OA AFA sa Badia Lara Lola and et Pi Dada a) TT be Ll Bape do det Pres 8, ED Seda ad o A REI Pares SL PARCS 8 por dr EES DELS EPA EM DraTS da P My ce Pilat "64 a a ap aa De dr QP, dat reps LS Page P Edo a dà rra sans andefar Men aeri Por ea ADE CA P CT P PR El ACA a A 02 9 VI, A PRO EE (El aa ger daca Ibn On tent aa 8 Grnngi ee ab a ea dd Laia es Da da Dl A a DE Te Re mn OD CRA AMA OS P1 RE LP Ò Are Ca dé 8 El PE dama VD fic DS de Diada 6, Ut ig a a Papa na Pepe Pe aa ao Parets PEM EDNT, CEN mt Dama 8 Ba pagar Pa, a dE ERC) AS AIT di Da iramt rn sa vida) 3 d'Udguis: de d'EA NE D'abla Maia Ves È a EA mina Gats ah Disc ee ea Es Mefen a ens. 8 spa: TE ET Tam ONgIs PEN E DE MV DES GES UA ET emet. ra etern TAP PRE RA PA Leuas d Tela Es PO PA 3 LA Et ia Maset ds at estu Bali Era en A Gral SB Sala od dotze Biada a OR P aa A ml: 4È mà om 0 ta afec dim ge emprem sea EQ a 0 2 ed area l'a P gai A rere aa dran Na Na AA P Pe Pd PpoEe Pttea dar At dues Pa 8 la green) . De PED A VR ad a Fè Gus 4 Tn SAI Tona Deep OI FAQ Sa Pasta MORI BA Ba at Data Pà EE a ME 00 4-8 OE Q GN Pat at SA ES AE ma Me gan Der Pe Va 10 ar aa Mt pe dat 201 de Papa al La P PENPO P OP U A) ca ama mu sat 1 DL a QP P mal A ar a da On Data Le PAS A OCI CA PT rra 38 0 ia deman ae ah Le 9. sa El mb es he Ens 8 qe ea Ed d a ha pa, hac Es EPS Ge a SOPA IA EP DEA De P NE a FS Pa dE Pa UNES DE P3 4 En pe de dE amant ra d'ad iaà da 483 38 Nati 3 aa Mi TA Oh mes Bardina anar dra 04 De 0 VP Da Pe) 0) A Em ALS de Pl Bu - ss NOM all ed em I BENS Veg padól od ami QUE re aLaS data fiar dadióal i Nas a a a, EE A Tor RAP EE De AA El EN MIC 9. i P) IE Mr Pe IES pars Pedra sa ns VE mganet a qenla ade Legir ALQ È dany p8 mag a BPA a da Fa dim dan Pa rara de 9 FE CROS Sa, A Sarga Fe IO AT, Da ml VA UA AU EP LP ro dP LARA) rama ena En a tent bat arran Pes SAI: 8 AperseD do ei Pe ne gla rpPemalia and dE rar, ame qr Pe Dora dra Pd a al da pai En pe Apta i rave P8 So anat ba ir lia dg am Dada b 3 Ou Auca Da, DE mé Di 8 Da DP TR ea P Es 3. ala PE ediel a mi Se ee ls hoy de a ae a a genet a Ll MP La Bt ea gres met aa l ma P ro remar Padre UI rs a Mel a EE AP LUC VISA Bea PSP PsiPemana da LOredoera haber a a Pa are Ge PaP Gral fen data car ataca a QUAN là Spa dats EE VAB "ÍRIN rt Da mA sala mt API Prat mamada otra capa Qua led afins 86a - sanefa ref meta rang pe men "entren En dant Clota De pesta he Dos MAPA fatal d'os ases Peó ma Qu a VA AE Ca Ta An Tia P Ed de Pan aa An Suma: d dE a Sl ap ena area ra len ama Sep Pa Pa rames GE Ba OP ama mati Pa Lego Bot d mb qe 9 pet a Or a Pam a Di a mia sió Eegengeite: mal ee tamA pel gla ideat Ra de Tim cas LA ai aa A PREUS TE PAT Da Tottaa: Som qi Real alè 1 mé ii Rosana G04 ironia ei NS pre ee ges: Dg A Mr Tram ag ant Empar abmIa ter aesienae Le gar am 8 ap Dm aa a ame ele P Mon Pa Ea P feya Pe Op al a P Abd tt, OT ir 00 MARE LOPD aa sa otSS que marea men pon EB dBA I Pet a Pe CP, SUA Vg aa arte ag an P qae areg am very arma mea gala sat a Pd a da dm RA P da Emilio taplonyya ceba ag 9 al eta, 0 Pa RO Pag pala 68 Caga a. D Ta EA Ne as Ms era et Bel qué gons PURCHASED FOR THE UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY FROM THE CANADA COUNCIL SPECIAL GRANT FOR o FLORA DE CATALUNYA aa EL OR AN DE CATVVEUNYA —— a Família 59. — UMBEL'/LÍFERES Juss. (Umbel:liferes, terme botànic, com cruciferes, de umbel:la, dimin. de umbra, com cupulí- fera, de cuppula. El castellà diu demés aparasolado, de parasol o quitasol ().) Plantes de flors hermafrodites, rarament polígames o dioiques, quasi sempre en umbel'la i frequentment involucrada, calze adherent, de llim nul, 0o-5-dentat: corolla de 5 pètals iguals o els 2 externs més grans, caducs, enters o escotats, plans i frequentment amb 1 lòbul encorbat, 5 estams epiginis, 2 estils divergents sostinguts per un disc deprimit o cònic (estilo- podi), fruit format per 2 aquenis llisos, guarnits de 5 o 9 costelles -- sor- tides, de vegades alats o espinosos, soldats per una de les cares (commissura) i separant-se a la maturitat de baix a dalt, restant adherits per l'àpex a un eix central (columneta), espais intercostals dels aquenis amb canals resi- nífers, visibles en la secció transversal del fruit: herbes, rarament arbustes, de fulles simples, generalment dividides, embeinadores, troncs estriats, sol- cats, sovint fistulosos. Ordinàriament són aromàtiques o viroses, excitants o alimentícies. Flors en 1-3 verticils sobre peduncles axil'lars, filiformes, més curts que'ls pecíols, fulles peltato-fistonades, fruit comprimit, aquenis amb 5 costelles filiformes... —. . ese SEIVAdTrOCOLVIE: Flors en capítols solitaris o reunits en Gabel la irregular, fruit cobert d'aculions ganxuts o.d'escames planquesi 10. ai. ed a Le Bloc mbel la, Simibie O'composta: ls ae veta Ps acea ea 8: Fruit globulós, eriçat d'agullons ganxuts, fulles generalment totes ra- 2 dicals, planta inerme . . di d Sanpreula: Fruit ovoide, escamós, tronc fullós, dina atac . Eryngium. (Fulles enteres, coriàcies: flors grogues, fruit ovoide comprimit P, aquenis amb 5 costelles filiformes .. . . . .. . Bupleurum. Fulles palmatipartides, flors blanques o rosades, fruit subprismàtic, de secció transversal circular, aquenis amb 5 costelles inflades, plicato- dentades . . . mt ir AStrantia. Fulles pinnati- o bi- o pie ccei dd tat rei i ea ea EE a le Ella (1) —Helosciadium ve a ésser la expressió tècnica grega d'una umbel'lifera dels pantans, (2). Aplastat perpendicularment a la comissura, SS PES ES EE ES CS ESE ANA RES RR LE PUBLICACIONS DE VINSTETUTIDECIENCLES se ES DE ra Des pe ee ES ae arran Umbel'liferes. Flor central de cada umbella hermafrodita i asseguda, les laterals a i pedicellades, fulles, involucre i sèpals espinosos, 4 Echinóphora. Names fiois fèrtils a cada smbella: crac ta ieea ei 5. Aquenis amb agullons, calze de 5 dents distintes... . . . 6. Aquenis sense agullons. —.. —. . . . ae a db ea le 5 Folíoles de l'involucre pinnatisectes, umbel'la de 8-40 radis, fruit de- primit (7, costelles secundàries alades, amb agullons quasi seriats, cara commissural de la llavor plana... . . . 0 Daucus. Folíoles de l'involucre enteres o nul'les o algunes pinnatífides . — 7. 6 Fruit deprimit, cara commissural de la llavor plana, costelles secundà- ries carenades, amb agullons 2-3 seriats, dents del calze alenades, fulles 2-3 pinnatisectes, bràcties de l'involucre enteres . . Orlaya. Pruit comprnut. o Be ae a Cage LE Elena Ne EN agullons robustos, cle uniseriats, les primàries cobertes de ve- tes blanquinoses. —. . a Po me DD COIEÓ Cara commissural de la llavor Gais da SA SN des Rares aca Secció transversal del fruit en forma de un 8, costelles primàries i se- cundàries consemblants, amb agullons 2-3 seriats, dents del calze setàcies, fulles pinnatisectes ..—. . tes Diideia sió Secció transversal del fruit ellíptica, Res primàries fliformes, les Ls commissural de la llavor quasi plana, costelles secundàries amb ) secundàries alades o nul'les, dents del calze lanceolades . . 10. Costelles secundàries alades, amb egullons, generalment I-seriats, fruit a més gran, de 3 mm., involucre nul o bé oligofil. . —. Càucalis. i Costelles secundàries imperceptibles, amb agullons multiseriats, fruit de:Z a'3 mm., involucre ohgGfl i et Eres Plantes dioiques, fruit ovoide, comprimit, costelles filiformes, pètals de pa les flors masculines caragolats cap endins, els de les femenines sim- I plement replegats, involucre nul o monofl.—.. . . . . Trinia. l Plantes de flors hermafrodites o polígames .. —. . .. . . . 12. Aquenis sense costelles, llisos o coberts de petits tubèrculs ganxuts prolongats en bec que porta Io costelles, més curts que'ls aquenis, 12 involucre nul o bé oligofgil —. LL Antics Aquenís amb 9 costelles 2004 LE BD a a Aquenis amb.5 costelles... (47 4 pe és Lo EE a a (Uu) OAplanat paral'lelament a la comissura. PILORS DE CATALUNYA Umbel'liferes, Costelles secundàries no alades ..—. . 14. 13 4 Costelles secundàries, al menys les alia le lades Es primàries DI JUD ES BS Ca OA A AA DERC A SC die DIES B TES dei Us Calze de llim nul, fruit dídim, aquenis subglobulosos, amb 5 vetes i costelles secundàries rugoso-glanduloses, poc sortides . —. Bifora. Calze de 5 dents desiguals, persistents, fruit globós, costelles primàries flexuoses, les secundàries carenades. . . . . . Coriandrum. Calze de 5 dents iguals, curtes, fruit oblong, costelles primàries i se- CUA LICS Cotes IOua ls, SORCIJeS a ea a Arcs led ner, Fruit de secció transversal-ellíptica, aquenis amb les 4 costelles se- cundàries alades, flors blanques o rosades, involucre polifil, Laserpitium. Fruit de secció transversal-sublinear, solament les 2 costelles secundà- ries marginals, alades, i les dorsals filitormes, flors grogues, involu- EC BE DE ONG OR er ie La es a ani asi PT Napsia: 15 Aquenis amb costelles alades —.. —. . ACS Tn Ep lAquenis amb costelles -- sortides, però no Da aa ei es DE. 16 Fruit comprimit, les 3 costelles dorsals alades, les marginals poc sor- tides, calze de 5 dents, planta de I-2 m., involucre polifil, Molopospermum. ES MI CGT Ta De UV DR DR EL ES Pal pan a Ei mar at ag at NOS ei Aquenis amb les 5 costelles alades, calze de llim nul, planta de aa dm. imvolucre nul o monofil v.a LL i SeliDUM.: Aquenis solament amb les 2 costelles marginals alades —. . . 19. 18 Costelles marginals aproximades, flors groguenques, umbel'la de 8-15 ra- dis, involucre i petit involucre polifil .. . . . . Levísticum. Costelles marginals lleugerament entreobertes, flors blanques, umbel'les de 20-40 radis, involucre nul o bé oligofil, petit involucre polifil, Angélica. Plantes glabres, fulles inferiors 1-4 pinnatisectes —. . . . . 21. 18) : 3 : Plantes peludes o pubescents, fulles lobades o pinnatisectes .. . 24. Plantes anuals, d'arrel prima, flors grogues, umbel'les de 15-30 radis, fulles 3-pinnatisectes, en lacínies filiformes —. . . .Anethum. Plantes perennes, d'amrelegruxudals Los tacar D2e ame butiemecan id an pe CA ab EES e dd is IMpetarories Llim del calze i involucre nuls, flors blanquinoses, pètals escotats, Eli del calze: 5-deptat, Lc ueidos a CSS Pa RAC ed DGE PUBLICACIONS DE L'EINSYT. LI U-DIBECTERNGLES Umbel líferes. Involucre oligopolifil, flors blanques, verdes o grogues, pètals escotats, pa Peucedanum. Involucre nul, flors grogues, pètals enters. —..—.. —.. . . . Férula. Flors grogues, llim del calze nul o quasi nul, pètals enters . . 25. Flors blanques, llim del calze 5-dentat, pètals escotats —. . . 26. Involucre i petit involucre dr marge del fruit gruixut, convex, arrel omisuda- ls Co set lOpopamar: 25 nvolucre i petit involucre Ei O I-2- EE marge del fruit prim i pla, arrel Conca i a De: LOE IU IA Es NT E el ra SI CIE Involucre nul o bé oligofil, caduc, fruit glabre o breument pubescent, amb el marge pla i prim, arrel gruixuda . . . . Heracleum. Involucre polifil, fruit eriçat o tuberculós, amb el marge convex, grul- xut, blanquinós i tuberculós, arrel prima .. . . . Tordylium. 26 Llavor i frequentment aquenis canaliculats a la cara commissural. — 28. Llavor i frequentment aquenis plans a la cara commissural... —. 832. 21 de 1-3 radis, involucre nul o de 1 folíola, pinnatisecta. Scandix. Fruit atenuat a l'àpex però mò Dequerut co debe de CES te Eler ADE Fruit novatenuat a l'àpex, quasi: didima ec a Ge ade EL Pianta glabra, d'arrel bulbiforme, tronc afil a la base, fulles caulinars dividides en lacínies linears . . a EE ICONOG DOC EA, Planta —— pilosa, d'arrel no ia tronc fullós des de la base, fulles amb els segments ovats o lanceolats, incisodentats . . — 830. Fruit oblongo-linear, de a mm., gris O groguenc a la maturitat, planta no aromàtica. . o. 4. . o Chaerophyllum. Fruit oblong, de 20-30 mm., nigro- Div aci a la maturitat, planta d'olor Monts i I, EUR RS OR I d'a EE al Iaratatel E terminat per un bec I-4 veg. més llarg que'ls aquenis, umbel-les 30 / (Aquenis amb les 5 costelles dorsals molt sortides, les marginals im- perceptibles, flors vírido-groguenques, umbel:les de 6-15 radis, invo- treus sot ed Oda SM, Aquenis amb les 5 Le CE: Ei de ci obtuses, undulato-fistona- Ed des, flors blanques, umbel'les de 10-20 radis, involucre oligofil, fulles 3-5 veg. pinnatisectes, troncs tacats de porpra . . . Conium. Pètals enters, amb la punta erecta o lleugerament inflexa . . 833. Pètals enters, escotats o bilobats, amb 1 lòbul encorbat o caragolat cap endintre yi ii, ms Dr OU ENS tl EE a es 4 32 —— ce EEORA DE CATALUNYA ae ee a a rr A et en Umbel'liferes. : a llama SE o Pètals ovats, umbelles breument pedunculades, opositifòlies: involucre nul o bé oligofil, fruit comprimit: plantes de llocs humits, 33 Helosciadium. Pètals el'líptics, umbel'les llargament pedunculades, plantes dels prats CE Ei ES Seda aetad" es CID IdR dE Va 34. Llim del calze nul, fruit el'lipsoide, aquenis amb les costelles carena- des, involucre nul, petit involuere de 3-8 foifoles —. . . Meum. 34 Llim del calze 5-dentat, fruit ovoide, aquenis amb les costelles grui- Xudes, carenades: involucre OSOR Ei be AL Dethaveid. ra cerquen pat cs A aa has apre Ses Oe El dcU calen senta LS es ee as aa RE ME Ges ei 47. Fruit quasi dídim, flors vírido-groguenques, pètals suborbiculars, enters 0 lleugerament escotats, plantes aromàtiques —.. —. . . . 7: Fruit ovalat, oblongo-globulós, no dídim .. .. LL... . . 38. curtament pedunculades, involucre 1-3-fil, petit involucre polifil, Petroselinum. Tronc sulcato-anguiós, fulles inferiors pinnatisectes, umbelles breu- 8 36 l Tronc finament estriat, fulles inferiors 2-3 pinnatisectes, umbel-les 37 ment pedunculades, involucre i petit involucre nuls —. —. Apium. 3 Detals omterso'caragolats cap endintre LL, QS MS cio aa 88) Petals de sESCOta Es, ambt EB IOb UNES, a P EC ga: nosa, fruit ovoide, amb costelles tallants... . . Crithmum. Involucre i petit involucre polifils, flors d'un blanc verdós, planta car- 39 Involucre nul o bé oligofil, fruit oblong, amb costelles obtuses . 40. Involucre i petit involucre nuls, flors grogues, pètals trasovats, fruit petit, aromàtic, plantes de més de 1 m. d'altura . Feniculum. Involucre nul o bé oligofil, petit involucre polifil, flors groguenques, verdoses, pètals lanceolats: fruit gran, no aromàtic. . Xatardia. més gruixudes, involucre nul o monofil, petit involucre de 3-5 fo- SES Ia IS TERC RES Ds A a EE OS EtuSa. Fruit ovoide o bé oblong, comprimit o de secció circular —. . 42. Costelles del fruit sortides, subalades: umbelles de 12-40 radis, invo- lucre pulonbe oligost, Ni del calge nul Lc 43. 40 / Fruit globulós, costelles sortides, espesses, carenades, les marginals 41 42 Coctelles del fruit obtuses:o filitòrmes vegi er a 44. PUBLICACIONS DEGL'INSTFI UC DECLENÇCEEE Umbel'líieres. G. 275. - Daucus, Flors verdoses, pètals ovats o bé oblongs, quasi enters, asseguts, de base ampla i truncada, estils més curts que l'estilopodi, fulles de AgQ. tontom oblong — . Op DS ei ea CI ea Flors blanques, pètals Dei GS Cd NE breument usen estils més llargs que l'estilopodi, fulles de contorn triangular, Ligústicum. DS de l'involucre 3-fides o 5-fides, pètals bilobats, desiguals, llim 44 4 — del calze nul, umbel'les de 10-80 radis —. . .. . . . Ammi. lFoiíoles de l'involucre nul'les o enteres, pètals escotats .. —. . 45. Arrel fibrosa o fusiforme, umbel'les de 06-15 radis, fulles 2-pinnatisec- AS 4 tes, amb lacínies lineàrs o capillars. — l . 4. ee Cara l Arrel cònica o fusiforme, segments de les fulles ovats o bé oblongs. — 46. Pètals bífids, blancs, involucre i petit involucre oligofils, umbel-les de 3-6 radis, arrel cònica Led CR DS OR, Pètals escotats, blancs o rosats, in vollere i Dl involucre nuls, um-. I bella de 6-30 radis, arrel fusiiorme —. . .. .. ., Pimpinella. Pètals enters, caragolats cap endins, flors blanques, umbel'les de 12-25 radis, involucre nul o bé oligofil, fruit ellipsoide, costelles filiformes .. . . CE SE OrESS ES Es d- escotats, ab I lòbul Es dors blanques o rosades. — 48. Fruit subglobulós, umbel:les de 8-20 radis, involucre i petit involucre po- 48 lifils, amb les folíoles grans i reflexes, plantes de llocs humits. Sium. ECUL IO VORde GDE ODIORES at — a a (es qo Bes era EET El Dents del calze acrescents, fruit oblong, no contret a l'àpex, estils per lo menys tan llargs com la meitat del fruit, umbel'les de 2-30 ra- 47 49 dis, involucre nul o bé oligonl Q, 2. Le ea CEN Es l Dents del calze no acrescents, fruit contret a l'àpex . . . . 50. Fruit comprimit, costelles un Xic sortides, iguals, pètals bífids, umbel- les de 5-I0 radis, involucre nul o bé oligofil .. . . — Ptychotis. 50 4 Fruit no comprimit, costelles gruixudes, les laterals generalment més amples, pètals escotats, umbel'les de 3-40 radis, involucre nul o POU A RS RAÓ DS DE DS EE TO Gènere 275. —DAUCUS L. (Daucos i daucum, òaòxoy Plin., la pastanaga, la pastinaca dels llatins, Apul. porta les for- mes daucion i daucites, ho deriven de un òdie, que vol dir encendre, pels seus efectes medicinals.) Flors blanques 6 rosades, involucre i petit involucre polifils, amb les bràcties del primer pinnatisectes i les del segon enteres o trífides, calze de EL ORA-DE CATALUNYA pe RE A el a ee i NE ada OMS A DES UEC EL RISC, MOT Ar A Umbel'líferes. G. 275. - Daucus. 5 dents molt curtes, pètals escotats, els exteriors Írequentment radiants, bífids, estils curts, fruit ovoide, deprimit: aquenis amb 9 costelles, les 5 pri- màries filiformes i eriçades de vetes divergents, les 4 secundàries alades i amb una filera d'agullons: herbes aspres, amb freqiencia biennals, d'arrel cònica i fulles 2-3-pinnatisectes. Fulles consistents o subcarnoses, bipinnatisectes: radis de les umbel'les fructiferes robustos, bràcties del petit involucre lanceolades, con- SIS CES Sa car Es RD It A ET de bo AS o tol Fulles blanes o poc consistents, radis de les umbelles fructíferes fe- bles, contrets en niu d'ocell: bràcties del petit involucre linears o LES OA ICS IDEES a ts Ada a NEG Ps EAC LE Up, RT Flor central no purpurina, umbel'les fructíferes planes o convexes, fu- lles radicals de contorn ovalat, bipinnatisectes, consistents: plantes £ COM EO SON CE i A Regal La LE oúmmiter Flor central purpurina, umbelles fructíferes còncaves, fulles radicals de contorn triangular, bipinnatisectes, subcarnoses: plantes de Da Open a ir gi as LE DE Gineidmans Flor central no purpurina: umbelles petites, de I0-15 radis, prims: 2 fulles inferiors oblongues, bipinnatisectes . . . D. marítimus. Elor contrat de la umbella purparimal lA VR tea 4. Base de la umbel'la dilatada: fulles triangulars, tripinnatisectes, petit involucre més llarg que les umbelles —. . . . D. màximus. 4 Base de la umbel'la no dilatada, fulles oblongues, bipinnatisectes, pe- tit involucre més curt que les umbel'les —. . . ., D. Carota. 1127. —D. gúmmifer Lamt. (liter. que porta goma: s'ha compost de gummi (xónut), la goma.) Biennal, tronc de 1-3 dm., flexuós, gruixut, Xaparro, ramificat, amb les branques esteses, aspres, fulles inferiors de contorn ovalat, 2-Pin- natisectes, de segments ovats o bé oblongs, Pin- nalipartits, amb les divisions dentato-mucrona- des, les superiors assegudes, amb beina dila- tada, totes consistents, flors blanques o ver- mellcses, les exteriors radiants, la central no purpurina, umbel'les fructíferes Blanes o con- vexes, radis forts, base de la umbel'la 140 dilatada: involucre més curt que Ll sa ss PUBLICACIÓNS DE L'INSTITUT DE CIENCEES Umbel'líferes. i G. 275. - Daucus. la umbel:la, de bràcties pinnatisectes, petit involucre de bractèoles Janceolato- apiculades, les externes 2-3-dentades, fruit ovoide, amb agullons més curis que l'amplada del fruit, terminats per 1-3 puntes rectes o ganxudes. Geografia. — Roques del litoral: La Escala, Cadaqués. — La Selva (Vay.), Argelès (Conill in Hb. Cad.). — Jul.-Ag. Ll 1,128. — D. Gingidium L. (gingidion, yepgíòtov, Plin., la xicoira, la pasta- naga silvestre.) 7 x a cis cer A ds dv 3 Ni es ESO, Sres Biennal, tronc de 3-8 dm., piloso-híspid, erecto-flexuós, de branques dretes, fulles sub- UE ES I o carnoses, de pecíols molt pilosos, les inferiors Q À SAR o de contorn triangular, a2-pimnatisecles, de seg- 7 LA o ments ovals, Pinnalífids o pinnatlipartits, amb o les divisions fistonades, mucronulades, les supe- Ú - o riors assegudes, amb beina dilatada, flors blan- De Bingidium oo guinoses, petites, les exteriors apenes radiants, la central estèril purpurina, radis forts, no encorbats en les umbel'les fructíferes en niu d'ocell: base de la umbel'la 40 dilatada, involucre més curt que la umbel'la, de bràcties pinnatisectes, amb el pecíol comú ample, estriat, blanquinós pel marge, divisions lanceolato- acuminades, petit involucre de bractèoles lanceolato-agudes, 1-3-dentades, fruit ovoide, petit, amb aqullons iguals a l'amplada del fruit, alenats. Geografia.—Roques del litoral: Blanes, abundant a la roca Palomera, Lloret de Mar, a Sta. Cristina. — Calella, Blanes (Salv.l), S. Feliu de Guíxols, Cadaqués, La Selva, Port-Ven- dres (Bub.). — Juny-Ag. 14129. — D. marítimus LamX. —Raça del D. Carota L., apud Rouy. (per la seva estació a la vora del mar.) Biennal, tronc de 3-4 dm., ramificat, de branques pàtulo-erectes, fulles inferiors blanes, 2-binnatisectes, de segments lanceolats, curts, les superiors assegudes, amb beina estreta i segments lincars, flors blanques o vermelloses, les exteriors no radiants, la central 40 Pur- Purina, umbelles mitjanes, de 1I0-I5 radis . marítimus FLORA DE CATALUNYA Umbel'líferes. G. .275. - Daucus. prims, no encorbats, base de la umbella 140 dilatada, involucre més curt que les umbel-les, de bràcties pinnatisectes, amb els segments linear-acumi- nats, bractèoles del petit involucre enteres, linear-acuminades, estretament vorejades de blanc, fruit ovoide, amb agullons alenats, ganxuts, quasi de l'amplada del frmt. B serratus Lge. — La major part del fruit amb agullons curts, ascen- dents, dentiformes, confluents a la base. Geografia. — Roques marítimes del litoral de Barcelona. La 8 serratus Lge. — D. serratus Moris, a Lloret de Mar (Csta.). — Maig-Juny. 1,130. — D. màximus Desf. abep Re (per la talla gegantesca.) AN / BN Sinonímia. — Pastanaga, casí. guitamo. X Un 3 y) J Y : Biennal, tronc de 8-15 dm., dret, pelut a la EP els base, de branques pàtulo-erectes, fulles blanes, DES Drs de pecíol i nervis peluts, les inferiors de con- Les Va EI A torn driangular, 3-pinnatisectes, de segments ps SA : i a o 0vats, inciso-dentats, de dents agudes, les su- CNS PES — periors assegudes, amb beina llarga, estriada i p D. màxims oo segments més curts, flors Blanques, les exteriors radiants, la central purpurina, umbelles fruc- tíferes grans, radis nombrosos, desiguals, encorbats en niu d'ocell, base de la umbel'la molt dilatada, involucre de bràcties pinnatisectes, segments linear- acuminats, involucre petit, poc més llarg que les umbel'les, de bractèoles enteres O pinnatífides, molt desiguals, esca- rioses al marge i pestanyoses, fruit ovoide, petit, amb agullons ganxuts, dilatats a la base, més llargs que l'amplada del fruit. Geografia. — Cultivada i alguna vegada subespon- tània al litoral. — Abr.-Jul. 1,131. — D. Caróta L. (significa una llegum o verdura ap. Apic., ho deriven del celta Xar, vermell, com beta.) Sinonúmia. — Pastanaga, bufanaga, cast. za- nahoria, /7. la carotte, angl. carrot. V. Sium. EH ——eçççççtraçççuççççsaçaçuçmmsmm sas a PUBLICACIONS DE-L'INSTEIUT DECLE NC LES a pe qantetaetoneçtesizmeeeseemseystsss tristesa Umbellíferes. G..275. - Daucus. Biennal, tronc de 3-I0 dm., dret, aspre, estriat, ramificat, de branques esteses: fulles blanes, les inferiors de contorn oblone, 2-pimnatisectes, de seg- ments ovals o bé oblongs, inciso-dentats, les superiors assegudes sobre una beina curta, de segments linears, flors blanques o rosades, les exteriors ra- diants, la central ordinàriament purpurina, umbelles fructíleres grans, de 20-40 radis molt desiguals, encorbals en niu d'ocell, base de la umbella no dilatada, involucre polifil, de bràcties finnatisectes, de segments amplament membranoso-blanquinosos al marge, linear-alenats, petit involucre tan llarg com les umbel'les, de bractèoles enteres, 3-fides, subulato-acuminades, fruit ellibsoide, mitjà, amb agullons alenats, distints a la base, de l'amplada del fruit. Geografia. — Terres cultivades i ermots des del litoral fins als Pireneus. — Juny-Set. HLORA DE CATALUNYA Gènere 276. — ORLAY A HOFFM. (En memòria de Orlay, un metge de Moscou.) Flors blanques o vermelloses, en umbel'les opositifòlies, de 2-5 radis, in- volucre i petit involucre polifils, de bràcties enteres, rarament trífides, calze amb 5 dents, triangular-alenades, pètals escotats, amb una punta inflexa, els exteriors radiants, bífids, fruit ovoide o bé oblong, deprimit, aquenis amb 9 costelles, les 5 primàries filiformes, eriçades de vetes recorbades, les 4 se- cundàries carenades, amb 2-3 rengles d'agullons: herbes anuals, d'arrel cò- nica i fulles 2-3 pinnatisectes de segment curt. Radis de les umbel'les molt desiguals, flors molt petites, les exteriors apenes radiants, estils més curts que l'estilopodi, bràcties involu- crals herbàcies, plantes peludes .. . . . . . O. marítima. Radis de la umbel'la quasi iguals, flors bastant grans, les exteriors 1a- diants, estils més llargs que l'estilopodi, bràcties involucrals esca- TiOSeS danses plantes GIaDICSCOnts Les 8 la ea 2. Umbelles de 2-3 radis, involucre de 2-3 bràcties, flors perifèriques, 2-3 veg. majors, fruit oblong, poc atenuat a l'àpex, s O. platycarpos. Umbel'les de 2-5 radis, involucre de 5-8 bràcties, flors perifèriques, 7-8 veg. majors, fruit ovoide, molt atenuat a l'àpex, O. grandiflóra. 2 14132. — O. marítima Eoch. (per l'estació de la planta.) Tronc de 5-15 cm., vírido-cendrós, pubes- cent, ramificat des de la base, branques as- cendents, fulles llargament peciolades, 2-3-pin- natisectes, amb les divisions curtes, oblongues O linears, fors blanques o vermelloses, petites, apenes radiants, umbel'la terminal breument pedunculada, les laterals sostingudes per pe- duncles robustos, llargs, subescapiformes, ci- líndrics, pubescents, estriats, 2-6 7adis molí desiguals, el central molt curt, radis de les umbel'les iguals, involucre de 13 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CL ENG ES Umbel'líferes. G. 276. - Orlaya. 2-5 bràcties desiguals, linear-acuminades, enteres o 2-3-fides, herbàcies, petit involucre semblant a l'invelucre, però de bractèoles generalment enteres, dents del calze triangulars, estils més curts que l'estilopodi cònic, fruit el Uip- soide, agullons dilatats a la base i ganxuts en estrella a l'àpex. Geografia. — Comú als arenals marítims de tot el litoral. — Abr.-Juny. 1,133. — O. platycarpos Roch. (de fruit oblong, aplanat, format com platyphyl- lon, que ja's troba en grec, nom d'una eufòrbia de fulles amples.) Tronc de 2-4 dm., verd clar, dret, suberi- çat, ramificat, de branques ascendents, fulles inferiors llargament peciolades, les superiors assegudes en una beina amplament escariosa al marge, 2-3-pimnatisectes, en divisions oblon- gues, curtes, Hors blanques o rosades, pètals O. platgcarpos o de les exteriors 2-3 veg. més grans, umbel'les llargament pedunculades, peduncles relativa- ment primets, estriats, glabrescents, 2-5 radis quasi iguals, involucre i petit involucre de 2-3 bràcties, amplament escarioses al marge, lanceolades i ordi- nàriament enteres, dents del calze alenades, estils molt més llargs que l'esti- lopodi, fruit oblong, gros, poc atenuatl a l'àpex, agullons vermellosos, un poc dilatals a la base, ganxuts a l'àpex, de l'amplada del fruit. Geografia. — Terres de conreu i llocs herbosos: Terrassa r., sembrats de S. Llorenç del Munt i de l'Ubach, Gelida, litoral de Barcelona, r. (Salv.l), Espluga de Francolí, Aiguafre- da (Llen.i). — Juny. 14134. — O. grandiflóra Hofím. ( de flors grans, terme botànic modern, no clàs- sic: cf. parviflora.) P Tronc de 2-4 dm., verd clar, dret, ramifi- cat, branques ascendents, glabres, fulles infe- riors peciolades, les superiors assegudes en una beina escariosa al marge, aquelles 3-Binnati- sectes: divisions linear-lanceolades, curtes, mu- cronulades, flors blanques, pètals de les exte- riors 7-8 veg. més grans, umbel'les llargament (1) Multifórus, l'emplea IsiD. 14 BLORA DE CATALUNYA Umbel'líferes. G. 276. - Oriaya. pedunculades, peduncles primets, estriats, glabres, 2-8 radis quasi iguals, involucre i petit involucre de 5-8 dràcties, amplament escartoses al marge, enteres, les del primer lanceolato-acuminades, les del segón el'líptico-acu- minades, dents del calze alenades, estils molt més llargs que l'estilopodi discoidal, fruit ovoide, grosset, alenuat a l'àpex, agullons blanguinosos, no dilatats a la base, alenats, ganxuts, més curts que l'amplada del frudt. Geografia. — Terres calisses i argiloses: Vallvidrera, frequent prop Barcelona (Salv.l), comú des de Tarragona a Vilaller, Castanesa i demés valls pirenenques (Csta.), Creixenturi, , S. Joan de les Abadesses, a Ripoll, Camprodón (Vay.), Cardona, camí de Serrateix a Berga (Puj. C.), Espluga de Francolí, Vall d'Aran, les Bordes (Llen.i), entre Salardú i Tredós (Coste et Soulié). — Abr.-Ag. 15 La PUBLICACIONS DE L'INSTET UT DE /CDUE NENES Gènere 277. — DURIEUA BoISsS. ET REUT. (Michel Charles Durieu de Maisonneuve, 1796-1878, eminent botànic, benemèrit de la Flora del S. de França, d'Espanya i sobre tot de l'Algèria, en lloc de Duriea ().) Flors blanques, petites, ea umbel'la, assegudes, opositifòlies, de 3-5 radis molt desiguals: bràcties de l'involucre desiguals, alguna petita, entera, li- near, altres semblants a les fulles caulinars, petit involucre de 3-5 bractèo- les linear-lanceolades, enteres o pinnatífides, llim del calze nul, petals petits, quasi orbiculars, escotats i terminats per un lòbul inflex, pestanyosos, estils molt curts, divergents, fruit oblong, comprimit, cara commissural de la llavor quasi plana, costelles primàries cobertes de vetes blanques, pluriseriades, les 4 secundàries amb agullons daurats, uniseriats, distints a la base, estrellats i ganxuts a l'àpex, iguals o més llargs que l'amplada del fruit: herbes anuals, arrel cònica, tronc de 12 dm., dret o ascendent, flexuós, simple o ramificat des de la base, hispídulo-escabrós, com tota la planta, fulles totes peciolades, de contoin lanceolato-ovat, 2-3-pinnatisectes, de divisions lan- ceolato-linears, curtes, petites. 14135. — D. hispànica Boiss. et Reut.— Daucus Durieua VVX. Càucalis hispàni- ca Lam. (dedicada per VVilltomm a Durieu, com l'Isoe- tes Duriei.) Geografia.—Barcelona, al peu del barranc de Nova- Belén, vessant meridional del Tibidabo (Senn.i, Llen.i, Cad.) legi 22 Maj. 1910. Vid. Pau. Muntanyes de Po- : blet (Font). ND Ah, 1 dr, Dervava sL.J. Barat De / SS D. hispànica (1) Seguint a Jussieua, ortografia variada que ja no era segura per al mateix Linn. I6 EE OR EO DECCATALUNYA Gènere 278. — TURGENIA HOFFM. (Nom llatinitzat per ésser dedicada a Turgeneff, estadista conseller rus.) Flors vermelles o rosades, en umbelles llargament pedunculades, opo- sitifòlies, de 2-4 radis desiguals, robustos, involucre i petit involucre de 2-4 bràcties iguals, oblongues, enteres, amplament escarioses al marge, calze de 5 dents setàcies, pètals trasovats, escotats, amb la punta inflexa, els exteriors radians, bífids, estils curts, drets, fruit ovoido-acuminat, gros, comprimit, de secció transversal en forma de 8, aquenis amb 9 costelles quasi iguals, les marginals amb agullons curts, uniseriats, els altres amb agullons robustos, alenats, 2-3-seriats, herbes anuals, de rel cònica, tronc de 2-5 dm., dret, ramificat, solcat, híspido-escabrós, com tota la planta, fu- lles pinnatisectes, de segments oblongs, inciso-asserrats. 14136. — T. latifolia Hoffm. (de fulles amples, correspon a platyphyllos.) Sinontma. — Cadells, catxurros: cast. cadi- llos, quijones. Geografia. — Camps argiloso-calissos: Sembrats de Montjuic, Bages, Pla del Llobregat, Vallès, la Segarra (Csta.), Manresa, Navarcles, Castellgalí (Font), prop Ardèvol (Puj. C.)i Llers (Senn.). — Maig-Ag, N. B. Sembla poc comú. T. latifolia ELO RA DE CATALUNYA Gènere 279. — CAUCALIS L. (xavxaàic Plin., herba semblant al fonoll: assimilat al C. grandifióra: ho fan venir d'un xéo O 2slto (uciuar, Cf. el cementiri), ajeure's o dormir, per l'hàbit humil de la planta o per- què s'agafa als que passen i la toquen ().) Flors blanques o rosades, en umbel'les de 2-4 radis quasi iguals, invo- lucre nul o 1-2-fil, petit involucre polifil, calze amb 5 dents lanceolades, pètals trasovats, escotats, amb una punta inflexa, els exteriors radiants, bífids, fruit oblong o el'lipsoide, comprimit, de secció transversal el'líptica, aquenis amb 9 costelles, les 5 primàries filiformes, cobertes de vetes, les 4 secundàries més sortides, amb llargs agullons, 1-3-seriats, herbes anuals, de rel cónica, fulles 2-3 pinnatisectes. Umbelles llargament pedunculades, generalment de 3 radis, fruit el- lipsoide, gros (8-I0 mm.), costelles secundàries amb agullons robus- OS, SAnXUts, T-SOTIa LS Le Pe NEU or NEE Ec ieeaCó daucoides. Umbel'les curtament pedunculades, generalment de 2 radis, fruit oblong, petit, 4-5 mm., costelles secundàries amb agullons prims, ' l'Erectes, 2-gSetiats a Te EES EO taad ies 1,137. — C. daucoídes L.. (per les fulles de daucus, doncs, semblança.) Sinonímia.— Cadells, cast. cadejos, cadillos, cachurrera menor. Tronc de 1-4 dm., dret i ascendent, simple 0 ramificat des de la base, glabrescent o his- pídul a la part inferior, fulles inferiors pecio- lades, 2-3 piunatisectes, amb els últims seg- ments linears, enters O incisos, mucronulats, flors blangues o rosades, en umbel'les llarga- ment pedunculades, ordinàriament de 3 radis robustos, involucre nul o monofil, bractèoles del petit involucre desiguals, eriçades, estils divergents, iguals a l'estilopodi, cònic, fruit el iPsoide, llarg, de 8-I0 mm., atenuat pels 2 caps, coronat per les dents lanceolato-obtusiúscules C. daucoídes (1) El nom alemany del Cduca/ís és die Haftdolde, això és, umbel-lifera que s'enganxa: anglès: bur-parsley, 18 PAS DECLC LOS DESL-ENSTIITUT DE. CIENCIES Umbel'liferes. G. 279. - Càucalis. del calze, costelles primàries adornades de puntes engruixides a la base, les secundàries amb un vengle d'agullons robustos, rectes, ganxuts, tant o més llargs que la amplada del fruit. Geografia. — Terres arenoso-estèrils, des del litoral al Pireneu. — Maig-Juny. 1,138. — C. leptophylla L.—C. parvi- flóra LamE. (leptophyllon (Aqrcógoioy) Plin.y també una eufòrbia, com platyphyllon, minor o minus, llatí: així lepton centaurion és la centaura menor o petita, Plin.) Tronc de 1-4 dm., dret, flexuós, ramificat, aspre, amb petits pèls setiformes, aplicats, re- flexos, fulles inferiors peciolades, petites, 2-pin- natisectes, de segments linears obtusiúsculs, híspids, flors blanques o rosades, petites, um- bel'les curtament pedunculades, ordinàriament de 2 radis robustos, curts: bractèoles del petit involucre escarioses al marge, eriçades, acuminades, estigmes asseguts sobre l'estilopodi cònic, fruit linear-oblong, de 4-5 mm., poc alenat pels caps, co- ronat per les dents lincar-acuminades del calze, amb les costelles primàries adornades de puntes curtes, alenades, i les secundàries de 2-3 rengles d'agu- llons prims, drets i molt aspres. Geografia. — Llocs pedregosos, àrids: Montcada, vores dels camins, boscos de l'Ubac, cap a la Portella, Montsant (Csta.), Cardona (Puj. C.I), Montserrat (Marcet), Organyà (Bu- bani). —Juny-Jul. 19 a A a te Date a Nat A dir pe ae ae qe Men ar Edgar rela PUBLICACIONS DE L'INSTUCUZX DE -CLEGNCLCES ———————————— 7 Gènere 280. — TORILÍS ADANS. (Tractant-se de Adanson, es forjava els noms, Gaertner l'adopta, junt amb altres botànics, probablement no tenen sentit de res, si no és barreja o composició de Tordylium i Càucalis.) Flors blanques o rosades, petites, en umbel'les de 2-I2 radis, involucre nul o bé 1-5-fid, petit involucre polifil, calze de 5 peces lanceolades, pètals trasovats, escotats, amb una punta inflexa, els exteriors frequentment ra- diants, bífids, fruit ovoide, petit, un poc comprimit, de secció transversal el'líptica: costelles primàries filiformes, eriçades de petites puntes, les se- cundàries imperceptibles, cobertes d'agullons o tubèrculs multiseriats, her- bes anuals, d'arrel cònica, tronc primet, aspre, cobert de petits agullons aplicats, reflexos, fulles inferiors 2-pinnatisectes. Umbelles opositifòlies, assegudes o breument pedunculades, de 2-3 ra- dis, aquenis centrals tuberculosos, els perifèrics solament per la cara 1 INTEr OA Ed el QS Ce o Ei a ea REI on Eaeaó Umbelles terminals llargament pedunculades, aquenis coberts d'agu- Hons tuberculosos per la cara interna. lo. .0 o de Ma ele Es berts d'agullons per fora, fulles dimorfes, les inferiors 2 pinnatisec- tes i les superiors simples 3-sectes . . . . T. heterophylla. Umbelles de 3-I2 radis, aquenis totalment coberts d'agullons, fulles totes 2-pinnatisèctes .. 470 ed SET ee ec ea de NE (Involucre nul, de 1-2 bràcties curtes, umbelles de 3-8 radis, flors pe- rifèriques més grans, agullons del fruit rectes i abultats a l'àpex, T. helvética. Involucre de 4-5 bràcties alenades, umbelles de 5-I2 radis, flors quasi totes iguals, agullons del fruit curvato-ascendents o aprimats a la i Umbel/les de 2-4 radis, aquenis tuberculosos per la cara interna i co- j ta ideas 3 VR CER je Es be ADE IE RLORA DE CATALUNYA Umbel'líteres. G..282. - Torilis. 1,139. — T. nodósa Gaertn. — Tordy- lium nodosum L. (de nodus, nus, nuosa.) Tronc de 1-4 dm., ramificat, branques nom- broses i difuses, fulles iníeriors llargament pe- ciolades, 3-pinnatisectes, de segments linears, enters o incisos, ciliato-mucronulats, flors blan- ques o rosades, iguals, regulars, umbel'les pe- tites, opositifòlies, sentades o amb 2, rarament 3 radis molt curts, robustos i desiguals, hís- pids, involucre nul, bractèoles del petit invo- lucre linears, desiguals, més llargues que'ls pe- dicels: estils molt curts, drets, estilopodi cònic, fruits ovoides, petits, els centrals tuberculosos, els perifèrics tuberculosos per la cara interna i coberts per fora d'agullons drets, alenats, ganxuts i molt aspres. Geografia. — Comuníssima en paratges herbosos des del litoral al Pireneu. —Maig-Juny. 1,140. — T. heterophylla Guss. (de fulles variables, pròpiament d'una altra me- na, i fins d'una sola en comparació d'una altra que's pren per la ordinària i regular.) Tronc de 2-5 dm., dret, ramificat, bran- ques pàtulo-erectes, fulles dimorjes, les infe- riors bipinnatisectes, de segments ovato- o bé oblongo-partits, amb les divisions enteres o inciso-dentades, mucronulades, les fulles supe- riors enteres o 3-sectes, de segments linears- enters o denticulato-asserrats, flors blanques o rosades, les perifèriques un poc irregulars, um- belles terminals, llargament pedunculades, de 2-4 radis prims, quasi iguals, involucre nul, bractèoles del petit involucre linears, quasi iguals, eriçades, més llargues que'ls pedicels i més curtes que'ls radis, estils drets, divergents, estilopodi discoidal, fruit ovoide, petit, aquenis coberís de petits tubèrculs cò- nics per la cara interna i d'agullons alenats, molt escabrosos i ganxuts per la parí externa. T. heterophylla Geografia. — Llocs secs i àrids: Montserrat, Ubac, Montseny. — Cordillera del Tibidabo, S. Gervasi, Sarrià, Valldoreix (Senn.), la Sellera (Cod.l), Manresa i altres llocs de Bages (Font). — Juny. PUBLICACIONS DEL INSTITUS DE CAE NE S Umbel'liferes. G. 280. - Torilis. 1141. —T. helvética Gmel. —T. infésta Hofím. (Helvetii, són els suissos, Gillel posa infecta, infestus significa maligne i enemic, ci. stérilis.) Tronc de 2-5 dm., dret, ramificat, branques irequentment esteses, fulles 2-pinnatisectes, de segments ovato-lanceolats, inciso-dentats, el terminal de les fulles superiors més llarg, flors blanques, les exteriors irregulars, més grans, radiants, umbel'les terminals llargament pe- dunculades, planes, de 3-5 radis, prims, quasi iguals, involucre nul o 1I-3-fil, bractèoles del petit involucre linears, eriçades, estils drets, divergents, eriçats a la base, més llargs que l'estilopodi discoidal, fruit ovotde, totalment recobert d'agullons drets, ganxuts, aspres, tan llargs com l'amplada del fruit. —Raça T. neglécta Roem. et Sch. —Segments de les fulles més grans i més llargs, flors exteriors molt radiants, fruit més gros, estils 3-5 veg. més llargs que l'estilopodi. T. helvética Geografia. — Camps àrids i llocs estèrils: al Vallès, comú per llocs herbosos, Bages, Pe— nadès el alibi. — Regió mitjana (Csta.), Olot, Sagaró, Lladó (Vay.) et alibi. La raça T. neglécta Roem. et Sch., comú als voltants de Tarrassa. — Camps de Barce— lona, Falset, Ciurana, Espluga de Francolí (Csta.). — Maig-jul. 14142. — T. Anthriscus Gmel. (anthriscum, dvòpionoy, una planta umbel'lífera.) Sinonímia. — Cast. quijones, pie de gallina, encilla. Tronc de 5-I0 dm., dret, ordinàriament ra- mificat des de la base, branques pàtulo-erec- tú j o o tes, fulles 2-pinnatisectes, segments ovato-lan- gla 1 ES ceolats, pinnatífids o profundament dentats, el CS, VR terminal lanceolato-allargat, flors blanques o Val x No vermelloses, quasi regulars, umbel'les termi- nals, llargament. pedunculades, convexes, de 5-I2 radis filiformes, quasi iguals, involucre de 4-5 bràcties alenades, bractèoles d'igual forma, més curtes que'ls pedi- T. Anthriscus 22 Q PDE DS a SS QR QR EA PLORAS DE CATALUNYA —— Umbel'/líferes. I G. 280. - Torilis. cels, estils estesos, glabres, estilopodi cònic, fruit ovoide, totalment cobert d'agullons curvato-ascendents, de punta fina, recta, igualant apenes la meatat de l'amplada del fruit. Geografia. — Vores dels camins, des del Montserrat al Pireneu, però menys frequent que'ls anteriors, Tossals del Bergadà (Puj. C.I), la èellera, r. r, (Cod.l), S. Hipòlit de Vol- tregà, Ripoll (Senn.l). — Maig-Jul. 23 PUBLICACIONS DECL'INSTITUI: BE /CLENIGRES Gènere 281. — BIFORA HOFFM. (Interpreten que té dues portes per les obertures o forats que presenta el fruit dídim, com si diguéssim els dos forats del nas.) Flors blanques, en umbel'les de 2-7 radis, quisi iguals, involucre i petit involucre nuls o I-fils, llim del calze nul, pètals trasovats, escotats, amb un lòbul inflex, iguals o els exteriors radiants, fruit dídim, glabre, aquenis glo- bulosos, reticulato-rugosos, amb 5 soles i costelles quasi imperceptibles: herbes anuals, primes, de rel cònica, fulles r-2-pinnatisectes, de segments tripartits i divisions linears. Umbel'les de 2-3 radis curts (4-5 mm.), umbèl'lules de 2-3 flors totes l fèrtils, pètals quasi iguals, estil igual a l'estilopodi, fruit escotat per la base i mamellut a l'àpex. LL 4.0. ce Batestenlatal Umbel'les de 5-7 radis llargs (7-20 mm.), umbèl'lules multiflores, amb les flors centrals estèrils, pètals perifèrics radiants, estil 3 veg. més t o llarg que l'estilopodi, fruit escotat pels dos caps. B. radians. 14143. — B. testiculàta DC. (de dues bosses, cf. testiculàta (herba) Apul.,, que és la mercurial mascle VO.) Sinonitmia. — Cast. cilantro menor. Tronc de 2-3 dm., dret, solcat, ramificat, fulles basilars pinnatisectes, segments cunei- formes, 3-partits, inciso-dentats, les caulinars 3-pinnatisectes, de segments linear-aguts, flors quasi iguals, umbel les de 2-3 vadis curts, um- bèl'lules de 2-3 flors, totes fèrtils, involucre i petit involucre monofil, estil igual al /ilopodz, fruit molt rugós, escotat a la base, amb un petit mamelló cònic a l'àpex: planta pudenta o fètida. B. testiculàta Geografia.— Camps del litoral i del Vallès i Bages. — Calella (Cuní), Pedrafita (Puigg.l), Marlès, Casserres, Serrateix, Espunyoles, Avià, Berga, cap a Sallent (Puj. C.I), Solsona (Bub.), la Sellera, r. (Cod.l), la Cènia (Llen.l). — Abr.-Maig. (1). Cf. Verònica dídima, Orcbis. 24 aa al as" PL OR DE CATAERUNYIA (EE 281.- BifOra. 1,144. — B. radians Bub. (de radius, radi o raig, per les flors de la pe- rifèrie que són així.) Tronc de 2-4 dm., dret, prim, fortament sol- cat, ramificat, fulles basilars pinnatisectes, les caulinars 2-pinnatisectes, de segments estreta- ment linears, flors perifèriques radzants, umbel- les de 5-7 vadis bastant llargs, prims, umbèl'lu- les multiflores, de fiors centrals quasi regulars, estèrils, estil 3 veg. més llarg que l'estilopodi, fruit escotat pels 2 caps, no mamellut a l'àpex. B. radians Geografia.—Tarrassa r. i tal veg. importat, maj. 1905 legi. Probablement dintre de Ca- talunya (Csta.), al baix Aragó, cap a Pefiarroya (Loscosl), — Maig-Juny. PUBLICACIONS DE L'INSTITULC DE CIENCIES Gènere 282. È— CORIANDRUM L. (Grec xopiavvov, es fa venir de xóptç, la xinxa, per l'olor que fa la planta fresca i aixafada, i évvoy, el lli ().) Flors blanques o vermelloses, les exteriors radiants, en" umbel'les de 3-8 radis un poc desiguals, prims, involucre nul o 1-fil, petit involucre de 3-5 bractèoles linears, curtes, reflexes, unilaterals, calze de 5 dents lan- ceolades, desiguals, persistents, pètals escotats, els exteriors més grans, 2-fids, estils drets, divergents, més llargs que l'estilopodi cònic, fruit sub- globulós, aromàtic, glabre, aquenis amb 9. costelles, les 5 primàries flexuo- ses, deprimides, les 4 secundàries carenades, herbes anuals, pudentes, d'arrel cònica, tronc de 3-5 dm., dret, estriat, violat a la base, glabre, ramificat, fulles inferiors pinnatisectes, de segments ovato-cuneiformes, inciso-dentats, les superiors 2-3-pinnatisectes, amb les divisions estretament linears, agudes. 1145. — C. sativum L. (que's cultiva, comú.) Sinonimia. — Celiandria: cast. cilantro. En la preparació de l'aigua de melissa o dels carmelites hi entra aquest fruit. Geografia. — Comú a Sardanyola i Ripollet, on s'ha- via cultivat, — Cultivat i espontani a l'Empordà, al Va- llès, Martorell (Salv.l). — Maig-Juny. C. satívum (1) —El fruit és aromàtic i s'en fan confits, servint per a corregir el : gust del ruibarbre i senet. V. Arcangelí. 36 RE NE RE RE a nt EA Lila EE ONMR LE DErCATFALUNYA Gènere 283. — THAPSIA L. (Satia Plin. és una espècie de fèrula o la llavor de la fèrula, trobada a l'illa de Thapsos.) Flors grogues, en umbel'les grans, de 12-25 radis iguals, llisos, les um- bel'les laterals més petites, frequentment estèrils, involucre i petit involu- cre nuls, calze de 5 dents molt petites, pètals ellíptics, enters, amb una punta inflexa, estils reflexos, més llargs que l'estilopodi, frut deprimit, oval, escotat pels dos caps, aquenis de g costelles, les 5 primàries filiformes, les dues marginals amplament alades, ales grogues, estriades transversalment, tan amples com el fruit o més, les altres 2 ales subfiliformes: herbes peren- nes, de rizoma gruixut, tronc de 5-I0 dm., dret, robust, estriat, glabre, fu- les glauques, les inferiors grans, gruixudetes, peciolades, piloso-eriçades, de contorn ovat, 2-3-pinnatisectes, de segments oblongs, inciso-dentats, de lò- buls mucronulats, les superiors reduides a una beina, lanceolato-acuminada, groguenca. 1446. — Th. villosa L. (de villus, peluda, és terme de botànica, prop. cabellui.) Sinoníma. — Croca, baladre (a la Segarra), cast. cafiaheja, candileja, zumillo: fr. faux fe- nouil, angl. deadly carrot (és a dir pastanaga mortal) 9. Geografia. — Boscos de les cordilleres litoral i de l'interior, arribant fins a Talamanca, cap a l'Empalm, abundant als boscos del N. de Tarrassa. — Juny-Ag. (1) La Th. gargànica L. dóna la ben coneguda resina de tàpsia, que els àrabs anomenen bou nefa, Bou-Nefaà (deu o pare de la salut), de PAlgèria, 27 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT IDE CTENC DES Gènere 284. — LASERPITIUM L. (O laser picium, la pl. que dona el benjuí, el laser o silphium, suc d'una esp. de fèrula, el laser d'Hèrcules, uayóòaptç, i la fulla màspetum, caulias succus Plin., com rhiaias, el suc de les roses: lac serpitium.) Flors blanques o rosades, en umbel'les de 10-50 radis, involucre i petit involucre quasi sempre polífid, calze de 5 dents petites, pètals trasovats, escotats, amb un lòbul inflex, els exteriors poc o gens radiants, fruit ova- lat o bé oblong, deprimit, aquenis amb 9 costelles, les 5 primàries filifor- mes, les 4 secundàries alades, herbes perennes, robustes, de fulles 2-5 pin- natisectes. sr 1-3-fil, caduc: fulles inferiors 3-ternatisectes, de pecíol com- Da ts LS LE LLAR LE I ES ICE El: l'involucre polifil, persistent, fulles inferiors 2-5-pinnatisectes . . 23. ' Bràcties de l'involucre pestanyoses, fulles inferiors 4-5-pinnatisectes, últimes divisions lanceolato-linears, pecíol cilíndric, ales marginals delitrgit Dies aquples Le Mer nt ea. .L. gàllicum. Der de l'involucre glabres, fulles inferiors 2-3-pinnatisectes, últi- 1 2 mes divisions oblongues o bé ovades, pecíol comprimit, ales del fruit TOTES AQU als Eres SI ca ella Sa D a Ed ESC oe DC CI Involucre estès, últimes divisions foliars oblongo-lanceolades, enteres, 1 atenuades a la base, ales més curtes que'l fruit . . . L. Siler. i Involucre reflex, últimes divisions foliars ovades, asserrades, escotades / a la base, ales iguals al fent lo... o LL Es datiouae 14147. —L. Nestleri Soy.-VVilid. — L. trilóbum Lap. — Lacellia Nestleri (ap. Bub.) 9. (dedicada a Nestler. Nestlera és una composta (senecion) que Sprengel va anomenar del nom de N. tpíhoBoç (de )oRóc), no en llatí: per les a CD al ep 4 i 2, D tn, - Ú a Par E Ep a/e DS as emma 4 P, V I La / : fulles, cf. tríquetrum.) I Z di . VA Tronc de 6-12 dm., dret, finament estriat, TR SANS I l GG) —... ad nomen proprium conversi Lacelliam suscipimus, a Della L. Nestleri E Cella Italo-Januensi, qui plantas orientales... primus botanicorum stre- er at te Eea nue perquisitas et illustratas, ,.. tradidit, (Bubani). LS) co a a DL ORA DE CATALUNYA Umbel líferes, I G. 284. - Laserpitium. ramificat, glabre o híspid: fulles inferiors de contorn triangular, d'un verd bonic per sobre, més clares per sota, de pecíol comprimit, 3-ternatisectes, de segments ovato-cordiformes O bé ovato-cunciformes, serrato-mucronats, les superiors assegudes en una beina ventruda, flors blanques, umbelles de 10-30 radis solcats, fortament pubescents, involucre de 1-3 bràclies selàcies, glabres, caduques, el petit involucre semblant a l'involucre, estils llargs, re- flexos, fruit oblong, arrodomt a la base. Geografia. —Boscos de les muntanyes calisses, altures de Berga (Csta.), Peguera (Bub.), Cabrera (Senn.), Canigó (Gaut.), Prats de les Bordes, ribera de Ruda i Montgarri (Llen.l), Salardú (Coste et Soul.). — Juny-Ag. 1,148. — L. gàllicum L. (és a dir, francès, Per la pàtria o habitació Principal.) Tronc de 3-8 dm., dret, estriat, ramificat, glabre, fulles d'un verd fosc, un poc lluents per sobre, pàllides per sota, de contorn trian- gular, les inferiors molt grans, de pecíol cilín- drc, 4-5-pinnatisectes, amb els últims seg- ments oposats, lanceolato-linears, mucronats, o les superiors assegudes en una beina 40 ven- L. gallicum oo o fyuda, flors blanques o rosades, umbel-les grans, de 20-50 radis, estriats, un poc eriçats, invo- lucre polifil, persistent, reflex, de bràcties lanceolato-linears, acuminades, enteres o 2-3-fides, Ppestanyoses, estils pàtulo-reflexos, fruit ovoide, truncat pels dos caps, glabre, ales planes o ondulades, estriades transversalment, les marginals més amples, quasi iguals a l'ampla- da del fruit. Geografia. — Llocs muntanyosos àrids: Montserrat, S. Llorenç del Munt, Montseny, Ribes, Pobla de Lillet, Olot et alibi. — Figueres (Senn.). — Juny-Ag. 1449. —L. Siler L.—L. lancifolium Moench. Lacellia montana (Bub.). (siler, és el salze, Auctores sebplentrionales vete- res plures Umbelliferas quasdam Siler dixerunt, ve non bene Perbensa, diu Bubani op. laud.— Lancifolium s'ha format de lancea, la llança (no de lanx, cis, el plat de la balança), Per les folío- 29 PUBLICACIONS DEL INSTITUT DE CA CINC ES Umbel líferes. G. 284. - Laserpitium. les. cf. lanceolatus, que és terme botànic, cf. latifol-, aquilegifol-, cuneifolium.) Tronc de 3-I2 dm., dret, estriat, ramificat, glauc, glabre, fulles d'un verd pàllid, de contorn triangular, les inferiors grans, de pecíol comprimit, 2-3-pinnatisectes (pseudo re-sobre-recompostes), folíoles lanceolades o lanceolato- oblongues, atenuades a la base, enteres, mucronades, reticulato-venoses, de venes fyanslúcides, les fulles superiors assegudes en una beina ventruda, flors blanques o rosades, umbel'les grans, de 30-40 radis, involucre folifil, per- sistent, estès, de bràcties linear-lanceolades, acuminades, glabres, el petit in- volucre semblant a l'involucre, estils reflexos, fruit limear-oblong, arrodonit a la base, glabre, lluent i molt olorós, ales iemuals, planes o ondulades, més es- tretes que'l fruit. Geografia. — Boscos i roques de les muntanyes : Puigreig, del Bergadà, un exemplar probablement accidental (Puj. C.), vall alta del Tec, r. r. r. (Gaut.), fons d'Artiga de Viella (Llen.), les Bordes, entre Arties i Salardú (Coste et Soul.). — Jul.-Ag. 1,150. — L. latifólium L. (de fulles amples.) Simonimia. — Tuxos, turbit: cast. cominos negros, rústicos, turbit de montafia. Tronc de 5-I12 dm., dret, finament estriat, glabre, eriçat, ramificat a l'àpex, fulles de con- torn triangular, glabrescents, reticulato-veno- ses per sota, les inferiors molt grans, de pecíol comprimit, 2-3-bpinmnatisecles, (pseudo-recompos- tes o sobre-pseudo-recompostes), de folíoles ovades, escotades o arrodonides a la base, oblu- ses, crenato-asserrades, les fulles superiors assegudes sobre una beina ventru- da, flors blanques, umbel'les grans, de 30-50 radis estriats i eriçats pel cos- tat interior, involucre polifil, persistent, reflex, bràcties linears acuminades, glabres, bractèoles alenades, fruit ovalat, eriçat a les costelles primàries, ales iguals, comunament crispato-ondulades, iguals a la amplada del fruit. a glabrum Soy.-VVill. — Fulles glabres. B asperum Soy.-VVill. — Revers de les fulles i pecíols eriçats de pèls rí- gids i tuberculosos a la base. Geografia. — Boscos i roques de les muntanyes : des del Montseny a Ribes, obaga de Segalés, al Bergadà, especialment la 8 asperum Soy.-XVill. La 2 glabrum Soy.-VVill., a Ribes. — Bellmunt, S. Hipòlit, Berga (Senn.l), Ruda, Mont- garri (Llen.), les Bordes, Salardú, Tredós, Bonaigua (Coste et Soul.). — Juny-Jul. 30 BOE OA DE CATALUNYA Gènere 285. —SILER CRANTZ. (Vegi's el que va dit abans: Laserp. Siler: en llatí la vimaguera, com vimen, viburnum, nom antic d'una esp. de salze.) Flors blanques, umbel'les grans, llargament pedunculades, de 15-25 ra- dis glabres i finament estriats, involucre i petit involucre nuls o bé oligo- fils, caducs, calze de 5 dents curtes, triangulars, pètals trasovats, escotats, amb 1 lòbul inflex, fruit oblong, deprimit, glabre, no alat, costelles totes iguals, obtuses, herbes perennes, tronc de 8-15 dm., dret, finament estriat, glabre, ramificat a l'àpex, fulles d'un verd bonic per l'anvers i glauques pel revers, les inferiors molt grans, de pecíol comprimit, 2-3-ternatisectes, amb els segments ovats o suborbiculars, lobaís o crenato-mucronats, el terminal peciolulat i frequentment cordiforme, trífid o tripartit. 1151. — S. trilobum Crantz. — Laser- pitium trilobum L. (pels segments lobats de les fulles, com ja va dit P.) Geografia. — Boscos de les muntanyes calcàries : Costabona, Montlouis (Lap.), Alberes del Pir. Or. a Puig Noerlos, r. r. r. (Gaut.), Puigreig, algun exem- plar al peu del Llobregat, tal veg. accidental (Puj. C.), un ex. collit per Cod. a l'espadat del Far i un altre tro- bat per Senn. a Bellmunt de Torelló semblen pertanyer a aquesta espècie. — Juny-Ag. (1) Cf. Hepàtfica tríloba, solament Jobus en llatí (20869), un so/anum o morella (Apul.). 3i PUBLICACLIONS DE. L'INSTITUT DE. CTE N CES Gènere 286. — LEVISTICUM BEOoCcH. (—Ligústicum, Plin., es fa derivar de levare, alleujar, calmar, per les seves virtuts carminatives.) Flors groguenques, umbel'les de 8-15 radis, involucre i petit involucre polifils, reflexos, de bràcties lanceolades, vorejades de blanc, llim del calze nul, pètals orbiculars, no escotats, amb un lòbul inflex, fruit ovoide-oblong, encorbat a la maturitat, un poc deprimit, aquenis de 5 costelles alades, les 2 marginals més amplament: herbes perennes, pudentes, de tronc de 12-20 dm., dret, robust, fistulós, un poc estriat, ramificat a l'àpex, bran- ques oposades o verticil'lades, fulles grans, lluents, d'un verd fosc, 2-3-pin- natisectes, de segments grans, rombals, peciolulats, enters i cuneiformes a la base, inciso-lobats a la meitat superior. 1152. — L. officinale Boch. (Posseeix propietats medicinals.) Sinonímia. — Apit bord de muntanya, cast. levístico, apio de monte, /7. ache de monta- gne, livèche ou séséli commun. Geografia. — Comarca de Olot (Bolós Hb.), Santa Magdalena, prop Olot (Quer), Vall d'Aran (Isernl), ce- mentiri de Salardú (Coste et Soul.), subespontània als prats dels Pireneus (Coste), cultivat per les seves pro- : o pietats carminatives, emenagogues i vulneràries (Rouy). cent —Jul.Ag, 42 EAE CERCA EE CAT AEUNYA Gènere 2837. — ANGÉÈLICA L. ( També aquí s'al'ludeix a les propietats excel'lents, com sobrenaturals, que s'atribuien a una de les espècies, angelicus, archangelicus, també per la olor agradable, antipestilen- cial de l'arrel.) Flors blanques o rosades, umbel'les de 20-40 radis quasi iguals, involu- cre nul o oligofil, petit involucre polifil, llim del calze nul, pètals lanceolato : acuminats, enters, amb punta dreta o encorbada, fruit ovalat, deprimit, aquènis de 5 costelles, les 3 dorsals filiformes, les 2 marginals alades, lleu- gerament entreobertes: herbes perennes, de tronc fistulós, estriat, ramificat, fulles grans, 2-3-pinnatisectes (pseudo-re- o sobre-recompostes), folíoles as- serrades. Folíoles ovades, involucre generalment nul, pètals de punta erecta, ales marginals més amples que'l fruit, -- ondulades, 1 A. silvestris. Folíoles lanceolades, involucre oligofil, pètals de punta encorbada, ales marginals més estretes que'l fruit .. . . . . . A. Razulii. 14153. — A. silvestris L.. (com borda o salvatge.) Sinonímia. — Angèlica borda: cast. angélica silvestre (la angèlica carlina és la ajonjera). Tronc de 5-I5 dm., glauc o vermellós, fu- llós, poc ramificat, fulles inferiors llargament peciolades, molt grans, de contorn triangular, d'un verd bonic per sobre, més pàllides per sota, 2-3-pinnatisectes, de segments ovalo-acu- minats, separats, desigualment asserrats, veno- so-reticulats, pubèrules pels nervis del revers, les fulles superiors assegudes en amples beines o reduides a la beina, umbel les grans, de 20-30 radis decreixents de la perifèrie al centre, estriats, pubescents, involucre nul o de 1-3 bràcies alenades, caduques, bractèoles del petit involucre d'igual forma, reflexes, punta dels pètals dreta, fruit ovalat, escolat a la base, ales marginals membranoses, -— ondulades i entreobertes, més amples que'l fruit. 8 33 PUBLICACIONS DEL INSTITUT DE EST NC ES Umbelliferes. G. 287. - Angèlica. Geografia. — Comú als prats de la regió de les altes valls del Pireneu oriental i central. — Jul.-Ag. 1154. — A. Razoulii Gou. — A. ébulifo- lia La-Peyr. (Bub.) ". (Rasouls 4 no Razoul fou qui comunicà la espècie a Gouan. DC. ja havia escrit Rasoul- sit.) Tronc de 5-I0 dm., fullós, poc estriat i poc ramificat, fulles inferiors llargament peciolades, molt grans, de contorn triangular, més pàlli- des per sota, 2-3-pinnatisectes, de segments estretament lanceolato-aguts, acostats, decurrents a la base, regularment i finament asserrals, pu- bescents i un poc aspres per sota, umbel'les grans, de 25-50 radis, insensi- blement decreixents de la perifèrie al centre, estriats i pubescent-cendrosos, involucre de 1-5 bràcties llargues, setàcies, caduques, 4-6 bractèoles del petit involucre de la mateixa forma, punta dels pètals inflexa, fruit ovato-oblone, apenes escoltat a la base, ales marginals membranoses, tan amples com el fruit. A. Razoulii Geografia. — Prats i pastures dels 'Pireneus : La Cerdanya, prop Montllouis, vall de Prats (Gaut.), vall d'Aran (Isern), Bagnères de Luchon (Bub.), Salardú, vall de Bafios, Montgarri, Aiguamoix (Timb.), ribera de Ruda (Llen.). — Juny-Ag. (1) —/Panace alpina Ebuli foliis, Boccon, Fulles del Sambucus Ebulus, sauquer bord, 34 xd h 4 SL CED E ECUR Ne DE CATALUNYA: Gènere 288. — SEÈLINUM L. (Sélinon, c2Atvov, el julivert, sembla ésser una denominació genèrica grega de les umbel'lí- feres, ho deriven de sciíva, la lluna (la lluent o que brilla) aquí per la forma de la lla- vor tallada transversalment ().) Flors blanquinoses, umbel'les denses, de 3-9 radis molt desiguals, um- bèl'lules denses, de radis iguals, solcats, glabres, involucre nul o monofil, petit involucre polifil, bractèoles alenades, llim del calze nul, pètals obcor- dats, amb punta inflexa, estesos, estils un poc més llargs que l'estilopodi he- misfèric: fruit ovalat, escotat a la base, petit, glabre, aquenis de 5 coste- lles alades, les marginals d'ales membranoses i el doble d'amples, herbes perennes, tronc de 1-6 dm., dret, solcat, simple o poc ramificat, subafil, gla- bre: fulles inferiors llargament peciolades, de contorn ovat, 2-pinnatisectes, amb els segments partits en lacínies linears, cuspidades, glabres, 1-2 fulles superiors assegudes sobre una beina. 1155. —S. pyrenaeum Gou. — Angéli- ee SE, OO Ca pyrenaea Spr. ES a/ Q.— / d Y Sfr o — RE SE o (per la seva estació geogràfica.) El ep 4 Le , . e xi ant N/2 Ars o Sinonúmia.— Cast. apio seco, apio de Espa- NN J V/ D , i : is : RR, À ny I o fa, angl. milh-parsley. SAN Gili SAN a AJ Geografia. — Prats i pastures de les altes munta- MN So o nyes: bastant comú a Núria, Puigllançada. — Bagà, al RS NM Ú oo cim de la muntanya de S. Marc (Puj. C.), Ports de la Le a L u : o Picada i de Benasc, Viella, Caldes i Montardó, Maladet- EA : — ta (Csta.), prats de Montgarri (Llen.l), Ports de la For- queta i Bonaigua (Bub.) i de Ruda (C. et S.).—Jul.-Ag. (1) Així selenion (dimin.) és la paeonia, i selinophyllon la capil- lera o adiantum, ———————————— PUBLICACIONS DE L'ENSTITUT DE CI ENCUEES ———— II a aa Ep a Gènere 280. — ANETHUM L. (En grec dvaSov, Plin., planta d'olor, fonoll. cf. anesum, dvqsovs—anisum.) Flors grogues, umbelles de 15-30 radis, filiformes, estriats, glabres, quasi iguals: involucre i petit involucre nuls, llim del calze nul, pètals en- ters, suborbiculars, truncats, de punta inflexa, fruit ovalat, petit, deprimit, aquenis de 5 costelles, les 3 dorsals filiformes, les 2 marginals alades, herbes anuals, d'arrel cònica, tronc de 2-5 dm. i més, dret, estriat, ramificat, glau- cescent, glabre, fulles 3-4-pinnatisectes, de segments filiforme-capil'lars. 1156. — A. gravéolens L. (d'olor forta, no precisament fètida, la olor dels fruits és molt agradable 4 cs diu si entren en la fabricació de la British gin, graveolens ( Ruta gr. el caetera) significa també de mala olor. — No falta qui ho deriva de didO i tindrem una do- ble fEthusa.) Sinonímia. — Anet, fenoll pudent, cast. enel- do, hinojo hediondo, angl. dill. A. gravéolens Geografia. — Terrenys de conreu de la regió medi— terrània i meridional de Catalunya : Igualada, cap a Tous: a Sallent (la riereta). — A la Segarra, part de l'Urgell (Csta.), Mollerusa (Senn.), sa— lines de Cardona des de mas Llusà a Sampedor (Puj. C.l), Sagaró, Maià, Banyoles (Vay.). — Jul.-Set. N. B. Encara que Llenas portà un exemplar recollit a les runes de Viella, considerem la planta procedent de cultiu i accidental a la Vall d'Aran. 36 "CREU CCE COPC AAP I EEEPI TA DS RS El ORA DE CATALUNYA ———— —— Gènere 290. — PEUCÉÈDANUM L. meuneddvoç, de meò27, el pi o larix (Pinus marítima L.: així com zítvc es el P. pinea L.. i ò , i) P E I P bJ ehacn el P. picea L.), pel gust del fruit, que recorda la.fulla del pi, tal vegada (1).) Flors blanques, rosades o grogues, umbel:les de 6-60 radis, involucre oligo-polifil, persistent o caduc, petit involucre polifil, persistent, calze ge- neralment de 5 dents, pètals trasovats, iguals, escotats o subenters, de punta inflexa, estils reflexes, fruit ovalat o bé oblongat, deprimit, aquenis amb 5 costelles, les 3 dorsals filiformes, les 2 marginals alades: herbes pe- rennes, glabres, de tronc estriat o solcat, macís o fistulós: fulles ternati- o pinnatisectes, glabres. (Fulles 3-6-ternatisectes, de segments filiformes, llargs, enters, involu- cre oligofil, caduc o persistent, flors grogues... . . . . 2. Fulles 2-3-pinnatisectes, de segments ovats, relativament curts, fesos o dentats, involucie polifil, persistent, flor blanques o rosades . 2: Segments foliars de 4-6 cm., fruit ovalat (5 x 4 mm.), estils iguals a l'estilopodi 40 PD OE P. officinàle. 5 Segments foliars de 06-12 cm., fruit trasovato-oblong (7 x 3 mm.), estils més curts que l'estilopodi . . . . . P. stenocàrpum. Bràcties de l'involucre esteses, tronc fistulós, fulles 3-pinnatisectes, 3 segments ovato-cuneiformes, pinnatífids. . . . 0 P. vénetum. Bracties de l'inyolueresreflexes, tronc macis. 4. ae a Fulles verdes per les 2 cares, de segments ovato-cuneiformes, 3-fids: , pecíols i pedicels flexuosos, fruit suborbicular . P. oreosélinum. Fulles glauques pel revers, de segments lobato-dentats, pecíols i pedi- El C RES III CI PRI d'el die LE gra ia, el GEEVaCia. 14157. — P. officinàle L. Simontmia. — Cast. ervato, servato, hierba de Túnez, fr. queue de pourceau, fenouil de porc. Tronc de 5-I2 dm., dret, estriat, macís, ra- mificat, fulles inferiors molt grans, de pecíol cilíndric, 3-6-ternatisectes, de segments líncars o filiformes, acuminats, de 3-6 cm., enters, bastant rígids, flors grogues, umbelles de (1) Algunes espècies fan una olor, resinosa, és el pinasfel/us de Apul. o sison agrion, Cf. uvpTiÒayOv, Eu pódayov, Per altra part TEUXEGAYÓG, amarc com la reina, 3/7 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENGIES Umbel'lífercs. G. 290. - Peucédanum. 20-60 radis iguals, filiformes, estriats, glabres, involucre de 2-3 o més bràc- ties setàcies, quasi sempre caduques, estils iguals a l'estilopodi, fruit ovalat o bé ovat (5 x 4 mm.), molt més curt que'l pedicel. B itúlicum Lge. —Segments foliars linear-subcapil'lars, involucre polifil, persistent, pedicels apenes el doble de llargs que'l fruit. Geografia.—Montserrat, no escàs a S. Jeroni, conglomerats de l'Ubac i Coll de Daví, la var. El tipus ha sigut indicat per Grau i Csta. a la muntanya de Queralt, sobre Berga, també per Puj. C. a Puigreig. — Jul.-Set, P. stenocàrpum 1,4158.—P. stenocàrpum Boiss. et Reut. (orsvo- de otevós, estrel, apretat, opos. a sòpòç 4 a mÀatbc: xapróc, fruit. Dioscor. porta otevópuÀhos, de fulles estretes.) De molta afinitat amb la var. anterior, s'en distingeix pel seu tronc subsolcat, pels seg- ments foliars més llargs (6-I2 cm.), pel fruit més gran i més estret, trasovato-oblong o sub- espatulat (7 x 3 mm.), estils més curts que l'estilopodi, radis de les umbelles nombrosos, desiguals, 1/5 veg. més llargs que'l fruit. Geografia. — Montserrat, cap a Sta. Cecilia, Berga, Bagà, Pobla de Lillet. — Besora, Vidià (Vay ), Mont- grony (Senn.), Puigreig (Puj., sub. P. paniculatum Lois.). — Jul.-Ag. N. B. Així resulta que al Montserrat es troben les dues espècies, el P. oficinale L. 8 itàlicum Lge. a les altures de S. Jeroni, ja citada per Csta., i el P. stenocàrpum B. et R., que havem trobat a Sta. Cecília, P. vénetum 1159. — P. vénetum Boch., subsp. del P. alsàticum L., apud Rouy. (de la Venècia gàllica o cisalpina, de la Alsà- cia (Elsass), entre els Vosges i el Rhin, espè- cie alpina.) Tronc de 6-I0 dm., dret, solcat, fistulós, glabre, ramificat, branques superiors oposades o verticil'lades, fulles d'un verd fosc per so- bre, més pal'lides per sota, les inferiors grans, de contorn triangular, 3-ptunatisectes, de seg- 38 EP BI OR.A. DE CATALUNYA Umbel'líferes. G. 240. - Peucédanum. ments o0vato-cuneiformes, pinnatífids, amb els lòbuls lanceolats, mucronu- lats, flors blanques, umbel'les petites, llargament pedunculades, de 6-15 ra- dis prims, estriats, aspres pel costat intern, involucre i petit involucre Po- lifils, persistents, estesos, estil 1 veg. més llarg que l'estilobodi, fruit el'líbtico- oblong, pubescent. Geografia. — Boscos humits i torrenteres: Valldoreix, torrent de càn Major, abundant. — Cardona (Puj. C.), Castelló d'Empúries, r. r. (Senn.l), Piren. Orient. (Gaut.). — Ag.-Set. 1,160. — P. Oreosélinum Moench. (opeoseNyov, ller. julivert de muntanya, Plin. Cf. oreodaphne. Sinonímia. — Cast. perejil de monte, /7. sélin de montagne. Trenc de 5-I0 dm., dret, estriat, macís, ra- mificat, glabre, fulles verdes per les 2 cares, pecíols i pedicels flexuosos, les inferiors 3-pin- natisectes, de segments ovato-cuneiformes, in- ciso-lobats, lòbuls lanceolats, breument mucro- nulats, flors blanques, umbel'les bastant grans, de r0-20 radis quasi iguals, estriats, glabres, involucre i petit involucre polifils, persistents, reflexos, de bràcties linear-acuminades, herbàcies: estils molt més llargs que l'estilopodi, fruit suborbicular, escotat a l'àpex, de marge ample i blanquinós. Geografia. — Boscos calissos : Ribes, Olot, Berga. — Montseny, Cabrera (Salv.), Berga, Surroca (Csta.), Sa- llent, Puigreig, Casserres, Marlès, Cardona, Espunyola, Avià (Puj. C ), S. Hipòlit de Voltregà (Senn.l). les Bor- des (Llen.), Bosost (C. et S.). — Jul.-Oct, 1461. — P. Cervària Lap. (tradueixen: dels cèrvols, cervarium venenum és el nom d'una pl. desconeguda.) Tronc de 5-12 dm., dret, estriat, macís, ra- mificat, glabre, cobert a la base pels nervis de fulles destruides, fulles consistents, d'un verd clar per sobre i glauques 39 L'INSTITUT. DE CIENCMES ——s PUBLSCACIONS: DE Umbellíferes. G. 290. - Peucédanum, per sota, pecíols i pedicels rectes, les inferiors 3-pimnatisectes, segments ovalo- lanceolats, lobato-dentals, lòbuls cuspidats, flors blanques o rosades, umbelles de 15-30 radis, un poc desiguals, estriats 1 pubèrulo-escabrosos pel costat intern: involucre i involucre petit polifils, persistents, reflexos, bràcties li- nears, membranoses al marge, estils més llargs que l'estilopodi, iruit ovalat, no escotat, de marge estret, més clar. Geografia.—Boscos i llocs muntanyosos: prats de la vall de Ribes. — Collsacabra (Isernl), muntanya de Cabrera (Salv.), prop Olot (Csta.), Ciuret, Collfret, Platraver, Vidrà, Besora (Vay.): Puigreig (Puj. C.), Ripoll, S. Joan de les Abadesses, Llers, Figueres (Senn.l). — Jul.-Ag. 40 A al a i A hd CIA el PE Es : a Da CE es DBEORA DE CATALUNYA Gènere 291. —IMPERA TORIA L. (Per metàfora s'ha donat aquest nom a la pl. per a expressar les seves moltes virtuts. És la raó que han tingut els anglesos per a dir-ne mastermort i els alem. Meisteryura.) Es distingeix del gènere Peucedanum, del qual forma el subgènere Im- peratoria Rouy, pel llim del calze borrat, involucre nul i arrel tuberosa. Tronc fistulós, flors blanques o rosades, umbel'les de 30-40 radis, pe- tit involucre polifil, caduc, més curt que'ls pedicels, estil més llarg quedt es Glopadiur si ea EC a A LE SOS: Tronc macís, flors blanques, umbel'les de 15-30 radis, petit involucre oligofil, persistent, més llarg que'ls pedicels fructífers, estil més curt QUE estil GE is Mc TS GCI His Damm Car 1,162. —I. ostruthium L. — Peuceda- num ostruthium Roch. (cf. avis-struthius (de ocpoddoc, l'estruç.) fr. au- tvuche, per la talla2) Simonímia. — Salsuiragi (cí. Heracl. Sphon- dylium). Tronc de 4-6 dm., dret, rodó, estriat, verd, fistulós, un poc ramificat a l'àpex, fulles d'un verd bonic per sobre i un poc pàllides per sota, aspres pels nervis, les inferiors grans, llargament peciolades, fernati- o 2-lternatisectes, amb els segments peciolulats, ovals, frequentment lobats, lòbul terminal a veg. 3-partit o 3-secte, simulant una fulla imparipinnada, asserrats, les su- periors petites, assegudes sobre una beina ventruda, comunament vermellosa: flors blanques o rosades, umbel'les grans, de 30-40 radis, Prims i molt des- iguals, petit involucre polifil, caduc, estil més llarg que l'estilopodi, fruit més curt que'l pedicel filiforme, ovato-orbicular, escotat pels 2 caps, costelles acostades, marge pla, ample i prim. I. ostruthium Geografia. — Prats humits i torrents de les muntanyes : Montseny, Ribes, Núria, Olot, vores del Fluvià, — Berga (Csta.). — Jul.- Ag. G 41 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Umbel'líferes. G. 291. - Imperatoria. 1463. —I. hispànica Boiss. — Peuceda- num hispànicum VVE. (d'Espanya, pàtria principal.) Tronc de 5-8 dm., dret, estriat, glaucescent, macís, glabre, simple, fulles inferiors ternades, amb els segments asseguts, rotundato-cuneifor- mes, serrato-dentats, les caulinars grans, Pin- natisectes, de segments amplament ovats, el ter- minal més gran, enter o 3-lobat, les superiors més petites, assegudes en una beina ventruda o reduides a la beina, flors blanques, umbel- les de 15-30 radis desiguals, aspres, petits in- volucres 3-5-fils, de bractèoles setàcies, . més llargues que'ls pedicels florífers, més curtes que'ls fructífers, estils quasi el doble llargs que l'estilopodi, fruit petit, 2-3 veg. més curt que'l pedicel, ovato-suborbicular, superficialment escotat pels dos caps, blanc, frequent- ment tenyit de violat, amb 3 costelles acostades i circuit d'ampla ala. oi L / El AFERS Ta Mir regca a EI I. hispànica Geografia. — Trobada des de la Espluga de Francolí a Poblet i de Poboleda a la Car- toixa de Scala Dei (Salv. ex Csta.), Pobla de Cièrvoles (Gonz.), Caseras, als confins de l'Aragó (Losc.l in Hb. Cad.). — Ag.-Set, 42 REORA DE CATALUNYA Gènere 292. — FÉRULA 'TOURN. (Planta de tronc llarg: ho deriven de ferire, perquè hi castigaven els nois, com amb la canya, amb més soroll que mal: la palmeta (cf. porrus) ().) Flors grogues, en umbel'les, la central gran, fèrtil, de 25-40 radis des- iguals, prims, umbel'les laterals més petites, llargament pedunculades, so- brepassant la central, ordinàriament estèrils, involucre i petit involucre nuls, calze 5-dentat, pètals ovato-acuminats, enters o amb punta dreta o encorbada: estils reflexos, més llargs que l'estilopodi, fruit ellíptic, depri- mit, aquenis amb 5 costelles, les 3 dorsals filiformes, les 2 marginals ala- des, arrodonits pels caps, herbes perennes, d'arrel llarga, grossa, ramificada, tronc de 1-2 m., dret, robust, estriat, glabre, ramificat, amb les branques superiors oposades o verticil'lades, fulles blanes, verdes per les 2 cares, de contorn triangular, pseudo-sobre-recompostes, amb els segments estretament linears o filiformes, llargs, estesos en un mateix pla, les inferiors amb pecíol cilíndric, les superiors amb ampla beina membranosa i llim curt o nul. 1164. —F. commúnis L. — F. nodifló- ra G. et G. (en Botànica tenim nodiflórus i nudiflórus, Me- sembryanih., —Helosciadium, Torilis —nodosa, Jasminum nudifiovum, de nodus, nu o nus (nusos), i nudus adj. nu, nua, nus.) Sinonímia. — Canyaferla, canyafellera (és una de les pl. herbàcies de més talla), cast. cafiaheja. Geografia.—Comú de la Puda a Vacarisses, enfront de S. Salvador, bastant escassa, a càn Tobella, esquerra del Llobregat, al Cairat. x- Mont- serrat, camí de càn Gomis (Marcetl), de la Puda a Vacarisses (Fontl), Fort Sarral, al Pir. Orient., r. r. (Gaut.), abundant a Puimòrens d'Aragó i a les muntanyes de Caspe i Alca— fiz (Losc.). — Maig-Jul. (1) —Ferulago és una fèrula petita, cf. pastinago, ostriago, etc. 43 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLFENCUES Gènere 293. — OPOPANAX FOCH. (És propiam. el suc de la pl. púnax: el nom pànax significa remei universal, que ho cura tot, óroraval, Plin. cf. salvia (sanatiu), de òróç, saba, rav, tot, i duiouat, jo Curo. Cf. opocarpathon ().) Flors grogues, en umbelles nombroses, de 5-20 radis prims, estriats, agrupades i verticil'lades a l'extrem del tronc, formant una gran panotxa, involucre i petit involucre polifils, llim del calze nul, pètals suborbiculars, enters, amb un lòbul agut envoltat, estils reflexos, iguals a l'estilopodi de- primit: fruit deprimit, el'líptico-trasovat, aquenis amb 5 costelles, les 3 dor- sals filiformes, les 2 marginals alades, formant un marge gruixudet, estret, convex al voltant del fruit: herbes perennes, d'arrel molt gruixuda, groga, ramificada: tronc de 6-I2 dm., dret, estriat, eriçat a la base, glabre i rami- ficat a l'àpex, fulles un poc consistents, les primàries simples i cordiformes, les inferiors grans, de contorn triangular, ternati- o pinnatisectes, amb el pecíol eriçat de pèls estrellats, de segments obliquament cordiformes, asser- rats, les fulles superiors quasi reduides a la beina. 14165. — O. Chirónium Roch. (de Chiron, el centaur Xsipoy, mig home 4 mig cavall: tot això es refereix a l'us medicinal de la planta. Chiron és um dels pares de la medi- cina, botànica i cirurgia. Mitològicament sel representa per haver sigut el fill de Saturn o del Temps i de la Experiència. Moltes són les plan- les que porten el seu nom i que's creu que foren descobertes primerament per ell (cf. Esculapi 4 altres). La aplicació o adaptació a la nostra pl. no és pas probable.) O. Chirónium Sinonímia. — Cast. zanahoria loca, panacea. Geografia.— Costes àrides de la regió mediterrània: abundant al turó de Montcada, a la Cerdanya, cap a Rigulissa. — Nostra Senyora del Mont, r. (Vay.l in Hb. Cad.), Lladó (Senn.l). — Juny-Jul. (1) Havem vist caulias succus, rhizias (sub Laserpit,), arrop (cast. rob o arrope: rabazuz), i mil d'altres, en que hi surt el suc de la planta que tenia un empleu, medicinal generalment, 44 ELORA DE CATALUNYA a a a Ga PEN A es EA EE II GOS P a OI RI A Gènere 204. —PASTINACA L. (Terminació comú a vàries plantes: seorpinaca (proserpinaca), verbenaca, com -ago (pasti- nà90), i mil d'altres, tal veg. per l'arrel alimentícia, pastus — equivalent al daucus dels grecs (1).) Flors grogues, en umbel'les de 6-15 radis desiguals, els exteriors 2-3 veg. més llargs que les umbel'les, la umbel:la central més gran, involucre i petit involucre nuls o I-2-fils, llim del calze nul, pètals suborbiculars, enters, en punta linear envolta: estils reflexos, més llargs que l'estilopodi, fruit depri- mit, el'líptico-suborbicular, circuit d'un marge pla, aquenis de 5 costelles, les 3 dorsals filiformes, les 3 marginals alades, primes: herbes biennals, d'arrel cònica, tronc de 9-I2 dm., angulós, dret, ramificat, amb les bran- ques superiors oposades o verticil'lades, solcat, fulles pinnatisectes, de seg- ments ovats, inciso-lobats o pinnatífids, desigualment dentats. 1,166. — P. sativa L. (que's cultiva, per oposició a la espècie borda o silvestre.) Sinonímia. — Xirivia o xXaravia:, cast. chi- rivía. a silvestris DC. — P. silvestris Mill. — Arrel prima, fulles pubescents. B edúlis DC. — P. sativa Mill. — Arrel grui- xuda, carnosa., fulles glabres. Geografia.—La a silvestris DC., comú per les valls pirenenques inferiors de Ripoll, Ribes, etc., la Sellera (Cod.l), d'on a veg. descendeix fins a la zona inferior. — Jul. -Ag. (1) —Pastinare (de pastinum) és cavar la terra, Cf, porcastrum, la verdolaga, i forca, solc, 45 SE ACR a ases ESE EN ADU RENC I e AREREIA DRET R aa a P RR a a PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE GCUENMCTES Gènere 205. — HERACLEUM L. (Siser i heracleon com leontice és la xirivia, que tindrien de comú l'aroma (cf. careum), pl. consagrada a Hèrcules, 'Hpazàíc, pel port robust de moltes espècies, cf. herculana, que qualifica vàries plantes ().) Flors blanques, en umbel-les de 12-40 radis, involucre nul o caduc or- dinàriament, petit involucre polifil, calze 5-dentat, pètals trasovats, esco- tats, amb un lòbul inflex, els exteriors generalment radicants i bífids, fruit suborbicular, deprimit, rodejat d'un marge pla, aquenis de 5 costelles, les 3 dorsals filiformes, les 2 marginals alades: herbes perennes, de I m. o més d'altura: tronc dret, sulcato-angulós, fistulós, fulles aspres, palmatipartides o pelmatisectes. Fulles albo-tomentoses per sota, les inferiors palmatipartides, fruit i ovato-el'líptic, atenuat a la base. . . . . H. pyrenaicum. Fulles verdes o cendroses per sota, les inferiors palmati- o pinnatisec- tes: fruit suborbicular o trasovat, poc o gens atenuat a la base. 2. orbieular Le a RO de Ce tec el ET ea ae) Fulles blanquinoses i pubescents pel revers, les inferiors pinnatisectes, fruit trasovat LS Le ee es El SR R aygues 2 Fulles verdes i glabres pel revers, les inferiors palmatífides, fruit sub- EA ro 1167.—H. pyrenaicum LamEÉ., subsp. Ps Es del H. alpinum L. apud Rouy. a P, (dels Pireneus: habitació principal (com alpi- num.) Tronc de 8-I0 dm., pilós, poc ramificat, fu- lles verdes i glabres per sobre, blanques, Pu- bescents o tomentoses per sota, les inferiors molt amples, llargament peciolades, de con- torn orbicular, escotades a la base, palmatífi- des, amb 5-7 lòbuls ovats o lanceolals, acu- H. pyrenaicum (1) Clava Herculis és la nymphaea o nenúfar: el pollanc (Populus) Et dur Ses Dra ae: li era dedicat, com a Jove l'alzina, 46 EOI DE CATALUNYA Umbel'líferes. G. 295. - Herac.eum. minats, asserrats, les superiors molt petites i assegudes en una beina ven- truda, umbel'les grans, de 20-40 radis, pètals perifèrics obcordats, bífids, de lòbuls ovats, fruit suborbicular, ovato-el'líbtic, escoltat a l'àpex, atenuat a la base, glabre. Geografia.—Prats humits dels Pireneus: de Prats de Molló a la vall d'Err, a la Cerda— nya (Gaut.): vall de Llo (Compy.), casa de Bonaigua (Timb.), comú a les regions del faig i de l'avet, de la vall d'Aran (Llen.), Salardú, T redós, Pla de Beret, etc. (C. et S.).—Jul.-Ag. 1168. — H. montànum Schl. —H. Pa- naces G. et G. part. (per la seva estació, panaces Heraclion, Plin., l'obobanax, com panaces centaurion és la cen- tauria major.) Simonimia. — Bellaraca, pàmpules, cast. pa- nacea. de Hércules. Tronc de 8-I0 dm., poc ramificat, eriçat: fulles verdes i glabres per l'anvers, pubescents pel revers, les inferiors Palmatisecctes, pelades, amb 3 segments que surten del mateix punt, els laterals lanceolats, indivisos del costat interior i a2-bartits de l'exterior, el del mig profundament 3-lobat, de lòbuls iguals, lanceolato-linears, les cauli- nars lemnades, de segments pinnatipartits O pinnatisectes, pètals perifèrics, cuneiformes, radiants, bífids, de lòbuls linears, fruit suborbicular, bastant gran, escoltat a l'àpex, Poc o gens atenuat a la base, glabrescent. Geografia. — Pendents ombrivoles de les altes mun- tanyes: Marges de Queralbs. — De Queralbs a Setcases, comú (Salv.l), Tragurà, Vilallonga, Costabona, Notre Dàme du Coral (Vay.). — Jul.-Ag. 1169. — H. Sphondylium L. (orovòbitoy és l'acanthus o branca ursina, i fam- bé el MeuM, HTjov, spondylium, la pastanaga sil- vestre, dificilment pot fer-se aplicació del nom: carnós 4 articulat.) Sinonímia. — Salsufragi: cast. esfondilio, ta- laprados. 47 PUBLICACIONS DE L'INSTEDUT DE €C FENGLES Umbel'líferes. G. 295. - Heracleum. Tronc de I0-I2 dm., ramificat a l'àpex, piloso-eriçat, fulles grans, ver- des i un poc aspres per sobre, pubescent-cendroses per sota, les inferiors i caulinars peciolades, pinnatisectes, amb 3-5 segments peciolulats, angulosos, ovats, oblongs o lanceolats, desigualment dentats, el terminal més gran, cor- diforme o cuneiforme, trífid: pètals perifèrics cuneiformes, radiants, bífids, de lòbuls oblongs, fruit frasovat, escotat a l'àbex, glabre. Geografia. — Prats i boscos humits : vall de Ribes, Núria. — Ull de Ter, Costabona (Vay.). — Jul.-Ag. 48 ELORNS DE CATALUNYA - Gènere 296. — TORDYLIUM L. (copòsitov i cópòvàov, la llavor del seseli (com la thapsia): l'herba saxifraga Bodaeus a Stapel creu que deriva de zópvoç i tÀe, donar voltes, per les llavòrs com tornejades (conjec- tural) ().) Flors blanques o rosades, en umbel'les compostes, de 5-IO radis curts, gruixudets, eriçats, desiguals, involucre i petit involucre polifil, bràcties alenades, híspides, calze 3-dentat, dents linear-alenades, pètals trasovats, escotats, amb punta inflexa, els exteriors radiants, fruit suborbicular, de- primit, eriçat de pèls tuberculosos a la base, circuit d'un marge blanc, gruixut, híspid, aquenis de 5 costelles, les 3 dorsals filiformes, les 2 margi- nals dilatades en marge esponjós, herbes anuals, d'arrel prima, tronc de 3-9 dm., dret, sulcato-angulós, ramificat, escabrós per estar cobert de peti- tes vetes reflexes, fulles piloso-escabroses, pinnatisectes, les inferiors de segments ovats, inciso-fistonats, obtusos, les superiors de segments lanceo- lats, el terminal llargament lanceolat, inciso-dentat, agut. 14470. — T. màximum L. (superlatiu de magnus, gran, eleval.) Simonímia. — Angl. hartvvort, al. Drehlraut (on pot veure's el fornus), cóm el mnium o funaria: Drehmoos P.) Geografia. — Llocs incults, secs i pedregosos: Cas— telldefels, al Vallés, a l'Ubac, la Mata, Hostalric, Mont- solí, Ribes. — Puigreig, Serrateix, Marlès, Casserres (Puj. C.), Montserrat, Manresa, Moià (Font), Surroca o (Senn.), Tarragona, Tortosa, Ciurana, Espluga (Csta.), T. màximum o Viella, Arties (Llen.), S. Joan de Toran, Salardú (C. tar rio de dar Eq maiec Taanl (1) — Llatí Zornus i vóVvere, (2) Aqui amb la idea de que es torça, com assenyalant el temps, funaria hygrometrica, una molsa (YVetter-, Stern moos), a la manera que's diu del girasol o tornasol. 7 49 PUBLICACIONS DE. L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 297. — CRITHMUM L. (Crethmos, zpjSuov, Plin., fonoll de mar, batícula de Plin., julivert marí. La 4 transcrita per t, com cnicus, tambe zpíSuov, es fa derivar de zptòr, Ordi, per la semblança dels fruits ().) Flors albo-verdoses, en umbel'les de I0-20 radis, curts, gruixudets, es- triats, glabres, involucre i petit involucre polifils, de bràcties lanceolato- agudes, reflexes, llim del calze nul, pètals suborbiculars, enters, envoltats, amb un lòbul trasovat, estils drets, més curts que l'estilopodi, fruit ovoide, esponjós, de secció transversal-suborbicular, aquenis amb les costelles iguals, carenades, tallants, les laterals un poc més amples, herbes perennes, de rizoma ramificat i cundidor, tronc de 1-4 dm., dret O ascendent, estriat, flexuós, subcarnós, glaucescent, fulles carnoses, 2-3-pinnatisectes, de seg- ments linear-lanceolats, atenuats a la base, aguts, estesos, enters. 1471. — C. marítimum L. (estació de la planta, encara que s'en trobi allu- nyada. cf. Galtum 4 altres així.) Sinontma. — Fonoll marí, cast. hinojo ma- rino (baticula de Plin.), perejil de la mar, fr. crète marine. Geografia. — Roques del litoral i algunes parets de l'interior, com Castellgalí a l'Horta de càn Font, Caldes de Montbui, Manresa, S. Feliu Sasserra, al Lluçanès. — Remunta a S. Fruitós de Bages, Pont de Cabrianes, Sallent, Serrateix (Puj. C.), Prats de Lluçanès (Vay.). — Jul.-Oct. C. marítimum (1) — Hi ha la Inula crithmifolia que passa per Crifbmum en certs mercats, Quan es troba a la vora del mar es nota la propietat que té de descompondre l'aigua, prenent l'àlcali o sosa i deixant el muriàtic (Braddict). 410) al EC EA Es CATALUNYA Gènere 298. — ENDRESSIA GAY. (Pren el nom de Endress, botànic alemany, explorador dels Pireneus.) Flors blanques, en umbel'les petites, denses, quasi globuloses a la matu- ritat, de 12-24 radis curts, solcats, glabres, involucre nul, rarament oligofil, petit involucre de 1-5 bractèoles linear-alenades, calze 35-dentat, de dents alenades, acrescents, pètals ovato-lanceolats, enters, asseguts, amb la meitat superior envoltada, estils reflexos, 3 veg. més llargs que l'estilopodi, fruit el'lipsoide, de secció transversal suborbicular, aquenis de 5 costelles filifor- mes, separades, iguals, herbes perennes, de rizoma ramificat, tronc de 5-30 cm., dret, simple, glabre, fistulós, sulcato-angulós, llargament nu a la part superior, fulles inferiors llargament peciolades, de contorn oblong, pin- natisectes, de segments palmatipartits, amb les divisions linear-cuspidades, les caulinars 1-3, més petites, assegudes en una beina estreta. Odor, et sapor herbae vix ulli (Bub.). 14172. — E. pyrenaea Gay. — Meum py- renaicum Gay. Geografia. — Pastures altes del Pireneu: Núria, Coll de Pal. — Torreneules, Comabella, Ger, la Toza (Vay.), la Cerdanya (Csta.), Font-Romeu, Coll de la Perxa, prop Montlouis, vall d'Eyne (G. et G.), prats de tota la Cerdanya (Gaut.), Montgrony a la Coma:Armada, Puig- llançada (Senn.), — Jul.-Ag. H————aççç an i dr rr er ee el PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES —————————————————————————— ee Gènere 299. MEUM TOURN. (uzov, com spondylium: diuen alguns autors, de petoy, molt petit, al'ludint a les fulles, d'una gran delicadesa, tan fines com cabells.) Flors blanques, la central de l'umbella i algunes de la perifèrie fèrtils, les demés estèrils: umbel'les de 6-15 radis molt desiguals, solcats, aspres pel costat intern, drets i rígids a la maturitat, involucre nul, petit involucre de 3-8 bràcties, linear-acuminades, llim del calze nul, pètals ellíptics, enters, " atenuats pels 2 caps, fruit oblong, de secció transversal orbicular, aquenis de 5 costelles iguals, carenades, tallants, herbes perennes d'olor forta UD tronc de I-4 dm., dret, estriat, simple o poc ramificat, glabre, subafil, fistulós: fulles de contorn oblong, les basilars nombroses i llargament peciolades, de pecíols incurvo-ascendents, 2-3-pinnatisectes, de segments nombrosos, dividits en lacínies curtes, capil'lars, les fulles basilars escases i assegudes en una beina estreta, un poc escariosa al marge. 1,173. —M. Athamànticum Jacg. (Athamas, "A$ónoç, muntanya de la Tessàlta: Althamanta Meum de L.) Sinonímia. — Meu, herba del meu, sistra, cast. pinillo oloroso (V. Ajuga chamaepitys). Geografia. — Pastures de les altes muntanyes: Nú- ria, cap a Vall d'Eyne. —Sobre Setcases, Carençà, abun- dant sobre Luchon (Bub.), Bafos de Tredós (Compú.l in Hb. Cad.), Port de la Bonaigua (Timb.), Ports de la Picada i de Benasc (Zett.), Port de Viella, Pic de Mon- tartó, Pla de Beret, etc, (C. et S ), abunda a Montcor- bion i al camí del Port de Viella (Llen.:). — Juny-Ag. M. Athamànticum (1) — S'ha comparat a la del pi: pinillo oloroso, peucedanon. gia EL Es il 1-4 a EE A Z ac da a a ai 2 A ICS SD. ee ED, PL CIC DE CAT ANELUNYA Gènere 300. — SILAUS BESS. (Ap. Plini és una herba semblant a l'api, no falta qui ho fa venir de Sium o Selinum, tots noms que s'assemblen molt. Hi ha l'OEnanthe silaifolia.) Flors verdoses, umbel'les de 12-16 radis, aspres pel costat intern, molt desiguals, els perifèrics 2-3 veg. més llargs, involucre i petit involucre de 5-7 bràcties linears desiguals, apiculades, les del petit involucre més petites i menys desiguals, Him del calze nul, pètals ovato-oblongs, asseguts, truncats - a la base, apenes escotats, amb un nervi dorsal glabre, estils reflexos, més curts que l'estilopodi, fruit ovoide, glabre: herbes perennes, de rizoma fusi- forme, estolonífer, tronc de 4-IO dm., dret, un poc angulós, estriat, nu a la base, fullós i ramificat a l'àpex, fulles de contorn oblong, les inferiors llar- gament peciolades, 2-pinnatisectes, segments dividits en lacínies linears, as- pres al marge, amb nervis opacs, mucronades. So 3 1,174. — S. viréscens Grsb. (per color de les flors, verdoses.) Geografia. — Pastures de la regió subalpina: a la Cerdanya, valls d'Eyne a Orri i de Llo (Oliv. ex Gaut.), als mateixos llocs (Senn. in Hb. Rouy), Font de Comps, al Conflent (Huet du Pav ), Pir. Or. (Coste). — Juny- Agost. 93 PUBLEICACIONS DE L'INSTETUTE DE C4PNOC ee Gènere 301. — LIGÚSTICUM L. (Com ligurinus, de l'Ítàlia antiga, Gènova, Dioscor. diu que abunda molt a la Ligúria, prop els Apenins, d'on li ve el nom.) Flors blanques, aimbel'les molt grans, de 20-40 radis desiguals, els cen- trals més curts, estriats, aspres pel costat intern, drets a la maturitat, in- volucre nul o de 1-4 bràcties, linear-alenades, dretes, petit involucre de . 6-I2 bractèoles desiguals, linear-acuminades, escarioses al marge, llim del calze nul, pètals trasovats, d'ungla curta, escotats, amb uu lòbul inflex i una ratlla bruna a l'esquena, estils reflexos, 1 veg. més llargs que l'estilo- podi, fruit ovoido-oblong, llis: herbes perennes de rizoma gros, amb fibres a l'àpex, tronc dret, gruixut, solcat-angulós, molt ramificat, branques supe- riors Írequentment oposades o verticil'lades, fulles d'un verd bonic, lluents, de contorn triangular, les inferiors molt grans i llargament peciolades, 2-3-pinnatisectes, lacínies dels segments petites, linear-agudes, les fulles su- periors assegudes en una beina estreta. 1475. —L. pyrenaeum Gou. Sinonímia. — Turbit, fr. livèche, angl. lo- vage, al. Bàrvvurzel (V. Levísticum). Geografia. — Pastures i costes dels Pireneus: Que- ralbs.— Collsacabra, Montseny (Csta.), Tragurà, Ciuret, Puigsacau (Vay.l), Vidrà (Masf. M.P1), Setcases (Salv.l), Camprodón (Isernl), Gavarró (Senn.l), Pobla de Cièr— voles, al peu de Sierra la Llena (Gonz.l), Tredós, de Salardú a Beret (Llen.). — Jul.-Set. L Es MO SE ad a CES SR Dm Daus a a da a mar a a ta a REIORA DE CATALUNYA Gènere 302. — XATARDIA MEISN. (Dedicada a Xatart, apotecari botànic de Prats de Molló, als Pireneus Orient. ().) Flors d'un groc verdós, en umbel'les grans, contretes a la maturitat, de 12-35 radis molt desiguals i molt aspres, gruixuts, angyjosos, involucre nul O 1-2 fil, petit involucre de 4-I2 bràcties linear-alenades, caduques, llim del calze nul, pètals lanceolats, enters, allargats amb una lacínia envolta: estils reflexes, acrescents, 2 veg. més llargs que l'estilopodi, fruit oblong, gros, de secció transversal suborbicular, aquenis de 5 costelles gruixudes, obtusa- ment carenades, les commissurals més grosses, herbes vivaces, d'arrel cònica, llarga, gruixuda, esponjosa, ramificada, tronc de 1-2 dm., dret o ascendent, gruixut, fistulós, ample, vírido-violat, estriat o aspre a l'àpex, fulles de con- torn triangular, 2-3-pinnatisectes, de segments linear-oblongs, mucronulats, les inferiors peciolades, les superiors assegudes en una beina ampla, mem- branosa i pintada de violeta, 1,176. — X. scabra Meisn. — Selinum scabrum Lap.— Angélica scabra Petit. — Petitia scabra Gay. (dedicada per Gay al seu amic Petit, 1832 (hi ha una verbenàcia americana que porta el ma- teix mom en obsequi a un altre Joaquim Petit, 1763, botanòfil francès 2.) Geografia. — Pedruscam pissarrós de la regió alpina dels Pir. Or.: Núria, Coma d'Eyne, fins al Collet (Vay.), valls d'Err i Eyne, roca de l'Àguila (Xatart, bot. plur., Gaut.,el. c.), Coma d'Eyne, als 2,700 m. (Senn.). — Ag. (1) —Bubani posa Xatartia (Gay Nob.): Sub eodem tempore Xatardiam nuncupavit Meisner, et ego, strictius ad nóminis orthographiam Xatardian. (2) Diu Bubani (op. laud): scabram cum La-Peyrouse ille (Meisner) denominavit speciem: ast mihi piguit dicere scabram stirpem dulcissimo, et humanissimo viro dicatam: ad utriusque patriam me converti (Xatartia fyrenaea). 55 PUBLICACIONS: DE L'ENSTIZD UT, DE C FE NS Gènere 303. — DETHAVVIA ENDL. (Dedicada a M. Dethavv, amic dels botànics.) Flors blanques, en umbel'les de 5-10 radis, quasi iguals, aspres pel cos- tat intern: involucre, de 1-3 folíoles molt desiguals, petit involucre polifil, bractèoles linears o el eccol des acuminades, amplament escarioses al marge, calze 5-dentat, de dents agudes, pètals el'líptics, enters, aguts pels 2 caps: estils reflexos, 1 veg. més llargs que l'estilopodi, fruit ovoide, de secció transversal suborbicular, glabre, lluent, aquenis amb s costelles sor- tides, separades, obtusament carenades, iguals, herbes perennes, de rizoma gros, tronc de I-4 dm., dret, prim, flexuós, quasi afil, poc ramificat o amb 1-2 branques a l'àpex, envoltat a la base pels restos de les fulles antigues, fulles d'un verd pàllid, glabres, lluents, 3-pinnatisectes, de segments li- nears, fines, agudes, mucronades, les inferiors nombroses, acostades, llarga- ment peciolades, les superiors assegudes sobre la beina. 14177. — D. tenuifolia Endi. (de fulles menudes, terme merament botànic, de tenuis (com exílis, gràcilis), això és tènue.) pina del Pir. central: Vall d'Aran (Isernl), mont Cagire, sota el port de Salau (Bub., C. et S.), pic de la Saleta (Timb.), Salvezines, Pir. Or. (Pourr. ex Bub.). —Jul.- Agost. D, tenuifolia LL : Geografia. — Roques de les regions alpina i subal- A 18 NLORA DE CATALUNYA Gènere 304. —SESELI L. (séoeM, Diosc., — sil, nom de la saxifraga dels prats, també seselis, céccÀrç, com 2pózov i tordylium.) j Flors blanques o rosades, en umbel'les de 3-40 radis quasi iguals, invo- lucre ordinàriament nul o polifil, petit involucre polifil, calze 5-dentat, pè- tals trasovats, escotats, amb una punta inflexa, estils quasi sempre reflexos, fruit ovoide o bé oblong, aquenis amb 5 costelles prominents, gruixude- tes, herbes perennes o biennals, glabres 0 pubescents, de tronc sulcato-an- gulós o estriat, de fulles I-3-pinnatisectes. Involucre polifil, dents del calze llargues, alenades, caduques, segments de les fulles cuneato-ovats, pinnatífids .. . . . S. Libanotis. Involucre nul, raram. 1-3-fil, dents del calze curtes, persistents, seg- TMOR SL CON eS LES Ueata sta ac a CE OR Un er EES NAS dar A Petit involucre més curt que'ls radis de la umbèllula ade i Petit involucre tant o més llargs que'ls radis de la umbèllula —. 5. Costelles dels aquenis agudes, llim de les fulles caulinars, petit, assegut en una beina inflato-vesicular, plantes de 2-I0 cm. . S. nanum. 8) Costelles dels aquenis obtusos, beines de les fulles caulinars no inflato- Vesicularipianta dera dua en EE Ba cici i Na NE aa Fulles inferiors de contorn oblong, 2-3-pinnatisectes, segments linears, umbel'les de 6-12 radis, estils més llargs que l'estilopodi, fruit bhlone, a lai El slabtescentss es ls RE ea. Si MON nya 4 $ Fulles inferiors de contorn triangular, 3-4-ternatisectes, segments fili- formes, umbel:les de 3-6 radis, estils iguals a l'estilopodi, fruit dEGIdC A CODErCaI OS a a NE NE ES ETC) Tronc tortuós, densament ramoso-dicotòmic, vírido-glaucescent, um- bel'les de 3 radis, estils 1 veg. més llargs que l'estilopodi, fruit ma- dur pubescent 3 . . LE SE SOETUOSUAT: 9 Í Tronc dret, simple o poc ic) cil violat, umbel'les de 15-30 ra- dis, estils iguals a l'estilopodi, fruit madur glabrescent, S. annuum. £ UBLICACIONS DE L'INSTITUZ' DE C1E NGuS P Umbel'llíferes. G. 304. - Séseli. 1,178. — S. Libanotis Roch. — Libanotis montana All. OBavotic és el romaní, propiam. (HBavoç és l'en- cens, per la olor, libanítis és el polion.) Biennal, d'arrel fusiforme, coronada pels nervis de les fulles destruides, tronc de 3-I2 decímetres, dret, angulós, ramificat a l'àpex, glabre o pubescent, fulles vírido-fosques per sobre, glaucescents per sota, les inferiors pe- ciolades, de contorn oblong, 2-pimnatisecies, de segments cunealo-ovats, pinnatífids, de lacínies lanceolades o linears, fulles superiors general- ment reduides a un pecíol embeinador, flors blanques, umbel'les grans, denses, de 20-40 radis, solcats, pubescents, invo- lucre i petit involucre poltfils, persistents, de bràcties lanceolato-linears, acu- minades, blanques al marge, pestanyoses i a la fi reflexos, dents del calze llar- gues, alenades, caduques, estils reflexos, més llargs que l'estilopodi, fruit ovoide, de costelles gruixudes i obfuses, cobert de petits pèls rígids, planta polimorfa. S. Libanotis Geografia. — Boscos i muntanyes calcàries: Valls d'Eyne, Llo, Err i Carençà, Cambre- dases (Gaut.), Coma d'Orri, sobre Setcases (Bub.), cultius de Lladó (Vay.l in Hb. Cad.), Renclusa (Zett.), del Portilló a les Bordes i Viella (Csta.), vall de Bohí (Gonz.l), Salardú, vall de Ruda (C. et S.). —Jul.-Set. N. B. No consignem el S. cinéreum Bub. — Libanotis cretensis Scop., que Bub. va veure, procedent de Cambredases, perquè no'l veiem confirmat. 1,4170.— S. nanum Duf. —S. montanum 8 nanum So. y-VVill. — Gaya pyrenaica Gaud. (nanus, vàyoc, per la talla menuda. Cf. elàtum.) Perenne, molt cespitosa, glauca, rizoma grui- Xut, ramificat, que produeix troncs de 2-IO centímetres, afils o amb una fulla asseguda en un pecíol inflat, fulles basilars de contorn ovat, 2-pinnatisectes, de segments lanceolato-oblongs, curts, obtusos, Aors blanques o vermelloses, um- bèl'lula petita, terminal, subglobulosa, de 5-8 radis curts, petit involucre més curí que'ls radis de la umbèl'lula, bractèoles lanceolades, quasi totalment herbàcies, dents del 58 4 ta tl Da ED a aa el dd ETA DE CATALUNYA Umbellíferes, G. 304. - Séseli. calze curtes, obtuses, estils reflexos, més llares que l'estilopodi, fruit oblong, Pubescent, de costelles sortides i agudes. Geografia.—Roques calisses de la regió pirenenca alpina inferior: Núria (Vay.), pastures de Font-Lletera, Costabona, Cambredases (Gaut.), abundant a Pefiablanca, al coll de Ba- sivé i Castanesa (Zett.), Ruda (C. et S.). — Ag.-Set. 1,180. —S. montànum L. (estació de la planta.) Perenne, rizoma tortuós, ramificat, coronat pels nervis de les fulles destruides, troncs nombrosos, de 2-6 dm., drets o ascendents, rí- gids, poc estriats, ramificats i quasi afils a l'àpex, fulles glauques, de contorn oblong, les inferiors peciolades, amb el pecíol superior- ment acanalat, 3-Piunatisectes, de segments lt- nears, aguts, obscurament serrulats, les supe- riors assegudes en una beina llarga, estreta i escariosa al marge, flors blanques o vermelloses, umbelles de 06-12 radis, curts, pubescents pel costat intern, involucre nul o de 1-3 bràcties petites o desiguals, bractèoles linear-acuminades, estretament escarioses al marge, més curtes que'ls radis de la umbèl'Iula, dents del calze petites, agudes, este- ses, estils reflexos, més llargs que l'estilopodi, fruit primerament ovotde i Pu- bescent, a la fi oblong i elabrescent, amb costelles obfusament carenades. Geografia. — Roques calisses de les muntanyes: Bagà.—Montseny (Salv.l, Csta.): Puig- reig i Serrateix, r. (Puj. C.), Núria, Mòrens, Costabona (Vay.), Montgrony i Gombreny (Senn.), Cambredases, Pefiablanca (Bub.), Viella (Llen.l in Hb. Cad.), zona inferior de la vall d'Aran (C. et S.). — Jul.-Oct. 1,181. —S. elàtum L. (de -effero, cf. elàtior, signífica alt i qualifica vàries espècies botàmques: Hicracium elatum, etc. Sinonimia. — Cast. hinojo de lobo. Biennal, arrel fusiforme, gruixuda, ramifica- da, tronc de 3-5 dm., prim, glabre, poc estriat, molt ramificat des de la base, branques fines, o llargues, divaricades, fulles d'un verd glauces- a. cent, les inferiors acostades, breument pecio- - lades, de pecíol cilíndric, contorn friangular, A S. elàtum 59 re dr erra re rec creem erem ee ee see men er rem Rem ar Ian IEEEeeeeeere ee Gar re PUBLICACIONS DE LINSTITUE DE CLENGCEES Umbel'líferes. G. 304. - Séseli. 3-4 veg. temades, segments llargs, linear-filiformes, Aors blanques, umbelles de 3-6 radis, curts, filiformes, glabres, bractèocles del petit involucre lanceolato- acuminades, petites, escarioses a la base, esteses, dents del calze lanceolato- agudes, un poc recorbades, estils iguals a l'estilopodi, fruit ovoide, al principi pubescent i tuberculós, però a la fi glabre, de costelles carenades 4 obtuses. Geografia. — Llocs secs i pedregosos: Cardona, Pons, Tàrrega i altres indrets de la Se- garra (Salv.l, Csta.l), al turó de Montpaytà de S. Fruitós de Bages (Puj. C.I), abundant per ermots i vinyes de Collbaix, Manresa (Fontl). — Juny-Ag. 1,182. — S. tortuósum L. 270. PL EE RRI, 3 pe: lar : : RR EO (per les branques sinuoses.) ES, : NES l J y Sinonímia.—Cumí de Candia o de Marsella, cast. siselo, comino rústico. Perenne, arrel cònica, llarga, tronc de 2-5 decímetres, flexuós, fort, glaucescent, estriat, densament ramoso-dicotòmic des de la Dase, amb les branques /oríuoses, divaricades i entre- creuades formant botja, fulles glauques, les inferiors grans, peciolades, amb el pecíol supe- riorment canaliculat, de contorn triangular, 2-3-pinnalisectes, de segments linears, curts, carnosos, canaliculats per sobre, les fulles superiors petites, assegudes en una beina curta, ampla, escariosa al marge o reduides a la beina, umbel'les xo7m- broses, de 3-I0 radis forts, solcats, aspres pel costat intern, bractèoles del petit involucre lanceolato-acuminades, escarioses al marge, més llargues que'ls radis de la umbèl'Iula, dents del calze petites, ovato-agudes, estils divergents, 1 veg. més llargs que l'estilobodi, fruit ovoide, Bu- bescent, amb les costelles oblusament carenades. Geografia. — Terres àrides i argil'loso-salobrenques, Comú a l'Urgell, des de S. Guim a Lleida. — Cardona (Salv.l, Csta.), turons i marges d'Empúries a Borredà (Vay.), la Sellera a les vores del Ter (Cod.l), Cabanes, Vilaraadal (Senn.). — Ag.-Oct. 1183. — S. annuum L.-—S. bienne Crantz. — S. coloràtum Ehrh. (anual o biennal, coloratus per les flors quan són vermelles.) 60 FOR OR GD Ec CAN TA LE UN Y A Umbel'llíferes. G. 304. - Séseli. Ordinàriament biennal, arrel cònica, coronada pels nervis de les fulles destruides, tronc de 3-6 dm., dret, estriat, glabrescent, comunament violat O purpurí, poc fullós i simple o ramificat a l'àpex, amb les branques erec- to-ascendents, fulles glaucescents, les inferiors peciolades, de pecíol cilíndric i contorn oblong, 2-3-Pinnatisectes, de segments linear-divergents, muctronu- lats, les superiors assegudes en una beina ampla, violada, escariosa al marge o quasi reduides a la beina, flors blanques o vermelles, umbel'les denses, de 15-30 radis estriats, aspres per dintre, drets a la maturitat, involucre nul o de 2-4 bràcties caduques, bractèoles del petit involucre lanceolato-acumina- des, escarioses al marge, iguals o més llargues que'ls radis de la umbèl' lla, dents del calze petites, obtuses, esteses, estils reflexos iguals a l'estilobodi, fruit ovoido-oblong, glabre, amb les costelles estretes i seBarades. Geografia. — Prats i roques calisses de la zona superior: Abundant a la vall de Ribes. — Olot, Prats de Molló (Vay.), Corbera del Bergadà, cap a l'Estany (Puj. C.I), la Sellera, S. Feliu de Pallarols (Cod.l), S. Joan de les Abadesses, Surroca, Gombreny, Montgrony (Senn.). — Jul.-Set. 61 PUBLICACIONS DE L'INSTETUT DE CTE MC DES Gènere 305. — FENICULUM ADANS. (El nom del fonoll (Plin.): dimin. de fenum, per la delicadesa de les fulles, (cf. peucedanum i férula), el marathrum (u2p2Sp0)) dels grecs ().) Flors grogues, en umbelles de 3-30 radis, involucre i petit involucre nuls, Him del calze quasi nul, formant una vora giuixudeta, pétals tras- Ovats, enters, truncats i envoltats, estils molt curts, fruit ovoide o bé oblong, aquenis amb 5 costelles sortides, obtusament carenades, herbes pe- rennes, de troncs drets, glaucs, estriats, fulles 3-4-pinnatisectes, de segments filiformes. Umbel'les de 15-30 radis, llargament pedunculades, beina de les fulles superiors més llarga que'l llim, segments de les fulles llargs, capil'lars, i. F. officinàle. jenixeie de 5-IO radis, breument pedunculades, beina de les fulles superiors curta i ampla, segments curts i alenats. F. piperitum. 1184. — F. officinàle All —F. vulgare Gaertn. —F. capillaceum Gilib. — Ane- thum feniculum L. (dulce). (capillaceus, fi, delicat com un cabell (Plin.), com loliaceus, de lolium, zitzània o jull P.) Sinonímia —Fonoll, cast. hinojo, f7. fenouil, aneth doux, ial. finocchio, angl. fennel, al. der Fenchel. Rizoma fusiforme, gruixut, generalment mul- ticaule, troncs de 1-2 m., robustos, glauces- cents, estriats, glabres, ramificats, aromàtics, fulles inferiors grans, de contorn triangular, peciolades, 3-4-pinnatisectes, de segments llargs, capil'lars, les superiors petites, reduides a uns quants segments asseguts en una beina ampla, llarga (3-8 cm.), mnés llarga que'l llim F. officinàle (1) Cf. fenugraecum O fenum graccum: i aqui més aviat que una lleguminosa hi hem de veure una graminia: fenals: Bracbybod. pboenicoides, loliaceum o Bromus. Recordi's que pJoenicea és la zitzània o jull, cominillo en casí. Cf, Lo- lium (ap. Dioscor. Lxv), ja's veurà a les gramínies. (2 Hippomàratbrum és el fonoll silvestre: cri/bmum el f. mari, i una reina que destila el fonoll és aguajaque, en cast. (d: l'arab), com almdciga és la del llentiscle, Planta medicinal molt empleada, 62 Genis idea EE COR DE CATALUNYA Umbei'líferes. G. 305. - Feniculum. i escariosa al marge, umbel'les grans, llargament pedunculades, de 15-30 ra- dis, quasi iguals, rígids, glabres, fruit oblong, glaucescent, d'uns 4 mm., d'olor d'anís, dolç. Geografia.—Comú pels marges, des del Vallés a la falda del Pireneu. — Jul.- Nov. F. piperitum 1485. — F. piperitum DC.—Subsp. de l'anterior ap. Rouy, simple var. 8 pipe- ritum Caruel. (de piper, el Pebre, piperilis és el gingebre: le- mm la Mentha piperita.) Molt afí de l'anterior, s'en distingeix per la talla més petita i troncs més prims, fulles més petites, segments de les iníeriors curts, alenats, rígids, gruixudets i divaricats, les superiors amb beina curta (1-2 cm.) i fregiientment sense im, umbel les petites, breument pedunculades, de 5-IO radis desiguals, més prims, fruit més estret, dolç al principi, però a la fi molt acre i picant. Geografia.—Terrenys àrids de la regió mediterrània: Olot, Segaró et a/ibi (Vay.), Mont- juic (Colm.), comú a la plana del Rosselló (Gaut.). — Jul.-Set. 63 PUBLICACIONS DE E'INSTITUT DE CLENCEES Gènere 306. — AETHUSA L. (AiSovsa, Plin., — Egusa, una de les illes Egades, particip femení del verb at Su, cremar, per la acritud perillosa de la pl., la més dolenta de les umbel'líf. venenoses, d'olor vi- rosa i desagradable ().) Flors blanques, en umbel'les de 5-15 radis desiguals, estriats, escabrosos pel costat intern, involucre nul o monofil, petit involucre de 3-5 bractèoles linear-setàcies, reflexes, més llargues que la umbèl'lula, llim del calze nul, pètals trasovats, escotats, amb un lòbul inflex, els exteriors radiants: estils molt curts, Íruit ovoide-globulós, de secció transversal orbicular, glabre, aquenis amb 5 costelles sortides, obtusament carenades, les marginals un poc més amples i estretament alades, herbes anuals, d'arrel cònica, tronc de 2-6 dm., dret, fistulós, frequentment solcat, amb ratlles vermelloses, ra- mificat, glabre, fulles d'un verd fosc, de contorn triangular, les inferiors peciolades, 2-3-pinnatisectes, de segments ovato-cuneiformes, pinnatífids, amb les lacínies lanceolato-linears, mucronades, les fulles superiors sentades en una beina estreta, escariosa al marge. 1486. — AE. Cynàpium L. (u0yoç úTtov, no clàssic, com cynacantha o cyna- Ppanxis, rosa canina, és a dir, api o qulivert de gos, cicuta menor. Així xdey EvMyy o E0À. 4. és la englantina (fr. églantier), un rosers àmioy O dmios en grec no és umbel'líf., sinó la pera o una esp. d'eufòrbia.) Sinonimia.— Julivert verdós, juliverdassa: cast. perejil traidor, cicuta menor, ap1o de pe- rro, perejil bastardo:, fr. petite ciguè, faux a eta i persilanel. douls parsley. Geografia. — Runes, vores dels camins i prats de la regió subpirenenca : Hospitalet, al peu de coll de Jou. — La Cerdanya, Tragurà, Camprodón, Olot i muntanyes veines (Vay.), Font Fumina, sobre Queralbs (Puigg.l), Surroca, Gavarrós (Senn.), vall de Viella, de les Bordes al Portilló de la vall d'Aran (Csta.), les Bordes (Llen.l). — Juny-Set. (1) — Cf. ophiusa, l'herba elefantina, amcbusa, aelbusa no és clàssic, com a nom de planta: sozusa Gt)c 0004 — arte- aa El L , . x . El misia, patic, fem, de GC Oy, de GtoCt): la que conserva sa, manté bo i sa, com la salvia (Diosc,): etc. 64 aa lat té lat a OP A. Ed al sa dP Die ra da ed BRLORA UE CATALUNYA Gènere 307. — OENANTHE L. (Apud Plin., una pl. i la flor del cep silvestre o labrusca, de otvoc, vi, i dvRoç, flor, perquè fa olor de la vinya.) Flors blanques o rosades, en umbel'les de 2-I2 radis, involucre nul o bé oligofil, raram. polifil, i caduc, petit involucre polifil, dents del calze acres- cents, pètals trasovats, escotats, amb punta inflexa, estils erecto-divergents, iguals al fruit o més curts, fruit cilíndric, oblong, ellipsoide o trasovoide, glabre, aquenis amb 3 costelles fines o obtuses, les marginals apenes més amples: herbes perennes, d'arrel frequentment inflato-carnosa, tronc solcat o estriat, ordinàriament fistulós, fulles 2-3-pinnatisectes, de segments ovats o linears. i Segments de les fulles radicals, trasovats o cuneiformes, umbelles de 7-12 radis, fruit cilíndric o oblong. . dE c aP Segments de totes les fulles linears, umbel: Es dE 2-I0 ESE fruit el- I UG SOLtTASOVOIdE i Ga tent ee a Das ruta enic al Ed a tatmea Le : Tronc fistulós, umbel'les fructíferes planes, estils tan llargs com el fruit cilíndric, adornat d'un anell a la base: fibres radicals terminades en tuberositat ovoide .. —. . . . . . . OE. pimpinelloides. Tronc macís, umbel'les fructíferes convexes, estils la meitat més curts que'l fruit oblong, sense anell a la base, fibres radicals filiformes o terminades en tuberositat cilindroide. . . . OE. Lachenalii. Xes, fruit el'lipsoidal: plantes sense estolons, de tronc sulcato-angu- lós, tuberositats radicals ovoides o claviformes, / OE. peucedanifolia. Umbel:les de 2-3 radis curts i gruixuts, umbèl'lules fructíferes globu- loses, fruit trasovoide: plantes estoloníferes, de tronc estriat, tube- I de 5-I0 radis llargs i prims, umbèllules fructíferes conve- L —rositats radicals nul'les o fusiformes .. . . . . OE. fistulosa. 9 65 PUBLICACIONS DE L'INSTETUT DE CLENCES a —— nn ———————————————————— ap rea a on EE EN Umbei"ííeres. G. 307. - OEnanthe. recel EA E NI X/ SI J 1187. — OE. pimpinelloídes L. (semblança amb la pimpinella o thryallis.) Arrel fasciculada, formada de fibres primes, llargues, bruscament inflades cap a l'extrem en tuberositat ovoido-globosa, terminada en una llarga fibrilla, tronc de 3-6 dm., dret, fistulós, canaliculat: fulles inferiors 2-pimnatisectes, de segments ovalo-cuneiformes, inciso-dentats, les NN ll OO superiors de 1-7 segments linear-aguts, molt SAR NA to. Ò llargs, flors albo-groguenques, umbelles de pot mpiaellcides OO 6-12 radis bastant iguals, solcats, que s'engrui- xeixen a la maturitat, involucre polifil, caduc, umbèl/lules fructíferes apretades, planes Per sobre, dents del calze llargues, estils tan llargs com el fruit cilindroide, circuit a la base d'un anell callós. Geografia. — Prats i boscos del litoral: abundant a Tordera, Empalme, Sils i Hostalric, Blanes, cap a Sta. Cristina, — Cabanes, Pont de Molins (Senn.), la Cerdanya, prats de la Perxa (Gaut.). — Juny-Ag. 1,188. — OE. Lachenàlii Geml. (en honor de VVernerus de la Chenal, de Suissa, autor de treballs de botànica i medicina, editats a Basilea. Hi ha el gènere Lachenalia (Uro- petalum 7.) Arrel fasciculada, formada de fibres carno- ses, llargues, filiformes o fusiformes cap a l'ex- tremitat, tronc de 5-8 dm., dret, macís, pri- met, estriat: fulles inferiors 2-pinnalisectes, de segments trasovats o bé oblongo-cuneiformes, les superiors d'un reduit nombre de segments llargs, linears, aguts, flors blanques, umbel'les de 8-12 radis Prims, àdhuc a la maturitat: involucre nul o 1-5-fil, caduc, umbèl'lules fructíferes convexes, estils la meitat més curts que'l fruit oblong o bé ovoide, atenuat, però sense anell a la base. OE. Lachenàlii Geografia.— Prats i llocs humits: Comú al litoral del Prat, Càn Tunis, horta de Lleida. —. Vic, Empordà (Csta.), S. Fruitós de Bages, r. (Puj. C.), la Sellera, r. (Cod.), Cabanes, Pont de Molins (Senn.). — Jul.-Ag. (1) Cf. Nardurus Lacbendiii (una graminia). 66 $ - I a Pe, EA DC CX TT AU NY A —— Umbel'líferes. G. 307. - OEnanthe 1,189. — OE. peucedanifolia Poll. — OE. filipenduloídes Thuill. (de fulles de peucédanum: se semblen a la fili- pendula, per les tuberositats de la rel.) Arrel fasciculada, formada de fibres inflades des de la base en tuberositats llargues, Primes, ovoides o claviformes, tronc de 5-9 dm., dret, fistulós, sulcato-angulós, ramificat, fulles 2-4n- natisectes, totes de segments lleres, linears, les inferiors peciolades, les superiors assegudes en una beina llarga i estreta, flors blanques, pè- tals exteriors radiants, cuneiformes, fesos en lòbuls obtusos, umbel:les de 5-I0 radis prims, àdhuc a la maturitat: involu- cre nul o de 1-3 bràcties, caduc, petit involucre oligofil, umbèl'lules fructí- feres convexes, clares, estils Poc més curts que'l fruit el'libsoidal, atenuat pels 2 cabs, sense anell a la base. 8 multivadiata Senn.—Umbel-les de 15-23 radis, fibres radicals cilindroides. Geografia. — Prats humits : Comarca d'Olot (Bolós Hb.), Pla de la Pinya (Vay.). La 8 multiradiata Senn., als prats marítims de Castelldefels, Prat del Llobregat i la Fa- rola (Senn.t in Hb. Cad.). — Jul.-Ag. 1,190. — OE. fistulosa LL. (pel tronc fistulós, buit, tubulós.) Fibres radicals rimes o fusiformes, tronc de 3-I0 dm., dret, trencadís, fistulós, poc ra- mificat i poc fullós, estriat, amb llargs estolons vermellosos, fulles totes peciolades, amb Pecíol fistulós, les inferiors 2-3-Pinnatisectes, de seg- ments linear-oblongs o linears, petits, les su- periors pimnatisectes, de segments linears, amb lim petit, molt més curt que'l pecíol, flors blanques o rosades, radiants, umbel'les llarga- ment pedunculades, la terminal fèrtil, de 3 ra- dis curts, gruixuts a la maturitat, estriats, fis- tulosos, les laterals estèrils, de 3-7 radis prims, involucre nul o 1-2-fil, petit involucre polifil, més curt que'ls radis, umbèllules fructíferes globuloses, estils iguals al fruit trasovoide-subteiràgon. Geografia. — Prats i llocs pantanosos: La Junquera, Campmany, Castelló, Palau, Roses el alibi (Vay.), S. Climent i Cabanes (Senn.l), Roses (Bub.). — Maig-Juny. 07 PUBLICGACIONS DE L'ANSTITUA DE CTE ES Gènere 308. — BUPLEURUM L. (Bupleuron, Boóràcvpov, de Boòç i màsupd, lit. flanc (costat) de bou. Així buphthalmus: chrysanthem. coronarium L., burrhinon —cynocephalion, bucranion, buglossos (),) Flors grogues, en umbel'les de 2-20 radis, involucre de 0-8 bràcties, pe- tit involucre oligo-, polifil, llim del calze nul, pètals suborbiculars, enters, envolts amb lòbul ample i truncat, estils molt curts, fruit oblong, ovoide o subglobulós, un poc comprimit, aquenis amb 5 costelles iguals, filiformes o subalades, herbes, raram. arbustos, de fulles enteres, —— coriàcies, les cau- linars assegudes o amplexicaules. Plantes llenyoses o subllenyoses, fulles persistents ..—.. . . . 2. Plantes Neibòciós d'aciear OS e Cuc Es CAR OE ES PEL (Arbustos de I-2 m., fulles oblongo-lanceolades, atenuades a la base: umbel'les de 8-20 radis, involucre i petit involucre polifils, reflexos, caducs: costelles dels aquenis agudes . . . . B. fruticósum. Subarbustos de 4-9 dm., fulles linear-lanceolades, no atenuades a la base, umbel'les de 3-7 radis, involucres gran i petit oligofils, este- sos, costelles dels aquenis obtuses . . . . —B. Ífruticescens. ( Plantes perennes, de rizoma gruixut o ramificat, fulles no persistents, 34. les dincàrs amplexicaules sors Le ea Seat CES Plantes anuals, d'arrel prima scòonica 2: i geea al d fee ere ee Fulles uninerves, molt reticulades, llargament lanceolades, aquenis DIES SE Pareriós ie... ds B. anguloseme Fulles 3-multinerves, Es 0 SER celles Coc i 0 linears, aque- HS ÀpterS:. Le ai ES a qe EE cie Ce de, Deals Tronc subàfil, fulles rígides, les inferiors trasovato-oblongues, amb ner- vis molt prominents, un dels quals és marginal, umbel'les de 2-5 ra- dis filiformes, bractèoles del petit involucre linears, diminutes, B. rígidum. () Buselinon, és també un api (bovi), però bumelia és el fraxinus excelsior: com bulapathum, GovBadtoy (GaXi ts CLAUS ayer OG, cf. ecbalium), tenen el prefix Bou- que és augmentatiu, 68 ds ta a a la ll a dià n EE OR AL DE CATAEUNYA Umbel'líferes. G. 208.- Bupleurum. Tronc fullós, fulles blanes o poc rígides, les inferiors linears o oblongo- 5 ovades, amb nervis poc prominents, I ó cap marginal, umbel'les de EO SE CIC AL 1 pa a EC SAD Ei AS Nac EE PEE de Marr dee ss Fulles un poc consistents, les inferiors linears, sense nervis marginals, bractèoles del petit involucre Seu costelles dels aquenis poc pro- IMBEntS i es dre Bi tranunculoides. Fulles blanes, les Eileors qu des 0 RS LE I nervi marginal, bractèoles del petit involucre linears, costelles dels aquenis promi- BOE a dela da RE a er NEE EE ee IE Sos o, TEICALURIS 6 Fulles perfoliades, suborbicular-ovades, obtuses, de nervis radiants, in- polucre nul a iris: RE Em Do Fulles no períoliades, linear- len coliden eis de nervis paral'lels, EVOLEEROR OCDE Gen Ag icena dal do at ae qua end DO A ae OE 7 Fulles ovato-suborbiculars, bractèoles de l'involucre petit dretes des- prés de Vantesi, fruit Mis — 0. us i SB: rotunditòolum: Fulles ovato-oblongues, bractèoles de l'involucre esteses després de Vantesi, feuit tuberculòos Le 1 4 ne uo. B: protractum: 8 radis de la umbel'la, flors i fruit ocults pel involucre petit, B. aristàtum. Folíoles de l'involucre linears, més curtes que'ls radis ds la umbel'la, its no amagats pel pelit involuere o. Lo li o MR AO, Fruit el'lipsoidal, llis, fulles llargues, tronc dret... . . Sa h 10 i Fruit subglobulós, tuberculós, fulles curtes, tronc detu ort sc 12: Umbellles de 2-3 radis, petit involucre 5-fil, més curt que les umbèl- lules, fruit de 4 mm., no truncat, fulles 5-7-nerves . B. junceum. Umbel'les de 4-7 radis, petit involucre 5-fil, més llarg que les umbèl- lules, fruit de 2 mm., truncat pels caps, fulles 3-5 nerves, B. Gerardi. Involucre de 1-4 bràcties curtes, petit involucre 3-5 fil, més curt que'l fruit que és gros, granuloso-tuberculós, costelles dels aquenis pro- Di, undulato-crespades, plantes de 1-5 decímetres. B. tenuissimum. Involucres gran i petit 5-fils, més llarg que'l fruit que és petit, eriçat de tubèiculs blancs, costelles dels aquenis quasi borrades, plantes de EN RE, SOIICOMIDOSIEN I. Folíoles de l'nvolucre ovato-lanceolades, cuspidades, més llargues que'ls 9 69 PUBLICACIONS DE .EINSTIEUT DE: CIE NS Umbel'líferes. G. 308. - Bupleurum. 14101. — B. fruticósum L. (de frutex, frúticis, brancallós o arbustiu.) Arbust de I-2 m., tronc dret, ramificat, poc estriat, fullós, fulles oblongo-lanceolades, gruixu- des, corlàcies, alenuades a la base, assegudes, mucronades, uninerves però finament veneso- reticulades, amb un marge estret transparent, d'un verd bonic per sobre i glauques per sota, persistents, umbel'les convexes, de 8-20 radis iguals, involucre i petit involucre poltfils, re- flexos, més curts que'ls respectius radis, ca- ducs a la maturitat, fruit oblong, bru i lluent, de estrelles agudes i prominents. Geografia. — Boscos i erms de la zona litoral i part de la mitjana: Comú a la cordillera litoral, al Vallès i part de la comarca de Bages. — S. Feliu de Guíxols, Figueres, Llansà (Bub.). — Maig-Ag. B. fruticéscens 1,192. — B. fruticéscens L. (Íruticesco, treure tanys, de frutex, també, és terme de Plini.) Subarbust glaucescent de 4-9 dm., tronc dret, angulós, primet, molt ramificat des de la base, poc fullós a la regió superior, molt escabrós a l'inferior, fulles Janceolato-linears, atenuades a la base, assegudes, acuminades, 3-nerves, rígides, pubescent-escabriúscules als nervis i al marge: umbel:les petites, formant panotxa, de 3-7 radis iguals, filiformes, invo- lucres gran i petit 3-0-/ils, de bràcties alena- des, molt petites, persistents, esteses, estils divergents, més curts que l'estilopodi, fruit el'lipsoidal, costelles dels aquenis Poc prominents, obtuses. Geografia. — Boscos, ermots i terres àrides: Comú des de la costa al Vallès, Montserrat, la Segarra, part d'Urgell i comarca de Bages. — Cardona (Salv.l), Cardona, Pons, Conca de Tremp, Organyà (Bub.). — Jul.-Set. daca aa ente ada cla ls A De es at o a ds 4 PS d Us DLORA DE CATAEUNYA Umbei'líferes. G. 308. - Bupleurum, 1193. —B. angulosum L.—B. pyre- naeum Gou. (per les fulles, 1 ber la estació de la planta.) Perenne, rizoma gruixut, ramificat: tronc de 1-5 dm., dret, d'un verd glauc, simple o poc ramificat a l'àpex, fullós en tota la seva longitud, glabre, finament estriat: fulles I-ney- ves, elegantment venoso-reliculades, les inferiors llargament lanceolades o lanceolato-linears, ate- nuades en llarg pecíol alat, acuminades, les caulinars totes amplexicaules, les superiors ova- to-oblongues, acuminades, umbel'les de 3-6 va- dis, un poc desiguals, estriats, pubescents: involucre de 3-5 bràcties desiguals, ovato-obtuses o el'líptiques, esteses, persistent, petit involucre ordinàriament de 5 bractèoles groguenques, amplament trasovades o suborbiculars, més llar- gues que la umbèl'/lula, fruit oblong, bru, llis, ales dels aquenis prominents. var. Nerii Pau. — Fulles inferiors més estretes, amb pecíols llargs i es- tretament alats. y lancifolium Rouy.— Fulles inferiors curtes, arribant fins a la meitat del tronc. Geografia.—Roques i llocs pedregosos de les muntanyes: Montserrat, abundant a la ca- nal de S. Jeroni a Sta. Cecília, als Degotalls i canal dels Avellaners, al Bergadà, roques de Corbera pròximes al mas de l'Estany. — Vall d'Aran (Isernl), Port de Viella (Csta.) de Salau (Bub.), Montgarri, Organyà, vall de Tredós Et at di er (Timb.), Artiga de Viella (Llen.). — Maig-Jul. OO a PV PS N. B. La planta de Viellai la del Torrent dels Ave- llaners, al Montserrat, creiem que corresponen a la var. Nerii Pau, mentres que la de Corbera s'aproxima més a la y lancifolium Rouy. 1194. — B. rígidum LL. (rígidus, dur, rígid, pel tronc i fulles que són així.) Simonímia. — Orella de llebra, cast. oreja de liebre, /r. buplèvre, oreille-de-lièvre, angl. hare's ear. . 2 Perenne, rizoma ramificat, amb branques curtes, brunes: tronc de 3-6 dm., I PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CEE NCTES Umbel/líferes. G. 308. - Bupleurum. dret, vígid, subàfil, ramificat, branques primes -— obertes, estriat, elabre, fulles quasi totes basilars, rígides, coriàcies, glauques, trasovato-oblongues, breument acuminades, llargament peciolades, amb pecíol semiamplexicaule, amb nervis molt sortits, un dels quals és marginal, anastomosato-reticulats, les escasses fulles caulinars, linear-lanceolades, petites, assegudes, umbelles petites, nombroses, en ampla panoixa, de 2-4 radis quasi iguals, filiformes, involucre gran i petit de 3-6 bràcties molt petites, linears, agudes, aplicades, estils estesos sobre l'estilopodi i més curts, fruit ovoide-oblone, llis, costelles dels aquenis fines i poc sortides. Geografia. — Boscos, ermots i terres estèrils : des del litoral, Vallès, Bages, la Segarra, remuntant fins a la falda dels Pireneus. — Solsona, Berga, Figueres (Bub.), S. Llorenç dels Piteus (Isernl), Llers, Cabanes (Senn.). — Jul.-Set. 1,195. —B. ranunculoiídes L. (que té alguna cosa del ranunculus (c/. Ficaria ranunce.) Peremne, rizoma ramificat, tronc de 1-5 dm,, dret, estriat, fullós en tota la seva longitud, simple o un poc ramificat a l'àpex, fulles una mica consistents, les inferiors cespitoses, llar- gament peciolades, linears o estretament lan- ceolades, 3-7-nerves, però sense nervi marginal, les caulinars ovades o lanceolades, amplexicau- les, totes acuminades, umbel'les de 4-I0 radis filiformes, desiguals, involucre de 2-4 bràcties desiguals, ovades o lanceolades, petit involucre de 5-6 bvactèoles groguenques, esteses, el'líbtico-ovalo-acuminades, iguals a les umbèl lules o poc més llar- gues, Íruit ovotde, vermell, llis, costelles dels aquenis prominents, però no alades: planta polimorfa. B. ranunculoídes B caricinum DC.— B. caricifolium Rehb. QO. — Fulles inferiors linears, conduplicades o subconvolutes, umbel'les petites, de radis capil'lars. Geografia. — Roques i terres pedregoses de les altes valls i regió alpina: Montseny, Ra— sos de Peguera, Ribes i Núria, abundant la 8 caricinum DC.— La Sellera (Cod.l), la Cerda— nya, Vall de Llo, Cambredases (Bub.), Surroca, Montgrony (Senn.), Montcorbión i la For- canada (Llen.), Pla de Beret (Timb.), Ruda (C. et S.). — Jul.-Ag. (1) —De carex, càricis, el càrritx (fr, laiche). 72 1 4 i dd i Mel lb jor a FLORA DE CATALUNYA Umbel'líferes. G. 308.- Bupleurum. 1,196. — B. falcàtum LL. (com una falç, corbat, per les fulles falciformes.) Perenne, vizoma ramificat, de branques cur- tes, tronc de 3-6 dm., dret, flexuós, fullós, prim, angulós, ramificat a la part superior, amb les branques pàtulo-ascendents, fulles poc consistents, 5-7-nerves, amb els nervis poc marcats, un dels quals és marginal, i les in- feriors llargament peciolades, lanceolades o ob- longues, les superiors lanceolato-linears, asse- gudes, les caulinars comunament falciformes, apiculades, umbel'les de 4-I0 radis quasi iguals, filitormes, involucre de 1-4 bràcties petites, linears, desiguals, petit involucre de 5-6 bractèoles lanceolato-lincars, acuminades, quasi iguals i tant o més llargues que'ls radis de la umbèllula, estils estesos fins a la vora de l'es- tilopodi, íruit ovoide, bru, llis, costelles dels aquenis sortides, filiformes. peliolare Lge. — P. petiolare Lap.— Fulles basilars de llim ovat o trasovat, obtuses, llargament peciolades, les superiors lanceolades o subes- patulades, apiculades. se angustifolium Lec. et Lam. — Fulles basilars de llim llargament lan- ceolat, més llarg que'l pecíol. B. falcàtum Geografia. — Boscos i costes àrides dels Pireneus. La c angustifolium Lec. et Lam. a l'Adou del Bastareny. La y petiolare Lge. al santuari de Pallars, prop de Bagà.— Viella (Bourg.l in Hb. Cad.l, Bub.), des de les Bordes al Portilló (Csta.), Arties i Salardú (C. et S.), i en tota la vall d'Aran fins a Montgarri (Llen,), la Cerdanya, Vall de Llo (Bub.). — Jul.-Ag. 1197. — B. rotundifólium L. (de fulles rodones, Apul.) Sinonímia. — Fv. bec-de-lièvre. Anual, arrel cònica, tronc de 2-5 dm., dret, estriat, ordinàriament vermellós, ramificat a l'àpex, glabre, fulles inferiors oblongues, ate- nuades a la base, les demés ovalo-suborbicu- lars perfoliades, obtuses, mucronulades, cir- cuides d'un estrel marge transparent, glauces- cents, glabres, umbel'les de 4-8 radis filifor- B. rotundifólium PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIE NE ES ———————————————————————————————————————————————————————————— Umbei líferes. G. 308. - Bupleurum. mes, curts, quasi iguals, involucre nul, involucre petit de 3-5 braclèoles am- plament ovato-cuspidades, més llargues que la umbèl'lula, erecto-connivents a la maturitat: fruit oblong, megre, llis, costelles dels aquenis filiformes, 47 Poc prominents. Geografia. — Sembrats i terres de conreu : Lloret de Mar, Caldes (al Farell), Mollet i Tarrassa del Vallès, r., Montserrat, cap a càn Massana, Penadès, a la font del Llop, sobre la plana d'Ancosa, Corbera, Fumanya i Rebost del Bergadà, comú a la vall de Ribes. — Berga, Vich (Salv.l, Csta.), Olot (Vay.l in Hb. Cad.), Moià, Collsuspina, Castellfollit del Boix i altres llocs de Bages (Font), Montgrony (Senn.), Viella, Arties i Salardú (Llen.). — Maig-Jul. 1,198. — B. protràctum LX. et Hofím. — B. subovàtum Lin. (protractus, de Protraho, prolongar, allargat (com productus), subovatus (de ovatus), s'ha format com subvotundus, quasi ovat, Per les fulles caulinars.) Molt afí de l'anterior, s'en distingeix pel seu tronc flexuós, ramificat a la base, amb les branques divaricades, per les fulles caulinars més llargues, ovato-oblongues, sensiblement ade- nuades de la base a l'àpex, per les umbel-les de 2-3 radis, bractèoles del petit involucre molt esteses, àdhuc a la maturitat, estils més llargs, fruit el doble gros, ovoide, fortament rugoso-tuberculós. B. protràctum Geografia. — Sembrats i terres argil:loso-calisses : Tarrassa, r. r., Caldes, al Farell. — Camps del -Pla de Barcelona, Plana de Vich (Salv.t, Csta.), S. Julià del Llor, S. Climent d'Amer (Cod.l), S. Pol, S. Feliu de Guíxols, Besalú (Bub.), Empordà, fins a Segaró i Besalú (Vay.), Llers (Senn.). — Maig-Juny. 1,199. —B. aristàtum Bartl. —B. opà- cum Lge. (com aristosus, que lé arestes, Per les bràclies de l'involucre, que també són opaques, es diu Prop. de les espigues: aristatum spicum.) B. aristàtum Anual, arrel cònica, tronc de 35-25 Ccm,, 74 x 3 l I l l i i J J MILLORA DE CATALUNYA Umbel'iíferes. G. 308. - Bupleurum. erecto-flexuós, glauc, prim, ramoso-dicotomat a la part superior, fulles lan- ceolato-linears, acuminades, 3-5-nerves, amb 2 nervis marginals, les inferiors llargament peciolades, les superiors semiamplexicaules, umbel'les de 2-5 va- dis curts i desiguals, involucre de 3-5 bràcties ovato-lanceolades, acuminato- aristades, verdes, opaques, amb un estret marge blanc i nervis prominents, més llargues que'ls radis de la umbel'la, bractèoles del petit involucre de la mateixa forma, translúcides, amb 3-5 nervis anastomosats, erecto-conni- vents, que amaguen les flors i els fruits, fruit ovoide, petit, megre, llis, cos- telles dels aquenis molt fines. : Geografia.— Terres àrides: Serra de l'Ubac, Montserrat, part de Bages, Lleida, al ras de Gardeny. — Puigreig, Casserres, Marlès, Serrateix, Cardona, Espunyola, Avià, Berga, Sa— llent (Puj. C.I), Collsuspina (Font), al Llussanés, Besora, Vidrà (Vay.), Vich (Puigg 1), Santa Creu, Esquirol (Senn.). — Juny-Ag. 1,200. — B. junceum L. (les branques com de jonc, cf. Spartium j., com vinceus, flexible, Propi per a lligar.) Anual, arrel cònica, tronc de 3-IO dm., junciforme, dret, fistulós, estriat, glabre, ra- mificat, branques esteses o ascendents, fulles semiamplextcaules, llargament lanceolato-lincars, acuminato-cuspidades, amb 5-7 nervis poc mar- cats, estretament vorejades de blanc o fina- ment serrulades, umbel'les Petites, nombroses, formant ampla panotxa, de 2-3 radis filifor- mes, desiguals: involucre de 2-3 bràcties lan- ceolato-linears, cuspidades, desiguals, molt més curtes que'ls radis de la umbel'la, petit involucre de 3-5 bractèoles de la mateixa forma, mès curtes que les flors, la meitat més que'l fruit, fruit 0voide, grosset, bru, llis, més llarg que'l pedicel, costelles dels aquenis Pro- minents, agudes. Raça vamosissima Coste. — Tronc molt ramificat, branques esteses i acostades. Geografia. — Llocs secs i àrids: Des de la cordillera litoral fins al Pireneu : Montserrat, serra de l'Ubac, Ribes, — Montseny, les Garrigues (Salv 1), cap als Piren. Centrals (Gonz.l), vall de Bohí, del partit de Tremp (Bub.). La raça ramosissima Coste, a la cordillera litoral (Senn.t). — Jul,-Oct. 75 PUBLICACIONS DE-L'INSTITUZT DE CDVELECEES Umbel.líferes. G. 308. - Bupieurum. 1,201. — B. Gerardi Jacq. (Gérard (Ludovic), A. de la Flora Gallo-bro- vincialts, París, 1701.) Anual, arrel cònica, prima, tronc de 3-4 dm., dret, subfiliforme, estriat a la base i sol- cat a la part superior, ramificat, branques erecto-ascendents, glauc, glabre, fulles semi- amplexicaules, estretament linear-lanceolades, llargament acuminades, 3-5-nerves molt estre- tament vorejades de blanc i quasi impercep- tiblement serrulades, umbelles de 4-7 radis, capil'lars, molt desiguals, involucre de 3-5 bràc- B. Gerardi ties linear-acuminades, petit involucre de 3-5 bràcties de la mateixa forma, - tant o més llargues que la umbèl lula, íruit de 2 mm., subtruncat pels 2 caps, igual al pedicel, costelles dels aquenis filiformes, poc prominents. Geografia. — Llocs àrids i pedregosos : Agullana, La Junquera, Vilarnadal (Vay.), Car-— dona (Puj. C.N), La Sellera (Cod.:), S. Genís, prop Barcelona (Puj. J.). — Jul. N. B. En la planta de Cardona, remesa per Puj. C., són manifestes les diferències en— tre aquesta espècie i la anterior. 1,202. — B. tenuissimum L. (superlat. de tenuis, menut: per les branques filiformes.) Anual, arrel cònica, tronc de 1-6 dm., prim, d'un verd fosc o glauc, dret o caigut, quasi afil, glabre, ordinàriament ramificat i florífer des de la base, branques pàtulo-erectes, quasi fliformes: fulles Hnear-lanceolades, acuminato- cuspidades, amb 3 nervis ben marcats, curtes, assegudes, les inferiors llargament atenuades zl la base, umbel'les terminals molt petites, de laterals nombroses, breument pedunculades, com- postes de umbèl'lules de 2-5 flors, col locades al llarg de les branques, invo- lucre de 1-4 bràcties curtes i desiguals, linear-acuminades, petit involucre de 3-5 bractèoles de igual forma, més llargues que les flors i quasi iguals al fruit madur, fruit subelobulós, més ample que llarg, quasi dídim, granuloso- tuberculós, costelles dels aquenis prominents, undulalo-crespades. PR ge TT QR PERA SA SRA SE IS 30 EA PAR CORQEE S ORORDEN, RAPRIS 0 VD CETS OE, RS ESO I P QS OE OAC PDI SO 87 (7, SES PA 2-4 radis prims molt desiguals, les umbelles 3 MEC DE CAT SXEUNYA Umbel'iíferes, G. 308.- Bupleurum. Geografia. — Llocs àrids i arenosos: Litoral del Prat de Llobregat, Lleida, Bages. — Pla de l'Urgell, cap a Poal (Csta.), Plana de Vic (Masf.), Sallent, Puigreig, Marlès, Casserres, Serrateix, Cardona, Espunyola, Avià, Berga (Puj. C.I), llac d'Ibars (Senn.). — Jul.-Ag. 1,203. —B. semicompósitum L. (flors amb umbel'les simples 4 altres amb um- bel'les compostes, que és el que's vol significar amb semicompositus, per meitat, com tenim se- miperfoliata (Euphorbia), semiglabrum (Gera- nium), semialbum, seminigrum ( Verbascum), etzètera. Anual, arrel cònica, tronc de 1-3 dm., prim, ascendent, fullós, estriat, glauc, glabre, rami- ficat des de la base, branques filiformes, diva- ricades, fulles linear-lanceolades, acuminato- aristades, curtes, 3-5-nerves, les inferiors un poc atenuades a la base, finament serrulato- aspres al marge, umbel'les petites, de 3-6 radis filiformes, molt desiguals, involucres gran i petit de 5 bràcties linear-acuminades, dretes i més llargues que les flors i fruits, fruit pelit, subglobuloso-dídim, negre, eriçat de papil-les blanquinoses, costelles dels aquenis quasi borrades. Subsp. 8 glaucum Bofill et Cst. — Tronc de 2-I12 cm., més fullós, um- belles, umbèl lules i fruits molt petits. B. semicompósitum Geografia. — Terres arenoses estèrils : Puigreig (Puj. C.). La subsp. B. glaucum Rob. et Cast. al ras de Gardeny, Lleida, Viloví del Penadès. — A càn Tunis, S. Pere Màrtir, Castelldefels, Tarragona i varis llocs de l'Empordà (Senn. in litt.). — Maig-Juny, 77 PUBLICACIONS DE-L'INSTITUT DECIENCIES ra Gènere 309. — SIUM L. (O sion, siov, es fa derivar del celta sp, aigua, al'lusió comuníssima en plantes de localitat O estació aquàtica, cf. apium, els crèixens Nasturt. 07.) Flors blanques, en umbelles curtament pedunculades, opositifòlies, de 8-28 radis filiformes, desiguals, glabres, -involucre i petit involucre polifils, de bràcties desiguals, lanceolades, enteres, inciso-lobades o pinnatisectes, 3-nerves, pàtulo-reflexes, calze 5-dentat, pètals trasovats, escotats amb un lòbul reflex, estils reflexos, 2 veg. més llargs que l'estilopodi, fruit petit, globuloso-dídim, aquenis amb 5 costelles filiformes, herbes perennes, de ri- zoma estolonífer, tronc de 4-8 dm., dret, fistulós, acanalat, fràgil, ramificat, de branques esteses, difuses, fulles lluents, pinnatisectes, segments ovato- lanceolats, desigualment inciso-dentats, acuminato-cuspidats, les inferiors llargament peciolades, les superiors assegudes en la beina peciolar. 1,204. —S. angustifolium L. (de fulles estretes, correspon a otevógvàxoc.) Sinonímia. — Fr. berle, angl. vvater-parsnip. Geografia. — Vores d'aigúes corrents i estanyades: Castelló d'Empúries. Girona (Bub.), Camprodon, Ba- nyoles, Baix Empordà (Vay.), pla d'Empúries (Trem .i), Prat de Llobregat (Bofill). — Jul.-Ag. N. B. Encara que s'ha indicat a Catalunya el S. la- tfólium L., no veiem cap cita concreta. S, angustifolium 78 LO DE CATALUNYA ————— a en Gènere 310. — PIMPINELLA L. (Es fa derivar de bis-pinnula-bipinnatisecta, seguint a Linnaeus: bipennula, dues vegades pinnat o penat, al'ludint a les fulles.) Flors blanques o rosades, en umbel'les de 6-30 radis, involucres gran i petit nuls, llim del calze nul, pètals trasovats, escotats, amb un lòbul in- flex, estils filiformes, estilopodi discoidal, fruit ovoide o subglobulós: herbes ordinàriament perennes, de fulles piunatisectes, pseudo-compostes. Plantes anuals, fulles basilars reniformes, umbel'les de 8-I0 radis, fruit cobert de petits pèls aplicats ..— . . star, er Els Anísum. Plantes perennes, fulles basilars Dc umbel'les de 10-24 radis, LC ITE a A ra as en ET mea ND dP IA Tronc angulós, solcat, fistulós, fulles inferiors de contorn el'líptico- ovat, segments peciolulats, oblongo-ovats, aguts, estils més llargs que l'ovarl de. Le Le ds Premagna Tronc cilíndric, games SER is fines inferiors de contorn lan- ceolato-ovat, segments sentats, ovats, obtusos, estils més curts que Die BA ra a pt a PE Sagiiraces 1,205. —P. Anísum L. (Xvisov, sembla emparentat amb anethum 4 aní- sus, Plin.) Sinonímia. — Matafaluga, cast. anís o mata- lahuga, fr. anis, it. anacio, angl. anise. Anual, tronc de 3-5 dm., dret, angulós, pu- bescent, ramificat, fulles inferiors llargament peciolades, reniformes, crenato-lobades, les se- guents 3-sectes, de segments ovato-cordiformes o bé ovato-cuneiformes inciso-dentats, les su- periors assegudes en la beina peciolar, 2-3-pin- natisectes, de segments lanceolats, enters, um- belles de 8-I0 radis filiformes, quasi iguals, estils divergents, vàries veg. més llargs que l'estilopodi, fruit ovoide, cobert de petits pèls aplicats. Geografia. — Alguna vegada cultivada pel seu fruit aromàtic : espontània al Montsant, Prades, segons Csta. — Jul. 79 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLENCEES Umbel'líferes. G. 310. - Pimpinella. 1,206. — P. magna L. (de fulles grans, espècie gran.) Sinonímia. — Cast. pimpinela, saxifraga ma- yor, fr. le grand boucage. Vivaç, arrel fusiforme, gruixudeta, tronc de 2-I0 dm., dret, anguloso-solcat, fistulós, pubes- cent, fullós, ramificat, fulles d'un verd clar i lluents per sobre, més pàllides per sota, les inferiors peciolades, de contorn el'líptico-ovat, Ppinnatisectes, de 5-7 segments oblongo-ovats, peciolulats, desigualment dentato-pimnatífids, el terminal 3-partit, a veg. cordiformes o cuneiformes, aguts, les fulles superiors petites, de pocs segments asseguts sobre la beina peciolar, flors blanques o vo- sades, umbel'les de 8-28 radis filiformes o subcapil'lars, quasi iguals, glabres, estils reflexos, 4nolt més llargs que l'ovari, fruit ovoide, grosset, vugós, glabre. Geografia.—Prats i boscos humits de les muntanyes: Ribes, Queralbs. — Ripoll, S. Joan de les Abadesses, Cabrera, Bellmunt, S. Hipòlit (Senn.l), Surroca, Ogasa, Sta. Pau, Frei— xanet, Vidrà (Vay.), Vilaller (Csta.), les Bordes, riberes de Viella, Aiguamoix i Ruda (Llen.), Tredòs (Timb.), Salardú (C. et S ). — Jul.-Ag. XX 1,207. — P. Saxifraga L. (al ludeix a la estació de la planta, llocs pedre- gosos de les muntanyes.) Sinonímia. — Cast. saxifraga menor, /7. pe- tit bouquetin, pied-de-bouc. Vivaç, arrel cònica, primeta, tronc de 2-6 decímetres, dret, cilíndric, prim, ple, finament estriat, pubescent, ramificat, quasi afil en sa major part superior, fulles d'un verd cendrós, pubescent per sota, les inferiors llargament peciolades, de contorn lanceolato-ovat, Pinna- tisectes, de segments asseguts, ovats, inciso-fis- tonats, obtusos, les fulles superiors de segments linears o reduides al pecíol, flors blanques, umbelles de 8-10 çadis subcapillars, quasi iguals, glabres, estils reflexos, més curts que l'ovari, íruit ovoide, petit, llis, glabre. P. Saxifraga Geografia. — Frequent per terres àrides des de la zona litoral fins al Pireneu. — Jul.-Set. 80 EL OR DE CATALUNYA Gènere 311. —SISON L. (sictv, Diosc. sison agrion és el peucedanum), hi ha siser i cícapov, xerevia O xirivia (al. Rapunzel). També ho deriven del celta sigun ().) Flors blanques, en umbel'les nombroses, petites, de 3-6 radis filiformes, desiguals, glabres, involucres gran i petit oligofils, de bràcties linears, molt petites: llim del calze quasi nul, pètals suborbiculars, bífids, amb un lòbul inflex, estils curtíssims, estesos, fruit ovoide-comprimit, petit, glabre, aque- nis amb 5 costelles filiformes, obtuses: herbes biennals, d'arrel cònica, tronc de 5-15 dm., dret, flexuós, finament estriat, glabre, molt ramificat, bran- ques primes, pàtulo-ascendents, fulles d'un verd clar, glabres, les inferiors peciolades, de contorn ovat, pinnatisectes, de segments ovato-oblongs, lo- bats a la base, inciso-asserrats, les superiors dividides en segments finament linears, assegudes a la beina peciolar. Olor aromàtica de gomorresina. 1,208. — S. amomum L. (úueuov, pl. semblant a l'api, d'un fruit perfu- mat, odorífer Per excellència CO.) Sinoníma.— Angl. hedge honevort (nom que pren d'haver-se usat al principi per a curar una inflor de les galtes anomenada Z/4e hone). Geografia. — Torrenteres i llocs humits: Comú a Terrassa, a Gelida. — Vallvidrera, Hostalric, Banyoles, : o S. Joan les Fonts (Olot) (Vay.), cordillera del Tibidabo Boira ae xi Le (Senn.).—Juny-Jul. QR a a a al a (1) — Cf. sisymbrium nastúrtium L, — terralis herba, cicóju pro o ctovu8p0y, mentha aquatica :inepeta cds taria, thymbra, la satureja, i /4ymbraeum, mentha crispa L. (2) — La planta la una olor sui generís, no desagradable. I 81 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCEES Gènere 312. — CARUM L. (Càreum, zàpov, de Cària, prov. de l'Asia Menor, segons Plini.) Flors blanques, en umbel'les de 6-15 radis, involucres gran i petit nuls o mono-polifils, llim del calze nul, pètals trasovats, escotats, amb un lòbul inflex: estils reflexos, estilopodi deprimit, fruit ovoide o bé ovoide-oblong, aquenis amb 5 costelles filiformes, iguals, herbes d'arrel cònica o fibrosa, fulles 2-pinnatisectes, amb els segments linears o capil'lars. Involucres gran i petit polifils, umbelles de 8-16 radis quasi iguals, segments de les fulles capillars, curts, nombrosos i aparentment verticil'lats, arrel fibrosa, de fibres lleugerament claviformes, 1,209. C. verticillàtum. Involucres gran i petit nuls o oligofils, umbel:les de 06-12 radis molt desiguals, segments de les fulles linears, arrel fusiforme, C verticillàtum 1,210. C. Caryr 1,209. —C. verticillàtum Roch. — Bu- nium verticillàtum G. et G. (format de verticillus, terme propi del fus, la rodanxa o pes ques posa a sola perquè rodi millor, després verticillum, la vèrtebra, per la disposició verticillada de les fulles, encara que aparent, Boòvov, espècie de map, difer. de bu- nias, Bovvdc). Perenne, arrel curta, fasciculada, amb les fibres inflalo-claviformes, tronc de 3-7 dm,, dret, prim, fistulós, estriat, un poc ramificat i quasi afil a la part superior, fulles 2-Bi4na- lisecles, de segments capil'lar-apiculats, curts, nombrosos, estesos i simulant verticals, les inferiors llargues, esteses, llargament peciolades, les superiors petites i quasi reduides à la beina peciolar, umbel'les de 8-16 radis filifor- mes, quasi iguals, estesos, glabres, involucres gran i petit polífils, de bràcties curtes, linear-lanceolades, apiculades, estils 2 veg. més llargs que l'estilopodi, iruit ovoide-oblong, sense olor. 82 se, UE EEORA BE CATALUNYA Umbel'líferes, G. 312. - Carum. Geografia. — Prats i terrenys pantanosos: La Cerdanya, als prats de les Escaldes, 6 Jul. 1882 legil — La Cerdanya (Compy.), sobre Augustrina (Bub.), sobre Montlouis (Hb. Pourr. ex Gaut.) fins a Andorra, vall de la Tet a Montalba, r. r. (Gaut.), voltants de Lu- chon, vall de l'Hospital (Zett.), Fos (Jourtan, ex C. et S.). — Jul. 1,210. — C. Carvi L. —Bunium Carvi M. B. I (Carum, carvi, diu el Nebrissensis, llavor d'aques- ta planta, també carvi O.) Sinonímia. — Cumí, cast. alcaravea, comino de prados, ang. caravvay, fr. cumin des près, anis des Vosges. Biennal, d'arrel carnosa, fusiforme, olorosa, tronc de 3-6 dm., dret, anguloso-assolcat, ra- mificat des de la base, glabre, fulles de con- torn oblong, 2-pinnatisectes, de segments li- nears, curts, com creuats sobre el pecíol, les inferiors peciolades, les supe- riors assegudes a la beina peciolar, frequentment adornada a la base de dos apèndices finament laciniats, umbelles de 6-I2 vadis filiformes, molt desiguals, glabres, drels després de l'antesi, involucres gran i petit nuls o bé oligofils, estils 1 veg. més llargs que l'estilobodi, Íruit ovoide, aromàtic. Geografia. — Prats i boscos de les altes valls i regió subalpina : Sta. Fe de Montseny, abundant al Pla de Sallent, de Queralbs a Núria i altres prats d'aquelles muntanyes, Ta- gast, Puigllançada et alibi en el Pireneu. — Setcases, Llansà (Salv.l), frequent als Pireneus, Puigsacau, les Guilleries (Vay.), Ribera de Viella (Llen.), Arties, Ruda, Tredós, Pla de Be- ret, altres llocs de la vall d'Aran (C. et S.). — Juny-Ag. (1) Forma una de les 4 llavors calentes: anis, fonoll, carví, cumi, Les arrels tenen una aroma encara superior a la de la pastanaga, Cf, Car. Bulbocastanum Roch. (if. pancaciolo,. En la paraula xirivia (cast, chirivia) es troba carví, 83 Gènere 313. — AMMI L. (Eu, ammium, una espècie de cumí, ho deriven de duyoc, arena, sorra, per ser la localitat o estació més volguda de la planta: camps argilosos. Cf, Ammophila o Arenaria ().) Flors blanques, en umbel'les de nombrosos (18-20) radis, poc desiguals, involucres gran i petit polifils, bràcties 3-pinnatisectes, bractèoles enteres, llim del calze nul, pètals trasovats, escotats, amb els lòbuls desiguals i punta inflexa, estils a la fi reflexes, més llargs que l'estilopodi, que és dis- coidal: fruit ovoide-oblong, comprimit, glabre, aquenis amb 5 costelles fili- formes, herbes anuals, d'arrel cònica i fulles 1-3-pinnatisectes. Radis fructífers de les umbel'les filiformes, pàtulo-erectes, inserts en un receptacle no dilatat: segments de les fulles inferiors ovato-lan- Ceolals sasserta ES a vici na et en: A. mapes Radis fructífers de les umbel: les DL nrbdrs arquato-connivents, in- serts en un receptacle dilatat, segments de les fulles inferiors li- L'Untamy enters, NU Celia € Pacte cea Ve oeie a Des MASC 1,211. — A. majus L. (comparaliu meutre (maior) de magnus, aquí gran, elevat (cf. intermedium P.) Sinontma. — Cast. ami, ameos, ameo ma- yor, ameos bastardos o inodoros 8), Tronc de 3-6 dm., dret, estriat, molt ra- mificat, glabre, fulles vírido-pàllides o glau- ques, molt polimorfes, les inferiors I-2-Binna- tisectes, de segments ovato-lanceolats, asserrats, dents albo-cartilaginoses a l'àpex, els segments de les fulles superiors linear-apiculats, enters, umbel'les de nombrosos radis filiformes, pàtulo-ascendents, no convergents a la maturitat, inserts en un receptacle no dilatat, bràcties de l'involucre (1) Psamma arenaria o Arundo: com Udu.uoç també significa arena. (2) Així Chelidonium maius L., Thalictr. majus Jacq, etc, 6) Els veritables són els fruits del Ptychotis cóòptica DC. o Ammi cópticum L., de Grècia i de l'Egipte. Ameos no és sinó el genitiu grec duuetnç, com passa amb aloes, poleos, ireos i d'altres. 84 a ES CR CE a ms Di dl sra ELORA DE CATALUNYA Umbel:líferes. e G. 313. - Ammi. ordinàriament 3-sectes, segments capil'lar-apiculats, bractèoles mnés curtes que les: umbèl'lules: fruit Pefit, amb costelles fines, però sortides. o serratum Mutel. —a genuinum G. et G. —Segments de les fulles in- feriors ovato-lanceolats, asserrats. 8 intermedium G. et G.— A. glaucifolium Lap. DO. —Segments de les fulles inferiors cuneiformes, inciso-dentats. Geografia. —'Camps i terres arenoses: Des del litoral al Vallès, a l'Urgell i Empordà. -— La Sellera (Cód. i). La a serratum Mutel, a Lleida, Urgell i i Palautordera del Vallès. La 8 intermedium G. et G., a Terrassa. — Juny-Ag. xa x Pa: 1,212. — A. Visnaga LamE. — Daucus l A fil l GP OO Visnaga L ARA I, Ca pl : i Ui RA d j/ (de l'àrab bixnaca, que és pastinaca, altra um- bel lífera com la xirivia.) Sinonímia. — Escuradents 9, cast. biznaga, fr. herbe aux cure-dents. Tronc de 2-8 dm., dret, robust, estriat a la base, solcat a l'àpex, fullós, ramificat, glabre, fulles d'un verd fosc, 2-3-Ptmmnatisectes, de seg- ments linear-apiculats, canaliculats, enters, no cartilaginosos al marge, les inferiors peciola- des, pecíol acanalat, amplexicaule, les superiors petites, amb els segments asseguts en la beina peciolar, umbel:les compostes de nombrosos radis, bas- tant gruixuts, els interiors més curts, arquato-conmivents a la maturitat, in- serís en un receptacle dilatat, bràcties de l'involucre 3-Pinnatisectes, seg- ments linear-filiformes, bractèoles tan o més llargues que les umbel'les, fruit 0vo1de, petit. A. Visnaga Geografia. — Terres de conreu i arenoses: Al litoral, Urgell, Segarra i part de Bages. — Vic, Olot (Csta., Bub.), Collsacabra (M.2 Masf.l), Manresa, Moià (Font), Empordà (Bub.), S. Hipòlit de Voltregà, Fortianell (Senn.l). — Juny-Ag. (1) — No pas de Glaucíum, sinó de yÀauxòc, verd pàl'lid o gris, blavenc, color de l'oliva: llati glaucus, verd de mar, aplicat al fullatge. : (2) Els peduncles de les flors d'aquesta planta s'empleen en alguns llocs com escuradents, Sembla que la planta més apropiada per això és la Pistacia Terebiuibus, 85 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CEENOCVES Gènere 314. — PT YCHOTIS BOCH. (És una paraula composta, segons diuen, de rzvyú, plec, doble, i òciov, orelleta, per tenir els pètals plegats, formant una cresta: myosotis acaba així.) Flors blanques, en umbelles de 4-14 radis filiformes, quasi iguals, pen- jants abans de la floració, involucre nul o de 1-4 bràcties setàcies, cadu- ques: petit involucre de 2-5 bractèoles setàcies, persistents, iguals o més curtes que la umbèl'/lula, calze 5-dentat, pètals trasovato-cordiformes, bífids, amb 1 lòbul inflex, estils reflexos, més llargs que l'estilopodi cònico-depri- mit: fruit oblong, petit, glabre, aquenis de 5 costelles filiformes, un poc sor- tides: herbes biennals, d'arrel cònica, tronc de 3-8 dm., prim, dret, estriat, ramoso-dicotòmic, glabre, fulles basilars llargament peciolades, pinnatisec- tes, de 3-7 segments ovats, peciolulats, 3-5-partits, amb les divisions cunel- formes, inciso-dentades, fulles caulinars 2-pinnatisectes, de segments filifor- mes, els de les superiors asseguts a la beina peciolar. 1,213. —Pt. heterophylla Roch 0. o. longibracteolata mihi. — Pt. stenoloba Pau. — Bractèoles més llargues que la umbél'lula. Geografia. — Terres àrides i pedregoses de tot el país, des del litoral fins al Pireneu. — Juny-Set. (1) Com diversifolius, de fulles variades, les primeres rodones, cesprés estretes. I Pt. heterophylla FE CURA DE CATALUNYA Gènere 315. — HELOSCIÀDIUM BOCH. (Com si es digués: umbel'lífera dels pantans, marenys o maresmes, de Èioç, cf. palus, i catóòtov, para-sol (dimin.), i com selinon, aquí qualifica la nostra pl.) Flors blanques, en umbelles opositifòlies, curtament pedunculades, de 4-I12 radis filiformes, involucre nul o oligofil, petit involucre polifil, calze de 5 dents molt curtes, pètals ovats, enters, amb punta dreta o subinflexa: estils reflexes, mès llargs que l'estilopodi, fruit ovoide o subglobulós, aque- nis amb 5 costelles filiformes, iguals, un poc sortides: herbes perennes d'ai- gles corrents o estanyades, de fulles pinnatisectes. Tronc radicant a la base, segments de les fulles ovato-lanceolats, um- belles assegudes o de peduncles més curts que'ls radis, involucre nul Gui-g-tl, fruit ovoide . LS Lo i ena. H. nodiflorumt: Tronc radicant en tota la seva longitud, segments de les fulles ovats 0 suborbiculars, peduncles de les umbel'les més llargs que'ls radis, involucre 4-5-fil, fruit subglobulós .. . . . 41,215. H. répens. 1214. — H. nodiflórum Roch. (de nodus, nus, sembla referir-se al peduncle, que és curt. i a veg. nul, com en el Mesem- bryanth. nodiflorum, els pètals són més curts que les divisions del calze, com la Férula nodi- flora, d'involucre mul. V. Trochiscanthes nodi- fórus.) Sinoníma. — Crèixens Ports, creixenera: cast. berraza, berrera. H. nodiflórum Tronc de 2-I2 dm., ascendent o ajagut, radicant als masos inferiors, gruixut, fistulós, estriat, ramificat, glabre, fulles lluents, pinnatisectes, de segments ovato- lanceolats, obliquament asseguts, desigualment asserrats, les inferiors llar- gament peciolades, les superiors assegudes a la beina peciolar, umbel-les assegudes o de peduncles més curts que'ls radis, de 4-I2 radis poc desiguals: involucre nul o 1-2fil, caduc, bractèoles del petit involucre persistents, albo- escarioses al marge, fruit ovoide, glabre, aquenis amb costelles sortides, blanquinoses. Planta polimorfa. 87 PUBLAGACUONS (DE L'INSTITUT DE CIENCIES Umbel'iíferes. G. 315. - Helosciàdium. a macrophyllum Cad.— Fulles grans, de segments oblongo-lanceolats, crenato-asserrats. y ochreatum DC. — Planta de 1-2 dm., tronc prim, radicant, fulles amb 1-2 parells de segments molt petits, el terminal més gran, umbel'les de 3-6 radis, involucre 1I-2-fil. Geografia. — Aigúes estanyades i recs de tot el país. La var. 2 macrophyllum Nob., als canals de sota Monjuic, i la y ochrealum DC., a l'Ubac, a la Font de la Portella. — Maig-Ag. 1,215.— H. répens Boch., subsp. de l'anterior apud Rouy. (rampant, de répere, arrossegar.) Tronc de 1-5 dm., prim, ajagui, vadicant en tots els nusos, fulles pimnalisectes, de segments ovato-suborbiculars, els laterals bífids i el ter- minal trilobat, desigualment dentato-lobats, umbelles bastant llargament pedunculades, de peduncles ordinàriament més llargs que'ls ra- dis en nombre de 4-7, llargs, subcapillars i Sen OO quasi iguals: involucre de 4-5 bràcties lanceo- lades, Persistents, bractèoles albo-escarioses al marge, Íruit molt petit, subelobulós. Geografia.—Aigúes estanyades: Torelló (Hb. Csta.l), Prats de Molló (Lap.), frontera del Baix Aragó (Losc.l). — Jul.-Ag. 88 duia I a i a LE a a La EEGRA DE CATALUNYA Gènere 316. — TRINIA HOFFM. (Dedicat a C. Trinius, botànic rus, qui ha publicat alguns treballs sobre herbes.) Flors blanques, dioiques, en umbel'les petites, nombroses, de 4-8 radis desiguals, involucres gran i petit nuls o monofils, llim del calze nul, pètals enters, els de les flors masculines lanceolats, contrets en punta envolta, els de les flors femenines ovato-apiculats, amb punta inflexa, estils reflexos, molt més llargs que l'estilopodi deprimit, fruit petit, ovoide, comprimit, ne- gre a la maturitat, glabre, aquenis amb 5 costelles filiformes, iguals, herbes biennals o perennes, d'arrel napiforme, coberta a l'àpex dels restos de les fulles velles, tronc de 1-3 dm., dret, flexuós, angulós, glabre, molt ramificat des de la base, branques pàtulo-erectes, fulles d'un verd pàl'lid, de contorn triangular, les inferiors peciolades, 2-3-pinnatisectes, de segments linears, canaliculats, mucronats i serrulato-aspres al marge, segments de les fulles superiors asseguts a una beina ampla i albo-escariosa al marge. 1,216. — Tr. vulgàris DC. — Tr. dioica Gaud. a platycarpa Rouy.—Ty. púmila Rehb. V).— Planta nana (3-5 cm.), segments de les fulles curts, oblongo-lanceolats. Geografia. — Pastures seques i pedregoses de les muntanyes: S. Llorenç del Munt i Montcau, no escassa al cim, Caldes de Montbui (al Farell), Montsant, Rasos de Peguera. — Cabrera (Salv.l), Bassegoda (Tex.l), prats de Bassegoda, Collsacabra, Tabertet (Vay.), Darnius (Bolós), Prades (Puj. J.), Font de Comps, muntanya de Valmanya, Font-Romeu (Gaut.). La a platycarpa Rouy, als Rasos de Peguera, 25 Jul. 1905 legi. — Maig-Jul. (1) — De les poques espècies dioiques que conté la familia: púmi/us, pres adjectivament: nan, nana, ada ai tt a a ad da a Des PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLVENCIES ———————ç————— Gènere 317. — PETROSELINUM HOFFM. (mezgosèÀtvoy és el julivert, cf. saxifraga i petrocarpos, per la estació preferent, de rézpa, la pedra o roca.) Flors blanques, rosades o vírido groguenques, en umbel'les de 2-20 ra- dis: involucre 1-3-fil, petit involucre polifil, llim del calze nul, pètals sub- orbiculars, encorbats, enters o subescotats amb punta inflexa, estils drets o reflexos: fruit ovoide o subglobulós, aquenis amb 5 costelles filiformes, iguals, herbes anuals o biennals, glabres, d'arrel cònica i fulles 1-3-pinnatisectes. (Flors blanques o rosades, umbel'les de 2-5 radis molt desiguals, estils drets, més curts que l'estilopodi, fruit Gvoide, inodor, fulles de con- torn, lanceolat has de dg, NS P SEBetaEnt Flors vírido-groguenques, Dei Ll de 8. 20 radis quasi iguals, estils reflexos, més llargs que l'estilopodi, fruit subglobulós, aromàtic, fu- lles de contorn triangular — lo le LP. Satiyuma, 1,217. — P. ségetum Roch. —Sison sé- getum L. (genitiu plur. de seges, ségelis, dels sembrats, qualificatiu, sobre tot limneà, de moltes plantes: Chrysanth., Caucalis, etc. Cf. segetalis.) Anual, tronc de 3-6 dm., dret, finament es- triat, poc fullós, mol ramificat, branques es- teses, primes, quasi afiles, fulles de contorn lanceolat, pinnatisectes, de 13-19 segments ovato- oblongs, inciso-dentats, mucronats, les superiors de segments petits, molt nombrosos o reduides a la beina peciolar, flors blangues o rosades, en umbel'les de 2-5 radis drets, molt desiguals, com els de les umbèllules pauciflores, involucre de 2-3 bràcties linear-alenades, petit involucre de 2-5 bractèoles, estils drets, més curts que l'estilopodi, fruit ovoide, inodor. P. ségetum Geografia. — Camps argilosos frescals i llocs humits: S. Julià de Vilatorta (Masf.i), Font Salada, cap a Oló, Besora i S. Andreu del Coll, cap a Olot (Vay.l). — Juny-Ag. 90 pie dd a ai ec FE OR DE CATALUNYA Umbellíferes. G. 317. - Petrosélinum. 1,218. — P, Sativum Hofim. (cultivat, de sero, satum, sembrar.) Sinonímia. — Julivert P, cast. perejil, fr. persil, angl. garden parsley (l'api és celery), al. Petersilie, 1t. petroselina. Biennal, tronc de 3-I0 dm., dret, sulcato- estriat, glabre, molt ramificat, fulles lluents, de contorn triangular, les inferiors peciolades, o 2-3-Pinnatisectes, de segments ovato-cuneifor- Pam mes, inciso-dentats, les superiors 3-sectes, de segments lanceolato-iinears, enters, flors vírido- groguenques, en umbel'les llargament pedunculades, de 8-20 radis filiformes, estesos, quasi iguals, com els de les umbèl lules multiflores, involucre de 1-3 bràcties linear-alenades, bractèoles del petit involucre curtes, capil'lars, estils reflexos, més llargs que l'estilopodi, fruit subelobulós, aromàtic. Geografia. — Cultivat i espontani per camps i vinyes d'una gran part del país. —Juny-Ag. (1) Ala vall d'Aran junbert (cf. vocabulari aranès de C.). Q1 PUBLICACIONS DE/L'ENSTITUISDE CIENCIES Gènere 318. — APIUM HOFFM. (Nom donat pels llatins a distintes umbel'líferes dels pantans o maresmes, també ho deri- ven del celta apon, aigua, per la seva estació. Segons altres de apis, abella, cf. apiaster, la melissa i el julivert silvestre G). Podria al'ludir a la olor, com certes pomes: Apion.) Flors blanquinoses, en umbel'les subsèssils o breument peciolades, de 6-I2 radis desiguals, involucres gran i petit nuls, llim del calze borrat, pè- tals suorbicular-cordiformes, enters, amb punta inflexa o envolta, estils re- flexos, més llargs que l'estilopodi, fruit subglobulós, quasi dídim, comprimit, aquenis de 5 costelles filiformes, iguals: herbes Dbiennals, d'arrel fusiforme, carnosa: tronc de 3-8 dm., dret, fistulés, fortament anguloso-solcat, molt ramificat, branques erectes, glabres, fulles lluents, subcarnoses, les inferiors llargament peciolades, pinnatisectes, de 5 segments peciolats, ovato-cunei- formes, inciso-lobato-dentats, el terminal 3-fid, fulles superiors assegudes a una beina estreta i reduida a 3 segments oblongs, inciso-dentats. 1,219. — A. gravéolens L. (d'olor forta, mo precisament dolenta, perquè aquí és molt agradable P.) Sinonímia. — Api o àpit, cast. apio, apio de laguna o palustre, apio silvestre, /7. ache (per- sil), angl. celery (parsley). Geografia. — Prats i llocs inundats del litoral, al Vallés, Bages, Urgell, fins a la Cerdanya. — Jul.-Set. A. gravéolens (1) L'apium silvestre és una menta: apium silvdficum, l'artemisia (Isid.), que altres tradueixen armuelle, que és cosa ben distinta, és Atri- plex (f7. arroche). (2) Cf. Anetbum grav.: però Rula grao., ete, És el d'aquesta planta un exemple notable dels efectes del cultiu, que d'una planta ingrata, gens bona per a menjar, en fa una verdura dolça, sucosa i blanca, d'una aroma molt apre- ciada. Cf. Daucus o pastanaga i tantes d'altres. 92 l l l 4 4 / RE COURE. EE CATABDUNYA Gènere 319. — SCÀNDIX L. (És el cerfull, com anthriscus, oxàvòd O oxàvèvÈ (1).) Flors blanques, en umbelles de 1-3 radis, involucre nul o de 1 bràctia pinnatisecta, petit involucre de 5 bractèoles enteres o 2-3-fides, llim del calze nul, pètals trasovats, truncats o escotats, amb punta inflexa, estils drets, fruit oblongo-linear, comprimit, eriçat, aquenis amb 5 costelles obtu- ses prolongats en un bec de 2-6 cm.: herbes anuals, d'arrel cònica, tronc dret, fulles 2-3-pinnatisectes, de segments linears. (Bec del fruit de 4-6 cm., unes 4 veg. més llarg que'ls aquenis, depri- mit, estils 2 veg. més llargs que l'estilopodi, bractèoles del petit in- volucre 2-3-fides, plantes relativament robustes, l 1,220. Sc. Pecten-Véneris. Bec del fruit de 1-3 cm., 1-3 veg. més llarg que'ls aquenis, subcilín- dric o deprimit, estils iguals a l'estilopodi o poc més llargs, brac- tèoles del petit involucre generalment enteres, plantes febles . 32. Bec tot lo més de 3 cm., recte, subcilíndric, 3 veg. més llarg que l i haqueniy no it: le fl 4221. SC. Hispànica: Bec tot lo més de 2 cm., ed encorbat, comprimit, I-2 veg. més llarg que Ds pai d'E e a UE e2 2 SC. asi mane: 1,220. —Sc. Pecten Véneris L. (pinta de Venus en quasi totes les llengiúies, també la petxina, xteíc, ntevóc, Per la forma del bec allargat del fruit, com una agulla P.) Sinoníma. — Agulles de pastor, pinta de Venus, agulles, forquilles, cast. peine de pas- tor o de Venus. Tronc de 1-3 dm., robust, flexuós, pubes- cent-eriçat, ramificat, amb les branques esteses, fulles de contorn ovat, les inferiors llargament peciolades, 3-4-Pinnatisectes, de segments li- (1) —Scandulaca és una orobanche, (2) —Apenes li falta re a la Venus, sens sortir de la Botànica: el casc (aconitum): els cabells (scolibrochon), el gi- brell (dipsacus), el mirall o espill (specularia), les celles (achillea), els dits (eynoglossa, nimfea), la corona (sisym- brium), el'menjar (allium ascalon.), el calçat (cypripedium). etc, 93 PUBLICACIONS DE LENSTITUZE DE CEL NEE S Umbel 'líferes. G. 319. - Scàndix. nears mucronulats, les superiors sentades en una beina amplament esca- rioso-pilosa al marge, umbel:les simples o de 2-3 radis curts i gruixuts, més curts que'l fruit, petit involucre de 5 bractèoles ovato-acuminades, 2-3-fides, pestanyoses: estil el doble de llarg que l'estilobodi, fruit oblong-linear, aspre a les vores, bec de 4-6 cm., prop de 4 veg. més llarg que'ls aquents, deprimit, de cares Blanes. Geografia. — Comú en terres de conreu des del litoral fins al Pireneu. — Maig-Jul. 1,221. — SC. hispànica Boiss. — SC. macrorrhynchus Mey., subsp. de l'an- terior apud Rouy. (Espècie espanyola, com el Scolymus luspa- nmicus L., moanpó ppvyyos (doblant la p, com en — ppríoc, dvtípptvoy, 4 insistint en el caràcter del bec llarg, de pòrygoc i manpós). Es distingeix de la espècie precedent, amb la qual té gran afinitat, per la seva talla me- nor, fulles més petites i segments més menuts, radis de la umbel'la Ja meitat més curts, brac- tèoles del petit involucre més petites, lincar- oblongues, enteres o bífides, estils iguals a l'estilopodi, tota la superfície del fruit aspra, bec quasi dret, de 1-3 cm., 1-3 veg. més llarg que'ls aquents i I veg. més estret, de Cares convexes, subcilíndriques. Geografia. — Conreus fronterers de la part oriental : camps de Fortià (Senn.), Provença (G. et G.), Pir. Or. (Csta., Rouy). — Maig-Jul. 1,222. — SC. austràlis L. (del Migdia, cj. boreal. Com el Celtis, etc.) Sinontma.—.Cast. quijones, perifollo insí- pido, peine de nifias. Tronc de 1-2 dm., prim, flexuós, pelut, amb algunes branques febles, fuiles de contorn oblong, a2-Pinnatisectes, de segments curts, molt estrets i mucronulats, umbel'les simples o de 2-3 radis més llargs que'l fruit, umbèl- lules multiflores, amb els fruits joves paral- 94 EELORA DE CATALUNYA: IE EE PEI cn Ima a Em ——a emesa ro ee casa ea aa Umbel'líferes. G. 319. - Scàndix. lels i divergents a la maturitat, petit involucre de 5 bractèoles 0vato-agudes, enteres, rarament bífides, blanques al marge, pestanyoses, el doble llargues que'l pedicel, a ia fi reflexes, estils curtíssims, de la meitat de l'estilopodi, fruit linear, de superfície totalment aspra, bec de 1-2 cm., 1-2 veg. més llarg que'ls aquenis, ordinàriament un poc encorbat, comprimit, escabrós, prim. Geografia. — Comú per terres de conreu, principalment de les regions oriental i meri- dional d'Espanya (Amo). — Frontera del Baix Aragó (Losc.t in Hb. Càd.), pla d'Urgell (Tex.l). — Abr.-Maig. O5 PUBLICACIONS DE L'INSTLTUT/DE/CLENGIRS Gènere 320. — ANTHRISCUS HOFFM. (Evproxoc, Plin., el cerfull, també anthriscum (V, Scandix.) Flors blanques, en umbel'les de 3-16 radis quasi iguals, involucre nul o I-3-fil, petit involucre de 2-5 bractèoles lanceolades, pestanyoses, esteses o reflexes, llim del calze nul, pètals trasovats, truncats o escotats, amb un lòbul inflex, estils connivents o erecto-divergents, fruit oblongo-linear o bé ovoide, comprimit, prolongat en bec més curt que'ls aquenis mancats de costelles, llisos o recoberts de petits agullons ganxuts: herbes anuals o pe- rennes, —-— peludes, de fulles 2-3-pinnatisectes, de segments ovats o lanceo- lats, inciso-dentats. Umbel'les terminals llargament pedunculades, de 7-I6 radis, fruit oblongo-linear, llis i lluent, terminat en bec curt, plantes perennes, d'arrel llarga 4'gruixuda: que ec Ve ce 22394 Gilvestrss Umbelles generalment laterals, sentades o breument pedunculades, de 3-7 radis, fruit ovoide O linear, amb bec ben marcat, plantes anuals, d'arrel prima: he ea a ee PE elec tar aca ee Fruit ovoide, cobert d'agullons ganxuts, amb un cercle setós a la base, aquenis 3 veg. més llargs que'l bec, fulles inferiors 3-pinnatisectes, - . x 3 a a a ea ae a ED a aa Da aa a a da dal Da a aa ns 2 1,224. A. vulgàris. Fruit linear, llis i lluent, aquenis 2 veg. més llargs que'l bec, fulles inferiors 2-pinnatisectes.. . . . . . 1,225. A. Cerefolium. 1,223. — A. silvestris Hofím. (silvestre O salvatge, agrest, com bord, Pl. vene- nosa.) a ll Sinonima. — Cerfull bord, cast. cicutaria, perifollo silvestre, perifollo de asno, fr. persil 3 d'àne, angl. rough chervil. $ x Perenne, rizoma llarguet i gruixut, tronc $ de 5-I2 dm., dret, canaliculat, fistulós, ramifi- i, cat, glabre, fulles lluents, peludes als pecíols É SIS aa ea) di alrr : 1 nervis, les inferiors llargament peciolades, I grans, 2-3-Pinmatisectes, de segments ovato- oblongs, inciso-dentats, aguts, les superiors sentades en una beina biauri- Dies 96 EC OR DE CATALUNYA . Umbellíferes. G. 320.- Anthriscus. culato-pestanyosa: flors grandetes, les exteriors radiants/ umbel'les terminals llargament pedunculades, de 7-16 radis filiformes, quasi iguals, involucre 1-3-Íil, reflex, petit involucre de 5 bractèoles lanceolato-linears, escarioso- pestanyoses al marge, reflexes, estils erecto-divergents, més llargs que l'estilo- podi, fruit oblongo-linear, llis i lluent, amb un bec 4 veg. més curt que'ls aquents. B alpestris Roch. — Fulles 2-pinnatisectes, de segments de contorn ovat o el'líptic, darreres divisions ovades molt obtuses. y tenuifolia DC. — Fulles 2-pinnatisectes, de segments profundament dividits en lacínies estretes i separades. Geografia. — Boscos i prats de les muntanyes : Montseny, Montsolí, S. Llorenç del Munt, a Sta. Agnès. — Tragurà, Guilleries i Queralbs (Vay.), la Sellera (Cod.l), Berga (Puj. C.), Setcases (Bub.). La 8 alpestris Roch. a Tragurà (Vay.), i la y tenuifolia DC. a Benasc (Vay.). — Maig- Juny. 1,224. — A. vulgàris Pers. (és comuníssima.) Sinonímia. — Cast. ahoga gatos, ahoga vie- jas, fr. cerfeuil des fous (cí. Aelfiusa). Anual, d'arrel cònica, prima, tronc de 2-5 dm., feble, dret o ascendent, estriat, ra- mificat, glabre, fulles blanes, peludes, les in- feriors peciolades, 3-pinnatisectes, de segments ovats, pinnatífids, de lòbuls curts, obtusos, mucronats, les superiors sentades en una beina albo-escarioso-pestanyosa al marge, um- belles generalment laterals, sentades o breument pedunculades, 4- opositifò- lles, de 3-5 radis filiformes, quasi iguals, involucre nul o 1-fil, petit involucre de 4-5 bractèoles lanceolato-acuminades, pestanyoses, esteses, estils 7no/ curts, eveclo-convergents, fruit ovoide, cobert d'agullons ganxuts, setós a la base, contret en bec angulós 3 veg. més curt que'ls aquents, planta fètida. A. vulgàris Geografia. — Paratges herbosos i llocs incults: a l'Ubac, la Mata i S. Llorenç del Munt, castell de Tossa, al litoral, al Montsant. — Vallvidrera (Csta.), Plana de Vic (Puigg.l), Puig- reig (Puj. C.), Olot, Guilleries, S. Joan de les Abadesses, Camprodon (Vay.), Cadí (Joverl), la Sellera (Cod.). — Maig-Jul. ss L 97 PUBLICACIONS: DE L'INSTITUT DE (CEE NGCEES Umbel'líferes. G. 320. - Anthriscus. 1,225. — A. Cerefolium Hofím. $ UV: (o caeref., el cerfull. Hi ha el gèn. chaero- AL U Phyllum, yoipegvioy (— arctophyllum, Apul.) sia i Sinonímia. — Cerfull, cast. perifollo. ú I Qui Anual, arrel cònica, prima, tronc de 3-8 AQU XL d decímetres, dret, estriat, ramificat, gruixut, ES É NA o pubescent sota els nusos, fulles d'un verd pàl- or Ors — lid, lluents, glabrescents, les inferiors llarga- ovats, pinnatipartits, amb els lòbuls curts, ob- tusos, mucronats, umbel'les laterals quasi sen- tades, subopositifòlies, de 3-5 vadis filiformes, iguals, un poc peluts, involucre nul o 1-3-fil, petit involucre de 2-3 bractèoles lanceolato-acuminades, pesta- nyoses, reflexes, estils curts, erecto-convergents, fruit lHnear, llis, lluent, sense pèls a la base, negre, terminat en bec prim, igual a la meitat dels aquents. Geografia, — Cultivat i subespontani. — Maig-Ag. 98 ment peciolades, 2-pimnatisectes, de segments Dama GEsdtes ELORA DE CATALUNYA Gènere 321. — CONOPÓDIUM ROCH. (Com chenopodium d'un tipus com leontopodion, polypodium, Aegopodium és una altra umbel'lífera (atyírovc), Catapodium una gramínia, de x6òvoç, pinya (cf. xovopópoç, conífe- res), zovtoy el fruit de la Pistacia: el suport del fruit o estilopodi és cònic.) Flors blanques, en umbel'les de 3-I2 radis quasi iguals, involucre nul o I-2-fil, petit involucre de 2-5 bractèoles lanceolato-linears, albo-escarioses al marge, llim del calze nul, pètals iguals, blancs o rosats, trasovats, escotats, amb punta inflexa, estils drets o divergent-reflexos, fruit ovoide-oblong, glabre, aquenis de 5 costelles filiformes, obtuses: herbes perennes, de fulles 2-3-pinnatisectes, de segments estrets i arrel cònico-tuberosa. Umbelles de 5-I2 radis filiformes, estilopodi cònic, més estret a la base que l'àpex del fruit, estils erectes o erecto-divergents, tronc ramificat a l'àpex, arrel curta i bruscament terminada en una tu- berositat com una avellana . . . . . 1,226. C. denudàtum. Umbel'les de 3-8 radis capil'lars, estilopodi cònico-deprimit, més am- ple a la base que l'àpex del fruit, estils divergents o reflexos, tronc ranuficat des de la base, arrel llargament atenuada en una tubero- cial COM DI CIEiÓ Le Le, o ed i eL hZ2'7. EC. TamOStan. 1,226. — C. denudàtum Roch. (de denúdo, despullar, cf. Hierac. deuud. (nu- dum) (— glabre aquí), pel tronc mu a la base.) Sinonímia. — Cumí (abusivament), cast. ma- cuca portuguesa, castafia de tierra. Arrel curta, bruscament terminada en una tuberositat de la magnitud d'una avellana, tronc de 2-4 dm., dret, lleugerament flexuós i nu a la base, estriat, ramificat a la part supe- rior, fulles basilars peciolades, de contorn triangular, 2-3-pinnatisectes, de segments pin- natífids, amb les lacínies linears o lanceolato-linears, aguts, les superiors més petites, sentades en una beina curta, estreta i glabra o escarioso-pes- tanyosa al marge, umbel:les de 5-I2 radis filiformes, estils drets o lleugera- ment divergents, la meitat més curts que'l fruit, estilopodi cònic, de base més C. denudàtum 99 PUBLICACIONS DE: L'INSTITUT: DE CIÈNCIES Umbetlíferes. G. 321. - Conopódium. estrela que l'àpex del fruit ovoide-cònic, comprimit, d'uns 4 mm., glabre, lluent, negre a la maturitat. Geografia.—Comú en prats i boscos silíceo-pedregosos: Montseny, S. Hilari, les Guille- ries, Núria.—Puigsacau, Olot (Vay.), la Sellera (Cod.l), Puigreig, Marlès, Serrateix, Casser- res, Cardona (Puj. C.), Coll de Portell, Pir. central (Csta.), comú a la Vall d'Aran (Llen 1). — Jul.-Ag. 1,227. — C. ramósum Csta. (de ramus, que té moltes branques, brancut o drancallós.) Amb gren afinitat amb l'anterior, s'en di- ferencia essencialment per la major feblesa de la planta, arrel llargament atenuada en una to tuberositat de la magnitud d'un cigró, tronc flexuós a la base, dret O ascendent, ramitficat OO fins a l'àpex, ordinàriament un poc pilós, fu- lles inferiors llargament peciolades, 2-3-lerna- tisecles, de segments lanceolats, enters, mu- cronats, glabres, les caulinars més petites, les superiors 2-3-fides, de lacínies linears, sentades en una beina peciolar estreta, un poc piloso-pestanyosa: umbel'les de 3-8 7a- dis capillars, més llargs, estils divergents i a la fi reflexos, estilopodi cònico- deprimit, més ample a la base que l'àpex del fruit, simulant el conjunt un petit insecte, fruit ovomde-oblong, lluent i bru a la maturitat. Geografia. — Boscos àrids i pedregosos de les muntanyes. Comú a la cordillera superior del Vallès, des del Montserrat fins al S. Llorenç del Munt, passant a la veina comarca de Bages. — Prades, la Mola (Csta.), Coll de Portell (Puigg.t), Collsuspina, Castelltallat (Font). — Maig-Juny. N. B. Una forma del Montserrat que Pau considera compresa entre el Conopodium de- nudatum Roch i l'Heterotaenia thalictrifolia Boiss. (Prodr. III, 86), per la semblança de les seves fulles amb les de la Fumaria confusa Jord., ha sigut designada pel dit botànic amb la denominació de Conopodium fumariaefolium Pau. IOO ELORA DE CATALUNYA Gènere 322. — CHAEROPHYLLUM L. (Nom grec antic del cerfull, que ve a significar una pl. de fulles que fan una olor agrada— ble, el mateix que chaerephyllon (scandix caerefolium L.) o chaerophyllum Col. Vatpèguiiov, vindria a ser com èdeio (ÈAoç, pantan o maresma), heleocharis (— gratus, amans,) Flors blanques o rosades, en umbel'les terminals de 6-20 radis, involu- cre nul o 1-3-fil, petit involucre de 5-8 bractèoles lanceolades, ordinària - nent pestanyoses, reflexes, llim del calze nul, pètals obcordats, amb punta inflexa, estils drets o reflexos, tant o més llargs que l'estilopodi, fruit oblongo-linear, comprimit, atenuat a l'àpex, peró no bequerut, glabre, llis, aquenis de 5 costelles, sortides, iguals, obtuses: herbes perennes o biennals, - peludes, de fulles 2-3-pinnatisectes, segments ovats o lanceolats, inciso- dentats. Pètals pestanyosos, estils drets, tronc fistulós, no inflat sota dels 1 DOS st: dt cn228. Ch. Ciontaria. Pètals glabres, ae a la fi reflexos, Gori ple, inflat sota dels nusos. 32. Plantes biennals, d'arrel prima i fusiforme, fulles 2- -pinnatisectes, de segments ovato-oblongs, obtusos, estils iguals a l'estilopodi, fruit der OM a ec, 220: Ch tent Plantes perennes, de rizoma Sa Gamifcar: fulles 3-pinnatisectes, de segments ovato lanceolats, aguts, estils més llargs que l'estilo- podi, frunt. de" r0-12 mm es GL 29302 C LD: aureuma. 1,228. — Ch. Cicutaria Vill. — Ch. hir- sútum L. (de cicuta, grec nòvetoy (conium), pl. venenosa, com Spergula i Spergularia, cicuta: quasi cae- cuta, ob internodia occulta Isid., esp. de canya 0 fèrula amb entrenusos.) Vivaç, rizoma gruixut i ramificat, tronc de 3-I0 dm., dret, no inflat sota dels musos, fis- tulós, estriat, emçalt a la basc, glabrescent a l'àpex, ramificat, fulles blanes, més pàllides per sota, eriçades de pèls setosos als nervis, les inferiors llargament peciolades, grans, 2-3-Pin- natisectes, de segments ovato-lanceolats, pinnatífids, de lòbuls aguts, les IOIL PUBLICACIONS DE L'INSTETUT DE CI EG ES Umbel'líferes. G. 322.- Chaerophyllum. superiors sentades en una beina curta, umbel'les de 6-20 radis quasi iguals, bastant robustos i solcats, erecto-ascendents a la maturitat, involucre nul, petit involucre de 6-9 bractèoles lanceolato-acuminades, molt breument pes- tanyoses, reflexes, pètals pestanyosos, estils drets, més llargs que l'estilopodi cònic, fruit de I0-I2 mm. Geografia. — Vores de torrents, prats i boscos humits de les muntanyes: Montseny, vall de Sta. Fe, vall de Ribes, vores del Fresser. — Montserrat (Csta.), Núria (Salv., Vay., Senn.), : Queralbs (Vay.), vall d'Aran, Aiguamoix, Ruda, Montgarri (Llen.), Lés (C. et S.), vall de Tredés (Timb.). — Juny-Agost. 1,229.—Ch. témulum L. (tradueixen uns autors penché, els Ír., 4 els angl. vough, témulus no és llatí, temulentus si, Myrrhis temulenta Sin. (M. temula Spreng.) que és la nostra espècie, i el cèlebre Lolium, que embriaga, temetum és el vi o beguda que se'n puja al cap (capiteux dels Ír.) cf. tò nédv, de la mel fermentada.) Biennal, arrel Prima, fusiforme, tronc de 3:I0 dm., dret, fortament inflat sota dels nusos, ple, estriat, eriçat à la base, amb taques bru- nes, ramificat a l'àpex, fulles pubescents, d'un verd fosc, les inferiors peciolades, 2-pimnatisectes, de segments ovato-oblongs, obtusos, inciso-fistonats, les superiors sentades en una beina estreta, umbel- les de 6-14 radis desiguals, un poc eriçats, involucre nul o 1-fil, el petit in- volucre de 5-8 bractèoles ovato-lanceolades, pestanyoses, agudes, reflexes, pè- , tals glabres, estils tan llargs com l'estilopodi, cònic, a la fi reflexos: fruit de 6-7 mm. C. témulum PRE Rpsda Geografia. — Boscos i llocs herbosos: Vall de Ribes, Bagà, vora del riu Greixa, abundant a S. Hilari, Mont- solí i Guilleries. X Comú per bardissars (setos/ 1), ma- tolls de les muntanyes i valls pirenenques (Csta.), Osor (Cod.i). — Juny-Jul. 1,230. — Ch. aureum L. (daurat, d'or, pel fruit groguenc.) Pevrenne, vizoma gruixut, ramificat, negre, (1) —Saepes, saepta, IQOZ2 ci PT, Vas, db ds PS ats da a de Dl pa ris A A a LA. PE OR A DE CATALUNYA Umbel'líferes. G. 322.- Chaerophyllum. tronc de 5-I0 dm., dret, 4n Poc inflat sota dels nusos, ple, anguloso-estriat, d- pelut i maculat, ramificat, fulles blanes, cobertes de pèls aplicats, les inferiors llargament peciolades, 3-pimnatisectes, de segments ovato-lanceolats, Pinnatífido-dentats, acutiúsculs, el segment terminal més llarg i dentat, les fulles superiors sentades en una beina curta, umbel'les de 8-Z0 radis filifor- mes, bastant desiguals, glabres, involucre de 1-3 bràcties caduques, el petit de 6-7 bractèoles lanceolato-acuminades, llargament pestanyoses, reflexes, pè- tals glabres, estils més llargs que l'estilobodi cònico-deprimit, reflexos, íruit de I0-I2 mm., groguenc. Geografia.—Boscos i prats de les muntanyes: Queralbs, a la font de la Ruira. — Ripoll, Cabrera (Salv.l), Freixanet, Platraver, Puigsacau el a/ibi, prop d'Olot (Csta.), Camprodon (Bub.), Montgrony, Castellar d'en Huc, al cim de Bellmunt, Esquirol, S. Hipòlit de Vol-— tregà (Senn.), Vall d'Aran, Artiga de Lin (Zt.), Artiga de Viella, Pumero (Llen.l), Arties, Salardú (C. et S.). — Jul.-Ag. ———————————————— a aa ep TE EE Cara aun PUBLICACIONS DE L'INSTITUAX DE CIE NC — 1 ——————————————————————— Gènere 323. — MYRRHIS SCOP. (En Plini, herba semblant a la cicuta, cerfull moscat — smyrrhiza, per la olor aromàtica de la pl., de uópoy perfum, recordant la mirra o la murtra — myriis, espècie de gerànium ) Flors blanques, en umbelles de 06-15 radis filiformes, pubescents, drets a la maturitat: involucre nul, el petit de 5-8 bractèoles lanceolato-acumi- nades, membranoses, llargament pestanyoses, a la fi reflexes, llim del calze nul, pètals trasovats, amb punta inflexa, estils erecto-reflexos, més llargs que l'estilopodi cònic, fruit oblong, llarg (2-3 cm.), comprimit, atenuat a l'àpex, lluent i olivaci, aquenis de 5 costelles iguals, fortament carenades, agudes, buides per dintre: herbes perennes, d'olor d'anís (), tronc de 5-I0 dm., dret, robust, fistulós, pelut, estriat, ramificat, fulles grans, blanes, d'un verd pàllid, pubescents, 2-3-pinnatisectes, amb nombrosos segments oblongo- lanceolats, pinnatífids, amb les divisions apiculades. 1,231. —M. odoràta Scop. — Scandix odoràta L. (per la olor d'anís, agradable, que fa.) Sinonímia. — Cast. Mirra olorosa, perifollo oloroso o almizclado, fr. cerfeuil musqué, 4fal. finocchiella, angl. svveet-scented. Myrrh, al. 1vohiriechender Ferbel. Geografia. — Prats i boscos de les muntanyes : la Cerdanya, coll de Puigmòrens r. (Gaut.), Port de Be- nasc (Zett.), Vall d'Aran (Isernl), Vall de Juela i de Tre- dós (Timb.), Vall de Ruda (C. et S.). — Juny-Ag. (1). — Cf. l'estragon dels fr., cast, estragón i dragoncillo: Artemisia Dracunculus, que fa la mateixa olòr. a4g/, tar- ragon (V. farcbon), RLORA DE CATALUNYA Gènere 324. — MOLOPOSPERMUM VV. ROCH. (Alguns diuen Molospermum, però seguint l'ordre de Erivin Janchen és com havem posat, la etimologia la donen de malope, pels grecs, una malva arborescent, i això ja no s'entén prou. Conjecturem urxnt de uz2ov i 6t, d'un groc dé codony o d'un verd de poma, com hem vist aureum.) Flors blanques, en umbel:les de 30-40 radis robustos, anguloso-acana- lats, glabres, quasi iguals, la terminal gran, les laterals més petites i verti- cil'lades, involucre de 6-9 bràcties lanceolato-acuminades, desiguals, enteres O inciso-dentades, reflexes, petit involucre polífil, calze de 5 dents foliàcies, ovato-obtuses, pètals lanceolato-acuminats, enters, de punta ascendent, es- tils erecto-divergents, a la fi reflexos, més llargs que l'estilopodi cònico-de- primit, fruit ovoide, bastant gros, comprimit, solcat, glabre, aquenis amb les 3 costelles dorsals alades i les 2 marginals poc sortides, herbes perennes, d'arrel gruixuda, carnosa, ramificada, tronc de 1-2 m., dret, gruixut, fistu- lós, estriat, glabre, ramificat, amb les branques superiors oposades o verti- cil'lades, fulles d'un verd bonic per sobre, més pàllides per sota, glabres, les inferiors molt grans, peciolades, 3-pinnatisectes, de segments lanceolats, pinnatífids, llargament acuminats, amb les divisions apiculades: planta fètida. 1,232. —M. cicutàrium DC. — Ligústi- cum Peloponnesiacum L. (per les fulles com de la cicuta.) Sinonímia. — Coscoll, turbit (abusivament), cast. cejuda simple o hedionda, coscollo. Geografia. — Roques espadades de les muntanyes: Núria, Coll de Jou.-Setcases (Isernl), Berga, prop de la font dels Moixons (Csta.), Tragurà, Mòrens, Costa— bona (Vay.), Capolat, sobre Espunyola (Puj. C.), Cor- Br cientíriuia : o bera, Montgrony (Senn.), Montgarri, Portilló (Bub.), DO toetnareeitentaniene mames i Artiga de Viella (Llen.), Vall de Tredós (Timb.), Mon- tartó, Port de la Frèche (C. et S.). — Juny-Ag. 14 IOS PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCEES Gènere 325. — ECHINOPHORA TOURN. (És sinòn. de actinophora, conquilla radiada, no pl., è/ivoçópa, cobert d'espines, eriçat, de éyivoç, pels lòbuls espinosos de les fulles i de l'involucre i certament de tota ella, molt semblant a l'Eryngium ().) Flors blanques, radiants, polígames, la central sentada, hermafrodita i única fèrtil, les perifèriques pedicelades i masculines, umbel'les de 5-12 ra- dis curts, gruixuts, angulosos, molt desiguals, pubescents, involucre de 5-8 bràcties lanceolato-linears, carenades, acuminato-espinoses, quasi tan llargues com la umbel'la, bractèoles del petit involucre de la mateixa for- ma, però més petites, calze de 5 dents alenades, espinoses, pètals trasovats, escotats, amb un lòbul inflex, estils llargs i drets, fruit oblong, comprimit, tancat en el receptacle i voltat pels ovaris avortats de les flors estèrils, aquenis de 5 costelles iguals, deprimides, ondulades: herbes perennes, d'arrel llarga i gruixuda, tronc de 1-3 dm., dret, robust, anguloso-solcat, glauc, glabre, ramificat, amb les branques disposades en corimbes, fulles rígides, carnoses, de contorn oblong, les inferiors breument peciolades, pinnatisec- tes, de segments enters i pinnatífids, canaliculats per sobre i carenats per dessota, espinosos. 1,233. — E. spinósa L. (de spina, com asper, acutus, cf. Prunus sp., Pallents sb., a veg. aculeatus, com Ruscus, Pa- liurus. Rosa spinosíssima, aciphvlla, elc., etc.) Sinonimia. — Cast. zanahoria marina. Geografia.—Arenals marítims de Salou, Castellde- fels, Prat del Llobregat, fins al golf de Roses. —Jul.-Set. (1) Aixi pBasfinaca és peix i planta, I06 as a pesos. BE EOR A DE-CATAEUNYA Gènere 326. — SMYRNIUM L. (Esmyrnion, cuòpvtov, smyrn, olus, hipposelinum o julivert silvestre, perquè el suc fa olor com de mirra (Plin.), cuópva, nom grec de la pl. i de l'arbre de la mirra.) Flors vírido-groguenques, en umbel'les de 5-15 radis desiguals, solcats i gruixuts a la maturitat, glabres, involucre nul, el petit de bractèoles molt curtes, triangular-agudes, llim del calze nul, pètals el'líptico-acuminats, en- ters, amb punta inflexa, estils reflexos, tant o més llargs que l'estilopodi cònic-deprimit, fruit ovoide-orbicular, gros, negre a la maturitat, aquenis amb les 3 costelles dorsals sortides i agudes, les marginals borrades, herbes biennals, d'arrel fusiforme, gruixuda, ramificada, tronc de 6-I2 dm., dret, robust, fistulós, solcat, ramificat, amb les branques superiors oposades, fu- lles d'un verd bonic, lluents per sobre, pàllides per sota, les inferiors grans, llargament peciolades, 2-3-ternatisectes o pinnatisectes, de segments ovats, lobato-fistonats, el terminal més ample i frequentment 3-lobat, les superiors ternades, sentades en una beina ampla i barbuda, ordinàriament oposades, 1,234. — S9m. Olusàtrum L. (holus atrum — smyrnium o marum (liter. ver- dura negra), herba de grana i arrel negres (cf. scorzonera), el fullatge també és fosc.) Sinonímia.— Apit de cavall, cast. apio ca- ballar o equino, perejil macedonio, fr. mace- ron: angl. alexanders P). Geografia. — Paratges herbosos del litoral. — Abril- Juny. (1) —Our English name Alexanders, is certainly a mere corruption of Olusatrum. Però cf, Athamanta Macedonica Spr, i els noms /7. i ita/, maceron, macerone, 107 PUBLICACIONS DE L'INSTITUI DESCUENCRES —————————————————————————————————— pl Gènere 327. — CONIUM L. (Nom de la cicuta zòvetov, a Atenes, de z6òyoç, per la inflorescència tal veg. ().) Flors blanques, en umbel'les de 10-20 radis filiformes, un poc desiguals, glabres, involucre 3-5-fid, el petit 3-fil, de bràcties lanceolato-acuminades, reflexes: llim del calze nul, pètals trasovats, subescotats, amb un petit lò- bul encorbat: estils divergents i a la fi reflexos, més llargs que l'estilopodi, fruit ovoide-subglobulós, comprimit, aquenis de 5 costelles iguals, sortides, obtuses, ondulato-fistonades: herbes biennals, d'un verd fosc, viroses, tronc de 1-2 m., dret, robust, fistulós, estriat, glaucescent, tacat de Porbra a la base, molt ramificat a l'àpex, fulles blanes, les inferiors llargament peciola- des, grans, de pecíol frequentment maculat i contorn triangular, 3-5-pinna- tisectes, de segments ovato-oblongs, amb les divisions curtes i mucronula- des, les superiors sentades sobre una beina curta. 1,235. — C. maculàtum L. (com maculosus, tacat, per les taques de porpra del tronc 4 pecíols) Sinonímia. — Cicuta o ceguda major, fonoll de bou, julivert de galàpat, juliverdassa, cast. cicuta, perejil lobuno, angl. hemloct. Geografia.—Runes i vores de camins: Montserrat, a l'encreuament del torrent de Santa Maria amb el camí de la Cova, i altres llocs, a la Barata, a la Mata, S. Llo- renç del Munt, Montseny, S. Hilari, Rabost, camí de Puigllançada. — Runes d'edificis al litoral (Csta.), Vich (Salv.l), Olot (Bolós, Tex.), la Cerdanya (Vay.), Salardú, Tredós (Llen.). — Maig-Juny. N. B. No's consigna la Cachrys laevigata Lamh., referida a Ribesaltes (Gaut.) i altres llocs dels Pireneus Orientals pels autors francesos, perquè la única cita catalana, l'Empordà, de Ortega, no ha sigut posteriorment confirmada, Posseim, sí, aquesta planta dels Algarbes. (1) —Said by Linnaeus to be derived from XOVIG, povvder, dust: but the application of the term is not evident, A les canyes o cicutes (cf. fèrules) el poble anglès les anomena EecEsics. IOS amb Ú a ada dit. ELORAS DE CATALUNYA Gènere 328. — HYDROCOTYLE TOURN. túòcp, aigua, xocúin, vas o escudella: la fulla és rodona i un poc deprimida al centre, capaç de contenir unes gotes d'aigua.) Flors blanques o rosades, molt petites, subsès ils, 4-6 en 1-3 verticils acostats, cap a l'àpex, de peduncles axil'lars, filiformes, molt més curts que les fulles, nus o amb una beina membranosa a la base, llim del calze nul, de tub comprimit, pètals ovats, enters, aguts, de punta dreta, estils refle- xos, més llargs que l'estilopodi, fruit suborbicular, escotat a la base i a l'àpex, més ample que llarg, comprimit, aquenis de 5 costelles filiformes, amb protuberàncies vermelloses en els espais intercostals: herbes perennes, de 1-2 dm., de troncs prims, blanquinosos, radicants, que porten a cada nus un feixet d'arrels, 1-2 fulles i 1-2 peduncles, fulles llargament peciola- des, peltades, orbiculars, amplament i superficial fistonades, amb 7-9 nervis radiants, poc marcats. 1,236. — H. vulgàris L. Sinonímia. — Cast. sombrerillo de agua. Geografia. — Llocs humits i turbosos : Entre els joncs als prats de la Llacuna (Salv.l), Pir. Or., llacs del litoral, frequent a Argelès (Lap.), Soreda (Gaut.). — Maig-Ag. IQO 4 PUBLICACIONS DE L'INSTETUTGDECIENCELE Gènere 3290. — ASTRANTIA L. (De dozpov, estel, i dva, similar, per la disposició de l'involucre, de la minor sobre tot, que la fa tant formosa i bella.) Flors blanques o rosades, en umbelles simples, involucre polifil, gran, estès en estrella, calze de 5 dents foliàcies aristades, pètals oblongs, conni- vents, enters, amb punta llarga, inflexa, estils reflexos, molt més llargs que l'estilopodi discoidal, fruit subprismàtic-ellipsoidal, un poc comprimit, aquenis de 5 costelles inflades, plicato-dentades, buides, cobertes d'escames blanques i obtuses: herbes perennes, de tronc dret, fistulós, estriat, pauci- foli, fulles radicals llargament peciolades, palmatipartides o palmatisectes. Fulles d'un verd fosc, palmatipartides, divisions trasovato-cuneifor- mes, inciso-dentades, bràcties de l'involucre oblongo-lanceolades, tant o més llargues que la umbella, dents del calze lanceolades, llargament aristades: plantes bastant robustes. 1,237. A. major. 1 ( Fulles d'un verd pàllid, palmatisectes, segments oblongo-lanceolats, atenuats pels 2 caps, inciso-asserrats, bràcties de l'involucre lanceo- lato-linears, ordinàriament més curtes que la umbel'la, dents del calze ovades, breument i brusca aristades: plantes febles, 1,238. A. minor. 1,237. — A. major L. Rizoma curt, negre, ramificat, coronat dels restos de les fulles destruides, tronc de 2-5 de- címetres, fortament estriat, simple o un poc ramificat a l'àpex, amb les branques curtes i oposades, fulles d'un verd fosc i lluents per sobre, les basilars llargament peciolades, Pal- matipartides, cordiformes, divisions drasovato- cuneiformes, inciso-dentades, Írequentment 3-/i- des a l'àpex, de dents aristades, les caulinars escasses, distants, petites i sentades sobre una beina ampla i escariosa al marge, umbel'les terminals i laterals en panotxa tirsoidea, de radis filiformes, iguals, pubèruls, involucre de 12-I6 bràcties oblongo-lanceolades, atenuades pels 2 caps, aristades, venoso-reticulades, IIO ap Do EEOGRL DE CATXELUNYA Umbe:'líferes. : G. 329.- Astrantia. blanques o purpurines, però verdes a l'àpex, tant o més llargues que la um- bel'la, dents del calze lanceolades, llargament aristades, fruit oblong, un poc atenuàt a la base, cobert d'escames obtuses. Geografia. — Prats, boscos i pastures de les muntanyes : Montseny, Ribes, Núria i alt Bergadà. — Corbera, del Bergadà al bosc de Ginebret, a menys de 600 m. (Puj. C.), S. Hi- pòlit de Voltregà, entre Ripoll i S. Joan de les Abadesses (Senn.) — Jul.-Ag. 1,238. — A. minor L. Es diferencia essencialment de l'anterior per ser més feble i de menor talla (3-4 dm.), fulles d'un verd pàllid, palmatisectes, de segments més estrets, atenuats pels dos caps, inciso-asse- rrats, umbel'les més petites, sostingudes per peduncles més llargs i quasi filiformes, bràc- ties de l'involucre um poc menys nombroses, lanceolato-linears, a lo més tan llargues com la umbella, sempre blanques, però verdes a l'àpex, poc aparentment venoso-reticulades, flors petites, dents del calze ovades, obluses, breument i brusca aristades, fruit ovoide, cobert d'escames acutiúscules. Geografia. — Roques humides i pastures de les muntanyes: Núria, des del Salt del Sas- tre. —s Setcases, Costabona, Comabella (Vay.). — Jul.-Ag. PUBLICACIONS DE L'INSTITUX DE CIENGUEL Gènere 330. — ERYNGIUM L. (O erynge, deóyytov, centumcapita, planta bona per a les flatulències.) Flors blanques o blaves, en capítol guarnit de palletes o escames i vol- tat d'un involucre espinós, dents del calze foliàcies, espinescents, pètals con- nivents, oblongs o trasovats, escotats, amb punta llarga i inflexa, estils llargs, erecto-divergents, fruit trasovoide, de secció transversal suborbicular, cobert d'escames: aquenis sense costelles: herbes perennes, glabres, de tronc fullós, fulles coriàcies i espinoses. Inyolucres de 10-12 bràcties, pàtulo-erectes, blaves, lanceolato-linears, enteres 0 amb 1-3 dents a cada banda, dents del calze dretes, es- cames del fruit ovato-obtuses, fulles palmatipartides, 1,239. É. Bourgati. Involucres de 4-6 bràcties, esteses, blavenques o blanquinoses, escames del fruit acunanades red rs L'CERRES elere ae NC Flors blaves, dents del calze esteses, bràcties involucrals blavenques, inciso-espinoses: fulles palmatilobades . 1,240. E. marítimum. 2 4 Flors blanques, dents del calze erectes, bràcties involucrals blanquino- ses, enteres o sentades, fulles r-2-pinnatisectes, 1,241. E. campestre. 1,239. — E. Bourgati Gou. — E. Tour- nefortii (ap. Bub.). Rizoma vertical, gruixut, negre, tronc de 2-4 dm., dret, estriat, simple o poc ramificat a l'àpex, fulles blavenques, amb nervis blan- quinosos sortits, ovbicular-remformes, 3-sectes, de segments cuneiformes, els laterals 2-partits i el terminal 3-partit, divisions feses en lací- nies lanceolato-acuminades, divergents, espi- noses, les inferiors llargament peciolades, amb pecíol amplexicaule-embeinador, les superiors blaves i sentades sobre una ampla base, flors blaves, capítol ovoide, pedunculat, involucre blau, de IO-I2 bràcties pàtulo- evectes, lanceolato-linears, enteres O amb 1-3 espínules a cada costat, molt 112 EE ORA DE CATALUNYA Umbel'líferes, G. 330. - Eryngium. . nervudes, palletes del receptacle enteres, dents del calze fructífer lanceola- to-acuminades, erectes, fruit trasovoide, cobert d'escames ovalo-obiuses. Geografia.—Pastures i llocs herbosos del Pireneu: al Bergadà, a la Font de Tagast, Coll de Jou, Coll de Pal, la Molina, Núria, Queralbs, Vall de Ribes, a la font dels Quatre Ca— nyos. — Surroca, Puigsacau (Csta.), Vall d'Eyne (Bub.), Camprodon, Freixanet, Platraver (Vay.), Montgrony (Senn.). — Jul.- Ag. 1,240. — E. marítimum L. Sinonímia. — Cart, panical marí, cast. car- do corredor marino, eringio marino azul, angl. sea-holly. Rizoma llarg, cundidor, que produeix esto- lons subterranis, tronc de 3-6 dm., dret, es- triat, ramificat a l'àpex, blanquinós i supe- riorment blavenc, fulles orbicular-reniformes, fondament palmatilobades, amb els lòbuls an- guloso-dentats, espinoses, amb els nervis molt sortits, blancs, glauques, les inferiors llargament peciolades, pecíol amplexi- caule-embeinador, les superiors semiamplexicaules, oposades, 3-fides, flors blavenques, capítols subglobulosos, grossos, pedunculats, involucre de €-6.bràcties esteses, ovalto-acuminades, dinciso-esbinoses, nervudes: palletes exteriors del receptacle 3-cuspidades, dents del calze fructífer lanceolato- acuminades, esteses en estrella, íruit trasovoide, gros, cobert d'escames estretes i acuminades. Geografia. — Frequent als arenals marítims de tot el litoral. — Maig-Ag. 1,241. — E. campéstre L. (de la plana: campester o campestris.) Sinonímia. — Panical: cast. cardo corredor: fr. panicaut, chardon roulant. Rizoma gruixut, llarg, bru, aromàtic, tronc de 3-6 dm., dret, robust, molt ramificat, amb les branques esteses i entrecreuades, fulles d'un verd clar, nervudes, de contorn ovat, I-2-Pin- 15 113 ——————————————————————————É ça PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CEN GRES —— ca ç ——————————————— Umbel'líferes. G. 330. - Eryngium. natipartides, amb les divisions lobato-dentades, espinoses, les inferiors llar- gament peciolades, amb el pecíol amplexicaule, les caulinars decumbents sobre un pecíol curt, alat i auriculato-dentat a la base, les superiors sentades, flors blanques, capítols ovoides o globulosos, pedunculats, involucre de 4-6 bràcties esteses, lanceolato-linears, acuminades, enleres O amb algunes espínules, palletes del receptacle enteres, dents del calze fructífer lanceo- lato-acuminades, dreles, fruit frasovoide, cobert d'escames acuminades. Geografia. — Comú per vores de camins i paratges incults, des del litoral fins al Pire- neu. — Maig-Ag. 114 l / / BRLORA DE CATALUNYA Gènere 331. — SANICULA L. (De sanare, curar: se li assignen maravelloses virtuts vulneràries.) Flors blanques o rosades, polígames, les masculines pedicelades i nom- broses, les hermafrodites escasses i subsèssils, disposades en capítols globu- losos, petits, reunits en umbel'la irregular, de 3-5 radis molts desiguals, in- volucre gran de 2-4 fulles, ordinàriament 3-partides, amb les divisions incises, el petit format de fulles bracteiformes, molt petites, calze de 5 dents foliàcies, lanceolato-aristades, dretes, acrescents, pètals trasovats, escotats, amb punta llarga, inflexa, connivents, fruit subglobulós, eriçat d'agullons ganxuts, aquenis sense costelles: herbes perennes, de rizoma curt, gruixut, negre, ramificat, tronc de 2-5 dm., dret, prim, estriat, quasi àfil, simple, negrós, lluent, fulles d'un verd fosc, lluents, palmato-reniformes, 3-5-partides, divisions trasovato-cuneiformes, ordinàriament 3-lobedes, inciso-asserrades, les radicals llargament peciolades, les caulinars r-2-sentades prop de l'àpex. 1,242. — S. europaea L. (com Europensis, de l'Europa, pàtria.) Sinonímia. — Cast. sanícula, hierba de San Lorenzo. Geografia. — Boscos i torrents ombrius del litoral, Vallès i la major part del país: Monsant, a l'Ubac, S. Llorenç del Munt, et alibi, — Maig-Juny. S. europaea 115 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCUEES Família 60. — ARALIÀCIES Juss. (De 4ralia, veu iroquesa, nom d'un arbust de la fam., originari del Canadà, de gran afinitat amb les umbel'líferes ().) Gènere 332. — HEDERA L. (Ho deriven del celta hedra, corda, altres de haereo, agafar-se.) Plantes de flors hermafrodites, regulars, d'un groc verdós, en umbel'les simples, terminals, globuloses, de radis nombrosos, iguals, pubescents, calze, corol'la i androceu pentàmers, tub del calze soldat a l'ovari, llim molt es- tret, enter o 5-dentat, pètals lanceolats, pubescents, reflexos, estil persis- tent, fruit baia globulosa, negra, de 2-5 celles monospermes, coronada pel llim del calze, arbustos sempre verds, sarmentosos, fullosos, filaires, de troncs guarnits de grapes per a fixar-los als murs, roques o troncs dels ar- bres, de fulles alternes, peciolades, coriàcies, verdes, llustroses, persistents, les caulinars palmatinerves, de 3-5 lòbuls triangulars, les de les branques floríferes trasovato-cuneiformes, acuminades. 1,243. — H. Hélix L. (com hédera, és el nom de l'eura. Cf. cissos.) Sinonimia. — Eura, cast. hiedra, fr. lierre, auel. ivy. Geografia. — Comú per torrents, marges, roques i boscos de llocs ombrius de tot el pais. — Set.-Novy. — Fruit Des. (1) 0òAméèr. Septentr. De Quebec va irametre, un metge francès a Fagon, l'any.1764 una espècie d'Aralía, IIÓ BLORA/ DE CATALUNYA Família 61. — CÒRNIES DC. (Del génere Cornus.) Plantes de flors hermafrodites, regulars, blanques, en corimbes compos- tos terminals, pedunculats, calze, corolla i androceu tetràmers, tub del calze soldat a l'ovari, llim molt curt, 4-dentat, pètals oblongo-lanceolats, estesos, pubescents per fora, fruit drupa, de pinyol ossós, bilocular, de celles monospermes, arbustos de 1-3 m., de branques joves vermelloses, fu- lles oposades, peciolades, ovato-el'líptiques, acuminades, molt superficial- ment serrulades, verdes i glabres per sobre, més pàllides i pubescents per sota. Gènere 333. — CORNUS L. (De cornu, per la fusta durable i forta com banya: bona bello cornus, Virg., bon material per a armes de guerra, cf, fràxinus, etc.) 1,244. — C. sanguinea L. (de color de sang, pel fruit.) Sinonímia. — Sangrinyol, sangrell, casí. cor- nejo, fr. cornouiller, angl. dog-vood, cornel- sherry (cormier). Se'n fa un arrop, i carbó per a pólvora. Geografia.—Comú per boscos, torrenteres i bardis— sars, des del litoral fins a la regió subalpina. — Abril— Maig. — Fruit Des. 117 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CEEC CALICIFLORES GAMOPETALES De pètals units, soldats: yàuoç, unió. Cf. gamosèpal. P (4406, 8 P solitàries o geminades, apètales, 5 estams, fruit aqueni, Ambrosiàcies. Flors unisexuals, les masculines en capítol involucrat, les femenines EA hermafrodites i a vegades unixesuals per avortament . 4 2. Flors insertes en un receptacle comú en capítol involucrat, fruit OQqUEmIUS es i 1 3. 2 A Flors no insertes en un receptacle comú i rarament en capítol involu- re pere mn gubel Gats i LA 4 estams d'anteres lliures, flors caliculades, fulles oposades, Dipsàcies. 3 5 estams sinanteris, flors no caliculades, :fulles raríssimament opo- Ses en, Lena Ve SE el dia et UEC AE CITA EE SEC Ovari lliure, 8-IO estams, plantes llenyoses, de fulles coriàcies i per- 4 sistents, fruit capsular o baccitorme . —. 4. ou 0. . ETICÀCIES: i AROTOnT ter Ut, ES IQ OBC a a Se OS DS ICC i Fulles alternes, fruit capsular o bacciforme . . CON tija ae El 9 i Fulles oposades o verticil'lades, fruit aqueni o baclitomis dr NE Olte ae Plantes herbàcies, 5 estams lliures o amb les anteres soldades per la 6 i base, fruit Capsular LM. SL . Campanuldcies: Plantes llenyoses, 8-I0 estams, DE arbustos de fruit bacciforme, Vacciniàcies. Fulles verticillades, 2 estils, fruit diaqueni, rares vegades bacciforme, 7) 63. Rubiàcies. Fulles oposades, 1 ó bé 3-5 estils, fruit aqueni o bacciforme . . 8. ps estams, fruit aqueni, plantes herbàcies —. . . Valerianàcies. 8 (4-5 estams, fruit bacciforme: plantes generalment llenyoses, I Ú 62. Caprifoliàcies. dr Dl dC ME EES Pes ELORAS DE CATALUNYA Família 62. — CAPRIFOLIÀCIES RICH. (De caprifolium (Lonicera C.) Plantes de flors hermafrodites, regulars o irregulars, blanques, verme- lloses o groguenques, ordinàriament en cimes o glomèruls terminals, calze de 5 dents curtes, corol'la de 5 lòbuls o bilabiada, 5 estams, fruit baia: ar- bustos de fulles oposades, enteres o -— dividides. Corol'la tubulosa, generalment bilabiada, amb el llavi superior 4-lo- bat: baies 2-3-cel'luiars, de celles polispermes, fulles enteres, 335. Lonicera. EROL Ian POL ACI ar, Di aa A AT Co, OA UES ea la OS NEE De Fulles pinnatisectes (pseudo-compostes), asserrades, baia trisperma, A 333. Sambúcus. De enteres, denticulades o palmatilobades, baia monosperma, 334. Viburnum. Gènere 334. - SAMBÚCUS TOURN. (O sabucus: la sambuca dels romans era un instrument de música fet amb la fusta d' hace arbre, que no té més que pell i ossos (Plin.) Flors blanques, groguenques o rosades, en cimes o tirsos, corol'la rotà- cia, amb els lòbuls estesos i a la fi reflexos, 3 estigmes sentats, baia petita, negra o vermella a la maturitat, globulosa, 3-locular, de cel:les monosper- mes: arbres, arbustos o herbes perennes, medul'loses i fètides, de fulles opo- sades, peciolades, pinnatisectes, serrulades. Tronc herbaci, de I m. o més d'altura, estriat, fulles de 7-II seg- ments quasi sentats, estípules grans, anteres vermelles, 1 S. Ébulus. Tronc llenyós, arbre o arbust de més de 2 m., fulles 5-7 segments pe- ciolulats, estípules petites o nul'les, anteres grogues... . . 2. Flors blanques, molt oloroses, en corimbes subsegúents a les fulles, baia negra, medul'la blanca. . Sais SE DS a: 2 4 Flors albo-groguenques, poc oloroses, en ee 0 din tacs COnCcomi- tants de les fulles, baia vermella, medul'la groguenca, S. racemósa. IIQ PUBLICACIONS DE E INSTEIUTJDE EFE NEE Caprifoliàcies. G. 333. - Sambúcus.. 1,245. —9. Ébulus L. (o ebulum, Apul., nom de la planta, olma, a Dàcia) Sinonímia.—Ebuls, pudols, cast. yezgo, sau- quillo. Perenne, de rizoma cundidor, tronc de 5-II dm., herbaci, dret, robust, solcat, simple O poc ramificat, glabre o glabrescent, ple de o medul'la blanca, fulles de 7-I1 segments pecio- al DR lulats, llargament lanceolato-acuminats, asser- rats, estípules foliàcies, ovades, desiguals, den- tades, flors blanques o vermelloses per fora, oloroses, en ampla cima repeti- dament tricotòmica, posteriors a les fulles, lòbuls de la corolla ovalo-aguts, anteres vermelloses, baia globulosa, negra a la maturitat. Geografia.—Marges i terres argilenques humides, des de la zona inferior a la regió sub alpina. — Maig-Juny. 1,246. — S. nigra L. (pel fruit (n'hi ha de verd i de vermell.) Sinontma. — Saúc, sauquer, bonarbre, cast. saúco, /7. sureau, angl. common elder. Arbustos o arbres de 2-6 m., branques Vverrucoso-grisenques, plenes d'una medulla blanca, fulles de 5-7 segments peciolulats, ovato-lanceolats, llargament acuminatls, destgual- ment asserrats, estípules molt pelites O nul'les, flors albo-groguenques, molt oloroses, en ample corimbe compost, amb les primeres divisions quinades, lòbuls de la corolla ovato-arrodonits, anteres grogues, baia glo- bulosa, ordinàriament negra a la maturitat. Geografia. — Torrenteres, boscos, bardissars i proximitats de les habitacions més o menys espontània, abundant a Montsolí, — Maig-Juny,. l i I i h 4 FLORA DE CATALUNYA Caprifoliàcies. G. 333. - Sambúcus. 1,247. —S. racemósa L. (arraimat, per la disposició de les flors.) Arbust de 2-4 m., de branques verrucoso- grisenques, plenes de medulla bruna o gro- guenca, fulles de 5-7 segments peciolulats, oblongo-lanceolats, acuminats, finament asser- rats, estípules moll petites o nul'les, ors albo- groguenques, poc olorosos, en tirsos densos, terminals, coetanis de les fulles, baia globulo- sa, vermella de coral a la maturitat. Geografia. —Boscos de la zona superior: Montseny, Queralbs, cap a la garganta del Pont de Cremals.— Montserrat (Colm., Csta.), la Molina, Carençà, Costabona, Platraver, Bosc de la Tosca, de Olot (Vay.), Collsacabra (M.2 Masf.l), Port de la Picada, Artiga de Lin (Zett.), Arties, Tre- dós (Timb.), Artigues de Lin, de Viella, Ruda, Aiguamoix, Montgarri, etc. (Llen.i), Port de Viella (C. et S.). — Maig-Jul. IG 121 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CITEDNCEES Gènere 335. — VIBÚRNUM L. (Sebastià Vaillant ho deriva de viere, lligar (Cf. vitex, vitis, vimen), per la flexibilitat de les branques.) Flors blanques o rosades, en umbel'les terminals de lacínies bípares, co- rol'la rotàcia, 5-lobada, 3 estigmes sentats, baia unilocular, monosperma: ar- bustos de fulles enteres, denticulades o palmatilobades, amb estípules o sense. Fulles palmatilobades, amb estípules setàcies, flors perifèriques més grans, irregulars, estèrils, baia vermella... . . . V. Opulus. Fulles ovades, enteres o dentades, sense estípules, flors totes iguals, baies negres OO DIaves Ger, Le EES dien) R'drE NEs Fulles caduques, denticulades, obtuses, temen tomentoses, baia vermella i a la fi negra. —. . EES a SV aa tertas 2 Fulles persistents, enteres, agudes, coriàcies, glabrescents, baia negra o blaventa Let ae es Ce Da El anal 1,248. — V. Ópulus L. (alteració de populus, diu Loudon, en Plini, una espècie d'arç: rumnotina arbor. Sinonimia. — Bola de neu, saúc doble, ma- toner, casí. saúco de agua, rosa de Gueldres, bola de nieve, mmumdillo (per la bola o globo), angl. Guelder rose. Arbust de 2-4 m., de branques groguen- o ques, glabres, trencadisses, fulles palmatiloba- Medes E. DEA i des, de 3-5 lòbuls simuoso-dentals, aguts, pri- mes, glabres per sobre, pubescents per sota, caduques, pecíols llarguets, amb glàndules cupuliformes a la meitat supe- rior, estípules selàcies, flors blanques, inodores, les perifèriques més grans, vadiants, estèrils, les centrals més petites, regulars: umbel'les bastant llar- gament pedunculades, baies globuloses, d'un vermell viu a la maturitat. B slérilis Coss. et Germ. — Flors totes estèrils, de corol'la rotàcia, um- bella densa, globulosa. Geografia. — Boscos humits de les muntanyes: Olot, al Pla de la Pinya (Vay.l), a la vall d'Aran (Isernl), abundant a Vilac (Llen.l), Tredós (C. et S.). La £ stérilis cultivada com a planta d'ornament. — Maig-Juny. 122 ELORA DE CATALUNYA Caprifoliàcies, G. 335. - Vibúrnum. 1,249. — V. Lantàna L. (de lento, lligar, és a dir, flexible O.) Sinonímia.-— Tortellatge, cantillatge, cast. viburno, lantana, mentironera. Arbust de 1-2 m., de branques grisenques, molt flexibles, cobertes d'un toment estrellat quan joves, fulles ovades, subcordiformes, gruixudes, obtuses, denticulades, verdes i gla- - o brescents per l'anvers, blanquinoses i amb un o V. Lantana OO toment estrellat -- abundant pel revers, que presenta els nervis prominents i acostats, pe- Cíol curí, tomentós, estípules nul les, flors blanques, oloroses, totes iguals, regulars i fèrtils, umbel'les denses, curtament pedunculades, dents del calze obtuses, baia ovoido-comprimida, sucessivament verda, vermella 1 negra. Geografia. —Boscos i costes calisses de la zona mitjana: S. Miquel del Fai, gran part de la comarca de Bages, Ripoll, Ribes et alibi.— Cardona, Vich, Berga, Olot, Tremp, valls pire- nenques (Csta.), la Sellera, r. (Cod.), Bosost, les Bordes, Salardú, Montgarri (Llen.).—Abr.- Maig. A 1,250. — V. Tinus L. (Plini, el refereixen a qovvógs (no tíyoy), petit, jove.) -Sinontmia.— Maríull, llorer bord, cast. du- rillo, tino, fr. laurier-tin, angl. laurestine. Arbust de 1-3 m., de branques grisenques i quan joves vermelloses i pubescents, fulles ovades, coriàcies, enteres, pecíol curt, pubes- cent-glandulós, estípules nulles, flors blan- ques O rosades al botó, quasi inodores, totes iouals, umbel'les denses, curtament peduncu- lades, amb les branques bracteolades, dents del calze agudes, baia subglo- bulosa, d'un negre blavenc a la maturitat. Geografia. — Boscos i torrents ombrius de la zona inferior i part de la mitjana : Abun- dant al litoral, al Vallès, Montserrat i part més meridional de Bages, sense passar de Sallent. — Febr.-Abr. (1) — De l'escorça se'n treu un vesc com de l'Ilex, PUBLICACIONS DE L'INSTIECUT DE CLlENCUES Gènere 336. — LONICERA L. (Adam Lonicer, alemany, 1528-1586. Joan L. va escriure uns comentaris a Dioscòrides.) Flors blanques, groguenques o vermelloses, axil'lars o en glomèruls ter- minals, corol'la tubulosa, bilabiada, amb el llavi superior 4-lobat, rara- ment quasi regular i acampanada, estil filiforme, estigma capitat o sub- trilobat, baies 2-3-loculars, de celles monospermes, arbustos de poca talla, de tronc sarmentós, frequentment filaire, fulles oposades, enteres, sense es- típules. Flors en capítols terminals, troncs volubles, fulles superiors sentades o : trabades -..o qe. SRA Na LE CS Flors geminades, sobre Ma dalt du troncs no volubles, fulles totes breument peciolades —., Lluc Ma a Leal Capítols sentats sobre el darrer da de fulles trabades, marge foliar- transparent —. . . : De Cod Capítols llargament Deduacdo marge Mont el d'A as Re LE u0a persistents, molt coriàcies, ovato el'líptiques, branques joves i corol'la glabres, estil eriçat.. .. —. . Cole Es mpleren 3 Fulles caduques, poc coriàcies, ovato- Go ibicrir bales joves i corol'la pubescents, estil glabre. . . . . . L. Caprifolium. Fulles trasovato-obtuses, un poc coriàcies, les superiors trabades, co- rolla glabrà o pubescent. . . . Se LL ESE 4 Fulles ovato-lanceolades, agudes, a Es les superiors sentades, corol'la pubescent-glandulosa .. . . . . L. Periclymenum. Flors albo- Egea peludes, peduncles, branques joves i fulles DENIS AE. Na EM CNC des Mig se Cr DE Flors albo- drac glabres, peduncles, branques joves i fulles glabresi. j lit te ed dE ES LA pe aparent EE Al Fulles ovato-agudes, peduncles tan llargs com les flors, corol'la bila- biada, amb el tub molt curt, estils peluts, 2 baies distintes ver- 6 elles cia Ei de era pt Le RE VIOSEC Ia Fulles ovato- Opina Doneu 2-4 Veg. més curts que les flors, co- rol'la quasi regular, de tub tan llarg com el llim, estil glabre: baies soldades, nigro-blavenques . — 4. LL Lee GRES 124 SV ge a DS FPLORA DE CATALUNYA Caprifoliàcies. G. 336. - Lonicera, Peduncles tan llargs com les flors, corol'la acampanada, de tub apenes gibós, amb 5 lòbuls quasi dan filaments estaminals glabres, fulles ni elauques ng: BR PL. pyrenaica: Peduncles 3-4 veg. més ea que EA dE corol'la bilabiada, de tub molt gibós, filaments estaminals peluts a la base, fulles verdes. — 8. Fulles petites, oblongo-el'líptiques, glabres, bràcties ovades, més cur- tes que l'ovari. —. . : Na ay Las mera: 8 4 Fulles grans, ovato- L alonc ies Nac de pubescents per sota, pes- I tanyoses, bràcties linears, 2-3 veg. més llargues que l'ovari, baies soldades, atropurpúries .— Q. Q. Q.oQ. o. o. . . .L. alpigena. 1,251. — L. implexa Ait. (entrellaçat, abraçat, perquè s'infla 1 enveda.) Sinonímia. — Mareselva, lligabosc, cast. ma- dreselva, zapaticos y calzas (a l'Aragó). Arbust de 1-2 m., sarmentós i tortuós, gla- bre, àdhuc a les branques joves, que són - vermelloses, fulles persistents, coriàcies, ovato- el'líbliques, mucronades, circuides d'un marge transparent, glabres, lluents per sobre, glau- ques per sota, H- trabades, les superiors per tota la base, simulant una fulla perfoliada: flors groguengues, purpurines per fora, oloroses, en capílol sentat al centre de la fulla superior, calze de dents obtuses, corolla 2-labiada, glabra, de tub més llarg que'l llim, estil eriçat, baies ovoides, d'un vermell viu. L. implexa Geografia.—Boscos de la zona inferior i part de la mitjana: Comú al Montserrat, cordillera superior del Vallès i part del Bages. —— Port Vendres (Bub.). —Maig- Juny. 1,252. — L. Caprifolium L. (nom poètic: fulla que s'enfila com una cabra, cf. capreolus, capreolatim P.) Sinonímia. — Mareselva, dolçamel, xucla- mel, gallet, cast. madreselva, fr. chèvrefeuille. i (1) —Capreida tal veg., i períclymenum, són el lligabosc: s'enreden Oca aut Edo: REL DE ee Ep Dl P Ra com els sarments dels ceps, I 25 PUBLICACIONSSDE L'INSTITUE DE/CUEENGCUEES Caprifoliàcies. G. 336. - Lonicera. Arbust de 1-2 m., sarmentós, voluble, de branques joves pubescents, fulles cadugues, poc cortàcies, trasovato suborbiculars, circuides d'un estret marge transparent, tant més amplament trabades quant més s'aproximen a l'àpex, les dels troncs estèrils peciolades, flors groguenques, purpurines per fora, oloroses, en capítol sentat al centre de la fulla superior, dents del calze obtuses, corol'la 2-labiada, pubescent, de tub més llarg que'l llim, estil gla- bre, baies ovoides, d'un vermell viu. Geografia. —Cultivada i subespontània en algunes localitats, però no l'havem observada en les valls pirenenques. — Maig-Juny. 1,253. — L. etrusca Santi. (de l'Etrúria o Toscana (Itàlia), cf. Ibèrica, Tatàrica.) Arbust de 1-3 m., sarmentós, frequentment pubescent, eriçat: fulles caduques, un poc co- riàcies, lrasovalo-obtuses, sense marge transpa- rent, generalment glauques o pubescents per sota, les basilars peciolades, les mitjanes sen- tades, les superiors trabades, flors groguenques o purpurines, oloroses, en capítols terminals pedunculats, dents del calze subagudes, corol'la pubescent o glabra, de tub més llarg que'l llim, estil glabre, baies ovoides, d'un vermell viu. L. etrusca Geografia. — Boscos, torrents i marges des del litoral fins al Pireneu. — Maig-Juny. 1,254. —L. Periciymenum L. (meprahòuevos, Plin., nom grec del lligabosc, com clymenus, cf. cyclaminum.) Sinontma.— Lligabosc, cast. madreselva. Arbust de 1-3 m., sarmentós, voluble, de branques joves pubescents a l'àpex, fulles caduques, generalment blanes i primes, ovato- lanceolades, agudes, glabres, verdes per sobre i Un poc més pàl'lides per sota, breument pe- ciolades, les superiors senfades, però lliures, 126 TI ES Neri EREORAT DE CATABUNYA Capriíoliàcies. G. 336. - Lonicera. flors groguenques, amb estries vermelles, oloroses, en capítols terminals sos- tinguts per peduncles llargs i pubescent-glandulosos, dents del calze lanceo- lato-agudes, corol'la pubescent-glandulosa, de tub més llarg que'l llim, ar- quejat i dilatat cap a la gorja, estil glabre, baies ovoides, d'un vermell viu. Geografia.—Boscos i vores de torrents: Empalme, Montseny, S. Hilari i Montsolí, Olot, marges de la Campa.--Serra la Pena, prop de l'Espluga de Francolí, muntanyes de Prades, valls pirenenques (Csta.), regió inferior de Núria (Vay.), la Sellera (Cod.', S. Hipòlit de Vol- tregà (Senn.), Banyeres de Luchon (Bub.), Fos (C. et S.). — Jul.-Ag. 1,255. — L. Zylosteum L. (cf. triosteum, olosteum (), aquí referit a les llavors dures com ossos.) Arbust de 1-2 m., dret, ramificat, branques joves pubescents, fulles caduques, ovato-agudes, blanes, pubescents, més pàl'lides per sota, fotes curtament peciolades, flors albo- groguenques, inodores, axil'lars, geminades, peduncles pe- luts, tan llargs com les flors, amb bràcfies limears més llargues que l'ovari: dents del calze obtuses, corol'la 2-labiada, de tub gibós a la base, més curt que'l lim, peluda, filaments estaminals i estil peluts, baies globuloses, deprimides, apenes soldades a la base, d'un vermell bonic. L. Xylosteum Geografia, — Boscos de les muntanyes: Cordillera superior del Vallès, des del Montserrat al Montseny, fins a la regió subalpina, Montsant. — Montgrony, Berga (Senn.), la Sellera (Cod.), Bosost, Artiga de Lin (Llen.): Salardú (C. et S.). — Maig-Juny. 1,256. — L. caerulea L.. (les baies són blaves, quasi negres.) Petit arbust de 1 m. o menys, dret, de branques brunes, les joves eriçades, fulles ca- duques, ovalo-obiuses o acutiúscules, breument peciolades, un poc peludes per sota: flors albo- groguenques, inodores, axillars, geminades, L. caerulea breument pedunculades, peduncles peluts, 2-4 veg. més curts que les flors: (1) —ÒòRoctèov, és un plantatge (Plin.), Cf. xylophyton, la consolda: ayliglycon, el garrofer: ÈÚÀ0y, és fnsta, 4, 127 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCLES Caprifoliàcies. G. 336. - Lonicera. bràcties linears 2 veg. més llargues que l'ovari, corol'la peluda, quasi regular, / infundibiliforme-acampanada, de tub gibós a la base, quasi: igual al lim, filaments estaminals pubescents a la base, estil glabre, baies soldades, simu- lant una sola globulosa, nigro-blavenca. Geografia. — Turberes i roques de les altes muntanyes : La Cerdanya, prop de Mont- louis (Bub., Gaut. i altres), Vall d'Aran, prop de Arties (Bub.). — Maig-Jul. 1,257. — L. pyrenaica L.. (ber la estació de la planta.) — Petit arbust de 1 m. o menys, dret, ramifi- cat, de branques joves glabres, trencadisses, fulles caduques, un poc coriàcies, drasovalo- cuneiformes, breument peciolades, mucronula- 0 des, glabres, glauques, especialment pel re- G vers, reticulades, amb els nervis i un estretís- 5 sim marge transparents, flors blanques, apenes i o rosades, oloroses, axil'lars, geminades, quasi ar DE OO tan llargues com el peduncle glabre:, bràcties lanceolato-agudes, un poc més curtes que l'ova- ri, dents del calze lanceolades, corol'la quasi regular, acampanada, de tub abenes gibós a la base, més llarg que'l llim 5-lobalt/ estams glabres, estil pe- lut a la base, baies globuloses, apenes soldades a la base, vermelles. Geografia. — Roques calisses de les muntanyes : Montsant, Montserrat, S. Llorenç del Munt, Montseny, Tagast, el Cadí, Castellar d'en Huc, Ribes, Núria. — Conca de Tremp, Organyà, Camprodon, Setcases,-Montgarri (Bub.), Mall de l'Artiga (Llen.). — Maig-Jul. 1,258. — L. nigra L. (les baies són negres. Cf. Sambucus n.) Sinonímia. — Gatzarí (Vall d'Aran). Arbust de 1 m. o més, dret, ramificat, de branques brunes, glabres, fulles caduques, o0- longo-el'líbpltiques, primes, translúcides, breu- ment peciolades, glabres quan adultes, pubes- cents pels nervis del revers quan joves, de nervis opacs, flors blanques, rosades per fora, axil'lars, geminade:, 3-4 veg. més curtes que'ls 128 REORNA DE CATALUNYA Caprifoliàcies. G. 336.- Lonicera, peduncles glabres, biàcties ovades, més curtes que l'ovari, corol'la 2-Jabiada, glabrescent, de tub marcadament gibós a la base, més curt que'l llim, fila- ments estaminals i estil peluts a la base, baies ovoides, un poc soldades a la base, coronades per les dents persistents del calze, negres. Geografia. — Boscos i roques de les muntanyes : La Molina, Eyne, Setcases, Costabona (Vay.), Camprodon (Bub.), Montlouis (Gaut ), boscos d'Arties i altres de la Vall d'Aran (Csta.), Artiga de Lin (Llen.l), prop de Luchon (Bub.). — Maig-Jul. 1,259. — L. alpígena L. (la pàtria és albina. Sinòn. de Alpinus o Al- pensis, Però no llatí: com Apenninígena.) Sinonímia. — Gosul, dités (a Berga). Petit arbust de prop de 1 m., dret, ramifi- cat, de branques blanquinoses, glabres, fulles grans (frequentment de més de 1 dm.), ovato- oblongues, acuminades, peciolades, pubescents per sota, Pestanyoses, flors albo-rosades, axil- lars, geminades, 3-4 veg. més curtes que'l pe- duncle glabre, bràcties linears, 2-3 veg. més llaroues que l'ovari, corol'la 2-la- biada, de tub gibós a la base, més curt que'l llim, filaments estaminals i estil peluts, baies soldades simulant una sola, ovoide, atropurpúria. Geografia.— Boscos i roques de les altes muntanyes: Prop de Berga, a la font dels Mui- xons (Graul), Setcases (Isern), Bac de la Presta, Costabona (Vay.), Vall de Llo, plana de la Cerdanya, prop de Montlouis (Gaut.), Montgrony (Senn.), Arties (Csta.), Montgarri (Bub.), Tredós, Aiguamoix, Ruda (Llen.t), Montartó, Artiga de Lin (C. et S.). — Maig-Juny. N. B. No's fa menció de la Adoxa moschatellina L. referida al Montseny i als Pire- neus per Colm., ja que cap botànic l'ha trobada al primer lloc, i sembla que tampoc als es- cassos del Pireneu Central, on havia sigut indicada (Bub., II, 340). bi 120 PUBLICACEONS DE L'INSTITUT DE €CfENGME Família 63. —RUBIÀCIES Juss. (Del gènere Rúbia.) Plantes de flors hermafrodites, rarament polígames, regulars, petites, de color i d'inflorescència variables, calze adherent, 3-6-dentat: corol'la rotàcia 0 infundibiliforme, 3-5-lobada, 3-5 estams inserts a la corolla, alternatipè- tals, 2 estils, 2 estigmes, fruit format per 2 equenis que se separen a la maturitat, rares veg. bacciforme, herbes d'arrel vermellosa, tronc ordinària- ment quadrangular i fulles generalment verticil'lades. ua la rotàcia Let 2. Corol'la es de ve de dd SE AC EL) Fruit bacciforme, negre, corol'la ordinàriament 5-lobada: tronc filaire, 2 amb agullons, fulles verticillades per 4-6 . . . . 337. Rubia. Fruit sec, corolla 3-4-lobada" . 7, ie el CL a Flors hermafrodites, corol:'la 4-lobada: fruit format per 2 aquenis, se- parables a la maturitat, no coronats pel calze, fulles verticil lades l per 4 ó mes 338. Galium. Flors polígames, corol: É RR 3- abrdel la femenina 4-lobada, Íruit format per 2 aquenis soldats, coronats per les dents del calze, terminat per Z banyes, fulles verticillades per 4 . . Vaillantia. Fruit híspid, format per 2 aquenis coronats per 3 dents del calze acres- 4 cent, flors rosades o lilacines, fulles verticil'lades per 6. Sherardia. Fruit llis, format per 2 aquenis no coronats pel calze .. . . . 5. Flors grogues, imbricades, en RR terminal: corol'la 4-lobada, de lò- buls connivents . Crucianella. Flors blaves, rosades o Mates en capitol, corimbe o panotxa, co- rol'la 4-fida, de lòbuls estesos. . . . . . . . 0. Aspérula. Gènere 337.-— RUBIA L. (De ruber, vermell, roig: les arrels són tintòries.) Flors groguenques, en cimes axil'lars oposades i terminals: llim del calze nul o quasi bé, corol'la rotàcia, de 5 lòbuls apiculats o aristats: fruit for- mat per 1-2 baies negres, tronc amb petits agullons ganxuts als angles, flaire, fulles verticillades per 4-6. 130 deia FLORA DE CATALUNYA Rubiàcies, G. 337. - Rúbia. Tronc persistent a la base, fulles persistents, sentades, anteres quasi rodones, estigma capitat. —. . . a TER Der CET a, Tronc no persistent a la base, fulles ddigueó breument peciolades, anteres linear-oblongues, estigma claviforme . . R. tinctórum. 1,260. —R. peregrina L. (com si diguéssim: extranger, exòtic, forastera.) Sinonímia. — Roja, esgarra-llengúes, casd. rubia brava. Tronc de 3-I4 dm., ramificat, ajagut o fi- laire, persistent a la base, glabre, fulles Per- sistents, sentades, ovato-lanceolades coriàcies, lluents, dentato-espinoses al marge i nervi dorsal, apenes reticulades pel revers, Hors d'un groc pàl'lid, peduncles tricotòmics, amb bràc- ties ovato-rodones o el'líptico-lanceolades, lòbuls de la corolla bruscament cuspidats, anteres suborbiculars, estigmes capitals, baies subglobuloses, negres, lluents, de la grandària d'un pèsol. Geografia. — Marges i bardissars des del litoral fins al Pireneu. — Maig. 1,261. — R. tinctórum L. (genitiu plural de tinctor, el fintorer 7) Sinonímia. — Roja, rèbola, grança, rubia, cast. rubia, granza, royuela. Es diferencia de l'anterior pel tronc Zotal- ment anual i per lo tant no lignoso-perststent a la base, per les fulles bastant grans, ovalo- lanceolades, caduques, atenuades en curt pecíol, primetes, visiblement reliculades pel revers, flors d'un groc més viu, lòbuls de la corolla ovato-lanceolats, no cuspidals: anteres linear-oblongues, estigmes claviformes. Geografia. — Procedent d'antics cultius, no escasseja al Pla del Llobregat ni a l'Urgell, abundant com a mala herba a Lleida, Mollerusa, Golmes et alibi. — Sanahuja (Csta.). (1) — De l'arrel se'n treu un tint d'escarlata per al cotó, sobre tot de la pl. procedent de Holanda, més tard substi- tuit per l'alitzarina, Tenyeixen les secrecions animals i fins i tot els ossos, S'empleà per als ronyons, 131 PUBLICACIONS DE. EL EINSTITUIL DE CTENCEES Gènere 338. — GALIUM L. (yúitov, nom d'aquesta planta ().) Flors blanques, groguenques, verdoses o vermelloses, en glomèruls o ci- mes axil'lars o terminals, calze de llim nul o quasi bé, corolla rotàcia, de llim 4, rarament 5-lobat, 4, excepcionalment 3 estams, fruit format per 2 aquenis separables a la maturitat, no coronats per les dents del calze: herbes anuals o perennes, de fulles ovades, lanceolades o linears, verticil'la- des per 4-IO. BE 3-nerves, obtuses, verticil'lades per 4, plantes perennes . 23. Fulles r-nerves, generalment mucronades o apiculades —. . . 4. Flors blanques, hermafrodites, en cimes terminals, pedicels llargs, els fructífers rectes, fruit eriçat ..—. . . . . G. rotundifólium. i Flors grogues, polígames, en cimes axil'lars, pedicels curts, els fructí- fers reflexos, fruit glabre . —. . re Es Peduncles amb bràcties, tronc eriçat i dre pèls, fulles piloses, més curtes que'ls entrenusos . . pen se rs CI CI a an 8.) Peduncles sense. bràcties, tronc i Tallès glabres o muibciceii fulles tant o més llargues que'ls entrenusos .. —. . . . G. vernum. 4 lantes anuals, tronc de escabrós/ lo cas DO ets Gea EES es re P su Made le et rames em Tronc robust, molt escabrós, flors blanquinoses, en petites cimes axil- a) lars, fruit gros (2 mm. diàm.). . . . LO SR EL der prim, filiforme, poc escabrós, flors viadú: CEA o verme- Noses IE PEL EI ene a epe : de CE, Cimes multiflores, més llargues que ls se: En iructífers rectes, fruit cobert de pèls ganxuts, tuberculosos a la base, fulles híspides per l'anvers d'o. a i a Da Es Cimes triflores, més ari que les talles: Dodel. íructífers recorbats o penjants, fruit glabre, fulles glabres per l'anvers. —.. . . . 7. Flors de la cima totes hermafrodites, 2-3 fruits coberts de petits tu- bèrculs, fulles circuides d'agullons recorbats, verticillades per 6-8, G. tricorne. Flors laterals de la cima masculines o estèrils, fruit quasi sempre soli- tari, cobert de verrugues còniques, fulles circuides d'agullons encor- ES verticillades per,5-6. —. —.... . . ./G. saceharatim, (1) —Es diu falsament que aquesta pl, amatona la llet, (Cf, fr. çaillet, caille-lait). 132 JE ORA DE CATALUNYA DES aa apatia Roger a iii ee os G. 338. - Galium. Rubiàcies, Flors axil'lars, solitàries o geminades: tronc simple o poc ramificat, fruit oblong, fulles -- ovades Flors en cimes terminals en panotxa, tronc Leoil Emirats falles dl lt linears. 10. Peduncles extraaxil'lars, reflexos després de l'antesi, fruit subcilíndric, penjant sota les fulles, eriçat de pèls blancs estesos, fulles verticil- 0) lades per 4-6, oblongo-lanceolades, obertes —. 1,268. G. murale. Peduncles axil'lars, drets o estesos després de l'antesi, fruit ovoide o trasovoide, eriçat de pèls blancs, estesos o ganxuts a l'àpex . — 12. xuts a l'àpex: fulles verticillades per 4, ovato-el'líptiques, verdes, C. minútulum. Tronc filiforme, peduncle 3-7-lor, fruit ovoide, eriçat de pèls estesos, fulles verticil lades per 4-6, reflexo-aplicades, lanceolato-oblongues, Tronc capillar, peduncle 1-2-flor, fruit trasovoide, eriçat de pèls gan- 10 G. verticillàtum. Íructífers poc més llargs que'l fruit, San verticil'lades per 5-6, ra- rament per 7, a la fi reflexes —. . '. . . . G. parisiense. Panotxa molt prima, pauciflora, de branques capillars, nombroses, erecto-esteses: pedicels fructífers 5-I2 veg. més llargs que'l fruit, fulles verticil'lades pei 6-7, molt primes, a la fi reflexes, G. tenellum. n Fruits híspids, flors vermelles, peludes per fora, en panotxa piramidal, fulles verticil'lades per 6-8: planta piloso-grisenca, G. marítimum. DES est a EA Si MO ES Sa la ta Cens arte gue ans Mites Troncs escabrosos, amb agullons reflexos, flors blanques, fruits negro- sos, glabres: plantes de terrenys inundats... .. . 4... OM. doncs mo:escabrosos, glabres. O eriçats —. 1. i, eta Le ed AS. 12 É estreta, oblonga, de branques curtes, pàtulo-erectes, pedicels 13 / Troncs molt escabrosos: fulles acuminato-mucronades, verticil'lades per 6-7, anteres grogues, Sal que no es tornen negres per la desse- cació . G. uliginósum. 4 A 4 3 Trones poc Ed aceó 0) dllicois fulles obtuso-mútiques, verticil'lades per 4-5, anteres purpurines, plantes que's tornen negres per la dessecació G. palústre. Troncs robustos, drets o ascendents, panotxa terminal, dreta. 16. 15 ( Troncs febles, decumbents o cespitosos, panotxa difosa, umbel'liforme o cimes curtes 21. 193 PUBLICACIONS DE L'UNSTITUT BECCTENGUES Rubiàcies. G. 338. - Galium. Flors grogues, panotxa oblonga, lòbuls de la corolla obtusos: troncs Obtusament angulosos: fulles linears, verticil'lades per 6-I2, 16 G. verum. Flors blanques, lòbuls de la corol-la generalment apiculats, troncs qua- Oranenlars Qi, ge a EO ee EN EE -- inflat als nusos, pedicels fructífers divaricats, oberts o reflexos: fruit bru, oveide dx. vel: 18. Fulles linears o alenades, Libides, rue cel o UE oflat ais nusos, pedicels fructífers drets o erecto-oberts: fruit negrós, globulós. — 19. Flors blanquinoses, en panotxa ampla, de branques obertes: fulles trasovades o bé oblongues, amb el ED poc sortit, plantes de LO MES LE) te ei Ga MONUSO: Flors blanques, en ee A a a branques suberectes, fulles oblongues o lanceolato-linears, amb el raquis molt sortit, plantes Lap de 28 dia. cle desa eres CE da Dada a ea DES Ne EE ae l Fulles trasovades, oblongues o lanceolades, en verticils de 6-8: tronc 18 Troncs llenyosos a la base, escabroso-pubescents, fulles verticil'lades Per 6-I0, alenades, apiculades, escabroses, amb el raquis prominent, reflex, encorbades a l'àpex. . . . —. G. fruticéscens. Troncs herbacis, glabres o pubescents: falles verticillades per 6-8, linears, mucronades, no encorbades a l'àpex... . . . . 320. lars, raquis de les fulles ample i deprimit, panotxa ampla, pedicels fructífers un poc divaricats . . . ES ee MX EEES Planta glauca: troncs feblement dado en ss raquis prim i estret, panotxa ampla, pedicels fructífers drets . . . .G. cinéreum. 20 Planta difosa, ascendent: panotxa ovato-corimbiforme, de branques poc nombroses, no entrelligades: fulles lanceolades o lanceolato-li- nears, verticil'lades per 6-I0, molt distants, raquis molt marcat, G. silvestre. Planta prostrato-cespitosa: fulles en verticils tan acostats que gene- ralment cobreixen el tronc LL ieaite ens at a ae l Planta verda, Írequentment lluent, troncs marcadament quadrangu- 21 ) Fulles trasovades, oblongues o lanceolades: troncs ajaguts, cespitosos: 22 Ç plantes que's tornen negres per la dessecació... . . . 283. Fulles alenades, aristades: tronc ajagut o dret .. . . . . . 24. Fulles trasovades o lanceolades: lòbuls de la corolla aguts: fruit petit 23 (I mm.), tuberculós. —. . . CL dC UE Sao EES Fulles trasovades o bé oblongues: lòbuls de la corol'la obtusos, fruit de 2 mm., lis Qu LL CO met Et aa an 134 BE QUAN DERICATAELUNYA Rubiàcies. G. 338. - Galium, Flors en panotxa, peduncles més llargs que les fulles, raquis gros i sortit, plantes que no s'ennegreixen per la dessecació, pubescents 24 i híspides. 4. —. : Era nits Go púsilim: Flors en cimes 1I-3- LQuirecs Dei le qi. a les fulles o més curts, TAQuas DOC SOD as el im a ad CCE den dedi a TR i DE Peduncles 1-flors: fruit llis, raquis ample, plantes de 2-6 cm., que's tornen grogues per la dessecació —. . . . .G. pyrenaicum. 25 ) Peduncles 1-3-flors, fruit tuberculós, raquis fi, plantes de 2-6 cm., que's tornen negres per la dessecació .. . . . . —G. caespitósum. 1,262. — G. rotundifolium L. (de fulla rodona, xotundifolius Apul., com quinquefolius, aquifolius 4 altres). Perenne, rizoma filiforme, tronc de 3-4 dm., Prim, dret, simple o poc ramificat, fràgil, gla- bre o pubescent, fulles ovades, trinerves, Pri- mes, breument peciolades, mucronades, pesta- nyoses, glabres, verticillades ber 4, distants, flors blanques, hermafrodites, en cimes tricò- tomes, terminals, pauciflores, llargament pe- dunculades, pedicels divaricats, molt més llargs que les flors, lòbuls de la corol:la ovats, obtu- siúsculs, íruit eviçat de pèls ganxuts. Geografia. — Boscos de les muntanyes : Roques pròximes a Castelldefels (Csta.l), Vall d'Eyne, port de Viella (C. et S.), llocs ombrívols de la Ribera de Viella (Llen.l).—Maig-Jul, 1,263. — G. cruciatum Scop. (probiament de crucio, Posar en creu, per les fulles verticillades Per 4, distants). Sinonímia. —Creuera, crucida groga: fr. croisette. Perenne, d'un verd groguenc, tronc de 2-8 dm., quadrangular, solcat, dret o ascen- dent, simple, eviçat de llargs pèls blancs este- os, fulles ovato-el'líbtiques, trinerves, amb els nervis laterals poc marcats, Primes, Pestanyo- 139 PUBLICACIONS DE E'INSTITUT. DE Cd ENS Rubiàcies. G. 338. - Galium. Ses, pubescents, esteses i després reflexes, verticil'lades per 4, distants, flors grogues, poligames, de olo7 de mel, en cimes axil'lars més curtes que les fulles: peduncles bracteolats i eriçats, els iructífers reflexos, les flors terminals her- mafrodites i fèrtils, les laterals masculines, lòbuls de la corolla ovats, breu- ment acuminats, fruits glabres, llisos. Geografia. — Boscos, prats i llocs herbosos, frescals: Des de les vores del Besòs a la zona superior: Montsolí, S. Miquel Sulterra, Ribes. — La Sellera (Cod.l), part oriental de Bages (Font), Vich (Masí.). — Maig-Juny. 1,264. — G. vernum Scop. (vernus, de ver, de la primavera, com hiber- nus, de l'hivern). Sinonímia. — Espunidella groga. Perenne, rizoma cundidor, tronc de 1-3 de- címetres, quadrangular, solcat, dret o ascen- dent, simple o poc ramificat, fullós, pubescent, glabrescent o glabre, fulles ovato-rodones o lan- ceolades, trimerves, pestanyoses, glabres o pubes- cents, verticil'lades per 4, esteses, poc distants, flors grogues, polígames, en cimes axil'lars 4nés curtes que les fulles, peduncles sense bràcties i glabres, els fructífers reflexos: flors quasi totes fèrtils, lòbuls de la corol'la lanceolato-acuminats, fruits gla- bres, llisos. Geografia. — Boscos i prats de les muntanyes: Montserrat, S. Llorenç del Munt, S. Mi- quel Sulterra, Ribes et alibi, fins a la regió subalpina, — Maig-Jul. 1,265. — G. Aparíne L. drapivn, Plin., nom de la rèbola ap. Diosc. VO). Sinonímia.— Apegalós, rèbola, cast. amor de hortelano, /7. grateron o gratteron, rièble, anel. cleavers, catch-veed, scratch-vv. Anual, tronc de I m. o més, ascendent, (1) — Ho deriven de draipu, emportar- se'n, el fruit s'agafa amb el que troba. Pbiantbropon dels grecs: cràavSpuToç, Diosc,, Plin., dl'amiga de l'home, s'agafa als vestits, a la roba. Comparis el Xan- thium i la bardana, 136 4, DNA a P, PLORA DE CATALUNYA Rubiàcies.. G. 338. - Galium. quadrangular, molt ramificat, filaire, armat als angles d'agullons recorbats, inflato-hispids a les articulacions, tulles limear-oblongues, atenuades a la base, mucronades, amb petits agullons encorbats a l'anvers i recorbats al marge i raquis, verficillades per 6-8, flors blanquinoses, en cimes axil'lars, peduncles multiflors, més llargs que les fulles, suberectes després de l'antesi, pedicels divaricats, lòbuls de la corol'la oblongs, més estrets que'l fruit que és gros (4-5 mm.), eviçat de pèls ganxuls, tuberculosos a la base. Subsp. G. spurium L.—Troncs no inflato-híspids, fruit 3 veg. més petit, xagrinat, glabre. Geografia, — Comú per terres cultivades i llocs herbosos des de la costa al Pireneu. La subsp. G. spurium L. a la muntanya la Mola, de Tarragona (Puj. J.). — Abr.-Oct. N. B. Vista l'herbari Csta. el G. chamaeaparine VVX. et Csta., de Vallvidrera, opinem, en quant permet apreciar l'estat de la planta, que es tracta d'una forma pigmea del G. pari- siense L. 1,206. — G. tricorne VVith. (tricornis, Plin., de tres puntes, per les cimes que generalment són tmflores). Anual, tronc de 1-3 dm., dret o ascendent, quadrangular, amb agullons recorbats sobre els angles, simple o poc ramificat, fulles lanceo- lato-linears, glabres per l'anvers, armades al marge i raquis d'agullons recorbats, verficil- lades per 0-8, flors blanquinoses, en cimes axil- lars, 2-3-flores, iguals o més curtes que les fulles, peduncles fructífers fortament recorbats, lòbuls de la corol'la ovalo-aguts, fruit gros (5-6 mm.), cobert de Petits tubèrculs. Geografia, — Comú per terres cultivades des de la costa al Pireneu. — Maig-Juny. 1,207. —G. saccharatum All. (de saccharon, càxyapov, sucre del bambú o de la canya, ir. anís sucré, Per la forma berrugosa del fruat). Anual, arrel prima, troncs de 1-4 dm., pros- ' trato-ascendents, simples o poc ramificats, es- cabriúsculs: fulles lanceolato-linears o trasova- to-oblongues, mucronades, circuides de petits agullons encorbats, verticil'lades per 5-0, rara- 18 137 PUBLÍCACIONS DE L'INSTITUT DE. CIENDCEES Rubiàcies. G. 338. - Galium. ment 7, flors blanquinoses, en petites cimes axillars 3-flores, més curtes que les fulles, les 2 flors laterals musculines i estèrils, la del mig ermafro- dita: peduncles fructífers vecorbats, lòbuls de la corolla oblongo-aguts, fruit ordinàriament solitari, gros (5-6 mm.), cobert de berrugues còniques, blan- quinoses. Geografia. — Camps del litoral: Vallcarca, Gavà, abundant a la vora de la carretera que va a Brugués, Terrassa, Olesa de Montserrat, boscos de l'Ubac, r., comú a Figueres i altres llocs de l'Empordà. — Portvendres, Banyuls (Gaut.). — Maig. 1,268. — G. muràle All. (muralis, de muralla o paret — muralis herba és la parietaria, també muralium, aquí deno- dant la estació de la pl.). Anual, arrel molt prima, troncs de 5-20 cen- tímetres, prostrato-cespitosos, filiformes, rami- ficats, glabres o híspids, fulles oblongo-lanceo- lades O trasovades, mucronades, eriçades, verti- cil'lades per 4-6, les superiors oposades i a veg. solitàries, flors groguenques, extra-axil'lars, pe- duncles 1-3-flors, molt curts, els fructílers vefle- xos, corol'la molt petita, de lòbuls múlics, en- corbats, fruit subcilíndric, eriçat, sobre tot a l'àpex, de llargs pèls setiformes. Geografia.—Muralles, vores de camins i llocs àrids: litoral de Barcelona, turons d'Hor- ta, del Tibidabo, de Montcada et alibi. — Hospitalet, Prat (Csta.), Gavà (Vay.), Tarragona (Puj. J.). — Abr.-Juny. 1,269. — G. minútuium Jord. (diminutiu de minutus, moll petitet: la flor és molt petita.) Anual, arrel molt prima, troncs capillars, de 2-8 cm., erecto-ascendents, simples o poc ramificats a la base, quadrangulars, amb di- minuts agullons recorbats, fulles ovato-el'líp- tiques, curtament peciolades, cuspidades, pri- mes, venuloses, verticil'lades per 4, flors albo- groguenques, axil'lars, solitàries o geminades, peduncles quasi iguals a les fulles, els fructí- G. minútulum 138 EC ES QS my 4 Bad ELORA DE CATALUNYA Rubiàcies, G. 338. - Galium. fers pàtulo-erectes, corol'la moll pelita, de lòbuls acutiúsculs, fruit frasovato- rodó, eriçat de pèls ganxutls, tam llargs com ell. Geografia.— Llocs arenosos i roques granítiques: Cap de Creus (Vay.l), Pireneu Orien- tal, Portvendres (Timb. ex Bub., Gaut, Rouy). — Maig-Juny. 1,270. — G. verticillàtum Danth. (de verticillus, per les fulles 4 per les flors dis- posades — així com el rodet (cast. tortera rodaja, Ír. Peson) del fus). Anual, tronc de 1-2 dm., dret, filiforme, ra- mificat des de la base, escabriúscul, tetràgon, fulles verticil'lades per 4-0, lanceolato-oblongues, cuspidades, reflexes i a la fi aplicades contra el tronc, glabrescents, escabriúscu-les al mar- ge: flors groguenques, 3-7 en verticils axil'lars, pedicels 1-flors, drets, curts, fruit ovoide, eriçat de pèls blancs, drets, quasi iguals al diàm. Geografia. — Llocs pedregosos de les baixes muntanyes: Val d'Uxó, prop d'Horta (Tar- ragona) (Fontl), Aragó, per tot el Maestrazgo, roques calisses de prop de Beceite (Losc.), Piren. Or., r. (G. et G., Bub.), cita vaga no confirmada (Gaut.). — Juny. 1271.—G. Parisiense L. — G. Àngli- cum Huds. (llatí Parisiacus, de Parisii, Lutetia Parisio- rum, Anglicus, format de Angli o Anglii (els saxons o britànics, pàtria de la espècic). Anual, arrel prima, tronc de 1-3 dm., prim, dret o difús, un poc flexuós, molt ramificat, quadrangular, escabrós per petits agullons re- corbats: fulles linear-lanceolades, mucronades, de raquis fi i adornat com el marge d'agullons encorbats, verticillades Per 5-6, rarament per 7, al principi esteses, a la fi reflexes: flors vt- rido-vermelloses, en petites cimes axil'lars, formant una panotxa esfreta- oblonga que comença quasi a la base, pedicels fructífers capil'lars, pàtulo- erectes, corol'la mol petita, de lòbuls aguts, fruit pefifíssim, bru, glabrescent. 4 nudum Gr. et Godr. — Fruit glabre (nua). 8 vestílum Gr. et Godr. — Fruit híspid /vestida). 139 —— a ————————— ça PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLENGCEES ———————————————————————————————————————————————————————————————————— ee Rubiàcies. G. 338. - Galium. Raça G. decipiens Jord.—— Tronc més robust, fulles més amples, fruit. més gros, amb pèls més ostensiblement ganxuts. Geografia.—Lloes secs i pedregosos: al litoral, Vallès, Bages, Empalme i Baix Empordà, no escassejant les dues var. i la raça. — St. Hilari, Empordà fins a Meyà (Vayr.), Montsant, Ciurana (Csta.). — Maig-Juny. N. B. Una planta trobada a Montcada sembla aproximar-se a la ò lasiocarpum Reut. (2) —G. divaricatum Lmh. 1,272. —G. tenellum Jord. (diminutiu de tener, com pulchella de pulcher (ci. Erythraea.) Anual, arrel molt prima, tronc de 1-2 dm,, molt prim i feble, difús, ascendent, simple o ramificat, molt flexuós, escabrós, fulles ovades o lanceolato-el'líptiques, mucronades, molt pri- mes, Vvenuloses, amb agullons llargs i molt aguts al marge, en vevticils de 6-7, molt sepa- rats, flors d'un blanc groguenc, en panotxa molt brima, pauciflora, de branques capillars, molt nombroses i erecto-esteses, pedicels fruc- tífers que arriben a un cm. de longitud, 5-I2 veg. més llarg que'l fruit, co- rol'la molt petita, de lòbuls ovato-aguts, estesos, fruit efifíssim, cobert de pèls blancs, curts i ganxuts. G. tenellum CE ECO rata gen Geografia. — Collet de Santa Bàrbara, prop d'Horta, ERP, de Tarragona (Csta.) — Jul. RJ 3 SL ei UNS / 1,273. — G. marítimum L. (marítimus, de les costes o del litoral, estació de la pl., no exclusiva). Sinonímia. — Espunidella, llàgrimes d'ase. Peremne, rizoma gruixut, troncs de 3-6 dm., robustos, ascendents, quadrangulars, fràgils, ramificats, coberts, com tota la planta, de llargs pèls grisencs, estesos, fulles lanceolato- linears, grisenques, mucronades, revoltes pel marge, eriçades, reflexes, verticillades per 6-8, per 4 i àdhuc oposades cap a (ND) hàcioc, villosus pelut, 140 mai a a dr a a a a lt da Del anys Perd) A AS Da Do SAC LILEE EOreI VE RLT EE NP R EN NR EDATS UR PLORA DE CATALUNYA EA ECAA EES CS AS SAT CRIA NN aa Ne EE A Rubiàcies. G. 338.- Galium. l'àpex, flors vermelles, rarament groguenques, petites, nombroses, peludes per fora, en panotxa piramidal, molt ramificada, amb les branques esteses o re- flexes, bràcties ovades, tant o més llargues que'ls pedicels, que són filifor- mes, eriçats, divaricats i apenes més llargs que'l fruit, corolla petita, de lòbuls ovats, llargament apiculals, fruit petit, eriçat de llargs pèls. Subvar. Jufeum Rouy. — Flors groguenques. Geografia.— Llocs secs i herbosos, des de la costa fins al Cadí, Ribes i S. Miquel Sulter- ra, el tipus i alguna veg. la subvar. l/uteum Rouy. — Comú al Pireneu Oriental, on s'eleva fins a la vora de Montlouis (Gr. et Godr., Rouy). — Juny-Ag.). 1,274. — G. uliginosum L. (ulígo, ulíginis, humitat (natural) de la terra: cf. ír. uligineux, estació de la planta). Perenne, rizoma prim, tronc de 2-5 dm., fe- ble, difús o ascendent, quadrangular, molt es- cabrós, pèls Belits, agullons reflexos que porta als"angles, fulles linear-lanceolades, agudes, cus- pidades, atenuades a la base, escabroses, amb una sèrie d'agullons encorbats i una altra de recobarts al marge, verticil'lades Per 6-7, flors blanques, en cimes axil'lars i terminals curtes i separades, formant una panotxa estreta, fluixa i fullosa, pedicels apenes més llargs que les flors, divaricats a la fruc- tificació, lòbuls de la corolla ovato-aguts, anteres grogues, fruit negrós, gla- bre, xagrinat, petit, planta que no's torna negra per la dessecació. Geografia. — Llocs pantanosos o humits : Montseny (Senn.), la Cerdanya, als llacs de Puigmórens (Gaut.), Prats de la Vall d'Aran: al llarg del Garona (Zett., Csta.), prop de Luchon (Bub.): les Bor— des, Aiguamoix, Ruda, Montgarri (Llen.). — Juny-Set. 1,275. — G. palústre L. (palustris, dels pantans). Peremne, rizoma molt prim, ramificat, radi- cant, troncs de 2-5 dm., nombrosos, prostrato- ascendents, difusos, un poc radicants a la base luna mica aspres pels angles, fulles oblongues o bé oblongo-limears, obtuses, mútiques, glabres per les cares, escabroses pel marge i raquis G. palústre 141 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CTENCEFES Rubiàcies. G. 338. - Galium. verticil'lades per 4-5, flors blanques O rosades, en cimes axil'lars i terminals, formant una panotxa difusa, llargueta, estreta i poc fornida, de branques al principi erectes, després cobertes i àdhuc reflexos, pedicels fructífers divarica- to-refractats, I-2 veg. més llargs que'l fruit, lòbuls de la corol'la aguds, ante- res purpurines, fruit negrós, glabre, pelil, planta que's torna negra per la dessecació. 8 rubícola Desm. — Tronc llis, lluent, sense agullons, fulles . oblongo-es- patulades, primes, sense agullons, cima pauciflora. y elongatum Lge. — Tronc robust, inflat de nusos, llis als angles, fulles lanceolades, grans, atenuades pels dos caps, poc escabroses al marge, pa- notxa ampla, multiflora, fruit gros. Geografia. — Llocs inundats i estanyats i aigúerols d'una gran part del país: Prat del Llobregat, Castelldefels, Montcada, Tordera, la Costa, de Montseny, Santa Fe, St. Hilari et alibi. S— La Cerdanya, Olot, Banyoles, a l'Empordà (Vay.), la Sellera (Cod.). La var. 8 rupicola Desm., a Olot (Vay.l), la Sellera (Cod.t). La y elongatum Lge., al litoral, Montcada, Mollet (Csta.). — Maig-Ag. 1,276. — G. verum Scop. (verus, veritable, és groc, cf. spurium O). Sinonímia. — Espunidella groga, f7. petit muguet, angl. cheese-rennet, bedstravv. Perenne, tronc de 2-5 dm., dret o prostrato- ascendent, rodó o molt obscurament angulós, simple o poc ramificat, de branques curtes, glabre o pubescent, fulles estretament linear- mucronades, revoltes pel marge, lluents per so- bre i pubescent-blanquinoses per sota, llargues de 1-3 cm., verticil'lades Per 8-12, flors grogues, oloroses, en panotxa terminal, oblonga, molt ramificada, de branques curtes, erectes, apretades, pedicels fructífers capillars, estesos, més llargs que'l fruit, lòbuls de la corol'la obtusos o acutiúsculs, fruit petit, glabre, llis, planta que's torna negra al secar-se. var. 4 ltorale Bréb. — Planta ajaguda i un poc radicant, tronc d'en- trenusos curts, panotxa curta, tirsoidea, flors d'un groc fosc. Geografia. — Prats, pastures i llocs herbosos : al litoral, Vallès, Bages, S. Hilari et alibi. La y litorale Bréb., al litoral, remuntant fins a la vora de Tordera, — Juny-Set. (a Es té per la espècie que fa pendre o amatonar la llet, 142 DEQRA DE CATALUNYA Rubiàcies. G. 338. - Galium,. 1,277. — G. Mollugo L. (mollugo, nom de la Stellaria i de l'Anagallis). Sinonímia. — Espunidella blanca, cast. rubia silvestre, galio blanco. Pevemne, tronc de 3-I15 dm., dret O ascen- dent, quadrangular, rígid, inflat als nusos, gla- bre o pubescent a la base, ramificat, fulles trasovades, oblongues o bé oblongo-lanceolades, mucronades, primes, lluents per sobre, d'un verd clar per sota, de raquis estret, poc sor- tit, verticillades Per 0-8, Hors blanques, petites i nombroses, en panotxa ampla, llarga o fluixa, de branques obertes o di- varicades, peduncles fructífers oberts, divaricats o reflexos, lòbuls de la corol'la apiculats, fruit ovoide, petit, glabre, xagrinat. Subsp. G. elótum Thuill. — Tronc bastant inflat als nusos, fulles més am- ples, panotxa ampla, de branques obertes, peduncles fructífers bastant di- varicats i fins reflexos. Geografia. — Bardissars i llocs selvosos : Plana de Vich (Salv.l, Csta.). La subsp. G. elàtum Thuill. — En altres llocs de la muntanya com Berga i més enllà (Csta.). — Juny-Ag. 1,2/78.—G. eréctum Huds. — Subsp. de la anterior, apud Rouy.—var. 8 erectum, apud Fiori. (erectus, drel, pel tronc). Tronc de 2-8 dm., dret, quadrangular, un poc inflat als nusos, llis, glabre o pubescent, fulles oblongues o lanceolato-linears, mucrona- des, gruixudetes, un poc revoltes pel marge, de raquis molt sortit, escabroses, reflexes, ver- ticillades per 6-8, flors blanques, nombroses, en panotxa oblongo-estreta, de branques ascen- dent-erectes, pedicels fructífers poc divaricats, poc més llargs que'l fruit, lòbuls de la corol'la apiculats, fruit grosset, gla- bre, xagrinat. ò alpinum Timb.— Planta nana, cespitosa, de fulles linears, punta molt estreta, pauciflora, 143 PUBLICACIONS DE-E'INSTEFTUE DE CIE NMCEERS Rubiàcies. G. 338. - Galium. Geografia.—Altures del Montserrat: Entre Esparraguerra i el Montserrat, Port de Viella (Csta.), Guardiola, Castellfollit del Boix (Font). La ò alpinum Timb., al Port de Viella, Benasc i demés dels Pireneus Centrals (Csta.). — Juny-Ag. 1,279. — G. fruticescens Cav. (de iruticescere, fer rebrots, com Bupleumm Ír., és a dir arbustiu.) Perenne, rizoma cundidor, estolonifer, troncs de 2-6 dm., rígids, llenyosos a la base, tetrà- gons, drets o" ascendents, engruixits sobre la inserció de les fulles, molt ramificats, de bran- ques erectes, fulles linears o lanceolato-linears, encorbades a l'àpex, mucronades, escabroses, un poc revoltes pel marge, verticillades Per 6-IO, flors d'un blanc groguenc, en panotxa oblonga, llarga i densa, branques floríferes des de la base, pedicels drets, més curts que les flors, els fructífers engruixuts a l'àpex, iguals al fruit o poc més llargs, lòbuls de la corol'la acuminats, in- flexos, fruit glabre. Var. aciphyllum Csta. 0 — Troncs púbero-escabrosos, fulles híspido-esca- broses, les inferiors reflexes, les superiors bastant encorbades. G. fruticescens Geografia. — Llocs àrids i pedregosos: la var. aci— phyllum Csta. a l'Urgell, Serra de Balaguer, prop de Torreblanca, la Segarra, cap a S. Pubim. — Del Mont- sec a les Garrigues i des de Gandesa a Falset (Csta.). — Juny-Jul. 1,280.—G. rígidum Vill. —G. lúcidum All. ex parte. (pel tronc rígid 4 lluent). Perenne, rizoma llenyós, tronc de 3-6 dm,, rígid, quadrangular, lluent, glabre o pubescent a la base, -- inflat als nusos, fulles Xncars o estretament oblongo-linears, mucronades, grui- xudetes, subacanalades per sobre, de raquis ample, deprimit, verdes, al prin- (1) Si la primera part no és acus, pot ser G4iÇ, punxa, per les fulles: dnpoguÀhoç és quan les fulles són al cim, Cf aquifolium, scabrifolium, - 144 IE OR AE DE CA EFARLUNYA Rubiàcies. G. 238. - Galium. cipi pàtulo-erectes, després reflexes i a veg. un poc encorbades per la punta, glabres i àdhuc lluents, però escabroses al marge, verticillades per 6-8, les florals petites, flors blanques, 4- oloroses, en panotxa --— ampla, amb les branques pàtulo-erectes, lòbuls de la corolla molt apiculats, pedicels fruc- tífers un poc divaricats i més llargs que'l fruit, que és globulós, llis i negròs a la maturitat. B falcatum VVilll.—G. corrudaefolium B falcatum VV. et Csta.—G. corru- daefolium Vill. — Fulles linear-alenades, revoltes pel marge, les superiors fal- cato-corbades, les del mig encorbades a l'àpex, les inferiors més amples, pla- nes, reflexes. Geogra fia.— Erms, marges, vores de camins: no escassa al litoral, Vallès i Bages. — Roques de Queralbs, fins a Núria, N." Senyora del Mont, Olot, Guilleries (Vay.). La 8 falcatum VV. a Tagamanent, Coll de Sta, Bàrbara, a la prov. de Tarragona (Csta.), Alt Empordà, Vilademires, Olot (Vay.), la Sellera (Cod.l). — Juny-Jul. 1,281. — G. cinereum All. — Subsp. del G. Mollugo apud Rouy, de la anterior apud Fiori. (cinereus color, és color de cendra, les fulles són d'un verd glauc). Perenne, tronc de 2-4 dm., ascendent, un poc rígid, quasi cilíndric, glabre, fulles linears, mucronades, revoltes pel marge, de raquis prim i estret, verticil'lades per 6-8, d'un verd glauc, flors blanques, en panotxa ampla, branques pàtulo-erectes, pedicels drets, bastant més llargs que'l fruit, lòbuls de la corolla cuspi- ar ai creen (dels, Tuit grosset, negrós, Elabre, llis. Prog y. te vn A De Geografia. — Llocs secs i àrids: St. Hilari, r. € Co- is El SO marques de Vich, al Vallès, Pla de Barcelona et alibi / (Csta.), cap a Bielsa (Campol). -— Maig-Jul. / Ad TJ i / ds pi / : Rx . Np 1,282.—G. silvestre Poll. — G. umbella- sp, . : Ca an — tum LmtE.—G. laeve Th. Sy I qe P (s'ha format de umbel:la, per la inflorescència en corimbe, laevis o levis, llis pels troncs). Ne G. silvestre Perenne, rizoma prim, troncs de 1-4 dm,, febles, radicants o estolonífers, difuso-ascen- i 145 PUBLICACIONS:'D'E-L:INSTIT UT JDE CEE Rubiàcies. G. 338.- Galium. dents, glabres o pubescents, fulles lanceolato-lincars, mucronades, un poc re- Voltes pel marge, de raquis Prim i sortit, glabres, pubescents, escabroso-hís- pides o cobertes de papil'les, verticil'lades per 6-9, Hors blanques, petites, en panotxa corimbiforme, de branques pàtulo-erectes, gràcils, poc nombroses, terminades en cimes repetidament tricotòmiques, pedicels fructífers drets, més llargs que'ls fruits, lòbuls de la corolla aguís, no apiculats, anteres grogues, fruits negrosos, glabres, finament xagrinats: planta polimorfa. Y papillosum Lap. — Fulles llargues, linear-lanceolades, hispídules i co- bertes de papil'les lluents, albo-nacarades. s scabrifolium Rehb. — Fulles linear-oblongues, sense papilles, híspido- escabroses, entrenusos llargs. ò montanum Vill. — Fulles glabres, troncs poc ramificats, entrenusos 3-6 veg. més llargs que les fulles. y Lapeyrousianum Jordan. — Fulles linears o sublanceolades, amb papil- les, ni hispídules ni escabroses, entrenusos 1-3 veg. més llargs que les fulles, Aors en cimes umbel'liformes, panotxa ovoide. Geografia. — Boscos, erms i pastures: Vallès, Montserrat, S. Llorenç, Ribes, Bergadà el alibi, — Montsant, Montseny (Csta.), Ribes, Lluçanès, Basora, Segaró (Vay.). La $ papillosum Lap. — Frequent al boscos del Vallès. — Montserrat, Priorat, Montseny (Csta.), Plana de Vich (Masf.l), Lluçanès, Guilleries, Olot, Empordà, Núria, Tragurà, la Cer- danya (Vay.). La : scabrifolium Rehb.—Comú a la Vall de Ribes, al Bergadà, a la font de Tagast. — La Molina (Vay.). La ò montanum Vill.—A la Vall d'Eine (Vay.), la Cerdanya, de la Vall de Llo a Puigmós rens (Gaut.). La y Lapeyrousianum Jord.—A la regió alta del Montseny, Núria (Puigg.l, Senn. in hb, Cad.l), Tragurà, Setcases (Vay.), Benasc, Maladetta (Csta.), Port de la Picada (Compéi.J.— Juny-Jul. 1,283. —G. pusillum L.—Subsp. del G. púmilum Lm£HX., apud Rouy. (púmilus, nan, piemeu: pusillus, de pusus, de talla petita). Perenne, cespitós, troncs de 5-I2 cm., pros- trato-ascendents, prims, un poc rígids, qua- drangulars, /íspids, de entrenusos curts, fulles estretament lanceolato-linears o linear-alenades, les inferiors més amples i molt curtes, llarga- ment cuspidades, ordinàriament Híspides, de raquis gruixudet i prominent, esteses O recor- G. pusíllum 146 ag eteee Ce e EC CES A DES CAT SEUNY A Rubiàcies, G. 338. - Galium. bades, verticillades per 7-8, Hors blanques, en panotxa curta, subumbel'li- forme, branques ascendents, terminades per petites cimes, pedicels erecto- divergents, poc més llargs que'l fruit, lòbuls de la corolla aguts, fruits bruneo-verdosos, glabres, quasi llisos. 8 hirtum Roch. (Prodr. II, 318). — Planta cano-híspida, fulles lanceo- lato-linears, encorbades a l'àpex. Geografia. — Roques de les muntanyes : Montserrat, al camí de la Cova, La 8 hirtum Roch. — Al cim del Montsant, — Maig-Jul. 1,284. —G. pyrenaicum Gou. — Subsp. del G. púmilum Lm£F. apud Rouy. Peremne, densament cespitós, lluent i argen- tí, que's toma groc per la dessecació, troncs de 2-6 cm., prostrato-ascendents, prims, un poc rígids, glabres, d'entrenusos curts: fulles linear-alenades, llargament cuspidades, escario- ses al marge, de raquis ample i sortit, verti- cillades per O, densament imbricades i apli- cades, flors blanques, axil'lars, solitàries als dos ea verticils superiors, peduncle més curt que les fulles, lòbuls de la corol'la ovato-lanceolats, ob- tusos, fruit glabre, finament xagrinat. z Geografia.—Roques i pastures de la regió alpina dels Pireneus: Comú a Núria, rasos de Peguera, cap a la font de Tagast. — Cambradases, Setcases, Costabona, Carençà, Penyablan- ca (Bub.), altures pròximes a Montgarri, port de Urets i de Liat (Llen.), Montgrony, a Puig- nevada (Senn.). — Jul.-Ag. 1,285. — G. cespitosum Ram. — Subsp. del G. púmilum Lm£f,. apud Rouy. (de cespes o caespes, la gespa, mota de terra amb herba, gleva). Perenne, troncs de 2-6 cm., prims, ajaguts, formant motes baixes, denses i blanes, lluents i glabres, que's tornen negres O rosses per la dessecació: entrenusos molt curts: fulles linear- lanceolades, acuminato-apiculades, primes, pe- tites (4-7 mm. llarg), lluents, de raquis fi i apenes sortit, verticil lades per 6-8, flors blan- 147 PUBLICACIONS DE-L'INSTITUZI DE CLVENECEES Rubiàcies. G. 338. - Galium. ques, en petites cimes formades per pedumcles I-3-/ors, apenes més llargs que les fulles superiors, lòbuls de la corol'la ovato-lanceolats, obtusos: fruit negre, glabre, tuberculós. Geografia. — Roques i pastures de la regió alpina dels Pireneus :. Costabona (G. et G.), Vall d'Eine (Gaut.), Pir. espanyols (Rouy). — Jul.-Ag. 1,286. — G. saxàtile L. — G. Hercyni- cum VVeigg. (saxatilis, denota la estació quasi com petraeus, a les pedres, Hercynia silva és a la Germàma, habitació clàssica.) Perenne, troncs de 5-35 cm., difusos, qua- drangulars, ramificats, glabres, que produeixen a la base branques estèrils, ajagudes, densament cespitoses, branques floríferes dretes, primes, ascendents, d'entrenusos superiors separats, fu- lles Janceolades, les inferiors ovato-rodones, mu- cronades, primes, escabroses al marge, de ra- quis fi i sortit, flors blanques, en panotxa formada de petites cimes trico- tòmiques, més llargues que les fulles, pedicels fructífers drets, lòbuls de la corol'la aguís, no apiculats, fruit petit, glabre, densament tuberculós: planta que s'ennegreix per la dessecació. Geografia. — Roques i pastures de les muntanyes si- lícies: Núria (Vay.), Vall d'Eine, Pla Guillem (Gr. et G.), Vall d'Aran, al mont Jèsoles (Timb.), S. Joan de To- ran, Vagergues (C. et S.). — Juny-Ag. 1,287. — G. cometerrhizon Lap. (per les arrels cabelludes, xonícge, en sentit botànic, forma adjectivada neutra, com usÀayó- pptfos, nom d'el'lèbor negre). Perenne, cespitosa, que's torna negra per la dessecació, rizoma prim, estolonífer, troncs llargs, nuosos a la base, ajaguts, fràgils, qua- drangulars, llisos, d'entrenusos molt curts a la part superior i llargs a l'inferior, fulles drasovato-lincars, obtuses, llises, 148 misma ls a den maT ECO RA TVES CATALUNYA Rubiàcies. G. 338. - Galium. cavnoses, de raquis imperceptible, les superiors més llargues, flors blanques, rosades per fora, oloroses, en cima densa, solitària, terminal, pedicels fruc- tífers engrutxits, obcònics, més curts que les fulles, lòbuls de la corol'la ob- tusos, fruit el doble gros que el de l'anterior, glabre, llis. Geografia. — Pedruscam de les altes muntanyes : Altures de Núria, al Puigmal i Nou- creus. — La Toza, Comabella, Ull de Ter, Costabona (Vay.), Cim de la Vall d'Eine (G. et G., Bub.), sobre Setcases, Vall de Carençà, Puig Peric, Puig Carlit (Bub.), Bassibé (Puj. J.l), altures sobre Melles r, (C. et S.). — Jul.-Ag. 149 PUBLICACIONS DE LANSTITUT DE CIE ee Gènere 339. — VAILLANTIA DC. (Dedicada a Vaillant. V. Galium Vaillantii DC.) Flors d'un verd groguenc o blanquinoses, molt petites, polígames, en cimes axil'lars subsèssils, triflores, les dos flors laterals de cada cima, mas- culines, la central hermafrodita, formant en conjunt una espiga interrum- puda: llim del calze quasi nul, corol'la rotàcia, 3-lobada en les fors mascu- lines, 4-lobada en les hermafrodites, 3 i 4 estams respect., 2 estils, estigmes capitats, fruit compost de 2 aquenis soldats, amb I sola llavor madura, pe- duncle fructífer format dels 3 pedicels soldats i endurits de les flors de la cima, amb 1 cresta franjada i a veg. una banya dorsal i terminat amb 3 banyes, la mitjana de les quals s'encorba amagant l'aqueni: herbes anuals, d'arrel prima i petita, fulles verticillades per 4. o ee glabres o pubescents a l'àpex, fulles trasovades, aquenis gla- bres, amb banya dorsal: llavor reniforme, llisa. 1,288. V. muràlis. l Plantes híspides, fulles oblongues, aqueni híspid, sense banya dorsal, globulós, tuberculós —. —. 20. a o. 219289. M. BSpider 1,288. — V. murdàlis L. (de murus, i, muralla o paret, estació de la Pl.) Tronc de 5-I0 cm., Prim, prostrato-ascen- dent, simple o poc ramificat, fullós, elabre o un poc eriçat a l'àpex, fulles trasovades, obtu- ses, grassetes, de nervis poc marcats, translú- cides, a la fi reflexes, flors d'un verd groguenc, en espiga fullosa, quasi tan llarga com el tronc o la branca, fruit estès, glabre, d'un blanc de marfil a la maturitat, amb banya dorsal dreta, breument franjat i vecorbat a l'àpex: llavor re- niforme o semilunar, llisa. V. muràlis Geografia. — Roques i pedruscam del litoral: abundant al Cap de Creus, la Sabolla, to- cant a Cadaqués, la Escala, Castelldefels. — Montjuic (Salv.l, Csta.). — Març-Maig. 150 RE OR A DE CATALUNYA Rubiàcies. G. 335.- Vailantia. 1,289. — V. híspida L. (sinònim de asper, pel tronc). Tronc de 5-15 cm., relativament 7obust, dret o ascendent, rígid, ramificat, fullós, trencadís, escabroso-híspid, fulles oblongues, menys trans- lúcides, flors blanquinoses, en espiga tan llarga com les branques, fruit estès, eriçal de pèls blancs, sense banya dorsal, fortament franjat, recorbat a l'àpex, aqueni globulós, tuberculós. V. híspida Geografia. — Llocs secs i àrids: vessant meridional de la cordillera litoral, al peu del Tibidabo, prop de 4Nueva Belény. 22 Maig 1910 legerunt Senn.l, Llen.l, Cad. N. B. l. Aquesta planta no es diferencia d'exemplars procedents de Múrcia. II. Encara que Rouy sembla dubtar de la espontaneitat d'aquesta espècie als llocs on fins avui ha sigut trobada, pel terreny esquistoso- pedregós, apartat de cultius i llocs habitats on viu, la creiem perfectament espontània i nova per a la flora catalana. ISI PUBLICACIONS DE LiINSTITUT DE CIE RNCAES Gènere 340. — ASPÉRULA L. (De asper amb la terminació—ula, diminutiva, que veiem en Campanula, Primula, Ferula i tants d'altres.) Flors blaves, rosades o blanques, en glomèruls o cimes terminals, calze de dents petites, corol'la infundibiliforme o tubuloso-acampanada, de tub 4- llarg, 4- i rar. 3-5-fida, ordinàriament 4 estams, fruit format de 2 aque- nis subglobulosos, sense rastre o senyal del llim del calze, herbes general- ment perennes, de fulles ovades, lanceolades o linears. Flors en glomèruls terminals, involucrats . —. . Sa Puc Es ee en cimes terminals, acompanyades de 2 ba cals Mite es anuals, flors blaves, més curtes que l'involucre de bràcties llar- gament pestanyoses . . . o. 4. 1,290. A. arvénsis. Plantes perennes, flors SAdE més Nani que l'involucre de bràc- I ties breument pestanyoses .. —. . . . . . . 1,201. A. Rirta. Corol'la infundibiliforme, de tub més llarg que'l llim, fulles linears, verticil'lades per 4. . Lo. 4 1,202. A. CynanciMmica: É la acampanada, de tub DE OT eiatient igual al llim, de fulles el- líptiqueS O TraSOVadeS. u.e er de aa de ca Fruit híspid, fulles trasovades, verticillades per 6-8, planta olorosa QUAN Seca Ll de ls 1,203. A. OdoOftata: ns glabre, fulles el' fptiques Gel lades per 4, planta inodora QUAMSCCA JE EE Ca o 14,204. A. laeviEares 1,290. — A. arvénsis L. (dels cambs, estació.) Anual, airel prima, tronc de 2-3 dm., dret, quadrangular, llis, però escabrós als angles, ramoso-dicotòmic, -- inflat als nusos, bran- ques erecto-ascendents, fulles oblongo-linears, glabres, de marge i raquis fluixament i breu pestanyosos, obtuses, verticil'lades per 6-8, les inferiors trasovades i verticillades per 4, Ors - blaves, inodores, en glomèruls terminals, rode- jades d'un involucre de bràcties linears, des- iouals, llargament pestanyoses i més llarg que I52 EL ORA DE CATALUNYA Rubiàcies. G. 340. - Aspérula. les flors: corolla infundibiliforme, de tub més del doble llarg que'l llim, fruit madur glabre, llis. Geografia. — Comú per terres cultivades des del litoral fins al Pireneu, — Abr.-Juny. 1,291. — A. hirta Ram. (hirtus, aspre, eviçat, Per les fulles). Perenne, . cespitosa, rizoma relativament gruixut, llenyós, breument estolonífer, multi- caule, troncs de 8-IO cm., drets o ascendents, prims, quadrangulars, simples, glabrescents, fulles linear-lanceolades, agudes o cuspidades, uninerves, rígides, pàtulo-àscendents, sedoso- pestanyoses al marge i raquis, més llargues que'ls entrenusos, vertical lades per 6, flors vo- sades, en glomèrul terminal, rodejades d'un involucre de bràcties linears, desiguals, breu- ment pestanyoses, més curt que les flors, corol'la infundibiliforme, de tub el doble llarg que'l llim, fruit glabre, llis, negre, lluent. Geografia. — Boscos dels Pireneus centrals: des del barranc de Geles a la Artiga de Lin, Port de Viella (Csta.), Montgarri (Llen,l), Liat, Pla de Beret, Ruda (C. et S.). — Jul.-Ag. 1,292. — A. cynanchica L. — Subsp. aristata Fiori (Flora anal. d'Italia, III, 122). — A. aristata L. o brachysiphon VVE.— A. cynanchica L., var. longiflora Rechb. (Csta., Catal.). (cynanche és una inflamació de la gorja, com si es digués específic de la esquinància ()). Peremne, rizoma dur, subllenyós, fusiforme, multicaule, troncs de 2-6 cm., prims, ascen- dents o difusos, tetràgons o subcilíndrics, gla- bres, fulles inferiors dvasovades, les superiors estretament limears, desiguals, 2 de elles molt més petites, mucronato-aristades, revoltes pel marge, de raquis sortit, blan- (1) —/ Anglès vvoodreof (€— vvoodrovvel), al'ludint a les garlandes de fulles (Turner: rovvelles of sporres), és a dir, que representen esperons 'cí, verticils, rodets: i el nom de VVilson, probablement d'aquest origen): Bpayóc, curt, cÍQUy, tub vuid, pel de la corol'la, aristatus (que s'aplica molt a les espigues) per algunes fulles, 20 153 PUBLICACIONS DE. .L INSTITUT: DE CLENCRES Rubiàcies. , G. 340.- Aspérula. quinós, verticillades per 4, bràcties lanceolades, mucronades, flors albo-rosa- des, en glomèruls terminals, formant una panotxa ampla i difusa, de bran- ques obertes: corol'la infundibiliforme, de 5-7 mm., exteriorment papil'loso- escabriúscula, de tub apenes el doble llarg que'l llim, fruit tuberculoso-Bapil- lós, planta molt polimorfa. : Geografia. —Marges, vores de camins i llocs àrids, de la Costa al Pireneu or. i central. — Montserrat (Boiss. et Reut. ex VVR.). — Maig-Set. N. B. I. Una planta que pel Juliol de 1905 i 1906 collírem als rasos de Peguera podria pertanyer a la var. alpina Lge.—ll. Ja va observar Costa que la planta catalana no és el tipus de la espècie descrita. 1,293. — A. odorata L. (És planta que fa olor quan està seca. Recorda l'Anthoxanthum, aromatitza el ui, els vestis 4 és insecticida ). Perenne, vizoma prim, cundidor, ramificat, troncs de 2-4 dm., drets, quadrangulars, sim- ples, glabres, amb un anell de pèls curts, pa- pil'losos sota dels nusos, fulles primes, glabres, lluents, aspres al marge, de raquis ben mar- cat, les inferiors Zrasovades, les superiors oblon- gues, totes mucronato-cuspidades, verticillades Per 6-8, flors blanques, en cima terminal pau- ciflora, bràcties setàcies, corol'la acampanada, de tub quasi igual al llim, fruit eviçat de pèls ganxuts, planta olorosa per la dessecació. A. odorata Geografia,.— Boscos frescos i ombrívols de les mun- tanyes: regió del faig i de l'avet, al Montseny, Artiga de Lin (Csta.), Notre Dame du Coral, Platravers, Bac de S. Valentí, prop d'Olot (Vay.), Viella, Portilló, Ber— trem (Llen.l), Tredós (Timb.). — Maig-Jul. 1,294. — A. laevigata L. (de laevigo, pels troncs llisos). Perenne, rizoma prim, no cundidor, troncs de 3-5 dm., ascendents, molt febles, quadran- gulars, glabres, llisos, ramificats, fulles el lúPti- ques, múliques, primes, uninerves, glabres, es- 154 ea en £ La Lama. FLORA DE CATALUNYA Rubiàcies. G. 340. - Aspérula. cabroso-pestanyoses al marge, més curtes que'ls entrenusos, verticillades per 4, Hors blanques, en cimes terminals i axillars, vàries veg. tricotòmiques, llargament pedunculades, pauciflores, formant una panotxa fluixa, fullosa: bràcties lanceolades, mucronulades, pedicels capillais, molt curts, drets: corol'la acampanada, de tub igual al llim, estams inclosos, anteres ovoides, subsèssils, fruit ovoide, glabre, rugoso-papil'lós, groguenc. Geografia.—Boscos i llocs frescos: cordillera del litoral a S. Medí i al barranc de S. Cu- gat (Senn.l in Hb. Cad.). — Juny-Jul. N. B. No s'inclou la H. galioides M. Vieb. que Gaut. cita com a r. r. en alguna locali- tat fronterera, perquè no ens consta amb certesa que hagi sigut trobada a cap encontrada ca- talana, ja que la de Viella (Phil. ex VVR.) no ha sigut confirmada pels que modernament han herboritzat per la Vall d'Aran. 155 PUBLICACIONS DE-LYENSTEEUT: DE CEESDGDES Gènere 341. — SHERARDIA L. (A la memòria de Sherard, professor a Oxford, on posseia un herbari i jardí famosos.) Flors lilacines, petites, en glomèruls terminals de 4-8 flors, llargament sobrepassats per un involucre de 8 bràcties ovato-cuspidades, soldades a la base, calze de 0 dents alenades, dretes, acrescents, amb pèls aplicats, co- rol'la infundibiliiorme, de tub llarg, estret, cilíndric, 4-lobat, 4 estams i 2 estils, tots exserts, fruit trasovoide, escabriúscul, format de 2 aquenis, coronat cada un per 3 dents del calze, herbes anuals, d'arrel prima, troncs de 2-4 dm., prims, difusos, quadrangulars, escabroso-pubescents, fulles ova- des o lanceolades, mucronades, I-nerves, hispídules per l'anvers i marge, verticil'lades per 0, pàtulo-reflexes. 1,295. — Sh. arvensis L. (estació campestre de la espècie.) Geografia. — Abundant per camps i llocs herbosos de tot el país, des del'litoral al Pireneu. — Abr.-Maig. RLORA DE CATALUNYA / / Gènere 342. — CRUCIANELLA L. (Com Valerianella, de crux, crucians: posat en creu, per analogia, les fulles són verticil'lades per 4, anglés: Cross-vvort.) Flors grogues, en espigues terminals, circuides a la base de 2-3 bràcties en forma d'involucre: llim del calze nul, corolla infundibiliícrme, de tub llarg, 4-5-lobada, de lòbuls connivents, curts, comunament prolongats en punta setàcia, inflexa, 4-5 estams, estils bífids, fruit 2 aquenis oblongs: her- , bes glabres, de fulles ovades, lanceolades o linears, verticil'lades per 4-0. Plantes perennes, rizoma i tronc llenyosos, fulles totes verticil'lades per 4, coriàcies, ovades o lanceolades, de marge blanc, cartilaginós, espigues breument pedunculades . . . . 1,296. Cr. marítima. Plantes anuals, arrel i tronc herbacis, fulles superiors verticil lades per 6, linear-alenades, herbàcies, espigues llargament peduncu- lades SS Pet eL aa De Corol'la pentàmera, espiga fluixa... . . . . 1,298. Cr. pàtula. Corol'la tetràmera i Espigues compactes, curtes, fulles totes linear-alenades, 1,297. Cr. angustifolia. 3 Espigues fluixes i llargues, fulles inferiors oblongues o trasovades, 1,298 ". Cr. latifolia. 1,296. — Cr. marítima L. (per la seva estació als arenys marítims.) Peremne, rizoma gruixut, llenyós, troncs de I-4 dm., ascendents, bastant robustos, sublle- nyosos, tetràgono-cilíndrics, glabres, albo-ar- gentins, ramificats, de branques curtes i erec- tes: fulles corziàcies, ovades o lanceolades, mu- cronades, uninerves, albo-cartilaginoses i un poc revoltes al marge, glauques, glabres, erec- o tes, verticillades per 4, espigues breument pe- mi radc ial, o dunculades, denses, oblongo-cilíndriques, bràc- — ties imbricades, la externa lliure, ovalo-acuma- . nades, albo-escarioses i ciliato-escabroses al marge, les laterals més Petites i 157 PUBLICACIONS: DE L'UNSTFITUTVDE/TEC TB DG EES Rubiàcies. G. 342. - Crucianella. soldades fins a la meitat, falcato recorbades a l'àpex, corolla llargament ex- serta, de tub 8-I0 veg. més llarg que'l llim, de lòbuls obtusos, terminats amb punta inflexa, aquenis drasovats, amb línies de pèls daurats, aplicats. Geografia.—Arenals marítims de Salou, Castelldefels, Prat del Llobregat, fins a Roses.— Tarragona (Senn.l). — Maig. 1,297. — Cr. angustifolia L. (com latifolius, acutifolius 4 d'altres, per les fulles linear-alenades Y)). Anual, arrel cónica, prima, tronc de 1-4 dm., dret, quadrangular, prim, escabriúscul al mar- ge, -- ramificat, fulles Hnear-alenades, mucro- nades, escabroses, I-nerves, revoltes pel marge, de 1-2 cm., les inferiors verticillades Per 4, les superiors per 6, erecto-aplicades, espigues llargament pedunculades, cilíndrico-tetràgones, densament imbricades: bràcties lliures, lanceo- lato-acuminades, albo-escarioses al marge, ver- des i carenades per l'esquena, que és serrulato-escabrosa, corol'la petita, aPe- nes més llarga que les bràcties, aquenis ovoides, amb línies de pèls daurats. Cr. angustifolia Geografia. — Llocs àrids i pedregosos: comú pels erms i boscos de llicorelles àrids de Tarrassa: Sallent i la comarca de Bages. — Litoral i comarques centrals, fins al Montseny, Tagamanent, Olot i faldes del Pire- neu (Csta.). — Maig-Juny. 1,208. — Cr. pàtula L. (pàtulus, obert, per les branques eveclo-este- ses (8), l Anual, arrel cònica, tronc de 5-I2 cm,, I Gea da Peres i OO prim, dret, quadrangular, escabriúscul, ramifi- SE Griera cat des de la base, branques evecto-esteses o divaricades, fulles Hnear-alenades, mucronato- cuspidades, I-nerves, molt revoltes pel marge,un poc escabroses, les inferiors (1) Correspon a ctevóQuÀÀoç. (2) —Patula fagus és el faig de branques com ventalls. 158 EE OR A D'ESO A DALUNYA Rubiàcies. G. 342. - Crucianella. verticil lades ber 4, les superiors Per 0, espigues llargament pedunculades, fuixes, ovato-cilíndriques, bràcties inferiors verticil'lades, les superiors opo- sades, corol'la 5-lobada, fruit madur negre. Geografia. — Terres incultes, argiloso-guixenques, àrides : Lleida, al ras de Gardeny, Maig de 1890 legi. — Terra baixa d'Aragó, a les vores de l'Ebre (Losc., in Hb. Costa). 1,208 ". — Cr. latifolia L. (latifolius: de fulles amples, per ser ampletes les inferiors.) Anual, arrel prima, tronc de 2-4 dm., dret o ascendent, simple o rami- ficat, prim, escabrós, fulles verdes, glabres, planes, esteses, escabroses al marge, verlicillades per 4-6, en verticils distants, les inferiors oblongues o trasovades, les superiors lanceolato-lincars, més llargues, espigues llargament pedunculades, limear-cilindriques, molt llargues (0-16 cm. X 2-3 mm.), flui- Xament imbricades, bràcties exteriors soldades a la meitat inferior, obtusa- ment carenades, escarioso-pestanyoses al marge, flors grogues, corol'la poc ex- serta, de lòbuls llargament aristats, fruit trasovomde. Geografia. — Llocs secs i pedregosos del migdia : Reguers, prop de Tortosa, camí dels Ports d'Horta (Fontl). — Maig-Juny. 159 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CTE No Família 64. — VALERIANÀCIES DC. (Pren el nom de la espècie principal: Valeriana.) Flors generalment hermaírodites, —- irregulars, en cimes terminals, calze adherent, dentat o acrescent, formant un plomall p/umós, corolla in- fundibiliforme, a veg. gibosa o esperonada a la base, de 5 lòbuls desiguals, I-3-estams, inserts prop de la base del tub de la corolla, r estil filiforme, 1-3 estigmes, fruit aqueni, a veg. 3-locular, amb 1 cel'la central monosper- ma i 2 laterals estèrils, coronat per un plomall o per les dents del calze, herbes d'arrel ordinàriament olorosa, fulles oposades o sense estípules. Fruit trilocular, coronat de les dents del calze: flors en cimes dicotò- miques, corol'la regular, de tub curt, 3 estams, plantes anuals, 1 Valerianella. Fruit unilocular, coronat d'un plomall plumós, flors en cimes tricotò- miques, corol'la irregular, plantes perennes ..— .. —.. 0 — ve EE I estam, corol'la esperonada o gibosa . . . . . Rentranthus. 2 (3 estams, corol'la no esperonada, poc o gens gibosa a la base, Valeriana. Gènere 343. RENTRANTHUS DC. (O centranthus, encara que sembla preferir-se la cappa per als noms grecs, Rentrophyllum, de zévroov (centria) agulló, punxa, clau, forat.) Flors vermelles, blanques o rosades, en cimes tricotòmiques formant panotxa corimbiforme, llim del calze envolt a la florescència, transformat en plomall plumós a la maturitat, corolla irregular, infundibiliforme, de tub esperonat o gibós a la base, 1 estam, aqueni r-locular, ovoide, plano- convex, I i 3 costelles respect., coronat del plomall del calze: plantes gla- bres, de tronc llis, rodó i fistulós. Plantes anuals, fulles caulinars pinnatisectes, corol:la petita (2-5 mm.), EI DOSA fs Sos Es a RI E aE ee a . 1,299. E. calcitrapa. Plantes perennes, fulles caul.nars enteres o subdentades, corol'la gran (8.14 mm), esperonada LEC CSS ee ae I60O , ET d BREORAMA DE CATAEUNYA Valerianàcies. G. 343. Rentranthus. Fulles linears, enteríssimes, esperó de la corol:la quasi igual a l'ovari, 1,300. RE. angustifolius. Fulles ovades o el'líptico-lanceolades, esperó de la corolla 1-2 veg. mes llarei que lovar Lo li. al da 3901. E. fUBEF: 1,299. — EF. calcitrapa DC. (equivalent a chausse-trape: hit. calçar, trampa, els aquenis poden ser híspids VP). Anual, arrel cònica, prima, tronc de 1-5 dm., dret, glabre, estriat, frequentment vermellós, simple o ramificat a la base, branques erectes, fulles inferiors Peciolades, trasovades, enteres o lirades, les demés sentades, pinnatisectes, de segments inciso-dentats, el terminal més gran, flors rosades, dístiques i unilaterals sobre les branques de la panotxa corimbiforme, corol'la petita, breument gibosa a la base, tub més llarg que'l llim, subilabiat, amb 2 lòbuls al llavi superior i 3 a l'inferior, aquenis glabres o híspids. Geografia. — Camps arenosos i terres de conreu: al Vallés, Bages, Penadès, Montserrat i part de la Segarra, Empalm i Vidreres, internant-se per la prov. de Girona fins a Montsolí. —- Priorat (Csta.), la Sellera (Cod.). — Abr.-Juny. 1,300. — E. angustifolius DC. (Per les fulles limears, estretes). Perenne, rizoma gruixudet, olorós, troncs de 3-7 dm., drets, estriats, glabres, glaucs, simples o ramificats, fulles linears (8-I15 cm. Xx 2/5 mm.), acuminades, enteríssimes, Perfo- hades, I-nerves, flors rosades, rarament blan- ques, oloroses, en cima curta i densa, corol'la gran, subilabiada, amb 1 lò- bul al llavi superior i 4 a l'inferior, esperonada, amb l'esperó aproximada- ment igual a l'ovari i la meitat del tub, aquenis glabres. (1) — En fr. cbaussefrape laimeuse és el card estrellat de flors armades d'espines: nutricafus, tribulus, expressen idees semblants. Del llatí ca/x, caleis (caleitrare), taló, i trappa, al'ludint al calze espinos que se sembla a aquella màquina de guerra que servia per a detenir la cavalleria, calcitrippa és el Delpbinium Consolida. al 161 PUBLICACIONS DE L'INSFI TU DE CE NMEReEAS Valerianàcies. G. 343.- Rentranthus. Geografia. — Roques i llocs pedregosos : Vall de la Seu d'Urgell, falda del Montsant, ports d'Horta, Escala d'Arnès i altres llocs muntanyosos a la part austro-ccecidental de Tar- ragona. — Maig-Juny. 1,301. — RE. ruber DC. (vermell, les flors tenen aquest color). Sinonímia. — Lilà (abusivament), cast. hier- ba de S. Jorge, valeriana de espuela. Perenne, rizoma gruixut, olorós, troncs de 4-S$ dm., drets, estriats, ordinàriament verme- llosos, simples o ramificats, fulles ovato-acumi- nades o el'líbtico-lanceolades, acuminades, mul- tinerves, enteres, glabres, glauques, les infe- riors peciolades, les superiors sentades, flors vermelles, rarament blanques, oloroses, en ci- mes fasciculades, formant panotxa oblonga, corol'la gran, subilabiada, de llavi superior r-lobat i l'inferior 4-lobat, esPeronada, amb l'esperó el doble llarg de l'ovari i quasi igual al tub: aqueni glabre. Geografia. — Roques, murs i barrancs: al Vallés, als voltants de Tarrassa, part baixa de Bages, fins a Manresa, abundant al Montserrat. Una raça altiflora, subespontània a St. Hi- lari. — Abundant a la regió inferior fronterera de la Vall d'Aran (Llen., Coste et Soulié). — Maig-Set. 162 FE COURE IS DE VCATNEUNYA Gènere 344. — VALERIANA L. (No és nom clàssic, els romans coneixien algunes espècies de valeriana: la saliunea, hírculus (cèltica), la polemonia o philetaeria (la grega), phu (Diosc.) Flors hermafrodites, polígames o dioiques, rosades, blanques o groguen- ques, en cimes o fascicles tricotòmics terminals, calze de llim envolt, que's transforma en plomall plumós a la fructificació, corol'la quasi regular, in- fundibiliforme, de tub poc o gens pilós a la base, 5-lobada, 3 estams ex- serts, aqueni r-locular, ovoido-oblong, plano-convex, amb I i 3 costelles respectiv., coronat del plomall: herbes perennes, de fulles oposades, enteres o d- dividides, tronc cilíndric, llis, fistulós, rizoma comunament olorós. Tronc solcat, de 0'5-2 m., fulles pinnatisectes o fortament dentades, j flors hermafrodites, panotxa ampla... . ie MS 2. Tronc finament estriat, de 1-4 dm., fulles al menys es basilars ente- res, flors dioiques o polígames, panotxa ——- contreta. . . . 4. Fulles solament dentades, cordiformes, les caulinars a veg. acompa- nyades de 2 petits segments laterals, rizoma robust, sense estolons, aqueni oblongo-linear:-. . Lou. 4302. V. pyrenaica: Fulles pinnatisectes, de segments eptoces rizoma curt, estolonífer, ESPOLONS SECA IS: CIU ROSEto,, AS Est sal la ae at Fulles de 11-21 segments lanceolats, enters o superficialment dentats, I fulles de la roseta amb segments estrets i nombrosos: aqueni ovoido- OBlone ec is . o. o. 1,303. V. officinalis. Fulles de 5-9 qimens ara 0) bé cuir: fondament dentats, fulles ( de la roseta de 3-5 segments suborbiculars, aqueni ovoido-el'líptic, 1,304. V. excelsa. Rizoma estolonífer o tuberculós, que produeix un sol tronc, fulles ba- silars ovades o truncades, ai) les caulinars Equiti de 4 segment terminal més gran Rizoma no estolonífer ni tuberculós, que DM cia Varis Lin fèrtils CRC SECS AE a UES P SAS Del era Rizoma prim, estolonífer, quasi inodor, flors dioiques, les femenines I-2 veg. més petites, aqueni glabre, plantes de llocs humits, 1,305. V. dioica. Rizoma gruixut, tuberculós, molt olorós, flors polígames, totes iguals, aqueni cobert de pèls sedosos, plantes de llocs àrids, 1,306. V. tuberosa. 163 PUBLICACIONS DE L'INSTITUTG DE CIE MES Valerianàcies. G. 344. - Valeriana. Fulles caulinars, de 3-7 segments enters, poc desiguals, les inferiors i les dels troncs estèrils trasovades, panotxa contreta, 6 1,307. V. globulariaefolia. Fulles caulinars enteres o de 3 segments molt desiguals, panotxa nixa ci, pd ah A ESE A US ES UES De AE ESA AC DOC AA I Fulles caulinars ovato-lanceolades, enteres, plantes verdes, 1,308. V. montana. 7 $ Fulles caulinars de 3 segments inciso-dentats, plantes glaucescents, 1,309. V. trípteris. 1,302. — V. pyrenaica L. (per la seva estació). Planta d'un verd obscur, de rizoma gros, olorós, sense estolons, tronc de 7-I4 dm., ro- bust, dret, solcat, simple, pubescent als nusos, fulles grans, primes, cordiformes, amb dents fondes i desiguals, peciolades, les basilars ob- tuses, les caulinars acuminades, frequentment trisectes, amb els dos segments laterals més pe- tits, Hors rosades, hermajrodites, en cima mul- tiflora, formant una ampla panotxa, adomada de bràcties linear-setàcies, pestanyoses, pelu- des a la base, aqueni oblongo-lincar, glabre. V. pyrenaica Geografia. — Molt general per boscos ombrívols, als Pireneus de Catalunya, Andorra i Aragó (Csta.), rara al Pireneu Oriental, Vall de Llo, la Cerdanya a Mont- louis (Gaut.), Vall d'Aran (Bub.:, Port de la Picada (Zett.), Artiga de Lin i de Viella (Llen.t), Vall de Tre- dós (Timb.). — Juny-Jul. 1,303. — V. officinalis L. (és la espècie medicinal, encara que no exclusiva- ment, l'arrel de la V. pyrenaca (Burseri) L. sp. (teste Bubant) seria preferible). Sinonímia. — Valeriana. V. officinalis Planta d'un verd clar, rizoma curt, amb un eran nombre de fibres molt oloroses i estolons terminats per una roseta de 164 EE'ORRVA EN ECA DEALUNYA Valerianàcies. G. 344.- Valeriana. fulles de segments estrets i nombrosos, frequentment sense estolons, tronc de 5-I5 dm., dret, robust, solcat, pubescent a la part inferior i als nusos, simple, fulles totes pinmatisectes, de rr-2I segments lanceolats, enters o un Poc inciso-dentats, Aors rosades, rarament blanques, hermafrodites, en cima tricotòmica, formant una panotxa ampla i estesa, bràcties lanceolato-lincars, escarioses al marge i pestanyoses, estigma drífid, aqueni ovoido-oblong, com- primit, glabre. Geografia. — Boscos humits i vores de torrents, sobre tot de les altes valls: Tarrassa, al torrent de Vallparadís, a l'Ubac, a la Barata (torrents), S. Llorenç del Munt, Montserrat, part or. de Bages, Montseny, Empalm, Sils, Berga, cap a la Font de Tagast, Fumanya, Ri- bes i demés de la zona superior. — Juny-Jul. 1,304. — V. excelsa Poir. — V. sambu- cifolia Mitom., subsp. de la anterior apud Rouy. (excelsus, Pel tronc elevat: les fulles semblants a les del satiquer, segmentades). De gran afinitat amb la anterior se'n dis- tingeix pel rizoma que produeix estolons termi- nats en roseta vraquítica, de fulles amb 3-5 seg- ments amples i suborbiculars, tronc robust i més elevat (1-2 m.), Írequentment acompanyat a la base de branques floríferes primes, llar- gues 1 nues, segments de les fulles menys nombrosos (5-9), més amples i més fortament dentats, cimes més denses, aqueni més comprimit. V. excelsa Geografia. — Vores d'aigues i prats humits: Vall d'Aran (Csta.), comuníssima per tota la vall, des de la regió del faig a la subalpina (Llen.), bastant comú a les valls inferiors del Pireneu Central (Zett., C. et S.), a la Cerdanya, prop del Bac de Llívia (Gaut.).—Juny-Ag. 1,305. — V. dioica L. (les flors són dioiques). Planta verda, de rizoma prim, estolontfer, llargament radicant, oblic, quasi inodor, troncs de 1-4 dm., drets, estriats, glabres, pubescents als nusos: fulles basilars i les dels troncs es- tèrils ovades o el'líptiques, enteres, llargament I65 PUBLICACIONS DEs EE INSTDITULX DE CUB uS Valerianàcies. G. 344. - Valeriana. peciolades, les caulinars superiors Pimnalisectes, de 5-9 segments lanceolato- linears, rosades, flors dioiques, les femenines el doble petites, en fascicles terminals, fluixos els masculins i més densos els femenins, bràcties linear- agudes, escarioses al marge, estigma 2-4-fid, aqueni ovoide, glabre. Geografia. — Prats humits i llocs pantanosos : a la Cerdanya i valls veines (Gaut.), Vall d'Eine, al Pont de la Llagona, sobre Montlouis i a la font dels Esclops (Bub.), ribera d'Ai- guamoix (Timb.), Pla de Beret, cap a Montgarri (Llen.t), Vall de Tredós, Salardú, Vall del Rio Malo (C. et S.). — Maig-Juny. 1,306. — V. tuberosa L. (pel rizoma). Planta de rizoma gruixut, tuberós, oblic, molt olorós, n0 estolonífer:, tronc de 1-2 dm., dret, estriat, glabre: fulles basilars peciolades, dras- ovades o el'líbptiques, obtuses, enteres, les cauli- nars Pinnalisectes, de 5-9 segments linears, el terminal més gran, Hors rosades, polígames, en fascicle terminal tricotòmic, un poc contret, bràcties linears poc escarioses al marge, gla- V. tuberosa bres, estigma 2-3-fid, aqueni ovoide, eriçat en- a tre les costelles. Geografia. —Pastures seques de muntanyes calisses: Port de Benasc (Bub.), en vàries lo- calitats frontereres del Pir. Central i Or. (Zett., Gaut.), Pla de Beret, cap a les fonts de la Garona (Lap.). — Maig-Juny. 1,307. — V. globulariaefolia Ram. (fulles de globularia.) Planta de rizoma llenvós, olorós, no estolo- nífer, ramificat, amb branques horitzontals, terminades en roseta: troncs florífers de 1-2 de- címetres, simples, glabres, estriats, fulles basi- lars i de les rosetes frasovades o suborbiculars, enteres, peciolades, les caulinars pinnatisectes, de 3-5 segments que's van estrenyent cap a la inflorescència, el ferminal més gran, flors rosades, polígames, en fascicles terminals con- trets: bràcties lanceolato-linears, escarioses al marge i subpestanyoses, aqueni subletràgon, glabrescent, amb costelles sordi- des i agudes. V. globulariaefolia 166 BE OR (DE VCATEALUNYA Valerianàcies. G. 344. - Valeriana. Geografia. — Roques de la regió alpina o subalpina del Pireneu : Coll de Jou, Núria.— Comabella, Coma de Vaca, Font Canaleta (Vay.), cadena principal de Costabona a la Vall de Llo (Gaut.), Vall d'Eine (Bub.), Coll de l'Hospital de Viella (Isernl), Pefiablanca, Port de Benasc (Zett.), de la Forqueta (Timb.), Port de Caldes, Aubert, Colomés, Marimagna (Llen.l), Vall de Juela, Ruda (C. et S.). — Juny—Ag. 1,308. — V. montana L. (estació de la planta: de les muntanyes). Planta de rizoma llenyós, no estolonifer, olorós, ramificat, amb branques terminades per rosetes estèrils i per troncs florífers de 2-5 dm., drets, estriats, glabres o pubèruls als nusos, fulles d'un verd bonic, lluents, les basilars i les de les rosetes estèrils ovato-cordiformes o suborbiculars i um poc decurrents sobre el Pe- cíol, obtuses, les caulinars superiors ovalo-lan- ceolades O. subcordiformes, acuminades, ordinà- riament sentades, totes enteres O superficialment dentades, flors rosades, polígames, en cima tricotòmica fiuixa o fascicle co- rimbiforme,: bràcties lanceolato-linears, ni escarioses ni pestanyoses, aqueni ovoido-limnear, elabre, de costelles primes i prominents. 8 ambigua G. et G. — Fulles caulinars trisectes. Geografia.— Boscos ombrius i roques humides de les muntanyes: Montserrat, abundant a la canal de S, Jeroni, a Sta. Cecília, Montseny, al Bergadà, bosc de Segalés, cap a Pegue- ra, Coll de Jou, Ribes, Núria. — La Molina, N." S." del Mont (Vay.), Artiga de Lin, Mont- garri, Aiguamoix (Llen.l), Salardú (C. et S.). La 8 ambigua G. et G. a Montserrat, camí de la font del Moro (Marcetl , Coll de Mal- rem (Vay.). — Maig-Jul. 1,309. — V.. tripteris L. — Subesp. de la anterior, apud Rouy. (per les fulles trisectes, mtéptç com qrepóy, ala, com trilobat). Es diferencia essencialment de la V. mon- tana L., per les fulles d'un verd cendrós, glau- cescents, les basilars i les de les rosetes es- tèrils ovades, cordiformes, llargament peciola- des, més grossament dentades, les caulinars tvisectes, amb el segment terminal ovato- o lanceolato-acuminat, molt més gran que els la- 167 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CI1ENCLES Valerianàcies. G. 344. - Valeriana. terals, inciso-dentat: bràcties de la cima subescarioses al marge i breument pestanyoses. 8 intermedia Roch. — Fulles caulinars dentades o trilobades però de lò- buls enters. Geografia. — Roques ombrívoles de les muntanyes: Montseny a Puigsacarbassa, Núria. — La Molina, comú a Setcases i Costabona: Molló (Vay l in Hb. Cad.), Montsant, runes de Scala Dei (Csta.), Prats de Molló, Vall d'Eine, Costabona, sobre Salau (Bub.). — Juny. N. B. Al Montseny havem observat algún trànsit entre la planta típica i la 8 interme- dia Roch, el que sembla confirmar la opinió de Rouy, segons la qual ni aquesta darrera planta ni la 8 ambigua G. et G., de la V. montana, deuen considerar-se com a varietats, sinó com a individus anormals, que en nombre molt reduit es troben accidentalment entre plan- tes normals. 168 FB COURE A DE CA TBAMLUNY A Gènere 345. — VALERIANELLA POLL. (Diminutiu format de Valeriana com tants d'altres: fraxinella.) Flors hermafrodites, regulars, rosades, lilacines o blanquinoses, molt pe- tites, en cimes dicotòmiques, terminades en glomèruls, llim del calze dret, persistent o acrescent, generalment irregular, ír-, multi-dentat, rarament nul, corol'la infundibiliforme, 3-lobada, de tub curt, ni esperonada ni gibo- sa, 3 estams lliures, fruit aqueniforme, coronat per les dents del calze, tri- locular, cella central monosperma i les dos laterals estèrils, buides, herbes anuals, febles, de fulles basilars trasovades, enteres, en roseta i les cauli- nars oblongo-lanceolades, dentades o inciso-pinnatífides a la base. Llim del calze terminat per 3 banyes còniques, recorbades, desiguals, branques i peduncles fructífers engruixits sota l'inflorescència, 1 1,310. V. echinata. Llim del calze no terminat per 3 banyes còniques recorbades, bran- ques i peduncles fructífers prims sota l'inflorescència.. —.. . . 2. subglobulosos: fruit ovoide, més ample que llarg, amb 2-3 petites costelles a cada cara.—. . do cc hg V, OUOEIA Llim del calze distint del fruit, des cies O blanquinoses . . 3. E del calze fructífer mès curt i estret que el fruit, reduit a L del calze nul, no distint del fruit, flors blanques, en glomèruls Es aa DONES ase. Me Llim del calze les dl der. i amat com Xa ia venoso-reti- CCN RNR DA A La AN NES Matt a Vet, velers podes ec nas grans que la'fèrtil QV... A 5. Fruit visiblement més llarg que Re Eucide conió Ei lEs acers Fruit apenes més llarg que al ovoido-globulós, celles estèrils més cai et a SL ES a a RA Ni 0 Llim del calze reduit a 3 dents triangulars, la del mig un poc més llarga: bràcties ovato-lanceolades .. . . . . 1,312. V. púmila. Llim del calze truncat obliquament, auriculiforme, bràcties linears, 1,313. V. Auricula. Llim del calze 2 veg. més curt que el fruit, agut, denticulat a la base, fruit de 2-5 mm., pelut: flors albo-rosades . 1,314. V. Morisonii. Llim del calze 3 veg. més curt que el fruit, obtús, enter, fruit de ni Mir dlabie i ds RS RE LL GES VV. miCrocarpa: a a tt I ET a I lA PUBLICACIONS DE L'ENSTGTUTJDE CLEMCMES Valerianàcies. G. 345.- Valerianella. Fruits caducs, en glomèruls compactes, plans, llim del calze -— oblí- quament truncat, peduncles fructífers engruixits cap a l'àpex . 8. 7 Fruits persistents, en glomèruls compactes, globulosos, llim del calze cupuliforme, peduncles fructífers no engruixits cap a l'àpex. 9. Llim del calze subcupuliforme, quasi tan ample com el fruit, aquest apenes de 2 mm.: bràcties més curtes que el fruit. 1,316. V. truncata. Llim del calze subcupuliforme, un poc més ample que el fruit, aquest de 2-3 mm.: bràcties tan llargues com el fruit. 1,317. V. eriocarpa. (Cúpula del calze fructífer poc oberta, acampanada, dividida fins a la meitat en 6 dents dretes, fruit obcònico-tetragonal, planta esbelta, pubèrula. —. . . sa ce, 1,318. V.. COFONGLA 9 Cópula del calze Puc er Dei es quasi rotàcia, dividida fins als 2 terços en 6 dents esteses, fruit turbinat, planta rabassuda, hís- pidai io. La E. qe (eds care en DL SO NC CS CEE 1,310. — V. echinata DC. (echinatus, eriçat de punxes, pel llim del calze). Tronc de 1-2 dm., dret, bastant gruixut, glabre, estriat, ramoso-dicotòmic, a veg. des de la base, fulles glabres, sentades, les basilars trasovalo-espatulades, quasi enteres, les cauli- nars lanceolades, incises o sinuoso-dentades, flors blanquinoses o lilacines, glomèruls plans, de o densos, peduncles Ííructífers engruixits a l'àpex, d 8) : subclaviformes: bràcties dretes, lanceolades, i él - —apenes escarioses al marge, glabres, denticula- V. echinata des, iguals al fruit, llim del calze terminat en o 3 puntes còmco-alenades, recorbades, la del mig, SE et Sebp ae nt i que correspon a la cel'la fèrtil, més llarga i més IN robusta, fruits persistents, glabres, els alars o terminals linears i rectes, els laterals oblongo- sublelràgons, vecorbats, amb 3 angles, 3 costelles 1 3 soles. De xa an eo En Geografia. — Sembrats i terres de conreu: Tarrassa, Olesa, a l'Ubac, bastant comú, Bages. — Alguna veg. al litoral (Saly.l), Prats de Rei (Puigg. 1), Prades, Espluga, a LÚrgel, la Sagarra (Csta.), Crespià i altres llocs de l'Alt Empordà (Vay.). — Abr.-Maig. 1,311. — V. olitoria Poll. (de l'hort o llegums, es cultiva i es mengen les fulles radicals). 170 FE OR A DE CAT MEUNYIA Valerianàcies. G. 345. - Valerianella. Sinonímia. —Canonges, margaridetes, cast. canónigos (hierba de los), /r. màche, doucette, salade royale. Tronc de 2-5 dm., dret, ramoso-dicotòmic des de la base, angulós, eri- çat i aspre pels angles, fulles pestanyoses, les inferiors oblongo-espatulades, obtuses, enteres, les superiors més estretes, acutiúscules, frequentment inci- so-dentades a la base, flors blanquinoses, glomèruls subglobulosos i densos, peduncles Priúms, bràcties linear-espatulades, pestanyoses, llim del calze 3-dentat, dents desiguals, molt petites, invisibles en el fruit, aquest molt ca- duc, lenticular, més ample que llarg, amb un. solc marginal corresponent a la unió de les 2 celles estèrils, 2 Petites costelles a cada cara, cella fértil grui- xuda 1 esponjosa a l'esquena, les 2 estèrils més grans, contigies 4 separades per un embà incomplert i fregiientment avortat. Geografia.—Camps i terres incultes, arenoses: Montcada, Mollet, Palautordera, Gualba, Sils, Vidreres, Montsolí et alibi, Empordà, la Cerdanya. — Les Guilleries, Pireneu, Prats de Molló (Vay ), les Bordes, Bosost i altres de la Vall d'Aran (Llen.l). — Abr.-Juny. 1,312. —V. púmila DC. — V. membra- nàcea Lois. (de talla petita, les bràcties són apergamina- des). Tronc de 1-3 dm., dret, prim, estriat, pu- bèrul i un poc aspre, sobre tot a la base, sim- ple o ramoso-dicotòmic, fulles breument pes- tanyoses i aspres al marge, les inferiors linear- oblongues, enteres, les superiors lincar-lanceo- lades, acuminades, 4nciso-dentades a la base: glomèruls plans, clarets, pedicels filiformes, bràcties ovato-lanceolades, fortament escarioses i pestanyoses, llim del calze format per 3 dents triangulars, curtes, obtuses, la del mig més gran, fruit suborbicular, cóncavo-convex, amb 2 soles Jon- gitudimals a la cara convexa, que la divideixen en 3 parts quasi iguals, la del mig més sortida i carenada, la cara cóncava O ventral amb una ampla cavitat al centre, celles estèrils contigies, més grans que la fèrtil. Geografia. —Camps i terres arenoses: comú al litoral, Vallès i Bages, St. Hilari i Mont- solí.—Al Lluçanès, Olot, Empordà, les Guilleries, Sta. Coloma, Amer et alibi (Vay.), Vich (Masf.), Lleida, Tarragona (Csta.). — Abr.-Maig. I7I PUBLICACIONS DE L'INSTITUT. DE CIENGCEES Valerianàcies. G. 345. - Valerianella. SER ae dE Es SES : 1313. — V. Auricula DC. — V. rimosa Q ser XP és Ò Bast. f Auricula Rouy. 2 36 4 OO (aurícula, Ber l'apèndix en forma d'orella, xi- NM A o mosus, Pel solc (com escletxa) de la cara ventral XX I o del fruit). Tronc de 2-5 dm., dret, prim, estriato-an- gulós, eriçat i aspre als angles, ramoso-dicotò- mic a la part superior, amb branques llargues i divaricades, fulles breument pestanyoses i aspres al marge, les inferiors oblongo-espatula- des, enteres, les superiors Janceolato-linears, enteres o dentato-incises a la base, glomèruls plans, clarets, pedicels filiformes, divaricats, bràcties linears, acutiúscules, apenes escarioses, llim del calze molt més curt i estret que el frmt, obliquament truncat, en apèndix auriculiforme, agut, enter o denticulat a la base, fruit generalment glabre, ovoido-subglobulós, un Poc més llarg 4 ample, amb 1 solc longitudinal a la cara ventral, corresponent a la unió de les cel'les estèrils i de 3 costelles a les cares laterals i dorsal, celles estèrils contigies, més grans que Ja fèrtil. i Q Ne . Auricula Geografia. — Camps i terres cultivades : Montcada, S. Llorenç del Munt, Montseny, Montsolí, les Guille- ries, abundant a la Mare de Deu del Coll, a Bages, a S. Vicens de Castellet, a l'Urgell, a l'horta de Balaguer. —Toses, la Cerdanya, Llo, Queralbs (Vay.), Tortellà (Tex.i). — Maig-Juny. 1,314. — V. Morisoni DC. —V. dentata Poll. (a la memòria de Robert Movison, professor de Botànica a Oxford t 1683, dentatus, Per les fulles i lim del calze VO). Tronc de 2-5 dm., dret, un poc angulós, pubèrul, aspre als angles, ramoso-dicotòmic a la part superior, branques llargues i divaricades, fulles breument pestanyo- ses, les inferiors oblongues, enteres, les superiors lanceolato-linears, enteres o dentato-incises a la base: flors albo-rosades, glomèruls plans, clarets, pedicels prims, divericats, bràcties lanceolato-linears, breument escarioses al marge (1) — Cf, Potencilla Morisoni DC, Va neixer el 1620, És A. de l'Hortus regius Blesensis (Blois-Loire) Lond. 1669, i de Plantarum Historia Universalís Oxonii 1680, 3 vol. amb 296 taules, Es un botànic sistemàtic del segle 17 pretournefortià. 172 ———————LE-LÉLeEÉÉÉ—é— LL FPLORA DE CATALUNYA ————————————— ta Valerianàcies. G. 345. - Valerianella. 1 pestanyoses, més curtes que'l fruit, llim del calze 2 veg. més curt i més estret que el fruit, obliquament truncat en apèndix amiculiforme, agut, denti- culal a la base, Íruit ovoido-cònic, glabre O pelut, convex Per una cara, ador- nal d'una costella longitudinal filiforme i plana, i de l'altra, amb una depres- sió ovato-lanceolada, circuida per una carena filifovme, formada de les celles estèrils. 8 lasiocarpa Boiss. O — Fruit Jíspid, de costelles quasi invisibles. Geografia. — Camps i terres cultivades: al Vallés, Palautordera, S. Llorenç del Munt, a l'Ubac, al Montserrat, a l'Urgell, Lleida, Menarguens, cap a Balaguer, S. Hilari i Guilleries. Al Lluçanès i Pireneu, fins a Tragurà, Collsacabra, la Cerdanya, Sta, Coloma (Vay.), Ca- banes (Senn.l), frontera occidental de Catalunya (Losc.l). — Abr.-Juny. N. B. Únicament havem trobat la 8 lasiocarpa Boiss. 1,315. —V. microcarpa Lois. — Raça de la anterior apud Rouy. (de fruit petit, així com lasiocarpa: de fruit híspid.) Es diferencia de la espècie descrita, pel seu tronc més curt (3-25 cm.), quasi llis, ramoso- dicotòmic des de la base, amb les branques obertes o divaricades: glomèruls més densos, pedicels relativament més gruixuts i subinflats a l'àpex, bràcties ovato-lanceolades, agudes, dre- les, més llargues que les flors, amplament esca- roses al marge, apèndix auricular calicinal znés rodó, oblús, enter, fruit glabre O cobert de petits pèls aplicats, més pelit, la meitat més curt (1 mm. de llarg) i poc menys ample, amb la depressió ven- tral el'líblica i més marcada. B Pubérula Gaut.— V. pubérula DC.— Fruit cobert de petits pèls apli- cats. Geografia— Camps i terres cultivades: el tipus a Cabanes (Senn.l in Hb. Cad.), la 8 pu- bérula Gaut, abundant als sembrats de Vidreres. —Sta, Creu de Olorde (Senn.tin Hb. Cad.). — Abr.-Maig. (D) Àdotoç, pelut, 173 PUBLICACIONS DES L' ENS TET URB E CES duESS Valerianàcies. G. 345. - Valerianella. 1,316. — V. truncata DC. (el llim del calze és truncat, com amputat). Tronc de 5-25 cm., dret, estriat, un poc en- gulós, hispídul als angles, ramoso-dicotòmic ge- neralment des de la base, fulles hispídules al marge i raquis, les inferiors frasovato-espatula- des, enteres, les superiors oblongo-linears, en- teres o denticulades a la base, glomèruls plans, densos, pedicels gruixudets, subinfiats a l'àpex, poc divaricats, bràcties ovato-lanceolades, agu- des, escarioso-pestanyoses, més curtes que el fruit, llim del caize molt obliquament truncat, forment un apèndix auriculiforme, fan ample i quasi tan llarg com el fruit, quasi enter i apiculat, Poc venoso-reticulat, iruit caduc, petit (2 mm. llerg), ovoide, plano-convex, breument pelut, amb una costella dorsal i una altra marginal i una depressió ventral superficial ovato-orbicular. Geografia.— Llocs secs i arenosos: Gavà, Montcada, Rubí, a l'Ubac, Vidreres, S. Vicents de Castellet. — Besalú, Dosquers, Meià (Vay.), vàries localitats de Bages pròximes a Manresa (Font).—Abr.-Maig. V. eriocarpa lat, fruit grosset (2- pressió ventral el'líptica. 1,317. — V. eriocarpa Desv. — V. cam- panulata Viv. (eriocarpa vol significar fruit cotonós, com erio- phorus una espècie de seba cotonosa, erioxylon és el cotó-greco-llatí, campana o sertula, per la forma del llim calicinal. V. la espècie segient.) Es distingeix fàcilment de la anterior, amb la qual presenta gran afinitat, per l'apèndix del llim calicinal un Poc obliquament truncat, formant una corona completa, un poc més curta però més ample que'l fruit, amb 3-6 dents, les anteriors més curtes, Visiblement venoso-reticu- mm. de llarg), generalment pelut, ovoide, híspid, de- Geografia. — Camps i vinyes del litoral i del Vallès : al Papiol, Montcada, Olesa, Gelida, Sils, Vidreres. — Litoral de Girona fins a Sagaró, Banyoles, Crespià, Massanet de la Selva (sub. V. campanulata Viv.) (Vay.), Cabanes (Senn.l). — Maig-Junv. 174 È BIO FE A IDE: CAT SEUNYA Valerianàcies. G. 345. - Valerianella. 1,318. — V. coronata DC. (coronatus, de corono, per la forma del llim del calze. V. la espècic anterior, aquí més vemar- cable). Dar Tronc de 2 4 dm., dret, gràcil, estriat, un Q dé i o poc angulós, hispídul als angles, ramoso-dico- tòmic a la part superior, branques primes, llargues, esteses, fulles breument pestanyoses, lés inferiors oblongo-lanceolades, enteres, les su- periors linears, dentades o pinnatífides, glomè- ruls subglobulosos a la maturitat, densos, pedi- cels prims, bràcties ovades, aplicades, més cur- tes que el fruit, amplament escarioses i pestanyoses, llim del calze fructífer en forma de cúpula acampanada, tan llarga com el fruit però més ampla, membranosa, venoso-reticulada, elabra, dividida fins a la meitat en 6 dents triangular-avistades, ganxudes a l'àpex, fruit ovoido-tetragonal, pelut, persistent amb una costella filiforme dorsal, 2 laterals, i una depressió ventral oblonga. Geografia.—Terres cultivades arenoso-àrides: Tarrassa, a l'Ubac, S. Fost, Palautordera, abundant a S. Marçal del Montseny, St. Hilari, Montsolí, les Guilleries, a la Mare de Deu del Coll, S. Vicents i altres de la comarca de Bages. — Collsacabra, Arbúcies ( Vay.), Cardona (Bub.). — Abr.-Juny. 1,319. — V. discoidea Lois. — Subsp. de la anterior apud Rouy. (discoides és: en forma de disc (òtonoç) o plat, la depressió central del fruit és orbicular òtonocitús (siòog). Tronc de 1-3 dm., dret, bastant gruixut, quasi rodó, piloso-híspid, ramós o dicotòmic des de la base, branques erecto-divaricades, fulles piloso-escabroses, les inferiors oblongues, d- dentades, les superiors oblongo-linears, pin- natífides i fins pinnatipartides a la base, glo- mèruls a la fi elobulosos, densos, pedicels grui- xudets, biàcties verdes, amplament escarioso-pestanyoses, lim fructífer del calze en forma de cúpula molt oberta, quasi rotàcia, més llarga t més ampla que el fruit, peluda per les dues cares, dividida fins als dos terços en 6 dents 175 PUBLICACIONS DE. L'ANSTIT UT D EVEC SNC ES Valerianàcies. G. 345. - Valerianella. esteses, fregiientmeut bífides, totes terminades per una aresta llarga i ganauda a l'àbex, fruit persistent, turbinat, tomeniós, amb la depressió central ovado- orbicular. Geografia. — Terres cultivades: al litoral, Vallés, S. Llorenç del Munt, Bages, Penedés, Sagarra, V dreres i altres llocs de la Selva. —Al Empordà fins a Meià (Vay.), Vich (Masí.).— Abr.-Maig. N. B. És possible la existència de la V. carinata Lois., citada a les Albères i en alguna altra localitat fronterera, i a la terra baixa de l'Aragó, però no en coneixem cap de genui- nament catalana. Tampoc consignem la Fedia cornucopiae Gàrtn., erròniament citada a Catalunya (V. la nostra Memor. Ac. de Cienc., Barcel., 1910, pl. 18). ESE ORR A DE CATAEUNYA Família 653. — DIPSÀCIES DC. (De diípsacos (òidaxoç.) Flors hermafrodites, subregulars, purpurines, blavenques o blanques, en capítol involucrat, insertes en un receptacle comú, adornat de palletes o de vetes, cada flor amb un calicle gamofil terminat per un llim escariós, enter o dentat, calze gamosèpal, adherent, contret cap a l'àpex en coll estret, vol- tant l'estil, bruscament dilatat i terminat en un llim cupuliforme, enter, dentat o aristat: corol'la infundibiliforme, 4-5-lobada, 4 estams lliures, I es- til filiforme, estigma enter o 2-lobat, fruit aqueni, coronat del llim del calze i rodejat del calicle persistent, herbes perennes, anuals o biennals, de fulles oposades, sense estípules. Involucre coriaci, llim del calze setiforme, pestanyós, caduc. . . 2. Biar herbaci, llim del calze aristat o setós, caduc o persistent. 3. Bràcties involucrals espinescents, I-2-seriades, calicle enter o 4-dentat, tronc amb agullons .. —. . So ge i L DIESACUES i Bràcties involucrals no Ses Ltliienaces calicle 8-I0-dentat, BOC a ds as ep d'ad ea ee Cep NalagI a Bràcties involucrals multiseriades, receptacle setós, calicle subestipitat, sense soles: calze coronat de setes O de 6-IO arestes, caduc, Enautia. 3 Y Bràcties involuerals uni, 3-seriades, receptacle amb palletes, calicle sen- tat, amb 4-8 solcs o fossetes, coronat de 5 arestes persistents, Scabiosa. Gènere 346. — DIPSACUS L. (De òtda, sed, perquè a l'axil:la de les fulles hi queda sempre aigua clara que's pot beure i s'emplea com a cosmètic (D.) Flors blanquinoses o purpurines, capítols globulosos, ovoides o cilin- dracis, bràcties de l'involucre espinescents, I,-2-seriades, més llargues que les fulles del receptacle, coriàcies i acuminato-espinoses, tant o més llargues que les flors, calicle sentat, tetràgon, amb 8 costelles, terminat per 4 dents (1) Nom grecollati (òitaxoç), significa la diabetes que causa molta sed, i en Diosc., Gal., la planta linneana D, Fullonum, 23 177 DA PUBLICACIONSIDE EMINSTBI EU DB DE CUBNG EES Dipsàcies. G. 346. - Dipsacus. curtes, llim calicinal en forma de copa subtetràgona, pestanyós, caduc, co- rol'la 4-lobada, estigma linear, enter: herbes biennals, de troncs robustos, acompanyat d'agullons. Bràcties de l'involuere arquato-ascendents, tant o més llargues que'l capítol, adornades d'agullons, palletes del receptacle més llargues que les flors, capítols ovoides, fulles amb agullons al marge i raquis, 1 1,320. D. silvestris. Bràcties de l'involucre esteses o reflexes, més curtes que'l capítol, hís- pides però sense agullons, palletes del receptacle tan llargues com les HOES. ,7s ni Lis CA Cala el Re SpEs seca eaciól P ad DE EE Flors lilacines, capítol cvoido-cilíndric, bràcties esteses, palletes del re- ceptacle ganxudes: fulles coriàcies, trabades. 1,321. D. fullónum. l Flors blanques, capítol globulós, bràcties a la fi reflexes, palletes del i receptacle erecto-setoses: fulles blanes, peciolades..— 1,322. D. pilosus. 1,320. — D. silvestris Mill. (estació de la pl.) Sinonímia. — Cardó, cardot de peraire, es- cardot: pintes (a la Sellera), casé. cardencha salvaje o silvestre. Tronc de 5-I15 dm., dret, anguloso-solcat, amb agullons, medul'lós, fulles coriàcies, gla- bres, amb agullons al raquis, les basilars ob- longues, breument peciolades i esteses a terra, les caulinars oblongo-lanceolades, trabades a la base, formant un clot: Hors lilacines, capítols ovoides, grossos (3-8 cm. x 4 ample), bràcties de l'involucre linear-alenades, amb agullons i un raquis gruixut, arquato-ascendent, tant o més llarg que'l capítol, palletes del receptacle oblongues, dretes, escarioses, còncaves, brus- cament terminades en aresta subulato-pestanyosa, més llargues que la co- rol'la, calicle pubescent, de tub tetràgon: llim del calze pelut, tetràgon: aqueni oblong. Geografia. — Comú pels prats i vores de torrents i reguerols, del litoral fins al Pireneu. — Jul.-Ag. - AI 9/0) Ll EE CR A DE: CAT A DU NY A Dipsàcies. G. 346. - Dipsacus. 1,321. — D. fullónum Mill. (genitiu plural com tinctorum: aquí, dels bata- ners o peraires: fullo, fullónis.) Sinonímia. — Cardó, cardot de peraire, es- cardot: cast. cardencha, cardo de cardadores, peines, /y. chardon à foulon, if. dissaco, al. Rardendistel, angl. teasel O. Tronc de 6-I0 dm., dret, solcat, feblement agullonat, fistulós, fulles quasi imnermes, les ra- dicals oblongues, breument peciolades, en ro- seta, les caulinars lanceolades, enteres o dentades, trabades, flors lilacines, capítols ovoido-cilíndrics, de 4-6 x 3 cm., bràcties de l'involucre lanceolato- linears, imermes, esteses, més curtes que'l capítol, palletes del receptacle ob- longues, acuminato-recorbades, rígides, Pubescent-escabroses, tan llargues com les flors. D. fullónum Geografia.— Cultivat i subespontani en les immediacions de Sabadell, S. Cugat i altres llocs del Vallès. — Agost. 1,322. — D. pilosus L. (pelut, Pel tronc, és la espècie més formosa, les llavors per als ocells). Tronc de 5-15 dm., dret, solcat, amb agu- llons petits setiformes a la part superior, fis- tulós, pelut als nusos, ramificat, fulles 1nermes o amb el raquis breument aculeato-setós, les basilars llargament peciolades, ovato-agudes, subcordiformes, 4nciso-fistonades, les caulinars tvisectes, segment terminal molt gran, ovato- oblong, acuminat, dentat, els laterals molt més petits, obtusiúsculs, flors blanquinoses, capítols globulosos, capbaixos a la florescència, bràcties involucrals herbà- cies, lanceolato-acuminades, llargament setoso-pestanyoses, a la fi reflexes, (1) Aquesta espècie, la cultivada, és la que té les palletes del receptacle pròpies de les cardes, la B//osa no és així. 179 PUBLICACIONS DE: E EUNS-TA TO UD ESC LEC SS Dipsàcies. G. 346. - Dipsacus. palletes del receptacle ovalo-acuminades, escarioses, còncaves, setoso-pesta- nyoses a la part superior, tan llargues com les flors, calicle glabre, multi- denticulat, llim del calze 4-lobat, aqueni oblongo-trasovat, atenuat a la base. Geografia. — Llocs frescos i humits: Vall de Ribes, al peu de la Corba, r., general a les valls pirenenques (Csta.), Camprodon, Freixanet, Ciuret, fins a Olot, r. (Vay.), Collsacabra (Mar. 2 Masferrer), Vall d'Aran, prop de Viella (Bub.), les Bordes, Artiga de Lin, Bertrem, Salardú (Llen.). — Juny-Ag. 180 Der a re te a a FLORA DE CATALUNYA a 1 1 1 1,1, a Gènere 347. — CEPHALARIA SCHR. (De zeguàr, cap, per la manera de creixer de les flors, terminació com Scrofularia, Arenaria, etc.) Flors blanques o blanquinoses, en capítols ovoides o globulosos, drets: bràcties involucrals multiseriades, escarioses, ovades, pubescents: palletes del receptacle semblants en tot a les bràcties, iguals a les flors o més cur- tes, calicle sentat, tetràgon, amb 8 costelles, terminat per 8 arestes des- iguals o multidentat, llim del calze setiforme, pestanyós, caduc, corol:la 4-lobada, estigma enter: herbes anuals o perennes, sense agullons, de tronc ramoso -tricotòmic. Plantes anuals, hirsuto-escabroses: capítols ovoides: bràcties i palletes aristades, tan llargues com les flors blavenques: calicle terminat per dlamestes desiguals eL ES LC gia ne) syriaca. Plantes perennes, glabrescents, capítols globulosos: bràcties i palletes mútiques, més curtes que les flors blanquinoses: calicle multidenta- topestanyós LL. LO. . 324. C. leucantha: 1,323. — C. Syriaca Schr. (de Síria, pàtria Principal de la espècie). Anual, arrel cònica, tronc de 2-4 dm., dret, angulós, hirsuto-escabrós, fulles lanceolades, se- toso-Bestanyoses, enteres o dentades, les cauli- nars trabades: flors Dlavenques, capítols ovoides, petits (I cm.), bràcties involucrals i palletes del receptacle ovoides, bruscament contretes en aresta rígida, tan llarga com el llim i com les flors, calicle pelut, terminat en 8 arestes des- iguals, dretes, les 4 més llargues sobrepassant el im molt pelut del calze: lòbuls de la corol-la iguals, anteres vermelloses. C. Syriaca Geografia. —Sembratsiterres cultivades: Plana de Vich, Gurb (Mar." Masf.lin Hb. Cad.). N. B, Es idèntica a la de Castella, segons exemplars recollits per Pujol J. 181 Da a Ia aterrar rara Erra ra aa a a a PUBLICACIONS DE L'AE NSTIT UI DE CME NS Dipsàcies. G. 347. - Cephalaria. 1,324. — C. leucantha Schr. (de flors blanques (cf. Leucanthemum.) Sinonímia. — Falles, a Bagà, cast. escabiosa de flor blanca. Perenne, de rizoma gruixut, llenyós, multi- caule: troncs de 5-I0 dm., drets, Hisos, solcats, fistulosos, fulles glabvescents, les basilars ova- des, asserrades, destruides a la florescència, les caulinars pimnatisectes, de segments lan- ceolats o linears, dentats o pinnatífids, el ter- minal més gran, flors blanquinoses, capítols elobulosos, el doble grans, bràcties involucrals i palletes del receptacle ova- des, múliques, més curtes que les flors, calicle mullidentato-bestanyós, que arriba a la base del llim pelut del calze, lòbuls exteriors de la corolla un poc més grans, anteres blanques. C. leucantha Geografia.—Marges i terres calisso-arenoses: des dels turons del Vallès fins al Pireneu.-— Girona, Figueres (Bub.). — Jul.-Ag. 182 PL OR DE CATACUNYA Gènere 348. — ENAUTIA COULT. (Lin., volent honorar a Cristòfol Rnaut, metge a Halle (Saxònia) 1636-1694 ()).) Flors rosades o lilacines, en capítols semiesfèrics o subdiscoidals, invo- lucre herbaci, multiseriat, més curt que les flors o igual, receptacle setós, calicle subestipitat, compresso-subtetràgon, sense vetes, híspid, de llim curt, obscurament dentat: llim del calze caduc, cupuliforme, pestanyós o subes- trellat, amb 6-I0 radis aristiformes, pàtulo-ascendents, herbes anuals o perennes, peludes o glabres, sense agullons. Plantes anuals, d'arrel prima, involucre de 8-I2 bràcties, capítol sub- discoidal, llim del calze di raper coronat de pèls setiformes, 1 euets, blancs... dogue sc 4826. FE. bibrida: Plantes perennes, de rizoma laeems involucre de 12-I0 bràcties, capí- tol semiesfèric, llim del calze dividit en 6-I2 arestes dretes. . 2. Fulles d'un verd pàl'lid, la major part pinnatífides, flors exteriors més erans, llim del calze estipitat, igual als 2 terços del calicle, plantes de llocs secs. o. dg Le 320: EC anvensie: Fulles d'un verd clar, NE iueltó enteres, fiors quasi iguals, llim del calze sentat o subsèssil, al més igual a la meitat del calicle, plantes de. llocs IrescoS .. le, les La pes SE SM ME SECS Fulles dentades, les inferiors breument contretes a la base, les demés ovato-lanceolades: arestes calicinals lanceolades, iguals a la meitat delcalicle: planta generalment eriçada a la base. — 1,327. R. silvàtica. Fulles enteres o quasi enteres, les inferiors llargament contretes a la base, les demés lanceolato-linears, un poc trabades, arestes calici- nals linears, apenes iguals al terç del calicle, planta glabra a la base, 1,328. FE. longifolia. (1) Hi ha un altre Rnaut (Christian, no Christopher), A, d'un sisteima de plantes (1706) gens recomanable, 183 PUBLICACIONS DE" LINSTIDTUST DE CEN CES Dipsàcies. G. 348. - Enautia, 1,325. —E. híbrida Coult. (hybrida o dbrida, s. aplicat a ammals engen- dvats de pares de vaces distintes, salvatge 4 do- mèstica, bBptç personifica la violència, cf. el cen- taure, monstre d'home 4 cavall: el triorchis, tptópyne, n. de planta). Anual, arrel prima, cònica, tronc de 2-5 dm, dret, anguloso-estriat, piloso-escabrós, un poc glandulós a l'àpex, fistulós, fulles peludes, as- pres, les inferiors ovato-oblongues, atenuades en pecíols, fistonades, lirades o pinnatífides, les superiors sentades, lanceolato-linears, ente- res, flors rosades o lilacines, les exteriors més grans, capítols quast plans, involucre de 8-12 folíoles lanceolato-acuminades, setoso-pestanyoses, més curtes que les flors, calicle eriçat, terminat per 2-4 dents desiguals, llim del calze subestipitat, caduc, en forma de copa, coronada de nombrosos pèls curts, blancs, aqueni prismàtico-quadrangular, comprimit. 8 integrifolia G. et G. — Fulles totes simples, - dentades. Geografia.—Boscos i cultius de Montcada i Reixac, on s'observen trànsits entre el tipus i la varietat. — Maig-Juny. 1,326. —E. arvensis Roch. — Trichera arvensis Schr. (Sehrader va formar aquest subgèncre, de $ptÈ, tptyóc, Per les avestes del llim del calze, termi- mat com Scorzonera, Stellera). Sinontmia. — Viudes bordes, cast. escabiosa, viuda silvestre. Perenne, rarament biennal, de rizoma grui- xut, troncs de 3-IO dm., drets, ordinàriament peluts, fistulosos, superiorment ramificats, fu- lles d'un verd grisenc, les inferiors peciolades, ovato-lanceolades, enteres, dentades o pinnatífides, les caulinars sentades, pinnatífides o pinnatipartides, de divisions enteres, la terminal més gran, rarament fulles totes enteres: flors vosades o lilacines, les exteriors més grans, capítols semiestèrics, bràcties involucrals lanceolades, pestanyoses, E. arvensis 184 BEORA DE CATALUNYA Dipsàcies. G. 348.- Enautia. més curtes que les flors, calicle pelut, compresso-tetragonal, denticulat a l'àpex, llim del calze estipitat o subsèssil, dividit en 8 arestes lanceolades, iguals als dos terços del calicle, planta polimorfa. Subsp. FE. pratensis Rouy. — Peduncles adornats de pèls curts, tomen- tosos, barrejats amb pèls llargs blanquinosos, clars, flors lilacines, llim del calze netament estipitat. Raça R. Timeroyi Jordan. — Pianta biennal, peduncles amb pèls glan- dulosos, 3-5 capítols, llim del calze sentat. Var. lucidifolia Senn. et Pau. — Planta glabra, fulles quasi totes basi- lars, lluents. Geografia. — Boscos, prats, marges, des de la cordillera litoral fins a les valls del Pire- neu. La R. Timeroyi Jord., var. lucidifolia Senn. et Pau, per llocs herbosos a Figueres (Senn.lin Hb. Cad.). — Maig-Juny. 1,327. — EF. silvàtica Duby. — Trichera silvàtica Schr. Subsp. de E. arvensis Roch, apud Rouy. (estació boscana de la planta). Perenne, de rizoma gruixut, tronc de 5-I0 dm., dret, arrodonit, fistulós, general- ment pelut, sobre tot a la base, superiorment ramificat, fulles d'un verd clar, £ peludes, les inferiors llargament atenuades del mig a la base, les demés ovato-lanceolades, acuviminades, fiuixament fistonades o enteres, flors rosades o hlacines, quasi iguals, bràcties involucrals lan- ceolades, acuminades, quasi iguals a les flors, llim del calze subsèssil, ares- tes Janceolades, iguals a la 1/2 del calicle, planta polimorfa. y dipsacifolia Heufí. (Fiori, III, 148). — R. dipsacifolia Host. — Fulles ovato-lanceolades o lanceolades, semblants a les del Dibsacus pilosus L., les inferiors atenuades en pecíol amplament alat, enteres o £ profundament dentades: tronc fortament piloso-híspid a la base, amb pèls reflexos. Geografia.— Llocs frescals i ombrívols de les muntanyes: Montcau i Masgranada, sobre Ordal, Montserrat, S. Pere Sacama, sobre Olesa, Segalés, al Bergadà, Ribes, Queralbs, Nú- ria. —Camprodon, Talaixà, la Molina (Vay.), S. Feliu de Pallarols (Cod.l), Viella i altres llocs de la Vall d'Aran (Llen.l), Les, Salardú (C. et S.), la var. i el tipus. — Juny-Ag. 24 185 PUBLICACIONSIDESENMNSTITUT DE CENS Dipsàcies. E. longifolia G. 348.- Rnautia. 1,328. — RE. longifolia Roch. — 8. Go- deti Reut. (de fulles llargues, correspondria a panpógoiios): (Ti ha el gènere Godetia, onagr., nom propi.) Perenne, tronc de 3-5 dm., rodó, fistulós, glabre inferiorment, quasi simple, fulles d'un verd fosc, glabres, lluents, totes llargament i estreta lanceolades o lanceolato-lincars, acumi- nades, enteres o superficialment dentato-asser- rades, flors rosades, quasi iguals, peduncles pe- luts o pubescents, no glandulosos, capítols se- miesfèrics, bràcties involucrals ovato-lanceola- des, agudes, pestanyoses, quasi iguals a les flors: llim del calze subsèssii, arestes Hnmears, apenes iguals a la tercera part del calicle. Geografia.— Prats i pastures fresques de les muntanyes: regió subalpina de la Cerdanya (Gaut.), Viella (Timb.), Salardú, Riberes d'Aiguamoix i de Ruda (Llen.), Tredós, Ports de Benasc i de la Picada (C. et S.). — Juny-Set. N. B. Creiem, amb Rouy, que aquestes dues darreres espècies són simples subespècies i tal veg. varietats del E, arvensis Roch, FLORA DECATALUNYA Gènere 349. — SCABIOSA L. (Ho deriven de scabies, lepra o sarna, per les qualitats sudorífiques de la planta, Cf. el Gal. Aparine (),) Flors purpurines, blaves o blanquinoses, en capítols discoidals, hemisfè- rics O subglobulosos, involucre herbaci, I-3-seriat, més curt que les flors o igual, receptacle amb palletes inermes, calicle sentat, tetràgon i terminat per 4 dents herbàcies o cilíndric i de llim escariós, calze de tub contret, llim en petita copa, terminada en 5 arestes -E esteses en estrella, persis- tent, corolla 4-5-lobada, estigma enter o escotat: herbes anuals o perennes, de fulles enteres o dividides. Calicle tetràgon, eriçat, de llim herbaci, quadrilobat, flors blaves, co- rol'la de 4 lòbuls iguals, fulles enteres o dentades, glabres, 1,329. SC. Ssuccisa. Calicle cilíndric, de llim escariós, ondulat o fistonat: corolla de 5 lò- buls desiguals, fulles generalment dividides. . . . . . . 2. ran Llim del calicle acampanat, curt, encorbat, fistonat, esponjós, calze llargament estipitat, capítol fructífer ovoido-oblong, fulles caulinars pinnatisectes . . . . . . 1,330. Sc. marítima. Llim del calicle setiforme, aitpies ni out ni esponjós, amb plecs i nombrosos nervis radiants, capítol fructífer subglobulós ..——..—. 3. Tub del calicle molt pelut, sense solcs ni costelles, amb 8 fossetes a l'àpex, copa del llim ampla, de més de 4 mm. d'altura... . 4. 8 i Tub del calicle pelut o pubescent, amb 8 solcs longitudinals, separats per costelles, terminat per una copa de 2-4 mm. d'altura. . . 7. Plantes anuals, copa del calicle més llarga que'l tub, arestes del calze lanceolades a la base, un poc més end que la copa, fulles cauli- nars pinnatisectes. . . Le 331. SC, Stellata: Plantes perennes, copa del Ec més Et Queta a aueis MB. Fulles linears, enteríssimes, argentino-sedoses, arestes calicinals blan- quinoses, apenes més llargues que la corollla, 1,332. SC. graminifolia. Fulles pinnatipartides o pinnatisectes, arestes calicinals rosses, I-2 veg. meslameues que la copa lo. le VE EE SO (1) S'hauria d'entendre herba scabiosa, que pròpiament seria ella mateixa la sarnosa, a exemple de serupulosus, salebrosus: la forma botànica mès comuna és — ar/a, verrucaria, scrofularia, parietaria i mil d'altres. Scabiosa, àspera, seria pel tronc pelut. 187 PUBLICACIONS: DE: D'INSTITUM DE GAE NAS Dipsàcies. G. 349. - Scabiosa. Fulles pinnatisectes, de segments linears, enters, bràcties involucrals tan llargues com les flors, fossetes del calicle descobertes, arestes ca- licinals 2-3 veg. més llargues que la copa. — 1,333. SC. UErànica. 6 ( Fulles pinnatipartides, enteres o pinnatífides, de divisions oblongo-lan- ceolades: bràcties involucrals la meitat més curtes que les flors, fossetes del calicle cobertes de pèls, arestes calicinals I1 veg. més llargues que la copa... . . . . . 1,334. SC. macrópoda. Arestes calicinals més curtes o poc més llargues que la copa del cali- cle, fulles caulinars Sl ao 2-pinnatisectes, capítols fructífers petits, globulosos .. . . pes e 3895: SC. Gramuntia. 1 SArestes calicinals 3-4 veg. més Barris que la copa del calicle, fulles caulinars Blesa: pinnatisectes, capítols fructífers més grans, OVoides La oi tal LL, eL a,336. SC. Columbariat 1,329. — SC. succisa L. — Succisa pra- tensis Mònch. 7 Sinonímia —Mossegada del diable, cast. mor- disco o bocado del diablo. Perenne, rizoma curt, truncat, negrós, sense estolons, tronc de 3-8 dm., dret, rígid, un poc fistulós, estriat, ramificat, pubescent, fulles subcoriàcies, les inferiors llargament peciola- des, oblongues, enteríssimes, generalment gla- bres, les superiors lanceolades, peciolades o sentades, enteres o dentades, flors blaves, ra- rament rosades o blanques, foles iguals, capí- tols hemistèrics, globulosos a la fructificació, bràcties involucrals ovato- lanceolades, setoso-pestanyoses, 2-3-seriades, més curtes que les flors, palle- tes del receptacle lanceolato-acuminades, pestanyoses, corolla de 4 lòbuds iguals, calicle molt pelut, tetràgon, de llim herbaci, dividit en 4 lòbuls drels, calze de llim molt petit, terminat per 5 arestes megroses, el doble llargues del im del calicle. RR S. succisa Geografia.—Comú per prats i boscos humits de les zones mitjana i superior. —Juny-Set. (DO Suceisus, de succído, tallar, Un dels pocs exemples de radix praemorsa (bitten-off root). Sembla degut, segons Reith, a que la punta o cap de l'arrel seminal/mor i per consequencia es desenrotllen arrels horitzontals. El vulgus ho creu mos del diable (devil's-bit). Igual passa amb el P/anufago, el Trifolium i altres plantes d'arrel subfusiforme És vul- gar remei de la gonorrea. 188 BLORA DE CATXEUNYA Dipsàcies. G. 349. - Scabiosa. 1,330. — Sc. marítima L. — Asterocé - phalus marítimus Rehb. (de Gocúp, nepoNú, anàlogament a Pterocepha- lus, Per certa disposició dels capítols.) Sinonimia. — Viudes, cast. escabiosa de In- dias, sombrero de viuda, de obispo, viuditas. (CÍ. la atropurpurea L., fr. feur des veuves). Anual o perenne, tronc de 3-I2 dm., dret, simple o ramoso-dicotòmic, de branques este- ses, glabre o pubescent, fulles inferiors pecio- lades, oblongo-espatulades, enteres o incises, les caulinars pinnatisectes, de divisions molt variables, el terminal més gran, flors ordinàriament rosades o lilacines, les exteriors més grans, capítols plans, però ovoido-oblongs a la fructificació, bràcties involucrals lanceolades, enteres, setoses, a la fi reflexes, més curtes que les flors, palletes del recep- tacle linears, pestanyoses, corol'la de 5 lòbuls desiguals, amb 8 solcs longi- tudinals, separats per costelles pubescents, terminat per un llim acampanat, escariós, curt, envoll O caragolat cap endins, esponjós, fistonat, calze llarga- ment estipitat, terminat per 5 arestes llargues, rosses. B atropurpurea G. et G.— Flors grans, d'un porpra fosc. Sc. marítima Geografia. — Terres incultes i arenoses : al litoral, Vallès i part de Bages. La 8 atropurpurea G. et G., cultivada i a veg. perfectament espontània als voltants de Tarrassa. — Juny-Nov. 1,331. — SC. stellata L. (de stello o stella, c/. asterocephalus). Sinonímia. — Cardetes, a Lleida (Csta.). Anual, arrel cònica, tronc de 4-5 dm., dret, simple o ramificat, híspid, fulles basilars es- patulades, peciolades, dentades, les caulinars lirato-pinnatífides, de lacínies lanceolades o li- nears, enteres o dentades, la terminal més I - gran, flors blavenques, les exteriors més grans, DE etelata o capítol fructífer gran (2-3 cm.), globulós, invo- Jucre de 10-16 bràcties lanceolades, enteres o incises, peludes, reflexes a la maturitat, quasi iguals a les flors, palletes del 189 PUBLICACIONS DE -EINSTITULD) DE GI ENCEES Dipsàcies. G. 349. - Scabiosa. receptacle ovato-acuminades, còncaves, calicle rodó, molt pelut, amb 8 fosse- tes a l'àbex, que no cobreixen els pèls, terminet per una copa escariosa, més llarga que'l tub, arestes del calze Poc més llargues que la copa del calicle. Subsp. Sc. Monspeliensis Jacq. — Planta de menor talla, tronc general- ment ramificat des de la base, fulles basilars lirades, les caulinars pinnati- sectes, capítols la meitat més petits, involucre de 7-8 bràcties pinnatisectes O pinnatipartides, més llargues que'l capítol, palletes del receptacle planes, no acuminades, pèls del calicle cobrint parcialment les fossetes terminals, ares- tes calicinals el doble llargues de la copa del calicle, flors rosades, quasi totes iguals. Geografia. — Terres incultes i cultivades, pedregoses. El tipus a la frontera de l'Aragó (Csta.), la subsp. Sc. monspeliensis Jacq. a Tarrassa i altres llocs del Vallès, la Sagarra, a l'Urgell, part de Bages, Vich (Masf ), prov. de Tarragona (Csta.), Sau, de les Guilleries, S. Quirze de Besora (Vay.), Berga, Organyà, conca de Tremp (Bub.). — Juny. N. B. Creiem que a Catalunya s'han confós aquestes dues plantes. Nosaltres havem observat la Sc. monspeliensis Jacq., que no és fàcil confondre amb el tipus, segons exem- plars de València, remesos per Pau. 1,332. — SC. graminifolia L. (de fulles de gramen.) Perenne, rizoma ramificat, subllenyós, que produeix troncs estèrils terminats en roseta de fulles i altres fèrtils de 1-3 dm., ascendents, fullosos a la base i superiorment àfils, prims, coberts de pèls aplicats, fulles quasi totes bast- lars, enteríssimes, agudes, cobertes com els troncs de pèls sericio-argentins, aplicats, Aors d'un veolat clar, les exteriors més grans, capí- tols fructífers globulosos, bràcties involucrals lanceolades, peludes, més curtes que les flors, ascendents a la maturitat, calicle vodó, molt pelut, cobrint els pèls totalment les 8 fossetes terminals, copa blanquinosa, escariosa, més curta que'l tub, arestes del calze blanquinoses, apenes exsertes. Var. pyrenaica Senn. et Pau. — Capítols la meitat més petits, bràcties involucrals més curtes. Sc. graminifolia Geografia. — Roques i garrics de la Nou a càn Petzi (Senn.l in Hb. Cad.), muntanya de Cabrera (Colm.), cita no confirmada per cap botànic, distribuida per Bordère com a planta dels Alts Pireneus i referida a les muntanyes de Núria en l'Hb. Pourret (Bub., II, 284). — Jul.-Ag. 190 EE QR A DE CATALUNYA Dipsàcies. G. 349. - Scabiosa. 1,333. — SC. UErànica L.. (de Ouhrania — pais fronter, part meridional de la Rússia). Perenne, rizoma subllenyós, del qual surten molts troncs de 6-I2 dm., drets, ramificats superiorment, branques primes i ascendents, híspides, fulles basilars Hnear-oblongues, ente- res, destruides a la florescència, les caulinars Pimnatisectes, de segments linears, enters, aguts, flors albo-groguenques o blavenques, les exteriors més grans, bràcties involucrals estretament lanceolades, pestanyoses, iguals a les flors o més curtes, capítol fructífer globulós, palletes del receptacle subescarioses, linears, acuminades, calicle rodó, pelut a la part inferior, glabre 1 amb 8 fos- setes a la superior, terminat en copa blanquinosa, escariosa, quasi igual al tub: arestes del calze seltformes, groguenques, 4 veg. més llargues que la copa. Geografia. — Llocs pedregosos : La Ràpita i Alfaques (Csta.). — Jul.-Set. Sc. macrópoda 1,334.— SC. macrópoda Csta.— Sc. pul- Satilloídes Boiss. £ pallidaristata Nobis. (de peu llarg, pel rizoma, i per la semblança amb la pulsatilla, el color de les arestes (palli- dus, buxeus) dona la especificació B). Perenne, vizoma subllenyós, llarg, dividit a l'àpex en vàries branques verticals, terminades en roseta, i troncs florífers de 4-I2 cm., molt fullosos a la base, amb I parell de fulles a la meitat, generalment monocèfals, fulles vírido- blanquinoses, curtament peciolades, fiunati- sectes, de segments pinnatipartits, incisos o en- ters, lacínies ovalo oblongues, enteríssimes, acutiúscules, flors vermelloses, les exteriors més grans, capítol globulós, de 3-4 Cm., bràcties involucrals ovato- lanceolades, híspides, enteres o 2-3-fides, la meitat més curtes que les flors, reflexes a la maturitat, palletes del receptacle linears, corol'la molt peluda exteriorment, calicle rodó, molt pelut, amb 8 fossctes llargues, limears, que cobreixen totalment els pèls llargs i sedosos del tub, copa terminal rossa, la meitat més curta que les arestes del calze, que són del mateix color. I9I —— PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE LC DERNEC LES Dipsàcies. G. 349. - Scabiosa. Geografia. — Terres argiloso-calisses: la Sagarra (Isernl), vora esquerra de la Ribera Ri— bagorzana, Pont de Muntanyana, Sopeira, Llautó, Abella, S. Romà, Vilamitjana, Tremp (Csta.), Organyà. — Jul-Ag. N. B. No veiem diferències essencials entre aquesta planta i la Sc. pulsatillotdes Boiss., segons exemplars de l'Herb. Campo, de la Serra Nevada, ni semblen gaire constants les se- cundàries que senyala Csta. (Catàl. 117), per això opinem que la planta catalana podria ser mera var. de la de Boiss. 'D. 1,335. — SC. Gramuntia L.. (de Gramont, naturalista). Perenne, tronc de 3-8 dm., dret, cilíndric, pelut, ramificat, branques esteses, fulles pu- bescents o piloso-blanquinoses, les basilars ob- longo-trasovades, Mirato-pinnatifides o fistona- des, les caulinars generalment bipinnatisectes, flors d'un blau clar, les exteriors més grans, ca- pítols fructífers petits, globulosos, bràcties in- volucrals lanceolato-linears, més curtes que les flors, palletes del receptacle lanceolato-espatu- lades, acuminades, pestanyoses, calicle tras- ovoido-tetragonal, amb 8 solcs longitudinals, separats per costelles pubescents, arestes calicinals més curtes que la copa del calicle o sobrepassant-la un poc. Geografia. — Boscos secs i àrids : cordillera litoral, Montserrat, S. Llorenç del Munt, Montseny, Guille- ries, abundantíssima a S. Hilari i S. Miquel Sulterra.— Olot, N.: S.€ del Mont (Vay.), Vich (Masí.), Vidrà (Mar. 2 Masf.). — Jul.-Ag. 1,336. — Sc. columbaria L. (s'ha pres un columbarius adj. com columbi- nus. C/. Geranium columbinum). Sinonimia. — Escabiosa: casí. escabiosa de palomas. Sc. columbaria Es diferencia essencialment de la anterior, amb la qual té gran afinitat, per les fulles caulinars ordinàriament finna- (1) —En la pl. catalana els nervis de la corona i les arestes del calze son pàl'lids, aquestes quasi el doble llargues que aquelles, Ja pl. Boissieriana presenta nervis i arestes vermellosos, aquestes més del doble llargues que aquells. I92 ct A CS Se EE EI SM SA PS tas Ll FLORA DE CATALUNYA Cau est EE EES ES RE ES OA 4 Dipsàcies. G. 349. - Scabiosa. lisecles, de segments enlers o - profundament incisos: capítols fructifers bastant grans, generalment ovoides, arestes calicinals 3-4 veg. més llargues que la copa del calicle, planta polimorfa. var. Loretiana Timb. — Planta de petita talla, fulles grans, totes basi- lars, oblongues, fistonades o pinnatisectes, peludes, copa del calicle gran, oberta, 1 veg. i H/a més curta que'l tub: arestes del calze curtes, I 1/a veg. més llargues que la copa. var. veslita Jord. —Sc. pyrenaica All. — Fulles basilars fistonades o in- cises, les caulinars pinnatisectes, segment terminal més gran, arestes calici- nals 3 veg. més llargues que la copa del calicle. Geografia.— Costes i muntanyes àrides: Montserrat, Núria.— La Cerdanya. Vall d'Aran (Csta.), Segaró, Meià, Lladó (Vay.): Girona, vores del Ter (Bub., Cod.). La var. Loretiana Timb. — A Surroca i Coll de Pal (Senn.l). La var. vestita Jord. — A les Bordes, Bosost (Llen.): Montartó, Salardú, Ruda (C, et S,). — Jul.-Set, 25 193 PUBLICACIONS DE. .LAINSTITUS DE CLENLCIeS Família 66. — COMPOSTES ADANS. H (Compositae, scil. fores, això és en un mateix receptacle ) Plantes de flors hermafrodites, unisexuals o neutres per avortament, quasi sempre sentades en un receptacle comú, formant capítol (calàtida), rodejat d'un involucre (Periclini), calze tubulós, adherent a l'ovari, de llim nul o transformat en plomall (pappus), corolla 4-5-pètala, tubuloso-infun- dibiliforme o ligulada, 3-5-dentada, rarament sublabiada, 5 estams sui-gene- ris, anteres que deixen entre sí un forat per a passar l'estil, que és filiforme i bífid, fruit aquent, nu a l'àpex i més generalmene terminat per un plomall: plantes anuals, biennals o perennes, quasi sempre herbàcies. (Calàtides de flors centrals tubuloso-infundibiliformes, hermafrodites i les perifèriques ligulades, femenines o estèrils, rares veg. tubuloses, estil ni inflat ni articulat sota la bifurcació (corimbiformes) . 2. Calàtides de flors totes tubuloso-infundibiliformes, quasi sempre her- 3 mafrodites: estil inflat i articulat sota la bifurcació (cinarocè- / CS ee s'EAGL Calàtides de flors Totes iailites: fer rodi esta ni Salt ni arti- culat (Leulijiores) i Ce RE ds SE el da ae a Receptacle sense Sr o rarament amb a palles a la peri- 5 jofiaes, cor 3. Receptacle amb Dàlle.: AGUENS sense deia cua a US capil- lars i a veg. "amb algunes arestes eSpimoSES, —.. 47 ere Le a Z Aquenis tots o la major part amb plomall de setes capil'lars .. 4. Aqueniscsense plemall de setesicapillars se ct ee can Flors de la perifèria ligulades . . . PE 5. En totes tubuloses o amb lígules dela i poc aioncit a. 17: Calàtides de flors unicolores, grogues, rares veg. vermelles o brunes. 6. 5 4 Calàtides de flors bicolores, les centrals grogues, lígules blanques, ro- sades. blaves O vIOJa GES. (Emma Re i de et 15. Una sola calàtida portada per un tronc escamós i precursora de les fulles, totes radicals, suborbicular-cordiformes . 354 Tussilago. Vàries calàtides portades per un tronc fullós, coetànies de les fulles o Subseguents a elles, — EES NEE onal ee ag a i E 7. Peciclim umni-, DISOrMaL eaer a Deessa degrecie a Dl 8. LEC imDricCat . OE Peret era dl See rat 11. ale De a aa mn — i EL el DS Dl OT i a P il aa FUORA DE CATALUNYA Compostes, Periclini uniseriat, a veg. caliculat, calàtides en corimbes o solitàries, 8 366. Senecio. ECCUMDISODAR CA col. ve Sta a enoga seca duien: 0. Plomall uniseriat, fulles radicals esteses en roseta, les caulinars Oposa- 9 des en nombre de I-2 patells —. . . . . . . 8065. Àrnica. Blomalipiunseriat: fulles alternes.. (4 (LES pe a el) 10: Aquenis perifèrics sense plomall . . . . . — 8363. Doronicum. 10 É : Aquenis tots amb plomall ..—. —. . .,. . . 8364. Aronicum. Anteres sense apèndixs filiformes a la base, calàtides generalment en 11 panotxa compacta, aquenis cilíndrics... —. . Ri Solidago. lAnteres amb 2 apéndixs filiformes a la base. . . ell d12: LA a. cilíndrics, plomall simple... . S da Da an SE Pe Aquenis atenuats pels 2 caps, plomall dEBIE ME SES 2 TA Aquenis amb costelles, pèls del plomall lliures des de la base, recepta- cle llis o lleugerament alveolat . . . regi Tia, Aquenis sense costelles, pèls del plomall cas a la Uaré en I angle persistent, després de la caiguda d'aquells, formant una curtíssima corona cupuliforme-fistonada, alvèols del receptacle circuits d'una membrana dentada. 4 vo Lo. vei a 0 885. CUpularia: Verticil exterior del plomall format per una corona dentada o lacinia- da: pèls del verticil interior apenes pestanyosos ..— 384. Pulicaria. 1 Verticil exterior del plomall format de pèls molt curts, els de l'inte- rior molt llargs i pestanyosos .. ho. o LS. 380. Jasonia. Tronc nu, fulles totes radicals, plomall format de pèls alternats amb / curtes escames ovades —.. —.. . . . . . . . 361. Bellium. Eronc fulloss receptacle alveclaties vades iclols dr dua i eta 1r i Flors ligulades, uniseriades, alvèols del receptacle amb vores membra- noses denticulades.. . —. . cate i a Q GOL A Ser: Flors ligulades, multiseriades, a) sols cl etc amb vores enteres, 359. Erigeron. Fulles oposades, 3-5-sectes, de segments lanceolats, peciolats i enters, 14. 15 16 17 350. Eupatorium. Búllestaltermes o radicals... ee Lo ae dama ret dei OM cl 3 cera sostingudes per troncs afils o escamosos ..—..—. . . 19. Calàtides sostingudes per troncs fullosos. —..—.... . LO... 20. Les, en raim o en panotxa, precursores o coetànies de les - fulles, que són grans i subreniformes . . . ed atara: Petasites: 19 iCalàtida solitària i terminal, coetània de ls fulles, petites i orbiculars, 352. Homogyne. I95 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLENSGIES Compostes. Periclini estret, de 3-8 bràcties uniseriades, fulles grans, cordiformes, 352. Adenostyles. Periclini cilíndric, ovoide o hemisfèric, de bràcties nombroses: fulles NO ICOrdHOTMES Le f Le EP RICS DL: Lee hcei E 21. Anteres sense apèndixs a la base . . . es Mo P ee, 21 $ Anteres amb 2 apèndixs filiformes a la ba ES tomentoses, blanquinoses, groguenques o blanques. . . le (Enoea o: Periclini uniseriat, frequentment caliculat, calàtide s en corimbe ter- 22 minal, ee Deus ea lb GP d'e ue ela ESC SER SE DCeNE)s Periclini imbricat . 1. gr EH DI: Plantes molt glabres, fulles iotibrcces i estretament ae 23 / 356. Linosyris. Plantes pubescents O tOmentGses 4 Las. gales eL temp: Nogc TL Plantes albo-tomentoses, periclini ovoide o acampanat, de bràcties es- 24 carioses . . . o. o. 357. Phagnalon. Plantes ducció no uncnic cs Eli pi de bràcties I herbàcies, al menys les exteriors et Es are dre cele EE Receptacle puntejat, pèls del plomall apenes pestanyosos, 25 358. Conyza. Receptacle alveolat, pèls del plomall pestanyosos . 359. Erigeron. Receptacle enterament nu, periclini ni cònic ni angulós ..—. . 27. 26 i Receptacle amb palles a la perifèria, barrejades amb les flors: peri- Cimivovordo-cònic: 0. angalos ces ei La, Con Bràcties del periclini esteses en estrella a la maturitat, 27 as Gnaphalium. Bràcties del periclini dretes o convergents . . . a Pa et Le a Plantes herbàcies, dioiques, calàtides en petit corimbe umbel'liforme, 389. Antennaria. 28 HE herbàcies, hermafrodites, calàtides en capítol rodejat a la basc ( de llargues bràcties tomentoso-estrellades —.390. Leontopodion. Plantes subfrutiscents a la base: calàtides en corimbe:, bràcties esca- rioses, grogues o blanques, glabres, lluents . 387. Helichrysum. Aquenis tots lliures . —. . LE 465 SOL UP es 29 i Aquenis perifèrics tancats a fs DOR RE Eu periclini, doblades longi- tudinalment i soldades per la base... . . . . 8392. Logfia. Flors totes tubuloses. —. . so Lady VdS 30 I Flors del centre tubuloses, les Es org cedre i dia 85: 3 Fulles enteres o dentades. . . de ger Fulles pinnatipartides o Amelia des i Menys les dio Es RE: 196 RE ORX EE CATALUNYA Compostes. Aquenis mitjans, fusiformes, contrets en coll glandulós, terminat en un disc cupuliforme, amb costelles, calàtides solitàries, penjants, plan- 32 Less Verdes mes dl. te 395: Carpesium. Aquenis molt petits, ei sell Ges sense costelles, plan- tes) petibessalbo-tomentoses 61501494 a ors peti. 88. sense palles, plantes de 6-20 cm. . . . . . 8393 Micropus. Aquenis lliures, bràcties internes planes, receptacle sense palles al cen- tseplantes, de: T-4 em cl 7 CI SN EA QU EV an Aquenis amb costelles, terminats per un disc de igual amplada, amb vora coroniforme . . De Ra GB Ed CE EU: Aquenis sense costelles, Ric per un disc més estret, sense vora COSONIODM en is sta a CE P a ie 07. AETEIISI al E. adherits a les bràcties internes doblades en casc, receptacle 34 l Aquenis acuminats, falciformes o anulars, els exteriors d'esquena es- ae posa le. dc di ei 306. Calendula: Aquenis dE mai cies DI ESDIDOSOS a, ec A 20: Aquenis molt comprimits, trasovats, sense costelles, rodejats d'una vora surtida, obtusa . . . Cat cat 2n Bellis. 3 Aquenis poc o gens comprimits, Sea ters o subtetràgons, amb cos- ERC RES CEICOn Lo ci a Se ab MP all ds Il St Rcecptacicreòniciala maturitat Le 373: Matricaria. 37 Eco DtaCICi pia O CODVER ae La a dats a ci Flors bicolores, les del centre grogues, lígules el i rarament 38 purpurines . . ès enca lec RCR El EIOrSS MOIGOIGLES: LOLES DFODUES a ES a i EM ds aa AO: Corol'les de disc del tub compresso-alat, aquenis amb ro costelles, tots o solament els del disc sense plomall.. 369. Leucanthemum. Corol'les del disc de tub rodó, aquenis amb 5 costelles, tots amb co- Bona La completa. a tesi tes Ed in aa es SO E VFC ITE: Aquenis perifèrics compresso-tetràgons, 2-alats, amb 3 costelles a la esquena i 4 a la cara ventral, els del disc quasi cilíndrics, amb mecstellès .—.. ., o. o. 3714. Chrysanthemum. Aquenis perifèrics Eadelves, 3- A amb 6 costelles, els del disc com- primits, amb una ampla ala al marge intern i 5 costelles, I 372. Pinardia. Fulles oposades, 3-5 dentades, aquenis amb 1-5 arestes espinoses, ter- 41 4 —minals, compresso-cuneiformes ..—.. . . . . . 380. Bídens. Fulles alternes, aquenis sense arestes espinoses, terminals. . —42. 197 PUBLICACIONS DE E£ENSTEFIUEODE CLENCERS Compostes. Flors perifèriques En ES Cadiamts envien se a edllca ea. ds totes tubuloses o amb lígules curtíssimes i Le aparents .. — 48. Lígules de llim suborbicular, aquenis trasovats, comprimits, circuits de 43 marge estret. ANUAL el HogToaciileca l Lígules de llim Ghlor o El plat CEN ENS de LO MO JE elena I Fulles 4: -fondament dividides hevgie ce al de 44 ) Fulles enteres .. LL. . . are amar. PAL lAquenis plans, els exteriors daisiament ia deles auriculades a 45 l'àpex, plomall coronifomme JC EE ds Anacyclus. Aquenis sense ales, però amb costelles. —..—. —. . Ne Meric. eu cis cònic a la maturitat, aquenis obcònics. con Anthemis. 16 Rita hemisfèric a la maturitat, aquenis tetràgono-comprimits, 375. Cota. Bràcties exteriors del periclini herbàcies, flors ligulades uniseriades, l aqUeniS: HISOLS . P. . LS Be ASTOMS ENS 47 i Bràcties exteriors del Dr cle RS a l'àpex, flors ligulades bi- seriades: aquenis perifèrics comprimits, alats, els centrals obcònics, 382. Pallenis. (Fulles bipinnatisectes, aquenis plans, els exteriors d'ala ampla, prima, transparent, prolongada en 2 lòbuls obtusos, divergents a l'àpex, planta peluda o glabrescent. —. . —.. . . . . ..Anmacyclus. Fulles pinnatífides, linears, aquenis tetràgons, comprimits, planta verda 0 canescent . . qe te 88, Santolinpa: Fulles enteres, aquenis ov AL dies planta coberta de abundant toment albo-níveo. . . DC DO ES Flors d'un periclini imbricato- Genldg ideal cal una, blaves, en capítol El esferoidal, plomall cupuliforme, curtíssim, caduc, 397. Echinops. ei sense periclini particular i rodejades totes d'un periclini ge- Metal na, FR ES OE de ea Dra Ui aca PR A Dl lFlomall caduc, format per setes reunides en anell per la base, rares VeD UTESt Li dE cs EE oir reia per setes ex no diiaie cl a veg. nul. — 66. (Filaments estaminals soldats"en tubrl 14 4 4. A Ge La Dos lFilaments estaminals totalment lliures... .oO.. o. o. o O. o 58. ( Flors perifèriques més grans, radiants, estèrils, aquenis subcilíndrics, plomall plumós . . due nn agelGalacutes: J Flors purpurines, totes guals ie —obl ongo-trasovats, comprimits, ) plomall pestanyós . . LL. 400. Sylibum. Flors purpurines, iguals, aquenis a EN plomall de pèls llisos a la base i denticulats a l'àpex. . . . . . 399. Tyrimnus. 198 si — ds Ma A 0 ia HLO RA DE CATALUNYA Compostes. Receptacle nu, carnós, amb alvèols fondos i denticulats, aquenis tras- ovats, subtetràgons, amb costelles i arrugues transversals, 53 401. Onopordon. ECO DEICIC CSI Cafe ia ss es 4 a DA ena VS DI I Gal qe a ll 54. Plomall amplament plumós . . . cs, Plomall llis, denticulat o rares veg. cials Eetriciieró a LOT, Aquenis peluts, palles dsl receptacle laciniades, plomall r-seriat..— 50. 55 (Aquenis glabres, llisos o rugosos, palles del receptacle enteres, fili- (tea Babel Ubiea mates mil 84 deies ateme, l Periclini hemisfèric, bràcties interiors radiants, colorades, pèls del plo- mall soldats en fascicles, de 3-4 cada un, formant anell, 419. Carlina. Periclini ovoide, bràcties interiors ni radiants ni colorades, pèls del plomall soldats en anell per la base. . . . 426. Atractylis. Bràcties periclinals carnoses a la base, anteres amb cúa i apèndix ter- minal molt obtús, flors blaves, calàtides molt grans. 402. Cinara. Bràcties periclinals no carnoses, anteres sense cúa o molt curta i apèn- dis lanerolat, agut, flors mai blaves 4. ti Te LGS, g Periclini o fulles o un i altres espinosos . . . SAL Ot 9 Periclini i fulles no espinosos, aquestes tomentoses a TEVEIS /.'€ (BO: ape t, ds 090 PICOOMOR: Bràcties periclinals Leal des en espina indivisa, estigmes trabats, oli der periclinals terminades en espina pinnatisecta, estigmes lliures 404. Cirsium. Calàtides grans, solitàries, bràcties periclinals terminades en un apèn- dix escariós, orbicular, lacerat: fulles pinnatipartides. 416. Leuzea. Calàtides petites, en corimbe, bràcties periclinals enteres, circuides d'un marge negrós, fulles enteres o dentades. . 416. Saussurea. Plantes espinoses o espinuloses, al menys el periclini.. . . . 62. Plantes completament imeries 23/84 ran C SE El SUla i i 68. 61 I Setes del plomall lliures, bràcties periclinals ganxudes, aquenis oblongs, rugosos, amb costelles, fulles grans, indivises —. . — 421. Lappa. Setes del plomall soldades, aquenis llisos, angulosos, fulles - divi- Eieesi pt ae d an eis ditalrsa dobagcer tala pet basi 4463. Fulles 4 decurrents, receptacle eriçat de setes llargues, aquenis oblon- go-comprimits, llisos, plomall denticulat. . . . — 405. Carduus. Fulles no decurrents, coriàcies, pinnatipartides, receptacle eriçat de setes molt curtes, aquenis en forma de baldufa, angulosos, plomall estretament plumós i 2 0. o dus sois 406. Carduncellus. 199 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLENCEES Compostes. Petit subarbust, de 2-4 dm., fulles linears, verdoses per sobre i to- 6 mentoses per sota, periclini cilíndric, aquenis compresso-trígons, Misos 1504 Caglat URiee ll See leer a BE o CCE daels Plantes RE. dd CES EE AE CRA P DNI ILe A Plantes subacaules, bràcties periclinals exteriors tomentoses, aquenis I obpiramidals, rugosos, plomall pluriseriat en anell. 415. Jurinea. 65 Plantes visiblement caulescents, bràcties periclinals exteriors no to- J mentoses, aquenis oblongo-comprimits, llisos, plomall pluriseriat, amb els pèls exteriors curtíssims —. . . . . 414. Serràtula. Bràcties del periclini terminades en un apèndix agut, pestanyós o pec- Di Enat, ns ces lesa ES eliagn otmncuer DE lBràcties del periclimi sense apèndix. ls. Z o aa Tronc robust, fulles molt amples, verdes per l'anvers i tomentoses pel revers, calàtida solitària, de 6-7 cm. de diàm., aquenis trasovats, amb costelles... —. . . o. o. 408. Rhaponticus. Tronc prim, fulles mai molt Das calàtides més petites, aquenis INSOS CL Pr ME Gi Re, poeta EE Secs ec DD COSES el 67: Bràcties exteriors del periclini espinoses, tant o més llargues que les calàtides i de forma semblant a les fulles... . . . . . 69. Bràcties exteriors del periclini no espinoses, més curtes que les fulles 1 de dorma molt diferent Los a es a es a dE reac EÓ Fulles fortament espinoses, aquenis abaldufats, angulosos, plomall for- mat de fulles ari i sades generalment nul als aquenis peri- Tèrics cis . 4. o. 4. Rentrophyllum. Fulles a Dcie aquenis cies llisos, plomall format de ro setes exteriors alternades amb altres IO interiors més curtes, 412. Cnicus. 69 riclini biseriat: bràcties exteriors còrnies a la base, flors d'un color CE SaATà ese ae de la treia dei OT. (Cara ctm Plemall doble, l'interior format j per. 1 Q vàries escamés —.. ea l'UE Plomall simple, 1-, plurisenat i qe es Cate ley a El E nul, aquenis trasovoido-tetràgons, llisos i d comprimits, pe- Fulles dentades, bràcties del periclini sense nervis, aquenis glabres, plomall exterior el doble curt de l'aqueni, l'interior format de una sola escama, unilateral i ganxuda . . . . 410. Microlonchus. Fulles pinnatisectes, de segments linears, bràcties del periclini nervo- so-estriades, aquenis piloso-sedosos, plomall exterior el doble llarg de l'aqueni, l'interior format de ro escames . . . 413. Crupina. 200 IEORA DE CATALUNYA Compostes. Fulles verdes, bràcties del periclini herbàcies, erectes, aquenis glabres, I plomall pluriseriat, setes filifoimes ..—. . . . 414. Serràtula. 72 s Fulles albo-tomentoses, bràcties del periclini escarioses, les interiors radiants, colorades, aquenis peluts, plomall r-seriat, format de 5-IO setes alenades ..—.. —. . . . . ., 422. Xerànthemum. ps del receptacle doblades i soldades amb els aquenis, que sem- blen amplament alats, plomall coroniforme, plantes molt espinoses, 456. Scolymus. Palles del receptacle no soldades amb els aquenis, plantes inermes..— 74. 13 Plomall nul o representat per escames, però mai per setes capil'lars..— 775. Plomall dels aquenis del disc al menys format de setes capil'lars..— 80. Aquenis sense plomall, arquejats, alenats, els exteriors en estel, els NS interiors Car aBolatS qua a, re Re A a ha CB RDagadiolus: j Aquenis amb plomall o sense, els exteriors no disposats en estel i si alguns ho estan els interiors no estan caragolats. .. —. . . 76. 424. Cichorium. Plomall nul, flors grogues. —.. —. S0d DE Plomall, al menys el de les flors del del format de is o de pa- DELS SCA CESS aeris, aa a tan GS Rda LA IO - coroniforme, molt curt, aquenis claviformes, flors blaves, dormess estriats sovin . 4. o. 430. Lampsana. Tronc escapiforme, medeteles cla es CB) der en corimbe, aque- nis trasovato-pentagonals, amb 5 costelles. . 429. Arnoseris. 11 ae fullós, peduncles filiformes, calàtides en panotxa, aquenis clavi- Flors blaves, bràcties del periclini escaricses i argentines, les exteriors 78 trasovades, plemall de 5-7 palles lanceolades. 423. Catananche. Flors grogues, bràcties del periclini herbàcies, lanceolades —. . — 79. Aquenis cilindroides, corbats, estriats, els perifèrics de plomall ciati- l forme, els del disc amb setes ademés dintre la tessa: fulles enteres o'dentadest, . Qi et. dd di 4206. ETedypnoiS: 79 Aquenis biformes, els Ec. rodons i en plomall coroniforme, els interiors comprimits, alats, de plomall pallós, fulles pinnatipartides COCA CES dd planera Dedicat se ra ans FEMOSERIS: gel al menyssels, del. disc, plumososrnml sie dé a Notes ee ca Blomalls tots escabrosos, o denticulats: —. 7. ee en ei 089. Receptacle amb escames argentines, caduques, periclini imbricat, aque- 81 nis atenuats en bec si dl o els ES sense bec, plomalls tots plumosos .. —. . EE art de as Dec Receptacle nu, sense sedes ML ESCAmESL US ad a ee ot 26 20I PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Compostes. Periclini 2-, multiseriat) it nit (010 0e aeri TO Ei ai Es Periclini mseriat ó.. i a ea oa LT LLA OM EE Periclini biseriat: bràcties exteriors ovato-cordiformes, aquenis com- primits, rugosos, bruscament terminats en bec capillar tan llarg 83 com "el uts ce. qe Ms 485. Helmimtlia: Periclini multiseriat, EN o uces mai ovato-cordiformes . — 84. g Setes del plomall amb les barbes lliures, no creuades... . . 85. Cra del plomall amb les barbes difuses, creuades —. . . . 87. Bràcties del periclini fiuixes, les exteriors generalment obertes o refle- g xes, plomall caduc, amb les setes soldades en anell per la base, 9 434. Picris. Bràcties del periclini erecto-aplicades . Ma Os Plomalls perifèrics coroniformes, els centrals plumosos, peduncles esca- piformes . . UE ga. Potimcra: Plomalls tots ploma 0 an les SEl dels perifèrics curtes i esca- brosesie cecs da do sedes Gent sego Mo eGimogmann Aquenis cilíndrics, assolcats, sostinguts per I estípit o peu més am- ple que'l fruit, receptacle pla, alvèols superficials, fulles laciniades, 438. Podospermum. Aquenis cilindroides, estriats, sentats, receptacle convex, alvèols fon- dos: fulles rares veg. denticulades . . . . 437. SCOfrZOnera. Aquenis comprimits, tuberculosos, terminats en I bec llarg, fistulós i dilatat a la base: receptacle pelut . . . . 436. Urospermum. 88 : Aquenis fusiformes, escabrosos, terminats en bec llarg, filiforme: re- reptàcle au. Lu es os ss mt ie 4480: Drac nGeena 8 Aquenis Bidormes: s'ele dec in EE gre A QUENS EASIOLMIES LS ea Es Peepl ii ap Eina LO Ei ES Res perifèrics comprimits, alats, els EE fusiformes, tan llargs lo com el plomall, que és capil'lar i multiseriat ... . 449. Pterotheca. I Aquenis perifèrics molt gibosos, amb plomall cel Jateralment, els centrals rectes, subcilíndrics .. .. . . . . . 448. Zacintha. Aquenis tots o al menys els del disc prolongats en bec. . . . — 92. Aquenis sense bec, generalment truncats . . . . . . . . 95. tes lactescents.—. . . CL guedi de: ge MDocimea: Aquenis cilindroides o qucEUr MES penis pies le de EE a Aquenis sense espines o tubèrculs a la base del bec, 451. Barghausia. Aquenis amb espines o tubèrculs a la base del bec: . . . . — 94. et aplastats, bruscament terminats en bec, plomall blanc, plan- 93 / 202 FLORA DE CATALUNYA Compostes. ( Periclini cilindroide, rI-seriat, caliculat, aquenis oblongs, cilindroides, amb costelles, terminats en corona escamiforme, del centre de la qual nens els bec del plomall 0 44 NN ee. quo: Chondrilla. Periclini oblongo-acampanat, multiseriat, aquenis fusiformes, subcom- primits, amb costelles, guarnits d'espinetes a l'àpex, 441. Taràxacum. 9 ax, Calàtides penjants, compostes de 5 flors purpurines, periclini cilíndric, imbricat, aquenis sublinears. . . es (448. Prenantbes: Calàtides dretes, flors grogues, Gent amb les lígules blaves . 906. 95 enteríssim, coroniforme, periclini multiseriat, bràcties setàcies: fulles dentades . . 7. se du A 2, EOIDIS: Plomalls tots iguals, fiar ce RR dareies i curtes, tomentosos, aquenis cilindroides, estriats, escabrosos, periclini imbricat, bràcties lanceolades, fulles pinnatipartides . . . . 447. Zolligoferia. Plomalls tots iguals, formats de setes iguals —.' JL Ll Or Ys dels aquenis del disc de 4-5 setes, el dels aquenis perifèrics 96 / Receptacle d'alvèols pentagonals, que porten a les vores setes tant o més llargues que l'aqueni, que és cilíndric, amb ro costelles i 97 IO dents a l'àpex. . OS a EO: 455 Andryala. Receptacle nu o papil'loso- Dei iu AE dE ae A OE tubèreuls, peticlini urceolat. —. . ., . eo. o. 0. 446. PicriditUm: Aquenis comprimits, truncats o atenuats a l'àpex, amb costelles lon- gitudinals i arrugues transversals —. . . . 99. Aquenis rodons, estriats, sense arrugues atev rals ni cubelcall 100. 98 Periclini urceolat, lígules grogues .. . . . . . 445. Sonchus. Periclini cilíndric, lígules blaves. . . . . 0.444. Mulgedium. Aquenis fusiformes, subtetràgons, en 4 soles fondos i altres superfi- cials, plomall blanc, tènue, planta estolonífera, rizoma fibroso-tu- l Aquenis subprismàtics, un poc corbats, assolcats i di de grossos 99 Materna cedre, lunes Le, . 450. Aetheorrhiza. LEC IS SCA TIESA AIS qi DL BG A a RE LOUS Aquenis atenuats a l'àpex, no truncats, plomall d'un blanc de neu, 101 452. Crepis. Aquenis truncats al menys ael'àpex, plomall - ros . . . . 102. Aquenis truncats a l'àpex i a la base, estriats, plomall ros, a 4 453. Soyeria. eis truncats a l'àpex i atenuats a la base, amb ro costelles, plo- mall ros o: d'un blanc brut... . ... 0 vc 464. Hieraciuga. 203 PUBLICACIONS' DE CANSRIETUS DE CIENCIES I.—CORIMBÍFERES (Radiades) (Corymbus, zópvufoç, és propiament el raim de l'eura, de forma piramidal (com estalactita), per la inflorescència.) Gènere 350. — EUPATORIUM L. (Nom històric, de Eupator — bon pare, — o sigui Mithridates VI, rei de Pontus, a qui fou dedicada la planta, per altre nom agrimonia.) Flors totes tubuloses, hermafrodites, purpurines, ordinàriament 5 a cada calàtida, en corimbes terminals, densos, periclini imbricat, cilíndric, de bràc- ties obtuses, còncaves, les exteriors curtes, ovades, les inferiors llargues, li- nears, rosades, corol:les 5-fides, branques de l'estil llargues, eriçades a la base, aquenis linear-cilíndrics, negres, glandulosos, amb 5 costelles, plomall I-seriat, de pèls simples, més llargs que el fruit, receptacle nu: herbes pe- rennes, tronc de 6-I2 dm., dret, simple o ramificat, ordinàriament ver- mellós, pubescent, estriat, fulles caulinars oposades, curtament peciolades, palmatisectes, de 3-5 segments lanceolats, acuminats, grossament serrulats, subglandulosos per dessota, llisos per dessobre. 1,337. — E. cannàbinum L. (cannàbinus, cosa de cànem, de Cannabis o can- nabus: això és de fulles de cànem, per la sem- blança.) Sinonimia. — Canabassa, lladrecà: cast. can- nabina de agua, càfiamo silvestre acuàtico, ca- famazo, anglès hemp Agrimony, /7. chanvrin, herbe de Ste-Cunégonde. Geografia.—Vores de torrents o llocs humits des de la costa fins al Pireneu.—Juny-Oct. F. cannàbinum 204 LI —————————————————————————————————————————————————————————— a 1v1e1"1e1m1m1"mN-EeEi1m/CU1E1n0o FLORA DE CATALUNYA Gènere 351. — ADENOSTY LES CASS. (Grec dòúv, glàndula, i aròÀoc, estil (u orgue femení), pels estigmes coberts de glàndules. Cf. Physostigma, sense alteració desinencial.) Flors totes tubuloses, hermafrodites, purpurines, calàtides pauci-multi- flores, en corimbes densos, terminals, periclini r-seriat, paucifoli, cilíndric, de bràcties linears, obtuses o acutiúscules, corolla 4-fida, estigmes glandu- losos, aquenis fusiformes, de ro costelles, plomall multiseriat, de pèls pes- tanyosos, receptacle nu, herbes perennes, de fulles caulinars alternes, grans, suborbicular-cordiformes, les inferiors llargament peciolades. Fulles d'un verd fosc per l'anvers, tomentoses pel revers, amb la sina basilar estreta, irregularment sinuato-dentades, calàtides 3-5-flores, periclini de 3 bràcties obtuses, de 4-5 mm. —.1,338. A. albifrons. 1 ( Fulles d'un verd clar per l'anvers, pubescents pel revers, amb la sina basilar quasi tancada, regularment dentades, calàtides més grans, multiflores, periclini de 8-9 bràcties, acutiúscules, de 7 mm., 1,339. A. pyrenaica. 1,338. — A. albifrons Rehb. — A. àlbida Cass. (de albus i frons, tis, Per tenir una de les ca- ves—en el nostre cas el vevers—albo-tomentosa. ) Rizoma cundidor, amb nombroses fibres radicals llargues, tronc de 6-I2 dm., dret, ramificat, pubescent, fortament estriat, fulles d'un verd fosc i glabres per dessobre, albo-to- mentoses per dessota, les superiors auriculato- amplexicaules, les inferiors llargament peciola - des, de llim gran, suborbicular-cordiformes, 47re- gularment sinualo-dentades, totes amb la sina basilar ordinàriament estrefa, separada per un lòbul cuneiforme, vorejat de 2 nervis gruixuts: flors purpurines, rarament blanques, calàtides de 3-5 flors, periclini de 5 bràcties obtuses, de 4-5 mm. A. albifrons Geografia.—Vores de torrents, roques i llocs ombrosos del Pireneu: no escassa a Núria. —Costabona, Setcases, La Toza, Comabella, Font Canaleta (Vay.), vall d'Eine (Bub.), Ports de Benasc i de la Picada, Renclusa, Artiga de Lin (Zett.), cc. a tota la vall d'Aran (Llen.). — Jul.-Ag. 205 PUBLICACLONS DE L'ANSTITUT DE REMEC TES Compostes. G. 351.- Adenostyles. 1,339. —A. pyrenaica Lange. — A. al- bifrons var. viridifrons Csta. subsp. de l'anterior ap. Rouy. (per la habitació preferent als Pirencus.) Molt semblant a la precedent, se'n distin- geix per les fulles d'un verd clar per dessobre, pubescents, però no tomentoses, ni blanquinoses per dessota, més regularment dentades, amb la eo Sina basilar quasi tancada, calàtides més grans, A pyrenaica OO mullifiores, periclini de 8-9 bràcties acutiúscu- les, de uns 7 mm., corimbe més fluix, més ample, amb pedicels més llargs i més prims. Geografia. — Vores dels torrents als Pireneus : Madràs (Gaut.), Costabona (Oliver ex Rouy), Arties i altres llocs de la vall d'Aran (Csta.), Artiga de Viella, Canal de Pumero (Llen.l). — Jul.-Ag. 206 b BLORA DE. CATALUNYA Gènere 352. È— HOMOGYNE CaAss. (De òuotoç, semblant, igual, i yoví, pistil, per la semblança dels estigmes de les Aors femenines i hermafrodites.) é Flors totes tubuloses, vermelloses, les del centre hermafrodites, les peri- É.: fèriques femenines, r-seriades, filiformes, en calàtide solitària, terminal, d coetània de les fulles, periclini r-seriat, de bràcties purpurines, un poc es- d carioses al marge, linears, obtusiúscules, frequentment acompanyat d'un calícle paucifoli, de bràcties petites, obtuses, aquenis cilíndrics, de 5-IO cos- telles, plomall de pèls multiseriats, apenes pestanyosos:, receptacle nu: her- a. bes perennes, de rizoma prim, cundidor, tronc escapiforme, de 1-3 dm., 4 dret, simple, llargament nu a la part superior, amb algunes escames linears l cap a l'àpex i 1-2 folilormes, distants a la part inferior, fulles quasi totes radicals, petites, orbicular-cordiformes, verdes i glabres per dessobre, pubes- cents i més clares per dessota, peciolades, superficialment fistonades. 1,340. — H. alpina Cass. (per la seva habitació.) Geografia. — Pastures de les altes muntanyes: altu- res de Núria i a la vall, sota dels narets. — Setcases, Costabona, Coma del Tec, Comabella, Gils (Vay.), vall d'Eine (Gaut.), vall Farrera, estany de Sotllo (Font): Port de Benasc i falda de la Maladetta (Zett.), Aubert, Liat, Montgarri (Llen.), Montartó, Tredós, Beret, Port de Viella (Coste et Soulier).—Jul.-Agost. 207 PUBLICACIONS DE L'ANSS A CE DE CIENCIES Gènere 353. —PETASITES TOURN. (De pétasus, casquet, propiament de Mercuri o Hermes, com parassol, al'ludint a la forma de les fulles: amb la terminació que veiem en Odontites, Otites i en altres.) Flors totes tubuloses o les perifèriques ligulades, les centrals hermafro- dites i les de la circumferència femenines, blanques o purpurines, calàtides ordinàriament en tirs, periclini acampanat o cilíndric, de bràcties rI-seria- des, frequentment caliculat, aquenis fusiformes, de 5-I0 costelles, plomall de pèls multiseriats, a penes pestanyosos, receptacle alveolat, herbes peren- nes, de tronc escamós, fulles radicals, peciolades, de llim d orbicular. r Flors perifèriques breument ligulades, calàtides d'un violat clar, en tirs fuix: fulles coetànies de les flors, orbiculars, denticulades, ver- des per les 2 Cares, flors d'olor de vainilla . 1,341. P. Íragrans. Flors totes tubuloses: calàtides en tirs dens Re ds 2. Revers de les fulles tomentós, albo-níveo, flors blanques o rosades, tirs ovoide: bràcties del periclini acuminades —. 1,342. P. niveus. Revers de les fulles pubescent, grisenc, flors vermelloses, tirs oblong, bràcties del periclini obtuses —. . . . . 1,343. P. officinalis. 1,341. — P. fragrans Presl. (per la olor que recorda la de la Vainilla, d'on ve la denominació fr. de héliotrope d'hiver.) Rizoma cundidor, tronc de 2-4 dm., dret, simple, amb bràcties foliàcies, ovato-lanceolades, acuminades, amplexicaules, fulles coetànies de les flors, llargament peciolades, suborbiculars o reniformes, amb petites dents cartilaginoses, de lòbuls basilars rodons, verdes per les 2 cares, glabres per dessobre, pubescents per dessota, Es aer De o calàtides d'un violat clar, en tirs fluix, ob- long, bràcties periclinals brunes o verdoses, linears, agudes, les exteriors més curtes, flors albo-rosades, d'olor de vatni- lla, les perifèriques subligulades. var. laxifiorus Csta. — Calàtides en panotxa, llargament pedunculades, bràcties violaci-verdoses, fulles caulinars amb pecíol membranoso-embeinador. Geografia.— Llocs argiloso-humits del litoral i de l'interior: S. Genís, a la cordillera li- toral, Vallès, abundant a Tarrassa (Vallparadís), Bages, r. r. — Cap al Poble Nou, Badalona 208 DLOR/A DECATALUNYA Compostes. G. 353.- Petasites. (Vay.l, R. Bolósl), Montcada, muntanyes pròximes a Barcelona (Csta.). -- Des,-Març (tot l'hivern). N. B. En tots aquests llocs és la var. de Csta. la planta que es troba. Ge 1,342. — P. niveus Baumg. — P. vulga- RV: — nis Desf. (de nix, nivis, la neu, blanc de neu, pel color del revers de les fulles.) Tronc de 2-6 dm., dret, un poc llanós, amb escames foliàcies, lanceolato-linears, semiam- plexicaules, fulles subsegdents a les flors, llar- o gament peciolades, triangular-rentformes, sedo- o ses, d'un blanc de neu per dessota, araneoses i a io la fi glabrescents per dessobre, desigualment si- OO nuato-dentades, amb els lòbuls basilars diver- gents, angulosos, fondo de l'escotadura vorejat d'un fort nervi, flors blanques o d'un rosa pàllid, tirs ovoide, -- dens, bràcties periclinals vermelloses, les interiors linear-oblongues, obtuses, esca- rioses al marge, les exteriors més curtes. Geografia.—Roques i vores de torrents a les altes muntanyes: Vall de Benasc (Gr. et G., Zett., Bub.), Pireneu espanyol (Rouy). — Abr.-Maig. . 1,343. — P. o1ficinalis Moench. (s'havia empleat en medicina.) Sinonimia. — Barretera, pota de cavall: cast. sombrerera, ufia o pata de caballo (tam- bé la P. niveus). Rizoma gruixut, carnós, cundidor, tronc de 2-5 dm., dret, simple, un poc llanós, amb escames filiformes, semiamplexicaules, purpu- rines, fulles subsegtents a les flors, llargament peciolades, orbicular-cordiformes o subrenifor- mes, desigualment dentades, de lòbuls basilars rodons, escotadura vorejada d'un fort nervi, verdes per dessobre, pubescents i grisenques per dessota, Aors vermelloses, tirs oblong, dens, bràcties periclinals brunes, les interiors oblongues, escarioses i violades al marge, les exteriors més curtes i molt més estretes, acuminades. Geografia.— Prats humits i vores d'aigúes corrents: Vallvidrera i Sarrià (Herb. Csta.). — Gener-Març. 27 2090 PUBLICACIONS DE Ll'ENSTETUT DE GUENOCMES Gènere 354. — TUSSILAGO L. (De tussis, la tos, perquè es considera bèquica, sobre tot la flor, la terminació no ben explicada encara, és la de solidago, plantago, filago, etc. ().) Flors grogues, les del centre tubuloses, estèrils, les perifèriques multise- riades, ligulades, femenines, més llargues, calàtide solitària, dreta abans de l'antesi, periclini cilíndric, de bràcties r-seriades, oblongo-linears, obtuses, violades i escarioses al marge, frequentment acompanyat d'un calicle de poques bràcties, més curtes, aquenis fusiformes, de 5-IO costelles, plomall albo-sedós, de pèls capil'lars I-seriats, subpestanyosos, receptacle alveolat: herbes perennes, de rizoma gruixut, carnós, tronc de 1-3 dm., dret, coto- nós, simple, monocèfal, escapiforme, amb escames ovato-lanceolades, obtu- ses, dretes, violàcies, semiamplexicaules, fulles totes radicals, subsegúents a les flors, peciolades, suborbicular-cordiformes, molt amples, sinuato-denta- des, verdes i glabres per dessobre, albo-tomentoses per dessota. 1,344. — T. Farfara L. (rectament tarfarus o farfugium: chamaeleuce, també és el pollancre blanc, les fulles efectiva- ment s'aporten a les de nostre T. Faríara, to- mentoses pel revers. P.) Sinonímia. — Pota de cavall o d'euga, fills abans que el pare, cast. tusilago, pie o ufia de caballo. T. Farfara Geografia. —Terres argiloso-humides de tot el país, El oo des de la zona inferior a la pirenenca. — Març. (1) mucilàzo i cartilàgo, pertanyen també aquí. (2). Cf. VValde, Lateix. etvm. VVòrterb. s. v, farferus. 210 EE COR A DE CATALUNYA Gènere 355. — SOLIDAGO L. (De solidari, unir, consolidar, per les seves propietats vulneràries ().) Flors grogues, en panotxa o raim, les del centre tubuloses, hermafrodi- tes, les perifèriques ligulades, rI-seriades, femenines, periclini ovoide, imbri- cat: aquenis cilíndrico-oblongs, adornat de costelles, plomall I-seriat, de pèls pestanyosos, alvèols del receptacle dentats: herbes perennes, de fulles al- ternes, Calàtides mitjanes (17-I0 mm.), en llarga panotxa foliosa o raim sim- ple, branques dretes, lígules radiants, planta polimoría, 1,345. S. virga-aurea. Calàtides petites (4-5 mm.), en panotxa curta, de raims unilaterals, escorpioides, lígules molt curtes, tronc pelut, 1,346. S. canadensis. 1,345. — S. Virga-aurea L. (o virgaurea, vara d'or, Per la inflorescència en panotxa d'un groc daurat.) a , . , ( Sinonímia.—Vara d'or: cast. vara de oro 9). Tronc d'altura variable, dret, simple o ra- mificat a l'àpex, glabre o pubescent, fulles ovato-oblongues o lanceolades, quasi totes pe- ciolades, un poc consistents, aspres al marge, dentades, les caulinars alternes, agudes, i les su- periors subenteres, calàtides generalment nom- broses, en raims fullosos, drets, simples o formant panotxa, periclini fluix, de bràcties desiguals, lanceolato-linears, agudes, groguenques, escarioses al marge, lígu- les oblongues, radiants: aquenis groguencs: planta polimorfa. ò cómbrica Huds. — S. minuta Lap. — Planta de 3-20 cm., tronc i pe- duncles peluts, fulles inferiors el'líptico-lanceolades, glabres, raim curt, sim- ple, dens, calàtides grans. (1) — Cf. Consolida, la consolda gran. (a) Cf. coma aurea o chrysocoma z- Linosyris. 2II ————————————————————————————————————————————————————————————————————— PUBLICACIONS DE L'INSTITUT IDE GUENCUES Compostes. G. 355. - Solidagoe Geografia. — Torrents i boscos ombrosos de la zona mitja i superior. La $ cómbrica Huds., a les roques de la Picada (Llen.i), Cambredases (Lap.).—Jul.-Set. N. B. Publicàrem aquesta var. o raça sub S, alpestris VV. et R. (Fiori, III, 231). 1,346. — S. Canadensis L.—S. longi- folia Schrad. (és procedent del Canadà-Amèrica, per la habi- tació, longifolia, per les fulles llargues.) Tronc de 10-15 dm., dret, pelut, molt fullós, fulles lanceolato-acuminades, atenuades a la base, curtament peciolades, 3-nerves, finament dentades a la meitat inferior, glabres, però es- cabroses al marge, les superiors lanceolato- linears, calàtides petites (4-5 mm. de llarg), en raims unilaterals, escorpioides, formant una Ppanotxa gran, piramidal, compacta, terminal, ligules curtes, oblongo-linears. Geografia.—Originària de la Amèrica boreal, cultivada i naturalitzada en alguns llocs, —Vores del Ter (Cod.l). — Set.—Oct. FRELORA DE CATALUNYA Gènere 356. — LINOSYRIS DC. (Diuen que és per les fulles semblants a les del lli i a l'osyris ().) Flors grogues, totes tubuloses, hermafrodites, de corol'la 5-fida, calàti- des en raim corimbiforme, simple o compost, fullós, pedicels prims, amb bractèoles que es confonen amb les bràcties periclinals, que són imbricades, lanceolato-acuminades, pubescents, aquenis oblongs, sense costelles, pubes- cents, plomall biseriat, els pèls exteriors més curts: herbes perennes, de ri- zoma subllenyós, amb llargues fibres, tronc de 1-6 dm., dret o ascendent, fullós, simple, glabre, fulles nombroses dretes, linears, atenuades pels dos caps, puntejades per dessobre, aspres al marge i per dessota. 1,347. — L. vulgaris DC.— Aster Li- nosyris Bernh. — Chrysocoma Linosy- ris L. (xpvoós, or, nóum, cabellera, Pel color de les flors.) Sinonímia. — Cast. manzanilla de pastor. Geografia. — Boscos i pastures calcàries: en varis llocs de Catalunya als marges (Salv.l), Sabasona, prop del Castell (Masf.l). — Ag.—Oct. (1) Cf. linózostis, la mercurial, ÀtvóGmoTtç (de Covvoy.) 213 PUBLICACIONS DE L'ANSYELUT DE CLFENCAES Gènere 357. —PHAGNALON CaAss. Anagramat de yvàçaioy, borra o cotó. V. Gnaphalium, pel toment que la recobreix, o Tv2ç P , P q , planta cotonosa.) Flors grogues, les centrals tubuloses, hermafrodites, les perifèriques fili- formes, femenines, multiseriades, periclini ovoide o acampanulat, imbricat, de bràcties escarioses, a la fi esteses en estrella: calàtides terminals, solitàries o agrupades en reduit nombre, aquenis cilíndrics, sense costelles, petits, pe- luts, plomall r-seriat, pestanyós, receptacle pla, nu, plantes £ llenyoses, de tronc i revers de les fulles albo-tomentosos. Calàtides petites (5-8 mm.), algunes solitàries i la major part agrupa- des per 2-6, sentades o subsèssils, periclini ovoide, bràcties ovades, I aplicades, fulles estretament linears . . 1,348. Ph. sórdidum. femtes quasi el doble majors, totes solitàries, periclini acampanat, bràcties linear-lanceolades, fulles lanceolato-linears o bé oblongues. 2. ( Bràcties externes del periclini obertes o reflexes, les internes agudes, fulles caulinars lanceolato-linears, atenuades a la base, esteses, 1,349. Ph. saxàtile. Bràcties externes del periclini aplicades, totes obtuses, fulles caulinars oblongues, semiamplexicaules, les superiors més estretes, -- ondula- des al marge Lc Sa Sres 850: ERC CODES IES 1,348. — Ph. sórdidum DC. — Ph. tri- cephalum Cass. (sórdidus, al'ludint sens dubte al toment que la vesteix: tricephalum, Per les tres calàtides que formen les flors P.) Sinonímia. — Conisa bruta (Cav.), cast. co- niza sórdida. Tronc de 2-4 dm., llenyós a la base, dret, — molt ramificat, de branques primes, cobert FR sòrdiaum io d'un toment blanc que a la fi es desprèn en petits flocs, fulles estretament linears, enteres, obtusiúscules, albo-tomentoses, especialment pel revers, revoltes pel marge, (1) Cf. Aster miser, per les flors. 214 EE OR ADE CATALUNYA ————--t---t-ÉÉÉÉÉÉÉÉ Compostes. G. 357. - Phagnalon. calàtides petites (llarg. de 5-8 mm.), sentades o subsèssils, solitàries o re- unides per 2-6, frequentment per 3, a l'extrem de les branques adornades de 2-3 bractèoles, flors groguenques, periclini ovoide, de bràcties estretament aplicades, lluents, groguenques a la base, brunes a l'àpex, les exteriors ovades, obtuses, les interiors oblongues, agudes. Geografia. —Roques i murs del litoral, Vallès, S. Llorenç del Munt, Penadès, Montser- rat, Bages. — Muralles de Girona, internant-se fins a Talaixà (Vay.), Llers, Molins, La Jun- quera (Senn.), la Mola (Csta.). — Maig-Juny. 1,349. — Ph. saxàtile Cass. (Per la seva estació a les roques o penyes.) Tronc de 2-4 dm,, llenyós a la base, dret, fullós, molt ramificat, de branques dretes, co- bert d'un toment blanc que a la fi cau en petits flocs: fulles lanceolato-linears, dretes, atenuades a la base, enteres, acutiúscules, víri- do-araneoses per dessobre, molt tomentoses per dessota, amb el raquis prominent, un poc re- voltes al marge, flors grogues, calàtides quasi el doble grans, totes solitàries a l'extremitat de peduncles llargs, prims, molt aviat nus: pe- riclini acampanat, de bràcties glabres, lluents, brunes, les exteriors obertes o reflexes, lanceolades, obtusiúscules, les interiors oblongues, agudes. Geografia. — Roques, marges, barrancs del Vallès, Terrassa, Olesa, S. Llorenç del Munt, Penadès, Mont- serrat, Bages.— Girona fins a Sagaró, Beuda, Castelló, Cadaqués (Vay.), Roses (Senn.), Vich (Masf.). — Maig- Agost. 1,350. — Ph. rupestre DC.— Ph. Te- norii Presl. (de rupes, la roca: de Michel Tenore, A. de la Flora Napolitana, 4 vols. fol. Neap., 1811). Tronc de 2-3 dm., llenyós, ajagut a la base, ramificat, cobert d'un toment blanc, fulles vírido-araneoses per dessobre, albo-tomentoses per dessota, ordinàriament sinualo-dentades, les inferiors oblongues, atenuades ala base O Subtrasovades, semiamplexicaules, les superiors més estretes, un 215 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Compostes. G. 357.- Phagnalon. poc revoltes pel marge, flors grogues, calàtides solitàries, a l'extremitat de peduncles llargs, prims, aviat despullats, periclini gran com en la anterior, acampanat, bràcties del periclini totes aplicades, les exteriors ovades, les interiors oblongues, lotes obiuses. Raça Ph. Amnotinum Jord. — Fulles més estretes, poc dentades, peri- clini de bràcties molt desigualment imbricades, les interiors acutiúscules. Geografia. —Roques, marges de camps i vinyes: Cordillera litoral, Vallès, Terrassa, Ole- sa, Gelida, Montserrat, Bages. — Cardona, partit de Tortosa (Csta.), Cambrils (Senn.). La raça PA. annótinum Jord. (de un any, cf. serótinus, tardà), prop d'Horta, Tarragona (Fontl). 216 4) prger EL OR DE. CATALUNYA Gènere 358. — CONYZA LEYSS. (Per altre nom Pulicaria, perquè fa fugir els mosquits, cf. xovet, mosquit, xóvica (inula pulicaria, L., PLIN., alem. Flohtraut.) Flors blanquinoses, les perifèriques femenines, multiseriades, de corolla filiforme, truncada en 2-3 dents, les centrals hermafrodites, poc nombroses, de corol'la tubulosa, 5-dentada, periclini ovoido-hemisfèric, de bràcties mul- tiseriades, quasi iguals, aquenis linear-trasovoides, comprimits, sense coste- lles, pubescents, plomall uniseriat, finament pestanyós, receptacle pla o convex, amb petits punts hemisfèrics (puntejat) o finíssimes puntes (fibril- lífer), herbes anuals, d'un verd cendrós, pubescents o peludes, de fulles ovato-oblongues o lanceolades, linears, híspides o pubescents, alternes. ( Calàtides en panotxa corimbiforme, fulles inferiors lanceolato-lincars, pubescents per les 2 cares, uninerves, atenuades a la base, enteres CL ami a dens LS merce SO, EL ambicua: Calàtides en panotxa racemiforme, molt llarga (fins a 4 dm.), fulles inferiors Ovato-oblongues, híspides, aspres, multinerves, peciolades, AMDEVÒMES dEntsi se Ne ie L 9524 €. Naudir 1,351. — C. ambigua DC. (ambiguus, incert o equívoc, i també mulliforme o polimorfa.) Tronc de 2-5 dm., dret, estriat, simple o ramificat, amb les branques més llargues que el tronc principal, fulles pubescents per les 2 Cares, uminerves, mucronades, les inferiors lanceolades, atenuades en pecíol embeinador, les caulinars linears, sentades, calàtides petites, en raims curts, clars, terminals, periclini pubes- cent, de bràcties linears, agudes, plomall blanc. Geografia. — Comuníssima per terres cultivades, llocs arenosos, incults de la zona infe- rior i part de la superior, Vallès, Penadès, Bages, Vich, Empordà et alibi. — Jul.-Set, 28 28 7/ PUBLICACIQNS DE (DL ENS TIC U E UNE (C TEEC TES Compostes. G. 358.- Conyza. 1,352. —C. Naudini Bonnet (ex Pau). — C. Gouani VV. ". Es diferencia de la anterior per la seva ma- jor talla (1-2 m.), més robusta, arrel perenne, fulles aspres, pestanyoses al marge i raquis, elabrescents en el restant, multincrves, les in- feriors ovalo-oblongues, obtuses, amb algunes dents a cada banda, el doble llargues que en la espècie anterior (fins a I2 cm.), molt més amples (fins a 3 cm.), les caulinars lanceola- des, calàtides agrupades a l'extremitat de les branques formant una Panoíxa racemforme, llarga (fins a 4 dm.), bràcties del periclini lanceolades, obtuses, pestanyoses al marge, plomall ros. Geografia. — Oriunda de Canàries, sembla bastant difosa per Catalunya: Vallès, no es- cassa, Penadès, la Escala. — Empordà (Senn.l). — Ag.-Oct. N.B. La planta catalana presenta el tronc piloso-híspid i no glabrescent, com diu el Prodr. (1) —/ Antoine Gouan, lllustrationes botanicae, 1773: Hortus regius Monspeliensis, 1762. 218 al — Ge ee RES A EES, se A EE INT IS FLORA DE CATALUNYA a SE EES EE ERC RES POR AN Gènere 359. — ERIGERON L. (És el verdader sinònim de senecio, mera traducció del grec, de 7p (2), la primavera, i Yéptov, un vell, perquè ja és vella al començar la estació (1). ) Flors purpurines o blanques, les perifèriques femenines, estretament li- gulades, multiseriades, les centrals hermafrodites o masculines, tubuloses, de corol'la 5-dentada, periclini cilíndric o hemisfèric, multiseriat, imbricat, aquenis linear-oblongs, comprimits, sense costelles, plomall I-seriat, raram. £ 2-seriat, pèls breument pestanyosos, receptacle un poc convex, alveolat, nu, d'alvèols superficials, no dentats: herbes anuals, biennals o perennes, de fulles alternes. Plantes anuals o biennals, no cespitoses, tronc policèfal, lígules dretes, grogues i escassament més llargues que les flors del disc: —. . 2. Plantes perennes, cespitoses, tronc mono-, oligocèfal, lgules esteses, nombroses i quasi el doble llargues de les flors del disc... . 3. Calàtides de 3-5 mm. diàm., molt nombroses, en llarga panotxa pira- midal, lígules blanques, aquenis més llargs que'l periclini, 1,353. E. canadiensis. Calàtides de prop de 1 cm. diàm., generalment solitàries a l'extremi- tat de les branques, en corimbe racemiforme, fluix, lígules violades o blavenques, més llargues que'l periclini —. . 1,354. É. acris. Periclini híspido-llanós, troncs monocèfals, paucifolis, fulles radicals ese patulades, atenuades en pecíol molt més llarg que'l llim: bràcties 3 del periclini agudes... . . dd 4955: E Iicidues Periclini glabre, pubescent o Sabileci tronc 1-6-cèfal, 1,356. E. alpinus, 1,353. E. canadensis L. ( altres diuen canadense, fent neutre el nom grecollatí masculí erigeron, erigerontis. V. Se- necio). Anual, tronc de 3-15 dm., dret, estriat, ramificat, híspido-pubescent, molt fullós: fu- lles d'un verd bonic, pubescents, pestanyoses, les inferiors peciolades, oblongues o trasova- des, amb algunes dents superficials, les supe- (1) Altres ho deriven de èptov, pel o llana, pel plomall blanc de l'aqueni. Per a una i altra denominació cf, Eropbila, Eriantbus. x 219 PUBLICACIÓ NS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Compostes. G. 359. - Erigeron. riors linears, llargament atenuades a la base, enteres, agudes, calàtides Pe- fites, molt mombroses, en raims que formen una llarga panotxa, periclini ct- líndric, de bràcties fluixes, linears, escarioses al marge, flors perifèriques blanquinoses, de lígula dreta, curta, apenes exserta, aqueni pàllid, pubes- cent, plomall clar, fràgil. Geografia. — Comú per terrenys pedregoso-arenosos de tot el país. — Set.-Oct. 1,354. — E. acris L. (acris, o acer, encara que masculí, V. altres epítets de Linneus: Ranunculus, Aster. V. The saur. 1. lat.) Biennal, tronc de 1-5 dm., dret, simple o ramificat, generalment vermellós, superficial- ment estriat, pubescent, fulles pubescents, les radicals en rosetó, ovato-lanceolades, atenua- des en pecíol, les caulinars linear-acuminades, esteses: calàtides generalment solitàries a l'ex- E. acris tremitat de cada branca formant una panotxa de GE corimbiforme, fluixa, periclini hemisfèric, pu- bescent o pelut, de bràcties purpurescents, linear-acuminades, flors perifèri- ques violades o blanques, de lígula drela, estreta, ben exserta, aquenis pàl- lids, amb una línia taronjada al marge, pubescents, plomall fornit, fràgil. 8 asteroides DC. — var. podolica Rehb. — Corimbe dens, lígules esteses, molt més llargues que les flors centrals i que'l plomall, fulles caulinars dretes, escabroses. Raça E. pseudo-elongatus Rouy. — Tronc ramificat a la part superior, amb pèls blancs, horitzontals, fulles inferiors lanceolato-espatulades, obtuses, les superiors linear-oblongues, glabres, però llargament pes- tanyoses, plomall ros, la meitat més llarg que'l periclini. Le ee Dra Sl nn Geografia. — Bastant comú per boscos i llocs her- bosos des del Vallès fins al Pireneu. La 8 asteroides DC., al Montserrat, cap a Sta. Cecí- lia, una pl. cultivada per Senn. a Ripoll sembla perta - nyer a la raça E. pseudo-elongatus Rouy. — Jul.-Set. Nati btt ds Fra a mn PPP Re L NS Em pre due . 1,355. — E. frigidus Boiss. — Aster al- pinus var. híspidus Lge. (per la estació, en regions fredes.) 220 BELORAXAnE CATAEUNYA Compostes. G. 359. - Erigeron. Perenne, rizoma multicaule, tronc de 4-8 cm., dret, simple, crispato- pubescent, paucifoli, monocèfal, fulles inferiors densament cespitoses, espatu- lato-lanceolades, llargament atenuades en pecíol alat, les superiors escasses, lanceolato-linears, obtuses, sentades, amb llargues pestanyes llanoses, blan- ques, calàtides solitàries, terminals, mitjanes (16-18 mm. diàm.), periclini hemisfèric, de bràcties linears, agudes, densament llanoses, flors perifèriques llacines, de ligules esteses, 2-3-seriades, llargament exsertes, plomall el doble llarg que'l aqueni. B pyrenaeus Cad. et Pau. — E. frígidus Gaut., Rouy et auct. Pyren,, non Boiss. — E. umflorus auct. cat., non L. Comparada amb la estirpe de Serra Nevada 1. cl., se'n diferencia pel tronc de 5-I0 cm., més robust, fulles inferiors fluixament cespitoses, oblon- go-linears, atenuades en pecíol la meitat més curt que el llim, calàtide ma- jor (pròximament 1 cm. diàm.), bràcties periclinals interiors llargament cus- pidades, lígules rosades o blanques, més estretes, més llargues. Geografia. —Pastures de les altes muntanyes: Núria, Puigmal, Finestrelles, Coma d'Ei— ne, Rasos de Peguera, Puigllançada. — Vall d'Eine (Gaut.), Maladetta (Zett.), muntanya de Gausac, Port de Benasc (Llen.). — Jul.-Ag. 1,356. — E.. alpinus L. (igualment per la seva estació.) Tronc de 5-30 cm., dret, pubescent o gla- brescent, estriat, simple o poc ramificat, de branques monocèfales, fulles pestanyoses, pu- bescents o glabrescents per les 2 cares, les in- feriors oblongo-trasovades, mucronulades, ate- nuades en llarg pecíol alat, les superiors linear- lanceolades, distants, sentades, semiamplexi- caules, calàtides solitàries, terminals o en nombre de 2-5 a l'extremitat de les branques, periclini - pelut o glabrescent, de bràcties linear-acuminades, quasi iguals, esteses en la meitat superior, flors perifèri- ques purpurines, rosades o blanques, estretes, quasi una veg. més llargues que'l plomall, que és Poc més llarg que l'aqueni, flors femenines inferiors tubuloses, ordinàriament nombroses, però a veg. escasses 0 nul'les. a iypicus Bec. — Planta de r0-25 cm., mono-, oligocèfala, troncs, fu- lles i periclini eriçats de pèls bastant rígids, calàtides grans. Raça E. Pyrenaicus Rouy (Flor. Franc., VIII, 158) — var. Pyrenaicus Cad. et Pau (Mem. R. Ac. de Cienc., 1907, 16).—Aster pyrenaicus Pourr.— 22I PUBLICACIONS DE EF INSTITUTIDE CIENCIES Compostes. G. 35-.- Erigeron. Planta de 2-8 cm., monocèfala, glabra o glabrescent, fulles inferiors no mu- cronulades, obtuses i a veg. subescotades, calàtides petites, periclini poc eri- çat i a veg. quasi glabre. Geografia. —Pastures i roques de les altes muntanyes. La 4 typicus BecX. a Núria, Puig- mal. Coma de Vaca, Comabella, la Toza (Vay.), Surroca, la Maladetta (Csta.), Port de la Bonaigua (Llen.l).—La var. pyrenaicus Cad. et Pau, a Núria, Puigmal, Coma de Vaca, Ra sos de Peguera. — Agudes del Montseny (Senn 1), Saburedo (Llen.l), Areo (Fontl). N. B. Aquest gènere i l'anterior donen lloc a varis híbrids, com la Conyga Rouyana Senn. (C. Gouani X Erigeron canadense), la C. Flahaultiana Senn. (Erig. canad. x C. am—- bigua), i altres no escasses als voltants de Barcelona. ROC III Med Sr QUE ST "Pl FLORA DE CATALUNYA Gènere 360. — ASTER L. (docúg, l'estel, per la disposició radiada de les flors ligulades, que a la circumfèrencia afecten raigs, l'A. Allicus és la Convallaria (fr. muguet.) Flors perifèriques ligulades, blavenques o lilacines, femenines, fèrtils o estèrils, uniseriades, les centrals tubuloses, 5-dentades, hermafrodites, peri- clini hemisfèric o acampanat, de bràcties 2-3-seriades, aquenis oblongs, comprimits, sense costelles, plomall 2-3-seriat, de pèls quasi iguals, breu- ment pestanyosos, receptacle pla, alveolat, alvèols £ rodejats d'una mem- brana dentada: herbes quasi sempre perennes, de fulles alternes, les cauli- nars sentades. Fulles caulinars semiamplexicaules, un poc dentades, calàtides grans, 1-5 terminals, bràcties periclinals linear-lanceolades, acuminades, les 1 exteriors reflexes, plantes pubescent-híspides, 1,357. A. pyrenaeus. Fulles caulinars atenuades a la base, mai dentades Ll LL Leal clini lanceolades, obtuses, les interiors apiculades, 1,358. A. alpinus. b. monocèfals, calàtides grans (3-4 cm. diàm.), bràcties del peri- 2 Troncs oligo-policèfals, calàtides en corimbe 3. Dlantes, -E aspres, PrODIeS del terrenys ànds —.' Le perca ea dE 3.) Plantes glabres, Vropies. de terrenys salobrencs —. ee ES Fulles inferiors oblongo-espatulades, obscurament trinerves, tomentoso- aspres, corimbes clars, peduncles amb poques bractèoles, bràcties del periclini linears, cendroses, obtusiúscules, estretament fimbriato- escarioses al marge, pubescents. . . . 1,359. A. VVillgommii. 4 S Fulles linears I-3-nerves, glabres, puntejades, corimbes densos, pedun- cles amb moltes bractèoles, bràcties del periclini oblongues, purpu- rines, obtuses, amplament escarioses al marge, glabrescents, 1,360. A. acris. Calàtides mitjanes, multiflores, 3-6 a l'extremitat de les branques, formant ampla panotxa corimbiforme, bràcties periclinals verdoses, lígules quasi el doble llargues del periclini .1,361. A. Tripolium. 5 (Calàtides petites, pauciflores, nombroses al llarg de les branques, for- mant ampla panotxa piramidal, bràcties periclinals escarioso-argen- tines al marge, lígules quasi iguals al periclini, 1,362. A. Barcinonensis. PISELICACIONS DELAINSTITUT DE CIENCIES Compostes. G. 360.- Aster. 1,357. — A. pyrenaeus DC. (dels Pireneus.) Perenne, tronc de 4-8 dm., dret, simple, pubescent-híspid, molt fullós, fulles un poc consistents, aspres al tacte, eriçades per les dues cares, sentades, 3-nerves, les radicals fraso- vades, fuixament fistonades, les caulinars oblon- go-lanceolades, agudes, semiamplexicaules, den- tades a la meitat superior: flors ligulades, blaves, lilacines, les tubuloses grogues, calàtides grans (prop de 5 cm. diàm.), solitàries O 2-8 termi- nals, en curt corimbus, bràcties periclinals lan- ceolato-linears, fluixes, pubescent-glanduloses, pestanyoses, llargament acu- minades, les exteriors recurves a l'àpex, aquenis peluts, plomall albo-rosat. Geografia.—Vores de reguerons i llocs cespitoso-humits dels alts Pireneus centrals: Ca— talunya r. r. (Coste), el lloc clàssic on la trobà Lapeyr. i d'on procedia la planta que es cul- tivava al Jardí de París és la muntanya de Esquierry, d'on sembla que ha desaparegut. Zetterst. diu que l'hi va trobar, però que posseeix varis exemplars allí recollits per Philippe i Bordère, Bubani afirma que l'hi recollí el 20 d'agost de 1838 i que es troba a Medassoles i Coll de Fortes. Les cites de Quer (falda de Coll de Jou) i de Isern (Set-Cases) ex Colmeiro deuen referir-se a la A. alpinus L, 1,358. — A. alpinus L. Perenne, rizoma llenyós, ramificat, negre, que produeix llargues fibres radicals, tronc de 3-20 cm., dret, simple, paucifoli, pubescent, monocèfal, fulles molt enteres, pubescents, pes- tanyoses, les radicals 'oblongo-trasovades O es- patulades, atenuades en pecíol alat, obscura- ment 3-nerves, les caulinars linears, un poc atenuades a la base, flors ligulades violades o lilacines, les tubuloses grogues, calàtida gran, solitària, terminal: bràcties del periclini fluixes, lanceolades, peludes, apiculades, purpurines i escarioses a l'àpex, aquenis peluts, plomall el doble llarg. A. alpinus Geografia. —Pastures i roques de les muntanyes: Núria, cap a Finestrelles i al Puigmal, Coli de Jou, Peguera. — Comabella, la Toza, Mòrens, Costabona (Vay.), Espunyola (Puj. C.), Cambradases (Bub.), vall del Juela (Timb.), Gaussac (Llen.), Salardú, Ruda (C. et S.), —Jul.-Ag. 224 FLORA DE CATALUNYA G. 360.- Aster. 1,359. — A. VVillgommii Schultz. Perenne, rizoma llenyós, ramificat, que pro- dueix llargues fibres radicals i varis troncs es- tèrils formant rosetons, els uns i els altres fèr- tils, de 1-2 dm., drets o ascendents, simples o poc ramificats a l'àpex, I-Io-cèfals, fulles d'un verd grisenc, un poc consistents, aspres, pesta- nyoses, les radicals i les dels rosetons oblongo- espatulades, atenuades en pecíol alat, obscura- ment 3-nerves, enteres, rar. denticulades, les caulinars lanceolades, agudes, sentades, flors ligulades lilacines, 10-20 lígules linear-lanceo- lades, esteses, calàtides bastant grans, sostingudes per peduncles ascendents, rígids, amb poques bràcties, subdilatats a l'àpex, corimbes fluix, bràcties del periclini linears, canescent-verdoses, obtusiúscules, aplicades, estretament fimbriato-escarioses al marge, pubescents, aquenis oblongs, coberts de pèls curts, sedosos, aplicats, plomall blanc, de pèls c1ispo-flexuosos per la base, poc més llargs que l'aqueni. var. catalaumeus Amo. — A. Catalaunicus VVillE. et Csta. — Planta de 2-3 dm., més gràcil, tronc menys robust, pubèrulo-escabrós, purpurascent, ramificat a la part superior, policèfal, fulles més estretes, més llargament lanceolades, calàtides més petites, més nombroses (15-20), formant una pa- notxa corimbiforme. Geografia.—Boscos àrids i pedregosos de la vall de Ribas, de S. Joan de les Abadesses a Olot. — De Bagà a la Pobla de Lillet (Salv.l), S. Llorenç dels Piteus (Isernl), plana de Vich (Csta., Masf.), Queralbs, Rocabruna, Freixenet, Oix, Bassegoda, N." S.' del Mont (Vayr.), S. Feliu de Pallerols (Codin.l). La B catalaunicus Amo, als turons de Ripoll, Surroca, S. Joan de les Abadesses (Csta.), i Coll de Malrem, vall del Bach, Ribas (Vayr.), paratges incults de Ripoll, Campdevànol, Llosas, Gombreny (Senn.). — Jul.-Ag. N.B. Bubani (Flor. pyren., II, 260) creu que les plantes que li envià Vayr. sub A. VVilllommii i sub A. catalaunicus, com les que dit botànic recollí prop de Moyà, Coll- suspina, Tona, Bassegoda, Castelló d'Ampúries i als Pireneus d'Aragó i Navarra, correspo- nen al A. Amellus L., encara que no deixa de notar algunes diferències, com ja les havia observades Pourret. Nosaltres no havem pogut apreciar en la pl. catalana que les bràcties pe- riclinals exteriors siguin recorbades a l'àpex, caràcter especialment distintiu del A. Amellus L., sinó aplicades, i en un tot la planta igual a la VVilltommii Schultz, recollit per Pau a Monreal del Campo. Per aquest motiu referim a aquesta espècie les dues plantes catalanes. Creiem per altra part un xic difícil de distingir el A. VVillhommii del A. catalaunicus. 29 225 PUBLICACTONS: DE LE ENSITILT/JUTAER. C FE NC MES Compostes. G. 360.- Aster. 1,360. — A. acris L. (vegis el que havem dit en Erigeron.) Perenne, rizoma llenyós, negre, amb llar- gues fibres radicals, tronc de 2-5 dm., dret, rígid, estriat, verd o purpurascent, pubescent o glabrescent, fullós, simple o ramificat a la part superior, fulles linears, atenuades pels 2 Caps, molt puntejades, rígides, aspres al mar- ge, les inferiors 3-nerves, les superiors I-nerves, portant ramells fullosos a l'axil'la, les flors li- gulades, blaves o lilacines, les tubuloses gro- gues, calàtides en corimbe compost, ample, dens, peduncles molt bracteolars, bràcties del periclini oblongues, aplicades, 47Pu- rimes, obtuses, amplament escarioses al marge, elabrescents, aqueni pelut, gro- guenc, atenuat a la base, plomall albo-rós, el doble llarg del fruit. Geografia. — Boscos i terres incultes : cordillera litoral i superior del Vallès, Brugués, Montcada, S. Salvador, sobre Olesa, Lleyda, al peu de Gardeny, Bages.— Cardona, Prats de Rei, S. Martí (Puiggaríl), Puigreig (Puj. C.), Vich (Masf.), litoral de Girona fins a Castellfo— llit, Oix (Vayr.), Figueres, Llers, Molins (Senn.). — Set.-Nov. N. B. La pl. de Lleyda presenta les lígules blanques. 1,361. — A. Tripolium L. (tripolium és en llatí el nom d'una pl. no ben determinada, diuen si un turbith marítim. ) Biemnal, tronc de 3-8 dm., dret o ascendent, fistulós, glabre, estriat, Poc fullós, generalment ramificat des de la base, fulles carnoses, gla- bres, aspres al marge, enteres, les inferiors oblongo-trasovades, llargament peciolades, les caulinars lanceolato-lincars, atenuades als 2 caps, subtrinerves, les Aors ligulades blanques o albo- lilacines, les tubuloses grogues, calàtides I-4 a l'extremitat de les branques, mitjanes, en am- Ple corimbe compost: peduncles Poc bracteolats, bràcties del periclini linear- lanceolades, obtuses, subbestanyoses i escarioses al marge, Purpurines a l'àbex, glabres, aquenis groguencs, lluents, quasi glabres, plomall blanc, se- dós, el doble llarg de l'aqueni. ò longicaulis Rouy. — A. longicaulis Duf. — Fulles inferiors linear-lan- A. Tripolium 226 FLORA DE CATALUNYA Compostes. : G. 360.- Aster. ceolades, agudes, les superiors estretament linears, acuminades, bràcties pe- riclinals més llargues i més estretes que en el tipus, obtusiúscules, verme- lloses. Geografia.—Prats del litoral i terrenys salobrencs: Prat del Llobregat, litoral de Barce- lona. — Cardona, Urgell (Csta.), llacunes i pantans de Castelló, Roses (Vayr.). La ò longicaulis Rouy, als llocs inundats de la Farola de Barcelona (Senn.l). — Jul.-Ag. 1,302. — A. barcinonensis Senn. (per la seva pàtria, Barcino(n).) Biemnal (2), tronc de prop de 1 m., dret, fis- tulós, glabre, estriat, vermellós, poc fullós, molt ramificat, branques primes, dretes, fulles glabres, escabroses al marge, les radicals (P), les caulinars llargament lanceolato-lincars, ate- nuades pels 2 caps, I-nerves, les rameals li- nears, acuminades, dretes, calàtides petites, pauciflores, nombroses, disposades al llarg de les branques formant una gran panoixa pira- midal, pedicels bracteolats, periclini de bràc- ties glabres, les exteriors més petites, sem- blants a les bractèoles, les interiors clares, linears, escarioso-argentines al marge, purpurines a l'àpex, totes agudes, apiculades, flors ligulades rosades o purpurines, quasi de la longitud del periclini, flors tubuloses grogues, en re- duit nombre, aquenis fusiformes, pubescents, subcostelluts, groguencs, lluents: plomall blanquinós, r-seriat, breument pestanyós, el doble llarg de l'aqueni. Geografia. — Terrenys salobrencs del litoral: la Farola, Prat del Llobregat, junt a la Ri- carda (Senn.l). — Set.-Oct. 227 PUBLICACIONS DE E'INSTICUT DE CGIENCEES Gènere 361. — BELLIUM L. (Diminutiu de bellis, com Seriola, Picridium, etc, Flors perifèriques ligulades, I-seriades, rosades, femenines, les centrals tubuloses, 4-5-dentades, grogues, hermafrodites, calàtides terminals, solità- ries, petites (I2-I5 mm. diàm.), bràcties del periclini iguals, lanceolades, verdes o purpurines, amb pèls aplicats, estretament escarioses al marge i irequentment pestanyoses a l'àpex, aquenis trasovoides, plomall format de 4-IO escames membranoses suborbiculars i altres tants pèls breument pes- tanyosos, receptacle ovoido-cònic, herbes perennes, de 3-I5 cm., de rizoma prim, que produeix estolons filiformes, ascendents o radicants, troncs esca- piformes, prims, drets o ascendents, peluts, completament afilles o amb 1-2 fulles a la base, fulles en rosetó, glabres o glabrescents, trasovades o espatulades, enteres, llargament peciolades, de pecíol pubescent. 1,363. —B. bellidioídes L. (de bellis, béllidis, la margaridoia, per la sem- blança: així a l'Aster li diuen Christmas-Daisy els anglesos.) Geografia. — Sembla pròpia del litoral de Còrcega, però Costa, amb referència a Salvador, la cita a Tarra- gona i al port de Mahó. Quanta les vàries cites de l'Empordà, corresponen a una raça pigmea de la Bellis annua L. que s'ha pres per Bellis microcephala Lange. — Març-Juny. B. bellidioídes 228 EE ON NE CAT AMEUNYA Gènere 362. — BEL LIS L. (En llatí la margarideta, flor, ho deriven de bellus, formós, bonic.) Flors perifèriques ligulades, r-seriades, femenines, blanques o purpuri- nes, les del disc tubuloses, 4-5-dentades, hermafrodites, grogues, calàtides solitàries, terminals, periclini hemisfèric, bràcties a2-seriades, aquenis tras- ovoido-comprimits, sense costelles ni plomall, amb marge sortit, obtús, re- ceptacle cònic, nu, herbes perennes o anuals, de tronc escapiforme o un poc fullós a la part inferior, fulles generalment en rosetó radical, enteres o fis- tonades. Plantes anuals, caulescents, arrel molt prima, fibrosa, fulles primes, blanes, subespatulades, enteres o fistonades a l'àpex, calàtides peti- LESL (OE AN ia diu cel els 1,364. B. annua. Plantes perennes, escapiformes, de rizoma curt ez. Fulles trasovades, I-nerves, bruscament contretes en pecíol, calàtides de 2 cm. diàm., lígules blanques o purpurines 1,365. B. perennis. Fulles oblongues, 3-nerves, insensiblement atenuades en pecíol, calàti- des de 3 cm. diàm., lígules purpurines . . 1,366. B. silvestris. 1,364. —B. annua L. (per ser anual.) Sinontma.—Margaridoia, margarideta, cast. margaritilla, anglès daisy. P Anual, arrel prima, fibrosa, fasciculada, tronc de 3-IO cm., dret o ascendent, simple o ramificat a la base, fullós a la part inferior, llargament nu a la superior, £ pelut, fulles tvasovato-esbatulades, primes, blanes, atenuades en pecíol ample i pestanyós, fistonades a la Part superior, pubescents, calàtides petites, so- litàries, terminals, periclini ovoide, de bràcties herbàcies, vírido-fosques, ovato-lanceolades, obtusiúscules, pubescents, pestanyoses a l'àpex, lígules blanques o purpurines ber dessota, linears, nombroses, 1-2 veg. més llargues que el periclini, aquenis molt petits, trasovoides, peluts, planta polimorfa. (1) —Aster Sinensis és la reina Margarida (fr, reine-Marguerite). 229 PUBLICACIONS BE CE ANSCITUTJDE CLENCMES Compostes. G. 562.- Bellis. 8 dentata DC.— Fulles amplament espatulades, ostensiblement denta- des, lígules barbudes a la base. Geografia. — Comuníssima als arenals herboso-humits del litoral de Barcelona, predo— minant la 8 dentata DC. — Litoral de l'alt Empordà, Castelló d'Empúries (Vay., Senn 1). — Gener-Abr. N. B. Al Prat del Llobregat i a l'Empordà abunda una raça que per la seva extremada petitesa (2-5 cm.), tronc filiforme, fulles enteres, calàtides molt petites, bràcties periclinals acutiúscules, pestanyoses des de la base i lígules trasovades, 1 veg. més llargues que'l peri- clini, recorda la B. microcephala Lge., però, d'acord amb Amo, no admetem aquesta pl. ni com a var. perquè es noten tots els trànsits. Es 1,365. — B. perennis L. oo (Per ser Pl. perenne.) Sinonímia. — Margarideta i margaridoia, pasqueta, cast. margarita, bellorita, consuelda menor. Perenne, rizoma curt, truncat, nuós, bru, troncs escapiformes, simples, pubescents, fulles en vosetó radical, gruixudes, trasovato-espatu- lades, bruscament contretes en pecíol, uninerves, superficialment fistonades, glabrescents, calà- tides mitjanes (2 cm. diàm.), solitàries, termi- nals, periclinis de bràcties vírido-fosques, lan- ceolades, obtuses, pubescents: lígules nombroses, blanques o purpurines, li- near-lanceolades, 1 veg. més llargues que el periclini, generalment barbudes a la base, aquenis trasovoides, finament peluts, els del disc glabres. B caulescens Rochebr. — Troncs curts, però ostensiblement epigeus V, fullosos a la base. Geografia.—Comú per prats i vores de camins des del litoral fins al Pireneu.— La 8 caulescens Roch., abun- dant als prats del litoral de Barcelona. — Març—Oct. 1,366. — B. silvestris Cyr., subsp. de l'ant., apud Rouy. (de silva, la selva o bosc, per la estació prefe- rent.) (1) ÈTiYELOG (ef. ÒMOYEtOÇ o ÒTOYOtOG) és adj. i significa, par- lant de plantes, que s'arrossega per terra — l'altre, subterrani: Cf. 4ra- cbís bibogaea L,, nom del cacauet o maní, ang. peanut, pindarsj cast, pis- tachos de tierra. 230 FLORA DE CATALUNYA Compostes. G. 362,- Bellis. Es diferencia de l'anterior per la seva major robustesa, fulles pubes- cent-grisenques, enteres o superficialment fistonades, oblongo-lanceolades, insensiblement atenuades em pecíol amble, 3-nerves, els nervis laterals menys marcats: calàtides més grans (3-4 cm. diàm.), peduncles més robustos i més llargs, bràcties del periclini uírido-negroses, acutiúscules o submucronulades: lígules furpurines, més amples, aquenis lots peluts: plantes autummals. Geografia. — Prats i camps frescals des del litoral al Vallès. — Vich r. (Masf ), litoral de Gerona fins a Lladó i Dosquers (Vay.). — Set.-Nov, 23I PUBLICACIONS DEAJLRENSTITUT DE CLIENCTES Gènere 363. DORÓNICUM L. (D'origen fosc, com Aronicum, Arnica i Doryenium mateix, algunes o totes tingudes per verinoses ().) Flors grogues, les perifèriques ligulades, r-seriades, femenines, les del disc tubuloses, hermafrodites, calàtides grans, solitàries o en raim corimbi- forme, periclini obert, de bràcties quasi iguals, imbricades, 2-3-seriades, aquenis oblongs, costelluts, els de la circumferència sense plomall, els del disc amb plomall pilós, multiseriat, herbes perennes, de tronc fistulós, fulles alternes, les caulinars amplexicaules. Fulles caulinars molt acostades, de pecíol amplament alat, foliàci, llim ovat, bràcties del periclini no glanduloses, plantes sense estolons, 1,367. D. austriacum. Fulles caulinars distants, de pecíol poc o gens alat, llim orbicular, bràcties del periclini ciliato-glanduloses, plantes estoloníferes, 1,368. D. cordatum. 1,367. — D. austriacum Jacq. (Per la pàtria seva.) Rizoma curt, sense estolons, tronc de 6-9 de- címetres, dret, angulós, molt fullós, ramificat, glabrescent, fulles blanes, pubescents, denticu- lades, les radicals peciolades, cordiformes, ob- tuses, les caulinars lanceolato-acuminades, malt acostades, més llargues que'ls entrenusos, con- tretes en pecíol ample i amplament auriculat, les superiors oblongo-panduriformes, amplexi- caules, calàtides en 7aim corimbiforme, bràc- ties del periclini linear-lanceolades, acuminades, no glanduloses, aquenis perifèrics glabres, els centrals peluts, receptacle pelui. Geografia. — Boscos de les muntanyes : Costabona (Vay.), de Prats de Molló a la vall d'Eine, a la Cerdanya, cap a Llívia (Gaut.), vall d'Andorra (G. et G.), vall de Carençà (Compy.), Pir. Or. (Coste). — Jul.-Ag. (1) Cf. Pardaliancbes. Diuen alguns que Doronidge o Doronigi, és nom àrabe de una de les espècies ,i res més 232 BHLORA DE CATRAEUNYA Compostes. G. 363.- Dorónicum, 1,368. — D. cordatum LamEF. —D. Par- dalianches VVilid. (cordatus, aquí sens dubte per les fulles cordi- formes, en llatí no sigmifica això: se sol signifi- car en Botànica aquest caràcter ber Cordifolius, pardalianches o pardaliace, literalment: que es- trangula les Ppanteres o sigui que mata o des- trueix amimals salvatges, s'aplica a l'acònit.) Rizoma duberculós, que produeix estolons llares i prims, tronc de 3-8 dm., dret, estriat, simple o ramificat a l'àpex, pubescent, fluixa- ment fullós: fulles blanes, sinuato-denticula- des, pubescents, les radicals llargament peciolades, de pecíol foc o gens alat, suborbicular-cordiformes, les caulinars bruscament contretes en pecíol amplexicaule auriculat, generalment enteres, les superiors ovades, sentades, amplexicaules, calàtides solitàries, terminant el tronc i les branques, bràcties periclinals lnear-acuminato-setàcies, pubescents, ciliato-glanduloses, lígules oblongo-lanceolades, quasi I veg. més llargues que'l periclini, aquenis pe- rifèrics glabres, els del disc pubescents, receptacle pelud. Geografia.—Torrents i boscos ombrosos des del litoral al Pireneu: abundant al Vallès i part de Bages, Ribes, Montsolí. — Vich, r. (Masf.), la Sellera (Cod.l). — Juny-Jul. 30 233 PUBLICACIONSI/ DES EANSTICUT D'ES CTE RES Gènere 364. — ARÓNICUM NECE. (Ho formen, segons es diu, de àrnica i doronicum.) Solament es diferencia del gèn. Doromicum en que tots els aquenis por- ten plomall multiseriat. Fulles basilars ovades, truncades a la base o cordiformes, dentades, les caulinars del mig contretes en pecíol alat, amplexicaule-auricu- lades, les superiors sentades, amplexicaules, 1,369. A. scorpioídes. Fulles basilars oblongues, ni truncades ni cordiformes, atenuades en pecíol no auriculat, enteres o superficialment dentades o sinuoses, les caulinars semiamplexicaules, no auriculades, denticulades a la meitat: mierior LL sl EES a EE TO A ES AL 1,369. — A. scorpioídes DC. — Doroni- cum grandiflorum Lam. (tal vegada per la inflorescència típica que re- corda la cua de un escorpí, grandiflórum, Per les flors velativament grans.) Rizoma nhorizontal, carnós, escamós, amb llargues fibres, tronc de 1-3 dm., dret, angulós, fullós, fistulós, simple o poc ramificat, setós O pubescent, fulles totes dentades, anguloses, les basilars ovades, truncades a la base O cordifor- mes, llargament peciolades, les caulinars del mig contretes en pecíol alat, auriculat i ample- xicaules, les superiors sentades, amplexicaules, totes híspido-pubescents, ca- làtides grans, solitàries, raram. 2-3, peduncles engrutxits cap a l'àpex, coberts de pèls curts i articulats, periclini de bràcties z-seriades, lanceolato-linears, acuminades, ciliato-glanduloses, lígules oblongues, enteres o 3-dentades, d'un groc bonic, amb estríes vermelloses, 1 veg. més llargues que el periclini, aquenis el'libsoides, peluts, els perifèrics glabres, receptacle pubescent. Raça viscosum Gaut. et Freyn. — Tronc i pecíols amb pèls glandulosos, fulles basilars més petites, de pecíol més curt. A. scorpioides 234 EL ORA DE CATABUNYA Compostes. l G. 364. Arónicum. Geografia. — Roques i pedruscam de les altes muntanyes: Carençà, Coll de Núria, Coll de Mòrens, vall de Llo (Gaut.), Cambradases i vall d'Eine (Bub.), Noufonts (Senn.), vall d'Aran (Csta., Isern), vall del Juela (Timb.), Port de Viella, Pic de Maubermé (Coste et Soul.), abundant a Marimanya (Llen,l). — Jul.-Ag. 1,370. — A. Clusii Roch. — A. Doroni- cum Rehb. Tronc de 1-3 dm. dret, fistulós, £ pelut, frequentment glandulós a l'àpex, simple, fu- lles basilars oblongues, obtuses, enteres o sub- dentades, mi truncades ni cordiformes, atenuades en pecíol dilatat a la base, però no auviculat, les caulinars lanceolades, sentades, semiample- xicaules, enteres, denticulades a la meitat infe- rior, agudes o acuminades, no auriculades, ca- làtide gran, sempre solitària, terminal, pedun- cle llarg, engruixit a l'àpex, cobert de pèls articulats, bràcties periclinals linear-lanceola- des, acuminades, piloso-pestanyoses, lígules d'un groc viu, oblongues, r-se- riades, 2-3-dentades, el doble llargues del periclini, aquenis Minear-oblones, finament costelluts, glabrescents. Geografia, — Roques altes de les muntanyes : Vall d'Aran, Port de Benasc i Maladetta (Csta.l ex VVE.), Colomés, r. r. (Llen.t). — Jul.-Ag. N. B. Rouy creu que la pl. indicada als Pir. espanyols s'ha confós amb la A. viscosum, però la pl. portada per Llen. és ben diferent. 235 PUBLICACIÓNS (DE: LU INSA LE TAC D EE (ENS Gènere 365. — AÀRNICA L. (Ho deriven de rraputixoç, que fa esternudar o estufornar, d'on li ve el nom de tabac de muntanya: efectivament la pols que aixeca la flor seca es esternutatòria. Cf. Achillea Ptarmica.) Flors grogues, les perifèriques ligulades, femenines, uniseriades, les del disc tubuloses, hermafrodites, calàtides grans (7-8 cm. diàm.), solitàries o 2-7 a l'extremitat del tronc i les branques, periclini acampanat, de bràcties quasi iguals, r-2-seriades, lanceolades, agudes, pestanyoses, piloso-híspides, lígules esteses, venoses, tridentades, aquenis bruns, eriçats, tan llargs com el plomall, que és blanc, herbes perennes, d'un verd pàl'lid, rizoma gruixut, negre, amb llargues fibres, tronc de 1-6 dm., dret, rígid, estriat, pubescent- glandulós, fulles sentades, un poc consistents, subpestanyoses, pubescents per dessobre, glabres per dessota, obscurament 5-nerves, enteres o superfi- cialment dentades, ovato o bé oblongo-lanceolades, les basilars en rosetó, les caulinars 1-2 parells, oposades, distants, més petites. 1,371. — A. montana L. —8 oblongifo- lia Rouy. (per la seva habitació muntanyosa.) Sinonímia. — Àrnica, tabac de muntanya, cast. àrnica, tabaco de montafia, estornudera. Fulles basilars oblongues, atenuades a la base, les caulinars oposades, troncs 1-7-cèfals. Geografia. — Prats i pastures seques de les munta- nyes: Núria, des del Salt del Sastre cap a la Creu d'en Riba, r., sobre S. Gil i altres llocs. —Comabella, Puig- llançada, Pla d'Anyella (Vay.), Costabona, Carençà, la Cerdanya fins al Puigmal (Gaut ), Surroca, prop de Sant Joan de les Abadesses, Montsant (Csta.), Vallferrera, Boet, Arcalís, Coma d'Orri (Font), Castanesa, Bassivé, Setcases (Isernl), Peguera, a la Sucarrada (Graul), Coll de Portules (Salv.,), Montartó, vall de Tredós, Ruda, Pla de Beret (C. et S.). La 8 oblongifolia Rouy, a Aiguamoix (Llen.l). — Jul -Ag. 236 catió al ola del DO aa De ai a a a a RE COR DE CATAXEUNYA Da Ag aa ara era rares Gènere 366. — SENECIO TOURN. (De senex, gen, antic. sénecis, ja hem dit que tradueix el grec Erigeron, pot ser al'lusió als plomalls blancs dels aquenis ().) Flors grogues, generalment les perifèriques ligulades, femenines, I-seria- des, les del disc tubuloses, hermafrodites, rarament totes tubuloses i her- mafrodites o les perifèriques i algunes del disc estèrils, calàtides solitàries o en corimbe terminal: periclini cilíndric, acampanat o hemisfèric, de bràcties generalment r-seriades o caliculat, aquenis cilíndrics, amb costelles, plomall multiseriat, receptacle pla o convex, nu o alveolat, herbes perennes O anuals, de fulles alternes o totes radicals. Fulles - fondament dividides, plantes anuals o perennes. —. . 2. lFulles enteres o dentades, plantes perennes ..—. .. . . 2. 0 OH. Bràcties del periclini reflexes després de la disseminació, quasi sempre barbudes a l'àpex . . Euee: i Bràcties del periclini dretes deci El L diseminceió més al asi JE de 1-3 bràcties, aquenis pubescents, fulles pinnatisectes, de segments estrets, dentats, revolts al marge. . . . 1,372. S. gallicus. Lígules nul'les, més curtes o a penes més llargues que'l periclini, recor- Lígules 1 veg. més llargues que'l periclini, que és acampanat, calicle Badessperielnit CIndcic Li ES ei Re PS LES d'etes Scds Calicle de 8-I0o bràcties quasi totalment negres, calàtides petites (5-6 mm.), lígules normalment nulles .. —. . 4373. S. vulgaris. Calicle de 4:5 bràcties verdes, calàtides mitjanes O grans (6-14 mm.), ariec tanta mi ERC SOC ee Cata P a ES amplexicaules, calàtides grans (10-14 mm.), aquenis pubescents, plantes no viscoses, de oJor de fonoll. . . 1374. 9. lividus. Fulles caulinars no dilatades a la base en orelletes amplexicaules, ca- làtites Ditjanes (6-8: mm) da Ce ae 6. Plantes no glanduloses, periclini cilíndric, aquenis pubescents, 1,375. S. silvàticus. Plantes viscoso-glanduloses, periclini ovoide, aquenis a la fi glabres, 1,376. S. viscosus. É caulinars mitges i superiors dilatades a la base en 2 orelletes tua (1) — loc de paraules en castella senecio, quien no te conoce es un necio, més coneguda que ella sols la ruda. 237 PUBLICACIONSIDEEINSTITUT DE CLENCRES Compostes. Plantes verdes, glabres o pubescents, calicle visible. . . . 8. Plantes albo-tomentoses, calicle cobert pel toment .. . . . . 10. Fulles 2-3- il en segments estretament linears, aquenis tots clabress Le ació o. o. 1377. S. adonidifolius. Fulles ts en er L oblongs, aquenis del disc per lo Menys pubèsCents l.ió7e ee er EE Cuc Cl meeres etc Bràcties del calicle nombroses, iguals a la meitat del periclini, aquenis tots pubescents, plomall de molts pèls, persistents, 1,978. S. erucifolius. Bràcties del calicle dues o poques, molt curtes, aquenis perifèrics gla- bres, plomall de pocs pèls, caduc. —. . . 1,379. S. Jacobaea. Fulles verdes per dessobre i albo-tomentoses per dessota, pinnatisectes, aquenis glabres, r0-I2 ligules, plantes no llenyoses de les platges, 1,380. S. Cineraria. Fulles albo-tomentoses per les 2 cares, pinnatipartides, aquenis pubes- cents, 5-7 lígules, plantes de les altes muntanyes, 1,381. S. leucophyllus. Calàtides mitjanes o petites (4-6 mm.), amb menys de ro lígules, peri- Ci 1OvondeT ss E UNS, RS EL Le teta tapa Da Ser Calàtides grans, amb més de IO lígules, periclini hemisfèric o acam- PARE NU rr a a A Re ge at Sa et, a aa UES de 11 de r0-I2 bràcties blanquinoses i obtuses, fulles carnoses, les cauli- nars amplexicaules, subdecurrents .. —. . . . 1,382. S. Doria. Bràcties del calicle la meitat més curtes que'l periclini, que està for- mat de 8-I2 bràcties pubescents, acuminades, fulles no carnoses, semiamplexicaules ..—.. .. . . . . 1,383. S. Jacquinianus. Tronc molt fullós, fulles caulinars superiors normals, periclini hemis- fèric, calicle de 3-6 bràcties, plomall a penes més llarg que l'aqueni, 1,384. S. Tournefortii. Tronc poc fullós, fulles caulinars superiors bracteiformes, periclini acam- panat 0. subcilíndric sec Es ee oca ele ie NC ARA 13 : Fulles inferiors oblongues, llargament peciolades, enteres o dentades, 1-3 calàtides, calicle tant o més llarg que'l periclini, aquenis glabres, 1,385. S. Doronicum. Fulles inferiors subespatulades, breument peciolades, calicle molt més curt que el periclim, aquenis peluts. 74,00 dte ia a ea EEES las del calicle 4 veg. més curtes que'l periclini, que està format 238 EL OR AM DE CATCGEUNY A Compostes. G. 366. - Senecio. Troncs sub-lanuginosos, llim de les fulles 3-dentat, les superiors li- nears, corimbe de 2-7 calàtides, bràcties del periclini araneoso-pu- 15 DESCCIAISÓ Melis NA tia Ga) REC COS A TICUlA: Troncs canescents, llim de les fulles serpentejat-dentat, les superiors lanceolades, corimbe de 43-20 calàtides, bràcties del periclini brunes o purpurascents a l'àpex... . . . 1,387. S. Sspatulaefolius. 1,372. — S. gàllicus Chaix. (Per la habitació de la planta: de Gàl'lia (França.) Anual, arrel cònica, ramificada, tronc de 2-4 dm., dret, ramificat, glabre, subestriat, fu- lles un poc carnoses, pimnatisectes, de segments estrets, distants, enters, dentats o pinnalífids, un Poc revolts pel marge, separats per petits lò- buls dentiformes, les inferiors peciolades, les superiors sentades, amplexicauli-auriculades, orelletes inciso-dentades, calàtides petites, poc nombroses, en corimbe fluix, peduncles prims, llargs, amb bràcties molt petites, acuminades, periclini acampanat, glabre, de bràcties linears, acuminades, vorejades de blanc, barbudes i frequentment maculades a l'àpex, a la fi reflexes, calicle de 1-3 bràcties, lígules oblongues, poc nombroses, I veg. més llargues que el periclini, aquenis negres, peluts. B dificiis DC.—Calicle nul, segments de les fulles linears, estrets, curts. Geografia.—Llocs cultivats, pedregosos: Camps i vinyes de Cornudella, al peu del Montsant.— Prades, Ciurana, La Pena, Espluga de Francolí (Csta.), Pont de Muntanya, Aren, Escala, S. Romà, Conca de Tremp (Bub.), Espluga de Francolí, la Cènia, Empúries(Llen.l). El tipus al Camp de Tarragona (VVbb.). — Maig-Jul. 1,373. — S. vulgaris L. Sinonimia. — Acanthis, herba sana, xenixell, morruts, apagallums, cast. hierba cana, fr. se- neçon. Anual, arrel obliqua i fibrosa, tronc de 2-3 decímetres, dret, ramificat, estriat, glabre o enteranyinat, fulles pinnatilobades, de lòbuls iguals, curts, angulosos, den- 239 PUBLICACIONS DE L'INSTATUT DE CIENGAES Compostes. G. 366. - Senecio. tats, les inferiors atenuades en pecíol, les superiors amplexicauli-auricula- des, calàtides Petites, en Corimbes o raims corimbiformes terminals, periclini cilíndric, caliculat, bràcties periclinals linears, glabres, albo-escarioses al marge, negres i barbudes a l'àpex, calicle de 8-IO bràcties molt curtes, apli- cades, negres a la meitat superior, Hors totes tubuloses, aquenis grisencs o bruns, amb costelles cobertes de pèls aplicats. SECS RIROeid t 1 Geografia.—Terres cultivades de tot el país, des de H la Costa fins als Pireneus.—Fl. quasi tot l'any. 1,374. — S. lívidus L. — S. feniculaceus Ten. (Pel color amoratat del revers de les fulles, folia contrectata odorem Íoeniculaceum emittunt, ap. Bubani.) Anual, arrel vertical, ramificada, tronc de 2-4 dm., dret, robust però fistulós, simple o poc ramificat a la part superior, estriat, pu- bescent, glandulós, poc fullós, fulles pubes- cents, planes o una mica revoltes pel marge, írequentment vermelloses per dessota, les basilars nombroses i quasi en ro- setó, Peciolades, trasovades, lobato-dentades, les caulinars distants, lanceolato- pinnatífides, de lòbuls dentats, sentades, amplexicauli-auriculades, calàtides grans (8-14 mm.), poc nombroses, en corimbe fluix, periclini cilíndric, de bràc- ties estretament linears, agudes, albo-escarioses al marge, barbudes i comuna- ment tacades de negre a l'àpex, un poc glanduloses, calicle de 4-5 bràcties, 4 veg. més curtes que'l periclini, lígules molt curtes, revoltes o circinades, aquenis negres, amb les costelles cobertes de pèls curts, aplicats, pèls del plomall abundants, 2 veg. més llargs que l'aqueni, planta que Íressant-la desprèn olor de fonoll, tenint-ne també el gust, sobre tot el tronc. Geografia. — Boscos i llocs pizarroso-pedregosos àrids: Abundant a les cordilleres inferiors i superiors del Vallès, S. Hilari, Montsolí, cap a Carós.—S. Jeroni, S. Gervasi (Csta.), Montsolí, Guilleries, Osor, Sta. Co— loma, Pla d'en Martés, Esponollar, Paní, Gavà (Vay.), Darnius (Bolós). — Maig. 1,375. — S. silvàticus L. (Per la estació boscana de la Pl.) 240 FLORA DE CATALUNYA Compostes. G. 366. - Senecio, Anual, arrel forta, fibrosàa: tronc de 3-8 dm., dret, robust, rígid, molt ramificat a l'àpex, pubescent, blanquinós, fulles Pinnalipartides, de divisions estretes, desiguals, alternativament més petites i dentiformes, les inferiors Pe- ciolades, les superiors sentades, amplexicauli-auriculades, orelletes incises: ca- làtides Petites (6-8 mm.), nombroses, en ample corimbe, periclini cilíndric, pubescent, enteranyinat, glabrescent, de bràcties linears, agudes, albo-esca- rioses al marge, barbudes a l'àpex, però no tacades, 4-5 bràcties del calicle extremadament petites, lígules molt curtes, revoltes o circinades, aquenis pe- tits, negres, pubescents, plantes oJoroses. Geografia. —Boscos i terrenys arenosos : Alguna veg. en llocs selvosos (Csta.), pla de la Cerdanya (Vay.), Montlouis (Lap.), Cerbère (Timb. ex Bub.). 1,376. —S. viscosus L. (de viscum, el vesc: Per ser agafallós el tronc.) Anual, arrel cònica, fibrosa: tronc de 2-5 de- címetres, dret, ramificat, piloso glandulós, vís- cós, fulles pinnatilobades o pinnatipartides, de segments desiguals, angulosos, sinuato-dentats, les inferiors atenuades en pecíol, les superiors semiamplexicaules, irequentment auriculars: calàtides mitjanes, en corimbe fluix: pedun- cles poc bracteolats, periclini cilíndric, calicu- lat, de bràcties linears, pubescent-glanduloses, verdes, bruno-negroses a l'àpex, calicle de 8-I0 bràcties fluixes, iguals a Ja meitat o al terç del periclini, flors ligulades, nombroses, lígules curtes, revoltes o Circinades, aquenis bastant grans, negrosos, glabres. Geografia. — Terrenys arenosos : S. Hilari, Ribas, Núria —Des de les immediacions de Barcelona i altres llocs del litoral fins a la vall d'Aran (Salv.l), Hospital de Benasc, Seu d'Urgell (Csta.), Castanesa, Bassivé (Bub.), Pireneus d'Olot(Tex ), Vich, r. (Masí.), La Sellera, camí d'Osor (Cod.l), abundant a la vall d'Aran, des de la Bor- deta a Salardú (Llen.l), Ruda (C. et S.). — Maig-Ag. 1,377. — S. adonidifolius Lois. — S. ar- temisiaefolius Pers. (Per les fulles semblants a les de l'Adonis, cas oblic adonidis, o a les de la Artemisia o donzell. ) S. adonidifolius 31 241 PUBLICACIONS DE L'INSETITUTIDE GE NGEES Compostes. G. 366. - Senecio. Perenne, rizoma cundidor, ramificat: tronc de 3-8 dm., dret, robust, es- triat, glabre, poc ramificat a la part superior, fulles glabres, bifinnatisectes, de segments estretament limears, enters o 2-3-fids, cuspidals, les inferiors llargament peciolades, amb segments filiformes als costats del pecíol, les cau- linars superiors sentades, amb segments laterals a la base i subamplexicau- les, calàtides petites, nombroses, en corimbe compost, dens, peduncles prims, bracteolats, periclini ovoide, glabre, lluent, bru, de bràcties linears, curtes, estretament escarioses al marge, barbudes a l'àpex, calicle de 2-3 bràcties aplicades, lanceolades, iguals a la meitat del periclini, 3-6 lígules el'lípti- ques, d'un groc viu, poc més llargues que'l periclini, aquenis glabres. ' Geografia. — Boscos, marges i terrenys pedregosos : Montseny, abundant a S. Marçal, Queralbs —En varis llocs de Catalunya i marges d'alguns camps, exceptuant la regió baixa (Csta.). — Juny-Set. 1,378. —S. erucifolius L. (per les fulles semblants a les de la Eruca o ruca, és formació molt general en les denomina- cions específiques de les plantes, amb tendència a suprimir el diftong: barbareifolius i mil més.) P Perenne, rizoma cundidor, tronc de 4-I0 de- címetres, dret, robust, estriat, d- vermellós, ramificat, pubescent o un poc enteranyinat, fu- lles consistents, pubescents, verdes, més clares per dessota, pimnatilobades o pinnatipartides, de divisions oblongues, paral'leles, enteres o inci- so-dentades, les inferiors peciolades, les supe- riors sentades, amb els segments basilars amplexicaules a manera d'ore- lletes, calàtides mitjanes, nombroses, en corimbe compost, Poc dens, pedun- cles rígids, escassament bracteolats, periclini acampanat, glabrescent, de bràcties ovades, acutiúscules, brunes, amplament escarioses al marge: calicle de bràcties nombroses, lanceolades, aplicades, iguals a la meitat del periclini: lígules nombroses, oblongo-lanceolades, de 1-2 veg. més llargues que'l pe- riclini, aquenis grisencs, tots igualment eriçats. B ceratophyllus VVIc. et Csta. —S. Costae Rouy.—Planta de un verd gri- senc, de tronc vermellós, poc ramificat a l'àpex, fulles consistents, pubes- cent-grisenques per dessota, de lòbuls estrets, aguts, amb 2-3 dents triangu- lars, molt revoltes pel marge: calàtides menors, corimbe més petit i més dens, bràcties del periclini oblongues, obtuses. (o Cistus salvi(ae)folius LL, 242 hd'hi E E OR A DE CA T MEU NY A Compostes. G. 366. - Senecio. Geografia. — Vores de torrents i llocs argiloso-humits: Comú al Vallès, Penadès, Bages, Ribas. — Vich (Masf.), Sagaró, Benda, Lladó (Vay.), Vidrà (Masf. M."). La 8 ceratophyllus VV. et Csta, — A Cardona (Csta.). — Jul.-Set. 1,379. —S. Jacobza L. (per haver-se dedicat a St. Jaume— Jacobus de lacob, cf. Machabacus.) Sinonímia. — Herba de S. Jaume: cast. hier- ba de Santiago, vara de Santiago, fr. herbe dorée, fleur de Saint-Jacques, angl. ragvvort, (quasi sòrdida, escabrosa herba.) Perenne, rizoma curt, truncat, oblic, no cun- didor, amb llargues fibres, tronc de 5-8 dm., dret, rodó, estriat, generalment vermellós, ra- mificat a l'àpex, glabre o pubescent, branques dretes, fulles primes, les inferiors peciolades, trasovato-oblongues, Hirato- pinnatífides, lóbul terminal inciso-dentat, les superiors sentades, auriculades, pinnatipartides, de divisions 2-3-fides, calàtides petites, en corimbe com- post, umbel'liforme, peduncles rígids, amb bràcties alenades, periclini he- misfèric, de bràcties linear-lanceolades, pubescents, albo-escarioses al marge, maculades a l'àpex, calicle de 1-2 bràcties molt curtes, lígules nombroses, d'un groc viu, aquenis grisencs, els perifèrics glabres. B intermedia VVIe. —S. Jacobaeoides VV. et Lge. — Rizoma llarg, verti- cal, flexuós, que produeix a la base moltes fibres blanquinoses. Subsp. S. aquaticus (Huds.) Rouy. — Fulles inferiors ovades o lanceo- lades, desigualment dentades o lirades, de lòbul terminal molt gran, sub- cordiforme o amplament truncat, segments laterals de les fulles caulinars oblongs o linears, enters o poc dentats. Geografia.—Prats i llocs frescals: Serra de l'Ubach, cap a la Portella, Rellinàs, cap a Mar- torell, Empalme, Sils, Vidreres, Blanes. — Bastant general al país (Csta ), Gerona, Banyo- les, Empordà (Vay.), Mura, Caldés (Font), La Sellera (Cod.). La 8 intermedia VV. /A S. Jacobaea specifice non differt, VVX., Suppl. 87).—Torelló, Ri- poll, Seu d'Urgell, Avellanes, Ponç, Castellfullit, Prats de Rei (Csta.), Vich (Masí.), Olot, Arbúcies, Gerona, Banyoles i tota la regió mitja fins a Cabanes (Vay.). La subsp. S. aquaticus (Huds.) Rouy.—Als llocs humits de Castelldefels, Ripoll, Urgell i altres (Cta.), Empordà (Trem.), Banyoles, Ribes (Vay.). — Jul.-Ag. 243 PUBLICACIONS DE L'ENSTETUT DE CE ENCIES Compostes. I G. 366. -Senecio. 1,380. — S. cineraria DC. (Per estar la Pl. vestida o coberta de un toment blanc i tou, sobre tot el tronc 4 les fulles, com cendres (cineres). Sinonímia. — Donzell de mar (a Mallorca), cast. Cenizo, cenicera marítima, cenicienta. Perenne, rizoma ramificat, tronc de 3-6 dm, subllenyós a la base, dret o ascendent, rígid, es- triat, albo-fomentós, molt ramificat: fulles con- sistents, blanes, albo-tomentoses per dessota, ver- des i enteranyinades per dessobre, peciolades, sobre tot les inferiors, fondament pinmatibartides, divisions oblongues, quasi iguals, ordinàriament 2-3-fides, calàtides mitjanes, nombroses, en corimbe compost, dens, peduncles curts, tomentosos, bracteolats: periclini acampanat, albo-tomentós, de bràcties lanceolades, acuminades: calicle de 3-5 bràcties molt curtes, quasi cobertes pel toment, rIo-I2 líguies dístiques, d'un groc daurat, aquenis bruns, glabres, plomall més llarg que l'aqueni. Geografia. — Roques i arenes pròximes a la platja: Caps de Creus i Norfeu (Trem.l, Bub.), Empordà, prop de Rupià (Salv.l), Portvendres, Cap Cerbère (Gaut.), Porqueroles (Bourg. in Hb. Cad.) — Maig-Jul. 1,381. — S. leucophyllus DC. (per les fulles blanques, Muxóguioc, cf. chamae- leuce v. chamaegeiron (el tussilago). Sinonímia.—Herba blanca, florida blanca ", cast. hierba blanca. Perenne, rizoma cundidor, ramificat, que produeix rosetons de fulles i troncs florífers de 1-2 dm., herbacis, ascendents, molt tomen- tosos, simples, molt fullosos a la part inferior, fulles consistents, blanques, enterament cobertes Ber les 2 cares de um toment blanquinós, peciolades, les inferiors nombroses, les caulinars escasses i distants, lirades O Pinnatífides, de divisions curtes, subcuneiformes, amplament fistonades, calàtides mitjanes, en corimbe dens, hemisfèric o subglobulós, peduncles molt curts, gruixuts, S. leucophyllus (an) Cf. dutennaria. 244 ELORA DE CATALUNYA Co:n postes. G. 366. - Senecio- amb poquíssimes bractèoles, periclini acampanat, albo-tomentós, de bràcties linear-acuminades, calicle de 2-4 bràcties, quasi ocultes pel toment, 5-7 lígu- les grogues, oblongues, aquenis grisencs, pubescents, més curts que'l plomall. Geografia. — Pedruscam de la regió alpina: Núria, al Puigmal i Font de Segre, serra de Finestrelles. — Comabella, de Mòrens a Costabona (Vay.), Puig Peric, Setcases, vall d'Eine, Cambradases, Carençà (Bub.), Prats de Molló, Coll de Núria (Gr. et G.). — Jul.-Ag. 1,382.—S. Doria L.—S. altissimus Mill. — S. Carnosus LamH. Adanson fa Doria igual a Solidago. (altus, superl. altíssimus, Per ser molt alts car- nosus, de caro, carnis, les fulles Són um poc grasses i gruixudes.) Sinonimia. — Orval o dorval: cast. orval. Perenne, rizoma curt, ramificat: tronc de 10-15 dm., dret, fistulós, anguloso-estriat, gla- bre, simple o un poc ramificat a l'àpex, fulles carnoso-coriàcies, glabres, glaucescents, fina- ment denticulades, les inferiors grans, ovades o el líbtico-lanceolades, obtuses, atenuades en un llarg pecíol alat, les del mig oblongo-lanceolades, sentades, amplexicaules, subdecurrents, acuminades, les superiors bracteiformes, calàti- des petites, nombroses, en corimbe compost, dens, peduncles filiformes, de poques bractèoles, acuminades, semiamplexicaules i subcordiformes, periclini acampanat, de 10 12 bràcties linear-lanceolades, pubescents, calicle de 4-5 bràc- ties desiguals, pestanyoses, 3-4 veg. més curtes que'l calicle, 4-5 líguies, curtes, linears, gro- gues, aquenis grisencs, amb pèls intercostals, oberts, plomall un poc més llarg que l'aqueni. Geografia. —Prats i llocs humits: Montseny, Vich, Bages, Lleyda i Urgell, cap a l'estany de Ibars. Cardo- na (Csta.), Armentera d'Empúries (Vay.), Tremp, Ponç, Organyà (Bub.).—Juny-Jul. 1,383.— S. Jacquinianus Rehb.— S. ne- morensis Jacq. — Subsp. del S. Fuchsii Gmel. ap. Rouy. (ho deriven de nemus, némoris, el bosc, estació de la planta dedicada a Jacquin.) 245 PUBLICACIEONS DE L'INSITECOT. DE Cd ERC ES Compostes. G. 366. - Senecio Perenmne, rizoma no cundidor, que produeix borrons eslolonífers curts: tronc de 10-20 dm., dret, robust, fortament angulós, estriat, pubescent, fu- lles de un verd fosc, desigualment dentades, pubescents, 40 carnoses, les cau- linars del mig amplament lanceolades, les inferiors el'líptico-lanceolades, bruscament contretes en pecíol alat, les superiors sentades, amplexicaules, Calàtides mitjanes, en corimbe poc dens, periclini ovoido-subcilíndric, de 8-IO bràcties linears, pubescents, calicle de 3-5 bràcties, la meitat més llar- gues que'l periclini, lígules 4-5, linear-lanceolades, grogues, oloroses, aquenis glabres, iguals al plomall. Geografia. — Boscos muntanyosos : Valls de Llo (Gaut.), d'Eine (Bub.), Pireneu Or, (Gr. et G.), al vessant espanyol (Rouy.), entre Bellegarde i Ceret (Compy.). — Jul.-Ag. 1,384. —S. Tournefortii Lap. (dedicada a Tournefort, botànic francès (1056- 1708.) Peremne, rizoma curt, gruixut, ramificat, tronc de 3-6 dm., dret, anguloso-estriat, sim- ple o poc ramificat a l'àpex, glabrescent, molt fullós, fulles consistents, lanceolades, agudes, circuides de dents pelites, desiguals, dretes, car- tilaginoses, separades, les inferiors atenuades el o pecíol alat, les demés sentades, atenuades a Si asiciots ola base, no amplexicaules, calàtides grans, ge- o: — neralment 3-I2 en corimbe simple, fluix, pe- duncles un poc engruixits cap a l'àpex, amb poques bractèoles lanceolato-linears, llargues, periclini hemisfèric, de bràc- ties lanceolato-lincars, acuminades, pubescents, escarioses al marge, esfacela- des VO i barbudes a l'àpex, calicle de 3-6 bràcties fluixes, més curtes que'l periclini, 12-14 lígules oblongo-lanceolades, de un groc viu, més de I veg. més llargues que'l periclini, aquenis glabres, finament costellats, poc més curts que'l plomall. Geografia. — Roques i pastures de tota la cadena pirenenca : No escassa a les altures de Núria, cap al Puigmal. — Comabella, la Toza, Font del Saúc, sobre Setcases, Costabona (Vay.), Carençà, Luchon (Bub.), Castanesa (Csta.), Port de Benasc (Gr. et G., Zett.), Pume- ro (Llen.), Port de Viella, vall del Juela (C. et S.). — Jul.-Ag. (1) —Spbacelatus, veu tècnica, significa marcit, cariat, podrit (esfacel) 246 BLORA DE CATALUNYA Compostes. G. 366. - Senecio, 1,385. — S. Doronicum L. (sembla composició de Doria i Aronicum, en. cara que el deriven del mom àrab de la espècie: doronidge.) P Perenne, rizoma gruixut, ramificat, tronc de 2-5 dm., dret, rígid, un poc angulós o es- triat, glabre o pubescent, simple o poc ramifi- cat, Poc fullós, fulles covzàctes, glabrescents o tomentoso-pubescents per dessota, subenteres 0 circuides de dents o fistons desiguals, dis- SD renda OO tants, les inferiors ovades o bé oblongues, ate- Da ar cera dE coa Get i nuades en llarg pecíol alat, les del mig lanceo- lades, semiamplexicaules, les superiors bractei- formes, linears, calàtides moll grans, solitàries ó 2-5 terminals, peduncles gruixudets, amb 1-2 bràcties linear-acuminades, distants, periclini acampa- nat, de bràcties linears, acuminades, esfacelades a l'àpex, calicle polifil'le-, de bràcties alenades, quasi iguals al periclini o més llargues, lígules 12-20 lan- ceolades, grogues o ataronjades, esteses, molt més llargues que'l periclini, aquenis glabres, tan llargs com la meitat del plomall, planta polimorfa. Geografia.—Prats i pastures de les muntanyes: Ciuret, Puig de Cubell (Vay.), Carlit, la Cerdanya, Llac de Lanoux, vall d'Err (Gaut.), cim de la Mola (Puj. J.I), Pireneu oriental, Font de Comps (Bub.), Coma d'Orri (Font.), prop de Viella, Port de Benasc (Campúi.l), Pumero, Vilamós, La Forcanada (Llen.,), Montartó, Tredós, Ruda (C. et S.). — Jul.-Ag. (Auricula, diminutiu de auris, l'orella, al ludint segurament al pecíol dilatat: cf. Hieracium Auricula.) P4 Digna: 1,386. — S. Auricula Bourg. i/ Perenne, rizoma gruixut, oblic, densament Piloso-tomentós, que produeix rosetons de fulles i 1-3 troncs de 6-20 cm., drets, rodons, es- triats, simples o poc ramificats a l'àpex, quasi afil les, subllanosos, fulles quasi totes basilars en dens rosetó, glauques, Zrasovalo-cuneiformes o subespalulades, atenuades en ample pecíol, 3-dentades a l'àpex, molt rarament enteres, al principi pubescent-enteranyinades, després glabres, les caulinars poques, (i Cf, fr. Orvale (orvalle)— toute bonne, herbe aux plaies (espècie de sàlvia). 247 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE Cd ENMCLES Compostes. G. 366. - Senecio. petites i separades, les mitjanes oblongues, les superiors linears bracteifor- mes: calàtides 2-7, raram. solitàries, en corimbe, peduncles llisos o solcats, amb poques bràcties, periclini acampanat, de bràcties linear-acuminades, araneosopubescents, més curtes que'l periclini, 9-12 lígules oblongo-linears, grogues: aquenis blanquinosos, pubescents, molt més curts que'l plomall, que és caduc. Geografia.—Terres guixenques de Sanahuja a Balaguer i prats salobrencs del Pla d'Ur- gell (Csta.). — Jul. 1,387. —S. spathulifolius DC. — Cine- raria spathulifolia Gmel. —S. lanceola- tus Puel. (de Spatula o Spathula, propiament branca de palmera, per les fulles de forma de una espà- tula, les basilars: les demés fulles lanceolades o en forma de llança.) Perenne, rizoma curt, gruixut, bru, amb fibres blanques, tronc de 4-8 dm., dret, fis- tulós, simple, llanós, fulles blanes, albo-tomen- toses per dessota, blanquinoses o verdes i en- teranyinades per dessobre, les basilars ovato-es- patulades, truncades o subcordiformes, atenuades en pecíol llarg i estretament alat, enteres o fistonades, les demés lanceolades o linears, dilatades a la base, semiamplexicaules, calàtides grans, 3-20 en corimbe simple, periclini llanut, de bràcties linear-lanceolades, brunes o porpra a l'àpex, 20 lígules grogues, a veg. molt curtes, aquenis bruns, I-seriats, plomall quasi igual al tub de la corol'la o més llarg. Subsp. S. pyrenaicus Gr. et G. — S. brachychaetus, B discoideus DC. — Tronc de 3-5 dm., quasi nu a la part superior, fulles basilars oblongo-lan- ceolades, atenuades en ample pecíol, les superiors lanceolato-linears o esca- miformes, calàtides 60-12, periclini hemisfèric, bràcties no brunes o porpra a l'àpex o dèbilment, flors ataronjades, ordinàriament totes tubuloses. S. spathulifotius Geografia. — Entre les roques de la base de Costabona a Perefeu (Vay.l in Hb. Csta.l), Cambradases (Bub.). La subsp. S. pyrenaicus Gr. et G., a Montlouis (Gr. et G.), Corbières (Timb.), Costabona, Comps (Lap. sub Cineraria integrifolia Mur., Pic de Gar (Zett.). — Juny. N. B. No es consigna el S. paludosus L., perquè si bé Palau i Colm. el citen vaga- ment a Catalunya, i Compafió el refereix a la vall de Carençà i de Llo, res diuen d'aquesta planta els autors pirenencs, i Rouy la considera pròpia del nord i centre d'Europa. 248 BRLORA DE CATALUNYA Gènere 307. — ARTEMISIA L. (És el nom de la viuda de Mausolus, rei de Cària: Artemis és Diana, la deessa de la castedat.) Flors grogues o purpurines, totes tubuloses, les perifèriques 3-dentades, I-seriades, femenines, les del disc 5-dentades, hermafrodites o estèrils, calà- tides generalment petites, nombroses, en raim o panotxa, periclini hemisfè- ric-ovoide o bé oblong, imbricat, aquenis trasovato-comprimits, sense coste- lles ni plomall, receptacle glabre o pelut, herbes perennes, de fulles cauli- nars, alternes, ordinàriament pinnatisectes. IReccptaciorpeIU poria ea, L'ONU a La Sea Der er Es DR BCE eptaCIO SIAD ENS A ra SE a PAE AE a metal eds lmeapc Tronc curt (15-20 cm.), simple, calàtides dretes, en raim, fulles albo- sedoses, palmatisectes, segments linears —. . de gica leg a Tronc llarg (3-15 dm.), calàtides penjants o de en ampla pa- DE dia a ME dg aa ee a Re lla Ta OR TI dd ed er are i Os DS Raim llarg, espiciforme, flors groguenques, 12-15 per calàtide, corolla i aquenis peluts.. . . . ces LS 4388: A. mutelina. Raim curt, umbel'liforme, de cie calàtides, flors d'un groc daurat, 30-40 per calàtide: corol'la i aquenis glabres. 1,389. A. glacialis. Tronc herbaci, segments de les fulles oblongs, obtusos, calàtides glo- buloses, penjants, en ampla panotxa fullosa, periclini hemisfèric, de bràcties internes ovades, amplament escarioses, 1,390. A. Absinthium. Tronc llenyós a la base, segments de les fulles linears.. . . . 5. ) Calàtides dretes durant la floració, en ampla panotxa, fulles albo-to- mentoses per les dues cares, aquenis glandulosos, 1.391. A. arborescens. Calàtides penjants, en panotxa estreta, fulles verdes o albo-tomento- SCA QUCEIS NO: BIAQUIOSOS L'AE iS I: ela tn EA ele ea O: ( Fulles verdes, glabres, periclini hemisíèric, amb totes les bràcties ova- des, còncaves, obtuses, amplament escarioses al marge, planta de una olor suau de càmfora . . . 4. o. 1,392. A. camphorata. Fulles cobertes d'un toment Bic espès, periclini angulós, amb les bràcties exteriors linears, herbàcies, les interiors ovades i escarioses al marge, planta de una forta olor de trementina, 1,393. A. incanescens. 32 240 PUBLICACIONS DE L'INSTIBUT DE CLENCLES Compostes. I G. 367.-Artemisia. Í Segments de les fulles amplament oblongo-lanceolats, aguts, vírido- glabres per dessobre, albo-tomentosos per dessota, calàtides ovoides, 1 1,394. A. vulgaris. Segments de les fulles estretament linears —.. .. . . . . . 8. Calàtides globuloses, penjants. . . AS Calàtides ovoido-oblongues o bé dit care: Ma ES icy Fulles 2-3-pinnatisectes, en segments filiformes, cuspidats, calàtides en panotxa estreta, fullosa, planta verda, 1,395. A. chamaemelifolia. Fulles palmatisectes o pinnatisectes, de segments 3-partits, obtusos, calàtides en raim simple, 1-lateral, planta albo-sedosa, 1,396. A. eriantha. Calàtides ts al ae fulles d albo-tomentoses, al menys al prin- Cipi a ies dei Uni dal Euiada es ga Calàtides Deia: ue: ates De) Es Srs ed Er ee ) E de 2-4 dm., brècties periclinals glabrescents, fulles albo-to- 10 mentoses, 2-pinnatisectes, segments quasi plans, de raquis promi- ACA es Do eeonc SR De té 1397. A. gallica. Piantes de 1-2 dm., ES eigiecis glabres o viscoses, fulles joves canescents, borroses, pinnatisectes, de segments cilindroides, reuni- des en fascicles gemmiformes, distants . . 1,398. A. herba-alba. Plantes glabres, tronc herbaci o subllenyós a la base, ascendent, fu- lles joves pubescents, blanquinoses, 2-pinnatisectes, segments enters ó 2-3-fids, lacínies subfiliformes, calàtides ovoides, en ampla pa- notxarolabra a Si i 2-4,300: A. Campesteis: Plantes glutinoses a la el superior, tronc llenyós a la base, dret, fulles glabres, lluents, 2-pinnatisectes, segments pinnatífids, lacínies linears, acanalades, calàtides el'lipsoides, més petites, en panotxa VISCOS a OS EO a a a A OO SO ea deaó 12 1,388. — A. mutellina Vill. (dedicada al botànic Mutel, ír. génipi blanc.) Rizoma curt, ramificat, que produeix rose- tons de fulles i troncs florífers de 5-20 cm,, herbacis, ascendents, simples, aibo-sedosos, fu- lles enterament albo-sedoses per les 2 cares, peciolades, les basilars llargament, amb el pe- cíol dilatat a la base, 2-palmalisectes, de seg- ments linears enters o dentats: calàtides sub- globuloses, dretes, les inferiors solitàries, ge- A. mutellina 250 Ca a EE a ea Ne a EE d EE OR DE CATALUNYA 1 1 ma) Compostes. . G. 367.- Artemisia, minades o terminals a l'extremitat de un llarg peduncle, les superiors breument pedunculades en raim estret, fluix, fullós, frequentment més llarg que'l restant del tronc, periclini ovoide, angulós, pelut: bràcties molt cònca- ves, lanceolades, obtuses, escarioses al marge, corol'la peluda, aquenis ob- longs, peluts a l'àpex, receptacle pelut. Geografia.—Roques de les altes muntanyes: Núria, altures d2 Font Negra. — Cap a Nou Fonts i Font del Fresser (Salv.l), Cambradases, valls d'Eine, Llo i Prats (Gaut.), Pireneu Or. (Rouy), Pic de Maubermé, r. r. (C. et S.). — Jul.-Set, 1,389. -—— A. glaciàlis LL. (per la estació: glacies, com frígidus, nivalis.) Sinonímia. — Cast. ajenjo alpino, càndido y bajo, enano o menor. Es diferencia de l'anterior per les calàtides en nombre de 3-6, subsèssils, reunides en 7aim molt curt, umbel liforme, a l'extrem del tronc i a veg., ademés, I Ó vàries calàtides axil'lars, separades i llargament pedunculades, calàtides de 40-50 flors, corol'la i aquenis glabres. a congesta Rouy. — A. congesta Llem. — 3-6 calàtides en raim capituliforme a l'àpex, bràcties i generalment fulles superiors, enteres, planta de 5-8 cm. A. glaciàlis Geografia. — Roques i pedruscam de la regió alpina: Núria, Noucreus (Senn.l), Pireneus (Coste). — Jul.-Ag. N. B. Encara que sembla més propia dels Alpes creiem que pertany a aquesta espècie i var. la planta de Senn. 1,390— A. Absinthium L. (nom greco-llatí de l'absenta, àgivòtov, Pl. amar- ga, seriphion és la A. marítima L.) Sinonímia. — Donzell mascle, cast. ajenjo, doncel. Rizoma curt, ramificat, que produeix troncs estèrils molt fullosos i troncs florífers de 4-6 dm., herbacis, drets, angulosos, blanquinosos, pubescents, molt ramífi- cats, fulles puntejades, pubescents, blanques per dessobre, vírido-blanquinoses 251 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Compostes. G. 367.- Artemisia. per dessota, les inferiors i les dels troncs estèrils llargament peciolades, 2-84n- natisectes, de segments pinnatipartits, de divisions incises o dentades, obtu- ses, calàtides globuloses, penjants, en raims I-laterals, que formen una ampla panotxa jfullosa, de branques obertes, periclini hemisfèric, blanquinós, de bràc- ties exteriors linears, quasi completament herbàcies, les interiors ovades, amplament escarioses, corol'la glabre o peluda, aquenis molt petits, tras- ovoides, glabres: receptacle cobert de llargs pèls, planta molt olorosa. Geografia.—Terres incultes i pedregoses, frequentment naturalitzat: Queralbs, St. Hila- ri, Montsolí. — Camprodon, Setcases, la Cerdanya (Vay.), Montseny, Vich, Tremp, Abella, Llautó: vall d'Aran (Csta.), Ribera de Cardó i Gerri (Salv.l), Requesens, Ripoll, Manlleu, Berga (Senn.), la Sellera (Cod.l), abundant de Les a Salabrú (Llen.). — Jul,-Set, 1,391. — A. arborescens L. (Pel tronc llenyós, com d'arbre o arbret.) Sinonímia.—Donzell, cast. ajenjo, doncel. P Tronc llenyós, de 5-IO dm., dret, blanc, se- dós, molt ramíficat i fullós, de branques dretes, fulles no puntejades, albo-sedoses per les 2 ca- res, peciolades, 2-pinnatisecles, de segments linears, obtusos, calàtides bastant grans, glo- de buloses, pedunculades, penjants durant la flo- oro Tescència, després dretes, en petits raims I-la- o terals, formant 1 ampla panotxa fullosa, de branques dretes, periclini hemisfèric, albo-pubescent, bràcties exteriors linear- oblongues, foc escarioses, les interiors ovades, amplament escarioses, corol'la glabre, aquenis oblongo-cuneiformes, glandulosos, receptacle cobert de llargs pèls groguencs, planta aromàtica i poc amarga. Geografia. — Roques marítimes de Gavà, Castellde- fels i Costes de Garraf.— Blanes (Salv.l), Hostalets, en— tre la Barata i Pont de Vilumara (Puj. C.i). — Juny-Age ya 1,392. — A. camphorata Vill. A. camphorata i SE EE TE) Darder esa cea ertotetentcciateiidaidia PIA i) (1) Cf. hierba doncella o brusela (una apocinàcia), i fr. Bucelle. NO ó OO (per la olor camforada de la planta.) H De Sinonímia. — Herba menuda. i i, l 1/ Tronc llenyós a la base, de 3-7 dm., molt Ni ramificat, branques estèrils ajegudes, les florí- 252 —————€0710£€—€SÉttttCttt-e--ÇmuEEtttt aa FLORA DE CATALUNYA ——————————————————çççççççvç ça Compcstes. G. 367.- Artemisia. feres ascendents, estriades, glabres o glabrescents, fulles Puntejades, verdes, glabres, pubescents o subtomentoso-blanquinoses, peciolades, pecíols auricu- lats per 2 orelletes linears o dentiformes, 1-2-Pinnatisectes, de segments linears, carenats per dessota, superficialment solcats per dessobre: calàtides globulo- ses, penjants, en petits raims espiciformes fluixos, drets, formant una panotxa drela, de branques dretes, periclini hemisfèric, subllanós, de bràcties quasi iguals, ovades, verdes a l'esquena, amplament escarioses al marge, corol'la glabra, aquenis oblongs, glabres, receptacle curtament pelut, planta d'olor de cèmfora, bastant polimorfa. Geografia. — Llocs àrids i pedregosos: abundant a Bagà i Pobla de Lillet. — Berga (Graul): Espunyola (Puj. C.), la Sagarra, Conca de Tremp (Csta.): S. Joan de l'Erm, vall d'Aran (Salv.l), Talaixà: Bassegoda, N.' S.' del Mont, fins a Sagaró, Ribas, Tosa (Vay.): Viella, Arties, Salardú (Llen.). — Jul.-Set. 1,393. — A. incanescens Jord. — A. sa- xàtilis Rehb., non VVilld. (Pel color blanquinós de la Pl. incanesco: saxà- tilis indica la estació de llocs pedregosos. ) Considerada avui com una raça o var. de l'anterior, se'n distingeix per la part superior del tronc, fulles, peduncles i periclini coberts d'una capa H espessa de toment blanc, capítols més petits i més llargament pedicelats, periclini angulós, amb les bràcties desiguals, les exteriors linears, enterament herbaci, les inte- riors ovades, amplament escarioses al marge, olor forta de trementina. Geografia. — Llocs secs i pedregosos de les munta- nyes: regió montana de Lleyda, Conca de Tremp, cap a la Seu d'Urgell, r. (Csta.), cap a la Sagarra (Isernl ex VVilIE.). — Ag.—Set, 1,394. — A. vulgaris L. Sinonimia. — Altimira: cast. artemisia, angl. mugvort (contra los mosques i mosquits a midge). Rizoma gruixut i llenyós, però tronc herbàci, de 5-I0 dm,, dret, estriat, pubescent, verme- llós, ramificat a la part superior: fulles xo Puntejades, vírido-fosques i gla- 253 PUBLICACIONS DE-E DNS REI UT DE CILENCTES Compostes. G. 367.-Artemisia. bres per dessobre, albo-tomentoses per dessota, de contorn ovat, les inferiors peciolades, 1-2-pimnatipartides, divisions amplament oblongo-lanceolades, agu- des, mucronades, les demés sentades, totes auriculades, calàtides ovoides, petites, nombroses, sentades, a la fi dretes, aglomerades al llarg de les branques, formant una gran panotxa piramidal fullosa, periclini albo-lomen- tós, de bràcties desiguals, subcòncaves, amb 1 banda verde a l'esquena, les exteriors lanceolato-linears, agudes, les interiors oblongues, amplament es- carioses al marge, corol'la groga o vermellosa, glabra, aquenis i receptacle també glabres, planta molt amarga, olorosa. Geografia. — Prats, marges i vores de camins de la regió subpirenenca : Ripoll, Ribas, Queralbs, Berga. — Vich, r. (Masf.), la Sellera, r. (Cod.l), Cabrera, vall d'Aran (Salv.i), Manlleu, Montgrony (Senn.), de Lès a Salardú (Llen., C. et S.). — Jul.-Set. 1,395. — A. chamaemelifolia Vill. (fulles de la camamilla.) Troncs llenyosos a la base, de 3-5 dm,, drets, estriats, glabres, molt fullosos, fulles no puntejades, vírido-fosques, glabres, les cau- linars sentades, 3-pimnalisectes, de segments filiformes, cuspidats, les inferiors amplexicaules, calàtides globuloses, pen- jants, breument pedicelades, en petits raims r-laterals, formant una fanolxa estreta, fullosa: periclini hemisfèric, subpubescent, bràcties desiguals, cònca- ves, les externes linears, obtuses, herbàcies, les internes oblongues, amb I banda verda a l'esquena, amplament escarioses al marge, corol'la glabra, aquenis i receptacle també glabres, planta de sireimiatodaesacicaoaeoenccentadymeimeticcoreomerssgayicdicerió ce él, una olor agradable. Geografia. — Roques i pedruscam de les altes mun- tanyes : Surroca i Augassa (Vay.), S. Joan de les Aba- desses (Senn.l). — Set.-Oct, 1,396.— A. eriantha Ten.— A. Villarsii G. et G. — Raça de la A. Genipi VVeber (ap. Rouy). (pel toment albo-sedós 4 lluent, especialment del periclini, cf. erianthus, erigeron, 40 es confon- gui amb eranthemum.) Rizoma gruixut, negre, ramificat, que pro- 254 FLORADE Cr ALUNYA Compostes. G. 367. - Artemisia. dueix rosetons cespitosos i troncs florífers de 5-20 cm., herbàcis, drets o ascendents, albo-sedosos, lluents, fulles no puntejades, albo-sedoses, les infe- riors i les dels rosetons peciolades, pecíol dilatat a la base, no auriculat, 3-sectes, de segments 3-partits, divisions linears, agudes, les fulles caulinars sentade:, pinnalífides, calàtides grandetes, esfèrico-deprimides, pedicelades, multiflores, un poc penjants, en raim r-lateral, un poc arquejat, curt, dens, bracteolat, bractèoles superiors enteres, les inferiors 3-fides, periclini cobert d'un toment llanut, blanquinós, de bràcties quasi iguals, còncaves, ovades, amplament escarioses i brunes al marge, corol'la i aquems peluts, receptacle glabre. Geografia. — Roques i llocs secs de les altes muntanyes: Coma Gireta (Llen.l), Unyarre a Montruc (Soul.l). — Jul.-Ag. N. B. Aquesta planta presenta la fàcies de la A. Assoana VVilll., de l'Aragó, de la qual emperò es distingeix desseguida pel raim més curt i més dens, i sobre tot, per receptacle glabre. 1,397. — A. gàllica VVilild. — Raça de la A. marítima L. (ap. Rouy). (gallicus, de França, o GalYlia, pàtria Princi- Pal.) Sinonimia.-— Donzell bord o marí. Rizoma ramificat que produeix troncs flo- rífers cespitosos i troncs florífers de 2-4 de- címetres, llenyosos a la base, ascendents, blanquinosos, ramificats, estriats, fulles albo- tomentoses, 2-pinnatisectes, de segments li- nears, obtusos, un poc revolts pel marge, de raquis prominent, les inferiors i les dels troncs estèrils peciolades, les demés sentades: calàtides oblongues, Petites, dreles, sentades en petits raims o glo- mèruls a l'axilla d'una bràctia linear, entera, formant una panotxa pirami- dal, densa, de branques dretes, periclini de bràcties glabrescents, desiguals, les més exteriors petites, ovades, totalment herbàcies, les altres linear-lanceo- lades, acanalades, amplament escarioses, lluents, de 2-3 flors cada calàtida, corol'la i aquenis glabres. Geografia.—Terrenys salobrencs del litoral i de l'interior : comú al Prat del Llobregat, litoral de Barcelona, la Escala, Lleyda i Urgell. — Calella, de Calonge a Palamós, salines de Cardona (Csta.). — Ag.-Set. 255 PUBLICACIONS DE L'INSTFEFTUE DE CIENCUTES Ccmpcstes. G. 367.- Artemisia. 1,398. — A. herba-alba Asso. (per les fulles albo-lomentoses, cf. àlbidus, la- mium, pópulus, elc.) Sinonímia. — Botja pudenta, cast. ontina, altamira lanar, boja blanca, escoba hedionda. Troncs subllenyosos, de 1-2 dm., drets, molt ramificats, de branques primes, pàtulo-erectes, fulles molt petites, albo-lomentoses, al menys quan són joves, les inferiors breument pecio- lades, pimnatisectes, en segments cilindracis, curts, obtusos, grassets, disposades sobre el tronc en glomèruls O fascicles gemmiformes, calàtides petites cilindroides, generalment dretes, subsèssils, de bractèoles cilíndriques, petites, obtuses, en petits raims simples, formant uva fanolxa piramidal, de bràcties evecto- exteses, bràcties del periclini glabres o subviscoses, molt desiguals, les més exteriors petites, ovades, quasi totalment herbàcies, les interiors més llar- gues, linear-oblongues, lluents, amplament escarioses al marge, totes obtuses, 3-4 flors a cada calàtide, corolla purpurina o groguenca, glabra, de tub bruscament contret i glandulós a la base, aquenis i receptacle glabres, planta d'olor agradable. a incana Boiss. — A. Arragonensis Lamh.— Tronc, branques, fulles i periclini incano-tomentosos, corol'la purpurina. B glabrescens Boiss. — A. Valentina Lamb. — Tronc, branques, fulles adultes i periclini vírido-glabrescents, corol'la vermella o groguenca. Geografia. — Terrenys argiloso-margosos àrids: al Vallès, r., detràs de Càn Font de Gayà (Tarrassa), Boades, terme de Castellgalí, cap a Manresa i Comarca de Bages fins a Puigreig.—Súria, Cardona, Berga, Vich, Urgell, Conca de Tremp i en direcció a la frontera d'Aragó, Montsant i en direcció a València (Csta.), Sampedor i Artès (Font), Tremp, Esterri (Bub.). La a incana Boiss. — A Cardona (Puj. C.I), idèntica a la que el propi A. ens remeté de Ejea de los Caballeros. A la 8 glabrescens Boiss. —A. Valentina LamL., de Segorbe, remesa per Pau, pertany la planta del Vallès i la dels voltants de Manresa. També la de Cardona (Puj. C.l).—Set.-Nov. N. B. Costa i altres han assenyalat també a la comarca de Bages la A. Barrelieri Bess., però prescindint de que Bub. considera com a sinònimes la A. Herba—-alba Asso, la A. ar- ragonensis Lamx., la A. Valentina LamR., la A. Barrelieri Bess. i fins la A. Hispànica Csta., nosaltres havem observat sempre en la planta del Vallès i de Bages calàtides 3-4-//0- resi periclini'glandulós, en lloc de calàtides 7-8-fores i periclini glabre, que assenyala VVilIL. ala A. Barrelieri Bess. 256 FLORA DE CATALUNYA G. 367.- Artemisia. 1,399. — A. campestris L.. (indica la seva estació pels camps.) LJ Sinonimia. — Botja llemenosa, cf. lendiger, cast. abrótano macho, silvestre: abrótano del campo. Troncs subllenyosos a la base, de 3-6 dm., ascendents, estriats, a la fi glabres, ramificats, branques esteses, no viscoses, fulles no Punde- jades, subalbobubescents a la primera edat, ví- rido-glabres quan adultes, 2-pinnatisectes, de segments enters o 2-3-fids, lacínies linears, mucronades, les inferiors i les dels troncs estèrils peciolades, les demés sen- tades, calàtides petites, ovoides, breument pedicelades, dretes o penjants, en petits raims, amb bràcties linears, curtes, enteres, formant una gran panotxa piramidal, de branques esteses, no viscoses, periclini glabre, lluent, de bràcties molt desiguals, les exteriors ovades, quasi totalment herbàcies, les interiors oblongues, amplament escarioses al marge, obtuses, corolla i aquenis glabres, receptacle nu, planta polimorfa, quasi inodora. B variabilis (Ten.) Fiori. — Troncs de 06-18 dm., drets, llenyosos, seg- ments de les fulles un poc carnosos, glabres, panotxa ampla, de branques dretes, planta de una forta olor de frementina. A. campestris Geografia.—Comú en terrenys arenosos i 'arenys de rius i rieres de la zona baixa i mitja fins a Bagà. La B variabilis (Ten.) Fiori, als voltants de Tarrassa. — Cap a Sarrià, pr. de Barcelona (Csta.), pr. de Viella (Isern), Gesa, Arties, vall de la Noguera i Isabarren (Timb.). — Jul.-Set. RN 1,400. — A. glutinosa Gay. (de glúten, glutinis, que com viscosus, vol dir agafallosa, Per ser-ho les branques de la pa- notxa.) Sinonímia.—Botja llemenosa, cast. escobilla parda, boja negra, pansera. Considerada com una forma de l'anterior, per Rouy, i com a mera var. de la mateixa, per altres autors, es diferencia essencialment d'ella pels troncs llenyosos a la base, vermello- A. glutinosa 35 257 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Compostes. G. 367.- Artemisia. sos: fulles lluents, calàtides més nombroses, més petites, estretes, ovotdo-cò- niques, dretes, sentades o subsèssils, branques de la panotxa viscoses, bràc- ties externes del periclini de raquis vermellós. Geografia.—T errenys arenosos o salobrencs : Lleida, als prats de Navés, la Cerdanya, a les vores del Carol. — Immediacions de Cardona (Csta.), Vich (Masf.), Ribas, Guilleries i regió subpirenenca (Vay.). — Jul.-Set. EECORA DE CATALUNYA Demà ieació Gènere 3683. — TANACETUM TOURN. (Es fa igual a athanasia, això es: immortal, una planta que no mor, explicació que no és òbvia si no tenim en compte les seves propietats medicinals, a la manera de l'altea, va— leriana, sàlvia, l'abrotonus i altres d'aquesta mena o grup.) Flors grogues, totes tubuloses, les perifèriques 3-dentades, femenines, I-seriades, les del disc 5-dentades, hermafrodites: calàtides hemisfèriques, en ample corimbe compost, terminal, bràcties del periclini coriàcies, im- bricades, desiguals, oblongues, obtuses, amplament escarioses i lacerades a l'àpex, aquenis obcònics, llargs, glabres, de 5 costelles, terminats per un disc de igual amplada, que porta una corona membranosa curta, denticu- lada, planta herbàcia, de 8-I2 dm., glabrescent, olorosa, de rizoma curt i ramificat, tronc dret, solcat, simple o poc ramificat a la part superior, fu- lles de contorn ovat, les inferiors peciolades, les demés sentades, amplexi- caules, auriculades, pinnatisectes, de segments oblongo-lanceolats, pinnatí- fids, cuspidats, separats per altres dentiformes. 1,401. — T. vulgare L. CTMERMenaa, gent ae foga 4 40 RQ Sinontmia. — Herba cuquera, tanarida: cast. hierba lombriguera o de las lombrices, /7. ta- naisie, angl. tansy. Geografia. — Marges i vores de camins, des de la zona inferior a la superior: Gelida, a la font Saburida, abundant a Ribas, Queralbs i vores del riu Freixa, al peu del Cadí. -- Montserrat i vall d'Aran (Salv.l), Mont- seny (Csta.), partit d'Olot (Tex.), la Cerdanya (Vayr.). — Jul.- Ag. 259 PUBLICACIONS DE L'EINSTCIUZTMDBERUUEENCTES Gènere 369. — LEUCANTHEMUM TOURN. (Nsoxóç, blanc, àvonua, toia de flors: pel color dels semiflòsculs (1).) Flors perifèriques, ligulades, blanques, r-seriades, femenines, les del disc grogues, hermafrodites, amb el tub de la corolla compresso-alat, de llim 5-dentat, calàtides grans, terminals, solitàries o en corimbe, periclini hemisfèric o un poc còncau, de bràcties imbricades, aquenis obcònics, trun- cats a l'àpex, de ro costelles al voltant, tots o no més els del disc sense corona, plantes herbàcies, perennes, de fulles caulinars alternes, enteres o asserrades, raram. pinnatisectes. Fulles inferiors pinnatisectes, de segments linears, enters ó 2-3-fidS, bràcties exteriors del periclini lanceolades, agudes, les interiors 1 oblongues, obtuses, escarioses a l'àpex, aquenis perifèrics amb se- micorona dentada... . . . . . 1,402. L. monspeliensis. Fulles inferiors simplement serrades o lobades —.. . . . . . 2. Aquenis tots sense corona, fulles inferiors trasovades o espatulades, llargament peciolades, les demés oblongues o trasovato-oblongues, semiamplexicaules, auriculades: calàtides de 2-4 cm., 1,403. L. vulgare. Aquenis perifèrics amb corona, fulles inferiors cuneiformes o espatu- ades 3 1.0 PE ECAA LA US OR g es Es da Dra RA RS Dra i de les corol-les del disc prolongades sobre la cara externa de Ú l'ovari, corona dels aquenis 2-partida, fulles inferiors espatulades, peciolades, les caulinars amb 2-3 parells de dents, no amplexicau- les, marge de les bràcties periclinals albo-argentí, 1,404. L. pallens. Tub de les corol-les del disc no prolongat, corona dels aquenis ne 2-partida, bràcties del periclini brunes al marge... . . . 4. Aquenis de semicorona dentada, fulles grassetes, les inferiors el:líptico- lanceolades, llargament atenuades en ample pecíol, circuides de dents iguals, superficials, obtuses, calàtides de 4-6 Ccm., 1,405. L. màximum. Aquenis de corol'la complerta, entera, fulles membranoses, les infe- riors cuneiforme-oblongues, llargament atenuades en pecíol estret, enteres o circuides de dents desiguals, fines, calàtides de 4-6 cm., I 1,406. L. montanum. (1) —deucantbemon —S leucantbemis (de Chios), cf. cbrysantbemum. 260 EE ORA.DE CATALUNYA Compostes. G. 369. - Leucanthemum. 1,402.—L. monspeliense L.—L. ceben- nense DC.—L. palmatum Lmz. (de Montpeller i de les Cevennes, a França, palmatus, per les fulles partides.) a NE. mt $ Rizoma bru, ramificat, tronc de 2-5 dm,, dret o ascendent, glabre, ramificat, fuiles no carnoses, les inferiors i les de les branques es- tèrils estretament peciolades, piunatipartides, les demés sub 2-3-pinnatisectes, de segments : o Separats, estesos, linears, enters o incisos: ca- am Le monseent o làtides mitjanes, bràcties del periclini des- iguals, les externes lanceolades, agudes, les internes oblongues, obtuses, Orunes 4 escarioses a l'àpex, aquenis de les lígules amb una semicorona curta i dentada. Geografia. — Llocs pedregosos de les altes muntanyes : Núria, piçarres del Puigmal i part alta de la Coma d'Eine.— Muntanyes de Ceret: S. Llorenç de Cerdans, Prats de Molló (Gaut., Gr. et G.), pujant a Notre Dame du Coral (Compy.). — Jul.-Ag. 1403. — L. vulgare Lamt. Sinonímia. — Flor de S. Joan (2), cast. con- suelda media, pajaritos, margarita mayor, fr. grande Marguerite. Rizoma negre, dur, cundidor, ramificat: troncs de 3-5 dm., drets, angulosos, simples 0 ramificats, glabres, pubescents o peluts, fu- lles membranoses, les inferiors drasovades o espatulades, contretes en llarg becíol, ordinària- ment fistonades, les demés oblongues o lan- ceolates, semiamplexicaules, auriculades, inci- ses o dentades, ealàtides grandetes, solitàries o en corimbe: bràcties del periclini desiguals, les exteriors lanceolades, estretament escarioses i brunes al marge, les interiors amplament escarioses a l'àpex, aquenis negres, de costelles blanques, ordinàriament tots sense corona (per excepció alguna de les lígules amb corona entera o dentada): planta polimorfa. B auriculatum Peterm. — Planta robusta, policèfala, de calàtides grans, aiquenis de les lígules amb semicorona dentada. L. vulgare 261 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCUEES Comp-stes. G. 369. - Leucanthemum,. Geografia. — Frequent per boscos i llocs herbosos des de la costa fins al Pireneu. La B auriculatum Peterm.—L. subglaucum Laramb., al Montserrat, cap a Sta. Cecília, S. Pere Sacama, sobre Olesa. — Maig-jul. 1,404. — L. pallens DC., subsp. del L. atratum DC. (ap. Rouy). (pallens, Per l'involucre pàlld. Cf. atratus, que és emnegrit, així com aquest és blanquinós.) Considerada per Gay i altres com una sim- ple var. de l'anterior, se'n diferencia princi- palment per les bràcties del periclini pàlli- des, Vorejades d'un marge blanc argentí, a veg. ferruginós, els aquenis de les lígules amb co- rona 2-partida, tubs de les corolles del disc prolongats sobre la cara externa de l'ovari, fu- lles mitjes del tronc oblongues o cuneiformes, serrades a la meitat superior i atenuades en pecíol adornat a la base de 2-3 parells de dents no amplexicaudes. Geografia. — Boscos àrids : Abundant a la part occidental del Montserrat, Corbera i al- tres llocs del Bergadà.-— Montcada, r., llocs montuosos entre Begas i la costa (Csta.), Man- lleu, Llers, Figueras, Molins (Senn.), Castellgalí, Guardiola, Fonollosa (Font). —Juny-Jul. N.B. Ala part occid. del Montserrat, des de Roca foradada a càn Massana, i al cim del Farell (Caldes de Montbui), abunda una raça que pel seu desenrotllo, toment, forma, magnitud i consistència de les fulles recorda el L. crassifolium VVillt. et Lge. 1,405. — L. màximum DC. (per la estatura o talla, que és la més eran.) Rizoma bru, curt, cundidor, ramificat: troncs de 4-7 dm., drets, assolcats, simples, monocèfals, glabres o glabrescents, llargament nusos a l'àpex, fulles grassetes o fràgils, grans, les inferiors el'líptico-lanceolades, llargament atenuades en ample pecíol, les caulinars lan- ceolades o linear-lanceolades, serrulades, dents fines, iguals, sentades o de pecíol curt i alat, no amplexicaules, calàtides molt grans (4-8 cm. diàm.), bràcties del periclini desiguals, les ex- teriors lanceolades, Brumo-escarioses al marge, les interiors linear-oblongues, amplament escarioses a l'àpex, tub de les corol-les del disc no prolongat 262 ELORA DE CATMGEUNYA Compostes. G. 369. - Leucanthemum. sobre l'ovari, aquenis de les lígules amb una corona dentada, alguna vegada completa. Geografia. — Llocs àrids i pedregosos del Pireneu: cap a Corbera, riu de Greixa i altres llocs del Bergadà, Núria, al Salt del Sastre. —Altures de Ribas, Setcases, Tragurà, Ull de Ter, Costabona (Vay.), Castanesa (Csta.), Solaneta de Costabona, Conca de Tremp, Bassi- bé (Bub.), Tredós, Bonaigua (Timb.). — Jul.- Ag. 1,406. — L. montanum DC. Chrysàn- themum saxicolum Roch. ( estació seva es la muntanya, saxicola, fet aquí adjectiu neutre, que habita en llocs pedregosos, com saxàtilis.) Planta cespitosa, multicaules troncs de 2-3 dm., drets o ascendents, prims, angulo- so-estriats, monocèfals, llargament nusos a la part superior, fulles glabres, subcrasses, les inferiors dvasovato-lanceolades, atenuades en pecíol, les demés oblongo-lanceolades o les su- periors oblongo-linears, sentades, no auricula- des, totes mucronato-dentades, calàtides mitjanes, bràcties del periclini un poc desiguals, les exteriors ovato-lanceolades, esirelament escarioses al marge, les interiors lanceolades, amplament escarioses a l'àbex: tub de les corol-les del disc xo prolongat sobre l'ovars, aquenis de les lígules amb corona entera, cupuliforme. ò graminifoium Rouy.— L. graminifolium LmX. — Fulles inferiors llar- gament cuneiformes o linear-oblongues, fluixament fistonades, les caulinars linears, enteres o feblement dentades. Geografia. — Boscos, marges i prats secs de les zones mitja i superior : comú a Ripoll i vall de Ribas, Gelida, cap a Masgranada. — Turons caliços de Vich (Csta., Masí.), Prats de Rei, S. Pere Sallavinera (Puigg.l), Segaró, les Ansies fins a Collsacabra, Vidrà, Ciuret, N.: Dona del Mont. La ò graminifolium Rouy.—aA les Corbières, Conflent (Gaut.), Prades (G. et G.), Pire- neu orient. (Lap.). — Juny-Ag. 263 PUBIRCACIUNS DE L'INSTITUL DE CCENCRES Gènere 370. — PYRETHRUM GARTN. (Greco-llatí: sembla indicar una planta urent o ardent, sobre tot l'arrel ().) Es diferencia del gènere Leucanthemum per les corol-les del disc, que tenen el tub àpter, rodó, aquenis de 5 costelles, glanduloso-pel:lúeids, tots amb corona escariosa, - completa, calàtides solitàries o en corimbe, fulle: pinnatipartides. Planta cespitosa, rizoma que produeix rosetons estèrils i troncs florí fers de 5-15 Cm., monocèfals, fulles inferiors i les dels rosetons piu- I natipartides, les superiors enteres, linears. . 1,407. P. alpinum. Planta de tronc dret, de 3-8 dm., policèfal, sense rosetons estèrils. 32. Rizoma cundidor, fulles caulinars auriculades, semiamplexicaules, pe- riclini no umbilicat .. . . . . . 1,408. P. corymbiferum. Rizoma no cundidor, fulles totes peciolades, periclini umbilicat a la ITUCURCACIÓ (LL ea le ele, LL AOO. P Dar DEIaEn MMA Vale REU ES OE 1,407. — P. alpinum VVilld. Leucànthe- EO RN AS ES: mum aipinum Lamf. (per la seva estació alpina.) Rizoma prim, ramificat, cundidor, que pro- dueix rosetons estèrils i troncs florífers de 5-I5 Cm., ascendents, finament estriats, pu- bescents, simples, nusos a la part superior, fulles vírido-cendroses, glabrescents o pubes- NR - Cents, les inferiors i les dels rosetons cespito- - Ses, de Contorm Ovat, contretes en pecíol estre- NRm OO... o tament alat, pinnatipartides, en 5-7 divisions linears, enteres, mucronades, 2-4 fulles cauli- nars petites, distants, enteres o 2-3-fides: calàtides grandetes, solitàries, bràcties del periclini desiguals, les exteriors ovades, les altres oblongues, totes obluses 4 amplament escarioses i negres al marge: aquenis amb corona quasi completa, la dels perifèrics un poc més llarga. B pubescens Duby. — P. tomentosum Clair. — Tronc i fulles subtomento- sos, bràcties del periclini pestanyoses i franjades de blanc. is (D 3 ang. feverfevv, que és: febrifuga, per les propietats que se li atribueixen: també pellitory of Spain, que és Pe- € cast, 264 PLORA DE GATA DUN YIA 9 ea Compostes. G. 370.- Pyrethrum.: Geografia. — Pedruscam de les altes muntanyes: Altures de Núria, Puigmal, Finestre- lles, Coma d'Eine. — De Núria a Costabona, Pics de Comabella, La Toza (Vay.), Monteixo (Fontl), Maladetta, Ports dels Pireneus centrals (Csta.), Ports de Benasc i de la Picada (Zett.), regió alpina de tota la vall d'Aran (Llen.), Tredós, Ruda (C. et S.). La B pubescens Duby. a les altures de Núria.— Als llacs de Carençà (Gaut.).—Jul.-Ag. N. B. Les lígules de la planta de Núria són frequentment vermelloses a la base, per lo qual s'ha dit que pertany a la var, ò del P. hispànicum VVX., però les bràcties exteriors del periclini són obtuses, com en el tipus, i no agudes com en la pl. de VVE. OE 1,408. — P. corymbíferum Schrant. — Leucànth. corymbosum Gr. et G. (Per la inflorescència corimbosa.) Rizoma cundidor, tronc de 3-8 dm., dret, assolcat, simple o poc ramificat, pubescent o glabrescent, fulles glabres per dessobre, pu- bescents i pàl-lides per dessota, les inferiors peciolades, les caulinars semamplexicaules, au- viculades, totes pinnatisectes, de segments ova- to-oblongs, pinnatipartits o pinnatífids, den- tats, mucronats, calàtides mitjanes, en corimbe fluix, periclini no umbilicat, de bràcties des- iguals, les exteriors ovato-lanceolades, agudes, les interiors obtuses, ampla- ment escarioses a l'àpex, totes brunes al marge, aquenis blanquinosos, finament xagrinats, els del disc més breument coronats. Geografia. — Marges i terrenys montuosos de tot el país. — Jul.-Ag. 1,409. — P. Parthenium G. et G. Leu- cànthemum Parthenium Gr. et G. (per les Propietats medicinals, que com en Ma- tricaria, es refereixen al sexe femení.) Sinonima.— Segura, herba de S. Antoni, camamilla pudenta, cast. matricaria, hierba de Sta. María. Rizoma no cundidor, tronc de 3-6 dm,, dret, assolcat, glabrescent, molt ramtficat 4 fu- llós, fulles totes peciolades, de contorn oblong, blanes, pubescents, pimnatisectes, de segments oblongs, pinnatífids, inciso-dentats, obtusos, calàtides mitjanes, en corimbe P. Parthenium 34 265 PUBLICACIONS DE EL4INSTAITUT DE CDENGTES Compostes. G. 370.- Pyrethrum. fluix, fullós, periclini hemisfèric, umbilical a la frucitficació, de bràcties des- iguals, les exteriors limear-lanceolades, agudes, escarioses al marge, les inte- riors oblongues, obtuses, escarioses i lacerades a l'àpex, totes obtusament carenades, aquenis bruns, no xagrinats, de costelles blanques, corona molé curta, fistonada. Geografia. — Prop de les habitacions com a subespontània en tot el país, no escassa als marges de Vallcebre i altres llocs del Pireneu. — Maig-Jul. 266 can CEE PERA BREORAUDE CATALUNYA Gènere 371. — CHRYSANTHEMUM TOURN. (De ypuoóc, or, flor d'or, pel color groc de les flors (al. Goldblume.) Flors grogues, les perifèriques ligulades, uniseriades, femenines, les del disc tubuloses, amb el tub compresso-alat, 4-5-dentades, hermafrodites, lí- gules oblongues, escotades o subtridentades, calàtides grans, solitàries, pe- duncles engruixits a l'àpex, periclini umbilicat, de bràcties desiguals, còn- caves, vírido-groguenques, les exteriors ovades, obtuses, estretament esca- rioses al marge, les interiors trasovades, amplament escarioses a l'àpex, aquenis dimorfes, els perifèrics compresso-tetràgons, 2-alats, amb 3 costelles a l'esquena i 4 a la cara ventral, els del disc subcilíndrics, amb ro coste- lles, tots sense corona: herbes anuals, glabres, glauques, de tronc de 2-5 dm., dret, ramificat, estriat, fulles grassetes, oblongues, dilatades a l'àpex, les inferiors pinnatífides, atenuades en ample pecíol, les segúents 3-fides o mul- tífides, fondament dentades, les superiors oblongo-lanceolades, amplexicau- les, enteres o dentades, cuspidades. 1,410. — Chr. ségetum L.. (dels sembrats, Perquè es troba pels camps de blat.) Sinonímia. — Ull de bou, rot de bou, cast. corona de rey, mohino, Santimonia. Geografia. —Terres cultivades de les zones inferior i mitja, principalment la primera.—Abr.-Maig. 267 PUBLICACIONS:I DE (LV INS DIT DE DENCUE NC S Gènere 372. — PINARDIA LESS. (La espècie típica rebé de Cassini el nom de Pin. anisocephala, que no és difer. del Chrysanth, viscosum, Desfont.) Flors grogues, les perifèriques ligulades, r-seriades, femenines, les del disc tubuloses, de tub compresso-alat, 4-5-dentades, hermafrodites, lígules trasovades, 2-fides O sub-3-dentades, calàtides grans, solitàries, peduncles estriats, engruixits a l'àpex, periclini umbilicat, de bràcties desiguals, ebtu- ses, les exteriors ovades, carenades, estretament escarioses al marge, les in- teriors oblongo-espatulades, amplament escarioses a l'àpex, aquenis dimor- fes, els perifèrics 3-quetres, 3-alats, amb 6 costelles, els del disc comprimits amb una ampla ala al marge intern i 5 costelles, tots amb petites glàndu- les als espais intercostals, sense corona: herbes anuals, tronc de 3-6 dm., dret, glabre, estriat, ramificat, molt fullós, fulles verdes, les inferiors ate- nuades en ample pecíol, 2-pinnato-partides, de divisions oblongo-lanceola- des, ordinàriament inciso-dentades, les demés semiamplexicaules, auricu- lades, sub-2-pinnatisectes, de segments lanceolato-linears, enters, incisos o dentats, mucrenats. 1,411. —P. Coronaria Less. — Chrys. Coronarium L. (sembla que aquesta mena de flors s'empleaven Per a fer corones, són variades les anomenades així em botènica: l'anèmona, Iychnis, etc.) Sinonimia. — Cast. manzanilla de flor dora- da, manzanilla loca. Geografia. —Camps i terres de conreu: Tarrassa, rT. -: lImmediacions de Barcelona, cap a S. Boi (Csta.), Montserrat (Vay.). — Maig-Juny. 268 E LOE A DE CARAELUNYA Gènere 373. — MATRICARIA L. (Vegi's el que s'ha dit a Parthenium: propietats emenagogues d'aquestes espècies, cf. Artemisia i altres.) Flors perifèriques, ligulades, blanques, r-seriades, femenines, les del disc tubuloses, de tub subcilíndric, grogues, hermafrodites, calàtides mitjanes, terminals, solitàries o en corimbe, periclini hemisfèric, imbricat, aquenis obcònics, amb 3-5 costelles a la cara interna, sense costelles a l'externa, terminats per una corona membranosa, receptacle cònic: herbes anuals, de fulles 2-pinnatisectes, alternes. Receptacle agut, 8 aquenis de 1 mm., albo-groguencs, amb 5 costelles filiformes, Hisos a ps corona obliqua, molt curta, planta aromàtica vs di Lo. i. 4412. M. Chamomílla. Receptacle obtús, pla, aquenis el doble majors, negrosos, amb 3 cos- telles, rugosos per l'esquena, corona hoeritzontal, sortida, planta QUaS HE IMOdOra, de a Sa es ag IM imodora: 1,412. —M. Chamomilla. — M. suaveo- lens L. (nom vulgar de la camamilla, traduit man- zanilla en cast. — poma petita, sens duble per la olor que la recorda una mica, suaveolens, de olére, per aquesta vaó de ser agradable d'olo- rar.) Sinonimia. — Camamilla: casé. manzanilla. Tronc de 2-5 dm., dret o ascendent, es- triat, glabre, ramificat, fulles 2-pinnatisectes, de segments filiformes, estesos, plans pel re- vers, mucronulats, calàtides mitjanes, terminals, em corimbe, bràcties del periclini poc desiguals, oblongues, obtuses, groguenques, amplament esca- rioses a l'àpex, lígules el'líptico-oblongues, reflexes, aquenis albo-groguencs, petits (1 mm.), subcilíndrics, un poc curvos, amb 5 costelles filiformes a la cara interna, llises a l'esquena, sense glàndules, terminats per una corona membranosa, molt obliqua, molí curta: receptacle cònic, agut, buit: planta aromàtica. 269 DPIRELICACIONS DE LIINSCTITUD DE CILENCMES Compostes. G. 373.-Matricaria. Geografia. — Terres cultivades, llocs herbosos de quasi tot el país, inclusa la Cerdanya. — Abr.-Jul. 1,413. —M. inodora L. (sense olor, com contrastant amb la anterior.) Tronc de 2-4 dm., dret, anguloso-estriat, glabre, freqientment vermellós a la base, ra- mificat, fulles 2-pimnatisectes, de segments li- near-filiformes, canaliculats Pel revers, mucro- nulats: calàtides mitjanes, terminals, solitàries, bràcties del periclini desiguals, les exteriors lanceolades, estretament escarioses al marge, les interiors oblongues, amplament escarioses a l'àpex, totes obtuses, vírido-groguenques brunes al marge, lígules ellíptico-oblongues, a la fi reflexes, aquenis negrosos, subtetràgons, amb 3 costelles blanguinoses a la cara interna, rugosos a l'esquena i entre les costelles, amb 2 glàndules rodones a l'àpex, groguenques, negroses a la maturitat: planta quasi inodora. M. inodora Geografia. — Llocs herbosos de Ribas. — A la Cerdanya (Vay.), Queralbs (Senn.l), vall d'Aran, pr. de Viella (Salv.l), Montgarri, Bassibé (Compi.l), Vilaller (Csta.), runes de tota la vall, remontant-se fins a Montgarri (Llen.l), Salardú (C. et S.). — Jul.-Set. 270 its EE és RELORAIDE CGATALUNYA sum AL ar Gènere 374. — ANTHEMIS L. (avòeuic, floreta, és la flor de la camamilla en partic., per les moltes flors que té la planta, el propi dimin. és dvSEqutoy.) Flors perifèriques ligulades, blanques, r-seriades, femenines, les del disc tubuloses, de tub comprimit, no alat, a la fi molt dilatat a la base, llim 5-dentat, hermafrodites, calàtides ordinàriament mitjanes, terminals, solità- Ties O en corimbe, periclini hemisfèric, imbricat, receptacle cònic a la ma- turitat, cobert de palletes, bràcties escarioses, aquenis subcilíndrics, amb costelles: herbes anuals o perennes, de fulles r-2 pinnatipartides o pinnati- sectes, alternes. Lígules grogues a la base, flors tubuloses, apendiculades a la base d'un costat, fulles ric ai de divisions decreixents cap a la base, planta: anual i Lles. ETA As Metal Lígules totalment blanques, Qu Eilialeces, no apendiculades. . 3. Plantes perennes, tronc simple o poc ramificat a la part inferior, fu- lles 2-pinnatipartides, de 2-3 divisions, . . 1.415. A. montana. Plantes anuals, tronc molt ramificat a la part superior. . . . 83. Plantes inodores, palletes del receptacle lanceolades, bruscament acu- minades, aquenis llisos. —. . LL. 4416. A arvensis: Plantes fètides, palletes del piclr alenades, aquenis tuberculosos, 1,417. A. Cótula. 3 l l l 1,414. — A. mixta L. — Ormenis mixta DC. —O. bicolor Cass. (mixtus 4 bicolor, pels dos colors (groc i blanc) que presenten les líguless Ormenis, es ja venir de Òppeyoç, tany, després de la floració s'allarga la vameta.) Anual, tronc de 1-4 dm., dret, estriat, or- dinàriament vermellós, pubescent, ramificat des de la base, fulles de contorn oblong, pin- natibartides, de divisions cuvles, enteres o inci- ses, decreixents cap a la base, calàtides solità- ries, bràeties del periclini desiguals, pubes- cents, oblongues, amplament escarioses al marge i a l'àpex, lígules blanques, 271 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE VC LE MeueeS Compostes. G. 374. - Anthemis. grogues a la base, a la fi reflexes, corol'les del disc amb el tub prolongat pel costat intern de la base sobre l'ovari: receptacle cònic, amb palletes cartilagi- noses, colorades i peludes a l'àpex, agudes, doblades longitudinalment, abraçant la flor i després l'aqueni, que és molt pelit, verdós, trasovoide-cuneiforme, amb 3 costelles molt fines a la cara interna: planta olorosa. Geografia. — Camps i terres arenoses : Empordà, Rosas, Cabanes (Senn.l), Armentera (Llen.l), Ceret, Rosas, S. Feliu de Guíxols (Bub.). — Juny-Ag. 1,415. — A. montana L. (estació de la planta: a les muntanyes.) Perenne, rizoma llenyós, multicaule, troncs de r-4 dm., drets o ascendents, simples o amb algunà branca a la base, llargament nu a l'àpex, fulles grassetes, albo-tomentoses o glabres, llar- gament peciolades, 2-pinnalipartides, amb 2-3 parells de divisions oblongues o lanceolato- linears, obtuses, múliques, enteres O incises, calàtides solitàries, sostingudes per peduncles molt llargs, bràcties del periclini desiguals, pàl'lides o brunes al marge, les exteriors lan- ceolades, agudes, les interiors obtuses, escarioses a l'àpex, pestanyoses, lígules blanques, oblongues, tub de les corol'les del disc no dilatat a la base, palletes del receptacle carenades, oblongo-linears, contretes en r punta curta, fina, bruna, aquenis blanquinosos, de costelles poc sortides, no xa- grinats: planta polimorfa. Geografia. — Llocs pedregosos de les muntanyes: cim del Montseny, a les Agudes del Turó de l'Home, Serra de Móòrens, Costabona, muntanyes de Núria, Comabella, la Toza (Vay.), vall d'Eine (Bub.), vall d'Aran, Ruda (C. et S.). — Ag.-Set. 1,416. — A. arvensis L.. (estació de la planta: als camps.) Sinonímia. — Camamilla borda: cast. man- zanilla bastarda, manzanilla sin olor. Anual, tronc de 1-4 dm., dret o ascendent, estriat, pubescent, ramificat, fulles 2:pinnadi- 272 —— dl a BELORA DE CATALUNYA Compostes. G. 374.- Anthemis. sectes, de segments linears, curts, enters o incisos, cuspidats, calàtides soli- tàries, portades per peduncles bastant llargs, periclini pelut, de bràcties quasi iguals, oblongues, verdes a l'esquena, amplament escarioses al marge i a l'àpex, lígules blanques, el'líptiques, a la fi reflexes, tub de les corol:les del disc dilatat a la base, receptacle cònic, amb palletes linear-lanceolades, carenades, contretes en una punta rígida, que a la fructificació sobrepassa les flors del disc, aquenis molt desiguals, llisos, amb ro costelles, terminats en una vora plicato-ondulada, planta inodora. a genuima G. et G. — Peduncles no dilatats a la maturitat. B incrassata Boiss. — Planta robusta, peduncles a la fi molt inflats, am- plament fistulosos. Geografia. — Comú per terres cultivades des de la costa a la regió subpirenenca, predominant la 8 incras- sata al litoral. — Abr,-Oct. 1,417. — A. Cótula L. (diminutiu de Cota, que com Doria semblen noms propis de geografia històrica, Venècia 4 Austria vespect./ segons altres, de notbxm, escu- della, per les cavitats de la fulla.) Sinonímia. — Camamilla pudenta, cast. có- tula fétida, manzanilla hedionda VP. Anual, tronc de 2-5 dm., dret, estriat, glabre, molt ramificat, fulles bastant grans, 2-pinnalisectes, de segments linear-filiformes, enters o incisos, acuminats, separats, extesos, calàtides mitjanes i fins bastant grans, en ample corimbe o panotxa corimbiforme, periclini glabrescent, de bràcties quasi iguals, verdes, lanceolades, obtuses, escarioses al marge i a l'àpex, lí- gules blanques, oblongues, a la fi reflexes, ordinàriament estèrils, tub de les corol:les del disc dilatat a la base, receptacle cònic, amb palletes linear- alenades, caduques, no subsistint ordinàriament a la fructificació més que les de l'àpex del receptacle, aquenis mzorenos, tuberculosos, petits (1-I/5 mm.). B microcephala VVillx. et Csta. — Estatura menor, calàtides la meitat més petites, en panotxa corimbiforme. Geografia. — Comuníssima als camps de l'Urgell i costa de Barcelona, Tarrassa, fr. — Tarragona, Amposta, Balaguer, més amunt d'Esterri, Tremp, Seu d'Urgell, S. Joan de l'Erm (Csta.), prov. de Girona, runes de tota la regió mitjana fins a Nostra Sra, del Mont i Olot (Vay.), Rosas (Bub.). Efectivament predomina la 8 microcephala VV. et Csta. com ob- serva Costa. — Maig-Oct. (i) — Planta que segons Lin. agrada molt als galàpats, però fa fugir les mosques i desagrada a les abelles. 35 273 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 375. —COTA GAY. (Antic nom de algunes espècies de Anthemis, V. Cótula). Es distingeix essencialment del gènere anterior pel tub de les corolles del disc compresso-alat, apenes dilatat a la base, aquenis tetràgono-com- primits, poc o gens alats als angles, amb 5-Io costelles febles a cada una de les cares interna i externa: pel receptacle convex, hemisfèric a la matu- ritat, amb palletes persistents, herbes anuals, biennals o perennes, de fulles I-2-pinnatipartides, alternes. Lígules grogues, tant o més :llargues que'l periclini, palletes del re- ceptacle linears, llargament acuminades, rígides, iguals o més llar- gues que les flors del disc, planta perenne . 1,418. C. tinctoria. Lígules blanques, planta anual o biennal... . . . . . . 2. Palletes del receptacle espatulades, bruscament contretes en I punta espiniforme, tant o més llarga que la palleta, peduncles a la fi en- gruixits a l'àpex: planta anual... . . . 1,419. C. altíssima. Palletes del receptacle lanceolades, acuminades en í1 punta molt més curta que elles, peduncles no engruixits a l'àpex, planta biennal, 1,420. C. Triumfetti. 1,418. — C. tinctoria Gay. — Anthemis tinctoria L. (pel seu empleu a la tintoreria, també medaci- nal.) Sinonímia. — Cast. abiar, albihar, manzani- lla loca: fr. ceil-de-beeuf. P Perenne, tronc de 3-7 dm., dret o ascendent, pubesoent, ramificat, fulles pimnatipartides, de raquis ample, amb petits lòbuls entre les divisions, que són dlinear-oblongues, serrades, amb les dents cuspidades, calàtides terminals, peduncles prims, estriats, llargament nusos i no engruixits a l'àpex, peri- clini pelut, de bràcties desiguals, lanceolades, les exteriors agudes, esca- C. tinctoria (1) Gjo de buey (manzanilla loca) sembla que és Cbrysantbemum coronariun. 274 ———aama çant FE OR AU DE CATALUNYA qume por Ed A ROAS DD Na AA EE NT ASC DEA ACS CUA Compostes. G. 375.- Cota. rioses al marge, però no a l'àpex, les interiors obtuses, escarioses i pesta- nyoses a l'àpex, lígules grogues, trasovato-oblongues, iguals al periclini o més curtes, palletes del receptacle linears, atenuades en punta rígida, igual a les flors del disc, aquenis blanquinosos, estretament al/ats, amb 5 costelles a cada cara i terminats en una corona molt curta O nulla. Geografia.—Costes pedregoses: Cap a Queralbs (Salv.l), Montseny (Salv. i Csta.), Ribas (Vay), Vich, r. r. (Masf.). — Jul.-Ag. io 1419.—C. altíssima Gay. — Anthemis altíssima L. (Per la talla elevada que presenta.) Anual, tronc de 3-I2 dm., dret, frequent- ment vermellós, glabre o glabrescent, molt fullós, ramificat, de branques exteses: fulles 2-pimnatibpartides, de raquis ample i alguns lòbuls terminats per dents inclinades: divi- sions petites, linear-lanceolades, dentades a l'àpex, dents llargament cuspidades, subespi- noses, calàtides grans, terminals, peduncles llargs, estriats, a la fi engruixits a l'àpex, bràc- ties del periclini: desiguals, les exteriors lanceolades, agudes, les interiors obtuses, més escarioses a l'àpex, lígules blanques, més llargues que el pe- riclini, palletes del receptacle espatulades, bruscament contretes en Punta espi- niforme, tan llarga com elles, aquenis morenos, estretament alats, amb I0 cos- telles fines a cada cara, terminats per una corónula aguda, molt curta. C. alcíssima Geografia. — Camps i bardissars de l'Empordà fins a Sagaró, Bassegoda, Lluçanès (Vay.), Figueras, Llers, Molins (Senn.). — Maig-Juny. 1,420. — C. Triumfetti Gay. — Chry- santh. Coronarium Lap. Joan Batista Triumfetli, A. de Observyationes de Ortu et vegetatione plantarum, Romae, 1685. Biennal, tronc de 3-8 dm., dret, estriat, pu- bescent, simple o un poc ramificat a l'àpex, fulles de contorn oblong, 2-pinnatipartides, de divisions lanceolato-linears, enteres o inciso- 275 PUBLICACIONS DE EINSTITUTIDESCGTENGEES Compostes. G. 375.- Cota. dentades, breument cuspidades, calàtides grans (3-5 cm. diàm.), solitàries, portades per llargs peduncles estriats, no engruixits a l'àpex, periclini pe- lut, de bràcties desiguals, les exteriors lanceolades, agudes, escarioses al marge, les interiors linear-oblongues, Obtuses, escarioses i llargament pesta- nyoses a l'àpex, lígules blanques, trasoblongues,r veg. més llargues que el periclini, palletes del receptacle estretament lanceolades, acuminades en punta rígida, molt més curta que elles mateixes, aquenis groguencs, estreta- ment alats, amb 5 estries a cada cara, terminats per una corona quasi tan llarga com la meitat de l'aqueni. Geografia. — Comú pels boscos de les muntanyes: cordillera superior del Vallès, des del Montserrat al Montseny, S. Hilari, Montsolí, Guilleries, Ribas. € Camprodon, N.e Dame du Coral (Vayr.), La Sellera (Cod.l), Alp, Toses, Setcases (Bub.), Andorra (Gr. et G.), Ar- ties, Salardú (C. et S.). — Maig-Ag. N. B. La C. Cossoniana Rehb., referida per Costa al Montseny i per Campafió a la prov. de Lleida, és, segons Amo, una mera variació de l'anterior, que se'n aparta princi-— palment per les divisions de les fulles, dividides en lacínies enteríssimes, linear-lanceolades, en un mateix pla, com les dents de una pinta. 276 FLORA DE CATALUNYA Gènere 370. — ANACYCLUS PERS. —dvavSóxvxioc, aplicat per Vaillant, perquè les flors radials femenines són estèrils, disposades en cercle al voltant del disc.) (2) Flors perifèriques, generalment ligulades, blanques o grogues, uniseria- des, femenines o estèrils, les del disc grogues, hermafrodites, tubuloses, de tub compresso-alat, llim 5-dentat, amb 2 dents més llargues i més estretes que les altres 3, calàtides grans, terminals, periclini hemisfèric, imbricat, receptacle breument cònic, amb palletes persistents, aquenis plans, depri- mits, amb 1 ala a cada costat, auriculada a l'àpex, en els exteriors més ampla: herbes anuals, de fulles alternes, 2-pinnatisectes. Lígules blanques, més llargues que'l periclini, bràcties periclinals sense apèndix escariós, palletes del receptacle trasovades, obtuses, ales de l'aqueni terminades per lòbuls obtusos. . . 1,421. A. Clavatus. Lígules grogues, iguals al periclini o quasi nulles . . . . . 2. Lígules per lo menys tan llargues com'l periclini, bràcties periclinals amb apèndix escariós, palletes trasovato-cuneiformes, lòbuls de les ales dels aquenis aguts, erectes. . . . . 1,422. A. radiatus. Lígules molt curtes o quasi nul'les, bràcties periclinals no apendicula- des, palletes oblongo-espatulades, lòbuls de les ales dels aquenis ob- tusós, divergents. Q. Qi etc eL i n428: A. Valentinus. 1,421. — A. clavatus Pers. — A. tomen- tosus DC. (de clava, no de clavus, pel pedumcle inflat a l'àpex (com una massa o porra.) Sinoníma. — Panigroc, cast. manzanilla de los campos. Trenc de 2-4 dm., dret o ascendent, estriat, Ppubescent o pelut, ramificat a l'àpex, fulles caulinars assentades, amb 2 orelletes lacinia- des, amplexicaules, segments curts, estrets, mucronulats, peduncles de les calàtides peluts, finament estriats, a la fi engruixits a l'àpex, bràcties del periclini lanceo- (1) avavoúç, sense flor, dvavDEu, reflorir. 277 —————————————————————————————€duu OO PUBLICACIONS DE L'INSTITUZI DE CTENCLE ——————————————————————————————un—DJDD7aÉe———— Compostes. G. 376.- Anacyclus. lades, les exteriors agudes, les interiors obtusiúscules, totes estretament escarioses al marge i a l'àpex, no apendiculades, lígules blanques, el'lípti- ques, més llargues que'l periclini, palletes del receptacle trasovalo-cuneifor- mes, generalment pestanyoses, aquenis molt petits, cumeiformes, els exteriors amb 2 ales hialines, amples, terminades a l'àpex per 2 lòbuls obtusos. Geografia.—Comú per terres arenoses de la zona inferior, menys frequent a la mitja, com la part alta del Vallès i Bages, Urgell, Camp de Tarragona, Cornudella, Figueras. — Cardona, Sallent, Puigreig, Marlès, Serrateix, Espunyola, Avià, Berga (Puj. C.I), Vich (Masf.), Prats de Molló (Gaut.). — Maig-Juny. 1,422. — A. radiatus Lois. — Anthemiís valentina L. (sens dubte per les lígules grogues del radi, 4 peduncles purpurins.) Tronc de 2-6 dm., dret, pelut o glabrescent, ramificat a l'àpex, fulles caulinars assentades i abraçant el tronc amb 2 orelletes laciniades, segments linears, aguts mucronulats, pedun- cles de les calàtides estriats, a la fi engruixits a l'àpex, bràcties del periclini linear-oblongues, estretament membranoses al marge, termina- des per un apèndix escariós, rodó, denticulat, lígules grogues, oblongues, al menys tan llargues com el periclini, palletes del receptacle trasovato-cuneiformes, triangulars a l'àpex, molt agudes, no pes- tanyoses: aquenis interiors més petits, àpters, els exteriors amb 2 ales Hia- lines amples, terminades per 2 lòbuls agutís, erectes. Geografia. — Llocs incults, arenosos, poc distants del mar: arenals marítims de Blanes (Trem.l), Pireneu or. (Bub., Coste, Rouy). —Maig-Ag. 1,423. — A. valentinus L. (per la pàtria — València—, en llatí, dues Va- lències, cap d'Espanya, encara que valentino 4 valenciano són sinòn. en castellà, és planta es- panyola de fulles boniques.) Tronc de 2-3 dm., dret o ascendent, robust, estriat, d pelut, simple o ramificat, fulles A. valentinus 278 BREORATNDEIJCATALUNYA Amat Compostes. G. 376. - Anacyclus. caulinars amplexicaule-auriculades, segments linears, mucronulats, peduncles de les calàtides estriats, a la fi moll engruixits, fistulosos, bràcties del peri- clini lanceolades, estretament escarioses al marge i a l'àpex, xo apendicula- des, lígules grogues, moll curtes, quasi nul'les, palletes del receptacle espatu- lato-cuneiformes, apiculades, pestanyoses a l'àpex, aquenis cuneiformes, els interiors estretament alats, els exteriors amb 2 amples ales Malines, termi- nades per 2 lòbuls obíusos, divergents, portant una semicorona denticulada. Geografia. — Llocs incults i vores dels camins : Comú al litoral, remontant-se fins al Vallès, Vilafranca del Penadès, Castelló d'Ampúries. — Cardona (Puj. C.I), Vich, r. (Masí.), Figueras, Rivesaltes (Bub ), Molins, Escaules, Fortià (Senn.). — Maig-Juny. 279 PUBLIÇCACIONS DE L'INSTITUT DEGGLENCIES Gènere 377. — DIOTIS DESF. (Liter. doble orelleta o apèndices a la base de les flors tubuloses, de òic, doble, oòç, òtbTos, CÍ. tetpatytoç, de quatre nanses. Així myosotis.) Flors grogues, totes hermafrodites, tubuloses, de tub compresso-alat, prolongat a la base en 2 esperons oblusos que abracen quasi enterament l'ovari, de llim 5-dentat, calàtides subglobuloses, breument pedunculades, mitjanes, en corimbe compost, periclini imbricat, bràcties ovades, cònca- ves, Obtuses, llanudes, receptacle petit, convex, amb palletes ovades, còn- caves, obtuses, escarioses, llanudes a l'àpex, aquenis trasovoide-comprimits, arrodonits a l'àpex, no alats, amb 5 costelles obtuses, blanquinosos, amb estries grogues, glandulosos, herbes perennes, enterament cobertes d'un es- pès toment llanós blanc, tronc de 1-4 dm., ajagut o ascendent, simple o ramificat, molt fullós, fulles trasovato-oblongues, obtuses, enteres o bé obs- curament fistonades, assentades, acostades, a la fi reflexes. 1,424. — D. candidíssima Desf. — D. marítima Sm. (superlatiu de càndidus, blanc, per ser la pl. albo-llanosa, marítima, pel lloc o estació.) Geografia.— Arenals marítims del litoral: Masnou, Blanes (Salv.l), S. Feliu de Guíxols, S. Pol, Blanes (Bub.), torrent d'Argentona (Joverl), Salou (Llen.l). — Juny-Ag. D. candidíssima 280 BREORA DE CATALUNYA Gènere 378. — SANTOLINA TOURN. (Segons els més estaria per sanctolina, planta santa, per les seves virtuts, com tenim card sant o beneit, segons altres de Saintes (Santones), país de la Gàlia, com santonina (una Artemisia Santonicum o de Saintonges.) Flors grogues, les perifèriques curtament ligulades, r-seriades, femeni- nes, les del disc hermafrodites, tubuloses, de tub compresso-alat, allargat i dilatat a la base en una membrana que cobreix la part superior de l'ovari, llim 5-dentat, calàtides mitjanes, terminals, solitàries, portades per pedun- cles angulosos, no engruixits a l'àpex, periclini hemisfèric, imbricat, recep- tacle també hemisfèric, amb palletes còncaves, linear-oblongues, obtuses, aquenis tetràgono-comprimits, no alats, truncats a l'àpex, atenuats a la base, petits arbustos molt ramificats, de fulles alternes pinnatífides o pin- natisectes. Fulles linears, pinnatífides, lacínies curtes (2 mm.), obtuses, disposa- des en 4-6 sèries i en diferents plans, 1,425. S. chamaecyparissus. Fulles oblongues, pinnatisectes, segments el doble llargs (3-6 mm.), disposats en 2-4 sèries i en un mateix pla 0 quasi, 1,426. S. pectinata. 1,425. —S. chamaecyparissus L. (s'ha comparat a un xiprer, com una Euphor- bia així qualificada.) Simoníma.— Espernallac, herba de Sant Joan, botxes de S. Joan, cordonet, camamilla de muntanya, cast. abrótano monterino o hem- bra, lombriguera, cipresillo. Petit arbust de 2-6 dm., de troncs llenyo- sos, ascendents, molt ramificats, únicament les branques de l'any fulloses, dretes, rígides, estriades, peludes o pubescents, fulles g7asse- tes, de contorn linear, peciolades o atenuades a la base, pimmatífides, lací- nies curtes (uns 2 mm.), subclaviformes, disposades en 4-6 files no situades al mateix pla: calàtides subglobuloses, de 8-I0 mm. diàm., portades per 36 281 ——————————————————————————————————————————————————————————————————— PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CILENGEES ——— I, I A Compostes. G. 378.- Santolina. peduncles anguloso-estriats, un poc engruixits a l'àpex, periclini glabre o pubescent, de bràcties desiguals, les exteriors lanceolades, acuminades, amb 1 costella dorsal ben marcada, les interiors oblongues, còncaves, obtuses, es- carioses a l'àpex: corol-les amb petites glàndules, tub més allargat pel cos- tat intern sobre l'ovari, palletes del receptacle linear-oblongues, glabres, obtuses: angles laterals dels aquenis més sortits, planta polimorfa. o incana Gr. et G. — Troncs i fulles cobertes d'abundant toment blanc, periclini albo-pubescent. Geografia. —Llocs secs i margosos de tot el país, des de la costa fins al Pireneu. La 4 incana G. et G. — S. incana LmX., a Berga, Corbera, Bagà i altres llocs del Berga- dà.— Entre Gandesa i Horta (Tarrag.) (Csta.), Collsacabra (Vayr.).—Maig-Jul. RS es 1,426. —S. pectinata Bth. —S. Bentha- 2n — niana Rouy. Subsp. o var. de l'anterior. (de pecten, Pinta: per la disposició en dues fi- leves de les divisions foliars, Jordi Bentham, Secretari de la London Hort. Soc. — Hi. ha el gèncre Benthamia.) Es diferencia principalment de l'espècie an- terior per les fulles totes ostensiblement pe- ciolades, de contorn linear-oblong, pinnatipar- o tides, divisions el doble llargues (3-6 mm.), ao sonet cal - Obtuses, disposades en 2 files com les dents de una pinta, raram. en 4, totes al mateix pla o quasi, peduncles no engruixits a l'àpex, bràcties externes del periclini pubescents, lanceolades, obtuses, amb 1 petit apèndix escariós, palletes del receptacle lanceolades, carenades, obtuses, peludes a l'àpex. Geografia. —Boscos àrids: al Bergadà, de Rebost al Puigllançada, de Comabella al Padró dels Quatre Batlles. — Freixanet, Vidrà, Basfora, Collsacabra, Talaixà, Bassegoda, N." Se- nyora del Mont (Vayr.). — Jul.-Ag. GEL OR A DE CAT ASEUNYA - — Gènere 379. — ACHILLEA L. (En memòria d'Achilles, deixeble de Chiron, el 1.er metge que l' "'empleà per a curar llagues i ferides. Cf. Centaurea.) Flors perifèriques ligulades, regularment blanques (a veg. grogues o ro- sades), r-seriades, femenines, les del disc hermafrodites, tubuloses, de tub compresso-alat, 5-dentades, calàtides mitjanes, en corimbe ordinàriament compost, receptacle pla o convex, cobert de palletes, aquenis oblongs o trasovats, comprimits, estretament alats per una membrana cartilaginosa, sense costelles ni corona: herbes perennes, de fulles alternes, serrades O I-2-pinnatisectes. Flors grogues, en corimbe compacte, fulles rudes, molt puntejades, oblongues, les inferiors peciolades, pinnatífides, les superiors assenta- DESpSCrTadES si a ea a ade a A A cetatusm Blers planques G'rosades d'a Lo es a a De Car EE De - I EUNCSSESBAdeS Cr re a a a CIT EC aa SDR E Eulles 1-2-pinmnatisectes. es eL ola Ri Mad Fulles glabres o glabrescents, no puntejades, linear- metode ate- nuades de la base a l'àpex, agudes, tronc angulós, lígules ovades, 1,428. A. Ptarmica. Fulles pubescents, puntejades, lanceolades, solament atenuades a l'àpex, obtusiúscules, tronc no angulós, lígules oblongues, 1,429. A. pyrenaica. Fulles pinnatisectes, de 3-6 segments linears per banda, disposats al mateix pla, els inferiors tan llargs com els del mig, lígules blanques, E6) 1,430. A. chamaemelifolia. res DDIMUtISECIES a ea Taga Mer uena, d'al la let CE Da SIN Fulles petites (2/5 cm.), de contorn oblong, raquis enter, amb 8-I2 seg- ments linears, enters O fèsos per banda, al mateix pla, lígules albo- groguenques . . LO AA A. odorata: l Fulles grans, de Entr sals o lànceolaio: Jinear car der 6. Rizoma curt, no cundidor, fulles de contorn ovat, raquis EE ea rat, de 6-8 segments per banda, dividits en lacínies linears, acumi- nades, lígules blanques ..—. . Lo 4932. Ac nobilis: Rizoma llarg, cundidor, fulles de da de lanceolato-linear, raquis enter, amb nombrosos segments dividits en lacínies linears, mucronades: lígules blanques, rosades o purpurines. . 1,433. A. millefolium. 283 PIUBTLAACIONS DE L'INSTITUT: DE GIENC DES Compostes. G. 379.- Achillea. E51,427.— A. Agératum L. (s'interpreta: aglomerat, dens, aggere, Pels ca- pítols agrupats en corimbe compacte.) Sinonímia. — Atarreina, cast. agerato, hier- ba julia, altarreina, fr. eupatoire de Mésué. Rizoma llenyós, tronc de 2-5 dm., dret, poc estriat, simple 0 ramificat a l'àpex, glabre o glabrescent, fulles oblongues, aspres, obtuses, fortament puntejades, les inferiors atenuades en pecíol, serrato-pimnatífides, les superiors fas- ciculades als nusos, assentades, servades, calà- tides petites, a la fi subcilíndriques, en corimbe compacte: periclini pubes- cent, de bràcties externes, lanceolades, agudes, les internes oblongues: lígu- les grogues, molt curtes, palletes del receptacle transparents, lanceolades, agudes, carenades, aquenis blanquinosos, trasovato-cuneiformes, arrodonits a l'àpex. Geografia.— Llocs humits herbosos, vores de camins: Tarrassa, Prat del Llobregat, Ge- lida, Lleida, als prats de Navès, Montseny, Vidreres, Bages. — Cabrera (Csta.), Vich (Masf.), Casserres, Serrateix, Espunyola, Cardona (Puj. C.), Girona, Besalú, Figueras, Rosas (Bub.), Castelló, Cabanes (Senn.), S. Climent d'Amer (Cad.l). — Jul.-Set. 1,428. — A. Ptarmica L. (í) Ttapuend, Pl. que fa estornudar. Cf. Arnica) V. Rizoma cundidor, tronc de 4-6 dm.. dret, rígid, angulós, estriat, ramificat a l'àpex, gla- bre o pubescent, fulles glabres, lluents, no Puntejades, linear-lanceolades, atenuades de la base a l'àpex, agudes, serrulades, les caulinars assentades, dents molt acostades, mucronades, cartilaginoses, calàtides mitjanes, llargament pedunculades, en corimbe fluix, periclini he- mísfèric, pelut, de bràcties lanceolades, agu- des, escarioses al marge, lígules blanques, ova- des, palletes del receptacle lanceolades, carenades, agudes, lacerades, peludes a l'àpex, aquenis cuneiformes, truncats a l'àpex. (1) De TTAQUOÇ, TTAl PU), estornudar, fer estornuts (estornutatoria), 284 1 FLORA DE CATALUNYA Compostes. . G. 379.- Achillea. Geografia.— Llocs humits dels Pireneus: la Cerdanya, al pla i a les muntanyes, de Nú- ria a Costabona (Vayr.), vall de Núria (Gaut.), vall d'Aran, cap a Arties, Castanesa (Csta.), ribera de Arties, Safarrera, r. (Llen.). — Jul.—Ag. 1,429. — A. pyrenaica DC. — Subsp. de l'anterior ap. Rouy. (Per la seva estació pirenenca.) Sinonímia. — Camamilla de muntanya. Es diferencia del tipus pel tronc ascendent, no angulós ni estriat, fulles punctato-escavades, lanceolades, solament atenuades a l'àpex, pu- bescents, no lluents, les caulinars — atenuades a la base, dents més cartilaginoses, calàtides més grans i més llargament pedicel lades, co- rimbe oligocèfal, simple o quasi tal, bràcties del periclini més amplament brunes al marge, lígules oblongues, palletes del receptacle més amples a l'àpex, planta més pubescent. Geografia. —Prats i llocs humits dels Pireneus: vall i muntanyes de Núria, prats de les Escaldes. — Vall de la Cerdanya (Csta.), Setcases (Iserni), la Toza, Comabella, Tragurà, Costabona (Vayr.), vall d'Eine, Bassibé (Csta., Bub.), Castanesa (Zett.). — Jul.-Ag. 1,430. — A. chamaemelifolia Pourr. (per la semblança de les fulles amb les de la camamilla.) Rizoma ramificat, no cundidor:, troncs de 2-4 dm., drets, anguloso-estriats, finament pu- bescents, simples o ramificats, fulles de con- torn ovato-oblong, peciolades, fondament pinna- tipartides o subpinnatisectes, de 3-6 segments linears ber banda, enters, els inferiors tan o més llargs que els del mg, tots situats al ma- teix pla/ raquis simple, enter, calàtides peti- tes, nombroses, en corimbe compost, periclini ovoide, glabrescent, bràcties lanceolades, obtusiúscules, amplament escario- ses, lacerades a l'àpex, lígules blanques, curtes, trasovades: palletes del re- ceptacle lanceolades, carenades, agudes, lacerades a l'àpex, quasi totalment escarioses, aquenis trasovato-oblongs, arrodonits a l'àpex. 285 PUBVICACIONS DE L'INSTITUT DE GIENCTES Compostes. G. 379.- Achillea. Geografia. — Roques dels Pireneus : Queralbs, cap a Cremals, Agost de 1891 i Juliol de 1904 legimus. — Cap a la font dels Assots (Salv.l), Setcases, vall d'Aran (Ísern,), Castell de la Molina, Ger (Vayr.), la Cerdanya, vall de Fontviva (Gaut.), valls de Llo, Eine, Andorra, Coll de Núria: Carençà, Setcases, Esterri (Bub.), Allós, de la vall del Noguera Pallaresa (Bub., Coste et Soul.). — Jul.-Ag. 1,431. — A. odorata L.— A. microphyl- la VVilld. (per la bona olor que exhala, les fulles són me- nudes, no tan grans com les de la esbècie ma- crophylla L., sinó relativament petites.) Rizoma llenyós, prim, cundidor, ramificat, tortuós, nuós, troncs de 1-3 dm., drets O as- cendents, pubescents, estriats, simples O ra- mificats, fulles grisenques, peludes, de contorn oblong, les inferiors i les dels troncs estèrils peciolades, les caulinars assentades, 2-finnadi- sectes, de raquis enter, amb 8-I2 segments per banda, quasi tots iguals, les últimes divisions curtes, Hnears, mucronades, enteres o semidentades, Calàtides petites, nombroses, en corimbe compost, dens, periclini ovoide, pelut, bràcties oblongues, obtuses, còncaves, esca- rioses al marge, lígules albo-groguengues, molt curtes, trasovades, palletes del receptacle lanceolades, agudes, carenades, denticulades a l'àpex, aquenis molt petits, trasovato-cuneiformes, arrodonits a l'àpex. Geografia.—Boscos i llocs herboso-àrids: comú a Ribas, al Bergadà, la Segarra. — Mont- serrat (Salv.l), Seu d'Urgell (Csta.), Ardèvol, Cardona, Serrateix, Espunyola (Puj. C.), Serra del Cadí (Jover), Olot, Coll de Bernadell, Amer, Besalú, Meià, Lluçanès (Vayr.), varies localitats de Ba— ges (Font), Vilamós, Viella, Montgarri (Llen.). —Juliol- Co LER Agost. X 1,432. — A. nóbilis L. (nóbilis, noble, per la seva fàcies elegant 4 pom- posa i per la seva eficàcia: novíbilis.) Rizoma curt, fort, llenyós, no cundidor, troncs de 2-3 dm., drets, 1ígids, assolcats, pu- bescents, fulles peludes, grisenques, de con- torn ovat, 2-pimnalisectes, amb 6-8 segments aa per banda, desiguals, els inferiors i els del mig 4 286 dedi aa a aa a a a a a a alia Pam 3 sol x 1 els ca a A i dia up Pri FLORA DE CATAEUNYAS Compostes, G. 379. - Achillea. quasi iguals, últimes divisions linears, acuminades, multidentades, raquis dentato-serrat, al menys a la meitat superior, calàtides petites, ovoides, en corimbe compost, dens, periclini pubescent, de bràcties oblongues, còn- caves, obtuses, albo-escarioses al marge, lígules blanques O albo-groguen- ques, molt curtes, palletes del receptacle lanceolades, agudes, carenades, denticulades a l'àpex, aquenis molt petits, trasovoido-cuneiformes, arrodo- nils a l'àpex. Geografia. —Boscos i costes calcàries: vall del Juela, Alós. —S. Isabarren, Esterri (Timb.), Pireneu or. (Auct. gallic.), Sournià (Oliv. ex Gautier), Pla Guillem, Vernet, Castanesa, Bas- sibé, Esterri, Ribas, prop de Besalú (Bub.). — Jul.- Ag. 1,433. — A. millefolium L. (pels segments de les fulles molt nombrosos, llatí millefolia 4 millefolium. C/. quinquefolium.) Sinonímia. — Milfulles, percala, marfull (), herba de tall, cast. milenrama, milhojas, fili- grana, hierba de Aquiles, iZa/. millefoglio. Rizoma prim, cundidor, estolonífer: tronc de 2-7 dm., dret, pubescent o llanut, anguloso- estriat, fistulós, simple O ramificat a l'àpex, fulles d'un verd bonic, de contorn Hnear-ob- long, 2-pinnatisectes, de raquis estrel, enter, no alat, de 20-24 segments per banda, quasi iguals, no situats al mateix la, dividits en lacínies linears, mucronades, calàtides petites, ovoides, en co- rimbe compost, dens, periclini pelut, bràcties ovato-oblongues, còncaves, obtuses, escarioses, pàllides o brunes al marge, lígules blanques, rosades O burpurines, trasovades, curtes, palletes del receptacle linear-lanceolades, carenades, apiculades, aquenis oblongo-cuneiformes, truncats a l'àpex: planta polimorfa. Geografia.— Marges, prats i vores de camins des de la costa fins al Pireneu: abundant al S. Llorenç del Munt, Montseny, Ribas et alibi. — Maig-Set. (i) Marfull és també: Viburnum Tinus. 287 La PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 380. — BIDENS L. (De bi(s) i dens, dentis, la dent, per les dues (o més) arestes amb que terminen els aquenis.) Flors grogues, totes tubuloses i hermafrodites o les perifèriques ligula- des, uniseriades, estèrils: calàtides terminals, solitàries, periclini hemisfèric, a2-seriat, receptacle convex, alveolat, amb palletes escarioses, aquenis cu- neiformes, dilatats i truncats a l'àpex, terminats per 2-5 arestes alenades, espinoses: herbes anuals de fulles oposades. Calàtides dretes, fulles de pecíol alat, les superiors 3-partides, amb la divisió terminal més gran, aquenis terminats per 2-3 arestes, 1,434. B. tripartita. Calàtides penjants, fulles assentades, un poc soldades per la base, oblongo-lanceolades, aquenis generalment terminats per 4 arestes, 1,435. B. cernua. 1,434. — B. tripartita L. (tripartitus (ap. Coste), de tri(s), Pel caràcter general de les fulles superiors dividides en 3 Seg- ments VO.) Tronc de 2-5 dm., dret, fistulós, glabrescent, ramificat, fulles glabres, peciolades, de pecíol curt, alat, generalment 3-Partides, de segments lanceolats, inciso-serrats, el del mig més gran, a veg. pinnatífid, les fulles inferiors simples, lanceolades, serrades: calàtides dreles, sòstin- RETe IA gudes per peduncles dilatats a l'àpex, bràc- — ties externes del periclini foliàcies, desiguals, esteses, escabroso-pestanyoses al marge, les internes més curtes, ovato-lan- ceolades, escarioses, brunes a l'esquena, grogues al marge, corol'les totes tu- buloses, receptacle pla, palletes linear-lanceolades, aquenis oblongo-cuneifor- mes, bruns, amb 2-3 arestes alenades, guarnides de petites espines reflexes. Geografia. —Vores d'aigúes i llocs humits: la Cerdanya, St. Hilari, vores del Montsolí, r. —Cap a Mollet, Tordera i altres llocs humits de la costa i de l'interior (Csta.), Empordà, Girona, Olot i valls pirenenques (Vay.), Vich (Masf.), Puigreig, r. r. (Pujol C.), la Sellera, r. (Cod.), Fortianell (Senn.), Lès (C. et S.). — Jul.-Ag. (1) — fr. chanvre d'eau, cf. Lycopus Europaeus. 288 Poli ag Pg Pd EA a dà —— EE OR A DE: CA EF SEUA Comp. stes. B. cernua G. -80.- Eidens. 1,435. — B. cernua L. (de cernuus, capbaix, inclinat o penjant (cf. nu- tans), per estar així els capítols.) Tronc de 1-6 dm., dret, quasi glabre, ra- mificat: fulles assentades, un poc trabades a la base, llargament lanceolades, profondament den- tades, calàtides penjants, grans en el tipus, molt petites en la 8 mínima DC., bràctees externes del periclini herbàcies, desiguals, esteses o re- flexes, pestanyoses a la base, les internes més curtes, ovades, dretes, escarioses, grogues, amb venes negres, corolles totes tubuleses o les perifèriques ligulades, receptacle un poc convex, amb palletes linear-oblon- gues, ralades de negre, aquenis oblongo-cuneiformes, bruns, truncats a l'àpex, atenuats a la base, amb 3-5 arestes alenades, espinoses. Subvar. ligulata Edm. Bonnet.—Corol'les de flors perifèriques ligulades. Geografia.—Aigiúes estanyades i llocs humits: vall de Cerdanya (Csta., Vayr.), les Guni- guetes, Sallagosa i tota la Cerdanya ( Laper.). La subv. ligutata Edm. Bonnet. — Coreopsis Bidens L. prop de Llívia (Laper.). — Jul.-Oct. 37 289 PUBLICACIONS: DE EX NSE AS TUC DE dC EEINIS ES Gènere 381. — ASTERISCUS MÓNCH. (Com una forma diminutiva de Aster, estel, al'ludint a l'involucre radiat.) Flors grogues, les perifèriques ligulades, uniseriades, femenines, tub de la corol'la triquetre, les del disc tubuloses, hermafrodites, calàtides termi- nals, solitàries, periclini hemisfèric, multiseriat, imbricat, bràctees externes foliàcies, radiants, les internes coriàcies, aplicades: aquenis del disc obcò- nics, els de les lígules àpters, grans: herbes perennes o anuals, de fulles al- ternes, enteres. Plantes perennes, bràctees externes del periclini tan llargues com les lígules, palletes del receptacle acuminades, fulles peciolades o les superiors atenuades a la base. . . . 1,436. A. marítimus. Plantes anuals, bràctees externes del periclini molt més llargues que ( les lígules, palletes del receptacle truncades a l'àpex, fulles inferiors peciolades, les superiors semiamplexicaules. 1,437. A. aquàticus. 1,436. — A. marítimus Mònch. (estació de la planta.) Perenne, rizoma llenyós, ramificat, de bran- ques escamoses: tronc de 3-I5 Cm., ordinària- ment ramificat, dret, ajegut o ascendent, es- triat, pelut, fullós: fulles transovato-oblongues, grassetes, peciolades O les superiors atenuades en becíol, obtuses, peludes, pestanyoses, calàtides bastantment grans, acompanyades de I-3 fu- lles florals, bràctees del periclini totes fcliàcies RD PC Ia a la part superior, curtament cuspidades, les externes desiguals, peludes, oblongues, iguals a les lígules, palletes del receptacle lanceolato-alenades, aquenis coberts de pèls platejats. Geografia.—Roques i llocs pedregosos de la costa: Montjuic, a una altitud d'uns 30 m. (Trem.in Hb. Cad.l). — Abril 1886. 2090 ELORA DE CATALUNYA Compostes. G. 381.- Asteriscus. 1,437. — A. aquàticus Mònch. (estació igualment.) Sinonímia. — Capseletes (a Lleida), cast. bo- vas, escoba de castafiuela. Anual, tronc de 1-2 dm., dret, estriat, pe- lut, dividit sota la r.a calàtide en 1-3 bran- ques relativament llargues, fulles oblongues, ob- tuses, peludes, pestanyoses, les inferiors ate- nuades en pecíol, les superiors assentades, se- a EE miamblexicaules, Calàtides grans, acompanya- des de vàries fulles florals: bràctees externes del periclini linear-lanceolades, no cusPidades, molt més llargues que les ligu- les, les internes ovades, obfuses, palletes del receptacle carenades, truncades a l'àpex, aquenis coberts de pèls platejats. 8 Pygmaeus Schulz. — Tronc simple, mono-, bicèfal, de 3-6 cm. Geografia. —Vores de camins i llocs incults, humits: comú al litoral i centre de Catalu- nya (Csta.), Empordà fins a Sagaró, Montlló, Montagut (Vayr.), S. Pere Màrtir, Castellde— fels, Llers, Vilarnadal (Senn.). La 8 pygmaeus Schulz a les vores del camí de Torrelameu a Menarguens, Balaguer, al Turó del S. Crist. — Maig-Jul. 291 PUBLICACIONS: DE/LINSSUTTUTDEJCIUENCAES Gènere 382. — PALLENIS CASS. (Cf. malàquic (de Rassandura a la Macedònia: Cassàndria.) Flors grogues, les perifèriques ligulades, biseriades, femenines, de tub alat, les del disc tubuloses, amb el tub alat del costat intern: calàtides no acompanyades de fulles florals, pedunculades, terminals, solitàries, bràctees externes del periclini cblongo-lanceolades, nmervudes, cuspidato-espinoses a l'àpex, esteses, molt més llargues que les lígules, les bràctees internes ovades, cuspidades, palletes del receptacle escarioses, lineals, còncaves, cuspidades, aquenis de les lígules transovats, deprimits 7, alats, els del disc obconoides, amb petits pèls aplicats, tots bruns, terminats per una curta corona membranosa: plantes biennals, tronc de 2-4 dm., dret, estriat, pelut, ramificat a l'àpex, de fulles transovato-oblongues o espatulades, cuspidades, les inferiors atenuades en ample pecíol, les superiors assentades, semiample- xicaules, subauriculades. 1,438. — P. spinosa Cass. — Asteriscus spinosus Gr. et G. (de spina, Per Ser cuspidato-espinoses les bràc- tees externes del Bericlim.) Geografia. — Frequent per llocs incults herbosos de tot el país, des de la costa als Pireneus. —Maig-Nov. P. spinosa (1) No comprimits, com diuen les obres descriptives, perquè estan aplastats de dintre a fora. 292 ET ORA DE CATALUNYA Gènere 383. —ÍNULA L. (—helenium, ala, del grec è2èvtov, la transposició és deguda a inoleus (hinn—) nom del cervo mascle que encara no té l'any. Cf. VValde, VVòrterbuch). Flors grogues o vermelloses, les perifèriques quasi sempre ligulades, uniseriades, femenines o estèrils, les del disc tubuloses, hermafrodites: calà- tides generalment en corimbe o solitàries, periclini hemisfèric, multiseriat, imbricat, bràctees enteres, amb 2 apèndixs filiformes a la base, receptacle pla o subconvex, nu, aquenis cilíndrics o subtetràgons, guarnits de costelles al voltant, coronats de un plomall simple, r-seriat, breument pestanyós, herbes generalment perennes, de fulles alternes, quasi enteres. Bràctees externes del periclini foliàcies, ovades, calàtides molt grans, aquenis subtetràgons, fulles inferiors molt amples, 1 1,439. I. Helenium. Bràctees externes del periclini no foliàcies, lanceolades o lineals: calà- Maniidess mitjanes orpetites, aquenis CIBArICSs a Nu eo Lígules més curtes que el periclini, flors groguenques o vermelloses, en corimbe, fulles el'líptico-lanceolades, enteres, tomentoses pel 5 j TEMES Ja a AO EC yo al Lígules més llargues que el periclini, flors grogues... —. . . . 3. Fulles carnoses, lineals, glabres, enteres o amb 3 dents a l'àpex, tronc 3 subllenyós a la base, aquenis peluts . . — 1,441. I. crithàmoides. Fulles ni carnoses ni lineals, tronc totalment herbaci . . . . 4. Fulles caulinars assentades o atenuades a la base. . . . . . 5. Fulles caulinars amplexicaules o semiamplexicaules ..—. . . . 6. 2-3-cèfal, fulles oblongo-lanceolades, piloso-sedoses, 5 1,442. Il. montana. Bràctees externes del periclini recorbades a l'àpex, aquenis glabres, calàtides en corimbe, fulles verdes, pubescents per dessobre, albo- tomentoses per dessota... . . . . 443.1. Vaillantii. Plantes tomentoses, fulles blanes, les inferiors atenuades en pecíol alat, calàtides en corimbe, aquenis piloso-glandulosos, 1,444. I. Helenioides. Plantes glabrescents, fulles corlàcies, amplexicaules, calàtides 1-3, a l'extremitat del tronc i de les branques, aquenis glabres, BE externes del periclini erectes, aquenis peluts, tronc 1-, rar. ) 1,445. I. Salicina. PUBLICACIONS DEGEINSTECUT ARES CER Compostes. G. 383. -Ínula. 1439. —I. Helenium L. — Helenium as Je P5 des ds grandiflórum Gilib. Q QUAN J a ES Oi RI EN AS di Sinontmia. — Herba de l'ala, ala de corb: cast. énula, ala. Rizoma gruixut, carnós, ramificat, tronc de I0-I5 dm., dret, robust, fistulós, estriat, pu- bescent, ramificat a l'àpex, fullós, fulles grans, consistents, verdes, glabres i un poc aspres per dessobre, grisenques, pubescent-tomentoses per dessota, desigualment dentato-serrades, les inferiors ovato-lanceolades, molt amples, ate- nuades en pecíol o decurrents sobre d'ell, les caulinars ovato-cordiformes, amplexicaules, calàtides grans, en corimbe, bràc- tees externes del periclini herbàcies, ovades, tomentoses, recorbades a 'àpex, les internes escarioses, linear-espatulades, erectes, lígules nombroses, lineals, este- ses, més llargues que el periclini, aquenis morenos, prismàlico-quadrangulars, glabres, plomall ros. I. Helenium Geografia. — Paratges herbosos, humits : Olot, a Cudella, Queralbs. — Cabrera, Ripoll (Salv.l), Olot, Berga, Montseny (Csta.), Ribas, Ciuret, Montsolí, N.: S.ra del Mont (Vayr.). — Juny-Jul. 1,440. —Í. Conyza DC. (conyza és el nom de una composta semblant.) Tronc de 5-I0 dm., dret, subangulós, pu- bescent, ramificat a l'àpex, fulles oblongues, pubescents per dessobre, tomentoses per des- sota, enteres o denticulades, les inferiors pe- ciolades, les superiors alenuades a la base i as- sentades, calàtides petites, subcilíndriques, en corimbe dens: bràctees del periclini molt des- iguals, les exteriors verdes O purpurines, lan- ceolades, agudes, recorbades a l'àpex, Pubes- cents, pestanyoses, les interiors lineals, agudes, escarioses, purpurines a l'àpex, lígules més curtes que el Bericlini, aquenis cilindroides, bruns, glabres o pubescents, plomall blanquinós. I. Conyza Geografia. — Torrents i paratges frescos des de la costa fins als Pireneus. — Maig-Set, 294 REL ORALDE CATALUNYA 84. - Ínula. 3 Compostes. . G. 9) 9. 1,441. —I. crithmoides L. (per la semblança de les fulles amb les del fo- noll marí: crithmum.) Sinonímia. — Fonoll marí, cast. pulguera de Alicante, hierba del cólico, romero marino. Tronc de 5-9 dm., subllenyós a la base, dret 0 ascendent, simple o ramificat, estriat, gla- bre, fullós, fulles carnoses, verdes, glabres, Hi- neals, obtuses, les inferiors frequentment trí- fides o 3-dentades, les superiors enteres, por- tant a l'axil'la 4n fascicle de fulletes, calàtides petites, portades per peduncles bracteolats, angulosos, un poc dilatats a l'àpex, en corimbe fluix, bràctees del periclini desiguals, lineals, acumina- des, aplicades, glabres, les exteriors herbàcies, les interiors escaricses al marge, lígules més llargues que el periclini, aquenis cilindroides, elits, rossos. I. crithmoídes Geografia. —Maresmes i terrenys salobrencs: litoral de Barcelona, la Escala i altres llocs de l'Empordà, Urgell. — En tota la costa i terrenys salobrencs de l'interior (Csta.). — Juny-Oct. 1.442. —I. montana L. (per la estació de la planta, mons, montis.) Sinontmia. — Herba. del mal estrany. Tronc de 1-3 dm., dret o ascendent, simple, albo-llanut, molt poc fullós, fulles ob/ongo-lan- ceolades, les inferiors atenuades en pecíol, les superiors assentades, enteres o molt obscu- rament denticulades, totes Piloso-sedoses, espe- cialment pel revers, calàtides grans, solitàries, raram. 2-3, bràctees del periclini desiguals, les exteriors herbàcies, linear-oblorgues, obtusiús- cules, albo-tomentoses, erectes, les interiors groguenques, lineals, pubescents, pestanyoses, escarioses, lígules lineals, molt més llargues que el periclini, aquenis cilíndrics, bruns, feluts, plomall blanquinós. I, montana Geografia. — Ermots i boscos àrids : Montserrat, cap a càn Massana, Masgranada, sobre Ordal, Lleida, a la serra de Canyelles. — Cap a Gandesa, Horta, la Mola (Csta.), Prats de Rei 295 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE JC LENCnESS Compostes. G. 383. -Ínula. (Puigg.l), Vich (Masí.l), Cardona, Sallent, Súria, Castelladral, Marlès (Puj. C.I), Lluçanès, Basora, Vidrà, Collsacabra (Vay.), Conca de Tremp, la Seu de Urgell, Solsona, Berga (Bub.), la Sellera (Cod.1), varis llocs de Bages (Font.). — Juny-Jul. 1443.—I. Vaillantii Vill.-—I. Halleri Vill. (Sebastià Vaillant Ò i Albert Haller.) Tronc de 4-6 dm., dret, estriat, pubescent, molt fullós, superiorment ramificat, fulles ob- longo-lanceolades, acuminades, atenuades a la base 0 les inferiors subpeciolades, verdes i fina- ment pubescents per l'anvers, grisenques 4 un Poc tomentoses pel revers, Obscurament denti- culades, calàtides mitjanes, portades per pe- duncles subdilatats a l'àpex, en corimbe fluix, bràctees del periclini desiguals, les externes quasi foliàcies, ovato-lanceolades, recorbades a l'àpex, pubescents, les inte- riors quasi escarioses, lineals, acuminades, lígules linears, mnolf més llargues que el periclini, aquenis cilíndrics, glabres, plomall rosset. var, brevifolia VVlx. et Csta. — I. semiamplexicaulis Reut. — S'aparta del tipus per les fulles ovades o el'líptiques, amb dents grosses i separades, tronc monocèfal o bé oligocèfal, bràctees del peri- clini aplicades o les inferiors pàtulo-recorbades. I. Vaillantii Geografia. — Boscos humits i muntanyosos: St. Hi- lari, al bosc de la Fontvella. — Boscos d'Arties a Mon- tardó, sota del port de Caldes, d'Esterri a S. Joan de l'Herm (Csta.), muntanyes de Arties i Colomés (Llen.). La var. brevifolia VVL. et Csta. — Prop d'Olot i de S. Joan de les Abadesses (Csta.).—Ag. 1444. —I. helenioídes DC. (de helenium, Per alguna semblança amb aques- ta espècie, sobre tot ber les fulles.) I. Helenioídes Tronc de 3-5 dm., dret, estriat, pelut, amb pèls tuberculosos a la base, simple o ramificat, fulles blanes, grísco-lomen- toses per les dues cares, obscurament dentades, ovalo-lanceolades, agudes, les inferiors atenuades en pecíol alat, semiamplexicaules, les demés assentades, (1) — A. del Botanicon Parisiense, L. Bat. (Leyde), 1723. 296 a Ps Li a: La a mt A a a a a EL a EE OR A DE CATALUNYA ————— a La a a a a a a — a a ———— a —— mama a ae a ame em a lA LA SA) A dd QR dt LT vara qu Compostes..—. G. 383. - Ínula. amplexicaules, calàtides grans, solitàries o poc nombroses (2-7), en corim- be, periclini llanut, de bràctees quasi iguals, lineals, acuminades, les exte- riors herbàcies, llanoses, les interiors quasi totalment coriàcies, pestanyoses, lígules lineals, Piloso-glanduloses, molt més llargues que el periclini, aquènis cilíndrics, negrosos, peluts. B dracteosa Vayr.— Planta més robusta, calàtides més grosses, més nombroses, bràctees del periclini molt desiguals, les exteriors foliàcies, refle- xes, semblants a les caulinars. Geografia. — Boscos, marges i llocs herbosos àrids : Tarrassa, Matadepera, S. Llorenç del Munt, a l'Ubach, comarca de Bages, Gelida i altres llocs del Penadès, Berga. — Vich (Masf.), de la Seu de Urgell a Organyà (Csta., Isern): les Garrigues (Gonz.l), Prats de Rei (Puigg.l), part de la Segarra (Csta.), Tremp, Solsona, Prats de Molló et alibi (Bub.), Puig- reig, Marlès, Casserres, Serrateix (Puj €.). La 8 bracteosa Vayr. — A Matadepera, Bagà, cap a Sta. Magdalena. — Prats i marges de Sagaró, Castell, Molí, Canet, Banyoles (Vay.l in Hb. Cad.). — Juny-Jul. 1,445. —I. salicina L. (per la semblança amb esbècies de salix o sal- zesy forma 4 consistència de les fulles que re- corda les del salze. — Aquesta terminació, molt freguent en la Botànica, és clàssica: quercí- nus, elc.) Tronc de 2-5 dm., dret, glabre, simple o un poc ramificat a l'àpex, fullós, fulles d'un verd fosc, coriàcies, glabres, lluents, ovato-oblongues O lanceolato-oblongues, agudes, semiamblexicau- les, acuminades, feblement ciliato-cartilagino- ses i aspres al marge, calàtides grandetes, so- litàries Ó 2-4, en petit corimbe, periclini glabre, de bràctees desiguals, les exteriors herbàcies, endurides a la base, lanceolades, pestanyoses, reflexes a l'àpex, les internes lineals, escarioses, pestanyoses, dretes, dures al marge: lígules lincals, glabres, molt més llargues que el periclini: aquenis cilíndrics, glabres, plomall blan quinós. I. salicina Geogra/ia. —Boscos de les muntanyes: Montserrat, a la bassa de S. Miquel i de Roca fo- radada a càn Massana, S. Climent del Bergadà, entre Vallcebre i Guardiola: vall de Ribas, Bages. — Castelldefels, Tarragona, Tortosa, Espluga de Francolí (Csta.), Cardona: Berga, Castellar de la Muntanya (Isern), al Lluçanès, Vidrà, Olot, Camprodon (Vayr.), Tortellà (Tex.l), Puigreig, Marlès, Sallent, Serrateix, Espunyola (Puj. C.). — Maig-Ag. 38 297 —— me 1 a PUBLICACIONS DE L'INSTITUT UDE CNERCNES Gènere 384. — PULICARIA GARTN. (De pulex, pulicis, la puça, per alguna propietat que se li ha atribuit. Compari's Conyza. La terminació és comuna a moltes plantes: scrofulària, pulmonària, cupulària, matri— cària, etc, (1). — Cf. al. Floh — i vegis Grimm's Lex.) Flors grogues, les perifèriques ligulades, uniseriades, femenines, les del disc tubuloses, hermafrodites, calàtides terminals, solitàries, en corimbe o en raims formant panotxa, periclini hemisíèric, pluriseriat, imbricat, de bràctees desiguals, enteres, amb 2 apèndixs filiformes a la base, aquenis ci- líndrics, un poc atenuats i quasi arrodonits a l'àpex, amb costelles al vol- tant, plomall doble, l'exterior molt curt, en forma de corona dentada o profundament fèsa, l'interior format de pocs pèls capil'lars, molt poc pesta- nyosos, receptacle sense palletes, pla, superficialment alveolat: herbes anuals 0 perennes, de fulles alternes, enteres o molt poc dentades. Plantes anuals, lígules generalment erectes, poc o gens més llargues que el periclini te a a a a a AL 2: Plantes perennes, lígules obertes, molt més llargues que el peri- CIRE E EC Pd ae ts Re Oral ada cedia das mt SIÓ 1 i Fuiles consistents, aspres, lineals, calàtides petites, sostingudes per llargs peduncles bracteolats, formant panotxa, aquenis blanquino- sos, plomall de 10-20 pèls el doble llargs que l'aqueni, 2 1,446. P. Sicula. Fulles blanes, oblongo-lanceolades, ondulades: calàtides mitjanes, sos- tingudes per peduncles curts, en corimbe, aquenis brúneo-negrosos, X plomall de 8-I0 pèls iguals a l'àpex... . . 1,447. P. vulgaris. ( Fulles caulinars amb orelletes poc sortides, peduncles engruixits a l'àpex, aquenis blanquinosos, plomall de 10-20 pèls, corona fèsa, 1,448. P. odóra, 3 Fulles caulinars amb orelletes sortides, peduncles no engruixits a l'àpex, aquenis morenos, plomall de 14-20 pèls, corona denticulada, 1,449. P. dysenterica. (1) — El Plantago Psyllium se l'anomena així per la forma de la llavor. 298 Compostes. P. Sícula EN OR AV DUES C AD ED VA G. 384.- Pulicaria. 1,446. — P. Sícula Moris. (de la seva pàtria: Sicília.) Anual, tronc de 2-5 dm., dret, un poc pu- bescent, vermellós, molt ramificat, de bran- ques pàtulo-erectes, fulles lineals, assentades, aspres per dessobre, pubescents per dessota, enteres, um Poc revoltes pel marge, calàtides petites, portades per peduncles llargs, bracteo- lats, un poc engruixits al cap, disposades en petits raims, formant ampla panotxa, periclini pubescent, de bràctees exteriors lineals, agu- des, verdes, les interiors acuminades, un poc escarioses al marge, purpurines a l'àpex, lígules dretes, molt curtes, no sobre- passant el periclini, aquenis blanquinosos, peluís, corònula del plomall molt petita, fondament laciniada, plomall de ro-2z0 pèls, blanquinosos, el doble llarg de l'aquent. Geografia.—Prats humits de la regió mediterrània: litoral de Barcelona, Castelló d'Em- púries. — Empordà, Ciurana, Bassea (Vayr.), Fortià (Senn.), Rosas (Bub.). — Set. P. vulgaris 1,447. — P. vulgaris Gàrtn. (vulgar, comunissima.) Anual, tronc de 1-3 dm., dret o ascendent, pubescent, ramificat: fulles oblongo-lanceolades, ondulades, blanes, enteres O apenes dentades, verdes i un poc aspres per dessobre, pubes- cent-blanquinoses per dessota, les inferiors atenuades en ample pecíol, les Superiors assen- tades, semambplexicaules, calàtides mitjanes, portades per peduncles curts, no engruixits a l'àbex, disposades en petits raims formant pa- notxa corimbiforme, periclini pelut, de bràc- tees linear-setàcies, llargament pestanyoses, írequentment vermelloses a l'àpex, lígules nombroses, dretes, no sobrepassant el Periclini, aquenis bruns, peluts, plomall de 8-10 pèls blanquinosos, tan llargs com l'aqueni. Geografia.—Prats i llocs humits: pels afores de Barcelona (Salv.l)j, Campmany, La Jun- quera, Cantallops, Cabanes (Vayr.). — Ag.-Set. 299 PUBLICACIONS DE LINSTUICUOE DE QCUE BNCMES Compostes. G. 384.- Pulicaria. ce l i di 1,448. — P. odóra Rehb. (pel rizoma olorós.) Perenne, rizoma duberculiforme, olorós, que produeix arrels tuberoses, tronc de 3-8 dm., dret, pelut, simple o ramificat a l'àpex, fulles blanes, pubescents per dessobre, piloso-llanoses per dessota, enteres o denticulades, les infe- riors el'líblico-oblongues, atenuades en ampie pecíol, subsistents en la floració, les superiors oblongo-lanceolades, assentades, semiamplexi- caules, amb orelletes Poc sortides, calàtides grans, portades per peduncles llargs, brac- teolats, un poc engruixits a l'àpex, periclini llanut, bràctees lineals, acumi- nades, pestanyoses, purpurines a l'àpex, les externes herbàcies, les internes escarioses, lígules nombroses, molt més llargues que el periclini, aquenis blan- quinosos, glabrescents, corònula Jaciniada, plomall de r0-12 pèls, 3 veg. més llares que l'aquent. Geografia. — Boscos i llocs frescals de la zona inferior : Blanes, cap a Sta. Cristina, de Lloret a Tossa. — Tordera, prop de Banyoles, Campmany, cap a Querafumat (Vayr.), St. Feliu de Guíxols (Bub.), Tarragona (Senn.). — Juny-Jul. 1,449. — P. dysentérica Gàrtn. (per haver curat de la disenteria certs soldats russos O,) NN R/ De a I Ai Perenne, vizoma gruixut, que produeix es- tolons sublerrants, escamosos, vermellosos, tronc de 3-6 dm., dret, estriat, pubescent, llanut, vermellós, ramificat: fulles blanes, ondulades, verdes i aspres per dessobre, blanquinoses, to- mentoses o llanoses per dessota, denticulades, les inferiors oblongo-lanceolades, destruides a la floració, les superiors lanceolades, amplexi- caules, amb orelletes molt sortides, calàtides mitjanes, sostingudes per pedun- P dysentérica (1) — fr. Berbe de SaintRocb (16 Agost). Job s'hauria curat de les llagues amb la decocció d'aquesta herba, aràbic rara ejub. o sigui llàgrimes de Job: cf. Coix lacrima (ForsEahl). N, B. —rar (hebr.) és saliva, les llàgrimes (Bolim) són trad. en grec per Xa DutodvI, (cf. daxpu i ÒAxpV04), RA LUOLTIÇ (ealabrites) spuma argente, Aqui disentèrica significa bo per a curar la disenteria, millor que disenfsria, Compari's tàpsia (Gatia.) Exacta- ment com oftàlmic i XU ÀtXÓG, bo contra el còlic. Sembla abusiu i erroni l'anfí que se sol emplear en casos semblants. IE OR DES CA TAN UU NY A Das rrta I A G. 384. - Pulicaria. Compostes. cles nusos O unibracleolats, no engruixits a l'àpex, periclini pelut, glandulós: bràctees lineals, setàcies, de puuta írequentment violada, llargament pes- tanyoses, lígules nombroses, estretes, més llargues que el periclini, aquenis Druns, Peluts, corònula denticulada, plomall de 14-20 pèls, 4 veg. més llargs que l'aqueni. Geografia. —Comú per llocs humits i vores d'aigúes des de la costa als Pireneus.—Juny- Octubre. 301 — ———————————————————— PUBLICACIONS DE L'€NSTETUME BE CLENGEES ——————— ça 1 a Gènere 385. — CUPULARIA GODR. ET GR. (Per la cúpula o copeta que resulta de la caiguda dels pèls del plomall. Cf. cupulifer.) Flors grogues, les perifèriques iigulades, uniseriades, femenines, les del disc hermafrodites, tubuloses, 5-dentades, calàtides petites o mitjanes, ter- minals i axillars, en raims piramidals, periclini acampanat, multiseriat, im- bricat, de bràctees desiguals, anteres amb z apèndixs filiformes a la base, aquenis cilíndrics, sense costelles, contrets a l'àpex en coll molt curt, plo- mall simple, de pèls uniseriats, breument pestanyosos, soldats a la base, en un anell que, caiguts aquells, forma una curtíssima cúpula fistonada O, re- ceptacle pla, alveolat, amb els alvèols circuits d'una membrana dentada: herbes anuals o perennes, glanduloses, oloroses, de fulles alternes, enteres, o dentades. ( Plantes anuals, herbàcies, fulles caulinars lineals, assentades, bràctees externes del periclini herbàcies, lígules tan curtes com el periclini, frequentment violàcies.. . . . . . . 1,450. C. gravéolens. Plantes perennes, llenyoses a la base: fulles caulinars lanceolades, amplexicaules, bràctees externes del periclini escarioses, lígules més llargues que el periclini, grogues... . . . 1,451. C. VisCOSa. 1,450. — C. gravéolens Gr. et G. — Inu- la gravéolens Desf. — Erigeron gravéo- lens L. (per la olor jorta, Però mo desagradable del tot, de la planta 2.) Anual, tronc de 2-6 dm., dret, estriat, pu- bescent-glandulós, herbaci i ramificat des de la base, de branques pàtulo-erectes, molt fullós, fulles verdes, enteres, aspres, glanduloses per les 2 cares, les inferiors linear-oblongues, ob- tuses, atenuades a la base, les superiors /i- neals, assentades, agudes, Calàtides petites, breument pedunculades, en nombrosos raims formant panotxa: bràctees exteriors del periclini herbàcies, glanduloses, C. gravéolens (1) —Gr. et G., Rouy i altres AA, francesos atribueixen als aquenis d'aquest gènere plomall doble, per creure errò niament que a corona cupuliforme és exterior als pèls i independent dels mateixos. (2) Son moltes les obres que qualifiquen de fètides aqueixes olors. Cf, la flor de l'A4:lautus, del Sambucus nigra, etc no sempre gravéolens és del tot contrari a suaveolens: fetidus és veritablement repugnant, de fetor o pudor. 302 DE ORA, DE CALAEUNYA Compostes. G. 384. - Cupularia. pestanyoses, les internes amplament escarioses al marge, lígules poc nom- broses, iguals al periclini, Írequentment violàcies, aquenis cilín drico-oblongs, blanquinosos, piloso- híspids: plantes d'olor molt forta. Geografia. —Terres pedregoses incultes i cultivades: Vallès, des del Llobregat al Torde- ra, estenent-se a Celràs i a l'Empordà, comarca de Bages. -— Pla del Llobregat (Csta.), Vall— daura (Senn.), Empordà fins a Besalú (Vayr.), La Sellera (Cod.l). — Ag.-Oct. 1,451. — C. viscosa Godr. et Gr.—Eri- geron viscosum L. (Per les bràctees viscoses o agafalloses.) Sinonímia. — Olivarda, cast. pulguera va- lenciana, olivarda. Vivaç, tronc de 5-Io dm., dret, estriat, Pi- loso-glandulós, llenyós a la base, ramificat a l'àpex, de branques bon xic erectes, molt fu- llós, fulles verdes, glanduloses per les cares, aspres al marge, sinuato-dentades, les cau- linars lanceolades, amplexicaules, mucronades, calàtides mitjanes, breument pedunculades, nombroses, en raims bracteolats, formant panotxa, bràctees periclinals externes linear-lanceolades, agudes, viscoses, escarioses al marge, les internes escarioses, acuminades, pestanyo- ses a l'àpex, lígules poc nombroses, més llargues que el periclini, grogues: aquenis cilíndrico-oblongs, blanquinosos, piloso-híspids: planta olorosa. C. viscosa Geografia. — Terrenys caliço-argilosos i pedregosos, frescals, de la regió mediterrània: al Vallès, Penadès, Bages. — Cardona, Priorat, Urgell (Csta.), Girona (Tex.). — Ag.-Nov. 303 PUBLICACIONS DE L'INSTECGU FE (DE LCR MES Gènere 386. — JASONIA DC. (laso, filla d'Esculapi, que es fa derivar de tactç, curació, per les seves propietats ().) Flors grogues, totes tubuloses, hermafrodites o les perifèriques ligula- des, femenines, r-seriades, calàtides mitjanes, en raims corimbiformes, peri- clini acampanat, multiseriat, imbricat, anteres amb 3 apèndixs filiformes a la base, aquenis cilíndrics, atenuats pels 2 caps, peluts, amb costelles, plo- mall doble, l'exterior format de pèls curts, lliures, l'interior de pèls llargs, I-seriats, breument pestanyosos, receptacle pla, nu, herbes perennes, de ri- zoma llenyós, fulles enteres o denticulades, alternes. Flors totes tubuloses, aquenis glandulosos a l'àpex, fulles caulinars agudes, rizoma nuós, plantes viscoses .. —. . 1,452. J. glutinosa. 1 i Flors perifèriques ligulades, aquenis no glandulosos, fulles caulinars obtuses, rizoma tuberculós, plantes glanduloses, 1,453. J. tuberosa. 1,452. —J. glutinosa DC. — Erigeron glutinosum L. . (per les fulles pubesceni-glanduloses.) Sinonímia. -— Té de roca, cast. pulguera fina, planta de confitero. Rizoma nós, multicaule, troncs de 1-3 dm,, drets, subestriats, piloso-llanuts, molt fullosos, simples o ramificats a l'àpex, fuiles lanceolato- lineals, assentades, atenuades pels 2 caps, agu- des, enteres, pubescent-glanduloses per les 2 ca- res, bràctees periclinals externes lanceolades, verdes, glanduloses, recorbades a l'àpex, les internes lineals, agudes, blanquinoses, escarioses, piloso-pesta- nyoses, particularment a l'àpex, flors totes lubuloses, quasi tan llargues com el periclini, aquenis blanquinosos, molt peluts, però glabres 4 glandulosos a l'àbex, plomall ros tirant a roig. J. glutinosa (1) —CÉ. Jasione (Plin.), semblant a la Scabiosa, que ou primerament posada a la classe syngenesia de L. Però lisonia més aviat derivaria de Ja:on, el quefe dels Argonautes, la deessa de la salut no porta la 4 de la derivació patronimica. 304 HLORA DE CATALUNYA Compostes. G. 389. - Jasónia. Raça latifolia Nob. — Es diferencia del tipus per les fulles oblongues, troncs Poc peluts, calàtides més grans, en corimbe més amples, Auixos. Geografia.—Roques calices de les muntanyes de la regió mediterrània: A l'Ubac, Mont- serrat, Montseny, Gelida, St. Martí Surroca, del Penadès. — Tarragona, Prades, Montsant, les Garrigues, Balaguer, Montsec, fins a Sopeira, Berga, Organyà, Seu d'Urgell, Roques blanques, prop d'Orri, localitat pirenenca (Csta.). La raça latifolia Nobis, al Montserrat. — Jul.-Set. 1,453. —J. tuberosa DC. (Pel vizoma tuberculiforme.) Sinonímia. — Herba estranya, cast. estrella de la playà. Rizoma inflat, duberculiforme:s tronc de 1-4 dm., dret o ascendent, llenyós a la base, glabrescent, ramificat a l'àpex, prou fuilós a la part inferior, fulles un poc consistents, lineals o lanceolato-lincals, assentades, atenua- des a la base, obluses O bé Obtusiúscules, en- teres o denticulades, glanduloses per les 2 ca- res, bràctees periclinals externes sedoses, glanduloses, recorbades a l'àpex, les internes lineals, amplament escarioses al marge, poc o gens pestanyoses: flors de la perifèria generalment ligulades, poc nombroses, més llargues que el periclini, aquenis bruns, peluts, xo glandulosos a l'àbex, plomall rosset. B hirsuta VVE.— Troncs amb llargs pèls setosos, blancs, estesos. Geografia. — Terres incultes argiloses : Des de Gelida a la Segarra, Bages, Bagà, vall de Ribas. — Vich (Masf.), St. Climent d'Amer (Cod.l), Manlleu, alt Empordà (Senn.l), Tortellà (Tex.), regió pirenenca inferior (Vayr.). La 8 hirsuta VVX., frequentment amb el tipus. — Jul.-Set, 30 305 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE € LENCUMS Gènere 387. — HELICHRYSUM DC. (Com si es digués or del sol, flor del sol, per la forma, color i formosura de les calàtides, TiMtoç, Sol, Ypvcóç, Or (D.) Flors grogues, totes tubuloses, les perifériques femenines, poc nombro- ses, uniseriades, les del disc hermafrodites, calàtides petites, en corimbe terminal, periclini globulós o bé ovoide, multiseriat, imbricat, de bràcties escarioses, grogues, aquenis cilíndrics, plomall simple, receptacle pla, nu, herbes perennes, subllenyoses a la base, albo-tomentoses, de fulles alternes, lineals, generalment revoltes pel marge. Periclini globulós, de 4-6 mm. de diàm., d'un groc daurat, bràctees internes oblongo-espatulades, sense glàndules, aquenis amb moltes 1 glàndules brillants P 1,452. H. Stcechas. Periclini ovoide, més petit, bràctees internes no dilatades a l'àpex Slanduiosesta esquena, ve cil dC ta Mat ae as Calàtides nombroses, ostensiblement pedunculades, en corimbe flui- xet, que sobrepassa de molt les fulles superiors, troncs erectes, fu- lles subfiliformes, de 2-5 cm., aquenis no glandulosos, 1,455. H. serótinum. Calàtides poc nombroses (ro-I2), subsèssils, en corimbe globulós, so- brepassant de les fulles superiors, tronc decumbent, fulles lineals, de poc més de 1 cm.: aquenis glandulosos, 1,456. H. decumbens. 1454. — H. Steechas DC. (per les fulles molt semblants a les de la La- vúndula d'aquesta denominació o sigui el toma- ní o caps d'ase.) Sinonímia. — Semprevives bordes, flor de S. Joan, flor de mort, casé. manzanilla bastar- da, de montafia o de pastor, perpetuas de monte, siemprevivas amarillas P. (1) Cf. Chrysanthemum, flor d'or — La correcció exigeix belio: TÀtòguroy (smilax) (2) La perpetua encarnada (o sempiterna) és amarantàcia. Hi ha tres pl. compostes que porten el mateix nom de ferbefua amarilla (color amarillo, amarillo mas vivo i am, de azuíre) que convindria especificar. — 306 PE ORA DE €CABALCGUNYA Compostes. G. 387.- Helichrysum. Tronc de 1-5 dm., dret, ascendent o estès, molt ramificat a la base, fulles revoltes, I-nerves, albo-tomentoses per les 2 cares O vírido-cendroses per dessobre, fiuixament dretes, Obtuses, oloroses en fressar-les, de 1-2 cm. long., les de les branques estèrils més acostades o imbricades, calàtides en corimbe compost, convex, dens, periclini globulós, de 4-6 mm. diàm., d'un groc d'or, lluent, de bràctees desiguals, sense glèndules, les exteriors ovato-lan- ceolades, les interiors oblongo-espatulades, coriàcies a la base, Peludes a l'esquena, escamoses a l'àpex, 1-2 veg. més llargues que les externes: aquenis petits, bruns, coberts de petites glàndules brillants: planta molt polimoría. Geografia. —Comú per paratges montuoso-pedregosos àrids de tot el país, des de la costa als Pireneus.-- Maig-Jul: 1,455. — H. serótinum Boiss., raça del H. angustifolium DC. apud Rouy. (serótinus, el contrari de primótinus (Prime- renc), això és, tardà.) Tronc de 3-7 dm., dret o ascendent, ramifi- cat a la base, fulles primes, subfiliformes, llar- gues, de 2-5 Cm., esfeses O arquejades, revol- tes, obtuses, vírido-lomentoses i fins verdes Per les 2 cares, Calàtides 1/3 més petites que en la espècie anterior, corimbe compost, convex, més dens, periclini ovoide, d'un groc més pàllid, de bràcties externes lanceolades, obtuses, les intemes lineals, no dilatades a l'àbex, glanduloses a l'esquena, aquenis molt petits, no glandulosos, planta de florescència més tardana. a Libanótis Gaut. — Planta robusta, troncs drets, de fins a 7-8 dm., fulles molt llargues i d'un verd bonic per dessobre. B ispúnicum Rouy.— Troncs drets, més prims i més curts, calàtides més petites. Geografia. — Terrenys pedregoso-àrids de la regió E o mediterrània, des de la prov. de Tarragona fins als con- : o fins dela de Girona: Salou, Espluga, Vimbodí, Tarrassa, boscos de la serralada superior, la Barata, a l'Ubach, S. Llorenç del Munt, les 2 var. — Pireneus or., Soreda (Conill in Hb. Cad.) — Jul.-Set. 1,456. — H. decumbens Camb. (pel tronc quasi ajegut: cf. Rosa sempervirens i Rubus.) 307 PUBLICACIONS DE E4NSTITUT DE dC IENECRES Compostes. I G. 387.- Helichrysum. Tronc de 1-2 dm., piloso-llanut, decumbent, molt ramificat, de branques írequentment ternades, simples o ramificades a la meitat superior, fulloses fins a l'àpex, fulles lineals, obtuses, revoltes, albo-tomentoses pel revers, lanuginoso-verdoses i a la fi glabres per l'anvers, de I-2 cm., tnodores en fuessarles, les de les branques estèrils acostades o imbricades, calàtides ovod- des, subsèssils, enfonsades en un toment llanós, en corimbe globulós, dens, però de poques calàtides (r0-12), periclini d'un groc d'or, lluent, de bràc- tees quasi iguals, les exteriors ovades, obiuses, un poc llanudes a la base dorsal, les interiors oblongo-lanceolades o subespatulades, escarioses a la meitat superior, glanduloso-puntejades a la meitat inferior, aquenis glandulosos, luènts. 8 compacium Lge.— Corimbes densos, de calàtides més nombroses, bràctees externes del periclini de color de castanya. Geografia. — Boscos i llocs pedregosos del Cap de Creus, al lloc anomenat Arnella de Culip, 2 Maig 1908 leg. — Cap de Creus (Bub., Vay.). La 8 compactum Lge., al cim del Montserrat, 19 Juny 1910 leg. 9) e) 68) BECRA DE CATAEUNYA Gènere 388. — GNAPHALIUM L. (De véçaiov, borra o cotó , pel toment que recobreix la planta, n'omplien les màrfegues. Phagnalos és anagrama,.) Flors grogues, totes tubuloses, les perifèriques nombroses, multiseriades, femenines, les del disc hermafrodites, calàtides petites, en capítol o raims terminals, periclini ovoide o acampanat, escariós, multiseriat, imbricat, estès en estel a la maturitat, aquenis cilíndrico-oblongs, plomall I-seriat, receptacle pla, nu, herbes anuals o perennes, albo-fomentoses, de fulles alternes, enteres. Plantes anuals, calàtides en capítols terminals —.. . . . . . 32. Le. perennes, calàtides en espigues terminals... . . . 1. ( Fulles caulinars oblongo-espatulades, semiamplexicaules, les involu- crals més curtes que el capítol o nul'les, periclini blanquinós, lluent, l 1,457. Gn. luteo-album. Fulles caulinars lanceolato-lineals, llargament atenuades a la base, les involucrals més llargues que el capítol: periclini bru, mate, 1,458. Gn. uliginosum. Troncs de 3-6 cm., filiformes, amb 1-2 fulles lineals, calàtides en espi- gues curtes (1-2 cm.) o solitàries, plantes cespitoses, d'estolons curts, 1,459. Gn. supinum. Troncs de 1-3 dm., robustos, fullosos, calàtides en espigues - llargues. 4. Fulles caulinars r-nerves, assentades, atenuades a la base, lanceolato- lineals, espiga simple o composta, llarga, interrompuda a la base, i 1,460. Gn. silvaticum. Fulles caulinars 3-nerves, poc nombroses, llargament peciolades, oblon- go-lanceolades, espiga quasi sempre simple, curta, densa, poc o gens interrompuda a la base. . . . . 1,461. Gn. Norvégicum. 4 1,457: — Gn. luteo-album L. (pel color de les flors i del periclini, blanc na- carat aquest 4 les flors grogues.) Anual, tronc de 2-4 dm., simple o ramifi- cat, albo-llanós, quasi nu a l'àpex, fulles albo- tomentoses per les 2 cares, uminerves, semi- amplexicaules, les inferiors transovades o bé ob- longo-esbatulades, les superiors linear-lanceola- des, agudes, calàtides subsèssils, en capítols terminals, densos, sense fulles a la base o amb 309 PUBLICACIONS DE C'INSTIUCUGDVYDE CTE NIC ES Compostes. G. 388.- Gnaphalium. alguna fulleta bracteal més curla que el capítol, periclini blanquinós, lluent, de bràctees quasi iguals, oblongues o el'líptiques, gairebé totalment escario- ses, aquenis molt petits, bruns, glabres, xagrinats. Geografia.—Frequent en paratges arenoso-humits o vores d'aigúes, des de la zona infe- rior fins a la superior. — Juny-Set. 1,458. — Gn. uliginosum L. (per la estació en llocs humits: uligo, ulíginis.) Anual, tronc de 1-2 dm., dret, ascendent o difús, albo-tomentós, ramificat des de la base, fullós fins a l'àpex, fulles albo-tomentoses o verdes i glabrescents, uninerves, llargament ate- nuades a la base, oblongo-lanceolades o lanceo- lato-lineals, calàtides subsèssils, en capítols ler- minals, densos, fullosos a la base, llargament sobrebassats per aquestes fulles involucrals, bràctees del periclini herbàcies a la meitat in- ferior, escarioses a la superior, groguenques o brunes, znates o poc lluents, les exteriors ovades i obtuses," les interiors lineals, agudes: aquenis bruns, finament avistats. h Gn. uliginosum Geografia. — Paratges arenosos humits de les altes valls i regió pirenenca: Montsant, S. Hilari, Montsolí, vores del Segre, a la Cerdanya, Núria. — Rocabruna, Campmany, La Junquera, Pla de les Arenes, Queralbs (Vayr.), Camprodon, Capvern (Bub.), Fos de la vall d'Aran (Jourtau). — Jul.-Ag. 1,459. — Gn. supinum L. (pels troncs ajeguts a la basc.) Perenne, rizoma ramificat, que produeix cs- tolons curts, ajeguts, densament cespitosos, troncs de 3-8 cm., filiformes, ajeguts o ascendents, simples, albo-llanosos, paucifolis, fulles tomen- toses o llanoses per les 2 cares, umtnerves, lineals o linear-lanceolades, atenuades a la base: calàtides subsèssils, poc nombroses o so- litàries, formant espiga terminal, curta, fluixa, bràcties del periclini brunes, glabres, escario- ses al marge i àpex, llanoses a la base, amb una banda verda a l'esquena, Gn. supinum Dl OU A DB CAT AE UN VA rs et Compostes. G. 388. - Gnaphalium. les exteriors ovades, les interiors lanceolades: aquenis morenos, amb Petits pèls aplicats. Geografia. — Pastures de les altes muntanyes : Núria, a Noufonts, Coma d'Eine, al peu de Finestrelles. — Coma de Vaca, Carençà, Comabella, La Toza (Vay.), vall d'Eine (Bub.), Ports de Benasc i de la Picada (Zett., Csta.), Coma Gireta (Llen.), Tredós (C. et S.).—Jul.— Agost. 1,460. — Gn. silvàticum L. (Per la seva estació bosquetana: silva, el bosc. ) Peremne, rizoma curt, que produeix troncs estèrils, curts, ajeguts i troncs florífers de 2-5 dm., drets o ascendents, simples o rami- ficats a la part superior, coberts d'un toment blanc, molt fullosos fins a l'àpex, fulles albo- tomentoses pel revers, vírido-glabrescents per l'anvers, uninerves, lanceolato-lineals, atenuades a la base, calàtides em espiga terminal fullosa, simple o composta, llarga, fluixa, interrompu- da a la base, bràctees del periclini escarioses a l'àpex, brunes al marge, obtuses, les exteriors ovades, les interiors lineals: aquenis grisencs, pubescents. Gn. silvàticum Geografia. —Boscos àrids de terrenys pedregosos: Montseny, Núria, la Cerdanya. — Vich, r. (Masf.), Vall d'Aran, Ribera de Viella (Llen.t). —Juny-Set, 1,461. — Gn. Norvégicum Gunn. — Subsp. de l'anterior apud Rouy, simple var., apud Fiori. (planta de Noruega, fr. Norvège: habitació seb- tentrional, al. Normegen, llatin. Noruvegia: angl. Noruvay.) Presenta realment una gran afinitat amb la espècie anterior, de la qual principalment se'n distingeix pels seus troncs drets, Poc fullosos, coberts d'un toment més dens, per les fulles caulinars, particularment les del mig, osten- siblement 3-nerves, lanceolades, més amples (I cm. o més), llargament peciolades, més densament tomentoses pel revers, ju —ettaaataa aa add a at at ama ae aa ada a aeris ae '(PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE, CDE NC MES ———————éééç Compostes. G. 388. - Gnaphalium. vírido-pubescents per l'anvers, poc nombroses, frequentment més llargues que les inferiors, espiga terminal quasi sempre simple, més curta, menys fullosa, més densa i quasi afilla a l'àpez. Geografia.—Prats i boscos de les muntanyes: Vall de la Tec, Cambradases, cap a la Vall d'Eine: valls fronterisses d'Andorra (Gaut.): Vall d'Aran, cap al Portilló, Port de Benasc, la Maladetta (Zett.), Vall de Bafios (Timb.), boscos de faigs de Artiga de Lin (Llen.l). — Jul.— Agost. N. B. Encara que Llenas diu que ell no l'ha vista als boscos del Portilló, creiem que els exemplars que pel Jul. de 1908 va portar d'Artiga de Lin, pertanyen veritablement a aquesta espècie. 312 — a eL a eL EE OU DES C A TE MLUNYA Gènere 389.— ANTENNARIA R. BR. (De antenna, per les setes (pappus) claviformes de les flors masculines que recorda les de les papellones diurnes: papiliònids. Cf. Globularia) Flors blanques, rosades o brunes (per les bràctees del periclini), totes tubuloses, calàtides dioiques, petites, en petit corimbe terminal, periclini acampanat, de bràctees escarioses a l'àpex, planes, multiseriades, imbrica- des, dretes i no esteses en estel a la maturitat: corolles de les flors mas- culines curtes, obcòniques, 5-dentades, les de les femenines llargues, primes, filiformes, aquenis cilíndrics, plomall r-seriat, amb els pèls soldats per la base en anell, capil'lars en les flors femenines, subclaviformes en les mascu- lines, receptacle convex, sense palletes, alveolat, herbes perennes, albo-to- mentoses, de fulles alternes, enteres. Rizoma amb estolons radicants, fulles inferiors espatulades, obtuses, verdes per dessobre: periclini blanc o rosat . .1,462. A. dioica. Rizoma sense estolons, fulles inferiors lanceolades, agudes, blanquino- ses per les 2 cares, periclini bru. . . . 1,463. A. Carpàtica. 1,462. — A. dioica Gàrtn. (Ho és en distints involucres i en diferents in- dividus.) Sinontma. — Pota o peu de gat, flor de sempredura, sanguinària, cast. filosela menor, pie de gato, /y. pied-de-chat, herbe blanche, ceil-de-chien. Rizoma molt ramificat, que produeix estolons prims vadicants, terminats per un rosetó de fulles, tronc de 5-20 cm., dret, simple, albo- tomentós, poc fullós, fulles albo-tomentoses per dessota, vírido-glabres per dessobre, les inferiors i les dels rosetons trans- ovalo-espatulades, obtuses, mucronulades, atenuades en pecíol, les superiors lineals, acuminades, assentades, separades, dretes, calàtides blangues o rosa- des, 3-8, - pedunculades, en corimbe dens, umbel'liforme, periclini llanut a la base, de bràctees desiguals, blanques o rosades, més amples, obtuses i més curtes que les flors en les calàtides masculines, blanques, més estretes, 40 313 PUBLICACIONS DE L'EANSTA TU E DE CTE RECRES Compostes. G. 389. - Antennaria. generalment agudes i més llargues que les flors en les calàtides femenines, aquenis glabres, llisos. Geografia.—Pastures seques de les muntanyes: Agudes del Montseny, altures de Mont- solí, Rasos de Peguera, Núria. — Surroca, Ports dels Pireneus Centrals (Csta.), Setcases (Isernl), comú a la regió alpina inferior, Port de Benasc (Zett.), Ruda, Pla de Beret (C. et S.).—Jul.-Ag. 1,463.—A. Carpàthica Blouff. et Fing. (dels Carpathes, habitació o pàtria.) Es diferencia essencialment de l'anterior per caretxer d'estolons, fulles ordinàriament vírido- cendroses i tomentoses per les 2 cares, les in- feriors oblongo-lanceolades o lanceolades, agu- des, 3-nerves, calàtides brunes, 2-4, en petit corimbe terminal, bràctees del periclini bru- nes per les 2 cares, blanques al marge i àpex, eo les externes oblongues, les interes linear-lan- SGR o ceolades, agudes. Geografia. — Pastures i roques de les altes muntanyes: Núria, Carençà, Coma de Vaca, Comabella, La Toza (Vay.), Vall d'Eine (Gr. et G.), Cadena fronterissa fins més enllà de la Vall de Llo (Gaut.), Castanesa, Bassivé, Renclusa, Marboré (Zett.), Port de Benasc, Cam- bradases (Bub.), Montartó (C. et S.).—Jul. 314 ——n es a a a — — EE OE A DE CATALUNYA Génere 390. —LEONTOPODIUM R. BR. (Lit. peu de lleó, al'lusió a la forma de la calàtide o inflorescència, Àéev, Àéovroç i mobç modóç, cf. Lagopus, Micropus, Polypodium, Chenop, Lycopod, etc.) () Flors blanques, totes tubuloses, les perifèriques multiseriades, femeni- nes, de corol'les filiformes, les del disc hermafrodites, de corol:'la 5-dentada,: calàtides subsèssils, formant un corimbe capituliforme, terminal, dens, ro- dejat de 7-8 fulles involucrals oblongo-lanceclades, blanques, molt tomento- ses per les 2 cares, esteses en estel sobrepassant de molt el corimbe, periclini hemisfèric, multiseriat, imbricat, de bràctees un poc desiguals, lan- ceolato-lineals, tomentoses per les 2 cares, escarioses, glabres i negres a l'àpex, aquenis cilíndrics, amb petits pèls, plomall r-seriat, de pèls soldats en anell per la base, capillars en les flors femenines, subclaviformes en les hermafrodites, receptacle pla, nu: herbes perennes, de rizoma bru, ramificat, de branques escamoses, terminades en un rosetó de fulles, tronc de 8-30 cm., dret, molt tomentós, simple, fulles alternes, albo-tomentoses, especialment per dessota, enteres, les inferiors oblongo-lanceolades i peciolades, les altres lanceolato-lineals, totes dretes, subtrinerves i mucronades. 1,464. —L. alpinum Cass. — Gnapha- lium Leontopodium Scop. — Antennaria Leontopodium Gàrtn. (per la seva estació.) Geografia. — Pastures i roques de les altes munta- nyes : Vall de Boí (Gonz.l), Castanesa (Lap., Gr. et G., Zett.), Castanesa i Bassivé (Compà. in Hb. Csta.), Mar- boré, Port de Pineda i altres localitats dels Pir. d'Aragó ( Lap.).—Jul.-Ag. N. B. No consta cap cita concreta d'aquesta planta referent als Pir. Or. i creiem que en referir-la Grau (apud Csta.) als Rasos de Peguera, degué pendre per tal la Antennaria dioica Gàrnt., que efectivament es troba allí. Així mateix sospitem de la de Boí, ja que ha- vent donat un exemplar autèntic a un dels nostres deixebles, fill del país, no ha trobat tal planta. (1) A la Alcbemulla culgaris, se li diu peu de lleó. 315 Dn PUBLICACIONS DE. L'INSTITUFE DE (CdENCUES Gènere 391. — FILAGO (Tota ella està com coberta de fils — filum, com cotó delicat. — borrago és abou rach, àr.: el pare de la suor,) Flors 4 brúneo-blanquinoses, totes tubuloses, les perifèriques femeni- nes, 2-, multi-seriades, de corol'la filiforme, 2-3-dentada, les del disc herma- frodites, poc nombroses, de corol'la tubulosa, 4-5-dentada, calàtides petites, en glomèruls terminals, amb fulles involucrals a la base, - llargues, peri- clini ovoide o pentagonal, de bràctees escarioses, còncaves o carenades, 3-5-seriades, aquenis transovato-comprimits, amb petites papil'les, de plomall fràgil, caduc, el de les flors perifèriques nul o I-seriat, el de les centrals I-, multi-seriat, receptacle filiforme o curt i pla, nu al centre, amb palletes a la perifèria: herbes anuals, tomentoso-llanoses, de fulles alternes, enteres. Periclini pentagonal, de bràctees externes cuspidades, no esteses en estel: a da maturitat nre A gen ae ES re ua ed IES Periclini no pentagonal, de bràctees externes no cuspidades, esteses en Uestelja dammatusitat, die Lo del BE ne ets Mer ere pet ee Ta Fulles caulinars linear-lanceolades, no atenuades a la base, les in- l volucrals més curtes que el glomèrul, angles del periclini poc mar- cats, punta de les bràctees externes recta. 1,465. F. germànica. 2 (Fulles caulinars. lanceolato-espatulades, atenuades a la base, les in- volucrals generalment més llargues que el glomèrul, angles del pe- riclini aguts, punta de les bràctees externes més llarga i recorbada, 1,466. F. spathulata. (Fulles involucrals iguals al glomèrul, periclini ovoide, de bràctees 2-seriades, còncaves, les externes agudes, la meitat més curtes que les internes: plantes de 2-4 dm. . . . . 1,467. F. arvensis. 3 jFulles involucrals més curtes que el glomèrul, periclini piramidal, de bràctees 4-seriades, carenades, totes obtuses, les externes I Veg. més curtes que les internes: plantes de 35-20 cm. . 1,468. F. mínima. 316 re ——————————éé ee a a a a a a RLORA DE(CATAXDUNYA Compostes. G. 391.- Filago. 1,465. — F. germànica L. (comú a l'Alemanya: estació.) Sinonimia. — Herba del born (Vay.), caste- dà hierba algodonera, padre e hijos. (No po- dem endevinar si s'ha pensat: filago, el filaire, o almado (antenado) cast.) Tronc de 1-3 dm., dret o ascendent, simple o ramificat a la base, dicòtom a la part supe- rior, de branques pàtulo-erectes, fullós, to- mentós, fulles linear-lanceolades, no atenuades a la base, dretes, acostades, agudes, ondu- lades o revoltes pel marge, glomèruls subelobulosos, formats de 20-30 calàti- des, assentats en les dicotomies i a l'extremitat de les branques, acompanyats de vàries fulles involucrals, dretes, més curtes que ells, periclini obscurament pentagonal, de bràctees oblongo-lanceolades, acanalades, les externes termi- nades en punta recta, aquenis bruns, finament glandulosos. o lultescens Gr. et G.— Planta coberta d'un toment albo-groguenc, bràc- tees del periclini vermelloses a l'àpex. B canescens Gr. et G. — Toment blanc, bràctees del periclini poc pàlli- des a l'àpex. F. germànica Geografia.—Torrents granítics o arenosos de la zona litoral i part de la mitja: Tarrassa, als sembrats del Guitart, Montalegre, Blanes, Vidreres, Sta. Coloma de Farnés, Montsolí, les Guilleries, abundant a S. Miquel Sulterra.—Litoral i interior (Csta.), la Sellera (Cod.t), predominant la a lutescens Gr. et G. — Maig-Oct. 1,466. — F. spathulata Besl. subsp. de la anterior ap. Rouy, simple var. ap. DC. (per la forma de les fulles, spathula, o subes- patulades.) Tronc de 3-30 cm., generalment ramoso- dicotomat, des de la base amb les branques 1. divaricades o postrades, fulles albo-tomen- toses, pàtulo-erectes, lanceolato-esbatulades, ale- nuades a la base, planes, 2-15 calàtides en glo- mèruls més deprimits, quasi hemisfèrics, rode- ST Ce OO jats de 3-5 fulles involucrals esteses, general- 817 PUBLICACIONS DE L'INSTITUSI DE CILIENECTES Compostes. G. 391. - Filago. ment més llargues que elles, periclini circuit d'abundant toment llanós, que no sobrebassa la basc, ovoido-pentagonal, amb els 5 angles aguts, sortits, bràctees el'líptico-oblongues, conduplicades, cuspidades, de punta groguenca o purpurina, més llarga i recurva en les externes, aquenis bruns, finament glandulosos. 8 Prostrata Boiss. — E. micropodioídes Lge. — Planta molt peluda, de tronc de 2-IO cm., Posiral, molt ramificat, d'entrenusos molt curts, glo- mèruls de 2-15 capítols, fulles involucrals iguals o més curtes que ells, bràc- tees a la fi divaricato-patents. Geografia.— Llocs pedregosos àrids, al litoral, Vallès, Bages, Montsolí, fins a les Guille- ries. — La 8 prostrata Boiss. per llocs herbosos dels voltants de Barcelona, pel camp de la Bota, Montcada, Tarrassa. — Prop de Barcelona (Csta.), la Mola, Tarragona (CompA.l), Montjuic, Pla de Barcelona, Figueres, Empúries, la Escala, Cadaqués (Vayr.). —Abr.-Juny. N. B. La 8 prostrata, de Catalunya, no es diferencia essencialment de la de Cartagena, segons exemplars remesos per Pau, però és menys blanca i tomentosa. 1,467. — F. arvensis L.. (dels camps: arvum, com agrestis, de ager, agrt.) Sinonímia. — Herba cotonera: /7. cotonnière, angl. cotton-rose, al. Filziraut, VViesen-vvolle. Tronc de 2-3 dm., dret, ramificat, de bran- ques nombroses, dretes, poc dividides, molt albo-tomentós: fulles linear-lanceolades, agu- des, dretes, assentades, arrodonides a la base, molt tomentoses per les 2 cares, calàtides sub- sèssils, rodejades d'un toment abundant, reu- nides per 2-7 en petits glomèruls terminals i laterals formant panotxa, fulles involucrals iguals al glomèrul, periclini ovoide, de bràctees còncaves, 40 carenades, agudes, no escarioses, 2-seriades, les externes en nombre de 3-5, lineals, fluixes, agudes, la meitat més curtes que les internes, que són en nombre de 8, aquenis grisencs, amb petites Pa- pil'les esfèriques. F. arvensis Geografia.—Terrenys arenosos: Tarrassa, camps del Guitart i de la Pineda, S. Hilari, les Guilleries. — Montserrat, Espluga de Francolí (Tex.i), Montseny (Csta.), Berga (Grau), Sort, Rialp, Gerri (Salv.i), Gardeny, de Lleida (Gonz.l), als dos vessants dels Pireneus (Vayr.), la Cerdanya Augustrina :Bub.). — Juny-Set. 318 EE ORA DE CATALUNYA Com postes. G. 391.- Filago. 1,468. — F. mínima Fr. (espècie petita, mana, superlatiu de parvus — minor, que fa referència a la talla o estatura.) Tronc de 5-20 cm., dret, prim, ramificat, de branques pàtulo-erectes, breument albo- tomentós, fulles linear-lanceolades, evecto-apli- cades, agudes, assentades, arrodonides a la base, nombroses, calàtides reunides per 3-5 en glomèruls terminals i laterals formant panoixa dicotòmica, fulles involucrals 4nés curtes que els glomèruls, periclini ovoido-piramidal, de bràctees carenades, no cuspidades, 4-seriades, les externes ovades, I veg. més curtes que les internes en nombre de 5. Geografia.—Boscos granítico-pissarrosos i llocs arenosos: abundant a la serralada supe- rior del Vallès, des de l'Ubach fins al Montseny, Empalme, la Selva, Guilleries. — Caldes de Montbuy, S. Feliu de Codines, Viladrau (Csta.), Tragurà, Montlló, fins a la Junquera, Ro- ses i Guilleries (Vayr.), Cabanes (Senn.), Camprodon (Bub.), Vall d'Aran (Llen.i). — Juny- Juliol. PUBLICACIONS DE L'ANSTEIC US DE ECTESNCRES Gènere 392. — LOGFIA CASS. (És anagrama de Filago, com passa amb alguns noms científics de plantes.— V. Phagnalon — yvéçalov.) Flors i fruits com el gènere Filago, sense més diferència que els aquenis de la línia perifèrica més exteriors que estan completament continguts per les bràctees del mig del periclini, cada una de les quals es caragola sobre ella mateixa, soldant-se inferiorment pel marge, calàtides assentades, reunides per 3-5, en petits glomèruls terminals i laterals o situats a les dicotomies, acompanyats de fulles involucrals lanceolato-alenades, molt més llargues que els glomèruls, periclini obtusament pentagonal, de bràctees lanceolato-li- neals, còncaves, obtuses, escarioses, groguenques a l'àpex, que s'estenen en estel a la maturitat, aquenis molt petits, grisencs, herbes anuals, albo- tomentoses, troncs de 3-I0 cm., drets, prims, ramoso-dicotomats a la part superior, de branques pàtulo-erectes, fulles dretes, linear-alenades, assen- tades. 1,469. — L. subulata Cass. — Filago gàllica L. (per la forma de les fulles: subula, la alena: cf. Subularia aquatica, una conífera, 4 Plan- tago subulata.) Geografia.—Terrenys granítico-pissarrosos: comú a la cordillera superior del Vallès, des de l'Ubach fins al Montseny, la Selva, Blanes, les Guilleries. — Montcada (Csta.), Gavà, Cadaqués, la Cerdanya, Montlló, la Jun- À quera (Vayr.), S. Feliu de Guíxols (Bub.), Cabanes L. subulata (Senn.).—Juny-Set. BPLORACDE CATAEUNYA Gènere 393. — MICROPUS L. (Lit. peu petit, curt, utxpóç i moòç, per la brevetat dels peduncles, referit al Leontopodium, per ésser aquí més petit però que s'hi assembla pel toment de les fulles platejat-enve- llutat.) Flors totes tubuloses, les perifèriques femenines, r-seriades, de corol'la filiforme, les del disc en nombre de 5-7, masculines, de corol'la 5-dentada, periclini lobulós, 2-seriat, bràctees exteriors planes, fluixes, les interiors en nombre de 4-8, coriàcies, cucul'liformes, abraçant les flors i aquenis de la perifèria, desprenent-se amb ells, aquenis transovats, comprimits, sense plo- mall: herbes anuals, cobertes d'un toment blanc i llanós, tronc de 1-2 dm., simple i dret o multicaule, essent els troncs laterals ajeguts i difusos, fulles lanceolato-lineals, de marge ondulat, obtuses o acutiúscules. 1,470. —M. erectus L. (peltronc dret, rectus oerectus. Cf. M. supinus L.) Geografia, — Paratges àrids i montuosos: Tarrassa, a la serra de Coll Cardús, Montserrat, abundant cap a càn Massana, Montseny, al peu de S. Marçal, Bages, a l'Urgell, a la Serra de Menarguens. — Ripoll, Ribes, Sa- garó, Fares, Lluçanès, Vidrà, Platraver, Collsacabra, Dosquers (Vayr.), Vich (Masí.), Pont de Muntanyana, Berga, Girona, Besalú (Bub.). — Maig-Jul. Subsp. M. bombycinus Lag. — Planta cober- ta per un toment llanós, més abundant 4 més llarg: troncs laterals ascendents, no difusos, branques dretes, fulles planes, glomèruls més grossos, més acostats, fulles involucrals més amples, més ob- tuses, foc o gens més llargues que el glomèrul, bràctees internes del periclini solament 4-5, subglobuloses, molt piloso-llanoses. Geografia. —Camps secs: als voltants de Lleida (Compú,l), Catalunya i Aragó (Salv.l).— Maig-Juny. 41 32I PUBEICACIONS IDE L.UN S TH TDSC DE EE TE EES Gènere 394. — EVAX GARTN. (Sembla ésser el nom d'un metge àrab contemporani de Neró, a qui fou dedicada, certament no ben explicada la etimologia ().) Flors totes tubuloses, les perifèriques femenines, nombroses, multiseria- des, corol'la prima, 4-dentada, les del centre masculines, en petit nombre, 5-dentades, calàtides ovoides, en glomèruls terminals, acompanyats de fu- lles involucrals, periclini hemisfèric, de bràctees planes, aplicades, I-2-seriats, aquenis tots lliures, transovats, comprimits, sense costelles ni plomall, recep- tacle cònic, nu al centre, amb palletes a la base, herbes anuals, albo-tomen- toses, de I-4 Cm., amb fulles enteres, imbricades. Fulles oblongues, obtuses, les involucrals transovades, molt tomentoses, albo-nívies, aquenis pubescent-papil'losos . .1,471. É. pygmaea. 1 4 Fulles espatulato-lanceolades o lineals, tomentoso-grisenques, les invo- lucrals molt més llargues que el glomèrul, terminades en mucró gla- bre, aquenis pubescents a la base . . 1,472. E. asterisciflora. 1,471.—E. pygmaea Pers. — E. umbel- lata Gàrtn.—Micropus pygmaeus Desf. (per la talla petita, umbellata, mal aplicat, Perquè és aparent la disposició dels capítols en umbel'la.) Arrel prima, fexuosa, molt ramificada, tronc de 1-4 cm., dret, simple o ramificat a la base, de branques laterals ascendents, cobert de fu- lles albotomentoses per les 2 cares, oblongo- transovades, obtuses, tan més llargues i més amples cóm més pròximes a la inflorescència, calàtides ovoides a l'extre- mitat dels troncs i de les branques, en glomèruls acompanyats de fulles involucrals, transovades, més llargues que el periclini, bràctees del periclini Jau- ceolades, aplicades, llargament acuminades, doblades en angle recte a la meitat superior, un poc peludes a la base dorsal, glabres, llustroses i grogues a l'àpex, palletes del receptacle acuminades, aquenis papil'loso-aspres, sobre- tot, al marge. (1) —evaxO euax és la interjecció bravol—euaxos és en grec: fràgil: cf. pygmaea. 322 EN ORAL DEU AB AS LUNA Compostes. G. 394. - Evax. Geografia. — Llocs secs i arenosos pròxims al mar: La Escala, Llansà, Culera, Capràs, Portvendres (Bub.), La Escala (Vayr., Llen.t), Roses (Senn.). — Maig-Juny. 1,472. — E. asterisciflóra Pers. — Var. de l'anter., apud Fiori. (per la semblança de les flors o calàtides amb les de l'Asteriscus.) Es diferencia de l'anterior per les fulles lanceolades o espatulato-lanceolades, agudes, lanoso-tomentoses, grisenques per les 2 cares, les involucrals molt més llargues que el glomè- vul, terminades per un mucró glabre, bràctees del periclini i palletes del receptacle ovato- lanceolades, un poc lanuginoses a l'esquena, acuminato-aristades, reflexes a l'àpex, aquenis pubescents a la base. E, asterisciflóra Geografia.—Terres incultes: Empordà, Vilajuiga, r. (Senn. in Hb. Cad.). — Abr. 1908 legit Senn. N. B. No posseim exemplars autèntics de la espècie de Pers., però, per les descripcions dels autors, ens inclinem a referir a ella més que a la E, Cavanillesii Rouy, la planta am- purdanesa. 323 PUBLICACIONS DEL UNSTECU ED ESC DE GES Gènere 395. — CARPESIUM L. (Interpreten una palla, les llargues fulles seques involucrals interiors — les escames — semblen palles. — càrphos, el fenigrec, xapríctoy és el nom de una fusta, xàpmacoç el de una pl. verinosa.) Flors groguenques, totes tubuloses, les perifèriques femenines, multise- riades, amb el tub de la corolla més prim, les del disc hermafrodites, 5-dentades, calàtides solitàries, terminals, penjants d'un peduncle fullós, en- sruixit, reflex, formant una ampla panotxa fullosa i fluixa, periclini he- misfèric, multiseriat, imbricat, aquenis fusiformes, voltats de petites coste- lles, contrets superiorment en un coll glandulós, curt, terminat en petit disc cupuliforme, sense plomall, receptacle pla, puntejat, nu, herbes perennes, de rizoma fibrós, tronc de 2-5 dm., dret, estriat, pubescent, ramificat a la part superior, de branques esteses, fulles alternes, blanes, ovato-lanceolades, acuminades, curtament peciolades, dentades, pubescents. 1,473. — C. cernuum L. (cernuus, capbaix, inclinat: per les calàtides penjants.) Geografia. — Llocs herbosos, frescals de la zona superior : Ribes, Olot, a la Noc d'en Cols i abundant a S. Valenti dels Esparts.— Vich (Masf.), la Sellera, r. (Cod.l), Pir. Or., cap a Monàs, S. Joan de les Abades- ses, Besora, Bianya, Sagaró, les Guilleries, en Osor, Castanyadell (Vayr.), Tortellà, Crespià (Tex.l), S. Hi- pòlit i seguint el Ter (Senn.l), Prats de Molló (Bub.). — Jul.-Ag. ELORA DE CATALUNYA Gènere 396. — CALEÈNDULA L. (Forma part de la sèrie de plantes o flors calendàries o de rellotge, del temps, etc., sobretot linneanes, la flor de les calendes o sigui de tots els mesos ().) Flors grogues, les perifèriques femenines, ligulades, 2-3-seriades, les del disc masculines, tubuloses, calàtides solitàries, terminals, periclini hemistè- ric, de bràcties 2-seriades, aquenis 2-morfes, els externs estrets, bequeruts, els del mig amples, truncats a l'àpex, -d- encorbats, tuberculoso-espinosos a l'esquena, alats al marge, els interns estrets i caragolats quasi en anell, plo- mall nul, receptacle tuberculós: herbes perennes o anuals, de fulles alternes, enteres o dentades. Plantes perennes, lígules esteses, formant calàtides de 3-5 cm. diàm., d'un groc de taronja, aquenis tots arcuato-cimbiformes, tubulosos a l'esquena, fulles inferiors espatulades . . 1,474. C. officinàlis. Plantes herbàcies, lígules esteses formant calàtides de 2-3 cm. diàm., d'un groc de sofre, aquenis tots arquejats, els interns amb arestes transversals, fulles totes oblongo-lanceolades . 1,475. C. arvensSis. 1,474. — C. officinàlis L. (és comuna i serviria com a medicinal.) Sinonímia.— Gojats, graugets, clavellines de mort: cast. caléndula o flor de muerto, mara- villas mejicanas, mercaderes reales o dorados, fr. souci des jardins, 44. furrancio, angl. golds- blume, marygold. Tronc de 2-4 dm., angulós, ramificat, dret o difús, fullós, pubescent-glandulós, fulles infe- ME, S'acimane oo riors espatulades, enteres, atenuades en pecíol, les superiors oblongo-lanceolades, amplexicaule- auriculades, enteres o sinuato-denticulades, mucronades: calàtides grans (3-5 cm. diàm.), bràctees del periclini Janceolato-acuminades, piloso-escabro- (1) La terminació és com la de Íuu/a, Campanula, Lúqula, Prímula, etc., etc. Aquest nom de Caléndula també es dona a la Callba, fr. souci d'eau ou des marais. Cf. Caléndula pluvialís, que quan ha de ploure clou les flors, anglès small cape, —— PUBLICACIONS DE LL ENSTITC UA DB CEE NEE Li Compostes. G. 396. - Caléndula. ses a l'esquena, escarioso-glanduloses al marge, lígules llargues (I-2 cm.), de color groc ataronjat, aquenis tots encorbats en forma de barqueta, un poc espinosos per l'esquena, els exteriors més grans tenen una cresta a la cara interna, poc bequeruts. Geografia. — Cultivada i subespontània al Montserrat i S, Salvador, sobre Olesa, pro- cedent d'antics cultius. — Febr.-Nov. 1,475. — C. arvensis L. (dels camps.) Sinonímia. — Galdirons, llevamans, llevagat, cast. caléndula silvestre, flor de cada mes, ma- ravilla silvestre, /7. petit souci. Tronc de 1-3 dm., angulós, fistulós, dret o ascendent, ramificat, de branques esteses, pu- bescent, fulles oblongo-lanceolades, enteres o sinuato-denticulades, mucronades, les inferiors SG o atenuades en pecíol, les superiors arrodonides a la base, semiamplexicaules, calàtides mmitja- nes, bràctees del periclini lanceolato-acuminades, d'un verd pàl'lid, pubes- cents, escarioses al marge, flors d'un groc pàl'lid dessobre, lígules tot lo més una veg. més llargues que el periclini, aquenis blanquinosos, tots arquejats, els exteriors tuberculoso-espinosos a l'esquena, estrels i begueruts, els del mig inflats en forma de barquela, sense bec, els interiors quasi anulars, dl transversalment tuberculosos a l'esquena, planta polimoría. Subsp. C. macroptera Rouy. — C. parviflóra Raim. — Aquenis lots anu- lars, amb 3 sèries de tubèrculs a l'esquena, bec més curt, calàtides més pe- tites, lígules poc més llargues que el periclini. B discólor Rouy. — C. discólor Botan. plur. — Lígules grogues o ataron- jades, flors tubuloses d'un porpra fosc. Geografia.— Terres cultivades de tot el país, des de la Costa fins a la regió supirenenca. Floreix quasi tot l'any. La C. macroptera Rouy, a la serra del Montsant (Pujol ex Vayr.). La 8 discólor Rouy, als camps de Tortosa (Senn.). — Abr. 95) Le) 03) da BLORA DE CATALUNYA IIL.—CINAROCÈFALES (flosculoses) (De cínara, per presentar generalment l'aspecte d'escarxofes, sobretot a les cabesses o ulls, tècnicament la calàtide o periclini.) Gènere 397. — ECHINOPS L. (Èxivoc, l'eriçó, úxy aspecte, les flors formen una bola com un eriçó, és a dir, la calàtide o inflorescència.) Flors blaves, hermafrodites, en calàtides uniflores, acompanyades d'un periclini angulós, rodejat de pèls setiformes a la base, reunides en capítol esferoidal, sobre un receptacle comú, aquenis cilíndrics, sedosos, de plomall cupuliforme, molt curt i caduc, format per pèls £ soldats, herbes perennes, de fulles alternes, pinnatífido-espinoses, tomentoscs pel revers. Flors d'un blau blanquinós, capítols de 4-5 cm., pèls basilars de les calàtides que arriben a la meitat del periclini, lòbuls de les fulles triangulars, feblement espinosos, tronc glandulós, de 5-I0 dm., 1,476. E. sphaerocéphalus. Flors d'un blau viu, capítols de 2-3 Cm., pèls basilars de les calàtides que arriben a la quarta part del periclini, lòbuls de les fulles lan- ceolars, fortament espinosos, tronc no glandulós, de 2-4 dm., i 1,477. E. Ritro. 1,476. — E. sphaerocéphalus L. (insistint em aquesta idea: cap rodó, capítols grans.) Sinonímia. — Ca1d eriçat o de eriçó, panical (o penical) blau, cast. cardo marino, cardienca, cardo erizo. Tronc de 5-IO dm., dret, robust, estriat, pubescent-tomentós, glandulós, ramificat a l'àpex, fulles un poc blanes, vírido-pubescents per dessobre, sinuato-pinnatífides, de lòbuls amples, triangulars, ciliato-espinosos o feble- ment esPinosos, les inferiors peciolades, les su- periors amplexicauli-auriculades, flors d'un blau blanquinós, capítols grans 327 PUBLICACIONS DE L'INSTETUT D'ECI ESC IES Compostes. G. 397. - Echinops. (4-5 cm.), pèls basilars del periclini iguals a la meitat del mateix, bràctees pubescent-glanduloses, carenades, fimbriato-pestanyoses cap a la meitat, ter- minades en punta alenada, inermes, aquenis coberts de pèls grocs, gue no sobrepassen el plomall de pèls soldats fins prop de l'àpex. Geografia. — Boscos i llocs incults de la zona superior : Ribes, Queralbs, abundant, de Guardiola a la Pobla de Lillet, estenent-se per les conques del Bastareny i del Llobregat fins prop de Castellar d'en Huch. — Muralles, runes i roques de Baget, Freixanet, Vidrà, Ripoll, Besora, fins a S. Joan del Galí, N.' Senyora del Mont (Vayr.), Surroca, Montgrony, Berga, S. Hipòlit (Senn.). — Jul.-Ag. 1477. — E. Ritro L. (aquest ve a ésser el petit en relació amb el sphae- rocephalus, pòtpoç és nom neutre d'una planta esbinosa, una espècie de echinops O.) RO 7 EE Sa Re NA — I UN) RN NS AD Sinonimta. — Panical blau: cast. cabeza de erizo, cabeza de Vieja, Cardo abadejo, if. coc- codrillo (seria el mateix nom del cocodril, ani- a 3 pea) mal) aa 4 de) Tronc de 2-4 dm., dret, estriat, pubescent, tomentós, no glandulós, ramificat a l'àpex, fulles subcoriàcies, vírido-glabres per dessobre, pinnatífides o pinnmatipartides, de divisions estretes, lanceolades, fortament espinoses, les inferiors peciolades, les superiors amplexicauli-auriculades, flors d'un blau viu, capítols mitjans (2-3 cm.), pèls basilars del periclini iguals a la quarta part del mateix, bràctees glabres, Carenades, blanes a l'àpex, fim- briato-pestanyoses cap a la meitat, terminades en punta alenada inerme, aquenis coberts de pèls grocs, aplicats, que sobrepassen el plomall de pèls soldats solament a la base. E. Ritro Geografia.—Llocs incults de la major part del país: litoral, Vallès, Penadès, Tarragona, a l'Urgell, a la Segarra, Bages, Bagà, Vich et alibi. — Jul.-Set. (1) — Es cosa estranya que la transcripció hagi sigut sense y, i s'hagi deixat la terminació s (7Èytros). BEORA DE CATAMEUNYA Gènere 398. — GALACTITES MONCH. vàúla, yúloaxcoc, Segurament per les venes lletoses o taques blanques de les fulles. (244, 4 , Se8 P q q Per la terminació cf, Petasites, Odontites, etc.) Flors purpurines, les perifèriques més grans, radiants, estèrils, les cen- trals hermafrodites, fèrtils, calàtides grandetes, solitàries, terminals al tronc i a les branques, periclini ovoide, enterenyinat, de bràctees imbricades, les externes triangulars a la base, bruscament acuminades en una punta tri- quetra, canaliculades per dessobre, denticulato-aspres pel marge, -- vulnerants, les internes lanceolades a la base, insensiblement terminades en punta més llarga, inerme, anteres amb un apèndix terminal encorbat, aquenis cilíndri- co-comprimits, bruns, lluents, amb 10 estries, plomall caduc, format de pèls plumosos, multiseriats, soldats en anell per la base, receptacle amb llargs pèls caducs, herbes biennals, de 2 a 5 cm., tronc dret, angulós, albo- tomentós, simple o ramificat, fulles verdes, maculades de blanc per dessobre, a la fi glabres, albo-lomentoses per dessota, lanceolades, pinnatipartides, de lòbuls triangulars o lanceolats, espinosos, assentades, -- decurrents en ala estreta, espinosa. 1,478. — G. tomentosa Mònch. (per les fulles que a la fi són tomentoses o co- ny y l SAN NU) d 4 d 97 NU Ja à A XI OP 42 tonoses.) B integrifolia Boiss. — Fulles enteres o si- nuato-ondulades, tronc feble, de 1-2 dm., mo- no-,oligocèfal. Geografia. — Profusament estesa per tot el litoral, Vallès, Penadès, part de la Sagarra, Figueres i altres llocs de l'Empordà, La 8 integrifolia Boiss., prop de Tarrassa, boscos de can Carbonell. — Abr.-Juny. 195) R L9) PUBLICACIONS DES LI NSTUTIU A DE (CE NGaeS Gènere 399. — TYRIMNUS CaAss. (Si és certa la etimologia donada, de cvpóç, formatge, Cassini li hauria posat aquest nom, perquè amb aquesta planta s'amatona o fa pendre la llet G), com l'herba col: Cinara Scolymos.) Flors purpurines, iguals, involucre terminal subhemisfèric, de bràctees aplicades, les exteriors ovato-lanceolades, acuminades, feblement espinoses, les interiors lineals, aquenis tetràgons, comprimits, estams de filaments completament soldats, plomall format de pèls quasi llisos, soldats en anell a la base, receptacle pelut: herbes biennals, blanguinoses, araneoses, tronc de 3-6 dm., dret, simple o poc ramificat, de branques llargues, llargament nues a l'àpex, fulles oblongo-lanceolades, sinuato-dentades o pinnatífides, espinoses, primes, verdes, facades de blanc per dessobre, tomentoses per des- sota, les caulinars assentades, decurrents, les radicals atenuades a la base. 1,479. — T. leucógraphus Cass. — Car- duus leucógraphus L.. (Aquest nom específic recorda les taques blan- ques de les fulles: leucographis ap. Plini, és el nom d'un card P.) Geografia. — Camps i llocs incults: Ulldecona, Vi- naroz (Paul). — Maig-Jul. (1) —Vindria a ser com el galium, que els francesos diuen gail/ef o caille-lait, en castellà cuajal/eches, Una rubiàcia. — La terminació recorda la de rbamuus, — tbamnus, dictamnus (i tal vegada cyclaminos, svcaminos), amerimnon (Sempervivum tectorum L., sedum maius) GUÈQIUYOY: qui dissipa tota inquietud, uEptuya, (2) 'Leucographis, Àeuxoypagic: Àeuxóç, brillant, blanc: Yodoo, escric, dibuixo, — VVegedistel, carduus leucographus L., Plin., 27, 103 (ap, VVeise), ap, Bailly, dicí, Aeuvxoypagic, terre blanche pour dessiner, craie. 330 EL OIRAU DE CATALUNYA Gènere 400. — SILYBUM ADANS. (atAhvBoy o atàvBov, Diosc., espècie de card o cardó comestible, de fulles tacades de blanc.) Flors purpurines, totes iguals, hermafrodites: calàtides grans (4-8cm. diàm.), solitàrees a l'extremitat del tronc i de les branques, periclini hemisfèric, de bràctees imbricades, glabres, les exteriors i les del mig ovato-oblongues, amb un apèndix estès triangular, acuminat, terminat per una forta espina, portant-ne 4-6 més febles a la base, les bràctees interiors dretes, no apen- diculades, anteres a penes apendiculades a l'àpex, aquenis transovato-compri- mits, grossos, negres, lluents, no estriats, plomall blanc, sedós, caduc, for- mat de pèls denticulats, pluriseriats, soldats en anell a la base: receptacle carnós, amb palletes setàcies: herbes biennals, tronc de 3-I15 dm., dret, ro- bust, assolcat, glabre, ramificat a l'àpex, de fulles grans, verdes, maculades de blanc, lluents, les basilars atenuades en pecíol, sinuato-pinnatífides, de lòbuls ovats, sinuato-dentades, les caulinars ovato-lanceolades, amplexicauli- auriculades, no decurrents. 1,480. — S. Marianum Gàrtn. — Car- duus Marianus L. (Probablement nom legendari, relacionat amb les taques blanques 4 lletoses de les fulles.) Sinontma. —Card gallofer, cardot, card marià: cast. càrtamo mariano, cardo lechero, cardo de asno o borriquero, fr. lait de Notre- Dame, épine blanche, chardon Marie ou ar- genté. Geografia. — Comú en paratges herbosos i vores de camins, litoral, Vallès i alt Empordà. — Juny-Jul. PUBLICACIONS DE JE NHNSTET DUE DE CIE NMCMES Gènere 401. — ONOPORDON L. (Denominació pliniana, de difícil determinació —òvoç —ripòn, no convé a la planta, enoble thistlelite plants,y diu un A. anglès. El nom vulgar també el retrobem en Lycoperdon o Bovista, S'endevina més que s'explica així (1).) Flors purpurines, rosades o blanques, totes iguals, hermafrodites, calà- tides grans, solitàries, terminals, periclini imbricat, de bràctees enteres, ate- nuades en espina, anteres sagitades a la base, amb un apèndix terminal alenat, aquenis transovats, comprimits, subtetràgons, arrugats transversal- ment, plomall caduc, format de pèls subplumosos, multiseriats, soldats en anell a la base, receptacle carnós, nu, amb alvèols fondos i denticulats: herbes biennals, de fulles alternes, espinoses. Plantes acaules, flors blanques, 1-3 calàtides al centre d'una roseta for- mada per fulles oblongues, pinnatífides, albo-tomentoses per les 2 ca- 1 res, plomall 6 veg. més llarg que l'aqueni . . 1,481. O. acaule. Plantes caulescents, de troncs alts, alats i ramificats, flors purpurines O TOSSA UES EE RO pa es a es al LOE Pa o bràctees periclinals lanceolades, espinoses, les exteriors reflexes, 2 1,482. O. acanthium. Corol'les glanduloses, plomalls rossos o blancs, 2 veg. més llargs que els aquenis: bràctees periclinals ovades o triangulars a la base. — 3. Corolles glabres, plomalls rogencs, I veg. més llargs que l'aqueni, ( Corolles purpurines, bràctees exteriors del periclini ovato-lanceolades, i terminades en espina triquetra, reflexes, plomalls rossos: plantes de Sr Cra TCA od co 1483. O. Hiricuen: i Corol-les rosades, Laia del cie triangular-lanceolades, termina- des en espina curta recta, plomalls blancs, nervis de les fulles molt 4. li marcats: plantes de fins a 2 m. . . . . 1,484. O. nervósum. 3 Gi) Sinònim seu és acamos, GXAyOG, planta que estronca la sang, ÒyOG, asinus, l'ase, TOpòt)y, crepitum emit- tit (reddit). Cf. Lycoperdon (Bovista): fr. vesses-de-loup. 332 EL ORAS DE CATALUNYA Compostes. G. 401.- Onopordon. 1,481. — O. acaule L.. (sense tronc, com aphyllos, sense fulles, acaule, afille, etc.) Sinonímia. — Escardasses blanques, cast. to- ba sentada. Tronc nul o molt curt, presentant írequent- ment la base 1-2 branques ascendents, molt curtes, fulles grans, en roseta, albo-tomentoses per les 2 cares, principalment pel revers, Pin- natífides, de lòbuls amples, triangulars, den- tats, espinosos, calàtides 1-3, subsèssils al centre de la roseta, periclini globulós, glabre, bràctees vírido-groguenques, lanceolato-acuminades, terminades en espina tviquetra vulnerant, les exteriors pàtulo-erectes, flors blanques, aquenis negres, mates, tetràgons, plomall d'un blanc ros, 1-6 veg. més llarg que l'aquent. Geografia.—Boscos de les muntanyes: al Cadí (Bub., Isernl), al Bergadà, cap a l'Estany i bosc de Segalés (Csta., Graul), La Baells (Senn.l), muntanyes de Ger, Gils (Vayr.), Mont- sant (Csta.), amb alguna abundància al bosc de la Pena, prop de l'Espluga de Francolí (Llen.l), la Foya, prop d'Alfara, de Tarragona (Fontl). — Jul.-Ag. Em al la atz Cl Acontiument Es ue, : de AL l fi Ri (anàvdioy, Plin., un arbust que porta una espè- cie de cotó, té les fulles com les del Acanthus mollis, espinoses P.) Sinontma. — Bufassa, carnera borda, car- diga, pet d'ase, cast. tobas, alcachofas silves- DANS tres o borriquefias, cardo burrero, fr. épine L blanche: angl. artichote i cardoon (cf. Cynara Cardunculus). Ec iii Tronc de 35-15 dm., dret, robust, ramificat a l'àpex, fortament albo-enteranyinat, amb 2-3 amples ales foliàcies, espinoses, fulles grans, pubescent-enteranyinades per dessobre, albo-tomentoses per dessota, ovalo-oblongues, dentato-espino- ses, les basilars atenuades en pecíol, les caulinars amò llarga decurrència (ij — La grana és oleifera, 3383 PUBLICACIONS DE SC INSTUTUA DE CIENCEES Compostes. G. 401. - Onopordon. foliàcia: calàtides d penjants: periclini globulós, enteranyinat, de bràctees lanceolato-lineals, terminades en espina triquetra vulnerant, les exteriors reflexes, flors purpurines, corolles glabres, aquenis grisencs, maculats de negre, transovoide-subtetràgons, molt arrugats transversalment, plomall 7o- genc, I veg. més llarg que l'aqueni. Geografia. —Comú per llocs incults i vores de camins des del litoral fins a la regió sub- pirenenca. — Jul.-Ag. 1,483. — O. Illyricum L. (de la Illíria, nom geogràfic, per la habitació o pàtria.) Tronc de 5-I5 dm., dret, robust, ramificat a l'àpex, fortament albo-enteranyinat, amb 8 ales foliàcies, molt espinoses, fulles albo- tomentoses per les 2 cares, especialment pel revers, grans, les basilars peciolades, oblongo- lanceolades, pinnatífides, de lòbuls oblongs, in- ciso-dentats, espinosos, les caulinars més es- tretes, llargament decurrents, espinoses, calà- tides ovoido-deprimides a l'extremitat del tronc i de les branques curtes, periclini enteranyinat a la base, de bràctees corià- cies, violades a l'àpex, les exteriors ovalo-lanceolades, terminades en espina triquetra, curta, vulnerant, reflexa, les interiors lanceolato-lineals, atenuades en punta llarga, feble, flors purpurines, corol'les glanduloses, aquenis bruns, tetràgons, fortament arrugats transversalment, plomall ros, el doble llarg de l'aqueni. Geografia. — Llocs incults de la regió mediterrània: al litoral, Montcada i altres indrets del Vallès, a Bages. —La Escala, costes del golf de Roses (Csta.), Girona, Figueres (Vayr.), Culera, Llançà, La Selva (Bub.). — Jul.-Ag. 1,484. —O. nervosum Boiss. (pel tronc neroud.) Tronc de 4-20 dm., dret, estriat, un poc ramificat a l'àpex, recorregut d'ales amples, nervudes, espinoso-dentades, fulles subcorià- 331 BLORA DE CATALUNYA Compostes. G. 401. - Onopordon. cies, albo-enteranyinades, lanceolades, sinuato-lobades, dentato-espinoses, de raquis molt ample, gruixut, blanc, el mateix que els nervis, calàtides grans, 0voides, assentades, periclini pubescent, de bràctees d'un verd pàl'lid, trian- gular-lanceolades, terminades en espina curta, glanduloses i purpurascents a l'àpex, flors rosades, corol'la molt glandulosa, aquenis bruns, estriats i arrugats transversalment, plomall blanquinós, el doble llarg de l'aquent. B glomeratum Csta. — Planta anual, coberta d'un toment cotonós o ara- neós, tronc simple, foliós, policèfal, fulles lanceolades, feses en lòbuls trian- gulars, espinosos, calàtides assentades, aglomerades, bràctees del periclini ter- minades en espina llarga, recta, vulnerant, les interiors més llargues, inermes. Geografia. — El tipus a l'Aragó, centre i sur d'Espanya. La 8 glomeratum Csta., per terres incultes de Sentiu, prop de Balaguer i altres de l'Ur- gell i de la Sagarra. — Jul.-Ag. L901 95) na PUBLICACIONS DE EH NS(EUMTUR VD EC IBEERICEES Gènere 402. — CINARA L. (arvúpa és el nom grec de l'escarxofa. La ortografia amb y grega (o) no és tan pròpia.) Flors blaves, totes iguals, hermafrodites, calàtides molt grans, termi- nals, periclini imbricat, de bràctees còncaves, obtuses o atenuades en espi- na, filaments estaminals lliures, anteres sagitades, amb un apèndix termi- nal obtús, aquenis transovats, tetràgons, un poc comprimits, plomall caduc, format de pèls plomosos multiseriats, soldats en anell a la base, herbes pe- rennes, de fulles albo-tomentoses, alternes, pinnatipartides. Bràctees del periclini ovato-lanceolades, terminades en espina robusta: fulles de divisions terminades en espines alenades, grogues, 1 1,485. C. Cardúnculus. Bràctees del periclini ovades, escotades, mucronades, fulles sense es- PiDES REC ce i GL de ENS CL ABO: CO COISAMUS) Gaasesastsamasaesanteiens daca pl US 1,485. — C. Cardúnculus És EN (ut ió ú dl AP, i I N o (Cardúnculus, cardus o carduus: dols aquests XÀ ldy / 1) 17 o noms venen a significar, com cinara, tal vegada: N NVII/ De o espinós. Celta ard o art, espina, Per les de gi 4 i , o V'involucre, com dents de gos.) Le À NI Sinonimia. — Herba col la silvestre, card la xy: i NI cultivada: cast. cardo de comer o de huerta: A )/ dl. Carduccio, caglio. Ale Tronc de 5-15 dm., dret, robust, simple o Lab Da ae au eh ramificat a l'àpex, fulles verdoses i a la fi gla- bres per dessobre, albo-tomentoses per dessota, pinnatipartides, de divisions decurrents sobre el raquis, estretament alat i terminades en espines alenades, grogues, calàtides molt grans, frequentment acompanyades de 1-2 fulletes florals, periclini globulós, de bràctees Janceo- lato-acuminades, terminades en forta esbina canaliculada, estesa, les internes més estretes, simplement cuspidades, aquenis transovoido-tetràgons, gro- guencs, amb taques brunes, plomall blanc, molt més llarg que l'aqueni. Geografia, — Cultivat i espontani prop de les habitacions i vores de camins. —Juny-Jul. 336 ELORA DECATAELUNYA Compostes. G. 402. - Cinara. 1,486. — C. Scolymus L. l (oxónbuoc, espècie de card, d'arrel comestible.) I (i Ni J a ds : i Í a / Sinontmia. — Carxofa, escarxofa, cast. alca- Z NR UV chofa, alcachofera: fr. artichaut, angl. arti- VA VP choxe: 44. Carciofo OP. NY, : Qi Es diferencia essencialment de l'anterior per : RN les fulles superiors pinnatífides, lobades o quasi AN NU) - —enteres, totes inermes, calàtides més grosses, EN bràctees del periclini amplament ovades, general- ec A SA Pepa ment escotades 1 mucronades, carnoses a la base. Geografia. — Cultivada i subespontània prop de les hortes i habitacions. — Ag.—Set. (1) —/ La cultivada o de taula procedeix, com la pastanaga, del Daucus, 43 337 PUBLICACIONS DE L'ANSTATUA, DE € LE NCTES Gènere 403. — PYCNOCOMON HOFFING. ET LINE. (Picnomon (ap. Coste), contracció o síncopa de rozvózouov, espècie de escabiosa, múzyoç, dens, zóum, cabellera (pappus plomós i dens) plomall apinyat (1).) Flors purpurines, totes iguals, hermafrodites, calàtides Oovoido-oblon- gues, breument pedunculades, solitàries o agrupades a l'extremitat del tronc i de les branques, circuides i traspassades per les fulles florals semblants a les caulinars superiors, periclini cotonós, de bràctees lanceolato-lineals, ob- tuses, terminades en una espina pinnada, prima, no vulnerant, filaments estaminals lliures, anteres terminades en un apèndix alenat, aquenis trans- ovoido-comprimits, llisos, groguencs, lluents, plomall blanc, caduc, format de pèls plomosos, multiseriats, soldats en anell, 4 veg. més llarg que l'aque- ni, receptacle amb palletes filiformes: herbes anuals, troncs de 2-5 dm,, drets, ramificats, de branques divaricades, enteranyinats, fullosos, alats per la decurrència de les fulles superiors, fulles coriàcies, oblongo-lanceolades, decurrents en ala estreta, espinulosa, enteranyinades, especialment per des- sota, dentato-espinoses, ciliato-espinuloses entre les dents. 1,487. — P. acarna Cass. — Carduus acarna L. (andpva és el nom d'un peix de mar molt delt- cat. Apud Theophr. és un card P2.) Sinonímia. — Assotacristos:, cast. azafràn descarnado, cardo ajonjero de Salamanca, car- do bardero. Geografia. — Paratges arenoso-àrids del litoral: al Vallès, Penadés, la Sagarra, a Bages i part del Bergadà. creem — Prov, de Tarragona i Lleida fins a Balaguer (Csta.), Sta. Llúcia de la Junquera (Vayr.), Conca de Tremp, Cardona (Bub.), la Sellera (Cod.1). — Jul.-Ag. (1). — Cfr. Anacyelus per Anantbocyc/us, i Cbrysocoma, etc. (2) —VVilldenovv en fa un gènere Ac. cancellata. L9e) 195) lo 8) EEORA DE CATALUNYA Gènere 404. — CIRSIUM 'TOURN. (Es fa derivar de xtpcóç, variça, per les virtuts medicinals, en Plini xípotoy, espècie de cardó.) Flors purpurines, blanquinoses o blavenques, totes iguals, calàtides ter- minals, periclini imbricat, de bràctees enteres, no escarioses al marge, ate- nuades i frequentment terminades en punta espinosa: filaments estaminals liures, peluts, anteres amb apèndix escariós, linear-alenat, aquenis oblongo- comprimits, llisos, plomall caduc, de pèls plumosos, multiseriats, soldats en anell a la base, receptacle cobert de palletes setàcies: herbes perennes o biennals, de fulles alternes, generalment espinoses. cm espinuloses per l'anvers . . Na ACE CEN Le ar cm glabres o pubescents per pies: al IE en Ta a MUTAR Fulles llargament decurrents, bràctees periclinals linear-lanceolades, atenuades en punta espinosa, flors purpurines, 1,488. C. lanceolatum. EUMNESIDOCCGUITEntS Le EA EL Die nades en punta triquetra, vulnerant, recorbada: fulles florals lanceo- lades, espinoses, més llargues que les calàtides, flors purpurines, Plantardeizrs du ves ls st 4804 C- echimatum. Calàtides globoses o atacs pracices del periclini aspres al marge, terminades en punta feble, espatulada o alenada, no vulnerant ni o corpa da i Ne Lc 400. CL eciophogum: Bulles decunrents: flors purpunnes eo ia 4, devegee oa ea EES DO) dECu eren ts só ana i a ale US AS a AC OE 4 Fulles pinnatipartides, llargament decurrents, espinoses, calàtides nom- broses, subsèssils, planta sense estolons —. . 1,491. C. palustre. Fulles enteres, pestanyoses, oblongo-lanceolades, breument decurrents, calàtides pedunculades, planta de estolons subterranis, 1,492. C. monspessulanum. Calàtides unisexuals, en panotxa corimbiforme, flors purpurines, fulles oblongo-lanceolades, diversament dividides, espinuloses, 1,493. C. arvense. É ovoido-còniques, bràctees del periclini llises al marge, termi- Lo hermafrodites, solitàries o aglomerades" Ll LT. 339 PUBLICACIONS DE ENHNSEUO TUEDE (CI ENCREES Compostes. G. 404.- Cirsium. Flors grogues, groguenques o blanques, raríss. purpurines, bràctees pe- 1 riclinals atenuades en punta oberta o reflexa... . . . 8. Flors pitpucmess (ese MEUS EES afe P sc CR NE) Calàtides no acompanyades de fulles florals, bràctees periclinals refle- xes, fulles pinnatipartides, ciliato-espinuloses, auriculades, flors gro- 8 gues. —. . . . 1,494. C. Erysithales. z Da PL. de EN Horals Reial espinuloses, bràc- tees periclinals obertes, fulles pinnatífides, molt espinoses, no auricu- lades, flors blanquinoses .. —. . . . . . 1,405. C. glabrum. Plantes - acaules, amb 1-3 calàtides nascudes al centre d'una roseta de fulles pinnatipartides, verdes, glabres per dessobre, pubescents per dessota. . . . ei LA 06S Ci acanle: Plantes ostensiblement Queltscomtal falite caulinars £ amplexicaules. — 10. 9 callositat viscosa a l'esquena, fulles glabres, d dividides, ciliato- espinuloses. —. . Le 407. C. tivulare: l Calàtides aglomerades per 2-5 a l'àpex, bràctees periclinals amb una i Calàtides solitàries, focuiaaió: Dracies Ec hact sense callositat..— 11. Arrel fibrosa, fulles enteres o dentades, albo-tomentoses per dessota: llim de la corol'la més curt que el tub . —.1,498. C. heterophyllum. Arrel tuberosa, fulles pinnatipartides, cinèreo-enteranyinades per dessota, llim de la corol'la més llarg que el tub . 1,499. C. tuberosum. 1,488. — C. lanceolatum Scop. (aquest és un terme Pròpiament bolènic, es re- fereix aquí a les fulles.) Sinoniímia. — Llobacarda: cast. cardo borri- quefio. Biennal, tronc de 5-I5 dm., robust, dret, assolcat, enteranyinat, alalo-espinós, ramificat, de branques erectes, fulles lanceolades, pinna- tipartides o pinnatífides, de divisions partides en lòbuls desiguals, divaricats, esPinosos, ver- des i eviçades d'espínules per l'anvers, cendro- ses i araneoso-Bubescents pel revers, les caulinars llargament decurrents, ca- làtides solitàries o subagregades a l'extremitat del tronc i de les branques, nues o acompanyades de 2-3 fulles florals més curtes que les calàtides, pe- riclini ovozde, un poc enteranyinat, de bràctees lanceolato-lineals, llarga- 340 FLORA DE CATAEUNYA Compostes: G. 404. - Cirsium. ment atenuades en punta /riquelra, espinosa, pàtulo-erecta, corol:'la purpurina, de llim I veg. més curt que el tub, aquenis groguencs, lluents, transovoido- cuneiformes. Subv. hypoleucum DC.— Fulles 4 albo-tomentoses pel revers. Subsp. C. crimtum Boiss. — Bràctees externes del periclini molt obertes i recorbades, quasi desde la meitat, aquenis bruns. B catalaunicum VVIE. et Csta. — Calàtides molt grosses, solitàries, peri- clini globulós, molt enteranyiuat, fulles florals lanceolades, espines de les fulles més febles. Geografia.—En paratges incults de la part alta de Catalunya i valls pirenenques (Csta.), camins d'Olot i Pireneus (Vayr.), Plana de Vich (Masí.). La subvar. hypoleucum DC., a l'Ubach. — Prats de Castelló (Vayr.). La subsp. C. crinitum Boiss., comuna des del litoral fins a la regió pirenenca, estenent-se per la Sagarra i prov, de Girona. — Abunda la B catalaunicum YVX. et Csta. (Csta.). — Jul.- Setembre. 1,489. — C. echinatum DC. (echimnatus, derivat de echinus, eviçó, Per les ca- làtides esbinoses 4 tota ella.) Pevenne, rabassuda, tronc de 2-3 dm., dret, assolcat, albo-araneoso-llanós, ramificat a là- pex: branques erectes, curtes, fulles coriàcies, vírido-fosques i molt espinuloses per dessobre, cinèreo-tomentoses per dessota, un poc revol- tes pel marge, pinnatipartides, de lòbuls bí- fids, divaricats, terminats per una forta es- pina groguenca, les basilars peciolades, les caulinars semiamplexicaule-auriculades, calàti- des ovoides, en corimbe terminal, dens, acompanyades de fulles florals lanceolades més llargues que elles, fortament espinoses, periclini araneoso- llanós, de bràctees lanceolato-lineals, llises al marge, atenuades en punxa triquetro-espinosa, les externes fortament recorbades, corolles purpurines, de llim una veg. més curt que el tub, aquenis transovoides, foscos, lluents, amb línies negres. C. echinatum Geografia.—Llocs pedregosos àrids: Tarrassa, prop del Guitart, r., Gelida, no escassa a les estribacions del Montcau. -— Llocs estèrils de la Sagarra (Csta.), frontera de l'Aragó i Ca- talunya (Losc.l), ribera de Cornudella, Pont de Montanyana, Conca de Tremp (Bub.), al Tibidabo, S, Pere Màrtir (Senn. in Hb. Cad.l). — Jul.-Ag. 341 PUBLICACIONS DECE0INSTITUZCSDEVNC DE NICIES Compostes. G. 404. - Cirsium. 1,490. — C. erióphorum Scop. (liter. que porta llana o borrissol, pel toment blanquinós del revers de les fulles.) Biennal, tronc de 5-20 cm., dret, robust, assolcat, pubescent, ramificat, fulles consis- tents, vírido-espimuloses per dessobre, cinèreo- llanoses per dessota, de raquis i nervis promi- nents, subrevoltes al marge, Pimnatipartides, de divisions bífides, lanceolades, la terminal més gran, totes terminades en espina gro- guenca vulnerant, les basilars molt grans, pe- ciolades, les caulinars semi-amplexicaule-auri- culades, calàtides grans, solitàries, globuloses o subglobuloses, sense fulles florals o de longitud variable, periclini fortament araneoso-llanós, de bràc- tees interiors i mitges lanceolato-lineals, espatuliformes o alenades a l'àpex, no vulnerants, corol'la purpurina, raram. blanca (7). aquenis oblongs, rossos, lluents, amb línies negres. Subsp. C. odontolepis Boiss. — Calàtides hemisfèriques, turbinades o co- noides, acompanyades de 8-I0O fulles florals que les sobrepassen, dilatació espatulada de les bràctees periclinals cartilaginosa i denticulada, terminada per una espina setàcia més llarga. e Risterianum Rouy. — C. eriophorum, var. Risterianum Gillet. — C. fe- vox Csta. et auct. catalan., non DC.— Periclini molt enteranyinat, de bràc- tees lanceolato-lineals, carenades, sense dilatació espatulada o molt petita, ter- minades en una espina menys feble, flors purpurines, fulles £ coriàcies, molt espinoses, de divisions estretes, ciliato-espinuloses. Ç Corbariensis Rouy. — C. corbariensis Senn. — Periclini glabrescent, di- Visions de les fulles més estretes, més revoltes i més espinoses, fulles florals generalment més curtes que les calàtides, o nul'les. Geografia. — Llocs incults i vores de camins: Frontera de l'Aragó i Catalunya ( Losc.l), Vall del Tec fins a Prats de Molló (Compy.), cadena principal del Vernet a la Vall de Llo, a la Cerdanya (Gaut.), valls d'Aran i del Noguera (Timb.) les Bordes, Arròs, Viella (Llen.l). La subsp. C. odontolepis Boiss., als boscos de l'Ubach, camí de la Portella, r., Montser- rat, cap a la roca foradada, r.— Comarca de les Garrigues (Gonz.:), frontera del baix Aragó (Losc.l). La c Risterianum Rouy, al Montserrat, a l'Ubach, d'on baixa fins a Tarrassa, de Guar- diola a Castellar de N'Huc, Ripoll, d'on s'estén fins al Vallès, estant disseminada per una gran part del país. (1) —/Odor forum omnino similis illo Allii capillaris, sive moscats (Bubani), 342 BELORA DE CATALUNYA i a Compostes. G. 404. - Cirsium. La Ç Corbariensis Rouy, no escassa al peu oriental del Castell de Figueres. — Llers (Senn. in Hb. Cad.). — Jul.-Set. N. B. La var. e pel seu periclini molt araneoso-llanós es distingeix desseguida del C. férox DC., confosos pels botànics catalans i el confonguérem també seguint-los nosal— tres. Bubani fa posà en dubte les cites de VVillt. i de Costa, ni sembla que dongués gran crèdit a les de Gren, i Godron. AE De 1401. —C. paltstre Seo. (de Palus, Palúdis, l'estany, per la estació, a la manera dels joncs i canyes.) is Biemnal, tronc de 5-I0 dm,, dret, fistulós i assolcat, alato-espinós, pubescent, simple o ra- mificat a l'àpex, fulles vírido-fosques per des- sobre, més clares per dessota, un poc entera- nyinades pel revers, hispídules per l'anvers, Pinnatibartides, de divisions 2-3-fides, aquestes terminades en espina feble, les basilars ate- nuades en pecíol alat, les caulinars llargament decurrents, calàtides ovoides, dentades, aglo- merades en dens corimbe, periclini un poc enteranyinat, de bràctees apli- cades, llises al marge, amb una callositat negra a l'esquena, les externes ovato-lanceolades, obtusiúscules, bruscament terminades en una petita es- pina, les internes lineals, acuminades, escarioses, Purpurines a l'àpex, corol- les generalment purpurines, de tub igual al llim, aquenis petits, linear-ob- longs, blanquinosos. C. palustre Geografia. — Reguerols i llocs inundats. Montseny, Montsolí, Queralbs, Núria, i altres llocs dels Pireneus, s Vich (Masf.), Vall d'Eine (Bub.), comú a la Vall d'A— ran (Llen.).—Jul.-Agost, 1,492. — C. monspessulanum All. (de la pàtria: Montpellier, com monspeliensis. ) Perenne, rizoma gruixut, que produeix es- tolons subterranis, tronc de 35-I5 dm., dret, prim, assolcat, araneoso-pubescent, ramificat a l'àpex, fulles oblongo-lanceolades o lanceola- des, agudes, ordinàriament vírido-glabres per les 2 cares, enteres O superficialment sinuato- dentades, ciliato-espinuloses, les basilars atenuades en pecíol alat, espinulós, 343 PUBLICACIONS DE L'INSTETUMH DE CIENECDES Compostes. G. 404. - Cirsium. les caulinars assentades, 4n Poc decurrents, les superiors d bracteiformes, no decurrents, calàtides petites, ovoides, llargament pedunculades, periclini pubescent, de bràctees aplicades, aspres al marge, les exteriors ovato-lan- ceolades, terminades en punta molt curta, negroses a l'esquena, les interiors lineals, escarioses, agudes, violades a l'àpex, corolla purpurina, aquenis petits oblongs, rossos, lluents. Geografia. — Comú per vores d'aigúes corrents i llocs humits des del litoral fins als Pireneus. — Juny-Set. 1,493. — C. arvense Scop. (aquí, dels camps, amb accepció botànica nova, no llatina clàssica.) Sinonímia. — Calcides, carsos: cast. cardo oloroso, cardo cundidor, cardo blanco, ramon- cillo negro, fr. chardon hémorrhoidal o hémor- roidal. Perenne, rizoma cundidor, tronc de 5-I0 dm,, dret, angulós, glabrescent, ramificat, de branques dretes: fulles vírido-gla- brescents per les 2 cares o albo-araneoses per dessota, oblongo-lanceolades, sinuato-dentades o sinuato-pinnatífides, ciliato-espinoses al marge, les cauli- nars assentades i a veg. decurrents, calàtides petitetes, cilindroides, assenta- des o breument pedunculades, reunides en corimbe, periclini glabrescent, de bràctees aplicades, brunes a l'àpex, les exteriors lanceolades, terminades en petita espina, les interiors lineals, terminades en punta escariosa, flors uni- sexuals en cada calàtida, corol'la purpurina o blanca, de llim 2-3 veg. més curt que el tub, aquenis linear-oblongs, bruns. Geografia, — Comú per camps, vinyes i terres culti- vades des del litoral fins als Pireneus. — Jul.-Set. 1,404. — C. Erysithales Scop. —C. glu- tinosum Lmt. (De èpcòde i Són: de flors purpurines o vermelloses Ú, glutinosus, de gluten, glútinis, (1) — Quasi totes les obres de Botànica escriuen Erísifba/es amb jota i no amb ypsi/or, com ha d'ésser, i així es troba en Plini, qui ho refereix al Carduus pratensis, o sigui Cirsium anglicum Lob. Linneus especifica amb aquest nom grec un Cnzeus, que és el Cirs. g/utinosum Lml, de que i aquí es tracta, Com se veu, s'al'ludeix a la singular coloració floral d'a- C. Erysithales : questa planta, denominació que en tot rigor deuria ésser EpuaidnÀrc, i com tenim sprònàÀrc, que significa molt ramós o florit, 344 Ms a. BOE OR AU D'ECATALUNYA Compostes. G. 404.- Cirsium. ber les bràctees periclinals agafalloses, èpvoiddl ne, nom d'una planta medici- nal, el Sedum acre, CB. evithales, trithales, chrysothales.) Perenne, de rizoma curt, negre, que produeix fibres radicals gruixudes, tronc de 5-7 dm., dret, assolcat, pubescent, quasi nu i ramificat a l'àpex, fu- lles grans, vírido-fosques per dessobre, més clares per dessota, pubescents per les 2 cares, ciliato-espinuloses, pinnatipartides, de divisions oblongo-lanceola- des, dentades, oposades, esteses en angle recte, les divisions superiors decur- rents, les inferiors un poc reflexes, les fulles basilars contretes en pecíol alat, dentato-espinulós, auriculat, les caulinars auriculades, calàtides (1) glo- buloses, llargament pedunculades, deprimides a la base, penjants, solitàries o agregades, sense fulles florals, periclini glabre, de bràctees linear-lanceolades, esteses des de la meitat i terminades en punta reflexa, amb una callositat ne- gra, lluent i glutinosa a l'esquena 4 prop de l'àpex, corol'les groguenques, raram. purpurines, de llim més llarg que el tub, aquenis transovoides, blan- quinosos, lluents. Geografia. —Boscos de les altes muntanyes : cap a Olot, al turó de Cubells, boscos om- brívols de Vidrà, a la Bola (Vay.l), promontori de Cabrera (Trem.l), muntanyes de Cabre- ra, fr. T. (Senn.). — Jul.-Ag. 1,495. — C. glabrum DC. (perquè no té toment, glaber, glabra, sense pèl, aplicat a l'ordi, vol dir sense barba o aresta.) Perenne, rizoma gruixut, que produeix fi- bres primes, tronc de 4-5 dm., dret, gruixut, completament glabre, simple o ramificat a la ISA part superior, molt fullós fins a l'àpex, fulles 3 UNE coriàcies, d'un verd pàllid, glabres per les DD 2 Cares, linear-lanceolades, pinnatífides, de lò- buls 2-3-fids, curts, divaricats, lanceolats, ci- liato-espinulosos, terminats en una forta espi- na groguenca, les basilars atenuades en pecíol alat, les altres atenuades a la base, però no amplexicaules mi auriculades, calàtides grans, ovoides, no deprimides a la base, agregades o solitàries i llargament pedunculades, acompanyades de mombroses fulles florals herbàcies, dentades, molt espinoses, molt més llargues que les calàtides, bràctees del pe- C. glabrum (1)' Tècnicament: ca/albus, calalbium o calalbidium, com Pyxidium, tipus l'Aster Sinensis o Cbinensiís (Callistepbus) . Ll . Ld , . La la reine-Marguerite dels francesos: com si fos xaÀuSiG, 1006, que algú fa venir de —etò06, forma, Cf. QuodÀic, sinònim de RÚSTIOV, una toia o panereta, 44 345 PUBLICACIONS DE L'INSTUEUZ DE: CILENCUES Compostes. G. 404. - Cirsium, riclini aplicades, lanceolades, finament pestanyoses, terminades en forta es- pina fviquetra, negrosa a la base, groguenca a l'àpex, oberta, més curta que la bràctea, corol'la d'un blanc groguenc, de llim igual al tub, aquenis cunei- formes, negrosos, lluents, finament estriats longitudinalment. Geografia. — Llocs humits, vores de torrents dels Pireneus centrals: Castanesa, Vall de Benasc, Hospital de Benasc (Csta., Zett., Gr. et Godr.), Vall de Boi (Isernl), Baricauba, Vall de Juela: altures de Salardú (Coste et Soul.). — Jul.-Set. 1,496. — C. acaule All. LA hi vai ES. 4 1 À 4 a , . . . SEUS tg a OO (Pel tronc curtíssim, quasi nul: acaulis, acaule.) EC RR Mona. i ir, No NE 1/2 i LA i I MI i E . . És SANS o P: Peremne, rizoma horizontal, gruixut, que ais se 3 ES i . É deia Mi SR o produeix fibres primes, tronc ordinàriament molt curt o nul, a veg. de 5-15 cm., fulles con- sistents, peciolades, vírido-fosques per dessobre, grisenques per dessota, glabres O pubescents pels nervis al revers, oblongues, Pinnatibarti- des, de divisions amples, inciso-dentades, ct- hato-espimuloses, la espina terminal de les di- Visions més llarga i més forta, ordinàriament totes les fulles en zosefa radical, calàtides grossetes, ovoides, solitàries, a l'extrem d'un peduncle radical molt curt, bracteolat, situat al centre de la roseta, periclini deprimit a la base, glabre, de bràctees aplicades, breument pestanyoses, vírido-groguenques, les externes més curtes, Ovato-lanceola- des, mucronades, les internes lineals, escarioses a l'àpex, agudes: corol:les Purpurines, de llim quasi una veg. més curt que el tub, aquenis Ooblongs, blanquinosos. Geografia. — Boscos àrids de la regió de les altes valls : al Montseny, des de la regió del faig, Ribes, Nú— ria, alt Bergadà, com Hospitalet, Coll de Jou, Castellar de N'Huc i valls pirenenques. — Vich (Masf.), Montsec, Olot i amunt, cap als Piren. Or. (Csta.), S. Joan de les Abadesses (Senn.). — Jul.-Ag. 1,497. — C. rivulare Linte. (rivulus de rivus, és un riuel o fil d'aigua, es- tació de la planta.) Perenne, rizoma gruixut, no estolonífer, amb nombroses fibres primes, tronc de 6-2 dm., dret, assolcat, pubescent, sim- 346 EDLORA DE CATALUNYA Compostes. G. 404. - Cirsium. ple o poc ramificat, enteranyinat i quasi nu a la part superior, fulles vírido- fosques, més pàllides i pubescents per dessota, pinmatlífides o pinnalipar- lides, de divisions lanceolalo-oblongues, denticulades, obertes, quasi paral'leles, les inferiors atenuades en pecíol alat, espinulós, dilatat, amplexicaule, les superiors amplexicaule-auriculades, calàtides globuloses, agregades en nom- bre de 2-5, la terminal més gran, les laterals a l'axil'la d'una petita bràctea lineal, enteríssima, periclini glabre, deprimit a la base, de bràctees aplica- des, un poc esteses a l'àpex, lanceolades, subpestanyoses, amb una callositat negra, oblonga 4 viscosa a l'esquena, corolles purpurines, de llim més llarg que el tub, aquenis oblongs, groguencs, llanuts. Geografia.—Prats humits i llocs pantanosos: Cabrera (Salv.i), Queralbs, N." S." del Cas- tellar, Costabona (Vayr.), Piren. centrals, cap a Bassivé (Compú.l), Vall d'Aran, Aiguamoix (Timb.), abundant a la ribera de Ruda (Llen.), Arties, Pla de Beret, Vall de Tredós (C. et S.). —Juny-Ag. 1,408. — C. heterophyllum All. (se sol donar aquesta denominació a plantes que presenten fulles diferents, és el unus et alter, a vegades un sol, una sola (mena, classe, elc.), sembre com a terme de comparació, pròpiament doncs entre dues coses VO.) Perenne, rizoma cundidor, que produeix fi- bres primes i estolons subterranis, tronc de 6-I5 dm., dret, fistulós, enteranyinat i nu a l'àpex, simple, amb 2-4 branques curtes, dre- tes: fulles glabres i vírido-fosques per dessobre, albo-tomentoses per dessota, desigualment pes- tanyoses, les inferiors lanceolades, asserrerades, atenuades en pecíol alato-auri- cular, les caulinars del mig lanceolades, acuminades, auriculades, les superiors petites, lanceolato-lineals, acuminades, assentades, calàtides grans, subglo- buloses, solitàries, sense fulles florals, periclini pubescent, deprimit a la base, de bràctees aplicades, aspres al marge, purpurines a l'esquena, les exter- nes curtes, lanceolato-lineals, contretes en espínula curta, les internes linear- acuminades, escarioses: corol'la purpurina, de llim més curt que el tub, aque- nis transovats, petits, groguencs, pàl'lids. Geografia. — Prats i barrancs de les altes muntanyes : Bac de Fos (Jourtal), massís de Cagire a Gisoles (Timb.), Melles (Lap.), Grip (Philippe), sempre r. — Jul.-Ag. (1) Hi ha una Centaurea Scabiosa L, variifolia Lois, 347 PUBLICACIONS DE. L'OUNS TIT UI DE (C l'EIN SS Compostes. G. 404. - Cirsium. 1,499. — C. tuberosum All. —C. bul- bosum DC. (com bulbosum, Pel rizoma napiforme o en for- ma de nap VP.) Perenne, rizoma gruixut, negre, general- ment horitzontal, que produeix fibres napi- formes o fusiformes, tronc de 3-8 dm., pubes- cent, angulós-estriat, simple o 2-3-furcat, llar- gament nu a l'àpex, fulles blanes, verdes i pubescents per dessobre, cendroses i un poc teranyinades per dessota, oblongo-lanceolades, bpimnatibartides, de divisions 2-3-fides, diver- gents, ciliato-espinuloses, essent l'espínula terminal més llarga i subvulnerant, les fulles inferiors peciolades, les demés semiamplexicaules, -£- auriculades, calàtides subglobuloses, mitjanes, solitàries, sense fulles florals, periclini un poc enteranyinat, de bràctees aplicades, les exteriors ovato-lanceolades, bru- nes a l'àpex, les internes lineals, agudes, escarioses, purpurines a l'àpex, corol'la purpurina, de llim més llarg que el tub, aquenis oblongo-lineals, pàl'lids, planta polimorfa. Raça C. flibendulum Lge. — Rizoma quasi horitzontal, estolonífer, amb fibres fusiformes i fibres napijormes, fulles caulinars aurviculato-amplexicau- les, bràctees externes del periclini terminades en mugró espiniforme. Raça C. anglicam DC.— Rizoma oblíquo-vertical, estolonífer, amb fibres filiformes i algunes estretament fusiformes, fulles caulinars semiamplexicau- les, uo auriculades, bràctees externes del periclini molt agudes. Geografia. — Prats i boscos: La raça C. filipendulum Lge., al Bergadà, d'on descendeix pel Llobregat quasi fins a la confluència d'aquest amb el Cardoner. — Cabrera, Collsacabra (Puigg.i), Vidrà, Platraver, N." S." del Mont, Coll de Malrem, Vall del Bac, Ribes (Vayr.l), Vilatorta, Gurb, Roda, Senfores, Guixà (Masf.l), riera de Marlès i altres llocs del Bergadà, partic. a la obaga del Ginebret (Puj. C.I), Vidrà (Masf. Mar., in Hb. Cad.i), Torelló, Bell- munt (Senn.l). — Estiu. La raça C. anglicum DC., de Setcases a Camprodon (Salv.l), Pir. Centrals, r. (Rouy). N. B. Tots els exemplars catalans per nosaltres observats creiem que pertanyen al C. filipendulum Lge., coincidint perfectament amb la làm. 20 de les seves Jcones, salvant, com ja observà Csta., el no presentar estolons ni penjants les calàtides. (1) — El Zuber és pròpiament un tumor que certes parts fan de fàcil formació, així pogueren dir els romans d4bí uber, ibi luber, COm si diguessim: no hi ha roses sense espines. FIC OR A DE C AT AE UN XY A Compostes. G. 404. - Híbrids. HÍBRIDS Entre els nombrosos híbrids que d'aquest gènere es coneixen, són dig- nes de citarse a Catalunya els segients: 1,500.— C. grandiflorum Bittel. — C. lanceolatum x eriophorum. Planta de gran talla, fulles caulinars - decurrents, les florals més cur- tes que les flors, calàtides grans, periclini enteranyinat, de bràctees lineals, pestanyoses o denticulades a l'àpex, llargament atenuades en punta pàtulo- erecta, espinosa, aquenis ordinàriament avortats. Geografia. — Piren. Orient. inter parentes, r. (Rouy). 1,501. — C. Senneni Rouy — C. eriophorum x arvense. Es diferencia del C. eriophorum Scop. per les calàtides mitjanes, ovoi- des, amb fulles florals que no sobrepassen les flors, periclini menys entera- nyinat, de bràctees atenuades en espina. Geografia. — Piren. Orient., massís de Caillau (Senn., ex Rouy). 1,502. — C. Borderi Rouy — C. monspessulanum : palustre. Rizoma cundidor, sense estolons subterranis, fulles verdes, pubescents per les 2 cares, calàtides petites, aglomerades. — C. Neirae Cam. — C. Borderi B per-palustre. — Fulles inferiors sub- pinnatífides, de lòbuls 2-3-dentats, espinosos i ciliato-espinulosos, les cauli- nars llargament decurrents, les superiors sinuato-dentades. Geografia.—Pir. Orient. (Rouy), Ripoll, Queralbs, Esquirol, inter parentes (Senn.l), de Bosost a Viella, Ruda (C. et S.). 1,503. — C. pyrenaicum Senn. — C. monspessulanum x acaule. Fulles i calàtides del primer, tronc extremadament curt com el segon. Geografia. — Ripoll (Senn.l). 349 PUBLICACIONS DE L'INSTITUZI DECLENECIES Compostes. G. 404. - Híbrids. 1,504. — C. subalpinum Gaud — C. palustre x rivulare. Fulles verdes, pinnatipartides, de divisions molt esteses, calàtides glo- buloses, petites o mitjanes, en raim o corimbe dens, terminal, bràctees pe- riclinals aplicades, lanceolades, agudes, aspres o pestanyoses, terminades en punta curta, blana, estesa. Geografia. — Vall d'Aran, r, r. (C, et S.). 1,505. — C. Masferreri Cad. — C. filipendulum x palustre. La forma de les fulles, el tronc llargament nu a la part superior, mo- nocèfal, la forma i color de les bràctees periclinals pertanyen al C. filipen- dulum Lge., però la manifesta decurrència de les fulles caulinars marca la influència del C. palustre Lint. Geografia. — Vidrà (Masf. Mar. in Hb. Cad.). Costa cita, ademés, el C. glabrum X monspessulanum, trobat per Compúl. cap a Bassivé, que és el C. Gayi Rouy, referit per aquest A. als Pir. espa- nyols de Castanesa, i un C. bulbosum X acaule, trobat per Vayr. als prats de Rocabruna, que podria ésser el C. medium All. am REL ORA DESCATALUNYA Gènere 405. — CARDUUS L. (Nom llatí de la planta que dóna el card, que com Carex, sembla molt segur que té l'arrel del verb càrere, cardar les fibres, la llana, etc.) Es diferencia del g. Cirsium en què els pèls del plomall són denticu- lats, mai plomosos. Calàtides subcilíndriques o bé ovoido-oblongues, Dis aglomerades, assentades, caduques a la maturitat .. . . . SCI Dar Calàtides -- ovoides o globuloses, raram. petites o delameeia no edduguesia li maturtat,, tesi ie aeeduredea DNS Cra Noa Tronc amb ales espinoses amples i contínues, fullós fins a l'àpex, po- licèfal, calàtides de 7-9 mm. diàm., amb fulles florals, aquenis no Viscosds LL uii dela 806. C. tenuiflorus. Tronc amb ales Ei daten) interrompudes, nu cap a l'àpex, oligocèfal, calàtides el doble més grans, sense fulles florals, aquenis DISC OC OS US a eta ae GO AE: GO DD. Bràctees del periclini rectes i dretes. . . de ea AA, 3 a del periclini doblades cap afora o rodets RE A RC es Plantes albo-tomentoses, espinoses, calàtides mitjanes, en corimbes densos, terminals, acompanyades de fulles florals, 4 1,508. C. carlinoídes. Plantes verdes -L glabres, mai albo-tomentoses ..—.. . . . . 5. Tronc alat i espinós fins a l'àpex, molt ramificat, oligocèfal, calàtides / petites i aglomerades, bràctees externes del periclini feblement espi- noses, sense nervi a la base . . . . . . 1,509. C. Crispus. Tronc ni fullós ni alat cap a l'àpex, monocèfal du ta Tronc curtament nu a l'àpex, fulles pinnatipartides, terminades per espines llargues i dures, bràctees del periclini agudes i espinoses, 1,510. C. carlinaefolius. Tronc llargament nu a Aqui fulles espinuloses, bràctees del periclini no espinoses . . RDA Pre EE LE ae Ti Calàtides al principi qe bràctees del periclini obtuses, mútiques, fulles glabres, glaucescents pel revers —. . 1,511. C. defloratus. Calàtides penjants, bràctees del periclini atenuades en punta mucro- nada, fulles pubescents i enteranyinades pel revers, 1,512. C. medius. a 351 PUBLICACIONS: DE L'INSTEUI UA D'EVGA BE RUCRES Compostes. G. 405. - Carduus. Calàtides grans (3-5 cm. diàm.), quasi sempre penjants, bràctees del periclini amples, triangular-acuminades, doblades pel mig cap 8 a baix o esteses en estel. —..— ., . dd A CI3. IC. mitams: Calàtides la meitat més petites, dies O inclinades: bràctees lineals, amb fort nervi dorsal, reflexes o arquejades —.. . . . . . 98. Punta de les bràctees feblement vulnerant, totes arquejades cap enfora, reflexes: troncs fullosos, alats, espinulosos fins a l'àpex, fulles d'un verd fosc, tirant a porpra, flors rosades. . 1,514. C. nigrescens. O ( Punta de les bràctees més vulnerant, les externes dretes, les del mig esteses, les superiors reflexes a l'àpex, troncs en general llargament nusos a l'àpex, fulles d'un verd bonic, flors d'un porpra viu, u 1,515. C. hamulosus. 1,506. — C. tenuiflórus Curt. (de flors menudes, tenuis, fi, delicat, així temm parviflórus, elc.) Anual o biennal, tronc de 3-IO dm., dret, assolcat, enteranyinat, simple o ramificat, am- blament alat, espinós i fullós fins a l'àpex, es- sent les ales continues, fulles pubescents i ví- rido-cendroses per dessobre, enteranyinades i irequentment blanquinoses per dessota, sinua- to-binnatífides, de lòbuls amples, dentats, ci- liato-espinosos, les caulinars llargament decur- rents en ala sinuato-espinosa, calàtides Petites (7-9 mm. diàm.), subcilindriques, assentades o curtament pedunculades, aglo- merades, en petit corimbe, amb fulles florals més curtes que les flors, cadu- ques a la maturitat, periclini glabrescent, de bràctees lanceolato-lineals, les externes d'un verd pàllid, blanques o escarioses al marge, terminades en espina triquetra, arquejada cap enfora a l'àpex, les internes lineals, dretes, llargament acuminato-escarioses, més llargues que les flors, aquestes furpu- rimes: lim de la corolla ioual al tub, aquenis rossos, lluents, 40 viscosos, estriats longitudinalment, xagrinats. C. tenuifiórus Geografia.—Lloes incults, vores de camins, runes: Frequent al litoral, Vallès, Penadès, Bages, Tarragona, Figueres i altres llocs de l'Empordà fins als Pireneus. — Abr.-Maig. 352 EECGRA DEUCAEEALUNYA Compostes. G. 405. - Carduus. 1,507. — C. pycenocephalus L. (Sembla aquí significar una cosa oposada a te- nuiflórus, Per ésser més grossos els capítols, en- cara que oligocèfals P.) És diferencia de la espècie anterior, amb la qual té gran afinitat, per les ales dels troncs més estretes, interrombudes, amb trequència llargament musos a la part superior, oligocèfals, calàtides el doble majors, ovoido-oblongues, ge- neralment sense fulles florals, bràctees exter- nes del periclini ovato-oblongues, terminades en espina més curta, recta, no arquejada, les internes curtament acumiunades, més curtes que les flors, aquenis utscosos, grisencs. Geografia. — Llocs incults, vores de camins, frequentment amb l'anterior: litoral de Barcelona, Vallès, part infer. de Bages, Sils, Vidreres, Figueres. — S. Feliu de Guíxols, Portvendres, Cerbère (Bub.), — Maig-Juny. 1,508. —C. carlinoídes Gou. (de carlina, Per alguna semblança amb ella.) Perenne, tronc de 2-5 dm., dret, assolcat, angulós, albo-lomentós, amplament alat, espi- nós 4 fullós fins a l'àpex, molt ramificat a la part superior, fulles vírido-cendroses per des- sobre, albo-lomentoses per dessota, lanceolades, pinnatibartides, de divisions 3-5-fides, espino- ses, terminades en llarga espina groga, vulne- rant, les caulinars decurrents en ampla ala si- nuato-espinosa, les basilars llargament atenua- des en pecíol alat, esbinós, calàtides ovoido-glo- buloses, mitjanes, breument pedunculades en ample corimbe, dens, periclini enteranyinat, de bràctees dretes, les externes lanceolato-lineals, acuminades en espina curta, les internes llargament escarioses, no vulnerants, purpuri- nes a l'àpex, flors purpurines o blanques, llim de la corolla la meitat més llarg que el tub, aquenis bruns, lluents, estriats longitudinalment. (1) Pycnocomon és sinòn, de Scabiosa en la espècie rutaefolia: se sol escriure picnomon, encara que es dóna per etimologia fycnos — dens, 45 353 PUBLICACIONS DE L'INSTETUCIDE CIENCLES Compostes. G. 405.- Carduus. Geografia.—Boscos i pedruscam dels Pireneus: No escàs a la Vall de Núria, Coll de Pal, Coll de Jou. — Vall d'Eyne (G. et G., Bub.), Queralbs, Mòrens (Vayr.), muntanya de Gau- sac, Pumero, Comagireta (Llen.), de Castanesa a Bassivé, Penyablanca, Port de la Picada, falda de la Maladetta (Zett., Csta.), Ports de la Bonaigua (Timb.)i de Beret (C. et S.). — Jul.-Ag. 1,509. —C. crispus L. non auct. his- pan. omn. (Per les ales del tronc que són sinuato-espino- ses, com el Cistus crispus Per les fulles, etc.) Biennal, tronc de 5-I2 dm., dret, estriat, alat fins a l'àpex, ales estretes, sinualo-espino- ses, ramificat a l'àpex, de branques desiguals, dretes, tomentoses sota les calàtides: fulles blanes, vírido-fosques i glabrescents per des- sobre, H enteranyinades per dessota, oblongo- lanceolades, sinuato-pinnatífides, de lòbuls am- ples, dentato-ciliato-espinulosos, les caulinars llargament decurrents, calàtides subglobulcses, petites, dretes, assentades o breument pedunculades, acompanyades de petites fulles florals, ordinàriament agregades en petit nombre, periclini un poc enteranyinat, de bràctees linear- lanceolades, dretes, les externes poc obertes, sense nervi a la base, feble- ment espinoses, Hors purpurines, llim de la corolla un poc més llarg que el tub, aquenis grisencs, lluents, longitudinalment estriats. B polyanthemos Godr. — Fulles profunda- ment pinnatífides, verdes per les dues cares, bastantment espinoses. UNA N Ni RI) I dé Mi SN Geografia.— Lloc incults i vores de camins de la re- gió pirenenca: Núria, al Salt del Sastre. — Bellmunt, de Torelló, Montgrony, Ribes, la Rullada, cap a Cabrera (Senn.i), Montsolí, Guilleries, Platraver (Vayr.P). —Ju— liol- Ag. 1,510. — C. carlinifolius Lam. (de fulles de carlina O.) Perenne, tronc de 2-4 dm., dret, assolcat, glabre, alat, ales lobades, molt espinoses, es- pines llargues, grogues, vulnerants, fulles coriàcies, verdes i glabres per les (1) Com salviifolius, en lloc de sa/uiaefolius 195) 1 ns FLORA DE CATALUNYA Compostes, G. 405. - Carduus. 2 Cares, Pimnalipartides, de divisions palmalífides, amb els lòbuls lanceolats, acuminats, fortament espinosos, les caulinars amb llarga decurrència molt es- Pinosa, calàtides globuloses, dretes, solitàries o geminades, curtament pe- dunculades, periclini pubescent, de bràctees externes canaliculades Per sota l'àpex, exteriorment recorregudes d'un -nervi en tota la seva longitud, ter- minades per 4na espina vulnerant, obertes a la meitat superior, les internes linear-acuminades, inermes, purpurines a l'àpex, flors purpurines, llim de la corol'la igual al tub, aquenis rossos, lluents, estriats longitudinalment, Xagrinats. Raça C. petroplulus Timb. — Peduncles llargament nusos, calàtides incli- nades o penjants, espines de les bràctees periclinals i de les fulles més febles. Geografia. — Pastures seques de les altes muntanyes: de Tagast pujant als Rasos de Pe- guera, Port de la Picada (Csta.), S. Llorenç dels Piteus (Isernl), S. Hilari, Pla de les Are- nes, Tragurà (Vayr.), Valls de la Cerdanya, Carol, Eyne i Lló, Prats-Balaguer (Gaut.), Pe- nyablanca, Maladetta, Vall de Benasc (Zett.), Conca de Tremp (Bub.). La raça C. petrophilus Timb. — Abundant als boscos i terres ermes de Ripoll, Vall de Ribes, fins a Núria. —— Altures de Berga fins a Puigllançada (Senn.). — Juny- Ag. 1,511. — C. defloratus L.— Cirsium pau- ciflorum LamÉ. (defloratus, simònim de pauciflórus, com priva- da de flors, Gillet tradueix terne més aviat com un color trencat, esmortuit, pel de les flors.) Perenne, tronc de 2-5 dm., dret, angulós- assolcat, alat, d'ales estretes, lobulades, espi- nuloses, simple o 2-3-furcat, glabre a la part inferior, pubescent o tomentós i llargament nu a la part superior, fulles glabres, vírido-fos- ques per dessobre, glaucesceniís per dessota, si- nuato-pinnatífides, de lòbuls oberts, distants, ciliato-espinulosos, 2-3-fids, les caulinars decurrents, calàtides globuloses, grandetes, al Principi dretes, després penjants, solitàries, sense fulles florals, llargament pedunculades, periclini pubescent, de bràctees externes molt des- iguals, lanceolato-lineals, dretes, recorregudes pel nervi dorsal, obtusiúscules, múliques o mucronades, però inermes, flors purpurines, raram. blanques, llim de la corol'la més llarg que el tub, aquenis rossos, lluents, a penes es- triats, xagrinats. 355 PUBLICACIONS DE L'ANSTITUA DE CUENTCRES Compostes. G. 405. - Carduus. Geografia. — Boscos i pastures de les altes muntanyes : partit d'Olot (Tex.l), la Cerda- nya, Valls d'Eyne i de Lló (Gaut.), Vall d'Aran, cap als Banys de Tredós (Comph.l), sota el Port de Benasc, cap a Artiga de Lin (Zett.), Vall d'Arties, Pla de Beret, Ruda (C. et S.). — Jul.—Ag. 1,512. — C. medius Gouan. — C. arctioi- des VVilld. (com dintermediària, no ben determinada, ar- ction, la bardana, per alguna semblança.) Presenta manifesta afinitat amb el C. deflo- ratus L. i amb el C. carlinifolius LamY., però es diferencia del primer per les bràctees peri- clinals menys desiguals, llargament acumina- des, en punta molt aguda, estreta i carenada, per les fulles peludes als nervis pel revers, més profundament dividides i frequentment pinna- tipartides amb divisions més nombroses, molt pròximes fins a recobrir-se pel marge, espinuloses, 3-5-lobades, de lòbuls estesos, amb el terminal 2 veg. més llarg, i es distingeix del C. carlinaefolius pels seus peduncles l/argament nusos, per les bràctees periclinals terminades en espina alenada més curta, pel llim de les corolles més llarg que el tub i pels lòbuls de les fulles 70 acuminats, ni terminats en espina llarga 4 forta, i es distingeix dels dos pel seu peduncle arguejat al terç superior, de lo qual resulta que la calàtide sigui reflexa. Geografia. — Prats de les regions alpina i subalpina de la cadena pirenenca: Núria (Salv.l), Cadé (Iserni), Costabona (Bub.), Ribes, la Cerdanya, Esponollar, Fares, Serinyà, Espinabell, Tour du Mir, Rocabruna, la Junquera, les Guilleries, cap a Montsolí, S. Hilari, Espinelbes (Vayr.), Ribera del Sollo (Font), Penyablan- ca, falda de la Maladetta (Zett.), Arties (Csta.), Artiga de Lin i una gran part de la Vall, c. c. (Llen.). — Jul.-Set. 1,513. — C. nutans L. (per les calàlides penjants: nutari, inclinar-se, penjar VP.) Biennal, tronc de 5-Io dm., dret, estriat, enteranyinat, estretament alat, ales estretes, dentades, fortament espinoses, nu i tomentós a l'àpex, generalment ramificat, fulles verdes, (1) —Les flors fan pendre la llet. 356 EEORA DE CAT AE UNYA Compostes. G. 405. - Carduus. pubescents per dessobre, un poc enteranyinades per dessota, lanceolato- pinnatipartides, de divisions 2-4-fides, espinuloses, terminades en forta es- Pina, les caulinars decurrents, calàtides grans (3-5 cm. diàm.), subglobuloso- deprimides, generalment penjants i solitàries, sense fulles florals, € llar- gament pedunculades, de peduncles tomentosos, periclini enteranyinat, de bràctees externes ovato-triangulars, sense nervi dorsal a la base, doblades pel mig cap a baix, terminades en punta vulnerant, les interiors lanceolato- lineals, acuminades, escarioses, purpurines a l'àpex, blanes, flors purpurines, raram. blanques, oloroses, llim de la corolla quasi igual al tub, aquenis rossos, lluents, longitudinalment estriats. Geografia.—Llocs incults i vores de camins: comarca de Bages a S. Vicents de Castellet i Pont de Vilumara, Hospitalet, al peu del Cadí, abundant a les vores del riu Greixa, Ri- bes. —Serra del Cadí (Joverl), Notre Dame du Coral, Molló, Rocabruna, Tragurà, Coll de Bernadell, Camprodon, Puig-Alt, Paní (Vayr.l), Prats de Rei (Puigg.l), Port de Montgarri (Compú.l), les Bordes, Aubert, Viella, Baricauba (Llen.). — Juny-Ag. 1,514. — C. nigrescens Vill. (per les fulles vírido-fosques, de nigrescere, en- fosquir-se.) Biemnal, tronc de 3-5 dm., dret, estriat, en- teranyinat, alato-espinós 4 fullós fins a l'àpex, fulles vírido-fosques o tenyides de porpra, dre- tes, pubescents per dessobre, un poc entera- nyinades per dessota, pinnatífides, de incisions ovato-lobades, espinoses, les caulinars decur- rents en ala estreta, lobulada, espinosa: calà- tides grandetes, subglobuloses, deprimides, dre- tes, solitàries, sobre peduncles albo-lomentosos, sense fulles florals, periclini glabre o glabrescent, de bràctees lanceolato- lineals, recorregudes pel nervi dorsal prominent, terminades en punta llarga i fina, no vulnerant, les externes i les del mig arquejades des de la meitat cap a baix, després reflexes, flors rosades, aquenis grisencs, lluents, longitudinal- ment estriats. Var. glaber Csta. — Tronc i fulles més espinosos, espines més fortes, in- cisions foliars més estretes, calàtides penjants, bràctees obertes, a la fi re- flexes. Subsp. C. Assoi VVilll. — Troncs llargament nusos a l'àpex, monocèfals, fulles glabrescents per dessobre, un poc piloses al nervi per dessota, oblongo- 357 PUBLICACIONS DE L'ANSTITUT BE CIENETES Compostes. G. 405.- Carduus. lanceolades, pinnatipartides, les inferiors nombroses, esteses a terra: bràctees externes obertes, les demés recorbades amb la part lliure purpurascent, flors rosades. Geografia. — Llocs incults àrids, vores de camins, al Vallès, Penadès, Montserrat, Bages, predominant la var. glaber. — Prov. de Lleyda, Tàrrega, Anglesola i Pla d'Urgell (Csta.), frontera de l'Aragó (Losc.l), Llaborsí (Compú.l), Rocabruna, Tragurà, Camprodon (Vayr.l). La subps. Assoi VVillt., a Vallcebre i altres llocs del Bergadà. 1,515. — C. hamulosus Ehrh. —C. spi- niger Jordan. (de hàmulus, hamy per les bràclees superiors del Periclint ganxudes i reflexes com un ham.) Biennal, tronc de 3-5 dm., dret, pubescent, alat, ramificat, de branques dretes, fulles co- viàcies, d'un verd bonic, pubescents per desso- bre, enteranyinades per dessota, pinnaliparti- des, de divisions ciliato-espinoses, de lòbuls di- vergents, terminats per forta espina vulnerant, les caulinars decurrents en ala estreta, lobu- lada, espinosa, calàtides grandetes, ovoides, dretes o un poc inclinades, solitàries, pedunculades, peduncles generalment nusos i tomentosos, periclini un poc enteranyinat, de bràctees lanceolato- lineals, recorregudes als dos terços superiors per un fort nervi dorsal, les externes dretes, les del mig obertes des de la meitat, les internes subescarioses, dl reflexes a l'àpex, flors d'un purpurí fosc, llim de la corol'la a penes més llarg que el tub, aquenis rossos, lluents, finament xagrinats. Geografia. — Llocs incults i vores de camins: Conca de Tremp, la Junquera (Bub.), S. Hipòlit de Voltregà (Senn.:), Vidrà P (Masf. Mar. in Hb. Cad.), Soreda (Conill), Pir. Orient. (Gr. et G., Rouy). — Juny-Jul. 358 HLORA DE(CAT SEUNYA Compostes. G. 405. - Híbrids. HÍBRIDS 1,516. — C. nutantiformis Shuttlevv. —C. nutans per nigrescens Rouy. Port del C. nutans, del qual no obstant es distingeix per les calàtides més petites, peduncles alaís, quasi fins a l'àpex, bràctees externes i del mig del periclini més estretes, lanceolato-lineals, arquejades i reflexes des de la meitat. Geografia. — S. Llorenç del Munt, Igualada, Torrelles de Foix, al Penadès, amb algun peu de flors blanques. — Juny-Jul. 1.517. — C. Nuriae Senn. et Pau. — C. petrophilus x crispus. La forma i magnitud de les calàtides solitàries o geminades, sostingu- des per peduncles bastantment llargs i tomentosos, la forma i direcció de les bràctees periclinals són del C. petrophilus Timb., però les fulles, tronc i port de la planta pertanyen al C. crispus L. Geografia.—Núria, entre el pont de Cremals i el Salt del Sastre inter parentes (Senn.l). 359 PUBLICACIONS DE EL'ANSTICUAS DE CUENCDES Gènere 400. S CARDUNCELLUS ADANS. (Forma diminutiva de Carduus. Cf. Cardúnculus.) Flors blanques P, hermafrodites, totes iguals: calàtides relativament grans, ovoides, terminals, solitàries, periclini multiseriat, imbricat, de bràctees ex- ternes foliàcies, pinnatífides, espinoses, les altres coriàcies, les internes ter- minades per una dilatació escariosa laciniada: filaments estaminals lliures, anteres apendiculades a l'àpex, sagitades a la base, aquenis tetràgons, sense costelles, plomall de pèls breument plomosos, multiseriats, soldats en anell a la base, caduc, receptacle amb palletes curtes, setàcies: herbes perennes, de fulles pinnatisectes o pinnatipartides, -- espinoses. Plantes ordinàriament caulescents, de fulles coriàcies, pinnatipartides, espinoses, bràctees periclinals sense nervis, les externes vulnerants, 1,518. C. monspeliensium. Plantes ordinàriament acaules, de fulles no coriàcies, pinnatisectes, molt poc espinuloses, bràctees periclinals amb nervis fins, paral'lels, a l'esquena, les externes espinuloso-inermes. 1,519. C. mitíssimus. 1,518. — C. monspeliensium All. —Car- thamus Carduncellus L. (de Montpellier, genitiu plural geogràfic.) Tronc de 3-20 cm., dret, estriat, enteranyi- nat, fullós, simple, macrocèfal, fulles coriàcies, subglaucescents, glabres o pubescents, veno- ses, Pinnalipartides, de divisions lanceolades, dentades o laciniades, esfinoses, les basilars en roseta, les caulinars escases o nul'les, calà- tides grans, ovoides, periclini glabre, de bràc- tees externes ovato-lanceolades, sense nervis a la base, obertes superiorment, dentades o fe- ses, espinoses, les internes oblongues o lineals, terminades en un apèndix ample, escariós, laciniat, aquenis grossos, rossos, granulosos, 4 Veg. més curts que el plomall. (1) —V. Carlbamus i Rentropbyllum caeruleum, mirin ta tt dt ra dt etat FLORA DE CATALUNYA Compostes. G. 406. - Carduncellus. Geografia. —Comú per turons calcino-argilosos de la zona mitja: Alt Vallès, la Sagarra, a la comarca de Bages, Corbera del Bergadà, Montserrat. — Arriba fins a Sopeira (Csta.), Vich (Masf.), regió subpirenenca (Vay.), Pir. Or., la Manera (Bub.): Prats de Molló, Notre Dame du Coral (Gaut.). — Juny-Jul. 1,519. —C. mitíssimus DC.— Cartha- mus mitíssimus LL. (fulles i bràctees sense espines: mitis significa com mollis, no dur: a penes espinuloses.) Es diferencia de la espècie anterior per ésser generalment acaule, fulles no coriàcies, en ro- seta, les exteriors enteres o dentades, les altres pinnatisectes, amb els segments lanceolats o li- neals, enters O inciso-dentals, molt Boc espinulo- sos, calàtides més grans, ovoido-acampanades, bràctees periclinals totes aplicades, amb nervis fins, paral'lels a l'esquena, no vulnerants, aque- nis més petits, llisos, 7-8 veg. més curts que el plomall. C. mitíssimus Geografia.—Pastures seques i costes calcàries: A Corbera del Bergadà (Bub.): la Escala, al Montserrat (Pourr. ex Colm.), Rosselló (Lap.), Pir. Or., a Candiés, r. r. (Gaut.), Saint- Beat (Gr. et G., Zett.), a Salichau (Jourtan, ex C. et S.). — Juny-Jul. N. B. Deu ésser aquesta planta molt rara a Catalunya, o sospitem que en alguna de les localitats on se cita se l'haurà confosa amb la planta anterior. PUBLICACIONS:DE LE ENS TA DU DE (CE CHE S Gènere 407. - CARTHAMUS TOURN. (Nom àrab que s'interpreta tintura, com quermes, com safrà, les flors donen un color molt fi, els xinos hi tenyeixen la seda de rosa i altres matissos.) Flors d'un color de safrà, totes iguals, hermairodites, calàtides grans, oVoides, solitàries, terminals, amb fulles florals tan llargues com les flors, periclini 3-seriat, de bràctees externes ovato-còmies a la base, amb nervis paral'lels, mentre que el llim és foliàceo-el'líptic, nervut, terminat en punta no vulnerant: bràctees internes lanceolades, membranoses, acuminades, amb nervis paral'lels, inermes: aquenis transovoido-tetràgons, blanquinosos, gla- bèrrims, llisos, sense plomall, receptacle pla, amb palletes lineals: herbes anuals, d'arrel fibrosa, tronc de 5-7 dm., dret, estriat, glabre, ramificat a la part superior, de branques dretes, blanquinoses, monocèfales, fulles assenta- des, ovato-lanceolades, espinuloso-asserrerades o enteríssimes. 1,520. — C. tinctorius L. (de tingere, lenyir, cf. la rubia, altra Bl. colo- rant típica, la Reseda.) Sinoníimia. — Sairà bord: cast. alazor, càr- tamo, azafràn romí o bastardo, simiente de papagayos, azairanillo de Méjico. Geografia.—Oritnda de la India oriental, es culti- vava en alguns pobles de la costa i fins de l'interior, com, encara que rarament, a la comarca de Bages.— Juny-Jul. C. tinctorius EEORA DE GA RABDUNYA Gènere 408. b RHAPONTICUM DC. (Liter. rutbarbre del Pont, Rha és el riu Volga que va a morir al mar Caspi : així tenim la Azalea Pontica, originària del Caucas.) Flors purpurines, hermafrodites, totes iguals, calàtides grans (7-8 cm. llarg x 6-7 cm. ample), solitàries, hemisfèriques, periclini imbricat, de bràc- tees nombroses, un poc pubescents i estriades per l'esquena, les externes ovato-oblongues, negroses, albo-argentines i lacerades pel marge, les internes lanceolato-lineals, 7osses, totes acuminades, tub de la corol'la prim, més llarg que el llim, aquenis ovoido-comprimits, bruns, llisos, plomall ros, 3 veg. més llarg que l'aqueni, persistent, multiseriat, de pèls fràgils, denticulats, els de la fila interior més llargs, receptacle amb palletes linear-setàcies: herbes pe- rennes, de tronc robust, de I m., dret, molt assolcat, un poc engruixit a l'àpex, simple, monocèfal, glabre, fulles verdes i glabrescents per dessobre, albo-tomentoses per dessota, les inferiors molt grans, peciolades, subpinna- tisectes, amb els segments lanceolats, inciso-dentades, acuminades. 1,521. — R. cynaroides Less. — Cnicus Cinara LamH.—Cn. centauroides L. (de cinara, de la qual té alguda cosa, forma o facies.) Geografia.— Roques i llocs trencats dels Pir. Centr.: Serra riberenca de Ruda i Port de la Bonaigua (Csta.), Vall d'Aran (Isernt), Port de la Picada, cap a Artiga de Lin (Zett., Bub.), Pumero, Artiga de Viella, Ruda, c. (Llen.t), entre el Coll de Barèges i el Port de Benasc, Tredós, Bonaigua, Ruda (C. et S.). — Ag.-Set. 363 PUBLICACIONS DEL ENSTECUZ: VE GEDEENGAES Gènere 409. CENTAUREA L. (Grec zeveavpeia. Plini refereix que el centaure Chiron va curar la ferida que li va causar al peu una fletxa d'Hèrcules amb la planta d'aquest nom. Cf. Chironia Centaurium DC. — Erythraea Centaurium Pers.) Flors purpurines, blaves o grogues, les perifèriques generalment radiants i estèrils, calàtides mitjanes o petites, periclini imbricat, de bràctees termi- nades per un apèndix escariós i mútic o corni i espinós, aquenis oblongo- comprimits, llisos, sense costelles, calbs o amb un petit plomall persistent, format de pèls paleiformes, denticulats, multiseriats, lliures fins a la base, llombrígol ordinàriament lateral, receptacle cobert de palletes setàcies, plan- tes generalment herbàcies, perennes, biennals o anuals, de fulles alternes. i Bràctees periclinals terminades per un apèndix escariós, enter, lacerat OO pectinato-pestanyós . . . de AE Ve Bràctees periclinals terminades per un Dr ie espiés l'e as Apèndix lateral enter o lacerat, còncau, molt més ample que les bràc- l LES, Que recobreix totalment. (Le NS Et ja de C US IE Apèndix lateral pestanyós o pectinat, pla... . o. oc. ee ES Aquenis amb plomall doble, calàtides nues a la base, apèndix bracteal semilunar, bilobat, lacerat, amb una taca bruna triangular al centre, fulles caulinars pubescents, dentades a la base. 1,522. C. Costae. Aquenis calbs, calàtides acompanyades de fulles florals, fulles aspres, pubescents, laciniades mt eu ee De ta ec 3 rals tan o més llargues que la calàtide, apèndix bracteal poc còn- cau, irregularment lacerato-íranjat: florescència estival, flors perifè- riques radiants .. . . . ea NE on Branques esteses o ES lema primes, fulles Jinear-lanceo- lades, les florals més curtes que la calàtide, apèndix bracteal mar- cadament còncau, poc franjat, florescència tardana, flors no radiants, 1,524. C. amara. Apèndix bracteal decurrent pel marge de la bràctea . . . . 6. l Apèndix bracteal no decurrent o moltpoc pel marge de la bràctea..— 8. FE dretes, curtes, gruixudes, fulles obliga tanc re les flo- l ( 5 periclinals d'un verd pàl'lid, llises, apèndix triangular, amb pesta- nyes: de 2-4 mí. Lu, de dd ele Ses. EC SEamaS i Flors purpurines, fulles pinnatisectes, de segments lanceolats, bràctees dua blaves, fulles enteres c.. (47 ci capell et dC ea 364 PLORA DE CATALUNYA Compostes. Planta anual o biennal, policèfala, fulles lineals, no decurrents, marge bracteal estret, amb pestanyes curtes, generalment argentines, 1,526. C. Cyanus. 7 SPlanta Vivaç, estolonífera, monocèfala: fulles lanceolades, decurrents fins a la fulla segúent, marge bracteal ample, pestanyes llargues, generalment negres. —.. 4... 4. un MM, 1527: C. montana. ( Apèndix bracteal quasi tan Es com la bràctea o més, cobrint-la totalment... . 9. ha bracteal molt més El que la face EE ele la ar part COS CODERESU AL Le ME QR, AS EA MS MARI ESTA: Apèndix bracteal ovat o lanceolat, dien Des Des NLT OS 9 (arti practeal'alenat: reflex: ei 1t asi eaei Ene UT GI: Apèndix bracteal ovato-lanceolat, negre o bru, circuit de pestanyes 2-4 veg. més llargues que el diàm, del disc, que cobreixen total- ment la bràctea, aquenis amb un de plomall, fulles florals més llargues que la calàtide. . . . ES) 1,528. C. nigra. Apéndix bracteal ovat, negre o d'un DE: fosc, EE de pestanyes 1-2 veg. mès llargues que el diàm. del disc, que cobreixen poc o del tot la bràctea, aquenis calbs, fulles florals més curtes que la CAVES pea Mac la ta Mal qe he a ESO: GuDratCaSIS: Fulles totes enteres, lineals, molt aspres, tronc ramificat, difús, calà- tides € penjants, apèndix bracteal un poc més llarg que la bràctea, 1,530. C. linifolia. Fulles enteres o grossament dentades, lanceolato-lineals, lanuginoso- canescents, tronc simple, monocèfal, calàtides dretes, apèndix brac- teal més curt que la bràctea. . . . . 1,531. C. emigrantis. Fulles inferiors lirades, les superiors ovato-oblongues, enteres, denta- des o pinnatífides, pubescents o tomentoses, tronc assolcat, calàtides Lueretestau st és EC MN EC Oi ates ec Fulles pubescents, Diaes -groguenques, les superiors auriculades, apèn- dix bracteal negrós, el doble llarg de la bràctea, 1,532. C. pectinata. Fulles albo-tomentoses, les superiors atenuades a la base, no auricula- ( des, apèndix bracteal albo-tomentós, no tan llarg com la bràctea, 1,533. C. Jordaniana. Troncs llenyosos a la base, fulles inferiors pinnatífides, bràctees periclinals vírido-groguenques, lluents, estriades, apèndix semilunar, pestanyes curtes, rectes, espesses, flors no radiants. . 1,534. C. Intubacea. Troncs herbacis, apèndix bracteal triangular, flors perifèriques ra- CIA ES et Vas ed a IA Eu mea (Cecot EA ES AE 365 PUBLICACIONS DELQLINSTITUE (DE LC NQEMES Compostes. Punta de l'apèndix bracteal més curta que les pestanyes, periclini 14 ovoide, calàtides en panotxa fluixa. —. . ue JE: Punta de l'apèndix bracteal tan llarga com les ee any o més. — 16. Calàtides de 5-6 mm. diàm., apèndix bracteal ocrós Ò, més alt que am- ple, amb la punta poc més curta que les pestanyes, fulles verdes o blanquinoses, 1-2-pinnatisectes, de segments revoltats, 1,535. C. paniculata. Calàtides de 6-7 mm. diàm., apèndix bracteal bru, més ample que alt, amb la punta molt més curta que les pestanyes, fulles albo-tomen- toses, pinnatipartides, amb les divisions quasi planes, 1,536. C. leucophaea. X te bracteal groguenc, ferruginós, pàl'lid, inerme. . . . 17. Apèndix bracteal bruno-negrós, subespinescent ..—.. —. . . . 19. 10 Periclini cilíndric, de 3-4 mm. diàm., calàtides solitàries a l'àpex de les branques formant panotxa espiciforme, apèndix bracteal aplicat, amb 2-3 pestanyes curtes o nul'les, fulles vírido-fosques, les florals molt curtes o distants de les calàtides —. . . 41, "537 C. micrantha. Periclini ovoide, de 4-I0 mm. diàm. . . . 0 Gabi: pres Periclini de 8-I0 mm. diàm., calàtides solitàries a l'àpex xd les branques difuses, formant ampla panotxa, apèndix bracteal ocròs, amb 4-8 pes- tanyes i la punta quasi oberta, fulles verdes, canescents, aspres, les florals més llargues que la calàtide . . 1,538. C. ochrolopha. Periclini el doble més petit, calàtides agrupades a l'àpex de les bran- ques, dretes, formant estreta panotxa, apèndix bracteal amb 4-6 pestanyes i la punta dreta, fulles canescents, blanes, les florals més curtes Queilarcalàtide .. 4. 4, eo i. . 990. C- Cadevallii Apèndix bracteal subrecorbat, un poc decurrent, amb 4-6 pestanyes flexuoses de 1-2 mm., bon xic més curtes que la punta espinescent, fulles rígides, aspres, vírido-cendroses: segments lineals, aguts, aque- nis el doble llargs del plomall. . . . . . 1,540. C. Hanryi. farines bracteal erecto-obert, triangular, no decurrent, terminat en punta pocmés llarga que les pestanyes vs ie Ui Os Fulles inferiors pinnatisectes, segments de les superiors linear-lanceo- lats, quasi plans, apèndix bracteal amb 5-6 pestanyes, aquenis quasi iguals al plomall (ue Le 451. C. Serni: Fulles inferiors cie tes LES de les superiors lineals, se- . parats, mucronats, apèndix bracteal amb 4-5 pestanyes, quasi 4 veg. més Cadena que el plomall .. . . . 1,542. C. caerulescens. 19 (1) —Greco-llati ocbra,'Ò/pa, una terra groga, i la niella dels blats, 366 FEORA DE CADBASLUNYA Compostes. li EEES dl a Bi SE IA AA I RSE ES Mil aa li DURDUTI DES ua al ea pa aa CAR ERO CSUC REC pala DG Planta acaule, cespitosa, plomall curtíssim, calàtides solitàries, bràc- tees enteranyinades, terminades en llarga espiga groga, simplicíssima, erecto-oberta, corolles citrines, amb els nervis comissurals ferru- ginosos, fulles cano-araneoses, pinnatisectes, ) 1543. C. Rigat pre Planta caulescent, plomall més llarg que els aquenis . . 23. Fulles no decurrents, les superiors pinnatisectes: calàtides grans (15-20 mm. diàm.), apèndix bracteal decurrent, da terminat en punta oberta, groga. —. . ques 2A. Fulles decurrents, les superiors enteres, leucides EE apèrdix bractealemi decurrent Bi pestanyes 4 eo ee dr Le 2 Apèndix bracteal tan llarg com la bràctea, amb punta tènue, aquenis negrosos, quasi tan llargs com el plomall rogenc, fulles caulinars verdes, pinnatipartides, particions oblongues . 1,544. C. Collina. 4. ( Apèndix bracteal el doble llarg de la bràctea, amb punta vulnerart: aquenis blanquinosos, la meitat més curts que el plomall, fulles cau- linars enteranyinades, I-Z pinnatisectes, de segments lineals, 1,545. C. ornata. (Planta albo-tomentosa, calàtides solitàries, apèndix bracteal 2 veg. més curt que la bràctea, terminat en espina vulnerant, amb 1-2 espínu- les a la base, flors no glanduloses, aquenis grisos, 25 1,546. C. solstitialis. Planta verda, pubescent, calàtides generalment agrupades, apèndix bracteal poc més llarg que la bràctea, terminada en punta poc vul- nerant, espinulosa fins a la meitat, flors glanduloses, aquenis gro- DUES dl, dc a GA TEC ENT COSIS: an caulinars decurrents, lanceolades, sinuoses: calàtides reforçades dl 2 fulles grans a manera de involucre, apèndix bracteal palmejat, 5 espines quasi iguals, groguenques, reflexes, 1,548. C. sonchifolia. Fulles caulinars no decurrents, d profundament dividides . . 27. Bràctees periclinals terminades per una espina robusta, acompanyada d'espínules basilars curtes, fulles caulinars pinnatipartides, 1,549. C. Calcitrapa. Jorctes periclinals terminades per 3-5 espines curtes, en forma de ven- tall, fulles caulinars pinnatífides o sinuoses . —1,550. C. àspera. N 7 PUBLICACIONS DE L'INSTITUAE DE CLENCDES Compostes. : G. 409. - Centaurea, 1,522. —C. Costae VVE. (dedicada per V/illtomm a l'insigne botànic bar- celoní Antoni Cebrià Costa, autor del Catàlogo razonado de las Plantas de Catalufia, 1877.) Planta subfrutescent, tronc de 1 dm., dret, blanquinós, ramificat, de branques obertes, monocèfales, sense fulles floral-: fulles verdes, puntejades per dessobre, àlbido-borroses per dessota, les inferiors pinnatisectes, de segments linears-canaliculats, enters o poc dentats, les superiors lineals, generalment amb 2 dents a la base, calàtides ovoides, nues a la base, pe- riclini de bràctees vírido-groguenques, pubèrules per l'esquena, les externes i les intermitges terminades en un apèndix escariós, semilunar, bilobat, lace- rat, un poc còncau, amb una taca bruna triangular al centre, essent nítid el restant, les interiors llargues, lineals, estriades, terminades en apèndix transparent, corol:la rosada, aquenis groguencs, glabres, el doble llargs del plomall, que és blanc. Geografia— Llocs àrids de la Sagarra, prop de Targa, Lleyda, les Garrigues (Csta.), Po- bla de Segur (Salv.l). — Juny-Oct. 1,523. — C. Jacea L. (jacea és el nom d'una viola trinitaria VO, ho fan venir de jacére, jeure, Ber l'hàbit prostra- tus de la planta.) Pevenne, tronc de 2-6 dm., dret, angulós, glabre o glabrescent, ramificat superiorment, branques dretes, curtes, gruixudes, fulles un poc consistents, generalment verdes, aspres, les in- feriors peciolades, lanceolades, sinuato-dentades O sinuato-pinnatífides, les superiors oblongo- lanceolades, assentades, enteres o amb algunes dents a la base: calàtides subglobuloses, mit- janes, solitàries o geminades, terminals, acompanyades de fulles florals poc nombroses, iguals o més llargues que la calàtide, periclini imbricat, bràctees terminades per un apèndix molt poc còncau, escariós, ample, que cobreix total- (1) Altres formes són: jacia, gethia i jacinthus, és planta olorosa. 368 ESE CER a PB BS IC AE EE UNEY AM Compostes, G. 409. - Centaurea ment la bràctea immediata, bru, irregularment lacerato-fvanjat, Hors purpurimnes, les perifèriques generalment estèrils, radiants,: aquenis transovato-oblongs, blanquinosos, pubescents, sense plomall, llombrígol no barbut, fozació estival. Raça C. Ruscinonensts Boiss. — Planta elevada, molt ramificada, fulles lanceolato-lineals, llargues, amb grans dents a la base, apèndix de les bràc- i tees periclinals inferiors bru pàllid lanceolat, amb franges bastantment regulars, ciliiformes. Geografia. — Prats de Gualba, Montseny, S. Hilari, Bages, Ribes, la Cerdanya et alibi. — Vich (Masí.), Berga (Salv.l), frequent des de 6 llegúes de la costa fins a la regió subalpina (Csta.). La raça C. Ruscinonensis Boiss. a Ripoll (Senn.l). — Maig-Oct, 1,524. — C. amara L., subsp. de l'anter. apud Rouy. (amarus, amarg, per què ho és la planta.) Amb molta afinitat amb l'anterior, se'n dis- tungeix per les fulles aspres, grisenques, lineals o lanceolato-lineals, les superiors amb 2 petites dents a la base, les florals més curtes que la calàtide, branques primes, llar- gues, esteses o erecto-esteses, calàtides més Petites, apèndix bracteal còncau, Poc franjat, dret, no aplicat, pàllid, frequentment blanc o d'un bru clar, enter o lacerat, i principalment per la florescència tardana, quasi autummnal. Raça C. dracunculifolia Dufour. — Tronc i branques prims, decumbents, fulles estretament lineals, glabres, les inferiors llargament peciolades, calà- tides petites, obcòniques. Geografia.—Llocs àrids, vores de camins: Montser- rat, cap a càn Massana, al costat de la carretera de Man- resa. — Llocs d: eixuts, a veg. salats, de la costa i de l'interior (Csta.), a la Cerdanya (Gaut.). La raça C. dracunculifolia Duf., al Prat de Llobre- gat, estany de Ramolà, la Escala.—Salines de Cardona, dels Alfaques, immediacions de S. Carles de la Ràpita, pla del Llobregat, cap a S, Cliraent (Csta.). —Jul.-Oct. 1,525. — C. Scabiosa L. (per alguna semblança amb aquesta espècie, so- bre tot per les flors. V. Scabiosa.) Le ercel Perenne, rizoma llenyós, amb divisions llar- gues, cundidores, tronc de 3-8 dm., dret, ro- bust, angulós, elabrescent, ramificat a l'àpex, branques pàtulo-erectes, fu 47 369 PUBLICACIONS DE: L'dNSTUI UT DE JC BAC IES Compostes. G. 409. - Centaurea, lles vírido-fosques, glabres o un poc aspres, les inferiors llargament peciola- des, de forma variable fins en un mateix peu, frequentment piunatisectes, de segments Janceolats, inciso-dentats o linear-enteres, les superiors assen- tades, amplexicaules per dos lòbuls, calàtides grans, globuloses, terminals, solitàries, periclini imbricat, glabre, bràctees vírido-groguenques, terminades per un apèndix negre, pestanyós, decurrent pel marge, que deixa al descobert la bràctea immediata, pestanyes quasi iguals, flexucses, blanquinoses a l'àpex, corol-les purpurines, les perifèriques radiants, aquenis negres, pubescents, lluents, llombrígol barbut, plomall ros, quasi igual a l'aqueni. Geografia. — Frequent per terres cultivades des del Vallès fins a Ribes. — Juny-Oct. 1,526. — C. Cyanus L. (per les flors blaves, mbayos Ú, també tenyeix d'un blau no permanent el lli.) Sinonímia. — Blauets, angelets, escombrera, cast. flor del cielo espafiol, flor celeste de sem- brados, azulejo. Anual o biennal, tronc de 3-I0 dm., dret, estriat, subtomentós, ramificat, de branques primes, llargues, dretes, fulles blanes, grisen- ques, 20 decurrents, les inferiors peciolades, Pinnatibartides, de divisions li- near-lanceolades, les superiors assentades, lineals, enteres, llargament acumi- nades, calàtides petites, ovoides, terminals, solitàries, periclini pubescent, imbricat, bràctees d'un verd pàllid, terminades per un apèndix escariós, pestanyós, estret, decurrent pel marge, bru o argentí, flors perifèriques blaves, radiants, les del disc purpurines, aquenis blan- A o quinosos, pubescents, llombrígoi barbut, plo- À DV) / AU o mall quasi igual a l'aqueni. 4, NI NQU SS XU Va Nf. : Geografia.—Oriúnda de l'Orient, abunda pels sem- NF) a/e j : o brats de tot el país, des de la costa fins als Pireneus.— ay i, Maig-Jul. 1527. — C. montana L. (per la estació de la planta, de mons, montis, als boscos de les muntanyes.) (RN Ú Peremne, rizoma llarg que origina estolous i C. montana (1) —xvóyeoci XVÚNOG, el nom d'aquesta planta en Plini, igual a DOSI ee ce alat Sereiairi etat aeteeromt dcisecci Merce act ió i caeruleus, if, ciano, a/em, blaue Rornblume. 370 EE OR A DE. CATXEUNYA Compostes, G. 409. - Centaurea, subterranis prims, terminats en roseta, tronc de 3-4 dm., dret, araneoso- tomentós, £ alat per la decurrència de les fulles, simple i monocèfal, ra- ram. ramificat i oligocèfal, fulles blanes, -L enteranyinades i tomentoses per les 2 cares, les caulinars decurrents de la una a l'altra, lanceolades, acu- minades, les inferiors oblongo-lanceolades, atenuades en ample pecíol alat, totes enteres, calàtides bastantment grans, ovoides, terminals, quasi sempre solitàries, periclini imbricat, d'un verd pàllid, bràctees terminades per un apèndix escariós, lacimiato-pestanyós, negre, decurrent pel marge, que no co- breix totalment la bràctia immediata, de pestanyes planes, Zan llargues com l'amplada del disc, corolles perifèriques grans, radiants, blaves, de lòbuls llargs i estrets, les del disc més petites, Purpurines, aquenis grisencs, pu- bescents, llombrígol barbut, plomall blanc o ros, de 1/g a 1/3 la llargada de l'aqueni: planta polimorfa. a lypica Rouy, a genuina G. et G. — Fulles caulinals o vato-lanceolades, planes, enteres, vírido-enteranyinades per les 2 cares, tronc monocèfal o bé oligocèfal, bràctees del periclini amb una vora ampla, negra, pestanyes també negres i quasi iguals a l'amplada del marge. B semidecurrens Rouy. — Fulles caulinals lanceolades, lineals, breument decurrents, les inferiors enteres o grossament dentades, calàtides petites, marge de l'apèndix bracteal estret, pàl'lid o blanquinós. Ç Lugdunensis Briq. — Fulles caulinars sublineals, breument decurrents, superficialment sinuato-dentades, marge bracteal estret, bru, pestanyes més llargues que l'amplada del marge. q catalaunica Pau. — Fulles caulinars lanceolades, breument decurrents, les inferiors oblongo-lanceolades, totes enteres, blanquinoses, enteranyinades per les 2 cares, apèndix bracteal ample, negre, pestanyes quasi tan amples com el marge. Geografia. — Boscos i llocs pedregosos de les muntanyes: Muntanya immediata a l'esta- ció d'Olesa, Montcau, sobre Ordal, Corbera del Berga- dà, cap a l'Estany, Guilleries, al cim de S. Miquel Sul- terra. — Cabrera, Montseny (Salv.l), de Corbera a Tagast (Csta.), boscos de la regió inferior i subalpina, Monàs, Vidrà, Besora (Vay.), N.' S." del Far (Cod.l), Torelló (Senn.:), abundant a la ribera de Ruda (Llen., C. et S.). La a /ypica, a Montcau. La B semidecurrens, a S. Miquel Sulterra i al Far. La € Lugdunensis, al Bergadà i Torelló. La 1 catalaunica, a Olesa. — Maig-Jul. 1,528. — C. nigra L. (pel color de les bràctees de l'involucre, d'un co- lor fosc o negre.) Perenne, tronc de 3-8 dm., dret, fort, angu- 371 das È El El EE L RES i PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Compostes. l / G. TIÓ Centaurea, Es La a - lós, aspre, ramificat a la part superior, de branques dretes, engruixides ES Se l'àpex: fulles verdes, un poc aspres, mucronades, les inferiors peciolades, — ovato-lanceolades, d- sinuato-dentades, les superiors assentades, oblongo-lan- ceolades: calàtides grandetes, ovoides, solitàries, terminals, acompanyades d'algunes fulles orals més curtes, periclini imbricat, bràcteces totalment co- beytes pels apèndixs ovato-lanceolats, negres o bruns, aplicats, peclínco-pesta- uyesos, pestanyes 3 veg. més llargues que l'amplada de l'apèndix, flors Pr4- purines, generalment totes iguals i fèrtils, raram. les perifèriques, estèrils i radiants, aquenis grisencs, pubescents, llombrígol no barbut, plomall igual a 1/4 de l'aqueni. Raça C. nemoralis Jord. — Calàtides ovoides, apèndix el'líptic, disc es- tretament lanceolat. Geografia.— Prats, boscos i terrenys calissos: La Sellera (Cod.l), Roni, Tírvia, Areo, de Vallferrera (Fontl), Camprodon (Iserni, Bub.), a la Seu d'Urgell, Vilaller (Csta.), port de Viella, Montgarri (Bub.), ribera de Ruda (Llen.), Vall de Juela (Timb.), Port de Beret. (CCUS2). La raça C. nemoralis Jord., a Lés (C. et S.). — Juny-Jul. 1,529. — C. pratensis Juill. (estació de la planta, als prats.) Perenne, tronc de 3-9 dm., dret, angulós, aspre, engruixit o ramificat a la part superior, fulles verdes, les inferiors llargament Pectola- des, oblongo-lanceolades, enteres, dentades, si- nuoses o quasi pinnatífides, les altres assenta- des, oblongues o lanceolades, enteres o amb 2 dents petites a la base, calàtides subglebuloses, bastantment grans, terminals, generalment soli--— tàries, acompanyades de fulles florals lanceo- lades, més curtes que la calàtide, periclini imbricat, de bràctees el'llíptico-lanceolades, totalment cobertes o quasi per l'àpendix ovat, negrós O bru, circuit de pestanyes 1-2 veg. més llargues que l'amplada del disc: flors purpurines, les perifèriques generalment radiants i estèrils, aquenis sense plomall. j Subsp. C. microptilon Gren. — Calàtides més petites, apèndix bracteal —— més estret, reflex a l'àpex, que no cobreix totalment la bràctea, fulles flo- 3 rals i caulinars superiors lineals, les inferiors lanceolades o lanceolato-lineals. Geografia. — Prats i boscos : Palautordera, r. — Vall d'Aran (Llen.l), Gerp, r. (C. et S.). La subsp. C. microptilon Gren., a Castelló d'Empúries (Senn.l in Hb, Cad.). — Ag.-Set. 372 : sa PLONRA DE CATADRUNYAL Ne G. 409. . Centaurea. 1,530. — C. linifolia Vahl. — C. linarii- folia LamE 7). (per la forma de les fulles, semblants a les del Hi: Vinum.) Perenne, tronc de 5-30 cm., dret o ajagut, estriat, eriçat-escabrós, engruixit a l'àpex, molt fullós, simple o ramiticat, fulles inferiors (an- ceolato-lincals, atenuades en pecíol, obtuses, en- teres, raram. sinuato-pinnatifides, les superiors lineals, assentades, enteres, totes cobertes de petites setes corbes que les fan molt aspres, calàtides ovoides, mitjanes, terminals, solitàries, -L penjants, periclini imbricat, glabre, de bràctees vírido-groguenques, nev- voso-estriades, terminades per un apèndix alenat, poc més llarg que la bràctea, — bru a la base, ferruginós en el restant, circuit de pestanyes llargues, distants, o capillars, plumoso-pubescents, obert i un poc reflex a l'àpex, Hors purpurines, OO Subradiants, aquenis groguencs, estriats, 3 veg. més llargs que el plomall. C. linifolia - Geografia.— Parets, marges i terres argil'loso calissos: Costes de Garraf, des de Sitges a Castelldefels, frequent des d'Olesa i la Puda fins a la regió alta del Penadès, Sagarra, Urgell cap a Bages. — Maig-Jul. -: 1,531. — C. emigrantis Bub. — C. Jane- rii Graells. (emigrans, emigrantis, el qui muda de lloc, de- nominació al lusiva al propi Bubani V), dedica- da per Graells a Janer.) Perenne, rizoma ramificat, multicaule, troncs simples, monocèfals, raram. ramificats a l'àpex i 2-3-cèfals, ascendents, angulosos, coberts com les fulles d'un toment grisenc espès, fulles /i- LC emigrants OO meay-lanceolades, enteres o grossament denta- des, les superiors assentades, les inferiors ate- ——nuades en pecíol alat, periclini ovoido-oblong, escames vírido-pàl/lides, serrato- o tomentoses, d'apèndix més curt que l'escama, circuit de pestanyes llargues, (1) Com salviíifolia, mentbifolia. o (2) cRetineo, diu Bubani, denominationem meam, qui, Ciceroniana modestia, plantam dicavi viro, qui patria exul, magno scientiae et gloriae amore excitatus botanicen strenue coluit, nullo labori parcens, nulloque permotus peri culo, insidiisque : pala j Multa tulit, fecitque.,,,. sudavit et alsit, etc,) L day Ll Li 1 x$ - Tres eds da dE fa 373 - PUBLICACIONS DE L'dNSTITUT DESCIENECIES Compostes. G. 409. - Centaurea. plumoso-pubèrules, flors ròseo-purpurines, aquenis grans, llustrosos, compri- mits, terminats per un plomall curt, rogenc. Geografia. — Terrenys calisso-àrids : al Montsec, sobre Estall (Bub., Fontl). — Jul.—Ag. C. pectinata 1,532. — C. pectinata L. (per les bràctees imvolucrals amb apèndix dis- Posat com les dents d'una pinta: pecten, pécti- nis. Cf. Abies pectinata DC.) Perenne, rizoma gruixut. curt, llenyós, mul- ticaule, troncs de 1-3 dm., drets o ascendents, angulosos, pubescents, simples o ramificats, fu- llosos fins a les calàtides, fulles lanuginoses al principi, a la fi glabrescents, gríseo-verdoses, un poc aspres, les inferiors Peciolades, ovato- lirades, — dentades, les superiors ovato-oblon- gues, auriculato-amplexicaules, enteres, denta- des o pinnatífides, amb les divisions mucronades, calàtides ovoides, mitjanes, terminals, solitàries, periclini imbricat, glabre, de bràctees nervoso-estriades, pubescents, terminades per un apèndix alenat, 2 veg. més llarg que la bràctea, negrós a la base, bru en el restant, circuit de pestanyes llargues, pubèrulo- plumoses, reflex quasi des de la base, flors purburines, poc o gens radiants, aquenis grisencs, comprimits, estriats, pubescents, 3 veg. més llargs que el plomall, que és negre: planta bastantment polimorfa. C. Jordaniana Geografia. — Comú en tota la formació granítica del Montseny, Arbúcies, S. Hilari, S. Miquel del Fai, Ribes, Queralbs i Núria. — Vich, r. (Masf.), la Sellera (Cod.l), Pont de Muntanyana a Sopeira (Csta.), Setca— ses (Iserni, Carból), Prats de Molló, Organyà (Bub.). — Juny-Set. 1,533. —C. Jordaniana G. et G.— Subsp. de la C. procumbens, ap. Rouy. (dedicada a Jordan.) Pervenne, tronc de 6-IO cm., prim, ascen- dent, frequentment arquejat, blanquinós, sub- tomentós, fulles enteranyinades per dessobre, tomentoses i verdoses per dessota, les superiors oblongues o el'líptiques, 374 ESE OR DES CAE LC EU NS VA Compostes. G. 409. - Centaurea, atenuades a la base, nm. amblexicaules ni auriculades, enteres o sinuato-den- tades, calàtides mitjanes, oblongo-cilíndriques, solitàries, terminals, acompa- nyades d'algunes fulles florals, periclini de bràctees nombroses, amb l'apèn- dix tomentós manifestament recorbat des de la base, tot just tan llare com la bràctea, Nors purpurines, les perifèriques radiants i estèrils, aquenis grisencs, pubescents, 4-8 veg. més llargs que el plomall. Geografia. — Entre Muntanyana i Sopeira (Csta.), costes del Montsec, a la vista d'Alsa- mora (Compfi.l). — Abr.-Juny. cert 1,534. — C. intubacea LamE. QS 1/ - C DE ide SS UI Un I / : (intubus o intybus, la xicòria, Per les fulles: NA Es Y cf. oleraceus: Brassica oleracea, de formació ite I o anàbga.) y 8) Perenne, tronc de 4-I0 dm., dret o ascen- Da í : dent, estriat, pubescent, ramificat a l'àpex, l NI i 4 o branques llargament nues, un poc engruixides I SN so dessota la calàtida, fulles vírido-pàllides, gla- o Ò. Pbres, les inferiors peciolades, Lvades o pinmna- tibartides, de divisions estretes, enteres, mu- cronades, les superiors assentades, lineals o li- near-lanceolades, enteres o lobulades a la base, simulant els lòbuls inferiors les estípules, calàtides globuloso-còniques, mit- janes, terminals, solitàries, periclini imbricat, pubescent a la base, de bràc- tees vírido-groguenques, estriades, lluents, terminades per un apèndix semi- lunar, ros, curt, aplicat, amb 7-II pestanyes iguals, flors Purpurines, raram. blanques, no radiants, aquenis rossos, amb ta- ques brunes, lluents, iguals al plomall. C. intubacea Geografia. — Gens escassa per les roques de la vora dreta del Llobregat, des de Monistrol fins a la Puda i abundant més avall de la vora esquerra. — Vessant de Collbató i cap a la Cova de la Mare de Deu (Csta.), prop del Monestir, abundant al Congost i Collbaix de Man- resa (Font.). — Jul. -Set. 1,535. — C. paniculata L. (per les Seves calàlides en panolxa, panícula, panicle (i pelussa.) Biemnal, arrel cònica, tronc de 2-6 dm., dret, 375 PUBLICACIQÓNS PD Ec L'UNSTECUS ARC dE NC da Compostes, G. 409. - Centaurea. primet, estriat, grisenc, —. tomentós, molt ramificat, de branques primes, obertes o ascendents, fulles grisenques, puntejades, les radicals en roseta, bipimnatipartides, de divisions obertes, lineals, agudes o mucronades, enteres o dentades, les caulinars Pimnatífides, d'incisions estretes, vevoltades, les su- periors enteres o amb 1-2 parells de petites divisions a la base, calàtides ovoido-oblongues, petites (5-6 mm. diàm.), terminals, solitàries, formant pel seu conjunt una panotxa fluixa, llatga, estesa i ramificada, periclini 4n Poc contret a la base, imbricat, bràctees víridopàl'lides, estriades terminades per un apèndix pefit, triangular, pàllid, coronat de 9-I3 pestanyes petites, fe- xuoses, fan o més llargues que la apical, que és subtrífida, flors purpurines, rosades o blanques, les perifèriques radiants, aquenis grisencs, pubescents, llombrígol no barbut, el doble. llarg del plomall, que és blanc, planta po- limorfa. Raça C. polvcephala Jord.— Calàtides petites, en panotxa corimbiforme, ampla, punta apical de l'apèndix bracteal subespinescent, més llarga que les pestanyes. Geografia.— Costes del migdia, S. Joan de l'Herm (Csta.), Tortellà, abund. (Tex.l), Cas- tellfullit, Montagut, Sagaró, Lladó (Vay.), ia Sellera (Cod.l), Figueres, Manlleu (Senn.h, Llavorsí, Tirvia, Mostesclado (Fontl). , La raça C. polvcephala Jord.—A Tarrassa, al bosc de la Xuriguera, r., prop de Balaguer, Gerp, Avellanes, Montsec (Csta.). — Jul.-Ag. 1,536. — C. leucophaea Jord,, din de la anterior, ap. Rouy. (hevxópotoc, d'un color gris-cendrós:bels apèndixs involucrals que tenen un color entre blanc 4 groc o pàllid.) Biennal, tronc de 15-25 cm., dret, estriat, albo-cotonós, molt ramificat: fulles albo-fomen- toses, blanes, Pimnatibartides o pinnatisectes, les caulinars de segments lineals, plans, obtu- siúsculs, un poc revoltads, les superiors enteres 0 amb poques divisions molt estretes a la base, calàtides mitjanes o petites (6-7 mm. diàm.), terminals, solitàries, en panotxa fluixa, de branques obertes, periclini ovozdo- oblong, arrodonit a la base, de bràctees estriades, terminades en un apèndix curt, més ample que alt, ros com les 9-II pestanyes, de les quals la apical és la més curta, flors rosades, raram. blanques, les perifèriques radiants, aquenis 3-4 veg, més llargs que el plomall. C. leucophaea 376 d : aa 3 - — Z Ps n . ds . . FLORA DE CATALUNYA ——————————————————————————————————————————————————————————— Compostes, G. 409. - Centaurea, Geografia. —Costes àrides: Abundant a Hospitalet, al peu de Coll de Jou: boscos de Re- / bost, cap a Coll de Pal. — Llocs estèrils de Ribes i la Cerdanya (Vay.), Prades (Timb. ex Bub.). — Jul.-Ag. 1537-—C. micrantha Hoffing. et Linx. — C. paniculata Brot., non L. (les calàtides són petites.) Perenne, rizoma gruixut, llenyós, multicaude: troncs de 1-3 dm., drets, prims, rígids, suban- gulosos, aspres, ramificats quasi des de la ba- se, fulles radicals lirato-pinnatipartides, les caulinars inferiors dipinnatífides, les superiors Pinnatífides i les externes enteres, lineals: ca- làtides oblongues, molt petites, afenuades per la base, terminals, en panotxa fluixa: periclini glabre, bràctees terminades per un apèndix bru, amb 2-3 pestanyes a cada costat més curtes que la apical: flors purpu- rines, aquenis tan llargs com el plomall. 4 catalaunica Pau. — Branques curtes, ascendents: calàtides nombroses, petitíssimes, sublineals, en panotxa llarga, racimitorme: apèndix bracteal molt més alt que ample, amb les pestanyes laterals extremadament curtes o nul'les. Geografia.—La 4 catalaunica Pau, per terres estèrils de S. Cugat del Vallès. — Juny-Jul. (Vidit Pau). 1,538. —C. ochrolopha Csta. — subsp. de la C. paniculata, ap. Rouy. (de bràclees groguenques.) Biemnal o perenmnant, tronc de 3-6 dm., dret, robust, angulós, vírido-cendrós, fulles albo- verdoses, aspres, les radicals indivises o pin- natibartides, divisions linear-lanceolades, la ter- minal més gran, fulles caulinars amb les di- o Visions lineals, 4n Poc revoltades, les florals LS ochrolopna oo OO guasi tan llargues com la calàtide: calàtides tes mitjanes, ovoddes, solitàries però nombroses, en ampla panotxa corimbiforme, periclini arrodonit a la base, bràctees glabres, estriades,. quasi cobertes pels apèndixs ocrosos, amplament triangulars, amb 48 377 PUBLICACIONS DB ENS DU DE CIENCIES Compostes, G. 409. - Centaurea, 7-9 pestanyes flexuoses, la apical més llarga, més robusta, subespinescent, però no vulnerant, flors rosades, aquenis 3 veg. més llargs que el plomall. Geografia.—Terrenys àrids: Tarrassa, als boscos de la Xuriguera, r., abundant als mar- ges i ermots de Valldoreix i S. Cugat del Vallès. Montcada, S. Fost, Martorelles, Mont- seny, prop de l'Espluga de Francolí, Prades (Csta.), Vich (Masf.), Lluçanès, Torelló, la Bola, Collsacabra, Viladrau (Vay.), Figueres, Llers, Molins (Senn.). — Juny-Set. 1,539. — C. Cadevallii Pau. (dedicada per Pau al Dr. Cadevall, professor de Botànica i A. de vàries obres, també botà- niques.) Perenne, multicaule, troncs de 1-2 dm,, drets, estriats, subtomentosos, ramificats des de la base: fulles canescents, les inferiors llay- gament peciolades, lanceolato-lineals, enteres o pinnatisectes, planes, les supericrs assentades, pinnatisectes, segments lineals, revolts, calàtides 0voides, un pec atenuades a la base, petites (3-4 mm. diàm.), terminals, frequentment nom- broses, en panolxa densa i estreta, acompanyades d'algunes fulles florals més curtes, periclini glabre, biàctees groguenques, estriades, en gran part cobertes per l'apèndix ocrós, circuit de 9-I3 pestanyes flexuoses, la apical mucronifor- me, més llarga, no aplicada, flors rosades, aquenis grisencs, estriats longitu- dinalment, 1-2 veg. més llargs que el plomall: planta de fàcies, fulles i tronc de la C. Peteri Rehb., però diferent per les calàtides, sec. Pau. Geografia. — Ermots i marges dels camps de Vall- doreix, prop de S, Cugat del Vallès. —Juny-Ag. 1.540. — C. Hanryi Jord. —Subps. de la C. paniculata L. ap. Rouy. (dedicada a Hanry.) Perenue, rizoma gruixut, negrós, multicaule, troncs de 2-4 dm., drets, flexuosos, anguloso- estriats, un poc tomentosos, superiorment ra- mificats, branques pàtulo-erectes, fulles vírido- grisenques, aspres, piunatipartides, de divisions linear-oblongues, planes, mucronades, enteres 378 FEORA DE CATALUNYA Compostes, G. 409. - Centaurea. o dentades, calàtides petites o mitjanes (r0-I2 mm. llarg x 5-7), ovoides, arrodonides a la base: periclini imbricat, glabre, bràctees verdoses, estriades, terminades per un apèndix relativament grandet, negre o megrós, un poc recorbat i decurrent, triangular, amb 4-6 pestanyes per banda, flexuoses, de 1-2 mm., bastantment més curtes 4 primes que la punta apical, que té la forma d'un pefit agulló, flors d'un porpra viu, les perifèriques radiants, aquenis grisencs, pubescents, 2 veg. més llargs que el plomall. a melanolepis Pau. — Apèndix bracteal negre, mugró terminal espini- forme. 8 contracta mihi.— Planta robusta, tronc de 4-7 dm., ramificat a l'àpex, branques curtes, fortes, dretes, apèndix bracteal ferruginós, mugró terminal quasi igual a les pestanyes. y catalaunica Sen. et Pau. — Apèndix bracteal més petit, mugró poc més llarg que les pestanyes. Geografia. —Boscos, ermots i marges de Montcada, S. Cugat, Valldoreix, abund. s Bar- celona, Caldes de Montbuy (Csta.). La a melanolepis Pau, a Valldoreix. La 8 contracta, a S. Fost. La y catalaunica Sen, et Pau, a Llers (Senn. in Hb. Cad.). 1,541. — C. Isernii VVE. — C. spinaba- dia (ap. Bubani, també la C. solstitialis). (dedicada al vecol'lector universitari Isern, spi- na badia Pel color daurat blanquinós del tub del mugró subespiniforme.) Perenne, tronc de 2-3 dm., dret, angulós, assolcat, glabrescent, exceptuada la base co- berta d'espessa borra blanquinosa, ramificat des de la meitat superior, branques obertes, un poc engruixides a l'àpex, monocèfales, fulles aspres, les radicals llargament peciolades, p4n- natipartides, les caulinars assentades, també pinnatipartides, però les superiors enteres o amb alguna lacínia lineal a la base, mucronades, calàtides ovoides, arrodonides a la base, mitjanes, formant una panotxa corimbiforme, clara, periclini glabre, bràctees vírido-groguen- ques, no cobertes per l'apèndix, que és triangular, bru, erecto-obert o sub- reflex, no decurrent, amb 5-6 pestanyes per banda, flexuoses, més llargues que l'amplada de l'apèndix, més curtes que el mugró subespiniforme termi- 379 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Compostes, G. 409. - Centaurea, nal: flors rosades, aquenis poc més llargs que el plomall, que és blanc, molt més llargs en l'exemplar que posseim. Geografia. — Roques de S. Pere de Roda (Isern, Vayr, in Hb. Cad.). — Ag. 1,542.—C. caerulescens VVilld., subsp. de la C. paniculata L., ap. Rouy. (pel color de les flors, de caeruleus, com caelu- lans que tira a blau.) Biennal, tronc de 3-5 dm., dret, angulós pubèrul, ramificat des del mig, branques pàtu- lo-erectes, fulles verdes, aspres, les radicals bibinnatibartides, de divisions obertes, les cau- linars de divisions amplament lineals o linear- lanceolades, planes, calàtides ovoides, avrodoni- des a la base, grandetes (II-I3 mm. llarg x 8-I0), terminals, solitàries, en panotxa ampla i fluixa, periclini imbricat, glabre, bràctees subestriades, descobertes, terminades per un apèndix ru, triangular, erecto-obert, no decurrent, amb 4-5 pestanyes per banda, més llargues que l'amplada de l'apèndix 4 més curtes que el mugró apical subespinescent, flors purpurines, les perifèriques radiants, " aquenis grisencs, 4 veg. més llargs que el plomall. Geografia. — Boscos i terres erntes de Tarrassa, la Barata, S. Llorenç del Munt, Montserrat, Bages. — Cas- telldefels, muntanyes pròximes a Barcelona, Caldes de Montbuy, immediacions de Berga, Montsant (Csta.), Llers, Girona, S. Pere de Roda, Cardona (Bub.), Moyà, Calders (Font). — Maig-Jul. 1,543. — C. podospermifolia Losc. et Pardo. — C. dertosensis Csta. (per les fulles de Podospermum laciniatum DC., devtosensis, de Tortosa o Dertosa.) Perenne, rizoma llenyós, cilíndric, ramificat, estolonífer: tronc nul o de 4-7 cm., fulles gla- bres, verdes per dessobre, albo-lanuginoses per dessota, les basilars llarga- ment peciolades, molt polimorfes, enteres, dentades, lirades o pinnatipartides, divisions separades, enteres o dentades, la terminal moll més gran, fulles 380 ELORA DE CATALUNYA Compostes, G. 409. - Centaurea, caulinars, quan existeixen, poques, linear-lanceolades, enteríssimes, també llargament peciolades, calàtides ovoido-oblongues, 3-6 (a veg. 7-I2) en la planta acaule, solitàries en la caulescent i en les branques estoloníferes, periclini glabre o araneoso-tomentós, groguenc-verdós, bràctees externes ovato-puntejades, les del mig oblongues, terminades per una espina tènue, groguenca, pàtulo-erecta, les internes lineals amb apèndix pimnatífido-espinu- lós, flors citrines molt sortides, aquenis negrosos a la maturitat, pubèruls, amb plomall molt curt. Geografia. — Prop d'Horta (Tarrag.), muntanya Caro, Carrelares i llocs pròxims al camí dels Ports de Beceit (Csta., VVX.), Vall de Lliberós, prop d'Horta (Fontl). — Juny-Jul. 1,544. — C. collina L. (de collis, el turó, per la seva estació prefe- vent (2) Perenne, tronc de 3-5 dm., dret, angulós, pubescent-aspre, simple o ramificat a l'àpex, branques dretes, fulles vírido-cendroses, bas- tantment consistents, aspres, les radicals pe- ciolades, enteres, lirades o pinnatipartides en divisions de forma variable, les caulinars as- sentades, pinnatipartides, calàtides globuloses grans, terminals, solitàries, acompanyades de 1-2 fulles florals, periclini glabre o subaraneós a la base, imbricat, bràctees vírido-groguenques, coriàcies, terminades en apèndix bru, decurrent, circuit de pestanyes espinescents, pàl'lides, més llav- gues que l'amplada de l'apèndix, la apical llargueta, vulnerant, oberta, un boc més curta que la bràctea, flors grogues, aquenis ovoido-comprimits, negres, pubescents, a la fi glabres i lluents, llombrígol barbut, plomall negre, tan llarg com l'aqueni. 8 macracantha DC. — Espines apicals de les bràctees robustes, més llar- gues que les bràctees. ( serratulifolia Senn. et Pau. — Particions de les fulles frequentment serrulades i sempre apiculades. C. collina Geografia. — Terres cultivades del Vallès, Penadès, la Sagarra, l'Urgell, a Bages, Vich, Corbera del Bergadà, Empúries et alibi. La 8 macracantha DC., a Tarrassa, Monistrol i sens dubte generalitzada. La y serratulaefolia Senn. et Pau, a S. Gervasi. — Maig-Ag. (1) — L'arrel contusa és un bon remei hemostàtic, celebrat dels portuguesos, 381 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Compostes. G. 409. - Centaurea. 1,545. — C. ornata VVilid. (ornatus, adornat, per les espines de les bràc- tees involucrals, que constitueixen un adorno de la planta, de les flors també formoses i d'una olor agradable.) Pevenne, tronc de 1-4 dm., dret, robust, an- gulós, araneoso-pubescent, ramificat, branques dretes, fulles basilars amb pecíol llarg, ample, acanalat i embeinador per la base, I-2-binnali- partides, de divisions oblongo-lineals, curtes, desiguals, obtusiúscules, les caulinars assenta- des, pinnatisectes, les superiors lineals, entercs. mucronades, calàtides ovoides, grans o mitjanes, terminals, solitàries, a veg. acompanyades d'una fulla floral, periclini pubescent, vírido-greguenc, bràc- tees ovades, coriàcies, llises, terminades per un apèndix ferruginós clar, decurrent, pestanyós, de pestanyes pàllides, més curtes que l'amplada de l'apèndix, amb una espina apical, vulnerant, erecto-recorbada, dilatada 4 aca- nalada a la base, més llarga que la bràctea, flors grogues, aquenis trans- ovoido-comprimits, blanquinosos, seríceo-pubes- cents, de llombrígol barbut, plomall vermellós, el doble llarg de l'aqueni. var. fenuifolia Boiss. — Divisions de les fu- lles curtes i estretes. Geografia. — Terres margoso-àrides de la Serra de Balaguer a Torrelameu, tocant a Menarguens. — Turó de S. Eloi, prop de Targa (Csta.), cap a Castellfullit (Puigg.l). —Juny-Ag. 1,546. — C. solstitialis L. (com si diguessim herba solstitialis, planta del solstici o del sol, anual, efímera, té per sinònim spina solstitialis: èboca de la florescència V.) C. solstitiales Sinonímia. — Narrioles, renigroles, cast. cardo estrellado de flor amarilla, angl. Barnaby's thistle, al. Sonnenvvend-FlocRenblume P. Anual, arrel cònica, prima, tronc de 2-5 dm., dret, grisenc, tomentós, (1) —Solstiliale tempus és l'istiu, 21 de juny (equinocci). (2) Cf. Barnabastag, Tag des Apostels St. Barnabas, 11 Juni neuen Stils, der im alten Stil Tag der Sommer- Sonnenyende var): solstifialis herba, Plin, Plaut., Aus., l'etimera (iris). Aquesta bonica planta que rebem aquests dies tjuliol de 1922) de Barbens, a l'Urgell, és coneguda amb el nom de arnioles o blanquielles, aurjole del fr, antic, i aouruelo, de la Provença i Languedoc (A. S.) V. Aguiló, Diccionari. 382 FLORA DE CATALUNYA Compostes. G. 409. - Centaurea. anguloso-alat, molt ramificat, branques ascendents, febles: fulles cotonoses, les basilars peciolades, lirades o pinnatibartides, les caulinars assentades, llargament decurrents, lanceolato-lincals, enteres o espinuloses, calàtides globuloso-còniques, mitjanes, terminals, solitàries, periclini enteranyinat, bràctees groguenques, ter- minades per un apèndix palmat, groguenc, compost d'una espina terminal, vul- nerant, oberta, generalment més llarga que la calàtide i de 2-3 espínules a cada costat, Hors grogues, corol'les no glanduloses, les perifèriques més curtes que les del disc, aquenis grisencs, glabres, lluents, plomall blanc, més llarg que l'aqueni. Geografia. —Camps del litoral, Vallès, r., i Gelida, r., a Bages, comú a la Sagarra, a l'Urgell, Lleydas'abun- dantíssima a Castelló d'Empúries i per tot l'alt Empor- dà, -— Vich (Masf.), la Cerdanya, r. (Vay.).— Juny-Oct. UI) 1,547. — C. melitensis L. (de Malta o Melita, illa on fou trobada la es- Pècie per Boccon V.) Anual, arrel cònica, tronc de 2-I0 dm., dret, aspre, estretament alat, ramificat, branques as- cendents, vírido-fosques, aspres, les fulles basi- lars livato-pinnatífides, les caulinars assentades, linear-oblongues, o linear-lanceolades, enteres o dentades, mucronades, decurrents o semidecur- vents, calàtides ovoidoglobuloscs, petites, solitàries o agrupades en reduit nom- bre a l'àpex de les branques, acompanyades d'algunes fulles florals, periclini glabrescent, bràctees vírido-groguenques, llises, terminades per una espina groga, oberta, un Poc vulnerant, aproximadament de la longitud de la bràc- tea, dilatada a la base, pinnato-espinulosa fins a la meitat, flors grogues, totes iguals, glanduloses, aquenis transovoides, pu- bescents, iguals al plomall, que és blanc o ros. C. melitensis Geografia. — Camps i vores de camins: Litoral de Barcelona, comú al Vallès, Bages, Penadès, part de la Sagarra, Empordà. — Vich (Masf.), Lluçanès (Vayr.): S. Climent d'Amer (Cod.l). — Juny-Set. 1,548. — C. sonchifolia L. (per les fulles que recorden les del lletsó: son- chus oleraceus.) Perenneè, tronc de 3-6 dm., dret, grisenc, i (1) No hi ha que equivocar-ho amb mellifum, com cert A. italià C sonchifoiia i que li dóna el nom de Erba dolce, quan no té re de dolça, si no és l'arrel, i 3 sinó amarga com moltes afines, i punxent. 383 PUBLICACIONS DE L'INSTEIT UA DE CIENCIES Compostes. G. 409. - Centaurea. angulós, aspre-pubescent, un poc glandulós, recorregut per una ala ampla i dentada, ramificat, branques més llargues que el tronc principal, fulles in- feriors peciolades, livato-pinnatipartides en lacínies denticulato-espinoses, les altres assentades, amplexicaules, lanceolades o bé oblongues, sinuato- o re- motament dentades, -- decurrents: calàtides ovoides, subumbilicades, ter- minals, solitàries, acompanyades de 2 fulles florals grans, periclini glabre, bràctees terminades per un apèndix palmato-espinós, compost de 5 espines quasi iguals, groguenques, doblades cap a baix, flors del disc blanques, les perifèriques purpurines, un poc més llargues, aquenis oblongs, blanquinosos, lisos, amb petit plomall vermellós. Geografia. — Costes de Tarragona, cap al Port de Salou (Joverl). — Maig-Juny. 1,549. — C. Calcitrapa L. (aquesta paraula no llatina, de Calx, calcis, d'on calcitrare, donar guits contra, és com trí- bulus, nom d'un instrument o arma de guerra: per les calàtides del periclini vulnerant. Cf. cal- cides 1 muricatus.) Sinonímia.— Floravia, herba espitllera, cast. cardo estrellado, abrojos. Biennal, arrel gruixuda, tronc de 2-5 dm., dret, estriat, pubescent, ramificat, amb les branques divaricades, fulles blanes, pubescents, les basilars en roseta, grans, peciolad:s, pinnalipartides, divisions linear-lanceolades, dentades o inciso- dentades, apiculades, les fulles caulinars amb divisions més estretes i les superiors enteres, linear-acuminades, calàtides ovoides, mitjanes, solitàries, acompanyades de fulles florals, en ampla panotxa, periclini glabre, imbricat, vírido-groguenc, de bràctees molt coriàcies, llises, contretes sota l'apèndix, que és finnalo-espinós, compost de 5-7 espines grogues, la terminal robusta, acanalada a la base, molt oberta i més llarga que la calàtide, fortament vulnerant, les laterals petites, flors purpurines, raram. blanques, totes iguals, aquenis transovoides, petits, blanquinosos, amb taques brunes, lluents, sense plomall. Geografia. —Abundant per llocs incults de tot el país, des de la costa fins als Pireneus.— Maig-Setembre. 384 aa as Ll a Eng s'i ep d EELORA BDECATAELUNYA Compostes. G. 409. - Centaurea. 1,550. — C. àspera L. (Per ésser així la planta tota.) Sinonímia. — Brassera, a la Sagarra, trama- ladros a l'Aragó. Perenne, rizoma prim, ramificat, llarg, tronc de 3-8 dm., dret, angulós, asóre, molt ramifi- cat, branques primes, esteses o difuses, fulles aspres, les inferiors peciolades, lirades O si- nualo-dentades, les superiors assentades, linear- oblongues, sinuato-dentades, mucronades, 40 decurrents, calàtides ovoides, arrodonides a la base, petites, solitàries, periclini glabre o un poc enteranyinat, bràctees pàl'lides, llises, terminades en un apèndix orbicular estès, després reflex, circuit de 3-6 espines groguenques, divergents, un poc vulnerants, l'apical més llarga, iguals a la meitat de la bràctea, flors purburines, raram. blan- ques, les perifèriques subradiants, aquenis grisencs, glabres, lluents, plomall blanc, de 1/3 a 1/4 de l'aqueni. ( subinermis DC. — Espines bracteals reduides a 3-5 espínules molt pri- mes i curtes, quasi iguals, dretes, aplicades. Raça C. pseudosphaerocebhala Shuttlen. — Fulles més amples, pinnatí- fides, les caulinars auriculades, calàtides el doble grosses, subglobuloses o subhemisfèriques, periclini imbricat, aquenis més grossos, d'un bru purpurí, florescència més primerenca, quasi vernal. Geografia.—Frequent per camps i terres incultes des de la costa a la regió subpirenenca. La y subinermis DC., als llocs frescals herbosos del arenals marítims de Salou i Prat de Llobregat. La raça C. pseudosphaerocephala Shuttlen, al Tibidabo i al peu del Montjuic. — Maig-Oct. 49 385 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE GLENGPES Compostes. G. 409. - Híbrids. HÍBRIDS Abunden els híbrids en aquest gènere, mereixent especial menció els se- guents: 1,551. — C. Senneni Pau. —C. pectinata x microptilon mihi. Calàtides oblongues, apèndix de les bràctees periclinals linear-alenat, plomós, dret, fulles caulinars amplexicauli-auriculades, pinnatífides o pinna- tilobades, de lòbuls apiculats. Geografia. — Castelló d'Empúries (Senn.l). — Set. 1,552. — C. silvàtica Pourr. — C. Scabiosa x collina Timb. Apèndix de les bràctees periclinals subespiniforme, fosc, obert, flors ro- sades, tacades de groc o grogues, tenyides de porpra. Geografia. — Manlleu, Esquirol (Senn.). 1,553. — C. Chaixiana Rouy. -— C. àspera x Calcitrapa G. et G. Calàtides ovoides, bràctees poc o gens contretes sota l'apèndix, aquest pinnat, de 5-7 espines dretes, la terminal el doble llarga, prima, fulles no decurrents, atenuades a la base, pinnatífides. Geografia. — Marges i olivars de Segaró, Beuda, Salas (Vay.). — Jul. 1,554. —C. Pouzini DC. — C. Calcitrapa x àspera G. et G. Bràctees periclinals visiblement contretes sota l'apèndix, espina termi- nal més robusta, molt oberta, generalment més llarga que la bràctea, fulles caulinars, perlomenys les superiors, amplexicaules. Geografia. — Frequent per terres incultes. — Maig-Set. 1555. — C. Barcinonensis Senn. —C. àspera x Hanryi Senn. Port i fulles de la C. úspera L., bràctees periclinals de la C. Hanryi Jord. Geografia. — Cordillera del Tibidabo (Senn.l). — Ag. 386 ms Pe ah Mdamés FLORA DE CATALUNYA Gènere 410. — MICROLONCHUS DC. (Ve a ésser un sinònim de hasiilis, de utapóç, pétit, i 26yyn, llança, al'ludint a la palleta lanceolada del centre del plomall.) Flors purpurines, les perifèriques estèrils, - radiants, les centrals her- mafrodites, fèrtils, calàtides ovoido-còniques, mitjanes o petites, terminals, solitàries, periclini imbricat, molt contret a l'àpex, glabre, de bràctees car- tilaginoses, groguenques, ovades, finament puntejades, obtuses, mútiques o terminades per un petit mugró dret, estès, reflex, caduc, aquenis oblongs, bruns, glabres, amb costelles fines, arrugats transversalment, llombrígol la- teral, plomall doble, persistent, l'exterior format de pèls paleiformes, den- ticulars, desiguals, pluriseriats, lliures, quasi tan llargs com l'aqueni, l'inte- rior format de pèls concrescents en forma d'escama unilateral, acuminada, receptacle amb abundants palletes setàcies, herbes biennals o perennes, de tronc de 3-6 dm., dret, angulós, pelut inferiorment, glabre a la part supe- rior, ramificat, branques dretes, primes, flexibles, nues a l'àpex, fulles víri- do-cendroses, aspres, les radicals en roseta, peciolades, pinnatífides o lira- des, dentades, les superiors lineals, enteres o denticulars a la base, apicu- lades. 1,556.—M. Salmànticus DC.—Centan- rea Salmantica L. M. Clusii (ap. Bub.). (de Salamanca, lloc natal de l'espècie.) Sinonímia. — Cabessudes, granallons, herba escombrera o granera, cast. cabezuelas, esco- billas, escobas de cabezuela, cabezuela coro- nada, algarabía V). Geografia. — Marges i terres argiloses-calisses del Vallès, Penedès, la Sagarra, Urgell, fins a Balaguer, a Bages, al Bergadà, fins a Hospitalet, Montsolí, a la vall d'Aran, les Bordes (Llen.). — Jul.-Ag. M, Salmànticus (1) Algarabia, en cast, és el nom d'una planta escrofulariàcia de fulles tomentoses i flors grogues, de branques dicotòmiques, de la qual se'n fan escombres, Cf, sarolbamns, 387 PUBLICACIONS DE-L'INSETITUE DE CTENGCEES Gènere 411. bRENTROPHYLLUM NECE. (Centroph., sembla que es torna a la C en lloc de R perquè així és la transcripció llatina (), xéycoov, agulló, çúiov, fulla, i també hi ha qui ho refereix a les puntes espinoses del plomall,) Flors grogues, iguals, hermafrodites, fèrtils, calàtides ovoido-oblongues, grandetes, terminals, solitàries, periclini imbricat, bràctees externes foliàcies, obertes, pinnatilobades, espinoses, semblants a les fulles inferiors, les del mig ovades, amb un apèndix coriaci, lineal, pinnatífid, espinós, les interiors lineals, pinnatífides, espinoses, aquenis transo voido-tetragonals, grossos, gro- guencs, tacats de negre, plomall ros, de pèls amples, paleiformes, desiguals, els interiors molt més curts, connivents, receptacle amb palletes setàcies, herbes anuals, de tronc de 3-5 dm., dret, pubescent, ramificat a l'àpex, fu- lles coriàcies, glanduloso-viscoses, molt nervudes, semiamplexicaules, pinna- tífides, de lòbuls lanceolats, espinosos, làtex verrvellós. 1557. — E. lanatum DC. — Carthamus lanatus L. (pel tronc pubescent o llanut.) Sinontma. — Assota-ceristos, cast. càrtamo salvaje o silvestre, fr. chardon béni des Pari- siens. a gracíllima. — Planta de 1-2 dm., molt pe- luda cap a l'àpex, monocèfala, feble, amb tots els orgues més petits. EF. lanatum Geografia. — Paratges incults i poc cultivats des del litoral fins a la regió subpirenenca. La a gracillima Nob., remesa del Bergadà per Puj. C. (1) — El precepte hauria de compendre a Centaurea, Centrantbus i altres noms botànics, 388 nn ch. a a I gu TE PRLORA DE CATALUNYA Gènere 412. — CNICUS VAILL. (avinog és en grec el nom d'una espècie de card de flors de color de taronja, caràcter que convé al Carthamus linciorius, és el cardosanctus ap. Bubani ().) Flors grogues, iguals, les perifèriques uniseriades, estèrils, les del centre hermafrodites, fèrtils, calàtides ovoides, grandetes, terminals, solitàries, periclini imbricat, enteranyinat, de bràctees externes foliàcies, ovato-lanceo- lades, aplicades, més llargues que les flors, les altres ovades, coriàcies, gro- guenques, £ llanudes, terminades per una espina simple, exceptuades les in- ternes que la porten més robusta, més llarga, amb espínules laterals obertes, separades, aquenis cilíndrics, grossos, bruns, lluents, circuits de zo costelles, terminats per un disc cartilaginós, dentat, llombrígol lateral, gran, mat, pubescent, rodejat d'un marge semblant al disc, plomall caduc, doble o bi- seriat, l'exterior compost de Io pèls rígids, estesos, subespinescents, implan- tats en el disc, 2 veg. més llargs que els interiors, que són febles, subplo- moscs i connivents, receptacle amb palletes piliformes, herbes anuals, de tronc de 1-4 dm., dret, angulós, llanut, ramificat, branques divaricades, més llargues que el tronc principal, fulles d'un verd pàllid, pubescents, de ra- quis blanc, sortit, les basilars peciolades, oblongues, sinuato-pinnatífides, les caulinars més amples, assentades o breument decurrents. 1.558.— Cn. benedictus. L.— Carbenia benedicta Adans. (És el cardosanctus officinalis o beneit, Bu- bani diu, de la denominació d'Adanson: barba- pum el supervacuum Carbeni Adans. nomen, el qual sens dubte serà car(duus) ben(edicius.) Sinonima. — Card sant: cast. cardo santo o bendito. Geografia. —Marges i vores de camins: Tarrassa, Ma- . o tadepera, Olesa, a l'Empordà, camps immediats a Palau Ed benedictus o ial Golf de Roses, — Camps de Calella a Blanes (Salv.l), creant : o de Collbató a Esparreguera (Jover), a l'Empordà, comú a Vilarnadal, Avinyonet, remuntant fins a Maià, Se- garó (Vay.), Girona (Bub.), Bages, Castellbell, la Bauma (Font). — Maig-Juny. (4) Per a 7 s i, pot conferir-se amb crilbmum, una umbel'lifera, 389 ————————————————————————————————————————————————————————————————————— cc PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLlENCUTES —————————————————————————————————————————————————————————————————————cçcrçccccccc Gènere 413. — CRUPINA CASS. (Sembla provenir d'un verb holandés, Aruipen, que significa arrastrar-se, el pappus o plomall fosc i multífid se sembla a les cames d'un insecte rèptil.) Flors purpurines, iguals, les perifèriques estèrils, les centrals hermafro- dites, fèrtils: tub de la corolla barbut a l'àpex, calàtides oblongues, ate- nuades a la base, petitetes, terminals, generalment solitàries, periclini imbri- cat, glabre, de bràctees molt desiguals, verdes o purpurines, ovato-acumina- des, amb estries longitudinals, estretament escarioses al marge, aquenis transovoido-oblongs, grossos, negrosos a la base, grocs i pubescents en la resta: llombrígol gran, ovat, quasi recte, terminat per un disc cupuliforme, enter, plomall biseriat, persistent, l'exterior de pèls molt desiguals, rossos, denticulars, l'interior de ro palles petitetes, lanceolades, receptacle amb pa- lles lineaf-setàcies: herbes anuals, tronc de 2-5 dm., dret, prim, soleat, gla- bre, ramificat a l'àpex, branques curtes, fines, dretes, nues, fulles pubescent- escabroses, la major part basilars, petites, oblongues, atenuades a la base, inciso-dentades, les altres pinnatisectes, de segments lineals, separats, den- ticulato-eriçats. 1.559. — Cr. vulgaris. Cass. — Centau- rea Crupina L. (és realment espècie comuna.) Geografia. — Paratges pedregosos incults: Al Vallès, S. Llorenç del Munt, S. Pere Sacama, Montserrat, Ba- ges, Copons i altres llocs de la Sagarra. — A l'Urgell (Csta.), Tortosa (Llen.l), Viella, r. r. (C. et S.). — Maig- Juliol. 390 DPEORA DE CATAREUNYA Gènere 414. — SERRÀTULA L. (En temps de Plini se'n deia a Italia Betlonica, després s'ha referit a l'espècie tincloria, no sempre les fulles de les espècies compreses són asserrades sinó íntegres.) Flors purpurines, hermafrodites, totes iguals, raram. les perifèriques femenines, majors o unisexuals, i les calàtides dioiques per avortament: calàtides petites o grossetes, ovoido-oblongues o globuloses, terminals, en panotxa corimbiforme o solitàries, periclini imbricat, bràctees exteriors mu- cronades, les interiors escarioses a l'àpex, aquenis oblongo-comprimits, gla- bres, amb 6 costelles al voltant, llombrígol molt oblic, rodejat d'un marge callós, plomall persistent, multiseriat, pèls denticulars, els de la fila interior més llargs, receptacle amb palletes setàcies: herbes perennes, de fulles alter- nes, enteres o pinnatipartides. Tronc ramificat, policèfal, calàtides oblongues, de 5-6 mm. diàm., fu- lles aspres, pinnatipartides, amb les divisions asserrades, periclini purpurascent. . . . es . 14500. S. UNCtOtIa: Tronc simple, monocèfal: calàtides globuloses, de 10-20 mm. diàm,, llargament pedunculades, fulles quasi sempre enteres, 1,561. S. nudicaulis. 1,560. —S. tinctoria L. (o sigui dels tintorers, com la Rubia, Genista, etc. Se'n treu un color groc.) Sinonimia. — It. cerretta o serretta. Tronc de 2-8 dm., dret, rígid, angulós, sol- cat, glabre, fulles vírido-fosques, asserrades, les inferiors llargament peciolades, oblongo- lanceolades, enteres o pinnatífides, la divisió terminal molt més gran, les superiors assenta- QS. tinstona o des, lanceolades o lineals, enteres O pinnati- partides a la base, calàtides petites o mitjanes, oblongues, atenuades a la base en Panotxa corimbiforme, periclini glabrescent, violat a l'àpex: bràctees exteriors ovato-lanceolades, agudes, les interiors lineals, escarioses, subpestanyoses, aquenis blanquinosos, un poc rugosos transversalment: plomall ros clar, igual a l'aqueni, planta polimorfa. 391 ————————————————————————————————————————— PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLENCRES —————————————————eéuuvvvçvvçvçyvy Compostes. G. 414. - Serràtula. Raça S. macrocephala Bert., e montícola Rouy. — S. tinctoria B mon- fana Gren. — Calàtides el doble majors, poc nombroses, breument peduncu- lades o subsèssils: fulles caulinars amb poques divisions laterals, la terminal molt més gran. Geografia —Boscos, prats i sots (sepíncola): La Cerdanya, Ribes, S. Hilari, les Guilleries. —Montseny: muntanya de Cabrera (Salv.i), Olot, Sta. Magdalena (Vayr.), al Bergadà, al bosc de Ginebret, Espunyola (Puj. C.), la Sellera (Cod.t), Montgrony (Senn.l), Port de la Picada i cap a Artiga de Lin (Zett ). La raça S. macrocephala Bert. — Al canal de Pumero (Llen.l). — Jul.-Ag. 1.561. — S. nudicaulis DC. (aquesta espècie és de les que tenen les fulles no asserrades, quae caeterum caulem foliatum gerit, diu Bubani.) Tronc de 2-5 dm., dret, simple, monocèfal, anguloso-solcat, glabre, llargament mu a l'à- Bex, fulles glauques, un poc consistents, llises, glabèrrimes, la major part basilars, peciola- des, el'líptiques, obtuses, enteres, les caulinars assentades, lineals, distants, apiculades, enteres, aa Di re raram. dentades, calàtides globuloses, grans, . solitàries, periclini £ enteranyinat a la base, de bràctees un poc coriàcies, vírido-groguenques, les externes ovalo-acumt- nades, estriades, negroses a l'àpex, terminades en un mugró espiniforme, 4 arquejat enfora, les interiors lanceolato-lineals, violades a l'àpex, termi- nades en un apèndix escariós, dret, flors purpurines, aquenis negrosos, sub- rugosos: plomall ros, el doble llarg de l'aqueni. Geografia. — Pastures de les muntanyes : comú al turó de S. Salvador, sobre Olesa de Montserrat, plana d'Ancosa, entre Copons i S. Magí, abundant al cim del Montsant. — Montserrat, camí de can Gomis (Marcetl), a la Vall d'Aran, al massís de Ruda (Souliél in Hb. Cad.). — Maig-Juny. N. B. Nova per a Catalunya, en trobar-la a S. Salvador, en 1884, fou determinada pel Dr. Trèmols. 302 EEORA DE CATALUNYA Gènere 415. — JURINEA CaAss. (Dedicada a L. Jurine, professor de medicina a Ginebra, 1751.) Flors purpurines, totes iguals, hermafrodites, fèrtils, calàtides subglobu- loso-acampanades, terminals, solitàries, relativament grans, periclini tomen- toso-enteranyinat, bràctees fluixes, lanceolato-lineals, uninerves, les exteriors arquejades a l'àpex o aplicades, les interiors escarioses, acuminades, un poc Vviolàcies a l'àpex, aquenis obcònico-quadrangulars, bruns, rugeso-papil'losos, plomall blanc, multiseriat, 4-5 veg. més llarg que l'aqueni, de pèls denticu- lars, breument soldats en anell a la base, a la fi caduc, receptacle en palle- tes laciniades: herbes perennes, acaules o subacaules, rizoma llenyós, curt, negre, ramificat, branques de 3-5 cm., albo-tomentoses, terminades per una roseta estèril o florífera, fulles cendroses, puntejades per dessobre, albo-to- mentoses per dessota, pinnatipartides, divisions curtes, oblongues, general- ment oposades, un poc girades pel marge. 1.562. —J. humilis DC.—J. Bocconi Guss. —J. pyrenaica G. et G. (per la talla petita, encara que pulcra espècie, dedicada a Bocconi, dels Pireneus Catalans.) Geografia.—T urons margosos de Coll-Blanc, imme- diat a Sta. Coloma de Queralt, a l'altitud d'uns 400 m. legi 28 maii 1907. — Muntanya del Cadí (Iserni), Penya- blanca, Port de Benasc (Zett., Bub.). — Maig.—Ag. N. B. La planta de Sta. Coloma és idèntica a la de Sierra Mariola, remesa per Pau. 50 393 PUBLICACIONS DE EANSTIDLUE DE CUENGCELS Gènere 416. — LEUZEA DC. (Dedicada a Deleuze, amic de De Candolle, naturalista francès (1),) Flors purpurines, iguals, hermafrodites, fèrtils, calàtides ovoides, grans, terminals, solitàries, periclini imbricat, glabre, lluent, bràctees finament es- triades, cobertes d'un apèndix escariós, orbicular, còncau, -£ laciniat, blan- quinós, bru o violaci, les interiors llargament lineals, agudes, aquenis trans- ovoides, negres, xagrinats, amb costelles poc marcades, plomall blanc, ro veg. més llarg que l'aqueni, caduc, format de pèls plomosos, multise- riats, soldats en anell a la base, receptacle amb palletes lineals, herbes perennes, de rizoma gruixut, tronc de 1-3 dm., dret, estriat, tomentós, ge- neralment monocèfal, fulles verdes i un poc enteranyinades per dessobre, albo-tomentoses per dessota, pinnatipartides, de divisions linear-lanceolades, les inferiors peciolades, enteres o lirades. 1.563. — L. conífera DC..— Centaurea conifera L. (que porta una pinya o con, que aquesta és la forma de la calàtide.) Sinonímia. — Pinyes de S. Joan, culleretes, perdiuetes, cigales, cast. cuchara de pastor. Geografia. — Boscos àrids i erms del litoral, Vallès, Penedès, Igualada, i altres llocs de la Sagarra, a Bages, al Bergadà, Ribes, Vich (Masf.), la Sellera, Sadernes, S. Aniol (Cod.l). —Maig-Jul. L. conífera (1) — Així terminen Saussurea, Jurinea, 394 IEORA DE'CATABUNYA Gènere 417. — SAUSSUREA DC. (Fou dedicada a Horaci Benet de Saussure, celebrat filòsof suís, molt entès en Botànica Morí en 1799 a l'edat de 59 anys.) Flors vermelles, iguals, hermafrodites, fèrtils: calàtides oblongo-cilíndri- ques, breument pedunculades, en petit corimbe terminal, fluix, periclini imbricat, villoso-sedós, a la fi glabre, bràctees aplicades, fosques, les exter- nes ovades, obtuses, les interiors linear-oblongues, aquenis subcilíndrics, quasi lineals, finament estriats, plomall doble, l'extern persistent, format de pèls setiformes, curts, denticulars, l'interior de pèls plomosos, uniseriats, breument soldats en anell a la base, caduc, receptacle amb palletes lliures o soldades: herbes perennes, de rizoma estolonífer, tronc de 1-2 dm., dret, enteranyinat, a la fi glabre, simple, poc fullós: fulles aracnoideo-tomentoses, després glabrescents, tomentoses per dessota, les inferiors hastato-lanceo- lades, amb pecíol alat, les caulinars assentades, lanceolades, breument decur- rents, les superiors lineals, bracteiformes, poc decurrents, més curtes que les calàtides. 1564. —S. alpina DC., var. púmila Pau. — S. macrophylla G. et G. — S. Pu.- jolica Csta. (dels Alps, varictat nana, de fulles grosses, que Costa dedicà a Pujol.) Sinontmia. — It. sarretta lanuginosa. Geografia.—Rcgió alpina dels Pir. Centr., Serra ne- gra, entre Castanesa i la vall de Malibierno, r. (Puj. J.I). — 8 ag. 1873. I S. alpina 395 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CTENVIES Gènere 418. — STAEHELINA L. (Porta el nom del botànic suís Benet Stahelin, qui va publicar l'any 1730 uns treballs sobre els Equisetums i altres plantes inferiors.) Flors purpurines, iguals, hermafrodites, fèrtils, calàtides oblongo-cilín- driques, mitjanes, terminals, solitàries o geminades, en corimbe, periclini imbricat, enteranyinat a la base, acompanyat de petites fulles florals a la base: bràctees vermelloses, pubescents, especialment al marge, desiguals, les exteriors ovato-lanceolades, les interiors lanceolato-lineals, totes acuminato- apiculades, aquenis quasi lineals, estriats, bruns, glabres, plomall caduc, format de pèls albo-sedosos, denticulars, uniseriats, soldats per la base en fascicles que es desprenen separadament, 5 veg. més llarg que l'aqueni: petit arbust de 2-4 dm., de tronc molt ramificat, tortuós, tomentós, fulles vírido- cendroses per dessobre, albo-tomentoses per dessota, lineals, girades, enteres o denticulars, mucronades. 1.565. —St. dubia L.—Serratula ros- marinifolia Cass. (per roris marini folia, les fulles tenen certa semblança amb les del romaní.) Sinonímia. — It. pennellini. Geografia. — Boscos i ermots àrids i pedregosos: Serralada litoral, al Vallès, Penedès, S. Llorenç del Munt, Montserrat, Igualada i altres llocs de la Sagarra, de Bages, Montsant, al Bergadà et alibi. S La Mola, im—- mediacions de Lleyda (Csta.), Vich (Masf.), Ribes, Pla- noles, Segaró, Beuda, Vilanan: falda de N " S." del Mont (Vayr.), Cadaquès (Trem ), S. Julià del Llor (Cod.l). — Maig-Jul. 396 PERA DE CATALUNYA Gènere 419. — CARLINA L. (En memòria de Carlemany, segons diu Olivier de Serres, per haver curat amb ella el seu exèrcit, Linneus, per una raó semblant, l'assigna a Carles V, emperador ) Flors generalment grogues, per excepció purpurines o blanquinoses, her- maírodites, fèrtils, totes iguals, calàtides grans o mitjanes, hemisfèriques, terminals, solitàries o en corimbe, periclini imbricat, amb les bràctees ex- teriors foliàcies, espinoses, les interiors lineals, escarioses, enteres, colorades, generalment radiants, corolla 5-fida, filaments estaminals lliures, glabres, anteres amb un apèndix terminal lanceolat i dos basilars plomosos, aquenis cilíndrico-oblongs, coberts de pèls curts, sedosos, plomall caduc, uniseriat, format de pèls plomosos, concrescents inferiorment en feixets de 3-4 cada un, formant anell, receptacle amb palletes lacerades a l'àpex i soldades en tub a la base: plantes herbàcies, anuals o biennals, de fulles alternes o en roseta basilar, ordinàriament molt espinoses. Calàtides grans (6-15 cm. diàm.), plantes acaules, subacaules, raram. 1 GAMIESCCMtS MODOCÈTGIES. , Le a, al, da es a ar aa El Calàtides mitjanes (1-4 cm. diàm.), plantes caulescents, policèfales..— 3. Bràctees mitges del periclini planes a la base, les internes albo-argen- tines per dintre i violàcies per fora, principals divisions de les pa- lletes del receptacle claviformes, obtuses, flors purpurines o blan- quinoses, fulles pinnatisectes .. . . . . . 1,566. C. acaulis. Bràctees mitges del periclini convexo-hemisfèriques a la base, les in- ternes grogues per dintre i brunes per fora, principals divisions de les palletes del receptacle fusiformes, agudes, flors grogues, fulles Eanatides Li LU LL BR US 4 SO PC Canal Bràctees internes del periclini purpurines per les 2 cares, agudes, en- teres, les externes inciso-espinoses, tomentoses, més llargues que les — internes: fulles caulinars ic i blanquinoses, molt ner- 3 $. vudes . . . . 4. o. 1508. C. lanata. Bràctees internes del Dec l Ei de les 2 cares, les externes pin- natífido-espinoses, glabres, més curtes que les internes . . . 4. 397 PUBLICACIONS DE L'INSTITUA DE CLENC UES Compostes. G. 419. - Carlina. Bràctees internes d'un groc viu, linear-lanceolades, obtusiúscules, poc 0 gens pestanyoses, aquenis grocs, la meitat més curts que el plo- mall, tronc glabre a la part superior, fulles sinuoses, auriculades, 1,569. C. corymbosa. 4 Bràctees internes d'un groc blanquinós, estretament lineals, acumina- des, inferiorment pestanyoses, aquenis blancs, tan llargs com el plo- mall, tronc llanut a la part superior, fulles oblongo-lanceolades, LL. AMmplEXiCANES seg es a last ai aci a SO, CE I 1.566. — C. acaulis L.—C. subacaulis DC.— C. caulescens Lamf. — C. Rhopa- lachyron mihi. (aquestes Primeres denominacions fan veferèn- cia al tronc més o menys curt, en apariència nul, rhopalachyron de pómalov, maça, i àyupov, palleta P.) Sinoníma. — Carlina, carunquera, a la Vall d'Aran (Csta.), cast. cardo ajonjero o aljon- jero, cardo pinto. C. acaulis Biennal, tronc frequentment nul, per no rara excepció de 3-30 cm., simple, monocèfal, dret, cilindroide, subestriat, glabrescent, fulles un Poc coriàcies, totes peciolades, vírido-fosques, glabres per les 2 cares, púmatisectes, de segments palmatífids, espinosos, les inferiors en 7osela, calàtides grans (7-I2 cm. diàm.), hemisfèriques, solitàries, periclini glabrescent o subaraneós, bràctees externes foliàcies, pinnatífides, espinoses, generalment més llargues que els radis, les intermèdies planes a la base, ne- groses, lanceolato-acuminades, vorejades d'espines ramificades, les internes lineals, molt llargues, breument acuminades, denticulars a l'àpex, albo-ar- gentines per dintre, violàcies per fora, salvant la porció terminal, flors 4u7- Purines o blanguinoses, aquenis coberts de pèls aplicats, d'un color grec daurat, plomall el doble llarg de l'aqueni, palletes del receptacle amb les principals divisions claviformes, obtuses, coberta la maça de punts brillants. a lyica BecE. — Planta acaule o subacaule. 8 alpina Bec. —C. alpina Jacp. —C. caulescens Lamh. — Tronc de 5-30 cm. (1) —/ Per a més informació pot veure's: les. Carlines de Catalunya, del Dr, Cadevall, publicades l'any 1915, a la plana 5. z - 398 EE OR A: DE CAT AXABUNYA Compostes. G. 419 - Carlina. Geografia. — Boscos i pastures de les muntanyes: Núria, abundant des del Pont de Cre- mals fins al Salt del Sastre, Olot, bosc de Sta. Margarida de la Cot.— Prats dels Pireneus fins a Freixenet, Santa Pau, Santa Magdalena, Platraver (Vay.), Costabona: la Cerdanya, Escaldes, Font Romeu, Vall d'Eyne, cap a Andorra (Gaut.), Port i Vall de Benasc (Zett.), Port de la Bonaigua (Timb.): Viella, Arties, Ruda, Bagergue, Montgarri (Llen.), Salardú (C. et S-). — Juliol-Ag. Bes 1567. —C. Cinara Pourr. —C. acan- thifolia auct. cat. omn., non All. — C. pyrenaea Saint Amans, subsp. de la C. acanthifolia All. ap. Rouy, var. 8 de la mateixa, ap. Fiori. (Cinara és l'escarxofa, la semblança amb aques- ta pl. 1 amb l'Acanthus es notòria, de la regió Pirenenca.) Biennal, acaule, fulles en ampla roseta basi- lar, coriàcies, nervudes, vírido-clares, glabres- cents, un poc llustroses per dessobre, grisen- ques i avaneoso-tomentoses per dessota, lanceo- lades, finnatilobades, de lòbuls palmatidentats, espinosos, les exteriors pe- ciolades, les interiors assentades, calàtides molt grans (13-15 cm. diàm.), hemisfèriques, subsèssils al centre de la roseta, periclini glabre, de bràctees externes foliàcies, iguals, ovato-lanceolades, enteres però espinoses al marge i àpex, més curtes que els radis, les del mig lanceolato-lineals, convexo-he- misfèriques a la base, com les externes, negroses, espinoso-Pectínies, amb les espines simples o Poc ramíficades, les internes lineals, molt llargues, agudes, enteres, denticulars a l'àpex, d'un 27oc bonic i lluents per dins i a l'àpex, brunes i mnaís per defora, flors grogues, aquenis coberts de pèls aplicats, d'un groc daurat, plomall 1'5-2 veg. més llarg que l'aqueni, palletes del receptacle amb les principals divisions fusiformes, agudes, sense punts brillants. Geografia.— Llocs pedregosos i pastures seques de les muntanyes: S. Llorenç del Munt, cap a la Cova Si- manya, Montseny, S. Hilari, Ribes, Núria, Olot. — N. S." del Mont (Vay.), la Sellera (Cod.), Penyablanca, Benasc (Zett., Bub. sub C. acanthifolia All.), Bonaigua (Timb.), Pumero, Arties, Vilac (Llen.), Salardú, Pla de Beret (C. et S.). — Jul.-Ag. 1.568. — C. lanata L. (pel tpment llanós que porta la planta.) 399 em SS PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE GIEINV EL Compostes. G. 419. - Carlina. Smmonímia. —Card de cabeceta, a les Balears, cast. cardo muelle enano. Anual, tronc de 5-30 cm., dret, finament solcat, araneoso-lomentós, a la fi glabre, simple, monocèfal, menys freqientment un poc ramificat, amb les branques ascendents, a veg. més llargues que el tronc principal, fulles coriàcies, comunament conduplicades, oblongo-lanceolades, cendroses o to- mentoses per les 2 Cares, nervudes, sinuato-espinoses, poc atenuades a la base, semiamplexicaules, calàtides hemisfèriques, mitjanes (1/5-3 cm. diàm.), solitàries: periclini llanut, de bràctees externes nombroses, amplament lan- ceolades, inciso-espinoses, molt vulnerants, amb l'espina terminal interior- ment acanalada, més llargues que els radis, bràctees del mig lanceolato-li- neals, enteres, terminades en espina simple, llanudes per fora, lluents per dintre, les internes lineals, agudes, inermes, PurPurines 4 brillants per les 2 Cares, radiants: flors grogues, aquenis coberts de pèls blancs, aplicats, plo- mall 1 veg. més llarg que l'aqueni, palletes del receptacle amb les principals divisions estretament fusiformes, agudes, sense punts brillants. Geografia. — Llocs incults de la regió mediterrània: Tarrassa, al peu de la riera del Pa- lau, r., Monistrol de Montserrat, prop de l'estació de la muntanya, r. — Cervelló (Salv.i), Montjuic, S. Just, Esparreguera (Csta.), Figueres, l'Escala, c. (Bub.), la Cènia (Llen.l), S. Nazari (Conitl in Hb. Cad.) — Juny-Oct. 1,569. — C. corymbosa L. (les calàtides van disposades en ample corimbe.) Sinonímia. — Card negre, a les Balears, cast. cardo de cabeza de pollo, cardo cuco. Biennal, tronc de 2-4 dm., dret, glabre, es- triat, blanquinós, molt ramificat, de branques ascendents: fulles coriàcies, -- conduplicades, vírido-pàl'lides, glabres, nervudes, reticulades, sinuato-espinoses, ovato-oblongues, no atenua- des a la base, amplexicauli-auriculades, calàti- des mitjanes (uns 3 cm. diàm.), hemisfèriques, solitàries a l'extremitat del tronc i de les branques, formant un ample co- vimbe, periclini araneoso-glabrescent, de bràctees externes foliàcies, lanceo- lato-lineals, pectinato-espinoses, amb l'espina terminal interiorment acana- lada, vulnerants, quasi tan llargues com els radis, bràctees del mig llanudes per fora, lluents per dintre, lanceolato-acuminades, curtes, enteres, pun- xants, les internes linear-lanceolades, obtusiúscules, poc o gens pestanyoses, C. corymbosa 400 — ———é a ELORA DE CAT AE UN Y A Da aa ial dat aa a a i cada mania dd ma Compostes. G. 419.- Carlina. Do ms d'un groc viu per les 2 cares, flors grogues, aquenis coberts de pèls aplicats d'un groc daurat, plomall 1 veg. més llarg que l'aqueni, palletes del recep- tacle amb les principals divisions llargament i estreta fusiformes, agudíssimes, bon xic mès llargues que el plomall, sense punts drillants. Geografia. — Boscos i llocs incults de la regió mediterrània: Al Litoral, Vallès, Penedès, Bages, remuntant fins a la regió pirenenca. — Vich c. (Masf.): part inferior d'Aran, Pont- au, Bosost (Llen.). — Juny-Oct. 1,570. —C. vulgaris L. (és l'espècie més fregiient i coneguda.) Sinonímia. — Carlina silvestre. Biennal, tronc de 2-5 dm., dret, solcat, glabre, salvant cap a l'àpex que és llanut, molt fullós, comunament ramificat a l'àpex, fulles subcoriàcies, frequentment conduplica- des, vírido-glabres per dessobre, albo-araneoses o tomentoses per dessota, nervudes, oblongo- lanceolades, semiamplexicaules, sinuato-pinna- tífides, espinoses, amb les espines divaricades: calàtides mitjanes (3-4 cm. diàm.), hemisfèriques, solitàries o en corimbes, periclini araneós, de bràctees externes foliàcies, lanceolato-lineals, espinoses, amb espines vulnerants, més curtes que els radis, bràctees del mig lineals. molt llanudes, circuides d'espines ramificades, quasi inermes, les internes estretament lineals, acuminades, enteres, brunes per fora, d'un groc blanqui- nós per dins i per l'àpex, radiants, flors groguenques, aquenis coberts de pèls blancs, aplicats, plomall fan llarg com l'aqueni, palletes del receptacle amb totes les divisions molt estrelament fusiformes, agudíssimes, sense punts bri- llants, sobrepassant el plomall. Raça C. síricta Rouy.—C. longifolia Rehb.—C. vulgaris B longifolia Csta. — Fulles llargues, lanceolades, planes, enteres, desigualment ciliato- espinuloses, atenuades a la base, bràctees externes del periclini més llargues que els radis, calàtides més grans, plomall r veg. més llarg que l'aqueni. C. vulgaris Geografia.—Boscos i llocs incults, secs i pedregosos de tot el país. La raça C. stricta Rouy, al Montserrat (Csta.). — Jul.-Set, gi 401 PUBLICACIONS DE L'INSTITUE DE CITENECLES Compostes. G. 419. - Hibrid. HÍBRID 1.571. —C. Vayredae Gaut. —C. acanthiíolia x acaulis Vay. (Pl. not. de Catalufia.—Anal. Es Esp. Hist. Nat., VIII, 3.2, 96). — C. Ci- nara x acaulis mihi. Aspecte de la C. Cinara Pourr. pel color verd clar de les fulles, que no obstant són més llargues, pinnatisectes, de segments profundament pinnalífids, molt espinoses, glabrescents o un poc enteranyinades pel revers, bràctees externes i del mig del periclini de igual forma i ramificació que les de la C. acaulis L., però convexo-hemisfèriques a la base, com en la C. Ctnara, les internes d'un groc brut per dintre i per l'àpex, brunes per fora, flors Purburines, principals divisions de les palletes del receptacle fusiformes i obtusiúscules (forma intermèdia entre les dels dos progenitors). Geografia. —Boscos pedregosos de la Vall de Ribes, sobre Montagut, Ag. 1913 legi inter parentes.— Bosc de can Pubill, sobre N.e Dame du Coral, molt prop de la frontera (Vay.), al Canigó (Senn., ex Rouy.). N. B. Sospitem que la nostra planta de Ribes deu ésser idèntica a la de Vayr., que no serà C. acanthifolia x acaulis, perquè la primera planta no és catalana. Ignorem si és igual a la del Canigó, per no tenir-la Senn.: però sí que és idèntica a la seva C. Secondaireana — C. Cinara xacaulis Senn., que aquest botànic recol'lectà a la muntanya de Caillan, Mosset. pr. de Prades, pel Set. de 1902. 402. ELORA DE CATALUNYA Gènere 420. — ATRACTYLIS L. (Teophrastus en parla i es té per Centrophyllum lanatum, Crocodilina de Bubani, derivant- ho ja d'una denominació de Vaillant, qui fa referència a alguna semblança de l'involu— cre amb les ungles del crocodil (1),) Flors purpurines, hermafrodites, fèrtils, les perifèriques estèrils, calàti- des ovoides o acampanades, mitjanes, solitàries o en corimbe fluix, peri- clini z-seriat, bràctees externes foliàcies, involucrals, pinnatífido-espinoses, les internes escarioses, enteres, amb espina o mugró terminal, no radiants ni colorades, aquenis cilíndrico-oblongs, coberts d'una densa capa de pèls aplicats, pàtulo-ascendents a l'àpex, formant una corona tan o més llarga que l'aqueni, plomall caduc, r-2-seriat, pèls plomosos a l'àpex, soldats en anell a la base, receptacle pla, amb llargues palletes multífides, concrescents en tub a la base: herbes anuals o perennes, de fulles alternes, assentades, espinoses. Plantes perennes, de rizoma gruixut, fulles coriàcies, pinnatífides, es- pinoses: bràctees externes del periclini semblants a les fulles, plomall uniseriat, bru, poc més llarg que l'aqueni —. 1,572. A. humilis. 1 ( Plantes anuals, d'arrel prima, fulles blanes, enteres, ciliato-espinuloses, bràctees externes del periclini pinnatipartides, amb espines alenades, plomall 2-seriat, blanc, pèls interiors 2-3 veg. més llargs que l'aqueni, 1,573. A. cancellata. 1572. — A. humilis L. (per la seva talla, quasi tocant a terra.) Perenne, de rizoma gruixut, llenyós, tronc de 1-3 dm., dret, estriat, glabre o un poc to- mentós, simple, monocèfal, molt fullós, acom- panyat de troncs estèrils més curts, fulles co- riàcies, lanceolato-lincals, pinnatífido-espinoses, nervudes, assentades, glabres, calàtides acampa- nades, 8grandetes, solitàries, periclini glabre, Se amb les bràctees externes foliàcies, semblants a les fulles per la forma, magnitud i espines, les del mig fransovades, arrodonides a l'àpex, terminades per una espina, les (1) dTpaxTvÀic tradueixen alguns lèxics a/rs/, de ATDARTOG, fus, filosa, que es feien del tronc (Vaillant, Mem. Ac, Sc.., 1718), essent així seria com l'evonynius, dit en fr. fusain, no sembla estrany que hagués suggerit aquesta idea de la filosa el toment llanós que porta la planta, 403 ———————————————— tr a PUBLICACIONSIDE L'INSTITUD DE CEE NCEES Compostes. G. 220. . Atractvlis. internes quasi lineals, amb espina inerme, flors purpurines, totes fèrtils, aque- nis coberts de pèls aplicats, rossos, plomall rI-seriat, de pèls Plomosos, bruns a la meitat inferior, poc més llarg que l'aqueni. Geografia.—Boscos i llocs incults, àrids, pedregosos: Al litoral, Vallès, Penedès, Sagar- ra, Bages: Figueres.— Vich, Berga, Tremp, Sanahuja (Csta.), Lluçanès, Segaró, cap a Coll del Puig i Collsacreu (Vay.), Tortosa (Senn.l). — Ag.-Set. 1.573. — A. Cancellata L. 7 (el periclini és reixat a manera de cancell, com barrat.) Sinonímia. — It. fiore in gabbia (que respon al grillée O grillage (barreaux) dels francesos). Anual, arrel prima, tronc de 5-30 cm., dret, -— tomentéós, prim, generalment ramificat, branques pàtulo-ascerdents, fulles blanes, Pu- ia ies bescent-cotonoses, lanceolades o lineals, enteres, ciliato-espinuloses, assentades, calàtides ovoides, mitjanes, generalment en corimbe fluix, bràctees externes del periclini 447- natibartides, pectinades, amb les divisions pinnatífido-espinuloses, bràctees del mig lanceolades, escarioses a l'àpex, apiculades, inermes, les internes lineals, totalment escarioses: flors violades, les perifèriques estèrils, aquenis coberts de pèls aplicats blancs, plomall a2-seriat, pèls de la serie externa simples, blancs i tan llargs com l'aqueni, soldats per l'àpex amb els que formen la corona terminal de l'aqueni, els de la sèrie interior flomosos, un poc rossos, 2-3 veg. més llargs que els exteriors. Geografia. — Llocs àrids i pedregosos: Cadena litoral, Gelida, abundant, Lleyda, a Gardeny i Serra de Canyelles. — Montjuic (Salv.l, Csta.), Gavà (Vay,), Montalegre, Mont- cada, Castelldefels, Garraf, Tarragona, la Mola, Priorat el alibi (Csta.), la Cènia (Llen.l), S, Pere Màrtir, Montgat, Llers (Senn.l). — Maig-Juny. HÍBRID 1.574. — A. Gedeoni Senn. — A. humilis :: cancellata. Fulles inferiors, calàtides i toment de la A. cascellata, però fulles supe- riors, periclini i rizoma de la A. humilis. Geografia. — Tortosa (Senn.l). — Abr. . (D En llatí cancellata cuEs és la pell de l'elefant, plena d'arrugues, recordi's el nom del bolet Clatbrus cancellatus, insistint en la idea, com passa sovint en Hist. Natural amb certs caràcters, 404 ECO RA DE CATALUNYA Gènere 421. — LAPPA TOURN. — ARCTIUM L. (Lappa ve a significar agafallós, nom genèric, com Japalhum, viburnum i verbena, Cf. hauBàvetv, pendre, agafar, al'ludint a les bràctees involucrals ganxudes, millor que arclium seria arcion o arcium, la torma de L. suggeria una etimologia relacionada amb el pèl aspre de l'ós.) Flors purpurines, hermafrodites, fèrtils, totes iguals, calàtides globuloses, mitjanes o petites, terminals, en raim o corimbe, periclini multiseriat, im- bricat, bràctees linear-lanceolades, les externes i les del mig prolongades en una punta ganxuda, còrnia, les internes escarioses, dretes, aquenis oblongo- transovoido-comprimits, amb costelles longitudinals, rugosos transversalment, llombrígol basilar un poc oblic, plomall caduc, curt, de pèls multiseriats, desiguals, lliures, receptacle amb palletes setàcies: herbes biennals, de fulles grans, alternes, peciolades. Calàtides petites (1'5-Z cm. diàm.), breument pedunculades o subsès- sils, en raim, bràctees internes del periclini més curtes que les flors, rosades a l'àpex, pecíol de les fulles radicals fistulós, i 1575. L. minor. Calàtides grans (3-4 cm. diàm.), llargament pedunculades, en corim- be, bràctees internes més llargues que les flors, de punta verda, pe- cíol de les fulles radicals ple. . . . . . .1,570. L. major. 1575. —L. minor DC. (per les calàtides petites — 1/53-2 cm.) Sinonímia.— Bardana, llapassa, repalassa, cast. lampazo, amores ruines. Tronc de 8-I12 dm., dret, robust, estriat, ra- mificat, fulles ovades, verdes per dessobre, blanquinoses per dessota, les inferiors molt amples, cordiformes a la base, de pecíol fistu- lós: calàtides petites, contretes a l'àpex a la maturitat en corimbe oblong, periclini glabre o un poc enteranyinat, de bràctees més curtes que les flors, en la sèrie interna breument alenades, rosades i dreles a l'àpex, 405 ——a sarau l PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCEES —————————————————————— a ————— a as Compostes. G. 421. - Lappa. aquenis grisos, tacats de negre, a penes rugosos a la base, d'uns 6 mm., amb vora terminal lsa, plomall groguenc. Geografia.— Llocs herbosos i vores de camins: Al Vallès, d'on remunta fins a Vallce- bre i altres llocs del Bergadà i Ribes. — Jul.—Ag. 1.576. —L. major Gaertn. —L. offici- nalis All. (per les calàtides imés grans — 3-4 cm. 4 usos medicinals.) Sinonímia. — Rep els mateixos noms que l'anterior. Es diferencia essencialment de la precedent espècie per sa major talla (10-15 dm.), calà- tides el doble grosses, obertes a l'àpex, llarga- ment pedunculades, disposades en corimbe fluix, bràctees externes i del mig del periclini den- ticulars a la base, més llargues que les flors, acuminades, verdes a l'àpex, aquenis 4n Poc més grossos, d'un bru clar, tacats de negre, irregularment rugosos, particularment a l'àpex, vora terminal undulato-plegada. Geografia. — Llocs incults i vores dels camins: Vall de Ribes. — Jul.-Ag. N. B. Sembla una mica més rara que la L. minor. 406 ul des EC PE CORA DE CATALUNYA Gènere 422. - XERAÀNTHEMUM TOURN. (Èmpóç, sec, àvoqua, flor. al'lusió a les folíoles escarioses de l'involucre, fr. immortelle (com sempreviva: cf. azalea, d'estació àrida), angl. everlasting, amb Gnaphal., Helichrysum i altres espècies.) Flors purpurines, quasi iguals, les perifèriques en petit nombre, subbi- labiades, femenines, estèrils, les del disc tubuloses, 5-fides, hermafrodites, fèrtils, anteres amb 2 apèndixs basilars filiformes, pestanyosos, calàtides solitàries, petitetes, periclini imbricat, glabre, escariós, bràctees internes — radiants, aquenis obpiramidato-trígons, comprimits, coberts de petits pèls se- dosos, plomall I-seriat, format de 5-I0 cerres lanceolato-acuminades, amb la punta denticular, receptacle amb palletes 2-3-partides, herbes anuals, al- bo-tomentoses, de fulles lineals, alternes, enteres. Calàtides ovoido-hemisfíèriques, amb 100-120 flors hermafrodites, bràc- tees internes del periclini 2 veg. més llargues que el diàm. del disc, esteses, rosades, plomall un poc més curt que l'aqueni, 1577. X. annuum. Calàtides ovoido-cilíndriques, amb 30-40 flors hermafrodites, bràctees internes del periclini r'5 veg. més llargues que el diàm. del disc, so- lament esteses a ple sol, róseo-purpurines, plomall un poc més llarg que Vaqueni o o RD ES 780: X. imapertume 1577. — X. annuum L.-—X. radiatum Lam. (és anual 1 té les folioles interiors del periclini radiants.) Tronc de 1-6 dm., dret, angulós, ramificat, branques esteses, llargament nues a l'àpex, fu- lles albo-tomentoses, les inferiors oblongo-trans- ovades, les caulinars lanceolato-lineals, mu- cronades: calàtides ovoido-hemisfèriques, amb I00-I20 flors hermafrodites, solitàries a l'ex- tremitat del tronc i de les branques, bràctees externes del periclini ovades, pàllides, obtu- ses, mucronulades, les internes molt més grans, 2 veg. més llargues que el diàm. del disc, aque- nis nigro-grisencs, atenuats a la base, plomall 4n Poc mds curt que l'aqueni. X. annuum 407 — PUBLICACIONS DE JA NSTTITUZIC DE CEE de Compostss. G. 422.- Xerànthcmum. — Geografia. — Llocs incults, àrids : Prats de Rei (Puigg.l ex Csta.), Seu d'Urgell (Bth.), entre Campdevànol i Montgrony (Senn. in litt.). — Maig-Jul. N. B. La planta que nosaltres recollírem a S. Puvim, prop de Prats de Rei, i a Utxafa- ba, prop de l'estany d'Ibars pel Jul. de 1907, pertany a l'espècie segúent, que és, com ob- serva Costa, la general a Catalunya. 1.578. — X. inapertum VVilld. — X. ere- ctum Presl. (no obert, referit a les mateixes folíoles a penes radiades Y, exectus, pel tronc dret.) Tronc de 5-45 cm., dret, angulós, simple o poc ramificat, branques esteses, llargament nues a l'àpex, fulles inferiors oblongo-trans- ovades, les superiors lanceolato-lineals, mucro- nades, calàtides ovoido-cilíndriques, amb 30-40 flors hermafrodites, solitàries a l'extremitat del tronc i de les branques, bràctees externes del Es es periclini pàllides o rosses a l'esquena, orbicu- lars o ovades, arrodonides a l'àpex, mucronu- lades, les interiors 1I'5 veg. més llargues que el diàm. del disc, róseo-purbu- rines O pàllides, divaricato-esteses a ple sol, dretes a l'ombra, plomall 4n Poc més llarg que l'aquemt. Geografia.—Llocs incults, àrids i pedregosos: S. Llorenç del Munt, a l'Ubach, la Sagar- ra, Urgell, Lleyda, a Bages, fins a Bagà. —Cardona, Vall de la Cerdanya (Csta.): Vich (Masí.), Pobla de Cièrvoles (Gonz.i). — Juny-Jul. (1) lucomptum de Cass, — Cf. Silene inaperta, perquè a penes s'obre la flor, de corol:la molt petita, 408 BMLORA DE CAT A EUNY A HL—LIGULIFLORES (Liter. flors en llengúeta, de lingua, lígula sense la nasal, flors semi-flosculoses.) Gènere 423. — CATANANCHE L. (Sembla la flor dels encantaments o bruixeries, xzcavayyn, que fa violència, cf. orobanche i cynanchum, on trobem igual terminació, angustiosa ().) Flors blaves, calàtides ovoides, mitjanes, terminals, solitàries, portades per llargs peduncles, amb petites bràctees escarioses cap a l'àpex, periclini imbricat, multiseriat, de bràctees escarioses, pellúcido-argentines, amb el raquis ferruginós, ovades, bruscament i breument apiculades, aquenis abal- dufats, coberts de pèls bruns aplicats, plomall de 5-7 cerres lanceolato-acu- minades, receptacle amb llargues cerres: herbes perennes, tronc de 5-8 dm., dret, eriçat, aspre, estriat, flexuós, ramificat, poc fullós, fulles grisenques, piloso-aspres, molt llargues lineals, les inferiors peciolades, pinnatipartides, amb 2-4 petites divisions a la base. 1,579. — C. caerulea L.. (de color blau, cf. lutea, groc, hi ha la C. lutea o groga.) Sinonimia. — Cervellina, cerverina, sargan- tana, cigales, cast. hierba Cupido, fr. Cupido- ne: 14. belvedere turchino. Geografia.—Boscos, ermots, marges d'una gran part del país: al Vallès, Bages, la Sagarra, Berga, Bagà, Cas— tellar de N'Huch, Ribes. — Les Garrigues (Gonz.l), Vich (Masf.), Borredà et alibi (Csta.), Gombreny, Montgrony, Surroca (Senn.). — Juny Oct. (1) — Vaillant ho deriva de XaTZ i dVYAN, necessitat: una planta que es fa admirar, Dioscor, parla d'una pl. que les dones de Tessàlia empleaven per a filtres i pocions d'amor, com és ara la Circa/a, J. Bauhin diu al Latbyrus Nissolia catananche legi minosa, 52 409 PUBLICACIONS DE LUINSTUTUI DE CTENGCIES Gènere 424. — CICHORIUM L. (Grec, ztyúpn, molts són els autors que ho deriven de xie, anar o venir, i /tep:ov, camp, planta dels camps, una mica agafat pels cabells, com se sol dir, el nom és egipci com la pl. (ForsRahl) ().) Flors blaves, calàtides solitàries a l'extremitat de les branques i axil'lars, geminades o ternades, assentades, periclini 2-seriat, bràctees exteriors en nom- bre de 5, més curtes, les internes en nombre de 8, endurides i soldades a la base, aquenis subtetràgons, truncats a l'àpex, plomall coroniforme, molt curt, receptacle pla, amb palletes al centre, marge de les arèoles pelut, her- bes perennes, tronc de 5-I0 dm., dret, flexuós, solcat a l'àpex, un poc aspre, ramificat, branques divaricades, fulles molt peludes pel raquis, les inferiors runcinades, amb el lòbul terminal gran i agut, les caulinars lan- ceolades, enteres, amplexicaules, bracteiformes en l'inflorescència. 1,580. — C. intubus C. (intubus o intybus, que és la silvestre: endivia, àr. endibeh 9.) Sinonímia.—Xicòria amarga (xicoines), mas- tagueres, cast. achicoria o chicoria silvestre, fr. barbe du capucin 8) 44. radicchio, cicoria. Geografia. — Comú per prats i terres argilenques des de la costa fins a la regió subpirenenca (també cul— tivada). — Juny-Jul. (1) —Chitoòryeh. (2) — La xícoria de cafè és una Var. que encara que adulterant-lo li 5 dona una aroma superior a l'anglès, El C. Enudivia L. que es cultiva, és : C. intubus È la escarola, amb distintes varietats, I (3) També així la Nigella Damascena. 40 PE CE XX DE CATALUNYA Gènere 425. — TOLPIS GAERTN. (ADANS ) DREPANIA (Coses d'Adanson solen dir: podria pensar-se en zoiórn, capdell de llana i espècie de car- bassa, la terminació com tantes altres de la família: Crepis, Picris, etc., òpemavoç, falç, per les folíoles externes de l'involucre en forma de falcilla quan madura.) Flors írequentment discolores, les perifèriques grogues, les centrals d'un bru de forbra, calàtides cilíndrico-acampanades, petitetes, terminals, en cima dicotòmica paniculada, les alars, que terminen els troncs principals, sos- tingudes per peduncles curts, fistulosos, engruixits cap a l'àpex, les altres amb peduncles llargs, filiformes, tots amb algunes brèctees setiformes, peri- clini 2-, multiseriat, bràctees externes setiformes, arquejades, tan o més llargues que les internes, aquenis petits, tetragonals, estriats, contrets a la base, truncats a l'àpex, plomall format de 4 cerres denticulars, més del doble llargues que l'aqueni, amb altres curtíssimes a la base, els aquenis perifèrics terminats per una corònula de cerres dentiformes, receptacle alveo- lar, sense palletes: herbes anuals, d'arrel prima, tronc de 1-4 dm., dret, glabre, poc fullós, ramoso-dicotòmic, branques pàtulo-ascendents, fulles gla- brescents o pulverulents, les basilars oblongo-espatulades, atenuades en pe- cíol, enteres o dentato-pinnatífides, les caulinars escasses, lineals, enteres, agudes, assentades. 1,581. — T. barbata VVilld. (barbatus, barbut o amb barba, per les cerres del plomall dels aquents centrals, cf. tragopogon.) Geografia. — Terrenys pedregoso-àrids de la costa llevantina: Mollet, Campins, Montseny, Empalme, Vi- dreres, Blanes, Cadaqués. — Entre Calella i Malgrat (Csta.), frequent al litoral, internant-se fins a Osor i Santes Creus a les Guilleries, Prats de Molló (Vay.), Vich (Masf.), la Sellera (Cod I). — Juny-Jul. 41í —————í———-e—s PUBLICACIONS DE E'dNSTITULI/DE CTENCRES Gènere 426. — HEDYPNOIS TOURN. (hòóç, dolç, Omvoç, sòn, al'lusió al somni diurn de les flors. Dalechamp, comentador de Plini, ho deriva de nvéto, respirar, per la olor agradable que comunica a les viandes V).) Flors grogues, calàtides ovoides o subglobuloses a la maturitat, pen- jants o inclinades abans de la floració, petites, solitàries, terminals, peri- clini quasi r-seriat, de I0-20 bràctees excavades per la Cara intema compre- nent els aquenis perifèrics i amb algunes petites bràctees a la base, aquenis subcilíndrico-tetràgons, encorbats, finament estriats, els perifèrics amb plo- mall escariós, ciatiforme, els interns amb plomall z-seriat, la fila exterior curta, escamosa, l'interior composta de 4-5 cerres lanceolato-acuminades, escabroso-denticulars: receptacle nu: herbes anuals, troncs de 1-4 dm., drets o difusos, pubescents inferiorment, ramificat, de branques flexuoses, poc fullós, fulles híspides, les inferiors oblongo-lanceolades, enteres o denta- des, atenuades, les caulinars lineals, enteres, agudes, assentades. 1,582. — H. polymorpha DC. (afecta distintes formes o varietats.) a rhagadioloides VVilld. — Peduncles fructí- fers llargs, prims, poc inflats a l'àpex, calàti- des ordinàriament dretes abans de l'antesi: planta piloso-escabrosa, periclini eriçat, tronc difús. 8 monspeliensis VVilld. — Es diferencia de l'anterior per ésser planta glabrescent, bràctees del periclini glabres, calàtides inclinades. ESE CEEN Sa eq 4 crética VVilld. — Peduncles inflats o cla- viformes a l'àpex, fistulosos, calàtides penjants, periclini glabre o setulós a l'esquena i a l'àpex, tronc difús o dret, glabre. Geografia. — Sembrats, marges i vores de camins: al litoral, Vallès, Bages, Empordà. La a rhagadioloides, a Tarrassa i Bages. — Besalú, Barcelona (Vay.). La 8 monspeliensis, als arenals marítims de Sitges i Vallcarca. — Vinyes i olivars de Ca— daqués (Vay.). La y crética, al Vallès i Bages. — Castelló, Roses (Vay.), Port Vendres (Bub.). — Abr.- Juny. (1) —No s'hi veu la congruència amb el gènere modern. 412 FPEORA DE CATALUNYA Gènere 427. — HYOSERIS Juss. (séptç és la xicoira o lletuga, òç Úoç, el porc o truja, per l'olor, diuen fètida, abominable, de la planta (1).) Flors grogues, calàtides subcilíndriques, mitjanes o petites, solitàries a l'extremitat de peduncles radicals, periclini glabre, r-seriat, de bràctees lan- ceolades que abracen els aquenis perifètics, acompanyades de bràctees més petites a la base, en calicle, aquenis biformes, els perifèrics subcilíndrics, amb plomall de cerres curtes, desiguals, els del centre compresso-alats, amb plomall format de pèls exteriors prims i d'altres interiors més amples, ate- nuats en punta escabroso-denticular, receptacle nu: herbes perennes o anuals, de troncs escapiformes, fulles en roseta radical, runcinades o pinna-, tipartides. Plantes perennes, de rizoma gruixut, peduncles de 1-3 dm., ascen- dents, poc inflats a l'àpex, bràctees del periclini esteses en es- tela la matuntat . . eso la ci 5894 El. tadiata Le Plantes anuals, d'arrel prima, peduncles de 1-5 cm., estesos, molt in- flats a l'àpex, bràctees del periclini aplicades a la maturitat, 1,584. H. scabra. 1,583. — H. radiata L. (radiatus, segurament per les bràctees esteses en forma d'estel a la maturitat.) Perenne, rizoma gruixut, que produeix ca- mes de 1-3 dm., drels o ascendents, glabres, monocèfales, fistuloses, però quasi no inflades a l'àpex, fulles glabres o un poc híspides so- bre el raquis, sinuato-Pinnalipartides, de divi- sions subrombals, anguloses, iguals, calàtides mitjanes, de 30-100 flors, periclini de 9-18 bràc- tees, 3 veg. més llargues que el calicle, esteses a la maturitat, aquenis del centre pestanyosos al marge. (1) Tenim arnoseris, seríola, etc,, i per altra part Zypocbocris, i pel que toca a la accepció despectiva tenim: caní, cavallar, etc. 413 —————————————————————————————————————————————————————————————————————— És PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLENCETES Compostes. G. 427.- Hyosecis, Geografia. — Roques i llocs secs marítims : Blanes, no escassa a la Roca Palomera. — Castell de Bagur (Vay.), prats del Canyet, prop de Barcelona (Salv.i), Roses (Bub.), litoral de Colliure a Banyuls (Gaut.), Pir. Or. (Rouy). — Maig-Juny. 1,584. — H. scabra L. (per les fulles rudes, escabroses: scabrae, de scaber, cf. scabies, Ja sarna.) Anual, arrel prima, cames curtes, de 1-6 cen- timetres, més llargues que les fulles, esteses, glabres o glabrescents, monocèfales, fistuloses, molt inflades a l'àpex, quasi tan amples com les calàtides, fulles farinoso-escabroses, Pinna- tibarlides, runcinades, divisions ovato-triangu- lars, anguloso-dentades, calàtides petites i so- lament contenen 8-I2 flors, periclini glabre, de 8-IO bràctees, 5 veg. més llar- gues que el calicle, aplicades a la maturitat, aquenis del centre escabrosos, pestanyosos al marge. Geografia. — Llocs secs, pedres, pastures del litoral mediterrani : Bagur, Pals, et alibi, de Girona (Vay.), garrigues de Tarragona (Senn.l). — Abr.-Maig. 414 FLORA DE CATALUNYA Gènere 4283. È—bÈRHAGADIOLUS TOURN. (Ho deriven de $úyaç, una escletxa o canalicle, per les divisions semblants a un solc o canaleta. Ho apliquen a les bràctees involucrals. Té el nom una forma diminutiva, com Gladiolus.) Flors grogues, calàtides cilíndrico-acampanades, petites, separades, en panotxa fluixa i divaricada, les terminals curtament pedunculades, les axil- lars llargament, periclini de 5-8 bràctees uniseriades, acrescents a la matu- ritat i abraçant els aquenis perifèrics, acompanyat de petites bràctees a la base en forma de calicle, aquenis alenats, arquejats, acrescents a la matu- ritat, els exteriors estesos en estel, els interiors caragolats, tots o al menys els perifèrics persistents, sense plomall, receptacle nu, herbes anuals, tronc de 1-3 dm., generalment difús, ramificat, glabre, branques divergents, poc fulloses, nues superiorment, fulles molt variables, enteres, denticulars o lirades. 1,585. — Rh. stellatus Gaertn. (forma d'estel que afecten els aquenis externs, patents.) a leiocarbus DC. — Aquenis llisos, fulles in- feriors dentades. B intermedius DC. — Aquenis llisos, fulles in- feriors sinuato-lirades. ò edúlis DC. — Aquenis escabrosos, fulles in- feriors llargues, lirades, amb el lòbul terminal molt gran, suborbicular, dentat. Geografia. — Les tres var. es troben disseminades per camps i sembrats de les zones inferior i mitja, però sembla que predomina la 8 inter— medius DC, La ò es comestible (edúlis), sinòn. Lampsana Rhag. L. 415 PUBLICACIONS DE L'ENSTATUT DE C LE NCUES Gènere 429. — ARNOSERIS GAERTN. (apúv, dpvóç, anyell: xicoira dels bens, com aposeris, seria una altra xicoira.) Ll Flors grogues, calàtides subglobuloses, petites, penjants abans de l'an- tesi, portades per peduncles escapiformes, inflats, fistulosos 1 estriats a l'àpex, r-3-cèfals, en corimbe fluix, periclini uniseriat, de bràctees conni- vents després de l'antesi, acompanyat d'algunes bràctees molt curtes a la base: aquenis transovoido-pentagonals, comprimits, amb 5 costelles i 5 solcs, terminats per una corònula curtíssima, entera, receptacle nu, herbes anuals, d'arrel prima, multicaules, troncs de 1-3 dm., drets, glabres, vermellosos a la base, simples o amb 2-3 branques ascendents a la part superior, afil'les, fulles totes en roseta basilar, transovato-oblongues, atenuades a la base, pubescents, dentades o quasi enteres. 1,586. — A. pusilla Gaertn. — A. míni- ma Lin. (espècies nanes.) Geografia. — Camps i sembrats de terres silícies de la regió mediterrània : Montseny, sembrats immediats a Sta. Fe, no escassa (i.er Jul. 1909 legi). — Camps in- cults d'Espinabell, Molló, als Pireneus, Vall de Cam - prodon (Vay.), Mòrens, Molló (Bub.), Vall d'Aran, cap a Bosost (Compi.l in Hb. Cad ), Fos (C. et S.), S. Hi- lari Sacalm, r. r. (Cod.t). —Juny-Ag. A. pusilla 416 ELORA DE CATALUNYA Gènere 430. — LAMPSANA L. (Plini diu que és purgant: de Jaràfm, altres de uaigcom, que serà una cosa semblant — emol'lient, encara que més desviada la etimol.) Flors grogues, calàtides cilíndrico-acampanades, petites, sobre pedun- cles filiformes, llargs, nusos, en panotxa gran i fluixa, periclini glabre, de 8-IO bràctees lineals, uniseriades, iguals, no connivents a la maturitat, acompanyades a la base d'altres molt curtes en forma de calicle, aquenis transovoides, quasi claviformes, estriats, caducs, sense corònula ni plomall, receptacle nu: herbes anuals, tronc de 3-8 dm., dret, glabre o pubescent a la part inferior, estriat, ramificat, branques ascendents, fulles verdes, glabres, primes, quasi totes peciolades, les inferiors lirades, amb el lòbul terminal molt gran, dentat, truncat o cordiforme a la base, les superiors lanceola- des, dentades 0 enteres. 1,587. — L. commúnis L. (per ésser frequient: els noms Ír. i angl. de la Pl. fan referència a cert us que'n fan les dones que crien (O.) Geografia.— General en terres cultivades o incultes des del litoral fins a la regió subpirenenca. — Maig-Set. (1) —nipple-vvort. L. commúnis 53 417 PUBLICACIONS DE L'INSTITUZX DE CTENCUES Gènere 431. — HYPOCHOERIS L. (Els porcs, conten, es mengen l'arrel amb molta afició: /otcoç, porcell, cf. hyoscvamus, hyoseris.) Flors grogues, calàtides grans o mitjanes, terminals, solitàries: periclini multiseriat, imbricat, de bràctees molt desiguals, aquenis £— fusiformes, finament estriats, escabrosos, generalment atenuats en bec capillar o els perifèrics truncats, plomall persistent, 2-seriat, pèls de la sèrie exterior molt curts, setiformes, denticulars, els interiors plomosos o uniseriats i tots plo- mosos, receptacle amb palletes linear-acuminades, caduques, herbes peren- nes O anuals, de fulles en roseta radical, generalment sinuades o pinnatífides. Plantes anuals, d'arrel prima, fulles glabres o pestanyoses, oblongues, i atenuades a la base, sinuoses o pinnatífides, plomall 2-seriat, 1,588. H. glabra. Plantes perennes, de rizoma gruixut. —..o soc. eL a ee EL ses O pinnatífides.—.. —. . .:. . 1589. H. radicata. Plomall uniseriat, periclini Eli falles enteres o Sinuoses, frequent- era 2-seriat, periclini glabre o amb el raquis eriçat, fulles sinuo- 2 ment tacades de negre... . . . . . 1,590. H. maculata. 1,588. — H. glabra L.. (per ser-ho el tronc.) Anual, arrel cònica, prima, tronc de 1-4 de- címetres, dret, glabre O pubescent a la base, estriat, simple o un poc ramificat superiorment, afille, amb alguues petites escames a l'àpex, fulles Zransovato-oblongues, glabres, pestanyoses, atenuades a la base, simuoses, pinnatífides o quasi enteres, calàtides cilindroides, petites, So- litàries, sobre peduncles llargs, un poc inflats, bràctees del periclini glabres, lanceolato-li- neals, aplicades, les internes quasi iguals a les flors, aquenis bruns, eriçats de petites puntes, els perifèrics amb plomall as- sentat, els restants amb plomall llargament estipitat: plomall biseriat, pèls exteriors curls, seliformes, denticulars, els interiors llargs, plomosos, palletes del receptacle lanceolato-lineals, setàcies. 418 BEL OI A DE CATMGEUNYA — I 1 I IO Sa) Compostes, G. 43".- Hypochoeris. " Geografia. — Terrenys granítics, arenosos i pissarrosos : Tarrassa, Montalegre, Blanes i altres llocs del litoral. — Arenals de Castelldefels (Csta.), Brugués, de Cadaqués a Llansà (Vay.), Roses (Bub.), a l'Empordà (Senn ), a la Vall d'Aran, Les, Fos (C. et S.). — Maig- Juny. 1,589. — H. radicata L.. (pel rizoma radicant.) Sinonímia.— Fr. herbe à l'épervier. Cf. éper- vière, oreille de souris. Perenne, rizoma gruixut, ramificat: tronc de 3-6 dm., dret, simple o poc ramificat a l'àpex, glabre o subhíspid a la base, afille, amb peti- tes bràctees esquamiformes, fulles híspides, ob- longues o transovoides, alenuades a la base, si- nuato-pinnalífides, de lòbuls obtusos, calàtides mitjanes, solitàries a l'extrem de peduncles llargs, un poc inflats a l'àpex, bràctees periclinals lanceolato-acuminades, aplicades, escarioses al marge, glabres o eriçades al raquis, les interiors més curtes que les flors, aquenis bruns, eriçats de petites puntes, generalment lots amb bec més llarg que ells, raram. els perifèrics sense bec, plomall 2-seriat, amb pèls exteriors curís, setiformes, denticulars, i els interiors llargs, plomosos. Geografia. — Prats i terres humides des de la costa fins als Pireneus. — Maig-Set, 1,590. — H. maculata L. (per les taques de les fulles.) Perenne, rizoma gruixut, llenyós, tronc de 3-6 dm., dret, robust, fortament estriat, hís- pid, simple ó 2-3 furcat, afille o monòfil/le, i amb algunes escametes cap a l'extremitat, Poc o gens inflat a l'àpex, fulles grans, híspi- des, pestanyoses, oblongues O transovades, ate- nuades a la base, d'un verd fosc, frequent- ment amb laques nigro-purpurines, enteres o sinuato-dentades, dents Pelites, agudes, calàti- des grans, solitàries, bràctees periclinals Jan- ceolato-lincals, enteres, aplicades, les exteriors vírido-eriçades, les interiors 419 ——ÉÉ—— ça aa mada PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE .CIENCDEES DS ee re Ed a Compostes. G. 431. - Hypochoeris. escarioso-tomentoses, 7nolt més curtes que les flors, aquenis fortament rugo- sos, tots bequeruts: plomall r-seriat, plomós, palletes del receptacle estreta- ment lineals, llargament acuminades, igualant o sobrepassant el plomall. Geografia. — Prats i boscos de les muntanyes : Peguera, Rebost, Coll de Pal, Núria. — Rasos de Peguera (Csta.), Ribes, la Molina (Vay.), Vall d'Aran, cap als Banys de Tredós (Compà.l, Timb.l), Ruda, Aiguamoix (Llen.l), Pla de Beret (C. et S.). — Jul. Ag. 420 PLORR DE CATAXEUNYA Gènere 432. — THRINCIA ROTH. (Hi ha qui ho fa venir de Spryziov, Soryxóç, muralla, coronament, marlet, al'ludint al plomall en forma de corona dels aquenis exteriors, confós, sembla, amb Spié, dedicada a Cosme Thrinci, A. d'un llibre d'agricultura.) Flors grogues, calàtides cilindroides, terminals, solitàries, penjants abans de l'antesi, periclini multiseriat, imbricat, aquenis fusiformes, estriats, esca- brosos, els perifèrics abraçats per les bràctees periclinals i amb plomall co- roniforme, els centrals amb plomall plomós, receptacle nu: herbes anuals, biennals o perennes, de tronc escapiforme, fulles radicals. Arrel tuberosa, periclini quasi tan llarg com els plomalls, bràctees pla- nes, aquenis tots bequeruts i amb plomall plomós, 1,591. Thr. tuberosa. Arrel cònica o fibrosa, periclini més curt que els plomalls, bràctees internes còncaves abraçant els aquenis perifèrics sense bec i amb plomall coroniforme, els interns bequeruts i plomall plomós —. 2. Arrel fibrosa, bec dels aquenis centrals 3 veg. més curt que el fruit, plantes biennals o perennes. —. . LL SO2: This hicta. Arrel cònica, bec dels aquenis centrals a o el doble llarg del fruit, PlaGtes antals Lo iu ed die le ee LBOS: TD plspida 1,591. — Thr. tuberosa DC. (per les arrels tuberoses: tuber.) Peremne, rizoma curt, truncat, que pro- dueix arrels fuberoses, napiformes, fascicula- des, troncs de 2-4 dm., drets O ascendents, híspids, estriats, fulles lanceolades, dentades o sinuato-runcinades, llargament peciolades, híspides, calàtides ovoides, mitjanes, pedun- cles no inflats a l'àpex, bràctees del periclini -L híspides, tan llargues com el plomall, pla- nes, 70 abraçant els aquenis, que són tots be- queruts, amb puntes tuberculiformes ben mar- cades a l'àpex, bec dels interiors pròximament igual a la meitat de l'aquent, plomall plomós molt caduc, pèls a penes dilatats a la base. 421 PUBLICACIONS DE E'ANSEU DUE. DE CFEUNGEES Compostes. G. 432.- Thrinci'. Geografia. —Llocs frescos herbosos de la regió mediterrània: Abundant des de Gavà fins a Brugués i altres llocs del litoral, internant-se fins a Gelida i Valldoreix, Camp de Tarra— gona, Figueres, l'Escala i altres llocs de l'Empordà, Cadaqués. — Litoral de Tarragona, Barcelona, Girona fins a Beuda, Olot (Vay.). — Set.-Nov. RE 1,592. — T hr. hirta Roth. d OO (Per les fulles, probablement, que són híspides: birtus.) Perenne o bicmnal, rizoma curt, truncat, que produeix arrels fibroses, no tubercses, troncs de 1-3 dm., ajaguts o ascendents, glabres o peluts a la base, fulles oblongues, quasi ente- res O sinuato-pinnatífides, £ híspides, calàti- des solitàries, periclini glabre o híspid, bràc- tees poc més curtes que els plomalls que abra- cen els aquenis perifèrics, aquestos sense bec i amb plomall corontforme, els interiors amb bec 3 veg. més curt que ells, plomall plomós. 8 Psilocalyx DC. — T hr. nudicaulis Lag. — Periclini glabre o glabrescent. Thr, hirta Geografia. — Des dels terrenys pròxims a la costa a Castelldefels fins a les faldes dels Pireneus (Csta.), marina de Girona, la Garrotxa (Vay.). La 8 psilocalyx DC. — Llocs inundats de Pedralbes (Senn.l). — Juny-Ag. 1,593. — Thr. híspida Roth.—Thr. hir- ta 8 Rothii Ball ap. Fiori. (pel tronc 4 fulles híspids: híspidus, sinòn. de hirtus.) Anual, arrel cònica, multicaule: troncs drets o ascendents, de 1-2 dm., híspids, fulles ob- longo-lanceolades, llargament atenuades en pe- cíol, enteres o runcinato -pinnatífides, fortament híspides, Calàtides ovoides, mitjanes, pedun- cles un poc inflats a l'àpex, bràctees del peri- clini glabres o híspides, les internes abraçant els aquenis perifèrics, molt més curtes que els plomalls, aqueais perifèrics sense bec, amb plomall curt, coroniforme, els in- teriors atenuats en bec tan o més llarg que ells, amb plomall d'un blanc brut, pèls dilatats a la base, plomosos. Geografia. — Llocs àrids i estèrils: Al litoral, Vallès, Penedès, a la Sagarra, Bages el alibi. — Maig-Set, 422 IE OR NS VE CATALUNYA Gènere 433. — LEONTODON L. (Dent de lleó: émv, Aéovroç òdouc, òòóvroç, per les fulles 4- runcinades, que s'han comparat a les dents del lleó ().) Flors grogues, calàtides mitjanes, terminals, frequentment penjants abans de l'antesi, periclini imbricat, multiseriat, aquenis oblorgs, estriats, atenuats en bec, plomall r-seriat, amb pèls tots plomosos o a2-seriat, amb pèls exteriors simples i els interiors plomosos, receptacle nu: herbes peren- nes, de troncs generalment escapiformes i fulles radicals. Plomalls r-seriats, tots plomosos, tronc ramificat, policèfal, calàtides dretes abans de l'antesi, fulles glabres . 1,594. L. autumnalis. 1 4 Piomalls 2z-seriats, amb els pèls exteriors curts, escabrosos, raram. tets plomosos, tronc simple, monocèfal, calàtides penjants o inclinades AM ADPeSiES en P LS A sl a, es Re: Man Pèls del plomall tots plomosos, tronc r-2-cèfal, paucifoli, fulles basi- lars rígides, lanceolades, totes amb llargues cerres blanques, 1,595. L. hispànicum. Pèls exteriors del plomall curts i denticulars, troncs monocèfals, afil'les, glabres o híspids . EE a a RC Fulles híspido- blanquinoses, peduncles no inflats.. 1,596. L. Villarsii. Fu'les glabres o híspides, verdes, peduncles 4. inflats a l'àpex . 4. Peduncles inflats a l'àpex, amb moltes petites bràctees aplicades, fu- lles glabres o amb pèls amples, enteres o sinuoses, atenuades en llarg pecíol des CE 1,597. L. pyrenaicus. Peduncles poc o gens inflats, nusos o amb 1-2 petites bràctees, fulles amb pèls 2 3-furcats, pinnatífides, atenuades a la base, 1,598. L. híspidus. 2 3 ES a u———íL—É ÉÉ—LE— mel LO a EE Si 1,594. —L. autumnalis L. j o (de la tardor, autumnus, cap al Setembre.) / / Rizoma curt, Iruncat, amb moltes fibres fili- formes, multicaules, troncs escapiformes, de 2-5 dm., drets, glabres, estriats, comunament Ús NR) EE : ramificats i policèfals, afil les, amb algunes pe- i (ze I 2 / —o tites bràctees herbàcies a la part superior, fu- q V N N 4 i É , É7 . À i I VA NE lles llargues, glabres, enteres, Pinantífites o pin- t v L. autumnalis (1) — Cf. leontopodion (leontopetalon), peu de lleó o gola de llop, leontocaron és el polium o polion, 423 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCEES Compost:s. G. 433.- Leontodon. natipartides, calàtides dretes abans de l'antesi, peduncles llargs, fistulosos, inflats a l'àbex, amb petites escames, periclini pubescent, aquenis bruns, ate- nuats pels caps, rugosos transversalment, tots amb plomall I-seriat, plomés, d'un blanc brut, fràgil, igual al fruit, pèis dilatats, escabrosos a la base. a genuimus VVIc. — Trones glabèrrims, periclini pubescent. 8 pratensis Roch. — Peduncles i periclini coberts de pèls negres. 4 alpinus G. G.—Tronc simple, monocèfal, periclini eriçat de pèls negres. Geografia. — Comú als prats de Ribes, predominant la 4 genuinus VVE. — Surroca (Csta.), sota del Port de Benasc (Zett.). La 8 pratensis Roch i la y alpinus G. G., a Núria. — La pratensis també a la Pinya, Baga d'Espunya, pr. d'Olot (Vay.). — Jul.-Set. 1,595. —L. hispànicum Merat. (de Espanya, pàtria d'origen.) Rizoma conoide, bru, vertical, que produeix un o més troncs drets o ascendents, de 5-25 centímetres, simples i monocèfals o bifurcats i bicèfals, que frequentment porten 2-3 fu- lles, sense les basilars, eriçat de pèls selosos blancs, simples o 2-3-furcats, fulles rígides, lanceolades, atenuades en pecíol, sinuato-den- tades O pinnatífides, raram. enteres, molt as- L.h'spànieum OO io pres, calàtides prou grans, acampanades, por- tades per peduncles fistulosos inflats a l'àpex, adornats de petites escames obertes, bràctees periclinals externes híspides, les internes escarioses al marge, aquenis fusiformes, bruns, més curts que el plomall, que és bi-, multiseriat, de pèls tots plomosos, no dilatats a la base. Geografia.—Terrenys margoso-àrids de la Catalunya occidental: Serra de Canyelles, pr. de Lleyda, 31 mail 1891 legi. N. B. La planta catalana és idèntica a la de Aran- juez, segons exemplars rebuts del Dr. Pau. 1,596. — L. Villarsii Lois. — L. hirtum Vill. (de Villars, hirtus indica (com híspidus) d'una manera general, les espines.) L. Villarsii 424 RLORA DE CATALUNYA Compostes. G. 433. - Leontodon. Rizoma oblic, truncat, raram. fusiforme, amb fibres grosses, troncs de 1-3 dm., drets, gràcils, glabres o setulosos, simples, no inflats a l'àpex, nu- sos O amb algunes bractèoles, fulles petites, oblongues, estretes, híspido-blan- quinoses, amb pèls blancs, rígids, llargs, tots o la major part simples, pin- natífides O pinnatipartides, amb les lacínies estretes, distants, agudes, ca- làtides petites o mitjanes, inclinades abans de l'antesi, bràctees del periclini llargues (r0-15 mm.), glabres o setuloses a l'esquena, les externes a la fi recorbades, aquenis bruns, xagrinats, iguals al plomall que és biseriat, d'un blanc brut, els pèls exteriors simples, escabrosos, els interiors plomo- sos, dilatats a la base. Geografia. — Llocs secs dels Pireneus: partit d'Olot (Bolós, ex VVE.), Pir. Orient., Prats de Molló, Prades (Lap.), entre Bassivé i Castanesa (Timb.), pastures i pedruscam de les re- gions del faig i de l'avet, Viella, Arties, Montgarri, etc. (Llen.). 1597. — L. pyrenaicus Gon. (dels Pireneus, la habitació Principal.) Rizoma curt, truncat, que produeix moltes fibres, tronc de 1-3 dm., dret, glabre, inflat i £ pilós a l'àpex, adornat de nombroses peli- tes bràctees, monocèfal, fulles oblongues, HL llar- gament peciolades, enteres o siauato-dentades, glabres o amb alguns pèls llargs simples, ca- làtides relativament grans, penjants abans de l'antesi, periclini negrós, glabre o piloso-eri- çat, aquenis bruns, rugosos, atenuats pels caps, més llargs que el plomall que és blanc-ros, de pèls exteriors escabrosos, els interiors dilatats a la base, plomosos, raram. tots el pèls plomosos i uniseriats, receptacle amb els alvèols nusos. B Gouani A. Chab. — Troncs de 12-15 Cm., fulles estretes, glabres, llar- gament peciolades, periclini híspid, plomall ordinàriament uniseriat, plomós. Raça pygmaea. — Tronc de 2-5 cm. Geografia. — Pastures pedregoses de les muntanyes : Comú a Núria la 8 Gouani, i a les altures, com el Puigmal, la raça pygmaea. — Agudes del Montseny, S. Miquel Sulterra, roques de Costabona, Bac de la Presta, Eyne, Llo, muntanyes de les Salines, Andorra (Vay ), Ports de Caldes i altures dels Alts Pireneus (Csta.), Ports de Benasc i de la Picada (Zett.), Pumero, Ruda, Aiguamoix, Bagergue (Llen.l), Vall de Juela i Tredós (Timb.). — Jul.-Set. 54 425 PUBLICACIONS DE E4ANSTET US DE CSENCTES Compostes. G. 433.- Leontodon. 1,598. — L. híspidus L. —L. proteifor- mis Vill. (de Proteus, tipus de les metamorjosis, espècie molt polimorfa (o versàtil.) Rizoma oblic, truncat, troncs de 2-5 dm,, drets, glabres o híspids, estriats, amb Poguís- simes bràctees, monocèlals, un boc inflals a l'àpex, fulles grans, oblongo-lanceolades, llar- gament peciolades o atenuades a la base, ob- tusiúscules, sinuato-dentades o pinnatífides, glabres o amb pèls 2-3-furcats: calàtides penjants abans de l'antesi, periclini híspid o glabre, aquenis bruns, rugosos, poc alenuats pels caps, iguals al plomall que és d'un blanc brut, 2-serial, pèls exteriors simples, curts, denticulars, els interiors el doble llargs, plomosos, prou dilatats a la base, receptacle amb els alvèols subbilosos: planta polimorfa. a glabratus Roch. — Trones, fulles i periclini glabres o glabrescents. 8 vulgaris Roch. — Troncs, fulles que són planes i dentades, i periclini 4 eriçats, de pèls llargs. Geografia. — Boscos i prats de les muntanyes : S. Hilari, Ribes, Núria, Coll de Pal, les dues varietats, predominant la 2. — Muntanya del Mont, Prats de Molló (Vay.), Penya- blanca (Zett.), Fos, Vall de Ruda (C. et S). La a glabratus també a la Baga d'Espunya, Olot (Vay.). — Jul.- Set. PLORA DE CATALUNYA Gènere 434. — PICRIS Juss. (picris, idis, una espècie de lletuga, cf. muapóç, amarg, planta amarga, mtupiç ss picridia, la cuscunia.) Flors grogues, calàtides mitjanes, en corimbe, periclini imbricat, amb les bràctees exteriors frequentment obertes o reflexes, aquenis curtament atenuats a l'àpex, adornats de costelles, arrugats transversalment, un poc encorbats, plomall blanquinós, caduc, multiseriat, de pèls plomosos, soldats en anell per la base, receptacle nu: herbes generalment biennals, de fulles enteres, ondulades o sinuoses, plantes híspides, aspres. Fulles caulinars lanceolato-lineals, semiamplexicaules, peduncles poc o gens inflats a l'àpex, calàtides petites, bràctees periclinals externes obertes o reflexes, aquenis de 3/5 mm. — 1,599. P. hieracioídes. 1 ( Fulles caulinars ovato-lanceolades, cordiformes a la base i amplexi- caules per Z aurícules obtuses, peduncles inflats a l'àpex, calàtides mitjanes, bràctees periclinals dretes, aquenis de 5 mm., i — — 1,600. P. sonchoides. 1,599. — P. hieracioídes L. (presenta alguna semblança amb els hieraciums o herbes dels esparvers.) Sinonímia. — Parraques. Biennal, tronc de 4-8 dm., dret, robust, estriat, híspid, ramificat, de branques esteses, fulles 4íspides, aspres, les basilars oblongues, ondulades, enteres o sinuato-dentades, pecio- lades, les caulinars lanceolato-lineals, atenua- des a la base, semiamplexicaules, calàtides re- lativament petites, en corimbe fluix, peduncles no inflals a l'àpex, periclini eriçat, bràctees extemes oberles o reflexes: aquenis curts (35 mm.), brúneo-ataronjats, feblement encorbats, fortament plicato-rugosos: espècie polimorfa. Geografia. — Boscos i llocs herbosos de tot el país, i ba Gates a les zones mitja i superior, — Jul.- Set. 427 zo L————————— PUBLICACIONS'DE: L'ANSTITUEDE CIENCEES Compost s. G. 43'.- Picris. 1,600. — P. sonchoídes Vest. — P. py- renaica G. et G. et auctor. plur., non L. — P. orophila Timb. — Var. de l'ant. ap. Fiori. (per igual semblança amb els sonchus o lletsons, la seva habitació preferent, els Pireneus, oro- phila representa l'estació, lit. amiga de les muntanyes, com origanum 4 altres denomina- cions.) Amb gran afinitat amb l'anterior, se'a dis- tingeix essencialment per les fulles caulinars superiors ovato-lanceolades o amplament lan- ceolades, cordiformes a la base i abraçant el tronc per dues orelletes arrodonides: peduncles infiats a l'àbex, calàtides 1/a més grans, fulles periclinals megroses, totes dretes, híspides, aquenis més llargs (5 mm.). Geografia. — Llocs herbosos de les muntanyes: Pir. Orient. (G. et G.), Prats, Balaguer, Cambradases, la Llagona (Gaut.), Vall d'Aran, Bertrem (Llen.l), Arties, Ruda (C. et S.). — Jul.-Set. 428 FLORA DE CATALUNYA Gènere 435. — HELMINTHIA Juss. (Es fa derivar de ÈAutvStov, cuc petit, per la forma de l'aqueni, Vaillant diu que és abrevia- ció de helminthotheca, de ÈÀuivç, -Soç i Sú2n, caixa o aqueni, per igual motiu ().) Flors grogues, calàtides grandetes, curtament pedunculades, en corimbe, periclini 2-seriat, 3-5 bràctees exteriors ovato-cordiformes, foliàcies, espino- ses, les interiors en nombre de 8-I0, lanceolato-acuminades, aquenis oblongs, un poc comprimits, arrugats transversalment, vermellosos, bruscament ter- minats per un bec capillar més llarg que ells, plomall plomós, receptacle nu: herbes anuals, tronc de 5-IO dm., dret, robust, híspid, angulós, ramifi- cat, fulles oblongo-lanceolades, enteres o sinuato-dentades, les basilars pe- ciolades, les caulinars amplexicaulo-auriculades, totes híspides, molt aspres. 1,600. — H. echioides Gaertn. (Per alguna analogia amb els echiums o herbes de l'escorçó.) el — Da a ls I i Geografia.— Camps i vores de camins en terres hu- mides: Frequent al litoral, Vallès, Penedès, Bages. — Vich (Masf.), Segaró (Vay.), la Sellera, r. (Cod.). — Juny-Jul. N vis) Mis: h val 1 (1) —Cí. Plerotbcca, altra composta: càpsula o fruit amb ales, H. echioídes 429 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCEES Gènerc 436. — UROSPERMUM ScoP. (Liter. grana de cua: oòp4, cua, al'ludint al bec de l'aqueni ().) Flors grogues, calàtides grans, terminals, solitàries, periclini de 8 bràc- tees uniseriades, soldades a la base, aquenis oblongo-comprimits, tuberculo- sos, terminats en llarg bec fistulós i dilatat a la base, plomall caduc, pèls plomosos, breument soldats a la base, receptacle pelut, herbes perennes o anuals, de fulles - pinnatífides. Plantes perennes, de troncs i fulles pubescents, bractees periclinals lan- ceolades, tomentoses, bec dels aquenis insensiblement atenuats des de la base a l'àpex. . . . . . . 1602. U. Dalechampii. Plantes anuals, de troncs i fulles híspids, bràctees periclinals ovato- lanceolades, eriçades, bec dels aquenis inflat a la base, després fili- forme Qu P RC ie Luis dE 603 EO pica 1,602. — U. Dalechampii Desí. (dedicada a Dalechamb.) Sinonímia. — Cuixa-barba. Rizoma gruixut, negrós, que produeix un o més troncs de 2-5 dm., drets, pubescents, estriats, simples 0 inferiorment ramificats, nu- sos superiorment: fulles pubescents, les inferiors peciolades, runcinato-panduriformes, d pin- natífides, amb el lòbul terminal molt gran, les superiors amplexicaules, ovato-lanceolades o bé oblongues, enteres o dentades, calàtides portades per llargs peduncles, insensiblement infilats cap a l'àpex, bràctees del periclini lanceolades, tomentoses, aquenis amb 3 rengles de tubèrculs a cada cara, bec llis, fistulós, insensiblement atenuat de la base a l'àpex, plo- mall ros. Geografia.— Comú per boscos i llocs herbosos des del litoral fins als Pireneus. — Abr.- Juny. (1) Així tenim podo:permum, Ulospermum (Conium). 430 FLORA DE CATALUNYA Compostes. G. 436.- Urospermum. 1603. —U. picroídes Desf. (semblant al Picris (P.) Anual, arrel fusiforme, tronc de 3-5 dm,, dret, estriat, híspido-escabrós, simple o rami- ficat, fullós fins a l'inflorescència: fulles 4ís- pides per les 2 cares, espinuloses al marge, les inferiors peciolades, transovato-oblongo-pinna- tífides, les superiors oblongo-pinnatífides, am- plexicaulo-auriculades, calàtides no tan grans com en l'anterior, peduncles poc infiats a l'àbex, bràctees del periclini ovato-lanceolades, seloso-híspides, aquenis muntats en un podosperm prismàlico-triangular i continuats per un llarg bec fortament inflat a la base i filiforme en la resta: plomall blanc. U, picroides Geografia. — Llocs incuits i pedregosos de la regió mediterrània : al litoral de Sitges, Vallcarca, Castelldefels et alibi, Vallès, Bages. — La Sellera (Cod.l). —Maig-Juny. (1) —Picridioides seria sens dubte més exacte, cf, pteridioides, de pteris, ptéridis, en aquesta mena de formacions ro hi ha la uniformitat ni la justesa que caldria: convé distingir les declinacions grecollatines pari- o imparisil'labes. Cf. rosmarinifolius per rori-mar,, etc. Aqui resulta una mutilació, 431 PUBLICACIONS DE. L'INSTITULIDE CEFENECTES Gènere 437. — SCORZONERA L. (Per alguns scorga nera, escorça negra (de l'arrel), per altres del nom català escorçó (cast. vibora), com a remei, per la forma de l'arrel tal vegada (1),) Flors grogues, calàtides cilíndriques, grandetes, terminals, solitàries, pe- riclini multiseriat, imbricat, de bràctees desiguals, aplicades, aquenis subci- líadrics, sense bec, però feblement atenuats a l'àpex, estriats, assentats, plo- mall plomós, de barbes entrecreuades i pèls desiguals, els més llargs nusos a l'àpex, receptacle nu, alveolat, herbes perennes, de fulles lanceolades o lineals, generalment enteres. Aquenis piloso-sedosos, pèls del plomall curtament nusos a l'àpex, bràctees periclinals acuminades, albo-escarioses al marge, fulles li- 1 neals, molt estretes, 3-5-nerves —. . . . .1,604. SC. Rirsuta. ar glabres, plomall amb 5 pèls més llargs i llargament nusos a NODES A Ri Qi Ta Oel Ge pe Mar Auca Dei De ea MON ec dE Aquenis tuberculosos, quasi espinosos, tronc ramificat, policèfal, raram. monocèfal, fulles coriàcies, les caulinars lanceolato-lineals, semiam- plexicanlesi LL se... 4. 605. SC. hispànica: Aquenis llisos, tronc simple, some tall) P a arestoses, iguals o més llargues que les internes, tronc nu o monò- fil, ple, fulles totes lineals (amples de 1-4 mm.), 1,606. Sc. aristata. Bràctees externes del periclini més curtes que les internes, tronc fistu- lós, comunament 2-3-Ppolifil le. eo. ee Se a ES Tronc generalment mono-, tri- fil-le, fulles basilars lanceolato-acumina- des, 5-7-nerves, aquenis aproximad. de 1 cm. 1,607. SC. humilis. Tronc polifil'le, fulles totes estretament lineals, 1 3-nerves, aquenis apro- É externes del periclini en nombre de 1-3, més estretes, sub- i ximadament de 2 cm. . . . . . 1,608. Sc. macrocephala. (1) —Notis que cast. escuerço és galàpat: aqui serà bo recordar aquella llei que amb poques excepcions s'enuncia dient que tota planta usada com aliment posseeix unes qualitats molt inactives, ja que si llur acció fos enèrgica, seria la pl. impròpia per a aliment. La Sc, Hispànica es té per alimentícia i medicinal a la vegada, 432 FLORA DE CATALUNYA G. 437.- SCorzonera. 1,604. — SC. hirsuta L. (segurament pels aquents molt peluts i sedosos.) Rizoma gruixut, cilíndric, oblic, negre, uni-, multicaule, tronc de 2-4 dm., ascendent, prim, estriat, pelut o glabrescent, generalment sim- ple, molt fullós a la meutat inferior, nu a la part superior, fulles peludes, assentades, les basilars - embeinadores a la base, lineals, 3-5-nerves i llargament acuminades, el mateix que les caulinars, les superiors quasi filifor- mes, Calàtide terminal, mitjana, periclini gla- bre, de bràctees desiguals, les exteriors ovalo- acuminades, albo-escarioses al marge, les interiors oblongo-lanceolades, aque- nis coberts d'abundants pèls llargs, sedosos, rossos, plomall multiseriat, de pèls desiguals, els més llargs curlament nusos a l'àbex, una veg. més llarg que l'aqueni. Geografia.—Llocs secs i pedregosos: Ermots de Menarguens, cap a Balaguer. — Ardèvol (Puj. C.I), serra de Rubio (Puige.l), Lluçanés, S. Quirze de Besora, Ripoll (Vay.), Conca de Tremp (Bub.). — Maig-Juny. 1,605. — SC. hispànica L. (tal volta cultivada o de jardí: Per l'hatutació o pàtria principal.) Sinonímia. — Escorçonera, sebolla (a Vila- ller), cast. escorzonera. Rizoma gruixut, cilíndric, vertical, escamós, negre, comestible, tronc de 4-I2 dm., dret, es- triat, glabre, tomentós a la base, molt fullós a la part inferior, poc a la superior, general- ment samtfical i policèfal: fulles subcoriàcies, -L lanceolades, les inferiors atenuades en pecíol embeinador, amb el raquis blanc, les caulinars poques i estretes, semiam- plexicaules, les superiors lineals, calàtides solitàries a l'extremitat del tronc i de les branques, grandetes, periclini glabre o un poc tomentós a la base, bràctees externes ovades, més petites, les internes oblongo-lanceolades, to- tes un poc acuminades i escarioses al marge, aquenis, particularment els 55 433 —————— ——————É——— ae a i a ta a i a a a —— a —É ——— És ——Éé—éÉ— a as PUBLICACIONS DE: L'INSTITUT DE CLENGREES Compostes. G. 437. -SCorzonera. perifèrics, fuberculoso-esPinosos seguint les estries, plomall blanquinós, amb 5 pèls llargs i llargament nusos a l'àpex, planta polimorfa. 8 glastifolia VVallr.—Fulles linear-lanceolades, planes, enteríssimes o den- ticulars. y crispàtula Boiss. — Fulles ovato-lanceolades, llargament acuminades, amb el marge eriçat, denticular i ondulat. Geografia.— Llocs montuoso-pedregoso- àrids: la B glastifolia VVallr., al Vallès, Bages, la Sagarra. — Cardona, Berga, Vich, Pla d'Urgell fins a Vilaller (Csta.), Bac del Fau (Vay.), Molins, Llers (Senn.). La y crispàtula Boiss., al Montserrat, S. Pere Sacama, sobre Olesa, Plana d'Ancosa, prop de S. Magí. — Maig-Jul. UC A DV LERÓ (A / I H 1,606. — SC. aristata Ram. (per les bràctees externes una mica arestoses o com aresta.) Rizoma gruixut, escamós a l'àpex, tronc de 2-4 dm., dret, ple, no fistulós, finament es- triat, lleugerament tomentós, simple, monocè- fal, nu o monòfil/le: fulles totes lineals, 3-5-Ler- ves, dretes, agudes, totes basilars o una cauli- nar, Calàtide gran, periclini - cotonós a la base, de bràctees desiguals, de les quals 1-3 externes més estretes, llargues, subaresloses, iguals o més llargues que les internes que són lanceolades, obtuses: aquenis estriats, els exteriors fuberculosos, els interiors xagrinats, tots més curts que el plomall. Geografia. — Pastures dels Pireneus orient. i cen- trals: Prats de la Perxa (Gaut.), Port de la Picada (Lap., Bub.), entre Bassivé i Castanesa ((Timb.), Canejan, r. (Fontan ex C. et S.). — Juny-Jul. 1,607. — SC. húmilis L. (per la talla relativament petita de la planta.) Rizoma gruixut, vertical, negrós, escamós a l'àpex, tronc de 2-4 dm., dret, fistulós, simple, monocèfal, raram. 2-3-Íurcat, glabre o amb alguns flocs llanosos, blancs, caducs a l'àpex, 434 FLORA DE CATAEUNYA Compostes, G. 437- Scorzonera. fulles d'un verd bonic, enteres, glabres, les basilars Janceolades o lanceolato- lineals, agudes, peciolades, 5 7-nerves, les caulinars, en nombre de 2-3, pe- tites, lineals, assentades, dretes, calàtides terminals, periclini d- tomentós a la base, bràctees ovades, les externes moll més curtes que les internes: flors el doble llargues del periclini, aquenis curts (9-IO mm.), de costelles llises o escabriúscules, un poc més curts que el plomall. Geografia. — Prats humits, llocs pantanosos : La Cerdanya, des del pic de Tausse fins a les valls d'Err, Dorres i Carol (Gaut.), Montlouis (Bub.), Bassivé (Campo, ex VVE.).—Maig- Juny. 1,608.—Sc. macrocéphala DC.—8 acu- tisquama Pau. — Sc. gràminifolia L. a major VVE. —Sc. gràminifolia Jacq. (per les calàtides grans, que aquí vénen desig- nades Per cabeces o capítols, per les fulles com- parades a les d'una gramínia se la denomina gramunifolia, de gramen, gràminis.) Rizoma Prim, vertical, escamós a l'àpex, tronc de I-4 dm., dret, fistulós, estriat, pubes- cent, generalment simple, monocèfal, raram. un poc ramificat a l'àpex, fullós quasi: fins a o Se. macrocèphala OO D'inflovescència, fulles estretament lineals, llarga- OO ment acuminades, I-3-nerves, les basilars agru- pades, un poc dilatades i subembeinadores a la base, calàtides grans, peri- clini glabre o un poc cotonós a la base, bràctees fluixes, molt desiguals, les externes ovades, les internes lanceolato-lineals, agudes, estretament albo-es- carioses al marge, flors grogues o de color de carn, aquenis llargs (15-20 mm.), blanquinosos, llisos, quasi iguals al plomall. B minor VVE. —Sc. pinifolia Gou. — Planta de 8-I0 cm., fulles estreta- ment linear-alenades, glabres, periclini araneoso-tomentós, flors exteriors purpurascents o violàcies per fora. Geografia. — Marges, boscos i terres argilenques: al Vallès, la Puda, Montserrat, a Ba- ges, la Sagarra, a l'Urgell. — Muntanyes del litoral, Camp de Tarragona, Priorat (Csta.), Prats de Rei (Puigg 1), les Garrigues (Gonz 1), cap a Borredà, Congost, la Abella, Segaró, Crespià (Vay.). La 3 minor VVE. — A Tortosa (Senn.l), — Abr.-Oct. PUBLICACIONS DE ELd'INSFIETUT DE CIE NCEES Gènere 438.—PODOSPERMUM DC. (mous, modóç, el peuj l'aqueni és estipitat o amb peu, orèpua, aquí aqueni.) Flors grogues, calàtides cilíndriques, grans, solitàries a l'extremitat del tronc i de les branques: periclini de bràctees exteriors pulverulentes, curtes, ovato-lanceolades, generalment terminades en una punta obtusa, còrnia, blanca, les interiors llargues, lanceolato-lineals, aquenis grisencs, cilíndrics, solcats, portats per un peu blanc buit, costellut, més ample i més curt que el fruit: plomall plomós, sedós, d'un blanc brut, receptacle pla,.superfi- cialment alveolat: herbes biennals, d'arrel cònica, tronc de 1-5 dm., dret, estriat, d- tomentós, generalment ramificat, fullós, fulles Pinnatisectes, de segments distants, molt variables per la forma i magnitud, a veg. nuls, plantes polimorfes. 1,609. — P. laciniatum DC. (per les fulles molt piunatisectes o dividides cn lacíntes.) Sinonímia. —Cuixa-barba Ú, barball: cast. barba de macho o de cabra, barbaja, h:erba del sapo. a genuina G. et G. — Segments de les fulles lineals. P integrifolia G. et G. — Fulles lineals, ente- res, sense segments. ( intermedia G. et G.— Segments de les fu- lles lanceolats, bràctees periclinals generalment terminades en apèndix ob- tús, blanc. P. laciniatum Geografia.—Camps, vinyes i terres incultes de quasi tot el país, des de la costa fins als Pireneus, predominant les var. a i y. — La 8 integrifolia G. et G. — P. subulatum DC., al Vallès i terres àrides de Menarguens, a l'Urgell. — Març-Oct. (1) —V. UROSPERMUM, 436 FLORA DE CATAEUNYA Gènere 439. — TRAGOPÓGON L. (qp2yoç, boc, múyev, barba, al'lusió (o comparació) a les barbes del plomall, que simulen la d'un boc o cabró. Cf. a les Gramínies: CuPysoPosoN, POLYPOGON...) Flors grogues, purpurines o lilacines, calàtides -- grans, solitàries, ter- minals, periclini uniseriat, de 8-16 bràctees soldades per la base, esteses en estel durant la florescència, a la fi reflexes, aquenis fusiformes, escabro- sos, terminats en bec llarg, filiforme, plomall plomós, presentant 5 pèls més llargs, nusos a l'àpex, receptacle nu, herbes anuals o biennals, de fulles £ lineals i amplexicaules. Flors grogues. . . So am da Os lo gal ds Doc DES ME Dc EN DS lat purpurines o lilacines RR CG dec er Bis CR Let Peduncles cilíndrics, no inflats a l'àpex, periclini de 8 bràctees tan llarg com les flors, fulles amplexicaules, lineals, llargament atenua- - des en punta . . . Lo. o. . h010. Tr. pratensis. Peduncles claviformes, fe tulides: periclini de 10-12 bràctees, poc ( més llarg que les flors, fulles molt dilatades a la base, bruscament acuminades —. . . Dr se Lo. OM DT. OE, Peduncles cla viformes, AS duen generalment de 8 bràctees, aquenis bruscament contrets en bec no inflat, tan llarg almenys cont el'íruit —. . . de, vs 4012: TE. DOTEMOMUS: Peduncles no claviformes, Sa de 5-8 bràcties, aquenis atenuats en bec inflat sota el plomall .. . . . 1,613. Tr. crocifolius. 1,610. — Tr. pratensis L. (dels Prats o Prades: prata.) Sinonímia. — Barba de cabra, barbata: cast. barba de cabra o cabruna, /7. ratabout, barbe- de-bouc. Biennal, tronc de 4-8 dm., dret, glabre, es- triat, fistulós, simple 0 ramificat, fullós, fulles dretes, dilatades i amplexicaules a la base, des- prés insensiblement i llarga atenuades, linear- acuminades, Calàtides grans, peduncles llargs, no inflals a l'àbex o poc, periclini de 8 bràc- 437 PUBLICACION:S DETINSTICTUE DE CEN EES Compostes. G. 439. - Tragopógon. tees lanceolato-acuminades, iguals a les flors, aquenis grisencs, iguals O més curts que el bec, que és escabrós, tuberculós, plomall blanc o subviolaci. Subsp. T7. minor Fr. — Calàtides més petites, flors iguals a la 1/a ó 2/4 del periclini, fulles molt estretes. Subsp. T7. orientalis L.— Calàtides més grans, pericliai més curt que les flors, aquenis la meitat més llargs que el bec. Geografia.—Frequent als prats i llocs herbosos des del Vallès fins als Pireneus. La subsp. T7. minor Fr., a la Cènia (Llen.l), la subsp. Tr. orientalis L., a Nostra Senyora del Mont, Setcases, Queralbs (Vay.), Vall de Banios i Casa de Bonaigua (Timb.), comú per tota la Vall d'Aran fins a Ruda (Llen.). — Maig-Jul. 1,611. — Tr. major Jaca. (sembla que fa referència als pedumcles molt in- flats a l'àpex.) Anual o biennal, tronc de 4-I0 dm.,, dret, estriat, frequentment simple, fullós, fulles in- feriors poc dilatades a la base, quasi gramibi- formes, les superiors dilatato-amplexicaules, llargament lincar-acuminades, calàtides molt grans, còncaves a la floració, peduncles molt inflats, fistulosos, periclini de 8-I2 bràctees linear-lanceolades, poc més llargues que les flors, aquenis pentagonals, tuberculosos, insensiblement atenuats en bec igual O 2-3 veg. més llarg que el fruit. Subsp. 77. dubius Scop. — Calàtides planes a la floració, no tan grans, peduncles menys infiats, periclini de 8-I0 bràctees, visiblement més llarg que les flors, tronc més curt (3-4 dm.), monocèfal. Geografia. — Terrenys argilosos, vores de camins: al Vallès, part de Bages, a l'Urgell, cap a Menarguens. — Costa de l'Empordà, vinyes de Segaró (Vay.), la Se- llera (Cod.i), Riuer, pr. del Miracle (Marcetl). — La subsp. Tr. dubius Scop., cap a Torelló (Csta.), Lluça- nès, Ripoll. Olot, Segaró, Dosquers, L'Escala, Torruella, Terrapr:m (Vay.), Solsona, Vall del Carol (Bub.) — Maig-Juny. 1,612. — Tr. porrifolius L.—Tr. au- stralis Jord. (les fulles s'assemblen o s'aporten a les del porro, espècie d'all: porrum, australis, Per l'ha- bitació meridional de la Pl.) 438 PEORA DE CATNXEUNYA Compostes. G. 439. - Tragopógon. Biennal, arrel cònica, tronc de 5-I0o dm., dret, robust, glabre, estriat, simple o ramificat, fullós, fulles dilatato-amplexicaules, linear-lanceolades, llargament atenuato-acuminades, -- ondulades, calàtides moll grans, pedun- cles grossos i molt inflats, periclini generalment de 8 bràctees lanceolato-li- neals, molt més llargues que les flors, que són d'un violat fosc: aquenis albo- giroguencs, els exteriors fortament tuberculosos, els interiors quasi llisos, tots atenuats en bec igual o més llarg que ells. Geografia. — Prats i llocs herbosos, Figueres, a la falda oriental del Castell. — Llers (Senn.l), Seu d'Urgell, Cadí, Solsona, Berga, Organyà (Bub.), Montseny, Tosses (Vay.), en algunes localitats dels Piren. orient. (Gaut.), a la Vall d'Aran, les Bordes, Bosost, Artiga de Lin fins a Viella (Llen.l). — Maig-Jul. 1,613. — Tr. crocifolius L. (les fulles són semblants a les de la safranera: CrOCUuS.) Anual o biennal, tronc de 3-8 dm., dret, estriat, glabre o cotonós a la base, simple o ramificat, fulles "estretament lineals, les cauli- nars un poc dilatades a la base i semiamplexi- caules, glabres o subtomentoses a la base, ca- làtides grandetes, peduncles a Penes inflals a l'àpex, periclini de 5-8 bràctees dreles durant l'antesi, més llargues que les flors, aquestes són grogues al centre i d'un vtolat vermellós a la perifèria, aquenis exteriors fusiformes, atenuats en bec inflat sota el plomall, els interiors 7noJ£ tuberculosos, bec més curt que l'aqueni i que el plomall. Geografia. — Boscos i paratges herbosos : Montserrat, S. Llorenç del Munt, Montseny, S. Hilari, al Vallès, Bages, però sempre escàs. — Vich, Montsant, Tàrrega, Lleyda, ribera del Ribagorzana fins a Sopeira (Csta.), al Miracle (Marcetl), Empordà, Olot, les Guilleries, muntanyes del Mont i del Fau, Ribes (Vay.). — Maig-Juny. 439 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CECENGEES Gènere 440. — CHONDRILLÀ TOURN. (Se li ha donat una forma diminutiva com a tants d'altres: potentilla, tormentilla, de yóvòpoç, que és un grop o terròs: Theophr. parla d'unes arrels tuberculoses o grumoses d'una chondrilla altres ho refereixen a uns trocets de materia gomosa o màstec que portarien els troncs.) Flors grogues, calàtides cilíndriques, petites, pauciflores, breument pe- dicel'lades, solitàries o geminades a l'àpex o al llarg de les branques, peri- clini un poc farinós, compost de 8-I0O bràctees lineals acompanyades d'altres molt petites formant calicle, aquenis oblongo-cilíndrics, adornats de coste- lles, muricato-espinosos a l'àpex, terminats per una corona de petites esca- mes, del centre de les quals surt un bec filiforme, plomall blanc, format de pèls simples, uniseriats, receptacle nu: herbes biennals, tronc de 4-10 dm,, dret, glabre, híspid a la base, quasi afille, destruides a la florescència, les caulinars lanceolato-lineals, enteres o dentades, dretes. 1,614. — Ch. juncea L. (pel tronc quasi nu, comparat a un qonc: Cf. filée dels autors fr.) Sinonímia. — Xicoira, màstecs, estaquetes, cast. ajonjera, chicoria dulce. Geografia.—Camps, vinyes i marges, principalment de les zones mitja i inferior. — Jul.-Set. Ch. juncea 440 FLORA DE CATABUNYA Gènere 441. S— TARAXACUM HALL. (És d'empleu medicinal: significaria que cura movent o purgant (alterant.) Flors grogues, totes hermafrodites, calàtides oblongo-acampanades, rela- tivament grans, periclini multiseriat, bràctees exteriors més curtes, formant calicle i frequentment vorejades d'un marge membranós caiacterístic, aque- nis fusiformes, subcromprimits, solcats, amb tubèrculs a l'àpex, terminats en bec cònic o cilíndric que sosté el peu d'un plomall format de pèls sim- ples, multiseriats, herbes perennes, acaules, de peduncles radicals, fistulosos, fulles esteses en roseta, rares veg. dretes, molt polimorfes. Bròctees exteriors del periclini reflexes, falciformes, lineals, sense marge membranós, poc més curtes que les interiors, totes d'un gris verdós, 1,615. T. vulgaris. Bràctees externes del periclini aplicades o bé obertes . . . . 2. i teriors, fulles generalment llanudes, coriàcies, nervis i peduncles to- mentosos . . . o. o. . 1,616. T. pyrrhopappum. Plomallblanc, bràciees CMerigie ovades, més amples que les iuteriors..— 3. Bràctees exteriors amb estret marge membranós blanc, ben distint. 4. Es rogenc, bràctees exteriors lanceolades, més estretes que les in- rea exteriors sense marge membranós o amb marge colorat . 6. (Flors precursores de les fulles, florescència autumnal, rizoma gruixut, CArDÓS el SL ee eo 4017. T. megalorrhizon. Flors coetànies de les fulles 0 posteriors a elles, florescència primave- Tal Mzoma DEDEL / "o, Lo rel va QS Ta a as Et ates A 1,618. T. obliquum. Aquenis vermells o nigro-purpurins, amb tubèrculs llargs i aguts, 1,619. T. levigatum. 91 Fulles transovades, bràctees marcadament corniculades, les exteriors amb marge bru. . . . i, lem620: T. obovatumit - gríseo-bruns, amb tubèrculs petits, aguts, clars, ME d estretes, bràctees Der el st corniculadesie ea da Fulles dretes, serpentato-dentades, bràctees exteriors amb ample marge vermellós, rarament blanc. . . . . 01,621. T. paludosum. ) Fulles esteses, diversament runcinades, bràctees exteriors sense marge Gembranios i tt, sonets ds eds Gel a 022 Te apa us jj 56 441 PUBLICACIONS: DE L'ANSTAITA TV DE Ca ES Compostes. G. 44I.- Taraxàcum. 1615. — T. vulgare Lamx. (Schrt.). — T. officinale Roth. (per les seves virtuts més o menys provades per un us o empleu vulgar.) Sinonímia. — Caixals de vella, pixacà, pi- Xallit, apagallums, angelets, cast. diente de león, hocico de puerco, amargón, /7. pissenlit. Planta molt polimorfa, de 5-50 Cm., rizoma carnós, simple o ramificat: fulles nombroses, herbàcies, verdes, esteses a terra o dretes, dentades O runcinato-incises, amb els lòbuls amplament triangulars, rarament lineals, el terminal poc més gran, pedun- cles escapiformes, generalment nombrosos, drets o ascendents, abundantment llanosos a la florescència sota les calàtides, aquenis grans (12-25 cm. llarg), periclini de bràctees nombroses (15-20), lineals, grises, raram. negroses, les exteriors foc més amples que les interiors, però una mica més curtes, falci- formes, quasi sempre des de sobre la base reflexes, sense marge membranós distint: aquenis petits (3-4 mm.), grisencs o brúneo-olivacis, amb tubèrculs mitjans, llargs, abundants, contrets en bec cilíndric, curt (1/g del fruit), peu del plomall 2-3 veg. més llarg que l'aqueni, plomall blanc, de 6-8 mm., més curt que el bec. T. vulgare Geografia. — Comú per llocs herbosos i frescals de tot el país des de la costa als Pireneus. — Febr.-Des. 1616. — T. pyrrhopappum Boiss. et Reut. — T. tomentosum Lge.-—T. se- rótinum Bub. (pel Plomall —pappus, ros, les fulles són tomen- foses, um xic tardana — serótinus, la fructifica- ció, cf. Helichrysum serot., espècie més tardana que altres.) T. pyrrhopappum Plauta ajaguda, de 5-I5 Cm.: rizoma car- nós, quasi simple, molt violaci-brunescent i llanut a l'àpex, fulies aplicades a terra, 8rassetes, coriàcies, cobertes d'un toment llanut, més abundant al raquis i més fosc pel revers, transovades, ob- tuses, cartilagíneo-denticulars, irequentment quasi enteres, a veg. pinnatilo- 442 ————— I 1 000000000 UI AD OA FLORA DE CATALUNYA Compostes, G. 44I.- Taraxàcum.: bades, peduncles un o més, curts, ajaguts o ascendents, breument i densa tomentosos a la florescència, allargats a la fructificació: calàtides grans (16-25 mm.), estretes, periclini de bràctees ordinàriament comniculades, les exteriors aplicades o un poc esteses, més estreles que les inferiors, totes lan- ceolades, aquenis llargs (5-7 mm.), grisencs o un poc bruns, amb tubèrculs mitjans o petits a l'àpex, bec cònic, igual al 1/, del fruit, peu del plomall quasi tam llarg com l'aqueni, plomall bru, tirant a violat, de 7-8 mm. Geografia. — Prats de S. Magi de Brufaganya, abundant, formant xespa, vores dels ca- mins cap a Sta. Coloma de Queralt. —: Marges dels camps al Pla de Vich (Masf.l in Hb. Cad.), entre Fornols i la Serra del Cadí (Joverl), Cardona i Berga (Compà.l), Vallferrara, a Montesclado (Font), Sopeira (Bub.). — Maig-Ag. 1,617. — T. megalorrhizon (Forsf.) Hand. —T. gymnanthum DC.—T. hi- bernum Stev. —T. mínimum Arcang. (el rizoma és gros, de la tardor, a veg. es tro- ben les flors sense les fulles que apareixen més tard, gymnanthus.) Planta molt variable, petiteta (3-16 cm.), rizoma molt carnós, simple o poc ramificat, fulles grassetes, aplicades, raram. dretes, gla- bres o poc peludes per dessota, estretament ovades o lanceolades, runcinades O pinnatiparti- des, de lòbuls variables, peduncles generalment nombrosos, ascendents o ajaguts, més curts que les fulles, però molt més llargs a la florescència, calàtides mitjanes o pe- titeles (12-20 mm.), bràctees del periclini olivàcies o rogenques, ordinària- ment amb una ratlla fosca a l'esquena, 4 comniculades, les exteriors aplica- des O un poc esteses, més amples que les interiors, iguals a la 1/, o H3, totes - ovades, amb un estret marge membranós blanc ben distint, aquenis grísco-bruns i alg. veg. un poc vermellosos, amb tubèrculs grans a l'àpex, atenuats o bruscament contrets en bec cònic igual a la tercera part del íruit, peu del plomall quasi el doble de l'aquent, plemall blanc, de 5-6 mm. T. megalorrhizon Geografia. — Costes de Garraf, abundantíssima a la carretera de Sitges a Vallcarca, serralada litoral, d'on remunta fins al Papiol, Empordà, a l'Escala, lloc dit la Clota, 17 Sept. 1908 legi. — Cadaqués (Hb. Trèmulsi, sense classificar), de Figueres a Hostalet, als voltants de Vilarnadal, Tortosa, Sarrià, S. Feliu de Llobregat, Molins de Rei (Senn.l). — Primav. i tardor. 443 PUBLICACIONS DE JYINSTEOT DE UDE CEE UUCEE SE Compostes. : G. 44I.- T.r.xàcum. 1,618. — T. obliquum (Fr.) Daldst.—- T. levigatum Rechb. — T. officinale 8 glaucescens FicE. (segurament per les bràctees externes que a la floració són lleugerament arcuato-recorbes, in- ovlucri foliola — exteriora — florendi tempore saepe leviter arcuato-recurva, diu V. Handel- Mazzetti, en la seva Monogr. dels Taraxacums.) Planta molt variable, de 5-40 Cm., rizoma gruixut, simple o ramificat, lanuginoso-esca- mós a l'àpex, fulles herbàcies, verdes o glauces- cents, aplicades a terra o un poc dretes, runci- nades O pinnatipartides, peduncles sublènues, drets o ascendents, més curts que les fulles a la florescència, més llargs a la fructificació, calàtides força grans, periclini de bràctees glaucescent-pruinoses, corniculades, les interiors lanceolades, més estretes que les exteriors, que són ovades, aplicades, iguals a la tercera part de les internes, glaucescent-vermelloses, amb marge membra- nós blanc ben marcat, aquenis grísco-bruns, amb tubèrculs aguts, petits, clars, bruscament terminats en bec cònic igual a la quarta o quinta part del fruit, peu del plomall més del doble llarg de l'aqueni, plomall blanc, de 5-6 mm. T. obliquum Geografia.—Boscos i prats secs de Tarrassa. — Barcelona (Hb. Trèmols ex H. Freih et Handel-Mazzetti). — Març-Abr. 1,619. — T. levigatum (VVilld.) DC. — T. erythrospermum Ben. — T. cornicu- latum Guss. — T. taraxacoídes 7 leviga- tum VVE. (scapi glabri, laevigatus, és llis, que així es presenta generalment.) Planta regularment variable, però sempre subgràcil, de 3-30 Cm., rizoma primet, simple o ramificat, Írequentment escamós i lanuginós a l'àpex, fulles herbàcies, aplicades a terra o suberectes, verdes 0 glaucescents, glabres o un poc peludes pel revers, pinnatipartides O pin- natisectes, de divisions enteres O dentades, amb frequencia molt estretes: peduncles un o alguns, Primels, drets o ascendents, més llargs o més curts T. levigatum 444 dl a FE ORA: DE CA EREUNYA Compostes. G. 44I.- Ter.xàúcum. que les fulles, però que s'allarguen a la fructificació: calàtides Petifes O míí- janes (1-2 cm. llarg), bràctees del periclini grísco-verdes O glauco-pruinoses, ordinàriament corniculades, les exteriors aplicades O palent-recorbades, ovades, més amples que les interiors, iguals a 1/3 o 1/a de les interiors, amb un marge membranós blanc ben distint, aquenis petits (3-4 mm.), fortament vermellosos 0 quasi atro-Burpuris, amb abundants tubèrculs llargs, aguts, bruscament con- tvels en bec cònic, iguals a 1/3 o 1/4 del fruit, peu del plomall d'una meitat o més del doble de l'aqueni, plomall blanc, de 4-5 mm. Geografia. — Prats secs del Vallès, Montseny, on remunta fins a les Agudes i Turó de l'Home, a l'Empordà, Castelló d'Empúries, Palau et alibi. — Març-Jul. 1,620. —T. obovatum (VVilld.) DC.— T. officinale è taraxacoides var. obova- tum VVE. (Per la forma de les fulles transovades.) Planta generalment ajaguda, de 5-35 Cm., rizoma prou carnós, ordinàriament simple, a penes escamós a l'àpex, fulles aplicades a ter- ra, herbàcies, d'un verd fosc, transovades, ente- res, denticulars o raram. runcinades, pedun- cles generalment nombrosos, ascendents, pri- mets, més curts que les fulles a la florescèn- cia, però allargats a la fructificació, calàtides mitjanes, bràctees del periclini grisenques o brúneo-verdoses, per lo comú fortament corniculades, les exte- riors aplicades o esteses, iguals a 1/3-2/a de les interiors, ovades, amb marge membranós dru, aquenis bruns o gríseo-bruns i a veg. vermellosos, amb tubèrculs mitjans, aguts, bruscament contrets en bec cònic, iguals a 1/3 del fruit, peu del plomall aproximadament igual al doble de l'aqueni, blanc, de 6-8 mm. T. obovatum Geografia. — Terrenys argilencs dels voltants de Lleyda, Montserrat, camí de Sta. Cecília, Manresa. — Serra del Cadí, als Piren. centrals (Csta.). — Abr.-Juny. 1,621.— T. paludosum (Scop.) Schlech-tr.—T. palustre Lam. —T. of- ficinale var. lívidum Foch. (per la estació de la planta P.) T. paludosum (1) — Jn pratís paludocis Europae septentrionem versus, diu en la Distri- DE a EA butio de la planta l'especialista mencionat, 445 PUBLICACIONS DE L'ANSTIDTUGMG DE CIENCIES Compostes. G. 44I -Taraxàúcum. Planta quasi gens gràcil, de 5-20 cm., rizoma carnós, simple o un poc ramificat, prou escamós a l'àpex, fulles dretes, grassetes, d'un verd pàllid, lanceolades o lineals, llargament atenuades a la base, superficialment i re- mota dentades, raram. serpejades o sinuoses o enteres: peduncles 4n O Pocs, generalment avcuato-ascendents, iguals o poc més llargs que les fulles en la florescència, una mica allargats a la fructificació, calàtides petilefes o mitja- nes, bràctees periclinals gríseo-verdoses, gens o poc corniculades, lès exteriors ablicades, iguals al terç o dos terços de les interiors, però més amples, to- tes ovades, amb ample marge membranós, quasi sempre vermellós o blanc, aque- nis bruns o grisencs, d'uns 5 mm., amb tubèrculs pelits, aguts i clars a l'àpex, llisos en la resta, bruscament contrets en bec cònic, iguals al 1/3 o 1/4 del Íruit, peu del plomall quasi igual al doble de l'aqueni, plomall blanc, de 5-8 mm. Geografia.— La Sellera, vores del Ter (Cod.l), Prats de Molló, Port Vendres (Gaut.).—Març-Abr. 1622.—T. alpinum (Hoppe) Heg. et Heer.—T. nigricans Rehb. — T. offici- nale var. alpinum Roch. —-T. glabrum DC.—T. vulgare var. alpinum Arcang. (per la seva estació també, pel color del peri- clini: involucrtum nígricans, scapi glabri, Id. ibidem.) Planta molt variable, petita, de 5-20 cm., però robusta, rizoma primet, simple O poc ramificat, poc escamós a l'àpex, fulles aplica- des a terra, raram. dretes, herbàcies, verdes, transovades, llargament atenua- des a la base, uncinades o pinnalífides, Taram. enteres, peduncles un o més, drets o ascendents, iguals a les fulles o més curts a la florescència, calàtides mitjanes i a veg. petites, periclini grísco-verd, molt frequentment negrós, bràc- tees gens o poc corniculades, les exteriors aplicades o esteses, iguals a 1/a de les interiors, però més amples, totes ovades, de marge membranós nul, ra- ram. molt estret, blanc o més ample i confós, aquenis petits (4-5 mm.), bruns o gríseo-bruns, amb tubèrculs petits solament a l'àpex, bruscament contrets en bec cuneiforme igual a 4/4 o 1/4, del fruit, peu del plomall més llarg que l'aqueni (quasi el doble), plomall blanc, de 4-5 mm. T. alpinum Geografia. — Prats alpins de Comabella, Pedró dels Quatre Batlles, a la serra del Cadí, sobre Coll de Pal. — Vall d'Eyne (Bois. et Reut.), Port de la Picada (Timb.), Port de Benasc, de Caldes (Coste, cites de Freih. et Handel-Mazzetti, 97. — Jul.-Ag.). 446 oc EL OR A (DE CAT AB UNY A Gènere 442. — LACTUCA L. (De lac, lactis, la llet, pel latex, que com les eufòrbies i altres plantes, presenta senyaladament la planta nostra: termina com festuca, eruca.) Flors grogues, blaves o violàcies, calàtides oblongo-cilíndriques, nom- broses, en panotxa o corimbe terminal, periclini imbricat, de bràctees des- iguals, les exteriors més curtes, en calicle, aquenis comprimits, plano-con- vexes, estriats, bruscament terminats en bec capillar, plomall blanc, de pèls denticulars, receptacle nu, herbes anuals, biennals o perennes, lactes- cents, de fulles alternes, decurrents o amplexicaules. Flors grogues, plantes anuals o biennals Flors blaves o violàcies, plantes perennes . Fulles caulinars estretament i llarga decurrents , 2 É : 2 Fulles caulinars amplexicaule-auriculades Sa raeetió i: Calàtides de 4 flors, d'un groc blanquinós, violàcies per fora, la meitat més llargues que el periclini, bec de l'aqueni tan llarg com el fruit, branques erectes, fulles inferiors runcinato-pinnatipartides, 1623. L. viminea. Calàtides de 5 flors, d'un groc viu per les 2 cares, una veg. més llar- gues que el periclini, bec de l'aqueni igual a la meitat del fruit, branques obertes, fulles inferiors grans, sinuato-bipinnatipartides, 1624. L. chondrillifióra. Periclini format de 5 bràctees iguals, uniseriades, breument caliculat, : fulles lirades, amb els lòbuls amples, angulosos, 1,625. L. muralis. Periclini format de bràctees desiguals, imbricat. .. .. . . . . 5. Fulles caulinars lineals, enteres, acuminades, no espinuloses, calàtides assentades, fasciculades, en raims prims, fluixos, 1,626. L. saligna. Fulles mai lineals, ni enteres ni acuminades, d espinuloses, calàtides ECO DES: de ES a, d'E Sac pq at, EO era Dl des 5 Fulles blanes, no espinuloses al marge, ondulades, dentades, calàtides en corimbe contret . . . dicte O27- El Sativa. Fulles un poc consistents, Da el al marge i al raquis, calatides en panotxa oberta. (indi plica sor en es dd eT: 447 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CUTENECLES Compostes, G. 442.- Lactuca. Aquenis grisencs, de marge agut, híspids a l'àpex, fulles dretes, la major part amb el llim vertical, pinnatífides o pinnatilobades, 1,628. L. Scariola. 7 Aquenis negres, de marge engruixit, llisos i a veg. hispíduls a l'àpex, fulles esteses, amb el llim generalment horitzontal, indivises o si- TUOSES LL ai eteas dues desp i eis de ee ere GE: dE abat Orelletes de les fulles arrodonides, aquenis negres, oblongo-lanceolats, llargs (7 mm.), flors blanquinoses o violàcies, 8 1,630. L. perennis. Orelletes de les fulles sagitades, agudes, aquenis bruns, transovats, curts (4 mm.): flors blaves —.. . . . . . . 631. L. tenérrima. 1,623. — L. vimínea Presl. (vimineus, com salignus, que vindrà després, fan referència al brancatge gràcil i flexible, a la manera dels vimels — vímina — i salzes (sa- lices.) Biennal, tronc de 5-I0 dm., dret, molt ra- mificat, de branques erectes, blanquinoses, sim- ples o poc dividides, fulles basilars Pinnati- partides, de divisions primes, enteres o den- tades, les caulinars lineals, enteres, decurrents, essent la decurrència llarga i estreta, calàtides nombroses, axil'lars i terminals, solitàries, ge- minades o ternades, curtament pediculades, en raims formant ampla pa- notxa, periclini oblong i a la fi contret a l'àpex, flors d'un groc pallid, violàcies per fora, en nombre de 4 a cada calàtide, la meitat més llargues que el periclini, aquenis negres, insensiblement atenuats en bec un poc més llarg que el fruit, plomall blanc, mnés curt que el bec i l'aqueni. L. viminca Grenieri Rouy.— L. ramosissima G. et G. — Branques curtes, molt aproximades, subespinescents, divaricades, decurrència de les fulles molt curta, d'u verd negrós, calàtides de 5 flors, bec dels aquenis quasi igual al fruit. Geografia.—Terrenys àrids i pedregosos: Al litoral, Vallès, Bages, gran part de la Sa- garra. s Cardona, Montseny, Vich (Csta.), Castellfollit de la Roca (Tex.l), Ribes: la Cerda- nya (Vay.), Empordà (Senn.), Roses, Vall d'Aran (Bub.), les Bordes, Aubert, Viella (Llen.). La y Grenieri Rouy, a Tossa, Besalú (Vay.). — Jul.-Oct. 448 FLORA DE CATALUNYA L. chondrillifióra Geografia. — La Sellera, camí a 1 j a ha Es d Ú A a L. muralis 57 G. 442,- Lactuca, 1,624. — L. chondrilliflóra Bor., raça de l'anterior ap. Rouy. (les flors recorden les de la chondrilla o màsitec.) Es diferencia essencialment de l'anterior per les fulles basilars molt més grans (fins a 20 cm. llarg Xx 14 d'ample), sinuato-bipinnatipartides, en lacínies lineals: tronc fistulós, amb les bran- ques obertes o divaricades, calàtides de 5 flors, d'un groc viu per les dues cares, una veg. més llargues que el periclini, aquenis de uns 5 mm,, més del doble llargs que el bec, que té 2 mm. i a veg. és quasi nul. d'Osor, r. (Cod.l), Vall d'Aran, prop de Viella (Csta.), regió inferior, Cierp, Les, Bosost (C. et S.). — Ag.-Set. 1,625. — L. muralis Fr. (com murorum, significa de les Parets o mura- lles, que ve a ésser la seva estació a les roques i murs.) Anual, tronc de 5-I0 dm., dret, estriat, gla- bre, fistulós, ramificat: fulles primes, glauques pel revers, lirato-pinnatipartides, amb les divi- sions amples, anguloses, dentades, la terminal més gran, les basilars atenuades en pecíol, les caulinars contretes en pecíol alat, amplexicau- lo auriculat, calàtides petites, nombroses, llar- gament pedunculades, en ampla panotxa ter- minal:, periclini de 5 bràciees iguals, lineals, obtuses, uniseriades, acompanyades d'un petit calicle: flors grogues, aquenis nigro-bruns, de bec blanc, la meitat més curt. Geografia. — Boscos, roques i llocs ombrívols de les muntanyes: Montserrat, a l'Ubach, a la Portella: S Llo- renç del Munt, a Sta. Inés, Montseny, S. Hilari, Ribes. — La Cerdanya (Vay.), la Sellera (Cod.l), Vall d'Aran, Les, Bosost, Artiga de Lin, riberes de Viella (Llen.l), Arties, Tredós (C. et S.). — Maig-Oct. 16,26.— L. saligna L.—L. salicifolia Salisb. 449 PUBLICACIONS DE L'INSTITUIL DE CTE DC LES Compostes. G. 442. - Lactuca. (de Salix, sàlicis, de la naturalesa del salze, com vimineus, del vímet: les fulles són estretes, semblants a les del salze.) Biennal, tronc de 5-IO dm., dret, prim, llis, subestriat, blanquinós, simple o poc ramificat, fulles estretes, llises al marge i a veg. espinuloses al raquis, les basilars Pinnalífides, de lòbuis lanceolato-lineals, les caulinars lineals, enteríssimes, acuminades, amplexicaules per 2 orelletes, estretes, molt agudes, calàtides petites, subsèssils, poc nombroses, fasciculades, disposades al llarg del tronc en raim espiciforme, flors grogues, periclini de bràctees desiguals, imbricat, aquenis grisencs, fusiformes, quasi el doble més llargs que el bec. Geografia.— Vores dels camins en llocs secs i pedre- gosos: Frequent al Vallès i part de la Sagarra. — Prats de Rei (Puigg.l), Calaf, Pla d'Urgell, Plana de Vich (Csta.), Empordà, Girona, Olot (Vay.), Piren. Orient , Conflent (Bub.). — Jul.-Oct. 1,627. — L. Sativa L. (que es cultiva pels horts.) Sinonímia. — Ensiam, lletuga, cast. lechuga (común). Anual, tronc de 6-r2 dm., dret, glabre, llis, a io ramificat, molt jullós, fulles comunament trans- ovades, ondulades, dentades, verdes, blanes, fre- quentment espinuloses al raquis, amplexicaulo-auriculades, orelletes arrodo- nides, calàtides petites, pediculades, nombroses, en raims al llarg de les branques formant una ampla panolxa corimbiforme, fullosa i bracteolada, periclini de bràctees desiguals, imbricat: flors grogues, aquenis grisencs, de marge estret, un Poc hísbid a l'àpex, bec blanc, poc més llarg que l'aqueni. Geografia, — Cultivades algunes varietats £ espon- tànies a les hortes. — Juny-Set. 1,628. — L. Scariola L.—L. silvestris Lamt. (l'escarola silvestre, un diminutiu com serio- la en) (1) —pricEly, tradueix l'anglès (espinosa). ——————————————————————————————————————————ççççeçççeççcçaçççççcaca aca EEORAS DEU CA TA EU NY A —————————————€——————————————————————————€———————————————é—————————— Compostes, . G. 442.-L:etuca, Biennal, tronc de 5-20 dm., dret, subestriat, glabre, amb petits agullons a la base, ramificat a l'àpex, de branques esteses, fulles un poc consistents, glauques, generalment esfinuloses al marge i al raquis, la major part amb el llim vertical, les inferiors Zransovades, les superiors vuncinato-pinnatífides, amplexicaulo-auriculades, d'orelletes sagitades, calàtides petites, nombroses, subsèssils o pedicel'lades, en petits raims al llarg de les branques, formant una panolxa piramidal, poc bracteolada, periclini de bràctees desiguals, im- bricat, aquenis grisencs, de marge agut, eriçats a l'àbex, bec blanc, igual o poc més llarg que l'aqueni. Geografia. — General pels torrents i llocs pedrego- sos des del litoral tins a la regió subpirenenca. — Juny- Octubre. 1629. —L. virosa L., raça de l'ante- rior ap. Rouy. (aquesta denominació fa referència aquí a la vegada a l'olor forta 4 a les propietats de la planta o millor del suc, lactucari o tridaci que se'n treu, com de la cicuta per exemple, quasi verinosa, és la lactuca agrestis (Dioscor.) Sinonímia. — Ensiam bescà, cast. lechuga silvestre o ponzofiosa. Biennal, i amb gran afinitat amb l'anterior, de la qual es distingeix pel tronc més robust, més híspid a la base, ordinàriament amb coloració violàcia, fulles més consistents, de llim generalment horitzontal, transovades, enteres, denticulars o sínuoses, raram. runcinades, aquenis d'un negre porpra, de marge engruixit, glabres o hispíduls a l'àpex, bec blanc, ten llarg com l'aqueni. Geografia.—Vores dels camins, llocs incults i pe- dregosos: Montserrat, camí dels Degotalls, marges de Vallcebre, Adous del Bastareny, abundant al peu del Cadí, a l'areny del riu Greixa, S. Vicens de Rus, cap a Castellar de N'Huch -—- Olot i muntanyes veines, Santa Llúcia de la Junquera, N.' Seny." del Mont, Ribes, To- ses, la Cerdanya (Vay.', Vall d'Aran, del Portilló a les Bordes (Csta ), Bosost Aubert, Viella, Bertran, Salardú (Llen.). — Juliol-Set. 1,630. — L. perennis L. (és vivaç.) Le perennis OO Sinonímia.—Xicoira grossa, cast, lechuga azul. 451 PUBLICACIONS DE L:ENSTELTUIEDE GILEMECDES Compostes, G. 442.- Lectuca. Perenne, rizoma gruixut, tronc de 3-5 dm., dret, gruixudet, glabre, violaci, fullós, ramificat a la part superior, fulles blanes, glauques, glabres, les inferiors pinnalífides, de lòbuls oblongo-lineals, enters o dentats, les su- periors lanceolades, enteres o lobadés, amplexicaule-auriculades, orelletes arrodonides, calàtides grans (3-4 cm. diàm.), sostingudes per pedicels llargs, bracteolats, en ample corimbe fluix, terminal, flors blanques o violàcies, peri- clini de bràctees desiguals, imbricat, aquenis oblongo-lanceolats, llargs (7 mm.), negres, costelluts, bec igual al fruit, plomall blanc, tan llarg com l'aqueni. Geografia. — Roques i llocs pedregosos de les muntanyes: S. Llorenç del Munt, la Mata i Montcau, Montseny, boscos de S. Marçal, costa de la Vinya Vella, cap a Cadaqués, les Guilleries, Serra del Coll Montserrat (Csta.), S. Hilari, N.' Seny." del Mont, de Roses a Llansà (Vay.), Roses (Senn.), Monteixo (Fontl), Vall d'Aran, Vilamós (Llen.l), Arties, Salardú, Ruda (C. et S.). — Maig-Jul. qu — CER Eaa 1,631. — L. tenérrima Pourr. EN i Ú (superlatiu de tener, delicat, Per ésser-ho la plan- I: N ta: prima.) Perenne, tronc de 3-5 dm., dret, prim, tren- Ú cadís, freqientment ramificat des de la base . OD) formant botja, fulles ordinàriament fotes basi- IM OO lars, oblongues, enteres, dentades o profunda- ment pinnatipartides, amb les divisions lineals, JN enteres o dentades, les caulinars lineals, am- Et Blexicaule-auriculades, orelletes sagitades, molt agudes, calàtides petitetes, llargament pedicel- lades, pedicels poc bracteolats, reunides en ample i fluix corimbe terminal, periclini de bràctees desiguals, imbricat, flors blaves, aquenis transovats, curts (4 mm.), bruns, quasi sense costelles, de bec la meitat més curt que el fruit, plomall groguenc, igual al bec. L. tenerrima Geografia. — Roques, marges i llocs pedregoso-àrids : Comú al litoral, Vallès, Penedès, part de la Sagarra, Bages, S. Hilari el alibi. — Montserrat, Montsant, Lleyda i part de l'Ur- gell: Montseny (Csta.), Monàs, Talaixà, N.' Seny." del Mont, la Cerdanya (Vay.), Vich (Masf.), la Sellera (Cod.l), Roses (Senn.), Cadaqués, Llansà, Molló, Ceret, Conflent (Bub.). — Maig-Ag. 452 ELORA D'ECCATASGECUNYA Gènere 443. — PRENANTHES L. (mpnvús, inclinat, caigut, £vSos, flor, per les calàtides penjants, capbaixes (cf. nutantes), la terminació com cheilanthes, etc.) Flors purpúries, calàtides cilíndriques, mitjanes o petites, de 2-5 flors, uniseriades, penjants, llargament pedicellades, en panotxa corimbiforme, periclini de 6-8 bràctees imbricades, planes, les interiors lanceolato-lineals, iguals, obtuses, les exteriors molt més curtes, formant calicle, aquenis sub- lineals, estriats, blanquinosos, atenuats a la base, truncats a l'àpex, plomall assentat, de pèls denticulars, multiseriats, blanc, quasi el doble llarg de l'aque- ni, receptacle nu, herbes perennes, de rizoma fibrós, tronc de 6-I2 dm., dret, prim, estriat, un poc flexuós, glabre, ramificat a l'àpex, fulles primes, glauques i venoses pel revers, oblongo-lanceolades, enteres o sinuato-denti- culars, les basilars atenuades en pecíol alat, les caulinars amplexicaule-au- riculades. 1,632, — Pr. purpúrea L. (flors purpúries, molt formoses.) Geografia.—Boscos de les muntanyes : Cim de Ma- tagalls, al Montseny. z: Berga (Csta., Puj. C.I), Molló, Espinabell, Platraver, Puigsacau, les Guilleries (Vay.), Vall de Boi (Gonz.), Vall d'Aran (Csta.), Tredós (Timb.), Artigues de Lin i de Viella, Portilló, Baguergue, Aigua- moix etc. (Llen.l), Les, Montartó (C. et S.). —Jul.-Ag. Pr. purpurea 453 PUBLICACIONS DE E'INSTITUT DE ECEEMGRETS Gènere 444. —MULGEDIUM CASS. (Ho deriven de mulgere, munyir, pel suc lletós de la planta. Cf. Lactuca, sinòn. de Sonchus. Cf. Sonchidium, Cicirbita: cóyzoç cpayóç (no queda explicada la terminació) (1), Flors blaves, calàtides cilindroides, en raim o panotxa corimbiforme terminal, periclini imbricat, de bràctees molt desiguals, aquenis comprimits, estriats longitudinalment, atenuats a l'àpex, però no terminats en bec, sinó en disc cupuliforme, plomall blanc, receptacle nu, herbes perennes, de tronc fistulós i fulles inferiors runcinato-pinnatipartides. Calàtides en raim oblong, híspido glandulós com el periclini, aquenis oblongs, de 4-5 mm., segment terminal de les fulles molt ample, 1,633. M. alpinum. Calàtides en panotxa corimbiforme, glabra, com el periclini, aquenis molt comprimits, el'líptics, segments de les fulles quasi tots iguals, 1634. M. Plumieri. DR al i 1,633. -—M. alpinum Lessing. — Son- dl chus alpinus L. d (per l'estació de la planta.) Ú Tronc de 4-I0 dm., dret, simple, piloso-glan- dulós a l'àpex, fulles grans, glabres, glauques per dessota, runcinato-lirades, amb la divisió terminal triangular, molt ampla, les laterals 2, raram. 4, lanceolato-acuminades, totes des- igualment dentades, les inferiors amb pecíol amplament alet, auriculato-amplexicaule, ca- làtides mitjanes, en raim oblong, amb bràctees filiformes, híspido glandulós, periclini lívido- purpurí, híspido-glandulós com l'inflorescència, aquenis oblongs, blanqui- nosos, de 4-5 mm., un poc escabrosos. M. alpinum Geografia. — Boscos i roques de la regió subalpina: Solaneta de Costabona (H. Mass. ex Gaut.), la Cerdanya, a la Calm, bac de Llívia, Vall d'Eyne (Gaut.), Vallferrera, a la Moli- nassa (Font', Esquierry (Lap ). — Jul.-Ag. (1) — Cal recordar que Cassini va formar el genere PALLENIS-—ASTERISCUS (PALLIDA) PALLENS, de Cicioni (spino:u8). S'ha d'estar previngut, com amb les denominacions estrambòtiques d'Adanson. 454 FLORA DE CATALUNYA G. 444. - Mulgedium. 1634. —M. Plumieri DC.— Sonchus Plumieri L. — Lactuca Plumieri G. et G. (dedicada al P. Plumier, minim, viatjador 4 botànic del s. VXIè: hi ha el gènere Plumiera L. (franchibanier o frangipanier, en Ír.) Tronc de 4-I0 dm., dret, ramificat a l'àpex, glabre, fulles glaucescents, profundament pin- natipartides, de divisions quast totes iguals, cus- pidato-dentades, les superiors cordato-amplexi- caules, enteres o lobades, les inferiors amb ample pecíol alat, totes auriculato-amplexi- caules, calàtides grans, en panolxa corimbifor- me, glabra, amb bràctees amplexicaules, periclini glabre, aquenis grisencs, molt comprimits, el'líblics, d'uns 8 mm., un poc rugosos. M,. Plumieri Geografia. — Boscos i roques de les muntanyes: Solaneta de Costabona, Carençà, la Cer- danya, Vall d'Eyne (Gaut.), Vallferrera, a la Molinassa (Font), Vall d'Aran (lsernl), Artiga de Lin, sota el Port de la Picada, Vall de Benasc (Zett , Csta.), comú en llocs humits des de Les fins a Montgarri (Llen.l), Vall d'Arties, Salardú, Beret, Tredós (C. et S.). — Ag.-Set. 455 PUBLICACIONS DE L'INSTETUT DE CLENCLE— Gènere 445. —SONCHUS L. (cóyyoç i cóyxoç (Cf. couçóc, buit), pels troncs fistulosos, tendres, es tradueix per lletsó, Jr. laiteron, laceron, laitron, al. Saudistel (card de porc), també Gànsedistel (c. d'oca.) Flors grogues, calàtides urceolades, en corimbe o cima umbel'liforme, periclini de bràctees desiguals, multiseriades, imbricades, aquenis compri- mits, estriats, arrugats transversalment, truncats a l'àpex, plomall albo-ar- gentí, assentat. de pèls simples, receptacle nu, herbes anuals, biennals o pe- rennes, de fulles amplexicaule-auriculades. Orelletes de les fulles lanceolades, agudes, fulles membranoses.. . 2. (OE de les fulles arrodonides, obtuses, fulles £L grasses . . 4. í Fulles runcinato-pinnatipartides, amb el raquis freguentment denticu- lar, divisió terminal molt més gran, aquenis transovato-oblongs, for- 2/4 tament estrats de Li. . . o. 46835. 8. Oleraceus. Fulles pinnatisectes, amb el ue llis: segments Ei aquenis fina- LU EBERE OSELIARS ce dd ie gracia sa ade a ac PE ds El Cera enICiÓ / Plantes anuals, tronc herbaci, fistulós, peduncles i calze glabres, seg- ments foliars llargs, distants, estesos... —.1,636. S. tenérrimus. Plantes perennes, tronc subllenyós, massís, peduncles i calze general- ment glandulosos, segments foliars curts, estrets, reflexes, 1,467. S. Dianea. Plantes anuals, d'arrel fusiforme, fulles espinuloses, diversiformes, ore- lletes caragolades en hèlix, aplicades al tronc, aquenis llisos, amb 3 costelles molt sortides. —. . . dracs 0140388. 5. ASpEt Plantes perennes, de rizoma cundidor, Gielletes curtes, no caragolades pe eis UE cc da de cs sacs er (Marge de les fulles cartilaginós, espinós, sinuato- audala tronc simple, , calàtides nombroses, en fascicles axil'lars, formant tirs llarg i espès, 1,639. S. crassifolius. ters de les fulles no cartilaginós, espinuloso-denticular, calàtides en Corimbe. cici de (MT i a ee de daretegss picades i Tronc simple o poc ramificat, mono-, oligocèfal, fulles lanceolato-li- neals, bràctees exteriors del periclini ovades, aquenis arrugats, 1,640. S. marítimus. Tronc molt ramificat, fulles ovato-lanceolades, bràctees exteriors del periclini lanceolades, aquenis llisos, subalats, 5 1,641. S. aquàticus. 456 — EE OR A DE CATALUNYA G. 445. :Sonchus. 1,635. —S. oleràceus L. (participa de les qualitats de la col o verdura: olus, óleris.) Sinonímia. — Llacsó, lletsó, cast. cerraja, le- Checilla, fr. lait-d'àne, liarge, palais-de-lièvre, angl. Sovv thistle, alem. HasenRohl (agrada molt a llebres i conills). Anual, arrel fusiforme, tronc de 3-8 dm., dret, fistulós, ramificat, llis o subglandulós a l'àpex, fulles blanes, glauques per dessota, run- cinato-binnatipartides, amb el raquis frequent- ment denticular i la divisió terminal triangular, més gran, les basilars amb pecíol amplament alat, les caulinars ampiexicaule-auriculades, amb les ore- lletes esteses i acuminades, calàtides en corimbe terminal umbelliforme, periclini glabre i a veg. cotonós a la base, de bràctees lanceolato-lineals, aquenis oblongo-transovats, bruns, fortament arrugats transversalment. S. oleràceus Geografia. — Comú per les hortes i terres cultivades de tot el país. — Floreix quasi tot l'any. 1,636. — S. tenérrimus L. (delicat, com la lactuca així denominada, clam- my dels anglesos.) Sinonímia. — Llacsó de paret o menut, cast. cerraja tierna o menuda. Biennal, tronc de 2-4 dm., dret, estriat, fis- tulós, glabre, molt ramificat, Írequeatment des de la base: fulles blanes, pinnatisectes, amb el oraquis llis, de segments oposats, estrels, sepa- Be tenerrimus oo pals, iguals, a Veg. rombals i peciolulats, les oo caulinars amb pecíol sagitato-amplexicaule, d'orelletes lanceolato-acuminades: calàtides en cima corimbiforme, oligocèfa- la, peduncles llargs, freguentment cotonosos a l'àpex, bràctees del periclini glabres, aquenis oblongs, bruns, finament estriats, molí poc arrugals lrans- versalment. Geografia.—Comú per muralles, roques i marges de les zones mitja i inferior.—Floreix quasi tot l'any. 58 457 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE €LVENIGRES Compostes. G. 445. -Sonchus. 1637. — 9. Dianae Lacaita. — S. te- LI) dg OO nerrimus L. 6 perennis Rouy2 non t/ Sl OO Lge. (VVt., lllustrationes, II, 16). , À ga o (de Dianium, nom romà de la vila de Dènia, MT, - on fou descoberta aquesta espècie en 1848.) o, Es SL VERS CN : i a xy Peremne, vizoma subllenyós, tronc de 2-3 dm., Pe i Ni dret, massís, robust, ramificat, branques i pe- 2 Re ha SER duncles glanduloso-híspids, fulles en sa majo- a) Z ria disposades en roseta basilar, lanceolades, a P ba Es DR pinnatibartides O pinnatisectes, amb el raquis Fr estretament alat, enter, segments nombrosos, oposats, acostals, reflexes, angulosos, lanceolats, oblongs o subrombals, mucronats, pecíol dila- tat a la base, semiamplexicaule, no auriculat, fulles caulinars del mig poc nombroses, més petites, de pocs segments, aquestos lineals, enters, les supe- riors o rameals escasses, molt petites, tripartides o enteres i linears, totes grassetes, glabres, verdes per dessobre, pàl'lides o purpurascents per dessota, calàtides grandetes, en nombre reduit formant cima corimbiforme: periclini albo-llanós a la base, de bràctees lanceolades, escarioses al marge, nigro- verdoses, glanduloso-híspides, aquenis oblongo-lineals, finament arrugats, fos- COS, 3 Veg. més Curts que el plomall. S. Diange Geografia.— Roques marítimes de Cadaqués, l'Escala, abundant: Blanes, a la roca Pa- lomera. costes de Garraf.—Argelés (Conill in Hb. Cad. sub. S. tenerrimus L. B perennis Lge.), S. Feliu de Guíxols, Llansà (Vay. sub. eod.): Palamós, Cadaqués, Port-Vendres (Bub. sub, L. pectinatus DC,). — Maig-Set. a : 1,638. —S. asper Vill. Ó 4 hi o (planta, espècie ruda, les fulles són espimuloses.) Ní( 9 ML, : Anual, arrel cònica, poc ramificada: tronc Ni al J/ de 2-5 dm., dret, robust, llis, poc ramificat: NN VA fulles consistents, enteres, sinuato-dentades o See Ple ll O o Pinnatífides, fortament espinuloses, lles cauli- E es ri 2 EA a nars amplexicaule-auriculades, amb orelletes es a arrodonides, obtuses, caragolodes, aplicades con- re tra el tronc i quasi tocant-se pel marge poste- À AL rior, calàtides mitjanes, en cimes umbel'lifor- . asper i mes, bràctees periclinals i peduncles general- 458 IE GRA DE CIA TF OE NOIA Compostes, G. 445.- Sonchus. ment llisos, sense glàndules, aquenis llisos, no arrugats transversalment, estretament alats, amb 3 costelles longitudinals molt sortides. de inermis Bisch. — Fulles transovato-oblongues, enteres o dentades, no espinuloses. B pungens Bisch. — Fulles lanceolades, rígides, runcinato-dentades, es- pinescents. Geografia. — Comú per horts i terres cultivades de tot el país, predominant la 8 pun- gens. — Floreix quasi tot l'any. 1,639.— S. crassifolius Pourr. — S. sim- plicíssimus Lag. (per les fulles cartilaginoses, el tronc és simple (simblex, símplicis en la forma superlativa.) Perenne, glauca i fètida, tronc de 2-I0 dm., dret, gras, estriat, glabre, simple, fullós fins a l'àpex, fulles coriàcies, de marge cartilagi- nós, espinoso-dentat, un poc girat, espines blanques, el mateix que el raquis que és am- ple, les basilars peciolades, subpinnatífides, les caulinars oblongues, superficialment sinuoses, cordato-amblexicaule-auriculades, orelletes arro- donides, curtes, calàtides nombroses, glabres, aquenis oblongs, subcorbs, estriats, 4 veg. més curts que el plomall. S. crassifolius Geografia. — Terrenys argiloso-salobres : frequent als camps de l'Urgell (Csta.). — Maig-Ag. 1,640. —S. marítimus L. (indica l'estació, al mar.) Perenne, tronc de 4-8 dm., dret, fistulós, glabre, simple o poc ramificat, fulles glauques, llargament (2 dm.) lanceolalo-lineals, enteres, dentato-espinescents o sinuoses, les caulinars poc nombroses (1-4), peduncle i periclini gla- bres, llarg aquest (almenys 15 mm.), de bràc- tees exteriors ovades, aquenis bruns, oblongs, llisos o arrugats transversalment, sobretot a l'àpex. 459 UBLICACIONS DE L'INSTIFUT DE CTENCFES Compostes. I G. 445.-Sonchus. Geografia. — Llocs humits del litoral : Prat del Llobregat i altres. — Roses (Bub., Vay.), S. Pere Pescador (Cod.l). — Maig-Set. 1,641. —S. aquàtilis Pourr. (també l'estació, a les amgies.) Es distingeix de l'espècie anterior, amb la qual té gran afinitat, per les fulles més bla- nes, més amples, tronc més ramificat, Policè- fal: calàtides la meitat més petites, periclini d'uns 10 mm., de bràctees exteriors Janceolades, com les interiors, aquenis grisencs, el'líptics, llisos, amb marge ample, quasi alat. Geografia. — Torrents, vores de canals i reguerols de gran part del país, al Vallès, Montcada, Tarrassa, Penedès, a l'Urgell, Bages, Ribes et alibi. — Vich, To- relló (Csta.), Òdena, Igualada (Puigg.l), Pons, Cardona, Tremp, Organyà, etc. (Bub.), al Lluçanès, Segaró (Vay.), Llers, Pont de Molins (Senn.). — Juny-Jul. S, aquàtilis 460 FLORA DE CATALUNYA Gènere 446. — PICRIDIUM DESF. (Tenim que picridia és —— a picris, meapíç, una espècie de lletuga, una forma diminut. com pteridium, i per altra banda seriola, de ctp:ç, xicoira (V.) Flors grogues, calàtides urceolades, solitàries, terminals, portades per llargs peduncles un poc inflats a l'àpex i amb petites escames, periclini im- bricat, de bràctees obtuses, les interiors lanceolades, les exteriors ovato-cor- diformes, albo-escarioses al marge, aquenis dimorfes, els externs olivacis, fortament tuberculosos, els interns blanquinosos, llisos, plomall 3 veg. més llarg que l'aqueni, caduc, receptacle pla, nu: herbes anuals, d'arrel cònica, tronc de 2-4 dm., dret, glabre, simple o ramificat, fulles glauques, les basi- lars pinnatífides, les caulinars lanceolades, enteres o dentades, amplexicaulo- auriculades, d'orelletes amples, arrodonides. 1642. — P. vulgare Desf. (és conegudíssima 4 molt buscada per a men- jar-la com escarola o ensiam.) Sinonímia. — Cosconilla, cast. lechuguilla dulce. Geografia.— Marges, parets i vores de camins, par- ticularment a les zones mitja i inferior. — Abr.-Nov. (1) Cf. TtXpÓG, amarg: TixpiÒta cUxa, figues una mica amar- gues, RiXPÓÀCToG, el lotus amarg, el contrari (antònim) és yÀunic, el tipus radical és la pega (pix, picis, picatum), Rica, 461 PUBLICACIONS DE L'ENSUTE DUTODE EC LE MERS Gènere 447. —ZOLLIROFERIA DC. (— Chondrilla — Peltidium, Zollihofer.) Flors d'un groc pàl'lid, calàtides grandetes, cilíndriques, ovoido-oblon- gues, solitàries, terminals, sostingudes per llargs peduncles adornats de pe- tites escames herbàcies ovato-cordiformes, punxagudes, periclini glabre, im- bricat, de bràctees albo-escarioses al marge, les interiors lanceolades, les ex- teriors ovades, aquenis cilindroides, estriats, escabrosos, no tuberculosos, plomall persistent, blaníssim, format de pèls llargs un poc rígids i d'altres més curts, tènues i flexuosos, receptacle còncau, nu: herbes perennes, cespi- toses, glabres, glauques, de fulles pinnatipartides, de divisions obtuses, albo- calloses a l'àpex. Troncs de 15-40 cm., molt ramificats, calàtides cilíndriques, bràctees periclinals obtuses, albo-calloses a l'àpex, aquenis densament to- mentosos, lòbuls de les fulles basilars enters, 1 1,643. Z. resedaefolia. Troncs de 6-I2 cm., Simples o poc ramificats, calàtides ovoido-cilíndri- ques, bràctees periclinals acuminades, aquenis pubèruls, lòbuls de les fulles basilars dentats . . . . . . . . 1044. Z. púmila. 1,643. —Z. resedaefolia Coss. — Scor- zonera resedaeíolia L. —Sonchus chon- drilloides Desf. (o resedifolia, per les fulles que s'assemblen, o també a la chondrilla.) Planta multicaule, troncs de 15-40 Ccm., drets 0 ascendents, ramoso-dicolomats des de la base, estriats, paucifolis, superiorment nusos: fulles estretes, amb raquis blanc, les superiors atenuades a la base, cespitoses, les superiors semiamplexicaules, calàtides de 1í0-I4 mm., I ÒI cilíndriques, bràctees periclinals aplicades, 08- tuses, albo-calloses a l'àpex, aquenis coberts de toment curt i dens, brúneo-groguencs, més curts que el plomall. B viminea Lge.— Troncs difusos, branques més gràcils, calàtides més petites. FLORA DE CATALUNYA Compostes. G. 447. - Zolliroferia, Geografia. — Turons margosos i gipsosos, pròxims a Lleyda, Serra de Malgovern i de Campelles. s: Balaguer, Gerp, Sentiu i part de l'Urgell (Csta.). La 8 viminea Lge., als arenals marítims de Salou. — Maig-Jul. 1644. —Z. púmila DC. —-Scorzonera púmila Cav. — Sonchus scorzoneraefo- lius Lag. P (és espècie nana, de fulles semblants a les de la escorçonera, scorzonerifolius.) Planta molt afí de l'anterior, de la qual es diferencia per la seva menor talla, troncs sim- ples O ramificats a la base, però les branques allargades i monocèfales, fulles grasses, amb el raquis i les lacínies lineals, dentades, calàtides de 14-16 cm., al principi capbaixes, després erectes, periclini ovoido-oblong, bràctees acumi- nades, les exteriors obertes, aquenis bruns, de color d'oliva, pubèruls. Geografia. — Terrenys calissos i de guix de Balaguer, alta Sagarra, Conca de Tremp (Csta.), Pons i Castellfullit (Puigg.l), Calonge (Puj. C.I). — Juny-Ag. (1) —Frère Sennen acaba de descobrir a Tarragona la ZolliR. Jaimei que dedica a Jaume 1,9" el Conqueridor. 463 PUBLICACIONS DE EE ENSTETAJA DE CJENECRES Gènere 448. —ACINTHA TOURN. (Del nom d'una illa de la mar Jònica, principal localitat de la pl., per altre nom Zante, cf. Lapsana Zacintha.) Flors grogues, calàtides petites, urceolades, assentades en les bifurcacions, pedicel'lades a l'extremitat de les branques, peduncles inflats i fistulosos a l'àpex, periclini angulós, imbricat, de bràctees interiors giboso-carnoses a la maturitat, contretes a la part superior, les exteriors més curtes, formant calicle, aquenis biformes, els perifèrics molt gibosos, amb plomall lateral, els centrals subcilíndrics, amb plomall terminal, receptacle nu: herbes anuals, de tronc escapiforme, de 1-2 dm., dret, prim, fistulós, freqientment acompanyat d'altres laterals, ascendents, fulles quasi totes basilars, peciola- des, runcinades o pinnatífides, les caulinars escasses, lanceolades, enteres o dentades, amplexicaulo-sagitades. 1,645. —Z. verrucosa Gaertn. (segurament per les bràctees giboso-carnoses: ber- rugosa.) Geografia. — Llocs àrids i pedregosos de la regió mediterrània : Pla de Barcelona (FE.l ex VVR.), de Ba- nyuls a Perafita (Gaut.), Piren. Orient. (Coste). — Maig- Juny. Z. verrucosa 464 BLORA DE CATALUNYA Gènere 449. — PTEROTHECA CASS. (nrepóv, ala, 94xn, càpsula o caixa, pels aquenis alats.) Flors grogues, calàtides ovoides, mitjanes, en corimbe pauciflor, peri- clini imbricat, híspid i un poc glandulós com els peduncles, bràctees esca- rioses al marge, les internes lanceolato-lineals, les externes ovades, curtes, en calicle, aquenis biformes, els perifèrics més grans, blancs, convexos, sub- carenats per l'esquena, amb 2-3 ales escarioses a la cara, els centrals subci- líndrico-lineals, acanalats, vermellosos, atenuats en bec curt, quasi iguals al plomall blanc, multiseriat, de pèls molt prims, soldats a la base, receptacle amb palletes capil'lars: herbes anuals, generalment multicaules, de troncs escapiformes, bracteolats, de 1-3 dm., drets, peluts, simples o poc ramifi- cats: fulles totes en roseta radical, transovades, £ dividides. 1,646. — Pt. sancta Schultz. — Pt. ne- mausensis Cass. (espècie de Nimes.) Geografia. — Camps i terres cultivades: Figueres, camps immediats al Castell, Tarrassa, en una vinya de can Poal, abundant, però tal vegada accidental. —- Cas- telló, Bagur, Pals, Vilamala, internant-se fins a Caba- nelles (Vay.), Cadaqués (Trèm.l), Pla de Barcelona (FunÈ). — Abr.-Maig. Pt. sancta 59 465 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CEE Gènere 450. — AETHEORRHIZA CASS. (aiSoç, és foc, flamarada, flama, com en Aethionema, com socarrat i cremat ().) Flors grogues, lívides per fora, calàtides cilindroides, mitjanes, solità- ries, terminals, periclini imbricat, piloso-glandulós com l'extremitat del peduncle, bràctees interiors lanceolato-lineals, obtusiúscules, estretament es- carioses al marge, les exteriors molt més curtes, simulant un calicle, aquenis fusiformes, subtetràgons, amb 4 solcs profunds i 3-4 de superficials, plomall d'un blanc de neu, quasi una veg. més llarg que l'aqueni, receptacle pla, amb papil'les berrugoses: herbes perennes, estoloníferes, 7izoma fibroso-lu- berculós, tronc escapiforme, de 1-2 dm., dret, fràgil, monocèfal, glabre infe- riorment, glandulós a l'àpex, fulles totes radicals, blanes, subcarnoses, gla- bres, verdes i després vermelloses, llargament peciolades, oblongues, enteres o superficialment dentades. 1,647.— Ae. bulbosa Cav.— Crepis bul- bosa Tausch. Cass. (ap. Coste). (pels tubercles o tuberositats de l'arrel, cf. Tha- lictrum tuberosum, el bulbosus com el tubero- sus al tronc: Ranúnculus bulbosus.) Geografia. — Arenals marítims de la costa llevanti- na, Barcelona, Castelldefels, Vallcarca, Sitges el alibi, a l'Empordà, on s'interna fins als garrics del peu del Cas- tell de Figueres. — Abr.-Maig. (1) Cf. eteògames (aéthéogamia — cryptogamia, aqui de 7906, habitud, el costum (desacostumat), Ae. bulbosa 466 EE CEA DE CATALUNYA Gènere 451. — BARCEHAUSIA MOENCH. (O Borthausia, del nom d'un botànic alemany: Moritz Borthausen, altres diuen d'un químic d'Utrecht, f en 1723. A. de Plantes útils d'Alemanya, 1790.) Flors grogues, calàtides cilíndriques, mitjanes o grans, en corimbe ter- minal, periclini generalment caliculat, rarament imbricat, aquenis subuni- formes, cilíndrics, estriats, no alats, tots o almenys els centrals terminats en bec, plomall blanc, multiseriat, receptacle setós: herbes anuals o biennals, rarament perennes, de tronc fistulós, fulles dividides, les caulinars gene- ralment amplexicaules. Plantes perennes, tronc quasi nu, mono-, oligocèfal, calàtides grans, periclini regularment imbricat, aquenis insensiblement atenuats de la base a l'àpex, en bec curt i gruixut . . . 1,648. B. àlbida. Plantes anuals o biennals, tronc £ fullós, ordinàriament policèfal, ca- làtides mitjanes, periclini caliculat, aquenis tots o almenys els cen- tsalsttetminats en: bec llargi primàllu, 4. Ser NE LA ai 2 sea perifèrics amb bec més curt que ells, els centrals amb bec més llarg que l'aqueni, calàtides penjants abans de l'antesi, planta molt fèuda J.V .. . io s.n. o 049: Bifetida: DS tots amb bec letal Eferhe doten dÓ an sang CEE a CT Bràctees del periclini obtuses, albo-escarioses al marge, pubescents, plomall molt més llarg que el periclini, bec filiforme, més llarg que l'aqueni. . . qe es le hOSO. B. taraxicitolia. Bràctees del periclini Be hedc: híspides, plomall poc o gens més llarg que el periclini, bec engruixit a l'àpex, més curt que EIQUENES Ce la la lla i sera MODIs EV SCtOS a: 1,648. — B. àlbida Cass. — Crepis àlbi- da Vill. (els aquenis són blanquinosos.) h Nu Al N VIVA Pevenne, rizoma gros, bru, escariós, tronc de 1-3 dm., dret, estriat, pubescent -glandulós, simple o 2-3-furcat, quasi afil/le, fulles basilars en roseta, oblongo-lanceolades, enteres, denta- des o runcinato-pinnatífides, £ glanduloses, les caulinars 1-3 lanceolades o lineals, enteres: calàtides grans, solitàries a l'extremitat del B. àlbida 467 PUBLICACIONS DE L'INSTIFUTF DE GEENMCLTES Compostes. G. 451. - Barlhausi . tronc o de les branques, periclini segularment imbricat, de bràctees ovades o lanceolades, albo-escarioses al marge, comunament tomentoses, acutiúscu- les: flors d'un groc daurat, aquenis dlanquinosos, insensiblement atenuats de la base de l'àpex en bec curt i gruixut. Geografia. — Boscos i pastures de les muntanyes: S. Salvador, sobre Olesa, Montserrat, Montcau i Masgranada, sobre Ordal, Gelida, Torrelles de Foix, Copons i altres llocs de la Sagarra, Bages, Coll de Jou, Corbera del Bergadà, Ribes, Núria. — Comabella, Platraver, Collsacabra, N,' Seny." del Mont, Escaules, Rocabruna, la Molina (Vay.), Vich (Masf.), Llers (Senn.). — Maig-Jul. 1649. —B. fétida DC. —Crepis féti- da L. (l'olor no és del tot desagradable, recorda la de la nitrobenzina VO.) Anual, fètida, tronc de 1-4 dm., dret, an- gulós, pelut, fullós, ramificat, fulles oblongo- lanceolades, piloso-aspres, blanquinoses, les in- feriors peciolades, runcinato-pinnatipartides, les caulinars amplexicaules, - pinnatiparti- des a la base: calàtides ordinàriament nom- oa broses, penjants abans de l'antesi, peduncles o bracteolats, subinfiats a l'àpex, periclini calicu- lat, tomentós i freqientment glandulós, bràctees interiors lineals, agudes, engruixides a l'esquena, abraçant els aquenis perifèrics, les del calicle curtes i fluixes: flors grogues, les de la circumfèrencia purpurines per fora, aquenis groguencs, fusiformes, estriats, rugosos, bec dels perifèrics més curt, i el dels interiors més llarg que l'aqueni. de tot el país, des de l'Urgell fins a l'Empordà, i des de / 4 RUE/// Geografia. — Llocs pedregosos, incults o cultivats UC Du graf pedreg la costa als Pireneus. — Juny-Set. di j I 1650. —B. taràxacifolia DC. — Crepis O taràxacifolia Thuill. 1 / o (per les fulles runcinades, com avpiots, que re- Ú / o corden les del Taràxacum.) X v Biennal, tronc de 3-6 dm., dret, anguloso- B. taràxifolia (OO La cbrysomela pópuli (larva) fa la mateixa olor, experimentat : en jJuny-Jjul. 1911. 468 FE ORA DE CA TAEUNYA Compostes, G. 451.- Barlchausia, estriat, glabrescent, poc fullós, ramificat, fulles subescabroso-híspides, run- cinato-binnatibartides, les basilars peciolades, les caulinars amplexicaulo-au- riculades, molt dividides a la base, calàtides nombroses, drefes abans de l'antesi, peduncles ni bracteolals ni inflats a l'àpex, però amb una fulleta bracteiforme lineal a la base, periclini caliculat, bràctees tomentoso-pubes- cents i a veg. subglanduloses, lineals, obiuses, albo-escarioses al marge, les del calicle molt més curtes, ovades, fluixes, flors grogues, les de la circum- fèrencia purpurines per fora, estigmes bruns, aquenis fols amb bec filiforme més llarg que el fruit, plomall molt més llarg que el periclini: planta molt polimorfa. Raça B. recógnita DC.— Cvepis recógnita Hall.—Planta de menor talla, troncs nombrosos, prims, ajaguts o ascendents, quasi afil'les, calàtides més petites, en corimbe clar i difús. Geografia. — Prats, camps i llocs herbosos d'una gran part del país: Al litoral, Vallès, Penedès, Bages, Ribes, Empordà. La raça B. recógnita, a les mateixes localitats i frequentment amb el tipus. —Maig-Juny. 1651. —B. setosa DC. — Crepis seto- sa Hall. (eriçada lola ella, peluda, cf. verbera setosa, pell de cabra P, com cerra, pèl de porc.) Anual, tronc de 2-4 dm., dret, anguloso- estriat, subselós, fullós, ramificat: fulles d'un verd alegre, primes, un poc setoses al raquis, oblongo-lanceolades, les inferiors peciolades, dentades o pinnatífides, les superiors ample- xicaulo-auriculades, lanceolades, agudes, ente- res o d dividides a la base: calàtides nom- broses, dreles abans de l'antesi, peduncles n£ bracteolats ni inflats, però híspids, amb fulleta bracteiforme ovalo-acuminada, selosa a la base, periclini caliculat, bràctees lineals, agudes, herbàcies, híspi- des, les del calicle la meitat més curtes, molt obertes, aquenis groguencs, fusiformes, Aispíduls: bec engruixit a l'àpex, un poc més curt que l'aquent. B híspida Rouy.— B. híspida Rdeb.— Planta de major talla (3-7 dm.), quasi enterament híspida. B. cetosa Geografia. — Abundant als camps cultivats de Vich, Torelló, Ripoll, S. Hipòlit de Vol— tregà, Tibidabo, a la Teula (Senn.l in Hb. Cad.). — Jul.-Ag. (1) Pròpiament la xurriacada O assots donats amb una corretja de pell de cabra. Cf. Qui no vol creure la bona 2 mare ha de creure la pell de cabra, casf. quien no cree en buena madre, creerà en mala madrastra, , 469 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CTEMEGERES Gènere 452. — CRÉPIS L. (xprric, Xinel'la o babutxa, per causa, segons sembla, de la forma del fruit (). Cf. Chlorocrepis.) Flors grogues, calàtides cilindroides, de magnitud variable, periclini im- bricat o caliculat, aquenis uniformes, estriats o solcats, atenuats a l'àpex, no truncats, plomall d'un blanc de neu, multiseriat: herbes anuals o pe- rennes, polimorfes. Plantes anuals, aquenis de ro estries longitudinals .. —. . . . 2. Plantes perennes, aquenis de 20 estries longitudinals —.. —. . . 4. Periclini glabre, calàtides pauciflores, aquenis centrals llisos, els peri- fèrics espinulosos, plantes glanduloso-viscoses inferiorment, 1,652. Cr. pulchra. Periclini pubesceot, calàtides multiflores, aquenis tots amb les estries MBSES Las Ge, D'MBGER ES dC —s Ó tacle glabre, tronc glabre . . . . . . . 053 Cr. virens. Bràctees periclinals externes esteses, aquenis el'lipsoides, receptacle fibrillós, tronc eriçat .. . . . . . . 10654. Cr. nicaeensSis. (Troncs de 5-15 cm., ajaguts, ramificats des de la base, fulles ovato- cordiformes, totes peciolades enteres o denticulars, pubescent- blanquinoses, plantes de les altes muntanyes, 1655. Cr. pygmaea. Troncs de més de 20 cm., ramificats superiorment, fulles caulinars implexicaulo-anrictlades — . i LU. res ui EN el RE de a 4 'Orelletes de les fulles curtes i rodones, calàtides petites, en corimbe sie cie dERE Ce Embr: do ea 4050. Cr. SuCcisitoMa, Orelletes de les fulles ee sagitades, calàtides grans, solità- M05, 625 ts aa eis aa dia DL BUS caca É periclinals externes aplicades, aquenis linear-oblongs, recep- / Ed HOS 4 i gn 1n . . o. . 0547. Cr. grandiflora. Peduncles i periclini heu aquenis quasi el doble llargs del plomall, Ber i periclini da LE aquenis iguals al plomall, tronc poc ( tronc bastantment fullós. . . . . 1,658. Cr. blattarioídes. (1) Sembla anagrama de piícris: Plini no la descriu. Recordi's que Bippocrepis és una lleguminosa, i cypripedium seria pel mateix motiu (orquid., fr. sabot- de- Vénus, soc o esclop: ca/ceo/us). 470 FLORA DE CATALUNYA Compostes, G. 452.- Crépis. a ni 1652. —Cr. puichrà L.— Chondrilla I di pulchra Lamf. i Ú (espècie elegant: pulchra (una de les rares pa- vaules llatines que tenen aspiració entre dues consonants. Cf. mepxvós, bigarral, antigament sinònim de tormós. V. VValde, Lat. VVòrterb.) Anual, tronc de 3-IO dm., dret, solcat, fis- tulós, glabre i nu a la part superior, Piloso- glandulós i fullós a l'inferior, fulles inferiors transovato-oblongues, dentades o sinuoses, pi- loso-glanduloses, peciolades, les superiors lan- ceolades, enteres o assentades, subauriculades: calàtides cilíndrico-oblongues, mitjanes, pauciflores, llargament pedunculades, en ample corimbe, periclini molt glabre, caliculat: bràctees del calicle molt petites, aplicades, les interiors 4-5 veg. més llargues, lineals, engruixides a la base, escarioses i envoltades pel marge, aquenis groguencs, de IO estries longitudinals, els interiors llisos, els perifèrics molt finament hispíduls, tots quasi iguals al plomall, que és promptament caduc, particularment en els perifèrics. Cr. pulchra Geografia. — Llocs pedregosos i herboso-humits: des del Vallès i Bages a St. Vicents de Rus, prop de Caste- llar de N'Huch, i valls pirenenques.— Al Lluçanès, Be- sora, Castellfullit, Tortellà (Vay.), iMolins de Segur (Puigg.l, Tex.l), vall de Boí (Gonz.l). — Abr.-Jul. 1,653. — Cr. virens L. — Cr. polymor- pha VValir. (de color verd o verdós: és planta polimorfa o variable (O).) Anual, tronc de 2-8 dm., dret o difús, sol- cat, glabre o glabrescent, ramificat, fulles ba- silars oblongo:lanceolades, dentades o runci- nato-pinnatífides, Peciolades, les Caulinars sagitades, assentades, calàtides pe- tites, multiflores, nombroses, en panotxa corimbiforme: periclini subtomentós i a veg. subglandulós, caliculat, bràctees del calicle lineals, aplicades, les interiors 3-4 veg. més llargues, aquenis color d'oliva, cilíndrico-lineals, tots (1) — De uireoç, virentia és sinòn, de vegetabilia, els vegetals o plantes: d'un verd típic, sui géneris, 471 PUBLICACIONS DE UH/INSTI DUI DE CFS Compostes. G. 452.- Crépis. llisos, de IO estries longitudinals, més curts que el plomall, que és blanc, receptacle glabre: planta polimorfa. a dentata Bisch. — Fulles dentades. 8 runcinata Bisch. — Fulles runcinades. Raça Cr. difusa DC.— Troncs prims, difusos, peduncles filiformes, ca- làtides més petites, fulles caulinars lineals. Geografia. — Prats, boscos i llocs herbosos de tot el país, el tipus, les varietats, la raça i formes intermèdies. — Abr.-Set. 1,654. — Cr. nicacensis Balbis. — Cr. scabra DC. (de Niza o Nice — localitat clàssica del Medi- terrani — Ligúria — Nicaea — Nicaeensts i Ni- caenus, de l'altra Nicaea, de Bitínia.) Anual, tronc de 3-6 dm., dret, estriat, eri- çat, sobretot inferiorment, quasi nu, fulles ba- silars peciolades, enteres, dentades o pinnatí- fides, un poc eriçades, aspres, les caulinars assentades, sagitades, amb les orelletes acu- minato-divergents, calàtides mitjanes, multi- flores, un poc ventrudes a la maturitat, en corimbe poc fornit, periclini Zomentoso-glandulós, com els peduncles, cali- culat, bràctees del calicle lanceolato-lineals, esteses, les interiors lanceolades, agudes, 1-2 veg. més llargues, aquenis groguencs, el'lipsoides, de I0o estries longitudinals ben marcades, curtament atenuats a l'àpex, la meitat més curts que el plomall, que és blanc, receptacle alveolat i fibrillós 9). 8 integrifolia Lamt. — Fulles enteres o feblement dentades. Geografia.—Boscos i pastures seques de les muntanyes : Masgranada, sobre Gelida, en- tre els garrics. —- N.' Seny." del Mont, Albanyà, Pincaró, Beuda, Banyoles (Vay.), la Cot, prop d'Olot (Bolós), Pont de Molins (Senn.l in Hb. Cad.), Colliure, Vallbona, Banyuls (Gaut.). — Maig-Juny. N. B. La planta catalana per nosaltres examinada pertany a la B integrifolia, (CÍ. Cr. integrifolia Freel. (pygmaea). (2) Fibrillos, de fbrillae, sol dir-se de les arrels, fr, fibrille, fibrilleux, ang/. fibril (fibrillae), fibrillose (fibril- lous), encara que de /ibra, líbella, com a diminutius, Cf, fibula. 472 EEORA DE CATALUNYA Compostes. G. 452. - Crépis. 1,655. — Cr. pygmaea L. — Omalocline pygmaea Rehb. vel Omocline P. (és nana, cj. púmila. Cf. Campanula pyg- maea (Borrago laxiflora) òpoancc, cf. nós, Si- milis, com hetoç (levis) llis, aposat a òdcòç Així tenim Homalocarpus (Anemone), Homalobus (Astragalus), Homalocenchrus (Oryza), Homo- gyne, Homalonema (Calla: filament, igual), Ho- malantius (Euforb. ) — Calamintha Clinopodium — Pterotheca — Leersia — (traduit per càpsula, fruit) afí de Crepis (Trichocrepis), Uracline (Milium). Perenme, rizoma cundidor, primet, ramificat, troncs de 5-I5 cm., ascen- dents, ramificats des de la base, glabres o pubescents, fulles llargament pe- ciolades, pecíol embeinador, fulles ovades, frequentment subcordiformes, en- teres, denticulars o les inferiors sublivades, glabres o dd pubescent-tomen- toses, especialment pel revers, cendroses i a veg. vermelloses, calàtides grans, cilimndroide-acampanades, solitàries, terminals, peduncles llargs, un poc esca- mosos o bracteclats, periclini imbricat, glabre o pubescent, tomentós, bràc- tees ovato-lanceolades, agudes, flors perifèriques purpurines per fora, aque- nis ferruginosos a la maturitat, de 20 estries, més curts que el plomall blanc, receptacle amb alvèols semilunars, nusos. Geografia. — Roques i pedruscam de les altes mun- tanyes: Adous del Bastareny, al peu del Cadí, altures de Núria. — Mòrens, Coma de Vaca, Eyne (Vay.), Ca- rençà, Castanesa, Pefia Montafiesa, Port de la Picada, Bielsa (Bub.), S. Victoriano, Sierra Negra (Puj. J.. ex Vay.), Castanesa, Port de la Picada (Zeit., Csta.), Pu- mero (Llen.N, Port de la Bonaigua (Timb.), Vall de Juela (C. et S ). — Jul -Ag. 1,656. —Cr. succisifolia Tausch. — Cr. hieracioides VVilid. (per les fulles semblants a les de la Scabiosa succisa (cf. v. praemorsa Tausch., com qmos- segada, rosegada 9, REGLES INTERNAC,, $ 4, XIII — la vocal entre les dues arrels — grega 0 llatina, vocal d'enllaç, serà en llatí i, en grec, o: menthifolia, salviúfolia, 1 no menthaefolia, salviaefolia, caricaeformis de Carica, al costat de caricifor- mis, de carex, càricis, perquè l'etimologia ho exigeix.) (jo Omalotbeca — Gnapbalíum supinum — theca o thece, la transcripció deuria ésser Homalo —, (2) CI. Scorpiurus subvillosa, 69 473 PUBLICACIONS DE doINSTITUT VDE CTRIGAES Compostes. G. 452. - Crépis. Perenne, rizoma prim, fibrós, tronc de 3-5 dm., dret, estriat, fistulós, eriçat o glabrescent a la part inferior, un poc ramificat a la superior, fulles basilars oblongues, obtuses, enteres o superficialment denticulars, llargament alenuades em pecíol, les caulinars oblongo-lanceolades, semiamplexicaulo-au- riculades, amb orelletes curtes, molt arrodonides: calàtides mitjanes, en co- rimbe fluix, oligocèfal, periclini i peduncles negrosos, Piloso-glandulosos, bràctees aplicades, lanceolato-agudes, les externes molt curtes, en calicles: aquenis groguencs, quasi iguals al plomall. Geografia. — Pastures de les muntanyes : Núria, al peu de la Creu de'n Riba, r. — La Molina, Porxo del Sitjar, Ger, Núria, r. (Vay.), Prats de Molló (G. et G.), la Presta, Vall de Lló (Gaut.), Pir. centrals, Vall de Banos et alibi (Timb.), Ruda, Aiguamoix, Montgarri (Llen.). — Jul.-Ag. 1,657. — Cr. grandiflóra Tausch. (les flors, aquí calàtides, són grans, cf. gran- discapiae àrbores, de tronc molt alt: Hypecoon grandiflorum. Hypecoum L.) Peremne, rizoma llare, jusiforme, tronc de 2-5 dm., dret o ascendent, sulcato-angulós, pubescent-glandulós, poc fullós, ramificat, fu- lles pubescent-glanduloses, les basilars oblongo-lanceolades, dentades o pin- natífides, llargament atenuades en pecíol alat, les caulinars enteres, ample- xicaulo-auriculades, amb les orelletes sagitades, calàtides grans, solitàries o 2-5, terminals, periclini i part superior dels peduncles piloso- glandulosos, bràctees internes oblongo-lanceo- lades, obtuses, les externes estretes, la meitat més curtes que les internes, aquenis groguencs, de 7-I0 mm., de 20 estries, iguals al plomall. Geografia. — Pastures de les altes muntanyes: La Cerdanya, a la Vall d'Eyne (Gaut.), Vall d'Aran, Banys de Tredós (Timb.): cap a Arties, en general r. (Csta.), barranc d'Arties, ribera d'Aiguamoix (Llen.), Salardú, Vall de Ruda (C. et S.). — Jul.— Ag. 1,658.—Cr. blattarioides Vill.—Cr. aus- triaca Jacq ". (de blattaria scil., herba bl. — verbascum. Cf. Soyeria blattarioídes (1) — El cast. ladilla (Ac., de /ens, lendis, la llèmena), bé podria ésser un dimin, de B/atfa, 474 ELORA DE CATFXEUNYA Compostes. G. 452. - Crépis. Monn., Hieracium blattar. tinearia, v. finearia (herba), el poliol, sarronets (Thlaspi), sarrons (Blitum), blenera (Phlomis), Cf. candilera (cast) Verbasc. Lychmitis, etc.) Peremne, rizoma truncat, tronc de 2-7 dm., dret, angulós, F eriçat, no glandulós, molt fullós, fistulós, simple i monocèfal o un poc ramificat a l'àpex, fulles pubescents, aspres, les basilars el'líptiques, molt dentades a la base, atenuades en pecíol alat, generalment destruides a la florescència, les caulinars ovades o lanceolades, acuminades, dentades, amplexicaulo-auricu- lades, amb les orelletes sagitades, calàtides molt grans (4-6 cm. diàm.), soli- tàries o 2-5 en corimbe terminal, periclini híspido-negrós, bràctees lanceola- des, obtuses, les externes esteses 4 tam llargues com les internes, aquenis gro- guencs, de 20 estries, un poc més llargs que el plomall, que és blanc. Geografia.—Pastures de les altes muntanyes: Abundant als prats de Queralbs immediats al Fresser.— Estesa pels Pireneus (Salv.l), la Cerdanya, la Perxa, Vall de Llo, Coll de Puig- mòrens (Gaut.), Vallferrera a la Rebuira (Font), Vall d'Aran (Isernl), sota del Port de la Picada, des d'Artiga de Lin (Zett.), per tota la Vall fins a Montgarri (Llen.), Vall de Tredós, Port de la Frèche (C. et S.). — Jul.-Ag. N. B. Una planta menys robusta, de fulles no tan desenrotllades, finament dentades, però que no difereix essencialment del tipus, la qual recollirem a Queralbs, és índubtable- ment la B pyrenaica Vay., citada per aquest autor de Queralbs a Núria. 475 PUBLICACIONS DEL ENSTI £ UT DRE NC CEN CES Gènere 453. —SOYERIA (RoUYy) MoONN. (Dedicada a Soyer-Villemet.) Flors grogues, calàtides grans, en corimbe terminal, periclini híspido- glandulós, aquenis cilíndrics, truncats a la base i a l'àpex, finament estriats, plomall blanc o ros, receptacle alveolat, nu o amb cerres capil'lars, herbes perennes, de fulles glabres o pubescents. Fulles glabres, les basilars runcinades o dentades, atenuades a la base, aquenis amb 10 estries, plomall ros... . . 1,659. S. paludosa. 1 4 Fulles pubescents, les basilars lirades, amb pecíol amplexicaule i lòbul terminat molt gran, truncat o cordiforme, aquenis amb 20 estries, plomall blanc ge ac due ar 41,660, S. lotapSanenges: 1,659. — S. paludosa Godr. —Crepis pa- ludosa Moench. (per la seva estació, als llocs humits: paludosus, de palus, palúdis, llacuna, pantan, també el paludosa.) Rizoma cespitós, tronc de 3-6 dm., dret, estriat, fistulós, e/abre fins a la inflorescència, ramificat a l'àpex, fulles grans, blanes, les in- feriors oblongues o transovades, runcinades P o dentades, atenuades a la base, les superiors lanceolades, acuminades, enteres, dentades o incises, amplexicaulo-auriculades, orelletes grans, dentades, calàtides un xic grans, en corimbe fluix, periclini i peduncles /úíspido-glaundulosos, negrosos, bràctees obtusiúscules, aplicades, fiors d'un groc pàl id, aquenis groguencs, amb 10 estries, quasi iguals al plomall, que és d'um blanc brut o ros, recep- tacle 14. S. paludosa Geografia. — Boscos i prats humits de les muntanyes: De la Presta a Pla Guillera (Compy.), valls de la cadena fronterera de Carençà (Gaut.), font dels Esclops, sobre Mont- louis (Bub.): sota el Port de Benasc (Zett.), c. c. a les zones del faig i de l'avet de tota la Vall d'Aran (Llen.), Pla de Beret, Port de la Frèche (C. et S.) — Juny-Ag. (1) runcinat, de runcinare, ribotejar amb el ribot o garlopa: runcina: també segar els blats: runcinare frumenta ssruncare, V. Hésperis runcinata, Apargia Taraxaci (els lòbuls de les fulles cap avall). Cf. aixado, aixadell, eixartellar, arpiots, rastell, rascle (a/. Rechen), arrencar, etc. 476 jonc o la canya fina (cf. paludicola, palustris: FEORA DE. CAE AE UNA Compostes. G. 453. - Soyeria. 1,660. — S. lampsanoides Monn.— Cre- pis lampsanoídes Froel. (de làmpsana o lópsana, lapsanium), arboraca (espécie de col, cf. legumen: làpsana uvtvere, viure amb misèria, Xaugava (cf. Múgavov, Àdyovov) sinapis (la mostassa.) - Rizoma truncat, tronc de 3-6 dm., dret, es- triat, fistulós, pubescent, ramificat a l'àpex, molt fullós, fulles blanes, les basilars Hrades, generalment destruides a la florescència, les caulinars inferiors també rades, de pecíol amplament amplexicaule i lòbul terminal gran, ovato-cordiforme, dentat o denticular, les fulles superiors ovades, lanceola- des, acuminades, amplexicaulo-auriculades, calàtides grasus, en corimbe dret o un poc obert, periclini i part superior dels peduncles híspido-glandulosos, bràctees lanceolades, llargament acuminades, d'un verd fosc, flors d'un groc vits, aquenis bruns, de 20 estries, quasi iguals al plomall, que és blanc. Geografia.—Boscos i pastures de la cadena pirenenca: Costabona, Jasa de l'Ullat (Vay.), Carençà (Compy.), Vall de Llo, Coll de Puigmòrens (Gaut.), Vallferrera, a la Rebuira (Font), Vall d'Aran (Isernt), sota el Port de la Picada, des d'Artiga de Lin (Zett,), Vall d'Ar- ties, Salardú, Port de la Frèche (C. et S.). — Jul —Ag. 477 a a as PUBLICACIONS: DE L'INSTITUT DE (CI ENGEES 19114444 a ———————— Gènere 454. — HIERACIUM L. (Nom emprat ja per Dioscòrides, derivat de tepat, l'esparver, perquè segons una creença antiquíssima els esparvers se servien del seu suc per a aclarir la vista.) Flors grogues, rarament purpúries, calàtides multiflores, de magnitud variable, solitàries o en inflorescència -E corimbiforme, periclini imbricat, rares vegades subcaliculat, aquenis atenuats a la base, truncats a l'àpex, estriats, plomall uni- o subbiseriat, d'un blanc brut o ros, format per pèls simples, fràgils. Herbes perennes, polimorfes, que presenten les fulles basilars en voscló o bé destruides en la florescència, denominant-se, respectivament, fillòpodes i afillòpodes. Constitueix un dels gèneres més difícils de la botànica, ja pel manifest polimorfisme de les seves espècies, ja per la facilitat amb què s'hibriden, circumstàncies que han donat lloc a la creació de nombroses espècies, algunes de les quals, per referir-se a formes intermèdies, estan probablement desti- nades a desaparèixer com a tals, per a convertir-se en meres races o varietats, a mesura que vagin multiplicant-se els estudis comparatius d'aquestes plantes. Aquenis de 1'5-2/5 mm. de llarg, fistonats a l'àpex, plomall uniseriat, de pèls quasi iguals, rizoma generalment estolonifer, tija escapi- forme, fulles enteres o denticulades, setoses en ambdues cares (sub- gènere Pillosella) . . . . . ces Mas Aquenis de 3-4 mm., no Le a res plet Ses de pèls desiguals, rizoma mai estolonifer (subgènere Archihieracium). — 6. Revers de les fulles albo-tomentós, tija completament àfila, monocèfala, ligules perifèriques purpúries pel dessota . . . . de LE Revers de les fulles mai albo-tomentós, tija afilla o bé au Gel En gene- talment policèiala.- , ge Gisela aC ates: EES RE aC EL zoma amb estolons llargs i fulles separades i desiguals, periclini pu- i bescent-glandulós.. . . . . Lc esc 661: FI AFilose Na: 3 i Rizoma amb estolons curts, Faticocil nuls, fulles aproximades i quasi ( iguals, periclini amb llargs pèls blancs, no glandulosos. 1,662. H. Peleterianum. (Tija de 3-8 dm., policèfala, calàtides mitjanes, en cima, corimbe o panícula Abel liforme, fulles estretament lanceolades, llargament ate- nuades en pecíol alat, eriçades de llargs pèls setiformes i per sota de pèls estrellats, periclini també eriçat, blanquinós. 1663. H. anchusoides. Tija de 3-30 cm., monocèfala o bé voligecètala 7. ee ae 478 FLORA DE GAGISCUNYA Compostes. G. 454. - Hieracium. Rizoma amb estolons llargs, fullosos, tija glabra, periclini amb pèls negres, glandulosos, fulles oblongo-transovades, glauques i glabres. 1664. H. Auricula. Rizoma sense estolons, tija tomentosa i glandulosa, periclini híspid, sense glàndules, fulles oblongo-lanceolades, setoses en ambdues cares i pel revers amb pèls estrellats. . . . . . . . . 1,065. H. púmilum. Plantes fil'lòpodes, o amb fulles basilars persistents, en rosetó, durant 6 la florescència . i Plantes afil'lòpodes, o an falles Cu Ens ries en in: Ll o- EE Na aa drer DOS d Ai ag rars Ton a oa Met En DE Fulles viscoses, les caulinars sèssils o BP et ovades o lan- ceolades, lígules pestanyoses . . . . ES tea Dt Fulles no viscoses, amb pèls simples o deniculiis rares vegades plu- ESTAR Da rra ea da DU atS ES Pla D'Eaia ddE viidia TE d'Es iiges ad (COR Fulles verdes, consistents, De glandulosa, viscosa, d'olor balsàmica, aquenis negres. . . . at 18,600: EL. amplexicanle: se glaucescents, des: plauta poc NE qe llanuda a la base, J 8 aquenis vermellosos . . . . . . . . . .4667. H. Berardianum. Calàtides generalment grans, periclini regularment imbricat, multi- SEM CIE EN ea 10. Calàtides mitjanes o Belle Tenen ade i Dubai bidciie: Exteriors curtes 1'desordenddes: los vós tt ae tea La EQ: Lígules glabres, vores alveolars no fibril'loses, tronc de 5-20 cm., eriçat, no glandulós, monocèfal, calàtide gran, periclini molt pelut, Dani des agudes, vals dies fa ncia Un GOBSEES Ecos Lígules peludes, vores actes Gibril LOSOS CE a ep ge 11. Plantes molt llanudes a la base, amb pèls BEN alvèols del receptacle amb abundants Laia i que tapen les dents trian- DUES NE i da AS Plantes no Marides, a Br Les qe pols Giles dm alvèols del receptacle amb poques pestanyes més curtes que les dents ale- ACS CR arees ra laca ed aa EE Moli Crea OUS al: Plantes de 2-8 dm., policèfales, calàtides ani. o mitjanes, estils bruns Onda costat: a MAS. Plantes de 5-25 Cm., slrdee talent Muga Bar de ga ELOCS ca 28. I Tija glabra o 4 peluda, amb 1-3 fulles, les caulinars sèssils i estre- tament lanceolades : . . . ex . . . . .1,669. H. solidagineum. 13 Tija peluda, almenys inferiorment, amb 2-5 fulles, les caulinars amplexi- caules, ovades o lanceolades . . . . . . 1,60. H. neocerinthe. 10 479 PUBLICACIONIS . DE L:INS TA DU T DE SC DE NODES Compostes. G. 454. - Hieracium. Bràctees externes del periclini amples, obtuses, fulles gruixudes, densa- ment llanudes, les basilars oblongues o bé ovades, les caulinars sès- qi sils, petites o bracteiformes . . . . . . .1,671. H. phlomoides. Bràctees del periclini estretes, totes agudes o acuminades . . . 15. Fulles albo-sedoses, amb pèls denticulats en ambdues cares, pecíol l llanut, periclini albo-tomentós . . . . . . 1672. H. càndidum. 15 i Fulles peludes, amb pèls subplumosos en ambdues cares, periclini molt / PEN O BIADAUIÓS ds ae EE pare XC ES P MS, ada ala i periclini molt peluts, tija Gaxdà en tota la seva longitud, aquenis d'un bru vermellós . . . . . . . ç 10673. El miztuas, Peduncles i periclini glandulosos, tija glabrescent a la part inferior, da aquenis d'un bru negre ... . .c.6.70/ 0-5 4074. HL. LaveSsoni Calàtides grans, periclini inflat, hemisfèric, eriçat de llargs pèls blancs i ordinàriament d'altres glandulosos, tija peluda, amb 2-3 fulles, primes, poc densament peludes en ambdues cares. 1,675. H. cerinthoiídes. Calàtides mitjanes o petites, periclini ovoide, tomentós i amb pèls glan- DS OS ULL Pd A ei CS DS vo sa ae E) EE Fulles circuides de pèls glandulosos abundants, tija de 8-I15 cm., escapiforme o amb una o rarament dues fulles bracteiformes, mono- cèfal 0 bicèlalrs deguda ic ec. Ec 076-T. Deteradegue. Fulles sense pèls ea tija de 2-5 dm., amb 3-4 fulles, oligo- cèfal, peduncles tomentosos i glandulosos . 1,677. H. Mougeotii. 18 / Tija fullosa, fulles basilars escasses o en rosetó fluix, contretes o ate- nuades en pecíol, les caulinars del mig sèssils, les superiors brac- teiformes, peduncles i dr. amb pèls estrellats i pèls glandulosos, bràctees obtuses . . . deies 0678. El. vulga Tija escapiforme o amb una o De fulles, les basilars en rosetó dens, bràctees del: periclimi agudes Qi. zo tgetc a ies ei Doeac NCOL o bruscament contretes en pecíol, peduncles i periclini molt glandu- DOS OS de EE ee De cor 4070: El. OO Fulles glauques o dies Gual. pèls llargs, subsetiformes, general- ment. tacades. 2. cades ais ee ae Dei EE one Cal EET l Fulles verdes, amb pèls curts i blancs, les basilars ovato-cordiformes X Pèls del periclini tots o quasi tots glandulosos, fulles peludes a les cares, l marge i pecíol, les basilars cordiformes o contretes en pecíol, enteres 1(. o denticulades, la caulinar sèssil o peciolada —. 1,681. H. fràgile. pes del periclini mesclats, uns glandulosos i altres no, fulles giabrescents o poc peludes per sobre, feblement tacades. 1,680. H. cineràscens. 480 dic tia a aa a dats RELORA DE CATALUNYA Compostes, G. 454. - Hieracium. Fulles caulinars bruscament decreixents, peduncles i periclini sense pèls glandulosos o amb molt pocs, bràctees obtuses . . . . . . . 23. Fulles caulinars insensiblement decreixents, peduncles i periclini amb DES Clan iOSoS Oi Sense, Le la degana de de dE Des Eco Ma 22 Aquenis d'un ros clar, fulles basilars ovato- EE E 0: El: líptiques. 1,682. H. pyrenaicum. Aquenis d'un púrpura negre, fulles basilars ovato-lanceolades : 1,683. H. autumnale. Peduncles i periclini amb Rent pèls glandulosos, bràctees agudes, estils CUOCSI jegide i Lo. . . . .1,684. H. pseudoeriophorum. Peduncles i Di tiile sense pèls glandulosos, bràctees molt obtuses, estils Dl aa tn SA a are la 3085. El. bOteale. 23 24 1,661. — H. Pilosella L. (és la Pilosella dels botànics prelinneans, així anomenada pels abundosos pèls que la vesteixen.) Sinonímia. — Herba cansera, orella de rata, peludella, cast. pelosilla, fr. piloselle. Riçoma estolonífer, amb els estolons J/a7gs, de fulles separades i desiguals, tija escapifor- me, de 1-2 dm., pubescent, generalment mo- nocèfala, fulles basilars en rosetó, fransovato- oblongues, enteres, albo-lomentoses per sota, eri- çades de pèls setiformes i breument peciolades, calàtides mitjanes, subglobuloses, periclini pubescent, frequentment glandu- lós, amb les bràctees externes obtuses i les internes linears i agudes, flors grogues, les perifèriques comunament fdurpúries pel dessota, aquenis d'un bru vermellós. Planta polimorfa. a virescens Fr. — Fulles primes, a penes blanquinoses per sota. B mgrescens Fr. — Calàtides ordinàriament més grans, amb abundants pèls glandulosos negres. e imcanum Froel. — Fulles cobertes de pèls estrellats en ambdues cares, periclini amb glàndules molt escasses o gairebé sense. Subsp. H. Hoppeanum Scehultes. — Bràctees del periclini ovades o el- líptiques, obtuses, amplament escarioses al marge. Geografia. — Comú als boscos, prats i erms de tot el país. — La subsp. H. Hoppeanum Schultes, al Pir. or. (Gaut., Sen.), Vall d'Aran, a Aiguamoix (Sudre). — Maig-Setembre. 61 481I PUBLICACIONS DE L'INSTITUI DE CIENCIES Compostes. i G. 454:- Hieracium. 1662.—- H. Peleterianum Mérat, raça de l'anter. ap. Rouy, var. pilosíssi- mum Fr. (dedicada a Le Peletier, que descobrí la planta als pujols de Mantes, prop de París.) Difereix de l'anterior pels estolons curts, gruixuts, ascendents, amb fulles molt aproxima- des, quasi iguals, generalment més eriçats i blan- quinosos, el mateix que la tijai les fulles, ca- làtides més grans, periclini ordinàriament sensc glàndules, cobert de pèls blancs, llargs i sedosos. Y subcalvum Arv.-T. — Revers de les fulles blanc, com enfarinat, bràctees del periclini agudes i espurnejades de petits tubèrculs negres. Geografia. — Roques i boscos de les muntanyes : Roques del Pendís, al Cadí ( Vidit Arv. Touvet): Vall d'Aran, a Aiguamoix (Sud.). — Jul.-Ag. 1,663. — H. anchusoídes Arv.- T, subsp. de l'H. cymosum L. sec. Rouy, H. praealtum Vill. (auct. cat.). (pel seu aspecte d'anchusa o buglossa, praeal- tum, això és, molt alt, per la seva alçada rela- tivament gran.) le ei OU RR : A A RS (Q só Tija de 3-8 dm., dreta o ascendent, sim- ple o bifurcada al capdamunt, coberta de pèls estrellats molt petits i eriçada de llargs pèls — setiformes, amb algunes fulles a la part infe- Da AS aaCDUROISCaS el A rior, aquestes estretament lanceolades, atenuades DE cullera en llarg pecíol alat, enteres, eriçades, com Ja tija, en ambdues cares i espurnejades de petits pèls estrellats pel revers, quasi totes en rosetó basilar, calàtides petitetes, bastant nombroses (5-50), en fanícula corimbiforme, periclini eriçat, blanquinós, flors d'un groc clar i aquenis negres. setulosum Rouy, H. setulosum Arv-T. — Tija i fulles més llargament eriçades, panícula més curta i més densa. Geografia. -— Boscos pedregosos de la regió mediterrània: serralada litoral, Martorell de la Selva, Sant Pere Sacama, sobre Olesa, Montserrat, Obach, et alibi. — La Sellera, al Pas— teral (Cod. lin Hb. Cad.). La y setulosum Rouy, al Tibidabo (Sen.l). — Maig-Jul. 482 BEL OR DEL CAT GEN X A Compostes, G. 454.- Hieracium. 1664. — H. Auricula L. (alguns Hieracium del grup de les Pilosella fo- ren designats, genèricament, Auricula muris Pels botènics antics, i d'ací deriva l'específic linmcà.) Rizoma estolonífer, amb els estolons llargs, fullosos, tija d'I-3 dm., escapiforme o amb una sola fulla, dreta, glabra, tomentosa i glan- dulosa a l'àpex i amb algunes bracteoles, simple O una mica ramificada, fulles elauques, oblongo- transovades, glabres o amb alguns pèls setifor- mes, però sense pèls estrellats, atenuades i llar- gament pestanyoses a la base, calàtides ovoi- des, petites, 1-6 en covimbe fluix, umbel'liforme, periclini i peduncles eriçats de pèls negres, glandulosos, mesclats amb altres més llargs i setiformes, flors d'un groc pàl'lid, aquenis negres. Planta bastant polimorfa. Geografia. — Frequent als terrenys granítics o sorrencs del Montseny, S. Hilari, Ribes, Rasos de Peguera i Pireneu. — Urgell (Costa). — Jul.-Ag. 1,665.— H. púmilum Lap. — H. Can- dollei Mon. (del llatí púmilus, man, per l'escassa alçada de la planta.) Rizoma vertical, sense estolons, amb moltes fibres, tija de 2-8 cm., dreta, escapiforme o amb 1-2 fulles, simple o una mica ramificada a l'àpex, cobert d'abundant toment de pèls es- trellats i pèls negres, glandulosos, amb algun de llarg i setiforme, fulles criçades en ambdues cares, amb pèls estrellats al revers, les basilars oblongo-lanceolades o espatulades, les caulinars més petites, lanceolades, calàti- des relativament grans, comunament 2-3 en petit corimbe fluix, periclini eti- çat de llargs pèls setiformes, així com els pedicels, adornats demés amb pèls negres, curts i glandulosos, flors grogues, ataronjades o purpúries. Geografia. — Pastures i pedruscam de les altes muntanyes: Núria, Fontnegra i Coll de Finestrelles, Puigmal. — Comabella, La Tossa, Maranges, Setcases, Morens, Costabona (Vay.), Vall d'Aran, Ruda, r. r. (C. et S.). — Jul.—Ag. 483 PUBLICACIONS DE: L'IUNSTA DU CT DE NC DE NC S Compostes. G. 454.- Hieracium. 1,666. — H. amplexicaule L. (per les fulles caulinars abraçadores o ample- xicaules.) Tija d'1-3 dm., dreta o ascendent, fomen- tosa i glandulosa en tota la seva longitud, amb olor balsàmica, ramificada a vegades des de la base, fulles primes, circuides de pèls glandulosos, les basilars oblongues o transovades, sinuato- dentades, atenuades en pecíol alat, les caulinars ovato-cordiformes, amplexicaules, agudes, denta- des o enteres, calàtides ovoides, mitjanes, en ample corimbe, peduncles ascendents, tomen- toso-glandulosos, una mica bracteolats, peri- clini glandulós, de bràctees fluixes, linears i acuminades, flors grogues, lígules Pestanyoses, aquenis negres, receptacle eriçat de pèls. Geografia. — Roques de les muntanyes : Ribes, Adous del Bastareny i altres llocs de la regió pirenenca. s Tragurà (Vay.), Baguergue i altres localitats de la Vall d'Aran (Llen.l), Salardú (C. et S.), Portilló (Zett.), La Sellera (Cod.l). — Ju.-Ag. 1667. — H. Berardianum Arv.-T. — H. pseudo-Cerinthe Roch, simple var. de l'anterior sec. Rouy. Mn sari sa (dedicada a Pierre Bérard, apotecari de Grenoble.) Difereix de l'anterior per ésser llanut a la base, per les fulles basilars lanceolades o bé ovato-lanceolades, dentades o superficialment sinuato-den- tades, i pels aquenis vermellosos. Geografia. — Roques de la Font de Tagast, de Cas- tellar de n'Huch i altres del Cadí, Montseny, S. Hilari. s: La Sellera, camí de Susqueda (Cod.), — jul. 1,668. — H. pilíferum Hoppe. (per la gran abundor de pèls de la tija i fulles.) Tija escapiforme, de 5-20 cm., dreta, eriçada de llargs pèls blancs barrejats amb altres d'es- trellats, no glandulosos, generalment monocèfa- la, fulles fotes basilars ia vegades una caulinar, oblongo-lanceolades, peludes en ambdues cares o 484 FLORA DE CATAXEBUNYA Compostes. G. 454. - Hieracium. bé glabres, calàtide gran, periclini molt pelut, no glandulós, de bràctees agudes o acuminades, flors grogues, lígules glabres, aquenis petits, rossos. Raça H. glanduliferum Hoppe — Planta verda o glaucescent, tija sense fulles i monocèfala, coberta de pèls negres, curts i glandulosos, alguns simples i llargs, sobretot cap a l'àpex caulinar, mesclats amb altres d'estrellats, aquenis roigs o negres. Geografia. — El tipus molt rar a la Vall d'Aran, a Liat (C. et S.), la raça H. glandulife- tum a les altures orientals de Coma Gireta (Llen.l)i crestes d'Aiguamoix (Soulié ex Sudre), Pir. Or. (Rouy, Coste). — Jul.-Ag. 1,669.— H. solidagineum Fr.—H. Tre- molsianum Arv.-T. et G. (solidagineum, Pel sem aspecte de solidago o verga d'or, Tremolsianum, Per haver-lo dedicat al botànic català Fred. Trèmols.) Tija de 2-8 dm., glabra o -E peluda, ra- mificada, de branques llargues, amb 1-3 fulles separades i bruscament decreixents, a l'origen de cada branca o peduncle una fulla bractei- forme, linear, fulles lanceolato-oblongues, acu- minades, eriçades de llargs pèls blancs, princi- palment al pecíol, marge i revers, dentades, les basilars atenuades a la base, sèssils o curtament peciolades, les caulinars sèssils, estretament lanceolades, calàtides petites, en panícula, peduncles i periclini molt glandulosos, bràctees agudes, lígules pestanyoses, estils lívids, aquenis d'un bru vermellós fosc. Geografia. — Pir. Or., cap a Prats de Molló (Gaut , ex Rouy), — Jul.-Set. 1,670. — H. neocerinthe Fr. — H. ce- rinthoides Gouan — H. Gouanii Arv.- T.—H. vogesiacum VVE. et Lge., non Mougeot (sec. Arv.-T.). (Neocerinthe z cerinthoides Per la seva sem- blança amb la Cerinthe, una borraginàcia.) Planta fil lòpoda amb la tija d'r-5 dm., dre- ta o ascendent, Peluda infervorment, curtament glandulosa cap a la inflorescència, ramificada i 485 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Compostes, G. 454.- Hieracium, amb 3-5 fulles, aquestes glauques, glabres per sobre i peludes per sota i al marge, les basilars ovades o lanceolades, obtuses o agudetes, atenuades en pecíol alat i pelut, les caulinars amplexicaules, frequentment acuminades, a vegades subpanduriformes, obtuses, calàtides mitjanes o petites, en panícula corimbiforme, peduncle i periclini tomentosos :i glandulosos, bràctees acumi- nades, lígules pestanyoses, estils lívids, aquenis rossos o negrosos. Plantes molt polimorfes. Geografia. — Comú als boscos muntanyencs de Catalunya : Montserrat, S. Llorenç del Munt, Bagà, Adous del Bastareny, Pobla de Lillet, Castellar de n'Huch, Ribes el alibi. — Vall d'Aran (Llen.t), Montgrony (Sen.l). — Jul.-Ag. 1,671.-—H. phlomoides Froel.—H. erio- Qu cj — cerinthe Fr. (del grec eAoquós, flama, al'ludint a la metxa de pèls de la base de la tija.) Planta fil'lòpoda, amb la tija de 2-4 dm., lla- nuda a la base, dreta, prima, simple i monocèfala o bifurcada, de branques monocèfales, amb pèls llargs, fulles gruixudes, densament lamuginoses, les basilars oblongo-lanceolades o bé ovato-oblon- gues, atenuades en pecíol llarg i ample, les cau- linars en nombre d'1-2, ovato-cordiformes, sès- sils o amplexicaules i bracteiformes, pedun- cles llargs, tomentosos i glandulosos, com el periclini, que té les bràctees ex- ternes obiuses i les internes agudes, aquenis negrosos. H. eriocerinthe Geografia. — Roques dels Pireneus: Setcases (Costa), Núria (Vay.), Pir. Or. (Rouy), Vall d'Aran, a Arties, Montartó (C. et S.) i Ruda (Sud.). — Juny-Jul. 1,672. — H. càndidum Sch. (Ber les fulles cobertes de pèls blancs en amb- dues cares.) Planta fil'lòpoda i eriòpoda, amb la tija de 5-25 cm., dreta, prima, glabra, ramificada i sen- se fulles sota les branques, fulles glauques, les basilars oblongo-espatulades, lleument sinuato- dentades, obtuses, mucronades, altenuades en H. càndidum 486 BAR ONG Al DES CAE AU ND Y EE Compostes. G. 454. - Hieracium. pecíol llanut, albo-sedoses en ambdues cares, amb els pèls denticulats, les cau- linars oblongo-lanceolades, cordato-amplexicaules, acuminades, glabres, les superiors bracteiformes, calàtides, mitjanes, generalment en nombre de 2-4, peduncles llargs, glabres, lomentosos a l'àpex, no glandulosos, periclini verd- groguenc o blanquinós, una mica tomentós, a penes elandulós, amb les bràctees lanceolades, agudes, albo-escarioses al marge, lígules pestanyoses, estils grocs, aquenis quasi negres, alvèols del receptacle Pestanyosos, amb dents curtes i triangulars. var. psilotrichum Cad. — H. psilotrichum Arv.-T. et Cad. — Planta molt peluda a la base, generalment amb una sola fulla caulinar -- peluda. Geografia. — Roques dels Pireneus: El tipus a la Vall del Segre, cap a Tres Ponts i Organyà (Csta.), Pir. Or., a S. Pau de Fonollet i S. Antoni de Galamús (Gaut., sub H. laniferum Cav.), roques calisses al sud de Salardú (Sud.). La var. psilotrichum, sobre les roques immediates a L'Estany (del Bergadà), prop de Corbera, i (una forma reducia) a l'Adou del Bastareny, vora el riu Greixa i al Pendís ( Vidit Arv.-T.). — Jul.-Ag. 1,673. — H. mixtum Froel. (per presentar barrejats caràcters d'altres espè- cles.) Planta fillòpoda i glandulosa, amb la tija d'I-2 dm., dreta i molt peluda en tota la seva llargada, així com els peduncles, comunament amb alguns pèls glandulosos a l'àpex, i 1-2 fu- lles caulinars, les inferiors transovades, atenuades en pecíol curt, molt llanoses en ambdues cares i amb els pèls crespats, molt denticulats o sub- blumosos, les caulinars bracteiformes, general- ment ovades o lanceolades, amplexicaules, agu- des: calàtides en nombre d'I-3, peduncles i periclini molt peluts, no glandulosos, lígules pes- tanyoses, estils grocs, aquenis d'un bru verme- Uós fosc. Geografia. — Roques calisses de la zona alpina del Pireneu: Vall d'Aran, massís de Ruda (C. et S., Sudr.). — Jul.-Ag. 1674. — H. Lavvsonii Vill. (dedicat a Lavvson.) Planta fillòpoda i eriòpoda, amb la tija de 487 PUBLICACIONS DE L'INSSITUT DE CIENCIES Compostes. G. 454. - Hieracium. 5-25 cm., dreta, simple i monocèfala o bé ramificada i oligocèfala (amb 2-5 ca- làtides), glabrescent a la part inferior, sefoso-glandulosa a la superior, afil'la o amb 1-2 fulles, aquestes glauques, les inferiors el'líptico-lanceolades, enteres o denticulades, sèssils o atenuades en pecíol curt i ample, llanut, eriçades, particularment pel revers, de pèls llargs, sedosos, blancs, subplumosos, les cau- linars ovato-acuminades o bracteiformes, enteres, calàtides mitjanes, peduncles llargs, prims, glandulosos, el mateix que el periclini, bràctees acuminades, lígu- les pestanyoses, estils grocs, aquenis d'un b74 negre. 8 saxatile Sch., H. saxatile Vill. — Fulles ovato-espatulades o amplament ovades, enteres, les caulinars petites o bracteiformes, sèssils, no amplexi- caules. Geografia. — Roques de les muntanyes: Montserrat, en llocs alterosos i ombrívols, Sta. Anna i S. Joan (Csta.), Setcases (Isern, La Cènia (Llen.i), Salardú (C. et S.). La var. saxalile Sch. a la Vall de Benasc (Zett.), Bielsa (Souliél, i Herb. Cad.). — Juny—Ag. 1,675.—H. cerinthoídes L., non Gouan. (per la semblança amb la borraginàcia Cerinthe.) Planta fillòpoda i quasi gimnmòpoda, glauca, amb la tija de 2'5-5 dm., peluda i amb 2-3 fu- lles, aquestes blanes, rimes, enteres o denticu- lades, agudes o mucronades, peludes en amb- dues cares o glabres en l'anvers, les basilars grans, en rosetó poc form i fluix, el'líptiques, oblongo-lanceolades o espatulades, Peciolades, amb el pecíol £ llarg i estret, a vegades mar- H. cerinthofdes oo cescents, les caulinars lanceolades i semiample- xicaules, amb les orelletes amples i arrodonides, calàtides en nombre d'una o poques, grans, el periclini inflat, semiesfèric, i les bràctees fluixes, eriçades de llares pèls blancs, generalment també amb alguns de glandulosos, peduncles tomentosos i peluts, ligules pestanyoses, estils bruns o lívids, aquenis bruns vermellosos. Planta molt polimorfa. Geografia. — Roques, torrents i pastures dels Pireneus, sobre tot occidentals i centrals (Rouy): cap a Ribes i Queralps (Puigg.l), Coll de Puigmorens (Aym. ex Gaut.), Vall d'Aran, roques i pastures de la zona alpina inferior, Castanesa, Penyablanca, (Zett.), Beret, vall del riu Ruda (Sud). — Jul.-Ag. N. B. Zelt. creu difícil separar aquesta espècie de l'H. neocerinthe Fr. per tal com, si bé l'H. cerinthoides es caracteritza pels llargs pèls blancs del periclini, no és menys cert, diu, que en una mateixa localitat hom troba formes intermèdies que passen per graus insensi— 488 - LLOR A DE CA TFAE UNA Compostes. G. 454. - Hieracium. bles de les unes a les altres, de manera que no sempre és posible afirmar a quina de les dues espècies pertany la planta. No obstant, Rouy inclou la primera en la subsecció Cerin- thea, que comprèn plantes d gimnòpodes o no llanudes a la base, i la segona en la subsecció Lanifera, que està integrada per espècies marcadament eviòpodes o llanudes a la base. Pel que diu al Pir. or. català, bé podria haver-se pres per H. cerinthoides alguna de les moltes formes comunes de l'H. Gouanii Arv.—-T. 1,676. — H. heteradenum Arv.-T. et Cad. (del grec Etepoç, altre, i dònv, glàndula, per tenir pèls glandulosos de dues menes o distribuits de diversa manera.) Planta fillòpoda i eriòfora, amb la tija de 8-15 cm., dreta, escapiforme o amb una, rara- ment amb dues fulles -- bracteiformes, mono- cèfala o amb dues calàtides, glabrescent a la part inferior, pubescent-glandulosa a la supe- rior, fulles quasi totes en rosetó basilar, glau- ques, primes, oblongues o el'líptiques, atenua- des en pecíol ample, generalment curt i pelut, civcuides de pèls glandulosos d- abundants, glabres o glandulosos en ambdues cares, les caulinars ovato- acuminades, amplexicaules, ordinàriament dracleifjormes, calàtides mitjanes, peduncles i periclini amb pèls estrellats i glandulosos, bràctees lanceolato- linears, acuminades, subescarioses al marge, lígules pestanyoses, estils grocs, aquenis d'un negre vermellós. H. heteradenum Geografia. — Pasiures seques del Pireneu pròximes a la zona alpina: Rasos de Peguera, al Pic de l'Estela i Coll de Jou. — Rasos de Peguera, a la Roca de l'Huró (Sen.l in Herb. Cad.). — Jul.- Ag. 1,677. —H. Mougeotii Froel. — H. vo- gesiacum Moug. (dedicada per Fròlich, en una monografia dels Hieracium que restà inèdita, a Jean B. Mougeot, metge de Bruyères, als Vosgues.) Planta fillòpoda, Poc peluda, glaucescent, tija de 2-5 dm., dreta o flexuosa, prima, amb 2-4 fulles, oligocèfala, fulles primes, glabres per sobre, peludes al marge, raquis i pecíol, ente- res o dentades, les basilars el'líptiques o lan- ceolades, agudes o obtusiúscules, atenuades en de 489 PUBLICACIONS (DE L'ENSTITTUT DE SCA EN CES Compostes. G. 454.- Hieracium. pecíol — llarg, Nanut, les caulinars semiamplexicaules o panduriformes, calà- tides mitjanes, ovoides, n0 injlades, peduncles amb pèls estrellats i glandulosos, periclini híspido-glandulós, negrós, de bràctees acuminades, les externes fluixes t una mica esteses, lígules pestanyoses, estils grocs, aquenis quasi negres. Planta molt polimoría. var. doronicoides Rouy, H. doronicoides Arv.-T.— Tija bastant peluda, fulles basilars amb pecíol llarg i llanut, bràctees del periclini acuminades. subsp. H. sonchoides Arv.-T. — Tija eviçada inferiorment, piloso-aspra a la part superior, fulles glabrescents per sobre, subllanoses al marge, pecíol i revers, peduncles amb pèls estrellats, com enfarinats, piloso-glandulosos, calàtides mitjanes, en panícula corimbiforme, periclini amb abundants pèls glandulosos i pocs de simples, lígules pestanyoses, estils d'un groc brut, aquenis negrosos. subsp. H. olivaceum G. et G. — Planta suberiòpoda, de tija prima, pu- bescent, afil'la o amb 1-2 fulletes bracteiformes, ramificada a la part superior, fulles basilars el'líptiques o bé ovato-lanceolades, obtuses, denticulades, pubescents per sota, contretes en pecíol pelut, calàtides mitjanes o petites, en corimbe, peduncles i periclini amb pèls estrellats barrejats amb altres de glandulosos, negres, lígules pestanyoses, estils lívids, aquenis negrosos. Geografia. — Roques i pedruscam de les muntanyes: entre Ripoll i S. Joan de les Aba- desses (Carból, ex Costa), Vall de Morens (Vay.), Cerdanya, valls d'Eina i de Llo (Gaut.). La var. doronicoides Rouy, a Núria, al Salt del Sastre (vidit Arv.-T.): la subsp. H. son- Choides Arv.-T., a les Adous del Bastareny (vidit Arv.-T.). € Manlleu (Sen.). La subsp. H. olivaceum G. et G. a Montserrat (vidit Arv.-T.). — Jul.-Ag. 1,678. — H. vulgàtum Fr.-—H. silvà- ticum LamE. (per ésser planta molt estesa, amplament disse- minada per Europa, silvaticum, per les seves preferències estacionals.) Planta fillòboda amb la tija de 3-8 dm., dreta, subflexuosa, una mica aspra, fullosa, fu- lles verdes, no glauques, tacades o immaculades, peludes en ambdues cares o glabrescents, les basilars oblongues o lanceolades, foc nombroses o en roseló fluix, atenuades em pecíol, enteres, dentades o feses a la base, les caulinars (3-I0 o més) regularment distanciades fins a l'àpex, les inferiors peciolades, les altres sèssils, les superiors bracteiformes: calàtides mitjanes, poc nombroses, en pa- 490 mides ie g PLOMA DE: :CMESREUNYA Compostes. G. 454.- Hieracium. nícula corimbiforme, peduncles i periclini amb pèls estrellaís i glandulosos, bràctees del periclini obfuses, lígules glabres, estils ordinàriament lívids, aque- nis negrosos. Planta bastant polimoría, amb nombroses varietats. Geografia. — Boscos, roques i torrents de les muntanyes : Monserrat. S. Llorenç del Munt, S. Hilari, Montsolí. Olot, Camprodon, Prats de Molló (Vay.), Vall d'Aran, Luchon (Zett.), Lés (C. et S.). — Juny.-Jul. 1679. — H. murórum L. (Per fer-se en llocs ombrívols, i, ocasionalment, als murs.) Planta fillòpoda, amb la tija de 3-6 dm., escapiforme o amb 1-2 fulles, pubescent o eri- çada: fulles verdes, rarament tacades, les basi- lars en rosetó dens, ovades o el'líptiques, cor- diformes o bruscament contretes en pecíol, en- teres, dentades o feses a la base, amb llargs pèls blancs en ambdues cares, o, almenys, en la inferior, però sense pèls estrellats, la cau- linar peciolada: calàtides poc nombroses, en panícula subcorimbiforme, pedumcles arquejats i redreçats, molt glandulosos, periclini eriçat de pèls quasi tots glandulosos, bràctees agudes, lígules glabres o subpestanyoses, estils lívids. Planta extremadament polimorfa. 8 pilosissimum G. G. — Planta més peluda, sobretot a la base de la tija i pecíols. Geografia. — Molt comuna, sota diverses formes, a totes les muntanyes de Catalunya. La var. pilosissimum a Terrassa, torrent de la Xuriguera. — Maig-Set. 1,680. — H. cineràscens Jord. (per les fulles cendroses.) Planta fillòpoda, amb tija de 2-5 dm., es- capiforme, afilla o amb una sola fulla caulinar, dreta, glabrescent a la part inferior, pubescent, amb pèls estrellats, a la superior, oligocèfala, o fulles glaucescents o cendroses, trequentment DS Es er acer ira i tacades, les basilars ovades, peludes en amb- dues cares, pecíol i marge amb pèls rígids i subsetiformes, contretes en pecíol o cordiformes, enteres o molt superficial- 491 — PUBLICACIONS DE L'INSCITUI VBE CEE NDOEES Compostes. G. 454:- Hieracium. ment denticulades, mucronulades, la caulinar generalment bracteiforme, ca- làtides mitjanes, en nombre de 3-I0, rarament I-2, en panícula curta, subco- rimbiforme, peduncles farinosos per tenir pèls estrellats barrejats amb altres de glandulosos, periclini eriçat de pèls tots glandulosos, bràctees agudes, lígules glabres, estils grocs, aquenis negrosos, planta de floració precoç. Geografia. — Boscos àrids i pedregosos: torrents de Matadepera, a la falda de S. Llorenç del Munt (vid. Arv.-TI). — La Sagarra (Puj. C.), de la Cerdanya a Montlluís (Gaut.), Pir. Or. (Rouy), S. Hipòlit, a les vores del Ter (Sen.). — Maig-Juny. 1,681.—H. praecox Schultz, raça de l'H. fràgile Jord., sec. Rouy, var. de l'H. mu- rórum sec. Coste i Fiori. (per florir precoçment.) Planta fillòpoda i eriòpoda, amb la tija d'I-3 dm., escapiforme, dreta, cilíndrica, glabra a la part inferior, pubescent a la superior, fulles glaucescents, generalment molt tacades, oblongo- lanceolades, glabres o glabrescents per sobre, llanudes per sota i pel marge, contretes en pecíol llargament pelut, enteres, dentades o pin- natífides a la base, agudes, calàtides mitja- nes, agregades, en panícula corimbiforme, peduncles arquejats, tomentoso- glandulosos, periclini amb pèls simples i pèls glandulosos, aquests més abun- dants, bràctees negroses, linears i acuminades, lígules subglabres, estils grocs, aquenis bruns negrosos. Geografia. — Frequient als boscos i torrents del Va— llès, S. Llorenç del Munti Montserrat. —Pir.Or. (Rouy). — Maig-Juny. 1,682. — H. pseudoeriophorum Lor. et Timb. — H. rectum Gris. var. pseudo- eriophorum Arv.-T. et Gaut. (pseudoeriophorum, això és, fals eriophorum, per la seva semblança amb aquesta altra espècie de Hieracium.) Planta afillòboda, amb la tija de 3-7 dm., dreta, robusta, rígida, criçada, amb llargs pèls 492 REL OR DELCGATI LBEUNYA Compostes. G. 454.- Hieracium. blancs, llanosos, a la base, fulles verdes o vermelloses, mombroses, ovato- oblongues, dentades, acostades, insensiblement decreixents, peludes en ambdues cares, les basilars atenuyades en pecíol curt i ample, les caulinars semiamplexi- caules, calàtides mitjanes, en panícula corimbiforme, bracteolada, peduncles i periclini coberts d'un toment compost de pèls estrellats, de pèls simples llargs i de pèls glandulosos, bràctees agudetes, lígules subpestanyoses, estils g7oguencs, aquenis d'un púrpura fosc, receptacle llargament fibril'lós. var. myriophyllum Rouy, H. myriophyllum Sch. — Planta robusta, densa- ment fullosa, peluda, fulles lanceolades, atenuades a la base, corimbe curt i pauciflor. i Geografia. —Roques de Ribes i llocs herbosos de Matadepera i de Martorell de la Selva. — Pir. or., Prats de Molló (Rouy). La var. myriophyllum a Sta. Fe del Montseny (Csta.). 1,683. — H. pyrenaicum Jord. —H. py- renaeum Rouy. (per ésser planta pirenenca.) Planta hipofillòboda, més rarament atil'lòpo- da, amb la tija de 3-6 dm., eriçada de llargs pèls blancs o rossos, bastant fullosa, fulles primes, peludes en ambdues cares, denticulades, helero- morfes, les basilars grans, el'líptiques o bé ova- to-oblongues, en fals rosetó, afenuades en pecíol alat, llanut, agudes, les caulinars bruscament de- creixents, frequientment poc nombroses, ovafo- acuminades, semiamplexicaules, calàtides mit- janes, en panícula corimbiforme o racemiforme, bracteolada, peduncles com farinosos, per estar coberts de pèls estrellats, periclini amb llargs pèls blancs simples, generalment sense pèls glandulosos, bràctees obtuses, lígules gla- bres o poc pestanyoses, estils lívid3, aquenis d'un ros clar, receptacle amb alvèols híspids. var. Cadevallii Arv.-T., H. Cadevallii Pau — Planta de menor talla (2-3 dm.), de fulles basilars grans, tant o més llargues que la tija subescapi- forme, fulles caulinars totes molt petites, bracteiformes, calàtides en raim simple. var. nobile Rouy, H. nobile G. G. — Fulles basilars menys llargament peciolades, en rosetó fornit, les caulinars més nombroses i més regularment disposades, ovato-cordiformes, semiamplexicaules, acuminades, calàtides grans, panícula estreta, racemiforme, periclini eriçat de llargs pèls blancs que cobreixen el toment estrellat. 493 PUBLICACIONS DE A'INSEIT DO DE CIE NCRES Compostes. I G. 454.- Hieracium. Geografia. — Boscos i roques de les muntanyes: Montserrat, camí de S. Jeroni, Obac, cap a la Font de la Cirera. La var. Cadevallii Arv.-T., a Montserrat, la var. nobile Rouy, a S. Hilari. — Montseny, Viladrau, a la Carena de l'Ase (Csta.). — Jul.-Set. 1,684.— H. autumnale Griseb.—H. Sa- baudum L, p. p2 (per la seva floració tardana, en començar la tardor, Ssabaudum, Per créixer a les muntanyes de Savoia.) Planta afillòpoda, amb la tija de 3-8 dm., dre- ta, robusta, eriçada sobretot inferiorment: fulles heteromorfes, també eriçades en ambdues ca- res, primes, les inferiors ovato-lanceolades, agu- des, atenuades en pecíol alat, les Superiors brus- cament decreixents, ovato-agudes, semiamplext- caules, totes — dentades, calàtides mitjanes, en corimbe oligocèfal, peduncles i periclini co- berts de foment estrellat, sense pèls glandulosos, el periclini amplament truncat a la base, de bràctees obtuses, — piloso-híspides, lígules glabrescents, estils lívids, aquenis d'un púrpura negre. H. autumnale Geografia. — Terrassa, boscos de la Xuriguera. — Set. -Oct. N. B. La planta catalana no es diferencia de l'estirp aragonesa tramesa per Pau i de- terminada per Boissier, segons Loscos, però Arv.-T. la considerà com H. boreale Fr. var. ericetorum Jord. 1,685. — H. boreale Fr. (per créixer amb preferència a l'Europa boreal.) Planta afillòboda, amb la tija de 4-I0 dm,, dreta, robusta, estriada, eriçada inferiorment, glabrescent a la part superior, fulles nombroses, L regularment decreixents, glabrescents o pe- ludes, les inferiors oblongo-lanceolades o lanceo- lades, llargament atenuades a la base, £ pe- ciolades, dentades, les altres ovato-agudes, am- ples i arrodonides a la base, quasi semiample- xicaules, calàtides petitetes, en panícula corim- biforme bracteolada, peduncles coberts d'un to- ment de pèls estrellats, a vegades barrejats amb alguns pèls simples i llargs, H. boreale 494 ELOQREA DE,CATXEUNYA Compostes. G. 454.- Hier cium. però sense pèls glandulosos, periclini pubescent, no glandulós, de bràctees molt obtuses, lígules subpestanyoses, estils lívids, aquenis d'un púrpura fosc. Espècie molt polimorfa. Geografia. — Boscos de les muntanyes : S. Hilari i les Guilleries, Olot, al Bosc de la Tosca. — Seu d'Urgell, prop d'Arfà (Salv.l), Olot, Tortellà (Tex.t), Montseny, Olot i Gui- lleries (Csta.), Luchon (Zett.), Lés (C. et S.). — Ag.-Set. 495 ———— PUBILTCACIONS DE L'UNSTI PU TI DE JC LE NIC ES Compostes. G. 454. - Híbrids. HÍBRIDS Entre els nombrosos híbrids d'aquest gènere mereixen especial menció els seguents: 1,686. — H. cordatum Sch. — H. amplexicaule x neocerinthe Rouy. Planta glauca, peluda, fulles llargues, quasi enteres, amb pecíol llanut, corimbe oligocèfal, periclini molt glandulós, de bràctees acuminades, lígules pestanyoses, aquenis d'un bru vermellós. Geografia. — Montseny (Csta.). 1,687. — H. Costae Sch. — H. sabaudum x pyrenaicum Pau (Notas Botànicas, fasc. 6.2, 69). Planta hipofillòpoda, tija de 20-30 cm., amb diverses fulles, peluda a la base, glabrescent a l'àpex, oligocèfala, fulles ovato-lanceolades, acuminades, denticulades, peludes en ambdues cares i en el marge, les basilars amb llarg pecíol alat, les altres sèssils o semiamplexicaules, peduncles i periclini pu- bescents i glandulosos, bràctees obtuses, aquenis d'un púrpura negre. Geografia. — Montserrat. — Olot (Csta.). 496 BRLORA DE CNTALUNYA Gènere 455. — ANDRYALA L. (Alguns suposen aquest mot derivat de avip, home, i 82a, error, per ésser algunes Andryala espècies difícils de distingir i fàcils de confondre.) Flors grogues o ataronjades, reunides en calàtides subgloboses, en corimbe, amb el periclini subbiseriat, aquenis petits, cilíndrics, atenuats a la base i truncats a l'àpex, amb deu dents i deu costelles, plomall format de pèls plumosos inferiorment, simplement denticulats a l'àpex i més llargs que el fruit, receptacle nu, amb alvèols pentagonals, circuits d'un marge curtíssim, membranós, lacerat, que porta cerres tan o més llargues que els aquenis. Herbes anuals o perennes amb toment de pèls estrellats, i amb les fulles alternes, enteres o -- dividides. Plantes perennes, blanquinoses, corimbe fluix, periclini tomentós, no glandulós, fulles inferiors oblongues, peciolades, les superiors lanceo- 1 EES CAtEreS NT, EN EL RA a 1,688. A. ragusina. Plantes anuals, cendroses, corimbe dens, periclini tomentós i 4 glan- OE RE ea En A A Lígules grogues, peduncles tomentoso-glandulosos, corimbe gran, fulles sinuato-dentades, les caulinars arrodonides o atenuades a la base, però sèssils o semiamplexicaules, plantes de 3-6 dm. 2 1,689. A. integrifolia. Lígules ataronjades, peduncles tomentosos, corimbe petit, fulles enterís- simes o superficialment sinuades, les caulinars rotundato-cordiformes . ala base, plantes de I-2 dm. . . . . . . . 1,690. A. arenaria. 1088. —A. ragusina L. — A. lyrata Pourr. (ragusina, de Ragusa, ciutat de l'Adriàlic, on no sembla viure aquesta espècie, els autors que consideren nomen ineptum aquest de Limné, admeten l'específic de Pourret, que és, desbrés d'aquell, el més antic, i fa referència a la forma de les fulles inferiors.) Perenne, amb el rizoma descendent, llarg, negrós, ramificat i terminat en rosetons de fulles i tiges floríferes de 3-4 dm., dretes, cobertes 63 497 PUBEICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCUES Compostes. Ge 455.- Andiryala. d'un foment blanquinós, curt, espès, ramificades, fulles albo-tomentoses, les in- feriors peciolades, oblongues, dentades, sinuato-runcinades o quasi lirato- pinnalífides, les superiors lanceolades, atenuades a la base, sèssils, ca- làtides llargament pedunculades, en corimbe fluix, bracteolat, peduncles i periclini tomentosos, 40 glandulosos, bràctees convexes, les exteriors curtes i escasses, les interiors linears, agudes, al principi dretes i a la fi reflexes, aquenis groguencs, amb les costelles i dents terminals ben marcades, plomall blanc, tres vegades més llarg que l'aqueni. var. ramosissima Boiss. — Tija molt ramificada, fulles superiors enteres, les inferiors pinnatífides o pinnatipartides. Geografia. — Comuna als arenys de rius i rieres: Vallès, Penedès, Segarra, Bages. — Prio— rat, Espluga de Francolí, Girona, Figueres, Olot, fins al Pir. Or. (Csta.). La var. ramosis- sima Boiss. als arenys i llocs pedregosos del Fluvià, cap a Dosquers, Besalú, et alibi (Vay.). — Maig-Set. 1,689. — A. integrifolia L. (per tenir les fulles enteres o gairebé enteres.) Anual o biennal, tija de 2-5 dm., dreta, vi- rido-tomentosa, simple o ramificada, fulles bla- nes, d'un verd grisenc, tomentoses, les inferiors oblongo-lanceolades, peciolades, lleument sinua- des, obtuses, les superiors lanceolades o linear- lanceolades, sèssils o semiamplexicaules, en- teres, calàtides en corimbe dens, curltament pe- dunculades, peduncles i periclini tomentoso-glan- dulosos, bràctees lanceolato-linears, planes, al principi dretes, a la fi esteses en estrella, aque- nis negrosos, amb les costelles blanquinoses i dents ben marcades, plomall unes quatre vegades més llarg que l'aqueni. a corymbosa VVX.— Tija ramificada a l'àpex, fulles inferiors sinuades, les superiors enteríssimes. B angustifolia DC. — Tija ramificada des de la base, fulles linear-lanceo- lades, totes enteres o les inferiors sinuato-dentades. 4 Sinuata VVE.— Fulles inferiors sinuato-pinnatífides o runcinades. Geografia. — Vores de camins i llocs herbosos des de la costa al Pireneu. Les var. a i y frequents al Vallès i en diversos punts del litoral, la var. B a Vic (Masf.), Calonge i S. Feliu de Guíxols (Vay.). — Maig-Juny. 498 EL ONSAS DE CATABRU NA Compostes, G., 455.- Andryala, 1690. — A. arenaria Boiss. et Reut. — A. tenuifolia var. arenaria DC. (arenaria, per viure als sorrals i terres arenoses.) Anual, amb la tija d'r-2 dm., dreta, coberta d'un toment cendrós, ramificada superiorment, fulles enteríssimes o lleument sinuades, les inferiors oblongo-lanceolades, curtament pecio- lades, les caulinars sèssils, rotundato-cordifor- mes a la base, atenuades a l'àpex, calàtides curtament pedunculades, en corimbe dens, pe- duncles densament tomentosos el mateix que el periclini, el qual, demés, sol presentar alguns pèls llargs 1 glandulosos, negres, bràctees linears, agudes, lígules ataronjades, aquenis negrosos, amb costelles blanques terminades en punta recorbada. var. pimnatifida Lge. — Fulles pinnatífides o pinnatipartides. Geografia. — Marges del Besòs, cap a S. Adrià (Csta.). La var. a a Montcada i Monistrol (Vay.). — Maig-Set. 499 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 456. — SCOLYMUS L. (Del grec cxóÀvuoç, nom d'un card d'arrel comestible.) Flors grogues, calàtides grans, terminals o terminals i axilars, ovoides, periclini imbricat, format de bràctees foliàcies, subespinoses i estretament escarioses al marge, receptacle alveolat, amb palletes amples, escarioses, plegades longitudinalment i soldades pel marge, formant un tub que envolta totalment l'aqueni i simula un pericarpi amplament alat, plomall escariós, cart, coroniforme, o de 2-4 cerres fràgils. Herbes molt espinoses, de fulles decurrents i tija alada. Plantes anuals, glabres, amb les fulles i les bràctees circuides d'un marge L blanc, cartilagimbsi cs dei qoe 0915596. Mmaculatus. Plantes biennals o perennes, ea amb les fulles i bràctees sense marge blanc, cartilagimo8 s mai dE cedia De Es Dades DR ee Tija ramificada, amb ales molt or de Pa ds del periclini És totes agudes, cuspidades. . . . . . . . 1,692. SC. hispànicus. Tija simple, amb ales no interrompudes, almenys en la part superior, bràctees externes del periclini obtuses . .1,693. Sc. grandiflórus. 1,691. Sc. maculatus L. (per la tija, ales, marges i nervis foliars blancs, per la qual cosa la planta sembla tacada.) Planta anual, tija de 3-9 dm., dreta, blanca, glabra, amb ales contínues, amples, cartilagino- ses, dentades, espinoses, ramificada, de branques esteses, terminades en una calàtide, formant un corimbe, fulles oblongues, amb marge blanc, gruixut, cartilaginós, sinuato-lobades, amb lò- buls dentato-espinosos, nervis i espines blancs, cartilaginosos, molt forts, les caulinars ampla- ment decurrents, formant 2-4 ales espinoses, calàtides acompanyades de 2-4 bràctees Pectinato-espinoses, coriàcies, de marge gruixut i cartilaginós, bràctees del periclini lanceolato-linears, cuspida- des, lígules eriçades de pèls negres, anteres brumes, plomall coroniforme, enter o denticulat. Sc. maculatus Ei ac. Beta de la regió mediterrània: Roses (Bub.), Banyuls (Gaut.), EE ORAL DE GAT RGE NE A G. 456. - Scolymus, 1,692. Sc. hispànicus L. (ber viure en terres hispàniques.) Planta biennal o perenne, amb la tija de 2-8 dm., dreta, blanquinosa, pubescent o gla- brescent, amb ales interrompudes, desigualment dentato-espinoses, 40 cartilaginoses, ramtficada, branques esteses, fulles lanceolades, sinuato- pinnatífides, de lòbuls dentato-espinosos, i ner- vis i espines blancs, sense marge cartilaginós, les caulinars decurrents: calàtides terminals i axil- lars, en raim ramificat, reforçades per tres fulles bracteals dentato-espinoses, amb el periclini for- mat de bràctees lanceolato-linears, foles agudes, cuspidades, lígules eriçades a la base de pèls blancs, anferes grogues, plomall format per dres o quatre cerres fràgils. Sc. hispànicus Geografia. — Litoral de Barcelona, Montcada, Cerdanyola, fins a Terrassa. — Cardona, Targa, Lleida i Pla d'Urgell (Csta.), Pir. Or., a Coll-lliure (Bub.), platja d'Argelés a Cervera (Gaut.). — Jul.-Set. 1,693. Sc. grandiflórus Desí., subsp. de l'anterior sec. Rouy. (per les calètides grans, aquí donant a flor el sentit vulgar.) Planta perenne, amb la tija de 2-4 dm,, dreta, pubescent, amb ales no interrompudes, llevat a la base, sinuades i dentato-espinoses, sempre simple, terminada per 2-5 calàtides sèssils, reforçades per tres (la terminal per Sis), bràctees coriàcies, lanceolato-acuminades, oo Be. grandifóras ——— o fortament espinoses a la base, fulles oblongo- i ——lanceolades, pinnatipartides, de divisions ovato- lanceolades, irregularment dentato-espinoses, les caulinars decurrents, bràc- tees del periclini lanceolato-linears, les exteriors obtuses, les interiors agudes, lígules eriçades de pèls blancs a la base, anteres grogues, plomall coroni- forme, amb 2-3 cerres dilatades a la base. Geografia. —Costes seques del Pir. Or.: Coll-lliure (G. et G., Bub., Gaut.), Banyuls (Xa- tart ex G. et G., Coste). — Juny. 501 PUBLICACIONS DE £L'INSTITUM DE EClENGRES Família 67. — AMBROSIÀCIES LINR. (Del gènere Ambrosia.) Plantes monoiques, de flors groguenques o verdoses, les masculines en calàtides multiflores, amb el periclini uniseriat, corol'la regular, gamopètala i amb cinc dents, cinc estams d'anteres lliures, no apendiculades a la base, estil filiforme i ovari avortat, les flors femenines solitàries o geminades, volta- des d'un invòlucre gamofil'le per la concrescència de les bràctees, sense corol'la ni estams, estil amb dues branques estigmàtiques filiformes, ovari adherent, unilocular, fruit en aqueni, tancat en l'invòlucre endurit, espinós, terminat per dos becs lliures o soldats, i sense plomall. Herbes anuals, de fulles simples, alternes, o les inferiors oposades, sense estípules. Fulles dentato-lobades o enteres, aquenis (7 de r0-25 mm., disperms, eriçats d'espines ganxudes i terminats per dos becs distints 457. Xanthium. Fulles pinnatipartides, aquenis monosperms, de 4 mm., circuits cap al mig d'un verticil de quatre a sis espines i terminats en un bec bífid. 458. Ambrosia. Gènere 457. — XANTHIUM L. (Del grec Çavdòç, groc, per haver utilitzat els fruits d'alguna espècie per a tenyir de ros els cabells (2), Flors verdoses, calàtides globuloses, bràctees del periclini lliures, recep- tacle amb palletes, calàtides femenines biflores, corolla filiforme, tubulosa, fruits bastant grans, eriçats d'espines ganxudes, biloculars, amb les celles monospermes, i terminats per dos becs distints, fulles dentato-lobades o enteres. Tiges amb llargues espines tripartides a la base de les fulles, aquestes cuneato-lanceolades, les superiors enteres i les restants amb 3-5 lòbuls, níveo-tomentoses per sota, verdes, amb el raquis blanc per sobre, becs del fruit poc aparents . . . . 1,694. X. spinosum. Tiges inermes, fulles dentato-lobades, ovades, verdes o grisenques en ambdues cares, becs del fruit molt aparents (0. co. Ca le. ., (1) Tant aquí com en les descripcions que segueixen, l'autor, en dir aquenis i fruits espinosos, es refereix a l'in- volucre que els tanca (F, Q.), (2) eFructus ante collectus quam perfecte siecescat, deinde tusus et fictili vase reconditus, flavos facit capillos...2 (Bauhin, Historia plant., p. 572 (1651).) 502 PLORA DESCATALUNYA Ambrosiàcies. G. 457.- Xanthium. Fruit ovoide, de 12-15 mm., verdós, pubescent, nu a l'àpex, becs cònics, rectes, divergents o connivents, fulles ovato-triangulars, subcordi- 2 formes, amb 3-5 lòbuls anguloso-dentats . 1,695. X. strumarium. Fruit el'lipsoide, de 20-25 mm., ros, pelut, totalment cobert d'espines, becs rectes o ganxuts, fulles ovato-cuneiformes . . . . . . . 8. Fruit pelut, no glandulós, cobert d'espines primes, tan llargues com la seva amplada, rectes fins al ganxo terminal, becs rectes, híspids, SeparatSs eL (pies, Lo. . . 696. X. itàlicum. Fruit piloso- glandulós. eobEnt. d Es robustes, més curtes que la seva amplada, recorbades des de la meitat, becs corbs i ganxuts, BIES LAS US a QQC: 6075 EE MactOCarDUum 1694. X. spinosum L.. (per les espines que hi ha gairebé sembre a la base de les fulles.) Sinonímia. — Cadells, llagastes, enganxado- nes, i, com a altres compostes espinoses, abriiills, escardots bords, floravia, etc.: cast. cadillaos, cachurrera. Tija de 3-6 dm., dreta, solcada, pubescent, ramificada des de la base, i tenint, al peu de cada fulla, a manera d'estípules, una o dues llargues espines groguenques i tripartides, fulles peciolades, blanes, albo-tomentoses per sota, d'un verd obscur, amb els nervis blancs per sobre, cuneiformes a la base, les superiors enteres i les altres amb 3-5 lòbuls, el terminal llargament lanceolato-acuminat, calàtides sèssils, les masculines aglomerades a l'àpex de la tija i de les branques, les feme- nines solitàries, opositifòlies, fruit petit (I0O-I5 mm. de llarg), el'lipsoide- oblong, a la fi reflex, pubescent, eriçat d'espines grogues, primes, rectes, gan- xudes a l'àpex, més curtes que la seva amplada i terminat per dos becs Poc aparents, alenats, drets, desiguals. B canescens Csta. — Fulles més petites, estretíssimes, cano-tomentoses en ambdues cares, lòbul del mig llarguíssim. Geografia. — Paratges secs i pedregosos, runes i terres incultes de tot el país, des de la Costa al Pireneu. La var. canescens prop de Badalona, a les vores del Besòs (Csta.). — Jul.-Set. 503 PUBLICACIONS DE d'DlNSTIT UE DR SC LEC TES Ambrosiàcies. G. 457.- Xanthium. 1695. X. strumarium L. (del llatí struma, el goll, perquè, vulgarment, s'ha atvibuit a aquesta planta la virtut de curar-lo.) Sinonímia. — Bardana o llepassa borda o menor, escorpins. Tija de 3-8 dm., dreta, robusta, angulosa, pubescent, inerme, ramificada, fulles llargament peciolades, d'un verd cendrós, més pàl'lides per sota, pubescents, aspres, ovato-triangulars, sub- cuneato-cordiformes a la base, irregularment lobulato-dentades, calàtides quasi sèssils, en raims axil'lars i terminals, les masculines a l'àpex, fruits petitels (12-15 mm. de llarg), aglomerats, ovoides, verdosos, pubescents, eviçats d'espines recles, ganxudes a la punta, més curtes que l'amplada del mateix fruit, que és 44 a l'extremitat, amb dos becs cònics, rectes, divergents o conmuvents, molt aguts. X. strumarium Geografia. — Terres cultivades o incultes des de la costa a la falda del Pireneu, sense ésser comú. — Maig-Set. ns i SC 1,696. X. itàlicum Moretti (per viure a Itàlia, i a altres terres del mgdia d'Europa.) Tija de 3-6 dm., dreta, robusta, angulosa, pubescent, aspra, inerme, ramificada, amb les fulles llargament peciolades, d'un verd clar, glau- cescents pel revers, pubescents, aspres, especial- ment als nervis i pecíol, ovato-triangulars, sub- cuneades o subcordiformes a la base, lleugerament lobato-dentades: calàtides en curtes espigues x. Màlicum Ò OO axillars i terminals, fruits aglomerats, grans (20-25 mm. de llarg), el'lipsoides, rossos, Pels, no glandulosos, totalment i densament coberts d'espines febles, rectes, ganxudes a l'àpex, tan llargues com l'amplada del fruit, terminats per dos becs húspids, drets, divergents. Geografia. — Runes i llocs arenosos del litoral: Barcelona, sorrals de Can Tunis. — Gi- rona (Vay.), Cabanes, de l'Empordà (Sen.l). — Jul.-Set, 504 Se FLORA DE CATALUNYA Ambrosiàcies, G. 457.- Xanthium. 1697. X. macrocarpum DC. (per l'invòlucre fructífer, aquí pres com a fruit veritable, molt voluminós.) Sinonímia. — Escorpins. Tija de 2-5 dm., dreta, robusta, angulosa, co- berta de petits pèls setiformes aplicats i dirigits vers l'àpex, ramificada, fulles llargament pecio- lades, d'un verd groguenc, pubescents, aspres, una mica consistents, ovato-triangulars, gene- ralment subcuneiformes a la base, irregularment lobato-dentades, calàtides sèssils, aglomerades a l'àpex de la tija i a l'axilla de les fulles, les masculines poc nombro- ses i situades a l'extremitat dels glomèruls, fruits més grans que en l'espècie anterior (20-25 mm. de llarg), poc nombrosos, rossos, Piloso-glandulosos, to- talment i densament coberts d'esbines fortes, ascendents, recorbades des de la meitat, ganxudes a l'àpex, més curtes que el fruit, que termina en dos becs cò- mics, robustos, piloso-híspids i divergents a la base, glabres, recorbals cap endins i ganxuts a l'extrem. Geografia. — Runes i llocs arenosos: Litoral de Barcelona, camps i vinyes de S. Cugat, Valldoreix, Terrassa, Castellgalí i altres llocs de Bages, — Pla del Llobregat (Csta.), Besalú, Devesa de Girona, r. (Vay.). — Jul.-Set. HÍBRIDS Sembla que no manquen pas híbrids en aquest gènere. El que, al nostre entendre, es presenta més clar és el 1,698. —X. Sallentii Senn. — X. strumarium x macrocarpum. La inflorescència, les espines que cobreixen els fruits i els becs terminals pertanyen al X. sírumarium, però llur vestidura glandulosa i les fulles corres- ponen al X. macrocarpum. La magnitud dels fruits és intermediària entre la dels de les dues espècies. Geografia. — Barcelona, litoral de Can Tunis, Setembre de 1913, Sen., Sall. et Cad. 64 505 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE. CUENCIES Gènere 458. — AMBROSIA L. (Del grec du6pocia, ambrosia, al'ludint al perfum que exhalen diverses espècies d'aquest gènere.) Flors groguenques en calàtides globuloses, formant espigues llargues i denses, terminals o situades a l'axil'la de les fulles superiors, les calàtides masculines, nombroses, situades a la part superior, amb el periclini d'una sola peça, format per bràctees soldades en forma de copa, el receptacle nu, les calàtides femenines uniflores, apètales, situades a la part inferior, fruit en aqueni, petit (4 mm. de llarg), tancat en el periclini endurit, adornat des de la meitat de 4-6 espines curtes, ascendents, quasi truncat a l'àpex, termi- nat en un bec subbífid, i amb una sola sement, herbes anuals, piloso-canescents, d'olor forta, amb la tija de 2-6 dm., dreta, peluda, ramificada, fulles peciola- des, d'un verd cendrós per sobre, blanquinoses per sota, de contorn: ovat, les inferiors bipinnatipartides, les superiors pinnatipartides amb les divisions pinnatífides i els lòbuls obtusos i dentats. 1,699. — A. marítima L. (per ésser planta del litoral) Geografia. — Litoral del Mediterrani: Arenals del Besòs i del Llobregat, prop de la costa (Salv.l, Graells), vora Tarragona (Delaroche ex Colm.). — Jul.-Ag. 506 da Jet ÍNDEX DEL VOLUM IU FAMÍLIES, GÈNERES I ESPÈCIES Pàgs CCE EA 3 OT line As Ut En L 283 CTA CIS Sacs esca dera dice i 284 i chamaemelitolitm...... i... 285 ms ICO S Pr sac La vista due 287 a ODRES, 2 La etia a see eta earena Date 286 — —odorata (microphylla) ..... 286 ERC DTIICA Dos ada afe Rda d'ala i 284 EV TEC CAS AS RS le ee, 285 EOENOSEVERS E3SILIS Ti Sea 205 ri ADIEONS (GIA): Les de. cs. 205 Es PVECIAICA dels tat dela dé ca Pe ele 206 AETHEORRHIZA (450J ............ 466 — bulbosa (—Crepis bulbosa). 466 EE DMRIS SD IOON sole ia dt eta i duea 64 ED EVA DI es dl ele ta a EE a era 64 AMBROSIÀCIES (Família 67) ...... 502 EROSIÓ: T4S0l ties ciu c.. 506 Em MALItIA ei tiiee ciat ces 506 CMS SI secta dd cie Medes 84 Em MOROS a ae Ui Das a reió des 84 rs Nisnaga (—DADCUS) cie. a 85 NACVCEUS (376 re Le... 277 — clavatus (tomentosus) ..... 2737 — radiatus (—Anthemis) ..... 278 BV COS des, 278 ANDRYALA (455) RRI dar 497—499 ARCA CIA tn ie SSL, 499 is CEDA Ets ti Se ds. 498 En Ce AL ERC IES CIÓ 497 UNES SE i ii ras ma dl dec 497 DRET OR 200) eL NA dal 36 — feniculum (V. FENICULUM). —62 LS RD COICAS di dni a dues ie va 36 LENGELICE (20 gar i Co UES. L. 33 — pyrenaea (V. SELINUM) ... 35 i Meri (ebnlitola) vs..t... 34 — scabra (V. XATARDIA) .... O 55 d'ACS EES es dE Si gStei en 33 ANTENNARIA (389) .............. 313 pa CAE DACICB Le va i Sa a erra mi 314 Pàgs ANTENNARIA diGica) Vi. e. seus 313 ts NEOntOpodium. . cone: Sees 315 ANTREMIS (374 a ae 271-275 — altissima (V. COTA altissima) 275 RE VONSISS d'A ale ma das ela 272 i i LCR AC a sl ST 273 — mixta (V. Ovmenis bicolor). 271 DEA, a do Didac db ote oc 272 — yvalentina (V. ANACYCLUS) . 278 ANTHRISCUS (32002 1.4 RE Sao 96—98 a— a (CETCLONUNT 1 RE a i 98 ei SUIVOStELS de ae ea E 96 a ga ris: sis DE EE aa eeaó 97 APIUM: 132840244 LS DE de 92 Cam Sra VEGIEIS: ST aete ae eta 92 ARALIÀCIES (FAMÍLIA 60) .../.... 116 (V. HEDERA). ARCTIUM (Vs LAPPAJA SS li laete den 405 ARENTCR (IOS Seat ee Ceret 236 — ymontana (oblongifolia) .... 236 AÀRNOSERIS: 14204) 42 SE a ae 412 —'pusila (Himal "Less 412 ARÓONICUM (3641 sas Cao 234 — Clusii (DORONICUM) ....... 235 i SCOIDIOICES LL Sa Ed aes ea 234 ARTEMISER l36q ee ie ee tor 249—258 ADSL a EES Orla 251 ar DORESGEISI LE Les rel 252 —— SGA DESERIS aa a ara de Reit ea 257 I CaMPNOrA EA ae ot re de der 252 — chamaemelifolia .......... 254 — ' eriantha (Villarsi) .......i 254 — BANCA RT ons totes e ageats 255 dc a Seran RS NS Cria c 251 DIT OSA Llet De Sa Ec catets 257 ot AEIOt Da ale, cd ae ca afec a 256 — incanescens (saxàtilis) ..... 253 EA IDE ES P, Ea ea at IS 250 EN CIE RI SI la Retelela ei els 253 ASPERULA (340). ...s.:.5.. 152-155 PUBLICACIONS DE AL'INSCILETUIT ME MC VENCEES Pàgs. ASPERULA GIVERSIS Dg e qeitieide ce 152 — —Ccynanchica (aristata, brachy- SP BON a LS dera Dels de lceta 153 SOTA tec eeie Da ee ee 153 A es a SAS ea cs 154 ds. (OGOLAEA SE Je es SE die eres Ed 154 ESTER (3601 fases er doeee dE el he 223 — —Linosyris (V. LINOSYRIS) .. 213 ME BIS Mo ranagitege ee o CimE Dc a iela ee 226 i RS a a ac a ada 224 (var. V. ERIGERON frígidus). —2z0 — —PDATCINOREOSIS LE. es ELS 227 ras DVECTA DES Era Et Sac Era oa ee 224 a OO DOMER Cos Date DE Veee 226 Le, VII CE SE 225 (var. catalaunicus). ASTERISCUS E3S11 sea EE de es 290 OO VAQUOTACOS I Do see EE 291 —— ATC US DOL Pepe tea 290 — —Spinosus (V. PALLENIS) 292 ASTEROCEPHADUSe ea das EE ca en 189 pi MARES LU. SE per SUC 189 (V. SCABIOSA marítima). 189 ASTRANTEA (3201 Dec Es eo des es IIO MAJOR egedió Be donés EE d'Els IIO a DE ee I Cd ds SAL III ATRACTVITS P40O Ju EE ae 403 — eanceNata — ca.gc cions tea 404 BUS XS Ce ho apli 403 SECS) le cc eta Deed tera 404 BARCENAUSIA (4 5IJ: ca oca Le geid es 467 — albida (—Crepis albida) ... 467 — fétida (—Crepis fétida) .... 468 — setosa (—Crepis setosa) ... 469 —e AT EA CI ON IE o de do de 2a 468 (—Crepis taraxacifolia). BELEIS (9621 4 Da CE sa ee 229 AA tec Ot ales Es etc ls Des 229 Sa IDETCORIS des des cel lana 230 SAI VOS EES Eres es Des 230 BELCIUM (SOL 00 dar Ge taatzecia Ge 228 i BEN GIOICES LE er lera Le Els 228 BIDENS (3801. 1815 00 eo et 288 RE CET UA ae des SET ES 289 E qe CI DACCI LA ret Le ee C I Lo r 288 BIFORA (2811. 4.0. sar eees 24 sc UR AMaNS ones ES tal 25 cs LOSUGUlata 4.58 ti EES 24 EUNEIM i elac i TC Ui deter se Carvi (V. CARUM) et ceres 83 BUPLEURUM (308) ..........s. 68—77 — angulosum (—pyrenaicum). — 71 — aristatum (—opacum) ..... 74 ES dICA CIA LL cos i eres 73 Ei UEODICESCEDS ae Do Ge Sl alan a 70 EPI UCICOSUIM dec ea nia tapes 70 508 Pàgs. BUPLEURUM Gerardi ............ 76 CEU Llei detsna caos 75 — —protractum (—subovatum) .. — 74 es FAUNCUIGÍCES 3 Sa Semets ds 72 EC ee es CE SE SEO le 71 — IOtURdISOUI. 5 lades desa 73 — ' SOMUCOMpOSItOM Lia dela 77 Ei i'ROOUÍSSIMI ETS de delela sie en 76 CALENDULA, (39064 20a Ge ae ere 325 — LATVONSIS. o se da ea uo Sea eeliets 326 Ri OIRCNaUS is soca Ge da EET 325 CALICIFLORES gamopètales ....... 118 (V. CAPRIFOLIÀCIES) ...... 119 CAPRIFOLIÀCIES (FAMÍLIA 62)..... 119 (V. SAMBUCUS) CARBENIA — —benedicta (V. CNICUS) 389 — —mitíssimus (Carthamus) ... 361 —s MOOSDOMCUSIURA dat aeabee 360 (—Carthamus Carduncellus). CARDÚNCULUS (V. CINARA)....... 336 CARDUOS (SOSNo secs i ae ee loteces 351 — acarna (V. PYCNOCOMON) .. 338 i ATUIMITOU US ses a ene 354 — SEATMINOIdEOS:. Le Se Es Dl ed 353 RE CIISDUS ostioee ea PRE El 354 — defloratus (Cirsium pauciflo- VU) seua DBEt pes EC ae 355 — hamulosus (spiniger)....... 358 — leucographus (V. TYRIMNUS) 330 --- Marianus (V. SILYBUM) ... 330 — medius (arctioídes) ........ 356 si. EDTESCOOS veis acetat a col ell 357 RN soca tococood tocs 350 — vpyenocephalus ............ 353 — RenUifIOIDS ei evita eemeee 352 (HúbridS) des act mentor 359 GCARDINA (UION cie: deeEiee ee See Ce de 397 — acaulis (subacaulis, caulescens, vhopalochyron . vv... ee. 398 — vCinara ( acanthifolia , pyre- MOLA) cS certa ee iS ades 399 Cs. COEVIDOSA 12a e a dafetr ea gies 400 re Manata Lee he cate os a Seieta detere 399 CV ACIS a cera eres Gi eie caoeietaEl 401 (EB CO) GS tea d'E GEL 402 CARPESIUM (8951 2 2ce ec ctè ee dotar 324 Ei GPTDUUIA paleses eterale Lee 324 CARTHAMUS (407J ...4...2....2 360—362 —Carduncellus de de rerceer 360 — lanatus (V. Rentrophyllum). 385 — I TISSI US GL iot ós de Be EE 361 — SMICUOII US DL SO te der dor 362 (V. CARDUNCELLUS). CARUM (3121... ció cedeee de a da der 82 o GBCVI pag enes der UE P EE 83 FLORA DEVCATACUNYA Pàgs, CARUM verticillatum (—BUNIUM). —82 EC ATAN AN CIE (2a hores daca esca 409 a CERCA AR So donis dada des 409 (DACA IS E2 Olea alta to cis cisea 18 RN CONIOS resta saga saló solet ss 18 — hispànica (—DURIEUA) .... 16 — dleptophylla (—parviflóra) ...— 19 ESNFATREM OO) 2. eaevdsctaea 364 En aa ors sacesó cir a eo 369 o CORS El ec o o cie El 385 re A dEvalliie seis des 378 a EACTIESCONS LE ei ac en 380 sa Cara Da L a Sos aa. 384 Es COI do geni da dorment del 381 — —conífera (V. LEUCEA) 390—394 EU COS ACE De dra NOS de dl cidirc 368 — vCrupina (V. Crupina). Ta NOVES dos ps cd docsocont 370 i emigrants (— Janerii)ic.... 373 ERC Cia CES PE ce RA 378 IA CU DACEAS dida do See i 375 E elsernia (spinabadia),. .i5... 379 a a ci a DOC DOR CEL Ó 368 se OT A Ar ds se des datada 374 CCOO DACS i ès ao dà qedis de 376 — línifolia (—Cinarifolia) 373 Sr i CMC SIS tea a Sra. 383 — —micrantha (paniculata Brot.).. 377 IO AN Ales cieeietereiatair es afetaició 370 se CTA se docs Vidalet cues 371 me Mbaciiinci es sia EP EESE rata ai 377 Da VOS Eres ee Da ae hia deu 382 cs DO DI Cia tas else edat dota ve 375 DE DECUDAAL s nes sre na LES di 374 — — podospermifolia (dertosensis) 380 Ed DETCNSIS a ss ds dE ag ada dte 372 sa SCA DIOSA is ea dE dalt ais 369 Ei SOLS Ia NS es dr o Sea 382 ia SOBCE TONA dé a o do é 383 CEMDEIdS esc esc ae cio 386 EEPHADARIA (847) eieetes a aeda ee 181 Lee P NEUCANTDA LL ec Ed Ors a dia 182 Las SAC Sara ves EC eds. I8I CHAEROPHYLLUM (322J...... . OIOI—IO3 CIRE ga de Ca SES En a I02 — Cicutaria (hirsutum) ...... IOI IG ORECINIAI CIA cia pea a datada NS desa I02 ERRSIDS OA cs ce. u ea da sas SA S3O SCA eis eds PE SS àlies 346 Ed CASC ea asi da SARA Da a is a 344 CCAA, de ae deresi tot ie a 341 EE ELIOR EUA, des cd EES sia 342 — —Erysithales (glutinosum) ... 344 LE a DADES Sec di sas escons 345 Ei UC OP VII sa SE Gel: 347 A ANCCOIS COM sp spa il ç 340 509 CIRSIUM monspessulanum ...... d'a QU3 ss D'EDRALUS ETC es i Sra e ae 343 — — pauciflorum. (V. Carduus defloratus). 355 — TAV MA TO ae De aa ea 346 — —tuberosum (bulbosum) 348 ENICUS ES Ii a ea A aten 389 ei, DEUOBRUCEOS: ide do deeetdee- 389 (—Carbenia benedicta). — —centauroídes (V. RHAPONTICUM). 363 Car aA CE A SD Es a 363 CHONDRIEEN 1440, dias Sa Et 440 EL, JUNCOA LS Le ara d ae 440. CHRYSANTHEMUM (371) .......... 267 — Coronarium (V. PINARDIA). 268 — saxícolum (V. LEUCANTHEMUM). 263 a, SESCTUIIA Ta leia a R aA SC Ets 267 GERVSOGCONAL de. le EEES TIC 213 — —Linosyris (V. LINOSYRIS).. 213 CIOCRORIOM: (249. ca do ana 4I0 IO DUS ris SS ES aera ia 4IO CINARS (O2L est ions i ee 336 (V. CARLINA). 399 ai 'CACAUNGUIUS, LL ns Leal aa 336 Ei, OCOIVITUS a ea aa Dama e cercle 337 CINAROCÈFALES (Flosculoses, divi- SIÓ ID) Le a ia Pe 327 (V. ECHINOPS) CINERARIA some dames — spathulifolia (V. SENECIO) . 248 ComPosTES (Família 66).......... 194 CONTUME 327 hr ce deceeee der alts 108 ACA EUA ss da EE RA A ee I08 CONOPODIUM: (32 ga De guc del 99 ——, denudatuni. lo Sis da Nen 99 — i TAMOSUI 'otdle edad EE ere I00 ECONYZA ES58 aa Cs eds LEC 217 1 AMbIOUA SOS i oo Ri Me aa d 217 — , Naudint (V. INGEA) 2. dte 293 CORIANDRORM, (821262 da de 26 re SAVUNDS a S ade dE delole d 26 CORIMBÍFERES (RADIADES) ....... 204 (Divisió I). CòRNIES (Família 61) ........... EF7 (V. CORNUS). CORNUSSIS8 SIS acer de ei acte es EET i SADEBINEAS eis a detareia ed delteió Ap) COTA (355 SIS ae ed etat 274 a SS Ima ia 2 do ca ates 275 — ytinctoria (ANTHEMIS) ...... 274 — —Triumfetti (Chrysànthemum Coronarium Lap.)....... 275 CREPISITAS Dada cens a El 470-475 — blattarioídes (austriaca) ... 474 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT ME CUENCRES Pàgs. CREPIS bulbosa (V. AETHEORRHIZA). — —fetida (V. BARCRHAUSIA). ei VORANAMIO TA Notes NU Leo ja le 474 — lampsanoídes (V. SOYERIA). 477 — NMICACENnSIS (—Sscabra)e cec. 472 — ypaludosa (V. SOYERIA) .... 476 — pulchra (—pyrenaea) ...... 471 a. DVEIMOACA dia ac OE ea 473 (V. OMALOCLINE). — succisifolia (—hieracioídes). —473 ms NSetOSa. —— o dATAXACITOlA, 20 dera Se Es 441 (V. BARCRAUSIA). — virens (—polymorpha) .... 47I CRITOMUM (29871 pa RES REL 50 — se MAT Es Lo EE OE Dar a 56 CRUCIANEI LA: (3421 sota, . 157 —. dngastidoliacis ec as 158 — Hatdouadeea seda gi ot: 159 ss Ranitimal ge ade o et E 157 De para ts el ae de 158 CREUPINA (423l ee ce ia Pa ES sia: 390 — — vulgaris (CENTAUREA CRU- PINA) res i oc ueàdei- Dot De 390 OBPULARIA3SS EE ee ie ese Lr 302 — ygraveolens (INULA, ERIGE- ON De do St E SE ee 302 — — viscosa (ERIGERON viscosum) —303 PADCDOSA IE PS da el ia de ES El ee 8—I2 i (abans cina de maca oo as II III CEA 0 eso Es JE 16 Fe sGIBRIC GA , ic ee de ee IO TO EOMBNTOL a NE I. eren 9 — MOTOS raça ec A IO Es MO FUMES er SS UES II — Visnaga: (V. Am) DI iueot 85 DETOAIV EA IOS ue de lades 56 o EET ae NE EE 56 DIORS 37h EE as EET Le 280 — candidíssima (marítima) ... 280 DipsÀcIES (Família 65) ......... 177 DEFSACOS (340 LC EE NEE 177—180 — UAONUIA Lee EG EL 179 E—. pOOSUS queda EL E sa Sptes 179 a MERIVESERIS LE A ge Ce 178 DORONICUM (3634 Lc. a UeafEl sar 232 (V. SENECIO). 238 (V. ARONICUM). 234 re AUSTIACOIM ce a SC OGEE CEE 232 — Cordatum (PARDALIANCHES). 233 — grandiflórum. (V. ARONICUM). 234 DREPANIA (V. TOLPIS)............ 410 DI GREC UA IA IG cle sol ae GI ae 16 IS Da NICA, (seeia ei cia CES DE 16 ECINOQPEODRA (325l coles ti: 106 Pàgs. ECHINOPHORA SpinOSa . .......... 106 ECHINOPS 3871 0 ca dE Sen ent ve 327 i RO d dd d Vid da del cd 328 — v'sphaerocéphalus. —'igeeser de 327 ENDRESSIA 2984 172 20 see gen 5I — —pyrenaea (—MEUM pyrenaicum). ERIGERON (350405285 Se dC PEE 219 Es OEIS eds qe idea darae SE Des 220 — o AIPINOS eò da 6a Es a ee 221 — GAMACENSIS, UT i NS eriS OO CEE: 219 —— CI CQUS re 8 ds ESE ca PE dd Dta d 220 — yglutinosus (V. JASONIA).... 304 — — viscosus (V. CUPULARIA viscosa). 303 ERVYNGIUM -E330V 225 éa sie 112 — —Bourgati (Tournefortii) .... I12 i IGAMDEStEO La dd o da De e de 113 EL AF CINOTA L s Lo SE le ae 113 EUPATORIUM: (350) esa es EE o, 204 Ei 'CAnnADIRGES 2 3 xecs eldieteaia te 204 EVAX (308404 1 d'A Se és a EES 322 E— AStErISCMIGIA: ds dds SOREA: 323 — pygmaea (—umbellata) .... 322 s-MICROPUS pygmaeus. FENICULUM X3o5dc Ec Estel 62—63 — officinale (—vulgare) ...... 62 —capillaceum. (V. ANErHUM 0 Feniculum (dulce). ES DIDECEUAS ea se SU OC a 63 EBRULA: T292J282140 378 RA DS Es 43 — vcommunis (nodifióra) ...... 43 BILAGO (36106 ro da dec De CEE er 316 Ei A VCASIS EL, Dec SPC OS eL 318 — gàllica (V. LoGFIA subulata) EO pDETMO NI CSS idea s'OE d'e EI See 317 EINA d'e més rasa Joe ce deL 319 Spot ulata ces es Ge ee are en 315 GALACTITES (3981 2092. Ca eo td a 329 Zn COMENCOSAL no 280 d'deleiele ie dfelelel 329 GALTUM: 1338) crac vas. NOS 132 El DUN DARIDC do só 3 d'a dre D'OR 136 Es G'EESDILOSOI CEE Ses ed SO 147 EE MOLTES da gada a da d'O AE 145 Si RCOMCLEIDMICON. i Le CO Ses 148 ES CIUTADANS dedi ds s'a QUE EE 135 FE POTOCUIAS —ecis sia ed elaie elole d'elb 143 Ens TEUMICOSGEIS no Gi ds acre ls POR El 144 TD ABITITDARA TR a sa Caos Ve a ee leer 140 —— CU TEI ja ss OE EE Olea 138 MON SO Dins me SOC RE EE 143 ES DREGNE OE ee os a CE a ee 138 E— 1 DAlUSSEE: Los dd a ad Ce I4I — — parisiense (—ànglicum)..... 139 Ec DUSEIUI , ss dues demel ee 146 EL ORA DErEGAFABUNYA tera i a a Pàgs. Pàgs. GALIUM PVIeDaiGUAT, doec de Su sia 147 FHIERACIUM MIXtUuM ., Le a ates ces 487 —v Eigid ua (—IOCidUma). n.e.e. 144 ti MOUSCO be ot a ae ECA L 489 Si POERNCII OU dd ese ces vel 135 Gas l'IOUTOCAAT i Gea Teia 49I Es NSACOBATACIIA, LE sdee esco ui 137 Ei MEOCELALDE LL ara Lo da due 486 — saxàtile (—hercynicum) ... 148 me, PEICtOtia DUE ed. ae a Pe 482 —. silvestre (—umbellatum) 145 i. PDIOMOÍCES: era di PA 486 i di ES P 140 es CPIMTOL UI 4a die Se 484 Da CMC ES ca cie ae Ed etió d'i eterea E39 es v'Pilosclla dies des Med eetan 481 — vuliginosum ..... paleta era ats I4I re pracallum quet. edti, cens: 482 Es NBUCDERISI Die ele cietais ed d d'eselsiere 136 AA RCR GE Go GC o ad digob ac £ 482 mei VERCICI IA TT ee i LES ae a ma 139 — 0 PSeUdO- CETA RC Cid dres 484 CEA er cie ales datats Ei 142 —— —pseudo-eriophorum ........ 492 GAYA pyrenaica (V. SESELI nanum) — 58 FE PPU a Na pd dada ed ade Et 483 GNAPHALIUM (388J............ 309—312 DC DGE AACUIA LAS ia al RS 493 ECO ADUIN ai Qi dd a a alat a 309 En DISCNAICOIA ie, Vera SER a 493 — Leontopodium EA SADA DIA, le, ari ja SER ee ae 494 (V. LEONTOPODIUM). pe SIC. let it a, 496 Ei DOPVECICURD,. 4 ciat aca de ea 3II S.S dA SIN das ES. 485 si DNIVOCICUID a aci a i api - 311 Fe ETEMOIS A DUR a ts ets 485 Di SUD ei area nacio GS Ges 3I0 — vogesiacum Moug. ........ 489 Ec UCI OSOA es CIE SES 3I0 — vogesiacum VVillt. et L. 485 EEES SS Ne erciels stats dre e id: 116 VISA ES peró oie a fatcia a PR ala SS 490 es FIC deci ats ere ae ela II6 (CDC) pie generes ia 496 IEDUPNOIS (42602 òr cies Soto dèes 412 HOMOGUNE (35212 tec edi 207 Ec PORRIMORDDA copies o sida 412 Te ADA Ge ee acre d'E ets ee 207 HELENIUM grandiflórnm FV DROCODYLE , (SZB cata ic eista lis IO9 (V. INULA HELENIUM). 293 ae i RI EIS. Clota cai adels IO09 FIELICHRYSUM (387). L.2 ec eve 306—308 EIXOSERIS (42 ec a qua a. 413 En dCCUIDEBS Lean ades dida: 307 ma FAI A aa c ch Uete s da Gai 413 SEMIC e de d dama degana sis 307 SCA DIA cua a ede a Ad ee 414 Ed OEOECBAS ca EE ne ES da Che 306 EIVPOCHORRIS (4310 cia SS rgeT el. 418 EBEMINTEIA (435) aecsmisereeta: 429 Es DIA A ea ia deies arena cedir 418 ECO IO ACS Ar dit data seis Gala diga 429 oa ANA EA ene a has De pteta alia 419 ESELOSCEADIUM (315 ca ce da ds 87 o RRCICATA. ea a a ea Ed Olla 419 Es a OC OCEIE La aararó BS a OS 87 IMPERATORIA (292) deis dleeicies 41 EEES ib Els d dua ades dd a de 88 SIS DA BI CA ieies ol P Es Deals 42 EERRACERUM l205lsca ie iii rdeie. 46—48 OS A Cs Met de: 4I — dmontanum (PANACES) ..... 47 (— PEUCEDANUM, Ostruthium Era lDVTONAICOO idea edi ame, 46 hispànicum). qi SORONOVEEDA la i Eina sa 47 ENDLA: 1 383l o aian tes Par 293—297 ENBRACIUM (454)... ececice, 478-496 ie OO TA, a A SG els Sea ent de 294 Ex AMDIENICA UE: ls ga ans. 484 Ds OTIEDIMIOICIES see $a a 295 ms UAMERUSOICES Le cetct de as $a 482 — ygraveolens (V. CUPULARIA). — 302 Ei Amricula ..... Erra ei ad is 483 a lBElOni OI GES, dEate d'Al dd 296 EES CL sa Sa as a o aie ais a dia 494 Es i RECTORAT paio nia a da a eleiets 294 ES BOrAREU AE ses asi cites, 484 0 MORA MAL ea eta da talles 295 DEP ei dra i aj adv Sat a Sis 494 So ir SAT a a OE ES tl 297 EC UCEEIE BONES Es La i S ia egmet 488 INUuLA Vaillantii (Halleri)........ 296 — —cerinthoídes Gouan. ....... 485 JASONIA BBG UI SS ea cai a 304 EE CABRA era So dat es ee 486 Es EITIDOSA (cien o a Get Sal 304 es (GANCOMC ae a para a mena 483 i ta DE SA Di amagar ds 305 i CORS CES ee je RE ale 49I JURINEA (IS sea te del eeaat 393 Br EDIOCOLIRURE Ce Lean d'ad nen 486 de htmilisi (BOcconi)rc ee set dl 393 dE ió AR RA CROS tea a 485 i DV TEBGICA LS es dE d'ad 393 ae IECICTaA den LS deis e deidts 489 RENTRANTECGS (343) 420 2a ie ds er 160 ei OSOR er a Ed SA 487 a AMR USCIÍQUIUS (uea i ED PAS d: 101 SII PUBLECACIONS DES L'GEN SET TAULES EC ES Pàgs RENTRANTHUS Calcitrapa........ 16I IUDEE £ d'ec ic esietiEeiate ep Stelbie 162 RENTROPHYLLUM (411) .......... 388 cre AMAT Lee pela ale d'alerta ee 388 IENAUTIA: (3481 EC OE et 183 UEC SIS Peqtele te e ei I e d ele Ce 184 ss DEA CdA os deveu CES eta 184 o NONBNTONA, esti ade EL de 186 — silvàtica (—TRICHERA) .... 185 LACELLA (V. LASERPITIUM) ...... 29 Ca AS de Goggdococió 29 ei LINESEICEl cret A PROA TCIE CP 28 TACTUCA A Dl te neie ea ee olels ceicele 447 —ICRONdn NOTA: ss dccemer nes 449 es AQUESTES Pe re he lo EE a ele 339 GDOCCORS CC aa dl de Def SM reial a 451 — Plumieri (V. MULGEDIUM) . 455 — saligna (salicifolia) ....... 449 Ge SES é Egea eele ele olor d dre 450 —— ISgariola(—SIVeSteiS)e cee ce 450 me MECRCEEEIICA LS dia Et lec pa 450 ai OVAIIRICA de cen a ee seca aa a 448 ae INAEOSAS re do canó SECCIÓ Par legal 451 TLAMPSANA 4301 ec iei a agost der el 417 Per i NEDUOIASI DS ee ae ates d'Es 417 BAPPA 42a dic cie es Vol RE Iee 405 — major (officinalis) ......... 406 I RODA Ec ro LE 405 LASERPITIUM (284)...... enV.ee 28-30 ES OBC cl Age da de LES El a 29 ps AI OIS AD, sa aca EC eroriS 30 ES SRNESEICTI Cs Gereleriie ar cie ed CeRE ele 28 SD So De OR CE Soria Ad ci E 29 — trilobum (V. SILER trilobum). — 31 LEONTODON (433l..........-. 423-426 sr ONEAIRAUS — abic Ec es CEE tele a 423 i GHISPARSCOIA AE ee 424 — híspidus (proteiformis) .... 426 Es OVECNA CIS RES Io era Segre Ed le 425 ss. Villarsii (Mirtum) see gol E 424 LEONTOPODIUM (390) .....:...... 315 EL AAP" LL de ES OR ES EMT 315 LEUCANTHEMUM (369). .......... 260 a MARI OU ates de a AS SCA 262 a MONSpOelEnSC 1. eo. ae EE 261 (cebennense, palmatum) i MODTANUAM i il ea a ee 263 (CHRYSANTHEMUM Saxícolum) Carl DANEOS: LL: EC a BCE EE 262 — — Parthenium (V. PYRETHRUM) EV GA RE pen il dd sr re a DEP 261 Està tpa a ON P hi el DE EEES EE air 394 i COMTOT Di La a ata ale aa Cala Ella E 394 (CENTAUREA conífera). EVISSACUM 1286): diants 32 Pàgs. LEVvIsTICUM officinale............ 32 IIBANOTIS (V. SESELI) qi Gmases és 58 LIGULIFLORES (III divisió de les Compostes) (V. CATANANCHE) 409 LiGusricuM (301) — — peloponnesiacum (V. MOLOPOSPERMUM). 105 PVTORAIGIIM. erieelils SES EE 54 LANOSYRIS (35061 20000 RE SE 213 — vulgaris (—ASTER Linosyris) (— CHRYSOCOMA Linosyris). LocFIA (392) — ysubulata (FILAGO gàllica) .. 316 LONIGERA (88361 disc ele d IEe 124—129 — saIpÍSEnA ss ca $ Gas es ee 129 CAC CA SS REI E27 MA DIO OE ol LOS ela els 125 i (GES Ce oo U go roc coSovosonce 126 ps COAC A der ei le a ele tana RCR 125 es IOEO, Cela die ble EE SEC 128 i POriGIyIMENUI — decepció 126 o DVRENAICA, de decir dE El El 128 EE RX VVOSTORE LE Reed EE RO 127 MATRICARIA: (1373150 UI Gea ee TE 269 — Chamomilla (suaveolens) .. 269 —. ANOdORA is Se Dot ES 270 MEUM CODI ES RE RE El 52 At hamanticuna ce eds del 52 — —pyrenaicum (—ENDRESSIA pyrenaea).. — 51 MICROLONCHUS (410J ............ 387 me SalmanticuS ds des ade dec ade 387 (—CENTAUREA SALMANTICA). MICROPDS (3031, eso SES 321 — CORS CRIR si gan ndcococonceoc 321 —— ipyemacus (V. EVAE) eres 322 MOLOPOSPERMUM (324) .......... IO5 — 'SCICOTATIUIM 4/0 1 La fita a a ale 105 MUILGEDIUM 14341. p 2200 EA Reea de 454 — alpinum (—SoNcHus alpinus) 454 NU EIA site ep ti dE EC 455 (—SoNcnHus Plumieri). (—Lacruca Plumieri). MURREIS SZI ds da i ra RE 104 — —odorata (—SCANDIX odorata) 104 OQENANTEHE (SOZl 200 Sec de UG ant 65-67 em SERIOS A Cas re die tes 67 — —Lachenalii (—filipenduloídes) —66 i pencedanitolia. 242 semi atica 67 — i DIMpinaclIGideS, xò coa Ja ies a 06 OMALOCLINE vel OMOCLINE — pygmaea (V. CREPIS) ..... 473 OPOPANAZX (263120037 Sosa are 44 Cm (GBITODI UI: DE ee ia acer 44 ONOPORDON (401) .......... 332-335 ACA UE cot ac EE le 333 hd db ais ELORX DE CATALUNYA Pàgs. ONOPORDON Acanthium.......... 333 ECO Ad dada ni d'àe i leds 334 RE CIS IG ae a Pen a cl dl dls a 334 CORTS EO da aa da d olua 13-15 EE OOUSNOTA ss g. de DS silocs aa 14 ds RACC EE ia da ja dria a 13 i DIAEÇCA DOS cia li daca: 14 ORMENIS bicolor (mixta) ........ (V. ANTHEMIS) 271 EEES EB Z NN: ea mes dieta c és i 292 ne eIRIINICICI a pa ial dieta d'atdree eina da 292 (—ASTERISCUS Spinosus). ESTINACANICO dt nic gai cared ese 45 aC ECA PE aca A dE di oteleció a 45 DESASTRES PSG Il cssieiit a. Le La de Le 208 me Ra AN hr eta d'O Ta de 208 COS (VISA ES) Le Se aus ci 209 ci OCI VS acta une ai Reiadda 209 PETITIA qe j scabra (XATARDIA) ...vec, 55 EEIROSETINUM (337l.3. i. ani g0 Ec EE SMD ta ae Dades Ed duls 9I — —ségetum (-SISON ségetum). —9c CEUCODANUM. 20040... l di: 37—40 Ds EPEVATIA Tres oliè cas Ui a 39 Es a GROC a essa cas adod: 37 a ORCOSCIUII ao das maia dera: 39 — ostruthium (V. IMPERATORIA). a VSEENOCAI DO vidres càèció 4 38 — vénetum (alsàticum)....... 38 AA ON (SSr beat aeri ee. 214 dl Eupostre (Tenòrii)oc ós cóeei: 215 ari EAC Na rai acaltsTd Mas allia a 215 — sórdidum (tricephalum) 214 ECIORIDIUM (440) enda me odadile: 461 Es SES els ae area cata es nia 401 CAE RES ROC Pot LLeida 427 Eses MICEACIONACST a dojo clares els 427 ne DARIACACS Sa deia rier aC AS Las a 428 (pyrenaica, Crophila). DIMPINELEN SIOM: dec deeeicatdoi 79—80 Es NO SE eran dei sida accia 79 sl CCC Et a P ta dE ia 80 Era Ra ort MORI Pd CS Da 80 ED ES TA ide ais tre Sota 268 — Coronaria (—CHRYSANTHEMUM Corona- rium). PODOSPERMUM (438) ...24........ 430 VACA LED ag ea a Ms del 436 DRENANTAES (fgde ee coco Docents a 453 ad DURDUTCA dat i ta 453 ESEROTHECA (46) nsès dotar a mà 405 — sancta (nemaunensis) ..... 405 EECHOTIS (SEAT a a dada ase sa 86 65 513 Pàgs. Prycnoris heterophylla ......... 80 EUMICARTA (88402 dera 298—301 EC OQSERTCCIC Anna a dC AL Eladi 300 mi FC OQOEAN Sala ala a ie da dreta 300 SE S'SICU A Pe ss DA NE 2 i 299 ar SR Po PR EE a CIÓ 299 ErENOCOMON LO31 loca. 338 — Acarna (CARDUUS ACARNA). 338 PERETERUM ES/OV des siannt 264—266 Re MAI ere a ates DES a dels 264 ES COLVIDIICÇUIL, Laia deter a de 265 sl EE CE DCNICA RS AS ee ee 265 RADIADES (I Corimbíferes) ...... 204 EHACAIIOLOS 42810400 aca aa ea — 415 ESCENA DS ao ITE Se ac etat El 415 RHAPÓNTICUM (408).............. 363 Es RENtAUTOICCS, 2a De da De 363 CI ATOILES Le, deia euel Era ene Sa 363 (—CNICUS CINARA). ESA IS Sais esa CS UR Dels ama 130 ERC DOCRE DRETS, oa a asicic ric en des 131 Cel LENCEOCI DE dr ciar da RCR cles 13I RuBIàcIES (Família 63) ......... 130 SAMBÚUCUS: (3341031 si du de II9—I2I ED UIS, o cessa dE dat stat era 120 ae PRI DA Re rereic dada dc T REC ENS La 120 ES ia TARCIOSA i a etapes alta a Esd ls 121 SENICUEAr 33 Elter nota dE ets Lió Es EOTODACA L Aariace das etc - 115 SANTOFINAC (13784 a a 281 — ChamaecyparisSus ........- 281 — — pectinata (BENTHAMIANA).. 282 DAUSSUREA (4171 eccidi nera 395 Es d'ANPINAS SS a dentals dEeE ed 395 (macrophylla, Pujolica). SICARIOSA: FE 34017: ieaeiordiód derseraea a 187 —i COIMMIDATIA (eis acieto deies 192 — graminitolia , ...0. sedes de 190 i mimiatecdggcòcccoconos 192 — macrópoda (pulsatilloídes). .. 191 a MATAS de, a Ne dels ales 189 ns tellata: dada ete dd 189 — CSOCCISA, Cassola dE Gra 188 EET NI CA IS coet ce aeri te 1I9I SCANDIEX (31OJ dada deci 93—95 — AMSITAVS Le do deric dada de ser 94 — — hispànica (macrorrhynchus).. — 94 — —odorata (V. MYRRHIS) 104 — — Pecten-Véneris ............ 93 SCOLYMUS (V. CINARA) ..20042202, 337 GE SO era ara, qui d'deDarer dP 500—501 — — BrAndifIÓTUS. . ...24. 2.02 eae 501 — 4 RISDòDICUS Lou eo tela ele DE ca 501 i BACUIA TEUS, (ea c d Ó dolaetel ger 500 SCORZONERA (4374222 is Deele 432—435 mv amistataràseas ts eedstdatlies: 434 PUBLICACIONS:: DE L'ANSTGU TU: DE CLENCIES Pàgs. SCORZONERA hirSUuta ....2.0 ee ee 433 EN AMISDOSTICA o ie lA ap leha a elel aterra 433 Sa BUS de piet eco OERERES: Els 434 — —macrocephala (graminifolia).. 435 — resedifolia (V. ZOLLIROFERIA). 438 SELINUM (288). cert. elec retete o orete ele 35 —. oyTERACUT a let 35 — —scabrum (V. XATARDIA scabra).. — 55 DENECIO 13660J 22a at 237—248 — adonidifolius (artemisiifolius) 241 o VARAGUIE L'elere deelete a deia cate 247 ——. (GIRCRSTIA ades eo ra Se est eet 244 — Doria (altíssimus, carnosus). 245 —— v'DDOLODICEM £ ss rea Pe der 247 — - SEFUGIOUUS - Cae d'eje ler etat elles 242 ES RAUAGUS de era a i a a Da eret ret els 239 i ROCA alane toda afe a De Beta a 243 — — Jacquinianus (nemorensis) . 245 ——/dENCODAVAUOS -. Lee sala e er de 244 — lívidus (feniculaceus) ...... 240 SA ENCIE LE etc euona talent ee eldtetela 240 — Spathulifolius (lanceolatus) .. 248 EL A TOUIOCIOS US qe ia ec oh ae 246 LE IVISCOBES LE dron ere ió Pe de e EES Pet 241 SOU A TAS d Pre ter ta lo re piot cielo del etEAeta 239 SERRATULA 4Tdide ee cera t efocele a dent 391 A UCIGAUNS esse es Eotetelctete tt 292 — rosmarinifolia (V. STAEHELINA dubia). 396 i RAGUIRA 2 cels RA Oi 291 DESELI SGA ec se EAC dot 57-01 — dannuúum (bienne, coloratum) —60 a ABNSDEEIA Us dera AE DIES da sie 59 er ILIBARODIS ie ta se i del iQ el eretele 58 —AROTECASAITI) Lo és oieratate e'eroreteta 59 RSE a ociuc ao cuc odi ial 58 i MEOBUUOSESIA ) ererelo este tenc ele tehetal o 60 SARRARDIA Sa dE doc o Gedoare 150 SO ATMBIISIE eta ct he d'o da a a de 156 BIUAUS IO de cara Ros a ESTA ets 53 VI ESCEOS Los En P de Ce A Pe 53 SER 1285) co cat ies RROERELR 3I EOI EN rers eres DE CEE 3I SEVBUA 14001: Lc EN 331 3 MAS: Cr EE 331 DISONSIS EI Mas i LA: acte 81 EN AO. a US As RE: 81 — —ségetum (V. PETROSELINUM). — 90 DEAIMIISOOL Sreriir vis es Reri pota a a AE 78 a SANgUStA Oli. is DE 78 DV RENEUM 132612222 ra GE 107 i DIBA EOI arte icis see dE de 107 EEESCO 18552 ado Oda en 211 — Canadensis (longifolia) ....... 212 5I4 Pàgs SOLIDAGO Virga-aurea . .......... 211 SONCEDOS 14451. ese a oir 450 — alpinus (V. MULGEDIUM alpinum) 434 AU CICUS le cie a E de loca CidteRetc 460 EE GAS OCI er ie Ce ee II Ce it ele 458 — —chondrilloídes (V. ZOLLIROFERIA). 438 — cerassifolius (simplicíssimus) . 459 ES DNANAC ec CL ES Ce sdeeMi Ir 458 (tenérrimus 3 perennis). —oOERSTEEQUS LAN o Lab deees 459 o SOlOEACENS / see se ae aeeie 457 — —scorzonerifolius (V. ZOLLIROFERIA). 438 —— SBOHGECI HAS o pis el it Se la Eleie te 457 SOVERIA 1453) 02 bi e te ae 476 — NAMpESANQÍCES es ieteia cletetarat ele 477 re DA CIOSA ae sie se al ele 470 SRAEHELINA 1416047 iode do trget 396 Es ED SE ct a cirdeia felateta tera 490 SUCCISA (V. SGABIOSA): 2. Sateeciattie 188 TANACETUM 13681 ii cl 259 SV HIRA TE es de dE Gala ae laca 259 TARAXACUM (441) cos ii iaio 441 — alpinum (nigricans, glabrum) 446 — (BOIICUIA GUIA ee 444 — Nevigatum DC. Jet 444 (erythrospermum). — dmegalòrrhigon ......4f.v..: 443 (gymnanthum, hibernum, mí- nimum). — obliquum (levigatum Rehb.) 444 — BDOVATEA sent a da dleidre Elets 445 — paludosum (palustre)...... 445 — dPDyFFROPADDUM ee venc ce cl 442 (tomentosum, serótinum). — vulgare (officinale) ........ 442 VPENPSIA (283l 00. oa 27 Es VAIGSA £ a énle ee h elereieclE Neta Et 27 TERINCIN 1321 So cas 421 i HA aa en eh ene i EE UE o 422 o HISpidAr. ec este es P'aeleAcete 422 —oENSEROSA: 4 et o Ge ada Deals 421 ROLPIS 1425 ee rec Tere s ES ee reió 4II ES DADES dreeciete qe La aterra El 4II TORDYIIUM (29601 2... ci cs EL 49 CE ES Lloc dl 49 — —nodosum (V. TORILIS nodosa). — 21 (DORILIS 280 in er ra ee 20 a ATRIISGUS the EG OE do pea 22 — heivética d—iníesta)r see. 22 —. MESCTODEVUS. £ de eesalctaeaet 21 E—(MOdGSA Ms leet detectat ope. Emilia Ds 21 TRAGOPOGON (439) .......... 437-439 hola. FLORA DE CATALUNYA Pàgs. TRAGOPOGON crocifolius.......... 439 re OSOR NE ds ala èctadetsia 438 qi. DDOEGIIOII ES a db des oir aa mels 438 UT BCNSIS otelts o roesettetaiicats a 437 TRICHERA — o ARVenSIS — silvàtica (V. RNAUTIA). 184—I85 GG a Se ais GUeio 89 i algaris (—diGieay 2 Lam 89 ERCENTA SE ago ei da je tana 17 Da i SAD case da Cite dot desena 7 DOS SIUACGORI SA de a dar al 210 SRA TA CAT dida Qi da 2I0 Bases: ol ada si Gi, ee 330 me NEE STA DES: aiioie drora a mvejaia 330 UMBEL'LÍFERES (Família 59) ..... 3 DROSPERMUM (4368. deci aca 420 gr is DA ICC RA T DIA as de a Drs dl 430 a DACIGIdES On aa era dcet 431 MAIECANTIA (388024 asi il 150 i MS DIES s c S ga a Rda dia 15I EE HAS Le a NA ds Site) Estes 150 VE BRIANA 344 es mis a es 163-168 ES DI DICA ga id i EPA bdS LS 165 — excelsa (sambucifolia) . .. . . 165 a BIODaAR SO ar del canarats sole 166 MUME EN ea o coco cocea ge 167 ae OTACIOANIS: a 02 si del as etat 164 pe DU BCMCA CAL SS Pa dotat jor 164 pt ERETI SS Ge). Gatirde Bora afe sle a 167 Era SUC 94: nàistditaió s'elarstos 166 VALERIANÀCIES (Família 64) ..... 101 VALERIANELLA (3451) ........ 109-176 —. Auricula (—aimosa) . ..mece. 172 Pàgs. VALERIANELLA Coronata ......... 175 o distsides ss dat lia 175 Dc VecuaLar d'e gents ds De regna 170 — eriocarpa (campanulata) ... 174 i HONCIOCAIDA (a. ele Cl ND a 173 — Morisonii (dentata)........ 172 ee 'ONORI AS AL dots EA Or 170 — púmila (membranacea) .... 171 i TTUNCATA, L dP. ea de otra 174 VIBURNOM (SIS le a ES sot a 122 ti Eàntana lseeest ia ter 123 OP AS AR: Lo pie da 122 EA TIDUS DO 2, QR EE 123 IANTEIUNS EST cies ea. dim 502-505 ENT tr 3 SL 504 se MACIOCACDUNAS d'2 Sse sc dE 505 a SDINOS UNE) $a dE 503 si SECOMATIUI Es da. ae ls — 504 (EDIR AS) as do a ss Era ac 505 IRATARDIAr S02)c da ces do demataite al 55 si SCIC ec No deia a Ple 55 XERANTHEMUM (422J....06024.220- 407 — annuum (radiatum) ....... 407 — imapertuna (erectum): .. se. 408 DNCIN TEA (448 Nat, d'Enc E redahyomeata 404 EN VERIRI COSA edotatetepeleietoges elefeta 404 DOLLIRORERIA: (407) ànec iatelèio are Be 402 DOC 5 dada te carac a ciat 463 (SCORZONERA púmila, SON- CHUS scorzonerifolius). REC Sos NS EE, Rere eL RE CE LL 462 (SCORZONERA resedifolia) (—SoNcHus chondrilloídes). ÍNDEX DE NOMS abriúlls, 503. abrojos (cast.) calcitrapa, 384. abrótano macho o silvestre, del campo (cast.), 257. montesino o hembra (cast.), 281. acanthis, 239. ache de montagne (fr.), 32. persil, 92. achicoria o chicoria silvestre (cast.), 410. dulce (condrilla) (cast.), 425. agerato (cast.), 284. agulles (de pastor), 93. ahoga gatos, ahoga viejas (cast.), 97. ajenjo (doncel) alpino càndido y bajo, enano o menor (cast.), 251-252. ajonjera (cast.), chondrilla (V. achicorta, cardo), 425. 515 ala de corb, 294 (V. ala, cast. ínula, énula). alazor (cast.) (V. azafràn, 362.) (Cf. cúr- cuma: crocus índicus.) albihar, abiar (cast.), 274. -alcachofa, alcachofera (cast.), artichaut (fe), artichoge (ang.), carciofo (it.), 337. silvestre o borriquefia (cast.), 333. alcaravea (cast.), Carvi, 83. alexanders (angl.) (Smyrnium olusdtrum) Andeyelus), 107. algarabía (cast.) (també una escrofula- riàcia), 387. altamira lanar (cast.), 256. altimira, 253. amor de hortelano (cast.), 130. PUBLICACTONS DE: L/ANSTI TU ME. CN CAE amores ruines (cast.), 405. anacio (il.), anise (angl.), 79. anet, 36. angelets, 370. angèlica borda, 33. angélica silvestre (cast.), 33. anís o matalahuga (cast.), 79. anis des Vosges (/r.), 83. apagallums, 239. apegalós, 136. api, 92. bord de muntanya, 32. — de cavall, 107. apio caballar o equino (cast.), 107. — de laguna o palustre (silvestre), 92. —— "devmonte, 32. OC PETEO,, 4, — —Seco o de Espafia, 35. àrnica, 236. arnioles o blanquielles, 382. artemisa, 253. artemisia (cast.) artichoxe (angl.) (Cardoon), 333. assotacristos, 338, 388. atarreina, alta-reina (cast.), 284. azafràn descarnado (cast.), 338. — v—romí o bastardo, 362. azafranillo de Méjico (cast.), 362. azulejo (cast.), 370 (V. blauets, bleuet (/r.) baladre, 27. barba de macho o de cabra (cast.) (Po- dospermum), 423. — —de cabra, barbata (Trvagopogon), 424. , barba cabruna (cast.), 424. barball ( Podospermum), 423. barbaja (cast.) barbe-de-capucin (/r.), 410. (també Nigella damascena). bardana, 405. bardana borda, 504. Barnaby's thistle (angl.) (solstit alis), 382. barretera, 209. Bàrvvurzel (al.), 54. bec-de-lièvre (/v.), 73. bedstrav (angl.), 142. belleraca, 47. bellorita (cast.), 230. berle (fr.), 78. berraza, berrera (cast.), 87. (Cf. berros.) biznaga (cast.), 85. blanquielles (arnioles), 382. blauets, 370. bleuet //7.) 516 bola de neu, 122. bola de nieve (cast.) bonarbre, 120. botja llemenosa, 257. — —pudenta (cast. boja blanca), 256. — negra, pansera, 257. boucage (/r.) le grand (Pimpinella), 80. bouquetin (petit) (/v.), 80. bovas (cast.), 291. brassera (Sagarra), 385. bufanaga, II. bufassa, 333. cabessudes, 387. cabeza de erizo (cast.), 328. cabezuela coronada, cabezuelas (cast.), 387. cachurrera (cast.), 503. cadells, 503. cadillos (cast.), 503. cadillos (quijones, (cast.), 17. calcides (carsos), 344. caléndula (cast.), 325. — silvestre, 326. camamilla, 269. —— i pOEd A, 272- — de muntanya, 281-285. — ypudenta, 265-273. canabassa, 204. candileja (cast.), 27. cannabina de agua (cast.), 204. cafiamazo, càfiamo silvestre, (cast.), 204. canyaferla (canyafellera), 27, 43. cafiaheja (cast.) cadells, 17, 18. canonges, 171. cantillatge, 123. cafiaheja (cast.), 27, 43. capsaletes (Lleyda), 291. caravay (angl.) (Carvi). card (penical marí), 113. — eriçat (d'eriçó). — — gallofer o marià (cardot), 327, 331. cardo marino, cardienca, cardo erizo, erizo (Echinops), cardo aba- dejo (cast.), 328. card sant, 389. cardo santo o bendito (cast.) — negre (Balears), 400. cardencha silvestre c salvaje, cardo de cardadores (cast.), 178-179. cardetes (Lleyda), 189. cardiga (V. carnera). cardo ajonjero (aljonjero) (cast.) — — Pinto, 398. — de cabeza de pollo (cuco) (cast. ), 400 acuàtico Z , Ds et da a a a dd al ad a. da tà ELOR A DE cardo corredor marino (azul) (cast.), 113. burrero, 333. de correro de huerta, 336 (V. herba col). ajonjero de Salamanca (cast.) bardero, 338. borriquefio, 340. estrellado, 384. estrellado de flor amarilla, 382. oloroso, cundidor, blanco, 344. lechero, de asno o borriquero (mariano) (cast.), 331. card, cardot de peraire, 178-179. carduccio, caglio (it.) (V. herba col). carlina, 398. silvestre, 401. carnera borda, cardiga, 333. carotte (17.). 12. carrot (angl.) (deadly carrot), 27. càrtamo (cast.), 3062. salvaje o silvestre, 388. carunquera (carlina) (Aran), 398. carxoía, escarxofa castafia de tierra (cast.), 99. catch-veed (angl.) serateh-xveed, 136. catxurros, 17. -cachurro, cadillo, cachurrera (me- nor) (cast.) (diverses plantes), 18. cejuda simple o hedionda (cast.), 105. celery (angl.) (parsley), 92. cenizo (cast.), cenicera marítima, ceni- cienta, 244. ceríull, 98. bord, 96. cerfeuil des fous (/r.), 97. musqué, I04. cerraja (cast). (Sonchus olevaceus-savralia, la lletuga), 435. tierna, menuda, 436. cerretta (it.), serretta, 391. sarretta lanuginosa 395. chanvrin (fr.), 204. chardon à foulon (/r.), 179. chardon béni des Parisiens, 388. hémorrhoidal, 344. Marie ou argenté, 331. roulant (Eryngium). cheese-reunet (angl.), 142. chervil (rough) (angl.), 96. chèvrefeuille (/v.), 125. cicuta (o ceguda) major, Io8. cicuta menor (cast.), 64. cicutaria, 96. cigué (petite) (/v.), 64. cilantro (cast.), 26. (Saussurea), CNT XELUNYA 517 cilantro menor, 24. cipresillo (cast.), 291. (Cf. Pinillo). clavellines de mort, 325. cleavers (angl). (Gal um aparine), 136. coccodrillo (1t.), 328. comí, 83. de Candia o de Marsella, 60. (abusivamente), 99. cominos negros o rústicos (cast.), 30, 60. comino de prado (cast.), 83. conisa bruta (Cav.), 214. coniza sórdida (cast.) consuelda media (cast.), 261. menor, 230. cordonet, 281. coriandre (celiàndria), 26. cornejo (cast.), 17. cornel-sherry (cornier), 117. cornouiller (fr.), 117. corona de rey (cast.), 267. (corona de rei: Onosma bona, Sazi- fraga longifolia). coscoll, 105. coscollo (cast.) cosconilla (Picridium), 438. cótula fétida (cast.), 273. créixens bords, 87. creixenera. créte marine (fr.), 50. creuera, 135. croca, 27. crocida groga, 135. croisette (/v.). cuixabarba (Podospermum), 423. cullercetes, 394. cuchara de pastor (cast.). cumin des prés (fr.) (anis des Vosges), 83. chirivía (cast.), 45. daisy, 229. dill (angl.), 36. dissaco (it.), 179. dités (Berga), 129. dog-vood (angl.), 117. (Cf. vermut (ab- senta.) donzell, 252. bord o marí, 255. mascle, 251. de mar (Mallorca), 244. dorval (orval), 245. doucette (/r.), 245. Drehlraut (al.), 49. durillo (fino) (cast.), 123. èbuls, 120. elder (common) (angl.), 120. encilla (cast.), 22. PUBLICACIONS: DE L'ENSET PU DE CLENCITES eneldo (cast.), 36. enganxadones, 503. ensiam (lletuga), 432. — —boscà (virosa). épine blanche (/r.), 331-333. (Cf. aubé- pine (Crataegus). ervato (servato) (cast.), 37. escabiosa, 184. — de flor blanca, 182. — de Indias (cast. ), 189, 192. — —de palomas (cast.), 192. escardasses blanques, 333. escardot, 178, 179 (V. card, cars). escardots bords, 503. escoba de castafiuela (cast.), 291. escobas de cabezuela, escobillas (cast.), 387. escoba hedionda (cast.), 256. escobilla parda (cast.), 257. escombrera, 370. escorçonera (ad. f. F.), 421. escorzonera (cast.). escorpins, 504-505. escuradents, 85. herbe aux cure-dents (/r.). esfondillo (cast.), 47. esgarrallengúes, 131. espernallac, 281. espunyidera (espunidella), 142. — .— blanca, 143. a STOga, 1306 estaquetes (Chondrilla), 425. estornudera, 236. (Cf. àrnica.) estrella de la playa (cast.), 305. eupatoire de Mésué (/r.), 284. €eura, 116: falles (Bagà), 182. faux fenouil (fr.), 27. — le pers re), 64: fenouil (/r.), 62. —e de PDOFE, 37: filigrana (cast.) (milenrama), 287. fllosela menor, 313. fill abans que el pare (filius ante patrem), 210. FilzRraut (lt. feltre) (al.), 318. VViesenyvolle (lit. llana dels prats- feno). finocchio (it.), 62. fennel (angl.), der Fenchel (al.). finocchiella (it.), 104. fiore in gabbia (it.) (Cancellata), 404. fleur de Saint Jacques (fr.), 243. floravia, 503. flor de cada mes (Calendula), 326. flor del cielo espafiol (cast.), 370. flor celeste de los sembrados. — de Sant Joan (de mort), 306, 261. flor de muerto (cast.), 325. — —de sempredura, 313. floravia, 384. fonoll, 62. — ide bou, 108: — marí, 50, 2950 —.- pudent, 36. forquilles, 93. (Cf. agulles, pintes, culle- ves.) furrancio (it.), (Calta, Calendula), 325. galderons, 326. galio blanco (cast.), 143. gallet, 125. gatzarí (Aran), 128. gojats, graugets, 325. goldsblume (al.), 325. gòsul, 129. granallons (granar: escombrar), 387. granza (rubia) (cast.), 131. gratabous (Centaurea scabiosa, a la ser- ra de Bertí). (Cf. ratabout (/v.) (Tva- gopogon), 424. gratí(tjeron (fr.), 136. guelderrose (angl.) (Vibúrnum ópulus), Schneeball (al.) (bola de neu). guitamo (cast.), II. hare's ear (angl.), 71. hartvvort (angl.), 49. Hasentohl (al.) (Sónchus), 435. hedge honevvort (angl.) (bastard stone- parsley), 81. hemlocE (angl.), 108. hemp agrimony (angl.) (cannàbica,) 204. herba de l'ala (ínula), 294. — del born (Vayr), 317. — col (silvestre) (V. card), 336. i COLONCLAS NO) — —cotonière (fr.), cotton rose (angl.) — cuquera, 259. — —escombrera o granera, 387. — Ccansera, 481. — espitllera, 384. — del mal estrany, 295. — estranya, 305. — menuda, 252. — Sana, 230: —- de Sant Antoni, 265. — vde Sant Jaunte 243. — de Sant Joan, 281: — de tall, 287. herbe blanche (fr.), 313. — de Sainte Cunégonde (3 de març), 204. ——, (dGree, 243. ET ORA DE CATALUNYA herbe à l'épervier (Hypochoeris), 414. hiedra (cast.), 116. hierba algodonera (cast.), 317. de Aquiles (aquil-lea), 287. cana, 239. de los canónigos, 171. del cólico, 295. julia, 284. lombriguera 259. de San Jorge, 102. de Santa María, 265. de San Lorenzo (sanícula), 115. de Santiago, 243. del sapo (cast. )( Podospermum), 423 de Túnez, 37. hinojo (cast.), 62. hediondo, 36. de lobo, 59. marino, 50. holly (sea) (angl.), 113. ínula (ènula), 295. ivy (angl.), 116. julivert verdós, 9I. de galàpat, 108. juliverdassa, 64, 108. Rardendistel, 179. teasel, fuller's thistle (angl.). Rerbel (vvohiriechender) (al.), 104. lait-d'àne (fr.) (Sonohus), 435. de Notre Dame, 331. lampazo (cast.) (Lappaceus), 405. lauriel-tin (/r.), 123. laurestine (angl.). lechecilla (cast.) (Sonchus), 435. (Cf. lechetrezna, lechuga.) lechuga común (cast.), 432. azul, 433. silvestre o ponzofiosa (virosa). lechuguilla dulce (cast.) (Picridium), 438. levístico (cast.), 32. liarge (fr.) (Sonchus oleraceus), 435. lierre (fr.), hedera, 116. lilà (abusivamente), 162. (de las lombrices), livèche ou séséli commun (/r.), 32, 54. lombriguera (cast.), 281. lovage (angl.), 54. livèche (fr.). lladrecà, 204. llagastes, 503. llapassa, 405. llepassa borda, 504. menor, 504. lletsó, llacsó (Sonchus), 433. de paret o menut, 436. lletuga (ensiam), 432. 519 llevamans (llevagat), 326. lligabosc, 125, 126. llobacarda, 340. llorer bord, 123. maceron (/r.), 107. màche (/v.), 171. macuca portuguesa, 99. manzanilla (cast.), 269. de montafia, 306. de pastor, 213. de flor dorada, 269. bastarda (sin olor), 272. hedionda, 273. de los cmapos, 277. loca, 274, 268. maravillas mejicanas (cast.), 325. maravilla silvestre (cast.), 326. tmareselva, 125. madreselva (cast.). marfull, 123, 287. margaridetes, 171. margaridoia, margarideta, 229, 230. margaritilla (cast.). margarita (cast.), 230. mayor, 201. grande marguerite (/v.). marygold, marigold (angl.), mary-bud (the Virgin Mary and goldj (Caléndula officinalis). màstecs (Chondrilla), 425. mastegueres (xicoira), 410. matafaluga (anís), 79. matalahuga (cast.). matoner, 122. matricària, 265. mentironera (cast.), 123. mercaderes reales o dorados (cast.), 325. meu (herba del), 52. mill-parsley (angl.), 35. mirra olorosa, 104. mohino (múrrisch) (cast.), 267. morruts, 239. mossegada del diable, 189. mordisco o bocado del diablo (cast.) (Succisa). milfulles, 287. milhojas, milenrama (cast.). muguet (petit) (/v.), 142. mundillo (cast.), 122. Myrrh (sveet scented) (angl.), 104. narrioles, reniroles (V. arnioles). auriole (fr. antic), auronelo (Prouv.) (Centaurea solstitialis). ceil-de-boeuí (fr.), 274. ceil-de-chien (fr.), 313. olivarda, 303. PUBLICACIONS DE L'ANSTTELUCT DEU ERC mes ontina (cast.), 256. oreille-de-lièvre (buplèvre) (fr.), 71. oreja de liebre (cast.), 71. orella de llebre, 71. — de rata, 48I. orval o dorval (cast.), 245. padre e hijos (cast.), 317. pajaritos (cast.), 201. palais-de-lièvre (fr.) (Sonchus), 435. pàmpules, 47. panacea, 44. panacea de Hércules (cast.), 47. panical (o penical) blau, 327, 328. panicaut (fr.), 113. panigroc, 277. parraques (Picris), 419. parsley (fool's) (angl.), 64. parsley (garden), 9r. (l'api és celery). pasqueta, 230. pastanaga, II. peine de pastor o de Venus (cast.), 93. — de nifias, 94. (V. pinta). peines (cast.), 179. pelosilla (cast.), 481. peludella, 481. penical o card marí, 113. pennellini (i4.) (Stachelina), 369. (Cf. pen- nello: pinzell (/r. pinceau)). percala, 287. perdiuetes, 394. perejil (cast.), 9I. — dlobuno, 108. — —macedonio, 107. — de la mar, 50. —— de monte, 39. —. — traidor o bastardo, 64. perifollo (cast.), 98. — oloroso o almizclado, 104. (V. cerfull). — — insípido, 94. — silvestre (de asno), 96. perpetuas de monte (cast.), 306. persil (fr.), 91. faux persil, 64. persil d'àne, 96. pet d'ase (Onopordon), 333. Petersilie (al.), petrosselina (1t.), 9r. piloselle (fr.), 481. pie de gallina (cast.), 22. pied-de-bouc (/7.), 80. pimpinela (cast.), 80. (V. pimpinel'la.) pinillo oloroso, 52 (també una labiada chamaepitys). pintes (la Sellera), 178. pinyes de Sant Joan, 394. planta de confitero (cast.), 304. pota de cavall, 209. pied-de-poulin, pas-d'àne (fr.). — HEUSA, CIO: si 0 Peu de pat d3r3. pie de gato (casí.), pied-de-chat (r.): "púdols, 120. pulguera de Alicante (cast.), 295. — — valenciana, 295. —— ia, 304 queue-de-pourceau (fr.) (Peucedanum of- ficinale (fenouil de porc). quijones (cadillos) (cast.), 17, 22, 94. radicchio (it.), cicoria, 410. ragvort (angl.), 243. ratabout (fr.), barbe-de-bouc (Trago- Ppogon), 424. (CÍ. gratabou, una cen- taurea.) rèbola, 131, I36.. reine-Marguerite (/v.), 229. repalassa, 405. rièble (/fr.), 136. roja, 13I. romero marino (cast.), 295. rosa de Gueldres, 122. Roszfenchel, Saufenchel, Himmeldill (al.), 37. (V. Fenchel i Dill.) rot de bou, 267. (Cf. ratabout) (fr.). royuela (rubia) (cast.), 131. rubia brava, 131. Se SIIVESEEEC, 143. safrà bord, 362. salade royale (fr.), 171. salsufragi, 41, 47. sangrell, sangrinyel, 117. sanguinària, 313. santimonia (cast.), 267. saúc, satquer, satquera, I20. — . doble, 122. saúco (de agua) (cast.), 122. sauquillo (cast.), 120. saxifraga mayor (cast.), 80. — menor, seratchvveed (catchvveed) (angl.), 130. sea-holly (angl.), 113. sebolla (Vilaller) (Scorzonera), 421. segura, 205. sélin de montagne (/r.), 39. semprevives bordes, 306. siemprevivas amarillas (cast.). seneçon (/r.), 239. servato (ervato) (casl.), 37. séséli commun (livèche) (/r.), 32 (V. si- selo (cast.). IE OR ADE. CAE ALUNY A simiente de papagayos (cast.), 362. siselo (cast.). V. séséli (/v.) sistra, 52. sombrerera (cast.), 209. sombrerillo de agua (cast.), ío09. sombrero de obispo, de viuda (V. viu- ditas) (cast.), 189. Sonnenve d-Flocten-blume (al.) (solsti- cial), 382. souci des jardins (/r.), 325. petit souci, 326. sovv-thistle (Sonchus), 435. sureau (fv.) (Sabucum), 120. tabac de muntanya, 236. tabaco de montafia (cast.). talaprados (cast.), 47. tanaisie (fr.), 259. tansy (angl.). tanarida, 259. te de roca, 304. toba sentada (cast.) (Acaule), 333. tobas. tortellatge, 123. tramaladros (Aragó), 385. tuixos, 30. turbit de montafia (cast.), 30, 54. (abusivament), 105. tussilag, 210. tusilago (cast.). ull de bou, 267. V. 274. ufia O pata de caballo, pie o ufia de ca- ballo (cast.), 209, 210. valeriana, 164. de espuela (cast.) (aculeatus, cal- carius), 162. vara d'Or, 21II. de Santiago (cast.), 243. viuda silvestre, viuditas (cast.), 189. viudes, 189. bordes, 184. viudes, sombrero de viuda (cast.), 189. vater-parsnip (angl.), 78 (V. parsnip). VViesenvvolle (al.), 318. xenixell, 259. xicoira (xicòria) amarga, xicoines (C/on- drilla), 410, 425. grossa (Lactuca perennis), 433. xirivia o xerevia, 45. xuclamel, 125. yezgo (cast.), 120. zanahoria (cenoria) (cast.), 11. loca, 44. marina, 106 (V. sejanària). zapaticos y calzas (Aragó), 125. zumillo (cast.), 267. ADVERTIMENT El darrer fascicle d'aquest volum, publicat fa temps, ha estat reimprès en part, des de la pàgina 473 incl. fins a la 477, per tal d'incloure en el volum, en les pàgines segients addicionades, la totalitat de la família. de les compostes i les ambrosiàcies, que tan afins són d'aquelles. El DR. FONT 1 QUER, per encàrrec de l'INSTIrUT D'ESTUDIS CATALANS, ha curat de la transcripció dels textos originals del difunt DR. CADE- VALL, i ha redactat les notes etimològiques dels noms de famílies, gèneres i espècies compresos en les pàgines susdites. L'índex, a causa d'aquelles addicions, ha estat refet. Ll 4, 0 7A ) es Ra dd c dra di i i t a MA ú pers en Cadevall y Diars, Juan Flora de Catalunya PLEASE DO NOT REMOVE CARDS OR SLIPS FROM THIS POCRET ————————————————————————————————— UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY ———————————————————— ae ae ne 9 sea dra, Mal OA a ira tada detenir t aearas a ame pe a A ada pel Dt Lo i de Mal pd ar Vaig : a P Pla Be BE UA ras DN OA ea, que La