IO) iCM =C0

i<0

!cO

851

^GQ 7^>/G© fi ri ri OOTiV OOQ

i

Il Cumìn della Cadi

de 1656

e

Mistral Giachen Berchter.

In niev document

per la historia della Cadi

cun notizias

da

P. BASELI BERTHER.

Mustér (Disentis)

Stampa de Giusep Coudrau

1911.

O

©

J ©0 7rV/""0©@

Digitized by the Internet Archive

in 2010 with funding from

University of Toronto

http://www.archive.org/details/ilcumindellacadiOObert

Il Cumin della Cadi

de 1656

Mistral Giachen Berchter,

«••

In niev document

per la historia della Cadi

cun notizias

da

P. BASELI BERTHER.

"^^m^

i-?- ^ <

rS,

Mustér (Disentis)

Stampa de (iiusep Condrali

1911.

isi

C NOV 2 ? 19ÓB ))

liaudatur ab bis, culpatur ab illis. , Hor. sat. 1, 2, 11.

Da biars vegn el ludaiis, Dad auters scurvanaus.

C truscli ei il pievel della Cadi staus enzacuras sin Ciimin ascbi agi- *^ taiis e turbelaus sco igl oiin Iti 56. Ei lia buca setractau cbeu ton per personalitats politicas, cbe datan per ordinari il pli bia de far a nossas tscbentadas, ed era buca pervia de caussas purmein politicas: anzi quei Cumin ha giù in caracter per ascliia de dir to- talmein religius-politic. Ei 'gì ei stau in Cumin, die ha manau e dau il davos stausch tiella decisiun, tgi che dei haver alla finala la jurisdicziun sur 18 pleivs della Surselva ed Ursera, igl Uestg de Cuera ne igl Avat de Muster.

Per saver seorientar en quella caussa e per saver capir il de- quors e la muntada de quei Cumin, lein nus sesprovar de dar ina quorta survista dellas relaziuns antecedentas e dellas rischuns, che han leventau e manau neutier plaun e plann quella remarcabla bu- rascla. Nus suondein en nossa dilucidaziun las notizias della „Sy- nopsis" ^) e „Cuorta Memoria'' ^) della Claustra de Muster, las so- letas fontaunas entochen ussa da quellas vards ord quei temps, e vegnin a publicar alla finala in niev docurnent, entochen dacheu to- talmein nunenconoschents, ord il qual ei seresultescha, che la hi- storia ha entochen ussa buca giù en tuts risguards la vera e dre- tga idea dil dequors dil Cumin de 1656, cunzun bue ariguard la bulla de Papa Urban Vili e la personalitat de Mistral Giachen Berchter.

^) „8ynopsis^ senumna in manuscret, cbe contegn ils princii)als datums ed evenements ord la liistoria della Claustra de Muster entocben alla tìn dil 17 avel tscbentaner. Quels ein vegni excerpta! ord ils 7 volums dellas annalas della Claustra, ils quals eiu i a piarder tier il berscbament de 1799. La Sy- nopsis exista en plirs exemplars ed ei screta en lungatg latin.

^) „Cuorta Memoria della successiun u diember dils Avats, sco era del- las causas, las pli remarcablas, cb' en succedidas da tems en tems cun la Claustra de Muster, ne faitg midadas enten nossa tiara." Edida 1881 da C. Decurtins egl Arcbivio glottologico italiano VII. T. p. 197 254. La „Cuorta Memoria" ei per la pli gronda part la translaziun vcrbala della „Synopsis" cun remarcas subiectiv-moralas ed ascbia de secundara valctta pella bistoria.

_ 4

La Claustra de Miister era da quei temps, concernent la con- firmaziun e benedicziun digl Avat, dependenta dagl Uestg de Cue- ra. Igl uestgiu de Cuera fuva el dequors dils onns antecedeiits sem- bru^iaiis en gronds deivets, tal' uisa, eh' ils beins e las renditas digl uestgiu vegnevan impegnadas als crediturs, perfin a protestants. Ve- gnent quei ad ureglia a Roma, lian Papa Urban Vili (1623 1644) ed Innocens X (1644 1655) relaschau diflerentas bullas (brevs), entras las qualas els han garegiau dagl Uestg de Cuera, che las pleivs en igl entir uestgiu de Cuera, eh' eran sut ne incorporadas vidavon alias Claustras de Nossaduniiaun, Faveras, Marienberg (Ti- rol) ^) e Muster, daventien exemptas e deigien esser dacheudenvi soletamein e totalmein dependentas dals Avats dellas respectivas Claustras e buca pli dagl Uestg de Cuera. Cheu encunter havesseii lu las numnadas Claustras giù 1' obligaziun de contribuir tons e tons mellis per saver pagar giù ils deivets digl uestgiu de Cuera.

1655, ils 30 de Fenadur ei Adalbert de Medell, oriunds da Tujetsch^), vegnius elegius sco Avat de Muster. El haveva fatg ses studis plirs onns a Roma el collegi de Propaganda fide ed, ornaus cui tetel de doctor ella filosofia e teologia, fuv' el avon quort temps returnaus ella patria e steva en ses 27 onns. Aunc avon eh' el ve- gni benedius sco Avat ei il Nunci de Lucern, Frideric Borromeus, sevolvius tier Adalbert II e ha perschuadiu el dall' idea de Papa Urban Vili e ses dus successurs Innocens X ed Alexander VII (1655 1667) de numnadamein surprender entginas pleivs sut sia jurisdicziun e pagar persuenter 2000 fi. agi uestgiu de Cuera, ina idea, alla quala Avat Adalbert II ha dau mo vesamein sin consentiment.

1655, ils 28 de Settember ei vegniu fatg a Cuera en pre- schientscha e cun consentiment de flion VI Flugi, Uestg de Cuera ed Adalbert II de Medell, Avat de Muster, ina corrispondenta scar- tira, eh' ei vegnida confirmada ed approbada da Nunci Frideric Borro- meus. 'GÌ auter di, ils 29 de Settember ei Adalbert li vegnius con-

') Ina gronda part dil Tirol e dil Vorarlberg udeva entochen 1805 tiegl uestgiu de Cuera.

2) Siu frar Conradin ei staus Mistral 1GG8, 1GG9 e 1G82, 1G83. Land- rechter 1G78 e 1G84. VA morts 'gì 1. de Zercladur 1G91. La davosa persuna de quella nobla sclilateina a Tujctsch ei stada Dunschala Onna Maria de Me- dell, morta ils 28 de Fevrer 175G, fertont eh' il davos um ei stau Josef de Medell, eh' ei vegnius ella lavina a Zercuns ils G de Fevrer 1749, mont en a^id als sventirai de Kueras.

firmaus e benedius ella catedrala dal Nunci sco Avat de Muster e zvar gratis. ^)

1655, ils 30 de Settember ha Nuiici Frideric Borromeus re- lascbau ina scartira ^) , eii vertit della quala suoiidontas pleivs e fi- lialas deien vegnir totalmein orasut dagl uestgiu de Cuera e mes- sas per adina sut la jurisdicziiin quasi episcopala digl Avat de Mu- ster: La pleiv de s. Pieder e s. Paul ad lirsera cun las tìlialas de Hospenthal e Realp, la pleiv de s. Vigeli a Tujetscb, de s. Gioii Battesta a Muster, de s. Martin a Medel, de s. Gion Battesta a Sumvitg, de s. Martin a Trun, de Nossadunna a Breil cun las fi- lialas de s. Martin e s. Sievi, de s. Gerì a Sclilans, de s. Leodegar ad Uors, de s. Geri a Ruscbein, de s. Zein a Ladir, de s. Flurin a Siatb, de s. Andriu a Ruaun, de s. Giulitta ad Andiast, de s. Ru- metg a Fallerà, de s. Plaiscb a Yalendau e de s. Gion Battesta a Domet. La numnada scartira dil Nunci ei vegnida termessa tier a tuts spirituals dellas sura pleivs ed ei 'gì ei vegniu commondau en vertit della s. obedientsclia de corrispunder a queir ordinaziun fatga en iium dil Papa Alexander VIL ^)

1655, ils 13 d' October ha Adalbert II, Avat de Muster, en consideraziun, che sia claustra seigi ussa totalmein exempta e che las allegadas pleivs stettien sut la jurisdicziim della Claustra de Muster, pagau agi uestgiu de Cuera ils stipulai 2000 fl. ^) Ina re- spectiva quittanza en num digl Uestg de Cuera ei suttascreta da Domdecan Bernardin Gaudenz, Auditor Barclamiu Sorinus e dad auters plirs.

Buca ditg suenter eh' igl Uestg ed ils Canonics de Cuera han giù retschiert quella summa tut en aur, ein els stai fetg enriclai de haver fatg in tal pass e contract, il qual els havessen ussa bu-

^) Tenor ina convenziun provisorica, fatga 1637, ils 27 de Zercladur a Faveras dentei' igl Uestg de Cuera ed ils Avats de Faveras e Muster, liavess mintga niev Avat de Muster, priu ora il cas, eh' ei moress plirs Avats en in onn, giù de pagar 200 fi. agi Uestg per la contìrmaziun e benedicziun ed aunc schar il cavagl, sin il qual igl Avat era cavalcaus, al „Mareschiallo'' digl Uestg. Quei fuva denton era stau usitau avon. La scartira originala sesantìa egl archiv episc. a Cuera. Mira era Mohr Th., Regesten Nr. 324.

^) Ina copia de quella scartira sesanfla ella ^Synopsis".

^) Alexander VII ei vegnius elegius sco Papa ils 7 d' Avrei 1055.

*) In rensch en aur representava entuorn igl onn 1650, tenor ils da- ners ded oz il di, ina valetta de circa 10 11 fr. Pia fuss quei stau ina summa de 20 22,000 fr. Mira: Pianta, P. C. Gold und Gcldeswerte. Jahrcs- bericht der histor.-antiq. Gesellschaft von Graubiinden 1886.

6

gen revocau ed annulaii, sch' ei havess saviii esser. Muort respect e reverenzia duida alla Sontga Sedia lian els bue ughiau de liivrar encunter aviartamein, denton ei quei vegniu fatg sin vias e sendas indirectas. La „Cuorta Memoria" (p. 250) raquenta sco suonda: ,.Igl Uestg ha clomau e lascliau vegnir tier EI ils Spirituals dellas numnadas pleit's, comondont a quels, eh' Els duessen instigar e sur- plidar ils pievels de lur pleifs, che quels cun tut lur poder e cun tutta forza semettessen e figiessen encunter a quella midada e l'aitg accort, e eh' Els mai duessen secontentar ded esser ne star sut agli Avat u alla claustra. Quei ei era daventau; pertgei eh' ils Spirituals e Seculars part per far plascher a lur Uestg, part per il schliet cor che schiglioc portan ina part encunter ils Eeligius, lian faitg ed exequiu il Camond cun tut fliss e quitau, cun tal effect, che bu- namein tut era encunter, e nagin secuntentava de vegnir sut alla Claustra, en staigl digl Uestg. '^

Enderschent il Xunci queir opposiziun, ha el relaschau ils 1.3 de Xovember 1G55 in rigurus decret als plevons e caplons dils ca- petels de Muster, Uors, Foppa ed Ursera ed admoniu els danova- mein sut peina de suspensiun ed inhabihtat tier dignitats de corris- punder a sin exprimiu commond enteifer de siat dis. ^)

Stermentai entras tal decret, han enzaconts paucs spirituals dellas numnadas pleivs renconoschiu igl Avat de Muster per lur su- periur ed engirau fideivladat. Denter quels ei stau in dils princi- pals Xicolaus (ienelin, plevon a Sumvitg. ^)

1656, ils 4 de Schaner, tut sur ura, han ils spirituals della Cadi teniu capetel a Trun per secussegliar e sedeliberar sur quella impurtonta caussa. Era Avat Adalbert II, accompignaus da P. Mau- rus Cathrin, ^) ei comparius sin quei capetel. El ha mess avon leu als spirituals cun tutta ruasseivladat las respectivas scartiras de Pa- pa Urban YIII e de Innocens X, sco era la convenziun fatga den- ter igl Uestg de Cuera e la Claustra de Muster cun intervenziun ed approbaziun dil Xunci. Denton tut ei stau adumbatten. Ils spi- rituals ein perseverai en lur opiniun e han refusau scadina sutmis- siun ed obedientscha alla Claustra, nunditgont ils commonds e las

^) La ^Syuopsis" e „Cuorta Memoria" portan il complein verbal de que- sta scartira.

^) Xicolaus Genelin (Jenelino de Casura) ci staus plevon a Breil 1G25 1G34; a Schlans 1G.34— 164G; a Sumvitg 1652—1658 f 1. de Matg.

^) In r. Maurus Catliieni, sco la „Cuorta Memoria" porta p. 251 e eh' auters scrihents lian copiau, ha la Claustra de Muster buca giù. Ei senza dubi in sbagl cun Cathrin.

~ 7

smanatschas clil Nimci. E sez plevon Nicolaiis Genelin ed ils auters, eh' eran stai sesiitamess vivon agi Avat, ein puspei curdai giù da lur empermischiin ed ein seuni cun lur confrars.

Ella part sut eran 6 plevons stai seredunai ils IG de Sclia- ner 1G56 a Ivuaun e lian gin componiu ina recenta scartira, cun la quala els lian appellau a Roma e doniondau in agen commissari en quella fatschenta, supplicont de far quescher il Xunci ad interim. La medema protesta ei era vegnida surdada agi Avat Adalbert II a Trun ils 17 de Schaner 1656. Suttascrets ein: Lorenz Curscliel- las, plevon a Siath, Duri Gandtner, plevon ad Andiast, Melchior Caprez, plevon a Ruaun, Pieder Caduff, plevon a Schlans, Christian Callucius, plevon a Fallerà e Gion Caderas, plevon a Ruschein. ^)

La caussa ei adina vegnida pli acuta e pli enconoschenta, era al pievel. Ei ha era buca muncau de quels, che han luvrau denter il pievel en favur dils spirituals, respectiv pigi Uestg ed encunter la Claustra, ascliia clf il pievel fuva alla tinaia seprius en general- mein per las ideas dils spirituals seculars.

Cheu arriva ussa il di de Gumin 1656, gliendisdis Tschun- cheismas. ^) Las stgiras neblas, setratgas neutier già daditg sur la Cadi, han purtau quei di, ils 5 de Zercladur, in vehement stem- prau sin la tschentada a Muster. La „S^nopsis" raquenta il suondont:

„Sin Cumin fuva era presents il Custos della catedrala de Cuera, ^) termess dagl Uestg Gion VI Fingi d' Aspermont, in um rafìnau e principal instigatur dil pievel, auctur e promotur de zun gronda violenza. Quel ha plidau e perorau avon igl entir pievel stigont si quel. Biars auters plevons e spirituals han suondau quei ora tur, sco era ils missionaris caputschiners, ^) buca seregurdont dils benefecis, eh' els havevan retschiert da nos Avats Augustin, Josef ed Adalbert I, e fìnalmein ord ils seculars Nicolaus Maissen, intim amitg dil Domcustos, eh' era avon quort temps vegnius alzaus buca senza rampins, ord bassa condiziun tier la pli aulta dignitat dil Cumin. '')

') 11 rcsp. documeiit ha C. Dccurtins puhlicau en sin oims „LaiHlii(li- ter Nikolaus Maissen" pag. 56, senza dar en denton pli datier, danunder clic il document seigi.

^) L' ordinaziun de tener cumin mintg' auter onn 1' emprema domengia de Matg datescha da 1S51. Hut Avat Gion Schoneg e fertont che Duri Berchter de Tujctsch l'uva iiiistral, eran ins stai scconvegni 1472 de metter mintg' onn nastrai gliendisdis Tschuncheismas. Br. pag. 215.

^) La „Syn()psis"" di huca co il Domcustos haveva num.

'') Maniai ein ils cai)utschiiu'rs a Muster, che han pastorau leu da 1(;4S— ISl.S.

•'') Mira C Dccurtins, „lian(lricliter Nicohuis Maissen. Ein Beitrag zur Geschichte des Biiudner Ubcrlandes." Stans 1.S77. (14 pag.

8

„Instigaus aschia, ha il pievel entschiet a garegiar dagl Avat cun gronda caiiera e smanatschas, eh' el extradeschi la bulla dils Papas Urban Vili ed Innocens X al Mistral ed al Cumin. Quei ha era stoviu daventar. Havend il pievel quellas scartiras en ses mauns, han ins fatg mo beffas e gomias cun quellas ed era sur igl Avat, ed alla tinaia surdau quellas al nievelegiu Mistral Giachen Berchter, il qual ha senza ni tema ni respect avon il Vicari de Christus priu ora sin cunti e tagliau e scarpau en tocs quellas avon igl entir pie- vel. Tut ei selegrau lundergiu, segloriont e triumfont sco quels, che selegran giud la raccolta e Victoria, partent la preda. (Is. 9, 3.) Denton buca senza castitg."

La „Synopsis" raquenta lu detagliadamein e cun veseivla sa- tisfacziun vinavon e di, co ils principals instigaturs, il Domcustos ^) e Nicolaus Maissen ^), seigien vegni castiai persuenter dalla divina providientscha.

Concernent il nievelegiu Mistral remarca la ,,Cuorta Memoria" (pag. 253) il suondont: Mistral Jacob Berchter, il qual haveva scarpau e tagliau en tocs sin Cumin la Bulla Papaia ei vegnius en- ten extrema miseria e pupira, eh' el ei staus sforzaus de vegnir e rogar la sia vivonda avon la porta della Claustra, sco il pli mise- rabel, pauper betler; ed alla fin, sco in miez desperau vagabund ha en tiaras e logens jasters stoviu encurir il sin de viver, nua eh' el ha finiu miserablamein il temps de sia veta.'^

*) Co Domcustos Dr. Mathias Sgier, pli tard Domdecan, ei vegnius per- sequitaus, denton puspei rehabilitaus en tutta honur da Roma anora, mira Tuor C!hr. M. : Reihenfolge der residierenden Domlierren in Chur. p. 38. La convignentscha linala denter igl Uestg e la Claustra pervia dcllas pleivs ei ve- gnida fatga ils 16 d' October ÌG50 e buca ils 26, sco Tuor citescha. (Vide co- pia egl arhiv claustral de Mustcr.)

^) Che las relaziuns denter la Claustra e Landrechter Nicolaus Maissen seigien stadas continuadamein sebi „sgarscheivlas", sco certs scribents vulan dar de crer senza argumentar sufticientamein, savein nus strusch capir. Tenor il cudiscb de batten a Sumvitg ha N. Maissen giù silraeins 9 aftons e buca mo 5 sco Decurtins scriva. (1. e. p. 3.) 'Gli. de Zercladur 1653 ha N. Mais- sen survegniu in pop, al qual el ha mess num suenter igl Avat Adalbert e nua che P. Roman Streber de Muri, da lezzas uras Decan a Muster, ha func- zionau sco padrin. Giuncher Adalbert Maissen ei maridaus 1675 cun dunscbala Barl)la Coray de Laax ed ei staus 1692, 1693 e 1714, 1715 mistral della Cadi; 1714 dcputau siila dieta a Glion „an St. Andreas miirg", nua clie la reparti- ziun dils oftìcials pella Valtlina ei vegnida fatga per la perioda 1719 1767; t 21 de Matg 1741. 1663, ils 25 de Zercladur ei perfin Avat Adalbert li sez staus padrin de batten dil fegl Nicolaus de Landr. Nic. Maissen. El cudiscb de batten a Sumvitg antlein nus plinavon, eh' ei l'uva leu strusch ina casa, enten la quala Landr. Maissen ei buca staus ina gada ne 1' autra padrin. Ina differenza denter Avat de Medell e Landr. Maissen datescba dagl onn 1676. Landr. Maissen ha giù tgisau tier Nunci Cybo a Lucern, che Avat de Medell persequitescbi e lascili perse(iuitar el sin veta e mort. Nunci Cybo lia susteniu Maissen. La differenza ei vegnida: tractada e lugada (V) dals avats della Congregaziun Svizzera, (v. Q. Acta Cougregationis al) Anno 1639 1682,

9

Cun nossa survista, dada entochen daclieii, secartein nus de haver dau ina clara idea dellas relaziuns denter igl uestgiu de Cuera e la Claustra ord quei temps, sco era de haver motivau sufiicienta- mein las rischuns, che han manau neutier il turbulent Cumin delhx Cadi de 1656.

Tenor la „Synopsis" e la ,,Cuorta Memoria" fiiss pia Mistral < Jiachen Berchter staus in dils pli gronds adversaris della Claustra, de tuttavia schliet exempel sin Cumin e dasperas in um, che la torta de Diu havess tucau grevamein silsuenter. Suondont quellas duas fontaunas han liistoriografs e literats dil novissim temps adina turnau a raquintar il medem e per part era engrondiu sin nunfun- dada moda il secontener de Mistral Giachen Berchter sii Cumin de 1656. 1)

Denton secund in vegl document, antlaus la stad 11)09, ed il qual nus schein suondar silsuenter exactamein talis e qualis, ei quei tut buca ver, anzi ei semuossa ord quei document, che Mistral Gia- chen Berchter ei adina staus in bien amitg e fautur della Claustra, e che las bullas de Urban Vili ed Innocens X seirjien gnanc sta- das sin Cumin. Ei sa pia esser negin raschieni, che Mistral Gia- chen Berchter hagi tagliau en tocs quellas. Era vegn ei mussau si, che Mistral Giachen Berchter seigi buca vegnius en miseria e pu- pira e dishonur, anzi, eh' el seigi vivius ses davos onns en bunas, ne silmeins buca schliatas relaziuns finanzialas e eh' el seigi morts SCO oMcier e bien cristifideival a Valencia, honoraus e respectaus da tuts.

Il document, che nus publichein, havein nus ord in cudisch de quart format, screts en lungatg tudestg, che sesantla egl archiv claustral a Muster, bein ligiaus e conservaus. Il cudisch ha 475 pa- ginas 2), eh' ein denton buca emplenidas ora tuttas. El contegn dif- ferentas notizias, era sur musica, denton las pli biaras sereferesclian sin la familia Berchter, dalla quala Mistral (Jiachen deriva. Il cu- disch udev' all' entschatta a Mistral Giachen Berchter sez ed ei lu

Engelberg.) ('un quella chischun remarcheiu nus era, che Landr. N. Mais- sen seigi, tenor il cudisch de morts a Sumvitg, vegnius mazaus ne sitaus giù denter Cuera e Doraet ils 2() de Matg 1078 e huca .,in demsellien Winter" 1077, sco Decurtins scriva (1. e. p. oO), fertont che Misterlessa Cathrina Maissen-Valler ei morta ils 17 de Dee. 1(398 e satrada a Sumvitg.

*) Mira: ('. Decurtins, Landrichter Nicolaus Maissen, Stans 1877; (>. t'ahannes, Adalbert II de Medell-C'astelberg, avat de Muster e prenci digl im- peri 1(;5.5 1(jO(ì, Ischi 1897; M. Carnot, Schlichte Geschichtèn: Der Land- richter. Eine Oeschichte aus dem Biindneroherlande. ('hur 1908.

■*) La i)aginaziuu ei vegnida l'atga 1909. Nus citein il manuscret min- tgamai cun: }>r.

9

10

seartaus a pliras generaziuns de sia descendenza, perquei porta era r emprema cuviarta sii marni dadens suondonta inscripziiin:

„Disess buocli geliòrt Mir Jacobo Berchter. Zum anderen Bien- ni gewestem L Amman zuo Disentis."

„Hernacher mir Joanni Berchter gewestem Poda. zuo Wurmbst aiich 10: Jahr Lsclireiber lobi. Gemeind Disentis, und 4: Jahr dess lobi. Ob: gr: Pundtess Lschreiber.'^

„Hernach mir Jacobo Berchter verlassen 1703 den 13 July."

Il cudisch ei screts sii pli pane da quater diilerents mauns. Las pli veglias notizias statan sin pag. 424 445 sut il datum dils 13 de Fevrer 1623, diiierentas caussas sur musica: ,,Underricht und Documenta auf die Zitharen, wie man dieselb der Tabulatur nach schlagen soli . . . Grundlicher Bericht wie man ein Zitharen stim- men solle" . . . Lu suondan notas en bustabs tier diversas canzuns: „Cantiones quaedam sacrae . . . Hernach volgen allerhandt deutsche gesangli, dantz, Gassenhauer und sonst kurzweilige stikhli." ^)

Sin pag. 446, cui datum 1635, ils 6 de Fevrer entscheiva Mistral Giachen Berchter a purtar en ils datums dil batten e della creisma de sia familia, che porschan muort lur originalitat agen interess e dils quals nus schein suondar cheu in exempel.

„Ao 1640 den 28ten Jully auf Samstag war der Tag 15 Stundt lang, wass im Zeichen dess gschiitzes, zwiischendt zwey, und drey Uhren nach mitag, ist mir ein sohn geboren, und an dem tag durch Ihr Elirw. Gn. Hrn. Augustinum Prelaten dess Ehrwiirdigen Gottshauss Disentiss alss Baptizando, und promitendo Gòtj, in bey sin dereii Ehrwiirdigen Hoch, und Wolgelerten geistlichen lirn. alss hrn. Jacob Callenberg ^) Pfarhr: alhir, und Camerer dess lob- wiirdigen Capitelss ob dem Wallt. Hr: P. Marti Stòckhlin, und lir: P. Joseph gewestener Decan dess obnermeltens Capitelss, Jolian Tliiraun schail'ner, und Khemerling Menitsch, Gota war die Ehren, und tugendriche Frau Ammanin Anna Brancazi, dess hrn. alten Landrichters und Banerhrn Jacob de Balliel Eheliche Haussfrau.

Ist sin Tauft' Nammen Johanness. ■^)

Dass Got, wass fiir sin Seell dienstlich geben woll alless.

Ao 1643 den 24ten Augsten ist niein ol)gemelter sohn von Ihr Ehr. Gn. Joliannes Fhigiuss Biscliotien zu Chur gefiirmet wor- den, war sin assistent der Hocli, und Wolgeknt Hr. Cristophorus Mor, der Zite Tumpropst zu Chur." *)

') Scliebein i|uollas notizias (Icrivicn ora da Alistral (iiaclicn Itcìclitcr. savein nus buca decider.

^) Giachen ("allenlxng (Kallcnberger), canicrari dil capetel ei staiis jde- von a Muster dals 8 de Zercladur Kio.S cntoclien Ui-iS, ils 5 de K(!vrer, sin il qual di el ei morts.

=*) Staus l(;(;i 1(;g:ì Podestat de Bormio.

■*) Br. pag. 44M.

11

Da 1G63— 1690 ha Podestat Gion Berchter, fegl dil sura Mi- stral, scret en quei elidiseli il datiim dil batteii e della creisma de ses figliols e figliolas. Da 1703 naven ha Scarvoii Giachen Berchter, fegl dil Podestat piirtau en sis batteiis, mia eh' el ei staus padrin.

Las pli biaras e las pli interessantas notizias derivan deiiton da P. Justus Josef Berchter, Subpriur della Claiistra de Miister. A sias iiiimerusas notizias, eh' el para de haver rimnau cun grondis- sima stenta biars onns ora, dat P. Justus il tetel sin pag. 34: ,,Bercliteriaiiisehe und andere Jahr Geschiehten." Cun sia lavur el haver entschiet 1723. Propriamein sutaserets ei P. Justus nigliu, nio ord fetg biaras notizias sur sia atgna personalitat e sur speeia- las, internas eaussas della Claustra, seo era numnont Mistral Gia- chen Berchter siu tat, san ins coneluder cun tutta segirezia, eh'el, P. Justus, seigi igl auetur de nies doeument notizias biograficas ed apologia sur Mistral Giachen Berchter.

P. Justus Josef Berchter, Conventual della Claustra de Mu- ster da 1697 1736, fuva frar de Scarvon Giachen Berchter ed aschia in dretg beadi de Mistral Giachen Berchter. El era perquei tuttavia bein enconoschents cun la historia e las relaziuns della fa- milia Berchter. Che sias notizias merettien eompleina renconoschien- tscha e cardientscha, quei domonda schon sia sinipla, sincera moda e maniera el scriver; eh' el hagi priu exact e conscienzius cun sias notizias, quei muossan oravontut las numerusas, differentas fontau- nas, ord las qiialas el ha fatg ses iiungs e serius studis. Mal, snueivel mal fa ei a nus, de stover numnar tontas ed aschi inte- ressantas e per part voluminusas scartiras, las qualas ein ussa per grondissim donn della historia grischuna totalmein svanidas. Senza dubi ein ellas daventadas in' unfrenda dil berschament de 1799. Sin pag. 33 scriva P. Justus:

Die nahmen auss deren schrifften ich volgende Notata auss- genomen.

1. Ihr hoch Fiirstliche Gnaden Augustin stòcklin Apt. (f 1641) ^)

2. Ihr Fiirstliche Gnaden Adalbertus de Medell Apt. (f 1696)

3. Ihr Fiirstliche Gnaden Adalbert de Funs Apt. (f 1716)

4. R. R. P. Maurus Catharin Decanus zu Disentis. (f 1696)

5. R. P. Fintanus \yinier (Widmer) geistlich ini kloster Disentiss.

(fuva frater 1662; morts suenter 1687.)

6. Auss denen alten tanti", und totten bliochern der Pfarey Di-

sentiss.

') Las remarcas ed ils millesis en pareutesa havein uus mess vitier.

12

7. Auss denen alten tauff iiiid totten biiochern zu Thawetsch. *)

8. Auss vilen scbrifften H. Landt Amans Jacob Berchter von Di-

sentiss. (f 1G76)

9. Auss vilen schrifften H. Podestat Joan Berchter von Disentiss.

(t 1703)

10. Auss vilen scbrifften H. La ndricbterss Jacobi Ballici, (f 164.5)

11. Auss scbrifften Landt Aman Joan Sobva von Tbawetsch. (Et

staus Podestat a Morbegno lGll/12, Mistral 1632/33.)

12. Auss vilen anderen alten scbrifften, so R. P. Adalbert Beve-

laqua in seinem grossen buoch gescbriben. (f 1723)

13. Auss dem buoch Benefactorum zu Disentiss in kloster.

14. Auss dem scbwarzen buoch von Waltenspurg.

15. Auss vilen alten warhaftigen leiiten miindlich gehòrt. ^)

Sper la biografia e V apologia sur Mistral Giachen Berchter, che exphcheschan e completeschan ina 1' autra, dat P. Justus aunc autras interessantas notizias sur la derivonza de Mistral Giachen Berchter.

Il bab de Mistral Giachen Berchter ei stau salter de Cumin (Grossweibel) Gion Berchter. ^) Salter Gion Berchter ei naschius a Tujetsch 1578. EI ha sii pli pane aunc giù in frar cui num Buri, che steva a Camischollas e forsa in auter cui num Gion Martin. Suenter la moria gronda de 1585, che ha raftau naven ella visch- naunca de Tujetsch buca meins che 800 persunas, *) ei salter Gion Berchter vegnius sco buob de 7 onns a Muster, probablamein tier parents. EI ei staus maridaus duas gadas, cun Anna Capaul ded Acletta e Gretta de Medell. Sper il fegl Giachen ha salter Gion sil- meins aunc giù ina feglia cui num Gretta, che ha giù maridau Str. Martin Fontana, da gliez temps ina dellas pli rehas famihas de Muster. Domisdus affons paran de derivar dalla secunda dunna.

') Ils presents cudisclis de batten e mortoris digl arcliiv de Tujetsch van anavos nio tochen 1(3G4. Ei sa tgunsch esser daventau, eli' ils pli vegls sesantlavan 1799 en Claustra ed ein barschai lea.

^) Ultra de quei vegn ei citau savens en nies allegau manuscret las An- nalas della Claustra, sco era in opus cui num Arcliiv, consistent ord treis vo- luminus foliants, eh' ein medemamein da ventai in' unfrenda dellas tlommas 1799.

') L' idea de R. de Hess en siu „Fragmen Genealogicum des Geschlech- tes Berther" (188.S Msc), che Podestat Gion Berchter seigi staus il bab dil vertent Mistral Giachen Berchter, ei totalmein faulsa; il cuntrari: Podestat Gion Berchter ei staus in fegl dell' emprema dunna (Anna de Thurre) de Mis- tral Berchter. Medemamein fauls eis ei, che Podestat Gion Bercliter seigi staus Mistral della Cadi.

*) Tiella pestilenza de 1637 ein 70 persunas mortas a Tujetsch en quort temps. Sin supplica de Avat Augustin ha il Prefect dils Paders Caputschiners giù termess P. Amadeus de Mortara quei temps a Tujetsch per plirs meins, il solet P. Caputschiner, che ha, de nossa savida, pastorau a Tujetsch.

13

Salter Gion Berchter habitava el vitg Muster, en casa presen- tamein de vieua Sus. Agosti. Quella casa udeva dad in temps alla Claustra e probablamein ha Avat Christian de Castelberg giù ba- ghegiau ella 1582. La numnada casa ei stada dis ed onns la casa Cumin ed ei senza dubi la pli veglia e la pli interessanta casa el vitg Muster. Tier il berschament dils Franzos de 1799 ein ils mirs ed arviuls della casa restai intacts. Ins ha turnau a baghiar ora ella silsuenter e duvrau vinavon sco casa de Cumin. ^) Tschalers cun arviul, per part senza fenestra, formavan la perschun. Ordado sii mir dadens della casa fuva nudau en il ^bratsch cumin", nua che tut saveva seorientar sur V officiala, gesta mesira.

Gion Berchter ei staus varga 40 onns salter de Cumin e sco tal era ustier de Cumin. „T)is hauss ist vii iahren dass Raadhauss geAvesen, er aber gar vii iahren der Gemeindt Wirt gewesen, dess wegen alss der Landtman Hans de Florin 1629 hat lassen sein haab, und guoth in die scussion einethuohn, hat er flir scine un- kostiingen gehabt, durch die H. dess Raadss 12 silberne vergulte underschidliche geschir iiberkhomen." ^)

Era sur igl exteriur de salter Gion vegn ei raquintau e con devozius el fuvi en ses vegls dis e co era cruschs seigi stau sia sort. ,,Er . . . war gross, batte grane haar, rothess angesicht, fiegte alle morgen bey dem brunen zu waschen, obschon Winter ware, er war andechtig gegen die armen seelen in fegfeiir, darum als er alt ware batte er stetss den rosenkranz bey der Offen in der handt.'^

„Er hat gesagt dass sein Grossvatter seye 101 iahr alt ge- wesst. Er aber ist 93 iahr alt worden, und starbe 1671. den 22 Juny ums 6 und 7 uhr vormitag".^) „Diser hat miiessen auch vii leiden da LandAman Florin Jagmet, und Nicolaus Landrichter Mayssen iiberhandleten."*)

Ji

Suenter haver dau ina survista generala sur las relaziuns religius-politicas della Cadi immediat avon il cumin de 1656, sco era sur il dequors de quel; suenter haver fatg enconuschent il lec- tur cun las principalas personahtats de quei moviment e cun la derivonza de Mistral Giachen Berchter, schein nus suondar igl exact

') Tgei onn ins ha retratg il present „Hotel Bellevue" sco casa de Cu- min savein nus buca dir. Aunc oz il di eis ei usitau, eh' il „Stab de Cumin" va il di de Cumin treis ga entuorn la veglia casa Cumin, avon eh' il pievel setilla sin Cumin.

2) Br. pag. 53. ^) Br. pag. 53. *) Br. pag. 55.

14

verbal de nies document notizias biografìcas ed apologia sur M istruì Giachen Berchter. Per far dar la caiissa, scili liinsch SCO pusseivel, essan nus sesprovai de dar parallelmeiii ina libra, dentoii fideivla translaziun dil document en romontscb e de glossar quel tscbeu e leu cun notizias. P. Justus Bercbter, igl auctur dil document, enquera de refutar entras quel las faulsas ingiurias e columnias sur sin tat e muossa si, cbe quel seigi adina staus in amitg e fautur della venerabla Claustra.

Herr Landaman Jacob Berchter. ^)

Diser ware einer anstendiger gemeiner gròsse, ein Man, Hoch- gelehrt, und gar beredsam gewe- sen hat franzòsisch, italienisch, theiiss, romaniss reden Icònnen und gar wohl geschriben.

1633. alss dess schwedischen Konigss Gustavi, der General Ho- rinus ein unkatolischer, und ge- heimer Frund dess Duca de Roa- na die stat Constanz belagert batte, und grosse gefahr wahre, er wiirden durch den steheg un- der Chur Piinten auch belagern, haben alle 3 Punten ein ausschuz Soldaten abgefertiget, alss dan hat diser Landaman Jacob Berch- ter alss hauptman der Gemeindt-) Disentiss Companei von 63 man commandiert, und hinabgefiiret. ein schòner rother man. Und dess H. gross Weibelss Joan Berch- ter Sohn.

1639. den 14 augsten alss H. Conradin von Castelberg, und H. Landrichter Jacob Ballici gen Mei- landt giengten dass Capitulat zu machen, ist diser Jacob Berchter von H. Apt Angustino stocklin gen Meiland umb ein gewisse jahrli-

Slgnur Mistral Giachen Berchter.

Quel ei staus in um de un- dreivla, cumina grondezia, fetg perderts e de tuttavia buna fa- viala, saveva plidar franzos, ta- lian, latin, tudestg, romontscb e saveva era scriver bein.

1633, curche Horn, general de Gustav,' retg della Suevia, buca de religiun catolica e se- cret amitg dil duca de Rohan, ha giù occupau il marcau de Constanz e nua ch'ei fuva grond prighel, eh' el vegni sul Steg, sut Cuera era ad occupar il Gri- schun, han tuttas treis ligias ter- mess ina partida schuldada; cheu ha quei Mistral Giachen Berch- ter sco capitani dil Cumin de Muster, commondau e manau giù la compagnia de 63 umens. El fuva in bi um tgetschen ed ei staus fegl dil Salter de Cu- min Gion Berchter.

1639, ils 14 d' Uost, curche Conradin de Castelberg e Land- rechter Giachen Ballici ein se- rendi a Milaun per componer il capitulat, cheu ei quei Giachen Berchter vegnius termess dad Avat Augustin Stocklin a Mi-

*) Br. pag. 50—02. ) „Gemein(lt" vul dir cn nies document ton sco cumin, „Kirkhòrung"

:= vischnaunca

15

laun pervia dina pensiun annuala en daners de 200 crunas, il qual ei vegnius beneventaus cun ils sura dal duca cun gronda ho- nur. En sia scartira credenziala vegn el numnaus dad Avat Au- gustin in beinditgau, precaut e nichel um, Scarvon della Clau- stra, Gerau e Scarvon de Cumin.

1639, ils 24 d' October, avon e suenter, nua che la nova pre- senta baselgia de s. Gions ei ve- gnida baghiada, fuva Mistral Gia- chen Berchter ugaubaselgia e ha sco tal supplicau igl Avat Au- gustin, eh' el ei sedignaus de benedir e tschentar il crap fun- damental de lezza baselgia ils

22 d' Avrei 1639. 1643, ils

23 d' Uost ei quella baselgia ve- gnida benedida da Uestg Flugi.

1641 eis el sco Scarvon della Claustra serendius ensemblamein cun Giachen Ballici a Muri cun il niev elegiu Avat Josef, il qual ei vegnius benedius leu.

1648, ils 12 de Zercladur ei vegl Mistral Giachen Berchter, ensemen cun Landrechter Con- radin de Caslelberg, vegnius ter- mess a Muri, per far giù ina composiziun, che vegn aunc ussa

')A=cruna, che haveva la valeta de ciroa 11 12 fr. dils daners ded oz il di. (()uella summa ei vegnida ])agada alla ('laustra entocben 17!)().

'^) La „C. Memoria" numna 1()40, ils 22 d' Avrei, pag. 245. Quella ba- selgia ei barschada giù tochen sin ils mirs 1799,' ils 6 de Matg ed ils capu- tschiners han turnau a baghiar si ella.

^) Avat Josef Desax de Muster senumnava avon Gion Bernard. Nascliius IGOO, spiritual 15 d'Avrei 1(523. Dr. della teologia; Decan dil Capetcl grond della Surselva e Canonie extraresidcnzial. 1623 1039 plevon a Sumvitg, nua eh' el ha bagbegiau la baselgia parocliiala, sco era quella de Compadials. Ei intraus en ('laustra a Muster e fatg profess ils 11 de Fenadur KUO. Eie- gius sco Avat ils IO d' October ](i4re benedius a Muri ils 17 de Nov. Mont cun Avat Eeda de Eaveras a S. (iagl tier la redununza dils Avats, eis el ve- gnius tuccaus dalla daguota buca lunscb de l!aga< ed ci iiiorts ils 12 de Matg l(i42 e satraus a Eaveras (ui baselgia gronda.

*) (Quella convegnentscba dcnter la ('laustra ed il Cumin ei vegnida ta- tga e sutascreta a Mui'i ils 15 de Zercladur l()4ir).

che pension geltss von 200 A ^) geschikht worden, welcher mit obigen von dem Duca hochehr- lich bewilkhomet worden. in sei- ner Credenzschreiben wird er von H. Apt Augustin genambset ein Wohlbedachter, Ftirsichtiger, und hochsinniger Man dess Klosterss schreiber, geschworner und Land- schreiber.

[57] 1639. 24. Octobris ver und nach da die iezige neue Kir- chen zu st Joannes wurde ge- bauet, wahre Kirchen Vogt H. Landaman Jacob Berchter, wel- cher alss Vogt den titl. H. Apt Augustin gebettet hat, dass er sich bewiirdiget den ersten ge- weihen stein zur selben Kirchen gelegt hat 1639. 22 aprilis '). 1643 von titl. H. Bischoff Flugio den 23 augsten eingewichen wor- den.

1641 ist er alss dess Gottss- hauss Lan[d]schreiber mit titl. fi. Jacob Ballici gen Muri gangen mit dem neù erwolten li. Apt Joseph ^) welcher aldorten gewi- chen worden.

1648. den 12. Juny wurde Alt Landaman Jacob Berchter mit H. Landrichter Conradin von Castel- berg gen Muri geschikht eine Composition die noch iezt gehal- ten wird zu machen. '*) in ihren

16

Credenz schrift wurden beyde von der Gemeindt od. Obrikheit der titel gegeben Unseren Hoch- weisen, Wohledlen, Gastrengen, schr[eiber] ware Florinus Jagmet. Diss Credenzschrift ist noch vor- handen.

1645, 1646 item 1656, 1657 ist diser Jacob Berchter der Ge- meindt Disentis Landaman ge- wesen.

item der Gemeindt Lanschrei- ber ^) laut viler schriften.

item geschworner laut dess H. Apt Augustin zeiignuss.

1653 hat er dem H. Apt Adal- berto primo ein schoness gros- sess kàss praesentiert.

1661 in der stritikheit wegen Alpegnia und Plaundefalles^) wird er gebraucht mit Landaman Bal- liel Barili. ^)

[58] 1653 hat Adalbertus Pri- mus den li. Landaman Jacob Berchter zum mitag mahl einge- laden in Convent hinein, welcher alss dan dem Convent 2 mass Ehrentrunkh praesentiert hat, dan ess zurselben Zeit gar wenig Re- ligiosen wahren.

1668. 21 Septembris ist H. Landaman Jacob Berchter von Jhro Fiirstlichen Gnaden Adal- berto 2 do zum mitag mahl mit ihm eingeladen worden.

1670. 9 Hornung ist H. Lan- daman Jacob Berchter in Fass- nacht in Convent zum mitag ein- geladen worden und sein Sohn Joannes.

') Tenor la convenziun de 1648 liavevca il Scarvon de Cumin de survir scliiheiu al Cumin, sco era alla ( laustra . . . . „è perciuei dei in scrivont sclii ditg SCO el ci ent il offici, star à casar à Muster ent' il vitg, sco toccan sin quest temps ei adina stau l'isonza." l)a cheu deriv' ei, che plirs Scarvons ein lu restai per adina a Muster.

-) Luinpognia e l'iaun de Fallas, in' al)) t;(l in niises sur Faltscharidas si, (ir auda presentamcin alla faniilia (lion Bortlicr a Muster.

^) Barclaniiu I5alli<'l de Muster, fegl de Landrechter Giachen Balliel, ei staus Mistral l(i54 (! Kiaó; f 108(j .— „I1. J.andricliter Jacob do 15alliel und seiue Vor Eltern wareu gebiirtig von Thawetsch." Br. ])ag. 104.

observada. En lur brev creden- ziala ei vegniu dau dal Cumin u Suprastonza a domisdus il te- tei: Sabis, Nobels, Beinditgai; Scarvon fuva Florin Jagmet. Quella scartira credenziala exi- sta aunc ussa.

1645, 1646 sco era 1656 e 1657 si quei Giachen Berchter staus Mistral dil Cumin della Cadi.

Item Scarvon de Cumin tenor biaras scartiras.

Item Gerau tenor attestat ded Avat Augustin.

1653 ha el presentau in grond e bi mignuc (mignuca.'^j agi Avat Adalbert I.

1661 ella dispeta pervia della alp Lumpegnia e Plaun de Fal- las vegn el tratgs neutier cun Mistral Barclamiu Balliel.

1653 ha Adalbert I. envidau en Mistral Giachen Berchter a gentar el convent, che ha lura presentau 2 masiras vin d'honur al convent, schinavon ch'ei fuva da gliez temps mo paucs religius.

1668, ils 21 de Settember, ei IMistral Berchter vegnius envi- daus en da Sia Grazia Adalbert II a gentar cun el.

1670, ils 9 de Fevrer, il tschei- ver ei Mistral Giachen Berchter vegnius envidaus en cun siu fegl Gion a gentar el convent.

17

1658, ils . . . ha Mistral Gia- chen Berchter fatg zun bein la petiziun el convent per Paul Riittimann, eh' ei vegnms num- naus suenter il profess P. Plaei Riittimann.

1669, ils 16 de Zercladur, ha el puspei fatg la petiziun el con- vent avon il capetel per Mel- chior ne Giohen Coray, eh' ei vegnius numnaus suenter siu profess P. Ursicin Coray.

1656, ils 21 de Matg eis el vegnius termess dad Adalbert II a Tujetsch per leger ora leu il plevon.

NB. Quei ei zvar mo pintgas bagatellas, ord las qualas ins sa denton tonaton enconuscher, che quei Mistral Giachen Berchter seigi staus in bien amitg della Claustra.

1650, ils 8 de November, ei Mistral Giachen Berchter seren- dius SCO assessur cun dus au- ters de Muster ad Uors la Poppa, essent leu dertgira criminala. Ord il <Cudisch Ner'> ded Uors fol. 287.

1635 gìs el maridaus per la emprema ga cun Anna, feglia legit. de Podestat e Mistral Bar- clamiu de Turre de Dardin.

1649, suenter la inort de sia emprema dunna, eis el maridaus

') Sco ei semiiossa ord ])liras notizias do nies raanuscrot, er' ei iisitau pli da vegl, eh' in giiiven, che leva intrar en Claustra, vegiKìva, recommoiidaus niiiitsamai al ven. Capetel entras in coinmensurau plaid ded ina aulta per- sonalitat laica.

'^) Vegniu elegiu Dr. Andriu Decurtins = im Moti", eh' ei staus plevon a Sedrun 16.56 1672. Siu antecessur ei stau, sco eueonoselient, Dr. Ma-tli. Sgier. La pervenda entscheiv' a Tujetsch cun s. Gerì.

=*) 1734, ils 2H d'Avrei (Mohr, Regesten 20 de Matg) ha la Claustra, suenter differentas dispetas, desistiu da sia jurisdieziun en fatgs civils e cri- niinals a Waltenshurg, denton huc ad Andiast, Kuaun e Siath; ella ha cediu sia casa, nuegl e eurtin, privilegis e lihertats als de Waltenshurg per la summa de 5.500 ti. de pagar cun ina ga, ne per <J000 H. en ratas. Uesalvau fuv' ei denton per adina agi Avat il tetel: Signur de .iTirgenlierg. v. Md. arehiv claustr.

•*) .^listral 1615 e 1616; Podestat a Trahona 1619 e 16;-5!). f 15 de Dee. ! (566.

1658 den . . . hat H. Landa- man Jacob Berchter die Petition in Convent gethon gar schon fur den Paulo Reiitiman welcher nach der profession P. Placidus Reati- man genent worden. ^)

1669. 16 Juny hat er wider die Petition gethon in Convent ver dass Capitel fur den Melcher, od Joachim Coray gethon, wel- cher nach seiner Profession P. Ursicinus Coray genent worden.

1656. 21 may ist von Adal- berto 2 do gen Thawetsch ge- schikht worden den Pfahrer al- dorten zu erwehlen. ")

NB Dise seind zwar kleine pa- gatellen, auss welchen doch zu erkennen ist, dass diser Landa- man Jacob Berchter dess Klo- sterss guother frundt gewesen seye.

1650. den 8 Wintermonath ist H. Landaman Jacob Berchter alss beysizer mit anderen 2 von Di- sentis gen Waltenspurg gangen alss aldorten Criminal ware. ^) auss dem schwarzen buoch von Waltenspurg fol. 287.

[59] 1635 ware sein erste Frau die Ehiige Dochter Anna dess H. Podestatss, und Landamanss Bar- thoiome de Turre von Dardin.^)

1649 nach dem tod der erste- ren ware sein Ehiihe Frau Maria

18

die Dochter dess li. Landrichter Conradin von Castelberg, welche nach absterben seiness Ehemanss Landaman Jacob Berchter dem Kloster Disentis 60 R vermacht hat mit diser Condition, dass 30 privilegiente hi Messen gelesen sollen werden.

item hat dise 10 R der Kir- chen zu st Joannes und s Aga- tha ^) vermacht.

1671 den 1. Novembris batte H. Landaman Jacob Berchter der Kirchen zu st Joannes Baptista in Campo R 700 vermacht, wel- che Ihr Fiirstl Gnaden Bischof Udalricus de Monte 1683. 16 Ju- ny bis 70 R dispensieri. -)

1676. den 25 Septembris ist H. Landaman Jacob Berchter in 60 iahr seiness Alterss zu Wa- lenza in Welschland in beysein seiness Sohness Joannis Bapti- stae Berchter ■'') durch krankhheit in dem betth nach deme Gottlob mit alien heyligen sacramenten versechen gewesen, von diser Welt geschiden, und mit grossen Ehren, und nach kriegss brauch zur erden bestattet worden.

Allhier zu Disentis hat man den 3. od 30 gehalten 1676 den 26 8bris alwo bey st Joannes 24 Messen gelesen worden under welche gewesen seindt D. Deca- nus Joannes de Turre, sein Ne- pot Ludovicus Jagmet, D. Ma- thias Cavaza et D. Mathias Ca- menisch, D. Balthasarus, die an- dern od Capuciner od Benedic-

') La baselgia de s. Gada ei baghiada da Avat Pieder de Putnengia 142(».

'■*)... „weilen aber die kirldie nit inangelte, hat der Bischoff nur R 70 lassen gclten." Br. pag. o(i'.i.

^) Oioii lìattcsta, fegl (!•' M istruì (iiai-bcii Berchter, ei staus eu sur- vctsch Vencziaii i^ ha l)attiu ^i^:l nuii- Nera euounter ils Tercs. Ei morts dad ina malso^na KiiSi).

cun Maria, faglia legit. de Land- rechter Conradin de Castelberg, la quala ha fatg si suenter la mort de siu mariu Mistral Gia- chen Berchter alla Claustra de Muster 6o R. cun la condiziun, eh' ei deigi vegnir legiu 30 s. messas privilegiadas.

Item ha quella fatg si io R. alla baselgia de s. Gions e de s. Gada.

1671, 'gì I. de November, ha- veva ]\IistraI Giachen Berchter giù fatg si alla baselgia de s. Gion Battesta a s. Gions 700 R., dals quals Sia Grazia Prenci- Uestg Duri de Mont ha dispen- sau ils 16 de Zercladur 1683 entochen sin 70 R.

1676, ils 25 de Settember, ei Mistral Giachen Berchter spar- tius da questa veta en ina ve- gliadetgna de 60 onns a Va- lencia en Spagna en preschien- tscha de siu fegl Gion Battesta Berchter en consequenza dina malsogna en letg, suenter esser staus provedius, Dieus seigi lu- daus, cun tuts sogns sacraments (dils moribundsj, ed ei vegnius satraus cun gronda honur e te- ner usit d' uiara.

Cheu a Muster han ins fatg messas dil tierz 1676, ils 26 de October, nua eh' ei 'gì ei vegniu legiu 24 messas a s. Gions; denter ils spirituals presents se- sanflavan: Decan Gion de Turre, siu nefs Ludivic Jagmet, Ma- thias Cavaza, Mathias Camenisch, Balthasar (de Anthonysj, ils au- ters fuvan u caputschiners ne

19

benedictiners ed auters spirituals seculars. Item dus fraters per- via della musica, schinavon che la messa gronda ei vegnida ce- lebrada cun musica figurala. In sac sai de i6 curtaunas (ei ve- gnius partius ora almosna).

Al ludeivel convent ha Pode- stat Gion Berchter, siu fegl, presentau 4 mesiras vin etc. pervia della musica.

Item ha R. P. Maurus Cathrin legiu ils 23 d' October ina messa en Claustra per Mistral Giachen Berchter.

Item ha P. Maurus Cathrin cantau ils 26 d' October ina messa privilegiada sin in glen- disdis per il Mistral.

1677, ils 7 de Settember, han ins teniu il caudon per il sura numnau Mistral Giachen Berch- ter, nua eh' ei 'gì ei vegniu le- giu 23 messas a s. Gions, ed ei fuva present: 9 paders della Claustra, 2 caputschiners; item Decan Gion de Turre, Canonie Schyer, Gion Busch, Pieder Ca- duff, Mathias Cavaza, Mathias Camenisch, Balthasar de Anto- nys, Ludivic Jagmet, Pieder Ca- durisch, Pieder Calenberger, Gion Genelin, Paul de Rungs. La mu- sica (ei stada) sco igl onn var- gau. Item eis ei vegniu dau ora in sac sai. Item ha siu fegl Po- destat schau leger tenor vegl usit 30 messas igl onn vargau. Mira P. Maurus Cathrin.

Dieus seigi misericordeivels cun el e cun las olmas de tuts cristifideivels! El ha era stoviu experimentar, che nus stoveien intrar el reginavel de Diu tras

*) Plevon a Trun. ^) Gion Sgier, plevon a Sedrun, nevs de Mathias Sgier. ^) Plevon a Breil. *) Plevon a Schlans. ^) Caplon a Trun. «) Caplon a Sumvitg. '') Caplon a Rueras. ^) Plevon a Medel. "j Caplon a Selva. '") Ca- plon a Sumvitg.

liner, und andere Weldiiche Geist- liche. item 2 fratres zur music dan man hat dass gross Ampt figuriert mit der music. 1 sackh salz von 16 qna.

[60] Dem Loblichen Convent hat her Podestat Jean Berchter sein li. Sohn 4 Mass Wein prae- sentiert etc. wegen der Music.

item hat den 23 8bris R. P. Maurus Catharin ein Mess fiir Landaman Jacob Berchter gelesen in Kloster.

item den 26 Sbris hat P. Mau- rus Catharin ein privilegierte Mess gesungen an einem Montag ftir H. Landaman.

1677. den 7 7bris hat man dass Jahrzeit gehalten fiir obigen H. Landaman Jacob Berchter, bey sanct Joannes 23 Messen allwo 9 Priester auss dem Kloster, 2 Capuciner, item H. Decan Jean de Turre, ') li. Canonie Schyer, ^) H. Joan Busch, ^) H. Petrus Ca- duff, ^) H. Mathias Cavaza, H. Mathias Camenisch, ^) H. Baltha- sarus de Antonys, ^) H. Ludovicus Jagmet, '') li. Petrus Cadurisch, ^) li. Petrus Calenberger, ^) li. Gion Genelin, ^°) li. Paulus de Rungs. Die music wie in vorigen iahr. item 1 sag salz aussgegeben. item in vorigen iahr hat sein Sohn H. Podestat 30 Messen nach altem brauch lassen lesen! vide P. Mau- rum Catharin.

Gott seye seiner, und aller Christglaubigen Seelen Barmher- zig. Er auch erfahren miiossen dass wir durch vilen triiobsaalen muossen in dass himeireich hi-

20

neit gehen. Noli vinci a malo, sed vince in bono malum.

Weilen H. Landaman Jacob Berchter seinen hi Patronen in hochen Ehren hatte, hat er in seinem nahmen den Hans la Bo- lognia auss Sumvixerthall gen St. Jacob in Galitia gewahlfahrten geschikht, er selber der bilgram hat gesagt.

[61] Sein Andacht hat sich se- chen lassen, dass er der kirkhen zu St Joannes R 700 vermacht hatte wie oben. sonder in dem selbigen brieff, welche er dem R. P. liypolito ^) zugeschikht hatte, meldet er wan er nacher hauss komen werde, wolle er unser iieben Frau von Rosenkranz R 100 der kirkhen zu St Piaci R 200. dem Iieben Gottshauss Di- sentis R 300 vermachen, weilen er und seine Vorfahrer vii guotss empfangen. dise brieffen seindt vorhanden.

Ess ist auch ein rodel vorhan- den welchen er geschriben da die kirch gebauet wurde dess auss- gebenss da er Vogt war. 1646 hat er ein guothe rechnung di- ser Vogtey vor denen Raadtss li gegeben, wie diss geschriben ist.

1671. in Julio hat er, und sein Frau schwester Greta, H. Str. Martin Fontana Frau R. 24000 ') geerbt gehabt.

biaras tribulaziuns. Lai buca surventscher tras il mal, anzi surventscha il mal tras il bien. Rom. 12, 21.

Cunquei che Mistral Giachen Berchter teneva zun ault siu s. Patrun, ha el termess il Hans la Bolognia della Vall-Sumvitg en siu num a sogns a s. Gia- chen en Galizia. Il pelegrin sez ha detg.

Sia devoziun ei buca me se- mussada cheutras, eh' el ha giù fatg si 700 R. alla baselgia de s. Gions, sco detg sura, mobein era en quella brev, eh' el ha ter- mess al P. Hipolit, fa el de sa- ver, curch' el vegni a casa, ve- gli el far si a Nossadunna dil s. Rosari 100 R. , alla baselgia de s. Piaci 200 R. , alla cara Clau- stra de Muster 300 R. havent el e ses perdavonts retschiert bia bien. Quella brev exista aunc ussa.

Ei exista era in rodel sur las expensas, eh' el ha scret curche la baselgia ei vegnida baghe- giada essent el ugau. 1646 ha el dau giù in bien quen sur queir ugadia als signurs cussi- gliers, SCO ei stat scret.

1671, il Fenadur, ha el e sia sera Margreta, dunna de Str. INIartin Fontana, giù artau 24000 R.

M P. Hipolit 0. Cap. era da quei temps plevon a Muster. Ils P. P. Ca- putscliincrs, ord la provincia de Brescia, han pastorau a Muster dalla fin de December 1G48 1818 entschatta de Matg. Enteifer quels onns han els baghiau sin territori de Muster 8 sche buca 9 baselgias ne caplutas. Igl emprem ple- von Caputschin ei stau P. Adeodat, il davos P. Domeni. Immediat avon ils P. P. C^putschiners han spirituals seculars pastorau a Muster.

^) Egl originai stev' ei all' entschatta R. 8000. Silsuenter ei vegniu cor- regiu e scret R. 18000 e lu tratg atras e scret sutvia 24000. EU' apologia stat ei scret R. 14000. Sin pag. 447 stat ei scret: „I)ise zwey gebriider (Jacob e Greta) hat von ibrom Vater seeligen H. Grossweibcl Joan Berchter R. 24000, dico vier und zwanzig tausend geerbet."

21

Apologia, od. Schuz-

schrift fiir H. Landaman

Jacob Berchter, ^)

Ess hat mich seher verwun- deret, dass H. Apt Adalbertus 3 de funs dess Klosterss Disentiss hat dorfen in seiner Synopsi, od. kurzer erzehlung der ganzen iii- stori dess Kloster Disentiss an den 1656. iahr schreiben dass Landaman Jacob Berchter habe mit einem messer die Bullam Ur- bani 8. auff der Gemeindt an Pfingsten montag durchstohen in welcher begriffen waren dass 18 Pfareyen under den Apt solten sein, wie sie under dem li. Bi- schoff alss ihren Visitator waren. Welchess mihr wunderlich vor- khomen indeme ich vilmohlen gelesen dass dieser ein gar guo- tor frundt dess Klosterss gewe- sen underm Apt Augustino stòk- lin, Apt Josepho, Adalberto 1 und 2 do. ^) hab also mit gedult diss iibersechen, und iibertragen miies- sen, biss dass ich die Epheme- rides R. P. Mauri Cantrin Deca- ni dess Fiirstlichen Klosterss Di- sentiss, welcher Notarius Aposto- licus, und Caesareus gewesen ist, und andern schriften, und ratio- nes, od. Ursachen gefunden, auss welchen abzunemen dass ess nit also seye.

[143] Under dem Bischoff zu Chur H. Joan Flugio von Asper- mondt, ^) batte dass Bistum so vii schulden dass der Bischoff von denen selbigen sich loss zu ma- chen und dieselbige zu bezahlen

Apologia ne scartira en

defensìun de Sgr. Mistral

Giachen Berchter.

Ei 'gì ai curdau si a mi zun fetg, che Adalbert III de Funs, Avat della Claustra de Muster, ha astgau scriver en sia Synop- sis, u Cuorta Memoria della hi- storia della Claustra de Muster, concernent igl onn 1656, che Mistral Giachen Berchter hagi glendisdis Tschuncheismas sin Cumin tagliau en tocs cun in cunti la bulla de Papa Urban Vili, enten la quala ei era conteniu, che 18 pleivs deigien esser su- tamessas agi Avat, sco ellas fu- van vivon sutamessas agi Uestg, lur visitatur. Quei ha pariu cu- rios a mi, havent giù legiu bia ga, che quel seigi staus in tut- tavia bien amitg della Claustra sut ils Avats Augustin Stòcklin, Josef, Adalbert I. e II. Jeu hai pia stoviu surfìerer e surpurtar quei cun pazienzia, entochen eh' jeu hai anflau il diari de P. Maurus Cathrin, Decan della Principala Claustra de Muster, eh' ei staus Notar Apostolic ed Imperiai, ed autras scartiras e rischuns, ord las qualas ins sa concluder, eh' ei seigi buca stau aschia.

Sut igl Uestg de Cuera, Gion Flugi d' Aspermont, haveva igl uestgiu aschi bia deivets, eh' igl Uestg ha, per vegnir libers da quels, e saver pagar quels, sup- plicau Sia S. Papa Urban VIII

') Br. pag. 142—159.

^) Augustin Stòcklin ei staus Avat 1634—1641 ; Josef de Sax 1641—1642, strusch 7 meins; Adalbert I. Bridler 1642 1655; Adalbert II. de Medell 1655—1696.

2) Gion VI Flugi d' Aspermont, Uestg de Cuera 1636—1601.

22

von Ihro heylìkheit Urbano 8 umb erlaubnuss angehalten etli- che Pfareyen zu verkauffen, hat also

1637. den 2 may ware dise er- laubnus durch einen Bul- lam Generalem von Urba- no 8 Barberino dem Bi- schoff gegeben. ^)

1643. 5 augsten ware obige Bul- la durch anhaltung dess Pabstlichen Nunty Farnesy wieder confirmiert von Ur- bano 8.

1644. den 17 8bris hat der neue Pabst Innocentius 10 Pan- philius ein Remer, wide- rumb gebotten dass die Bulla Urbani 8tavi solle gehalten werden.

1655. hat Alexander 7mus Chi- sius widerumb dise Bul- lam confirmiert, und dem Pabstlichen Nuntio Fride- rico Borromeo befohlen inss werkh zu stellen. vide Imam part: arch fol 803. ^) 1660. 11 January nach alien ver- loffenen streitikheiten hat Alexander 7 ein ander Bul- lam fur dem Kloster Disen- tiss gegeben welche iezt beobachtet wird, wegen volliger Exemption von dem Bistumb Chur. [144] 1655 in herbst hat der Pabst- liche Nuntius Fridericus Borro- meus dem Apt von Einsideln p R 6000 verkauft, dem Apt von Pfeffers auch etliche, welcher sol- te R 4000 geben, aber hat die Pfareyen nit wollen annemen, 1-

de puder vender entginas pleivs.

1637, ils 2 de Matg, ai pia quella lubientscha vegnida da- da agi Uestg da Urban Vili Barbarino entras ina bulla ge- nerala.

1643, ils 5 d' Uost, ei la sura bulla puspei vegnida confìrmada da Urban Vili sin supplicar dil Nunci Apostolic Farnesi.

1644, ils 17 d' October, ha il niev Papa Innocens X Pamfìli, in Roman, puspei commondau, che la bulla d' Urban VIII deigi vegnir exequida.

1655 ha Alexander VII Chigi puspei confirmau quella bulla e commondau al Nunci Apo- stolic Frideric Borromeus, che ei deigi vegnir exequiu. (Mira I. part digl archiv fol. 803.)

1660, ils II de Schaner, stau fmiu tuttas dispetas, ha Alexan- der VII dau in' autra bulla alla Claustra concernent la totala exempziun dagl Uestg, che vegn observada ussa.

1655, 'gì atun, ha il Nunci Apostolic, Frideric Borromeus, vsndiu agi Avat de Nossadun- naun per 6000 R., agi Avat de Faveras era entginas, che dueva pagar 4000 R. , il qual ha den- ton buca voliu surprender las

^) „Ipso anno (1637) facta fuit Conventio quaedam multis Conditionibus intcr Joliannem Episcopum Curicnsem, et Abbates Bedam Fabariensem et Augustiiiiiin nostrum Discrtinonscm, ratione diversarum l'arocliiarum. Actura Fabariae die 27. Junii, Anno 1087." Synopsis.

^) „Actum Curiae in Arce Palatii Episcopatus Curicnsis, Anno à Nati- vitate Domini 1()55 die 28 Hcptcrabris." Synopsis.

23

tem dem Apt von Mariae Berg ^) in Engadin, diser solte R 6000 geben. Diser hat die Pfareyen auch nit annemen wollen. -)

Also hat Fridericus Borromeus gezwungen dass der newe Apt Adalbertus de Medell hat rtities- sen 18 Pfareyen annemen, und fiir soichen R 2000 geben. Er hat auch die Bullam empfangen, und den 4 8bris 1655. wider na- cher Disentiss komen dan er zu Chur von ihme gewichen worden 29 7ber nach 2, od. 3 wochen hat Adalbertus 2dus alle Priester obiger Pfareyen zusaamen beruof- fen und die Bullam gezeigt, krafft dessen sie hin furo miìossten un- der dem Apt von Disentiss sein, als wie sie gewesen undern Bi- schoff. also haben die Priester gesagt sie wollen beratschlagen, was sie wollen thuon. [145] Nach deme sie berahtschiagen haben sie noch Ja, noch Ney gesagt, und seindt nacher haus gangen. Underdessen hat den tit. li. Bi- schoff seher gereuet, dass die Pfareyen solten den Apten von Disentiss verkauft werden, und deswegen ist er vorkhomen dass dass gelt nit solte gelichen wer- den dem Kloster, aber der Legat, hat doch zu gesprochen dass der li. Landrichter Conradin Castel- berg, und H. Landaman Florin Jagmet die R 2000 solten lichen dem Apt Adaibert 2do dise Pfa- rey zu kaufen. haben also geli- chen R 2000.

1655 in disem iahr in 13 no- vember ist Adalbertus 2dus gen

pleivs; medemamein agi Avat de Marienberg en Engiadina (al Tirol); quel havess doviu pagar 6ooo R., mo ha era buca voliu surprender las pleivs.

Pia ha Frideric Borromeus sforzau il nievelegiu Avat Adai- bert de Medell, eh' el ha sto- viu acceptar i8 pleivs e dar per suenter 2000 R. Era ha el retschiert la bulla ed ei retur- naus ils 4 d' October 1655 (da Cuera) puspei a Muster, suenter esser staus benedius dal Nunci SCO Avat ils 29 de Settember. Suenter duas ni treis jamnas ha Adaibert II clomau ensemen tuts spirituals dellas pleivs sura nom- nadas e ha mussau la bulla, en vertit della quala els hagien da- cheunaven de star sut agi Avat de Muster, sco els seigien stai sut agi Uestg. Cheu han ils spi- rituals detg, eh' els veglien pren- der plaid e cussegl, tgei eh' els veglien far. Suenter haver giù priu plaid e cussegl, han els detg ni ni na ed ein serendi a casa. Denton ei igl Uestg staus zun enriclaus, che las pleivs duessien vegnir vendidas agi Avat de Muster ed ei perquei prevegnius, eh' ils daners deigien buca vegnir empristai alla Clau- stra, mo il Legat (Nunci) ha to- naton animau, che Lanclrechter Conradin Castelberg e Mistral Florin Jagmet deigien empristar ils 2000 R. agi Avat Adaibert II per saver cumprar quellas pleivs. Els han pia empristau 2000 R.

1655. Quei onn, ils 13 de November, ei Adaibert II se-

*) Buca „Muiist('r", sco ci 8lat scrct, ella Cuorta Memori;», pai^-. 24S. '^) lua remarca Br. i)ag. 148 di: „1<)41 liat Auditor .Ioau haptista Bozeta die pfareyen anerboten p U. IGUUO deucn Klostern."

24

Lucern gangen zum H. Legat, zu- beklagen, dass die H. Priester nit wolten der Bulla nachkho- men, ^) Underdessen ware deme zu wider, das die Pfareyen nit solten dem Kloster verkauft wer- den der Bischoff, der Thum Probst Christophorus Mor, Vicari General Mathias Schier, ^) und weilen H. Joannes de Turre von Tiiruns sich daffer darwider ge- sezt hat, ist er von Bischoff und anderen gelobt worden und Vica- ri forani gesezt worden, und her- nacii auch Canonicus worden. ^)

[146] Also inaben die Wider- sachere Priester dass volg alless faisciilicln informiert, dise Bulla seye wider der Gemeindt frey- heit, dass sie widerumb werden underthanig sein wie vor zeiten, dass sie miiessten nit allein die Zehende geben, sonder auch den Zehenden und Zinss etc. von al- ien sachen.

Deswegen ein grossess wesen, vii murmlenss, hass, misgunst, zwitrachtungen etc. in der Ge- meindt entstanflen.

1656. hat der Bischoff deswe- gen ein brieff an den regierenden 11. Landaman Jacob Berchter ^) geschriben disess zu verhindern.

An Pfingsten Montag aber da die ganze Gemeindt versamblet

rendius a Lucern tier il Legat per selementar, eh' ils signurs spirituals veglien buca corrispun- der alla bulla. Dafertont fuv'igl Uestg encunter, che las pleivs deigien vegnir vendidas alla Claustra, ed era Domprobst Cri- stoffel Mohr, Vicar General Ma- thias Sgier, e cunquei che Gion de Turre de Trun ei se- mess ferm encunter quei, eis el vegnius ludaus dagl Uestg e dad auters e vegnius numnaus Vi- cari episcopal e pli tard era Canonie.

Cheu han ussa ils spirituals, eh' eran encunter, informau il pievel totalmein fauls e detg, che la bulla seigi encunter la libertat dil Cumin, eh' els da- ventien puspei subdits sco avon temps, eh' els stoppien buca mo dar la dieschma (ordinaria), mo- bein era la dieschma ed il tscheins per tuttas caussas etc.

Ord tal motiv eis ei naschiu el Cumin in grond secunfar, bia murmignem, hass, squidonza, malperinadats etc.

1656 ha ord tala rischun igl Uestg termess ina brev al Mi- stral regent Giachen Berchter per impedir quei.

Glendisdis Tschuncheismas denton, nua eh' igl entir Cumin

*) Remarca (ligi originai: ..Vide fk-n crstcn tlicii doss archivs ein gpi- stliche betroung an die Priester 105.5 13 noveniher von Xuntio gegeben. fol. iSO!»."

2) Dr. Mathias Sgier da Paischein, n. 1622, ha stiidiau a Milaun e Roma. Spiritual 3 de Fevrer 1642. Ei staus da 1642 eutochen 1650 plevon a Sedrun; KióO— 1004 Domcustos; 1004—1087 f Domdccan. Cfr. Tuor dir., Reihenfolge der residierendcn Domlierren in Chur 1905. Ei manne' annc. adina ina hio- gratia sur Dr. M. Sgier, quella marcanta personalitat grischuna!.

^) Joannes de Turre da Trun, n. 1014, plevon a Trun 1037 1087; ha resignau; Canonie, Vicari e Decan dil Capetel. t 14 d'Avrei 1001 a Trun e satraus leu en baselgia sper igl aitar de s. Gion.

*) Jacob Herciiter ei vegnius elegius sco Mistral per ils 5 de Zercla- dur 1<)50. Avon fuva Barclaniiu Ralliel de Muster Mistral e buca DeHorin. sco Carnot pretenda, ..Scldichte Cleschichten" jtag. 230.

25

ware, ist H. Vicar General ^) Ma- thias Schier von H. Bischoff de- sentwegen geschikht worden, di- sess zu verhinderen, indeme nun die Pauren falschiich underichtet worden, haben selbige mit denen H. mit allem gewalt wollen, dass die Bulla ihnen solte eingehandi- get werden, oder sie wollen die selbige bullam selber mit gewalt auss dem Kloster abholen, und haben vii iibelss getrohet.

[147] durch solches schreyen, und throungen ist Adalbertus Apt gezwungen zu versprechen die Bullam ihnen einzuhandigen, ie- doch mit diser condition dass die- selbe Bulla in einem papir ein- gewiklet dem li. Joanni de Turre, und Christian Jagmet ^) solle ein- gehandiget werden, und dieselbe sollen sie nit aufthuon biss noch etlichen tagen, da die Gemeindt von ineanderen seye. und nach annemung solcher conditionen, hat der Apt Adalbertus 2dus den P. Benedictum Gassler ^) von der

fuva seredunaus, ei Vicari Ge- neral Mathias Sgier vegnius ter- mess dagl Uestg per impedir quei; cunquei eh' ils purs eran vegni informai faulsamein, han quels ensemblamein cun ils si- gnurs garegiau cun tutta forza, che la bulla deigi vegnir extra- dida ad els, ne eh' els vomien sez cun forza per ella sin Clau- stra e han smanatschau bia mal.

Entras tal grir e smanatschar ei Avat Adalbert staus sforzaus d' empermetter de consignar la bulla a lur mauns, denton culla condiziun, che quella bulla ve- gni consignada, zugliada en in pupi, a Gion de Turre (plevon a Trun) e Christian Jagmet (ple- von a Medel) e eh' els astgien arver si quella per suenter en- zaconts dis, nua eh' il Cumin seigi in ord lauter. E havent acceptau quellas condiziuns, ha Avat Adalbert II termess P. Be- nedetg Gessler dal plaz Cumin

') Il niini Vicari onerai, che vagn avon differentas gadas ci vertent manuscret, vul senza duhi dir ton sco delegali ot'ticial en quella fatschcnta. 8cu anteriur ed eriulit plevon de Tujetscli enconosclieva Dr. M. Sgier fetg bein las relazinns della Cadi. Tropi Vicari General della diocesa ei Dr. M. Sgier buca staus.

^) Cbristian Jagmet (Jacoiuct) plevon de Medel IG-IO 1657.

^) V. Benedetg Gessler (Bislinger), ordinaus sacerdot ils 2.3 de Fevrer 1041, ha pia gin compignau Mons. Avat sin Cumin e buca P. Romanus, sco Carnot pretenda 1. e. pag. 2o7. P. Koraan Piallici ei daventaus spiritual per 10.5!).

La presenta isonza dil magistrat della Cadi de serender avon Cumin en baselgia claustrala, nua eh' ei vegn clomau sura il s. Spert e dau la l)ene- dicziun dagl Avat, ei vegnida si per cun 1881, nua che la Claustra ha desi- stiu de prender part ofticialmein dil Cumin. Vivon fuv' ei usitau aschia: Fertont eli' il nastrai regent legeva giù il quen de cumin de sin bienni, ve- gnev' ei termess ina deputaziun dil magistrat cun il ^stab" ordavon sin Chui- stra per compignar gin „Sia Grazia Reverendissima". Com])ignaus per ordiiuiri dal P. Decan compareva Monsgr. Avat, dent la lìcnedicziun, enamicz il rin, t'ageva attents il j)ievel cun in cominensurau plaid sin l' impurtonza dil present act ed admoneva el tier paisch e ruaus. Finidas las elecziuus vegneva igl Avat compignaus dal magistrat eli' abbazia, nua eh' ei vegneva porschiu in refrestg. Lura serendeva il magistrat en casacumin tier il commiinal)el gentar. Ils Avats de Muster, vivon ils signurs della Cadi ed ils })romoturs dellas ligias e della liliertat, legevan ora pli davegl il landrechter cui barun de Razen e cau

4

26

Gemeindt in Kloster hinaufge- schigt um die Bulla, welcher un- versehenss ein brief in einem pa- pir eingewiklet gefunden, hat ver- meint dise Bulla seye hiereinge- wiklet, also hat er auf die ge- meind hinab getragen, welche Adalbertus obigen 2 Priestern eingehàndiget mit oben widerhol- ten conditionen, und also ist dass Volg gestillet worden, und von einanderen gangen. Nach 2 . . 3 tagen haben die Priester dass pa- pir auf gethon, und gesechen dass nit die ware Bulla seye, sonder ein andere brieff von pergamend dess Doctoratus, so li. Adalber- tus 2dus zu Rom wegen seine volbrachte studia iiberkhomen habe, und diser fehler ware on- versechenss geschehen, sie aber haben vermeint man habe sie mit fliess betrogen, [148]berich- ten dessen also bald die herren, welche sich hòchst betrogen ver- meinten, haben von newen an- gefangen zu toben, und zu trhoen, der Apt solle die ware bullam einhandigen, od. sie woUen die selbe mit gewalt abholen, also hat der H. Apt mit obigen con- ditionen die ware eingehàndiget. in disem iahr 1656 in Summer ist der H. Legat Fridericus Bor- romeus wider gen Chur komen, alss dan hat der Apt Adalbert von dem H. Joanne de Turre die Bullam zurukh begert, und hat uberkhomen, welche der li. Apt dcm H. Legat zu Chur inegehan- diget, wie Er sie von Ihme emp- fangen hat.

Formalia P. Mauri Cathrin Bul- lam reddidit sicut aceperat aber

sin Claustra per la bulla, il qual ha senza fraud anflau ina brev zugliada en in pupi e, mane- giont che quei seigi la bulla zugliada en, ha purtau pia quella giù sin Cumin, la quala Adal- bert ha surdau als dus sura numnai spirituals cun renovar las sura condiziuns ed aschia ei il pievel vegnius calmaus ed ei jus in ord lauter. Suenter dus ni treis dis han ils spirituals a- viert si quei pupi e viu, eh' ei era buca la vera bulla, anzi ina autra brev de pergament, dil doctorat, che Adalbert II haveva giù retschiert a Roma havent giù absolviu leu ses studis. Quei sbagl era daventaus senza fraud, fertont eh' els han cartiu, eh' ei seigi daventau la posta. Cun- inaga han els relatau quei als signurs, eh' ein secarti ded es- ser vegni enganai sii pli ault grad, han entschiet danovamein a sesfar e smanatschar, eh' igl Avat dei dar ora la dretga bulla, ne eh' els vegnien per ella cun la forza. Cheu ha igl Avat ex- tradiu la vera bulla sut las sura condiziuns. Quei medem onn 1656, la stad, ei Legat Frideric Borromcus puspei vegnius a Cuera e cheu ha Avat Adalbert domondau anavos la bulla da Gion de Turre ed el ha era re- tschiert quella e ha remess ella al Legat a Cuera, sco el haveva giù retschiert ella dad el.

Ils plaids, sco P. Maurus Ca- thrin scriva, ein: El ha turnau

de Sax; els concedevan al nievelejriu luistial ini .Jus ifhulii, (luei vul dir: pus- sonza de giudicar caussas crimiaalas; ds lìicsidijvau el ,ljuiidstag" a Truu. Dollas delil)craziuns dil magistrat della ( inli liaii ils Avats priu part toclien 1847.

27

er batte ganz, und unverlezt em- pfangen, so hat er auch ganz unverlezt, und nit durchstochen widergeben. Von denen R 2000 seindt nur R 800 zurukh dem Kloster gegeben worden, und der Legat hat ein besondere Bullam von Alexandro 7 erlangt dass dass Kloster vollig von dem Bi- stumb Chur eximiert seye, wel- che iezt observiert wird.

1660. 11 Jenner^) ist dise bul- la gegeben worden von Alexan- der 7.

anavos ella grad sco el haveva giù retschiert. El haveva denton giù retschiert ella entira ed In- tacta, ed aschia ha el era retur- nau ella perfetgamein intacta e buca tagliada en tocs. Da quels 2000 R. ein mo 8oo R. vegni turnai anavos alla Claustra ed il Legat ha obteniu ina speciala bulla da Alexander VII, che la Claustra seigi totalmein exempta dagl uestgiu de Cuera, sco ei vegn ussa observau.

i66o, ils II de Schaner, ei quella bulla vegnida dada dad Alexander VII.

[149] Ess folgen nun die Ur- sachen warum ess nit zu glau- ben dass Landaman Jacob Berch- ter die Bullam Urbani 8 mit einem Messer durchtohen habe.

1. Ess flegen alle, so die Jahr-

Ei suonda ussa las rischuns, pertgei ei 'gì ei buca de crer, che Mistral Giachen Berchter hagi tagliau en tocs cun in cunti la bulla de Urban Vili.

I. Tuts, ton giuvens sco vegls,

') Quei datura sereferesclia senza dubi mo sin la bulla sezza de Ale- xander VII. Sco la „Synopsis" scriva ei già ils 26 (recte 16!) d'October de quei medem onn 1656 vegniu fatg ina nova convenziun da quellas vards denter igl Uestg e la Claustra. La „Cuorta Memoria", che dat bue en il da- tura, scriva sur la tin de ([uella turbulenta episoda pag. 253 il suondont:

„Vesent alura igl lllustrissim Nunzi Eororaeus, cbe suenter aschia es- ser instigaus e passionadamein informaus il cumin pievel, lussi quel buca pli ni cun bein ni cun mal de lumraiar, eh' el vegniessi suenter e stessi sut alla Claustra en staigl digl Uestg, sche ha quel storzadamein enflau per necessari e bicn de dar suenter. Aschia ei cun sia intervenzinn et aprobaziun da niev ensi vegnida faitga denter igl Uestg de Cuera et il Dum-Capetel ded ina, et igl Avat e la Claustra de Muster de lautra part ina nova Convenziun u Con- venienscha, la quala ei stada sco cau suonda:

1. Oravon deigi esser confirmada puspei la totala exeraptiun digl Avat, de ses Religius e della Claustra; et agi Uestg deigi il Jus ne Dretgs enten las Pfarrias, alla Claustra incorporadas, esser restituius.

2. Sch' ils Religius della Claustra vegniessen exponi e raess ora sin las Pfarrias, per quellas administrar, sche deigi ded ina part e da lautra vegnir stau della Convenziun, derschida si igl onn vargau denter igl Ordinari de Cuera et igl Avat de Weingarten.

3. Igl Uestg deigi alla Claustra et agi Avat, per haver cediu ils Dretgs e la Jurisdictiun de quellas Parochialas, esser obligaus, de senza retardar render fi. 800.

4. Entras questa Convenziun deigi dil rest esser prejuridau ne da no- varaein dau dretgs ne ad ina part ne a lautra, ne era buca ad enqualin aixter, che havess enqual enteress lundergiu.

Questa Convenziun ei sii suenter entras suplicar dcUas parts de Papa Alexander VII vegnida aprobada e confirmada."

28

ils quals scrivan la historia, han per moda de remediar e de correger survegnent els meglie- ras notizias della caussa ord di- vers cudischs. Aschia ha Car- dinal Baronius corregiu biars aucturs, denton ei era el vegnius corregius da P. Gion Mabillon. Perquei san ins aunc buca dir, che P. Adalbert de Funs hagi detg manzegnas, mobein cun tut respect, eh' el hagi buca giù sufficienta enconoschientscha della caussa e eh' el hagi buca legiu il diari de R. P. Maurus Cathrin, aschiglioc havess el buca scret semigliont.

2. Quei che P. Maurus Ca- thrin ha scret ei ver, essent che el era da gliez temps già 4 ne de pli onns profess ella Claustra de Muster, e fertont eh' il Cu- min era seredunaus, ha el sa- viu udir e veser personalmein, co ei 'gì ei ju tier sin Cumin.

3. Ultra de quei fu va P. Mau- rus era in Notari Apostolic ed Imperiai, pia ston ins era crer ton pli ad el. Sia cronica de 1655 e 1656 sesanfla en in cu- disch pign; medemamein en in cudisch grond tgetschen fol. 262.

4. Encuntercomi fuva Avat Adalbert de funs, fertont che quei ei daventau sin Cumin, aunc mo in buob de io ne 12 onns, ed ei pia buca staus sin Cumin, eh' el havess viu ne ca- piu, tgei eh' ei 'gì ei daventau.

5. La Synopsis, ne Cuorta Descripziun della Claustra ha el

^) P. Maurus Cathrin ded Urscra, Econom e circa 20 onns Decan. f 22 de December IfiOfi.

*) Avat Adalbert de Funs, da Muster-Aclctta, ei naschius 1646, profess 1662, spiritual l()7(l, clegius avat 23 de Mars l(i!)(i, f 27 de Nov. 1716.

geschichten schreiben die Junge wie Alte zu verbesseren, und zu corigieren indeme sie auss meh- reren buocheren bessere berich- tung der sache iiberkhomen also hat der Cardinal Baronius vii Auctores corrigiert, doch hat auch disen der P. Joannes Mabillon corrigiert. Also ist nit zu sagen dass P. Adalbertus de funs Apt habe gelogen, od. etwass wiìs- sendtlich falschlich geschriben, sonder mit aller ehrenbietkheit nit genugsame Wissenschaft der sach habe gehabt, und die Ephe- merides R. P. Mauri Catharin nit gelesen habe sonsten wurde er solchess nit geschriben haben.

2. Was R. P. Maurus Cathrin^) geschriben ist war, weilen er zur selbigen Zeit schon 4 iahr, und mehr Profess in Kloster Disentiss ware, und da die gemeindt ver- samblet ware hat persòndtlich konen horen und sechen wie ess auf der gemeindt ginge.

3. War aber auch R. P. Mau- rus ein Apostolischer, und kay- serlicher Notarius, also ihme de- sto mehr zu glauben. dise seine iahr geschichten in ein kleinen buoch de anno 1655. et 1656. item ine ein grosses rothess buoch. fol 262.

[150] 4. hergegen da disess auf der Gemeindt geschehen ware der Apt Adalbertus de funs noch ein Junger knab von 10, od. 12, iahren ''). und also nit auf der gemeindt gewesen, dass er habe sechen, od. verstehen wass ess geschache.

5. Die Synopsis, od. kurze be- schreibung dess Gotthauss be-

29

schreibung hat er erst 1696. ge- schriben. nemblich erst nach 40 iahren.

6. Weiss er nit in seiner Sy- nopsi zu nambsen wass fùr ein Thumherr von Chur in nahmen dess Bischoffs auf der gemeindt ersciiienen seye, da doch P. Mau- rus Catharin Decan, austrukhe- lich schreibt dass der Vicari Ge- nerali Mathias Schier gewesen sey ')

7. Meldet er auch nit von dem Vicario foraneo Joan de Turre da doch diser auf der gemeindt zum Meisten darwider gewest ist.

8. Wan Landaman Jacob Berch- ter solchess unverschambt zu thuon, hetten ia disess kònen weren die andere herren, wan sie so guthe frùndt des Klosterss weren gewesen, alss Castelbergy, Turriani, Jagmeti, etc. NB. Wan Landaman Jacob Berchter nit guo- ther frundt dess Klosterss were gewesen, so batte er nit die 2 grosse biiocher dess archiffs ab- geschriben noch ihme batte der Apt Augustin die originalia an- vertrauet.

[151] 9. Wan er disess gethon bàtte wurde er gewiislich bei dem H. Legaten anklagt sein worden, und darumben gestraft, aber sol- chess ist nit geschehen also muoss ess auch nit gewesen sein.

10. Da Alexander 7 die andere Bullam gegeben meldet er nich in sonderheit, dass einer od. an- derer darwider sich gesezt habe, sonder allein, dass grosse Mis- verstandtnuss wegen voriger Bulla Urbani 8 etzwuschen H. Bischoff, Kloster Disentiss, und Gemeindt, gewesen seye.

*) Mira pag. 24 e 25.

scret per 1696, numnadamein per 40 onns suenter.

6. En sia Synopsis sa el buca numnar tgei Canonie de Cuera seigi comparius sin Cumin en num digl Uestg, fertont che P. Maurus Cathrin, Decan, scriva expressivamein, eh' ei seigi stau il Vicari General Mathias Sgier.

7. Fa el era buca menziun dil Vicari Episcopal Gion de Turre, fertont che grad quel ei staus il pli fetg encunter sin Cumin.

8. Sche Mistral Giachen Berch- ter havess propriamein voliu far enzitgei aschi impertinent, sche havessen ils auters si- gnurs saviu impedir quei, sche els fussen stai aschi buns amitgs della Claustra, sco ils Castel- bergs, Turrianis, Jacomets etc. NB. Sche Mistral Giachen Berch- ter fuss buca staus in bien amitg della Claustra, sche havess el buca scret giù ils dus gronds cu- dischs digl archiv ed aunc meins havess Avat Augustin confìdau ad el las scartiras originalas.

9. Sch' el havess fatg quei, sche fuss el frane vegnius tgi- saus tier il Legat e fuss vegnius censuraus persuenter, mo enzi- tgei semigliont ei buca daventau, pia sto ei era bue esser stau.

10. Curche Alexander VII ha dau r autra bulla, di el buca sin speciala moda, che in ne 1' au- ter seigi semess encunter, mo- bein soletamein, eh' ei seigi stau ina gronda malentelgentscha denter igl Uestg, la Claustra ed il Cumin pervia della bulla de vidavon de Urban Vili.

30

11. Wan ess anderst gewesen ware, wurde er sich in diser Bulla in sonderheit beklagt haben.

12. Wan dise Bulla mit einem Messer durch stochen were, batte P. Maurus Cathrin wol gesehen und gehort, und solchess geschri- ben, und batte nit kònnen schrei- ben dass Adalbertus 2dus dem H. Legat die Bullam habe einge- handiget, wie er sie empfangen batte, reddidit qualem acceperat.

13. ess ist ia wie oben erzelt auf der gemeindt nit die rechte Bulla denen Priesteren gegeben worden, sonder nur ein perga- inendt brieff des Doctoratus Adal- berti 2di gewesen, so were doch nur diser, und nit die Pàbstlich Bulla mit dem Messer durch sto- chen worden.

[152] 14. Obschon alss regie- render Landaman in namen der Gemeindt solche Bullam anzune- men darwider sich sezen mtiesste, und weilen er auch von 11. Bi- schoff mit einem brieff darzu an- gemahnet worden, hat man doch nit gehort, oder gelesen dass ei- nige guothe freundt in nahmen dess Klosterss sich darwider ge- sezt haben.

15. Wan die Bulla durchsto- chen worden, wird ess geschehen sein wie die Juden hatten ge- thon, da sie mit ihren schreyen, und wueten den Pilatum gezwun- gen haben unseren H. zu creii- zigen, also werden die Priester, Raadsherren, und die ganze ge- meindt mit ihren schreyen, und wueten ihren regierenden Land- aman gezwungen haben die bul- lam zu brechen, od. er wurde gegen ihnen nit treu gewesen

11. Sch'ei fuss stau autr'uisa, sche fuss el sedolius en quella bulla sin spedala moda.

12. Sche quella bulla fuss ve- gnida tagliada en tocs, sche ha- vess P. Maurus Cathrin bein viu ed udiu e scret quei e ha- vess buca saviu scriver, che Adalbert II hagi surdau la bulla al Legat, sco el hagi giù re- tschiert ella, «el ha returnau ella, SCO el ha giù retschiert.»

13. Sco ei 'gì ei vegniu raquintau sisura, sch' eis ei sin Cumin buca vegniu surdau la dretga bulla als spirituals, anzi ei 'gì ei stau mo il diplom de pergament dil doctorat de Adal- bert II, ed aschia fuss ensesez mo quel e buca la bulla papaia vegnius tagliaus en tocs cui cunti.

14. Schege eh' el havess sco Mistral regent en num dil Cu- min stoviu seriscuder d' accep- tar (renconuscher) tala bulla e quei era schinavon eh' el fuva vegnius animaus leutier dagl Uestg entras ina brev, sche han ins tonaton bue udiu ne legiu, eh' auters buns amitgs hagien fatg encunter en num dil Cumin.

15. Sche la bulla ei vegnida tagliada en tocs, lu sei daventau sco ils gedius han fatg, curch'els han entras lur grir e smana- tschar sforzau Pilatus de cruci- figar Niessegner; ils spirituals, cussigliers ed igl entir Cumin han sin quella moda cun lur grir e smanatschar sforzau lur Mistral regent de tagliar en tocs la bulla, ne eh' el seigi buca fi- deivels ad els e buca segirs de sia veta.

31

sein, und seiness lebenss nit si- cher gewesen sein. ^)

16. Weilen die Bulla Urbani 8 schon 1637 gegeben worden, warum hat sie inss Werkh in so vilen iahren nit megen gestellt werden under anderen H. Apten, und Landamanen. nemblich in 20 iahren?

[153] 17. Weilen die Bulla hat nit in vorigen iahren inss Werg gestelt konnen werden, noch die Pfareyen zu mantenieren wie ess dass Kloster bis dato praetendiert hat, hat dass Kloster selbst 1643 in der Composition die Pfareyen freiwiliklich cediert, dass die ge- meindt Disentiss wegen wasfiir- einen Pfahrherrn den sie wollen annemen und auslesen, und dem Kloster haben sie allein das Jus praesentandi behalten. ^)

18. Also ist ess nichts dardurch wider dass Kloster geschen, ob- schon man darwider gethon, und verderet hat, dass die Bulla zu nichten worden.

19. Wan 1656. die Bulla were von denen Priesteren, und Ge- meindt angenomen worden, were ess nit lang, od. vii iahren dar- bey gestanden, in massen mit der

') Che la bulla de Papa TTrhan Vili seigi buca vegnida tagliada en tocs sin Cuniin, seresultescha era ord ina remarca t'atga on nies vertent raanuscret pag. 10.3: „1G5G nacli PHngsten schreipt der Gemeind Disentis Landschr. alter Joan Berchter, dass er Iiabe aussgescbriben, dass alle H. sollen zusamen kho- men, wegen der P)ulla, und wegen der gruob, der Crystallen, aber indeme we- nig erschinen, haben die gegenwei'tige abgelassen [l'atg giu| der nene Landa- man solle mit H. Vicari de turre rede, welclier wisse mit wass fiir conditionen die Bulla seye ihme eingcliilndiget, also ist die Bulla nit dixrch gestochen wor- den auff der gemeind, weil der H. Vicari de turre in seinen hilnden geliabt."

^) Il passus della Composiziun de 1643 secloma: „Per il tierz, deian ils Parocliians dacaudenvia poder prender si è nomnar ils Prers li Plavauns, suen- ter lur bein plaschèr; ils quals lura in Sgr. Praelat dei esser obligaus da prae- sentar a Monsigr. Uvescli ad Institutionem animarura senz' autor ( : ton a ton senza don à quost della Claustra:) è dei la Casa da Din dacaudenvia buca ba- ver de se grevear davard las Prcvendas, lìaselgias, et hiertas digls Plevauns ne autras caussas.'" Mira copia de {|uesta Cum2)osiziun ella l)iblioteca romon. claustrala.

i6. Sche la bulla d^Urban Vili ei vegnida dada già 1637, per- tgei eis ella buca vegnida exe- quida en aschi biars onns sut auters Avats e Mistrals, nuinna- damein en 20 onns?

17. Perquei che la bulla ha buca saviu vegnir messa en ovra ils onns avon, e perquei che las pleivs han buca saviu vegnir mantenidas, sco la Claustra ha- veva giù pretendiu entochen ussa, ha la Claustra sezza cediu libra- mein las pleivs ella composiziun de 1643, aschia eh' il Cumin della Cadi (resp. las vischnaun- cas) sa leger ora e prender si tgei plevon, eh' el vul, ed alla Claustra han ins mo resalvau il dretg de representaziun.

18. Aschia fuss ei (atgnamein) daventau nuot encunter la Clau- stra, schege eh' ins ha luvrau e trubistgau, che la bulla vegni annulada.

19. Sche la bulla fuss vegnida acceptada dals spirituals e dal Cumin 165Ó, sche fuss ei tona- ton buca restau ditg ne biars onns tier quei, essent eh' igl

32

Zeit der li. Bischoff nit wurde geduldet haben, noch dass Klo- ster Disentiss vermecht haben die Pfareij zu mantenìeren, noch dass Consistorium gegen alien begebenden streitikheiten mit gnuogsaamen gelehrten Leiithen zu versechen, und alien Casibus zu beandtworten. ^)

[154] 20. ist ess auch nit glau- blich dass er die bullam gebro- chen habe, und dessentwegen dem Kloster darwider sein, dan er allzeit ein guother friind dess Klosterss gewesen ist indeme er allzeit beflissen hat sich brauchen zu lassen, wie ess geschehen un- der dem Apt Augustin Stoklin, welcher sein herr OVatter ware, ") und von ihme gen Meilandt ge- schikt worden, under Apt Joseph mit welchem er gen Muri ge- reisst, under Adalbert Bridler wel- chem er seher angenem gewesen.

underen Apt Adalbert de Me- dell, welcher ihn erst den 21 may disess 1656 iahrss vor Pfingsten in seinem nahmen gen thawetsch geschikht hat den Pfahrherren altorten zu erwollen, sonsten vil- mohlen alss ein guother freundt zum gastmahlen eingeladen, da er in Frankhenreich, und zu Va- lenz ware hat er offt dem Apten Adalbert Medell mit brieffen be- gruesset, und sonsten in anderen begebenheiten dem Kloster ge- dient, wie oben in sein leben mehress zu finden ist.

[155] 21. Alss er zu Valenza hat er denen Sohnen geschriben, er habe vii guotss den Gotts- hauss empfangen, deswegen wan er nacher hauss kome, wolle er von dem Erbguoth seiner Frau Mutter von Dardin R 100 dem

Uestg havess cui temps buca tolerau pli e la Claustra era buca podiu mantener las pleivs ne giù in Consistori de glieut per- derla avunda per tuttas dispe- tas occurentas e per corrispun- der en tuts cas.

20. Eis ei era buca de crer, eh' el hagi tagliau en tocs la bulla e seigi per tal motiv staus encunter la Claustra, schinavon eh' el ei adina staus in bien amitg della Claustra sedont bre- gia da tut temps de seschar duvrar, sco 'gì ei daventau sut Avat Augustin Stòcklin, che fuva siu cumpar, e eh' ei vegnius ter- mess a Milaun dad el, sut Avat Josef, cun il qual el ei seren- dius a Muri, sut Adalbert Brid- ler, al qual el ei staus fetg per cor, sut Avat Adalbert de Me- dell, che ha aunc giù termess el per ils 2i de Matg avon Tschuncheismas de quei onn 1656 en siu num a Tujetsch per leger ora leu il plevon, e schi- glioc bia gadas vegnius envi- daus sco bien amitg a gentar; fertont eh' el fuva en Frontscha ed a Valencia ha el termess sa- vens brevs agi Avat de Medell e ha schiglioc surviu alla Clau- stra en autras fatschentas, sco ei 'gì ei d' anflar pli bia sisura en sia veta.

21. Sesanflont a Valencia ha el scret a ses fegls, eh' el hagi retschiert bia bien dalla Clau- stra, perquei vegli el, turnont a casa, far si della jerta de sia dunna de Dardin 100 R. a s. Martin e 100 R. a s. Piaci, ord

^) ](i74 ]iav(!Vii l;i Claustra 10 jìaders, 4 tVators pr. , ;i frators conv. e 2 novizs cler. '■') Mira p. 10.

33

heyligen Martin und R 100 dem heyligen Placido vermachen, da- rauss zu vernemen, dass er ein guother freiindt dess Klosterss Disentiss gewesen.

22. Wan er nit ein guotlier freiindt dess Klosterss were ge- wesen, so hatten die Geistlichen in Kloster nit ein Sehelen Ambt in Kloster fiir ihme gesungen, noch so vii Priester gen St. Joan- nes bey den dritten, und iahrzeit, geschikht worden, wie oben zu- sechen.

23. Die Bulla ware nur denen Geistlichen Priestern zugeschri- ben, und denen Weldlichen gieng- te ess nit an, die Priester miiess- ten dem Apt gehorsam sein, also batte ein weidliche obrikheit in solchen sachen nit inen mischen sollen lassen, noch auff der ge- meindt solchess pponieren lassen.

24. Wan ess ernst dem li. Nun- tio were gewesen, dass die Bul- la, gehalten solte werden, batte er die Priester ungehorsame sol- len mit der Excomunication wie er in der Bulla getroet batte, straffen.

[156] Ess ist aucb nit der War- beit gemess, wass ber Apt Adal- bertus de funs scbreibt, dass il. Landaman Jacob Bercbter ber- nacb in eiiserster Armuotb ge- rathen seye, dan er niìr von sei- nem Vatter seeligen fiir sein tbeil 1671. R 14000 geerbet batte, obne die R 440, welcbe er em- pfangen batte da er sicb verbeii- ratbet batte, und obne dass erb- guotb seiner Frau Mutter.

Und diss wird er nit in 5 iab- ren vertbon haben biss 1676. nach seinem tod bat man die 70

il qual in sa concluder, eh' al seigi staus in bien amitg della Claustra.

22. Sch' el fuss buca staus in bien amitg della Claustra, sche havessen ils paders della Clau- stra buca cantau ina messa de requiem per el en Claustra ed era buca termess aschi biars pa- ders ora s. Gions il di dil tierz e tier il caudon, sco ei 'gì ei de veser sura.

23. La bulla era destinada mo per ils spirituals ed als seculars mava quei nuota tier; ils spiri- tuals havevan d' obedir agi Avat, pia ha ina suprastonza seculara nuota giù de semischedar en talas caussas ed era buca giù de' proponer enzitgei semigliont sin Cumin.

24. Sch' ei fuss stau de da- tschiert al Nunci, che la bulla vegni observada, sche havess el doviu censurar ils malobedeivels spirituals culla excommunicaziun, sco el haveva smanatschau.

Ei 'gì ei era buca tenor la ver- dat quei che Avat Adalbert de Funs scriva, che Mistral Giachen Berchter seigi vegnius silsuen- ter en extrema pupira, schina- von eh' el ha mo da siu bab p. m. artau 1671 per sia part 14000 R. senza ils 440 R., che el ha giù retschiert, curch' el ei maridaus e senza la jerta de sia mumma.

E quei vegn el bue a haver dersentau en 5 onns entochen 1Ó76. Suenter sia mort han ins

5

34

R, so er zu St Joannes vermacht batte, bezalt.

er batte selber sein Frau Ma- ria Castelberg aussgesteuret, und R 600 und mer bezalt, scbaue die brieffen welcbe nocb vor- handen.

fur H. P. Adalgot Bercbter ^) geistlicben zu Einsidlen bat man wider 600 R, obne scbuolern kostgelt bezalt, ber bauptman Gilli Scherno von scbwiz bekent mit seiner eignen bandtscbifft, dass er R 1000 wegen seiner Frau Margaritba Bercbterin ^) obi- gen Docbter empfangen habe. i- tem die Ada de falscharidas, so R 2000 gescbezt worden, item si fontauna, si funs, si latis. etc.

[157] Man bat zwar gesagt dass sein Vatter ibn nit fast ge- liebt, und gern gesecben, dessent- wegen er selber gern anderwo bin gangen, dazu auch seine Miss- giiner gerathen baben, ist er docb alss ein kriegss officierer zu Wa- lenza gewesen und in Frankb- reicb, alwo nebent sein ordinari besoldung bat erlaubnuss gebabt von dem bauptman von Scbauen- stein, und bauptman Cleric von Cbur gelt zu entlebnen, so vii alss er vonòtben gebabt, wel- cbess gelt seine Erben nach sei- nen tod obigen 11. erwendet ba- ben wie die quitanzen auffweisen.

^) P. Adalgott (avon Conradin) ei staus il secund affon de sia secunda dunna, Maria de Castelberg. Ei naschius d' October 16.54, studiau a Nossa- duiinaun, mia eli' el ei intraus e fatg profess ils 21 de November 1G72. Spiri- tual 1077. t 1()'.>2 Avrei. „1<J73, 20 Nov. oline dea tischgelt in der scbuol, und in novitiat bat er (P. Ad.) 60!) 11. mit sicb in Kloster getragen, tur wel- cben sein H. liruoder (Podestat Gion Bercbter) so vii Veldliner Wein auf sein Kosten bin auss liat lassen auss fiibren." Br. pag. 66.

^) Margheta ei stada 'gì emprem aifon de Mistral Giachen Bercbter; nascliida ils 4 de Kevrer 16:56, maridada cun Capitani Julius Scborno de Hviz, cbe liaveva l'orsa i)riu si niinieras ella Cadi, ne di' era veguius enco- noscbents cun Mistral (i. Bcrcliter cn Hurvctscli iiiilitaric. Margbeta ei morta a Sviz (SattelVj ils 16 d'Avrei KkSó.

pagau ils 70 R., eh' el haveva giù fatg si a s. Gions.

El haveva sez giù dotau sia dunna Maria Castelberg e pagau 600 R. e de pli. Mira las brevs, eh' existan aunc.

Per P. Adalgott Bercbter, pa- der a Nossadunnaun, han ins puspei giù pagau 600 R. senza ils quosts pella scola; Capitani Geli Scherno de Sviz attesta cun sia atgna suttascripziun, che el hagi retschiert lOOO R. pervia de sia dunna Margheta Bercbter, feglia dil sura (Mistral Giachen B.), medemamein 1' acla de Fal- tscharidas, eh' ei vegnida vale- tada 2000 R. , item si Fontauna, si Funs, si Latis etc.

Ei 'gì ei vegniu detg zvar, che siu bab hagi buca giù ton bu- gen el e hagi viu bugen, eh' el vomi enzanu' auter e leutier han era ses adversaris giù cussigliau, mo ei tonaton staus sco offìcier a Valencia ed en Frontscha, nua eh' el ha, sper siu salari ordi- nari, giù la lubientscha de far far empristar daners dal Capitani de Schauenstein e dal Capitani Cleric de Cuera ton sco el ha giù de basegns e quels daners han ses artavels turnau anavos suenter sia mort als sura Signurs, sco las quittanzas muossan.

;^5

Wan ein brawer Man nit ein guothe haussiiche Frau ^) hat, wird sein hauss bald zu grundt gehen wie Salamon sagt, und wan ein Ehrlicher Man vii Missgiiner hat die zu seinem undergang helffen, und verbieten dass nie- mandt umb die bezahlung etwass geben solle, so muoss derselbe wohltrachten ob er etwass, Ehr- weiss, od. um liebe Christi willen seine nahrung iiberkhome.

Wie er gestorben, nach kriegss manier Ehrlich begraben findest oben in sein leben.

[158] Ich hab mit grossen freii- den von etlichen ehrlichen me- nern, alss Gion de schlans in Mompe de Medell, Gion durial de selva, Schimun de Curtius si Buretsch welche in Frankhreich, und Walenza auch gewesen dass er viler sprachen wohl erfahren, seher anstendig, lieb, und wert alien seye gewesen, nach aussag Alberti 2 di beredsam, vii seiner schrifften seind bey vilen verhan- den, und wohl componiert, und schon geschriben, und diss we- nig zu seiner einiger verthati- gung, auss grossermeklicher tra- gender liebe gegen meinen ge- liebtisten H. Gross Vatter hab ich einfeltiklich geschriben mihr nichs auff besess aussdeiiten wird, weilen es keinem wird schaden.

Desswegen solchess li. Apt Adalbertus dis nit hatte sollen schreiben in betrachtung dass die alte familia Berchterianorum dem Kloster Disentiss von altenhero seher zugethan ware, und under die Benefactores gezehlet worden, auch er selber als P. Adalbert de

Curdi' in brav um ha bue ina buna caserina, vegn sia casa, SCO Salomon di, gleiti ad ir sut- sura, e curch' in brav um ha biars adversaris, ils quals gidan a ruinar al e che scommondan, eh' ins detti enzitgei per pagar, sehe sto in tal bein mirar, sche- bein el survegn sia vivonda cun honur ne per amur de Cristus.

Co el ei morts e satraus cun honur tenor moda militara, an- flas ti sura en sia veta.

Cun grond legherment hai jeu enderschiu da differents bravs umens, sco da Gion de Schlans a Mompe-Medel, Gion Durial de Selva, Schimun eie Curtins de Buretsch, eh' ein era stai en Frontscha ed a Valencia, eh' el fuvi bein versaus en bia lun- gatgs, eh' el seigi staus fetg ho- norifics, plascheivels e preziaus a tuts ; tenor dir de Adalbert II fuv' el de buna eloquenza, bia- ras de sias scartiras seigien en bia mauns, bein componidas e cun biala scartira. E quei pauc hai jeu scret simplamein per sia atgna defensiun, ord gron- dissima carezia encunter miu pli carezau tat, che negin vegli metter ora en mal a mi, cunquei eh' ei dat a negin donn.

Ord tal motiv havess pia Avat Adalbert (III de Funs) buca do- viu scriver de quei en conside- raziun, che la veglia familia dils Berchters ei stada da vegl en- neu fetg attaschada alla Clau- stra de Muster e vegn quintada denter ils benefaeturs; era el sez

') Sco ei para ha sia secunda dunna, Maria de Castelberg, f ils 19 de Fevrer 1086, buca saviu tcnci- dil meglier casa; . . . „\velclie iibel hat hausen kouneu, daruiu ihme nit alles wohl gelungea." lir. pag. 198.

86

funs hiesse vii schankhungen von ha, curch' el senumnava aunc P. gelt, biiochern, anderer sachen Adalbert de Funs, survegniu bia empfangen, und grosse Ehr, und regals en daners, cudischs ed lieb ihme von H. Podestat Berch- autras caussas ed era ton pli, ter erwisen. immemor beneficio- che Podestat Berchter ha de- rum. mussau ad el (Adalbert III) gron-

da honur e carezia. Seregordas buca pli dils benefecis.

Dein nus aunc ina gada ina quorta egliada sin nies document, sche vesein nus, che quel ei elaboraus cun gronda stenta e, schi lunsch SCO nus savein giudicar, cun tutta pusseivla obiectivitat. Igl auctur sefundesclia sin veglias, senza dubi verdeivlas fontaunas, cunzun las scartiras de P. Maurus Cathrin, eh' ein, sco ei vul parer a nus, buca stadas enconuschentas agi auctur della „Synopsis".

Ei seresultescha ord quei document cuntrari alla liistoria entochen dacheu , che la bulla de Papa Urban Vili seigi, entras in sbagl cun il diplom dil doctorat de Avat Adalbert II, gnanc stada sin Cumin, nundir vegnida tagliada en tocs cun in cunti. Ultra de quei secapev' ei da sesez per in um sco Adalbert II ei staus, eli' el vegnessi a prevegnir a scadina profanaziun della bulla cun far adatadas condiziuns, avon che surdar quella, las qualas ein era vegnidas fatgas ed observadas, malgrad tutta alteraziun da part dil pievel e de ses manaders.

Ord las numerusas notizias sur Mistral Giachen Berchter se- muoss' ei plinavon claramein, eh' el seigi staus da tut temps in sin- cer e beinvesiu amitg della Claustra e eh' el seigi già ord tala ri- schun buca staus el cas de far in tal afrunt alla Claustra. Ils dif- ferents argunients cun las notizias accompignontas muossan eviden- tamein, che Mistral Giachen Berchter hagi buca tagliau en tocs la bulla, che sin secontener sin Cumin hagi fatg en negin gran dishonur a sin num e che sias relaziuns tinanzialas seigien tuttavia buca stadas ord moda, sco era eh' el seigi silsuenter vivius e morts en honur.

Las bunas relaziuns, che regevan denter la Claustra e la fa- milia Berchter avon il Cumin de 1656, ein era semantenidas suen- ter, sco nus vesein quei principalmein tier sia mort 1676, ed ein era seartadas vi sils affons de Mistral Giachen Berchter. Perdetga de quei datan pliras notizias, che nus havein anflau sur ses dus fegls, P. Adalgott, conventual de Nossadunnaun e Podestat Gion

37

Berchter, che ha prestali biars siirvetschs alla Claustra, fatg si ina gronda facultat ad ella e eh' ei perfin daventaus commensal de quella 1692.

En quei document legin nus plinavon per 1' emprema ga po- sitivamein, che Avat Adalbert III de Funs seigi igl auctur della „Synopsis" e eh' el hagi concepiu quella 1696. En nies allegau manuscret ei vegniu purtau en diversas notizias entochen 1736, igl onn, che P. Justus ei morts denton havein nus anUau negliu remarcas sur la „Cuorta Memoria". Ins astga forsa conclu- der ord quei, che quella seigi vegnida translatada e compilada per suenter 1736.

Fertont eh' ins enconoscheva entochen dacheu mo paucas scar- tiras cui nuni digl auctur, las qualas ein daventadas in' unfrenda dils ditìerents berscliaments della Claustra (1387, 1514, cunzun 1799), vegnin nus fatg attents (pag. 11) sin auters novs nums, ils quals havevan scliau anavos notizias sur fatgs de nossa patria. Denter quels sesantlan era Mistral Giachen Berchter e siu fegl l'o- destat Gion Berchter.

La schlateina Berchter ei ina dellas pli veglias ella Cadi. El dequors dil temps ha ella dau biars e meriteivels umens pella pa- tria e pella baselgia. Colonel R. de Hess scriva en siu 7,Frag- men Genealogicum des Geschlechtes Berther" :

„Ils Berthers ein senza dubi ina dellas pli veglias e distin- guidas schlateinas dil cumin della Cadi. Già el 14avel tschentaner vegnan els avon en documents de Tujetsch sut il num „de Cha Berchte".^) Dal Lóavel tschentaner naven, scret* „Berchter", a Tujetsch, Mustér e Sumvitg. Depili 19avel tschentaner, scret ,,Ber- ther", els medems loghens. Già el 1 5 avel tschentaner han ils Berch- ters dau mistrals al cumin della Cadi; eli' emprema mesadat dil 16 avel tschentaner alla Ligia Grischa: Landrechters, q. v. dir Caus della republica della Ligia Grischa; el 16, 17 e 18 avel tschentaner al cumin della Cadi in diember de mistrals, bandirels, scarvons; allura comissaris, podestats, scarvons della Ligia, delegai d' honur siila dieta ed a. v. Nus anflein ils Berchters fetg savens en scar- tiras stampadas de contegn hi storie, sco era en in grond diember de documents originals".

') A Tujetsch anflein nus la schlateina Berchter per 1' emprema ga en ina scartira de 13U0, ils 26 de Fenadur. Mira: Mohr, Regesten Nr. 7.5,

38

Ella liesta clils mistrals della Cadi anfiein niis suondonts nums ord la schlateina Berther:

Martin (Jenin) Bercliter de Tscliamut 1425/6.

Giaclien Berchter 1461/4.

Duri Berchter de Tujetsch 1467; 1471/2; 1477/81; 1484; 1400/5.

Ciìon Duri Berchter 1497/8; 1503/4. Landrecliter 1511/2.

Martin Berchter 1499—1502.1)

Oiachen Berchter 1509/10.

Duri Berchter de Tujetsch 1513/9; 1522/62). _ 1519 ]^^ j)^^^^

Julius II regalau ina bandiera al Cumin della Cadi.

Landrechter 1522/3; 1528/9; 1531/2. Pieder Berchter de Tujetsch 1546/0. Landrechter 1549/50;

1561/2. Commissari a Clavenna 1555/7 cun in salari

de 1200 R. Duri Berchter 1551/2.

Ciachen Berchter de Tujetsch 1587/9; 1504/5. Martin Berchter 1500—1600. Gion Berchter 1605/7; 1617/8; 1620/1; 1636/8. Giachen Berchter de Muster 1645/7; 1656/8. Josef Nicolaus Berchter de Trun (Darvella) 1770/2. Pode-

stat a Trahona 1753/5. Benedetsr Berchter de Sumvitar 1772/4.

Sper quels meriteivels umens per il stat catein nus era in grond diember de spirituals ord la schlateina Berther, dils quals nus numnein ils suondonts:

P. Adalgott Berchter de Muster, 0. S. B. a Nossadunnaun, t 1692.

Sur Pieder Berchter de Quoz-Muster, f 1714.

P. Justus Jos. Berchter de Muster, 0. S. B. a Muster, f 1736.

P. Celestin Berchter de Muster, 0. S. B. a Muster, f 174 . .

^) ,,1499 Alss Martinus Berchter des Klosters und der Gemeindt Disen- tiss rcgiercnder Landtaman ware, liat er alss liaubt Man die Companei der Soldaten von Disentiss gen Miinstertlial wider keiser Maximilian gcfiirt, und in demselhen p]tsclilendcr kricg sicli liberali wolverlialten, und in grossess lob darvongetragen wie Adalb. 3. Ajit schreibt. die graiie Piindtner haben obgesiget." Br. p. 161.

^) ,,1525 Alss Udalricus Berchter regiercndcr Landtaman ware, und die staad kleffen, und dass scliloss Miiss von Joanne Medico eingenoracn worden, seind die riindtiier dort liin gezogen widcrura zu eroberen, alsdan hat Udal- ricus Berchter die Companei soldaten der Gemeindt Disentiss alss haubt Man dorthin gefiiort. habcn ilberkoracn." Br. p. 101.

39

Sur Giaclien Antoni Bercliter de Camischollas, f 1765. Sur Gion Antoni Bercliter de Muster, Notar apost. f 1781.^) Sur Nicolaus Bercliter de Segnas, f 17'J8. Sur Tuniaiscli Dionis Berther de Muster, f 180D. Sur Gion Battesta Berther de Muster, f 181 G. Sur Gion Ludivic Berther de Muster, f 18 . . . P. Adalgott Berther de Segnas, 0. S. B. a Muster, f 1875. Sur Paul Benedetg Berther de Kabius, Canonie e Decan dil capetel grond, f 1878 etc.

Suenter haver gin antlau il sura docunient, havein nus con- siderau per in act de dueivkidat de publicar quel e rectitìcar cheu- tras in' errur de nossa historia, che ha cuzau varga 250 onns. Nus antiein quella rectificaziun per dueivla e gesta già visavì nies Cu- min, sin il qual ei schischeva entochen ussa la zanur ded esser staus secontenius sin moda nuncorrecta encunter acts officials de Sia Sontgadat Papa.

Nus anliein quella publica rectificaziun per dueivla e gesta era visavì la veglia schlateina Berchter, oravontut visavì la respectabla personalitat de Mistral Giachen Berchter, che ha stoviu spitgar sin quella ditg avunda, mo nua che nus savein denton dir oz cun il psalmist: Judicium et iustitiam in Jacob tu fecisti (98,4). Ti has schaii conto ìischer dretg e giustia il Giachen.

FINIS.

') Co ils spirituals vegnevan pri si dad in teinps dallas visclinauncas, vesein mis vid quei excellent spiritual 8iir Gion Antoni. Suenter eisser staus

7 onns caplon a Curaglia eis el vegnius elegius 17,34 sco plevon a Sclilans per 2 onns. 17.3(3 eis el vegnius confirmaus per 4 onns; 1740 contìrraaus per 7 onns; 1747 confirmaus per 4 onns; 1751 medemaraein per 4 onns; 17.55 contirmaus per () onns; 17()1 medemamein per G onns. 17G7 ha el resignau voluntaria- mein siila pleiv de Sclilans ed ei serendius sco caplon a Caverdiras, la quala pervenda el ha fatg si. Persuenter havevan ils vischins de Caverdiras de do- mar la familia Berchter a vitg Muster, curch' ei era de prender si in niev ca- plon. Era haveva in spiritual ord la parentella Berther la preferenza sin la pervenda de Caverdiras. Sur G. Antoni Berchter ei raorts a Caverdiras ils

8 de Zercl. 1781 e satraus leu en haselgia avon igl aitar grond. La piatta cun l'arma dils Berthers ed inscripziun, che cuvreva sia fossa tuchen 18!I1>, sur- vescha ussa per sulada ordeifer la haselgia, sper il clutger.

851 D45B47

Berther, Baseli

Il Cumin della Cadi

PLEASE DO NOT REMOVE CARDS OR SLIPS FROM THIS POCKET

UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY

o co

^.:-«éA^

tu'

fì\

_0 co

;t O

'co "O co

:X IO

^m o :uj

:Z

Q CO

^^il^^b^