).—Juny-Ag. 604. — G. càndicans L. (del llatí càndico, blanquejar, al'ludint al color més clar del revers dels folíols.) Arbust de 1-3 m., dret, ramificat, amb les branques ascendents, estriades, pubescents, inermes: fulles 3-foliolades, peciolades, folíols membranosos, trasovats, plans, pubescents, estí- pules petites, caduques, flors en corimbus pauci- flors, terminals, pedicels bracteolats, calze pelut, Genista càndicans i de llavis quasi iguals, de lòbuls lanceolats, i estandard glabre, ovat, Poc més llarg que la carena, vecta, llegum linear-comprimida, de 18-25 mm., coberta de pèls rossos, apiculada, amb 4-6 llevors ovoido-comprimides, drunes. Geografia. — Boscos i costes pissarrosos: Abundant a la cordillera litoral, Montalegre, Montcada el alibi. — Empalme, Palafrugell, Cadaqués, la Selva (Vay.), Roses (Bub.), Reque- sens (Senn.).—Maig. 42 Es FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 167. - Genista. 605. —G. sagittalis L. (llatí sagitta, la sageta, per les expansions alades del seu tronc, comparables a una sagela.) Simonimia. — Gíjol, llitja, cast. carquesia o carqueja, /7. lacet. Petit arbust de 2-3 dm., radicant, inerme, pubescent, molt ramificat, de branques dretes, simples, amb 1-3 ales foliàcies interrompudes a cada nus, fulles I-foliolades, poques i separades, PEN o Ovato-oblongues, breument peciolades, piloso- ena pestanyoses, sense estípules, flors nombroses, en" raims terminals, espessosyi relativament llargs, pedicels bracteolats, calze piloso-sedós, de llavis iguals, el superior de lòbuls triangulars i l'inferior lanceolats, estandard glabre, tan llarg com la carena recto-ascendent, llegum comprimida, de 15-20 mm., peluda, atenuada a l'àpex, apiculada, amb 3-6 lle- vors ovoido-comprimides, verdoses, lluents. i I i Geografia. — Boscos i pastures de les regions altes: Montseny, S. Hilari, Guilleries, abundant al Pirineu, remontant-se fins als 2,000 m., a Puigllançada. — Vich (Masf.), Vall d'Aràn (Zett., Llen.l).—Jul.-Ag. 606. — G. pilosa L. (pilosus, de pilus, pèl, pel foment. Pilós que vecobreix diferents dels seus òvguens.) Petit arbust de 2-5 dm., de troncs ajaguts, radicants, tortuosos, branques velles com tu- berculoses, les joves cobertes de pèls curts, aplicats, sedoses, estriades, totes inermes, fulles unifoliolades, les inferiors fasciculades, les altres — alternes, oblongues, breument peciolades, gla- papes bres per l'anvers i pubescent-sedoses pel revers, amb petites estípules, flors petites, solitaries o geminades, en llargs vaims subunilaterals, terminals, fullosos, pedicels no bracteolats, calze pelut, de llavis iguals, el superior de lòbuls triangulars i l'inferior de lòbuls alenats, acostats, estandard pubescent, una mica més llarg que la carena, oblonga, recta i Piloso-sedosa, llegum linear-comprimida, de 20-25 mm., pilosa, bonyeguda, apiculada, que es torna negra a la maturitat, amb 3-7 llevors subglobuloses, brunes, lluents. 43 PUBLICACIONS DE L'INSTELETUN.DE CLENCTES Lleguminoses. G. 167. - Genista. Geografia.—Roques granítiques i pissarroses: Montseny, Arbucies, S. Hilari, Guilleries, Ribes i la Cerdanya. — Turons de la plana de Vich (Csta., Masf.l), Massanet de Cabrenys (Vay.), Prats de Molló (Lap.), alguns llocs del Pir. Or. (Gaut., Rouy), Vall d'Aràn, a les ro" ques de Gúerri, prop de Canejàn (Llen.).—Maig-Jul. SI 607. — G. Villarsii Clem.—G. pul- ——chella G. et G. (Dedicada a D. Villars, 1745-1814, metge i professor a Grenoble, A. de l'Hist. des plantes du Dauphiné, 1786-89.) (pulchella, diminutiu femení de pulcher, for- l mós, per l'aspecte bonic de la planta.) I Petit arbust de 1-3 dm., ajagut, radicant, o tortuós, ramificat, branques ascendents o difu- Benista Vilars o ses, les Velles espinescents a l'àpez, les joves curtes, estriades, piloso-blanquinoses, fulles uni- foliolades, linear-lanceolades, molt petites, subsèssils, Piloses Per ambdúes cares, les inferiors fasciculades, les superiors alternes, sense estípules, flors solitaries, en vaims molt curts, fullosos, pauciflors, terminals, pedicels no bracteolats, calze pelut, de llavis iguals, lòbuls del superior triangulars, els de l'inferior lanceolats, sebarats, estandard piloso-sedós, igual a la carena, pilosa, recta, llegum oblonga, comprimida, de í2-15 mm., Pilosa, negrosa a la maturitat, amb 2-4 llevors ovoido-comprimides, negres. Geografía. —Llocs montuosos, àrids, calissos: Plana de Vich (Puigg.l), general per tota ella (Masf.l), el Llussanès, la Garrotxa (partit d'Olot) (Vay.).—Juny-Ag. vn i 608. — G. tinctoria L. (llatí tinctorius, cosa que tenyeix, pel color groc de l'arrel, usat pels tintorers.) Sinonimia. — Ginestrola: cast. retama de tintoreros, hiniesta de tintes. Arbust de 3-I0 dm., dret o ascendent, ra- mificat a la part superior, branques curtes, dretes, estriades, fulloses, glabres, inermes, fulles 4mifolsolades, oblongues o lanceolades, sentades, glabres, amb estípules alenades, flors Geniste tinctoria 44 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 167. - Genista. solitaries, en raims terminals, fullosos, formant tots plegats una panotxa, pedicels bracteolats, calze glabre, de llavis quasi iguals, lòbuls del superior triangulars, aguts, els de l'inferior alenats, estandard glabre, tan llarg com la carena, un poc encorbada, glabra, llegum linear-comprimida, de 25-30 mm., una mica arquejada, glabra, lluent, amb 35-12 llevors lenticulars, fosques, lluents, planta polimorfa. Geografia. — Boscos, marges i pastures de les regions altes: Ribes, Queralbs, la Cerda— nya, les Escaldes. — Banyoles, Pla de Marlés, costes i boscos ombrívols: des de Sta. Pau a Bianya, Empuries, de Requesens a Espolla (Vay.), Amer, S. Martí Sapresa (Cod.), Vall del Carol (Bub.), Vall d'Aràn, camí del Portilló i Bordeta (Llen.l), Viella (C. et S.).—Maig-jul. 609. — G. cinerea DC. (llatí cinereus, de cinis, cíneris, la cendya, al'lu- dint al color cendrós de la planta, particularment de les fulles.) Sinonimia.—Ginestell: cast. hiniesta o reta- ma, hierba de curar la sarna. Arbust de 3-8 dm., dret, ramificat, verd- blanquinós, estriat, branques dretes, primes, acostades, les joves fulloses, les velles àfiles a EP EE i tuberculoses, fulles amifoliolades, ovades o lanceolato-linears, sentades, agudes, pubes- cents EsenseZestípules, flors axil'lars, solitaries o geminades en raims termi- nals, llares, prims, clars, pedicels bracteolats, calze pelut, de llavis desiguals, de lòbuls lanceolats, més llargs que el tub, estandard trasovat, glabre o pilós a la part inferior, igual a la carena, pilosa i poc encorbada, llegum linear- oblonga, de 13-18 mm., piloso-sedosa, amb 2-5 llevors grosses, ovoides, vírido- blanquinoses, lluents. Geografía.— Llocs secs i calissos de regions elevades: Abundant al Bergadà, bosc de Gi- nebret, Montclar i Capolat (Puj. C.l in Hb. Cad.), cims del Montseny i plana de Vich (Csta.), turons de Ribes, Queralbs, Olot, Besora, Llussanès, Talaixà, Llerona, Bassegoda (Vay.), Serra la Llena (Gonz.), Organyà, Conca de Tremp, Sopeira, Aren, Prats de Molló (Bub.), Artíes de la Vall d'Aràn i Montarto (Csta.). —Juny-Jul. 45 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 108. — RETAMA BoIss. (Paraula espanyola, derivada de l'àrab retem o retama, que té la mateixa significació.) Flors grogues, en raims llargs, clars, terminals, pedicels bracteolats, calze bilabiat, amb les 3 dents del llavi inferior desviades, estandard i ales gla- bres, carena més llarga que les ales, llegum trasovoide, indehiscent, de pe- ricarpi corni, monosperma, llevor reniforme, negra, mal, arbust de 3-7 dm., dret, ramificat, amb les branques primes, acostades, estriades, cinereo-ver- doses, àfiles, fulles petites, lanceolades, sedoses, caduques, les primerenques 3-7 les tardanes r-foliolades. I 610. —R. sphaerocarpa Boiss. (del grec opoipa, esfera, i xapróç, fruit, per la forma rodona de la llegum.) Sinonimia. — Cast. Retama común. Geografia. — Terrenys àrids, incults: Prov. de Llei- da, Plana de Gardeny, Bell-lloch r., Manresa, aprop del Pont dels Condals, on la va trobar Puj. C. i l'hi veiérem nosaltres, Prat del Llobregat, r. — Raimat (Tex.), Tarragona (Csta.), vulgaríssima en tot el Baix Aragó fins a Catalunya (Losc. et Pardo), Priorat (Bolós), Llenas ens comunica que havía vist un exemplar al peu del pantàn de Vallvidrera. Retama sphacrocarpa 46 FLORA DE CATALUNYA Gènere 169. —CY TISUS DC. (Del grec xóticoç, nom donat, segons Plini, a una planta trobada a Cythnus, una de les illes Cyclades, aquesta planta es creu que era el Medicago arborea ().) Flors grogues, en raims o fascicles axil'lars o terminals, calze de dos llavis divergents, el superior generalment a2-dentat, l'inferior 3-dentat: es- tandard ample, dret, carena encorbada, estams monadelfes, estil ascendent, encorbat a l'àpex, estigma oblic, llegum llargament exserta, oblonga o linear, comprimida, polisperma, llevors amb aril, arbres i arbustes inermes, de fulles 3-foliolades, sense estípules. Calze tubulós, eriçat, dents del llavi superior agudes, molt divergents, troncs ajaguts, ordinariament radicants, flors en fascicles terminals, 1 de 2-4 flors... . : OS C, (COGICNS. Calze acampanat, de qub curt, dors ordinariament denticulats, troncs DECES ON AS COI DES de I Era tas AE LS id A la es De, (Flors en llargs raims axil'lars, penjants, llegum piloso-sedosa, amb la sutura superior engruixida ..—.. . . . . 612. C. Laburnum. Flors en petits fascicles axil'lars o en raims o capítols terminals pau- ES EA ea En oo e ec a Crear AC RCA EE CR al OU NR NU P ED CIA DECIES MAS CIGIES SAI LI AIS 1, ei a a orles da ie Elors ens capitols termals pancinors ie A dE EB. 3 escotat, pubescent, groc, llegum oblonga, glabra, oligosperma, 613. C. patens. Llavi superior del calze 2-dentat, estandard trasovat, glabre, tacat de bru, llegum peluda, polisperma —. . . . . 614. C. triflórus. alze glabre, llavi superior enter, carena apiculada, llegum 5-I0-sper- ma, folíols trasovato-rombals, apiculats, glabres, 615. C. sessilifolius. Calze híspid, llavi superior bidentat, carena obtusiúscula, llegum j Llavi superior del calze a2-partit, l'inferior 3-fid, estandard trasovat, "le 2-3-sperma, folíols linear-lanceolats, híspids, 616. C. Fontanesii. (1) Noti's l'anomalia de que essent femení en grec RÚTICOG, s'han fet masculins els noms específics. 47 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCFES Lleguminoses. G. 169. - Cytisus. 611. — C. Gàllicus Rern. — C. capitàtus Jacg. auct. hisp. (de Gallia, per la seva habitació a França, capitàtus, Per la seva inflorescencia en capítols terminals.) Arbust de 2-5 dm., ajagut, frequentment radicant, ramificat, de branques ascendents, fulloses, eriçades de pèls oberts, igual que les fulles, pedicels i calzes, fulles peciolades, amb els pecíols oblongs o trasovats, sense estípules, que es tornen negres per la dessecació, flors grans, 2-5, en capítols terminals, subsèssils, calze llarg, tubulós, de llavis divergents, el superior amb 2 dents separades, estandard oblong, escotat, tacat de bru, llegum comprimida, Poc encorbada, peluda, de 25-33 mm., polisperma, que es torna negra per la dessecació. Cytisus gàllicus Geografia. — Erms i boscos calissos: Falda de S. Llorenç del Munt, S. Pere Sacama, prop d'Olesa, Gualba, al peu del Montseny, Fumanya del Bergadà, Ribes. — Berga, Ripoll, Olot, Platraver et alibi (Csta. sub C. supinus L., però que VVR, creu que correspòn al C. gúl- licus).—Maig-Jul. 612. — C. Laburnum L. (nom d'una planta en Plini, de significació obscura.) Sinonimia. — Cast. codeso de los Alpes, ébano falso de Europa. Arbre de 3-6 m., glabre, llis, fulles llarga- ment peciolades, alternes a les branques joves i fasciculades a les velles, de folíols el'líptico- oblongs, mucronats, glabres per l'envers i coberts de pèls aplicats pel revers, sense estí- pules, flors grans, en llargs raims axillars, penjants, calze acampanat, pubescent, de llavis desiguals, estandard glabre, llegum de 4-6 cm., piloso-sedosa, a la fi glabrescent, amb la sutura superior engruixida, carenada, 3-7-sperma. Cytisus Laburnum Geografia. — Cultivada. — A veg. espontània en terrenys calissos (Csta.), cap a Berga (Graells), Celrà, Montagut, Olot (Vay.)—Maig-Jul. 48 L'amic a ata aa a d el FPLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 169. - Cytisus. 613. — C: patens L. — C. heterochrous VVebb. (patens, en el sentit d'ample, probablement per les ales esteses de la corolla, heteróchrous, de Etepoc, distint, i gpóoc, color, segurament pel groc pàllid de la flor, diferent de les taques de l'esquena de l'estandard.) Arbust de 5-7 dm., dret, estriat, pubèrul, i io ramificat, amb les branques dretes, verdes, P Otisus patens io fulloses: fulles peciolades, amb els folíols tra- sovato-oblongs, mucronats, glabrescents per sobre i amb petits pèls aplicats per sota, sense estípules, flors axil'lars, en fascicles de 2-4, grans, sostingudes per pedicels més llargs que el calze, bracteolats, calze turbinato-acampanulat, pubescent, bilabiat, Navis iguals o més llargs que el tub, el superior 2-Partit, l'inferior 3-fid/ estandard trasovato- escotat, més llarg que la carena, obtusa, llegum rombo-oblonga, apiculada, atenuada a la base, glabèrrima, amb 2-3 llevors lenticulars, llises, aril gran. Geografia. — Boscos calissos àrids: Prop de S. Guim, a la Segarra, costes de Coll d'Al- forja, cap a Cornudella. — Montserrat, cap a can Massana (Marcetl), Montseny (Salv.), vol— tants d'Olot (Pourr.), S. Joàn les Fonts, pla de Tapioles (Tex. ex Colm.), Montsant (Vebb.), des de Serra la Llena (Gonz.l) fins a l'Espluga de Francolí, cap a Morera i Po- bleda, Coll de Monrelà, Escala de Arnés, Carrelares el alibi (Csta.), Horta, cap al Barranc del Salt, Tarragona (Fontl).—Abr.-Jul. 614. — C. triflórus L'Hér. (per les flors freguientment ternades.) Arbust de 1-2 m., tronc dret, que es torna negre per la dessecació, fullós, ramificat, de branques esteses, assolcades, pubescents a l'àpex, fulles peciolades, de folíols el'líptics o trasovats, peluts, mucronats, el del mig més gran que els laterals, estípules nul'les, flors solitaries, geminades o ternades a l'axil'la de les fulles superiors, pedicels filiformes, peluts, més llargs que el calze, que és pelut, acampanat, de llavis quasi iguals, el superior bidentat, estandard trasovat, glabre, estriat i maculat de bru a la base, més curt que la carena, que és falciforme, curta- ment bequeruda, llegum de 30-35 XX 5 mm., coberta de pèls rossos, aplicats, a la fi glabrescents, que es torna negra a la maturitat, llavors groguenques. Ú Cytisus triflórus 7 i 49 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 169. - Gytisus. Geografia. — Boscos de la regió mediterrània: Cordillera litoral, a Brugués, cordillera interior, al Guitart. — S. Pere Màrtir, Vallvidrera, Tibidabo, Montalegre, falda del Mont- seny, Prades de Tarragona (Csta.), Guilleríes fins a La Sellera, Amer, prop d'Olot, r. (Vay.), Requessens (Trem.), Llagostera, Figueres (Bub.). —Abr.-Maig. 615. — C. sessilifolius L. (del llatí séssilis, sentat, i folius, fulla, Per estar sentades les fulles de les branques flortferes.) Arbust de 3-I0 dm., dret, glabre, verd, rami- ficat, de branques fulloses, ascendents, fulles inferiors i les de les branques estèrils peciolades, les altres sèssils, folíols coriacis, trasovato-rom- bals, apiculats, glabres, sense estípules, flors en vaims terminals capituliformes, pedicels brac- teolats, calze glabre, acampanat, de llavis un SRA ED) o Poc desiguals, el superior enter, truncal, estan- dard glabre, més llarg que la carena, encorbada, bequeruda, llegum comprimida, de 25-30 mm., encorbada a la base, glabra, 5-I0 llevors ovoido-comprimides, negres. Geografia. — Boscos calissos ombrívols de les muntanyes: Comuna des de la cordillera superior del Vallès a Montserrat, la Segarra, Berga, Bagà, Ribes, Queralbs, Olot, la Selva el alibi.—Girona, Borredà (Vay.), Solsona, Tremp (Bub.).—Abr.-Juny,. 616. — C. Fontanesii Spach. RT NO p fa Es I Yo (Dedicada a René Louiche Desfontaines, director DN 2 Í del Jardí de Plantes i professor del Museu a EF NS A A, París, A. de la Flora Atlantica (N. Africa fe V- Ri V Occidental), 1798-1800.) 46 y by: Arbust de 2-4 dm., dret, glabre, ramificat, a XC I / I branques angulato-estriades, de 4 cares poc up. I / H marcades, subàfiles, fulles breument peciolades, ger A / folíols linear-lanceclats, híspids, sense estípules, y o flors en capítols terminals de I-4, generalment Cytisus Fontanesii 3 , . Crida vs 2 flors, pedicels curts, bracteolats, calze Híspid, de llavis desiguals, el superior 2-dentat, l'inferior truncato-3-dentat, estandard suborbicular, escotat, glabre, més llarg que la carena breument bequeruda, llegum inclosa en la corol'la marcescent, glabra, 2-3-sperma. Geografía. —Comuníssima per tota la terra baixa d'Aragó, passant a Catalunya per Ca- seres (Losc, et Pardo), per llocs trencats de Bitems (Tortosa), una var, aragonensis Senn. et Pau (Senn. in Hb. Cad.).—Abr.-Maig. 50 EE OR A DE CATALUNYA Gènere 170. — ARGYROLÓBIUM ECEL. ET ZEYH. (Del grec dpyupoc, plata, y 2086, tabella o llegum, pel toment sedós platejat del fruit.) Flors grogues, en capítols terminals, pauciflors, sostingudes per pedicels curts, bracteolats: calze piloso-sedós, bilabiat, llavi superior 2-partit, l'infe- rior 3-dentat: estandard orbicular, piloso-sedós, més llarg que la carena, que és encorbada, de bec curt i glabra, estams monadelfes, estil alenat, encorbat a l'àpex, estigma oblic, llegum linear-oblonga, comprimida, de 25-33 mm., molt exserta, dreta o curva, piloso-sedosa, llevors lenticulars, poc nombroses, sense aril, arbustes de 1-3 dm., de tronc prostrato-ascen- dent, branques dretes, d'un blanc argentí, fulles 3-foliolades, peciolades, amb els folíols el'líptico-lanceolats, sedoso-argentins, mucronulats, estípules linear-lanceolades. 617—A. Linnaeanum VValp.—A. ar- genteum VVE.-Cytisus argenteus L. (dedicat a Linnaeus, argenteus, de plata, pel color albo-argentí del revers de les fulles.) Peduncles més llargs, flors el doble majors, llegum subfalçiforme, folíols glabrescents per l'anvers. 8 majus Lge. Argyrolóbium Linnaeanum Geografia. — Llocs àrids silicio-calissos: Des del li- toral al Vallès, Penedès, Vich, la Segarra, Bages, Berga, Bagà, Ripoll, Ribes el alibi.— De la costa al Llussanès, Olot (Vay.). La 8 majus Lge., a Berga, vores del riu Metge (Senn.l).—Abr.-Maig. SL PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 171. — LUPÍNUS L. (Hi ha qui ho deriva de /upus, llop, per les fulles peludes, o perquè deixa el terreny empo- brit, com si hagués devorat els seus elements nutritius, altres, del grec iózm, disgust, pel que causa el fruit amargant.) Flors blanques o blaves, en raims terminals, calze profundament bila- biat, de llavis divergents, pelut, estandard ovato-orbicular, carenat per l'esquena, molt obert o girat per les vores, ales oblongues, unides per l'àpex, carena arquejada, bequeruda, estams monadelfes, estil alenat, ascendent, es- tigma pelut, inclinat cap endavant, llegum linear-oblonga, bonyeguda, llar- gament exserta, peluda, coriàcia, oligosperma, llevors sense aril, plantes herbàcies, anuals, peludes, de fulles 5-9-foliolades, amb estípules peciolars. Flors blanques, llavis del calze quasi iguals, el superior enter, l'infe- rior superficialment 3-dentat, llevors blanques, lenticulars, folíols trasovato-oblongs, peluts per sota .. . . . . 618. L. albus. 1 ( Flors blaves, llavis del calze ben desiguals, el superior més curt, 2-par- tit, l'inferior enter o 2-3-denticulat, llevors amb taques blanques i negres, globuloses, folíols linear-oblongs, pubescents per sota, 619. L. angustifolius. ET: Desa GL bus) (pel color de les flors.) Sinommia. — Llobí, llobins, cast. altramuz (termos). Tronc de 2-4 dm., dret, generalment rami- ficat a la part superior, cobert de pèls aplicats, folíols trasovato-oblongs, mucronulats, glabres per l'anvers, Pilosos pel revers, Hors grans, blanques o amb l'àpex de la carena tenyit de blau, alfernes o geminades en raims curts, bràcties oblongues, caduques, pedicels més curts que el calze, no bracteolat, llavis del calze quasi tguals, el superior enter, l'inferior més llarg, enter o 3-denticulat, llegum peluda, apiculada, amb les sutures espesses, la superior recta, 2-4-sperma, llevors grosses, blanques, llises, lenticulars. Lupinus albus Geografia.—Cultivat i espontani a diversos paratges del Vallès, com al peu de S. Llorenç del Munt, Cardedeu, falda del Montseny i a la mateixa muntanya. —Maig. 52 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 171. - Lupínus. i vai Del 619. — L. angustifolius L. Í o (del llatí angustus, estret, Per la forma dels folíols.) Tronc de 2-5 dm., dret, simple o ramificat, molt fullós, amb petits pèls aplicats, folíols linear-óblongs, obtusos o subescotats, glabres per l'anvers, pubescents pel revers, Hors mitja- nes, d'un blau fosc, alternes, en raims -—- llargs, clars, quasi seguits, bràcties lanceolato-acumi- nades, molt caduques, calze adornat d'una bractèola a cada costat, llavis desiguals, el superior més curt, 2-Partit, l'inferior enter o 2-3-denticulat, llegum apiculada, amb la sutura superior ondulada, 4-5-sper- ma, llevors grosses, llises, globuloses, tacades de blanc i negre. Lupínus angustifolius Geografía. — Camps arenosos, àrids: Sils, Figueres i altres llocs de l'Empordà, abundant als olivars de Cadaqués, Terrassa, r. r.—Riera d'Arbucies, prop d'Hostalrich (Salv.i), costes de Tossa a Llansà, Tordera, Vilarnadal, Campmany, la Junquera (Vay.), cap a Calella (Cuníl), Darnius (R. Bolós), S. Feliu de Guíxols, Roses (Bub.), riera d'Argentona (Ferr.l).— Abr.-Maig. 53 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 172. — ONONIS L. (Grec òvovic O dvoviç, nom d'una planta (O. antiquorum) en Dioscòrides ().) Flors grogues o purpurines, axil'lars o terminals, calze quasi sempre 5-partit, estandard gran, estriat, estès i no girat per les vores, ales lliures, carena obtusa o bequeruda, estams monadelfes, amb els filaments dilatats a l'àpex, estil ascendent, arquejat o agenollat al mig, llegum exserta o in- closa, oblonga o bé ovoide, ordinariament peluda, plantes herbàcies o lle- nyoses a la base, de fulles 3-foliolades, rarament r-foliolades, amb estípules peciolars. Flors rosades o purpurines, raríssimament blanques : 2 Los grogues i a veg. amb l'estandard estriato-purpurí . . . — 9. Plantes anuals, corol'la més curta o apenes més llarga que elcalze..— 3 lt perennes, corol'la ostensiblement més llarga que el calze..— 4. Tronc prim, de 35-20 cm.: estípules verdes, membranoses, més curtes que el pecíol, totes lliures a l'àpex, calze 5-partit, acampanat, co- rol'la inclosa, llegum polisperma . . . . . 620. O. reclinata. 3 i Tronc robust, de 2-7 dm., estípules blanques, escarioses, les florals tan llargues com el pecíol i soldades amb ell en tota sa longitut, calze 5-fid, tubulós, corol'la exserta, llegum oligosperma, 621. O. mitíssima. Peduncles uniflors, llegum al més 1 veg. més llarga que el calze..— 5. Peduncles 2-multiflors, llegum 4-5 veg. més llarga que el calze ..— 7. lSCsRr articulats, llargs (15-25 mm.), lòbuls del calze poc més llargs que el tub, llegum 1 veg. més llarga que el calze. 622. O. Cenisia. 5 In no articulats, al curts (1-3 mm.), lòbuls del calze 3-4 veg. més llargs que el tub, llegum apenes més llarga que el calze. — 6. (Tronc dret o ascendent, no radicant, espinós i frequentment amb les espines geminades, folíols trasovato-oblongs, llegum tan llarga com el calze o més, 2-4-sperma —. . . . . 623. O. campestris. Tronc ajagut o ascendent, ordinariament radicant, inerme o amb es- pines solitaries, folíols trasovato-oblongs, llegum més curta que el CalE NS DCIIBA a es a dei Pes d'or i ea ea da DT C DES. 6 (1) Molts autors ho fan derivar de Òvoç i de òvivque, planta apetitcsa als ases: però això no queda justificat. 54 EBLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 172. - Ononis. Peduncles biflors, corol'la rosada, blanquinosa a la base, folíols carno- sos, ordinariament 3-dentats . . . . . — 625. O. tridentata. 7 ges multiflors, corol'la rosada o purpurina, folíols membranosos o coriacis, fistonats o serrats per tot el marge. . . . . 8. Flors rosades, llegum sèssil, llevors tuberculoses, fulles peciolades, membranoses, folíols ovato-orbiculars, estípules més curtes que el ECO CdA) dia 626. O. rotundifolia. Flors purpurines, les Ei a llevors as fulles subsès- sils, coriàcies, folíols oblongs, estípules més llargues que el pecíol, 627. O. fruticosa. 8 Do EC Eril, IA LES BDETCDI ES ED i a Ca ao te aa A AL 9 12-15 mm.), exserta, polisperma, llevors reniformes, tuberculoses, 628. O. viscosa. Pedunele més curt que la fulla, no aristat, llegum ovato-rombal (7-8 mm.), inclosa, oligosperma, llevors ovoides, llises, 629. O. pubescens. BE laetes tant o més llargs que la fulla, articulats a l'àpex, corolla i ji MES UI OXSEntES ed de 12. Peduncles generalment més cur que dl fulla, no a bcgla Cel la i LES DORA OS SEUS EES EELOS ri ag o Pa a de ue EA. es més llarg que la fulia, aristat, llegum oblongo-cilíndrica Plantes llenyoses, fulles 3-foliolaues, de folíols orbiculars, flors en raims terminals àfils, llegum poc més llarga que el calze, 630. O. Aragonensis. Plantes herbàcies, fulles florals r-foliolades, de folíols no orbiculars, flors en raims terminals fullosos, llegum almenys 1 veg. més llarga TE CEE EE OE OC EC DE IOC TCE CI CCD ERP le É 12 Estípules ovato-lanceolades, folíols trasovato-oblongs, flors grans, dre- tes abans de l'antesi, lòbuls calicinals 3-4 veg. més llargs que el tub, corolla 1 veg. més llarga que el calze . — 631. O. Natrix. 13 ( Estípules lanceolato-linears, folíols oblongo-lanceolats, més prims i a veg. transparents, flors penjants abans de l'entesi, lòbuls calicinals 2-3 veg. més llargs que el tub, corol la d'ha més llarga que el calze, 632. O. ramosissima. Corol'la més llarga que el calze, flors en capítols terminals, troncs 14 djagutsa vs ds AO dera llot dec ae acta ten ener Ce Corol'la igual al AE o més curta, flors en raims terminals, troncs CGISSONAS CC COI ES DE a A RS en ae a CC 16. PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 172.- Ononis. Folíols ovato-oblongs, dentats, llegum glabra, amb 3-4 llevors, 15 633. O. capitata. Folíols trasovato-cuneiformes, estriats, serrats, llegum pubescent, amb ED ENOIS Pat a a NE datar a ea era AL AE ETEIIl Fulles llargament peciolades, folíol terminal peciolulat, estípules ovato- lanceolades, més curtes que el pecíol, fors en raims terminals espi- ciformes, més curts que les fulles florals, corol'la més curta que el Calzer i, i NE COR COS Eq 2 aci OE OS AC OIER ETS Fulles breument peciolades, folíols tots sentats, estípules acuminato- setàcies, més llargues que el pecíol, flors en raims terminals corim- biformes, iguals o més llargs que les fulles florals, corolla igual al Calze QS EE CO a CE Ne en IO IO STS IES EES 620. — O. reclinata L. (del llatí reclinatus, girat, pels seus peduncles arquejats.) Anual, tronc de 5-25 cm., dret, simple o ramificat, piloso-glandulós, fulles caulinars 3-Ío- liolades, les florals 1-foliolades: folíols frasovado- cuneiformes, el del mig netament peciolulat, amb nervis prominents, serrulats a l'àpex, estípules verdes, ovato-acuminades, més curtes que el pecíol: Hors petites, Purpurines, capbai- ics JA xes, en raims fullosos corimbiformes, a la fi allargats, peduncles 4niflors, arquejats, Poc o gens aristats, generalment més llargs que el calze, 5-partit, acampanat, de divisions linear-lanceolades, 3-nerves, 3-4 veg. més llargues que el tub, corol'la igual al calze o més curta, estandard orbicular, apiculat, llegum linear-oblonga, poc o gens exserta, penjant, peluda, polisperma, llevors globu- loso-comprimides, tuberculoses. "4 minor Moris. — Peduncle més llarg que el calze, corolla inclosa, lle- gum apenes exserta, planta molt glandulosa. Geografia. — Boscos àrids i terres arenoses: Boscos del Vallès, part de Bages i del Pene- dès.-— Costes de Barcelona (Salv., Csta.l), Vich (Masf.), vores del Ter, Llorà (Cod.l), Caste- lló d'Empuries, Sagaró, Paní de Cadaqués (Vay.), L'Escala, S. Feliu de Guíxols (Bub.), Llers (Senn,).—Maig-Juny. N. B. La planta del Vallès correspòn a la y minor Moris. 56 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. Ononis mitíssima G. 172. - Ononis. 621. — O. mitíssima L. (superlatiu llatí de mitis, suau, en oposició a spinosa, Perquè no té espines i és glabrescent.) Sinonimia. — Cast. carretón de Espafa o de damas. $ Anual, tronc de 2-7 dm., dret, ramificat des de la base, amb pèls llanosos i a la fi gla- brescent: fulles caulinars 3-foliolades, les altres I-foliolades, peciolades, folíols el'líptics o bé oblongs, amb nervis ben marcats, finament serrulats per tot el vol, el mitjà peciolulat, estípules blanques, escarioses, les florals tan llargues com el pecíol, soldades amb ell en tota la seva longitut, formant una ampla bràctia ovato-estriada que cobreix la flor, flors rosades, petites, en espessos raims espiciformes terminals, calze 3-fid, tubulós, de divisions lanceolades, fan llargues com el tub: corolla apenes exserta, estandard trasovat, apiculat, llegum ovoide, peluda, 3-4-sperma, llevors petites, brumes, molt tuberculoses. Geografia.—Costes herboses i llocs arenosos, humits de la regió mediterrània, r. r, A la frontera, cap a Banyuls, entre Arles i Prats de Molló (Compy.), és més propia del sud de la Península Ibèrica,—Abr.-Juny. Ononis Cenisia 622. —O. Cenisia L. (del Mont Cenis, per la seva habitació prime- vament coneguda.) Perenmne, de rizoma cundidor que produeix branques de 5-25 cm., prostrato-ascendents, difuses, unes més curtes i estèrils i altres més llargues i floríferes, pubescent-glanduloses: fulles 3-foliolades, breument peciolades, de folíols tra- sovato-cuneiformes, coriacis, sentals, servulats a la part smperior, estípules embeinadores, més llargues que el pecíol, flors purpurines, grans, axil'lars, soltaries, peduncles molt més llargs que les fulles, articulats, poc o gens aristats, divisions del calze lanceolato- linears, agudes, un poc més llargues que el tub, corolla prop de dugues veg. més llarga que el calze, estandard orbicular, estriat, llegum cilindvoide, més d'una veg. més llarga que el calze, penjant, pubescent-glandulosa, polisperma, llevors reniformes, irregularment tuberculoses- 57 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Llegúuminoses. G. 172.- Ononis. Geografia. — Roques i pastures de les altes muntanyes: Coll de Jou, des de Roca Sansa, Puigllançada, abundant des del Pla de Canella, Nuria, cap a Fontnegra. — Comabella, la Cerdanya (Vay.), Coma de Vaca (Trem.), Cambredases (Bub.), Castanesa (Zett.). —Jul.-Ag. 623. — O. campestris Roch, raça del O. vulgaris Rouy (Flor. de France, IV, 273.) (llatí campestris, del camp, que marca l'estació,- vulgaris, perquè és molt comuna.) Sinonimia.—Gaons, adruls, cast. detienebuey, gatuhia. Perenne, rizoma curt, ni estolonifer ni cundi- dor, troncs de 25 dm., drets o ascendents, llenyosos a la base, ramificats, espinosos, espines fregiientment geminades, fulles 3-fo- holades, les florals 1-foliolades, folíols tras- ovato-oblongs, el mitjà peciolulat, serrulats, flors rosades, solitaries, en raims oblongs, terminals, fullosos, piloso-glandulosos, peduncles curts, no articulats, divisions calicinals I veg. més llargues que el tub, corol'la I veg. més llarga que el calze, llegum ovoido-comprimida, tan llarga com el calze, pubescent, 2-4-sperma, llevors trígono-lenticulars, brunes, finament tubercu- Joses. Raça O. antiquorum L.— Tronc flexuós, en zig-zag, espines molt des- enrotllades, generalment geminades, flors petites, en espigues curtes i denses, llegum petita, lenticular, monosperma. Ononis campestris Geografia. — Llocs estèrils, paratges herbosos, vores de camins: Comuna des del litoral a l'Urgell, al Cadí, Ribes, Queralbs et alibi. " La raça O. antiguorum L., a Igualada, cap a Tous, de Mollerusa a Ibars. — Tagamanent, immediacions de Vich i de Tàrrega, Anglesola, Vilagrassa i altres punts de l'Urgell (Csta.), Cadaqués (Trem.), Llansà, Viladrau (Vay.).—Juny-Ag. 624. — O. repens L.—O. procurrens VValir. (llatí repens, de repere, que s'arrossega, pro- currens, de Procurrere, estendre's arrossegant-se, Pel seu rizoma cundidor amb estolons ordinaria- ment radicants.) Ononis repens (procurrens) Perenne, rizoma llargament cundidor, amb 58 EE OR A DIES CATALUNYA Lleguminoses. G. 172.- Ononis. estolons subterranis, troncs ajaguts o ascendents, ordinariament radicants, pubescent-glandulosos, pudents, inermes, rarament amb espines solitariesy fulles 3-foliolades, però les florals r-foliolades, folíols trasovato-oblongs, fina- ment serrulats: flors rosades, en raims llargs, clars, follosos, peduncles molt curts, no articulats: divisions del calze 2 veg. més llargues que el tub, corolla més llarga que el calze, llegum ovoido-comprimida, pubescent, més curta que el calze, I-2-sperma, llevors finament tuberculoses. Geografia. — Comuna pels boscos i llocs àrids, des de la costa a les valls inferiors del Pirineu. —Abr.-Set. DÍ 625. — O. tridentata L.. i dentats.) D si (tridentatus, que dé tres dents, pels folíols tri- Sinonimia. — Ruac, arnalls, soga, cast. asna- llo, arnacho, garbanzo silvestre, garbancillar de conejo. La Arbust de 4-5 dm., dret o ascendent, molt ramificat, albo-tomentós, fulles 3-foliolades, breument peciolades, folíols cuneiformes subli- nears, sentats, crassos, frequentment canalicu- lats, 3-dentats, estípules peciolars, amples a la base, lanceolato-alenades a la part lliure i terminal, poc més curtes que el pecíol, flors càrneo-rosades, en raims paniculats terminals: peduncles generalment 2-/lors, articulats, aristats, piloso-glandulosos, com el calze i la llegum, calze acampanat, 5-fid, lòbuls alenats, I veg. més llargs que el tub, estandard ovat, apiculat, 1-2 veg. més llarg que el calze, carena blanquinosa, acuminada, llegum linear-oblonga, comprimida, el doble llarga que el calze, penjant, 2-4-sperma, llevors amplament reniformes, amb finíssims pics blancs, planta molt polimorfa. Ononis tridentata a edéntula V/0b.— Fulles linears, acanalades, enteres, mucronades. Geografia. — Terrenys argiloso-guixencs àrids: Des de Valldeperes, prop de S. Magí, a Sta. Coloma de Queralt, Tous, Igualada, Copons, S. Puvim i altres llocs de la Segarra, Cor- nudella i altres punts de la prov. de Tarragona, comarca de Bages, cap a Balsareny. — Car— dona, Sallent, Navàs (Puj. C.I), Prats de Rei (Puigg.), a l'Urgell, Falset, la Mola el alibi (Csta.): Vich (Salv.), Espluga de Francolí (Llen.l), Collsacabra (M.à Masf.), Organyà, Pons, Pont de Suer, Moià, Collsuspina (Bub.). La a edéntula YVbb., des de Pont de Montanyana a Sopeira i a la Conca de Tremp, d'Hos- talet a Tost, camí de la Seu d'Urgell, cap a Arfà (Csta., Salv.l).—Jul. Ag. 59 PUBLICACIONS DE D'ENSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 172.- Ononis. 626. — O. rotundifolia L. (rotundifolius, pels folíols ovato-orbiculars o vodons.) Perenne, troncs de 3-5 dm., drets, sublle- nyosos a la base, pubescent-glandulosos, sim- ples o ramificats, fulles 3-foliolades, llargament peciolades , folíols ovato-orbiculars, fistonats, pestanyosos, glabres, el mitjà molt peciolulat, estípules ovades, denticulades, no embeina- dores, molt més curtes que les fulles, flors Quota opaca rosades, grans, axil'lars, en amples panotxes fulloses-terminals, peduncles 2-3-ors, articu- lats, aristats, més llargs que les fulles, divisions calicinals alenades, glandu- loso-pestanyoses, 3-4 veg. més llargues que el tub, estandard orbicular, estriat, apiculat, 2 veg. més llarg que el calze, carena acuminada, llegum linear- oblonga, llargament exserta, penjant, piloso-glandulosa, polisperma, llevors reniformes, brunes, finament tuberculoses. Geografía —Boscos i llocs pedregosos de les muntanyes calcàries: a l'Ubach, als voltants de la Font de la Portella: abundant a la font d'Estenalles, sota Montcau. — Muntanyes de Poblet (Vidall, Compy.l, Llen.l), Olvàn, p. de Berga (Puj. C.I), Vall d'Eine i de Llo (Bub., Gaut.), al peu del Port de Benasc (Lap., Zett.), Penablanca (Bub.).—Maig.-Set. 627. — O. fruticosa L. (de frutex, frúticis, arbust, la planta és arbus- tiva.) Arbust de 3-I0 dm., dret, molt ramificat, amb les branques joves pubescent-glanduloses, les adultes glabres, fulles 3-foliolades, subsès- sils, fasciculades, folíols oblongo-trasovats, co- viacis, finament serrulats, exceptant la base, sentats, estípules embeinadores, escarioses, es- triato-laciniades, més llargues que el pecíol, flors purpurines, grans, en panotxa terminal, peduncles llargs, 2-3-flors, articulats, breument avistats, calze pubescent-glandulós, amb les divisions lanceolades, més llargues que el tub, estandard ovato-apiculat, estriat, pubescent, 3 veg. més llarg que el calze, carena incurvato-ascendent, apiculada, llegum exserta, oblongo- cilindroide, piloso-glandulosa, polisperma o bé oligosperma per avort, llavors reniformes, finament xagrinades. Ononis fruticosa FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 172. - Ononis. Geografia.—Boscos i llocs pedregosos de les muntanyes: Sallent. —Riera de Marlés, Car- dona (Puj. C.1), cap a S. Pere de Copons (Puigg.l), Calaceit, cap a Catalunya (Losc.). Juny. 628. — O. viscosa L. (del llatí viscum, vesc, per ser planta agafallosa. ) Sinomma. — Cast. melosa, mucosa. Anual, tronc de 15-40 cm., dret, ramificat, piloso-glandulós, amb pèls llargs blancs, oberts i glàndules estipitades, fulles peciolades, lotes unifoliolades o les del mig 3-foliolades, folíols ovato-el'líbtics O trasovats, serrulato-pestanyo- sos, el mitjà més gran, peciolulat, estípules triangular-lanceolades, més llargues que el pecíol, flors grogues, petites, axillars, solitaries, en llargs raims terminals, clars, fullosos, peduncles filiformes, drets, més llavgs que les fulles, avistats, amb l'aresta I-2 veg. més llarga que el Pedicel, divisions calicinals Hnear-alenades, 3-nerves, piloso-pestanyoses, 3-4 veg. més llargues que el tub, corol'la un poc més llarga que el calze, estandard orbicular, carena bequeruda, llegum breument estipitada, oblongo-cilíndrica, piloso-glandulosa, penjant, polisperma, llavors reniformes, tuberculoses. Ononis viscosa Subsp. O. breviflóra DC.— Flors més petites, corolla una tercera part més curta que el calze, aresta 2-3 veg. més llarga que el pedicel. Raça O. longiaristata Presl. — Aresta del peduncle 4-5 veg. més llarga que el pedicel, llegum poc exserta o inclosa, oligosperma. var. macrocarba Nobis.—Llegum 1 veg. més llarga que el calze, polisperma. Geogràfia. — Costes àrides del Mediterrani: Turó de Montcada. — Gavà, Castelldefels (Vay., Sen.l), platges i camps estèrils de la prov. de Barcelona i Tarragona (VVbb.). S'interna fins a la Conca de Tremp i valls pire- nenques (Csta.), Prats de Molló (Gr. et G.).—Maig-Juny. N. B. La planta que hem vist a Montcada i la re- collida al Tibidabo per Senn. correspònen a la subsp. O. breviflóra Presl., salvant la longitut de la llegum, marcadament exserta, per la qual cosa forma una var. macrocarpa. 629. — O. pubescens L.. (llatí pubéscere, posar borrissol, pel toment de la llegum.) Ononis pubescens 61 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 172. - Ononis. Anual, tronc de I-4 dm., dret, ramificat, piloso-glandulós, fulles pecio- lades, les inferiors i les superiors I-foliolades, les del mig 3-foliolades, fo- líols ovato-oblongs, serrulato-pestanyosos, el mitjà peciolulat, els laterals més petits, estrets, subsèssils, estípules ovato-lanceolades, acuminades: flors grogues, grandetes, axil'lars, solitaries, en raims terminals, curts, espessos, fullosos, peduncles més curts que la fulla, no filiformes ni aristats, pedicels gruixuts, molt curts, divisions calicinals lanceolades, piloso-pestanyoses, 3-7-nerves, 4-5 veg. més llargues que el tub, corol'la tant o més llarga que el calze, estandard orbicular, estriato-vermellós, llegum sentada, ovato-rom- bal, inclosa, apiculada, peluda, 2-3-sperma, llevors ovoides, llises, lluents. Geografia. — Costes àrides del migdia: Sorrals de Caldetas i Calella. — Barcelona, Canet (Salv.i), Montalegre (Trem.), Arenys de Mar (Vay.).—Maig-Ag. 630. — O. Arragonensis Asso. (de Arrago, Arragonis, Aragó, per la seva patria.) Petit arbust de 15-25 cm., tortuós, ramificat, de branques flexuoses, piloso-glanduloses, fulles fasciculades, 3-foliolades, de folíols orbiculars, coriacts, molt nervuts, truncats o escotats, dentats per tot el marge, el mitjà llargament peciolulat, estípules petites, lanceolades, flors grogues, solitaries o geminades en raims llargs Ononis Arragonensis interromputs, bracteolats, bràcties orbiculars, punxagudes, calze acrescent, amb els lòbuls lanceolato-acuminats, subtrinerves, més llargs que el tub: corol'la I veg. més llarga que el calze, llegum ovada, piloso-glandulosa, un poc més llarga que el calze, obliquament bequeruda, 2-sperma, lla- vors ovoides, grosses, llises. Geografia. —Roques de la comarca de Pallars, cap a Llaborsí (Compf.I), al peu del Port i tocant a la vila de Benasc (Boileaul, Lap., Zett.), Escala d'Arnes, als Ports d'Horta (Fontl). —Juny-Jul. 631. — O. Natrix L. (natrix, nom d'una planta en Plini, d'arrel de pu- dor de boc, Dalechamp la referí a la nostra especie.) Sinonimia. — Ungla de gat, cast. melosa, pegamoscas. Ononis Natrix 62 site DE a ESE ORAL DIE CA EFATLUNYA Lleguminoses. G. 172.- Ononis. Perenne, tronc de 2-5 dm., subllenyós a la base, piloso-glandulós, molt viscós i ramificat, fulles peciolades, les caulinars 3-foltolades, les florals su- periors I-foliolades, folíols oblongs o trasovats, gruixudets, pubescents i cilia- to-glandulosos, serrulats, el del mig peciolulat, els laterals sentats, estípules ovato-lanceolato-acuminades, més curtes que el pecíol, flors grogues, amb l'es- tandard generalment estriat de porpra, grans, dretes o patents abans de l'antesi, axil'lars, solitaries, en raims terminals, espessos, fullosos, peduncles tant o més llargs que les fulles, aristats, divisions calicinals linear-lanceolades, acuminades, 3-nerves, 3-4 veg. més llargues que el tub, corolla I veg. més llarga que el calze, estandard orbicular, ordinariament escotat, llegum linear, llargament exserta, penjant, piloso-glandulosa, polisperma, llevors globuloses, petites, finament tuberculoses, planta polimorfa. ò Peyrusiana G. et G.—O. pyrenaica VVR. et Csta. — Planta poc viscosa, folíols linear-oblongs, solament serrulats a l'àpex, flors més petites, més llargament pedunculades, raim clar, pauciflor, estandard vermell, fortament purpúreo-estriat. Geografia. — Boscos i llocs herbosos, àrids: Comuna des del litoral al Bergadà, Ribes i Queralbs, —Castanesa, Prades (Lap.), la Presta (Gaut.). La $ Peyrusiana G. el G., a la falda de la Maladetta fins a la vall de Benasc i cap a S. Romà, Abella i Llautó, Artíes (Csta.), Castanesa (Compà.l), Vall d'Aràn i Noguera Pa- llaresa (Timb.), muntanyes de Berga (Sen.l).—Abr.-Set. 632.—O. ramosissima Desf. —O. Natrix var. ramosissima VV bb., raça de l'O. Na- trix apud Rouy. (forma superlativa de ramosus, per ser planta molt ramíficada.) Sinonimia.— Cast. carretón de mar o de fuego, melera. Perenne, tronc de 2-3 dm., molt ramificat, branques primes, intrincades, viscoses, fulles quasi totes 3-foliolades, folíols Janceolato-oblon- go-linears, prims, d- transparents, estípules lanceolato-lincars, més curtes que el pecíol, flors grogues, petites, estriades, més esteses a l'antesi, en raims clarets, peduncles més prims i proporcio- nalment més llargs, divisions calicinals 2-3 veg. més llargues que el tub, corol-la una tercera part més llarga que el calze, llegum més curta i més Prima. Geografia. — Arenys marítims: Al litoral gens escassa, de l'Escala a Salou. —S. Feliu de Guíxols, Tarragona (Vay.).— Abr.-Set, N. B. La O. foliosa VVA. el Csta. no sembla pas diferir essencialment de la O. ramosis— sima Desf.—Masterrer sospita que fos una forma autumnal de la O. Natrix L., de flors més petites, raims no tan allargats, més nombrosos i divaricats. Ononis ramosissima 63 PUBLICACIONS DE EL'INSTETUG DE CIENCIES Lleguminoses. Ononis striata G. 172. - Ononis. 633. — O. capitata Cav. (capitatus, Per tenir la inflorescencia en capítols terminals.) : Perenne, multicaule, troncs filiformes, rami- ficats, glabres, estesos, de 1-3 dm., fulles 3-fo- holades, folíols glabres, ovato-oblongs, dentats, flors grogues, en capitols terminals, divisions calicinals alenades, corol'la un poc més llarga que el calze, llegum ovada, glabra, negrosa, 3-4-sperma, llevors petites, reniformes. Geografia. — Cap a Pons i Artesa de Segre (Joverl), Prats de Rei (Puigg.), Tremp (Csta.). — Maig-Juny. 634. — O. striata Gou. (llatí striatus, ratllat o acanalat, pels seus folíols fortament estriats pel revers.) Vivaç, rizoma gruixut, llenyós, que produeix estolons subterranis, llargs i prims, i troncs florífers, de 6-20 cm., difusos, ascendents, rami- ficats des de la base, fullosos, piloso-glandulosos a la part superior, fulles peciolades, 3-folio- lades, folíols petits, frasovato-cuneiformes, híspi- do-glabrescents, circuits de fines dents agudes a la meitat superior, molt estriats pel revers, el del mig peciolulat, estípules lanceolades, den- ticulades, quasi iguals al pecíol: flors d'un groc pàllid, mitjanes, axil'lars, solitaries, en petits corimbus terminals, pedicels més llargs que les fulles, calze pelut, amb les divisions lanceolato-alenades, 3-nerves, 2-3 veg. més llargues Ononis Columnae que el tub, corol'la una tercera part més llarga que el calze, llegum inclosa, ovato-comprimida, pubescent, 1-2-sperma, llevors reniformes, llises. Geografia.—Pastures pedregoses de les muntanyes: Al Bergadà, p. del Santuari de Corbera, comuna a Coll de Jou, cap a Puigllançada, des del pla de Canella. — Font de Tagast (Csta.), Nuria, Comabella, N.. D.' del Fau, sobre Setcases, serra de Navà, cap a Salarsa (Vay.), Vall de Llo, Organyà, Port de Salau (Bub., Llen.).—Juny-Jul. 635. — O. Columnae All. (Dedicat a Fabio Colonna (Columna), 1571-1640, A. de Purofósavoc, Neapoli, 1508, i de la Minus cognitarum variorumque stirpium " Extppacte, Ro- mae, 1616.) 64 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 172. - Ononis. Perenne, rizoma subllenyós, troncs de 1-2 dm., ascendents, piloso-glan- dulosos, simples o poc ramificats, fulles llargament peciolades, 3-foliolades, folíols oblones o trasovato-cuneiformes, estriats, serrulats, cadues, el del mig peciolulat, estípules ovato-lanceolades, acuminades, denticulades, més curtes que el pecíol, flors d'un groc viu, mitjanes, axil'lars, solitaries, subsèssils, en llargs raims espiciformes terminals, sobrepujats per les fulles florals, divisions calicinals Janceolato-linears, acuminades, plurinerves, pestanyoses, I-2 veg. més llargues que el tub, corolla més curta que el calze, a veg. avortada, llegum ovato-rombal, inclosa o apenes exserta, pubescent, 3-5-sperma, llevors subglobuloses, xagrinades. Geografia, —Boscos àrids i pedregosos: des del litoral i Vallès a Montserrat, la Segarra i Bages. — Lleida, Tremp i altres punts fins a la vall d'Aràn (Csta.), vall de Llo, N." D.' del Mont, Sagaró, Olot i més amunt (Vay.).—Maig-Set, 636. — O. minutíssima L. (forma superlaliva de minutus, menut, per la petita alçada de la planta, de la corol'la o de la llegum.) Vivèç, rizoma subllenyós, troncs de 1-3 dm., ascendents, glabrescents, simples o ramificats, fulles breument peciolades, 3-foliolades, folíols oblongo-cuneiformes, estriats, finament serrulats, caducs, tots sentats, estípules limear-selàcies, llargament acuminades, enteres, més llargues que el pecíol, Hors d'un groc daurat, mitjanes, axil'lars, solitaries, curtament peciolades, en vaims corimbiformes terminals, igualant o sobrepugant les fulles florals, divi- sions calicinals linear-alenades, llargament acuminades, plurinerves, ciliolula- des, 3-4 veg. més llargues que el tub, corol'la igual o més curta que el calze, a veg. avortada, llegum ovoide, marcadament 4nuclosa, petita, glabra, 3-6-sper- ma, llevors ovoides, finament xagrinades. Ononis minutíssima Geografia. —Boscos àrids i pedregosos: Comuna al Vallès, Penedès, la Segarra, Berga i regió subpirenenca. —Olot, Baget, Medes i Pir. Or, (Vay.), Cardona, Sopeira, Ceret (Bub.), Lloret, Salvatge i S. Julià del Llor (Cod.), la vall d'Aràn, Canejàn, p de Bosost (Llen.). — Maig-jul. , PUBLICACIONS DE L'EINSTETUTIDE CIENCIES Gènere 173. — ANTHYLLIS L. (Grec dySvÀxic, nom de planta en Dioscòrides, es fa derivar de 4vSoç, flor, i tovioç, borrissol, per l'aspecte sedós del calze, cf. barba Jovis.) Flors grogues, purpurines, en raims espiciformes o capítols terminals, calze persistent, tubulós, - inflat, estandard ovat, dret, carena obtusa, amb una depressió a cada banda sobre la ungla, estams monadelfes, estil alenat, arquejat:, estigma capitat, llegum estipitada, inclosa, r-2-sperma, plantes perennes, de fulles generalment imparipinnades, sense estípules. Flors grogues, en raim espiciforme, carena encorbada, apiculada, lle- gum ovoide, monosperma, arbust àlbido-tomentós, fulles 1-3 folio- 1 ades i LS ASC a EE CA Le EO PIC UE) Flors generalment purpurines, en capítols espessos, fulles imparipin- BAdES o tol aió A Le A de era Ca D'EN NC MN cas EA Gaceta CNS NS Calze bilabiat, vesiculós, estandard apiculat a ia base, llegum 1-2- 3 sperma des ie NE . 638. A. Vulneraria. Si de 5 dents quasi iguals, apenes inflat, estandard no apiculat a IA 1DASE., eis ca ROC CU ea ee ene CL Ter ea NEN tl Dents del calze plumoses, iguals al tub, llim de l'estandard 2 veg. l més llarg que la ungla, capítols amb 2 bràcties a la base, 639. A. montana. 3 Les del calze no plumoses, molt més curtes que el tub, corol'la groga, llim de l'estandard igual a la ungla, capítols amb una bràc- Lanaula) base' i... co NS CL La 640. A Barba Jonaes 637. — A. cytisoides L. (de Cytisus, Per la semblança.) Sinonimia. — Botja blanca: cast. boja blan- ca, blanquilla, albaida, monteblanco. Petit arbust de 3-8 dm., àlbido fomentós, molt ramificat, amb branques dretes, llargues, fulloses, fulles consistents, glabrescents, cendro- ses, breument peciolades, pestanyoses, les cau- linars 3-foliolades, folíols ovato-lanceolats, en- ters, el del mig més gran, peciolulat, les florals Anthyllis cytisoídes 66 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 173. - Anthyllis. ovato-acuminades, sèssils, flors grogues, petites, en fascicles axillars de 2-5 flors formant llargs raims espiciformes terminals, calze piloso-tomentós, tubulós, amb 35 dents triangular-alenades, quasi iguals, moll més curtes que el tub: pètals llargament unguiculats, carena encorbada, apiculada, llegum ovoide, petita, estipitada, glabra, apiculada,monosperma, llevors ovoides. Geografia. — Costes àrides de la regió mediterrània mirant al mar: Serra litoral des de Montalegre, Montcada, fins al Tibidabo: S. Vicents i costes de Tarragona, abundant a les Borges, Alforja, Cornudella, Montsant et alibi, — Priorat, muntanyes de Prades (Csta.), Ro- ses (Bub.).—Maig-Jul. 638. — A. Vulneraria L. (Vulneraria, en aposició, de vulnus, vúlneris, la llaga, Joh. Bauhin li donà aquest nom pel seu empleu.) Sinonimia.—Cast. vulneraria, pie de gallo en- carnado, pitiflor blanca, hierba de la cuchillada. Vivaç o anual, troncs de 2-3 dm., ascendents, herbacis, simples o ramificats, pubescent-tomen- tosos, Poc fullosos, fulles imparipimnades, les radicals llargament peciolades amb els folíols laterals molt petits O nuls i el transversal gran, les caulinars sentades amb 3-6 parelles de folíols quasi iguals, flors grogues o -- purpurines, en densos capítols terminals, frequentment geminats amb una fulla bracteal 3-7-Palmatipartida formant l'involucre, llargament pedunculats: calze pelut, de tub cilíndric, però vesiculós després de l'antesi, bilabiat amb el llavi superior de 2 dents ovalo-acuminades i l'in- ferior de 3, linear-alenades, molt més curtes, pètals llargament unguiculats, carena apenes encorbada, obtusa, llegum ovada, comprimida, petita, apicu- lada, 1-2-sperma: llevors ovoides, llises, planta molt polimoría, essent fre- quent les races fauifióra i vubriflóra. Raça A. vulnerarioídes Bonj. — Planta de 5-I0 cm., coberta d'un to- ment blanc, estès: capítols terminals bastant grossos, fulles 3-5 foliolades. Geografia. — Boscos àrids i pastures seques de les muntanyes: Comuna des de la costa fins a Nuria. La raça A. vulnerarioides Bonj.—A Cambredases (Gaut.), vall d'Eine (Oliver, ex Rouy), vall d'Aràn, Coma Gireta (Llen.). —Maig-Jul. 67 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 173. - Anthyllis: sl 639. — A. montana L. (montanus, de mons, montis, Per la seva estació. ) Planta cespitosa, subllenyosa a la base, de rizoma tortuós, ramificat, que produeix bran- ques ascendents de 1-3 dm., piloso-eriçades, subàfiles, fulles imparipinnades, la major part radicals, amb 8-15 parells de folíols oblongs o bé ovato-cuneiformes, petits, mucronats, vírido- cendrosos, piloso-eriçats, flors furPurines, en o espessos capítols terminals solitaris, llargament Anthyllis montana o pedunculats i acompanyats a la base de 2 bràc- TU. ties foliàcies sentades, multipartides a guisa d'involucre, calze tubulós, pelut, amb 5 divisions alenades, quasi iguals, iloso- barbudes, iguals al tub, estandard ovat amb el llim 2 veg. més llarg que la ungla, carena obtusa, dèbilment encorbada, llegum ovoide, petita, exserta per rup- tura del calze, glabra, apiculada, monosperma, llevors subglobuloses, llises. Geografia.—Llocs pedregosos i pastures seques de les muntanyes: Cim del Montserrat, a S. Jeroni, r. (1), boscos de Ribes i Queralbs, de Nuria al Puigmal, altures del Bergadà, Cor- bera i Tagast, Rasos de Peguera, abundant a Coll de Jou, cim del Montsant. — Setcases, Puigsacau, S. Llorenç dels Piteus (Iserni), N.' D.' del Mont, Requesens, Salines, Talaxà, Foxera (Vay.), Costabona (Gaut.), Artíes de la Vall d'Aràn, Penablanca (Zett.), roques del Pla de Beret (Llen.l).—Maig-Ag. 640. — A. Barba-Jovis L. (barba Jovis, en Plini nom d'una mata o arbust.) Arbust de 3-I0 dm., dret, ramificat, amb les branques flexuoses, àlbidosedós, molt fullós, fulles imparipinnades, de pecíol embeinador, amb 4-9 parells de folíols peciolulats, trasovato- oblongs o linears, mucronulats, tomentoso-sedo- sos, iguals, flors d'un groc clar, en capítols ter- 1 minals geminats, i altres axillars solitaris, Anthyllis Barba.Jovis pedunculats i acompanyats a la base d'una 3 bràctia foliàcia, sentada, tripalmatisecta, calze tubulós, piloso-sedós, amb 35 divisions triangular-alenades, quasi iguals, piloses, però no barbudes, iguals a la meitat del tub, estandard ovat, amb el llim igual a la ungla, carena obtusa, dreta, llegum oblonga, acuminada, glabra, monosperma: llevors ovoides, llises. Geografia. —Roques marítimes de la regió mediterrània: com espontània en alguns jar- dins (Csta.), Provença (G. et G.): prop de Tolón (Compú.l in Hb. Cad.).—Abr.-Juny. (1) El 1a de Jul. de 1909 encara vam veure amb el P. Marcet un parell de mates prop de la Miranda, però tot fa creure que no tardarà aquesta especie ardesaparèixer del Montserrat. 68 EO RIA DE CAFRAEUNYA Gènere 174. — PHYSANTHYLLIS Borss. (Grec çòza, bufeta, i dvOuvAXic, pel calze vesiculós.) Flors groguenques, en glomèruls axil'lars de 2-6 flors formant llargs raims espiciformes, fullosos, terminals, calze pelut, vesiculós després de l'an- tesi, amb 5 dents alenades, piloso-pestanyoses, iguals, 4-5 veg. més curtes que el tub, estandard àlbido-groguenc, pubescent, amb el llim trasovat, la meitat més curt que la ungla, ales groguenques, carena blanca, tacada de vermell a l'àpex, apiculada, estams diadelfes, amb els filaments superiorment dilatats, llegum oblonga, contreta i com estrangulada al mig, inclosa, pe- luda, disperma, llevors grosses, oblongues, tuberculoses: herbes anuals, de troncs ajaguts, de I-5 dm., pilosos, fulles imparipinnades, curtament pecio- lades, amb 3-5 folíols ovats, pubescents, apiculats, oposats o alterns, el ter- minal molt més gran. 641. — Ph. tetraphylla Boiss. — An- thyllis tetraphylla L. (de tstpa- quatre, i gòiiov, fulla, pel nombre de folíols.) Sinonimia.— Llentía silvestre: cast. hierba capitana. Geografia.—Terres cultivades i incultes àrides: Fre- quent al litoral i al Vallès, al Penedès, alt Empordà. — Fins a Girona (Isernl), internant-se cap a Vilarnadal, Campmany i Sagaró (Vay.), Figueres (Sen.), S. Julià del Llor i S. Climent d'Amer, r. (Cod.).—Abr.-Juny. Physanthyllis tetraphylla 69 PUBLICACIONS DE EUINSTITUG DE CIENCIES Gènere 175. — DORYCNIOPSIS Bolss. (De Dorycnium i òdiç, aspecte, per la seva semblança amb aquella planta.) Flors rosades, molt petites, en capítols espessos, axil'lars, terminals, llargament pedunculats, formant panotxa, calze acampanat, 5-fid, dents triangular-acuminades, més curtes que el tub, poc o gens acrescent després de l'antesi: estandard bruscament contret en ungla a la base, carena ob- tusa, estams diadelfes, amb els filaments no dilatats a la part superior, lle- gum petita, ovoide, inclosa, glabra, indehiscent, monosperma, llevors peti- tes, llises, plantes perennes, herbàcies, de rizoma prim, llarg, ramificat, troncs de 2-6 dm., drets, ramificats, prims, paucifolis, glabrescents, fulles imparipinnades, les inferiors peciolades, les superiors subsèssils, amb 2-4 pa- rells de folíols peciolulats, oblongs o linears, apiculats, iguals, glabres per sobre i pubescents per sota. 642. —D. Gerardi Boiss. — Anthyllis Gerardi L.— Dorycnium procumbens Lapeyr. (Dedicada a Gerard, procumbens, de procúm- bere, Pels seus troncs febles.) Sinonimia. — Cast. pitiflor menuda, barba de portuguès. Geografia. —Costes seques i terres cultivades de la regió mediterrània: Litoral de l'Empordà cap a Pala- frugell i a l'altra banda del Ter (Csta.), boscos de sureres i prats de la Junquera, Campmany i Vilarnadal (Vay.l in Hb. Cad.), Prats de Molló i Colliure (Lap.), Port-Vendres (Roussel, ex Rouy). —Maig-jul. Dorycniopsis Gerardi 70 BRLORA DE CATALUNYA Gènere 176. — MEDICAGO L. (Grec umòtzr, nom de l'aufals en Diosc., per haver estat importat de la Media, i la terminació ago, que veiem usada en moltes plantes.) €: Flors grogues, rarament violades, en raims axil'lars umbel'liformes, soli- taris 0 geminats, calze acampanat, 5-dentat, corol'la caduca, estantard dret, ales lliures per la part anterior, carena obtusa, estams diadelfes, amb els filaments no dilatats a l'àpex, llegum exserta, reniforme, falciforme o heli- z0idal, llisa, tuberculosa o espinosa, mono-, polisperma, llevors ovoides, com- primides, plantes quasi sempre herbàcies, de fulles 3-foliolades, amb estí- pules peciolars. Llegum reniforme, monosperma, cares amb nervis concèntrics, pedun- cles llargs, filiformes, flors molt petites (2-3 mm.), folíols trasovats, 1 enters o denticulats —. —. . Le 643. M. lupulina. Llegum falciforme, anular o he a0i al polisperma, peduncles general- ICL CURES, HO NBUIOTMES:) DOIS MÉS ETANS Le VS de da el 2 Plantes llenyoses o subllenyoses, estil molt més llarg que l'ovari abans b OD ES IE a RE a dE ena SES ea SR da a 8. Plantes herbàcies, anuals, estil més curt que l'ovari abans de IEC SAN as DO RE IE LUC nat ma dos dl 8. Carena tant o més llarga que l'estandard, llegum anular, plantes ar- DES EUROS NO a ta tl a i O44. ML arbòrea. 3 Carena més curta que l'estandard, llegum falciforme o helizoidal, plamtesidersizoma lenyòs, herbàcies: sa o a Nac. j 4. Llegum falciforme, pubescent, 2-5-sperma, peduncles més llargs que les fulles, flors grandetes, nombroses, folíols linear-oblongs-cunei- formes... ad a Nan a: Dins Gens ME Talcata. Llegum Reial DEA SUC AI ASC Ti i este Me 5. Peduncles aristats, raims LA (3-8), folíols suborbiculars o tras- 5 OV ALS dr a sin, DOS DE a RT aa ay ari 6: Peduncles un. aristats, raims tlGROrs, foivas ublongs o linears..— 7. Llegum molt foradada, amb el marge extern prim, carenat, divisions calicinals més llargues que el tub, planta vellosa o pubescent, 6 646. M. sufíruticosa. Llegum apenes foradada, amb el marge extern engruixit, divisions ca- licinals tan llargues com el tub, planta glabra. 647. M. leiocarpa. 71 PUBLICACIONS DE L'INSTITULC DE CIENCIES Lleguminoses. G. 176. - Medicàgo. Llegum glabra o pubescent, de 1-2'5 espires, amb el marge carenat, agut, peduncles més llargs que les fulles, flors violades o blanques, en raims oblongs, planta vírido-glabrescent . — 648. M. sativa. 7 Llegum tomentosa, de 2-3 espines, amb el marge ample, obtús, pe- duncles almenys iguals a la fulla, flors grogues en corimbus umbel- o liforme, planta àlbido-tomentosa —. . . . — 649. M. marina. 8 Cares de, la llegum sense nervi extramarginal .. . . . . . — 9. Cares de la llégum amb nervi extramarginal. —. . . . . . 11. Llegum globulosa, de bases arrodonides, de 6-I0 espires, amb espines 9 l llargues, entrecreuades i pèls glandulífers . . — 650. M. ciliaris. Llegum lenticular o hemisfèrica, de 3-6 espires, inerme . . 10. Llegum lenticular, glabrescent, de 2-5 espires, de bases convexes, amb 1 nervis radicants, estípules laciniato-pectínies. 651. M. orbicularis. Llegum hemisfèrica, subpiloso-glandulosa, de 5-6 espires, de base su- perior còncava, reticulada, estípules dentades. 652. M. scutellata. Llegum oculta al fons del calze després de l'antesi, formada a la ma- turitat d'espires apretades, de marge gruixut, inerme o amb espi- nes rarament assolcades a la base . . . SE) Llegum visible per entre les dents del calze alts LE l antesi, formada a la maturitat d'espires fluixes, amb espines assolcades a la base. — 19. LA (a gua discoidal o cilíndrica, de bases planes . . USA CE: Llegum ovoide o globulosa, de bases generalment convexes . . 16. Peduncles de 2-4 flors, aristats, més llargs que les fulles... . 14. ms de 1-2 flors, aristats, més curts que les fulles ..—. . 15. 'Llegum discoidal, molt deprimida, de 6-7 mm. diàmetre, amb les ba- ses llises, brillants, de 5 espires, la terminal inerme, les altres amb espines apretades, reflexes, marges prims, estípules dentades, i 653. M. disciformis. Llegum discoidal o cilíndrica, de 4-5 mm., amb les bases planes, reti- culades, de 3-4 espires, inermes o amb espines separades, marges gruixuts, estípules laciniades .. . . . . . 60654. M. littoralis. Llegum cilíndrico-discoidal, amb les bases llises, marge carenat, Or- nat d'espines còniques, estípules laciniades. 655. M. tribuloiídes. Llegum cilíndrica, amb espines curtes, gruixudes a la base, aplicades 13 14 MI 1 8 a l'espira seguent, estípules amb les lacinies més amples, 656. M. tentaculata. Peduncles no aristats, llegum pubescent, que es torna glabra a la ma- turitat, de 5-0 espires, de marges gruixuts, inermes 0 espinosos, 657. M. turbinata. PetuacióS dotats Melis rati Es Ei germa eis elegit aa ci PLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 176. -Medicógo. Peduncles de 2-8 flors, llegum glabra, ovoide, de base plana, de 4-6 Tapare, amb el marge alveolat, a la fi pla, engruixit, tuberculós, 658. M. tuberculata. Pedunceles de 1-6 flors, llegum pubescent-glandulosa, subcilíndrica, con- vexa pels dos caps, amb el marge gros, arrodonit, ornat d'espi- DESNCOIRMESS DEULEUCIES o dm LD sea a a Qi 18, 17 Llegum de 4-6 espires, més alta que ampla, espines i marge de la llegum no assolcats, peduncles de 1-6 flors . 659. M. rigídula. Llegum de 3-4 espires, més ampla que alta, espines i marge de la lle- gum ordinariament assolcats, peduncles de 1-3 flors, 660. M. depressa. Llegum subglobulosa, peduncles aristats .. —. . 20. am discoidal o subcilíndrica, de bases Elcaldes De dabIES no AStaiST guit is ES ac ra ea ui ad: Llegum petita, ED nt És 3-5 espires, ae marge estret, obtús, amb espines dretes, alenades, ganxudes, estípules enteres o dentades, 661. M. mínima. Llegum el doble grossa, glabra, de marge ample, còncau, amb espines dístiques arquejades cap enfora, estípules dentades, folíols ordina- riament amb una taca negra cordiforme . —. 662. M. maculata, bescent . Le 663. M. praecox. Peduncles de 1- 8 dors. ta Nans com la fulla, llegum glabra . 22. ME de 1-2 flors, molt més curts que la fulla, llegum apenes pu- Llegum de 4-6 mm. diàmetre, discoidal, amb 1r'5-3'5 espires, 664. M. polycarpa. 3 de 7-I0 mm., diàm., discoidal o subcilíndrica, amb 2-4 espires, 665. M. lappàcea. 643. — M. lupulina L. (Lupulina, de lúpulus, la planta cervesa: tal vegada per la feblesa i flexibilitat dels seus troncs, que recorda la semblança amb aquesta planta.) Bienal, tronc de 2-5 dm., ajagut o ascendent, angulós, ramificat, pubescent, folíols trasovats o subrombals, superiorment denticulats, estí- pules semiovato-acuminades, nervudes, enteres o denticulades, flors grogues, molt petites (2-3 mm.), nombroses, en raims ovoides, espi- Medicégo lupulina ro Da PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE GIENGCIES Lleguminoses. G. 176. - Medicàgo. ciformes, peduncles molt més llargs que les fulles, filiformes, no aristats, divisions calicinals alenades, com els pedicels, més llargues que el tub, corol'la més llarga que el calze, llegum reniforme, glabra, negra a la matu- ritat, amb les cares ornades de nervis prominents arquejats, obliquament concèntrics, monosperma, llevor ovoide, amb un tubercle prop del llombrígol. Geografia. —Comuna per terres arenoses cultivades o incultes de tot el país, des del li- toral a l'Urgell i regió pirenenca. Al Vallès abunda la subv. integristipula Rouy.—Maig-Set. 644. —M. arbórea L. (de arbor, àrboris, arbre, Per ser planta ar- bustiva.) Arbust de 5-IO0 dm., ramificat, fullós, sedós, canescent, folíols trasovats o bé obcordiformes, denticulats i truncats o mucronulato-escotats a l'àpex: estípules lanceolato-acuminades, enteres, molt més curtes que el pecíol: flors grogues, grans (r0-I14 mm.), en capítols axillars, gene- ralment multiflors, peduncles més llargs que les fulles, divisions calicinals alenades, iguals al tub, com els pedicels, carena reclo-ascendent, més llarga que les ales i tant o més que l'estandard, estil tan llarg com la corolla i molt més que l'ovari, llegum anular, molt comprimida, estipitada, reliculato- Pebescent, polisperma, llevors reniformes, pubescents, separades per embans. Medicàgo arbórea Geografia. — Procedent d'Italia i de l'Orient, cultivat al jardí de l'Universitat de Barce— lona, i bastant frequent com a subespontani per llocs pedregosos i muralles en temps de Desmoul. (sec. VVA.), ha estat retrobat per Sen. perfec- tament naturalisat al vessant meridional del Tibida- bo.—Març-Maig. 645. —M. falcàta L. (del llatí falx, falcis, la falç, per la seva llegum falciforme.) Simonimia. — Aufals bord, cast. mielga loca. Perenne, de 3-7 dm., rizoma llenyós, llarg i ramificat, troncs ajaguts, estriats, pubescents, molt ramificats, folíols Hinear-oblongo-cuneifor- mes, truncato-denticulats a l'àpex, estípules Medicàgo falcàta 74 RE ORAS DE CATALUNYA Lleguminoses. 3 G. 176. - Medicúgo. lanceolato-alenades, flors grogues, grans, en raims multiflors, terminals, sostinguts per peduncles més llargs que les fulles, pedicels filiformes, més llargs que el tub del calze, estandard ovat, amb estríes brunes, més llarg que les ales, iguals a la carena, llegum falciforme, pubescent, acuminada, 2-5-spermes, llevors grogues, ovato-cordiformes. B cyelocarpa Hy.— M. falcato-sativa Rchb.— Flors al principi grogues, després verdoses, a la fi violades, llegum subanular, glabrescent. Geografia. —Comuna per marges i vores de camins: s'estén fins a Vich (Masf.) i per tot l'Empordà (Vay.), Camprodón (Bub.), S. Climent d'Amer (Cod.), Prats de Molló (Lap.). Al Vallès no escassa la 8 cyelocarpa Hy.—Abr.-Juny. 646. —M. suffruticosa Ram. (de sub i frutex, frúticis, arbust, del seu rizoma llenyós.) Sinonimia.-- Melgons (a Castellar de N'Huch). Perenne, cespitosa, rizoma llenyós, ramificat, troncs de 5-25 cm., nombrosos, ajaguts, rami- ficats, molt fullosos:, folíols inferiors obcordi- formes, els superiors trasovats, denticulats, estípules ovato-lanceolades, acuminades, den- ticulades, flors grogues, en petits raims subum- bel'liformes, axil'lars, peduncles aristats, iguals o més llargs que les fulles, pedicels més llargs que el tub del calze, dents del calze lanceolato-alenats, més llargues que el tub, estandard més llarg que les ales, que ho són més que la carena, llegum petita, helizoidal, amb 2-3 volts d'espira, molt foradada a l'eix, amb el marge prim, carenat, venoso- anastomosada, polisperma, llevors oblongo-reniformes. Medicàgo sufíruticosa 8 uillosa Benth. — Planta pilosa en totes ses parts. Geografia. — Roques i llocs pedregosos de tot el Pirineu i les seves estribacions: Ribes, Queralbs, Nuria, abundant a Bagà i Castellar de N'Huch. — Cadí (Bub.), Plana de Vich, r. (Masf.l), muntanyes de Mórens, Comabella, Tragurà, Massanet de Cabrenys, Porthús, Cas- telló d'Empuries (Vay.), Requesens (Sen.), Serra de Benasc, Penyablanca, Castanesa (Zett.), Salardú, Vall de Tredós, Port de la Furqueta (Timb.), Port de Pallars (Llen.l), cap a la Seu d'Urgell (Bth.), Vall d'Eine (Lap.). La 8 villosa Benth. — A la serra del Cadí (Csta.), i més abundant que el tipus a les altes valls dels Pir. Or. (Rouy).—Juny-Ag. 75 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 176. - Medicàgo. 647. —M. liocarpa Benth. — Subsp. de l'anterior apud Rouy, var. 8 leiocarpa apud Urb. (del grec hstoç, llis o glabre, i napmóc, fruit, per la seva llegum glabra.) Perenne, rizoma llenyós, troncs ajaguts, glabres, molt fullosos, folíols trasovats o ellíp- tics, denticulats, estípules ovades, denticulades, no acuminades, flors grogues, més petites, en raims subumbel'liformes, peduncles prims, a la fi bastant més llargs que les fulles, pedicels més llargs que el tub del calze, amb els lòbuls tan llargs com el tub, llegum petita, helizoide-discoidal, glabra, apenes fora- dada, de 2-3'5 espires, amb el marge un poc engruixit, oligosperma, llevors ovades. Medicàgo liocarpa i Geografia.—Llocs pedregosos i calissos de la regió mediterrània: al Penedès, des de Vi- loví a Torrelles de Foix, Pontons, fins al Puig dels Carbons, al peu de la Plana d'Ancosa.— Olesa de Bones-Valls (Trem., ex Csta.). —Maig. 648. — M. sativa L. (llatí sativus, que se sembra, per ser especie h cultivada.) Sinonimia. — Alfals, aufals, cast. alfalfa, RF mielga. Perenne, rizoma llenyós, pregón, ramificat, troncs de 3-7 dm., drets o ascendents, gla- brescents, folíols oblongs o trasovats, denti- $ culats a l'àpex o truncato-mucronulats, estípu- les lanceolato-acuminades, dentades a la base, flors violades o blavenques, grans, en raims multifiors, oblongs, peduncles més llargs que les fulles, pedicels quasi iguals al tub del calze, estandard ovat, llargament estriat, més llarg que les ales, que ho són tant com la carena, llegum helizoidal, de 2-3 espires, foradada, glabrescent, reticulato-venosa, polisperma, llevors ovades. Medicàgo sativa Geografia.—Cultivada i subespontània per terres argiloso-calisses.—Maig. 76 CE, DE ———————— FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 176. -Medicàgo. 649. — M. marina L. (marinus, del mar, Per la seva estació.) Sinonimia. — Cast. mielga marina o boyuna. Vivaç, rizoma llenyós, ramificat, llargament cundidor, troncs albo-tomentosos, ajaguts o as- cendents, de 1-4 dm., folíols petitets, trasova- to-cuneiformes, truncato-denticulats a l'àpex, estípules ovato-acuminades, flors d'un groc daurat, bastant grans, en corimbus multiflors o Medicàgo marina OO umbelliformes, peduncles un poc més llargs o que les fulles, pedicels més curts que el tub del calze, estandard ovat, quasi el doble llarg que les ales, que ho són més que la carena, llegum subcilíndrica, de 2-3 espires, foradada, tomentosa, de marge gruixut, obtús, espinós o tuberculós, llevors reniformes. B tuberculata Rouy.— Llegum ornada de petits tubercles ocultats pel toment. Geografia. — Arenys marítims: Comuna per tot el litoral, predominant la B tuberculata Rouy.—Maig-juny. 650. —M. ciliaris VVilld. (de cilium, pestanya, per les espines llargues i febles de la seva llegum.) Anual, tronc de 2-4 dm., ajagut o ascendent, angulós, ramificat des de la base, glabrescent, folíols trasovats, denticulats a la meitat supe- rior, estípules ovato-lanceolades, acuminades, laciniades, flors grogues, petites, peduncles aristats, 1-3 flors, més curts que la fulla, o pedicels poc més llargs que el tub del calze, Bodicigo clara estandard més llarg que la carena, que sobre- passa les ales, llegum subglobulosa, arrodonida als dos cabs, gran, pubescent-glandulosa, de 06-10 espires, amb espines llargues, esteses 4 entrecreuadesy llevors oblongo-reniformes, grans. Geografía.— Regió mediterrània i terres 4. sorrenques de l'interior: Camins de les hor- tes al NO. de Lleida. — Castelló i Roses (Vay.), roques de Montlluís (Lap.), Pir. Or. (Mas- sot, Gaut ). —Maig-Juny. 77 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCEFES Lleguminoses. G. 176. -Medicúgo. 651. —M. orbicularis All. (de Orbis, cercle, per la forma de la llegum.) Sinonimia. — Acordions, cast. carretillas, mielga de caracolillo. Anual, troncs de 2-6 dm., ajaguts, angulo- sos, glabrescents, ramificats des de la base, fo- líols trasovato-cuneiformes, truncato-escotats, denticulats a l'àpex, estípules laciniato-pecti- nades, flors grogues, petites, peduncles 1-3-lors, aristats, ordinariament més curts que les fulles, pedicels més llargs que el tub del calze, dents lanceolato-alenades, una veg. més llargues que el tub, estandard més llarg que la carena, que sobrepassa les ales, llegum lenticular, glabrescent, grossa, convexa pels dos caps, de 2-5 espires, amb nervis radiants, anastomosats, de marge Prim, foliaci, que es torna negra a la maturitat, llevors subovades, xagrinades, 4-5 4 cada espira. Medicàgo orbicularis Geografia. — Comuna per terres de conreu i llocs herbosos des de la Costa fins al Piri- neu. —Maig-Juny. 652. —M. scutellata All. (forma diminutiva de seutum, escut, per la forma de la llegum.) Anual, tronc de 2-5 dm., ajagut o ascendent, angulós, pubescent, glandulós, --— ramificat, folíols trasovats, denticulats als dos terços superiors, estípules ovato-acuminades, den- ticulato-laciniades a la base, flors grogues, mitjanes, peduncles ordinariament 1-flors, llar- gament aristats, més curts que la fulla, pedicels més curts que el tub del calze, dents lanceo- lato-alenades, més llargues que el tub, estan- dard més llarg que la carena, que sobrepassa un poc les ales, llegum gran, hemisfèrica, de 5-6 esptres, còncava a l'àpex, piloso-glandulosa, glabra a la maturitat, reticulada, llevors grans, llises, reniformes, 2 a cada espira. Medicàgo scutellata Geografia. — Llocs pedregosos, àrids: Terrassa, vores de la Riera del Palau i vinyes de Vista-Alegre, r., a l'Urgell, abundant als sembrats de Menàrguens. — Camps del litoral, Es- parraguera i Olesa (Csta.), terra baixa d'Aragó (Losc. et Pardo). — Abr.-Maig. 78 ad aa FPLORAXA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 176. - Medicàgo. 653. —M. disciformis DC. (llatí discus, disc, i formis, desinencia que indica la forma, per la que té la llegum.) Anual, tronc de 1-3 dm., ajagut o ascen- dent, angulós, pubescent, ramificat, folíols petits, trasovato-cuneiformes, truncato-denti- culats, estípules ovato-acuminades, dentades a la base, flors grogues, petites, peduncles 1-4-flors breument aristats, més llargs que la fulla, pedicels més llargs que el tub del calze, dents alenades, glanduloses, més llargues que el tub, estandard més llarg que la carena, que sobrepassa les ales, llegum mitjana, glabra, discoidal, de bases planes, lluents, de 5 esbires molt apretades, amb llargues espines ganxudes, exceptada l'espira superior, que és imerme, llevors petites, oblongues, no reniformes. Medicàgo disciformis Geografia. — Llocs àrids del migdía: vessant meridional del Tibidabo, al peu de Nova Betlem, no escassa (Sen.l, Llen.l, Cad. 22 Maig 1910). — A l'Empordà, a Massanet, Barce- lona (Vay.). 654. — M. litoralis Rohde. (de litus, lítoris, la vora de la mar: per la seva estació.) Anual o bienal, tronc de I-4 dm., ajagut, angulós, pubescent, ramificat, folíols trasovato- cuneiformes, truncato - denticulats, estípules ovato - lanceolades, Jaciniato- pectinades, flors grogues, petites, Peduncles 2-4-flors, aristats, més llargs que les fulles, pedicels més curts que el tub del calze, dents lanceolato-linears, més llargues que el tub, estandard més llarg que la carena, que sobrepassa les ales, llegum petita, discoidal o cilíndrica, de bases planes i veliculades, de 3-4 esPires, iguals, de marge gruixut, obtús, amb espines o sense, llevors oblongo-veniformes. a longiseta DC. — Espines més llargues que el diàmetre del fruit. 8 breviseta DC.— Espines iguals al diàmetre de la llegum o més curtes. 4 tnermis Rouy.— Espines reduídes a petits tubercles o nul'les. Raça M. cylindrica DC.— Llegum marcadament cilíndrica, amb 5-6 es- pires espesses, apretades. ivedicàgo litoralis 79 PUBLICACIONS DE E'EINSTITUL DE CTIENCESS Lleguminoses, G 176. -Medicàgo. Geografia. — Litoral del Mediterrani: Comuna des de les Costes de Garraf i més avall fins al Cap de Creus, amb les var. a, 8 i y, i subvar. dextrorsa i sinistrorsa.— La raça M. cy- lindrica DC., B breviseta, subv. dextrorsa Rouy, al litoral del Prat. —Maig-Jul. V. La Circumnutación del Gèn. Medicago, Mem. de la R. Academia de Ciencias de Bar- celona, vol. V, n." 12, 1805. Aqua Cor ea 655. —M. tribuloídes Desr. (de Tríbulus, una zigofilia, a causa de certa semblança de les fortes espines de la seva llegum amb el fruit d'aquella planta.) Anual, troncs de 2-4 dm., ajaguts o ascen- dents, angulosos, pubescents, ramificats des de la base, folíols trasovato-cuneiformes, truncato- denticulats, estípules lanceolato - acuminades, laciniades, flors grogues, petites, peduncles 1-3-flors, aristats, lant o més llargs que les o Medicàgo tribuloldes — o fujjes, pedicels més curts que el tub del calze, dents lanceolato-alenades, una veg. més llar- gues que el tub, estandard més llarg que la carena, que sobrepassa una mica les ales, llegum mitjana, cilíndrica, discoidal, de 4-0 espires, de bases planes, llises, no reticulades, de marge carenat, amb fortes espines rectes, divergents, llevors oblongues, subreniformes. a vulgaris Rouy. — Espines divergents, més llargues que el diàmetre de la llegum, rectilínies. y vectiúscula Rouy.— Espines dretes o quasi aplicades, més curtes que el diàmetre, rectilinies. Geografia.—Llocs cultivats i paratges herbosos: Litoral, Vallès, Bages, Figueres i altres punts de l'alt Empordà. Les dugues var. amb subv. dextrorses i sinistrorses, als voltants de Terrassa.—Maig-Juny. 656.—M. tentaculata VVilld.—M. trun- càtula Gaertn., raça de l'anterior apud Rouy. (de tentàculum, tentacles, per la forma de les espines de la llegum, truncàtula, forma dimin. de truncatus, Zvuncat, per la llegum cilíndrica.) Molt afí de la precedent, se'n distingeix pels folíols trasovats, amplament cuneiformes, I estípules més amplament laciniades que en Le DE ae ta Apr l'anterior, peduncles ordinariament 2-flors, 80 mi a AE Ge Ca a a de al da Ll le da LE. al OC a la dl la a ea la P Ta es dl FLORA DE.CATALUNYA Lleguminoses. G. 176. -Medicúgo. quasi sempre més curts que les fulles, llegum marcadament cilíndrica, d'espires apretades, de marge gruixut, obtús, amb espines curtes, gruixudes a la base, paralleles a l'eix de la llegum i aplicades a l'espira seguent. var. microcarpa Sen. (Bull. géogr. bot., í9r1). — Llegums la meitat més petites que el tipus. Geografia. — Vores dels camins i llocs pedregosos àrids: Cordillera litoral, Valldoreix, Vallès, Gelida, Penedès, Bages, baix i alt Empordà, amb les subv. dextrorsa i sinistrorsa Rouy. La var. microcarpa Sen.—A la serra de Roses, vessant de Cadaqués (Sen.). —Maig-Juny. N. B. Aquesta és la planta que erroniament figura a la Flora del Vallès amb el nom de M. murex VVilld., la qual amb idèntica denominació i procedent igualment dels voltants de Terrassa, figura a l'herbari de Costa. 657. —M. turbinata VVilld. — M. mu- ricata Benth. (de turbo, túrbinis, Ja baldufa, per la forma del fruit, muricatus, de murex, múricis, obriudls, per les espines de la llegum.) Anual, troncs de 2-7 dm., ajaguts, angulo- sos, pilosos o pubescents, ramificats, folíols trasovats o rombo-cuneiformes, denticulats a la meitat superior, estípules ovato-acuminades, dentato-laciniades, flors grogues, petites, pe- duncles 1-5-flors, no aristats, els fructífers més llargs que la fulla, pedicels més curts que el tub del calze, dents lanceolato-acuminades, més llargues que el tub: estandard més llarg que la carena, que sobrepassa les ales, llegum bastant gran, ovoide, arrodonida als caps, pubescent, elabrescent a la maturitat, de 5-6 espires apretades, de vores gruixudes, inermes, tuberculoses o espinoses, llevors grans, oblongo-reniformes. Medicàgo turbinata a inermis Aschers. — M. elegans Burn. — Llegum inerme, de vores rugo- ses O subtuberculoses. B breviseta Rouy.— Llegum amb espines curtes i dretes. 4 aculeata Moris. —M. muricata Benth. — Llegum amb espines quasi tan llargues com el radi. Geografía. — Camps, marges i llocs herbosos: Litoral, Vallès, Bages i alt Empordà. Es troben les tres var. amb les subv. dextrorsa i sinislrorsa, però es veuen tots els trànsits en— tre la a inermis i la y aculeata, no essent cosa rara trobar-les en un meteix individu, i això prova l'escassa consistencia d'aquestes varietats. —Abr.-Juny. I 81 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT(DE CIENCIES Lleguminoses. G. 176. - Medicàgo. 658. —M. tuberculata VVilld. (de tubérculum, tubercles pels que presenta la llegum.) Anual, tronc de 2-4 dm., ajagut o ascen- dent, angulós, pubescent, ramificat, folíols inferiors trasovats, truncato-escotats, els supe- riors rombals, denticulats als dos terços su- £ Q periors, estípules lanceolato-acuminades, denta- I AN o des a la base, flors grogues, petites, peduncles 2-6-flors, aristats, iguals o més llargs que les fulles, pedicels més curts que el tub del calze, dents lanceolato-alenades, I veg. més llargues que el tub, estandard més llarg que la carena, que sobrepassa les ales: llegum glabra, ovoido-subcilíndrica, de base plana i àpex convex, de 4-0 esPires apreta- des, de marge gruixut, alveolat, tuberculós o espinós: llevors molt arquejades. a vulgaris Moris. — Llegum amb tubercles espiniformes que s'engruixei- xen, acabant per obliterar els alvèols a la maturitat. Medicàgo tuberculata Geografia.—Vores de camins i llocs herbosos: Gavà, Terrassa i Gelida, sense ser comu- na.— Castelldefels, pla de Barcelona i turons veins (Csta.), Pir. Or., al Pla de les Forques (Gaut.).—Maig. N. B. La planta que havem observat pertany a la z vulgaris Moris., subv. dextrorsa Rouy. ms 659.—M. Gerardi VVilld. —M. rigídula d Desr. (dedicada a Gerard, rigídula, forma diminutiva de rígidus, drel, infiexible, per les espines còniques del fruit.) Anual o bienal, tronc de 1-4 dm., ajagut o ascendent, angulós, pilós o pubescent, ramifi- cat: folíols inferiors obcordats, els altres tra- sovato-cunciformes, tots truncato- o emargena- to-denticulats, —estípules —ovato - lanceolades, laciniades, flors grogues, petites, peduncles 1-6, ordinariament I-2-flors, aristats, iguals o poc més llargs que les fulles, pedicels més curts que el tub del calze, dents lanceolato-alenades, poc més llargues que el tub, estandard més llarg que la carena, que sobrepassa les ales, llegum mitjana, pubescent-glandulosa, en forma de bota, de 4-6 espires, arrodonida pels caps, de marge gruixut, no assolcat, amb espines còniques, ganxudes, llevors oblongues, no arquejades. Medicàgo Gerardi 82 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 176. - Medicàgo. Geografia. — Camps, marges i llocs herbosos: Al Vallès, Penedès, Bages, prov, de Tar- ragona, a Cornudella, i de Girona a Figueres i Castelló d'Empuries.— Prats de Rei (Puigg.), S. Julià del Llor, r. r. (Cod.).—Maig-Juny. DS OR Es ds ar, 660. —M. depressa Jord.—M. rigidula del E Desr., subsp. M. agrestis Ten. (depressus, de deprímere, aplastat, Per la seva llegum aplanada o subdiscoidal.) o Molt afí de l'anterior, se'n distingeix desse- guida per la llegum més grossa (8-I0 mm. diàm.), subdiscoidal, quasi plana als caps, pubescent-glandulosa al principi i glabrescent a la maturitat, amb 3-4 esPires sinistrorses, fluixes, les dels caps molt més petites, marge assolcat, igual que la base de les espines. Medicàgo depressa Geografia.— Assenyalada com a rara per Rouy a la regió mediterrània, l'havem observada per paratges herbosos del litoral de Barcelona, al Vallès, Terrassa, Mollet i Montalegre, a l'Urgell, cap a Ibars, al baix Empordà, Vidreres, Sils et alibi.—Maig-Juny. 661. — M. mínima Grufberg. (superlatiu irregular de parvus, que té per comparatiu minor, Per raó de la seva llegum molt petita.) Anual, tronc de 1I-4 dm., prim, dret O ascendent, angulós, pubescent o pilós, ramifi- cat, folíols petits, els inferiors obcordats o suborbiculars, els altres oblongo-cuneiformes, denticulats a l'àpex, estípules ovato-lanceola- des, ordinar. enteres, flors grogues, petites, EE ceea cuina peduncles r-flors, avistats, filiformes, poc més llargs que les fulles, pedicels més curts que el tub del calze, dents lanceolato-alenades, iguals al tub, estandard més llarg que la carena, que sobrepassa les ales, llegum petita, globulosa, Pilosa o pubescent, de 3-5 espires, amb el marge estret, obtús i nombroses espines dretes, alenades, ganxudes, assolcades a la base, llevors rentformes. a vulgaris Urb. — Espines de l'espira poc més llargues que la meitat de la llegum. B longiseta DC. la llegum. Espines ostensiblement més llargues que el diàm. de Geografia.— Comuníssima per terrenys pedregosos o arenosos àrids, des de la costa fins al Pirineu. Al Vallès, ultra la 4 vulgaris Urb., amb alguna subv., es troba la B longiseta DC. 83 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 176. - Medicàgo. 662. — M. maculata VVilld. — M. Arà- bica All. (de màcula, taca, per les que generalment tenen els seus folíols, Aràbicus, de la Arabia, per la seva habitació.) Anual, tronc de 2-6 dm., ajagut, angulós, pubescent o un poc pilós, sobre tot a la base, no gaire ramificat, fulles llargament peciolades, folíols amplament trasovats, truncato-denticu- lats a l'àpex, ordinar. amb una taca negrosa cordiforme al mig, estípules ovalo-acuminades, inciso-dentades, flors grogues, petites, peduncles 2-5-flors, aristats, més curts que les fulles, pedicels més curts que el tub del calze, dents lanceolato-acuminades, una veg. més llargues que el tub, estandard més llarg que la carena, que sobrepassa les ales, llegum grandeta, glabra, subelobulosa, de 4-7 espires, de cares planes, quasi sense venes, amb moltes espines dístiques, assolcades a la base, entrecreuades, arquejades cap a fòra, no ganxudes, llevors reniformes. Medicàgo maculata Geografia.—Terres de conreu i llocs incults herbosos: Al litoral, Vallès, Penedès, Figue- res, Sils, Vidreres. — Vich (Masf.), Sta. Coloma de Farnès, Sagaró (Vay.), infesta els camps de la Sellera (Cod.).—Abr.-Juny. 663. —M. praecox DC. (llatí praecox, praecócis, prematur, per ser planta primerenca.) Anual, tronc de 1-3 dm., prostrato-difús, prim, angulós, pubescent, folíols petits, obcor- diformes o trasovato-cuneiformes, truncato- o emarginato-denticulats, estípules ovato-acumi- nades, Jaciniades, flors grogues, petites, pedun- cles 1-2-//ors, no aristats, molt més curts que les fulles, pedicels més curts que el tub del calze, dents lanceolato-linears, iguals al tub, estandard més llarg que la carena, que sobre- passa les ales, llegum pefita, discoidal, de bases venoso-reticulades, glabrescent, que no's torna negra a la maturitat, de 2-3 esPires, de marge Prim, amb un rengle d'espines alenades, ganxudes, esteses a cada banda, llevors reniformes. Medicàgo praecox Geografia. — Llocs àrids de la regió mediterrània: Litoral llevantí, Caldetes, Cadaqués. — Mataró (Ferr.l), Roses (Sen.), Castelló, la Selva, Barcelona (Vay.), entre Cadaqués i la Selva (Bub.). —Març-Maig. 84 EELORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 176. - Medicàgo. 664. —M. polycarpa VVilld. —M. hís- pida Gaertn. (de monbs, molt, i napróc, fruit, pel nombre de llegums que porten els peduncles, híspidus, pelut, perquè algunes vegades la planta ho es més o menys.) Anual, tronc de 2-5 dm., ajagut o ascendent, angulós, glabre, ramificat, folíols obcordiformes o amplament trasovato-cuneiformes, truncato- denticulats, estípules ovato-lanceolades, laci- niades, flors grogues, petites, peduncles 3-8-flors, no aristats, aproximadament iguals a les fulles, pedicels tan llargs com el tub del calze, dents lanceolato-linears, una veg. més llargues que el tub, estandard més llarg que la carena, sobrebpassada per les ales, llegum pelita (4-6 mm. diàm.), glabra, discoidal, de bases molt venoso-reticulades, de 2-4 espires, fluixes, de marge Prim, amb un rengle d'espines o tubercles per banda, negrosa a la maturitat, llevors reniformes o bé oblongo-subcuneiformes. Medicàgo polycarpa subsp. M. polymorpha Villd. — Llegum de 4-6 mm. diàm., I'5-3/5 es- pires, llevors ostensiblement reniformes. B apiculata G. G.— Peduncles 3-8-flors, espines quasi sempre dretes, més curtes que la meitat del radi. 4 oligocarpa Rouy. — Peduncles 1-2-flors, llegums fosques, no negres, espines ganxudes, quasi tan llargues com el radi. ò denticulata G. G. — Peduncles 3-8-flors, espines ganxudes, quasi tan llargues com el radi. Geografíia.— Conreus i llocs incults herbosos: Co— muna als camps del litoral i de l'interior, a l'Urgell, alt Empordà. -— Vich (Masf.), Roda (Vay.), Cabanes, Girona (Sen.), la Sellera (Cod.). La 8 apiculata G. G., comuna al Vallès, la y oligo- carpa Rouy., r. a Terrassa, i la ò denticulata G. G.— M. denticulata VVilld., als serrals de Castelldefels. — Abr.-Juny. 665. —M. lappàcea Desr. —subsp. de la M. híspida Gaertn., apud Rouy. (adjectiu de lappa, d'on lampazo, castellà, per la semblança de les espines de la llegum amb coi les del periclini d'aquella planta. ) 85 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 176. -Medicúgo. Anual, tronc de 3-8 dm., ajagut, angulós, glabrescent, molt ramificat, folíols amplament trasovats, denticulats a la meitat superior, estípules ovato-lanceolades, llargament laciniades, flors grogues, petites, peduncles 2-4-flors, no aristats, ordinariament més llargs que les fulles, pedicels més curts que el tub del calze, dents lanceolato-acuminades, una veg. més llar- gues que el tub, llegum gran (7-I0 mm. diàm.), discoidal o subcilíndrica, de bases venoso-reticulades i marge acanalat, glabra, de 2-7 espires, aprelades a la maturitat, amb nombroses espines, dretes, robustes, ganxudes, llevors oblongues. B pentacyela G. G.— Llegum de 4-7 espires, llevors oblongo-subreni- formes. Geografia. — Terres de conreu i llocs herbosos: Comuna al litoral, Vallès i Bages, domi— nant la 8 pentacycla G. G.—Girona, S. Feliu de Guíxols (Bub.), Vich (Masf.), Mayà, Beuda (Vay.). —Abr.-Juny. N. B. No són consignades la M. sphaerocarpa Bert., var. de la M. Murex VViltd., apud Rouy, citada per Bub. a S. Pol i a'Girona, i a Barcelona per Funx, perquè els autors fran— cesos solament la refereixen als Alps marítims i al Var, i és probable que s'hagi confós amb la M. turbinata VVilld. Tampoc s'esmenta la M. coronata Desr., que posseim de Sagunto, citada a Narbona per Bub., per no constar cap cita catalana, ni la M. Pourretii Noulet, de S. Antoni de Calamús, per ser, sec. Rouy et Coste, especie esclusivament francesa. I : 1 4 4 FLORA DE CATALUNYA Gènere 177. — TRIGONELLA L. (Format de trígonum, cpí-geovoç, triangular, per la forma de la corol:la, que, per tenir la carena molt curta, sembla que no té més de tres pètals.) Flors blanques, grogues o rosades, solitaries, geminades o en capítols axil'lars, calze acampanat, 5-dentat, corol'la caduca, ales més llargues que la carena, que és obtusa i molt curta, estams diadelfes, no dilatats a l'àpex, llegum exserta, linear-oblonga, comprimida, recta o encorbada, bequeruda, polisperma: llevors comprimides, herbes anuals, de fulles trifoliolades, folíols dentats a l'àpex, estípules peciolars. Flors vermelloses, pedicelades, corol'la subpersistent, llegum poc ex- serta, incurva a l'àpex, llisa . —. 666. T. ornithopodioides. Flors blanques o grogues, sentades o subsèssils, corol'la caduca, lle- gum marcadament exserta, amb nervis a les cares —. . . . 2. Flors blanques, solitaries o geminades, llegum falcilorme, llarga- ment bequeruda, amb nervis SR pia anastomosats, llevors ORDIS deia : d 9: Flors grogues, en capítols: Mogerl er 0) SS El Gent amb DIEEVIS ODBCS, lEVOTS CIUMIdTIQUES d'u aa ele i llises, plantes dretes, glabrescents, folíols trasovats, 667. T. foenum graecum. Llegum de 2-5 cm. long., peluda, bec de 1-2 cm., llevors tuberculoses, plantes ajagudes, peludes, folíols cuneiformes . 668. T. gladiata. 3 Capítols de 2-6 flors subsèssils, dents del calze iguals al tub, llegums fasciculades, rectes o arquejades, erectes, de 3-4 cm., llevors lleu- gerament tuberculoses —. . ta GOÓ. PE: polycerata: Capítols de 5-I2 flors sentades, de nts del GES més llargues que el tub, llegums esteses en forma d'estrella, arquejades, de I cm, o poc més: llevors fortament tuberculoses . —. 670. T. monspeliaca. Llegum de 7-9 cm. de Jongitut, glabrescent, bec de 2-3 cm., llevors i 87 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENGIES Lleguminoses. G. 177.-Trigonella. 666. — T. ornithopodioídes DC. (de òpms, òpudoç, aucell, i mobç, modóc, Peu: per les seves llegums incurves a l'àpex, que recorden les de l'Ornithopus.) Planta de 5-20 cm., al principi subacaule, ajaguda, glabra, fulles llargament peciolades, pecíols filiformes, folíols trasovato-cuneiformes, truncato-serrulats, estípules lanceolato-acumi- nades, enteres, flors vermelloses, petites, pe- dunculades, axil'lars, en nombre de 1-5, dents del calze quasi iguals i més llargues que el tub, corol'la subpersistent, estandard més llarg que les ales, que són obtusiúscules i més curtes que la carena, que és aguda, llegums dretes, de 6-7 mm., Poc exsertes, incurves a l'àpex, sense nervis, pubescents, llevors ovoides, llises, negroses. Geografia. — Pastures rapades i prats salats del litoral occidental: de Pal a Torruella de Montgrí (Vay.), Montpeller (Requieu, ex Gr. et G.).—Març-Maig. 667. — T. Foenum graecum L. La SRE SUA (nom donat per Plini i Columella a aquesta NI, planta, que és el fe o fenc grec, conegut per NJ) È 5 Ne xi tiNe a Grecia.) (EX N È a — Sinonimia. — Fenigrec, senigrec, cast. alhol- (1 N va, albolba. Planta de 2-4 dm., tronc dret, ramificat, I glabrescent, fulles peciolades, de folíols grans, hi ll oblongs o trasovato-cuneiformes, denticulats a tgonella Foenum la part superior, estípules ovato-acuminades, enteres, peludes, flors grans (12-15 mm.), blan- ques, solitaries o geminades, sentades, calze pelut, de dents iguals, li- near-alenades, més curtes que el tub, estandard més llarg que les ales, lle- gum falciforme, de 6-9 cm., glabrescent, bec de 2-3 cm., cares amb nervis longitudinals, anastomosats, 10-20 llevors ovoides, quasi llises. Geografia.—Terres de conreu: sembrats de can Tunis, de Montcada, Olesa i baix Em— pordà. — Blanes, Tordera (Salv.i), Banyoles, Cornudella, Horta de Tarragona (Csta.), Prats de Rei (Puigg.l), Olot, la Garrotxa (Vay.).-— Abr.-Juny. 88 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 177. - Trigonella. 668. — T. gladiata Stev. — T. prostra- ta DC. (de gladius, glavi o espasa: per la seva llegum subjalciforme, prostratus, ajagut: per la posició dels troncs.) Planta de 5-25 cm., tronc ajagut o ascen- dent, ramificat, piloso-pubescent, fulles pecio- lades, folíols truncato-cuneiformes, denticulats a l'àpex, estípules lanceolato-acuminades, en- j teres, flors Pelites (8-I0 mm.), blanques, solitaries Der imny o geminades, sentades, calze molt pelut, de dents lanceolades, barbudes, més curtes que el tub: estandard tacat de violeta, més llarg que les ales, llegum subfalciforme, de 2-5 cm., peluda, bec de 1-2 cm., cares amb nervis longitudinals anas- tomosats, 5-7 llevors ovoides, tuberculoses. Geografia. — Llocs secs i pedregosos: vinyes i ermots de la part occidental de Terrassa, Olesa i Monistrol de Montserrat, Cornudella i al Montsant. — Vallvidrera, S. Jeroni i turons pròxims a Barcelona (Csta.), Prats de Rei (Puigg.l), Cadaquès (Trem.), Medes (Vay.).—Abr. Maig. 669. — T. polycérata L. (de mohòc, molt, i népoç, népatoc, corn, banya, Per les llegums fasciculades 4 dretes, simulant un Pilot de punxes.) Planta de 2-6 cm., tronc ajagut, ascendent o dret, pubescent, simple o ramificat, fulles peciolades, amb folíols petits, trasovats, trun- cato - denticulats, semisagitades, acuminades, dentato-laciniades a la base, flors grogues, petites (5-7 mm.), subsèssils, en capítols de Ac 2-6 flors, calze glabrescent, dents iguals, lan- ceolato-alenades, quasi iguals al tub, estandard més llarg que les ales, llegums fasciculades, rectes o arquejades, de 3-4 cm., amb nervis oblics, pubescents, mucronades, 7-15 llevors cilindroides, lleugerament tuberculoses. ò pimnatífida VVR.— Tronc ajagut o ascendent, folíols ellíptics o bé oblongs -- pinnatífids. PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 176. - Trigonella. Geografía.—Llocs secs i pedregosos: Tortosa, vores dels camins de Bitems (Sen.lin Hb. Cad.), Puigcerdà, Seu d'Urgell (Bub.), des de Llor fins a Bourg Madame (Bth., Massot, Gaut.), sobre tot als voltants de Sallagosa (Rouy.). : La ò pinnatifida VVA.—T. pinnatifida Cav., a Castelseràs del baix Aragó (Losc.l in Hb. Cad.) i probable als confins de la prov. de Tarragona.—-Abr.-Jul. 670. — T. monspelíaca L. (Mons Peliensis, vel M. Pessulanus, Montpellier, per la primera patria on fou trobada.) Planta de 35-30 cm., tronc ajagut o ascen- dent, ramificat, pubescent, fulles peciolades, folíols trasovato-cuneiformes, el mitjà llarga- ment peciolulat, els laterals subsèssils, denticu- lats a la meitat superior, estípules semisagitades, acuminades, dentato-laciniades a la base, ner- vudes, flors grogues, molt petites (4-5 mm.), He on mo nepeliaca - sentades, en capítols de 35-I2 flors, calze pilós, dents iguals, linear-alenades, més llargues que el tub, estandard més llarg que les ales, llegums esteses en forma d'estrella, arquejades, de I cm. o més llargues, amb nervis oblics, pubescents, mucro- nades, 5-7 llevors cilindroides, fortament tuberculoses. Geografia. — Llocs estèrils, secs i pedregosos: Abundant al litoral i al Vallès, Penedès, cap a Copons, a Bages, Figueres. —Cadaquès, Medes, Pals, Palafrugell, Girona fins a Dos- quers (Vay.), S. Julià del Llor (Cod.), Vich. r. (Masf.), Puigreig, Marlés, Casserres, Serra— teix i Cardona (Puj. C.).—Abr.-Juny. N. B. No consignem la T. Besseriana Ser. — Melilotus procumbens Besser., nova per a L'Europa occidental, que pel Juny de 1907 trobàrem als voltants de Terrassa, per conside- rar-la importada i accidental /Vidit Pau). 90 FLORA DE CATALUNYA Gènere 178. — MELILOTUS TOURN. (Grec pehiotoç (Theophr.), de uéxt, mel, i Xoróç, Lotus, per la seva olor de mel.) Flors grogues o blanques, en llargs raims espiciformes, calze acampa- nat, 5-dentat, amb 5-I0 nervis, corol'la caduca, estandard tant o més llarg que les ales, carena obtusa, estams diadelfes, amb els filaments no dilatats a l'àpex, llegum exserta, sentada, subglobulosa o bé ovoide, sense bec, inde- hiscent, I-2-sperma, plantes anuals o bienals, glabres o glabrescents, de fu- lles trifoliolades, amb els folíols denticulats a la part superior, estípules peciolars. Eu de la llegum reticulato-alveolades —. . . LE ar A Eu de la llegum amb costelles concèntriques o tranevé ISA ec Br Pètals desiguals, estandard més llarg que les ales, que igualen la ca- rena, llegum glabra . . . LAS as Ep set: i Pètals tots iguals, llegum dens Ed dE Ad obs en a at eva Flors blanques, llegum ovoide, obtuso-mucronulada, negrosa a la ma- turitat, planta bienal, de 1 m. o més. . . . 671. M. alba. Flors grogues, molt petites, llegum subglobulosa, apiculada, blanqui- nosa a la maturitat, planta anual, de 1-4 dm. 672. M. parviflóra. 3 nosperma, blanquinosa a la maturitat, sutura superior obtusa, planta de 5-8 dm... . . . . . . 673. M. neapolitana. Peduncles ordinariament aristats, llegum ovoide, penjant, pubescent, disperma, negrosa a la maturitat, sutura superior aguda, planta de LE EE ens ia aa Dit a ac ds Ni altissima: Cares de la llegum amb costelles acostades i concèntriques, pedicels iguals o més curts que el tub del calze . : Cares de la llegum amb costelles separades o rueradeS transversal- ment, pedicels més llargs que el tub del calze... . . . . 7. Llegum grossa, trasovoide, apiculada, amb el marge superior acanalat, estandard poc més llarg que les ales. . 675. M. messanensis. Llegum subglobuloso-comprimida, obtusa, amb el marge superior ca- renat, estandard ostensiblement més llarg que les ales, 676. M. sulcata. LE ordinariament mútics, llegum globulosa, dreta, glabra, mo- Es rem mútics, pètals iguals, llegum ellipsoide, apiculada, gro- guenca a la maturitat . . . me 077. M. Elegans. 7 ) Peduncles aristats, pètals molt esiiet llegum ovoide, mucronulada, verdosa a la maturitat . . . . . . . 678. M. arvensSis. 91 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CEFENCTES Lleguminoses. G. 178. Melilotus. 671. —M. alba Desr. (del llatí albus, blanc, pel color de les flors.) Sinonimia. — Cast. trèbol de Sta. María, meliloto de flor blanca. Bienal, tronc de 5-I5 dm., dret, estriat, glabre, ramificat, fulles peciolades, folíols de les inferiors trasovats, els de les caulinars oblongs, tots dentats, i el del mig més llarga- ment peciolulat:: estípules setàcies, enteres: flors blanques, d'una olor de atmetlles amargues, en raims molt llargs: peduncle breument aris- tat, pedicel capilar, fantio més llarg que el tub del calze, pubescent, amb 5 nervis i no romput per la llegum, de dents linears iguals al tub, estandard un poc més llarg que les ales, que igualen la carena, llegum ovoide, penjant, glabra, obtusa, mucronulada, negrosa a la maturitat, I-2-sperma, llevors rodones, apenes o gens escotades, llises. Melilotus alba Geografia. —Vores dels rius i torrenteres: Bardisses i torrents del Vallès occidental, Ter- rassa, Ullastrell, Martorell, Gelida, cap al Penedès.— Marges del Llobregat i del Besòs, canal d'Urgell, cap a Anglesola (Csta.). —Maig-Nov. 672. —M. parviflóra Desf. —M. índica All. (de parvus i flos, flóris, de Petites flors, Indicus, de la India, una de les seves patries.) Sinonimia. — Cast. trébol menor oloroso, trébol granero. Anual, tronc de 1-5 dm., dret, glabre, angu- lós, fistulós, ramificat, fulles peciolades, folíols de les inferiors truncato-trasovato-cuneiformes, quasi enters, els de les superiors oblongs, serrats, estípules linear-alenades, enteres O denticulades a la base, flors grogues, molt petites, raims furnits, pedun- cles filiformes, aristats, pedicels més curts que el tub del calze, que té 5 nervis i no és romput per la llegum, estandard més llarg que les ales, que són iguals a la carena, llegum subglobulosa, penjant, apiculada, glabra, amb les cares reticulades, blanquinosa a la maturitat, I-2-sperma, llevors ovoides, no escotades, xagrinades. Melilotus parviflóra 92 EE ORAL DE CUAST AE UN Y A Lleguminoses. G. 178. - Melilotus. Geografia. — Prats, vores de camins i terres de conreu: Comuna al litoral i Vallès. — Vich (Masf.), prov. de Girona fins a Beuda (Vay.), Olot (Tex.), Codol-Rodon (Puigg.l) Tar- ragona, Lleida, Artíes de la Vall d'Aràn (Csta.).—Abr.-Set, 673. —M. neapolitana Ten. (de Neapolis, Nàpols, Per ser un dels paisos on se troba.) Sinonimia. — Cast. corona de príncipe. Anual, tronc de 1-5 dm., dret o ascendent, ramificat, glabrescent, fulles peciolades, folíols de les inferiors suborbiculars, quasi enters, els de les caulinars oblongo-cuneiformes, els de les superiors oblongo-linears, dentats a l'àpex, SO NEE GOS ELE estípules curtes, linear-alenades, enteres, flors grogues, petites, en raims clars/ peduncles mútics, pedicels iguals al tub del calze, de 5 nervis no vomput per la llegum, pètals iguals, llegum globulosa, dreta, apiculada, de cares veliculades, glabra, blanquinosa a la maturitat, monosperma, llevor esfèrica, no escotada, xagrinada. Geografia. — Llocs àrido-arenosos: Comuna des del litoral fins a la cordillera superior del Vallès, S. Llorenç del Munt, Montserrat el alibi. — Devesa de Girona (Isern), Empuries, Ciurana, Basea, Pals (Vay.), Cartoixa del Montsant (Csta.).—Abr.-Juny. 674. —M. altíssima Thuill. —M. ma- crorrhiza Pers. (superlatiu de altus, alt, per la seva grandaria, noxpóç, llarg, i pita, d'arrel groixuda.) Bienal o perennant, arrel gruixudeta, còni- ca, ramificada cap a l'extremitat, tronc de I0-I5 dm., dret o ascendent, estriato-glabres- cent, robust, ramificat, fulles peciolades, folíols de les inferiors trasovats i els altres oblongo- linears, serrats en quasi tot el marge, el del SONS EL mig més llargament peciolulat, estípules seti- formes, enteres, flors grogues, en raims llargs, espessos, peduncles ordinariament aristats, pedicels més llargs que el tub del calze, no romput per la llegum i més curt que les dents, pètals fols iguals, 93 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 178. - Melilotus. llegum ovoido-acuminada, de cares reticulades, pubescent, negrosa a la maturitat, I-2-sperma, llevors ovoides, escotades, puntejades. Geografia.—Vores de les corrents i terres frescals: a can Tunis, al Bergadà, a l'Adou del Bastareny, Vall de Ribes.—Pla de Barcelona (Salv.l), Vich (Masf.), Conca de Tremp (Csta.): S. Hipòlit de Voltregà, a les vores del Ter (Sen.l), la Garrotxa, Olot, Ripoll (Vay.).— Juny- Setembre. 675. —M. messanensis All. (de Messana, Messina, que és el primer lloc on fou trobada.) Anual, tronc de 1-4 dm., ajagut o ascendent, angulós, estriat, glabre, fulles peciolades, folíols trasovato-cuneiformes, truncats o escotats, enters a la base, serrulato-denticulats als dos terços superiors: estípules ovato-acuminades, dentades a la base, flors grogues, petites, en raims clars, més curts que les fulles, peduncles Moljoius mensanegeis aristats, pedicels iguals al tub del calze, ador- nat amb IO nervis i romput per la creixença del fruit: dents del calze triangulars, desiguals, estandard igual a les ales, poc més llarg que la carena, llegum grossa (7-9 mm.), trasovoide, apiculada, sentada, penjant, acanalada a la vora superior, d'un verd groguenc a la matu- ritat, amb les cares cobertes de costelles molt acostades formant arcs concèn- trics, un poc anastomosato-reticulats, 1-2 llevors ovoido-comprimides, escotades. Geografia. — Camps del pla del Llobregat (Sen.t) Maig de 1914. 676. — M. sulcata Desf. (de sulcus, solc, pels que deixen entre sí les costelles en arcs concèntrics de les cares de la llegum.) Anual, tronc de 2-4 dm., dret, angulós, ramificat, pubescent a l'àpex, fulles peciolades, folíols oblongo-cuneiformes o sublinears, glau- cescents pel revers, denticulato-espinulosos, estípules semisagitades, llargament acumina- des, dentato-laciniades a la base, flors grogues, Melilotus gulcata petites, en raims quasi de la llargaria de la 94 Tu EE ESO RUA (DE CAE AE UN Y A Lleguminoses. G. 178. - Melilotus. fulla, densos, erectes, peduncles aristats, pedicels més curts que el tub del calze, de IO nervis i no romput pel fruit, dents alenades, iguals, més curtes que el tub, estandard més curt que la carena, però molt més llarg que les ales, llegum el'lipsoide, obtusa, penjant, glabra, cares amb moltes costelles acostades, concèntriques, I-2-spermes, llevors ovoides, esco- tades, tuberculoses. Geografia. — Terres arenoses, àrides: Litoral de Barcelona, al Prat del Llobregat, vol- tants de Terrassa, r., Montserrat. — Lladó, Cistella, Terrades, Castelló, Tabertet (Vay.). — Juny-Maig. 677. —M. élegans Salzm. (elegant: per l'aspecte que donen a la planta els seus vaims florits.) Anual, tronc de 2-5 dm., dret, glabre, an- gulós, fistulós, fulles peciolades, folíols trasova- to-cuneiformes, denticulats a l'àpex, estípules lanceolato-alenades, enteres, flors grogues, en raims llargs, clars, ordinariament mútics, pe- dicels més llargs que el tub del calze de 5 nervis i no romput pel fruit, pètals tots iguals, llegum trasovoide, apiculada, penjant, glabra, cares amb costelles transversals, ar- quejades i separades, I-2-sperma, llevors globuloses, escotades, tuberculoses. Melilotus élegans Geografia. — Terres arenoses: Prop de l'estació d'Olesa, a la Puda, vora del Llobregat, Montserrat. — Tibidabo, al peu del Manicomi (Sen.).— Maig-Juny. 678. —M. arvensis VVallr. — M. offici- nalis Lam. (arvensis, Per créixer entre els camps, la seva habitual estació, officinalis, Per haver-se em- pleat en la medicina.) Sinonimia. — Melilot, almegó, trèbol d'olor, cast. meliloto, corona de rey, trébol oloroso o real. Bienal, tronc de 3-8 dm., dret o ascendent, estriat, glabrescent, molt ramificat, fulles llar- Melilotus arvensis 95 PUBLICACIONS DE LVINSTITUS DE CIENCIES Lleguminoses. G. 178. - Melilotus. gament peciolades, folíols de les inferiors trasovats, els de les superiors oblongs, denticulats, estípules lanceolato-acuminades, enteres o dentades a la base, flors grogues, molt oloròses, en raims llargs, clarets, peduncles aristats, pedicels més llargs que el tub del calze de 5 nervis, no romput pel fruit, dents calicinals triangulars, pètals molt desiguals, estandard més llarg que les ales, que ho són més que la carena, llegum el'lipsoide, mucronulada, penjant, glabra, de cares amb costelles transversals separades, verdosa a la maturitat, r-2-sperma, llevors ovoides, no escotades, llises. var. barcinonensis (Sen.) Cad.— Dents calicinals més estretes, ovato- lanceolades, llegum subglobulosa. Geografia. —Llocs herbosos: des del litoral fins a Ribes i Olot, la Segarra i Urgell. — Vall d'Aràn (Llen.l). La var. barcinonensis, al Tibidabo (Sen. in Hb. Cad.).—Abr.—Set. 96 i FLORA DE CATALUNYA Gènere 179. — TRIFOLIUM L. (llatí trifolium, ap. Plin., corresponent al grec zprgvÀiov, pels tres folíols de les fulles), Flors purpurines, blanques o grogues, en capítols, calze tubulós o acam- panat, frequentment bilabiat, corol'la en general marcescent, pètals soldats per les ungles entre sí i amb els estams o l'estandard, ales més llargues que la carena obtusa, estams diadelfes, amb els filaments un poc insensiblement engroixuts a l'àpex, estil filiforme, estigma capitat, llegum ovoide o bé oblonga, molt petita, inclosa, generalment indehiscent, I-2-sperma, rarament oligosperma, plantes herbacies, de fulles trifoliolades, de folíols enters o denticulats, estípules peciolars. Flors grogues, llegum ostensiblement estipitada—. . . 2. 1 4 Flors vermelles, rosades o blanques, llegum sentada o Die: esti- DES Ia OS id DES rea a Can aa Das nadius t UB. pes superiors, almenys les florals, oposades, folíols sentats, flors que es tornen brunes, lacinies calicinals —— pestanyoses . . 93. Fulles superiors alternes, plantes anuals, lacinies calicinals glabres..— 4. (Plantes perennes, de rizoma groixudet, folíols subrombals, flors d'un bru clar després de la floració, capítols subglobulosos, pedicels iguals altub del calze, estil igual a la meitat de la llegum —679. T. badium. Plantes anuals, d'arrel prima, folíols oblongs, flors d'un bru negrós després de la floració, capítols oblongs, pedicels molt més curts que el tub del calze, estil igual a la quarta part de la llegum, U 680. T. spadíceum. Folíols oblongs o bé ovato-oblongs, estil igual o apenes més curt que ES Si arena de IS SEUS QS Peó ND ta a BE Folíols trasovato- cucs estil 4-6 vegades més curt que la RGC a Maset g dori : Flors d'un groc daurat, capítols ovoides, peduncles rectes, robustos, tan l llargs com les fulles, estandard fortament estriat, estípules lanceo- lades, no dilatades a la base. . . . . . 681. T. aureum. Flors d'un groc fosc, capítols hemisfèrics, peduncles ascendents, subfi- liformes, molt més llargs que les fulles, estandard poc estriat, estí- o pules ovades, dilatades a la base. . . . . . 682. T. patens. Flors d'un groc viu, capítols ovoides, compactes, de 15-40 flors, estan- I dard fortament estriat, pla, bastant encorbat a l'àpex, troncs i pe- 6 duncles bastant robustos .. . . . . . — 683. T. campestre. li d'un groc clar, capítols globulosos, clars, de 2-I5 flors, estandard 4 5 llis, carenat, a la fi un poc encorbat a l'àpex, troncs i peduncles AOC ESE GAP IAES le tret ges PEL les (at a Da TL MPa PUBLCICACIONS DE: Ll EPNSTITUGL CD E 'CLCENGUES Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. Peduncles filiformes, rectes, més llargs que la fulla, capítols poc espes- sos, de 6-15 flors, estípules Nac dilatades, arrodonides a la base: tronc prim. —. . Data ça 084-,E: QUE. 7 $ Peduncles capil'lars, dcètiEge: tamb o més llargs que la fulla, capítols j molt petits, clars, de 2-6 flors, estípules oblongo-agudes, ni dilatades ni arrodonides a la base, tronc filiforme — 685. T. micranthum. Calze vesiculós després de la floració, capítols bracteolats —. . 9. ee no: vesiculós després de la Horació 40 do eta a aC ES Capítols peluts, calze bilabiat, de ro nervis, Es no escariosos, lle- gum sense bec, I-sperma . . . 10. ES glabres, calze no bilabiat, del 20 nervis, patis escariosos, lle- EU DOQUETUCa VS DELTA a at Ra, Na Sa a IC Lam perennes, radicants, pecíols i peduncles peluts, bractèoles grans, formant un involucre multipartit, llavi superior en forma de casc, acabat en 2 dents ben visibles i no divergents, 686. T. fragiferum. Plantes anuals, no radicants, pecíols i peduncles glabres, bractèoles molt petites, truncades, formant un involucre molt curt. —. . 11. (Tronc ajagut, peduncles més curts que la fulla, capítols cotonosos, llavi superior del calze globulós, acabat en 2 dents curtes, ocultes pel toment: corol'la torta o semiresupinada — 687. T. tomentosum Tronc ascendent, peduncles de longitud variable, capítols peluts, llavi su- perior del calze ovoido-cònic, membranoso-reticulat, acabat en 2 dents llargues, divergents, corol'la resupinada — 688. T. resupinatum. j Calze fructífer, ovoide, profundament fès a la base de les 2 lacinies superiors, llim de l'estandard una veg. més curt que l'ungla, folíols tots ovato-cuneiformes, flors vermelloses . — 689. T. spumosum. Calze fructífer, turbinat, no fès a la base de les 2 lacinies superiors, llim de l'estandard una veg. més llarg que l'ungla, folíols inferiors trasovats, els superiors lanceolats, flors purpurines, t 690. T. vesiculosum. Calze glabre, com tota la planta, flors bracteolades —. . . 14. 13 l Calze pelut, de dents pestanyoses: flors quasi sempre no iricièoli dE 24. Rlantès perennes, detrizoma. Broigut 4. rates e el dre te le i CRA anuals, d'arrel prima coi ns, Le Detall a MS CEA e IA LO ell SE Rizoma llenyós, folíols lanceolato-linears, flors grans, purpurines, en J capítols clars, sobre peduncles radicals, llegum trasovoide, contreta al mir, s Le de dg OLI: DD: fricoma no llenyós, folíols OV Gts 0 trasovats, flors mitjanes, rosades o blanquinoses, en capítols espessos —. —. 4. 4. 4. 4 4. . 16. 15 98 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses G. 179.-Trifolium. Peduncles axil'lars quasi a tota la longitut del tronc, rizoma simple, curt: tronc prostrato-ascendent, folíols trasovato-lanceolats, estan- dard una veg. més llarg que el calze, llegum exserta, estipitada, 692. T. élegans. "hr axil'lars limitats a la base del tronc, rizoma ramificat, cun- OR P ra Ca Efi d i BE OS) SEP Ll Tronc prostrato- DT folíols SES de rment a estípules bruscament alenades, flors albo-rosades, a la fi reflexes, capítols grossets, llegum bonyeguda . . . . . . . 693. T. repens. Tronc prostrato-ascendent, no radicant, folíols petits, fortament ner- viats, estípules insensiblement acuminades, capítols petits, llegum not bonyeenda Lin ei, SO ESE US Pl te oedeccles caulinars, flors reflexes, ae dtels més hares que les dents del calze, les superiors més llargues que el tub, estandard 3 veg. més llarg que el calze. . . . AE 4 0045 E. pallescens. Peduncles radicals, flors dretes, RE més curts que les dents del calze, les superiors més curtes que el tub, estandard I veg. més NOroiQUE el ealze i dia dar cd ie iec 005: 1. TNalii. Folíols oblongs o lanceolato-linears, fortament nerviats, denticulato- glandulosos, estípules amplament ovades, obtuses, flors rosades en capítols globulosos ..—.. LL. o. o. . 696. T. laevigatum. Folíols trasovato-cuneiformes, denticulats, no glandulosos, estípules acuminades o aristades, flors blanques o rosades en capítols globu- VOS OSSOS UE Ta ea ac OR Sea a es es El urea ZOO: Peduncles llargs, tan o més que la fulla, corolla grandeta, 1-2 veg. més llarga que el calze, llegum exserta, bonyeguda, fistonada al marge inferior, folíols frequentment tacats de negre, fes 697. T. nigrescens. Peduncles nuls o més curts que les fulles, corolla molt petita, més o curta que el calze o poc més llarga, llegum inclosa. . . . 21. Capítols 4- pedunculats, lacinies calicinals desiguals .. . . . 22. Capítols sentats, lacinies calicinals quasi iguals . 4... o. o. . 23. (Peduncles axil'lars groixuts, rígids, els inferiors iguals a les fulles, flors no reflexes, capítols espessos, lacinies calicinals molt des- iguals, estandard no escotat, igual al tub del calze, 698. T. parviflórum. iPeduncles axil'lars prims, flexuosos, tots molt més curts que les fu- lles, flors a la fi reflexes, capítols clarets, lacinies calicinals poc des- iguals, estandard escotat igual al tub del calze o un poc més llarg, 699. T. cernuum. 21 99 PUBLICACIÓONS DE L'INSTITUT DE CIENCAES Lleguminoses G. 179.-Trifoliumt gada del tronc, lacinies del calze ovato-aristades, estandard més J.—larg que els sèpals, fulles superiors oposades. 700. T. glomeratum. LE blanques, capítols ovoides, pauciflors, agrupats a la base dels Le rosades, capítols globulosos, multiflors, disposats per tota la llar- troncs: lacinies del calze lanceolato-acuminades, estandard més curt que els sèpals, fulles totes alternes .. . . 701. T. suffocatum. É (Plantes perennes, de rizoma llenyós o cundidor. . . . . . 25. si I Plantes ANUAlS, d'artel DIA ese, mot dl ae Socin as dus 2 OL Flors blanques o groguenques, lacinies calicinals lanceolato-acumi- 25 DAQESa anat hé DS MA LS tol. Flors purpurines, Luis Gall tals Micro Eiea ar as Es at da Flors blanques, a la fi reflexes, capítols ovoides, pedunculats, lacinies calicinals quasi iguals, la inferior igual al tub, fulles totes alternes, folíols glabres per sobre. . . . . . 702. T. montanum. 26 ( Flors àlbido-groguenques, dretes, capítols globulosos, sentats o sub- sessils, lacinies calicinals molt desiguals, la inferior més llarga que el tub, fulles superiors oposades, folíols peluts per les 2 cares, I 703. T. ochroleucum. Folíols oblongo-lanceolats, coriacis, fortament nerviats, denticulats, capítols oblongo-cilíndrics, calze de 20 nervis, lacinies calicinals molt aq — desiguals . . : o. o 704. T. cubens, Folíols ovats o bé Dtiònesl blaus, EdED cant nerviats, quasi enters, calze de IO nervis, lacinies calicinals desiguals. . . . . 28. Tub del calze glabrescent, gorja oberta peluda, estípules lanceolato- acuminades, fulles totes peciolades, rizoma cundidor, 28 705. T. medium. I del calze pelut, gorja tancàda per un anell callós, glabra, estípu- les ovato-acuminades, fulles superiors subsessils, rizoma vertical, 706. T. pratense. Capítols pauciflors (2-5 fèrtils), axil'lars, peduncles dels inferiors refle- xes, que s'enfonsen a terra després de la floració, flors blanques, les exteriors estèrils, tub del calze glabre, estandard escotat, llegum in- 29 $ ( Desa (ada: Lo. 707. T. subterràneum. Capítols multifiors, GEntAES 0 senuncil Es però no reflexes ni que s'en- I OOS EI TOET A Na a gr a dm EE EES USA a a eis Desa RT Id lCapitols axiblars d' terminals, tots Sentats ee ce al 91 i Capítols axil'lars pedunculats o tots terminals .. .. . . . . 833. FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses G. 179.-Trifolium. Flors" blanques, calze coriaci, amb la gorja tancada per 2 llavis callo- sos, de lacinies recorbades, espinescents, corol'la més curta que el calze, folíols coriacis, amb els nervis laterals arquejats cap enfora, 31 708. T. scabrum. Flors rosades, calze membranós, amb la gorja oberta, de lacinies dre- / tes, corol'la igual al calze o més llarga, folíols membranosos, amb DISC DVIS Ia CET aIS RECULL DS Ep a a TE a a a Ca 0 X Capítols ovoides, caducs a la maturitat, ordinar. solitaris, tub del calze a la fi inflat, lacinies erecto-obertes, folíols trasovats o bé oblongs, estípules ovato-acuminades —. . . 709. T. striatum. 2 $ Capítols oblongs, persistents, ordinar. geminats, tub del calze no in- flat, lacinies erecto-connivents, folíols oblongo-cuneiformes, estípules lanceolato-acuminades ..—. 4... . . . . m0. T. Bocconi. (Capítols ostensiblement més llargs que amples, oblongs o bé ovoides..— 34. Capítols quasi tan llargs com amples, subglobulosos —..—.. —. . 838. 33 Troncs prims, capítols petits, corolla més curta que el calze. —. 35. Troncs robustos, capítols grossos, corol'la igual al calze o més llarga. — 36. 34 Fulles totes peciolades, folíols trasovats, estípules lanceolato-acumina- des, capítols freqientment geminats, gorja del calze callosa, tancada, 71. T. ligústicum. 35 3 Fulles superiors sentades, fo íols oblongo-linears, estípules linear-alena- ( des, capítols solitaris, gorja del calze peluda, no callosa, m2. T. arvense. Folíols lanceolato-linears, estípules linear-alenades, flors rosades, capí- tols solitaris, tub del calze fructífer oblong, piloso-sedós, lacinies pestanyoses, un poc desiguals, corol'la igual al calze, 13. T. angustifolium. Folíols trasovato-cuneiformes, estípules ovato-agudes .. —. . . 837. 36 Capítols írequentment geminats, flors rosades, tub del calze fructífer subglobulós, amb la gorja tancada per 2 llavis callosos, lacinies plu- moses, molt desiguals . —. . lec mA. 'E: Lagopus. Litres solitaris, flors vermelles, tub el calze fructífer ovoide, amb la gorja oberta, lacinies peludes, quasi iguals 15. T. incarnatum. ) Capítols sentats, involucrats per les estípules de les fulles superiors, lacinies del calze fructífer dretes... . RE 3 Capítols pedunculats, no involucrats, Elciuies del Cua Etbtiter este- EE EEES NOS RICS Sl da RSC A ara a a NT, le IOI 4, PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENGCIES Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. Fulles florals 3-foliolades, amb les estípules poc dilatades, calze de 10 nervis, amb la gorja tancada per 2 llavis callosos: flors purpu- AD nes nia i Lc. o N6. T. difflusum. Fulles florals 1-2- foliolades, amb ia El ieles molt dilatades, calze de 20 nervis, amb la gorja oberta i peluda . . . . . . . 40. Flors purpurines, capítols persistents, estípules involucrals ovato-acu- minades, lacinies calicinals 2 veg. més llargues que el tub, corolla j més llarga que el calze. . . .. Secs TT, LL. Par baga. Ds blanquinoses, capítols molt vidu, Ras involucrals orbicu- 40 lars, lacinies calicinals I veg. més llargues que el tub, corol'la més certa gue el calze, a V udete nes a er TE s dE Fulles totes alternes, folíols obcordato-cuneiformes, estípules ovato- obtuses, dentades, tub del calze piloso-sedós, gorja tancada per pèls llanosos, lacinies esteses en estrella a la maturitat. 719. T. stellatum. Fulles superiors oposades, folíols trasovats o bé oblongs, estípules lan- ceolato-linears, agudes, enteres, tub del calze glabre o glabres- CEDA se ed ua la AA te A EE ARCO Ec Ed lents ae AD EN NE DI cer Capítols grossets, subglobulosos, calze de 20 nervis, de gorja oberta, I peluda, lacinies filiformes 5- oral a la base, plumoses, corol'la igual al'calge i re a 720. T. lappàceum. Capítols petits, ovoides, cu. Es 10 nervis, la gorja tancada per 2 lla- vis callosos, lacinies lanceolades, 2-nerviades a la base, setoso-pes- tanyoses, corol'la 2 veg. més llarga que el calze. 721. T. marítimum. 679. — T. badium Schreb. (del llatí badius, del color de la melsa, per la coloració bruna o morena que a la fi presenten les flors.) Perenne, rizoma groixudet, que produeix fascicles de fulles estèrils i troncs florífers de 1-2 dm., drets o ascendents, glabres, ramifi- cats, fulles inferiors llargament peciolades, les superiors breument, i oposades, folíols subco- riacis, subrombals, truncato-escotats, denticu- lats a la meitat superior, nervis laterals nom- brosos, rectilinis, estípules grans, lanceolato- agudes, enteres, flors grogues, a la fi d'un bru clar, reflexes, capítols grossets, subglobulosos, llargament pedunculats, pedicels quasi iguals al tub del calze, Trifolium badium f02 ELEORAM DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. lacinies calicinals desiguals, les inferiors linears, pestanyoses, 2 veg. més llargues que el tub glabre, estandard estriat, còncau, encorbat des de la base, estil igual a la meitat de la llegum estipitada, llevor ovoide. Geografia. — Pastures rocoses frescals de les altes muntanyes: Torrents de Nuria. — Montseny (Salv.l), llacs de Carençà, Molló (Vay.), cadena principal de Valmanya a la vall de Lló, vall de Carol fins als confins d'Andorra (Gaut.), vall d'Eine, Luchon (Bub.), Ports de la Picada i de Benasque, Castanesa (Comph.l, Zett.), Viella (Llen.l), Pla de Beret, Tre- dós, Ruda (C. et S.).—Jul.-Ag. 680. — T. spadiceum L. (llatí spadíceus Ú, color de castanya, pel color negrós que a la fi tenen les flors.) Anual, arrel prima, tronc dret, prim, ordi- nariament simple, que no produeix feixets de fulles a la base, glabre, fulles llargament pecio- lades, les superiors oposades, folíols oblones, denticulats als dos terços superiors, estípules lanceolato-agudes, flors grogues, a la fi d'un bru negrós i reflexes, capítols més petits, oblongo- cilíndrics, curtament pedicelats, pedicels molt més curts que el tub del calze, lacinies calicinals desiguals, les inferiors linears, pestanyoses, més llargues que el tub glabre, estandard estriat, còncau, encorbat des de la base: estil igual a la quarta part de la llegum estipitada, llevor ovoide. Geografia. — Prats humits de les muntanyes: Mo- lló (Vay.), la Molina, la Cerdanya (Gaut.), Montlluís (Bub.).—Jul.-Ag. 681. — T. aureum Poll. (llatí aureus, d'or, pel color groc daurat que al principi tenen les flors.) Trifolium aureum Anual o bienal, tronc de 2-4 dm., dret, pubescent, ramificat, fistulós: fulles breument peciolades, les superiors alternes, folíols oblongo-rombals, subsessils, truncato-escotats, finament denticulats als dos terços superiors: estípules lanceolato-acuminades, no dilatades a la base, més llargues que el (1) De spadix, spàdicis, la inflorescencia de la palmera, aplicat després al color del fruit o dàtil, I03 PUBLICACIONS DE L'ENSTITUI DE CIENCIES —ccçcçcçç————————— Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. pecíol: flors d'un groc daurat, a la fi d'un bru clar i reflexes, en capítols ovoides, grossets, multiflors, espessos: peduncles forts, drels, més llargs que les fulles, lacinies del calze molt desiguals, les inferiors alenades, més llargues que el tub: estandard estriat, pla, escotat, un Poc encorbat a l'àpex, ales di- vergents, estil igual a la llegum, llevor globulosa. Geografia. — Boscos i llocs herbosos de les muntanyes: Montseny, St. Hilari, Montsolí, alt Bergadà, de Greixa a Puigllançada, de Ribes a Nuria. — Olot, Puigsacalm, Camprodón, Molló, la Molina (Vay.l), Port de la Picada, cap a Artiga de Lin (Zett.), Vall d'Aràn (Llen.t): Vall del Noguera Pallaresa (Timb.). —Juny-Ag. 682. — T. patens Schreb. — T. Pari- siense DC. (patens, obert, fent referencia a les ales diver- gents de la corolla, que posen més de manifest la flor, Parisiensis, de París, Per trobar-se als encontorns d'aquesta ciutat.) Anual, tronc de 2-5 dm., dret o ascendent, prim, flexuós, poc ramificat, piloso-pubescent, fulles breument peciolades, les superiors alter- nes: folíols oblongo-cuneiformes, truncato-esco- tats, denticulats, subsessils, estípules ovato- agudes, dilatades a la base, més curtes que el pecíol, flors d'un groc fosc, a la fi reflexes, capítols hemisfèrics, a la fi subglobulosos, clarets, peduncles subfiliformes, ascendents, molt més llargs que les fulles, lacinies calicinals molt desiguals, les inferiors alenades, més llargues que el tub, estandard estriat, pla, um poc encorbat a l'àpex, ales divergents, estil poc més curt que la llegum, llevor oblonga. Trifolium patens Geografia. — Prats humits: prop d'Agullana, prov. de Girona (Sen.l, R. Bolósi sub T. agrarium L.), prats de la Tour du Mir, Fabert, frontera francesa, la Bajol, Agullana, Lladó (Vay.), Artiga de Lin (Zett.), Capvern, Luchon (Bub.), Les (C. et S.). — Juny-Jul. 683.—T. campestre Schreb.—T. agra- rium L., a majus Roch. (de campus, el camp, per la seva estació, com agrarium, que ve de ager, agri.) Trifolium campestre I04 q 31 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. Anual, tronc de 5-30 cm., dret o ascendent, ramificat. des de la base, pubescent, fulles breument peciolades, les superiors alternes, folíols petits, el terminal bastant peciolulat, trasovato-cuneiformes, truncato-escotats, den- ticulats, estípules ovato-lanceolades, agudes, pestanyoses, dilatades a la base, més curtes que el pecíol, flors d'un groc bonic, a la fi d'un bru clar, refle- xes, capítols ovoides, espessos, de 20-40 flors, peduncles fortels, drets, més llargs que les fulles, lacinies calicinals desiguals, les inferiors alenades, més llargues que el tub, estandard fortament estriat, pla, encorbat a l'àpex, ales divergents, estil 4 veg. més curt que la llegum, llevor ovoide. a genuinum Rouy. — Flors d'un groc viu, peduncles iguals a la fulla o més llargs. 8 Schreberi Rouy.— Flors d'un groc pàl'lid, peduncles 1 veg. més llargs que la fulla, troncs ajaguts. 4 nanum Seringe. — Planta de 2-5 cm., capítols petits, fors d'un groc viu, peduncles més llargs que la fulla. Geografia. — Camps, vores de camins i llocs herbosos: al Vallès, Montseny, Penedès, la Segarra, Bages, Ribes el alibi, predominant la 8 Schreberi Rouy.— T. procumbens Schreb.— La y nanum Seringe, abondant a Sta. Fe de Montseny, Vall d'Aràn, Salardú (C. et S.). — Maig-Juny. 684. — T. minus Relh. —T. filiforme DC.—T. procumbens L. (neutre de minor, més petit, per ésser relativa- ment petita, filitormis, per la primor dels seus peduncles, com fils, procumbens, Pel tronc aja- gut.) Anual, tronc de 35-25 cm., ajagut o ascen- dent, prim, simple o ramificat, pubescent, fulles breument peciolades, petites, les superiors al- ternes, folíols trasovato-cuneiformes, escotats, denticulats, el terminal peciolulat, estípules ovato-agudes, dilatades a la base, quasi iguals al pecíol, flors d'un groc bonic, després bru clar, reflexes, capítols pelis, globulosos, clars, de 2-I5 flors, peduncles filiformes, drets, més llargs que les fulles, lacinies calicinals desiguals, les inferiors alenades, un poc més llargues que el tub, estandard llis o poc estriat, carenat, apenes més llarg que les ales no divergents, estil O veg. més curt que la llegum, llevor ovoide. Trifolium minus Geografia.—Prats i llocs herbosos: Comuna a Vidreres, Gualba, remontant-se pel Mont- seny fins a la font de Briansó, St. Hilari i Montsolí, prats de Castelló d'Empuries. — Massa— net de Cabrenys (Vay.), la Cerdanya, al pont de Bourgmadame (Bub.), Vall d'Aràn, Les (Llen.).—Abr.-Oct. 14 105 - PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. 685. — T. micranthum Viv. —T. fili- forme G. G. (de punpóc, Petit, i òvOoç, flor, per la petitesa dels seus capítols florífers.) Anual, tronc de 5-25 cm., ajagut, molt prim, glabre, ramificat, fulles breument peciolades, les superiors alternes, folíols trasovato-cunei- formes, escotats, peciolulats, denticulats, es- típules ovato-lanceolades, agudes, no dilatades a da base, més llargues que el pecíol, flors d'un Dc alcista groc pàllid, a la fi blanquinoses, capítols molt petits, clars, de 2-6 flors, peduncles capil'lars, fle- xuosos, més llargs que les fulles, lacinies calicinals desiguals, les inferiors un poc més llargues que el tub, estandard llis, carenat, un Poc encorbat, apenes més llarg que les ales no divergents, estil 6 veg. més curt que la llegum, llevor ovoide. Geografia. — Pastures i llocs arenosos: Agullana, Guilleries (Vay.), S. Feliu de Guíxols (Trem.), Prats de Molló (Lap., Compy.), la Presta (Compy., Gaut.). —Maig-Jul. 686. — T. fragiferum L. (fragíferus, que porta maduixes, per la forma de la frutescencia, comparable a aquella fruita.) Peremne, tronc de 1-3 dm., radicant, estriat, -- pubescent, fulles llargament peciolades, folíols el'líptics, subsessils, molt nerviats, esp:- nuloso-serrulats, estípules albo-membranoses, lanceolato-acuminades, flors rosades, capítols ovoides, peluts, involucrats per un anell format per bractèoles lanceolades i soldades, peduncles més ll rgs que les fulles i ordinariament esca- piformes, peluts com els pecíols, calze fructífer vesiculós, Venoso-reticulat, amb 10 nervis, bilabiat, llavi superior en forma de casc, acabat en 2 lacinies alenades, reflexes, corol'la una veg. més llarga que el calze, estandard escotat, llegum ovoide, sentada, sense bec, llevors reniformes. Trifolium fragiferum Geografia.—Prats i vores de camins per terres humides: Comuna des del litoral al Vallès, al Penedès, fins a Ribes i Bagà. — La Sellera (Cod.), Girona, de l'Empordà al Pirineu (Vay.).—Maig-Set, 106 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. 687. — T. tomentosum L. - llaté tomentum, pubescencia cotonosa, pel to- ment a guisa de borra o feltre que recobreix el calze fructífer.) Anual, tronc de 5-15 cm., ajagut, no radi- cant, glabre, ramificat i difús, fulles llargament peciolades, folíols trasovats, subsessils, nervoso- denticulats, estípules ovato-acuminades, flors rosades, molt petites, capítols blancs, a la fi bruns, globulosos, tomentosos, espessos, pedun- Elena tomientssur o eles glabres, més curts que les fulles, calze o fructífer vesiculós, venoso-reticulat, bilabiat, llavi superior globulós, acabat en 2 dents curtes, ocultes pel toment, corol'la torta o semi-resupinada, llegum ovoide, sentada i sense bec, llevor ovoide, lluent. Geografia.—Llocs àrids i arenosos: Litoral de Barcelona, Montcada, Terrassa. — Cada— qués, Roses (Bub.), Dosquers, vores del Fluvià, Castelló, Massanet de la Selva (Vay.), Can- tallops, Fortià, Cabanes (Sen.).—Maig-Juny. 688. — T. resupinatum L. (llatí resupinatus, que com supinatus significa de boca enlaire, per la corolla resupinada, es a dir, invertida.) Anual, tronc de 1-3 dm., molt ramificat des de la base, glabre, ascendent o difús, fulles llargament peciolades, folíols trasovato-cunei- formes, subsessils, nervoso-espinuloso-denticu- lats: estípules lanceolato-acuminades, flors vosa- des, capítols a la fi globulosos, peluts, simulant Don spupinatum poliedres estrellats, densos, breument involucrats per la unió de bractèoles fruncades, molt curtes, peduncles generalment més curts que les fulles, calze vesiculós, venoso-reticulat, amb 10 nervis, dilabiat, llavi superior ovoido-cònic, acabat en 2 dents llar- gues, divergents, corolla resupinada, llegum subglobulosa, sentada, sense bec, llevors lenticulars, lluents. 8 minus Boiss. — Troncs més prims i més curts, folíols més petits, pe- duncles més gràcils, flor i capítols menors, lacinies superiors del calze més curtes. 3 107 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLENCAIES Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. Geografia. — Paratges herbosos i humits: Prats de Montcada immediats a la via de França, comuna als prats de Sils, Terrassa, r. r. — Falda de Montjuich (Colm.), Castelló, Ro- ses, Cadaqués, Llansà (Vay.), Fortià, Massanet de la Selva, Cabanes (Sen.). La 8 minus Boiss. Tr. Clusii G. G.— Al S. del Montjuich, r. (Csta ), Castelló, Roses, Vi- larnadal (Vay.), Colliure r. r. (Oliv. ex Gaut.).—Maig-Juny. 689. — T. spumosum L. (llatí spuma, l'escuma, pel seu calze fructífer vesiculós i blanquinós Ò.) Anual, tronc de 1-3 dm., ajagut o ascen- dent, ramificat, estriat, glabre, fulles inferiors llargament peciolades, les superiors oposades, folíols ovato-cuneiformes, un poc coriacis, fre- quentment maculats, denticulats, amb ner- vis ben marcats, estípules albo-membranoses, ovato-alenades: flors vermelloses, capítols bas- tant grossos, globuloso-ovoides, terminals, pe- dunculats, amb un involucre polífil, calze fructífer vesiculós, ovoide, profundament fès a la base de les 2 lacinies supe- riors: lacinies quasi iguals, setacies, recorbades, 2 veg. més curtes que el tub, corol'la escariosa, un poc més llarga que el calze, llim de l'estandard agut, 1 veg. més curt que l'ungla, llegum exserta, sentada, bequeruda, 3-4-sperma, llevors ovoides, finament tuberculoses. Trifolium spumosum Geografia. — Llocs secs i àrids: vores del Tordera, (Colm.), Pir. Or. (Lap., Coste), Colliure r. r. (Gaut.) turons de la Provença (G. G.).—Maig-Juny. 690. — T. vesiculosum Savi. (del llatí vesicula, bufeta, pel calze fructifer vesiculós.) " Anual, tronc de 2-7 dm., dret o ascendent, assolcat, ramificat, fulles inferiors — llargament peciolades, les superiors oposades, folíols de les inferiors trasovats, els de les superiors lanceo- lato-mucronats, subcoriacis, fortament nerviats, ireguentment maculats de blanc, denticulato-cuspidats, estípules àlbido- Trifolium vesiculosum (1) Sembla que seria més propi spumeus, del color de l'escuma. IOS FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 179.-Trifolium, membranoses, lanceolato-acuminades, flors àlbido-purpurines, capítols grans, subglobulosos, a la fi el'lipsoides, pedunculats, terminals, amb un involucre polífil, calze fructífer vesiculós, turbinat, no jès a la base de les 2 lacinies inferiors, lacinies quasi iguals, setacies, la inferior igual al tub, corolla escariosa, I-2 veg. més llarga que el calze, llim de l'estandard agut, I veg. més llarg que l'ungla, llegum exserta, sentada, bequeruda, 2-3-sperma, llevors globuloses, finament tuberculoses. Geografia.— Pastures i llocs herbosos: Cap al cementiri de Barcelona (Colm.), Pir. Or., Paulilles, prop de Banyuls (Lap.), Colliure (Gibelli et Belli, ex Rouy), Port-Vendres (Aimé Massot). —Maig-Juny. N. B. Considerem com a bastant dubtosa l'existencia d'aquestes dugues especies a Ca- talunya. 691. -—— T. alpinum L. (Alpes, per la seva estació a les altes mun- tanyes.) Sinonimia. — Regalecia, cast. cresta. del fénix, regaliz de los Pirineos, de los Alpes o de monte. Vivaç, rizoma groixut, llenyós, cundidor, dolç, ramificat, que produeix fulles fasciculades i peduncles, fulles llargament peciolades, folíols acitoliuni aigiaum lanceolato-linears, finament denticulats i for- tament nerviats, estípules llargament soldades al pecíol, lanceolato-acuminades, flors purpurines, grans, a la fi reflexes, capítols clars, pauciflors, formats per 2 verticils sempre separats, ornat cada un d'ells d'un involucre curt, festonat, escariós, peduncles axil'lars, aparentment escapiformes, calze acampanat, subgibós a la base, glabre, de 10 nervis, lacinies lanceolato-alenades, um poc desiguals, 2 veg. més llargues que el tub, corolla a la fi escariosa, el doble llarga que el calze, llegum estipitada, bequeruda, oblonga, contreta al mig, a2-sperma, llevors lenticulars, escotades. Geografia.—Pastures de les altes muntanyes: altures de Nuria, Puigllançada i altres del Cadí. — De Costabona a la Cerdanya (Vay.), Cambredases (Bub.), serra de Benui i Bassivé, després de Castanesa, Port de Benasc i Maladetta (Zett., Csta.), Vall d'Aràn (Llen.l), port de la Bonaigua (Timb.), Pla de Beret, Tredós (C. et S.).—Jul.-Ag. IO09 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. 692. — T. élegans Savi. (elegant, Pel port de la planta.) Peremne, rizoma fort, que produeix branques de 2-3 dm., prostrato-ascendents o dretes, plenes, no compressibles, glabres, fulles infe- riors llargament peciolades, folíols trasovato- cuneiformes, molt nerviats, de marge quasi totalment denticulato-cuspidat, estípules lan- ceolato-alenades, flors rosades, promptament veflexes, capítols bastant grossos, subglobulosos, peduncles axil-lars, més llargs que les fulles, calze acampanat, glabre, amb 10 nervis, de lacinies desiguals, les 2 superiors un poc més llargues i separades per una sina obtusa, I veg. més llargues que el tub, estandard estriat, escotat, I veg. més llarg que el calze, llegum exserta, oblonga, estipitada, 2-4-sperma, sense bec, llevors lenticulars. Trifolium élegans Geografia. — Pastures, vores de camps i camins: Prats de la Cerdanya (Vay.), Font de Comptes, Montlluís, Escaldes (Gaut.).—Jul. N. B. Indubtablement pertany an aquesta especie un exemplar incomplert del Hb. Costa recollit per Vay. a la Cerdanya pel Jul. de 1884. 693. — T. repens L. (de répere, arrossegar-se, per les branques ra- dicants.) Sinonimia. — Ferratge bort, cast. trébol ras- trero, blanco o de prado. Vivaç, rizoma ramificat, amb branques primes de 1-4 dm., radicants, fulles llarga- ment peciolades, folíols obcordiformes o traso- vato-escotats, denticulato-cuspidats, nerviats, irequentment tacats de blanc, estípules albo- membranoses, vaginato-alenades, flors blanques o albo-rosades, a la fi reflexes, peduncles axillars limitats a la base del tronc, ordinariament més llargs que les fulles, capítols grossets, subglobulosos, multiflors, però bastant clars, calze glabre, amb ro nervis, subilabiat, laci- nies lanceolato-acuminades, les superiors iguals al tub, les inferiors més Trifolium repens IIO Ç FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. curtes, estandard oblong, I veg. més llarg que el calze, llegum linear, exserta, sentada, 3-4-sperma, llevors subreniformes. Geografíia.— Comuna per prats i llocs herbosos des de la zona inferior fins al Pirineu.— Abr,-Oct. 694. — T. palléscens Schreb. — T. gla- reósum Schl. (de palléscere, groguejar: pel color blanc groguenc o blanc rosat de les flors, glareosus, de glarea, la grava, per la seva estació, al pe- druscam de les altes muntanyes.) Perenne, cespitosa, rizoma ramificat amb branques primes, ajagudes, de 5-20 cm., fulles breument peciolades, folíols trasovats, trun- cats o escotats, denticulats, nerviats, pubes- De rr rela cros cents pel revers, estípules àlbido-membranoses, lanceolato-acuminades, flors d'un blanc groguenc 0 rosat, promptament reflexes, capítols multiflors, globulosos, petitets, pedun- cles bàsico-caulinars, 1-3 veg. més llargs que el pecíol, pedicels més llargs que les lacínies del calze glabre, desiguals, lanceolato-acuminades, les superiors més llargues que les inferiors i que el tub, estandard 3 veg. més llarg que el calze, llegum oblonga, subsèssil, no bonyeguda, 2-sperma: llevors subreniformes. Geografia.— Pastures i pedruscam de les altes muntanyes: Vall d'Eine (Fouc. et Gaut., ex Rouy), Pir. Or. (Coste).—Jul.-Ag. 695. — T. Thalii Vill. — T. caespitosum Reyn. (dedicat a Joham Thal, t 1583, metge de Nordhausen i A. de la Sylva Hercynia, 1588, caespes, caespitis, Ja gespa, er ser planta cespitosa.) Perenne, cespitosa, rizoma ramificat, bran- ques de 5-I0 cm., terminades en fascicles de fulles i peduncles llargs, axil'lars, fulles llar- gament peciolades, folíols el'líptics, petits, truncats o escotats, denticulato-cuspidats, amb nervis bastant sortits, estípules àlbido-mem- branoses, subvaginato-lanceolato-alenades, flors rosades, dretes, capítols III PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. mitjans, globulosos, peduncles ordinariament radicals, el doble llargs que el pecíol: calze glabre, de ro nervis, lacinies desiguals, lanceolato-linears, les superiors un poc més curtes que el tub, estandard almenys el doble llarg que el calze, llegum oblonga, subsessil, no bonyeguda, 2-3-sperma, llevors subreniformes. Geografia.—Pastures i pedruscam de la regió alpina: Abondant a Nuria, — La Cerdanya i Vall de Prats-Balaguer (Gaut.), Setcases, Vall d'Eine, Port de Benasc (Bub.), Viella (Csta.), Artiga de Lin, Pumero, Marimanya, Montgarri, Ventalló, valls de Juela i de Ba- fos (Timb.), Port de Pallars (Llen.l).—Jul.Set. 696. — T. laevigatum Desf. — T. stri- ctum VValdst. et Bit. (de laevis, llis, per la absencia de toment de la planta, strictus, pels troncs drets i rígids.) i I l Anual, tronc de 35-25 cm., dret, glabre, simple o ramificat, fulles inferiors llargament peciolades, amb folíols petits, trasovats, les superiors curtament peciolades, amb folíols lanceolato-linears, tots marcadament venosos, serrulato-cuspidats, amb les dents curvato- glandulíteres, estípules grans, àlbido-membra- noses, dentato-glanduloses, vaginato-ovades, flors rosades, petites, dretes, capítols subglobulosos, espessos, terminals, axil'lars, peduncles drets, forts, estriats, tan llargs com les fulles o més: calze fructífer turbinat, glabre:. lacinies Hnear-acuminades, quasi iguals, a la fi obertes, poc més curtes que el tub, estandard poc més llarg que el calze, llegum exserta, subglobulosa, 2-sperma, llevors ovoides. Tritolium laevigatum Geografia. — Pastures i costes granítico-arenoses: Montseny, prats de Sta. Fe, S. Hilari, Guilleríes, a la serra del Coll. —S. Marçal, Viladrau, Guilleríes, Massa- net de Cabrenys, La Junquera, Cantallops (Vay.), Pla de les Arenes, Espinelbes (Masf.).—Maig-Jul. N. B. La var. rachiticum Csta., més que una va- rietat sembla una variació propia de terres molt magres. 697. — T. nigrescens Viv. (de nigréscere, ennegrir-se, Pels folíols fregiient- ment tacats de negre.) Anual, tronc de 1-3 dm., prostrato-difús, I aco Mumemigrescona glabre, fulles petites, les inferiors llargament 112 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. peciolades: folíols trasovato-cuneiformes, truncats o escotats, serrulato- cuspidats a la part superior, nerviats, frequentment tacats de negre, estípules lanceolato-alenades, flors blanques, promptament reflexes, capítols globu- losos, clarets, peduncles més llargs que les fulles, calze glabre, lacinies lanceolato-acuminades, desiguals, recorbades després de l'antesi, les superiors iguals al tub, estandard plegat, 1-2 veg. més llarg que el calze, llegum di- near, sentada, bonyveguda, fistonada a la sutura superior, 3-4-sperma, llevors globuloses. Geografia.— Prats i llocs herbosos, principalment del litoral: Cadaqués, no escàs a Port- lligat, Castelló d'Empuries, Empalme, Sils, Vidreres, St. Hilari i Guilleríes.— Vich (Masf.), Massanet de Cabrenys, Olot, Maià, Figueres, Roses (Vay.), riera de Osor, r, (Cod.), Girona, Banyuls (Bub.).—Maig-Juny. 698. — T. parviflórum Ehrh. (de parvus, Petit, i los, flóris, la flor, per les flors i capítols petits.) Anual, tronc de 1-3 dm., prostrato-ascen- dent, glabre, ramificat, fulles llargament pe- ciolades, folíols de les inferiors trasovats, els to de les superiors oblongo-cuneiformes, forta- ment nerviats, denticulato-cuspidats, estípules àlbido-membranoses, ovato-acuminades: flors rosades o blanquinoses, capítols globulosos, Tritolium parviflórum petits, densos, peduncles axillars, groixuts, rígids, els inferiors més llargs que el pecíol, calze glabrescent, lacinies linears alenades, molt desiguals, a la fi reflexes, les superiors més llargues que el tub, estandard no escoltat, Ovato-cunei- forme, més curt que les lacinies superiors del calze, llegum inclosa, ovoide, 2-sperma, llevors ovoides. Geografia. — Pastures i vores dels camps: la Cer- danya (Compy.), regió subalpina de la Cerdanya, entre Sallagosa, Angustrina, les Escaldes i Puigcerdà (Gaut.): Pir. Or, (Coste).—Maig-Jul. 699. —T. cernuum Brot. —-y Perrey- mondi Rouy. — T. Perreymondi G. G. (llatí cernuus, capbaix, per les seves flors a la Trifolium cernuum 15 113 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. fi reflexes, dedicat a Jean Honoré Perreymond, 1704-1843, A. de Plantes phanérog. qui croissent aux env. de Fréjus.) Anual, troncs de 5-40 cm., ajaguts, rodons, glabres, poc ramificats, fis- tulosos, fulles llargament peciolades, folíols ovato-cuneiformes, fortament nerviats i denticulats per tot el marge, estípules àlbido-membranoses, lan- ceolato-acuminades, flors rosades, molt petites, a la fi reflexes, capítols glo- bulosos, de 8-15 flors, clars, peduncles axillars, capillars, flexuosos, tots molt més curts que els pecíols, calze glabrescent, de lacinies alenades, foc desiguals, a la fi reflexes, les superiors un poc més llargues, quasi iguals al tub, estandard un poc estriat, profundament escotat, amb una punta al fons de l'escotadura, igual al calze o poc més llarg, llegum oblonga, sentada, inclosa, ni bonyeguda ni fistonada a la sutura inferior, 3-sperma, llevors ovoides. Geografia.—Pastures i vores de camins: Vall d'Eine, de les Nou-fonts (Compy., ex Vay.), Vall d'Eine i Testa-de-Buch (Soyer-VVillemet, ex G. G.), muntanya de Rocabruna a Evesca, Frejús (Perreymond, ex G. G. et Rouy).—Maig-Jul. 700. — T. glomeràtum L. (glomeratus, de glomus, glómeris, el glomèrul, per la seva inflorescencia en capítols petits, densos i globulosos.) Anual, tronc de 1-3 dm., ajagut o ascen- dent, glabre, ramificat: fulles inferiors alternes, llargament peciolades, les superiors curtament peciolades, oposades, folíols trasovato-cunei- formes, molt nerviats, serrulato-cuspidats en tota la part superior, estípules àlbido-membra- Trlroliam sloserttima noses, Ovato-acuminades: flors rosades, molt petites, capítols elobulosos, axillars, petits, multiflors, densos, sentats, disposats a tota la llargada del tronc, calze glabre, lacinies quasi iguals, ovalo-aristades, 3-nerves, reliculades, subauricu- lades a la base, a la fi recorbades, estandard ovato-oblong, més llarg que el calze, llegum ovoide, inclosa, obliquament mucronada, r-2-sperma: llevors lenticulars, escotades. Geografia.—Pastures, terres de conreu, vores de camps i camins: Al litoral, Vallès, Vi— dreres, St. Hilari, Serra del Coll a les Guilleries,— Vich (Masf.), Ribes, Queralbs, Agullana, Batet, Maià (Vay.l), de Seva a Viladrau (Trem.l), Empordà (Sen.), la Sellera (Cod.).—Maig- Juny. I14 - FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. 701. —T. suffocàtum L. (de sufiocare, aufegar o acugular, pels seus petits capítols estretament aglomerats a la base dels troncs i migtapats per les estípules foliars.) AL, COT .S RD) ( ( LO ) l Trifolium suffocàtum Mia Anual, cespitosa, subacaule, glabrescent, ies fulles llargament peciolades, totes alternes, folíols petits, trasovato-cuneiformes, truncats LO escotats, bastant nerviats, enters a la base, j o serrulats a la part superior, estípules àlbido- 4 membranoses, ovato-acuminades, flors blanques, — molt petites (4 mm.): capítols ovoides, petits, pauciflors, aglomerats a la base dels troncs, lacinies calicinals lanceolato-acuminades, 3-nerves, iguals al tub, a la fi recorbades, estandard trasovat, apiculat, més curt que el calze, llegum ovoide, obliquament mucronada, I-2-sperma, llevors subreniformes. Geografia.—Prats secs i àrids: Terrassa, r., Montcada, no escassa als sorrals de can Tu- nis. — Comuna cap a Aramprunyà (Sen.l), Cadaqués, la Selva, S. Feliu de Guíxols (Vay.), Ceret, Perthús (Bub.). — Maig-Juny. 702. — T. montànum L. (de mons, montis, la muntanya, per la seva estació.) Vivaç, rizoma gruixut, tronc de I-4 dm., dret o ascendent, simple, pubescent, blanqui- nós, estriat: fulles totes alternes, les radicals llargament peciolades, folíols ovato-el'/líptics, fortament nerviats, serrulato-cuspidats per tot el marge: estípules lanceolato-alenades, flors blanques, a la fi reflexes, capítols ovoi- des, espessos, peduncles llargs, rígids, pubes- cents, axillars, terminals, calze pubescent, amb 10 nervis, lacinies poc desiguals, lanceolato-acuminades, dretes, l'infe- rior igual al tub, estandard obtús o escotat, el doble llarg que el calze, llegum ovoide, pubescent, r-sperma, llevor subreniforme, llisa. Trifolium montànum Geografia, — Pastures seques de les muntanyes: Ribes, Queralbs, al Bergadà. — Vich (Masf.l), Ripoll (Salv.l), Tragurà, Puigsacalm, Collfret (Vay.l), Collsacabra (Csta.), la Cerda- nya, Valls d'Eine i de Lló (Gaut.), Corbera, pr. de l'Estany, Marlés, Espunyola (Puj. C.), comú ala Vall d'Aràn (Llen.), Salardú (C, et S.), vall de Juela, Bonaigua (Timb.).—Maig-Agost. 115 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. xop RN 1, 703.— T. ochroleucum L. RV I RQ NI CANAL (grec dvgpóheumos, blanc groguenc, pel color de les flors.) Vivaç, rizoma fort, tronc de I-4 dm., as- cendent, pelut, grisenc, fulles inferiors llarga- ment peciolades, les superiors sentades, opo- sades: folíols de les primeres trasovato-escotats, els de les segones oblongo-obtusos, tots blans, pubescents, molt nerviats, quasi enters, estí- pules molt llargament lanceolato-aristades, flors Driroltupa ecarla cita albo-groguenques, dretes, capítols ovoides, grans, oo terminals, sentats o curtament pedunculats, calze pelut, amb ro nervis i la gorja tancada per 2 callositats, lacinies lanceolato-acuminades, 3-nerves, pestanyoses, l'inferior a la fi reflexa, el doble llarga de les altres i més que el tub, estandard lanceolat, truncat o escotat, 3 veg. més llarg que el calze, llegum ovoide, dehiscent per un opèrcul, I-sperma, llevor ovoide, lluent. Geografía. — Boscos i pastures àrides: Des de les muntanyes del litoral a S. Llorenç del Munt, a l'Ubach, Montserrat, Berga, el Cadí, Montseny, Montsolí, Guilleríes, Ribes i Que- ralbs. — Muntanya del Mont, Rocacorba, Coral, Olot, Vidrà (Vay.l), Vich (Masf.l). Espú- nyola, Ardèvol de la Segarra (Puj. C.), la Sellera (Cod.), Viella, Salardú, Montgarri, Aigua- moix (Llen.). —Abr.-Jul. 704. — T. rubens L. (de rubeo, envermellir-se, per les flors ver- melles.) Sinonimia. — Cast. pie de liebre mayor. Perenne, rizoma curt i fort, que produeix troncs de 2-6 dm., drets, robustos, rígids, glabres, fulles curtament peciolades, les su- periors oposades, amb els pecíols totalment soldats, amb les estípules molt dilatades, folíols oblongo-lanceolats, coriàcis, totalment serrulato-cuspidats, amb els nervis ben mar- cats, diverses veg. bifurcats, però apenes anastomosats, estípules grans, herbàcies, llargament soldades al pecíol, lanceolato-dentades, flors ver melles, dretes, capítols grans, cilíndrico-oblongs, terminals, densos, solita- ris o geminats, curtament pedunculats, calze amb 20 nervis, tub glabre, Trifolium rubens IIG MODE SS CENS, OT SES PERPORS SESOR RE SR —————————————a FLORA DE CATALUNYA Llegumip oses. G. 179.-Trifolium. pelut i obert a la gorja, lacinies pestanyoses, l'inferior sefàcia, 3-4 veg. més llarga que les altres i el doble que el tub, estandard ovato-obtús, més llarg que la lacinia inferior del calze, llegum ovoide, bivalva, llevor ovoide, llisa. Geografia. — Boscos i costes argil'loso-calices: Des de la zona inferior a la superior sense ser comuna, S, Fost, la Costa de Montseny, St. Hilari, les Guilleries, Ribes.— Vich (Masf.), N.' S. del Mont, Rocacorba, Olot, Queralbs (Vay.), la Sellera (Cod.), la Cerdanya, les Es- caldes (Gaut.), prats de Viella, a la Vall d'Aràn (Llen.t).—Juny-Ag. 705. —T. medium L. (probablement per la magnitud dels seus capí- tols, compresa entre el pratense i el rubens.) Vivaç, rizoma llarg, prim, cundidor, que produeix troncs de 1-4 dm., ajaguts o ascen- dents, flexuosos, simples o ramificats, fulles bastant llargament peciolades, les superiors oposades, folíols ellíptico-oblongs, poc con- sistents, amb nervis bifurcats, no anastomo- sats, glaucescents pel revés, íntegro-pestanyo- sos, estípules llargament soldades al pecíol, lanceolato-acuminades, flors purpurines, dretes, capítols grans, subglobulosos, terminals, solitaris o geminats, generalment pedunculats, calze de tub glabrescent, amb ro nervis, obert i pelut a la gorja, lacinies pestanyoses, setàcies, desiguals, dretes, l'inferior I veg. més llarga que el tub, estandard el'líptic, I-2 veg. més llarg que el calze, llegum ovoide, bivalva, llevor ovoide, llisa. Trifolium medium Geografia. — Boscos i costes calcàries: Santa Fe de Montseny, St. Hilari, Montsolí, vall de Ribes. — Vich, r., Vilalleons i falda del Montseny (Masf.l), Olot, Que- — ralbs, la Cerdanya, Batet (Vay.), Pla de Pons, de Prats de Molló (Lap.), la Presta (Gaut.), Vall d'Aràn, boscos de Baricauba (Llen.l).—Juny-Ag. 706. — T. pratense L. (de pratum, el Prat o prada, Per la seva es- tació.) Sinonimia.—Trèvol, ferratge bord, cast. tré- bol de prado. Trifolium pratense 117 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CEFENCTIES Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. Perenne, rizoma vertical, que produeix troncs drets o ascendents, es- triats, simples o ramificats, peluts o glabrescents, fulles inferiors llar- gament peciolades, les superiors subsèssils, oposades, folíols ovato-el'líptics, írequentment maculats, blans, subíntegro-pestanyosos, estípules ovato-alena- des, les superiors molt dilatades, flors purpurines, rarament blanquinoses, capítols grans, subglobulosos, terminals, solitaris o geminats, subsèssils, semiinvolucrats per les estípules de les 2 fulles florals, calze de tub pelut, amb 10 nervis, gorja tancada per un anell callós, lacinies sefàcies, pestanyoses, desiguals, l'inferior I veg. més llarga que el tub: estandard oblong, truncat, I veg. més llarg que el tub, llegum ovoide, dehiscent per 1n opèrcul, llevor ovoide, llisa. Raça T. bractedtum Schoubs. — Troncs llargs, prims, folíols grans, estí- pules superiors molt dilatades, flors grans, lacinia inferior del calze arque- jada, corol'la rosada, molt més llarga que el calze. Geografia.—Prats i llocs herbosos: des del litoral fins al Pirineu, La raça T. bracléalum Schousb, a Cadaqués.— Barcelona (Trem.t). —Abr.-Oct. 707. — T. subterràneum L. (sota terra, pels peduncles fructifers frequent- ment enfonsats.) Anual, tronc de 3-30 cm., ajagut, estès en cercle, pelut, estriat, fulles llargament peciola- des, folíols amples, obcordiformes, subdenticu- à Ú qu A lats a l'àpex, pubescents, a veg. amb taques UA 1 negres, estípules membranoses, ovato-agudes, Lregi) j flors blanques, estriades de rosa, reflexes, 2-5 fèrtils i diverses estèrils apètales que reco- breixen les fèrtils formant capítols globulosos llargament pedunculats, aplicats a terra o en- fonsats, calze de tub glabre, sense nervis, obert a la gorja, lacinies Pesta- nyoses, setàcies, dretes, a la fi obertes, quasi iguals, tan llargues com el tub, el fructífer romput per la llegum, estandard el'líptic, escotat, I veg. més llarg que el calze, llegum inclosa, subglobulosa, I-sperma, llevor lenticu- lar, negra, llisa, relativament gran. Trifolium subterràneum Geografia. — Pastures i prats secs: Terrassa, r., cordillera litoral, al peu del castell d'Aramprunyà,— Turons pròxims a Barcelona (Csta.), Vich (Masf.), Taradell (Puigg.l), Tor- dera (Llen.i), comuna a la Sellera (Cod.), Sta. Coloma de Farnés, Pla de la Pinya, Mont- solí (Vay.): Empuries, Cadaqués (Trem. in Hb. Cad.), Vall d'Aràn (Lap.). —Maig. 118 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. 708. — T. scabrum L. (llatí scaber, aspre, pel calze fructífer coriaci de lacinies rígides i espinuloses.) Anual, tronc de 53-30 cm., prim, prostrato- ascendent, ramificat, pelut, angulós, fulles inferiors llargament peciolades i curtament les superiors, folíols coriacis, trasovats els de les primeres, els de les segones oblongo-cuneifor- mes, denticulato-pestanyosos, amb els nervis laterals lleugerament recorbats, estípules lan- ceolato-acuminades, pestanyoses, flors blanques, petites, persistents, capítols ovoides, pauciflors, atenuats a la base, axil'lars, sentats, nombrosos, calze cortací, amb IO nervis, de tub oblong, pelut, tancat a la gorja per 2 callositats, lacinies rígides, espinuloses, a la fi reflexes, l'inferior més llarga que el tub, corol'la més curta que el calze, estandard obtús, llegum i llevor ovoides, aquesta rossa. Trifolium scabrum Geografia. — Pastures seques i llocs àrids: Comuna des de la costa fins a Ribes, al Va- llès, Penedès, Bages, Figueres. — Tarragona (VVbb.), Girona (Bub.), Vich (Masf.), Cadaqués, la Garrotxa, Olot, als Pirineus (Vay.).—Abr.-Juny. 709. — T. striàtum LL. (striatus, que té vatlles, referint-se als IO ner- vis que presenta el calze.) Anual, d'un verd clar, tronc de I-4 dm,, prim, dret o ascendent, ramificat, estriat, pe- lut, fulles inferiors llargament peciolades, les superiors curtament, folíols de les primeres trasovato-truncats o escotats i els de les sego- nes oblongo-cuneiformes, obtusos, denticulats: estípules oblongo - acuminades, —pestanyoses, flors rosades, petites, molt caduques a la maturitat, capítols ovoides o bé oblongs, petits, solitaris o geminats a l'àpex del tronc i de les branques, calze ovoide, pelut, el fructífer un poc ventrut, de ro nervis, gorja oberta: lacinies alenades, quasi iguals, rígides, glabrescents, l'inferior quasi igual al tub: corolla igual al calze, una mica més llarga, estandard oblong, escotat, llegum ovoido-comprimida, llevor ellipsoide, llisa, vermellosa. 8 elongúàtum Lojac.— Troncs de 2-5 dm., branques llargues, capítols oblongo-cilíndrics, calze quasi igual a la corol'la. Trifolium striàtum 119 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. Geografia.—Terres àrides i silicio-granítiques: St. Llorenç del Munt, r., Gualba, Mont- seny, des del Gorg negre a S. Marçal, abundant a St. Hilari, Montsolí i Guilleríes, Queralbs, càp a la font de la Ruira.— Castanyadell (Masf.), Camprodón i comarca d'Olot, Cadaqués, la Selva, la Garrotxa, Sta. Coloma de Farnés, Ribes (Vay.), Vall de Bohí, cap als Pir. cen- trals (Gonz.l), Viella (Llen.t). La 8 elongàtum Lojac. — T. tenuiflorum Ten., a les Guilleries i St, Hilari, — La Sellera, Osor, r. (Cod.l).—Maig-Jul. N. B. A judicar per les formes intermitges observades a St, Hilari i a les Guilleríes ens sembla una varietat poc consistent. no. —T. Boccónei Savi. —T. collí- num Balb. (Dedicat a Paolo Boccone, A. de Icones et descriptiones rariorum plantarum Siciliae, Me- litae, Galliae et lItaliae, 1674, collinus, de collis, costeta o dturonet, per l'estació de la planta.) Anual, tronc de 1-2 dm., dret o ascendent, ramificat, piloso-pubescent, fulles superiors 3 : curtament peciolades, folíols trasovats o tra- Ptolluns Boca sovato-cuneiformes, denticulats a l'àpex, amb els nervis laterals drets, estípules lanceolato- alenades, pestanyoses, flors rosades, petites, que es desprenen dificilment a la maturitat, en capítols oblongs, sentats, solitaris o els terminals geminats i desiguals, calze cilíndric, de ro nervis, pelut, obert a la gorja, lacinies lan- ceolato-alenades, desiguals, negroses, connivents després de l'antesi, l'infe- rior quasi igual al tub, corolla igual al calze, estandard oblong, arrodonit o truncat, llegum i llevor ovoides, aquesta llisa, groguenca. Geografia. — Terres silícies, àrides: Terrassa, vora esquerra del torrent de can Carbonell, r, — La Sellera, r. r. (Cod.l), St. Climent (Sen.l), boscos de Campmany, la Junquera (Vay.), Cadaqués (Trem.), S. Pol, S. Feliu de Guíxols (Bub.), Montsant (Puj. J.). — Març-Juny. 1. — T. ligústicum Balb. — T. gemel- lum Savi. (Ligústicus, de la Liguria, regió de l'Italia, per la seva habitació, gemellus, bessó, Pels seus capítols amb frequiencia geminats.) um gia Anual, tronc de I-4 dm., prim, dret o difús, FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. ramificat, angulós, pelut, fulles peciolades, folíols trasovats, truncato-den- ticulats, pestanyosos, amb els nervis laterals rectes, estípules lanceolato- acuminades, flors rosades, petites, capítols ovoido-oblongs, nusos a la base, frequentment geminats, l'un axil'lar, llargament peduncudlat i l'altre terminal, subsèssil, aparentment axillar, tub del calze frasovoide, amb 10 nervis, pelut, gorja callosa, tancada, lacinies quasi iguals, friangular-setàcies, pesta- nyoses, més del doble llargues que el tub, a la fi divergents, corolla més curta que el calze, estandard escotaf, llegum ovoide, llevors globuloses, escotades, llises. Geografia. — Llocs àrids i arenosos: Girona, a S. Martí Sapresa (Cod.), St. Climent (Sen.l), Pir. Or, (Rouy), Colliure (Gaut.), Banyuls (Lap., Bub., Gaut.).—Maig-Juny. n2.— T. arvénse L. arvensis, del camb, cultivat, ber la seva estació. , Ll Sinonimia. — Peu de llebre, cast. lagopo o pie de liebre. Anual o bienal, tronc de 5-30 cm., dret o difús, prim, pubescent, blanquinós o vermellós: fulles inferiors i caulinars curtament peciola- des, les superiors sentades, folíols de les pri- NU) meres trasovato-cuneiformes, escotats o den- Trifolium arvénse . —ticulats, els de les últimes linear-oblongs, mu- o cronats, estípules linear-alenades: flors blan- quinoses O rosades, molt petites, capítols ovoides o bé oblongs, solitaris, pedunculats, piloso-sedosos, calze fructífer de tub subglobulós, pelut: gorja peluda, no callosa, lacinies selàcies, Plumoses, quasi iguals, a la fi obertes, més llargues que el tub, estandard estret, obtús, més curt que el calze, llegum ovoide, llevor esfèrica: planta polimorfa. Geografia. — Llocs secs i arenosos: Comuna des del litoral a les Guilleríes i valls pirenenques. —Maig-Ag. 13. —T. angustifolium L. ds u (angustus, estrel, i folium — aquí adjectival — Trifolium angustifolium fulla, pels folíols linears.) 16 121 PUBLICACIONS DE L'INSTITUMIDE CIENCIES Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. Sinonimia. — Fenc bord, cast. pie de liebre mayor de hojas estre- chas. Anual, tronc de 1-4 dm., dret, rígid, robust, cobert de pèls aplicats, es- triat, ramificat, fulles curtament peciolades, les superiors subsèssils, alter- nes, folíols linears o lanceolato-linears, aguts, enters, estípules llargament soldades al pecíol, linear-alenades, pestanyoses, flors rosades, petitetes, capí- tols grans, oblongo-cilíndrics, solitaris, terminals, pedunculats, tub del calze íructífer cònic, piloso-sedós, gorja callosa, lacinies linear-alenades, rígides, plumoses, a la fi obertes, poc desiguals, l'inferior més llarga que el tub, es- tandard'lanceolat, agut, poc més llarg que el calze, llegum ovoide, apicu- lada, bivalva: llevor globulosa, llisa. Geografia. — Llocs àrids, terres incultes, vores de camins: comuna des del litoral fins a Ribes, Queralbs, Olot i Guilleríes.—Maig-Juny. ia, XV n4. —T. od LS Pourr. Ri ) Xa (grec Xogúc, llebre, i moúc, Peu, pel toment tou UI Qu) del calze fructífer i quasi de tota la planta.) Sinonimia. — Peu de llebre, peu de rata, cast. pie de liebre. Anual, d'un verd cendrós, tronc de 5-20 cm,, dret, un poc flexuós, gruixudet, ramificat, piloso-llanut, fulles peciolades, folíols traso- vato-cuneiformes, els de les inferiors escotats, amb els nervis laterals rectes, estípules grans, especialment les de les fulles superiors, ovato- acuminades, flors alborosades, petites, capítols oblongo-cònics, grandets, solitaris o geminats, i aleshores l'un axillar, llargament pedunculat, i l'altre terminal, subsèssil, calze pelut, de tub ovoide i el fructífer subglobulós, amb 10 nervis i la gorja tancada per 2 callositats, lacinies molt desiguals, alenades, rígides, llargament plumoses, l'inferior quasi el doble llarga que el tub, corolla apenes més llarga que el calze, estandard linear-oblong, agut, llegum i llevor ovoides, aquesta xagrinada. Geografia.—Llocs àrids granítico-pizarrosos: S. Marçal del Montseny, St. Hilari i Mont- solí, — Espluga de Francolí (Llen.l), Vich, r. (Masf.l), entre Seba i Viladrau (Puigg. ex Hb. Csta.), les Guilleries, Campmany, la Junquera, Massanet de Cabrenys i de la Selva, Seu d'Urgell, Requesens (Bub.): la Bajol (Bolós).—Maig-Juny. 122 bes. FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. EU qu "15. — T. incarnàtum L. 4 (- (incarnatus, color de carn, pel que presenten n NI NI les flors.) (7/7 XY 4 Sinonimia. — Fe, herba fe, fenc, cast. trébol encarnado. Anual, tronc de 2-5 dm., dret, robust, pelut, simple o poc ramificat, d'entrenusos molt llargs, fulles inferiors llargament peciola- des, folíols amplament ovato-cordiformes, trun- cato-denticulats, pubescents, estípules vagina- to-membranoses, ovato-obtuses, dentades, flors encarnades, rarament blanquinoses, capítols grans, oblongo-cònics o cilíndrics, solitaris, terminals, llargament pedunculats, tub del calze fructífer ovoide, pelut, amb la gorja oberta, lacinies linear-alenades, setoses, quasi iguals i més llargues que el tub, estandard oblong, apiculat, poc més llarg que el calze, llegum bivalva, llevor ovoide, gran, lluent. 8 Molinerii DC.— Flors blanquinoses o rosades. Trifolium incarnàtum Geografia.—Prats i terres de conreu: Cultivat i subespontani al Vallès, i especialment a A Sa Montsolí, les Guilleries, Olot i Empordà.— La Garrotxa (Vay.), Perthus, Pir. Or. (Bub.). La 8 Molinerii DC.— T. Molinerii Balb., a St. Hilari. —Sagaró (Vay.).—Maig-Ag. m6. — T. diffusum Ehrh. (diffusus, estès, Pels troncs freqiientment difusos.) Anual, troncs de 2-4 dm., drets o ascen- dents, frequentment difusos, pubescents, fulles totes 3-foliolades, folíols trasovats, blans, es- típules llargament acuminades, les de les fulles florals Poc dilatades, fHors vermelles, capítols globulosos, bastant grossos, terminals, solitaris, sentats o subsèssils, involucrats per les estípu- les de les fulles florals: tub del calze fructífer ovoide, pelut, amb 1r0 nervis, gorja tancada per 2 llavis callosos, lacinies alenades, pesta- nyoses, 3-nerves a la base, poc desiguals, 2 veg. més llargues que el tub, corol'la igual al calze o poc més llarga, llegum petita, transversalment dehiscent, 2-sperma, llevors rodones, no escotades. Trifolium diffusum Geografia.—Prats i reguerols: Barcelona i Cadaqués (Csta. ex Hb.), cap a Grasolet, Sal- des, del Bergadà (Compú., ex Hb, Csta.), Pir. Or, (Csta., Rouy): Soreda (Conil).—Juny-Ag. 123 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. qu7.— T. hirtum All. —T. híspidum Desf. (hirtus, híspidus, pelut, Pels pèls rossos, blans i oberts que cobreixen el tronc.) Anual, tronc de 1-3 dm., dret o ascendent, ramificat, amb les branques esteses o erectes, cobert de pèls rossos, blans i oberts: fulles peciolades, menys la superior, que és sèssil o subsèssil: folíols trasovato-cuneiformes, denti- culats, amb els nervis ben marcats, rectilinis, bifurcats: estípules piloses, nervudes, lanceola- to-setàcies, les de les fulles florals molt dilatades, Hors purpurines, capítols globulosos, grans, terminals, solitaris, sentats, in- volucrats per les estípules de 2 fulles florals, una d'elles sense folíols, tub del calze fructífer obcònic, molt pelut, amb 20 nervis, gorja oberta, lacinies setàcies, plumoses, rígides, quasi iguals, 2 veg. més llargues que el tub, estan- dard lanceolato-acuminat, quasi el doble llarg que les lacinies del calze, llegum i llevor òvoides, aquesta grosseta, bruna, llisa. Geografia. — Llocs àrids i pedregosos: Cordillera litoral, al Vallès, Terrassa, St. Hilari, r.—Castelldefels, S. Sadurní, Porreda, Falset (Csta.), Vich (Masf.), S. Marçal, Massanet de Cabrenys (Vay.), la Sellera, r. (Cod.l), Roses, Cabanes (Sen.), Prades (Lap.).—Maig-Jul. m8. — T. Cherléri L. (dedicat a Joan Enric Cherler (1570-1610), metge de Mònipelgard, parent i col'laborador de J. Bauhin.) Anual, tronc de 4-I2 Cm., ajagut o ascen- dent, simple o difús, cobert d'abundants pèls blans, estesos, a la fi rossos, fulles totes pecio- lades, la superior àfila, folíols trasovato-cunei- formes, emarginato-denticulats, blans, pubes- cents, amb els nervis molt marcats, estípules caulinars ovato-lanceolades, agudes, les de les 3 fulles forals molt dilatades, les de la superior orbiculars, flors blanquinoses, capítols mitjans, globuloso-deprimits, terminals, solitaris, sentats, amplament involucrats per les estípules de les fulles florals, molt caducs: tub del calze obcònic, amb 20 nervis, pelut, gorja oberta, la- cinies setàcies, plumoses, quasi iguals, dretes, a la fi obertes, I veg. més Trifolium Cherléri 124 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. llargues que'l tub, estandard oblong, més curt que'l calze, llegum bivalva, llevor ovoide, llisa. Geografia,—Boscos i llocs àrids i arenosos: Comuna al Vallès, Baix Empordà, St. Hilari, Figueres. — Abundant a Cadaqués (Trem.l), Campmany, Roses, Massanet de Cabrenys, Lladó, Requesens (Vay.), Llers, Cantallops, Cabanes (Sen.).—Maig-Juny. Trifolium stellàtum mg. — T. stellàtum L. (de stella, estel o estrella, per les lacínies del calze fructífer esteses en forma d'estel.) Sinonimia. — Trifol estrellat: casé. trébol estrellado, hopo de cabrillas. Anual, tronc de 5-25 cm., dret o ascendent, ramificat, cobert de pèls estesos, blans, blancs, a la fi rossos, fulles inferiors llargament pecio- lades, les superiors sentades, totes alternes, folíols petits, obcordato-cuneiformes, denticulats, piloso-pubescents, estípules ovato-obtuses, den- tades, flors albo-rosades, capítols globulosos, terminals, solitaris, llargament pedunculats, tub del calze acampanat, amb I0 nervis, piloso-sedós, gorja tancada per llargs pèls llanosos, lacinies lanceolato-acuminades, iguals, dre- tes, acrescents, esteses en estrella a la maturitat, glabres per dintre, 3-nerves i reticulato-venoses, I veg. més llargues que'l tub, estandard lanceolat, agut, quasi igual al calze, llegum bivalva, llevor ovoide, grossa, llisa. Geografia.— Camps, vores de camins i llocs àrids: Comuna pel litoral i al Vallès. Lla— dó, Besalú, Fornell (Vay.).—Abr.-Maig. NN NN mn AN Ta CIS Trifolium lappàceum 720. — T. lappàceum L. (de lappa, pels capítols evissats, efecte de les pestanyes esteses d rígides de les lacínies del calze fructífer, que vecorda aquella planta com- Posta.) Anual, tronc de 1-3 dm., dret o ascendent, prim, ramificat, amb les branques divaricades, un poc pelut o glabrescent: fulles inferiors llargament peciolades, les superiors subsèssils: folíols oblongo-cuneiformes, truncato-denticu- lats, nerviats, pubescent-pestanyosos, estípules 125 PUBLICACIONS DE L'INSTITUX DE CIENCIES Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. lanceolato-acuminades, pestanyoses, flors albo-rosades, capítols subglobu- losos, grossets, terminals, solitaris, pedunculats, eriçats, tub del calze acampanat, glabre, amb 20 nervis, gorja molt oberta, peluda, lacinies lan- ceolato-alenades, pestanyoses, quasi iguals, 5-nerves a la base, més llargues que'l tub, estandard oblong, quasi igual al calze, llegum bivalva, llevor ovoide, llisa. Geografía. — Camps, vinyes i llocs àrids: Litoral, Valldoreix, Terrassa i altres llocs del Vallès, Penedès. — Tortellà (Tex.), Campmany, Lladó, Requesens, Salarsa, S. Andreu del Coll, Sagaró, Olot (Vay.), Cantallops (Sen.), Salardú, Montgarri (Timb.).—Abr.-Juny. 721. —T. marítimum Huds. —T. gla- bellum Presl. (per la seva estació als prats marítims, de gla- ber, dimin. glabellus, pel calze fructífer gla- brescent.) Anual, tronc de 1-4 dm., dret o ascendent, ramificat, glabrescent, fulles inferiors llargament peciolades, les superiors oposades, poc peciola- des, folíols inferiors trasovato-escotats, els superiors oblongo - cuneiformes, cbscurament denticulats o mucronulats, tots glabrescents: estípules linear-acuminades, flors albo-vosades, capítols ovoides, petits, solitaris, terminals, generalment pedunculats, tub del calze fructífer acampanat, glabrescent, amb I0 nervis, gorja tancada per 2 llavis callosos, lacinies lanceolato-acuminades, rígides, 3-nerves a la base, pestanyoses, desiguals, l'inferior més llarga que'l tub, estandard oblong, 2 veg. més llarg que'l calze, llegum bivalva, llevor ovoide, llisa. Trifolium marítimum Geografia. — Prats marítims: Prats i llocs herbosos de Castelló d'Empuries. — Figueres, remontant-se fins a la Junquera, Dosquers, Agullana (Vay ), Banyuls (Bub.), Barcelona, can Tunis (Sen.l).—Maig. 1 EE ORRAr DE CABLALUNYA Gènere 180. — DORYCNIUM TOURN. (Ho deriven de òó9v, la llança, i zvóm0, untar, perquè amb el suc de la planta hi fregaven aquella arma per emmatzinar-la ().) Flors blanques, amb la carena blavenca, petites, en capítols subglobu- losos, clarets, terminals, axil'lars, llargament pedunculats, calze 5-dertat, subilabiat, les 2 dents superiors més amples, corol'la caduca, estandard panduriforme, dret, atenuat en ungla ampla, ales soldades per davant, més llargues que la carena encorbada i curtament bequeruda, estams diadelfes, desiguals, els més llargs bruscament dilatats sota la antera, estil ascendent, atenuat a l'àpex, estigma capitat, llegum ovoide, exserta, mucronada per l'estil, glabra, 2-4-sperma, dehiscent per 2 valves no torçades, llevors glo- buloses: plantes perennes, herbàcies o llenyoses a la base, de fulles 3-folio- lades, estípules semblants als folíols enters. Tronc llenyós, folíols que no arriben a I cm., obtusiúsculs, pedicels i dents del calze més curts que'l tub, estandard blanc, ales més cur- tes que'l estandard que no cobreixen totalment la carena, tacada de negre a l'àpex, llegum molt obtusa. 722. D. suffruticósum. Tronc quasi herbaci, folíols de I cm. o més, aguts, pedicels i dents del calze tan llargs com el tub, estandard frequentment rosat, ales 2 veg. més curtes que l'estandard, que cobreixen la carena no ta- cada a l'àpex, llegum subatenuada . . . 723. D. decumbens. q22.— D. sufíruticósum Vill., subsp. del D. pentaphyllum Scop., apud. Rouy. (de sub i frutex, arbust, Per ser un pelil arbust, pentaphyllum, de revta-, cinc, i pòiioy, fulla, pels tres folíols i les dugues estípules semblants a ells, que figuren una fulla quin- quefoliolada.) P3 Sinonimia. — Botja d'escombres, socarrells: cast. mijediega, bocha, socarrillo. Dorycnium suffruticósum Subarbust de 2-3 dm., molt ramificat, tor- tuós, ajagut a la base, branques dretes, subes- triades, cobertes de pèls abundants aplicats, folíols lanceolato-linears, obtu- (1) Sembla que la nostra planta, inofensiva, no té re que veure amb la planta dels antics. 127 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCTES Lleguminoses. G. 180.-Dorycenium. siúsculs, a veg. subespatulats, atenuats a la base, piloso-sedosos, de menys de 1 cm. de longitud, capítols de 6-15 flors, no unilaterals, de floració quasi simultania, pedicels iguals, tot lo més, a la meitat del tub del calze molt pelut, dents del mateix lanceolato-agudes, I veg. més curtes que'l tub, estandard apiculat, ales més curtes i un poc més estretes que l'estandard, que no cobreixen totalment la carena blavenca, tacada d'un blau negrós a l'àpex, llegum ovoide, molt obtusa, amb les sutures carenades, Nlombrígol de la llevor igual a Un de la seva circumferencia. Geografia. — Boscos, marges i llocs àrids: Comuna des de la costa fins a Bagà, Ribes, Urgell et alibi.—La Garrotxa, Olot (Vay.).—Maig-Juny. 723. —D. decumbens Jord., raça del D. gràcile Jord., subsp. del D. penta- phyllum Scop., apud. Rouy. (de decúmbere, inclinar-se, abocar-se, per les seves branques decumbents.) Troncs quasi herbacis, de 4-8 dm., decum- bents, difusos, estriats, amb pèls aplicats poc abundants, folíols linear-lanceolats, de I cm. o més, aguts, capítols de I0-15 flors, frequent- ment unilaterals, de floració successiva, pe- ras roma dicels i dents del calze iguals al tub, poc pelut, estandard apiculat, frequentment rosat, ales 2 veg. més curtes i molt més estretes que l'estandard, que cobreixen totalment la carena blavenca i no tacada a l'àpex, llegum ovoido-oblonga, subatenuada a l'àpex, mucronada de sutures un poc carenades, llombrígol de la llevor igual a 1 (4, de la seva circumferencia. Geografia. — Prats, llocs humits o arenosos: Prat del Llobregat, prats de Salou, vores del Segre a Lleida i a Menàrguens. — Pla d'Urgell (Csta.). —Juny-Ag. N. B. Nostre eximi Costa (Anales Soc. Esp. H. N., III, 2.2, 215), descriu una var. càn- dicans que té per principal caràcter el presentar els folíols oblongo-espatulats, cano-cendro— sos. Va recollir la planta sense flor ap. de Tàrrega, pel Jul. de 1872. Ens sembla igual a la que tenim recol:lectada d'ap. de Lleida i a Menàrguens, però que tal vegada té més afinitat amb la D. sufruticosum. A la mateixa creiem que ha de referir-se la planta de les altures del Montserrat, conside- rada, no sense grans reserves, per l'esmentat autor, com a D. gràcile Jord.. atribuida per Loscos a les immediacions de l'Aragó meridional. FLORA DE CATALUNYA Gènere 181. — BONJEANIA RCHB. (Dedicat per Reichenbach al botànic Joàn-Lluís Bonjean, 1780-1846, apotecari de Chambéry, A, de la Flora de Savoya.) Flors blanques o rosades, amb la carena negrosa, en capítols globulo- sos, involucrats per una fulla floral sobre peduncles ordinariament més llargs que les fulles, calze 5-fid, divisions quasi iguals, ascendents, estandard oblong-cuneiforme, atenuat en ampla ungla canaliculada, ales unides per davant, més llargues que la carena quasi recta i obtusa, estams diadelfes, estil ascendent, estigma capitat, llegum exserta, recta, glabra, inflada a la maturitat, polisperma, llevors separades per un teixit cel'lular: plantes lle- nyoses a la base, de fulles 3-foliolades, curtament peciolades, de folíols enters, peciolulats, estípules grans, foliacies, apenes adherides al pecíol, peciolulades. les molt més llargues que'l pecíol, flors grans, capítols clars, llegum oblonga, de valves que no's caragolen en hèlix 724. B. hirsuta. Plantes de 1-3 m., glabrescents, folíols trasovato-cuneiformes, estípules iguals al pecíol, flors petites, capítols densos, llegum cilíndrica, de valves que's caragolen en hèlix .. . . . . . 725. B. recta. ls de 2-5 dm., molt peludes, folíols oblongo-cuneiformes, estípu- 724.—B. hirsuta Rchb.-Lotus hirsu- tus L. (llatí hirsutus, pelut: Per ser planta molt peluda.) Planta en forma de mata o botja, de 2-5 dm., molt peluda, troncs ajaguts o ascen- dents, ramificats, branques rodones, folíols oblongo-cuneiformes, ordinariament aguts o mucronats, estípules ovades o lanceolades, molt més llargues que'l pecíol: flors blanques -h estriades de rosa, grans, capítols grans, clars (5-12 flors), calze subilabiat, molt pelut, lacinies lanceolato-linears, les inferiors un poquet més llargues: corolla una veg. més llarga que'l calze, llegum oblonga, poc exserta, de menys de Bonjeania hirsuta PUBLICACIOÓONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 181.-Bonjeania. I cm. X 3 mm., negrosa, mucronada, de valves que no's caragolen en hèlix, amb 2-4 llevors subglobuloses. B incana DC.— Planta àlbido-tomentosa. Geografia.—Llocs àrids i montuosos: Cordillera litoral al Vallès, Penedès, Bages, al Ber- gadà. — Vich (Masf.), Cardona, Berga, Olot, Banyoles, Lleida, Urgell, Conca de Tremp (Csta.), la Sellera (Cod.). La 8 incana DC., raça del tipus ap. Rouy, a la Segarra (Csta.).—Abr.-Juny. Bonjeania recta 725. —B. recta Rehb.—Lotus rectus L. (de xectus, dret, per la direcció del tronc.) Planta dreta, de 1-3 m., glabrescent, tronc molt ramificat a la base, branques angudloses, d'un color vermellós: folíols trasovato-cunei- formes, mucronulats, grans, glaucescents pel revés, estípules ovato-cordiformes, inequilàte- res, iguals al pecíol o poc més llargues, flors blanques o rosades, petites, capítols petits, den- sos (20-40 flors), calze acampanat, pelut, lacinies quasi iguals, corol'la 4n terç més llarga que'l calze, llegum cilíndrica, ben exserta, de I-2 cm. X 1 mm., negrosa, lluent, de valves caragolades en hèlix després de la dehiscencia, llevors petites, globuloses. Geografia. — Vores de corrents i llocs humits: Pla del Llobregat, al Vallès, Lleida. — Prov. de Tarragona (Csta.), Empordà, Sagarò, fins a Olot (Vay.). —Juny-Set. 130 FLORA DE CATALUNYA Gènere 182. — TETRAGONÓLOBUS ScoP. (Del grec zezpíygtovoç, quadrangular, i 40866, llegum, per la forma del fruit.) Flors grogues o purpurines, grans, solitaries o geminades sobre pedun- eles axil'lars: calze tubulós, 5-fid, de lacinies iguals, corol'la caduca, carena encorbada, bequeruda, estams diadelfes, filaments alternativament desiguals, els més llargs bruscament dilatats a l'àpex, estil glabre, engruixit a l'àpex, llegum llarga, recta, quadrangular, tetràptera, dehiscent en 2 valves que's caragolen en hèlix, polisperma, llevors relativament petites, subglobuloses, negres, llises: herbes perennes o anuals, de fulles curtament peciolades, 3-fo- liolades, de folíols enters, estípules foliacies, poc o gens adherides al pecíol. Planta vivaç, peduncles 2-3 veg. més llargs que les fulles, flors gro- gues, calze cilíndric, lacinies més curtes que'l tub, ales de la llegum planes, més estretes que'l seu diàmetre —. — (786. T. siliquosus. 1 ( Planta anual, peduncles iguals ala fulla o poc més llargs, flors pur- purines, calze acampanat, lacinies més llargues que'l tub, ales de la llegum ondulades, tan amples com el seu diàmetre 727. T. purpureus. 726. — T. siliquósus Roth. (del llatí siliqua, la garrofa, per la forma de la llegum.) Sinonimia. — Corona de rei: cast. loto sili- CU0S0. Vivaç, rizoma llenyós, que produeix troncs de 1-3 dm., ascendents, peluts o glabres, folíols trasovato-cuneiformes, estípules ovato-agudes, amplexicaules, curtament peciolars, més llar- gues que'l pecíol, flors d'un groc pàl id, soli- taries, peduncles 2-3 veg. més llargs que les flors, amb una petita fulla a l'àpex, caize tubulós, pelut, tacat de porpra, lacinies lanceolato-linears, pestanyoses, I veg. més curtes que'l tub, estandard VU etragonólobus siliquósus 131 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 182.-Tetragonólobus. estriat de bru, suborbicular, llargament unguiculat: llegum de 3-4 cm, glabrescent, amb 4 ales planes, molt més estretes que'l seu diàmetre, llevors petites, globuloses, negroses. B marítimus Ser. — Planta glabra, fulles carnoses. Geografia. — Paratges herbosos immediats a les aigues des de la costa fins a Ribes i al Bergadà. — La Sellera (Cod.), conca del Fluvià, Olot (Vay.), Vall d'Aràn, Bosost, les Bordas, Artiga de Lin (Llen.), Benasc, Colliure (Lap.), la Cerdanya (Gaut.). La 8 marilimus Ser., cap a S. Boi (Salv.l).—Maig-Ag. 727. — T. purpureus Moench. (de color de porpra, pel que mostren les seves flors.) Anual, arrel prima, troncs de 1-4 dm., aja- guts o ascendents, blanament peluts, folíols trasovato-romboidals, obtusos, estípules ovato- lanceolades, agudes, amplexicaules, curtament peciolars, tan llargues com el pecíol, flors d'un porbra fosc, solitaries o geminades, peduncles iguals a la fulla o poc més llargs, amb una petita fulla a l'àpex, calze acampanat, pelut, lacinies lanceolato-acuminades, un poc més llargues que'l tub, estandard sub-orbicular, llegum glabra, negrosa, amb 4 ales ondulades, tan amples com el seu diàmetre, llevors grosses, ovoides, brunes. Tetragonóòlobus purpureus Geografia. — Llocs cultivats i vores de camins: Espontania a alguns terrenys cultivats de Barcelona (Csta.).—Primav. 132 FLORA DE CATALUNYA Gènere 183. — LOTUS L. (De Àvròç, nom donat pels grecs a diverses plantes, particularment lleguminoses ferratgeres.) Flors grogues, en capítols, solitaries o geminades, sobre llargs peduncles axil'lars, ordinariament involucrades per 1-3 folíols, calze tubulós o acampa- nat 5-fid, de lacinies iguals o bilabiat, ales planes, connivents, però no sol- dades: carena encorbada en angle recte, bequeruda, estams diadelfes, alter- nativament desiguals, els més llargs fortament i brusca dilatats, estil ate- nuat a l'àpex, glabre, llegum llargament exserta, cilíndrica, àptera, no inflada a la maturitat, de valves que's caragolen en hèlix després de la de- hiscencia, polisperma, llevors separades per teixit cel'lular, plantes herbà- cies, de fulles 3-foliolades, folíols enters, estípules foliàcies, apenes adherides al pecíol. es anuals, d'arrel prima, peduncles ordinariament menys de 3 veg. més llargs que les fulles —. . . I ai recs a oa perennes, de rizoma gruixut o CAR S pEdia les ordinaria- ment més de 3 veg. més llargs que les fulles ..—.. . . . . 5. ( Llegum recta, folíols de les fulles CEP ACE i ie plantes piloso-híspides....—. —. Da dit rio ai Llegum encorbada, folíols de h falles superiors tr asovato-cuneiformes, plantes puDescents 0spOCpUOSeS i. Les a a a a a de Estandard que no's torna verd per la dessecació, ales dilatades a l'àpex, carena encorbada en angle recte, llegum de 2-3 cm., molt prima: peduncle r-2-flor . . .. . . 728. L. angustíssimus. Estandard que's torna verd per la dessecació, ales atenuades a l'àpex, carena encorbada en angle molt obtús, llegum de 1-2 cm., més gruixuda: peduncle 2-4-flor. . . . . . . 729. L. híspidus. 3 de lacinies desiguals, llegum de 2-5 cm., linear, comprimida, bonye- guda, llevors lenticulars —. . . . 730. L. Ornithopodioiídes. Peduncles amb 1-2 flors grans, 2-3 veg. més llargs que les fulles, calze acampanat, de lacinies iguals, llegum de 2-3 cm., gruixuda, coriacia, LE amb 2-5 flors, petites, més llargs que la fulla, calze 2-labiat, longitudinalment 2-locular, llevors grans, globuloses 731. L. edúlis. 133 PUBLIÇACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 183.-Lotus. Rizoma estolonífer, tronc fistulós, peduncles 6-12 flors, lacinies calici- nals esteses 0 reflexes abans de la floració. — 732. L. uliginósus. Rizoma no estolonífer, tronc macís, peduncles 1-6-flors, lacinies calici- Mals COnnIVents abans dela fNoració ve, aeree a ae ES Ales trasovades, fortament encorbades a la vora inferior, carena en- corbada en angle quasi recte, peduncles 3-6-flors, folíols trasovato- cuneiformes o bé oblongs, estípules ovades o lanceolades, més llar- i gues que'l pecíol. —. . . COR Le P990L. COTTCUlG EE Ales oblongues, quasi rectes a h vora feria carena encorbada en angle obtús, peduncles 1-4 flors, folíols linears o lanceolato-linears, RUISCaVS Els SUDErIOrS Lo Qu es Ta ide Leta ds ul ae a lans ACN ( Lacinies del calze triangular-alenades, més curtes que'l tub, peduncles 5-6 veg. més llargs que les fulles, troncs difusos, ascendents, folíols tots linear . . a val Ras EL ECAS Lacinies del calze ae aque més llargues que'l tub, peduncles 3-5 veg. més llargs que les fulles, troncs flexuosos, ajaguts, folíols de les fulles superiors lanceolats, aguts —. 735. L. decúmbens. ei 12 728. — L. angustíssimus L. (superlatiu de angustus, per les seves llegums molt primes.) Anual, arrel cònica, tronc de 1-3 dm., prim, ramificat, difús o ascendent, piloso-híspid, ra- rament glabre, folíols de les fulles inferiors trasovats, els de les superiors oblongo-lanceolats, aguts, estípules ovades 0 lanceolades, un poc inequilàteres, més llargues que'l pecíol, flors petites, que no's tornen verdes per la dessecació: otra nua peduncles capil'lars r-2-flors, amb 3 folíols a l'àpex, més llargs que les fulles, calze acampa- nat, pelut, lacinies lanceolato-acuminades, pestanyoses, més llargues que'l tub, estandard orbicular, més llarg que'l calze, igual a la carena encor- bada en angle recte, ales dilatades a l'àpex, llegum dreta, moll prima, de 2-3 cm., de valves que's caragolen en hèlix després de la dehiscencia, de 15-25. llevors, molt petites, globuloses. Geografia. — Prats i llocs arenoso-àrids: Palautordera ( Trem.), Blanes (Puj. J.), S. Climent (Sen.l), Prades (Lap.), Vernet (Gaut.), Banyuls (Bub.), Les, r. r. (C. et S.).— Abr,Jul. Po a ll EE OR ADE CATALUNYA Lleguminoses. G. 183.-Lotus. 729. —L. híspidus Desf. — L. angus- tissimus 8 major Moris. (híspidus, pelut: per ser planta piloso-híspida.) Molt afí de l'anterior, se'n distingeix per l'arrel molt ramificada, tronc de 1-5 dm., aja- gut o ascendent, menys prim, piloso-híspid, folíols ovato-oblongs, estípules amplament ova- des, més obtuses: flors no tant petites, que's tornen verdes per la dessecació, peduncles fili- formes, 2-4-flors, 3-4 veg. més llargs que les fulles, estandard ovat, bastant més llarg que la carena encorbada en angle molt obtús, ales atenuades a l'àpex, estil més llarg, llegum la meitat més curta i el doble gruixuda (2 mm.), de 8-12 llevors. Lotus híspidus Geografia. — Prats i camps secs, arenosos: Blanes (Puj. J.), S. Climent i Vilarnadell (Sen.l).—Maig-jul, 730. — LL. ornithopodioides. L. (del grec btpvs, òpudoc, aucell, i módrov, dim. de moòc, Peu, per la semblança de les llegums. fasciculades amb els peus d'un ocell.) Anual, arrel prima, ramificada, tronc de I-3 dm., dret o ascendent, ramificat, pubescent: folíols trasovato-cuneiformes, els de les fulles superiors romboides, estípules amplament ova- des, un poquet més llargues que'l pecíol, flors petitetes, peduncles 2-5-flors, quasi I veg. més llargs que la fulla, amb 3 folíols a l'àpex, calze bilabiat, les dugues lacinies superiors iguals, agudes, la inferior del mig molt més llarga, lanceolada, aguda, les laterals curtes i obtuses: estandard orbicular, escotat, ales obliquament truncades, carena encorbada en angle recte, curtament bequeruda, llegum de 2-5 cm., linear, comprimida, subfalciforme cap a l'àpex, bonyeguda, un poc reflexe, vermellosa, llevors lenticulars, llises, lluents. Lotus ornithopodioídes Geografia. — Vores dels camins i llocs arenoso-herbosos: Comuna per tot el litoral, Gavà, Castelldefels, Sitges el alibi, Montcada, Reixach, Ripollet, Serdanyola, Papiol, — S. Pol, S. Feliu de Guíxols (Bub.).—Abr.-Maig. 135 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENOIRS Lleguminoses. G. 183.-Lotus. 731. — L. edúlis L. (que és comestible, les llevors es mengen o poden menjar-se.) Anual, arrel cònica, llarga, tronc de I-4 dm., ascendent o difús, ramificat, pubescent, folíols trasovato-cuneiformes, glaucescents, estípules amplament ovades, més llargues que'l pecíol, flors grans, peduncles r-2-flors, filiformes, rígids, 2-3 veg. més llargs que les fulles, amb 3 folíols a l'àpex, calze acampanat, de lacinies lanceo- lato-linears, iguals, pestanyoses, 2 veg. més llargues que'l tub, estandard orbicular, estriat, ales dilatades al mig, cobrint quasi la carena, que és ampla, encorbada, aguda, curtament bequeruda, llegum de 2-3 cm., arguejada, gruixuda, carnosa i a la fi coriàcia, canaliculada a la sutura superior, dividida lon- gitudinalment en 2 cel'les, llevors grosses, globuloso-reniformes, xagrinades. Lotus edúlis Geografia. — Llocs arenosos del litoral: Montanya Pelada, Castelldefels, r. — Montjuich (Salv.l), turons pròxims a Barcelona, r. (Csta.), abundant al Guinardó (Sen., in litt.)j, Cale- lla, turó del Roser (Cuni), Pir. Or. (Coste). —Març-Maig. 732. — L. uliginósus SchE. (de uligo, aigua-moll, lloc pantanós, per la seva estació.) Perenne, rizoma de branques primes, cun- didor, estolonífer: troncs de 3-8 dm., fistudosos, drets o ascendents, glabrescents o peluts, bastant robustos, àngulosos, ramificats: folíols trasovato-oblongo-cuneiformes, glaucs pel re- vés, estípules ovato-cordiformes, més llargues que'l pecíol, flors mitjanes, que's tornen verdes per la dessecació, peduncles 6-r2-Aors, bastant gruixuts, 3-4 veg. més llargs que les fulles, amb 3 folíols a l'àpex, calze acampanat, lacinies lanceolato-linears, iguals, pestanyoses, esteses o reflexes abans de l'antesi, quasi iguals al tub, estan- dard ovat, ales frasovades, rectes per la vora inferior, rodones a l'àpex, cobrint la carena, encorbada en angle obtús, llargament bequeruda. Var. L. pedunculatus Cav. — Planta de 5-8 dm., molt ramificada, folíols i estípules oblongo-lanceolades, atenuades pels dós caps, peduncles 6-8 veg. Lotus uliginósus 136 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 183.-Lotus. més llargs que les fulles, 2-6-flors, llegum de 2-3 cm., dreta, linear-cilíndri- ca, de valves caragolades en hèlix després de la dehiscencia, llevors petites, globuloso-deprimides. Geografia.—Vores dels torrents, reguerols i prats humits: Montseny, a la vall de Sta, Fe, d'on baixa fins a Gualba, St. Hilari i Montsolí. — La Sellera, S. Martí Sapresa (Cod.l), vall d'Aràn, c. (Llen.), Lés, Tredós (C. et S.). La var. L. pedunculàtus Cav., comuna per llocs herbosos del Prat de Llobregat i Blanes. N. B. Per més que Rouy el considera com a raça de l'especie seguent, amb la qual té veritablement marcades afinitats, per la longitut dels peduncles i troncs, manifestament fistulosos, l'incloem en el L. uliginosus, seguint a VV. (Prodr. Suppl. 243). 133. — L. corniculatus L. (de comículum, dimin. de cornu, us, la banya, per la forma particular de la carena de la flor i tal vegada de la llegum ().) Vivaç, rizoma fort, no estolonífer, tronc de 1-5 dm., macís, ajagut o ascendent, glabrescent o pelut, ramificat, folíols trasovato-cuneiformes o bé oblongs, estípules ovades o lanceolades, més llargues que'l pecíol, flors grandetes, que's tornen verdes per la dessecació, peduncles 1-6-flors, més llargs que les fulles, amb 1-3 fo- líols a l'àpex, calze acampanat, de lacinies iguals, triangular-alenades, tan llargues com el tub, connivents abans de la floració, estandard amplament ovat, ales frasovades, fortament encorbades a la vora inferior, carena encorbada en angle quasi recte, bruscament i llarga bequeruda, llegum de 2-3 cm., cilíndrica, recta, de valves que's caragolen en hèlix després de la dehiscencia: llevors petites, subglobuloses: planta polimorfa. 8 villosus VV. — Planta de troncs, fulles i calze amb pèls llargs, este- sos, - abundants. s Pilosus Rouy. — Planta petita, molt pilosa, rizoma curt i fort, troncs ascendents, folíols oblongo-cuneiformes, estípules ovato-oblongues, molt més llargues que'l pecíol, 2-4 flors grans, carena — vermellosa. Ç alpinus Ser. — Planta nana, cespitosa, glabrescent o peluda, de ri- zoma fort, troncs prims, folíols petits, ovato-oblongs, 1-3 flors, lacinies del calze més curtes que'l tub, pètals, especialment la carena, vermellosos. Lotus corniculatus Geo, ana: — Prats, boscos i llocs herbosos des del litoral al Cadí i Nuria. La 8 villosus VVE., a Palautordera, S. Llorenç del Munt, coll de Daví i altres llocs elevats la z pilosus Rouy, al Miracle (Marcetl), y la Ç alpinus Ser., a Nuria, al peu de Finestrelles.— Maig-Ag. (U) Aquest corniculatus té aquí una significació purament botàniea, Cf. Oxalís corniculata, 18 137 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 183.-Lotus. 134. — L. tenuis Bit.—L. tenuifolius Rehb., raça del L. corniculatus L, ap. Rouy. (tenuis, Prim, per la forma del tronc, tenuifolius, pels folíols quasi linears.) Perenne, troncs de 2-5 dm., prims, glabres- cents, ajaguts o ascendents, ramificats, folíols i estípules lanceolato-linears o linears, aguts, flors petites, que's tornen verdes per la desse- cació, peduncles filiformes, 1-4-flors, 5-6 veg, més llargs que les fulles, calze acampanat, glabrescent, de lacinies iguals, triangulars a la base i bruscament alenades, més curtes que'l tub, ales oblongues, de vora inferior quasi recta, truncades obliquament a l'àpex, carena encorbada en angle obtús, bequeruda: llegum de 2-3 cm., recta, linear, prima. Lotus tenuis Geografia. — Llocs humits i arenosos: Litoral de Barcelona (Csta.), marges del Llobre- gat, cap a S. Boi (Trem.l).—Abr.-Ag. 735. —L. decumbens Poir., raça del L. corniculatus L., ap. Rouy. ( de decumbere: que puja primer i cau després Y.) Perenne, rizoma fort, que produeix troncs de 2-4 dm., decumbents, prims, flexuosos, rami- ficats, glabrescents, folíols de les fulles infe- riors trasovato-cuneiformes, els de les superiors lanceolats, aguts, estípules ovato-lanceolades, més llargues que'l pecíol, flors que's tornen verdes per la dessecació, peduncles 2-4-fIors, prims, 3-5 veg. més llargs que les fulles, calze acampanat, lacinies iguals, linear-agudes, conni- vents abans de l'antesi, més llargues que'l tub, estandard orbicular, ales oblon- gues, de vora inferior quasi recta, rodones a l'àpex, Carena encorbada en angle obtús, bequeruda, llegum recta, de 2-3 cm., linear-cilíndrica, de valves que's caragolen en hèlix després de la dehiscencia, llevors subglobuloses. , Lotus decumbens Geografia. —Prats i maresmes del litoral: Cadaqués (Trem.), Pir. Or. (Rouy). —Maig-jul. (1) Distint de procumbens, ajagut (a bumifusus). 138 I : I l l FLORA DE CATALUNYA Gènere 184. — ASTRAÀGALUS L. (Del grec detpúyuioç, nom d'una lleguminosa en Dioscòrides, nom del òs del tars, 8 paryutos, 8 per la forma de la llegum en algunes especies, com A. hamosus.) Flors purpurines, blavenques, grogues o blanquinoses, en capítols o raims espiciformes, rarament solitaries, axil'lars, pedunculats o subsèssils, calze acampanat o tubulós, 5-fid o 5-dentat, de divisions quasi iguals, es- tandard ovat o bé oblong, més llarg que les ales, carena mútica, estams diadelfes, llegum frequentment subtrígona, dividida longitudinalment en 2 celles completes o incompletes per la introflexió de la sutura inferior, es- terna o dorsal: plantes herbàcies o subllenyoses a la base, de fulles quasi sempre imparipinades, de folíols enters i estípules no foliàcies. i Plantes anuals, d'arrel prima l Plantes perennes, de rizoma gruixut o Llenyós (Flors blanques o purpurines . i Flors blanquinoses o groguenques . CU DC A a Flors subsèssils, blavenques . Flors llargament pedunculades, purpurines Flors solitaries, rarament geminades, llegum pubescent, alenada, en- corbada en forma d'ham .. . . . . . 736. A. scorpioides. aca 4-I0, en capítols trasovats, densos, llegum peluda, cilíndrico-trí- in Eona, dreta, acuminada —. —. o, ja. 797. A. sesameus. Flors purpurines, llegums dretes, imbricades, semiovoides, cobertes d'escames setígeres, folíols ellíptico-oblongs, truncats o escotats, estípules ovato-acuminades —. . . . . 738. A. pentaglottis. Flors purpurio-blavenques, llegums 3-5, esteses en estrella, cilíndrico- trígones, piloso-llises, folíols oblongs, obtusos:, estípules triangulars, 739. A. Stella. 139 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 184.-Astràgalus. Peduncles fructífers molt més curts que les fulles, llegum triangular- cordiforme, acuminada, reflexa, folíols oblongo-linears, mucronulats, estípules lanceolato-acuminades ..—. . . . 740. A. epiglottis. 6 ( Peduncles fructífers quasi tan llargs com les fulles, llegum cilíndrica, curvato-ascendent en forma d'ham, bequeruda, folíols oblongo- el'líptics, truncats o escotats, estípules ovato-acuminades, 741. A. hamosus. Plantes subllenyoses, formant pai fulles paripinnades, pecíols termi- nats en espina . . . sos A dc Li Da Plantes herbàcies, no Diem botj ja: fulles da ce meló pecíols ter- TNDALSRCO RLONOL. ui QS REU Laia Ca cer a TI IL de I veg. més llarg que'l calze, llegum inclosa, folíols lanceolato-li- nears, mucronats, vírido-peluts .. —. . . . 742. A. aristatus. Calze tubulós, cobert de pèls negres i blancs, curts i aplicats, dents lanceolato-obtuses, estandard 2 veg. més llarg que'l calze, llegum exserta, folíols trasovato-oblongs, incano-sedosos, 743. A. Tragacantha. dl acampanat, llanut, de lacinies setàcies, iguals al tub, estandard (Plantes acaules, amb peduncles radicals... . . . . . . 10. l Plantes caulescents, amb peduncles caulinars .. . . . o. o. 189. Flors blanquinoses, peduncles molt més curts que les fulles, calze acampanat, cobert de pèls negres aplicats, llegum cilíndrica, recta, folíols trasovats, truncats o escotats, estípules amplament ovato- acuminades, escarioses..—. —. Lo LO 744. A. depressus. Flors purpurines, peduncles més lite que les fulles, calze tubulós, 11. Plantes verdes, glabrescents, fulles de 10-20 parells de folíols, lacinies calicinals un poc més llargues que la meitat del tub, llegum subci- líndrica, arquejada, de 2-3 cm. . . 745. A. monspessulanus. Plantes incano-sedoses, fulles de 6-9 parells de folíols, dents calicinals ( més curtes que la meitat del tub, llegum oblonga, -— arquejada, ESC GA: dl. D.O AE AS Ca Pa CNT on Calze cobert de pèls negres, aplicats, llegum de 15-20 mm., cilíndrico- arquejades, superficialment assolcada per la sutura superior, rizoma llenyós, tortuós, dividit en branques ajagudes . 746. A. incànus. Calze vermellós, estriat, llegum de 8-12 mm., inflato-oblonga, no as- solcada o poc per la sutura superior, rizoma carnós, vertical, 747. A. macrorrhizus. FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 184.-Astrógalus. 4 Flors grogues o verdoses, plantes robustes, de 30 cm. a I m. 0 13 més SES Be ea Ce l Flors Mare o es ples dèbils, de cs del ci pas Mrgest Els LO Tronc dret, pelut, fulles de 15-20 parells de folíols, capítols subsès- sils, lacinies calicinals més llargues que'l tub, llegum inclosa, 748. A. narbonensis. i Tronc ajagut o ascendent, glabre o poc pelut, fulles de 4-I2 parells de folíols, capítols llargament pedunculats, dents calicinals més curtes EC RD COI OES PT E a a OM Ets da el T A5. Flors d'un groc verdós, peduncles 2 veg. més curts que les fulles, calze acampanat, glabre, llegum de 30-33 mm., cilíndrico-trígona, arquejada, assolcada per la sutura dorsal, fulles de 4-6 parells de folíols ovats ..—. —. o. o. o 749. A. giycyphyllos. i Flors d'un groc pàllid, DE Mencia poc més curts que les fulles, calze tubulós, pelut, llegum de r2-I15 mm., ovoido-vesiculosa, assolcada per les 2 sutures, fulles de 35-I0 parells de folíols el'líptico-oblongs, 150. A. Cicer. ( Flors d'un blau pàl'lid, en raims clars, peduncles més llargs que les fu- lles, calze acampanat, ales bífides, llegum linear-oblonga, penjant, glabrescent, 6-I0 parells de folíols linears .. — 751. A. austriacus. Flors purpurines, en capítols espessos, peduncles més curts que les fu- ( lles, calze tubulós, pelut, ales enteres, llegum ovoido-trígona, dreta, peluda, 10-15 folíols cl'líptico-oblongs .. . . . A. purpureus. 16 / 736.—A. scorpioides Pourr.—A. sub- biflórus Lag. (del grec onoprios, l'escorpí, i siòtg, de siòoc, sem- blant, per la llegum arquejada que simula la qua d'aquell aràcnid: subbifiórus, poques vegades de dugues flors.) Anual, arrel cònica, vertical, prima, poc ramificada, tronc de 5-I5 cm., dret O ascen- dent, simple o ramificat a la base, piloso-pu- bescent com tota la planta, fulles peciolades, de 6-8 parells de folíols ovats en les inferiors, oblongs en les superiors, escotats, estípules lliures, ovato-acuminades: flors blavenques, axil'lars, solitaries, rarament geminades, petites, guasi sentades, calze tubulós, de lacinies setàcies, iguals Astràgalus scorpioides I41 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 184.-Astrógalus. al tub cobert de pèls blancs i negres barrejats, predominant els primers a la base i els segons a l'àpex, corolla seca, groguenca, poc més llarga que el calze, llegum falcalo-arquejada, d'uns 3 cm., comprimida, acanalada per l'esquena, densament pubescent, polisperma. Geografia.— Únicament citat com a escàs, al cerro Negro de Madrid, viu als olivars de Llers (Sen.l, in Hb. Cad.).—Abr.-Maig. 137. — A. sesameus L. (greco-llatí oquanaiaç, de ofouuov, sesamum vel sesama, per la forma de la llegum, que recorda la del sèsam.) I 4 Anual, tronc de 1-3 dm., ajagut o ascen- dent, piloso-estriat, ramificat a la base, fulles de 8-I0 parells de folíols el'líptics, truncats o escotats, estípules lliures, lanceolato-acumina- - des, cobertes de pèls setosos, uns blancs i i l l altres negres, flors blavenques, petites, 4-I0 en capítols axil'lars, densos, trasovals, subsèssils, calze acampanat, de lacinies linear-alenades, pestanyoses, més llargues que el tub cobert de pèls blancs i negres, corolla poc exserta: llegum peluda, cilíndrico-trígona, de Io-I53 mm., dreta, profun- dament assolcada pel marge extern, llevors quadrangulars, reticulato-alveolars. Astràgalus sesameus Geografia.— Llocs àrids i arenosos: Abundant des del litoral al Vallès, S. Llorenç del Munt, Montserrat, a Bages, Figueres. — Camps de Tarragona (VVbb.), a l'Empordà, fins a Dosquers (Vay.), Llers (Sen.). —Abr.-Juny. 738. — A. pentaglottis L. (de mevtu, cinc, i qhortig, la glotis, per les cinc llegums que ordinariament presenten els capítols.) Sinonimia. — Cast. pluma de capitàn, astrà- galo de cinco gallillos. Anual, tronc de 1-4 dm., ajagut o ascen- dent: ramificat, piloso-setós, com tota la planta: fulles de 7-I0 parells de folíols el'líp- tico. oblongs, truncats o escotats, estípules ovato-acuminades, barbudes, flors Pivpurines, Astràgalus pentaglottis 142 FLORA DE CATALUNYA: Lleguminoses. G. 184.-Astràgalus. 10-15 en capítols ovoides, espessos, involucrats per bràcties lanceolato-li- nears, pestanyoses, llargament pedunculats, peduncles fructífers més llargs que les fulles, calze acampanat, de lacinies lanceolato-lincars, Pestanyoses, iguals al tub, estandard escotat, llegums exsertes, ovoido-comprimides, imbri- cades, cobertes d'escames setígeres, amb la sutura externa ventruda, profun- dament acanalada: llevors erosses, reniformes, reticulato-alveolades. : Geografía.—Llocs àrids i pedregosos, cordillera litoral, al peu del Tibidabo, Terrassa, ermots i vinyes de la part occidental, r.—Ap. de Barcelona (Salv.l), cap a Sarrià i turons pròxims, arenys dels ríus Llobregat i Besòs, cap a S. Boi, alguna veg. en diferents llocs del Vallès (Csta.).—Abr.-Junv. 739. — A. Stella Gou. (llatí stella, l'estel o estrella, per les llegums esteses 1 radiants.) Anual, troncs de 5-25 cm., ajaguts o ascen- dents, simples o ramificats, estriats, piloso- setosos com tota la planta, fulles de 7-I0 pa- rells de folíols ellíptico-oblongs, obtusos, estí- pules triangulars, acuminades, flors d'un porpra blavenc, IO-15 en capítols globulosos, espessos, llargament pedunculats, peduncles fructífers més llargs que les fulles, calze acampanat, de lacinies alenades, pestanyoses, iguals al tub, estandard escotat, llegums cilíndrico-trígones, esteses en estrella, piloso-llises, terminades en bec ganxut, amb la sutura externa acanalada, llevors angu- loses, quasi quadrades, reticulato-alveolades, lluents. Geografia. — Llocs àrids i arenosos: Comuna al lito- ral, al Vallès i S. Llorenç del Munt, a Bages i part del Bergadà.-— Prats de Rei (Puigg.i), Tarragona, sense internar-se gaire (Csta.), la Sellera, vores del Ter (Cod. ), a l'Empordà fins a Dosquers (Vay.), Figueres, Llers (Sen.).—Abr.-Juny. 740. — A. epiglottis L. (grec ènviiottic, Per la llegum de forma més o menys semblant a la epiglotis o tapa de la glotis.) Anual, tronc de 5-20 cm., dret o ascendent, simple o poc ramificat a la base, piloso-grisenc Astrógalus epiglottis 143 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT BE CIENCETES Lleguminoses. G. 184.-Astrúgalus. com tota la planta, fulles de 4-7 parells de folíols oblongo-linears, mucro- nulats, estípules lanceolato-acuminades, flors albo-groguenques, molt petites, dretes, en capítols axil'lars, ovoides, densos, molt breument pedunculats, peduncles fructífers tapats pels fruits i semblant sentats els capítols, calze acampanat, cobert de pèls setosos, uns blancs i altres negres, dominant totalment aquests a l'àpex, abans de l'antesi, lacinies alenades, iguals al tub, estandard ovat, escotat i apiculat, poc més llarg que el calze, llegum triangular, cordijorme, acuminada, reflexa, assolcada a la sutura externa, llevors reniformes, plegades, 2 a cada cella. Geografia. —Llocs àrids i pedregosos: cordillera litoral, als boscos de Bruguers, abundant ap. de can Mas, falda del Tibidabo, al peu de Nova Betlem. —Cap a Gracia (Salv.l), Mollet (Joverl), pla de Barcelona, r. (Csta.).—Abr.-Maig. À q41.— A. hamosus L. ) Ra (del llatí hamus, l'ham, per la forma de les Pas llegums encorbades, que s'hi assemblen.) j NA IQ Sinonimia. — Cast. garbancillo de perro, encorvada ancha, naricetas. Anual, tronc de 2-6 dm., ajagut o ascendent, simple o ramificat, vírido-blanquinós, subpi- Joso-setós, fulles de 8-I2 parells de folíols oblongo-el'líptics, truncats o escotats, estípules ovato-acuminades, 4- soldades en beina oposi- tifolia: flors albo-groguenques, petites, dretes, 3-I2 en capítols espessos, ovoides, a la fi clars i cilindroides, peduncles fructífers quasi tan llares com les fulles, calze tubulós, cobert de pèls aplicats, uns blancs i altres negres, de lacinies linear-alenades, iguals al tub, estandard ovato-oblong, escotat, apiculat, el doble llarg que el calze, llegum cilíndrica, curvato-ascen- dent, en forma d'ham, acuminada, assolcada a la sutura externa, llevors quadrangulars, llises. Astràgalus hamosus Geografia. - Llocs herbosos: Comuna al litoral, al Vallès, S. Llorenç del Munt, al Penedès, cap a Torre- lles de Foix, Cornudella i Montsant. — Prats de Rei (Puigg.l), a l'Empordà, Cassà de la Selva (Vay., Puig- reig, Marlés, Serrateix (Puj. C.).—Abr.-Juny. 742. — A. aristatus L'Hérit. —A. sem- pervirens LamE. (del llatí arista, l'aresta o espina, pels pecíols de les fulles persistens i terminats en aresta Astràgalus aristatus 144 A FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 184.-Astrégalus. espinescent, sempervirens, sempre verd, pel color verd cendrós de la planta bastant duradora per efecte de la persistencia dels pecíols.) Sinonimia. — Gaons marins. Vivaç, rizoma subllenyós, tronc de 1-3 dm., ajagut, formant botja, d'un verd cendrós, pelut, fulles faripinades, amb 6-I0 parells de folíols lanceo- lato-linears, mucronats, vírido-peluts, caducs, pecíol comú, persistent, dret, terminat en aresta espinescent, estípules lanceolato-linears, acuminades, mul- tinerves, llargament peciolars, escarioses, ciliato-barbudes, flors blanques o tacades de porpra, dretes, 3-8 en raims axil'lars, clars, curts, breument pe- ciolats, bràcties semblants a les estípules, molt més llargues que els pedicels, calze acampanat, inflat, molt piloso-llanut, de lacinies setàcies, iguals al tub, corol'la marcescent, estandard escotat, 1 /, part més llarg que les lacínies del calze, llegum inclosa, ovoide, peluda, atenuada en punta, amb 3 llevors a cada cel'la, reniformes i molt escotades. Geografia.—Llocs pedregosos i àrids de les muntanyes: Abundantíssim de Puigllançada a Rebost, baixant fins a l'areny del ríu Greixa.-—- Vall de Ribes i Dorri (Isernt), Tosses, For- nells (Vay.), Pir. centrals, Bassivé, Castanesa, baixant a Vilaller, Pont de Suert, Sopeyra, Pont de Montanyana i més avall a les vores del Noguera Ribagorzana (Csta.), Port de Benasc, Andorra, Pendís, Carençà (Bub.).—Maig.-Jul. N. B. Encara que existeix als Pir. orientals l'A. nesadensis Boiss., considerem que s'ha confós amb l'especie anterior en les localitats catalanes on l'ha citat algún botànic. 743. — A. Tragacantha L. — A. Massi- liensis LamE. (grec cpayaxavda, de zpdroç, el boc i dxavda, espi- na, al'ludint-se als pecíols espinescents i forta- ment vulnerants, de Massilia (Marseille) per la seva patria.) Sinonimia. —Coixins de monja. Perenne, subllenyosa, d'un color blanc cendrós, troncs de 2-3 dm., formant botja compacta, extremadament espinosa, fulles fa- ribinades, amb 6-12 parells de folíols trasova- to-oblongs, incano-sedosos, obtusos o truncats, mucronats, decreixents de la base a l'àpex, molt caducs, pecíol comú, per- sistent, espinescent, fortament vulnerant, estípules petites, llargament pe- ciolars i amplament lanceolades, flors blanques, grans, 3-8 en raims axil'lars, globulosos, bastant clars, peduncles iguals a les fulles o més curts, bràcties escarioses, lanceolades, iguals als pedicels, calze dubulós, cobert de pèls ne- gres i blancs, curts i aplicats, dents lanceolato-obtuses, 3-4 veg. més curles que Astràgalus Tragacantha 19 145 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 184.-Astràúgalus. el tub, corol'la marcescent, estandard escotat, quasi el doble llarg que el calze, llegum exserta, ovoido-oblonga, coberta de petits pèls aplicats, apiculada, amb 2 llevors a cada cella, subglobuloses i dèbilment escotades. Geografía.—Llocs pedregosos i arenosos àrids del litoral: Cap de Creus, l'Escala i altres llocs del go f de Roses.— Vilanova de la Muga et alibi (Csta.), costes marítimes de Cadaqués i la Escala, platja de Pals, Bagur, r. (Vay.), Castelló d'Empuries (Bub.).—Maig.-Juny. 744. — A. depréssus L. (llatí deprimere, depréssus, aplastal, per ser planta cespitosa P.) Perenne, de 53-15 cm., cespitosa, pubescent, rizoma dividit en branques escamoses que produeixen rosetons de fulles i peduncles ordi- nariament escapiformes: fulles llargament pe- ciolades, amb 9-1I parells de folíols bastant separats, petits, trasovats, truncats o escotats, estípules amplament ovato-acuminades, esca- Astràgalus depréssus rioses, flors blanguinoses, 9-I5 en capítols subglobulosos, clars, que s'allarguen un poc a la maturitat, peduncles m014 més curts que les fulles, calze acampanat, cobert de pèls negres aplicats, de lacinies linears, un poc més curtes que el tub, estandard ovat, escotat, més llarg que les ales trasovades, obluses, enteres, llegum cilíndrica, recta, reflexa, d'ap. de 2 cm., pubescent, a la fi glabra, atenuada i apiculada, amb un solc superficial a la sutura externa: llevors reniformes, llises. Geografia.—Roques i pastures de les altes munta- nyes: la Molina i la Cerdanya (Vay.), los Molines (la Molina) sub Puigcerdà (Bub.), Pir. central, a Prunera de la Vall d'Aràn (Llen.l).—Jul. 745. — A. monspessulànus. L. (Per la seva patria: de Montpeller.) Perenne, de 1-2 dm., glabrescent, rizoma llenyós, ramificat, produint les branques per l'extrem rosetons de fulles i llargs peduncles escapiformes, fulles llargament peciolades, amb 1r0-20 parells de folíols el'líptics, obtusos, subescotats o mucronulats, estípules lanceolato-linears, acuminades, peciolars, flors Pur- (1) Amb denominació grega: TATELVÓG, humil. 146 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 184.-Astrúgalus. purines, rarament blanquinoses, en capítols ovoides, densos, a la fi racemi- formes, clars, peduncles ordinariament més llargs que les fulles, calze tubulós, amb alguns pèls curts i aplicats, de lacinies linears, Poc més llargues que la meitat del tub, estandard oblong, escotat, molt més llarg que les ales, que porten una dent sota l'àpex, llegum subcilíndrica, arquejada, de 2-3 cm., apiculada, pubescent, polisperma, sense solc a la sutura, llevors quadrangu- lar-reniformes, llises. 8 chlorocyaneus Csta. — A. chlorocyaneus Boiss. et Reut. — Fulles amb 20-25 folíols, calze cobert de pèls negres aplicats, corol'la violàceo-verdosa o d'un groc vermellós, llegums tacades d'un vermell de sang. Geografía.—Boscos, erms i paratges montuoso-calissos: Des del Vallès i Penedès a Ribes, Queralbs i Nuria. La 8 chlorocvaneus Csta, en totes les muntanyes del litoral i de l'interior, remontant-se (sec. Csta.) a Berga, Surroca, Olot et alibi.—Abr.-Juny. N. B. Té raó Costa a l'afirmar que la planta de Catalunya presenta totes les grada- cions entre la especie linneana i la boisseriana, perquè aquesta pugui subsistir. Per igual motiu creiem que amb dificultat pot sostenir-se ni com a simple var., com proposà Costa. 746. A. incànus L. (del llatí: blanquinós, pel toment cano-sedós de la planta.) Sinontmia.-— Estaca-rossins. Perenne, de 35-15 cm., cano-sedosa, rizoma llenyós, tortuós, de divisions ajagudes, esteses en cercle, cobertes de les despulles de les fulles antigues, terminades en rosetons de fulles, amb 1-2 peduncles escapiformes de 53-10 cm.:, fulles llargament peciolades, amb ie 6-I0 parells de folíols ellíptics o trasovats, incano-sedosos, especialment pel revers, trun- cato-subescotats o mucronulats, estípules lanceolato-linears, peciolars, flors purpurines o àlbido-violàcies, 8-20 en capítols ovoides que s'allarguen a la maturitat, peduncles tant o més llargs que les fulles, calze Zubulós, cobert de petits pèls negres, aplicats, de dents linears, iguals a la tercera o quarta part del tub, estandard oblong, escotat, molt més llarg que les ales obtuses i enteres, llegum cilíndrico-arquejada, de 15-20 mm., ascendent, molt pu- bescent, apiculada, superficialment assolcada per la sutura superior o ventral, polisperma, llevors 4-5 a cada cel'la, reniformes, no quadrangulars. Geografia.— Llocs secs i estèrils de la part occidental i nord: des de la plana d'Ancosa a Valldeperes, Riu de Boix, Sta. Coloma de Queralt, Tous, Igualada i altres llocs de la Segarra, Nuria, cap a Fontalba, — Manresa, Sampedor, Sallent (Salv.l, Csta.l), Prats de Rei 147 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 184.-Astràgalus. (Puigg.l), Pir. Or. (Bth., Rouy), crestes de la Fossa del Gegant i Costabona, Valls d'Einc, Llo, Coma de Noufonts (Compy.), muntanyes de Nuria (Tex.), Prats de Molló (Lap.), Conca de Tremp, Solsona (Bub.).—Jul.-Ag. 7447. A. macrorrhizus Cav. (grec panpóç, llarg i groixut, i bita, arrel: per la forma del rizoma.) Perenne, de 3-5 cm., rizoma vertical, groixud, carnós, recubert per les despulles de les fulles antigues, dividit en branques curtes, termina- des en rosetó de fulles i un peduncle escapi- forme, fulles peciolades, esteses sobre terra, de 5-8 parells de folíols, el'líptico-orbiculars, molt petits, mucronats, incano-sedosos com tota la planta, estípules lanceolato-linears, peciolars, flors vermelles, 5-8 en capítols ovoides, peduncles crassiúsculs, un poc més llargs que les fulles, calze Zubulós, vermellós, estriat, cobert de petits pèls aplicats, dents triangular-linears, iguals a la tercera o quarta part del tub, estandard oblong, escotat, més llarg que les ales calloses a la base, llegum infato-oblonga, de 8-12 mm., pubescent, apiculada, no assol- cada o poc per la sutura superior, polisperma, llevors ordinariament 7 a cada cella, reniformes. Astràgalus macrorrhizus Geografia. — Turons argil'loso-guixencs de la part occidental: Prop de Balaguer i Gerb (Csta.), Montsant (VVbb.).—Ab.—Maig. 748. — A. narbonensis Gou. x Ed RA (de Narbonne, en la antiguitat: Narbo Marcius, NS RSS on va ser trobada.) TU NS 3 : Ne le Perenne, tronc de 0:50 a I m., dret o as- XX Vall cendent, simple, no fistulós, piloso-blanquinós: Re 1 ( fulles 4- peciolades, de 15-20 parells de folíols NI oblongo-linears, obtusos, estípules lanceolato- te linears, acuminades, flors d'un groc pàllid, NIE — MU, grans, nombroses, en capítols globulosos, es- N pessos, subsèssils, bràcties linear-alenades, plu- moses, més llargues que els capítols abans de l'antesi, calze Zubulós, inflato-subgibós a. l'esque- na del tub, piloso-llanut, lacinies linear-alenades, pestanyoses, quasi iguals al tub, corol'la marcescent, estandard ovat, enter, una veg. més llarg que el cal- Astràgalus narbonensis 14è I l I A il FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 184.-Astràgalus. ze, d'ungla molt curta, ales oblongues, poc més curtes que la carena molt am- pla, trasovato-triangular, obtusa, llegum inclosa, globuloso-trígona, coriàcia, pe- luda, assolcada per l'esquena, apiculada, 2-4-sperma, llevors grans, reniformes. Geografia.—Llocs secs i àrids: de Lleida a Mollerusa (Salv.t), Alcano i altres llocs de les Garrigues (vidi in Hb. Gonz.l), Cervera, Tàrrega, Talladell et alibi, de l'Urgell i la Segarra, la Escala i altres llocs de l'Empordà (Csta.), Prats de Rei (Puigg.i) Sallent, ap. de la Ga- varresa, r, r. (Puj. C.).—Maig-Jul. 749. A. giycyphyllos L. (grec qhunbç, dolç, i òiioy, fulla, per la sen- blança de les fulles amb les de la regalecia Ò.) Sinommia. — Cas. Hierba de S. Lorenzo: falso orozuz. Perenne, tronc de 5-10 dm., ajagut, flexuós, angulós, glabre, fulles peciolades, amb 4-6 pa- 4 rells de folíols grans, prims, el'líptico-ovats, RA H estípules relativament petites, lanceolato-acu- Astràgalus glyeyphyllos minades, flors d'un groc verdós, mitjanes, nom- broses, acompanyades de 2 bracteoles setàcies, en capítols ovoides, després oblongs, peduncles 2 vec. més curts que les fulles, calze acampanat, glabre, dents linears, més curtes que el tub, estandard ovat, escotat, més curt que les ales, un poc més llarg que la carena, 3-4 veg. més que el tub: llegum cilíndrico-trígona, arquejada, acuminada, glabrescent, assolcada a l'esquena, polisperma, llevors reniformes. Geografia.—Boscos i llocs herboso-umbrosos: Des de la costa a la cordillera superior del Vallès, a la Font de la Pola, Sta. Fe del Montseny, S. Hilari i Montsolí: Ribes, Queralbs. — Vich (Masf.), Nuria, Olot (Vay.), Gi- rona, Cabanes (Sen.), la Sellera (Cod.), Vall d'Aràn, Port de la Picada, Artiga de Lin (Zett.), les Bordes, Viella, Arties (Llen.).—Juny-Ag. q50.:— A. Cicer. L. (cicer, el cigró o ciuró, per la llegum inflada més o menys semblant a la d'aquella planta, també lleguminosa.) Astràgalus Cicer Perenne, tronc de 3-8 dm., ajagut, flexuós, verd, glabrescent, fulles de (1). Recordi's que la regalecia de muntanya és el Trífol. a/pinum, Aquesta denominació especifica resulta una mica estranya, tota vegada que la regalecia és la Glyeyrrbieu. 149 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 184.-Astràgalus. 53-10 parells de folíols el'líptico-oblongs, obtusos o escotats, pubescents, es- típules petites, lanceolato-linears, les superiors soldades entre sí, les iníe- riors lliures, flors d'un groc pàl' id, nombroses, dretes, en capítols ovoides, espessos, que s'allarguen un poc a la maturitat, peduncles 47: oc més curts que les fulles, calze tubulós, cobert de petits pèls negres aplicats, de dents alenades, I veg. més curtes que el tub, estandard ovat, escotat, més llarg que les ales oblongues, obtuses, enteres, llegum exserta, ovoido-vesiculosa, bruscament terminada en bec alenat, coberta de pèls negres i blancs, assol- cada per les dugues sutures, llevors reniformes, orbiculars. Geografia.—Llocs incults i herbosos: a l'Urgell (Tex. ex Colm.), Pir. Or. (Rouy, Coste), Colliure (Gaut.). —Juny-Jul. 751. — A. Austríacus L. (de Austria, per la seva habitació.) Perenne, de vizoma fort, vertical, tortuós: troncs de 1-3 dm., prims, difuso-ascendents, verds, glabrescents, fulles de 6-I0 parells de folíols linears, petits, truncats o escotats, estí- pules lanceolato-agudes, petites, lliures, flors petites, d'un blau pàllid, amb la carena vio- lada a l'àpex, 8-24 en raims clars, ovoides, allargats a la maturitat, quasi el doble llargs que les fulles, bractèoles escarioses, calze acam- panat, cobert de petits pèls blancs aplicats, de dents triangulars, iguals a la tercera part del tub, estandard obcordiforme, estriat, 3 veg. més llarg que el calze, un poc més que les ales bífides i de lòbuls desiguals, rodons, llegum linear-oblonga, subarquejada, de 1-1'5 cm., apiculada, super- ficialment assolcada a l'esquena: llevors ovoi- des, anguloses, escotades. Astràgalus Austriacus Geografia.—Boscos i llocs pedregoso-herbosos: Pla- na de Vich (Masf. in Hb. Cad.): Mosset, ap. de Prades (Pourr.).—Juny-Ag. 752. — purpureus LamE. (del color de porpra: pel que tenen les flors.) Perenne, rizoma primet, ramificat, horizon- eieaI0a pa eie tal: branques de 1-15 dm., ajaguts o ascen- 150 B FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 184.-Astràgalus. dents, d'un verd cendrós, cobert de pèls llargs, oberts, fulles de ro-I5 parells de folíols el'líptico-oblongs, escotats, peluts, estípules grandetes, soldades per la base, opositifolies, de lòbuls lanceolato-acuminats, flors purpurines, dretes, 10-20 en capítols ovoides, densos, que no s'allarguen a la maturitat, pe- duncles poc més curts que les fulles o a la fi un poc més llargs, bràcties llargues, linear-acuminades, calze llargament tubulós, cobert de pèls negres oberts, lacinies linear-alenades, pestanvoses, més llargues que la meitat del tub, corol'la el doble més llarga que el calze, estandard oblong, fortament escotat, molt més llarg que les ales obtuses, enteres, llegum ovoido-trígona, dreta, cordiforme a la basc, piloso-llanuda, apiculada, assolcada per la sutura externa, llevors reniformes. Geografia.— Boscos i erms montuoso-pedregosos: Plana d'Ancosa, p. de S. Magí de Bru- faganya, Ribes, p. de Montagut. —Al Cadí, p. de la Seu d'Urgell (Bth.), ports d'Horta, sortint d'aquest poble cap a Escala d'Arnés i altres llocs fronterissos de l'Aragó (Csta.), Organyà, al Cadí (Bub.), Espluga de Francolí (Llen, ).—Juny-Ag. PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 185. — OXY TROPIS DC. (Grec òlúc, agut, i spomiç carena, per la forma de la carena de la corol'la.) Flors albo-groguenques, blaves o lilacines, en raims axil'lars llargament pedunculats, calze tubulós, 5-fid, de lacinies quasi iguals, estandard més llarg que les ales, carena apiculada, estams diadelfes, llegum inflada, amb un embà longitudinal -— complet format per la retroflexió de la sutura superior: herbes perennes, acaules, de rizoma relativament gruixut, escamós, peludes, de les altes muntanyes, de fulles imparipinades, folíols enters, estípules soldades. Flors albo-groguenques, llegum ovoide, apiculada, sentada, canalicu- 1 lada per la sutura interna, embà incomplet 757: O. campestris. Blorsublavessoniitacines: — . i. arma as OR er EES Flors blaves, llegum estipitada, ovato-oblonga fes EN embà in- i complet, dents del calze 3 veg. més curtes que el tub, de 8-26 pa- 2 4. rellsede folíols —..—. —. coevó qe3. O:pyrèngica. Flors lilacines, amb la carena Eina llegum sentada, oblonga, fulles delmors parells de folíols . :/. ava Pan le der ES Tn OR Raims ovoides, que s'allarguen a la iructificació, llegum ovato-oblonga (18-20 mm.), acanalada per les 2 sutures, embà complet, 154. O. Halleri. 3 i Raims subglobulosos, umbel'liformes a la fructificació, llegum més llarga, solament acanalada per la sutura interna, embà incomplet, 155. O. Lazica. 153. O. campestris DC. —O. campes- tris. L., subvar. bicolor Rouy. (de campus, el camp, o plana: per la seva general estació.) Planta de 1-2 dm., cespitosa, piloso-sedosa, no glandulosa, fulles peciolades, de I0-I5 pa- rells de folíols, ovades o lanceolades, agudes, acuminades, estípules escarioses, acuminades, soldades al pecíol per la base, flors dretes, d'un blanc groguenc o amb la carena blavenca Ouytroria cures o violàcia (subvar. bicolor Rouy), 6-I0O en raims IÇ2 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 185.-Oxytropis. ovoides, densos, acompanyats de bràcties més llargues que els pedicels, lanceolato-acuminades, pestanyoses, peduncles escapiformes, més llargs que les flors, calze pelut, que s'esqueixa a la maturitat, amb pèls llargs, gro- guenes i altres de curts, negres, tots aplicats, de dents linears, 3 veg. més curtes que el tub, estandard oblong, escotat, molt més llarg que les ales, llegum ovoide (14-18 X 0-8 mm,), sentada, peluda, apiculada, acanalada per la sutura interna, embà incomplet, llevors reniformes. Geografia.—Roques i pastures de les altes muntanyes: Nuria, cap a Fontnegra, Coll de Pal, Pedró dels Quatre Batlles. —Morens, Costabona (Vay., Gaut.), vall d'Eine (Lap.) Set- cases, Carençà (Bub.), Port de Viella (Csta.), Vall del Juela (Timb.), Artiga de Viella, Port de Benasc, Coma Gireta (Llen.), Ruda (C. et S.).—Jul.-Ag. 154. — O. pyrenàica G. et G. (de Pyrenaicus-Pyrenaei, Per la Seva habitació als Pirineos.) Planta de 35-15 cm., piloso-blanquinosa, branques del rizoma bastant llargues, primetes i ascendents, fulles llargament peciolades, de 8-26 parells de folíols oblongs o lanceolats, acutiúsculs, estípules llargues, peciolars, lan- ceolato-linears, flors blaves, dretes, a la fi uni- laterals, 5-15 en raims globuloso-ovoides, densos, bràcties oblongo-lanceolades, més llar- gues que els pedicels, peludes, peduncles escapiformes, tant o més llargs que les fulles, calze pelut, de dents 3 veg. més curtes que el tub: estandard amplament ovat, escotat, d'un quart més llarg que la carena encorbada i llargament apiculada, llegums estipitades, ovalo-oblongues (12-6 x 5-0 mm.), peludes, penjants totes d'un mateix costat, assolcada per la sutura interna, embà incomplet, llevors reniformes. Oxytropis pyrenàica Geografia.— Pastures i roques de les altes munta- nyes: Pedró dels Quatre Batlles, al Bergadà. — Cim de Puigllançada, al Bergadà (Sen.l), Port de Viella (Csta.), cim de la Picada, pastures d'Artiga de Viella, Coma Gireta (Llen.l), Bassivé (Lap., Compú., Pujol J.1), Port de la Forqueta (Timb., Bub.), Penablanca, Maladetta, Castanesa (Zett., Gr. G., Isern, Bub.), Ruda (C. et S.).— Jul.-Ag. 155.— O. Halléri Bunge. — O. uralen- sis DC. — Astragalus variabilis 7 seri- ceus Rouy. ac I53 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCLES Lleguminoses. G. 185.-Oxytropis. (Dedicat a Albrecht Haller, 1708-1777, A. de la Flora Helvética, Ura- lensis, per la seva habitació als monts Urals, variabilis, pel seu polimorfisme.) Planta de 35-15 cm., piloso-sedosa o llanosa, fulles peciolades, de 8-15 parells de folíols oblongs o lanceolats, aguts, acostats, estípules esca- rioses, el'líptico-lanceolades, agudes, peciolars, flors violàcies o lilacines, amb la carena violada a l'àpex, 5-15 pàtulo-dretes, en raims ovoides, que s'allar- guen un poc a la maturitat, bràcties lanceolato-linears, molt més llargues que els pedicels, peduncles escapiformes, més curts que les fulles, calze que es romp a la maturitat, cobert de llargs pèls blancs i d'altres de negres, curts, dents lanceolato-linears, 4 veg. més curles que el tub, estandard oblong, escotat, carena encorbada, llegums dretes, ovoido-oblongues (18-20 x 5-6 mm.), sentades, apiculades, pubescents, acanalades per les 2 sutures, embè complet, llevors orbiculars, escotades. Geografia.—Pastures de les altes muntanyes: Altures de Nuria, cap a Noucreus. — Nuria, (Salv.l), Morens, Costabona, Coma d'Orri (Vay.), Vall d'Eyne (Bub.), Bassivé, Serra negra (Puj. J.I), Bielsa (Compú.), Port de Viella (Csta.).—Jul.-Ag. N. B. La 8 ochroleuca Csta. referida per Vay. a Morens i Costabona, sospitem que sigui la subv. bicolor Rouy, de la O. campestris L. 156. O. Làzica Boiss. (Nom geogràfic, regió de la Croacia-Austria- Hungría, per la seva habitació.) Molt semblant a l'anterior, se'n distingeix pels raims subglobulosos, umbel'liformes a la fructificació, per la llegum oblonga, més llarga, solament acanalada per la sutura interna, amb un embà incomplet. Geografia.—Roques i pastures elevades dels Piri— neus: Cambradases (Colson, ex Rouy), Vall d'Eine (Pellat et Bonnier, ex Rouy), Pir. Or. (Coste).—Jul.-Ag. N. B. No's consigna la O. pilosa DC., citada per Pourr. a Nuria i al Coll de les Nou- fonts a Costabona (Compy.), perquè és planta alpina, d'existencia no confirmada als Piri- neus, Oxytropis Làzica a DA a Mel ad a ad a la a da al a a ll FLORA DE CATALUNYA Gènere 186. — PHACA L. (grec paxí O caxoc, llentía, altra lleguminosa mengivola, en Dioscor., per la forma de la llevor (),) Flors grogues, blanquinoses, blavenques o violàcies, en raims axillars, pedunculats, calze 5-dentat, de dents quasi iguals, acampanat, corolla ca- duca, estandard orbicular o bé oval, carena motxa, estams diadelfes, llegum exserta, pàtulo-reflexa, llargament estipitada, inflato-membranosa, unilocu- lar, generalment amb un embà incomplet format per la introflexió de la sutura inferior: herbes perennes de les altes muntanyes, de fulles imparipin- nades i estípules lliures. Flors grogues, llegum 1-locular, sense embà: troncs de 20-50 cm., fu- lles amb 8-15 parells de folíols . . . . . 750. Ph. alpina. 1 4 Flors blaves o violàcies, almenys la carena, llegum 2-locular, amb embà incomplet, troncs de 8-15 cm., fulles amb 4-I2 parells de GRES al ot no ne Dl EES dE ee aa DN NC UE 'Gorja del calze truncada molt obliquament, corol'la blanca, excepte la carena, que és violada a l'àpex i molt més curta que l'estandard, ales 2-lobades a l'àpex, 4-8 parells de folíols 757. Ph. australis. Gorja del calze truncada perpendicularment, estandard blavenc, ales blanques, enteres, carena violada, quasi igual a l'estandard, 8-I2 pa- sell de folol - Si .s i 58. Ph. astragalina. 157. — Ph. alpina L. (per la seva habitació a les altes muntanyes, Alpes, ium.) Tronc de 2-5 dm., dret, fistulós, assolcat, pelut, molt fullós, ramificat, fulles peciolades, de 8-I5 parells de folíols oblongs o lanceolats, obtusos o subemarginato-mucronats, peluts, especialment pel revers, estípules linear-lan- ceolades, flors grogues, mitjanes, 6-12 en raims Phaca alpina (1). Ho deriven de çó), menjar, 155 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 186.-Phaca. unilaterals, clars, llargament pedunculats, calze cobert de petits pèls negres, amb la gorja truncada obliquament, de dents curtes, triangular-alenades, estandard orbicular, escotat, igual a les ales enteres i a la carena, llegum estipitada, molt inflada, subglobulosa, apiculada, membranoso-transparent, coberta de pèls negres, unilocular, sense embà, llevors reniformes. Geografia.—Roques i pastures de les altes muntanyes: Llocs elevats de la Vall de Ca- rençà, valls de Eine, Err i Llo (Compy.), Vall d'Eine (Pourr., Lap., Sen., ex Rouy).— Jul.- Ag. 758. — Ph. australis L. (australis, meridional: per la seva habitació velativa.) Tronc de 8-15 cm., ascendent, simple, gla- brescent, fulles de 4-8 parells de folíols oblongs o lanceolats: obtusiúsculs o bé obtusos, mucro- nulats, estípules ovades o lanceolades, flors blanquinoses, amb la carena violada a l'àpex, 8-16 en raims ovoides, un poc espessos, quasi unilaterals, llargament pedunculats, calze co- bert de pèls negres aplicats, amb la gorja tvuncada molt obliquament, dents linears, agudes, estandard ovato-escotat, més llarg que les ales oblongues, bilobades a l'àpex i molt més que la carena, llegum obovoide, estipitada, reflexa, unilateral, membranosa, subbilocular, embà incomplet, lle- vors orbicular-reniformes. Phaca australis Geografia. — Roques i pastures de les altes mun- tanyes: Coll de Pal al Cadí, altures de Nuria. — Costabo- na, Carençà (Gaut.), la Molina, Comabella, Nuria (Vay.), Valls d'Eine i d'Andorra (G. et G.), Cambredases, Coll de Nuria (Bub.), Coll de Bassivé (Puj. J.), Castanesa (Zett.).—Jul.-Ag. 159. — Ph. astragalina DC. (derivat de astragalus o -um, pel seu aspecte semblant al d'aquesta planta.) 0 Phaca astragalina Tronc de 8-15 cm., prostrato-ascendent, glabrescent, fulles de 4-8 pa- (1) Cf. Lupulina (Medicago). 156 FLORA DE CATALUNYA —————————————————————————éyé Lleguminoses. G. 186.-Phaca. rells de folíols ovats o bé oblongs, obtusos o escotats, amb pèls blancs, dis- persos i aplicats, estípules ovato-lanceolades, flors reflexes, blavenques, amb les ales blanques i la carena violada, 5-15 en raim curt, globulós, llargament pedunculat, calze cobert de pèls negres, aplicats, amb la gorja truncada perpendicularment, dents llargues, linears, estandard ovato-escotat, més llarg que les ales enteres i quasi igual a la carena oblusa, llegums oblongo-trígones, penjants, estipitades, apiculades, cobertes de pèls negres, aplicats, subbilo- culars, embà incomplet, llevors reniformes. Geografia.—Roques i pastures de les altes muntanyes: Nuria, cap a Fontnegra i a Nou- creus.— Vall d'Eine (G. G., Bub.), Carençà (Bub.), Castanesa (Isernl), Prats de Viella (Csta.), Bassivé, cap a Castanesa (Compú.)—Jul.-Ag. PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 187. — BISÉRRULA L. (Llatí bis, dugues vegades, doble, sérrula, dimin. de serra, la serra, per la llegum serrada pels dos marges.) Flors blanquinoses, blavenques a l'àpex, petites, esteses, 3-I0 en raims subglobulosos, calze acampanat, 5-partit, pelut, de lacinies alenades, iguals, tan llargues com el tub, estandard ovat, escotat, més llarg que les ales i tant com la carena obtusa, estams diadelfes, llegums penjants, completament biloculars, deprimides ), de 15-30 x 6-8 mm., sinualo-dentades pels 2 mar- ges, polispermes, de llevors orbiculars, escotades, herbes anuals, de 1-3 dm., troncs ajaguts o ascendents, peluts, fulles imparipinnades, amb 7-15 parells de folíols petits, trasovato-cuneiformes, escotats, peluts, estípules ovato- lanceolades, lliures, membranoses. 760. — B. pelecínus L. (grec mehenivoc, melenvc, una destral de dos talls, insistint en la idea etimológica de bisérrula, el llatí pelicinos (o pelecina) signtfica una herba perjudicial als sembrats) V.. Sinonimia. — Cast. Aserrucho, serradilla. Geografia.—Llos secs i herbosos: Vessant meridio- nal del Tibidabo: Mollet, vores del Besós, La Roca, vores del Mogent, al peu del castell de Figueres, Cada- qués i Cap de Creus.-—S. Fost, Arenys de Munt i altres llocs més enllà de Matarò (Csta.), Calella (Cuní), costes de Roses, la Selva (Vay.). —Maig-Juny. Bisérrula pelecínus (1) No combrimides, com diuen les obres descriptives, puix que és aplastada perpendicularment a l'embà o sigui per les sutures que representen les cares de la fulla carpelar, (2) Pelecínon era el nom que donaren els grecs a lo que els romans ne digueren securidaca, planta en Plini i en Dioscor., una mala herba per als blats, 158 es al hi FLORA DE CATALUNYA Gènere 188. — COLUTEA L. (Grec xo2ovzéa O zohorréa, que deriven de z020ú0, mutilar, desmembrar, perquè creien els antics que en trencar-li les branques es moría, com sofrint una castració.) Flors grogues, bastant grans, 2-6 en raims axil'lars, un poc més curts que les fulles, calze acampanat, curt, 5-dentat, de dents triangulars, quasi iguals, pubescent, estandard orbicular, escotat, dret, ales estretes, falcifor- mes, més curtes que la carena truncada a l'àpex, estams diadelfes, estil ar- quato-ascendent, estigma lateral, llegum estipitada, inflato-vesiculosa, gran, ovoide, apergaminada, venosa, transparent, glabra, polisperma, llevors sub- lenticulars, llises, arbust de 2-3 m., dret, ramificat, pubescent, fulles impa- ripinnades, de 3-5 parells de folíols suborbiculars, venosos, glaucescents per sota, escotats, estípules molt petites, ovato-lanceolades, lliures, agudes. 761. — C. arborescens L.. (llatí arboréscere, fer-se arbre, per ser planta arbustiva o mata. 8) Sinonima —Espantallops, cast. espantalobos, espantazorras, sietesayos, sonajas, garbancillo. Raça C. brevialata Lange. — Arbust de menys de I m., de 2-3 parells de folíols més pe- tits, el mateix que les flors, ales curtes, que so- lament arriben als "/ 4 de la carena i als 2/, de l'estandard, llegum més llargament estipitada. Colutea arborescens Geografia.—Costes calcàreo-argilenques, general, sense abundar molt, als boscos del litoral, Vallès i Bages. — General en terrenys caliços de tot el país (Csta.), Vich, r. r. (Masf.), la Sellera, Amer, S. Julià del Llor (Cod.). La raça C. brevialata Lange, als boscos de la cor- dillera interior. — Al Tibidabo (Sen.l). —Maig-Juny. (1) Cf. Frutescens, PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE.CIENCIES Gènere 189. — ROBÍNIA L. l (Dedicada al jardiner Joàn Robin que la introduí a França, 1601.) 4 Flors blanques, grans, oloroses, en raims multiflors, axil'lars, més curts que les fulles, calze acampanat, curt, subbilabiat, pubescent, 5-dentat, de I dents triangulars, desiguals, les 3 inferiors acuminades, estandard orbicular, dret, ales estretes, obtuses, carena aguda, igual als altres pètals, estams diadelfes, estigma terminal, llegum estipitada, comprimida, llarga de 8 cm., penjant, glabra, polisperma, arbres de gran talla, fulles imparipinnades, de 5-IO parells de folíols el'líptics o bé oblongs, obtusos o escotats, adornat cada un d'una estipuleta alenada, estípules transformades en 2 forts agullons. 762. — R. Pseudo-acacia L. (Ueòòoc, fals, Per no ser la vera acàcia.) Sinonimia. — Cassia, cast. acacia, guacia. Geografia.—Originaria de l'Amèrica Septentrional, es troba cultivada i subespontània per les vores dels camins. —Maig-Juny. 4 Robínia Pseudo-acacia I 160 i AM i dada a da a a aa nt i ls FLORA DE CATALUNYA Gènere 190. — GALÉGA TOURN. (Ho deriven del grec gala llet, planta forratgera que augmenta la secreció làctia. Cf. Poly- gala i Galium. Altres ho deriven de glaux.) Flors blavenques, rarament blanques, bastant grans, en raims axil'lars, multiflors, oblongs, llargament pedunculats, més llargs que les fulles, calze acampanat, 5-dentat, de dents quasi iguals, alenades, igualant al tub, gla- bre, estandard oblong, més llarg que les ales i tant com la carena subaguda, estams submonadelfes, per estar el que devía ser lliure soldat al tub dels altres nou fins a la meitat, estil arquejat, estigma terminal capitat, llegum sentada, linear, un poc comprimida, bonyeguda, punxaguda, glabra, es- triada, aperto-ascendent, polisperma, llevors oblongo-comprimides, planta perenne, de 6-I0 dm., herbàcia, dreta, estriada, fistulosa, fulles imparipinna- des, de 5-8 parells de folíols oblongs o lanceolats, escotats, mucronulats: estípules semi-sagitades, lliures, grans, acuminades. 763. — G. officinalis L. Sinonima. — Galega o gallega, cast. ruda cabruna. Geografia.—Prats i vores de reguerons: Falda del Montseny (Colm.), a la Valldàn p. de Berga (Grau), Ceret, frontera francesa (Compy ).—Jul. N. B. Ignorem que la cita de Colm. hagi estat confirmada per cap botànic. Galéga oflicinalis 21 161 Gènere 191. — GLYCYRRHIZA L. (Grec paozòç dolç i ò'Ea, arrel, per tenir el rizoma dolç.) Flors blavenques o violàcies, petites, en raims axil'lars, espiciformes, multiflors, pedunculats, aproximadament iguals a la meitat de les fulles, calze tubulós, pubescent-glandulós, gibós a la base, bilabiat, amb el llavi superior bífid i l'inferior 3-partit, de divisions lanceolades, agudes, quasi iguals i més llargues que el tub, estandard oblong, escotat, carenat, més llarg que les ales oblongues, arquejades, carena més curta que les ales, aguda: estams diadelfes, estigma oblic, llegum sentada, oblonga, molt com- primida, bonyeguda, apiculada, finament venosa, 2-4-sperma, llevors lenti- culars: planta herbàcia, rizoma llenyós, llargament estolonífer, dolç, tronc de 3-IO dm., robust, dret, estriat, poc ramificat, quasi glabra, fulles impa- ripinnades, de 4-8 parells de folíols oblongs o el'líptics, obtusos, glutinosos per sota, estípules quasi invisibles. 764. — G1. glabra L.. (de glaber, per ser així el tronc, aixó és calb, sense pèls.) Sinonimia. — Regalecia, cast. regaliz, oro- zuz, palo dulce. VA / Òr. A j Geografia.—Sots i prats: A Ullastrell del Vallès, / AN I VV/ abundant als camps de Navés, p. de Lleida. —A molts AA, í VO pobles de la costa, en terrenys guixencs o caliços de la ( NN I NA VE) comarca de Vich fins a Aiguafreda i Hostalets, Tortosa, La Ràpita i cap a Lleida (Csta.), més amunt de Tortellà Glyceyrrhiza glabra 1 3 (Fontfredal). —Maig-Juny. 162 des dal de is ale ge ELORA DE CATALUNYA Gènere 192. — PSORALEA L. (Grec tupaléoç, Sarnós, per les glàndules que presenta i a les quals es deu la mala olor.) Flors blavenques o violàcies, en capítols axillars, globulosos, involu- crats per 2 bràcties 3-fides i una 2-fida, espessos, llargament pedunculats, peduncles 2-3 veg. més llargs que les fulles, calze acampanat, pelut, 5-fid, de divisions lanceolato-alenades, l'inferior un poc més llarga, estandard oblong, més llarg que les ales espolonades i la carena obtusa, estams dia- delfes, estigma capitat, llegum sentada, inclusa, ovato-comprimida, coberta de pèls blancs i negres amb bec ensiforme, un poc arquejat, indehiscent, monosperma, llevor reniforme: planta perenne, pubescent-glandulosa, d'una forta olor de betum, tronc de 3-IO dm., dret, ramificat, estriat, negre, gla- brescent a la base, fulles trifoliolades, amb els folíols el'líptics o bé oblon- go-lanceolats, obtusos o mucronulats, amb punts translúcids, el del mig pe- ciolulat, estípules linear-acuminades, lliures. 765. — Ps. bituminosa L. (del llatí bitumen, bitúminis, belum, per la seva característica mala olor, com d'asfalt.) Sinonimia. — Herba cabruna, ruda cabruna, trèbol pudent, cast. trébol bituminoso, hierba o ruda cabruna, trébol de mal olor, de Sodoma, cecinegro. Geografia.—Marges i llocs àrids: Comuna des del li- toral a Bagà, Ribes, Olot, Guilleríes et alibi.—Maig-Nov. N.B, Es troben alguns exemplars de flors blanques. Psoralea bituminosa 163 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 193. — PHASEOLUS L. (Greco-romà e4270ç O 2970206, nom donat pels antics a diverses plantes lleguminoses, pro- bablement emparentat amb faselus, que significa barqueta, per la semblança de la llegum.) Flors blanques, lilacines o d'un color escarlata, bracteolades, en raims axil'lars, calze subbilabiat, 5-fid, estams diadelfes, caragolats en hèlix amb la carena i l'estil, llegum comprimida, polisperma, llevors separades per teixit cel'lular: herbes anuals, de tronc ordinariament voluble, fulles 3-fo- liolades, amb estípules, folíols acuminats, el terminal rombal, més llarga- ment peciolulat, estípules persistents. Les principals especies cultivades a Catalunya es redueixen a les seguents: Raims multiflors, més llargs que les fulles, corol'la de color escarlata o d'estandard escarlata, ales i carena blanques, llegum subfalcifor- 1 titol So ce or a o 705: PL. TOMIGAOTUS, Raims pauciflors, més curts que les fulles, corol la blanca o lilacina, llegum recta, glabra. —. . .' l, .. JL 7.706. Pb. vulgams, 766.—Ph. muitiflórus VVilld. —Ph. coc- cineus L. (pels seus raims de moltes flors, coccineus (v. coccínus) de coccíum la gransa o escarlata, pel color que generalment presenta la corol'la.) Sinonimia. — Cast. Judía escarlata o de Espada. Tronc voluble, quasi glabre, folíols ovato- acuminats, raims pedunculats, més llargs que les fulles, bracteoles més curtes que el calze, corol'la. d'un color d'escarlata o bé l'estan- dard escarlata, ales i carena blanques, rarament tota blanca (Ph. albifiórus Lamh.), llegums subarquejades, penjants, aspres, llevors ventrudes, colo- rades o blanques. Eusbaciió dar n Geografia.—Oriunda de l'Amèrica meridional, és planta d'ornament, de llevors menji- voles, cultivada a la regió subpirenaica, com Ripoll, Ribes, Bagà i altres punts. 104 aci i a dl FLORA DE. .GATALUNYA Lleguminoses. G. 193.-Phaseolus. 767. — Ph. vulgàris L. (per ser la que més frequientment es cultiva.) Sinonimia. — Fasol, mongeta, mongetera, bajoca (al camp de Tarragona), cast. judía, habichuela, alubia, fríjol. Tronc generalment llarg i voluble, glabre, folíols ovato-acuminats: raims pedunculats, més curts que les fulles, flors blanques o lila, llegum quasi recta, penjant, llargament mucronada, Phaseolus vulgàris llevors ovoides, subcomprimides, blanques o tacades. a sphaericus Savi. — Tronc voluble, llevors quasi esfèriques, versicolors, però no blanques. 8 compressus DC. — Tronc voluble, llevors comprimides, blanques. 4 túmidus Savi. — Tronc poc voluble, llevors esfèriques o bé ovato-in- flades, blanques, sense taques. Oriunda de la Índia oriental, cultivada per les qualitats alimenticies . de les seves llevors. Sinonimia. — La var. a (mongetes rènegues 7), cast. habichuelas domi- nicas. La 8 (mongetes nanes o terreres, mongetes mitges llunes, de Mont- meló, del ganxet, de la torteta, casí. judías gallegas, holandesas, flamencas i sin hebra). La 4 (mongetes nanes catalanes o setsetmaneres, cast. judía princesa). Totes elles cultivades pel seu fruit. (1). Llatí rícinus, cast. reguo, metat. 165 Parteta PUBLICACIONS DE L'INSTITUI DE CIENCEES Gènere 194. — DÓLICHOS GAERTN. — VIGNA SAVI (Grec òóAr/oç, nom d'una forma filaire d'una lleguminosa en Hipòcrates i Teophrastus, al'ludint segurament a la llargaria — èoxtyóç, llarg, de les llegums, dedicat a Domenico Vigna, professor de botànica a Pissa (t 1647) ().) Flors blanques, 2-3 en umbellles axil'lars, peduncles axil'lars més llargs que les fulles, calze tubuloso-acampanat, 4-fid, amb la lacinia superior am- pla, obtusa i les 3 inferiors agudes, estandard suborbicular, callós a la base, ales oblongues, carena no caragolada, arquejada, obtusa, estams diadelfes, llegum comprimida, en forma de sabre, tuberculosa a les sutures, de bec recte o poc encorbat, llevors ovoido-subcomprimides, blanques, amb el llombrígol circuit de negre, planta herbàcia, de tronc poc voluble, glabre. 768. — D. melanophthalmos DC. (del grec pèlaç, pélavoç, negre, i òpdoMós, ull, per les seves llevors blanques, amb el llombrígol circuit de negre.) Sinonimia. — Caragirats, fesolets, banyulins, cast, judía de espàrrago (per la longitut de la llegum), de careta, de 0j0 negro (per l'anell negre que envolta el llombrígol). Geografia.—Oriunda de l'Asia, es cultiva pel seu fruit.—Estiu. Dólichos melanophthalmos (1) Autor de Animaduversiones in libros de bistoria et de causis plantarum Tbeopbrasti. Pisis 1625. 166 Us ea a ed dal DE LL Pes". EE ORDRE 4 GVATCALE UINSY A Gènere 105. — FABA TOURN. (Nom clàssic d'aquesta lleguminosa entre els romans, (1) Flors blanques amb una taca negra a les ales, 2-5 en raims axillars, subsèssils, calze 5-dentat, les 2 dents superiors més curtes, connivents, es- tams diadelfes, tub estaminal truncat obliquament a l'àpex, estil deprimit, barbut sota l'estigma, llegum sentada, inflada, carnosa, verda, però a la fi negra, bequeruda per la prolongació de la sutura dorsal, polisperma, llevors grans, ovato-comprimides, de llombrígol linear negre, separades per teixit cel'lular: herbes anuals, tronc de 3-I0 dm., dret, robust, angulós, glabre, fu- lles breument aristades, amb 1-3 parells de folíols ovats, mucronats, estí- pules amples, dentades, maculades. 769. F. vulgaris Moench. — Vicia Faba L. (vulgaris, comuniíssima 4 coneguda des de la més remota antigiietat.) Sinonimia. — Fava, favera: cast. haba. Geografia.—Cultivades i subespontànies les var. 4 genuina i B equina Pers, (favons). Vicia Faba (1). Ho deriven de Ta), alimentar (cf, Vos.). 167 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLFENCUES Gènere 196. — VICIA L. (Nom donat en Varro a una lleguminosa, i es fa derivar del celta gurig, d'on també la forma grega Zizí4,) Flors de color molt variat, axillars, solitaries o geminades o bé en raims pedunculats, calze tubulós-acampanat, 5-fid o 5-partit, amb el tub truncat perpendicularment o bé obliquament a l'àpex, estams ordinaria- ment diadelfes, estil deprimit, barbut sota l'estigma, llegum oblonga, beque- ruda, polisperma, llevors globuloses: herbes anuals o perennes, de fulles pa- ripinnades, terminades en circell simple o ramificat, estípules petites. (Flors solitaries o geminades, subsèssils —.. —..—.. . —.. 4... LO 2. lElorssengraims pedunculatsts aa om Gema sa ETT A Es regular, de divisions iguals, llegum sentada ..—.. . . . 8. tCalze irregular, de divisions desiguals, llegum estipitada ..—. . —8. Plantes perennes, glabrescents, de rizoma estolonífer, flors grans, d'un porpra violat, folíols truncato-mucronats, circell ordinariament sim- DESDERUIE ea i A 769. V. pyrenàica. Plantes anuals, per lo comú pubescents ESE qua ai ee EE Llegums de cares bonyegudes, groguenques a la maturitat, reticulato- venoses, folíols trasovats o bé oblongo-linears, escotats, mucronats, 770. V. sativa. Llegums pedçares no DOnyegudes" , qu. . o sien ja a a la dE Flors i llegums aèries i subterrànies, de distinta forma, fulles inferiors amb 1-2 parells de folíols trasovato-escotats, sense circell, les supe- 5 Ç riors amb 4-5 parells de folíols oblongo-linears, mucronats, amb cir- cel ramibtal ds SS lo da ee a ad TE VD CED: Flors i llegums totes aèries i d'una sola forma . 168 dr a das a a ea ta EE da Maó ds Q ET ERLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 196.-Vicia. 7 9 11 3 12 Llevors cuboides, tuberculoses, vermelloses, estípules enteres, no ma- 4 culades, fulles inferiors sense circell, de 1-2 parells de folíols obcor- dats, les superiors amb circell simple, de 3-4 parells de folíols oblongs o lanceolats 713. V. lathyroídes. Llevors globuloses, llises, brunes o negroses, estípules dentades, gene- OE REG ES 6. o ERO a REI cia ME I DRET L periors amb circell simple, de 4-6 folíols linear-oblongs, flors purpu- rines —. o. 774. V. heterophylla. Fulles totes ds Ei ramilicat, Ell 4-7 parells de folíols, flors d'un Fulles inferiors sense circell, de 2-3 parells de folíols obcordats, les su- DRICCIaa Us der nas hi eis de 76, V. atigustifolia. Llegum coberta d'una pubescencia aplicada, flors violades, petites, fo- líols linears, escotats, mucronulats .. . V16. V. peregrina. Llegum coberta de pèls no aplicats, flors groguenques o tacades de MIOICEI CRA NS as As gi an Teo ME es Que cr D Es di aete ta da OT Estandard pelut, pèls de la llegum no tuberculosos a la base, folíols trasovato-cuneiformes, escotats .. —. . . . 777. V. Linnaei. Estandard glabre, pèls de la llegum tuberculosos a la base, folíols oblongo-linears, obtusos o atenuats a l'àpex... . . . 10. tubercles petits, llevors globuloses, folíols linear-oblongs, obtusos, IOUCIONAtS eh, NA tea: Llegum rogenca a la ei ais cas de pèls vermellosos, espessos, inserts en tubercles grans, llevors quadrangulars, comprimides, fo- líols inferiors trasovato-obtusos, els superiors linear-lanceolats amb Llegum negra a la maturitat, coberta de pèls blancs, clars, inserts en ani ar erea vei pa ai a a La a TO Vs Mestità: leer sentada, flors purpurines, fulles amb 1-3 Deia de folíols EC MM an Pe Ta legi estipitada, fulles, Di a diners Gea més de 3 parells CEIC IS etat da as Ve tales i a a aca: ARN EN marià ce AS, ( Llegum negrosa a la maturitat, de 50-60 mm., glabra, llevors globu- loso-comprimides, divisions del calze desiguals, tronc robust, dret, fulles inferiors sense circells 780. V. narbonensis. Llegum rogenca a la maturitat, de 25-35 mm., coberta de pèls ro- gencs, llevors globuloses, divisions del calze iguals, tronc prim, flaire, fulles totes amb circells OO 781. V. bithynica. 169 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CTE NGUES Llegum:noses. G. 196.-Vicia. (Raims pauciflors, peduncles molt més curts que les fulles —. . 14. lRaims multiflors, peduncles tant o més llargs que les fulles... — 15. ( Dents del calze desiguals, corol'la blavenca, estriada de porpra, es- tandard i llegum glabres, llegums dretes, negroses a la maturitat, 14 783. V. sepium. i Dents del calze quasi iguals, corolla purpurina, estandard i llegum peluts, llegums penjants, groguenques a la maturitat, 782. V. purpurascens. Flors d'un blau violat, calze glabrescent, de dents molt desiguals, plantes glabres, filaires, fulles amb circells ramificats, 15 784. V. onobrychioídes. Flors blanquinoses, tacades de violat, calze pelut, de dents desiguals, plantes peludes, no filaires, fulles sense circells .. —. . . . 16. (Raims curtament pedunculats, iguals a les fulles, estil gruixut, barbut sota l'estigma: llegum oblonga, peluda, plantes blanquinoses, 16 785. V. argéntea. Raims llargament pedunculats, més llargs que les fulles, estil prim, pubescent o eriçat a l'àpex, no barbut, llegum linear-oblonga, gla- bra: plantes verdes . —: . i'Meec de 9B6.0 VV. OEODUE: 770. — V. pyrenaica Pourr. (per la seva principal habitació.) Perenne, rizoma cundidor, estolonífer, de branques subfiliformes, troncs de 2-5 cm., glabrescents, ajaguts o ascendents, ramificats, angulosos, fulles inferiors amb 1-2 parells de folíols trasovato-cuneiformes, mucronats, sense civcells, les superiors amb 3-5 folíols d'igual forma I i circell ordinariament simple, estípules semisagi- tades, enteres, flors d'un forpra violat, axil'lars, solitaries, grans, subsèssils, calze glabrescent, de divisions triangular-alenades, quasi iguals i Poc més curtes que el tub, estandard ample, llegum amplament linear, compri- mida, sentada, glabra, negrosa a la maturitat, llevors globuloses, llises, tacades. Vicia pyrenaica Geografia.—Pastures seques de les altes muntanyes: Comuna a Nuria i Puigllançada. — Solaneta de Costabona, Mórens, Comabella, la Toza (Vay.), Port i Vall de Benasc, Casta- nesa, Bassivè (Zett., Csta.). —Jul.-Ag. l'a ee i Ps a dé a FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 196.-V.c.a. 71. — V. sativa L. (que's cultiva, l'especie principal.) Sinonimia. — Veces, les de llevor negra, garrofins, les de llevor blanquinosa, cast. al- garrobilla, alverja, veza, fr. vesce. Anual, tronc de 3-8 dm., angulós, flexuós, ramificat, pubescent, fulles de 5-7 parells de folíols trasovats o linear-oblongs, truncats o escotats, circell ramificat, estípules dentades, tacades, flors d'un porpra fosc, bastant grans, geminades o solitaries, subsèssils, calze gla- brescent, de divisions alenades, pestanyoses, quas: iguals, de la longitut del tub, llegum amplament linear, comprimida, bonyeguda, reticulato-venosa, sentada, glabra, groguenca a la maturitat, llevors globuloses, separades per teixit cel'lular: planta polimoría. Vicia sativa 8B macrocarpa Moris. — V. Morisiana Jord.— Folíols grans (I0-I2 x 20-24 mm.), trasovats, truncats o rosegats i mucronats, llegums de 350 x 8-I0 mm., negroses a la maturitat. Raça V. cordata VValí. — Compresa entre la V. sativa i la V. angustifo- ha, presenta les flors més petites que la primera i més grans que la segona, divisions del calze més llargues que el tub, llegum quasi plana, llevors comprimides, folíols inferiors obcordats, els de les fulles superiors oblongo- cuneiformes, escofats, bilobats, amb un mucró més llarg que els lòbuls. Geografia.—Comuna, cultivada i espontània per les terres de conreu. Vicia amphicarpa La 3 macrocarpa Moris., per llocs herbosos de Mon- talegre i de Montcada, la raça cordala Rouy, pels sem-. brats del litoral i del Vallès. — Baix Empordà, la Garrotxa (Vay.), Pir. Or., Paulillas (Gaut.). —Maig. 772.— V. amphicarpa Dorthes. (del grec dumpt-, de dos, doble, i uapnóc, fruil, al ludint a la forma diferent de les llegums aèries 4 subterranies) Anual, d'arrel prima, profunda, que produeix al collet branques subterrànies, primes, blan- 171 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCPES Lleguminoses. G. 196.-Vicia. quinoses, estoloniformes, troncs de 1-6 dm., ascendents, filiformes, prims, pubescents, fulles inferiors de 1-3 parells de folíols obcordats o trasovato- escoltats, mucrònats, sense circell, les superiors amb 4-5 parells de folíols linears, apiculats, circell ramificat, estípules semisagitades, dentades, les superiors comunament maculades, flors solitaries, les aèries violades, grans, subsèssils, calze tubulós, pubescent, de dents quasi iguals, alena- des, més curtes que el tub, llegum linear-compbrimida, atenuada pels dos caps, Pubescent, sentada, dreta, negrosa a la maturitat, contenint 5-6 lle- vors ovoido-comprimides, d'un color clar, les flors subterrànies apètales, que produeixen llegums ovoides, blanques, pubescents, apiculades, 1I-2-sper- mes, llevors globuloses, negres. Geografia.—Llocs secs i àrids: Cordillera litoral, abundant al turó de Montcada. — Tibi- dabo, Montcada, Castelldefels, Llers (Senl), Alberes, Corbieres i altres llocs del Pir. Or. (Gaut.), Banyuls (Timb., ex Bub.). —Maig-Jul. NA 713. — V. lathyroídes L. (per la seva semblança amb els Lathyrus.) Anual, multicaule, troncs de 5-25 cm., prims, ajaguts o difusos, pubescents, fulles inferiors de 1-2 parells de folíols obcordats, amb circell nul o mucroniforme, les superiors de 3-5 Pa- vells de folíols oblongo-cuneiformes, mucronats, amb circell ordinariament simple, estípules semisagitades, enteres, no tacades, flors viola- des, rarament blanques, petites, solitaries, subsèssils, calze pelut, de lacinies lanceolato- alenades, iguals i poc més curtes que el tub obcònic, estil molt curt, llegum Jinear-comprimida, de 2-3 cm., sentada, glabra, oberta o dreta, negra a la maturitat, polisperma, llevors cúbico- globuloses, tuberculoses. Vicia lathyroides Raça V. Olbiensis Reut. et Shuttlevv. — Troncs de 2-3 dm., folíols de les fulles superiors trasovato-cuneiformes, escotats, els de les supe- riors linear-apiculats, distants, circell ordinariament ramificat i tan llarg com la fulla. Geografia. — Boscos i llocs incults, arenosos o pedregosos: Cordillera litoral, al Vallès, falda del Montseny cap a Gualba, abundant a Cadaqués, camí del cap de Creus, S. Hilari i Montsolí, Guilleries, a la Serra del Coll, — Les Guilleries, cap a Pont de la Malafogasa DS ad és aé ds Leal La a a A des ELORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 196.-Vicia. (Masf.), la Sellera (Cod.l), als voltants d'Alella (Cuní), Olot (Bolós. Hb.), Roses (Vay.), Vilarnadal (Sen.). La raça V. olbiensis Reut. et Shuttleiv, bastant comuna als boscos próxims a Terrassa, i a la cordillera litoral. —Maig.-Juny. 774. —V. heterophylla Presl., var. de la V. sativa, apud Fiori. (Etepo- diferent, i çòNiov, fulla, per la diferencia de les fulles superiors i inferiors.) Anual, troncs prims, de 1-2 dm., prostrato- difusos, pubescents, fulles un poc peludes, les inferiors sense circell, de 2-3 parells de folíols obcordats o trasovats, escotats, les superiors amb circell simple, de 4-6 flors purpurines, petites, solitaries, subsèssils, calze de tub estret, dents més curtes que el tub, corolla estreta, llegum de 4 XX 30 mm., negra a la maturitat, dreta, glabra, una mica bonyeguda, llevors globuloses, llises, negroses. Vicia heterophylla Geografia.—Llocs secs i àrids: Premià de Mar (Sen. in Hb. Cad.).—Abr.-Maig. 715.— V. angustifolia Roth, raça de la V. communis Rouy. (de angustus, estret, 4 folium, fulla, per la forma dels folíols. Anual, tronc de 1-6 dm., angulós, pubes- cent, dret o filaire, fulles de 4-7 parells de folíols oblongs, aguts, obtusos o escotats, mucronats, circell ramificat, estípules lanceo- lato-acuminades, amb un apèndix dentato- recorbat, ordinariament maculades: flors d'un veymell viu, grandetes, solitaries o geminades, curtament pedunculades, calze pubescent, ob- cònic, de lacinies lanceolato-alenades, pestanyoses, iguals al tub nervial, estil llarg, llegum subcilíndrica, no bonyeguda, sentada, oberta o dreta, negra, reticulada, glabra a la maturitat, polisperma, llevors elobuloses, peti- tes, llises, tacades, no separades per teixit cel'lular, planta polimorfa. Vicia angustifolia Geografia. — Llocs herbosos, des de la costa fins a la regió subpirenenca.—Maig-Juny. 173 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. i G. 196.-Vicia, 776. — V. peregrina L. (peregrinus, estrangery considerada així per Linneus, ja que no's troba en el Seu país.) Anual, troncs de 2-6 dm., prims, angulosos, drets o ascendents, ramificats, glabrescents, filaires, fulles de 3-6 parells de folíols linears, escotats, amb 2 lòbuls aguis separals per un mugró, circell ordinariament ramificat, estípu- les petites, semisagitades, enteres, no macula- des, flors d'un violat fosc, mitjanes, amb les ales blanquinoses, solitaries, breument pedi- celades, calze acampanat, pubescent, de lacinies lanceolato-acuminades, desiguals, les 2 superiors un poc més curtes, conni- vents, la inferior igual al tub, estandard ample, glabre: carena molt curta, llegum oblongo-compbrimida, de prop de 1 cm. d'ample, estibpitada, coberta de petits pèls aplicats, groguenca, penjant a la maturitat, llevors grossetes, globuloso-comprimides, llises, brunes, amb taques negres. Vicia peregrina B augustifolia Rouy. — Folíols molt estrets, subfiliformes, amb els lòbuls més marcats, llegum més petita. 4 latifolia Rouy. — Folíols més amples, sublanceolato-linears, llegum més gran. subv. albiflóra Nobis. — Flors completament blanques. Geografia.—Camps i paratges herbosos: Comuna des del litoral al Vallès, Bages el alibi. —Prats de Lluçanès, Borredà, Maià, Sagaró (Vay.), Olot (Tex.), Fortià, Figueres, Llers (Sen.), al Vallès les dugues varietats, i la subv. albiflóra a Sallent (Puj. C.').—Abr.-Juny. 771. — V. híbrida L.— V. Linnaei Rouy. (qualificada impropiament, nomen ineptum, perquè no hi ha tal hibridisme aquí, dedicada a Linneus 1707-1778). Anual, tronc de 2-5 dm., un poc piloso- erissat, dret, filaire, ramificat, fulles de 4-6 pa- vells de folíols oblongo o trasovato-cuneiformes, N N truncats o escotats, mucronulats, circell rami- Em i ficat, estípules molt petites, enteres o 2-loba- deis des, no maculades, flors groguenques, frequent- 174 n'es al at la es Da mal dé nn dl. FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 196.-Vicia. ment amb venes purpurines, grans, solitaries, breument pedicelades, calze acampanat, erissat de lacinies lanceolato-alenades, un poc desiguals, tan llargues com el tub, estandard exteriorment pelut, 2-lobat, llegum oblonga, de prop de 1 cm. d'ample, estipitada, erissada de pèls no tuberculosos a la base, groguenca i penjant a la maturitat, llevors d'un bru fosc, llombrígol igual a la desena part de la circumferencia de la meteixa. Geografia.—Camps i llocs herbosos de la regió infe- rior, remontant-se al Vallès i Bages. — Sagaró, S. Hilari (Vay.), Fortià, Figueres, Llers (Sen.), S. Julià del Llor (Cod.). — Abr.-Juny. 778. — V. lutea L. (llatí luteus, groc, Pel color groc pàllid que generalment presenta la flor.) Anual, tronc de 2-5 dm., prim, filaire, un poc piloso-erissat, fulles de 3-8 parells de folíols linear-oblongs, obtusos, mucronats, amb circell ramificat, estípules petites, semisagita- des o 2-lobades, una d'elles tacada, flors d'un groc pàl'lid o pintades de violeta, grans, soli- taries o geminades, breument pedunculades, calze acampanat, glabre, de lacinies desiguals, les 2 superiors curtes, connivents, l'inferior més llarga que el tub, estandard glabre, estriat, llegum oblongo-comprimida, de prop de I cm. d'ample, coberta de pèls blancs, estesos, clars, inserts en petits tubercles, estibitada, penjant i negrosa a la maturitat, llevors globuloses, llises, tacades de negre, llombrígol igual a la quinta part de la circumferencia. Vicia lutea Geografia. — Llocs estèrils i herbosos: Comuna des Va del litoral a la zona superior.—Abr.-Juny. 719.— V. vestita Boiss. — subsp. de l'anterior, apud. Rouy. (de vestitus de vestire, amb la significació es- pecial de peluda, pels pèls vermellosos i espessos que cobreixen la llegum.) Anual, tronc de 2-5 dm., erissat de pèls rogencs, dret o ascendent, angulós, fulles de 6-8 parells de folíols peluts, frequentment 710 oposats, els de les fulles inferiors més petits, Vicia vestita 175 PUBLICACIONS DE L'INSIATUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 196.-Vicia. trasovato-oblongs, mucronats, els superiors linear-lanceolats, amb punta llarga, circell ramificat, estípules petites, les superiors enteres, les altres semisagitades, linears, dentades, flors grogues, -- pintades de violeta, grans, solitaries, subsèssils, calze acampanat, glabre, de lacinies des- iguals, triangular-acuminades, les 2 superiors curtes, connivents, l'inferior més llarga que el tub, estandard glabre, llegum oblongorombal, comprimida, coberta de pèls vermellosos, espessos, inserts en tubercles grossets, estipitada, penjant, rogenca a la maturitat, llevors quadrangular-comprimides, llises, negres. var. vavipila Csta. — Pèls de les llegums més clars, llevors globuloses, més petites, llombrígol igual a 1/ 4 de la circumferencia. Geografia. — Marges, vores dels camins i llocs herbosos: Al litoral de Barcelona, al Vallès, Terrassa.— Montjuic, Vallvidrera, Sarrià, Valldoreix el alibi (Csta., Trem.l), a l'Em- pordà (Vay.), Vilarnadal, Cabanes, Roses (Sen.), vinyes de Cerbère (Rouy.) La var. raripila Csta., al pla de Barcelona i del Llobregat (Csta.), Begues (Compú.l).— Abr.-Juny. 780. — V. narbonensis L. (de Narbonne, la seva primera habitació, Narbo Marcius dels antics). Anual, tronc de 2-5 dm., dret, robust, es- triat, amb 4 linies de pèls cap a l'àpex, fulles inferiors amb 1 parell de folíols sense circell, les superiors amb 2-3 parells i circell ramificat, folíols grans, ovats, el'líptics, truncats o mu- cronulats, estípules grans, semisagitades, ente- res O poc dentades, les superiors ordinariament maculades, flors fusco-purpurines, grans, I-5 en , raims breument pedunculats, molt més curts que les fulles, calze acampanat, glabre, de dents desiguals, les superiors triangulars, més curtes, les inferiors lanceolades, iguals al tub, llegum oblongo- comprimida, de 5-6 cm., glabra per les cares, erissada a les sulures de tubercles dentiformes, negrosa a la maturitat, llevors globuloso-comprimides- brunes. Vicia narbonensis Geografia. — Boscos i terres de conreu del Vallès, r., Turó de Montcada. — Camp de Tarragona (NVbb.), cultivada (Salv.).—Maig-Juny. 176 Lleguminoses. Vicia bithynica FLORA DE CATALUNYA G. 196.-Vicia. 781. —V. bithynica L. — Lathyrus bar- cinonensis Pourr. (per haver estat trobada a Bithynia (NO. de l'Asia Menor), Barcinonensis, de Barcelona- Barcino dels antics, lloc o habitació seva.) Anual, tronc de 2-5 dm., dret o filaire, ra- mificat, angulós, pubescent, fulles inferiors amb 1 parell de folíols ovats o el'líplics, les superiors amb 2-3 parells lanceolats, tots mu- cronats: circell vamtíficat o el de les fulles infe- riors mucroniforme, estípules grans, ovato- semisagitades, multífides, flors purpurines, a la fi blavenques, mitjanes, 1-3, en peduncles ordinariament iguals a la fulla, calze acampanat, piloso-nervut, de lacinies lanceolato-acuminades, quasi iguals, pestanyoses, més llargues que el tub, estandard purpurí o blavenc, ales blanques, estil curt, molt barbut sota l'estigma, llegum oblongo- rombal, comprimida (25-35 X 7-I0 mm.), coberta de pèls rogencs, sentada, polisperma, llevors globuloses, brunes, tacades de roig. Geografia. —Sembrats i llocs incults i herbosos: Voltants de Terrassa, comuna als prats de l'Empalme, Sils i sembrats de Gualba i Vidreres, Blanes. — Montjuic (Salv.t), costa de llevant cap a Lloret (Trem.): litoral de Girona (Vay.), Roses, Cabanes, Figueres (Sen.), Ceret (Bub.), Prats de Molló (Lap.), Les, de la Vall d'Aràn, r. r, (C. et S.).—Maig-Juny. Vicia purpurascens 782.—V . purpurascens DC.—V. pannó- nica Jacq. —£ purpurascens Boiss. (de purpurasco, significa colorar-se de porpra, per les seves flors purpurines, Pannonicus, de la Pamnonia o Ponto, per la seva habitació.) Anual, tronc de 3-6 dm., dret, ramificat, flaire, angulós, pubescent, fulles de 3-8 parells de folíols, irequentment no oposats, trasovats o linear-oblongs, escotats, truncats o bé obtu- sos, mucronats: circell simple o ramtficat, es- típules molt petites, semisagitades, enteres, maculades, flors urpurines, pàl'lides, venoses, grandetes, 2-4 penjants en raims curlament pedunculats, molt més curts que les fulles: calze acampanat, gibós a la base, pelut, de lacinies Hnear-alenades, 23 177 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CAN Cama Lleguminoses. G. 196.-Vicia. pestanyoses les superiors, més curtes i quasi iguals al tub, estandard pelut, llegum oblongo-comprimida (de uns 20 x 8 mm.), estipitada, penjant, coberta de pèls aplicats, llevors globuloses, negroses, llombrígol igual a la 6.2 part de la circumferencia. Geografia.—Sembrats i terres de conreu: Terrassa r., Monistrol, vores del Llobregat. — Solsona, Cardona, Berga, Alp, Puigcerdà (Bub.), la Cerdanya (Gaut.).—Maig. 783. — V. sepium L.. (genitiu plural de sepes, bardissar, per la seva estació.) Perenne, vizoma estolonifer, de branques filiformes, rogenques, tronc de 5-I0 dm., an- gulós, filaire, pubescent, fulles de 5-7 parells de folíols ovats, decreixents de la base a l'àpex, amb circell vamificat, estípules semisagitades, inciso-dentades, frequentment maculades, flors fusco-blavenques, estriades de porpra, petites, 2-5 horizontals, en peduncles molt més curts que les fulles, calze acampanat, pelut, de lacinies desiguals, triangular-acuminades, les superiors curtes, connivents, l'inferior més curta que el tub, estandard glabre, llegums oblongo-linears, comprimides (25-30 x 7 mm.), esltipitades, dretes, glabres, negroses a la maturitat, llevors globuloses, tacades de negre, llombrígol igual a les dos terceres parts de la circumferencia. Vicia sepium Geografia.—Boscos i prats de les muntanyes: frequent a la cordillera superior del Vallès, des de Montserrat a S. Llorenç del Munt, baixant fins a Montcada, Montseny, Montsolí, Gui- lleríes, a la serra del Coll, per tota la regió alta del Bergadà, Ribes, Queralbs et alibi. — Ripoll (Salv.l), Berga, Olot i restant de la muntanya, Viella (Csta.), Vich(Masf.), Anglés (Cod.l), Roni, Pallaresa (Fontl). — Maig-jul. 784. — V. onobrychioides L. (De òvotpuyis i -mòts, semblant, per la seva sem- blansa amb les especies del gènero Onobrychis.) Perenne, rizoma llenyós, troncs de 5-I2 dm., filaires, angulosos, estriats, ramificats, pubes- cents, fulles de 4-9 parells de folíols lanceo- lato-oblongs, truncats o linears, tots mucronats, Vícia onobrychioídes 178 TA FLORA DE.CATALUNYA Lleguminoses. G. 196.-Vicia. circell ramificat o mucroniforme a les fulles inferiors, estípules grans, semi- sagitades, acuminades, inciso-dentades, les superiors peciolulades, flors grans, d'un blau violat, amb la carena més pàl'lida, 6-12 horizontals, en raims unila- terals, llargament pedunculats, clars, molt més llargs que les fulles, calze tubuloso-acampanat, pubescent, de divisions molt desiguals, les 2 superiors dentiformes, connivents, les altres lanceolades, iguals al tub, estandard glabre, llegums linears, comprimides (30 x 6 mm.), estibitades, penjants, glabres, bruneo-vermelloses a la maturitat, polispermes, llevors ovoido-comprimides, negres, tacades, llombrígol igual a la 3.2 part de la circumferencia. B anguslíssima Seringe. — Folíols molt estrets, més curts i aguts, planta més prima. Geografia.—Boscos i sembrats: S. Llorenç del Munt, Plana d'Ancosa, cap a S. Magí, al Bergadà, Fumanya, Rebost, cap a Puigllançada.-— Cap a Canet i la Murtra (Salv.l), Ardèvol de la Segarra, Gironella, Espunyola, muntanya dels Tossals (Puj. C.1), al Miracle (Marcetl), Ports d'Horta i Arnés (Bolós), la Cerdanya, Alp, Maranges (Vay.), Berga, Montgarri (Bub.), Salardú, Vall de Bafios (Timb.), sembrats de Viella (Llen.l), Roni, Pallaresa (Fontl). La 8 angustissima Ser., no escassa al terme d'Ardèvol (Puj. C.).—Maig-Jul. 785. — V. argéntea Lap. (del llatí argentum, la plata, pel color blan- quinós o canescent de la planta.) Pevenne, rizoma de divisions primes, cun- didores: troncs de 1-2 dm., drets, piloso-ca- nescents, fulles sense circell i frequentment imparibinnades, amb 4-I0 parells de folíols acostats, oblongo-linears, mucronats, estípules grans, semisagitades, ovato-acuminades, ente- res, flors grans, blanquinoses, estandard amb venes violades, àpex de la carena tacat de porpra, 4-IO en raims unilaterals, densos, iguals a les fulles o més curts, calze pelut, de lacinies triangulars, acumi- nades, les suberiors um poc més curtes, l'inferior quasi igual al tub, estandard glabre: llegums oblongo-rombals, comprimides (de 20 x 8 mm.), estipitades, peludes, groguenques a la maturitat, llevors globuloses, brunes, tacades: llombrígol igual a la 10.2 part de la circumferencia. Vicia argéntea Geografia.—Pastures i pedruscam dels alts Pirineus: Abundant a la Vall de Castanesa, cap a Bassivé (Lap., Zett., Gr. et G., Csta.).—Jul. 179 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 196.-Vicia. 786. — V. Orobus DC. (llatí orobus, grec òpoBoc, ho deriven de èpenteu, puntejar, parlant del bestiar quan pastura, nom donat pels antics a una lleguminosa ferratgera.) Perenne, rizoma curt, ramificat, troncs de 2-4 dm., nombrosos, drets, angulosos, peluts, ramificats, fulles amb cixcell mucroniforme, de 6-14 parells de folíols oblongs, obtusos, mucro- nats, finament nervuts, molt acostats, el parell inferior amplexicaule, estípules semisagitades, enteres o poc dentades, flors blanques, amb venes i taques violades, 10-15, grans, penjants, unilaterals, en raims espessos, llargament pedunculats, més llargs que les fulles, calze acampanat, pelut, de lacinies desiguals, les superiors triangulars, acu- minades, curtes, l'inferior lanceolato-alenada, igual al tub, estandard glabre, insensiblement atenuat en ungla ampla: llegums linear-oblongues (25 Xx 6 mm.), Vicia Orobus estipitades, glabres, groguenques a la maturitat, llevors ovoido-comprimides, brunes, llises, llombrígol igual a la meitat de la circumferencia. Geografia. —Boscos i prats de les regions alpina i subalpina dels Pirineus Centrals, Vall d'Aràn (Tex.), Artíes i Tredós (Compà.l in Hb. Cad.), Superbaneras, (Zett.), Vall de Banios i Montgarrí (Timb. i Bub.), comú als prats des de Canejàn a Viella (Llen.i), Tredós (C. et S.).—Maig-jul. 180 TS, NM -n FLORA DE CATALUNYA Gènere 197. — CRACCA RIV. (D'etimologia obscura, nom donat per Plini a la llevor de la vessa silvestre.) Flors blaves, blavenques o vermelloses, en raims axil'lars, pedunculats, rarament solitaries, tub del calze truncat obliquament, amb 5 lacinies des- iguals, estil comprimit (aplastat pels costats), pubescent al voltant de l'àpex, no barbut, llegum estipitada, polisperma, bequeruda. Flors petites (menys de I cm.), poc nombroses, de color pàllid, lle- gum de 2-4 llevors, plantes anuals... . . DES pd Flors -- grans, nombroses, de color viu, llegums Le més la 4 llevors, ICS DEICONCS OA NUGIS ed Se deis ei stada atès la Estípules d'una mateixa fulla homomorfes, enteres, peduncle erissat, 2-6-flor, corol'la poc o gens exserta —. . . 787. C. disperma. Estípules d'una mateixa fulla dimorfes, corol'la llargament exserta..— 3. més curtes que el tub, corol'la violàcia, 3-4 veg. més llarga que el calze, llegum SR rir una estípula alenada i una altra bipar- Pd LA) ates La sen eeie 788. C. elegantíssima. Peduncles aristats, I- de diciciens calicinals quasi iguals, més llar- gues que el tub, corolla blanquinosa, 2 veg. més llarga que el calze, llegum 2-3-sperma, una estípula linear sentada i una altra multi- partida, peciolada .. . . . . . . . 789. C. monànthos. Plantes anuals o perennants, flors que s'obren quasi totes simultània- ment, ungla de l'estandard el doble llarga que el llim . Plantes perennes, que s'obren successivament de la base del raim a l'àpex, ungla de l'estandard igual al llim o més curta. . . 8. Flors d'un porpra fosc, raims més curts que les fulles o iguals, calze no gibós a la base, de divisions poc desiguals: llegum peluda, car- pòfor més curt que el tub del calze. — 790. C. atropurpúrea. ie violades o blavenques, raims més llargs que les fulles, calze pi- È mútics, I-2-lors, divisions calicinals molt desiguals, totes lós a la base, de divisions desiguals, llegum glabra, carpòfor més llarg que el tub del calze. . d'Al 0 ana at a ea SA a coa a DE RReL 01 PUBLICACIONS DE DLINSTITDUIDE CRENCLES Lleguminoses. G. 197.-Cracca. Flors blaves, amb les ales grogues, raims de 3-6-flors, curts, estandard més llarg que les ales, estípules enteres, fulles amb 4-7 parells de folials er: a 7098. C. Bertolouni. Flors violades, amb lEs ae El fides o i Mama centes raims multifiors, llargs, estandard igual a les ales, estípules ordinariament dentades, LL Hullessamb 5-I0 parells de folíols 7/2 0. a na Ge der a EE Raims no plumosos abans de l'antesi, flors horizontals, que s'obren simultàniament, ales pàl'lides o blanques, calze glabrescent, lacinia inferior igual al tub, planta glabrescent . . . 791. C. Varia. Raims plumosos abans de l'antesi, fors penjants, que s'obren succes- sivament, ales blaves, calze pilós, lacinies plumoses, l'inferior més llarga que el tub, planta peluda —. . . . . 792. C. villosa. 7 llargs que les fulles, ungla de l'estandard tan ampla com el llim i la meitat més curta, carpòfor igual al tub del calze, 194. C. tenuifólia. Flors d'un blau violat, raims iguals a les fulles o poc més llargs, un- gla de l'estandard més ampla que el llim i tan llarga com ell, car- pòfor més curt o més llarg que el tub del calze —. . . . 9. 8 Plantes glabrescents o amb pèls aplicats, lacinia inferior del calze li- near, llegum contreta en un carpòfor més curt que el tub del calze, 795. C. major. Plantes peludes, amb pèls oberts, lacinia inferior del calze alenada, llegum atenuada en un carpòfor més llarg que el tub del calze, 796. C. Gerardi. È d'un blau pàllid barrejat de blanc, raims sensiblement més 9 787. — C. disperma Gr. G. (de Ò- i onépua llavor, per tenir les llegums du- gues llavors.) ss Í ij El Anual, tronc de 2-6 dm., prim, filaire, rami- al SS Te ficat, angulós, pubescent, fulles de 6-I0 parells CI an, 4 i A DN ACR /h de folíols oblongo-linears, distants, mucronu- ( DI RSE I lats, circell ramificat, estípules semisagitades PL ss o linears, enteres, flors petites, blavenques, o cone aa 2-6, penjants, en peduncles curtament aristats, 0, d SS més curts que les fulles, calze Pubescent, de SG iaia lacinies desiguals, lincar-alenades, les 2 supe- EE OIR A BE CATALUNYA Lleguminoses. Ú G. 197.-Cracca. riors més curtes, connivents, les inferiors més llargues que el tub, corol'la poc més llarga que el calze, llegum oblongo-rombal (15 x 6 mm.), estipitada, glabra, groguenca a la maturitat, 2-sperma, llevors globuloses, negres, llombrígol igual a la desena part de la circumferencia. Geografia. — Llocs secs i herbosos: Gavà i Aramprunyà, Papiol, Montalegre, Mollet, comuna a Cadaquès. — De Vallvidrera a S. Jeroni (Csta ), S. Feliu de Guíxols (Bub.), de Roses a Llansà (Vay.), la Sellera (Cod.l).—Maig-Juny. 88. — C. elegantíssima Shuttl. (superlatiu de élegans, pel color bonic de les flors.) Anual, tronc de 2-6 dm., difús, subfilaire, angulós, glabre, fulles de 5-7 parells de folíols oblongo-lanceolats, mucronulats, distants, pe- ciolulats, circell molt ramificat, estípules peti- tes, heteromorfes, l'una Hncar-alenada, entera, sentada, i l'altra bipartida, subestibpitada, més ampla (a veg. les 2 enteres o les 2 biparti- des), flors d'un blanc violat, mitjanes, a la fi penjants, 1-2 en peduncles no aristats, iguals, aproximadament a la meitat de les fulles, calze acampanat, gibós, pubescent, de divisions molt desiguals, les 2 superiors dentiformes, connivents, les inferiors linears, quasi iguals al tub, corol'la 4-5 veg. més llarga que el calze, llegum oblonga (2-3 cm. x 6-8 mm.), glabra, groguenca a la maturitat, bequeruda, contreta en un carpòfor igual al calze, amb 5-8 llevors orbicular-comprimides, negres, llombrígol igual a la quinta part de la circumferencia. var. multiflóra.— Planta més Tobusta, de 5-I0 dm., estípules Írequentment quasi iguals, pecio- lulades, linears, amb un lòbul més curt al cos- tat extern de la base, peduncles de 3-8 flors, cur- tament aristats, quasi tan llargs com les fulles, les primeres flors frequentment caduques. Cracca elegantíssima Geogra fia.—Boscos, erms i paratges herbosos: Cordi- llera litoral, Terrassa, Cadaqués, cap al Cap de Creus, al peu del Tibidabo, Castelldefels. — De Roses a Cadaqués (Sen 1). Abunda la var. multifióra.—Maig.-Juny. 189. — C. monanthos Gr. et G. (de móyoc, un sol, i úvdoç, flor o floració, Per les seves flors solitaries.) Cracca monanthos 183 -———-—í—-——é i —í—é——í— PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIDBNGUES Lleguminoses. G. 197.-Cracca. Anual, tronc de 2-6 dm., prim, ascendent, angulós, ramificat, glabre, fulles de 5-7 parells de folíols oblongs o linears, escotats o truncats, mucro- nats, circell ramificat, estípules heteromorfes, l'una Hinear, sentada, entera, l'altra multipartida, en lacinies filiformes, simulant un pedal, peciolulada, fors d'un dlanc blavós, amb l'àpex de la carena tacat de negre, solitaries sobre peduncles curtament aristats, més curts que les fulles, calze acampa- nat, pubescent, de lacinies quasi iguals, lanceolato-acuminades, poc més llar- gues que el tub, Corol'la 1-2 veg. més llarga que el calze, llegum oblonga (de 2-3 cm. X 8-9 mm.), glabra, groguenca a la maturitat, bonyeguda, cur- tament estipitada, 2-3 llevors globuloso-comprimides, rogenques, tacades de negre, llombrígol igual a la desena part de la circumferencia. Geografia. — Frequient des d'alguns anys a les vores de la via ferria des de Terrassa a Manresa, segurament importada, pero molt perfectament naturalisada.—Maig. 190. — C. atropurpúrea Gr. et G. (o atripurpúrea, ater, negres purpureus, color de Borpra, pel que tenen de porpra megrós les flors a l'àpex.) Sinonmimia. — Matagats (a la Sellera, Cod.). Anual o bienal, tronc de 3-8 dm., difús o flaire, ramificat, angulós, pubescent, fulles de 6-I0 parells de folíols oblongs, obtusos, mucro- nulats, estípules semisagitades, dentades, cir- cells ramificats, flors d'un porpra negrós a l'àpex, De cca atopurmúrea grans, que s'obren totes simultàniament, hori- zontals i a la fi penjants, 4-IO en raims uni- laterals, plumosos abans de l'antesi, rombals, pròximament iguals a les fulles, calze acampanat, pelut, de tub obliquament tallat, però apenes pilós a la base, de lacinies desiguals, linear-alenades, les 2 superiors més curtes, les inferiors iguals al tub, estandard més llarg que les ales, ungla ampla, el doble llarga que el llim, llegums oblongues (30 x 8-I0 mm.), penjants, peludes, groguenques a la maturitat, contretes en carpòfor més curt que el tub del calze, llevors globuloso-comprimides, envellutades, negres, llombrígol igual a la quinta part de la circumferencia. Geografia. — Camps i llocs herbosos: Pla de Barcelona, Prat, Castelldefels, Papiol, al Vallès, S. Llorenç del Munt, Lloret i comarca de la Selva, Castelló d'Empuries.— Prov. de Tarragona (Csta. VVbb.), litoral de Girona, fins a Sta. Coloma de Farnés, Santes Creus, Dosquers (Vay.), Montseny, S. Feliu de Guíxols (Bub.).—Maig-Juny. 184 nt am de aa aa aa és ss ELORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 197.-Cracca. 791. — C. varia Host. — Vicia dasy- carpa Ten. (llatí varius, aquí sinònim de versicolor, Per canviar de color les seves flors, dasycarpus, de docbç, pelut (villosus) i xapmóc, fruit, nom im- propi, encara que va ser aplicat a l'especie sc- giient, considerantla com a var. d'aquesta.) Anual o bienal, tronc de 3-I0 dm., ajagut o filaire, prim, ramificat, angulós, glabrescent, fulles de 35-I0 parells de folíols linears o li- near-oblongs, mucronulats, circell ramificat, estípules semisagitades, enteres o dentades, flors violades, amb les ales pàllides o blanquinoses, bastant llargues (14-I6 mm.), que s'obren quasi simultàniament, horizontals, en raims clars, oblongo-rombals, no plumosos abans de l'antesi, un poc més llargs que les fulles, calze acampanat, gibós a la base, glabrescent, de divisions desiguals, les superiors curtes, triangulars, connivents, les inferiors linear-alenades, iguals al tub, coroFla 3-4 veg. més llarga que el calze, estandard igual a les ales, d'ungla el doble llarga que el llim, llegum oblongo-rombal, compri- mida (de 20-25 x 8-9 mm.), glabra, groguenca a la maturitat, bruscament contreta en un tecàfor més llarg que el tub del calze, llevors globuloso-com- primides, negroses, llombrígol igual a la setena part de la circumferencia. Cracca varia Geografia.—Terres de conreu, des del litoral als Pirineus: Prat del Llobregat, al Vallès, a l'Empalme, S. Hilari i Montsolí, Corbera del Bergadà, Menàrguens de l'Urgell.—Serra- teix, Espunyola (Puj. C.1), Vall de Llo, la Cerdanya (Bub.): Massanet de la Selva (Vay. ex Bub.).—Maig-Jul. N. B. En l'espai de pocs anys s'ha estès per tot el país. 792. — C. villosa Gr. G. — Vicia Go- dróni Rouy. (del llatí villosus, de villus, manyoc, pelut o erissat, Pels pèls estesos que presenta la planta, dedicada a Godron, 1807-1880, Coautor de la cFlore de France, 1848-1856.) Considerada per alguns com a varietat plu- mosa de l'anterior, se'n diferencia essencialment pels caràcters seguents: planta més robusta, peluda, de folíols i estípules més amples, raims Plumosos abans de l'antesi, més llargs, més den- Cracca villosa 24 185 PUBLICACIONS DE L'INSTICUTSDE CIENCIES Lleguminoses. G. 197.-Cracca. sos, iguals a les fulles, flors penjants, que s'obren successivament, calze pelut, lacinies plumoses, l'inferior més llarga que el tub, ales blaves, llegums un poc més estretes (6-7 mm.). Geografia.— Camps i vores de camins: Terrassa, Mollet i altres llocs del Vallès. — Reque- sens (Vay.), la Cerdanya, Valls d'Eyne, de Lló (Gaut.), Pir. Or. (Rouy).—Juny. 193. — C. Bertolonii Gr. et G. — Vi- cia Pseudocracca Bert. (Dedicada a Ant. Bertoloni, 1775-1909, Pro- fessor de Botànica a la Universitat de Bolonia, autor de varis treballs importants sobre la Flora d'Italia 1838-54). (de devòo- fals, i cracca, par la seva semblança amb l'anterior, de la qual se considera subesbecie.) J Anual, tronc de 3-I0 dm., filaire, angulós, Cracca Bertolonii ramificat, glabrescent, fulles de 4-7 parells de folíols ovats a les inferiors, oblongo-linears a les superiors, truncats o escotats, circell ramificat, estípules semisagitades, enteres, flors blaves, amb les ales grogues, 3-0, grans, ascendents o bé obertes, en raims clars, curts, 4:10 Plumosos abans de l'antesi, més llargs que les fulles, calze acampanat, pubescent, gibós a la base, lacinies desiguals, les su- periors molt curtes, connivents, les inferiors lanceolato-acuminades, quasi iguals al tub: estandard més llarg que les ales, d'ungla el doble llarga que el llim: llegum oblongo-comprimida (de 30 x 8 mm.), groguenca a la maturitat, elabra, reticulada, atenuada en carpòfor, més llarga que el tub del calze, lle- vors globuloses, petites, negres, llombrígol igual a la vuitena part de la circumferencia. B brevipes VVIe. — Raims més breument pe- dunculats, més curts que les fulles florals. Geografia.—Llocs cultivats o incults: Montalegre i altres turons del litoral, comuna al litoral de Cada— qués. — Roses (Sen.). . La 8 brevipes VVR., a Terrassa, la Puda de Montserrat, Sallent, Menarguens d'Urgell et alibi.—Maig-Juny. 194. — C. tenuifolia Gr. et G. — Vicia tenuifolia Roth. (de tenuis, prim, estret, i folium, fulla, pels seus folíols linears.) Cracca tenuifolia 156 BLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 197.-Cracca. Perenne, troncs de 1-2 m., robustos, filaires, angulosos, pubescents, fulles de 8-I0 parells de folíols linear-oblongs o linears, mucronulats, circell ramificat, estípules enteres, flors d'un d/au pàllid, amb les ales blanquino- ses, bastant grans, horizontals, que s'obren successivament en raims mul- tiflors, generalment 1 veg. més llargs que les fulles, calze acampanat, pu- bescent, no gibós a la base, de divisions desiguals, les superiors curtes, triangulars, connivents, les inferiors lanceolades, més curtes que el tub, es- tandard quasi igual a les ales, d'ungla tan llarga com el llim i la meitat més curta, llegum oblongo-comprimida (de 20-25 x 6 mm.), bruna a la maturitat, glabra, atenuada en un carpòfor igual al tub del calze, levors ovoides, negres, llombrígol igual a la quarta part de la circumferencia. Geografia.—Boscos i llocs herbosos: Cordillera litoral al turó de Montcada, cordillera superior del Vallès, la Barata, la Mata, S. Hilari i les Guilleries. — Tibidabo (Csta. Sen.t) cap a Berga, Bagà el alibi (Compà.l), Olot, Coral (Vay.), Bielsa (Campol), Fiscal (Nuet), Eyne (Gaut.). — Maig-Jul, 195. — C. major Franten. (ber la seva major talla en comparació d'altres, especialment de la minor.) Perenne, tronc de 1-2 m., filaire, angulós, glabrescent, fulles de 8-r2 parells de folíols oblongo-linears, mucronulats, circell ramificat, estípules semisagitades, enteres, flors d'un vio- lat pàllid o blaves (9-I2 mm.), curtes, nom- broses, que s'obren successivament de baix a dalt, en raims densos, triangular-oblongs, tant o més llargs que les fulles, calze acampanat, pubescent, no gibós a la base, de divisions desiguals, les superiors triangulars, curtes, connivents, les inferiors linear- Cracca major alenades, iguals al tub, estandard ovat, de llim redreçat, tan llarg com l'ungla i separat d'ella per un estrenyiment, llegum linear-oblonga (de 20-25 X 5-6 mm.), glabra, negrosa a la maturitat, bruscament contreta en un tecàfor més curt que el tub del calze, llevors globuloses, brunes, tacades, llombrígol igual a la tercera part de la civcumferencia. Geografia. —Comuna per llocs herbosos i montuosos des de la cordillera litoral fins a la regió pirinenca. —Maig-Set. PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCUES Lleguminoses. Cracca Gerardi G. 197.-Cracca. 796. — C. Gerardi Gr. et G. — Vicia Gerardi All., subsp. de la anterior ap. Rouy. Planta afí de l'anterior, de la qual es dis- tingeix pels troncs més robustos, flexuosos, més fullosos, coberts de pèls llargs, subllanosos, fulles amb els folíols més nombrosos i acostats, pubescent - sedosos, flors blavenques, petites (8-Io. mm.), raims densos, més acostats a l'extrem del tronc, iguals o més curts que les fulles, lacinia inferior del calze alenada, peluda, llim de l'estandard igual a l'ungla, llegum més llargament atenuada a la base, en un carpòfor més llarg que el tub del calze. Geografia. — Boscos i pastures de les muntanyes: Montseny, al Bergadà, S. Climens, Adous del Bastareny el alibi.—Montserrat, a la Vall d'Aràn, Artíes (Csta.), boscos de Ar- tiga de Viella i de tota la Vall (Llen.i), al Llussanès, Vidrà, Olot, Besora, Talaxà, N.' S." del Mont, Ribes, fins a la Cerdanya (Vay.), la Sellera (Cod 1). —Jul.-Ag. r88 EE P FLORA DE CATALUNYA Gènere 198. — ERV UM L. (Paraula llatina usada per Columel:la, que deriven alguns del celta erm, goret, per viure a les terres cultivades.) Flors albo-blavenques o rosades, petites, en raims axil'lars, peduncu- lats, mono-pauciflors, calze obliquament truncat, de 5 dents desiguals, les 2 superiors separades, corol'la més llarga que el calze, estams diadelfes, amb el tub truncat molt obliquament a l'àpex, estil un poc deprimit, pubescent a l'àpex, no barbut, llegum estipitada, ordinariament arrodonida a l'àpex, 3-6-sperma: llevors globuloses, herbes anuals de fulles cirríferes. Llegum bequeruda, de cares bonyegudes, peduncles aristats, divisions del calze iguals o més llargs que el tub . . . . Cate r A ha no bequeruda ni bonyeguda, peduncles Brai ent mútics, CVISIONS del calze cel dESigUalS s.l a Verge a P ta a Raims 1-4-flors, molt més curts que les fulles, llegum de 15-20 x 5 mm., molt bonyeguda, arrodonida a l'àpex, de bec curt, glabra, 3-4-sperma, 3 197. E. Ervilia. Raims 3-8-flors, iguals a les fulles o poc més curts, llegum més curta ( i més estreta, poc bonyeguda, truncada obliquament a l'àpex, de bec més marcat, pubescent, 2-sperma . . — 798. E. hirsutum. Divisions calicinals més llargues que el tub, planta pubescent, peduncles no aristats, 2-5-flors, llegum 5-6-sperma, 3 799. E. pubéscens. I Divisions calicinals més curtes que el tub, planta glabrescent . — 4. Peduncles no aristats, 1-2-flors, més curts que les fulles, llegum gene- ralment 4-sperma, folíols obtusos —. . 800. E. tetraspermum. Peduncles aristats, 2-5-flors, quasi 1 veg. més llargs que les fulles, llegum 5-6-sperma, folíols aguts... .. . 801. E. gràcile. 189 PUBLICAGCIONS DE L'INSTITUT DE EC LE NOGUES Lleguminoses. G. 198.-Ervum,. 797.— E. Ervilia L.— Vicia Ervilia VVilld. (Diminutiu de ervum, amb que Varro anomena una vessa, escrit també ervila, per la seva petita talla.) Simonimia.—Er, ers, ert o herp, cast. yeros, chicharo, alcarcefia. Planta de 2-3 dm., glabrescent, no filaire, I x dreta, flexuosa, angulosa, ramificada, fulles Ervúm. Brvilla de 8-I2 parells de folíols linears, truncato- escotats, mucronats: circell mucrontforme, es- típules semisagitades, laciniades, flors blanguinoses, amb venes violades, I-3 en peduncles aristats, molt més curts que les fulles, calze glabrescent, de lacinies iguals, alenades, més llargues que el tub, corolla poc més llarga que el calze, llegum linear-oblonga, de 15-20 X 5 mm., penjant, bonyeguda, arrodonida a l'àpex, curtament bequeruda, glabra, llevors 3-4 subglobuloses, brunes, de llombrígol ovat. Geografia.—Cultivada i espontània a la falda de S. Llorenç del Munt i altres parts del Vallès i Bages.— Vich (Masf.), la Sellera (Cod.) et alibi.—Abr.-Maig. 7198. — E. hirsutum L.— Cracca mi- nor Gr. et G. — Vicia hirsuta Roch. (del llatí hirsutus, pelut, per ser-ho la llegum i més o menys la planta, minor, en comparació amb la Cr. major.) Sinonimia. — Cast. Alverja, alverjón. Planta de 2-6 dm., prima, filaire, subpilosa, fulles de 6-I0 parells de folíols linears, truncato- escotats, mucronulats: circell ramificat, estí- Eryues hirettuel pules linears, laciniades: flors d'un dlanc bla- venc, molt petites, 3-5 en peduncles aristats, iguals a les fulles o més curts, calze pelut, de lacinies iguals, alenades, més llargues que el tub, corolla el doble llarga que el calze, llegum oblonga, molt petita (10 X 4 mm.), penjant, /runcada obliquament a l'àpex, begueruda, un poc bonyeguda, peluda, 2-sperma, llevors subglobuloses, groguenques, tacades, llombrígol igual a 1/, de la circumferencia. 190 EE QURA DIEC AE AE UN Y A Lleguminoses. G. 198.-Ervuni. Geografia. — Llocs herbosos i vores de camins: Frequent al Vallès, cordillera litoral, S. Hilari i Montsolí, Guilleries. — Montjuic, Vallvidrera i altres turons pròxims a la costa (Csta.), regió subalpina (Vay.), Setcases (Bub.). 199. —E. pubescens DC.— Vicia pu- bescens Linf. (planta pubescent, una mica peluda, de pèls Pocs i curts.) Planta de 2-6 dm., dreta, Pubescent, fulles de 3-5 parells de folíols el'líptico-oblongs, ate- nuats pels dos caps, mucronulats, circell —— ramificat, estípules linears, enteres, les inferiors semisagitades, flors pàl'lides, petites, 2-5 en peduncles capilars, no aristats, iguals a les fulles o més llargs, calze pubescent, de lacinies lanceolato-alenades, desiguals, més llargues que el tub, corol'la el doble llarga que el calze, llegum lincar-subcilíndrica, d'uns 15 X 3 mm., penjant, arrodonida a l'àpex, pubescent, 5-6-sperma, llombrígol amplament ovat, igual a la desena part de la circumferencia. Ervum pubescens Geografia.— Llocs secs i àrids: Cordillera litoral, des del Pantàn a S. Pere Màrtir i Santa Creu d'Olorde (Olérdula).— Voltants de Barcelona (Csta.), Tibidabo, Sta. Creu d'Olorde (Sen.l), Colliure, Paulillas (Gaut.).—Maig-Jul. 800. — E. tetraspermum L. —Vicia te- traspérma Moench. (de tetpa, quatre, i omépua, llevor, pel llur nom- bre que normalment conté la llegum.) Planta de 2-5 dm., prima, filaire, glabres- cent: fulles de 3-5 parells de folíols obtusos, mucronats, circell simple o bifurcat, estípules superiors linears, enteres, les altres semisa- gitades, flors lilacines, amb venes violeta, I, rarament 2 en peduncles capil'lars, no artistats, iguals a la fulla o més curts, calze pubescent, de lacinies desiguals, més curtes que el tub, corol'la 2 veg. més llarga que el calze, llegum subcilíndrico-linear, d'uns 12 X 4 mm., groguenca a la maturitat, glabra, 4-sperma, llevors globuloses, brunes, tacades, llombrígol linear-oblong, igual a la quinta part de la circumferencia. Ervum tetraspermum IGI PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLENGLES Lleguminoses. G. 198.Ervum. Geografia. — Llocs secs i àrids: Begues, Tiana, Cadaqués (Trem.), camps de Santes Creus (Vay.), Roses (Bub.), Conca del Pallaresa, Roní (Fontl), Ceret i Arlés (Compy.). — Abr.-Maig. 801. — E. gràcile DC. — Vicia gràcilis Lois. (llatí gràcilis, prim, delicat, per ser planta molt feble.) ' Planta de 2-6 dm., prima, dreta, filaire, pubescent, fulles de 3-5 parells de folíols linears, aguts, mucronats, circell simple o bifurcat, estípules semisagitades, enteres o les superiors linears, flors blavenques, 2-5 en peduncles capil'lars, avistals, a la fi el doble llarg que la fulla, calze pubescent, de lacinies desiguals, lanceolades, agudes, més curtes que el tub, co- rol'la 3 veg. més llarga que el calze, llegum linear-subcilíndrica, de 15 X 4 mm., groguenca a la maturitat, glabra, 5-6-sperma, llombrígol ovat, igual a la vuitena part de la circumferencia. Ervum gràcile Geografia — Llocs estèrils i herbosos: Al litoral, Vallès i part de Bages. — A l'Empordà, fins a Sagaró (Vay.), Prats de Riè (Puigg.), la SelleraM(Cod.).—Abr.-Juny. BLORA DE CATALUNYA Gènere 199. — LENS TOURN. (Nom de la llentia en Plini.) Flors albo-blavenques, I-3 en peduncles axil'lars, aristats, iguals o més llargs que les fulles, calze 5-fid, de divisions iguals, quasi de la longitud de la corol'la, estandard ample, atenuat en ungla curta, carena aguda, estams diadelfes, estil prim, deprimit, amb un solc longitudinal cobert de pèls curts, llegum rombal, bequeruda, r-2-sperma, llavors lenticulars, herbes anuals, de fulles paripinnades terminades en circell o mucró. Peduncles més curts que la fulla, 1-3-flors, fulles de 5-7 parells de fo- líoles amb circell simple o bifurcat, corol'la més curta que el calze, J blanca, amb venes violeta. .. . . . . . 802. L. esculenta. Peduncles més llargs que la fulla, 1-2-flors, fulles de 2-3 parells de fo- líoles, amb circell mucroniforme, corolla quasi igual al calze, bla- DE NR ED a ET a a 4803: Es MICTICANS. 802. — L. esculenta Moench. — Ervum Lens L. (esculentus, que's menja, de esca, menjar, de édere, Per ser mengívola, sinòn. de vesca.) Sinonímia. — Llentia, cast. lenteja. Planta de 2-4 dm., de tronc dret, angulós, ramificat, pubescent, fulles de 5-7 parells de folíoles, les superiors oblongo-linears, mucronu- lades, les inferiors oblongo-trasovades, amb cir- cell ample o bifurcat, estípules lanceolato-ale- nades, enteres, flors petites, blanques, amb venes violades, 1-3 en peduncles quasi iguals a la fulla, curtament aristats, calze pubescent, de lacínies linear-alenades, iguals, 5-0 veg. més llargues que el tub, corol'la un poc més curta que el calze, llegum de 15 X 8 mm,, glabra, reticulada, amb la sutura inferior terminada en giba fan sortida com el bec, breument estipitada, groguenca a la maturitat, 2-sperma, llavors re- lativament grans, compresso-discoidals, brunes, llises. a vulgaris Gr. et G. — Llavors carenades a la perifèrie. Lens esculenta Geografia. — La a vulgaris cultivada i subespontània al Vallès, Bages el alibi. — La Se- llera (Cod.), espontània a la Vall d'Aràn (Csta). —Maig. 25 193 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 199. - Lens. 803. — L. nígricans Godr. — Ervum nígricans Bieb. (que megreja, de niger, pel color de les llavors que són tacades de bru negrós.) Planta de 1-2 dm., de tronc dret, ramificat, angulós, un poc pilós, fulles de 2-4 parells de folíoles, a les inferiors trasovades, a les superiors linears: circell simple o mucroniforme, estípu- les semisagitades, dentades, flors blavengues, o I-2 en peduncles més llargs que la fulla, calze o Lens nígricans oo pelut, de lacínies linear-alenades, pestanyoses, 3-4 veg. més llargues que el tub, corolla quasi igual al calze, llegum de 10 X 4 mm., glabra, amb la sutura inferior ter- minada en una giba menys sortida que el bec, subsèssil, groguenca a la ma- turitat, I-2-sperma, llavors compresso-discoidals, brunes, llises. Raça L. Tenorii Lamotte. — Fulles de 4-5 parells de folíoles, estípules apenes dentades, peduncles més curtament aristats, lacínies calicinals sola- ment 2-3 Veg. més llargues que el tub, no pestanyoses, sinó amb pèls aplicats. Geografia.—Llocs secs i àrids: Boscos de l'Ubac i S. Llorenç del Munt. — Pir. Or., Pa- racols (Gaut.).—La raça L. Tenorii Lamotte, al Tibidabo, Sta. Creu d'Olorde (Sen.l Cad.).— Maig.-Juny. VP et PLORA DE CATALUNYA Gènere 200. — CICER L. (Nom de la planta entre els romans. Molts el deriven de xtxvç, força, vigor, per les qualitats eminents que els antics li atribuien ().) Flors blanques o blavenques, solitàries, en peduncles axil'lars, articu- lats, bracteolats, més curts que les fulles, calze 5-fid, de lacínies iguals, les 4 superiors acostades, molt més llargues que el tub, corol'la apenes més llarga que el calze, estams diadelfes, amb el tub truncat obliquament, fila- ments alternativament dilatats a l'àpex, estil alenat, glabre a l'àpex, lle- gum relativament grossa, molt inflada, ovoide, sentada, apiculada, a2-sper- ma, llavors ovoido-còniques, rugoses, herbes anuals de 2-4 dm., piloso-glan- duloses, de fulles imparipinnades, de 6-8 parells de folíoles ovato-oblongues, serrades, estípules ovato-agudes, inciso-dentades. 804. — C. arietínum L. (del llatí axies, arietis, el bité o moltó, Per una certa semblança de les llavors amb el cap d'aquell vuminant. Ja Plini diu arietinum cicer). Sinonimia.—Cigró, ciuró, cigronera, cast. gar- banzo, //. pois chiche (uv. lúlyrus), it. cece, francog. vet., çoire. Geografia, —Cultivat i subespontani.—Maig. 0) XL U.T és una espècie de llegum, Cf. c, XiuEppoL d/p01 Mazsòóvec fortasse c, gr. 4ptóG, faselum ..erebin- thus, .est genus, qui vocatur grece crii, latine dicitur cicer arielínus, APLÓG, el bè, empareatat amb LE PG, la banya. Cf, la dita castellana ude lejos le viene el Pico al garbanzon, I95 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLENGURE Gènere 201. — PÍSUM L. (Nom empleat per Columella per a aquesta llegum, en grec rícoç O mígoy, el pèsol., Flors vermelloses o blanquinoses, grans, 1-2 en peduncles axil'lars, quasi sempre curtament aristats, calze acampanat, glabre, 5-fid, de lacínies foliàcies, desiguals, les 2 superiors més curtes i més amples, estandard or- bicular, amb 2 bosses calloses a la base, estams diadelfes, amb el tub trun- cat perpendicularment, estil geniculat a la base, plegat longitudinalment, comprimit, barbut a l'àpex, llegum oblonga, grossa, obliquament truncada, sentada, glabra, bequeruda, polisperma, llavors globuloses: herbes anuals, filaires, glabres, glauques, de fulles grans, paripinnades, amb circell ramifi- cat, estípules foliàcies, dentades, més curtes que les folíoles. Fulles de 1-2 folíoles, flors blavenques, amb les ales atro-purpurines, llavors anguloso-comprimides, gríseo-verdoses, amb taques brunes, 1 804. P. arvense. Fulles de 2-3 folíoles, flors blanques o rosades, amb les ales negroses, llavòrs globuloses.—. . eta P) Llavors llises, unicolors (blanques o albo-blavenques), peduncles aris- tats, iguals a les estípules o poc més llargs, corolla blanca o es- tandard albo-blavenc amb les ales violàceo-negroses. 2 805. P. sativum. Llavors granuloses, bicolors (grises amb taques brunes), peduncles 2-flors i mútics o I-flors, més llargs que les estípules, corol'la rosada, amb les ales atro-purpúries .. . . . . . . . P. elatius. 805. P. arvense L.- (de arvum, el camp treballat: per la seva es- tació.) Sinonímia. — Pesolí, Planta de 5-I0 dm., de tronc prim, fistulós, flexuós, filaire, glauc, glabre: fulles de 1-2 Pa- vells de folíoles ovades, enteres o denticulades a la part superior, estípules ovato-semisagitades, ordinariament maculades de violeta a la base i dentades al marge extern de la mateixa, flors blavenques, amb les ales atropurpúries, pedun- cles aristats, iguals a les estípules o més llargs, llegum de 5 x íI cm., comprimida, reticulato-venosa, atenuada a la base, i Písum arvense 196 dC ea a a La am on. dm gr dd. a das FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 201, - Písum, de parets primes, llavors molt compresso-anguloses, gríseo-verdoses, amb ta- ques brunes, llombrígol ovat, igual a la desena part de la circumferència. Geografia.—Sembrats i terres de conreu: A Sta Fe de Montseny, abundant a S. Hilari, Montsolí i Guilleries. — Prop de Tarragona (VVbb.), Vall d'Aràn, Arties (Llenl). 806. — P. satívum L.— var. del arvense, o del elatius apud Rouy. (de sativus, espècie que se sembra, fregiientment cultivada.) Sinontmia. — Pèsols, tirabecs o estirabecs, pèsol garrofí, escanya-vVelles, cast. guisante, chícharos. Planta de 5-I5 dm., de tronc bastant gruixut, fistulós, filaire, glauc, glabre: fulles de 2-3 Parells de folíoles ovades, enteres, obtuses, mucronulades, estípules molt grans, ovades, no maculades, prolongades a la base en orella rodona i fistonada, flors totalment blanques o amb l'estandard albo-blavenc i les ales fusco-violades, peduncles aristats, iguals a les estípules o poc més llargs: llegum de grandor variable, ordinàriament compresso-cilíndrica, re- ticulato-venosa, molt atenuada a la base, llavors globuloses, llises, de color uniforme (blanques o albo-blavenques), llombrígol més llarg i estret que en l'espècie anterior. a saccharatum Sering. — Llegum d'endocarpi coriaci. 8 macrocarpum Sering. — Llegum més grossa, d'endocarpi no coriaci. AE ET EEES Geografia. — Cultivades i subespontànies algunes i o varietats, com el a saccharatum, pèsol dolç, petit pois o pois sucré dels francesos, la 8 macrocarpum, tirabec o pèsol caputxí, el ò quadratum Ser., pèsol quadrat, etc. —Maig. Es desconeix l'origen d'aquestes dugues especies, però se les considera procedents de la seguent. 8077. — P. elàtius Bieb. (de elatus, en la forma comparativa neutra, per la relativa major llargària dels peduncles.) P. elàtius Planta de 6-I2 dm., de tronc robust, fistu- lós, filaire, glabre, glauc, fulles de 2-3 parells de folíoles ovades, obtuses, 197 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT BE CLENCTES Lleguminoses, G. 201.- Písum,. mucronulades, quasi enteres, estípules ovato-oblongues, no maculades, mu- cronades, rotundo-auriculato-fistonades a la base: flors rosades, amb les ales atro-purbúries, peduncles més llargs que les estípules (i fins que les fulles en la planta catalana), no aristats quan són 2-flors, llegum compri- mida, reticulato-venosa, de 6-I0 X 1I2-I5 mm., bastant atenuada a la base, llavors globuloses, finament granuloses, grises, amb taques brunes, se- parades per embans de pèls, llombrígol oblong, igual a la sisena part de la circumfèrencia. Geografia.—Espluga de Francolí, al Collet de la Pena (Csta., Llen.l), muntanyes de la Cènia (Llen.l).—Maig-Juny. 198 FLORA DE CATALUNYA Gènere 202. — LATHYRUS L. (Nom donat per Theophrastus (586) a una lleguminosa ().) Flors de color variat, axil'lars, solitàries o en raims llargament pedun- culats, calze acampanat, 5-dentat, amb les dents superiors més curtes, es- tandard orbicular, a veg. amb 2 bosses calloses a la base, estams diadelfes o monadelfes, amb el tub truncat perpendicularment, estil dret, arquejat o torçat sobre el seu eix, deprimit, dilatat a l'àpex, canaliculat, pubescent per sobre, llegum oblonga o linear, comprimida, truncada oblíquament, be- queruda, herbes dretes, filaires, de fulles ordinariament paripinnades, amb circell, estípules agudes, semisagitades. 2-5-flors) . —. . Cia Re Pont i alat, mati ten Ga Ca De Plantes anuals, peduncles EE (rarament biennals o de peduncles 1 Plantes perennes, dec de 3- cn ies ac nis lgerdia ries eta lA: Sa SERGI ES ia HIOCIS I ONGRICOIS es ee a a a ar qe i z El almenys les superiors, amb folíoles —. 1... . . o. OO 4. Fulles reduides al pecíol en forma de filodi, linear-lanceolades, agudes: flors purpurines, en peduncles capil'lars, 1-2-flors, més curtes que el DEGIOI erra ei na es PEE 808. L. Nissolia. Fulles reduides al Crcell GS Ó de 2 grans estípules foliàcies, flors grogues, en peduncles filiformes, r-2-flors, més llargs que les ESEDBIES I CIE ea mate d'ad ie des 4 u' 809: L: Aphaca. Fulles superiors solament compostes de 1-4 parells de folíoles, les infe- riors simples, tronc alat. .. . . ei ci er dir ea Fulles totes compostes de I 0 varis Dei de folfoles. SO epat ea en De gum z-alada a la sutura dorsal, fulles superiors amb 1-2 parells de folíols ovats, les altres reduides a filodis molt amples, amb circell ramificat ... o. es 2810. L. OCDIUS. Flors purpurines, peduncles 2 2-5- Elies tant o més llargs que les fulles, llegum àptera, fulles superiors i del mig amb 2-4 parells de folíoles Flors groguenques, peduncles 1I-2-flors, més curts que les fulles, lle- oblongues, les demés reduides a filodis sense circell.. —. . . 8. (1) Segons el seu escoliasta Bodaeus a Stapel derivaria de Ja, partícula augmentativa, i So5poç, excitant im- petuós: per les proprietats afrodisiaques que se li atribuien. 199 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 202. - Làthyrus. Estandard mucronat, ales blaves, estil prolongat en punta reflexa, lle- gum quasi llisa, acanalada a la sutura dorsal, llavors ovoido-trun- DAES a Pa er 814. LL. CIDO Estandard no de tens En blanca: estil obtús, llegum molt bo- nyeguda, no acanalada a la sutura dorsal, llavors lenticulars, 812. L. articulatus. Get angulós, flors Rsen (4-I0 mm.), estil no torçat al voltant de Veixci: aa dual 7 Lu alat, ES Bec Ei fort al lant i les, fulles amb I pa- ere Ce JO Boles te ge aci De NE pat o A ESA EES Peduncles aristats, llegum sentada, fulles amb I parell de folíoles..— 9. 8 (ae mútics, llegum estipitada, fulles amb 1-3 parells de fo- ND 3) (dE EP EA a A Ra a Mars a NE a EO), Flors purpúreo-blavenques, peduncles 5-6 veg. més llargs que el peciol, llegum superficialment reticulato-venosa, llavors cúbiques, tubercu- loses . : A, 819. L BD EU Flors Der dibee De dreciól més curts que el pecíol, llegum amb ner- vis longitudinals, sortits, llavors globuloses, llises, 814. L. sphaéricus. Flors vermelles, llavors tuberculoses, fulles amb circell ramificat i E I parell de folíoles ..—. . dec 4. 815. L. SEHÍOMUS. Flors blaves, llavors llises, tàlles Al circell mucroniforme i 2-3 pa- rells de folíoles .. '.. 4002. vi ca a rs ce (810. Lo GUGIUES, Flors grogues, peduncles 1-3-flors, més curts que les fulles o iguals, llegum de 6 cm., canaliculada per la sutura dorsal, glabra, llavors negroso-tuberculoses. —. —. a dels das Olea RAEE Flors no grogues, llegum de ene: lar 6 cm., carenada, canaliculada o 2z-alada, llavors berrugoses o llises 4 ue ee 2, Peduncles 1-3-flors, 2-3 veg. més llargs que la fulla, flors violàcies, EP llegum peluda, llavors berrugoses . . . . 818. L. hirsútus. i Peduncles r-flors, més curts que les fulles, flors purpurines, blanques o blavenques, llegum glabra, llavors llises —. . . . . . 183. Flors purpurines, llegum amplament canaliculada, no alada, llavors T brunes o grises, amb taques negres, de 4-5 mm. 819. L. Cícera. 3 Í Flors blanques, rosades o blavenques, llegum amb 2 ales foliàcies a la sutura dorsal: llavors albo-verdoses, de 7 mm. . 820. L. sativus. Flors grogues o albo-groguenques, troncs no alats .. . . . . 15. 4) Flors vermelles, blavenques '0: ViolàCIES de una ee Sa 200 FLORA DE CATALUNYA Lleguminos:s. G. 202. - Làthyrus. Tronc filaire, fulles amb 1 parell de folíoles, circell ramificat, estípules ovato-acuminades, divisions del calze quasi iguals, llegum de 2-3 cm., 15 821. L. pratensis. Tronc no filaire, fulles amb 2-5 parells de folíoles, estípules lanceola- des, divisions del calze desiguals, llegum de 4-7 cm. . . . 10. Pecíol no alat, folíoles ovato-lanceolades, flors groguenques, llegum ne- gra a la maturitat, arrels primes —. . . . . 822. L. luteus. ç alat, folíoles linear-lanceolades, flors albo-groguenques, llegum groguenca a la maturitat, arrels inflades . . . 823. L. albus. l Tronc dret, no filaire, fulles de circell mucroniforme, amb 2-6 parells 16 de folíoles.. —. —. . a ES DE 8: Tronc flexuós, filaire, faficdi del tell deia Es 1-3 parells de TONOIES leg, — i spa ae: 2t É alat, rizoma dublercelés, dife En 2-4 Gileis quertelles i des- 17 prés blavenques, iguals o poc més llargs que les fulles, de 2-4 pa- rells de folíoles ..—. . se i 824. L. macrorrhizus. Tronc angulós, rizoma no taperculesl peduncles de 3-I0 flors, més laresuqueslesttulles ps et UE des tot 18 Pecíol estretament alat, apenes igual a les ctipules: fets blaçe o ta- cades de blanc i de blau, divisions del calze poc desiguals, estil 19 molt dilatat a l'àpex, fulles de 2-3 parells de folíoles, 825. L. canéscens. Pecíol no alat, molt més llarg que les estípules, divisions del calze EONCIES IE al SL A a ta a er Li i dE ds : 20. Flors purpurines, fulles de 4-6 parells de folfoles data o el: ai obtuses, estípules linear-alenades, plantes que's tornen negres per la dessecació. . ds lla id 8260 i tliger: Flors blaves, fulles di 2-4 Lorells de folíoles ovades o lanceolades, llar- gament acuminades, estípules ovato-lanceolades, plantes que no's tornen negres per la dessecació .. —. . . . . 827. L. vernus. Tronc angulós, de menys de 1 m., de rizoma tuberculós, flors d'un rosa viu, oloroses, 3-5 en raims més llargs que les fulles, fulles amb I parell de folíoles, rínxol simple o poc ramificat, 828. L. tuberósus. Tronc alat, de 1-2 m., de rizoma no tuberculós —. . . 22. 20 21 Fulles del mig i superiors de 2-3 parells de folíoles, pecíols i. ji fu- lles superiors no alats, flors rosades, 4-6 en peduncles iguals a les fulles, llegum amb 3 costelles llises, la del mig més sortida, 829. L. cirrósus. Fulles de 1 sol parell de folíoles, pecíols amplament alats, peduncles TEU artes deien leSe etlleS ia a A ari ta a dera ia ds ta de 2a 22 26 201 PUBLICACLONS DE L'ENSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 202. - Làthyrus. Flors rosades, tacades de verd: llegum de 5-6 cm., amb 3 costelles poc sortides, denticulades: llavors lleugerament tuberculoses, folíoles lan- é ceolades . . Lo... 8830. L. silvestris. 3 $ Flors d'un rosa pur i viu, Mata de 6-9 cm., amb 3 costelles llises, la del mig molt sortida, llavors fortament tuberçuloses, folíoles ovades O'Janceolades, — .. 0... OS, dua a/e 888. La USOS: 808. — L. Nissolia L. (En memoria de Guillaume Nissole, 1047-1734, Professor de Montpellier.) Anual, multicaule, troncs de 3-8 dm., drets, prims, simples, angulosos, glabrescents, fulles reduides a filodis graminoides per la forma i nervació, sense folíoles ni rínxols, estípules molt petites, alenades, flors purpurines, petites, I-2 sobre peduncles capil'lars, més curts que les fulles, calze cilíndric, pubescent, amb lacinies linear-alenades, les inferiors una mica més llar- gues i quasi iguals al tub, corolla 1 veg. més llarga que'l calze, estil ovat, llegum linear-compbrimida, de 4-0 cm. x 4 mm, amb venes longitudinals, coberta de petits pèls aplicats, groguenca a la matu- ritat, polisperma, llavors ovoides, negroses, llises. L. Nissolia i A a ECA NE Geografia.—Llocs herbosos: Prats de Mollet imme- i o diats al Besòs, Terrassa r.—Rara als pinars del Vallès i Castelldefels, boscos de Sagaró, Moyà (Vay.), Cabanes (Sen.), Colliure (Gaut.), Viella, de la Vall d'Aràn (Bub.) —Maig-Juny. 809. — L. Aphaca L. (del grec àpúxy, una lleguminosa en Theo- phrastus Ò.) Sinonímia. — Tapissots bords, gerdell, banya de cabra, cast. arveja, fr. gesse. Anual, troncs de 2-5 dm., ajaguts o filaires, prims, angulosos, glabres, verds o glaucescents, fulles reduides a un circell simple, acompanyat de 2 grans estípules, folià- cies, oposades, sentades, ovatoalabardades, primes, flors grogues, petites, I-2 a l'extrem de peduncles filiformes, 2-3 veg. més llargues que les estípules, (1) També Gmàry (ef. Quar, i Qa206,) 202 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 202. - Làlhyrus. calze acampanat, glabre, de lacínies lanceolato-agudes, quasi iguals i bastant més llargues que'l tub, corolla quasi el doble llarga que'l calze, estandard amb petites venes negres TD, estil recte, llegum oblongo-comprimida, de 2-3 cm. X 6 mm., un poc arquejada, glabra, groguenca a la maturitat, oli- gosperma, llavors ovoides, llises, lluents, brunes, amb taques grogues. Geografia.— Comuna als sembrats i llocs herbosos des del litoral al Pirineu, abundant a l'Urgell i Pobla de Lillet.—Abr.-Jul. 810. — L. ochrus DC. (grec Oygós, groguenc, a causa del color de la llegum a la maturitat Q.) Sinonímia. — Tapissot, cast. tapizote, fv. ers. Anual, tronc de 3-6 dm., simple o ramificat a la base, glabre, ajagut o filaire, amplament alat per les fulles decurrents, fulles reduides a filodis ovats o bé oblongs, decurrents, terminats en circell simple o ramificat, els superiors ador- . Ochrus OO nats, a més, de I-4 folíoles ovato-mucronulades, o d'estípules ovato-lanceolades, enteres: flors d'un groc pàl id, bastant grans, I-2 sobre peduncles filiformes, més curts que la fulla, calze acampanat, glabre, de lacínies desiguals, les inferiors linear- alenades, les superiors més curtes, triangular-alenades, un poc connivents: estandard amb 2 petites bosses a la base igual a les ales, més llargues que la carena, estil recte, llegum oblongo-compri- mida, de 5-0 cm. x 10-12 mm., glabra, reficu- lato-venosa, amb 2 ales membranoses a la sutura dorsal, groguenca a la maturitat, polisperma, llavors globuloses, bruno-grisenques, llises. Geografia. — Llocs secs i àrids: Al litoral, Castellde- fels, Cadaqués, Terrassa, r. — Cultivada i als conreus (Salv.l), Girona, Port-Vendres (Bub.), S. Julià del Llor (Cod.). — Abr.-Juny. 811. — L. Clymenum L. (de xNòuevoy, clymenum i clymenus, nom d'una planta que mencionen Theobhrastos, Dioscor. i Plini, la calendula o caltha.) L. Clymenum Anual, tronc de 3-I0 dm,, alat, ajagut o filaire, glabre, glauc, fulles in- (1) No les havem observades en la planta catalana, (3) 09/9006, a més de significar color groc és equivalent al lathyrus cicera L,, així com d/pa és la niella dels blats. 203 PUBLICACIONS DE L'INSTETUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 202. - Làthyrus. feriors reduides a pecíols linear-lanceolats, sense circell, les altres amb 2-4 parells de folíoles linears, mucronades i circell ramificat, estípules nul'les a les fulles inferiors, lanceolades a les del mig i semisagitades a les superiors, flors purpurines, amb les ales blaves, bastant grans, 1-3 en peduncles lant o més llargs que les fulles, calze acampanat, glabre, de lacinies triangular-ale- nades, les superiors un poc més curtes, quasi iguals a la meitat del tub, estandard més llarg que les ales, escotat, amb 2 bosses com dit de guant a la base: estil espatulat, terminat en una petita punta reflexa, llegum linear- comprimida, de 3-4 cm. x 5-7 mm., quasi llisa, reticulato-venosa, glabra, ca- naliculada a la sutura dorsal, groguenca a la maturitat, llavors ovoides, trun- cades, vermelloses, llises: llombrígol igual a la quinta part de la circumferencia. a angustifolius Rouy.—Folíoles molt estretes, 0'5-1 mm., flors de 15-16 mm. 8 latifolius G. et G. — Folíoles ovato-ob- longues, flors més llargues. Geografia. — Llocs secs i arenosos: Litoral de Bar- celona, Baix Empordà, Cadaqués, al Vallès, S. Llorenç del Munt, les 2 varietats.— Abr.-Juny. 812.—L. articulatus L.—L. Ciymenum var. articulatus Arcang,, raça de l'ante- rior apud Rouy. (de artículus, artell o article, per la seva llegum molt bonyeguda com formada per l'unió de di- versos segments.) Molt afí de la anterior, se'n distingeix des- seguida per sa major robustesa, troncs i pe- L. articulatus cíols més amplament alats, folíoles més grans, frequentment més nombroses, estípules subpe- dicelades, calze més obert, estandard purpurí, ales blanques o rosades, estil espatulat, no ter- minat en punta, llegum més llarga i més am- pla, fortament bonyeguda, no canaliculada, sinó plano-carenada, llavors lenticulars, brunes, llom- brígol la meitat més curt. Geografia.—Als mateixos llocs que la anterior: Abun- dantala cordillera litoral, al Vallès, no escàs cap a l'es- tació d'Olesa, olivars de Cadaqués. —Maig.—Juny. i 813. — L. angulatus L. (angulatus, que té angles, per la forma del tronc.) Anual, multicaule o ramificat, troncs de 204. FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 202. - Làthyrus. 1-5 dm., prims, no alats, angulosos, drets o ascendents, glabres, fulles de I parell de folíoles linears, atenuades pels 2 caps, agudes, pecíols curts, àpters, els inferiors mucronats i els superiors terminats en circell ramificat, estípules semisagitades, estretes, iguals al pecíol, flors purpurines, prompte blavenques, petites, sobre peduncles capil'lars, uniflors, llargament aristats, 4-5 veg. més llargs que'l pecíol, calze acampanat, glabre, de lacínies linear-alenades, iguals i tan llargues com el tub, corol'la el doble llarga que'l calze, estil recte, lle- gum linear-comprimida, de 3-4 cm. x 3 mm., glabra, finament venoso-reticu- lada, groguenca a la maturitat, polisperma: llavors petites, rugato-cúbiques, brunes, Zuberculoses. Geografia.—Boscos, erms i llocs pedregosos àrids: al Litoral, Gualba, Guilleries, Cap de Creus: Terrassa i altres llocs al Vallès. —Arbucies, Sta. Coloma de Farnès (Vay.), Cantallops (Sen.), la Sellera (Cod.).—Maig-Juny. ret a AC da El 814. —L. sphaéricus Retz. (grec sporpimós, rodó, per la forma globulosa de les llavors.) Anual, tronc de 1-4 dm., prim, dret O as- cendent, angulós, simple o ramificat, glabre, fulles de 1 parell de folíoles lanceolato-linears, llargament atenuades pels dos caps, agudes, de pecíol un poc alat, circell mucroniforme a les inferiors, simple o ramificat a les superiors, estípules semisagitades, estretes, acuminades, L. Sphaéric:s més llargues que'l pecíol, flors vermelloses, amb TT venes petites, solitàries, sobre peduncles Hlar- gament aristats, articulats cap al mig, més curts que'l pecíol, calze acampanat, glabre, de lacínies lanceolato-acuminades, iguals, més llargues que'l tub, estil dret, llegum Hnear- subcombrimida, de 5-6 cm. x 5-6 mm., glabra, de cares convexes, recorregudes per nervis lon- gitudinals sortits i Poc anastomosats, un poc bo- nyeguda, groguenca a la maturitat, polisperma, llavors globuloses, llises. Geografia.—Llocs secs i herbosos: Comuna a la cor- dillera litoral, Vallès, Bagà, S. Hilari et alibi. — Olot, Montsolí, Sta. Coloma de Farnès (Vay.), La Sellera (Cod.), Cabanes i Cantallops (Sen.) Vic (Masf.), Casser - res (Puj. C.1), Prats de Mollò (Lap.)—Maig-Juny. 815. — L. setifolius. L. (de seta i folium, per les folíoles llargament li- near-alenades.) L. setifolius 205 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT. DE CTENCLES Lleguminoses, G. 202. - Làthyrus. Anual, tronc de 2-5 dm., molt prim, angulós, subalat, ajagut o filaire, ramificat, glabre, fulles de 1 parell de folíoles, llargament linear-alenades, de pecíol molt curt i circell ramificat, estípules semisagitades, estretes, iguals al pecíol, flors purpurines, petites, solitaries, en peduncles capil'lars, no aris- tats, articulats a l'àpex, més curts que la fulla i molt més llargs que'l pe- cíol, calze acampanat, glabre, de lacinies linear-acuminades, quasi iguals i tan llargues com el tub, llegum oblongo-romboidal, de prop de 2-3 X I cm., estipitada, venoso-reticulada, pubescent a les sutures, groguenca a la maturi- tat, 2-3-sperma, llavors lenticulars, grans, vermelloses, amb taques negres i petits tubercles blancs. Geografia.—Llocs herbosos àrids: Cordillera litoral, Tibidabo, Gavà, Brugués, Castelldefels, al Vallès, Sar— danyola, Terrassa el alibi, Mataró (Ferr.l), Montserrat (Tex.), Prades (Lap.).—Maig-Juny. 816. — L. ciliàtus Guss.— L. saxàtilis Boiss. (de cilium, Bestanya, Per les folíoles generalment pestanyoses, saxàtilis, de saxum, roca, per la seva estació, em terrenos pedregosos o àrids.) Anual, tronc de 1-2 dm., prim, angulós, as- cendent, ramificat, amb algunes branques sub- terrànies, estoloniformes, pubescent, fulles amb 2-3 parells de folíoles, les inferiors oblongues, cu- neiformes, truncato-tridentades, frequentment Pestanyoses, les superiors estretament linears, obtuses, mucronades, pecíol no alat, circell mucroniforme, estípules petites, semisagitades, flors blavenques, petites, solitàries, amb peduncles filiformes, articulats sota del mig, iguals al pecíol o poc més llargs, calze acampanat, gla- bre, de lacínies triangular-acuminades, quasi iguals i un poc més curtes que'l tub, llegum oblongo-comprimida, de 2-3 cm. x 5-6 mm., es- tipitada, elabra, molt superficialment venosa, gro- guenca a la maturitat, polisperma, llavors glo- buloses, llises, vermelloses. L. ciliàtus Geografia. — Boscos i llocs herbosos, àrids: Cordi- llera litoral, Montalegre, Tibidabo, Gavà, Brugués, Cas- telldefels, Sils, Terrassa, r.—Cap a Horta (Csta.), S. Je- roni (Trem.), Baix Aragó (Losc.), Pir. Or. (Rouy, Gaut.) —Abr.-Juny. 817. — L. annuus L. (de annus, Per ser espècie de duració anual.) L. annuus 206 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 202. - Làthyrus. Anual, tronc de 5-15 dm., superiorment alat, filaire, ramificat, glabre, fulles de 1 parell de folíoles, lanceolato-linears, acuminades, de nervis sortits longitudinalment, pecíol un poc alat, circell molt ramificat, estípules semi- sagitades, linear-acuminades, poc més curtes que'l pecíol: flors grogues, mit- janes, 1-2, sobre peduncles relativament robustos, articulats cap a l'àpex, iguals a la fulla o poc més curts, calze acampanat, glabre, de lacínies poc desiguals, triangular-lanceolato-acuminades, quasi iguals al tub, estil dret, torçat per l'eix, llegum lanceolato-comprimida, de 6 x I cm., canaliculada per l'esquena, reticulato-venosa, glabra, gro- guenca a la maturitat, polisperma, llavors an- guloses, vermelloses, reticulato-tuberculoses. Geografia.—Llocs secs, herbosos, vores de camps i de camins: Cordillera litoral, Montcada, Mollet, Ter- rassa el alibi. — La Sellera, r. (Cod.), Pir. Or., Ceret (Bub.), Argelés (Gaut.). — Maig-Jul. 818. — L. hirsútus L. (del llatí, significant erissat, pels pèls tuberculo- sos que cobreixen la llegum.) Biennal, tronc de 3-I0 dm., filaire, alat, ra- mificat, 4n Poc pelut o pubescent, fulles amb 1 parell de folíoles oblongo-linears, obtuses, mu- cronades, peludes, de pecíol curt, estretament alat, circell ramificat, estípules semisagitades, estretes, acuminades, més curtes que'l pecíol: flors d'un violat pàllid, i després blaves, mitjanes, 1-3, sobre peduncles filiformes, peluts, 2-3 veg. més llargs que les fulles, calze acampanat, pelut, de lacínies quasi iguals, ovalo-acuminades, tan llargues com el tub, estil dret, alat, torçat sobre l'eix, llegum oblongo-comprimida, de 2-3 cm. x 6-7 mm., carenada per l'esquena, erissada de pèls tuberculosos a la base, bruna a la maturi- tat, oligosperma, llavors globuloses, nigro-bru- nes, mates, molt verrugoses. L. hirsútus Geografia. — Marges dels camps i llocs herbosos: Terrassa, r., Bagà. — La Sellera, r. (Cod.l), Avinyó de Bages (Fontl), prats de Castelló d'Empuries, cap a S. Juan ses Closes, Cortals (Vay., amb dubte), Pir. Or,, Prades (Lap.), ap. d'Anglés (Gaut.), entre Villaler i Castanesa (Comp .).—Juny-Jul. 819. — L. Ciícera L. i qua (Nom que Columella aplica a una llegum que Di CONSidera Semblant al Cicer o cigró.) 207 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 202. - Làthyrus. Sinonímia. — Guixons, pedrerols, cast. cicérula, garbanzos gitanos, Anual, tronc de 2-6 dm., estretament alat, filaire, ramificat, glabres- cent, fulles de I parell de folíoles lanceolato-linears, agudes, de pecíol curt, subalat, circell ramificat, estípules semisagitades, ovato-acuminades, iguals al pecíol, flors purpurines, mitjanes, solitàries, sobre peduncles més llargs que'l pecíol i més curts que la fulla, calze acampanat, glabre, de lacínies lanceolato-acuminades, trinerves, quasi iguals, 1-2 veg. més llargues que'l tub, corol'la 1 veg. més llarga que'l calze, llegum oblongo-comprimida, de 3-4 cm. x 8-I0 mm., amplament canaliculada per l'esquena, glabra, groguenca a la maturitat, oligosperma, llavors anguloses, de 14 x 5 mm., brunes, llises, puntejades de negre. Geografia.—Terres de conreu i llocs herbosos: Co- muna al litoral, al Vallès, Bages, Cadaqués et alibi.— Abr.-Juny. 820. — LL. satívus L. (del llatí sero, satus, que se sembra, Per culti- var-se l'espècie.) Sinonímia. — Guixes, cast. guijas, muelas, L. sativus almortas. Anual, tronc de 3-5 dm., alat, ramificat, prostrato-ascendent o filaire, glabre, fulles de 1 parell de folíoles linear-lanceo- lades, acuminades, de pecíol curt, subalat, circell simple o ramificat, estípules semisagitades, lanceolato-acuminades, més curtes que'l pecíol, flors blanques, rosades o blavenques, grans, solitàries, sobre peduncles robustos, més llargs que'l pecíol i més curts que la fulla, calze acampanat, glabre, de lacínies quasi iguals, lanceolato-acuminades, 2 veg. més llargues que'l tub, corolla 2 veg. més llarga que'l calze, llegum el'líptico-rombal, comprimi- da, de 3-4 cm. X 15-I8 mm., glabra, amb 2 ales foliàcies a la sutura dorsal, groguenca a la ma- turitat, oligosperma, llavors anguloses, compri- mides, albo-verdoses, de 7 mm., llises. Geografia.—Frequentment cultivada i subespontà- nia.—Abr. -Juny. 821. — L. pratensis L. (de pratum, Prat o praday per la seva ordinària estació.) L. pratensis 208 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 202. - Làthyrus. Perenne, rizoma prim, ramificat, cundidor, tronc de 4-I0 dm., filaire, angulós, ramificat, pubescent, fulles de I parell de folíoles el'líbtico-oblongues, agudes, pecíol àpter, circell ramificat, estípules grans, semisagitades, ovato- acuminades, ordinàriament més llargues que'l pecíol, flors grogues, mitjanes, 5-I0 en raims curts, unilaterals, sostinguts per peduncles molt més llargs que la fulla, calze acampanat, pelut, de lacínies poc desiguals, triangular- alenades, quasi iguals al tub, estil recte, no torçat, llegum oblongo-linear, subcomprimida, de 2-3 cm. X 5 mm., no estipitada, obliquament venosa, glabra, negrosa a la maturitat, polisperma, llavors globuloses, groguenques, amb taques brunes, llises, llombrígol igual a la quinta part de la circum- ferencia. Geografia. — Comuna pels prats i llocs herbosos-humits, des del litoral als Pireneus. — Maig-jul. 822. — L. luteus Peterm. — L. Linnaei Rouy. — Orobus luteus L. — O. monta- nus Scop. (luteus, groc, pel color de la flor, dedicada a Linmneus, montanus, de mons, montis, perquè es troba a les muntanyes). Perenne, vizoma horizontal, amb fibres fili- formes, tronc de 2-5 dm., dret, angulós, sim- ple o ramificat, molt fullós, glabrescent, fulles de 2-5 parells de folíoles ovato-el líbliques, grans, apiculades, d'un verd fosc per l'anvers, glau- cescents pel revers, pecíol 140 alat, canaliculat per sobre, circell simple o mucroniforme, estípules semisagitades, lanceola- des, enteres o dentades, flors groguenques, grans, 2-IO en peduncles tan o més llargs que les fulles, calze acampanat, pubescent, de lacínies desiguals, les superiors molt més curtes, triangulars, convergents, totes més curtes que'l tub, estil dret, no torçat, llegum oblongo-linear, comprimida, de 6-7 cm. x 6-8 mm., llargament atenuada a la base, llargament bequeruda, glabra, finament rugoso-venosa, bruna a la maturitat, polisperma, llavors orbicu- lars, comprimides, brunes, llises, llombrígol — a 1/3 de la circumferència. L. luteus Geografia. —Boscos i pastures de les altes muntanyes: Pir. Or. cap a Comanegra i Sola- neta a Costabona, Sta. Magdalena del Mont, Puig de Caball i N.' S.: de Cabrera (Vay.l), Vall de Lló, la Cerdanya (Gaut.), Vall d'Aràn, ap. de Montgarrí (Bub.), llocs herbosos de Viella, Bignamoix, Ruda, Artiga de Lin (Llen.l).—Juny-Jul. 27 209 PUBLLICACIONS DE D'ENSTLITUT DE CIENCIES Lleguminoses, G. 202.- Lúthyrus. 823.— L. albus Eittel. — L. asphode- loiídes G. et G. —Orobus albus L. (de albus, blanc, pel color més o menys blanc groguenc de les flors, asphodeloídes, Per alguna semblança, probablement pel color de les flors, amb l'Asphodelus o Porrassa O.) Perenne, rizoma curt, amb arrels fascicula- des, fusiformes, tronc de 2-4 dm., dret o as- cendent, angulós, 40 alat, ni filaire, glabre, fu- lles de 2-3 parells de folíoles linear-lanceolades, pecíol alat, circell mucroniforme, estípules se- misagitades, lanceolades, enteres, més curtes que'l pecíol, flors d'un blanc groguenc, grans, 4-8 en peduncles forts, 1-2 veg. més llargs que les fulles, amb bractèoles alenades, enteres, molt caduques, calze acampanat, glabre, de lacinies molt desiguals, les inferiors Hinear-lanceolades, iguals a la meitat del tub, les 2 superiors iriangular-agudes, molt curtes, convergents, estil linear, no dilatat a l'àpex, llegum Jinear-comprimida, de 4-5 em. X 5 mm., llargament atenuada a la base, glabra, finament venosa, lluent, groguenca a la maturitat, polisperma, llavors anguloses, brunes, comprimides, llises, llombrígol — 1/g de la circumferència. L. albus Geografia. — Boscos i prats muntanyosos: Muntanyes frontereres a Ceret, IMurallàs (Compy.), Pir. Or. (Rouy).—Maig-Juny. 824. — L. macrorrhizus VVimm. — Orobus tuberosus L. (nanpós llarg, 1 pila, arrel: per la forma del ri- zoma, tuberosus, de tuber, pels abultaments que presenta.) Perenne, rizoma cundidor, ramificat, estolo- núfer, amb abultaments tuberculiformes i radicu- les filiformes, troncs estretament alats, prims, ascendents o prostrato-difusos, glabres, fulles de 2-4 parells de folíoles ovato-el'líbtiques o bé oblongo-lanceolades, pecíol alat, circell mucroni- forme o nul, estípules semisagitades, enteres, més curtes que'l pecíol, flors vermelles, després blauverdoses, mitjanes, 2-4 en L. macrorrhizus (1) També podria ser per les fulles, aqui fo/íoles, 210 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 202. - Làthyrus. peduncles filiformes, iguals o poc més llargs que les fulles, calze acampanat, glabre, de lacínies molt desiguals, les superiors molt curtes, triangular- obtuses, convergents, les inferiors lanceolato-agudes, quasi iguals al tub, llegum linear-cilíndrica, de 3-5 cm. X 5 mm., llargament atenuada a la base, finament venosa, negrosa a la maturitat, polisperma, llavors cilíndrico- globuloses, llises, vermelles, llombrígol — a 1/3 de la circumferència. Geografia. — Boscos i prats de les muntanyes: Regió alta del Montseny fins al Turó de l'Home, S. Hilari, Montsolí, Guilleries, Ribes, Queralbs.i Núria. — Vic (Masf.), Set-Cases (Iserni), Sta. Coloma (Vay.), Osor, S. Martí Sapresa, Anglés et alibi (Cod.), Organyà, Seu d'Urgell (Bub.), Vall d'Aràn, Artiga de Lin i Pumero, Baricauba, ribera de Viella (Llen.l). —Jjul.-Ag. 825.—L. canéscens Gr. et G.— Oro- bus canéscens L. (canesco, emblanquir-se, pel color glaucescent de les folíoles.) Perenne, rizoma curt que produeix fibres llargues, filiformes, troncs de 2-5 dm., angulo- so-estriats, no alats, ascendents, no filaires, simples, nusos a la base, glabres, fulles de 1-3 parells de folíoles lanceolato-linears, ate- nuades pels 2 caps, amb els nervis prominents pel revers, glaucescents, pecíol molt curt, es- tretament alat: circell mucroniforme o nul, estípules semisagitades, lanceolato-linears, acuminades, iguals o més llargues que'l pecíol, flors blaves o tacades de blau i blanc, relativament grans, 4-I0 en pecíols erecto-recorbats, molt més llargs que les fulles, calze acam- panat, glabre, de lacinies quasi iguals, ovato-triangulars, més curtes que'l tub, estil dret, espatulat, llegum limear-comprimida, de 5-6 cm. x 5 mm., atenuada a la base, reticulato-venosa, glabra, groguenca a la maturitat, polisperma: llavors ovoido-comprimides, brunes, llises, llombrígol — a 1/4, de la circumferència. L. canéscens Geografia.—Prats de les muntanyes i llocs herbosos: Al cim de S. Pere Sacama, sobre Olesa, r., Caldes de Montbui, al Farell. —A Bages, vores del Riudor (Fontl), la Segarra, Ar- dèbol, Berga, vessant meridional dels Tossals (Puj. C.I), Riuer, ap. del Miracle (Marcetl), Monàs, Bassegoda, N." S." del Mont (Vay.), Organyà (Bub.), Viella, Vall del riu Negre (Sou- liél), cap a Beceit (Losc.l), La Cènia, Viella (Llen.l), Castanesa (Lap.). — Maig-Juny. 211 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CUENCIES Lleguminoses. G. 202. - Làthyrus. 826.— L. niger Bernh.-— Orobus ni- ger L. (llatí niger, negre, Per ser negra la llegum a la maturitat, i tornar-se negra tota la planta per la dessecació.) Perenne, rizoma curt, sense estolons ni tu- bercles, però amb fibres fasciculades, troncs de 3-I0 dm., prims, drets, angulosos, no alats ni filaires, que, com tota la planta, es fornen ne- gres per la dessecació, fulles amb 4-6 parells de folíoles ovato-el'líbtiques, mucronades, glauces- cents pel revers, pecíol 40 alat, circell mucro- niforme o nul, estípules linear-setàcies, enteres, molt més curtes que'l pecíol, flors d'un vermell violat, després blavenques, petites, 4-8 en peduncles quasi capillars, més llargs que la fulla, calze acampanat, pubescent, de lacínies molt desiguals, les superiors molt curtes, triangulars, convergents, les inferiors lanceolato-acuminades, iguals a la ter- cera part del tub, estil barbut a l'àpex, llegum linear-comprimida, de 5-6 cm. X 5-6 mm., atenuada a la base, venoso-reticulada, negra a la ma- turitat, polisperma, llavors ovoides, brunes, llombrígol — a 1/3 de la cir- cumferència. Geografia. —Boscos muntanyosos calissos: La Selle- ra, S. Martí Sapresa (Cod.l), boscos d'Olot i les Guille- ries (Vay.l), voltants de Vilaller, Vall d'Aràn (Csta.), Bosost, Les, Artiga de Lin, ribera de Viella (Llen.l). — Abr.-Juny. 827. —L. vernus L.— Orobus ver- nus L. (del llatí ver, la primavera, per la seva flores- cencia primaveral.) Perenne, rizoma gruixut, nuós, no estolo- nífer, troncs de 2-4 dm., drets, angulosos, sim- ples, glabres, que no's tornen negres per la dessecació: fulles de 2-4 parells de folíoles ovades, llargament acuminades, primes, verdes, lluents pel revers, pecíol no alat, circell mucroniforme, estípules semisagitades, ovato-lanceolades, relativament pe- tites, més curtes que la distancia al primer parell de folíoles, ors d'un rosa violat, després blaves, grans, 3-8 en peduncles drets, generalment més llargs L. vernus 212 EL ORAS DE CABPALUNYA Lleguminoses. G. 202. - Làthyrus. que les fulles, calze acampanat, glabre, de divisions desiguals, les superiors triangulars, més curtes, convergents, les superiors lanceolato-alenades, quasi iguals al tub, llegum linear-comprimida, de 4-6 cm. X 5-6 mm., reficulato- venosa, glabra, bruna a la maturitat, polisperma, llavors globuloses, gro- guenques, amb taques brunes, llises, llombrígol — a 1/4 de la circumferència. Geografia.—Boscos de les muntanyes calisses: Adous del Bastareny.—Bosc de Segalés, ap. de Berga (Grau, Csta., Bub., Puj. C.l), Montseny, torrents de Ribes, Queralbs, Porxo del Sitjar, Comabella et alibi, de la Cerdanya (Vay.).—Abril-Juny. ERC TI gos tuherceis ió (de tuber, tuberositat (): aplicat impròpiament aquí als abultaments tuberculiformes del vizoma.) : Perenne, rizoma prim, cundidor, amb tu- / o bèrculs ovoides: troncs prims, de 5-15 dm., an- Q US gulosos, ramificats, ajaguts o filaires, glabres, ee RA fulles de I sol parell de folíoles oblongo-traso- vades, pecíol no alat, circell simple o poc rami- ficat, estípules semisagitades, lanceolato-linears, acuminades, iguals al pecíol, flors d'un 7osa ut, mitjanes, oloroses, 3-5 en peduncles filiformes, més llargs que la fulla, calze acampanat, gla- bre, de divisions desiguals, les superiors més curtes, ovato-triangulars, con- vergents, les inferiors lanceolato-acuminades, iguals al tub, llegum limear-subcilíndrica, de 25-35 cm. x 5 mm., -- bonyeguda, venosa, glabra, groguenca a la maturitat, oligosperma, llavors ovoido-anguloses, brunes, llises, llom- brígol — a 1/, de la circumferència. i L. tuberósus Geografia. — Vores dels camps, costes i llocs pedre- gosos: Terrassa, r., Bagà. — Ripoll, Ribes (Salv.l), Cas- telló d'Empuries, r. (Vay.), Organyà, Seu d'Urgell (Bub.).—Jul.- Ag. 829. — L. cirrósus Seringe. (Ho han derivat de cirrus, vissos, rínxols, bu- cles, pel circell molt ramificat P.) L. cirrósus Perenne, rizoma llenyós, negrós, ramificat, troncs de 5-I0 dm., amb ala (1). Tuberósus significa en llatí: ple de tumors. (2) Cirrus ap, Plini, és fulla capil'lar, , 213 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. i G. 202. - Làthyrus. estreta a la part inferior i ampla a la superior, flexuosos, ramificats, filaires, glabres, fulles de 2-3 Parells de folíoles ovato-oblongues a les inferiors i oblon- go-lanceolades a les superiors, pecíol estretament alat, sobre tot a les fulles in- feriors, circell molt ramificat, estípules semisagitades, lanceolato-acuminades, relativament petites, molt més curtes que la distància al primer parell de folíoles, flors purburines, grandetes, 4-I0 en peduncles filiformes, més llargs que les fulles, calze acampanat, glabre, de divisions un poc desiguals, les superiors més curtes, triangulars, convergents, les inferiors linear-alenades, iguals al tub: llegum Janceolato-comprimida, de 4-6 cm. x 7-8 mm., ate- nuada a la base, reticulato-venosa, glabra, groguenca a la maturitat, polis- perma, amb 3 costelles a la sutura dorsal, la del mig més prominent i aguda, llavors globuloso-comprimides, brunes, fuberculoses, llombrígol igual a la 6.8 part de la circumferència. Geografia.—Boscos i llocs pedregosos de les muntanyes, Comuna per tota la formació granítico-pissarrosa del Montseny, des d'Arbucies, S. Hilari i Guilleries, Ribes, Queralbs, S. Vicens de Rus, cap a Castellar de N'Huch. — Espluga de Francolí i Prades (Csta.), des de S. Miquel Sulterra a Viladrau (Vay.), Seu d'Urgell (Bub.), Roní, conca del Pallaresa (Fontl).—Jul.-Ag. 830. — L. silvéstris L. (Per la seva estació, silva, al bosc.) Perenne, troncs de 1-2 m., d'un verd alegre, amplament alats, ramificats, filaires, fulles de 1 sol parell de folíoles, oblongues, lanceolades o lanceolato-linears, mucronades, pecíol estreta- ment alat, circell ramificat, estípules semisagi- tades, lanceolades, més curtes que'l pecíol, flors grans, versicolors, estandard rosat per dintre, purpurí a les bases, pàl'lid i tacat de verd per defora, ales purpurines a l'àpex, carena verdo- Sa, 4-I0 flors en peduncles robustos, més llargs que la fulla, calze acampanat, glabre, de divisions desiguals, les superiors ovato-triangulars, les inferiors triangular-acuminades, totes més curtes que'l tub, llegum lanceolato-comprimida, de 5-6 cm. x 6-7 mm., atenuada a la base, venoso-reticulada, glabra, groguenca a la maturitat, polisperma, amb 3 cos- telles a la sutura dorsal, poc sortides, denticulades, llavors globuloses, brunes, amb taques negres, lleugerament tuberculoses, llombrigol — a 1/, de la cir- cumferència. L. silvéstris Geografia. —Boscos i torrenteres: Vall de Ribes a la Cerdanya i S. Hilari (Vay.), cap a HortaP (Sen.), la Sellera (Cod.), cap a Vilaller, Castanesa, Viella i paratges selvosos de la Vall d'Aràn i a la muntanya de Costabona (Csta.), prats de Viella (Llenl). —Juny-Ag. 214 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 202. - Làthyrus. PRE aIpt 831. —L. latifólius L. (de fulles amples, per ser-ho ordinàriament les seves folíoles.) Sinonímia. — Pèsol silvestre. Molt afí de la anterior, se'n distingeix per les flors umicolors, d'un rosa bonic o vermell viu, quasi I veg. més grans, divisions inferiors del calze Janceolades, estil una tercera part més llarg i més gruixut, llegum més llarga i més ampla (6-8 em. x 8-I0 mm,), subcilíndrica, amb les 3 línies dorsals llises, la del mig més prominent i aguda, llavors fortament tuberculo- ses, llombrígol — a 1/a de la circumferència, fulles amb nervis sortits i blan quinosos. L. latifólius a genuinus G. et G. —Folíoles ovato-el'líptiques, obtuso-mucronades, es- típules amplament lanceolades. B neglectus Rouy.— Folíoles lanceolades o lanceolato-linears, estípules llargament lanceolades. y linifolius Rouy. —- Folíoles llargues, estretament linears, agudes: estí- pules sublinears. Geografia. — Boscos, torrenteres i llocs herbosos: des del litoral al Vallès, Penedès, Lleida, Olot. — Berga, Olot (Csta.), Vic (Masf.). La 4 genuinus a Montcada, la 8 neglectus Rouy, a Terrassa, la y linifolius a S. Pere Sa- cama, sobre Olesa i a les muntanyes de Gelida —Maig-Set. 215 PUBLICACIONS DE L'INSTITUMIDE CIENCIES Gènere 203. — SCORPIURUS L. (Grec szopríovpoç, nom d'una planta en Plini, de czopzioç, escorpí, i oòp4, cúa, per la llegum caragolada que recorda la cúa d'aquell aràcnid ().) Flors grogues i a veg. amb l'estandard rogenc, petites, I-4, sobre pe- duncles axil'lars, calze acampanat, subbilabiat, les 2 dents superiors solda- des fins més enllà de la meitat, pètals llargament unguiculats, carena en- corbada, bequeruda, estams diadelís, els filaments més llargs dilatats a l'àpex, llegum caragolada sobre sí mateixa, amb 8-I2 costelles i soles, to- talment o parcialment coberta d'agullons: herbes anuals, de fulles espatula- to-lanceolades, 3-5-nerves, estípules peciolars. Peduncles més llargs que les fulles, dents del calze més llargues que'l tub, llegum irregularment caragolada i apilada, amb 8 costelles co- bertes d'agullons —. . . . 832. Sc. subvillosa. Peduncles al principi més curts que les fulles, dents del calze més curtes que'l tub, llegum caragolada en espiral, amb les 8 costelles intemes mèrmes —. 44 Via LL 893. SC. SUlGara, 832. — Sc. subvillosa L. (del llatí sub, dessota o quasi, i villosus, pelut: per ser la planta un poc peluda.) Planta de 1-3 dm., un oc pilosa, tronc es- triat, ajagut o ascendent, fulles lanceolato-es- patulades, atenuades en llarg pecíol, 3-5-ner- ves, estípules linear-lanceolades, agudes, esca- vioses pel marge extern, soldades al pecíol per la base, flors grogues, amb l'estandard a veg. vogenc, petites, en umbel'les de I-4, sobre pe- duncles relativament robustos, angulosos, més llargs que les fulles, que s'allarguen després de l'antesi, divisions calicinals lanceolato-acuminades, més llargues que'l tub, llegum glabra o pilosa, flexuosa, irregularment caragolada sobre sí mateixa i apilotada, contreta entre les llavors, amb les 8 costelles longitudinals, eris- Sc. subvillosa (un) OROPTÍ-0UPOV, altre nom del tornasol: TMozpómiov piya Diosc. 216 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 203. - Scorpiurus. Ll. sada d'agullons forts, espessos o ganzuts, llavors semilunars, atenuades pels dos cabs. 1 Geografia. — Camps i llocs incults, àrids: Comuna des del litoral al baix Empordà, al d Vallès i Penadès, part de Bages. — S. Julià del Llor i Bonmatí (Cod.), Olot (Tex.). — Abr. i Juny. 3 833. — Sc. sulcata L. (del llatí sulcatus, de sulcus, sole, per la lle- gum molt assolcada.) Planta de 1-3 dm., bastant pilosa, tronc estriat, dret o ascendent: fulles trasovades, atenuades en llarg pecíol, 3-5 nerves, estípules lanceolato-acuminades, amplament escarioses pels dos marges, soldades al pecíol per la base, flors grogues, petites, 2-4, sobre peduncles més curts que les fulles, almenys al principi, divi- sions calicinals lanceolato-acuminades, més cur- tes que'l tub, llegum glabra i profundament assolcada, caragolada en espiral regular, és a dir plana, contreta entre les llavors, amb les 4 costelles dorsals erissades d'agullons prims, clars i ganxuts, les 4 ventrals inermes, llavors poc atenuades pels dos caps. Sc. sulcata R Geografia.—Montjuic (Salv., Vay.), litoral de Tarragona, a Salou (Llen.l in Hb,. Cad.). —Abr.-Maig (4), (1) Encara que Linneus reunt la Sc. subvillosa, la sulcata i muricala en una sola especie, i d'aqueixa opinió participin també Rouy i Fiori, els caràcters diferencials que havem observat en els exemplars estudiats, ens semblen suficients per a considerar-les com a especies distintes, d'acord amb l'opinió de Costa, Coste i altres botànics. 28 217 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 204. — CORONILLA L. (Diminitiu de corona, per la seva inflorescencia.) Flors grogues o violàcies, en umbel'les o capítols sobre llargs peduncles axil'lars: calze acampanat, 5-dentat, amb les 2 dents superiors soldades fins aprop de l'àpex, carena encorbada, bequeruda, estams diadelís, amb els filaments més llargs dilatats a l'àpex, llegum linear, cilíndrica o angulosa, recta o arquejada, glabra, tomentàcia, llavors oblongues o cilíndriques: plantes herbàcies o llenyoses, glabres, de fulles imparipinnades, rarament trifoliolades, estípules peciolars o bé opositifòlies. Plantes anuals, de fulles trifoliolades, estípules opositifòlies, flors gro- gues, petites, en umbel'les de 2-4, llegum encorbada, estriada, nuosa, gies ca es Le PE 834. C. scorpioiídes. Plantes perennes, de falles tals Es fe rarament opositi- fòlies, flors ordinàriament més grans i nombroses, llegum recta o poc-enconpadale ds it rei ee Si ec Race te A Tor coa Flors violàcies, umbel'les de 12-15, de 7-I2 parells de folíoles oblongues, l llegum erecta a la maturitat, un poc incurva, bequeruda, amb 4 angles obtusos . —. RES, BREDA TI LOE grogues, umbel'les ce 2-IO, a 2-4 lucre de folíoles trasovades 0 linears, llegum penjant a la maturitat, de 2-4 angles . . . 3. Ungla dels pètals 3 veg. més llarga que'l calze, arbustos de 0'5-2 m., l de 2-4 parells de folíoles trasovades, llegum recta, de 2 angles obtusos, 836. C. Emerus. Ungla dels pètals apenes més llarga que'l calze, arbustos o subarbus- TOSROCLI COM. T IM a i EERCea Na LED SECA dita Es a Estípules soldades, opositifòlies, 3-4 parells de folíoles, plantes de cec lite UP Da ans es 8897: C. Maite: Estípules lliures, no nis 2-3 parells de folíoles, planta de Do Sr Branques junciformes, llegum un poc encorbada, en 2-7 articles sub- tetràgons, llim de l'estandard trasovat, folíoles oblongues o sublinears, 838. C. júncea. Branques no junciformes, llegums rectes, amb 2-3 articles de 2 angles obtusos: llim de l'estandard orbicular, folíoles trasovades, 839. C. glauca. Te 218 hi males a ELORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 204. - Coronilla. 834. — C. scorpioídes Roch. (de oxoprioc, escorpí, € -stòfgi Per la forma ar- quejada de la llegum.) Sinonímia. — Banya de cabra, peu de par- dal, herba de l'escorpí, cast. pie de pàjaro, hierba del escorpión, del alacràn, del amor. Anual, herbàcia, glabra, glauca, arrel cònica, tronc de 1-4 dm., el central dret, els laterals ascendents, fulles inferiors 4nifoliolades, les al- tres 3-foliolades, folíoles un poc consistents, glauques, la terminal molt més gran, ovada o el- líptica, les laterals Petites, orbicular-reniformes, molt arrimades al tronc, estípules opositifòlies, petites, soldades en una sola bi- dentada, flors grogues, petites, 2-4 en umbel'les, peduncles iguals a les fulles o un poc més llargs, dents inferiors del calze triangulars, curtes, agudes, llavi superior 2-dentat, llegum linear, estesa horitzontalment, arquejada, de 3-9 ar- ficles i 6 angles obtusos, llavors oblongo-comprimides, brunes. C. scorpioídes Geografia. — Comuníssima per terres cultivades des del litoral fins als Pirineus. —Abr.— Juny. 835. — C. varia L. (varius, amb la significació aquí de diferents Lo colors, pels distints tons que presenta la flor O.) Perenne, tronc de 2-6 dm., herbaci, fistulós, i. —angulós, estriat, verd, glabre, fulles impari- io Pinmades, amb 7-12 parells de folíoles oblongues, obtuses o subescotades, mucronulades, quasi OO iguals, el parell inferior arrimat al tronc: estípu- les petites, linears, lliures, marcescents, flors ta- cades de blau, rosa i lila amb la carena Pur- C. varia purina a l'àpex, mitjanes, umbel'les de 12-15, peduncles ascendents, estriats, iguals a les fu- lles o més llargs, calze molt obert, amb les dents triangular-acuminades, més curtes que'l tub, llegum dreta o estesa, um Poc flexuosa, de 3-5 cm., beque- muda, de 3-6 articles i 4 angles obtusos, llavors cilíndriques, brunes. Geografia. — Boscos i llocs pedregosos, calissos : Terrassa i Moncada, r., Olot, cap a la Font de les Tríes, S. Climent, Guardiola, Bagà a les Adous del Bastareny. — Plana de Vic (1) Cf. variegatus, PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 204. - Coronilla. (M. Masferrerl), Aubert, Arties i altres llocs de la Vall d'Aràn, Conca de Tremp (Csta.), Organyà, Solsona, Seu d'Urgell (Bub.), ribera de Viella, Artíes, Vilac (Llen.), turons dels voltants de Ceret (Compy.), Llers (Sen.). —Juny-Ag. 836. — C. Emerus L. (Emerus, nom d'aquesta planta en Cesalpino, conforme a l'italià emero, molt probablement del grec Tuspoç, cultivat, en contraposició a òrpoç, silvestre, Per adornar molts jardins V).) Sinonímia. — Senet bord, cast. coletúy o co- letúa. Arbust de 0'5-2 m., dret, glabre o pubes- I Cent, de branques flexuoses, anguloses, estria- Cr Emens io desi fulles imparipinnades, de 2-4 parells de folíoles trasovades, la terminal més gran, obtusa o subescotada i a veg. mucronulada, glauscescents, les inferiors separades del tronc, estípules petites, lliures, peciolars, lanceolades, marcescents, flors grogues, grans, 2-4, sobre peduncles més curts que les fulles o iguals, calze pubes- cent, amb les dents triangulars, agudes, molt curtes, ungla de l'estandard 2-3 veg. més llarga que'l calze, amb una petita escama a la meitat de la cara interna, llegum penjant, dreta, de 5-I0 cm., composta de 7-I0 articles linear- oblongs, amb 2 angles obtusos, mo fàcilment separables, llavors cilíndrico- oblongues, negres. Geografia. —Boscos i torrenteres de tot el país, des de la costa fins als Pirineus.—Abr.-Juliol. 837. — C. mínima L. (superlatiu irreg. de parvus, Per ser de talla més petita.) Perenmne, glabre, glaucescent, de rizoma lle- nyós, troncs de 1-2 dm., subllenyosos a la base, plens, prims, ajaguts, difusos o ascendents, glabres, molt ramificats, de branques herbà- cies, fulles imparipinnades, amb 3-4 parells de folíoles petites, mucronulades, voltades d'un es- tret marge cartilaginós, transparent, el parell inferior arrimat al tronc, estípules opositifòltes, soldades en una sola petita, escariosa, persistent, bífida, flors grogues, petites, (1). Guspi: vitis sativa vel vinifera L,i (subent, ÒpÒG) l'alzina de glands dolces, bones per a menjar: dauateo es diu dels animals, 220 4, FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 204. - Coronilla. 6-I0 en umbelles sostingudes per peduncles 2-3 veg. més llargs que les fulles, calze molt obert, glabre, de llavi superior enter, truncat, i l'inferior reduit a 3 dents molt petites, separades, ungla de l'estandard sense escama, un poc més llarga que'l calze: llegum penjant, dreta, de 2-2/5 cm., formada de 2-4 articles oblongs amb 4 angles obtusos, llavors oblongo-linears, compri- mides, bruno-grisenques. a genuina G. et G. — Troncs molt prims, ajaguts, folíoles trasovades, generalment molt petites. B australis G. et G.— C. lotoídes Roch.— C. Clusii Dufour. — C. mon- tana aut. cat., non Scop. (). — Troncs més gruixuts i llenyosos a la base, ascendents, de branques quasi erectes, folíoles oblongo-cuneiformes, de 5-I0 mm. Geografia. — Boscos, erms i pastures calissos: La a genuina G. et G. frequent des de la costa al Vallès, Bages, Vic, als Pirineus, la 8 australis G. et G. de la Puda a Monistrol, S. Salvador, Vacarisses, Bages, Copons i altres llocs de la Segarra,'a l'Urgell, cap a Bala- guer, Torrelles de Foix i altres del Penedès. — De Torruella a Bagur (Vay.).— Abr.-Juny. 838. — C. júncea L. (Derivat de juncus, el jonc, per les seves bran- ques junciformes.) Arbust de o'5 a 1 m., glabre, glaucescent, troncs drets, molt ramificats, estriats, d'entre- nusos llargs, compressibles, d'aspecte de jonc, fulles imparipinnades, grandetes, caduques, de Lo 2-3 parells de folíoles linears, mucronulades, l'in- - ferior separada del tronc, les florals ordinaria- ais o ment 3-foliolades, estípules lliures, petites, lan- i de COOlades, caduques, flors grogues, 5-I0 en um- belles sostingudes per peduncles filiformes- alenats, més llargs que les fulles, llavi superior del calze, escotat, dents de l'inferior molt curtes i separades, ungla de l'estandard sense escama, tan llarga com el calze, llegum penjant, lleugerament arquejada, de 15-25 mm., de 2-7 ar- ticles oblongs, tetràgons, llavors oblongo-linears, brunes, llises. Geografia. — Costes pedregoso-àrides: Camps de Tarragona, abundant cap a Coll d'Al— forja. — Tarragona (Sen.l), turons de la prov. de Tarragona (VVbb.). cap a Cardó (Vidall).— Abr.-Juny. (1) La C. montana Scop., propia de l'Europa Central, probabl, no és planta catalana ni espanyola (Suppl. Prodr., 230). 221 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses, G. 204. - Coronilla. 839. — C. glauca L. (glaucus, blavenc, pel color de la planta.) Sinonímia. — Coronilla o carolina, cast. co- letúy, lentejuela, ramitos de oro. Arbust de o'5-I1 m., glabre, glaucescent, troncs drets, ramificats, flexuosos, prims, forts, plens, fulles imparipinnades, de 2-3 parells de folíoles trasovato-cuneiformes, gruixudetes, obtu- ses o subescotades, mucronulades, la folíola ter- minal més gran, el parell inferior separat del tronc, estípules lliures, petites, linear-acumi- nades, caduques, flors grogues, mitjanes, oloroses, 5-8 en umbel'les portades per peduncles I veg. més llargs que les fulles, dents del calze molt curtes, especialment les inferiors, ungla de l'estandard igual al calze, sense escama, llegum penjant, dreta, de 1-2 cm., de 2-4 articles oblongs, fàcilment separa- bles, amb 2 angles obtusos, llavors brunes, linear-oblongues, comprimides. C. glauca Geografia. —Roques i llocs pedregosos, calissos: Cultivada, espontània a l'areny del Llo- bregat cap al Pla d'aquest nom (Csta.), Tortosa, muntanyes de la Cenia (Llen.l), Lladó, Olot (Vay.), roques de Ceret i Arlés (Compy.) i a diversos llocs del Pir, Or, (Gaut.), S. Antoni de Calamús (Bub.). — Maig-Jul. 222 pell ELORAMA DECATALUNYA Gènere 205. — ORNITHOPUS L. (Del grec bgvec, ocell, i moús, peu, per la forma i disposició de les llegums, que recorden els dits d'un ocell (),) Flors grogues o albo-rosades, petites, 3-8 en umbelles portades per pe- duncles axil'lars quasi iguals a les fulles, calze tubuloso-obcònic, 5-dentat, dents quasi iguals, les superiors soldades a la base, carena recta, obtusa, no bequeruda, estams diadelís, de filaments alternativament dilatats a l'àpex, llegum linear, comprimida, arquejada, reticulato-venosa, bequeruda, tomen- tàcia, d'articles fàcilment separables: plantes herbàcies, anuals, de fulles im- paripinnades, folíoles enteres, estípules molt petites o nulles. Umbelles nues, dents del calze 4-6 veg. més curtes que'l tub, llegum poc comprimida, rugosa, glabrescent, amb els articles cilíndrics no contrets pels caps, fulles totes peciolades, de 3-7 parells ds folíoles distants, separades del tronc, glabrescents . 840. O. ebracteàtus. 1 ( Umbel'les involucrades per una fulla bracteal, dents del calze 1-3 veg. més curtes que'l tub, llegum molt comprimida, estriada, pubescent, articles filiformes, visiblement contrets pels caps, fulles supericrs sentades, de 5-I0 parells de folíoles acostades, les inferiors arrimades SNIEORC BDICSES Pas tetes er a EE ee air dacia ae. DN Flors grogues, dents del calze 1-2 veg. més curtes que'l tub, llegum penjant, arquejada, fortament estriada, amb els articles poc con- trets pels caps, terminada en bec llarg, ganxut, 841. O. compressus. Flors blanques, tacades de rosa i groc, dents del calze 2-3 veg. més curtes que'l tub, llegum dreta, quasi recta, reticulada, amb els ar- ticles molt contrets pels caps, terminada en bec curt, recte, 842. O. perpusillus. (1). Linneus composa aquest nom, sens dubte, sobre el tipus de EftvóTov6, que és una espècie de card o panical, Cf, òpuiSóyaiov. 223 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 205. - Ornithopus. 840. —O. ebracteàtus Brot. — O. ex- stipulatus Thore. (De e (o ex) partícula privativa, i bractea, fu- lleta, ber mancar a la umbel'la la fulla bracteal, exstipulatus, de ex, sense, i stipula, Per ser les estípules molt petites o nul'les.) Planta multicaule, troncs de 1-5 dm., prims, un poc ramificats, ascendents o difusos, gla- brescents, fulles totes peciolades, de 3-7 parells de folíoles oblongo-cuneiformes, separades i dis- tants del tronc, mucronulades, estípules molt petites, les superiors ordinariament nud'les, flors grogues, 1-4, en umbel:'la no acompanyada de fulla bracteal, però amb brac- tèoles escarioses, peduncles filiformes, iguals a les fulles o més llargs, calze llargament tubulós, glabre, de dents lanceolato-agudes, 4-6 veg. més curtes que'l tub, llegum de 2-3 cm., aperto-erecta, arquejada, poc comprimida, ru- gosa, glabrescent, articles cilíndrics O no contrets pels caps, terminada en bec cònic, curt. encorbat, llavors petites, oblongues, groguenques. O. ebracteótus Geografia. — Llocs secs, pedregosos: Cadaqués, cap el Cap de Creus. — La Junquera, Campmany, la Selva, Vilarnadal (Vay.), Tossa (Puj. J.I).—Abr.-Maig. 841. — O. compressus L. (de comprimere, pel fruit o llegum fortament combrimida o aplastada pels costats.) Sinonímia. — Ungla de canari (La Sellera), ungles del diable (Balears), cast. ufia de hal- cón, de milano o gavilàn. Planta multicaule, blanament pilosa, troncs de 2-5 dm., drets o ascendents, simples o poc ramificats, fulles inferiors peciolades, amb 2 pe- tites estípules, les superiors sentades, sense es- típules, totes de 6-15 parells de Becíoles ovato- el'líptiques, mucronulades, acostades, a veg. alternes, flors grogues, 3-5, en umbel'les involucrades per una fulla bracteal més llarga que les flors, pedun- cles filiformes, iguals a les fulles o un poc més llargs, calze pelut, lacínies linear-alenades, 1-2 veg. més curtes que'l tub, llegum molt comprimida, a la O. compressus 224 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 205. - Ornithopus. fi penjant, arquejada, estriato-rugosa, pubescent, d'articles doliformes, Ú. poc contreta pels cabs, terminada en bec llarg i ganxut, llavors ovoido-compri- mides, brunes, amb una taca negra aprop del llombrígol.. Geografia.—Pastures i llocs secs arenosos: Bigues, La Roca, ap. de Granollers, Empal— me, Sils, Cadaqués, llocs herbosos de Portlligat i vinyes de Cap de Creus, amb l'anterior.— Detràs de Collserola (Salv.l), S. Jeroni, Vallvidrera i altres llocs, ap. de la costa de Barce- lona i a la banda de S. Cugat, Prades, Espluga i altres de la prov. de Tarragona (Csta.), S. Hilari, Osor, Agullana, Massanet de la Selva (Vay.), la Sellera (Cod.), Cantallops (Sen.). —Maig-jul. 842. — O. perpusillus L.. (forma superlativa composta de per i pusillus, petit: per la seva petita talla.) Planta pubescent o peluda, troncs de 0:5-3 dm., filiformes, ajaguts, difusos o ascen- dents, fulles inferiors peciolades, les altres sen- tades, de 5-I0 parells de folíoles ovades o el'líp- tiques, petites, mútiqués o mucronulades, totes amb 2 petites estípules de punta negra, flors d'un blau tacat de rosa i de groc, molt petites, 3-7 en umbella involucrada per una fulla bracteal més llarga que les flors, peduncles fili- formes, tan o més llargs que les fulles, calze obcònic-tubulós, pelut, de dents lanceolato-linears, agudes, 2-3 veg. més curtes que'l tub, llegum aperto-erecta, de 1-2 cm., quasi recla, bastant comprimida, estriato-reticulada, pubescent, d'articles doliformes, molt contrets Pels caps, terminada en bec curt i rectes llavors ovoides, grogues, sense taca al llombrígol. i O. perpusillus Geografia. — Pastures seques, llocs àrids, arenosos: Montseny, a la Vall de Sta. Fe, St. Hilari i Montsolí. — Camps i erms de Coll de Malrem, Rocabruna i Molló (Vay.), Vall d'Aràn, cap a Bosost (Compú.lin Hb. Cad.), Les, Pontaud (Llen.l).—Juny-Jul. N. B. Costa cita també, com a cultivat i subespontani el O. satívus Brot., vulgarment serradella. No l'havem vist fins avui, sembla propi del S. d'Espanya, (4). Dolium és la bóta o gerra, la forma és propiament la de un el'lipsoide truncat pels dos caps (doliolum, el calze de la flor). 29 225 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CJENCG DES Gènere 206. — HIPPOCREPIS L. (Del grec tzmoç, cavall i zonríç, calçat, ferradura — Ferrum equinum dels antics botànics — per la forma de les escotadures de la llegum.) Flors grogues, en umbel'les axil'lars o solitàries, calze acampanat, curt, s-dentat, amb les 2 dents superiors soldades fins a la meitat, carena beque- ruda, acuminada: estams diadelfs, de filaments alternativament dilatats a l'àpex, llegum comprimida, amb escotadures en forma de ferradura, corres- ponents a les llavors al marge intern: plantes herbàcies, de fulles impari- pinnades, folíoles senceres, les inferiors apartades del tronc, estípules lliures. Plantes anuals, arrel prima, flors 1-5 en peduncles axil'lars més curts que les fulles, escotadures de la llegum quasi tancades . . . 2. 1 4 Plantes perennes, rizoma llenyós, flors 5-I2 en umbelles, peduncles molt més llargs que les fulles, escotadures de la llegum molt ODER CS pati Do l'al ge it ei aa ei ee D CIB e el ria al PERE SES E Flors dretes, solitàries o geminades, subsèssils, llim de l'estandard ate- nuat en ungla, llegum glabra .. . . . 843. H. unisiliquósa. Flors penjants, 2-5 en umbelles, estandard bruscament contret en ungla, llegum papil'loso-glandulosa . . 844. H. multisiliquósa. Peduncles 2-3 veg. més llargs que les fulles, ungla dels pètals I veg. més llarga que'l calze, llegum coberta de glàndules vermelles, esco- tadures i llavors semicirculars .. . . . . . 845. H. comósa. 3. $ Peduncles 3-5 veg. més llargs que les fulles, ungla dels pètals poc més llarga que'l calze, llegum coberta de glàndules blanquinoses, esco- tadures i llavors quasi rectes .. . . . . . — 846. H. glauca. 843. — H. unisiliquósa L. (de unus, un, 4 siliqua, aquí llegum, per ser aquesta generalment solitària.) Anual, troncs de 0'5-2 dm., ajaguts o as- cendents, simples o ramificats a la base, gla- bres, fulles de 4-7 parells de folíoles, les de les fulles inferiors trasovato-cuneiformes, escota- des, les de les superiors linears, truncades, to- tes mucronades, rarament mútiques, estípules lanceolato-acuminades, petites, flors solitaries, més rarament geminades, dretes, subsèssils, H. unisiiquósa 226 l FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 206. - Hippocrepis. calze gslabre, amb les dents del llavi superior divergents, estandard orbicular, atenuat en ungla, llegum de 2-4 cm., dreta o estesa, blanquinosa, glabra, recta 0 apenes arquejada, amb papil'les blanques, escotadures anulars o subanulars i 3-7 articles, llavors groguenques, encorbades, descrivint tres quarts de cercle. Geografia.— Llocs secs i àrids: Montserrat, al peu de l'hort del Monestir, cordillera lito- ral. Montjuic i Vallvidrera (Csta.), falda del Tibidabo (Llen.t).—Abr.-Maig. 844. — H. multisiliquósa L. — H. cilia- ta VVilld. (de multus, molt, moltes, i síliqua, per les seves llegums nombroses, ciliatus, de cilium, pestanya, per les que presenta la llegum.) Sinonima. — Herba del ferro, desferraca- valls: cast. herradura de caballo. Anual, multicaule, troncs de 1-3 dm., prims, ajaguts o difusos, simples o ramificats, glabres, fulles de 3-5 Parells de folíoles, les de les fulles inferiors trasovato-oblongues, escotats, les de les superiors linears, truncades, atenuades a la base, estípules lanceolato-acumi- nades, petites, flors petites, penjants, 2-6 en umbel'les: peduncles quasi iguals a les fulles, calze glabre, dents lanceolato-acuminades, les del llavi superior divergents, llim de l'estandard orbicular, bruscament contret en ungla, igual al calze, llegum de 2-3 cm., estesa o reflexa, encorbada, crissada de papil'les sobre les llavors, escotadures quasi circulars, llavors groguenques, llises, en- corbades, descrivint tres quarts de cercle. H. multisiliquósa Geografia. — Llocs secs i àrids: Marges i vinyes del litoral: al Vallès, Penedès, Bages, la Segarra, a l'Urgell. — A l'Empordà, Castelló fins a Dosquers (Vay.), ap. de Tarragona (VVbb.).—Abr.-Juny. 845. — H. comósa L. (del llatí comosus, que forma cabellera, per les nombroses flors penjants de la umbella, que adornen la planta i formen un plomall CO.) Sinontma.— Cast. Hierba del pico o de la herradura, ceja real. 4 cComósa H (1) Cp. Muscari comosum, 227 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 206. - Hippocrepis. Perenne, de rizoma dur o subllienyós, troncs de 1-3 dm., ascendents, simples o un poc ramificats, subllenyosos a la base, glabres o pubescents, fulles de 3-7 parells de folíoles oblongo-trasovades, escotades o truncades, estípules ovades, curtes, membranoses, flors mitjanes, penjants, 5-I2 en um- belles, peduncles robustos, assolcats, 2-3 veg. més llargs que les fulles: calze glabre, de dents lanceolades, les del llavi superior no divergents, estandard bruscament contret en ungla, I veg. més llarga que'l calze, llegum oberta o reflexa, de 2-3 cm., coberta a la regió seminífera, de papil'les vermelles, flexuosa al marge extern, escotadures semicirculars, de 2-4 articles, llavors brunes, encorbades en semicercle. Geografia. — Pastures seques de les muntanyes i roques calisses : Corbera del Bergadà, ap. de Vallcebre, Ribes, Queralbs, Núria, pastures de Fontnegra, — Montseny, Guilleries, Rocacorva (Csta.), mont Catllar (Iserni), la Molina, Olot (Vay.), Montgrony (Sen.b), S. Julià del Llor (Cod.), Girona, Solsona (Bub.), Artiga de Lin (Comph.): des de la entrada a la Vall al Port de la Bonaigua (Llen.l).—Jul. 846. — H. glauca Ten., subsp. de la anterior, apud Rouy. (glaucus, blavenc, pel color de les folíoles, parti- cularment al revers.) Perenne, vizoma molt llenyós, troncs de 2-3 dm., prims, ascendents, simples, amb pe- tits pèls aplicats, fulles de 4-7 parells de folíoles oblongues o trasovades, escotades o truncades, glabres per sobre i glaucescents i peludes per sota, estípules petites, lanceolato-acuminades, flors mitjanes, penjants, 5-8 en umbel'les, pe- duncles primets, estriats, 3-5 veg. més llargs que les fulles, calze pubescent, de dents lanceolades, les superiors no divergents, estandard bruscament contret en ungla poc més llarga que'l calze, llegum dreta o reflexa, de 3-4 Cm., la meitat més estreta que en l'espècie anterior, coberta de glàndules blanguinoses, més petites, apenes flexuosa pel marge extern, d'escotadures foc marcades, de 5-7 articles, llavors brunes, quasi rectes, planta molt afí de l'anterior. H. glauca Geografia. — Terrenys àrids i estèrils: Comuna al litoral, Vallès i Bages. — Vic (Masf.), Prats de Rei (Puigg.l), Tàrrega i apenes s'interna més (Csta.), muntanyes d'Olot (Vay.). — Abr.-Jjul. N. B. Vay. consigna el H. scabra DC. al Vallès i regió mitjana de Girona fins a Olot, No l'havem observada: sembla pròpia del centre i sud d'Espanya. 228 FLORA DE CATALUNYA Gènere 207. — HEDYSARUM L. (En grec jòtcapov, nom d'una herba dels camps, en Dioscor., que deriven de 4òúç, agradable, suau, al'ludint a l'olor o qualitats forratgeres d'alguna especie.) Flors rosades, purpurines o blanquinoses, en raims axil'lars, calze acam- panat, 5-fid, pubescent, pètals curtament unguiculats, carena obliquament truncada, més llarga que les ales, estams diadelís, de filaments alenats, es- til filiforme, bruscament encorbat, llegum molt comprimida, multiarticulada, amb els articles suborbiculars o subquadrats, reticulato-venosa, tuberculosa o inerme, llavors reniformes: plantes herbàcies, de fulles imparipinnades, folíoles enteres, estípules linears o soldades en una sola opositifolia. Plantes anuals, troncs prostrato-ascendents, estípules lliures, flors rosa- des, 3-8 en raims capituliformes, gorja del calze truncada perpendi- cularment, estandard poc més llarg que la carena, llegum coberta d'agullons ganxuts ..—. . . . . . 847. H. spinosissimum. Plantes perennes, troncs drets o ascendents, estípules, almenys les in- feriors, soldades en una opositifòlia, flors purpurines, violades o albo-groguenques, en raims oblongs, estandard més curt que la ca- rena, llegum inerme, tuberculosa o espinosa ..—.. LL... o. 2. Gorja del calze truncada perpendicularment, corolla purpurina, estan- dard més llarg que les ales, llegum de 1-3 articles, pilosa o tomen- tosa, espinosa, tuberculosa o inerme . . . . 848. H. húmile. Gorja del calze truncada obliquament, corolla violada o albo-gro- guenca, estandard més curt que les ales, llegum de 2-5 articles, inerme, circuida d'ala estreta —. . . . .849. H. obscurum. 847. — H. spinosissimum L. (Superlatiu de spinosus, al'ludint als abun- dants agullons espintformes que cobreixen la lle- gum.) Anual, d'arrel cònica, prima, troncs de 0'5-4 dm., prostrato-ascendents, simples o poc ramificats, coberts de petits pèls aplicats, fu- lles petites, de 5-8 parells de folíoles peciolula- des, trasovades o linears, obtuses o escotades, mucronulades, verdes i glabres per sobre, sub- albo-tomentoses, per sota, estípules liures, ova- H. spinosissimum 229 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLENGCEES Lleguminoses. G. 207. - Hedysarum. to-acuminades, flors rosades, mitjanes, 3-8 en raims capituliformes, peduncles més llargs que les fulles, calze amb la gorja truncada perpendicularment, lacínies lanceolato-acuminades, quasi el doble llargues que'l tub, estandard oblongo-cuneiforme, escotat, més llarg que les ales i molt poc més que la carena, llegum de 2-4 articles orbiculars o bé ovats, pilosa o fomentosa, eri- çada d'abundants agullons ganxuts, llavors brunes, lluents, suborbiculars, amb una escotadura profunda, obliqua al llombrígol. B Pallens Rouy.— Flors més petites (7-8 mm.), d'un rosa pàllid, en raims de 3-5 flors, articles de la llegum més petits, amb els agullons més curts. Geografia. — Llocs àrids del litoral: Arenals del Prat de Llobregat. — Litoral de Tarra— gona a Salou, entre els garrics (Llen.l)j, Montjuic (Csta.), Cambrils (Sen.), Pir. Or., Banyuls (Rouy.).—Abr.-Juny. i 848. — H. húmile L. (llatí húmilis, baix, conforme a la expressió linneana: hedysarum... caulibus depressisò.) Sinonímia.—Estaca-rossins, cast. pipirigallo, cuernos de macho V. Peremne, de rizoma llenyós, curt, troncs de 1-3 dm., drets o ascendents, ramificats, coberts de petits pèls blancs aplicats, fulles petites, de 7-10 parells de foltoles ovades o linears, peciolu- lades,ni escotades ni mucronulades, glabrescents pel anvers i HL pubescents pel revers, bastant separades, estípules soldades en una opositifòlia petita, rubro-escariosa, bífida, flors purpurines, grans, 6-12, en raims oblongs, portats per peduncles I veg. més llargs que les fulles, gorja del calze truncada perpendicularment, lacínies lanceolato-acuminades, iguals al tub: estandard oblong, escotat, més llarg que les ales, més curt que la carena, llegum de 2-3 articles, orbiculars o bé ovats, pilosa o tomentosa, engruixida pels marges, molt reticulato-venosa, coberta d'agullons alenats que a veg. degeneren en tubèrculs o desapareixen totalment, llavors ovoido-comprimides, brunes, llises, mates, escotades al llombrígol. Geografia.—Terres argil'loses i margoses àrides de la part occidental: Serres i turons de la Segarra, des de Sta. Coloma a Igualada, abundant cap a S. Guim, baixant fins a la Puda de Montserrat i estenent-se per l'Urgell cap a Lleida. —Maig-Juny. (1) Cf. Astragalus, 230 EPLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 207. - Hedysarum. 849. — H. obscúrum L. (obscurus, al'ludint tal vegada al color violat de les flors, o al negre de les llavors CV.) Peremne, rizoma horizontal, ramificat: troncs de 2-5 dm., drets, simples, assolcats, glabres- cents, fulles de 6-9 parells de folíoles el'líptico- oblongues, glabres, obtuses o subescotades, mu- cronades, estípules soldades en una sola oposi- tfòlia, gran, bífida, flors violades, rarament albo-groguenques, grans, penjants, nombroses, en vaims oblones, sobre peduncles més llargs que les fulles, gorja del calze truncada obliqua- ment, dents desiguals, lanceolato-alenades, més curtes que'l tub, estandard oblong, escotat, més curt que les ales, que ja ho són més que la carena, lle- gum, de 2-5 articles ovats, glabres, inermes, llises, reticulato-venoses, circui- des d'una ala estreta, llavors reniforme-comprimides, escotades al llombrígol, nigro-brunes, llises, mates. H. obscúrum Geografia.—Roques i pastures de les altes muntanyes: Castanesa (Zett.), Bassivé (Lap.), Catalunya als Píreneus (Quer, Palau ex Colm,).—Jul.-Ag. 6). N. B. Havem trobat al Vallès la H. coronarium L, subespontània, procedent d'algun assaig de cultiu. És el sanum fenum (/r. sainfoin, cast. Zulla). (1) Cp. Obbrys fusca, (2) Hi ha motius per a dubtar de l'existencia d'aquesta planta als Pireneus, Sembla que tant la citada de Zett. com les altres es basen en la de Lap.: A la Massive de Castanese, au Port de Plan (Hist, abrég., 425), on ni Bub. ni ningú més ha vist aquesta planta (Bub., Flor. Pyr., II, 570). Respecte a la referència de Colm. basta dir que Palau (Parte pract, de la Botan., V, 614)la refereix a Suissa i a Sibèria, sense mentar per a res els Pireneus. Arcangeli i Fiori la senyalen també als llocs rocosos i pastures de la regió alpina dels Alpes i Apenins, particularment al mont Cimone, ni Gr, et G., ni Rouy la refereixen als Pireneus. La posseim del mont Vergy (Alpes de Saboya), recollida per E. Bourgeau, Jul, 1848, 231 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLENCIES Gènere 208. — ONOBRYCHIS TOUR. (Grec òvoBpuyiç, nom de planta en Dioscor., derivaria de òvoç, ase, i 890769, xerricar (les dents). La planta a que's refereix Dioscor, és dubtosa (1).) Flors vermelles, rosades o blanquinoses, en raims axillars llargament pedunculats, bracteolats, calze obcònic, 5-fid, de divisions quasi iguals, pè- tals curtament unguiculats, carena truncada obliquament, més llarga que les ales, estams diadelfs, de filaments alenats, llegum formada per I sol ar- ticle, comprimida, disciforme, reticulato-alveolada, ordinariament muricada, amb la sutura interna recta, gruixuda, la externa semicircular, carenada, espinosa o dentada: plantes herbàcies, de fulles imparipinnades, folíoles en- teres, estípules soldades en una sola opositifòlia. Plantes anuals, d'arrel prima, fulles de 5-7 parells de folíoles, raims de 3-7 flors purpurines, peduncles quasi iguals a les fulles, dents del calze 2 veg. més llargues que'l tub, corol'la apenes exserta, estan- dard més llarg que la carena, llegum amb costelles prominents, es- PInOSeS ss. a du ne BB. O, Caput-Gaue Plantes perennes, de rizoma A fulles de 06-14 parells de folíoles, raims multiflors, Hors blanquinoses o rosades, peduncles radicals o més Horecgguedes fulles, (Les ates UA i 2. Da pets gr ' Peduncles radicals molt llargs, flors albo-groguenques, amb estries ver- melles, llegum inerme, amb la sutura externa alada, ondulada, llisa, 851. O. saxàtilis. Peduncles caulinars més llargs que les fulles, flors rosades, amb estries vermelles, llegum de cares i sutura externa espinoses o tubercu- NOSESDVC aa Le AE RSS Cra el ue das edege a ESE EI ó LS) Lacínies del calze 3 veg. més llargues que'l tub, corolla albo-rosada, estandard un terç més qr que la carena, llegum amb espines llar- gues, alenades.... —. . 4 a patata ss 8585 O.SUpI na: 3 QLacínies del calze I' 5 veg. més lies que'l tub, corolla rosada o vermella, estandard quasi igual a la carena, llegum amb tubèrculs 0 espines curtes ..—.. —. . . .. . . . 853. O. viciaefòlia. (1) Sainfoin qui fait grincer les dents. a dl HLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 208. - Onobrychis. ener aun 850. — O. Caput-Galli Lamís. Y o (Denominació donada per Triumphetli, com de l'Obel diu de l'Onobrychis onobr. cCaput galli- niseump, Per haver-se comparat la llegum a una cresta de gall. Cf. crista galli O.) Anual, troncs de 1-4 dm., ajaguts o ascen- dents, ramificats, estriats, pubescents, fulles de 5-7 parells de folíoles oblongues o linears, pubes- cents per sota, obtuses, apiculades, estípules membranoso-escarioses, bífides, de lòbuls lan- ceolato-acuminats, flors purpurines, molt peti- tes, 3-6 en peduncles iguals a les fulles o poc més llargs, lacínies del calze alenades, un poc pestanyoses, 2 veg. més llar- gues que'l tub, corol'la apenes més llarga que les divisions calicinals, estan- dard oblong, escotat, apiculat, més llarg que la carena, llegum pubescent, que presenta les cares en fossefes profundes, evectes, prominents, armades, igual que la sutura externa, d'espines alenades, ganxudes, llavors ovoido-renifor- mes, negroses. O. Caput-Galli Geografia. — Llocs pedregosos o arenosos, àrids: Litoral del Prat de Llobregat, comuna als boscos i erms del Vallès i Penedès. —Per tota la regió de l'olivera (Csta.), Crespià, Vila— nant (Vay.), S. Clement d'Amer (Cod.).—Maig-jul. 851. — O. saxàtilis Lamt. (de saxum, Penya, roca, pels llocs pedregosos que constitueixen la seva estació.) Perenne, cespitosa, rizoma subllenyós, molt ramificat: troncs de I-4 dm., drets O ascen- dents, pubescents, blanquinosos, estriats, fu- lles de 6-r2 parells de folíoles linears, un poc distants, mucronades, glabres per l'anvers i pu- bescents pel revers, estípules escarioses, bilo- bades, de lòbuls lanceolato-acuminats, flors d'un blanc groguenc, amb estries vermelles, nombroses, mitjanes, en raims llargament pe- dunculats, peduncles escapiformes, lacínies del calze lanceolato-alenades, pes- tanyoses, 1-2 veg. més llargues que'l tub, estandard oblong, escotat, apiculat, igual a la carena, llegum pubescent, inerme, cares amb costelles prominents, sutura externa, alada, ondulada, llisa, llavors reniformes, petites, brunes. O. saxàtilis (1) En Plini dleurogo-hoçoç, cresta de gall, nom d'una planta. 30 233 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCEES Lleguminoses. G. 208. - Onobrychis. Geografia. — Llocs estèrils 1 pedregosos: Comuna des de la zona inferior a la superior, litoral, Vallès, Penedès, la Segarra, a Bages, Berga, Rasos de Peguera, al Cadí, Ribes el alibi. — Cardona, Vall del Segre, Pont de Montanyana (Bub.), Vic, r. (Masf.),: Molins de l'Em- pordà (Sen.).—Maig-Juny. 852. — O. supina DC. (supinus, ajagut, pel tronc estès per terra.) Perenne, rizoma gruixut, troncs de I-4 dm., prims, ajaguts, difusos o ascendents, pubes- cents, fulles de 6-I2 parells de folíoles linears, apiculades, pubescents pel revers, estípules es- carioses, bífides, de lòbuls ovato-acuminats: flors albo-rosades, estriades de vermell, peti- tes, nombroses, en raims oblongs, espessos, llargament pedunculats, peduncles estriats, més llargs que les fulles, divisions calicinals alena- des, molt peludes, 3 veg. més llargues que'l tub, estandard oblong, escotat, d'un terç més llarg que la carena, llegum pu- bescent, cares amb costelles prominents, espinoses, sutura externa carenada, amb espines llargues, alenades, llavors petites, reniformes, brunes. O. supina Geografia.—Pastures i costes àrides: Comuna a l'areny del Ribagorzana, davant de Cor- bins.— De Esparraguera a Collbató (Csta.), Montseny (Trem.), Plana de Vic (Masf.l), turons àrids de Ripoll, Ribes, S. Martí, Dosquers, N." S." del Mont (Vay.)), S. Llorenç de Cerdans, Custoja (Compy.), Solsona, Llívia de la Cerdanya, Bagà (Bub.), Llers (Sen.), Benasc (Lap., Zett., Bub.).—Maig-Jul. 853. —O. viciaefólia Scop. —O. sativa aut. mult. (de vicia, per la forma de les folíoles, particular- ment les inferiors, que tenen alguna semblança amb les de la veça, satíva, que se sembra.) Sinonímia. — Trepadella, cast. esparceta, pi- pirigallo, cresta de abubilla. Perenne, rizoma curt, ramificat, troncs de 1-6 dm., drets, ascendents, simples o poc ra- mificats, pubescents, estriats, fulles de 6-12 pa- vells de folíoles apiculades, les de les fulles infe- riors trasovades o bé oblongues, escotades, les de les superiors linears, agudes, . viciaefólia 234 i - FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 208. - Onobrychis. estípules escarioses, bífides, de lòbuls acuminats, flors amb 3 estries vermelles, grans, nombroses, en raims oblongs, espessos, llargament pedunculats, pe- duncles caulinars, robustos, estriats, més llargs que les fulles, lacínies del calze linear-alenades, I'5 veg. més llargues que'l tub, estandard oblong, escotat, ordinariament dan llarg com la carena, llegum pubescent, amb les cares i sutura externa carenada, adornades de tubèrculs o espines curtes, lla- vors subreniformes, grosses, brunes. a saliva Lamt.—o culta G. et G. — Planta glabrescent, tronc dret o ascendent, de 2-8 dm., folíoles linear-oblongues, flors grans, raims grossos. 8B montana DC.— Planta més pilosa, troncs prostrato-ascendents, difu- sos, de 1-2 dm., folíoles més curtes i més amples, raims curts, espiciformes, ordinariament cabelluts a l'àpex, espines de la llegum més llargues i més primes. Geografia. — La a sativa LamR. cultivada en terres calisses com a planta de forratge i també subespontània, La 8 montana DC., a Tagast, 26 Jul. 1905 legi.—Rasos de Peguera, 21 Jul. 1911 (Sen.l), 235 ) PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Addenda Gènere 170 "". — ADENOCARPUS DC. (Grec dèrv, dòrvoc, glàndula, xapróç, fruit, per les glàndules tuberculoses que recobreixen la llegum ().) Es dintingeix del gènere Cytisus L. pel calze persistent, de llavi superior bipartit, l'inferior trífid, estandard trasovat. estigma capitat, llegum co- berta de tubèrculs glandulosos, podosperm, no dilatat al llombrígol. 617 bis. —Ad. grandiflórus Boiss. — Cytisus telonensis Lois. (de grandis i flos, flóris, per la magnitud rela- tiva de les flors, Telonensis, de Toulon, per la seva habitació.) Arbust de £'5 a 75 dm., de tronc molt ra- mificat, branques rodones, groguenques, pubes- cents, les adultes quasi glabres, a la fi núes i - o subespinoses a l'àpex, fulloses, fulles petites, i o breument peciolades, 3-foliolades, de folíoles trasovades, rodones o escotades, un poc revoltes pel marge, estípules petites, lanceolades, flors grogues, grans (I2-I4 mm.), en vaims corimbiformes, I-4-flors, terminals, pe- dicels pubescents, molt més curts que'l calze, amb bractèoles ovato-lanceo- lades, acuminades, verdes, per llarg temps persistents, calze pelut, n0 glan- dulós, de llavis iguals, el superior de lòbuls lanceolato-acuminats, l'inferior de divisions iguals, linears, estandard pubescent, llegum amplament linear (20-25 X 5-6 mm.), fortament fuberculoso-elandulosa, llavors ovoido-compri- mides, brunes, escotades al llombrígol. Ad. grandiflórus Geografia. — Boscos i costes silícies de la regió mediterrània : El Dric, pr. de Romanyà de la Selva (Xibertal), Pir. Or. (Coste), junt a Portvendres (Bub.). —Març-Jul. N. B. Aquesta interessant especie, nova per a Catàlunya, ens és comunicada ara mateix per l'amic Dr. Font, qui l'ha rebuda del seu company Sr. Xiberta, de Cassà de la Selva. (1) En composició RUPTOÇ. 236 FEORADECATALUNYA Família 37. CESALPÍNIES R. BR. (De Andrea Cesalpini (Caesalpinus) 15:9-1603, professor a Pisa, el papa Climens el cridà a Roma, A. De plantis Libri XVI, 1583. Hi ha el gènere a ell dedicat: Caesalpinia.) Flors hermafrodites o polígamo-dioiques, regulars o irregulars, rosades o verdoses, en petits raims drets, calze 5-dentat ó 5-partit, corolla papi- lionàcia o nul/la, 5-I0 estams lliures, estigma capitat, fruit llegum penjant, seca o coriàcia, indehiscent o a la fi subdehiscent, llavors comprimides: ar- bres de fulles simples o imparipinnades, d'estípules molt caduques. Flors hermafrodites, rosades, corolla pseudo-papilionàcia, Io estams, estil alenat, llegum seca, a la fi 2-valva, subdehiscent, fulles sim- 1 ples, reniformes. —. . eL 1208: COfCIS. Flors polígamo-dioiques, ges quc é Gel. la, 5 estams, estil nul, llegum coriàcia, indehiscent: fulles imparipinnades. 210. Ceratonia. Gènere 209. — CERCIS L. (Grec uepuic, lòoç, la llançadora, per la figura de barqueta que té el fruit, així phaseolus, per la mateixa analogia, Aristòtil i Theophrastos donen ja aquest nom a un arbre semblant a una pollanca, de cima piramidal.) Flors hermafrodites, rosades, anteriors a les fulles, raims corimbiformes, extraaxil'lars, calze 5-dentat, urceolat, de dents curtes i obtuses, corol'la pseudo-papilionàcia, amb l'estandard més curt que'ls altres pètals, IO es- tams ascendents, estil alenat, llegum oblongo-comprimida, curtament esti- pitada, seca, reticulada, glabra, amb la sutura superior curtament alada, a la fi bivalva-subdehiscent per la sutura dorsal o externa, llavors trasovoido- comprimides: arbres de 3-6 m., de branques flexuoses, de fulles simples, re- niformes, Vvenoses, primes, caduques, peciolades, amb estípules oblongo- linears./ PUBLICACIONS DE LINSTITUTIT DE CUENGEES Cesalpínies. G. 209. - Cercis, 854. — C. Siliquastrum L. (siliquastrum, de siliqua, significa propiament el pebrot i el bitxo, com menthastrum, porcas- trum 4 apiastrum, dé la desinència despecliva de -astrum P.) Sinonímia. — Arbre de Judas, de Judea o de l'amor, garrofer bord, cast. àrbol de Judas o del amor, ciclamor, algarrobo loco, arjoràn, fr. gainier, arbre de Judée, angl. Judas-tree P. Geografia. — Frequentment cultivat i subespontani, —Maig. C., Siliquastrum (1) Siliqua (V. Ceralonia), és la garrofa, el senigrec (fenum graecum) i el calze de la rosa. (2) Fubago: cercis Theophrasti, arbor Judae: ceratia agrestis: le mot Judée au lieu de Judas vient de la terminaison du génitif Judac sonnant à l'oreille des ignorants (sic, apud Rolland), arbor fanfaluga (cf. fanfaluche d'innamorati), en italià, arjoran, /ifer, porpra en persa: lilà de Persia. 238 BE ELORAMA DE CATAEBUNYA Gènere 210. — CERATONIA L. (Grec zcpatovia, dels AA. grecs de l'última època, o xepeovíe, nom de l'arbre, per la forma del fruit (xepúzia) dimin. de xépaç, banya. Els romans ne deien Siliguae Graecae vel Syriacae,) i Flors polígamo-dioiques, verdoses, molt petites, nombroses, en raims l oblongs, axil'lars, calze 5-partit, de lòbuls ovats, obtusos, vermellós, corolla i nul'la, 5 estams opositisèpals, estesos i llargament emergents, estigma sen- l tat, llegum lanceolato-comprimida (de 10-20 x 2 cm.), dreta o un poc en- I corbada, carnoso-coriàcia, engruixida per les dugues sutures, indehiscent, . amb embans pulposos entre les llavors ovoido-compreses, brunes: arbres de 5-I0 m., de fulles imparipinnades, amb 3-5 parells de folíoles ovades, obtuses i 0 escotades, vírido-brillants per sobre i glaucescents per sota, enteres, estípu- l les lanceolato-agudes, molt petites. DC mala 855. — C. Siliqua L. (Síliqua, la garrofa, siliquae Graecae vel Sy- riacae, dels romans.) Sinonímia —Garrofer, cast. algarrobo, fr. ca- roubier, ifal. albero della Caroba, carrubo, guai- nella, a/. Johannisbrotbaum. Geografia.—Cultivat i subespontani a la costa, com en algun bosc de Gavà, internant-se fins al peu de la cor- dillera superior del Vallès. — Ag.-Oct. a ad Di da La a i ada ls TU De i C. Siliqua 3 : N. B. Es troba també cultivada i àdhuc subespon- , tània a Catalunya alguna altra Cesalpinia, com la Cassia obovata Collad., el senet (sen de Itàlia, de Espanya o barcelonès) i la Gleditschia triacan- i thos L., acacia de tres espines, oriunda de l'Amèrica boreal (1), (1) Cultivat a Calella, Pineda i altres pobles de la costa, En grec xdcola O xucia, hebreu d'ssiah, una espècie de canyella.—Dedicada a Johann Gottlieb Gleditsch, 1714-1786, professor de botànica a Berlin, autor de vàries obres de botànica i medicina, 239 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Família 38. AMIGDALACIES G. DON. (Pren el nom del gènere Amygdalus, l'ametller.) Flors hermafrodites, regulars, solitàries o agrupades en umbel'les, co- imbus o raims, calze 5-sèpal, corol'la rosàcia, estams indefinits, fruit drupa carnosa, suculenta o coriàcia: arbres 0 arbustos de fulles simples, alternes, amb estípules caduques. Flors sentades o subsèssils, drupa pubescent o envellutada. —. . 2. Flors pedunculades, drupa glabra o glauca —.. . . . . . . 4. Prefoliació convoluta, drupa globulosa, carnoso-suculenta, pinyol len- ticular, llis, carenat, amb el marge dorsal obtús i el ventral z-sol- cat, flors solitàries o geminades .. —. . . . 213. Armeníaca. Prefoliació conduplicada, drupa oblonga o globulosa, coriàcia o carnosa, PIyOlSpunGtato:aSsolCat ie U cega el ae el i NE Il Flors blanques o rosades, drupa oblongo-comprimida, coriàcia, a la fi dehiscent, dd Dt superficialment punctato-as- Solcaf en . o. o. 2m. Amygdalus. Flors d'un rosat viu, dr upa clotaldeal carnoso-suculenta, pinyol sub- globuloso-comprimit, fondament punetato-assolcat. 212. Pérsica. Prefoliació convoluta, peduncles més curts que'l fruit, pinyol oblong o suborbicular, llis o superficialment reticulato-rugós. 214. Prunus. Prefoliació conduplicada, peduncles més llargs que'l fruit, pinyol sub- globulbs, molt lis —. lo at ee LE BEG CETOEUS: Gènere 211. —AMYGDALUS L. (Els grecs l'anomenaven duòyòaioç o quuyèaita, l'ametller.) Flors blanques o rosades, precursores de les fulles, solitàries o gemina- des, subsèssils, calze acampanat, purpurescent, glabre, caduc, corol'la blanca o rosada, drupa pubescent, oblongo-comprimida, longitudinal o irregular- ment dehiscent, pinyol ovoido-comprimit, amb petits forats i solcs superfi- cials: arbres de 4-I2 m., no espinosos, fulles de prefoliació conduplicada i pecíol glandulós, el'líptico-lanceolades, dentades, glabres, brillants per sobre, estípules caduques. FPLORA DE CATALUNYA Amigdalàcies. G. 211. - Amygdalus, 856. — A. commúnis. L. (Per ser espècie molt freqiient i coneguda.) 3 I l a ossea G. et G., de pinyol gruixut i dur. 8 frúgilis Ser. —- Pinyol prim i trencadís. Cada una d'aquestes varietats comprèn una subvar., dulcis, i una altra, amara. Sinonimia.— Ametller, cast. almendro (dulce y amargo). A. commúnis Geografia. — Cultivat i àdhuc espontània la subvar. amara. — Des.-Febrer. PUBLICACIONS DE L'INSTTIUT DE CFENDCEES Gènere 212. — PÉRSICA TOURN. (Malum Pérsicum, el nom del prèssec entre els romans. Dioscòrides transcriu mepotxóy uíiov, originària de la Pèrsia.) Flors d'un rosat viu, precursores de les fulles, solitàries o geminades, subsèssils, calze acampanat, purpurí, corol'la d'un rosat viu, drupa grossa, globulosa, pubescent-envellutada, carnoso-suculenta, indehiscent, pinyol sub- globulós, amb profundes anfractuositats: arbres de 2-5 m., no espinosos, fulles de prefoliació conduplicada, de pecíol no glandulós, lanceolades, serra- des, glabres, estípules caduques. 857. — P. vulgàris Mill. (Per ser molt comú i conegut.) var. laevis G. et G. — Drupa glabra. Sinonímia.—Presseguer, cast. melocotonero albérchigo, durazno, pérsico. La var. laevis, presseguer gabaig, cast. du- razno pelado, peladillo, melocotón calvo Y. P. vulgéris Geografia. —Cultivat, amb moltes variacions, alguna d'elles subespontània.—Març. (1). La patía, dels cast, piel lisa, carne dura y pegada al hueso, procede de Pavia c. de Italia 242 RLORA DE CATALUNYA Gènere 213.-— ARMENÍACA TOURN. (uiia dpunvianà és el nom que tenen els albercocs ap, Theophrastos, entre el romans pruna armenia, per ser originària de l'Armènia.) Flors blanques o rosades, precursores de les fulles, solitàries o gemi- nades, subsèssils, calze acampanat, purpurascent, caduc, drupa globulosa, pubescent-envellutada, carnoso-suculenta, groga o amb una cara tacada de vermell, pinyol ovoido-comprimit, llis, carenat, amb el marge dorsal obtús i el ventral 2-solcat: arbres de 3-6 m., no espi- nosos, fulles de prefoliació convoluta, ovato- cordiformes, acuminades, doblement dentades, glabres, subcoriàcies, de pecíol glandulós, estí- pules caduques. 858.—A. vulgàris Lamf. Sinonímia. — Albercoquer, cast. albaricoqu: - ro, albercoquero 9. A. vulgàris Geografia. — Cultivat. — Març. / (1) La major part dels noms donats al fruit en les llengúes europees deriven del llatí Ma/a praccogua amb què se senyala la maduració primerenca d'aquesta fruita, introduida en temps dels emperadors romans. El nom ha passat per moltes trasmudances: TEQUL OU IA grec: barquq i amb l'article el-barqúg, àr.: albaricoque en cash, ifa/. albicoceo, fr. abricot, al. Apritose. A l'Egipte li donen el nom de Mischmisch. 243 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCTES Gènere 214. — PRUNUS L. (En Columel:la és nom de la prunera, mpo5v7 ap. Theophr. i també coceymélum ().) Flors blanques, precursores de les fulles, solitàries o geminades, pedun- culades, amb els peduncles fructífers més curts que'l fruit, calze acampanat, caduc, drupa glabra, recoberta d'una eflorescència glauca, globulosa o bé oblonga, carnoso-suculenta, pinyol oblong o suborbicular, llis o superficial- ment reticulato-rugós: arbres o arbustos frequentment espinosos, fulles de prefoliació convoluta, ovades o bé oblongues, serrades o festonades, estípu- les caduques. . Arbres inermes o apenes espinosos, peduncles pubescents, ordinària- ment geminats, drupes grosses, penjants, dolces, pinyol rugós . 2. 1 i Arbustos espinosos, peduncles glabres o pubèruls, ordinàriament soli- taris, drupes petites, dretes, àcides, pinyol quasi llis... . . 3. Branques joves glabres, fulles glabres o subpubescents pel revers, calze pilós o pubescent per dins, drupes oblongues, quasi sempre violàceo- x purpúries —. . . ds ce. 859. Pr. doméstica. Branques joves Dubeconts) Et ips piloses pel revers, sobre tot als ner- vis, calze glabre per dins, drupa globulosa o bé ovoide, de pinyol rugós, violada o groguenca. . . . . . 860. Pr. insitítia. Arbustos ordinàriament poc espinosos, aillats, fulles adultes amples, de 15-25 mm., piloses durant llarg temps, sobre tot als nervis del revers, drupa subglobulosa, de r2-16 mm. diàm., pinyol quasi ovoide, 3 OE eo dat je erBOIS PT OCEANS Arbustos ordinàriament molt cspiadebe, agrupats, fulles petites, ai prin- cipi pubescents, mes prompte glabres, drupa globulosa, de 6-I2 mm., pinyol subglobulós, quasi llis . . . . . 862. Pr. spinosa. (1) Cp. ue t-unàov, una poma molt dolça: XORRUE el cucut, nom també d'una figa silvestre que madura quan canta el cucut, 244 BLORA-DE CATALUNYA Amigdalàcies. G. 214. - Prunus. 859. — Pr. doméstica L. (propiament domésticus és el de casa, de la família o pàtria, en contraposició a foraster (peregrinus, alienigena, alienigenus): aquí com en Pirus doméstica (Sorbus) és la espècie co- muna i coneguda.) Sinonímia. — Prunera, pruner, cast. Cirue- lo (0, cirolero, fr. prunier, a/. Pflaume i Zvvet- sche (fr. quetsche.) ri Arbre O arbust de 3-7 m., no espinós, de branques joves glabres, fulles Zrasovades o bé oblongues, agudes, crenato-dentades, glàbres o lleugerament pubescents pel revers, estípules i peduncles pubescents, flors d'un blanc verdós, geminades, calze pubescent o pelut per dins, drupa grossa (2-3 cm. de diàm.), oblonga, penjant, vermella o violada, dolça, pinyol llarguet, rugós: planta polimorfa. Geografia. — Cultivades moltes varietats, espontània en alguns marges, — Març. Sr EE 860. — Pr. insitítia L. (o insitícius, és com híbrid o estrany, de ínsero, plantar, ínsitus. En contraposició a la S pinosa que a Suècia és silvestre.) Sinontma. — Angl. bullace (fr. antic bellc- ce) més gros que'l sloe i groc. Arbust de 2-5 m., Poc o gens espinós, bran- ques joves cobertes d'un toment durant llarg temps persistent, fulles trasovades o bé oblon- gues, grans, serrades, piloses, particularment als nervis del revers, flors blanques, ordinà- riament geminades, peduncles pubescents, calze glabre Per dins, drupa glo- bulosa, penjant, violada o groguenca, dolça, pinyol rugós, planta polimorfa. Geografia. — Bagà, vores del Bastareny. — Aprop de Lleida, a la Segarra (Csta.), Gavà, Horta, Castell d'Empúries, vores del Muga (Vay). — Abril. (1) Cf. Pr. ceréola Poir., la pruna claudia (reineclaude), de la reina Claudia de França, 1492-1521, la 1.4 muller de Francisco Í, filla del seu antecessor Lluis XII. La pruna de Sta. Catarina, Sanctae Catharinae, és una altra varietat. 245 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Amigdalàcies. G. 214. - Prunus. 861. — Pr. frúticans VVeihe, subsp. de la segúent, ap. Rouy, Pr. insitítia x spi- nosa Rehb. (de frútico(r), com fruticescens Y), fruticens, fruticosus, lots de frutex, arbust.) Arbust molt semblant a l'espècie seguent, però de major talla, poc espinós i vivint aillat, fulles bastant amples (15-25 mm.), ovato-oblon- gues, serrades, piloses per sota, sobre tot als nervis, naixent al mateix temps que les fulles, peduncles drets, glabres o lleugerament pubes- cents, calze glabre per dins, drupa mitjana (12-16 mm.), subglobulosa, bla- venca o violàcia, accrba, pinyol ovoido-aplastat, quasi llis. Pr. frúticans Geografia. — Sots i bardissars, bastant r., Castelló d'Empúries (Vay.), St. Llorenç de Cerdans (Compy.), la Cerdanya, Bourg-Madame (Gaut.). — Abr.-Maig. 862. — Pr. spinosa L. (spinosus, ple d'espines, que punxa, V. l'espècie insitítia.) Sinoníma. — Aranyó, aranyoner, arç negre escanya-gats, cast. ciruelo silvestre, espino ne eral, arahón, endrino. Arbust de I-2 m., de branques negroses i molt espinoses, les joves pubescents, fulles pe- tites, al principi subpiloses i prompte glabres, trasovades, oblongues o lanceolades, serrades, estípules linears, pubescents, flors petites, la major part solitàries, de peduncles ordinàriament glabres, drupa Petita (6-12 mm. diàm.), globulosa, dreta, blavenca o violàcia, molt acerba, pinyol subelobulós, poc aplastat, quasi llis: planta molt polimorfa, de la qual con- signa Rouy 14 races, amb moltes varietats. Pr. spinosa Geografia. — Comú al sots, marges, torrenteres i vores de camins de tot el país. — Abr (i) Cf. Teuerium frúticans L., una labiada llenyosa 246 ELORA DE CATALUNYA Gènere 215. — CÉRASUS JUuss. (És el nom que dona Columel'la al cirerer, el pren de la ciutat de Cerasus, del Mar Negre, a l'Asia Menor, avui Rerasun, d'on Lucul:lus la importà abans de la nostra Era a Euro- pa, grec xépacoç i xepacóç.) Flors blanques, llargament pedunculades, en umbelles, corimbus o raims, calze acampanat, caduc, drupa globulosa o bé ovoide, carnoso-sucu- : lenta, ordinàriament colorada, glabra, no recoberta de polvo glaucescent: pinyol subglobuloso-comprimit, de cares llises: arbres o arbustos no espino- sos, de fulles simples, serrades, de prefoliació conduplicada: estípules caduques. ç Flors en umbel'la, precursores o coetànies de les fulles trasovato-acu- ITE OS RDA ea a Da ara ae at i Das el P ES a l'Flors en corimbus 6 raims, subsegúents a les fulles . j Sa EC: í Drupa negrosa, dolça, pecíols amb z glàndules a l'àpex. 863. C. àvium. Drupa vermella, àcida, pecíols sense glàndules . 864. C.vulgàris. Flors en corimbus pauciflors, fulles ovato-cordiformes, subacuminades, 3 865. C. Mahàleb, Flors en raims, fulles trasovades o lanceolades —.. —. . . . 4. Fulles trsasovades, blanes, caduques, raims penjants, drupa globulosa, 866. C. Padus. 4 Fulles trasovades o lanceolades, coriàcies, persistents, raims drets: I drupa ovoido-aguda . EN: La cera ca as Bb Raims més llargs que les fulles, sense glàndules. 867. C. lusitànica. 5 i Raims més curts que les fulles glanduloses pel revers, 868. C. Laurocerasus. 863. — C. àvium Moench (DC.). (dels ocells, avis, genitiu plural avium O.) Sinonimia.— Cirer o cirerer bord, cast. ce- rezo silvestre, bravío o de monte, guindo sil- vestre, fr. cerisier des oiseaux, merisier: al. Vogelleirsche, VVeichsel, angl. the gean or vvild blacE cherry (fr. emigne). Arbre de gran talla, d'escorça lluent, bran- C. àvium (1) Cf. Sorbus aucuparia L., al. Vogelbeere, Polygonum aviculare L. 247 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Amigdalàcies. G. 215. - Cérasus. ques esteses o ascendents, fulles trasovato-el'líptiques, acuminades, doble- ment dentades, pubescents per sota, pecíol amb 2 glàndules vermelles a l'àpex, flors precursores o coetànies de les fulles, 2-6 en umbel:les, escames dels botons fofes escarioses, drupa petita, ovoido-globulosa, rubro-negrosa, epicarpi adherent a la pulpa i aquesta al pinyol, dolça. Geografia. — Boscos de les muntanyes: Montseny, les Guilleries, St. Hilari i St. Miquel Sulterra, Vidreres. — Turons pròxims a Barcelona, cap a S. Medí i en altres indrets fins a la regió subalpina (Csta.), Olot i Puigsacau (Vay.l), comuníssima a Camprodón (Bolósi), Montgarri (Comph.l), molt comú a la Vall d'Aràn (Llen.l). — Març. N. B. Particularment es cultiven les races C. Juliana DC. i C. Duràcina DC., conegu- des amb els noms de guindes o cireres de S. Climent, 864. — C. vulgàris Mill. —C. Capronia- na DC.—C. àcida Gaertn. (Joret, Flore pop. de la Norm., lé per,un barbarisme el Caproniana de DC., i lo que cal dir és: Aproniana, el mateix passa amb qulia- na, que ha d'ésser Juniana. Efectivament, el text de Plini, Hist. nat., ho confirma: de Apro- nius, nom d'un romà, i del seu nom és conegu- da aquesta espècie, com Juniana, de Junius ).) Sinonímia. — Guinder, cast. guindo, guindal, fr. griottier. C. vulgàris Arbre o arbust poc elevat (1-5 m.), tronc d'escorça llisa i lluent, de branques obertes, amb branquillons prims i penjants, fulles frasovato-oblon- gues, acuminades, bastant consistents, de marge serrato-glandulífer, pecíol sense glàndules, flors grans, en umbel'les que neixen abans que les fulles, es- cames internes dels botons foliàcies: drupa globuloso-deprimida, vermella, de pulpa àcida, no adherida a l'epicarpi ni al pinyol. Geografia. — Importada de Cerasonte per Lucul:lus després de les seves victòries sobre Mitridates (Le Maout et Ducaisne, 447), se'n cultiven algunes varietats, — Abr. (1) El text és aquest: cerasorum Aproniana maxime rubent, nigerrima sunt Lutatia, Caeciliana vero et rotunda. lunianis gràtus sapor... principatus durdcinus, quae Pliniana Campania appellat (Plin., I. XV, c. XXX). Amb tot, vegis Ascherson u, Gràbner, Synopsis, VI, 2, PS. 149,15 2: Aproniana oder Caproniana, — nach einem Romer Julius oder Junius genannt, 248 dd FLORA DE CATALUNYA Amigdalàcies. G. 215.- Cérasus. , CEC UPIGCPEU) 865. — C. Mahéleb Mill. (de l'àrab, ja en Camerarius, i en Matthiolus macaleb: també mahhaleb P.) Sinonímia. — Cirerer de Sta. Llúcia, cast. cerezo de Mahoma o de Santa Lucía. Arbust de 1-4 m., molt ramificat, de bran- ques obertes, grisenques, fulles ovato-orbicu- lars, subcordiformes, breument acuminades, fina- L ment serrades, amb dents arquejades, calloses, C. Mahàleb terminades per una glàndula, d'un verd clar, consistents, glabres i lluents, É pecíol amb 1-2 glàndules terminals, flors petites, oloroses, coetànies de les . fulles, en corimbus pauciflors, drets, un poc fullosos a la base, la major part 1 dels pedicels caducs a la floració, calze amb els lòbuls ovato-obtusos, refle- / xes: no pestanyós, drupa ovoido-globulosa, negra, de la grandària d'um pèsol, i amarga i acerba. Ll . . 4 Geografia. — Sots, marges i boscos calissos de la alta muntanya i de les valls i faldes dels Pireneus: Bagà, marges del Bastareny. — La Pena, apr. de la Espluga de Francolí (Csta.), Talaixà, Vall del Bach, S. Aniol de Uija, Nostra Senyora del Mont, Camprodón (Vay.), Vall d'Aràn, les Bordes, Arrú (Llen.). — Abr. 866. — C. Padus DC. (grec módoç, que probabl. és com prgóc, el Quer- cus esculus L., de glans comestibles.) Sinonimia. — Cirerer bord: cast. cerezo sil- vestre, duracino o de Santa Lucía, cerezo de racimo, fr. cerisier à grappes P. (gatzart a la Vall d'Aràn.) Arbre de 2-6 m., poc ramificat, branques d- obertes, brunes, d'olor desagradable, fulles bastant grans, drasovato-el'líbpliques, acumina- des, reticulato-venoses, finament serrades, dents sense glàndules, subcoriàcies, d'un verd clar, glabres per sobre i piloses per C. Padus (1) Cf. Balepensis l chalepensis: podria referir-se a la bona olor que fa, semblant a la del Clematís, que ja de molt lluny se sent, Pensi's en macír, que és uúxep, de la nou moscada, Del pinyol, que és dur, rodó i d'un negre brillant, se'n fan grans de rosari: bois de St. Lucie (poblet aprop de Commerey). (2) Nom d'nn arbust en Theophrastus, que presenta els fruits successivament verds, vermells i negres (com les mares). Tot i essent el fruit de gust un xic repugnant, els ocells se'l mengen amb afició, 3 249 PUBLICAGIONS DE L'INSTITUGDE CIENCIES . Amigdalàcies. G. 215. - Cérasus. sota a l'axil'la dels nervis, caduques, estípules linears, caduques: flors coe- tànies de les fulles, oloroses, petites, en raims axil'lars, cilíndrics, penjants, amb algunes fulletes a la base, pedicels en sa majoria persistents després de la floració, lòbuls del calze arrodonits, i ciliato-glandulosos, drupa globu- losa, negra, de la'grandària d'un pèsol, molt acerba. Geografia. —Boscos humits dels Pireneus Centrals: Montardó, pujant al Port de Caldes, Arties (Csta.), bastant comú als boscos de la regió subalpina (Zett.), Artiga de Viella, Ruda, Aiguamoix (Llen.l), Tredós, Pla de Beret (C. et S.). — Abr.-Maig. 867. — C. Lusitànica Lois. (de Lusitània, Portugal, la seva pàtria.) Arbre de 3-6 m., sempre verd, fulles grans, trasovades o lanceolades, coriàctes, sense glàn- dules, d'un verd fosc, lluents, amb dents se- parades, persistents, sense olor al fressar-les, flors petites, en raims axil'lars, drets, fiuixos, més llargs que les fulles, drupa petita, ovoido- aguda, després vermella y a la fi megrosa, Cua acerba 0 amarga. Geografia. — Montseny (Pourrl), boscos al SO. de S. Marçal, r. (Trem.l), també culti- vat. — Juny. N. B. Es probable que hagi desaparegut de dits llocs, puix no l'hi havem vista. 868. — C. Laurocérasus Lois. (nom compost de laurus, el llorer, i de cérasus, per la semblança que té amb el llorer, per les fulles i el fvuit.) Sinonímia. — Cast. laurel real. Arbre de 3-6 m., sempre verd, de fulles grans, oblongo-lanceolades, molt coriàcies, d'un verd fosc, glabres, amb dents separades, lluents per sobre, amb 2-4 glàndules a sota i a cada banda del nervi principal, Persistents i amb olor d'ametlles amargues a l'aixafar-les, flors mitjanes, en raims axil'lars, drets, espessos, més curts que les fulles, drupes petites, ovoido-agudes, negres, acerbes. C. Laurocérasus Geografia. — Frequentment cultivat i subespontani. — Juny. 250 FLORA DE CATALUNYA Família ROSAÀCIES ENDL. GEN. (Del llatí Rosa, nom del principal gènere,) Plantes de flors regulars, hermafrodites i alguna vegada unisexuals, calze de 5, rarament 4-8 sèpals, a veg. caliculat, corol'la rosàcia, rares veg. 4-pètala o nul'la, estams indefinits, raríssimament en nombre de 1-3, fruit format per varis aquenis o drupes inserts en el receptacle o tancats al tub del calze o per varis follícies verticil'lats. Herbes o arbustos de fulles sim- ples o compostes, comunament estipulades. (Fruit format per 5 o menys follicles bi-polispermes, flors sense calicle, 216. Spiraea. 1 Fruit format per molts, rar. 1-3 aquenis o drupes . . . . . 2. Aquenis o drupes inserts en un receptacle sec o carnós, calicle 5-fil, 2 EC SA ga En, 3t GE CES Sra ME i OM aca ADE Dec ee P Aquenis inserts en el tub del calze, quasi sempre sense calicle .. —9. SES CU CNC A DGT a Dar ada Iaia let ent rat EA le ge DN ca DE Ra tes Pd Pe RD a aa a Ro ne la ades en: (Calze i corolla 5-mers, fruit polidrupa —. . . . . 223. Rubus. 4 lCalze i corol'la 8-g-mers, fruit poliaqueni. . ll . . 217. Dryas. i Estils acrescents, generalment plumosos ..—. . . . 218. Geum. 5 BE SEUS CA dtCS, CL DArCOSCEOISC Ni a A SS net Lefc an agua) OC 6 (Estams 5, receptacle còncau, estils caducs. . . . 219. Sibbaldia. EEStAmMS mmdefimitss receptacle conver c.. a ss de pe acuminats, receptacle esponjós, estils marcescents, 221. Comarum. lPètals Anodenitsia L'ànex estils caducs sl a Le d'8: alga inserts en un receptacle carnós, caduc a la maturitat, 222. Fragaria. Aquenis inserts en un receptacle sec, persistent . — 220. Potentilla. Calze a la fi carnós, aquenis nombrosos, corol'la 5-pètala..— 224. Rosa. Calze a la fi llenyós, 1-3 aquenis, corol'la nul'la, raram. 5-pètala. 10. 251 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Rosàcies. G. 216. - Spiraea, Flors 5-pètales, grogues, calze turbinat, de 5 lacínies connivents des- prés de la florescència, eriçat d'espines ganxudes a l'àpex, 225. Agrimonia. BIOIS APP ES i at IT OA ADA Lila eli Mad oDs da ec Da 10 (Flors polígames, calze turbinat, 4-laciniat, 2 estigmes en forma de pin- pe zell, 2-3 aquenis tetràgons, fulles imparipinnades. 226. Poterium. FIOIS DENUGNDISRS a a Sa Car Pal Da la EE Pri Del c aa EE NE "(Flors atropurpúries, en espigues subglobuloses, calze turbinat, 4-laci- niat, sense calicle, fulles imparipinnades . —. 227. Sanguisorba. 12 ( Flors vírido-groguenques, en cimes o glomèruls, calze urceolat, 4-5-la- ciniat, amb calicle, fulles palmatilobades o palmatisectes, 228. Alchemilla. Gènere 216. — SPIRAEA L. (Del grec oretpaia, nom d'un arbust indeterminat en Teofrast. Podria aquest nom fer al'lusió als fol'licles caragolats en hèlix de la especie principal (Ulmaria)è Flors blanques, en panotxes o corimbus terminals, calze 5-partit, sense calicle, persistent, corol'la rosàcia, estams indefinits, 5, raram. 2-1, follicles bi-, polisperms, verticillats: herbes perennes o arbustos, amb estípules o sense. Fulles sense estípules, tronc o rizoma llenyós. . . A idear Fulles amb estípules peciolars, tronc herbaci, arrel Res a Sa Fulles de 10-15 mm., enteres 0 fistonades a l'àpex, trasovato-orbicu- lars o trasovato-oblongues, flors hermafrodites, en corimbus de 6-20 flors, estams iguals o més curts que la corolla, follicles drets, 2 869. Sp. hypericifolia. Fulles de 20-30 cm., 2-3 pinnatisectes, flors dioiques o polígames, en espigues reunides en ampla panotxa, estams més llargs que la co- rolla, follicles penjants —.. .. . . . . 870. Sp. Aruncus. Pètals llargament unguiculats, fol'licles caragolats, glabres, fulles amb 5-9 parells de segments amples, fibres radicals no tuberoses, 871. Sp. Ulmaria. Pètals breument unguiculats, follicles drets, pubescents: fulles amb 15-20 parells de segments estrets, fibres radicals tuberoses a l'àpex, 872. Sp. Filipéndula. FLORA DE CATALUNYA Rosàcies. G. 216. - Spiraea. 869.—Sp. hypericifolia L.—Sp. thalic- troídes Pall. (Bub., HI, 636). (per la semblança de les fulles amb alguns hy- pericum 4 thalictrum.) Arbust de 5-IO dm., de tronc ascendent, molt ramificat, branques primes, estriades, fus- co-vermelloses, fulles petites, lrasovato-orbicu- lars o trasovato-oblongues, enteres O fistonades a l'àpex, atenuades en pecíol, glabres per sobre i pubescents per sota, alternes, coriàcies, Sense estípules, flors petites, en umbel:les o en corim- bus axil'lars de 6-20 flors, fulloses a la base, formant panotxes llargues i estretes, estams iguals o més curts que'ls pètals, fol'licles drets, glabres, planta polimorfa. i "( fabellata Bert. (Fiori, I, 562). — Flors quasi sempre en corimbus, fu- lles inferiors trasovato-cuneades, dentades a l'àpex, les superiors oblongo- trasovades o espatulades, més estretes. Sp. hypericifolia Geografia.— Llocs secs i pedregoses calissos: Lladó de S. Pere de Roda, S. Pere de Cas- serras (Vay.l, Mariano Masferr., Sen., in Hb. Cad.). — Maig. 870. — Sp. Aruncus L. (nom usat per Plini per a indicar la barba de la cabra, barba caprae cra el nom que'ls botànics anteriors a Lin. donaven a aquesta planta V.) Sinonímia. — Cast. barba de cabra o de cabrón. Rizoma llenyós, tronc de 8-15 dm., herbaci, dret, assolcat, glabre, fulles grans (2-3 dm.), de contorn triangular, 2-3 pinnatisectes, de seg- ments oposats, ovalo-acuminats, prims, doble- ment i desigual dentats, peciolulats, estípules nul'les, ors dioiques o polígames, petites, agrupades en moltes espigues, formant en conjunt una ampla panotxa termi- nal, estams més llargs que'ls pètals, follicles reflexes, glabres. Sp. Aruncus Geografia.—Boscos humits de les altes muntanyes: Vall d'Aràn i ribera de Viella (Salv.t, Isernl), sobre Bafieras (Zett.), boscos d'Artiga de Lin i ribera de S. Joan de Toràn i de Viella (Llen.l). — Jul. (1) Cp. alyóuepaç, el fenigrec, aiyóleSpoç, una planta que mata les cabres, 253 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Rosàcies. , G. 216.-Spiraea, 871. —Sp. Ulmaria L.— Ulmaria pa- lustris Moench. (ulmaria, nom donat per l'Ecluse, per la sem- blança dels segments florals d'aquesta planta amb les fulles de l'om (ulmus), palustris, de palus, per la seva estació en llocs humits.) Sinonímia. — Reina dels prats, cast. ulma- ria, ulmeira, reina de los prados. Arrel fibrosa, no tuberosa, tronc de 5-I0 dm,., dret, poc ramificat, assolcat, glabre, fulles SR: ME grans, Pimnatisectes, amb 5-9 parells de seg- ments molt desiguals, sentats, doblement dentats, acuminats, el terminal més gran, 3-lobat, verdes o albo-tomentoses per sota, estípules semicirculars, auriculades, dentades: flors en corimbus terminals, de branques molt desiguals, pètals llargament unguiculats, estams més llargs que'ls pètals, fol'licles caragolals en hèlix, glabres. Geografia.—Vores de reguerons i prats humits: Des de Vich a Ribes i Cerdanya, pratsi valls dels Pireneus. — Horta de Lleida (Csta.). — Juny-Ag. 872. — Sp. Filipéndula L. (denominació donada per Dodonaeus, amb re- ferència a les tuberositats de les arrels, que Sem- blen penjar d'um fil.) Sinonímia. — Herba del pobre home. Arrel fibrosa, presentant les fibres tuberosi- tats ovoides cap a l'extrem, tronc herbaci, de 3-6 dm., dret, simple, estriat, subàfil, fulles en sa majoria basilars, de contorn llargament lan- ceolat, Pinnatisectes, de 15-20 parells de seg- ments pinnatífids, molt desiguals, breument pes- tanyosos, sentats, el terminal 3-lobat, estípules semicirculars, auriculades, inciso-dentades, flors blanques o vermelloses per fora, oloroses, en cimes irregulars, terminals, pètals apenes unguiculats, es- tams més curts que'ls pètals, fol'licles drets, no caragolats, pubescents. Sp. Filipéndula Geografia.—Boscos i prats humits: Valldoreix, al cim del Montcau i Masgranada, sobre Ordal, S. Salvador de Olesa: S. Vicens de Castellet, Ribes, la Cerdanya, Olot. — Monistrol, Plana de Vich (Salv.l), Puigaltet (Puigg.l).—Maig-Ag. 254 FLORA DE CATALUNYA Gènere 217. —DRYAS L. (Del grec Apvóç, nimfa boscana, de èpòç, alzina, nom donat per Lin. a aquesta planta per la semblança de les fulles amb les de l'alzina o yauxtòpuç, Teucrium lucidum L.) Flors blanques, grans, solitàries, llargament pedunculades, terminals, calze 7-9 partit, amb les divisions linears, pubescents, ciliato-llanoses, iguals, uniseriades, sense calicle, 7-9 pètals el'líptico-ovats, una vegada més llargs que'ls sèpals, estams indefinits, estils subterminals, acrescents, plumosos, fruit poliaqueni: plantes llenyoses, de r-2 dm., molt ramificades, ajegudes, fulles oblongues, obtuses, arrodonides o subcordiformes a la base, fistona- des, vírido-glabres per sobre i albo-tomentoses per sota, peciolades, un poc coriàcies. 873. — D. octopétala L. (de oxzó, vuit, i mécahoy, pètals pel nombre que d'ells Presenten normalment les flors.) Geografia. — Pastures rocoses de les altes munta- nyes: Cadí, a la vessant nord de Puigllançada. — Mont- sant (Salv.l), altures de Berga, remontant-se a la regió alpina per Castanesa, Port de Benasc i Maladetta, Ports de Viella (Csta.) i de la Picada (Llen.), Ruda (C. et S.), regió alpinai glacial de Núria (Vay.), Vall de Llo (Gaut.), Cambradases (Bub.). — Jul.—Ag. D. octopétala 255 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT BE CLENCTLES Gènere 218. — GEUM L. (Nom que Plini donava probablement al G. urbanum: caryophyvllata dels autors prelinneans, per l'olor del rizoma, de claus d'especia (0. ) Flors grogues o vermelloses, solitàries o en cimes terminals, calze de 5, rarament 6, divisions, quasi sempre caliculat, corol:la de 5, rarament 6-7, pètals trasovats o bé obcordiformes, estams i pistils indefinits, estils termi- nals, acrescents, persistents, frequentment plumosos, enters o articulats, rectes o agenollats, article superior caduc, fruit poliaqueni, aquenis peluts, agrupats en capítol globulós en un receptacle cònic o cilíndric, sec, persis- tent, plantes herbàcies, perennes, de rizoma gruixut, de fulles radicals lira- des, amb el segment terminal més gran, les caulinars 3-sectes o 3-lobades. Estil no articulat, plumós, troncs uniflors, quasi sempre 6 pètals. 2. 1 Estil articulat, generalment glabre o poc plumós, troncs multifiors, DADECGIS NS les LO aa: DANS a eres ara QS NS ERC ONE id EET Rizoma no estolonífer, segment terminal de les fulles cordiforme, molt més gran que'ls laterals, receptacle pubescent, aquenis ovals, 874. G. montanum. Rizoma estolonífer, segment terminal de les fulles poc més gran que'ls laterals, receptacle piloso-eriçat, aquenis sublinears. 875. G. reptans. Capitoldiruetiler estipitat,, 4 ecueratas GL CE Eren AIRES 3 CapitoLtegenter sentat 2.5. a, del medi EL 'aaaa lHE te tat Es nis grans, d'estil glabre: fulles caulinars petites. 876. G. silvàticum. Pètals vermellosos, llargament unguiculats, iguals al calze, aquenis petits, d'estil plumós, fulles caulinars grans . . 877. G. rivale. Flors dretes, calze reflex després de la floració, pètals un poc més llargs que'l calze, fulles pubescents —. . . 878. G. urbànum. Flors a la fi més o menys penjants, calze estès o suberecte després de la floració: fulles piloso-sedoses — 4q, i a, cen A et ae: grocs, sentats, quasi una vegada més llargs que'l calze, aque- d sha (1) Es fa derivar de YeÚt), gustar: menjar, 256 Rosàcies. EL OR A DE CATALUNYA G. 218. - Geum, Flors grans, calze verd, pètals grocs, obcordiformes, estils del fruit glabres, segment terminal de les fulles radicals molt gran, orbicular- reniforme 879. G. pyrenaicum. 6 (Flors mitjanes, calze rubro-verdós, pètals grocs, amb vènules verme- lloses, el'líptics, estils dels fruits un poc plumosos, segment termi- nal de les fulles radicals molt més petit, atenuat o cuneiforme, G. montànum 880. G. Paui. 874. —— G. montànum L. (per la seva estació a les altes muntanyes.) Rizoma curt, no estoloní/er, troncs bastant més llargs que les fulles radicals, uniflors, fu- lles inferiors Hivato-pinnatisectes, amb els seg- ments decreixents des del terminal, que és molt gran, subcordiforme ú obscurament colzat, les caulinars petites, 3-lobades o bracteiformes, fors d'un groc viu, grans, solitàries, dretes, sèpals ovato-oblongs, el doble grans que les fu- lletes del calicle, pubescent-pestanyosos, quasi sempre 6 pètals, escotats, breument unguicu- lats, una vegada més llargs que'ls sèpals, aquenis ovals, peluts, estils no articulats, plumosos, receptacle pubescent. Geografia. — Pastures i roques de les altes muntanyes: Núria, cap a Noufonts. — Porxo del Sitjar, la Toza, la Cerdanya, pastures de Mòrens i Coll de la Marrana a Núria (Vay.), de la vall de Martet a la de Núria (Gaut.), Port de Caldes (Csta.) i de Viella (Llen.l), Castanesa (Lap.). — Juny-Jul. G. reptans 875. — G. reptans L. (de répere, arrossegar-se, pels seus llargs esto- lons.) Rizoma amb estolons de 1-3 dm., troncs ape- nes més llargs que les fulles radicals, uniflors, fulles basilars pinnatisecles, de segments decrei- xents cap a la base, però més distants i menys desiguals que en l'anterior, fondament inciso- dentats, el terminal 3-lobat i 4n poc més gran, flors d'un groc viu, solitàries, molt grans, sè- pals lanceolato-linears, quasi sempre 6 pètals, 257 PUBLICACIONS DE: L'INSTITUT DE CTENCG EES Rosàcies. G. 218. - Geum, escotats, brevíssimament unguiculats, més llargs que'ls sèpals: aquenis sub- linears, pilosos, estils no articulats, plumosos, receptacle piloso-ericat. Geografia. — Altures de les valls de Carençà i de les muntanyes que porten a Núria (Compy., Vay. ex VVR.). — Jul.-Ag. 876. — G. silvàticum Pourr. (Per la seva estació boscana.) Rizoma oblic, troncs de 1-4 dm., drets, sim- ples, pilosos, fulles Piloso-sedoses, les basilars livato-binnatisectes, amb els segments laterals petits i poc nombrosos, el terminal molt gran, ovato-cordiforme, sublobulat, tots fistonats, les caulinars petites, inciso-dentades, poc nombro- ses, 1 les superiors escamiformes, estípules ova- to-agudes, flors grogues, bastant grans, dretes o apenes inclinades, poc nombroses, en capítol estipitat, lòbuls del calze ovato-lanceolàts, es- tesos després de la floració, 3 pètals obcordiformes, sentats, generalment Pes- tanyosos a la base, més amples que llares, quasi una vegada més llargs que'ls sèpals: aquenis .grans, ovoides, peluts: estils articulats a la meitat, article su- perior caduc, receptacle piloso-eriçat. G. silvàticum Geografia. —Boscos i pastures seques de les muntanyes: S. Llorenç del Munt, Montser- rat, al'cim de Masgranada, sobre Gelida, comú a la vessant nord del Montsant. — Vallvi- drerà, r., de Cornudella a Ciurana i falda del Montsant (Csta.), les Garrigues (Gonzat). — Maisg-Juny. 877.— G. rivàle L. (de rivus, riu, per la seva estació en llocs hu- mils.) Rizoma llarg, no estolonifer: troncs de 2-4 dm., drets, simples o poc ramificats, pu- bescents, vermellosos a l'àpex, fulles piloses, les basilars livato-binnatisectes, llargament pe- ciolades, segments laterals pelits, irregulars, poc nombrosos, el terminal gran, 3-lobat, cu- neiforme o cordiforme, tots inciso-dentats, les caulinars grans, quasi reduides a tres segments, G. rivàle Le un co FLORA DE CATALUNYA Rosàcies. G. 218. - Geum. i estipules petites, dentades o enteres, Hors vermelloses, en cimes de 2-3 ter- minals, penjants, capítols estiPitats, calze vermellós, gran, de lòbuls ovato- acuminats, pilosos, ereclo-aplicats després de la floració, 5 pètals llargament unguiculats, truncats o escotats, cuneiformes a la base, grocs, amb taques i venes vermelles, iguals als sèpals, aquenis pefifs, ovoides, piloso:eriçats, estil. articular, a la meitat, plumós, receptacle piloso-eriçat. Geografia. — Prats humits de les muntanyes: Núria, aprop del Bosc de la Mare de Deu, r. — Porxo del Sitjar, la Cerdanya, Costabona (Vay.), Montllouis (Bub.), Vall de Benasc, Vall d'Aràn (Isern), Tredós (Timb.), Gausac, Artiga de Viella (Llen.), Pla de Beret (C. et S.). — Juny-Ag. 878. — G. urbànum L. (de urbs, urbis, la ciutat, per la estació de la planta, no apartada de les poblacions.) Sinonima. — Herba de S. Benet: cast. ca- riofilada, hierba del clavo o de S. Benito. Rizoma curt, truncat, amb llargues fibres d'olor de violer aclavellat (girofée), troncs de 2-6 dm., drets, poc ramificats, pubescents, fu- lles basilars Lrato-pinnatisectes, de 5-7 ségments molt desiguals, inciso-dentats, les caulinars 3-lobades, grans, les superiors Janceolades, estí- pules foltècics, grans, ovato-orbiculars, inciso-dentades, Nors grogues, petites, dretes, poc nombroses, en cimes terminals, capítols sentats, calze verd, Petit, reflexec després de la floració, 3 pètals ovato-cuneiformes, un poc més llargs que'ls sèpals, aquenis oblongs, reflexes, Poc pt- losos, estils articulats al quart superior, elabres, receptacle pilós. F. urbànum Geografia. — Comú per llocs selvosos des de la zona interior fins a la superior. —Maig-Juny. 879. - G. pyrenaicum VVilld. (per la seva estació pirenenca.) Rizoma oblic: troncs de 1-4 dm., drets, sim- ples, subàfils, peluts, fulles piloso-sedoses, les basilars grans, lvato-pinnatisectes, amb els seg- ments laterals Pefifs, Poc nombrosos, el termi- G. pyrenaicum 259 PUBLICACEFONS DE L'INSTUEUT DE CGIENCGEES Rosàcies. G. 218. - Gcum. nal molt gran, orbicular-rentforme, trilobat, tots fistonats, les caulinars lan- ceolades, incises, poques i petites, estípules ovato-lanceolades, enteres 0 dentades, flors grans, grogues, subpenjants, frequentment solitàries, capítols sentats, calze verd, de lòbuls un poc estesos després de la floració, pètals obcordiformes, subsèssils, arrodonits a l'àpex, aprop d'una meitat més llargs que'ls sèpals, aquenis petits, molt peluts, estil articulat al terç superior, gla- bre, menys a la base de l'article superior, abans de la maturitat, receptacle pelut. Espècie mol afinc del G. siludticum Pourr., del qual es distingeix per les flors quasi el doble majors, capítols sentats, aquenis el doble petits, article superior de l'estil pelut a la basc, i per la forma del segment terminal de les fulles. Geografia. — Pastures pedregoses de tota la cadena pirenenca, però menys estesa a la vessant catalana que a la francesa (Csta.), la Cerdanya, Vall d'Eyne (Gaut., bastant abun- dant al Pir, central, boscos i llocs herbosos de Artiga de Viella (Llen.'). — Jul. 880. — G. Paui Cad. (dedicada a l'eximi botànic C. Pau, de Segorbe.) Rizoma oblic, troncs de 3-5 dm., erecto-as- cendents, bifurcats, 2-4-flors, peluts a la base, piloso-glandulosos a la part superior, fulles basilars 4- peciolades, inmterruplo-pinnatisectes, segments laterals airternant amb altres molt petits, el terminal tres vegades més gran, 3-5-lobat, tots fistonats i atenualo-cuneiformes a la base, les caulinars pinnatisectes 0 pinna- tipartides, amb les divisions estretes i llargues, crenato-asserrades, estípules foliàcies, inciso- fistonades, flors grogues, amb vènules vermelles, mitjanes (ro-12 mm.), llar- gament penduculades, subreflexes a la maturitat, capítols sentats, sèpals ovato-lanceolats, rubro-verdosos, suberectes, pètals ellíptics, el doble llargs que'ls sèpals, aquenis petits, peluts, estil articulat al quart superior, glabre, salvant la base del segon article. Geografia. — Prats humits del Montseny, abundant a Santa Fe. — Juny-Jul 17. (1) V. Memor, R, Acad., vel, VII, 1983. 260 FLORA DE CATALUNYA Gènere 219. — SIBBALDIA L. (Dedicat a Robert Sibbald, 1643-1720, metge naturalista a Edimburg.) j i E: h Flors d'un groc verdós, petites, 3-6, en corimbus terminals: verticils b.- florals, inclòs el calicle, pentàmers, tub del calze hemisfèric, segments lan- 3 ceolato-aguts estesos i després drets, pètals lanceolato-obtusos, més curts que'ls sèpals, estils laterals, curts i cadues, 5-I0 aquenis ovoides, lluents, / receptacle còncau, pelut: herbes perennes, cespitoses, peludes, de rizoma molt ramificat, fulles ternades, petites, fasciculades a l'extremitat de les branques, quasi iguals a les flors, folíoles trasovato-cuneiformes, truncades i 3-dentades, glauques, estípules lanceolades, llargament soldades al pecíol. 881. -— Sibbaldia procúmbens L. (de procúmbere, ageure's, Pel rizoma cespitós.) Geografia. — Pastures alpines de les altes munta- nyes: Núria, al Puigmal, 13 Ag. 1891 legi. — Coma de Vaca, Eyne, Comabella, la Toza (Vay.): Vall d'Eyne (G. et G.), entre la vall d'Eyne i Pla de Campnegre (Compy.), Montardó, pujant al Port de Caldes: Port de Benasc (Zett.). — Jul.-Ag. Sibbaldia procúmbens PUBUTICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 220. — POTENTÍLLA L. (Del llatí potens, potentis, poderós, que posseeix virtuts curatives: consonant amb Tormentilla.) Flors grogues, blanques o rosades, solitàries i axillars o en corimbus terminals, calicle, calze i corol'la 5, raríssimament 4-mers: pètals orbiculars 0 trasovats, arrodonits o escotats: estams indefinits, estils laterals, curts, generalment caducs, fruit poliaqueni, receptacle convex, sec, pelut: plantes quasi sempre herbàcies, de fulles 3-, multifoliolades o imparipinnades, folíoles comunament dentades, estípules peciolars. Bar llenyosos, persistents, fulles imparipinnades, amb 2-3 parells de folíoles enteres: flors grogues, terminals: pètals trasovéts, enters, més llargs que'ls sèpals: aquenis setosos . —. 882. P. fruticósa. IEODCSUBEnDACIS, antals Jo ere VE a Man PRE i aa Florsiblagques 0 rosades — o Qdó Q tiar te al El a a A, "EL Tap a FlOISSSIOS UES de pri cas ai cedia RE LL OCDE ap Du RT Re aC OS Fulles imparipinnades, aquenis glabres, llisos, Hors grans, en cimes terminals, pètals trasovats, enters, I-2 vegades més llargs que'ls 3 j SERAIS I i x OR MO ur SB3: P. LUpESIEUL Fulles multifoliolades, aquenis rs per lo menys al llombriígol..— 4. Fulles radicals 3-7-foliolades, troncs forts, molt més llargs que les fu- lles, "ors en cimes denses, multifiores .—..—... o... 5. ne radicals 3-foliolades, troncs dèbils, apenes més llargs que les fulles: flors en cimes fluixes, de 2-5 Hors .. —. . . . . . 5 É Folíoles oblongues, verdes per sobre i seríceo-argentines per sota, en- teres o bé obscurament tridentades a l'àpex, pètals el doble llargs que'ls sèpals.. —. —. . Lo o. o. 884. P. alchemilloídes. Folíoles trasovades, verdes per les 2 cares, piloses o pubescents per sota, ostensiblement dentades a l'àpex, pètals més llargs o més curts datos ae LD, DE a ia SR EE tr dt 5 Divisions del calicle tan llargues com el calze, pètals més llargs que'ls sèpals, filaments estaminals Ca folíoles trasovato-oblongues, pu- bescents per sota —. —. Cole dr p85. P: CQABIESCEDS. Divisions del calicle més llargues que'l calze, pètals més curts que'ls sèpals, filaments estaminals glabres, folíoles trasovato-cuneiformes, DIlOSeS DECISDEMAD Ll CC qu ES dP ed 886, Day, el EE OGRIA IE CAE AD UN A Rosàcies. G. 220. - Potentilla. Pètals més curts que'ls sèpals, calicle igual al calze, folíoles ovato- orbiculars, fistonades en tot el marge, rizoma no estoloniter, qi 887. P. micrantha. Pètals més llargs que'ls sèpals: calicle més curt que'l calze, rizoma CLIC TA CIA DD ds RI LOR eL den ada i a sas tada ja 8. dents nombroses per tot el marge, no convergents, 888. P. Fragariastrum. Pètals I-2 vegades més llargs que'ls sèpals, folíoles trasovato-oblongues, amb 5-7 dents, curts i convergents a l'àpex. 889. P. splendens. qr poc més llares que'ls sèpals, folíoles trasovato-orbiculars, amb 8 RICS SUC OM OA CES P OME ei En a a EE A A IL 0 us Ian pinitaCes O, MIRITIDIES a OA ns TO, Trones drets o ascendents, fulles amb 2-3 parells de folíoles pinnati- sectes, estípules enteres, flors 2-7 terminals, pètals iguals o poc més llargs que'ls sèpals . Deia 890. P. multífida. 10 (i. x ST der) Trones radicants, estolonífers, fulles amb 7-12 parells de folíoles den- tades, estípules caulinars multífides, flors solitàries, axil'lars, pètals el doble llargs que'ls sèpals .. . . . . . . 891. P. Anserina. (Flors axil'lars, solitàries o en cimes fulloses. LL... o. . 12. lFlors terminals, ordinàriament en cimes corimbiformes —.. —. . 13. Flors grans, solitàries, pentàmeres, fulles 5-foliolades, llargament pe- ciolades, calicle més llarg que'l calze . . —. —892. P. reptans. pes petites, tetràmeres, en cimes axil'lars, folioses, fulles 3-foliolades, sentades, calicle més curt que'l calze . . 893. P. Tormentilla. ' Tronces robustos, de 2-6 dm., drets o ascendents, fullosos: folíoles mul- i EEES EE PN MES ran a Toda UA pec ES ES IO SEPE Vs 7. A peus prims, de 3-30 cm., ordinàriament ajaguts, folíoles pauci- DE CCS a at ec tat et aa a Br a tac rebria ds 10. 13 Troncs florífers laterals, que neixen a l'axilla de les fulles ra- : CURES EE LES ge Vegem ven A OME Va Es OO Tenir Or ic 4 3 florífers terminals, que neixen del centre de borró amb que DS EET CEC DIZ ORAL El Na RD, Ge re o Es IG. ( Fulles 3-foliolades, folíoles trasovato-cuneiformes, dentades quasi fins a la base, pètals 2 veg. més llargs que'ls sèpals, pèls del tronc i pe- ja do CfOls estesos . Qu LL Le a 894. P. grandiflóra. 9 Í Fulles 5-foliolades, folíoles oblongues, dentades als dos terços superiors: pètals r veg. més llargs que'ls sèpals, pèls del tronc i pecíols ETC ATC ti EE a i ta EO5. P: pyrfenaica. 263 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CFENCEFES Rosàcies, G. 220. - Potentilla. Fulles verdes per les 2 cares, troncs piloso-eriçats, aquenis circuits as CS AL ES RO UN da des Na a EE SS A QR Ala Es Es Es dre DA Fulles albo- o gríseo-tomentoses per sota, trones tomentosós, aquenis DUES CET ES Le erats Pais as Cl daçd de A VA ea Jo ee Folíoles trasovato-cunciformes, dentades solament a l'àpex, frequentment plegades pel llarg, amb els nervis poc marcats, inflorescència eri- çada, pètals el doble llargs que'ls sèpals. . . —. 896. P. hirta. ET Folíoles oblongues, dentades fins a la basc, planes, amb els nervis ben marcats, inflorescència setoso-glandulosa, pètals iguals o poc, més llargs QQUEEREE DES a da a eagt ta Qi ya Apte a Egea lo RE ERC Folíoles gríseo-tomentoses, oblongo-lanceolades, planes, dentades, fins I a la base, pètals poc més llargs que'l calze . 898. P. inclinàta. 18 — l'olíoles albo-tomentoses, trasovato-oblongues, un poc revoltes pel marge, estretes i enteres a la base, amples i dentades, incises a l'àpex, pètals IEUCIS Ra CIE: d'a SO Qi Sala AC a OO LE ERC ADE ES Fulles grisàcies o blanquinoses per les 2 cares, amb pèls estrellats al re- vers: 5 folíoles trasovades o bé oblongo-cuneiformes, crenato-dentades, 19 g00. P. cinerea. Fulles verdes per les 2 cares, sense pèls estrellats .. —. . . . 20. Fulles radicals 3-foliolades, troncs de 2-íI0 cm., flors petites, pètals I. aptaesanes llargs que'l calzei dis Ll Dia a EC a ana 20 a : R i . Fulles radicals 5-7-foliolades, troncs generalment més llargs, flors mit- janes, pètals sensiblement més llargs que'l calze... . . 22. receptacle subglabre, fulles eriçades per les 2 cares, inciso-denta- destitgaeama base... ll te a Teide ES Os P EG Plantes vírido-clares, troncs 1-5-Aors, calicle igual al calze, receptacle eriçat: fulles glabres per sobre i un poc piloses per sota, solament Gentadestar ldpex La Se La SC 02: Es DE pres vírido-fosques, troncs uniflors, calicle més curt que'l calze, Tronces ajaguts, fulles 5-7-foliolades, estípules radicals linears, divisions del calicle més petites que'ls sèpals. —. —. . . 8903. P. verna. Trones drets o ascendents, fulles 5-foliolades, estípules ovades, divi- sions del calicle quasi iguals als sèpals —. . . . . . . 28. sota, 3-7 dents a l'àpex, el terminal més petit, estípules ovato-lan- fo ceolades, trones i pecíols amb pèls aplicats. —. 904. P. aurea. i Folíoles trasovades, peludes per les 2 cares, sense marge seríceo-argentí, 5-7 dents a l'apex, el terminal quasi igual als laterals, estípules ovades: trones i pecíols amb pèls estesos — 905. P. Salisburgensis. lot, oblongues, glabres per sobre, amb marge seríceo-argentí per 264 FLORA DE CATALUNYA Rosàcies. G. 220. - Potentílla. 882. — P. fruticósa LL. (de írutex: planta arbustiva.) Petit arbust de o'50-I m., molt ramificat, amb l'epidermis que s'esfolia en les branques velles, les tendres són albo-sedoses: fulles 4im- paripinnades, la majoria S-foliolades: folíoles oblongues, enteres, un poc revoltes pel marge, glabres per sobre, piloses i amb els nervis molt marcats per sota, els 3 superiors convergents: EES - o estípules oblongo-lanceolades, escarioses: flors grogues, amb cimes terminals, pauciflores, di- visions del calicle iguals a les del calze, però més estretes, pètals trasovats, arrodonits a l'àpex, més llargs que'ls sèpals, aquenis molt eriçats. Geografia. — Pastures pedregoses de les regions alpina i subalpina: Núria, al peu de la Creu d'en Riba, Coma de Vaca. — Coma de l'Orri, de Comabella, la Toza (Vay.), Vall d'Eyne (Gaut.). — Jul.-Ag. 883. — P. rupestris L. (de rupes, roca, Per la estació de la planta, com saxum, Seix.) Rizoma inclinat, llenyós, tronc herbaci, de 2-4 dm., dret, bifurcat, poc fullós, pelut, pu- bescent-glandulós a l'àpex, fulles basilars llar- gament peciolades, 5-7 foliolades, folíoles ova- des, doblement dentades, decreixents des de l'àpex, la terminal peciolulato-cuneiforme, les caulinars superiors 3-sectes i sentades, estípules lanceolades, enteres, un poc dentades, flors blanques, grans, en cimes terminals multiflores: divisions del calicle més curtes i més estretes que les del calze, pètals traso- vats, arrodonits a l'àpex, I-2 veg. més curts que'ls sèpals, aquenis llisos. Raça P. villosa Lec. et Lamot. — P. macrocalyx Huet. — Tronc i fulles amb pèls llargs, blancs i obertes, calze més gran després de la floració: aquenis venosos. P. rupestris Geografia. — Pastures granítiques i pissarroses de les muntanyes: la Molina, Comabella (Vay.), molt comú a Pumero i altres llocs de la Vall d'Aràn, Aigua Moix (Llen.l), falda de 34 265 REAL fa ——————-tltltllelelet-- PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Era atac art ia ea ee ermita a iraiy ieijeci fici tes jana iemó Ni a en Rosàcies. G. 220. - Potentílla. la Maladetta (Csta.), sota del Port de Benasc (Zett.): Salardú, Arties, Valls de Juela i de Tre- dós (Timb.), Ruda (C. et S.). — Juny-Jul. N. B. La planta collida per Llen. a la Vall d'Aràn presenta tots els caràcters de la raça P. macrocalyx, salvant els aquenis, que són petits i llisos com en el tipus. 884. — P. alchemilloides Lap. (Ber una certa semblança amb la Alchimilla alpina.) Sinonímia. — Peu-erist (a Bagà). Rizoma vertical, llenyós, tronc de 1-3 dm,., ordinàriameut simple, ascendent, albo-tomen- tós, poc fullós, fulles basilars llargament pe- ciolades, 5-7 foliolades, folíoles oblongues, vírido- fosques i glabres Ber sobre, seríceo-argentines per sota, enteres o amb 3 petites dents a l'àpex, les caulinars 3-5 foliolades, sentades o breument peciolades, flors blanques, mitjanes, en cimes terminals, multiflores, divisions del calicle linears, quasi tan llargues com les del calze, lanceolades, pètals tras- ovats, escoltats, I veg. més llargs que'ls sèbals, aquenis coberts de pèls llargs. P. alchemilloides Geografia.—Roques dels Pireneus: Roca de l'Huró, sobre la font de Tagast, al Bergadà, comú al Pendís i Coll de Jou. — Poc més avall del Pont de Viella, Penyablanca, base de la Maladetta (Zett.), Mall d'Artiga (Llen.), Ruda (C. et S.), Sopeyra (Bub.). — Jul.-Ag. 885. — P. caulescens L. (de caulis, el tronc: alludint al que té, ascen- dent, relativament llarg.) Rizoma gros, llenyós, descendent, ramificat, cobert de les despulles de les fulles antigues, troncs ascendents, de 1-3 dm., eriçats, fulles basilars llargament peciolades, 5-7 joliolades, folíoles trasovades o bé oblongues, terminades per 3-5 dents petites, convergents, les caulinars 3-5 foliolades, totes verdes, glabres o piloso-sedo- ee Gil ses, amb marge Piloso-argentí,: estípules linear- acuminades, les superiors ovato-acuminades, Hors blanques, mitjanes, en cimes corimbiformes terminals, multiflores, divi- sions del calicle lant o més llargues, però més estretes que les del calze, lan- 266 FLORA DE CATALUNYA Rosàcies. G. 220. - Potentílla. ceolato-agudes, pètals lrasovals, apenes escolats, més llargs que'l calze, fila- ments estaminals i aquenis molt eriçats. Raça P. peciolulata Gaud. — Fulles basilars de 3-5 folíoles, glabres per les 2 cares, peciolulades, sobre tot la terminal, sense marge argentí, amb dents més nombroses. Geografia. — Roques calcàries de les muntanyes: Abundant a Montserrat, S. Llorenç del Munt, Montseny: altures de Berga, Pendís i falda del Cadí, a la vora del riu Greixa,-- Bas- segoda, S. Aniol (Bolósi, Tex.), roques del Noguera i Sopeyra (Csta.) — Maig-Jul. N. B. La planta que fins avui havem observat a Catalunya correspòn a la P. peciolu- lata Gaud. 886. — P. nivalis Lap. (nivalis, de nix, nixis, la neu o glaç, per la seva habitació.) Rizoma llenyós, gros, vertical, ramificat, cobert dels restos de les fulles velles, troncs de 1-3 dm., flexuosos, ascendents, poc fullo- sos, eriçats de pèls estesos, fulles basilars llar- gament peciolades, 5-7 foliolades, folíoles am- plament drasovato-cuneijormes, crenato-dentades a la part superior, pestanyoses, blanament pi- loses per les 2 cares, les caulinars 3-5 foliola- des, estípules lanceolato-acuminades, les cau- linars més amples, flors blanques, grans, en cimes corimbiformes, terminals, denses, divisions del calicle lincars, esteses, més llargues que les del calze, lanceolades, dretes i aplicades a la corol'la, pètals Poc escotats, més curts que'ls sèpals, filaments estaminals glabres, aquenis eriçats. P. nivalis Geografia, — Roques i pedruscam de les altes mun- tanyes: Núria cap a Finestrelles, Fontnegra et alibi. — Costabona, Mòrens, Comabella, la Toza, Carençà(Vay.), Vall d'Eyne (Lap.), d'Err (Gaut.), Setcases, Cambreda- ses (Bub.), Castanesa, Ports de Benasc i de Viella (Csta.), Mall de l'Artiga, Saburedo, Colomés, Coma Gireta (Llen.), Ruda (C. et S.). — Jul.- Agost. 887. — P. micrantha Ram. (de pumpóç, Pelil, i àvdoc, flor: per les seves flors petites.) N P. micrantha Rizomà gros, inclinat, no estolonífer, termi- 267 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Rosàcies. G. 220. - Potentilla. nat per un rosetó de fulles, troncs més curts que les fulles radicals o re- duits a peduncles radicals, amb 1-2 fulles unifoliolades, coberts, lo mateix que'ls pecíols, de llargs pèls estesos, fulles radicals llargament peciolades, 3-foliolades, de folíoles grans, trasovato-cuneiformes, peciolulades, verdes per sobre i glaucescents per sota, piloso-sedoses per les Z cares, circuides de grosses dents no convergents, menys a la base, les caulinars reduides a I-2 folíoles, 3-5 dentades, estípules ovato-acuminades, flors blanques, petites, 1-2, sostingudes per pedicels filiformes, calicle quasi igual al calze, vermellós per dins, pètals frasovats, Poc o gens escotats, més curts que'ls sèpals, filaments estaminals connivents en tub, cobrint l'ovari, aquenis petits, un poc rugosos, peluts al llombrígol. Geografia. — Boscos i roques de les muntanyes: Montsolí, les Guilleries, S. Miquel Sul- terra, Coll de Toses. — Espinelvas, Queralbs, la Molina (Vay.), S. Llorenç dels Cerdans (Compy.), Coll de Jou (Gaut.), Vall d'Aràn (Timb.), Montgarrí (Bub.), las Bordas, Viella, Montgarri (Llen.), Tredós, Bonaigua (Timb.). — Abr.-Ag. 888. — P. Fragariàstrum Ehrh. — Fra- garia stérilis L. (per la semblança d'aquesta planta amb la ma- duixera (Fragaria), sobre tot pels estolons.) Sinonimia. — Cast. fresa estéril. Rizoma gros, estolonífer, terminat per ro- setons de fulles simulant un maduixer, troncs de 5-I5 cm., ascendents, flexuosos, prims, poc fullosos, més llargs que les fulles radicals, co- bert de llargs pèls blancs i estesos, fulles basi- lars 3-foliolades, de folíoles peciolulades trasova- to-avrodonides, piloso-sedoses, amb 8-12 dents fondes, amples, separades, no con- vergents, les caulinars I-2-trifoliolades, flors blanques, I-3, portades per pe- duncles llargs i prims, fulletes del calicle més curtes que'ls sèpals lanceolats, verds, pètals escotals, un poc més llargs que'ls sèpals, filaments estaminals glabres, connivents en tub cilíndric que deixa veure l'ovari, aquenis arrugats transversalment a la maturitat, Peluts al llombrígol. P. Fragariàstrum Geografia. — Boscos muntanyosos i prats silicis: Montseny (Salv.l), Ribas, Queralbs, la Cerdanya, Camprodón, Olot, les Guilleries, fins a la Sellera i Amer (Vay.). —Març-Maig. N. B. Sospitem que en algunes localitats s'ha confós aquesta planta amb l'anterior, considerades per Fiori com a simples varietats de la P. stérilis (L.) Garche, 268 FLORA DE CATALUNYA Rosàcies. G. 220. - Potentilla. 889. — P. splendens Ram.— P. Vail- lantii Nestl. — P. montana Brot. (que vesplandeix, s'al'ludeix a les flors blanques i a les fulles seríceo-argentines, que li donen una certa resplandor, dedicada a Seb. Vaillant, botànic de Vigny (Pontoise), 1609-1722, metge de Lluis XIV, A. del Botaticon Parisiense, que no pogué veure acabat, publicat per Boerhaa- ve, montana, Pev la seva estació.) Rizoma estolonífer, subllenyós, troncs de 5-20 Cm., prims, ascendents, ordinàriament tan llares com les fulles, coberts de pèls blans, estesos, fulles basilars 3, rarament 4-5-foliolades, folíoles peciolulades, tvas- ovato-oblongues, verdes i pubescents Per sobre, serícco-argentines per sota i al marge, terminades per 5-7 dents petites i conmivents, les caulinars 1-2, unt- tvifoliolades, estípules ovato-lanceolades, flors blanques, grans, 1-4 sobre pe- duncles llargs i prims, divisions del calicle quasi iguals a les del calze, totes lanceolato-linears, pètals escoltats, I-2 veg. més llargs que'ls sèpals, filaments estaminals glabres, aquenis llisos. P. splendens Geografia. — Boscos de les muntanyes: Montseny, des de més avall de Sta, Fe i S. Mar— çal fins a les Agudes. — Muntanyes de Núria (Salv,l), Vall d'Aràn, Bosost (Compà. in Hb, Cad.), Les (C. et S.). — Maig-Juny. y 890. — P. multífida L. (s'al'ludeix als segments laciniats de les fulles: de multus, molt o molts, t findere, dividir, tallar, com bífidus, trífidus, en composició -fidus, dis- tint de fidus.) Rizoma prim que produeix 2 o bé 3 troncs de 5-25 cm., drets o ascendents, prims, pubes- cents, poc fullosos, fulles basilars llargament peciolades, amb 2-3 parells de folíoles pinnati- sectes, de segments linears, enters, verds i gla- bres per l'anvers, seríceo-sedosos pel revers, les caulinars curtament peciolades, estípules lanceolato-acuminades, flors gro- gues, 2-7, en cimes terminals, divisions del calicle 474 Poc més curtes que'l calze, pètals escoltats, iguals o poc més llargs que'ls sèpals, apenes glabres, llisos. P. multífida Geografia. — Boscos i pastures de les muntanyes silícies: Berga (Graul), Cadí (Joverl), cites de Costa. — Jul.-Ag. 209 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Rosàcies. . G. 220. - Potentílla: 891. — P. Anseriína L. (del llatí anser, l'ànec, per la seva estació pels llocs humits que'ls ànecs fregiienten, termina com Passerina, nom d'una altra planta, anserinus és propiament lo que pertany a l'oca o a les oques.) Rizoma gros, ramificat, amb branques radi- cants, flagel'liformes, axil'lars, fulles amb 7-I2 parells de folíoles ovato-oblongues, verdes per sobre o seríceo-argentines per les 2 cares, asse- rrades per tot el marge, estípules caulinars multífides, flors d'un groc daurat, grans, axil- lars, solitàries, llargament pedunculades, divi- sions del calicle iguals al calze i ordinàriament 3-5-fides, pètals trasovals, ondulats pel marge, no escotats, 2 veg. més llargs que'l calze, aquenis grossos, llisos, subcanaliculats per l'espatlla. P. Anserina Geografia. — Prats i llocs humits: en l'anomenat Bosc de Berga (Grau), Olot (Pourr., Hb. Bolós), abundant al Pir. central (NVX ). — Juny-Set, 892. — P. reptans L. (pels seus llargs estolons arrocegats.) Sinonímia. — Cinc. en rama, gram negre, peu-crist, cast. pentafilo, quinquefilo, cincoen- rama, pie de Cristo, pie de gallina. Rizoma gruixut, quasi vertical, que pro- dueix troncs flagel'liformes, axil'lars, radicants als nusos en tota sa longitud, fulles 5-/oliola- des, llargament peciolulades, de folíoles tras- ovato-cunciformes, dentades, fistonades quasi fins a la base, estípules enteres o incises, flors gro- gues, grans, axil'lars, solitàries, llargament pedunculades, divisions del cali- cle més grans que les del calze, pètals trasovato-cunciformes, escoltats, més llargs que'ls sèpals, aquenis duberculosos. Subv. sericea Bréb. — Troncs i pecíols coberts de llargs pèls sedosos, folíoles peludes per les 2 cares. P. reptans Geografia. — Comú per vores de recs, camins i llocs herbosos, des de la costa als Pire— neus, La subv. sericea Bréb. a ca'n Tunis. — Juny-Oct. 270 FLORA DE CATALUNYA Rosàcies. G. 220. - Potentilla. 893. — P.. Tormentilla NecX. — Tor- mentilla erecta L. (de tormentum, còlica, per haver els antics em- pleat aquestes plantes contra aquesta malaltia: per analogia amb Potentilla i altres consem- blants). Sinonímia. — Tormentil'la, consolda roja: cast. tormentila, sieteenrama, consuelda roja: angl. tormentil o tormentilla. P. Tormentilla Rizoma curt, gruixut, bru, rogenc per dins, que produeix troncs prims, de r-4 dm., estesos o ascendents, no radicanís, ramificats, pubescents, molt fullosos: fulles totes 3-foliolades, les basilars llargament peciolades, de folíoles Zyasovades, ordinà- riament destruides a la florescencia, les caulinars sentades, de folíoles oblongo- cuneiformes profondament dentades als dos terços superiors, dents agudes, ver- des, glabres per sobre, glaucescents i amb llargs pèls aplicats als nervis per sota: estípules grans, foliàcies, 3-5-fides, flors grogues, petites, tetràmeres, sostingudes per llargs pedicels capillars en cimes terminals, divisions del calicle més curtes i més estretes que les del calze, ovato-acuminades, pètals escotats, poc més llargs que'ls sèpals, aquenis llisos. Geografia. —Comú als boscos i prats del Montseny, les Guilleries, Queralbs i demés de les altes valls. — Maig-Ag. 894. — P. grandiflóra L. (per les flors grans que presenta aquesta planta.) Rizoma fort, negrós, ascendent, troncs de 1-4 dm., drets, ramificats, poc fullosos, coberts com les fulles, de pèls estesos, fulles 3-foliola- des, de folíoles 4rasovato-cuneiformes, grans, ver- des i pubescents per sobre, piloso-sedoses per sota, dentades quasi fins a la base, la dent ter- minal més petita, les fulles radicals llargament peciolades, estípules ovato-lanceolades, flors grogues, grans, 2-5, en cimes fluixes: divisions del calicle. més curtes i més estretes que les del calze, lanceolato-agudes, pètals obcordiformes, 2 veg. més llargs que'ls sèpals, aquenis un poc arrugats, glabres, receptacle gran, pelut. P. grandiflóra 271 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIE Rosàcies. G. 220. - Potentílla. Geografia. — Roques i pastures de les altes muntanyes: la Molinassa (Areo, de la prov. de Lleida, 1800 m.) (Fontl), altures sobre la Manera, S. Llorenç de Cerdans (Compy.), abundant en les roques de Bordallat a la Manera (Lap.), Pir, Or. (Rouy). — Jul.- Ag. 895. — P. pyrenaica Ram., raça de la P. alpestris Hall., apud Rouy. (ber la seva estació alpina o pirenenca.) Rizoma llenyós, inclinat, ramificat, del que surten troncs de 1-4 dm., fortament encorbats a la base, ascendents, que porten de 2-4 fulles, coberts de pèls aplicats o glabrescents, fulles ra- dicals llargament peciolades, S-foliolades, folío- les oblongues, poc piloses, dentades als dos ter- , ços superiors, essent la dent terminal igual a Dames les altres, estípules soldades al pecíol en quasi tota sa longitud, essent la porció lliure obfusa, de 2-4 mm., més curta que la part soldada, fulles caulinars superiors sentades, 1-3 foliolades, amb estípules amplament ovato-agudes, essent la porció lliura més llarga que la soldada, flors grogues, grans, en cimes terminals un poc denses i de pedicels curts, divisions del calicle obfusiúscules, més curtes i més estretes que les del calze, pètals obcordijormes, fortament escotats, I veg. més llargs que'ls sepals: aquenis glabres, llisos. Geografia.— Roques i pastures de la regió alpina o subalpina del Pireneu: prats imme- diats al Santuari de Núria. — Montseny, Coll-Pregon, cap a Matagalls (Csta.), Llo, la Cer- danya (Gaut.), Port de Benasc (Zett.), comú a la ribera de Marimanya, de la Vall d'Aràn (Llen.l), Areo, prov. de Lleida (Fontl). — Jul.-Ag. 896. — P. hirta L. (de hirtus, eviçal: per ser-ho tota la planta.) Rizoma llenyós, que produeix un o varis troncs de 1-3 dm., drets o ascendents, rogenes, fullosos, eriçats, com tota la planta, de llargs pèls blancs, fulles 3-7 foliolades, folíoles tras- ovato-cuneiformes, dentades solament a l'àpex, frequentment plegades pel llarg, amb els ner- vis poc marcats, estípules lanceolades, enteres, flors d'un groc d'or, grans, en cimes terminals dria pauciflores, eriçades, pedicels curts, divisions 272 ENLIO RAL TVE GA TALUNYA Rosàcies. G. 220. - Potentílla. del calicle lanceolades, més estreles i poc més curtes que les del calze, pètals escoltats, I veg. més llargs que'ls sèpals, aquenis plicato-rugosos, rodejats d'una ala estreta i membranosa. Gengrafia. — Llocs secs i àrids: cordillera litoral, a l'Empalme, a l'Ubac, Montserrat. — La Sellera (Cod.l), Vich (Masf.), pastures de Paní, sobre Cadaqués, Campmany, la Junque- ra, Massanet de Cabrenys (Vay.), Darnius (Bolós), turons de Ciurana, aprop de Falset (Csta.), Prades (Lap., Gaut.). — Maig-Juny. 897. — P. recta L. (de rectus, erectus, drels pel seu tronc dret i robust.) Rizoma llenyós, troncs de 3-5 dm., forts, drets, peluts, molt fullosos, fulles 5-7-foliolades, folíoles oblongo-lanceolades, atenuades a la base, profondament dentades per lot el marge, planes, amb els nervis ben marcats, verdes i glabres- cents per sobre, piloses i d'un verd pàl'lid per sota, les caulinars superiors 3-5-/oliolades, sen- tades o subsèssils, estípules lanceolato-lacinia- des, flors d'un groc de sofre, grans, en cimes multiflores, piloso-glanduloses, divisions del calicle quasi iguals a les del calze, totes lanceolades, pètals escoltats, igual als sèpals o més petits, aquenis plicato-vugosos, circuits d'una petita ala membvanosa. Geografia.—Llocs secs i àrids: Cordillera de Monta- legre a Montcada, a la intersecció del camí de Badalona a S. Fost, cordillera del Tibidabo. — Massanet de Ca-— brenys (Vay.), Cabanas (Sen.), Colliure (Gaut.). —Maig- Juny.: 898. — P. inclinata Vill. — P. canescens Bess. — P. hirta x argentea (Fiori, Flo,. d'Italia, 1, 575). (inclinatus, ajagul-ascendent, pels troncs encor- bats a la base i ascendents, canescens de Canus, blanc, per les folíoles cano-lomentoses. ) P. inclinata Troncs de 2-3 dm., forts, encorbats a la base, ascendents, molt fullosos, piloso-tomentosos, el mateix que'ls pecíols, pèls estesos, fulles 5-7-foliolades, folíoles oblongo-lanceolades, atenuades a la base, fortament inciso-dentades fins a la base, pestanyoses, vírido-pubescents PUBLICACFONS DE L'INSTITUT DE CIENCTES Rosàcies. G. 220. - Potentíilla, per sobre i gríseo-tomentoses per sota a consequencia d'una barreja de Petits pèls estrellats i altres de molt més dlares, estípules lanceolato-acuminades, in- ciso-dentades, flors d'un groc daurat, mitjanes (compreses entre les de la P. argentea i les de la P. hirta), en cimes multiflores, - glanduloses, divi- sions del calicle i del calze quasi iguals, pètals fruncato-escotats, poc més llargs que'ls sèpals, aquenis glabres, quasi llisos, obscurament carenats. Geografia. — Llocs secs i àrids: Terres incultes de Cabanes, Girona (Sen.l in Hb. Cad.): Colliure (Bub.). — Maig-Juny. : 899. — P. argéntea L. (de argentum, plata, per les folíoles albo-tomen- toses.) Rizoma subllenyós, curt, troncs de 2-5 dm., prostrato-ascendents, forts, rubro-lomentosos, molt fullosos: fulles 35-foliolades, de folíoles tvasovato-cuneiformes, enteres a la base, laci- niato-dentades, en la part superior, revoltes pel marge, verdes 4 glabrescents per sobre, albo-to- mentoses per sota, estípules lanceolato-acumi- nades, enteres 0 amb 2-3 lacínies, flors grogues, P. argèntea petites, en cimes multiflores, fulloses, divisions del calicle quasi iguals a les del calze ovato-oblongues, pètals frasovats, superficialment escotats, lant o poc més llargs que'ls sèpals, aquenis glabres, finament rugosos, poc o gens carenats: planta polimorfa. Geografia. — Boscos i llocs pedregosos: Montseny, S. Hilari i Montsolí, les Guilleries, Hospitalet, a la falda del Cadí, Ribas, Queralbs, la Molina. — Olot (Bolós), Osor (Cod.l), Vich (Mast.), les Garrigues (Gonz.l), Vie- lla, Montgarri (Llen.), Arties, Salardú (C. et S.). — Maig-Ag. g00. — P. cinérea Chaix. — P. subacau- lis Lehm.-- P. verna var. cinérea Mert. (de cinis, cineris, la cendra, per les seves folio- les grisenques, subacaulis, pel Seu tronc curt, verna, de ver, Veris, la estació primera, per la seva florescencia primaveral.) P. cinéres Rizoma llenyós, ramificat, troncs fèrtils de 5-20 cm., amb altres estèrils més curts, dèbils i estesos, coberts de pèls es- 274 ELORA DE CATACUNYA Rosàcies, G. 220. - Potentilla, trellats, fulles 5-foliolades, folíoles /rasovades o bé oblongo-cunciformes, crenato- dentades a la part superior, amb la dent terminal més curta, grisenques o blan- quinoses per les 2 cares, cobertes d'un toment espès i curt, amb pèls estre- llats, estípules basilars lanceolades o linears,-les caulinars ovato-lanceolades, flors grogues, bastant grans, en cimes corimbiformes fluixes, divisions del calicle més curtes i més estretes que'ls sèpals ovato-lanccolats, pètals trasovato- escoltats, I veg. més llargs que'ls sèpals, aquenis glabres, finament rugosos. Geografia.— Llocs secs i àrids de les muntanyes: Setcases, al coll de la Massana (Bub, II, 621), Cambradases (Lap. 289). — Maig-Jul. go1. — P. frigida Vill. —P. verna L: 3 frigida (Vill.) Fiori. (del llatt frigus, el fred, per la seva estació a grans altituts, com glacialis i con nivea, nivalis.) Rizoma gruixut, cobert d'escames rogen- ques, troncs prims, drets o ascendents, de 2-10 cm., vírido-foscos, coberts de pèls subuis- cosos, fulles 3-foliolades, petites, folioles ovato- cuneiformes, quasi iguals al pecíol, inciso-den- tades fins a la base, vírido-negroses i híspides per les 2 cares, estipules inferiors ovato-lanceo- lades, flors grogues, petites, 1-2 i més rarament 3-5, terminals, divisions del calicle el'lípliques, moll obtuses i més curtes que las del calze, cl'líptico-lan- ceolades, pètals trasovalo-escotats, quasi iguals als sèpals, aquenis glabres, llisos, receptacle quasi glabre, pelut a l'àpex. P. írígida Geografia. — Pastures en roques de les altes mun- tanyes: Cadena que frontereja, Collet de les Noufonts a la Vall de Llo (Gaut.), Carença (Bub.), Pir. Or. (Csta., Rouy). — Ag. g02. — P. mínima Hall. — P. verna L. 1 mínima (Hall.) Fiori. (llatí mínimus, superlaliu de parvus, petit, Per la seva talla menuda, Cf. minor, minuys i maius o majus.) Rizoma bru, troncs filiformes, estesos, de 2-5 cm., uniflors, poc peluts, vírido-clars, fulles 3-/oliolades, petites, folíoles trasovato-cuneiformes, glabres per sobre, pestanyoses i un Poc peludes als nervis, per sota, solament den- 275 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENGIES Rosàcies. G. 220. - Potentilla, tats a l'àpex: pecíols quasi iguals a les folíoles, estípules ovato-agudes, Hors grogues, petites, solitàries, divisions del calicle ovato-obtuses, quasi iguals a les del calze, lanceolades, pètals obcordats, poc més llargs que'ls sèpals, aque- nis glabres, rugulosos, receptacle cobert de pèls tan llargs com els aquenis. Geografia.— Prats i llocs humits de les altes muntanyes: Vall de Prats- Balaguer, Collet de Llo, Carençà (Gaut.), Pir. Or. espanyols, r. r. (Rouy), sobre Viella (Bub.).—Jul.-Ag. 903. — P. verna L. (vernus, primaveral, per vaó de la florescència primerenca, a principis d'any. cf. crophilus.) Rizoma generalment molt ramificat, troncs dèbils, ajaguts, de 1-2 dm., a vegades radi- cants, pilosos o pubescents, amb els peduncles ascendents, fulles basilars 5-7 foliolades, folioles tvasovades, sentades a l'àpex, amb la dent termi- nal més petita, piloses o pubescents, mes sense Eriverna portar pèls estrellats, estípules basilars linears, les caulinars lanceolades, flors grogues, gran- detes, en cimes pauciflores, Auixes, fulloses, divisions del calicle més petites i d'igual forma que les del calze, lanceolades, pètals escotats, a veg. amb una taca de color de safrà a l'ungla, més llargs que'ls sèpals, aquenis llisos, receptacle pelut: planta polimorla. Geografia. — Vores de camps, camins i llocs àrids: Comú des de la costa al Pireneu, — Març-Set. 904. — P. aurea L. (de aurum, l'ory per la color de les flors.) Rizoma petit, ramificat, troncs de 10-15 cm., drets o ascendents, amb pèls aplicats, fulles i 5-foliolades, folíoles oblongues, glabrescents per sobre, argentines i sedoses pel marge i als nervis de sota, amb 3-5 dents a l'àpex, la terminal més petita, estípules lanceo- lato-agudes: Hors d'un groc daurat, grans, en cimes clares, divisions del ca- licle més petites i d'igual forma que les del calze, lanceolades i argentino- sedoses, pètals obcordals, un terç O una meitat més llargs que'ls sèpals, aquenis obscurament rugosos. : 276 FLORA DE CATALUNYA Rosàcies. G. 220. - Potentilla. Geografia. — Pastures de les altes muntanyes: Cim de Puigllançada, Costabona, Coll- pregón, Fabert (Vay.), muntanyes de Núria, Coma de Vaca, r. (Tex. ex NVR.), Costabona (Lap.), Surroca, a 1,600 m. (Sen.i), Vall d'Eyne (Gaut.) i Carençà (Comp.). — Jul.-Ag. 905. —P. Salisburgensis Haente. —— P. alpestris Hall. — P. maculàta Pourr. (Salzburg, en la edat mitjana Salisburgium, d'on ve salisburgensis, regió de l'Austria, ha- biltació: alpensis, dels Alpes, per la seva esta- ció, maculata, de màcula, laca: per la coloració de les flors.) 3 Rizoma ramificat, troncs de 5-25 cm., drets o ascendents, més llargs que les fulles, amb pèls estesos o pubescents, fulles 5-/oliolades, folíoles lrasovades, amb 5-7 dents iguals a l'àpex, peludes per les dugues cares, però no seríceo-argentines pel marge, estípules totes ovades, flors d'un groc vie, més fosques a la base, en cimes fluixes, pauciflores, divisions del calicle quasi iguals a les del calze, lanceolalo-agudes, peludes, pètals obcordiformes, forta- ment escoltats, 1 veg. més llargs que'ls sèpals, aquenis obscurament rugosos. P. Salisburgensis Geografia. — Roques i pastures de les altes muntanyes: Núria, altures de Fontnegra. — Vall de Llo (Gaut.), cap a Prats de Molló (Iserni), Ports de Benasc i Castanesa (Zett,), Pe- nyablanca (Timb.), Port de Pallars, Cambredases, Montseny (Bub.), massís de Ruda (GC. et S.). —Juny-Ag. / HÍBRID. 906. — P. Eynensis Rouy et Cam. — P. aurea x frigida Rouy. (per la seva habitació a la vall d'Eync.) Planta vírido-cendrosa, de rizoma ramilicat, troncs de 3-4 cm., prims, ajaguts, coberts de pèls sedosos, aplicats i estesos barrejats, fulles radicals s-foliolades, de folíoles trasovades, híspido-piloso-sedoses per les 2 cares, amb marge ciliato-argentí, 3-5-dents a l'àpex, amb les dents ovato-rodones, quasi iguals, pecíol igual o més curt que'l llim, les fulles caulinars 3-folio- lades, subsèssils, totes molt petites, estípules ovades, flors 1-2, mitjanes: calze abundantment piloso-sedós, amb els sèpals més llargs i més amples que les peces del calicle, pètals d'un groc daurat, escotats, un quart més llargs que'ls sèpals. Geografia. — Núria, al peu de Finestrelles, 17 Jul. 1904 legi. — Coll de Finestrelles, 9 Ag. 1913 legit Sen.l, Vall d'Eyne (Pellat et Bonnier, ex Rouy). 277 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES X Gènere 221. — CÓMARUM LL. (Greco-llati cómaron (Theophrastus), 49p.2p0v, la Fragaria vesca i l'Arbutus Unedo (9, és a dir, la maduixa i l'arbós o cirera de pastor (propiam. el fruit del 464.2p05.) Flors d'un porpra fosc, en cimes irregulars, pauciflores, calicle, calze i corol'la pentàmers, divisions del calicle esteses o reflexes, les del calze més amples i més llargues, rogenques, ovato-acuminades, acrescents, dretes i aplicades al fruit, pètals lanceolato-aguts, 2-3 veg. més curts que'ls sèpals, estams indefinits, estils laterals, marcescents, fruit poliaqueni, aquenis gla- bres, llisos, receptacle ovoide, pelut, esponjós i persistent: plantes herbàcies, de rizoma subllenyós, troncs de 2-5 dm., ascendents, radicants a la base, vermellosos, pubescents, fullosos, fulles 5-7 foliolades, folíoles oblongues, sub- coriàcies, fortament dentato-asserrades, vírido-glabres per sobre, glauco-pu- bescents per sota, estípules amples, soldades. go7. —C. palustre L. — Potentilla pa- lustris Scop. —P. Cómarum Nestl. (de palus, per la seva estació en llocs panta- nosos.) Geografia. — Turberes i llocs pantanosos: Pireneus orientals, a Montllouís (Bub.), on és comú (Lap.), Vall de Carençà i valls superiors del Tet i de la Cerdanya (Gaut.), Pla de Beret (C. et S.), Salardú, Vall de Tredós (Soul.tin Hb. Cad.). — Juny-Ag. C. palustre (1) Sembla efectivament que hi ha parentiu entre les paraules maduixa (cast. fresa) i madrono (cat, arbos), Ír. ar- Bousier, encara que dificil de descubrir clarament: així céulus i el castellà vergo, etc. 278 FLORA DE CATALUNYA Gènere 222. -- FRAGÀRIA L. (Apareix aquest nom en Mauhaeus Silvaticus, fragum, és la maduixa en Virgili ().) Flors blanques o subrosades, en cimes terminals pauciflores, calicle, calze i corol'la pentàmers, divisions del calícle més petites, pètals trasovats, estams indefinits, estils laterals marcescents, fruit poliaqueni, aquenis col'lo- cats en un receptacle ovoide o globulós, carnoso-suculent, glabre, olorós, acídul i caduc a la maturitat: herbes perennes, ordinàriament amb estolons flagel'liformes, de troncs i pecíols coberts de pèls estesos, fulles 3-foliolades, dentades a tot el marge, estípules peciolars. Sèpals estesos o reflexes a la maturitat, receptacle dilatat i amb aque- nis a la base, no adherent al calze, folíoles glaucescents i pubescents RICS La ant er SE dt, A 008. FE. VESCà. iSèpals drets i aplicats al receptacle contret i sense aquenis a la base, molt adherent al calze, folíoles argentino-sedoses per sota, 909. F. collina. 908. — F. vesca. L. (de vescus 9), derivat de vescor, que vol di) mengivol, com la Castanea vesca.) Sinonimia. — Maduixa, maduixera: cast. fre- sa, fragaria, mayuela. Estolons ordinàriament nombrosos, troncs de 2-3 dm., sobrepassant poc o gens les fulles, àfils o amb 1-2 fulles florals, generalment sim- ples, fulles 3-foliolades, de folíoles grans, ova- des, glaucescents i pubescents per sota, dentades, totes sentades o la terminal peciolulada, pedi- cels gruixudels i coberts de pèls aplicats, sèpals estesos o reflexes a la ma- turitat, receptacle dilatat i guarnil d'aquenis fins a la base, no adherent al calze, vermell i aromàtic. F. vesca (1) a fragro, id est odorem reddo, dicta videtur, diu Buahinus, 10400 Apulei censeturs mora lerrestria Servlo dicta iuere, cf. Erdbeere i Erdbecrebauim (Arbutus Un.) en alemany. (a) Sinònim de esculentus, comestible, edúlis, també, x PUBLTLCACTENS DE L'INSTETUT DE CLENCUES Rosàcies. G. 222,- Fragària. Geografia. — Comú per llocs silvestres des de la cordillera litoral al Pireneu, però més abundant a les regions altes, com Montseny i Guilleries, — Març-Ag, 909. — F. collina Ehrh. (de collis, costa o serrat, indicant-se la estació de la planta.) Sinonímia. — Fragues bordes. Estolons poc nombrosos o nuls, troncs de I-2 dm., sobrepassant poc o gens les fulles, àfil o amb 1-2 fulles florals simples, fulles 3-foliolades, de folíoles petites, ovades, argen- tino-sedoses per sota, dentades, subsèssils, pe- dicels prims, coberts de pèls aplicats i rara- ment estesos, sèpals drets i aplicats al recep- tacle contret i sense aquenis a la base, molt adherent al calze. F, collina Geografia. — Boscos i costes calcàries: S. Joan de l'Herm i Montanartró (Csta.), Olot (Vav.): Prats de Molló, la Cerdanya (Gaut.). — Abr.-Juny, FEORA DE CATALUNYA Gènere 223. — RUBUS L. 9 (Es el Bàzos grec (ef. eynosbalos, un roser i chamaebatos que alguns diuen si és la madui- xera), denominació antiga llatina—la de Rubus— del gers o fruit del R. idgeus., Flors Blanques o vermelloses, hermafrodites, en raims o panotxa, calze 5-fid, persistent, sèpals lanceolats, acuminats, sense calicle, 5 pètals tras- ovats o bé oblongs: estams i pistils indefinits, estils subterminals, curts, marc: scents, fruit format per Varies petites drupes reunides en capítol, ver- melles, negres o blanques, en un receptacle convex: arbustos i raríssimament herbes perennes, que produeixen branques estèrils o plançons anomenats turions, de l'axilla de les quals neixen a l'any seguent les branques fèrtils, els turions, drets o decumbents, robustos o dèbils, solen anar armats d'agullons forts o prims (acículi) i avegades de glàndules estipitades, fulles 3-7-foliolades i rarament imparipinnades, estípules peciolars o molt escep- cionalment insertes sobre el tronc i a la base del pecíol. Tronc herbàci, dèbil, fulles 3-foliolades, estípules oblongo-lanceolades, parcialment caulinars, Hors petites, blanques, drupes 2-5, vermello- ses, glabres, adherides al receptacle hemisfèric: 910. R. Saxàtilis. Tronc llenyós, fulles pinnades o palmades, estípules linears, total- ment peciolars, drupes vermelles i tomentoses o negres, receptacle EC red ae ada lt a gen led aa a dd 8. pes vermelles, petites, EE Ra nombroses, desprenent-se el fruit delireceptacle 0... 6 ve, 94. R. Idaeus. Fulles 3-5-foliolades, drupes negres o daca: glabres o glauco-gebra- des, desprenent-se el fruit junt amb la part superior del recep- OCI CE al a dE a dr CAU aa a LA a MEC DES Agullons iguals, normalment sense acicles ni glàndules estipitades..— 4. 3 4 Agullons desiguals, amb acicles i glàndules estipitades ordinàriament OT TOSESIa Era AS aa ET eres ac en arxiu LO Fulles albo-tomentoses pel revers, inflorescència ben desenrotllada, 4 sèpals albo-tomentosos . . 4 NEE ENT ICE Ms Fulles vírido-glabrescents pel revers, milbsecènd ia racemitforme, sèpals é imparipinnades, amb 3-7 folíoles, albo-tomentoses per sota, dru- La MORES LOLIA ter CEL DIARE: LC ea nat al di der, paral a tas RD ar ms 8 (1) Les plantes d'aquest gènere, com les del gènere Rosa, són de dificil determinació, perquè si bé algunes formen espècies ben definides, constitueixen altres, grups específics vagament determinats, per variar bastant els seus caràc- ters dintre de certs limits, Per ço hi distingeixen algune autors moderns nombroses subespècies, races i varietats, ade" més de nombrosos hibrids de diferents graus, 36 201 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Rosàcies, G. 223. - Rubus. fia al menys les superiors, tomentoses per sobre, plantes dèbils, trequentment amb algunes glàndules, flors albo-groguenques, g12. R. tomentosus. lies glabres o amb alguns pèls rígids per sobre, plantes robustes. — 6. lstams molt més -llargs que'ls estils, turions drets, glabres, canalicu- 6 lats, flors blanques o d'un rosa pàllid . . 913. R. thyrsoidéus. Estams iguals als estils o poc més llargs .. —.. .. .. xo. Lo Pe Dia de cares planes, inflorescència oblonga, amb agullons drets, 914. R. bifrons. TA Turions de cares canaliculades, inflorescencia piramidal, amb agullons Ta GITOr ES a ee EL a A a OA, UR. UTE Estípules linears, sèpals verds, orlats de blanc, oberts, fulles 5-folio- lades, finament dentades. . . . . . . 916. R. plicatus. 8 4 Estípules lanceolato-linears, sèpals estretament orlats o no orlats de blanc, drets, fulles per lo menys de les branques fèrtils, 3-folio- Ia US rr dd i LE Tal dera alat Let Dei a CET IRIS Fulles totes 3-foliolades, sèpals drets, drupes blanques, turions ajaguts, debe get US, a ne ma ec Ce PCE SEC TE EES IE 9) Fulles dels turions 5-foliolades, sèpals oberts o reflexes, drupes nigro- VIDIQUES, ee pi a ae De Pe Cs OB, EE COU CIE ( Turions glabrescents, folíola terminal el'líptica, sèpals llargament acumi- I nats, inflorescència curta . . . . .. . . 919. R. Bellardi. Turions peluts, folíola terminal ovato-cordiforme, sèpals acuminats, in- Rorescència piramidal ze de dE a (020: EE AR EE g10. — R. saxàtilis L. (derivat de saxum, el seix, la roca, per la seva estació.) Turions herbacis, fagelliformes, ajaguts, subcilíndrics, pubescents, inermes o amb aci- cles fins, fulles 3-foliolades, folíoles verdes, pri- mes, pubescents, grosserament dentades, la ter- minal rombal o trasovada, atenuada a la base, les laterals bilobades, subsèssils, estípules ob- longo-lanceolades, en part insertes al tronc i en part a la base del pecíol, branques floríferes primes, dretes, que neixen a la base persistent dels turions morts durant l'hivern, flors blanques, petites, 5-8, en corimbus R. saxàtilis FLORA DE CATALUNYA pètals petits, drets, lanceolato-oblongs, estams drets, més llargs que'ls estils, drupes 2-3 vermelloses, glabres, inflades, adherides al receptacle hemistèric. 4 Geografia. — Boscos i llocs pedregosos de les muntanyes: la Cerdanya, entre Monllouis i Font-Romeu (Gaut.), Pir. Or. (Pourr. ex Bub ), Arties i a varis llocs de la Vall d'Aràn (Csta.), Artiga de Viella (Llen.), Pla de Beret (C. et S.). — Maig-Junv. gi. —R. Idaeus L. (lòdios, és el nom de la muntanya lda, a la illa de Creta: Bútoç tònta Dioscor. Aquí, amb un sentit extensiu, indica la seva estació.) Rosàcies, G. 223. - Rubus. terminals, sèpals lanceolato-acuminats, pubescents, drets i a la fi reflexes, È 1 I È Sinonimia. — Gers, gerdons: cast. sangúeso, frambueso, chordonera. Turions llenyosos, drets, cilíndrics, coberts d'una pubescència i d'agullons vermellosos, fins i alenats: fulles imparipinnades, amb 1-2 parells de folíoles virido-glabrescents per sobre i albo-lomentoses per sota, folíoles irregular- ment asserrades, acuminades, les laterals sentades i més estretes, la terminal peciolada, ovato-oblonga o bé ovato-cordiforme, estípules filiformes, peciolars, Hors blanques, petites, solitàries o en cimes pauciflores, peduncles arquejats ia la fi punxants, sèpals acuminats, oberts i reflexes, tomentosos, pètals lanceolats, drets: carpels joves gríseo-tomentosos, drupes vermelloses, petites, nombroses, tomentoses. E var. echinatus G. Br. — Agullons abundants i apretats. Agullons rar. quasi nuls. i var. inermts G. Br. Geografia. — Llocs pedregosos i roques de les mun- tanyes: Montseny, Montsolí, Ribas, comú des de'l.Pont de Cremals a Núria. La var. inermis G. Br., als boscos de Baricauba, de la Vall d'Aràn (Llen.i). — Maig: Jul. g12. — R. tomentosus L. : (llatí tomentum, el borrissol, Per les fulles blan- quinoses, sobre tot la cara inferior.) Turions dèbils, erecto-arquejats o ajaguts, de cares canaliculades, glabres o pubesconts, aciculato-glandulosos, agullons petits, falcifor- ten mea EES mes, fulles 3-5-foliolades, albo-tomentoses i en- 283 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CTENCDES Rosàcies. G. 223. - Rubus. vellutades per sota, menys tomentoses, amb alguns pèls estrellats per sobre, desigualment dentades, folíola terminal ovato-rombal, aguda, totes peciola- des, estípules linear-acuminades, flors albo-groguenques, en panotxa racemi- forme, fullosa a la base, amb agullons petits, ganxuts, groguencs, botons florals 1 sèpals petits, tomentosos, a vegades petits agullons i glàndules, pètals trasovato-oblongs, estams blancs, tan llargs com els estils, carpels joves glabres. var. canescens VVirtg. — Fulles tomentoso-cendroses per sobre. var. glabratus Godr. — Fulles glabres per sobre. Geografia. — Erms i terrenos pedregoso-calcàris: comú des de'l Vallès fins a Ribas, Olot, Empordà et alibi. — Maig-Jul. 913. —R. thyrsoidéus VVimm. (de bpooç, tirs, per la seva tnflorescència.) Turions drets, arquejats a l'àpex, alts, Pro- fondament canaliculats, angulosos, glabres, molt medul:losos, amb agullons mitjans, robustos, rectes 0 encorbats a l'àpex, dilatats a la base, fulles 35-/oliolades, vírido-glabres per sobre, albo-tomentoses per sota, fortament nervudes, folíoles estretes, acuminades, fortament dentades, pecíol comú un poc canaliculat, amb agullons ganxuts, flors blanques o d'un rosa pàl'lid, en panotxa llarga, estreta, pedicels llargs, ascendents, sèpals blan- quinosos, ovato-subacuminats, reflexes a la maturitat: pètals frasovato-oblongs, estams poc nombrosos, més llargs que'ls estils, fruit globulós, negre 1 lluent. R. thyrsoidéus Geografia, —T orrenteres i llocs descoberts: al Vallès, Montseny, Bages, Bergadà, Urgell, Olot et aliti. — Jul,- Agost. 914. — R. bifrons Vest. —R. díscolor GEL (llatí bi- dos, € trons, el front o cara: per raó dels dos colors diferents que presenten les folío- les a l'envers i al revers: lo mateix que discolor, oposat a unicolor.) Turions angulosos, de cares planes, pubes- R. bifrons (1) Cf. albifrons, 284 ds A esa di UE CS des BLORA-DE-CATALUNYA Rosàcies. G. 223. - Rubus. cents, vermellosos, amb agullons còndes, drets, forts, fulles del mig 5-foliola- des i les demés 3-/oliolades, glabrescents per sobre, albo-tomentoses per sota, consistents, finament dentades, folíola terminal oblongo-rombal, acuminada, flors rosades, a la fi blanques, en panotxa oblonga, peduncles molt oberts, amb agullons drets, llargs, sèpals tomentosos, reflexes, pètals trasovato-sub- orbiculars, estams petits, més llargs que l'estil verdós, carpels joves peluts. Geografia. — Llocs secs i descoberts: Olot (Vay.). — Juny. 915. — R. ulmifolius Schot. (de ulmus, l'om, per la semblança de les folío- les amb les fulles d'aquest arbre.) Turions arquejats, canaliculats, angulosos, ax- mats d'agullons robustos, dilatats a la base, fulles 35-foliolades, vírido-glabres per sobre i albo-tomentoses per sota, folíoles peciolulades, superficialment i desigualment dentades, el ter- minal frasovato-acuminat, flors d'un vosa bonic, en panotxa piramidal, finament lomentoses, amb alguns agullons falciformes, peduncles mol oberts, sèpals tomentosos, inermes, reflexes, pè- tals suborbiculars, arrugals, estams nombrosos, iguals o poc més llargs que'ls estils rosats, floració tardana: planta molt polimorfa. R. ulmifolius o Geografia.—Llocs soleiats: senyalat per Costa a la regió mediterrània, i per Rouy a Es- panva, sembla pertanyer a aquesta espècie una planta que pel Agost del ig08 collirem al Montserrat, vàries races a la Vall d'Aràn, en diferents localitats (Sud.). 916. — R. plicatus VV. et N. —R. fru- ticósus L. (plicatus, plegat, amb plecs, al ludint als plecs que tenen les folíoles, fruticósus, de frutex, frú- ticis, arbust, per la talla.) Turions drets, encorbats a l'àpex, de cares planes fins a la meitat, amb agullons vulne- rants, dilatats a la base, drets, fora de la part superior que són falciformes, fulles 5-/o- tel o lolades, verdes per les 2 cares, pubescents per 285 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Rosàcies. G. 223. - Rubus. sota, frequentment amb plecs longitudinals (plissées), folíoles finament den- tades, ovades, acuminades, la terminal subcordiforme i llargament peciolu- lada, les mitjanes breument peciolulades, les inferiors sentades, estípules l- nears, flors grans, blanques o resades, en panotxa subcorimbiforme, sèpals verds, orlats de blanc, tomentosos, estesos, cóncaus, estams més curts que'ls estils o quasi iguals, receptacle erissat, fruit negre, lluent, drupes petites i nombroses. Geograf.a. — Vores i clarianes dels boscos: vulgar, segons Lap., comuníssima a la regió subalpina de Montlouis (Gaut.), Pir. del Ariège (Rouy.). — Juny. N. B. Creu Costa que a Catalunya s'ha confós amb el R, thyrsoidéus VVimm., que és la espècie veritablement comuna, g17.—R. caesius L. (del llatí caesius, que és blau, per la coloració blavenca del fruit madur.) Sinonimia —Romaguera de rostoll, cast. zar- za macho, parrilla, zarceta de los rastrojos. Turions prims, ajeguts, rodons, glabres 0 pubescents, glaucescents, amb petits agullons setiformes, drets o ganxuts, fulles totes 3-folio- lades, folíoles — pubescents, verdes per les 2 cares o grisenques per sota, grosserament dén- tades, la terminal ovato-cordiforme o trilobada, les laterals a veg. lobades, pecíol comú canaliculat, flors blanques, inflorescèn- cia petita corimbiforme, pubescent, amb algunes glàndules fines i petits agu- llons, sèpals verds, llargament acuminats, aplicats, pètals ovats, escotats, es- tams iguals als estils verds, drupes 2-5, grosses, blavenques, glabres, àcides: planta molt poli- morfa que s'Hibrida amb la majoria de les al- tres espècies. R. caesius Geografia — Torrents, marges i' vores de camins: Alt Vallès, Montseny, l'Urgell, a Bages, Ribas el altbi. — Vich (Mast.), Camprodón, Olot (Csta.), Vilallar 1 Fontxelina, S. Silvestre, entrant a la vall de Castanesa (Csta.). — Maig-Set. g18. — R. corylifolius Sm. — R. alter- niflorus x caesius (Sudre). (corylus, l'avellaner, per la semblança de les R. corylifolius I fulles.) 286 ds al al FLORA DE CATALUNYA Rosàcies. G. 223. - Rubus. Turions angulosos, estriats, glabres, amb agullons rectes, petits, però vulnerants, fulles dels turions 35-foliolades, les demés 3-foliolades: folíoles ovades, acuminades, doblement asserrades, la terminal més gran, cordiforme, ovada, les laterals -- inequilàteres a la base, verdes i glabres per sobre, grisenques i tomentoses per sota, Aors blanques, en panotxa corimbosa: pe- duncles oberts, amb alguns petits agullons i setes: sèpals ovato-acuminats, tomentosos, oberts o reflexes, drupes nigro-violàcies. Geografia. — Boscos i sots de l'Espanya central, r. (NVR.), boscos de Montsolí (Vay.), Vall d'Aràn, Arties, Salardú, Tredós, Bagergue (Llen.), videt Pau. — Juny-Jul. 919. —R. Bellardi VVeshe. — R. glan- dulósus Bell. (Dedicada a Carlo Antonio Ludovico Bellardi, de Cigliano, 1741-1826, col'laborador de Allioni, glandulósus, per les glàndules de peduncles i calze.) Turions cilíndrics, glaucescents a l'ombra i vermellosos al sol, coberts d'agullons setiformes i de glàndules estipitades d'un color purPúreo- violat, fulles 3-foliolades, folíoles, grans, verdes i pubescents, especialment pel revers, reticu- lato-venoses per sota, finament dentades, la terminal el'líptica, bruscament i llargament acuminada, escotada a la base, les laterals ovades, peciolulades: pecíol comú no canaliculat, estípules estretes, linears, flors blanques, en panotxa curta, penjant, difusa, peduncles estesos, peluts, fortament aciculato-glandulosos, el mateix que'l calze, sèpals verds, orlats de blanc, lanceolats, llargament acu- 3 minats, drets a la maturitat, pètals oblongs, estrets, atenuats a la base o trasovato-espa- tulars, estams pàl'lids, nombrosos, més llargs que'ls estils verds o subrosats, drupes negres, lluents, nombroses. R. Bellardi Geografia. — Boscos de pins'i de faigs de les mun- tanyes: Montseny, al peu del salt de Gualba. — Ribes, Vidrà, Besora, Llaers, Collsacabra, Camprodón (Vay.), cap a les Bordes i el Portilló (Zett.), Prats de Molló (Lap.). — Juny-Ag. 920. — R. hirtus VValdst. et Eit. (de hirtus, que significa pelut, selós: Per pre- sentar abundants acicles.) R. hirtus 287 PUBLICACIONS DE E'INSTLTUT/DE CIENCEES Rosàcias. G. 223. - Rubus. Turions cilíndrics, 4- piloso-slandulosos, amb agullons dilatats a la base, vulnerants, fulles 3-/oliolades, rarament 5-foliolades, folioles vírido-fosques per les 2 cares, poques vegades cendroses per sota, desigualment asserrades, la terminal ovato-cordiforme, no bruscament acuminada, les laterals ovades, peciolulades, pecíols, el mateix que la inflorescència, tomentosos i amb nom- brosos acicles, agullons i glàndules rubro-violats, Hors blanques, petites, en panotxa piramidal, peduncles estesos, sèpals lanceolato-acuminats, cendro- sos, orlats de blanc, drets, coberts de glàndules i acicles, pètals oblongs, estrets, atenuats a la base, estams més llargs o més curts que'ls estils, dru- pes negres, lluents i nombroses. Geografia. — Boscos frescos i ombrívols de les muntanyes: Nostra Senyora del Coral, Camprodón, Guilleries, Montsolí, la Molina, Pincaró, Llerona (Vay.), riera de Viella, a la Vall d'Aràn (Llen.tj. — Juny-Jul. HÍBRIDS Entre'ls nombrosos híbrids d'aquest gènere, s'han citat a Catalunya els dos seguents: 921. — R. collinus DC. — R. ulmifolius : tomentosus. Geografia. — Les Guilleries (Vay.l), muntanyes de la Espluga de Francolí (Compy.t), Montserrat (Pourr., Puigg.), Vich (Csta,). R. nemorosus Hayne, 8 tomentosus Arrh. 922. —R. pyramidalis x caesius7 Geografia — Cap a Miralles (Puigg.l), i altres llocs del partit de Igualada (Csta.). peres FLORA DE CATALUNYA Gènere 224. — ROSA L. (rosa és el nom donat a la flor d'aquesta planta pels romans.) Flors blanques, rosades o vermelles, grans, oloroses, solitàries o en co- rimbus terminals, calze sense calicle, de tub urceolat, contret a la gorja, acrescent, amb els lòbuls enters o pinnatipartits, persistents o caducs, co- rolla de prefloració imbricato-torçada, de pètals obcordats, estams indefi- nits, estils laterals, lliures o soldats en columna exserta, estigmes reunits en capítol, fruit polaqueni, aquenis eriçats, inclusos en el tub del calze tornat carnós i simulant una bacca vermella o negrosa a la maturitat, ar- bustos drets o sarmentosos, ordinàriament armats de forts agullons rectes o arquejats, de fulles imparipinnades, finament asserrades, amb estípules pe- ciolars. Estils soldats en columna exserta del tub del calze, sèpals ordinària- 1 ment subenters, reflexes i caducs: tronc sarmentós ..——. . . DN Estils lliures, inclosos, tronc dret, no sarmentós —.. —.. . . . 5. Columna estilar ordinàriament peluda, fulles persistents, folíoles grui- xudes, acuminades, amb dents estretes, estípules estretes, amb les orelletes divergents... . 2) Columna estilar quasi sempre Bes elles dies folíoles sa rarament acuminades, amb dents amples, estípules bastant amples, dDIOTCleteS Quasi Dar aLICIeS a a en el AI Sèpals lanceolats, insensiblement acuminats, botó estretament ovoido- lanceolat, bràcties promptament caduques, fulles del mig de les branques floríferes, 7-9-foliolades —. . . .923. R. moschata. 3 Sèpals ovats, bruscament acuminats, botó amplament ovoide, bràcties ( persistents, fulles del mig de les branques floríferes 5-foliolades, 924. R. sempervirens. Columna estilar igual als estams, sortida d'un disc quasi pla, sèpals quasi enters, tronc sarmentós i decumbent, fruit petit, 925. R. arvensis. Columna estilar més curta que'ls estams, sortida d'un disc marcada- ment cònic, sèpals apendiculats, tronc apenes sarmentós, no de- cumbent: fruit grosset .. —.. . . . . . . .926. R. stylosa. 4 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Rosàcies. G. 224. - Rosa. Plantes nanes (de menys de 1 m.), amb agullons i estípules totes es- tretes o sense agullons i estípules superiors dilatades .. . . 6. 9 Plantes quasi sempre de més de 1 m., amb agullons i estípules supe- tors diatades ig) Ge xa Em ee US Ds edi rea DRET Sèpals apendiculats, reflexes després de la floració, caducs, pedicels glandulosos, fulles generalment 5-foliolades, folíoles grans, el'líptiques, 6 927. R. gàllica. Sèpals enters, drets, persistents, pedicels llisos o híspids, fulles 7-Ií-fo- Jr enters, ret, perns ee is ei ls ZaEd Flors d'un vermell viu, troncs inermes, fulles 7-I1-foliolades, folíoles mitjanes, el'líptiques, estípules superiors dilatades. 928. R. alpina. Flors blanques, troncs armats de nombrosos agullons, llargs i rectes, fulles ordinàriament 7-9-foliolades, folíoles petites, rodones, estípules totes estretes Le. ce EE a Le ed, DE Me oa ES dicels híspido-glandulosos, pecíols amb glàndules i agullons, 929. R. myriacantha. Folíoles simplement asserrades, sense glàndules al marge ni al revers, pedicels llisos, pecíols sense glàndules i quasi sense agullons, l Folíoles doblement asserrades, amb el marge i revers glandulosos, pe- 8 930. R. spinosissima. Folíoles sembrades pel revers de glàndules, d'olor de pomes camo- Qi SIMES A RR BA VE LA Mer Ec, "es Na Mes OMedRt Pa Dar ea CIA EE RI) Folíoles no glanduloses o amb glàndules d'olor de resina . . . 12. la floració, persistents fins a la maturitat, pedicels abundantment híspido-glandulosos, folíoles el'líptiques, flors d'un rosa viu, 931. R. rubiginosa. Estigmes en capítols, glabres o glabrescents, sèpals reflexes després de Estigmes en capítols piloso-eriçats, sèpals drets o estesos després de 10 la, floració, promptament caques ed Sr ee Pedicels híspido-glandulosos, sèpals glandulosos per l'esquena, folíoles el'líptiques, obtuses, flors d'un rosa pàllid.. 932. R. micrantha. Pedicels llisos, sèpals sense glàndules, folíoles oblongo-cuneiformes, 11 agudes o acuminades, flors blanques o blanquinoses, 933. R. agrestis. Folíoles piloso-sedoses per les dues cares, dents ordinàriament com- pOSteS i PagdulOSès Lo dt s ADN ea Ta a aa Las, EE ea es Fololes :BlaBres 0 ElaDrescents Les ei, 5 Se Les per AS Raid ul FLORA DE CATALUNYA Rosàcies. G. 224.- Rosa. 4 amb les orelletes falciformes, convergents, folíoles mitjanes, agullons Sèpals quasi enters, drets i persistents, estipules superiors dilatades, 3 l drets — . . Das QUAL R. villosar, Sèpals a iiucicala ts Etenes i Bigues Eco: superiors poc dilata- i des, amb orelletes triangulars, subdivergents, folíoles grans, agullons I drets o poc arquejats .. —. . . . . . 935. R. tomentosa. Sèpals drets o estesos després de la floració, plantes de les altes mun- 14 TJOVES 4 'dreers 15. Sèpals reflexes després hd la Es Ddies Elels da i de É bai- DE UES AA OE UNS desa DES CD DA De Ca RE Li Sèpals tots enters, corol'la més curta que'l calze, d'un rosa viu, fulles rubro-glauques, niÓ dentades, folíoles el'líptiques o bé oblon- gues o. o. 936. R. rubifolia. 15 Sèpals Ei eena ancAd etat 'orol la més llarga que'l calze, d'un rosa pàllid, fulles verdes o glaucescents, folíoles ovades, simplement o doblement dentades. —. . .:.: . . 4 . uv 937. R. glauca: (Arbustos de branques primes i flexuoses, generalment vermelloses a l'àpex: folíoles petites, estípules curtes, pedicels glandulosos, glàndu- les oloroses, estigmes glabres, fruit petit . . 938. R. Pouzini. Arbustos de branques robustes, dretes, verdes, folíoles grans, estípules llargues, pedicels llisos, rarament híspido-glandulosos, glàndules inodores, estigmes pilosos o glabres, fruit gros —. 939. R. canina. 16 hi 923. —R. moschata Mill. —R. rusci- nonensis Déségl. et Gren. (de moschus, el mesc, Propiament rosa de mesc, per la seva olor, Ruscino, significa el Rosselló, al'ludint a la seva principal habitació.) ' Arbust de troncs sarmentosos, decumbents, amb agullons escampats, ganxuts, fulles Per- sistents, les del mig de les branques floríferes 7 rarament g-íoliolades, folíoles glabres o pubescents, ovato-lanceolades, superficialment dentades, estípules estretes, amb les orelletes divergents, bràcties estretes, generalment caduques durant la floració, flors blanques, en corimbus, ordinàriament multiflors, pedicels llargs, frequentment peluts, botons ovoido-lanceolats, sèpals lanceolato-acuminats, els exteriors ge- neralment amb 2, 4 apéndices molt visibles, reflexes després de la floració, R . moschata 291 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Rosàcies. G. 224. - Rosa. caducs, pètals trasovats, columna estilar pubescent a la base, igual als es- tams, fruit petit. Geografia.—Oriunda de l'Asia, és trobada naturalisada al Rosselló, en varis llocs fronte- rers, Banyuls, Soreda, fins a Prades (Gaut.), Girona, S. Feliu de Guíxols (Bub.). — Maig- Juny. 924. -— R. sempervirens L. o (sempre verde, per les Seves fulles persistents, - com el Cupressus.) Arbust de troncs i branques sarmentosos, decumbents, amb agullons escampats, robus- tos, subfiliformes, dilatats a la base, fulles persistents, les del mig de les branques florífe- res 5-, rarament 7-foliolades, folíoles coriàcies, verdes, lluents i ovato-acuminades, superficial- ment i finament asserrades, estípules estretes, amb les orelletes subdivergents, bràcties estre- tes, les primeres esteses O reflexes després de la floració, flors blanques, en co- rimbus terminals, pedicels llargs i glandulosos, botons curts, ovoides, contrets a l'àpex, sèpals ovato-aguts, no acuminats, quasi enters, reflexes, caducs, pètals més llargs que'l calze, columna estilar peluda, igual als estams, fruit petit. R. sempervirens Ç scandens DC.—— Folíoles llargament acuminades, pedicels amb glàndu- les fines, barrejades amb altres aciculiformes. d microphylla DC. — Folíoles més petites, breument acuminades, flors quasi sempre solitàries. Geografia. — Marges i torrenteres: al litoral, Vallès, Penadés, Bages, dominant la £ scandens DC., regió mit- jana de la prov. de Girona, fins a Castelló, Biania, Cap- sec (Vay.). 1 La S microphylla DC. cap a Montcada i marges del Besós, r. (Csta.), Palautordera (Trem.l). — Maig-Jul. 925. — R. arvensis Huds. (de arvum, el camp, per la seva estació.) Arbust de troncs sarmentosos, difusos o de- cumbents, amb agullons falciformes, dilatats a la base, fulles promptament caduques, les del mig de les branques floríferes 7-, raram. 5-/o- R. arvensis FLORA DE CATALUNYA Rosàcies. G. 224. - Rosa. liolades, folíoles ovades o trasovades, Primes, no lluents per sobre, glauces- cents per sota, frequentment obtuses, més fondament i amplament asserra- des, estípules estretes, amb les orelletes agudes o dreles, bràcties primàries estretes i dretes, Aors blanques, en corimbus, raram. solitàries. Raça R. vepens Scop. — Troncs febles, ajaguts, a veg. radicants, flors quasi sempre solitàries, pedicels glandulosos, botons curts, ovoides, contrets a l'àpex, sèpals ovats, bruscament i llargament atenuats, subenters, reflexes, cadues, pètals més llargs que'l calze, columna estilar glabra, sortida d'un disc quasi pla, igual als estams, fruit petit. B bvacteata G. et G.— Troncs drets, flors en corimbus, adornats de moltes bràcties. Geografia. — Vores dels camps, sots i llocs pedregosos: Olot, Amer, N." S." del Mont, Viladrau, Collsacabra, Vich r. r. (Masf.), aprop de la Fontsalada (Vay.), S. Joan de les Aba- desses (Compn.l), comú al Pireneu Or., la Manera (Lap.), Vall del Tet (Gaut.), la Vall d'Aràn, a Banyeres de Luchon (Zett., Bub.), de les Bordes a Artiga de Lin (Llenasi), mun- tanyes orientals de Bages, Collsuspina, Moyà (Font). La 8 bracteala G. et G., a Freixanet, Castellfullit, Montsolí, Sant Hilari, Viladrau (Vay.). També creiem que pertany a ella la planta que portà Llen. de la Vall d'Aràn, La raça R. repens Scop. a Ripoll (Senn 1). — Maig-Jul. , 926.—R. stylosa Desv., subsp. de la R. communis Rouy (apud Rouy). (al ludint a la longitud de la columna estilav respecte al disc.) Arbust de troncs llargament sarmentosos, no decumbents, agullons forts, dilatats, forta- ment falciformes, fulles caduques, 5-7-foliola- des, folíoles ovato-agudes, d'un verd pàllid, simple o doblement dentades, estípules supe- riors i bràcties poc dilatades, flors blanques, amb ungla groguenca, rarament d'un rosa clar, en corimbus o solitàries, pedicels llisos o híspido-glandulosos, sèpals apendiculats, reflexes després de la floració, ca- ducs durant la maturació, pètals iguals al calze, columna estilar glabra, molt més curta que'ls estams, sortida d'un disc cònic ben marcat, estigmes glabres, en capítol oblong, fruit grosset. R. stylosa Geografia. — Boscos i sots: Tragurà (Vay.). — Juny. N. B. No havem trobat cap més cita d'aquesta espècie, ni d'autors espanyols ni es- trangers, PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCLES Rosàcies. G. 224. - Rosa. 927. —R. gàllica L. (de Gallia, per la seva habitació preferent.) Sinonímia. — Rosa vera: cast. rosa castella- na, rosa rubia o encarnada. Petit arbust de rizoma llargament cundi- dor, que produeix nombrosos troncs, prims, amb agullons molt desiguals, els uns forts, drets o arquejats, els altres dèbils, drets, bar- rejats amb acículs glandulosos i glàndules estipitades, fulles del mig de les branques flo- ríferes 5-, rar. 3-foliolades, folíoles grans, el- líptiques, coriàcies, verdes i glabrescents per sobre, glaucescents, pubescents i els nervis ben marcats per sota, dents superficials, amples, simples o compostes i glanduloses, estípules estretes, flors purpurines, grans, oloroses, generalment solitàries i sense bràcties, pedicels llargs i glandulosos, sèpals apendiculats, reflexes, caducs a la maturitat, pètals més llargs que'l calze, estils lliures, més curts que'ls estams, estigmes peluts, Íruit gros. R. gàllica Geografia. — Marges i sots: Montserrat, aprop de l'ermita de S. Jeroni i altres, marges del Vallès, boscos de Montsolí, tal veg. procedent d'antics cultius. — Juny-Jul. 928. — R. alpina L.. (per la seva estació dels Alps.) Arbust petit, troncs i branques adultes ge- neralment inermes, raram. amb alguns agu- llons setiformes, fulles 7-I1-foliolades, folíoles oblongo-el'líptiques, glabres, glaucescents per sota, doblement serrades, glanduloses, estípu- les de les branques floríferes dilatades, amb les orelletes dretes o poc obertes, flors d'un vermell viu, solitàries, peduncles llargs, fre- quentment adornats d'una bràctia a la base, llisos o glandulosos, arquejats abans i després de la floració, sèpals enters, drets, persistents, un poc dilatats a l'àpex, pètals iguals o més curts quell calze, estils peluts o erissats, fruit grosset, vermell i penjant a la maturitat. R. alpina 4 intermedia G. et G. — Peduncles híspido-glandulosos, calze glabre. e pallens G. et G. — Peduncles i calzes híspido-glandulosos. 294 FLORA DE GA IVA UN YA Rosàcies. G. 224.- Rosa, Geografia. — Torrents de la regió alpina del Pireneu, torrents de Núria. — La Molina, la Cerdanya, Set Cases, Costabona (Vay.), Vall d'Eyne (Bub.), cim de la Maladetta i Casta- nesa (Zett.), roques d'Artiga de Viella (Llen.l). La y intermedia G. et G. a Núria, Solaneta de Costabona (Vay.). La : pallens G. et G. a la Barragana, apr. de la frontera (Vay.), Vall d'Aràn (Llen.l). — Jul.-Ag. 929. —R. myriacantha DC. —R. pim- pinellifolia Ser. ò adenophora G. et G. (del grec popiot, Sens nombre, òxavda, agulló, per la infinitat que de ells té la planta, pimpinelli- folia, per la semblança de les fulles amb les de la Pimpinella, adenophora: àòúv, glàndula, i la terminació phora, que porta, és glandulosa.) Arbust petit, ramificat, vermellós, cobert d'agullons prims, llargs, rectes, barrejats de REL acículs i glàndules, fulles ordinàriament 7-9-/o- liolades, folíoles el'líptiques, petites (I-15 mm.), verdes i glabres per sobre, glaucescents i cobertes de glàndules per sota, do- blement dentades o glanduloses, pecíols aculeato-glandulosos, estípules estretes, amb les orelletes divergents, glanduloso-pestanyoses, flors blanques, grans, solitàries, pedicels copiosament híspido-glandulosos, sense bràcties, sèpals lanceolato-linears, enters o quasi enters, glandulosos, drets, persistents, pè- tals el doble llargs que'l calze, estils peluts, fruit globulós, gros, rubro- negrós, aciculato-glandulós. Geografia.—Erms i terres àrides: la Segarra, des de les muntanyes de San Magí fins a Sta. Cecilia de Mont- serrat, atravessant el Llobregat per Castellgalí, cap a Vallhonesta, part de Bages, Montsant. — Coll de Tosas, al Piren., Tartafull, Sanahuja, Conca de Tremp (Csta.), de Cervera a Alujes (Compú.l): Prats de Rey, Pedrafita (Puigg.l), Horta (Bolós). — Juny-Ag. 930. — R. spinosissima L. (VVY., Prody. HI, 211). —R. pimpinellifolia L. a typica (Fiori, Flora d'Italia, 1-594). (llatí spinosus, en grau superlatiu, planta molt espinosa.) R. spinosissima Planta de gran afinitat amb la anterior, de 295 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Rosàcies, G. 224. - Rosa. la qual essencialment se distingeix per les folíoles més primes i enteres a la base, simplement asserrades, sense glàndules al marge ni al revers, que presenta un color més blanquinós, glabre, pedicels llisos, pecíols no glandu- losos, inermes O amb algun petit agulló aciculiforme, sèpals sense glàndules, fruit His. Geografia. — La Segarra, apr. de la estació de S. Guim.z- Montseny, des de les Agudes al Turó de l'Home (Vay.), Montlluis, Valls d'Eyne, de Lló i de Núria (Gaut.), la Cerdanya, a Font Romeu (Bub.). — Maig-jul. 931. — R. rubiginosa L. subsp. de la R. viscaria Rouy. (del llatí rubigo, rubíginis, rovell, al'ludint al color ataronjat-vermellós de les glàndules del pe- duncle.) Arbust de 1-2 m., espès, compacte, turions drets, forts, agullons desiguals, la major part robustos i falciformes, fulles 5-7-foliolades, folío- les el'líptico-oblongues o bé ovato-orbiculars, verdes o vermelloses, glabres per sobre i fu- bescents-glanduloses per sota, exhalant una olor de poma camosina, doblement asserrades i glanduloses, flors d'un rosa viu, petites, solitàries o en corimbus, pedicels hispido-elandulosos, sèpals apendiculats, glandulosos, drets, llarg temps Persis- tents, pètals iguals al calze, estigmes en capítol piloso-eriçat, fruit dret, ovoide, mitjà. R. rubiginosa Geografia. — Comú per sots, torrents i muntanyes des del litoral fins als Pireneus. — Maig-Juny. 932. — R. micrantha Sm., subsp. de la R. viscaria Rouy, R. rubiginosa, var. micrantha BecEh. (de prnpós, Petit, i úvdos, flor: per tenir les flors petites.) Arbust de 1-2 m., clar, fluix, troncs fle- xuosos i arquejats, agullons semblants, però desiguals, falciformes, espaiats, fulles 5-7-folio- P micaoEa lades, folíoles ovato-el'líbtiques, glabres per so- bre, pubescent-glanduloses per sota, doblement asserrades i glanduloses, flors d'un rosa pàl'/lid, petites, solitàries o en corim- 296 REI OS A D'ESCA TA EL UN Y A Rosàcies. hi G. 224. - Rosa. bus, pedicels híspido-glandulosos, sèpals glandulosos, reflexes, promptament caducs, els exteriors breument apendiculats, estigmes en capítol glabre o gla- brescent, fruit petitet. Geografia.—Sots, costes i boscos: des de Montcada i cordillera litoral fins a Rebost, cap a Puigllançada. — Espluga de Francolí, Montserrat, Coll de Jou (Tarrag.), base de les Gui— lleries, Olot, S. Joan de l'Herm (Csta.), S. Antón de Ribas (Vay.), Vich r. (Masf.), Vall d'Eyne (Gaut.), Arties, Salardú (C. et S.). — Maig-Jul. 933. — R. agrestis Savi. —R. sepium Thuill. — subsp. de la R. viscaria Rouy. (derivat de ager, agri, el camp, estació de la Pl. —sapium, genitiu plural: de les torrenteres i bardissars, estació també.) Arbust de 1-2 m., fluix, agullons semblants, però desiguals, separats, falciformes, fulles 5-7-foliolades, folíoles oblongo-cuneiformes, agu- des 0 acuminades, glabres per sobre, glauces- cents i fortament glanduloses per sota, enteres a la base i en el restant doblement asserrades i glanduloses, amb dents estretes i fondes, flors blanques, mitjanes, solitàries o en corimbus, pedicels llargs, llisos, sèpals lanceolats, llargament acuminats, sense glàndu- les reflexes després de l'antesi, promptament caducs, els dos exteriors bastant llargament apendiculats, estigmes en capítol glabre o gla- brescent, fruit mitjà. R. agrestis Geografia. — Frequent per llocs montuosos, des del litoral fins al Pireneu, no escassa al Vallés ni a Bages. — Ribas, Tosas a la Cerdanya (Vay.), Vich (Masf.), Prats- Balaguer, la Cerdanya, Vall de Campcardós (Gaut.). — Maig-jul. 934. —R. villosa L. —R. mollis Sem. R. villosa — R. pomifera Herrm. (villosus, llanut, pel toment de les folíoles V, mollis, fou, Pel mateix caràcter, pomífera, al'ludeix al fruit esfèric (pomum). Arbust petit (o'5-I m.), de troncs i branques forts, drets, agullons (1) De villus el pel o llana. 38 297 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Rosàcies. G. 224. - Rosa. prims, drets, no dilatats a la base: fulles 5-9, ordinar. 7-foliolades, folíoles ovades o el'líptiques, pubescent-tomentoses per les 2 cares, ordinar. cobertes pel revers més clar de glàndules d'olor resinosa, estípules superiors molt dila- tades, amb orelletes falciformes, flors d'un rosa viu, solitàries o en corimbus, pedicels molt curts, híspido-glandulosos, sèpals quasi enters, drets i glandulo- sos, persistents fins a la descomposició del fruit, estigmes en capítols piloso- eriçats, fruit gros, esfèric, híspid. var. Vayredae Csta.— R. villosa L. 8B Vayredae Csta. (Suppl. Prodr., 225). — Agullons agudíssims, quasi sempre oposats, estípules i revers de les folíoles molt glandulosos: corimbus 3-5-flors, sèpals enteríssims, llargament atenuats i glanduloso-pestanyosos, fruit piriforme, gros, llis, coronat pels sèpals. Geografia.—Muntanyes elevades, Montseny, al Collet, entre les Agudes i Puigsacarbas- sa. 2 Jul. 908 legi. — Montseny (M.7 Masf.i), Bach Sisern junt a la frontera, abundant a la Molina i a la Cerdanya (Vay.), S. Joan de l'Herm (Csta.), Castanesa (Compú.l), Banys d'Arties, Vall de Tredós (C. et S.), Montllouis, la Llagona (Bub.). — Juny-Ag. La 8 Vayredae Csta. als Pireneus Orientals, entre la Molina i Alp. — Jul. 935. —R. tomentosa Smith. — R. mol- líssima VVilld. (tomentosus, Pel foment de les folíoles, mollís- simus, superlatiu de mollis, t04.) Arbust de 1-2 m., d'un verd pàllid, fluix, turions i branques flexuosos, agullons desiguals, forts, llargament acuminats, drets, 0 poc ar- quejats, dilatats a la base, fulles 5-7-/oliolades, folíoles el'líptiques, tomentoses per les 2 cares, ola inferior més clara i generalment glandulosa, Cm simples o doblement asserrades i glanduloses, estípules superiors poc dilatades, amb orelletes triangulars, curtes i subdivergents, Nors d'un rosa pàllid, mitjanes, solitàries o en corimbus pauciflors, pedicels híspido-glandulosos, sèpals lanceolato- linears, apendiculats, glandulosos, reflexes, caducs després de l'antesi o drets i coronant llarg temps el fruit: pètals més curts que'l calze, estigmes en capítol piloso-erissat, fruit ordinar. híspido-glandulós, mes a la fi llis. Geografia.— Boscos de les muntanyes: regió alta del Bergadà, de Peguera a Fumanyer, 21 Jul. 906 legi (vidit Pau). —S. Joan de l'Herm, Montanartró (Csta.), Tragurà, Camprodón, Olot, Beuda, la Cerdanya, Prats de Molló (Vay.), Montgrony (Senn.l), Montagut (Bolós), la Vall d'Aràn, Montgarri (Llen.i), Salardú (C. et S.). — Juny-Ag. A RLORA DECATALUNYA Rosàcies. G. 224.- Rosa. 936. — R. rubrifolia Vill. — R. glauca Pourr. (de ruber, rubra, rubrum, vermell, pel color de les fulles joves, glauca, per les folíoles de color blavenc gebrat característic.) Arbust de 1-2 m., molt glauco-vermellós, amb les bràcties, estípules, pecíols i fulles jo- ves purpurines, agullons escassos, dilatats a la base, falciformes, fulles 35-7-foliolades, folíoles el'líptiques, molt glauques, enteres a la basc, simplement dentades, dents acuminades, les su- periors convergents, estípules superiors i bràc- ties molt dilatades, amb les orelletes ovato-agudes, no falciformes, flors ver- melles, petites, generalment en corimbus, pedicels llisos o híspido-glandulo- sos, sèpals generalm. enters, terminats per un apèndix llarg, estret, un poc dilatat a l'àpex, drets, persistents fins al començar la maturació, corol'la més curta que'l calze, estigmes amb capítol piloso-eriçat, fruit globulós, Petit, vermell, llis. R. rubrifolia Geografia. — Altes muntanyes: la Molina, a la Cerdanya (Vay., ex Bub.), la Cerdanya (Gaut.), immediacions de Vilaller (Csta.), Vall i Port de Benasc, Artiga de Lin (Zett.), Be- nasc i Vall de Banos (Timb.), sobre Luchon (Bub.), de Montgarri a les Cases (Llen.l), Vall del riu Negre (C. et S.). — Juny-Ag. 937. —R. glauca Vill. -R. Reuteri Go- det. — R. communis Rouy, subsp. R. glauca Vill. (glaucus, blau verdós, pel color de la planta, dedicada a Guillaume Reuter, 1808-1872, Direc- tor del Jardí Botènic de Ginebra, col'laborador de Edmond Boisster.) Arbust de 1-2 m., glaucescent o vermellós, espès, agullons ganxuts o falciformes, folio- lats a la base, fulles 35-7-foliolades, folíoles ovades, agudes, glabres, glauques i sense glàn- dules per sota, simple o doblement asserrades, estípules superiors i bràcties molt dilatades, orelletes dretes, subconvergents, flors rosades, solitàries, ge- minades o ternades, pedicels generalm. llisos, curts i tapats per les bràcties, 299 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE ÇC LE NCUELa Rosàcies. G. 224. - Rosa. sèpals apendiculats, drets i persistents fins a la maturitat, estigmes en capítol piloso-eriçat, fruit gros, ovoide, llis o híspid. 4 glandulosa VV. —R. Crepini Mieg. — Folíoles doblement asserrades, dents amb 1-3 denticuls glandulosos, pedicels híspido-glandulosos, sèpals un poc glandulosos. var. R. coviifolia Fr. — Folíoles pubescents, estípules superiors més llar- gues que'ls pedicels. Geografia. — Boscos de les muntanyes elevades: La glandulosa VVR. a Tragurà, la Molina (Vay.), Benasc a Serrallà (Compú.l), la var. R, coriifolia Fr., torrents de la Molina i la Cerdanya (Vay.), Vall de Carençà (Gaut.), Vilaller (Csta.), Vall de Tredós (Timb.), de Bosost a Viella, Salardú, sota el port de Beret (C. et S.). — Juny-Ag. 938. — R. Pouzini Tratt. (Dedicada per TraltenmcR a N. Fulcraud Pou- zin, professor a l'Escola de Farmàcia de Mont- peller, mort a l'any 1822.) Arbust de 1-2 m., de branques primes, fle- xuoses, frequentment vermelloses a l'àpex, agu- llons generalm. nombrosos, ganauls o arque- jats, 4- desiguals, a vegades subsetacis, fulles 5-7-foliolades, folíoles el'líptiques, petites, gla- bres, amb dents estretes i fondes, dretes, com- postes, glanduloses, estípules curtes i estretes: flors d'un rosa pàl'lid, petites, solitàries i més íreqiuentment ternades, bracteades, pedicels híspido-glandulosos, amb glàn- dules oloroses, quasi sempre bastant més grans que les bràcties i estípules superiors, sèpals dèbilment apendiculats, glandulosos o sense glàndules, ve- flexes després de la floració i caducs abans de la maturitat, estigmes en capítol generalm. glabre o glabrescent, fruit ovoide, petit, llis. Geografia.—Llocs secs i àrids: Cordillera del litoral, macís del Tibidabo (Sen.l), de Organyà a la Serra del Cadi (Csta.), boscos i sots de N." S.' del Mont, Segaró, Llerona, pla de Martis (Vay.). 939. — R. canina L. (del llatí canis, el gos: aquest qualificatiu, com els noms grecs cynosbatos i cynorrhodon (rosa o esbarzer canins), sembla que inclou una idea 300 FEORA DE CATALUNYA Rosàcies. G. 224. - Rosa. despectiva, com de planta borda, silvestre V, o planta margenera, Nvayside dels anglesos.) Sinonimia. — Gabarrera, gabarnera, cast. escaramujo, zarzaperruna, aga- vanzo, /r. églantier. Arbust de 1-2 m., dret, verd, de branques robustes, agullons forts, gan- Xuts o encorbats, dilatats a la base, fulles 5-7-foliolades, folíoles ovades o el'líptiques, glabres per les 2 cares o solament glabres per sobre i pubes- cents per sota o pubescents per les 2 cares, de dents simples, dobles o com- postes i glanduloses, estípules i bràcties llargues o dilatades, flors rosades o blanques, bastant grans, solitàries o en corimbus, pedicels generalm. llisos, rares veg. híspido-glandulosos, amb glàndules inodores, sèpals apendiculats, veflexes després de la floració, caducs abans de la maturitat, estigmes en ca- pítol eriçat, pilós o glabre, fruit de forma variable, gros i quasi sempre llis: planta extremadament polimorfa, en la qual hi distingeix Rouy 139 va- rietats, agrupades en 3 sèries paral'leles (glabrae, pubigerac et piliferac), fun- dades en la pubescencia o glabrescencia de les fulles. Geografia. — Comú a Catalunya des de la costa fins al Pireneu. — Maig-Jul. N. B. La R. catalaunica Csta (Supl. al Catàl. 26), disseminada per Catalunya i fre— quent des del litoral a S. Llorenç del Munt i a Montserrat, no és més, segons Pau, que una raça de la y dumalis de la R. canina L. (1) Vegis Viola canina, p. 221 301 PUBLICACIONS DE L'INSTIDUT DE CIENCIES Gènere 225. — AGRIMONIA TOURN. (Nom de la planta en Celsius: és la argemonia de Plini, —àpyepuya de Dioscor., per haver-se empleat contra les taques dels ulls (4pyeu2) ().) Flors grogues, petitetes, en llargs raims espiciformes, clars, aprimats, terminals, calze 5-lobat, de tub turbinat, acrescent, en ro solcs, H- marcats, erissat a l'àpex, d'espines primes, alenades, ganxudes, multiseriades, amb un anell glandulós que tanca la gorja i els lòbuls connivents després de la an- tesi, sense calicle, pètals enters, estams I0-I5 inserts amb els pètals a la gorja del calze, 2 estils terminals, fruit 1-3 aquenis, tancats al tub del calze, endurit i subllenyós a la maturitat, plantes herbàcies, perennes, piloso-eris- sades, de fulles interpolades amb estípules foliàcies, amplexicaules, inciso- dentades. Tub del calze fructífer obcònic, fortament assolcat en tota la seva longitud, revers de les fulles no glandulós. . 940. A. Eupatoria. 1 (Ç Tub del calze fructífer hemisfèric, dèbilment assolcat o gens fins a la meitat, revers de les fulles amb multitud de petites glàndules olo- LOSES INS oi i, i ea ena CA ES ON ME Sa Lan 940. — A. Eupatoria L. (nom d'aquesta pl. en Plini, eòzatóòptoy Dioscor., dedicada a Eupator (bon parc), qualificatiu do- nat al famós rei Mithridates, del Ponto.) L Sinonimia. — Cerverola, agrimònia, herba de S. Antoni, cast. agrimònia, agrimofia, hierba de S. Guillermo. Rizoma gruixut, tronc de 3-4 dm., dret, piloso-erissat, simple o poc ramificat a l'àpex, generalment vermellós, fulles inferpolades, amb 5-9 segments ovato-lanceolats que alternen amb altres molt més petits, tots fondament dentats, algo pilosos i no glandulosos pel revers, vírido-pubescents pel anvers, estípules foliàcies amplexicaules, inciso-dentades, flors grogues, en raims espiciformes, llargs, clars, aprimats, terminals, tub del calze fruc- A. Eupatoria () És propiament un Papaver, Vegis Papaver Argemone, p. 65. 302 FLORA DE CATALUNYA Rosàcies. G. 225. - Agrimonia. tífer obcònic, fortament assolcat en quasi tota la seva llargària, terminat per nombroses espines totes esteses i ascendents, ordinar. amb l'aqueni. Geografia.— Frequent per marges i llocs herbosos des del litoral al Cadí i altres indrets dels Pireneus. — Juny-Ag. 941. — A. odoràta Mill. — A. procéra VValir., raça de l'anterior, apud Rouy. (odoràta, de odor, odoris, Per la olor que exhala per les seves glàndules resinoses, procérus, ele- vat, per la seva major talla.) Presentant l'aspecte de l'anterior, se'n dis- tingeix per la major talla (6-10 dm.), tronc os- tensiblement ramíficat a l'àpex, verdós, fulles o més grans, segments més lanceolats, revers co- ae bert de glàndules petites, brillants, que fan una olor de trementina, raim més curt i compacte, flors més grans, tub del calze fructífer campanulato-hemisfèric, amb soles su- perficials apenes de la meitat del tub o quasi nuls, espines de la fila exterior molt esteses i reflexes a la maturitat, quasi sempre amb 2 aquenis. Les flors de l'agrimònia són astringents, s'empleen per adobar o assao- nar les pells (cuiro). Geografia. — Boscos i llocs herbosos, Olot, al bosc de la Tosca, S. Hilari, Montsolí, — Ripoll, Campdevànol, Ribas, Collsacabra, Olot (Vay.), cap al port de Beret (C. et S.). — Juny-Ag. 303 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENGUES Gènere 226. — POTÈRIUM L. (Grec roríptov, nom de pl. en Dioscor., també en Plini, significa copa o vas, per la forma del calze (1), ) Flors ordinar. polígames, verdoses o vermelloses, apètales, en espigues capituliformes, terminals, bracteolades, formades de flors femenines a l'àpex i de flors hermafrodites o masculines abaix: calze de tub turbinat, llim de 4 divisions caduques, sense calicle, estams 20-30, flexuosos, penjants, inserts a la gorja del calze, 2 estils terminals, filiformes: estigmes amb plomell ver- mell, fruit 2-3 aquenis tancats al tub pel calze tetràgon, endurit o suberós, herbes perennes, de fulles alternes, imparipinnades, amb estípules foliàcies. Anguls del fruit amb cresta prima, aguda, ordinar. entera, cares guar- nides de fossetes de vores denticulades, més curtes que les crestes, 1 942. P. muricàtum. Anguls del fruit amb cresta gruixuda, sinuosa:, cares reticulades o tu- ISA ICI A A a as a a tg ral ge, DE Crestes dèbilment sinuoses, cares rugoso-denticulades, 943. P. dictyocarpum. 2 i Crestes fortament sinuoso-fistonades, cares tuberculoses, tubèrculs ro- dons, tan alts com les crestes que comuniquen al fruit una forma OVOIGC Ra a ca i DO a Ma aa OA EE ICE AC 942. — P. muricatum Spach. — Subsp. del P. Sanguisorba L. (apud Rouy). (del llatí murex, múricis, abrulls o candells, per l'aspecte tuberculós del fruit.) Tronc de 2-8 dm., dret o ascendent, fre- quentm. difús, angulós, per lo comú pilós o eriçat a la base, fulles glabres i glaucescents, les radicals llargament peciolades, amb 9-25 folíoles, folíoles peciolulades, ovades, truncades a l'àpex, truncades, cordiformes o reniformes a la base, les fulles superiors sentades, amb folíoles menys nombroses, més estretes i més petites, estípules foliàcies, inciso-dentades, espigues globuloses, compactes, P. muricàtum (1) Propiament és un diminutiu de TOTTP, així com apa TT p i RQATTÍPION, que és una copa més gran: el pri- mer de Ty(), que és beure: i l'altre de XEGANYOU, verb que vol dir mesclar, perqué s'hi barrejava el vi i l'aigua. 304 FLORA DE CATALUNYA Rosàcies. G. 226. - Potérium, llargament pedunculades, fruit marcadament fefràgon, amb els ànguls allar- gats en cresta Prima, aguda, entera O superficialment sinuosa, amb les cares guarnides de fossetes de vores denticulades més curtes que les crestes, per lo qual les cares resulten excavades, Geografia. — Comú per terres incultes, prats i llocs herbosos des de la costa als Pire- neus. — Maig-Set. 943. — P. dictyocarpum Spach. — Subsp. del P. Sanguisorba L. (apud Rouy). (del grec Òtatvoy, rel, filat o xarxa, mopmós, fruit, per les cares veliculato-rugoses del fruit.) Es diferencia essencialment de l'anterior per ser menys robust i pel seu fruit que pre- senta els ànguls amb crestes grutxudes, suPer- ficialment sinuoses o enteres: Cares reficulato- vugoses, guarnides d'alvèols superficials. P. dictyocarpum Geografia. — Llocs incults: Mura (Font), Arties, Salardú (C, et S.). — Maig-Set. 944. — P. Magnolii Spach. — Subsp. del P. Sanguisorba L. (apud Rouy). (Dedicada a Pierre Magnol, 1038-1715, Profes- sor de Botànica a Montpeller, autor de l'impor- tantíssim Pródromus historiae naturalis planta- rum (1689) ). Es distingeix principalment dels dos ante- riors pel seu fruit bastant gros, que ofereix els ànguls amb crestes gruixudes, fortament si- nuoso-fistonades, molt obtuses, les cares cobertes de tubèrculs rodons, grossos i tan alts com les crestes, pel qual motiu les cares resulten pla- nes i el fruit més ovoide que tetràgon. P. Magnolii Geografia.—Llocs secs i àrids: comú als voltants de Tarrassa, Valldoreig, litoral de Sit- ges i Vallcarca, Igualada, et alibi. — Costes de Tarragona i més a l'interior de la província (Csta,). — Maig-Set. (1) Del seu nom s'anomena magnolia, la coneguda flor dels jardins. 39 305 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 227. — SANGUISORBA L. (Fuchs fou qui primer va denominar així la planta: de sanguis, Sang, i sorbére, xuclar, la planta, per raó del àcid tànnic que conté, serví per a estroncar la sang ().) Flors hermafrodites i apètales, nigro-purpúries, acompanyades de 2-3 bràc- ties lanceolades, en espigues terminals oblongues i molt compactes, calze 4-sèpal, caduc, sense calicle, 4 estams inserts a la gorja del calze i oposat als lòbuls del mateix, drets i tan llargs com ell, d'estil terminal curt, fili- forme, estigma dilatat, fruit d'aqueni tancat al tub del calze, endurit i tu- berós, tetràgon: herbes perennes, de rizoma negre, cundidor, tronc de 3-I0 dm., dret, angulós, glabre, ramificat a l'àpex, fulles imparipinnades, 7-15 folíoles ovato-oblongues, escotades a la base, glaucescents per sota, peciolades, a veg. acompanyades de 2 estipuletes ovato-dentades, estípules foliàcies, semilinears, dentades. 945. —S. officinalis L. (Pel seu empleu medicinal o oficinal.) Sinonímia. — Pimpinela major, cast. pimpi- nela mayor o de Espafia. Geografia, —Prats dels Pireneus, Peguera, Ribas, la Cerdanya.-: Prats de la regió pirenenca (Vay.), Vall d'Aràn (Salv.l), Surroca, Viella, Arties (Csta.), Bager- io. gues, Tredós (Timb.), Pla de Beret (C. et S.). — Juny- S. officinalis i Agost. (1). Lleonard Fuchs, del segle setzè: la fúcsia recorda el seu honorable nom, 306 le FLORA DE CATALUNYA Gènere 228. — ALCHEMILLA TOURN. (Nom aràbic, donat pels alquimistes, qui recullien curosament la rosada d'aquesta planta, per a la preparació de la pedra filosofal.) Flors hermafrodites, verdoses o groguenques, apètales, petites, en glo- mèruls o cimes corimbiformes, calze urceolat, 4-lobat, acompanyat d'un ca- licle a veg. poc aparent, simulant un calze de 8 lòbuls biseriats, estams I-4 inserts en el calze, estil basilar, estigma capitat, fruit I, rar. 2 aquenis tan- cats dintre el tub del calze endurit, herbes anuals o perennes, de fulles ordinariam. orbicular-reniformes, estipulades. Plantes anuals, fulles cuneato-flabel'liformes, 3-partides, flors en glo- mèruls opositifolis. —..—. . . o. o. 946. A. arvénsis. Plantes perennes, fulles dics cies el flors en cimes corim- DS LL ES PE IS dre a le ei get sie bi ai do el es D. Fulles palmatilobades o palmatífides, verdes i glabres o —— piloso-pu- 4 bescents per les 2 cares . Fulles palmatisectes, verdes i glabres per l'anvers, albo-satinades pel Re ates emeten pd Fulles palmatífides, amb 7-9 divisions, glabres, dentades solament a l'àpex, calze estès després de l'antesi —. . 947. A. glabérrima. Fulles palmatilobades, amb 7-11 lòbuls glabres o pubescents, asserrats entota la seva extensió, calze poc estès o gens després de l'antesi. 4. Fulles radicals grans (8-9 cm. d.), glabres o poc pubescents, inflores- ceneia'glabra i. qu. é. o. 948. A. vulgàris. Fulles radicals petites (2- En cm. dE dell per sobre i sedoses per sota, inflorescència peluda .. . . . . . 949. A. pubéscens. Rizoma amb estolons curts, troncs 1-2 vegades més llargs que les fu- lles radicals, 5-7 folíoles lanceolades o lanceolato-oblongues, cimes : compostes de glomèruls aproximats . . . . .950. A. alpina. jRizoma amb estolons llargs, troncs 3-5 vegades més llargs que les fu- lles radicals, 5 folíoles trasovades o trasovato-oblongues, cimes com- postes de glomèruls distants... . . . . 951. A. SaXàtilis. v 307 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Rosàcies, G. 228. - Alchemilla. 946. — A. arvénsis Scop. (pl. campestre.) Anual, arrel prima, tronc de 5-25 cm., as- cendent o ajagut, simple o ramificat, pelut, fullós: fulles fabel'/liformes, atenuades a la ba- se, en forma de tascó, breument peciolades, 3-partides, divisions cuneiformes a la base, 2-4-fides, estípules soldades en una espècie de veina foliàcia, fèsa per les vores, flors verdoses, petites, en glomèruls opositifolis, sentats i protegits per les estípules, divisions del calze ovades, les del calicle dentiformes, quasi invi- sibles, 1-2 estams, aquenis ovoides. A. arvènsis Geografia. — Prats i camps arenosos: Terrassa, no escassa als sembrats de la Pineda, a l'Ubach, a la font de la Portella, comú als camps de Vidreras, Montseny, St. Hilari, valls pirenenques, Vall d'Hebrón, al peu de l'antic monastir (Salv.l), comarca de Bages, Puigreig, Marlès, Serrateix, Sallent (Puj.), la Sellera (Cod.l), Vich (Masf.), Olot (Bolós), a la Vall d'Aràn, cap a Viella (Llen.l), Montartó, Ruda (C, et S.). — Abr.-Jul. 947. — A. glabérrima Schmidt. — A. pyrenaica Dufour. (superlatiu de glaber, glabra, glabrum, Per carèixer de toment, pyrenaica, al ludint a la seva estació.) Perenne, glabra o subglabra, troncs de 1-2 dm., prims, ajaguts o ascendents, fulles orbicular-ramiformes, palmatífides, amb 7-9 divisions dentades solament a l'àpex, dents grosses, agudes, molt fondes, a veg. digili- formes, estípules superiors inciso-estrellades, flors groguenques, les més grans de totes les espècies, divisions del calze i calicle molt desenrotllades, esteses en estrella després de l'antesi. A. glabérrima Geografia. — Roques i pastures de la regió alpina: Carençà, Coma de Vaca r. (Vay.), Prats-Balaguer (Gaut.), port de Benasc, Castanesa, Benivé (Timb.l, Bub.), Montartó, Tre- dós (C et S.). — Jul.-Ag. 308 FLORA DE CATALUNYA Rosàcies. A. vulgàris G. 228.- Alchemilla. 948. — A. vulgàris L.. (Per ser comuníssima.) Sinonímia. — Pota de lleó, herba botera, cast. pie de león, /v. pied-de-lion. Perenne, glabra o erissada, troncs de 1-3 de- címetres, drets o ascendents, fulles sub-renifor- mes, palmatilobades, grans (8-9 cm. d. les ra- dicals), verdes per les 2 cares, amb 7-11 lòbuls amples i superficials, dentalo-asserrats i pesta- nyosos en tota la seva extensió, estípules den- tades, inflorescència glabra, flors d'un verd groguenc, petites, en cimes difuses, calze i calicle generalm. Poc estesos des- prés de l'antesi: planta molt polimorfa. Subsp. A. coridcea Buser. — Planta totalment glabra, troncs bastant més llargs que les fulles radicals, grans. Geografia.— Prats, pastures i boscos de les regions altes, Montseny, Coll de Pal, Núria. — Viladrau, Berga, Surroca (Csta.), Set Cases (Isernl), regió inferior i alpina dels Pireneus (Vay.). La A. coriàcea Buser. — Al Montseny i Coll de Pal. — Juny-Ag. A. pubéscens 949. — A. pubéscens LamÉ. — A. vul- garis L. 8 subserícea G. et G.— A. mon- tàna VVilld. 8 Lapeyrousii Buser. (de pubéscere, pel foment fi que la recobreix, montana, per la seva estació.) Perenne, de 10-15 cm., tota ella coberta de pèls blancs, fins i estesos, salvant la base de troncs i pecíols que són aplicats, troncs ascen- dents, flexuosos, prims, quasi una veg. més llargs que les fulles radicals, aquestes llarga- ment peciolades, subreniformes, palmatiloba- des, petites (2-3 cm. d.), pubescents per sobre, piloso-sedoses per sota, amb 7-9 lòbuls superficials, amples, totalment den- tato-asserrats, pestanyosos, omlats d'una estreta franja argentina formada per les pestanyes, flors groguenques, petites, en cimes de glomèruls, sèpals curts, drets després de l'antesi. 309 PUBLICACIONS DE. L'INSTITUT DE CIENCIES Rosàcies. G. 228. - Alchemilla. Geografia. — Prats i pastures de les altes muntanyes, Montseny, Coll de Pal i Puigllan- sada, Núria, — Cap a Costabona, de la Cerdanya fins a Andorra (Vay.), Montgrony (Sen.l), Prat de Benasc (Timb.). — Juny-Ag. 950. — A. alpína L. (alpinus, per la seva estació.) Perenne, vizoma gruixut, negrós, llenyós, que produeix estolons curts, troncs de 1-2 de- címetres, drets o ascendents, coberts de pèls sedosos, aplicats, I-2 veg. més llargs que les fulles radicals, aquestes orbicular-reniformes, palmatisectes, verdes i glabres per l'anvers, piloso-sedoses i algo satinades pel revers, les radicals llargament peciolades, les caulinars subsèssils amb 5-7 folíoles lanceolades o lan- ceolato-oblongues, dentades solament a l'àpex, dents pelites, acuminades, connivents, orlades d'una franja blanca procedent del toment sedós inferior, flors groguenques, mitjanes, en cimes de glomèruls compactes i apropats. A. alpina Subsp. 4. glomerdta G. Cam. — Fulles radicals de 5-7 folíoles, mai ex- clusivament de 5 en un mateix individu. Geografia.—Roques i pastures de les altes muntanyes: Montseny, Puigllansada, Núria. — Cim de Matagalls, Berga, ports de Viella i de Benasc, la Maladetta (Csta.), Set Cases (Isernl), Renclusa i Benasc (Zett.), comú a tota la Vall d'Aràn (Llen.l). La subsp. A. glomeràla G. Cam. — Al Montseny, roques de Puisacarbassa, al Cadí i Nú- ria. — Juny-Ag. 951.-— A. saxàtilis Buser. — Subsp. de la A. alpina L. (apud Rouy). (saxum, seix o roca, com petraea, per la estació de la planta, per llocs rocosos.) Sinonimia. — Herba desinflamatoria a la re- gió alta del Pallaresa. Perenne, rizoma amb estolons llargs, troncs de 1-3 dm., drets, prims, 3-5 veg. més llargs ED ES que les fulles radicals, aquestes orbicular-reni- 310 FLORA DE CATALUNYA Rosàcies. G. 228. - Alohemilla. formes, palmatisectes, verdes i glabres per l'anvers, piloso-sedoses i albo- satinades pel revers, en 5, rav. 7 folíoles trasovades o tvasovato-oblongues, den- tades a l'àpex, amb dents molt petites i connivents, flors petites, en cimes de glomèruls compactes i distanciats. ò Hoppeana Rehb.— Folíoles 5-7-9, les unes lliures i les altres soldades a la base, flors grandetes, en glomèruls fluixos, corimbiformes. Geografia.—Pastures i roques de les altes muntanyes, Montartó, Ruda (C. et S.), Conca del Pallaresa, al cim del Monteixo (Fontl), Montgrony a Coll- Rory (Sen.l). La ò Hoppeana Rehb. A. Hoppeana Buser, a Noufonts, de Núria (Sen.l), Conca d'Orri, Areo, conca de la Pallaresa (Fontl). — Jul-Ag. v PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Família 40. — POMACIES BARTL. (Del llatí pomum, la poma (com malum), pel seu fruit, tècnicament anomenat poma o melònida.) Flors hermafrodites, regulars, solitàries o en corimbus, pentàmeres, calze 5-fid, de prefloració valvar, corol'la rosàcia, d'estivació imbricada o torçada, estams indefinits, inserts amb els pètals en un disc carnós, ovari adherent, 1-5 estils lliures o soldats a la base, fruit poma: arbres o arbustos, a veg. espinosos, de fulles ordinàriament simples, alternes o fasciculades, amb estí- pules caduques, raríssimament persistents. Flors solitàries, grans, subsèssils, lòbuls del calze grans, foliacis . — 2. i Flors en corimbus, lòbuls del calze petits, no foliacis —.. . . . 3. Arbustos espinosos, fulles oblongues, sèpals enters, fruit urceolat, amb 5 pinyols lleugerament exserts —. . . . . . 231. Méspilus. Arbustos inermes, fulles ovades, sèpals dentats, glandulosos, fruit piri- forme, amb 5 celles polispermes ..—. . . . . 232. Cydonia. (Poma drupàciavo amb pinyols 44 8 cs. Lee ee DR a al el l Poma bacciforme o amb grans (pepitas) . . . . . . . . 5. Fulles lobades o pinnatipartides, estípules persistents, fruit coronat pels lòbuls marcescents del calze, amb 1-3 pinyols, 229. Crataégus. Fulles enteres o fistonades, estípules caduques, fruit coronat pels lò- buls carnosos del calze persistent que cobreixen 2-5 pinyols llarga- gament exserts —.. . L 4... 4. 4. 4.4, — 89890. Cotoneàster. 4 doble que'ls estils per l'aparició d'un fals embà a cada una d'elles, 0 235. Amelànchier. Pètals suborbiculars, fruit vermellós o bru, celles en igual nombre DUC US SES IS es a eo ie a o CN Da tales One EV OR, des RNE Flors en corimbus simples, endocarpi endurit i distint del sarcocarpi, 233. Pirus. Flors en corimbus compostos, endocarpi membranós i confós amb el Es oblongs, fruit nigro-blavenc a la maturitat, celles en nombre / SARCOBA TD cerca i 4 P oa aa Mara cle der EMAS OT OE tl EL ORAL DIES CATALUNYA Gènere 229. —SCRATAEGUS L. (En grec zpàzaryoç (O xpacaryúv), nom del nespler en Theophrastus.) Flors blanques o rosades, en corimbus compostos, calze urceolat, de lò- buls curts, estesos, marcescents, pètals suborbiculars, 1-3 estils, poma bac- ciforme, petita, globulosa o el'lipsoide, umbilicada a l'àpex i coronada pels lòbuls del calze marcescent, glabra, vermella a la maturitat, contenint I-3 pinyols ossosos, monosperms, arbustos espinosos, de fulles pinnatiloba- des o pinnatipartides, estípules foliàcies, persistents, molt desenrotllades en els plançons estèrils. Peduncles i branques de l'any piloso-tomentoses, sèpals reflexes, fruit rubro-groguenc, d'uns 2 cm. d., de pulpa dolça, fulles trasovato- 1 cuneiformes, 3-5-fides —.. —. . . . .. . 952. C. Azarolus. Peduncles i branques de l'any glabres o piloses, fruit d'uns 6 mm. d., EE der pLIDAMIDSIpIdan a a a de et Gat a DA Lòbuls del calze ovato-acuminats, pàtulo-recorbats, glabres, 2-3 estils pilosos a la base, fruit amb 2 pinyols, fulles pinnato-lobades, amb 3-5 lòbuls dentato-asserrats des de la base. 953. C. Oxyacàntha. 2 ( Lòbuls del calze lancealato-acuminats, aplicats al fruit, frequentment pubescents, I estil glabrescent a la base, fruit amb un pinyol, fulles pinnatipartides, amb 3-7 lòbuls enters o dentats a l'àpex, 954 C. monogyna. 952. —C. Azarólus L. (d'origen àrabe za'rúr O.) Sinonimia. — Adzaroler:, cast. azarollo, ace- rolo: i/. azarolo, lazzarolo. Arbre de 5-I0 m., de branques espinoses, les de l'any, el mateix que'ls peduncles, piloso- tomentosos, fulles pubescents, trasovato-cunei- formes, coriàcies, 3-5-fides, amb les lacínies enteres 0 1-3 dentades, flors blanques, grans (aprop de 2 cm. d.), calze tfomentós, de lòbuls C. Azarólus i (1) O acerora, ho emparenten alguns amb deer, per les fulles (cf, server i arç): altres de acer, agre, 40 313 4 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENGUERS Pomàcies. G. 229. - Crataégus. triangulars, aguts, reflexes, pètals còncaus, estils 1-3, fruit globulós, verme- llós o groguenc, d'uns 2 cm. d., de pulpa dolça i agradable, amb 1-2 pinyols. Geografia.—Cultivat i subespontani, sobre tot al Camp de Tarragona, — Abr.-Maig., fruit Set. 953. — C. Oxyacàntha L. (grec òÈvónavda, nom d'un arbust en Theophr./ de òlbs, agut, i únayda, espina, l'arç blanc.) Sinonímia. — Cirereta de pastor (pomeles el fr), arç blanc, ram de S. Pere (Martre Y), cast. majuelo, espino majuelo, espino albar. Arbust de 2-3 m., de branques espinoses, les de l'any glabres, fulles Pinnatilobades, cu- neiformes, amb 3-5 lòbuls dentato-asserrats des de la base, verdes per les 2 cares, de nervació tvansparent i nervis secundaris corbats cap endins, flors blanques o rosades, mitjanes (de I-I'5 cm. d.), en corimbus ordinar. compostos, pedicels gla- bres, lòbuls del calze ovafo-acuminats, reflexes, glabres, 2-3 estils pilosos a la base, fruit ovoide o globulós, petit (6-9 mm. d.), d'un vermell de coral, in- sípid, amb 2, raram. 3 pinyols. C. Cxyacàntha Geografia. — En tanques (setos) i brossam de la re- gió mitjana i superior (Csta.), regió inferior i subalpina del Pireneu (Vay.). — Abr.-Maig, fr. Oct. N. B. Fins avui solament havem observat a Cata- lunya, des de l'extrem occidental a l'oriental, i des del litoral fins al Cadí la planta segúent, a la qual creiem que pertany també l'exemplar de l'herbari Costa, recu- llit a Vallvidrera. 954. —C. monogyna Jacg., subsp. de l'anterior, apud Rouy (Flore de France, VII, 5), mera var. f monogyna de la C. monogyna mateixa apud Fiori (FI. d'Italia, I, 596). (per tenir un sol estil i un sol pinyol, a dife- rència de l'anterior, de póyoç, sol, únic, i ovú, aquí pistil.) Es diferencia essencialment de l'anterior per les branques joves fre- (1) 29 d'abril. Pot veure's Rol/and, V, on es troben noticies de Folà-/ore relacionades amb les diades de S, Marc i la Commemoració de S. Pere. Es veritablement una planta margenera tipica. 314 BLORA DE CATALUNYA Pomàcies. G. 229. - Crataégus. quentment piloses, fulles piunatipartides o pimnalífides, amb 3-7 lòbuls aguts, inciso-dentats, però enters a la base, d'un verd més pàllid per sota, de nervació opaca, amb els nervis secundaris corbats cap enfora, lòbuls del calze lanceolato-acuminats, ordinariam. pubescents, aplicats sobre el fruit, 1 estil, glabrescent a la base, florescència 15 dies més tard, fruit amb I sol Pinyol. Geografia.—Comú en tanques (bardissars), marges i torrents de tot el pais. —Abr.-Juny. N. B. Varia molt la pubescencia del calze i pedicels i àdhuc la època de la florescència, però sempre l'havem trobada amb fruit d'un sol pinyol. 315 PUBLICACLONS DE L'INSTITUT DE CITENCUES Gènere 230. — COTONEASTER MEDIE. (Del llatí cotonea, el codonyer, les fulles d'algunes especies s'hi assemblen. Cotonea està per cyvdonia en Columel'la. Anàlogament a oleaster i pinaster, masc.) Flors blanques o rosades, petites, solitàries, en corimbus, calze turbinat, de 5 lòbuls curts, 5 pètals suborbiculars, 2-5 estils, poma bacciforme, pe- tita, umbilicada i coronada pels lòbuls carnosos del calze, que cobreixen 2-5 pinyols monosperms que surten de l'àpex del pericarpi: arbustos inermes o espinosos, de fulles bruscament peciolades, enteres o fistonades, coriàcies, tomentoses per sota, amb estípules caduques. Arbustos espinosos, de fulles fistonades, lluents per sobre, tomentoses per sota, a la 1.3 edat persistents, 5 estils, fruit d'un vermell viu a 1 la maturitat, amb 5 pinyols . . . . . 955. C. pyracàntha. Arbustos inermes, de fulles enteres, verdes però no lluents per sobre, o tomentoses per sota, caduques, 2-3 estils, fruit amb 2-3 pinyols. — 2. Fulles glabres per sobre, petites, flors solitàries o geminades, calze glabre, fruit d'un vermell violat a la maturitat, reflex, 956. C. vulgàris. Fulles pubescents per sobre, bastant grans, flors 3-5 en corimbus, calze piloso-tomentós: fruit d'un vermell viu, dret, 957. C. tomentósa. 955. —C. pyracàntha Spach. — Cra- taégus pyracàntha Medir. (mopanavda i mopaxdvds, de mòp, mUpóç, foc, t duavdo, espina, pel color del fruit.) Arbust de 1-2 m., molt ramificat, amb les branques espinoses, fulles trasovato-el'líptiques, grans (3-4 cm.), curtament peciolades, corià- cies, glabres i lluents per l'anvers, pàllides i tomentoses pel revers quan son joves, fistona- des, persistents, flors blanques, en corimbus compostos, multiflors, espessos, peduncles pu- bescents, calze pubescent, lòbuls curts, trian- gulars, pètals trasovats, còncaus, enters, I veg. més llargs que'ls sèpals, 5 estils, fruit d'un vermell de coral a la maturitat, globulós, glabre, dret, persistent fins a la primavera, amb 5 pinyols. I C. pyracàntha 3:6 ELORA DE CATALUNYA Pomàcies. G. 230. - Cotoneéster. Geografia. — Frequentment cultivat com a planta d'ornament, espontani en poques i rares localitats: Castellfullit de la Roca cap a Castellar, r. (Vay.), Tarragona, cap al Mont- sant (Puj. J.), Montgarri (Bub.). —Juny. 956. — C. vulgàris Lindi. — C. integér- rima Medit. (del llatí integer, superlatiu aquí, per les fulles enteres.) Arbust inevme, tortuós, de menys de 1 m., de branques bruno-rogenques, piloso-tomento- ses a l'extremitat, fulles ovafo-rodones, petites (13 em. de llarg), mucronades, breument pe- ciolades, coriàcies, vírido-glabres per sobre, albo-tomentoses per sota, enteres, caduques, flors solitàries o geminades, al principi drefes, després Punxants, peduncles pubescents, calze glabre, de lòbuls arrodonits, escariosos al marge, pètals ovats, còncaus, drets, mès llargs que'ls sèpals, 2-3 estils, fruit reflex. C. vulgàris Geografia. — Roques i pedruscam de les muntanyes: La Molina, al Pendís. — Les Agu- des del Montseny (Csta., Vay.), Mòrens, Núria, la Cerdanya (Vay.), Costabona, Port de Viella (Lap.), Vilac (Llen.i), Salardú, Tredós (C. et S.). — Maig-Juny. 957. — C. tomentósa Lindi. (de tomentum, bovrissol, per les fulles albo-to- mentoses.) Molt semblant a l'espècie anterior, s'en dis- tingeix per la talla un poc major, branques joves piloses en tota la seva longitud, fulles I-2 veg. més grans que en l'anterior (5-6 cm. de llarg), verdes i Pubescents per sobre, albo- tomentoses per sota, flors 3-5 cn petits corimbus, peduncles i calzes piloso-tomentosos, 2-3 estils, C. tomentósa fruit dret, un poc tomentós, d'un vermell viu, I amb 2-3 pinyols. Geografia.—Roques i terrens trencats: Montserrat (Csta.), part occidental de la munta- nya (Marcetl), Piren. Orient, a Pont de Comps (Bub.), muntanyes de Cabrera (Senn.l). — Abr.-Maig. 317 PUBLICACIOÓNS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 231. — MÉSPILUS L. (Grec uégri2oy O uesrian (Theophr.) el nespler,) Flors blanques, grans, terminals, solitàries, subsèssils, calze turbinat, de 5 lòbuls lanceolato-linears, foliacis, enters, més llargs que la corolla, persis- tents, 5 pètals còncaus, 5 estils lliures, glabres, fruit urceolat, gros, coronat pels lòbuls acrescents del calze, drets, pubescent, globulós, a la fi pulpés i acídul, amb 5 pinyols monosperms, arbre o arbust tortuós, espinós, de fu- lles oblongues, breument peciolades, enteres o finament dentades a la meitat superior, glabres per sobre, pubescent-tomen- toses per sota, estípules lliures, caduques. 958. —M. germànica L. (de Germania, l'Alemanya, la seva patria.) Sinonímia. — Nespler, cast. níspero. Geografia. — Cultivat i subespontani al Vallès, en estat silvestre alguna que altra veg. als boscos de Olot, Montsolí, Osor i altres de les Guilleries (Vay.). — Maig- Juny. M. germànica 318 FEORA DE CATALUNYA Gènere 232. — CYDONIA TOURN. (Cydonia (malus), zvòovia, el codonyer, de la ciutat Rydonia, avui Canea a Creta.) Flors d'un blanc rosat, terminals, grans, solitàries, subsèssils: calze cam- panulat, amb 5 lòbuls foliacis, ovato-lanceolats, dentato-glandulosos, 5 pè- tals suborbiculars, d'estivació torçada, 5 estils soldats a la base, poma grossa, piriforme, tomentosa, umbilicada a l'àpex, coronada pels lòbuls del calze marcescents, groga i molt olorosa a la maturitat, de gust aspre, amb 5 celles que contenen I0-I5 grans cada una, rodejada d'un múucílag, arbres o arbus- tos de 3-4 m., tortuosos, inermes, de branques joves tomentoses, fulles ova- FER des o bé ovato-oblongues, subcordiformes a la base, enteres, vírido-glabres per sobre, albo- tomentoses per sota, estípules petites, ovades, glanduloses al marge. 959 — C. vulgàris Pers. Sinonímia. — Codonyer, cast. membrillero, membrillo. Geografia, — Cultivat i subespontani. — Abr. C. vulgàris 319 PUBLICACIONS DE-L'INSTETUT DE CIENGEES Gènere 233. — PIRUS L. (Nom llatí de la perera, el fruit pirum (),) Flors blanques o rosades, grans, oloroses, en corimbus o umbel'les, calze urceolat, en 5 lòbuls curts, marcescents, 5 pètals suborbiculars, 5 estils lliu- res o soldats a la base, poma bacciforme, umbilicada a l'àpex, en 5 cel'les, 1-2-spermes, endocarpi endurit i distint del sarcocarpi: arbres O arbustos generalment espinosos en estat silvestre, de fulles simples, estípules petites i caduques. Estils soldats a la base, poma umbilicada a la inserció del pedicel, globoso-deprimida, glabra, sarcocarpi sense granulacions dures. — 2. Estils lliures, poma no umbilicada a la base, globulosa o piriforme, SarcoCanpi ambreranulacionSTQuUreS, ee el pes Ce ai a 1 Arbre poc o gens espinós, amb borrons, revers de les fulles, pedicels i calzes tomentosos, poma dolça —. . . . . . 960. P. Malus. Arbre espinós, amb borrons peluts, revers de les fulles, pedicels i cal- zes pubescents o glabres, poma acerba . . . .961. P. acerba. Fulles coriàcies, lanceolades o ellíptico-espatulades, llim 2-6 veg. més ilarg que'l pecíol, estils llanuts a la base, fruit petit, i 962. P. amygdaliformis. Fulles membranoses, ovades o bé oblongues, llim igual al pecíol o I-2 veg. més llarg, estils pubescents a la base, fruit gros (3-4 cm. de diàm.) Ra Es aa Ds rr dd Fulles adultes glabres, llim igual al pecíol. . 963. P. commúnis. Fulles adultes albo-tomentoses pel revers, llim I-2 veg. més llarg que'l peCiol van ae Or Dl ds La OBRES ANA 2 3 4 960. — P. Malus G. et G. — Malus com- - —munis Poir. (nom llatí de la pomera, grec uihov) Sinonímia. —Pomera, pomer, casf. manzano. Arbre de 5-I0 m., robust, de arrel ramifica- da i branques esteses, poc o gens espinoses, borrons albo-tomentosos, fulles ovalo-acumina- (1) La ortografia que cal és amb i llatina, ja es va desterrant aques- ta y com passa amb silvestris, silmàlicus, cinara, etc, 95) tg o FLORA DE CATALUNYA Pomàcies. G. 233. - Pirus. des, dentades o fistonades, llim 1 veg. més llarg que'l pecíol, albo-tomentós per sota: flors d'un blanc rosat, grans, en umbelles terminals, pedicels i calze tomentosos: poma grossa, globulosa, glabra, umbilicada, dolça a la maturitat. Geografia. — Cultivada i subespontània des del litoral fins a Ribas i Queralbs, — Abr.- Maig, fr. Set,-Oct. 961. — P. acerba DC. -—Malus acerba Mérat. (acerbus, de gust aspre, que és el del fruit.) Presenta gran afinitat amb l'anterior, de la qual s'ha considerat mera raça o varietat, i s'en distingeix per la talla més Pefifa, arrel poc ramificada, cònica, borrons peluts, no tomen- tosos, fulles verdes pel revers, primerament pu- bescents sobre els nervis i a la fi glabres, llim per lo menys Z veg. més llarg que'l pecíol, pe- dicels i calze glabres o pubescents, poma gros- seta (2-2'5 em. diàm.), de sabor molt aspre. P, acerba Geografia.—Boscos i bardissars: Bagà, bosc de les Adous del Bastareny i cap a Rebost, St. Hilari i Montsolí, cim de S. Miquel Sulterra, boscos del castell de la Molina, muntanyes d'Olot, N.: S.' del Mont (Vay.), Montserrat, a la font del Pi (Marcetl). — Abr.-Maig, 962. — P. amygdaliformis Vill. (per les fulles semblants a les del ametller.) Sinontmia. — Perelloner. Petit arbre o arbust de 2-4 m., frequent- ment espinós, borrons tomentosos, fulles Jan- ceolades o el'líptico-estipulades, coriàcies, ente- res o molt finament denticulades, albo-tomen- toses al principi i a la fi glabres, llim 2-6 veg. més llarg que'l pecíol, flors mitjanes, en corim- bus simpies de 6-r2 flors, pedicels llargs, lla- nosos, calze de lòbuls persistents, pètals Pubescents a l'ungla, anteres purpú- reo-violades al botó, 5 estils més curts que'ls estams, llanuts a la meitat inferior, poma petita, subglobulosa, poc atenuada a la base. P. amygdaliformis LS — 4 5 PUBLICACIÓONS: DE LT N SEU IU D'E (CULE NIGUES Pomàcies. G. 232. - Pirus. Geografia. — Llocs secs: pont de Malagarriga, a la carretera de Manresa a Cardona, ter- me de Pinós (Puj. C.I), cap a Agulló i Font de Pou (Csta.), N.' S." del Fau, boscos i bardis- ses de la Junquera, Campmany, Vilarnadal (Vay.), Darnius (Bolós), Sierra la Llena (Gonz.l). — Maig. 963. — P. communis L. Sinonímia. — Perera borda, perelloner, pere- lló, cast. piruétano, cermefio, peral silvestre. Arbre de gran talla (10-14 m.), piramidal, espinós, de borrons glabres, fulles ovades o rodones, finament dentades, piloso-araneoses al principi i a la fi glabres i lluents, ors blan- ques, grans (3 cm. diàm.), en corimbus sim- ples, de 6-r2 flors, peduncles llargs, prims, glabres o peluts, el mateix que'l calze, de lò- buls marcescents, pètals glabres a l'ungla, an- teres purpúreo-violades abans de la floració, poma grosseta (3-4 cm. diàm.), globulosa o turbinada, dolça. P. communis a Achras Ò VVallr. — Fulles piloses o tomentoses per les 2 cares, con- servant sempre —-— el toment, poma atenuada a la base. : 8 Piraster VVallr. — Fulles glabrescents per sota a la primera edat i gla- bres sobre les 2 cares a l'edat adulta, poma rodona a la base. Geografia.—Espontània en varies localitats, és con— siderada com la branca mare de les diferents varietats que són objecte de cultiu. Turons pròxims a Barcelona, Avellanes, cap al Mont- sec (Csta.), bosc de Montsoli (Vay.), al Pertús, entre Fi- gueres i la Junquera (Bub.). La 2 Achras VVallr.—P. Boraeana Rouy, al pont de Malagarriga, del terme de Pinós, r. r. (Puj. C.). La 8 Piraster VVallr. —P. Piraster Bor., a l'Ubach, Bagà, marges de les vores del Bastareny. — Abr.-Maig. 964. — P. salvifólia DC. (per les fulles, que tenen alguna semblança amb les de la salvia, Cf. Cistus salviaefolius P.) P. salvifólia Arbre de 2-4 m., inerme, amb borrons tomentosos, fulles grans trasova- () d'/pdç és la perera silvestre, (2) Se suprimeix la desinència del genitiu ae, FLORA DE CATALUNYA Pomàcies. G. 233. - Pirus. des o bé oblongues, acuminades, enteres o denticulades, quan adultes glabres per sobre i albo-fomentoses per sota, llim 1-2 veg. més llarg que'l pecíol, flors grandetes, en corimbus simples o poc ramificats, de 6-rI2 flors, peduncles forts i llargs, fomentoso-llanosos, el mateix que'l calze, pètals glabres a l'un- gla (G. et G.), anteres purpúreo-violàces abans de la floració, poma grosseta (3-4 em. diàm.), trasovoide, llargament pedunculada, atenuada a la basc. Geografia. — Boscos i bardissars: N.' S," del Mont, Castellfullit de la Roca (Vay.), prov. de Lleida, cap al Riu sec P (Csta.). — Abr.-Maig. 323 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 234. — SORBUS L. (Nom llatí del server o servera.) Flors blanques o rosades, en corimbus compostos, generalment més curts que les fulles, calze urceolat, 5-fid, d'incisions petites i marcescents, 5 pètals oblongs o suborbiculars, 2-5 estils, lliures o soldats a la base: poma bacci- forme, subglobulosa o piriforme, umbilicada a l'àpex, vermella o bruna a la maturitat, endocarpi prim membranoso-papirós, fràgil, confós amb el sarco- carpi, 2-5 celles, crdinàriament monospermes: arbres 0 arbustos inermes, de fulles simpies o compostes, penninerves, dentades o lobades. Fulles compostes, imparipinnades, 3-5 estils... —. . /". . . 2. Fulles simples, asserrades o lobades, 2 estils ..—.. ..,. . 4. 4 8. Borrons glabres, glutinosos, sèpals recorbats, 5 estils agenollats i lla- nosos en tota la seva longitud, fruit com una nou, dolç, caduc a la tardor, folíoles enteres en el primer terç. 965. S. doméstica. Borrons tomentosos, sèpals encorbats, 3 estils drets, llanosos a la base, fruit com un cigró, aspre, persistent a l'hivern, folíoles asserrades CMaSiIdES (dE la base. —. .. o. 'cisc- bo ver 006: 9. BUENDARIA. verdes i glabres per les 2 cares, asserrades, 967. S. chamaeméspilus. Pètals suborbiculars, estesos, arbres de fulles ostensiblement peciola- des, desigualment asserrades o lobulades —.. —. . . . . . 4. Fulles desigualment asserrades, díptiques, vírido-glabres per sobre, ca- no-tomentoses per sota, corimbus més curts que les fulles, 2 estils lliures, peluts a la base, fruit subglobulós, rubro-ataronjat, dolç i apenes acídul . ra a i 968. S. Aria. Fulles fondament lobades, oblongues, vírido-glabres per les 2 cares, corimbus quasi iguals a les fulles, 2 estils soldats a la base, glabres, l Pètals oblongs, drets, arbustos de fulles subsèssils, díptico-lanceolades, 3 ) fruit piriforme, verrugós, bru, aspre i acídul. 969. S. torminàlis. hi FPLORA DE CATALUNYA Pomàcies. G. 234. - Sorbus. 965. — S. doméstica L. (de domus, la casa, espècie quasi familiar, pel seu cultiu.) Sinoniímia. — Servera, server, cast. sorbo, serbal: /v. sorbier, alizier, el fruit corme, en grec 00y. Arbre de 8-I2 m., dret, borrons glabres, glutinosos, fulles compostes, imparipinnades, de 5-8 parells de folíoles oblongues, al prin- Same o cipi pubescent-tomentoses i a la fi glabres o glabrescents per sota, regularment serrato-cus- pidades als dos terços superiors, totes sentades menys la terminal, pecíol comú glandulífer en els espais compresos entre'ls parells de folíoles, flors blanques, en corimbus més curts que les fulles, lòbuls del calze vecorbats després de l'antesi, pètals suborbiculars, estesos, 5 estils agenollats, llanuts en tota la seva longitud, poma piriforme, subglobulosa, del gruix d'una nou, llisa, bruna a la maturitat, pulposa i dolça quan madura, 5-locular, caduca a la tardor. Geografia. — Cultivada i espontània en paratges selvosos del litoral, Vallés i Bages. — Olot (Bolós), Prades, Prats de Molló (Lap., Gaut.). — Abr.-Juny. 966. — S. Aucupària L. (de avis, ocell, i càpere, agafar, aucupor, Per- què agradant molt els fruits d'aquest arbre als ocells, s'en valen alguns per a agafar-los.) Sinonímia. — Muixera de la guilla, cerido- ler, cast. serbal silvestre: serbal de cazadores. Arbre de menor talla que l'anterior, de bor- rons piloso-tomentosos, fulles compostes, dm- —- paripinnades, de 5-8 parells de folíoles oblon- gues, al principi tomentoses per sota i a la fi glabres per les 2 cares, però verdes per l'anvers i grisenques pel revers, totes sentades menys la terminal, asserrades quast fins a la base, un poc al marge superior, donant-li una forma una mica inequilàlera, pecíol comú glandulífer a l'inserció de cada parell de folíoles, flors blanques, en corimbus fornits, més curts que les fulles, lòbuls del calze escorbals després de l'an- S. Aucupària 325 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Dr rara rs ErTrAr rol de garrareap dra ar REEI AIRES SR Di a a gra ara PN Ep aa ep DES Pomàcies. G. 234. - Sorbus, tesi, pètals suborbiculars, estesos, 3 estils drets, llanuts a la base, poma sub- globulosa, del gruix d'un cigró, llisa, d'un vermell viu a la maturitat, pulposa però amarga i acerba, persistent a l'hivern. Geografia. — Boscos de les muntanyes: Ribas, Queralbs. —Setcases, Vilallonga, Molló, Vidrà, Platraver, Collsacabra, Camprodón (Vay.): al Bergadà, al Clot de Segalés (Puj. C.), Prades (Laper.), per tota la Cerdanya (Gaut.), Vall d'Aràn, Viella i Arties (Csta.), Artiga de Viella, Artiga de Lin (Llen.l), Montertó, Port de Beret (C. et S.). — Maig-Jul. 967. — S. chamaeméspilus Crantz. (goncí vol dir humi, o sigui per terra, és un nespler nan o de petita talla Y.) Petit arbust de 5-I0 dm., elegant, molt ra- mificat, de burrons glabrescents, fulles sim- ples, curtament peciolades, el'líptico-lanceola- des, verdes i glabres per les 2 cares, però més clares per sota, enteres a la base i asserrades o en lo restant del llim, flors vosades, en corim- S. chamaeméspilus bus petits, compactes, tomentosos, a la fi gla- brescents, circuits de fulles dretes, molt més llargues, sèpals tomentosos, drets i aplicats sobre el fruit, pètals oblongs, drets, peluts a l'ungla, 2 estils lliures, peluts a la base, poma el'libsoidal, d'un vermell ataronjat, farinoso-pulposa. Geografia. — Roques, pastures i cingleres de les muntanyes: Canigó (Herb. Pourr. ex Gaut.), Port de Pallars (Bourg.t), Renclusa i regió alpina inferior (Zett.): llocs pedregosos de Artiga de Viella (Llenasi), Port de Beret, Coll de Bareges (C. et S.). — Juny-Jul. 968. — S. Ària Crantz. vec òpta (Theobhr.), nom d'una mena d'alzina g P surera, ta és sorbus en grec Q).) Sinonímia. — Moixera o mogera: cast. mos- o tajo, mostellar, serbal morisco. Arbre de 6-I0 m., de borrons lleugerament tomentosos, fulles el'líptico- (1) Abunda en el camp de la Botànica aquesta denominació prepositiva, chamaecyparissos, chamagnerion i mil d'altres. h (2) Ja hem vist 60Y el fruit del Server, es confón amb ovum, ova, l'ou. 326 ————tçnç——————————ç FLORA DE CATALUNYA Pomàcies. G. 234. - Sorbus. ovades, desigualment asserrades o sublobato-asserrades, glabres per sobre i cano-tomentoses per sota, amb els nervis rectilinis i prominents, llim 5 veg. més llarg que el pecíol, flors blanques, en corimbes amples, més curts que les fulles, peduncles, pedicels i calzes albo-lomentosos, pètals estesos, subor- biculars: anteres blanques, 2 estils lliures, peluts a la base, poma el'lipsoi- dal, d'un vermell ataronjat, poc més grossa que un cigró, farinoso-pulposa, lleugerament ensucrada i acídula. Geografia. — Comú per boscos i cingleres, des de S. Llorenç del Munt, Montserrat i Montseny a Ribes, Montsant, —Prats de Molló (Bub.), la Cènia i vàries localitats de la Vall d'Aràn (Llenasi). — Maig-Juny. 969. — S. torminàlis Crantz. (llatí tórmina, dolors intestinals, s'han empleat els fruits contra la disenteria.) Sinontmia. — Palo santo, abusivament a Vi- drà (Vay.) 0. Arbre de 8-I12 m., de burrons glabrescents, fulles profundament lobades, amb 5-7 lòbuls acu- minats, finament asserrats, escotades a la base, vírido-glabres i llustroses per les 2 cares, amb els nervis rectes, poc ramificats i prominents, llim el doble llarg que'l pecíol, flors blanques, en corimbes multiflors, bastant ramificats, quasi iguals a les fulles, peduncles, pedicels i calzes una mica tomen- tosos, pètals estesos, suborbiculars, d'ungla glabrescent, 2 estils soldats a la base, glabres, poma trasovoide, bruna, verrugosa, com un cigró, aspra i acídula. S. torminàlis Geografia. — Boscos umbrius i frescals: Torrent de Gotelles, al peu del S. Llorenç del Munt, no escassa a Gualba a la falda del Montseny.—Montserrat, camí de can Gomis (Mar- cetl), Puigreig, Marlés, Olvàn (Puj. C.I), Ripoll (Ferrerl), cingles de Ciuret, S. Joan les Fonts, Castellfullit (Vay.), la Sellera (Cod.l), S. Guim (Puigg.l), Poblet (Compú.l), Arties (Timb., Llen.), Viella (Lap., Bub.). — Maig. N. B. Coste i Soulié afirmen haver trobat al Port de Beret un peu de la S. Hostii Gremli, Aria x Chamaeméspilus, inter parentes. (1) Aquest nom de palo Santo que en castellà és la fusta del guaiac, és també el nom del caguí, banús (Diospyros Virginiana L,, en fr. plaqueminier, de la familia de les ebendcies). 327 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENECLES Gènere 235. — AMELAÀNCHIER MEDIR. ARONIA PERSOON. (És nom francés: el fruit amélanche, dptvia, nom d'un arbust (Diosc.), probabl. un Méspilus,) Flors blanques, en raims pauciflors, corimbiformes, bracteolats, calze tur- binat, 5-fid, d'incisions lanceolato-linears, llanut com els pedicels, 5 pètals oblongo-cuneifoimes, 1-2 veg. més llargs que'l calze, erecto-estesos, 5 estils soldats a la base, poma globulosa, nigro-blavenca, de la grandaria d'un pè- sol, coronada per les dents persistents del calze adherent, 5-Jocular, de cel'les dispermes, incompletament dividides en 2 per un fals embà, produit pel des- enrotllo del nervi dorsal: arbustos inermes, de fulles el'líptiques, asserrades,. verdes per sobre i tomentoses per sota, a la fi glabres i coriàcies. 970. — A. vulgaris Moench. — Més- pilus Amelanchier L. ò grandifólia Rouy. Fulles grans (30 mm. llarg. X 33 mm. am- ple), suborbiculars. Sinonímia. — Corner, corunyer, cast. corni- juelo, cornillo, guillomera. A. vulgàris Geografia. — Roques, llocs secs i pedregosos de les L ' o muntanyes: comú a S. Llorenç del Munt, a l'Ubach, Montserrat, Montsant, S. Magí, fins a Ribes i Queralbs. La ò grandifolia Moench (de fulles de 52 x 53 mm.) cap a Ardèbol, de la prov. de Lleida (Puj. C.1). — Abr.-Maig. N. B. Es cultiva, especialment a la regió inferior de Catalunya, podent-se allí conside- rar com subespontani el nesprer del Japó (Eriobotrya Japónica Lindi. i la Photinia serru— lata (a Bages). ee tg co ————————— a ça ca ————————— EL OR A DE CATALUNYA — Família 41. — GRANATACIES DON. (Del llatí granatum, que és la magrana, espècie principal: Púnica.) Flors hermafrodites, regulars, d'un vermell viu, grans, solitàries, gemi- nades o ternades a l'extrem de les branques, calze gamosèpal, turbinat, 5-7obat, adherent i acrescent, vermell, coriaci, corolla de 5-7 pètals suborbiculars, d'estivació corrugativa, inserts a la gorja del calze i alterni- sèpals: estams indefinits, multiseriats, I estil, estigma capitat, fruit ba- lausta O: arbres o arbustos molt ramificats, espinosos, de fulles oposades o fasciculades, oblongo-lanceolades, curtament peciolades, enteres, glabres, lluents, coriàcies, caduques. Gènere 236. — PÚNICA TOURN. (Per ser la pàtria primitiva de la espècie, o sigui Cartago, Poenus, Púnicus.) 971. — P. Granàtum L. Sinonímia. — Magraner, cast. granado. Geografia. —Cultivat i espontani als bardissars, des de la costa fins a Cardona i Olot. — Estiu. (1). Balaustium, Bahatociov, és la flor (i fruit) del magraner, P. Granàtum PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Família 42. — ONOTERACIES ENDL. ONAGRARIACIES Juss. 7 (Del gènere Onóthera: bvaypoç, l'ase salvatge, per la semblança de les fulles amb les orelles d'ase.) Flors hermafrodites, quasi sempre regulars, en llargs raims terminals o axil'lars i solitàries, tetràmeres, calze adherent, 4-fid, pètals ordinàriament bilobats o avortats, 4 estams o 8 biseriats, I estil, estigma claviforme, ca- pitat o 4-fid, fruit càpsula 4-locular, —— tetràgona, de celles polispermes, llavors amb plomall o sense: herbes generalment perennes, de fulles oposa- des o bé alternes, enteres, dentades, sense estípules. Flors solitàries, axil'lars, tub del calze curt, llim persistent, corol'-la ge- neralment avortada, 4 estams, càpsula septicida, llavors sense plo- 1 a dl de 290. SB Gia: Flors en raims Le ited Xai del rea Es lars, llim caduc, 4 pètals, 8 estams biseriats, càpsula loculicida. —. Qu. 2. lars breument prolongat sobre l'ovari, càpsula linear, llavors amb DD Sl SE . o. o. . 287. Epilóbium. Calze llargament prolongat sobre event càpsula oblonga o clavifor- I me, llavors sense plomall ..—. . . . . . 2838. Onothera. Gènere 237. — EPILOBIUM L. (De ènt i0Bóç, Sobre la silíqua o garrofa, al'ludint a la inserció epigina de la corol'la.) Flors vermelles, rosades o blanques, en raims terminals, tub del calze llarg, breument prolongat sobre l'ovari, llim infundibuliforme, caduc des- prés de l'antesi, 4 pètals bilobats, rarament enters, 8 estams biseriats, es- tigma claviforme o 4-fid, cuneiforme, fruit càpsula linear, tetràgona, 4-locu- lar, de dehiscència loculicida, basípeta, llavors nombroses, petites, en plo- mall: herbes generalment perennes, de fulles alternes, oposades o rarament verticil'lades, ovades o lanceolades, enteres o dentades. (1) Aquesta és denominació de Lind/ey, que Ventenat va canviar per Onagràcies, que sembla més propia. san pe FLORA DE CATALUNYA Onoteràcies. G. 237. - Epilóbium. Corolla irregular, pètals enters o un poc escotats, estams i estils pen- jants, flors en llargs raims terminals, fulles totes alternes, lanceo- ladest ies. de 072, El. Spicatum. Corol'la regular, pètals ale tam it Pilotes, estams i estils drets, fulles, per lo menys les inferiors, oposades o verticil'lades, ovades o IS COI CES EE: id or ts de ee RAE Die ERP eta To atm da De SE En 4-fid, cruciforme, troncs rodons, sense línies sortides. —. — 3. 2 4 Estigma enter, claviforme, troncs quasi sempre amb 2-4 línies sor- LES OS a NS das CON I Rat cita ie d'elit i A Nas RJ Plantes piloses, fulles sentades, flors dretes abans de la floració... — 4. Plantes glabrescents, fulles peciolades, flors penjants abans de la OA CI OR NIE a tr ec ae Pin int ad er a es IE: o Botó floral apiculat, flors grans (25 mm. diàm.), purpurines, fulles semiamplexicaules, tronc piloso-glandulós . . 973. E. hirsútum. Botó floral no apiculat, flors petites (6-7 mm. dr d'un rosa pàl'lid, fulles sentades, tronc blanament pilós, no glandulós, 974. E. parviflórum. Plantes estoloníteres, de estolons subterranis, amb escames Gposades, de tronc ajagut i tadicant a la base, fulles petites, breument opo- sades, menys les superiors, peciolades, sèpals aguts, 975. E. Duriaei. Plantes no estoloníferes, tronc dret des de la base, sèpals obtusos. — 6. a la base, desigualment dentades, les basilars dretes, flors d'un por- pra pallidr i. vo 4 Lo. o. o. 976. É. montànum. Fulles inferiors oposades, ohlono -lanceolades o lanceolades, atenuato- cuneiformes o enteres a la base, les basilars esteses: flors primera- ment blanques i després rosades. . —. .977. E. lanceolàtum. Rizoma sense estolons, però amb borrons subtuberculiformes o amb rosetes de fulles, tronc dret, no radicant a la base .. —. . . 8. Rizoma amb estolons llargs i filiformes, tronc frequentment ajagut i ACA AI DES OME de eterns De Ca AE cria esa De a Le LOE Fulles llargament peciolades, atenuades pels dos caps, oposades, excep- tuant les florals, flors d'un rosa pàllid, estriades, petites, penjants abans de l'antesi.—. . . dd ea 1048. Es COSeUM. Fulles sentades, arrodonides a Li are o subdecurrents, flors purpu- EL CS A tn ES cal ats Peris te d be sia 0. É totes oposades, menys les florals, ovato-lanceolades, arrodonides 331 PUBLICACEONS DE L'INSTETUT DE CIENCIES Ouoteràcies. G. 237.- Epilóbium. Fulles ovato-lanceolades, generalment ternades, arrodonides a la base: fors grandetes, penjants abans de l'antesi .. — 979. O. trígonum. 9 ( Fulles estretament lanceolades, generalment oposades, un poc decur- rents a la base, flors petites (3-5 mm. diàm.), dretes abans de l'an- CES G EE PL si EN LE OBO EE REG EOI: Fulles caulinars sentades, tioncs de 2-8 dm., flors nombroses, en llargs DATA tra a a saga, DOS EA El AE OA ee TE Fulles totes peciolades, troncs de 5-25 cm., flors poc nombroses, pen- o jants abans de l'antesi, plantes de les altes muntanyes... . 12. Tronc rodó, fulles linear-lanceolades, cuneiformes a la base, enteres: I flors penjants abans de l'antesi . . . . . 981. E. palústre. 11 Ç Tronc amb 2-3 línies prominents, fulles lanceolades, arrodonides a la base, denticulades: flors dretes abans de l'antesi, 982. E. obscúrum. Estolons subterranis prims, amb parells d'escames distants: fulles ovato-acuminades, denticulades, flors grans, purpurines, ES. 983. E. alsinefolium. Estolons. terrestres filiformes, amb parells de fulles trasovades, dis- tants, fulles el'líptiques, no acuminades, enteres 0 sinuato-denticu- lades, flors molt petites, vermelles. . . . 984. E. alpinum. 972. — E. spicàtum Lamx. — Chamae- nerion angustifolium Scop. (de spica, la espiga, per la infiorescència (es- piga racemosa) de la espècie, chamaenerion és un baladre (nerium) petit (hi té alguna sem- blança per l'aspecte de les flors), angustifolium, per les fulles estretes.) Sinonímia. — Cast. adelfilla, hierba o laurel de S. Antonio, adelfa pequefia, palillero de reina: fr. nériette, heibe de St. Antoine, Antonine. E. spicàtum Rizoma amb estolons llargament cundidors, troncs de 5-I5 dm., drets, rodons, pubescents o glabres, molt fullosos, ge- neralment simples, fulles lanceolades, agudes, alternes, sentades, enteres, fina- ment venoso-reticulades, glaucescents pel revers, glabres i ascendents, flors purpurin:s, grans (15-20 mm.), en llargs i elegants raims terminals, fullosos a la base i adornats a la part superior de bràclies linear-acuminades, tan llargues com els pedicels, lacínies del calze linear-lanceolades, pètals tras- te ds FLORA DE CATALUNYA Onoteràcies. G. 237.- Epilóbium. ovats, enters o superficialment escotats, breument unguiculats, desiguals (els dos inferiors més estrets), estams i estils penjants, aquests un poc més llargs, estigmes 4-/ids, cuneiformes, recorbats, càpsula grisenca, finament tomentosa, llavors petites, subcilíndriques, amb plomalls fins, 5-6 veg. més llargs. Geografia.— Boscos i torrenteres de les muntanyes: S. Hilari, la Molina, Font-Romeu,z- Queralbs, Súria (Vay.), Camprodon (Isernl), Ribera de Cardós (Salv.i), Prades, Prats de Molló (Lap.), Vall de Benasc, Artiga de Lin (Zett., Csta.), Viella, per tota la Vall d'Aràn (Llen.t), Montgarri (Bub.). — Juny-Ag. 973. — E. hirsútum L. — EF. grandifló- rum VVeb. (hirsutus, piloso-criçat, grandiflórum, per les flors, que són les més grans del gènere V. Ono- theras.) Sinontmia. — Cast. adelfilla, rosa adelfilla, hierba de S. Antonio. Rizoma cundidor i radicant, llargament esto- lonífer, tronc de r0-15 dm., dret, rodó, piloso- eriçat, glandulós, simple o ramificat, fulles ob- longo-lanceolades, oposades, semiamplexicaules, subdecurrents, piloso-pubescents, denticulades, flors purpurines, les més grans del gènere (uns 2 cm.), dretes abans de l'antesi, en raims fullosos, botó floral apiculat pels sèpals, mucronats, pètals iguals, bilobats, 1-2 veg. més llargs que'ls sèpals, estams i estils drets, estigmes estesos, 4-/ids, cuneiformes, càpsula pubescent, llavors oblongues, arrodonides a la base, tuberculoses. E. hirsútum Geografia. — Vores d'aigúes corrents i estanyades, des del litoral fins al Pireneu. — Juny-Set. 974. — E. parviflórum Schrb. — E. molle LamE. (de parvus, Petit, al revés de l'anterior: de flors més petites, Mmollis, tou, Per ser pubescent.) Rizoma truncat, sense estolons o amb esto- lons curts terminats per una roseta de fulles, tronc de 5-I0 dm., dret, rodó, simple o ramifi- cat, piloso-pubescent, no glandulós, fulles ob- E. parviflórum 333 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CTENCIES Onoteràcies. G. 237. - Epilóbium. longo-lanceolades, oposades, exceptuant les superiors, sentades, arrodonides a la base, no amplexicaules, denticulades, pubescents, flors d'un rosa pàllid, petites (6-7 mm. diàm.), dretes abans de l'antesi, en raims fullosos, botó floral no apicudat, sèpals no mucronats, pètals bilobats, apenes més llargs que'ls sèpals, estigmes 4-fids, estesos, càpsula pubescent, llavors ovoido- atenuades per la base, tuberculoses. Geografia. — Comú als mateixos llocs que l'anterior. — Juny-Set. 975. — E. Duriaei Gay. (dedicat al capità Duricu, botànic comissionat a Oràn i Algèria, 1843.) Rizoma cundidor, radicant, amb estolons subterranis, groguencs, guarnits de parells d'es- cames obtuses, separats, troncs de I-4 dm., ro- dons, radicants a la base, ascendents, glabres- cents, bastant fullosos, d'entrenusos curts: fu- lles ovato-oblongues, petites, primes, peciolades, oposades, exceptuant les superiors denticula- des, dents separades, flors purpurines, relativa- ment grans, penjants abans de la floració: botó Homal obtús, sèpals aguls, pètals bilobats, 1 veg. més llargs que'ls sèpals, es- tigmes 4-/ids, cruciformes, estesos, càpsula crispato-pubescent, llavors llarga- ment trasovoides. E. Duriaei Geografia. — Llocs pedregosos i humits: Montseny, Ribas, vores del Fresser, Núria. — Olot, la Molina de la Cerdanya (Vay.), muntanyes de Bassivé, Maladetta (Csta.), Bielsa (Comph 1). — Juny-Ag. N. B. Considerem infundada la apreciació de Bubani quan diu: cForte per errorem indicatur a Costa in Lista, et in Montseny, sicque ad Olot a Vayreda, et in Cerdanyas (Fl. Pyr., I, 653). 976. — E. montànum L. (de mons, montis, aquí indica la estació de la planta: muntanyes silícies.) Rizoma curt, truncat, dret, sense eslolons ni rosetes, però amb borrons subsèssils, troncs de 2-6 dm., drels, rodons, lleugerament cris- pato-pubescents, d'entrenusos llargs, fulles opo- sades, exceptuant les florals, rarament tema- des, ovato-lanceolades, totes peciolades, arrodo- E. montànum 334 ELORA:DE CATALUNYA Onoteràcies, G. 237. - Epilóbium. nides a la base, desigualment dentades, primes, glabres, les basilars dretes, flors d'un porpra pàl'lid, petites (5-8 mm. diàm.), en raims formant panotxa, penjants abans de l'antesi, botons florals obtusos, sèpals oblusiúsculs, pètals bilobats, un poc més llargs que'ls sèpals, estigmes 4-/ids, cruciformes, estesos, càpsula crispato-pubescent, llavors trasovoides. 8 verticillatum M. et R.— Fulles caulinars verticil'lades per 3, rarament per 4. Subsp. E. collinum Gmel. — Troncs més curts, més prims i més ramifi- cats, fulles més petites, més estretes, més escotades i més breument pecio- lades. Raça E. carpetànum VV. —S'aparta de l'anterior per les fulles més llargament peciolades, atenuades a la base. Geografia. —Boscos umbroso-silícios de les muntanyes: Montseny, S. Hilari, Montsolí i Guilleries, Ribes, Núria. — Olot (Vay.), Font de Tagast (Compi.l), Camprodón, Maladetta, Bassivé, Benasc (Csta.), Requesens (Vay. ex Bub.), Vall d'Aràn i de Bafios (Timb.). La 8 verticillatum M. et R. — A les Guilleries i Montsolí, r. La subsp. E. collinum Gmel, a Queralbs, la raça E. carpetànum VVX., a Núria, Traburà, Olot (Vay.). — Juny-Set. 977. — E. lanceolatum Seb. et Maur,, subsp. de l'anterior apud Rouy. (per la forma de les fulles.) Rizoma curt no truncat, amb vosetes de fulles subsèssils, troncs de 2-5 dm., drets, sim- ples i ramificats, rodons, generalment verme- llosos, crispato-pubescents, fulles oblongo-lan- ceolades, oposades, després alternes, llargament peciolades, cuneiformes i enteres a la base, amb dents separades a tot el restant, oblusiúscules, glabres, amb un ramúscul a l'axil'la, les basi- lars esteses, flors blanquinoses, després vosades, petites, en raims clars, penjants abans de l'antesi, botons florals ovoides i obtusos com els sèpals, pètals bilobats, poc més llargs que'ls sèpals, estigmes cruciformes, estesos, càpsula crispato-pubescent, llavors subtrasovoides, arro- donides a la base. E. lanceolatnm Geografia. — Boscos umbrivols i terrenys piçarroso-granítics, Terrassa, a la Xuriguera, a l'Ubach, cap a la font de la Portella, Ribes, Queralbs, S. Hilari. — Muntanyes i prats secs d'Olot, cap a la Cot i Santa Pau (Vay.), la Sellera (Cod.), la Presta (Gaut.). — Maig-Juny. Que 2n n PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CVENCLES Onoterúcies. G. 237. - Epilóbium. 978. — E. roseum Schreb. (roseus, Pel color de les flors.) Rizoma sense estolons, però generalment amb petites rosetes de fulles, troncs de 1-6 decímeties, drets, amb 2-4 línies poc sortides, simples, 1amificats, fulles oblongo-lanceolades atenuades pels dos caps, de nervis sortits i re- ticulats, oposades, exceptuant les florals, llarga- ment peciolades, denticulades, d'un verd pàllid, glabres 0 pubescents, flors d'un rosa pàl'lid, Di sa amb raies purpurines, petites, fenjanls abans de l'antesi: botons florals bruscament acumi- nats, sèpals aguts, estigmes enters, claviformes, càpsula crispato-pubescent, llavors brillants, trasovoide-oblongues, atenuades a la base. Geografia. — Llocs frescals i humits, vores dels riuets: a Montseny (Isernl, Vay.), Olot, Queralbs, la Cerdanya (Vay.), Fontpedrosa (Gaut.). — Jul.- Nov. L ie, oo 979.— E. trígonum Schrant. (de tres angles: per la forma general del tronc, cf. tetràgonum.) Rizoma sense estolons però amb borrons bulbiformes, troncs de 3-I0 dm., robustos, drets, escamosos a la part inferior, ordinària- ment simples o fistulosos, amb 3-4 línies poc sortides formades pel marge decurrent de les fulles, aquestes ovalo-lanceolades, ternades i menys frequentment quaternades o bé oposa- des, arrodonides a la base, sentades, Subample- xicaules, fortament i desigual dentades, flors Purpurines, grandetes, penjants abans de l'antesi, en panotxa llarga, botons florals atenuals pels 2 caps, no acuminats, sèpals linear-lanceolats, estigmes enters, claviformes, càpsula pubescent, llavors trasovoides. E. trígonum Geografia. — Pastures i llocs humits de les altes muntanyes : la Molina, la Cerdanya (Vay.), Bassivé de Castanesa (Puj. J.1), Piren. Central (Coste). — Jul. 336 FLORA DE CATALUNYA Onoteràcies. G. 237. - Epilóbium. 980. — E. tetràgonum L. (de 4 angles oblusos, pels que té en el tronc, cf. quadrangularis.) Rizoma amb estolons llargs o rosetes de fulles primes d'un verd bonic, subsèssils, troncs de 3-I0 dm., drets, robustos, fistulosos, ramifi- cats i pubescents a la part superior, recorre- gut per 4, rarament per 2 línies sortides que van de fulla a fulla fent-lo tefragonal, fulles lanceolades, oposades, exceptuant les florals, sentades, arrodonides a la base, denticulades, glabres, flors lilacines, petites (5-6 mm. diàm.), dretes, en raims formant ampla panotxa, botons i sèpals obtusiúsculs, pètals un poc més llargs que'ls sèpals, estigmes enters, claviformes, càpsules molt llargues (6-8 cm.), pubescents, llavors oblongues, arrodonides a la base. E. tretràgonum Geografia. — Boscos, torrenteres i llocs frescals : Terrassa, abundant als torrents de la cordillera superior, Montseny, les Guilleries. x- Al Bergadà, cap a la font de Tagast, valls fondes dels Pireneus (Csta.), Coll de Vernadell (Vay.), Vall d'Aràn, a Canejàn (Llen.l). — Juny-Ag. 981. — E. palustre L. (de palus, paludis, llacuna, per la estació de la planta.) Rizoma cundidor, amb llargs estolons fili- formes, subterranis, blanquinosos, guarnits de Petites escames foliàcies i terminats per un borró bulbiforme: troncs ascendents, de 1-6 de- cimetres, radicants a la base, rodons i sense línies sortides, crispato-pubescents, fulles lan- ceolato-linears, atenuato-cuneiformes a la base, la major part oposades, sentades o subsèssils, generalment enteres i un Poc revoltes pel marge, glabres, flors rosades o blanquinoses, petites (4-6 mm.), penjants abans de l'antesi, botons i sèpals obtusos, pètals poc més llargs que'ls sèpals, estig- mes enters, claviformes, càpsula pubescent, llavors subfusiformes, .plomall breument estipitat. E. palustre Geografia. — Llocs pantanosos, turbosos o humits: muntanyes de S. Jeroni (Salv.l), Montseny (Vay.), la Cerdanya (Gaut.), Llagona, Eyne (Bub.), Vall de Benasc, dessota del 43 337 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Onoteràc:es. G. 237. - Epilóbium. Port (Zett.), Vall d'Aràn (Csta.), ribera de Viella, Arties (Llen.l), Monteixo, conca del Pa- llaresa, a 2,400 m, (Fontl), pla de Beret (C. et S.). — Jul.-Ag. 982. — E. obscúrum Schreb. — subsp. del E. tetràgonum L., apud Rouy. — E. virgàtum G. et G. (obscurus, Pel color verd rogenc de les fulles dels estolons, virgatus, pels troncs drets.) Rizoma amb estolons prims, llargs, semi- subterranis, que porten parells de petites fu- lles, separats, troncs de 2-7 dm., radicants a la base, ascendents, 2, raram. 4 línies poc sor- tides, fistulosos, poc ramificats, pubescents, fulles Janceolades, arrodonides a la base, la ma- jor part oposades, superficialment denticulades, sentades, glabres i frequentment lluents, flors rosades, petites (5-6 mm.), dretes abans de l'antesi, en raims clars, botons i sèpals acutiúsculs, pètals poc més llargs que'ls sèpals, estigmes enters, claviformes, càpsules pubes- cents, llavors petites, molt atenuades a la base. E. obscúrum Geografia.—Vores de riuets, de terrenys turbosos i granítics: Montseny a Sta, Fe, vores del riuet que baixa del cim, St. Hilari, torrent de la Fontbella, r. — Jul.-Ag.: N. B. Sospitem que aquesta planta s'ha pres per l'anterior, de la qual, com observen G. et G., es distingeix per les flors dretes i demés caràcters exposats. 983. — E. alsinefolium Vill. — E. ori- ganifolium Lamx. (alsine, nom d'una planta cariofilàcia, per al- guna semblança en les fulles V, origanifolium, perquè s'han comparat amb les de la orenga (orí- ganum.) Rizoma amb nombrosos estolons subterrants, prims, groguencs, guarnits de parells d'escames distants, terminats per un borró bulbiforme, troncs de 1-3 dm., radicants a la base, ascen- dents, flexuosos, amb 2-4 línies sortides, ordi- nàriament simples i glabrescents, fulles ovato- agudes, breument peciolades, oposades, exceptuant les superiors, molt super- E. alsinefolium (1). També alsinaefolium, FLORA DE CATALUNYA Oroteràcies. G. 237. - Ep lóòbium. ficialment denticulades, glabres i lluents, flors purpurines, grans (12-15 mm.), en raims pauciflors, penjanis abans de la floració, botons obtusos, sèpals lanceolato-linears, obtusiúsculs, pètals bilobats, una meitat més llargs que'ls sèpals, estigmes enters, claviformes, càpsula subpubescent i a la fi glabra, llavors fusiformes, llises, plomall breument estipitat. Geografia. — Vores de riuets i fonts de les muntanyes: al Bergadà, a la font de Tagast, Puigllançada, Núria. — Vall d'Eyne, Montlouis (Bub.), Coma de Vaca, Coma de l'Orri, Set- cases, Costabona, la Cerdanya (Vay.), Piren. Central, Coma del Toro (Compú.l), Bassivé (Puj. J.D, Port de Beret (Timb.), ports de Benasc i de la Bonaigua (Llen.l). — Jul.-Ag. 984. — E. alpínum L. —E. anagallidi- folium Lam. (alpinus, de la regió dels Alps, per la estació a les altes muntanyes, enegellidifolium, anagall's, anagàllidis, la planteta primulècia, murrons, per la semblança de les fulles.) Rizoma amb estolons filiformes, cpigeus, guarnits de parells de fulles trasovades, sepa- rats, sense bovró bulbiforme terminal, troncs de 5-I5 cm., radicants, ascendents, en. 2 línies sortides, simples, ordinàriament solitàries, pu- bescents, fulles el'líptico-obtuses, petites, ate- nuades a la base, nelament peciolades, enteres o un poc sinuoses, les inferiors oposades i les demés alternes, flors vermelloses, molt petites, en raims pauci- flors, penjants abans de l'antesi, sèpals oblongs, obtusos, pètals foc més llargs que'ls sèpals, estigmes enters, claviformes, càpsula glabra o pubescent, llavors ovoides, atenuades a la base, arrodonides a l'àpex, llises, plomall sentat. E. alpínum Geografia. — Riuets i llocs inundats de les altes muntanyes: muntanyes de Núria (Salv.l), cap a Finestrelles, Coma d'Eyne, Carençà (Vay.), Bassegoda (Tex.), Puigmal i a la Cerdanya (Gaut.), ports de Beret i de la Bonaigua (Timb.), altures de Marimanya (Llen.l). — Juliol. 339 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 238. — ONÓTHERA L. (Grec òvoSdpaç, el mateix que Onear, Epilobium hirsutum () err. OEnolhera, ap. Rouy, cf. Onagra.) Flors grogues o vermelles, grans, axil'lars, en raims llargs, clars, termi- nals, follosos, tub del calze llargament prolongat sobre l'ovari, llim caduc després de l'antesi, 4 pètals iguals, estesos, inserts a la gorja del calze, 8 estams biseriats, estil llarg, terminat per 4 estigmes estesos, cruciformes, càpsula oblongo-tetràgona o bé oblongo-clavifoirme, 4-locular, 4-dentada, lo- culicida, polisperma, llavors sense plomall: herbes anuals o biennals, de fulles alternes, oblongues o lanceolades. Pètals rosats, enters, càpsula oblongo-claviforme, estipitada, tronc prim, ramificat, pubescent, fulles ovato-oblongues, dentades, 985. O. rosea. Pètals grocs, escotats, càpsula oblongo-tetràgona, sentada, tronc ro- bust, simple, ordinàriament pelut, fulles oblongo-lanceolades, si- nuato-dEntictilades- ve dal (anit Cig esa ma eeee a dE a eta aut aa Flors petites (I-2 cm. diàm.), pètals 2-3 veg. més curts que'l tub del calze, quasi iguals als estams, flors oloroses, tronc vermellós, guar- 2 nit de tubèrculs pilífers. —. . sas 1t 986. 'O. muticata: Flors grans (5-6 cm.), pètals quasi Es al tub del calze, més llargs que'ls estams, molt oloroses, troncs peluts. 987. O. suavéolens. 985. — O. rosea Ait. (de rosa, pel color de les flors.) Anual, tronc de 3-6 dm., prim, rodó, ver- mellós, ramificat, pubescent, fulles ovades, pe- ciolades, les inferiors llargament, amb dents superficials i separades, lés basilars sublirades, flors d'un rosa fort, petites, distants, en raim terminal pauciflor, pètals trasovals, enters, tan (1) Cf. Oscar VVeise, Die griecbiscben VVoerler im Latein, Aquest epi- lobium és en alemany Scbotentveidericb. La ortografia linneana, ademés de equivocar-ho amb oTvoç, vi (e-), fa desapareixer las final, 340 f FLORA DE CATALUNYA Onotcràci:s. G. 238. - Onóthera, llargs com els sèpals i l'estil) càpsula llargament estipitada, ovato-claviforme, amb 8 angles, 4-subalats, pubescent, llavors trasovoide-obtuses. Geografia.—Oriunda del Xile, per camps i vores de camins: Terrassa, rr. Prat del Llo- bregat, aprop del llac ela Ricardas. — Pla del Llobregat i vores d'aquest riu cap a S. Boi, Cornellà i altres parts (Csta.), Pir. Orient, (Coste, Rouy). — Maig-Jul. 986. — O. muricàta L.— O. parviflóra Gmel., subsp. de l'O. biennis L., apud Rouy. (muricatus, de murex, múricis, abrulls, pel tronc punxós.) Biennal, tronc de 4 8 dm., dret, robust, vermellós, guarnit de puntes dures, fulles lan- ceolato-agudes, atenuades en pecíol, denticula- des, vírido-llustroses, pubescents, les basilars oblongo-lanceolades, acuminades, flors grogues, a o cpetiles (1-2 cm. diàm.), pètals escoltats, cordi- formes, 2-3 veg. més curts que'l tub del calze i tan llarg com els estams, càpsula oblonga, sentada, peluda. Geografia. — Riberes arenoses: vores del Manol, molí de càn Olivas de Lladó, a l'Em- pordà (Vay.). — Juny. 987. — O. suavéolens Desf. — O. gran- diflóra Soland. subsp. de l'O. biennis L.., apud Rouy. (suavéolens, de bona olor, per la que donen les flors al capvespre, grandiflóra, Per la magnitud de les flors.) Sinonímia. — Cast. Dama de noche. Biennal, tronc de 35-IO cm., dret, robust, rodó, fistulós, simple o ramificat, pelut, fullós: fulles oblongo-lanceolades, atenuades pels 2 caps, breument peciolades, enteres o subsi- nuato-denticulades, pubescents, flors grogues, molt grans (5-6 cm. diàm.), O. suavéolens 341 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Onoteràcies. G. 238. - Onóthera. que a l'obrir-se cap al vespre desprenen una finíssima flaire de taronger, disposades en. raims que s'allarguen durant la eflorescència, pètals escotals, quast iguals al tub del calze i tan llargs com els estams, càpsula subcilín- drico-tetràgona, un poc atenuada a l'àpex, dentada o subsèssil, aplicada a l'eix floral, amb els angles àpters. Geografia. — Prats i vores de rius: comú als prats de la Cerdanya, Horta de Lleida i mar- ges del Segre. —Aprop de la Sèu d'Urgell (Csta.) i de Berga (Grau), vores del Ter, devesa de Girona (Bub., Vay.), S. Julià del Llor (Cod.), Prats de Molló (Lap.). N. B. La planta observada per nosaltres exhala sempre cap al vespre un suavíssim per- fum, per lo qual creiem que pertany a la subsp. i no al tipus de l'O. biénnis L., per més que el contrari indiquen nostres autors, tota vegada que les flors d'aquesta són inodores, segons Rouy (Flor, de France, VII 200). 342 FLORA DE CATALUNYA Gènere 239. —ISNARDIA L. (Dedicada a Ant. Danty d'Isnard, botànic francès del segle 18, mort l'any 1724.) Flors verdoses, petites, axil'lars, oposades, subsèssils, calze 4-partit, per- sistent, corol'la 4-pètala, frequentment avortada, 4 estams, estil caduc, es- tigma capitat, càpsula trasovato-tetràgona, 4-locular, septicida, de celles polispermes, llavors oblongues, grogues, lluents, molt petites, sense plomall, herbes perennes, de troncs prims, radicants o surants, de fulles oposades, ovato-agudes, un poc carnoses, peciolades, enteres, glabres. 988. —I. palústris L. — Ludvvigia apé- tala VValt. (de palus, Per la estació, dedicada a Chr.- Theoph. Luduig, botànic, de Brieg (Silesia), 1709-1773, contemporani de Linn., Professor a Dresde i A. de les Institutiones vegni vegeta- lis, 1767, apètala, Per l'avortament normal de la corol'la.) Geografia. — Aigúes estanyades i aigies corrents: Empúries, apr. de l'Escala (Trem., Tex.), Roses (Bub.): La Junquera, cap a Càn Forcada, Cantallops (Vay.), I. palústris Planes, aigues del Tordera (Llen.l), Pir. Or., Banyuls i Cervera (Gaut ). — Jul.-Set. PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Família 43. — CIRCEÀCIES LINDL. (Del nom del principal gènere.) Flors blanques o rosades, petites, en raims o panotxa terminals, calze bipartit, tub ovoide, bruscament contret, llim caduc, corolla de 2 pètals bilobats, 2 estams, estil filiforme, estigma bilobat o capitat, fruit carcérulus piriforme, cobert de pèls ganxuts, 1-2-locular, I-2-spermes, herbes perennes, estoloníferes, de fulles oposades, peciolades, ovato-agudes, dentades. Gènere 240. — CIRCAEA L. (Grec ztpzata, en Plini, atpzatov és la mandràgora.) ( Pedicels no bracteolats, estigma bilobat, troncs de 3-6 dm., fulles ovato-lanceolades, acuminades, opaques, pecíol àpter, canaliculat, 989. C. lutetiàna. Pedicels bracteolats, estigma capitat, troncs de 5-15 cm., fulles ovato- cordiformes, agudes, translúcides, pecíol alat, pla, 990. C. alpina. 989. — C. lutetiàna L. (Lutetia, el nom històric de París, per la ha- bitació principal.) Sinonimia. — Cast. Circea, hierba de los en- cantos. Rizoma cundidor, ramificat, amb estolons subterranis, groguences, guarnits de parells d'es- cames, tronc de 3-6 dm., ascendent, simple o ramificat, pubescent, fulles ovato-lanceolades, C dutetene oo acuminades, dèbilment dentades, opaques, pe- — Cíol no alat, canaliculat, pubescent, flors en raims 40 bracteolats, peduncles i pedicels piloso-glandulosos, sèpals un poc pilosos, pètals arrodonits a la base, estigma dilobal: fruit trasovoide, cobert de pèls abundants, més llargs que la semiamplada del mateix, bilocular, pedicels fructífers molt reflexes. —— a ta aa 000801 0002-0000 0000 000em0-0m0mb 02 RLORA DE CATALUNYA Circeàcies. G. 240. - Circaea. Geografia. — Boscos humits, fonts i torrenteres : des de la Zona inferior a la superior, sense ser comú: Terrassa, a la Xuriguera i font de la Cirera, Ribes. — Maig-Set. 990. — C. alpina L. (de alpinus, per la seva estació a les altes mun- tanyes.) Rizoma prim, amb estolons filiformes, troncs de 5-I5 Ccm., prims, ascendents, simples o ra- mificats, trencadissos, fulles ovalo-cordiformes, agudes, primes, lluents, translúcides, fortament dentades, llargament peciolades, pecíols plans i alats, glabres, flors molt petites, en raims clars, curts, peduncles i pedicels glabrescents, aquests amb braclèoles setiformes, sèpals gla- bres, pètals cuneiformes a la base, estigma ca- pital, fruit oblongo-claviforme, espurnat de pèls més curts que la semiam- plada del mateix, 1-locular, pedicels fructífers poc reflexes. Geografia. — Boscos humits de les altes muntanyes : Valls d'Eyne i de Llo (Lap., Compy.), d'Eyne a la Cerdanya (Gaut.), Artiga de Lin (Trem.), Vall de Benasc i Montgarri (Timb.), Artiga de Lin, riberes de Viella i Aiguamoix, abunda al Portilló (Llen.l).— Juny- Juliol., N. B. Llenas (Contribución al estudio de la Flora del Pirin. Central, 108), cita de l'Artiga de Lin la C. intermedia Ehrh., afegint: eno conocemos cita alguna de nuestros Pirineos,. Efectivament, YVR. (Prodr., III, 190), diu: eSpecimina hispanica nondum vidimus3, i en— cara que a continuació afegeix: esed in Pyr. Hispaniae certe non deest. In Pyr. Galliae in Vallée de Burbe, Catalauniae proximus (Lge.l)o, ni Laper., ni Bub., ni Gaut. la senyalen al Pireneu. Zett. (Pl. vasculaires, 94), diu textualment: eparait manquer dans les Pyrénéesx, G. et G. (Flor. de France, 1, 586), la refereix a tota la cadena dels Vosgos, i Rouy (Flor. de France, VII, 205), la considera pròpia de la Gran Bretanya, Suècia i Noruega meridionals, Dinamarca, Europa central. Encara que no havem vist la planta de Artiga de Lin, suposem que serà l'híbrid de la C. lutetiana i de la C. alpina L.-C. alpestris VVallr., que alguns autors, com Arcangeli (FI. Ital., 560), Fiori (Fl. d'Italia, I, 135)i altres consideren idèntica a la C. media Ehrh., o que presenta amb ella, segons Rouy, la més sorprenent analogia, encara que distinta, i la presència de la qual, cas d'ésser una mateixa planta, no podria explicar-se, com adverteixen G. et G. i Bubani, en llocs molt apartats dels seus suposats progenitors. A aquest híbrid, probablement, deu pertanyer la planta aranesa d'Artiga de Lin. 44 345 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Família 44. — TRAPÀCIES RCHB. (Del gènere Trapa./ Flors hermafrodites, blanques, solitàries, breument pedunculades a l'axilla de les fulles superiors, calze 4-laciniat, de tub curt, adherent a l'ovari fins a la meitat, lacínies lanceolato-agudes, carenades, acrescents, 4 pètals trasovats, enters, més llargs que'ls sèpals, 4 estams, estil filiforme, estigma capitat, fruit carcévulus, llenyós, subglobulós, armat de 4 espines en creu formades per les lacínies del calze, unilocular, monosperm: herbes anuals, aquàtiques, dimorfes, les sumergides oposades, subsèssils, dividides en segments capil'lars, les superiors surants, alternes, rombals, esteses en ro- seta, dentades, peludes per sota, sostingudes per llargs pecíols vesiculosos. Gènere 241.— TRAPA L. (Es considera com una abreviació de calcitrapa, que com tribulus, significa una màquina de guerra, aquí s'al'ludeix a la forma del fruit.) 991. — T. natans L. (de natare, nadar, perquè sura la planta.) Sinonimia. — Cairells, pota de bou, nou o castanya d'aigua, cast. tríbulo acuàtico, cas- tafia de agua, abrojo acuético. Geografia. — Estanys de Castelló d'Empúries i Pa- lau (Vay.), en l'antic i avui desaparegut Estany de Sils (Colm.). — Juny-Jul. T. natans 346 - FLORA DE CATALUNYA Família 45. — MIRIOFILIES RCHB. (Del gènere principal: myriophyllum.) Flors monòiques, regulars, rosades o groguenques, en espigues terminals, les masculines a l'àpex, calze de tub curt, adherent a l'ovari, de llim 4-par- tit, caduc, quasi nul a les flors femenines, 4 pètals inserts a l'àpex del tub calicinal, desenrotllats à les flors masculines, rudimentaris o nuls a les fe- menines, molt caducs, 8, raríss. 4 estams, 4 estigmes subsèssils, grossos, persistents, amb papil'les sortides, fruit 4-cocco: herbes aquàtiques, perennes, sumergides o surants, de fulles verticillades, pinnatisectes, pectinades, de segments capil'lars. Gènere 242. — MYRIOPHY LLUM VAILL. (Del grec uvpíoç, nombrós (com deu mil), ç5A2ov, fulla, per les lacínies linears que presenten les fulles.) Espiga floral pauciflora, flors alternes, groguenques, les superiors soli- tàries a l'axilla d'una bràctea indivisa més curta que la flor, : 992. M. alterniflórum. Espiga floral multiflora, flors verticil'lades, rosades ..—.. . . . 2. Bràcties superiors indivises, a lo més tan llargues com les flors, eix florífer terminat en flors... . . 4. o 993. M. spicatum. 2 Bràcties superiors pinnatífides, més lEbcics que les flors, eix florífer terminat en un fascicle de fulles .. . . 994. M. verticillatum. 992. —M. alterniflórum DC. (per la disposició alternada de les flors, cf. op- positiflórum.) Troncs prims, surants, radicants a la base, ramificats, fulles generalment verticillades per 4, de segments capil'lars, espigues florals cur- les, molt primes, clares, pauciflores, penjants abans de l'antesi, terminades en flors a l'ex- trem del tronc i de les seves ramificacions, flors groguenques, les inferiors femenines, soli- tàries, geminades o ternades a l'axilla d'una M. alternifiórum 347 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Miriofilies G. 242. - Myriophillum. fulla normal: les superiors masculines, solitàries a l'axil'la d'una bràclia en- tera, més curta que la flor, totes alternes, fruit molt petit, cònico-truncat. Geografia. — Riuets i estanys de terres silícies: Aigúes del Fluvià (Vay.), Pir. Or, (Rouy), sobre Montlouis (Gaut.). — Juny-Ag. 993. — M. spicàtum L. (de spica, la espiga, per la floral que forma, que és llarga, prima i nua.) Simonímia. — Cast. Fontanara, filigrana me- yor. Troncs surants, radicants a la base, ramifi- cats, fulles generalment verticil'lades per 4, de segments capil'lars i freqientment oposats, espigues florals llargues, primes, multiflores, sempre dretes, terminades per flors a l'extrem SE IES del tronc i de les seves ramificacions: flors ro- sades, totes verticillades, sentades a l'axilla, de bràcties dentades, iguals a les flors les inferiors, però enteres i més curtes que les flors les superiors, fruit tetràgon, frequentment tuberculós. Geografia.—Aigúes estanyades i reguerols : Olot, a la Font Muixina, Castelló d'Empú- ries. — Castelldefels, Pla del Llobregat (Csta.), terme de Navarcles a un estany del mas So- lervicens (Puj. C.I), la Sellera (Cod.t). — Juny-Ag. 994. —M. verticillàtum L. (per la disposició verticillada de les fulles, com anells.) Sinontmia. — Cast. Filigrana menor. Troncs surants, aeris, prims, poc ramificats, radicants a la base i amb arrels adventícies i surants en alguns nusos superiors, fulles gene- ralment verticil'lades per 5, de segments capil- lars, oposats, espiga terminal llarga (1-2 dm.), multifliora, dreta, fullosa, terminada per un fas- cicle de fulles, flors rosades, totes verticil'lades, sentades a l'axilla, de bràcties innatisectes- pectinades, semblants a les fulles, però de segments molt més curts i grui- xuts, més llargues que les flors, fruit tetràgon. Geografia. — Aigúes estanyades: Castelló d'Empúries. — Castelldefels i Pla del Llobregat (Csta.), llac de Banyoles i Devesa de Girona (Vay.). Abundantíssima a tot l'Empordà (Llen.l). — Maig-Ag. 348 FLORA DE CATALUNYA 4 Família 46. — HIPPURIDIES LINE. (Del gènere Hippuris ) Flors hermafrodites, regulars, verdoses, petites, sentades a l'axilla de fulles verticillades, calze de tub adherent a l'ovari, llim molt petit, enter, corol'la nul'la, 1 estam insert a l'àpex del tub calicinal, I estil alenat, es- tigmatífer, fruit drupaci, ovoide, un poc carnós, coronat pel llim del calze, de la magnitud d'un gra de mill: herbes aquàtiques, perennes, de troncs de 2-6 dm., fistulosos, articulats, amb arrels adventícies, fulles linears, sente- des, enteres, verticillades per 8-I2, sense estípules. Gènere 243. — HIPPÚRIS L. (Del grec Yrroc, cavall, i oòp4, cua, per la semblança dels troncs fullosos a la cua d'un cavall, , Ç com l'equisetum.) 995. — H. vulgàris L. Sinonimia. — Cast. Cola de anguila o de ye- gua, caballo de nmfa, pinillo de balsas. Geografia. — Vores d'aigúes estanyades o corrents: Vores del Besòs (Tex.), llacunes de la Junquera o es- tanys de càn Nadal (Vay.), pantanos cap a Esterri d'Aneo (Compú.1), Fos (Lap.). — Jul. H. vulgàris 349 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENÇTES Família 47. — CALLITRICACIES LINDL. (Del gènere Callitriche.) Flors monòiques, molt petites, axil'lars, solitàries, nues o sense calze ni corol'la, però amb un involucre format per 2 bràcties oposades, translúci- des, caduques o marcescents, a vegades nul'les, 1 estam, antera reniforme, 2 estils alenats, estigmatífers en quasi tota la seva longitud,' fruit 4-cocco, amb les coques -- carenades, que se separen a la maturitat, herbes aquà- tiques, perennes, de troncs prims, llargs, sume:gits o surants, fulles oposa- des, trabades a la base, enteres, sense estípules. Gènere 244. — CALLÍTRICHE L. (Del grec 443206, formós, bell, i Spré, zpr/óç, cabell, pels troncs i fulles semblants a la cabellera.) Estils cadues, fruit trasovòide, petit, carenat però no alat, bràcties quasi rectes, persistents: fulles inferiors linears, les superiors tras- 1 ES OVO dC LL Ge AE a a IQ: Ce ERBUS: Estils persistents, fruit subesfèric, gros, alat, bràcties incurves —. 2. Bràcties persistents, estils drets, fulles toves trasovades, 997. C. stagnàlis. Bràcties caduques, estils reflexes, fulles inferiors i del mig lincars, les superiors trasovades .. . . . . . . . .958. C. hamulàta. i, LS) 996. — C. vernàlis Roch. (de ver, veris, la primavera, per la època de la seva flovescència.) a F Fulles inferiors linears, les superiors dras- t . es A i ovades, esteses en roseta surant: bràcties ape- hi : Ó ava nes encorbades, persistents, no connivents, A / estils 2-4 veg. més llargs que l'ovari, dres o S ascendents, caducss fruit drasovoide, —més re , llarg que ample, petit, carenat però no alat, girs subsèssil. 350 FLORA DE CATALUNYA Callitricàcies. G. 244.' Callitríche. Geografia. — Aigúes estanyades o de curs tranquil: Santa Fe del Montseny, Pla de les Arenes, les Guilleries (Vay.), cap a Tortellà (Tex.), Olot (Bolós), i a l'interior (Csta.). — Abr.-Oct. 997. — C. stagnàlis Scop. (de stagnum, l'estany, per la seva estació.) Sinonímia. — Estrella de primavera. / Fulles totes trasovades, 3-5-nerves, les supe- riors formant roseta surant, les inferiors ob- longues, obtuses, bràcties falciformes, persis- tents, connivents, estils unes 3 veg. més llargs que l'ovari, drets i després divergents i reflexes, persistents, fruit subesfèric, gros, alat, sub- sèssil. C. stagnàlis 8'platycarpa Lloyd et Fouc. — Fulles inferiors linear-espatulades. Geografia, — Frequent per aigúes estanyades i reguerols des de la zona inferior al Pir. La 8 platycarpa Lloyd et Fouc.—C. platycarpa Rútz., cap a Mollet i l'Empalme. — Gi- rona, Castelló, Pla de les Arenes, la Cerdanya (Vay.). — Maig-Jul. 998. — C. hamulàta Rútz. (de hamus, ham o am, per la forma ganxuda de les bràcties.) Fulles inferiors i del mig Hnears, atenuades a la base, escotades a l'àpex, I-nerves, les supe- riors trasovades, 3-5-nerves, esteses en roseta surant, bràcties insensiblement atenuades, encor- bades en ganxo a l'àpex, estils persistents, molt llargs, estesos i després aplicats a les cares del fruit, caducs, fruit subesfèric, menys gros que Chaniciata en la espècie anterior, alat, els inferiors fre- quentment pedicelats. Geografia. — Aigúes estanyades i correnties : Pla de Barcelona i del Llobregat (Csta.), Camprodón, Olot, Girona, Fortià (Vay.), Castelló d'Empúries (Bub.). — Maig-Set. PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Família 48. — CERATOFILÀCIES A. GAY. (Del gènere Ceralophyllum,) Flors monòiques, verdoses, petites, axil'lars, solitàries, subsèssils, calze i corol'la nuls, involucere herbaci, I0-I2-partit, divisions linears, enteres, den- tades o incises, persistents, flors masculines amb 1í0-20 estams, d'anteres sentades al fons de l'involucre, tricuspidades, flors femenines amb 1 estil alenat, encorbat a l'àpex, fruit aqueni, terminat per l'estil acrescent i espi- nescent: herbes aquàtiques, perennes, submergides, sense arrels, de fulles verticillades per 6-I2, de segments dicòtoms, linears, trencadissos, sense estípules. Gènere 245. — CERATOPHY LLUM L. (De zépaç, 4èparoç, corn, banya, i còov, fulla, al lusió a la forma de les fulles, i sobre tot del fruit espinescent.) Plantes vírido-obscures, segments de les fulles linears 1-2 veg. dicotc- mats, dentato-espinescents, fruit amb 2 espines reflexes a la base, estil tant o més llarg que'l fruit... . . —Q999. C. demersum. Plantes vírido-groguenques, segments de les fulles capil'lars, 3-4 dico- tomats, quasi llisos, fruit sense espines laterals, estil més curt que'l TO La A ES OD Es SUDINECESIOIT: 999. — C. demersum L. (demersus, aquàtic, que s'arrossega dessota l'ai- gua, zabullido del castellà.) Plantes d'un verd fosc, fulles 1-2 vegades dicotomades, en verticils acostats, de segments linear-filiformes, vorejats d'espínules reflexes, fruit ovoidocomprimit, de uns 5 mm., negre, de consistència còrnia, amb 2 espines laterals reflexes aprop de la base, a veg. tuberculifor- mes i terminat per l'estil espiniforme, tant o més llarg que'l fruit. C. demersum 352 FLORA DE CATALUNYA Ceratofilàcies. G. 245. - Ceratophillum. Geografia.—Aigúes estanyades i reguerols: Castelló d'Empúries. — Roses (Bub.), aigúes tranquil:les de Fortià, aigúes del Pla de Llobregat (Vay.). — Juny-Set. 1,000. — C. submersum L. (submersus, anegado del castellà, tots de mér- gere.) Plantes d'un verd alegre, fulles 3-4 veg. di- cotomades, en verticils menys acostats, de seg- ments sefaci-capil lars, nombrosos, poc o gens denticulats , fruit Oovoido-comprimit, d'uns 5 mm., negre, molt dur, un poc tuberculós, sense espines aprop de la base, terminat ex punta mucroniforme, dura, molt més curta que C. submersum i ell Geografia. — Estanys i aigúes tranquil:les : Castelló d'Empúries, estany de Puigcerdà, Basea (Vay.). — Juny-Set. 45 353 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Família 49. — LITRÀCIES LINDL. (Del gènere Lythrum.) Flors hermafrodites, sensiblement regulars, vermelles, rosades o lilaci- nes, axil'lars, solitàries o en fascicles, formant una espiga terminal, calze gamosèpal, lliure, persistent, amb 8-12 dents biseriades, pètals en nombre igual al de les dents calicinals internes, rarament nuls, estams diplostemons i biseriats o isostemons i uniseriats: I estil, estigma capitat, fruit càpsula bi- locular, septicida, herbes de tronc generalment tetragonal i de fulles sim- ples, enteres, sense estípules. Calze infundibiliforme, pètals plicato-ondulats, estil filiforme, càpsula CR QeS Ia da a a a da RE a aa Ei aa DADES V LIRRIIEEIS Calze ciatiforme, pètals plans, estil molt curt, quasi nul, càpsula glo- DS I Ca EE a cis le gre NET Gènere 246. — LY THRUM L. (Nom greco-llatí, sembla que al'ludeix al color purpurí de les flors.) Flors grans (r0-I2 mm.) o petites, solitàries o en espiga terminal, calz infundibiliforme, a la fi cilíndric i costellut, generalment 6 pètals plicato- ondulats i ordinàriament 12 estams, 6 dels quals són més curts, estil fili- forme, càpsula oblonga o cilíndrica i envolta pel calze marcescent. Flors grans, vermelles, en espiga terminal, calze pelut, fulles quasi to- tes oposades, plantes perennes, de 0'50-2 m. 1,001. C. Salicaria. 1 Ç Flors mitjanes o petites, rosades o lilacines, axil'lars, solitàries o geminades, calze glabre, fulles quasi totes alternes, plantes de ESO a tra a AS Re DE a er Sa es at Plantes perennes, de troncs ajaguts i radicants a la base, flors mitja- nes (8-I0 mm.), calze de 12 dents quasi iguals, 2 1,002. C. Graefferi. Plantes anuals, de troncs drets o ascendents, no radicants, flors peti- tes, dents externes del calze més llargues que les internes .. —. 3. 354 FLORA DE CATALUNYA Litràcies. G. 246. - Lythrum. Plantes de 1-3 dm., de fulles lanceolades, 2 bràcties escarioses a l'ex- trem del peduncle, molt més curt que'l calze, 5-6 pètals molt més llargs que les dents del calze, 5-6 estams, 1,003. L. hyssopifolium. 3 Plantes de 5-I0 cm., de fulles estretament linears, les 2 bràcties de l'extrem del peduncle herbàcies i tan llargues com el calze, 4 pètals poc més llargs que les dents del calze, 2 estams, 1,004. L. thymifolium, 1,001. — L. Salicaria L. (de salix, sàlicis, el salce, probablement per la seva estació, com la dels salces.) Sinontmia. — Litra, cast. salicaria graciosa, lisimaquia roja. Pevenne, rizoma gruixut, subllenyós, tronc de o'50-2 m., dret, robust, fistulós, pubescent a la part superior, simple o ramificat, fulles lanceolato-subcordiformes, generalment oposades i per excepció alternes o ternades, pubescents, sentades, flors grans (Io-I2 mm.), d'un vermell violat, de fascicles axil'lars, formant una espiga terminal llarga, interrom- puda a la base, --— fullosa, calze pelut, de r2 dents, les 6 internes curtes i amples, les externes linear-alenades, el doble llargues, 6 pètals la meitat més llargs que'l calze, 12 estams, 6 dels quals són llargament exserts, el mateix que l'estil, càpsula oblongo-ovoide. L, Salicaria Geografia. —Comú aprop de les aigúes, des dell litoral a Bagà i altres llocs de la falda pirenenca. — Maig-Set. 1,002. — L. Graefferi Ten. — L. flexuo- sum Lag. (dedicada a John Graefer (, flexuosus, pels troncs que són així.) Perenne, troncs de 2-5 dm., ajaguts i radi- cants a la base, després ascendents o difusos, flexuosos, ramificats, glabres, guarnits de lí- nies sortides i membranoses, fulles sentades, L. Graefferi (t) A. d'un Catàleg descriptiu de més de 1,100 esp. publicat l'any 1789. 355 PUBLICACIONS DE EL'INSTITUC-DE CIENCIES Litràcies. G. 246. - Lythrum, arrodonides a la base, quasi totes alternes, les inferiors el'líptico-oblongues, les superiors oblongo-lanceolades, glabres, flors mitjanes, purpurines, solità- ries, axil'lars en totes les fulles superiors, breument pedunculades, peduncles amb 2 petites bràcties escarioses cap a la meitat, calze infundibiliforme, a la fi cilíndric, glabre, de I2 dents quasi iguals, les 6 internes ovato-recurves, les 6 externes erecto-lanceolades, 6 pètals oblongo-cuneiformes, tan llargs com el calze, estams llargament exserts, estil més llarg que les dents del calze, càpsula cilíndrica, obtusa, inclusa. Geografia. — Terres humides o inundades: Pla de Barcelona, Prat del Llobregat, al peu de l'estany La Ricarda.— Costes de l'Empordà, cap a Torroella i a l'interior seguint les vo- res del Ter (Csta.), Castelló d'Empúries (Senn ). — Maig-Jul. 1,003. — L. hyssopifolium L. (de hyssopus, l'hisop, per la semblança de les fulles.) Anual, troncs de 1-3 dm., drets, 40 radi- cants, simples o ramificats, glabres, amb línies poc sortides, fullós, fuiles sentades, lanceola- des, atenuades a la base, quasi totes alternes, flors petites, lilacines, solitàries, axil'lars, en quasi totes les fulles breument pedunculades, peduncles amb 2 petites bràcties escarioses sota DOS ee la meitat, calze infundibiliforme, a la fi cilín- dric, glabre, 12 dents, les internes ovades, les externes linear-agudes, més llargues, 5-6-pètals trasovalo-cunciformes, a lo més iguals a la meitat del calze, 5-6 estams inclosos com l'estil, càpsula cilín- drica, obtusa, subexserta. Geografia. — Llocs humits o inundats : Comú al litoral i també a l'interior, al Pla de Barcelona, Prat del Llobregat, Caldetes, Gelida, Banyeres de Tarrago- na. Vic (Masf.), Roses (Bub.), Dosquers, Basea, Caste- lló, Campmany, la Junquera (Vay.). — Maig-Set, 1,004. — L. thymifolium L. (de thymus, la farigola o timó, per la semblança de les fulles.) L. thymifolium Anual, tronc de 5-IO cm., dret, poc ramifi- 356 FPLOBRA DE CATALUNYA Litràcies. G. 246. - Lythrum cat, amb línies sortides, molt fullós, fulles estretament linears, finament den- ticulades, atenuades a la base, les superiors agudes, les inferiors obtuses, flors molt petites, solitàries a l'axilla de les fulles i a veg. de les bran- ques, subsèssils, amb 2 bràcties herbàcies insertes a l'extrem del peduncle i tan llargues com el calze que és prim, llargament tubulós, de 8 dents, les internes molt petites, les externes més llargues, alenades, 4 pètals petits, Poc més llargs que les dents del calze, 2 estams inclosos, estil inclós o apenes exsert, càpsula cilíndrica, obtusa, igual al tub del calze. Geografia. — Llocs arenosos inundats-durant l'hivern : Figueres, Castelló d'Empúries, Roses (Bub.), regió mediterrània, baixa Provença (Coste). — Maig-jul. 957 PUBLICACIONS DE L'INSTITUIJDEGCIENCIES Gènere 247. — PEPLIS L. (Greco-llatí, com Portulaca, la verdolaga silvestre, per alguna semblança amb les fulles. V. Pórtula.) Flors vermelloses o lilacines, axil'lars, solitàries, subsèssils: calze acam- panat, no costellut, de ro-r2 dents iguals o les exteriors més llargues, 5-6 pètals petits, ovato-rodons, caducs o nuls, 6 estams, estil ordinàriament molt curt, estigma capitat, càpsula ovoide o globulosa, bilocular, igual, més curta o més llarga que'l tub del calze. Fulles atenuades en pecíol, trasovato-espatulades, glabres, calze acam- panat, pètals albo-rosats, estil quasi nul, càpsula globulosa, més llarga que'l tub del calze, irregularment dehiscent, , 005: P. Portula: Fulles sentades, trasovato-rodones, pestanyoses, calze ovoido-cilíndric, pètals purpurins, estil exsert, càpsula ovoido-cilíndrica, més curta que'l tub del calze, regularment dehiscent per 2 valves, 1,006. P. erecta. 4 1,005. —P. Pórtula L. s (Pórtula, aquí, com portulaca, la verdolaga, pórtula és en llatí diminutiu de porta, que al- guns autors ho relacionen amb la dehiscència Ò.) Anual, troncs de 35-30 cm., prostrato-radi- cants, nombrosos, simples o ramificats, sub- tetràgons, glabres, fullosos quasi fins a la base: fulles Zrasovato-espatulades, atenuades en pecíol, no pestanyoses, glabres, oposades, rarament les superiors alternes, flors petites, solitàries a l'axil'la de quasi totes les fulles, breument pe- dunculades, peduncles amb 2 bractèoles esca- rioses, linear-agudes, calze acampanat, de 12 dents esteses, les interiors am- ples, triangular-acuminades, les exteriors més curtes o més llargues, alenades, pètals petits o avortats, albo-rosats, ovato obtusos, estil curt, igualant la P. Pórtula (1). Vegis la dissertació crítica que en fa Bubani, II, 646. Porcilaca o porcillaca. (V. Eupbortia Peplis.) 358 1 —— ça a IU FLORA DE CATALUNYA Litràcies. G. 247. - Peplis. quarta part de l'ovari, càpsula globulosa, més llarga que'l tub del calze, irregularment dehiscent. Geografia.— Llocs humits i arenosos: a la Cerdanya, vores del Carol, al peu de Talltor— ta. — Pireneus, Molló, al vessant francés (Vay.), Les (C. et S.). — Juny-Ag. 1,006. — P. erecta Reg. -—P. numula- riaefolia Jord. (erectus, dret, Pel tronc, numulariaefolia, Per les fulles rodones, comparades a nummularium (Hypericum), per la forma orbicular de les fu- Ues P.) Anual, tronc de 5-15 cm., tetragonal, radi- cant a la base i ascendent o dret, simple o poc ramificat, breument híspid, fulles trasova- to-rodones, oposades o les superiors alternes, sentades, finament pestanyoses, acostades, flors solitàries a l'axilla de quasi totes les fulles superiors, breument pedunculades, peduncles amb 2 bràcties escarioso-fili- formes: calze ovoido-cilíndric, de 10-I2 dents iguals, les internes triangulars, dretes, les externes subalenades, esteses o reflexes, 5-0 pètals Purburins, trasovats, molt caducs: estil exsert, igual a la meitat de l'ovari, càpsula ovoido-cilíndrica, més curta que'l tub del calze, regularment dehiscent per 2 valves. P. erecta B Boraei Rouy. — Càpsula subglobulosa, igual al tub del calze, planta petita, aspra sobre els angles, marge i nervis de les fulles. Geografia. — Llocs humits o pantanosos : Paratges pantanosos dessecats de S. Climent (Sen.l), Camprodón (Bub.)., de Cassà a Romanyà de la Selva (Xibertal, ex Font). La 8 Boraei Rouy, P. Boraei Jord , a Vilarnadal (Vay.). — Juny-Set. (1). Lysimacbia Nummularia L,, Tblaspí arvense, totes per la forma rodona, orbicular, 859 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCDLES Família 50. — TAMARISCINIES SAINT-HIL. - (Del gènere Tamarix o Tamariscus, nom de la espècie principal.) Flors hermafrodites, regulars, en espigues cilíndriques bracteolades, for- mant raim, blanques o rosades, calze 5-partit, persistent, corolla 5-pètala, marcescent, 5-I0 estams lliures o soldats a la base, 3 estils, estigma sentat, fruit càpsula trígona, unilocular, generalment 3-valva, llavors amb plomall plumós, arbustos sempre verds, de branques viminals (com de vímec) i fu- lles altermes, imbricades, petites, escamiformes, sense estípules. Fulles ovato-acuminades, incurves pels marges, generalment 5 estams lliures o quasi, 3 estils, plomall de les llavors sentat, 248. Tàmarix. Fulles linear-lanceolades, obtuses, planes, ío estams alternativament més curts, de filaments soldats fins als dE estil nul, estigma 3-lo- bat, plomall de les llavors estipitat . . . . 249. Myricaria. Gènere 248. — TAMARIX L. (Nom de la planta, com tamariscus i altres formes. V. Myricaria.) Calze 5-fid, ordinariament 5 estams lliures o poc soldats a la base, in- serts a la vora d'un disc glandulós, 3 estils, estigmes dilatats i disposats obliquament a l'àpex de l'estil, llavors dretes, amb plomall sentat: arbustos i àdhuc arbres de 2-I0 m., fulles ovato-acuminades, petites, incurves pels marges. Flors albo-rosades, petites, de botons globulosos, en espigues primes, un poc clares, disc de IO ànguls obtusos, anteres orbicular-cordifor- mes, llargament apiculades, càpsula piramidal, fulles glaucescents, 1 1,007. T. gàllica. Flors albo-nívies, mitjanes, de botons ovoides, en espigues bastant gruixudes, compostes, disc de 5 ànguls aguts, anteres ovoides, mot- xes, càpsula ovoido-trígona, fulles verdes —. 1,008. T. africana. 360 an FLORA DE CATALUNYA Tamariscinies. G. 248. - Tàmarix. / 1,007. — T. gàllica L. lo (Per la seva habitació o pàtria.) Sinonímia. — Tamaric, tamarit, gatell (O, cast. tamarisco, taray, taraje, tamariz, alarfe, it. tamarice, bruca. Arbust o arbre de 2-I0 m., tronc dret, molt ramificat, de branques dretes, primes, llargues, llises, vermelloses, fulles imbricades, poc esca- vioses 1 opaques a les vores i àpex, glaucescents, flors d'un blanc rosat, petites, globuloses al botó, en espigues primes, cilíndriques, claretes, bràcties ovato acuminades, sèpals ovats, pètals cvato-lanceolats, disc de 10 angles obtusos, estams inserts entre els angles, anteres orbicular-corditormes, llargament apiculades, càpsula piramidal, in- sensiblement atenuada de la base a l'àpex. T. gàllica Geografia.— Vores de rius i torrents a la zona inferior i mitjana: a l'Urgell, a les vores del Segre, frequent a l'Empordà. — Maig-Set. 1,008. — T. africana Poir. et auct. gall. plur. — T. hispànica Boiss. (per la seva habitació.) Arbust de 2-3 m., dret, molt ramificat, de branques esteses, més gruixudes, llises, egro- ses, fulles amplament escarioses i translúcides a les vores i àpex, verdes, flors d'un blanc de neu, mitjanes, ovoides al botó, en espigues gruixudetes, oblongo-cilíndriques, compostes, bràcties oblongues, sèpals i pètals oblongs, disc de 5 ànguls aguts, sobre dels quals s'in- serten els estams, anteres ovades, motxes, càp- sula ovoido-trígona, un poc atenuada a l'àpex. Geografia. —Alternant amb l'anterior a les vores del Llobregat, a Castellgalí, la Puda de Montserrat, Olesa, Terrassa, a la riera del Palau i altres del Vallès, a l'Empordà, Castelló d'Empúries, Palau i la Escala. — Torrents de Rajadell (Puigg.l), Girona, S. Pol, S. Feliu de Guíxols (Bub.). — Abr.-Maig. (i) Cf, Salix, Vitex, 46 361 Ll PUBLICACIONS DE L'INSTETUT DE CIENCIES Gènere 249. — MYRICARIA DESV. (De uvptzn, que és el tamarix dels antics, myrica, que per extensió significa bruguera (V.) Flors vermelloses, grandetes, ovoides al botó, en espigues terminals, clares a la base, denses i atenuades a l'àpex, bràcties ovato-acuminades, més llargues que les flors, calze 5-partit, 5 pètals albo-violacis, estrets, aguts, iguals al calze, ro estams alternativament més curts, inserts al re- ceptacle, soldats en tub pels filaments fins als 2/4, estil nul, estigma capi- tato-trilobat, llavors ascendents, amb plomall estipitat: arbustos de 1-2 m., drets, ramificats, angulosos, glaucs, de fulles linear-lanceolades, obtuses, planes. 1,009. —M. Germànica Desv. (Per la seva habitació.) Geografia. — Vores de rius i torrents: vores del Se- gre, al peu de Térmens. — Nogueres, majorment la Ri- bagorçana, de Pont de Muntanyana a Sopeyra (Csta.), de Ponts a l'Hostal de Corp (Joverl), Organyà, Seu d'Ur- gell (Bub.), vores del Fluvià (Colm.), partit d'Olot (Tex.), Sallent, marges del Llobregat (Puj. C.I). —Abr.- Maig. De a farcit RES NA etat mat ds (1) Myrica o merica, Cf, Synopsis, VI, I, 524. el ts FLORA DE CATALUNYA Família 5r. — MIRTÀCIES R. BR. (De myrius, gènere principal.) Flors hermafrodites, regulars, axil'lars, ordinàriament solitàries, aromà- tiques, calze 5-fid, amb el llim estès o enter i clos, que's desprèn circular- ment a manera d'opèrcul després de l'antesi, corolla 5-pètala o nulla, es- tams indefiaits, inserts al marge d'un disc que forma el calze, 1 estil, I es- tigma, fruit bacciforme o capsular, arbustos o arbres de gran talla, de fulles persistents, enteres, coriàcies, amb punts translúcids. Calze trasovoide, 5-fid, 5 pètals, fruit bacciforme, arbustos de 2-3 m., amb fulles petites, ovades i oposades . . . . .250. Myrtus. 1 í Calze enter, globulós, amb el llim operculiforme, corol'la nulla, fruit càpsula 3-4-locular, arbres de gran talla, amb fulles grans, falcato- lauceolades, alternes . . —.. . o. 4. : . 251. Eucalyptus. Gènere 250. —MYRTUS TOURN. (Greco-llatí: nom de la murtra, planta coneguda, arrayàn dels castellans, que és nom arabisat. V. Bubani que en parla elegantment op, laud. I. cit.) Flors blanques, solitàries, llargament pedunculades, calze 5-fid, lòbuls ovats, estesos, 5 pètals suborbiculars, més llargs que'l calze, fruit baia adherent, nigro- blavenca: arbustos de 2-3 m., fulles petites, ovato-acuminades, coriàcies, oposades. 1,010. —M. commúnis L. Sinonímia. — Murtra, cast. mirto, arrayàn. a latifolia VV. — Fulles ovato-lanceolades, acuminades, de 2-3'5 X I-I5 cm., flors llar- gament pedunculades. M. commúnis 363 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Mirtàcies, G. 230. - Myrtus. 8 microphylla VVIe. — Fulles oblongo-lanceolades, apretades, agudes, de 10-15 X 5-8 mm., flors curtament pedunculades. Geografia. — La 4 abundant a la cordillera litoral, desde Blanes a Lloret i Caldes de Montbui, de Lloret a Palafrugell, apr. de Tàrrega, cap a S. Miquel del Fay (Csta.), mun- tanya de Palafolls (Cuní), base de les Guilleries, entre Amer i Santa Coloma de Farnés (Vay.), la Sellera (Cod.l). La 8 o Tarentina (Mill.) Bertol. cultivada o subespont. a Terrassa, Gelida, Caldes de Montbui i altres llocs. — Juny-Jul. () (1) Previ un minuciós estudi comparatiu, cap diferència havem notat entre la planta de Caldes, i la que a l'any segúent descubri a les Garrigues de l'Atmetlla i publicà amb la simpàtica denominació de Myrtus Borbonis, dedicant-lo a S. M, el Rei d'Espanya, nostre col:lega Frère Sennen, ben conegut per les seves nombroses creacions d'espècies, va- rietats, hibrids i fro/es, amb que tan graciosament ha volgut enriquir la F/ora Catalana, 364 FLORA DE CATALUNYA Gènere 251. — EUCALYPTUS L'HER. (Del grec cv, be(n), i z4xúrzo, cobrir, al'ludint al llim del calze que queda tancat cobrint el restant de la flor.) Flors verdes, solitàries o en petites umbel'les, curtament pedunculades, calze globulós, de llim enter, tancat, que's desprèn a manera d'opèrcul des- prés de l'antesi, corol'la nul'la, fruit càpsula dura, ordinàriament 4-locular, amb les celles polispermes, dehiscent per 3-4 forats situats a l'àpex: arbres de gran talla Ú, de tronc llis, dret, ramificat, branques obertes, fulles grans, glauques, acuminades, les primeres ovato-oblongues, oposades, trabades, de llim horizontal, pubescentes, les de l'arbre més desenrotllat falcato-lanceo- lades, alternes, pedunculades, amb el llim vertical, glabres. 1,011. — E. glóbulus Labill. (pel calze globulós.) Geografia. — Cultivat, amb altres espècies, com a planta d'ornament a la regió baixa de Catalunya i tin- guda per febrífuga. (1) 14finsa 15'5 m. per 10 m, diàmetre a la base, a l'Austràlia (Fiori, II, 125). E. glóbulus PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Família 52. — CUCURBITÀCIES Juss. (Del gènere Cucúrbita./ 3 Plantes monoiques o dioiques, de flors regulars, grogues, axil'lars, fas- ciculades o solitàries, calze i corol'la 5-fid, 5 estams poliadelís (2 grups de 2 i un altre de 1), simfisandres, (soldats pels filaments i anteres), anteres sigmoidies, l'estil curt, 3-5 estigmes bífids, fruit bacca: herbes sarmentoses, perennes, de fulles alternes, simples, palmatinerves, peciolades, amb circells 0 sense. Plantes monoiques, ajagudes, sense circells, baia oblonga, verdosa, muricato-àspera . CR SS LORÇ . 252. Ecbalium. Plantes dioiques, filaires, amb circells, baia globulosa, vermellosa, HSa a eres i 4 Qi ase Data Des ha CER EIUNII EI Gènere 252. — ECBALIUM RICH. (Deriva de é4B4Xetv, llençar, tirar, al ludint a la dehiscència del fruit carnós. La ortografia ecballium no és acceptable.) Flors monoiques, groguenques, fasciculades, les femenines frequentment solitàries i més curtament pedunculades, calze campanulat, de divisions li- near-lanceolades, les de la corol'la oblongues, mucronulades, més llargues que'l calze, fruit baia oblonga, verdosa, eriçada de petits tubèrculs cònics, penjant, que's desprèn del peduncle a la maturitat i projecta amb elasticitat per una obertura basilar les llavors i suc continguts: planta perenne, d'arrel carnosa, tronc de 2-6 dm., gruixut i suculent, ajagut, ramificat, àspero-es- cabriúscul, fulles ovato-cordiformes, llargament peciolades, verdes i àspero- tuberculoses per sobre, albo-tomentoses per sota, sinuato-dentades, profun- dament escotades a la hase, sense circells o rínxols. 366 FLORA DE CATALUNYA Cucurbitàcies. G. 242.- Ecbalium. 1,012. — E. Elaterium L. C. Rich. — Momórdica Elaterium L. (Són curiosos aquests tres noms afins: Ecba- lium, Elaterium i Momórdica, els dos Primers del grec i l'últim d'una forma de pretèrit — rec- tuplicació de la radical — transportada a un nom de planta, com si diguéssim: la que llença, la que és elàstica, purgant i la que mossega (mordére, momordi.) Sinonímia. — Cogombre amarg, esquitxa- gossos, cast. cohombrillo amargo, pepino del diablo, pepinillos amargos. E. Elaterium Geografia. — Runes i vores de camins, des de la costa al Pireneu: Comú al Vallés i Ba- ges. — Olot, Tremp, Seu d'Urgell (Csta.). — Maig-Set. h) PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 253. —s BRYONIA L. (Grec Bovevn, de Boóo, neixer i creixer en abundancia, terme propi de la vegetació. ) Flors dioiques, verdoses, fasciculades, raims curts, les masculines 2-3 veg. més grans que les femenines, més curtament pedunculades, calze de les flors masculines campanulat, el de les femenines amb el tub globulós, de lòbuls triangulars, lòbuls de la corol/la ellíptics, pestanyosos, molt més llargs que'l calze, fruit baia globulosa, llisa, a la fi vermella, de la grandària d'un pè- sol, fètida, amb 5-6 llavors ovato-agudes, planta perenne, d'arrel cònica, llarga, carnosa i ramificada, tronc de 2-3 m., sarmentós, filaire, ramificat, eriçat de petits pèls bulbosos, fulles peciolades, palmatilobades, de 5 lòbuls sinuato-dentats, el superior més llarg, agut o apiculat, aspres per les 2 ca- res, profundament escotades a la base, amb circells filiformes, helicoidals, opositifolis. 1,013. — B. dioica Jacg. (per ser planta que té les flors masculines en un peu i les femenines en um altre.) Sinonímia. — Briònia, carbassina: cast. brio- nia, nuez del diablo, nueza blanca, tuca, fr. vigne blanche (cf. vifis alba). Geografia. — Bardisses i torrenteres, des de la costa fins al Pireneu. — Abr.-Juny. N. B. Es cultiven ademés vàries altres cucurbità- cies pels seus fruits alimenticis, medicinals, d'orna- ment, etc., essent les principals: la carbassa vinera o vi- natera (Lagenaria vulgaris Ser.), el cogombre (Cucumis sativus L.), el meló /C. Melo L.), i la sindria /C. Citrullus Ser.), la carbassera o carbassa comú (Cucurbita Pepo L. ()), el raba- quet (C. màxima Duch.), la carbassa de turbant (C. Melopepo L..), i la balsamilla (Momor- dica Balsamina L.). (1) Es proverbial: cpeponem cordis loco haberev TERT.: per cor tenir un meló O Un nap... 368 ELORA DE CATALUNYA Família 53. — PORTULACÀCIES Juss. (De Portulaca, gènere principal.) Flors hermafrodites, regulars o quasi regulars, grogues o blanques, soli- tàries o en petites cimes, calze 2-3-sèpal, corol'la ordinàriament pentàmera, 3-I2 estams lliures o adherents als pètals, estil 3-6-fid, fruit Píxide O càp- sula 3-valva, herbes anuals o perennes, més o menys Carnoses, glabèrrimes, fulles generalment oposades i sense estípules. Flors grogues, sentades, sèpals caducs, corol: la polipètala, 6-12 estams, L EE pimde LL. den a54. Portulaca. Flors blanques, cels ds DE a corol'la gamopètala, 3-, rarament 4-5 estams, fruit càpsula 3-valva . . 255. Montia. Gènere 254. —PORTULACA TOURN. (Nom llatí de la planta: porcilaca o porcillaca — portulaca. V. Euphorbia Peplis.) Flors grogues, sentades, solitàries o aglomerades a les bifurcacions del tronc, 2 sèpals desiguals, obtusos, carenats a l'àpex, 5, raram. 4-6, pètals trasovats, lliures o poc soldats a la base, inserts a l'àpex del tub del calze, molt caducs, 6-12 estams lliures o soldats als pètals per la base, estil ordi- nàriament 5-fid, fruit Píxide, ovoide: llavors subreniformes, negres, lluents, finament tuberculoses: herbes de 1-3 dm., glabres, tronc ajagut, ramificat, carnós, trencadís, de fulles trasovato-oblongo- cuneiformes, sentades o curtament peciolades, subcrasses, lluents, oposades a les superiors, alternes, sense estípules. 1,014. — P. oleràcea L.. (de olus, óleris, l'horta, per la seva estació més fvegiient i ser comestible com verdura.) Sinonimia. — Verdulaga, cast. verdolaga. Geografia. — Comú per hortes i terres de conreu, des del litoral a la regió pirenenca. — Juliol. P. oleràcea 47 369 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 255. — MONTIA L. (Dedicat a Giuseppe Monti, botànic italià, de Bolonya, 1719-1760.) Flors blanques, molt petites, pedunculades, en cimes pauciflores, termi- nals o axil'lars, penjants i a la fi dretes, calze de 2-3 sèpals persistents, corol'la gamopètala, 5-fida, 3, raram. 4-5 estams, estil 3-fid, fruit càpsula subglobulosa, 3-valva i 3-sperma: herbes blanes, sucoses, de troncs prims, ramificats, fulles oposades i breument peciolades. ' Plantes anuals, de 2-8 cm., terrestres, groguenques, cimes en sa ma- joria terminals, amb una fulla més petita i una bràctia escariosa, oposades a la base: llavors tuberculoses, mates . 1,015. M. minor. Plantes perennes o biennals, de 1-3 dm., surants, verdes, cimes en sa majoria axillars, amb 2 fulles iguals oposades a la base, llavors quasiillises, lluènts. —£ .. JS ve 1.016. M. fivulans. 1,015. —M. minor Gmel. (per la seva talla, relativament petita.) Anual, de 2-8 cm., groguenca, derrestre, troncs molt ramificats, formant dicotomies des de la base, drels o ascendents, fulles inferiors oblongues, atenuades en pecíol embeinador, les superiors oblongo-linears, sentades, cimes quasi totes terminals, portant a la base una bràctia escariosa oposada a una fulla, llavors fortament tuberculoses, d'un negre mate. Geografia. — Terres humides i arenoses : Montseny, fonts i riuets de la Costa i font de Briançó. — Les Guilleries, Montsolí, Pla de les Arenes (Vay.l). — Maig-Jul, 370 4 FLORA DE CATALUNYA Portulacàcies, G. 255. - Montia. ei Crta 1,016. -— M. rivulàris Gmel. (de rívulus, riuet, per la seva estació.) Sinoníma. — Cast. Mariquita, ensalada de sapo. Perenne o biennal, de 1-3 dm., verda: troncs prims, vadicants a la base, frequentment su- rants, fulles espatulades o bé oblongues, flores- cència més tardana, cimes ordinàriament dofes 3 laterals, portant a la base dues fulles iguals M. rivulàris oposades, llavors finament puntejades, d'un ne- ai gre lluent. Geografia.—Frequent per fonts i riuets de tota la cordillera pirenenca i formació graní- tica de les Guilleries: Ribes, Queralbs, Núria, Sta. Fe de Montseny, Montsolí, cap a la Ga- barra, Coll de Carós. —Molló, Espinabell, les Guilleries, cap a Carós (Vay.), Canejàn, Arties (C, et S.). — Juny-Set. 371 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Família 54. — PARONIQUIÀCIES ST. HIL. (Del gènere Paronychia.) Flors hermafrodites, regulars, blanques o verdoses, petites, en fascicu- lets axil'lars o cimes terminals, calze 5-sèpal, persistent, corolla 5-pètala, ordinàriament rudimentària o nul'la, 2-5, raram. IO estams opositisèpals, 2-3 estigmes, fruit càpsula 3-5-valva o carcérulus: herbes anuals o perennes, de troncs ajaguts, fulles simples, enteres, generalment amb estípules escarioses. ( Fulles alternes, pètals iguals al calze o poc més llargs .. . . . 2. lFulles oposades o Verticil'lades, pètals més curts que'l calze o nuls. — 3. il Sèpals carenats, 3 estils estesos i recorbats, càpsula trígono-piramidal, SVRIVATS ME aires Pet GD Gais . 258. Telephium. Sèpals cóncaus, 3 estigmes sentats, carcérulus trígon, di 261. Corrigiola. 3 estigmes, càpsula ocular, 8-valva Ll a ais Al 3 É OStIBIDES, (ATC CRCERUIUS id dre deis Manta y RAL mi ee ó P la aDES Fulles alenades, sèpals amb 2 apèndices terminats en punta pestanyo- sa, valves de la càpsula no torçades, . . . 257. Loeflíngia. 4 Fulles ovades o bé orbiculars, sèpals sense apèndices, valves de la càpsula torçades en hèlix . . .. . . . . 256. Polycarpon. ( Fulles sense estípules, alenades, calze fès, de tub quasi igual a les di- En VISIOMSUS P da car Cales vc 262, SClerantius. Fulles estipulades, dr lincci ent ad o lanceolades, calze partit, , de tub molt més curt que les divisions . Es i sèpals herbacis, sèpals un poc cóncaus o plans, 260. Herniaria. ) Bràcties O sèpals escarioso-argentins, sèpals en caputxa o drets, 259. Paronychia. Gènere 256. — POLYCARPON LOEFL. De roàúc, molt, i zapróçc, fruit, al'lusió a la fecunditat de la planta. P7 P Flors verdoses, en petites cimes bípares terminals, 5 sèpals ovats, cu- cul'liformes a l'àpex, escariosos al marge, 5 pètals linears o bé oblongs, més curts que'l calze, 3-5 estams, estil trífid, 3 estigmes, càpsula unilocular, 3-valva:. fulles oposades o verticillades, estipulades. PLORA DE CATALUNYA Paroniquiàcies. G. 256. - Polycarpon. Plantes anuals, fulles ovato-oblongues o espatulades, sèpals mucronats, pètals escotats, 3 estams .. . . . . 1,017. P. tetraphyllum. La der perennes, fulles trasovades, sèpals mútics, pètals enters, DES lec ri nes ve 018: P. peploides. 1,017. — P. tetraphyllum L. (per la disposició de les fulles verlicillades per quatre.) Anual, arrel cònica, prima, : multicaule, troncs de 5-I5 cm., ramificats des de la base, ascendents, pubèruls:, fulles ovato-oblongues o subespatulades, membranoses, atenuades en pe- cíol, les inferiors i les superiors oposades, les demés frequentment verticil'lades Per 4, estí- pules ovato-acuminades, escarioso-argentines, el : mateix que les bràcties, flors petites, en cimes vàries vegades bípares, multiflores, sèpals ova- to-mucronats, escariosos al marge, pètals escotats, més curts que'l calze, 3 es- tams, càpsula globulosa, més curta que'l calze, llavors xagrinades. P. tetraphyllum Geografia. — Comú per llocs arenosos i pedregosos, des de la costa al Pireneu. —Floreix quasi tot l'any. 1018. — P. peploídes DC. (Per la semblança de les fulles amb les de la Euph. Peplus.) Perenne, rizoma gruixut, dur, subllenyós, multicaule, troncs de 1-3 dm., ascendents, ra- mificats, glabres, fràgils, fulles trasovades, cras- ses, atenuades en pecíol, totes oposades, estí- pules i bràcties lanceolades, molt petites, gvi- ses, flors en cimes pauciflores, un poc més Pl ertlines : grans, sèpals ovalo-oblusos, múlics, escariosos al o marge, pètals enters, més curts que'l calze. Geografia. — Roques marítimes dels Pireneus Orientals: Cadaqués, a Port Lligat, Cap de Creus. — De Roses a la Selva (Bub., Vay.), Port-Vendres (Bub.), Argelàs (Conill). —Maig-Ag. 373 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 257. — LOEFLINGIA L. (Dedicada a Pere Loefling, botànic suec, deixeble de Lin. t 1652.) Flors verdoses, petites, sentades, en cimes unípares, calze 5-fid, de sèpals carenats, desiguals, els 3 externs més llargs i apiculats, tots amb 2 apèndi- ces membranosos, soldats a la base i allargats en una punta pestanyosa, 3-5 pètals molt petits, 3-5 estams, 3 estigmes, càpsula 3-valva, de valves no torçades: llavors molt petites, piriformes, herbes anuals, troncs de 3-15 cm., drets o ascendents, ramificats, pubèruls, fulles alenades, apicula- des, soldades fins a la meitat, amb les estípules setiformes. 1,019. — L. hispànica L.. (de Hispania, la Espanya, per la seva habita- ció.) Geografia. — Llocs arenoso-herbosos del litoral: Vi- larnadal, apr. de Figueres, a la vora dreta del Llobregat (Sen.l), Pir. Orient., arenals de Canet, vores del Ter (Bub.), Narbona, Perpinyà (G. et G.). — Abr.-Juny. L. hispànica 374 ELORA DE CATALUNYA Gènere 258. — TELEPHIUM L. (Grec zqXéoroy (Sedum Telephium), amb les fulles de la qual hi té alguna semblança.) Flors blanques, relativament grans, en capítols compactes terminals, calze, corol'la i androceu pentàmers, sèpals oblongo-linears, obtusos, care- nats, molt estretament escariosos al marge, pètals oblongs, obtusos, mar- cescents, iguals al calze: 3 estils estesos i recorbats, càpsula en forma de piràmide triangular, punxaguda, lluent, més llarga que'l calze, incomple- tament 3-4-locular, 3-4-valva, llavors globuloso-reniformes, plantes perennes, subllenyoses, glabres, glauques, multicaules, de rizoma gruixut, dur, troncs de 2-4 dm., simples, estesos a terra, glabres, fullosos en tota la seva longi- tud, fulles trasovato-el'líptiques, atenuades en pecíol, subcoriàcies, quasi uni- laterals, enteres, amb petites estípules membranoses. 1,020. — T. Imperati L. (Dedicada a Ferrante Imperato, botànic na- polità. V. Imperata cylindrica P. B., una gra- mínia 2.) Geografia. — Roques i llocs pedregosos: Apr. de Gi- rona (Salv.l), prov. de Lleida i de Tarragona, des de S. Ramon i Avellanes fins a l'Espluga de Francolí i Prio- rat (Csta.), immediacions de Balaguer (Csta. Herb.l), Espluga de Francolí (Llen.l), muntanyes de la frontera, Ceret (Compy.), la Seu d'Urgell, Organyà, Pir. Or., a la Verge de la Pena (Bub.). — Maig-Juny. T. Imperati (D És verdaderament curiós el que es llegeix d'aquesta última apud Loudon, 375 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 259. — PARONYCHIA TOURN. (Grec maptovuyia, paronyehiae, el panadís, amb ella s'hi curarien aquest mal ().) Flors blanques o verdoses, petites, en cimes o glomèruls adornats de bràcties escarioses, calze, corol'la i androceu generalment pentàmers, sèpals herbacis o escariosos, drets o cucul'liformes a l'àpex, pètals filiformes o nuls, estams 2-5, estil bífid, 2 estigmes, càpsula coberta pel calze, dehiscent per 5 valves que's separen per la base, restant soldades per l'àpex o indehis- cent, monosperma: herbes anuals o perennes, de fulles oposades o verticil- lades, amb estípules escarioso-argentines. Plantes anuals, d'arrel prima: bràcties més curtes que les flors, fulles ovato-lanceolades, oposades —. . . . . 1,021. P. echinata. es perennes, de rizoma gruixut, bràcties llargues i amples que cobreixenvtotalment les AH0rsv o ne SD i ME Sea ( Lacínies del calze terminades en caputxa, mucronato-aristades, esca- rioses al marge, fulles no pestanyoses o apenes, plantes que's tor- nen vermelloses per la dessecació. —. . ales onies MES Lacínies del calze plano-convexes, no EI rORA ES completament her- d bàcies, fulles molt pestanyoses, plantes que permaneixen verdes per RSS CCA CIONS Apta a EO d se (ei Gerard ee apte El l Estípules i bràcties ovato-agudes, capítols florals grans, separats, sè- pals molt cucul'liformes, fulles subpestanyoses, plantes del pla, 1,022. P. argentea. Estípules i bràcties lanceolato-acuminades, capítols florals més petits i acostats, sèpals poc cucul'liformes, fulles glabres, plantes de les Duntanyes a Li So, TD ec 029. P. pOIygOnitola: 3 ( Calze amb 2 lacínies més curtes que les altres tres agudes, bràcties ovato-acuminades, capítols florals grans i densos, fulles linear-lan- ceolades, 4- separades, pubescents.. . . . . 1,024. P. nivea. Calze amb les 5 lacínies subiguals, obtuses, bràcties ovato-obtuses o mucronades, capítols florals més petits i menys densos, fulles ova- des, molt acostades o imbricades, glabres . . 1,025. P. Rapela. () OvuE, U'/0Ç l'ungla: és a dir, un abscés a l'arrel de l'ungia. 376 FPLORA DE CATALUNYA Paroniquiàcies. G. 259. - Paronychia. 1,021. — P. echinata LamxX. (de echinatus, format de echinus, eriçó, al'lusió al sèpals quasi espinescents.) Anual, arrel prima, tronc de 3-15 cm., aja- gut, ramificat, pubescent, fulles ovades, den- ticulades, agudes, glabres, oposades, estípules ovato-lanceolades, flors ben visibles en glomè- ruls axillars, frequentment unilaterals, bràc- ties selàcies, Peliles, més curtes que les flors, sèpals lleugerament cucul'liformes, terminats en punta espiniforme, escariosos al marge, 3 estams de filaments molt dilatats a la base. P. echinata Geografia.—Roques i terrenys arenosos del litoral: Cap de Creus. — La Sabolla (Trem.), de Cap de Creus a la Selva (Bub., Vay.), arenals de Palamós (Senn.l), Colliure, Narbona (G. et G.), Mahó (Fontl). — Abr.-Maig. 1,022. — P. argentea LamE. (de argentum, la plata, per les bràcties argen- tines, blanques. ) Sinonímia. — Sanguinaria blanca, arrecades, arrecadetes, casí. asperilla, nevadilla, sangui- naria menor. Perenne, de rizoma gruixut, tronc de 2-3 decímetres, ajagut, ramificat, pubescent, fulles oblongo-lanceolades, subpestanyoses, glabres- cents, mucronades, estípules ovato-agudes, més curtes que les fulles, fors en glomèruls grans, separats, argentins, terminals i axil'lars, bràc- ties ovalo-subacuminades, escariosò-argentines, lacínies calicinals oblongues, molt cucul'liformes, aristades, escarioses al marge, 5 estams. P. argentea Geografia.—Terrenys arenosos, especialment del litoral: Montcada, Mollet, Montalegre: la Roca, a les vores del Mogent. — La Cerdanya (Csta.). — Abr.-Juny. 43 377 PUBLICACIONS DE L'INSTITUL DE CIENCIES Paroniquiàcies, G 259. - Paronychia. 1,023. —P. polygonifolia DC., subsp. de l'anterior, apud Rouy, raça alpina de la mateixa, apud Fiori. (per la semblança de les fulles amb el Polygon. aviculare.) Perenmne, rizoma gruixut, troncs ajaguts, de 2-3 dm., ramificat, pubèrul, fulles ovato-lan- ceolades, oposades, subpestanyoses, glabres- aa ic cents, acostades, estípules i bràcties ovato-lan- ceolades, acuminades, aquelles més curtes que les fulles, glomèruls florals més petits i aproximats, sèpals poc cucul'lifor- mes, aristats. Geografia.— Llocs arenosos o pedregosos de les muntanyes: Núria. — Comabella, la Cer- danya, Tragurà, Vilallonga, Costabona, Molló i Rocabruna (Vay.), Vall de Llo (Bub.), Port i Hospital de Benasc, Port de la Picada (Zett.), de Caldes i de la Bonaigua, Coma Gireta, muntanya de Gausac (Llen.l), pla de Beret (C. et S.). — Juny-jJul. 1,024. — P. nivea DC.-— P. capitata LmE., non DC. (de nix, nivis, la neu, pel color molt blanc de les bràcties escarioses, capitatus, per la inflo- rescència en glomèruls terminals.) Simonímia. — Cast. Nevadilla real de Espa- io Ra, hierba de la sangre. Perenne, rizoma subllenyós, troncs prostra- to-ascendents, ramificats, pubescents, fulles linear-lanceolades, oposades, agudes, pestanyo- ses, Pubescents, 4- aproximades, però no im- bricades, estípules lanceolato-agudes, tant o més llargues que les fulles, glomè- ruls florals en sa majoria terminals, grans, escarioso-argentins, bràcties ovalo- cordiformes, subacuminades, molt més llargues i amples que en les fulles florals, lacínies calicinals agudes, molt desiguals (2 més curtes), pestanyoses, terminades per I pèl setiforme, Zotalment herbàcies, 5 estams. Geografia.—Llocs secs i pedregosos: al Vallès, Olesa, la Puda, Montserrat, a Bages, Pe- nadès, a Gelida, S. Martí Sarroca. — Cap a Gràcia (Salv,l), Caixàs, Dosquers, Crespià (Vay.), Pertús (Bub.). — Abr.-Juny. 378 BLORA DECATALUNYA Paroniquiàcies. G. 259. - Paronych a. 1,025 —P. Rapela A. Rern.—P. im- bricata Rehb.—P. capitata DC., non LamE. (imbricatus, de ímbrex, ímbricis, la teula, per la disposició de les fulles, capitatus, de caput, el cap, al'ludint als glomèruls terminals de la espècie.) Perenne, rizoma subllenyós, tortuós, troncs de 5-I5 Cm., prostrato-ascendents, pubescents, d'entrenusos molt curts, generalment radicants, formant una planta cespitosa, fulles oposades, ovades O bé ovato-lanceolades, obtusiúscules o subacuminades, pestanyoses, pubescents o gla- bres, molt acostades o imbrvicades, glomèruls florals més petits i menys nombrosos que en l'anterior, terminals, escarioso- argentins, bràcties trasovades, obtuses o mucronades, més amples o més llar- gues que les fulles florals, lacínies calicinals obfuses, quasi iguals, amb pèls setiformes aplicats, escarioses al marge, 5 estams. a typica Fiori. — Troncs suberectes, fulles linear-oblongues o lanceo- lades. B serpyllifolia DC. — Trones ' ajaguts, difusos, frequentment radicants, fulles més petites, trasovades o suborbiculars. Geografia. — Roques i llocs pedregosos de les muntanyes : La 4 typica a Núria, i la 8 serpyllifolia molt difosa per Catalunya, Montserrat, S. Llorenç del Munt, Rasos de Pe- guera, Queralbs, Núria, Montserrat. — Turons de Rubió (Puigg.,), Ciurana, Port i Hospital de Benasc (Csta.). — Maig-Set. 379 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENGUES Gènere 260. — HERNIARIA TOURN. (De Rernia, per les seves pretingudes propietats medicinals.) Flors verdoses, molt petites, en glomèruls axil'lars o terminals, gene- ralment pentàmeres, raram. tetràmeres, calze partit, herbaci, de sèpals quasi plans, 5 pètals filiformes o nuls, 2-5 estams, 2 estils o 2 estigmes subsèssils, fruit carcérulus: herbes anuals o perennes, de troncs ajaguts, fu- lles enteres, oposades o les superiors alternes, amb estípules escarioses. Plantes llenyoses, glabres, calze 4-partit, 4 estams, fulles diminutes, 1 trasovades o el'líptiques, crassiúscules . . 1,026. H. fruticosa. Plantes herbàcies o subllenyoses a la base, calze 5-partit .. . . 2. Flors curtament pedicel'lades, en glomèruls pauciflors, troncs subllenyo- 2 sos a la base . Flors sentades, en glomèruls multiflors, rizoma o circell herbaci . 4. Fulles petites, vírido-groguenques, subpestanyoses, glomèruls 1-3-flors terminals, sèpals curtament eriçats . . . . 1,027. H. alpina. Fulles amples, verdes, llargament pestanyoses, glomèruls 3-6-lors axil'lars i terminals, sèpals llargament híspids. 1,028. H. latifolia. Le glabre, glomèruls en espigues axil'lars, més llargues que les fu- lles, plantes verdes, glabres —. . . . . . 1,029. H. glabra. 4 es eriçat, glomèruls opositifolis més curts que les fulles, plantes GCNCITOSES, MDIOSO-ETIÇa CES, NA acer El ela ase Na- Or : ( Troncs ajaguts, fulles lanceolades, les inferiors oposades, pèls dels sè- pals curts, però el terminal setiforme —. . . 1,030. H. hirsuta. 9. Í Trones ascendents, fulles ovades o bé oblongues, en sa majoria alter- nes: pèls dels sèpals llargs, quasi iguals. —. . 1,031. H. cinerea. 1,020. — H. fruticosa L. (vol dir arbustiva, pel seu tronc llenyós.) Perenne, tronc llenyós, molt curt i molt ra- mificat, branques esteses sobre terra, cobertes de nombroses fulles, formant una planta ces- pitosa, fulles diminutes, el'líptiques o trasova- des, crassiúscules, fasciculades, glabres, glomè- ruls multiflors, sentats, axil'lars, calze 4-partit, lacínies ovades, còncaves, piloses a l'àpex: es- tams fèrtils, 4. H. fruticosa 380 —————————— DELORA DE CATALUNYA —— aa ame" e0000000-0emeeera EE e 1 0eOIpOORO(ODEE,EESEEES Paroniquiàcies, G. 260. - Herniar/a. 8 recurvifolia NVIX. — Fulles recorbades a l'àpex, sèpals glabèrrims. Geografia. — Terrenys argiloso-guixencs, salats: La var. de Fraga a Lleida (Salv.l)s abundant als turons de Balaguer, Gerp, Sentiu, Mongay i Ribera de Sió (Csta.), Cadaqués, Cap de Creus (Bub., Trem.). — Maig. 1,027. — H. alpina Vill. (per la seva estació a les altes muntanyes. ) Perenne, rizoma gruixut, troncs de 5-15 cm, subllenyós a la base, molt ramificat, glabres- cent: fulles ovades o trasovades, molt pelites, vírido-groguenques, breument pestanyoses, flors curtament pedicel'lades, solitàries o en glomè- ruls de 2-3 terminals, sèpals eriçals de pèls curts, tots iguals, de 1/, o de H/g de la longi- RE tud dels sèpals. Geografia.— Llocs arenosos i pedregosos de les altes muntanyes: Vall de Llo, sobre Font de Segre (Compy.), Cambredases (Lap., G et G.), Cambredases i Vall de Llo (Bub.), lors Or. (Coste, Rouy). — Jul.-Ag. 1,028. — H. latifolia Lap. —H. pyre- naica J. Gay. (per les fulles relativament amples i per la seva estació pirenenca.) Perenne, rizoma gruixut, troncs de 2-4 dm., subllenyosos a la base, ajaguts, radicants, ra- mificats, branques pubescents d'un sol costat, fulles grans (7-IL mm. llarg x 6-7 ample), el líbptiques, d'un verd fosc, llargament pestanyo- ses, glabrescents per les Z cares, estípules am- ples, blanquinoses, flors curtament pedicella- des, en glomèruls de 3-6, axil'lars i terminals, clars i separats, sèpals oblongs, llargament cri- çats de pèls iguals, estils drels i paral'lels (divergents en les altres espècies). H. latifolia Geografia. — Llocs arenosos i pedregosos dels Pireneus Orient. : la Cerdanya, al cim de Cambredases, vall de Llo (G. et G., ex Gaut.), abundant a la muntanya de la Peia monta- esa del Pirin. Central (Bub.). — Jul.-Set. 381 PUBLICACIONS DE L'INSTDITUTIDECITENCIESR Paroniquiàcies. G. 260. - Herniaria. 1,029. — H. glabra L. (glaber, Per n0 ser peluda.) Sinonímia. — Herba del mal de pedra, cent en grana, cast. ciento en grana, milengrana, hierba turca, granjilla. Anual, biennal o perennant, tronc de 5-I5 centímetres, ajagut, prim, ramificat, glabre, com tota la planta, fulles oblongues, enteres, atenuades a la base, oposades, les superiors ordinàriament alternes, molt glabres, estípules ovades, Pestanyoses, flors molt petites, sentades en glomèruls multifiors, for- mant curtes espigues opositiflores, sèpals ob- longs, obtusos, estretament escariosos al mar- ge, glabres. Geografia. — Comú per paratges secs o arenosos des del litoral fins al Pireneu. — Maig-Juny. 1,030. — H. hirsuta L. (aquesta espècie és peluda o híspida.) Sinonímia. — Cast. Hierba del quebrado, suelda-tripas, hierba de la orina, turquita. H. hirsuta i Anual o biennal, piloso-eriçada, grisenca, arrel prima, troncs5 de 5-I5 Cm., ajaguts, fulles lanceolades, atenuades a la base, les inferiors oposades, les demés alternes, totes híspido-pestanyoses, flors sentades, en glo- mèruls multiflors, clarets, opositifolis i més curts que les fulles, sèpals lanceolals, peluts, pèls curts, menys el terminal que és seliforme. Geografia. — Frequent per llocs arenosos: al Vallès, Terrassa, Olesa el alibi, a Bages. — Immediacions de Barcelona (Csta.), Vall d'Eyne, la Perxa (Compv.), Al- beres, muntanyes de Ceret (Gaut.). — Maig-Juny. 1,031.—H. cinerea DC.—H. annua Lag. (de cinis, cíneris, la cendra, pel color cendrós de la planta, annuus, anual, que viu solament un any.) H. cinerea 382 FLORA DE CATALUNYA Paroniquiàcies. G. 260. - Herniaria, Sinonímia. — Herba del mal de pegra, herba de Noè, cast. quebranta piedras, herniaria, mil granos. Confosa durant molt temps amb l'anterior, s'en distingeix pels troncs ascendents per la extremitat, en lloc de ser aplicats enterament a terra, per les fulles ovato-lanceolades o bé oblongues, en sa majoria allernes, cendroses, per ses flors el doble petites, en glomèruls més densos i més eriçats: pèls dels sèpals més llares i nombrosos, quasi iguals i tan llargs com els sèpals. Geografia.— Llocs arenosos de la regió mediterrània: Comú al Vallés i Bages. — Plana de Vic (Masf.). — Maig-Juny. N. B. Es possible la existència de la H. incana Lam., vista al Hb. Bolós, sense locali— tat, per Costa, perquè la trobem citada a Narbona per Bub., però no la cita Gaut., ni els botànics catalans. : 383 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 2601. — CORRIGIOLA L. (Diminutiu de corrigia, la corretja, pels troncs llargs i prims.) Flors blanques o rosades, diminutes, curtament pedicel'lades, en glomè- ruls terminals: calze, corol'la i androceu pentàmers, divisions calicinals còn- caves, ovato-obtuses, escarioses al marge, pètals oblongs o trasovats, iguals al calze o poc més llargs, 3 estigmes sentats, fruit carcérulus, trígono-ovoi- de, protegit pel calze: herbes glauques, glabres, de troncs ajaguts, fulles al- ternes, enteres, amb estípules escarioses. Plantes anuals, d'arrel prima, fulles linears o lanceolato-oblongues, À branques floríferes fulloses.—.. . 4 082. C. Nitoralls. Plantes perennes, de rizoma emiixdl, fulles oblongues o trasovades, branques floríferes afiles ..—. . . . — 1,033. C. telephiifolia. 1,032. — C. littoralis L. (per la seva estació riberenca.) Sinonímia. — Passacamins, cast. corrigiola de playas. Anual, arrel cònica, llarga, prima, multi- caule: troncs filiformes, de 1-3 dm., estesos en cercle, poc ramificats, fulles linears o lanceo- lato-oblongues, atenuades en curt pecíol, bran- ques floriferes fulloses, glomèruls petits, arque- jats, axil'lars i terminals, part verda dels sèpals ovato-aguda. C. littoralis Geografia. — Llocs arenosos i humits: St: Hilari, vores del Montsolí, més avall del Bal- neari, la Cerdanya, vores del Carol, al peu de Talltorta.— Llocs arenosos de la costa (Csta.), cap a Girona (Salv.l), Contestins (Cod.l), Alberes i vall del Tet (Gaut.). — Jul.-Ag. 384 FLORA DE CATALUNYA Paroniquiàcies. G. 261. - Corrigiola. 1,033. — C. telephiifolia Pourr. (s'han comparat les fulles amb les del Tele- phium Imperati.) Perenne, rizoma cònic, gruixut, multicaule, troncs més gruixuts, de 2-6 dm., estesos i ra- mificats, fulles inferiors oblongues, les demés trasovades, atenuades a la base, més gruixudes que en la anterior, branques floríferes llarga- ment afiles, flors el doble grosses, part verda dels sèpals arrodonida. C. telephiifolia Geografia. — Roques i llocs arenosos de la regió litoral: Blanes, a la Roca Palomera. — Cap a Calella i Malgrat (Csta.), cap a Lloret, Roses i Cadaqués (Trem.l), la Bajol (Bolósi), Prats de Molló, Vilarnadal, Cabanes, la Cerdanya, Massanet de Cabrenys (Vay.), S. Climent (Sen.l), cim de Matagalls (M.P Masf.l), Llansà, Port-Vendres, Urr de Cerdanya (Bub.), Alberes i vall del Tet (Gaut.). — Juny-Jul. 49 385 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT UE CLENCIES Gènere 262. — SCLERANTHUS L. (Grec sxÀnpóç, dur, sec, i dvSoç, flor, pel calze endurit, consistent (1),) Flors verdoses o blanquinoses, en cimes o fascicles axil'lars o terminals, calze 5-fid, acampanat, urceolat a la base, endurit, corolla nulla, IO, rar. 5-2 estams: 2 estils filiformes, fruit cavcérulus, endurit i ossós, protegit pel tub del calze, caduc a la maturitat: herbes anuals .o perennes, petites, de fulles oposades, alenades, trabades i sense estípules. iSèpals obtusos, amplament escariosos al marge... . 4. . 2. iSèpals aguts, estretament escariosos al marge... LO. o. OO 8. Plantes perennes, fulles linears, agudes, sèpals fructífers ordinàriament connivents.. —. . Lo. o. 1,034. SC. perennis. Plantes anuals o a ulles era subpunxents, sèpals fructí- fers drets, no connivents . . . .1,035. SC. polycnemoídes. Tub del calze fructífer eriçat, contret a l'àpex, lacínies obertes, gan- xudes cap endintre . . . 4. 4. .086. SC. uncinatus. L del calze glabre, no Santes a l'àpex, lacínies dretes, rectes . — 4. Tub del calze fructífer atenuat a la base, igual als sèpals oberts a la maturitat i estretament escariosos al marge . 1,037. SC. annuus. Tub del calze fructífer arrodonit a la base, frequentment més llarg que'ls sèpals, drets o subconnivents a la maturitat, quasi no esca- riosos al marge, planta prima, nana . . 1,038. SC. polycarpus. 1,034. — SC. perennis L.. (Per que viu més d'un any.) Perenne, un poc glauca, multicaule, troncs de 5-15 cm., prostrato-ascendents, pubèruls per un costat, molt fullosos, fulles linears, glauco- convexes, frequentment sulbfalciformes, dilata- des i pestanyoses a la base, agudes, amb fasci- cles de fulles novelles a l'axilla de les cauli- nars, flors en petits fascicles terminals, no axil'lars, sèpals fructífers glabres, tub n0 con- Soro eania tret a l'àbex, subatenuat a la base, més curt Q) Cf, dEahtoç, Enoóç: Azalea, Xeranthemum, etc, 3836 FLORA DE CATALUNYA Paroniquiàcies. G. 262, - Scleranthus. que'ls sèpals o quasi igual, sèpals oblongs, obtusos, amplament escariosos al marge, ordinàriament connivents a la maturitat. Geografia.—Terrenys pedregosos i piçarrosos: Montseny, Ribes, Núria. — Rasos de Pe- guera (Graul), Costabona, la Cerdanya (Gaut.), Vilaller, Castanesa, Benasc, base de la Ma.- ladetta (Csta.), Viella, Montgarri, Vilamós et alibi (Llen.l), Arties, Salardú, Beret (C. et S.). — Jul.-Ag. 1,035. — SC. polyenemoídes VVHX. et Csta. (per la semblança amb el Polyenemon arvense.) Molt afí i probablement simple raça o va- rietat de l'anterior, s'en distingeix per l'arrel prima, anual o biennal, per sa menor talla (5-8 cm.), per ser més glauca, més difusa i vamificada, entrenusos més curts, fulles més apretades, alenades, rígides o subpunxents, flors més petites, en cimes clares o solitàries, sèpals Sc. polyenemoides o fructífers més obtusos i amplament escario- sos, drels, no connivents. Geografia. — En les mateixes regions del Pir. Or. que la anterior i no menys frequent. ss Prats de Molló, Notre Dame du Coral (Vay.), les Garrigues (Gonz.). — Juny-Jul. 1,036. -— SC. uncinatus Schur. (úncinus, ganxo, pels sèpals que són ganxuts, com un ham, a l'àpex.) Perenne, biennal, multicaule: troncs de 8- I5 Cm., prostrato-difusos o ascendents, pu- bescents, : fulles verdes, linears o alenades: flors verdoses, en fascicles Poc densos, la ma- joria terminals, tub del calze fructífer eriçat de petits pèls ganxuts, un poc contrels a l'àpex, lacínies lanceolato-acuminades, ganxudes cap Sc. uncinatus endintre, obertes, estretament escarioses al mar- ge, més llargues que'l tub o iguals. Geografia. -— Llocs arenosos de les altes muntanyes: Vall de Benasc i Maladetta (Csta.), vall d'Aràn (Comph.l), Benasc, Juela i Bafios (Timb., ex Bub.), Arties, Montcorbisson, Port de Caldes et alibi (Llen.,). — Juny-Ag. 387 PUBLIÇCACEFONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES: Paroniquiàcies. G. 262. - Scleranthus, 1,037. — SC. annuus L. (per que és anual.) Anual, arrel prima, troncs de 5-I5 cm,, nombrosos, prostrato-ascendents, molt ramifi- cats, pubescents d'un costat, fulles alenades, pestanyoses, amplament trabades a la base, flors verdoses, en fascicles clars, terminals i axil'lars, tub del calze fructífer glabre, no con- tret a l'àpex, alenuat a la base, igual a les la- cínies obertes, terminades en punta recta i Se. annuus estretament, però visiblement escarioses al marge. a amnótinus Rehb., var. genuinus Gillot, ex Coste.—Troncs llargs, prims, estesos, flors en amples cimes bípares, amb flor alar o terminal. " hibernus Rehb. — Sc. biennis Reut. — Arrel biennal, troncs més curts, sèpals més oberts, floració més primerenca. Geografia. — Terrenys granítics i arenosos : La a annótinus Rehb., comú al Montseny, St. Hilari, Montsolí i a tota la formació granítica de les Guilleries, Ribes i Pireneu. — Les, les Bordes, Viella, Beret (Llen.l). La y hibernus Rehb., Sc. biennis Reut., al Montseny, des de Gualba, Terrassa. — Vall de Prats, Balaguer (Gaut.). — Abr.-Maig. 1,038. — SC. polycarpus L. (que té molt fruit, de molòç i napróg, fructífer V).) Anual, vírido-groguenca, d'arrel filiforme, tronc de 3-I0 cm., molt prim, dret o ascen- dent, simple o poc ramificat, pubèrul, fulles alenades, flors verdoses, petites, axil'lars, for- mant una inflorescència racemiforme, tub del calze fructífer glabre, arrodonit a la base, no contret a l'àpex, lacínies linears terminades en punta, més curtes que'l tub, dreles O un poc connivents, no distintament escarioses al marge. Sc. polycarpus a verticillatus Rouy.-— Planta nana, inflorescència en raim espiciforme. (1) A calice epineux (Gillet): hi ha el gèn. Polycarpon, d'aquesta mateixa familia, 388 ES FLORA DE CATALUNYA Paroniquiàcies. G. 262. - Scleranthus. Subvar. púmilus Rouy. — Planta pauciflora. B De Corti Rouy.—Troncs ajaguts, flors molt petites, en cimes bípares, no en fascicles axil'lars. Subvar. ruscinonensis Rouy. — Planta molt petita, troncs quasi capil- lars, ajaguts. Geografia. — Roques i terres arenoses : la subv. púmilus Rouy, sobre les roques de la falda del Montseny, cap a Gualba (Llen., Cad.). La subv. ruscinonensis Rouy, a Soreda (Conill in Hb. Cad.), Alberes, Perpinyà, on se troba la var. 8 (Gaut). — Març-Maig. 389 PUBLICACIONS DE LINSTIETUT DE CGIENCGUES Família 55. — CRASSULACIES DC. (Del gènere Cràssula.) Flors hermafrodites, regulars, blanques, grogues, purpurines o blaven- ques, en cimes unípares, escorpioides, calze persistent, de 5, raram. 3-20 sè- pals, lliures o soldats, pètals en igual nombre que'ls sèpals, també lliures o soldats, estams en nombre igual als pètals (isostemones) Ú, o el doble (di- plostemones), i en aquest cas alternipètals, més llargs i més prims, estils sim- ples, persistents, fruit compost de tants fol'licles com pètals: herbes sucoses, de fulles simples, carnoses, planes o cilíndriques, alternes, oposades o ver- ticil'lades, sense estípules. jElors amb estams sS0Slemoness sr ES dar a De d'e S G ae lFlors amb estams diplostemones . —. . : SET eS Ter Flors axil'lars, fol'licles amb una area a mig, disperms, fulles 2 submembranoses, com imbricades. . . . . . 263. Tillaea. Flors terminals, fol'licles sense estrangulació, polisperms. —. —. . 3. Verticils florals 4-mers, flors pedunculades, fulles planes, 264. Bulliarda, al florals 5-, rar. 4-mers, flors sentades, fulles semicilíndriques, 265. Cràssula. Corol'la polipètala, tots els verticils, exceptuant l'androceu, quasi sem- pre 5-mers, fulles ordinàriament cilíndriques . . —266. Sedum. Corol'la gamopètala, fulles planes o còncaves.. —.. . . . . . 5. Verticils florals, menys l'androceu, 5-mers, plantes sense propàguls, 268. Umbilicus. Verticils florals, menys l'androceu, 6-20-mers, plantes amb propàguls, 267. Sempervivum. Gènere 263. — TILLAEA L. (Dedicada a M -A. Tilli, botànic italià, 1653-1740. G)). Flors blanquinoses o rosades, axil'lars, solitàries, sentades, en inflores- cència espiciforme, verticils florals 3-4-mers, sèpals ovato-mucronats, colo- rats, pètals lanceolato-aguts, blancs, fol'licles amb una estrangulació al mig, (1). ÒrmÀó-ariutoy. (2) Tillia Micheli, qui, Gen. pl. p. 19, e Toyzi fecit Toygiam, in p. 22 e Tilli dedit Tilleam deinde in Tillaeam con- versam, 390 de FLORA DE CATALUNYA Crassulàcies. G. 263. - Tillaea. disperms, herbes anuals, glabres, vermelloses, troncs de 26 cm., filiformes, estesos o ascendents, simples o ramificats, florífers des de la base, fulles ovato-agudes, cóncaves, oposades, trabades, submembranoses, vermelloses, acostades i quasi imbricades. 1,039. — T. muscosa L. (de muscus, la molsa, per l'aspecte de la planta.) Geografia. — Arenys i pastures arenoses: Barcelona, cap a can Tunis, Cadaqués, sobre Port-Lligat, Cap de Creus. — Castanyet, la Sellera, del Cap de Creus a la Selva (Vay.), Sarrià, apr. de Banyoles (Bub ), Darnius (Bolós), de Lloret a S. Feliu de Guíxols (Trem.). — Abr.-Juny. T. muscosa 391 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 264. — BULLIARDA DC. (Dedicada a Pierre Bulliard, botànic francés, 1742-1793. A. de la Flora parisiensis, 1774, Herbier de la France, 1780 i d'altres.) Flors rosades, petites, pedicel lades, terminals, en cimes bípares, vertí- cils florals 4-mers, fol'licles sense estrangulació, polisperms, herbes anuals, glabres, ordinàriament vermelloses, troncs de 2-6 cm., prims, drets, -- ra- mificats i frequentment dicotomats a l'àpex, fulles linear-oblongues, oposa- des, trabades, quasi planes, espesses, subobtuses i vermelloses. 1,040. — B. Vaillantii DC. (dedicada a Sébastien Vaillant, 1009-1722, A. del Botanicon Parisiense, Leyde et Amst. 1727.) Geografia. — Llocs arenosos, humits: apr. de Roses (Trem.), del Cap de Creus a la Selva, apr. del Mas Ra- basé (Vay.). — Maig. B. Vaillantii 392 FLORA DE CATALUNYA Gènere 265. — CRAÀSSULA L. De crassus, gras, espès, ple de suc, per les fulles grasses. ) Flors blanques o rosades, sentades, en cimes escorpioides corimbiformes, verticils florals 5-, raram. 4-mers, sèpals ovato-triangulars, pètals lanceolato- acuminats, 3 veg. més llargs que'l calze, fol'licles apiculats, herbes anuals, vermelloses, de fulles alternes, obtuses, ovades o linears. Plantes pubescent-glanduloses, fulles linears, fol'licles tuberculosos, es- DIES Z EI rea is Nen Ri ROSA: C. TUDENS, Plantes glabres, fulles ovoides, follicles llisos, estils de 1/9 mm., 1,042. C. cespitosa. 1,041. — C. rubens L. — Sedum ru- bens L. (rubens, rubentis, Pel tronc que és vermellós.) Arrel prima, tronc de 4-I0 cm., dret, simple o ramificat, pubescent-glandulós a l'àpex, ver- mellós, fulles alternes, lnear semicilíndriques, obtuses, pàtulo-erectes, sentades, glabres, molt més llargues que amples, inflorescència Pubes- cent-glandulosa, pètals púbero-glandulosos per fora, oberts en copa, fol'licles Zuberculosos, llar- gament acuminats per l'estil, de 1-2 mm. C. rubens Geografia. —Llocs àrids, cultivats o incults: Montcada, a l'areny del Besòs, r., Terrassa, boscos de la Xuriguera, abundant. —Apr. de Barcelona (Quer), S. Feliu de Guíxols (Bub.), terreny volcànic d'Olot (Vay.), Osor, r. (Cod.l), Vall d'Aràn (Csta.).— Juny. 50 393 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCEES Crassulàcies. G. 265. - Cràssula. 1,042. —C. caespitosa Cav. — Sedum caespitosum DC. (forma gespa o catifa: caespes, caespitis no ces- pes.) Molt semblant a l'anterior, se'n distingeix per ser doblement petita (2-5 cm.), enterament glabra, fulles ovoides, apenes 1 veg. més llar- gues que amples, pètals glabres per fora, més curtament acuminats, follicles estesos en estre- lla, llisos i com plegats longitudinalment, més breument acuminats per l'estil de 1/, mm. C caespitosa Geografia. — Llocs secs i àrids: Terrassa, a la vora de la Riera de les Arenes, fr. r., al peu del Castell de Figueres, tocant l'estació de Sils. — lImmediacions de Barcelona, cap al Manso Alió, entre els Aloes (Salv.l), Roses, Massanet de la Selva (Vay., ex Bub.), Blanes (Llen.i), Castelldefels (Sen.). — Abr.-Maig. 394 FLORA DE CATALUNYA Gènere 266. —SEDUM L. (Llatí, es fa derivar de sedére, perquè reposen o descansen sobre les pedres, estació, com sesunium.) Flors hermafrodites, raríssim. dioiques, blanques, grogues o purpurines, en cimes corimbiformes o escorpioides, ordinàriament 5-meres, exceptuant els estams, que són diplostèmons, follicles polisperms: herbes grasses, pe- rennes o anuals, ordinàriament cespitoses, de fulles generalment alternes, carnoses, planes, cilíndriques o globuloses, sense estípules. Plantes anuals o biennals, d'arrel prima, sense estolons estèrils ..— 2. Plantes perennes, de rizoma gruixut o amb estolons estèrils... — 5. Flors grogues, subsèssils, unilaterals, fulles linears, cilíndriques, obtu- 2 ses i un poc aplanades a l'àpex... . . . 1,043. S. annuum. EEES DI BI IMES OS EOSA CES ra a re a A 8, dua blanques, trasovades o bé oblongo-estipulades, enteres, pètals a aristats, fol'licles acuminats .. . . . . . 1,044. S. Cepaea. Fulles GINCTIQUES, OVOIdES/O) ClaVITOrmeS de A MA. Flors blanquinoses, més llargues que'ls pedicels, pètals I veg. més llargs que'l calze, fulles claviformes, planta glabra, vermellosa, 1,045. S. atratum. 4 S Flors rosades, més curtes que'ls pedicels, pètals 2-3 veg. més llargs que'l calze, fulles linear-oblongues, planta pubescent-glandulosa, 1,046. S. villosum. Fulles plàtes, al menys superiorment LL. LL ag 6. Fulles cilíndriques, ovoides o espatulades. —.. . . . . . . 10. Fulles enteres, pètals obtusos, trasovats, flors rosades o violàcies, 1,047. S. Anacampseros. Fulles dentades, pètals aguts a Decret de 7. pe dioiques, flors tetràmeres, verdoses o vermelloses, fulles senta- des a la meitat superior, dentades . . . — 1,048. S. Rhodiola. Pètals plans, flors rosades o purpurines, fulles superiors subpeciolades, 1,049. S. Fabaria. Pètals acanalats a l'àpex, fulles superiors sentades. —.. . . . 9. Plantes hermafrodites, flors pentàmeres 395 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Crassulàcies. G. 266. - Sedum. Pètals recorbats a l'àpex, flors rosato-purpurines, fulles superiors arro- donides a la base. . . . 4. . 1050. S. purpuràscens. Pètals estesos, flors SIS Liteieo gues fulles superiors amplexicaule- CORATOnEs id a, als ex OE AE, Flors blanques, rosades o vermelloses . ...—.. .. . . . . . LL a SIODUESAD JETODUCIQUES SV afatcs eedEta guiat ener del ire I Els Fulles dels troncs florífers oposades, pètals ovats, obtusos, plantes gla- bres o violato-blavenques ..—. . area Es CE El dels troncs florífers alternes, pètals lncentat, aguts 0 aristats, plantes Verdes ve LE a aa NA ris SUC Fulles ovoides, fluixament RE als estolons estèrils, oa cia pubescent-glandulosa, plantes violàcies, 1,052. S. dasyphyllum. Fulles subesfèriques, densament imbricades als estolons estèrils, inflo- rescència glabra, plantes glauques . . .1,053. S. brevifolium. Fulles vil'loso-eriçades, oblongues, flors pedicellades, pètals oblongs, 13 amb el nervi vermell per fora, aristats..—..— 1 Mia S. hirsutum. FUeS ela Dres ee CR Can cd A: Fulles oblongues, no RE ser pedicel: a iaigis o ee at pètals subobtusos . . . . 1,055. S. album. 14 $ Fulles subglobuloses, giboses, dis casi blanques, amb el nervi vermell, pètals aguts... . . . . . 1,056. S. ànglicum. SUR inflades, obtuses, fol:licles divergents ..—.. .. . . . . 16. 9 i Fulles alenades, cuspidades, fol'licles drets... . . . . . 17. drets, ovato-lanceolats, obtusos, la meitat més llargs que'l calze, fulles ovoido-oblongues, curtament espeionades, plantes de 2-5 cm., 1,057. S. alpestre. Flors d'un groc daurat, sentades, sèpals allargats a la base, pètals estesos, lanceolats, aguts, 1-3 veg. més llargs que'l calze: fulles ovoides, no esperonades, plantes de 53-13 cm.. —. 1,058. S. acre. È: Flors d'un groc viu, en corimbes recorbats abans de l'antesi. . 18. 7 ) Flors d'un groc pàl'lid, en corimbes drets abans de l'antesi . . 19. Estolons estèrils vermellosos, terminats en rosetó compacte, ovoide: fulles linear-comprimides, Re sèpals plans, base dels fila- ments glabra.. . . . Lo. 4. 1059. S. élegans. Estolons fèrtils verdosos, ferminats en roseta fluixa, cilíndrica, fulles li- near-cilindroides, no puntejades, sèpals engruixits cap a l'àpex, base lt d'un groc pàl'lid, subsèssils, sèpals no allargats a la base, pètals I dels filaments peluda . . . . . . . .1060. S. refléxum. 396 FLORA DE CATALUNYA Crassulàcies. G. 265, - Sedum. Fulles cilindroides, sèpals lanceolats, aguts, pètals drets, alenats, I veg. més llargs que'l calze, filaments glabres, plantes de 15-25 cm., 1,061. S. anopétalum. 19 $ Fulles ovato-lanceolades, sèpals ovats, obtusos, 2-3 veg. més llargs que'l calze, filaments peluts a la base, plantes de 30-50 cm., S. annuum 1,062. S. altíssimum. 1,043. —S. annuum L. (per ser planta anual.) Anual, arrel prima, tronc de 4-I0 cm., prim, sense estolons estèrils, generalment dividit des de la base en vàries branques dretes i termi- nades per I-2 cimes escorpioides, fulles alter - nes, linear-cilindriques, obluses, un poc apla- nades a l'àbex: flors grogues, subsèssils, en 2-3 cimes escorpioides formant corimbe fluix, sè- pals trasovats, molt obtusos, pètals lanceolato- aguts, I. veg. més llargs que'l calze, follicles ovato-obtusos, estesos en estrella, terminats per l'estil igual a un terç dels mateixos. Geografia.—Roques i pastures seques de les muntanyes silícies: Núria.-- Olot, Campro- dón, Prats de Molló, la Manera, les Guilleries, a S. Mi— quel Sulterra, la Cerdanya (Vay.), Port de Viella (Csta.) i de Benasc (Bub.). — Juny-Ag. 1,044. —S. Cepaea L. grec xqrota, femení de xqroioc, de jardí, es a dir hortense, Linn. l'emplea aquí en aposició, sense concordància (Ú).) Anual o biennal, arrel prima, fibrosa, tronc de 1-4 dm., feble, ajagut a la base i ordinà- riament simple, finament pubescent-glandulós a la part superior, fulles generalment oposa- des o verticillades, planes, trasovato-cuneifor- mes o espatulades, enteríssimes, atenuades en pecíol, Hors blanques o rosades, pedicel'lades, en petits raims oberts formant (1) Laguna traduint a Dioscòrides diu: cepaea en griego no quiere decir sino Bortenuse, y asi se llamó esta planta porque nace en los huertos, cf. Rubus napaea, Silvestre, d'una anàloga formació. Gillet indica: faux oignon. 397 " PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Crassulàcies. G. 266. - Sedum. llarga i estreta panotxa, sèpals lanceolato-aguts pètals lanceolato-aristats, amb el nervi vermellós, 3 veg. més llargs que'l calze, fol'licles oblongo-acuminats, drets, finament estriats longitudinalment i terminats per l'estil 2 veg. més curt. Geografia.—Llocs umbrosos i pedregosos: Comú als prats de Gualba, Guilleries, Mont- solí.— Berga, Olot (Tex.), Pont de Suert, Vilaller, Vall d'Aràn (Csta.), riera de Viella (Llen.l), Talaixà, Prats de Molló, Santes Creus (Vay.), la Sellera (Cod.l). — Juny-Ag. 1,045. — S. atràtum L. (de ater, atra, atrum, obscur, fosc, pel color de les folíoles madures.) Anual, arrel prima, tronc de 5-7 cm., gla- bre, al principi verd i després vermellós, fre- quentment ramificat des de la base, branques divergents i d'igual altura, fulles alternes, sub- cilíndrico-claviformes, molt obtuses, imbricades, glabres, ors blanquinoses, amb el nervi verd, més llargues que'l pedicel glabre, en corimbes pauciflors, densos, simples, terminals, sèpals ovats, pètals ovato-lanceolats, apiculats, 1 veg. més llargs que'l calze, fol'licles ovato-obtusos, breument apiculats per l'estil, divergents, un poc recorbats a l'àpex, purpúreo-negrosos a la maturitat. S. atràtum Geografia. — Roques i llocs pedregosos de les altes muntanyes: Núria, cap a Finestrelles i Noufonts, Rasos de Peguera, apr. del Cogulló d'Estela, al Pendís. — La Toza, Comabella (Vay.), de Núria al Puigmal (Salv.l), Ports de Benasc i de la Picada, base de la Maladetta (Zett., Csta.), Port de Salau, Cambredases, Vall d'Eyne (Bub.), Artiga de Viella, Montgarri (Llen.), Pla de Be- ret (GC. et S.). — Jul.-Ag. 1,046. — S. villosum L. (villosus, pelut, per ser planta pubescent-glan- dulosa.) S. villosum Biennal, arrel prima, fibrosa, tronc de 5-15 centímetres, dret, simple o poc ramificat, pubescent-glandulós, sobre tot a l'àpex, fulles alternes, linear-oblongues, planes superiorment, obtuses, dretes, pubescents, Hors rosades, més curtes que'ls pedicels Pubescent-glandulosos, 398 FLORA DE CATALUNYA Crassulàcies. G. 266. - Sedum. en corimbe fluix, irregular, sèpals oblongo-lanceolats, pètals ovalo-aguts, 2-3 veg. més llargs que'l calze, follicles ovoido-acuminats per l'estil, la meitat més curt, drets, pubescent-glandulosos. Geografia.—Llocs humits o pantanosos: Núria, abundant a la Vall, apr. dels torrents.— Set-Cases, Costabona, la Cerdanya, la Molina, Comabella, la Toza (Vay.), Puigmal (R. Bo- lós), Hospital de Benasc (Compi.l). — Jul.-Ag. 1,047. —S. Anacàmpseros L. (una paraula grega que significa retorm (de l'amor), forma part d'un grup de noms de plan- tes que empleaven per a filtres les magues i gent supersticiosa, cf. Circaea.) Perenne, rizoma gruixut, que produeix molts troncs, els uns estèrils, ajaguts, coberts de fu- lles quasi imbricades, i els altres forífers, drets, robustos, simples, tots glabres, glaucs, de 1-2 decímetres, fulles alfernes, planes, trasovato- cuneiformes, molt obtuses, enteres, sentades, car- noses, flors rosades o violàcies, curtament pe- dicel'lades, en corimbe multiflor, molt dens, umbel'liforme, sèpals Janceolats, pètals trasovato-obtusos, plans, una tercera part més llargs que'l calze, folli- cles el'libpsoido-acuminats, amb fines granulacions glanduloses. S. Anacémpseros Geografia.— Roques de les altes muntanyes silícies: Montlouis, sota el molí de la Llagona (Lap., G. et G.), Amélie i al Vernet, r. r. (Jord. et Gaut.), Montgarri (Timb., Llen.), Pumero (Llen.l). — Jul.-Ag. 1,048. — S. Rhodiola DC. (pel color rosat de les flors, cf. póòov, la rosa.) Perenne, rizoma gruixut, tuberós, de una olor de viola, que produeix varis troncs de 15-30 Cm., robustos, drets, simples, glabres, glaucs, quasi coberts de fulles fins a la inflo- rescència, fulles alternes, planes, ovato-acumi- nades, sentades, arrodonides a la base, dentades a la meitat superior, dretes i subimbricades, flors quasi sempre dioiques, groguenques O Purpurines, tetrà- meres, pedicel'lades, en corimbe terminal, dens i amb les branques verti- S. Rhodiola 399 PUBLICACIONS DE L.INSTCIUT DE CIENCIES Crassulàcies. G. 266. - Sedum. cil lades, pètals lanceolats, petits, purpurins, pètals el'líbtics, més curts que'l calze, frequentment avortats a les flors femenines, follicles linears, acumi- nats, recorbats a l'àpex. Geografia. — Roques i pedruscam de les altes muntanyes : de Núria al Puigmal, r. r. (Vay. , roques abruptes del Port de Viella, Port de Benasc (Zett.), Artiga de Viella, abun- dant a Toro (Llen.l), vall del Riu Negre (C. et S.). — Ag.-Set. 1049. —S. Fabaria Roch. —S. Tele- phium Rehb. (de faba (crassa): sens dubte per una semblan- ça remota de les fulles o folíoles, cí. fabarius.) Sinonímia. — Cast. telefio. Perenne, rizoma gruixut, tronc de 2-3 dm,, dret, robust, glabre, fulles alternes, planes, trasovato-oblongues o lanceolades, les inferiors marcadament peciolades, les superiors atenua- des a la base O subpeciolades, denticulades, flors rosades o purpurines, pedicel lades, en co- rimbes compactes, compostos, branques opo- sades o alternes, llargues, sèpals lanceolato- aguts, pètals estesos, no recorbals i apenes acanalats a l'àpex, estams inserts sobre el terç inferior dels pètals, fol'licles ovoido-acuminats, llisos a l'esquena. S. Fabaria Geografia. — Llocs pedregosos de les muntanyes : Set-Cases, Espinabell, Molló, Roca- bruna, Camprodón, Notre. Dame du Coral (Vav.), Olot, Castanyadell (Masf.), Vall d'Aràn, cap a les Bordes i al Portilló (Csta.), Artiga de Lin, Salardú, Tredós, Montgarri (Llen.l).— Jul.-Ag. 1,050. —S. purpuràscens Roch. —S. Teléphium G. G. subsp. del seguent, apud Rouy. (de purpurasco, de púrpura, Pel color de les flors.) Sinonímia. — Faba grassa, fabària, bàlsam, cast. haba crasa o inversa OO. Perenne, rizoma gruixut, tronc de 3-6 dm,, robust, dret, glabre, fulles alternes o bé oposa- des, planes, dretes, el'líbtiques o trasovato-oblon- S. purpuràscens (1) No's confongui amb uva verga, que és l'aconit, 400 FLORA DE CATALUNYA Crassulàcies. G. 266. - Sedum. gues, les inferiors breument peciolades, les superiors sèssils, arrodonides a la base, denticulades, flors d'un blanc groguenc, tenyides de rosa exteriorment o rosades, pedicel'lades, en panotxa tirsoidea o corimbes de branques sepa- rades, pètals pàtulo-recorbats, subcanaliculats a l'àpex, estams interns inserts cap al quart inferior dels pètals, follicles ovoido-acuminats, drets, solcats per l'esquena. Geografia. — Roques, boscos i llocs umbrius: Castell d'Aramprunyà, al litoral, Mont- seny, S. Llorenç del Munt, a l'Ubac, Montserrat, Caldes de Montbui, Ribes, S. Miquel Sul- terra.— Vic, r. r. (Masf.), Collsuspina (Font.), Olot, Camprodón, Vilaller (Csta.), Osor (Cod.l), Espinabell, Molló, Rocabruna (Vay.), Vall d'Aràn, Bielsa (Compú.l), cap a Luchón (Puj. J.1), Montgarri (Bub.), Artiga de Lin, Viella i altres llocs (Llen.). — Jul.-Ag. 1,051. —S. màximum Hofím., subsp. del S. telephium L. apud Rouy. (superlatiu de magnus: comparatiu maior, Per la seva talla relativament gran.) Perenne, rizoma gruixut, tuberiforme, tronc de 3-8 dm., robust, dret, simple, glabre, fu- llós, fulles oposades o ternades, planes, ovades o suborbiculars, desigualment dentades, les in- feriors sentades i dilatades a la base, les supe- riors amplexicaule-cordiformes, flors albo-gro- guengues O rosades per fora, pedicel'lades, en corimbes de branques oposades o verticil'lades, sèpals lanceolato-aguts, pètals lanceolato-acuminats, estesos, 40 recorbats, netament cucul'liformes a l'àpex, 3 veg. més llargs que'l calze, estams interiors inserts a la base dels pètals, fol licles no solcats a l'esquena. Considerada com l'estirpe mare de les dues anteriors, floreix 15 ó 20 dies més tard. S. màximum Geografia. — Roques i boscos de les muntanyes si- lícies : Tortellà (Fontfredal), Sagaró (Vay.), comú a la Vall d'Aràn (Compú.l), Castanesa, Viella, Torla (Bub.), Tredós (Llen.). — Ag.-Set. 1,052. —S. dasyphyllum L. (per les fulles gruixudes, pubescent-glanduloses, dacós, pelut, fullós, aquí, per ext. dens, espès.) S. dasyphyllum 51 401 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCLES Crassulàcies. G. 266. - Sedum,. Perenne, rizoma prim, molt ramificat, que produeix nombrosos estolons estèrils, curts, amb fulles subimbricades: troncs de 4-I0 dm., difuso-ascen- dents, glaucs o d'un blau d'amatista, fulles generalment oposades, trasovoi- des, comprimides, giboses a l'esquena, no prolongades a la base, pàtulo-dretes, glabres o pubescent-glanduloses, flors blanques, purpurines a la carena, més llargues que'ls pedicels, en cimes escorpioides reunides en petit corimbe pubescent-glandulós, sèpals i pètals ovafs, obtusiúsculs, aquests 2 veg. més llargs que'l calze, fol'licles verdosos, drets, estriats longitudinalment, igua- lant 5 veg. l'estil. P glanduliferum G. et G. — Troncs, fulles i inflorescència glandulosos. Geografia. — Roques, muralles i parets antigues : des de S. Llorenç del Munt, l'Ubac i Montserrat fins a la regió subalpina, estenent-se també a les prov. de Girona i Lleida, Puigreig, Cardona, escassa (Puj. C.). La planta de S. Llorenç correspon a la 8 glanduliferum G. et G — Maig-Ag. 1,053. — S. brevifolium DC.—S. sphae- ricum Lap., subsp. de la anterior, apud Rouy. (de fulles més curtes, subesfèriques.) Planta de gran afinitat amb la anterior, s'en distingeix per ser enterament glabra, pel rizo- ma fruticulós i tortuós, per les seves fulles més curtes, subesfèriques, densament imbricades als estolons estèrils i espaiades en els troncs fèr- dl tils, flors rosades, sèpals més estrets i menys De a OO obEusos, pètals més amples, Obtusos. Geografia —Roques i -pedruscam de les muntanyes granítiques: Núria, Agudes del Montseny. — Berga (Csta.), Costabona, Setcases, Espinabell, Molló, la Mo- lina (Vay.), Monteixo, de la Pallaresa (Fontl), Maladet- ta, Port de Benasc (Zett.), Prats de Salau, de la Forque- ta, Montgarri, Andorra (Bub.), comú a la Vall d'Aràn (Llen.), Viella, Salardú, Beret (C. et S.). — Juny-Jul. 1,054. — S. hirsutum All. (per les fulles piloso-eriçades.) Perenne, vizoma cespitós, ramificat, pro- duint molts troncs, els uns florífers, de 5-IO S. hirsutum 402 ELORA DE CATALUNYA Deganat Crassulàcies. : G. 266. - Sedum. centímetres, drets, pubescent-glandulosos a l'àpex, i els altres estèrils, curts, amb fulles acostades, formant rosetons subglobulosos, fulles alternes, se- micilíndriques, obtuses, sentades, atenuades a la base, Piloso-eriçades, pà- tulo-erectes, flors albo-rosades, pedicel'lades, en cimes escorpioides formant corimbes: sèpals oblongs, pètals oblongo-lanceolats, aristats, 2-3 veg. més llargs que'l calze, fol'licles ovoides, drets, pubescent-glandulosos. Geografia.— Roques i llocs pedregosos de les muntanyes silícies: Montseny, les Guille- ries, al cim de S. Miquel Sulterra, Queralbs, Núria. — Brugués, sobre Gavà, Setcases, Ta— laixà (Vay.), la Sellera, camí de Osor (Cod.l). — Juny-Ag. 1,055. —S. album L. (albus, blanc, per les flors d'aquest color.) Sinonímia. — Crespinellblenc, raims de llop (), arròs de bruixa o de pardal, cast. hier- ba canilla o puntera menor, siempreviva me- nor, uvas de gato, ang. stenocrep (també el S. acre). Perenne, rizoma prim, que produeix varis troncs, els uns florífers, prims, ascendents, sim- ples, de 1-3 dm., i els altres estèrils, ajaguts, radicants, amb fulles poc acostades, fulles alternes, molt carnoses, cilindroi- des, obtuses, sentades, pàtulo-erectés, verdes o tacades de vermell, glabres, flors blanques o un poc rosades, pedicel'lades en corimbes, sèpals ovato-obtu- sos, pètals oblongs, obtusos, molt oberts, 2-3 veg. més llargs que'l calze, fol- licles ovoido-oblongs, drets. S. album 8 micrantium DC.— Planta més petita, fulles subovoides, acostades en els troncs estèrils, flors petites. Geografia. — Roques, muralles, teulades de gran part del 2 Montcada, Montserrat, S. Llorenç del Munt, Montseny, Ribes, Queralbs, Núria. — Pv'gsecau, valls pirenenques (Csta.), Olot (Tex.). La 8 micranthum DC. — S. micranthum Bast. — En totes les muntanyes des del litoral fins al Pireneu. — Maig-Jul. (1) Cf. uva lupina Stryehnon. 403 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Crassulàcies. G. 266. - Sedum. 1,056. — S. ànglicum Huds. (Anglicus, anglès, Per una habitació principal.) Perenne, rizoma cespitós, molt ramificat, amb estolons estèrils ajaguts i amb fulles im- bricades, troncs florífers nombrosos, de 5-IO centímetres, difuso-ascendents, vermellosos, gla- bres, fulles alternes, ovoides, giboses a l'esquena i prolongades en um curt apèndix a la base, acostades, però no imbricades als troncs fèr- tils, glabres, flors albo-rosades, subsèssils, en cimes escorpioides reunides en corimbes, sè- pals ovato-prolongats a la base, pètals lanceo- lato-ajaguts, mucronulats, 2-3 veg. més llargs que'l calze, estams vermellosos, amb anteres purpurines, fol'licles ovoido-acuminats, quast drets. S. ànglicum Geografia. — Roques i llocs pedregosos de les muntanyes piçarroses: Núria, a la Cerda-— nya. — Costabona, Prats de Molló (Vay.), Montlouis (Bub.): Artiga de Lin, Aubert (Csta.), les Bordes (Llen.), Les, Arties, Beret, Tredós (C. et S.). — Jul.—Ag. 1,057. — S. alpestre Vill. (Per la seva estació a les altes muntanyes.) Peremne, rizoma prim, ramificat, que pro- dueix alguns troncs florífers, de 2-5 cm., as- cendents, vírido-obscurs, glabres i molt estè- rils, que s'arrosseguen, amb fulles densament imbricades, fulles alfernes, ovoido-oblongues, truncades i curtament prolongades a la base, flors d'un groc pàllid, subsèssils, 2-3 en pe- tits corimbes terminals, sèpals ovato-obiusos, no prolongats a la base, pètals ovato-lanceolats, obtusos, drets, la meitat més llargs que'l calze, follicles ovoido-oblongs, breu- ment acuminats, mo pilosos a la base, divergents. var. Nuriensis Vay.— Flors llargament pedicel'lades, pètals aguts, poc més llargs que'ls sèpals, fulles linears. S. alpestre Geografia. — Roques i pedruscam de les altes muntanyes silícies: Núria, Mòrens, Sola- neta de Costabona, Comabella, Toza (Vay.), de Queralbs a Núria (Puigg.l), Cambradases (Bub.), al peu del Port de Benasc, Port de la Picada (Zett.), Canejàn (C. et S.). La var. Nuriensis Vay., cap al coll de Finestrelles (Vay.). — Juny-Jul. 404 FLORA DE CATALUNYA Crassulàcies. G. 266. - Sedum. 1,058. — S. acre L. (acer, acris, acre, Pel gust picant de la planta.) Sinonímia. — Crespinell picant o groc, raims de llop, casí. uvas de perros, vermicular acre, siempreviva picante o menor, espàrrago de lagarto. Perenne, rizoma prim, que produeix nom- brosos troncs ajaguts, afils o radicants a la - o base, després ascendents i fullosos, de 5-I5 Cm,, BE els estèrils amb fulles densament imbricades, tots verds i glabres, fulles alfernes, ovotdes, giboses, no esPeronades, flors d'un groc viu, subsèssils, en 2-3 cimes escor- pioides, de 2-5 flors cada una, formant un petit corimbe terminal, sè- pals ovoides, esperonats, pètals estesos, lanceolalo-linears, ajaguts, 1-2 veg. més llargs que'l calze, fol'licles ovoddes, interiorment gibosos a la base, diver- gents, planta acre. B sexangulare Godr. — Fulles dels troncs fèrtils estretament imbricades, flors la meitat més petites, solament 1-2 en cada cima, planta apenes acre. Geografia.—Comú per roques, muralles, teulades i llocs pedregosos, des de la zona in— ferior a la superior. La 8 sexangulare Godr. — y spirale Rouy.—S. sexangulare Lois. el Auct. plur., non L., no escassa a Terrassa, S. Llorenç del Munt, Montserrat. — Montserrat i Montseny (Salv.t, Csta.), Espinabell, Molló (Vay.). — Maig-Jul. 1,059. —S. élegans Lej. — var. de la S. Forsterianum Sm. apud Rouy. (Elegans, elegantis, /ormós, elegant, pel Port de la planta de Forster.) Perenmne, amb nombrosos troncs estèrils ver- mellosos, terminats per una roseta densa, cò- mico-invertit: troncs florífers drets, prims, com- pressibles, de 15-30 cm., fulles alternes, linear- alenades, superiorment planes, fortament punte- jades, esperonades, les caulinars no arriben a la inflorescència, flors d'un groc viu, subsès- sils, en cimes escorpioides, molt recorbades abans de l'antesi i agrupades en dens corimbe, sèpals petits, ovato-triangu- S. élegans 405 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT: DE CIENCTES Crassulàcies, G. 266. - Sedum,. lars, plans, obtusos, pètals estesos, estams grocs, glabres a la base: follicles linear-oblongs, apiculats, drets, llisos. Geografia. —Roques piçarroses, silícies i llocs arenosos: Prop d'Olot, al bosc de la Tosca (Vay.l), Bassegoda (Tex.), Espluga de Francolí (Llen.l), pr. de Colliure (Gaut.). — Jul.Ag. N. B. En altres vàries localitats on s'ha citat, sols havem vist l'espècie seguent (1). 1060. —S. refléxum L. —subsp. de la S. rupestre L. apud Rouy. (reflexus, veflectit, per la disposició dels corim- bes abans de la floració.) Perenne, rizoma ramificat, amb nombrosos troncs estèrils, verds, amb fulles fluixament imbricades, troncs fèrtils de 2-4 dm., ascen- dents, radicants a la base, verds, glabres, fu- lles linear-cilíndriques, cuspidades, no punteja- des, prolongades en un curt esperó blanquinós, les dels troncs florífers remuntant fins a la inflorescència, flors d'un groc viu, subsèssils, en cimes escorpioides, reunides en corimbes terminals, reflexes abans de la floració, sèpals ovato-triangulars, engruixits a l'àpex i al marge, pètals linear- aguts, estesos, I veg. més llargs que'l calze, base dels filaments estaminals i cara interna dels follicles amb pèls hialins, fol'licles linear-oblongs, apiculats, drets. S. reféxum Geografia. — Roques, parets, marges i llocs mon- tuoso-ombrius: Montseny, des de Palautordera, les Guilleries, Ribes, Queralbs, Núria, Rebost, Puigllança- da, Castellar d'en Huc. — Camprodon, Olot, Espinel- bes, la Cerdanya (Vay.), Setcases (Carból), Port de Be- nasc (Zett.), de la Forqueta (Timb.), Les, Arties (C. et S.). — Juny-Jul. 1,061. —S. anopétalum DC.—S. hispà- nicum DC.—S. ochroleucum Chaix. S. anopétalum (grec úya, úve, enlaire: per tenir el pètal dret, Hispànicus, de l'Espanya, habitació: ochroleu- CuS, Ogpó-hevnoc-ypéç, GAsuncc, d'un blanc groguenc o pàl'lid, pel color de les flors. ) (1) Llen. (Contrib. al estudio Fl, Pirin. Centr., 69) el considera comú als barrancs i llocs de la zona del faig de 1 vall d'Arà 1, peró la planta que'ns entregà i que és comú a les muntanyes de Catalunya, pertany a l'espècie segúent. 406 FLORA DE CATALUNYA Crassulàcies. G. 266. - Sedum. Perenne, rizoma fruticulós, que produeix troncs estèrils amb fulles im- bricades, apretades, dretes, i troncs florífers de 15-25 cm., ascendents, aja- guts i un poc radicants a la base, poc nombrosos, fulles cifindroides, el'líp- fiques, mucronulades, esperonades, puntejades, dretes, flors d'un groc pàl'lid, subsèssils, en espigues escorpioides reunides en corimbes drets, compactes, sèpals lanceolato-aguts, pètals drets, alenats, una veg. més llargs que'l calze, filaments estaminals glabres, fol'licles subtrígons, lanceolato-acuminats. Geografia.—Llocs pedregosos: Costes de Tarragona (Csta.), voltants de Manlleu i mun- tanyes veines (Sen. in litt.), Vay. el creu a la prov. de Girona, tota vegada que és frequent al Rosselló i al vessant francès del Pireneu. — Juny-Ag. 1,062. —S. altíssimum Poir. (superlatiu de altus, per la seva talla pujada, elevada o alta.) Sinonímia. — Arròs de pardal, cast. ufia de gato, pan d'Audet (Vall d'Aràn). Perenne, rizoma gruixut, fruticulós, que produeix troncs estèrils amb fulles densament imbricades, sobre 5 rengles, troncs fèrtils de 3-6 dm., glaucs, glabres, poc nombrosos, fu- lles alternes, ovoido-oblongues, ventrudes, muy- cronades, Poc esperonades, dretes, flors d'un groc molt pàl/lid, subpedicel'lades, en cimes escorpioides, molt recorbades, reunides en corimbe terminal compacte, sèpals ovato-obtusiúsculs, pètals es- tesos, lanceolato-obiusos, 2-3 veg. més llargs que'l calze: filaments estaminals peluts a la base, follicles subirígons, lanceolato-acuminats, drets. S. altíssimum Geografia. — Comú per llocs pedregoso-àrids, des de la costa al Pireneu. — Jul. 407 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 267. — SEMPERVÍVUM L. (Del llatí semper, sempre, i vivus, viva, vivum, viu, són plantes vivaces i perpetuades per plançons.) Flors grogues o rosades, grans, en cimes escorpioides, formant corimbe terminal: calze, corol'la i gineceu 6-20-mers, estams diplostemons, fruit 6-20 fol'licles, plantes perennes, grasses, amb propàguls, fulles caulinars al- ternes, planes, sentades, enteres. Flors grogues, sèpals i pètals 6-mers, drets, acostats en tub, obtusos, 6 follicles drets .. —. . . . 4. 063. S. hirtum. Flors rosades, sèpals i pètals 8- 20-mers, estesos en estrella, aguts, 820: fol:licies (divergents a lÀpexee ee deia a ea aa Fulles dels propàguls pubescent-glanduloses a les 2 cares o piloso- araneoses a l'àpex, corimbes curts, pauciflors, plantes de 5-20 cm. — 3. 2 , R a Fulles dels propàguls glabres o amb pèls curts i -- caducs a les 2 ca- res, pestanyoses, corimbes llargs, multiflors, plantes de 10-50 cm. 4. Propàguls petits (2 cm. diàm.), de fulles amb llargs pèls com teranyi- nes al marge i a la punta, i amb petits pèls glandulosos sobre les cares, flors de 1/50-2 cm., d'un rosat viu, pètals ovato-lanceolats, glabres: fol'licles piloso-glandulosos . 1,064. S. arachnoidéum. 3 Propàguls grandets (4-5 cm.), fulles amb petits pèls glandulosos sobre les cares i marge, sense teranyines, flors el doble grans, rosades, pètals lanceolato-linears o linears, pubescents, fol'licles glabres, 1,065. S. montanum. Propàguls de 5-8 cm., de fulles ovato-oblongues, poc contretes a la base, de cares glabres, fulles caulinars oblongues, mucronulades, pètals 2 veg. més llargs que'l calze . . . 1,066. S. tectórum. 4 ( Propàguls de 4-5 cm., de fulles oblongues, contretes a la base, de ca- res cobertes de pèls curts, caducs al segon any, les caulinars lan- ceolato-acuminades, -- pubescent-glanduloses, 1,067. S. Arvernense. 408 FLORA DE CATALUNYA Crassulàcies. G. 267. - Serpervívum. 1,063. —S. hirtum L. (hirtus, pelut, els pètals són piloso-pestanyo- sos.) Perenne, de 1-2 dm., tota ella pubescent- glandulosa, fulles dels propàguls oblongo-lan- ceolades, acuminades, les caulinars oblongo- lanceolades, agudes, les superiors lanceolades, cordiformes a la base, flors groguenques, acam- panades, breument peciolades, en corimbe dens: 6 sèpals grans (Ir cm. longitud), ovato- obtusos, 6 pètals lanceolats, obtusiúsculs, drets, llargament Piloso-pestanyosos, 1 veg. més llargs que'l calze, estams peluts a la base, 6 follicles oblongs, drets, pubescents. Geografia. —Roques i pedruscam de les altes muntanyes: Piren. Orient. (Coste, Rouy) Canigó, Coma del Tec, sota Costabona (Oliver ex Gaut.). — Juny-Ag. S. arachnoidéum 1,064. — S. arachnoidéum L. (grec òpayyosiòie, sinòmim de araneosus, pels pèls llargs com teranyines que uneixen les fu- lles.) Perenne, tronc de 5-20 cm., prim, que pro- dueix nombrosos propàguls petits (1-2 cm. diàm.), de fulles trasovades o bé oblongues, acutiúscules, cobertes de petits pèls glandulosos, Però unides per pèls llargs com teranyines que surten del marge i sobre tot de la punta, fulles caulinars trasovato-agudes, pubescent-glandu- loses, flors d'un rosa viu, petites (15-20 mm. diàm.), subsèssils, en cimes escorpioides, apenes recorbades, formant un co- rimbe curt, piloso-glandulós, sèpals ovato-lanceolats, pètals ovalo-aguts, estesos, glabres, pestanyosos solament a l'àpex, 1-2 veg. més llargs que'l calze, fol'li- cles ovoides, mucronats per l'estil, divergents a l'àpex, piloso-glandulosos. Geografia. — Roques de muntanyes granítiques o esquistoses : Queralbs, Núria, a la Fontnegra i demés llocs elevats, — La Cerdanya, Mòrens, Prats de Molló (Vay.), la Seu d'Urgell i roques de l'areny del Segre, Vilaller, Pont de Suert, Sopeira (Csta.), Vall d'An- dorra (Bub.), Ports de Benasc,.Viella, Montgarri (Llen.), Salardú (C. et S.). — Jul.-Ag. 52 409 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Crassulàcies. G. 267. - Sempervívum, 1,065. -— S. montanum L. I (de mons, montis, Per la seva estació.) Perenne, tronc de 5-15 cm., pubescent-glan- dulós, dret, simple, produint a la base varis propàguls de 4-5 cm., de fulles trasovalo-cu- neiformes, cobertes de petits pèls glandulosos, sense teranyines, fulles caulinars, oblongo-obtu- ses: flors rosades, grans (3-4 cm.), breument pedicel'lades, en cimes escorpioides, reunides en corimbe curt, piloso-glandulós, sèpals lan- ee a i ceolato-aguts, pètals linears, aguts, pubescents, estesos, 2 veg. més llargs que'l calze, follicles ovoido-acuminats, glabres a l'esquena. Geografia.—Roques granítiques de les altes muntanyes: Queralbs, Núria. — Comabella, Móòrens, Costabona (Vay.), Vall d'Eyne, Cambradases (Bub.), Port de Benasc (Zett.) i tota la Vall d'Aràn (Llen.). — Jul.-Ag. N. B. Salvador i Costa la refereixen a les Agudes del Montseny, on tant Sennen com nosaltres havem observat la S. arvernense Lec. et Lamot. 1,066. —-S. tectórum L. (de tectum, i, la teulada, com si diguéssim de les teulades (genitiu plural, a que Linn. era aficionat), la seva estació.) Sinonímia. — Consolva, herba puntera, ma- tafocs: cast. hierba puntera, siempreviva ma- yor, fr. joubarbe des toits, angl. hauseleeX, al. Hauslauch. Perenne, tronc de 2-5 dm., robust, dret, RICS simple, pubescent-glandulós, que produeix a la base varis propàguls grans (5-8 cm.), de fulles trasovato-oblongues, poc contretes a la base, incurves, acuminato-mucro- nades, glabres, no glanduloses, pestanyoses, les caulinars oblongues, acumina- des, flors d'un rosa pàllid, grans (2-3 cm.), breument pedicel'lades, en llar- gues cimes escorpioides, reunides en corimbe piloso-glandulós, sèpals lan- ceolato-aguts, pètals linear-acuminats, pubescents, 2 veg. més llargs que'l calze, follicles oblongo-acuminats, pubescent-glandulosos, divergents. Geografia. —Tàpies, muralles i teulades, des del litoral al Pireneu. — Juny-Ag. y-A8 410 4 BRELORA DE CATALUNYA Crassulàcies. G. 267. - Sempervívum, 1,067. — S. arvernense Lec. et Lamot. — Subsp. de l'anterior, apud Rouy. (de la Alvernia, habitació de la planta Ò.) Perenne, troncs de 1I0-25 cm., peluts, glan- dulosos, que produeixen propàguls de 4-5 cm., de fulles oblongues, contretes i a la base Pesta- nyoses, amb pèls curts sobre les dues cares, ca- ducs al segon any, les caulinars lanceolades, totes acuminades, aquestes pubescent-glandulo- ses, flors d'un vosat viu, mitjanes (20-25 mm.), aa curtament pedicellades, en Panotxa corimbi- forme, coberta de pèls curts, glandulosos, este- sos, sèpals i pètals lanceolato-linears, aquestos I veg. i mitja més llargs que aquells, fol'licles oblongo-acuminats. Raça S. Boutignyanum Bill. et Gren. — Fulles dels propàguls entera- 'ment glabres, pètals linears, 2 veg. més llargs que'ls sèpals, tronc i fulles superiors tomentoso-glandulosos. Geografia. — Roques de muntanyes altes, granítico-esquistoses: Núria, al Salt del Sastre, altures de Montseny, Guilleries, cim de S. Miquel Sulterra. — Montseny, roques del Turó de l'Home i de les Agudes (Senn. in lill.), Prats de Molló, les Escaldes, Vall del Tec (Gaut.). — Jul.-Ag. HÍBRIDS. 1,068. — S. rubellum Timb. -— S. Boutignyanum x arachnoi- deum. Geografia. — Vernet, Canigó, Vall d'Eyne, de Llo (Gaut.), Vall d'Eyne (Senn.). 1,069. — S. fimbriatum Schmitt. — S. montanum x arachnoi- deum Focte. Geografia.—Prop de Montlouis (Foucaud et Gaut.), al Canigó (Senn.), et al. (1) Ascherson i Graebner, Synopsis, VI, 2, fan notar, a propòsit del Trifolium Arvernense, que millor seria Arver- num, ja que antigament als habitans se'ls deia A/verni, 411 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE 'CZENCGDUES . Gènere 268. — UMBILÍCUS De. i (Paraula llatina: el llombrígol, al'ludint a la forma de les fulles de la principal especie.) Flors albo-groguenques o rosades, en espiga o capítol terminal: calze, corol'la i gineceu 5-mers, estams diplóstemons, sèpals ovato-aguts, pètals ovato-mucronats, fol'licles acuminats per l'estil, més curts que la corol'la: herbes carnoses, glabres, de fulles alternes, gruixudes, oblongues o peltades. Fulles inferiors peltades, peciolades, flors albo-groguenques, penjants, en espiga racemiforme, plantes perennes, de I-4 dm., 1 1,070. ÚU. pendulinus. Fulles oblongues, imbricades, flors rosades, dretes, en capítol termi- nal, plantes anuals, de 3-6 em... . . . 1071. U. sedoídes. 1,070. — U. pendulinus DC. — Cotyle- don Umbilícus L. (les flors són penjants, péndulus: cotyledon, vol dir copa, per la forma de escudella que tenen les fulles.) Sinonímia. — Capadella, barretets, coberto- ra, cast. oreja de monje, ombligo de Venus, vasillos, sombrerillos, escudetes. Peremne, arrel tuberosa, tronc de I-4 dm,, o B pendutinus o dret o ascendent, glabre, simple o poc ramifi- cat, subafil: fulles inferiors pelfades, llarga- ment peciolades, grans, fistonades, les caulinars cuneiformes: flors d'un blanc groguenc, pedicel'lades, reflexes, nombroses, en llarga espiga terminal, racemi- forme, bracteolada, calze 4 veg. més curt que la corol'la fubulosa. Geografia. — Muralles, roques i teulades, des del litoral fins al Pireneu. — Maig-Juny. 412 RLORA DE CATALUNYA Crassulàcies. G. 268. - Umbilícus. 1071. — U. sedoídes DC. — Cotyledon sedoídes DC. (de sedum, aplicant-li aquesta desinencia Oídes, tan comuna em noms de plantes, per la sem- blança amb un Sedum.) Anual, arrel prima, tronc de 3-6 cm., sim- ple o ramificat, fullós, glabre, vermellós, fulles oblongues, nombroses, quasi dretes, imbrica- o des, obtuses, flors rosades, subsèssils, dretes, 2-4 Ú: apdotdes o en pelit capítol terminal: calze 2 veg. més curt RO cie que la corol'la acampanada. Geografia. — Roques i pedruscam dels Pireneus : cims de Núria, Coll de Finestrelles, Carençà, Coma d'Eyne, Costabona (Vay.), Vall d'Eyne (Bub.), d'Err i d'Andorra, Canigó, Carlit (Gaut.), abundant als Ports de Benasc i de la Picada (Zett., Bub.). Part de la regió subalpina (Llen.), Liat (C. et S.). — Jul.-Ag. 413 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLENCIES Família 56. — CACTÀACIES DC. (De Cactus, nom del gènere principal.) Flors hermafrodites, regulars, grans, sentades, solitàries, calze petaloide, polisèpal, corol'la polipètala, bi-, multiseriada, amb els pètals exteriors ape- nes distints dels sèpals interiors, estams indefinits, multiseriats, estil llarg, tubulós, terminat per varis estigmes lineais, fruit bacciforme, ovoide, ver- mellós, umbilicat a l'àpex, recobert de feixets de setes espinoses: arbustos afils, de 1-1'50 m., de troncs fasciats, articulats, carnosos i espinosos. Gènere 209. — OPUNTIA DC. (De Opus, Oponte, ciutat de la Lòcrida (Beòcia), on abunda la espècie principal.) 1,072.—O. vulgàris Mill. 8 Ficus índica Mill. Troncs drets, articles ovats, grans, flors gro- gues, fruit més gros, blanc, groc o rosat, molt dolç. Sinonímia. — Figuera de moro: cast. chum- bera, higos chumbos, nopal. Geografia. —Oriundes de l'Amèrica Boreal, l'espècie i la var. abundant, cultivades i subespontànies al litoral, internant-se pel Vallès i la comarca de Bages. — Maig.- Juliol. O. vulgàris N. B. En algún lloc de la costa (Vallcarca) és cul- tivada també la O. Tuna Mill., y Dillenii Haxy., de gran talla, articles glaucs i setes espini- formes, grans, vulnerants. 414 FLORA DE CATALUNYA Família 57. — FICOIDIES DC. (De ficus, la figuera, per la semblança dels fruits.) Flors hermafrodites, regulars, calze generalment laciniat, corolla poli- pètala o nul'la, estams indefinits, fruit càpsula 5-locular, loculicida: herbes anuals, de fulles generalment oposades, enteres, carnoses, sense estípules. Calze herbaci, corol'la polipètala, 5 estils, ovari ínfero, càpsula car- nosa, deprimida. .. . . . . . 270. Mesembryanthemum. 1 í Calze interiorment petaloide, corolla nulla, 5 estigmes crassos, sen- tats, ovari súpero, càpsula suberoso-coriàcia, cònica, i 271. Aizoon. Gènere 270. È— MESEMBRY ANTHEMUM L. (usoqu2o'a, el mig del dia, i dvSoç, flor, flors que s'obren cap al mig dia: és el rellotge de Flora, cf. la malva silvestris ) Flors purpurines o blanques, solitàries, terminals i axil'lars, calze acam- panat, de tub adherent a l'ovari, de llim 4-5-lobat, pètals nombrosos, li- nears, multiseriats, soldats a la base, estams indefinits, inserts amb els pè- tals al tub del calze, 5 estils, ovari ínferior, Íruit càpsula deprimida, carnosa al principi i després llenyosa, dehiscent per 5 celles que s'obren per l'àpex formant estrella: plantes frequentment cobertes de papil'les cristallines. lEs cilíndriques o planes, flors blanques, plantes piloses —. . 2. 1 4 Fulles triquetres, flors purpurines, plantes no papilloses, 1,073. M. acinaciforme. Fulles cilíndriques, obtuses, ES el pètals més curts que'l CAES per A o. o. 1074. M. nodiflórum. Fulles ovades, panel etiblades) pètals més llargs que'l calze, 1,075. M. crystallínum. 2 415 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Ficoidies. M. cristal. inum G. 270. - Mesembryanthemum. 1,073. — M. acinaciforme L. (Fiori, 1,064). (acínaces, Guivúnns, la simitarra, per la forma de les fulles, com per exemple s'ha fet gladíolus.) Sinonímia. — Bàlsam: cast. for del cuchillo. Troncs quasi ajaguts, llargs (6-12 dm.), gla- bres, estriats, fulles trígono-comprimides en for- ma de sabre (de 6-8 cm. per I2-I8 mm.), opo- sades, trabades, amb la carena cartilaginosa, entera o escabroso-denticulada a la part supe- rior, glaucescents, flors purpurines, grans, so- litàries, terminals, peduncles comprimits, amb 2 bràcties, calze amb 5 lacínies desiguals. Geografia. — Originària del Cap, frequentment cul- tivada i subespontània, abunda a la platja de càn Tunis i a la de Sitges. — Platja de Cambrils (Senn ). — Abr.- Maig. 1,074. —M. nodiflórum L. (nodus, i, nus, flos, fóris, la flor, és a dir, les flors axil'lars, assegudes.) Tronc de 5-30 cm., ramificat, el central dret, els laterals prostrato-difusos, coberts a la part superior de papilles cristallines, fulles cilín- driques,obtuses, de 2-3 cm., semiamplexicaudes, oposades o alternes, flors groguenques a la base, curtament pedunculades, sèpals exteriors sem- blants a les fulles, simulant un involucre, els interiors més curts, pètals molt petits, linear- obtusos, més curts que'l calze. Geografia. — Cultivat i subespontani. — Maig-Juny. 1,075. —M. cristallinum L. (Pels tubèrculs cristal lins que recobreixen la planta i que li han valgut les denominacions que la donen a coneixer.) Sinonímia. — Herba de la plata, herba ge- lada, cast. escarchada, hierba de la plata. 416 FLORA DE CATALUNYA Ficoidies. G. 270. - Mesembryanthemum. Tronc de 15-40 cm., prostrato-ascendent, ramificato-dicotomat, cobert de tubèrculs cristal lins, fulles planes, ovades, ondulades, les radicals de 6-I2 cm., ovato-obtuses, atenuades en llarg pecíol, oposades, les superiors ovalo-agudes, amplexicaules, alternes o bé oposades, flors bJanques, subsèssils, sèpals exte- riors amples, de prop d'un cm., pètals linears, més llargs que'l calze. Geografia. — Cultivada i espontània als arenals de càn Tunis i a la Farola, — Abundant cap a la Mar-vella de Barcelona, detràs del Gasòmetre (Csta.). - Maig. N, B. Es cultiven i es troben com a subespontànies algunes altres espècies, conegudes amb el nom genèric de cabellera de la reina. PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gèncie 275.— AIZOON 1. (dei, sempre, i Çàu (Btóo), viure, és a dir: sempervivum, altra denominació d'aquestes plantes espanyoles delGuov, planta vivaç (1).) Flors verdoses, grans, solitàries a les dicotomies, pedicellades, calze acampanat, no adherent a l'ovari, de 4-5 lacínies lanceolades, verdes per fora i blanquinoses per dintre, corolla nulla, estams indefinits, poliadelfs (reunits en 4-5 fascicles o alternats amb les lacínies del calze), ovari superior, 5-angular, estigmes 5 gruixuts, sentats, càpsula suberoso-coriàcia, cònica, 4-5-locular, loculicida, obrint-se per 4-5 fissures terminals formant estrella: herbes generalment anuals, d'arrel prima, glaucescents, tronc de 3-I2 cm., dret, rodó, ramoso-dicotòmic, un poc papil'lós a l'àpex, fulles lanceolades, un Xic carnoses, alternes i menys frequentment oposades, sentades, obtuses glabres. 1,076. — A. hispànicum L. (de Hispania, pàtria principal.) Sinonímia. — Cast. salado blanco, algazul o gazul. Geografia.—Lleida, abundant al fosso i muralles del Castell. — Entre Gardeny i la Serra de Canyelles (Age- letl), Torre del Butxí (Compà 1), Espluga de Francolí (Llen.l). — Març-Abril. A. hispànicum (1) El mateix que Semperviv. tectorum, Italia sedum vocat (ap. VVeise): al. Hausivurz. Amerimnon Bypogeson, Se- dum maius, 418 FLORA DE CATALUNYA Família 58. — GROSSULARIEES DC. RIBESIEES BENTH. ET HOOE. (De gróssula, una mena de figa, Ribes, gènere principal.) Flors hermafrodites o dioiques, regulars, verdoses, groguenques o ver- melloses, pedicel'lades, axil'lars, solitàries o en raims, bracteolades, calze, co- rolla i androceu 5-mers, sèpals petaloides, pètals molt petits, escamifor- mes, estil bífid, ovari adherent, fruit baia globulosa, coronada per les di- visions del calze: petits arbustos de fulles simples, alternes, palmatilobades, sense estípules. Gènere 272. — RIBES L. (Ho deriven de l'àrab, malament aplicat a aquesta pl., altres de rubus, no creiem desacertat el suposar un parentiu amb berberis, del qual bé podria ser anagrama, per analogia dels fruits.) Troncs amb agullons 3-partits, espiniformes a la base de les fulles, flors solitàries o geminades, baies verdoses- o vermelloses, grosses 1 (COR Cares ep SS ia ea LOT: PR. uva-crispa. Troncs inermes, flors en raims, baies vermelles, petites (com pè- SOS gana de ea tret NA) EO a IA DA ec neS EES es a ia), Raims florífers penjants, bràcties més curtes que'ls pedicels, flors ver- 2 CdOSCS ITE ACIA 4. 4 tal 4 . o. o. 4078. R. rubrum. Raims florífers drets, bràcties adal die pedicels o més llargues . 3. Flors verdoses, dioiques: bràcties glanduloses, agudes, sèpals estesos, un poc reflexes, fruit insípid . . . . . 1,079. R. alpinum. 3 Flors vermelloses, hermafrodites, bràcties peludes, obtuses, sèpals drets, fruit agre . 4. LL, Qi. 1,080. R. petraeum. 419 PUBLICACIONS DE L'INSTEITUS DE CEFENCS ES Grossulàriees. G. 272.- Ribes. 1,077. — R. uva-crispa L. —R. Grossu- laria L. (uva, per la semblança amb el raimy crispus eriçat, pel seu fruit moltes vegades eriçat.)' Sinonimia. — Agraçons, gaxives, ribes, cas- tellà agrazón, grosella, zamarromera. Arbust de o'5-I m., molt ramificat, troncs i branques amb agullons, 3-partits, espinifor- mes a la base de les fulles: fulles suborbicu- lars, petites, palmatilobades, de 3-5 lòbuls obtusos, fistonats, pilosos o pubescents, en fascicles a l'extrem de les branques laterals, flors verdoses o vermelloses, so- litàries o geminades, breument pedunculades, acompanyades de 2-3 petites bràcties, calze acampanat, pubescent, sèpals oblongo-obtusos, reflexes, 3 Veg. més llargs que'ls pètals, trasovals, drets, interiorment peluts, baia de la magnitud d'una cirera, verdosa, groguenca o vermellosa, glabra o eriçada. R. uva-crispa Geografia. —Frequentment cultivada : Comú als bardissars de la Cerdanya, a les vores del Carol, — Berga, al bosc de Segalés, a la Vall d'Aràn, prop de Viella (Csta.), Montsolí (Vay.), Vall d'Eyne (Bub.), les Bordes, Viella, Bertrem (Llen.), Salardú (C. et S.). 1,078.—R. rubrum L. (ruber, rubra, rubrum, vermell, pel color dels fruits.) Simonímia. — Riber, ribes, pinsús (Aràn), cast. ribes, grosellero rojo. Arbust de 1-1'5 m., inerme, de fulles grans, subcordiformes, 3-5 lobulades, lòbuls profun- dament dentats, pubescents per sota, flors ví- rido-groguenques, en raims penjants durant l'an- tesi, bràcties obtuses, glabres, molt més curtes que'ls pedicels, calze ciatiforme, glabre, sèpals esbatulats, no pestanyosos, molt més llargs que'ls pètals, cuneiformes, baia vermella (albo-groguenca en la subv. album Desf.), glabra, àcida. Geografia. — Cultivat i espontani a la Cerdanya. — Torrents de la Molina, Porxo del Sitjar (Vay.), Olot (Bolós), Vall d'Aràn (Csta.), Artiga de Lin, Viella, Montgarri (Llen.). — Juny-Jul. 420 ————————— —— FLORA DE CATALUNYA Grossulàriees. G. 272. - Ribes. 1,079. — R. alpinum L. (per la seva estació.) Sinonímia. — Cireroles: cast. calderilla. Arbust de I-I5 m., inerme, ordinàriament dioic, fulles petites, subcordiformes, profunda- ment dividides en 3-5 lòbuls, inciso-dentades, dèbilment pubescents, flors d'un verd groguenc, en raims drels a la floració, els masculins mul- o fiflors, els femenins de 2-5 flors, més petites i PR atpinum so més Verdes, bràcties lanceolato-oblongues, agu- des, còncaves, glabres o pestanyoses, glanduloses, tant o més llargues que les flors, eix pelut-glandulós, calze acampanat, glabre, sèpals ovato-obtusos, estesos o subreflexes, 4-5 veg. més llargs que'ls pètals es- patulats, baia petita, vermella, dreta, insípida. Geografia.—Boscos i roques de les muntanyes: Torrents de la Molina, Porxo del Sitjar, la Cerdanya (Vay.), sobre Set Cases (Iserni), Vall d'Eyne (Gaut.), Banys de Tredós, Bonai- gua (Timb.), Baricauba, Begergue, Montgarri (Llen.l), Artes, Artiga de Lin (C. et S ). — Maig-Jul. 1,080. —R. petraeum VVulf. (per la seva estació entre pedres, petraeus, metpatoç, de Petra.) Arbust de 1-2 m., inerme, fulles grans, cor- diformes, palmatilobades, en 3-5 lòbuls aguts, profundament dentats, pubescents, flors verme- lloses, en raims drets durant la floració, cap- baixos més tard sota el pes dels fruits, bràc- ties peludes, ovato-obtuses, més curtes i Tara- ment una mica més llargues que'ls pedicels, eix tomentós, calze acampanat, glabre, sèpals drets, espatulats, pestanyosos, vermellosos, pè- tals cuneiformes, baies vermelles, glabres, agres. R. petraeum Geografia. — Boscos i roques de les altes muntanyes : Muntanyes de Ceret, S. Llorenç dels Cerdans (Compy:), Montlouis, sobre Setcases (Bub.), Carençà, la Cerdanya, fins a les fonts de l'Ariège (Gaut.), Prats de Artigues de Lin, Viella (Llen.l), Montartó, Ruda, Beret (C. et S.). — Maig-Jul. 421 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Família 59. — SAXIFRAGÀCIES Juss. (Del gènere Saxífraga, que és principal.) Flors hermafrodites, regulars, blanques, grogues, violàcies o purpurines, generalment en raims corimbiformes o en panotxes, calze 5-sèpal, marces- cent o caduc, corol'la 5-pètala, rarament nul'la, r0-8 estams inserts amb els pètals sobre el disc que recobreix el tub del calze, 2 estils persistents, fruit format per 2 fol'licles que originen una càpsula bi-, unilocular, herbes de fulles alternes, oposades o radicals, sense estípules. Corol'la 5-pètala, calze 5-sèpal, Io estams, càpsula bilocular, 272. Saxifraga. Corol'la nul'la, calze 4, raram. 5-sèpal, 8, raram. I0o estams, càpsula I UIBIOC ar Led dl alma ls A Ren e ag ae CDIySOSDICII UI Gènere 273. — SAXIFRAGA L. (Llatí: de saxum, roca, i fràngere, trencar, partir, per viure principalment a les escletxes de les roques.) Calze adherent o lliure, 5-sèpal, 5 pètals enters o escotats, IO estams, 2, raram. 3 estils persistents, fruit format per 2 fol'licles constituint una càp- sula bilocular: herbes generalment perennes, de flors ordinàriament blan- ques, grogues, violàcies, en panotxes o en raims corimbiformes, fulles alter- nes, raram. oposades o radicals, enteres, lobades o palmatipartides. ft lliure, pètals generalment amb punts vermells o grocs a la DES AE Nei S E dEs EEe p a DC Ea rAS deSAL EU 2. lOvari - adherent al tub del calze, pètals ordinàriament no puntejats AA MD Et ig Sa ea ates Bec ae, RDL ET UOC es Filaments estaminals a l'àpex, fulles totes radicals, amb el llim cir- cuit d'un marge cartilaginós ., ES Era et et Filaments estaminals alenats, fulles algunes caulinars, llim sense marge 0 amb un estret marge membranós LL a, 5. (Fulles suborbiculars, de pecíol molt llarg i semicilíndric, llim glabriús- 3 i Gui per les dues cares. —. . , . 1,081. S. hirsuta. lFulles oblongues o trasovades, de pecíol curt i pla —. . . . 4. 422 FLORA DE CATALUNYA Saxifragàcies. G. 273.- Saxifraga. Fulles trasovato-oblongues, marge cartilaginós, ample, pecíol llanut, càpsula 3-4 veg. més llarga Si calze, estils quasi tan llargs com ella i A LL. 4. 4,082. S. umbrosa. Fulles Batalla curelformes. marge Carimienires estret, pecíol glabre, càpsula el doble llarga que'l calze, estils iguals al terç de la ma- EI nansa ee ra ae sn 083.9. CUNEifolia. 4 Fulles rígides, linear-lanceolades, llargament pestanyoses, flors albo- groguenques, en panotxa paucifiora. —. . . — 1,084. S. àspera. Fulles blanques, reniformes o trasovades, flors blanques, en panotxa DE el ERC BS QUE PE LEC A EN a ae NORD A Plantes sense estolons, fulles reniformes, amb estret marge membra. nós, sèpals drets, llavors tuberculoses ..— 1,085. S. rotundifolia. i Plantes estoloníferes, fulles trasovades, sèpals reflexes, llavors es- EU a a Sa ea let eta enti me ie Ne Plantes glabres o pubescents, fulles petites, breument cuneiformes, pa- notxa de 3-5 branques curtes, corimbiforme, pètals iguals, atenuats pels 2 caps, amb 2 punts grocs a la base. 1,086. S. stellàris. Plantes piloso-viscoses, fulles grans, llargament reniformes, panotxa de branques llargues i nombroses, piramidal, 2 pètals atenuats i no puntejats i 3 més grans, no atenuats, amb 2 punts grocs a la base, 1,087. S. Clusii. Fulles amb poros crustacis al marge o a l'àpex. . . . . . 9. i. El SONS CITRIEOS PE LUSTACIS a a LE 3. 8 Fulles caulinars oposades, 1-5 poros crustacis a l'àpex de les radi- IS Pd Ed vc et : 10. Fulles caulinars Elerncó, or bs CEE Emehte di Dr d. lEs radi- EPA Die Pe, d sales d'ara da EE AS Re a A a CAE REI a 9 Fulles oblongo-lanceolades, agudes, esteses o recorbades des de la mei- tat, 3-5 poros, sèpals glabres, ea I veg. més llargs que'l calze, purpurins. . . LL. 4. 1,088. S. retusa. Fulles ovato- DL otieucal baies a is més recorbades a l'àpex, I-poro, sèpals pestanyosos, pètals 3 veg. més llargs que'l calze, rosats, a la pots as es 08959. dppositfolia. ca à Fulles enteres, línia poral contínua, en forma de marge cartilaginós. — 12. Fulles asserrades o enteres, línia poral discontínua. —. . . . 14. Flors blanques, pètals 2 veg. més llargs que'ls sèpals, fulles blaven- To ques, les de les rosetes recorbades des de la base. 1,090. S. Caesia. 12 ) Flors purpurines o groguenques, fulles glauques, les de les rosetes no EECOD A des des Ell ASC pe Ta i EE 8, 423 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CILIENCEES Saxifragàcies. G. 273. -Saxifraga. Flors purpurines, calze RSE PEI) pètals trasovats, enters, més curts A que'ls sèpals..—. —. . EE 8001. S. TEA. Flors grogues, calze verd o gr oguene, A oblongs, denticulats, 2 veg. més llargs qu'ls sèpals —. . . . . . 1,092. S. aretioídes. Fulles asserrades, oblongo-espatulades, línia Be situada a la vora i del marge. . 1 15. 4) Fulles enteres, línia pedal cies al hacia marge, EAP una línia La PM coi es a SRA OA d DU ae a a tar dE Le Ra Ui la radis is Flors albo-groguenques, en panotxa curta, que principia a mig tronc, branques de 1-5 flors, calze glabre, pètals no cuneiformes, 1-2 veg. més llargs que'ls sèpals —. . . . . . . 1,093. S. AizOOn. Flors blanques, en panotxa llarga, que principia quasi a la base del tronc, branques de 5-15 flors, calze piloso-glandulós, pètals cunei- formes, 3 veg. més llargs que'ls sèpals —. 1,094. S. Cotyledon. Fulles linear-ligulades, tronc ramificat des de la base, piloso-glandulós, com els pedicels i calzes, pètals trasovats, blancs, espurnejats de punts purpurins, càpsula més curta que'l calze, 1,095. S. longifolia. Fulles oblongo-espatulades, tronc ramificat des de la meitat, glandu- loso-viscós com els pedicels i calzes, pètals oblongo-espatulats, blancs: càpsula més llarga que'l calze . . 1,096. S. Catalaunica. Í Plantes anuals o biennals, sense estolons estèrils, flors blanques. — 18. Plantes perennes, amb estolons estèrils... . . . 4. . 20. 17 Plantes biennals, de 2-5 dm., arrel bulbífera, fulles palmatilobades, pè- tals 3 veg. més llargs que'l calze, càpsula exserta, 1,097. S. granulata. Plantes anuals, de 2-I2 cm., arrel no bulbífera, fulles radicals espatu- lades, pètals 1-2 veg. més llargs que'l calze, càpsula inclosa . 19. pals el'líptics, més curts que'l tub subglobulós, pètals £ veg. més llargs que'ls sèpals.. —. . . o. o. 198. S. tridactylites. Pedicels gruixudets, dilatats a lànef. la major part més curts que'l calze, sèpals amplament ovats, iguals al tub piriforme, pètals I-2 veg. més llargs que'ls sèpals —. . . . . — 1,099. S. COntroversa. É filiformes, la major part 3-5 veg. més llargs que'l calze, sè- Fulles rígides, enteres, linears, pestanyoses, flors grogues o ataronjades, 1400. S. aizoides. Fulles herbàcies, generalment lobades o palmatipartides, flors quasi ue sempre Blanques — eina "es da ERIS fe la A dei mati ta ir, ea RRI 424 FLORA DE CATALUNYA Saxifragàcies. G. 273.- Saxifraga. Pètals llargament unguiculats, ungla quasi igual al llim, prop de I veg. més llarg que'ls sèpals, fulles reniformes, 3-5-fides, amb les divisions El trasovades, enteres O lobato-dentades . . 1,101. S. geranioídes. Pètals sentats o subsèssils.—.. —. . EL de dr To Se P ( Fulles basilars i caulinars inferiors enteres, generalment amb 2-5 dents DADEE a a Le 23: Fulles basilars i DE auer es ui Eres deia totes o OE OR DATES OI LETES a a a ef esi a 25. Fulles espatulades, blanes, pestanyoses, amb 5-II nervis especialment visibles per la dessecació, flors blanques, pètals trasovats, I veg. 23 més amples i 1 més llargs que'ls sèpals..— 1,102. S. Androsacea. Rulles linears: COnsIStents, ambrg nervis LL ee 8 24. Fulles radicals imbricades, linear-oblongues, de pecíol curt i ample, flors blanques, pètals 2 veg. més llargs que'ls sèpals. 1,103. S. planifolia. 24 ( Fulles radicals fluixes, estretament linears, de pecíol estret, flors d'un groc verdós, pètals 1 terç més llargs que'ls sèpals, I 1104. S. tenuifolia. Rizoma indeterminat, peduncles axil'lars, llargs, amb 1-5 flors blan- ques, petites, fulles inferiors atenuades en pecíol, dividides en 3-5 lò- 25 buls lanceolato-aguts . —. . Lo. 4. 1405. S. ajugaefolia. Rizoma determinat, peduncles sc A ele tan, L'baon en 26. (Rizoma llenyós, fort, plantes fluixament cespitoses, fulles basilars pe- DO, datífides . —,. . DM A 92 Rizoma herbaci, altes Mena dte MM EA rer SO: Tronc afil o amb una sola fulla 3-5-lobada, pedicels més curts que les d / flors, pètals oblongs —. . LI O6. SMObSCUTa: 7 3 Tronc amb 1- -3 fulles 2-3-fides, pedicet més qi que les flors, pètals DrASO VA La as a pe 28. Fulles inferiors de nervis poc marcats, heciel apenes dilatat: a la base, llim flabel-liforme, dividit en 5 lacínies linears, quasi iguals, obtuses, 1407. S. pentadactylis. Fulles inferiors de nervis molt surtits, pecíol —— dilatat a la base, llim 3-partit, amb les lacínies laterals ordinàriament bífides.. . —. 29. Pecíol de les fulles inferiors estret, sèpals ovato-el'/líptics, obtusos, pè- tals trasovats, estams iguals o més curts que les lacínies del calze, 1,108. S. nervosa. Pecíol de les fulles inferiors ample, subalat, sèpals ovato-oblongs, acu- minats o bé obtusiúsculs, pètals trasovats, poc o gens unguiculats, estams iguals o més llargs que les lacínies del calze, 1,109. S. Vayredana. PUBLICACIONS DE L'INSTITUT.DE CIENCIES Saxilragàcie . G. 273.- Saxifraga. Flors groguenques, pètals oblongs o el'líptics, no contigus, troncs flo- rífers amb 1-3 fulles enteres ..—. . das LE 80 ) Flors blanques, pètals trasovats, cles: on Hits amb 2-5 fu- Mes'al Tea SR la co a ton RNR ia (OR at EO lat Mo Lee arel el ETS (Pètals estrets, tan amples com els sèpals, poc més llargs, fulles de à nervis apenes visibles, enteres o linear-cuneiformes, amb 3 lòbuls Curis L'ODEUSOS d.. a . Lo. 4. 10. S. MuSCOÍdeS. Pètals més amples que'ls da i I-2 veg. més llargs, fulles de nervis molt marcats, trasovato-cuneiformes, amb 3 lòbuls, el del mig més grans, els laterals enters o bidentats, acutiúsculs.. 1,111. S. exarata Tronc de 6-8 dm., robust, fullós en quasi tota la longitud, fulles grans, 3-5-lobulades, lòbuls 2-3-fids, les inferiors llargament peciolades, flors gran, en panotxa llarga . . es 95 1.12: SL AQUaUCA: qe de 2-I15 cm., prim, amb 2-5 Ras les caulinars del mig 3-fides, les inferiors imbricades, flors petites, en panotxa curta. —. . 833. Fulles d'un verd fosc, de nervis poc visibles, les inferiors subsèssils, l imbricades en columnes negroses, troncs florífers de 1-5 cm., estils drets, plantes pubescent-glutinoses .. . . . 1113. S. Iratiana. 33 Fulles d'un verd pàl'lid, de nervis molt marcats, les inferiors imbrica- ( des en columnes brunes: troncs florífers de 5-I5 cm., estils diver- gents, plantes pubescent-viscoses —. . . 114. S. pubescens. 1,081. — S. hirsuta L. (hirsutus, pel Pecíol, eriçat de pèls blancs.) Perenne, tronc de 2-3 dm., prim, escapifor- me, piloso-glandulós a l'àpex, fulles en roseta basilar, suborbiculars, cordijormes o reniformes, truncades o escotades, grossament fistonades, circuides d'un marge cartilaginós, obscurament nerviades, glabrescents o pubescents, llarga- ment peciolades, pecíol linear, canaliculat, ert- eu çat de pèls blancs, Hors blanques, en panotxa Sa fluixeta, peduncles ramificats a l'àpex, estils curts, divergents, càpsula 2-3 veg. més llarga que'l calze. B Geum G. et G. — Fulles -- eriçades per les 2 cares. Geografia. — Boscos i roques ombrives dels Pireneus Occidentals i Centrals : Salardú, Montgarri (Timbal), cascades i torrenteres de Les i S. Joan de Toràn (Llen.l). La 8 Geum G. et G.—S. Geum L , a Mongós, al peu del port de Salau, Salardú (Timbal). — Juny-Jul. 426 FLORA DE CATALUNYA Saxifragàcies. G. 273. - Saxifraga. 1,082. — S. umbrosa L.. (de umbra, Per amar (estació) llocs ombrívols.) Perenne, tronc de 1-3 dm., robust, escapi- forme, pubescent-glandulós a l'àpex, fulles en roseta basilar, frasovato-oblongues, coriàcies, grossament fistonades, circuides d'un ample mar- ge cartilaginós, subtruncades, distintament ner- viades, glabres o pubescents, curtament i am- plament peciolades, pecíols ciliato-llanosos, Aors blanques o rosades, en panotxa oblonga, cla- reta, sèpals reflexes, pètals estesos, oblongs, puntejats de groc i vermell, filaments esta- minals dilatats a l'àpex, càpsula 3-4 veg. més llarga que'l calze, estils diver- gents, quasi tan llargs com ella. S. umbrosa Geografia.—Roques i boscos ombrívols dels Pireneus Centrals i Occidentals: falda i ves- sant de la Maladetta, vall i port de Benasc (Zett., Csta.), Luchon, port de Salau, Montgarri (Bub.), Salardú (Timb.), Vall de Viella, Riunegre (Bourg. in Hb. Cad.,), abundant a la part occidental de la Vall d'Aràn (Llen.l), Areo, conca del Pallaresa (Fontl), Montartó, Ruda (C. et S.). — Juny-Ag. N. B. Font creu que Areo és la localitat catalana més oriental on s'ha citat amb fona- ment aquesta espècie. 1,083. —S. cuneifolia L. (de cuneus, tascó, per la forma de les fulles. CÍ. encuny.) Perenne, tronc de 1-3 dm., prim, escapifor- me, pubescent-glandulós, fulles en roseta ba- silar, frasovato-cuneiformes, coriàcies, lluents, verdes per sobre, frequentment vermelloses per sota, fistonades, circuides d'un marge car- tilaginós estret, insensiblement i llargament ate- nuades en pecíol elabre, flors blanques, en pa- notxa estreta, sèpals reflexes, pètals estesos, oblongs, amb una taca groga a la base, fila- ments estaminals dilatats a l'àpex, càpsula el doble llarga del calze, estils iguals a un terç de la mateixa. S. cuneifolia Geografia. — Roques i boscos ombrívols de les altes muntanyes : fissures de les roques dels Pireneus (Salv.l), Piren. Orient., Corbières (Bub., Rouy), Costabona (Compy.), prop de S. Pau de Fenollet, al Pir. Orient. (Gaut.). — Juny-Ag. 427 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Saxifragàcies. G. 273. -Saxifraga. 1,084. — S. àspera L. (asper, úspera, úsperum, aspre, Per les pesta- nyes rígides de les fulles.) Perenne, troncs de 8-I6 cm., els uns estè- rils i els altres florífers, drets, glabres, amb estolons o sense: fulles Himear-lanceolades, amb pestanyes distants, rígides, tan llargues com la amplada de la fulla, imbricades a la base, separades superiorment, flors albo-groguenques, en panotxa pauciflora, pedicels I-2-flors, pu- bescents, sèpals aplicats a la corolla, ovats, comunament mucronats, sèpals ovafo-oblongs, erecto-oberts, tacats de groc a la base, 2-3 veg. més llargs que'l calze, es- tams una tercera part més curts que'ls pètals, càpsula ovoide, un poc més llarga que'l calze, estils curts. a genuina G. et G.— Troncs estolonífers, rosetes basilars fluixes, pes- tanyes foliars blanques, borrons axil'lars folífers, panotxa de 2-5 flors. B bryoídes G. et G.— Troncs no estolonífers, curts, rosetes basilars compactes, pestanyes foliars més curtes i escasses, sense borrons axil'lars, panotxa 1I-2-flora, flors més grans, estams exserts. Geografia. — Roques i pedruscam de les altes muntanyes granítiques : la a genuina G. et G. — S. aspera L., comú a les roques i pastures de Núria. — La Cerdanya (Vay.), Areo (Fontl). La 8 bryoides G. et G. — S. bryoides Jacq., raça de la anterior (an. Rouy), des de Queralbs a les altures de Núria, — Cambradases (Bub.), Monteixo (Fontl), prop de les neus de la Maladetta, Ports de Benasc i de la Picada (Zett., Csta., Bub.), Tredós, Pic de Mau- bermé (C. et S.) — Jul.-Ag. 1,085. -—S. rotundifólia L. (les fulles són suborbiculars rentformes, rotun- dus, 7odó.) Perenne, tronc de 2-6 dm., pubescent-glan- dulós, fistulós, fulles cordato-reniformes, bla- nes, dentades i circuides d'un marge membra- nós, estret, les basilars llargament peciolades, pecíol linear, pilós, flors blanques, nombroses, en panotxa estesa, fluixa, sèpals ovats, drets, pètals oblongs, puntejats de groc i vermell, estesos en estrella, 3-4 veg. més llargs que'ls S. rotundifólia 428 FLORA DE CATALUNYA Saxifragàcies. eo G. 273.-Saxifraga. sèpals, filaments estaminals linears, iguals a la meitat dels pètals, càpsula 0voido-oblonga, estils més curts que ella, divergents. Geografia. — Boscos i llocs frescals de les altes muntanyes: Costabona, Bac de la Presta (Vay.): valls frontereres a Prats de Molló, al Bac de Llivia, la Cerdanya i massís del Carlit, a les immediacions d'Andorra i de l'Ariège (Gaut.). — Juny. 1,086. — S. stellàris L.. (de stella, estel o estrella, per la disposició dels pètals.) Perenne, tronc glabre o pubescent, molt curt, terminat en roseta de fulles, que pro- dueix de 1-3 branques escapiformes, de I-2 decímetres, a veg. tronc de 2-5 cm., amb fulles distants a la part inferior i en roseta fluixa a la superior, rodejant les branques escapiformes, fulles tvasovato-cuneiformes, verdes, lluents, den- tato-asserrades a la part superior, flors blan- ques, en panotxa corimbiforme, pedicels més llargs que les flors, ascendents, sèpals reflexes, pètals lanceolats, atenuats pels dos caps, amb 2 taques grogues a la base, estesos en estrella, estams la meitat més curts que'ls pètals, filaments linears, anteres atoronjades, càpsula ovoide, estils drets, molt curts. S. stellàris Geografia.—Llocs humits de les altes muntanyes granítiques: abundant als torrents de Núria, Coll de Pal.—Set Cases (Isern), Comabella, la Molina (Vay.), Vall de Llo, Coma armada (Bub.), ports de Benasc i de la Picada (Zett., Csta.), aigues estancades del Portilló i abundantíssima a la part occidental d'Aràn (Llen.l), Pla de Beret, Ruda (C. et. S.). — Jul.-Ag. 1,087. — S. Clusii Gou. (dedicat a Carolus Clusius, Lécluse, sabi botà- mic, 1520-1009, A. de Rariorum plantarum hi- sforia Antuerb., 1601 YO.) S. Clusii Molt afin de la anterior, s'en distingeix per ser tota la planta viscoso-glandulosa, molt fràgil: tronc florífer -— fullós, (2) Ja s'hi parla de la patata. Alguna enciclopèdia porta 1611. 429 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCVES Saxifragàcies. a G. 273. - Saxifraga. cobert de llargs pèls blancs estesos, ramificat des de la meitat, fulles pri- mes, les basilars grans, oblongo-cuneiformes, amb dents grosses, profundes i clares a la meitat superior, les caulinars trasovalo-cuneiformes, dentades a l'àpex, panotxa multifiora, piramidal, de branques esteses, pètals desiguals, 3 més grans, no atenuals, però amb una taca groga a la base i dos més petits, atenuats en ungla i sense taca. Geografia. — Llocs humits de les altes muntanyes granítiques com la anterior: Núria, altures de Nou Fonts, r. — Coll de Jou, valls de Carençà, de Llo, Font del Segre (Gaut.), Serra negra, prop de Castanesa (Puj. J.I ex Hbrio. Agelet), abundant a la ribera de S. Joan de Toràn (Llen.), Liat, Canejàn (C. et S.). — Jul.-Ag. 1,088.—S. retusa Gou. (de retúndere, tal veg. Per la disposició imbri- cada de les fulles, com aixafada.) Perenne, nana (3-6 cm.), densament cespi- tosa, tronc pubescent-glandulós, fulles 0o805a- des, imbricades, 4-seriades, petites, oblongo- lanceolades, agudes, trígones, carenades per sota, amb 3-5 poros a l'àpex, subpestanyoses a la base, esteses o vecorbades des de la meitat, les florals trasovades, més separades, flors pur- Ec Sea purines, pedicel lades, 2-3 a l'àpex, sèpals ob- lones, drets, obtusos, glabres, però el tub del calze piloso-glandulós, pètals ovato-lanceolats, aguts, el doble llargs que'ls sèpals, estams 7nés llargs que la corol la, càpsula més llarga que'l calze, es- tils drets, iguals a la càpsula. Geografia. — Roques de les altes muntanyes silícies: a les exposicions més fredes de la regió alpina i subal- pina, massissos pròxims a Andorra i a l'Ariège, Pireneu Oriental, Pic Pedrós, 2,700-2,850 m. (Aymeric exRouy), Cambredases (Bub., Gaut.). — Jul.- Ag. 1,089. — S. oppositifolia L. (per les fulles oposades.) Perenne, rizoma llenyós, amb nombrosos troncs de 4-I2 cm., estesos, ramificats, els uns florífers i els altres folífers, fulles oposa S. oppositifolia o des, imbricades, 4-seriades, petites, ovato-oblon- 430 FLORA DE CATALUNYA Saxifragàcies. G. 273. - Saxifraga. gues, obluses, carenades per sota, amb un poro terminal, circuides de pesta- nyes rígides, no glanduloses, subrecurbes a l'àpex, flors vosades, a la fi vio- lades, rarament blanques, grans, solitàries, terminals: tub del calze glabre, sèpals ovats, Pesfanyosos, pètals ovato-oblongs, drets, 3 veg. més llargs que'ls sèpals i 2 més llargs que'ls estams, càpsula ovoide, poc més llarga que'l calze. Geografia. — Roques i llocs pedregosos humits de les altes muntanyes : Núria, a Font Negra, Puigmal, Puigllançada. — Serres i pics de Núria, Carençà (Salv., Vay.), Mòrens, Costabona, Espinabell, Torra del Mir (Vay.), valls i carena fronterera de Prats de Molló fins a més enllà d'Err (Aym.), Cambredases (Bub., Bourg.), Regió alpina dels Piren. Centrals (Zett., Csta.), port de la Forqueta, Liat (Timb.), Mall de la Artiga, ribera de Viella (Llen.l): Ruda, port de Beret, Maubermé (C. et S.). — Juny-Jul. 1,090. — S. caesia L. — S. curvifolia Lap. (caesius, dlavenc, Pel color de les fulles, curyus, Per tenir-les arquejades.) Perenne, rizoma subllenyós, que produeix nombrosos troncs estèrils terminats en roseta i alguns florífers fiiformes, de 3-7 cm., pubes- cent-glandulosos, paucifolis, fulles de les rose- tes imbricades, linear-oblongues, recorbades, ca- renades, triquetres, enteres, amb 5-7 Poros a l'anvers i marge cartilaginós, pestanyoses a la base, d'un color blavenc, coriàcies, recorba- des des de la base, les caulinars alternes, dretes, linears, obtuses, pubescent- glanduloses, flors blanques, 2-6, en corimbe terminal, pedicels i calze Pubes- i cent-glandulosos, pètals trasovals, 2 veg. més llargs que'ls sèpals, amb els nervis laterals ay- quejats, càpsula inclosa. Geografia. — Roques i pedruscam de les altes mun- tanyes: altures de Núria, Llo i Eyne (Vay.), bastant co- mú a la regió alpina inferior del Piren. Centr., abun- dant a Pefiablanca, Renclusa, Castanesa (Zett.), Mala- detta (Csta.), Bassivé, ports de la Forqueta, Benasc, Pefiablanca (Bub.), Mall de la Artiga, Pumero (Llen.l), Ruda, Port de Viella (C. et S.).—Jul.-Agost. 1,091. — S. media Gou. (medius, Per la magnitud relativa de les flors. ) 431 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Saxifragàciès. G. 273. - Saxifraga. Perenne, rizoma subllenyós, que produeix un reduit nombre de rosetes, tronc de 5-20 cm., piloso-glandulós, fulles de les rosetes oblongo-espatulades, planes, glauques, subtriquetres a l'àpex, enteres, amb poros marginals i cir- cuides de marge cartilaginós, subpestanyoses a la base, les caulinars Hinears, planes, piloso-glanduloses, glabres i cartilaginoses a l'àpex, flors d'un 4orpra fosc, grandetes, 3-IO en raim simple, calze atropurpuri, piloso-glandulós, sè- pals ovats, pètals frasovals, rosats, més curts que'l calze, càpsula inclosa. Geografia. — Roques calisses-dels Pireneus: Coll de Jou, des de Roca Sansa, Núria, cap a Coma d'Eyne. — Espinabell, Torra del Mir, La Presta, Costabona (Vay.l), la Cerdanya, des de la vall de Planàs fins a la de Llo (Gaut.), Prats de Molló, Set Cases (Bub.), Pefablanca, Maladetta, Castanesa (Zett.), vall d'Aràn (Isernt), Ruda, entre Viella i Salardú (C. et S.). — Jul. 1,092. — S. aretioídes Lap. (Pren nom del gènere Aretia, per la semblança amb aquesta primulàcia.) S. aretioides Perenne, rizoma subllenyós, molt ramificat, densament cespitós, que produeix molts troncs restant la major part en forma de rosetes estèrils, troncs fèrtils de 3-7 cm., piloso-glandulosos, fulles estretes, linears, enteres, obtusiúscules, carenades, sub- tviguetres a l'àpex, imbricades, formant a la base dels troncs columnes cilín- driques i persistents, les caulinars alternes, eriçades, flors d'un groc bonic, 2-7, en corimbe terminal, fluix, calze verd O groguenc, equinato-glandulós, pè- tals oblongo-denticulats, 2 veg. més llargs que'l calze, amb els nervis laterals drets, càpsula inclosa, però sortint els estils. Geografia. — Roques elevades dels Piren. Centr. i Occident.: Massís de Ruda (C. et S.).—Juny-Ag. 1,093. — S. Aizoon Jacqg. (per la semblança amb algún Sempervivum.) Sinonímia. — Onosma borda, herba de talls. Perenne, tronc de 1-5 dm., dret, robust, Pi- loso-glandulós, sobretot a la meitat superior i florífera, paucifoli, fulles radicals en roseles 432 api. EBLORA DE CATALUNYA Saxifragàcies. G. 273. - Saxifraga. compactes, oblongo-espatulades, obtuses o acutiúscules, circuides de dents fines, friangular-acuminades, cartilaginoses, pestanyoses a la base, amb una línia marginal de poros, les caulinars més petites, estretes i separades, flors d'un blanc groguenc, en panotxa llarga (5-15 cm.), branques 1-5-lors, pubè- rulo-glanduloses com els pedicels i calze, sèpals ovato-triangulars, aguts, pè- tals frasovats, frequentment puntejats de vermell i amb els nervis verdosos, I-2 veg. més llargs que'ls sèpals, càpsula 4inclosa. Geografia. — Roques de les muntanyes baixes fins a la regió alpina: Núria, al Bergadà, Coll de Jou, des d'on baixa fins a les roques del riu Greixa.— Vall d'Eyne (Bub.), Collsaca- bra (Tex.), Conflent, Font de Comps (Gaut.), per tota la vall d'Aràn (Llen.), Montartó, Sa- lardú (C. et S.). — Jul.-Ag. 1,094. —S. Cotyledon L. — S. pyrami- dalis Lap. (Per certa semblança amb l'Umbilicus penduli- nus 4 per la panotxa piramidal.) Perenne, troncs de 2-8 dm., eriçats de pèls glandulosos, com les branques i pedicels, flo- rífers quasi des de la base, fulles basilars en roseta compacta, oblongo-trasovades, coriàcies, asserrades 1 cartilaginoses al marge, amb poros crustacis a la vora de l'anvers, pestanyoses a la base, Hors blanques, en panotxa piramidal, de 2-5 dm., molt ramificada, branques 5-15-ÍI0rs, calze acampanal, Piloso-glandulós, sèpals lanceolats, més llargs que'l tub, pè- tals lanceolato-oblongs, pestanyosos al menys al terç inferior, frequentment puntejats, 3 veg. més llargs que'ls sèpals. S. Cotyledon Geografia. — Roques de les altes muntanyes silícies: Vallalta del Tec (Gaut.), Coll de Núria (Lap.), Port de Oo, sobre Luchon (Lap., Bub.), Pir. Espanyol Centr (Rouy). — Jul -Ag. 1,095. — S. longifólia Lap. (per les fulles llargues d'aquesta formosa espècie.) Sinonímia. — Onosma bona, herba de cingla o de talls, corona de rei, capses grosses, cas- tellà: onosma i corona de rey. S. longifólia 55 433 al PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Saxifragàcies. G. 273. - Saxifraga. Perenne, tronc dret, de 2-7 dm., fistulós, piloso-glandulós, com els pe- duncles i calzes, florífer quasi des de la base, fulles basilars en roseta com- pacta, coriàcies, linear-ligulades, llargues, de 4-IO cm. x6-I0 mm., glauques, de marge enter, reflex, amb poros marginals recoberts de escama crustàcia si- mulant fistons, pestanyoses a la base, fulles caulinars linears, ciliato-glandu- loses, les superiors bracteiformes, flors blanques, en panotxa piramidal, de 2-5 dm., branques de 5-15 flors, calze acampanat, sèpals lanceolats, pètals trasovats, amb punts purpurins i pestanyosos a la base, 2 veg. més llargs que'ls sèpals, càpsula ovoide, inclosa. Geografia. — Roques altes del Pireneu : Penyes de Berga, Tagast, Coll de Jou, fins a 2,500 m. — Comabella, N.' S.. del Mont, del Fau, de la Salut, Talaixà, Ribes, Queralbs (Vay.), sobre Organyà (Bub.), Mall de la Artiga, abundant (Llen.). — Jul.-Ag. 1,096. —S. catalaunica Boiss. et Reut. —S. lingulata, var. Costa (var. viscida2) (per ser planta catalana, lingula, ligula, Per la forma de les fulles.) Sinonímia. — Corona de rei, altamira (al port d'Horta). Perenne, tronc dret, de 2-3 dm., cobert, el mateix que'ls pecíols, de glàndules breument estipitades, Horífer des de la meitat, al menys, fulles basilars en roseta fluixeta, erecto-este- Se GARLUS ES ses, trasovalo-ligulades. obtusiúscules, glabres, glauques, albo-crustàcies al marge, amb poros marginals, les caulinars més petites, separades, oblongues, obtuses, flors blanques, puntejades de vermell, en panotxa oblonga, branques de 3-8 flors, pedicels llargs, prims, bracteolats, drets, sèpals oblongs, obtu- sos, glabres, pètals trasovats, 3 veg. més llargs que'l calze: càpsula exserta. Geografia. — Roques de Montserrat i Sant Llorenç del Munt. — Port d'Horta (Font.l). 1,097. — S. granulata L. (pels bulbs sòlids de les arrels, grànulus, dimin. de granum.) S. granulata Sinonímia.—. Cast. saxifraga mayor. 434 FLORA DE CATALUNYA Saxifragàcies. G. 273.-Saxifraga, Biennal, arrel formada de vàries fibres i Pelits bulbs sòlids, tronc de 2-5 dm., dret, robust, ordinàriament simple, piloso-pubescent a la part in- ferior, pubescent-glandulós a l'àpex, portant 2-5 fulles palmatífides a la pri- mera meitat, nu o amb algunes fulles bracteiformes a la part superior, fu- lles basilars en roseta poc fornida, reniforme, grossament fistonades, un poc carnoses i llargament peciolades, flors blanques, grans, oloroses, en corimbe Paucifior, pedicels fructífers quasi iguals al calze, sèpals ovats, pètals tras- ovato-cuneiformes, amb nervis verds, 3 veg. més llargs que'l calze, càpsula exserta. Geografia. — Prats i boscos ombrius de les muntanyes: S. Llorenç del Munt, Montseny, Montserrat, Ribes, Queralbs, Núria. — Cap a Viladrau (Salv.l), Vic (Masf.), muntanyes de Prades (Tarrag.) (Csta.), Olot (Bolós). — Maig-Jul. 1,098. — S. Tridactylites L.. (tridactylos, tpetc, tres- 4 Òdmtohoc, dit: tres dits, es a dir: fulles trífides Y.) Anual, arrel prima, fibrosa, tronc de 3-1I5 centímetres, prim, dret, viscoso-pubescent, or- dinàriament vermellós i ramificat des de la base, fulles basilars en roseta fluixa, paucifolia, un poc carnoses, peciolades, espatulades, enteres o trífides, les caulinars escasses, sentades, trífi- des o lanceolades, flors blanques, petites, en cima irregularment bibara, pedicels filiformes, els fructífers 5-6 veg. més llargs que'l calze sub- globulós, sèpals ovats, pètals trasovato-cuneiformes, truncats o escotats, I veg. més llares que'l calze, càpsula ovoide, inclosa. S. Tridactylites E HGeografia. — Roques, muralles i llocs arenoso-hu— mits: S. Llorenç del Munt, d'on descendeix pels tor- rents fins a Terrassa, a l'Ubac, Montserrat, altures de Gelida. — Immediacions de Vic (Masf., Puigg.), Carós, Collsacabra (Vay ). — Abr.- Juny. Costa refereix a Castellfullit de Riubregós una var. gracillima trobada per Puiggarí. 1,099. — S.. controversa Sternb. — S. petraea DC. (non L.). (controversus, objecte de discussió, petraea, Pe: la seva estació entre les pedres.) (1) ÒdnTUÀttic Diosc. és el nom d'una planta. 435 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Saxifragàcies. G. 273. - Saxifraga. Amb molta afinitat amb la S. tridactvlites L., se'n distingeix pel tronc més petit (2-8 cm.), més robust, més fullós, d'un verd negrós, pels lòbuls de les fulles poc divergents, de pecíol canaliculat, apenes trilobades, flors quasi el doble grans, pedicels gruixudets, dilatats a l'àpex, la major part més curts que'l calze o igualant-lo a la maturitat, sèpals amplament ovats, iguals al tub piriforme, pètals I-2 veg. més llargs que'ls sèpals, planta sempre alpina. Geografia. — Roques i llocs àrids de les altes muntanyes: Piren. Cent. i Orient. (Coste), port de Benasc (Lap., Philippe, Zett., Gr. et G.), Portilló (Lap.). — Juny-Ag. 1400. — S. aizoides L.. (aizoídes Prové de aizoon, Per una remota sem- blança: Glaux aizoon.) Perenne, rizoma que produeix varis troncs de 5-20 cm., decumbents, relativament robus- tos, fullosos, pubescents, sobre tot a la regió superior o florífera, fulles lanceolato-linears, les inferiors marcescents, imbricades 4 reflexes, les demés verdes, alternes i ascendents, circuides de pestanyes rígides, mucronades, flors grogues, ens bastant grans, en panotxa racemiforme, calze turbinat, sèpals oblongs, glabres, pètals oblongo- el'líptics, estesos, 1 veg. més llargs que'l calze, càpsula ovoide, adherent, I Poc més llarga que'l calze, estils curts, divergents. Geografia.—Roques i llocs pedregoso-humits de les muntanyes: Núria, d'on baixa fins a la vall de Ribes.— La Molina i altures de la Cerdanya (Vay.), Costabona, Vall d'Eyne (Bub.), des de Vilaller a Viella (Salv., Csta.), Vall de Boí (Gonzàlezl). — Jul.-Ag. 1,101. —S. geranioídes L. (Per una semblança amb un geranium.) Peremne, rizoma subllenyós, molt ramificat, branques terminades en rosetes, les unes estè- rils i les altres floríferes, de 1-3 dm., drets, ro- bustos, paucifolis, piloso-glandulosos, fulles de les rosetes llargament peciolades, pecíols ro- bustos, alats, I-nerves, d'ales tan amples com els nervis, ciliato-llanosos, di- S. geranioides 436 FLORA DE CATALUNYA Saxifragàcies. G. 273. - Saxifraga latats i membranosos a la base, llim reniforme, 3-5-Partit, consistent, divi- sions frasovato-cuneiformes, enteres O lobato-dentades, amb els nervis poc mar- cats, les fulles caulinars sentades o curlament pecialades, palmatífides, i les superiors enteres, flors blanques, grans, tubuloses, en panotxa corimbòiforme, sèpals lanceolats, aguís, pètals lrasovato-oblongs, atenuats en 4ngla quasi tan llarga com el llim, el doble llargs que'l calze, càpsula subglobulosa, estils divergents. 8 ladaniífera G. et G. — Planta glabra, fulles cobertes de petits glòbuls gomorresinosos d'un porpra fosc i olor balsàmica. Subsp. S. corbariensis Timb.— Fulles de les rosetes glabres, viscoses, oloroses, pecíols febles, amb les ales apenes perceptibles, llim prim, de ner- vis ben marcats, tripartit, divisions laterals bilobades, la central entera. Geografia. — Boscos i roques de les altes muntanyes: Núria, cap al Puigmal, Montseny, S. Miquel Sulterra. — Setcases (Isernl), muntanyes de la Cerdanya (Vay ), Finestrelles, Coma d'Orri-(Senn.l), Ports de Caldes i de Viella (Bub.). La 8 ladanifera G. et G., a Roca Corba (Isernl), Collsacabra i altres parts (Csta.). La subsp. S. corbariensis Timb. — S. Tremolsii Pau. — S. Valentina VVX., a les altures del Montseny, S. Llorenç del Munt i Montserrat. — N." S." del Far (Cod.l), Cabrera (Senn,). — Maig-Jul. N. B. Luizet, qui ha tingut la amabilitat de revisar-nos les plantes d'aquesta secció, creu, a nostre juí, amb fundat motiu, que les S. corbariensis, S. Tremolsii, S. Valentina i .S paniculata Cav., deuen reduir-se a aquesta última espècie. 1,102. — S. androsacea L. (Per la seva marcada semblança amb una an- drosace, Primulàcia.) Perenne, cespitosa, rizoma herbaci, molt curt, tronc de 2-IO cm., prim, dret, afil o 1-3-fil, pubescent, fulles basilars espalulades, enteres, rarament 2-3 a l'àpex, blanes, Pesfa- nyoses, amb 5-II nervis, especialment visibles després de la dessecació, peciolades, que for- men roseta, les caulinars oblongo-lanceolades, enteres, flors blanques, petites, 1-3, terminals, pedicels quasi iguals a la flor, pubescent-glan- dulosos com el calze, sèpals obtusos, pètals amples, /rasovato escoltats, con- ligus, I veg. més amples i 1 veg. més llargs que'ls sèpals, estams poc més llargs que'l calze, càpsula ovoide, gran, estils més llargs que'ls estams. S. androsacea 437 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Saxifragàcies. G. 273.-Saxifraga. Geografia. — Roques i pastures humides de les altes muntanyes: Núria, altures de Font Negra, al peu de les neveres, 24 Jul. 1907 legi. — Llocs humits i herbosos de la regió alpina superior, abundant de Madràs a Nou Fonts, cadena fronterera de les valls de Carençà, Prats, Planés i Eyne (Gaut.), Nou Fonts (Senn.l), Ports de la Picada (Laper.) i de la Freixa (C. et S.), Piren. Espanyols (Rouy). — Jul.-Ag. 14103. — S. planifolia Laper. — S. firma- ta Luiz. 8 S. planifolia Lap. (per les fulles amb el pecíol planes, firmatus, de firmus, per ser densament cespitosa.) Perenne, densament cespitosa, rizoma prim, fibrós, troncs de 2-8 cm., drets, prims, gro- guencs, pubescents, glandulosos, afils o amb 1-3 fulles petites, fulles basilars oblongo-linears, enteres, obluses, pestanyoses, gruixudetes, 3-ner- ves, amb pecíol ample i molt curt, imbricades en roseles compactes, les caulinars linears, pri- metes, flors blanques, groguenques per la des- secació, petites, I-3, terminals, pedicels pubescents, sèpals ovato-obiusos, pè- tals lrasovals, frequentment escotals, contigus, 2 veg. més llargs que'ls sèpals, estams iguals als sèpals i als estils, càpsula subglobulosa, petita. S. planifolia Geografia. — Roques i pedruscam de les altes muntanyes : Núria, bastant frequent. — Costabona, Vall d'Eyne, Cambredases (Lap.), valls frontereres, la Cerdanya, Planés, Eyne, Llo, Font del Segre et alibi (Gaut.), port de Benasc (Lap., Csta.). — Jul. 1404. —S. tenuifolia Rouy et Cam. -— S. sedoides Lap. —S. firmata Luiz. y te- nuifolia Rouy et Cam. (per les fulles tenues, semblança amb un sedum.) Perenne, fuixament cespitosa, rizoma rami- ficat, prim, tronc de 3-I0 cm., filiforme o sub- capil'lar, dret, flexuós, pubescent-glandulós, amb 2-4 fulles curtes, linears, obtuses, fulles basilars estretament linears, insensiblement ade- nuades en pecíol, gruixudes, fluixes, d'un verd bonic, quan seques trinerves, fiuixament imbri- cades, Hors d'un groc verdós, petites, I-3 ter- minals, sèpals linear-oblongs, obtusiúsculs, iguals als estams, pètals solament un terç més llargs que'ls sèpals. S. tenuifolia 438 EL ORA DE CATALUNYA Saxifragàcies. G. 273. - Saxifraga. Geografia. — Boscos i llocs pedregosos de les altes muntanyes : Cambredases i Vall d'Eyne, r. (Lap.), Pic de Finestrelles, la Cerdanya, estret del Bac de la Vall d'Eyne (Gaut ): Catalunya (Coste, Rouy). — Jul.-Ag. N. B. Laper. (Histoir. abrég., 230, i Gr. G., Flor. Fr , 1, 652), assignen a aquesta planta sèpals aguts, més curts que'l calze. 1405. — S. ajugaefolia L. (per alguna semblança de les fulles amb la Ajuga chamaepitys.) Perenne, rizoma radicant, que produeix molts troncs estèrils, cespitosos, terminats en roseta fluixa, de la base de les quals surten I-5 troncs drets, prims, glabrescents, amb 2-4 fulles enteres o 2-3-lobades: fulles dels troncs estèrils trasovato-cuneiformes, atenuades en pe- cíol, 3-5 lobades, de lòbuls ovato-lanceolats, aguts, mucronats, feblement nevviats, flors blan- ques, petites, I-5 sobre peduncles llargs, piloso- glandulosos, en corimbe fluix, calze. glandulós, sèpals ovato-lanccolats, iguals al tub, pètals estretament oblongs, d'ungla molt curta, 1-2 veg. més llargs que'l calze, estams iguals als pètals, càpsula ovoide, estils llargs, divergents. S. ajugaefolia Geografia. —Vores dels riuets de la regió alpina, a la serra pirenenca: Núria, cap a Nou Fonts i Coma d'Eyne.—Carençà (Bub., Vay.), de Carençà a Err (Gaut.), abundant a tots els ports de la Maladetta (Csta.), ports de la Picada, Benasc, Pefiablanca, Renclusa (Zett.), Sa- lau, Luchon (Bub.), coll de l'hospital de Viella (Bourg.), Serranegra, prop de Castanesa (Puj J., in Hb. Ageletl), Artiga de Viella (Llen.). — Jul.-Ag. 1,106. — S. obscura Gr. G. (obscurus, fosc/y sens dubte per la dificultat d'assenyalar-la o caracteritzar-la bé.) Perenne, rizoma subllenyós, molt ramificat: troncs de 6-20 cm., drets, quasi filiformes, pu- bescent-viscosos, afils o amb 1 fulla 3-5-fida, fulles basilars en roseta, llargament peciolades, ovato-cuneiformes, pedatífides, 3-partides, la -di- visió del mig 3-dentada a l'àpex, les laterals 2-fides o 2-dentades, finament nerviades per la dessecació, flors blanques, petites, 5-15 en S. obscura 439 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE. CIENCIES Saxifragàcies. G. 273. - Saxifraga. capítol espès, pedicels més curts que les flors, sèpals linear-oblongs, obtusiús- culs, pètals oblongs, no contigus, sentats, I veg. més llargs que'l calze, estams iguals als sèpals, càpsula subglobulosa. Geografia.—Roques granítiques de la regió alpina pirenenca: Puigmal (Vay.), Cambre- dases (Gaut.), Pir. Catal. (Coste). — Jul.-Ag. 1407. — S. pentadactylis Lap. (per les 5 divisions digitals de les fulles V.) Peremne, rizoma llenyós, dur, llarg, molt ra- mificat, troncs de 8-I5 cm., prims, forts, amb 1-3 fulles trífides, fulles basilars llargament peciolades, pecíol estret, poc dilatat a la base, feblement nerviades, llim flabel liforme, pedatí- fid, de 3 lacínies linears, divergents, la del mig entera, obtusa, les laterals 2-fides, de lòbuls obtusos, resultant així el llim dividit en 5 la- cínies quasi iguals, flors blanques, mitjanes, 5-9, en panotxa estesa, sèpals Janceolats, general- ment obtusos, pètals trasovato-oblongs, sentats, no contigus, 1 veg. més llargs que'ls sèpals, estils divergents, càpsula inclosa. S. pentadactylis Geografia. — Roques i pedruscam de la regió alpi— na: muntanyes de Núria (Trem.l), Cambradases, Costa- bona (Lap.), valls de Llo, d'Eyne i del Carol (Gr. et G.), del Canigó al Puigmal, Cambradases (Gaut.), valls prò- ximes a Andorra (Aym.), Unyarre (Soul.l). — Jul.-Ag. 1,108. — S. nervosa Lap. (nervus, el nervi, pels nervis de les fulles, mar- cats.) Peremne, rizoma llenyós, llarg, molt ramifi- cat, troncs de 6-I5 cm., prims, pubescent-vis- cosos, amb 1-3 fulles 2-4-fides, les superiors linears, fulles basilars glutinoses, lluents, d'olor balsàmica, fortament nerviades, en roseta fluixa, llargament peciolades, pe- cíol estret, subamplexicaule a la base, llim ovato-oblongo-cuneiforme, 3-5-fides, la divisió del mig oblonga, obtusa, les laterals lanceolades, acutiúscules, flors S. nervosa (1) Cf, dactylina (aristolochia): dacby/osa, la paeonia: dactvlos o dactylus, una graminia, 440 FLORA DE CATALUNYA Saxifragàcie:. G. 273. - Saxifraga. blanques, mitjanes, 4-I2, en panotxa estesa, pedicels ordinàriament més llares que les flors, sèpals el'líptico-triangulars, acutiúsculs, pètals tresovats, sentats, 1 veg. més llargs que'l calze, càpsula ovoide, inclosa. Geografia.—Roques de la regió alpina dels Pireneus: roques de Núria. Jul. 1904 legi. — Valls d'Eyne, Prats- Balaguer, Font-Romeu (Gaut.), vall d'Eyne, Luchon (G. et G.), del Pic de Ger a Madràs (Rouy), vall d'Aràn (Bub.), Gausac (Llen.l), Port de la Forqueta, Beret, Ruda, Tredós (C. et S.). — Juny-Ag. . Qi 1,109. — S. vayredana Luiz. — S. gera- nioídes L. ç condensata Csta. — S. exa- rata Vill. ap. Vayr. — S. intricata Lap. (dedicada al illustre botànic olotí Estamislau Vayreda, exarare, llaurar, com intricatus, en- vedat, tot per al lusió a la disposició dels nervts divaricats.) Perenne, rizoma llenyós, prim, llarg, ramifi- cat, troncs de 4-8 cm., drets, I-3-filS, glandu- losos, olorosos:, fulles viscoses, cuneiformes, llargament peciolades, 3-pavlides, de divisions linears, obtuses o bé obtusiúscules, les laterals enteres o 2-fides, les basilars esteses o reflexes, amb els nervis prominents i divaricats, pecíol amplet, subalat, flors blanques, mitjanes, en panotxa ci- mosa, de 3-8 flors, peduncles 1-2 flors, filiformes, bracteolats, més llargs que les flors, sèpals ovato-oblongs, acuminats o bé obtusiúsculs: pètals trasovats, 1 veg. més llargs que'l calze, càpsula ovoido-globulosa, inclosa, llavors ovoi- do-piramidals, negroses. S. vayredana Geografia. — Montseny, abundant a les roques pis- sarroses de la regió mitjana, particularment per les im- mediacions de Sta. Fe. — Juny-Ag. 1,110. —S. muscoides VVulf. —S. va- rians Sieb. (per una semblança amb la molsa, muscus, va- rians, Pel seu polimorfisme.) Peremne, rizoma densament cespitós, molt ramificat, troncs de 2-I2 cm., filiformes, drets, glabres o pubescent-glandulosos, amb 1-3 fu- lles enteres o 3-lobades, fulles basilars dmbri- S. muscoídes 56 441 PUBLICACIONS DE L'INSTITUUI/DE CIENCIES Saxifragàcics. G. 273. - Saxifraga. cades, en columnes compactes, molt llises, de nervis poc visibles, rarament linear-enteres, més frequentment linear-cuneiformes, 3-lobades, amb lòbuls curts i obtusos, flors citrines, a veg. rosades o purpurines (inde varians), pe- tites, I-IO, en panotxa estesa, sèpals ovalo-oblusos, pètals ovalo-oblongs, ob- tusos, no contigus, tan amples com els sèpals i 1/3 més llargs, sentats, iguals als estams i estils, càpsula subglobulosa, estils divergents. a brachybetala nulis. — Pètals la meitat més curts que'ls sèpals, planta glabèrrima. subsp. S. confusa Luiz. — Fulles basilars 2-3-fides, no enteres. Geografia. — Roques i pedruscam de les altes muntanyes : abundants a Núria les races vulgaris Engel i glandulosa Engel amb la subsp. S. confusa Luiz. (vidit Luizet). — Abun- dant a tota la cordillera pirenenca (Csta.), Prats-Balaguer, al N. de la Cerdanya (Gaut.), Cambradases, Port de Salau (Bub.), de Benasc, la Picada, Pefiablanca, La Renclusa, Cas— tanesa (Zett.), vall d'Aràn (Llen.l), Monteixo (Fontl), ports de la Forqueta, de Benasc i de Viella, Beret, Tredós (C. et S.). I La var. brachypetala, a la vall d'Aràn. — Juny-Ag. 1,111. — S. exarata Vill. (exaratus, llaurat, al'ludint als nervis molt marcats.) Peremne, rizoma cespitós, que produeix nom- broses rosetes, troncs de 2-I2 cm., prims, gla- bres o piloso-glandulosos, amb 1-3 fulles ente- res O 3-fides, fulles basilars imbricades, en co- lumnes compactes, trasovato-cuneijormes, 3-lo- bades, lòbuls obtusos, desiguals, el del mig més gran, limear-oblong, els laterals Himears, enters Ne Era o 2-dentals, adornades de 3 nervis ramificats a l'àpex, molt marcats, sobre tot per la desseca- ció, flors d'un blanc groguenc, petites, 3-IO en panolxa, pedicels i calze breument glandulosos, sèpals oblongo-lanceolats, obtusiúsculs, pètals oblongs, no contigus, 1-2 veg. més llargs que'ls sèpals, filaments estaminals purpurins després de la floració, càpsula ovoide, subglobulosa, estils divergents. e intricata Engel. — Planta viscosa, fulles amb els nervis menys mar- cats, lòbuls separats, 3-5 flors blanques, en panotxa fluixa. Geografia. — Roques humides de les altes muntanyes : Serra de Núria (Csta.), munta- nyes de Prades (Gonzàlezl), vall d'Eyne, Cambradases, Ports de Benasc i de la Forqueta (Gr. et G.), al cim del port de Benasc, r. (Zett.), la Maladetta (Duf.l), Serranegra (Puj. J.1), 442 MC mt Da): ELORA DE CATALUNYA Saxifragàcies. G. 273. - Saxifraga. Vilamós (Compú.'l), Ribera d'Aiguamoix, Muntanya de Gausac (Llen.). — La e intricata Engel — S. intricata Laper., a Cambradases, Font del Segre, valls d'Eyne i de Err (Gaut.), port de Benasc (Zett.), Montgarri, Banys de Tredós (Timb.), Mall d'Artiga, Pumero (Llen.). — Juny-Ag. 1,412. —S. aquàtica Lap.-—S. ascen- dens Vahl. (per la estació de la planta, ascendens, de a- scéndere, Pels troncs florífers ascendents.) Perenne, rizoma cundidor, que produeix trones estèrils, molt fullosos, cespitosos i troncs florífers de 2-5 dm., ascendents, robustos pilo- so-glandulosos a l'àpex, fullosos en quasi tota la seva longitud, fulles grans, carnoses, d'un verd fosc, les inferiors llargament peciolades, profundament 5-7-lobades, amb els lòbuls den- tats o 2-3-/ids, les caulinars subsèssils, 3-5-lo- bades, amb els lòbuls dentats, flors blanques, grans, en panotxa terminal, llarga (5-15 cm.), fluixa a la base i compacta a l'àpex, sèpals ovato-lanceolats, més llargs que'l tub, pètals trasovats, sentats, 1-2 veg. més llargs que'ls sèpals, estams 1/3 més curts que'ls pètals i més llargs que'ls sèpals, estils quasi paral'lels. S. aquàtica Geografia. — Vores dels riuets i reguerols de les al-— tes muntanyes : Núria, abundant. — Pujant al Puigmal (Puigg.), Mòrens i muntanyes de la Cerdanya (Vay.), Setcases (Isernl), vall de Prats-Balaguer (Gaut.), Costa— bona, vall d'Eyne, port de Benasc (Gr. et G.), de la Pi— cada (Zett.), vall de Bafios (Timb.), Bosost (Compà.l in Hb. Agelet): Portilló, Pumero, Aiguamoix (Llen.). — Juny-Ag. 1113. — S. Iratiana F. Schultz. — S. Groenlàndica DC. (L.) S. Fagonii (Bub.). (dedicada per Schultz a um nou i obscur botà- mic. Groenlàndica, per la habitació, sembla una planta diversa CV.) S. Iratiana Perenne, rizoma molt ramificat, branques dretes, densament cespitoses, troncs de 2-I0 cm., prims, pubescent-glutinosos, com tota la planta, amb () Nulla ratio bona extat, ut haec planta... dicatur in honorem novi, et obscurissimi botanici, eamque ab hoc eripui, ut restituerem venerando, ac Botanices patrono Fagon, — Guy-Crescent de Fagon, protometge de Lluis XIV el Gran, Bnbaui, op. laud, 443 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Saxifragàcies. G. 273.-Saxifraga. 2.5 fulles, les del mig 3-fides, les superiors enteres, el'líptiques, fulles basi- lars imbricades, en columnes cilíndriques, negroses, persistents, breument pe- ciolades, nerviades, llises o amb un solc poc marcat, llim trasovato-cuneifor- me, 3-5-fid, lacínies Hnears o trasovato-obtuses, flors blanques, relativament grans, amb 3 venes violades, 6-9 en panotxa curta, sèpals ovato-obtusos, am- plament trasovats, sentats, quasi contigus, Prop de 2 veg. més llargs que'ls sèpals, filaments estaminals purpurins després de l'antesi, càpsula subglo- bulosa, estils curts, drets. Geografia. — Roques i pedruscam de les altes muntanyes : Pic de la Costabona, Valls d'Eyne i de Llo (Gr. et G., Gaut., Rouy), Serranegra, enfront de Bassibé (Puj. J.), penyes elevades del Port de Viella, port dels Francesos, gorja del Port de Benasc, la Maladetta (Zett., Bub.), Salardú, al pic de Maubermé (Soul.l), vall de Tredós, cim del Montarto, Ruda (C. et. S.). — Jul. 1,414. — S. pubescens Pourr. — S. mix- ta Lap. (de pubescere, Pel toment o borrissol de la plan- ta, mixtus, mesclat, barrejat, sens duble pel polimorfisme de les fulles.) Perenne, rizoma subllenyós, molt ramificat, densament cespitós, branques terminades per rosetes de fulles d'un verd pàllid, troncs de 5-15 CM., prims, pubescent-viscosos, amb 2-5 fu- lles linear-obtuses, les del mig 3-lobades o 3-fides, fulles basilars persistents, imbricades, en columnes curtes, brunes, de pecíol linear estret, profundament canaliculat, 1-3 veg. més llarg que'l llim, que és oblongo- cuneiforme, 3-lobat, fortament merviat per les 2 cares, lòbuls linears, obtusos, els laterals ordinàriament a2-dentats, no divergents, flors blanques, petites, 1-5, en panotxa curta, sèpals ovato-obtusos, pètals amples, frasovals, sentats, contigus, quasi 2 veg. tan llargs com els sèpals, filaments estaminals purpu- rins després de l'antesi, estils divergents. S. pubescens Geografia. — Roques humides, elevades dels Pireneus : abundant a Núria. — Prats de Molló, Cambradases, Vall de Llo, Carençà (Gaut.), vall d'Eyne, Cambradases, Pla Guillem (Gr. et G.), Port de Benasc (Zett., Gr. et G.). — Jul. 444 FLORA DE CATALUNYA Saxifragàcies. , G. 273.- Híbrids HÍBRIDS. Entre els nombrosos híbrids d'aquest gènere són dignes de especial menció els seguents: 1,115. —S. Gautieri Rouy. — S. media x geranioídes Rouy. Planta de 8-I2 cm., densament cespitosa, glandulosa, fulles basilars cuneiformes a la base, subpalmato-trífides, lòbuls estesos, els laterals 2-fids, amb les divisions Hnears, obtuses, enteres o 2-3 dentades, sèpals linear- oblongs, obtusos: pètals trasovato-oblongs, 3-nerves, ungla igual a la meitat del llim. Geografia. — Piren. Orient., Vall d'Eyne (Hb. Gaut. ex Rouy). 1,16. —S. Sancti-Ivesii, Negraut et Verguin. — S. geranioídes x nervosa. Troncs de 6-9 cm., I-2-fils, fulles palmato-tripartides, un poc pubes- cent-glanduloses, de lòbuls acutiúsculs o bé obtusiúsculs, pecíol sulcato- nervós, flors blanques, en panotxa de 5-20 flors, pètals trasovats, -— un- guiculats. Geografia. — Roques de Canejàn, de la Forqueta, de Ruda (C. et S.). 1,4117.—S. Sudrei Luizet et Soul. — S. moschata x nervosa. Tronc de 3-I2 cm., I-2-fils, fulles caulinars cuneiformes, atenuades en pecíol, 3-fides, lòbuls linear-obtusos, flors blanquinoses o groguenques, en panotxes 3-I0-flors, pètals trasovats o bé ovato-trasovats, I-3 veg. més llargs que'l calze. Geografia.—Port de la Forqueta, cim de Maubermé (Coste et Soul.), confins de l'Ariège i Catalunya (Soul.). 118.—S. Cadevalli Luizet et Soul. — S. geranioides x vayre- dana. Tronc de 1-2 dm., afil o monofil: fulles amplament cuneiformes, les ba- silars llargament peciolades, 3-partides, de lòbuls linear-lanceolats, frequent- ment dentats, acutiúsculs o bé obtusiúsculs, els laterals 2-fids, de divisions 445 PUBLICACTIONS D'EnSLC'LVNSTLIGDULI DE CILENCUEES Saxifragàcies. G. 273. - Híbrids. enteres o dentades, flors blanques, en panotxa subcorimbosa, pètals oblongo- trasovats, 4- unguiculats, atenuats, de 6-9 x 3'5-5 mm. Geografia. —Montseny, roques pròximes a les Agudes, inter parentes. S'han citat, ademés, a la Vall d'Aràn: 1,119. — S. Maubermeana Luizet et Soul — S. ajugaefolia x mos- chata. 1420. — S. Costei — S. geranioídes x moschata. 1421. —S. Laveillei — S. geranioídes x Iratiana, dels mateixos au- tors, totes trobades a la Vall d'Aràn i altres. A Núria es troben: 14122. — S. Lecontei — S. geranioídes - pentadactylis. 1,123. —— S. Jeaupertii — S. pubescens x firmata, dels mateixos. 1,124. —— S. luteopurpurea Lap. — S. aretoides : media. FLORA DE CATALUNYA Gènere 274. —- CHRYSOSPLENIUM L. 7 (/ovsós, ypvsoò, Or amhúv, amÀquóç, la melsa (2), per la forma i color de les fulles.) Flors groguenques, petites, en glomèruls terminals, rodejats de les fu- lles florals, calze de tub adherent, de 4, rarament 5 sèpals desiguals, este- sos, groguencs per dintre, corolla nulla, 8, rar. IO estams, 2 estils, fruit càpsula r-locular, dehiscent per 2 valves planes i esteses, llavors mombro- ses, oblongues, negres, lluents, herbes perennes, cespitoses, de fulles opo- sades o alternes, suborbiculars, fistonades, curtament eriçades, peciolades. Fulles caulinars alternes, poc nombroses, les radicals suborbicular-re- niformes, llargament peciolades, fortament fistonades, tronc trique- tre, dret, estolonífer:—. ., . . . — 1425. Chr. alternifolium. Fulles caulinars oposades, les radicals suborbicular-cuneiformes, totes breument peciolades, obscurament fistonades, tronc quadrangular, ajagut, radicant —. . . . . . 14126. Chr. Oppositifolium. 1125. — Chr. alternifolium L. (per les fulles caulinars alternes. Com opposi- tifolium, de la espècie segient, està format d'un adjectiu d'una accepció botànica. Cf. Spartina alterniflora, una gramínia.) Tronc de 1-2 dm., (riquetre, dret, bastant robust, pubescent a la part inferior i glabre a la superior, dicotomat a l'àpex, amb esto- lons filiformes a la base, fulles caulinars alfer- nes, escasses, les radicals suborbicular-renifor- mes, llargament peciolades, fortament fistonades, amb els fistons truncats o escotats, flors gro- guenques, breument pedicellades, en glomèruls terminals com involucrats per les fulles florals. Chr. alternifolium Geografia. —No la mencionen Laper., Zetterst. ni Gautier, VVilll. nega la seva existència a Espanya, Coste i Rouy diuen que es nul'la al Pireneu i a la regió mediterrània, però (1) CL. "Jevsó STEQU.OV, Diosc. vermicularia flava (de Cvov). (a) Cf. AorÀr vty i Eomàavoy, la dauradella o ceterach, 447 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Saxifragàcies. G. 274. - Chrysosplenium. Timbal la cita a les valls de Banos i del Juela: Bubani (Flor. Pyr., II, 690), diu : species in Pyrenaeis rarissima, però afirma categòricament haver-la trobada al Bach de Bolchura, so- bre Montlouis, el 13 de Jul. de 1839, al lloc immediat a Les Planes. 1426. — Chr. oppositifolium L. (per les fulles oposades: oppositus, en llatí no's coneixien aquests compostos.) Sinonímia. — Cast. saxifraga dorada, dora- dilla, hepàtica dorada. Tronc de 1-2 dm., quadrangular, prostrato- difús, dèbil, pubescent a la part inferior i gla- bre a la superior, dicotomat a l'àpex, radicant a la base, fulles caulinars oposades, totes breu- i À ment peciolades, suborbicular-cuneiformes, su- : Berficialment sinuato-fistonades, flors groguen- ques, més petites, llavors més grosses. Chr. oppositifolium Geografia.—Llocs humits, vores de fonts i riuets de les altes valls: Montseny, a Sta. Fe, Queralbs i Núria, Olot, a la Noc d'en Cols.— Camprodon, Setcases, Notre-Dame du Coral, immediacions d'Olot, Platraver, Collsacabra, Guilleries (Vay.), Llo i valls pròximes a An— dorra (Gaut.), vall d'Eyne, Luchon (Bub.), vall de l'Hospital, sobre Banyeres (Zett.), zones del faig i de l'avet de tota la vall d'Aràn (Llen.) — Maig-Jul. 448 FLORA DE CATALUNYA ÍNDEX DEL VOLUM II FAMÍLIES AMIGDALÀCIES, 240. LITRÀCIES, 354. AQUIFOLIÀCIES, v. Ilicímes, 8. LLEGUMINOSES, 25, v. Papilionàcies. CACTÀCIES, 414. ONAGRARIÀCIES, 330, V. Onoteràcies. — CALICIFLORES polipètales, 3. PAPILIONÀCIES, 25, V. Lleguminoses. CELASTRÍNIES, 6. PARONIQUIÀCIES, St. Hil., 372. CERATOFILÀCIES, 352. o POMÀCIES, 312. CESALPÍNIES, 237. (53) PORTULACÀCIES, Juss., 309. CIRCEÀCIES, 344. RÀMNIES, 9. CRASSULÀCIES, 403. RIBESIEES, 419, v. Grossulavidc. CURCURBITÀCIES, 306. ROSÀCIES, 251. (57) FICOÍDIES DC., 415. (39) SAXIFRAGÀCIES, Juss., 422. GRANATÀCIES, 329. TAMARISCÍNIES, 360 (58) GROSSULARIEES, 419. TEREBINTÀCIES, IB. HIPPURÍDIES, 340. TRAPÀCIES, 340. ILICÍNIES, v. Aquifoliàcies, 8. GÈNERES I ESPÈCIES Adenocarpus, DC., 236. Aizoon, L., 418. grandiflórus .Boiss. hispanicum, L. — Cytisus telonensis Lois., 236. Alchemilla Tourn., 307. Agrimonia Tourn, 302. arvensis Scop, 308. Eupatoria L., 302. glabériima Schmidt. odoràta Mill. — pyrenaica Dufour, 308. — procéra VVallr., v. de la an- vulgaris L., 309. terior, 303. pubescens Lam. Ailantus DC., 24. — A. vulgaris L. 8 subserícea glandulosa, Desf., 24. G. et G. PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Alchemilla pubéscens — A. montana VVilld. 8 La- peyrousii Buser, 309. Alpina L., 310. saXàtilis Buser. subsp. de A. al- pina L., 310. Amelanchier MediR. s: Aronia Persoon, 328. vulgaris Moench. — Mespilus Amelanchier L. ò grandifolia Rouy, 328. — Amigdalàcies G. Don, 240. Amygdalus L., 240. commúnis L., 241. a ossea G. et G. 8 frúgilis Ser. subvarietates duleis et amara, 241. Anagyris L., 30 fetidus L., 30. Anthyllis L., 66. cytisoídes L., 66 vulneraria L., 67. montana L., 68. Barba-Jovis L., 68. tetraphylla L. v. Physanthyllis, 69. Gerardi L. v. Doryenopsis, 70. — Aquifoliàcies DC. — licínies Brongn., 8. Argyrolobium EcRl. et Zeyh., 51. Linneanum VValp. — A. argenteum VVX. — Cytisus argenteus L., 5I.. B majus Lge., 51. Armeniaca Tourn., 243. vulgaris Lamb., 243. Aronia Persoon..— v. Amelanchier MediX, 328. Astràgalus L., 139. scorpioides Pourr. — A. subbifiórus Lag., I4I. sesameus L., 142. Astràgalus pentaglottis L., 142. Stella Gou, 143. epiglottis L., 143. hamosus L., 144. aristatus L'Hénit. — A. sempervirens LamR., 144. Tragacantha L. — A. Massiliensis LamE, 145. depréssus L., 140. monspessulanus L., 146. incànus L., 147. macrori hizus Cav., 148. narbonensis Gou, 148. glyeyphyllos L., 149. Cícer L., 149. Austríacus L., 150. purpureus LamE., 150. variàbilis, v. Oxviropis, 153. Bisérrula L., 158. pelecínus L., 158. Bonjeania Rehb., 129. hirsuta Rehb. — Lotus hirsutus L., 129. recta Rehb. — Lotus rectus L., 130. Bryonia L., 368. dioica Jacq., 368. CACTÀCIES DC., 414. CALICIFLORES polipètales, 3. — Callitricàcies Lindl. 350. Callítriche L., 350. vernalis Roch, 350. stagnalis Scop., 35I. hamulata Entz., 351. Calycótome Lin, 34. spinosa L., 34. — Celastrínies R. Br., 6. Cérasus Juss, 247. àvium Moench (DC.), 247. vulgàris Mill. — C. Caproniana DC. C. àcida Gaertn., 248. 450 FLORA DE CATALUNYA Cérasus Mahúleb Mill, 249. Padus DC., 249. Lusiténica Lois, 250. Laurocérasus Lois, 250. — Ceratofilàcies A. Gay, 352. Ceratonia L., 239. Siliqua L., 239. Ceratophyllum L. demersum L., 352. submersum L., 353. Cercis L., 237. Siliquastrum L., 238. — Cesalpínies R. Br., 237. Chamaenerion angustifolium Scop. v. bium spicatum, 332. Chrysesplenium L., 447. alternifolium L., 448. oppesitifolium L. Cicer L., 195. arietínum L., 105. Circaea L., 344. lutetiana L., 344. alpina L., 345. — Circeàcies Lindl., 344. Cneorum L., 18. tricoccum L., I9. Colutea L., I59. arborescens L., 159. Cómarum, 278. palustre, L. — Potentilla palustris Scop. — P. Cómarum Nestl., 278. Coronilla L., 218. scorpioídes Roch, 219. varia L., 219. Emerus L., 220. mínima L., 220. júncea L., 221. glauca L., 222. Corrigiola L. littoralis L., 384. Cotyledon sedoídes DC. — Umbilicus sed. DC., 413. Umbilicus L. s Umb. pendulinus DC. 412. Cotoneaster MediE, 316. pyracantha Spach. — Crataegus pyracantha Me- diE. 316. vulgaris Lindi. — integérrima Medil., 317. tomentosa Lindl, 317. CRACCA RIV, I8I. disperma Gr. G., 182. elegantíssima Shuttl., 183. monanthos Gr. et G., 183. atropurpúrea Gr. et G., 184. varia Host. — Vicia dasycarpa Ten., 185. villosa Gr. et G. v. Victa Godroni Rouy, 185. Bertolonii Gr. et G. v. Pseudocracca Bert., 186. tenuifolia Gr. et G. — Vicia tenuifolia Roth, 186. maior FranXen, 187. Gerardi Gr. et G. — Vicia Gerardi, All., subsp. ant., 188. minor Gr. et G. v. Eyvum Jursu- tum L., 190. Crataegus L., 313. Azarólus L., 313. Oxyacantha L., 314. monogyna Jacq., subsp. anter., var. 8 monogyna anter., 314. pyracantha Medi. v. Coto- neaster pyracantha, 310. — Cucurbitàcies Juss., 3606. Cydonia Tourn, 319. vulgaris Pers., 319. Cytisus DC., 47. Gúllicus Bern. Epilo- Vicia PUBLICACIONS: DE L'INSTITUT DE CIENCIES I Cytisus Gàllicus Epilobium lanceolatum Seb. et Maur. — C. capitàtus Jacg. auct. subsp. anter. 335. hisp., 48. roseum Schreb, 336. Laburnum L., 48. trígonum Sehrant, 336. patens L. tetràgonum L., 337. — C. heterochrous VVebb., 49. palustre L., 337. triflórus L'Hér, 49. obscurum Schreb. subsp. de E. sessilifolius L., 50. tetràgonum L. Fontanesii Spach, 50. — E. virgatum G. et G., 338. Argenteus L. v. Argyrolobium alsinefolium Vill. arg., 51. — E.origanifolium Lamb., 338. telonensis Lois. v. Adenocarpus alpinum L. grandiflorus, 237. — anagallidifolium Lamt., 339. Dólichos Gaertn., 166. Erinacea Clus., 33. — Vigna Savi pungens Boiss. 33. melanophthalmos DC., 1006. ERVUuM L., 189. Doryeniopsis Boiss, 70. Ervilia L. Gerardi Boiss. — Vicia Ervilia VVilld. — Anthyllis Ger. L. hirsutum L. — Dor. procumbens Lapeyr, 70. — Cracca minor Gr. et G. Dorycnium Tourn, 127. — Vicia hirsuta Roch, 190. sufiruticósum Vill. subsp. del D. pubescens DC. pentaphyllum Scop., 127. — Vicia pubescens Lin, I9I. decumbens Jord. r. del D. grà- tetraspermum L. cile Jord. subsp. del D. penta- — Vicia tetrasperma Moench, phyllum Scop., 128. 19I. DRYAS L., 255. grúcile DC. octopétala L., 255. — Vicia gràcilis Lois, 192. Ecbalium Rich, 366. Lens L., v. Lens sculenta, 193. Elaterium L., C. Rich. nígricans Bieb, v. Lens nigric., — Momórdica Elaterium L., 194. 367. EucaLYprus L'Hér., 365. Epilobium L., 330. glóbulus Labill, 365. spicatum LamR. Evonymus L., 6. — Chamaenerion angustifolium vulgaris Scop. Scop, 332. — europaeus a tenuifolius L., 6. hirsutum L. latifolius Scop. — grandiflorum VVeb., 333. — europaeus 8 latifolius L., 7. parviflórum Schrb. FABA Tourn, 167. — molle Lamb, 333. vulgaris Moench. Duriaei Gay, 334. — Vicia Faba L., 167 montanum L., 334. FICOIDIES DC., 415. 452 FL OA DES CATALUNYA Fragaria L., 279. vesca L., 279. collina Ehrh, 280. stérilis. v. —Potentilla fragaria- stvum, 208. : FRÀNGULA Brong., I7. vulgaris Rehb. — Rh. Fràngula L., 17. Galéga Tourn., 161. officinalis L., 161. Genista L., 38. catalaunica Rouy. s- Sarothamnus VVebb, 37. purgans L. — Saroth. purgans Gr. et G,, 37: hórrida DC., 39. Anglica L., 40. Hispànica L., 40. Germúnica L., 4I. Scorpius DC., 41. linifolia L., 42. càndicans L., 42. sagittalis L., 43. pilosa L., 43. Villarsii Clem. — G. pulchella G. et G., 44. tinctoria L., 44. cinerea DC., 45. Geum L., 256. montónum L., 257. reptans L., 257. silvaticum Pourr, 258. rivàle L., 258. urbànum L., 259. pyrenaicum VVilld., 259. Paui Cad., 260. Glyeyrrhiza L., 162. glabza L., 162. — Granatàcies Don, 329. GROSSULARIÀCIES, 419. catalaunicus Hedysarum: L., 229. spinosissimum L., 229. húmile L., 230. obscúirum L., 231. Herniaria Tourn., 380. fruticosa L., 380. alpina Vill., 380. latifolia Lap. — pyrenaica J. Gay, 381. glabra L., 382. hirsuta L., 382. cinerea DC. — annua Lag., 382. Hippocrépis L., 226. unisiliquosa L., 226. multisiliquesa L. s H. ciliata VVilld., 227. comósa L., 227. glauca Ten. subsp. anter., 228. — Hippurídies LinE, 349. Hippúris L. vulgaris L., 349. litre di Re Aquifolium L. — Aquifolium Llex Scop., 8. — licínes, v. Aquifoliàcies, 8. Isnardia L., 343. palustris L — Ludvvigia apétala VValt., 343. Lathyrus L., 199. barcinonensis Pourr. v. Vicia 0i- thynica, 170. Nissòlia L., 202. Aphaca L., 202. ochrus DC., 205. Clymenum L., 203. articulatus L. — L. Ciymenum var. articu- latus. Arcang., r. anter,, 204. angulatus L., 204. sphaericus Retz, 205. 453 Dante cara ae A MA Let AE ES DALT a AMER ONSESt ANA et DA am TNe de dies Ni PUBLICACIONS:. DE L'EINSTITUT DE CIÈNCIES Lathyrus setifolius L., 205. ciliàtus Guss. —: L. saxàtilis Boiss, 206. annuus L., 206. hirsútus L., 207. Cícera L., 207. sativus L., 208. pratensis L., 208. .luteus Peterm. s L. Linnaei Rouy. s Qrobus luteus L. s Or. montanus Scop, 209. albus Rittel. — L. asphodeloides G. et G. — Orobus albus L., 210. macrorrhizus VVimm. — Orobus tuberosus L., 210. canescens Gr. et G. ss Orobus canescens L., 2II. niger Bernh. — Orobus niger L., 212. vernus L. — Orobus vernus L., 212. tuberósus L., 213. ciriósus Seringe, 213. silvestris L., 214. latifolius L., 215. Tourn. 193. esculenta Moench. — Ervum Lens L., 193. nigricans Godr. — Ervum nígricans Bieb, 194. LITRÀCIES LINDL., 354. Loeflingia L., 374. Hispànica L., 374. Lotus Lrse. hirsutus L. v. Bonjeania h., 129. rectus L. v. Bonjeania r., 130. angustíssimus L., 134. híspidus Desf. — L. angustíssimus 8 maior Moris., 135. Lers Lotus ornithopodioídes L., 135. edúlis L., 136. uliginósus SchE., 136. corniculatus L., 137. tenuis Rit. — L. tenuifolius Rehb. r. del L. corniculatus L., 138. decumbens Poir. r. del L. corni- culatus L., 138. Ludvigia. apétala VValt. v. Isnardia palu- stris, 343. Lupinus L., 52. albus L., 52. angustifolius L., 53. Lythrum L., 354. Salicaria L., 355. Graefferi Ten. — L. flexuósum Lag. hyssopifolium L., 356. thymifolium L., 356. LLEGUMINOSES Juss. — Papilionàcies 25 Malus G. G. communis Poir. v. Pirus Malus, 320. acerba Mérat. v. Pirus acerba DC., 321. Medicàgo L., 71. lupulina L., 73. arbórea L., 74. falcàta L., 74. sufiruticosa Ram., 75. liocarpa Benth. subsp. anter., var. B leioc., 706. sativa L., 76. marina L., 77. ciliaris VVilld., 77. orbicularis All., 78. scutellata All., 78. disciformis DC., 79. litoralis Rohde, 79. 454 FLORA DE CATALUNYA Medicàgo tribuloídes Desv., 80. tentaculata VVilld. — M. truncàtula Gaertn. t. an- ter., 80. turbinata VVilid. — muricata Benth., 81. tubercuiata VVilld, 82. Gerardi VVilld. — rigídula Desv., 82. depressa Jord. — M. rigídula Desv., subsp, M. agrestis Ten., 83. mínima Grufberg, 83. maculata VVilld. — M. Aràbica All., 84. praecox DC., 84. polycarpa VVilld. — M. híspida Gaertn. 85. lappàcea Desv. subsp. de M. hís- pida Gaertn., 85. Melilotus Tourn., 9r. alba Desv., 92. parviflóra Desf. Síndica All., g2. neapolitana Ten., 93. altíssima Thuill. — M. macrorrhiza Pers., 93. Messanensis All., 94. sulcata Desí. 94. élegans Salzm., 95. arvensis VVallr. — M. officinalis LamX., 95. Méspilus L., 318. germànica L., 318. Amelanchier: L. ò grandifolia Rouy, v. Amelancher vulgaris, 328. MIRIOFÍLIES Rehb., 347. MIiRTÀCIES R. Br., 363. Mesemb: yanthemum, 410. acinaciforme L. cristallinum L. Mesembryanthemum nodiflorum L. Montia L., 370. minor Gmel., 370. rivulàns Gmel., 371. Myricaria Desv., 362. Germànica Desv., 362. Myriophyllum Vaill. alterniflórum DC., 347. spicatum L., 348. verticillatum L., 348. Myrtus Tourn., 3063. communis L., 303. Onobrychis Tourn., 232. Caput-galli LamX., saxútilis LamH., 23 supina DC., 234. viciaefolia Scop. — O. sativa ant. mult., 234. Ononis L., 54. reclinata L., 56. mitíssima L., 57. Cenisia L., 57. 233. a) 9/£ campestris Roch, r. del O. vul- garis Rouy, 58. repens L. s procurrens VVallr. tridentata L., 59. rotundifolia L., 60. fruticosa L., 60. viscosa L., 01. pubescens L., 01. Arragonensis Asso, 62. Natrix L, 02. ò Peyrusiana G. et G. — Q. pyrenaica VVF. et Csta., 63. 1amosissima Desf. — (O. Natrix var. ramoOsiss. VVbb. r. de l'O. Natrix, 63. capitata Cav., 64. striata Gou, 64. Columnae All. 455 dC PUBLICACIONS DE L'INSTI DUI DE CIENCIES Ononis minutissima L., 65. — Onagrariàcies Juss., 330. — ONOTERÀCIES Endl., 330. Onóthera L., 340. rosea Ait., 340. muricata L. — O. parviflóra Gmel. subsp. de O. biennis L., 341. suaveolens Desf. — O. grandiflóra Soland. subsp. de O. biennis L., 347. Opuntia DC., 414. vulgaris Mill. 8 ficus indica. Ornithopus L., 223. — ebracteatus Brot. — Q. exstipulatus Thore, 224. compressus L., 224. perpusillus L., 225. OROBUS luteus L. PAPILIONÀCIES L. S LLEGUMINOSES Juss., 25. PARONIQUIÀCIES St.-Hil., 372. Paronychia Tourn., 370. echinata LamE., 377. argentea Lamx., 377. polygonifolia, DC. subsp. anter. r. alpina ejusd., 378. nivea DC. s- P. capitata Lmx., 378. Rapela A. Rern. — P. imbricata Rechb. — P. capitata DC., 379. Peplis L., 358. Pórtula L., 358. erecta Reg. — P. numulariaefolia Jord., 559. 8 Boraci Rouy. — P Boraci Jord., 359. — Or. montanus Scop. v. Lé- PERSICA Tourn., 242. thyrus luteus, 209. albus L. v. Ldthyrus albus, 210. vulgaris Mill., 242. var. levis G. et G., 242. tuberosus L. v. Ldihyrus macro- PAACA L., 155. vrhizus, 210. canescens L. v. Lúthiyrus cane- scens, 2II. alpina L., 155. australis L., 156. astragalina DC., 156. niger L. v. Lathyrus niger, 212. Phaseolus L., 164. vernus L. v. Ldihyrus vernus, 212: Oxytropis DC., 152. campestris DC. — OX. campestris L. subvar. bicolor Rouy, 152. pyrenaica G. et G., 153. Halleri Brunge. — Qx. Uralensis DC. — Astragalus variabilis y seri- ceus Rouy, 153. Làzica Boiss., 154 PALIURUS Tourn, II. australis Gaertn., II. 456 multiflórus VVilld. — Ph. coccíneus L., 164. vulgaris L., 165. Physanthyllis Boiss., 69. tetraphylla Boiss. — Anthyllis tetraph. L., 69. Pirus L., 320. Malus G. et G., 320. — Malus communis Poir. Acerba, DC. — Malus acerba Mérat , 321. amygdaliformis Vill., 321. communis L., 322. salvifolia DC., 322. FLORA DE CATALUNYA Pistacia L., 20. Potentilla LentiscusL , 20. — P. subacaulis Lehm. Terebinthus, 21. — P. verna v. cinerea Mert.,, Pisum L., 196. I 274. arvense L., 196. frígida Vill. sativum L. var. de l'arvense o s- P. verna L. $ frígida (Vill.), elatius, 197. 275. elàtius Bieb., 197. mínima Hall. Polycarpon Loefl., 372. ss P. verna L. q mínima (Hall.), tetraphyllum L., 373. 275. peploídes DC., 373. verna L., 276. PovàÀcIES Bartl., 312. aurear ts 270: Portulaca Tourn., 369. Salisburgensis Haenhe. oleracea L., 369. s- alpestris Hall. PORTULACÀCIES Juss., 309. — P. maculata Pourr., 277. Potentilla L., 262. Eynensis Rouy et Cam. fruticósa L, 265. — P. aurea x frígida Rouy rupestris L., 265. (híbr.), 277. alchemilloídes Lap., 266. palustris Scop. v. Cómarum pa- nivalis Lap., 267. lustre L., 278. caulescens L., 266. Poterium L., 304. micrantha Ram., 267. muricataum Spacb., subsp. de P. íragariastium Ehih. Sanguisorba L., 304. — Fiagaria sterilis L., 268. dictyocarpum Spach., subsp. de splendens Ram. P. Sanguisorba L., 305. — P. Vaillantii Nestl. Magnolii Spach., subsp. de P. — P. montana Brot., 269. Sanguisorba, 305. multífida L., 269. Prunus L., 244. Anserina L., 270. doméstica L., 245. reptans L, 270. insititia L., 245. Tormentilla NecH. frúticans VVeihe, subsp. seq. ss Tormentilla erecta L., 271. ss Pr. insititia x spinosa Rehb., grandiflóra L., 271. 2406. pyrenaica Ram., r. de la P. al- Psoralea L., 163. pestris Hall., 272. bituminosa L., 163. hirta. L:, 272. RÀMNIES R. Bi1., 9. recta L., 273. Retama Poiss., 46. inclinata Vill. sphaerocarpa Boiss, 46. — P. canescens Bess. Rhamnus L, 12. € P. hirta x argentea, 273. Iycioídes L., 13. argentea L., 276. cathàrtica L., 13. cinerea Chaix. saxútilis Jacq., 14. 58 457 — — PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIE NCI pe a - a pags ES Rhamnus infectoria L. — saXútilis Jacq., r. Rh. infec- toria L., 14. Alaternus L., 15. var. prostrata Boiss. s Rh. myitifolia VVE., 15. púmila Tuuna, 15. alpina L.,10. Rhus L., 22. Coriaria L., 22. Ribes L., 419. alpinum L, 421 Grossularia L, 420 — uyacrispa L. petraeum VVulf., 421. rubrum L., 420. uvacrispa L. — R. Grossularia L., 420. Robínia L., 160. Pseudo-acacia L., 160. Rosa L., 289. moschata Mill. — uscinonensis Gren., 291. sempervirens L., 292. arvensis Huds., 292. PDéségl. et stylesa Desv., subsp. de R. com- munis Rouy, 293. gàllica L., 294. alpina L., 294. myracantha DC. s. pimpinellifolia Ser. ò adeno- phora G. et G., 295. spinosíssima L. — R. pimpinellifolia A typica, 295. rubiginosa L., subsp. de R. vis- caria Rouy, 296. micrantha Sm., subsp. de R. vis- caria Rouy. — R. rubiginosa, var. micran- tha Becih., 296. 458 Rosa agrestis Savi. s saepium Thuill., subsp. de R.viscaria Rouy, 297. villosa L. — R. mollis Sem. — R. pomífera Herrm., 297. tomentosa Smith. s R. mollíssima VVilld. 298. rubrifolia Vill. — glauca Pourr. 299. glauca Vill. — R. Reuteri Godet. s- R. communis Rouy., subsp. R. glauca Vill., 299. Pouzini Tratt., 300. -canina L., 300. Rosàcits Endl. Gen., 251. Rubus L., 281. saxútilis L., 282 Idaeus L., 283. tomentosus L., 283. thyrsoideus Vimm., 284. bifrons Vest. — R. discolor G. et G., 284. ulmifolius Schot., 285. plicatus VV. et N. — R. fruticosus L., 285. caesius L., 2806. corylifolius Sm. — R. alterniflorus x Caesius, 286. Bellardi VVeshe. s R. glandulosus Bell., 287. hintus VValdst. et Rit., 287. collinus DC. — R. ulmifolius x tomentosus (híbi.), 288. I pyramidalis xcaesius (híbr.), 288. Sanguisorba L., 306. officinalis L., 306. Sarothamnus Vimm., 30. vulgaris Vimm. FLORA DE CATALUNYA Sarothamnus — $coparius Roch., 36. catalaunieus VVebb. — Genista catalaunica Rouy, 37: purgans Gr. et G. — Genista purgans, 37. Saxifiagàcies Juss., 422. Saxifraga L., 422. aizoides L., 430. Aizoon Jacq., 432. ajugaefolia L., 439. androsacea L., 437. aquatica Lap., 443. — S. ascendens Vahl. aretioídes Lap., 432. ascendens Vahl., 443. — aquatica Lap. aspera L., 428. Cadevalli Luizet et Soul. (híbr.), 445. cdesia L., 431 (CÍ. Rubus c.) — S. curvifolia Lap. catalaunica Boiss. et Reut., 434. — S. lingulata, var. Costa. Clusii Gou., 429. controversa Sternb., 435. — petraea DC. (non L.) Costei (híbr.), 440. Cotyledon L., 433. — pyramidalis Lap. cuneifolia L., 427. curvifolia Lap., 431. — caesia L. muscoídes VVulí. — Varians Sieb., 44I. nervosa Lap., 440. obscura G. et G., 439. oppositifolia L., 430. pentadactylis Lap., 440. petraea DC. — controversa Sternb., 435. Saxifraga planifolia Lap. — firmata Luiz., 8 S. planif. Lap., 438. pubescens Pourr. — mixta Lap., 444. pyramidalis Lap. — Cotyledon L., 433. retusa Gou., 430. rotundifolia L., 428. Sancti-Ivesii (híbr.), 445. sedoídes Lap. — tenuifolia R. et Cam., 438. stellaris L., 429. Sudrei Luiz et Soul., 445. tenuifolia Rouy et Cam. — S. sedoídes Lap. — S. firmata Luiz. y tenuifol., R. et Cam., 438. tridactylites L., 435. Vayredana Luiz. — geranioides L. y condensata Csta. — S. exarata Vill. ap. Vayr. — intricata Lap., 44I. exarata Vill., 442. — Vayredana Luiz., 441. Fagonii (Bub.) — S. Iratiana DC. (L.), 443. firmata Luiz. — planifolia Lap., 438. Gautieri Rouy (hibr.), 445. geranioídes L., 430. y condensata Csta. — S. Vayredana Luiz., 441. granulata L., 434. Groenlandica DC. (L.) — Iratiana F. Schultz, 443. hirsuta L., 426. intricata Lap. — Vayredana Luiz., 441, Iratiana F. Schultz, ut ———— gia seran PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Saxifraga s Groenlandica DC. (L.) ss S. Fagonii Bub., 443. Jeanpertii (híbr.), 446. Laveillei (híbr.), 446. Lecontei (híbr.), 446. lingulata var. Costa. — Catalaunica Boiss. et Reut., 434. longifolia Lap., 433. luteopurpurea Lap., 446. Maubermeana Luizet et Soul. (híbr.), 4406. media Gou., 431. mixta Lap. ss S. pubescens Pourr., 444. umbrosa L., 427. Vayredana Luiz. varians Sieb. — muscoides VVulf. Schinus L., 23. Molle L., 23. Scorpiurus L., 216. subvillesa L., 216. sulcata L., 217. Sedum, 404. acre, 405. alpestre Vill., 404. altissima Poir., 407. anglicum Huds., 404. anopetalum DC. s S. h'spanicum DC. — ochroleucum Chaix, 406. elegans Lej., 405. hispanicum DC. ss anopetalum DC., 406. ochroleucum Chaix. — S. anopetalum DC., 406. reflexum L., 406. Sempervivum L., 408. arachnoideum L., 409. arvernense Lec. et Lamot., 4II. Sempervivum fimbriatum Schmitt. (híbr.), 411. hirtum L., 409. montanum L., 410. rubellum T.mb. (híbr.), 411. tectorum L., 410. Sibbaldia L., 261. procumbens L., 261. Sorbus L., 324. domestica L., 325. Aucuparia L., 325. chamaeméspilus Crantz, 326. Aria Crantz, 326. torminalis Crantz, 327. Spartium L., 35. junceum L., 35. Spiraea L., 252. hypericifolia L. ss Sp. thalictroídes Pall., 253. Aruncus, 253. Ulmaria L. ss Ulmaria palustris Moench., 254. TAMARISCÍNIES Saint-Hil., 360. Tàmarix L., 360. : gàllica L., 361. africana Poir. — T. Hispànica Boiss., 361. Telephium L., 375. Imperati L., 375. TEREBINTÀCIES Juss., 18. Tetragonólobus Scop., 131. siliquósus Roth., 131. purpureus Moench, 132. Tormentilla erecta L. v. Potentilla Tormen- tilla, 271. Trapa L. natans L., 346. TRAPÀCIES Rehb., 346. Trifolium L., 97. badium Schreb., 102. 460 FLORA DE Trifolium spadiceum L., I03. aureum Poll., 103. patens Schueb. — Parisiense DC., 104. campestre Schreb. — agrarium L., c majus Roch, 104. minus Rehl. — Tr. filiforme DC. s: Tr. procumbens L., 105. micranthum Viv. s Tr. filiforme G. G., 106 fragiferum L., 106. tomentosum L., 107. resupinatum L., 107. spumesum L., 108. vesiculesum Savi, 108. alpinum L., I09. o élegans Savi, 110. repens L., II0. palléscens Sehreb. — Tr. glareósum Schl., III Thalii Vill. — Tr. caespitosum Reyn. 111. levigatum Desf. — Tr. strictum VValdst. et Eit., XI2. nigrescens Viv., II2. parviflórum Ehrh., 113. cernuum Brot.,, Rouy. — Tr. Perreymondi G. G., 113. glomeràtum L., 114. suffocàtum L., 115. montanum L., 115. ochroleucum L., 116. rubens L., 116. medium L., 117. pratense L., I17. subterràneum L., 118. scabrum L., 119. y Perreymondi CATALUNYA Trifolium striàtum L., 119. Boccónei Savi. ss Tr. collínum Balb., 120 ligústicum Balb. — Tr. gemellum Savi, 120. arvénse L., I21I. angustifolium L., 12I Lagópus Pourr., 122. incarnàtum L., 123. diffusum Ehrh., 123. hirtum All. — Tr. híspidum Desí., 124 Cherléri L., 124. stellàtum L., 125. lappúceum L., 125. marítimum Huds. — Tr. glabellum Presl., 126 Trigonella L., 87. ornithopodioídes DC., 88. Faenum graecum L., 88. gladiata .Stev. — T. prostrata DC., 89. polycerata L., 89. monspelíaca L., 90. Ulex L.3r. europaeus L., 3I. parviflórus Pourr., 32. — provincialis Lois. Ulmària palustris Moench, v. Spiraca Ulmaria, 254. Umbilicus DC., 412. pendulinus DC. — Cotyledon Umbilicus L. sedoides DC., 413. — Cotyledon sed. DC. Vicia L., 168. Faba L., v. Faba vulg., 167. pyrenaica Pourr., 170. sativa L., 171. amphicarpa Dorthes, a lathyroídes L., 172. 461 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Vicia heterophylla Presl., var. de la V. sativa, 173. angustifolia Roth., r. de la V . cCom- munis Rouy, 173. peregrina L., 174. híbrida L. — V. Linnaei Rouy, 174. lutea L., 175. vestita Boiss., subsp. anter. Rouy, 175. narbonensis L., bithynica L. — Lathyrus PQUIT: 77: purpurascens DC. ss V. pannónica Jacg., 8 pur- 176. purescens Boiss., 177. sepium L., 178. onobrychioídes L., 178. argéntea Lap., 179. Orobus DC., 180 barcinonensis: Vicia dasycarpa Ten., v. Cracca varia, 185. Godróni Rouy v. Cracca villosa, 185. Pseudocracca Bert. v. Cracca Ber- tolinii, 180. tenuifolia Roth. v. Cracca tenuif., 186. Gerardi All. v. Cracca Gerardi, 188. Ervilia VVilld. v. Ervum Ervilia, 190. hirsuta v. Ervum hirs., 190. pubescens LinÈ. v. Ervum pu- bescens, I9I. tetiasperma Moench. v. Ervum tetrasb., IQI gràcilis Lois. DC: 02: Vigna Savi v. Dólichos, 166. Zizyphus Tourn., 9. vulgaris Lam., v. Ervum gràcile 10. NOMS VULGARS acàcia: Robinia Pseudo-acacia L., 160. acordions: Medicago orbicularis, 78. adzaroler: Crataegus Azaiolus L., 313. agraçons: Ribes, 420. agrimònia, heiba de S. Guillem: Agui- monia Eupatoria L., 302. albercoquer: Armeniaca vulgaris LamE., 243. alfals (aufals vulg.): Medicago sativa, 76. bord: Medicago talcata, 74. ametller: Amygdalus communis L., 24I. aranyó, aranyoner, arç negre, escanya- gats: Prunus spinosa L., 246. Cf. escanyallops, escanyavelles (plan- tes). arbre de Judas, de Judea o de l'amor, garrofer bord: (v. Ceratonia S.): Cer- cis Siliquastrum L., 238. arç negre, espí negre, escurnoi: Rham- nus Iycioídes, 13. argelaga: Genista Scorpius, 41. Ulex europaeus, 31. arròs de pardal: Sedum altissim, 407. bàlac: Sarothamnus purgars, 37. bàlsam: Mesembryanthem. banya de cabra, peu de pardal, herba de l'escompí: Coronilla scorpioídes Roch, 219. bonets, matapoll: Evonymus vulg., 6. Cf. Daphne. (cast. bonetero), : 462 botja blanca: Anthyllis cytisoides, 66. d'escombres, socarrells: Dorye- nium suffruticos. Vill., 127. briònia, carbassina: Bryonia dioica Jacq., 368. cairells, pota de bou, nou o castanya d'aigua: Trapa natans L., 340. capses grosses: Saxifraga longifolia, 433: caragirats, fesolet, banyulirs: Dolichos (Vigna) melanophthalmos DC., 166. carolina: Coronilla glauca L., 222. cerverola (v. agrimòma), (per les fulles) herba de S. Antoni, 302. cigró (ciuró), cigronera: Cicer arieti- num L., 195. cinc en rama (cf. cast), gram negre, peuerist. Potentilla reptans L., 270. cirer o cirerer bord: Cérasus úvium Moench, 247. Cér. Padus DC., 249. de Santa Llúcia: Cerasus Mahà- leb Mill., 249. cirereta de pastor (el fr. pometes a Tarrassa), arç blanc, ram de S. Pere (màrtir): Crataegus Oxyacantha L., 314. (Cf. Arbutus). cireioles: Ribes, 421. codonyer: Cydonia vulg. Peis., 319. cogombie amarg, esquitxa-gessos: Ec- balium Elaterium L., 367. coixins de monja (al'lusió a l'austeri- tat O per ironia): Astregalus Traga- cantha L., 145. I coixins de senyora o de monja: Erina- cea pungens, 33. consolva: Sempervivum tectorum, 410. corner, corunyer: Amelanchier vulg. Moench, 328. cornicabra, noguereta (per les fulles): Pistacia Terebinthus, 21. ELORA DE CATALUNYA corona de rei: Saxifraga longifolia, 433. — —Tetragonolobus siliquosus Roth., LGT. er (ert, herp): Ervum Ervilia L., 190. espantallops: Colutea arborescens L., 159. espina vera, espinavesa, espina Santa: Paliurus australis, II. espina cervina: Rhamnus cathartica, 13. estaca-rossins: Hedysarum húmile L., 230. — Astràgalus incanus L., 147. eucaliptus: Eucalyptus Globulus Labill., 305. farratge bord: Trifolium repens L., I10. fava, faveia: Faba vulg. Moench., 167. fesol, mongeta, mongetera, Dbajoca (quan és tendra, al camp de Tarra- gona, a la Riba (Francolí): Phaseo- lus vulgaris L., 165. fe, fenc, herba fe: Trifolium incarna- tum L., 123. fenigrec. (vulg. senigrec): Faenum-giaecum, 88. figuera de moro, 414. íragues bordes: Fragaria collina Ehrh., 280. fràngula, vern menut: Fràngula vulg. (Rhamnus Fràrgula), cí. Rh. púmila, X gaixines: Ribes, 420. galega, gallega: Galega officinalis L., 101. gaons, adruls: Ononis campestris, 58. gaons marins: Astragalus aristatus, L'Hérit., 144-5. garrofer: Ceratonia Siliqua L., 239. gatosa blanca o marina, argelaga: Ca- Iycotome spinosa, 34. gatosa, gatoses: Ulex parviflora, 32. gatzarí (a la Vall d'Aràn): Cerasus Pa- dus DC., 249. Trigonella 463 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES gerdell: v. tanissots bords, 202. gers, gerdons: Rubus Idaeus L., 283. gijol, llitja: Genista sagittalis, 43. (Cf. cast. ajorca-carca)). ginesta, ginesteia: Spartium junceum, 35: ginestell, godua, ginesta borda: Saro- thamnus vulg., 36. ginestell: Genista cinerea, 45. ginestrola: Genista tinctoria, 44. (fr. Genestrolle). ginjoler: Zizyphus vulg., 10. grèvol, boix gr., hereu: llex aquifol., 8. guinder: Cerasus vulg. Mill., 248. guixes: Lathyrus sativus L., 208. guixons, pedrerols: Lathyrus Cicera L., 207-8. herba de S. Benet: Geum urbanum L., 259. (ir. herbe de Saint-Benoit). herba botera: v. pota de lleó, 309. herba cabruna, ruda cabr., trèvol pu- dent: Psoralea bituminosa L., 163. CÍ. Galega, 101. herba desinflamatòria (a la Pallaresa): Alchemilla saxàtilis Buser., 310. herba del ferro, desferracavalls: Hippo- crepis multisiliquosa L., 227. herba del mal de pedra, cent en grana: Herniaria glabra L., 382. herba de Noé: Herniaria cinerea DC., 383. herba de la plata, herba gelada: Me- sembryanth. cristallin., 416. herba del pobre home: Spiraea Filipen- dula L., 254. herba puntera: Semperviv. tectorum, 410. herba de talls: Saxifraga Aizoon, 432. heiba de cingla o de talls: 433. litra: Lythrum Salicaria L., 355. lladern, llampuga: Rhamnus Alaternus, 15. llentia: Lens esculenta Moench, 193. — silvestre: Physanthyllis tetra- phyll., 69. llobí, llobins: Lupinus albus, 52. maduixa, maduixera: Fragaria vesca L., 279. magraner: Punica Granatum L., 329. mata, llentiscla, mata de cabrit (al Ba- ges): Pistacia Lentiscus, 20. matafocs: Sempervivum tectorum, 4I0. matagats (a la Sellera): Cracca atro- purpurea G. et G., 184. matapoll, bonets: Evonymus vulg., 6. melgons: Medicago suffruticosa, 75. melilot, almegó, trèvol d'olor: Melilo- tus arvens:s, 95. moixera, mogera: Sorbus Aria Crantz,, 326. moixera de la guilla, ceridoler: Sorbus domestica L., 325. mongeta borda, m. d'arbre, garrofer bord o pudent: Anagyris fetida, 30. murtra: Myctus communis L., 363. nespler: Mespilus germanica L., 318. olivereta: Cneorum tricoccum, I9. onosma bona: Saxifraga longifolia, 433. —. borda: Saxifr. Aizoon, 432. pan d'Audet (a la Vall d'Aràn), 407. palo santo (albusiv.): a Vidrà, Sorbus torminalis Crantz, 327. passacamins: Corrigiola littoralis L., 384. pebrer: Schinus Molle, 23. perelloner: Pirus amygdaliformis Vall, 321. : perera borda, perelló, perelloner: Pirus communis L., 322. pèsol silvestre: Làthyrus latifolius L., 215. pèsols, tirabecs (vulg. estirabecs), pèsol garrofí, escanya-velles: Pisum sati- vum L., 197. 464 FLORA DE CATALUNYA pesolí: Pisum arvense L. 196. peucrist (a Bagà): Potentilla alchemi- lloídes Lap., 2606. peu de llebre: Trifolium arvense, I2I. CÍ. 116. — de rata: Trifol. Lagopus Pourr., I22, (Cf. un bolet d'aquest últim nom.) pimpinela major: Sanguisorba officina- lis L., 306. pinsús (a la Vall d'Aràn): Ribes, 420. pomera, pomer: Pirus Malus G. et G., 320. pota de lleó, herba botera: Alchemilla vulgaris L., 309. presseguer: Pérsica vulgaris Mill., 242. pruneia, pruner: Prunus doméstica L., 245. regalècia: Trifolium alpinum, 109. Glyeyrrbiza glabra L., 102. reina dels prats (cast. reina de los pra- dos): Spiraea Ulmaria L., 254. riber, ribes, 420. romaguera de rostoll: Rubus caesius L., 280: rosa vera: Rosa gúllica L., 294. ruac, arnalls, soga: Ononis tridentata, 59. sanguinària blanca, arrecades, arreca- detes: Paronychia argentea Lamt., 8377: 5ò senet bord: Coionilla Emerus L., 220. Cf. Daplme et Colutea. server, servera: Sorbus domestica L., 325. sumac: Rhus Coriaria, 22. : tamaric, tamarit, gatell: Tàmarix gél- hcavb s6rs CieSalix: tapissot (cast. tapizote): Ochrus DC., 203. tapissots bords, gerdell, banya de ca- bra: Làthyrus Aphaca L., 202. Ci. Astragalus. tormentilla, consolda roja: Potentilla Tormentilla NecX., 271. Cí. Symphytum. tiepadella: Onobrychis viciaefolia Scop. 234. trèvol, farratge bord: Trifolium pra- tense L., 117. estrellat: Trifolium stellatum. L., Lathyrus 125. ungla de canari (a la Sellera), ungles del diable (a les Balears): Ornithopus compressus L., 224. de gat: Ononis Natrix, 62. (CI. cast. gatufia). veces, garrofins: Vicia sativa L., 171. verdolaga: Portulaca oleracea L., 309. vern bord, figuera borda, arbre dels fics: Rhamnus alpina, 16. vernís del Japó (cast. barniz del Japón): Ailantus glandulosa, 24. 465 PUBTECACTO NS DE L'INSTITUT DE CIENCIES ÍNDEX DE NOMS CASTELLANS acacia (guacia): Robinia Pseudo-aca- cia, 160. acebo, agrifolio: llex aquifolium, 8. adelfilla (rosa), hierba de S. Antonio: Epilobium hirsutum L., 333. adelfilla, hierba o laurel de S. Antonio. adelfa pequefia, palillero de reina: Epil. spicatum LaméE., 332. agrazón: Ribes, 420. agrimonia, agrimofia, hierba de S. Gui- llermo: Agrimonia Eupator. L., 302. alaterno, aladierno, palo de Bafión, mes- to, coscollino, carrasquilla: Rhamnus Alaternus, 15. albaricoquero, albercoquero: Armeniaca vulg. LamE., 243. alfalía, mielga: Medicago sativa, 76. algarrobilla, alverja, veza: Vicia sativa eren algarrobo: Ceratonia Siliqua L., 239. algazul, gazul: Aizoon, 418 (aguazul) Mesembryanthem. alholva, albolba: Trigonella fenum grae- cum, 88. aliaga: Genista Scorpius, 4I. aulaga, tojo: Ulex europaeus, 31. almendro: Amygdalus communis L., 241. altramuz (thermos) Lupinus albus, 52. àrbol o lefio hediondo, collar dorado, c. de pastores o de bruja, hierba del embarazo, chocho del diablo: Ana- gyris fetida, 30. àrbol de Judas o del amor, ciclamor, algarrobo loco, arjoràn: Cercis Sili- quasiyum L., 238. arraclàn, chopera: Frangula vulgaris — Rhamnus Frang., 17. CÍ. Rh. pu- mila. arveja: Làthyrus Aphaca L., 202. aserrucho, serradilla: Biserrula Pelecí- nus L., 158. asnallo, arnacho, garbanzo silvestre, garbancillar de conejo: Ononis tri- dentata, 59. asperilla, nevadilla, sanguinaria menor: Paronychia argentea Lamb., 377. aulaga morisca, aliaga mor.: Ulex par- viíl., 32. v. aliaga. azarollo, acerolo: Crataegus Azarolus LES cares azufaifo, jínjol, vulg., IO. barba de cabra o de cabrón: Spiraea Arunceus L. barniz del Japón (impropiam.) ailanto: Ailantus glandulosa, 24. boja blanca, blanquilla, albaida, monte blanco: Anthyllis cytisoides, 66. bonetero: Evonymus vulg., 6. brionia, nuez del diablo, nueza blanca, tuca: Brvonia dioica Jacq., 368. calderilla: Ribes. jinjolero: Zizyphus 466 FLORA DE/CATALUNYA cambrones, espina de Cristo: Paliurus australis, II. CÍ. Lycium. carquesia, carqueja: Genista sagittalis, 43. carrasquillo: Rhamnus alpina, 16. carretillas, mielga de caracolillo: Medi- cago orbicularis, 78. carretón de Espaiia o de damas: Ono- nis milissima, 57. carretón de mar o de fuego, melera: Ononis ramosissima, 63. cerezo silvestre, bravío o de monte, guindo silvestre: Cerasus avium M., 247. cerezo de Mahoma o de Santa Lucía: Cerasus Mahaleb Mill., 249. cerezo silvestre, duracino o de Santa Lucía, cerezo de racimo: Cerasus Padus DC., 249. cicérula, garbanzos gitanos: Lat/yrus Cicera L., 208. ciento en grana, milengrana, hierba tur- ca, granjilla: Herniaria glabre L., 382. circea, hierba de los encantos: Circaea Lutetiana L., 345. ciruelo, cirolero: Prunus doméstica L., 245. ciruelo silvestre, espino negral, arafión andrino, endrino (el fr. endrina) c.o nebrina, esarero: Prunus spinosa L., 2406. codeso de los Alpes, ébano falso de Europa: Cytisus Laburnum, 48. cohombrillo amargo, pepino del dia- blo, pepinillos amargos: Ecbalium Elaterium, 307. cola de anguila o de yegua, caballo de ninfa, pinillo de balsas: HiPppuris vulgaris L., 349. coletúy o coletúa: Coronilla Emerus L., 220. coletúy, lentejuela, ramitos de oro: Co- ronilla glauca L., 222. cornicabra: Pistacia Terebinthus, 21. cornijuelo, cornillo, guillomera: Aque- lanchier vulgaris Moench (Aronia), 328. corona de príncipe: Melilotus neapoli- tana, 93. corona de rey: Saxifraga longifolia, 433. corrigiola de playas: Corrigiola litto- ralis L., 384. cresta del fénix, regaliz de los Pirineos, de los Alpes o de monte: Trifolium albinum, I09. chopera, carrasquillo: Rhamnus pú- mila, 15. chumbera (higos chumbos), v. nopal, 414. dama de noche: Onolhera suavéolens Desí., 341. detienebuey, gatufia:: Ononis campe- stris, 58. erguen, érguenes, retama espinosa, alia- ga: Calycotome spenosa, 34. erizo, cambrón (v. Lycium): Erinacea pungens, 33. escarchada: Mesembryanthemum cri- stallinum, 410. espantalobos, espantazorras, sietesa- yos, sonajas, garbancillo: Colutca arborescens L., 159. esparceta, pipirigallo, cresta de abubi- lla: Onobrychis viciaefolia Scop., 234. cí. Hedysarum. espino cerval, espina cervina: Rham- nus cathartica, I3. espino negro o roquero: Rhamnus ly- cioides, 13. estrella de primavera: Callitriche sta- gnalis Scop., 351. filigrana menor: Myriophyllum verti- cillatum L., 348. 467 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES flor del cuclillo:: Mesembryanthemum acinacifol. L., 410. fontana (V. filigrana mayor): Myriophyll. spicatum L., 348. fresa, fragaria, mayuela: Fragaria vesca LE 4270: — estéril: Potentilla Fragariastrum Ehrh., 268. garbancillo de perro, encorvada ancha, — — maricetas: Astragalus hamosus L., 144. garbanzo: Cicer arietinum L., 195. gariofilea, cariofilada, hierba del clavo o de S. Benito: Geum urbanum L., 259. granado: Punica Granatum L., 329. grosella: Ribes, 420 grosellero rojo: Ribes, 420. guijas, muelas, almortas: Ldlhyrus sa- Huus L., 208. guindo, guindal: Cerasus vulgaris Mill., 248. guisante, chícharos: Pisum sativum L., 197. haba: Faba vulgaris Moench, 167. herradura de caballo: Hippocrepis mul- tisiliquosa L., 227. hierba capitana: Physanthyllis tetra- phvill., 69. hierba de S. Lorenzo, falso orozuz: As- tragalus glveyphyllos L., 149. cí. trifol. alpin. hierba del pico o de la herradura: Hip- Pocrepis comosa L., 227. hierba de la plata: Mesembryanth. cri- stall., 416. hierba puntera: Sempervivum tectorum L., 4X0: hierba del quebrado, sueldatripas, hierba de la orina, turquita: Her- nmiaria hirsuta L., 382. hiniesta o retama de escobas, Rierba escobar, retama negra: Sarolhamnus vulgaris, 30. hiniesta o retama, Rierba de curar la sarna: Genista cinerea, 45. judía, habichuela, alubia, fríjol, fríjoles: Phaseolus vulgaris L., 165. judía de espàrrago, de careta, de ojo negro: Dolichos melanophthalmos DC. judía escarlata o de Espafia: Phaseolus multiflorus VVilld., 164. lagopo o pie de liebre: Tvifolium ar- vense L., 121. CÍ. 116. Trifol. Lagopus, 122. Plantago Lagopus. laurel real, 1. cerezo o lauroceraso: Ce- vasus Laurocérasus Lois., 250. lenteja: Lens esculenta M., 193. lentisco, mata: Pistacia Lentiscus, 20. loto silicuoso: Tetragonolobus siliguo- SUS, 13I. majuelo, espino maj., espino albar: Crataegus Oxvacantha L., 314. manzano: Pirus Malus G. et G,, 320. mariquita, ensalada de sapo: Montia muularis Gmel., 371. meliloto, corona de rey, trébol oloroso o real: Melilotus arvensis, 95. melocotonero, albérchigo, durazno pér- sico: Persica vulgaris Mill., 242. melosa, mucosa: Ononis viscosa, 61. melosa pegamoscas: Ononis Natrix, 62. membrillero, membrillo:: Cvdonia vul- garis Pers., 319. mielga marina o boyuna: Medicago marina, 77. mijediega, bocha socarrillo: Doryenium sufruticosum Vill., 127. mirto, arrayàn: Myrtus communis L., 363. mostajo, mostellar, serbal morisco: Sor- bus Aria Crantz, 326. 468 BEORA DE CATALUNYA nevadilla real de Espafia, hierba de la sangre: Paronychia nivea DC., 378. níspero: Méspilus germúnica L., 318. nopal: Opuntia, 414. olivilla: Cneorum tricoccum, 19. onosma: Saxifraga longifolia, 433. pentafilo quinquefilo, cincoenrama, pie de Cristo, pie de gallina: Potentilla replans L., 270. pie de león: Alchemilla vulgaris L., 309. pie de liebre mayor: Trifolium vubens TIÓ: cí. Lagopus, Trifol. arvense L., I2I. pie de liebre: Trifolium Lagópus, 122. pie de pàjaro, hierba del escorpión, del alacràn, del amor: Coronilla scor- pioides Roch, 219. pimentero de América o falso, àrbol o lentisco del Perú: Schinus Molle L., 23. pimpinela mayor o de Espafia: Sangui- sorba officinalis L., 3006. pipirigallo, cuernos de macho: Hedysa- rum humile L., 230. cf. Onobryehis et Astragalus. piruétano, peruétano, cermefio, peral silvestre: Pirus communis L., 322. pitiflor menuda, barba de portugués: Doryen(i)opsis Gerardi, 70. pluma de capitàn, astràgalo de cinco gallillos (las 5 legumbres del capí- tulo): Astragalus pentaglotis L., 142. quebranta piedras, herniaria, milgra- nos: Herniaria cinerea DC., 383. cí. Saxifraga. regaliz, ororuz, palo dulce: Glycyrrhiza glabra L., 162. retama común: Relama sphaerocarpa, 46. retama, hiniesta: Spartium junceum, 35. de tintoreros, hiniesta de tintes: Genista tincloria, 44. retamón, piorno, calabón: Sarolhamnus purgans, 37. rosa castellana, rubia o encarnada: Rosa gallica L., 294. ruda cabruna: Galega oficinalis L., cf. Psoralca. salicaria graciosa, lisimaquia roja: Ly- tbrum Salicaria L., 355. salado blanco: Aizoon, 418. sangúeso, frambueso, chordonera: Ru- bus Idaeus L., 283. cí. grosellas. saxifraga dorada, doradilla, hepàtica dorada, 448. saxifraga mayor, 434. serbal silvestre o de cazadores: Sorbus Aucuparia L., 325. siempreviva mayor: Sempervivum te- ctorum L., 410. serbo, serbal: Sorbus domestica L., 325. tamarisco, taray, taraje, tamariz, alarfe: Tamarix gallica L., 301. tapizote: Lathyrus ochrus DC., 203. tormentila, sietenrama, consuelda roja: Potentilla Tormentilla Nech., 271. cf. cincoenrama y Symphytum. trébol bituminoso, hierba o ruda cabru- na, trébol de mal olor, de Sodoma, ce- cinegro: Psoralea bituminosa L., 163. trébol encarnado: Tvifolium incarna- tum L., 123. trébol estrellado, hopo de cabrillas: Tvifolium stellatum L., 125. trébol rastrero, blanco o de prado: T7i- folium vepens L., 110. trébol de Santa María, meliloto de flor blanca: Melilotus alba, 92. trébol menor oloroso, trébol granero: Melilotus parviflora, 92. tríbulo acvàtico, castafia de agua, abro- jo acuàtico: Trapa natans L., 340. cÍ. Tribulus et Calcitrapa. 499 h —é—— ————————————————— ça ça PUBLICACIONS DE L'INSTITUT. .DE.CIENCIES ulmaria, ulmeira: Spiraea Ulmaria, 254. ufia de gato: Sedum allissimum, 407. — de halcón, de milano o gavilàn: Ornithopus compressus L., 224. vulneraria, pie de gallo encarnado, piti- flor blanca, hierba de la cuchillada: Anthyllis Vulneraria, 67. yeros, chícharo, alcarcefia: Evvum Ey- vilia L., 190. zamarromera, Ribes, 420. zarza macho, parrilla, zarceta de los rastrojos: Rubus caesius L., 286. (cf. Saxifraga c.) zumaque: 'Rhus Coriaria, 22. (cf. roldón.) FRANCÈS belloce (angl. bullace): Prunus insiti- ta L., 245. benoite, herbe de Saint-Benoit: Geum urbanum L., 259. caroubier: Ceratonia Siligua L., 239. cerisier à grappes: Cerasus Padus DC., 249. cerisier des oiseaux, merisier: Cerasus auvium M. (DC.), 247. ers: Lathyrus ochrus DC., 203. gainier, arbre de Judée: Cercis Siliqua- strvum L., 238. (gatillier és Agnus castus (Vitex).) gesse: Lathyrus Aphaca L., 202. griottier: Cerasus vulgaris Mill., 248. joubarbe des toits: Sempervivum tecto- um L., 410. lacet: Genista sagittalis, 43. merisier (V. cerisier (meserasus —demi- cerisier)). nériette, herbe de Saint-Antoine, An- tonine: Epilobium spicatum Lamx., 332. pied-de-lion: A Ichemilla vulgaris L., 309. (cf. Leontopodium). pois chiche: Cicer arietinum L., 195. prunier: Prunus doméstica L., 245. sorbier, alizier (el fr. corme) ò0y, Sor- bus doméstica L., 325. vesce: Vicia sativa L., 171. vigne blanche: Bryonia dioica Jacq., 368. ITALIÀ albero della caroba, carrubo, guainella: (cf. cast. vainilla). Ceratonia Siliqua L., 280: azarolo, lazzarolo: Crataegus Azarolus Estel: cece: Cicer arielinum L., 195. marruca, soldino: Paliurus australis, II. tamatice, bruca: Tàmarix gàllica L., 361. ANGLÈS bennet avens: Geum urbanum L., 259. gean or vvild blacE cherry (/7. guigne): Cerasus avium M., 247. housleeR: Sempervivum tectorum, 410. Judas-tree: Cercis Siliguastrum L., 238. sloe (v. bullace), 245. tormentil or tormentilla: Potentilla Tor- mentilla Necle., 271. ALEMANY Hauslauch: Semperviv. tector., 410. Johannisbrotbaum: Ceratoma Siliqua 030: Pflaume, Zivetsche (fr. quetsche): Pru- nus doméstica L., 245. VogelRirsche, VVeichsel: Cérasus dvium M., 247. VVúirznelle: Geum urbanum L., 259 470 DUI 8 5185 0022 UA RA 4 ISA d N N és N a Sa ROS dè RE x x qu 4 dre XN