iCM
i<0
umv. OF
Toronto
LlBRARY
SECCIÓ SEGONA
MONEDES REYALS Y LOCALS
(acabament)
LES
MONEDES CATALANES
ESTUDI Y DESCRH^CIU DE LES MONEDES CAROLÍNGIES, COMTALS, SENYORIALS, REYALS Y LOCALS PROPRIES DE CATALUNYA
PER
JOAQUIM BOTET Y SISÓ
President de la Comissió de Monumenis de la Provincià de Gerona; De la Reyal Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona; Corresponent de la Reyal Acadèmia de l'Historia.
Obra premiada al Concurs Martorell del any iQoy.
Vol. III.
INSTITUT D'ESTÜDIS CATALANS JV X ,
PALAU DE LA DIPUTACIÓ BARCELONA : MC.MXI
Lema :
In numismala iria qiice-
runiíir : metallum, figura
et pondus : si ex iis aliquid
defuerií. niunisma non erit.
S. IsiDORO : Etymol.
U V li
:at/
^\7
Queden reservats tots els drets de proprietat
OLIVA, Impressor. - Rambla de Ventosa, 27 : Vilanova y Geltrú.
1
Institut d'Estudis Catalans-
SECCIÓ SEGONA
MONEDES REYALS Y LOCALS
(Acabament) JOANA Y CARLES I (i5i6-i558)
AI morir el seu avi, Don Carles era a Flandes, d'on vingué a la Península, essent proclamat rey solemnialment, primer a Castella y després a Aragó. En iSig tingué Corts a Barcelona, y reuní a la Seu d'aquesta ciutat el Ca- pítol de l'orde del Tussó d'Or. En Juliol del meteix any, fou proclamat em- perador d'Alemanya. En 1620 se realisaren les conquestes de Alèjic y del Perú. En i52i y 1622 hi hagué revoltes contra l'intrusió d'extrangers en els alts càrrecs del país, fomentades a Castella pels Comuneros y a Valencià y Mallorca per les Germanies. En 1622 Don Carles derrotà a Pavia l'exèrcit francès, fentne presoner el rey Francesc. En i526 quedà apabaygada la re- bel•lo dels moros dels regnes d'Aragó y Valencià; la guerra's renovà a Ità- lia, y les tropes del emperador prengueren la ciutat de Roma. En 1529 s'ajustà la pau de Cambray entre Espanya y França. En 1630 fou recone- gut Don Carles per rey d'Italia, y en Octubre heretà'l ducat de Milà, que. més endevant, en 1640, cedí al seu fill Don Felip. En 1635 l'emperador di- rigí una expedició contra Tuniç, fent l'entrada a la ciutat d'aquest nom el 21 de Juny. El propri an\• fou presa y saquejada la vila de Mahó pel pirata argelí Barbarroja. Se fundà en 1640 la Companyia de Jesús. El rey organi- sà una formidable expedició contra'ls argelins, la qual fou desfeta per una tempesta. L'any 1642 fou jurat Don Felip com primogènit, a les Corts de Montçó. Se renovà la guerra ab França, y les tropes franceses invadiren el Rosselló y posaren seti a la ciutat de Nàpols. A Catalunya prengué incre- ment el bandolerisme y 'Is pirates infestaren la mar. Carles I renuncià en i555 el govern dels seus Estats : a favor de Don Ferran, l'imperi d'Alema- nya, y a favor del seu fill Felip, el dels Paísos Baixos, el Franc- Comtat, i'Italia y Castella. Se reservà emperò'l regne d'Aragó. Mori l'emperador
Instituí d'Estudis Catalans. 2
lo Joaquim Botet y Sisó
el 2 1 de Setembre de i558. De la seva muller Donya Isabel de Portugal ha- gué aDon Felip, qui'l succeí en el govern ; a Donya Joana y a Don Ferran, morts en l'infantesa; a Donya Maria, qui's va casar ab Maximilià II, em- perador d'Alemanya, y a Donya Joana, casada a Portugal.
De les nombroses monedes encunyades a nom d'aquest sobirà, solament donarem compte de les catalanes, més a més no havent trobat en les nos- tres investigacions cap noticia pera afegir a les ja publicades referents a les dels altres Estats que posseí ^''^
Les noticies que tenim de les monedes catalanes d'aquest regnat se re- dueixen a les següents :
SEQUES REYALS
24 d'Abril de 1524. Joan Salrà es nomenat mestre de la seca de Perpi- nyà, en substitució de Grau Joan Bohigues<-\
24 d'Abril de i5ji . Nomenament de mestre de la seca de Barcelona fet a favor de Francisco Cassador, per mort del qui ho era, Jaume Serrans).
20 d'Abril de 15^4- «En la calle de Basea, en una casa grande se habi- »litó una zeca general reuniéndose las de Pamplona, Burgos, Zaragoza, »Toledo, Perpinàn, Cuenca, Fuentes y Barcelona, en la que se labraron es- »cudos de oro de valor de 12 [sueldos] barceloneses, medios escudos, coro- »nas de plata y menudos, para lo cual se condujeron desde Sevilla acémilas »cargadas de oro y plata procedentes de las nuevas colonias del Perú. En »el anverso se grabó la cruz de Jerusalén y en el reverso las columnas de » Hèrcules con el Plus Vltra. Labrada la expresada moneda, sirvió para el »pago de la armada de i5o velas y 14.000 soldados de desembarco que se »dirigió por orden del emperador al Àfrica. La moneda fué muy baja de »ley, motivo por que circulo poco y se destino casi toda para el pago de los »soldados» <-+>. Com se dedueix de les precedents paraules d' En Salat, aques- ta encunyació, encare que feta a Barcelona, no ho fou de moneda catalana
(1) Poden consultarse respecte d'elles les obres de M. Heiss, d' En Campaner y el Calà- lec d' En Vidal-Quadras; també mereix ser llegit l'opuscle de Dessi intitolat : Nella Zecca di Sassari : Minuto inedilo per Cario Ve Moneía^ione Aragonese- Spagnuola , 64 ps. en 8"; Sassari, 1893. Són diners encunyats a Sàsser les monedes publicades per En Vidal-Quadras ab els ns. 7084 y yoSS.
(2) Arxiu Corona Aragó : reg. 3887, f. 119 v.
(3) ídem : reg. 3974, f. 74 v.
(4) Salat : t. I, p. 242 y t. II, ap. CII.
Les Monedes Catalanes i j
sinó castellana. Tingué caràcter extraordinari y circumstancial, y {'(ordenà el rey pera les despeses de l'expedició contra Tuniç. Així s'explica la reu- nió a Barcelona dels moneders de diverses fàbriques, fins al nombre de cent vint, ab l'objecte d'enllestirne en poc temps el batiment, finit el qual retornaren a llurs respectives seques, pera continuarhi exercint el llur ofici. i54j. A petició dels representants de Catalunya a les Corts reunides a Montçó, l'infant y lloctinent Don Felip ordenà que, a les seques de Barcelo- na y de Perpinyà, els oficials fossin catalans; prohibinthi l'admissió d'ex- trangers, particularment francesos, sots la pena de cent ducats pagadors pel mestre de la seca, si n'admetia algun que no fos català'".
Consta que l'any 1623 s'encunyaren a Barcelona menuts 0 malles'^^ Cap disposició liem trobat referent a la fabricació de les monedes d'or, que, com veurem al descríureles, s'encunyaren, durant aquest regnat, a Barcelona y Perpinyà : lo que'ns fa. creure que no s'introduiren modifica- cions en el valor intrínsec d'elles y que varen continuar aplicantse a les me- teixes les disposicions dictades per Ferran II.
SEQUES LOCALS
Perpinyà. — y de Març de 1 52^. El rey Carles I donà llicencia y facultat als cònsuls de la vila de Perpinyà pera ferhi encunyar «minuios sive nione- iam minutam aut aliam vocatam de billo», en quantitat de 2.000 lliures, del metall que volguessin y gravanthi les armes de la vila, però ab l'obligació d'assegurar llur recullida y cambi en bona moneda y de nomenar persona encarregada del cambi. Els beneficis de Tencunyació s'havien d'esmersar en adobar els murs y defenses de la vila'S'. En virtut d'aquesta llicencia, se bateren a Perpinyà'ls menuts ab el tipu de la Verge Maria ab l'infant Jesús al braç, com ho demostra'l fet d'aparèixer el meteix tipu en les monedes de Puigcerdà del i526, que, com veurem més endevant, s'havien de copiar de les de Perpinyà.
I y de Novembre de [525. Ab aquesta data, el rey remeté al seu llocti- nent a Catalunya, pera que, oit el Consell Reyal, li dongués son parer, les peticions que li havien dirigides els representants de la ciutat de Ger.>na y'ls de les viles de Perpinyà y Banyoles pera encunyar moneda. Li enco-
(0 S.\LAT : t. II, p. ig.
(2) Salat : t. II, ap. CII.
(3) Apèndix : Document XCIV. Arxiu Corona Aragó : reg. 3886, f. 281,
12 Joaquim Botet y Sisó
menà, aiximeteix, s'enterés de si era veritat que la llicencia de bàtrerne concedida a la vila de Puigcerdà resultava en perjudici de la de Perpinyà, com aquesta pretenia, y pera'l cas de resultar aixi l'autorisava pera sospen- dre la dita llicencia fins que'l rey, vist l'informe que li demanava, proveís lo convenient*'). Es molt fàcil que l'informe que donà'l lloctinent fos favo- rable respecte del primer extrem, al menys en quant a Gerona y a Perpi- nyà, per que, poc després, en 1628, Gerona va rebre del rey un permís de batre moneda, y'l meteix any, també'n va rebre Perpinyà, encar que no sa- bem en quina forma y en quina quantitat, per no haverse trobat el text de la llicencia. Colson, citant a Xammar, dóna noticia d'aquest permís, al qual creu.ab raó, que va obeir el bati ment dels dobles sous, sous senzills, o senars, y sisens de Perpinyà que's conserven y en alguns dels quals hi han grava- des les dates 1629 y 1531 '•-'>. En la petició dirigida al rey pels cònsuls de Perpinyà, a què hem fet referència, s'hi demanava la facultat d'encunyar fins a la quantitat de4.ooo ducats en sous y mitjos sous de moneda de bilió. 2jde Maig de 15^5. Sabem qu'en Abril de 1634 la major part dels em- pleats en la seca de Perpinyà eren a Barcelona, pera cooperar a Fencunya- ció de moneda especial destinada al pagament de l'expedició de Tuniç, y es probable s'emportaren a Barcelona les eynes y instruments pera la fabricació qu'hi havia a la seca de Perpinyà. Aquesta no deuria trobarse en disposició de funcionaren Maig del 1535, al rèbrer els cònsuls de la vila l'autorisació, juntament ab la ciutat de Gerona, d'encunyar menuts en quantitat de 4.000 lliures, de les quals 2.000 havien d'ésser en benefici de la vila de Perpinyà y les altres 2.000 en benefici de la ciutat de Gerona, ja qu'en la llicencia 's disposà que la moneda s'encunyés a Gerona, del me- tall que volguessin, que portés per emprempta d'una cara la testa del rey y de l'altra les armes de la ciutat, y qu'intervingués en l'encunyació un representant de la vila de Perpinyà. Devia també assegurarse la recullida y cambi dels dits menuts, tant per la vila de Perpinyà com per la ciutat de Gerona, cada una de quals poblacions havia de nomenar al efecte persona idònia. El motiu aduit pera conseguir aquesta llicencia, fou, per part de Gerona, el d'atendre a les obres qu'exigia'I preservar els murs y edificis de la ciutat de les riuades del Ter, y per part de la vila de Perpinyà la neces- sitat d'adobar les seves muralles y valls '3). A bon segur que si la seca de
(i) Arxiu Corona Aragó : reg. 3887, fs. 317 v. y 318.
(2) Colson : p. 139.
(3) Apèndix : Document XCV. Arxiu municipal Gerona : Manual d'Acorts de i535, f. 87.
Les Monedes Catalanes
'3
Perpinyà hn^íués estat en disposició de fabricar les dues mil lliures de me- nuts, el benefici dels quals se concedia als cònsuls de la vila, no s'hauria disposat l'encunyació llur a la ciutat de Gerona, com no s'havia fet en les concessions otorgades abans a aquella vila, ni's va fer en les que posterior- ment se li otorgaren. Del contingut de la llicencia's dedueix que'ls menuts no solament havien d'ésser batuts a Gerona, sinó qu' havien de portar gra- vats els tipus de la moneda d'aquesta ciutat; creyem, per consegüent, qu'en virtut d'ella no s'encunyaren monedes perpinyaneses.
10 d'Octubre de 1 345. En aquesta data tornava a funcionar la seca de Perpinyà, com ho indiquen els nomenaments d'oficials que's varen íer'^'.
Gayrebé totes les noticies que precedeixen, les desconeixia M. Colson, qui, apart de les referents a oficials de la seca, afegeix a les sobredites l'Ordina- ció dictada en 16 de Setembre de 1531 pels cònsuls de Perpinyà, prohibint contractar en monedes franceses de büló, especialment en dobles y ar- dits, y prohibint, aiximeteix, l'exportació a França d'especies d'or y de plata; tot sots pena de pèrdua de la moneda y ban de 25 lliures. Aquesta disposi- ció fou renovada en 10 de Novembre de 1533, augmentant la penalitat^^^
Gerona. — 18 deJanev de i520. F",l rey, accedint a la petició dels jurats de Gerona, els concedeix que, pera la reparació del baluart de Santa Cata- rina enderrocat per un ayguat y pera la d'altres danys causats per les ay- gues, puguin fer fabricar menuts, ab lliga de plata, de la forma acostumada y assegurantlos la ciutat, fins en quantitat de dues mil lliures ^3).
24 de Desembre de 152^. Declarà'l rey que l'anterior concessió s'enten- gués pera fabricar les dites dues mil lliures franques de despeses, això es, sense compèndreshi les despeses de l'encunyació. La frase frajtqites de des- peses, que de moment sembla de poca importància, ne té molta pels abusos a que va donar lloc, no solament a Gerona sinó en altres localitats que, apoyantse en ella, encunyaren moneda en grans quantitats, excedintse d'una manera extraordinària de la qu'estaven facultats pera encunyar (^^
18 de Juliol de i528. Ja hem dit, al parlar de Perpinyà, que la ciutat de Gerona havia tornat a demanar llicencia d'encunyar moneda y que'l rey va remetre la seva petició, qu'era per la quantitat de 4.000 lliures, al lloc- tinent en el Principat pera que l'informés ab data 17 de Novembre de i525. Conseqüència de la demanda degué ésser la concessió als jurats de Gerona,
(i) Colson : p. 141.
(2) Coi.soN : ps. 139 y 140.
(3) Arxiu Corona Aragó : reg. 3884, f. 14.
(4) ídem : reg. 3887, f. 83.
l4 Joaquim Botet y Sisó
en 1 528, d'encunyar 2.000 lliures de menuts «iinipersis metalli polueritis ciim efígie nostra et dicte civitatis armis» '^'. També aquesta vegada va de- clarar el rey en 16 de Març de iS^o, que la concessió s'entengués de 2.000 lliures franques de despeses <-'.
Tant a l'encunyació de menuts que's va fer en virtut de la llicencia del any 1620, com a la que's va fer en virtut de la de i528, va posarhi dificul- tats En Aloy Perpinyà, argenter de la vila d'aquest nom, a qui'l rey en 1419 havia concedit l'exclusiva de la fabricació de les monedes que s'en- cunyessin a Gerona, per exigir aquest el salari o retribució de quatre sous per marc y haver encomanat els jurats la fàbrica a qui'ls feya per menys preu. S'originaren en conseqüència una sèrie de reclamacions y contesta- cions, y fins y tot d'ordres reyals, sense cap resultat pera l'eficacia de les gestions d'En Perpinyà. L'encunyació corresponent a la llicencia del any i528, anà a càrrec del argenter de Gerona Grau Gonech. qui's va compro- metre a córrer ab totes les despeses, mitjançant la retribució de tres sous per marc. Les monedes que s'encunyessin, segons acort del dia 29 de Ju- liol, havien de tenir la lliga de mitja unça de plata per marc y portar gra- vats : d'una banda la testa del rey y la llegenda CAROLUS D. G., y de l'al- tra, les armes de la ciutat y la llegenda CIVITAS GERUNDA.
2y de Maig de iS^S. Ab aquesta data, otorgà Don Carles la llicencia d'encunyar a Gerona 4.000 lliures de menuts, la meytat en benefici de la ciutat y l'altra en el de la vila de Perpinyà, de la qual hem parlat. L'encu- nyació va començar en Juny del meteix any, y fou encarregada al argen- ter de Gerona Antic Sobirà, qui's va comprometre a empèndrela y no dei- xaria fins la seva terminació, a fer els menuts de lley de mitja unça de plata per marc y de talla de 25 sous poc més o menys. El tipu havia d'ésser el meteix dels menuts de l'encunyació anterior. En Sobirà va fer la primera entrega de menuts encunyats el 18 d'Octubre de i535. Es de notar que la llegenda del anvers diu : CAROLUS D. G. R.
Com la gent refusés els menuts de Gerona, pel gran nombre de falsos que'n circulaven y per haver corregut la veu de que la ciutat no'ls adme- tria en endevant al cambi, en i .'^■'d'Octubre de 1535 acordà'l Consell apro- var la conducta dels jurats y adjunts, qui havien resolt fossin ressegellats ab una G els bons y inutilisats els falsos, y assegurar novament els primers; acort que's va fer extensiu als ja fabricats en virtut de la llicencia reyal del
(1) Arxiu municipal Gerona : Llibre I de Moneda, f. 24.
(2) ídem : Lligall de Moneda, f. 41.
Les Monedes Catalanes i5
meteix any; disposantse, respecte dels qu'encare faltava encunyar, que's mudessin els encunys, afeginthi una G. Aquest batiment fou també enca- rregat a En Antic Sobirà, assegurant la ciutat els menuts, y's va realisar en la quantitat de lo.ooo lliures, franques, o sigui més del doble de l'auto- risada *'\
A aquesta extralimitació, entre altres, foren degudes les reclamacions del mestre racional, de les que'ls jurats procuraren excusarse com pogue- ren, obtenint, a la fi, del sobirà, un bill d'indemnitat en Novembre de 1537.
En 1642 els jurats de Gerona tornaren a demanar autorisació pera en- cunyar menuts, fins la suma de 2.000 ducats, llicencia que varen obtenir, no sense haver tingut de vèncer moltes dificultats, y que fou llegida en con- sistori celebrat el dia 18 de Juny de 1543. Desconeixem el text d'aquesta autorisació. L'encunyació no va començar fins el mes de Setembre del da- rrer any, per tal que'l mestre racional s'oposava a que's verifiqués a Ge- rona, exigint que's fes a Barcelona, lo que varen resistir quant pogueren els jurats, qu'al últim s'hi hagueren d'avenir, encare qu'ab protesta, con- seguint que s'empleyessin els cunys de la ciutat y nomenant pera represen- taria a En Francisco Andreu. EI batiment se va acabar en 15^4.
ig d'Abril de i55s- L'Infant Don Felip concedí als jurats de Gerona autorisació pera fabricar 2.000 lliures de menuts, franques de tota despe- sa ^-'. El batiment se va fer a Barcelona, ab intervenció del noble Don Francisco Gralla y De^pla, mestre racional de la Cort, per l'argenter bar- celoní Pere Ponç Sobirà, ab qui fou contractat. Per més qu' una de les con- dicions estipulades era que's fes dintre'l terme de quatre mesos, consta qu'en l'any iSGy la ciutat continuava rebent de Barcelona menuts ab la lle- genda Carolus. Els tipus y llegendes d'aquestes monedes, segons se declara en la primera entrega que se'n feu, eren : «ab una parte e/igiem Regiam ciini litteris in circulo dicentibus Carolus D. G. R., et ex alia parie arma dicle civiiatis Gerunde cum litteris dicejiiibus Civitas Gerunda.» No s'ex- pressa que'l cap del rey hi estigués girat a la dreta, y no a l'esquerra com en els menuts encunyats a Gerona, tal volta per qu'aquesta novetat havia ja sigut introduïda quan l'encunyació anterior y devien portaria 'Is encunys que consta s'enviaren a En Sobirà y qu'eren els qu' havien servit pel bati- ment fet abans a Barcelona.
Vic. — 22 de Desembre de i5iq. A petició dels síndics de la ciutat de
(0 Arxiu municipal Gerona : Manual d'Acorts de li^b, fs. 70 y 71. (2) ídem : Llibre II de Moneda, fs. i y 2.
i6 Joaquim Botet y Sisó
Vic y pera atendre al sosteniment del hospital dit de Terradas, el rey facultà al municipi de dita ciutat pera encunyar menuts en quantitat de i .000 lliu- res, del metall que volguessin, «cuni signo ex una parte de capite et ex alia de armis cipiíatis», ab l'obligació d'assegurarlos per mecii d'instrument pú- blic y de depositarlos en poder de Pere de Fontanyà, ciutadà de Vic, el qual, pagades les despeses, tenia de cuydar de l'inversió. Disposà aiximeteix que'ls dits menuts tinguessin curs en tota la vegueria de Vic y Ausona, y que'lsque'ls falsifiquessin encorreguessin en les meteixes penes que'ls fal- sadors de moneda reyal '').
En i5 de Setembre de 1524 el Consell de la ciutat de Vic va acordar so- licitar del rey permís pera batre moneda en quantitat de i.ooo lliures, ob- tenintlo en 1628, ja qu'en 3 d'Agost d'aquest any va resoldre, el meteix Consell, acceptar la llicencia rebuda d'encunyar fins la quantitat de i.Soo lliures, y en 9 d'igual mes y any determinà que's fes preu pera l'encunya- ció y que's fabriquessin motllos y cunys. No hem vist el text d'aquesta au- torisació (=\ qu'es del 18 de Juliol.
En 12 de Juliol de 1532, per tal que s'havien falsificat els menuts encu- nyats per la ciutat, el Consell, pera conservar el crèdit de la moneda, va determinar abonar els falsos. Aquesta mida no va donar bon resultat, per qu'augmentà la falsificació, y en conseqüència foren nomenades, en 23 de Janer de 1534, quatre persones encarregades de tallar y inutilisar els menuts falsos. Finalment, en 1 1 de Novembre del meteix any, el Consell re- solgué retirar els menuts de la circulació, donant en llur lloc altres que s'ha- vien batut «de major structura ab la efígie de dues àligues.» Va acordar, a més, prohibir la circulació dels menuts encunyats a Gerona, donant deu dies de terme pera desfersen, y així 's va fer saber per pregó ^s).
Res més hem conseguit averiguar de les encunyacions de la ciutat de Vic durant el regnat de Carles I, essent de creure qu'en dit temps no obtingué més llicencies pera fabricar moneda, per qu'en la primera que li otorgà Fe- lip II se fa constar que la ciutat feya molt temps no n'havia fabricada.
Es interessant l'acort del Consell del dia 12 de Juliol de 1534, per que per ell sabem que la ciutat de Vic, a més de menuts, encunyà, en temps de Don Carles I, altres monedes «de major structura ab la efígie de dues àli- gues», de la qual encunyació no's tenia noticia. Aquestes monedes, fíns
(1) Apèndix : Document XCVI. Arxiu Corona Aragó : reg. 3883, fs. 173 y 174.
(2) Arxiu municipal Vic : Llibre IV d'Acorts y lligall de Moneda.
(3) ídem : Llibre IV d'Acorts y lligall de Moneda.
Les Monedes Catalanes
17
avuy, no han sigut trobades, que sapiguem. Deu notarse que no's pot en- tendre que les transcrites paraules fassin referència als menuts de Vic que duen en ressegell una àliga imperial de doble testa; puix no's tracta en l'a- cort d'un ressegell posat als menuts, sinó de monedes de major sivuciura^ això es, de major mòdul que'ls diners. Les dues àligues constitueixen per consegüent en elles un dels tipus.
Puigcerdà. — 2 5 de Febrer de [52 5. Orde del rey a Joan Salrà, mestre de la seca en els comtats de Rosselló y Cerdanya, pera qu'encunyés dos mil ducats en moneda d'ardits y menuts de bilió, de la meteixa lley y lliga y ab el meteix cuny y tipus de la moneda que s'encunyava a Perpinyà, o ab els tipus que més be li semblés, la qual moneda manà que's fabriqués en la seca de Perpinyà o en la vila de Puigcerdà, y tingués curs en els comtats de Rosse- lló y Cerdanya. El benefici de l'encunyació, pagades totes les despeses, de- via entregarlo a la vila de Puigcerdà mitjansant rebut. Disposà que la dita moneda corregués al meteix for 0 valor que la que's batia a Perpinyà y qu'aixís se fes a saber per pregó ^^\
Aquesta orde sembla va ésser dictada pera acabar ab les dificultats que'ls cònsuls de Perpinyà oposaven a l'execució d'una llicencia, concedida l'any i523, per l'emperador à la vila de Puigcerdà, pera batre moneda en quan- titat de 1 .5oo lliures; batiment que, malgrat haverse fet fer els cunys a Bar- celona, es molt probable no va tirar endevant. En virtut de la nova dispo- sició, Puigcerdà va conseguir que s'encunyessin els dos mil ducats d'ardits y menuts, no sense penes y travalls, havent durat l'encunyació des del any 1 525 al 1533 y haventse practicat en part a Perpinyà y en part a Puigcerdà meteix. En quant als tipus de les monedes que s'encunyaren, es molt inte- ressant la resolució presa pel Consell de la vila '1 dia i5 d'Abril del any i525, per la qual se disposa qu'en el cas de no consentir els cònsuls de Per- pinyà que la moneda «se face ab lo cuny de Perpinyà... que face fer dit Salra los cunys en Perpinyà e que als ardits a la hunapari sie nostra dotia a laltra les barres darago E als menuts a la una part nostra dotia a laltra una creu ab algunes leíres entorn a quiscuns» '-', A aquesta disposició s'a- comoda exactament el menut de Puigcerdà, ab la data 1 526, que descriurem més avall. També s'hi acomoden els ardits ab el tipu de la Verge a l'una cara y les barres d'Aragó a l'altra, que'ls senyors Colson y Heiss atribuei-
(1) Apèndix : Document XCVII; Arxiu Corona Aragó : reg. 3887, fs. 191 y 192.
(2) Carreras Y Candi : «Encunyacions monetàries al Urgellet y Cerdanya» en la «Re- vista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa»; t. VI, ps. 276 y següents.
Institut d'Estudis Catalans. 3
i8 Joaquim Botet y Sisó
xen a Perpinyà, els quals no porten data ni indicació del lloc ont foren en- cunyats, però sí la llegenda CAROLUS + D + G+ REX. ^Pertanyen aquests ardits a Puigcerdà y es per consegüent equivocada Tatribució que els hi donen els senyors Colson y Heiss?^ No 'ns atrevim a afirmarho, per més qu'ajuda a creureho '1 fet de que Puigcerdà hagué de fer encunyar la moneda ab cunys propris, puix no consta que 'Is cònsuls de Perpinyà con- sentissin que les encunyessin ab els d'aquesta vila, ni es el dit consentiment presumible quan tants obstacles posaren a que l'encunyació 's realisés. Però, com l'orde reyal manava que la moneda 's fes «ab lo mateix cuny y marcha «de la moneda de bilió de dita vila de Perpinyà»^ encare qu'ab la salvetat de poguerla fer «de altra qualsevol marcha... pus sia tal que valga en «totes les viles y univeisitats y altres parts de aqueixs comtats de rossello y «Cerdanya»., es possible, encare qu'ho conceptuem molt difícil, que'l mes- tre de la seca Joan Salrà, que fou l'encarregat de fer fer els cunys, els ha- gués fet fer iguals als qu'usava la vila de Perpinyà y als que portava la mo- neda que corria en el comtat de Rosselló.
En aquest concepte hem fet referència a l'orde reyal que 'ns ocupa pera justificar que les monedes encunyades a Perpinyà, en virtut de la llicencia del any 1523 y abans de la del i528, són les que porten el tipu de la Verge : doncs aquest tipu es el que's veu en les de Puigcerdà corresponents a l'au- torisació de i525. No pogué M. Colson classificar cronològicament les dites monedes, per que desconeixia'l text y l'existència de la concessió qu'acabem de resumir. Creu, emperò, que les monedes de Puigcerdà s'encunyaren a Perpinyà, per haverse trobat en aquesta vila, l'any 1840, un dels cunys que serviren pera fabricar els diners ''\
Vall d' Aran. — 28 de Febrer de 1 525. Llicencia otorgada, pel rey, als síndics de la Vall d'Aràn, pera fabricarhi menuts 0 senyals de coure, o de qualsevol altre metall, ab les armes de la meteixa, els quals poguessin fer encunyar tots al plegat o en diferentes ocasions y partides, com millor els acomodés, però solament en la quantitat total de 5oo lliures barceloneses. Manà que'l batiment se fes ab intervenció del batlle de Viella y del seu es- crivà, el qual cada vegada y cada dia que s'encunyés devia consignar al dors de la llicencia la quantitat batuda, pera qu'aquèsta no passés ni po- gués excedir de la senyalada. Disposà, aiximeteix, qu'abans de començar rencun}•ació, en el terme de sis mesos, els dits síndics, en presencia del batlle de Viella y pel notari de la Cort, asseguressin ab instrument públic
(i) Colson : ps. 229-231. Note sur les moiinaies de Puigcerdà.
Les Monedes Catalanes ig
el cambi dels dits senyals ab bona moneda batuda en seca ; que l'expressada moneda sols tingués curs en la Vall d'Aràn. y qu'així's fes pregonar, desig- nantse y nomenantse en el pregó la persona encarregada del cambi <■>. Aquestes monedes no són conegudes.
Banyoles. — 5 (f t? Xov^inbre de i525. El rey demanà al seu lloctinent a Catalunya son parer sobre una instància dels jurats de Banyolas en la que demanaven llicencia pera fabricar menuts en quantitat de 3.000 lliures, ab l'objecte de lluir els censals carregats sobre la vila, que per conseqüèn- cia de les darreres guerres es vinguda a total destrucció y^ despoblació^ y li donà pressa pera poguer provehir lo convenient à tota utilitat y be de la dita vila <-\
En 17 dels meteixos mes y any, el sobirà remeté al lloctinent la deman- da de Banyoles, juntab les que li havien fetes la ciutat de Gerona y la vila de Perpinyà, essent de notar qu'en el document s'expressa que la petició era pera la quantitat de 2.000 lliures, essent aixís qu'en l'anterior se con- signa que la quantitat solicitada era la de 3.000 lliures.
No tenim cap noticia del resultat d'aquesta gestió y res ne diu el senyor Alsius en la seva apreciable monografia de Banyoles '3). Tampoc coneixem monedes de Banyoles que's puguin atribuir a aquest regnat.
La Seu d'Urgell y Organyà. — Creu '1 Sr, Carreras y Candi '^^ qu'un cop començada en la Seu d'Urgell l'encunyació de moneda, a derrers del sigle xv"^, continuà la seva fabricació durant el xvi*^, cambiant els tipus, y a aquest derrer sigle y a principis del xvii*^ atribueix les monedes incuses de llautó batudes en dita ciutat.
Per la nostra banda direm solament que fins are no són conegudes les autorisacions de batre moneda otorgadesa La Seu, que no podia batren per dret propri. Es indubtable que les va obtenir, des del moment en que consta, dels documents reunits y publicats pel Sr. Carreras, qu'encunyà moneda y que's conserven monedes a La Seu encunyades. Ademés, La Seu d'Urgell y Organyà són poblacions continuades per Antic Roca en la Uistade les qu'en son temps fabricaven moneda.
De les noticies contingudes en el travall del Sr. Carreras, deduim qu'en iSiy corrien en l'alta montanya de Catalunya menuts de Puigcerdà falsos,
(1) Apèndix : Document XCVIII. Arxiu Corona Aragó : reg. 3887, fs. 208 y 209.
(2) ídem : reg. 3887, f. 316.
(3) Ensaig hislòrich sobre la vila de Banyolas, per D. Pebe Alsius y Torrent : 2." edi- ció; un vol. en 8." de iv-25o ps. -Banyolas, 1895.
(4) Monedes del Urgellet (en publicació), ps. 76 y següents.
20 Joaquim Botet y Sisó
y també que, en i556, hagué d'instruirse a La Seu procés contra'ls acusats d'haver falsificat la moneda encunyada en la ciutat : ab lo qual se justifica que se n'hi va encunyar durant el regnat de Carles I. Les demés noticies que dóna'l Sr. Carreras, aixis referents a les monedes de La Seu com a les d'Organyà, són posteriors a aquest regnat y d'elles tractarem més endevant, reservant pera aleshores la descripció de les de La Seu que's conserven.
Abans d'empendre la descripció de les monedes catalanes batudes en el regnat de Carles I, repetirem qu' algunes de les locals qu'hem descrites al tractar de les del regnat de Don Ferran II, es probable ho foren en el que'ns ocupa.
La descripció es com segueix :
MONEDES REYALS
DINERS DE BILLÓ
530. Anv.
Rev.
531 . Anv.
Rev.
IO....ROLV, entre dos cercles de punts; en el camp, bust coronat, a l'esquerra; la corona trenca la lle- genda. Una B en ressegell.
+ C-BARGANONA, entre dos cercles de punls; en el camp, escut, en cayró, ab les armes de Barcelona. Dobler, bilió. -Colecció del autor. Inèdita. (N'hi han sense ressegell.)
lOA'KAR-OL..., entre dos cercles de punts; en el camp, bust coronat, a l'esquerra. La corona trenca la llegenda. BA-RK-NO-NA, entre dos cercles de punts; en el
Les Monedes Catalanes
21
532. Wii^
533. Var
534. Var
camp, creu tallant la llegenda y '1 cercle interior de punts; cantonada en el primer y quart ab un anell, en els segon y tercer ab tres punts. Al centre de la creu, una B.
Diner, bilió. -Varis.
Salat : t. I, I. 3. n. i5; Heiss : t. II, I. 8r , ns. 11712; Colson : p. 144; Vi-
dal-Quadras : Catàlec, n. 6871.
La llegenda del anvers : BA-CA-NO-NA. La creu cantonada en el primer y quart ab tres punts; en el segon y tercer ab un anell.
Diner, bilió. -Varis.
Salat : t. I, I. 2, n. 13; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 6870.
Sense la B, en el centre de la creu.
Diner, bilió.
Colson : p. 144; Heiss : t. II, p. 93.
Ab una B, en ressegell, en l'anvers.
Diner, bilió. -Varis.
Salat : t. I, 1. 2, n. 14; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 0872.
PRINCIPATS O DUCATS
535. Anv. : -hlOANNAETCAROLVS•R•ARACOMIT•BARCL En el camp, busts de Don Carles, jove, y de Donya Joana, mirantse; entre 'Is dos, un ceptre.
Joaquim Botet y Sisó
Rev. : + PLVSOVL-TRE. En el camp, columnes d' Hèr- cules; entre les columnes, a dalt, el foguer y 'Is bas- tons de Borgonya, ab guspires; a baix, la mar; al costat de cada columna, una B, sobre montanyes. Quàdruple principat?, or; pes : 14 gr. -Biblioteca Nacional París. Heiss : t. ÍI, 1. 81, n. i.
536. Anv. : + lOANNAETGAROLVSREGESARAG. En el camp, busts dels reys, coronats, mirantse. Al mitg, un ceptre; sobre aquest el briquet o foguer heràldic. Rev. : COMITÈS -BARGINONE. Escut vuytavat, ab les armes d'Aragó, Jerusalem y les dues Sicilies. La co- rona trenca la llegenda.
Doble principat, or; pes : 7 gr. -Biblioteca Nacional París; X'idal- Quadras, Barcelona. Heiss : t. II, 1. 81, n. 2, Vidal-Quadras : Catàlec, n. 6863.
537. Anv. : Igual al n. 536. La derrera paraula de la llegenda es ARAGONVM. Rev. : H-GOMITESBARGINONE-P.V. i52i. Escut sem- blant al del n. 636.
Les Monedes Catalanes
23
539. Anv
Rev
Tíoble principal, or; pes : 7 gr.-De Rochncr, Sani Pctcrsburg; Rò-
mul Bosch y Alsina, Barcelona.
Hciss : t. 11, I. 81, n. 3; Salat : t. 111, 1. 2, n. 35.
538. V^ar. : La llegenda del anvers acaba : ARAOO; sobre del ceptre, briquet.
Doble principat, or. -Museu municipal, Barcelona. Vldal-Quadras : Catàlec, n. 6864.
+ lOANNA-ETCAROL: REGES-ARAGON. En el camp, busts coronats dels reys, mirantse; el del emperador, a la dreta; entre mig, ceptre; sota aquest, B; sobre, XXXXII.
COMITÈS : RARCHINONAE. En el camp, escut coronat, quarterat en el primer y quart ab les armes de Lleó y Castella, y en el segon y tercer ab les d'A- ragó y Sicília. En la punta, la magrana; a cada cos- tat del escut, una B; la corona trenca la llegenda.
Doble principat, or; pes : G'qo gr.-Ròmul Bosch y Alsina, Barce- lona. Heiss : t. 11, i. 81, n. 4.
24
Joaquim Botet y Sisó
640. Var. : Gom el n. 539. La llegenda del anvers, acaba ab la paraula ARAGONUM. IDoble principat, or.-Vidal-Quadras, Barcelona.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 6865.
541 . Var. : Gom el n. 640. Les llegendes escrites ab lletres llati- nes : l'escut quarterat ab les armes d'Aragó y Sici- lià en el primer y quart y de Lleó y Gastella en el segon y tercer (sense la magrana). El nom de la ciu- tat escrit BARQVINONA.
Doble principat, or; pes : 7 gr.-De Kochner, Sant Peiersburg. Heiss : t. II, p. 92, 1. 81, n. 5.
542. Anv. : + lOANNAET GAROLVS DG REGESA. En el
camp, busts dels reys com en el n. 639; al mig, cep- tre; al demunt, briquet. Rev. : GOMITES BARGINONE 1632. En el camp, escut com el del n. 639.
Doble principat, or. -De Kochne, Sant Petersburg. Heiss : t. II, p. 92, i. 81, n. 6.
543. Var. : La llegenda del anvers es lOANNA ET GAROLVS
D-G-R-ARAGO. Lo demés, com el n. 638. La lle-
Les Monedes Catalanes
25
genda del revers, així : COMITÈS BARCINON P V I
1531. Lo demés, com el n. 639. Doble principat, or.
Vidal-Quadras : Calàlec, n. 68ó6.
544. Anv. : + IOANA«ETCAv ROLVS <> ARAGÓN VM-REX. Busts com en el n. 639; el del Rey, barbut; entre ells, un ceptre, y sobre aquest, una B. Rev. : GOMI^TES--«BARQUIiNOí^. En el camp, àliga de doble testa, ab corona imperial, sostenint un es- cut quarterat com el del n. 641. Doble principat, or; pes : y'oo gr. -Vidal-Quadras, Barcelona. Heiss : t. II, I. 8i, n. 7; Vidal-Quadras : Calàlec, n. 6867.
545. Anv. : + lOANNA ET CAROLVS R, entre dos cercles de punts; en el camp, IG. Rev. : H-ARAG-GOMIT BARGINO, entre dos cercles de
punts; en el camp, escut reyal d'Aragó.
Mitj priticipat, or; pes : l'Ho gr.-\'aris.
Heiss : t. II, 1. 81, n. 8; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 6868.
Institut d' Estudis Catalans. 4
26
Joaquim Botet y Sisó
546. Var
547. Anv. Rev.
548. Anv.
Rcv
La llegenda del anvers es : + lOANNA- CAROLVS- D-G-R.; la del revers : COMITÈS BARCINONE. Lo demés, com el n. 645.
Mitj principat, or; pes : l'So gr. -Biblioteca Nacional, Paris. Heiss : t. II, I. 8i, n. 9.
+ lOANNA ET CAROLVS, entre dos cercles de
punts; en el camp, LO.
+ COMITÈS BARCLNON. Lo demés, com el n. 645.
Mitj principat, or. -Varis.
Salat : t. III, I. 2, n. 34; Heiss : t. II, 1. 81, n. 10; Vidal-Quadras : Calà-
lec, n.
+ lOANNA ET CAROLVS REGES ARAGONV^. En el camp, busts coronats dels reys, mirantse; en- tre mitg, un ceptre, y al demunt, un briquet ab la creu de Borgonya, entre guspires. + COMITÈS ROSSILIONIS i522. En el camp, es- cut com el del n. 536; a cada costat, una P. Doble p-incipat, or. -Vidal-Quadras, Barcelona. Vidal-Quadras : Catàlec, n. 6873.
Les Monedes Catalanes
27
MONEDES LOCALS
PERPINYÀ
549. Anv. : CAROLUS + D + G + REX, entre la vora y un cer- cle de punts. En el camp, escut, en cayró, ab les armes reyals, coronat : la corona toca la vora de la peça y trenca '1 cercle de punts y la llegenda. Rcv. : + AVE + G+- PLENA- DOM, entre la vora y un cercle de punts; en el camp, la Verge, dreta, ab el Nen Jesús al braç, trencant la llegenda per baix; a Tesquerra, una creueta. ^Aj-dit?, coure; pes : i'3o gr.
Poey d"Avant : I. 78, n. i5; Colson : p. 144, 1. 8, n. 84 (y var.); Heiss : t. II, i. ii5, n. 5; Vidal : Catàlec, n. 6964.
55o.Anv. : PERPINIANI : VILLE i • 5 • 29. En el camp, escut ab les armes reyals d'Aragó, coronat, y tancat dintre d'un cercle de punts atravessat per la corona. Els numerals són posats sobre y entre 'Is fíorons de la corona. Rcv. : +INTERNATOS: MVLIERVM, entre la vora y un cercle de punts; en el camp, Sant Joan Baptista, dret.
28
Joaquim Botet y Sisó
55 1. Var
ab l'Anyell Pasqual al braç esquerra y senyalantlo ab la mà dreta; a cada costat, una P.
^■Sou? bilió; pes : 2'25 gr.-Vidal-Quadras, Barcelona.
Poey d'Avant : 1. 78, n. 12; Colson : 1. 8, n. 82; Heiss : t. II, 1. ii5, n. 2;
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 6963.
Igual a l'anterior. Al acabament de la llegenda del
revers hi hà, ademés, una N.
^Sou? bilió; pes : r'8o gr.
Poey d'Avant : 1. 78, n. 13; Colson : I. 8, n. 81 ; Heiss : t. II, i. 1 15, n. 3.
552. Var. : Igual al n. 55o.
Mitg sou?, bilió; pes : o'go gr. Poey d'Avant : 1. 78, n. 14; Colson :
], n. 83; Heiss : t. II, I. ii5, n. 4.
553. Anv. : PERPINIANI- VILLA-RA- i•5•3•i•; enel camp, escut en cayró, ab les armes reyals d'Aragó, coronat; a cada costat, una P; la corona trenca '1 cercle in- terior de punts y la llegenda. Els numeralssón po- sats a sobre y entre 'Is florons de la corona. Rev. : +INTERNATVS:MVLIER:CUMEA, entre la vora y un cercle de punts; en el camp. Sant Joan Baptista, com el n. 55o; entre i-5 — 3-1; a dalt, a l'esquerra, la lletra P.
fSSou doble?, bilió; pes : 3 '35 gr. -Biblioteca Nacional, París. Heiss : t. II, 1. 1 15, n. i.
Les Monedes Catalanes
29
554. Var. : La llegenda del anvers es : PERPINIANI : VILLE;
la del revers : + INTERNATOS :MVLIERVM: .N Lo demés, com el n. 563. Sou doble, bilió. Colson : I. 8, n. 8ü.
555. Var. : En l'anvers, la data i•5•2• (?) està posada a la part
de fora de cada un dels quatre cantons del escut, en els quals no hi hà la lletra P.
Colson : 1. 8, n. 79; Poey d'Avant : 1. 78, n. 1 1; Ileiss : p. 314, n. i bis. GERONA
556. Anv.
Rcv
GAROLUS•D•G•R, entre dos cercles de punts; en el camp, testa coronada, a l'esquerra; la corona tren- ca la llegenda y '1 cercle interior de punts. + GIVITAS • GERUNDA, entre dos cercles de punts; en el camp, escut, en cayró, ab les armes de Gerona; un anell a la part de fora de cada un dels costats del cayró. Diner, bilió. -Varis. Heiss : t. II, I. 91 , n. 9."
557. Var. : Igual al n. 556, però ab una G en contrassegell en l'anvers. Diner, bilió. -\'aris.
F•ujol : «Memorial Numismàtico», t. I, p. 232, n. i; Vidai-Quadras : Ca- tàlec, n. 6920.
30
Joaquim Botet y Sisó
558. Var
559. Var.
5 60. Var
56i . Anv.
Rev.
L'anvers com el del n. 556. La testa, a la dreta. Una petita G gravada en la part de dalt del escut.
DÍ7ier, bilió. -Varis.
Pujol : «Memorial Numismàtico», p. 233, n. 3; Heiss : t. II, 1. 91, n. 8;
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 6918.
Igual al n. 558. Dos punts separen les paraulesy les inicials de les llegendes del anvers y del revers. Diner, bilió.- Colecció del autor. Pujo! : «Memorial Numismàtico», ps. 232 y 233.
Igual al n. 558. Les paraules de les llegendes estan separades per estrelletes de sis raigs. Diner, bilió. -Colecció del autor.
Inèdita. (La que publica 'I Sr. Vidal-Quadras, Catàlec, n. 6919, ab la lle- genda Geruneda, la creyem una falsificació de l'època.)
VIC
KAROLVS'REX, entre dos cercles de punts; en el camp, testa coronada, a l'esquerra, que trenca la llegenda y '1 cercle interior de punts. VICIVITAS-VCENCIS, entre dos cercles de punts; en el camp, escut en cayró, ab les armes de Vic. Menut, coure. -Vidal-Quadras, Barcelona; Museu Episcopal, Vic. Salat : t. I, 1. 5, n. 3 y t. III, 1. 4, n. 17; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 6924.
Les M"inedes Catalanes
31
562. 177 r
563. Var
La meteixa, ab una petita V y les armes de Vic, en contramarca en l'anvers.
Menut, coure.
Heiss : t. II, 1. gS, n. 6.
La meteixa, ab una V, incusa, en ressegell, en l'an- vers, y una àliga, en ressegell, en el revers. Diner, coure. -Vidal-Quadras, Barcelona; Museu Episcopal, Vic. Vidal-Quadras : Catàlec, ns. 6925 y 6926.
PUIGCERDÀ
564. Anv. : + VIRGO-MARIA, entre dos cercles de punts; en el camp, la Verge, asseguda, alletant l'Infant Jesús; l'imatge toca per baix l'orla de punts y trenca la lle- genda. Rev. : + PODIO:GERITANO, entre dos cercles de punts; en el camp, creu equilateral que porta repartida en els quatre buyts la data, 1-5-2-6. fiDiner?, bilió negre; pes : o'Co gr. -Vidal-Quadras, Barcelona. Colson : p. 230; Heiss : t. II, i. 93, n. i; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 6923.
32 Joaquim Botet y Sisó
Números 5^o a 534. Per falta de documents de l'època o per no haver- los sapigut trobar, poc podem dir d'aquestes monedes. La n. 630 es un do- bler, les altres són diners de bilió encunyats probablement en virtut de les disposicions dictades per Ferran II. Solament consta qu'en 1623 s'encunya- ren a Barcelona menuts o malles. El ressegell de la moneda n. 634 es una B, y no una R com En Salat va creure, y degué serhi posat per algun acort del Capítol municipal responent de la seva bondat y pera que no's con- fongués ab els falsos, qu'en aquella època tant abundaren.
Números 5^5 a 548. Ja sabem que'ls ducats y'ls principats eren una meteixa cosa. El pes d'aquestes monedes d'or resulta qu'es el meteix, res- pectivament, que'l de les peces que s'encunyaren en el regnat de Ferran II, y creyem que llur Uey era també la meteixa, com ho reconeix M. Heiss. Per això les hi hem donat el nom oficial de principats. L'exemplar n. 635, pel seu pes, sols pot ésser una peça de quatre principats; pel seu estil y, més que tot, per la manera d'estar escrita la paraula ultra, OVLTRE, sos- pitem que no fou fabricat a Barcelona o, al menys, que no va tallar els cunys un artista del país. Les senyalades ab els ns. 636 a 644 són dobles principats, d'elles mereixen fixar l'atenció 'Is ns. 637 y 643, no sols per tenir imprès l'any de la llur encunyació, 1 52 1 y 1 63 1 respectivament, sinó també per Ilegirshi les inicials P. V. y P. V. I. al final de la llegenda del revers. En Salat, que conegué la primera d'elles, suposa que les lletres P. V. son les inicials de Plus Vlira y indiquen haver sigut encunyada la moneda a Amè- rica, opinió que no trobem satisfactòria. AL Heiss, sospita que la moneda està equivocada, haventshi posat una P en lloc d'una S; d'ésser així, afe- geix, lestals lletres farien referència, la primera al regne de Sicília, y la se- gona al de Valencià. Aquesta explicació encare es més arbitraria y aventu- rada que la d'En Salat y queda desvirtuada per la moneda n. 643, en la que's repeteixen la P y la V, ab l'adició, a més, d'una I. Per la nostra part, confessem ingènuament que no sabem què signifiquen aquestes lletres. Fora les descrites ab els ns. 639 y 640, en les llegendes de les quals estan barre- jades les lletres gòtiques ab les llatines, en totes les altres la llegenda està en caràcters llatins. En elles s'hi llegeix el numeral XXXXII que, creu M. Heiss, fa referència al any de l'encunyació, però creyem qu' indica el valor de la moneda y significa qu'aquèsta equivalia a 42 sous de la moneda corrent, que es el meteix que li dona una sentencia dictada a Perpinyà l'any i552, de la qual parla M. Colson ^^K Per lo que respecta a les diferencies y varietat que's
(i) Colson : p. 142.
Les Monedes Catalanes
33
noten en els tipus, aixis en les espècies majors com en els mitjos principats, no'n tenim cap noticia, L'exemplar n. 648, donat a conèixer pel Sr. Vidal- Quadras, tant per la llegenda com per les dues P que fan costat al escut del revers, no hi hà dubte que va ésser batut a Perpinyà. Es l'única moneda reyal que coneixem encunyada a la seca de dita vila durant el govern de Carles I,
Val la pena de fer present que fins avuy no ha aparegut cap moneda ca- talana de plata de Donya Joana y de Don Carles, y que tampoc se coneix cap document pel que consti que se'n encunyessin. Sospitem que corria aleshores en el Principat de Catalunya la batuda en altres regnes y especial- ment la de Castella.
Números S^g a 555. Havem descrit les monedes de Perpinyà per l'orde cronològic ab que'ns apar que foren emeses. Es indubtable que, tot y no essent exactament igual, el revers de la senyalada ab el n. 649 va servir de patró al anvers de les fetes encunyar per la vila de Puigcerdà que porten la data i526. Creyem, per consegüent, que, cas de no ésser també de Puig- cerdà, es de les batudes en virtut de la llicencia que'l rey otorgà a la vila en 7 de Març de 1623. Les restants, no admet dubte que varen ser encunyades en virtut del privilegi de 1628, y ho proba la data que porten estampada. Si els ns. 553 y següents són sous dobles, com creu AL Colson, les descrites ab els ns. 55oy 55i deuen ésser sous senzills o senavsy la n. 552 un mitj sou, però'ls pesos efectius d'aquestes monedes, 3'35, 2'25 y i'8o grams, no res- ponen a dites denominacions. La manca de noticies no permet precisaria denominació y '1 valor respectiu de cada una d'elles. La lletra N que segueix en la llegenda del revers en els exemplars ns. 55 1 y 554, creyem, com M. Colson, es l'inicial de la paraula continuació de la llegenda relligiosa: Iniernatus mulierum Non surrexit maior.^ referintse à Sant Joan Baptista. Les paraules cumea, que, segons M. Heiss, segueixen a la dita llegenda en l'exemplar descrit ab el n. 553, si la llur transcripció no està equivocada, lo que no hem pogut comprovar per no haverne vist cap peça ben conser- vada, no sabem lo que signifiquen y són potser una errada del gravador dels cunys. M. Colson les transcriu cumun y diu ser falsa la moneda. El meteix exemplar porta al final de la llegenda del anvers les lletres NA, se- gons M. Heiss, y RA, segons M. Colson, que tampoc atinem lo que volen dir. Si la primera es una K, podria crèures són les inicials del nom del rey escrit KAroliis.
Números 556 a 56o. Dels diners geronins descrits ab aquests números, l'indicat ab el 556 pertany als encunyats a Gerona en virtut de les autori-
Institut d Estudis Catalans. 5
34 Joaquim Botet y Sisó
sacions dels anys i52o, 1623, 1628 y i535; així ho justifica el ressegellat en 1535, n. 557, y també'l fet de no portar gravada en l'escut la lletre G qu'en aquest darrer any se disposà 's gravés en les monedes que s'encunyessin y que's veu en la part superior de les armes de la ciutat en els que posterior- ment se fabricaren a Barcelona gràcies a les autorisacions dels anys 1643 y 1 553, que són les que descrivim ab els ns. 558, 559 Y ^^^• En els fabricats a Gerona, la testa del rey està gravada a l'esquerra, com en els batuts abans en la ciutat a nom dels reys Joan II y Ferran II; en els encunyats a Barce- lona, la testa reyal està gravada a la dreta. Quan se ressegellaren, en i535, els menuts geronins, corrien encare en la ciutat diners de Ferran II ; per això s'en troba algun de ressegellat ab una G. Solament la major o menor rique- sa del bilió pot servir pera diferenciar els diners de les diferentes emissions fetes a Gerona, per ser iguals tots fins en llurs més insignificants detalls : però aquesta apreciació es molt dificil pel fet d'estar platejats o emblanquits la major part dels exemplars que's conserven, dels quals n'hi han aiximeteix molts de falsos.
Números 56i a 56"^. Són diners de Vic, fabricats en virtut de les auto- risacions dels anys i5i9 y i528. Dels ressegells que's veuen en els exem- plars ns. 562 y 563, ne parlarem al ocuparnos del regnat de Felip I, que fou quan s'hi gravaren. La lletra V, que porten al comencement de la lle- genda del revers, creyem que s'ha de llegir V {icarice)^ això es : «(moneda) de la V (eguería) de la ciutat de Vic», per més qu'en tot cas la paraula ci- vitas hauria de estar en genitiu. Ens fundem en el text del document qu'au- torisa la seva encunyació.
Número 564. Es un menut de Puigcerdà, dels encunyats probablement a Perpinyà, als que sovint hem fet referència. El mestre de la seca de Per- pinyà va procurar acomodarse a la disposició reyal de qu'aquests diners portessin els meteixos tipus que les monedes que s'encunyaven a la seca rossellonesa, però usà també de la facultat que tenia de mudarlos. Així, no poguent posar en el revers les armes de Perpinyà, que Puigcerdà no tenia dret d'usar, va substituir les armes per una creu (copiant tal volta el tipu dels senyals abans encunyats en aquesta vila, que, com hem manifestat, no són encare coneguts) y va posar en l'anvers l'imatge de la Verge Maria ab l'Infant Jesús, tipu usat en les monedes de Perpinyà, cambiant el dibuix de r imatge y la llegenda, però fent de manera que l'aspecte general de la moneda resultés molt semblant al del revers de les monedes perpinyaneses.
Les Modedes Catalanes 35
FELIP I (1558-1598)
Al començar son regnat, estava Don Felip en guerra ab França, guerra que després de la victorià de Sant Quinti va acabar ab el tractat de Chà- teau Cambresis. Lluytà seguidament ab els turcs, auxiliant Malta en i565, y guanyant contra ells la batalla de Lepant en ibyi, lo que no'ls va privar d'apoderarse definitivament de Tuniç. En i566, foren descobertes les isles Filipines y començaren les guerres de Flandes. En iSyo, fou afogada la re- bel•lo del morescs del regne de Granada. En i 58o, entrà Don Felip a regnar a Portugal. L'armada dita Invencible^ fou desfeta camí d'Angleterra en i588 per una tempestat. En i5gi, els aragonesos vegeren vulnerats llurs furs ab la mort de Lanuza. En i5g8, se firmà ab França'l tractat de Vervins y cedí el rey els Paisos Baixos a la seva filla Isabel Clara Eugènia. Morí Don Fe- lip el 13 de Setembre de 1 598. Havia estat casat quatre vegades : la primera ab Donya Maria de Portugal, de la qual tingué a Don Carles, qui va morir abans que'l pare; la segona ab Donya Maria d'Angleterra, de la qual no va tenir descendència; la tercera ab Donya Isabel de Valois, essent fruyt d'aquest matrimoni Isabel Clara Eugènia y Caterina; la quarta ab Donya Anna d'Austria, qui li va donar quatre fills y una filla, dels quals li sobre- visqué Don Felip, successor en la corona.
Pera tot lo referent a les monedes no catalanes d'aquest sobirà, remetem al lector a les obres citades de Heiss, Campaner y Vidal- Quadras. Les no- ticies que tenim respecte de les catalanes, són les que segueixen :
SEQUES REYALS
1 1 de Maig de 1 558. Per renuncia d'En Joan Vinyes, es nomenat mestre de la seca de Barcelona En Miquel Maduxer, y pera ocupar la vacant del cà- rrec de custodi «auri regii qiiod cuditur in sica civitatis Barchinonoe-»^ qu'aquest desempanyava, es nomenat En Pere Roig ^'*. Hem subrallat les paraules copiades per que semblen justificar que s'encunyava a Barcelona moneda d'or al iniciarse'l regnat de Felip II, del qui no's coneixen mone- des catalanes d'aquest metall; lo probable es que les paraules transcrites
(i) Arxiu Corona Aragó : reg. 4001, fs. 10 y 12.
35 Joaquim Botet y Sisó
fan referència a la moneda d'or encunyada en temps del rey Don Carles. Notem que'l document està datat el meleix any en que va morir l'empe- rador.
En 23 de Novembre y 14 de Desembre del any i566 va dictar Don Felip disposicions sobre la lley. valor y tipus de les monedes d"or y de plata que s'encunyessin y lo meteix va fer respecte de les de bilió. Aquestes disposi- cions, per més que sembli deduirse lo contrari de lo que diu M. Heiss <'\ no foren dictades més que pera'ls regnes de Castella y Lleó y altres dominis reyals a ells agregats, y no fan referència als Estats aragonesos, com ho jus- tifica llur text. En Salat ho entengué be aixís, al fer notar qu'aquesta or- dinació, com la que pera les monedes de plata de Castella havia dictat an- teriorment Don Ferran el Catòlic, no eren iguals a la dictada pera Catalunya en 1493. a lo qual afegeix : «con esta variedad de ley y peso quedaron alte- radas las monedas de plata de ([lataluna y de Castilla <^)», referintse a la relació de valor entre unes y altres.
2 de Juliol de 1 588. «Mandó — el rey — que en toda la moneda que se la- »brase asi de oro como de plata se pusiese el afio en que se hubiese labrado »por letra de guarismo, y si no cupiesen todas cuatro letras en la moneda » menuda, se pusiesen las dos últimas para que mejor se pueda averiguar »lo que se quiera saber respecto de ello ^3)». Aquesta orde s'aplicà a Cata- lunya, com veurem al descriure les monedes.
M. Colson enumera alguns altres documents, dels anys i56o, i562, 1667 y iSgS, que fan referència al nomenament de mestre de la seca de Perpinyà a favor de Francesc Tardiu, y a varies matrícules dels qui travallaven en la dita seca, de la darrera de les quals resulta qu' en iSgS n'era mestre Josep Boquet.
SEQUES LOCALS
Perpinyà. — ^ de Juliol de 1 585. Entre les instruccions donades als sín- dics nomenats per la vila de Perpinyà pera representaria en les Corts de Montçó, hi hà la de que demanin al rey declari : i .", que'l privilegi de ba- tre moneda concedit a la vila de Puigcerdà es exclusivament local ; 2.°°, que
(i) Heiss : t. II, p. 196. No manà Don Felip la seva observancia en totes les cases de moneda dels seus regnes, com diu M. Heiss, sinó «en les nostres cases de la moneda desíos regnes» com diuen els documents; lo qual es molt diferent.
(2) Salat : t. I, p. 160.
(3) Salat : p. 53 ab referència a la lley X, 1. XXI, llib. V, de la Nova Recopilació.
Les Monedes Catalanes 37
les monedes fabricades en virtut del dit privilegi solament deuen tenir curs a la Cerdanya; y 3.'^^ que les dites monedes no deuen ésser admeses a Perpinyà, ni en el comtat de Rosselló, ni en el territori de Conflent '^>. A Perpinyà, com a altres poblacions qu'aleshores encunyaven moneda, no'ls agradava la competència que feyen a les llurs les d'altres poblacions veínes a les que s'havia concedit la facultat d'encunyarne, y d'aquí les freqüents gestions y reclamacions fetes per impedirne l'encunyació o, al menys, pera dificultarne'l curs. Barcelona era la que reclamava, en primer terme, con- tra totes les encunyacions locals; seguien després Perpinyà reclamant con- tra Puigcerdà, Gerona contra Banyoles, y Vic prohibint la circulació dels menuts geronins. Són nombrosos els documents d'aquest sigle y del se- güent que fan relació a aquestes diferencies y qüestions.
ig de Febrer de i 5q8. Autorisació otorgada a la vila de Perpinyà pera batre «sisens, sous, dobles sous, e altre moneda a dita universitat ben vis- ta», en quantitat de 60.000 ducats, ab la barreja de plata que creguin con- venient els cònsuls de la vila y acomodantse a les ordes que se'ls remetran per separat sobre la talla, forma y demés relatiu a llur fabricació '-', M. Col- son diu qu'a derrers de Juny no havia començat encare a Perpinyà l'encu- nyació de la moneda autorisada per aquesta llicencia.
Gerona. — // de Març de i565. Llicencia als jurats de Gerona pera «batre o fer batre fins a la... suma de mil lliures de menuts de dita ciutat, »franques de despeses... Volem emperò que dits menuts se baten... en la »seca de Barcelona y no en altre part alguna '^3)».
6 de Juliol de i566. Altra, en termes semblants, per la quantitat de 2,000 lliures ^'^\
4 de Setembre de i56y. Altra, com les anteriors, també per la quantitat de 2.000 lliures.
En 1 5(38 se formalisà l'entrega dels diners batuts en virtut de les prece- dents autorisacions, en quantitat de 5.531 lliures, de la qual les 531 devien representar les despeses de la fabricació.
2 de Setembre de iSjS. Nova autorisació d'encunyar menuts, també en la
(i) Colson : ps. 146 y 147.
(2) Colson : ps. 148 y 149, y doc. n. XXXI. -Arxiu Corona Aragó : reg. 4721, f. 187.
(3) Arxiu municipal Gerona : Llibre II de Moneda, f. 11. - .\rxiu Corona Aragó : reg. 4302, f. 114.
(4) Arxiu Corona Aragó : reg. 4302, f. 162. De la següent, del any i5o7, no n'hem tro- bat el text.
38 Joaquim Botet y Sisó
fàbrica de Barcelona, per la quantitat de 4.000 lliures ^^\ Un incident re- tardà l'encunyació d'aquests menuts. Els jurats de la ciutat havien acordat que «la efigia y fas del rey Felip stigua girada devers la part dreta confor- »me lo punxo es stat amostrat ara en la present adjunctio y manuts vells »se son fets en dita ciutat», això es, a l'esquerra del que mira, com els ba- tuts a Gerona en temps de Ferran II y de Carles I; però, com sobre això s' hagués promogut una qüestió entre'ls argenters Geroni Jofre, de Gerona, y Maties Gener, de Barcelona, encarregat de l'encunyació, en 27 de Juliol de 1676 se resolgué : «que quiscú d'ells fassa un punxo 0 encuny conforme »entre ells sta apuntat y fets aquets haian de stampar o encunyar sis manuts »que mire la fas conforme miren los últimament fets y fabricats per esta »ciutat en Barcelona, perquè se pugua determinar qual de dits encunys »sera millor per dits Jurats e adjunts pera que ab aquell se pugan fer dits encunys». En això, el Mestre Racional intervingué a favor d'En Gener, y els jurats, als qui interessava estar be ab ell, tornant sobre llur primer acort, varen resoldre : «que sia feta y fabricada dita moneda conforme la »última factura se feu per esta ciutat en Barcelona», això es ab la cara gira- da a la dreta del que mira. En 17 d'Agost foren trencats els cunys ab el bust del rey en disposició contraria. Les entregues de diners encunyats se feren des del dia 4 de Setembre al 27 de Novembre de 1 577, trencantse al endemà els cunys qu'havíen servit pera la fabricació.
25 de j\[j)vembre de i585. Entre'ls privilegis confirmats a la ciutat de Gerona en aquesta data pel rey Felip I, figura 'I concedit per Joan II en 1463, autorisant l'encunyació de moneda d'or, de plata y de qualsevol altre me- tall (2). No sabem que se'n fes us, ni que Gerona tornés a fabricar moneda durant aquest regnat.
Vic. — /j d'Octubre de i5']2. El rey demanà informes a Don Ferran de Toledo, son lloctinent a Catalunya, sobre l'instància dels consellers de Vic solicitant permís pera encunyar menuts en dita ciutat, per la falta que n'hi havia «ex eo quod a multo iempore citra in eademfabricati 7ion fuerint»: lo que 'Is obligava a admetre'ls fabricats a Barcelona, a Gerona y a Grano- llers <3). L'informe fou favorable, doncs en
20 de Novembre de 1 5y2^ els cònsuls de Vic reberen llicencia pera en-
(1) Arxiu municipal Gerona : Llibre III de Aío«erfa, f. i. -Arxiu Corona Aragó : reg. 4306,
f. 2l5.
(2) Arxiu municipal Gerona : Llibre vermell, f. 197.
(3) Arxiu Corona Aragó : reg. 4702, f. 97.
Les Monedes Catalanes
39
cunyar, d'un plegat o en diverses ocasions, la quantitat de 3,000 lliures de menuts, franques de despeses, els quals menuts havien de portar gravats el nom y l'efigie del rey y les armes de la ciutat, y de circular a Vic y la seva
vegueria
(I)
25 de Ma)'ç de 1 5y^. A la precedent llicencia va seguir la d'aquesta data, concebuda en iguals termes, però disposant qu'intervingués en l'encunyació un representant del mestre racional. Fou otorgada per Don Ferran de Toledo ab expressa autorisació reyal, y també per la quantitat do 3,000 lliures '->.
27 de Març de i5y9. En aquesta data, els consellers de Vic foren auto- risats pera ressegellar«ab senyal de lleó» els menuts de la ciutat, qu'havíen recullit en quantitat de 6,300 lliures, ja que '1 públic refusava admètrels per que 'n corrien molts de falsos, fins dels que ja abans havien sigut resse- gellats ab «senyal de àguila». Se fa constar que de la dita quantitat, 4,300 lliures havien estat fabricades en virtut de privilegi y les 400 restants en concepte de despeses, en virtut de concessió <3\ Es molt probable que '1 do- cument fassi referència a algun permis posterior al del any 1674, que no hem trobat.
2^ de Novembre de i5gy. Llicencia concedida als consellers de la ciutat de Vic, pera ressegellar «ab senyal de lleó», mitjansant l'intervenció y as- sistència de Geroni Marimon, 430 lliures de menuts de dita ciutat qu'havíen quedat pera ressegellar, haventho sigut ja 'Is altres ab senyal d'àguila y lleó, en virtut de privilegis anteriors <-^*.
Aquests són els ressegells que 'Is consellers de Vic posaren en els menuts batuts per la ciutat, pera respondre de llur llegimitat. El primer que's va posar fou '1 que mostra una àguila, sense que poguem precisar la data en que's va realisar l'operació. El segon, que mostra un lleó, fou posat per primera vegada en Març de iSyg. Al practicarse '1 ressegell no 's va distin- gir entre 'Is menuts vigatans darrerament encunyats y'ls fabricats en temps de Carles I, els quals foren ressegellats també, y d'aqui'ls exemplars resse- gellats d'aquest rey qu'hem descrit en son lloc. Del ressegell consistent en una V incusa, no'n tenim cap noticia.
Puigcerdà. — 7 d'oAgost de iSjb. El rey passà a informació de son lloc- tinent Don Ferran de Toledo, l'instància que 'Is cònsuls de Puigcerdà li di-
(i) Arxiu municipal Vic : Lligall referent a Moneda y Llibre i5 priv., n. 289.
(2) Apèndix : Document XCIX; Arxiu Corona Aragó : reg. 4703, f. 118.
(3) Arxiu municipal Vic : Lligall referent a Moneda.
(4) Apèndix : Document C; Arxiu Corona Aragó : reg. 4721, fs. i5o y i5i.
40 Joaquim Botet y Sisó
n'giren demanant llicencia pera encunyar moneda de bilió en quantitat de 10,000 ducats (^).
4 de Janer de i5y6. Don Felip, vista l'informació de les autoritats del Principat, concedí permís als cònsuls de Puigcerdà pera batre menuts o sous de bilió, en quantitat de 3,000 ducats, francs de despeses, del metall que volguessin y sense barreja de plata. Ordenà que s'hi posessin les lletres Puigcerdà y les armes de la vila; que s'asseguressin ab intervenció de no- tari, y que tinguessin curs en els comtats de Rosselló y de Cerdanya. Donà facultat als predits cònsuls pera fer fabricar els motllos o cunys sense ne- cessitat de permís del mestre de la seca de Perpinyà, y disposà, per fi, que l'encunyació 's fes en presencia y ab intervenció de persona designada pel mestre racional '^~\
Per aquesta autorisació 's feya extensiu '1 curs de la moneda de Puigcerdà no solament al territori de Cerdanya sinó, ademés. al del Rosselló. D'aquí les reclamacions de la vila de Perpinyà en i585, de qu'hem parlat més enrera.
Creyem qu'aquesta autorisació es la meteixaque M. Colson diu concedi- da en 4 de Janer del any i566 '3), Les monedes en virtut d'ella encunyades porten gravat l'any 1576.
La Seu d'Urgell. — Demostrà En Carreras, en l'article que ja hem citat, qu'en l'any iSGy corrien a la Seu diners que '1 poble 'n deya roigs^ del co- lor de llur metall, y qu'en i585 circulaven en la meteixa ciutat diners y ardits, calificats ab l'adjectiu de nous^ lo qual proba qu'ab anterioritat se n'havien fabricat d'altres, als que podia calificàrsels de vells. Aquests diners foren també imitats pels falsificadors, que tant abundaven aleshores, origi- nantse un procés, les diligències del qual publica l'esmentat autor <■+). En la descripció de les monedes induirem les de la Seu d'Urgell, que poden con- siderarse d'aquesta època.
Organyà. — Al meteix Carreras devem les següents noticies sobre les en- cunyacions d'Organyà durant el regnat de Felip I :
En i568 y en 1573 se començaren diligències judicials per falsificació de diners d'Organyà. També consta la falsificació d'aquests diners en el procés del any i585, esmentat en el paràgraf anterior. Consta, finalment, qu'en
(1) Arxiu Corona Aragó : reg. 4306, f. 191.
(2) Apèndix : Document Cl; Ídem : reg. 4306, fs. 236 y 237.
(3) Colson : p. 230.
(4) Monedes del Urgellet : ps. 77-80.
Les Monedes Catalanes 41
6 d'Abril de iSSy, els cònsuls de la vila d'Organyà demanaren al capítol de la Seu d'Urgell els facultés pera encunyar cent lliures de moneda me- nuda, a lo qual va accedir el capítol, però per una sola vegada <".
Aquesta darrera noticia es molt interessant, puix d'ella 's desprèn que 'I capítol catedral de la Seu tenia 0 s'arrogava '1 dret de moneda; fet excepcio- nal y anòmal en nostre país, en el sigle xvi, y que merexería ésser objecte d'especial estudi. Organyà pertanyia a la jurisdicció del dit capítol y a la dels vescomtes de Castellbò, que posseien la vila en condomini. Ja veurem qu'en el sigle xvii els vescomtes de Castellbò encunyaven també moneda per llur compte. ,: Es, tot això, rastre de les usurpacions feudals, qu'encare per- duraven en aquell extrem deia montanya de Catalunxa?
Granollers. -D'una manera indirecta y sense que s'hagi trobat fins avuy cap llicencia o permís, consta, de la petició feta al rey pels consellers de Vic en 13 d'Octubre de 1672 y d'un document del que parlarem més endevant, qu'a Granollers s'encunyaven diners en temps de Felip I.
Solsona. -També sabem que Solsona estava facultada per batre moneda de plom, per un document del any 1699 que publica En Salat.
Bagà. -Al regnat de Felip I pertany la moneda incusa, de llautó, encu- nyada a Bagà, com ho indica la seva data 1691 , sense que sobre ella tinguem nova alguna documental.
Caldes de Montbuy. - Finalment, per llur estil y caràcter de lletra con- ceptuem corresponen al regnat de Felip I els dinerets de Caldes, que M. Heiss opina són de mitjans del sigle xvii y'l senyor Vidal-Quadras classifica entre les monedes locals catalanes dels sigles xv y xvi.
Es probable que siguin de derrers del sigle xvi part de les monedes del meteix metall que la de Bagà, descobertes per Don Marian Pano a Graus, territori de Ribagorça '->: però, en l' impossibilitat d'atribuírleshi data se- gura, les descriurem més endevant juntes, ab les trobades també en altres localitats.
Passem àrea la descripció de les catalanes del primer dels Felips que regnà a Catalunya.
(i) Monedes del Urgellet : ps. 89-96.
(2) Mariano Pano : Numismàtica de L'rgel y de Ribagorça; Monzón, Junio de 1879, en el Bolelín de la Real Acadèmia de la Historia : i. X\'ll, ps. i6o-iü5.
Institut (J' Kstudis Catalans.
42
565. Anv
Rev
566. Anv. Rev.
567. Anv. Rev.
568. Var.
Joaquim Botet y Sisó
MONEDES REYALS
PHILIRP-D-G-HISPANIARVAl, entre dos cercles de punts; en el camp, bust descobert y barbut del rey, ab lletugueta al coll, a l'esquerra. BARGI-NOGIV-ITAS-i•5•9•5. Greu, com la dels croats, cantonada en el primer y quart ab tres punts y en el segon y tercer ab un anell. Reyal o Croat, plata; pes : 3 gr. -Varis. Heiss : 1. 81, n. i.
PHILIPVS•D•G•R•R•HISPANIAR. Lo demés com el n. 565.
BARGI-NO•GI-VlTAS-i•5•9 5. La creu cantonada en el primer y quart ab un anell y en el segon y ter- cer ab tres punts.
Croat, plata. -Varis.
Salat : t. I, I. 3, n. 16; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 7604.
PHILIPPVS•D•G•R•HISPANIAR-
el n. 565.
Com el n. 566. L'any es i •5•g•6. Croat, plata. -Vidal-Quadras, Barcelona. Vidal-Quadras : Catàlec, n. ySoS.
Igual al n. 567. L'any es i•5'9•8. Croat, plata. -Vidal-Quadras, Barcelona. Vidal-Quadras : Catàlec, n. 7506.
Lo demés com
Les Monedes Catalanes
43
069. Anv.
670. Anv Rev
571 . Var
PHILIPPVS-D-G-R-ílISPANI.Lodemés,en l'an- vers y revers, com el n. 565. MitJ croat, plata. -Vidal-Quadras, Barcelona.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. ySoy.
Com el n. 5Ó7.
Gom el n. 567. L'any es i5g6.
^itj croat, plata. -Vidal-Quadras, Barcelona.
Heiss : t. II, !. 8i, n. 2; Vidal-Quadras : Calàlec, ySog.
Gom el n. 570. Un punt entre les paraules Barcino y Civitas, del revers. La creu, cantonada com en el
n. 565.
Salat : t. 3, 1. 5, n. 7; Heiss : t. II, I. 81, n. 3; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 7508.
MONEDES LOGALS
PERPINYÀ
572. Anv.
'^ PERPINIANI + VILLE °, entre dos cercles de punts; en el camp, escut en cayró, ab les armes reyals d'Aragó, coronat, entre quatre punts y entre la data 1598. La corona, que trenca '1 cercle interior de punts y la llegenda, es de 5 florons, entre 'Is quals hi hà punts.
44
Joaquim Botet y Sisó
Rev. : •INTERiNATOS+MVLIERVM + •, entre la vora
y un cercle interior de punts; en el camp, Sant Joan
com en les monedes de Perpinyà ja descrites; l'au-
riola del Sant trenca '1 cercle de punts y la llegenda;
a cada un dels seus costats un punt, y una P que
té assota herbes; al demunt de la P de la dreta, una
creueta.
Doble sou?, bilió; pes : 3'35 gr.-Vidal-Quadras, Barcelona.
Salat : t. 111, 1. 3, n. 35; Colson : ps. 149-150, n. 87 ; Heiss : t. i I, I. 1 15,
n. i; Vidai-Quadras : Catàlec, n. 7520.
573. Var. : Gom el n. 673, però un cap de Sant Joan en resse- geli.
Colson : p. i5o; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 7521.
574. Anv. : ° PERPINIANI + VILLE °, entre la vora y un cercle de pums; en el camp, escut en adarga, ab les armes d'Aragó, coronat. La corona trenca'l cercle interior de punts y la llegenda. Rev. : 0 + *o INTERN ATOS + MVLIERVM; en el camp, Sant Joan com en les precedents, dintre cercle de punts; a cada un dels seus costats, una P. Sou?, bilió; pes : l'yb gr. Colson : p. i5o, I. 8, n. 88; Heiss : t. II, 1. ii5, n. 2.
Les Monedes Catalanes
45
575. Var. : Igual al n. 674; una testa de Sant Joan, en ressegell
Colson : p. i5o; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 7522.
StO. Anv
Rev.
FILIPVS + DG : REX. En el camp, escut com el del n. 573, però sense punts ni data. AVEMAR-IAGATIA; partida la llegenda y'l cer- cle interior de punts per una imatge de la Verge, nimbada y ab el Jesuset als braços, gravada en el camp, de cos enter. Menut, coure; pes : o'yo £;r.
('oUon ; p. i5i, 1. 8, ns. 85 y 8ò; Heiss : t. II, I. 1 15, n. 4. (Colson senyala l'existencia de varietats de cuny y de llegenda.)
577 Var. : Igual a la precedent. En l'anvers, una P en ressegell.
Salat : t. III, I. 3, n. 36; Colson : p. i5i, 1. 8, n. 86 bis; Heiss : t. 11,1. ii5, n. 3, Vidal-Quadras : Catàlec, n. 7523.
578. Var. : Gom el n. 576. La llegenda del revers, aixís : H-AVE- MARIA-GRATIA-P-.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 7524.
GERONA
679. Anv. : PHILIPVS : D: G : R, entre dos cercles de punts; en
46 Joaquim Botet y Sisó
el camp, bust coronat del rey, a la dreta. La corona trenca la llegenda y '1 cercle interior de punts. Rev. : + CIVITAS : GERVNDA, entre dos cercles de punts; en el camp, entre quatre anelletes, escut en cayró, ab les armes de la ciutat, y en la part supe- rior d'elles, una G.
Diner, bilió. -Colecció del autor. Inèdita.
580. Var. : Gom l'anterior. Un sol punt separa les paraules y
les inicials de les llegendes.
Diner, bilió. -Varis.
Pujol : article citat, n. 2; Heiss : t. II, 1. 91, n. 10.
58 1. Var. : Gom el n. 679. El nom del rey està escrit : PHI-
LIPPVS.
Pujol : n. i; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 7513.
582. Var. : Igual al n. 58o. La llegenda, com la precedent.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. ySia.
583. Anv. : : PHILIPVS : REX:, entre dos cercles de punts; en el camp, testa coronada, a l'esquerra; la corona tren- ca la llegenda y '1 cercle interior de punts; una àguila en ressegell. Rev. : +:V:GIVITAS:V1GE:, entre dos cercles de punts; en el camp, escut, en cayró, ab les armes de Vic. Menut, bilió. -Museu Episcopal de Vic. Heiss : t. II, 1. gS, n. 7; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 75i5.
Les Monedes Catalanes 47
584. Var. : Igual al n. 683. La llegenda del revers acaba ab la paraula VIGEN.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. ySiy.
585. Va?\ : Gom la precedent; el ressegell es un lleó en lloc de
una àguila.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. ySiS.
586. Var. : Gom el n. 589. La llegenda del revers es : + : V : GI
VITAS: V-GE.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. ySig.
587. Var. : Gom el n. 589. La llegenda del revers es : + : GIVI-
TAS : VIGENGL
Heiss : t. II, 1. gS, n. 8.
PUIGCERDÀ
588. Anv. : •• PHILIPP^D•Q•R•. En el camp, escut en cayró,
ab les armes reyals d'Aragó; en son àngul superior, ram o flor de llir; orla de punts. Rev. : PODIGERETA 1576. En el camp, mont cimat de flor de llir; orla de punts.
Menut, coure. -Varis.
Colson : p. 230; Heiss : t. 11,1. 93, n. 2; Vidal-Quadras : Catàlec, ns. 71 14
y 71 1 5; Salat : t. I, 1. 4, n. 30.
LA SEU d' URGELL
589. : Mitra, GIVITAS'VRGELLliNA, entre la vora y un
cercle linial; en el camp, grifó o quadrúpet alat,
48 Joaquim Botet y Sisó
caminant a la dreta; sota les seves potes, una S. Una
S en ressegell.
hiciisa, llautó. -Colecció F. Carreras, Barcelona. 590. : Mitra, CIVITAS :• : URGELLINA. Lo demés com
el n. 589.
Incusa, llautó. -Diputació Provincial y F. Carreras, Barcelona.
Pedrals : Memorial Numismàíico : t. III, p. 246, I. 8, n. 8.
5()i. ■• Varietat del n. 689. Sense mitra al principi de la
llegenda. Incusa, llautó. -Colecció F. Carreras.
inèdita.
592. : Varietat del n. 589. La S en ressegell, té una ratlla
sobre y altra a sota.
Incusa, llautó. -Colecció F. C .rreras, Barcelona.
GRANOLLERS
593. Anv. : En el camp, aucell parat, a la dreta; sobre d'ell, +, a cada costat de les potes, distribuïdes les lletres G R; orla de punts. Rev. : En el camp, escut coronat, ab les armes reyals d'A- ragó, entre les lletres N- A; a sota, un petit cercle; orla de punts.
Z)/ner.''. -Varis.
Heiss : t. II, 1. 91, n. i; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 6744.
Les Monedes Catalanes
49
SOLSONA
594. Anv. : ^ SOL •'.• SO •'• NA ^, al voltant d'un escut que
porta per armes un sol.
Incusa, coure?. -Vidal-Quadras.
Heiss : t. II, 1. 93, n. i; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 6765.
595. Anv. : Greu patriarcal, o de dos travessers; a l'esquerra, la
lletra S.
Incusa, coure?. -Vidal-Quadras.
Heiss : t. II, I. 94, n. 7; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 6765.
BAGA
5g6.Anv. : VILLE* BAGANI- 1691, entre dos cercles formats cada un per dos cercles linials que'n tenen al mitj al- trede punts; en el camp, una flor de llir y una pinya; a sobre una creueta y un punt. Incusa, llautó.-Varis. Vidal-Quadras : Catàlec, n. 7503.
CALDES
597. Anv. : +CAL1
Institut d'Estudis Catalans.
DES
:, entre dos cercles de 7
5o
Joaquim Botet y Sisó
punts; en el camp y dintre un cercle linial, les ar- mes de la vila. Rev. : Perol o caldera, ab anca de suspensió, voltat de vuyt semicercles ab un punt en la seva intersecció. Orla de punts.
Diner?, coure. -Varis.
Heiss : t. II, 1. 89, n. 2; Vidal-Quadras : Calàlec, n. 6737.
598. Var. : Al anvers, la llegenda es : + LG -^^ DES + + +. Diner, coure. -Vidal-Quadras. Vidal-Quadras : Catàlec, n. 6738.
GARDONA
599. Anv. : Àngel sobre cart, en el camp; a sobre, +; a la seva esquerra, CA..; a la seva dreta, ONA. Tot dintre un cercle de punts. L•icusa, llautó. -Vidal-Quadras.
Salat : t. I II, 1. 3, n. 7; Heiss : t. 1 1, I. 90, n. 3 ; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 6739.
600. Anv. : + ^ C ^ A ^- R ^ [ D] ^ O ^ N ^ A • ; en el camp y dintre un cercle linial, cart, ab tres punts així .-. a sobre y a cada un de sos costats.
Incusa, llautó. -Vidal-Quadras.
Heiss : t. II, I. 90, n. 4; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 6740.
Les Monedes Catalanes 5j
Números 565 a 5-ji . Son croats o reyals de plata, qu' en aquesta època més comunment començaren a anomenarse reals de plata. Mostren un cam- bi, així en el mòdul com en el tipu de les monedes de plata catalanes, que disminueixen també lleugerament de pes. EI mòdul es un xic més petit y el flan més groxut que'l dels croats anteriors; en l'anvers la testa del rey se presenta nua y sense corona, y en el revers se llegeix en xifres aràbigues l'any de l'encunyació de la peça, de conformitat a lo disposat en Juliol de i588. Aquestes modificacions perduren en la moneda de plata de Catalunya fins la seva extinció en temps de Felip V.
A més dels exemplars descrits, M. Colson senyala l'existència de reals del any 1697 y de mitjos reals del any iScjS.
No's coneixen monedes catalanes d'or de Felip I.
En Pedrals, en una nota posada al Catàlec d'En Vidal-Quadras, creu que pertanyen a aquest rey els dinerets, que M. Heiss, per haverhi llegit equivo- cadament en un exemplar la data 1635, atribuí els uns a Felip II y els altres a Felip III. Cap dels exemplars coneguts, que no són escassos, porta data, y tots, per llurs tipus, són iguals ó molt semblants al quart de real de Felip II que posseeix el senyor Bosch y Alsina, per quin motiu no 'Is creyem en- cunyats en el regnat de Felip I, sinó en el de Felip II.
Números 5j2 a 5j8. Són aplicables a aquestes monedes les observacions qu'hem fet sobre'l llur nom y valor, al ocuparnos de les encunyades a Per- pinyà en temps de Carles I. Es molt fàcil fossin batudes abans del any i588, per que no porten data d'encunyació, les senyalades ab els ns. 674 y següents. Les altres, ns. 672 y 573, ho foren sens dubte per virtut de l'autorisació de ig de Febrer de 1698, y la llur encunyació degué perdurar fins els comence- ments del regnat de Don Felip II.
Les senyalades abs els ns. 676, 677 y 678, es molt probable que no siguin de Perpinyà, sinó de Puigcerdà, no solament per lo qu'hem manifestat res- pecte de les del meteix tipu encunyades en el regnat de Carles I, sinó, ade- més, per que consta que '1 ressegell P, que porta una d'elles, fou posat per la vila de Puigcerdà a les seves monedes l'any i582, ab l'objecte d'assegu- ràrleshi '1 curs, puix la gent les rebutjava tant a Perpinyà y al Rosselló com a Cerdanya meteix, vegentse poc després la vila obligada a recullirles. Com no 'n tenim una certesa absoluta, les descrivim ab les de Perpinyà, per ser el lloc ont les atribueixen els senyors Colson y Heiss. El cap de Sant Joan. que porta en ressegell la moneda 673, el porten també altres monedes per- pinyaneses del sigle xvii, y en aquest sigle degué serhi posat.
Números 5jg a 582. De les emissions de menuts de Gerona fetes abans
5-2 Joaquim Botet y Sisó
y després del any i568, es difícil distingir entre'ls exemplars que's conser- ven quins són els que corresponen a les primeres y quins a les segones, per ésser llurs cunys gayrebé exactament els meteixos. Una diferencia presen- ten, no obstant : la de tenir el nom del rey Philippus, escrit ab una sola o ab dues P. Les circumstancies d'estar aquest nom escrit ab dues P en les mo- nedes del regnat següent, ens fa suposar que'ls menuts geronins de Felip 1, que '1 tenen escrit ab doble P, són els encunyats mercès a la llicencia del any iSyS. Ja veurem, després, que les monedes geronines d'aquest rey se diferencien perfectament de les del seu fill y successor Felip II, al contrari de lo que diuen En Pujol y M, Heiss, qui'l seguí en aquest punt. Tampoc les distingeix En Vidal-Quadras en el seu Catàlec.
Números 58^ a 58j. Res hem d'afegir a lo dit respecte dels diners de Vic de Felip I. Els que descrivim són lleugeres variants de cuny y de res- segell. Són escassos els que's conserven sense cap ressegell; en cambi, n'hi hàn de ressegellats dues vegades, ab l'àliga y ab el lleó. El llur metall es un bilió molt baix, y la major part dels exemplars semblen de coure sense barreja.
Número 588. Una errada d'En Salat, qu'esmenà en el manuscrit del vol. III, feu que M. Colson y després M. Heiss, confonguessin ab una cam- pana'l puig cimat d'una flor de llir que constitueix l'empresa que porta en el seu escut la vila de Puigcerdà y que's veu en aquest menut. Conse- qüència d'això fou l'atribució a aquesta vila, per M. Heiss, d'una peça de plom que descriu (t. II, ps. i6o y i6i)y que grava en la làmina 93. Aquesta peça no pertany a Puigcerdà ni es cap moneda, sinó una medalla de pro- clamació de Carles IV feta encunyar pel gremi de campaners de la ciutat de Valencià. (Vegis : Vidal-Quadras, Catàlec, n. 13.163).
Números 58q a 5q2. Ja hem dit lo que sabem respecte de l'encunyació d'aquestes monedes, l'existència y tipus de les quals basten pera justificar que les que descrivim entre les incertes del regnat de Ferran II, ab l'escut reyal d'Aragó en una de les cares y'ls escacs d'Urgell en l'altra, han sigut mal atribuïdes a aquesta ciutat per M. Heiss y per En Vidal-Quadras. La senyalada ab el n. Sgo, per la forma gòtica de la G y per la regularitat de les seves lletres, sembla ésser d'encunyació anterior a les restants y po- dria correspondre al regnat de Carles I. La descrita ab el n. Sgi, per lo groller de les lletres y per l'omissió de la mitra, es fàcil procedeixi d'algu- na de les moltes falsificacions que's feren del numerari de La Seu d' Urgell.
Número 5gj. Que Granollers encunyava menuts en temps de Felip I, ho justifica'l document del 13 d'Octubre de 1572, del qual hem donat compte
Les Monedes Catalanes 53
al parlar de Vic, y també la petició que'l síndic de la vila dirigí en 30 de Juny de 1699 al rey Felip II, que'ns ocuparà després. Quan obtingué la llicencia pera encunyarne, ho ignorem; però ab seguretat fou abans del any 1564, puix Antic Roca continua Granollers en la llista de les poblacions qu'encunyaven moneda. De totes maneres, el menut o diner descrit no pot ésser posterior a Felip I, per que 'Is qu' encunyà aquesta vila en temps de Felip II y de Felip III són coneguts y diferents del que'ns ocupa. La seva atri- bució a Granollers, la justifiquen els seus tipus : una gralla, armes de la població, a l'una cara, ab les lletres G. R. inicials de son nom, y les armes reyals a l'altra (Granollers era població reyal) : les lletres N y A, si no són complement de les del anvers, no sabem lo que volen dir.
Números 5g4 y 5g5. Són peces de llautó y es probable siguin monedes, puix pel document de 13 de Juliol del any 1699, del qual parlarem més ende- vant, sabem qu'ab anterioritat a aquesta data la ciutat de Solsona tenia lli- cencia d'encunyar íY/ners de llaiiió, ab cursen la ciutat y tres Ueuguesa son voltant. La primera porta un escut ab un sol, armes parlants de la ciutat, a més de la llegenda que no deixa dubte sobre la seva atribució. La segona no porta llegenda, però si l'inicial S, y ademés la creu patriarcal, símbol o atribut que figura en els dinerets de Solsona, encunyats regnant Felip II.
Número 5 g6. No hi hà dubte de qu' aquesta moneda pertany a Bagà y sabem que se'n parla en un manuscrit que posseeix la Reyal Acadèmia de l'Historia y que no hem tingut ocasió de llegir*^). La pinya s'explica en la moneda pel fet de pertànyer la vila de Bagà a la casa de Pinós, de l'antiga noblesa del Principat,
Números 5gj y 5g8. L'atribució d'aquests dinerets a la vila de Caldes de Montbuy no es dubtosa. A més de portar la llegenda CALDES, tenen gra- vada en una de les seves cares una caldera o perol, alusiva al nom de la po- blació, y en l'altra les armes de la vila ; aquestes armes, en l'exemplar d' En Vidal-Quadras que dibuixà M. Heiss y en la descripció del meteix del Ca- tàlec de dit senyor, consisteixen en un escut rodó, partit en pal, ab les armes reyals d'Aragó al primer, y en lo segon partit horizontalment, ab un cas- tell (?)a dalt y les meteixes armes d'Aragó a baix: però en un exemplar, que posseim, l'escut rodó es quarterat ab les armes reyals d'Aragó en el primer y quart, y un castell (?) en el segon y tercer. No sabem si l'un exemplar es va-
(i) Colección de manuscritos del P. Villanueva : Carta de D. Gaspar Galceran de Gu- rrea, cotide de Guimerà, escrita en Zarago;{a y dirigida à D. Juan V. Lastanosa val Jesuïta Pablo A. de Rojas, en Huesca, sobre monedas. -'è'xhWoieca de la Real Acadèmia de la Hiblo- ria : 12-19-5 : 70. (Aquesta noticia 'ns ha sigut comunicada per D. J. Aliret y Sans).
54 Joaquim Botet y Sisó
rietat de l'altre o si'ls dos són un meteix, per que no hem pogut examinar el de la colecció d' En Vidal-Quadras, qu'encareque, pel dibuix que'n dóna M. Heiss, sembla estar ben conservat, no obstant les rosetes o floretes que posa entre la llegenda y al final d'ella, les substitueix el Catàlec d'En Vidal- Quadras per petites creus, que són lo que's veu en l'exemplar de la nostra colecció. L'orla d'arc de cercle del revers y l'estil d'aquests diners, persua- deixen de que foren encunyats en el segle xvi, malgrat y no estar conti- nuada la vila de Caldes entre les qu'encunyaven moneda en temps d'En Antic Roca, y no conèixerse cap llicencia qu'autorisés a dita vila pera en- cunyarne.
La peça que descriu y dibuixa M. Heiss, t. II, pi. 142, f. 89, n. 3, y En Vi- dal, Catàlec, n. 6.736, no creyem que sigui cap moneda, sinó una xapa pera ornamentde pitral, y a ella hem fet referència en la pi. 386 del segon volum. Finalment, hem vist en algun monetari unes petites peces incuses de llautó, de 13 milímetres de diàmetre, que tenen gravada una creu de peu Ilarc y, a cada costat d'ell, un escudetab les armes reyals y una caldera, respecti- vament : són en realitat de Caldes, però no monedes sinó pallofes d'iglesia.
Números Sgg y 600. Aquestes dues peces són de llautó y no tenim cap seguretat de que siguin monedes : podrien ser molt be, sobre tot la prime- ra, tantos 0 pallofes de l' iglesia de Sant Miquel de Cardona, y perxò por- tar gravat un àngel sobre un cart. Les monedes que Cardona encunyà en el segle xvi, en temps de Ferran II o potser de Carles I, y a les que fa refe- rència probablement En Antic Roca, són les que portem descrites al parlar del primer dels dits reys. M. Heiss també sospita que són tantos d'iglesia. Les encloem en la nostra descripció, perquè les va publicar M. Heiss. Es molt fàcil siguin d'encunyació posterior al regnat de Felip I.
Les monedes o llautons d'aquesta època encunyats a Organyà, no s'han trobat fins al present, que sapiguem.
FELIP II (1598-1621)
EI regnat de Felip II, III de Castella, se caracterisa per l'abandonament del govern en mans de privats. En iSgg tingué'l rey Corts als catalans. En 1609 fou reconegut el govern de les Províncies Unides dels Paísos Baixos, ab el qual se concertà una treva de dotze anys. Foren expulsats els moros qu'en gran nombre vivien al Principat, en les vores del Segre y l'Ebre; y
Les Monedes Catalanes 55
en l'any 1617 hi quedà poc menys qu'extingit el bandolerisme. S'ordenà la construcció, a les costes, de torres de guayta contra'ls pirates. En aquest regnat se produí una crisi econòmica, deguda en gran part a les pernicio- ses disposicions alterant el valor de les monedes. Les tropes reyals obtin- gueren assenyalades victòries a l'Africa, Àsia y Amèrica. Morí Don Felip en 31 de Març del any 162 1. De la seva esposa, Donya Margarida d'Austria, tingué quatre filles, dues de les quals moriren encare nenes, y de les altres dugués, Donya Anna contragué matrimoni ab Lluis XIII de França, y Donya Maria ab Ferran III, rey de Bohèmia y Hungría; la seva esposa li donà ademés tres fills : Don Felip, qui heretà la corona, Don Carles, y Don Alfons, qui morí abans de complir un any.
Les noticies que sabem relatives a les monedes catalanes encunyades du- rant el regnat d'aquest rey, són les següents :
SEQUES REYALS
4 d'Ociíibre de i5g8. El rey accedí, en aquesta data, a la petició dels con- sellers de Barcelona de poder posar en els menuts la barreja de plata que consideressin convenient, en unió ab altres quatre persones, anomenades la Quatreía de la Taula, com se feya en altres universitats del Principat, en particular en la ciutat de Gerona y en les viles de Puigcerdà y Perpinyà: ampliant aixís els privilegis que sobre moneda tenia concedits la ciutat de Barcelona^^).
1 6 de Setembre de i5gg. Autorisació concedida als meteixos consellers per el duc de Feria, com a lloctinent reyal, pera fondre'ls pacífics y al- tres monedes antigues d'or que's guardaven en la Taula de Dipòsits de la ciutat, y encunyar ab elles y les qu'en endevant hi ingressessin, escuts d'or, així dobles com senzills, de la forma y del quirat dels qu'ab la denomina- ció d'escuts del Príncep corrien a Castella, ab la condició d'acomodarse al decret posat al marge de l'instància presentada pels dits consellers, y no d'altra manera^^^ Les monedes d'or qu'en virtut d'aquesta llicencia s'en- cunyaren, es probable, y més endevant probarem de justificarho, foren ex- celents y mitjos excelents de tipus copiats dels de les monedes d'aquest nom dels reys catòlics Don Ferran y Donya Isabel.
/ 605. Per aquest temps, Don Felip aumentà fins al doble'l for de la mo-
(i) Salat : t. II, document LXXI. Arxiu Corona Aragó : reg. 4876, fs. 18 y 20. (2) Salat : t. II, document LXXIH. Arxiu Corona Aragó : reg. 4882, f. 81.
56 Joaquim Botet y Sisó
neda de bilió, sense aumentarli '1 valor intrínsec : mida desconcertada que produí greus conseqüències, puix va fer pujar el preu dels articles de pri- mera necessitat, ocasionà l'alça dels cambis y rublí '1 mercat de moneda sense cap valor. Aquesta disposició, que's referia als regnes de Castella, afectà també a Catalunya, per la gran quantitat de moneda castellana que corria en el Principat*').
1 5 d' Abril de i6o5. En aquestes circumstancies el Consell de Barcelona cometé'l desacert de resoldre la fabricació de lo.ooo marcs de menuts, con- tractant la llur encunyació ab Miquel Calaf, mestre de la seca de la ciutat^^).
1 6 de Maig de 1 6o5. Eren tants els menuts falsos que corrien, qu'ab aquesta data'l capità general y lloctinent a Catalunya y comtat de Rosse- lló y Cerdanya, Don Hector Pignatello, duc de Monte León, manà fer un pregó prohibint «sots pena de mort natural» la fabricació de menuts falsos, y oferint als qui denunciessin als falsaris y provessin la llur denuncia de- vant la Regia Cort, «encara que sia oficial Real», perdonar a la persona que designessin «de qualsevols delictes que haje comesos *^*».
6 de Juny de i6o5. El meteix lloctinent, pera obviar els danys qu' ocasio- nava l'extraordinària abundor de menuts «no sols de Barcelona, sinó també geronins, banyolins y d'altres parts», molts dels quals eren falsos, y per l'incompliment per part dels banquers o cambiadors de les ordes y crides reyals prohibint donarne en quantitat major de deu reals per cada cent lliures, disposà y feu pregonar en la data apuntada : que cap banquer o cambiador, dintre '1 principat y comtats de Rosselló y Cerdanya, ni volun- tàriament ni a petició dels singulars que'n demanessin, pogués donar quan- titat alguna de menuts major d'onze menuts, «pues es número sufficient pera rematar qualsevol partida per gran que sia», sots penes que s'expres- sen en el pregó, entre les quals la de no poder tenir més banc o taula en els referits principat y comtat aquells qui per tres vegades infringissin el pregó (4),
5 d'Agost de i6o5. Acordà'l Consell de la ciutat de Barcelona ressegellar ab la lletra B els menuts bons de la ciutat y inutilisar els falsos fentne tro- ços<5). Conseqüència d'aquest acort fou la crida que's va fer el dia
22 de Setembre de i6o5^ per manament del ja citat lloctinent, donant el terme de quinze dies als qui tinguessin «diners, menuts y ardits fets y fa-
(i) Salat : t. I, p. 148 y 149, y Heiss : t. I, p. 166.
(2) Arxiu municipal de Barcelona : Llibre de deliberacions del any i6o5, p. 129.
(3) Un imprès d'aquesta crida 'ns ha sigut facilitat per En Josep Soler yPalet. (4) ídem idem. (5) Salat : t. I, p. 148.
Les Monedes Catalanes 57
bricats ab la senyal, emprempta o encuny» de Barcelona, pera quc'ls por- tessin als llocs que's designarien, en els quals serien tallats, tornàntelshi els troços. els que's trobarien fabricats fora de la seca, y'ls bons o fabricats a la seca serien «picats, assenyalats o marcats ab una marca senyal 0 colp que sobre d'ells se picarà», passat lo qual terme no tindrien curs els que no fossin assenyalats, y'ls que'n tinguessin en llur poder els perdrien, més quatre vegades el llur import, en pena de no haverlos presentat. Pel meteix pregó s'ofereix als denunciants de falsadors de moneda d'or, de plata y de bilió o menuts y ardits y als de les marques o senyals en ells posades, «trau- rer un home fora de mal» y ferli remissió de qualsevol delicte haja comès, enclòs lo de còmplix o falsador de moneda^'^ Segons En Salat, ei dia 26 del meteix mes y any se va fer a Barcelona una altra crida prohibint rebut- jar els menuts ressegellats, això es, els marcats ab la lletra B (^).
20 d'Octubre de 1608. En aquesta data manà'l lloctinent fer una altra crida prohibint als «banquers, cambiadors y caixers de moneda» donar, pendre o tenir «moneda falsa 0 de fals encuny que vulgarment se diu bos- »catera», sots pena per la primera y segona vegada de pagar el seu import per triplicat, y d'inhabilitació perpetua de tenir banc 0 taula, els banquers y cambiadors, y de cinc anys de desterro del principat y comtats de Rosselló y Cerdanya, els caixers, si per tercera vegada eren trobats tenirne més de tres lliures. Aquesta prohibició, sots iguals penes, s'extenía també als boti- guers, tenders, droguers, apotecaris, revenedors, taverners, etc.^3).
20 de Novembre de 1610. D'aquesta data es la facultat exclusiva conce- dida a la ciutat de Barcelona pera fabricar moneda ab molinet, tal com se fabricava en la seca de Segòvia, quedant prohibit valdres d'aquest artefacte a totes les altres poblacions de Catalunya que tenien privilegi de batre mo- neda'-^\
L'any 161 1 corrien a Catalunya més de dos milions de moneda curta y retallada, haventhi croats faltats de setze y fins de vint y vuyt grans'^'. Con- tra aquest abús se dictaren varies disposicions pel lloctinent Don Pere Man- rique; així, en
5 de Març de 1611^ manà fer una crida, per la qual després de fer me- mòria, coníirmantla, de la feta'l dia 28 de Janer del meteix any respecte
(i) Crida impresa, en poder del Sr. Soler y Palet.
(2) Salat : t. I, p. 148.
(3) Crida impresa, en poder del senyor Soler y Palet.
(4) Salat : t. II, document LXXIV. Arxiu Corona Aragó : reg. 5 189, fs. 70 v. y 71. (3) Salat : t. I, p. 148.
Institut d'Estudis Catalans. **
58 Joaquim Botet y Sisó
les monedes de quatre y de vuyt reals castellans, s'ordenà, ab imposició de severes penes pecuniàries y corporals als contrafactors, qu'en endevant ningú prengués ni dongués peces retallades de dos reals, testons ni mitjos testons sinó a pes y pel llur just valor*'^ y com aquestes crides no's referien més qu'a la moneda castellana, per lo qu'aspecta a la catalana, en
i6 de Maig de i6i i, ordenà y va fer pregonar : primer, que'ls reals, sous y sisens encunyats en seques reyals, qu'a la yista's conegués que no eren retallats, correguessin a compte y número y no a pes; segon, que'ls retallats no correguessin més qu'a pes; tercer, que qualsevol altra moneda d'encuny fals «que vulgarment se diu boscatera» quedava prohibida, venint obligats els que'n tinguessin a denunciaria dintre'l terme de trenta dies als jutges de Cort, a Barcelona y als ordinaris de cada ciutat, vila o lloc, fora de Barcelona, els quals la trencaran y faran entrega delstroços als denuncia- dors; quart, que'ls banquers y cambiadors vinguessin obligats a jurar, din- tre'l terme de tres dies, en mans del regent de la Cancillería a Barcelona y dels jutges ordinaris fora de Barcelona, qu'en els llurs bancs y taules tin- drien tisores y tallarien la moneda falsa o boscatera que se'ls presentés, entregant els troços y denuncianta la Regia Cort als portadors d'ella; quint, que s'apliqués als falsadors de moneda la pena de confiscació, tal com se disposà en el privilegi concedit a Barcelona per Pere II en 1285 ; y sisè, qu'a més del premi de 100 lliures ofert per la ciutat de Barcelona als denunciants de falsadors de moneda, per cada falsador que s'entregaría a la Justícia, se- ria feta remissió de pena a una o dues persones ja culpades de qualsevol de- licte^^); y '1 meteix dia, mes y any, va disposar se fes també pregó manant a tothom que tingués «reals, sous y sisens curis» els deposités, l'endemà y lo més tart l'endemà passat de feta la crida, en poder de les persones que'ls consellers de la ciutat designarien, les quals els hi donaran per lo que val- guin bona moneda, y que passats els dos dies senyalats no'ls serien admesos a manifestarlos ni depositarlos, ni se'ls faria esmena alguna^s).
En les dues derreres crides s'hi fa menció de sisens com moneda efectiva encunyada en seca reyal, y del contingut d'elles se'n desprèn qu'eren una moneda de plata, puix se cambiaven ab bona moneda els que, com les al- tres monedes de plata corrents, això es, reals y sous o mitjos reals, fossin retallats. Se'ls anomenava sisens, per que cada un valia sis diners, la quarta
(1) Salat : t. II, document LXXV.
(2) Salat : c. II, drcument LXXVI.
(3) Crida impresa, en poder del Sr. Soler y Palet.
Les Monedes Catalanes 5q
part del real de plata; eren, per consegüent, quarts de real. En la descripció de les monedes d'aquest regnat, publicàrem un exemplar d'aquesta raríssi- ma moneda.
r^ d'Agost de rOrr. D'aquesta data es l'autorisació concedida pel lloc- tinent al mestre de la seca de Barcelona, Pere Pau Riba, pera que, en el terme de quatre mesos y en elllocque'ls consellers designessin, qu'a aquest efecte seria considerat com seca reyal, pogués encunyar ab el molinet «o en- cuny del portuguès» y valentse dels oficials y obrers de la seca, qualsevol moneda de sous, diners y ardits, de la meteixa lley, empremptes y mòdul qu'era costum fabricar dites monedes en la seca reyal*''. Ignorem quin re- sultat donà la màquina o molinet inventat «pel portuguès» y si s'adoptà o no pera les encunyacions posteriors de moneda, puix no hem trobat cap més menció d'ella en els documents.
25 de Janer de 1612. Ordre del rey al seu lloctinent en el Principat, pera qu'ab urgència l'ir^ormés sobre la queixa produïda per Pau Riba, mestre de la seca de Barcelona, respecte dels perjudicis qu'ocasionava '1 fet de ba- tres moneda en tantes localitats «couio ahora que en mas de do^e ciudades, villas y lugares labran moneda», y'ls abusos que's cometien : així com tam- bé respecte la seva demanda de que fins la concedida en virtut de privilegi se fabriqués, com abans se feya, en la seca de Barcelona, y «muy en par- ticular en virtud de que privilegios se labra moneda eyi Lérida y de las sos- pechas que me di^^en ay en dicha fabrica por estar cometida d un herrero»'^\ 5/ de Maig de 1612. El lloctinent marquès de Almazàn, durant el bene- plàcit del rey, el seu y'l dels seus successors en el càrrec, concedí als con- sellers de Barcelona la facultat de fer fabricar menuts y ardits, sense cap barreja de plàtans). En aquesta llicencia's parla d'haverse fet recentment reducció en el valor de la moneda de plata, de qual reducció no'n tenim altra noticia.
I j d'Agost de 1614. El meteix lloctinent, després de recordar que feya poc havia permès posar en circulació les dobles de dues cares qu'hi havia a la Taula de Barcelona, pel valor de trenta cinc reals cada una y les sen- zilles o mitjes dobles per disset reals y mitj, concedí als consellers de la ciu- tat que poguessin fer fabricar en la seca reyal «Jlorines de oro que es la quar- ta parte del doblon, tales como los que la sobre dicha ciudad tiene desde el
(i) Arxiu Corona Aragó : reg. SiSg, f. 98.
(2) ídem : reg. 4898, f. 98.
(3) Salat : t. II, document LXXVII. Arxiu Corona Aragó : reg. 6190, f. loi v.
6o Joaquim Botet y Sisó
Seíior Rey catòlic 0 D. Fernando, del mismo peso, quilate y fornia» ^ donàn- telshi el valor de vuyt reals y tres quarts cada un^'^ Hem copiat literalment, subratllantles, algunes paraules d'aquest document, per que d'elles resulta ab claretat que les monedes que'l lloctinent autorisà pera encunyar als consellers de Barcelona, y qu'en el document s'anomenen //orms, no eren tals florins, sinó quarts de dobla o, més ben dit, meytats de principat, qu'eren la moneda que Barcelona tenia desde el seíior Rey católico D. Fernando. Però, com en el document s'expressa que's tracta de dobles de dues cares y de mitjes dobles, o sigui d'excelents y de mitjos excelents dels Reys Catòlics, que no sabem s'haguessin fabricat a Barcelona durant el llur govern, no queda altre recurs qu'interpretarho en el sentit de que la llicencia concedi- da era pera encunyar quarts d'excelent «del mismo peso, qiiilate y forma», això es, de la meteixa lley y tipus, y de la talla proporcionada a la dels ex- celents. Ara bé : aquests quarts d'excelent, si s'encunyaren, són completa- ment desconeguts y fins are no n'ha comparegut erdloc cap exemplar. M. Heiss es d'opinió de que les monedes que s'encunyaren en virtut d'aquest permís foren excelents y mitjos excelents, y no quarts d'excelent com diu el document^^^. Els excelents y mitjos excelents que's conserven, encunyats pròximament en aquest temps, els descriurem més endevant, y exposarem el nostre parer respecte dels que sens dubte foren fabricats a Barcelona.
25 d'Octubre de lóij. Pera subvenir el rey a la falta de moneda qu'hi havia en el principat de Catalunya y comtats de Rosselló y Cerdanya, acce- dint en part a lo demanat pels consellers de la ciutat de Barcelona, otor- gà a aquesta facultat pera fer encunyar, en la seca reyal d'ella y pels obrers y moneders de la meteixa, sous o mitjos reyals de plata de lley igual a la de la moneda de plata castellana (onze diners y quatre grans) y de talla 76 reyals el marc català, per manera que de cada marc en sortissen 162 peces, cada una de les quals havia de córrer al for d'un sou o de dotze diners. Posà per condició que la quantitat de moneda íabricadera no pogués passar del valor de 100 000 ducats y que's fabriqués ab plata amonedada o en massa procedent de Castella y de cap manera ab plata amonedada encunyada a Catalunya ab anterioritat. Per lo qu'aspecta als tipus, no disposà res, con- servanlse en la moneda que s'encunyà'ls meteixos qu'estaven en us, per manera que'ls sous nous solament poden distingirse dels encunyats abans per llur pes y lley. Ab aquesta llicencia s'introduí una modificació en la
(1) Salat : t. II, document LXXVIII.
(2) Heiss : t. II, p. 98 y t. I, ps. 137 y 316, f. 20, ns. 68, 72 y 75.
Les Monedes Catalanes 6i
moneda catalana, aumcntàntseli la lliga en vuyt grans per reyal de plata, V la talla en quatre reyals per marc, lo que representa una disminució de set per cent, a poca diferencia, en son valor intrínsec. El pes teòric o legal dels sous de la nova moneda devia ésser el de f 641 grams per sou o mitj reyal de plata, dels quals l'soó de plata fina y o'235 de lliga. La disminució era encare molt menor de lo qu'havíen demanat els consellers de Barcelona, puix, de les instruccions donades pel rey a son lloctinent a Catalunya pera l'execució de la dita llicencia, resulta qu'aquèsts volien que s'aumentés la talla fins a 80 reyals per marc. Tampoc el rey disposà res sobre'ls extrems de la demanda referents a l'encunyació de mitjes dobles d'or, de dues cares, de les qu'aleshores corrien, y a la de qüenis^ o quarts de reyal de bilió, de valor una quarta part de sou, o sigui sis diners cada un, y's reservà resol- dre sobre la reducció del for de la moneda d'or, que's pagava al preu exa- gerat de 35 sous la dobla de dues cares, pera quan, realisat el batiment con- cedit de mitjos reyals de plata, se poguessin apreciar els resultats obtinguts y l'efecte produit per la concessió en les poblacions que, com Gerona, a ella s'oposaren^".
2 de Març de i6i8. El lloctinent, duc d'Alburquerque, ab autorisació reyal, havia rebaixat a trenta tres rals el valor de les dobles de dues cares anomenades «treintines» y a son respecte 'Is «medios treintines»^ y ab aques- ta data concedí als consellers de Barcelona que, ab consentiment del rey, el seu y '1 dels seus successors en el càrrec, poguessin fer fabricar en la seca reyal de la ciutat terços de trentí, que valguessin cada un d'ells onze rals, fossin de la meteixa Uey y quirat que'ls trentins y tinguessin el pes corres- ponent al llur for o valor'^).
Durant aques regnat no s'encunyà moneda reyal a la Seca de Perpinyà.
Del extracte dels documents apuntats se'n dedueix : qu'en el regnat de Felip II començà a Barcelona l'encunyació d'ardits, o dobles diners, y la de diners o menuts de coure, sense barreja de plata; que's disminuí'l valor intrínsec de les monedes de plata, y que va facultarse als consellers de la ciutat pera encunyar escuts d'or com els de Castella, dobles y senzills; quarts de doblo de dues cares o sigui d'excelent, y terços de trentí, que era'l nom que llavors se donava als dits excelents.
D'aquestes monedes, són conegudes les de bilió y de coure pur, les de plata y'ls terços de trentí d'or.
(i) Apèndix : Document CII. Arxiu Corona Aragó : reg. 4897, f. 285 v. Arxiu Munici- pal de Gerona, copia intercalada en el Manual d'Acorts de 1617, f. 154. (2) Salat : t. II, p. 110, document LXXIX.
62
Joaquim Botel y Sisó
SEQUES LOCALS
Perpinyà. — i^ de Juliol de i5gQ. Llicencia donada pel rey a la vila de Perpinyà, pera encunyar moneda de bilió en quantitat de quaranta mil ducats^').
M. Colson creu que si la fabricació autorisada's verificà, varen utilisarse els cunys usats pera Tencunyació de la moneda fabricada en virtut de la llicencia del any precedent y's decanta a creure qu'en Juny del 1600 no havia començat encare l'encunyació.
En 8 de Janer de 1603 se demanà permís al lloctinent pera reduir a la meytat el valor en curs de la moneda encunyada a Perpinyà que d'aques- ta manera resultaria acomodat al valor intrínsec prescrit en el privilegi re- but pera fabricaria, a lo qu'aquèll accedí en 18 del meteix mes. El 19 se publicà per medi de crida la rebaixa del valor de la moneda, y el dia 23, també de Janer, se reduí a la meytat el preu dels queviures y de les merca- deries; extranya y contraproduent manera d'obtenir l'objectiu que's pro- posaven ab la reducció del valor de la moneda.
1 1 de Maig de 1603, El capità general y lloctinent, autorisà als cònsuls de Perpinyà pera fabricar menuts, ab les armes de la vila, en quantitat de 1. 000 ducats, reservantse'l nomenament del mestre de l'encunyació, per impossibilitat de verificaria'l mestre de la seca Joseph Boquet. El nomena- ment se va fer a favor de Pere Pujol^^^
24 de Setembre de 1 60^. El rey Don Felip facultà als cònsuls de Perpinyà pera encunyar menuts, dintre'l terme de tres anys, en quantitat de vint mil ducats(3). L'encunyació fou també encomenada al citat Pujol, que's va comprometre a fer els menuts de lley de quatre grans de plata per marc y a la talla de dinou reals. L' última entrega de menuts fabricats fou feta en 12 de Juny del any 1604.
10 de Novembre de 1606. En aquesta data. En Joan Barceló fou nome- nat pel rey mestre de la seca de Perpinyà, per defunció de Josep Boquet^^).
1 5 dWbril de 161 1 . Nova autorisació concedida als consellers de Perpi- nyà pel lloctinent Don Pere Manrique, en nom del rey, pera fabricar me- nuts en quantitat de 2.000 ducats (^'. En l'instància pera obtenirla, s'expressa
(i) Colson : document XXXIL Arxiu Corona Aragó : reg. 4879, fs. 100 y 101.
(2) Colson : ps. i54-i56 y document XXXIII.
(3) Colson ; document XXXIV. Arxiu Corona Aragó : 4888, f. 276.
(4) Colson : p. i58.
(5) Colson : document XXXV. Arxiu Corona Aragó : reg. 5i88, fs. 178 y següents.
Les Modedes Catalanes 63
qu'era tanta la falta de menuts en aquella vila que per falla d'ells se han
de servir dels ploms 0 pallofes de las Iglesias collegiadas lo que lambé
causa grans escàndols. En el privilegi s'ordenà que'l valor en curs dels me- nuts que s'encunyessin havia d'ésser igual al llur valor intrínsec.
8 de Maig de 161 1. S'amplià l'anterior concessió ab la facultat de fabri- car altres 2.000 ducats'''.
L'encunyació dels 4.000 ducats qu' importaven juntes les dues llicencies, fou encomanada a Miquel Bosch, de Perpinyà, ab la condició de que l'havia de tenir enllestida'l dia de Tots Sants del meteix any. Pera ella varen fa- bricarse uns cunys que tenien d'un costat l'imatge de Sant Joan Baptista, y del altre una creu y una P, dels quals va fersen proba sobre quatre unces de flans, y, com no agradaren als cònsuls, se'n feren d'altres ab dues P, lli- gades y posades sota d'una A, que foren els que s'emplearen en el bati- ment dels menuts^-'.
M. Colson, de qui hem tret les noticies precedents sobre les monedes de Perpinyà durant aquest regnat, no diu res dels ressegells consistents en una P y en un cap de Sant Joan, que's troben en monedes anteriors a les de l'emissió del any 161 1. Es molt fàcil, com hem insinuat, que'l primer hi fos posat a Puigcerdà y que '1 segon, qu'es el que més sovinteja, s'hi posés quan se va rebaixar el valor de la moneda en 1603.
GERONA
/j de Juliol de i Sgg. Ab aquesta data concedí Felip II, als jurats de Ge- rona, llicencia pera fer fabricar 10.000 lliures de menuts'3\ En virtut d'ella després d'haver procurat inútilment la confirmació del privilegi de Joan II pera encunyar moneda d'or, de plata y d'altres metalls sense cap limitació, contractaren ab l'argenter geroní Francesc Solà l'encunyació dels predits menuts, ab les condicions acostumades y la de gravar en els diners «la figu- ra de sa Magestat de una part e les armes de la ciutat de GeroJia de l'altre
(i) Colson : document XXXVI. Arxiu Corona Aragó : reg. 6189, 164.
(2) Colson : p. 161. Segons el compte d'aquest autor, abans de procedirse a l'emissió de menuts del any 161 1, existien en la casa de la vila de Perpinyà, entre serviblesy inservibles, 588 encunys de monedes, usats en les fabricacions precedents. Apuntem aquesta noticia, per qu'explica les molles varietats de cuny que s'observen en les monedes locals d'aquesta època, y proba lo defectuós dels procediments de fabricació qu'inutilisaven promptament els cunys y obligaven a proveirsen ab abundor del moment qu'en un espay de temps rela- tivament curt s'havia de fabricar gran quantitat de peces.
(3) Arxiu municipal Gerona : Llibre de Moneda, iSgg, fs. 3 y 4, y Llibre Vermell.
64 Joaquim Botet y Sisó
part». La suma total de diners encunyats, entregada per En Solà, pujà a 9.977 lliures y dos diners. Es de notar que, encare que no s'expressi en el contracte, consten en l'acta del primer assaig de menuts, fet en 9 de Setem- bre del any 1602, les següents paraules : los quals menuts a la una part te- nen una cara del cap real ab una lletra G debaix dita cara, ço es en lo coll del dit cap...»^^\ Aquest detall, que s'exigí en les encunyacions subsegüents, es molt interessant y permet distingir ab seguretat els menuts geronins de Felip II dels batuts en temps del seu pare y antecessor Felip I. Per no haver tingut noticia d'aquest y d'altres documents que mencionarem, no havien senyalat fins are 'Is numismates cap diferencia entre 'Is menuts geronins del un y del altre rey^^)
De la quantitat entregada per En Solà, resulta que faltava molt poc pera arrivar a la suma de 10.000 lliures permeses, però com qu'aquèstes eren franques de despeses, els jurats s'ho arreglaren pera poguer encunyar una quantitat molt major; així, en Maig de 1602 compraren una casa, ab el seu hort, pera transformaria en seca o fàbrica de moneda, y prescindint d'escrú- pols, en 18 de Juliol de 1603 acordaren l'encunyació de 12.000 marcs de menuts més, la qual fou encomanada a Joan Matxí y a Francesc Burgués, ab la condició de tenirla llesta en menys de nou mesos y de qu'en els nous diners se posés del costat del cap del rey «U7ia letra G en lo coll». La quan- titat de diners encunyada en aquesta segona fàbrica, fou de 15.123 lliures, 18 sous y un diner.
No sabem explicarnos en què podien apoyar la llur conducta, els jurats de Gerona, pera continuar l'encunyació de menuts, sempre en virtut del privilegi del any 1699, per que's necessita molta habilitat pera conseguir que les despeses de fabricació de 10.000 lliures fessin pujar aquesta quan- titat a la suma de 105.468 lliures, 16 sous y 9 diners, que fou la dels diners que s'encunyaren entre les dugués encunyacions de qu' hem parlat y altres quatre que les seguiren abans d'obtenir la nova llicencia reyal del any 161 1 . Menys ens expliquem encare que, essent tal el procedir d'aquells jurats, s'atrevissin a acudir, com ho feren a principis del any 1604, en demanda
(i) Apèndix : Document CHI. Arxiu municipal de Gerona, Llibre Moneda, f. 73.
(2) Pujol : Memorial Numismàtico, t. I, 234, diu : «Los menudosde los tres Felipesson tan semejantes que hacen imposible la clasificación por reinados»; y lo meteix, Heiss, t. II, p. i5o: «m número 10 que ostenta el [nom] de Felipe ha salido de un cuno que probable- mente sirvió para los monarcas del mismo nombre que se sucedieron desde el segundo hasta el cuarto». La distinció sols deu ferse entre '1 segon y '1 tercer y es la senyalada per la G en el coll; Gerona no encunyà diners 0 menuts en el regnat de Felip IV (III de Cata- lunya), fet qu'ignoraren també'ls senyors Pujol y Heiss.
Les Monedes Catalanes 65
de que's prohibís la circulació dels menuts de Banyoles en la ciutat de Ge- rona y '1 seu bisbat, ab la sola excepció de la vegueria de Besalú, y de que no s'accedís a la petició de la vila de Palamós pera encunyar menuts"'. Les altres quatre encunyacions o fàbriques a que'ns hem referit, foren les se- güents :
La tercera, en virtut d'acort pres en 6 de Juliol de 1604, en quantitat de 12.000 marcs. Va ser encarregat d'ella Joan Clapés, que 1' acabà en 29 d'Agost de i6o5. La quantitat de menuts encunyats fou de i8.6g8 lliures, 17 sous y 3 diners; consta qu'en ells se posà la lletra G en el coll del rey.
La quarta fàbrica, per la quantitat d'altres 12.000 marcs, fou acordada en 17 d'Agost de i6og. S'encomenà als abans dits Burgués y Clapés, que's comprometeren a tenirla llesta en vuyt mesos y a feria «en la casa del con- sell de dita ciutat, ço es en la casa de la fàbrica que per ço sia Ja dedicada y fio en altre pari» ^ posant la G en el coll del rey. La quantitat de diners entregats fou de 21.183 lliures, 16 sous y 4 diners.
La quinta, encarregada als meteixos y ab iguals condicions, per la quan- titat de 8.000 marcs, se començà'l 3 de Novembre de 1610 y s'acabà a 1 1 de Maig de 161 1. La quantitat fabricada pujà a 20.904 lliures.
La sisena y última, feta pels meteixos Burgués y Clapés, y ab iguals con- dicions, fou per 12.000 marcs y s'acabà en Abril del any 1612. S'encunya- ren els menuts en quantitat de 19.480 lliures, 19 sous y 11 diners.
Durant les tres derreres encunyacions y ab el pretext de no ésser prou gran la casa comprada pera fàbrica de moneda, se resolgué comprarne al- tres quatre de veínes. Se formalisà la compra '1 4 de Febrer de 161 1 . pel preu de 426 lliures^^).
50 de Juny de 161 1 . Llicencia concedida per Don Pere Manrique, lloc- tinent del rey en el Principat, als jurats de Gerona, pera batre 6.000 lliures de menuts^s). En virtut d'ella, en 31 de Març de 1612 disposaren els jurats la séptima fàbrica, acordant encunyar per ara, això es, entre tant, 18.200 marcs, quantitat molt superior a l'autorisada y a la qual l'expressió per ara, demostra que no pensaven limitarse. Fou encomenada l'encunyació a Joan Garra, que l'acabà'l 27 d'Abril de 1614, entregant, en menuts encunyats, la quantitat de 23. 131 lliures, 4 sous y 8 diners. Aquesta fou la darrera en- cunyació que tingué lloc a Gerona en el regnat de Felip II.
(i) Arxiu Municipal Gerona : Llibre de Moneda, f. 170.
(2) Arxiu Municipal Gerona : Llibres de Moneda y Manuals d'acorts dels anys respectius.
(3) Arxiu Municipal Gerona : Pergamins Reyals, n. 308 : Arxiu Corona Aragó : reg. 5i8g, f. 212.
Institut d'Estudis Catalans- 9
66 Joaquim Botct y Sisó
En totes les citades encunyacions intervingué un representant del mestre racional, nomenat per aquest, lo que no va impedir les extralimitacions qu'hem assenyalades.
L'excessiva abundor de menuts y la falta quasi absoluta de plata encunya- da, dificultaven les transaccions y ocasionaven tals perjudicis a la ciutat, que'ls jurats se vegeren obligats a retirarlos de la circulació. Així s'acordà en i5 d'Abril de 1617, y dos dies després se va fer una crida donant tres dies de terme pera denunciarlos y presentaries al cambi. El 5 de Maig ja se n'havien recuUit 10.000 lliures, però com ne quedaven encare molts y la ciutat no tenia plata pera cambiarlos, se disposà, ab consentiment dels seus posseïdors, que la ciutat els retindria donàntelshi plata quan se l'hagués proporcionada; a aquest efecte se resolgué pendre un censal de 4.000 lliu- res y acabar de recullir els menuts.
En 25 d'Agost de 1618 s'acordà tenir guardats tots els menuts recuUits y mantenirlos fora de circulació. Se disposà, ademés, qu'abans de resoldre sobre la llur fusió, se'n fes un assaig pera averiguar ab exactitut la plata que contenien, y al dit efecte se'n remeteren alguns a Barcelona y a Gèno- va, y se'n va fer també un assaig per dos argenters de Gerona.
Vic. — 5 de Juliol de 1 61 1 . Ab aquesta data, se concedí a la ciutat de Vic llicencia d'encunyar menuts en quantitat de 3.000 ducats^''. Res més sabem d'aquesta encunyació.
Lleyda. — ^0 de Jimy de iSgg. En aquest any, ab motiu de la celebra- ció de Corts a Barcelona, foren moltes les poblacions de Catalunya que so- licitaren y obtingueren del sobirà llicencia pera batre moneda. Una d'elles va ser la ciutat de Lleyda, qu'exposà al rey que les pugeses, quatre de les quiis valien un diner, que la ciutat tenia dret d'encunyar, resultaven alla- vors una moneda inútil, per lo qual demanà la facultat d'encunyar menuts, com la tenien concedida altres ciutats y viles del Principat, «que sieti de lliga, ab les armes de la Ciutat»^ y tinguessin curs en les vegueries de Lley- da, Tàrrega, Cervera, Balaguer y Agramunt. El rey accedí a lo solicitat, ab tal de que la lliga fos bona y condecent y limitant el seu curs sols a la ve- gueria de Lleyda'2'.
gi de Maig de 1611. Ab aquesta data, el lloctinent escrigué als paers de Lleyda admetent llurs excuses per no haver manat fer les crides reyals que se'ls hi remeteren sobre '1 curs de les monedes falses y retallades, ordenàn-
(1) Apèndix : Document CIV. Arxiu Corona Aragó : reg. 5i88, fs. 2o5 v. y següents y Arxiu Municipal Vich.
(2) Apèndix : Document CV. Arxiu Corona Aragó : reg. 4879, f. 25,
Les Monedes Catalanes 67
telshi feries tot seguit, yaccedint a modificar, pera conservació dels privilegis de la ciutat y per lo qu' a la meteixa pogués referirse, les penes imposa- des, en el sentit de que de les confiscacions que's fessin la ciutat en perci- bís la mevtat, o sigui dues parts de quatre, repartintse les dues restants, per igual, entre l'acusador y l'agent executiu'''.
25 de Janer de 161 2. El document d'aquesta data es el que ja hem ex- tractat, en el que'l rey demanava al seu lloctinent a Catalunya l'informés, entre altres coses, sobre quin era'l privilegi en virtut del qual la ciutat de Lleyda encunyava moneda, y li preguntava lo qu'hi havia de cert respecte dels abusos qu' en la fabricació d'ella 's cometían por estar comeiida d un herrero.
Les monedes encunyades a Lleyda en virtut de la llicencia concedida pel rey en iSgg, fa temps que són conegudes, però no eren coneguts els do- cuments a elles referents qu'acabem de resumir. A això's deu qu' haguessin sigut mal classificades. En Salat les cregué mitjes pugesesy res diu de l'época a que's remunta la llur encunyació<=>. M. Heiss ne descrigué un exemplar, sense dibuixarlo, y'l suposà encunyat en el segle xiv*3). En Pedrals ne pu- blicà dos exemplars, un d'ells descrit equivocadament; els cregué, com En Salat, mitjes pugeses^ y, separantse de l'opinió de M. Heiss, atribuí la llur encunyació al regnat de Ferran II, a derrers del sigle xv o principis del xvi, «induintnos a això — diu — el caràcter de la lletra, son estil de fàbrica y'l seu metall, que es coure pur^•^H>. D'are endevant se podrà assegurar que no són mitjes pugeses, sinó menuts o diners, y que foren encunyades a principis del sigle xvii, regnant Felip II de Catalunya.
Solsona. — Es altra de les poblacions qu'aprofitaren la reunió de Corts pera obtenir permís de fabricar menuts.
/ j de Juliol de i5gg. El síndic de Solsona demanà al rey que, estant la ciutat en possessió de fabricar menuts de llautó, ab curs de tres llegües al voltant d'ella, se li concedís la facultat de bàtrels en endevant de coure, de valor 24 d'ells un real català y ab curs sis llegües al voltant de la ciutat. El rey accedí a lo demanat, emperò limitant el llur curs a dos llegües al vol- tant de Solsona(5>. Existeixen exemplars de menuts de Solsona, d'aquesta època, que descriurem després.
(i) Arxiu Corona Aragó : reg. 5i88, f. 193.
(2) Salat : t. I, p. 281 y t. III, 1. 3. ns. 24 y 25.
(3) Heiss : t. II, ps. i55 y i56, n. 10.
(4) Pedrai s : Memorial Numismàtico Espaíiol : t. 11, p. 120, ns. i y 2, y t. V, n. g.
(5) Apèndix : Document CVI. Salat :t. II, document LXXII. Arxiu Corona Aragó : reg. 4884, fs. 247 V. y següents.
68 Joaquim Bolet y Sisó
Granollers. — jo de Juny^ de 1 5gg. Entre les gràcies demanades y ob- tingudes pel síndic de la vila de Granollers del Vallès, ab ocasió de celebrar- se les dites Corts, s'hi compta la de qu' aquesta vila, que tenia d'abans el dret d'encunyar diners menuts ab llicencia del batlle d'ella, fos confirmada en l'expressat dret per privilegi reyal, quedant autorisats sos consellers pera castigar als qui la falsifiquessin y pera instar y ésser part en causa en con- tra d'ells <■).
Banyoles. — /j de Juliol de 1 5gg. A les poblacions qu'obtingueren pri- vilegi d'encunyar menuts ab ocasió de les Corts de Barcelona, s'hi ha de afegir la vila de Banyoles, que l'obtingué pera fabricar menuts «de lliga bona y condeceni», en quantitat de iS.ooo lliures franques, yabcurs en la vila y terme de Banyoles y en tota la sotsvegueria de Besalú. Aquesta lli- cenciava ser otorgadaab les condicions acostumades, y pagant els drets co- rresponenis'^^K
I de Setembre de 1600. Les lletres executòries de la precedent llicencia foren expedides en aquesta data pel duc de Feria, a petició del síndic de Banyoles, Pere Real^s^
Encara que la petició feta per la vila de Banyoles en la seva instància al rey pera obtenir la llicencia d'encunyar menuts, no fou atesa en la part re- ferent a que tinguessin curs en tota la vegueria de Gerona, la proximitat entre abdúes localitats y les llurs freqüents relacions feyen que, de fet, els menuts de Banyoles correguessin a Gerona, lo que resultava en perjudici dels emoluments del batiment de menuts d'aquesta ciutat. D'aquí les repe- tides crides fetes fer pels jurats de Gerona, prohibint la circulació en la ciutat dels menuts de Banyoles, de que fa memòria En Pujol en la carta citada, y les gestions del meteixos pera que cessés l'encunyació de menuts banyolins, de les que més enrera hem parlat.
En i6o5 eren tants els menuts falsos de Banyoles que corrien, que la vila tingué de queixarse al lloctinent de que 'Is menuts en ella batuts fossin re- butjats pels particulars de les poblacions de la sotsvegueria de Besalú, ont havien de tenir curs. En vista d'això, el lloctinent envià a l'expressada vila al doctor en lleys Joan Costa y Soldevila ab instruccions sobre lo qu'havía de fer. Aquest, convocat el Consell de la població, li va fer present la conve- niència de que la vila renunciés al dret y privilegi que tenia de encunyar
(0 Apèndix : Document CVIl. Arxiu Corona Aragó : reg. 4844, fs. 62 v. y 53. (3) Alsius : Ensaig històrich sobre la vila de Banyolas.-Cana de Don Celestí Pujol y Camps; 2.^ edició, ps. 338 y 341. -Arxiu Corona Aragó : reg. 4882, fs. 180 v. y 181. (3) Apèndix : Document CVIII. Arxiu Corona Aragó : reg. 4886, f. 256.
Les Monedes Catalanes 69
menuts, fet lo qual se dictaria providencia en l'assumpte. Renuncià '1 Con- sell el dret d'encunyar menuts, y, en conseqüència, el 17 de Novembre 's feu a Banyoles, y successivament a les demés viles de la sotsveguería de Be- salú, una crida reyal ordenant que tots els que tinguessin menuts de Ba- nyoles deguessin presentarlos, en el terme de 30 dies, al lloc ont se reunien els jurats de les respectives localitats, en el qual serien examinats per per- sones enteses, que tallarien els falsos, entregant els troços als que 'Is presen- tessin, y ressegellaríen els bons, y que, en endevant, solament els ressegellats tinguessin curs. S'imposaven penes als que 's neguessin a admetre els diners ressegellats, als que 'Is admetessin sense ressegell y als que falsifiquessin o ressegellessin fraudulentament els dits menuts ^'\ Encare qu'en la crida no's diu quin ressegell s'estampà en els menuts de Banyoles, els exemplars ressegellats que 's conserven mostren que fou un capet de monjo ab cerclet. Així acabà a Banyoles l'encunyació de menuts. De les noticies aplegades per En Alsius resulta que l'encunyació tingué lloc des del dia 31 de Maig de 1600 al 31 de Juny de i6o5, y que la quantitat de menuts fabricada pujà a la suma de 47.899 lliures, 16 sous y 6 diners y mitj.
Olot. - Es quasi segur que, aprofitant la celebració de les Corts demunt dites, la vila d'Olot demanà y obtingué aixímeteix llicencia pera encunyar menuts. En la vila d'Olot no 's conserva '1 privilegi y tampoc hem sapigut trovarlo al Arxiu de la Corona d'Aragó; però n'hi ha prou pera justificarho ab els diners que's conserven encunyats en aquella vila.
Tortosa.- i 8 de Juny de i6ri. El lloctinent, Don Pere Manrique, a petició del síndic de Tortosa, concedí llicencia a aquesta ciutat pera batre moneda en quantitat de 4.000 lliures de menuts, en una de les cares dels quals s'hi havia de gravar «la Jigiira del rey» y en l'altre «una iorra, que son les armes de la Ciutat», ab la condició de que, comptat el metall y les despeses, tinguessin exactament el valor que 'Is hi correspongués en la cir- culació. xManà que 's registrés la llicencia en l'oficina del mestre racional y que 's dongués caució idònia en la forma acostumada ^~K Ignorem si s'en- cunyaren les monedes a que 's refereix aquesta llicencia, fins avuy inèdita, y no coneixem cap menut d'aquesta època que pugui atribuirse a Tortosa.
Tarragona.- i^ de Juliol de i6ii. Llicencia concedida a la ciutat de Tarragona pera fabricar menuts en quantitat de 3.000 lliures, y pel terme de tres anys, ab curs en dita ciutat y la seva vegueria. En ella 's disposà que,
(0 Alsh'S : Text d'aquesta crida, ps. 355 y 357.
(2) Apèndix : Document CIX. Arxiu Corona Aragó : reg. óiSg, fs. lyS v. y següents.
70 Joaquim Botet y Sisó
comptat el metall y les despeses, tingués cada menut el seu just valor ('\ Al igual que de Tortosa, no tenim noticia dels menuts encunyats a Tarra- gona en virtut d'aquesta llicencia, també inèdita fins al present, ni podem assegurar que d'ella hagués fet us la ciutat.
Reus. - Es molt probable que la llavors vila de Reus obtingués en 1611 la facultat d'encunyar menuts. La llicencia o privilegi no s'ha trobat fins are, que sapiguem, però en els Llibres dels Consells que 's guarden en son Arxiu Municipal s'hi troben noticies qu'ho comproven plenament. Així, consta en ells qu'en 25 de Març de 161 1 acordà 'I Consell de la Vila que's fabriquessin menuts en quantitat de i. 000 escuts, y «que's fassa altre mar- ca nova del senyal de la Vila jequintho a la bona discreció dels senyors Jurats» ^2', paraules que demostren que no era la primera vegada que s'en- cunyaven menuts a Reus y qu'aquesta vila tenia la facultat de bàtrerne ja abans del any 161 1. Al citat acort el seguiren en el meteix any altres dos : el primer, ab data de 19 de Maig, d'encunyar també i.ooo escuts de menuts, y 'I segon, ab data de 6 de Novembre, ignorem per quina quantitat *3). No coneixem cap exemplar dels menuts reussencs procedents d'aquestes en- cunyacions.
La Seu d'Urgell. -Castellbò. - 90 de Juny de 1618. «Consta en les actes dels acorts del Capítol Catedral de la Seu d'Urgell, qu'en aquesta data se fabricaven y ressegellaven monedes en la ciutat de la Seu y en la Vila de Castellbò» (4),
De les monedes de la Vila de Castellbò, que pertanyia als vescomtes d'aquest nom, no'n tenim altra noticia que la que's conté en les ratlles anteriors; això es, que's fabricava y ressegellava en 1618.
De les batudes a la Seu, n'hem parlat al ocuparnos de les corresponents al regnat de Felip í. Es probable que'l ressegell, consistent en una S, que porten les monedes ja descrites, hi fos estampat en el referit any 161 8.
Passem a la descripció de les monedes catalanes d'aquest regnat, de les quals ne tenim coneixement.
(i) Apèndix : Document CX. Arxiu Corona Aragó : reg. 5i88, fs. 228 v. y següents.
(2) Campaner : Indicador manual de la Numismàtica Espaiiola; ps. 356 y 357.
(3) Arxiu Municipal de Reus : Llibres de 1610-1635, t. II.
(4) Carreras y Candi : p. 86.
Les Monedes Catalanes
7'
MONEDES REYALS
60 1 . Anv
Rev
602. Var.
603. Var.
604. Var.
605. Anv.
Rev.
6ü6^. Anv Rev.
= PHIL1PPVS•DEI•G•R•HISPANIARV, entre dos cercles de punts; en el camp, cap, a l'esquerra, igual ais dels croats de Felip I.
BARGI-NO-CI-VITAS-i ò-g-g. En el camp, creu com la dels croats, cantonada en el primer y quart ab un anell, y en el segon y tercer ab tres punts. Croat, plata. -Vidal-Quadras, Barcelona. Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8178.
Com la precedent, però ab la data rG-o-g. La lle- genda del anvers acaba HISPANIAR.
Vidal-Quadras : Catàlee, n. 8179.
m
Gom el n. 6oi, però del any 1620. La llegenda del anvers diu PHILIPPp-D G-HISPANIARVAI- R. La del revers : BARG-INOCI-VITAS.
Heiss : t. 11, 1. 82, n. 2, Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8180.
Igual al n. 603. La creu cantonada en el primer y quart ab un anell y en el segon y tercer ab tres punts.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8181.
PHILIPPVS•D•G•R•HISPANL Lo demés com el
n. 604.
Gom el n. 603. La data es rG-o^g.
Mitj croat, plata. -Vidal-Quadras, Barcelona.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8182.
PHILIPP9 D • G • HISPÀ • R, entre dos cercles de punts; en el camp, bust de Felip II, a l'esquerra. Gom el n. 604. La llegenda es : BARG-INOG-IVI- TA-S-i-G-ii.
72
Joaquim Botet y Sisó
6o6^ Var
607. Anv. Rev.
608. Var
609. Var
Mitj croat, plata. -Vidal-Quadras, Barcelona. Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8183.
Com la precedent. La llegenda del anvers es : PHI- LIPP9•D•G•HISPANIA•R•, y la data 1611. Colecció del autor. 1 n è d i ta . ..aapar. ^%>f^y\
PHILIPPp•D•G•HISPAN•R. Lo demés com el n. 606.
+ BARCINO CIVITAS 161 !, entre dos cercles de
punts; en el camp, sense trencar el cercle interior ni
la llegenda, creu equilateral, cantonada en el primer
y quart ab un anell y en el segon y tercer ab tres
punts.
Mitj croat, plata. -Varis.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8184.
Com la precedent, però del any 1612.
Heiss : t. II, 1. 82, n. 4; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8)85.
La llegenda, R-BARCINO CIVlTAS•i6i2, està po- sada en l'anvers o sigui del costat del bust,y la que diu : PHILIPP9 DG HISPAN, en el revers, o del costat de la creu.
Heiss : t. II, I. 82, n. 5; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8186.
610. Var. : Igual al 608. Una T en contramarca.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8187, 1. 46, n. 5.
Les Monedes Catalanes
73
6ii a 614. Var. : Com el n. G08, però ab les dates 1613, lOiy, 1 61 8 y 1O19, respectivament.
Salat : t. 1, I. 3, n. 17 y t. III, 1. 5, n. 11; Vidal-Quadras : Catàlec, ns. 8188, 8189 y 8190.
61 5. Anv. Rev.
616. Var.
PHILIPP9 DG HISPÀNIA • R-, entre 'Is cercles de punts; en el camp, bust de Felip I, a l'esquerra. Igual al del n. 604. La llegenda del revers, aixís :
BAR-CIiNO-CIVI-1620.
Miíj croat, plata. -Varis.
Heiss : t. II, 1. 82, n. 3; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8191.
L'anvers com el n. 607. El revers com el n. 60G, però ab la data 1620. Colecció del autor. Inèdita.
617. Anv. : Bust de Felip II, a ladreta, entredoscerclesdepunts;
derrera '1 cap, una B en ressegell (no hi hà llegenda).
Rev. : BA-RC-INO-1609; en el camp, creu que trenca '1
cercle interior de punts y la llegenda, cantonada en
els buyts primer y quart ab un anellet, yen els segon
y tercer ab tres punts.
Quart de croat 0 sisè de plata.-Co\Qcc\ó de D. Ròmul Bosch y Al- sina, Barcelona. Inèdita.
Institut d'Estudis Catalans. lo
74
6i8. Anv
Rev.
Joaquim Bolet y Sisó MONEDES DE BILLÓ Y DE COURE
PHILIPPVS D G HISPANIAR, entre cercle linialy orla de punts; en el camp, bust de Felip II, a l'es- querra; devant del bust, A; derrera, R. + BARGINO GIVITAS 1614, entre cercle linial y vora de punts; en el camp, escut en cayró ab les ar- mes de la ciutat de Barcelona.
Piefori o proba d'ardit, coure; pes : 7*20 gr.-Vidal-Quadras, Bar- celona. Heiss : t. II, I. 82, n. 7; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8192.
619. Anv. : Bust de Felip II, entre les lletres A y R; vora de punts. Rev. : BARGINO GIVITAS 1613, entre cercle linial y orla de punts; en el camp, escut en cayró ab les armes de Barcelona.
Ardit, coure; pes : i'5o gr. -Varis. Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8193.
620 a 623. Var. : Gom el n. 619, però ab les dates 1614, 161 5, 161G y 1617, respectivament.
Heiss : t. II, 1. 82, n, 6; Vidal-Quadras : Catàlec, ns. Sigd a 8198.
624. Anv. : PHILIP. . DGRHISPAiN, entredoscerclesdepunts;
Les Monedes Catalanes 76
en el camp, bust de Felip II, a l'esquerra. Una B en ressegell. Rev. : BARGINOCIVITAS • i-G-o-o, entre dos cercles de punts; en el camp, escut en cayró ab les armes de Barcelona.
Diner, coure. -Vidal-Quadras, Barcelona. Vidal-Quadras : Catàlec, ns. 8ig8 y 8199, I. 46, n. 6.
625. Anv. : PHILIPP D G HISPAN, entre la vora y un cercle de punts; en el camp, bust de Felip II, a Tesquerra. Rev. : BAR-CIN-OGI-VIT, entre la vora y un cercle de punts; en el camp, creu que trenca '1 cercle de punts y la llegenda, ab una B en el centre y cantonada en el primer y quart ab tres punts y en el segon y ter- cer ab un anell. T>iner, coure. -Varis. Heiss : t. II, 1. 82, n. 2.
626. Var. : Gom el n. 626. La llegenda del anvers diu : PHILl- PPVS•D•G•HISP.
Vidal-Quadras : Caiàlec, n. 8200.
G27. Var. : Gom el n. 626. La llegenda diu : PHILIPPVS•D'G• R HISPÀ.
Vidrtl Quadras : Catàlec, n. 8201.
G •)
628. Var. : Gom la precedent. Una B en ressegelL
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8202.
76
Joaquim Botet y Sisó
629. Anv. : PHÍLPPDG HISPAR. Lo demés com el n. 626, però sense cercle de punts entre la llegenda y 'I bust. Rev. : BAR-GINO-CIVI-1616. En el camp, creu equila- teral que trenca la llegenda, cantonada en el primer y quart ab un anell y en el segon y tercer ab tres punts.
Diner, coure. -Vidal-Quadras, Barcelona. Vidal-Quadras : Catàlec. n. 8203.
630 a 632. Var. : Gom el n. 629, però ab les dates 1618, 1619 y 1621, respectivament.
Vidal-Quadras : Catàlec, ns. 8204 a 8206.
OR
633. Anv. : PHILIPP9 DG-HISPA; escudet en cayró ab les ar- mes de Barcelona, entre dos cercles de punts; en el camp, bust de Felip II, ab bigoti, a l'esquerra. (La llegenda comença abaix.) Rev. : + CIVITAS BARGINO 1618, entre dos cercles de punts; en el camp, escut coronat ab les armes reyals d'Aragó, entre XI y R. On^é o Terç de trenti, or; pes : 2'3o gr. -Varis. Heiss : t. 11, 1. 82; n. i; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8177.
Les Monedes Catalanes
11
MONEDES LOCALS
PERPINYÀ
634. Anv. : + NIANIVILLE, entre dos cercles de punts; en
el camp, dues P lligades, y a cada costat, una flor. Rev. : +EGSE + AGNVS + DEl°,entredoscerclesdepunts; en el cannp, imatge de Sant Joan, com en les mone- des d'aquesta vila ja descrites, entre dos creuetes.
Menut, coure; pes : o'yo gr.
Colson : 1. 9, n. 89; Heiss : t. lí, 1. ii5, n. i.
636. Anv. Rev.
637. Anv.
635. 7ar. : Com el n. 634. La llegenda es : ECCE AGNVS DEI
Colson : p. 164.
Com'el n. 634. Les dues P del camp estan posades
sota la lletra A.
+ S.IOA... BAPTISTA, entre dos cercles de punts;
en el camp. Sant Joan, com el n. 634; a cada costat
del Sant, un punt.
Mejiut, coure.
Poey d'Avant : i. 78, n. 5i; Heiss : t. II, 1. 1 15, n. 2.
+ PHILIPPVS III REX-ARAE, entre dos cercles de punts; en el camp, dues P lligades; al demunt d'elles, A; a l'esquerra, un anell.
yS Joaquim Botet y Sisó
Rev. : +GOMES•ROSSILIONIS•ETGE, entre dos cercles de punts; en el camp, Sant Joan com en les mone- des precedents, la xifra 16-11 partida y gravada ho- ritzontalment, al costat del sant. Ardit?, coure; pes : j '90 gr. -Varis.
Colson : 1. g, n. 90; Heiss : t. II, 1. ii5, n. 3; Vidal-Quadras : Catàlec, ns. 8219 y 8220. (Colson senyala alguna petita varietat en la llegenda del anvers.)
GERONA
638. Anv. : PHILIPPVS•D•G•R, entre dos cercles de punts; en el camp, testa coronada a la dreta, ab una G gòtica en el coll. La corona trenca '1 cercle interior y la llegenda. Rev. : + GIVITAS GERVNDA, entre dos cercles de punts; en el camp, escut en cayró ab les armes de Gerona, posat entre quatre cercles; una G»dintre y tocant al angle superior del escut. T)iner, coure. -Varis. Pujol : p. 234, n. 3.
VIC
ww
639^Anv. : + PHILIPVS. D. G. HISPÀ, entre un cercle linial y
vora de punts; en el camp, bust del rey a la dreta.
Rev. : + GIVITAS-VICEN- 1 61 1, entre cercle linial y vora
de punts; en el camp, escut en cayró ab les armes
de Vich.
Les Modedes Catalanes
79
640. Var.
641. Var.
643. Var.
Diner, coure. -Varis.
Salat : t. III, I. 4, n. 18; Salarich : Historia de Vich, p. 93, n. 9; Heiss
t. II, i. 95, n- 9; Vidal- Quadras : Catàlec, n. 8214.
639^ Var. : Gom la precedent. La llegenda del anvers acaba HISPAN.
Museu municipal, Barcelona. Inèdita.
Gom la precedent. La llegenda del anvers diu : + PHILIPPVS•D•G•HISPAN•R.
Vidal-Quadras . Catàlec, ns. 82i5 y82i6.
Gom el n. 639. La llegenda del anvers diu : PHIL- LIPPVS•D•G•R.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8217.
642. Va7\ : Gom el n. 639. Devant del bust, una flor de llir.
Vidal-Quadras : Catàlec, h. 8218,
Gom la precedent. La flor de llir sembla que surt de
la boca del bust.
Colecció de D. Joseph Saderra, Olot.
Inèdita.
8o
Joaquim Botet y Sisó
LLEYDA
644. Anv. Rev.
645. Var.
646. Var
647. Anv Rev.
+ CIVITAS, entre la vora y un cercle de punts; en
el camp, cap coronat a la dreta.
+ 1LERDA, entre la vora y un cercle de punts; en
el camp, flor de llir.
Menut, coure.
Salat : t. I, p. 281 y t. III, I. 3, n. 24; Heiss : t. II, p. i55, n. 10; Pedrais :
Memorial Numismàlico Espanol, t. III, p. 120, n. 1, 1. 5, n.g.
Gom la precedent. Un punt entre cada una de les
lletres de la llegenda del revers; en aquest, CA, en
ressegell.
Colecció de D. Francesc Carreras y Candi, Barcelona.
Inèdita.
L'anvers com el n. 644. La llegenda del revers co- mença a llegirse per baix, y diu : ... IDA.
Colecció del autor. Inèdita.
+ ILERDE. Lo demés, com el n. 644. + CIVITAS. Lo demés, com el n. 644.
Salat : t. I, p. 281 y t. III, I. 3, n. 25; Vidal-Quadras : Catàlec, ns. 6921 y 6922.
648. Anv. : + CIVITAS. Lo demés, com el n. 644,
Les Monedes Catalanes 8i
Rev. : +CIV1TAS. Lo demés, com el n. 644.
Pedrals : Memorial Numismàlico Espaixol, t. III, p. 120, n, 2. SOLSONA
649. Anv. : * Cl VITAS -i 1620, entre la vora y un cercle de punts; en el camp, cap descobert a l'esquerra. Rev. : « G^LSONA, entre la vora y un cercle de punts; en el camp, creu patriarcal, o de doble travesser. Menut, coure. -Vidal-Quadras, Barcelona.
Salat : t. III, 1. 3, n. 41, Heiss : t. II, 1. 93, n. 2; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8213.
GRANOLLERS
65o.Anv. : +PHILI HISPAN • R- 1600, entre la vora y un
cercle de punts; en el camp, bust del rey a l'esquerra.
Rev. : +VIL ORVM, entre la vora y un cercle de punts;
en el camp, escut ab les armes reyals d'Aragó coro- nat y posat entre dues gralles. Menut, coure. -\'idal-Quadras, Barcelona. Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8210.
65i. 7ar. : En l'anvers : + PHILIPP3•II•D•GHÍSPAN•R•i6i6. Lo demés, com el n. 65o.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 821 1.
662. Var. : Sense data. La llegenda del revers es : + VILLA' GRANVLLORVM. Lo demés, com el n. 65o.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8212. Institut d'Estudis Catalans. 11
82
Joaquim Botet y Sisó
653. Anv. Rev.
664. Var.
655. Va?^
657. Var
+ PHILIPVS DGHISR. En el camp, bust del rey a la dreta.
VILLAGRANVL. En el camp, escut com el del n. 65o; la corona trenca la llegenda.
Salat : t. III, i. 3, n. 11; Heiss : t. II, 1. 91, n. 2; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8207.
Com la precedent. La llegenda del anvers diu : + PHILIPVS DGHS R.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8208.
^
Com el n. 652. La llegenda diu : + PHILIPVS D G HISPR.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8209.
BANYOLES
656. Anv. : PHILIPVS • D • G • R, entre la vora y un cercle de punts; en el camp, cap coronat a la dreta; la corona trenca la llegenda.
Rev. : H-OPPID A 1600, entre la vora y un cercle de
punts; en el camp, escut en cayró ab les armes de Banyoles.
Menut, coure. -Colecció del autor. Inèdita.
: Com la precedent, però sense data.
Heiss : t. II, 1. 88, n. 2; Alsius : p. 342, n. i; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 7610 y 761 1.
Les Monedes Catalanes
83
658. Var. : Gom la precedent. Un capet de monjo en ressegell,
Alsius : p. 342, n. 2.
OLOT
669. Anv. : + PHILIPVS•D•G•HISPA, entre cercle linialy vora de punts; en el camp, bust a la dreta. Rev. : VNIVERSIT OLOT, entre cercle linial y vora de de punts; en el camp, les armes de la vila.
Menut, coure. -Varis.
Salat : t. I, 1. IV, n. 28; Paluzie : Historia de Olot, ps. 85 y 86; Heiss :
t. II, 1. 93, n. 4; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8748.
660. Anv. : Com el n. 662.
Rev. : + VNIVERCIT- OLOT. Escut reyal d'Aragó, coro- nat.
Salat ; t. I, p. 285, y t. III, 1. III, ns. 30 y 31; Paluzie : ps. 85 y 86, Heiss: t. II, 1. 93, n. 5; Vidal-Quadras : Catàlec, ns. 8749-8751.
Números 601 a 6o5. Respecte dels croats y mitjos croats descrits ab aquests números, solament es d'observar que són tan semblants als del rey Felip I, que'ls creuríem batuts ab els meteixos encunys si les dates que s'hi llegeixen no provessin que's fabricaren en temps del seu fill y successor.
84 Joaquim Botet y Sisó
Número 606. En aquest mitj croat, se mantingué '1 revers igual al dels pre- cedents; però en Tanvers se cambià'l dibuix del cap del rey, y s'hi afegí un petit llaç o cinta que voleya derrera del coll y sota la lletugueta; dibuix que distingirà en lo successiu les monedes de Felip II de les de Felip I, ab les excepcions de que parlarem.
Números 6oy a 614. Ab el n. 607 s'introduí en el revers de les mone- des de plata catalanes una modificació, que perdurà en els croats y mitjos croats fins a la extinció d'aquestes monedes en temps de Felip V de Caste- lla. Des de qu'en 1286 el rey Pere II ordenà l'encunyació a Barcelona de moneda d'argent, tant els croats com els llurs divisors portaven al revers una creu qu'ocupava tota l'aria de la moneda y trencava o partia la llegen- da : aquest tipu fou l'usat en les monedes barcelonines de plata per tots els successors del rey En Pere. La modificació introduïda consisteix en haver tancat la creu del revers dintre 'I cercle de punts que separa'l camp de la llegenda, la qual se desenrotlla sense cap interrupció tot al voltant de la mo- neda; en els buyts de la creu s'hi mantenen els anells y 'Is tres punts qu'hi portaven els croats batuts abans. La senyalada abel n. 6og té cambiades de lloc les llegendes, portant l'anvers la corresponent al revers y viceversa, lo que no podem atribuir més qu'a la fantasia del gravador, per qu'en peces del meteix any les dites llegendes ocupen els llocs acostumats, y '1 cas no's repeteix en cap de les monedes dels anys següents.
Número 6i5. Aquest mitj croat, y el croat descrit ab el n. 603, consti- tueix les excepcions de qu'hem parlat, per que, havent sigut batuts en 1620, porten el bust dels de Felip I y la creu del revers com la dels croats an- teriors al any 161 1 . La circumstancia de que lo meteix s'observa en els en- cunyats en els primers anys del regnat de Felip III, fa sospitar qu'hi hagué algun motiu fonamentat pera aquest retorn als tipus antics, motiu que, al nostre parer, no pot ser altre que les reduccions fetes en el valor intrín- sec d'aquestes monedes, reduccions que'l poble devia veure ab mals ulls, posant dificultats a la llur circulació. En tals circumstancies s'explica per- fectament l'abandonament del nou tipu, pera adoptar altra vegada'l que d'antic estava acreditat y tenia la confiança del públic.
En efecte; així com l'aparició de monedes ab el tipu nou coincideix ab la reducció de valor de la moneda de plata a que fa referència la llicencia del marquès d'Almazàn de 21 de Maig de 1612, la reaparició de monedes ab els tipus antics segueix a curta distancia l'autorisació donada pel rey, en 23 d'Octubre de 1617, als consellers de Barcelona pera encunyar en la seca reyal de la ciutat sous y mitjos reyals de plata de menys valor intrínsec
Les Monedes Catalanes 85
que'ls qu'abans s'encunyaven. Es molt natural que'l poble, qu'era'l perju- dicat, rebutjés la nova moneda '".
Número 617. Aquesta moneda es probablement el «cuarto de real» a que ía referència '1 senyor Campaner en la nota 5, plana 317 del «Indica- dor manual de la Numismàtica Espanola», atribuintla a Felip I, de segur per qu'en l'exemplar de que tingué coneixement no s'hi devia llegir l'any, que's veu clar en el de la colecció del senyor Bosch y Alsina, que publi- quem. El dibuix del bust es igual al dels dinerets de Felip II de les primeres emissions, qu'En Pedrals, en ses notes al Catàlec de la colecció Vidal-Qua- dras, suposa, al nostre concepte equivocadament, que pertanyen a Felip I. Se diferencia dels dits dinerets en que no porta llegenda en l'anvers, y en que la del revers no diu més que Barcino, sense la paraula Civitas que més o menys abreviada se llegeix en aquells. Es realment un sisè de plata, com s'anomenaven aleshores els quarts de real, dels qui's fa menció en les crides del 16 de Maig del any 161 1. M. Heiss no conegué aquesta moneda y tampoc figura en el Catàlec del senyor Vidal-Quadras.
Número 618. Tant M. Heiss com En Vidal-Quadras, consideren aquesta peça com un model 0 piefort^ pera l'encunyació dels ardits, de mòdul major del que corresponia a la moneda. No trovem dificultat en quefosaixís, doncs justifica que no era moneda '1 fet de no trovarse en les coleccions altre exemplar que '1 publicat per M. Heiss, qu' es el meteix de la colecció Vidal- Quadras. El revers es igual al dels ardits; l'anvers també, però hi hà de més la llegenda.
Números 6 rg a 62^. Aquestes monedes vingueren a substituir les qu'a- bans s'anomenaven doblers, pel llur valor en curs de dos diners. Foren ano- menades ardits^ y aquesta paraula es la qu' indiquen les lletres A y R posades a un y altre costat del cap del rey. Segons En Salat (t. I, p. i5 i), l'ardit era una moneda francesa introduïda per Felip III l'Atrevit, qu'en el seu origen havia sigut de tern, o sigui de lley de tres diners, la que fou adoptada pels anglesos y més tart pels catalans. En els documents del nostre país,
(i) Contra les gestions que feya temps practicaven els consellers de Barcelona pera ob- tenir la reducció de valor de la moneda de plata y la del for o valor en curs de la d'or, re- clamaren devant del rey repetidament els jurats de Gerona, lo que molestà a aquells, pre- nent contra la ciutat y 'Is ciutadans de Gerona una sèrie de providencies. El rey posà fi a aquestes diferencies y qüestions ordenant al seu lloctinent a Catalunya, en 12 de Novembre de 1617, que fes cumplir als consellers de Barcelona'l manament qu'havía donat pera que revoquessin les disposicions preses contra la ciutat de Gerona. Obtingut ja lo que pretenien, poques dificultats degueren oposarhi 'Is consellers de Barcelona.
86 Joaquim Botet y Sisó
s'hi trova menció d'ardits abans del regnat de Felip II, però en aquest reg- nat fou quan començaren afabricarseen la seca reyal de Barcelona. Els més antics que coneixem porten la data 1613. Els primers que s'encunyaren eren de bilió pobre, però poc després foren quasi tots de coure, sense cap mica de plata.
Números 624 a 6^2. En aquestes monedes, que són totes diners o me- nuts, s'hi distingeixen tres tipus : i.'^'", les que porten al revers les armes de Barcelona, com els doblers de Ferran II, que per la data 1600 que duen gravada 'Is descrits ab el n. 624, s'ha de deduir són els encunyats en virtut de la llicencia del any i5g8; 2.°", els que porten al revers la creu cantonada ab punts y anells ocupant tota l'aria, o sigui 'Is que conserven el tipu antic de les monedes de tern y tenen com elles les llegendes, tant del anvers com del revers, separades del camp per un cercle de punts : que són les senyalades ab els ns. 625 a 628, y foren fabricades probablement de resultes del acort del any i6o3; y 3.^'", les d'aquest meteix tipu que no tenen les llegendes sepa- rades del camp per un cercle de punts, les quals són totes de coure y foren encunyades ab posterioritat al permís del marquès d'Almazàn de 31 de Maig de 1612 : són les senyalades ab els ns, 629 a 632, y porten les dates 1616, 1618, i6ig y 1621.
La B posada en ressegell en alguns diners, obeeix al acort pres en 3 d'Agost de i6o5 pel Consell de Barcelona.
Número 6^3. Aquesta moneda es un terç de trentí o de dobla de dues cares, dels qu'autorisà l'encunyació '1 decret de 2 de Març de 1618. El poble els anomenava on•;^e}is, perquè valien onze reals de plata catalans, valor que designen les sigles XI-R, distribuïdes a un y altre costat del escut del re- vers.
Números 6^4 a 6^6. D'aquests menuts, poc hi hà que dir : foren encunyats a Perpinyà en virtut de les llicencies dels anys ibcjg y 1603, y porten en el revers els meteixos tipus que s'havien usat en encunyacions anteriors. AI anvers, l'escut reyal fou substituït per la doble P, monograma del nom de Perpinyà. També es de notar, al revers de la descrita ab el n. 636, el cambi de la llegenda.
Número 6 ^ j . AquQsta. moneda porta'lsmateixos tipus que lesdequ'acabem de parlar, però difereix d'elles per les llegendes, l'estil y '1 pes, degut aquest a la gruixaria del flan. Les llegendes contenen el nom del rey y '1 seu ordi- nal en xifres romanes, ab la particularitat d'aplicarli '1 corresponent als regnes de Castella y Lleó y no als de la Corona d'Aragó, qu'es el que's trova gravat en altres monedes catalanes d'aquest temps, lo qu' es tant més
Les Monedes Catalanes 87
d'estranyar quan els títols qu'en la moneda el segueixen, són exclusivament els de Rey d' Aragó y Comte de Rosselló y de Ce(rdanya). La significació de la lletra A posada sobre la doble P del revers, ha sigut apreciada de diferenta manera : En Salat la creu una preposició indicativa del lloc ont fou feta la moneda, A PP, a Perpinyà^ M. Colson hi veu una lletra integrant del nom de la vila, P P ^, tal com aquest se trova, abreviat, en molts documents. El mòdul y '1 pes ens fan sospitar qu'aquesta moneda era un ardit, això es, una peça de dos diners.
Número 6^8. La G posada en el coll del bust del rey, prova, com ja hem demostrat, qu'aquest diner s'ha d'atribuir a Felip II. Es una particularitat digna de notarse que quasi tots els exemplars que se'n conserven estan re- tallats, malgrat l'insignificant valor intrínsec de la moneda.
Números 6jg a 64^. La classificació d'aquestes monedes no presenta difi- cultat; solament les senyalades ab els ns. 642 y 643, ofereixen una particula- ritat, qu'es la flor de llir en disposició variada prop del cap del rey del anvers. Encare qu'en els exemplars qu'hem vist sembla formar aquest símbol part integrant del cuny : ^hi fou afegit ab posterioritat quan la dominació fran- cesa del sigle xvii? Ho apuntem en concepte d'hipòtesi.
Números 644 a 648. Ja hem dit qu'En Salat, el primer que va tenir conei- xement d'aquests menuts, els cregué mitjes pugeses. M. Heiss, al parlar del exemplar que descriu y no dibuixa, l'atribuiex equivocadament a la pri- mera meytat del sigle xv% El senyor Pedrals tampoc ho encertà al donarlos a Ferran II; y per fi En Vidal-Quadras els classifica com pertanyents al reg- nat de Carles I. Aytal diversitat de parers fa patent lo fàcil qu'es equivocarse, usant el criteri que podríem dirne exclusivament numismàtic pera la clas- sificació de les monedes mitj-evals, y sobre tot d'aquelles que, per llur ca- ràcter local y per no formar una sèrie seguida d'exemplars diferents, se presten poc a la mútua comparació. Els documents qu'hem donat a conèixer permeten classificarlos ab seguretat com propris del regnat de Felip II, y donen raó de lo barroer de llur fàbrica, «encomanada potser a un ferrer». Els qu'hem vist estan quasi tots mal conservats y retallats, lo que priva de lle- gir be les llegendes; no obstant, en la que posseim, descrita ab el n. 646, s'hi llegeixen perfectament les lletres ...IDA, ab un buyt al principi de la llegenda que no deixa siti més que pera dues lletres, que devien ser una L y una E; així la llegenda entera diria LEIDA, en català, com algunes pu- geses de la meteixa ciutat. La que descriu En Pedrals, qu'es la senyalada ab el n. 648, resulta ser un exemplar de difícil lectura per la. falta d'integri- iat de la moneda, que fa notar el dit autor. Es molt anòmal el fet de portar
88 Joaquim Botet y Sisó
al anvers y al revers la llegenda CIVITAS y res més, que solament se pot atribuir a una distracció del gravador dels cunys.
Del ressegell CA, que's veu be en l'exemplar que posseeix el Sr. Carreras, res ne sabem. Tal vegada 'n donaria raó un examen detingut dels docu- ments del Arxiu municipal de Lleyda.
Número 6^g. El llautó incús d'aquesta ciutat, de qu'hem donat compte més enrera, porta '1 nom de la població escrit Solsona y per tipu un sol, com armes parlants. En aquest diner, el nom de la ciutat s'escriu C.í^LSONA, com derivantlo d'un nom antic, Celsa o Caelsa que's trova en geògrafs y historiadors de l'antiguitat, y'l sol hi està substituït per una creu patriar- cal. El meteix tipu 's repeteix en els diners de Felip III, y en la llegenda, se cambía '1 diptongue .-E per CE, CCELSONA. ^Es, realment, el nom de la població derivat del que portà en l'antiguitat clàssica, o be 's deu atribuir l'última forma a les pretensions d'erudició d'algún solsoní de principis del sigle XVII, enorgullit per la recent elevació de la seva vila nadiva a Seu epis- copal? Es difícil decidirho sense un estudi detingut, que'ns apartaria del nostre propòsit al escriure aquest llibre.
Números 65o a 655. Les monedes de Granollers descrites ab els ns. 65o y65i, qu'ha donat a conèixer el senyor Vidal-Quadras, permeten distingir de les encunyades en aquesta població les que corresponen a Felip II de les que corresponen a Felip III. En la n. 65 1 es de notar l'ordinal II posat des- prés del nom del rey, qu' es el que se li donava en el Principat.
Números 656 a 658. També la xifra i6oo, posada en la moneda descrita ab el n. 656 (de la que n'hem vist dos exemplars ben conservats), que concorda ab les noticies que 's tenen de les encunyacions de la vila de Banyoles, prova que 'Is diners banyolins foren encunyats en el regnat de Felip II, III de Cas- tella. Dels exemplars descrits, n'existeixen varietats de cuny. El ressegell ab un cap de monjo, ab cerclet, es el que s'hi posà al cessar l'encunyació en i6o5.
Números 65g)• 66o. Opinem, com En Salat y En Paluzie, qu'aquests di- ners d'Olot foren encunyats en el regnat de Felip II y no en el del lli. Ens ho fa creure aixís, puix manquen noticies documentals, la gran semblança del tipu del anvers ab el del de les monedes encunyades a Vic en i6i i . Es molt possible que les dues varietats que se'n coneixen siguin degudes a dues lli- cencies diferentes, obtinguda l'una quan la celebració de les Corts del any i599 y l'altra quan les del any i6ii .
De Tortosa, Tarragona, Reus, Castellbò y Seu d'Urgell, no'n coneixem les monedes que's bateren durant aquest regnat.
Les Monedes Catalanes 89
FELIP III (1621-16Ó5). lluís XIII (1641-1643). - lluís XIV 1643-1652).
Felip líl, com el seu pare, abandonà '1 govern en mans de privats. El primer d'aquests, Don Gaspar de Guzmàn y de Pimentel, de gènit altiu y dominador, tingué l'habilitat d'indisposar el rey ab els seus súbdits a Por- tugal, a Catalunya y a Nàpols, y de promoure la guerra al exterior ab Fran- ça y ab els Paísos Baixos, donant una forta empenta al desenrotllament dels exèrcits permanents, que convertiren, pera alguns, la professió de les armes en un ofici, y fins, per molts, en una manera de viure, L'exercici del poder reyal devingué despotisme, fentse incompatible ab els drets y antigues lli- bertats dels pobles, qu' arreu foren desconeguts.
En 1621, se reproduí la guerra ab els Països Baixos, que continuà, sense interrupció, ab alternatives favorables y adverses, y acabà, en 1648, ab la pau de Munster, que reconegué l'independència de les Províncies Unides y per la qual Espanya perdé, ademés, l'Alsacia y l'Artois. En 1640, Portugal se separà definitivament d'Espanya, proclamant reyal duc de Bragança. El meteix any començà l'alçament de Catalunya, que no acabà fins l'any 1662. En 1639, s'inicià la guerra ab França, que finí l'any i65g ab la pèr- dua pera Espanya del Rosselló, del Conflent y de part de la Cerdanya. En 1647, se sublevà Nàpols, tornat l'any següent a l'obediència per Don Joan d'Austria, y en 17 de Setembre de i665 morí '1 rey, deixant encomanada la regència del seu fill, Don Carles II, a Donya Maria Anna d'Austria.
Des de mitjans de 1640 fins a darrers de i652, el principat de Catalunya, en tot o en partida, deixà de formar part dels Estats del rey Don Felip III. En 23 Janer de 1641, les Corts catalanes varen proclamar comte de Barce- lona al rey Lluis XIII de França, qu'envià tropes al principat y'l governà per mediació de virreys fins a la seva mort, ocorreguda '1 14 de Maig de 1643, succeintio '1 seu fill Lluis XIV. El dia 11 d'Octubre de i652, Barcelo- na s'entregà a Don Joan d'Austria, tornant a l'obediència de Felip III.
Del primer matrimoni del rey ab Donya Isabel de Borbón, no li va so- breviure més que Donya Maria Teresa, qu'en 1660 se casà ab Lluis XIV de França. De la seva segona muller, Maria Anna d'Austria, tingué dues filles y tres fills; dels quals heretà la corona 'I més petit, Carles II. Dels fills na- turals que tingué, Don Joan d'Austria fou 'I de més renom.
Institut d'Estudis Catalans. 12
90 Joaquim Botet y Sisó
Els documents numismàtics del regnat de Felip III, per lo qu'aspecta a les monedes catalanes, són escassos; posseim algunes noticies referents a monedes locals, qu'apuntarem en el lloc corresponent. Això, per lo que's refereix al temps en que Felip líl regnà a Catalunya, abans del alçament de 1640 y després del alçament des de 1653 a i665. Del temps en que Catalu- nya fou dels reys de França (1641-1652), n'hi hà alguns més, però tampoc abunden.
Governant Felip III s'encunyaren : d'or, trentins o dobles de dues cares, mitjos trentins y onzens; de plata, reals y mitjos reals, y, a principis del al- çament, peces de cinc reals y peces de cinc sous; de bilió y coure, ardits y diners o menuts, y, també a principis del alçament, sisens.
L'encunyació de les monedes reyals d'or, de plata y de bilió, degué reali- sarse en virtut dels privilegis que 'I Consell de Barcelona tenia ja concedits, sense que tinguem noticia de cap disposició reyal qu'a dites monedes faci referència.
Cal senyalar en aquest regnat l'aparició de noves monedeslocals,de plata y de coure, ab motiu del alçament de Catalunya contra '1 govern de Felip III.
Va començar l'alçament pel Maig del any 1640, y pocs mesos després tot el territori català estava revoltat. La ciutat de Barcelona encunyà, ales- hores, per la seva propria autoritat, peces noves, encare que sense apartarse del sistema monetari català. Aquestes peces foren de plata y de coure. Les de plata valien cinc reals catalans cada una, equivalents a 10 sous, 0 sigui mitja lliura de la moneda corrent : llur tipu era, al anvers, l'escut de les armes reyals d'Aragó coronat y posat sobre la creu de Santa Eulàlia, y, en la circumferència, la llegenda PHILIPP(VS)- D. G. R. HISPANIA(RVM), posada entre dos cercles de punts : als costats del escut, les lletres V y R in- dicaven el valor de la peça; y, al revers, el tipu tradicional dels croatsyde la moneda de tern, ab la llegenda BARCINO Cl VITAS y l'any de l'encu- nyació en la circumferència. Se'n encunyaren meytats ab els meteixos ti- pus, que valien cinc sous, valor qu'estava indicat al costat del escut ab les lletres V y S. Les de coure valien sis diners y tenien gravats, al envers el bust del rey, y al voltant una llegenda igual a la de les de plata; y al revers, l'escut de Barcelona, en cayró, sobre la creu de Santa Eulàlia, posat entre les lletres S y I (sisè), y al voltant la meteixa llegenda que les de plata. Per llur valor, les peces de coure foren anomenades generalment sisens, y en al- guns documents se les anomena qüerns, contracció de la paraula ^i<íï/er;zs, quartes parts, per ésserho del real de plata, que valia, en aquell temps, 24 diners.
Les Monedes Catalanes 91
Aquestes noves monedes foren immediatament imitades y copiades per un gran nombre de ciutats y viles catalanes, que, prevalguentse de les cir- cumstancies y sense cap autorisació, s'atribuiren el dret de fer moneda. De moment, totes, com Barcelona, hi gravaren el nom del rey Felip, però l'any 1641 , negada solemnialment l'obediència a dit rey y proclamat altre sobirà, substituïren, les més de les poblacions, aquell nom ab el dictat PRINCI- PATVS CATALONIAE, y, des de 1642, algunes gravaren en llurs monedes, especialment en les de coure, el bust y nom del nou rey Lluis XIII de França y, mort aquest, el del seu fill Lluis XIV,
Aquestes monedes, que no poden calificarse de necessitat, y que tampoc són fiduciaries o representatives, per que, a més de tenir valor propri, més o menys aproximat al valor pel qual circulaven, l'entitat que les emetia sols responia del llur valor intrínsec, sense obligarse al cambi per altra moneda pública 0 legal, tenen totes les condicions de la moneda privada y com a tals s'han de considerar, no obstant ésser autoritats locals les que les varen emetre. Llur curs obeía exclusivament a la confiança del públic, y, com la moneda privada, per la seva diversitat y multiplicitat, era un obstacle pera la contractació y molt en particular pel comerç exterior; d'aquí que, tant abiat com l'autoritat de Lluis XIII quedà establerta al Principat, se dictessin disposicions pera posar terme al gran abús qu'aquestes encunya- cions representaven y als perjudicis que produíen.
Així, en 1 1 de Març de 1642, per orde del marquès de Brezé, lloctinent pel rey Lluis en el Principat y en els comtats de Rosselló y Cerdanya, se feu un pregó prohibint als consellers, cònsuls, paers, jurats, batlles y demés autoritats locals, fabricar moneda d'or o de plata de qualsevol classe, y ma- nant que sols poguessin fabricaria de coure aquelles ciutats, viles y llocs del principat y comtats que tinguessin privilegi pera encunyarne, devent, al ferho, acomodarse estrictament a lo disposat en els privilegis ('\ Aquesta orde donà lloc a protestes y reclamacions per part d'algunes localitats y tro- và resistència en altres, vegentse obligat a repetiria el mariscal La Motte, per pregó fet el 14 de Janer de 1643 ^^\ A ella 's deu, no obstant, la cessació de gayrebé totes les encunyacions abusives que s'havien realisat.
Com que 'I nou estat de coses importava la circulació, a Catalunya, ab relativa abundància, de la moneda francesa, hi va haver necessitat de fixar la seva relació legal ab la catalana corrent, A aquest efecte, el predit mar-
(i) Apèndix : Document n. CXI. Arxiu Corona Aragó : Reg. I. Firm. et Obi. R. Fran- ciae, f. I .
(2) ídem. : Reg. I. Firin, et Obi. R. Franciae, f. 18.
|
•-. 33 |
reals catalans. |
|
|
... i6^ |
/2 » |
» |
|
... 10 |
» |
» |
|
... 5 |
» |
» |
|
10 |
» |
» |
92 Joaquim Botet y Sisó
quès de Brezé, per pregó fet el meteix any 1642, va disposar que dita rela- ció fos la següent :
Lluisos d'or dobles
Lluisos d'or senzills.
Lluisos de plata
Mitjos lluisos de plata ...
Reals de vuyt, castellans y les demés monedes a proporció de les expressades (''.
Aquest pregó fou reproduit també per La Motte en 1643, afeginthi lo se- güent : «Lo quart d'escut de plata, que es la tercera part de la Luysa de «plata, a set sous. Lo scut de or, que val en França sinch sous mes que la «mija Luysa de or per ser millor en or y pes, a desset reals. Les dobles d'I- «talia, que valen alguna cosa menos que las Luysas de or, a trenta dos reals, »y las pessas de vuyt castellanas, a raho de deu reals quiscuna dellas res- «pective.» (2>.
26 de Març de 1 642. El mariscal de Brezé autorisà als consellers de Bar- celona pera que, a nom de la ciutat, poguessin fabricar en la llur seca mo- nedes de plata de la meteixa classe y valor que les que fabricaven abans de dictarse '1 pregó prohibint encunyaries, de les quals disposicions exceptuà a la referida ciutat (3).
6 d'Agost de 1 643. Se feu un pregó, per orde del mariscal La Motte, con- firmant els ja fets prohibint la fabricació de moneda, y oferint gratificació als qu'entreguessin en mans de la justícia una o més persones culpables de haverne fabricat, retallat o posat en circulació <4), Del meteix mariscal es un altre pregó, fet en Desembre de 1642, imposant penes als que fabriques- sin o fessin córrer monedes falses y retallades y als que 's neguessin a ad- metre les bones '^^K
21 de Març de 1645. El rey Lluis XIV confirmà 'Is privilegis de la ciutat de Barcelona sobre encunyació de moneda y renuncià la facultat d'autori- sarne la fabricació en altres llocs del Principat, deventse encunyar, en la seca de la capital y ab consentiment de la ciutat, la que al rey convingués encunyar en el Principat y comtats de Rosselló y Cerdanya, y, per últim,
(1) Arxiu Corona Aragó : Reg. I. Firm. et Obi. R. Franciae, f. i5.
(2) ídem : Reg. I. Firm. et Obi. R. Franciae, f. 19.
(3) ídem : Reg. I. DzV. de Lluis XIII, f. 23. Publicat per Salat, t. II, p. 11 1, document n. LXXX.
(4) Arxiu Corona Aragó : Reg. I. Firm. et Obi. R. Franciae, f. 5i.
(5) Arxiu Corona Aragó : Reg. I. Firm. et Obi. R. Franciae, f. 130.
Les Monedes Catalanes 93
donà facultat als consellers de la meteixa ciutat pera encunyar moneda de plata ab la lliga de les peces de vuyt mexicanes «o piastres, la qual passa en «França y per tot lo mon». Els hi va concedir, ademés, que, «durant les «presents guerres y necessitats originades de elles», poguessin donar als antics reals y mitjos reals de plata y als nous que's proposava fabricar la ciu- tat ab la lliga predita, un valor intrínsec o en curs superior al establert y al de la plata que contenien, «conforme lo tenen vuy las pessas de plata de sinch «reals corren vuy en la Provincià, que set sous de plata valen deu sous»^^^ Aquest document mostra la gran ganancia que 's feya encunyant les peces de cinc reals y de cinc sous de qu'hem parlat y explica l'afició que's desen- rotllà en totes les poblacions pera encunyarne.
10 de Març de 1648. Foren recullits a Barcelona 'Is sisens, que per llur abundància y escàs valor intrínsec havien caygut en el més gran descrèdit. El valor intrínsec de cada sisè, diu En Salat, fou d'un diner menut y malla, o sigui el d'un xavo, y corrien pel valor nominal de sis diners. Llur encunya- ció havia començat en 12 de Novembre de 1640, data en que 's manà que 's fabriquessin ab els molinets que tenia la ciutat (->.
JO de Juny de 1648. Per orde del duc de Schomberg, aleshores llocti- nent, y pera posar remey al preu excessiu a què havia arrivat la moneda d'or, se va fer un pregó disposant que 'Is trentins de dues cares, de just pes, se paguessin a raó de 6 lliures barceloneses; les dobles, els Uuisos y 'Is escuts de la creueta^ a raó de 5 lliures y 12 sous, y a raó d'elles les demés monedes d'or; que les peces de vuyt (castellanes) se paguessin a raó de i lliura, 12 sous, y al seu respecte les de quatre y de dos; que'l reyal de cinc (català) se pa- gués a raó de 13 sous y al respecte d'ell la peça de cinc sous. Que l'or de ba- lança de 22 quirats se pagués a raó de 24 lliures y 8 sous l'unça, rebaixantse una lliura y dos sous per cada quirat que faltés, y la plata de balança, de la qualitat de la marcada de Barcelona, a raó de 34 sous l'unça ^3),
Altra crida, sense data però probablement posterior a la precedent, hi hà en els registres d'aquest temps custodiats en l'Arxiu de la Corona d'Aragó; per ella 's fixa '1 valor dels trentins en 17 lliures barceloneses; el dels lluisos dobles y de la creueta en 16 lliures, y a llur raó les demés monedes d'or; la peça de vuyt mexicana en 4 lliures, y a la seva raó les peces de 4 y de 2; l'or de balança de 22 quirats en 1 5o sous l'unça, y'l de vuyt a vint quirats
(1) Apèndix : Document n. CXIl. Arxiu Corona Aragó : Reg. IV. Div. R. Franciae, f. 32 y següents.
(2) Salat ; t. I, ps. 167 y 168.
(3) Arxiu Corona Aragó : Reg. I, Firm. et Obi. R. Fr., f. 162.
94 Joaquim Botel y Sisó
en 80 sous l'unça; imposantse, ademés de la pèrdua de la moneda, la pena capital als contraventors ^^K
Aquests preus anaren encare pujant a mida qu' augmentaven elsapremis de la ciutat de Barcelona, que, en i65i, se vegé flagellada per la peste y pel seti qu'hi posà Don Joan d'Austria. En ocasió tant compromesa, Barcelona encunjà moneda de necessitat a nom del rey Lluis XIV y ab la llegenda Barcino Civitas Obsessa; a aquesta moneda, qu'ab prou feynes valia un real de plata, se li donà '1 valor de 10 reals, com ho manifesten les lletres X-R que s'hi gravaren. Abans, emperò, a darrers de Janer de i652, el Consell de Cent havia manat traure de la caixa una partida de rals de cinc; se'n tragueren So.ooo peces, a cada una de les quals se li donà '1 valor de 20 reals, marcantles ab les barres de Catalunya y l'any 1662 a l'una cara, y a l'altra ab dues XX y una R... y aquesta moneda prometé la ciutat tornaria a reco- llir després y donarne 'Is 20 reals marcats. El manuscrit d'ont es treta l'an- terior noticia afegeix que duraren poc aquests 100.000 escuts, y aixísse passà a un altra arbitri, y fou que 's fabriqués moneda de plata fins a 200.000 es- cuts, en realets de molinet, ab la lliga de la plata mexicana, donantlos 22 di- ners de plata bona, y l'estimació d'ells de 10 rals de bilió, marcats a l'una part ab l'efigie de Lluis XIV y la creu dels reals de molinet ab les armes de Barcelona, a l'altra. Encare que'l manuscrit no especifica les llegendes, ab lo que s'hi llegeix n'hi hà prou pera deduir que 'Is reals a que's refereix són els encunyats ab la llegenda Barcino Civitas Obsessa. Els medis pera fabricar aquesta moneda foren que la ciutat va resoldre demanar presta- des duescentes mil lliures de plata de marc, pagantles a 40 reals l'unça y qu' al qui 'n volgués deixar, se li crearia, perla quantitat que donaria, cambi a raó de 8 per cent o censal a raó de 5 per cent. Se feren crides reyals ab aquests pactes y obligació d'abonar dita moneda després del seti, y tot això era per no arrivar a valdres ab violència de la plata dels particulars. Començaren a córrer aquests reals a les primeries de Març, sense que parés may la fàbrica dels sisens ^^K
Sotmesa ja la ciutat de Barcelona a l'obediència de Felip III, foren extin- gits y desmonetisats els sisens encunyats a Catalunya en temps de la guerra, per orde dictada per Don Joan d'Austria en 7 d'Abril del any 1653, a la qual fan referència En Salat y En Campillo <3). Per aquesta orde's donava
(i) Arxiu Corona Aragó : Reg. I, Firm. et Obi. R. F., f. 117.
(2) Monedasbarcelonesas de 7iecesidad acunadas en elsiglo XVII, per D. Artur Pedralsy MoLiNÉ : article publicat en ei «Memorial Numismàtico Espanol», t. II, ps. 274-276.
(3) Apèndix : Document n. CXIII. Campillo : p. 323; Salat : t. I, p. 168.
Les Monedes Catalanes gS
de temps pera cambiarlos, a raó d'un diner y mitj cada sisè, fins al dia 30 de Juny immediat següent. En 24 de Novembre de 1664 se reduí a la meytat el valor de la nova moneda. Com sobre les precedents disposicions s'ha- guessin mogut dubtes respecte al pagament de les obligacions contretes ab anterioritat, en 29 d'Octubre del any i658 dictà '1 rey una pragmàtica que vea ésser una confirmació de les meteixes^", la qual fou mantinguda malgrat l'oposició de la ciutat de Barcelona, per haverse mostrat d'acort ab ella mol- tes ciutats de Catalunya, entre les quals la de Tarragona, que va exposar que Barcelona havia fet oposició a l'autorisació que tenia concedida de ba- tre moneda fins a la suma 0 valor de 30.000 ducats.
I y de Novembre de i65s. En aytal data, se feu una crida, per orde del marquès de Mortara, manant retirar de la circulació 'Is reals de plata ab la llegenda Barcino Civitas Obsessa y les peces de cinc reals y de cinc sous mar- cades ab les barres d'Aragó, la data i652 y la xifra XX-R, les de cinc reals, y les dues primeres marques y la xifra X-R, les de cinc sous, les quals secam- biarien, per les persones designades al efecte per la ciutat de Barcelona ab sisens corrents, o ab bona moneda d'or o plata a l'estimació següent : els trentins de just pes, a la de 17 lliures de sisens; les dobles d'Espanya de bon pes, a 16 lliures de la meteixa moneda, y a llur raó les demés monedes d'or; els reals de vuyt, a 4 lliures, y a llur raó els de quatre, de dos y les demés monedes de plata : per ésser el valor que tenien les dites monedes quan les armes del rey entraren en la ciutat '^^\
SEQUES LOCALS
Perpinyà. — 18 d'Octubre de 162^. Pere Lloràn es nomenat mestre de la seca pel rey Don Felip III *3).
oAny 16^5. De les noticies que dóna M. Colson se dedueix qu'en aquest any o en el següent li fou otorgada a la vila de Perpinyà autorisació pera fabricar menuts en quantitat de deu mil ducats, ab certes condicions : les quals no degueren agradar als cònsols, perquè no's serviren de la llicencia ^■+^.
8 de Setembre 164.^. Accedint a lo demanant pels cònsols de Perpinyà, el mariscal La iMotte 'Is concedí autorisació pera encunyar sous dobles,
(i) Apèndix : Document n. CXIV.
(2) Apèndix : Document n. CXV. Arxiu Corona Aragó : reg. 55o5, f. 109.
(3^ CoLsoN : ps. 167 y 168.
(4) CoLSON : ps. 168 y 169.
96 Joaquim Botet y Sisó
senzills, ardits y menuts de bilió, en quantitat de 20.000 ducats y a raó de 12 rals el ducat franca de despeses. En el document se detallen els tipus, la lley y la talla que devien tenir dites monedes y la quantitat que de cada una de les meteixes hauria d'encunyarsen o. Posats d'acort els cònsuls de Perpinyà ab el mestre racional pera la fabricació de les dites monedes, con- tractaren ab Antoni Generés la provisió de la plata y coure necessaris, pa- gant la primera a raó de quatre rals l'unçay'l coure a raó d'onze sous perpinyanesos la lliura, y per tal que trobaven dificultats pera proporcio- narse plata en quantitat suficient, demanaren al capità general que 'Is per- metés rebaixar una unça de plata per marc en la lley de la moneda de bilió. Aquest els va permetre rebaixar solament mitja unça per marc en els sous dobles y senzills, però 'Is va prohibir l'encunyació de sisens y d'ardits. Més endevant, en i5 de Març de 1644 ^^\ en virtut d'una nova petició dels cònsuls, els va facultar pera encunyar els menuts de coure sol. Pere Pujol, argenter de Perpinyà, fou l'adjudicatari de la fabricació, que s'acabà en 23 de Novembre de 1645. El citat M. Colson calcula que la vila obtenia un be- nefici de 0.35 sobre '1 valor en curs de les espècies fabricades.
21 de Març de 1646. Llicencia concedida als cònsuls de Perpinyà, pel comte d'Harcourt, pera encunyar sous dobles, sous senzills y menuts, en quantitat de 30.000 ducats, fixant llurs tipus, lley y talla ^3). L'encarregat de l'encunyació d'aquestes monedes fou Antoni Generés, qui la va acabar en 1649.
En diferentes localitats del Rosselló, el poble 's negava a admetre la mo- neda perpinyanesa, per l'abundor de peces falses que'n circulaven. Degut a això, per acort del Consell de la vila, de 29 de Janer de 1648, se ressege- Uaren les bones, impriminthi un capet de Sant Joan, y s'inutilisaren les falses, tallantles. Al poc temps se va falsificar també '1 ressegell, y's demanà autorisació al governador general pera inutilisar tots els sous senzills y do- bles falsos que's poguessin trovar.
En Juny y Juliol de 1649, s'acordà encunyar menuts en quantitat de 8.000 lliures, del meteix pes, talla, mòdul y tipus que 'Is qu' últimament s'havien emès ^'^K Llur fabricació fou adjudicada a Pere Servera.
(i) Colson : ps. 172-177, y document n. XXXVIl. Arxiu Corona Aragó : reg. I. Div. de LluisXIV, f. 195.
(2) Colson : p. 177 y document n. XXXVlIi. Arxiu Corona Aragó : reg. V, Div. de Lluis XIV, f. 99.
(3) Colson: p, 178 y document n. XXXIX. Arxiu Corona Aragó : reg. V. Div. R. Fr., fs. 116, 148 y 149.
(4) Colson : document n. XL.
Les Monedes Catalanes 97
r5 de Setembre de i65^. Edicte reyal desmonetisant la moneda de bilió y prohibint el seu curs, tancantse la seca de Perpinyà en 23 de Desembre de i655 per acort del Consell de la vila. Aquest Consell no va acceptar la pragmàtica de Felip III, de 29 d'Octubre de iG58, fixant el valor de la lliura barcelonesa en deu rals d'ardits^'*.
Pel tractat dels Pirineus de 7 de Novembre de i65g, el Rosselló fou cedit a França y la numismàtica d'aquest comtat deixà de formar part integrant de la numismàtica catalana.
Gerona, — Per l'Abril de 1622 els jurats de Gerona tenien recullida «en la caixa dels menuts» la quantitat de 8g. 1 12 lliures, 16 sous y 1 1 diners, y varen acordar convertirlos en ardits, concertantse pera això en 1623 ab la ciutat de Barcelona. Haventse presentat dificultats, se va resoldre vendre a dita ciutat 40.000 marcs de menuts a raó de 13 sous y 4 diners francs per marc. Se varen fondre'ls menuts a Barcelona en 1623 y 1624, rebent, en llur lloc, primer, ardits, y després, per haverse oposat a l'encunyació el mestre racional, la quantitat convinguda per marc.
La ciutat de Gerona no tornà a encunyar moneda fins l'any 1640. En aquest any, imitant el municipi geroní la conducta del de Barcelona, va iniciar l'encunyació de monedes de plata de cinc reals y de ei ne sous, copiant exactament els tipus d'aquestes peces barceloneses, però sense la creu de Santa Eulàlia dessota del escut y ab la llegenda Civitas Gerunda o Gerun- DE. En llur anvers figura '1 nom del rey Felip en les que tenen gravat l'any 1640 y en algunes de les batudes en 1641. Per les noticies que 's contenen en els Manuals d'Acorts custodiats al Arxiu Municipal de la ciutat, sabem que, un cop habilitada la fàbrica, la junta de guerra, en23deJanerde 1641, va acordar batre tot seguit moneda de plata en virtut dels privilegis que tenia la ciutat^ y qu'en 27 d'Abril del meteix any, no tenint els particulars plata pera vendre ab destí a l'encunyació de peces de cinc reals y de cinc sous que s'estava realisant, la Junta de la Taula, a fi de que la fàbrica d'aques- tes monedes no hagués de parar, va fer entrega de tots els reals de vuyt neces- saris, a cambi de peces de les que s'encunyaven. En 8 d'Octubre del any 1641, varen disposar els jurats «que la moneda de deu sous y de cinc sous «de esta hora en avant se baté apunxonada ab las armas de esta ciutat com «las de Barcelona ab las armas de Barcelona y que en las letras se pose «Principatus Cathaloniae en lloch de Phillippus.» Aquesta disposició, copia de lo practicat a Barcelona, pot ajudar a conèixer d'una manera apro-
(i) CoLSON : ps. 182 y 183 y document n. XLI.
Institut d'Estudis Catalans- 13
g8 Joaquim Botet y Sisó
ximada la data en que s'adoptà, en aquesta mena de monedes, y probable- ment també en els sisens, la llegenda Principatüs Cathaloniae y en que s'afegí en el centre de la creu del revers de les de plata un escudet en cayró ab les armes respectives de les poblacions que les fabricaven. Cal observar que, ja abans de ferse aquesta adició en la creu del revers, s'havia modificat la llegenda del anvers supriminthi '1 nom del rey Felip, per tal qu'existei- xen peces de Gerona sense l'escudet al revers y ab la llegenda Principatüs Cathaloniae al anvers.
Malgrat l'orde del mariscal de Brezé, de Març de 1642, prohibint en ab- solut l'encunyació de monedes de plata, contra la qual la ciutat de Gerona va acordar acudir en justícia apoyantse en el privilegi de Don Joan II y en la confirmació del meteix per Felip I, continuà Gerona encunyant moneda d'aquest metall fins el dia 17 de Març del any 1643.
Consta qu'en l'any 1641 s'encunyà, en peces de cinc sous, a les que la gent anomenava escaldapolls, la quantitat de 28.012 lliures y 5 sous, y en peces de cinc reals, la de 90.225 lliures; que de Janer a Març de 1642 se varen fabricar peces d'una y altra classe per la quantitat de 40.508 lliures; que, sospesa aleshores l'encunyació, s'emprengué altra vegada en 16 de De- sembre del meteix any, acabantse, com hem dit, en 17 de Març de 1643, durant els quals tres mesos se fabricaren peces per valor de 98.671 lliures y ó sous, totes ab encunys del any 1642.
En 25 de Janer de 1641 els adjunts deia Taula de comuns depòsits de la ciutat ordenaren que 'Is trentins, mitjos trentins, onzens, dobles y mitjes dobles de bon or y pes fossin marcats «ab les armes de Gerona a effecte que «valegan y sien rebuts per los preus y valor que ha desliberat lo savi con- «sell de Cent de Barcelona, com consta ab acte rebut.» En aquesta ocasió el ressegell significava un cambi en el for, això es, en el valor en curs de la moneda. Es clar qu'aquesta disposició 's referia no més qu' a les monedes qu'estaven en poder de la Taula y qu'hi entressin ab posterioritat. Recor- dem haver vist una peça d'or castellana ab el ressegell de les armes de Ge- rona posat sens dubte en aquesta ocasió; no sabem aont ha anat a parar. Fora d'aquèsta, no coneixem cap moneda ab dit ressegell.
Respecte a les monedes de coure encunyades a Gerona en aquesta època, podem donar les següents noticies. En 27 de Juliol de 1641, s'acordà com- prar un molinet pera encunyar, per compte de la ciutat, moneda de bilió, habilitantse a dit efecte un dels molins situats en el carrer de Mercaders. En 22 de Novembre del meteix any, segons un manuscrit de Don Jeroni de Real, que's guarda en l'esmentat arxiu de Gerona, va començar l'encu-
Les Monedes Catalanes
99
nyació de sisens ab el molinet. En 8 de Desembre següent s'acordà pagar, ab els sisens que ja hi havia fabricats, la Companyia de la ciutat que Iluy- tava en el Rosselló. En 24 de Janer de 1642 varen determinar els jurats arrendar l'encunyació dels sisens, que's feya per administració, per mirar d'obtenirne més benefici «per los gastos que per ser cosa del comú se hi offerexan», ultimantse l'arrendament en 23 d'Abril. L'encunyació d'aques- ta moneda va durar fins el dia 23 de Desembre de 1645, en que consta la darrera entrega d'ella. Des del dia 21 de Març de 1642 fins al 23 de Desem- bre de 1645, se fabricaren sisens en quantitat de 81.702 marcs, important 112.000 lliures, 16 sous y 6 diners. No sabem la quantitat a què ascendien els encunyats anteriorment.
Tant per les falsificacions que se 'n feren com per llur valor intrínsec, els sisens geronins caygueren en el més gran descrèdit y eren refusats per tot arreu, sense que produïssin cap resultat favorable les disposicions que varen pendre 'Is jurats de la ciutat pera evitarho. A la fi, no tingueren altre remey que retirarlos de la circulació y recuUirlos, y en 8 d'Abril de 1648 els varen vendre a la ciutat de Barcelona, que 'Is hi pagà a raó de 37 lliures el quintar de coure y de 34 lliures l'unça de plata, si resultava qu'hi hagués d'aquest metall. La quantitat venuda fou de 127.000 lliures, cobrantse per ella 38.000 lliures, «que no vingué a mes de diner y malla per sisè.»
Sembla qu'en l'any 1653, ab motiu del siti de la ciutat pels francesos, tornà a encunyarse moneda a Gerona : aixís ho afirmen En Roig y Jalpí y En Jeroni del Real, autors contemporanis dels successos <■'. Però es el cas que no concorden l'un ab l'altre respecte de quina fou la moneda que se encunyà. Segons En Roig, s'encunyaren peces de cinc reals; segons En Real, s'encunyaren peces de dos y de quatre reals, les quals tenien d'un cantó la testa del rey ab la llegenda Philipus Dei Gratia Rex y de l'altra les armes reyals ab la llegenda Gerunda Fidelissima Civiias i65^. Afegeix En Real que 's fabricaren també algunes dobles d'or. En Pujol es d'opinió que's varen encunyar ab els cunys dels reals de cinc del any 1641, acostantse a a l'opinió d'En Roig, y que la moneda que descriu En Jeroni del Real no va arrivar a ésser batuda. Dels pocs documents que sobre '1 particular hem trobat, se dedueix que, mancant a Gerona diner pera pagar a la tropa, el marquès de Serra d'Almasilla que n'era el quefe, va proposar a la ciutat l'encunyació de monedes, la qual idea fou acceptada per la Junta de guerra,
(i) Roig y Jalpí : Resumen historial de las grande:{as y aniigüedades de Gerona; p. 461. Jeroni del Real : Arxiu Municipal Girona; Ms. ps. 231 y 232.
100 Joaquim Botet y Sisó
procedintse de seguida a recullir la plata de particulars y corporacions, la qual era entregada mitjansant rebut al pagador general del exèrcit Fran- cisco Ossorio d'Astorga; que la moneda 's fabricava per compte de Sa Ma- jestat, yqu'es probable que'l meteix marquès de Serra fou qui va donar les disposicions conduents pera l'encunyació, sense que's contingui en els aludits documents cap noticia que permeti apreciar quina mena de moneda seva encunyar ni tampoc quins foren els seus tipus. Consta, no obstant, que no solament se recullía y entregava plata pera l'encunyació, sinó també or, lo qual es senyal de que també s'encunyaren monedes d'aquest metall, com ho assegura En Jeroni del Real. També, entre '1 metall entregat, figuren monedes d'or y de plata corrents, com dobles y trentins d'or, y reals de vuyt, que no s'ha de suposar se fonguessin pera encunyar ab el seu metall altres monedes iguals. Tot lo referent a aquesta encunyació resulta, en conse- qüència, molt confós y podria ser molt be que lo ocorregut fos haverse en- cunyat una poca quantitat de moneda pera suplir la que feya falta, antici- pantse '1 metall necessari pera la fabricació al general de les tropes, qu'era el que necessitava 'Is diners pera poder pagar, y facilitantli, ademés, nume- rari del que ja corria. No s'ha trobat, que sapiguem, cap moneda ab els tipus que descriu En Real, ni tampoc ab altres tipus que puguin fer pre- sumir haver sigut encunyades a Gerona en 1653.
Vic. — La ciutat de Vic fou també de les que 's donaren pressa a encunyar moneda en temps del alçament de Catalunya; encunyà, en plata, peces de cinc reals, de cinc sous y de mitj ral, y en coure, menuts.
En 14 de Janer de 1643 obtingué, del mariscal La Motte, facultat de posar en circulació 300 escuts de menuts, poc més o menys, que tenia ja encunyats y que no podia utilisar per mor de prohibirne '1 curs el pregó fet sobre la fabricació de moneda ^'\
2^ de Febrer de 164^. Llicencia concedida pel meteix La Motte a la ciutat de Vic pera encunyar, en el terme de tres anys, menuts en quantitat de 4.000 ducats, a raó de 12 rals el ducat, y a la talla de 1 1 sous y 4 diners el marc; ab l'obligació de registrar la llicencia a l'oficina del mestre ra- cional, de prestar caució y de donarne compte <=*,
5 de Desembre de 1644. Orde del mariscal La Motte, als cònsuls de Vic, pera admetre com inspector (veedor) de la moneda menuda qu'havíen de encunyar, a Gaspar Codolosa, qu'havía sigut nomenat en 26 de Novembre
(i) Apèndix : Document n. CXVI. Arxiu Corona Aragó : Reg. I. Diversorwn, LluisXlII, f. 23. (2) Apèndix : Document n. CXVII. ídem : Reg. I. Diversorum, Lluis XIII, f. 68 r.
Les Monedes Catalanes loi
de 1642 pera exercir dit càrrec pel rey Lluis XIII. La data d'aquest nome- nament es un indici fefaent de que la ciutat de Vic havia obtingut ab ante- rioritat alguna llicencia del rey pera encunyar moneda <■'.
En 28 d'Agost de 1643 se feu a Barcelona un pregó oferint cent ducats al qui descobrís y entregués en poder de la justícia als qu'havien falsificat els menuts de la ciutat de Vic, degut a l'instància del síndic d'aquesta ciutat que oferí llur pagament <^).
Igualada. — En Salat publica una informació feta a la vila d'Igualada '1 dia 20 d'Abril de 1645, per orde del virrey Don Enric Lorena, de les mo- nedes que s'hi varen encunyar des del any 1641 fins al 1644^3). De ella resul- ta que s'hi havien fabricat peces de cinc reals, fonentse per això cinquanta 0 seixanta mil escuts, entre 'Is quals hi havia quarts d'escut francesos de baixa lley que's barrejaven ab plata d'Espanya; que's conduíen de Barce- lona a Igualada adzembles carregades de plata a M. Tolo y a M. Casaibo, tresorer de l'exèrcit francès, dirigintles a Pau Bover; «que's donava molta «pressa en el batiment, prevenint que si no 's movien ab pressa s'encunya- «ría a un altra banda», y que, «després de fabricada 's conduïa a la vila de «Cervera pera pagar els soldats y gent de guerra.»
Cervera. — 20 de Març de 1 646. Ab aquesta data foren absolts els paers y Consell de la vila de Cervera y 'Is particulars Miguel Perelló, Francesc Perelló y Joan Perelló, argenters, Josep Corell, ferrer, Jaume Calderó, corredor, y totes les demés persones acusades d'haver fabricat, per compte de la vila, peces de cinc reals, de cinc sous y altres menes de moneda ^4). Es probable que la causa seguida tingués relació ab l'informació practicada a Igualada, de que hem parlat.
Olot. — En /.^'" de Juliol de 16^1 se resolgué, pel Consell de la vila de Olot, fabricar moneda de plata, y '1 meteix dia s'envià a Vic un tal Bover, argenter, pera que portés dos cunys pera batre peces de 10 y 5 sous. En el meteix mes va comprar la vila les eynes necessàries pera la fabricació. Consta qu' en Setembre immediat següent s'havien adquirit dos molinets, també a Vic, pera encunyar menuts, y qu' en 11 de Desembre se varen pagar a Jaume Camps 613 lliures y i5 sous pel coure que se 1' hi havia comprat.
En 50 de Juliol^ dels beneficis obtinguts en la fabricació de la moneda, fou depositada en la Taula de la vila la quantitat de 1.036 lliures y i5 sous,
(i) Arxiu Municipal Vic : Lligam de Moneda.
(2) Arxiu Corona Aragó : Reg. I, Firmarum, f. 62.
(3) Salat : t. II, Document LXXXI y ps. 168 a 171.
(4) Arxiu Corona Aragó : reg. III, Diversorum de Lluis XIV, f. 203.
102 Joaquim Botet y Sisó
a la que's va afegir, en i/'" d'Agost, la de 74 lliures. Adverteix, el manus- crit del qual trayem aquestes noticies, que de les quantitats expressades se n'han de deduir l'interès y les despeses.
En Agost se nomenaren comissionats pera buscar plata pera la fàbrica <').
//'■ de Juliol de 164Q. Definició de comptes, feta pel lloctinent de mestre racional, a favor d'Esteve Ferrer, síndic de la vila d'Olot, de la moneda així de plata com de bilió fabricada en dita vila des del i.^"" de Janer de 1642 fins al dia de la data ^^K Del document resulta que no's trobaren elscomptes corresponents a aquest temps.
La Bisbal. — En Pujol y Camps, que va examinar els llibres d'acorts del Consell d'aquesta vila, no hi trobà, sobre les monedes qu'encunyà en temps del alçament contra Felip III, més que les dues noticies següents :
2 1 de Novembre de 16^1 . Nomenament d'una comissió composta de sis persones, dues de cada braç, pera que estudiessin la manera y forma d'en- cunyar moneda, «com ho fan altres localitats del Principat».
2S de Desembre de 16^1. Acort d'encunyar moneda, y nomenament de una comissió que cuidés del funcionament y administració de la seva fà- brica (3).
Manresa. — En el foli 72 del volum 20 del «Llibre major de la Taula de comuns dipòsits de la ciutat de Manresa», hi figuren entregues de quantitats fetes a dita Taula «en compte de la fàbrica de la moneda fan ha obs de la guerra pera la defensa deia Provincià», pels consellers de la ciutat y per Francesc Coll, «veedor de la dita fàbrica», en los dies 16 de Juny, 20 de Juliol, I y 5 d'Agost, 28 de Setembre, 5 d'Octubre y 21 de Novembre de 1641, y 26 y 30 d'Abril, 16 y 24de Maig y 12 de Juny del any 1642; lesquals, reunides, pujan a la suma de 7.079 lliures, 14 sous y 5 diners.
Això es tot lo qu'hem pogut averiguar sobre les encunyacions de Manresa en aquesta època.
Puigcerdà. — En 10 d'Abril de 1641, el Consell de la vila de Puigcerdà acordà encunyar moneda «attes te llizentia per ferne». Al acort seguiren, en el meteix any, una sèrie de disposicions, de les quals resulta : qu'haventse proveit ja d'encunys o motUos, en 14 de Maig se contractà l'encunyació de
(1) Arxiu Municipal Olot : Libre del Consolat de Mossèn Maleii Qiter. Les noies veíerenls a moneda, tretes de dit llibre, ens han sigut proporcionades pel nostre amic d'Olot En Josep Saderra.
(2) Esteban Paluzie y Cantalozella : Olot; su comarca, sus extinguidos volcanes, su historia civil, religiosa y local... Barcelona; ps. 85 y 86 y nota 71.
(3) Las Monedas de la Bisbal, en la «Revista de Gerona» : t. I, p. 249.
Les Monedes Catalanes 103
menuts y qüerns de coure ab Rafel Martínez, argenter, qui, en el meteix mes, començà l'encunyació de menuts; qu'en 1 1 d'Octubre se resolgué en- cunyar també peces de plata de cinc reals y de dos reals y mitj, o sigui de cinc sous, acordantse, en 2 de Novembre, que's fessin «conforme les de «Barcelona es asaber, a la part de la creu al mig se posaran les armes de «Puigcerdà y al rededor Província Caite , y a la altra part les armes de Ca- «talunya y al rededor Oppidum Podiceritani»\ qu'en Maig del següent any 1642, continuava a Puigcerdà l'encunyació de menuts de coure y de mo- nedes de plata; qu'en l'immediat mes de Novembre tingueren noticia 'Is cònsuls de la vila 's tractava de procedir contra ella per fabricarshi moneda; qu'efectivament s'obrí sobre '1 particular una informació practicada per un jutge de cort; y, finalment, que eren en tant nombre 'Is menuts que s'havien encunyat, que la gent els refusava, y se proposà picar o inutilisar els falsos que corrien ^'\
Al descriure les peces de cinc reals y de cinc sous encunyades a Puigcer- dà, veurem qu'aquèstes no s'acomoden ab exactitut al acort referent als seus tipus y llegendes. En quant a l'informació oberta contra la vila, ignorem el resultat que donà, y la creyem deguda al fet de no hiaver cessat d'encu- nyar moneda després de dictades pels mariscals Brezéy La Motte les ordes proliibintne la fabricació. Per més que 'Is cònsuls de la vila ho afirmen ai proposar al Consell l'encunyació de moneda en 10 d'Abril de 1641, estem convençuts de que Puigcerdà l'encunyà, en aquesta època, no en virtut de cap llicencia especial, sinó per la seva propria iniciativa y autoritat. La lli- cencia a que 'Is dits cònsuls podien referirse, devia ser una de les abans ob- tingudes per la vila y ja caducades : ho confirma '1 fet d'haver encunyat monedes de plata,
Tarrassa. — En Soler y Palet, historiador de la vila, ens ha facilitat co- pia d'una contracta pera la fabricació de sisens, a compte de l'Universitat forana de Tarrasa (Sant Pere), feta '1 dia 22 de Desembre de 1641, per la qual els representants de dita Universitat forana encarragaren a Josep Bogu- nyà la dita fabricació. Aquest, entre altres coses, se compromet a encunyar- los «ab la matexa mistura y ab els matexos senyals y encunys els fabrica «la ciutat de Barcelona.» La ganancia que's fes, deduit l'import del mo- linet o molinets que s'haguessin de comprar y pagades totes les despeses, havia de repartirse cada diumenge per meytat entre l'Universitat y '1 dit
{^i) Carreras y Candi : Encunyacions monetàries al Urgellet y Cerdanya; en la «Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa», t. VI, ps, 493 a 498.
104 Joaquim Botet y Sisó
Bogunyà. La contracta era per sis mesos, comptadors des del dia que co- mencés l'encunyació. En ella's preveu 'I cas de que sigues privada o pro- hibida l'encunyació de dita moneda ">.
Aquesta contracta es molt interessant per la llum que dóna sobre les en- cunyacions de Tarrassa en aquesta època, com veurem al comentar les mo- nedes encunyades per dita vila, y ho es també per ser un testimoni més de que les monedes locals catalanes del temps del alçament contra Felip III no obeiren, en general, a cap permís o autorisació sobirana, sinó sola y ex- clusivament a la voluntat o resolució de les respectives autoritats locals.
No tenim noticies de les altres moltes poblacions catalanes qu'encunya- ren moneda en el periode comprès entre 'Is anys 1640 y i652. De segur se'n trobarien en els arxius de la major part d'elles; però no han sigut publica- des y no'ns ha estat possible recorreries totes pera recullirles.
D'abans d'aquest període y del regnat de Felip III, solament se conei- xen monedes locals de Cervera y de Granollers, per no haver concedit aquest rey ni'ls seus lloctinents llicencies pera encunyarne. El privilegi quefruía Granollers, era d'un caràcter distint dels concedits a altres poblacions. Ja hem vist que tenia '1 dret, que li fou confirmat per Felip II, de fabricar menuts sense altra llicencia que la del batlle de son territori : a això 's deu, sens dubte, qu'hi continués l'encunyació de menuts. Segons En Salat, els batia ab tanta abundància, que, engelosida la ciutat de Barcelona, els con- sellers d'aquèsta, en 23 de Janer de 1627, demanaren al rey que prohibís, o al menys manés sospendre, el batiment de menuts en la vila de Granollers ^^\ No sé que's va conseguir ab l'embaixada; — afegeix En Salat — però, si al escriure el vol. I del seu Tratado hagués tingut coneixement del menut del Granollers del any 1635, hauria pogut assegurar que no 's va lograr que la vila deixés d'encunyarne.
També Reus fabricà moneda durant aquest regnat, continuant les en- cunyacions iniciades en el precedent. De les noticies publicades per En Cam- paner y de les qu'hem llegit en l'arxiu de dita ciutat, se'n desprèn que 'Is menuts de Reus eren de llautó y encunyats d'una sola cara, com els tantos o marques que s'usaven en algunes iglesies pera les distribucions, y que, com aquests tantos, eren anomenats pallarofes. Els menuts o pallarofes de Reus, d'aquesta època, no's coneixen, que sapiguem. Consta qu'en 23 de Març del any 1629, s'acordà que's fabriquessin 5oo lliures de menuts
(1) Apèndix : Document, n. CXVIII.
(2) Salat : p. 275.
Les Monedes Catalanes
io5
ab marca nova de la vila; qu'en 1 1 o 30 de Maig de 1053, se va resoldre Tencunyació de mil lliures à.Q pallarofes pera substituir les que ja no te- nien curs y s'havien recuUit, usant cunys nous pera que 's distingissin de les abans encunyades; qu'en 21 de Desembre de 1654 s'ordenà recullir els menuts corrents, per haver disminuït llur valor; y qu'en 31 de Juliol de 1661 se va disposar la fabricació de 5oo lliures de pallat^ofes o menuts ab la marca de la vila y que 's fessin de metall blanc *'^
Altres poblacions, particularment del NE. de Catalunya, varen batre tam- bé pallarofes en el sigle xvii; però, com no tenim antecedents pera deter- minar la data de llur encunyació y tant a Reus com en altres localitats va- ren continuar encunyantsen fins als primers anys del sigle xviii, aplacem la descripció de les que coneixem pera continuaria després de la de les mo- nedes del regnat de Felip IV, V de Castella.
Dividim la descripció de les monedes catalanes encunyades durant el regnat de D. Felip III, en tres seccions : i.^, monedes encunyades abans del alçament del any 1640, o sigui des del any 1621 a les derreríes del 1640; 2.^, monedes encunyades durant la guerra de Catalunya, això es des de derrers del any 1640 fins a darrers del i652, y 3.^, monedes encunyades acabat l'alçament, des de 1663 finsa i665. Llur descripció es com segueix :
MONEDES D'ABANS DEL ALÇAMENT
MONEDES REYALS
CROATS
mm
661. Anv. : PHILIPPVS D G-HISPANÍA-R-, entre dos cercles de punts; en el camp, bust com en els croats de Fe- lip II, a l'esquerra. Rev. : RAR-CIiNO-GIVI-1626. Enelcamp, creucomladels
(i) Arxiu municipal de Reus : Libro de deliberaciones del Consejo, dels anys respectius. Campaner : Indicador manual : ps. 366 y 367.
Institut d'Estudis Catalans. 14
io6
Joaquim Bolet y Sisó
662. Var
663. Var.
664. Anv. Rev.
665. Anv.
Rev.
666. Var.
667. Var.
668. Var.
croats, cantonada en el primer y quart ab un anell y en el segon y tercer ab tres punts.
Real o Croat, plata. -Varis. Vidal-Quadras : Calàlec, n. 8686.
La llegenda del anvers, diu : PHILIPP' DG HIS- PANIAR.
Real, plata; pes : 3'25 gr.-Colecció del autor. Heiss : t. II, I. 82, n. 5.
La llegenda del anvers, diu : PHILIP' DG HISPÀ- NIA-R-
Real, plata. -Varis. Heiss : t, II, i. 82, n. 4.
: — PHILIP-D GHISPANIARVM-R. Bust con^ el dels
croats de Felip I. Lo demés, igual als precedents. : BARCI-NOCIV-ITAS- 1630. La creu dels revers
cantonada en el primer y quart ab tres punts y en
el segon y tercer ab un anell.
Real, plata.-Varis.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8687.
: + PHILIPP' DG-HISPANIA-R. Lo demés com el
n. 661 . : Com el n. 66i, però ab l'any 1631.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8688.
: Com el n. 664, però ab l'any 1632.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8689.
: Com el n. 664. La llegenda del revers, diu : BARC- INOCI-VITAS-1635. Real, plata.-Varis. Heiss : t. II, 1. 82, n 3; Vidal-Quadras : Catàlec, n.
: Com el n. 66i, però. del any 1636.
Les Monedes Catalanes
107
Real, plata. -Varis. Vidal-Quadras : Catàlec, n. 86gi.
669. Vai\ : La meteixa, del any 1637.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8692.
670. Var. : La meteixa, del any 1638.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8693.
671. Var. : La meteixa, del any 1639.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8694.
6^2. Var. : La meteixa, del any 1640, y contramarcada, ademés, ab una T.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8695.
MITJOS CROATS
673. Anv. Rev.
— PHILIPPDG HISPAN-R. Lo demés com el n. 66i — BAR-CIN-OCI-1626. Lo demés com el 66i. Mitj real, plata. -Varis. Heiss : t. II, 1. 82, n. 6; Vidal-Quadras : Catàlec, n.
674. Anv. : Com el del n. 662.
Rev. : -f BARCINOGIVITA 1630. Greu closa dintre '1 cer- cle interior de punts; cantonada com en el n. 661. MilJ real, plata. -Varis. Heiss : t. II, I. 82, n. 8; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8699.
675. Anv. : Gom el n. 674, però ab el bust de Felip I. Rev. : Gom el n. 673, però del any 1632.
Heiss : t. II, I. 82, n. 7; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8700.
676. Anv. : PHILÍPP' DG HISPA-R. Lo demés com el n. 673.
io8 Joaquim Botet y Sisó
Rev : BARCINO CIVIT- 1632. Creu com el n. 674; can- tonada en el primer y quart ab tres punts, y en el segon y tercer ab un anell.
Mitj real, plata. -Varis. Vidal-Quadras : Catàiec, n. 8701,
677. Far. : Igual al n. 676. Lacreu cantonada com la del n. 673.
Mitj real, plata. -Vidal-Quadras, Barcelona. Vidal-Quadras : Catàiec, n. 8702.
ARDITS
678. Anv. : Bust a l'esquerra, entre les lletres A y R; orla de punts. Rev. : BARCINOGÍVITAS 1 624, entre dos cercles de punts. En el camp, escut, en cayró, ab les armes de Barce- lona.
Ardit, bilió. -Varis. Vidal-Quadras : Calàiec, n. 8703.
679 a 682. Far. : Iguals, peròdelsanys : 1627, 1628, 1G32 y 1633, respectivament.
Vidal-Quadras : Catàiec, ns. 8704-8707.
683. Var. : La meteixa, del any 1636.
Heiss : 1. 82, n. 1 1.
MENUTS
684. Anv. : PHILIPP DG HISPAR. En el camp, bust a l'es-
querra; orla de punts. Rev. : BAR-CINO-CIVI- 1628. Creu com la dels croats.
Les Monedes Catalanes 109
cantonada com en el primer y quart ab un anell y en el segon y tercer ab tres punts.
Diner, bilió. -Varis. Vidal-Quadras : Catàlec, n. 871 1.
685 a 688. Va7\ : Iguals, però dels anys : 1629, 1632, 1633 Y 1634.
Salat : t. III, 1. 5, n. 12; Heiss : t. II, 1. 82, n. g; Vidal-Quadras : Catàlec, ns. 8712 y 8713. (La que porta l'any 1633, en la colecció de! autor.)
TRENTINS
689. Anv. : +FERNANDUSA ET A ELISABET A REXa ETa
REGIN, entre dos cercles de punts; en el camp, busts coronats dels Reys Catòlics; entre mitg d'ells, a dalt íf , y a sota ^. Rev. : SVBVMBRAa vALARVMTVA..., entre dos cercles de punts; en el camp, escut coronat y quarterat ab les armes de Castella y de Lleó en els primer y quart y ab les d'Aragó y Sicilià en els segon y tercer; en la punta, la magrana; sostingut per un àliga, el cap, les ales y la cua de la qual trenquen la llegenda.
Trentí, or; pes : y'oo gr.- Varis.
Heiss : t. I, 1. 20, n. 71; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8670.
690. Var. : Les paraules de la llegenda estan separades per un
punt; la llegenda del anvers acaba aixís : REGÍ.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8671.
691. Var. : Un escudet ab les armes de Barcelona, en ressegell,
sobre l'estrella de sota, al anvers.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8672.
no Joaquim Botet y Sisó
692. Var. : La llegenda del anvers, acaba ab la paraula : RE-
GINA.
Vidal-Quadras : Catklec, n. 8673.
693. Var. . Com el n. 689. Entre les testes, estrella, punty ar-
mesde Barcelona. La llegenda del reversacaba aixís: TVAR.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8674.
^X'I
694. Anv. : +FERNANDVSV ET V ELISABET -REGES; entre els busts, I Rev. : Com el n. 689; al final de la llegenda del revers, la data 1622.
Salat : t. III, 1. 5. n. 6, y t. I, I. 2, n. g; Heiss : t. II, I. 20, n. 70; Vidal- Quadras : Catàlec, n. 8675.
6gS.Var. : Com la precedent. Entre 'Isbusts, •^,yab la data 1G26.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8676.
696. Var. : Com el n. 690, però ab la data 1628,
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8677.
697. Var. : Com el n. 694, però ab la data 1629.
Vidal-Quadras : Catàlec, n.
Les Monedes Catalanes
III
698. Va)\ : Com la precedent. Escut de les armes de Barcelona,
en lloc de l'estrella d'abaix, entre Ms busts.
Salat : t. I, 1. 2, n. 10; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8679.
699. Var. : Gom el n. 694, però ab la data 1631.
Heiss : t. I, 1. 20, n. 70; Vidal-Quadras : Catàlec, n.
700. Var. : Gom el n. 698, però ab la data 1632,
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8681.
701 . Anv. Rev.
702. Anv. Rev.
MITJOS TRENTINS
+ FERNDVS•ET•ELISABET•D•G RS. Enelcamp,
busts com en els trentins; entre els busts, G. Gom el del n. 689.
MitJ trentí, or; pes : 3'5o gr.-\'aris. Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8682, 1. 49, n. 12.
+ FERNANDVS ELISABETREGS. Entre 'Is
busts, J
Gom el n. 689; però l'escut quarterat en el primer
y quart ab les armes de Gastella y Lleó, y en el segon
y tercer ab les reyals d'Aragó; al final de la llegenda,
la data 1626.
Mitj trentí, or.-Varis.
Heiss : t. I, I. 20, n. jb; Vidal-Quadras : Catàlec, n.
703. Anv. Rev.
Joaquim Botet y Sisó
Com la precedent. La llegenda acaba aixís : REG. entre 'Is busts, una B.
Com la precedent; però ab la data 1630.
Mitj t renti, or. -Varis.
Heiss : t. 1, 1. 20, n. 73; Vidal-Quadras : Calàlec, n. 8684.
704. Vav. : Com la precedent. Entre 'Is busts, les armes de Bar- celona.
Salat : t. III, I. 4, n. 34; Heiss : t. I, i. 20, n. 72; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8685.
ONZENS'
706. Anv.
Rev.
706. Var.
PHILIPP' DG-R-HISPA, entre dos cercles de punts; en el camp, bust del rey a l'esquerra; a sota d'ell, es- cudet, en cayró, ab les armes de Barcelona, posat entre '1 principi y '1 final de la llegenda. + BARCINO CIVITAS 1626, entre dos cercles de punts; en el camp, escut, coronat, ab les armes de Aragó, entre les sigles XI-R.
Terç de trentí, or; pes : 2'3o gr.
Heiss : t. II, 1. 82, n. i; Vidal-Quadras : Catàlec, n.
,<Mk
X^ 3'^- ^. J
^•V,-<'
Una B darrera del bust.
Heiss : t. II, I. 82, n. 2; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8669.
Les Monedes Catalanes
707. Var. : Com el n. 706; però ab la data 1641 On-:{é, or.-Museu Municipal, Barcelona.
Inèdita.
MONEDES LOCALS
GRANOLLERS
708. Anv. : + PHILIPPVS: DG- HISPR, entre dos cercles de
punts; en el camp, bust del rey, a la dreta. Rev. : + VILA- GRAN V- 1 G35, entre dos cercles de punts; en el camp, escut, en cayró, ab les armes de Gra- nollers.
Diner, coure o bilió. -Varis.
Heiss : t. II, I. 91, n. 3; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8718.
709. Anv. : +PHILIPPVS•DG•HIS•R. Lo demés com la pre-
cedent. Rev. : + VILAGRANVLARL Lo demés com la precedent.
Diner, coure 0 bilió. -Varis. Salat : t. I, I. 4, n. lò.
CERVERA
710. Anv. : CERVARIA; en el camp, escut ab lesarmes reyals.
Institut d'Estudis Catalans. i5
114
Joaquim Botet y Sisó
Rev. : VI- LLA- 16- 24; en el camp, creu ab un cercle o anellet en el centre. Diner, coure. Pedrals : «Memorial Numismàtico», t. II, ps. 1 19 y 120.
MONEDES DEL TEMPS DE LA GUERRA
BARCELONA
711. Anv.
Rev.
PHILIPP' • D • G•-R•-HISPANIA, entre dos cercles de punts. En el camp. escut ab les armes reyals de Aragó, coronat y posat sobre la creu de Santa Eu- làlia, entre les sigles v-r; la corona y la creu tren- quen la llegenda.
BARC-INO • C-IVITAS- 1640, entre dos cercles de punts; en el camp, creu que trenca la llegenda, can- tonada en el primer y quart ab un anell, y en el segon y tercer ab tres punts.
Peça de cinc reals, plata; pes : i i'6o gr. -Varis. Heiss : t. II, 1. 83, n. 14.
712. Var. : La llegenda del revers, es : BARGI-NOCI V-ITAS- 1640.
Vidal-Quadras : Catàiec, n. 8719.
Les Monedes Catalanes
ii5
713. Var
714. Var
7i5. Anv. Rev.
Com el n. 711; però ab la data, 1G41 .
Vidal-Quadras : '^atàlec, n. 8721.
Gom el n. 71 1 ; sense punt de separació entre les dues paraules : BARGINO y GIVITAS.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8720.
Gom el n. 711. L'escut entre les sigles V-S. BARG-INOG-IVI :-i640. Lo demés com el n. 711
Peça de cinc sous, plata. -Varis. Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8722.
716. Var. : Gom la precedent. La llegenda del revers, aixís : BARG-INO•-GIVI• 1641.
Salat : t. I, I. 30, n. 20; Heiss : t. 11, 1. 83, n. i5; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8723.
ii6
Joaquim Botet y Sisó
717. Var. : Com la precedent. La llegenda del revers, aixís :
BAR-INO C-IVI-1641.
Vidal-Quadras : Calàlec, n. 8724.
718. Var. : Com el n. 715. La llegenda del revers, aixís : BAR-
CINO-CIVI-1641 ; escut en cayró ab les armes de Bar- celona en el centre de la creu del revers.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8725, i. 49, n. 14.
719. Anv. : PHILIPP' D- 0- HISPÀNIA- R-, entre dos cercles
de punts; en el camp, bust del rey a l'esquerra.
Rev. : (capet de cara)-BARCINO-CI - VI : 1G40, entre dos
cercles de punts; en el camp, escut en cayró entre
S-I, posat sobre la creu de Santa Eulària, els braços
de la qual trenquen la llegenda.
Sisè, coure. -Varis.
Heiss : t. II, 1. 82, n. 12; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8726.
720. Var. : La llegenda del revers, així : BARGIN - O - Cl VI :
1 64 1.
Vidal-Quadras : Calàlec, n. 8727.
72 1 . Var. : Com el n . 719; sense les sigles S-I al costat del escut.
Salat : t. III, 1. 5, n. 13; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8723, 1. 49, n. i5.
Lc3 iMoncdcs Catalanes
117
722. Anv. Rev.
723. Anv. Rev.
724. Anv.
PRIN ; lo demés com el n. 711.
CIVIT-AS-BA-RC-OiG...; lo demés com el n. 711 Peça de cinc reals, plata. -Colecció del autor.
Inèdita.
PRINGIPATV-S-CATALONIAE. Lo demés com el n. 711; l'escut entre les sigles V-R. BARCl-NO • GI-VITAS- 1641. Lo demés com el n. 711; en el centre de la creu, escut en cayró, ab les armes de Barcelona.
Peça de cinc reals, plata. -Varis.
Heis : t. II, I. 83, n. i; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8762.
PRINCIPAT' CATALON. L'escut entre V - S. Lo demés com el n. 723.
i!8 Joaquim Botet y Sisó
Rev. : BARCI-NO • CI-VITAS- 1641. Lo demés com la precedent.
Peça de cinc sous, plata. -Varis.
Heiss : t. II, 1. 83, n. 2; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8763.
725. Anv. : PRINCIPAT' CATALO, entre dos cercles de punts; en el camp, escut ab les armes reyals, coronat. La corona talla la llegenda. Rev. : (capet de front). BARCIN-0-GIVI 1G41, entre dos cercles de punts; en el camp, escut, en cayró, ables armes de Barcelona sobre la creu de Santa Eulàlia; els extrems dels braços de la creu trenquen la lle- genda.
Sisè, coure. -Varis. Heiss : t. II, 1. 83, n. 3; Vidal-Quadras, Catàlec, n. 8764.
J26. Var. . Gomla precedent. PRINCIPAT'CATAL,en l'anvers.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8764.
727. Var. : Gomla precedent. PRINGIPAT'GATLO,enranvers.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8765.
728. Var. : Gom la precedent. PRINGIPAT-GATA, en l'anvers.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8766.
729. Anv. : f LVD•XIIl•D•G•REX• FRAN-ET-GO-BARGIN, entre dos cercles de punts; en el camp, bust llorejat de Lluis XIII, a la dreta, entre V-R. Rev. : BARG-INO-G-IVITAS- 1-641, entre dos cercles de punts; en el camp, creu com en el n. 711. Cinc reals, plata. -Vidal-Quadras, Barcelona. Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8855, 1. 5o, n. 5.
Les Monedes Catalanes
119
730. Anv. : f LVD•XIII•D•G•REX•FRAN•ET•CO•BAR. Bust
com el del número precedent, entre y-R. Rev. : BARG-INO•C-IVITA-1642. Lodemés com el nú- mero precedent, però ab un escut, en cayró, ab les armes de Barcelona, en el centre de la creu. Aques- ta, cantonada en el primer y quart ab tres punts, y en el segon y tercer ab un anell. Ci?ic reah, plata. -Varis. Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8856.
731. Var. : Com la precedent. En l'anvers, la llegenda acaba aixís : BARGI, y '1 bust es més petit.
Vidal-Quadras : Caiàlec, n. 8857.
732. Var. : Com el n. 730. La llegenda del revers, aixís : BAR- CI-NO • CI-VITAS • 1642.
Vidal-Quadras : Calàlec, n. 8858.
733. Va7\ : La llegenda del anvers comença ab una rosa en lloc d'una flor de llir, y acaba ab la paraula BARCINO.
120 Joaquim Botet y Sisó
En el revers les paraules estan separades per una roseta.
Salat : t. I, 1. 2, n. 4; Heiss : t. II, 1. 84, n. 7; Vidal-Quadras : Calàlec, n. 8859.
734. Var. : Igual a la precedent; però ab la data 1643.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8860.
735. Anv. : - LVD•XIII•D•G•REX•FRAN•ET•CO•BAR.El bust, entre V~S. Lo demés, com les anteriors. Rev. . BAR-CINO-CIVI-1641 . Creu, com en les precedents.
Ci?ic sous, plata. -Varis. Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8861.
736. TíTr. : La llegenda del anvers comença ab •f' y acaba aixís : BA. La del revers es : BARG-INOG-IVI : - 1642.
Vidal-Quadras ; Catàlec, n. 8862.
737. Anv. : Com el n. 735. La llegenda comença ab •^.
Rev. : BARCI-NO • CI-VITAS- 1642. Lo demés com en les precedents.
Cinc sous, plata. -Varis.
Heiss : t. II, 1. 82, n. 8; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8863.
738. Var. : Com el n. 737. La llegenda del anvers acaba aixís :
COBARCI.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8864.
739. Anv. : Com el n. 736.
Rev. : Com el n. 737; però ab la data 1643.
Cinc sous, plata. -Varis. Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8865.
740. Var. : Igual a la precedent; però la llegenda del anvers co-
mença ab una rosa y acaba ab la paraula BARCINO.
Vidal-Quadras : Catàlec, n.
Les Mouedes Catalanes
741 . Anv. Rev.
742. Var
743. Var
744. Var.
746. Anv.
Rev.
746. Var.
LVO-XIII-D GR-F-ECO-BAR. En el camp, testa llorejada de Luis XIII, a la dreta, (capet de front) BARCIlN-^-CIVI- 1642; en el camp, escut, en cayró, ab les armes de Barcelona, sobre una creu de Santa Eulària, els braços de la qual ta- llen la llegenda. Sisè, coure. -\'aris. Heiss : t. II, I. 84, n. 9; Vidal-Qaadras : Catàlec, n. 8867.
La llegenda del anvers acaba aixís : TC BA; la del revers es : BARCIïN -0-CIVI • 1642.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8868.
La llegenda del anvers acaba aixís : CO • B. La del revers es BARCINO-•f-CIVI ^ 1642. El bust trenca per baix la llegenda, que comença derrera del cap.
Heiss : t. II, 1. 84, n. 1 1; Vidal-Quadras : Catàlec, n.
: La llegenda del anvers acaba aixís: E-T'C. La del revers es igual a la del n. 743, sense la rosa.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8870.
: LVD•XIII•D•G•R•F•T•C•B. Lo demés com els pre- cedents. : Com el del n. 741; però ab la data 1643.
Vidal-Quadras: Catàlec, n. 8871.
: La llegenda delanvers, aixís :VDXIII D... ORTCB.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8872.
Institut d'Estudis Catalans.
16
122 Joaquim Botet y Sisó
747. Anv. : f LVD•XIII•D•G•R•FCOB. En el camp, bust a la
dreta; orla de punts.
Rev. : BAR-CIN-OCI-1642. En el camp, creu equilateral,
que trenca la llegenda, cantonada en el primer y
quart ab un anell y en el segon y tercer ab tres punts.
Diner, coure. -\"ar is. Vidai-Quadras : Catàlec, n. 8873.
748. Var. : Sense flor de llir en la llegenda del anvers. La del revers, aixís : BAR- CIN -OCI - 1643.
Heiss : t. II, I. 84, n. 10; Vidal-Quadras : Calàlec, n. 8874.
749. Anv. : L-V-OXllI... D-G-R-p-E. Bust, com el del sisens. Rev. : PRINC-I-CATA°. En el camp, escut ab les armes reyals d'Aragó, coronat y posat sobre la creu de San- ta Eulària, que, per dalt y per baix, trenca la lle- genda.
Si&é, coure. -Varis. Vidal-Quadras : Catàlec, ns. 8878, 8879 y 8880.
Les Monedes ("atalanos
123
760. Anv. : LVDOVICVS•XllI•D•G• FR•ET•NAV•REX.En
el camp, bust, llorejat y vestit, a la dreta; orla de
punts.
Rev. : •CATALONLE PRÍNCEPS^ 1642. Escut coronat
y partit en faixa; a dalt, dividit en pal, ab les armes
de França, a dreta, y les de Navarra, a esquerra; a
baix, les armes reyals d'Aragó; orla de punts.
Escut, plata; pes : 27*24 gr .-Monetari de França. Heiss : t. II, I. 83, n. i.
761. Anv. : Com el n. 760.
Rev. : CATALONLE • COMES • 1642. En el camp, escut reyal de França, coronat; orla de punts.
Escut, plata; pes : 27'24 gr. -Monetari de França. Heiss : t. II, 1. 83, n. 2.
!24
Joaquim Botet y Sisó
762. Va)'.
753. Var.
764. Var.
Igual al n. 761 .
Mitj escut, plata; pes : i3'62 gr. -Monetari de França.
Heiss : t. II, 1. 83, n. 3.
Igual al n. 761.
Quart d'escut, plata; pes : 6'8i gr. -Monetari de P>ança. Heiss : l. II, i. 83, n. 4.
Com el n. 760.
Dot^au d'escut (5 sous), plata; pes : 2*27 gr.- Monetari de França. Heiss : t. II, 1. 83, n. 5.
755. Anv. : Llegenda com la del n. 760. En el camp, testa Uo- rejada, a la dreta; orla de punts.
Les Monedes Catalanes
125
Rev. : GATA- LONI-GOMES- 1642. En el camp, creu formada per vuyt L coronades, que trenquen la lle- genda; en cada angle, una llor de llir. Ullis, or; pes : 6'(34 gr. -Monetari de [''ranca. Ileiss : t. II, 1. 83, n. 6.
766. Anv. : EXFRAN ; en el camp y dintre cercle de
punts, bust de Lluis XIV, a la dreta, entre les lletres V y R. Rev. : -N...CI-VITAS- ; en el camp, creu que tren- ca la llegenda y '1 cercle interior de punts, ab un es- cut, en cayró, ab les armes de Barcelona en el centre, y cantonada en el primer y quart ab un anell, y en el segon y tercer ab tres punts. Cinc reals, plata. -Museu Municipal, Barcelona. Inèdita.
767. Anv. : LVD•XIIII•D•G•R•F•E. Enel camp, bustdeLluis
XIV, llorejat, a la dreta, trencant la llegenda per baix, la qual comença derrera del bust. Rev. : (Gapetdefront)-BARGINO-f-GlVl•i644.Entredos cercles de punts. En el camp, escut, en cayró, ab les armes de Barcelona, posat sobre la creu de Santa Eulària, els braços de la qual trenquen la llegenda y'l cercle interior de punts. Sisè, coure.- Varis. Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8916, I. 5o, n. 1 1.
758. Anv. : LVO-XIIII-D- G-RF-ETGÜB, entre dos cercles de
punts; en el camp, bust llorejat de Lluis XIV, tren-
120
Joaquim Botet y Sisó
Rev.
cant per sota la llegenda, que comença darrera del cap. : Com la precedent; una rosa en lloc d'un punt, abans de la data, qu' es 1643. Sisè, coure. -Varis. Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8g\b.
769 a 767. Var. : Gom la precedent; però ab les dates 1644, 1646, 1646, 1647, 1648, 1649, i65o, 1661 y 1662, res- pectivament.
Heiss : t. II, I. 8-|, n. 3; Salat : t. III, I. 5, n. 14; Vidal-Quadras : Calàlec, ns. 8917-8925.
768. Anv. : Bust llorejat a dreta, entre A-R; orla de punts. Rev. : + BARCINO •f'GIVI ^ 1644, en el camp, escut, en cayró, ab les armes de Barcelona. Ardit, coure. -Varis. Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8926.
769 y 770. Vay\ : Gom el n. 768; però ab les dates 1647 y 1648.
Heiss : t. II, 1. 84, n. 4; Vidal-Quadras : Catàlec, ns. 8927 y 8928.
771. Anv. : Bust llorejat a la dreta, darrera d' ell, LVD; devant, XIIII. DG; orla de punts.
Les Monedes Catalanes
127
Rev.
772. Anv. Rev.
773. Var.
774'
BAR-CIN-CIV- 1643. En el camp, creu que trenca
la llegenda, cantonada en el primer y quart ab un
anell y en el segon y tercer ab tres punts.
Diner, coure. -\'aris.
\'idal-Quadras : Catàlec, n. 8929, I. 5o, n. 12.
a
Com el n. 771. Darrera del bust, L'; devant, DG. BAR-GINO-CIVI-1G46. Lo demés com el n. 771. Igual al n. 772; però ab la data 1G48.
Heiss : t. II, i. <S4, n. 2; Vidal -Quadras : Catàlec, ns. 8930 y 8931; Salat t, III, i. 6, n. 6.
Peça de cinc reals barcelonesa de Felip III, del any 1641, ab tres ressegells en l'anvers, ço es : primer, armes reyals d'Aragó, coronades; segon, 1662; y ter- cer, XXR.
Museu Municipal, Barcelona.
Pedrals : Memorial Numismàíico, t. III, I. 8, n. 5.
775,
MfW
Peça de cinc reals, de Banyoles, ab iguals ressegells en l'anvers.
128
Joaquim Botet y Sisó
Colecció de D. R. Bosch y Alsina, de Barcelona. Inèdita.
776. Anv. : LVD•XIIII•D•G•REX•FRAN•ET•COBAR, en el camp, bust de Lluis XIV, a dreta, ab los dos pri- mers dels ressegells que porten les descrites ab els ns. 774 y 775-
Rev. : BAR-CIN(3CI-V1TAS- ; lo demés com la peça
descrita ab el n. 766, Peça de cinc reals?, plata. Salat : l. III, p. oo, 1. 5, n. i5, yd'eü, Pi y Arimon.
777. Anv. : LVD•XIIII•D•G•R•F•C• En el camp, bust vestity coronat, a la dreta, entre X-R; a sola, 1662; orla de punts. Rev. : f BARGlNOGIVITASOBSESSA.Enelcamp,creu ab l'escut, en cayró, ab les armes de Barcelona en el centre, cantonada en el primer y quart ab un anell y en el segon y tercer ab tres punts. Moneda de necessitat, plata; pes : 3'3o gr.-Varis. Salat : t. I, i. 3, n. 19; Heiss : t. II, I. 84, n. i; Vidal-Quadras : Catàlec, ns. 8913 y 8914.
I, es Monedes Catalanes
129
AGRAMUNT
778. Anv. : PHILIPP' DG- R- HISPÀNIA, entre dos cercles de punts; en el camp, escut ab les armes reyals, coro- nat, sobre la creu de Santa Eulàlia, y entre les si- gles v-R. Rev. : VILLA-ACRIM-ONTS-1641, entre dos cercles de punts; en el camp, creu que talla la llegenda, can- tonada en el primer y quart ab un anell y en el se- gon y tercer ab tres punts. Cinc reals, plata. -Varis. Heiss : t. II, 1. 87, n. i. Vidal-Quadras : Calàlec, n. 8729.
779. Anv. : PRL\CIPAT-VS- GATALONIE. Lo demés com
la precedent. Rev. : VILLA - AGRIM - OXTIS - 1641. Lo demés com la precedent.
Heiss : t. II, I. 87, n. 2; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8767.
780. Var. : La llegenda del anvers en disposició retrògrada.
Inèdita.
Colecció de Bonaventura Renter, Barcelona.
Institut d'Estudis Catalans. 17
I30
Joaquim Bolet y Sisó
781 . Anv. Rev.
782. Anv. Rev.
783. Anv. Rev.
Gom el n. 779.
V... -...-... ONS - 1642. En el centre de la creu del
revers, ^iun escudet?; lo demés com el n. 779.
Cinc reals, plata. - Museu provincial, Gerona, y Ròmul Bosch y
Alsina, Barcelona.
Inèdita.
+ AC ...OlNTIS; en el camp, testa a l'esquerra; orla de punts.
VI-LL-A- 1-64; en el camp, creu que trenca la lle- genda, cantonada en el primer y quart ab tres punts y en el segon y tercer ab un anell. Diner, coure. -Varis. Heiss : t. II, i. 87, n. 3; Vidai-Quadras : Calàlec, n. 8730.
ACRIMONTI. En el camp, cap llorejat, a la dreta; orla de punts.
VI-LA-16-42. Creu com en la precedent; cantonada en el primer y quart ab un anell y en el segon y ter- cer ab tres punts. Diner, coure. Vidai-Quadras : Catàiec, n. 888i.
Les Monedes Catalanes
'3'
784. Anv. : ACRIMONTIS. En el camp, montanyeta cimada d'una flor de llir; orla de punts. Rev. : VlL-LA-iG-43. En el camp, creu cantonada com en la moneda n. 783. Diner, coure. -Varis.
Salat : t. I, I. 4, n. i; lleiss : t. II, I. 87, n. 4; Vidal-Quadras : Calàlec, n. 8768.
ARGENTONA
785. Anv Rev
786. Var
: PRINCIPA-T-VS GATAL. Lo demés com el n. 711.
: + AR-GEN-TONA-1642. Lo demés com el n. 715. Cinc reals, plata. -\'aris.
Sdlat : t. 111, I. 3, n. i; Heiss : t. II, I. 88, n. i; Vidal-Quadras : Catàiec, n. 8769.
. La llegenda del anvers, es aixís : PRINClPA-T-VS GATA LO.
Vidal-Quadras : Catàiec, n. 8770.
Í32
Joaquim Botet y Sisó
BALAGUER
787. Anv. Rev.
788. Anv. Rev.
: P....PDG-R... Lo demés com el n. 71 1; l'escut entre
...-S. : CIVI-T...-BALA-...6... Lo demés com el n. 711.
Cinc reals, plata. -Colecció de D. R. Bosch y Alsina, Barcelona.
Inèdita.
: PRINCIPAT-VS-CATALO. Lo demés com el n. 711 . CIVIT-AS:BA-LAGA-i64i.Lodeméscomel n. 711
Cinc reals, plata. -Vidal-Quadras, Barcelona.
Heiss : t. II, 1. 88, n. i; Vidal-Quadras : Caiàlec, n. 8771.
789. Anv. : PRINCIPA-T9-CATAL0. Lo deméscomel n. 711. L'escut entre les sigles y-s. Rev. : Gom la precedent; la creu cantonada en el primer
Les Monedes O-atalanès 133
y quart, ab tres punts, y en el segon y tercer ab un
anell.
Cinc sous, plata. -Vidal-Quadras, Barcelona.
Heiss : t. II, 1. 88, n. 2; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8772.
BELLPUIG
\ -/
790. Anv. : LVD•XIIÍ•D•G•R•F• ET CO... (començant a llegir
per dalt y per devant del cap); en el camp, cap del rey ab corona de llorer, a dreta; orla de punts. Rev. : •|•-\ ILL • PVL-7-CRIP 1642, entre dos cercles de punts; en el camp, escut, en cayró, sobre la creu de Santa Eulàlia, quais braços trenquen la llegenda; l'escut es partit horizontalment, ab les armes reyals en l'espay de sobre, y en el de sota, partit en pal, ab una creu a cada banda, y en la punta, un puig, ci- mat d'una flor de llir. Si^é, coure. -Varis.
Salat : t. I, 1. 4, n. 8; Heiss : t. II, I. 88, n. i; Vidal -Quadras : Catàlec, n. 8882.
791 . Var. : Com la precedent. La llegenda del anvers, es : LVD-
XIII•D•G•R•F•E•CO•B.
Si^é, coure. -Varis. Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8884.
792. Var. : Com les dos precedents; la llegenda del revers, es :
t-VILLAPV-?-LCRI• 1642. Si^é, coure. -Joseph Busquets, Barcelona.
Inèdita.
793. Var. : Com el n. 790. La llegenda del anvers, que comen-
i3^ Joaquim Botet y Sisó
ça a llegirse per baix y per derrera '1 cap, diu : LVD- XIIIDR-FETGA.
Si!;é, coure. -Varis. Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8883.
794. Anv. : Gom el del n. 790.
Rev. : L'escut es quarterat, ab un puig cimat d'una flor de llir en el primer, les armes reyals en el segon y tercer, y una creu en el quart. Si^é, coure. -Varis. Salat : t. III, I. 6, n, 25; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8886.
jgS. Var. : Com la precedent; la llegenda del anvers, així : LVD- XIIIDG-RFET.
Si^é, coure.-Varis.
Heiss : t. II, 1. 88, n. 2; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8887.
796. Var. : Gom el n. 794. L'escut del revers, ab una creu en
el primer y quart, les armes reyals en el segon, y un puig cimat d'una flor de llir en el tercer. Si^^é, coure. -Ròmul Bosch y Alsina, Barcelona. Inèdita.
BANYOLES
797. Anv. : PHILIP , entre dos cercles de punts; en el camp,
escut coronat ab les armes reyals d'Aragó, entre VyS. Rev. : ...PPI-BA..., entre dos cercles de punts; en el camp, creu, que trenca la llegenda, ab un escut, en cayró, ab les armes de Banyoles, en el centre, cantonada
Les Monedes Catalanes
135
en el primer y quart ab un anell, y en el segon y ter- cer ab tres punts.
Cinc sous, plaia.-CoIecció del Sr. Bulinyà, de Banyoles. Alsius : p. 342, n. 5.
798. Anv. : GATA LO N. Lo demés com el n. 797. L'escut
entre v y R . Rev. : OPIDV-BAN... Lo demés com el n. 797, però sense les armes de Banyoles en el centre de la creu. Cinc reals, plata. -Colecció de Francisco Butinyà, de Banyoles. Alsius : p. 342, n. 3.
799. Anv. : PRINCIPAT.... Lo demés com el n. 797.
Rev. : BANE-OL.- Lo demés com el n. 797. La
creu, cantonada en el primer y quart, ab tres punts, y en el segon y tercer, ab un anell.
Heiss : t. II, p. 138, n. i bis; Vidal-Quadras : Calàiec, n. 8774.
800. Anv. : PRINCIPATVS CATALONIAE. Escut com en les
precedents, entre v y R . Rev. : OPPID- BANE-OL. .. -1641. Creu, ab l'escut de Ba- nyoles, com en ei n. 797, y cantonada com en el n. 799.
Cinc reals, plata.-Varis. Heiss : t. II, I. 88, n. i; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8773.
801. Var. : Igual a la precedent; l'escut del anvers entre les
lletres V y S.
Peça de cinc sous, plata. -Vidal-Quadras, Barcelona.
Vidal-Quadras : Catàlec. n. 8775, I. 49, n. 20.
136
Joaquim Botct y Sisó
BERGA
802. Aav. : PRINCIPAT- V-S CATALONIA. Lo demés com el
n. 711. Rev. : VIL-LEBE-RGE-1641 . Lo demés com el n. 71 1.
Cinc reals, plata. -Vidal-Quadras, Barcelona, y altres. Heiss : t. II, I. 88, n. i; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8777.
803. Var. : La llegenda del anvers, així : PRIN-GIPAT-VS...
ONIA.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8776.
804. Anv. : PRINCIPAT-V-S CATALONI-'A--. Escut com en el n. 711, ab un puntet al centre, entre V y S. Rev. : •VIL-LE•B-ERGE-1641. Lo demés com el n. 711 Cinc sous, plata.-Vidal-Quadras, Barcelona. Heiss : t. 11, 1. 88, n. 2; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8778.
Les Monedes Catalanes
'37
BKSALU
8ü5. Anv. : -|- ....D••G. Lo demés com el n. 797.
Rev. : ...BISV-LDV: 164... Greu, els braços perpendiculars de la qual no trenquen el cercle interior de punts ni la llegenda; cantonada com en el n. 778. Peça de cinc reals, plata. Heiss : t. II, I. 89, n. 4; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8731.
806. Anv. : PRINCIPAT' GATALON, entre dos cerclesde punts; en el camp, escut, ab les armes reyals d'Aragó, co- ronat; la corona trenca la llegenda. Rev. : OPIDVM•BISVLDVNENSE 1641, entre dos cercles de punts; en el camp, creu patriarcal, el peu de -la qual trenca '1 cercle interior de punts y la llegenda, que comença abaix; en els buyts inferiors de la creu, un anell y tres punts, respectivament. Sisè, coure. -Varis. Heiss : I. 8g, n. 8; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8786.
807. Anv. : +PRÍNGIPAT'GATALO.Lodeméscomeneln.8o6. Rev. : +OPIDVMBISVLDVNENSEi64i,entredoscercles de punts; en el camp, escut de Besalú partit en pal; en el primer, creu patriarcal; y en el segon, les ar- mes reyals d'Aragó.
Sisó, coure. -Varis.
Salat : t. I, 1. 4, n. 7; Heiss : t. II, 1. 89, n. 7; Vidal-Quadras : Catàlec,
n. 8784.
Institut d'Esludis Catalans. l8
138
Joaquim Bolet y Sisó
809. Anv.
Rev.
810. Anv. Rev.
808. Var. : Igual al n. 807. La llegenda del revers comença a llegirse per baix y la del anvers acaba ab la paraula GATALON.
Vidal-Quadras : Calàlec, n. 8783.
PRINCIPA" GATALON, entre dos cercles de punts; en el camp, escut ab les armes reyals d'Aragó, co- ronat, entre les sigles y-R . La corona trenca la lle- genda.
OPIDV..MBI N..S 1642.-.; la creu, cantonada
en el primer y quart ab un anell y en el segon y
tercer ab tres punts.
Peça de cinc reals, plata. -Colecció del autor.
Inèdita.
PRINGIPATVS GATAL. Lo demés com el n. 809. L'escut entre Y y ^ .
OPIDVM BISVLDVNENS 1G42; entre dos cercles de punts; en el camp, creu que trenca '1 cercle in- terior de punts, però no la llegenda, cantonada en el primer y tercer ab tres punts y en el segon y quart ab un anell.
Ciíic sous, plata.-Vldal-Quadras, Barcelona, y altres. Heiss : t. II, I. 89, n. 6; Vidal-Quadras : Calàlec, ns. 8781 y 8782.
Les Monedes Catalanes
139
81 1 . Anv^
Rev.
812. Var
PRINCIPAT VS GATALO, entre dos cercles de punts; en ei camp, escut coronat, ab les armes reyals d'Aragó, entre Y y R ; la corona talla la llegenda. OPIDV-MBISVLDVNENS-E i642••, entre dos cer- cles de punts; en el camp, creu els braços perpen- diculars de la qual no trenquen la llegenda, canto- nada en el primer y quart ab tres punts y en el se- gon y tercer ab un anell rodejat d'un cercle de punts. Cinc rea/s, plata.-Vidal-Quadras, Barcelona, y altres. Heiss : t. II, I. 89, n. 5; Vidal-Quadras : Calàlec, n. 8779.
La llegenda del anvers acaba així : CATALONIA. La creu del revers cantonada com el n. 809, però ab cercle de punts al voltant dels anells. Colecció del autor. Vidal-Quadras : Calàlec, n. 8780.
813. Anv. : PRINCIPAT' CATALOX. Lo demés com el n. 806. Rev. : +OPIDV.M•BISVLDVNENSE 1642, entre dos cer- cles de punts; en el camp, escut partit en pal; en el primer, les armes reyals d'Aragó; en el segon, creu patriarcal.
Sisè. coure. -Varis.
Salat : t. 111, I. 3, n. 5; Vidal-Quadras : Calàlec, n. 8787, I. 49, n. 21.
140
Joaquim Botet y Sisó
LA BISBAL
"»4^
814. Anv. : Llegenda illegible. En el camp, escut coronat ab les armes reyals d'Aragó, entre VyR.
Rev. : ...DV..PALIS En el camp, creu que trenca '1
cercle de punts y la llegenda; en el seu centre escu- det, en cayró, ab les armes de La Bisbal, y canto- nada com el n. 811. Cinc reals, plata. -Vidal-Quadras, Barcelona. Heiss : I. 89, n. i; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8812.
8i5.Anv. : Llegenda illegible. Escut com el del n. 814, entre
VyS.
Rev. : PALIS-1641. Lo demés com la precedent.
Cinc sous, plata. -Vidal-Quadras, Barcelona.
Heiss : t. II, I. 89, n. 2; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8813.
Les Monedes Catalanes
141
CALDES
816. Anv. : PRIíNCIPAT' : GATA. Lo demés com el n. 806.
Rev. : (Galdera)-VILLA:GA-L-IDAR: 1641-, entre dos cercles de punts; en el camp, escut, en cayró, ab les armes de Barcelona, posat sobre la creu de Santa Eulàlia; els braços de la creu trenquen la llegenda. Sisè, coure. -Varis.
Salat : t. III, I. 3, n. 6 y t. I, I. 4, n. 9; Heiss : t. II, I.89, n. i; Vidal-Qua- dras : Catàlec, n.
CAMPRODON
817. Anv. : LVCV-D'O-FRA , entre dos cercles de punts; en
el camp, escut coronat, partit horizontalment; en la part superior, les armes reyals d'Aragó : en l'inferior, en cercle o anell. La corona trenca '1 cercle interior y la llegenda.
Rev. : GAMP N* 164 :, entre dos cercles de punts; en el
camp, bust de front, mitrat y ab auriola, entre S-P (Sant Patllari). La mitra y el nimbe trenquen el cer- cle interior y la llegenda. ^Ardit?, coure.
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona; Museu Municipal de Barcelona. Coleccions de D. R. Bosch y Alsina y Fr. Carreras Candi; Barcelona. Salat : t. 3, 1. 6, n. 7: Pedrals : Revista de Ciencias Históricas, t. V, p. 181.
142
Joaquim Botet y Sisó
CERVERA
818. Anv. Rev.
819. Var
820. Anv. Rev.
PHILIPP' D-G- — • HISPÀNIA- — : + :—. Escut
com el de les peces de Barcelona, entre vyR.
CERV-ARIA-VILLA- 1641. Creu com en les peces
de Barcelona, cantonada en el primery quartabtres
punts y en el segon y tercer ab un anell.
Cinc reals, plata. -Vidal-Quadras, Barcelona.
Heiss : 1. 90, n. i; Vidal-Quadras : Calàlec, ns. 8732 y 8733.
Igual a la precedent; la creu del revers cantonada en el primer y quart ab un anellet y en el segon y ter- cer ab tres punts. Cinc reals, plata. -Colecció del aulor. Inèdita.
PHILIP'-R-HISPANI. Lo demés com el n. 8i8. L'escut entre V y S.
Com el n. 8i8. La creu cantonada en el primer y quart ab un anell y en el segon y tercerab trespunts.
Ci}ic sous, plata. -Vidal-Quadras, Barcelona. Heiss : 1. 90, n. 2; Vidal-Quadras : Catàiec, n. 8734.
Les Monedes Catalanes
143
821 . Anv.
Rev.
)2 2. Var.
)23. Anv. Rev.
PRINCIPAT' : GATALONIA, entre dos cercles de linials; en el camp, escut coronat ab les armes d'A- ragó, entre Y y i< ; la corona trenca '1 cercle interior y la llegenda; orla de punts.
GERV-ARLE-VILLA-1641; lo demés com el 820. Cinc reals, plata. -Vidal-Quadras, Barcelona. Heiss : t. II, 1. 90; n. 4; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8789.
La llegenda del revers, diu : CERV-ARIE.
Vidal-Quadras : Calàlec, n. 8790.
P r.... Escut com el n. 8i8, entre ... y k.
...-VAR-IA-... Creu com el n. 820.
Cinc sous, plata. -Diputació Provincial de Barcelona. Pedrals : Memorial Numismalico : t. III, i. 8, n. 6.
824. Anv. : LVD•XIII•D.G•R•F•C•BARCE, entre cercle linial y orla circular de punts, entre dos cercles linials; en el camp, bust, vestit y llorejat, a dreta, entre VyH. Rev. : CERV•ARLE-VILLA-1641, entrecercle y orla, com en l'anvers; en el camp, creu com en les precedents, cantonada en el primer y quart ab tres punts, y en el segon y tercer ab un anell. Cinc reals, plata. -Varis. Heiss : I. go, n. 5; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8888.
826. Var. : L'anvers comença ab la paraula LVDV.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8889.
826. Var. : Gom el n. 824; però del any 1642.
Vidal-Quadras : Catàlec, n.
144
Joaquim Botet y Sisó
827. Anv. : LVDV-XIII•D•G•R•F•CO•BARCI, entre cercle linial y orla de punts; en el camp, bust, com el del n. 824, entre v ys. La llegenda comensa darrera '1 cap. Rev. : CER-VAR-IA-i 641 , entre dos cercles linials y orla de punts. Lo demés com el n. 824.
CiJic sous, plata. -Varis.
Heiss : I. 90, n. 7; Vidal-Quadras : Catàlec, ns. 8891 y 8892.
828. Anv. : LVD•XIII•D•G•R•F•B. En el camp, testa llorejada,
a la dreta; orla de punts. Rev. : GE-RV-AR-IE. En el camp, creu que trenca la lle- genda, cantonada en el primer y quart ab un anell y en el segon y tercer ab tres punts; orla de punts. Diner, coure. -Varis. Heiss : I. 90, n. 6; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8893.
829. Var. : La llegenda del revers es : GER-VAR-IE* 164. La
creu, cantonada en el primer y quart ab tres punts y en el segon y tercer ab un anell; orla de punts.
Colecció de l'autor.
830. Anv. : LVDVXIII, escrit en disposició retrògrada. En el camp, testa a l'esquerra; orla de punts.
Les Monedes Catalanes
145
Rev. : CE-RV-AR-IE. Creu cantonada com en el n. 828. Diner, coure. -Diputació Provincial de Barcelona. Salat : t. I, I. 4, n. 31; Pedrals : Memorial Numismàtica, t. III, I. 8, n. 7.
83i.Anv. : Escut coronat ab les armes reyals d'Aragó entre 16-42; orla de punts. Rev. : GER-VA-RI-yE. En el camp, creu que trenca la lle- genda, cantonada com el n. 828; orla de punts. Diner, coure. Salat : t. I, 1. 4, n. 12; Heiss : i. 90, n. 3.
832. Var. : Gom el n. 831. La llegenda del revers es : GE-RV- AR-I^.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8791. FIGUERES
833. Anv. : •P•GIPATVS•GATALONI, entre dos cercles de punts; en el camp, escut coronat ab les armes reyals d'Aragó, entre VyR. La corona trenca la llegenda. Rev. : ..." VILLE-FIGE- 1641 . Greu com en les peces de cinc reals descrites, cantonada en el primeryquart ab tres punts y en el segon y tercer ab un anell. Cinc reals, plata. -X'idal-Quadras, Barcelona. Heiss : 1. 90, n. i; Vidai-Quadras : Catàlec, n. 8792. Institut d'Estudis Catalans. 19
146
Joaquim Botet y Sisó
GERONA
--^^^^^^^uJSlJ^*^
834. Anv. : PHILIPPVS•.•IIII•.D•G R. Lodeméscomel n. 833. Rev. : CIVlT-ASGE-RVN••-1640. Greu, cantonada en el
primer y quart ab un anell y en el segon y tercer ab tres punts.
Cinc reals, plata. -Vidal-Quadras, Barcelona.
Pujol : Memorial Niwüsmàtico, Barcelona, p. 236, n. i, 1. ó, n. 7; Vidal- Quadras : Calàlec, n. 8735.
835. Anv. : La llegenda acaba així : D • G. L'escut entre Y y s .
La demés com en la precedent. Rev. : GIVl•TASG•ERVN-1640. Lo demés com en la pre- cedent.
Pujol : p. 235, n. 2; Heiss : I. gi, n. 14; Vidai-Quadras : Calàlec, n. 8738.
|
836. |
Var |
|
837. |
Var |
|
838. |
Anv |
|
Rev |
Com el n. 834; però ab la data 1641.
Heiss : 1. 91, n. 13; Pujol : p. 235, n. 3; Vidal-Quadras: Calàlec, n. 8736.
Com el n. 834. La llegenda del revers es : CIVITAS G-ERVN-1641.
Vidal-Quadras : Calàlec, n. 8737.
Com el n. 836.
CIVI-TAS-GERV-1641. Lo demés com el n. 836. Cinc sous, plata. -Vidal-Quadras, Barcelona. Pujol : n. 4; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8739.
Les Monedes Catalanes
147
839. Anv. : PHILI PP' DG HISPANIAR, entre dos cercles de
punts; en el camp, bust a l'esquerra.
Rev. : +G VNDA 1642, entre dos cercles de punts; en
el camp, escut, en cayró, ab les armes de Gerona,
entre quatre anells.
Sisè, coure. -\idal-Quadras, Barcelona.
Vidal-Quadras : Caiàlec, n. 8740.
840. Anv. : PRINCIPATV-S-CATALOiNIAE; en el camp, escut
entre v y k^ com el de les peces de plata precedents. Rev. : CIM-TAS : G-ER\'N-iG4i; lo demés com en Ics pre- cedents. Ciíic reals, plaïa. Pujol : p. 236, n. 5.
841. Anv. : PRINCIPATVS-.GATALONIAE. Lo deméscom el n. 840. Rev. : ClVIT-AS:GE-RViNDE-i64i. Lodemés com el n. 834, ab un escudet, en cayró, ab les armes de Ge- rona en el centre de la creu.
Cinc rals, plata. -Varis.
Salat : t. I, I. 4, n. 20; Pujol : p. 230, n. 6; Vidal-Quadras : Catàlec, nú- meros 8793, 8794 y 8795.
Joaquim Botet y Sisó
842. Var.
843. Var.
844. Var.
845. Var.
: Com el n. 841. La llegenda del revers així : Cl VIT- AS GERVNDA-1641.
Pujol : p. 236, n. 7; Heiss : I. gi, n. i5; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8796.
: PRINCIPATVS : CATALONI. En el revers : CIVIT- AS GE-RVNDE-1641.
Pujol : p. 236, n. 8.
: Com la precedent. En el revers : CIVIT- AS'GE- RVD-16....
Pujol ; p. 236, n. 9.
: Com el n. 843. En el revers : CIVIT-AS-GE-RVN- DA-1641.
Pujol : p. 236, n. 10,
846. Anv. Rev.
847. Var.
848. Var.
849. Var.
850. Anv.
'^^i^-'i^
\^
PRINCIPATVS -CATALONI. L'escut entre VyS.
Com el n. 841. Ci?ic sous, plata. Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8797,
Com la precedent. La llegenda del anvers es : PRIN- CIPATVS C ATA LON.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8798.
Com el n. 846. La llegenda del anvers es : PRINCI- PATVS CATALO; la del revers, com la del n. 846.
Pujol : p. 236, n. 11; Heiss : 1. 91, n. 16.
Com el n. 846. La llegenda del revers es : CIVIT- AS:GE-RVND-i64í.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8800.
PRINCIPAT^CATALO, entre dos cercles de punts; en el camp, escut, ab les armes reyals d'Aragó, co- ronat. La corona trenca la llegenda.
Les Monedes Catalanes
«49
Rev. : +ClVITAS•GERVNDE•iG4i, entre dos cercles de punts; en el camp, escut, en cayró, ab les armes de Gerona, entre quatre anells.
Sisè, coure. -Varis.
Heiss : t. II, p. 147, n. 17 bis; Vidal-Quadras : Catàlec, ns. 8801 y 8802.
85 1. Var.
852. Var.
853. Anv, Rev.
854. Var.
J^^^^r,.
tl
'■MmÉ:
Com el n. 85o; però ab la data 1642.
Salat : t. III, I. 3, n. 18; Pujol, p. 237, n. 16, Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8803.
Com el n. 85o. La llegenda del revers es : + CIVl- TASGERVNDA.
Pujol : p. 237, n. 15; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8804.
f:'i^f>^dft^.
r^lrf
LVD•XIII•D•G•R•F•E•C•BA. En el camp, testa llo- rejada, a la dreta; orla de pums. + CIVITAS : GERVNDA- 1 642; lo demés com el nú- mero 85o.
Sisè, coure. -Varis.
Salat : t. III, I. 3, ns. 16 y 17; Pujol : p. 237, n. 14; Heiss : I. 91, n. 17; Vidal-Quadras : Catàlec, ns. 8894 y8895.
Com el n. 853; però ab la data 1643.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8896. (Hi hà varietats consistents en el major o menor nombre de punts entre les lletres y en el dibuix de la testa. La que descriu En Pujol, ab la sílaba BAR al final de la llegenda del anvers, no l'he vista en cap monetari.)
i5o
Joaquim Botet y Sisó
GRANOLLERS
855. Anv. : : PRINCIPAT- V-S' CATALO. Escut coronat, sobre la creu de Santa Eulàlia, com en les de Barcelona, entre V-R. Rev. : VILLA•GRANV-LLARI-1641. Greu, cantonada en el primer y quart ab tres punts y en el segon y ter- cer ab un anell.
Cinc reals, plata. -Varis.
Heiss : i. 91, n. 5; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 88o5.
">
856. Var. : Com la precedent. La llegenda del revers, així VILL-AGRA-NVLL-1642.
Vidal-Quadras : Calàlec, n. 8806.
IGUALADA
tV•-V -* t't ! •• ;■■ ■■'"
857. Anv. : SPANIARV; en el camp, escut com en els cinc
reals de Barcelona. Rev. : ...-AQVA- LA....... ; en el camp, creu que trenca
la llegenda y '1 cercle interior de punts, cantonada
Les Monedes Catalanes
i5i
en el primer y quart ab un anell y en el segon y tercer ab tres punts.
Peça de cinc real^, plata. -Museu Municipal de Barcelona. Inèdita.
858. Anv. : PR1NGIPATV-S-... Escut com en la precedent.
Rev. : \lLLA-....-LATA-i64i . Creu cantonada en el pri- mer y quart ab un anell y en el segon y tercer ab
tres punts. Peça de cinc reals. Vidal-Quadras : Catàlcc, n. 8807.
869. lar. : ... GATA LONI..., en l'anvers; y en el revers, VI- LLA - AQ VA - LATA -1641.
Vidal-Quadras : Catàlec, ns. 88o3 y 8809.
860. Var. : Ab la llegenda : -... -... -ALAA - ...
Peça de cinc reals, plata. -Colccció del autor. Inèdita.
861. Var. : Ab la llegenda: PR...PAT•9CAT..., en l'anvers, y
VILLA-AQVA-LATA-1642, en el revers.
Salat : t. III, I. 3, n. 8; Heiss : I. 92; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8810.
862. Var. : Com la precedent. Ab : PR..CL.A.., en l'anvers y
VI LLA-AQVA..., en el revers; creu cantonada en el primer y quart ab tres punts, y en el segon y ter- cer ab un anell. Peça de cinc reals. Vidal-Quòdras : Catàlec, n. 881 1.
LLEYDA
863. Anv. : - I. .LIPP'•D•G...ISPA..V... entre dos cercles de
punts; en el camp, bust, a l'esquerra.
l52
Joaquim Botet y Sisó
Rev. : ClVI-ILE-RDA-1640. En el camp, creu que trenca
el cercle interior de punts y la llegenda, cantonada
en el primer y quart ab tres punts y en el segon y
tercer ab un anell.
Mitj real, plata.- Coleccions Bonaventura Renté y F. Carreras y
Candi de Barcelona.
Inèdita.
864. Anv. : PRINCIPAT' CATALON. Escut, coronat, ab les ar- mes reyals d'Aragó, entre...? Rev. : GIVI-TAS-LIE-1641 {sic). Creu, cantonada ab un anell en el primer y quart, y tres punts en el segon y tercer.
Cinc reah, plata. -Colecció Diputació Provincial, Barcelona. Inèdita.
MANRESA
865. Anv. : PHILIP HISPANIARV. En el camp, escut coro- nat entre v-R, sobre la creu de Santa Eulàlia. Rev. : CIVITAS-MINO-RIS.E- 1641. En el camp, creu
Les Monedes Catalanes
«53
cantonada en el primer y quart ab un anell y en el
segon y tercer ab tres punts.
Cinc reals, plata. -\'idal-Quadras, Ikircelona y altres.
Salat : t. 111, 1. 6, n. 13; Heiss : t. II, I. 92, n. i; Vidal-Quadras : Catàlec,
n. 8741.
,m
fljir
-^^ití^
866. Anv. : PHILIPP' DG - R-HISPANIAR. L'escut entre v-s .
Lo demés com en la precedent. Rev. : CIVI-AlINO-RIS.^-1641. Lo demés com en la pre- cedent.
Cinc sous, plata. -Colecció de l'autor. Heiss : 1. g•^, n. 2; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8742.
867. Anv. : PRINCIPAT' : CATAL, entre dos cercles de punts;
'en el camp, escut coronat ab les armes reyals d'Ara- gó; la corona trenca '1 cercle interior de punts y la llegenda. Rev. : + - MIiNORI - S - GIVI 1642, entre dos cercles de punts; en el camp, escut, en cayró, ab les armes de Manresa, sobre creu de Santa Eulàlia els braços de la qual trenquen la llegenda. Sisè, coure.-Varis. Heiss : I. 92, n. 3; Vidal-Quadras : Catàlec, ns. 8814 y 88i5.
868. Anv. : Igual al n. 867.
Institut d'Estudis Catalans.
i54 Joaquim Botel y Sisó
Rev. : +-GIVITAS-MINORI-SA. Lo demés com el n. 867, Sisè, coure. -Colecció del Marqués de Dou. Salat : t. 1, I. 4, n. 24.
869. Anv. : PRIxNCIPAT' CATALO. Lo demés com el n. 8(37. Rev. : +CIV1TAS-M-IN0 1642. Lo deméscom en la pre- cedent.
Sisè, coure. -Varis.
Salat : t. III, I. 3, n. 29; Vidal-Quadras : Catàiec, n. 8817.
870. Var. : Com el n. 869. La llegenda del anvers, així : PRIN-
CIPAT'G- TA LO.
Vidal-Quadras : Catàiec, n. 8818.
871. Var. : Com el n. 869. La llegenda del anvers, es : PRIN-
CIPAT'C ATA.
Salat : t. III, i. 3, n. 28; Vidal-Quadras : Catàiec, n. 8816.
MATARÓ
872. Anv. : PRINCIPAT-V-:CATALONI. Escut com el de les de Barcelona, entre v-R. Rev. : OPPID- VMM A- TARO: 1641. Creu com en les de Barcelona, cantonada en el primer y quart ab tres punts y en el segon y tercer ab un anell. (^inc reals, plata.-Varis. Heiss : I. 92; Vidal-Quadras : Catàiec, n. 8820 y 8821.
Les Monedes Catalanes
i55
873. Var
874. Var.
875. Var.
876. Var.
877. Yar
i ^\
M •_ . 1 I [
.y
'v'
í^ \ "
La llegenda del anvers es
PRINC...CATALONI; la del revers es : ...VMM- ATARO - 164... La creu cantonada en el primer y quart ab un anell y en el segon y tercer ab tres punts. Colecció del autor. Inèdita.
La llegenda del anvers es
PRINCIPAT-V-S GA- a del revers es : OPIDV-MMATA-RONI-S-
TALONI: 1 64 1.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8822.
En l'anvers : PRINCIPATV-S -CATALViNIA; en el revers : OPIDV- MMAT- ARONI -S - 1641.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8823.
En l'anvers : PRLNGIPA-T- ... ONI; en el revers : OPP..-...A-TARON-IS: 1641. La creu cantonada en el primer y quart ab un anell y en el segon y ter- cer ab tres punts.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8824.
En l'anvers : PRINCIPAT-V-S GATALOiNI; en cl revers : OPPID- \ALM ....... - 1G42.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8825.
1 56 Joaquim Botet y Sisó
878. Var. : En l'anvers : PAT'-GALALONI; en el revers :
OPPID- VMMAT-ARON-I • 1642.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8826.
OLIANA
879, Anv. : VILLA : 1642; en el camp, testa llorejada, a la dreta; orla de punts. Rev. : OL-IA-N-Ao; en el camp, creu, que trenca la llegen- da, cantonada en el primer y quart ab un anell, en el segon y tercer ab tres punts. Diner, coure. -Diputació Provincial de Barcelona. Heiss : I. 92; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8897.
OLOT
io.Anv. : PHILIPVS-D-G.-HISPANIAR; escut com en el de les de Barcelona, entre v-h. Rev. : VNIV-ERIT•-OLOT-i64í; en el camp, creu canto- nada en el primer y quart ab tres punts, en el segon y tercer ab un anell rodejat d'un cercle de punts. Cinc reals, plata. -Varis. Heiss : 1. 93, n. i; Vidai-Quadras : Catàlec, n. 8743; Paiuzie : p. 86.
Les Monedes Catalanes
i57
882. Anv. Rev.
883. Var.
884. Var.
881. Var. : Gom la precedent, però sense punts al voltant dels anells.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8744.
PHILIP' D-G- HISPÀNIA; escut com el de les pre-
precedents, entre y y s .
VNIV-ERTAS-OLO-T•i64i; creu cantonada en el
primer y quart ab un anell, en el segon y tercer ab
tres punts.
Cinc sous, plata. -Vidal-Quadras, Barcelona.
Salat : t. III, I. 3. n. 32; lleiss : I. 93, n. 2; Vidal-Quadras : Catàlec,
n. 8745.
:\ ^r
ti^
'^r
La llegenda del anvers acaba així : HISPANA. La del revers es: VNIV-ERTA-SOLO-T- 1641 .
fleiss : I. 3, n. 3; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8746.
Ab els anells rodejats de punts.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8747, I. 49, n. 18.
1 58
Joaquim Botet y Sisó
885. Anv. : • + • LVD ANCI, entre cercle linial y orla de
punts; en el camp, bust, llorejat, a la dreta.
Rev. : ERCIT... OLO ...; entre cercle lineal y orla de
punts; en el camp, armes d'Olot.
Diner, coure.- Lluis Torrellas, Gerona; Joseph Saderra, Olot, y
R. Bosch y Alsina, Barcelona.
Pujol : Una moneda inèdita de Olot, «Revista de Gerona», any 1881 , p. 419.
PUIGCERDÀ
886. Anv.
Rev.
887. Anv.
PHILIPPVSDGR; en el camp, escut, en cayró, ab
les armes reyals d'Aragó; del angle superior surten
tres branquetes, orla de punts.
PODIGERETA 1641; en el camp, puig cimat d'una
flor de llir; orla de punts.
Diner, coure. -Varis.
Heiss : I. 93, n. 3; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8752.
PROVINCIÀ- A-CATHALOiNÍ. En el camp, escut com en les de Barcelona, entre V y R.
Les Monedes Catalanes
169
Rev. : OPIDV-M•PODI-CERETA-NI•i64i. Creu com en les anteriors, cantonada en el primer y quart ab un anell, y en cl segon y tercer ab tres punts.
Cinc reals, plata. -Vidal-Quadras, Barcelona.
Salal : t. I, I. 4, n. 31; Heiss : I. 93, n. 4; Vidal-Quadras : Catàlec, n. S827.
888. \ar. : La llegenda del reversj així : OPIDV-M • PODI-GE- RET-A 1G41.
Vidal-Quadras : Calàiec, n. 8828.
■/;•
889. V^ar. : Com el n. 888, entre V-S, en l'anvers : y en el revers
OPIDV-MPODl-GERET-A 1641.
Cinc sous, plata.- Colecció del autor.
Heiss : 1. 93, n. 5; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8829.
890. Anv. : L\'DOVÍC • 'D • GR; en el camp, escut com el del
n. 886; orla de punts. Rev. : PODIGERITA•i642. Lo demés com el n. 886. Diner; coure. -\'aris. Heiss : 1. 93, n. 6.
891. Vay\ : Igual a la precedent, però ab la data 1644.
Heiss : i. 93, n. 7.
i6o
Joaquim Botet y Sisó
SANAHUJA
892. Anv. : LVO-XIII DGRFECOBAR; en el camp, testa Ilau- rejada, a la dreta. Rev. : V1LLASA-..-NAV 164..., entre dos cercles de punts; en el camp, escut, en cayró, ab les armes de Sana- huja, sobre la creu de Santa Eulàlia, els braços de la qual tallen la llegenda.
Sisè, coure. -Diputació Provincial de Barcelona; colecció del Mar- quès de Dou. Pedrals : Memorial Numismàlico, t. II, p. 121, I. V, n. 10.
SOLSONA
893. Anv. : CIVITAS- 1641; en el camp, testa ab lletugueta en
el coll, a l'esquerra; orla de punts.
Rev. : CCE-LS-ON-A; en el camp, creu, que trenca la
la llegenda, cantonada en el primer y quart ab un
anell y en el segon y tercer ab tres punts; orla de
punts.
Diner, coure. -Vidal-Quadras, Barcelona.
Salat : t. III, I. 3, n. 42; Heiss : I. 93, n. 3; Vidal-Quadras : Catàlec,
n. 8753.
Les Monedes Catalanes
i6i
894. Anv. Rev.
8g5. Var. 896. Var.
897. Anv.
Rev.
898. Var.
Igual a la precedent.
H-'CCELSONA; en el camp, creu patriarcal.
Diner, coure. -Vidal-Quadras, Barcelona.
Salat : t. III, I. 4; Heiss : 1. 93, n. 4, var.; Vidal-Quadras : Caiàiec, n. 8754.
Igual a la precedent, però ab la data i65i.
Heiss : t. I, II. 93, n. 4; Vidal-Quadras : Caiàiec, n. 8755.
Gom la precedent. Una S en ressegell.
Salat : t. III, 1. 4, n. 2; Vidal-Quadras : Caiàiec, n. 8756.
PRLNCIPAT GATAL, entre dos cercles de punts;
en el camp, escut reyal d'Aragó, la corona del qual
trenca la llegenda.
H — GQ^^LSON-A-GIVI 1 641; en el camp, escudet en
cayró ab les armes de Solsona, sobre la creu de Santa
Eulàlia els braços de la qual trenquen la llegenda.
Sisè, coure.- Varis.
Heiss : I. 94, n. 5; Vidal-Quadras : Caiàiec, n. 8830.
Igual a la precedent, però ab la data 1042.
Salat : t. I, 1. 5, n. 2; Vidal-Quadras : Catàlec, ns. 8831 y S832.
899. Anv. : LVD•Xlll•D•G•R•F•E•GO•BAR. En el camp, testa llorejada a la dreta; orla de punts.
Institut d'Estudis Catalans.
1 62
Joaquim Botet y Sisó
Rev. : +-CCELSON- A- GIVI 1641. Lo demés com el n. 898.
Sisè, coure. -Varis. Heiss : 1. 94, n. 6; Vidal-Quadras : Catàlec, n.
TARRASSA
goo. Anv.
Rev.
901 . Anv. Rev.
902. Vaf\
PRINSIPA-TV-S : CATAL, entre dos ornaments formats per tres cercles, dos linials y'l del mitg de punls; en el camp, escut reyal d'Aragó, coronat, sobre la creu de Santa Eulàlia, entre V-R; la corona y'ls braços inferiors de la creu trenquen la llegenda. CAST-RV : TA-RRAS- 1641, entre ornaments com els del anvers. En el camp, creu que trenca l'orna- ment interior y la llegenda, cantonada en el primer y quart ab un anell y en el segon y tercer ab tres
punts.
Cinc reals, plata. -Vidal-Quadras, Barcelona. Vidal-Quadras : Calàlec, n. 8839.
Com la precedent.
CAST-RVMT-ARRA-1642. Lo demés com el nú- mero precedent.
Heiss : 1, n. 94, n. 2; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8840.
Gom la precedent; la creu, cantonada en el primer y quart ab tres punts, y en el segon y tercer ab un anell.
Vidal Quadras : Calàlec, n. 8841.
Les Monedes Catalanes
163
903. Anv. Rev.
904. Anv. Rev.
906. Anv Rev
906. Var.
907. Wir
PRINCIPA - T - VS GATAL, entre dos cercles de punts; lo demés com el n. 900. CAST-RV • TARRAS-1642, entre dos cercles de punts; lo demés com el n. 900.
Cinc reals, plata. -Vidal-Quadras, Barcelona. Heiss : I. 94, n. i ; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8842.
PRliNCIPAT-CATALO, entre dos cercles de punts;
en el camp, escut reyal d'Aragó, coronat; la corona
trenca la llegenda.
CASTRVM-T-ARCA..., entre dos cercles de punts;
en el camp, escut en cayró ab armes iguals a les de
Barcelona, sobre creu de Santa Eulàlia els braços
de la qual trenquen la llegenda.
Sisè, coure.-Varis.
Heiss : I. 94, n. 2; Vidal-Quadras : Catàlec, n.
Igual a la precedent.
+ GASTRVM-T-AGA-1641. Lo demés com la an- terior.
Salat : t. III.
Gom la precedent, però ab la data 164S.
Vidal-Quadras : Catàlec, ns. 8834 y 88^5.
Gom el n. 904, però diferent el dibuix del escut del revers.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8836, 1, 5o, n. 2.
164
goS. Var
Joaquim Bolet y Sisó
: Gom el n. 904. La llegenda del revers es : + GVA- LIRM-T-AC...
Vidal-Quadras : Caiàlec, n. 8837.
909. Var.
L'anvers com el n. 904. La llegenda del revers, aixís : + UNIVERCI-S-TARAGA.
Heiss : 1. 94, n. 3; Vidal -Quadras : Catàlec, n. 8843.
TÀRREGA
X
910. Anv. : PHILIPPVS-D-G.... : en el camp, escut com en les peces de cinc reals de Barcelona. Rev. : VILL-ETAR-REGE-....; lo demés com les de Bar- celona.
Cific reals, plata. -Museu Municipal, Barcelona. Pedrals : Memorial Numismàtico, t. III, ps. ii5 y 116.
^~
91 1. Anv. : PRINGIPAT' GATAL; en el camp, escut ab les ar- mes reyals d'Aragó, coronat; la corona trenca la llegenda.
Les Monedes Catalanes
1 65
Rcv. : (Gapet de front)-VILLAT-A-REG 1G41, entre dos cercles de punts; en el camp, escut en cayró, ab les armes de Tàrrega sobre creu de Santa Eulàlia, els braços de la qual tallen la llegenda. Sisè, coure. -Varis. Heiss : 1. gS, n. 3; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8847.
912. Var. : La llegenda del anvers acaba aixís : GATALO : la
del revers es : VILLAT-A-RRE 1641.
Salat : t. I, I. 5, n. G, var.; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8848.
913. Anv. : LVD•XIII•G•R•F•E•T•G; en el camp, testa lloreja-
da a la dreta; orla de punts. Rev. : Gom el n. 91 1 . La llegenda acaba aixís: -A-RRE G 1641 .
Sisè, coure. -Varis.
Salat : t. III, I. 4, n. ó, Heiss : I. gS, n. 2; Vidal-Quadras : Catàlec, n.
j^'^vl•',
914. Var. : La llegenda del revers es : VILLAT-A-RRE 1641
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8goo.
915. Anv. : PRINCIPAT-VS-GATHALO, entre dos cercles de punts; en el camp, escut igual a les de Barcelona, entre V y R .
1 66
Joaquim Botet y Sisó
Rev. : VILL-A : TAR-REGE-1642; Greu, cantonada en el primer y quart ab un anell y en el segon y tercer ab tres punts.
Cinc reals, plata. -Vidal-Quadras, Barcelona. Heiss : I. g5, n. i; Vidal-Quadras : Catàiec, ns. 8844 y 8846.
í^Q^-,
gi6. Anv. Rev.
917. Anv. Rev.
VILLA- 1642*; en el camp, cap, ab corona de llorer, a la dreta; orla de punts.
TA-RR-EG-E : en el camp, creu, que trenca la lle- genda, cantonada en el primer y quart ab tres punts y en el segon y tercer ab un anellet; orla de punts. Diner, coure. -Varis. Heiss : i. gS, n. 4, Vidal-Quadras : Catàiec, n. 8901.
TARREGE * 1642 • ; en el camp, cap, ab corona de
llorer, a l'esquerra.
VI-L-L-A-; lo demés com la precedent.
Diner, coure. -Colecció del Marquès de Dou, Barcelona.
Inèdita.
Ül©
918. Anv. : Igual a l'anterior.
Rev. : VI-L-L-A; la creu cantonada en el primer y quart ab un anell y en el segon y tercer ab tres punts. Diner, coure. -Colecció del Marquès de Dou, Barcelona.
Inèdita.
919. Var. : Gom la precedent; la llegenda del revers aixís :
V-IL-L-A.
Diner, coure. -Colecció del Marquès de Dou, Inèdita.
920. Anv. : TARREGE : 1642 : , lo demés com les precedents.
Les Monedes Catalanes
idj
Rev. : VI-L-L-A : , la creu cantonada com el n. 918. Diner, coure. -Colccció del Marquès de Dou.
Inèdita.
VALLS
921. Anv. : -LVDOV•XIII•D•G•FRANC•R•C•BA; en el camp, testa ab corona de llorer, a la dreta, dintre cercle de punts; orla de punts. Rev. : -VNIVERS-ITA-S•VALS•I-642, entre dos cercles de punts; en el camp, escut, en cayró, igual al de Barcelona, sobre la creu de Santa Eulàlia que tren- ca la llegenda.
Sisè, coure. -Vidal-Quadras, Barcelona, Heiss : \. g5; Vidal-Quadras, Catàlec, n. 8902.
VIC
922. Anv. : PHILIPP'D•G•-R-HISPANI; lo deméscom en les peces de cinc reals de Barcelona. Rev. : - GIVI-TAS-VICE-N 1G41; en el camp, creu que
i68
Joaquim Botet y Sisó
trenca la llegenda y el cercle interior de punts, can- tonada en el primer y quart ab un anell y en el se- gon y tercer ab tres punts. Cinc reals, plata. Heiss : I. 96, n. 10; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8757.
923. Var. : La llegenda del anvers acaba
Vidal-Quadras : Calàlec, n. 8758.
HISPANIAR.
■- ■' j /yj *. y J
924. Far. : Igual a les precedents; l'escut de l'anvers entre V-S. La creu del revers cantonada en el primer y quart ab tres punts, en el segon y tercer ab un anell. Cinc sous, plata. -Vidal-Quadras, Barcelona. Heiss : i. 96, n. 1 1 ; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8759.
926. Var. : Igual a la precedent; en el centre de la creu del re- vers, l'escut de Vic, en contramarca.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8760, 1, 49, n. 19.
926. Anv. : + CIVITAS- VICEN • 1641, entre dos cercles de
punts; en el camp bust del rey Felip, a l'esquerra.
Rev. : + PRINCIPAT- GATALO, entre dos cercles de
punts; en el camp, creu cantonada com en el
n. 924.
Mitj real, plata. -Colecció del autor. Heiss : I. 96, n. 14; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8761.
Les Monedes Catalanes
927. Anv. : PRINGIPAT-S-CATALONLE; lo demés com el
n. 922. Rev. : Igual al del n. 922. CiJic reals, plata. Heis : I. 5o, n. 4; Vidal-Quadras : Calàlec, n. 8849.
928. Var. : Gom el n. 927. La llegenda del anvers es : PRIN-
CIPA-•T•GATALO... la del revers : GIVI-TASV- IGEN-1641.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 885o.
929. Var. : Gom el n. 927. La llegenda del anvers es : PRIN- GIPA-T-GATALONA; la del revers : GIVI-TAS.- VICEN-1G41 ; en el centre de la creu, escudet, en cayró, ab les armes de Vic.
Heiss : I. 96, n. 12; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 885i.
Institut d'Estudis Catalans-
170
Joaquim Bolet y Sisó
931. Anv. Rev.
932. Var
■^''=^.
^%^
930. Var. : Com cl n. 929. En l'anvers l'escut entre V-S; y la llegenda PRINGIPA T-GATALO; en el revers, la llegenda com en el n. 922. Cinc sous, plata. -Colecció del autor. Heiss : 1. 96, n. 13; Vidal-Quadras : Calàlec, n. 8852.
: LVDOVIGVS-D-G•R•FRANCA; lo demés com el
n. 922. : GIVI-TAS.-VIGEN-1642; en el camp, creu ab l'es-
cudet de les armes de Vic, cantonada com en el
n. 924.
Cinc reals, plata.
Salat : t. III, I. 4, n. 27; Heiss : I. 96, n. 17; Vidal-Quadras; Catàiec, 8903.
: Gom el n. 931. L'escut del anvers entre V-S; la
llegenda es LDVl FRANG en l'anvers y GI V1-. . .-
.. -N 1G42 en el revers.
Les Monedes Catalanes
171
933. Anv. Rcv.
934. Anv Rev
Cinc sous, plata. -Vidal-Quadras, Barcelona. Heiss : I. 96, n. 18; Vidal-Quadras : Calàlec, n. 890.
+ LVOQ-D-G-R-FRANGI, entre dos cercles de punts; en el camp, bust del rey Felip, a l'esquerra. + CINITA-VIGEN- 1642, entre dos cercles de punts; en el camp, creu cantonada com en el n. 932. Mitj real, plata.- Vidal-Quadras, Barcelona.
Salat : t. III, 1. 6, n. ig; Heiss : 1. g6, n. 19; Vidal-Quadras : Calàlec, n. 8905.
- LVCV-DOR-FRANGI, entre dos cercles de
punts; en el camp, bust del rey Felip, a la dreta.
+ GIVITAS-VIGEN- 1642, entre cercle linial y orla
de punts; en el camp, escut, en cayró, ab les armes
de Vic.
Diner, coure. -Varis.
Salat : t. 111,1.4, n. 21; Heiss: I. 56, n. iS; Vidal-Quadras: Catàlec, n. 8906.
935. rar. : La llegenda del anvers es : + LVOQ-DG-R-FRAN,
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8907.
936. Anv. : + LVOCD-G RFRANGI; en cl camp, testa llore-
jada de Lluis XIII, a la dreta.
17^
Joaquim Botet y Sisó
Rev. : +GIVITAS•VIGEN• 1643; en el camp, escut com el n. 935.
Heiss : 1. 96, n. 16; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8go8.
937. Var. : Igual al n. 936. Les llegendes tancades entre l'orla y un cercle linial.
Vidal-Quadras : Catàlec, n.
938. Anv. : + LVOQ-DG-R-FRANCI, entre cercle linial y orla de punts; en el camp, bust llorejat de Lluis XIIII, a la dreta. Rev. : +GIVITAS•VIGEN•i643, entre cercle linial yorla de punts; en el camp, escut com en el n. 936.
He-ss : I. 96, n. 20; Vidal-Quadras : Caiàlec, n. 8932.
939-941 Va)'. : Gom el n. 938, però ab les dates 1644, 1646 y 1646, respectivament.
Salat : t. III, I. 4, ns. 22, 23 y 24; \'idal-Quadras : Catàlec, ns. 8934-8936.
942. Var. : Gom el n. 938. La llegenda del anvers es:+LVDV• DG RFRANG.
Heiss: I. 56, n. 21; Vidal-Quadras: Catàlec, n. 8933. (La variant ab VIAEN en lloch de VICKN en el revers, que publica En Vidal-Quadras, es un erro del cuny o una moneda falsificada.)
VILAFRANCA DEL PENADES
943. Anv. : PRIN'TVS-GAT-ALO 1642, entre cercles de punts y doble orla linial y de punts; en el camp, escut com
Les Monedes Catalanes
•73
en les de Barcelona, entre V-H; els braços de la creu de Santa Eulàlia trenquen la llegenda. Rev. : VILL-FRA-NCA-PEN^ entre cercle de punts y orla com la del anvers; en el camp, creu que trenca la llegenda, cantonada en el primer y quart ab tres punts y en el segon y tercer ab un anell. Cinc rcah, plata. -\'idal-Quadras, Barcelona. Salat: t. lli, I. 4, n. 28; Heiss : i, 97 n. i ; Vidal-guadras: Catàlec, n. 8863.
944. Anv. : PRIN-T-V-S-CA- 1642; l'escut entre y-S; lo demés com el n. 943. Rev. : VIL-AFR-ANC-A-PE. Lo demés com cl n. 943. Ci)ic sous. plata.-Vidal-Quadras, Barcelona. Heiss : 1. 97, n. 2; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8854.
'&B
945. Anv. : VILAFRANGA•PENITEVS,entrecerclelinialyor- la de punts; en el camp, bust a la dreta, entre S-E. Rev. : PRINTV-GA-TA- 1642, entre cercle de punts y orla linial y de punts; en el camp, escut reyal d'Aragó, coronat, sobre creu de Santa Eulàlia. La corona y els braços inferiors de la creu trenquen la llegenda. Sisè. coure. -Varis. Heiss : 1. 97, n. 3; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8910.
174 Joaquim Botet y Sisó
946. Var. : Com el n. 945. L'escut no està posat sobre la creu de Santa Eulàlia.
Salat : t. I, I. 5, n. 8; Vidal-Quadras : Catàlec, I. 5o, n. lo, n. 891 1.
947. Var. : L'anvers com el n. 946. En el revers, PRIN-TV-S- GAT 164-2--; en el camp, escut en cayró ab les ar- mes reyals d'Aragó sobre la creu de Santa Eulàlia, que trenca'l cercle interior de punts y la llegenda.
Heiss, I. 97, n. 4; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8912. INCERTES DEL TEMPS DE LA GUERRA
948 Anv. : ...GI PA-T-CA... ; en el camp, escut com en les de Barcelona, entre V y R. Rev. : VILLA-M... -...-... Greu, que trenca la llegenda, cantonada en el primer y quart ab tres punts, y en el segon y tercer ab un anell. Cinc reals, plata. -Vidal-Quadras, Barcelona. Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8819, I. 5.o, n. i.
Les Monedes Catalanes
■ 75
PERPINYÀ
949. Anv.
Rev
960. Anv
Rev.
95 1. Var
PERPINIANI+N'ILLE; en cl camp, escut, en cayro, coronat, ab les armes reyals d'Aragó, entre J:^ y qua- tre anells; la corona trenca la llegenda. + INTERNATOS i- AIVLIERVM ; en el camp. Sant Joan, dret com en les demés monedes de Perpinyà, entre II y estrella; als seus peus, dues branquetes. Sou doble, coure; pes : 3'32 gr.-Vidal-Quadras, Barcelona. Colson : 1. 5, n. 52; Heiss: I. ii5, n. i; Vidal-Quadras : Calàiec, n. 8937.
oPERPIïNIANI ^ VILLE. Lo demés com la an- terior; una flor de llir en el centre de l'escut; cap de Sant Joan, en ressegell.
= + = INTERiNATOS f « MVLIERVAI. En el camp. Sant Joan entre 2 y estrella : als seus peus,
dues branquetes.
Sou doble, coure. -\"idal-Quadras, Barcelona.
Salat : t. II!, I. 3, n. 34; Colson : I. g, n. 94; Heiss : 1 15, n. 3; Vidal-Qua- dras : Catàlec, ns. 8938-8939.
Igual al n. 949. Una mà portant agafada pels ca- bells la testa de Sant Joan, en ressegell.
Colson : I. 9, n. 93; Heiss : 1. ii5, n. 2.
176
Joaquim Botel y Sisó
962. Var. : Gom el n. gSo; sense ressegell.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8940.
963-955. Var. : Com el n. 960, però ab les dates 1:1, ^^ y \:l, res- pectivament.
Vidal-Quadras : Calàlec, ns. 8941-8944. '
Gom el n. 960, però ab la data 1:1.
Colson : J. 9, n. 95.
Gom la precedent, però ab la data l,:^.
Massot : Addiíion; I. VI, n. 78 d).
Gom el n. 960; la xifra del camp del revers en dispo- sició retrògrada.
Colson : p. i85.
966. Var
967. Var
968. Var
969. Anv. : PERPINIANI-VILLE; en el camp, escut reyal d'Aragó, coronat, ab una flor de llir en el centre, entre ^ij; la corona trenca la llegenda. Rev. : +IiNTERNATOS MVLIERVM; en el camp, Sant Joan, entre creu y estrella o flor; a l'esquerra, I. Sou, coure; pes : l'go gr. Colson : 1. 9, n. 96; Heiss : 1. 1 15, n. 4.
960. Var. : PERPINIANI ^ VILLE. La data es :
Colson : p. i85, n. 1 1.
1-6
= o ,
4-4
(i) AI parlar d'aquesta moneda sembla indicar qu'ha vist exemplars dels anys 1649 y següents, fins al 1654.
Les Monedes Catalanes
177
961 . Var. . Ab la data \:t.
(-oison : I. 9, n. 97; Vidal-Quadras : (^atklec, n. 8946.
962. \'ar. : Gom la precedent. Ressegell com el del n. 961.
Colson : I. 9, n. 98; lleiss : I. 1 i5, n. 6; Vidal-Quadras : Calàlec, ns. 8946.
963. Anv. : LVDOVlCVS•f• XIIII • 1644, entre dos cercles de punts; en el camp, dues PP lligades, a sobre A, en- tre quatre punts. Rcv. : ECCE ?;;í AGíNVS ï^í DEI = , entre dos cercles de punts; en el camp, Sant Joan, la testa del qual tren- ca '1 cercle interior de punts. Diner o menut, coure. -\'idal-Quadras, Barcelona. Colson : 1. 9, n. 100; Heiss : I. 1 15, n. 7 ; Vidai-Quadras : Calàioc n. 8947.
964. Var. : Com la precedent. Sant Joan entre P-S/^.
Colson : 1. 9 n. 99; Heiss : 1. 1 15, n. 8; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8948.
965. Var. : Com el n. 962; sense cercle de punts entre el camp
y les llegendes. A cada costat del monograma y de Sant Joan, un punt o anell.
Salat : t. III, 1. 3, n. 39; Colson : 1. 9, n. loi ; eiss : I. 1 15, n. 9.
966. Var. : Ab la data 1647.
Colson : p. 187, n. 24.
967. Var. : Ab la data 1648.
Colson : p. 187, n. 25; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8949. MONEDES POSTERIORS AL ALÇAMENT
968. Anv. : ^[i PHILIP' DG-HISPANIAR-, entre dos cercles de punts; en el camp, bust a l'esquerra. Rev. : BARC-IiNOCI-VITAS-1653. Creu que trenca la llegenda y '1 cercle interior de punts, cantonada en
Institut d'Estudis Catalans.
23
178 Joaquim Bolet y Sisó
el primer y quart de tres punts y en el segon y tercer
ab un anell.
Real, plata. -Varis.
Salat : t. I, 1. 8, n. 18 variant; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8696.
969. Var. : Igual al n. g68, però ab la data 1664.
Vidal-Quadras: Catàlec, n. 8697.
970. Anv. : Bust a l'esquerra entre A-R; orla de punts.
Rev. : >]5^ BARGINO CIVI- 1663, en el camp, escut, en cay- ró, ab les armes de Barcelona; orla de punts. Ardit, coure. -Varis. Vidal-Quadras : Catàlec, n. 8708.
971-972. Var. : Com el n. 970, però ab les dates 1664 y i655, respectivament.
Vidal-Quadras : Catàlec, ns. 8705 y 8710.
973. Anv. : PHILIPP•DG•HISPA•R; en elcamp, bustdelrey, a Tesquerra. Rev. : BAR-CIN-CIVI-1653; en el camp, creu, que trenca la llegenda, cantonada en el primer y quart ab un anellet y en el segon y tercer ab tres punts.
Diner, coure.
Salat : t. III, I. 5, n. 16.
Les Monedes Catalanes 179
A^5. 661 a yoj. Ja hem fet presentes les poques noticies que tenim de les monedes descrites ab aquests números. De la llur descripció resulta que les de plata y les de coure — reals o croats, mitjos reals o sous, ardits y diners — no 's diferencien més qu'en algun petit detall y en les dates de les encunyades en temps de Felip II, conservantse iguals els tipus. Com en el regnat anterior, el bust de Felip I se reprodueix en alguns croats y mitjos croats de diversos anys, y en els mitjos croats prevaleix en el revers la creu ficada dintre '1 camp y sense trencar la llegenda. Així meteix, en els diners o menuts la llegenda no està separada del camp per cap cercle de punts. Respecte a les monedes d'or, el onzens resulten també iguals, fora la data y la disposició de la llegenda del revers, als encunyats en temps de Felip II : en alguns exemplars se veu una B derrera '1 cap del rey. Els trentins y mit- jos trentins exigeixen una major atenció. Són copia dels excelents y dobles excelents encunyats en diferentes seques castellanes durant el regnat dels reys catòlics Don Ferran y Donya Isabel, en virtut de l'ordinació del any 1497, segons la qual havien de ser de lley de vint y tres quirats y tres quarts y de talla seixanta cinc peces y un terç per marc de Castella, corresponent pesar a cada excelent 3'52 grams segons M. Heiss^''. En la dita Ordenança se disposa sobre 'Is llurs tipus y llegendes, y 's prevé que portin gravada la primera lletra del nom de la ciutat aont se fabriquin, fora Segòvia y la Corunya quines seques tenien marques especials. Aquestes monedes tenien un valor intrínsec molt semblant, encare que no exactament igual, al dels principats que Don Ferran havia manat feya poc encunyar a Barcelona, però 'Is tipus dels excelents y 'Is dels principats eran distints. Els excelents, per la llur bondat, foren molt estimats per tot y conservaren l'estima du- rant molt de temps, essent imitats en els segles xvi y xvii. En el segle xvii a Catalunya "n corrien molts y eren anomenats trentins y dobles de dues cares els dobles excelents, y mitjos /ren/ms y alguna vegada florins els sen- zills o excelents. Es positiu qu'a Barcelona se n'encunyaren en el segle xvii, y molt probable qu'en el meteix segle se n'encunyaren a Castella y en altres Estats dels dominis dels sobirans castellans. Dels que 's fabricaren en aquest segle, es molt difícil distingir els encunyats a Barcelona dels encunyats en diferentes seques castellanes : uns y altres, no obstant, són diferents per llur estil dels fabricats en temps dels reys Don Ferran y Donya Isabel.
En els excelents o mitjos trentins s'observa en l'escut del revers una diferencia que pot indicar, en els que la tenen, que són de la fàbrica de
(i) Heiss : Monedas Hispano-Crislianas, t. I, p. 134 y ap. XXVIII, p. 323.
i8o Joaquim Botet y Sisó
Barcelona, y es la de no portar en els quarters segon y quart del dit escut altres armes que les reyals d'Aragó (ns. 702 a 704); però en els trentins o dobles excelents y en els mitjos restants, exceptuats els que porten com a marca de fàbrica un escudet ab les armes de Barcelona, no s'hi veu res que pugui justificar ont foren encunyats, per que les marques de fàbrica podien haverse copiat, com se copiaren els tipus y llegendes, y 'Is que porten una B lo meteix podien ser fabricats a Burgos qu'a Barcelona. M. Heiss y el Sr. Vidal-Quadras semblen decantarse a que tots els que porten data foren encunyats a Barcelona, en lo qual es molt fàcil tinguin raó : el dubte que- da, no obstant, subsistent respecte dels que no porten data. Nosaltres, al descriurels, encloem ab els catalans tots els qu'hi enclou el Sr. Vidal-Qua- dras, fins exposantnos a ometren algun, com els que portan la marca S, y a posarnhi algun de massa, com els que porten per marca dues estrelles o la lletra B.
La documentació que coneixem, tampoc es suficient pera ilustrarnos ni sobre '1 dit punt ni sobre la data en que començaren a encunyarse a Bar- celona trentins y mitjos trentins. M. Heiss (p. 137) els fa derivar de la lli- cencia concedida pel marquès d'Almazàn als consellers de Barcelona, en 1614, pera fer fabricar en la seca reyal de la ciutat «florines de oro, que es «la cuarta parte del doblón, tales como los que la sobredicha ciiidad tiene «desde el Seíior Rey Católico Don Fernando, del mismo peso, quilaie y for- «ma, que valdran ocho reales y ires quarlillos, y se remediarà la necesidad «sin mudança de moneda, comutando en ellos los doblones y medios, que «hay f altos, cercenados 0 remendados...» Ja hem fet notar, al ocuparnos en el regnat anterior d'aquest document, que no s'hi autorisa l'encunyació de dobles y mitjos dobles, o sigui de trentins y mitjos trentins, sinó sola- ment la de cuartos de doblón^ quarts de dobla, y encare aquestos tals com els que tenia la ciutat des del temps del rey Don Ferran. Solsament aixís s'explica '1 valor que 's dóna als cuartos de doblón que s'havien d'encunyar en virtut de la llicencia. De conformitat ab aquest valor, el de les dobles corresponia ser trenta cinc reals catalans y 'I de les mitjes dobles disset y mitj, y, efectivament, ne valien trenta cinc les dobles y al seu respecte als excelents quan se varen crear els onzens o terços de trenti y 's va rebai- xar o fixar en trenta tres reals el valor de les dobles, qu'en llur origen devian valerne trenta, d'ont prové '1 nom de trentins.
El paràgraf transcrit prova que M. Heiss s'equivocà al suposar que la llicencia del marquès d'Almazàn se referia a l'encunyació de dobles y d'ex- celents, y prova, ademés, que quan s'otorgà corrien ja a Barcelona y a Ca-
Les Monedes Catalanes i8i
talunya aquestes monedes y que n'hi havia de falses y de retallades. Ab aquest antecedent, creyem molt probable que l'encunyació de dobles y d'excelents va començar en virtut del privilegi del any iSgg, pel qual el lloctinent de S. M., Don Llorenç Suàrez, facultà als consellers de Barcelona pera fer batre en dita ciutat «moneda d'or ques diuhen scuts en la forma «y del quilat que corren de present los scuts ques diuhen del Princep en «lo Regne de Castella o ab altra forma als dits consellers ben vista... axi «dobles com senars... etc.» Els escuts d'or, castellans, que 's fabricaven al dictarse aquesta disposició, tenien menys valor intrínsec que 'Is excelents, puix eren de 22 quirats de lley y de talla (38 peces el marc castellà, y 'Is llurs tipus eren també diferents, tant el del anvers com el del revers. , El text transcrit no 's refereix precisament als escuts qu'aleshores s'en- cunyaven a Castella, sinó als que corrien en dit regne anomenats escuts del Princep. ^Quíns escuts eren aquests? M. Heiss no 'n diu res, y no tenim noticia de que 'n parli cap altre autor de numismàtica castellana. Es pos- sible fossin designats aixis els excelents dels Reys Catòlics, que consta con- tinuaven correguent. però manquen noticies pera assegurarho. De totes maneres, cas de no serho, pogueren els consellers de Barcelona copiar o pen- dre 'Is excelents per patró dels escuts d'or que 's proposaven encunyar, ja que '1 privilegi 'Is facultà pera bàtrels ab altra forma als dits consellers beti vista. Contribueix a fer creure que d'aquest privilegi data l'encunyació a Barcelona de les dobles y dels excelents, el propòsit manifestat en la petició, pels dits consellers, d'encunyar escuts aixi dobles com senars. Les altres lli- cencies pera encunyar monedes d'or qu'obtingueren ab posterioritat, de que tenim noticia, són, com hem vist, les ja citades del marquès d'Almazàn en 1614 y del duc d'Albuquerque en 1618, y per elles no s'autorisa l'en- cunyació de dobles ni de mitjes dobles, sinó la de quarts de dobla per la primera y la de terços de dobla o onzens per la segona. Per altra banda, de fet, no 's coneixen altres monedes d'or que 's puguin conceptuar encunya- des a Barcelona en el segle xvii, fora dels onzens qual data de creació es coneguda, que les dobles y mitjes dobles copiades de les dels Reys Catòlics Don Ferran y Donya Isabel, ab la circumstancia de que '1 privilegi del any 1699, no solament comprenia la facultat d'encunyar escuts dobles y senars ab l'or qu'aleshores tenien a la llur disposició 'Is consellers en la Taula de la ciutat de Barcelona, sinó, ademés, la d'encunyarne «ab lo que en sdevenidor enlrerà en dita Taula » Aquesta circumstancia explica que els documents posteriors no 's refereixin a l'encunyació de dobles y de mit- jes dobles, que 'Is consellers tenien ja '1 privilegi d'encunyar, sinó a la d'al-
i82 Joaquim Botet y Sisó
tres peces d'or no compreses en dit privilegi y a les de nova creació, y ex- plica, així meleix, el fet de trovarse dobles y mitjes dobles ab dates poste- riors als dits derrers documents.
Mentres noves noticies no vinguin a justificar lo contrari, som d'opinió que tots els trentins y mitjos trentins encunyats a Barcelona, ho foren en virtut del privilegi del any 1699; que 'Is que no porten data s'encunyaren en temps de Felip II, y els que 'n porten, com d'ells se dedueix, en el de Felip III. Els que coneixem que porten data més pròxima, foren encunyats en 1631 .
En Salat, apoyantse en En Bruniquer, diu qu'en els anys 1640 y 1643 re- solgueren els consellers que s'encunyessin dobles y mitjes dobles. Es pro- bable, per lo que tenim manifestat, que la resolució no's posà en pràctica. En cambi, hem vist un onzè ab la data 1641.
Del acort pres pels adjunts de la Taula de cambi de Gerona en 26 de Janer del any 1641, ne resulta que les peces d'or catalanes corrents — trentins, mitjos trentins y onzens — acabaven de ser mudades de for per disposició del Consell de Cent de Barcelona, y que per que correguessen pel nou for o valor que se 'Is hi havia donat, se determinà estamparhi un ressegell ab les armes de Gerona. De peces d'aquestes ressegellades ab les armes de Ge- rona, no n'hem vistes cap, però si n'hem vistes y 'n descrivim que porten en ressegell les armes de Barcelona, lo qual ens fa creure que pel meteix motiu la ciutat de Barcelona havia pres una disposició semblant. Sabem, en conseqüència, quan y perquè 's va posar el dit ressegell en aquelles de les dites monedes que '1 porten ; però es precis advertir que no s'han de con- fondre ab les que porten el meteix escut de Barcelona gravat y no en res- segell.
Números joS à y 10. Dels dinerets o menuts de Granollers y de Cervera, descrits ab aquests números, encunyats abans del alçament de Catalunya contra Felip III, no 'n tenim més noticia que la de la llur existència. Els de Granollers se distingeixen principalment dels encunyats ab anterioritat en dita població, per portar en el revers un escut quarterat, ab les armes reyals en el primer y quart y una gralla en el segon y tercer buyts. El de Cervera es exactament igual, fora la data, a alguns dels que descriurem encunyats en la meteixa vila l'any 1642.
Números yiia 777. Les monedes descrites ab aquests números són les encunyades a Barcelona des de la meytat aproximadament del any 1640 fins a la fi d'Octubre del any 1662, o sigui durant el temps del alçament de Catalunya contra '1 govern de Felip III. Del valor y tipus de les noves mo-
Les Monedes Catalanes 183
nedes qu'en aquesta temporada s'introduiren en la numismàtica catalana, n'hem donat compte més enrera; are 'ns concretarem a comentar les par- ticularitats qu'algunes d'elles presenten.
En la segona meytat del any 1640 y al principi del 1G41 s'encunyaren peces de cinc reals y de cinc sous, de plata, y sisens, de coure, a nom del rey Felip, totes ab les llegendes y 'Is tipus ja apuntats. Les diferencies que s'observen en els exemplars descrits, consisteixen o be en la data, 0 be en la major o menor abreviació de les llegendes, o be en algún altre detall de menys importància; solament en els sisens primerament fabricats hi figu- ren al costat del escut del revers les lletres S-I, inicials de la paraula sisé^ nom de la moneda, derivat de son valor en curs : sis diners. No 's coneixen ardits ni diners barcelonesos de Felip III, que puguin atribuirse a aquesta època.
Entrat l'any 1641 y rompuda tota relació de dependència envers el rey Felip, seguiren encunyantse les meteixes peces, sense altra modificació que substituir la llegenda alusiva al rey per la que diu Principatus Cataloniae, y, en l'anvers dels sisens, el bust del rey Felip per un escut ab les armes reyals, coronat. Però, en les peces de plata, poc abans del mes d'Octubre del dit any s'anyadi un escudet en cayró, ab les armes de la ciutat, sobre y en el centre de la creu del revers, adició que continuà en les que s'en- cunyaren els anys següents. Les diferencies que presenten les monedes en- cunyades ab els tipus modificats, que són dels anys 1641 y 1642, se reduei- xen a les qu'hem indicat respecte a les encunyades a nom del rey Felip.
A derrers del any 1641 y en els 1642 y 1643, s'encunyaren les meteixes peces y, a més, dinerets a nom del rey Lluis XIII de França, qui havia si- gut proclamat comte de Barcelona, introduintse en els tipus y llegendes les modificacions següents : en l'anvers, tant de les monedes de plata com de les de coure, s'hi gravà, en el camp, el bust de Lluis XIII coronat de llorer, y a son voltant la llegenda, més o menys abreviada, Ludovicus XIII Dei Gratia Rex Franciae et Comes Barcinonae; el revers continuà lo meteix, ab l'escudet de Barcelona en el centre de la creu en les de plata, y ab tipu igual al dels encunyats en els regnats precedents en els menuts o diners. Formen una excepció 'Is sisens descrits ab el número 749, donats a conèixer pel Sr. Vidal-Quadras en son Catàlec, doncs, ab el meteix anvers que 'Is en- cunyats a nom de Lluis XIII, porten per revers l'anvers dels sisens encu- nyats sense nom de rey, resultant aixís sense data y sense indicació del lloc ont foren fabricats. Es fàcil que siguin resultat d'una equivocació, això es, d'haver agafat un cuny per altre l'encarregat d'encunyarlos; però es pos-
184 Joaquim Botet y Sisó
sible, ja qu'a més del publicat pel Sr. Vidal-Quadras n'hem vistos altres exemplars, que fossin una provatura de moneda reyal, o més ben dit gene- ral pera tot el Principat, feta pel rey Lluis XIII,
Efectivament, les monedes descrites ab els números 760 a 755, encunya- des a França l'any 1642 y acomodades al sistema monetari francès, fabri- cades de segur pera que correguessin a Catalunya, justifiquen l'intent de Lluis XIII de fer moneda reyal pera 'I Principat, d'or y de plata, y el d'in- troduir a Catalunya '1 sistema monetari francès : y potser a aquest intent, més qu'al de corretgir l'abús extraordinari que 's feya aleshores en el Prin- cipat d'encunyar moneda, obeiren lesdisposicions prohibitives dictades pri- mer pel marquès de Brezé y després per M. La Motte. D'aquestes peces no sabem que se 'n hagi trobada may cap a Catalunya, y a França mcteix són molt escasses, lo qual prova que no corregucren en el Principat y que '1 rey degué desistir de son propòsit. Aixis havia de succeir, per que'l cambi de sistema monetari hauria ocasionat en el país gran pertorbació y era al meteix temps atentatori als drets y privilegis de la terra.
Des de derrers del any 1643 fins al mes d'Octubre del any i652, en el qual se rendí Barcelona a Don Joan d'Austria, la moneda barcelonesa s'encunyà a nom de Lluis XIV. Se conserven sisens de tots aquests anys, des del 1644, ab els tipus y llegendes iguals als de Lluis XIII, mudat l'ordinal y '1 bust del rey, que's representa jove, y separat el camp de la llegenda per un cer- cle de punts. També s'encunyaren ardits y menuts ab el bust de Lluis XIV, de tipus iguals als dels batuts abans del alçament; d'ardits ne coneixem dels anys 1644, 1647 y 1648; de diners, dels anys 1643, 1646 y 1648, ab varietat en la disposició y abreviació de la llegenda del anvers. De peces de plata de cinc reals, M. Heiss no 'n conegué cap; En Salat, en el Ms. del volum ter- cer del seu Tratado^ ne dibuixa una de ressegellada l'any i652, qual dibuix trau del llibre de Dominique Guidi, Histoire du Règiíe de Loiiis le Grand, p. 204, y d'En Salat la copià En Pi y Arimón en Barcelona antigua y mo- derna. Encare que '1 dibuix no es ben exacte, se llegueix clar en la llegenda l'ordinal XIIII aplicat al nom del rey Lluis. Un altre exemplar, no ressege- llat, se conserva en la colecció del Museu municipal de Barcelona, qu' ha- via pertenescut al senyor Pedrals; en aquest exemplar, la major part de la llegenda està esborrada o va quedar fora del flan, per manera que no s'hi distingeix ni l'ordinal del nom del rey, ni l'any de l'encunyació; però '1 bust que porta es evidentment el de Lluis XI V y no el de Lluis XIII. Tampoc se llegeix la data en el dibuixat per En Salat. Aquests dos exemplars són d'una meteixa moneda y 's complementen l'un al altre, justificant que Bar-
Les Monedes Catalanes i85
celona encunyà peces de cinc reals a nom de Lluis XIV, ignorem l'any, però probablement en 1644. Les llegendes y tipus són iguals a les encunyades a nom de Lluis XllI, cambiat el bust del rey y modificat l'ordinal en la lle- genda. Dels ressegells que porta la descrita per En Salat, ja hem dit més enrera que són els que 's manaren posar en i652, quan per urgències del siti de Barcelona se va quadruplicar el for o valor en curs d'aquestes mo- nedes, comprometentse la ciutat a recullirles al dit for després d'acabada la guerra. Els meteixos ressegells porten altres peces de plata que descrivim (ns. 774 y 775), una de cinc rals barcelonesa de Felip III, l'altra de cinc rals de Banyoles.
Finalment, la descrita ab el n. 777 es un dels reals de molinet de que parla el Als. extractat pel senyor Pedrals, al qual tenim feta referència, que foren encunyats durant el siti de Barcelona del any i652, veritable moneda de necessitat a la que's donà un valor en curs deu vegades major del que intrínsecament tenia. En Novembre del any 1653 se prohibí la llur circulació y 's manà recuilirlos, al igual que les peces ressegellades de qu'hem parlat.
Números jyS a 948. Les monedes descrites ab aquests números són totes les que coneixem fetes encunyar per diferentes localitats de Catalunya, du- rant l'alçament del principat contra Felip III. Pera evitar repeticions en el comentari de les de cada localitat, apuntarem lo qu' es aplicable a totes elles, en general, que 's podrà donar per repetit per les de cada població, quan, al parlarne, no s'expressi lo contrari.
Primer : Aquestes monedes són copia del numerari barceloní, tant de plata com de coure, de la meteixa època. Les diferencies consisteixen en el cambi de llegenda del revers, la qual porta '1 nom y la categoria de la po- blació que les va fer batre, y en els sisens les armes de la meteixa en l'escut. Igual s'observa en la major part dels menuts y en els pocs ardits que s'en- cunyaren. Els tipus dels restants menuts, els dels reals de Lleyda y'ls dels mitjos reals de Vic, són copiats dels del rey Felip anteriors al alçament.
Segon. Aquestes monedes començaren a encunyarse en poques pobla- cions l'any 1640, en la major part durant l'any 1641, y cessà l'encunyació en quasi totes l'any 1642, en virtut de la prohibició dictada pel marquès de Brezé.
Tercer. Fora de les que portem resumides referents a algunes poblacions, no podem donar més noticies d'aquestes monedes que les que resulten de la llur meteixa descripció.
Les monedes encunyades a Agramunt (ns. 778 a 784) són peces de cinc reals a nom de Felip III y sense nom de rey, ab la llegenda, més o menys
Institut d'Estudis Catalans. 24
i86 Joaquim Bolet y Sisó
abreviada, Villa Acrimontis, del any 1641. De les que no porten nom de rey, ne coneixem dos exemplars de l'any 1642, que tenen en el centre de la creu del revers un ornament linial difícil de precisar per no veures be en cap dels dos. Sense nom de rey, però ab el cap de Lluis XIII primer a la dreta y després a l'esquerra, encunyà Agramunt menuts que porten en l'anvers la llegenda Acrimontis y en el revers Villa y la data 1642; l'any següent, 1643, suprimí en els menuts el cap del rey, substituintlo per una montanyeta ab una flor de llir al cim, que són les armes de la població.
D'Argentona (ns. 785 y 786) no coneixem més que peces de cinc reals sense nom de rey, encunyades totes l'any 1642. Malgrat la data, no porten escudet en la creu del revers. En elles es de notar que la llegenda d'aquèsts comença ab una creueta y no conté més que '1 nom de la població : Ar- gentona.
A les peces de cinc reals y de cinc sous sense nom de rey ja conegudes, encunyades per la ciutat de Balaguer (ns. 787 a 789), hem pogut afegirhi la de cinc sous a nom de Felip III, de la colecció del senyor Bosch y Alsina. En ella no s'hi llegeix la data, qu'ha de ser 1640 0 1641. La de les altres es 1641. Porten la llegenda Civitas BALAGA(rn) y no tenen escudet en la creu del revers. Es de presumir qu'a nom del rey Felip s'encunyaren també peces de cinc reals, però fins al present no'n coneixem cap.
Els sisens de Bellpuig (ns. 790 a 796), encunyats tots a nom de Lluis XIII y ab la meteixa data, 1642, presenten detalls variats, qu'acusen potser emis- sions diíerentes. Prescindint de les diferencies en la abreviació y disposició de les llegendes, cal fer notar que l'escut del revers, sempre en cayró, no es igual en tots ells; en uns es partit horizontalment ab les armes reyals d'Aragó en l'espay superior y partit en pal ab una creu en cada espay y un puig cimat d'una flor de llir en la punta, en l'inferior; en altres es quarte- rat, ab lo dit puig en el primer o tercer, les armes reyals d'Aragó en el segon o en el segon y tercer, y una creu en el quart o en el primer y quart, se- gons el lloc qu'ocupa '1 puig, armes parlants de la població; en l'anvers porten el cap de Lluis XIII. La llegenda local, més o menys abreviada, es sempre Vila o Villa PuL•CRip(odii).
Sabem, pel senyor Alsius, qu'al arxiu de la vila de Banyoles no hi queda cap noticia de les monedes encunyades per dita població en aquesta època. Les que 's conserven (ns. 797 a 801), són peces de cinc reals y de cinc sous sense nom de rey, fabricades l'any 1641; d'elles n'hi hà sense escudet y ab escudet en la creu del revers. Aquestes últimes degueren ser encunyades a imitació de lo que va fer la ciutat de Gerona, des del dia 8 d'Octubre pròxi-
Les Monedes Catalanes 187
mament al 31 de Desembre del any 1641; l'escudet que porten es el de la vila, del tot igual al dels menuts en ella fabricats a nom de Felip II. Una particularitat presenten en l'anvers, que s'observa en totes les peces sem- blants encunyades en el bisbat de Gerona, exceptuades les de la vila d'Olot, y es que l'escut ab les armes reyals del anvers no està posat sobre la creu de Santa Eulàlia, sinó que figura sol en les monedes. La peça de cinc sous de la colecció del senyor Butinyà, publicada pel senyor Alsius, no fou en- cunyada a Banyoles a nom de Felip III, sinó que, com fa notar el derrer de dits senyors, es una moneda castellana reencunyada, en la qual se confonen les empremptes que tenia ab les noves qu'hi va estampar la vila : y aixís ha de ser, puix l'escudet del revers demostra qu' es de les encunyades en els derrers mesos del any 1641, y aleshores Banyoles no reconeixia per sobirà al rey Felip. La llegenda local es en totes les peces : OppiDu(m) BANEOL(ae).
Les peces de Berga (ns. 802 a 804) no necessiten comentari. La llegenda local es en elles Ville Berge.
Besalú encunyà, en aquesta època, peces de plata de cinc reals y de cinc sous, y sisens de coure {ns. 8o5 a 813). Les de plata, encunyades l'any 1641, ho són a nom del rey Felip, les encunyades en 1642 son sense nom de rey. L'escut del anvers no va acompanyat de la creu de Santa Eulàlia; en el revers, la creu, en la major part de les peces, no trenca la llegenda, y en cap porta escudet; els anellets que cantonen la creu estan voltats en alguns exemplars d'un cercle de punts, circumstancia que no 's repeteix més qu'en peces de cinc reals y de cinc sous d'Olot. Els sisens presenten dos reversos diferents; l'un està constituït per una creu patriarcal, o de dos travessers, qu'ocupa lot el camp, trenca per baix el cercle interior de punts y la llegenda y té al costat del peu, a l'esquerra un anellet y a la dreta tres punts en disposició triangular; l'altre, per un escut en adarga partit en pal, que té en l'espay esquerra una creu patriarcal y en el dret les armes reyals d'Aragó. Aquests sisens porten la data 1641 . El que porten la data 1642, tenen inver- tides en l'escut I2S empreses, això es, les armes reyals d'Aragó figuren a l'esquerra y la creu patriarcal a la dreta. Ab l'escut de la població en adarga, no s'encunyaren a Catalunya altres sisens que 'Is de Besalú, per que no creyem que sigui un sisè la moneda de coure de Camprodon que 'ns ocuparà més endavant. La llegenda local es Opidum Bisuldunense.
Del 23 de Desembre del any 1641 es l'acort près pel consell de la vila de La Bisbal del Geronès pera encunyar les peces descrites ab els ns. 814 y 8i5. Són monedes de cinc reals y de cinc sous, en mala conservació o d'encu- nyació deficient les qu'hem vistes, per manera qu'entre totes resulta im-
i88 Joaquim Botet y Sisó
possible completar les llegendes. Foren encunyades sense nom de rey, y sense la creu de Santa Eulàlia sota l'escut del anvers. En el revers, porten escudet ab les armes de la població en el centre de la creu, consistents en una creueta floronada qu'ocupa tot el camper. La llur data ha de ser 1641 o 1642. La llegenda local pot restituirse(0/'/;'/)Dv(?7z) (£'f?isco) palis. L'escudet del revers no permet atribuiries a cap de les altres poblacions de Catalunya que s'anomenan Bisbal o La Bisbal.
El sisè descrit ab el n. 816, es igual als de Barcelona sense nom de rey, enclòs Tescut d'armes del revers. Com a distintiu de la població que l'en- cunyà, a més de la llegenda local Villa Calidar(w?72), porta una petita caldera o perol al començ d'aquèsta, entre 'Is braços de la creu de Santa Eulàlia. La data es 1641. L'escut ab les armes de Barcelona prova la seva atribució a Caldes de Montbuy, qu'era vila, aleshores, del senyoriu de la ciutat de Barcelona, y considerada com a carrer o barri d'aquesta ciutat.
La moneda descrita ab el n. 817, desconeguda per M. Heiss, la descrigué y dibuixà En Salat en el volum III Ms. del seu Tratado y posteriorment l'ha publicada En Pedrals en la « Revista de Ciencias Históricas». Nosaltres, a més d'aquests dos exemplars, n'hem vistos altres dos, y entre tots hem pogut restituir les llegendes que no's veuen complertes en cap dels qua- tre, no per mala conservació de les peces, sinó per haverse sortit el cuny fora del flan. El seu mòdul es força més petit que'l dels sisens catalans y quasi igual al dels ardits, però no tenim cap altre indici pera afirmar que ho sigui. Està encunyada a nom del rey Lluis de França, y com no porta ordinal y falta en la data la derrera xifra, resulta impossible saber si es del regnat de Lluis XIII, com opina En Pedrals, o del de Lluis XIV. Els seus tipus són diferents dels dels sisens y ardits barcelonins; al anvers, en la cir- cumferència y entre dos cercles de punts, porten el nom del rey y, en el camp, un escut coronat, en adarga, ab les armes de Camprodon, iguals a les que encare usa la vila; al revers, porten en el camp un bust de sant, mitrat, ab auriola, posat entre les lletres S y P, que s'han de llegir S{anctus) P(alladiiis), Sant PatUari, patró de Camprodon, y no S{atictus) P{eínis)^ com presumia En Salat (fentli aquesta circumstancia sospitar que la mo- neda havia sigut encunyada a Vic), y al voltant del bust, entre dos cercles de punts, la llegenda CAMp(roú?o)N. 164:, lo qual acaba de justificar que la moneda pertany a aquesta vila, com cregué '1 senyor Pedrals. En el dibuix d'En Salat, les dues últimes xifres de la data són 5/, però '1 dibuix està equi- vocat, per que la moneda que copià En Salat es l'exemplar que posseía el canonge Ripoll, avuy proprietat de l'Academia de Bones Lletres de Barce-
Les Monedes Catalanes i8q
lona, y en ell no s'hi veu 5/, sinó d'una manera borrosa 6^, com en el que publicà En Pedrals y com en el del senyor Bosch y Alsina. Queda, doncs, per aclarir l'any en que's va encunyar la moneda y, per consegüent, si per- tany a Lluis XIII o a Lluis XIV.
Cervera (ns. 8i8 a 832) encunyà en 1641 peces de cinc reals y de cinc sous, primer a nom del rey Felip y després sense nom de rey, y en el meteix any y en 1642 a nom y ab el bust de Lluis XIII. Cap d'aquestes peces porta escudet en la creu del revers. Encunyà també diners o menuts de coure, sense data y ab la data aixís : 16^, com en la moneda de Camprodon, els que porten en l'anvers el cap de Lluis XIII, y ab la data / 642 el que no hi porten el dit cap, sinó un escut, coronat, ab les armes reyals d'Aragó. La llegenda local es Cervaria, Cervariae o Cervarie villa, en les monedes de plata, y solament Cervarie o Cervariae, en les de coure. El document del any 1646, qu'hem extractat més enrera, no admet altra explicació que la d"haver encunyat Cervera moneda de plata ab data enderrerida després de l'orde prohibint la fabricació, com consta va ferho Gerona y potser alguna altra població, o la d'haver tingut part en els abusos que motivaren l'infor- mació que's prengué per raó de certes encunyacions fetes a la vila d'Igua- lada. Pel sol fet d'haver encunyat moneda, no sabem que s'hagués perseguit en justícia a cap autoritat ni particular de les moltes poblacions de Cata- lunya qu'en aquella època n'encunyaren, y no es admisible que's fes per Cervera una excepció.
La moneda de cinc reals de Figueres, descrita ab el n. 833, no té la creu de Santa Eulàlia sota l'escut del anvers, ni porta escudet en la creu del re- vers. Es del any 1641. Els pocs exemplars qu'hem vistos d'aquesta escassa moneda, estan tots faltats o són il•legibles en el meteix lloc de la llegenda del revers, que diu : ...- Ville - Fige- 1641. Hi falta, doncs, el comencement de la llegenda, ja que no es de creure qu'aquèsta 's partís pera ínterposarhi la data. D. Francisco Vinyas, en una carta publicada en el Memorial Nu- mismàtico Espanol (t. III, ps. 1 17 a 1 19), proposa omplir el buyt que queda en la llegenda ab les tres lletres VNI, comencement de la paraula Universi- tas. El suplement proposat pel senyor Vinyas es possible; altres de les lo- calitats qu'aleshores encunyaren moneda a Catalunya hi gravaren el dictat Uíiivej'sitas, com la vila d'Olot y 'I poble de Sant Pere de Tarrassa; s'ha de tenir present, emperò, que cap l'usa acompanyant el títol o categoria de la població, que figura sempre sol en les monedes. En els documents sí que's troven sovint usats conjuntament, y per excepció pot admetres que Figueres els usés en aquestes monedes.
igo Joaquim Botet y Sisó
De les peces de plata de cinc reals y de cinc sous encunyades a Gerona (ns. 834 a 849), resulta que l'encunyació v^a començar abans del acort de la Junta de Guerra de 23 de Janer del any 1641, 0 bé qu'alguns dels cunys que s'utilisaren estaven ja fets en 1640, ja qu'hi hà exemplars a nom del rey Felip ab aquesta data. Resulta també que no se 'n coneix cap ab la data 1643, malgrat constar que se'n encunyaren fins al dia 17 de Març d'aquest any, o sigui després de la prohibició dictada pel marquès de Brezé y de la repetició d'ella pel mariscal La Motte. Resulta, finalment, que la reclamació feta per la ciutat contra la dita prohibició no degué ser atesa, doncs, ab posterioritat al 17 de Març de 1643 ja no encunyà Gerona més peces de cinc reals, ni de cinc sous. A nom del rey Felip n'hi hà del any 1640 y 1641; sense nom de rey, del any 1641 y 1642. Totes porten l'escut del anvers sense la creu de Santa Eulàlia, y, de les sense nom de rey, n'hi hà sense escut y ab l'escut d'armes de Gerona en la creu del revers. Ja sabem qu'aquèst s'hi posà per manament de la ciutat, de 8 d'Octubre de 1641, a imitació de lo qu'havía practicat la ciutat de Barcelona, y ho repetim aquí per la importància que té aquesta noticia en orde a la cronologia de les peces, tant de Gerona com d'altres poblacions, que porten escut d'armes en el centre de la creu. El valor total de les monedes de plata encunyades a Gerona en 1641, 1642 y 1643, pujà a la quantitat de 252.416 lliures y 1 1 sous.
Ademés de les referides monedes, encunyà Gerona sisens de coure sense nom de rey y a nom y ab el bust o cap de Lluis XIII (ns. 85o a 864). En el revers tenen gravat l'escut de Gerona, en cayró, y sense la creu de Santa Eulàlia, ab un anellet al mitj de cada un de sos quatre cayres, ficat tot dintre un cercle de punts que separa '1 camper de la llegenda. En molt pocs dels encunyats a nom de Lluis XIII la data es 1643; en els altres es indistinta- ment 1641 o 1642. El Sr, Vidal-Quadras descriu y dibuixa en son Catàlec un sisè de Gerona, encunyat a nom y ab el bust de Felip III, que porta la data 1642. Les circumstancies de ser aquesta peça única que sapiguem, de qu'en la data que porta Gerona no reconeixia per rey a Felip III, y de que tampoc el reconexía per tal quan va començar a encunyar sisens en 22 de Novembre de 1641 , ens fan creure que l'exemplar del senyor Vidal-Quadras es un sisè de Barcelona reencunyat ab el revers dels de Gerona en el dit any o més tart, per que ja portem dit que Gerona encunyà sisens fins al dia 22 de Desembre del any 1645 y que'n fabricà en quantitat considerable.
En totes aquestes monedes, la llegenda local, més o menys abreviada, es CiviTAs Gerunda o Gerunde.
Les peces de cinc reals de Granollers descrites ab els ns. 855 y 856, són
Les Monedes Catalanes 191
sense nom de rey, porten les dates 1641 y 1642, y en elles la llegenda local, més o menys abreviada, es Villa GRANULLARi(orü/)2).
Sobre l'encunyació de les peces de cinc reals d'Igualada (ns. 867 a 8G2) dóna detalls molts curiosos l'informació que publicà En Salat, de la qual hem donat compte. Del seu contingut pot deduirsen qu'encare que la mo- neda 's fabriqués a la vila d'Igualada y qu'aquèsta participés dels beneficis de l'encunyació, la fàbrica 's feya en realitat per compte de certs especula- dors, catalans y francesos, els quals mostraven gran perseverancia en que s'encunyés molta moneda. També pot deduirsen que no's fabricaren més que peces de cinc reals — com ho són totes les al present conegudes — y que no se'ls hi posava lliga, fabricantse ab metall resultant de la fosa d'al- tres monedes, al qual s'hi afegia plata si les monedes foses portaven molta lliga, com succeïa ab els quarts d'escut francesos, dels quals n'hi portaven de Barcelona a càrregues. Finalment, diu l'informació que 's donava a dites peces el pes corresponent a set sous y més abiat una petita mica menys, que era '1 que tenien les de cinc reals que's fabricaven a Barcelona. No resulta clar el temps que va durar la fàbrica; les peces conegudes porten les dates 1641 y 1642, però es probable que sense mudarhi la data se 'n seguis- sin encunyant en 1643 y 1644. Ab aquests antecedents, se comprèn que no es possible determinar la lliga dels cinc reals d'Igualada, qu'en cada fusa devia resultar diferenta; però, fins fent cas omis d'ella y atenent no més al seu pes, la ganancia que l'encunyació produia passava del trenta per cent.
Són peces sense nom de rey y sense escudet en la creu del revers. El Museu municipal de Barcelona'n posseeix una molt mal conservada del any 1641, que sembla encunyada a nom del rey Felip, y pot ésser molt bé una peça castellana reencunyada. La llegenda local es Villa Aqualata.
Ni En Salat ni M, Heiss conegueren les monedes de Lleyda descrites ab els ns. 863 y 864. En Campaner, en son Indicador^ hi fa referència en la nota 4 de les ps. 363 y 364, però sense descriureles. De reals de plata 'n coneixem tres exemplars, tots incomplerts y d'estil poc correcte, però que permeten restituir la llegenda local del revers aixís : Civi(/as) Ilerda, y un d'ells, el del Sr. Carreras y Candi, dóna la data 1640. Porten el bust y estan encunyats a nom de Felip III, essent Lleyda, que sapiguem, l'única pobla- ció de Catalunya que va encunyar reals de plata en aquella època — les peces de Vic són sous o mitjos reyals. — De peces de cinc reals de Lleyda no n'hem vist d'altra que la que fou del Sr. Pedrals, avuy al Museu muni- cipal de Barcelona. No porta nom de rey ni escudet en la creu del revers, y l'escut del anvers, com en quasi totes les del bisbat de Gerona, no està
192 Joaquim Bolet y Sisó
posat sobre la creu de Santa Eulàlia. En el revers porta l'extranya llegenda : CiviTAs LiE 1641. Que la paraula LIE està equivocada, no es dubtós, per que no hi havia ni hi hà a Catalunya cap ciutat qual nom comenci ab aquestes lletres; lo més probable es que '1 gravador del cuny va posar LIE per ILE, això es, va posar la I derrera de la L en lloc de posaria al devant. Ile son les primeres lletres de la paraula Ilerda, Lleyda, qu' es la ciutat a la qual creyem, com En Pedrals, s'ha d'atribuir la moneda.
Manresa encunyà peces de cinc reals y de cinc sous a nom del rey Felip en 1641 y sisens, sense nom de rey, en 1642 (ns. 865 a 871). En els derrers l'escut del revers es partit horizontalment, ab les armes reyals en l'espay de sobre y una creu en el de sota. La llegenda local, més 0 menys abreviada, es, en les monedes de Manresa, Civitas Minorisae. Els anys que porten, corresponen a les poques noticies qu'hem. donat d'aquestes encunyacions.
Les peces de cinc reals de Mataró, descrites ab els ns. 872 a 878, són totes sense nom de rey y sense escudet en la creu del revers, porten les dates 1641 y 1642, y la llegenda local, diversament partida y abreviada : OppmuM Mataronis. En alguns exemplars la paraula oppidum s'hi escriu ab una sola P, y la paraula Caíaloniae, així : Catalunia.
El dineret d'Oliana, de Lluis XIII (n. 879), es forsa escàs. Porta en l'an- vers el cap de Lluis XIII y la data y les llegendes hi estan disposades d'una manera semblant a la dels dinerets de Tàrrega y de Solsona de la meteixa època, això es : Villa, y la data 1642 en l'anvers, al voltant del cap del rey, y Oliana, en el revers.
Totes les peces de cinc reals y de cinc sous encunyades a Olot ho foren a nom del rey Felip y porten la data 1641 (ns. 880 a 885). L'única particula- ritat qu'algunes d'elles presenten es tenir els anellets que cantonen la creu del revers ficats dintre un cercle de punts, com hem dit al parlar de les encunyades a Besalú. Es l'única població del bisbat de Gerona que porta l'escut del anvers d'aquestes peces posat sobre la creu de Santa Eulàlia. El dineret encunyat a nom de Lluis XIII, encare que no porta data, se dedueix, de les noticies documentals, enrera extractades, que va ser encunyat en 1641 o en 1642. El donà a conèixer el Sr, Pujol y Camps en la «Revista de Gerona». Els seus tipus són iguals als dels dinerets d'Olot qu'hem atribuït a Felip II, per la semblança del bust ab el gravat en els diners de Vic d'aquest rey; però també podrien ser de Felip III. La llegenda local es : Universitas Olot.
Puigcerdà (ns. 886 a 891) va encunyar en 1641 monedes de cinc reals y de cinc sous, sense nom de rey y sense escudet en la creu del revers^ que
Les Monedes Catalanes 193
porten en l'anvers la llegenda Província CATHALONi(ae). Aquesta llegenda no 's troba gravada en cap altra moneda catalana. Encunyà també, de tipus iguals als qu'havía fabricats anteriorment, diners o menuts a nom del rey Felip y al dels reys de França Lluis XIII \- Lluis XIV, en els anys 1641, 1642 y 1644, respectivament. La llegenda local es : PoDi(uin) Ceretani o Ceritani.
Al Sr. Pedrals se deu la publicació del sisè de Sanahuja (n. 892). D'aquesta població se sabia, per Amic Roca, qu'havía encunvat moneda en el segle xv, però no's tenia conei.xement de que n'hagués encunyada en el xvii. L'an- vers, ab el cap de Lluis XIII, es igual al dels sisens de Barcelona d'aquest rey. L'escut del revers, partit horizontalment, porta en l'espay de sobre una creu y en el de sota les armes reyals d'Aragó.
La llegenda local diu : Villa SANAu(ya); en la data, està esborrada en els dos exemplars qu'hem vist la derrera xifra, qu'ha de ser un i, o millor un 2 : 1642.
Les monedes descrites ab els ns. 893 a 899, són sisens y menuts encunyats en la ciutat de Solsona. De sisens n'hi hà del any 1641 y 1642 sense nom de rey, y del any 1641 a nom y ab el cap de Lluis XIII. Les empreses del escut del revers són en els uns y en els altres diferentes; les dels primers consis- teixen en les armes reyals en l'espay de sobre, y un manyoc de raigs en el de sota; les dels segons, en una creu en el de sobre y les armes reyals en el de sota, ab la circumstancia de que, essent partit l'escut horizontalment com ho es també en els primers, el peu o braç inferior de la creu segueix en avall, confonguentse ab el pal del mig dels tres que formen en ells les armes reyals d'Aragó. Els diners, sense nom de rey, porten en l'anvers un bust que, pel seu dibuix y per la seva indumentària, se sembla al dels més antics de Felip II; el revers mostra dos tipus diferents, l'un copiat del dels dinerets de Barcelona, l'altra consistent en una creu patriarcal isolada en el camp; de tots dos tipus n'hi hà ab la data 1641; del segon n'hi hà ademés ab la data i65i , y d'ells alguns exemplars que porten en ressegell la lletra S. La llegenda local es en totes aquestes monedes Coelsona Civitas posada en el revers en els sisens, y en els diners la paraula Civitas y la data, en l'an- vers, y la paraula Coelsona, en el revers.
L'atribució a Tarrassa de les monedes de cinc reyals descrites ab els nú- meros 900 a 903, no presenta cap dificultat, la llegenda local es clara : Cas- TRUM TARRA(ssae) o Castrum TARRAs(sae). No portan nom de rey ni es- cudet en la creu del revers, foren encunyades en 1641 y 1642, són de fabri- cació esmerada y presenten la particularitat, tant en l'anvers com en el
Institut d'Estudis Catalans. 25
194 Joaquim Botet y Sisó
revers, de que 'Is cercles de punts que formen l'orla y 'Is que separen la lle- genda del camp estan closos dintre dos cercles linials.
No passa lo meteix respecte dels sisens qu'hem descrit ab els ns. 904 a 909; tots ells de tipus iguals en l'anvers y el revers, fora d'una varietat, que mostra en la punta inferior del escut d'armes de Barcelona un traç d'aques- ta forma 0, qual significació ignorem. La diferencia en les seves llegendes locals ha fet que se'ls hi donguessin atribucions diverses. Així, En Salat, M. Heiss y En Vidal (el derrer ab dubte), atribueixen a Tagamanent els sisens que porten la llegenda Castrum Taca y Castrum Tarca, y a Tarrasa els que porten la llegenda UNivERsi(/a)s Taraca, y al contrari el Sr, Pedrals, en una nota posada al Catàlec del Sr. Vidal-Quadras, t. II, p. 383, afirma rodonament que tots són de Tarrassa. Pera la resolució més encertada d'a- questa qüestió, s'ha de tenir present que l'avuy ciutat de Tarrasa estava abans dividida en dues entitats municipals, separades per un torrent, cada una ab govern y administració municipal independents : l'anomenada en la documentació vila y Castell de Tarrassa. qu'en el sigle xvii era la de més importància, y l'anomenada fo^/e íi?e ^an/ Pere de Tarrassa, antigament Egara. La contracta de qu'hem parlat més enrera justifica que'l poble de Sant Pere de Tarrassa va encunyar sisens en l'any 1641 o 1642. L'encunya- ció 's va fer per acort del Consell de la Universitat forana de Tarrassa, y, aquest meteix calificatiu 's dóna a Tarrassa en el sisè descrit ab el n. 909 : UNivERCi(/a)s Taraca, en qual llegenda es d'advertir la substitució del só S5 o 5 doble, per la lletra c, a la qui 's donà la força de ç que té en la dic- ció França y en altres, substitució que s'observa també en algunes mone- des de Olot : UNivERCiT(a5) Olot. Per consegüent, creyem que no hi pot haver dubte en qu'aquest sisè s'ha d'atribuir y pertany al poble de Sant Pere de Tarrassa y qu'es un dels sisens que s'encunyaren en virtut de la dita contracta.
Els altres sisens descrits opinem que s'han d'atribuir a la vila y castell de Tarrassa, que sabem positivament va encunyar, en la meteixa època, peces de cinc reals de plata. Examinem les llurs llegendes. Són aquestes Castrum Taca y Castrum Tarca; com les monedes no 's distingeixen en res més, per lo qual han sigut atribuïdes ab raó per tots els numismàtics a una meteixa localitat, resulta qu'aquesta no pot ser Tagamanent, per que, fins en el supòsit improbable de que la lletra c de la llegenda volgués representar el só G, en la dicció Tarca hi subraría la lletra r. que no figura en la pa- raula Tagamanent. Apreciant la lletra c d'aquestes llegendes com expressiva del só ss, qu'es el que se li dóna, com acabem de veure, en altres monedes
Les Moncdi.•s Catalanes ig5
catalanes coetànies, el nom de la població que va encunyar els sisens hi ve indicat d'aquesta manera Tassa y Y^r^sa, ab supressió de lletres y sílabes intermitjes pera dir Ta{rra)ssa^ 'rar{va)ssa. Ara bé : de supressió de lletres y de sílabes intermitjes en les llegendes, ne donen també exemple altres monedes catalanes coetànies : així, se llegeix Geku'd(í7), per GERu(n)D(<2e); BANEOL(^je), per BA(/)NEOL(ae); ünivertas. per rNivER(sí)TAS, y prin • tvs, PRiNTv, per PRiN(c//?a)Tus. No veyem. doncs, cap inconvenient en llegir en els sisens que discutim Castrum TA(ra)cA y Castrum TAR(a)cA, escrit el nom de la població igual que en el que porta la llegenda Universitas Ta- RACA V donant el só de rr a la lletra r, com cl té en aquesta. Afegirem, fi- nalment, per lo que pot contribuir a comprovar l'atribució de totsaquestos sisens, que'l castell de Tarrassa ab tot son terme, que no's reduïa exclusi- vament al de la pila sinó que s'extenía a altres llocs, entre ells el poble de Sant Pere de Tarrassa, havia pertenescut, y a mitjans del segle xvii proba- blement pertanyia encare, a la ciutat de Barcelona, y això explica la pre- sencia en els dits sisens del escut ab les armes de Barcelona. De Tagamanent no 's coneixen monedes, ni 's té noticia de que se n'hi haguessin encunyat.
La vila de Tàrrega (ns. 910 a 920) encunyà peces de cinc reals, sisens y diners o menuts. Les peces de cinc reals, a nom del rey Felip en 1640 y 1641, y sense nom de rey ni escudet en la creu del revers en 1642; en aquestes últimes està escrita ab h la paraula CATHALo(nme). Els sisens, sense nom de rey y a nom y ab el cap de Lluís XIII, en 1641; l'escut del revers es quarterat, ab les armes re}'als en el primer y quart y 'Is escacs d'Urgell en el segon y tercer, igual al qu'encare usa la població. El diner, ab el cap de Lluís XIII, a la dreta o a l'esquerra, en 1642, La llegenda local més o menys complerta, diu Ville 0 Villa Tarrege, y està posada en el revers en les monedes de plata y en els sisens, y repartida ab la data y la paraula villa o be Tarrege en l'anvers, y l'altra en el revers en el diners.
El sisè de Valls, descrit ab el n. 921 , es molt escàs. Està encunvat a nom de Lluís XIII l'any 1642; porta '1 cap del dit rey y l'escut ab les armes de Barcelona; la llegenda local diu Universitas Vals, ab omissió d'una / en el nom de la població.
La ciutat de Vic (ns. 922 a 942) encunyà peces de cinc reals y de cinc sous, a nom del rey Felip en 1641 : sense nom de rey ni escudet en la creu del revers, y ab escudet en ella, en el meteix any : y a nom però sense'l bust del rey Lluis XIII, en 1642, que porten lambé escudet ab les armes de la població en la creu del revers. Encunyà, ademés, mitjos reals o sous de plata, ab el bust però sense'l nom del rey Felip, en 1641, y a nom y ab el
196 Joaquim Botet y Sisó
bust de Lluis XIII, en 1642. Es Túnica població catalana de la que's co- neixen sous de plata; en els tipus, copià 'Is dels encunyats a Barcelona abans del alçament. En coure encunyà diners ab el bust y a nom de Lluis XIII en 1642 y 1643, y ab el bust y a nom de Lluis XIV, en 1643, 1644, 1645 y 1646. Els tipus són els meteixos que 'Is dels diners de Vic del temps de Fe- lip II, dels quals els diferencia la llegenda y, en alguns exemplars, el no haverhi cercle de punts entre la llegenda y'l camp. A falta del ordinal, la data y '1 dibuix del bust serveixen pera distingir els dels dos Lluisos. La llegenda local, en totes aquestes monedes, es Civitas Vicen(szs). Les noticies que d'aquestes encunyacions hem donat més enrera no 's refereixen més qu'als diners; les monedes de plata degué Vic fabricaries per propria auto- ritat y sense cap autorisació, com les altres poblacions catalanes; els diners de coure de Lluis XIV, els encunyà ab llicencia del mariscal La Motte; es- sent també Vic, fora de la ciutat de Barcelona, l'única població de la qual consta haver rebut permís de fabricar moneda en aquella època.
Sospitem que la petita flor de llir, emblema de la casa reyal de França, que 's veu en el camp del anvers en alguns diners vigatans de Felip II, hi fou afegida en 1641, poc després de proclamat Lluis XllI comte de Barce- lona, potser ab el propòsit de tornarlos a posar en circulació. El fet d'estar posat aquest emblema, ab relació al bust, en situacions variades, contri- bueix a afermar la nostra sospita. També'l porta, derrrera el bust, algun diner de Lluis XIII.
Les peces de cinc revals y de cinc sous de Vilafranca del Penades (ns. 943 a 947) foren encunyades l'any 1642; no porten nom de rey ni escudet en la creu del revers, y són, com les de Tarrassa, de fàbrica esmerada, ab l'orla igual a la d'aquèstes. Els sisens de la meteixa població, encunyats també en 1642, no porten nom de rey, però si un bust en l'anvers, que, pel seu di- buix y la seva indumentària, sembla més del rey Felip que de Lluis Xlll, ab les lletres s, derrera, y É, devant del bust, les quals, al nostre entendre, són la primera y l'última de la paraula sisè. S'hi veuen dos reversos : els uns hi porten l'escut de les armes reyals en adarga, coronat, posat sobre la creu de Santa Eulàlia, o sens ella;'els altres hi porten un escut ab les meteixes armes, en cayró, sense corona y posat sobre la creu de Santa Eu- làlia. La llegenda PRINTVS o PRINTV CATAL•0{7nae), més o menys abreviada, figura en l'anvers ab la data en les monedes de plata y en el revers en les de coure, y vice-versa la llegenda local : Vilafranca PENiTENs(fs).
Donem com d'atribució incerta la moneda de cinc reals descrita ab el n. 948. No porta nom de rey ni escudet en la creu del revers, y de la He-
Les Monedes Catalanes 197
genda local no s'hi veuen més que les lletres villa m... L'inicial del nom de la població que l'encunyà es doncs la lletra M, y no's pot atribuirà Manresa, qu'en les monedes se titula Civiías, ni a Mataró que s'hi titula Oppidum. Son posseïdor, el Sr. Vidal-Quadras, l'atribueix a Martorell.
Números g^g a g6y. Les monedes descrites ab aquests números, fabri- cades a Perpinyà, encare qu'encunyades en temps del alçament de Catalu- nya contra Felip III, se diferencien molt poc, pels llurs valor, tipus y lle- gendes, de les batudes en dita vila abans del alçament.
La dominació francesa ve indicada en quasi totes per la flor de llir posa- da sobre l'escut reyal. Els ardits y diners s'encunyaren a nom del rey Lluis de França. Les noticies reunides per M. Colson, qu'hem extractades, donen raó del llur valor intrínsec, quelcom inferior al que dites monedes tenien abans.
Números g68 a gjS- Les monedes de Barcelona, descrites ab aquests números, són reals de plata, ardits y sisens, encunyats després d'acabada la guerra de separació; exactament iguals, fora les dates, a les monedes reyals que 's fabricaven a la seca barcelonesa abans de començar la guerra.
CARLES II (1665-1700).
Durant l'infancia del rey governà com a regent la seva mare Donya Maria- na d'Austria, o, més ben dit, governaren en nom d'ella, primer el P. Nithard y després el patge Valenzuela. En 1677, complerts per Don Carles els I4anys, s'exercí '1 govern en nom del monarca, y, per algun temps, sots la direcció de Don Joan d'Austria. Ab curtes interrupcions, la guerra ab França ocupà tot aquest regnat, fentsen sentir les conseqüències particularment en els Estats del Nort d'Europa y en el Principat de Catalunya, invadit repetides vegades per les tropes de Lluis XIV. Al morir el rey, el dia i de Novembre del 1700, la Corona d'Espanya havia perdut definitivament el Luxemburg, el Franc- Comtat y la majoria del Estats flamencs, y quedava en perspec- tiva una guerra entre les cases d'Austria y de França pera disputarsen la successió. La decadència del poderíu espanyol y la ruina del país estaven consumades.
Dels seus casaments, primer ab Maria de Borbón y després ab Maria Agna de Noeburg, no deixà Don Carles descendència, y en son testament instituí hereu de la corona a Felip, duc d'A n jou. net de Lluis XIV de França.
iü8 Joaquim Botet y Sisó
Les noticies que tenim referents a les monedes catalanes d'aquest regnat, se redueixen a les següents :
j/ de Març de i6yo. D'aquesta data es una crida manada fer pel lloc- tinent en el Principat Don Francisco Fernàndez de Córdoba, duc de Cessa, disposant que ningú, a gratscient, pogués donar ni rebre «moneda de ardits y menuts prims y llaugers vulgarment diis pallofes», per ser falsos y fabri- cats ab fals encuny : concedint als qui'n tinguessen en llur poder quinze dies de terme pera denunciarlos, y passats aquests, altres trenta dies pera por- taries al lloc que 's designaria, en el qual serien tallats y 'Is serien tornats els troços. Cas d'incompliment d'aquesta orde, se comminava als infractors ab l'imposició de penes, entre elles la de tres anys de desterro *'>. Obeía la crida a la depreciació qu'en aquest segle tingué la moneda de coure, per haverli disminuït el valor intrínsec, y resultaren inútils les nombrosíssimes disposicions dictades pera contenirla y pera impedirne la falsificació.
Es interessant aquest document, per que s'hi fa referència a les monedes primes y lleugeres anomenades pa//o/es, qu'eren quasi totes de llautó. En- care que '1 document les titlla de falses /?er ser fabricades ab fals encuny. serveix pera justificar qu'en la segona meytat del segle xvii ne corrien a Catalunya, y estimem indubtable que n'hi havia de llegítimament fabri- cades.
y d'Abi-il de i6yy. Llicencia concedida als Consellers de Barcelona pel lloctinent el duc de Parma, pera que fessin batre en la seca reyal de la ciutat reals y sous de plata de la meteixa lley que 'Is reals de vuyt castellans y cada un d'ells de divuyt y mitj a dinou diners de valor intrínsec. Aquesta llicencia s'havia d'entendre sense perjudici dels privilegis y drets de la ciu- tat en l'encunyació de la moneda ^~\ Parlant de les monedes qu'en virtut d'ella s'encunyaren, diu En Salat : «Estos sospecho serían los reales de plata nombrados xamberchs o xambergos, nombre conocido en Espaíia por el regimiento de extranjeros que se levantó para la guardià de Carlos II en su menor edad. Los xambergos fueron de la misma clase de moneda que los reales de plata, según Capmany en el n. XXXI del ap. t. II, y conforme al edicto que se publico en Barcelona à 17 de Diciembre de 1728.»
1 5 de Setembre de i6gy. Edicte manat publicar pel duc de Vendóme, lloctinent de Lluis XIV a Catalunya, disposant que les dobles d'or espanyo- les correguessin pel valor de sis lliures, dos sous y sis diners (valor igual al
(1) Apèndix : Document n. CXIX.
(2) Salat : t. H, doc. n. LXXXll y ps. 16^-167.
Les Monedes Catalanes
199
de les lliures dobles de marca vella), y a proporció de elles les mitjes dobles; que 'Is reals de vuyt espanyols correguessin pel valor de setze reals y sis diners (igualantse aixis ab els escuts vells de França) y a proporció 'Is reals de quatre y de dos; que 'Is reals fabricats per la ciutat de Barcelona, que valien tres sous, correguessin per tres sous y quatre diners; que 'Is deutes contrets ab anterioritat y les pensions dels censos, censals, vitalicis, llo- guers, etc, se paguessin en dobles, reals de vuyt o realets, a raó de cinc lliures y deu sous les dobles, de catorze reals els reals de vuyt y de tres sous els realets, de conformitat ab el valor pel qual fins aleshores havien corre- gut dites monedes ; però que 'Is que 's contreguessin o 's deguessin en ende- vant, se paguessin a raó de set lliures les dobles noves de França ; de sis lliu- res, dos sous y sis diners les dobles velles de França, y les dobles d'Espanya, reals de vuyt. de quatre, de dos y realets, per llur antic valor; y per fi, que'ls lluismes de censals, rendes vitalícies, censos redimibles, etc, se paguessin en moneda d'or o plata, comptant la dobla (de qualsevol mena que fos) a raó de cinc lliures y deu sous, els reals de vuyt a raó de catorze y '1 realets a raó de tres sous, salvats els pactes y condicions posats en els contractes ^'\ Poc durà l'observancia d'aquest edicte, ja que'ls francesos no ocuparen la ciutat de Barcelona més que des del dia 10 d'Agost de 1697 al 4 de Janer de i6g8.
Per lo qu'aspecta a monedes locals, sabem solament que '1 Consell mu- nicipal de Reus, en 8 de Desembre de 1669, acordà posar en circulació cinc centes lliures de iya//t7?'o/es que tenia guardades, y qu'en 22 de Janer de 1673 disposà se fabriquessin pallarofes, sense qu'en el llibre de delibera- cions del Consell, que conté aquestes noticies, se 'n indiqui la quantitat.
La descripció de les monedes catalanes de Carles II, de que tenim conei- xement, es com segueix :
REALS O CROATS
974. Anv. : ^ CAROL•ll•Q•G•HISP•REX, entre dos cercles de punts; en el camp, bust a l'esquerra.
(i) Salat : t. II, doc. n. LXXXIII y ps. 249 y 25o.
Rev.
976. Var.
976. Var.
977. Var.
978. Var.
979. Anv,
Joaquim Botet y Sisó
BAR-CINO-CIVI-1674, entre dos cercles de punts; en el camp, creu, que trenca '1 cercle interior de punts y la llegenda, cantonada en el primer y quart ab tres pums y en el segon y tercer ab un anell.
Real, plata; pes : 2'3o gr. -Varis.
Salal : t. I, 1. lli, n. 21, Heiss : t. II, 1. 84, n. II, Vidal-Quadras : Calàlec,
n. 9361.
Com el número precedent, però ab la data 1675 y'l
nom del rey escrit : GARLO.
Gom el n. 974, ab la data 1676, y la D de Tabrevia-
tura de la paraula Dei en disposició normal.
Gom la precedent, però ab la data 1677.
Com el n. 976, però ab la data 1688.
Heiss : t. II, I. 84, n. i; Vidal-Quadras : Calàlec, ns. 9362-9365.
íXí CAROL^II-DG-HISPREX. El bust de dibuix diferent y la data 1687, lo demés com el 974.
Heiss : t. 11,1. 84, n. 3; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 9366.
980. Anv. : GAROL•II•D•G•HISP•REX. Enel camp, bust, de
Les Monedes Catalanes 201
dibuix diferent del de totes les anteriors; orla de punts. Rev. : Com el n. 974, ab la data 1693. 981. \\i}\ : Goin la precedent, ab la data 1698.
Heiss : t. II, I. 84, n. 4; Vidal-Quadras : Catàlec, ns. 9367 y 9368.
Les monedes de Caries II no necessiten comentari. Són totes reals de plata, de tipus iguals als dels sous de plata derrerament encunyats, que no 's diferencien més qu'en el dibuix del bust del rey, en les dates y en alguns de- talls de les llegendes.
La crida del any 1697 ens ensenya qu'aquests reals devien córrer al íor de 40 diners la peça.
FELIP IV : V DE Castella (i 70 i- i 746). CARLES III, Arxiduc d'Austria (1702-1713).
En virtut del testament de Carles II, fou proclamat rey d'Espanva Felip V. qui, en Febrer de 1701, va fer la seva entrada a Madrid. En Octubre del meteix ariy jurà als catalans els llurs privilegis y celebrà Corts a Barcelona, L"any 1702 l'imperi alemany declarà la guerra a França y proclamà rev d'Espanya al Arxiduc Carles d'Austria. Felip V passà a Itàlia pera soste- nirhi la guerra contra 'Is austríacs. En Agost de 1705 desembarcà Don Carles d'Austria a Mataró, s'apoderà en Octubre de Barcelona, ont fou reco- negut per rey ab el nom de Carles III, y molt abiat se declarà a son favor tot el principat de Catalunya. La guerra s'encengué violenta en la península entre Don Carles y Don Felip, ab alternatives favorables y adverses al un y al altre dels contendents. En 171 1, l'Arxiduc fou proclamat emperador d'Alemanya. L'any 1713 se firmà la pau d'Utrec y s'acabà a Espanya la guerra de successió ab la presa de Barcelona per Felip IV en 11 de Setem- bre de 1714. Pel tractat de Ramstadt, convingut en 1714, perdé Espanya'l regne de Nàpols y l'illa de Sardenya. En 1725 se firmà la pau entre França y l'imperi d'Alemanya. En i724abdicà Don Felip la corona en son fill Lluis, però per la mort d'aquèst, set mesos després, hagué de tornar a encarre- garse del govern. Mori Don Felip en 9 de Juliol de 1746. Aprofità Felip IV els aconteixements a que donà lloc la guerra de successió pera implantar a
Institut d'Estudis Catalans. 26
202 Joaquim Bolet y Sisó
Espanya els principis de govern absolut dels reys que predominaven a Fran- ça; abolí 'Is privilegis y llibertats qu'encare quedaven en els regnes de Valencià v d'Aragó y, més endevant, presa Barcelona, els del principat de Catalunya, subjectanilo en 1716 a un nou regisme polític, administratiu y econòmic ab la publicació del Decret de Nova Planta,
El capítol 55 d'aquest decret disposa que : «Las regalías de fàbrica de «moneda y todas las demàs Uamadas mayoresy menores mequedan reser- «vadas. y si alguna Comunidad ó persona particular tuviere alguna pre- «tensión, se le harà justícia oyendo à mis Fiscales ^''». Aquesta disposició involucrava la derogació de tots els privilegis referents a la moneda cata- lana y, de fet, l'encunyació d'ella cessà al acabarse la guerra de successió. Es veritat que durant algun temps continuà funcionant la seca de Barcelona, però les monedes que s'hi encunyaren eren les de curs general per tota Es- panya y estaven acomodades al sistema monetari castellà. Les derreres monedes catalanes, propriament dites, són les encunyades durant el govern de Don Carles III, l'Arxiduc.
Les encunyades a nom de Felip IV ho foren des del any 1 701 al lyoS, abans d'ésser proclamat rey a Barcelona Don Carles III.
No coneixem cap disposició del temps d'aquests sobirans referent a l'en- cunyació de monedes reyals catalanes. A propòsit de les de Carles III, diu En Salat : « Es constante que el Abad de Poblet y un consejero de la Bailía «general, tuvieron à su cargo la fabricación de la moneda todo el tiempo «que duro el sitio de Barcelona» '-'.
Per lo que respecta a monedes locals, solament tenim noticia d'haverne encunyades Reus. Consta en els llibres de Deliberacions del Consell de dita ciutat, qu'en i5 d'Octubre del any lyoS se prengué l'acort de fabricar 800 lliures de pallarofes^ en virtut «del privilegi té la vila» '3), Se coneixen pallarofes de les encunyades a Reus en compliment d'aquest acort.
Consta, finalment, qu'en 20 de Març de 171 8 el marquès de Castel-Rodrigo, Capità general de Catalunya, pera obviar la falta de moneda menuda que's sentia a la ciutat de Tortosa, hi ordenà '1 curs de la moneda d'ardits de Catalunya per la meteixa estimació y valor que tenia a Barcelona y al Prin- cipat, y manà al Alcalde major d'aquella ciutat, entre altres coses, que posés «la mayor vigilància para que de ningún modo se prosiga en hacer
(i) Salat : t. II, doc. n. LXXXIV.
(2) Salat : t. I, p. 262.
(3) Arxiu municipal de Reus : Llibre de Deliberacions, corresponent al any lyoS,
Les Monedes Catalanes
203
«comercio de las marcas del Cabildo, pues se tratarà como expendedor de «moneda falsa cualquiera que usaré de ellas» ">. M. Ileiss publicà una d'aquestes marques, que, per la relació que li feu un vell canonge de la catedral de Tortosa, suposa ésser de les que corregueren com moneda <2). La descripció de les monedes catalanes d'aquest temps, es la següent :
982. Anv. Rcv.
983. Var
MOxNEDKS REYALS
: PHILIP;' D. G. IIISP. REX. Bust a l'esquerra, de dibuix semblant a les del derrer tipu de Carles II.
: BAR-CINO-GIM-1705, entre dos cercles de punts; en el camp, creu que trenca 'I cercle interior y la llegenda, cantonada en el primer y quart ab tres punts y en el segon y tercer ab un anell. Croat 0 Real, plata; pes : 2'45 gr. -Varis. Salat : t. I, I. III, n. 22; Heiss : I. 85, n. 3; Vidal-Quadras : Calàlec, n. 9602.
En Tanvers : PHILIP^ (flor) D. G. etc. Lo demés com el n. 982. En el revers, la creu cantonada en el primer y quart ab un anell, en el segon y tercer ab tres punts.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 9604 (* en lloc de flor?)
984. Va)\ : Com el n. 982. La creu cantonada en el primer
(i) Salat : t. II, doc. n. LXXXV. (2) Heiss : t. II, p. 168.
204
Joaquim Botet y Sisó
y quart ab un anell y en el segon y tercer ab tres punts.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 9603.
i>í=?s>
985. Var. : La llegenda del anvers, aixís : PHILIPf V. D. G. HISP. RX.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. g6o5.
986. Anv.
Rev.
987. Var.
988. Var.
989. Anv. Rev.
CAROL. III. D. G. HISP. REX. En el camp, bust a l'esquerra, igual al del derrer tipu de Carles II. Igual al del n. 982.
Vidal-Quadras : Calàlec, n. 9660.
Com el n. 986, ab la data 1706.
Salat : t. 1, 1. 111, n.23.
Com el n. 986. La creu cantonada en el primer y quart ab un anell y en el segon y tercer ab Ires punts.
Heiss : t. II, 1. 85; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 9G62.
Una orla al voltant del camp, interceptada per una B y una C, que la parteixen en dues parts iguals. Orla com la del anvers, interceptada y dividida en dues parts iguals perles llegendes 2 Dl y ANNO i 707. Ardit, coure. -Varis. Heiss : 1. 85, n. 2; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 9663.
Les Alonedcb (Catalanes
205
990. Var
991. Var
992. Var
0& (k
Igual al n. 989, però ab la data 1708, Igual al n. 989, però ab la data 1709. Igual al n. 989, però ab la data 17 10.
Vidal-Quadras : Catàlec, ns. 9664 a 9668 y 9672.
993. Anv. : -ES-VN- DIiNEF<. En el camp, cap a l'esquerra, orla de punts. Rev. : +•BARGINO•CIVITAS•i7o8. En el camp, escut ab les armes de Barcelona; orla de punts. Diner, coure. -\'aris. Salat : t. I, 1. II, n. 17.
994 y 995. Var. : Gom la precedent, però ab les dates 1709 y 1710, respectivament.
Vidal-Quadras : Catàlec, ns. 9670 y 9671.
Números Q82 a g85. Són croats o reals de plata encunyats a Barcelona a nom de Felip V (IV de Catalunya) abans de la proclamació de Don Car- les d'Austria.
Números q86 a g88. Són també reals de plata, encunyats a Barcelona però a nom de Don Carles d'Austria, proclamat rey en aquesta ciutat en Octubre del any 1706. No 's distingeixen més que per l'ordinal dels de Car- les II dels anys 1693 y 1698.
Números Q8g a gg2. Són monedes abans corrents reencunyades, igno- rem en virtut de quina disposició. Els encunys que s'emplearen no aga- faven més que la circumferència de la moneda, per manera qu'en la major part dels exemplars quedaren visibles els tipus que tenien gravats en el camp. Quasi totes les reencunyades eren ardits barcelonins de Felip II y de Fe- lip III, però n'hi hàn qu'ho foren sobre diners de Vic, com la publicada pel
2o6 Joaquim Botet y Sisó
Sr. Vidal-Quadras (Catàlec, n. 9672), y sobre sisens retallats de Gerona. Opi- nem que les lletres B y C del anvers són les inicials de Barcino y de Civiias. La llegenda del revers fa referència al valor donat a les peces y a la data de la llur reencunyació. Essent aquesta 'Is anys compresos entre '1 1707 y el 1710, resulta evident que són del temps en que governava a Catalunya l'arxiduc d'Austria.
Números ggs a gg5. Aquests dinerets, per la data que porten, corres- ponen també a Don Carles» d'Austria. S'equivocaren, doncs, En Salat y M. Heiss al atribuiries al rey Felip Llurs tipus y llegendes són diferents dels que's veuen en els encunyats en regnats anteriors.
PALLOFES (del segle xv al xviii).
Són conegudes en els documents catalans, ab els noms de pallofes y de pallarofes, algunes monedes fetes de fulla de llautó, y per excepció d'aram, primes y lleugeres, y encunyades d'una sola cara, com les monedes que 'Is numismates solen anomenar bracteades.
Tingueren llur origen, en el nostre país, en els ploms 0 íaníos qu'usaven en moltes iglesies pera les distribucions les comunitats eclesiàstiques, els quals, encare que generalment se designessin ab el nom de ploms, eren a Catalunya fets quasi sempre de llautó y menys sovint també de llauna. Aixís resulta d'una manera clara de la llicencia concedida als consellers de la ciutat de Vic pel lloctinent del rey Renat en 14 de Novembre del any 1470, y aixís se pot deduir del article de la capitulació de Manresa del any 1472, documents que 'ns han ocupat en el lloc respectiu.
Deixant de banda les monedes comtals de Dona Teresa d'Entença (des- crites en els ns. 132 a 135) y algunes pugeses de Lleyda (ns. 393 a 397), se pot dir que l'us y encunyació de pallofes, ab cl caràcter de monedes locals, va començar a Catalunya a derrers del segle xv, per raó de la falta de mo- neda divisionaria, conseqüència de les turbulències del regnat de Joan II. Continuà la llur encunyació en el segle xvi, ab més abundància en el xvii, y cessà en els primers anys del xvni.
Consta qu'en casos apurats, serviren de moneda els meteixos tantos de iglesia; com ho sabem de Perpinyà vers l'any 161 1, de Tortosa en I7i8,y en general de Catalunya en 1670, pels documents qu'enrera portem extractats.
Finalment, es molt difícil assegurar si algunes de les pallofes ja publica- des, y fins de les que descriurem a continuació, són monedes locals o tantos d'iglesia, ja que moltes no porten llegendes ni data d'encunyació, y les no-
Les Monedes Catalanes 207
ticies documentals que sobre elles posseim se redueixen a les poques que ja tenim donades. De les que porten llegenda, tenim per indubtable qu'han de conceptuarse monedes les qu'hi porten expressada la qualitat de la p(;- blació : CIVITAS • VRGELLINA; CIVITAS VRGELLENCiS; VILLEBA- GANI • iSgi ; POBLA DE SEGUR; y ab més raó encare quan en la Uegen da s'hi afegeixo s'hi sobrentén la pa ra u la /)/;zer: DhNER DE SORT; DINER DE LA VAL DE ANEV; (Diner) DE LA VILA DE SALAS. Respecte de les que 's concreten a consignarhi '1 nom del lloc d'encunyació : ...GRy\- MViX o ^GREMN?; MONTIS-ALBI; SOLSONA (n. 694); CARDONA (ns. 599 y 600); REVS ANY 1709; la majoria les creyem monedes, perpor- tar ademés gravades en el camp les armes de la respectiva localitat, o, com la d'Agramunt, tipus iguals als usats en monedes de dita vila ; però no deixa d'havernhi alguna de dubtosa, com la de Cardona descrita ab el n. 600. De les que no porten llegenda, en els comentaris qu'acompanyaràn a la descrip- ció de cada una d'elles, indicarem les raons que 'ns indueixin a tenirles per monedes 0 per tantos d'iglesia.
Hem de fer present qu'ometem en la descripció les de Tarragona que publicà M. Heiss en la 1. 94. ns. 6 y 7, per -tenir la seguretat de que són tantos de la Catedral Tarragonina. També presumim qu'era un tanto de l'iglesia de Solsona, la d'aquesta població que publicà com d'atribució in- certa '1 meteix autor en la 1. 94, n. 7, y hem descrita ab el n. 695 ''*.
L'impossibilitat d'assignar a quasi totes elles data fixa d'encunyació, ens ha fet reservar la llur descripció pera aquest lloc, això es, quan va cessar l'encunyacióde moneda catalana, puix Reus n'encunyava encare l'any 1709 y 'Is tantos de l'iglesia de Tortosa corrien encare com moneda l'any 1718,
La descripció de les que coneixem, y no portem ja descrites, es com se- gueix :
996 : En el camp, montanyeta, cimada d'una flor de llir,
y ^un bot?: adalt, entre les dues representacions, un anellet;aladretayabaix,GRA-MVN.Or]adepunls.
Llautó. Diàmetre : 14 milímetres.-Colecció del autor.
Inèdita.
(f) El conei.xement dels ploms o tantos eclesiàstics de les comunitats de Catalunya, seria de molta utilitat pera la cronologia y classificació de les monedes que 'ns ocupen; però fins fa molt poc no havien cridat l'atenció dels nostres coleccionistcs, ni dels estudiosos, malgrat conservarsen moltíssims y no estar mancats d'interès històric. Es d'esperar qu'aquesta omis- sió s'esmenarà abiat. De moment, podem fer constar que'ls coleccionals en el Museu epis- copal de Vic són ja prop de cinc cents.
Joaquim Botet y Sisó
997
998
999
gg MONTISALBI, entre cercle de punts, clos per altres dos de linials y orla linial ; en el camp y ocu- pant tota Taria, armes reyals d'Aragó, que porten en el centre una montanyeta cimada d'una flor de llir.
Llautó. Diàmetre : iS mm.-Colecció del autor. Inèdita.
En el camp y ocupant tota l'aria, armes reyals d'Ara- gó, que porten en el centre una montanyeta carre- gada ab la lletra M y cimada d'una flor de llir; do- bla orla, linial y de punts. Llautó. Diàmetre : 18 mm.-Colecció del autor. Inèdita.
^ CIVITAS VRGELLENGIS, en la circumferència; en el camp y dintre un cercle linial, porta de la ciu- tat; a sobre d'ella un escudet en adargaab una creu; a cada un de sos costats, un ornament.
Llautó y també aram. Diàmetre: 18 mm. -Col. Nicolau, Barcelona. Salat : t. III, I. 4, n. 40; Heiss : t. II, 1. 97, n. i5; Vidal-Quadras : Calà- lec, n. 6790.
Les Monedes Catalanes
209
1000
I 00 I
1002
1003
1004
Igual a la precedent, però la llegenda diu : CIVITAS VRGlilLLlNA y ademés porta un ressegell. Llautó. Diàmetre : 17 mm.-Colecció Pano, Monzón. Pano, n. 10.
+ POBLA DE SEGVR, en la circumferència; en el camp y dintre cercle de punts, un ram ab tres
flors.
Llautó. Diàmetre : i5 mm.-Colecció Pano, Monzón. Pano : n. 8.
:: DINER-DE SORT, entre dos cercles de punts; en el camp, S : una s més petita en ressegell. Llautó. Diàmetre : 16 mm.-Colecció Pano, Monzón. Pano : n. 5.
DINER-DE SORT; un punt dintre la curva supe- rior de la S del camp; lo demés com la precedent. Llautó. Diàmetre : 16 mm.-Colecció Pano, Monzón.
.-. DINER DE SORT; l'interior del traç major de la S del camp, adornat ab petits aneliets. Lo demés com les dues precedents.
Llautó. Diàmetre : 18 mm.
A. Coy : Sort y Comarca de Noguera Pallaresa, p. 634.
ioo5
DINER DE LA VAL DE ANEV, en la circumferen-
Institut d'Estudis Catalans.
ioo6
Joaquim Botet y Sisó
eia; en el camp, àliga de dos caps, ab les ales este- ses; d'entre 'Is dos caps surt una planta ab tres fu- lles, que trenca '1 cercle linial y separa '1 principi del fi de la llegenda.
Llautó. Diàmetre : i6 mm.-Colecció Pano, Monzón. Pano : n. 3.
Igual a la precedent, però ab el caràcter de lletra més modern.
Pano : n. 4.
1007
DE LA VILA DE SALAS, en la circumferència; en
el camp y dintre cercle de punts, àliga de dibuix
igual a la gravada en els diners de la Vall d'Aneu.
SA, en ressegell.
Llautó. Diàmetre : 19 mm.-Colecció del autor.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 6791.
1008
Igual a la precedent, però de mida més petita. Llautó. Diàmetre : 14 mm.-Colecció del autor. Pano : n. g.
1009
+ DE LA VILA DE SALAS, entre cercle linial y
Les Monedes Catalanes
21 t
1010
lOI I
I0I2
IOI3
orla de punts; d'entre 'Is dos caps de Tàguila no surt
cap planta ni fulla. Lo demés, compresos els resse-
gells, com les dues precedents.
Llautó. Diàmetre : 14 mm.-Colccció del aulor.
Coy : p. 632.
(Hi hà varietats d"encuny, dels ns. 1007, 1008 y 1009, però els tipus y la
llegenda són del tot iguals).
En el camp, S : una s més petita en ressegell; orla
de punts.
Llautó. Diàmeli"e : 14 mm.-Colecció Pano, Alonzón.
Pano : n. 7.
Planta ab arrels y tres flors de llir? entre G y B. Lautó. Diàmetre : 14 mm.-Colecció Pano, Monzón. Pano : n. 11.
En el camp, ornament entre G. y F; a sobre, flor;
dobla orla linial.
Llautó. Diàmetre : i<S mm.-Colecció Pano, Alonzón.
Pano : n. 12.
En el camp, figura vestida ab trajo sacerdotal, ab una palma en la mà dreta y unes graelles en l'esque- rra {^Si. Llorenç?) : Al seu costat dret — ALO; una S en ressegell; dobla orla de punts. Llautó. Diàmetre : i5 mm.-Colecció Pano, Monzón. Pano : n. 13.
IOI4
Ària tancada per un cercle linial, dividida en qua- tre quarters : en el primer y quart, una mitra; en el segon y tercer, esglaons. Llautó. Diàmetre : 18 mm.-Colecció Pano, Monzón. Pano : n. 1 V 2.
212
Joaquim Botct y Sisó
I0l5
IO16
iíMh
S- MARTIN RIEL: en la circumferència; en el camp ^jroda? o ^imola?; orla de punts. Llautó. Diàmetre : 20 mm. -Vidal Quadras, Barcelona. Vidal-Quadras : Catàlcc, n. 6762.
S•M'SVELDO•, en la circumferència; en el camp ^roda? o estrella dintre cercle linial ; orla de punts.
Llautó. Diàmetre : 14 mm.-\'idal-Quadras, Barcelona. Vidal-Quadras : Caiàlec, n. 6^63.
IOI7
En el camp, M; distribuïdes a sobre, a sota y a cada costat, les lletres R-E-V-S, començant a llegir per la de sobre; dobla orla linial.
Llautó. Diàmetre : 22 mm.- Pau Font de Rubinat, Reus. Inèdita.
IO18
REVS -ANY- 1 709, en la circumferència; en el camp, rosa ab botó y vuyt fulles, dintre cercle linial. Llautó. Diàmetre : 16 mm. -Varis. Heiss : i. 93; Vidal-Quadras : Caiàlec, n. 9673.
Les Monedes Catalanes
213
lOIQ
Imatge de la Santa Verge, ablacinta;orladepunts, Llautó. Diàmetre : 17 mm. -Varis. Heiss : I. 95, n. 5.
Niüuero Qq6. Aquesta pallofa es exactament igual per ses empremptes al anvers de la moneda qu'hem descrita ab el n. 5i2. Per aquesta raó la cre- yem moneda y no tanto d'iglesia, y la tenim per encunyada a Agramunt, ab probabilitat en el segle xvi.
Números ggj r qq8. D'aquestes dues peces, quals empremptes són les mcteixes. la llegenda de la primera justifica que foren fabricades a Mont- blanc, una de les poblacions que, segons Antic Roca. encunyaven moneda en la primera meytat del segle xvi. La que porta llegenda, podria ser de dit temps o poc posterior; la que no"n porta es d'encunyació més moderna y no pot pujar més enllà del sigle xvii. Hi fa referència, sense descríureles, el Sr. Pedrals en la p. 246 del t. lli del «Memorial Numismàtico Espanol». El portar estampat el nom y les armes de la vila, sense cap emblema relli- giós, prova, al nostre entendre, que són monedes y no tantos d'iglesia.
Números ggg y 1000. Per les llegendes que porten, sabem qu'aquestes dues pallofes pertanyen a la ciutat d'Urgell y, per consegüent, que són mo- nedes. La que porta la llegenda CIVITAS VRGELLEXCIS, fa temps que es coneguda, puix la dibuixà y feu gravar En Salat (encare que molt incor- rectament) pera '1 t. lli del seu llibre, y ha sigut atribuïda, creyem ab acert, per tots el qui se'n ocupen, a la Seu d'Urgell. L'exemplar de la colecció del Sr. Nicolau es d'aram 0 de planxa molt prima de coure, lo que li dóna un color rogenc, molt diferent del groc, tirant a palla, que tenen les fetes de llautó. ^;Són aquests els diners que corrien a la Seu d'Urgell l'any iSGy y que 'I poble 'n deya roigs? <'>. Ho tenim per molt probable. L'altra es una de les pallofes trovades a Graus per D. Marian Pano y donades a conèixer per aquest senyor en l'article a que portem feta referència : no 's distingeix de la precedent més qu'en la llegenda, que diu : CIVITAS VRGELLINA
(i) Vegis la p. 40 d'aquesl volum.
214 Joaquim Botet y Sisó
com en les descrites en els ns, 689 a 692. La conceptuem encunyada tam- bé en el segle xvi.
Número looi . Solament la llegenda pot fer presumir qu'aquesta peça era una moneda y no un tanto. El ram que porta com emblema, no sabem constituís les armes de la població. Pel seu estil sembla ésser del segle xvii.
Números 1002 a 1004. D'aquestes tres pallofes, procedents totes de la trovalla de Graus, per la llur llegenda y per no portar cap emblema relli- giós, no 's pot dubtar que foren moneda local. Els tipus, les llegendes y fins els ressegells que porten, són en totes elles iguals, ab algunes petites diferencies de detall, qu'acusen encunyacions distintes y no molt llunyanes l'una de l'altra. Porten per tipu en el camp, una 5, inicial del nom de la població que les va encunyar, Sort, com era costum posar en una de les cares diQ\s senyals qual encunyació va començarà derrers del segle xv. No creyem, per això, que 'Is diners de ^orí descrits se remuntin tant enllà. Tot lo més poden atribuirse a la segona meytat del segle xvi. Dels derrers anys del XV o de principis del xvi ho es només que '1 de tipu diferent 3^ llegenda en lletres gòtiques de la colecció del Sr, Vidal-Quadras, descrit més enrera ab el n. 5io.
Números ioo5 y 1006. Per semblants raons, tenim per monedes aques- tes dues pallofes, encunyades de segur a Sterri d'Aneu, cap de la vall del meteix nom, a la qual s'extenía son curs. Pel llur estil y caràcter de lletra corresponen al segle xvii. Porten per emblema una àliga de dos caps.
Números looy a loog. La primera d'aquestes tres pallofes la va donar a conèixer el Sr. Vidal-Quadras en son Catàlec, n. 6791, però va equivo- carse al llegiria y d'aquí que l'atribuís, també equivocadament, al monastir de Bellpuig de los Avellanes. Hem vist molts exemplars de les tres varietats que descrivim, alguns ben conservats, en els quals la llegenda es clara : DE LA VILA DE SALAS, que no consent dubte respecte a la localitat per la qual varen ésser fabricades. El context de la llegenda implica l'omissió d'una paraula, que la comparació ab les de Sort, y sobre tot ab les de la Vall d'Aneu que porten les empremptes iguals, y que ademés són totes de una meteixa comarca, la conca de la Noguera Pallaresa, indueix a creure ha d'ésser la paraula Diner. Es en elles de notar que n'hi hà de dos mòduls o diàmetres diferents, l'un major que l'altre, y com això succeeix en peces que tenen tot l'aspecte de coetànies, es lo més probable que la diferencia de mòdul signifiqués diferencia de valor. El tipu es en totes una àliga de dos caps; però n'hi ha de mòdul gros y de mòdul petit, qu'entre 'Is caps de l'à- liga hi tenen una planta ab fulles que separa '1 comencement del acabament
Les Monedes Catalanes 2i5
deia llegenda, lo meteix qu'en les de la Vall d'Aneu, y altres solament de les de mòdul petit, sense la dita planta y ab l'àliga tancada dintre '1 cercle linial que separa '1 camp de la llegenda, en les quals el comencement y l'aca- bament d'aquèsta està sen\'alat ab una creueta. Com aquestes pallofes estan tallades ab estisores y ab molta irregularitat, hi apreciem per mòdul el dià- metre de l'orla Les tenim per monedes y per encunyades en el segle xvii. Ne sortiren exemplars en la trovalla de Graus.
Número loro. El Sr. Pano atribueix aquesta peça, de les trovades a Graus, a la vila de Sort. Efectivament, fora de que no porta llegenda, son tipu es igual al de les pallofes d'aquesta vila qu'hem descrites, y'l ressegell també. No 's pot assegurar que fos moneda.
N^iï)ueros loii y 1012. Tampoc se pot assegurar que fossin monedes les descrites ab aquests números, procedents així meteix de la trovalla de Graus. El Sr. Pano se decanta a creure qu'ho eren y a atribuir a la ciutat de Balaguer la que porta les lletres C-B, y a la vila de Castelló de Farfanya la que porta les lletres C- F : però la falta de llegenda y la d'algún emblema heràldic que vingui a enrobustir la sospita del Sr. Pano, fa molt aventura- des aquestes atribucions. Tinguis present qu'en la trovalla de Graus hi havia barrejats tantos d'iglesiaab pallofes que foren, sens dubte, monedes locals, y, per consegüent, que'l fet d'haver aparescut en la trovalla, no basta pera poder calificar una peça de tanto o de moneda.
Número loij. Aquesta pallofa es, ab tota probabilitat, un tanto propri d'una iglesia dedicada a Sant Llorenç, qual imatge porta gravada. Es pro- cedent de la trovalla de Graus, v'l Sr. Pano l'atribueix a Escaló, en la cun- ca del Noguera Pallaresa, a qual comarca corresponen quasi totes les tro- vades a Graus.
Número 1014. D'aquesta peça n'hem vistos varis exemplars procedents tots de Graus. Els emblemes que porta són dues mitres y alguns esgraons {í!;raus). contraposats com en un escut heràldic. Es ab seguretat un tanto de la colegiata de Graus.
Números ioi5 y 1016. Publica aquestes dues pallofes el Sr. Vidal-Qua- dras. en són Catàlec, ns. 6762 y 6763, y les atribueix a Sant Martí de Riells. El Sr. Pedrals, en nota posada al dit Catàlec, observa que porten la llegenda escrita en llengua castellana y no les creu encunyades a Catalunya. Ignorem llur procedència, que'l Sr. Vidal-Quadras no indica, y opinem, com el Sr. Pedrals, que no són catalanes. Sant Martí de Riells es un petit poblet, situat a la falda del Montseny, en el qual no sabem hi hagi hagut comuni- tat eclesiàstica, ni es de suposar s'hi hagi encunyat may moneda. Peraltra
2i6 Joaquim Bolet y Sisó
banda, tant les llegendes dels tantos com les de les monedes catalanes, fins a arrivar al segle xix, estan escrites en llatí, o, per excepció, en català, però may en castellà.
Números loij v lOiS. A més de les dues que descrivim, coneixem de Reus altres pallofes, de les quals les unes porten per emprempta una tiara y les claus de Sant Pere, y les altres, de forma quadrangular, no porten im- près més que'Is números ./ o 6. De les primeres n'hi hà que tenen gravada la paraula Reiis^ però la majoria són sense llegenda. Les conceptuem tantos de riglesia parroquial de Sant Pere de dita ciutat. També es molt fàcil que sigui un tanto la que descrivim ab el n. 1017. La descrita ab el n. 1018 es de segur moneda, encunyada en virtut del acort del any 1706 a que hem fet referència, o d'altre de posterior, puix porta la data 1709. Du per emblema una rosa, que forma les armes de la població. Malgrat constar per les noti- cies que tenim donades que Reus va encunyar repetidament pallofes du- rant el segle xviii, no hem vist cap pallofa de Reus de dit segle, que pugui calificarse de moneda ab alguna probabilitat.
Número loig. La pallofa que mostra l'imatge de la Mare de Deu de la Cinta, es un tanto de l'iglesia de Tortosa. M. Heiss el descriu y'l grava en son llibre, per que, segons referències d'un canonge de dita ciutat, aquests tantos hi corregueren com a moneda y potser a ells fa referència l'edicte del marquès de Castel Rodrigo del any 1718.
Les Monedes Calalancs 217
NOTA SOBRE ALGUNES MONEDES ENCUNYADES
DESPRÉS DEL ANY 1716,
PERA US DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA
Acabada la guerra de successió y promulgat el decret de Nova Planta, continuà oberta la fàbrica de moneda de Barcelona, y consta qu'en l'any 1718 s'hi encunyà moneda de coure de la «general para todas las provm- ciasv que'l rey Don Felip manà fabricar en 24 de Setembre del dit any, uniformant aquella moneda en sos Estats ''\ Aquesta moneda estava adap- tada al sistema monetari castellà, com la de plata qu'accidentalment hi havia fet batre l'arxiduc d'Austria destinada a circular en els regnes de Castella.
Després del any 1718, no tenim noticia de que la seca de Barcelona tor- nés a funcionar, fins a principis del segle xix, quan la guerra de l'Indepen- dència. Durant aquest temps, corregué en el Principat la moneda d'or y de plata encunyada en les altres seques del regne.
El 27 de Juliol del any 1731 s'ordenà l'establiment a Catalunya del marc de Castella y "i del pes real castellà pera 'Is metalls rics, tant en pasta com monetisats<^\
En quant a la moneda de coure, continuaren correguent en el Principat els ardits encunyats en el segle xvii, y'ls reencunyats }■ dinerets batuts du- rant el govern de Carles d'Austria, que foren molt abiat insuficients pera les exigències del petit comerç y pera les transaccions a la menuda, per qual motiu el mercat se vegé invadit, particularment, de diners aragonesos dels anomenats de lacreu, falsificats en llur gran majoria. D'això vingueren grans dificultats y pei turbacions qu'obligaren al Capità General, Marquès de Cas- tel Rodrigo, a dictar una sèrie de providencies que no conseguiren remeyar el dany. A la fi, el dia 12 de Janer de 1719, els dits diners varen ser retirats de la circulació y prohibits, lo mateix que'ls diners catalans batuts en temps de Don Carles d'Austria ^3). No més varen continuar circulant els ardits
(i) Salat : t. II; Supl. n. VI.
(2) Salat : doc. n. XCIII.
(3) Salat : t. II; Supl., doc. n. XCII.
Institut d'Estudis Catalans- 28
2l8
Joaquim Bolet y Sisó
vells del segle xvii, y la falta de moneda menuda va fer que'l rey Don Fe- rran III (VI de Castella), disposés en lySS l'encunyació en la seca de Segò- via «de siete mil pesos de puro cobre en la espècie de la moneda de vellón «de Ardites, la qual ha de servir solamente para todos los pueblos de este «Principado de Cataluna, siendo su estampa por un lado, las Armas de Cas- «tilla y León quarteladas en Escudo coronado, y al rededor la inscripción «FERDIiNANDVS. VI. D. G. ; y por el Reverso una Cruz aquartelada con «las armas de Cathaluna y el lema CATHALON. PRÍNCEPS*').» El valor d'aquesta moneda va ser fixat en noranta peces o ardits per quatre reals castellans y'l seu curs va quedar prohibit fóra del Principat. D'entre 'Is qu'encare 's conserven, alguns estan acomodats a les prescripcions de la dis- posició reyal y altres no; però no consta qu'aquèlles haguessin sigut cam- biades o modificades.
La llur descripció es com segueix :
1020. Anv.: FERDINANDUS. VI. D. G.; en el camp, escut co-
ronat, quarterai de Castella y Lleó; orla de punts. Rev.: CATALON.-PRIíNGEPS.; en el camp, escut coro- nat, quarterat en el primer y quart ab una creu pe- diculada y en el segon y tercer ab les armes d'Aragó; en l'exergue, 1764; orla de punts. Ardit, coure. -Varis. Heiss : I. 85, n. i ; Vidal-Quadras : Calàlec, n. iooo5.
1021. Var.: Ab la data lySS.
Salat : t. I, 1. 2, n. 18; Vidal-Quadras : Calàlec, n. 10006.
1022. Anv.: Gom el n. 1020.
(1) Salat : t. II; Supl., doc. n. XCV.
Les Monedes Catalanes 219
Rcv.: + CATALON + -+ PRÍNCEPS + ; en el camp, escut coronat, ab les armes reyals d'Aragó; orla de punts; en l'exergue, 1766. Ardit, coure. -\'aris. Salat : t. I, I. 2, n. 19; Heiss : I. 85, n. 2; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 10007.
La moneda n. 1020, té la particularitat d'estar datada al any 1754, es a dir abans de la disposició reyal manantne l'encunyació. No podem conside- raria com un assaig, per que 'Is exemplars d'ella abunden ; lo més proba- ble es que s'hagués ordenat y començat el batiment abans de formalisarse '1 R. D. en que consta l'orde. També són abundants les descrites ab el n. 1022 encunyades l'any lySG; podria ser que, un cop acabada la fabricació dels set mil pesos a que's refereix l'orde de 1755, s'hagués permès la d'alguna altra quantitat, cambiantse llavors el tipu del revers.
Ocupada la ciutat de Barcelona pels francesos desde el dia 12 de Febrer de 1808 y trovantse incomunicada y ab falta de numerari, se va resoldre establir una fàbrica de moneda, que va quedar oberta '1 27 d'Agost del me- teix any, pera batre monedes provincials d'or, de plata y de coure. Segons el pregó que va manar que's fes el Capità General, comte d'Ezpeleta, les monedes que s'havien de encunyar eren : «doblones de à dos escudos, del «valor de cuatro duros cada uno, del peso, quilate y tamaiïo de los acuiïa- «dos últimamente en Madrid; pesos fuertes de plata; medios pesos, pesetas «y medias pesetas; y piezas de cuatro cuartos, de dos, de uno y de ochavo, «de cobre : con el sello ó marca en todas las monedas del Escudo de Bar- «celona, con un ligero adorno en cada moneda; las de oro y plata, con «cordón al canto ; las de cobre, sin él ; que en el anverso se grabase el valor «de la moneda, en la circunferencia el nombre de la ciudad de Barcelona y «el ano de su acurïación <"». L'encunyació va durar des del Agost de 1808 fins al 30 de Maig de 1814. No s'encunyaren mitjes pecetes ni ralets. Els xavos varen ser batuts en virtut del decret dictat a Barcelona '1 27 d'Agost de 181 1, autorisant la conversió en xavos dels ardits catalans marcats ab l'encuny de la ciutat de Barcelona, y's destinà '1 guanya la Casa de Caritat^^)^ D'or s'encunyaren solament peces de dos escuts 0 sigui de vint pecetes, en virtut del decret de 29 de Novembre de 181 1 (3',
(1) Salat : t. II; Supl., doc. n. XXVII.
(2) ídem : t. II; Supl., doc. n. XXX.
(3) ídem : t. II; Supl., doc. n. XXXI.
220 Joaquim Botet y Sisó
Veusaquí la descripció d'aquestes monedes :
1023. Anv.: ^ EN ^ BARCELONA^ 1808. En el camp, din- tre cercle de fulles, 5-PESETAS, en dos ratlles; a sola, dues palmes. Rev.: Escut, en cayró, ab les armes de Barcelona, dintre corona d'alzina.
Salat : t. I, 1. 6, n. i; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 10489.
1024 a 1029. Var.: + Iguals al n. 1023 ab les dates 1809, 1810, 1811, 1812, 1813 y 1814 respectivament.
Vidal-Quadras : Catàlec, ns. 10490-10494.
1030. Anv.: o EN BARCELONA o # 1808 c§|. En el camp, dintre un cercle de punts, 2 Centre dos ramets; a sota, PESETAS y més avall, dos ramets d'alzina lligats per una cinta. Rev.: Com el n. 1023.
Salat : t. I, 1. 6, n. 2; Heiss : 1. 85, n. 3; Vidal-Quadras: Catàlec, 10496.
Les Monedes Catalanes
221
1031. Var.: Ab la data 1809.
Vidal-Quadras : (^aiàler, n. 10496.
1032. Anv.: -^ EN BARCELONA-^ 1808. En el camp, dintre un cercle linial, PESETA; a sobre, tres estrelles; a sota, dues palmes. Rev.: Com el n. 1023 : la corona més senzilla.
Salat : t. I, 1. ò, n. 3; Heiss : 1. 85, n. 4; Vidal-Quadras ; Catàlec, n. 10^97.
1033 a 1038. Var.: Ab les dates 1809, 181 o, 1811, 1812, 1813 y 1814.
Vidal-Quadras : Catàlec, ns. 10504- loSog.
1039. Anv.: EN BARCELONA»^ 1808 ^. En el camp, dintre un cercle linial, « 4 o - QVARTOS, en dos ratlles; a sota, flor. Rev.: Escut en cayró ab les armes de Barcelona, com en el n. 1023, entre dues branques d'alzina.
Salat : t. I, 1. 6. n. 5; Heiss : i. 85, n. 5; Vidal-Quadras : Catàlec, n. io5o3.
1040 a 1046. Var.: Ab les dates 1809, 181 o, 1811, 1812, i8i3y 1814.
Vidal-Quadras : Catàlec, ns. 10498-10502.
1046. Anv.: OEN BARCELONA. O 1808. En el camp, dintre cercle linial, . 2 . - QVARTOS, en dues ratlles; a sota, dues estrelles.
Joaquim Bolet y Sisó
Rev.: Com el n. 1039. A sota del escut, II.
Salat : t. I, 1. 6, n. 4; Heiss : 1. 85, n. 6; Vidal-Quadras : Calàlec, n. io5io.
1047 ^ 1049- V'ar.: Ab els anys 1809, 1810 y 1813.
Vidal-Quadras : Catàlec, ns. io5[i-io5i3.
io5o. Anv.: -EN BARCELONA' •i8o8• En el camp, dintre cer- cle linial, o I o QVARTO, en dues ratlles; a sota, ^. Rev.: Com el n. 1046. A sobre del escut, I.
Salat: t. I, 1. 6, n. 6; Hciss : 1, 85, n. 7; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 10514.
io5i a 1064. Var.: Ab els anys 1809, 18 10, 1812 y 181 3,
Vidal-Quadras : Catàlec, ns. io5i5-io5i8.
io55. Anv.: Dintre cercle linial, -^ — QVARTO, en dues ratlles; a sota, ^. Rev.: Dintre cercle linial, escut en cayró, ab les armes de Barcelona.
Salat : t. I, 1. 6, n. 7; Heiss : 1. 85, n. 8; Vidal-Quadras : Catàlec, n. io5ig.
loSG.Anv.: EN-BARCELONAc 1812 = . En el camp, dintre cer- cle linial, 20 — PESETAS, en dues ratlles; a sota, dues branques.
Les Monedes Catalanes
223
Rev. : Escut com en cl n. 1023. Or.
Salal : t. I, 1. 6, n. 8; Ileiss : 1. 85, n. i; Vidal-Quadras : Calàlec, n. 10486.
1067 y io58. Vaiw Ab les dates 1813 y 1814, respectivament.
Vidal-Quadras : Calàlec, ns. 10487 y 10488.
Mentresa Barcelona, ocupada pels francesos, s'encunyaven aquestes mo- nedes, lo restant del Principal, alçat en armes contra l'invasor y governat per la Junta Superior de Guerra, rebroll de la Junta Central del Regne, se trovava també en grans angunies per manca de numerari, la que's feya sentir principalment en els llocs més amenaçats per l'enemic. Llavors fou quan l'esmentada Junta Superior, moguda per les queixes que rebia de per tot arreu, y probablement tenint també en compte lo que s'havia fet a Bar- celona, va resoldre l'establiment d'una fàbrica de moneda, y dictà disposi- cions des del Juny del any 1808 pera que fossin recullides joyes d'or y plata, dels particulars y de les iglesies, al objecte de dedicar llur metall a l'encu- nyació. No estaven llestos encare 'Is preparatius pera '1 funcionament de la fàbrica, que va establirse a Reus y va començar a travallar el i.'' de Febrer de 1809, quan l'urgència de la necessitat va fer precisa l'encunyació de mo- neda en algunes poques locatitats. Una d'elles fou la ciutat de Gerona, qual Junta local de Govern va resoldre, en 18 de Desembre de 1808, fabricar moneda de plata del mateix pes y quirat que la del vell Govern, mitjantsant la recullida de plata propriadels particulars y de les iglesies. Se va comen- çar encunyant duros o peces de cinc pecetes de lley de 11 diners y i5 adarms de pes, que valien intrínsicament 37 sous y 6 diners; després se va rebaxar la lley a 10 diners y i5 grans, ab lo qual el duro valia intrínseca- ment 36 sous y 2 y mitj diners. La fàbrica s'establí primerament al Monas- tir de Sant Pere de Galligans, més endevant en una casa del carrer de la Força y últimament a la sagristia de la Seu, y'n fou director En Joan Es- tevanell. L'encunyació va començar el dia 8 de Janer de i8og : l'última en- trega de peces fabricades va verificarse 'I dia 30 de Novembre del meteix any, deu dies abans de que la ciutat se rendís als seus sitiadors francesos.
224
Joaquim Botet y Sisó
GNA
i8or
El total de les peces batudes fins al esmentat dia, va pujar a 84.090, que- dant d'existència, a la fàbrica, metall per valor de 202 unces y mitja de plata y una soguilla o cadeneta d'or. Segons un edicte publicat en 20 de Janer de i8og, manant el curs forçat de la moneda encunyada a Gerona en els corre- giments de Gerona y de Figueres, resulta que, ademés de les peces de cinc pecetes 0 duros, varen fabricarse mitjos duyos\ y encare 's guarda, en el Mu- seu Provincial de Gerona, un punxo que servia pera marcar aqueixes peces. Els duros encunyats a Gerona, varen continuar correguent, des- prés del siti de la ciutat, y hem llegit ordres, de 23 de Juny de M." DVRO. 1827 y 20 de Maig de 1829, contra aquells qui refusessin admè- trels, sempre que fossin de plata de lley y no Ms faltés més d'un real de pes. De mitjos duros, no sabem que se "n conservi cap. Respecte als duros ab la testa del Rey gravada en l'anvers, que són moll escassos, hi hà indicis pera creure foren batuts per l'argenter Antoni Dassoi en els darrers dies del siti y ab la plata sobrant de les encunyacions anteriors <^'.
No tenim detalls dels duros fabricats en la meteixa època a Lleyda, a Tortosa ya Tarragona; llur encunyació degué obeir a motius semblants als que varen produir la fabricació dels de Gerona, lo qual fa que totes aqueixes peces puguin ser classificades com monedes de necessitat.
La descripció de les que "s conserven es com segueix :
.•iuïfm//^
loBg.Anv.: ^^r, en contramarca sobre xapa de plata llisa : a la
VII
vora, orla de ralletes inclinades.
(8) Arxiu municipal de Gerona : llibre V de Moneda y Manuals d'Acorts y papers de la guerra de l'Independència. Vegis els articles publicats per Girbal (D. Enric C.) en la «Re- vista de Gerona», any 1892, pis. 161 y 168.
Les Monedes Catalanes
225
Rev.: GN^, en contramarca sobre xapa de plata llisa : orla UN D°uRo com la del anvers.
Salat: t. I, 1. 5, n. i6; Ileiss : I. 63, n. 19; Vidal -Quadras : Calklcc, ns. 10534- '0536.
io6ü. Anv
Rev.
^ FERíNANDO•VII-REY•DE•P:SPANA. En ei camp, bust del Rey, a la dreta. ^GERONA^ANO^DE^ 1809^. En el camp, escut coron^í". quarterat ab les armes de Castella y Lleó; G. . 'a a la punta, y Borbón al centre, entre 5-P (C^:,> Pecetes).
Salat : t. 1, 1. 5, n. 17; Heiss : i. 65, n. 17; Vidal-Quadras : Catàiec, n. 10544.
io6i.Anv.: 5. P-- FER. -VII - 1809, en quatre contramarques, disposades : la primera, a sobre; la segona, a l'es- querra; la tercera, a la dreta, y la quarta, a sota, de un flan de plata llisa ; orla formada per ratlletes en- tre dos cercles linials.
Institut d'Estudis Catalans.
29
226
Joaquim Botet y Sisó
Rev.: Escut coronat, ab les armes de Lleyda; a sota, ILDE, en contramarca, sobre un flan com el del anvers.
Salal : t. III, 1. 4, n. 32; Vidal-Quadras : Catàlcc, n. 10541 ; Pedrals : Me- morial Numismàtico, t. IV, 1. 2, n. 7.
1062. Anv.: Llegenda y bust semblants als del n. 1060.
Rev.: •>LERIDA0ANO0DEQ 1809 .^. Lodeméscom en el n. 1060.
Salat: t. I, 1. 5, n. i8; Hciss : 1. 63, n. 20; Vidal-Quadras: Calàlec, ns. 10642 y 10543.
1063. Anv.: Torre emmarletada, dintre una branca de llorer y damunt corona ; TOR- SA-1- DURO, en quatre con- tramarques disposades una a sobre, una a sota y les altres dues una a cada costat d'un flan de plata llisa; orla ornamentada. Rev.: Llis y sense orla.
Heiss : t. I, I. 63, n. 18.
Les Monedes Catalanes
227
ioG4.Anv.: 5. PS- FER-VII- 1809, en quatre contramarques, en la meteixa disposició qu'en el n. 1061 ; orla orna- mentada. Rev.: Escut coronat, ab les armes reyals d'Aragó y dues branques a sota en contramarca, en el centre del flan; orla corn la del anvers.
Salat : t. 1, 1. 5, n. 21 ; Heiss : 1. 63, n. 21; Vidai-Quadras : Catàlec, n. 10541.
La fàbrica de moneda establerta a Reus per la Junta Superior del Prin- cipat y que va començar a funcionar, com hem dit, el i." de Febrer de i8og, hagué de parar de travallar al cap de pocs dies, per que 'Is francesos ocu- paren la vila el 26 del meteix mes y hi romangueren fins al dia 19 de Març. Per ordre de 31 d'aquest mes, la fàbrica va tornarà tralladarse a Reus, ont va estar nou mesos. El 21 de Març de 1810, havent tornat els francesos a oru- par la vila de Reus, se va establir la fàbrica a Tarragona; però el 14 d'Abril, va ser tornada a Reus pera l'encunyació de la plata, ont solament va fun- cionar fins el i5 d'Agost, dia en que va perdres altra volta la vila. A Tarra- gona va estarhi fins al 27 de Maig de 181 1, en que va embarcar cap a Ma- llorca. Fou nomenat director de la fàbrica En Joan d'Amat. S'encunyaren : peces de vuyt escuts (unces); de dos escuts (peces de quatre duros); de 8 reals forts (duros); mitjos duros; pecetes; mitjes pecetes, y reals de bilió : totes de la lley, pes y tipu de les monedes castellanes. Porten les marques C y S. F.; la primera lletra es l'inicial de la paraula Catalunya y va ser posada com a distintiu de fàbrica ; les altres dues són les inicials dels noms dels assajadors Sala y Ferrando^''. Les de coure foren encunyades pera cór- rer exclusivament en el Principat, y'ls llurs tipus són diferents dels que
(1) Salat : t. I, pis. 1 19 y 120; doc. n. XXII.
228
Joaquim Bolet y Sisó
portaven les monedes de curs general; s'encunyaren també peces no acos- tumades com les de 3 quartos y de quarto y mitj. Aquestes peces foren batudes tant temps com va durar la fàbrica, es a dir, des del 1809 fins al 1814, primer a Reus, després a Tarragona y darrerament a Mallorca. Llur descripció es la següent :
io65.Anv.: P'^ERDIN • VII. - • HISP-REX- En el camp, escut com el dels ns. 1060 y 1062. A sota, ^ 1810. ^. Rev.: PRINCIP•-CATHAL. En el camp, escut coronat, ab les armes reyals d'Aragó : a sota, en dues ratlles, VI-QUAR-, entre dues branques ab flors.
Salat : l. I, 1. 7, n. i; Heiss : I. 86, n. i; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 10584.
1066 a 1069. Var.: Ab les dates 1811, 1812, 1813 y 181 4.
Vidal-Quadras : Catàlec, ns. io585-io588. u
1070. Anv.: Gom el del n. io65.
Rev.: PRINCIP.-CATHAL-. En el camp, escut ovalat, voltat de punts y coronat, ab les armes reyals d'Ara- gó; a sota, IIP-QUAR-, entre dues branques.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. io58g.
1071 a 1074. Var.: Ab les dates 181 1, 18 12, 18 13 y 18 14.
Salat : t. I, 1. 7, n. 2; (Bot.) Vidal-Quadras : Catàlec, ns. 10590-10592.
Les Monedes Catalanes
229
loyS.Anv.: Gom el n. ioG5, ab la data 1813.
Rev.: PRINGIP.-CATHAL-. En el camp, escut coronat en cayró, y ab les armes reyals d'Aragó, entre dues branques de llorer lligades per una cinta ; a sota, en dues ratlles, II-QUAR.
Salat : t. I, I. 7, n. 3; Heiss : I. 86, n. 3; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 10593.
1076. Var.: Ab la data 1814.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 10594.
1077. Anv.: Gom el n. io65; però ab l'escut oval, y ab la data 1811. Rev.: PRINGIP-GATHAL. En el camp, escut coronat, deforma rodona, ab les armes reyals d'Aragó; asota, en dues ratlles y dintre parèntesi, QUARTO-Y MEDIO.
Salat : t. I, i, 7, n. 5; Heiss : 1. 86, n. 4; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 10595.
1078. Anv.: Gom el n. io65: la forma del escut es diferenta y la data 1813.
230
Joaquim Botet y Sisó
Rev.: Com el n. 1066; però Tescut es de forma apuntada, y a sota, dintre parèntesi, se llegeix QUARTO.
Salal : t. I, 1. 7, n. 4; Ileiss, I. 86, n. 5; Vidal -Quad ras : Calà! ce, n. loSgD.
1079. Anv.: Com el n. io65, ab la data 1813.
Rev : Gom el n. 1077. La forma del escut rodonejada per baix; a sota y entre parèntesi, OGHAVO.
Salat : t. I, I. 7, n. 7; Heiss : 1. 86, n. 6; Vidal-Quadras : Calàlec, n. 10597.
La casa de moneda de Barcelona va estar tancada des del any 1814 fins al 1822, en que va tornar a funcionar perR. O. de 26 de Desembre de 1821; però a l'entrada dels francesos en 4 de Novembre de 1823 quedà tancada altra volta. Durant aquest curt període s'encunyaren les monedes següents:
^i/AA
1080. Anv.: FERNAN 7.° REY- COiNSTlTUG lONAL. En el camp, escut com en el n. 1063. A sota, •i823• Rev.: PROVINC-DE-BARGELOiNA. Escut ab les armes de Barcelona, coronat, ab una rata pinyada sobre la corona y entre dues branques de llorer; a sota, en dues ratlles, 6-- QUAR-
Salat: t. III, 1. 5, n. 26; Heiss: I. 86, n. i; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 10683.
Les Monedes Catalanes
231
108 1. ]\ir.•. Com la precedent. En el revers : 3- -QUAR-
Salat : t. lli, I. 3, n. 25; ileiss : 1. 86, n. 2; Vidal-Quadras : Calàlec, n. 10684.
Per disposició de la Junta d'armament y defensa y acort de la Diputació Provincial, se bateren noves monedes en la seca de Barcelona, des del any 1836, pera atendre a les despeses ocasionades per la guerra civil. S'encu- nyaren monedes d'or, de plata y de coure. Les d'or y de plata, eren de ca- ràctergeneral ysemblants a les que's fabricaven en les altres seques del regne. Les de coure y algunes poques pecetes, foren de caràcter especial y encu- nyades pera córrer exclusivament en el Principat de Catalunya, essent les primeres, per llur valor y empremptes, copia de les que va fer batre la Junta Superior del Principat des del any 1809 al i8i4('). Veusaquí llur descripció:
1082. Anv.: ISABEL 2^ REYNA CONST. DE LAS ESP. En el
camp, escut coronat, ab les armes reyals d'Aragó, entre dues branques d'alzina; a sota, # B # PS # . Rev.: PRLNGIPADO DE CATALUNA 1836: en el camp, dintre garlanda, # i # - PESETA, en dues ralles; a sota, dues palmes enllaçades per una cinta.
Heiss : 1. 86, n. i ; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 1 1 167.
,^.ij^'
^:M
1083. Var.: Com la precedent, ab la data 1837.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 11168.
(i) Heiss : t. II, pis. 1 19 y 120, doc. n. XXII. Vèginse, sobres aquest darrer període, els folletons de D. Joan Amat, Balances de la Casa de Moneda de Caíaluíia, y de D. Francisco Peradaltas, Tratado de Monedas.
252 Joaquim Botet y Sisó
1084. Anv.: ISABEL 2.: REYNA-CONST. DE LAS E. En el camp, escut com el del n. io65; a sota, 1836. Rev.: PRINCIP. DE-GATALUNA. En el camp, escut, coronat, ab les armes reyals d'Aragó : a sota, en dues ratlles, 6.-CUAR, entre dues branques ab flors.
Heiss : 1. 86, n. 2; Vidal -Quadras : Catàlec, n. 11169.
io85 a 1092. Var.: Com el n. 1083, però ab les dates 1837, 1838, 1839, 1841, 1843, 1844, 1845 y 1846.
Vidal -Quadras : Calàlec, ns. 1 1 170- 1 1 177.
1093. Anv.: Com el del n. 1084.
Rev.: PRINCIP- DE-CATALUNA. En el camp, escut ovalat, voltat d'un cercle de punts y coronat, ab les armes reyals d'Aragó : a sota, en dues ratlles y entre dues branques, III-QUAR.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 11178.
1094. Var.: Com el n. 1093. Al anvers, la data 1837. Al revers,
l'indicació del valor, aixís : 3,-CüAR.
Vidal-Quadras : Catàlec, n. 11179.
:^\<;
'-<>'-/',■/''->,
'4 \^\tf ^\
1095 ai 102. Var.: Com la precedent, però ab les dates 1838.
Les Monedes Catalanes
233
1839, 1840, 1 841, 1843, 1844, 1846 y 1846, respecti- vament.
Vidal - Quadras : Calàlec, ns. 1 1 180 a 11 186.
També '1 carlins encunyaren moneda a Catalunya durant la guerra civil dels set anys. Coneixem les peces següents :
ii03.Anv.: CAROLUS • V- DEI • G- HÍSP ET INDREX. En el camp, testa, ab corona de llorer, a la dreta; en Texergue, 1840. Rev.: PRINCEPS-CATHALAUNLE. En el camp, escut coronat, quarterat de Castella y Lleó, ab la magrana (Granada) a la punta y les armes de Borbón en el centre; a l'exergue, BGA.
Mitja peceta, plata, diàmetre, 20 mm. -Bonaventura Renté y Vidal- Quadras, Barcelona.
Heiss : t. I, 1.68, n. i; Vidal-Quadras : Catàlec, n. 11004. (L'exemplar que publicà AL Heiss, tenia 'I revers llegible : el que poseeix el Sr. Renté se llegeix bé. Encare que no s'ha trovat, que sapiguem, cap peça d'una peceta; no hi ha dubte que se 'n encunyaren. Donem la fotografia de l'an-
vers d'una peceta, de dibuix y llegendes exactament iguals à la mitja pe- ceta descrita, y de 26 mm. de diàmetre, qual emprempta de plom posseeix nostre amic D. Ferran de Sagarra, y qu'es ab seguretat una assaig o prova de l'expressada peça. Porta la data 1838).
Institut d'Estudis Catalans. 30
234
Joaquim Botet y Sisó
1 104. Anv.: CAROLUS V-DG-HISPANI^-REX; en el camp, testa de dibuix igual al de la moneda n. 1103; en l'exergue, •i640•. Rev.: CATHALAUNLí:-PRINGIPATVS; escut, en cayró y coronat, ab les armes reyalsd'Aragó; entre ò'-QS; en l'exergue, BGA.
Coure. -Dikmelre, 29 mm. Colecció de l'autor y Antoni Vives Es- cudero. Madrid. Inèdita.
(Coneixia l'existència d'aquesta moneda, que no descriu, D. Àlvar Cam- paner y Fuertes : «Indicador Manual de la Numismàtica Espaiïola».)
El 5 d'Agost del any i852 se manà recullir la calderilla catalana, això es, la moneda de coure propria del Principat que's va començarà encunyar a Reus en 1809. En virtut d'aquesta orde, ja no se'n encunyà més a la seca de Barcelona, que baté exclusivament monedes de curs general fins al any 1868, quan la revolució de Setembre, en el que fou la seca definitivament supri- mida.
En 6 de Desembre del mateix any 1862, s'autorisà la circulació de la pre- dita calderilla, bien acunada y de peso, rebaxant son for a «ocho marave- dises las seisenas y cuatro maravedises las trecenas y pie^as de ciiatro ciiar- tos»\ però, com diu el Sr. Campaner, ja no se'n vegeren en el mercat. Ab posterioritat hi corregueren per xavos.
Finalment, ab ocasió de la revolució de Setembre del any i a Andorra la següent moneda bilingije :
, corregue
Les Monedes Catalanes
236
iio5.Anv.: # REPVBLICA DE LOS VALLS DE ANDORRA, entre dos cercles de punts; en el camp, escut coro- nat y posat sobre una cartela ornamental ; quarterat en el primer ab una mitra, en el segon ab les armes reyals d'Aragó, en el tercer ab un bàcul, y en el quart ab un capet de cara. Rev.: GIEN PIEZAS EN KILOG # 1873 *? entre dos cer- cles de punts; en el camp, en dos ratlles, lo-CEN- TIMOS; a sota, bigoti.
Cowre. -Diàmetre, 3o mm.
Vidal-Quadras : Calàlec, t. IV, p. i5o, I. 82, n. 9.
APÈNDIX
APÈNDIX
DOCUMEiNTS JUSTIFICATIUS
I
( Volum II, plana 25 ).
19 Mars 1 174.
Cessió temporal de part del delme de la moneda barcelonesa, feta al rey Alfons I pel bisbe de Barcelona.
Manifestum sit omnibus presentibus atque futuris qualiter Ego Ildefon- sus dei gràcia Rex Aragonum Comes Barchinone et marchio provincià, necessitate compulsus. rogavi Bernardum barchininonensem episcopum, ut permitteret me, ad tempus, accipere decimam tocius barchinone mo- nete, que est sui juris et ecclesie barchinone. Tàndem prediclus episcopus, meis precibus et voluntate adquiescens, dedit mihi licenciam accipiendi predictam decimam tocius barchinone monete usque ad natale domini. Ita tamen, ut interim ipse accipiat et retineat sibi et ecclesie barchinone, de unaquaque marcha .iiij. denarios. A nativitate vero domini deincebs. et in perpetuum, laudo atque concedo predicto bernardo, barchinonensi episcopo, et successoribus suis, accipere et semper habere integram deci- mam tocius barchinone monete, sine ahquo nostro nostrorumque retentu, sicut venerabilis comes barchinone Raimundus berengarii, avus meus. ecclesie barchinone et eisdem episcopo concessit. Actum est hoc .xiiij. kalendas Aprilis, Anno ab Incarnatione domini, m. clxx. iiij.
Arxiu Catedral Barcelona : Liber Antiquitaíum 1, f. 191. Inèdit.
240 Joaquim Botet y Sisó
II
(Volum II, plana 25).
Sense data.
Establiment per Don Alfons I, de moneda nova, de quatre diners de lley.
In xpi. nomine sit notum cunctis Quod Ego Ildefonsus dei gràcia Rex Aragonensis Comes Barchinonensis et Marchio prouincie facio et stabilio monetam novam Barchinonensem bonam et legalem que omnibus diebus vite mee per terram meam curret Quam monetam facio et statuo fieri ad quatuor denarios Argenti íini siue puri. Et quot exeat marcha denario- rum ad xviij solidos. Predictam vero monetam volo et facio firmam et stabilem in predicto penso et lege cunctis diebus vite mee sine omni fraude et absque malo ingenio et sine omni engan. Ita quod non mutabitur nec cambiabitur neque peiorabitur. Quicumque autem jamdictam monetam ausu temerario falsauerit vel minuerit seu in aliquo defraudauerit promitto siquidem in mea bona íide et legalitate quod faciam tam de eo quam de illo qui hoc inquam conceserit vel cognouerit et michi statim non reue- lauerit justiciam secundum quod ius dictauerit. Similiter statuo et fieri facio ipsas medalias jamdicte monete ad .iij. denarios Argenti fini et quod exeant ad .xx. solidos ipsa marcha. Supradictum autem stabilimentum facio et firmiter obseruari precipio volens et cupiens prouidere communi vtilitati totius populi mei et terre.
Arxiu Corona Aragó : Registre 2, f. 47 r.°. Inèdit.
III
(Volum It, plana 38). j pebrer 1222.
Comptes de la moneda encunyada en Barcelona desde'l 22 d'Agost al 2g de Desembre del any 1222.
Anno domini MCC vicesimo secundo, prima die februarii. Nos frater Gaucelmus preceptor Domus palacii, et Columbus Barchinone canonicus, recepimus compotum a Petro monetarii et Arnaldo de merola et Guilleimo de lacera, de omnibus fusionibus que facte fuerunt ab XI Kalendis septem-
Les Monedes Catalanes 2\i
bris usque in tercio Kalendas Novembris, et fuit summa omnium fusionum que facte sunt, sicut scripte sunt per minutum, Mille Ocligentarum Septua- ginta sex marcharum argenti, de quibus fuerunt levate Octingcnte minus duabus marchis argenti de refaccionibus sicut scriptum est per minutum in libro compoti. Et sic remanserunt domino Regi de dictis íusionibus Mille septuaginta octo marchas argenti et fuit computatum argentum ad racionem de septuaginta quinqué solidos pro marcha pretcr gazardoncs qui dati sunt per minutum ultra precium istud : et lucratur duminus Rex in singulis marchis Triginta duos solidos et sex denarios et obolum. Et est summa totius lucri de predictis Mille LXXVIII marchis que re- manserunt domino Regi, Triginta quinqué milia et octoginta solidos mi- nus I denarium. De supradictis vero DCCC minus II marchis argenti de refaccionibus, habuit dominus Nuno Centum quadraginta marchas, et Guiilclmus de Monte Catano, àlias Centum quadraginta marchas. Et iste Ducente octoginta marche fuerunt facte de bozonata que fuit empta cum gazardonibus domini Regis et cum missione ipsius, propter hoc ut ipsi non emerent carius bozonatam quod posset multum obesse monete. Et habuit Estorg Centum triginta marchas argenti, set ipse missit bozonatam suam et Rex dedit ei cuprum. Et Archidiaconus Barchinone, Centum mar- chas argenti, set ipse missit bozonatam et Rex dedit ei cuprum. Et Beren- garius de Cerueria Nonaginta sex marchas argenti, cum sua bozonata, set Rex dedit ei cuprum. Et hanc refaccionem habuit Berengarius de Cervaria quando ivit ad Tolosam, quia dominus Rex mandavit Petro monetarii et Arnaldo de merola ut facerent ei omnes refactiones qu^as debebant ei facere usque in Carnes-toltes Quadragesime futuras. ítem habuit Petrus viialis tavator monete Decem marchas argenti pro mensibus Augusti et Septem- bris. Et Perfectus duas marchas argenti : Et Andreas alberti et Bernardus simon Octoginta marchas argenti quas mandavit eis facere dominus Rex in persolutione quatuor milium solidorum melgeriensium, et habuerunt bozonatam et cuprum. Et est certum quod de supradictis XXXV milibus et LXXX solidos minus I denarium fuerunt levati Octo mille ducenti sexa- ginta duo solidi et octo denarii pro gazardonibus que fuerunt data pro bozonata ultra precium predictum sicut est escriptum in libro computi per minutum. Et sic remanent domino Regi, Viginti sex mille octingenti decem et octo solidos. ítem recepimus compotum subsequenter de omni- bus fusionibus que fuerunt facte in moneta a tercio Kalendas Novembris die dominica usque in tercio Kalendas Decembris die martis vigília Sancti Andree; et fuit summa omnium fusionum, Sexcentarum triginta octo mar-
Institut d'Estudis Catalans. 3»
242 Joaquim Botet y Sisó
charum argenti, de quibus fuerunt levate pro refactionibus Octoginta quin- qué marchas, de quibus LXXXV marchas, habuit Guillelmus de monte ca- tanoSeptuaginta marchas argenti, per septem septimanas, et Petrus vitalis tayator monete Quindecim marchas argenti per tres menses, videlicet, Oc- tober, November et December. Et sic remanent domino Regi Quingente quinquaginta tres marchas argenti. Et fait computatum argentum ad ratio- nem Octoginta unius solidi pro marcha argenti preter gazardones. Et lucra- tur dominus Rex in singulis marchis, Viginti sex soUdos et sex denarios et obulum. Et est summa tocius lucri Quatuordecim mille sexcentorum septuaginta septem solidorum et quinqué denariorum. De quibus fuerunt levati pro gazardonibus qui fuerunt donati in bozonata ultra viginti septem solidos, Sex mille ducenti octoginta duo solidi et quatuor denarii sicut est scriptum per minutum. Et sic remanent domino Regi de isto secundo com- puto, Octo mille quadringenli minus quinqué solidos. ítem subsequenter recepimus compotum de omnibus fusionibus que fuerunt facte in moneta a tercio Kalendas Decembris usque in decimo Kalendas lanuarii, die veneris ante Natale domini. Et fuit summa ipsarum fusionum Quadringente nona- ginta marchas argenti. De quibus habuit R. reboster, sexaginta duas marchas pro refactione in paga debiti sui. Et remanserunt domino Regi Quadringente viginti octo marchas argenti. Et fuit computatum argen- tum ad rationem de Nonaginta solidos pro marcha. Et non fuerunt inde dati aliqui gazardones. Et lucratur dominus Rex in singulis marchis decem et septem solidos et sex denarios et obolum. Et est summa tocius lucri de supradictis CCCC viginti octo marchis argenti, Septem mille quin- gentorum octo solidorum minus II denarios. Summa autem maior et ulii- ma de omni lucro quod remanet domino Regi de primo computo et se- cundo et tercio Quadraginta duorum milium septingentorum viginti unius solidi minus II denarios, deductis et levatis gazardonibus sicut superius scriptum est; quòrum summa est Quatuordecim mille quingentorum quadraginta quinqué solidorum. Summa autem tocius bozonate pro qua dati predicti gazardones fuerunt, Sex mille centum quatuordecim mar- charum et medie. In qua summa continentur et comprehenduntur Oc- tingente quadraginta marchas bozonate de refactione domini Nunonis et Guillelmi de monte catano. Que reíectio fuit de Ducentis octoginta marchis argenti sicut superius continetur. Et Ducente octoginta octo marchas bozo- nate de refactione Guillelmi de lacera pro sexdecim septimanis, videlicet pro sex marchis argenti quas accipit in unaquaque septimana. Et ideo istud compotum fuit receptum separatim propter mutaciones precii argenti,
Les Monedes Catalanes 243
quia in primo computo computatur argentum ad rationem de septuaginta quinqué solidos pro marciía. Et in secundo computatur ad rationem de octoginta uno solidos pro marcha. Et in tercio computatur ad rationem nonaginta solidorum. De supradictis vero XLII millc DCCXXI solidos mi- nus II denarios qui remanserunt domino Regi de toto lucro supradicto, dederunt F^etrus moneter et A. de merola per viginti octo chintaria et me- dium de cupro, duo mille trecentos triginta unum solidos et II denarios; et pro expensis minutis Octingentos viginti unum solidos sicut scripte sunt per minutum. Et habuit Durfortis pro suo tercione Vndecim mille et quadringentos septuaginta sex solidos et octo denarios; Et sic remanent domino Regi, Viginti octo mille nonaginta duo solidos et duo denarios. De quibus XXVIII mille XCII solidos et II denarios, dederunt P. moneter et A. de merola mandato domini Regis Septem mille sexcentos quadraginta solidos sicut continetur hic per minutum. In primis Berengario Duríorti, Ducentos quadraginta solidos; Hugoni de Mataplana trecentos solidos; Guillelmo de Boscho, trecentos solidos; Berengario de Turre trecentos soli- dos; Domui sanctarum crucum, quingentos solidos; Rabacie, quadringen- tos quinquaginta solidos; Bernardo de Manleu, trecentos solidos; Estorg de lacha, et Petro Guillelmi quingentos solidos, pro Ducentos quinquaginta solidos iachensium ; Comendatori et Columbo mille solidos; Durforti, mille et centum solidos pro equo suo; Ripullo, centum solidos; Raimundo de Plicamanibus, quingentos quinquaginta solidos, pro mulo quem dominus Rex ei dedit : domino Episcopo, duo mille solidos. Et ista Septem mille sex- centi quadraginta solidos nont sunt nec continentur in illo albarano magno quod fuit factum Ilerde, anno domini MCC vicesimo secundo, VI idus septembris. Immo dederunt ea Petrus moneter et A. de merola propter specialia mandata et litteras domini Regis quas nobis singulariter osten- derunt. Et sic remanent domino Regi Viginti mille quadringentis quin- quaginta duo solidos et 11 denarios de toto lucro monete ab undecimo Kalendas Septembris usque in decimo Kalendas lanuarii. Et est certum quod P. moneter et A. de merola nichil acceperunt per quatuor menses con- tinuos videliret, September, October, November et December, de illa paga quam consueverunt accipere de viginti mille solidis de quibus accipiebat uterque eoru.ii in unoquoque mense mille solidos. Fratris Gaucelmi Pre- ceptoris Palacii = Signum Columbi Barchinone Canonici = Signum Guil- lelmi scriptoris, qui hoc scripsit, cum (con'eccio?2s).
Arxiu Corona Aragó : Pergamí n. 207 de Jaume I. Inédii.
244 Joaquim Bolet y Sisó
IV
(Volum II, plana 40).
I Agost 1257.
Establiment per Don Jaume I de la moneda de tem.
Pateat universis : Quod cum moneta Barchinone succrescente perfido- rum et falsariorum malicia per nimiam amixtionem false monete sit adeo viliíicata, quod in grave dispendium populorum vix comercia inter mer- catores morè solito contrahuntur, et victualia et aliè res necessarie ven- duntur carius ultra modum. Idcirco Nos Jacobus Dei gratia Rex Arago- num, Maioricarum, et Valentiae, Comes Barchinone, et Urgelli, et Dominus Montis Pessullani subditorum nostrorum instantibus periculis occurrentes, et in futurum eorum necessitatibus salubriter providere curantes, delibe- rato consilio ordinamus, et statuimus; quod nova moneta, que sit semper perpetua, per nos et nostros fideles quos ad hoc duxerimus ordinandos cudatur in Barchinona. Et sit legalis moneta ternalis, et sint denarii et oboli eiusdem legis et signi : ita quod in lege et signo nulla differencia sit inter denarios et obolos. In pondere autem sit talis differencia, quod de una marcha monete aleyada, exeant decem et octo solidos denariorum, et de una marcha exeant viginti solidos obolorum. Ita quod fiat operatio obolo- rum de duobus solidis pro qualibet libra denariorum. Hanc autem mo- netam, Nos Jacobus Dei gratia Rex praedictus et filius noster Infans Petrjs heres Cathalonie per nos et omnes successores nostros in perpetuum sub praedicta lege, pondere, et signo promittimus vobis universis civibus Barchinone et omnibus aliis nostris subditis Cathalonie licet absentibus, firmiter tenere, observaré, deffendere, et custodire et numquam aliquo tempore mutare sub alia forma, lege, pondere, vel signo; fatiemus etiam eam recipi et currere in omnibus Comitatibus, Civitatibus, villis, castris, et terris et locis, in quibus barchinonensis moneta currere consuevit huc- usque, et specialiter in Rossillone, Ceritanie, Confluenti et Valle aspirii, sic quod in predictis locis, vel aliquo eorum non currant Malgurientium, nec aliqua alia moneta, nisi tamen dicta moneta nostra barchinonensis. Et cum in íuturis temporibus occurrerit necessitas, ita quod propter in- digenciam monete opporteat nos vel succesores nostros plus de ipsa moneta facere operari vel cudi, tunc requisito consilio Episcopi, et Proborum ho-
Les Monedes Catalanes 245
minum civitatis Barchinone faciamus cudi sive operari de ipsa moncta in quantitate temperata et secundum quod necessitas requisierit, in eadem tamen lege, pondere et signo, ita quod per illam operationem predicta mo- neta barchinonensis non mutetur, ncc minuctur, vel in aliquo defraudetur. Volumus eliam et ordinamus, quod probi homines barchinone eligant ex se duos probos viros, et íideles in custodiam dicte monete, et illis quos ipsi ad hoc elegerint quomodocumque moneta operari, vel cudi contigerit comittimus nos de presenti guardam sive custodiam dicte monete : ut ipsi custodes observent operationem predicte monete, et legaliter eam operari et cudi faciant. ítem statuimus et ordinamus, et promittimus bona fide per nos et successores nostros quod falsarios monete predicte, si qui inventi fuerint, eorumque defensores, adiutores, receptatores, occultatores, et omnes qui scienter ad falsandam predictam monetam prebuerint assen- sum, consilium vel iuvamen, totis viribus persequimur, et expugnabimus, et in rebus et corpore puniemus. Decernendo etiam statuimus, quod cas- tra et possessiones, et bona omnia eorum sint ipso facto confiscata nostris usibus applicanda, et promittimus legaliter per nos et omnes nostros suc- cessores, quod castra, possessiones et bona praedictorum quecumque ista de causa acceperimus, vel occupaverimus, numquam ipsis criminosis vel eorum heredibus restituemus, nec aliquam emendam inde eis faciemus, riQC inde eis veniam aliquam faciemus. Promittimus etiam per nos et suc- cessores nostros, quod nunquam operationem vel lucrum dicte monete ven- demus vel vendi permittemus. Promittimus etiam per nos et succesores nostros quod unquam à vobis, vel ab aliis subditis nostris non petemus, vel exigemus monetaticum vel receptionem aliquam ratione dicte monete. ítem promittimus per nos et successores nostros, quod per nos vel in- terpositam personam non petemus vel impetrabimus gratiam. indulgen- ciam, vel dispensacionem à domino papa vel successoribus suis, quod contra predicta, vel aliqua de predictis veniamus : immo promittimus quod rogabimus doniinum papam, et ab eo impetrabimus, quod excom- municacionis sententiam íerat contra nos et successores nostros de pre- senti si contra predicta veniremus, vel aliqua de predictis, et etiam contra fdisarios dicte monete fautores, receptatores, et qui eis aliquod dederint auxilium, consilium, vel iuvamen. ítem statuimus et mandamus omnibus subditis nostris, et specialiter campsoribus et numulariis presentibus et futuris, quod iurent, quod si invenerint aliquem vel aliquos falsos dena- rios de dicta moneta, tenentes, habentes vel utentes, quod requirant unde eos habuerint, et frangant incontinenti omnes falsos denarios, quos inve-
246 Joaquim Botet y Sisó
nerint, tenendo in tabulis eorum forfices, cum quibus eos frangant; et denuntient et ostendant vicariis et aliis officialibus nostris eos qui dictos falsos denarios tenuerint, habuerint, vel usi fuerint scienter, secundum quod iustum fuerit puniendos. ítem volumus, et mandamus, et statuimus, quod omnes successores nostri et heredes in Cathalonia unus post alium in perpetuum cum inceperint regnaré, iurent et confirment publice pre- dictam monetam perpetuam, et omnia que superius continentur. Et hec omnia predicta et singula Nos Jacobus dei gratia Rex predictus, et nos infans Petrus iieres Cathalonie filius ejus, promlttimus per nos et omnes successores nostros in perpetuum attendere, complere, et observaré, et numquam in eis in aliquo contravenire. Et hec omnia supradicta promit- timus deo, et votum facimus solemne iurantes per deum et eius sancta quatuor Evangelia manibus nostris corporaliter tacta. Actum est hoc ka- lendas Augusti anno domini .m. cc°. quinquagesimo octavo. Signum Ja- cobi dei gratia Regis Aragonum, Maioricarum, et Valentie, Comitis Bar- chinone, et Urgelli, et domini Montispessullani. Signum Infantis Petri Il•lustris Regis Aragonum filii, et heredis Cathalonie, qui predicta omnia et singula iuramus, vovemus, laudamus, concedimus et perpetuo confir- mamus, appositum per manum Guillelmi de Turre scriptoris nostri, de mandato nostro, octavo Kalendas Septembris, loco, et anno prefixis. Testes huius rei sunt Raymundus Vice-Comes Cardone, Guillelmus de Cerviiio- ne, Petrus de Berga, Gaucerandus de Pinós, Raymundus de Guardia, Geraldus Vice-Comes Caprarie. Arnaldus Guillelmi de Cartayano, Arnal- dus de Vila de mager.
Signum Jacobi de montejudaico, qui mandato domini Regis, hec scribi fecit loco, die, et anno prefixis.
Quod privilegium laudavit et approbavit dominus Rex Jacobus nunc regnans in prima cúria quam celebravit in civitate Barchinone cuius con- firmacionis series dinoscitur esse talis.
ítem confirmamus et concedimus in perpetuum monetam barchinonen- sem perpetuam de terno secundum formam privilegii ipsius monete.
Arxiu Corona Aragó : Registre 24, fs. 69 y 70.
Salat : Tratado, etc, t. II, document n. VII (ab alguna omissió).
Les Monedes Catalanes
V
( Vulum II, plana 44).
247
19 Abril 1222 ?•
Confirmació als aragonesos de la moneda jaquesa últimament encunyada pel rey Dun Pere, feta per son fill Don Jaume I.
Manifestum sit omnibus. Quod nos lacobus Rex etc, habito diligenti consilio et tractatu cum domina Regina uxore nostra et venerabilibus pa- tribus S. dei gràcia Cesar-augustani et garsia oscensis et G. tirasonensis Episcopis ac fratre G. de allaco magistro templi et fratre fulcone magis- tro domus hospitalis, nec non et dilectis nostris nunone sancii karissimo consanguineo nostro, Ex. cornelii, blasco de aiagone maiori domus ara- gonis, Atone de Foscibus, Assallito de Gual, Guillelmo de Alcalano, et cum quibusdam aliis baronibus nunc apud Oscam in nostra cúria congregatis, Considerantes quod secundum statum in quo est hoc tempore terra nostra, bonum est et utilis nobis et regno nostro ut monetam iaccensis que tem- pore recordationis inclite domini Petri Regis Arag. patris nostri uhimo fac- ta fuit quam nos cum alio instrumento jam confirmavimus in Ilerda, in suo valore consistat et a nobis iterum confirmetur : cum hanc presenti scri- ptura de predictorum omnium consilio et assensu supradicta moneta jac- cense denuo confirmamus, a presenti scilicet die quo hec carta scribitur usquead proximum sanctum Michaelem et a proximo festo sancti Michelis septembris usque ad .vij. annos proxime et continue completos. Quam iterum volumus et statuimus ut fideliter et inviolabiliter observetur et accipiatur publice ab omnibus et ubique ubi et [a quibus] accipi solet secundum statuta predecessorum nostrorum. Promittimus igitur in fide et legalitate nostra quod non faciemus nec fieri permittemus vel consen- ciemus cudi aut fabricari monetam jaccensis figura vel alterius quilibet auream vel argenteam sive cupream aut cuiuslibet metalli vel modi istius valoris cuius est modo moneta supradicta vel alterius cuiuslibet valoris nec istam mutabimus et [augebimus] numero aut diminuemus penso et iege, sed sola illa jaccensis moneta tocius populi Regni nostri Arag. sit conten- tus que fabricata fuit ultimo tempore recordationis inclite patris nostri usque ad terminum superius constitutum. Nec súper eadem moneta jaccensis quam ut dictum est inviolabiliter et irrefragabiliter mandamus
248 Joaquim Botet y Sisó
CLirrere publice usque ad predictum tempus, statutum novum aliquod vel mandatum persolutionis ullatenus faciemus nec fieri consenciemus vel per- mittemus. Convenimus etiam bona fide et sine dolo et absque aliqua cavi- lacione verborum quod contra hec predicta vel eorum aüquid non venie- mus verbo vel facto nec permitemus ad (sic) paciemur personam aliquam contravenire racione aliqua sive causa. Et ut predicta melius et firmius ob- servetur Nos dictus J. Rex Arag. Comes Barch. et dominus Montispesulani liber tactis corporaliter sanclis iiij evangeliis et^ juramus nos omnia supra- dicta et singula fideliter et inviolabiliter observaturos et facturos íirmiter observari. Et nos quidem Alienor Regina Arag. Comitissa barch. et domina Montispesulani, in nostra bona fide et legalitale promittimus vobis omnibus populis Aragón., quod predicta omnia et singula servabimus bona fide et faciemus inviolabiliter observari. Nos vero Blascus de Alagone, maior domus arag., Ato de foscibus et G. de alcalano mandato domini Regis per ipsum et nos tactis liber sanctis iiij °'" evangeliis corporaliter et ^ juranius quod predicta omnia et singula fideliter observabimus et faciemus inviola- biliter observari. Datam Oscen. xiij kalendas madii Era M.^cc.^ L.^ nona. Anno domini m.cc.xx. secundo, per manum petri vitalis Arch. tirason. et notarii nostri ab A gramatici scripta eius mandato.
Arxiu Corona Aragó : Cartes reyais de Don Jaume I, n. i5i. Inédil.
VI
(Volum II, plana 44).
16 Març 1224.
Abolició per Don Jaume I de la moneda nova qiC havia fet
encunyar a Jaca y confirmació als aragonesos per deu anys de la
moneda jaquesa de son pare lo rey Don Pere.
In Christi nomine Sit notum cunctis. Quod nos Jacobus Dei Gracia Rex Aragonis, Comes Barchinone et dominus Montispesulani, una cum sere- nissima A. per eandem Regina Comitissa et domina eorundem et quilibet nostrum in solidum, attendentes quod sapiencium est mutare consilium, nec etiam videtur mutare propositum qui in melius iddeducit, inspectis publicis instrumentis que de confirmacione monete jaccensis que facta fue- rat ultimo nomine P. bone memorie patris nostri, quam tactis sacrosanciis
Les Monedes Catalanes 240
quatuor evangeliis per decenium nos promisimus servaturos ut in eisdem instrumentis plenius continetur, receptis nuper literis Venerabilis patris no- stri S. Archiepiscopi Terrachone per quas de eadem moneta inviolabilitcr conservanda nos monuit diligenter, habito consilio et tractatu cum vene- rabilibus patribus S. Cesarauguste, Berengarii Ilerdensis Episcopis et nobi- libus viris Dompno Comitè Sanció magno patruo nostro et karissimo con- sanguineo nostro dompno Nunone Sancii ac nobilibus viris G. Comitè Ur- gelli Více- Comitè Caprarie, et Petro Aunisii, et tota Cúria nostra apud Darocham noviter constituta, assensu eciam et consilio fidelium nostrorum civium Cesarauguste et Ilerdensium et Oscensium et proborum hominum villarum principalium Aragonis qui ad hoc specialiter fuerant convocati; bono animo et gratuita voluntate, nec seducti nec in aliquo circumventi, immoconsulte et ex certa sciencia, confitentes et asseverantes nos esse maio- res quindecim annorum, monetam novam que nostra impresa imagine et nomine suprascripto modo de novo inconsulte cudi fecimus et jactavimus apud laccam. et totum quod súper solucionibus fecimus debitorum, et in- strumenta inde confecta, et quidquid ex eisdem sequitur, cassamus et con- suite penitus reprobamus non obstantibus pacto vel etiam constituto quod de eadem nova moneta tenenda fecerimus ullo modo. Unde monetam vete- rem supradictam factam nomine et tempore patris nostri et confirmaciones ipsius et instrumenta inde confecta diversis temporibus. in omnibus et per omnia confirmamus, districte mandantes et firmiter statuentes. ut predicta moneta facta nomine et tempore patris nostri, ab hac die in antea usque ad instans festum Beati Michaeiis et ab eodem íesto usque ad decenium con- tinue completum, comuniíer accipiatur ab omnibus et ubique ubi et a qui- bus secundum statuta predecessorum nostrorum accipi solet atque usque ad finem predicti temporis inviolabilitcr et irrefragabiliter in suo valore consistat aliquo non obstante. Promittimus insuper quisque nostrum in solidum vobis Petro Aldegario, Bartolomeo iterii, Bartolomeo deteri, Gui- llelmo Boi, Petro de Calzada, Dominico de Monte Aiteto et toti universitati Cesarauguste, et vobis Raimundo Seinoro, Raimundo Petro, Petro de To- lono. Arnaldo de valseguer. Guillelmo de Sematano, Raimundo Rotundo, Michaeli de Xamontaguda et Bernaido Oromir et toti Universitati Ilerdensi pro vobis et pro omnibus nobis subditis et eorum nomine stipuiantibus, quod usque ad finem temporis supradicti. neque in regno nostro nec alibi faciemus aut lieri permitemus vel etiam consenciemus cudi aut fabricari monetam laccensem figure, vel alterius cuiuslibet, auream vel argenteam sive cupream aut cuiuslibet metalli, vel modo istius valoris cuius est modo
Institu: d'Estudis Catalans. 32
25o Joaquim Bolet y Sisó
moneta predicla vel alterius cuiuslibet valoris, nec istam mutabimus vel au- gebimus numero, aut diminuemus penso vel lege, nec de ipsa amplius facie- mus, set sola illa laccensis monela que facta fuit ultimo tempore patris no- strique usque modocucurrit publice totus pop ui us regni nostrisitcontentus, usquead terminum supradictum, nec súper eadem moneta laccensis quam ut dictum est inviolabiliter et irrefragabiliter mandamus currerepublice ad ter- minum supradictum, statutum novum aliquid vel mandatum vel totum so- lucionum ullatenusfaciemus nec fieri consensu verbo vel opere velaliter per- mitemus, et si factum est non teneat ullo modo. Convenimus eciam vobis omnibus bona fide, quod sine dolo et absque cavillatione verborum, quod contra hec predicta vel eorum aliquid vel bonum intellectum vestrum non veniamus verbo vel facto, nec venire aliquem vel aliquos permitemus nec eiiam paciemur. Ad hec de consilio comuni et expressa voluntate omnium predictorum et eciam populorum quorumlibet terre nostre irrefragabile constitucione saccimus, ut si qua persona quacumlibet ingènua vel alia persona cuiuscumque sit condicionis vel sexus inventa fuerit vel convicta istius valoris vel alterius laccensis figure, eciam auctoritate nostra, quod absit, cudere aut fabricaré monetam, omnia bona ipsius mobilia et im- mobilia confiscentur, et ipse vel ipsi ipso juri facti traditores, ad fòrum Aragonis et Bauzatores ad fòrum Catalonie et hostes publici regni nostri de toto regno nostro si ingenuus vel ingenui fuerint expellantur, et ex- ponantur atque subiaceant persecutioni omnium subiectorum nostrorum ; et si forte illam personam vel illas personas ex predicta persecutione in- terfici vel ledi in personis vel rebus quomodocumque contigerit, ipsius mortis vel lesionis vel dampni dati, ulcio vel repetició in posterum ab aliquo non requiratur vel fiat, set persecutores, lesores, interfectores tuii permaneant et nostra contra omnes firma et pròpia proteccione muniti, ita quod nuUa petitio sive actio realis personalis vel mixta, civilis vel etiam criminalis competat contra eos, et de omnibus hiis et singulis eri- mus vobis in iure et extra jus guarentes adjutores, valitores et legitimi de- fensores, et ad ea conservanda totis viribus dabimus operam efficacem, excepcione aliqua non obstante. Quod si forte aliquis nobilium consiliaro- rum nostrorum vel omnes vellent nos inducere aut forte, quod absit, indu- cere quoquomodo vel contra statuta superius posita vel eorum aliquid veniremus, volumus et spontanei consentimus, ut venerabilis pater noster Terrachone Archiepiscopus, tam nos quam consiliarios nostros per exco- municationem personarum et regni interdictum a predicta illicita pre- sumpcione compescat, et omnes populi terre nostre, circa suscepcionem
Les Monedes Catalanes aSi
illius monete que contra staluta prcdicta cuderctur ab obcdicncia nos- tra et íidelitate sint pcnitus absoluti. Vokimus etiani et mandamus quod omnes homines civitatum et villarum principalium a quatuordecim annis et supra, vel vii;inti de adenantatis cuiuslibet civitatis vel ville pr(í tota universitate annis singulis usque ad predictum decenium completuni jurent quod predicta omnia observent, et dent operam quantamcumque poterint verbo vel facto quod irrefragabiliter observentur non obstante con- trario nostro mandato v:! constituto facto vel etiarn facicndo. Renuncian- tes quantum ad predicta et singula beneficio minoris etatis, et omni juri et furo et consuetudini scriptis et non scriptis et omnibus aliis que nobis in hoc possent prodesse et vobis obesse. Imponentes perpetuum silencium nobis et successoribus nostris in omnibus et singulis que contra statuta predicta possemus inducere ullo modo. Recipientes vos et omnes nostros subditos et alios populós universos cuiuscumque sint condicionis vel sexus in fide dei et legalitate nostra. Et si aliquid verbum est hic positum am- biguum vel obscurum vestre interpretacioni relinquimus declarando, et si aliquid verbum deest quod positum pro vobis faceret, intelligatur supe- rioribus interclusum : Confitemur etiam nos tria monetatica cum isto quod modo a vobis accipimus pro confírmationibus eiusdem monete ac- cepisse. Renunciantes exceptioni non numerate peccunie et non tradite rei. jurantes per deum nos lacobus Rex, tactis corporaliter sacrosanctis qua- tuor evangeliis et cruce, hec omnia et singula supradicta nos inviolabiliter servaturos et faciemus ea ab omnibus irrefragabiliter observari. Et Xos S. dei gràcia terrachonensi archiepiscopus, promittimus bona fide vobis omnibus supradictis, quod cum suffraganeis nostris episcopis, quantum in nobis fuerit et poterimus, faciemus per excommunicalionem et inter- dictum Regni firmiter observari. Et Nos A. dei gràcia regina predicta promitimus vobis civibus et populis supradictis in manibus venerabilium patrum S. cesarauguste, Berengarii Ilerdensis Episcopi, nos hec omnia et singula observaré, dantes perabolam dilecto nostro Petro Lupiz de Sa- dava ut hec súper animam nostram juret. Et ego Petrus Lupiz de Sadava supradictus, hec omnia per deum, tactis sacrosanctis quatuor evangeliis et cruce, súper animam domine Regine juro. Nos etiam Comes Sancius et P. Aunisii, mandato predictorum dominorum Regis et Regine promittimus vobis civibus et populis supradictis bona fide in manibus predictorum episcoporum, quod quantum in nobis fuerit et poterimus, occulte et etiam manifeste predicta omnia observabimus et faciemus inviolabiliter observa- ri: etiam, quod absit, si predicti domini Rex et Regina vel eorum aller in
252 Joaquim Botet y Sisó
contrarium niterentur, Ego etiam Nuno sancii juro per deum, tactis sacro- sanctis quatuor evangeliis et cruce, me omnia predicta et singula quantum in me fuerit et potero fideliter observaré, etiam si dicti domini Rex et Re- gina vel eorum alter contrariam ostenderint voluntatem. Nos etiam lacobus Rex predictus confitemur totam peccuniam de predictis monetaticis accep- tam esse conversam in nostris pignoribus redimendis et ad nostrum como- dum et profectum. Datum apud Darocham, Quintodecimo Kalendas Apri- ]is, Anno domini MCCXXIIIt'°, sub era MCCLX prima {Seguexen les Jirmes).
Arxiu Corona Aragó : Pergamí n. 226 de Jaume I. Inèdit.
VI ib)
(Volum II, plana 45 )
1 1 Abril 1262.
Confirmació pontificia de disposicions sobre moneda jaquesa
diciadas per Don Jaume I en i5 d'octubre de i2^(5
y 12 d'agost de 1 260.
Hoc est translatum fideliter factum .xvj°. kalendas Septembris, Anno domini Millesimo .cc.lxx. octavo scriptum, a quadam littera in pergameno scripta, bulla plumbea domini pape pendente sigillata, cuius tenor talis est. Urbanus Episcopus servus servorum dei Venerabilibus patribus Episcopis et Dilectis filiis prelatis et clericis nec non baronibus et uniuerso populo Regni Aragonum Salutem et appostolicam benedictionem. lustis petentium desideriis dignum est nos facilem prebere consensum et vota que a racio- nis tramite non discordant eíïectu prosequente complere. Sane petició vestra nobis exhibita continebat quod cum Karissimus in xristo filiíis noster Il•lustris Rex Aragonum, ad vestre supplicacionis instanciam, duxe- rit statuendum ut moneta laccensis quam idem Rex cudi faciebat, sub eisdem lege pondere ac figura sub quibus cudebatur expendi debeat ac eciam incommutabiliter perseveraré : Ita quod nec ab ipso Rege nec eciam a suis heredibus vel successoribus destrui vel mutari seu minui vel augeri nec alia moneta ab ipsis cudi debeat, prestito súper hoc a Rege predicto corporaiiter juramento prout in litteris inde confectis plenius continetur; Nos, vestris devotis supplicacionibus inclinati, quod
Les Monedes (Catalanes 253
súper hoc ab eodem Rege proxide ac racionabiliter factum est, raiuni lia- bentes et gratum, illud auctoritate appüstolica confiri-namus et prescniis scripti palrücinium communimus. tcnurem litteraruiii ipsarum de vcrbo ad verbum presentibus inserí facientcs qui talis est. In xristi nomine : Cu:ii status et securitas Regnorum ab ipso habeant procedere qui est Rex Rc- gum et dominus dominancium et supra ipso a prelatis ecclesiaslicis et terre baronibus ordinanduin, Nos Jacobus dei gràcia Rex Aragonis et Regni Maiorice, Comes Barchinone et l'rgelli et dominus Montispesulani, ge- neralem curiam apud Montemsonum duximus convocandam, ad quani convenientibus venerabilibus Guillelmo dei gràcia Tarrachonensis Ecclesic procuratorio, Berengario Barchinonensi Episcopo Cancellario nostro, Ber- nardo Cesarauguste, Garcia Tirosonense, Bernardo Vicensi, Poncio Dcr- tusensi Episcopis, multisque aliis tam abbatibus quam ceteris aliaruni Ecciesiarum prelatis pro suis conventibus destinatis: Et reverendis íratri- bus hugonem de iMontelauro Magistro Templi, de filialquerio iMagistro Hospitalis, et de ordine predicatorum fratre Raimundo de pennaforti fraire Michaele et fratre Guillelmo de barbérano, et de ordine minorum fratre il- luminato et fratre Guillelmo de Sede, et fratre G.^ de cervaria mona- cho populeti : ítem nobilibus scilicet dompno ferrando Infante Aragonis patruo nostro, Comitibus dompno Nunone Sancii consanguineo nosti'u. Rogerio Bernardi fuxensi, Poncio Hugonis empuriarum, Poncio ürgo- llensi. Gerardo Vicecomite de Capraria : ítem magnatibus de Cathalu- nia, G.° de Cardona et R.^ Berengarii, G.° et Petri de Montechateno, Bng.° de Podio viridi, G.° et bng.° de angularia, Bndo. de portela, hii- gone de mataplana. Gauçerando de pinós, Peiró de Bergua, G. de aquilone. P.° de granyana et R.° de peralta, Petro vicecomite de Vi- lamuro, Bndo. Raimundi, R.° Guillelmi de Odena, Bngr.° de Greel, Pe- tro de Cervera, Jacobo Raimundo et G.° de Cervaria, Arnaldo de benasch de Regno Aragonis... (etc, etc). Ad honorem dei et gloriose virginis xMarie et... utilitatem Regni nostri tam in spiritualibus quam in temporalibus ibidem de consilio predictorum statuimus, de quibus specialiter fuerunt Capitula tria annotala : Primum de obsidione et captione Civitatis Valen- cie, Secundum de pacis observacione inter nostros subditos, Tercium de presentis monete Jaccensis securitate ac perpetua firmitate, unde cum inter cetera temporalia quibus indiget status terre istud sit precipiuum quo carere homines non possunt, Idcirco in hoc articulo quedam statuimus que ad maiorem huius rei pertinet firmitatem, íuit igitur de concilio om- nium predictorum supplicatum nobis et ctiam pOc.tulatum quod firmam
254 Joaquim Botet y Sisó
securitatem huic presenti monete Jaccensis, servata legis pondera et figura que nunc habet, valituram perpetuo prestaremus. Nos igitur, piis ac justis eorum supplicacionibus inclinati, statuimus in perpetuum per nos et omnes heredes ac successores nostros quod presens moneta jaccensis sub eadem lege pondere et figura quam nos nomine nostro cudi fecimus et formar!, in omni firmitate secundum quod nunc est in perpetuum currat publice atque duret. Ita videlicet quod nec a nobis nec ab heredibus vel successoribus nostris destrui valeat vel mutari aut de novo modo cudi minui vel augeri, ad cuius rei perpetuam firmitatem, presentibus omnibus supradiclis, Nos Jacobus dei gràcia Rex Aragonum tactis sacrosanctis evangeliis et cruce domini, nos personaliter pro nobis et omnibus heredibus et successoribus nostris juramus et a baronibus nostris juramentum prestari fecimus sub forma superius comprehensa. ítem de voluntate nostra venerabilis predic- tus procu^ator Ecclesie Tarrachone, cum assensu predictorum Episcopo- rum, in transgressores invasores conciliatores contradictores et sucges- tores in contrarium venientes excomunicacionis sentenciam in eadem cúria ore propio promulgavit. Mandamus siquidem atque precipimus firmiter et districte conciliariis et nostris subditis universis tam Civitatum quam vi- llarum et castrorum in quibus moneta supradicta currit et currere con- suevit, quod a quatuordecim annis et supra unusquisque súper hiis obser- vandis juxta suum posse prestet et prestari faciat sacramentum quod nichil contra premissa tam a se quam a successoribus et heredibus suis in aliquo atemptetur nec aliquod contrarium fieri paciatur. Promitimus insuper bona fide, nos pro viribus laboraré ut presens scriptum a summo pont^ifice confirmacionis graciam consequatur : propter hanc igitur specialem gra- ciam supradictam quam vos domine Jacobe Rex predicte ad peticionem nostram et suplicacionem liberaliter exhibitis, Nos omnes prefati, pro conci- liïs villis et castris nostris et dominii nostri, obligamus nos ipsos et heredes et successores nostros, quod omnes habitaníes pro singulis domibus va- lentes sumam decem aureos vel ultra de septenio in septenium vobis et heredibus et successoribus vestris dare unum morabatinum tantum modo teneatur. Quilibet autem, licet non sit habitator alicuius domus, si ipsius fa- cultas non (sic) ascendit summa decem aureorum unum morabatinum per- solvat similiter atque pectet : Et in hoc mittant et donent tam homines reli- gió sum sive ordinum et Ecclesiarum quam nostri. Datum in generali cúria apud Montemsonum Idus octoris, Era. Mil•lèsima, cc.lxx. Quarta, anno Millesimo. cc.° Trigesimo sexto. Signum gg Jacobi dei gràcia Regis Ara- gonum et Regni Maiorice, Comitis barchinone et vrgelli et domini mon-
Les Monedes Catalanes 255
tispesulani. huius rei testes et juratores sunt dompniis ferrandus Infans Aragonis, dompnus Bn. G. hugo de mataplana, bn. de portella, Gau- cerandus de pinós, P. cornelii mayordomus aragonis, Rodcricus de 11- çana, Eximinus de vrrea, dompnus blaschus de Alagone, Artaldus de luna, blaschus massa, Dompnus nuno sancii, Poncius liugonis comes empuriarum. Poncius comes Urgelli, Gerardus vicecomcs Caprarie, Petrus Potii Jusiicie aragonis. Eximinus Petri repositarius Aragonis. P. aroez de Rocha, G. de montechateno, P. de montechateno, R. Bereng. de Àger, R. de peralta, Rogerius bernardi comes fuxensis... (etc, etc). Signum Gui- llelmi scribe qui mandato domini Regis pro domino Berengario barch. Epo. Cancellario suo iianc cartam scribi feci loco die era et anno pre- fixis. In dei nomine Noverint universi, quod nos Jacobus dei gràcia Rex. etc. confitemur et recognoscimus quod universus populus Regni Aragonis, Civitatis Ilerdensis et aliarum civitatum et villarum in quibus monela Jaccensis currit, fecerunt nobis graciam specialem in subsidium terre sancte quando disposuimus transííretare ad defïensionem terre sancte contra populum tartarorum, videlicet quod nos possemus facere cudi et aucmentare monetam Jaccensem usque ad quindecim mille marcharum argenti, et sit moneta ternencha ad undecim denarios et obolus, videlicet duodecim mille marcharum denariorum et tria mille marcharum obolo- rum; Et nos istud munus sive graciam ab eisdem cum graciarum actioni- bus recipientes, promitimus quod dicta Quindecim mille marcharum, scili- cet .xij. miile denariorum et tria milia obolorum tantum et non plus, faciemus cudi bene et fideliter a tempore quo incipiemus operari usque ad annum et dimidium sub eadem lege pondere tayllia et figura que nunc est. Et sit talis incisió, quod in qualibet marcha denariorum sint decem et octo sol. in marcha monete, et in marcha obolorum sint viginti sol. in marcha monete, adhibitis custodibus qui a civitatibus et villis predictis fuerint de- putati. Concedimus etiam et approbamus per nos et successores nostros, quod ex ista gràcia quam nunc a dicto populo recipimus, ex ista cudicione sive aucmento dictarum Quindecim mille marcharum nullum preiudicium in posterum generetur priori instrumento, quod a nobis apud Montemsu- num in nostra cúria generali factum fuit, de confirmacione presentis mo- nete Jaccensis, nunc in ea firmitate et valore permaneat in qua antea erat et nunc est ac si non fuisset nobis facta gràcia antedicta, nec dicta .xv. mille marcharum essent cudita, et sit firma et perpetuo in suo robore du- ratura. Insuper promitimus dictis populis, quod impetremus pro posse nostro bona fide a domino papa confirmacionem isiius instrumenti, et
2,56 Joaquim Botet y Sisó
dicte monete, Et dicti instrumenti quod apud montemsonem factutn fuit sicut in ipso instrumento nos obligavimus quod ipsum a domino papa con- íirmari faceremus, quam coníirmacionem huiusque non impetravimussicut tenebamur propter oblivionem et multas occupaciones : hinc inde ad ma- iorem igitur securitate ipsorum populorum, Juramus corporaliter supra librum et crucem domini omnia predicta et singula adimplere et in nuUo aliquo tempore contravenire sic deus nos adjuvet et hec sancta Evangelia^ Et ut dictis populis magis sit cautum, omnia predicta et singula jurari fa- cimus a dilectis filiis nostris dompno Petro, dompno Jacobo et dompno sanctio infantibus quos suscepimus a domina Joies quondam Regina Ara- gonis. Et nos predicti P. et J. et Sanctius in legitima etate constituti, spon- tanea voluntate juramus súper librum et crucem omnia predicta et singula observaré et in nullo aliquo tempore contravenire, sic deus nos adjuvet et hec sancta Evangelia et Crux domini coram posita et a manu pròpia nobis tacta. Datum Ilerde .ij. idus Augusti, anno incarnacionis xristi .m.cc.lx. Signum Jacobi dei gràcia Regis... (etc, etc). Nulli ergo omnino hominum liceat hanc paginam nostre confirmacionis infringere vel pro ausu temerario contra ire. Si quis autem hoc attemptare presumpserit, indignationem om- nipotentis dei et beatorum petri et pauli appostolorum eius se noverit incur- surum. Dat. Viterbii .iij°. Idus aprilis, Pontificatus nostri anno primo. Ego magister R. de Bisulduno archidiaconus terraconen. Ecciesie Ilerd. pro- teste suscribo. Ego Michael Gasol publicus Ilerd. noiarius, hic me ut testis subscribo. Ego Bernardus Hugueti notarius publicus ut testes subscribo. Ego Jazpertus episcopus Valentimus, qui hoc translatum cum originali probavi, pròpia manu subcripsi et sigillum meum apponi fcci. Nos P. Dei gratia Urgellensis episcopus, qui hoc translatum cum originali probavimus, pròpia manu subscribimus et sigillum nostrum apponi feci- mus. Ego Jacobus Oscensis episcopus huic transcripto ut testes subscribo et sigillum meum apponi feci in testimonium originalis. Ego Bonanatus Narbonensis canonicus, executor decime in regnis Aragonum et Navarre a Sede apostòlica deputatus, qui hoc translatum cum originali probavi, subscribo manu pròpia et sigillum appono.
Signum nostri Raymundi de Balaguerio notarii publici Ilerdensis, qui hoc scribi feci ^'\
Arxiu Corona Aragó, Rcg. 22, f. io5. I nedi I .
(1) En la nota de la plana 45 del volum II que fa referència a aquest document, se li donà equivocadament lo n. \'I, que ja porta l'anterior : perxó li donem en aquest apèndix lo n. VI (b).
Les Monedes Calnlanes 267
VII
(^ Volum II, plana 48 ).
8 Mai- 124G.
Eslaíuí niajíaiü cslabÜr Umics en los ix's^iics de Wilciicia
y Malloi-ca pcra'l cainbi, cii cl lo'iuini quc's scn)-ala,
de Ics uioiicdcs en ells correnls ab la nova moneda de veyals
de Valencià , y fixant cl for ó vabn^ en curs d' aquesta.
Noverlnt universi : Quod nos lacobus Dei gratia Rex Aragonum Valen- tie, etc. Quia in nova moneta est constitutiu facienda : statuimus quod ta- bula presentis monete regalium valentie duret in civitate et toto regno vaientie, et in civitate et toto regno maiorice, per quadraginta dies continuc completos in uno quoque locorum : computandos a die qua a nobis et nostris substitutis publicabitur ipsa moneta. Statuimus itaque volumus et mandamus et sancimus quod infra tempus predictorum .xl. dierum aliquis palam vel oculte modo aliquo causa necessitatc vel aliqua alia ra- tione non extrahat vel extrahi faciat a predictis regnis vel eorum pertinen- tiis iaccenses, malgorienses, barchinonenses platam aurum vel argentum vel aüquam aliam monetam vel baçonallam : sed tota predicta moneta tt quolibet baçonalla deíTeratur ad magistrum ipsius monete vel ad campsc- res sive tenentes tabulas nostras monete cum realibus valentie, iusto et tatxato precio inferius distrahenda. Et quamdiu tabula nostra per dictos quadraginta dies duraverit in una quaque civitatum viliarum et loco- rum dentur et recipiantur sexdecim malgorienses pro duodecim rea- libus valentie et unus denarius plate ponderis detur et recipiatur pro tri- bus denariis realium et .xv. denarii iaccenses dentur et recipiantur pro duodecim denariis realium et .xv. turonenses, dentur et recipiantur pro .xij. realibus et .xviij. barchinonenses dentur et recipiantur pro .xij. realibus et unus iiK^rabatinus alfonsinus detur et accipiatur pro .vj. soli- dis realibus et una mazmodina iucifia detur et accipiatur pro quatuor so- lidis realium et una mazmodina contrafacta detur et accipiatur pro tribus solidis .vj. denariis realium et duo genovini sive duo reales marsilie denluí" pro uno denario realium valentie et unus genovinus grossus de argento detur pro tribus realibus et marcha argenti detur pro .xxx. viij. solidos realium. Transactis autem quadraginta diebus predictis : Statuimus quod si aliquis xristianus iudeus vel sarracenus habitator impredictis civitatibus
Institut d'Estudis Catalans- 33
258 Joaquim Botet y Sisó
et regnis necnon et omnes alii confluentes ibidem qui debent vel debuerint cum cartis vel sine cartis iaccenses, rnalgorienses, barchinonenses vel quamlibet aliam monetam in qua sit cuprum : non solvat nisi denarios realium valentie, et pro iaccensis, malgoriensis, turolensis (sic) barchino- nensis quos debuerint solvant denarios realium valentie : secundum quod denarii realium cum predictis monetis in tabulis campsorum ad cambium valuerint : et qui tenentur pro rebus sensualibus donaré denarios iaccen- ses, vel malgorienses censuales; solvant tot denarios realiuni valentie, quot iaccenses vel malgorienses fuerint contenti in instrumentis emphiteosis : et qui tenetur iaccenses vel malgorienses solvere pro loguerio domorum et furnorum molendinorum vel operatoriorum vel pro loguerio quorumlibet aliorum : solvat tot denarios realium quot denarios malgorienses vel iac- censes tenebatur solvere pro logueriis. Et hoc idem intelligatur de vendi- tione ad tempus facta de fructibus sive expletis lerre vel arborum vel aliorum reddituum, et quiade mandato et constitutione nostra speciali mal- gorienses, cum iaccenses, erant et currebant comunes in omnibus usibus hominum et solutionibus licet contineatur in instrumentis quod fiat solu- tio iaccenses, constituimus quod fiat solutio realium valentie, secundum quod malgorienses cum realibus valuerint in tabulis campsorum ad cam- bium illa die qua fiat solució debiti : et sic non teneatur aliquis deducere realis cum iaccensis, nisi solvendo cum malgoriensis cum de mandato nostro solutiones malgoriensium fiebant in regno valentie, pro iaccensis, et erant in electione debitoris solvere malgorienses vel iaccenses, quos tunc magis vellet et numerus et quantitas sive pondus ex eo non augmen- tabatur danti nec recipienti : et transactis etiam quadraginta diebus tabule quo debet aurum vel argentum pro censualibus vel alia qualibet de causa vel contractu solvat illud vel creditor vel dominus census recipiat pro auro vel argento denarios realium, secundum quod valuerint in tabulis campsorum ad cambium si recipiens maluerit denarios realium quam au- rum vel argentum. Contractus autem matrimoniales et censuales possint fieri ad quantitatem auri vel argenti. Quicumque autem contra predicta vel eorum aliqua fecerit, confiscatis omnibus bonis suis corporalem penam patiatur, quamcumque sibi decreverimus infligendam. Datum valentie .viij. idus madii anno domini .m.cc.xl.vij.
Aureum opus elc, n. 22, í. 9.
Les Monedes Catalanes sSq
VIU
(Volum II. plana 49).
14 Maig 12G5.
Confirmació de la moneda Reyals de Valencià y promesa de no mudaria ni cncunyarne sense'l consentiment dels reunies de
Valencià y de Mallorca : feta per Don Jaume I en les Corts
reunides d \'alcncia : Ics quals en cambi sohligan d pagar al rey
cada set aiiys lo tribut anomenat monedatge 6 morabatí.
QuecLinquea regibus et principibus statuuntur, in sua debent soliditate ac firmitate consistere, et ne processu temporis oblivioni tradantur debent scripture memorie comendari, cum omnium habere memoriam et in nullo peccare potius sit divinitatis quam humanitatis nature. Nos itaque lacobus Dei gratia Rex Aragonum Valentie, etc. huiusmodi consideratione inducii, habitis deliberatione et tractatu consilio ac assensu carissimorum fiiiorum nostrorum infantis petri et infantis iacobi, et proborum hominum ac civium civitatis valentie. et regni ac villarum eiusdem, et civium ac proborum hominum civitatis et regni maiorice ac insularum suarum. Ad honorem dei et gloriose virginis marie matris eius. et comunem utilitatem regni valentie et regni maiorice, et omnium commorantium in eisdem : presen- tis monete regalium valentie seccuritatem ac perpetuam firmitatem du- ximus statuendam, ne unquam imposterum ex mutatione ipsius mo- nete possit gentibus ipsorum regnorum damnum aliquid suboriri, una cum inter cetera temporalia precipuum et magis necessarium sit ge- neraliter gentibus universis ut moneta qua uti habent sit semper eadem et immutabilis atque firma : idcirco nos lacobus dei gratia Rex pre- dictus assensu et consilio omnium predictorum, et ad instaniiam et requisitionem iam dictorum omnium proborum hominum civium et alio- rum habitantium in civitatibus et regnis predictis, nobis supplican- tium et postulantium una voce ut memorate monete regalium valentie sub eisdem forma rotunditate figura pondere atque lege quibus nunc est, secu- ritatem et firmitatem omnimodam ac perpetuam prestaremus, eorum piis et iustis supplicationibus inclinati. Per nos et omnes heredes et successores nostros qui pro tempore fuerint statuimus imperpetuum ex certa scientia, et concedimus vobis probis hominibus ac civibus el habitatoribus omnibus
26o Joaquim Botet y Sisó
civitatum et regnorum predictorum presentibus et futuris, et promitimus et obligamus nos et successores nostros vobis et successoribus vestris im- perpetuum, quod presens moneta regalium valentie sub eisdem forma rotunditate figura pondere atque lege, quam nos nomine nostro cudi feci- mus et formari, in sua oinnimoda firmitate secundum quod nunc est currat imperpetuum publice et permaneat atque duret in civitatibus et regnis pre- dictis : ita ut quod neque a nobis nec ab heredibus vel successoribus nostris destruí valeat vel permutari, nec de novo a modo cudi eiusdem legis ponderis et figure, nec minui vel augeri : et etiam si forte dicta mo- neta minueretur in tantum, quod de ipsa moneta ita esset mòdica quod magnum damnum esset terre quare necesse esset plus cudi de ipsa sub forma rotunditate figura pondere atque lege predictis, nos vel nostri suc- cessores de ea plus cudi facere non possimus nisi de consilio consensu et voluntate proborum hominum civitatis et regni valentie, et tunc quando eorum consilio in casu predicto cuderetur plus de dicta moneta volumus el concedimus ac statuimus quod ipsa moneta in civitate valentie tantum et non alibi cudatur fídeliter prout debet atque bene, adhibitis ex probis homi- nibus valentie duobus qui custodiantur intersint ac videant ut ipsa moneta cudatur fídeliter prout debet ac superius continetur. Promitentes vobis nos pro viribus laboraré ut presens carta a summo pontifice confirmationis gra- tiam consequatur, ob hoc ut quicumque contra hoc veniret esset excomuni- cationis sententia innodatus. Propter hanc autem spetialem gratiam supra- dictam quam vos dominus lacobus Rex predictus ad instantiam supplica- tionem et requisitionem nostram nobis universis et singulis habitatoribus civitatis et regnorum predictorum liberaliter exhibetis : nos ferrarius ma- thoses, Guillermusde Porcano, Berengarius camorera et guillermus Arnaldi iurati : et arnallus escribani, guillermus escribani, arnallus de monte- rubeo, bartolomeus de dossal, guillermus de belloloco iurisperitus, be- rengarius dalmatii, gueraldus martini, minguetus do boyssano, bernar- dus arnaldi, bernardus dalmatii, raymundus de populeto, raymundusde rivosicco, berengarius de plana, bartholomeus de ponte, ferrarius de apia- ria, petrus merceri, romeus pellicerii, íamaritus et gilabertus cives civi- tatis valentie memorate per nos et totam ipsius civitatis universitatem : et nos petrus de bosco, arnaldo de montessono, petrus guasqui et pontius carbonelli habitatores ville xative, per nos et eiusdem ville universitatem totam : et nos robaldus voltorassii, berengarius clavelli, iohannes de mora, arnaldus laurentii habitatores ville muriveteris per nos et totam eiusdem ville universitatem : et nos bernardus escribani et arnaldus de iuneta habi-
Les Monedes Catalanes 261
tatores ville burriane per nos et omnes habitatores eiusdcm ville : nec non etiam et nos omnes predicti simul per nos et omnes alios habitatores refini valentie presentes et futures : et nos univcrsi civcs et habitatores civitatis maiorice per nos et habitatores omnes eiusdem civitatis et regni maiorica- rum ac insularum eiusdem presentes et futures. Nos inquam omnes pre- dicti admitenies spontanea voluntate gratiam antedictam ut superius con- tinetur : obligamus nos et heredes ac successores nosíros et habitaiorum omnium regnorum predictorum vobis Domino lacobo Dei gratia Regi ara- gonum memorato et vestris imperpetuum, quod omnes habitatores civita- tis et villarum predictarum et etiam regnorum predictorum, pro singulis domibus, dum tamen valeant bona habitatoris domus .xv. morabatinos vel ultra quantumque plus valeant, de septennio in septennium vobis et here- dibus ac successoribus vestris dare unum morabatinum, videlicet septem solidosdicte monete pro morabatino tantummodo, pro monetatico sceilicet ac asseccuramento dicte monete quilibet teneatur : sed ille cuius bona non valebunt .xv. morabatinos non teneaturaliquid dare vobis vel vestris ratione monetatici antedicti. Atamen si in una domo plures fratres aut sorores vel consimiles persone habitaverint simul, nondum divisis bonis suis inter eos, non teneantur ipsi dare aliquid nec solvere vobis vel vestris, nisi se- cundum quod habitator unius domus tenetur persolvere ut est dictum, ita tamen quod in hoc nulla fraus adhibeatur, sed si divisió facta fuerit inter eos, quisque eorum licet simul habitarent si bona eorum valuerint .xv. mo- rabatinos vel ultra unum morabatinum pro monetatico solvere teneantur. Ad hec autem nos lacobus dei gratia Rex predictus. recipimus a vobis pre- dictis pro vobis et habitatoribus omnibus civitatum villarum et regnorum predictorum obligationem vestram prefatam ratione predicti monetatici et assecuramenti presentis monete regalium memorate, secundum formam superius comprehensam : volentes concedentes et statuentes per nos et no- stres successores, ac firmiter precipientes nobis et heredibus ac successo- ribus nostris, quod dictum monetaticum per vos et ipsos solvatur secundum formam monetatici superius annotatam non obstante in aliqua carta a no- bis vobis concessa, que continet quod quecumque exactio vel quodcumque comune a vobis per nos fiat solvi debeat per omnes hereditàries et habita- tores civitatis et regni per solidum et libram, quam cartam lecum habere non velumus in hoc casu, ymo quantum ad hoc monetaticum ipsam irri- tam esse velumus et inanem : sed in aliis omnibus exactienibus comunibus et expensis, suum rober obtineat firmitatis ut in ea plenius continetur. Volentes et concedentes vobis et vestris successoribus per nos et nostres
202 Joaquim Botet y Sisó
successores : quod dictum monetaticum persolvere teneamini et solvatis vos et vestri successores imperpetuum a proximo venturo festo natalis domini in septem annos et ex tunc de septennio in septennium imperpe- tuum in dicto festo, et teneamini dare pro niorabatino vij. solidos de dicta moneta ut superius continetur : qui numerus septem solidorum pro mora- batino non possit minui vel augeri, Volentes etiam quod non teneatur ali- quis, qui in diversis villis vel locis in regnis predictis vel altero eorum he- reditates vel possessiones habuerit solvere monetaticum, nisi in altero ipso- rum locorum tamen. Volumus nec non et concedimus quod venerabilis archiepiscopus terraconensis ecclesie qui pro tempore fuerií, transgresso- res et invasores consiliatores contradictores et sugestores in huius statuti contrarium venientes, possit excomunicationis sentenciam innodare. ítem statuimus volumus et mandamus quod filii et successores carissimi in- fantis petri filii nostri predicti, unus post alium successive qui in dicto regno succedent eidem, antequam vos vel vestri successores iuramer.lum fidelitatis faciatis eisdem, iurent ac habeant iurare quod predictam mone- lam et omnia predicta firmam et firma habeant ut superius continetur. Ad maiorem vero predictorum omnium et perpetuam firmitatem, nos lacobus dei gratia Rex predictus in presentia vestrorum omnium predictorum et plurium richorum hominum ac militum terre nostre, tactis corporaliter a nobis sanctis quatuor evangeliis et cru j^ ce domini, iuramus per nos et omnes successores nostros predicta omnia et singula observaré atendere et complere, ac facere observari ut superius continetur sic deus nos adiu- vetet hec sa neta dei quatuor evangelia, et crux domini posi ta coram nobis. Nos insuper infans Petrus et infans lacobus prelibati filii il•lustris regis ara- gonum ante dicti, laudantes ex certa scientia approbantes et confirmantes omnia et singula supradicta, in presentia predictorum tactis ab uno quo-- que nostrum corporaliter sanctis quatuor evangeliis et cruce domini iura- mus per nos et successores nostros, predicta omnia et singula rata et firma semper habere atque tenere et observaré ac facere observari, et nunquam contravenire in aliquo ullomodo sic deus nos adiuvet et hec sancta dei qua- tuor evangelia et crux domini posita coram nobis. Actum est hoc apud valentiam .xviij. Kalendas madii, anno domini. M.cc.lx.vj.
Aureum Opus, n. 68, f. 19 c.
Les Monedes Catalanes 2<'>^
IX
( Volum II, plani 3 i i.
2 Novembre i 272,
AD'cndainolí d Pci'c \'idal de la ciiciiiiwició del groí^ de plaïa
de Monlpelk)'.
Noverinl Universi quod cum nos lacobus dei gràcia Rex Aragonum etc. velinius modo cudere et facere denarios argenti grossos in villa montispe- sulani, cum presenti carta damus et concedimus vobis petro vitali fabrica- tionem et faccionem ipsorum denariorum argenti, ita quod vos vel quem seu quos volueritis loco vestri, operemini et cudatis vel operari seu cudi laciatis de dictis denariis argenti pro nobis quinquaginta millia marcharum argenti montispesulani, a primo venturo festo natalis domini ad duos annos primos venturós et continue completos. Et ipsos denarios debetis facere de tallia lege et penso que sequntur, videlicet quod sint illius tallie cuius sunt turnenses argen'ti albi quos Rex Francie facit, exceptis litteris et signo, que fiant sicut nos dictabimus et statuemus : Et quod unusquisque ipsorum de- nariorum valeat duodecim denarios malgurienses qui modocurrunt: Et quod marcha argenti montispesulani operata sit de sexaginta denariis argen- ti et tercia, scilicet de quindecim solidis et uno denario argenti ad tria pensa ipsorum denariorum argenti operatorum, quòrum unusquisque valeat duodecim malgurienses modo currentis ut dictum est. Predictorum inquam denariorum argenti grossorum fabricationem et factionem faciendorum seu cudendorum ad taliam sive legem et pensum predicta per vos usque ad iam dictam summam predictorum quinquaginta milium marcharum argenti montispesulani ut dictum est damus et concedimus vobis dicto petro vitali ita scilicet, quod de unaquaque marcha dictorum denariorum argenti quos operabimini, scilicet de sexaginta denariis et tercia argenti qui debent de unaquaque marcha argenti montispesulani exire et fíeri ut est dictum, tenca- mini dare et solvere nobis duodecim denarios malgurienses modo curren- tes, cum ipsi denarii argenti operati et monetati fuerint ac per custodes di- ctorum denariorum liberati. Et residuum totum lucri quo in dictis denariis argenti feceritis, faciendo ipsos bene et legaliter juxta talliam ac legem et pensum predicta, sit vestrum quantumcumque sit ad vestras omnimodas voluntates, et vos faciatis expensas ipsius monete prout inferius continetur. Et sic volumus et concedimus vobis, quod vos et quem vel quos volueritis
264 Joaquim Bolet y Sisó
loco vestri operemini et cudatis vel operari seu cudi faciatis ac etiam monetetis dictos denarios argenti ut dictum est in villa montispesulani ad talliam et legem ac pensum predicta. Concedentes etiam vobisquod si de- narii argenti predicti quos feceritis, cum facti et monetati fuerint invenien- tur defectum habere de uno grano et dimidio ad assagium parvum quod est tercia pars medie uncie, scilicet de quatuor granis et medio ad mediam unciam, propter talem defectum non arrestentur seu permittantur delibe- rari vobis ipsi denarii quos feceritis, In quibus defectus talis et non alius invenietur ymmo deliberentur per custodes sine aliqua contradiccione, ac si nullus esset in eis defectus, Ita tamen quod vos teneamini facere et cudere et faciatis ac cudetis totidem denarios quot illi in quibus dictus defectus ut dictum est et non alius inveniretur fuerint, Qui quidem denarii teneant plus iure vel penso suo debito ac juste, Illud granum et medium quod de- fecerit in denariis de quibus deficiet illud granum et medium ut est dictum: sed si in dictis denariis inventi fuerint denarii habentes maiorem defectum uno grano et medio ad rationem predictam, illi penitus refundantur et nullatenus deliberentur per custodes. Nichilominus etiam concedimus vo- bis, quod postquam dicti denarii argenti quos vos cudetis seu cudi facietis monetati fuerint per monetarios etassagiati per asiatores et deliberati per custodes dictos ipsorum denariorum qui a nobis ad hoc deputati fuerint et statuti, non teneamini nobis ex tunc de dictis denariis in aliquo respondere, Si forte ipsi denarii minoris pensi vel legis invenirentur nec nos vel nostri possimus ex tunc inde vobis vel vestris petitionem aliquam facere seu demandam : volumus et concedimus vobis quod dicti denarii argenti currant in montepesulano et per totam aliam terram nostram seu nostre iurisdiccionis ad cambium scilicet et deliberaciones seu soluciones facien- das : Et quod in villa vel dominio montispesulani non currat per dictum tempus nisi moneta Malguriense sicut modo ibi currit, et predicti denarii ut est dictum. Concedentes etiam vobis, quod possitis habere mittere ac mutare operarios et monetarios qui vobis placuerit ad faciendum dictos denarios argenti, et nos mittamus assagiatorem et custodem in predictis : promittimus vobis quod in villa vel jurisdiccione montispesulani nec in aliquibus aliis locis terre et jurisdiccionis nostre non faciemus fieri sive operari similem monetam argenti per totum tempus predictum, donec pre- dicta quinquaginta milia marcharurn argenti fuerint operata : verumtamen est sciendum, quod vos dictus .P. viialis debetis solvere in salario custodes dictorumdenariorum sive moneteargenti .xx. libras malguriensium singulis annis et nos residuum, donec dicta quinquaginta milia marcharum fuerint
Les Monedes Catalanes 265
operata, et vos etiam debetis facere omnes àlias expensas que fient in dicta moneta vel ratione ejusdcm in operariis monetariis et assagiatorc vel quo- libet alio modo vel causa. Mandantes itaque tenenti locum nostrum mon- tispesulani et baiulo curie montispesulani, et universis aliis ollicialibus et subditis nostris ac terre nostre presentibus et futuris, et cetera. Datum in Montepesulano .iiij. nonas novembris, Anno domini .m.cc.lxx. secundo.
Arxiu Corona Aragó, Registre 14, f. 148. Inéíiií.
X
(Volum II, plana 53).
8 Maig 1272.
Permís donat a Pere Andreu, pare r fill, pera encunyar ma^niudinas en la ciutat de Barcelona.
per nos et nostros damus et concedimus vobis P. Andree, argenterio pam- pilone,et Petro A.,filio vestro,licenciam et plenum possefaciendicudendi et operandi monetam auri, videlicet macemutinas duplices et simplices, hinc ad .xij. annos. intus civitate barchinone, que sint de lege et pensum de qui- bus sunt duplices del Mir : Ita tamen, quod pro unaquaque marcha mace- mutinarum predictarum donetis nobis unum morabatinum in auro. Et sic volumus quod predicta facere possitis per totum spacium dicti termini. Mandantes etc. Datum Barchinone .viij. idus madii, anno .m.cc.lxx. se- cundo.
Universis officialibus etc. salutem etgraciam. Xoveritis nos recepisse sub nostra proteccione regali et guidatico speciali, omnes illos qui venerint ad monetam macemutinarum quam in Barchinona cudi facimus et operari et aurum aportaverint ad dictam monetam, Quare mandamus vobis quatenus non faciatis eisdem impedimentum aliquid vel contrarium in aliquo loco nostre jurisdiccionis racione pedagii et lezde vel alia racione, nisi principa- lis etc. nec esset in hiis omnibus, nisi prius in ipsis fatica inventa fuerit de directo. Et hoc non mutetis aliqua racione. Datum Barchinone, die et anno quo supra.
Arxiu Corona Aragó, Registre, 21, f. 32.
Instituí d'Estudis Catalans. 34
266 Joaquim Botet y Sisó
XI
( A'olum II, plana oo )
i6 Setembre 1266.
Carta de S. S. Climent ÍV al bisbe de Magalona, manantli que no encunyés moneda millaresa.
Clemens episcopus, servus servorum Dei, venerabili fratri Magalon. epis- copo salutem et apostolicam benedictionem. Irritatus a susurronibus caris- simus in Christo filius noster Ludovicus rex Franchorum il•lustris súper Melgorii comitatu, quem in ejus praejudicium, et injuriam a te possideri dicebant, prudenter nos consuluit, cui plenam rescripsimus veritatem, qua et ipsum credimus fore contentum : et idcirco nullius comissionem aut minas temeas; nam qui te tanget, pupillam occuli nostri tangit; nos- trum enim negotium in iiac parte agitur. Sane de moneta Miliarensi, quam in tua dioccesi cudi facis, miramur plurimum, cujus hoc agas consilio, non quod injuriam facias dicto regi, si in feudis non suis fabrices, sed Regi gloriae, extra cujus dominium nec hoc potes, nec aliud operari. Quis enim catholicus monetam debet cudere cum titulo Mahometi? Quis etiam licite potest esse alienae monetae percussor; cum enim nulli eam liceat cudere, nisi cui, vel summi pontificis, vel principis authoritate conceditur, quam nullus unquam sic effuse concessit, ut omnis generis monetam faceret, data authoritas ad rem certam quonam pacto aliam extenditur? Si con- suetudinem forsan allegas, in adulterino negotio te et predecessores tuos accusas potius, quam excusas, cum perversae consuetudines dici debeant corruptelae. Quod si consuetudine et jure cessantibus lucro inhias, vide quantum dedeceat excellentiam pontificalem, negotiationem hujusmodi exercere, quam in inferioris gradus clericis reprobamus. Certe si venerabi- lem fratrem nostrum Agathensem episcopum in hac parte requireres, audires utique ab eodem quantum ei hoc dissuasimus ad opus simile pro- vocato, cum essemus in statu alio constituti. Hinc est quod fraternitati tuae per apostòlica scripta praecipiendo mandamus, quatenus si in regiis feudis hoc facis, pareas prohibenti, et si alibi, nihilominus desistas om- nino, cum Deo et nobis displiceat, et sit tuae contrarium honestati. Datum Viterbii XVI. cal. Octob. pontific. nostri anno 2.
Gallia Christiayia : T. VI; Instrumenta, XLV; col. 374-375.
Les Monedes Catalanes 267
XII
(\'oluin II, plana (38 ).
27 Juny 1274.
Introducció pel rcy Don Pere II de la moneda barcelonina de plata fCroatsJ, y confirmació de la de tem.
Noverint universi, quod Nos Petrus Dei gratia, Aragonum et Siciliae Rex, ex certa sciencia confitemur, et in veritate recognoscimus vobis Consiliariis et probis hominibus, et toti universitati civitatis Barchinonae, quod ad mag- nam instantiam precum nostrarum et urgente necessitate praebuistis nobis consensum cudendi et faciendi monetam de argento cum signo quo signatur moneta Barchinonae de temo perpetua : promittentes vobis quod faciemus ipsam monetam cudi bene et legaliter in Barchinona, et non alibi, et de bono, et legali argento, et quod de unaquaque marcha boni argenti ad rectum pondus marchae tabulae Campsorum Barchinonae faciemus fieri et cudi septuaginta duos denarios argenti boni et fini tantum et non ultra; et quod unusquisque denarius cudatur et fiat ad legem undecim denario- rum et oboli praedictae monetae Barchinonae perpetuae de terno. Damus etiam et concedimus vobis et successoribus vestris, quod probi homines Barchinonae praesentes et qui pro tempore fuerint, eligant ex se duos probos homines fideles et legales in custodiam praedictae monetae, et iUis duobus, quos ipsi ad hoc eligent, comittimus Nos de praesenti guardam sive custodiam dictae monetae, ut ipsi custodes observent operationem dictae monetae, et eam legaliter cudi et fieri faciant.
ítem statuimus, et ordinamus, et promittimus bona fide per Nos et om- nes successores nostros vobis quod falsarios praedictae monetae, si qui in- venti fuerint, eorumque defensores, adiutores,administratores,receptatores, occultatores, et fautores, et omnes illos, qui scienter ad falsandum praedic- tam monetam praebuerint assensum, consilium vel iuvamen, totis viribus persequemur et repugnabimus. et in rebus et corpore graviter puniemus.
Decernendo etiam statuimus quod castra, et possesiones, et caetera bona omnia eorum, sint ipso facto nobis confiscata, et quod nostris usibus appli- centur, et promittibus vobis per Nos et omnes heredes et successores nos- tros bona fide, quod castra et possessiones et alia bona praedictorum, quae ex ista causa accipiemus vel occupabimus, numquam ipsis criminosis vel eorum haeredibus restituemus nec aliquam emendam inde eis faciemus.
2.68 Joaquim Botet y Sisó
Promittimus etiam vobis bona fide per Nos et nostros, quod numquam operationem vel lucrum dictae monetae vendemus, nec vendi permittemus.
ítem statuimus et mandamus omnibus subditis nostris, et specialiter Campsoribus seu Numulariis terrae nostrae praesentibus et futuris, quod iurent in posse Vicarii, seu tenentis locum nostrum in illa civitate vel loco in quo tenebunt tabulam cambii, quod si inveniant aliquos tenentes, ha- bentes, vel utentes falsis denariis dictae monetae, quod requirant unde eos habuerint, et frangant eos incontinenti tenendo in tabulis eorum forfices cum quibus praedictos falsos denarios frangant, et quod denuntient et os- tendant Vicariis et aliis Officialibus nostris eos qui dictos denarios tene- rint vel usi fuerint scienier, quod secundum iustum fuerint puniendos.
ítem volumus et mandamus, et etiam statuimus, quod omnes successo- res nostri, seu haeredes in Cathalonia, unus post alium in perpetuum, cum inceperint regnaré iurent et confirment publice praedictam monetam, et omnia supradicta et singula, ut supra continetur.
Volumus etiam et concedimus vobis et successoribus vestris in perpe- tuum per Nos, et omnes haeredes et successores nostros, quod per consen- sum Nobis praestitum à vobis súper factione et operatione praedictae mo- netae argenti, non fiat aliquod praeiudicium súper pactis, concessionibus, promissionibus et obligationibus factis Universitat! civium Barchinonae ab Il•lustri Domino Rege lacobo felicis recordationis, quondam Patre Nostro, et à Nobis approbatis súper factione et operatione monetae Barchinonae perpetua de terno : nec ius vestrum quantum ad praedicta pacta, conces- siones, promissiones, et obligationes in aliquo minuatur : immo ea omnia remaneant, et sint vobis et successoribus vestris in suo robore et valore, et Nos promittimus ea tenere, et observaré in perpetuum.
Et ut praedicta omnia et singula maiorem vobis et vestris obiineant fir- mitatem, gratis et ex certa scientia promittimus per Nos, et omnes haere- des et successores nostros, vobis et successoribus vestris, et Notario infras- cripto, à Nobis stipulanti pro vobis, et etiam iuramus vobis per Deum et eius sancta quatuor evangelia manibus nostris corporaliter tacta, quod prae- dicta omnia et unumquodque praedictorum tenebimus et observabimus perpetuo, et in aliquo non contraveniemus.
Ad haec, Nos Infans Alfonsus, praedicti Domini Regis primogenitus, gratis et ex certa scientia laudamus, approbamus et confirmamus vobis praedictis Consiliariis, et probis hominibus, caeterisque omnibus aliis ci- vibus Barchinonae, praesentibus, et futuris. in perpetuum, conventiones, concessiones, promissiones et obligationes, quas dictus Dominus Rex Jaco-
Les Monedes Catalanes 269
bus felicis recordationis Avus noster fecit universitati Barchinonae supcr factione et operatione praedictae monetae Barchinonae perpetuae de terno, pro ut haec melius et plenius in instrumento de ipsa moneta tcrnali facto continentur.
Laudamus etiam, approbamus, et confirmamus vobis et successoribus vestris in perpetuum, concessiones, pactiones promissiones, et obligationes, quas praedictus Dominus Rex Pater noster fecit vobis super factione et operatione, quam de consensu vestro modo debet facere íieri de praedicta moneta argenti, pro ut melius et plenius supra continetur, et praedictis omnibus et singulis ex certa scientia nostrum consensum praestamus sicut melius dici potest et intelligi ad vestrorum vestrorumque successorum sal- vamentum et bonum intellectum.
Promittentes vobis bona lide, per Nos et omnes successores nostros, et Notario infrascripto à Nobis stipulanti nomine vestro, et iliorum quòrum intersit, et etiam iuramus per Deum et eius sancta quatuor evangelia mani- bus nostris corporaliter tacta, quod numquam contra praedicta vel aliqua de praedictis veniemus per Nos vel interpositam personam; immo prae- dicta omnia et singula tenebimus et observabimus inviolabiliter, Actum est hoc Barchinone quinto Kalendas Julii anno Domini millessimo ducen- tessimo octuagessimo quinto.
Signum Petri Dei gratia Aragonum et Siciliae Regis qui haec laudamus concedimus et íirmamus atque iuramus.
Signum Infantis Alfonsi, praedicti Domini Regis primogeniti, qui haec laudamus et firmamus atque iuramus. Testes huius rei sunt Guilabertus de Crudiliis, Raymundus de Orchau, Pontius Praepositus Solsonensis, Petrus de Sancto Clemente, Raymundus de Toyolano et Petrus de Libiano.
Signum Petri Marci Notarii publici Barchinonae, qui de mandato Do- mini Regis et dicti Domini Infantis Alfonsi, haec scribi fecit et clausit die et anno quo supra.
Salat : Tralado elc, t. II, document XVi; Campmany, Memorias històricas elc, t. II, ap. 27, p. 5o.
270 Joaquim Botet y Sisó
XIII
(Volum II, plana 69).
Fragment d'un llibre ms. qu havia sigut de la Seca de Bareelona, copiat per Don Ernest Moliné y Brases.
«En nom de Deu e de madona sancta Maria Verge amen. Comencen les ordinacions de les seques fetes per lo senyor Rey en Pere 1 any de Mcclxxxv, e ere maestre de la secha de barchinona en Berenguer de Finestres, e co- mença a batre croats la primera setmana d agost del dit any.
Com sia certa cosa e manifesta a totes gents del mon, que moneda qualque sia es publica utilitat si be e leyalment es feta axi com ésser deu : per aquesta raho, aquell qui aquest libre ordona, havent esguart com molt de be se fa es poc fer com moneda es be ordonada, fa aquests ordonaments qui son mester en tota moneda.
Primerament, es aquesta la primera regla: que com algun princep o altre senyor o ciutat, qui haia poder de fer moneda, començarà de batre moneda, deu ordonar la moneda si la fa menuda o grossa, de quina ley la farà ne de quin pes ne de qual fayço. E com aço haia acordat o ordonat, deu elegir Maestre de la moneda, lo qual sia hom leyal e bo E que sia hom qui conega de monedes e que sapia compte de monedes, com se deuen aleyar. E que (sia) hom segur, per tant que les gents qui li vendran 1 argent o el byllo haien segur aço que li liuraran. Per ço que si res de mal fahia, que 1 senyor qui fa fer la moneda no n hagués a restituir del seu.
ítem : lo senyor deu haver assaiador qui faça los assays, e ique sia bon hom e leyal e hom qui los sapia aportar a son punt, per ço com en 1 assaiador esta la maior força de la leyaltat de la moneda.
ítem : deu haver lo Maestre scriva reyal qui escrivà be e leyalment açoqu es pertany a la moneda, segons que avall se conte. E deu tenir ,viij. libres. Ço es, libre de fondies, en que scriba tot 1 argent e 1 or que 1 Maestre compra- rà. E libre de alleyar, e de fondicio, e libre de obres, e libre de monedes, e li- brede emblanquidor, e librede deliurances, e libre de despeses, e de salaris.
ítem : deu haver hom que sia pesador e tinga la balança e pes be e leyal- ment ço ques pertany, e aço qui vendrà a la moneda e aço quel Maestre deliu rara.
ítem : deu haver fonedor, qui sapia fondre be e leyalment a cassa e a cresol segons quel Maestre conexera.
Les Monedes Catalanes 271
ítem deu haver homens qui sapien emblanquir los diners com sien fets. ans ques moneden.
E, sobre totes coses, deu haver en tota manera dos homens bons qui sien guardes, los quals sien bons homens e leyals e que sapien lo compte del alieyar. E que facen aço ques pertany a fer a les guardes, segons que en avant es scrit.
AÇO ES ORDONAMENT DE MONEDA COM SE DEU FER
Com lo Maestre volra fondre son argent e volra fer fondicio, ab les guar- des ensemps deu alieyar son argent ab coure o ab byllo segons que la mo- neda deia fer sia moneda menuda 0 moneda d argent grossa.
De la fondicio e dels obrers
ítem : feta la lliga, deu metre per cresol o per caça aço que li plaurà. E com I argent posarà a la liga, deuen hi ésser les guardes, e quel vegen metre al foc en crezol o en cassa, e com serà fus e gitat per riells sobre taules de pedra, de cascun cresol o de cascuna cassa deuen pendre les guardes .j. riel, e aquells riells que les guardes haien preses deuen metre dins una caxa tro que donen assags al assayador. E com 1 assaig serà fet dels riells, si 1 assaig troba 1 assa- jador ab les guardes ensemps que s pusca obrar 1 argent, ço es que sia a la ley que deu obrar la moneda, lo Maestre sabuda la volentat de les guardes e del assayador deu liurar los riells als obrers, après pesats per lo Maestre de ba- lança, e deu cobrar quan li haurà minvat 1 argent a la fondicio, e tot deu ésser [scrit?] per 1 escrivà reyal. E com los obrers hauran feyts los diners, si son menuts deuen los liurar a les guardes après. E les guardes deuen pendre de quiscun cap de fornal tota la moneda la qual haurà feta, e deuen la mesclar, e prenen de totes parts de la moneda .ij. marchs o .iiij. a una part. E altres .ij. marchs o .iiij. a altra part e deuen pesar lo march com ve segons que es ordonat a la terra. E deuen haver .iij. pesals de diners si la moneda es menuda. E si la moneda es de .xviij. sols de pes, devan haver un pesal de .xviij. sols e deuen haver altre pesal de .xvj. sols e altre de .xx. sols. E si ha mes de .ij. sol., qui vinguen en los .ij. marchs a mes de .XX. sols. o en menys de xvj. sols., deuen los adobar lo cap de fornal.
ítem: si la moneda es moneda grossa d argent, deuen pendre de cascun obrer, mesclada la moneda, .j. march, e puys altre march, e si la moneda ve a son pes a nombre de diners, deuen la li pendre si ve al nombre del march. E si ve forts 0 feble .j. diner o mes al march, deuen dir al cap de fornal
272 Joaquim Botet y Sisó
que adoben los diners en tal manera que vinguen a son pes de march, se- gons que sia la moneda.
Empro, dels diners grossos d argent es aquesta la regla, que si 1 diner es ab son pesal, segons lo march, feble mes de .j. gra de forment o pus fort mes de .j. gra, aquell diner pus feble deu ésser trencat, e deuen dir al cap de fornal que adop o lev d aquells qui son trop forts, en tal manera que Is diners no sien forts ni febles mes que seguesquen.
ítem: com les guardes hauran guardats los diners sien grossos o menuts en la manera demunt dita, los obrers deuen liurar los diners al Maestre.. .
aquí falta un full en lo Còdex} ... o mes .ij. diners per march, deu se deliurar. E si es tant forts que sia forts lo march mes de .ij. diners, deu se tosar (?•) la força. Empro si son forts .ij. diners, poden se deliurar. E lo deliurar es en aquesta manera: que lo pesador deu pesar los dits menuts après de L marchs, e com tots sien pesats, deu comptar segons los .xx. marchs quant hi ha de força o de feblatge en tota la deliurança e tantost les guardes el scriva del Maestre caseu deu scriure en son libre la deliurança de quants marchs es, ne de quina ley es trobada, ne quant haurà de força o de feblatge.
La deliurança dels diners d argent grossos e l assaig de la deliurança
La deliurança dels diners d argent grossos se deu fer en aquesta manera : que les guardes deuen pendre de cascun fornal .ij. diners, e de tots los daus (?*) deu pendre 1 assayador mija onsa de diners trencats axi que vinga de cas- cun fornal, e deu pesar devant les guardes e devant lo Maestre, e puys deu lo metre en la cendrada en la copella, e com laura aportat a son punt deu lo mostrar a les guardes. E deu lo pesar, e deu dir a les guardes si la moneda se pot deliurar, e si s pot deliurar les guardes el Maestre deuen pendre tots los diners d argent e deuen los fer pesar a ceyll qui te la balança, e com tots seran pesats deuen se tots comptar en presencia de les guardes. E la donchs com tots seran pesats e comptats, deuen comptar les guardes segons lo pes el nombre quant hi ha de força e quant hi ha de feblatge, e tantost les guardes deuen ho scriure, e deuen scriure la ley, e deuen pendre 1 assaig, e deuen scriure la deliurança qual jorn se feu e quants marchs es.
Com se deu fer l enserrament dels assays E scriure en lo libre de les deliurances e fer compte de deu e deig
Com la deliurança serà feta, sia de diners menuts o de diners d argent grossos, les guardes lo Maestre el assaiador deuen ésser tots ensemps e deuen
Les Monedes Catalanes 273
pesar lassaig, e si troben que I assaig sia a menys de lev que la moneda se deu balre .ij. o menys o mes, aytant com sia mes deuen ho scriure en lur libre, e deuen dir aquesta deliurança es daytants marchs e fo feta aytal dia e trobas menys de ley .j. gra o .ij. e monta a tota la deliurança aytants marchs d argent e aço deu lo Alaestre a la terra. E per aytal mateix farà si la deliurança es de mes de ley .j. gra o .ij. grans. E deuen comptar les guar- des quant montan los grans que sian mes de ley, e deuhen ho scriure que aço es degut al Maestre. Empro, es axi regla certa que si la ley es mes .ij. grans que no deu ésser la moneda, que hom la pot comptar al Maestre, e si ultra .ij. grans es millor de ley, no li deu ésser comptada que ans ho pert lo Maestre. Empro, axi com devant es dit, si la ley es minua mes de .ij. grans no pot ésser feta la deliurança, ans se ha tota la moneda a fondre, que certa cosa es que la deliurança no s pot fer que mes de .ij. grans fallegan de ley. E com I assaig sia axi regonegut e pesat axi com demunt es dit, les guar- des ensemps ab lo Maestre deuen pendre 1 assaig, e deuen pendre si la mo- neda es grossa entre diners trencats e sencers mija unça? e ab 1 assaig en- semps que si mete en un poch de paper. E deuen ho tot metre en un full de paper que sia plegat per lonch per terç, axi com a grans letres. E en la un cap d aquell plech que sia mes 1 assaig e los diners sencers e trencats que sien d aquella deliurança. Puys que degen cosir ab fil lo paper, en tal manera quel assaig ne Is dils diners no puxen exir, e deuen scriure sobre lo paper, aquesta deliurança se feu aytal dia e trobas minua de ley d aytants grans o grossa de ley aytants grans al march, e havem aci mes 1 assaig e mija unça? entre diners trencats e sencers, e les guardes deuen pendre lo dit paper e deuen lo metre en una caxa en que haia .ij. claus, la una tinguen los guardes e 1 altra lassaiador.
Com se fa deliurança de malles
Aço ques fa dels diners menuts se fa aytant be en la deliurança de les malles qui s fan en la moneda, segons que deuen ésser de nombre el march, e tota via son de maior nombre al march que Is diners per ço com se fa maior menció? de les malles que dels menuts.
E sobre tot deu ésser guardat, que en la secha un hom no puxa usar sinó de un offici, e que la un no sapia 1 olfici del altre, e aço per esquivar que algú no assaias de fer falsa moneda.
Ju'RA.MENT DELS MONEDERS Y OBRERS
Aquest es lo sagrament dels moneders e dels obrers, con deuen jurar per los .iiij. evangelis.
Institut d'Estudis Catalans. 3^
274 Joaquim Botet y Sisó
Primerament iura lo moneder el obrer per los .iiij. evangelis, ab les ge- nolls en terra, davant lo maestre de la moneda e les guardes el escrivà del Rey e dauant los alcaldes de la moneda e tot lo capitol, que el que sia fel e leyal al senyor Rey darago e comte de barcelona.
Encara après iura, que ser,a fel e leyal a tot lo poble, axi con a burgesos e ciutadans.
Encara iura, que serà fel e leyal al maestre de la moneda e a les guardes que son per la ciutat, que no suffira nul engan en la moneda e sin sentia ni o sabia que o digué al maestre o a les guardes o als alcaldes.
Encara après iura, que negun diner no monet a nul hom si lo maestre no li dona o lo seu escrivà, e si es obrer per aquesta rao matexa.
Encara après iura, que serà fel e legal als alcaldes de la moneda e a tot lo capitol, e que nos suffira null engan ne nulla falsia en la moneda, e si la sabia que sempre queu digué al maestre de la moneda o a les guardes o als alcaldes de la moneda.
Encara après iura, que serà fel e legal a tots sos companyons, e que aiut a salvar tots los privilegis e contribuisca en totas mesions quis facen a profit de tuit.
Encara après iura, que aydara a preseuerar e a guardar les calorines, e si ningú cau en calonia, que suffira axi con lordonament de la carta es ordo- nat. E si aso no alen e per lo sagrament damunt dit, en ira venga del senyor rey e de tot lo poble de la terra e de sos companyons. Amen.
Encara après iura, que no obre ni monet ab nul hom que non sia de li- natge de moneda.
[Obsequi que'l nou obrer o moneder devía fer als antichs obrers
Y moneders]
En nom de Deu aquest es lo ordonament que an fet los moneders els obrers de barcelona del fet del meniar de moneder novell o dobrer.
Primeramen, deu donar a meniar, entre dos companyons, .j. espalla de moltó en ast.
Encara, entre dos companyons, .j. grossa gallina ab salsa, bulida e ab sopes.
Encara, entre dos companyons, .j. ters de quarter del moltó ab cols, e quei aia porc aytant con moltó.
Encara, entre dos companyons, dues liures de vaca ab mostaya o .ij. liu- res de porc fresc.
Encara pa e vi abastament a tota la companya, e sia bon pa e bon vi.
Les Monedes Catalanes 2/5
Encara neules e piment a tota la companya, c si no trob hom neules ne piment, fruita seca o fresca abastament.
Encara aquel qui fa lo meniar deuse levar en peus, o hom per ell si el nou sap raonar per poquea, sis tenen tuit per paguat de meniar.
Encara altre ordonament: si partexen diners los obrers o los moneders en ve al obrer o moneder .ij. sous.
Encara deu auer la muler del obrer o del moneder .xij. diners. E encara sia fill mascle lo moneder oi obrer que vengua a la moneda per sos peus, deu aver .xij. diners.
Encara con aquests diners se partiran, hos farà lo meniar, que si no es en la ciutat hon se partiran los diners hos farà lo meniar que no aia res.
Encara si no vol metre part en mesions que fasa obrer ne moneder a profit de tuit, que no aia part de companyo.
Encara lo maestre de la moneda deu auer dues parts, si es companyo, e sa muler .j. part, e si no es companyo, .j. part e sa muler mija part.
Encara lasaiador de la moneda .ij. parts, si es moneder, e sinó una part.
Encara les guardes, aytantcom companyo de part. Encara les seriva del senyor Rey, .j. part.
Encara les seriva del maestre, una part.
[Nota per memòria]
En lany de nostre senyor Me CC. Ixxxv, la primera setmana dagost, co- mensa lo senyor Rey en Pere per la gràcia de Deu moneda dargent, que val .j. diner .xij. diners e aen lo marc .Ixxij. diners, e a sen Marti, qui es el mes de noembre .xj. iorns a lentrada, passa desta vida lo rey en Pere.
El senyor Namfos, fill primer, conferma aquesta moneda matexa en les- tament e en laltar en que era, convent de malorcha.
276 Joaquim Botet y Sisó
XIV
(Vulum II, plana 70).
18 Abril 1283.
Orde- circular del rer Don Pere II, als justícies de la illa de Sicilià,
sobre'l curs y valor de la nova moneda qu havia disposat
s'encunyés en aquella illa.
Petrus etc, etc. Natali de Ansalono, militi, justiciario vallium Castri Jo- hannis demine et melacii, fideli suo, graciam suam et bonam voluntatem : sacre (sic) volum us fideli tatem tuam,quodad presens, in Sicla nostra Messa- ne, sub magistratu Raimundi Romei Repositari familiaris et fidelis nostri, magistri ipsius sicle per nostram Excellenciam deputati, novam denariorum monetam nec non midalias et quartarolas denariorum ipsorum fieri labo- rari, et cuiusdam serenitas nostra mandat, sub certa forma que in litte- ris commissionis facte eidem Romeo per nostram Excellenciam continetur, Quos denarios perriales et medalias medios pirriales et quartarolas quartos pirriales volumus nuncupari; Volentes et districte mandantes, quod denarii ipsi, ad racionem de denariis viginti pro tarino uno et de solidis denario- rum ipsorum Quinquaginta, que sunt libre .ij. et media denariorum in numero, pro qualibet uncia ponderis generalis, Medalie pro dimidia, et quartaroli pro quarta parle ipsius precii, ubilibet per loca Regni nostri Si- cilie generaliter et comuniter expendantur, et quod secreti magistri portu- larii justiciarij ac universi et singuli oficiales curie nostre in eodem Regno nostro Sicilie, peccuniam quam a quibuscumque personis reciperepro parte curie nostre habuerint. recipiant a personis eisdem a quibus eam habebunt capere in predictis perrialibus mediis et quartis pirrialibus ad racionem predictam, et nichilhominus in alia nova moneta auri et argenti laborandi cudendi et faciendi in eadem sicla per predictum Raymundum ad manda- tum il•lustris domine Regine Karissime consortis nostre sibi propterea fa- ciendum, in valore quo per eandem dominam providebitur, quam peccu- niam ad racionem eandem ab oficialibus ipsis recipi per thesaurarios camere nostre Excel•lència nostra manda, Et quam per oficiales ipsos cum de mandato nostre curie per ipsius curie nostre serviciis expendendam fuerit, sic expendi mandamus, Nulla alia denariorum auri vel argenti mo- neta in eodem Regno aliquatenus expendenda : atque ideo fidelitate tue sub obtentu gracie nostre firmiter et districte precipiendo mandamus, quatinus
Les Monedes Catalanes 277
statim receptis presentibus, premissa om nia ad püblicam noticiam secreto- rum ac quorumlibet aliorum oficialium curie nostre et sinj^ularum pcrso- narum jurisdiccionis tue, pro parte curie nostre . . . , pro parte ipsius curie nostre districcius studeas inhiberi, quod nuilus lam pertinax vel prcsuiii- ciosus existat qui aliquam aliarium donariorum auri vel argenti aut cuius- cumque condiciones monetam, pretcr monetam predictain in dicta nostra sicla laborandam et cudendam expendibilem, donet recipiai vel expendat tractet vel contrahat in mercimoniis vel contractibus quibuscumque, sub pena dimidii valoris tocius alterius ipsius prout quam contra inhibicionem huiusmodi expendet dabit vel recipiet tractabit vel contrahet, quam ab eo qui in ipsa inciderit parte exigi et extorqueri volumus fisci nostri como- ditatibus applicandam,circa quod sciendum adhibeas omnem curam, addi- centes inhibicionem ipsam nec minus quod nulli mercatores vel persone aliè aurum argentum vel Bulzianaliam de Sicilià extrahere quoquomodo presu- mant. Et si post inhibitionem ipsam, aliquis aurum argentum vel bulzuna- liam quod de Sicília presument extrahere, sibi in penam sue fraudis aufere, pro parte curie nostre procures et ad nostram cameram destinaré in- dagaré et scire studeas diligenter, aurum enim argentum vel bulzunaliam ipsam quem habuerint in sicla vendant si voluerint illi qui eam habebunt precio quo eam vendere poterunt meliori. Circa que omnia sic sollicite et ...quod possis ex inde in conspectu nostre celsitudinis comendari. Datum Messane, .xviiij. aprilis, .x. indiccione, anno domini .m ce Ixxx. secun- do : Regnorum Aragonum anno .vij. Sicilià vero primo.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 54, fs. 177 y 178. Inédií.
XV
(Volum II, plana 71 ).
Febrer 1283,
Confinnació pel rey Pere II, dels privilegis concedits pels veys de Sicilià als mestres, moneders y obrers de la seca de Messi}ia.
Petrusdei gràcia etc. Per presens scriptum notum facimus vniversis,Quod pro parte magistrorum obereriorum Monetariorum et aliorum operariorum in sicla nostra Messane existencium, fuit nostre Curie presentatum quod-
278 Joaquim Botet y Sisó
dam privilegium factum eis per excellentissimum principem quondam do- minum Regem Manfredum, socerum nostrum olim et precessor in Regno Sicilie memorie recolende, cum inserta in eo forma privilegií indulti eis a quondam di voAugusto domi no Imperatorefrederico memorie celebris, cui us continencia per omnia talis erat. Manfridus dei gràcia Rex Sicilie per pre- sens privilegium notum facimus universis fidelibus nostris tam presentibus quam futuris, pro parte magistrorum oberiorum moneteriorum et aliorum operariorum in sicla nostra Messane existencium nostrorum fideüum, fuit nostre Curie presentatum quoddam privilegium factum eis a quondam divo Augusto Domino Imperatore frederico memorie celebris patre nostro, cuius continencia talis erat: Fredericus dei gràcia Romanorum Imperator sem- per Augustus et Rex Sicilie, per presens scriptum notum facimus universis, Quod de voluntate et firmo proposito habeamus fidelibus nostris et hiis maximequi sunt ad ser vici um nostrum, bonos usus et bonàs consuetudines conservaré et in melius informaré, ad supplicacionem quam magistrorum sicle Messane et operariorum eiusdem fidelium nostrorum, concedimus et confirmamus eisdem magistris notariis opereriis et moneteriis ipsius sicle libertatem et immunitatem, ui de cetero in datis vel col•lectis que in ipsa civitate Messane fient, sive de ordinacione vniversitati sive mandato curie nostre, hiidem magistri notarii operarii vel alii officiales eiusdem sicle, donec ad servicium nostrum ipsius sicle fuerint deputati, nichil solvere compe- llantur. Concedimus eciam eis, ut non teneaniur de causa aliqua rcspon- dere in alia cúria preter quam coram magistris ipsius sicle, vel coram magna cúria nostra, nec a Strattigotis vel judicibus Messane ad faciendam justi- ciam costringantur, nisi de criminalibus unde mutilacione membrorum vel tocius corporis periculum possent incurrere, fuerint appellati : Manda- mus igitur et precipimus, quatinus contra hanc libertatem nuUus prefatos magistros et operarios sicle mollestare presumat, aut eos ad judicium tra- here, nisi coram magistris sicle vel magna cúria nostra, et nec de crimina- libus fuerint appellati. Ad cuius rei memoriam presens scriptum fieri et sigillo maiestatis nostre jussimus communiri, anno mense et indictione subscriptis. Datum Syracusse anno dominice Incarnacionis .m. ce. vicessi- moquarto, mense septembris, terciadecima indictione : pro cuius privilegii confirmacione, nec non eciam et pro confirmacione cuiusque alterius privi- legii quondam Regis Conradi fratris nostris recolende memorie predictum Imperiale privilegium confirmante, cum predicti magistri sicle Messane tam pro parte ipsorum quam pro parte predictorum omnium operariorum ipsius sicle, nostre Maiestati humiliter supplicarunt : nos eorum devota
Les Monedes Catalanes 279
servicia attendentes et fídem eorumdem, supplicacionibusque favorabilitcr jnclinati, tam predictum privilegium quondam domini gcnitoris nostri cuius tenore superius continetur quam prefatum aliud privilegium fratris nostri ipsum Imperiale privilegium confirmantis, de speciali gràcia et certa nostra servicia, confirmamus eisdem ipsa privilegia juxta ipsorum conlincncia gra- ciosi acceptantes, tenore presenti nostri privilegií, generaliter inhibentes quod nullus olficialis vel eius vicarius predictos magistros sicle ipsius ube- rarios moneterios, notarios et alios omnes operarios dicte sicle vel aliqui eorumdem, de predictis immunitatibus et libertatibus contra íormam predictorum privilegiorum et nostri indebite impediré vel molestaré pre- sumant : Quod qui presumpserit, indignacione nostra se noverit incur- surum. Ad cuius confirmacionis nostre memoriam et robur perpetuo valitu- rum, presens privilegium per donatum de sycerio notarium et íidelem nostrum scribi et sigillo maiestatis nostre jussimus communiri. Datum in felici urbe panormi, per manus gualterii de occia Regni Sicilie Cancellarii, anno dominice Incarnacionis. mec. Ixij, mense julii, quinta indiccione, Regnante domino nostro Manfredo dei gràcia inclito Regis Sicilie anno Regni eius quarto feliciter amen. Nostro culmini humiliter supplicarunt ut cum privilegia ipsa que quoddam aliud privilegium quondam Regis Conradi,Recolendi memorie, predictum Imperialeprivilegiumconfirmante, confirmaré eis de benignitate Regia dignaremur: Ipsorum supplicacionibus benigniter inclinati, quare excellencie nostre constitit quod iidem magistri oberarii moneterii et alii operarii dicte sicle nostre Messane immunitate huiusmodi eis per predictum quondam Imperatorem graciose concessa, a tempore ipsius Imperatoris usque ad hec felicia tempora nostra gaudere con- sueverunt, per inquisicionem exinde factam de serenitatis nostre mandato perbertrandum de bellopodiestratigotum civitalis Messane et per eum exce- llencie nostre missam, privilegia ipsa eisdem magistris oberariis moneteriis et aliis operariis ipsius sicle nostre Messane de speciali gràcia confirmamus tenore presentis nostri privilegii, generaliter inhibentes quod nullus officia- lis vel eius vicarius predictos magistros ipsius sicle, obererios, moneterios, notarios vel alios operarios ipsius sicle vel aliquem eorumdem de predictis, immunitatibus seu libertatibus contra formam predictorum privilegio- rum et nostri, inpetere impediré vel molestaré presumant, quod si pre- sumpserit indignacionem nostri culminis se noverit incursurum. Ad huius nostre concessionis memoriam et robur perpetuo valiturum, presens privilegium fieri jussimus per manus Vichiguerre de palicio, magne curie nostre notarii, consiliarii familiaris et fidelis nostri, et sigillo maiestatis
28o Joaquim Botet y Sisó
nostre mandavimus communiri. Datum Messane, per manus periconi de bonastro, scriptoris familiaris et íidelis nosiri, Anno domini. M. CC Ixxxij. mense ffebruarii, nono eisdem, xj indiccione, regnorum nostrorum etc.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 54, fs. 190 y 191. Inèdit.
XVI
(Volum II, plana 8i ).
10 Novembre 1296.
Of^dc del rey Doii Jaume II, pera que s encunyés a Alacant
moneda de plata y de bilió, ah curs en tot lo regne de Múrcia
y instruccions sobre la llur encunyació.
En Jacme per la gràcia de deu etc. Als feels seus lo Maestre e les guar- des el assajador e nostre scriva e al capitol dels obrers e dels moneders e a totz los altres officials de la moneda del Regne de murcià, la qual ara volem que sia en alacant, salut e gràcia. Com nos vulam e ajam ordonat de fer moneda dargent e menuda corrible el dit Regne de murcià: Es a saber, la moneda dargent que sia a ley de .xj. diners, comtant argent a .xj. diners e malla emblanquida, e de tayla de .Ixx. ij. diners per march de Barcelona; E la moneda menuda, que sia a iij. diners de la ley emblanquida dargent, comptan a .xj. diners e malla, e a .xxj. sol. de tayla per march de barce- lona. E que los diners pus forts de la dita moneda sien a xiiij. sol. de tayla lo dit march, e los diners febles que sien a xx.viij. sol. de tayla lo dit march: E que si mes avant passava la forsa nel feblatge, quels obrers queu tornen adobar, En guisa que la moneda una ab altre sia de tayla de .xxj. sol. lo dit march emblanquida. El maestre, ab concell de les guardes, que don les fornals dels obrers e compte als moneders a homens segurs. El maestre que sia tengut de donar largent als obrers en ffi, e que reeba dels lo contrapès net e en ffi. E quel maestre do als obrers, per obratge de cascun march que be obraran, .viij. diners e mealla e .j. mala de ven- tayla de la moneda menuda, e per obratge de la moneda dargent desús dita, .viij. diners per cascun march. E quels moneders que agen, per monedar de la moneda menuda que be monedaran, .ij. diners e malla per libra desta moneda : E de la moneda dargent, .ij. diners per march. E les guardes que guarden los diners que sien be fetz e netz com los
Les Monedes Catalanes 281
obrers los retran, e que sien be moncdats, e los diners que trobaran mal fetz o leigs o curts o pessa men}s o tressalitz o mal monedalz, quels taylen, E sils aue de dues vegades avant, quel maestre nois do obrat- ge ne monedatge: E de aquí avant los obrers els moneders paguen tot lo dan quel maestre reebra per aquesta raho, salv quels moneders aicn .iij. sisayles per cada libra. E que negun obrer no gos cargar lo contrapès, ne aportario devant lo maestre ne les guardes muylat, ne cargat de terra ne de sist, E a quel qui oíTara, que no li sia donat argent daqui avant. E si negun obrer ne moneder farà nenguna mescla de neguna altra ley al contra- pès ne al compte ne en les sisaylles del contrapès, que sia pres e mort axi com a falssador de moneda. E si negun obrer ne muneder traurà con- trapès ne compte de la moneda e fugirà ab ell, que si pot ésser pres que sia justiciat e mort per lo dit crim. E que negun moneder no gos levar diners del compte, e quel que 0 farà que no aia compte per .j. any : E que los guardes, denant lo maestre el nostre scriva, fassen deiiurança totz dies dels diners negres que sobraran en la moneda. E si per aventura hi avia forssa 0 feblatge entro a .iiij. diners per march, quen sia feta esmena de .j. dia a altre, en manera que la moneda venga taylada vna ab altre a xxj. sol. lo march : e quel nostre scriva que scriva tot largament el cambi, de qualque ley sia, quel maestre comprarà ne metra en la dita moneda, E aytants marchs com lo dit maestre farà fondre cascun dia, e ço que minuara al fondre, que o pusca fer. E aytambe, si del dit assaig falia son dret de la ley de .ij. grans ensus, que les guardes que fassen refondre al maestre en
manera que la moneda aia son dret, E que per .ij. grans enfi que
agues mes o menys de la ley en lo dit assaig, quel maestre no sia tengut de retTondre, mas que compte lo mes ab lo menys. En manera que com la moneda serà monedada que vna ab altra aia son dret de lev e de pes, axi com demunt es dit. E que lassajador, que fasse lassaig dels Riels axi com exiran de la fondao, per regonexensa del maestre, e de tot altre argent que en la moneda venga per vendrà o per altra raho, tota hora quel maestre lio diga. E si negu obrer ne moneder lexara argent ne compte de pendre del maestre que no vuyla obrar, pus que largent sia bo e sufficient e coneguda de les guardes, ne torbarà ne mourà rauaca ne barayla per neguna raho dins la nostra moneda, ne ffugira ne farà ço que fer no deja, nes partirà de la dita moneda sens voluntat del maestre, que sia pres e sia corregut en po- der de nos en cors e en aver, e sia punit segons lo malefici. E sobre totes aquestes coses sobredites, vulam que sien fetes axi com damunt es conten- gut. Manam a vosaltres e a cascun de vos que les coses demunt dites ob-
Institut d'Estudis Catalans- 3Ò
282 Joaquim Botel y Sisó
servetz segons que demunt es dit, e que cascun nos servesca be e leyal- ment segons son ofíici a profit nostre e de tota la terra e del maestre. E manam per esta present carta a procuradors e a veguers e a batlles e a tos altres officials e sotzmeses nostres, que totes aquestes coses demunt dites aien e tenguen per fermes, e que en neguna no contravenguen, sotz pena de la nostra gràcia. E que observen e fassen observar al maestre e a les guardes e a totz los obrers e moneders e altres officials de la nostra moneda, lurs privilegis e lurs franquees, que nos e els nostres ancessors lur avem donades ne vsat nan, axi com acostumat es. Dat. Barchinone .iiij. idus No-
c o
vembris anno domini Millesimo .ce. xe. sexto. — ff. de consilio ma. bn. de sarriano, cui fuit lecta de verbo ad verbum.
Arxiu Corona Aragó, Reg. io5, f. 206. Inèdit.
XVII
(Volum II, plana 83). 29Janeri302.
Orde de Don Jaume II al batlle de Múrcia, pera que fes encunyar
octaus de dobla, com los que shavían acostumat encunyar
abans en dit regne.
Fideli suo Ferrario de Corlilio, bajulo Regni Murcie generali, Salutem et graciam. Intelleximus quod tempore abraim Abuçaç abenihut, Regis Rexch. Murcie quondam, consueverunt fieri sive cudi octave duplarum auri quando requirebantur per sarracenos acolletatos seu alios qui ipsas octavas duplorum necessarias habebant, et quod nunc vos seu illi sarraceni qui octavas duplarum predictas cudere consueverunt, noíi presumitis ipsas oc- tavas cudi facere sine nostra speciali licencia et mandato; unde, cum acca- lletati seu sarraceni predicti non veniant ut intelleximus ita frequenter ut consueverunt ad Regnum Murcie, propter deffectum dictarum octavarum, et propterea diminuantur redditus nostri Murcie: Ideo vobis dicimus et mandamus, quatenus de cetero faciatis et consenciatis fieri sive cudi octavas duplarum predictas, per illum seu illos qui easdem cudere consueverunt seu alios quos ad hoc cognoscetis idoneos et legales, recipiendo pro jure earundem illud jus quod est actenus recipi consuetum. Dat. Valencie. iiij. kls. februarii anno dni. m. cec. primo.
Arxiu Coroníi Aragó, Reg. 199, f. 33 v. Inédil.
Les Monedes Catalanes 283
XVIII ") ( \'olum II, plana 85)
17 Juny 1308.
Insti'iicciüiis ti'anicscs pel rey Doii Jaume II, als oicarreirats de la enciinyació a Sarinyena de moneda aragonesa.
Jacobus dei gràcia Rex Aragonum etc. Religioso fralri Simoni de bur- gia, ac fidelibus suis Johanni petri vigorisii Civi Cesarauguste deputatis custodibus in negocio monete Jaccensis que cuditur saranyene, nec non Johanni pexonat, thesaurario dicte monete, ac petro scariti, scriptori in eodem negocio, salutem et graciam. Scire vos volumus, oblatam fuisse nobis, per aliquos nostrum servicium appetentes, quandam cedulam in qua erant scripta que inferius continentur, Cum igitur, visis per nos contentis in cèdula supradicta, nobis visum íuerit quod ea pro utilitate dicti negocií monete debaent observari. Ignari tamen rei huius, ad vos qui noticiam ha- betis eiusdem, hec discretioni ac fidelitati vestre intimanda duximus ac eciam remitenda. Mandantes vobis ac fírmiter iniungentes, quatenus re- cognitis cum diligència contentis in cèdula supradicta, ea teneatis ac ob- servetis et teneri et observari faciatis, prout ipsa ad salvitatem et utilitatem monete predicte melius videritis expediré, Taliter, ut possitis inde merito comendari. Dat. Valencie, xv. kl. Julii, anno domini, m. cec. octavo. Tenor vero dicte cedule noscitur esse talis
Primerament, quel senyor Rey hi deu metre Maestre, lo qual maestre deu veer en tot ço que en la moneda se faça.
ítem hi deu metre lo senyor Rey son scrivan, lo qual scrivan deu veer tot ço que en la moneda se faça et senes eil no si faça res.
ítem deu hi metre guardes, un frare del espital e un Ciutadà de arago.
ítem hi deu metre asaiador.
ítem hi deu metre taliadors dels ferres.
ítem lo maestre deu aver son scriva, qui scriva ço quel scriva del senyor Rey li dara.
ítem fonedor.
ítem emblanquiador.
Tots los damunt dits son a salari del senyor Rey.
Loffici del maestre es aytal : que deu aleyar en presencia del scriva del
(0 Per oblit, falta la referència a n'aquest document, en la nota 2, de la plana 85 del volum II.
284 Joaquim Botet y Sisó
Rey e de les guardes, puys deu liurar al fonedor aquel argent aleyat, quel fona: E con laya mes a fondre, deu tancar la fondecio e liurar la clau a les guardes : puys quan sia fos, deu ésser l'escriva del senyor Rey en la fondecio, e el maestre, e les Guardes, E del dit argent, en presencia dels damunt dis quatre, deuen ésser fetes vergues : E de cascun cresol deu ésser presa una vergua : E les guardes ab lo dit scriba e Maestre, deuen fer pen- dre al asaiador, en presencia lur, de cascuna deies vergues que dels cresols auran tirades, tant que puxen fer un asaig. E el dit asaiador deune fer asaig en presencia lur. E con lo dit asaig sia fet, pesenlo, e si es son dret, sien liurades les dites vergues als obrers a pes, per fer diners, E si son dret noy era, e hi avia trop, deia dir lasaiador als dits quatre que aquelles vergues sien refuses, e sia esmenat ço quey sie mes o menys, però .i. gra e mig fins en dos mes o menys pot passar a esmenar de una delliurança a altra. E axi lo dit asaiador es en la moneda per provar si el maestre fa justament la Ha. E les vergues que romandran, part aquellas que sien dadas als obrers pera obrar, deuen ésser meses en una caxa que aia dos tanca- dures, e tinguen ne les guardes una clau e lo maestre altra.
ítem, con los dits obrers aien fets diners del dit argent que liurat los serà, deuen aportar los dits diners davant lescriva del senyor Rey e lo maestre e les Guardes. E els damuntdits quatre, deuen veer si son aytals a lur punt que uns ab altres sien aytant con la moneda se deu fer. E si ho son, lo maestre deu los reebre a pes. E si no son be fetes, fales lur hom adobar.
ítem, com lo maestre ha reebuts los dits diners dels obrers fets à lur punt, deu los liurar al blanquiador a pes per blanquir. E con son b!an- quits, reeb los lo maestre a pes, e liura los als moneders, a pes e a nombre, per monedar. E mentres los moneders moneden los dit diners, les Guardes deuen pendre de cascun moneder dels diners que fan, de sisalles, .ij. diners o plus, en presencia del scriva del senyor Rey e del maestre, e fan ne fer asaig al asaiador per veer si es aytal com aquel asaig que fo fet de les ver- gues, però per rahon del blanquir mellor deu ésser be de mig gra que aquell de les vergues. E aquest asaig se fa perquè los obrers non poguessen res fer que desaguisat fos en la dita moneda.
ítem, con los diners son monedats, cobra los lo maestre, e met los en ma del scriva del senyor Rey. E con los dits diners volrra lo senyor Rey que isquen de la moneda, en presencia del escrivà del senyor Rey e del Maestre e de les Guardes e del asaiador, mescla hom aquels diners be. E con son mesclats, pesen ne .i. march 0 dos, o plus, e veen si son a lur punt del pes. Encara prenen ne per fer asaig, que fan fer al asaiador en presencia de tots
Les Monedes Catalanes 285
quatre. E si els dits diners son a son punt de iey e de pes, escrivan con aytal dia e aytal any se deliuraren, en presencia dels demuntdits .v., aytants marchs de moneda, la qual fo a aytal Iey e a aytal pes. E puys, los diners poden anar fora de la moneda. E dels dits diners que serà fet lasaig, deuen pendre de cascuna deliurança .xij. diners, e metre en una caxa ab lo dit asaig e ab .j. albarà en ques contenga con los dits diners e asaig furen daytal deliurança, que to feta en aytal dia e en aytal any. E de la dita caxa tinga una clau lescriva del senyor Rey, e altra lo Maestre e les Guardes. E aquests diners e aquest asaig se guarden, per a mostrar al senyor Rey con la moneda que es estada feta es bona e leal.
Lo Tallador dels ferros deu estar en una casa que li deu ésser liurada, la on la moneda se fa, e deu lo hom escorcollar con entrarà perquè noy puxa metre diners que sien a monedar, e tancar de sus. E con ix, atressi cercar que noy trasca pila ni troseyl. E no deu donar pila ni troseyl, sinó ab voluntat de les Guardes. E cascun dia les guardes deuen cobrar les piles e els troseyls dels moneders a comte, e metre en una caxa, ab l'escriva del senyor Rey ensemps, perço con es cosa que fa be a guardar. E de la dita caxa tinga una clau lo maestre e altre les guardes.
Ar.x:iu Corona Aragó, Reg. 231 , f. 31 y ss. Inèdit.
XIX
(Volum II, plana 91 ).
23 Janer 1316.
Ordinació dictada per Jaume II, pera'l bou regisme de la Seca
de Barcelona.
Noverint universi. Quod Nos lacobus dei gràcia Rex Aragonum etc. Inter- na consideracione pensantes, quantum expedit nostro culmini Regió ac to- tius rei publice, quod monetarii et operarii monete barchinone que cuditur et in futurum cudetur in Civitate barchinone, ac magister et alii presidentes eidem et deservientes in ea, sub felici regimine ac statu conserventur tranquillo, ut ipsis mutuis et fraternis atïectibus conversantibus, ex eo moneta ipsa quiecius et legalius cudi possit: propterea, huius scripti nostri sèrie in favorem dicte monete, ad predictorum magistri presidencium et aliorum operariorum et monetariorum deservientium in dicta moneta hu-
286 Joaquim Bolet y Sisó
milem suplicacionis instanciam, in consilio nostro solerti et matura delibe- racione prehabita, pro bono stalu monete ipsius seqüència providimus sta- tuenda et eciam concedenda. In primis igitur, concedimus statuimus et or- dinamus quod predicti nunc et in futurum dictam monetam cudentes, non recolligant seu recipiant in eorum consorcio aliquem operarium vel monetarium nisi fuerit filius vel nepos operarii seu monetarii aut filius filie operarii seu monetarii, et ipsa die qua fuerit receptus in operarium vel monetarium, faciat aliis operariis et monetariis convivium plene et obtimum. ítem, quod unaquaque die qua operati fuerint, ipsi monetarii et opjrarii mittant in una Bústia duos denarios barchinone minutos de unaquaque fornate de illo contrapès. ítem, quod iidem monetarii et opera- rii mittant sive ponant in eadem bústia in una quaque ebdomada singulos denarios minutos. ítem, quod non accipiant plus argentum in una fornace quam in alia, et si in aliqua de fornacibus acceperit aliquis plus argen- tum quam in alia, per sex dies operari non possit, immo det et solvat pro pena quinqué solidos que ponantur in bústia predicta. ítem, quod monetarii et operarii non accipiant compotum unus plus quam alius. Et si forte ma- gister fuerit coactus instanti necessitate, omnes operarii et monetarii ope- rentur unusquisque secundum posse suum. Et si forte aliquis de opera- riis furatus fuerit contrapès, vel cum eo fugerit a magistro monete, ex tunc non recipiatur in unitate vel societate eorum. Et si aliquis de mone- tariis fugerit a magistro cum compoto, sit deinde a societate et unitate ejectus penitus et exclusus. ítem, si aliquis vel aliqui de eisdem operariis vel monetariis fuerit infirmitate detenti, ita quod non possit operari, omnes operarii et monetarii donení singulis ebdomadis, videlicet moneta- rii monetariis et operarii operariis infirmis, inter omnes videlicet, tantum quantum quilibet ex eis lucratus fuerit. Et si forte aliquis de operariis vel monetariis aut Recoctoribus furatus fuerit in moneta unde possit probari, ex illa hora in antea non habeat societatem vel unitatem cum aliis, et in quacumque moneta cognitus fuerit in illa lucrum habere non possit. ítem, quod si aliquis de operariis vel monetariis inventus fuerit falsator, capiatur ab aliis si fieri potest et tradatur magistro. Et si aliquis alieni gens operarius vel monetarius venerit inter... probatus fuerit falsacia, in societate vel unitate eorum minime admittatur. ítem, si aliquis de operariis vel mo- netariis rixam habuerit cum alio et irata manu eum percuserit, vel ei aliqua verba iniuriosa dixerit, cesset operari per decem dies, quibus lapsis, solvat pro pena quinqué solidos, qui ponantur in bústia memorata, et faciat súper hoc illud quod aliis visum fuerit faciendum. Et si aliquis de operariis vel
Les Monedes Catalanes 287
monetariis alium irata manu per capillos acceperit et eum in terra cjcccrit, cesset operari per viginti dies,qLiibus elapsis,donet et solvat pro pcnaDcccm solidos qui ponatur in bústia antcdicta, et íaciat súper hoc quod aliis supcr hiis visum fuerit faciendum Kt si aliquis de ipsis operariis vel monetariis aiiquem eorum cultelio vel aliis armis percusserit et ex illa pcrcussione sanguis exierit, cesset operari per quadraginta dies, quibus elapsis, solvat pro pena .xx. solidos qui ponantur in dicta bústia. Et si forte ille vulneratus ex ipso vulnere abierit, ille qui eum vulneraverit ab aliis si possibiie fuerit capiatur et nostro judicio reservetur. ítem, si forte Magister, propter sui ira- cundiam, alicui de operariis argentum prohibere voluerit, vel compotum alicui de monetariis, et illi monetarii vel operari! fidejussorem sibi dare voluerit et magister accipere noluerit, omnes alii operarii et monetarii ces- sem ab omni opere monete quosque magister justam causam reddiderit ob quam prohibet argentum operario vel compotum monetario. Et postea, ille operarius vel monetarius faciat Magistro justicie conplementum secun- dum quod aliis visum fuerit faciendum. Et si forte noluerit eis reddere in qualibet ebdomada, in die dominica, lo obratge et el braçatge, secundum quod in moneta nostra et predecessorum nostrorum dari consueverit, om- nes operarii et monetarii cessent ab omni opere monete quousque magis- ter eos reddiderit lo obratge predictum. Et ipsa eadem die qua illud obratge receperint, cessent ab omni opere monete. ítem, quod si aliquis ope- rariorum et monetariorum, causa paupertatis vel longe infírmitatis aul causa senectutis, non habuerit unde possit sibi providere in victualibus, om- nes alii operarii et monetarii donent ei, de peccunia que fuerit in bústia pre- dicta, unde possit sibi in suis necessariis providere. ítem, quod si aliquis illorum sumptus fuerit ab humanis, omnes alii operarii et monetarii hono- rificent corpus eius et illud faciant eum decenti sollempnitate sepeliri, et ope- rarii cessent quosque sepultum sit, et qui ad vigiliam non fuerit det pro pena duodecim denarios.etqui ad sepulcrum non venerit unam li bram ceredonet pro pena. .. Et qui ad capitulum non venerit, solvit pro pena duodecim dena- rios. ítem, si aliquis illorum uxorem alerius tenuerit, et monitus a suis maioribus ipsam dimittere noluerit, non sit in unitate vel societate aliorum quosque abea fuerit pe ni tus separat us. Et si aliquis corum de uxorem alteri us ...et monitus a suis maioribus recedere noluerit. ab unitate et societate alio- rum eiciatur et expellatur quosque ab illo recesserit crimine. ítem si ali- quis operarius vel monetarius gladium contra suum socium traxerit, solvat pro pena sexaginta solidos et per quadraginta dies cesset operari. Si quis vero operarium aut monetarium pedem vel pugno suum socium percus-
288 Joaquim Botet y Sisó
serit, solvat pro pena viginti solidi et per decem dies cesset operari. ítem si aliquis recogtorun monetarium vel operarium manubrio petra pugno gladio aut aliis armis perccusserit, nunquam maneat inter ipsis, et si fiere potuerit capiatur et in illa capcione teneatur tamdiu quosque centum solidi pro pena solverit. Tamen si ille percussus ex illa percussione mortuus fuerit, illi re- cogtor, si fieri poterit, capiatur, et eius punicio nostro iudicio reservetur. Si vero aliquis recogtorum operarium vel monetarium desmentitus fue- rit, donet pro pena .x. solidos. ítem, si aliquis operariorum vel monetario- rum, operate monete, de suo loco contra suum socium surrexerit tenendo baculum vel cultellum vel mayle, vel mortale verbum sibi dixerit, solvat pro pena . . . solidos et per decem dies cesset operari. Si quis autem opera- riorum vel monetariorum alcaldo fuerit... aut eum inhonoraverit, aut pignus sibi defenderit, donet pro pena decem solidos et per decem dies ces- set operari. ítem, quod aliquis magister monete non recolligat aliquem operarium vel monetarium qui non sit de dominacione nostra habitator etvicinus, nisi fuerit de voluntate et licencia dictorum operariorum et mo- netariorum, dum tamen ipsi sufficiant ad operandum et monetandum ip- sam monetam sine dampno nostro et successorum nostrorum, ad cognicio- nem magistrum et custodium monete. ítem, quod operarii et monetarii ac al i i offic iaies et servien tes monete respondeant et íaciant justicie complemen- tum sub examine nostro et successorum nostrorum, et xMagistri ac custodia- rum monete, cuilibet de eis querimoniam proponenti, et non sub examine cuiuslibet alterius tenentis locum nostrum, dum tamen opus dicte monete duraverit. ítem, quod magister operarii et monetarii predicti, possintcons- tituere alcaldos, qui predicta omnia et singula teneri et observari faciant inter dictos operarios et monetarios, et custodiant et observem et custodiri faciant et observari, ea que ad legalitatem monete et ad utilitatem et fideli- tatem nostram viderint facienda. ítem, quod si dicti monetarii et operarii aut alii officiales, durante monete, incurrerint banna sive penis impositas súper armis non portandis, aut alia quecumque banna vel penas, et vicarius seu alii officialis nostri arma ipsa eis abstulerint, quod illa tradere habeant alcaldis dicte monete, et banna armorum et alia, non per ipsum vicarium aut alios officiales nostros, sed per ipsos alcaldos exigantur, et quod inde pervenerit ponatur in bústia antedicta. ítem, quod de predictis penis et bannis et de quolibet ipsorum, habeat magister monete partem terciam et alcaldi terciam partem et capitulum aliam terciam partem. Mandamus igi- tur Gerenti vices procuratoris in Cathalonia ac vicario et baiulo barchino- ne ceterisque officialibus nostris presentibus et futuris, quod predicta firma
Les Monedes Catalanes 2^9
habeant et observent et faciant inviolabiliter observari, et non contravc- niant nec aliquem contravcnire permitiant aliqua racionc : in quoruin om- nium testimonium et robur perpetue firmitatis, huic cartc nostre sigillum magestatis nostre appendiciuni jussimus apponenduin . l)atani barchi- none x. kalendis iVebruarii anno domini in. cec. x. quinto.
Signuni ^Jacobí dei gràcia Regis Aragonum Valencie Sardinie et Cor- sice ac Comes barchinone.
Testes sunt etc.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 227, f. 300. Inédil.
XX
(Volum II, plana 91 ).
10 Juny 1300.
Facultat concedida a la vila de Camarassa, pera que correguessin en son terme les Pugeses encunyades a Lleyda.
Nos Jacobus, etc. Intendentes circa utilitatem et augmentum vüle nostre de Camerasia, ad instanciam et supplicacionem nobis pro parte hominum ipsius ville factam, concedimus eis, de gràcia speciali, quod pugesie eree que generaliter currunt et expenduntur in Civitate Ilerde et in aliis locis con- vicinis ipsius ville de Camerasia, currant et expendantur et currere atque expendi possent decetero in dicta villa et eius terminis, prout in dicta Civi- tate Ilerde et aliis locis predictis currunt et expenduntur, ut superius conti- netur. Ipsis tamen hominibus Camerasie assecurantibus ydonee pugesias predictas, prout assecurate sunt in Civitate Ilerde et locis aliis supradictis. Mandantes per presentes, un i versis officialibus et subditis nostris presenti bus et futuris, quod concessionem nostram predictam íirmam habeant et obser- vent et faciant inviolabiliter observari, et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. Datam Ilerde .iiij. Idus. Junii anno .m. cec. — P. Marti mandato regis.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 197, f. 138. Inèdit.
Institut d'Estudis Catalans. . 37
290 Joaquim Botet y Sisó
XXI
(Volum II, plana 104).
I Juny 1328.
Facultat concedida per Don Alfons III a Pere de Corneyles, pera encunyar pugeses en la ciutat de Balaguer.
Nos Alfonsus etc. Attendentes probitatis vestre, fidelis nostri Petri de Corneyles, de camera nostra, merita necminus plura grata et accepta servi- cia nobis per vos multipliciter et diucius prestita et que prestaré nitimini incessanter; cum presenti Carta nostra concedimus vobis, dicto petro, quod toto tempore vite vestre possitis cudere, seu cudi facere, in Civitate balaga- rii, monetam pictarum, sive pugeses, de metallo eris dumtaxat, ad figuram sive signum vestrum in eisdem impressum, prout Arnaldus de cervaria, civis eiusdem civitatis quondam, nunc deffunctus, qui potestatem cuden- di pugesias habebat, cudebat seu cudi faciebat ac fecit easdem toto tempore vite sue: vos vero teneamini, antequam dictas pictas sive pugesias incipiatis cudere seu cudi facere, assecurare ydonee in posse baiuli eiusdem Civita- tis balagarii, per ydoneas cauciones, quod quandocumque dicte pugesie ab earum valore minuentur, seu ab aliquibus recipi comuniter recusentur, ipsas pugesias iuxta earum valorem et extimacionem recipiatis a personis que ipsas tenuerint, et per vestros successores recipi inposterum faciatis. Mandantes per presentem eidem baiulo necnon universis et singulis offi- cialibus nostris Comitatus urgeUensis et Vicecomitatus Agerensis, etc. Datam Ilerde kalendas junii anno domini, m. cec. xx. viij.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 476, f. 84, Inèdit.
XXII
(Volumll, plana 106). I7 AgOSt I 338.
Comptes donats per En Guillem y En Pere Vicens, de la moneda encunyada en la seca de Barcelona desde 7 dia 22 de novembre del any 1 322 al ^^ de maig del i S3^, aprobats pel rey D. Pere III.
Nos Petrus etc. Notum fieri volumus universis, quod vos fidelis noster Petrus vincencii, filius et heres Guillelmi vincencii patris vestri civis Bar-
Les Monedes Catalanes 201
chinone quondam, exhibuistis in nostra presencia quoddani albaranum petri marcii. quondam magistri racionalis curie Illustrissimi domini Rc- gis Alfonsi bone memorie genitoris noslri, tenoris qui scquitur : Jo en pere march, maestre racional de la Cort del senyor Rey, atorch a vos en (L vi- cens, ciutadà de Barchinona e maestre de la moneda ques obra es bat en bar- chinona, que havets comptat ab mi de la administració de la dita moneda en la forma ques seguex, Es saber, que mostras a mi una carta del senyor Rey en Jacme, de bona memòria, segellada ab segell pendent, data Terra- chone pridie idus nuvembris anno domini, m . cec .xx . ij., en la qual era contengut que ell feu comissió a vos que fossets maestre de la moneda nova de barceloneses de tern la qual lavors sa devia batre en barchinona, e volia e manava a vos que la dita faessets fer e obrar axi que fos daquella matexa ley e daquell mateix pes e daquella impressió de que la moneda de barchi- noneses era stada batuda e feyta, axi que els diners menuts fossen fets a .xviij. sols de tayla, e les mealles fossen fetes a .xx. sols de tayla, e quells barchinonesos grossos dargent fossen fets de tayla de .Ixxij. sols per march daquella matexa ley e pes de que son los barceloneses grossos qui ja eren batuts, segons que aquestes rahons largament eren contengudes en la dita carta del senyor Rey. de la qual es fet traslat en lo compte damunt dit. Encara es cert, quell dit senyor Rey en Jacme, ab altra carta sua segella- da ab segell pendent, data valencie .xij. kalendas marcii anno domini m. cec. XX. iiij., confian se de la fe e de la leyaltat e sufficiencia vostra, ator- ga e feu comissió a vos que en tot temps de la vostra vida fossets maestre de la dita moneda barcelonesa de tern la qual lavors se batia é daqui avant se batrà en la ciutat de barchinona, e volia e manava a vos lo dit senyor que, dementre lo dit offici de maestrat tindriets, faessets fer e batrà aquella en axi que fos daquella matexa ley, pes e empressio de que damunt es feta menció: E fo atorgat a vos en la dita comissió a vos feta de vostra vida, que aguessets per vostre salari e traball, tan longament que la dita moneda faria batre lo dit senyor e vos del dit offici usariets, aquell salari lo qual per vos e per los altres que ans de vos tengueren lo dit offici del maestrat de la dita moneda era acostumat daver e de reebre, segons que aquestes rahos en la dita carta del senyor rey eren largament contengudes : la qual comis- sió a vos feta de vostra vida, lo senyor Rey Nanfos ara regnant conferma ratifica e aprova a vos ab carta sua, segellada ab son segell pendent. Dat. barchinone .vij. idus januarii anno domini, m. cec. xx. vij.. segonsque en aquella es largament contengut. Per auctoritat de les quals comisions, vos dit en G. vicens, segons vostre compte scrit en .xvj. libres, los quals foren
292 Joaquim Botet y Sisó
comprovats ab altres .xvj. libres semblants dels vostres, los quals foren fets partida per Nicholos ros, qui fo scriva per lo senyor Rey algun temps de la dita moneda, e laltra partida per En Jacme Trapat, substituït del dit en Nicholos qui per afers del senyor Rey era anat en Sardenya, e la remanent partida per en ffrancesch mesaller, substituït den Johan garces scriva per lo senyor Rey de la dita moneda, los quals .xvj. llibres a mi fo- ren liurats per los dits en Jacme trapat e iírancesch mesaller per ço cor los vostres libres romaseren en nostre poder : comensas de usar e aministrar lo dit offici de la moneda diluns .xxij. dies anats del mes de noembre del any .m .cec. xxij., E avets ne donat compte tro al segon die del mes de noembre del any . m . cec . xxvij ., quel dit senyor Rey en Jacme passa dequesta vida, lo qual temps es .iiii. anys .xj. meses e .x. dies : axis empe- rò que la moneda no fo obrada ne feta contínuament mas per diversos temps e per diverses vegades, çoes avegades obran e avegades cessan segons quey riavia loch e avinentia, axi com per los dits libres fets per lo dit scriva e per vos del dit vostre compte appar largament : E munta tot lo argent y billo que vos dit en G. vicens posats haver comprat, axi com se conten lar- gament e per menut en .ij. (?) libres nomenats de compres qui son dels dits .xvj. libres, .Ivj. millia .dcccl. marchs .ij. unces .vj. ternals, en los quals ague dargent fi .xlvij. milia .dliiij. marchs .vj. unces .xviij. diners .xviij. grans e mig, E de coure los remanents .ix. millia .cclxxv. marchs .iij. unces .xxiij. diners e .v. grans e mig. ítem reebes, que exiren de la lavadura qui son scombradies de la moneda e cresols trencats en que çaes fus argent, los quals faes picar lavar e afinar, Ciiij. marchs .vij. unces .xix. diners .xij. grans dar- gent encamerat, en que havia dargent fi Cvij. marchs ,iiij. unces .xxj. diners .vij. grans, E de coure les romanents .ij. unces .xxij. diners .v. grans. ítem posas per reebuts, .ij. millia .dcccc. xxvij. marchs .v. unces de coure, que meses en fondicions de diners dargent e de menuts, en lo qual havia algu- na partida que tenia .ij. grans de ley segons que dels libres de les dites fon- dicions appar, del qual coure compras e es scrit al libre de messions .viij. quintars una unça e miga, qui a raho de Clxxx. marchs per quintar son m. d. viij. marchs .iiij. unces, E los romanents .m.cccc.xix. marchs una unça, romaseren del temps den A. de Sarria, qui fo maestre de la dita mo- neda ans de vos, en los quals .ij. millia .dcccc. xxvij. marchs .v. unces de coure havia argent fi .viij. marchs .vij. unces .iiij. diners .viij. grans, e de coure fi los romanents .vij. millia .dcccc. xviij. marchs .v. unces .xix. diners .xvj. grans. ítem posas per reebuts, qui eren en .xiij. marchs una unça .vj. ternals de senalla de diners menuts qui foren mesos en fondicions dargent,
Les Monedes Catalanes 203
los quals .xiij. marchs una un^\i .vj. tcrnals son a avant en data dol ardent alleyat per fer diners menuts, .iij. marchs una unça .viij. diners .j. {^ra c mig dargent li, Ede coure los romanents.x. marchs .ix. diners .xxij. grans e mig: E axi es en suma tot largent reebut per vos dit en G. vicens, .xivij. millia .dc.xc.j. marchs .iiij. unces .iiij. diners .xj. grans dargent fi, E del coure .xij. millia .ce. iiij. marchs .v. unces .iij. diners .j. gra, lo qual coure tot entra en la obra de la moneda axi que non roman res en vostre poder, segons que daço donas compte e plenera informació a mi dit racional, c axi apar per los dits comptes: dels quals .xlvij. millia .dc.xc.j. marchs .iiij. unces .iiij. diners .xj. grans dargent C\ reebuts per vos, segons que dit es. fan abatre, ques consumaren en trencar e engranar perdida del dit argent comprat, .xxxij. marchs .iij. unces .xiij. diners .ij. grans e mig dargent fi. ítem que liuras a la fondicio en .xlvj. milia .de. xxij. marchs .vij. unces .vij. ternals que liuras a fondre dargent alleyat per fer diners dargent, .xliiij. millia .d. marchs .xix. diners .iiij. grans e mig dargent fi: ítem que liuras a la fondicio en .xiij. millia .ccc.xliij. marchs una unça .v. ternals dargent alleyat per fer moneda menuda, .iij. milla. cxxxvij. marchs .ij. unces .xx. diners dargent fi. ítem que venes dargent qui era romàs con la moneda cessa, axi de la lava- dura con dargent en vexela comprat, e son a avant en reebuda per lo preu del dit argent, .iij. millia .cccc .xlvj. sols .x. diners, .xlvj. marchs .iiij. unces • ix. diners .xj. grans dargent fi : los quals abatiments e dates fetes del dit argent comprat e reebut son en suma .xlvij. millia .dec. .xvj, marchs .iij. unces .xiij. diners e .xviij. grans dargent fi. E axi egualades les dates e aba- timents damunt dits ab les reebudes, son mes les dates per lo creix de la ba- lança, e son de la cort, .xxiiij. marchs. vij. unces. ix. diners, vij. grans dargent fi. E per los libres de fondicio dargent. qui son .ij., e per .j. libre de blanqui- cio de diners dargent, apar que Is damunt dits .xlvj. millia .dc.xxij. marchs .vij. unces .vij. ternals dargent alleyat qui foren liurats a fondre per fer mo- neda dargent, e els diners qui del dit argent foren fets, minuaren al fondre .cccc.xxx. marchs .iiij. unces .j. ternal e al emblanquir .xlix. marchs .iij. unces .j. ternal : E axi son .cccc.lxxix. marchs .vij. unces .ij. ternals dar- gent alleyat. ítem foren meses als obres e moneders en paga de lur salari, quels falliren, çoes que no reteren tant com havien reebut, e son a auant en compte abatuts de lur salari, .Ivij. libres .iiij. sous .x. diners e malla, qui a raho de .Ixxij. sols per march son .xv. marchs .vij. unces .ij. ternals dar- gent alleyat. ítem son stats meses en los ensorraments, entre assaigs e di- ners taylats e sencers, .xj. marchs .v. unces dargent alleyat: Dels quals .xj. marchs e .v. unces, vos dit en G. vicens cobras con la prova de la moneda
294 Joaquim Bolet y Sisó
se feu .xj. marchs .iij. unces e mige, los quals vos son notats quels devets metre en reebuda en lo compte que darets après daquest de la dita mo- neda, per ço con lavors los metrets en data an G. serran, cambrer major del senyor Rey, al qual an G. serran lo dit senyor Rey los mana dar de gràcia, e la romanent una unça e miga estoiaren los prohomens de barchi- nona en assaigs e en Granalla per testimoni que la moneda es aytal com ésser deu. ítem cobras vos dit maestre en diners dargent quius foren de- liuraís, segons que en la libre de les deliurances es escrit, e assumat ab .Ixviij. marchs e .iiij. ternals que reebes en .ccxlv. libres que cobras en di- ners sencers e bons qui sobraren dels dits encloiments, .xlvj, millia .clij. marchs .iij. unces e miga, los quals .xlvj. millia .clij. marchs .iij. unces e miga, a raho de .Ixxij. sols. per march, degren bastar a .iij. comptes .cccxviij. millia .Ixxv. sol, E segons ques assumat al libre des liurances bastaren a .iij. comptes .cccxviij. milia .dlxxvj. sols. : E axi hac y de mes .dc.j. sol., per ço con los diners deliurats foren febles al tot, segons que al dit libre de deliurances es assumat, los dits .dc.j. sols. : lo qual argent cobrat, qui era stat liurat a fondre per fer moneda dargent munta, ab ço que ha minvat al fondre e blanquir .xlvj. millia .dc.lix. marchs .vij. unces : E axi sobren per lo creix de la balança, los quals son de la Cort, .xxxvj. marchs .vij. unces .j. ternal. ítem sobren, que no foren meses en fondicio, de que son avant en reebuda, ,xxx. sols .v. diners e mig barchinonesos de mealles torneses dargent, .iij. unces .vj. ternals. ítem dargent dassaigs, de que son avant en reebuda, .xxxviij. sols .iij. diners .iiij. unces .ij. ternals. ítem de sizalla dargent que fo venuda per preu de .xiij. libres .xvij. sous .vj. di- ners, qui son avant en reebuda, .iij. marchs .vij. unces .j. ternal. ítem apar per lo libre de fondicio de diners menuts e per los libres de blanquicio de diners menuts e de mealles, quels damunt dits .xiij. millia .cccxliij. marchs una unça .v. ternals dargent alleyat qui fo liurat a fondre per fer moneda menuda, que els diners menuts e mealles qui del dit argent foren fets mi- nuaren al fondre e al blanquir .ccccxcv. marchs .ij. unces .j. ternal. ítem foren mesos als obrers e moneders en paga de lur salari, e son a avant en compte abatuts de lur salari, .Ixj. libres .viij. sols .ix. diners malla, qui faien entre diners e mealles .Ixvij. marchs .iiij. unces .iiij. ternals. ítem son stats meses en los enserraments, de que vos dit maestre no havets res co- brat, .vj. marchs. ítem foren meses en fondicions dargent de sizalla de diners menuts, la qual es en reebuda vostra en compte de largent e del coure comprat e reebut, .xiij. marchs una unça .vj. ternals. ítem roma- seren en assaigs e en sizalla de menuts com la moneda cessa per la mort
Les Monedes Catalanes 295
del dit senyor Rey en Jacme, e son ne aavant en rcebuda, Cxiij. sol., a raho de .xvj. sol. per march .vij. marchs .iiij. ternals. ítem cobras vos dit macslrc en moneda, ço es en diners menuts, .xj. millia .d.xxvij. marchs .vij. unces, qui a raho de .xviij. sols per march deguen bastar a .x. milia .ccc.lxxv. libres •j. sol. .ix. diners, E no bastaren mas a .x. millia .ccc.xxw. libres .xvj. sols. .vij. diners, per ço com foren forts los dits diners a tota la dita quantitat, segons que al libre de liuranccs es assumat, .xxxix. libres .xv. sols .ij. di- ners, ítem en meayles, .m.cc.xxix. marchs .ij. unces .iiij. ternals, qui a raho de .xx. sol. lo march degueren bastar a .m.cc.xxix. libres .vj. sol. .iij. diners, e no bastaren mas a .m.cc.xvij. libres .viij. sol. .x, diners e mealla, per ço com foren fortes les dites mealles a tota la dita quantitat .xj. libres .xvij. sols. .iiij. diners mealla. E axi cobras vos dit maestre en diners e mealles menuts monedats, anedits .xj. marchs .ij. ternals per .Cxc.vj. sol. .iij. diners que cobras en diners e mealles sencers e bons qui sobraren dels encloyments, .xij. millia .dcc.lxviij. marchs una unça .vj. ternals, los quals bastaren, ab los dits .cxcvj. sols .iij. diners, a .ccxxxj. millia .clxj. sols .viij. diners e mealla. E axi es en suma del argent cobrat qui era stat liurat a fondre per fer moneda menuda, ab ço que ha minvat al fondre e al blan- quir, .xiij. millia .ccc.lvij. marchs .ij. unces .v. ternals, E axi sobren per lo creix de la balança, los quals son de la Cort, .xiiij. marchs una unça. ítem sobra billo, qui no fo mes en fondicions, de que foren hauts, los quals son aavant en reebuda, .xivij. sous .xj. diners mealla, .ij. marchs .iiij. un- ces .j. ternal. Perquè en la forma damunt contenguda, tot lo compte del argent del billo e del coure damunt dit, segons que largament es damunt contengut, roman quiti e egual, axi que vos dit maestre no devets res cobrar ne tornar a la Cort. Munta emperò la suma dels diners dargent deliurats vos dit maestre, comptades les .ccxlv. libres que cobras dels en- cloyments axi com damunt largament se conte, anedit e comptat .j. diner per libra per cambi dels diners dargent, com en aquell temps se donas es preses cambi de .j. diner per libra de diners dargent, Tres comptes et Trecentos Triginta septem millia Quadringentos viginti quatuor solidos duos denarios barchinone. ítem son en suma los diners menuts e mealles deliurats, comptats e encloses los .cxcvj. sols .iij. diners que cobras dels en- cloyments, axi com damunt largament es scrit, .ccxxxj. millia .cclxj. sol. .viij. diners e malla. ítem meses en vostre compte de reebuda. .iij. millia .ccccxlvj. sols .ix. diners, los quals reebcs de venda que faes dargent de la lavadura e dargent en vexella, lo qual argent esdamunt abatut, e en data del argent comprat e reebut. ítem meses en vostra reebuda, .dvij. sol. .ij. di-
2q6 Joaquim Botet y Sisó
ners, que reebes de scizalla e dargent e de billo qui sobra en la moneda après que fo finat lo dit senyor Rey en Jacme. ítem meses en vostra ree- buda, .cxix. sols. qui foren hauts dalcunes coses que venes, que eren de la Cort e no eren necessàries a la obra de la moneda. E axi muntan en suma les quantitats demunt dites que havets meses en compte en vostre reebuda de tot lo dit compte de la obra de la moneda per tot lo temps damunt con- tengut, Tres comptes Quingentos septuaginta duos mille septingentos quin- quaginta octo solidos novem denarios et m. barchinonenses, dels quals ha- vets fetes les dates e pagues ques seguexen: Es saber, que muntan les pagues e dates per vos fetes a diversos mercaders e altres persones per los preus del argent e del billo que vos compras a obs de la dita moneda, segons que les di- tes compres son contengudes en .ij. libi es dels damunt dits axi com en aquells es scrit, e en suma Tres comptes .ccccxiiij. millia .cccxxvj. sous .xj. diners barchinonesos. ítem munten les messions per vos fetes en compra de les coses necessàries a la moneda, ço, es, en aparalaments de la obra de la mo- neda e en messio d obrar algunes coses e les fornals e en compres de carbó e en messio de lavar e de affinar la lavadura e en lo coure comprat e aífi- nat e algunes altres coses, segons que en lo libre de les messions es scrit per menut, e en suma .xij. millia .cec. xeix. sous .ix. diners barchi- nonesos. ítem munten los salaris dels obrers, per .xlvj. millia .ccclxxvj. marchs .ij, unces .iiij. ternals de obra feta de diners dargent, e per la obra de .xiij. marchs. .ij. unces .vij. ternals de lavada, a raho de .viij. diners per cascun march, abatudes .xlviij. libres .j. sou .x. diners malla per valor dels .xiij. marchs .ij. unces .vij. ternals de levada, comptant lo march de levada a raho de .Ixxij. sous, los quals .xiij. marchs .ij. unces .vij. ternals son posats en data damunt en les dates dargent alleyat axi com en la fi del segon libre de les obres es scrit, e a assumat .xxix. millia .dcccclxiij. sous .V. diners. ítem munten los salaris dels dits obrers, per .xj. millia .dccclix. marchs .vj. unces .v. ternals dobra feta de diners menuts, e per la obra de .Iv. marchs .iij. unces .iiij. ternals de levada, a raho de .viij. diners per march, abatudes .xlix. lliures .xvij. sous .x. diners per levada, comptant lo march de la lavada a raho de .xviij. sous, los quals .Iv. marchs .iij. unces Jiij. ternals son posats en data dargent alleyat per fer diners menuts, axi com en la fi del libre de les obres dels diners menuts es contengut e scrit, .vj. mi- llia .dccccxl.... sol. .vij. diners barchinonesos. ítem munten los salaris dels dits obrers, per .mcclxxviij. marchs .vj. unces .v. ternals dobra feta de mealles, e per la obra de .v. marchs .j. unça .vij. ternals de lavada, a raho de .xj. diners per march, abatudes .v. libres .iiij. sol. .viij. diners malla, per
Les Monedes Catalanes 207
la lavada, comptant lo march de la lavada a raho de .xx. sol., los quals .v. marchs una unça .vij. lernals son posats en data dargeni alleyat per fer mone- da menuda, axi com en lo libre d obres de mealles es scrit, e sumat .mlxxij. sols .iij. diners e mealla. Suma de les obres, .xxxvij. millia .dcccclxxx. sol. .iij. diners e mealla. ítem munten los salaris dels moneders, per .xlvj. mi- llia .clxxxix. marchs de diners dargent, a raho de .iij. diners per cascun march, abatudes .ix. libres .iij. sols quils faliren ço es que no reteren tant com havien reebut, per las quals .ix. libres .iij. sol. son posats en data en lo compte dargent alleyat per fer diners dargent .ij. marchs .iij. un- ces .iij. ternals, axi com en la fi del libre de monedes dargent es scrit, e assumat .xj. millia .ccclxiiij. sols .iij. diners. ítem munten los salaris dels dits moneders per.xj. millia .dc.xliiij. marchs de diners menuts, a raho de .iij. diners per cascun march, abatudes .v. libres .iij. sol. .vj. diners quells falliren, per los quals son posats en data en lo compte dargent alleyat per iTer diners menuts e mealles .v. marchs .vj. unces, axi com en lo libre de monedar diners menuts e mealles es contengut per menut, e en suma .ij. millia .dcccviij. sol. .vj. diners. ítem munten los salaris dels moneders, per .mcclij. marchs de mealles, a raho de .iiij. diners per cascun march, abatuts .j. lib. .ij. sol. .ix. diners quils falliren de ço que havien reebut, per los quals son posats en data del argent alleyat per fer diners menuts e mealles .j. march .j. unça e .j. ternal, axi com en lo dit libre de monedar diners menuts e mealles es contengut e scrit, .cccxciiij. sol. .vj. diners mealla : Suma dels moneders, .xiiij. millia .dlxvj. sol. .iij. diners mealla. ítem donas e pagas en los salaris dels oHicials de la modeda, ço es les guardes e als assaiadors els scrivans e fonadors al tallador qui tallava los ferres de monedar e alguns altres officials necessaris a la mo- neda, comptant en aço lo salari de vos dit macstre a rao de .iij. millia sol. lany axi com es acostumat per los altres maeslres de la moneda dels temps passats, segons que appar per .j . libre de les dates dels dits salaris e per apo- ches publiques que havets restituïdes en aquest compte, e aixi con en lo dit libre del compte dels dits salaris se conte per menut, en suma .xlj. millia .dcccxlviij. sol. .vj. diners : Les quals dates e pagues damunt dites son en suma Tres comptes .dxxj. millia .cxxij. sol. .x. diners. E axi, egualades les dates ab les reebudas, roman que es lo guany de la dita moneda .Ij. millia .dc.xxxvj. sol. ; dels quals se pagaren primerament, axi com es acustumat, al honrat pare en xrist en pons, bisbe de barchinona. per lo delme pertanyent a ell en lo guany de la dita moneda, .v. millia .clxiiij. sol. .vj. diners bar- chinonesos. ítem, donas e liuras a mi en P. march, qui lavors era Tresorer
lusiiiut a'Estudis Catalans.
38
igS Joaquim Bolet y Sisó
del senyor Rey en Jacme de bona memòria a qui deviets respondre del guany deia dita moneda, per manament del dit senyor Rey, axi com del liurament a mi fet appar per .vj. albarans de reebuda segellats ab mon segell, axi com appar per los meus comptes per mi retuts a la Cort en los quals son posats en reebuda, .xxxix. millia .xlviij. sol. .vij. diners barchinonesos. ítem, donas e liuras an bernat ça pera, qui après quel dit senyor Rey fo finat era Aministrador general de les rendes e altres drets del senyor Rey Nanfos ara regnant, axi com appar per .iij. albarans seus de reebuda qui son cobrats en aquest compte, .ij. millia .d. sols. barchino- nesos. ítem, foren donats e pagats per vos en diverses dates e pagues quen faes, axi com appar per lo dit nostre compte per menut, e en suma .v. mi- llia .dcccxcv. sol. .X. diners. E axi, egualades les dates ab les reebudas, ro- man que havets a cobrar daquest compte, ço es que munten mes les dates que les reebudes, Nonagentos septuaginta duos sol. barchinonenses, dels quals jo he fet a vos albarà en special lo die que aquest present albarà fo fet, ab lo qual albarà son a vos deguts per la Cort e ab lo dit albarà los podets metra en data en lo compte lo qual après daquest devets retrà de la dita moneda que havets feta fer del temps del senyor Rey Nanfos ara reg- nant. E el present albarà fas a vos, solament per testimoni del reteniment del dit compte. E jo he cobrats los dits .xvj. libres de vostre compte, e letres del senyor Rey albarans e apoques pertanyents a les dates del dit compte. E vos juras en mon poder, que totes les compres del argent del billo e del coure, e totes les reebudes per vos fetes e axi matex les pagues e dates, e totes les altres coses per vos fetes procurades e aministrades en qualque manera en lo maestrat e en lobra de la dita moneda, segons que en los dits libres del dit compte son contengudes e scrites, son vertaders e layals en totes coses. E semblant sagrament ha fet en mon poder en Jacme trepat, notari de barchinona, qui en partida del dit temps fo substituït scri- va de la dita moneda per en Nicholos ros lavors scriva en sa vida de la dita moneda per comissió quel dit senyor Rey en Jacme li feu. E axi mateix ha fet sagrament en mon poder en ffrancesch maseller, qui altra partida del dit temps ha stat substituït scriva en la dita moneda per en Johan garçes scriva en ça vida a qui lo dit senyor Rey en Jacme ne feu comissió après la mort del dit en Nicholos, e per ma dels quals Jacme trepat e íïrancesch maseller son stats liurats a mi los libres dels comptes damunt dits : en testimoni de la qual cosa fas a vos lo present albarà, segellat ab segell pendent del dit rtíeu offici, scrit en Tortosa .xv. anats del mes de vuytubri anno domini m. cec. XXX. primo. Cumque vos, memoratus petrus vicencii, nobis humi-
Les Monedes Catalanes 299
liter supplicandum duxeritis ut reddicionum compoti supradicti accep- taré approbare et ratam habcre de benigniíate regia dignaremur : Ideo, vestris supplicacionibus condescendentes benigne, reddicionem dicti com- poti per dictum Guillelnum vincencij patrem vestrum quondam dicto ra- cionali ut premittitur reddili, et omnia et singula in libris ipsius et in albarano preinserto contenta, ex certa sciencia laudamus approbamusac huius nostri scripti patrocinio confirmamus et rata haberi volumus atque firma, volentes et concedentes vobis et vestris perpetuo, quod de cetero vos vel vestri a nobis seu nostris racione administracionis dicte monete tem- peris in dicto albarano contenti non possitis demandari vel in aliquo molestari. Mandamus itaque, per presentem cartam nostram, universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris, quod presentem aprobacionem laudacionem et ratificacionem nostras firmas ha- beant et observent et faciant ab aliis inviolabiliter observari et non contra- veniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cuius rei testimonium, presentem cartam nostram vobis fieri et sigillo nostro appen- dicio jussimus communiri. Datam Cessarauguste .xvj. kalendas septembris
anno domini m. cec. xxx. octavo Johannes petri, mandato regió facta
per vicecancelarium.
Nos Petrus etc. Notum fieri volumus universis, quod vos fideliis noster Petrus vincencii, civis barchinone, magister monete que cuditur in Civitate barchinone. filius et heres Guillelmi vincencii patris vestri magistri dicte monete quondam, exhibuistis in nostra presencia quoddam albaranum dilecti consiliarii ac magistri racionalis curie nostre Dominici de Claro- monte, tenoris qui sequitur. Jo en Domingo de Claramunt, maestre racional de la Cort del senyor Rey, atorch a vos en p. vicens, ciutadà de barchinona, e maestre de la moneda ques obra es bat en barchinona, fill saenrera den G. vicens ciutadà de la dita ciutat, maestre de la dita moneda, que havets comptat ab mi de la administració de la dita moneda en la forma ques segueix : Es a saber, que mostras una carta del senyor Rey en Jacme de bona memòria, segellada ab segell pendent. Data Tarrachone pridie idus no- vembris anno domini m. cec. xx. secundo, en !a qual era contengut quel dit senyor Rey feu comissió al dit en G. vicens. pare vostre, que fos maestre de la moneda nova de barchinonesos de tern la qual lavors sa devia batre en barchinona, e volia e manava lo dit senyor al dit pare vostre, que la dita moneda faes fer e obrar axi que fos daquella mateixa ley e daquell mateix pes e daquella empressio de que !a moneda de barchinonesos era stada
.Ii>íi(|iiim l'.i'ii'i V *^i'ii''
iMiihl.» (' liM.i, íi\i iincll-, (liiH'i •. incmits Tosscn IcK n wiij sol, de lallji. o Irs iiumIU's IpsM'n liMos a \x, sol. ilr (mIIm, I'l i|iiolls bMirlundiuvsiis diu•j;iMil li>s- siMi li'ls »lo laMií (lo Ixxij. sol. pof innrth tliíiiiii•lla m.'iloxM Iry o |nvs tia (iiio SIMI li' . l'U > liiih'iiosDS gl"()SSt)S ipii i•i tM ni 1 ',11 llis, scj-ons (Ull' ju| I H'S U'S I .'(hnnN línfíiiiiu'iit iMi'u lonlon^uiios t'H lii ilin i,ni.i dil .hi '.«'inor Id-v cw I, unir, líi (pi;)! ivs ri'lii•i'ulM (Ml Iti coiuplc ilamiml ilil l'iu.ii.i es (fil, tpicl Jil scinni \lv\ cu Lhiiic, al' aliia (ai la sua sc^^rliada t\h m'}',(>II pciuimi. dala \ .il.-m ic s i| I il(-iiil,i . mi I I M .m iit ' ili 'in mi m . ('(.'C. XX. in i , > . 'n ImíiIsc dr la lo 0 dl' la li'\ ,ili,ii dri dii en ( i \ i» (MI'. r Ac l,i Miliciciu•ia sna, alníj^a r Kmi cnmisslt» al dii l'ii ( i \ h oir. on loi'. irnij» . de la .n.i \ id,i li»', maoslro dr la dil.i niiMit'da 1' II i idi'no'.,! l•iipiil laxcrs so l>al la o d ,iipi i .i ,i\,nit so l'.iliia en 1,1 t Ullal A^' n,ii ( liinona , o Ncli.i o iiiana\,i h» dii '.oiini»!' al dii < i \ looiïs »pio, demolit r.a tpio h» dil clliv i A^' mao'-li al Imdi i.i. la os lor o l>,iii i- la diia iiu'iiod.a on axi (pio Ics d .hpi.-ll i matoiv.a \cv pes o impiossin de >pio damnnl os lola moiuic I' li' i'l(>r^íU al dii m ( i vitoto., m la diia omiiissic a ell Iri.i \\{' sa \id;i , ipir lii-•.iii's por S(>ii s.ilaii o 1 1 l'l•ill , lant I ('ii;-.! ni on I < l'iii I.i dil.i nu'iioda laiia i'iiir I" dii somer o rll drl dil (dlioi iisaiia. aipidl '.alaii lo ipi d l'i•i rll r pri .dlios (|llo ;\ns dril trn.".noi «mi lo dil olh» i di' maosti;»! de 1 I 'iii < nioMida OI.» ao(»stiim;n A^.' liiiNor o Av loobio, sof;ons vpio a(.]uosU's I ilbMi. rn li dita o.'Uta oion laif.anu'iil oontoiif.iidos : \i\ (pi.al comissió Iota d dil rn ti \ looiïs ,1 \ivla sna. lo srn\oi lve\ X.inilos d.- I». -ni mmiiMia i onlri m.i i 1 1 1 li> i r ,i |m o\ ,i i rll, ,d> i 1 1 l,i '.ni '.i•;;i•ll,id i .i 1< \o\\ '.o;',o! I prii dv'iil . I >,il n,iu hmono \ i| idir. i.uin.iin a n no domi ni m i vav \\ , scplimo. soj'.oiis v|iio on av|noll;i os lai•f',;\moiit oonU'ii.'•.iil . I'iumli mostr.'is nna lotr.i SOfioll{<(.l{» í»l> sof'.oll d»d dii soiMor \U'\ Namlo».. I\ii Wdoiu i,i ii). idns no- N'omlM'is aniu» domini m v oo \\\ sv'oiindo, cw l,i ipi.d lo dil snnor Ko\', .itv'nv'iii (piv'l dil *i vuoii'. paro \osliv' o m.iosiio Ak' la monovla vpio la\»>rs so iMtia c\\ l'O, Innona 01 a passat d ost.» \ ida. c vp'^" ''' vomplo so rotia Ac la dit I mon,\!i, .[H,- doviíi ossoi" niianlnai dl- I milli.i marohs. v|iio .'ins i]iio 1 1 in 1 .]n nuíi u io>. .iv-abada .ini la la viu i moiu-vl,! a vossar por .'dr.nn tomps, li .piil . o..! loiMiM.i rw iliii Ar l,i som ora lvo\ n;» o Ivira loi p o onbaroh vlo \i{ vin.i mon.-d.i . dv- li .] n il ] i p n iivl i «mi 'o ii iida. pol' (,"o oonsuloí avK's los (.li tos Oo •■!'■. i" l'nvvU ,1 on >] ni ! m,iiu-i ,i lo d il rn i i \ ioon\ l.ud nu'nl v' Iv'xal sO hl•lC \>\\ lo do miíoslríit . o.n.ii «In omv .u ,i «pio vos Aw i-n P \ i> «-n-. miK 0 pns 0(inn>lulaiiiv'nt .pio lu-íMin ,iliio poiu'ls A^' \.\ dita vpiaiini.ii d.- I niillia nu'uvhs rol 10 ooniptv', la diia qiniuiiai .'K•.•\bad.i. .it(>r,^;a a vos du on I' \ loons c vos on luaostro A^^ la Awa mouovla stal•Ii o (>rdon;i, Imi ;\xi v|uo vos tossots maosiio vlo la A\\,\ moiu'vla o wk'' .iliu' nu-niiv' vpu' la vliia quantitat sv' batos,
I 0» At>iiit'iU'i« I ,tiiiiliii)i'i«
i. 'I
(• l•lC•.M•l•. Il•l Inics MiHlclli", ( iINt", i|ll(' pi't 1.1 illl |i;l|(« Vl>>lrO m li> tlll nllli I
rnMi ;u i»siiiiiiihh's »li' IíM, <« .'i};iio•.st'l•. r u"('l•t",N('|'» |mm' li"» ilil»"» » hm"» *,ti «iih'
p»M' It> tlll p.llO \ttslU' CU' MtilsHllU.ll tlf ItM'lut" I'', t'S l'ClI, i|tli'l tlil «'M <i \l t t'ir. t, iiMlici:) ll.l\i;l il•ll t itiiilt' i|t< l.'i iliiiiMi•l I ;lt i•i di' l.i «lil i iM'HU'tll, tltl ,\\i\. ill.'l MIMI ilt'l Ull", lli- lliMMIll'li' ilt'l ;tll\' .111, vil', \\l|, Il•l pi'l !<•( li*
,SOf^ou ili;l tli•l Ull", lli" m Il•ll I l'I t' .Itl .iii\ iii t t i", x\ vij , jn tHldl ili,i In M'm m
Ut'V «'H L'UllH" lli- lii•lia llllMIMIl.l p;!',-.;) t|t",la vitjíl, «^Of^im". i|lll" lli'l Mil lli nii-lll lli'l llu 1 Miiipir .ipp.ii pri .illi.IlM li",l lllliilll.il ipU' Ini lo li I pi'l t'M P. Ill.ll • li , l.l\ ( i| ■. Ill.ir•.ll I' I .11 liill.ll lli' l.l < .11 I .Il•l si'l ly lli l<t'V Nil III li ts I'. iM li VON tlll . i•ll prili .1 \ li i•ll•i , ll,l\ i•l',!!.' .1.1 1 . .111 1 pi 1', Si'^ttllS iplO l'M l'iinliMIfílII V -.1 Ml I' II S \ I lll•li". , l•i-. 1 1 II. I Is Ini r II I .iiiipt .i\ ;lls ílli /1 1 1 M'M ,XX|, lll•l (*■« IIMI) I lla llis lli'ls Vi IS I li'S llis t|llMls liiM'll It'lM pi'l l'M lli ílllt t'M 1 1 1 1 IM si'l I t'l , Sl 1 1 isl 1 1 1 1 1 1
clou .l•ili.'in fííii l'i's M'l i\/i pci li» s('ii\i»i Mt'\• ilc la illla iiiniii'.la , lus .pials
..\XJ, Ill•li'S lilM'll '1 ini lllll.ll'. pi'l In illl l'II lliaili I"., li lll.l'.•'lli•l pt'l t,n 1 nin los VlCílll'S lillI'O"» 1 nilia'.i'M'n fil ll.i•.lM• p.i.li•l , ili•l li•lllp'. .ipii'S Sl'f^lt'lll, i.'i l'i, llei It'li•t•r ilia ili•l illl nif. ilr llnrilll•l r i|rl .111 \ ,111, t t I , s s vlj li li pi'l I"! lli líMi•iM li 1.1 .Il•l iiH'. lli' iinfiíil•i I' il. I .iii\ III I rt". XXHI|:, |ii ipial .lia In .lii fil 'i \ i\ f ir. i.if lli f i a p/r."..! li f '.la v i.la , iliir. In .pi.il irnips smi fiu Imníi ,v, anys iniiipliis, lifiii iif liaNfl-i ilal tmiipli' tlf vifilif ii mps, so|i,iiiim t|iii» CM llis illls SSp lllui'S *»(' i•iMlIflI . i''"! .'issaliiT ili'l sslii) lli' 'li'l itu"i »l«'
llnf llll.l •• ili•l ;ill\' III 1.1 S S M| , 1.. .pl.ll .ll.l \ .f. illl I ', \ li l'il'i I 'illl''llt,'rtN
ilaiiiiiiisliai 1.1 llu ..lii. i ili'l iiiacslial ilf la iliia iiimifila, Im pi'i l-il lo iiu'^ ile iii.aiK ijfl aii\ ui. i i i , Wl•lV),, illu'. In .pial iniips snu fiu Insns llj anys . VJ. inO'iOS , vlj. tIloN l'ompilliK, nxl lUlipi•ln .pi. la luniu.la im In niu, |. l.l t>
leyl« t'oiiiiiiii.iiiii•iii iiif^ piM" «llvoi'Non («iiip»» «' p«M iliviMni"» v»•h"'I»"'i S'"'"
HVi'f'.MiJi". niu, lli .• .i\ rpiilf-, 1 ('-.S'UI %f(ínMi ipify li.'ivia Ini li f avíiifiiifa, iivi
tldll pi•l In', .lli-. Ill•l.•, írl-. pt'l I', .lli M M\a f p.'l MM .li'l illl inlllplf app.ll
Iniy.ílíii'nl I' iiiiiiila Ini lai|M'Ul f LillM.pi. I .hi ni <i, vlctf ll»í S'tl^ni'OÍ'tt f V'M pnsal-, lia\('i iniiipial, asi i nio lai j'.aiiif lli f pi'i iiifiilil "if roiilt' ou loN
IÍI»IO% ll'MIlíllials i|f Mlllipi fS, .pU' •.nlj i|f Is illh S\]. I llu fs, ,' . sllll) UI I II UI tf
.L),XX, lll/H'oli't V. iiiit l'S , vip If I iials, !• 11 In-, ipials afMif il•ii ('.'lli (i > ' ^ HV, iiiillí.'i iihs luaitlis .iip iiutfs ,XM|, iliiioi)* ,KX. K'''»"") ''< •''' *'"•'" '"" ininaiifuls ,IH. uiillia ,ii I, iiimuIi•ï |, iiiu.íI ,XhI), «llutíl''* .ill|. H"'"' ''' '" I niu ,1 . ilf la l.ivailiii/i, i|iil H'Ui M'oiuÍM/ulloí ijt* Im iiioiioil•i o crtfNiiul C/»U fil .pir sf fi.i llis aifJii•iil Ins ipials 1(101 pk'iw 0 l/ivíil iMillliiai , ii.U, luait I IS , V, Ulli fs il•iif',!'"' «'lu aiiifial, i•ii (pic I ui via (l•ii^ífiíl li ot xxh, vj, iiiait Il•l ,ip iiiiio!» .vllí. iliíiom .v. H'""'*) '*■ ''" •"""' ''"' »'iuum«'uli nxldj. Ill.ll. Ir. 1) iiUffS ,XV. illlUTX ,XÍX. H''"'"*' ''• "''' *-"• ''" '»"""• '"' l"'M''"'
302 Joaquim Botet y Sisó
reebut per lo dit en G, vicens e per vos dit en P. vicens en lo dit temps, .cxxxv. millia .Dvj. marchs .vj. unces .vij. diners .j. gra dargent fi, E de coure .ix. millia .cclxiiij. marchs .iiij. unces .xiij. diners .xxiij. grans, lo qual coure tenia largent e lo billo per vos comprat e largent de la dita lavadura, e entra tot en la obra de la dita moneda axi que non romàs res en vostre poder, segons que daço donas compte e plenera informació a mi dit racional, E axi appar per los dits comptes. Dels quals .cxxxv. millia .Dvj. marchs .vj. unces .vij. diners .j. gra dargent fi reebuts per vos, segons que dit es, fan abatre, ques consumaren en trencar e engranar partida del dit argent comprat, .Ixv. marchs .iiij. unces .v. diners e .j. gra e mig dargent fi. ítem, que foren liurats per lo dit en G. vicens e per vos a la fondicio, en .Cxi. millia .ccccliiij. marchs .vij. unces .iiij. ternals dargent alleyat qui fo liurat a fondre per fer diners dargent, abatuts .xlj. marchs .iij. unces .j. ternal dargent de assaigs fi e .ij. marchs .ij. unces .xv. diners .j. gra e mig que tenia scizalla de diners menuts qui foren meses en las dites enfondi- cions, .cxxxiij. millia .dcccxc.vj. marchs .iij. unces .iiij. diners .xv. grans dargent fi. ítem que foren liurats a la fondicio, en .iiij. millia .cccc. e .x. marchs .v. unces .v. ternals dargent alleyat per fer moneda menuda, .mlv. marchs .iij. unces .xix. diners .xj. grans e mig dargent fi. ítem ne fan abatre, que foren meses en affinar la lavadura, .x. marchs de billo a ley de .iiij. diners e mig gra, en que hac dargent fi .iij. marchs .ij. unces .xix. diners .viij. grans. ítem ne fan abatre, que venes e consentis a diverses per- sones e es lo preu en reebuda en lo dit compte, .Cxxvij. marchs .xiiij. di- ners e .XX. grans dargent fi. ítem ne fa abatre, que romàs en la moneda en argent e en billo de diverses leys e condicions, segons que en inventari fet dels dits argents e bilions es scrit, en lo libre de deliuracions se conte per menut e en suma, e es lo preu en reebuda en lo compte desús dit, .ccclxxiij. marchs .v. unces .xx. diners e mig gra dargent fi. ítem ne fa abatre, que fo venut dit argent de la lavadura, e es lo preu en reebuda en lo damunt dit compte, .Ixvj. marchs .vj. unces .ix. diners dargent fi. E axi, egualades les dates o abatiments damunt dits ab les reebudes, son mes les dates que les reebudes per creix de balança e son de la Cort, .Ixxxj. marchs .iij. un- ces .xij. diners .vij. grans e mig dargent fi. E per los libres de fondicio dargent, que son .iiij., e per .j. libre de blanquicio de diners dargent, appar quels damunt dits .Cxi. millia .ccccliiij. marchs .vij. unces .iiij. ternals dargent alleyat que foren liurats a fondre per fer moneda dargent e els di- ners que del dit argent foren fets, minuaren al fondre .mccccxx. marchs .vij. ternals, e al emblanquir .Cl. marchs .v. unces .iiij. ternals: E axi son
Les Monedes Catalanes 303
.mdlxx. marchs .vj. unces .iij, tcrnals. Itoiii, foren nioscs als obrers c mo- neders en paga de lur salari, quels falircn (^o es que no reteren tant com havien reebut, e son ne a avant abatuts en compte de lur salaris, .xcv. librc .xvj. sol., que a raho de .Ixxij. sol. per march son .xxvj. marchs .iiij. un- ces .vij. ternals dargent alleyat. Ítem ne fan a abatre, que preseren les guardes dels moneders per fer los assaigs de les deliurances, axi com en lo libre de moneders es scrit e assumat, .xv. millia . Dccxciiij. diners dargent, que a la dita raho de .Ixxij. sol. lo march son .ccxxix. marchs .ij. unces .vij. lernals, dels quals vos donats compte segons que a avant en aquest compte appar. ítem foren meses en lavadures de scizala dargent, axi com es scrit en lo libre de messions, .viij. marchs iiij. unces dargent alleyat. ítem ne fa a abatre, que havia en la moneda en la fi del dit temps en argent en riells e en scizalla dargent, e es lo preu en reebuda en lo dit compte, .Cixxxviij. marchs .v. unces .j. ternal dargent alleyat. Ítem cobras vosal- tres dits maestres en diners dargent que us foren deliurats, segons que en lo libre de les deliurances es scrit e assumat, .cxxxviij. millia .cccclxxv. marchs .vij. unces. E axi, es per tot largent alleyat liurat per fondre qui es stat obrat es deu abatre del dit argent alleyat, .cxl. millia .cccclxxxix. marchs .vj. unces .vj. ternals. E axi egualades les dates e abatiments ab la reebuda, son mes les dates per milloria e creix de la balança e son de la Cort, .xxxiiij. marchs .vj. unces .vj. ternals dargent alleyat. ítem, appar per lo libre de fondicio de diners menuts e per los libres de blanquicio de diners menuts e de mealles, quels damunt dits .iiij. millia .ccccx. marchs .v. unces .v. ternals dargent alleyat qui ío liurat a fondre per fer moneda me- nuda, e els diners menuts e mealles qui del dit argent foren fets, minuaren al fondre e al emblanquir .Clxxv. marchs .vj. unces .iij. ternals. ítem fo- ren meses als obrers e monaders en paga de lur salari, quels faliren, E son ne avant abatudes da ço que deuen haver per obrar e monedar la dita mo- neda, .xviij. libres e .x. diners e obol, qui eren entre diners menuts e mea- lles .xix. marchs .v. unces .v. ternals. ítem reeberen les guardes en diners menuts, per fer los assaigs de les desUiurances, .Cxlvj. sol. e .ix. de di- ners menuts e .Ixix. sol. .x. diners de mealles, que comptant los diners a .xviij. sol. e les mealles a .xx. sol. per march, son .xj. marchs .v. unces • ij. ternals. ítem foren mesos en fondicions dargent. de scizalla de di- ners menuts, .ix. marchs .v. unces .vj. ternals. ítem romaseren en la mo- neda en diners menuts qui no son deliurats e en scizalla de diners menuts, e es lo preu en reeabuda en lo dit compte, .Ivj. marchs .iiij. unces .vj. ter- naís. ítem, foren cobrats per lo dit en G. vicens e per vos en diners menuts
304 Joaquim Bolet y Sisó
monedats e en mealles, e es la lur valor en reeabuda vostra en lo compte dessusdit, .iiij. millia .Clv. marchs, lo qual argent cobrat qui era stat lliu- rat a fondre per fer moneda menuda, munta, ab ço que ha minvat al fondre e al emblanquir, .iiij. millia .ccccxxviij. marchs .iij. unces .vij. ternals. E axi sobra per lo creix de la balança, e son de la Cort, dargent alleyat per fer moneda menuda, .xvij. marchs .vj. unces .ij. diners. ítem, per lo libre de moneders appar que les guardes preseren de diners dargent per fer los assaigs de deliurances. XV. millia .dccxliiij. diners, dels quals foren meses en .ccxxvj. enserraments de .ccxxvj. deliurances de diners dargent qui foren fetes en la dita moneda en tot lo temps dessusdit, a raho de .vj. ternals per enserrament, .xxj. marchs .j. unça .iiij. ternals, qui a raho de .Ixxij. sous lo march son, .MDxxv. diners dargent. ítem foren cobrats per lo dit en G. vicens e per vos en diners sencers que sobraren dels encloyments, los quals son en reebuda vostra en lo dit compte, .xj, millia .Dlxxiiij. diners dargent, los romanents .ij. millia .Dcxcv. diners a compliment dels dits .xv. millia .Dccxciiij. diners, foren diners tallats e assaigs errats qui no foren en- closos, los quals foren meses en les fondicions. ítem appar per lo libre de mo- neders de diners menuts, que les guardes preseren de diners menuts per fer los assaigs de les deliurances .Cxlvj. sol. .ix. diners, dels quals foren mesos en .xj. enserraments de .xj. deliurances que foren fetes en lo dit temps, a raho de una unça e mige per cascun enserrament, .ij. marchs .iiij. ternals, qui a raho de .xviij. sol. lo march son, .xxxvij. sol. .j. diner. ítem, foren cobrats per lo dit en G. vicens e per vos en diners sencers menuts que so- braren dels encloyments, .xcv.sol. .ij. diners, los romanents .xiiij, sol. .vj. diners a compliment dels dits .cxlvj. sol. .ix. diners, foren diners tallats e en assaigs errats qui no foren encloses, los quals foren meses en les fondi- cions. ítem, appar per lo dit libre de monedar diners menuts e mealles, que les guardes preseren per fer los assaigs de les deliurances, en mealles menu- des, .Ixix. sol. .X. diners, dels quals foren meses en .vij. ensarraments de .vij. deliurances que foren fetes dins lo dit temps, a raho de .j. unça .iiij. ter- nals per enserrament, .j. march .ij. unces .iiij. ternals, qui a raho de .xx. sol. lo march, fan .xxvj. sol. .iij. diners. ítem, foren cobrats per lo dit en G. vicens çaenrera e vos en mealles senceres qui sobraren dels encloy- ments, e son en reebuda vostra en lo dit compte, .xxiij. sol. .vj. di- ners, dels romanents .xx. sol. .j. diner a compliment dels dits .Ixix. sol. .X. diners foren en assaig errats qui no foren encloses e en mealles tren- cades qui foren meses en fondicions : perquè en la dita forma lo compte dels dits diners es quiti e egual. E es cert quel dit en G. vicens pare vostre,
Les Monedes Catalanes 3o5
en lo retiment de son compte, que reté ans daquest, segons que dit es, de la aministracio e maestrat de la dita moneda, foren notats .xj. marchs .iij. unces e miga dargent alleyat, los quals reebe dels enserraments con la proba de la moneda se feu en son temps, los quals .xj. marchs .iij. unces e miga vos posats en vostra reebuda en lo dit compte. Ítem posats en vostra rccbu- da, que cobras con la prova de la moneda se feu altra vegada dargent alleyat per fer moneda dargent dels .xxj. marchs .j. unça .iiij. ternals dargent qui eren stats meses en .ccxxvj. enserraments de .ccxxvj. deliurances de diners dargent que foren fetes en tot lo temps damunt dit, de que retés compte, .XX. marchs .ij. unces ,vj. ternals, de les romanents .vj. unces .vj. ternals ha en .vij. encloyments, qui non son stats meses en la dita prova e romanen en poder vostre e de les guardes, .v. unces .vj. ternals, les quals vos son notades que les devets metre en reebuda en lo compte que darets après daquest de la aministracio de la dita moneda, la romanent vna unça .iiij. ternals reeberen los prohomens de barchinona en assaigs e en Gra- nayla per testimoni que la dita moneda ere aytal com ésser devia. ítem posats en reebuda, que reebes e cobras en lo dit temps com se feu la pro- va de la dita moneda dargent alleyat per fer diners menuts e mealles, dels .iij. marchs .iij. unces qui eren stats meses en .xviij. enserraments de .xviij. deliurances de diners menuts e mealles qui foren fetes per lo dit temps, segons que dit es, e dels .vj. marchs dargent alleyat qui eren stat meses en enserraments de diners menuts e mealles tro en lo dit temps del compte quel dit en G. vicens pare vostre reté ans daquest, .x. marchs. .j. unça, E les remanents .ij. unces reeberen los prohomens de barchinona en assaig e en Granaylla per testimoni que la moneda es aytal con ésser deu : del qual argent reebut per vos fo feta Granaylla, la qual ab los dits .xj. marchs .iij. unces e miga notats al dit en G. vicens, segons que dit es, es stada venuda, abatut ço que minva al fondre e Granar per preu de .Cxij. lib. .xviij. sol., los quals havets meses en reebuda en lo dit compte : munta emperò la suma dels diners dargent deliurats a vos dits maestres, compta- des en aço .Dlxxviij. libs. .xiiij. sol. que cobras en diners dargent sencers qui sobraren dels encloyments de les deliurances de diners dargent, segons que damunt largament se conte, e anedit .j. diner per libra de cambi de .dxcvij. millia .dc.xliij. libr. .xv. sol. de diners dargent, qui eren sta- des deliurades en la dita moneda con lo senyor Rey ordona que nos pagas cambi en barchinona, e de .eix. libr. .iij. sol. quel dit en G. vicens havia reebudes dels dits enserraments com se pagava cambi en la dita ciu- tat, que munten .ccccvij. libr. .vj. sol., .ccccxcix. millia .Dxvj. libr. .j. sou.
Institut d'Estudis Catalans. 39
3o6 Joaquim Botet y Sisó
ítem, son en suma los diners menuts e mealles deliurats a vos dits maes- tres, comptades e encloses .v. libr. .xviij. sol. .viij. diners que cobras en diners menuts et mealles qui sobraren sencers dels encloyments de diners menuts e de mealles, .iij. milliia .dcccj. libr. .xiiij. sol. e mealla. ítem meses en vostre compte en reebuda, los quals hagués de venda que faes dargent de la lavadura e dargent en vexella, lo qual argent es damunt abatut e en data del argent comptat e reebut, .Dccviij. libr. .v. diners. ítem son meses en vostra reebuda, que valia argent e billo e coure qui sobra con la moneda cessa, .ij. millia .xxxij. libr. .vj. sous .viij. diners. ítem son meses en vos- tra reebuda, que valien cresols e que agues de reedura dobra dargent daura- da que faes raure, .xxxv. libr. .v. sol. .v. diners. E axi munten en suma les quantitats damunt dites qui son meses en compte de reebuda del dit en G. vicens e vostre, de tot lo temps damunt contengut, per lo qual temps dura la obra de la dita moneda, .Dvj. millia .xciij. libr. .xij. sol. .vj. diners obol, dels quals havets fetes les dates e pagues quis seguexen : Es a ssaber, que munten les pagues e dates per vos fetes a diverses mercaders e a altres persones, per lo preu del argent e billo qui es stat comprat per lo dit en G. vicens e per vos en tot lo dit temps a ops de la dita moneda, segons que les dites compres son contengudes e scrites en .iiij. libres nomenats de compres, dels damunt dits .xxj. libres, per menut e en suma, .cccclxxxvj. millia .Dcccxx. libr. .iij. diners. ítem, munten les messions fetes per lo dit en G. vicens e per vos en compres de les coses necessàries a la moneda, ço es aparellaments de la obra de la moneda e en adops de les cases e de les fornals e en loguer de les cases on se obra la moneda e en compres de carbó e en messio de lavar e afíirnar la lavadura e en algunes altres coses necessàries segons que en lo iibre de les messions es scrit per menut, e en suma .mcccxiiij. libres .xviij. sol. .vij. diners e mealla. ítem, munten los salaris dels obrers per .cxxxix. millia .dccxliiij. marchs .v. unces .vj. ternals que reteren en obra feta,- e per la obra de .xiij. marchs .ij. unces que hague- ren de lavada, a raho de .viij. diners per march, abatudes .xlvij. libr. .xiiij. sol. per valor dels dits .xiij, marchs .ii. unces de la lavada, comptant lo march a raho de .Ixxij. sol., los quals xiij. marchs .ij. unces son posats en data da- munt en les dates dargent aleyat per fer moneda dargent, segons que en .iiij. libres de obres dargent es scrit e assumat, .iiij. millia .Dcx. libr. .xiiij. sol. .vj. diners e mealla. ítem, munten los salaris dels dits obrers per .iij. millia .Dlv. marchs j. ternal de obra feta de diners menuts, e per la obra de .xiiij. marchs .ij. unces .j. ternal que hagueren de lavada, los quals .xiiij. marchs .ij. unces .j. ternal son posats en data dargent aleyat per fer diners menuts
I. es Monedes Catalanes 307
a raho de .viij. diners per marcli. abatudes .\ij. libres .xvj. sols. .ix. diners per la lavada, axi com en lo libre de obres de diners menuts es scrit e assu- mat, .Cv. libres .xvj. sols .j. diner. ítem, munten los salaris dels dits obrers per .Dccxciij. marchs .vj. unces .v. ternals de obra feta de mealles, e per la obra de .ij. marchs una onça que hagueren de levada, a raho de .xj. diners per march, abatudes .ij. libres .ij. sols .vj. diners per la lavada, comptant lo march de la lavada a raho de .xx. sols lo march, los quals .ij. marchs una onça son posats en dates dargent aleyat per fer moneda menuda, axi com en lo libre de obres de mealles es scrit e assumat, .xxxiv. li- bres .vij. sols .j. diner e mealla. ítem, munten los salaris dels moneders per .clxxxix. millia .Dcvij. marchs .xxxvj. diners de diners dargent quils foren liurats per monedar, dels quals foren pagats solameni per .Cxxxix. millia .ccxvij. marchs, a raho de .iij. diners per march, abatuts .Dcccclxij. sols quils falliren, per los quals son posats en dates del argent aleyat per fer diners dargent, .xiij. marchs .j. unça .vij. ternals, axi com en lo libre de moneders de diners dargent es scrit e assumat, .Mdcxcij. libres .ij. sols .iij. diners. ítem, munten los salaris dels dits moneders, de .iij. millia .cccclxxiij. marchs .iiij. ternals de diners menuts quels foren liurats per monedar, dels quals foren pagats per .iij. millia .cccclx. marchs, a raho de .iij. diners per march, abatuts .xliij. sol. .ij. diners quils falliren, per los quals son posats en data en lo compte dargent alleyat per fer diners me- nuts e mealles .ij. marchs .iij. unces .j. ternal, axi com en lo libre de mone- dar diners menuts es scrit e assumat, .xl. una libra .j. sol. .x. diners. ítem, munten los salaris dels dits moneders per .dcclxxix. marchs .vj. unces .v. ternals de mealles qui Is foren liurades per monedar, dels quals foren pagats solament de .Dcclxxvj. marchs, a raho de .iiij. diners per march, abatuts .xviij. sol .V. diners obol qui Is falliren, per los quals son posats en data del argent aleyat per fer moneda menuda .vij. unces .iij. ternals, axi com en lo libre de monedar mealles es scrit e assumat, .xij. libres .ij. diners e mealla. E axi, es en suma ço es qui es stat donat a moneders per monedar los dits diners dargent en diners menuts e mealles, .Mdccxlv. libres .iiij. sol. .iij. diners e obol. ítem, son stats donats per lo dit en G. vi vens e per vos en sala- ris dels officials de la moneda, ço es a les guardes, a assaiadors a scrivans a fonadors e a blanquidor a taylador qui tallava los ferres de monedar e alcuns altres officials necessaris a la moneda, comptant en aço lo salari del dit en G. vicens çaenrera e el vostre, de .ix. anys .x. dies, ço es de .viij. anys .vj. meses .x. dies de que es lo present compte e de .vj. meses de que lo dit en G. vicens no fo pagat del temps del retiment del compte ans daquest. a
3oS Joaquim Botet y Sisó
raho de .iij. milia sol. lany, axi com es acustumat per los altres mestres de la dita moneda qui foren en temps passat e segons que appar per .j. libre de les dates dels dits salaris e per apoches publiques quen havets restituïdes en aquest compte, axi com en lo dit libre del compte dels dits salaris se conte per menut e en suma, .iiij. millia .Dcccclxxvj. libres .x. sol. .vij. diners, les quals dates e pagues damunt dites son en suma .ccccxcix. millia .Dcvij. libres .xj. sol. .vj. diners. E axi, egualades les dates ab les reebudas, roman que es lo guany de la moneda .Cxxix. millia .Dccxvj. sols e obol. Dels quals se pagaren primerament, axi com es acostumat, al honrat pare en xrist en Pons çaenrera bisbe de barchinona, e a altres per ell, per lo delme que li pertanyia en lo guany de la dita moneda, .xiij. millia sol., dels quals son stades restituïdes en aquest compte apoches e cauteles qui basten a la dita quantitat. E segons ço qui en son temps serà obrat e guanyat en la dita moneda, no devia haver sinó .xij. millia .Cij. sol. .viij. diners, perquè nous en son reebuts en compte sinó los dos dits .xij. millia .Cij. sol. .viij. di- ners: Dels romanents .Dcccxcvi. sol .iiij. diners, vos he fet albarà testimo- nial que nous foren preses en compte, per ço quels puxats cobrar dels marmessors e de tenidors dels bens qui foren del dit senyor bisbe, e de altres quey sien tenguts. ítem, son stats dats e pagats al honrat pare en xcrist frare fferrer, bisbe de barchinona, axi com appar per albarà seu de reebuda qui es cobrat en aquest compte, .Dccclxix. sol., les quals quantitats paga- des per lo dit delme qui son en suma .xij. dcccc. .Ixxj. sol. .vij. diners, abatudes del dit guany, romanen en reebuda vostra anyedides .Cxij. li- bres .xviij. sol. que reebes dels enserraments, segons que dit es, .Cxix. millia .ij. sous .V. diners obol barchinonesos. Dels quals son stats dats e pagats e liurats per lo dit en G. vicens çaenrera an felip de boyl, qui fo Tresorer del dit senyor Rey Namfos, e an Garcia de loris, qui ans quel dit en ílelip de boyl tengues lo dit ofíici de tresorer era Tresorer, qui han meses en llurs comptes que han retuts del dit officí de la Tresoreria les quantitats que vos posats en dates, e a altres diverses persones de manament del dit senyor Rey e dels dits tresorers, axi com per compte donat per menut per vos de les dites dates e encara per cartes del senyor Rey e per albarans e apoches les quals son stats cobrats en aquest compte appar, comptats en aço .Dcccclxxij. sol. que al dit en G. vicens pare vostre eren deguts, que havia a cobrar del compte que havia retut en P. march qui lavores era maestre racional, .Cvij. millia .ccccxcix. sol. .iiij. diners. ítem, son stats donats e liurats per lo dit en G. vicens çaenrera, e per vos dit en P. vicens, a la senyora Reyna dona Elionor, a la qual o a qui ella volgués lo dit
Les Monedes Catalanes 309
senyor Rey ab letra sua, Data valcncie .xviij kalendas julii anno domini .m. .cec. .XXX. secundo, mana ésser respost del guany quis faria en .1. millia marchs, los quals a batre lo consell de la ciutat de Barchinona havia lauors novellament consentits al senyor Rey, E per la dita senyora Reyna an lïerrando dies, Tresorer seu, e altres diverses persones, axi com appar per compte donat per menut de les dites pagues e dates e encara per Ictrcs de la dita senyora Reyna e per albaians del dit Tresorer e apoches, les quals son cobrades en aquest compte, .xxvij. millia .cccclxxiij. sol. .ix. diners barchinoneses. E axi egualades les dates ab les reebudes romania que ha- vets a cobrar del dit compte, ço es que munten mes les dates que les reebu- des, Quindecim mille nongentos septuaginta sol. octo denarios barchinone, dels quals jo he fet a vos, e als altres hereus del dit pare vostre, albarà en special lo dia que aquest fo fet, ab lo qual son deguts a vos e als dits hereus per la Cort del senyor Rey, per ço com el dit deute en partida pertanyia als dits hereus, ço es del temps que en nom lur havets dat compte, segons que a avant se conte : E el present albarà he fet a vos e als dits hereus so- lament per testimoni del reteniment del dit compte. E jo he cobrats les dites .xxj. libres de vostre compte e letres del dit senyor Rey Namfos e de la dita senyora Reyna e albarans e apoches pertanyents a les dates del dit compte. E vos juras en mon poder, que totes les compres del argent e de billo e totas les reebudes per lo dit pare vostre e per vos fetes, E axi mateix les pagues e dates e totes les altres coses per lo dit pare vostre e per vos fetes e procurades e aministrades en qualque manera en lo maestrat e en la obra de la dita moneda, segons que en los dits libres del dit compte son contengudes e scrites, son vertaderes e leyals en totes. E semblant sa- grament ha fet en mon poder en ffrancesch maseller, substituït scriva en la dita moneda per lo dit en Johan garces scriva en vida a qui lo dit senyor Rey en Jacme ne feu comissió après la mort de Nicholos ros çaenrera scriva de la dita moneda, e per ma del qual iTrancesch mesaller son stats liurats a mi los libres dels comptes damunt dits. I es cert quel dit compte havets retut a mi en nom propi, E encara en nom dels altres hereus ab vos ensemps del dit en G. vicens pare vostre, que al dit compte a retre ab vos ensemps eren obligats del temps damunt dit de que havets dat compte quel dit en G. vicens çaenrera aministra lo dit ofíici de maestrat. En testimoni de la qual cosa he fet a vos e als altres hereus del dit en G. vicens çaenrera lo present albarà, segellat ab lo segell pendent del dit meu oífici, scrit en barchinona a .xxix. dies del mes dabril anno domini .m. .cec. .XXX. oetavo. Cumque vos memoratus Petrus vincencii nobishu-
3 10 Joaquim Botet y Sisó
militer supplicandum duxeritis, ut reddicionem compoti supradicti accep- taré aprobare et ratam habere de benignitate regia dignaremur. Ideo nos, de legalitate et fide vestri confisi, reddicionem dicti compoti per vos ut pre- mittitur dicto nostro magistro racionali redditi, et omnia et singula in libris ipsius compoti et in albarano suprainserto contenta, ex certa sciencia laudamus approbamus rattificamus ac huius nostri scripti patrocinio con- íirmamus et rata haberi volumus atque firma, volentes et concedentes vo- bis et vestris perpetuo, quod de ceíero vos vel vestri a nobís seu nostris racione aministracionis monete predicte, temporis in dicto albarano con- tenti, non possitis demandari vel in aliquo agravari seu eciam molestari. Mandamus itaque, per presentem cartam nostram, universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris, quod presentem lau- dacionem approbacionem ratifficacionem et confirmacionem nostrasfirmas habeant et observent, Et non contraveniant nec aliquem contravenire per- mittant aliqua racione. In cuius rei testimonium, presentem cartam nos- tram vobis fieri et sigillo nostro jussimus comuniri. Datam Cessarauguste .xvj. kalendas septembris anno domini .m. .cec. .xxx. .viij.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 1298, f. 96 y ss. Inédií.
XXIII
(Volum II, plana 1 1 1)
6 Janer 1338.
Orde de D. Pere III, disposant la encunyació a Càller d\4lfonsins d^ or y fixant la seva lley, talla, tipus, llegendes y f or.
Pateat universis, quod nos Petrus dei gràcia Rex Aragonum etc. Provida meditacione pensantes ut Regie convenif dignitati, qualiter serenissimus ac magnificus prínceps dominus Alfonsus, clare memorie Rex Aragonum genitor noster, qui Regnum nostrum Sardinie et Corsice personaliter ad- quisivit et clara strenuitate perfulgens domus nostre Aragonum subiugavit imperio, viriliter et potenter hostium et rebellium qui se dicte adquisicioni opposuerant viribus divina favente gràcia conculcantis, inter alia, que ad regimen deffensionem ac statum prosperum dicti Regni et incolarum eius vtilia et necessària fore, prospexit de cudenda moneta argenti, videlicet et minuta, in partibus ipsius, providit que dictorum incolarum et aliorum eciam ad partes ipsas conveniencium vsibus cederet, et ea inibi comuniter
Les Monedes Catalanes 311
et singulariter vterentur : quam quidem monetam, velut nomine actorcs eiussortitam impressamque sub ipsius nomine lilulo atquc signo, alfonsi- norum monetam voluit nominari. Et licet dicte monete cudicio, ab eius ini- cio citra, in loco ville Ecclesie insule Sardinie tamquam ad hoc proptcr mi- neriarum argenti vicinitatem magisydoneo et propinquo, coniinuata fuerit et continue eciam peragatur, non tamen, ut plurium verídica relacione comperimus, moneta ipsa in partibus illis exuberat ut deberet. Ad quod frequens dicte monete extracció, que causa lucri ad partes difertur àlias, a pluribus causam prebet, in partibus eciam dicte insule ut percepimus tam mercatores quam alii quamvis dicta alfonsinorum moneta vsibus et nego- ciacionibus gencium cotnuniter et speciaüier inibi sit adscripta. In aliis auri monetis que in aliorum Regum seu principum aut comunitatum terris sive partibus fabricantur sua exercere comercia, suisque negociacio- nibus monetas ipsas auri asumere crebis actibus non desistunt. Quam- obrem nos de cudenda nova auri moneta que dictorurn alfonsinorum cur- sui adiungatur et per cuius adjeccionem modis huiusmodi sublevetur prout honori nostro et fidelium nostrorum vtilitati convenit, et ut ipsi mo- netis nostris promtius et utilius vti valeant, ducimus providendum. Igitur, pre habito súper hiis maturo cum deliberacione consilio, novam auri mo- netam impresione nostri nominis tituli atque signi decoratam, ac presentis edicti nostri privilegio roboratam, in dicto Regno Sardinie et Corsice, vi- deücet in Castro nostro callari, quod capud precipuum ac notabile dicti Re- gni esse conspicitur, per nostros fideles, quos ad hoc duxerimus ordinandos. quam et quamdiu nobis placuerit cudi volumus, statuimus ac eciam ordi- namus, prout inferius declaratur. Et ut in dicta moneta, quam alfonsinos auri volumus nuncupari, et vsu ipsius equalitas observetur, ne posset in eius iege vel pondere minui destrui seu mutari sed in sui integritate fiat ac permaneat illibata in eius cudicione, Iege ac pondere forma que sequitur est adiecta, quam a viris expertis in talibus competentem fore comperimus racioni consonam et a nostris fidelibus et subditis et aliis quibuscumque eciam absque dubilacionis vel dispendii scrupulo acceptandam. Dicta au- tem auri moneta fiat ad legem et pondusbarchinonensium sive alfonsinorum argenti, qui eiusdem sunt ponderis atque legis, videlicet ad septuaginta duos denarios pro marcha argenti, vel auri. Cuius quidem monete Barchi- nonenses argenti, est denarius quilibet in argento fino ad vndecim denarios et quatuor grana, et conformatur cum moneta auri per quiratos, quod est legis viginti duorum quiratorum et octo granorum auri fini, videlicet, quod in qualibet auri fini marcha ponantur seu imisceantur pro Iege nomine
312 Joaquim Botet y Sisó
nostro unus quiratus et sexdecim grana, quòrum quirati et sexdecim gra- norum due partes sint de argento fino et reliqua tercia pars de cupro. Et ne súper usu seu valore dicte monete auri dubitacio oriatur, decernimus ac eciam declaramus, unum denarium auri dicte monete continere in se valorem quatuordecim denariorum monete predicte alfonsinonum argenti, et ad dictam racionem monetam ipsam auri videlicet quemlibet dena- rium pro quatuordecim Alfonsinis argenti recipi per quospiam et in par- tibus ipsis currere ad ipsum precium volumus et jubemus. Hanc autem monetam nos Petrus dei gràcia Rex predictus fieri et cudi volumus sub impressione sequenti, videlicet, quod ex una parte cuiuslibet denarii auri sit ymago magestatis Regie sedentis in Cathedra et tenentis in manu dextra ceptrum et in manu sinistra pomum cum cruce, et in circumferència istius partis sint littere subsequentis, fortitudo et laus mea dominus, in alia vero parte sit scutum ad signum nostrum regale, et in eius circuitu sint littere nomen et titulum regium taliter continentes, Petrus Aragonum et Sardinie Rex: promitentes bona fide monetam predictam sub predicta lege pondere atque signo tenere observaré et eciam custodire. Statuentes et eciam ordi- nantes, quod per nos et successores nostros eligantur duo probi viri fideles et in talibus experti in Custodes dicte monete, qui juramento in posse nostro seu illius quem ad hoc deputaverimus nos vel nostri per eos prius prestito, astringantur ut ipsi circa custodiam dicte monete diligenter intendant et observent operacionem ipsius monete et legaliter eam operari faciant atque cudi. Et consimile juramentum teneantur prestaré Magistri monetarii et alii qui ad fabricacionem dicte monete fuerint deputati, scilicet quod in ipsius monete fabricacione cudicione et operacione se fideliter et legaliter habeant atque bene, quod juramentum omnes predicti teneantur prestari antequam ad operacionem seu cudicionem dicte monete aliquatenus ad- mittantur. Mandamus itaque Gubernatori, administratori, vicariis, baiulis, ceterisque officialibus nostris et subditis dicti Sardinie et Corsice Regni, quod predicta omnia et singula teneant custodiant et observent, et dicti officiales teneri faciant et inviolabiliter observari, sicut de nostri confidunt gràcia vel amore : in cuius rei testimonium presentem Cartam nostram fieri jussimus magestatis nostre sigilli appensione munitam. Datam Va- lencie octavo .idus. jamarii Anno dni, Millesimo .cec. .xxx. octavo. — Signum... Petri d. gra. Regis Aragón. Valenc. Sardin. et Corsic. Comitis- que Barch. — Testes etc.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 1009, f. 235. Inèdit.
Les Monedes Catalanes 313
XXIV
(Volum II, plana 113).
27 Maig 1355.
Orde de D. Pere III, manant cambiar los tipus dels Aljonsins d' argent que s' encunyaren en la seca de la vila de Esglésies.
Petrus dei gràcia Rex aragonum etc. : fidel! nostro Raimundo d'olorde, magistro monete nostre que cuditur in Ville Ecclesie de Sigero, et alii cui- cumque qui pro tempore dicti magistratus preerit oflicio, Salutem et gra- ciam. Cum rebel lion is tempore in i nsu la Sard inie contra nostrum domini um suscitate, qua vigente per rebel•les nostros et emulos dicta villa proditionali- ter extitit ad destruccionem deducta, piloneset troselli cum quibus moneta alfonsinorum argenti fiebat et cudebatur ad plures et diversas manusrebel- lium et emulorum nostrorum devenerint : Idcirco, necum dictis piionibus et trosellis moneta predicta per aiiquos fieri vel cudi valeat, quin ex nunc cognoscatur pro vera aut falsa propter diversitatem impressionis pilorum et trossellorum predictorum subscriptorum, huius sèrie statuimus et ordi- namus vobis precipiendo mandantes, quatenus pilonos et trossellos novos fieri faciatis, in quibus piionibus impressionem hanc (*) sculpi volumus et jubemus, in circuitu cuius sculpanlur hec verba, Petrus dei gràcia Rex, et in trossellis sculpendo figurentur Crux et Corone sub hac forma (*), in qua- rum circuitu sint sculpte littere quesunt tales, Aragonum et Sard inie, et sub dictis impressione et figura monetam prediclam cudi amodo faciatis, injun- gimus eciam vobis cum presenti, quam nostro sigillo jussimus comuniri, quatenus huismodi ordinacionem etstatutum nostrum juxta sui seriem in- concusse servetis et faciatis totaliter observari et contra ipsum seu illud non veniatis aliqua racione. Datum in Castro Callari die vicesime septima Ma- dii Anno a nativitate domini Millesimo .cec. Quinquagesimo Quinto. Rex Petrus.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 1029, f. 23. Inédil.
(*) En lo document se dibuxa l'anvers y'l revers dels nous cunys que'l Rey mana (cr, que son conforme s'in- dica en la p. 1 13 del text.
Institut d'Estudis Catalans. 40
314 Joaquim Botet y Sisó
XXV
(Volum II, plana 1 1 7). 12 Maig I 339-
Ordinació de Pere III sobre' I curs dels croats o barccionesos de plata y obligació o no de pesa ríos.
Petrus etc: ffidelibussuis campsoribus, draperiis, mercatoribus, argente- riis et aliis quibuscumque habitatoribus Civitatis et Regni valentie, cuius- curnque legis et conditionis existant, salutem etc, Noveritis nos volentes falsitatem seu fraudem que fit súper diminucione seu concione barchino- nonses argenti per falsarios et maliciosas personas diabolico spiritu ....
ut convenit evitaré, et ut boni barchinonensis argenti recipiantur
et currant ut consueverunt suo precio, infrascripta capitula nostro consilio ordinasse, quòrum tenor sequitur in hunc modum. Primerament ordonam que tot barchinones que sia o parega ésser complit e no parega ésser taylat o tasorat, sie reebut per .xij. diners menuts per tot hom generalmentesens pesar. ítem, que tot barchinones qui parra ésser tasorat, sia pesat ab pesal que entren .Ixxvj. barchinonesos en lo march, e aquells qui seran del dit pes sien reebuts per bons, a raho de .xij. diners menuts. ítem que tots
barchinonesos qui seran e no bastaran al pes del qual entraran
• Ixxvj. barchinonesos el march, deia ésser venut a raho de onça o de march, a qualsevol persones qui mes hi daran e no en altra manera. ítem, que tot
hom qui comprarà barchinonesos al dit pes d'onça o de march,
deiga aquells taylar encontinent en presencia del venedor. E tots aquestos capítols ordonam que sien tenguts e observats en la ciutat e Regne de va- lencià, per squivar fraus e que la mala moneda sia consumada, sots pena de .Ix. sous levadora per nostres officials de tots aquells qui contra los dits capitols o algun daquells tantes vegades com hi vendran. Quare vobis et unicuique vestrum dicimus et expresse mandamus, quatenus predicta ca- pitula et omnia et singula in eisdem contenta observetis et observaré facia- tis in omnibus iuxta formam superius expressatam, aliter per presentes mandamus u ni versis et si ng ui is offlcialibus nostris presenti bus et futuris vel eorum locatenentibus, ut penam predictam in iamdictis capitulis contenta a contrafacientibus et bonis ipsorum exigant et requirant. Datum valentie, quarto idus madii, Anno domini .m. .cec. .xxx. .ix. = Bertran de valle mandato regis, etc.
Arxiu Corona Aragó, Reg. io55, f. 148 v. Inécüt.
Les Monedes Catalanes 315
X X \' I
(Volum II, plana 118).
4 Juliol 1 345.
Orde de Poc lli al mestre de la seea de Bareelona, pera que diD-aiü Ull ai}}- caiubihi els ei-oats euiis de pes que se li pi-eseiUin per altres
que ti)}guin lo pes degut.
Petrus etc. : Ifideli suo Petro vincencij Magistro monete nostre barchi- none, Sal u te ni etc; bene scitis qualiter hiis d i eb us ad supplicacionem Nun- ciorum Consiliarorum et proborum hominum Civitatis barchiuone, eo quia ex inequalitate monete barchinone argenti, scilicet quod unus fortis ponderis et alius debilis inveniebantur, dicta moneta repudiebatur, gen- tesque nostre magnum inde paciebantur detrimentum : volenles súper facto dicte monete in qua in màxima parte rei publice conservatur utilitas, pro- visiones facere condecentes, operariis dicte monete injungendum duximus quod dictam monetam et unumquemqueBarchinonensem argenti sit in fino, seu defino pondere facerent, et fieri facerent quod in unoquoque barchino- nensi argenti gravitas vel debilitas sui recti ponderis ultra pensum unius grani frumenti, quod ad supplicacionem generalis Cathalonie per nos ab unoquoque barchinonensi argenti monete nunc currentis deductum, amo- tumseudiminutum extititvaleret nullatenus reperiri.Nuncautem,ad tuciü- nem dicte reipublice utilitatem utconvenitanelantes, dictorum Nunciorum Civitatis barchinone interveniente tractatu et supplicacione humili, sic duximus providendum : quod quicumque habentes monetam barchinonen- si argenti cugni tamen nostri et que facta fuerit a tempore citra quo nostri regiminis per dei graciam recepimus diadema, queque sit debilioris seu fragilioris ponderis quam illa moneta quam fieri mandavimus per operarios supradictos ut prefertur, quique de ipsa pro moneta fortioris ponderis cambium facere noluerint, ipsam monetam, infra unum aunum a data presencium in antea continue numerantandum, deferant ad monetariam sive secam nostram Civitatis barchinone vobis tradendam, et quod toti- dem barchinonensi argenti fini ponderis supradicti per vos tradantur eisdem, quot vobis per eosdem tradentur fragilis monete minoris ponderis antedicti, non tamen tosquiratos vel àlias privato ingenio diminutos. Man- dantes vobis quatenus ordinacionem nostram presentem juxta sui seriem
3i6 Joaquim Botet y Sisó
observando de moneta forti seu fini ponderis pro debili supradicta, cum quibuscumque hoc facere volentibus cambium faciatis durante tempori anni superius expressati : volumus tamen et vobis mandamus, quod facta per vos compensacione fortis moneta per vos tradende cum debili reci- pienda per vos juxta modum predictum, de gravitate et debilitate utriusque monete ac minus valencie monete debilis antedicte, certum et rectum com- potum faciatis, ipsam tamen debilitatem seu minus valenciam ponderis dicte monete, tamen in compoto quod inter Nos et generale Cattialonie superfacto monete est et esse consuevit, ad partem dicti generalis et non ad nostram vo- lumus computari, sic quod dicta minus valencià et debilitas non nobis sed dicto generalis totaliter imputeretur, Expensas vero fiendas in refunden- da dicta debili moneta et aliis faciendis per vos, solvi jebemus de iure nobis pertinenti in moneta predicta. Mandantes magistro rationali curie nostre seu cuicumque alii a vobis compotum audituro, quod quidquid ra- cione predicta necessario expenderitis id in nostro recipiat compoto, vobis sibi exhibente presentem et alia necessària seu eciam opportuna, Datum perpiniani .iiij. mensis julii anno domini Millesimo .cec. .xl. Quinto h. cancellarii — ffranciscus fuxi ex parte dom. Regis factam in consilio.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 1060, f. 61 v. Inèdit.
XXVII
(Volum II, plana 1 19).
9 Juliol 1345.
Nova disposició de D. Pere III, manant que Is croats se pesessin o no, a voluntat de quin rebés.
Petrus etc. Dilectis et fidelibus Gubernatoribus, vicariis, baiulis, cete- risque officialibus nostros vel eorum loca tenentibus ad quos presentes pervenerint, salutem etc. Recolimus dudum nobis in Civitate Barchinone, ad quam generale Cathalonie convocamus pro Curiis inibi celebrandis, personaliter constitutis, ad dicti generalis et specialiter Consiliarorum et proborum homines Civitatis Barchinone humilis supplicacionis instan- ciam, ordinasseatque mandasse: quod quilibet et omnes barchinonenses ar- genti in cuius circunferencia ex una vel alia parte reperirentur íntegre littere, reciperentur ab omnibus sine penso sub banno sive pena viginti so-
Les Monedes Catalanes 3t7
lidorum quam renuenti rccipere duximus apponendam. Si vcro ex neutra parte essent littere, eos mandamus ponderari ad pensum nunc noviter ordi- natum, et si essent illius ponderis reciperentur sub pena predictaa conira- facientibus exigenda. Meminimus insuper, postmodum providisse quod omnes et singuli barchinonenses argenti ponderarenlur ad pensum quod tunc ut premititur extitit ordinatum, et quod illi qui essent illus ponderis et eidem penso concurrerent reciperentur sine conlradiccione et obstaculo cuiuscunique; alii autem qui non essent dicti ponderis, quamvis in eis- dem ex utraque parte essent littere Íntegre, respuerentur, universis et sin- gulis Campsoribus Civitatum villarum et locorum regalium Cathalonie sub pena capitis districte precipiendo quod provisionem et ordinacio- nem predictam servando, cum dicto penso, et non cum alio, quod eis per vos dictos Gubernatores et vestrum quemlibet in jurisdiccione sibi comissa tradi jussimus, jamdictam monetam argenti recipiendo et tradendo eandem ponderarent, et facerent ab eorum .... ponderari : Que voce preco- nia mandavimus publice nunciari. Nunc autem, ex quibusdam causis ra- cionabilibus atque justis, sic duximus providendum; quod dicti Campsores dictam monetam argenti, dum tamen dictum pensum per vos eis traditum seu tradendum teneant, recipiendo seu tradendo ponderaré minime tenean- tur, sed quod unusquisque qui ab eis dictam argenti monetam receperit vel eam eis tradiderit, eandem in dicto penso si voluerint ponderaré va- leant ad suo libitum voluntatis. Mandantes vobis et vestrum cuilibet, quod presentem ordinacionem, quam duraré volumus dum de nostra processe- rit voluntate, íTaciendo voce preconia publicari, eandem observetis et ob- servar! faciatis et contra ipsam non veniatis nec aliquem contravenire permitatis aliqua racione. Dat. perpiniani .vij. idus Julii, an. dni. Millesi- mo .cec. .xl. Quinto.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 1160, f. 65 v. Inédil.
XXVIII (Volum II, plana 119). lySeptcmbrc 1346.
Introducció del curs de la moneda barcelonesa a Llcyda.
Nos Petrus etc. Digna meditacione pensantes quod Regie dignitatis inie- rest ad commune suorum Regnorum utilitatem, et statum prosperium, tuta per vigili intendere etvaccare: Considerantesque Inter alia loca insígnia
3í8 Joaquim Botet y Sisó
terre nostre nostram Civitatem Ilerdensem Civesque nostros eiusdem, quos ad grata servicia nostra continues fructuosos et vtiles prospicimus dignos fore ut retribucionis dextera prosequamur: premeditantes eciam verisimili- terque credentes ac in domino confidentes, quod memorata nostra Civitas Ilerdensis, queabaliquo tempore citra extitit in sui populo diminuta, facili- ter reparabitur et meliorabitur, Altissimo disponente, si in eadem moneta Regalium Valencie et barchinona pani et vinc, ceterisque mercimoniis et comerciis recipiatur et currat. Idcirco, nostram consideracionem predic- tam per Reverendum Patrem in xristo hugonem, divina providencia Epis- copum Vicensem, Ex parte nostra íTecimus in vestro Dilectorum nostrorum Paciaciorum et Civium iam dicte Civitatis generalis consilio explicari: ha- bita itaque per nos de et súper premissis a vobis Paciariis Civibus et Consilio memoratis salubri responsione, et humili supplicacione per Vos inde exhibita coram nobis, tractatuque et deliberacione plenissimis inter nos et vos súper eisdem diucius et diligentissime celebratis. Ea propter, ferventi graciosa et benivola afectione nec in merito vestris supplicacioni- bus inclinati, per Nos et omnes successores nostros, ex certa sciencia nostra, cum presenti Carta nostra juxta inírainsertorum capitulorum se- riem duraturam, volumus et concedimus vobis paciariis Civibus et probis hominibus dicte Civitatis Ilerde ac universis et singulis hominibus et ffe- minis in eadem habitantibus et habitaturis cuiuscumque legis status aut condicionis existant, quod in dicta Civitate et eius terminis, ac in locis que contribuunt et de cetero contribuent in comunibus eiusdem Civitatis, cu- rrat et recipiatur pani et vino aliisque mercimoniis contractibus et co- merciis monetam Regalium Valencie et Barchinone juxta formam et modum notatos et declaratos in supplicacione et capitulis que sequun- tur. = Ala vostra Real magestat, ab aquela maior humilitat que poden, supplican e mostren los Pahers els prohomens deia Ciutat de Leyda que vos senyor, per vostra bonea per milorament e per reparació de la dita Ciutat la qual dun temps a ença ha reebut notable pigorament, volriets e tinriets per be que nioneda barchinonesa corregués en la dita Ciutat, e aço fees proposar en lo general conseyl deia dita Ciutat per lo Reuerend Pare en Xrist micer huc Bisbe de Vich, lo qual dix e proposa moltes e diverses rahons e enduccions per les quals per raho de la dita moneda la dita Ciu- tat porie pendre gran millorament. E los prohomes deia dita Ciutat, hauts diuerses tractaments, regonexens que deuien fer grans gràcies a deu e a vos senyor, Car avos plahie e plau entendre en lo millorament de la ciutat, acordaren en lo conseyll general quels plau maiorment que puixen com-
Les Monedes Catalanes 31Q
plir a la vostra volentat que moneda Real de \'alencia e barchiníjnesa co- rregue en la dita ciutat e en lo terme e en los lochs que coniribuexcn en los comuns de la ciutat sots certa forma, a la qual forma atrachtar fo- ren elets per lo dit conseyll general .xx. prohomens los quals ab aquell senyor que vos hi volriets deputar poguessen tractar aquela forma e ma- nera que pus profitosa fos avos Senyor e a la ciutat. E aytal resposta fo feyta a la vostra altesa per part de la ciutat. E vos, senyor, auen agra- dable la dita resposta, volgués quels dits .xx. prohomens flussen per la dita raho deuant lo dit Bisbe de vich e lo gouernador de la dita ciutat c miçer Bernat Olçinelles, E son hi estats, Ean acordats los dits prohomens queia dita moneda Real de Valencie e Barchinona correge e sage a reebre en la dita Ciutat e en son terme e en los lochs que contribuexen en los co- muns de la ciutat. E que totes vendes e compres de pa e de vi e de totes altres viandes e de totes altres coses, e loguers e arrendaments e altres con- trachtes, daçi auant se façen e sagen affer a la dita moneda Real o barchi- nonesa, e qui contrafara que cayga en pena de .L. morabatins quiscuna part dels contrahents. ítem, que per tolre lo dampnatge daquells qui han los Jaquesos, ho ffan sensals, ho violaris, ho altres deutes de Jaqueses, sie axi que aquel o aquels que a pagar auran per qualsevol raho puxen elegir de pagar Jaqueses ho barchinoneses a raho de .xviij. s. : Els que deuran barchinoneses. puxen pagar Jaqueses a la dita raho: E que aço sie elecció del pagador, E aquell qui reebra la paga ho aige a reebre, Axi que la elec- ció del pagador no puixe ésser tolta per neguna covinença facedora en- trels contrahents, ans aquella sie nulla ipso jure: E no res menys, cascuna part dels contrahents qui faran la dita covinença caygue en pena de .L. morabatins. Entenen emperò que les persones stranyes que an o hauran a pagar sensals violaris o altres deutes a Ciutadans e a vehins deia Ciutat e del terme e dels lochs qui contribuexen en los comuns deia ciutat, aigen la dita elecció de pagar Jaqueses ho barchinoneses a .xviij. s. aytant com a la Ciutat plaurà e no mes auant: Mas aquells qui deuen ho deuran sensals o violaris de barchinoneses, aigen apagar barchinoneses, sien de la Ciutat ho stranys aquells quels deuen hols deuran. ítem, per tal que les coses da- munt dites mylls se puixen servar, que en la ciutat niïs terme niïs lochs que contribuexen en los comuns deia ciutat, los Cambiadors ni altres per- sones xristians jueus sarrahins ho de qualque lig condició o estament sien, no puixen cambiar públicament ni privada Jaqueses ab barchinone- ses, 0 barchinoneses ab Jaqueses, sinó al quot damon dit de .xviij. s.: Eçeptat quen puixen reebre i. diner barchinones per libra per lo trebayll que so.
320 Joaquim Botet y Sisó
ferran del cambi, e qui contrafara .1. morabatins li costarà, dels quals amor ni gràcia non trobarà. Eque aço dur mentre que al conseyll deia ciutat plaurà. ítem que .iiij. pugeses valyen daçi auant .i. barchinones, axi com primer faien .i, jaques. Encara entenen, quels cambiadors aygen a reebre la moneda que en lurs taules es possada o si posarà daçi auant, aytal com hii es ho serà stada posada, e aximateix aigen a reebre tota quantitat de la qual hauran feyta dita, aytal com aquella dita feyta auran, per qualque raho la aigen feyta, ço es que si reeben comanda ho fan dita de Jaqueses que aigen a donar Jaqueses, e axi mateix de barchinoneses ho daltres monedes. E aço mateix sie entès de tota altra persona que reebe diners en comanda ho fface dita. Emperò, totes les altres quantitats de cartes de comanda se puixen retre de Jaqueses ho de barchinoneses al dit for de .xviij. s. e a elec- ció daquelqui pagarà, segons que desús es dit. Encara per squivar fraus an hordenat que nengun notari no gos pendre carta de deute per raho de cambi ni de degun altre contrachte de barchinoneses o de jaqueses ultra lo quot damont dit. E qui contrafara, per quada vegada .L. morabatins li costarà. Encara vol lo senyor Rey, que totes les penes desús dites se par- tisquen entre el e la Ciutat, segons que altres penes e bans san acustumat de partir. ítem senyor, vos suppliquen que sia mercè vostra de consentir quel conseyll deia dita ciutat ab lo Governador de leyda, sobre les dites coses, a conseruacio de la dita moneda Real e Barchinonesa tota vegada que vigares li sira, adobar declarar enterpretar anadir toldre e miruar, axi emperò quel cot dels jaqueses no puxa ésser creschut ans puxe ésser minuat. ítem, que la dita moneda real e barchinonesa correge en la ciutat e lochs desús dits, daquets .vij. anys primers vinents e contínuament com- plits, e après daqui aauant per tots temps, si donchs ladonchs a la ciutat no plahie queia dita moneda hic corregués pus aauant, e en aquell cars que hic puxen gitar la dita moneda barchinonesa e fer córrer la jaquesa segons que jasfaye, car dins los dits .vij. anys podia ésser mylls reconegut sila dita moneda hic sira profitosa ho no. In cuius rei testimonium pre- sentem Cartam nostram vobis fieri jussimus nostri sigilli appensione mu- nitam. — Datum Ilerde, .xiiij. kls. Octobris Anno Domini .m. .cec. .xl. .vj.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 882, f. 128. Inèdit.
Les Monedes Catalanes 32t
XXIX
(Volum II, plana 1 19).
19 Maig 1349.
Orde del rey D. Pere, pera qiie's designi en la ciiilal de Barcelona
un encarregat de pesar )■ re^onexer les monedes d'or y de plata
que se li presentin, ah obligació de inutilisar les dolentes.
Petrus, etc. Dllecto suo baiulo Cathalonie generali qui nunc est vel qui pro tempore fuerit, vel eius locum tenenti, salutem etc. Scire vos volumus quod nos, volentes ut convenit comodum et utilitatem fidelium nostrorum civitaiis barchinone et tociusreipublice in omnibusconservare, et ne propter deffectum infrascripte persone eiusdem dampnum aliquod subsequatur, necnon ad humilem supplicacionem et instanciam dilectorum consiliarii nostri iTerrarii de manresa et Romei lull nunciorum per universitatem jamdicte Civitatis ad nos destinatorum propterea nobis factam: provisso- nem fecimus continentem videlicet, quod vos dictus baiulus vel vester locum tenens, habito consilio cum consiliariis qui nunc sunt vel pro tem- pore fuerint pretacte civitatis, eligatis et eligere habeatis, ad vestri bonum arbitrium, unam bonam personam aptam in talibus et bone condicionis que continuïs diebus et horis licitis sit in loco publico, et teneat balan- ciam publicam ad utilitatem tocius rei publice, cum qua recognoscat et re- cognoscere leneatur quibusvis personis cuiuscumque condicionis aut sta- tus existat ad eum ac de causa veanientibus, dictam pecuniam auri et barchinonenses argenti si sunt de recto pondere vel non, aut si dicta pecu- nia est falsa aut eciam bone, vel male legis vel non; cui persone per vos ad hec deputate, per presentem conferimus plenariam potestatem quod si forte dicta pecunia auii et argenti non fuerit vel sit invente recti ponderis vel bone legis ut predicitur, illam videlicet que ad manus suas causa recog- noscendi pervenerit, frangat et frangere eam debeat ac eciam teneatur: vo- lentes et concedentes quod eidem detur pro salario et labore dicti olTicii balanciam et ponderis, ex pecunia que ad manus suas et ex causa predicta pervenerint, unum denarium pro libra: quod salarium, si vobis et dictis consiliariis visum fuerit, diminuere possitis juxta vestri bonum arbitrium ad utilitatem et comodum rei publice, ut predicitur. Mandantes per pre- sentem cartam nostram gerenti vices procuratoris generalis Cathalonie vi-
Institut d'Estudis Catalans. 41
322 Joaquim Bolet y Sisó
cario et baiulo, ceterisque officialibus et subditis nostris jam dicte Civitatis, qui nunc sunt vel pro tempore fuerint, quod predictam personam per vos sub forma predicta eligendam, pro edile detentore et regente officium ba- lancie publice supradicte habeant et teneant, eaque pareantet respondeant de salario supradicto vel de alio minori si vobis et dictis Consiliariis jus- tum fuerit faciendum; presentem vero ordinacionem seu provisionem pre- dictam duraré volumus dum de nostre processerit beneplacito voluntatis. Datam valencie .xiiij, kalendas junii anno domini .m. .cec. .xl. nono. — Exa. Ferrandus de pinós ex cartis sibi missis provisis predictum domi- num Regem in consilio, presentem domino episcopo valencie.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 888, f. 211 v Inédii.
XXX
(Volum II, plana 123).
23 Novembre 1346.
Nomenament de vcedors de la moneda d'or, que I rey D. Pere havia manat encunyar a Perpinyà.
Nos Petrus etc: Attendentes nos, cum carta nostra Data in monasterio populeti septimo Idus augusti anno infrascripto, statuisse seu eciam ordi- nasse quod in villa perpiniani auri moneta cudatur sub nostro nomine, in cuius cudicione magistros prefecimus sive statuimus fideles nostros Jacobum Ermengaudi campsorem et Arnaldum Lamella argenterium dicte ville, prout in Carta predicta lacius continentur: nunc autem desuper- stantibus, sive veedos, in officio dicte monete providere volentes, Idcirco, confidentes de fide et legalitate vestre fidelium domesticorum nostrorum Raymundi ermengaudi et Raymundi noguerii habitatorum dicte ville, quos tamquam in hiis expertos fame preconium recomendat, vos in su- perstantes, sive veedors, monete predicte ducimus huius sèrie ordinandos, ita quod vos silis superstantes sive veedos monete jamdicte. Et volentes vos, superstantes sive veedos supradictos, gaudere libertatibus, privilegiis, et immunitatibus specialibus propter fidelitatem et prerogativam officii pre- dicti, de gràcia speciali per nos et nostros damus et concedimus vobis dictis superstantibus sive veedos et vestrum unicuique et successoribus vestris et cuiuslibet vestrum qui moneterii fuerint in privilegium speciale
Les Monedes Catalanes 323
libertates immunitates et privilegia que secuntur. Primo,quod vos et vestri successores qui supcrstantes seu veedos aut monctarii fuerint, ut est dic- tum, sitis et sint franciíi liberi et immunes ab umiie oste et cavalcata et scr- vitute et redempcione eiusJem et ab omni questia et monetagio et pres- tacione ac servitute eiusdem, et ab omni lezda, pedagio et ab omni armata, guayta, per omnes terras noslras, salva semper defensione et tuicione loci perpiniani et Comitatuum Rossillionis et Ceritanie ac terrarum Vallis spiri et Confluentis et aliorum locorum nostre dicioni subjectorum ubi feceretis vel fecerint incoiatum. ítem, concedimus vobis et vestris suc- cessoribus, ut predicti monetariis, quod possitis et possint licite arma por- taré pro tuicione personarum vestrarum et suarum, de nocte et de die, eundo et redeundo de propiis domibus vestris et ipsorun ad monetariam quamdiu operabitur et moneta cudetur. Mandantes vobis quatinus prout convenit in hiis, scillcet quod dicta moneta fiat fini ponderis et valoris sum- mam diligenciam adhibere curetis. Mandamus eciam dictis magistris et aliis monetariis seu operariis monete predicte, nec non officialibus nostris qui- buscumque presentibus et futuris, quod vos pro veedorssive superstantibus dicte monete habeant et teneant dum nobis placuerit, vobisque ut veedors sive superstantibus monete eiusdem pareant et obediant et vos eciam gau- dere faciant privilegiis et franquitatibus antedictis, et hanc concessionem vobis observent ut superius est expressum. In cuius rei testimonium pre- sentem Cartam nostram vobis fieri facimus sigillo nostro pendenti muni- tam. Datam Ilerde nono kalendas decembris Anno domini .m. .cec. .xl. .vj. Exa. ad mandato domini Regis, Gauserandus de Pulcrivicino.
Arxiu Corona Aragó, Reg. gSS, f. 79 v. Inédil.
XXXI
(Volum II, plana 124).
2 Desembre 1353.
Facultat atorgada pel rcy D. Pere a Ramon de Boxadors, pera
encunyar florins en tot lo Principat de Catalunya, en lo Ducat de
Gerona y en lo Comtat de Cervera.
Nos Petrus, etc: Quia delectamur nostrorum subditorum còmoda procu- raré, Tenore presentis graciose concedimus vobis dilecto nostro Raimundo de Boxados,et plenam vobis confferimus potestatem, tam nomine nostro
324 Joaquim Botet y Sisó
propio quam ut pater legitimus administrator incliti ac magniffici Infantis Johannis, primogeniti nostri carissimi, ducis Gerunde Comitisque Cervarie, fFabricandi et cudendi florenos aureos per vos et alios deputados per vos per totam provinciam Cathalonie dictosque ducatum Comitatum, sub illo signaculo seu contrasigno quod vobis et deputato per vos placuitur, set ea lege qua íabricantur atque cuduntur in Imperio Romano, verum tamen
sculptum circuitu uniuscuiusque noster titulus, videlicet: Petrus dei
gràcia Rex, vel Rex Aragonum. El teneaminj demum nobis seu cui manda- verimus, solvere, pro quolibet marcho dictorum florenorum operato et mo- netato, illud jus quod nobis solvitur, seu solutum fuit atque solvetur per illos qui similem monetam cudi et operari faciunt vel facient in secca ville perpiniani. Volumus insuper, quod illo salario solvantur speculatori scriptori incisori et fusori dicte monete et aliis operariis et monetariis dicte monete, que ordinata et stabilita sunt solvi monetariis et aliis parantibus et vaccantibus ac recipientibus salaria súper cudicione et fabricacione pecun- nie monete perpiniani, Concedentes vobis et aliis deputatis per vos et qui- busvis aliis necessariis vaccantibus et operantibus in dicto opere cudicionis pecunie auree, cunctas franchitates libertates immunitates prerrogalivas et gracias ac privilegia que per nos hactenus indulta sunt et conceduntur magistro et aliis monetariis monete que cuditur in eadem villa perpiniani, illisque libere gaudeatis et utamini durante concessione predicta, quam du- raré volumus hinc ad tres annos proxime futuros a data presentis conti- nue numerandos. Mandantes, nomine supradicto, universis et singulis officialibus nostris in dicta provincià Cathalonie et predictis ducatu et Co- mitatu constitutis et eorum locatenentibus presentibus et futuris, quod huius concessionem provissionem licenciam et graciam vobis observent et observari faciant inconcusse per tempus superius expressatum, et contra non veniant quavis causa. Elapso vero dicto triennio, huiusmodi concessió sit penitus vobis ineficax atque nulla. In cuius rei testimonium presentem Cartam fieri jussimus nostro sigillo pendenti munitam. Datum Valencie .ij. die decembris anno a nativitate domini .m. .cec, Quinquagesimo Tercio, .h. cancellarii, Jacobus de Amalfia ex capitulis traditis sibi per dominum valencie Episcopum can (^cellarium?).
Arxiu Corona Aragó, Reg. 964, f, 91. Inèdit.
Les Monedes Catalanes
325
X X X 1 1
( N'olmii II, pliïna 125 ).
20 Febrer 1360.
Benefici 0 giiLDiv que obtenien los ari-endadors de la eneunyaciú dels Jh)ri)is, en aquesta data.
Aquest es lo guany de la moneda del íluri ques bat a iey de .xxiij. quirats menys quart faent la de or de dobles, segons que fo afinat e regonegut en- tre en Simón dez Soler e en bernat dez coll en la vila de perpenya, en lo .XX. dia de lïebrer del any .mccclvj. Primerament costa lo march del or de do- bles xxxix. libs. .V. s.
It. lo dret que sen dona al senyor Rey ba- tent flori a .xxiij. quirats menys quart... .j. » .vij. » .vj. ds. It. costen messions menudes que fa lo maes-
tre, per march
It. an Johan pluer, per march
It. als obrers, per march
It. als moneders, per march .vj. ds.
It. al escrivà, posat que si baten .ij. marchs
l'any .j. s.
It. al tallador e al fabre que tallan e fan los
ferres, per march .j. »
It. carbó, per march
It. emblanquidor e fonedor e endolsiment
e cresols e loguer d'alberch e lauarlestu-
billa, e candelles, e paper, per march ... It. per correduries de comprar les dobles,
per march
It. per correduries de vendre lo flori ques
moneda
E axi costa lo march del or de dobla obrat. .xlj. libs. E ixen de .j. march dor de dobles obrat ab
la liga de .xxiij. quirats menys quart,
,lxix. florins, que valen comptant lo a.
.xij. sol. .ij. diners per flori xlj. »
.XXIX.
.vj. ds.
.V),
• NJ. ds.
326 Joaquim Botet y Sisó
E axi aquells que tenen vuy la secca guan- yen en lo batiment de la dita moneda, pa- gat al senyor Rey los dits .xxvij. sol. .vj. diners e les messions de la secca, per march .xvij. » .vj. »
Compte de ço ques guany vuy en la dita secca en lo march del or fi faent ne florins a ley de .xxiij. quirats menys quart, pagat lo preu del or fi, e .xxvij. sol. .vj. drs. quen ha lo senyor Rey, pagades totes les messions de la seca.
Primerament costa vuy lo march dor fi ... .xl, libs. .x. s.
It. messions menudes per moltes partides, axi com appar atras en aquet paper, per march
It. met hom en lo march del or fi liga dar- gent .vj. diners per march, qui valen ...
It. se paguen al senyor Rey per los arren- dadors, per march .j. »
E axi costaria lo march dor fi obrat, ab mes- sions e ab ço quen ha lo senyor Rey ... .xlij. »
ítem entre lo march dor fi, liga entre argent e coure, .x. diners, .xiij. grans. E ixen del march dor fi abliga .Ixxj. flori .xix. grans, qui valen vuy a .xij. sol. .ij. drs. lo flori. .xliij. » .vij. »
Sobraria vuy de guany a aquells que tenen arrendada la moneda del dit flori quis bat a .xxiij. quirats menys quart .xvij. » .vj. ds.
Arxiu Corona Aragó; paper solt. Inèdit.
|
ix. |
» |
.vj. |
ds. |
|
.ij. |
» |
.vj. |
» |
|
vij. |
» |
.vj. |
» |
|
ix. |
» |
.vj. |
» |
Les Monedes Catalanes 327
XXXIII
(Volum II, plana 49).
22 Juny 1356.
Contracte d' arrendament de la encunyació de Jlorins en la seca
de Perpinyà, pel terme de dos anys, feta per D. Pere III a favor
de Pere Blau (o BlanJ y de Johan Pliier.
Pateat Universis. Quod vicesima secunda die iunii anno a nativitate do- mini .m.ccc.I. sexto, Inter Illustrissimum ac magnificum principem et do- minum dominum Petrum dei gràcia Regem Aragonum Valencie etc. ex una parte, et Petrum blan acJohannem pluer domesticos suos habitatoresque ville perpiniani ex parte altera, fuerunt tractata conventa et ordinata certa capitula quòrum series sic habetur. Avengut es entre lo senyor Rey duna part e en P. blan e en Johan pluer de laltra, quel senyor Rey degà arrendar et arrende al dessusdits, e a cascun delís, la secca de perpenya, el batiment de la moneda daquella, en aytal manera et forma: que baten et degen batre solament moneda de florins, daquella ley talla e pes que son stats batuts en la dita secca en los dos anys prop passats en los quals lo dit en P. blan ha tengut arrendada la dita secca del dit senyor Rey, la qual ley es de vint e tres quirats menys quart el pes de sexanta et vuyt florins el march de perpinya. ítem que Is dits arrendadors, ensempso qualsevol delís en soliu, degen donar e pagar al senyor Rey per quescun march dor fi ques batrà en la dita secca per fer los dits florins, trenta esinch sols barchinonesos quitis de tots sala- ris e messions acostumades qui sagen a fer par raho del batiment de la dita moneda, comptan a march de perpinya. E si per aventura lo senyor Rey hi metia mes oíficials que noy ha hauts en los dits dos anys prop passats o ha crescuts o crexia los salaris a aquells qui ja hi son, que los salaris dels ofh- ciais novells e no acostumats e lo dit creximent de salaris dels oíficials que ja hi son pac e sie tengut de pagar lo senyor Rey, exceptats los salaris del maestre de la moneda e de un asseiador quel senyor Rey vol quey haia ul- tra daquell qui ja hi es, axi que hi haia dos asseiadors, los quals salaris dels dits maestres e asseiadors que affit? o aiustat hi serà sicn tenguts de pagar los arrendadors dessus dits o qualsevol delís: lo guany emperò quis farà en lo dit batiment a la raho dessusdita sien tenguts de pagar al senyor Rey los idts arrendadors 0 qualsevol delís de quatre en quatre meses. ítem. que
328 Joaquim Botet y Sisó
los dits arrendadors o la un delís hagen a metre or en la dita secca de ço del lur e a lur risch e que per pujament o baxament quel or fes lo senyor Rey nois fos de res tengut, ans en quiscun? for lo dit or stie hagen a dar al senyor Rey los dits trenta et sinch sous per cascun march, e no pus, aytant com aquest arrendament durarà. ítem, quel senyor Rey prometa e jur, que dins Catalunya ne en los Comtats de Rosselló e de Cerdanya no degà fer batre ne dar licencia algun de batre o fer batre alcuna moneda dor du- rant lo temps del dit arrendament, ans tots altres arrendaments concessions comissions 0 atorgaments fets o faedors a qualsevulla persones de batiment de moneda dor dins lo principat de Cathalunya vol que sien nulles e revo- cats, e de present lo senyor Rey revoca aquells els anulle sots qualsevol for- ma de paraules que fossen fets o atorgats, e que no manarà ni ordenarà ni fer manar ni ordonar lexara ne consentirà en alcuna cosa o coses per la qual o per les quals lo batiment de la moneda daquest arrendament fos empet- xada o destorbada: E encara, que letra ne carta que contra aço vengués no farà, e si les íehia o feytes ja les havia, que aquelles revocarà o revocar farà ab acabament, tota vegada que per part dels dits arrendadors o daltres en nom lur ne serà request. ítem, quel senyor [Rey] puxa fer batre en la dita secca tot aquell or que hàura, que sia seu propi, lo qual lo dit senyor dirà de paraula als dits arrendadors o a qualsevol delís, els significarà ab sa letra scrita de se pròpia ma en sa conciencia que es seu propi, axi emperò quel dit senyor sia tengut pagar les despeses justes quis faran per lo batiment del dit or seu, e quel guany qui si farà sia Íntegrament del senyor Rey, lo qual or reeba e sia tengut de reebre lo maestre de la dita moneda e no los dits arrendadors ne alcun dellsi-E lo dit maestre do compte daquell al senyor Rey, axi quels dits arrendadors ne alcuns delís noy sien en res obligats ne tenguts sinó tant solament en fçr ofer fer e spetxar. ítem, quel arrendament aquest començ en la festa de sent Johan del present mes de juny e dur per dos anys contínuament siguents. ítem quels dits arrendadors 0 la un da- quells puxen pendre e legir obrers moneders fonedors e totes altres perso- nes necessàries o profitoses al batiment de la dita moneda, axi com a ells parra ésser faedor a profit, et utilitat del senyor Rey e delís meseys (sic), ells pagants totes vegades, a les dites persones salaris covinents segons que ab ells se poran convenir: les persones emperò per los dits arrendadors o per alcun dells a aço elegidores hagen a ésser moneders e obrers per ator- gament del senyor Rey. ítem, quels dits arrendadors o qualsevol dells do- nen o paguen lo dret pertanyent al senyor Rey, per raho daquest arrenda- ment, a aquellas persones e en- aquella manera quels senyor Rey lurs ma-
Les Monedes Catalanes 32f)
nara ab ses letras sots scrites o signades de sa pnjpia nia, c no en alira ma- nera, per spres o fort manament quen liaf^uessen, e si ho fan que nois sia pres en compte. ítem, que tota la moneda quis obrarà dins lo temps del dit arrendament en la dita secca haia haver lo maestre de la dita moneda, c que de tot ço quis farà en la dita secca íaça lo dit maestre libres, axi com fan los maestres de les altres seques, los quals libres sien tenguts donar, íinit lo temps daquest arrendament, al maestre racional de casa del senyor Rey. E que, si mester serà, sia feta letra de manament daço al maestre de la dita moneda. ítem, quel senyor Rey vol etordonaque en Jaspert de Tragura, conseller seu e promovedor de la sua cort, se do esguart dels officials e de les companyes qui obren e obraran en la dita secca: E encas que contrast contesa o divisió hagués entre ells o entre los dits arrendadors o la un delís, e los dits officials e obrers o alcu o alcuns delís, e entre lo maestre e ells, quel dit en Jaspert ne sie conexador, e ho conegua eu ponesca e ho declar e castich, ab consell voluntat e acort del maestre e dels alcayts de la dita moneda, e que daço sia feta letra de comissió e manament al dit en Jaspert si los dits arrendadors maestre officials e obrers lan volran. Quibus siqui- dem capitulis, visis recognitis atque lectis ad plenum per Illustrissimum do- minum Regem prefatum, ídem dominus Rex ea firmavit, et michilominus sacrosantis quatuor dei evangeliis positis coram eo et corporaliter tactis per eum, juravit capitula ipsa et omnia et singula in eis expressa sive contenta attendere et complere, tenere et observaré et in nullo contrafacere vel ve- nire directe vel indirecte per se vel aliam interpositam personam, nec sus- tinere quod contrafiat, racione aliqua sive causa. Et memorati Petrus Blan et Johannes pluer, ambo videlicet insimul et quilibet eorum in solidum, pro- misserunt et jurarunt per dominum deum et ei us sa neta quatuor evangelia, in predictis et circa predicta legaliter se habere et bene eaque omnia et sin- gula, in quantum eos ambos insimul vel quemlibet eorum in solidum tan- gunt, facere exequi attendere et complere et in nullo contrafacere vel venire, sub obligacione omnium bonorum suorum tam habitorum quam etiam habendorum. De quibus siquidem, sic firmatis atque juratis ut superius continetur, Prefatus Dominus Rex mandavit. et jamdicti Petrus atque Jo- hannes requisiverunt, fieri duo publica instrumenta dicti domini Regis si- gillo appendicio sigillata. quòrum unum remaneat penes ipsum dominum Regem, et aliud tradatur prelibatis Petro atque Johanni. Mandavit etiam dictus dominus Rex, quod fiant inde ad partem Carte seu littere regie ad predicta necessarie seu etiam opportune. Acta íuerunt hec in Castro Regió perpiniani, in Camera vocata dels timbres, die et anno predictis, presentibus
Institut d'Kstudis Catalans. 4^
330 Joaquim Botet y Sisó
pro testibus ad eo vocatis Petro jordani de Urries maiordomo, Matheo mer- cerii camarlengo, militibus, Jasperto de Tragurano promotore curie regie consiliariis, et Petro de Vallo ac Jacobo de Marginibus de Thesauraria dicti domini Regis, annoque a regimine ipsius domini Regis vicesimo primo. Rex Petrus — Fuit clausum per Petrum de Tarraga, scriptorum et notarium pu- blicum per totam terram et dominacionem Illustrissimi domini Regi Ara- gonum — Dominus Rex mandavit michi Petro de Tàrrega, in cuius posse predicta juravil atque firmavit. Predictum instrumentum fuit duplicatum, quòrum alterum fuit domino Regi traditum et alterius dictis Petro B!an et Johanni pluer. Signum Petri de Tarraga scriptoris dicto domini Regis et eius auctoritate notarii publici per totam terram et dominacionem suam, qui predictis interfuit eaque scribi fecit, etc.
Arxiu Corona Aragó; Reg. 1327, f. 122 v. y següents. Inèdit.
XXXIV
(Volum 11, plana 127).
29 Juny 1362,
Altra contracta d'arrendament a favor dels matexos, pera
encunyar en la seca de Perpinyà florins dits de Perpinyà y
florins dits de Flanria o Franria.
In dei nomine noverint universi: Quod die mercurii, circa iioram tercia- rum, quam computabatur .xxix. die junii, anno a nativitate domini millesi. mo .cec. Ix. secundo, In castro ville perpiniani, in quadam videlicet camera dicti castri vocata dels timbres, in presencia testium subscriptorum ad hec specialiter vocatorum, Capitula seqüència fuerunt lecta per me fferrarium sayolli, notarium infrascriptum, coram Excellentissimo principe et domino domino Petro dei gràcia Rege Aragonum Valencie Maioricarum Sardinie et Corsice, Comiteque barchinone Rossilionis et Ceritanie, Et coram etiam Petro Blan et Johanne pluerii arrendatoribus seche auree subscripte, Quò- rum quidem capitulorum series sic se habetur. En nom de deu e de ma- dona sancta Maria, amen. Avengutes entre lo senyor Rey e la senyora Re- gina present lur consell, duna part, E en p. blan maestre de la secha daur de la vila de perpenya E en Johan pluer scriva de la dita secha, de la altra, sobre lo arrendament quel senyor Rey lus fa de la dita secha e lo batiment
Les Monedes Catalanes 331
de aquella, en la forma següent; Primerament, que! dit senyor Rey arrenda la dita secha, 0 monedaria de la moneda dor ques bat en la vila de perpe- nya el batiment daquclla, als dits P. blan e Johan pluer: Es a ssaber, de la festa de Epihania de nostre sen}'or o de apparici primera vinent del any .m.ccc.lxiii., en la qual linira lo arrendament que vuy han de la dita secha, a .i. any primer e ladonchs contínuament siguent. En aytal manera e con- dició, quels dits arrendadors, e no altres sens licencia lur, baten e pusquen batre 0 fer batre, dins la dita vila de perpenya, moneda de florins dor appe- lats de perpenya: Ço es a ley de .xxii. quirats e de talla de sexanta vuyt flo- rins en lo march de perpenya, En los quals sien scrites les letres acostuma- des: Emperò, q ue en la una part, ço es en aquella que mils vendrà al en tel la r, haia algun contra senyal a diferencia dels florins que primer se solien ba- tre, que eran a ley de .xxii. quirats e .iij. quarts. ítem, quels dits arrenda- dors sien tenguts de donar al dit senyor Rey, quitis de totas messions, de tot march dor de dobles de Reyals de Mallorques e de or de Ryells 0 en verga que batran en la dita monedaria. ço es alleyant la dobla a .xxiij. quirats e quart. Els Reyals de Mallorques a .xxiij. quirats e mig, Els Ryels emperò o vergues per ço com se fan de moltes e diverses monedes e tenen diverses leys sien alleyats a la ley que per los guardes o veedors per lo dit senyor Rey a aço diputats seran jutjades: E donaran al dit senyor per cascun march de les dites monedes tornat a or fi .xix. sols. barchinonesos. ítem. donaran los dits arrendadors al dit senyor Rey, quitis de totes messions, per march de florins comuns de scuts vells e de tot altre or monedat qualque sia, sis vol billo monedat de la terra francesa sis vol daltra part, don que sia, alleyan florins comuns de peumont escuts vells, nobles, la u parts, cadires, Genovins, Ducats de venecià, florins de florencia, moltons e dobles castellanes, per or fi: E encara de totes altres monedes dor semblants a aquellas 0 a la una de aque- llas, a coneguda dels dits maestre e guardes, alleyades semblantment per or fi, Exceptat dobles e Reyals de Mallorques qui damunt son jutjats per altra ley, donaran al dit senyor Rey per cascun march de les dites monedes .vij. sols. barchinonesos. ítem, donaran per cascun march de escuts nous de la terra francesa, 0 daltra part, don que sien, de qualque ley que sien, jutjats per los dits maestre guardes e veedors segons que seran certs de la ley en que seran comprats dels mercadersper los dits arrendadors, tornant lo march a or fi, daran per cascun march al dit senyor Rey .vij. sols. barchinonesos: Encara mes es avengut, que per preu del present arrendament, axi es assa- ber, per lo batiment del dits florins appellats de perpenya, segons la ley e talla damunt dita, com encara per lo batiment de florins de Ffrancia, que deuen
332 Joaquim Botet y Sisó
batre segons que avant nes feta menció, donaran al senyor Rey. L. mil) ia sols. barchinonesos per lo dit .j. any, quitis de totes messions e salaris, los quals pagaran en la forma següent: Es assaber, que de present donaran al tresorer del senyor Rey, o aquell quel senyor Rey ordenarà, qui aquells deu conver- tir en forratge del Castell de Perpenya e en adobar Ginys e altres arnesos, .X. millia sous barchinonesos: E los romanents .xl. millia sous barchino- nesos pagaran en aytal forma, que del primer dia del mes dagost primer vinent donaran e pagaran a aquella persona que per lo senyor Rey lus serà significada, a ops de fer paga a .L. servents quel dit senyor mana solde- jar per guarda del dit Castell, aytant com lo sou muntarà, de .ij. mesos la- donchs primer vinents: Eaxi, daqui avant, de dos en dos meses, mentre los dits .xl. millia sols. bastaran, hem, es avengut quels dits arrendadors, dels preus o fors dels marchs del or que batran, dels quals preus segons damunt se conte son tenguts de respondre al senyor Rey, se pusquen retenir e a ells satisffer en los dits .L. millia sols. que son tenguts de pagar en la forma damunt dita, e tot ço que legittimament apparra quen hagen pagat o anti- cipat: E si batran tant or dins lo dit temps, que segons los fors damunt dits muntas a major summa dels .L. millia sols o de ço que pagat nauran, que de tot alio quant que serà sien tenguts de respondre al senyor Rey entegra- ment: E si per ventura en lo dit temps de .j. any no batran tant or, que se- gons los dits preus no poguessen a ells mateys satisfer en ço que pagat o bestret hauran, quel senyor Rey lur en sia tengut de fer esmena segons serà atrobat clarament per comptes del maestre e del scriva de la dita secha: E que entretant tenguen la dita secha tant e tan longament fins que a ells sia entegrament satisfet del guany pertanyent al dit senyor per lor que batran, El senyor Rey, fins que a ells haia satisfet entegrament, no pusque vendre ne arrendarà altres la dita secha, ne aquella a sos ops propis pendre, ne tol- re als dits arrendadors. E per tal com la dita secha no es asi endreçada com mester seria, a profit del senyor Rey e dels dits arrendadors, e aço per tal com los mercaders qui han ora vendre lamen mes portaren franca, on nan major preu que no a la dita secha, per ço com la moneda ques bat en fran- ca es pus feble que no aquesta ques bat en perpenya e poden hi dar major preu que no los dits arrendadors, per aquesta rahon lo senyor Rey, de la ley del flori que per ordinacio sua era e es acostumat de batre en perpenya a ley de .xxij. quirats e .iij. quarts, han levats e remoguts en lo present arren- dament los .iij. quarts, romanent la ley en .xxij. quirats segons que en lo primer capitol nes feta menció : E aço fa lo senyor Rey per tal quels dits arrendadors pusquen donar aquest avantatge dels .iij. quarts, qui poden va-
Les Monedes Catalanes 333
ler tro a .xxv. sols. barchinonesos per cascLin march, als mercaders qucy aportaran or, e la secha haia que obraré major aviamcnt, de qucs segueix profit a cascuna part : Mas emperò, per ço com lo senyor Rey dupte si lots aquests .iij. quarts o la valor daquells seran donats per avantatge als mer- caders qui aportaran or a vendre, o si per ventura romandrien en poder dels arrendadors, e en aquest cas lo senyor Rey los perdria, per ço a remoure tot aquest dupte vol lo senyor Rey quels dits arrendadors faccn de present al dit senyor sagrament e homenatge quels dits .iij. quarts o la valor da- quells daran per a ven tatge als dits mercaders: Esi per ventura los dits arren- dadors se poran convenir ab los dits mercaders a mellor mercat, ço es que nois hagen a donar entegramentl avantatge dels.iij.quarts, que tot allu quey sobrarà, quant que serà, donaran al senyor Rey entegrament. E vol lo se- nyor Rey, que daço non sien tenguts de comptar ab ell ne ab altra en nom seu, ne ordenarne comptes per menut ne en altra manera, per ço com seria fort diíficil cosa, Mas que sia fiat a lur sagrament e homenatge que de pre- sent li faran: E que aquest guany posen apartadament en alguna caxa, no mesclantho ab laltra guany de la secha, per ço com es cosa de que nos po- ria ordonar compte bonament. ítem, esavengut e plau al senyor Rey, quels dits arrendadors, dins lo dit temps de .j. any, ultra los dits florins appelats de perpenya que son de ley de .xxij. quirats, pusquen batre en la dita secha florins appelats de lïranria, semblants en talla e en ley a aquells florins quel Rey de fiVança fa batre en son regne, los quals florins sien de ley de .xxj. quirats e mig E de talla de .Ixviij. flurins en lo march, segons quel dits flo- rins del Rey de ffrança son: E en la una part del dit flori, ço es de la part de la flor, haja scrit ff'ranria, E en laltra part. sanctus Johannes babtista, se- gons que es scrit en los dits florins E segons e en la forma que en lany prop passat e en 1 any present, que han tenguda la dita secha arrendada, han ba- tuts e baten per vigor del dit arrendament. E daran los dits arrendadors al senyor Rey, per cascun march de dobles de Reyals de Mallorches e dor en Ryells 0 en verga que batran e obraran dins la dita secha. alleyant aquells ço es dobles a .xxiij. quirats e quart. Els Reyals de Mallorches a .xxiij. qui- rats e mig, Els Ryells y vergues per ço com [se] fan de diverses monedes a la ley que seran jutjats per los veedors e guardes de la dita secha per lo senyor Rey o aço deputats, .xl. sols. barchinonesos per cascun march. Encara do- naran al dit senyor Rey, per march de florin comun de scuts vells e de tot altre or monedat qualque sia. sis vol billo monedat de la terra flrancesa sis vol daltra part, don que sia alleyant florins comuns de peumont e scuts vells, nobles, lauparts, Cadires, Genovins, ducats de Venècia, florins de flo-
334 Joaquim Botet y Sisó
rença, Moltons e dobles castellanes e altres monedes semblants a aquelles o a la una daquelles, per or fi: E aço, a coneguda dels maestre e deies guardes, Exceptades dobles e Reyals de Mallorches qui son daltre for, per cascun march de les dites monedes que batran .xv. sols. barchinonesos. ítem, daran per march de scuts nous de la terra ffrancesa o de qualque part que sien, de qualque ley que sien jutjats per los dits maestre e guardes e veedors segons que seran certs de la ley a que seran comprats dels mercaders, tornant lo march a or fi, ço es per cascun march .xv. sols. barchinonesos. E es axi em- pres e avengut, que en cas quel Rey de íïrança mudas la dita moneda dels florins que fa, o la abatés, ço es que no corregués ne fos corrible en son Reg- ne, E feya altra moneda dor novella plus forts o pus feble, pus grassa o pus magre, e que no fos semblant en talla ne en ley als dits florins que vuy fa, que en aquell cas los dits arrendadors pusquen batre e fer batre semblant moneda quel dit Rey de ffrança farà batre: es assaber, en ley e en talla mas no en nom ne en titol ne en senyal, E quen sien tenguts de respondre al dit senyor, per cascun march daquella aytal moneda, a coneguda del dit senyor Rey, quin haia primerament informació del maestre e guardes de la dita se- cha: Emperò abans que alguna de les dites monedes batessen, naguessen a consultar lo senyor Rey e sperar resposta sua. ítem, es empres e concordat, que en cas quel Rey de íïrança bates florins que fossen de menor ley de .xxj. quirats e mig, segons demunt es dit, quels dits arrendadors pusquen batre, sens que non hagen a consultar lo senyor Rey, semblants florins en ley e en talla, exceptat que siy era son nom propi o ses armes, que ells no les hi facen, mas quey metan lo titol que dessus es dit de ffranria: E en aquell cas, sien tenguts donar al senyor Rey ço, si per ventura lo Rey de franca lo minuara de mig quirat lo flori, ço es que serà pus magre de ley que no aquell que vuy fa, donen al senyor Rey .xj. sols. barchinonesos mes avant que no donen per cascun march, ço es quen donen .Lj. sols. per march: E sil minuara de .j. quirat, quen donen .Lxij. sols. per march : E segons aquesta forma, si 1 minuara mas avant: e aço sia entès axi del or de que damunt son tenguts de donar .xl. sols. per march que batran, com daquell de que son tenguts donar .xv. sols., car lo quirat quis minuara se deu comptar per .xxij. sols. en cascun march de qualsevol or que batran. ítem, quel senyor Rey pro- met e jura, que ell ne altre qualsevol persona per ell o en nom seu, durant lo present arrendament de .ij. anys, no íara batre ne fer batre ne dara licen- cia a algun de batre alguna moneda dor dins los seus Regnes Comtats o terres de ça mar o delia mar, Exceptat lo Reyal dor ques bat en Mallorches, ans tots altres arrendaments o concessions comissions e atorgaments feyts
Les Monedes Catalanes 335
o faedors a qual se vulla persones de batiment de moneda o monedes d or dins los dits seus Regnes Comtats e terres, vol que sien nullcso hauts par revocats, els revoca ara axi com ladonchs o ladonchs axi com ara, sots qual- sevol forma de paraules sien foyts o atorgats. E encara promet e jura losenyor Rey que no farà manarà ne ordenarà, ne fer manar ne ordonar consentirà, alguna cosa o coses per les quals lo batiment daquesta secha o moneda fos torbat o empetxat: E si carta o cartes o letres o coses eren fetes o empetrades, 0 d aqui avant se feyen o se impetraven, que fossen contra lo present arren- dament o alguna cosa contenguda en aquell, quel senyor Rey los promet revocar e tornar a degut stament encontinent que per los dits arrendadors o la .j. delís o per part lur ne serà request. E en cas que nou faes 0 per ell o per altre en nom seu era alguna cosa feta o assejada contra lo dit arren- dament, quel dit senyor Rey sia tengut de tots dampnatges messions e inte- ressos quels dits arrendadors ne soslenguessen, a coneguda de la dita senyo- ra Reyna. ítem, quels dits arrendadors o la .j. delís, puxen pendre e elegir obrers monaders fonadorse totes altres persones necessàries e profitoses al batiment de la dita moneda, axi com a ells parra ésser faedor a profit del dit senyor Rey e delís matexes. Ells emperò pagant tota vegada a les dites persones covinents salaris de ço del lur propi, segons que ab ells se poran convenir, los quals obrers e monaders sien daquells quiy son ja elegits per lo senyor Rey e per lo maestre de la secha. ítem, quel carrech de la moneda dor ques batrà en la dita secha o monadaria, ço es la ley e la talla e altres coses semblants a aquestes, sia del maestre e de les guardes de quis pertany, e no en res dels dits arrendadors. ítem, se reten lo senyor Rey, que pusque batre en la dita secha tot or seu propi, ço es de la sua candelera pròpia, que vulla obrar e batre en la dita secha a sos propis obs francament e sens sa- lari e dret algun, salvant que sia tengut de pagar les messions qui si faran per aquesta raho, e no als. ítem, quel senyor Rey guia e assegura totes e sengles persones privades e stranyes que dins lo temps del present arren- dament adugen e liuren e meten dins la dita secha or per abatre, emperò quel dit or basta .x. marchs de perpenya e dali amunt, estantli, Es a ssaber, .X. dies dins perpenya tant solament, e après anant e vinent, ab lurs robes bens e mercaderies, de tota Marcha 0 represàlia comensada o començadora e de tots deutes estranys, ço es que ells noy sien principalment o per fer- mança obligats, E que no sien encolpats dels crims contenguts en la forma del general guiatje, o de la .j. daquells, axi que per aquestes rahons o per qual se vol delies no pusquen ésser per lo dit senyor Rey ne per sos ofíicials agreujats detenguts Marchats penyorats 0 molestats, ans pusquen estar los
336 Joaquim Botet y Sisó
dits .X. dies dins perpenya e anar y venir salvs e segurs: E aço sia manat als officials que observen e que facen cridar ab veu de crida publica. ítem, lo se- nyor Rey promet e jura que, durant lo temps del present arrendament, no vendrà 0 arrendarà a altre oa altres persones la ditasechael batiment daque- 11a, nen remourà los ditsarrendadors per raho de major o menor o semblant preu 0 preus, o per propi us, o per qual se vol altra manera o rahon. ítem, quel dit senyor promet e jura, que dins lo dit temps, no atorgarà o dara li- cencia a algun que pusque fer batre dins la dita secha alguna quantitat d or, E si per ventura ne farà gràcia a algun, aquella no haja alguna valor, ne aquella sien tenguts de observar ne obeyr los dits arrendadors qualssevol penes en aquelles gràcies o concessions contengudes no contrestants en al- guna cosa. ítem, per ço com los dits en P. blan en Johan pluerson arren- dadors dins daquest temps de la dita secha, es necessari que de lurs officis que tenen en la dita secha, ço es lo dit P. blan de maestre e Johan pluer de scriva, sia provehit a alcunes bones persones e aptes que aquells regesquen per ells ben e leyalment a profit del senyor Rey e dels dits arrendadors, E daço facen sagrament e homenatge en poder del portant veus de Governa- dor en Rosselló o de son lochtinent. E fou acordat quel maestre de la dita secha sia Narmengau camarada, El escrivà sia en p. barrau, que regesquen per lo senyor Rey los dits officis del maestrat e escrivania de la secha per lo dit temps de .j. any, E que facen lo dit sagrament en poder del dit por- tant veus de Governador. E fou empres quels dits arrendadors sien tenguts de pagar als dits maestre e scriva lurs salaris acostumats, segons que ab els en lany present e passat se son convinguts, de ço del lur propri, El senyor Rey noy sia en res tengut. ítem. per ço quels obrers e monaders e altres persones diputades al servey de la dita secha e a fer e obrar la dita moneda dor sien mils regides e governades, e que maeeria de contrastar ne pladejar nos pusque moure entre ells, vol e ordona lo senyor Rey que en Jaspert de Tragura, conseller seu e promovedor de la sua cort, se don guarda dels offi- cials e altres companyes de la dita secha o diputades al servey daquella. E si entre ells o alscuns delís o dels dits arrendadors ab ells e converso haurà qüestions alcunes per qual se vol manera o rahon, quel dit en Jaspert de Tragura, ab volentat acort e consell dels maestre e alcaydes de la dita mo- neda, determen ponesca e castich e declar totes e sengles qüestions divi- sions e dissensions que sien entre ells, segons es dit, breument e de pla e sens scrits sis volra: E los contrestans hagen a tenir e observar ço que per lo dit en Jaspert ne serà determenat e declarat, e que daço sia feta comissió special al dit Jaspert. ítem es avengut, que si los dits arrendadorsdins aquest
Les Monedes Catalanes 337
temps per raho de guerres 0 altres necessitats conexeran que no fos profi- tós obrar la dita moneda o tenir la dita secha dins perpenya, que en aquell cas pusquen mudar aquella en qualse vullen loch o lochs de la terra del senyor Rey, ço es que pusquen batre la dita moneda de florins dor en .j. loch o molts ensemps o departidament segons que a ells serà vist profitós a lur coneguda, e que sien tenguts de obrar e fer les dites monedes segons que damunt se conten: E daço sia feta letra als officials quels donen consell favor e ajuda, Els legen obraré batre les dites monedes sens algun embar- gament, ítem es entès, que per lo present arrendament o alguna cosa con- tenguda en ell no sia fet perjudici al arrendament quels dits arrendadors han ja de la dita secha a .ij. anys que finiran lo dia que aquest comensa, ans romanguen los dits arrendaments en lur força e valor. ítem, que de to- tes les dites coses sia feta una carta publica, ab segell pendent del senyor Rey segellada, en la qual sien inserts tots los dits capítols en lur forma de verbo ad verbum: E si mester serà quen sien fetes letres sparses de cascun capí- tol o de ço quels arrendadors Ien demaneran substància non mutata. les quals carta e letres sien liurades als dits arrendadors franches e sens algun dret de segell que no sien tenguts de pagar ara ne per avant durant lo pre- sent arrendament. Quibus quidem capitulis, per me dictum tïerrarium sa- yoUi notarium seriosius et de verbo ad verbum lectis et per dictum Domi- num Regem et dictos Petrum Blan et Johannem pluerij plene col•lectis et consideratis, incontinenti fuerunt per eosdem Dominum Regem, Petrum blan et Johannem pluerij laudata approbata ratifficata et confirmata ncc- non jurata in manu et posse mei dicti notarii, tam per dictum Dominum Regem quam per ipsos Petrum blan et Johannem pluerii, per dominum deum et eius sancta quatuor evangelia manibus eorum corporaliter tacta, qui premissa omnia et singula in capitulis premissis apposita et contenta tenere invicem et observari promisserunt. Et nichilominus ipsi Petrus blan et Johannes pluerii pro premissis homagium ore et manibus comendatum prestituerunt domino Regi preíato. Et ipse dominus Rex mandavit mihi dicto notario et scriptori suo ut de premissis facerem arrendatoribussupra- dictis tot provissiones et llitteras quot eis circa hec fuerint necessarie et etiam opportune. Et tam ipsi dominus Rex quam dicti arrendatores pro conservacione juris utriusque partis mandarunt et requisiverunt me dic- tum notarium ut de premissis sic gestis conficerem presens publicum ins- trumentum sigillo ipsius domini Regis appenditio comunitum tradendum per me arrendatoribus supradictis. Que t'uerunt acia die hora loco et anno prefixis, Regnique dicti domini Regis vicesimo septimo. presentibus me
Institut d'Estudis Catalans. 43
338 Joaquim Botet y Sisó
dicto notario Et etiam venerabilibus ffrancisco de perillionibus, milite, ca- marlengo dicti domini Regis, berengario de relato, consiliario suo et thesau- rario domine Regine ac Petro de marginibus subthesaurio ipsius domine Regis, pro testibus ad hoc specialiter convocatis. Rex Petrus etc.
Arxiu Corona Aragó; Reg. 1293, f. 98 y següents. Inèdit.
XXXV
(Volum II, plana 131).
I Octubre 1370.
Arrendament jet per D. Pere III a Pere Blau y Joan Pluer de les seques de sos regnes, pera encunyarhi florins d'Aragó y moneda
castellana.
In nomine domini amen. Noverint universi Quod nos Petrus etc. Atten- dentes per vos fídelem Consiliarium nostrum Petrum blan, dispenserium nostri Carissimi Primogeniti, fuisse nobis oblata certa Capitula quibus et unicuique eorum certas responsiones fecimus prout in fine cuiuslibet dic- torum Capitulorum et responsionum ad ea factarum Tenores per ordinem subsequuntur. Aquests son los Capítols quen P. blan e en Johan pluer e lurs companyons demanen quels sien per lo senyor Rey atorgats sobre larrenda- ment novellament faedor deies seques del flori darago. Primerament, que! senyor Rey los arrende del primer jorn de. Noembre primer vinent a .j. ayn totes les seques del aur quis batrà en tots los Regnes deçà mar e en lo principat de Cathalunya, e que pusquen batre en .iiij. loclis aquells que a ells serà vist fahedor, e encara mudar les seques en aquells lochs on los serà pus profitós e pus avinent daver aur a lur coneguda per batre lo flori darago; Plau al senyor Rey que sien los lochs notables e de Reyalench : Encara plau al dit senyor, que sils arrendadors volen reduir la dita secca a .j. loch o a .ij. o a .iij. que ho puguen fer seguint la forma de la resposta del senyor Rey de batre en loch notable e de Reyalench. ítem, que dins lo dit temps pusquen batre la moneda Castellana de billo o dargent per la forma que huy se bat en Saragoça, e que pusquen mudar la secca de la dita
Les i\toncdcs Catalanes ^jf)
moneda la on los scra vist faedor: Plau al senyor Rey que la baten en la for- ma que huy se fa o en la fornia que la faran en Castella daqui auant, c que la baten en los lochsaxi com damunt es dit. Ítem, quel sentor Hcv no íaça batre ne don liccncia de fer batre a altre persona, dins lo dit teiTips c Regnes e principat en lo primer capitol C(;ntenguts, neguna moneda daur ne de bilIo, ne encara en les illes de Mallorques, exccptat lo Reyal de Ma- llorches a Mallorches e la moneda barchinonesa a barchinona c jaquesa en Aragó e Reyal en Valentcie, si nos fahia de voluntat dels damunt dits arrendadors c per profit lur, E si daço alcun havia ja licencia, quel dit se- nyor de present ho revoch e haja per revocat : Segons lo capitol plau al senvor Rey, exceptat la licencia donada als portogaleses qui es avtal, ço es, que elis puxen batre moneda dargent del Rey don Pedró qui fo Rey de Cas- tella, e de Rey de Portogal, e no altre. ítem, quel dit senyor Rey sia tengut de fer esmena o de lexar de son dret als arrendadors si, ço que deus no vulla, esdevenien durant larrendament guerres o marques o mortaldats per les quals vengués destorp al batiment del flori darago, e que daço lo dit senyor estia a coneguda de .ij. o de .iij. bons homens qui de present hi sien elegits, o en defalliment daquells lo senyor Rey ne elegis .j. e los arrendadors altre, qui a lur bon àrbitre jutjen lo dampnatge quels dits arrendadors hauran pres per los damunt dits empatxaments o destorp : Respon lo senyor Rey quen lo fet del flori darago no posaria neguna con- dició, mas plau li que en lo fet de la moneda Castellana sia posada, ço es, que en cas que per guerra de Castella o per mudament de moneda o per al- tres destorps qui venguessen perquè la dita moneda Castellana nos pos- ques batre ne espatxar ne vendre segons que huy se fa, que en aquell cas los dits arrendadors no fossen tenguts de pagar los .v. milia florins si no solament prorrata del temps que haurien batuda la dita moneda: E si per aventura dins lo temps del arrendament se esdevendra lo destorb, que la dita moneda no hagués spatxament segons que damunt se conte, E après del dit destorb los dits arrendadors volran batre la dita moneda, que ho puxen fer per lur pròpia auctoritat e sens licencia del senyor Rey, ells pa- gant en aquell cas prorrata del temps que batrien. ítem, quel senyor Rey faça als dits arrendadors totes aquelles provissions que mester hauran o demanaran en destrenyer lor que no ischa de la terra, encara en destrenyer corredors mercaders e cambiadors de no fer contractes per los quals lor ischa de la terra palesament ne amagada, sots grans penes guanyadores lo terç al dit senyor e lo terç als dits arrendadors e lo terç al acusador, e en- cara que tota persona de qualque condició sia qui haurà comprat o venut
^Aò Joaquim Botet y Sisó
or, haia a dir veritat al Maestre de la secha o als arrendadors o a lurs lochs tinents o procuradors del dit or qual via haurà presa, sots la dita pena, si a la secha no es vengut, e que a aço los ajuden Governadors, veguers, batlles e altres officials qui per ells ne seran requests, qui daço hajan special mana- ment del senyor Rey: Plau al senyor Rey. ítem, quel dit senyor Rey no don licencia de trer or ne argent dels seus Regnes e terres per alguna rao ne per son propi fet; Esiu fahia, quelsarrendadorsse poguesen retenir del seu dret per cascun march dor .iiij. florins, ço es daquellqui per sa licencia hi serà tret, e per cascun march dargentqui per sa licencia hic serà tret mig flori, e quedaço hajen a dir veritatab sagrament aquells qui lo dit or o argent de la terra trauran o en lo tractament de la treta seran estats presents o hi sabran per alcun sentiment quen hauran, e que en aço lo senyor Rey no contrastarà ne empatxarà los arrendadors de saber la veritat de les demunt dites coses, e que al dit senyor placia que aquells sien forçats de dir veritat de ço que sa- bran en lo dit fet sots la pena en lo capitol precedent contenguda: Plau al se- nyor Rey, però quels arrendadors hajen a requerir lo senyor Rey de revo- car aytals licencies, e si lo senyor Rey no las revocava que per caseu march dor los dits arrendadors se pusquen retenir .iij. florins e per march dar- gent mig flori, E si abans que les dites licencies fossen vengudes a hoyda de neguns dels dits arrendadors negu nic havia tret, que per aytant com nich fos tret se posquessin retenir los dits arrendadors axi com demunt es dit, e que negunes cartes lo prothonotari ne secretaris no spatxen de les dites licencies, e siu fayen queu paguen del lur si donchs lo senyor Rey de certa sciencia nou volia. ítem, que tot or qui en man del senyor Rey sia o serà de la senyora Reyna o del senyor duch o de qualque altra persona en lur nom o de qualque altra de la casa Real, lo qual or lo dit senyor o se- nyora o altre per ells manaran que sia obrat e mes en florins darago, haja a venir en mans dels dits arrendadors, qui aquell reeban axi com laltre or qui serà de qualsevol mercader, o aquells qui lo dit or per nom del dit se- nyor o senyora a les seches aportaran se hajen avenir amigablement e sens tota força ab los dits arrendadors del preu del dit or, e quels dits arrenda- dors hajen a dar en lo dit or aytant com donaran als altres mercaders en aquell temps quel dit or los serà portat: Plau al senyor Rey, exceptat del or quel Rey de Porcogal hic haia fet portar e lexat o hic trametrà o farà portar per la covinença que es entre lo senyor Rey e ell. Emperò quel se- nyor Rey, daquestor que metra en la secha, haja a donar per cascun march dor fi .xxx. sols., majormentcom en la lega daquest aur de Portogal, que es qualx fi, a entrar mes lega dargent que en dobles ne en florins comuns, axi
Les Monedes Catalanes 3,}i
que tots aquests .xxx. ss. se hauran a convertir en messions per los dits arrendadors faedores en lo batimcnt de cascun marcli d(jr de porto^al o poch sen falra. ítem, quel senyor Rey tenga c fa^\i tenir continuamcnl les guardes qui son costumades de tenir per les fronteres e niaritimcs per vedar que or ne argent no ischa de la terra, e aço a messio sua axi com ha acostumat, e si los arrendadors hi volran tenir algun per ells que pusquen fer, E que aquells qui per lo senyor Rey hi seran ho son, haien a fer sagra- ment e homenatge en poder dels dits arrendadors o de lurs procuradors de fer la guarda be leyalment, encara si als arrendadors parra quen degen tenir per mes lochs que no es acostumat, o mudaraquelles qucis serà vija- res que nois sian profitoses, queu puxen fer a messio del senyor Rey e lur. ço es la meytat pagadora per la part del senyor Rey e laltra m.eytat per la part dels dits arrendadors: Plau al senyor Rey, però que per aço lo dit se- nyor no sen crexeria de salaris, mas plau li que deies penes ques cometran per aquells qui contra ordinacio sua nich trauran sien satisffetes aquelles guardes que ells hi volran afegir ítem, que negun maestre o guarda de ports 0 de fronteres o de marítimes no puxa fer avinença ne composició ab algun que trobat haurà trahent oro argent de la terra, sinó de consentiment dels arrendadors o de lurs procuradors, e que tot ço qui per avinença o per composició se havia daço sen hajen a fïer .iij. parts, ço es .j. al senyor Rey e altra als arrendadors e altra al acusador o qui trobat ho haurà: Plau al se- nvor Rey, aço anedit, que ells ne negun official, sens consentiment dels dits arrendadors, no puxen ferneguna avinença, esiu fayen que fos nulla. ítem, que si passat lo presentarrendamentalgun serà acusat que durant lo present arrendament haurà tret or de la terra perquè se havia avenir ab la cort, que daquella avinença o composició haien los arrendadors lur part axi com si fos trobat dins lo temps lur: Plau al senyor Rey, aço anedit e declarat, ques entén daquell or qui fos tret de la terra dins lo temps de lur arrenda- ment, ítem, que les guardes quel senyor Rey metra en les seches per guar- dar la ley e tallya, sien persones bones e aptes, ço es, que sapian guar- dar la ley e la taylla degudament, guardant lo interès del senyor Rey o dels arrendadors qui en nom seu faran lo batiment del flori, e guardant la leyaltat de la moneda segons que manen los capitols per lo dit senyor e per lo general de Cathalunya ordonats en la cort de Tortosa, E qui sia feta una tocha justa axi com la mana fer lo capitol qui parla de les toques, ço es que sia a .xviij. quirats, sens mes a sens menys, e quey sien aquelles per- sones quel dit Capitol hi mana ésser, e que daquella tocha se façen lantas parts com son seches, per ço que totes les seches obren ab una tocha e
342 Joaquim Botct y Sisó
façen la moneda egual que deferència no haia de ley d una secha a altra en res, Exceptat que cascun dels maestres faça son senyal aytal com se vulla, per ço que sian coneguts los florins quis batran en qual secha seran batuts: Plau al senyor Rey. Ítem, que tot mercader estrany e privat qui portarà or a les seches o a la una daquelles, e dara e haurà acostumat de dar profit a les seches portant or, que anant e vinent e stant e tornant, dementre que en los dits affers entendrà, sia guiat e assegurat de totes marques e penyo- res qui en la terra del senyor Rey se façen, axi de marques e penyores quis façen d un loch a altre del senyor Rey com de marques ques façen per in- justícies trobades en senyories estranyes, axi que aquells per alcuna raho no pusquen ésser marchats penyorats ne preses per semblant raons, si donchs per lurs propis deutes no eren detenguts: Plau al senyor Rey, ane- dit quels officials del dit senyor Rey hajen a dar fe e creyença a les certifi- cacions quel scriva Reyal deia secca los farà dels mercaders qui lo dit or aportat hauran. ítem, que totes altres coses quels dits arrendadors se pen- saran que hajen mester en favor del batiment del flori e a profit lur justa- ment, quel senyor Rey les los atorch aconeguda den Berenguer de Relat e den P. de margens, com ha present noy hajen plenariament vist: Plau al senyor Rey. Ítem, es lo preu, es assaber, per lo flori darago .xx. milia florins darago, e per la moneda castellana .v. milia florins darago, los quals sian tenguts de pagar de .iiij. en .iiij. meses: Plau al senyor Rey. ítem, par quels arrendadors dejen haver una provisió quel senyor Rey man als go- vernadors e a tots sos officials, que sots pena de mil morabatins dor have- dors de lurs bens, no donen negun destorp al Maestre ne als arrendadors, nels dejen inquietar ne haver ànsia de lur jurisdicció, contra lurs privilegis: Plau al senyor Rey. ítem, quel senyor Rey, ab letra sua, man a tots los Maestres e regidors de les seches, que de tot lobratge que faran dins lany del present arrendament donen just vertader e leyal compte, e responen Íntegrament de tot lo guany de les dites seques an P. blan, axi com a aquell qui ha assegurat lo preu del present arrendament delas ditas sechas per en Johan pluer e per ell, o aqui lo dit. P. blan volra en nom seu, e no a altre, e de servar los Capítols aytant com en ells serà, e daço haien aíTer sagra- ment e homenatge en poder del ordinari del loch on serà: Plau al senyor Rey, lo dit emperò en P. blan obligant e jurant de venir ab sos compa- nyons en la dita secca a just e leyal compte, e de respondrels complidament de lur part. ítem, quel senyor Rey no remoga ne mut alcun dels officials deies seches dins lany del present arrendament, dementre que leyalment servesquen e sien profitosos als arrendadors, nen puxa carregar les seches
Les Monedes Catalanes 343
daverni mcsqueno ni hacosturnats daver: Plau al senyor Rey. ítem. que tot lo guany e emoluments grans o pochs per qualque manera se vulla ques façen en les dites seques e monedes e en lo balimcnl daquelles, sia den P. blan e de sos companyons, c que per lo senyor Rey ne altra per ell comptes nois puxen ésser demanats directament ni indirecta dels dits guanys e emoluments: Plau al senyor Rey, servada la leyaltat deia moneda segons lo Capitol deia cort de Tortosa, però que del avançament quis farà per rao deia tocha nova, qui es de .xviij. quirats sens mes e sens menys, quel senyor Rey los dona, li haien a respondre, segons que conexeran en Berenguer de Relat, Mossèn R. de vilanova e en P. de margens, en poder dels quals per lo dit senyor Rey a per los dits arrendadors es estat mes. ítem, quel dit P. blan se puxa aturar lo terç dels .xx. milia florins del dit arrendament en cascuna de les pagues que deuen fer al senyor Rey, e aço per pacte, e quel dit P. blan ho prena en paga del prestech que feu al senyor Rey quant don Pedró de luna passa en Sardenya : Plau al senyor Rey quel residuum dels dits .xx. milia florins, levat la meytat deia guarda del Castell de perpenya et Mil ... quel senyor Rey ha crescuts al caste- llà del Castell de perpenya, com 1 altra meytat pach lo procurador Real, e los .X. milia ss. den bn. de pinós, sien partits en .iij. parts, ço es, que la una sia per pagar la guarda de Molina, lo qual terç sia pagat de .ij. en .ij. me- ses prorrata segons quel senyor Rey ho manarà pagar a aquell qui te o tenra Molina ab letra signada de sa ma, E laltre terç sia pagat al dit P. blan, o ell se puxa retenir en paga prorata daço que li es degut per lo prestech que feu quant don Pedró de luna passa en Sardenya, faent del dit deute de- ducció per lo Racional e faent deducció prorata de la renda quel dit P. blan te en penyora per lo dit deute, E laltre terç sia pagat en Jacme de gualbes e Naymerich dusay en paga daço que per la cort lus sia degut per dites que haien fetes, deia qual quantitat hajen a tornar cauteles a coneguda del Ra- cional e tornar deies penyores que tenen segons quel dit Racional cone- xera. Idcirco, perlectis ipsis Capitulis et contentis in eisdem plenarie intel- lectis, Tenore presentis publici instrumenti firmiter valituri, eadem Capi- tula et contenta in ipsis, quatenus nos tangunt, laudamus approbamus ratificamus ac etiam confirmamus, promittentes bona lllde Regia et juran- tes per dominum deum e eius sancta .iiij. *"" evangelia corporalitcr a nobis tacta, preinserta Capitula et omnia in ea specificata et expressata, juxta res- ponsiones ad eaque per nos factas, et quatenus nos tangunt ut predicitur, attendere et complere et non contrafacere vel venire jurealiquo sive causa. Mandamus itaque gubernatori nostro generali. eiusque vicesgerentibus, ce-
344 Joaquim Botet y Sisó
íerisque officialibus nostris vel eorum locatenentibus, presentibus et futuris, quatenus premissa omnia et singula rata grata et firma semper habeant tencant et observent, tenerique et observari faciant, et non contraveniant seu aliquem contravenire permittant aliqua racione. Et ego dictus Petrus blan, necnon ego Raymundus de Perillionibus, miles de consilio et armo- rum uxerius dicti domini Regis, procurator et nomine procuratorio Johan- nis pluerii in dictis Capitulis nominati, prout de mea procuracione cons- tat in quodam publico instrumento acto in Montealbo prima die Novem- bris anno subscripto in posse secretarii et notarii subscripti, habens ad subscripta agenda plenam et liberam potestatem, recipientes a vobis dicto domino Rege arrendamentum predictum, et dicta Capitula juxta respon- siones per vos eidem ffactas acceptantes cum humili reverencia, promitti- mus vobis dicto domino Regi, videlicet ego dictus P. blan nomine propio et ego dictus R. nomine quo supra, et bonaffide convenimus in manu et posse notarii subscripti tamquam publice persone, nomine nostro et om- nium aliorum quòrum interest legitime stipulantis paciscentis et recipien- tis, ac etiam sponte juramus per dominum deum et ejus sancta quatuor evangelia corporaliter per nos tacta, premissa omnia et singula in ipsis ca- pitulis contenta, quatenus me dictum P. blan nomine propio et me dictum R. nomine procuratorio tangunt, attendere et complere et contra ea non facere vel venire jure aliquo seu etiam racione: Obligantes pro predictis omnibus et singulis attendendis firmiter et complendis, uterque nostrum in solidum, videlicet ego dictus P. blan omnia bona mea, et ego dictus Raymundus de perillionibus nomine procuratorio predicto omnia bona dicti Johannis pluerii, vbique habita e habenda, Renunciantes quantum ad hec quibus supra nom i ni bus, beneficiïs novarum constitucionum et dividen- darum actionum et epistole divi adriani et consuetudinibus barchinone et perpiniani vel alterius loci loquentibus in favorem duorum vel plu- rium debitorum in solidum se obligancium, et omni alii juri racioni et consuetudini repugnantibus seu premissis adverssantibus ullomodo. In cuius rei testimonium, presens instrumentum publicum nos dictus Rex fieri et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri. Quod est actum, quo ad firmam dicti domini Regis et dicti Petri blan, in Civitate Barchinona, prima die octobris, et quo ad firmam dicti Raymundi de Perillionibus quo supra nomine, in villa Montisalbi, .xij. die novembris Anno a nativitate domini .M. cec. septuagesimo, Regnique nostri dicti Regis Tricesimo quinto. — Signum ^ Petri dei gratia Regis Aragonum etc. Qui hec laudamus, firma- mus concedimus et juramus — sig^num Petri blan predicti qui hec
Les Monedes Catalanes 3jS
laudo firmo concedo et juro — sii^í^ num Rnyniundi de pcrillionibus prc- dicti qui hec quo supra nomine laudo liriiio concedo et juro.
Testes sunt ctc.
Signum mei. bn. michelis dicti domini Regis secrctarii, ciusquc autori- tate notarii publici etc.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 1231, f. 56 y següents. Inédil.
XXXVI
(Volum II, plana 143).
28 Agost 13O7.
Contracte de D. Pere III ah Pere Sala, pera la encunyaciú a Çaragoça de moneda castellana.
In xristi nomine amen. Nos Petrus dei gràcia Rex Aragonum etc. Atten- dentcs ob varios et diversos ac innumerabiles sumptus quos, tam ob gue- rras quas nos cum nonnullis noslris inimicis habemus et àlias, subire, opportet nos perquirere vias et modos unde peccuniam habeamus, Cogita- verimusque, quod ita levius etabsque nostrarum gencium dampno,ipsam non possemus habere peccuniam. quam per modum in Capitulis inferius insertis contentum seu etiam declaratum : propterea promittimus et con- venimus vobis fideli monetario nostro Petro Sala, ac juramus ad deum et ejus sancta quatuor evangelia corporaliter a nobis tacta et ad beatam virgi- nem matrem domini nostri Jhesu xristi. in posse notarii inferius scripti. te- nere et observaré vobis omnia et singula in ipsis Capitulis specificata et declarata, sub obligacione omnium bonorum nostrorum, quòrum capitu- lorum tenores in hunc modum secuntur. En nom de Deu sia Amen. Capi- tols fets e íermats per lo senyor Rey en P. per la gràcia de deu Re\' darago, de la una part, e en P. Sala feel moneder e natural seu de la Ciu- tat de barchinona, de laltra, sobre la moneda dargent ques deu batre en Çaragoça. Primerament, vol e mana lo senyor Rey al dit P. Sala. que baté e face batre moneda dargent Castellana, per tal forma que contraface mo- neda Castellana dargent. ço es Reyals del Rey don Pedró o del Rey don Enrich, segons que mils conegué, ques deguen fer daytal e de tambona lev e taylla com son los que bat lo Rey don Pedró, o ha batuts lo Rey don En- rich, 0 batrà sies cas que torn ésser Rey : c aço fem per alguna necessitat
Institut d'Esludis Catalans. 44
346 Joaquim Bolet y Sisó
que havem aades de moneda, a la qual no podem provehir sens conscièn- cia (?) per nulla manera també com per aquesta, com per tal manera no entenem affer tort ne injuria al poble ne als mercaders, pus la ley e la forma es tota una, ne entenem affer als dits Reys com ells nos sien tenguts de mes avant, que no poriem cobrar per tal manera. ítem, vol e mana lo senyor Rey, que la dita moneda se baté en la sua Aljaffaria de Ça- ragoça, en aquella part on mils sia veyares al dit P. Sala ques degué obrar pus profitosament e mes secreta. ítem vol e mana lo senyor Rey, que lo feel de consell seu Domingo lopez sarnes, cavaller Merino de Çaragoça, sie veedor per ell en la dita obra, en tal manera que face .j. libre aytal com aquell que farà lo dit P. Sala, en lo qual libre sie contengut lo feyt de la veritat, ço es saber tots quants marchs dargent se obraran en la dita obra, e que face sagrament e homenatge al senyor Rey de tenir secretes totes les dites coses e sengles contengudes en aquests Capítols, e ques haye lealment en la dita comissió feyta a ell per lo senyor Rey. ítem vol e mana lo senyor Rey, que lo dit Merino sie tengut de guardar e destoyar los motles tots ves- pres e tota hora que no obraran, e com obraran que aquell hi sia o altra bona persona digna de fe en loch seu. ítem vol e mana lo senyor Rey, que lo dit Merino no sentramete del dit P. Sala ne de negu qui ab ell sia en la dita obra, sinó en les coses qui particularment damunt son nomenades, ítem, com lo compte sie fet entre lo senyor Rey el dit P. Sala deço quis pot guanyar justament en la dita obra, levades totes messions el guany dels mercaders, vol lo senyor Rey quel dit P. Sala li sie tengut de do- nar per cascun march dargent quis obrarà en la dita obra .vj. sols. bar- chinoneses. ítem, quel dit P. Sala face sagrament e homenatge al senyor Rey que be e lealment se haurà en totes les dites coses, e tots aquells qui en la dita obra seran ne entrevendran ab lo dit P. Sala layen affer al dit P. Sala en nom del senyor Rey que be e lealment se hauran en la dita obra. Primerament demane lo dit P. Sala al senyor Rey, que prometé sobre la sua bona fe Reyal, e jur sobre deu e los sants evangelis corporalment per ell tocats, que guart de dan e de dampnatge lo dit P. Sala e ço del seu e tots aquells qui ab ell en la dita obra seran, e quels defena contra tots ofii- cials del seu Regne qui ara son ne daqui avant seran e contra totes perso- nes, qui dan ne dampnatge los pogués dar per la dita raho, e daço demana carta publica en la qual ferm lo senyor Rey e lo senyor Duch, e face lo senyor Rey que la senyora Reyna el senyor Duch que prometen de no dir a neguna persona. ítem, quel senyor Rey, sobre semblant fe e sagrament, prometa que neguna mutació ni novelletat no farà en la dita obra sens que
Les Monedes Catalanes 347
lo dit P. Sala ne sie appellat abans: E si lo Tresorer seu, ne algú dels altres oíTicialsseus, ne algú de la seca de perpenya ne de part delia, deyen ne iik^- vien qüestió neguna ni demanda ni paraules similitudinaries de dar profit al senyor Rey, quel senyor Rey nois escolt per manera de res ennovar en la dita obra, fins que lo dit P. Sala sie appellat e comparegut davant la pre- sencia del senyor Rey : ne consentis que en absència del dit P. Sala fos feta aell neguna desonor, ne dat algun dampnatge a ell ni aaigu qui ab ell sia en la dita obra, e aço per espayg de tres anys quel senyor Rey tenra aquest batiment de moneda, e nou mudarà neu farà mudar, e daço face sagra- ment adéu e als sants evangelis corporalment per ell tocats, e prometa en sa bona fe Reyal e per madona sancta Maria de fermar totes les coses al dit temps. ítem, en virtut de la dita fe e sagrament, quel senyor Rey no con- sente que Tresorer, ne algú del seu offici de la Tresoreria, hayen a veure nes hayen entrametre de la dita obra, ne lo dit P. Sala no sie tengut de respon- dre a ells de res, ne per nuU temps qüestió ne demanda per Tresorer ne per altri al dit P. Sala ne a sos bens no pusque ésser feyta per la dita obra del dret quen pervendra al senyor Rey, segons ques apparra per los libres axi den P. Sala com del Merino, ço es lo .vj. sol. per march, quel dit P. Sala no sie tengut de donar aquells sinó al senyor Rey personalment o a aquell a qui ell manarà per letra scrita de sa ma. Ítem, que lo dit P. Sala no sie tengut de retre compte daquesta obra a Mestre Racional, ne altri per ell que del offici sia o a negun altre official del seu Regne, sinó tantso- lament al senyor Rey, ab virtut e creença del libre lo qual haurà fet lo Merino, qui es continuadament veedor en la dita obra per lo senyor Rey. ítem, que lo dit P. Sala, per servey deia dita obra, tota vegada que hagués necessitat de moneders, de licencia del senyor Rey pusque crear novellament moneders aytants com per la dita obra ne hagués necessari tro en nombre de .XX. moneders, per tal que la dita obra se face pus secretament, e que daço lo senyor Rey li façe carta apartada, en la qual haye manament a tots e sengles officials del seu Regne que no sayen entrametre daquests mone- ders ne de lurs companyes, abans salegren de tot privilegi que los altres moneders del Regne se poden alegrar, mentre sien en la dita obra ab lo dit P. Sala en servey del senyor Rey. ítem vol lo senyor Rey, que per haver mellor ley en la obra ques farà e que daço sie mils cert, que haya assaya- dor en la dita obra, qui tots los assays faça de tot quant argent si obrarà, e que aquest sia en Johan de la sseda, e en absensia sua, aquell que al se- nyor Rey plaurà, e que daço hayen cartes cascuns en les quals sien con- tenguts los salaris de cascuns. ítem, ordona lo senyor Rey de consentiment
348 Joaquim Botet y Sisó
del dit P. Sala, que en la Aljaffaria, en aquell loch on pus secretament puxa estar, sia mesa una caxa en la qual haie dues claus, e la una tenga lo dit Merino, laltra lo dit P. Sala, en la qual sie mes lo guany, o la part per- tanyent al senyor Rey, ço es lo .vj. sol., e que non puxa ésser tret res, sinó de tres en tres meses, e lavors de manament spres del senyor Rey fet ab letra scrita de sa ma. De totes aquestes coses e sengles demana lo dit P. Sala que sien feytes cartas publiques e totes altres provisions que sien necessàries en la dita obra, e sien fermades e signades de la ma del senyor Rey e del senyor Duch, axi com damunt es dit. Et versa vice, Ego Petrus Sala predictus, cupiens in quantum mea se extendit possibilitas vobis dicto domino Regi serviré et in omnibus complacere, pro predictis omni- bus et singulis in ipsis capitulis contentis et declaratis, quantum me tan- gunt, facio vobis domino Regi predicto sacramentum et homagium ore et manibus comendatum ad fòrum Aragonum et consuetudinem Cathalonie, prout in casibus similibus vel aliis sunt fieri assueta, sub quòrum virtute et religione promitto predicta attendere et complere ut superius sunt ex- pressa et sub mee persone et bonorum omnium obligacione speciali. Et pari modo, ego Dominicus luppi sarnes, Merinus Cesarauguste, in quantum me tangere videntur, facio vobis dicto domini Regi sacramentum et ho- magium ore et manibus comendatum ad fòrum Aragonum et consuetudi- nem Cathalonie, prout in similibus fieri sunt assueta, Et ea promitto tenere et observaré sub persone mee et bonorum omnium obligacione. Que fue- runt acta et firmata in Aljaffaria Cesarauguste, tam per dictum dominum Regem quam per supradictos Petrum Sala et Merinum, die sabbati .xxviij. Augvsti anno a nativitate domini .m. .cec. .Ix. septimo, Regnique nostri dicti Regis .XXX. secundo. — Rex Petrus.
Signum ^ Petri dei gràcia Regis Aragonum et etc, qui predicta conce- dimus, laudamus, firmamus et juramus, et ad maiorem corroboracionem predictorum, huic instrumento sigillum nostrum apponi jussimus in- pendenti.
Signum ^Johannes.
Signa ^ Petri Sala et Dominici luppi sarnes Merini predictorum, qui hec concedimus, firmamus et juramus.
Testes etc.
Sig ^ num Michaelis de bordello, dicti domini Regis scriptoris et ejus auctoritate notarii publici etc.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 1293, f. i5i v. y següents. Inèdit.
Les Monedes Catalanes
X X X X' 1 1
(Volum II, plana i44)•
340
10 Agost i3'"><j.
Pari que corresponia al Rey en lo benefici resiillanl de la encunyació de moneda casiellana.
Nos en P. etc. Per tenor de la present, confessam e atorgam a vos feel de casa nostra en Johan Pluer, lo qual havem deputat en Maestre e regidor de la moneda Castellana dargent, que jassia que segons una altra carta, feta en lo present dia de huy, vos nos deiats respondre del guany deius scrit, qui deu pervenir e exir de la dita moneda, de la qual se fa distinció en .iij. maneres: Es a saber, quey ha moneda Castellana de .j. morabati, qui es a lev de .j. diner e .v. grans e de talla de ix sol. .viij. lo march. de la qual deuen exir de guany .diiij. morabatins per cascun march dargent de ley de .Xj. diners .xij. grans. ítem hi ha moneda de .iij. morabatins, qui es a ley de .ij. diners .xvj. grans e de talla de .vj. ss. lo march, de la qual deuen exir de guany per cascun march dargent de la dita ley de .xj. diners .xij. grans .ccccij. morabatins e mig. ítem hi ha moneda de .iiij. morabatins. qui es a ley de .ij. diners .xx. grans, e de talla .iiij. ss. .ij. diners en lo march, de la qual deuen exir de guany per cascun march dargent de la dita ley de .xj. diners .xij. grans .cccxxxvij. morabatins. De tot lo qual guany, segons la dita carta e los capítols en aquella contenguts, vos devets a nos respondre entegrament e complida. Emperò es ver que tot lo guany que pot exir de la dita moneda es aquell que en la dita carta e en la pre- sent es contengut, segons lo compte quen es estat fet en presencia nostra, axi menudament e estreta com fer se pot; En lo qual afer han cabut per- sones en aço expertes. E car no seria cosa covinent ne raonable que tot lo lo dit guany se applicas a nos, E que a vos e als altres qui en aço treballa- ran res non romangués. Per ço volem ens plau e per la present vos otor- gam, com axi sia avengut entre nos e vos, que de tot lo dit guany sien fetes .x. parts, de les quals ne romanguen a nos quities de totes messions e des- peses les .vij. parts, e a vos les .iij. per salari treball e indústria de vos e dels altres qui en alio treballaran. E es axi que de la dita primera moneda de la qual ixen .diiij. morabatins, item de la segona de la qual ixen de guany .ccccij. morabatins e mig, fetes .x. parts, romanen a nos les .vij. qui
gSo Joaquim Botet y Sisó
son .cccxvj. morabatins e mig. ítem de la tercera moneda de la qual ixen de guany cccxxxvij. morabatins, fetes .x. parts, romanen a nos quitis per les .vij. parts .ccxxxvj. morabatins e mig, de les quals .vij. parts de cas- cuna de les dites .iij. maneres de moneda devets e sots tengut de respondre a nos o qui nos volrem quitiament e sens tota messio, les altres parts ro- manents a vos, axi com es dit per vostra indústria e treball. E vos complint a nos ço que aci es contengut volem que a mes avant no siats tengut per rao de la dita altra carta, per la qual sots obligat a nos respondre de tot lo dit guany. En testimoni de la qual cosa, manam fer la present carta ab nostre segell pendent segellada. Dada en Valencià a .x. dies dagost En lany de la nativitat de nostre senyor .m.ccc.Ixix, E del nostre Regne .xxx.iiij. — Rex Petrus.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 1293, f. 233. Inèdit.
XXXVIII
(Volum II, plana 164).
1 5 Octubre 1392.
Carta de D. Joan I als consellers y prohoms del castell de Càller, sobre la encunyació allí d'Alfonsins menuts.
Prohomens; sapiats que nos, Attesa la gran necessitat qui es de moneda menuda en aquex Castell, de ques poria seguir gran affany e dapnatge a la multitut de la gent darmese de peu qui ab nos deu volent deuen passar en aquexa illa, hauem deliberat que en la secha de Càller puxen ésser obrats .M. marchs de moneda de alfonsins menuts a la ley Emperò ja ordonada, tocant solament a la talla, coes que sia a .xxx. sols lo march de barchi- nona, e aço per tal que quant a deu placia nos siam en la illa ab la gran multitut de gent darmes e de peu, la dita gent tropien e pugen hauer mo- neda menuda ab la qual pugen comprar aqueles coses qui necessàries e mester hauran, com en altra manera sen poria seguir gran schàndill e dap- natge a la nostra Cort. Per queus dehim manam e pregam que per honor e sguart nostre, donant complacencia a nostre voler, en lo dit fet nos vullats dar destorp ni fer contrast. Car jatsia que per privilegi e libertat daquex Regne no sia a vosaltres permès en aço contrastar, ni nos siam per los dits priuilegis strets demenar vostra complacencia, però haut sguart als grans
Les Monedes Catalanes 331
e solepnes seruevs fealtal c naturalesa que en sostenir c defendre aquex Castell a nos e a nostres predecessors liauets tots temps hauda, ab trebalse perills molts grans de vostra pròpia sustancia aquex castell conservat, uo- lem, e hauem ordonat que la dita moneda, vostra complaccncia migançant, sia batuda, no periudicant emperò franqueses priuilegis libertats inmuni- tats si algunes ne hauets a les dites coses contrastants, com en aquelles no entenem ne volem tocar en alguna manera. Certificant vos que daço a nos farets asenyalat seruey, lo qual vos grahirem molt, e de que en son temps e loch no estreyerets fer vos gràcies íauors e honors. Dada en Tarragona a .XV. dies de Octubre del Any de la nativitat de nostre senyor .m.cccxcij. sots nostre segell secret. Rex johannes. — Dominus Rex mandavit mihi Jo- hanni deTudela. — Dirigitur Consiliariis et probis hominibus Castri Calleri.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 1963, f. 161 r. Iiiéuií.
XXXIX
(Volum II, plana 167)
4 Març 1387.
Orde de D. Joan 1 als mestres de seca, de posar lo seu nom en les monedes, y senyal que cada seca havia de posar en los florins.
En Johan etc. Als faels nostres lo maestra de la secca de la moneda ques bat en la vila de perpenya, Guardes e Tallador daquella, e altres qualsevol persones a les quals les coses deiusscrites se pertanguen, salut e gràcia. Com per raho de la assumpció de la nostra Reyal dignitat e nouell nostre regi- ment, se convenga en les monedes daur e dargent empremtar lo nostre nom, e en los florins lo senyal de la rosa aytal ^ mudar volem: per tant a vosaltres Manam que en los florins e altra moneda que aqui acostumat hauets batre, lo nostre nom empremptets, ço es saber, lla on havia p' quey posets e mudets lo., E lla on era lo senyal de la rosa, mudets e posets aquest senyal de Elm ^ : E obrets aquella daquiauant ab tota diligència segons que en lo temps passat be hauets acostumat de fer., no mudant però lo pes ne la ley, ans aquella en tot cas del mon sia ben guardada. Dada en Bar- chinona a .iiij. dies de març en lany de la nativitat de nostre senyor .m.ccc.lxxxvij. — Franciscus ça costa. — Ja' fferrarii. mandato domini Re- gís fecit per Thes.*"
352 Joaquim Botet y Sisó
Similis littera fuit missa Magistro secce et aliis officialibus monete que cu- ditur in Civitate barchinone, hoc adjecto, quod illic ubi solebat poniaytal senyal de la rosa «^ , in dicta secca barchinone vuit et ordinat dominus Rexquod ponatur aquest senyal de la creu X.Item Magistro secce et aliis ut supra, que cuditur in Civitate Valencie, quod ubi poni fuit assuetum ^ ponatur aquest senyal de la corona '^^ .
Arxiu Corona Aragó; Reg. 1971, f. 5i v. y 52. Inèdit.
XL
(Volum II, plana 168).
i5 Abril 1388. Ordinacions pera la encunyació de florins.
En Johan, per la gràcia de deu Rey, etc. Als íeels nostres los Maestres scrivans reyals e guardes de les seques nostres on son acostumats de batre florins Darago, salut e gràcia. Com nos novellament haiam fetes certes ordi- nacions en e sobre la pratica que devets tenir en lo obratge e batiment que daqui avant farets en les dites seques de la moneda dels dits florins, segons que en los capítols dejus inserts pus largament veurets ésser contengut, Perço a vos e a cascun de vos dehim e manam, que les dites ordinacions servets a la letra, la tenor dels quals capítols es segons ques segueix. En nom de nostre senyor Deu, lo senyor Rey, per be de la sua cort e de la cosa publica, ordona e mana que de present e daçiavant en les seques de la sua senyoria en les quals son acostumats de batre florins darago, sien batuts florins Darago a ley de .xviij. quirats dor fi ede .Ixviij. de talla en lo march de pes perpinya, segons e per la forma que fo ordonat en la cort ques cele- bra en la ciutat de Tortosa en lany de nostre senyor .m.ccc.lxv. Ordona e mana mes lo dit senyor Rey, que sien de present e daçiavant obrats e ba- tuts florins darago que sien a ley que son los florins de florença e de talla de .Ixxxx. florins .ij. terces de flori el march de pes de perpenya. Es in- tenció del dit senyor quels prop dits florins que seran a ley de flori de flo- rença, no sien aforats, ans sie en facultat dels sotmeses del dit senyor ede qualsevol altres persones de pendre e reebre aquells florins a aquell for e raho de ques poran convenir ab les persones quels metran els volran me- tre en pagament daço que hauran a pagar. ítem, quels dits florins que se-
Les Monedes Catalanes 353
ran a ley de flori de florença, sien tallats justament, cascuna peça de sem- blant e egual pes la una que serà laltra, per tal que tota frau de diminuir aquells sie tolta e esquivada, e aço a coneguda de les guardes. ítem, que en los florins de ley de .xviij. quirats dor fi e de .Ixviij. de talla el march de pes de perpenya, los quals se obraran en la secha de barchinona, sie de la una part empremptada la figura de sent Johan babtista, ab les letres se- güents: Sanctus Johannis babtista, e dessus la ma dreta de la dita figura sia emprentada una creu semblant^: e en laltra part del dit flori sie em- premptada una flor de liri, e les letres que seran en gir del flori sien les se- güents: Aragonum Rex Johannes. E en los florins que seran de ley de flori de florença, los quals se obraran en la dita seca de barchinona, sien em- premptades semblant figura de sent Johan ab semblants letres de la una part, e de laltra part semblant flor e letres ques conte en lo prop dit capí- tol que sien empremptades en los florins que seran a ley de .xviij. quirats, emperò quel senyal de la creu que serà empremptada dessus la ma de la figura de sent Johan en lo dit flori de ley de flori de florença sie semblant)^ . ítem, que en les compres dels ors o reebi ment d aquells, e en tots los actes e procehiments ques faran en les dites secces, sie e dege ésser present lo scri- va reyal, e que Is mestres de les dites seques, en absència del dit scriva reyal, no puxen ni degen en res procehir en acte algun daquelles dites seques sens lo dit scriva, e si ho fan que nois sie dada fe. ítem, que les guardes de les diies seques sien presents com los maestres alleyaran, e axi matex en tots altres procehiments ques faran en les dites seques als quals les dites guardes haien acustumat de entrevenir e sien neccessaries de ésser presents, e quels Maestres en absència de les dites guardes no proceesquen en algun dels dits actes: E si ho fan, que nois sie dada fe en aquell acte. E axi mateix los dits Maestres e los scrivans reyals sien tenguts e degen dar clara e ver- dadera informació a les dites guardes de les leys e or fi a que seran e ten- dran los ors que alleyaran, e aximatex certificarlos quines tares hauran preses e quins e quals avantatges hauran dats, e aço a fi quels alleyaments ques faran, axi dels florins de ley de .xviij. quirats dor fi el march com dels florins a ley de flori de florença, sien fets justament. ítem, quels Maes- tres de qualsevulla de les dites seques no delliuren los florins de ley de .xviij. quirats, ne los florins de ley de flori de florença, tro sien licenciats de deliurar per les Guardes de cascuna de les dites seques. ítem, que les dites Guardes, ans que donen licencia de deliurar los dits florins, ab sobirana di- ligència regoneguen quels dits florins sien cascun a la talla e a la ley a que deuen ésser tallats e alleyats, tinent aytal pratica quels dits florins
Institut d'Estudis Catalans. 45
354 Joaquim Botet y Sisó
que deuen ésser obrats e alleyats a la dita lev de .xviij. quirats dor fi, com seran monedats, ans quels deliuren mesclen moltes e diverses vega- des, e après ne prenguen .j. flori per cascuna deena de marchs, e aquells aytals florins per ells preses toquen e comproben les dites guar- des ab la pedra del toch ab la toca reyal per lo dit senyor Rey a les dites guardes derrerament dada, la qual es senyada de un scudet reyal: E si los dits florins seran jutgats per les dites guardes ésser bastants a la dita toqua de .j. quart de quirat mes o .j. quart de quirat menys, que la- donchs aquelles dites Guardes donen licencia als dits Maestres de deliurar aquells aytals florins, tinent emperò los dits Maestres e Guardes el scriva reyal compte del Rey a la terra dels forts al feble e dels feble als forts e del gras al magre e del magre al gras, axi e per la forma que en los altres obrat- ges que de semblants florins es stat fet es acustumat: Tenguen, mes, esment e sien diligents los dits Maestres e guardes, que com en les dites lurs seques se seran obrats e deliurats Mil marchs dels dits florins, que haien satisffet lo forts al feble e lo feble al forts e lo gras al magre e lo magre al gras: e que si en aigu feblatge o forts 0 algú gras o magre romanen, que sien en la de- rrera deliurança e en fort poch, per tal quel Rey ni la terra no hi sien ni hi romanguen agreviats. E après, los dits florins qui seran stats preses per les dites guardes per fer lo dit toch, si los florins dels quals seran stats pre- ses seran stats licenciats per les dites guardes de deliurar, sien après quen haien fet lo dit toch estoiats per les dites guardes en una bústia ab la scrip- tura per ells acustumada de scriure e metre en semblants bústies, la qual sia mesa en una caxa en que haie dues tancadures, de la una de les quals tenga la una clau lo Maestre e de la altra altra clau les dites guardes, e sem- blant facen de tots los florins que pendran per cascuna deena de marchs en cascuna deliurança: E com sien obrats e delliurats mil marchs dels dits florins, los dits Maestres e guardes de la secca en les quals seran obrats e deliurats los dits Mil marchs, appellats en aquest acte lo Maestre Racional o son lochtinent e lo batlle general del senyor Rey, si presents seran en lo loch on se farà la prova següent o si dins breus dies hi deuen ésser, o en presen- cia de .j. dels dits officials, laltre absent, E del scriva reyal de la dita secca, traguen tots los dits florins, que hauran stoiats en les dites bústies, de la dita caxa, los quals seran en nombre de .c. florins, e aquells en presencia de tots los dessus dits meten en un cresol que sia mes al foch, e com sien fuses quen sien fets .j., .ij. o .iij. riells, e après daquells sien fetes planxes aptes per metre en Ciment, e après daquestes prop dite'] planxes sie pres pes de .iiij. onces : En après sien per los dits Maestre e guardes de la secca on se
Les Monedes Catalanes 355
seran obrats o deliuraís los dits .m. marchs dels dits florins, en presencia dels dessusdits officials novellament fabricada una toca a lev de .xviij. qui- rats dorfi, sens meso menys, la qual encontinent que sic fabricada sie t(jr- nada fondre en un cresol, e sien fet .j. .ij. o .iij. riells, e daquclls sien fetes planxes aptes per metre en Ciment, e daquestes planxes sie pres pes de .iiij. onzes, les quals sien senyades cascuna dalgun senyal per tal ques conega que son planxes fetes de or de toca: puys, totes les dites planxes de pes de .iiij. onzes, procehides e fetes del or dels dessus dits florins preses per les guardes per fer lo dit toch, e totes les dites planxes de pes de .iiij. onzes procehides e fetes del or de la prop dita toca, sien meses egualment ensemps, axi com se pertany, en ciment, tantes vegades tro tota la lega sie daquelles fora: E com tota la lega ne sie fora, sien tornades pesar les dites planxes procehides del or de la toca per si matexes, e sia scrit lo pes que pesaran ladonchs, e les dites planxes procehides del or dels dits florins sien axima- tex pesades per si en lexes apart, e sie scrit lo pes que pesaran: E fetes e scrits los dits peses, ladonchs, en presencia dels dessus dits, les dites Guardes jut- gen e declaren la ley a que hauran trobats los dits florins, e los dits Maestrcs Guardes e scriva reyal scriven la dita judicacio, e prenguen les dites Guardes del riell del dit or procehit de les dites planxes procehides dels dits florins, pes de .iij. diners, pesant lo qual enserren, segons en semblants actes es acus- tumat, e estogenio a memòria perpetual, ab scriptura que contengua: aço es lo enserrament de aytantes deliurances fetes en la dita secca en tal temps : e de la caxa on se estogaran tengue lo Maestre una clau e les guardes altra clau. E si los dits florins dels quals serà procehit lor de les dessusdites .iiij. onzes, après aquelles sien fora dels dits ciments, seran stats jutgats per les dites guardes ésser a son punt a la ley de .xviij. quirats dor fi el march de pes de perpenya, daquell dia a avant que serà feta la dita judicacio la cort no dege requerir ésser feta altra prova del obratge dels mil marchs dels dits florins los quals en la dita forma seran stats examinats e provats, com ja haien stala aquell examen e prova que star deuien. E lo Maestre e les guar- des de la secca en la qual seran obrats e deliurats .m. marchs dels dits flo- rins a ley de .xviij. quirats, après sie finat tot ço ques pertany al obratge e deliurament daquells, façen fer contrasenyal en les piles e trossells ab les quals seran stats monedats los dits .m marchs dels dits florins, e fet lo dit contrasenyal, ladonchs los dits Maestres e guardes facen monedar tots los florins que daqui avant faran obrar en la dita secca ab les dites piles e trossells en que serà lo dit contrasenyal, tro a suma que sien obratsedeliu- rats en la dita secca altres .m. marchs dels dits florins a ley de .xviij. qui-
356 Joaquim Botet y Sisó
rats. E aquesta pratica se continuí finit lo obratge e deliurament de cascun milanar de marchs dels dits florins. Dada en barchinona a .xv. dies dabril en lany de la nativitat de nostre senyor .m.ccc.lxxx.viij. — Franciscus ça costa. — Dominus Rex mandavit mihi bonanato egidii.
Arxiu Corona Aragó, Reg. \gyb, f. i y 2. I nedi í.
XLI
(Volum II, plana 171 ).
10 Novembre 1394.
Arrendament de la seca de Perpinyà, fet pel rey D. Joan I, pera la enciinyació en ella de «Timbres d'or d'Aragó».
In nomine sancte et individue trinitatis patris filis et spiritus sancti, Amen. Pateat universis, Quod nos Johannes dei gràcia Rex Aragonum etc, Tenore presentis publici instrumenti vbique firmiter valituri, de certa sciencia nostra vendimus seu arrendamus vobis fidelibus nostris Arnaldo de Alo- sio et Petro Cardona, barchinone, Petro ferrarii, solsone, Bertrando terrat Petro Andree et Petro taqui ville perpiniani mercatoribus, licet absentibus, et vestris ac quibus volueritis, omnes seccas monete auri nostri dominii, tam citra quam ultra mare, sub modis formis et condicionibus contentis et specificatis in capitulis inter nos in pleno consilio nostro ex una parte, Et vos ex altera concordatis, sub forma sequenti : (I) En nom de Deu sia e de madona santa Maria e de Mossèn sant Johan babtiste. Lo senyor Rey, ab exprés consentiment den Berenguer de Cortilles, arrendador de les se- ques dor del dit senyor, Arrenda An Arnau dalos, Pere Cardona, de Bar- chinona, Pere ferrer, de Solsona, Bertran torrat, Pere Andreu e Peretequi, de perpenya mercaders, e a aquçUs que ells volran, la secca e seques dor de la sua senyoria daça o dalla mar: Emperò que tantsolament puixen batre, dins la vila de perpenya e en altres qualsevol locs dins los comtats de Rosselló e de Cerdanya, moneda dor apellada Timbres dor darago, de ley de Vint e Tres quirats e mig e de talla de Cinquanta vuyt e mig lo march de perpe- nya: Ço es, fins que en los dits comtats haien batuda tanta de la dita mo- neda, quey sien entrats Cent milia marchs dor fi a march de Perpenya. E perço que los Maestres e les guardes de les dites seques sien en cert orde, lo dit senyor ordona que del or de flori de florença sia feta per part sua
Les Monedes Catalanes 317
toca reyal de la ley demunl dita, ab la qual toca los dits Macstrcs en lo dit batiment se hajen a re^ir, e no en alira manera, axi en lo alleyanient com en deiliurançes e en totes altres coses quis pcrtan/^uen a la ley de la dita moneda que batran, e que lo dit llori de Horença sia haut per aur li. (II) ítem, que los dits Arrendadors sicn tenguis dar al dit senyor Rey per cas- cun march de t] or obrat e deliurat de la dita moneda de la ley e talla de- munt dites, Vnze sols. barchinoncses netsdc totes messionssalarisassevment e manteniment de seques. E que lo dit senyor sia tengut pendre en paga- ment de tot ço que li serà degut per rao del present arrendament, cascuna peça de la dita moneda de la ley e talla demunt dites per Devuyt sols. bar- chinoneses, E que los dits arrendadors no sien tenguts ne puixen ésser forçats de fer lo dit pagament daltra moneda ne en altra manera. (III) ítem, quels dits Arrendadors e Mestres de les dites seques, o algun delís, nosien tenguts dar o retre compte al dit senyor ne a son Maestre Racional ne aal- tres officials seus ne a persones algunes quis vulla que sien, per algun cas, per urgent que sia ne puixe ésser, ne encare a instància de assignataris, ne sien tenguts de alguna cosa, sinó en la forma següent : Ço es, quel .Mes- tre local scriua e guardes de la seca o seques en lo batiment del dit aur ques farà, sien tenguts de .iiij. en .iiij, meses certificar ab carta publica lo mes- tre maior de les seques de tot lo nombre de tota la moneda que dins los .iiij. meses serà estada deliurada en la dita seca o seques, tantost com per lo dit Mestre maior o per part sua en la fin dels dits .iiij. meses requests ne seran. E encare ab la dita certificació sien tenguts clarificar e specificar tot lor fi que intrat serà dins los dits .iiij. meses en lo batiment que serà fet de la moneda delliurada. perço que lo dit mestre maior 0 altre per ell, hauda la dita certificació, puxe ésser cert de la quantitat que los dits arrendadors seran tenguts pagar per los dits .iiij. meses, e ab aquella lo dit Mestre maior o altre per ell, puga dar compte e rao al senyor Rey 0 a son Mestre Racional del dret al dit senyor pertanyent per lo dit batiment. E encontinent los dits arrendadors, vista la dita certificació, sien tenguts segons aquella dar e pa- gar al dit Mestre maior los dits .xj. sols, per march, ço es dins lo loc on serà fet lo dit batiment e no en altre part. E lo dit Mestre maior que ha poder per lo senyor Rey per rao del dit offici, sia tengut de fer apoca final de tot ço que reebra dels dits iiij. meses. E axi en cascuna paga fins en la t] del present arrendament. E en altre manera los dits Arrendadors no sien ten- guts delliurar los dits .xj. sols. per march. Entès emperò, que per tal com lo dit Maestre maior de les dites seques dels dits .xj. sols. haurà dar comp- te al dit senyor o a son Mestre Racional, que lo dit Mestre local, scriua e
358 Joaquim Botet y Sisó
Guardes, haien e sien tenguts averar la dita certificació migençant sagra- ment e homenatge, axi al dit Mestre de les dites seques com encare al dit senyor o a son Maestre Racional, ço es dins lo loc on lo dit batiment se farà, e a messio del dit senyor. (IV) ítem, que si en lo batiment de la dita moneda exia alguna delliurança grassa o magre de ley, o fort o febla de talla, però que lo gras o magre no fos mes de un quart de quirat, e lo fort oi feble no fos mes de mig timbre, que aytal delliurança per aviament de les dites se- ques puga passar, però que los Maestres guardes e scriua Reyal tinguen compte dels forts als febles, e dels febles als forts, e del gras al magre, e del magre al gras, axi que quant en les dites seques seran batuts e delliu- rats Cinchcents marchs de la dita moneda haien fet per manera que haien satisfet lo fort al feble, el feble al fort, el gras al magre, el magre al gras, axi que romanga poch mes o poch menys. (V) ítem, que lo dit senyor pro- met e jura que durant lo dit arrendament no arrendarà ensemps o depar- tidament aaltre o altres persones per maior o menor preu les dites seques de la sua senyoria o alguna daquelles, ni per algun cas aquelles o alguna daquelles se aturarà o pendra per a si ne per la Senyora Reyna ne per al- tres persones quis vulla que sien, o en alguna part de sos Regnes e senyo- ria daça mar o dalla mar no permetrà ne consentirà ne íara batre en al- guna manera la dita moneda, ne encara alguna altra moneda dor semblant o dessemblant, afforada o no afforada, de qualsevol pes o ley que puixe ésser, ne encare per gran necessitat o utilitat quantsevol fos gran o urgent, sinó tansolament per los dits arrendadors o per qui ells volran en la manera demunt dita, la dita moneda, sinó flori darago de ley de .xviij. quirats e de talla de .Ixviij. lo march de perpenya segons fo ordonat en les corts de tor- tosa, e encara lo Reyal dor de Mallorques. E que durant lo dit Arrenda- ment, los dits florins e reyals de Mallorques nos puguen mudar en altra figura o manera ley talla o for, sinó aytal com vuy se fa e corren, ço es lo flori a unze sols. barchinoneses e lo Reyal a vint sols. de Mallorquins me- nuts. E si en alguna manera contra lo present capitol era fet, lo dit senyor ara per adonchs ho revoque e vol que sia haut per revocat, e que tal mone- da fos e sia hauda per falsa, e que axi com a falsa no pogués ne pugue có- rrer en la senyoria del dit senyor Rey daça o dalla mar, ans sia de tot en tot, sens alguna gràcia o remissió que per lo dit senyor o senyora Reyna o altres officials lurs fer no sen puxe, confiscada e guanyada per les dues parts al dit senyor Rey e per la restant terça part als dits arrendadors e lurs companyons, sens tot embarch e contrast. E que tal moneda puixe ésser en tot loc on fos atrobada, presa e occupada per los dits Arrendadors e com-
Les Monedes Catalanes 35^
panyons lurs 0 algun dclls, axi com a substituïts en aço per lo Macstre maior de les dites seques, la qual substitució haie fer encontinent als dits Arren- dadors ab sagrament de no revocar per ell ne per lo senyor Hcy. Esis fahia. que tal revocació fos hauda per nulla : E no contrastant la dita revocació, si feta era, lo dit senyor vol e ordona de certa sciencia que licitament e justa los dits Arrendadors puguen usar de la dita substitució axi com si revoca- da no era, donanlos lo dit senyor en aço plen poder : E los dits substituits sien tenguts fer sagrament e homenatge al dit Maestre de respondre e darli bon compte e raho de les dites dues parts al dit senyor pertanyents, messions e despeses deduides del comú acervo, e tots oíficials del dit senyor e senyo- ra los haguessen en totes les dites coses donar consell favor e ajuda. (VI) ítem, per tal que la vila de perpenya, e altres viles e Ciutats on se farà lo dit batiment, sapien e senten mils en la ley e talla deia dita moneda, que les dites viles e Ciutats e cascuna delies puguen elegir e posar una guarda en cascun loc on se farà lo dit batiment, la qual sia veja e guart que la moneda se faça degudament e be segons la ley e talla dessus dites. E aquesta guar- da, e encare altra guarda Reyal e no mes, los dits Arrendadors pagaran; però que per la elecció e teniment de la dita guarda no sia adquisit a la dita vila o Ciutat participi algun en lo batiment de moneda, o en altra manera dret algun, en propietat 0 possessió, ne puixe ésser tret a conseqüència en esde- venidor contra lo dit senyor; E que en aquesta reservacio haja a consentir la Ciutat vila 0 loc quant elegirà la dita guarda. (Vil) ítem, que los officis en cap de les dites seques o algun delís, axi com seran Mestres, e dues guar- des, scriua, e Macstre de balança, taylador, fonador, obrers, e Monaders, sien pagats segons es acostumat. E si la vila de perpenya o altres locs on la dita moneda se batrà volran posar una de les dites dues guardes dessusdites, que ho puguen fer, però que aquella haien a pagar los dits arrendadors segons es dit : E si lo senyor Rey o lo Mestre maior per lo dit senyor, volran tenir mes guardes a despens del dit senyor, que ho puixen fer. E que los dits ofti- cials en cap deies dites seques hajen ésser bons e sufficients a regir los dits officis, e persones enteses en aquells, perço que lo dit batiment se faça ab aquella solemnitat que deu, esquiuant tota frau : e mes avant sien tenguts servir aquells personalment e no per substituits ne en altra manera. E que tota vegada lo Mestre Guardes Maestre de balança scriua fonadors e tots altres officials, sien també officials deia moneda dor com dargent de les di- tes seques, però si bastar hi poran sens que no sia retardament dels bali- ments : E no puguen haver cor un salari de abdues les dites monedes dor edargent quen les dites seques se batran : E en aço faça lo senyor Rey tot ço
360 Joaquim Botet y Sisó
e quant en ell serà, raonablament e no pus avant. (VIII) ítem, que alguna persona, de qualsevol ley condició o estament sia, no gos traure per si o per altre de la senyoria del dit senyor, durant lo present arrendament, algun aur monedat o no monedat, sinó tantsolament la dita moneda daur per los dits arrendadors faedora, la qual sia legut a tothom trer e portar en totes parts e terres on li plaurà, sens algun embarch e contradicció e sens pagar alcun dret : E axi mateix puixen eixir de la dita senyoria los dits florins da- rago de talla de .Ixviij. lo march e de ley de .xviij. quirats. E si alcun íara lo contrari, que perda laur tant com ne trauria sens tota mercè, guanyadora la terça part al dit senyor e laltra terça part als dits arrendadors e la restan terça part al acusador o a aquell qui trobarà la frau. E ultra aço, aquell qui trauria lo dit aur monedat 0 no monedat, encorre pena de cors e de aver, del qual auer haja lo dit senyor les dues parts, E la restant terça part los dits arrendadors. (IX) ítem, que los dits arrendadors se puguen plevir c emparar de totes ahines e ferraments del senyor Rey que son en les dites seques, e de totes altres coses pertanyents al obratgede la dita moneda: E quel Mestre de les dites seques haia a reebre ab inventari totes les aynes ferramentes e coses del dit senyor Rey, e tornar aquelles al dit senyor finit lo dit arrendament en la valor que les haurà preses, E com finara lo present arrendament que totes les piles e trosells tallats que los dits Arrendadors hauran fetes fer romanguen franques al dit senyor. E mes avant, si lo dit senyor haurà mester e volra les altres aynes e artificis de la dita monada- ria, que los dits Arrendadors los hi haien a lexar e vendre per aquell preu que estimaran dues bones persones elegidores vna per cascuna part. (X) ítem, que los dits Arrendadors e companyons lurs puixen trer e fer trer per si e per altres tot aur monedat e no monedat dels Regnes darago de Va- lentie de Mallorques e de Sardenya e del principat de Catalunya e de totes les altres terres del dit senyor, franchament e leguda, per fondre en la dita secca o seques e batre la dita moneda demunt specificada, mas no per altre rao. No contrastant qualsevol priuilegis inhibicions e ordinacions en con- trari fetes e faedores en qualsevol forma e condició, E que sia manat per lo dit senyor a tots los Governadors e altres offlcials de la sua senyoria, quel present capitol als dits arrendadors e companyons lurs tinguen e observen, sens tota contradicció e embarch : Declarat emperò quel flori darago vuy corrent, lo qual es a ley de .xviij. quirats e talla de .Ixviij, March de perpe- nya, en les dites seques no puixe ésser fus. (XI) ítem, que los dits arrenda- dors no sien tenguts batre la dita moneda per força en alguna manera, nen puguen ésser forçats 0 cuytats, ans sia en lur voler batre aquella e cessar
Les Aloncdcs Calalancs afií
del tot o de partida : Però que quauque batiment quen facen de la dita mo- neda per vigor del present arrendament, haiaa ésser fet dins deu anys, comp- tadors sis meses après quel present arrendament per lo dit senyor Key e per los dits arrendadors serà fermat, E lo dit En bercnguer de Cortilles hi haurà consentit, o abans si les dites seques començaran abans a obrar la dita moneda : E ílnit lo dit temps de deu anys, sia linit lo dit arrendament, posat que tots los dits Cent milia marchs de fi aur no fossen batuts : E si per ventura ans de la fi dels dits deu anys los dits Cent milia marchs de fi aur eren batuts per los dits arrendadors, que adonchs en aquell cas los dits arrendadors poguessen mes avant batre de la dita moneda aytanta com volrien ne porien dins lo dit temps de deu anys, pagants al dit senyor Rey en la manera e forma demunt dites los dits vnze sols. per cascun march de fin aur que mes avant batrien. (XII) ítem, que si per ventura, ço que deus no vulla, durant lo present arrendament en les dites seques en la ley o talla o altres coses se cometia alguna frau os fahia alguna cosa sinistre o que no fos leguda, en qualsevol manera que dir o ymaginar se puga, que en aço solament sien tenguts los Maestres qui les dites seques o secca regirien o altres officials de la dita secca o seques qui en aço serien culpables, e no los dits arrendadors ni lurs companyons : E que los dits Maestres sien tenguts e obligats de dar compte e rao de la ley e de la talla de la dita moneda, e pagar als dits Arrendadors si res hi fallia, e encare tot aur que si perdés o menys cabàs. (XIII) ítem, que durant lo dit Arrendament, los dits arrenda- dors e companyons lurs qui en lo dit arrendament hauran part, e officials obrers e moneders o altres persones qui capien ordinàriament en lo obrat- ge de les dites seques o de alcuna daquelles e encare companyons lurs, no sien tenguts ne puguen ésser forçats danar en alguna ost o cavalcada o ar- mada, ans daço durant lo dit arrendament sien franchs e quitis, exceptat que no fos per auctoritat del usatge Prínceps namque : E mes avant haien totes altres franqueses e priuilegis que sien estats atorgats a obrers e mo- naders de la secca de perpenya e daltres seques dels Regnes e terres del dit senyor. E que en aquesta franquesa sien enteses totes aquelles persones qui per ops de la dita secca o seques ordinàriament compraran aur o regi- ran los comptes de les dites seques e del present arrendament, en barchi- nona, en Valencià, en perpenya, o en qualsevol altra part o loch de la senyo- ria del dit senyor, o en altra qualsevol manera ordinàriament serviran a les dites seques o al obratge e regiment daquelles. E en cas que sobre les per- sones que de la franquesa del present capitol se volran alegrar fos contrast o dubte, ço es si servirien ordinàriament o no, que sobre aço fos cregut a
Institut d'Estudis Catalans. 46
362 Joaquim Botet y Sisó
sagrament dels dits arrendadors o dalgun delís 0 de lur procurador. Entès emperò que los dits Arrendadors e companyons e factors lurs e compra- dors dor, no passen nombre entre abdues les seques daur e dargent de Trenta quis puguen alegrar de les dites franqueses. (XIIII) ítem, que tot hom extrany 0 privat, de qualsevol condició sia, qui portarà aur e aquell vendrà o metra a la dita secca o seques en quantitat de un march o mes, sia guiat e assegurat anant stant e tornant de totes marques e represaliesadjudicadese adjudicadores, e de tots altres deutes que dege a qualsevol persones e per qualsevol rao : Però la stada ques farà per aquells qui vendran o metran lo dit aur no pugue sobrepujar espay de vint dies, per tolre tota frau que en aços pogués cometre. (XV) ítem, que los dits Arrendadors, pagants ara de present solament Cinquanta florins dor darago per dret de segell dels pre- sents capítols e dels altres de la secca del argent, no sien tenguts pagar mes avant per dret de segell dels dits capítols deies seques dor e dargent; Ans los haien a ésser liurades per los dits Cinquanta florins les cartes dels dits capítols, e encare totes provisions per execució daquelles faedores ara o per avant durant lo dit arrendament. (XVI) ítem, que la dita moneda dor sia apellada Timbres Darago : E sia de la vna part la ymatge del senyor Rey estant de peus, vestit de dalmatica Reyalada, e tinent en lo cap la corona e en la ma dreta lo Ceptre e en la esquerra lo pom, e noy haja tabernacle ne altres obres : E entorn sien les letres següents, Johannes dei gràcia Rex Ara- gonum ; E deia altra part sia lo Timbre del dit senyor Rey, ab la Targe Re- yal deius, sens altres obres, E entorn sien les letres següents, Apprehende arma et escutum et exsurge in adjutorium michi. (XVII) ítem, lo dit se- nyor de certa sciencia promet e jure que totes les coses dessus e dejus scri- tes e en aquelles contengudes observarà e tendra, e observar e tenir farà per tots sos officials e sotsmeses presents e esdevenidors, e que no contrafara ne per altre contrafer permetrà per qualsevol manera o rao : E per obseruacio de les dites coses e cascuna daquelles, en la ferma dels presents capítols mane totes letres e provisions penals e en altra manera, tan rigoroses com seran necessàries. (XVIII) ítem, que los dits Arrendadors puguen comprar tot aur per fer e batre la dita moneda per aquell preu e en aquell millor mercat que poran, e ab los venedors se poran acordar. (XVIIII) ítem, que lo vicicanceller e Tresorer del dit senyor Rey qui vuy son o per temps du- rant lo present arrendament seran, e encare tots Regents les dites vicican- cellaria e Tresoreria, e sotstresorer e lochtinents, prometran e juraran que contra los presents capítols 0 algun delís en tot o en part no consellaran, ne faran ni consentiran per altres ésser fet 0 consellat, ni faran o espetxaran
Les Monedes Catalanes 363
provisió alguna que al dit arrendament pogués contravenir, ans tant com en ells serà servaran e servar faran tots los presents capitols e les coses en aquells contengudes. E per totes les coses dessus dites e cascuna daquellcs attendre e complir, lo dit senyor Rey obliga als dits Arrendadors e lurs companyons, totes ses Rendes bens e drets aell ara o en esdevcnjdor per- tanyents e pertànyer devents per qualsevol titol manera o rao, axi en lo Regne darago e Comtats de Rosselló e de Cerdanya com en tots altres [Reg- nes e terres de la sua senyoria, axí que si per lo dit senyor o per altres qual- sevol persones los dits arrendadors o companyons lurs eren pertorbats en lo present arrendament contra forma e manera dels dits capitols o algun delís, E per tots dans messions interesses e dampnatges que haurien fets o sostenguts en qualsevol manera, fos feta execució rigorosa en les dites Ren- des drets e bens del dit senyor, tota excepció cessant, e tota solemnitat de dret e de fet a part posada, tro a plena satisfacció de totes les dites coses als dits Arrendadors e companyons lurs faedora. E mes avant, per maiortuicio e seguretat dels dits arrendadors e companyons lurs e de lurs succeidors, lo dit senyor farà procuradors tots aquells quels dits arrendadors nomenaran e volran, ab ple poder de confessar devant lo Justícia darago, o en la sua cort, totes les dites coses e cascuna d aquelles: Eoir per aquelles sentencia de condempnacio del dit justícia, e fer altres coses en aço necessàries : los quals procuradors per lo dit senyor no puguen ésser reuocats : E en cas que ho fossen, tal revocació no valgués, ans qualsevol revocació no contrastant los dits procuradors e cascun delís poguessen usar de la dita procura, E tot ço que per ells seria fet hagués plena força e valor. (XX) ítem, que totes les dites coses loara e approvara la senyora Reyna, prometen no contravenir en lo dit arrendament ne algun dels presents capitols per algun cas forma o manera.
Predictum itaquearrendatum, et alia om nia et singula in preinsert is capi- tulis et quolibet eorum contenta et speciíicata, promittimus et conveniínus vobis dictis ArnaldodeAlosio, Petro Cardona, Petro ferrarii bertrando torrat, Petro Andree el Petro tequi Arrendatoribus supradictis, licet absentibus, ac omnibus aliis quòrum intersit, tenere et servaré ac attendere et complere et non contrafacere nec per aliquem contra íieri permittere ratione aliqua sine causa. Et pro ipsorum capitulorum et cuiuslibet eorum execucione, jube- mus íieri et expediri omnes provisiones et litteras eciam penales vobis súper eorum observacione necessarias, quandoet quociens per vos seu vestri par- te fuerit requisitum. Dantes et remittentes vobis et vestris siquid et quid- quid predicte secce quas vobis predicto modo vendimus seu arrendamus
364 Joaquim Bolet y Sisó
valent nunc plus seu valebunt decetero dicto precio in dictis capitulis de- clarato, ac renunciantes expresse juri sive legi qua deceptis ultra dimidiam justi precii subvenitur et omni alii juri legi et consuetudini ac cuicumque alii auxilio contra premissa et inírascripta nos juvantibus quovismodo. Pro- mittimus etiam et convenimus predictum Arrendamentum, sub modis formis et condicionibus in dictis capitulis expressatis et declaratis, vos et vestros ac quos volueritis facere havere tenere et possidere in pace etsecu- re contra omnes personas corpus et collegium, et teneri vobis et vestris inde firmiter de evictione omnique damno et interesse litis et extra, ita quod si forte per aliquas universitates ac personas singulares cuiusvis fuerint con- dicionis legis preheminencie seu status, fieret vobis vel vestris qüestió aliqua petició seu demanda in judicio vel extra súper arrendamento pre- dicto vel eius exercicio in totum vel in parte contra formam et tenorem dicto- rum capitulorum vel aliquorum ex eis, aut contra libertates aliquas in eis contentas, ilico predictis questionibus peticionibus et demandis nos oppo- nemus et opponere habeamus, easque ducemus nostris propiis sumptibus et expensis a principio usque ad finem, vel si vos aut vestri malueritis, pos- sitis ipsas causam seu causas per vos ipsos ducere et tractaré usque ad earum decisionem totalem, eleccione súper hoc vobis et vestris penitus reservata. Remittentes vobis et vestris ex pacto, onus denunciandi et necessitatem apellandi. Nos enim promittimus vobis et vestris solverc et restituere et fideliter emendare omnes sumptus dampna et interesse que vos aut vestri ducendo dictas causam seu causas vel àlias qualitercumque earum occas- sione feceritis vel sustinueritis quovis modo, sive obtineatis in causa seu causis sive eciam succumbatis, simul cum toto eo quod inde a vobis vel ve- stris ... fuerit seu optentum, súper quibus dampnis sumptibus et interesse credatur vobis et vestris vestro et eorum plano et simplici verbo sine testibus et juramento. Et pro predictis omnibus et singulis attendentis firmiter et complendis,ac pro firma et legali eorum evictione, obligamus vobis et vestris omnia et singula bona et jura nostra ubique habita et habenda, Et pro maiori premissorum efficacia, juramus per dominum deum et eius sancta Quatuor Euangelia manibus nostris tacta, premissa omnia et singula tene- re et servaré ac attendere et complere et non contrafacere vel venire aliqua racione seu causa. Et nos dicti Arnaldus de Alosio et Petrus Cardona, bar- chinone, Et Petrus ferrarii, solsone, mercatoris, Et ego Petrus Andree, mer- cator ville perpiniani, nomine meo propio et ut procuratorad infrascripta per dictos Bertrandum torrat et Petrum taqui mercatores perpiniani legi- time constitutus, cum publico instrumento acto perpiniani .xxvj. die proxi-
Les Monedes Catalanes 365
me preteriti mensisoctobriset clauso acsuscripto per Johannem ballerode perpiniano auctoritate vestri dicti serenissimi dominis Regis per totam terram et dominacionem vestram notarium publicum, in quo instrumento plenam ad hoc potestatem habeo et specialem mandatum, Predictum arren- damentum a vobis dicto domino Rege sub dictis modis formis et condi- cionibus expressatis in preinsertis capitulis acceptantes, promittimus jam- dictis nominibus vobis jamdicto domino Regi predictos undecim sols. barchinonenses pro qualibet marcha auri juxta formam dictorum capitulo- rumsolvere: Et alia omnia et singula que ad vos periineant complere prout in ipsis capitulis expressatur. Et pro predictis omnibus et singulis attendendis firmiter et complendis, obligamus vobis dicto domino Regi et vestris, omnia et singula et bona et jura nostra et utriusque nostrúm ac di- ctorum Bertrandi torrat et Petri tequi ubique habita et havenda. Ad hec Ego dictus Berengarius de Cortilles, serenissime domine Regine Thesaurarius, olim mercator Cesarauguste, Arrendatorqueseccarum omnium moneteauri dominii dicti dominis Regis, prout de dicto Arrendamento plene constat per instrumentum publicum sigillis pendentibus dictorum dominorum Regis et Regine munitum, datorum et actorum in Monasterio vallis domicille, prope barchinonam, quinta die Aprilis anno a nativitate domini Millessimo Trecentesimo Octuagessimo octavo et clausum per scriptorem et nota- rium infrascriptum, presenti arrendamento in quantum dicto meo arren- damento derogaret seu contradiceret consencio, salvo tamen et michi ex- presse retento quod propter huiusmodi conssensum nullum fiat michi tacite vel expresse perjudicium quantum dictis Decem annis presentis arrenda-- menti durantibus, quam ipsis finitis, Ego per me seu alios possint cudere seu cudi facere Monetam auri juxta formam dicti nostri arrendamenti quod, presenti consensu non obstante, in suo pleno remaneat robore et valore : Et saluo eciam ac retento, quod per dictum meum consensum nullum michi tacite vel expresse fiat prejudicium in percepcione pensionum Quinqué Mille solidorum censualium per dictum dominum Regem michi pridem venditorum, et súper universis et singulis em oi u mentis et juribus quarum- cumque seccarum auri dominii dicti domini Regis assignatarum, ut in ins- trumento dicte vendicionis plenius continetur: Promittens et conveniens vo- bis dictis Arrendatoribus, quod contra meum consensum huiusmodi non fa- ciam nec veniam aliqua racione seu causa, sub bonorum nieorum omnium ubique havitorum et havendorum obligacione. Et nos Guülermus de Valle sicca, legum doctor, vicecancellarius, Sperandeu Cardona et Petrus de Berga, jurisperiti, negociorum Curie promotores ac Cancellariam Regentes,
366 Joaquim Boici y Sisó
Bartholomeus Sirvent, prothonotarius, Julianus Garrius, Thesaurarius, et Nicholaus moratonii, Archidiaconus de laininyana in Ecclesia Urgellensis, subthesaurarius dicti domini Regis, promittimus et convenimus vobis dictis Arnaldo de alosio, Petro Cardona, Petro íerrarii, Bertrando torrat, Petro An- drce et Petro tequi, arrendatoribus, ac juramus sponte per dominum deum et eius sancta Quatuor Euangelia manibus nostris tacta, predictum arren- damentum et omnia ac singula in preinsertis capitulis expressata, quantum in nobis fuerit et pacietur justícia, tenere et servaré et scienter consulendo aut cartas litteras seu provissiones mandando coníicicndo signando et ex- pediendo aut alias non contrafaccre vel venirealiqua racioneseu causa. Et ulterius, nos dictus Rex, pro execucione dictorum capitulorum et quia inter nos et vos in pactum deductum fuit, ex certa nostra sciencia íacimus constitutuimus et ordinamus certos et speciales procuratores nostros et ad infrascripta generales Guillermum sunyolli et Nicholaum sunyolii fratres, Berangarium Duran et Raymundum ferrarii mercatorcs, habitatores Ce- sarauguste, licet absents tamquam presentes, et quemlibet eorum in soli- dum, ita quod occupantis condició pocior non existat,sed quod per unum eorum inceptum fuerit per alium mediari valeat et finiri ac duci totaliter ad eífectum. Ad comperendum pro nobis et nomine nostro coram justicia Aragonum seu in eius Cúria et inibi judicialiter confitendum omnia et sin- gula supradicta Et audiendum quascumque scntentias seu condempnacio- nes contra nos pro premissorum observacione per dictum justiciam profe- rendas et eis conscienciendum, Et nos et omnia bona nostra qua habemus vel habebimus in dicto Regno Aragonum foro et districtus dicti justitie sumittendum. Et generaliter omnia alia et singula in premissis et circa ea faciendum exercendum et procurandum que nos possemus personaliter constituti, eciam si alias mandatum exigerent speciale. Et volentes eos et quemlibet eorum ab omni onere satisdandi de judicato soluendo et Rati- licione penitus relevare lidejubentes in his pro eis et quolibet eorum, pro- mittimus in manu et posse notharii et scriptoris infrascripti ut infra stipu- lantes judicio sisti etjudicatum solvi cum suis clausulis universis nosque semper habere ratum gratum et firmum totum et quidquid per eos seu aliquem eorum circa hec actum dictum gestum et procuratum fuerit et nullo tempore revocaré sub bonorum nostrorum omnium ubique habito- rum et habendorum obligacione. Et pro dictorum capitulorum obseruacio- ne promittimus presens procuratorum non revocaré quod, si forsan de certa sciencia vel per oblivionem aut alias fieri, talem revocacionem carere penitus volumus viribus et eífectu. Et omnia que súper his per dictos
Les Monedes Catalanes 367
procuratores vel eorum aliquem ficrent non obstante revocacione ipsa ple- nam in judicio et extra optineant roboris firmilatem. Hec i^hur omnia et singula que dicta sunt superius, tam nos dictus Rex quam nos dicti Arren- datoris quam Ego dictus Berengarius de Cortilles, facimus pasciniur et pro- mittimus in manu et posse scriptoris et notarii infrascripti ut publice persone. nomine omnium quòrum interest el intererit ac interesse poterit in íuturum hec a nobis et quolibet nostrum stipulantis acceptantis et legi- time recipientis. Data et acta barchinone, Dècima die Novembris Anno a nativitate domini Millesimo Trecentesimo Nonagesimo Quarto, Kegnique nostri dicti Regis Octauo. Petrus Olzina.
Signum Johannis dei gràcia Regis Aragonum ctc. Qui hec concedi- mus et íírmamus ac Juramus, et huic publico jnstrumento pro eius co- rroboracione majori sigillum nostrum apponi jussimus impendenti. Rex Johannes. Signa Arnaldi de Alosio, Petri Cardona, Petri ferrarii et Petri Andree, Arrendatorum predictorum. Signum berengarii de Cortilles con- sentientis. Signa Guillermi de Vallesicca, Sperandei Cardona, Petri de berga, Bartholomei siruent, Juliani garrius et Nicolai moratoni predicto- rum, Qui hec dictis nominibus concedimus et firmamus.
Testes sunt qui ad predicta presentes fuerunt, videlicet firme dicti domi- ni Regis nobilis hugo de Angularia, miles, Camarlengus, et Petrus de ben- jure, secretarius, ac dicti Julianus garrius, Thesaurarius, et Nicholaus Mo- ratoni sublhesaurarius dicti domini Regis. Et firme dictorum Arnaldi de Alosio, Petri ferrarii et Petro Cardona ac Petri Andree, qui predicta fir- marunt in dicta ciuitate barchinone undecima die dicti mensis Novembris sunt, dicti Nobiles Hugo de Angularia Julianus garrius et Nicolaus mora- toni ac Jacobus pastoris et ffranciscus de vinyamata, de Thesauraria dicti domini Regis. Et firme dicti Berengarii de Cortilles, qui predicta firmavit in dicta Ciuitate barchinone xj die decembris anni predicti, sunt Johannis garrius, scriptor porcionis, et ffranciscus deude, negociorum curie Regie promotor, consiliarii dicti domini Regis, Et dictus Jacobus pastoris ac Ar- naldus maçana, conversus Civís Barchinone, Et firme dictorum Guillermi de Vallesicce, Sperandei Cardona, Petri de berga, Bartholomei Siruent, Juliani garrius et Nicolai moratoni, qui predicta firmarunt et jurarunt in dicta Ciuitate barchinone nona die dicti mensis decembris, sunt bernardus
ayberni burgensi perpiniani, et ffranciscus deude, ville sancti Matthei
Montesie.
Sig-num mei bonanati egidii predicti domini Regis scriptoris et auc- toritate Regia per totam terram et dominacionem suam notarii publi-
368 Joaquim Botet y Sisó
ci qui premissis interfui hecque in hiis duabus peciis pergamenii filo consutis, quarum prima continet septuaginta lineas, primaquarum incipit In nomine sancte et individue Trinitatis Et finit seu arrendamus. Et ulti- ma incipit mentum Et omnia. Et finit tenere. Secunda vero pecia continet xxix lineas perfectas et unam imperfectam vltra signum domini Regis et signa Arrendatorum et consenciencium et testes ac signum Domine Regine, quarum linearum perfectarum prima incipit servaré ac et finit dantes, et ultima incipit promittimus in Et finit domini Millesimo de dicti dominis Regis mandato in hanc publicam formam redigens scribi feci et clausi. Etc. Dominus Rex mandavit michi bonanato egidii, in cuius posse firmavit et juravit.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 1984, f . 7 y següents. Inédil.
LXII
(Volum II, plana 172).
8 Febrer 1395.
Ampliació de la precedent contracta, facultant als arrendadors pera la encunyació de mitjos Timbres y quarts de Timbre.
En Joan, per la gràcia de Deu et cet. Als feels nostres lo maestre, guardes, scriua Real e altres qualseuol officials e moneders de la seca de perpenya, salut e gràcia. Ja sia que en los capítols del arrendament deies seques dor de nostra senyoria, per nos fet no ha molt als faels nostres Narnau dalos e an pere Cardona, de barchinona, an pere ferrer, de solsona, an bertran torrat an pere andreu e an pere taqui, de perpenya, mercaders, per batre en aque- lles dins los comtats de Rosselló e de Cerdanya timbres dor de lley de •xxiij. quirats e mig e de talla de .Iviij. e mig lo march de perpenya, no sia feta menció a'guna que puxen ésser batuts migs timbres e quarts tim- bres dor, emperò com vegam e conegam que aço serà molt profitós al ba- timent de la dita moneda e encara a la cosa publica de nostres Regnes e terres, e gran aviament dels mercaders e de tota la gent : plau nos e volem, e a vosaltres dehim e manam spressament e de certa sciencia, que si per los dits arrendadors, o part lur, daço serets requets, batats en la dita seca migs timbres e quarts timbres dor segons la ley e la taylla desús dites, e aço no mudets ni dilatets car de certa sciencia per les dites rahons volem que axis
Les Monedes Catalanes 369
faça. Dada en Barchinona a .viij. dies de febrer, en lany deia nativitat de nostre senyor Mil trecents noranta cinch. Vidit Sperandcus — Rex Johan- nes. — Dominus Rex mandavit mihi bonanato egidii. Vidit eam Thesau- rarius.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 1984, f. 76 v. Inèdit.
XLIII
(Volum II, plana 123).
10 Febrer 1395.
Modificació de la llegenda manada posar als Timbres y als llurs
divisors.
En Johan, per la gràcia de deu etc. Als faels nostres los Maestres, guar- des, scriua Reyal e altres officials e moneders de la secca de perpenya, salut e gràcia. Jatsia que en los Capítols del arrendament no ha molt per nos fet an Arnau dalos e an p. cardona, de barchinona, an p. ferrer, de solsona, an bertran torrat an p. andreu e an p. taqui, de perpinya, mercaders, de totes les seques dor de nostra senyoria per batre en los Comtats de rossello e de Cerdanya Timbres dor de ley de .xxiij. qujrats e mig e de talla de Cinquan- ta vuyt e mig lo march de perpenya, sie expressament contengut que en la circumferència dels dits Timbres dor, ço es de la part on es lemprempta dels nostres Timbre e Targa Reyal, sien les letres o diccions següents : apprehende arma et scutum et exsurge in adiutorium michi ; Emperò, com après haiam sabut que les dites letres 0 diccions no poden ben caber en la dita circumferència dels dits Timbres, plau nos quen sia tret, et scutum et exsurge, axi que solament sien en la dita part dels dits Timbres les letres següents : apprehende arma in adiutorium michi. E no res menys nos plau, que en los migs Timbres e quart timbres, que per vigor duna provisió o letra per nos sobre aço nove^lament atorgada podets batre si per los dits arrendadors ne serets requests, puxats metre també duna part com daltre aquelles de les dites letres o diccions contengudes en los dits Capítols queus parran e degudament caber hi poran, remetens aço a vostre àrbitre; però après que haurets deliberat e mes en pratica quals letres o diccions hi po- ran bonament caber, noy mudets res sens nostra special licencia e voler.
Institut d'Estudis Catalans. 47
370 Joaquim Bolet y Sisó
Dada en Barchinona, a .x. dies de febrer, en lany de la nativitat de nostre senyor Mil cec Noranta Cinch. Vidit Sperandeus. — Dominus Rex, presenti Thesaurario, mandavit mihi bonanato egidii; vidit eam Thesaurarius.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 1984, f. 77 v. Inèdit.
XLIV
(Volum II, plana 174).
30 Janer 1395,
Facultat atorgada als arrendadors del batiment de « Coronats d'Aragó», pera Jerne batre de valor de dos diners.
Johannes etc, ffidelibus nostris magistro, custodibus et aliis officialibus et monetariis secce auri et argenti ville perpiniani, salutem et graciam. Quodque in arrendamento per nos pridem facto arnaldo dalos et petro Car- dona, barchinone, Petro fferrarii, Solsone. Bertrando torrat, Petro Andree, et petro taqui, perpiniani mercatoribus, deseccis argenti nostri dominii pro cudendo infra Comitatus Rossilionis et Ceritanie monetam argenti vocatam coronats, contineatur expresse quod dicti coronats fiant de valore quatuor denariorum et octo denariorum barchinonensium: Attamen, quia in nostro dominio est ad presens penúria seu deffectus monete minute, voiumus et placet nobis, vobisque injungimus, quod faciatis et facere possitis si per dictos arrendatores requisiti fueritis, coronats valoris duorum denariorum barchinonensium, habendo respectum ad legem et taliam in dicto arrenda- mento per nos datas. Et hoc non mutetis aliqua ratione. Data Barchinone
O O o o
.XXX. die januarii anno a nativitate domini .M.CCCxc.v. — Vidit Speran- deus— Dominux Rex mandavit mihi bonanato egidii; Vidit eam The- saurarius.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 1984, f. 73 r. Inèdit.
Les Monedes Catalanes 371
XLV
(Volum II, plana 174). ^^ FebrCP 1396.
Facultat otorgada als arrendadors del batiment de «Coronats
d'Aragó», pera escursar la llegenda en ells manada posar y pera
grapar hi contrasenyals indicadores de son respectiu valor.
En Johan, per la gràcia de Deu Rey darago etc. Als feels nostres los Mes- tre, Guardes, scriva Reyal e altres officials e Monaders deia secca de perpe- nya, salut e gràcia. Jatsía que en los Capítols del arrendament no ha molt per nos fet a (etc), de totes les seques dargent de nostra senyoria, per batre en los Comtats de Rosselló e de Cerdanya moneda dargent de ley de Cinch diners, e de taylles de cent quaranta e quatre, e de setanta dos, lo march de perpenya, sia un capitol del tenor següent : ítem, que la dita moneda dargent sia apellada coronats darago, e sia de la una part una testa coronada de co- rona Reyal qui mostre mige cara, sens altres obres, E entorn sien les letres següents, Johannes dei gràcia rex Aragonum : E de la altra part haie un cayro Reyal al mig de quatre migs compasses qui sien graneiats, sens al- tres obres, e entorn sien les letres següents : Dominus protector meus et adjutor meus; Emperò, com après haiam sabut que les dites letres o dic- cions no poden be caber en la circumferència, també dels dits coronats com de aquells altres de valor de dos diners que après ab nostra letra hauem consentit ésser faedors en la dita secca: Perço consentim e plau a nos, que en los dits coronats puxats metre, també duna part com daltra, aquelles de les dites letres o diccions queus parran e degudament caber hi poran, e que per mils conexer quals dels dits coronats seran de vuyt, quatre, o dos di- ners, romanents hi però les empremptes dels dits cayro Reyal e Testa coro- nada, puixats fer aquelles obres o contrasenyals en cascuna tayla dels dits coronats, que a vosaltres millor semblarà, remetents aço a vostre àrbitre : Però après que haurets delliberat e mes en pratica les dites obres o contra senyals, e quals letres o diccions hi poran bonament caber, noy mudets res sens nostre special licencia e voler. Dada en Barchinona, a .xv. dies de íTe- brer, En lany de la nativitat de nostre senyor .Mil. cec. xe. Cinch. Vidit Spe- randeus. — Dominus Rex, presente Nicolao moratonis locumtenentis The- saurarii qui eam vidit, mandavit mihi bonanato egidii.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 1984, f. 80. Inèdit.
3/2 Joaquim Botet y Sisó
XLVI
(Volum II, plana 174)
28 Febrer 1407.
Ordre del rey D. Martí pera que s encunyin a Valencià Reals de plata, anomenats «deJiuytens», de lley de on^e diners.
Nos, en Marti, per la gràcia de deu Rey Darago etc. Congrua es a la Real dignitat, ab pensa curosa provehir e socórrer a la indempnitat e profit de sos naturals e sotmeses, e de la cosa publica de sos Regnes e terres : Atte- nents, donchs, que per rao de la gran inopia e fretura de moneda menuda que es al temps present en la ciutat e Regne de Valencie, los habitadors e negocieiants dins aquell sostenen grans dispendis e dampnatges, com no pu- guen sens gran dificultat trobar cambi de menuts a flori per fer pagues e despeses a aquells necessàries, si ja no es a gran menyscapte e abatiment del flori, per manera que, si per nos sobre les dites coses no era provehit de remey condescent, los dits habitadors, mercaders e negocieiants en lo dit Regne serien costrets per la dita raho cessar de mercadeiar e fer sos trafechs, segons hauen acostumats, en gran e irreparable dan daquells e de tota la cosa publica del dit Regne, e encara de nostres drets e Regalies, qui reebrien en aquest cas no poca diminucio : pertal, volents segons se cove provehir degudament en les dites coses, haut sobre aço gran e solem- ne consell, ab tenor de la present volem provehim, statuim e ordonam que daçi auant en la secca de la dita ciutat de valencià sia batuda moneda de Reals dargent, appellats dehuytens, del pes, talla e figura que ça enrera es acostumat fer e batre. Emperò, per tal que fer e batre los dits Reals de ley de onze diners e sis grans, dos grans mes o menys, segons fins açi es estat fet e acostumat, no poria ésser fet sens gran dan de nostres drets e Regalies, com segons es notori largent aHemps present sie en maior preu e valor que no era en lo temps que fou dada e ordonada la dita ley dels dits Reals, perço volem, ordonam, statuim ab aquesta mateixa, que per tal que la dita moneda puxa ésser fabricada sens dan e diminucio de nostres Regalies, aquella sia feta e batuda dargent de ley de onze diners, dos grans mes o menys, e quels dits Reyals que daçi avant seran batuts del dit argent, cor- reguen e valien dehuyt diners manuts Reals per tot lo dit Regne de Va- lencie, Ciutats, viles. Castells e lochs daquell, segons quels altres Reals
Les Monedes Catalanes 373
dargent han valgut e valen per tot lo dit Regne de Valencie, Ciutats, viles, Castells e lochs daquell, segons quels altres Reals dargent han volgut e valen de present. Manant expressament e de certa sciencia. sots pena de Mil florins dore incorriment de nostra ira e indignació, als maestres, guar- des, assayadors e altres oflkials de la secca demunt dita, e a altres ofli- cials als quals se pertanga, que les presents nostres ordinacions, estatut, voler e provisió, e totes les coses en aquella contengudes, tinguen ferma- ment e observen, tenir e observar façen inviolablement, E noy contravin- guen per alguna manera o raho. En testimoni de la qual cosa havem manat fer la present, ab nostre segell comú segellada. Dada en Valencià, a .xxviij. dies de fïebrer, en lany de la nativitat de nostre senyor .m.cccc.vij. Rex Martinus — Dominus Rex mandavit mihi Johannes de Tudela.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 2260, f. 94. Inèdit.
XLVII
(Volum II, plana 193).
19 Novembre 1407.
Arrendament de la seca de Perpinyà, pera la encunyació en ella de «Croats d'Aragó» y de moneda menuda.
In nomine nostri Domini Jhcsu Xristi. Pateat universis, Quod Nos Mar- tinus dei gràcia Rex Aragonum etc, Curie nostre et reipublice ville perpi- niani et Comitatuum Rossilioniset Ceritanie tuidenti utilitate et comodo, súper his provisis cognitis et diligenti meditacione pensatis, de certa sciencia et consulte, vendimus seu arrendamus vobis fidelibus nostris Johanni vivot, Civi Maioricarum, et ffrancisco barceloni, mercatori valencie, et vestris ac quibus volueritis, per modum inferius designatum, seccam nostram argenti ville perpiniani et comitatuum predictorum, pro íaciendo cudi in dictis vilIa et Comitatibus, Crucessignatos sive croatset monetam minutam argenti infe- rius designandos: Necnon et totum ius nobis et successoribus nostris in dicta seca pertinens quovis modo; Ita quod, vos dicti Johannis vivot et fïrancis- cus barceloni loco nostri, et non alii quicumque, cudi faciatis in ea subs- criptos Crucessignatos sive croats et monetam minutam argenti, utaminique
374 Joaquim Botet y Sisó
ac uti possitis liberearrendamento presenti : Quamquidem vendicionem seu arrendamentum, vobis et vestrisac quibus volueritis facimus, ad et per illud tempus, precium, condiciones et formam, que describuntur et deciarantur inferius in quibusdam capitulis inter nos et fidelem consiliarium ac The- saurarium nostrum Johannem de plano legum doctorum parti ex una, Et vos dictos Johannem vivot et franciscum barceloní ex altera, concordatis initis et factis, tenor quòrum in modum habetur sequentem. En nom de deu sia e de la gloriosa madona sancta marià e de mossenyer sant Johan babtista: lo senyor Rey arrenda e ven an Johan Vivot, Ciutadà de Mallorqua, e an francesch barcelo, mercader de valencià, e a qui ells volran o donaran loch, e a lurs companyons, la seca dargent tantsolament dels Comtats de rossello e de Cerdanya : axi emperò que puixen batre en la vila de perpenya, en la liça del Castell, o en altres qualsevol lochs insignes reyals dins los Com- tats dessusdits, moneda dargent de ley de .xj. diners, axi que del march de perpenya traguen .Ixx. peças, ço es croats, aforats cascuna peça .xviij. diners, però que alcu no sia forçat de pendrels. E que si los dessusdits volran fer moneda menuda, de ley de .ij. diners e a talla de .xxj. sous lo march de perpenya, les guardes puixen passar sis diners mes o menys en lo march, o si volran batre algunes malles menudes a la dita ley de .ij. diners e talla de .xxj. tro a .xxij. sous lo march, les guardes puixen passar .xij. diners mes o menys en lo dit march, tinent hi compte de fort e feble, que ho puixen fer e batre aquella quantitat ques volran, axi de la una talla com del altra, per espay de .x. anys comptadors après quatre mesos que la ferma e compli- ment dels presents capitols serà feta. Ítem, quels dits arrendadors sien ten- guts donar al dit senyor Rey, e aqui ell volra, per tots los dits .x. anys, .vij. m. d. florins dor darago, En aquesta manera; ço es saber, que com lo dit senyor sia tengut e obligat en los dits .vij. m. d. florins dor a les persones següents, ço es, a mossèn berenguer Dolms, Conseller e Camarlench seu, ,v. m. .dcc.lxxxx. florins dor, E an francesch ferrer, Maestre de la seca de valencià, en .m.ccx. florins dor, E an luys jordà, mercader de valencià, en .d. florins dor, ab diverses cauteles, axi per raho de prestechs al dit senyor per ells fets com en altra manera, los dits arrendadors contentaran ab dites e ab obligacionts als creedors del dit senyor dessusdits, en les dites quantitats, E los dits creedors, haudes les obligacions dessus scrites a aquell temps que ab los dits se convendran, sien tenguts restituir les dites cauteles al mestre racional de la cort del dit senyor. E pus les dites coses haien bon compli- ment segons dit es, los dits arrendadors e mestre de la seca, ne alguns altres per ells, no sien tenguts de retre compte al dit senyor ne a son mestre ració-
Les Monedes Catalanes 375
nal, ne a son lochtinent, ne a algun altre per ell, del dit arrendament en algu- na manera. ítem, que si en lo dit batiment de la dita moneda exia alguna deliurança grassa o magra de ley o fort o feble de talla, però que lo gras o magre no fos mes de .ij. grans de la ley e la talla no fos mes o menys de miga peça mes 0 menys en largent en lo march de la dita moneda de talla de .Ixx. peces lo marc, queaytal deliurança per aviament de la seca puixa passar, però que lo mestre guardes escrivà Reyals tinguen compte dels forts als febles e dels febles als forts, e del gras al magre e del magreal gras, aixi que quant en la dita seca seran batuts e deliurats .d. marchs deia dita mo- neda, haien fet per manera que sia satisfïet lo fort al feble e lo feble al fort, e lo gras al magre e lo magre al gras, axi que romanga egual o poc mes o menys, 0 al cap del any. ítem, que si en lo rnarch e batiment de la moneda menuda exia alguna deliurança grassa o magra, fort o feble, de ley 0 talla, pus no fos mes de .iij. grans en la ley, .vj. diners en lo march, E en les malles dotze diners de nombre, segons mes o menys, que aytal deliurança puixa passar, tinent hi compte lo maestre e guardes en la forma damuntdita en lo precedent capitol. ítem, que lo dit senyor promet e jura que, durant lo dit arrendament e venda, no arrendarà vendrà 0 consentirà, ensemps 0 departi- dament, per negun cas 0 manera, a altra o altres persones per maior 0 me- nor preu la dita seca, ne per negun cas aquella seaturarao pendra, ne atu- rar o pendre farà per assi o ason primogènit ne per altres qualsevuUa per- sones, ne en alguna part dels dits Comtats farà ne permetrà batre o fer batre de la dita moneda dargent e menuda en alguna manera, ne encara altra moneda dargent o menuda semblant o dessemblant, aforada 0 no aforada, de qualsevol pes 0 ley que puixa ésser, ne encara per gran utilitat o neces- sitat urgent, sinó solament per los dits arrendadors 0 companyons lurs 0 per qui ells volran durant lo dit arrendament en la forma damuntdita, e que per tot lo dit temps del arrendament dessusdit nois puixa ésser mudada per lo dit senyor, o per altra en nom seu, la dita moneda en altra figura o ma- nera ley o talla o for, sinó en la forma e manera damuntdita. Emperò, que lo dit senyor hi puixa fer batre croats e moneda de tern, segons que antiga- ment se fahia a barcelona, segons ley de .xj. diners e malla, e for antich. E si lo contrari era fet en alguna manera, lo dit senyor ara per ladonchs expres- sament e de certa sciencía revoca, e vol que sia haut per revocat, e que tal moneda fos e sia hauda per falsa, e que axi com a falsa no pogués ne puixa córrer en la senyoria del dit senyor deçà 0 delia mar, e sia del tot, sens algu- na gràcia 0 remissió que per lo dit senyor o son primogènit 0 altres otlicials qualsevol, daço havent poder, fer no sen puixa, confiscada e guanyada per
376 Joaquim Botet y Sisó
les dues parts al dit senyor e la terça part restant als dits arrendadors e companyons lurs, sens tot embarch e constrast. E que tal moneda, en tot loch on fos o puixa ésser trobada, sia presa e ocupada per los dits arrenda- dors e companyons lars o alguns delís, axi com a substituïts en aquella cosa per lo maestre de les seques, la qual substitució haia a fer lo dit maestre enconiinent als dessusdits, ab sagrament de no revocar o venir contra per son offlci ni per interès del dit senyor : E si en alguna manera fahia lo con- trari, o revocava la dita substitució, que tal revocació fos hauda per nulla, e no contrastant la dita revocació, si feta era, lo dit senyor vol e ordona de certa sciencia, que lícitament e justa los dits arrendadors puixen usar de la dita substitució axi com si revocada no era, donant los en aço plen e bastant poder: E los dits substituïts sien tenguts fer sagrament e homenatge al dit mestre de respondre e darli bon compte e raho de les dites .ij. parts al dit senyor pertanyents, deduïdes messions e despeses que sen hagués fetes. E que tots oíficials del dit senyor los haien e sien tenguts donar en les coses dessusdites consell favor e aiuda, E axi los sie manat ab letra. ítem, per tal qae la vila de perpenya sapia e senta millor en la ley e talla de la dita mo- neda, que la dita vila puxa elegir una guardià, la qual lo dit senyor o son procurador Reyal posen la dita seca, la qual veia e guart que la dita mone- da se faça degudament e be segons la ley e talla dessusdites, e aquesta guar- da Reyal pagaran los dits arrendadors: però que per la elecció de la dita guarda no sia adquirit algun dret en propietat e possesio, ne puxa ésser tret a conseqüència en esdevenidor contra lo dit senyor, e axi o haia a consentir la dita vila quant farà la dita elecció per seguretat del interès del dit senyor, ítem, que los offlcials en cap de la dita secca o algun delís, axi com seran maestre scriva e guardes, maestre de balança tallador fonedor obres e mo- neders, sien pagats per los dits arrendadors segons es acustumat: emperò, si lo dit senyor o lo maestre maior hi volran tenir mes guardes, a despeses del dit senyor, queu puxen fer; e que los officials en cap de les dites seques haien ésser bons e sufficients a regir los dits officis e persones enteses en aquells, per ço quel dit batiment se faça ab aquella solemnitat que deu, squivant tota frau. E mes avant sien tenguts servir aquells officis personal- ment, e no per substituïts ne en altra manera. E que tota vegada lo mestre scriva e guardes iMaestre de balança fonedor e tots altres officials, sien també officials deia moneda del or com del argent de la dita seca encas que sen hi bates, però si bastar hi poran sens que no fos destrich del batiment deia moneda del dit argent : e que no puxen haver sinó .j. salari forçadament, sinó per avinença de abdues les dites monedes dor et dargent que en la
Les Monedes Catalanes 377
dita seca se batessen, e en aço faça lo dit senyor totes provisions que hi sien necessàries a instància dels dits arrendadors. ítem, que alguna persona o persones, de qualsevol ley condició o stament sien, no gosen traure per si o per altres argent monedat deia senyoria del senyor Rey durant lo temps del dit arendament, sinó tan solament la dita moneda batedora en los dits Com- tats e altra qualsevol moneda dargent quel dit senyor Rey fa o farà daqui avant batre dins lo sua senyoria. E mes avant, que alcun durant lo dit temps no gos traure deia senyoria del dit senyor argent no monedat en alcuna manera, sinó prelats barons cavallers ciutadans burgeses e altres homens honrats en vexella per a lur us e stament, segons que es acostumat. E si algú farà lo contrari, que perda largent tant com ne traurà sens tota mercè, guanyadora la terça part al acusador o trobador de la dita frau, E ultra aço, aquell qui traurà lo dit argent monedat o no monedat, segons dessus es dit, encorrega en pena de cors e haver, del qual haver haia lo dit senyor les .ij. parts, e la restant part sia guanyada als dits arrendadors. ítem, que los dits arrendadors se puxen servir e a emprar de totes ayines e ferramentes del dit senyor que sien en la dita seca, e de totes altres coses pertanyents al obratge de la dita moneda, e quel maestre de la dita seca haia reebut ab in- ventari totes les aynes ferramentes o coses del dit senyor Rey, e tornar aquells al dit senyor finit lo dit arrendament en la valor que les haurà preses. E com finara lo temps del present arrendament, que totes les piles e trossells tallats, que los dits arrendadors hauran fetes fer, romanguen fran- ques al dit senyor : E mes avant, si lo dit senyor haurà mester o volra les al- tres aynes e artificis de la dita moneda, que los dits arrendadors los hi haien a lexar e vendre per aquell preu que stimaran dues bones persones, elegidores una per lo dit senyor altra per los dits arrendadors. ítem, que los dits arren- dadors e companyons lurs e cascun, pugen fer traure per fondre e batre en la dita seca la dita moneda, per si e per altres, durant lo dit arrendament, tot argent monedat e no monedat dels Regnes Darago de valencià e de Ma- llorques e de Cerdenya e del principat de Catalunya e de totes altres terres del dit senyor, en aquella forma que los del dits Regnes e terres del dit se- nyor lo poden els es legut traure dels dits Comtats per portar e metre en altres lochs de la senyoria del dit senyor: E que sia manat per lo dit senyor ab bones provisions a tots los Governadors e altres ollicials de la sua senyo- ria, quel present capítol als dits arrendadors e companyons lurs tenguen e observen sens tota contradicció e embarch, declarat emperò que lo croat dargent e la moneda barcelonesa de tern e la moneda iaquesa e Reyal dar- gent menut de Valencià e Mallorquins dargent e menuts de Mallorques, en
Institut d'Estudis Catalans. 48
^y8 Joaquim Botet y Sisó
la dita seca no puixen ésser fusos. ítem, que los dits arrendadors no sien tenguts de batre la dita moneda per força en alguna manera, ne puxen ésser forçats o cuytats, ans sia en lur voler de batre o cessar del tot o partida pagant lo dit arrendament. E si per algun cas de prestech faedor al dit se- nyor, 0 per messions que los dits arrendadors haguessen fetes per defendre e conservar lo dit arrendament, en la fi del temps aparia quels fos deguda alguna quantitat, vol e consent lo dit senyor, per pacte special, que no sien tenguts lexar lo dit arrendament ne cessar de batre la dita moneda sens pagar algun dret, ans haia a córrer e dur lo dit arrendament en la dita for- ma tro que Íntegrament e complida sien pagats e satisffets realment en mo- neda nombrant, de tot ço que en aquell cas los sia degut per prestech o messions segons es dit, E fins que reyalment fossen pagats nois puixa ésser levat ne tocat lo dit arrendament e batiment en neguna manera per lo dit senyor o qualsevulla ofücials seus. E si per alcun cas qüestió o debat, se esdevendra quels dits arrendadors per defendre lo dit arrendament o alcu- nes altres coses necessàries a aquell, hauran a fer alcunes messions e despe- ses, quel dit senyor en la fi dels dits .x. anys sia tengut pagar a ells aquelles messions e despeses que rahonablement hauran fetes e sostengudes : E si lo dit senyor aquelles no pagava, que'ls dits arrendadors puixen e sia a ells legut tenir lo dit arrendament e fer batre la dita moneda en la dita seca passat lo dit terme, tant e tant longament tro que plenerament en les dites quantitats fossen satisííets, comptant pro rata ço es del temps e de la quan- titat que deguda lus serà. ítem, que si per ventura, ço que deu no vulla, du- rant lo dit arrendament en la dita seca en ley e talla o altres coses se co- metia alguna frau os fahia alguna cosa sinistra o que no fos leguda en qual- sevol manera que dit o imaginar se puxa, que en aço solament sien tenguts los maestres qui la dita seca regirien e en lo dit frau fossen colpables, e no en res los dits arrendadors o companyons lurs pus noy fossen atrobats colpables. E quels dits maestre e maestres sien tenguts e obligats de donar compte e raho deia ley e talla deia dita moneda, e de pagar als dits arren- dadors si res hi fallia: E encara tot argent quey sia perdut o menyscabat. ítem, que durant lo dit arrendament, los dits arrendadors e companyons lurs qui en lo dit arrendament hauran part e oíficials obrers o moneders e altres persones que capien e treballen ordinàriament en lo obratge deia dita seca, e encata companyons lurs, no sien tenguts ne puixen ésser forçats en alguna manera danar en neguna host o cavalcada o armada reyal, ans daço durant lo dit arrendament sien del tot franchs e quitis. E mes avant haien los dessusdits, e caseu, es puixen alegrar per gràcia special, de totes altres
Les Monedes Catalanes 37y
franqueses e privilegis que sien atorgades en temps passat a alguns obrers e moneders deia seca de perpenya o en altres seques deia sua senyoria, en- semps o departidament. E que en aquesta franquesa sien enteses totes aquelles persones que per obs deia dita seca ordinàriament compraran ar- gent, o regiran los comptes deia dita seca e del present arrendament, en qualsevol Ciutat loch o partida deia senyoria del dit senyor, o en altra qual- sevuUa manera ordinàriament serviran o treballaran en lo lavor de la dita seca e regiment de aquella : E en cas que, sobre les persones que deia dita franquesa en lo present capitol contenguda se volran o deuran alegrar, fos contrast o dupte, ço es si servirien o treballarien ordinàriament ala dita seca e al lavor d'aquella o no, que sobre aço fos e sia cregut a sagrament dels dits arrendadors o dalgun dells o de lur procurador. Entès emperò que los dits arrendadors companyons e factors lurs e compradors del dit argent no passen nombre de .xxv. ques puixen alegrar de les dites franqueses. ítem, que tothom, strany o privat, de qualsevol condició sia, qui portarà argent e aquell vendrà o metra en la dita seca en quantitat de deu marchs o mes, sia guiat e assegurat vinent stant e tornant de totes marques represàlies e altres judicades e adjudicadores, e de tots altres deutes que degà o sia ten- gut a qualsevol persones, per qualsevol raho, exceptat per censals o violaris e veres comandes, però que la stada ques farà per aquells qui vendran o metran lo dit argent no puixa passar maiorspay de .xx, jorns lo dit guiat- ge, per tolre tota frau qui en aços pogués cometre. ítem, que los dits arren- dadors, pagant ara de present solament .x. florins per dret de segell dels presents capítols e de totes altres provisions qui per execució daquells exi- ran per qualsevol manera, no sien tenguts pagar mes avant algun dret de segell, ara ne per avant, per negunes provisions toquants o faents per lo dit arrendament e durant aquell : E que lo dit senyor sia tengut manar totes les dites provisions ésser spatxades en la forma demunt dita. ítem, que la dita moneda dargent sia appellada croals darago, e sia de la una part una testa ab corona real qui mostre miga cara, sens altres obres entorn sinó les lefres següents : Martinus dei gratia Rex Aragonum ; E deia altra part haia un cayro de senyal Real en mig de .iiij. migs compassos que sien graneiats, sens altres obres entorn, e sien hi les letres següents: xps • Rex venit in pace. E de la moneda menuda, per semblant manera. ítem, que los dits arrenda- dors puixan comprar tot argent e bilIo quis volran, per fer e batre la dita moneda de croats e menuda, per aquell preu o for e en aquell millor mer- cat que poran e ab los mercaders se poran acordar, concordantse del preu al for que les seques de Valencià e de barchinona hi donaran segons les
380 Joaquim Botet y Sisó
tares dels marchs. ítem, que lo dit senyor, per sa gran utilitat e aviament e profit de la cosa publica dels dits Comtats e de les altres terres sues quis seguiran per lo dit batiment, promet en sa bona fe Reyal, e jura sobre los sants quatre evangelis de ses mans corporalment tocats, que totes les coses dessus e deius scriïes en los presents capítols o qualsevol daquells contingudes observarà e tendra complidament, tenir e observar farà per tots sos officials e sotmesos presents esdevenidors, E que no con- trafara ne per altre contrafer permetrà per qualsevol manera o raho, e si dupte algú era mogut per qualsevulla persones en los presents capítols e arrendament, que ans de fer algun enantament lo dit senyor hi haia o sia tengut apellar e oyr los dits arrendadors, E per complir les dites coses e cascuna daquelles en la dita forma, lo dit senyor mana de present totes letres e provisions penals e en altra manera, tant forts com fer se puixen els sien necessàries. ítem, que lo canceller vicecanceller e Tresorer del dit senyor que vuy son, o per temps seran, durant lo dit arrendament, E enca- ra tots Regents les dites Cancelleria e Tresoreria, sotstresorer e lochtinent, prometran e juraran que contra los presents capítols 0 algun d'aquells en tot o en part no vindran ne consellaran, ne consentiran per altres ésser fet e consellat, ne faran signaran o spatxaran provisió alguna que al dit arren- dament e capítols pogués noure e contravenir, ans tant com en ells serà servaran e servar faran complidament tots los presents capítols e les coses en aquells contingudes. E per tots les coses dessus dites e cascuna de aque- lles atendre e complir, lo dit senyor Rey obliga als dits arrendadors e com- panyons lurs tots sos bens rendes e drets, a ell ara o en sdevenidor perta- nyents per qualsevol manera en los dits Comtats de Rosselló e de Cerdanya e encara en lo principat de Catalunya, per qualsevol titol causa o raho, axi que si per lo dit senyor o per altres qualsevol officials o persones, els dits arrendadors e companyons lurs eren o seran pertorbats en lo present arren- dament contra forma e manera dels damunt dits capitols o dalcu delís, e per tots dans messions interesses que haurien sostenguts o fets en qualse- vol manera, tos e sia feta execució rigorosa en les dites rendes o drets del dit senyor per aquell official o officials seus quin serien requests per los dits arrendadors o algú delís, als quals ho mana lo dit senyor ab lo present capitol, sots pena de .ij. milia florins a cascun e privació dels officis, tota excepció cessant e iotes solemnitats de dret e de fet apart posades, tro a ple- na satisffaccio de les coses dessus dites e cascuna daquelles. Predictum ita- que arrendamentum seu vendicionem, precio septem mille Quingentorum florenorum auri de aragonis, et omnia et singula in preinsertis capitulis et
Les Monedes Catalanes 381
quolibet eorundem contenta, convenimus et promiítimus vobis dictis Jo- hanni vivot et francisco barceloni, absentibus, tamquam presentibus, et quibus volueritis, ac secretario et notario inírascriptu nomine vestri et eo- rum quòrum intersit, stipulanti ut infra, tenere et observaré attendere et complere et non contrafacere nec peraliquem contrafieri permittere racio- ne aliqua sive causa. Et pro capitulorum predictorum conservacione ac exe- cucione cuiuslibet eorumdem, mandamus fieri et expediri omnes provisio- nes et litteras vobis necessarias, quando et quociens per vos autalios vestri pro parte fuerit requisitum. Dantes et renictentes vobis et vestris si quid et quidquid predictam que vobis arrendamus et vendimus modo predicto aut jus pro ipsis nobis aliqualiter pertinens, valent plus nunc seu valebunt pre- cio antedicto. et in dictis capitulis declarato. Et renunciantes legi sive juri quo deceptis ultra dimidiam justi precii subvenitur, et omni alii juri foro rationi et consuetudini et cuicumque alii auxilio contra premissa et infras- cripta nos juvantibus quovismodo, Convenimus et promittimus vobis et ve- stris, arrendamentum predictum, sub modis formis et condicionibus expres- sis et declaratis in capitulis antedictis, vos et vestros et quos volueritis facere iiabere tenere et possidere in pace ac tute contra cunctas personas corpus et collegia, et teneri vobis et vestris inde firmiter de eviccione, omnique dam- no litis et extra, prout in preinsertis capitulis continetur. Et pro predictis omnibus et singulis atendendis firmiter et complendis, ac pro firma et le- gali eviccione eorum, obligamus vobis et vestris omnia bona nostra ubi- que habita et habenda. Et pro maiori efficacia premissorum, juramusspon- te per dominum deum et eius quatuor evangelia sacrosanta per nos corpo- raliter tacta, premissa omnia et singula tenere servaré attendere et non contrafacere vel venire racione aliqua sive causa. Mandantes, tenore presen- tis publici instrumenti, illustri Martino Regi Sicilie, primogenito nostro carissimo ac in omnibus regnis et terris nostris generali gubernatori et in eis post dies nostros universali deo propicio successori, necnon eius vicege- rentis in Comitatibus antedictis, vicariis Rossilionis et Ceritanie, baiulo ville perpiniani, ceterisque universis et singulis officiaiibus nostris et subdictis ad quos speclet,et ipsorum officialium locatenentibus presentibus et futuris, de certa sciencia et expresse, sub ire et indignationis nostre incursu ac pena mille fíorenorum auri de bonis contrafaciencium irremiscibiliter habendo- rum, quatenus preinserta capitula et unumquidque ipsorum et in eis con- tenta tenentes et tenaciter observantes, contra ea non faciant aut veniant seu aliquem contrafacere aut venire permittant aliqua racione, et suplemus ac tollimus de nostre Regie pienitudine potestatis dubium et vicium quoblibet
382 Joaquim Botet y Sisó
omnemque defectum impugnacionem et nullitatem juris et facti si quid vel sique racione solemnitatis omisse seu àlias in contractu huiusmodi impingi reperirique possent quomodolibet, seu notari: nos itaque, Johannes vivot et franciscus barceloni, humilis vassalli et subditi vestri dicti domini Regis, arrendatores et emptores, predicti arrendamentum huiusmodi ac- ceptantes a vobis sub modis formis et condicionibus expressis in capitulis preinsertis, promittimus uterque nostrum in solidum vobis dicto Illustris- simo domino Regi et vestris, quod vobis et eis preinserta capitula vobis ser- vantibus et facientibus ab unguem servari, attendemus, complebimus et efectualiter observabimus omnia et singula que complere tenere et ob- servaré teneamur prout in preinsertis capitulis continetur, et pro predic- tis omnibus et singulis complendis et firmiter observandis, obligamus vo- bis dicto serenissimo domino Regi, uterque nostrum in solidum, omnia et singula bona nostra et utriusque nostrum mobilia et inmobilia ubique habita et habenda. Renunciantes quantum ad hec beneficio novarum con- stitucionum, et dividendarum accionum, etepistoledivi driani (sic), et con- suetudini barchinone loquenti de duobus vel pluribus se in solidum obli- gantibus, et omnibus legibus juribus foris racionibus constitucionibus et consuetudinibus quibus contra premissa possemus modo aliquo nos juva- re. Et ut predicta maiori robore fulciantur, juramus sponte per dominum deum et eius santa quatuor evangelia manibus nostris corporaliter tacta, predicta omnia et singula, prout superius continentur et per nos sunt pro- missa, attendere et complere, tenere et observaré ac in nullo contrafacere vel venire aliquo jure causa vel racione; hec igitur que dicta sunt supra facimus paciscimur et promitimus tam nos dictus Rex quam nos Johan- nes vivot et franciscus barceloni, arrendatores jamdicti, in posse secretarii et notarii infrascripti, tamquam publicepersone, nomineomnium quòrum interest et intererit ac interesse poterit in futurum, a nobis et quolibet no- strum legitime stipulantis, per quem volumus de arrendamento huiusmodi et aliis in eodem contentis fieri unum et plura originalia publica instru- menta, eciam si necesse fuerit de quolibet capitulorum superius inserto- rum. Quod est datum et actum in Regali Civitate Valencie, .xix. die No- vembris anno a nativitate domini .M.CCCC. Septimo, Regnique nostri Duodecimo.
Signum Martini etc. Qui hec firmamus concedimus et juramus huicque publico instrumento sigillum nostrum appendicium jussimus apponen- dum. Rex Martinus.
Signa Johannis vivot et francisci barceloni, arrendatorum predictorum,
Les Monedes Catalanes 383
qui hec concedimus firmamus et juramus. Testes sunt etc. — Sig-num mci
Jacobi tavasthani, locumtenenti prothonotarii dicti domini Regis, etc. —
Dominus Rex mandavit mihi bernardo medici, in cuius posse ipse et dicti
arrendatores fírmarunt et jurarunt.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 2260, fs. i5o-i54. Inèdit.
XLVIII
(Volum II, plana 193).
2G Juny 1409.
Traspàs )' modificació del aii'endament de ig de Novembre de 140J, amplianilo ab lafaciiltaí d'encunyar «Blanques coronades» .
In nomini nostri domini Jeshu Xristi, pateat universis: Quod nos Marti- nus dei gratia Rex Aragonum, Evidenti utilitate et comodo Curie nostre súper his previsis cognitis et attentis, de certa sciencia et consulte, vobis fidelibus nostris bernardo de monte paiatio, domicelio, et berengario de cor- tilio, civi barchinone, et vestris et quibus volueritis, habentibus utasseritis locum et cessionem a Johanne vivot, cive Maiorice, et ffrancisco barceloni mercatore valencie, de quodam arrendamento secce nostre argenti ville per- piniani et Comitatuum Rossilionis et Ceritanie, per tempus decem annorum et pro certo precio. eis facto cum quodam publico instrumento sigillo no- stro appendicio insignito, datum valencie Dècima nona die Novembris anno a nativitate Domini millesimo Quadrigentessimo septimo, et clauso per fíde- lem secretarium nostrum bernardum medici, auctoritate Regia notarium publicum per totam terram et dominacionem nostram, vendimus seu arren- damus ac arrendamento predicto unimus et aggregamus, absque preiu- dicio et derogacione arrendamenti eiusdem, ad et per tempus predictum, condiciones et formam descriptas inferius, omnia et singula contenta in quibusdam capitulis inter nos et fidelem Consiliarium et Thesaura- rium nostrum Johannem de plano, legum doctorem, parte ex una, Et vos dictos bernardum de monte palacio et berengarium de cortilio, ex altera, concordatis initis et factis : Quorumquidem capitulorum tenor, sequitur in hunc modum. En nom de nostre senyor Deu : Com lo senyor Rey, ab carta ab son segell enpendent segellada, dada en valencià a .xviiij. dies de Noem- bre del any Mil Quatrecents set, haja arrendada la sequa de la vila de per- penya an Johan vivot, de Mallorques, e an ffrances barcelo, mercader de valencià, los quals nan donat loch an bernat de Muntpalau, donzell, e an
384 Joaquim Botet y Sisó
berenguer dez cortey, ciutadà de barchinona, per batre o fer batre moneda dargent e menuda, çoes de ley de onze diners, axi que del march de per- penya traguen setanta peces, çoes croats, aforats cascuna peça desevuyt di- ners, però que algun no sia forçat de pendrels : E que si los dessus dits volran fer moneda menuda, de ley de dos diners e taylla de vint y un sol. lo march de perpenya, les guardes puxen passar sis diners mes o menys en lo march, o si volran batre algunes malles menudes a la dita ley de dos di- ners e talla de vint e un tro a vint e dos sous lo march, les guardes puxen passar dotze diners mes o menys en lo march, tinent hi compte de fort e feble, que ho puxen fer, e batre aquella quantitat que s volran axi de la una talla com deia altra, per spay de deu anys comptadors après quatre meses que la ferma e compliment dels dits capítols serà feta, çoes per preu de set milia Cinchcents florins dor darago, segons en lo dit arrendament o carta daquen feta se conte largament. E com per informació vertadera, lo dit senyor haja sabut que lo argent sia en tan gran for que los dits arrenda- dors no hajen pogut batre fàcilment deia dita moneda segons forma del dit arrendament, sens gran lur dan o pèrdua, stant en lo for que vuy es, axi que lo dit arrendament es a ells no solament infructuós ans evidentment damnos: Es convengut entre lo dit senyor, de una part, per profit e interès seu e de la cosa publica, qui es molt carregada per la gran quantitat de les monedes stranyes qui son vuy en lo principat de Cathalunya, en special de scuts e blanques de íïrança quis son meses a molt majors fors que no va- len de ley, E per ço que pus fàcilment hajen exauch e sien foragitades, per tant lo dit senyor, volent dar loch al batiment de la moneda dejus specifi- cada. En axi que per aviament del dit arrendament sens prejudici e interès daquell e dels Capítols e altres coses en aquell contengudes, sinó en quant per los presents hi es ajustat o mudat : Es convengut e en pacte deduit en- tre lo dit senyor e los arrendadors demunt dits, que ultra lo dit arrenda- ment puxen batre e fer batre durant lo dit temps del dit arrendament, sis volran, blanques coronades de vuyt diners la peça, e miges blanques coro- nades de quatre diners la peça, o malles de dos diners la peça, a ley de qua- tre diners dezevuyt grans a talla de setanta quatre peces de les majors en lo march, aquella quantitat ques volran, dins la dita vila de perpenya o en los altres lochs contenguts en los primers capítols, romanents los dits pri- mers capítols del dit arrendament e cascun delís e les coses en aquells con- tengudes, sinó en quant per los capítols hi es ajustat o mudat, en tota lur plena força e valor. Plau al senyor Rey, segons les respostes fetes en cascun capitol. ítem, que los dits arrendadors no sien forçats en alguna manera
Les Monedes Catalanes 385
batre la dita moneda, ans sia en lur voler de batre o cessar del tot 0 partida, pus paguen los dits arrendadors lo preu del dit arrendament e del pre- sent anadiment. E si per algun cas, per messions que los dits arrendadors haguessen fetes per deiïendre e conservar lo dit arrendament, los era de- guda alguna quantitat, vol e consent lo dit senyor per pacte special que no sieh tenguts lexar lo dit arrendament, ne cessar de batre la dita mo- neda, sens pagar algun dret, ans haja a córrer e dur lo dit arrendament en la dita forma tro que entegrament e complida sien pagats e satisftets realment, en moneda nombrant, del preu del dit arrendament e anadi- ment de tot ço que en aquell cas los fos e serà degut per messions, segons es dit, e fins que realment fossen pagats nois puxe ésser levat ne tocat lo dit arrendament e batiment en neguna manera per lo dit senyor 0 quals sevol oficials seus: Plau al senyor Rey, però declarat que ells, batent 0 no batent, pus lo senyor Rey los do facultat de batre, hajen a pagar los preus axi del primer arrendament com del present anadiment, e tant com to- qua les messions quels arrendadors haurien a fer per deffendre larren- dament, Plau al senyor Rey, pus les dites messions sien fetes per deffensio dels contractes rahonablement, declarat la on diu que tro les dites mes- sions li sien pagades puxen batre, declara lo senyor Rey que però ells hajen a pagar lo preu del dit anadiment prorata del temps que batrien ul- tra los deu anys del dit arrendament, e aquell se puxen retenir en paga daçoque per les dites messions los serà degut, e que satisíTets dels dits preus hajen a cessar lo dit batiment, e ces lo present arrendament. ítem, es con- vengut, quels dits arrendadors puxen batre 0 fer batre e per la dita mone- da, de tot argent, çoes, del billo argent mercat monedat e no m.onedat, tor- nantlo a la dita ley e liga segons demunt es dit, exceptat les monedes que vuy se baten en la senyoria del dit senyor: Plau al senyor Rey, e plauli, en- cara, que en les deliurances se haje raho de fort e feble, magre e gras, segons serà concordat ab lo Tresorer e ab lo Maestre de la sequa de barchinona. ítem, que los dits arrendadors sien tenguts dar al dit senyor, per preu e per tots altres profits e emoluments del present anadiment, Mil Setcens Cin- quanta florins dor darago, pagadors en aquesta forma: Ço es, que obligaran pagar los Mil florins al dit senyor 0 a son Tresorer o qui ells volran en la ciutat de barchinona, dins spay de Quatre meses comptadors après que hauran haudes les provisions del present contracte e arrendament franques de dret de sagell, E los Setcens Cinquanta florins pagaran al dit Tresorer sis meses après que los dits arrendadors hauran hauda possessió pacifica del dit arrendament e batiment: Però si la dita possessió los era empetxada
Institut d'Estudis Catalans. 49
386 Joaquim Botet y Sisó
per colpa o falta del dit senyor o officials seus o altres qualsevols persones, los dits sis meses per fer lo dit pagament no correguen als dits arrendadors fins que pacifficament hajen la dita possessió : Plau al senyor Rey. ítem, com per preu del present arrendament los dits arrendadors sien tenguts dar e pagar al dit senyor 0 a qui ell volra los dits Mil Setcens Cinquanta florins, es convengut, e en pacte exprés deduit, entre lo dit senyor e los dits arrendadors, que lo Maestre de la secha ne los dits arrendadors no sien ten- guts dar algun compte del dit arrendament al dit senyor ne altre per ell en neguna manera : Emperò, lo dit Maestre sie tengut dar compte e respondre Íntegrament als dits arrendadors o a qui ells volran, de tots emoluments e profits qui durant los temps dessus dits pervindran en la dita sequa per raho del dit batiment : E que aço tenir e servar se hajen estrènyer los dits Maestre e son lochtinent, migençant sagrament e homenatge: Plau al senyor Rey. ítem, que durant lo temps dels dits arrendaments sia e haje ésser Mes- tra de la dita sequa per fer batre les dites monedes aquella persona que serà concordada entre lo Tresorer de dit senyor e los dits arrendadors, la qual persona axi concordada e no altra sia maestre de la sequa e regesqua lo dit offici segons es acustumat per los altres maestres en los batiments de les altres seques e monedes : Plau al senyor Rey. ítem, que lo dit senyor e los canceller vicecanceller Tresorer e altres officials del dit senyor, nome- nats en lo .xviiij^. capitol del primer arrendament, sien tenguts, enconti- nent com ne seran requests per los arrendadors, fer sagrament de servar e tenir aquells e aquests capítols e caseu segons seria e tenor, e segons pus larch es conlengut en lo dit .xix. capitol, E ab semblant eviccio per lo dit senyor faedora e fermadora, que en lo dit .xviiij. capitol se conte : Plau al senyor Rey. Predictum itaque arrendamentum vendicionem unionem seu agregacionem, precio Mille septingentorum Quinquaginta floreno- rum auri de aragonie, ac omnia et singula in preinsertis capitulis et quoli- bet eorundem contenta, convenimus et promittimus vobis dictis bernardo de monte palacio et berengario de cortilio, absentibus tamquam presenti- bus, et quibus volueritis, ac secretario et notario infrascripto nomine vestri et eorum quòrum intersit, stipulanti ut infra, tenere et observaré atten- dere et complere et non contrafacere nec per aliquem contrafieri permitte- re racione aliqua sive causa. Et pro capitulorum predictorum observacione ac execucione cuiuslibet eorundem, mandamus fieri et expediri omnes provissiones et litteras vobis necessarias, quando et quotiens per vos aut alios vestri pro parte fuerit requisitum : Dantes et remittentes vobis et ves- tris siquid et quidquid predicta que vobis arrendamus et vendimus uni-
Les Monedes Catalanes 3Í^7
mus et agregamus modo predicto, aut jus pro ipsis nobis aliqualiter pcrti- nens, valent plus nunc seu valebunt precio antedicto et in dictis capitulis declarato: Et renunciantes legi sive juri quo deceptis ultra dimidiam justi precii subvenitur, et omnia alii juri foro rationi et consuetudini et cuicum- que alii auxilio contra premissa et infrascripta nos juvantibus quovismodo, Convenimus et promittimus vobis et vestris arrendamentum et agregacio- nem predictam, sub modis formis et condicionibus expressis et declaratis in capitulis antedictis, vos et vestros et quos volueritis facere habere tenere et possidere in pace ac tute contra cunctas personas corpus et col•legia, ac teneri vobis et vestris inde firmiter de eviccione omnique damno litis et extra prout in preinsertis capitulis continetur. Et pro predictis omnibus et singulis attendendis firmiter et complendis, ac pro firma et legali evic- cione eorum, obligamus vobis et vestris omnia bona nostra ubique habita et habenda. Et pro maiori efficacia premissorum, juramus sponte per do- minum deum et eius quatuor evangelia sacrosanta per nos corporaliter tacta, premissa omnia et singula tenere servaré et complere et non con- trafacere vel venire racione aliqua sive causa. Mandantes tenore pre- sentis publici instrumenti, il•lustri Martino Regi Sicilie, primogenito nostro carissimo ac in omnibus Regnis et terris nostris generali Gubernatori, necnon eiusque vicesregenti in Comitatibus antedictis, vicariis Rossilionis et Ceritanie, baiulo ville perpiniani^ ceterisque universis et singulis officia- libus nostris et subditis ad quos spectet, et ipsorum officialium locatenenti- bus presentibus et futuris, de certa sciencia et expresse, sub ire et indignacio- nis nostre incursu ac pena Mille florenorum auri de bonis contrafaciencium irremissibiliter habendorum,quatenuspreinsertacapitula etunumquodque ipsorum et in eis contenta tenentes et tenaciter observantes, contra ea non faciant aut veniant seu aliquem contrafacere aut venire permittant aliqua racione: Et supplemus ac tollimus de nostre Regie plenitudine potestatis dubium et vitium quodlibet omnemque deffectum impugnacionem et nulli- tatem juri et facti siqui vel sique racione solemnitatis omisse seu àlias in contractu huiusmodi impingi reperirique possent quomodolibetseu notari. Nos itaque Bernardus de monte palacio et berengarius de Cortilio, humilcs vassall i et subditi vestri dicti domini Regis,arrendatoresetemptorespredicti, arrendamentum et aggregacionem huiusmodi acceptantes a vobis sub mo- dis formis et condicionibus expressis in capitulis preinsertis, promittimus, uterque nostrum in solidum, vobis dicto domino Regi et vestris, quod vo- bis et vestris preinserta capitula nobis servantibus et facientibus ad unguem servari, attendemus complebimus et effectualiter observabimus omnia et
388 Joaquim Botet y Sisó
singula que complere tenere et observaré teneamur prout in preinsertis ca- pitulis continetur. Et pro predictis omnibus et singulis complendis et fir- miter observandis, obligamus vobis dicto serenisimo domino Regi, uter- que nostrum in solidum, omnia et singula bona nostra et utriusque nostrum mobilia et inmobilia ubique habita et habenda: Renunciantes quantum ad hec beneficio novarum constitucionum et dividendarum accionum et epistola diviadriani et consuetudini barchinone loquenti de duobus vel pluribus se in solidum obligantibus, et omnibus legibus, juribus, foris, ra- cionibus, constitucionibus et consuetudinibus quibus contra premissa pos- semus modo aliquo nos juvare. Et ut predicta maiori robore fulciantur, juramus sponte per dominum deum et eius santa quatuor evangelia nos- tris manibus corporaliter tacta, predicta omnia et singula prout superius continetur et per nos sunt promissa attendere et complere, tenere et ob- servaré ac in nullo contrafacere vel venire aliquo jure causa vel racione; et hec igitur que dicta sunt súper, íacimus paciscimur et promittimus, tam nos dictus Rex quam nos Bernardus de monte palacio et berengarius de Cortilio, arrendatores jamdicti, in posse secretarii et notarii infrascripti tam- quam publice persone, nomine omnium quòrum interest et intererit ac in- teresse poterit in futurum, a nobis et quolibet nostrorum legittime stipu- lantis, per quem volumus de arrendamento et agregacione hujusmodi et aliis in eisdem contentis fieri unum et plura originalia publica istrumenta, eciam si necesse fuerit de quolibet capitulorum superius insertorum. Quod est datum et actum in domo de bellsguart, territorii barchinone, vicesima sexta die Junii, anno a nativitate domini .m.cccc. nono, Regnique nostri Quartodecimo.
Signum Martini dei gràcia Rex Aragonum, etc. Qui hec firmamus con- cedimus et juramus, huicque publico instrumento sigillum nostrum ap- pendicium jussimus apponendum. Rex Martinus.
Signa bernardi de monte palacio et berengarii de cortilio, predictorum, Qui hec firmamus concedimus et juramus.
Testes sunt, etc.
Signum mei bernardi medici, dicti domini Regis secretarii et auctoritate Regia notarii publici pertotam terram et dominacionem eiusdem, Qui pre- missis interfui eaque scribi feci et clausi, etc.
Dominus Rex mandavit mihi bernardo medici, in cuius posse ipse et dicti arrendatores firmarunt et jurarunt.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 2261, fs. 65-69. Inèdit.
Les Monedes Catalanes 38Q
XLIX
(Volum II, pbnn igt)-
25 Novembre 1409.
0)\ic als niuncdci^s de la seca de Perpinyà de Irasladarse a Gerona, pera cncunyarhi moneda.
En Marti, per la gràcia de deu Rey Darago, de Sicilià, de Valencià etc. Als feels nostres tots e sengles Moneders e obrers de la secca o monederia de la vila de perpenya, salut e gràcia : Com nos hajam ordonat que el feel de la nostra Tresoreria en Romeu Pallarès, mestre de la secca de la dita vila, bata certa moneda dargent en la ciutat de Gerona: a vosaltres e a cascun de vos dehim e manam expressament e de certa sciencia, sots pena de docents flo- rins dor a nostres cofres si contrafarets aplicadors, que de continent que per lo dit en Romeu Pallarès, Maeslre de la dita secca, o per son lochtinent, ne serets requests, vingats e siats personalment a la dita Ciutat de Gerona per batre e obrar de la dita moneda, usant be e lealment de vostre offici, segons ques pertany, satisffent a vosaltres emperò de vostre salari acostu- mat. En altra manera, si aço no volrets fer, ço que no pensam, manam ex- pressament, sots la dita pena, als alcaldes de la dita secca o monederia de perpenya, que contra vosaltres e vostres bens per la dita pena faça prompta e deguda execució, segons que per deutes e dietes fiscals deu e es acostumat de fer. Dada en Barchinona a .xxv. dies de Noembre, En lany de la nativi- tat de nostre senyor .m.cccc.ix. Sperandeus. — Franciscus fonolleda man- dalo domini Regis fecit per vices etc. Romei pallaresii, magistri dicte secce perpiniani, qui eam vidit.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 2262, f. 77 Inèdit.
390 Joaquim Botet y Sisó
L
(Volum II, plana 197)
i5 Juliol 1407.
Orde del Rey D. Martí al mestre de la seca de Barcelona, de encunyar en ella, per compte de la ciutat, croats, mitjos croats y
quarts de croat.
Martinus, etc: fíideli nostro barlholomeo cervera, Magistro secce nostre auri et argenti que cuduntur in Civiíate barchinona, Salutem et graciam. Supplicantibus nobis hiumiliter fideübus nostris francisco burguesii et gui- llelmo pujada, nunciis Civitatis barchinone in nostra presentibus cúria, vo- bis dicimus et mandamus, de certa sciencia et expresse, quatenus nomine et ex parte nostra cudatis et cudi faciatis, ad missiones tamen et expensis universitatis Civitatis jamdicte, et non nostras nec curie nostre in aliquo, monetam dargento vocatam Croats, cum signo quo signatur moneta bar- chinone de terno perpetua: Quaquidem monetam vocatam Croats, nullus recipere teneatur nec ad recipiendum possit compelli nisi pro duodecim denariis barchinonensis de terno pro quolibet; Si autem pro pluri aliquis ipsos recipere voluerit, eos recipere et mittere possit prout cum illis cum quibus contraxerit poterit convenire; in circuitu autem cugnorum sive de les empremptes, in loco ubi poni solent nòmina Regum Aragonum pre- decessorum nostrorum illustrium, ponantur verba sequentia: Martinus Rex Aragonum. Predicta autem omnia et singula et ex eis dependència, per vos fieri volumus et jubemus juxta tenorem et continenciam privilegii serenissimi domini Petri Aragonum et Sicilie Regis, memorie celebris. Sú- per cudicione predicte monete Universitati dicíe Ciuitatis indulti cum carta eius sigillo pendenti munita. Data Barchinone Quinto Kalendas julii Anno domini .M.cc.lxxx.v., volumus tamen et nobis placet, quod juxta formam
predictam et non àlias cudatis et cudi faciatis dictos Croats sed me-
dios croats et quarts de croats, pfout vobis visum fuerit faciendum ; provi- sionem autem nostram et mandatum hujusmodi, durari volumus dum nobis placuerit et non ultra. Data Valencie, sub nostro sigillo secreto, .xv. die julii Anno a nativitate domini .M.cccc.vij. Rex Martinus. — Dominus Rex mandavit mihi Bernardo Medici.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 2272, f. 20. Inèdit.
Les Monedes Catalanes 391
LI
(Volum II, plana 199).
2 Abril 1398.
Arrendament per cinch anys de la enciinyaeiú de «florins d'Aragó», fet pel rey D. Martí a javor de Guillem Colom.
In dei nomine, pateat universis. Quod nos Martinus, etc. Visis et recog- niíis ac plenarie intellectis quibusdam capitulis inter nos, ex una parte, et bernardum de pinosio, ei vern barchinone, procuratorem Guillelmicolumbi, civis eiusdem civitatis, ex altera, super infrascriptis íactis inhitis et concor- datis, quòrum tenor sequitur in hunc modum. En nom de deu e de la glo- riosa verge madona sancta Maria e de monsenyer sent Johan batista, lo senyor Rey ven o arrenda an Guillem colom, ciutadà de barchinona, e a aquells que ell volra acollir en lo present arrendament, les seques dor de barchinona, de perpenya, de Valencià e de Mallorques, e totes altres seques dor de la sua terra e senyoria axi deçà mar com delia mar, per batre çoes saber lo flori dor darago qui huy corre en la terra e senyoria del dit senyor, çoes de ley de .xviij. quirats dor fi e de talla de .Ixviij. florins en lo march de perpenya, segons lo capitol fet en la cort general de Tortosa, lo qual arrendament fa lo dit senyor del primer die de janer prop passat, ques compte lany present e devall scrit .M.ccc.xcviij., a cinch anys primers vi- nents, sots la forma e manera en los capítols dejus scrits contengudes Pri- merament, que lo dit Guillem Colom, per tot lo dit temps de sinch anys del dit arrendament, lengue e pusque tenir e fer tenir les dites seques e cascuna daquelles, e batre e fer batre lo dit flori dor darago en aquelles e cascuna daquelles o en la partida daquelles ques volra o a ell plaurà e serà ben vist faedor. E axi mateix ; pusque lo dit Guillem colom, durant lo dit temps, sis volra, mudar les dites seques en altres lochs dels Regnes darago e de Valencià e de Mallorques e del principat de Cathalunya que ell volra e ele- girà, e en aquelles obrar e fer obrar o batre o fer batre lo dit flori axi com li plaurà, e sobre aço una vegada e' moltes variar, e totes les dites seques tornar 0 aquell nombre o nombres de que li serà vist faedor, sense altra licencia 0 consentiment del dit senyor. ítem, que lo dit Guillem colom, arrendador qui damont, en tot cas çoes les dites seques obrants 0 noobrants, 0 aquell G. colom faent batre del dit flori en aquelles o no, sie tengut de pa-
392 Joaquim Bolet y Sisó
garen la fi de cascun any dels dits sinch anys al dit senyro o a son Treso- rer, a la raho o preu dejus scrit, per .d. marchs daur fi del dit march de perpenya e encara per aytants marchs daur fi com ab veritat se trobarà o apparra que sien stats batuts en la sequa de Mallorques en lany qui fini en lo mes de deembre, ques comptave lany .M.ccc.xcvj. E si lo dit arren- dador en alcun any o anys dels dits sinch anys farà mes avant que no es dit batre o fer batre del dit fiori en les dites seques, que aximateix sie tengut de pagar al dit senyor o a son Tresorer a la raho o preu dejusscrit, per cascun dels dits marchs que mes obrarà, axi com es dit, salva emperò al dit arren- dador la compensació o retenció dejusscrita, ítem, que lo dit arrendador sie tengut de dar e pagar al dit senyor o a son Tresorer, per preu de caseu dels dits marchs daur fi que durant lo dit temps del dit arrendament obra- rà o farà obrar en les dites sequa o seques, .viij. sous barchinonesos franchs e quitis de totes messions e despeses : Entès emperò e declarat, que lo dit arrendador faent obrar o no obrar en les dites seca o seques, axi com es dit, haie e sie tengut de pagar en la fi de cascun any dels dits sinch anys al dit senyor o a son Tresorer per .d. marchs daur fi, e encara per aytants marchs com vertaderament se atrobara que son stats batuts en la dita seca de Ma- llorques en lo dit any que fini en lo mes de deembre lany .M.ccc.xclvj., axi com es dit. ítem, que si en algun any o en alguns anys lo dit arrendador batrà o farà batre o obrar en les dites seques mes dels dits .d. marchs e deço ques trobarà ésser batut lo dit derrer any en la dita seca de Mallor- ques, que de alio que serà plus o mes batut sie tengut dar e pagar al dit se- nyor o a son Tresorer los dits .viij. sous per march, axi com ja es dit. ítem, que lo dit arrendador sie tengut en la fi de cascun any dels dits sinch anys, e no abans, dar e pagar al dit senyor o a son Tresorer los dits .viij. sous per cascun march dor que batut haurà, o de que es stret en tot cas a pagar, axi com es dit, franchs e quitis de totes messions e despeses, però que lo dit arrendador sen puxe vers si retenir ço que haurà haut a bestraure o pagar lo dit senyor per aquests cas. ítem, quel dit arrendador e companyons seus no sien tenguts de dar o mostrar algun compte o comptes al dit senyor, ne a Tresorer o Maestre racional daquell senyor, ne o altre qualsevol persona per lo dit senyor, del batiment quel dit arrendador farà en les dites seques, ans lo dit arrendador sie tengut de pagar lo dit preu en aquesta forma, çoes que en lo dit terme de la paga del dit preu, lo dit senyor o son Tresorer haien saber ab lescriva o scrivans Reyals de les dites seques, e haver certi- ficació de aquells, quants marchs daur fi lo dit arrendador haurà batuts o fets batre en aquell any en les dites seca o seques, segons la qual sertifícacio o
Les Monedes Catalanes 3í)3
quantitat de marchs daur fi batuts en aquella certificació contenguda, a la dita raho de .viij. sous barchinonesos per cascun niarch, lo dit arrendador sie tengut de pagar lo dit senyor o son Tresorer : E lo dit senyor o lo dit seu Tresorer, en lo acte de la dita paga, hagen a restituir e liurar al dit arren- dador les dites certificació o certificacions e fer apoca de la quantitat que pagarà per aquell any, volent e ordonant lo dit senyor que solament lo dit arrendador, restituent les dites sertificacions, e apoques al Maestre Racional de la sua cort, admeté lo dit Maestre Racional al dit arrendador en compte les quantitats que segons la dita forma haurà pagades, axi que altre compte lo dit arrendador no sie tengut donar o mostrar per raho del dit arrenda- ment al dit Maestre Racional, sinó solament les dites certificacions eapochas, e segons aquelles sie lo dit compte per lo dit Maestre Racional al dit arren- dador oit e deffínit : E axi ho mane lo dit senyor ab lo present capitol al dit Maestre Racional, expressament e de certa sciencia : Entès emperò e de- clarat, que si per lo dit retiment de compte e carta de fi de aquell havedora, lo dit arrendador haurà res a pagar, que so pusque aturar del preu dels dits ..viij. sous per march que ha a pagar, axi com es dit. ítem, vol e ordone lo dit senyor ab lo present capitol e mane, que en lo fort e feble, gras e magre, e en los sosteniments de les fundicions e deliurances, e en los enserraments, e generalment en totes altres e sengles coses pertanyents en lo dit obratge o batiment del dit í^ori en lo temps del senyor Rey en .P. de bona memòria es son tengudes e servades fins al die present : E axi mateix los dits Maes- tres e guardes e caseu delís, se regesquen es haien a regir ab les toques a ells e caseu delís liurades o fetes liurar per lo dit senyor, e axi com es siat acostumat fins al die present, com axi vol lo dit senyor ques face perço que los florins ques batran per part del dit senyor sien semblants de aquells quis son batuts en temps del dit senyor, a relevar e tolre tota sospita e no- vitat del dit batiment. ítem, lo dit senyor en sa bona fe Reyal promet al dit arrendador e jura, que durant lo present arrendament no vendrà o arren- darà a altre persona o a altres persones les dites seques o alguna daquellcs per major o menor o semblant preu, ne aquelles volra tenir o fer tenir per us propi seu, ne durant lo dit arrendament farà algun contracte deies dites seca o seques en prejudici ço es saber del present arrendament, ne torbarà lo dit senyor empatxarà agreviara o inquietarà ne torbar empatxar agre- viar o inquietar farà en alguna manera lo dit arrendador o companyons seus en lo dit arrendament o alcun daquells per consells induccions o in- formacions de qualsevol Consellers seus o daltres qualsevol persones, ne en altra manera, ne alcun dret guany o emolument del dit arrendador tocarà
Institut d'Estudis Catalans. 5o
394 Joaquim Botet y Sisó
demanarà pendra o haurà ne tocar demanar pendre o haver farà, sinó sola- ment los dits .viij. sous per march dor fi, segons la forma damont decla- rada : Ans promet e jure lo dit senyor, que les dites seques e cascuna da- quelles per lo dit temps de .v. anys farà lo dit arrendador e sos companyons haver tenir e posseir en pau contra totes persones, e quel serà tengut de eviccio daquelles : E en cas que en alguna manera per lo dit senyor o ofíi- cials seus contra lo present Capítol o coses en aquell contengudes o alguna daquelles fos fet o attemptat, que sie nulle e haut per no fet o attemptat, e ara per llavors de tot en tot lo dit senyor revoque e ho anulle. ítem, pro- met lo dit senyor al dit arrendador, sots virtut del sagrament dejus scrit, que durant lo temps del dit arrendament per algun cas raho causa o ne- cessitat, quant que fos gran o urgent, per si o altres official o officials seus no atorgarà o consentirà, ne atorgar o consentir farà o permetrà en alguna manera, batre o fer batre per algunes altres persona o persones en algun loch o en alguns lochs de sos Regnes terres e senyoria axi deçà mar com delia mar lo dit fiori, ans durant lo dit arrendament lo dit flori solament haie ésser batut o obrat o fet obrar per lo dit arrendador, axi com es dit. ítem, si lo dit senyor durant lo dit arrendament volra fer obrar altra mo- neda dor en sa terra o senyoria oltra lo dit flori, que aço pusque fer lo dit senyor en aquesta emperò forma e manera, que la haie a fer batre per lo dit arrendador e no per altre: Emperò, que lo dit senyor haie a pagar al dit arrendador e a sos companyons francament e sens alguna excepció, per cascun march dor fi de la dita altra moneda, aytant com lo dit arrendador guanyarà per cafecun march dor fi que farà batre del dit flori en les dites seca o seques, la qual paga o quantitat lo dit arrendador se puixe lícitament retenir de la altra moneda que per lo dit senyor batrie o farie batre en cas- cuna de les dites seca o seques. ítem, que si lo dit senyor en corts generals, ab consentiment e volentat daquelles corts, ordonara durant lo present arrendament que altre moneda daur corrible, e aforada per les dites Corts, ultra lo dit flori, se obras os pogués obrar e batre en la terra e senyoria da- quell senyor, que tal moneda ^e pusque obrar no contrastant lo present arrendament : E en aquest cas, lo dit arrendador no sie tengut pagar al dit senyor o a son Tresorer sinó solament per aquell nombre de marchs que reyalment e vertadera en tot lo temps lavors passat del dit arrendament hagués batuts o fets batre, o per los .d. marchs per any e per tants quants se ha batuts a Mallorques lany qui fini en deembre del any .m.ccc.xcivj., comptant prorata del temps qui lavors sèrie passat, e que lo dit senyor li sie tengut pagar e restituir qualsevol quantitat de moneda que
Les Monedes Catalanes
395
hagués prestada pagada o anticipada, ensemps ab totes altres quantitats de moneda si algunes seran al dit arrendador degudes per qualsevol manera per raho del present arrendament : E que lo dit arrendador, en lo dit cas, no sie tengut jaquir lo dit arrendament, ans daquell pogués usar fins que en aquestes quantitats de moneda totes e sengles fos plenariament e ente- gra satisfet e reintegrat; satisfet emperò e reintegrat lo dit arrendador en les prop dites quantitats de moneda, fos en lo dit cas tengut de jaquir e deffinir lo present arrendament o lo temps que llavors restas a passar aquell. ítem, que los officials en cap de les dites seca o seques o alguns delís, axi com son mestres, guardes o scriva Reyal o Maestre de balança, no puxen o no deien ésser pagats per lo dit arrendador sinó per marchs, en la forma ço es saber quel senyor Rey en .p. de bona memòria havia derrera- ment ordonat, e que lo dit arrendador en la dita forma e manera e no en altra los haie a pagar, e si los dits Maestres e altres officials no volran ser- vir en la dita forma e manera e al salari per lo dit senyor Rey en .p. ordo- nat per cascun march daur fi, que en aquest cas lo dit senyor, dins .xv. dies après que fos request per part del dit arrendador, haie e sie tengut forçar aquests aytals officials a fer lur servey al prop dit salari per cascun march, o mudarni altres bons e sufficients en loch daquells qui no volrien servir : E si aço lo dit senyor dins los dits .xv. dies no ho haurà fet o fet fer, que en aquest cas lo dit arrendador puxe del dit preu que ha a dar al dit senyor pagar als dits officials e a cascun delís lo salari antigament per aço acostu- mat de dar e pagar, Entès emperò e declarat, que tot ço que lo dit arren- dador hagués pagar als dits officials e a cascun delís oltra lo dich salari de march, fins a compliment del dit salari antich, se puxe lo dit arrendador aturar del preu que es tengut pagar al dit senyor e a son Tresorer axi com dit es. ítem, que alguna persona de qualsevol stament ley o condició sie, per si o per altre, en alguna manera no gos traure deia terra e senyoria del dit senyor algun or monedat 0 no monedat, sinó solament lo flori darago corrent en la terra, e si algun farà lo contrari que perdé lor que volrie trau- re, axi com es dit, sens alguna remissió e gràcia, guanyador per la una part al ditsenyor, e per laltra part als dits arrendadors e companyons seus, e per la residua terça part al acusador e a aquell que aço trobarà, eoltre aço aquell qui traurie lo dit or axi com es dit incorrega pena de cors e daver, de la qual pena de haver la meytat sia guanyada al dit senyor e laltra meytat al dit arrendador e companyons seus en lo dit arrendament. ítem, quel dit senyor, 0 altre havent delí poder, no pugue dar licencia a algú de trer aur de la sua senyoria. ítem, quel dit arrendador o companyons seus se puxen
39^ Joaquim Bolet y Sisó
servir de totes les aynes e ferramentes deies dites seques, e de totes altres co- ses pertanyents al obratge de la dita moneda, qui sien del dit senyor : E que lo dit senyor Rey, encontinent fet lo dit arrendament, haie e sie tengut de fer aquelles totes liurar o fer liurar al dit arrendador, però que noy sien ente- ses aynes ferramentes o altres coses qui no fossen del dit senyor Rey: E quels Maestres de les dites seques haien a reebre ab inventari totes les dites aynes ferramentes e coses del dit senyor Rey, e tornar aquelles al dit senyor Rey finit lo dit arrendament en la valor que lavors seran, declarat, emperò que les dites aynes e ferramentes sien stimades quant seran liurades al dit arrendador, E que a la menys valença que serà trobada en aquelles quant seran retudes al dit senyor sie tengut lo dit arrendador a aquell senyor, ítem es convengut e plau al dit senyor, que lo dit arrendador e companyons seus en lo dit arrendament e cascun delís puxen, durant lo temps del dit arrendament, de continent, ço es saber, que aquell arrendament sie per los dits senyor e arrendador fermat, tota vegada quels plaurà, trer o fer trer per si e per altres en nom delís e de cascun dells dels Regnes darago, de valencià, de Mallorques, de Cerdenya e del principat de Cathalunya, e de totes altres terres de la sua senyoria e axi deçà mar com delia mar, dobles dor Castellanes e morisques, seu ts,franchs, Reyals de Mallorques, e tota altra moneda dor stranya o privada, e altra qualsevol or monedat e no monedat, francament e leguda, e aquelles monedes e or portar e fer portar en aque- lles seca 0 seques de la senyoria del dit senyor quels plaurà, per fondre aquelles monedes e or e ferne dels dits fíorins dor darago e no per altre raho, no contrastants qualsevol privilegis manaments inhibicions e ordina- cions en contrari de aço fetes o faedores sots qualsevol forma o concepció de paraules, e que sie manat per lo dit senyor sots grans penes e altras co- minacions a tots e sengles Governadors e portant veus daquells, e altras officials del dit senyor, quel present Capitol e totes e sengles coses en aquell contengudes al dit arrendador e companyons seus en lo dit arrendament e a cascuns dells tengen observen e tenir e observar facen, tota contradicció e empatxament daquen remoguts, pagant emperò lo dit arrendador si algun dret se havie a pagar per la treta del dit or. ítem, vol e consent lo dit se- nyor, que durant lo temps del present arrendament lo dit arrendador e companyons seus en aquell arrendament, e officials obrers o moneders e altres qualsevol persones qui obraran entendran o en altre qualsevol ma- nera ordinàriament cabran o treballaran en lo obratge de les dites sequeso dalcuna daquelles per raho del present arrendament e encara companyons lurs 0 de cascun dells, no sien tenguts ne puxen ésser forçats de anar en al-
Les Monedes Catalanes yjj
guna ost cavalcada o armada, encara com fos per auctoritat del usatgc prín- ceps namque, ans daço durant lo dit temps del dit arrendament sicn íranchs e quitis, e que en aquesta franquesa sien enteses e compreses totes e sengles persones qui en los comptes de la dita secca o seques o del pre- sent arrendament o en altra qualsevol manera per raho de les dites seca o seques o del dit arrendament, en barchinona, en valencià, en perpen}a, en Mallorques e en qualsevol altre part o loch de la senyoria del dit senyor, serviran ordinàriament en qualsevol manera : E en cas que sobre les per- sones qui de la franquesa en lo present Capitol contenguda se volran alegrar fos dubte o qüestió, ço es si servirien ordinàriament a les dites se- ques o alcuna daquelles o en altra manera per raho del dit arrendament o no, que sobre aço fos cregut a simple sagrament del dit arrendador e dels Maestres de les seques. ítem, que lo dit senyor sie tengut de fer liurar als dits arrendador e companyons seus la carta dels presents Capítols, e totes altres cartes letres provisions e scriptures qui exiran de la sua Cort e faents per lo dit arrendament, franques e quities de tot dret de segell, salari de scrivans e altres messions qui per aquelles se hauran a fer : E que si per qualsevol cas, los dits arrendadors e companyons seus hauran res per aço a pagar, que ço pusquen aturar del preu que han a pagar axi com es dit per raho del dit arrendament. ítem, que tot hom estranyo privat, de qualsevol stat ley o condició sie, qui aportarà o farà portar or e aquell vendrà a la dita seca o seques e metra en la dita seca o seques, en quantitat emperò de sinch marchs dor ü o plus, ab lo present Capitol guie e assegure lo dit senyor per si e per sos officials en tota sa terra e senyoria enant ço es saber stant e tornant de totes e sengles marques e repressalies adjutgades oadjutjado- res o atorgades o atorgadores, e de tots e sengles deutes que degué a qual- sevol persones e per qualsevol raho, però que la stada ques farà en la terra o senyoria del dit senyor per aquells qui axi com dit es vendran e metran lo dit or e qui dels dits guiatge e assegurament se volran alegrar, no puixe sobrepuiar o ésser mes de spay dun mes, e aço per tolre tota frau qui en aço se pogués cometre : Manant lo dit senyor ab lo present Capitol a tots e sengles officials seus, que los dits guiatge e assegurament ter.guen e obser- ven e tenir e servar facen, e les coses en lo present capitol contengudes facen publicar ab veu de crida publica tota vegada que per part del dit arrendador ne sien requests, com les dites coses per augmentacio del bati- ment de les dites seques tornen e redunden en gran profit del dit senyor e de tota la cosa publica deia terra e senyoria d aquell. ítem, que per lo dit senyor Rey ne alcun official seu o altre qualsevol persona, no puxen ésser
398 Joaquim Botet y Sisó
fetes alguna empara o empares al dit arrendador o companyons seus en lo dit arrendament, o per Maestres e altres officials deies dites seca o seques, sobre florins o altra moneda qui fos deguda per aquells o algun daquells a qualsevol persona o persones per raho dor per los dits arrendadors e mestres e altres officials o alcuns delís comprat per batre los dits florins. E en cas que aytals empares fossen fetes, que aquelles los dits arrendador e mestres e altres officials no sien tenguts tenir e servar, ans aquell florins e moneda puguen, no contrastants les dites empares, sens encorriment d alguna pena liurar e pagar a les persones de qui lo dit or hauran comprat, com axis deia fer per dar tota favor al dit batiment, qui sguarda lutilitat de la cosa publica, ítem, que si pervenra, ço que deus no vulle, durant lo temps del ditarren- dament en les dites seques 0 alcuna daquellas se cometie algun crim os íahie alguna frau o alguna altra cosa sinistra o qui no fos leguda de fer, en qualsevol manera qui dir 0 cogitar se puxe, que en aço solament sien ten- guts lo Maestre o Maestres qui les dites seca o seques regiran e altres offi- cials de les dites seca o seques qui en aço serien culpables, axi que en aço los dits arrendador e companyons seus no sien o puguen ésser en res ten- guts, ne alguna inquisició contra ells o algun delís puxe per aço ésser feta : E que lo dit Maestre e Maestres axi mateix sien tenguts e obligats de dar compte e raho de la ley e talla dels dits florins, si res hi fallie : E axi ma- teix sien tenguts al dit arrendador de tot or e argent qui en la dita seca o seques se perdés os menys cabàs en qualsevol manera. ítem, que los Maes- tres e guardes e altres officials de les dites seques e de cascuna daquelles, sien tenguts mostrar francament e complida als dits arrendador e compa- nyons seus en lo dit arrendament tots los comptes que regiran e tendran de les dites seca 0 seques, tota vegada ço es saber quen seran requests per part dels dits arrendadors o de companyons seus en lo dit arrendament : E aço haien a fer los dits Maestres guardes e altres officials e cascuns delís, sots pena de .d. florins dor darago per cascun delís qui faes lo contrari, e per cascuna vegada que lo contrari fos fet, de la qual pena, en cas que sie comesa, la meytat fos guanyada al dit senyor e laltra meytat al dit arren- dador e companyons seus en lo dit arrendament, de la qual pena e encara de totes altres penes en los presents capítols contengudes, en cas que sien comeses, lo dit senyor axi de la sua part com de la part als dits arrenda- dor e companyons seus pertanyent no puxe fer alguna gràcia o remissió, ans de fet la haie lo dit senyor manar e fer exequir e haver, perço que les coses en los presents capítols contengudes sien mils observades: E axi ma- teix sien tenguts los dits Maestres guardes e altres officials e cascuns delís,
Les Monedes Catalanes
399
sots la dita pena, liurar encontinent quen sien requests al dit arrendador tot or e argent que tinguessen o en poder delís o dalgun dclls, fos axi per raho de sisalles, enserraments, com per altra qualsevol raho, qui vengués o devallas per raho de les dites seca o seques. E axi mateix sien tenguts los dits Maestres guardes e altres officials, de fer sagrament en po- der del dit arrendador que be e leyalment se hauran en lurs officis, e que procuraran al dit arrendador e companyons seus tot profit que honesta- ment e be los pusquen procurar, e tot dampnatge que pusquen per lur po- der los squivaran, e que de tot guany e profit que exira directament o indi- recta de les dites seca o seques, axi com a ells e cascun delís se pertanyerà, respondran feelment e be al dit arrendador, tota frau e engan cessants. Ítem, lo dit senyor, per millor spatxament e endrece de les dites seca o seques, vol consent e ordone, que de totes e sengles qüestions peticions e demandes axi civils com criminals qui puguen ésser o seran mogudes durant lo temps del dit arrendament per qualsevol manera o raho contra los dits arrenda- dor e companyons seus en lo dit arrendament e officials e sservicials or- dinaris de les dites seca o seques o alguns delís per qualsevol persona o persones, haien a conexer los alcaldes de les monedes dels loch o lochs on seran mogudes les dites qüestions, axi que los dits alcaldes durant lo temps del dit arrendament sien jutges ordinaris dels dits arrendador e compa- nyons seus e dels officials e servicials damont dits e de cascuns dells : Ma- nant lo dit senyor ab lo present Capitol a tots e sengles Governadois, ve- guers, baties, e altres qualsevol officials seus, e a lurs lochtinents e a cascun dells, que de les dites qüestions en res nos entremeten, axi com daquelles en les quals la conexença nos pertany a ells o alcun dells: E no res menys lo dit senyor, a cautela, abdica e toll a ells e a cascun dells tot poder de fer lo contrari. ítem, lo dit senyor promet restituir e pagar al dit arrendador e companyons seus, totes e sengles messions dampnatges e interesses que lo dit arrendador e companyons seus en lo present arrendament haien a fer o sostenir, en colpa del dit senyor o del dit seu Tresorer qui no complissen o faessen complir les coses en los presents capítols contengudes : E per semblant, lo dit arrendador sie tengut al dit senyor de tots dampnatges mes- sions e interesses, si per colpa sues les coses en los presents capítols con- tengudes no eren servades al dit senyor. ítem, lo dit senyor en sa bona fe Reyal promet al dit arrendador e jure, que totes e sengles coses dessus e de- jus en los presents Capítols contengudes haurà firmes e agradables, e aquelles tindrà observarà e complirà, e tenir servar e complir farà per tots e sengles officials e sotsmeses seus, e que noy contravendra o contra-
400 Joaquim Bolet y Sisó
farà ne contrafer o venir farà o permetrà per alguna manera causa o raho. E axi mateix lo dit senyor, per maior expedició del dit arrendament, mane de present totes e sengles letres e provisions, axi ab pena com en altre manera, ques pusquen fera profit del dit arrendament, axi rigoro- sament e fort com se pusque ordonar e seran demanades, a coneguda del Maestre de la secca o del dit arrendador, pus que per justícia puxen pas- sar, ítem, a maior cautela vol e mane lo dit senyor, que micer Johan dez pla, Conseller e Tresorer seu, haie a prometre e jurar que los dits Capítols e cascun daquells e totes e sengles coses en aquells e en cascun daquells con- tengudes tendra servarà e complirà, e tenir servar e complir aytanl com ell sie farà, e noy contrafara o vindrà en alguna manera per algun dret causa o raho. E per totes les dites coses e cascuna daquelles complidores tenido- res e observadores, lo dit senyor obligue specialment al dit arrendador, e als companyons seus qui seran en lo dit arrendament, totes quantitats de diners que los dits arrendador e companyons seus haien a pagar al dit senyor per preu del present arrendament, E generalment tots e sengles al- tres bens e drets, axi mobles com immobles, e al dit senyor pertanyents ara o en sdevenidor, per qualsevol causa o raho, axi en lo dit Regne darago com en altres Regnes e terres sues : Volent lo dit senyor, que per la dita special obligació no sie fet prejudici a la general, ans lo dit arrendador e compa- nyons seus pusquen usar daquelles ensemps e de cascuna daquelles, e so- bre aço variar, no contrastant aquella ley o dret qui diu dementre lo cree- dor pot assi satisfer de les coses specialment obligades no pusque recórrer a les coses generalment obligades, a la qual ley o dret lo dit senyor renun- cie. E axi mateix vol e consent lo dit senyor, que per tot ço en que ell fos tengut al dit arrendador e companyons seus per raho del present arrenda- ment o partida del preu daquell qui al dit senyor fos slada anticipada de pagar, o per qualsevol altra causa o raho devallant del dit arrendament, puxe ésser feta execució contra los bens e drets del dit senyor, on se vulla que sien, e en aquelles corts e per aquells officials quin seran requests, fort- ment, e rigorosa a us fur é costum de les Corts on se farà la dita execució e de cascuna daquelles, a tot profit del dit arrendador e companyons seus en lo dit arrendament, fins a plena e Íntegre satisfacció del dit arrendador e dels dits companyons seus, com axi ho vulle e ho consente lo dit senyor expressament e de certa sciencia. ítem, lo dit arrendador, acceptant lo dit arrendament sots los pactes formes e condicions dessusdites, a les quals ex- pressament consent, Convé e promet al dit senyor que, lo dit senyor faent haver tenir e possehir aquell arrendador lo dit arrendament segons que
Les Monedes Catalanes ^oi
damunt en los dits presents capítols es contengut, lo dit arrendador pagarà cascun any en son terme al dit senyor o al dit seu Tresorer lo preu del dit arrendament segons la forma damunt expressada, e altres coses en los dits Capítols e cascun d aquells contengudes, aytant com toquen o sguarden lo dit arrendador, tendra e complirà, sots obligació de tots sos bens. Volent e manant lo dit senyor, que de les dites coses sien fetes a aquell senyor e al dit seu Tresorer e al dit arrendador, a cascun delís, una carta e moltes, per lo notari dejusscrit. Tenore presentis, jamdicta capitula et omnia et singula in eis contenta laudamus firmamus concedimus ac eciam approbamus, pro- mittentes et convenientes in nostra bona fide Regia, ac jurante per dominum deum eeiussanctaQuatuorevangelia corporaliterper nos tacta,quod prefata Capitula et omnia et singula in eis contenta, in quantum nos tangunt vel tangere quomodolibet videantur, tenebimus servabimus tenerique et servari faciemus per quoscumque, et non contrafaciemus vel veniemusaliquo jure causa vel eciam racione. Et pro his complendis et firmiter attendendis, obli- gamus vobis et vestris omnia bona nostra mobilia et immobilia ubique habita e habenda: Renunciantes de certa sciencia et expresse quibusvisle- gibus juribus usibus constitutionibus consuetudinibus sive foris contra predicta venientibus quovismodo. Mandantes nichilominus sèrie presentis publici instrumenti vicem epistole in hac parte gerentis, universis et singu- lis officialibus et subditis nostris ubilibet constitutis, et dictorum officia- lium locatenentibus, presentibus et futuris, quatenus predicta capitula et unumquidque eorum, èt omnia et singula in eis contenta, teneant firmiter et observent, tenerique et observari faciant inconcusse, et non contraveniant seu aliquem contravenire permittant aliqua racione. Et ego bernardus de pinosio de domo serenissime domine Regine, predictus, vasallus humilis, et devotus vasallus vestri dicti domini Regis, procurator et nomine procura- torio dicti Guillelmi columbi, habens ab eodem ad predicta et infrascripta plenariam potestatem cum publico instrumento acto barchinone .xxv. die septembris anni proximi preteriti, et clauso per G."" Andree auctoritate Re- gia notarium publicum barchinone, nomine predicto acceptans arrenda- mentum predictum et omnia et singula in eo contenta et expressata, sub pactis formis et condicionibus supradictis, quibus expresse consentio, con- venioetpromitto vobis dicto domino Regiac eciam juro per dominum deum et eius sancta quatuor evangelia meis manibus corporaliter tacta, quod ego nomine supradicto et dictus Guillelmus Columbi, in quantum ipsum tangit seu tangere quomodolibet videatur, prefata capitula e omnia et sin- gula in eis contenta complebimus cum effectu, Eaque tenebimus et ser-
Institut d'Estudis Catalans. 5i
402 Joaquim Botet y Sisó
vabimus et non contrafaciemus vel veniemus aliquo jure causa vel eciam racione : Et pro his complendis et firmiter attendendis tenendis et obser- vandis, obligo nomine supradicto vobis dicto domino Regi et vestris om- nia bona dicti Guillelmi Columbi mobilia et imobilia ubique habita et habenda, Renuncians nomine antedicto de certa sciencia et expresse qui- busvis legibus, juribus, usibus, constitutionibus, consuetudinibussive foris contra predicta venientibus quovismodo. Predicta igitur omnia et singula facimus paciscimur et promittimus nos dictus Rex, ex una parte, et ego dictus bernardus de pinosio procuratori predictus, nomine procuratorio supradicto ex altera, scilicet altera pars alteri ad invicem et vicessim illi scilicet ad quam pertineat, in posse fideus Consiliarii et prothonotarii no- stri dicti Regis Raymundi de Cumbis, notarii infrascripti, tamquam publice persone, pro nobis dictis partibus et aliis eciam personis quarum interest et intererit recipientis et paciscentis ac eciam legitime stipulantis. Quod est datum et actum Cesarauguste, secunda die Aprilis anno a nativitate do- mini Millesimo Trecenlesimo nonagesimo octavo, Regnique nostri Tercio. Matias vic. — Sig-num Martini dei gràcia Regis Aragonum etc, Qui pre- dicta laudamus firmamus concedimus et juramus ac ea eciam approbamus, huicque publico instrumento sigillum nostrum impendenti jussimus appo- nendum. Rex Martinus. — Signum bernardi de pinosio, predicti, qui no- mine procuratorio supradicto hec facio firmo et juro. — Testes sunt, etc. — Dominus Rex mandavit Raymundo de cumbis, in cuius posse firmavit et juravit. Fuit clausum predictum instrumentum per Raymundum de cumbis, prothonotarium dicti domini Regis et eius auctoritate notarium publicum per totam terram et dominacionem suam.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 2255, fs. 121-130. Inèdit.
Lli
(Volum II, plana 201)
22 Octubre 1405.
Arrendament de Vencunyació de florins d' Aragó, fet per D. Marti a favor de B. de\ Cortey y Pere Torrent.
In xristi nomine, amen. Pateat universis, Quod nos Martinus, dei gràcia Rex Aragonum, etc. Evidenti utilitati nostre Curie súper infrascriptis pre-
Les Monedes Catalanes 403
vissa cognita et attenta, de certa sciencia et dcliberaci(;nc habita in nostro consilio diiigenter, vendimus seu arrendamus vobis fidclibus nostris Bc- rengario de Cortilio et Petro de torrente, Civibus barchinone, et vestris et quibus volueritis, per modum inferius designatum, seccas nostras auri Civitatum barchinone valencie et Maioricarum ac viile perpiniani, et alia- rum eciam Civitatum viliarum atque locorum nostri dominii tam citra quam ultra mare, pro cudi faciendo in eis et earum quahbet ílorenos auri de Aragonum subdesignatos, Necnon totum jus nobis modo quocumque pertinens in eisdem et qualibet ipsarum : lla quod vos, loco nostri, et non alie alique persone, cudi in ipsis faciatis suscriptos florenos auri de arago- num et utamini arrendamento predicto. Quamquidem vendicionem seu arrendamentum vobis, dictis Berengario et Petro ac vestris et quibus volue- ritis, facimus ad et per illud precium tempus modos formas et condiciones qui exprimunturet designanturin quibusdam capitulis inter nos et nostrum Thesaurarium, ex parte una, et vos dictos Berengarium et petrum, ex altera, inhitis et concordatis, quòrum series sic habetur. En nom de deu e de la gloriosa verge madona santa Maria e de Mossenyer sant Johan babtista, lo senyor Rey ven o arrenda an Berenguer dezcortey e an pere torrent, ciuta- dans de barchinona, e a aquells qui ells volran acullir en lo present arren- dament, les seques dor de Barchinona, de perpenya, de valencià, de Ma- llorches, e totes altres seques dor de la sua terra e senyoria axi de ça mar com delia mar, per batre ço es assaber lo flori dor darago qui vuy corre en la terra e senyoria del dit senyor, ço es de ley de .xviij. quirats dor fi e de talla de sexanta vuyt florins en lo march de perpenya, segons lo capitol fet en la cort general de Tortosa : lo qual arrendament fa lo dit senyor a sis anys, qui començan a córrer lo quart dia del mes de Setembre pus prop passat daqui anant contínuament comptadors, sots la forma e manera en los capítols deius scrits contengudes. E si era cas que dins los dits sis anys los dits berenguer e pere no eren pagats entegrament e complida de tot ço que per la cort del dit senyor los seria degut, axi per via de anticipació del preu del dit arrendament com en altra manera per raho daquell arrenda- ment, que haie a durar lo dit arrendament, ultra los dits sis anys, tant de temps tro que complidament sien satisfets e pagats en les dites coses a ells degudes, (j) Primerament, que los dits Berenguer e Pere, per tot lo dit temps de sis anys del dit arrendament, tenguen e puxen tenir e fer tenir les dites seques e cascuna daquelles, e batre e fer batre lo dit fiori dor darago en aquelles e cascuna daquellas o en la partida daquellas ques volran o a ells plaurà 0 serà ben vist faedor: E axi matex pusquen los dits Berenguer e Pere
4Ó4 Joaquim Botet y Sisó
durant lo dit temps, sis volran, mudar las ditas seccas en altres lochs dels Regnes darago, e de Valentia, de Mallorcha e del principat de Cathalunya que ells volran e elegiran, een aquellas obraré fer obrar o batre o fer batre lo dit flori axi com lus plaurà, e sobre aço una vegada e moltes variar, e totes les dites seccas tornar a aquell nombre o nombres de quels serà vist faedor, sense altra licencia o consentiment del dit senyor, (ij) ítem, que los dits Be- renguer e Pere, arrendadors qui demunt, en tot cas, ço es las ditas seccas obrants o no obrants, o aquells Berenguer e Pere faents batre del dit flori en aquelles o no, sien tenguts de pagar en la fi dels dits sis anys al dit senyor o a son Tresorer, a la raho o preu dejus scrit, per Mill Cinchcents Cinquanta marchs daur fi del dit march de perpenya, Esi los dits arrendadors, en alcun any o anys dels dits sis anys faran mes avant que no es dit batre o fer batre del dit flori en les dites seccas, que axi matex sien tenguts de pagar al dit se- nyor o a son Tresorer, a la raho o preu dejus scrit, per cascun dels dits marchs que mes obraran axi com es dit; Salva emperò als dits arrendadors la compensació o retenció deius scrita. (iij)Item, que los dits arrendadors sien tenguts de dar e pagar al dit senyor o a son Tresorer, per preu de cas- cun dels dits Marchs daur fi que durant lo dit temps obraran o faran obrar en les dites secca o seccas. Tretze sols. barchinoneses franchs e quitis de totes messions e despeses : Entès emperò e declarat, que los dits arrenda- dors, faents obrar o no obrar en las ditas secca o seccas axi com es dit, haien e sien tenguts de pagar en la fi de cascun any dels dits sis anys al dit se- nyor o a son Tresorer per los dits Mil Cinchcents Cinquanta marchs daur fi, e mes avant de tot ço que batran ultra los dits Mil Cinchcents cinquanta marchs, a la dita raho de Tretze sols. per march dor fi. (iv) ítem, que si en al- cun any o en alcuns anys los dits arrendadors batran o faran batre o obrar en las ditas seccas mes dels dits Mil Cinchcents cinquanta marchs, sien tenguts dar e pagar al dit senyor o a son Tresorer los dits Tretze sols. per march dor fi axi com ja es dit, però que alio que mes hauran batut e mes pagat en algun any o en alguns anys puxen los dits arrendadors vers si re- tenir e compensar de alio que hauran a pagar en los altres anys, sien aquells los dits arrendadors hauran menys batut o obrat dels dits Mil Cinchcents Cinquanta marchs, la qual retenció o compensació pugan fer axi en lo batiment com encara en la paga que hauran a fer si menys havian batut, (v) ítem, que los dits arrendadors sien tenguts en la fi de cascun any dels dits sis anys, e no abans, dar e pagar al dit senyor o a son Tresorer los dits Tretze sols. per cascun march d or fi que batut hauran en les dites seccas o alguna daquellas, franchs e quitis de totes messions e despeses: Excepta-
Les Monedes Catalanes 4o5
des, emperò, les messions e despeses contenf^udes avant en lo .xviij. capítol del present arrendament, les quals dels dits Tretze sols. sepuxen retenir se- gons en loditcapitol .xviij. es contengut. (vj)Item, quels dits arrendadors c companyons lurs no sien tenguts de dar o mostrar algun compte o comp- tes al dit senyor, ne a Tresorer o Maestre Racional daquell senyor, ne a al- tre qualsevol persona per lo dit senyor, del batiment quels dits arrendadors faran en las ditas seccas, com aquell compte o comptes degen mostrar los maestres deies ditas seccas que al retiment daquells comptes son tenguts, ans los dits arrendadors sien tenguts de pagar lo dit preu en aquesta for- ma, ço es que en lo dit terme de la paga del dit preu, lo dit senyor o son Tresorer haien a saber ab lescriva o scrivans Reyals de les dites seccas, e haver certificació o certificacions daquells, quants marchs daur fi los dits arrendadors hauran batuts o fets batre en aquel any en les dites secca o seccas, segons la qual certificació, o quantitat de marchs daur fi batuts en aquella certificació contenguda, a la dita raho de tretse sols. per cascun march los dits arrendadors sien tenguts de pagar lo dit senyor o son Tre- sorer; E lo dit senyor o lo dit seu Tresorer, en lo acte de la dita paga, haien a restituhir e liurar als dits arrendadors les dites certificació o cer- tificacions, e fer apoca de la quantitat que pagaran per aquell any, volent e ordonant lo dit senyor que solament los dits arrendadors, restituints les dites certificacions e apocas al Maestre Racional de la sua Cort, admeté lo dit Maestre Racional als dits arrendadors en compte les quantitats que se- gons la dita forma hauran pagades, axi que altre compie los dits arrenda- dors no sien tenguts donar o mostrar per raho del dit arrendament al dit maestre racional, sinó solament les dites certificacions e apocas, e segons aquelles sia lo dit compte per lo dit Maestre Racional als dits arrendadors oyt e defíinit, com los comptes del batiment haian a dar los dits Maestres segons dessus es dit, E los dits arrendadors haian a donar solament comp- te del preu del arrendament, e no dals, en la manera demunt dita : E axi ho mana lo dit senyor ab lo present capitol al dit Maestre Racional expressa- ment e de certa sciencia : Entès emperò e declarat, que si per lo dit reti- ment de compte e carta de fi de aquell havedora, los dits arrendadors hauran res a pagar, que so pusquen aturar del preu dels dits Tretse sols. per march que han a pagar axi com es dit. (vij) ítem, vol e ordona lo dit senyor ab lo present capitol e mana, qu2 en lo fort e feble, gras e magre, e en los sos- teniments de les fundacions e deliurances, e en los enserraments, e general- ment en totes altres e sengles coses pertanyents en lo dit obratge o batiment del dit flori, los dits maestres e guardes e cascun delís tenguen e serven e a
4o6 Joaquim Botet y Sisó
tenir e a servar haien aquella forma e manera eaquellas cerimonias que son acostumadas tenir e servar en lo obratge o batiment del dit flori en lo temps dels senyors Rey en .p. e Rey en Johan, de bona memòria, es son tengudes e servades fins al dia present: E axi mateix los dits maestres e guardes e caseu delís se regescan es haien a regir ab les toques a ells e a caseu delís liurades o fetes liurar per los dits senyors o la un delís, e axi com es stat acostumat fins al dia present, com axi vol lo dit senyor ques faça per ço que los flo- rins ques batran en son temps sien semblants daquells quis son batuts en lo temps dels dits senyors, e a relevar e tolre tota sospita e novitat del dit batiment. (viij) ítem, lo dit senyor en sa bona fe Reyal promet als dits arren- dadors e jura. que durant lo present arrendament no vendrà o arrendarà a altra persona o a altres persones les ditas seccas o alguna daquellasper ma- jor 0 menor o semblant preu, ne aquellas volra tenir o fer tenir per us pro- pi seu, ne durant lo dit arrendament farà algun contracte de les dites secea 0 seccas en prejudici ço es assaber del present arrendament, ne torbarà lo dit senyor empaxara agreviara o inquietarà ne torbar empatxar agreviar o inquietar farà en alguna manera los dits arrendadors o companyons lurs en lo dit arrendament oalcun daquells, per consells induccions o informa- cions de qualsevol eoncellers seus o daltres qualsevol persones, ne en altra manera, ne alcun dret guany o emolument dels dits arrendadors tocarà de- manarà pendra o haurà ne tocar demanar pendre o haver farà, sinó sola- ment los dits Tretse sols. per march d or fi segons la forma damunt decla- rada, ans promet e jura lo dit senyor sobre los sants quatre evangelis de de sas mans corporalment tocats, que les dites seccas e cascuna daquelles per lo dit temps de sis anys íara los dits arrendadors e lurs companyons haver tenir e posseyr en pau contra totes persones, e que Is serà tengut de eviccio de aquelles : E en cas que en alguna manera per lo dit senyor o offi- eials seus contra lo present capitol o coses en aquell contengudes o alguna daquellas fos fet o atemptat, que sie nulla e haut per no fet o attemptat, e ara per lavors de tot en tot lo dit senyor ho revoca e o anulla. (ix) ítem, promet lo dit senyor als dits arrendadors, sots virtut del sagrament dessus e dejus scrit, que durant lo temps del dit arrendament per algun cas raho causa o necessitat, quant que fos gran o urgent, per si o altres official o offi- cials seus no atorgarà o consentirà, ne atorgar o consentir farà o permettra en alguna manera batre, o farà batre per algunes altres persona o persones en algun loch o en alguns lochs de sos Regnes terres o senyoria axi de ça mar com delia mar lo dit flori, ans durant lo dit arrendament lo dit flori solament haie ésser batut o obrat o fet obrar per los dits arrendadors o lurs
Les Monedes Catalanes 407
companyonsaxicom es dit. (x) ítem, que si lo dit senyor durant io dit arren- dament voldrà fer obrar altra moneda dor, aíTorada 0 no aíTorada, en sa terra e senyoria ultra lo dit ílori, que aço pusqua fer lo dit senyor en aques- ta emperò forma e manera, que la haie a fer batre per los dits arrendadors o lurs companyons e no per altre; E que de aquell batiment lo dit senyor haie a donar als dits arrendadors aquell guany e quantitat de moneda que guanya en lo batiment, e altres coses concernents e tocants aquell, hagut sguard a les ligas e compres dor e a totes altres coses per les quals ell guanya en lo present arrendament e batiment del dit ílori : E que aquell guany o quantitat los dits arrendadors se puxen lícitament retenir de la altra moneda que lo dit senyor batrie o íarie batre en cascuna de les dites seca o seccas durant lo temps del dit arrendament: E que los dits arrenda- dors, en lo dit cas, romanguen quitis e absolts de la obligació dels dits Mil cinch cents cinquanta marchs dor fi que eren tenguts batre per cascun any. (xi) ítem, quels dits arrendadors o maestres de les ditas seccas puxan donar licencia a tots aquells ques volran de traure argent de la terra, donants aquells qui lo dit argent trauran bona e bastant seguretat de aportar tant aur a la secca o seccas com valra lo dit argent que trauran de la damunt dita terra : E que aquell argent puxan traure franchament e quitia, pagant los drets imposats e acustumats, imposador durant lo temps del dit arren- dament, (xij) ítem, que los officials en cap de les ditas secca 0 seccas 0 alcun delís, axi com son maestres guardes 0 scriva Reyal o maestre de balança, no puxen o degen ésser pagats per los dits arrendadors sinó per marchs, en la forma ço es saber quel senyor Rey en Pere de bona memòria havie derre- rament ordenat: E que los dits arrendadors, en la dita forma e manera e no en altra los hajan a pagar: E si los dits maestres e altres officials no volran servir en la dita forma e manera, e al salari per lo dit senyor rey en p. or- donat per cascun march daur fi, que en aquest cas lo dit senyor, dins .xv. dies après que fos request per part dels dits arrendadors, haie e sie ten- guts forçar aquests aytals officials affer lur servey al prop dit salari per cascun march, o mudar ni altres bons e sufficients en loch daquells qui no volrien servir : E si aço lo dit senyor dins los dits .xv. dies no haurà fet o fet fer, que en aquest cas los dits arrendadors puxan del dit preu que han a dar al dit senyor pagar als dits officials e a cascun delís lo salari antiga- ment per aço acostumat de dar e pagar, Entès emperò e declarat, que tot ço que los dits arrendadors haguessen pagat als dits officials e a cascun delís ultra lo dit salari de march, fins a compliment del dit salari antich. sepu- xan los dits arrendadors aturar del preu que son tenguts pagar al dit senyor
4o8 Joaquim Botet y Sisó
o a son Tresorer axi com es dit. (xiij) ítem, que alguna persona, de qual- sevol stamen ley o condició sia, per si o per altre en alguna manera no gos traure de la terra e senyoria del dit senyor algun or monedat o no mone- dat, ni lo florí darago corrent en la terra : E si algun farà lo contrari, que perda lor que volria traure, axi com es dit, sens alguna remissió e gràcia, guanyador per la una part al dit senyor, e per altra part als dits arrenda- dors e companyons lurs, e per la residua terça part al acusador e aquell qui aço trobarà, e ultra aço aquell qui trauria lo dit or axi com es dit enco- rrega en pena de cos e de haver, de la qual pena de haver la meytat sia guanyada al dit senyor e laltra meytat als dits arrendadors o companyons lurs en lo dit arrendament, (xiiij) ítem, quel dit senyor, o altre havent de ell poder, no puga dar licencia a aigu de trer aur de la sua senyoria: Esiu faya, que los dits arrendadors se puguen retenir dels dits tretze sols. per march que han a dar al dit senyor Rey, tot ço e quant los dits arrendadors pogueren haver guanyat si lo dit aur haguessen obrat al íor del altre que comprat haurien, e aquell haguessen fet batre, (xv) ítem, quels dits arren- dadors 0 companyons lurs se puxen servir de totes les ahines e fferramen- tes de les dites seccas, e de totes altres coses pertanyents al obratge de la dita moneda, qui sian del dit senyor: E que lo dit senyor Rey, encontinent fet lo dit arrendament, haia e sia lengut de fer aquelles totes liurar e fer liurar als dits arrendadors, però que noy sien enteses aynes ferramentes o altres coses que no fossen del dit senyor Rey: E quels maestres de les dites seccas haien a reebre ab inventari totes les dites aynes ferramentes e coses del dit senyor Rey, e tornar aquelles al dit senyor Rey finit lo dit arrenda- ment en la valor que lavors seran, declarat emperò que les dites aynes e fe- rramentes sien stimades quant seran liuradesals dits arrendadors, E que a la menys valença que serà trobada en aquelles, quant seran retudes al dit se- nyor, sien tenguts los dits arrendadors a aquell senyor, (xvj) ítem, es aven- gut, e plau al dit senyor, que los dits arrendadors e companyons lurs en lo dit arrendament, e cascun delís, puxan durant lo temps del dit arren- dament, de continent ço es saber que aquell arrendament sia per los dits senyor e arrendadors fermat, tota vegada quels plaurà, trer e fer trer, per si e per altres, en nom delís e de caseu delís, dels Regnes darago, de Valencià, de Mallorchas, de Cerdenya e del principat de Cathalunya, e de totes altres terres de la sua senyoria e axi deçà mar com delia mar, dobles dor castellanes e morisques, scuts, franchs, Reyals de Mallorques, e tota altra moneda dor stranya o privada, e altre qualsevol or monedat e no monedat, franchament e leguda, e aquellas monedas e or portar e
Les Monedes Catalanes ^c>à
fer portar en aquellas sccca o seccas de la senyoria del dit senyor quels plaurà, per fondre aquellas monedas e or e ferne florins dor darago, e no per altra raho, no contrastants qualsevol privilegis manaments inhibi- cions e ordinacions en contrari daço fetes e faedores sots qualsevol forma o concepció de paraules. E que sia manat per lo dit senyor, sots grans pe- nes e altras cominacions, a tots e sengles governadors c portants veus da- quells e altres officiais del dit senyor, quel present capitol e tutes e sengles coses en aquell contengudes als dits arrendadors e companyons lurs en lo dit arrendament e a cascun dells tenguen e observen e tenir e observar facen, tota contradicció o empatxament daquen remoguts. (xvij) ítem, vol e con- sent lo dit senyor, que durant lo temps del present arrendament, los dits arrendadors e companyons lurs en aquell arrendament, e officiais obrers o moneders e altres qualsevol persones qui obraran entendran o en altra qualsevol manera ordinàriament cabran o treballaran en lo obratge de les dites seccas o dalcuna daquellas, o per raho del present arrendament, e encara companyons lurs o de caseu dells, no sien tenguts ne puxen ésser forçats de anar en alguna host cavalcada o armada, encara com fos per autoritat del usatge prínceps namque, ans daço durant lo dit temps del dit arrendament sien franchs e quitis, e que en aquesta franquesa sien en- teses e compreses totes e sengles persones qui en los comptes de les dites seccas o del present arrendament o en altra qualsevol per raho de les dites secca o seccas o del dit arrendament en Barchinona, en Valencià, en per- penya, en Mallorques e en quasevol altra part o loch de la senyoria del dit senyor serviran ordinàriament en qualsevol manera. E en cas que sobre les persones qui de la franquesa en lo present capitol conienguda se volran alegrar fos dubte o qüestió, ço es, si servirian ordinàriament a les dites seccas o alcuna daquellas o en altra manera per raho del dit arrendament o no, que sobre aço fos cregut a simple sagrament dels dits arrendadors o de .j. dells o dels maestres de les seccas. (xviij) ítem, que lo dit senyor sia tengut de fer liurar als dits arrendadors o companyons lurs la carta dels presents capítols, e totes altres cartes letres e provisions e scriptures que exiran de la sua cort faent per lo dit arrendament, franques e quities de tot dret de segell, salari descrivans, e daltres messions que per aquellas se hauran a fer : E si per qualsevol cas los dits arrendadors e companyons lurs hauran res per aço a pagar, que so ho pusquen aturar del preu que han a pagar axi com es dit per raho del dit arrendament, (xviiij) ítem, que tot hom strany o privat, de qualsevol stat ley o condició sie, qui aportarà o farà apportar or, E aquell vendrà a la dita secca o seccas, o metra en la dita
Institut d'Estudis Catalans 52
410 Joaquim Botct y Sisó
secca o seccas, en quantitat emperò de Cinch marchs dor fi o plus, ab lo present capítol guia e assegura lo dit senyor per si e per sos officials en tota sa terra e senyoria, anant, ço es assaber, estant e tornant, de totes e sen- gles marques e represàlies adjutjades eadjutjadores, o atorgades e atorgado- res, e de tots e sengles deutes que dege a qualsevol personas e per qualsevol raho, però que la stada ques farà en la terra e senyoria del dit senyor, per aquells qui axi com dit es vendran o metran lo dit or e qui dels dits guiatge e assegurament se volran alegrar, no puxa sobrepujar o ésser mes de spay de un mes, e aço per tolre tota frau qui en aço se pogués cometre: Manant lo dit senyor ab lo present capitol a tots e sengles officials seus, que los dits guiatge e asseguranient tenguen e observen e tenir e servar facen, e les co- ses en lo present capitol contengudes façen publicar ab veu de crida pu- blica tota vegada que per part dels dits arrendadors ne sien requests, com les dites coses, per la aumentacio del batiment de les dites seccas, tornen e redunden en gran profit del dit senyor e de tota la cosa publica de la terra e senyoria daquell. (xx) ítem, que per lo ditsenyor Rey ne alcun officialseu o altra qualsevol persona, no puxen ésser fetes alguna empara o empares als dits arrendadors o companyons lurs en lo dit arrendament, o mestres e altres officials de les dites secca o seccas, sobre florins o altre moneda que fos deguda per aquells o algú delís a qualsevol persona o persones per rao dor per los dits arrendadors e maestres e officials o alcun delís comprat per batre los dits florins: E en cas que aytals empares fossen fetas, que aquellas los dits arrendadors e maestres e altres officials no sien tengut te- nir o servar, ans aquells florins e moneda puguen, no contrastants les dites empara o empares, sens encorriment dalguna pena, liurar e pagar a les per- sones de qui lo dit or hauran comprat, com axis deie fer per dar tota favor al dit batiment, que sguarda utilitat de la cosa publica, (xxj) ítem, que si per ventura, ço que deus no vulla, durant lo temps del dit arrendament en les dites seccas o alcuna daquelles se cometia alcun crim, os fahia alguna frau o alguna altra cosa sinistra o qui no fos leguda de fer, en qualsevol manera qui dir o cogitar se puxa, que en aço solament sien tenguts lo maestre o maestres que les ditas secca o seccas regiran, o altres officials de les dites secca o seccas qui en aço serien culpables, axi que en aço los dits arrendadors e companyons lurs no sien o puguen ésser en res tenguts, ne alcuna inquisició contra ells o alcun delís puxa per aço ésser feta. E que que los dits maestre o maestres axi matex sien tenguts e obligats de dar compte e raho de la ley e talla dels dits florins si res hi fallia, e axi matex sien tenguts als dits arrendadors de tot or e argent qui en la dita secca o sec-
Les Monedes Catalanes ,ji i
cas se perdés os menyscabas, en qualsevol manera, (xxij) ítem, que los maestres e guardes e altres ofíkials de les dites seccas e de cascuna daque- llas sien tenguts mostrar franchament e complida als dits arrendadors c caseu delís e companyons lurs tots los comptes que regiran o tendran de les dites secca o seccas, tota vegada, ço es saber, que seran requests per part dels dits arrendadors o .j. delís o de companyons lurs en lo dit arren- dament: E aço haien a fer los dits maestres guardes e altres oílicials e caseu delís, sots pena de Cinchcents florins d or darago per cascun delís qui fes lo contrari, e per cascuna vegada que fes lo contrari, de la qual pena, en cas que sia comesa, la meytat fos guanyada al dit senyor, e laltra meytat als dits arrendadors e companyons lurs en lo dit arrendament, de la qual pena encara de totes altres penes en los presents capitols contengudes, en cas que sien comeses, lo dit senyor, axi de la sua part com de la part als dits arren- dadors e companyons lurs pertenyent, no puxa fer alguna gràcia o remis- sió, ans de fet la haia lo dit senyor manar e fer exeguir e haver, perço que les coses en los presents capitols contengudes sien mils observades. E axi mateix sien tenguts los dits maestres guardes e altras officials e caseu delís, sots la dita pena, liurar, encontinent que sien requests, als dits arrendadors, tot or e argent que tenguessen o en poder delís o de alcun delís fos, axi per raho de sisalles, enserraments, com per altra qualsevol raho qui vengués o devallas per raho de les dites secca o seccas. E axi mateix sien tenguts los dits maestres guardes e altres officials, de fer sagrament en poder dels dits arrendadors que be e leyalment se hauran en lurs officis, e que procu- raran als dits arrendadors e companyons lurs tot profit que honestament e be los pusquen procurar, e tot dampnatge que pusquen per lur poder las squivaran, e que de tot guany e profit que exira directament o indirecta de les dites secca o seccas, axi com a ells e a caseu delís se pertanyerà, respon- dran feelment e be als dits arrendadors, tota frau e engan cessants. (xxiij) ítem, lo dit senyor, per millor spatxament e endreça de les dites seca o sec- cas, vol consent e ordona, que de totes e sengles qüestions peticions e de- mandes, axi civils com criminals, qui puguen ésser o seran mogudes durant lo temps del dit arrendament per qualsevol manera o raho contra los dits arrendadors e companyons lurs en lo dit arrendament, e officials e servi- cials ordinaris de les dites seca o seccas o algun delís, per qualsevol perso- na o persones, puxen conexer los alcaldes dels moneders del loch o lochs on serien mogudes les dites qüestions, si los dits arrendadors o compa- nyons lurs denant ells volran menar les dites qüestions : E si no, los offi- cials daquells lochs danant los quals los arrendadors e companyons lurs
4i2 Joaquim Botet y Sisó
en lo dit arrendament los volran convenir; Manant lo dit senyor ab lo pre- sent capitol a tots e sengles officials aquis pertanga, que lo dit capitol ten- gan fermament e observen e contra noy vinguen per alguna raho. (xxiiij) ítem, lo dit senyor promet restituir e pagar als dits arrendadors e compa- nyons lurs, totes e sengles messions dampnatges e interesses que los dits arrendadors e companyons lurs en lo present arrendament hagen a fer e sostenir en culpa del dit senyor e del dit seu tresorer, que no complissen o faessen complir les coses en los presents capítols contengudes, ultra les al- tres messions e despeses en lo .xviij. capitol contengudes e specificades. (xxv) ítem, lo dit senyor en sa bona fe reyal promet als dits arrendadors e jura axi com damunt, que totes e sengles coses dessus e dejus en los pre- dits capítols contengudes haurà fermes e agradables, e aquelles tindrà ob- servarà e complirà e tenir servar e complir farà per tots e sengles officials e sotsmeses seus, e que noy contravindra o contrafara ne contrafer o venir farà o permetrà per alguna manera causa o raho: E axi matex lo dit senyor, per major expedició del dit arrendament, mana de present totes e sengles letres e provisions, axi ab pena com en altra manera, quis pusquen fer a profit del dit arrendament, axi rigorosament e fort con se puguen ordonar 0 seran demanadas, a coneguda del mestre o mestres de la secca o seccas o dels dits arrendadors, pus que per justícia puxen passar, (xxvj) ítem, lo dit senyor promet als dits arrendadors, que de continent farà bones provi- sions e bastants, e aquelles de fet metra en execució tantost, ab les quals ordona vol e mana, per profit e utilitat de la cosa publica de sos regnes e terras, la qual es tengut per tot son poder conservar e augmentar axi com a cap princep e senyor daquella, que tots los escuts dor de ffrança e altres monedas daur stranyes qui vuy corren indiíTerentment per sos regnes e terres a gran dan e menys cap de la dita sua cosa publica, no corregan, ni córrer donar o reebre per algú o alguns puxen, sinó tan solament per la vàlua del or fi que tenen; E que aquell o aquells que les dites monedes tendran o hauran en la forma damunt dita, encorregan en pena de mil morabatins dor, e perden ipso facto aquellas aytals monedas, les quals sien partides en tres parts, ço es, la terça part al dit senyor, e la terça part als dits arrendadors, e laltra terça part al acusador : E perço que tota frau so- bre les dites monedes puxa cessar, que aquellas aytals monedas, ipso facto, axi com damunt es dit, sien perdudes a aquells de qui seran, e applicades al dit senyor en la forma demunt dita: E lo dit senyor rey farà publicar e servar la pracmatica de les monedes stranyes, E tant com lo capitol pre- sent toca trencar e foradar, lo dit senyor cnten aquell per avant a servar,
Les Monedes Catalanes 413
pero no si obligaria a ferho fer per necessitat, (xxvij) ítem, lo dit senyor, per servar lo capitol de la cort per lo senyor rey en Pere de bona memò- ria pare seu fet sobre lo batiment del flori en la ciutat de Tortosa de ley de .xviij. quirats a talla de sexanta vuyt en lo march de perpenya, E per squivar los grans fraus que vuy se fan en lo llori damunt dit, axi per C(jn- trafer aquell de falsa ley com encara per minuarlo de pes, losquirant e en altra manera, vol mana e ordona, que daçi avant tols los dits florins sian pesats per tota la terra e senyoria sua, per totes e qualsevol persones qui aquells tindran pendran 0 reebran, ab lo pes 0 pesal que per lo macstre 0 maestres de la secca o seccas de la terra e senyoria del dit senyor serà liu- rat a tots aquells quils ne demanaran, e que algú o alguns no sia tengut o tenguts los dits florins reebre sens lo dit pesar. E que aquells florins qui no seran de pes segons la ordinacio del dit capitol de cort, no sien corri- bles, ni algú sia tengut pendre aquells: E si algun contrafara, que perda los dits florins, partidors segons damunt en !o capitol .xxvj. se conte: e ordo- na lo dit senyor, que los florins darago qui vendran amonedats a les dites seccas, hagen a donar los qui aquells pendran Trenta e sis lliures Cinch sols. per march de florins monedats. (xxviij) ítem, per major cautela, vol e mana lo dit senyor que micer Johan Dezpla, conseller e Tresorerseu, haia a prometre e jurar los dits Capitols e cascun daquells, e totes e sengles co- ses en aquells e cascun daquells contengudes, tendra servarà e complirà e tenir servar e complir aytant com en ell sia farà, e noy contrafara o vindrà en alcuna manera per algun dret causa o raho. E per totes les dites coses e cascuna daquelles tenidores complidores e observadores, lo dit senyor obliga specialment als dits arrendadors e companyons lurs qui seran en lo dit arrendament, totes quantitats de diners que los dits arrendadors e com- panyons lurs haian a pagar al dit senyor per preu del present arrendament, E generalment tots e sengles altres bens e drets axi mobles com immobles al dit senyor pertanyents ara o en sdevenidor per qualsevol causa 0 raho, axi en lo dit regne darago com en altres regnes e terres sues : Volent lo dit senyor, que per la dita special obligació no sia fet perjudici a la general, ans los dits arrendadors e companyons lurs pusquen usar daquelles en- semps, e de cascuna daquellas. e sobre aço variar, no constrastant aquella ley o dret que diu que dementre lo creedor pot assi satisfer de les coses specialment obligades no puscha recórrer a les coses generalment obliga- des, a la qual ley 0 dret lo dit senyor renuncia: E axi matex vol e consent lo dit senyor, que per tot ço en que ell fos tengut als dits arrendadors e companyons lurs per raho del present arrendament, 0 de partida del preu
414 Joaquim Botet y Sisó
daquell qui al dit senyor fos stada anticipada o pagada per qualsevol altra causa o raho devallant del dit arrendament, puxa ésser feta execució contra los bens e drets del dit senyor on se vulla quesien, E en aquellas Corts eper aquells officials quin seran requests, fortment e rigorosa, a us fur e costum de les Corts on se farà la dita execució, e de cascuna daquellas, a tot profit dels dits arrendadors e companyons lurs en lo dit arrendament, fins a plena e integra satisffaccio dels dits arrendadors e dels dits companyons lurs, com axi ho vulla e consenta lo dit senyor expressament e de certa sciencia. (xxix) ítem, los dits arrendadors, acceptants lo dit arrendament sots los pactes formes e condicions desús dites, a les quals expressament consenten. Convenen e prometen al dit senyor, que lo dit senyor faent haver tenir e possehir aquells arrendadors lo dit arrendament segons que damunt en los presents capítols es contengut, los dits arrendadors pagaran cascun any en son terme al dit senyor o al dit seu Tresorer lo preu del dit arrenda- ment, segons la forma demunt expressada, e altres coses en los dits capítols e caseu daquells contengudes, e no en altra manera, aytant com toquen e sguarden los dits arrendadors, tendran e compliran sots obligació de tots lurs bens, e complints tots los presents capítols e cascun daquells juxta la lur sèrie e tenor los dits arrendadors pagaran: E ultra aço, prestaran o an- ticiparan al dit senyor Quatre milia florins dor darago sobre lo preu del present arrendament, de que lo dit senyor lis farà debitori bastant: Però que no sien tenguts liurar 0 donar los dits Quatre milia florins, ni partida daquells, fins a tant que haien reyal possessió de les dites seccas e de cas- cuna daquelles, E tots los presents capitols sian meses en deguda execució: volent e manant lo dit senyor, que de les dites coses sien fetas a aquells e al dit seu Tresorer e als dits arrendadors, a cascun delís, una carta e moltes per lo notari deius scrit. (xxx) ítem, lo dit senyor, perço que qüestió algu- na durant lo temps del dit arrendament per algú no puxa ésser feta als dits arrendadors e companyons lurs, vol e ordona ab lo present capítol que los dits arrendadors no sien tenguts pagar ni fer pagament algun a perso- na nenguna que del dit senyor 0 de sos predecesors haien o tenguen qual- sevol assignacions e sots qualsevol forma de paraules concebudes, sinó les assignacions deius scrites, les quals a major cautela vol sien aqui per con- clusió dels dits capitols insertes, de manera que per los dits arrendadors no puxa ésser al•legada ignorància. E les quals assignacions qui deuan ésser pagades axi com dit es, son del tenor següent: Primo, en 0 de la secca de Va- lencià se paguen an Bendicho de xipre, per Tres tersas del any, sexanta una lliura .X. sous. ítem, a madona den Bernat ferrer, axi mateix per tres ter-
Les Monedes Catalanes 4i5
ces del any, Trenta lliures .xv. sous. ítem, an Berenguer Cardona, per ires terces del any Trenta lliures .xv. sous. ítem, an Domingo de Calalayu, per compra quen feu den Gabriel, lo sader, a pagar per tres lerses del any, vint e una lliura. ítem, al dit Domingo de Calatayu, a pagar per tres terces del any,vint lliuras.Item,a maestre Bernatt, barber del senyor Rey, o en bernar- di ferrer, de la cambra del senyor rcy, lo qual ho ha per via de compra, per tres terses, vint lliures. ítem, an Miquel Periz del cono, a pagar per tres terses del any, vint una lliura. ítem, a mossèn p. marrades, a pagar en los ter- mens en lo contracte contenguts. lany Cent lliures. ítem, a mossèn Ramon de blanes, sobre totes les secces, Cent cinquanta lliures. ítem, al maestre de la secca de Valencià, a compliment de son salari, ço que serà tro en tres milia sous per any deduits los .xviij. diners que haurà reebuts per cascun march dor fi. ítem, an berchon de coscolla, per ajuda dels ferres, sis lliures. ítem mes, son tenguts e obligats los dits arrendadors a pagar an tTrancesch ferrer, per assignació quya per la compra quel senyor rey feu del balax gros, Noucents Trenta un florí nou sous fan, dels quals se puxa aturar per an docents florins Cinchcentes dotse lliures deu sous. ítem mes, hi ha mos- sèn Ramon de blanes, a qui son deguts per prestech que feu fFrancesch ferrer al senyor rey com parti de Valencià, siscents quaranta un flori, valen Tres- centes Cinquanta dues lliures onze sous, pagadors a .viij. meses après fer- mat lo present contracte. E si algunes altres assignacions ultra les dassus dites se mostraran, fetes per nos e per nostres predecessors, aquelles volem ésser casses, vanes, e nulles, e de neguna eflícacia força e valor: E en cas que per nos o per la nostra audiència o qualsevol official nostre, eren forçats los dits arrendadors de pagar altre o altres assignacions per nos o per nos- tres predecessors sobre les dites seccas fetes, volem en aquest casques pu- xen los dits arrendadors tenir? e tenguen lo present arrendament, finats los dits sis anys, tro que plenerament sien reintegrats pagats e satisíTets de tot ço que per raho daytals assignació o assignacions haurien pagats, ensemps ab les messions per occasio daquellas fetas. ítem, que la senyora Reyna sia tenguda fermar e loar lo present contracte, com a procuradora del senyor rey de Sicilià, e prometa no contrafer o venirhi. Predictum itaque arren- damentum et omnia et singula in preinsertis capitulis et quolibet eorum contenta et specificata, convenimus et promittimus vobis dictis Berengario dez cortey et Petro de torrente. arrendatoribus supradictis, presentibus, et vestris co arrendatoribus et quibus volueritis, licet absentibus, et notario subscripto nomine vestro et eorum ac aliorum quòrum intersit, stipulanti ut infra, tenere et observaré, attendere et complere et non contrafacere nec
4i6 Joaquim Botet y Sisó
per aliquem contrafieri permitere racione aliqua sive causa. Et pro ipsorum capitulorum etcuiuslibet eorum execucione,jubemus fierietexpediriomnes provisiones et litteras, etiam penales, vobis súper eorum observacionem ne- cessarias, quando et quotiens per vos aut vestri pro parte fuerit requisitum: Dantes et remittentes vobis et vestris siquid et quidquid predicte secce, quas vobis vendimus et arrendamus modo predicto, aut jus pro ipsis nobis pertinens, valent nunc plus seu valebunt precio in preinsertis capitulis de- clarato, Et renunciantes legi sive juri qua deceptis ultra dimidiam justi precii subvenitur, et omni alii juri foro et consuetudini ac cuicumque alii auxilio contra premissa et infrascripta nos juvantibus quovismodo : Pro- mittimus et convenimus predictum arrendamentum, sub modis formis et condicionibus in dictis capitulis expressatis et declaratis, vos et vestros ac quos volueritis, facere habere, tenere et possidere in pace et secure contra omnes personas corpus et collegium, et teneri vobis et vestris inde firmiter de eviccione omnique dampno, litis et extra, prout in preinsertis capitulis continetur. Et pro predictis omnibus et singulis attendendis firmiter et com- plendis, ac pro firma et legali eviccione eorum, obligamus vobis et vestris ut prefertur, specialiter et expresse, pecunias quas vos dicti arrendatoris nobis per arrendamentum huiusmodi tradere teneminiatque dare: Etgene- raliter, omnia alia bona nostra mobilia et immobilia tam in regno Arago- num quam alibi ubique habita et habenda, volentes cum ita, pactum sit cum altero ex preinsertis capitulis inter nos et vos inhito, quod per predic- tam specialem obligacionem non prejudiceturgenerali,nececontra.Imo vos, dicti arrendatores, et vestri in hiis socii et successores, illis et qualibet ipsa- rum uti possitis et possint, et illas variaré ad libitum, non obstante lege sive jure dicenti quod quamdiu potest sibi creditor satisffacere de speciali ypotecha manus ad alia non extendat: Cui legi, etaliis legibus foris constitu- cionibus et usibus atque juribus hiis obviantibus, renunciamus de certa sciencia et expresse, et volumus ac consentimus quod pro eo in quo vobis pro precio huiusmodi arrendamenti, aut parte ipsius qua nobis anticipata fuisset vel soluta aliqua causa pretextu huiusmodi arrendamenti, et aliorum contentorum in huiusdi capitulis deberetur, possit in bonis nostrisetper illos officiales quos volueritis fieri execució, et àlias procedi, prout continetur in capitulis preinsertis, et non àlias. Et pro majori efficacia premissorum, jura- mus per dominum deum et eius sancta quatuor evangelia nostris manibus corporaliter tacta, premissa omnia et singula tenere et servaré, attendere et complere, et non contrafacere vel venire aliqua racione vel causa. Mandantes Illustri iMartino Regi Sicilie, primogenito nostro carissimo ac in omnibus
Les Monedes Catalanes ^17
Regnis et terris nostris general! gubernaiori, et in cis posi dics nostros dco propicio universali successori, necnon eius vicesgerentibus, Magistro Ha- cionali curie nostre, vicariis, bajulis, justiciis, curiis, Magistris, et aliis oHi- ciaiibus et ministris secarum nostrarum predictarum, et aliis universis et singulisofficialibuset subditis nostris quibusspectet, et ipsorum officialium locatenentibus, de certa sciencia et expresse, sub nostre ire incursu ac peno Mille florenorum auri de bonis contra facientibus habendorum irremissibi- liler, quatenus preinserta capitula et unumquodque ipsorum et in eis con-r tenta tenentes firmiter et observantes, contra ea non faciant aut veniant seu aliquem contrafacere vel venire permittant aliqua racione. Et nos Be- rengarius de cortilio et Petrus de torrente. subditi vestri dicti domini Regis, arrendatores et emptores predicti, huiusmodi arrendamentum a vobis dicto domino Rege sub dictis modis formis et condicionibus expressatis in capi- tulis preinsertis acceptantes, promittimus vobis jam dicto domini Regi, vobis dicti capitula servante el servari faciente, predictos Tresdecim solidos pro qualibet marcha auri, juxta formam dictorum capitulorum, solvere: Et alia omnia et singula que ad nos pertineant complere, prout in ipsis capi- tulis continetur. Et pro predictis omnibus et singulis attendendis firmiter et complendis, obligamus vobis jamdicto domino Regi et vestris omnia et singula bona et jura nostra et utriusque nostrum mobilia et immobilia ubique habita et habenda, renunciantes quantum ad hec beneficium no- varum constitucionum et dividendarum accionum, Et epistole divi a dria- ni, et legi sive juri loquenti de duobus vel pluribus se in solidum obligan- tibus, et omnibus legibus juribus foris et constitucionibus contra predicta vel eorum aliqua nos aut alterum nostrum juvantibus quovismodo. Et ego Johannes de plano, legum doctor, Consiliarius et Thesaurarius dicti domini Regis, promito et convenio vobis dictis arrendatoribus et vestris in hiis consociis, et juro sponte per dominum deum et eius sancta quatuor evangelia manibus meis corporaliter tacta, predictum arrendamentum et omnia et singula in preinsertis capitulis contenta et expressata, quantum in me erit, tenere et servaré, et scienter consulendo vel àlias non contrafa- cere vel venire aliqua racione sive causa. Ad hec Nos Maria, Dei gràcia Re- gina Aragonum Valencie Maioricarum Sardinie et Corsice, Comiíissaque Barchinone Rossilionis et Ceritanie, ac locumtenens il•lustris Martini Regis Sicilie ac ducatuum Athenarum et Neopatrie ducis, dicti domini Regis et nostri carissimi primogeniti, eiusque domini Regis Regnorum et terrarum generalis gubernatoris, habentes ad ista et plurima alia ab ipso Rcge nostro primogenito latissimam potestatem cum instrumento publico eius sigillo
Institut d'Estudis Catalans. 53
4i8 Joaquim Botet y Sisó
pendenti comunito, acto in civitate Cathanie anno incarnacionis domini nostri Jhesu xpi Millesimo Quatricentesimo primo, die vicesimo mensis septembris, indiccione dècima, annoque regiminis ipsius Regis Sicilie de- cimo, clausoque per fortugnum cariosum domini Regis Sicilie secretarium et eiusdem sui Regni publicum notarium, predictum arrendamentum et singula in eo contenta, juxta preinsertorum capitulorum seriem, iaudamus approbamus et eciam firmamus, nomine supradicto. Et promittimus no- mine jamque dicto contra ea non facere vel venire aliqua racione. Hecigi- tur que dicte sunt supra, tam nos dictus Rex quam dicti arrendatores quam dictus Thesaurarius quam eciam nos dicta Regina, nomine antedicto, faci- mus pasciscimur convenimus et promittimus, in pcsse notarii infrascripti, ut publice persone, nomine omnium quòrum interestac poterit interesse in futurum, a nobis et nostrum quolibet legitime stipulantis, per quem volu- mus de predictis fieri unum et plura instrumenta publica juxta unum de capitulis preinsertis. Quod est datum et actum Barchinone, vicesima secun- da die octobris, anno a nativitate domini Millesimo .CCGC. Quinto, Reg- nique nostri dicti Regis decimo. ySeguexen les firmes.)
Arxiu Corona Aragó, Rcg. 2267, f. 182 v. y següents. Inèdit.
LIII
(Volum II, plana 201)
22 Octubre 1405.
Crida disposant qiie'ls Jlorins sien dats y rebuts pesantlos y que no sien corribles los que no tingan el pes degut.
Ara ojats queus mana lo senyor Rey, per servar lo capitol de la cort per lo senyor Rey en Pere de bona memòria pare seu fet sobre lo batiment del flori en la ciutat de Tortosa de ley de .xviij. quirats e taylla de .Ixviij. flo- rins en lo march de perpenya, e per squivar les grans fraus que vuy se fan en lo flori damunt dit, axi per contrafer aquell de falsa ley com encara aminuarlos de pes tesquirant e en altra manera, vol mana e ordona que daçi avant tots los dits florins sian pesats per tota la terra e senyoria sua per persones que aquells tendran pendran 0 reebran, ab lo pes o pesal que per lo maestre o maestres de la secca o seccas de la terra e senyoria de dit
Les Monedes Catalanes 4i()
senyor serà liurat a tots aquells quil ne demanaran, c que aigu o alguns ne» sie tengut o tenguts los dits llorins reebre sens lo dit pesar, e que aquells florins que no seran de pes, segons la ordinacio del dit capitol de cort, no sien corribles ni algú sia tengut pendre aquells : e si algú contrafara, pèrdua los dits florins ipso facto, los quals sian partits en tres parts, ço es la terça part al dit senyor, e laltra terça als arrendadors de la secca, e laltra terça part al acusador. E ordona lo dit senyor que los florins que vendran amonedats a les dites seques, que hi hagen adonar aquells qui aquells pen- dran .xxxvj. lliures .v. sous per march de flori, e aquella tengats e seruets a la letra, e noy contravengats, o algun contravenir permetats, per qualse- vol manera: E les dites penes, si cas ne loch hi ve, exeguiscats e aquelles no remetats com nos ab la present vos tolíem tot poder de fer lo contrari. Dada en barchinona a .xxij. dies doctubre. En lany de la nativitatde nos- tre senyor .m.cccc.v. — Bernardus Michaelis. — Franciscus fonolleda, etc.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 2258, fs. 192 v. y 193. Inèdit.
LIV
(Volum II, plana 203).
17 Febrer 1407.
Ordinacio del rer D. Martí sobre el pes, for y curs dels florins.
En Marti etc. Als noble amats e feels los Governador de Cathalunya, Veguers, sots veguers, baties, sots baties, e a tots e sengles altres officials nostres dins lo principat de Cathalunya constutuits e altres qui ara son o per temps seran en lo dit principat, ais quals les presents pervendran, e a lurs lochtinents, salut e dileccio. Sapiats que nos, per millor endreça- ment e utilitat de la cosa publica del dit principat, havem en nostre ple e solemne consell acordada e deliberada la provisió o crida següent: Ara hoiats queus fa assaber lo molt alt senyor Rey, que com per squivar los dans e debats de sos sotmeses per raho de molts florins darago qui son trobats desaguals de pes per diverses occasions, ell haia fetes en dies passats algunes provisions, e experiència haia mostrat que per ben squivar tota matèria de tals debats e tolre tota occasio de trebucar 0 minvar los dits florins hi deia ésser mils provehit, per tal reuoca per causa totes e qual- sevol prouisions e crides per la dita raho entro al present dia fetes, ara,
420 Joaquim Botct y Sisó
per benefici de tots sos sotsmeses e gran be de la sua cosa publica, ha orde- nat e provehit, ordena proveheix e mana, que tots pagaments e deliu- raments que daçi avant seran feyts de florins darago, cascuns daquells florins e migs florins qui pesaran al fi tant com lo verdader e fin pes daquells vulgarment appellat mitja, lo qual es descendent del march de perpenya, ço es de sexanta huyt florins eguals de pes qui justats pesen lo dit march, los vers e fins pesals dels quals pora caseu quils volra haver del maestre de la secca, sien dats e reebuts per onze sols los florins e per Cinch sols e mig los migs florins, de moneda de barchinonesos de tern. E cascuns daquells florins e migs florins qui seran trobats pesar mes quels dits fins pesals, sien dats e reebuts per los dits onze sols e cinch sols e mig, e per tant mes com pesaran mes, ço es per cascun gra dos diners mes e per cascun mig gra un diner mes. E cascun daquells flo- rins e mig florins qui seran trobats minues o menos quels dits fins pesals, sia dat e reebut per tant menys donze sols e de Cinch e mig com aquell fa- llirà, deduit per cascun gra dos diners e per cascun mig gra un diner : E tots aquells florins e migs florins qui pesaran mes o menys alguna part de gra la qual no bastarà a mig gra, passen sens que alguna deducció o addició no sia feta per la dita part de gra, e en tal manera cascuns daran e reebran los dits florins e migs florins per tant com valdran e pesaran, sens tota frau e raho de debatre. E les dites coses e cascuna daquelles vol e mana lo dit senyor Rey ésser tengudes e servades de tot en tot sots pena de vint sols, exhigidora tantes vegades com serà comesa de caseu qui no voldrà reebre o liurar los dits florins en la dita manera, de la qual sia la meytat daquell official qui farà la execució, e laltra de aquell a qui serà recusat lo dit ree- bre o liurar, e a cascun de aquell tant solament. Encara ha proveit lo molt alt senyor Rey, per major satisffaccio e espatxament de tots paga- ments e deliuraments de tota suma de florins, que piles o pesals justs e marcats, responents al dit march de perpenya, sien fets per los maestres de les sues seques en Cathalunya, de Cent, de .1., de .xx. de .x., de Cinch, de .iij., de dos, de un e de migs florins, ab los quals sien e puxen ésser fets justament e spatxada los pagaments e deliuraments dels dits florins, e sia egualada la desegualtat de tots los desaguals florins ab suppliments de tants diners menuts com obs hi seran, e sia tolta tota matèria de fraus e debats; per la present, Emperò, ordinacio e manament, lo dit senyor no entén tocar a la ordinacio e ley de la sua secca feta sobre les deliurances dels florins ques baten en aquella, ans vol que aquelles romanguen en sa força e valor se- gons es acostumat. Per queus manam com pus expressament e streta po-
Les Monedes Catalanes 421
dem, sots pena de Mil florins dor, que decontinent caseu de vosaltres façats per les ciutats viles castells e lochs acostumats de les jurisdiccions a vos comanades la preinserta crida solemnament publicar, de manera que algú non puxa allegar ignorància, e tenir e fer tenir e servar fermament totes c sengles coses en aquella spressades. E no resmenys façats, segons la forma sobredita, prompte execució en los bens de caseu daquells qui encorrera la pena o ban dels dits .xx. sols tantes vegades com faran lo contrari, par- tidora e en per la forma dessus contenguda, e noy vingats contra per alguna raho. Dada en Valencià, a .xvij. dies de ffebrer del any de la nativitat de nostre senyor .M.cccc.vij. Sperandeus. — Etc.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 2259, f. 5o. Inèdit.
LV
(Volum II, plana 203). 1 7 Febrer 1407.
Ordre al mestre de la seca de Barcelona, de fabricar pesa Is de
florins.
En Marti etc. Als feels nostres lo maestre de la monedeiia o secca de la Ciutat de Barchinona e a son lochtinent, e a tots e sengles altres officials presents e sdevenidors de la monederia e secca dessus dita e als quals les coses dejus scrites se pertanguen. Salut e gràcia. Com nos ab altra nostra letra, dada segons que deius, en la qual es inserta una crida de manament de nostra maiestat faedora en aquexa Ciutat e altres ciutats, viles e lochs etc: Manam vos com pus expressament e streta podem, sots incorriment de nostra ira, e pena de mil florins dor, que de continent, tota excusacio e contradicció remogudes, façats piles e pesals justs, e marchats a la una part de nostres armes Reyals e a laltra de una creu tantsolament, respo- nents al dit march de perpenya, ço es de pes de nombre de cent, de cinquanta, de vint, de deu, de cinch, de tres, de dos, de un flori e de mig flori del dit cuny, e tals e tants dels dits pesals deliurets axi als amats e feels nostres los consellers daqueixa ciutat, com a totes altres persones quius en demanaran, satisffaents vos degudament e justa per la obra e treballs de aquells. E guardats vos que en aço siats diligents, axi com veets es be necessari e requer la salut e utilitat de la cosa publica del principat dessus dit: Certificans vos que del contrari hauriats, part la rigorosa exe-
422 Joaquim Botet y Sisó
cucio de la dita pena, altra dura correcció e castich. Dada en Valencià, a .xvij. dies de febrer del any de la nativitat de nostre senyor .M.cccc. set. — Sperandeus. — Etc.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 2269, f. 5i. Inèdit.
LVI
(Volum II, plana 223).
24 Juliol 14 13.
Pròrroga del arrendament pera la enciinyació de florins fet pel
rey D. Martí a favor de B. de Montpalau y de B. de Cortilles,
otorgada pel rey D. Ferran I.
Nos Ferdinandus, etc. Quoniam occasione cuiusdam preconitzacionis, facte dudum post mortem Illustrimi domini Martini felicis memorie Regis Aragonum avunculi et predessoris nostri, videlicet die .xxiiij. Januarii anni .M.cccc.xj., in Civitate barchinone, ad ordinacionem Consiliariorum dicte civitatis, per quam nonnullas pracmaticas editas per ipsum dominum Re- gem Marti num, dum in humanisagebat, súper valorescutorum auri et blan- carum Regni ffrancie iterum nunciantes universaliter publicarunt, blancas quecudebanturvigorearrendainenti cuiusdam facti ad certosannos per ip- sum dominum Regem Martinum vobis fidelibus nostris bernardo de mon- tepalacio domicello et berengario de Cortilio civi barchinone, fore minoris valoris aliarum blancarum que in Regno ffrancie cudebantur, quod facere eis minime pertinebat, opportuit vos eosdem Bernardum et Berengarium, licet súper revocacione ipsius quatenus interesse dicti vestri arrendamenti concernebat labores et dampna ac missiones feceritis eo quia ad neminem qui vobis providerit súper hiis recurrere non potuistis, cessaré a cudimento ipsarum: Quia eciam vos iidem bernardus et berengarius nostro Regió cul- mini duxistis humiliter supplicandum, ut cum ex his non solum vobis ut arrendatoribus, sed etiam nostris juribus dampnum non modicum secutum fuerit et continue quamdiu cessabitis cudere seu cudi facere subsequatur, maxime cum intendatis absque diminucione nostrorum jurium legem ip- sarum augmentaré, tempus istud quod infructuosum et inutile nobis et vobis fuit instauraré ac prorogare de nostri benignitatis Regia dignaremur. Igitur, attentis premissis et utilitate nostre Curie et rei publice, cognita et
Les Monedes Catalanes 423
attenta tempus quo ocassione dicte preconitzacionis et publicacionis cudi facere cessavistis, et in quo ut sumus veridice informati Tres anni et am- plius includuntur, huiusmodi sèrie instaurantes ac prorrogantes Conccdi- mus et facultatem plenariam eciam vobis supranominatis arrcndatoribus tenore presencium impartimur, Quod eciam lapso termino vestri prcdicti arrendamenti, possitis et valeatis per Tres annos ex tunc continue seculuros ipso arrendamento et eius juribus et concessionibus uti plenarie, Et cudere et cudi facere crucesignatos, blancas coronatas, et àlias monetas in dicto arrendamento et provisionibus inde vobis factis et concessis per ipsum do- minum Regem Martinum nominatas seu eciam expressatas qualitercum- que, Et de ipsisseu juribus nobis pertinentibus, facere et tradere ea illis et illo modo et non àlias quibus qualiter currentibus annis in ipso arren- damento et provisionibus inde factis et concessis per ipsum dominum Regem Martinum facere tenemini et debetis. Mandantes per hanc eandem Inclito et magnifico Infanti Alfonso primogenito nostro carissimo in omni- bus Regnis et terris nostris Gubernatori generali, eiusque vicesgerentibus, vicariis, bajulis, Magistris etaliis officialibusseccarum, ceterisque universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris ad quos spec- tet, et ipsorum officialium locatenentibus, huiusmodi porrogacionem et temperis instauracionem et omnia et singula supra dicta tenentes firmiter et observantes, contra ea vel aliquod eorundem non faciant aut veniant aut aliquem contrafacere vel venire sinantvel permittant aliqua racione. In cuius rei testimonium presentem fieri jussimus, nostro sigillo impendenti muni- tam. Datam Barchinone .xxiiij. die Julii anno a nativitate domini .m.cccc. Terciodecimo, Regnique nostri secundo. — De Gualbis vicecancelarius — Bartholemeus gros, mandato regis, fecit pro Thesaurarium qui eam vidit.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 241 1, f. 118. Inèdit.
LVII
(Volum II, plana 224). QÜCtubre I4ID.
Facultat concedida per D. Ferran I als arrendadors de la seca de Perpinyà, pera batre croats y mitjos croals ab senyal
y contrasenyal.
Nos en Ferrando etc. Axi al arrendament per lo molt excel•lent senyor en Martí Rey darago, predecessor e oncle nostre de bona memòria, sots
424 Joaquim Bolet y Sisó
certs capítols e provisions en ia carta daquen feta Dada en Valencià a .xviiij. de noeembre del any .m.cccc.vij., contenguts e contengudes, a vos- altres feels nostres en bernat de muntpalau donzell e en berenguer des cortey ciutadà de Barchinona a cert temps en los dits contengut fet, en virtut del qual arrendament vosaltres podets batre e fer batre en la secca de perpenya, 0 en qualsevol vila real del Comtat de Rosselló e encara del bisbat de Gerona, croats e migs croats dargent a les leys talla e valor en los dits capítols expressades : com encara a la concessió e letra Real en vir- tut de la qual vosaltres podets, en la dita secca de perpenya e en qualsevol loch Real dels dits Comtats de Rosselló, batre reals e migs reals dargent a ley talla e valor en la dita concessió o letra dada en Çaragoça a .xxij. dies de abril del any pus prop passat contengudes : com torne en evident vtilitat nostra e de la cosa publica, deies dites parts delliberadament e de nostra certa sciencia ajustants, ab tenor de la present a vosaltres, e a cascun de vos e a altres aquin darets loch, sens derogació e lesió dels arrendament provi- sions e concessió dessus dits, atorgam e plen poder donam que en la dita seca de perpenya, 0 en qualsevol loch Reyal dels dits Comtat de Rosselló e bisbat de Gerona, per lo temps en lo dit arrendament e confirmació de aquell de nos ja obtenguda contengut, puschats batre e fer batre croats e migs croats dargent a ley de onze diners .x. grans, axi que la peça dels dits croats valega .xviij. diners a talla de .Ixxij. peces en lo march de barchi- nona, e la peça dels migs croats .viiij. diners barchinonesos; en la qual moneda haia deia una part una testa coronada, ab un scudet de senyal Reyal en aquell loch dins lo cercle deies letres on millor vindrà per con- trasenyal, a conexensa del Maestre de la dita secca, e hi sien en la circum- ferència de aquella les letres següents: fferdinandus dei gràcia Rex Arago- num: e deia altre part haia una creu, e que en los spays qui seran entre los braços de aquella, ço es en caseu dels dos qui gordaran de punta 0 en oblich sia una O, e en laltre spay haia una pp dobla per contrasenyal, E en caseu dels altres dosqui per semblant manera se sguardaran, haia .iij. grans triangularment ajustats, segons que antigament se solia fer e vuy se fa en los croats de barchinona, e hi sien en la circumferència de aquella les letres següents : Comes barchinone et Rossilionis. Retengut emperò, que dels fruyts drets e sdeveniments a nos pertanyents del prop dit batiment siats tenguts Respondre e satisffer a nos, o a quis pertanga per provisió Real. Car nos ab tenor deia present, en e sobre totes e sengles coses dessus dites e dependents e emergents de aquelles, Donam a vosaltres e a caseu e a altres a quin darets loch, en e sobre lo prop dit batiment dels dits croats
Les Monedes Catalanes 425
e migs croats, tots aquells plen poder facultat e licencia que haucls en vir- tut dels dits capitols provisions e confirmació, en c sobre lo batiment deies altres Monedes dessus dites. Perquè manam de nostra certa sciencia, sots ira e indignació nostra, al Maestre de la dita seca, guardes, Ensayador, Mone- ders, e altres qualsevol Ministres de la dita seca, que en lo batiment e dclliu- rances dels prop dits croats e migs croats tinguen e obseruen les forma e pratica acustumades tenir en les dites altres coses, segons forma e tenor dels dits capitols. E no res menys Manam als Alcaldes, e a tots e sengles officials Reals presents e esdeveniments, que la present nostra concessió a vosaltres tinguen e observen e contra aquella no vinguen per qualsevol causa o raho durant lo temps dessus dit, ans sobre aquella vos donen con- sell favor e ajuda, tota vegada que per part vostra requests ne seran. En testimoni de la qual cosa, manam la present ésser feta e ab nostre segell comú segellada. Dada en la vila de perpenya, a .viiij. dies doctubre en lany deia nativitat de nostre senyor .M.cccc.xv. E per indisposició de nos- tra persona signada de ma de nostre primogènit. A. primogenitus. — Paulus nicholay mandato Regis fecit in consistorio et vidit hanc Thesaurarius. M. de naves, Petrus basset.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 2412, f. 144 v. hiédit.
LVIII
(Volum II, plana 231 ).
10 Febrer 1419.
Restauració pel rey D. Alfons IV de la seca de la vila de Esglésies.
Nos Alfonsus etc. Attendentes dudum serenissimum dominum Regem Alfonsum etsuccessive dominum Regem Petrum, abavum et predecessores nostros clare memorie, pro utilitate rei publice Regni Sardinie providisse et ordinasse quod in secca ville Ecclessiarum de sigero. Regni predicti, cu- derentur diversa genera monetarum, prout in diversis provissionibus clare constat, et licet per magna tempora et longeva cuse fuerint in dicta secca quamplurime pecunie quantitates. Quia tamen a multis temporibus citra cusio monetarum huiusmodi cessavitpenitus et nunc cessat, seccaqueeadem propter diuturnas rebelliones et bella que continuo in Regno Sardinie pre- dicto gesta sunt penitus?'' et destructa expedit: imo valde necessarium est ut
Institut d'Estudis Catalans ^4
426 Joaquim Botet y Sisó
circa reparacionem eiusdem intendimus debite, prout decet. Ea propter, cu- pientes utilitati rei publice dicti Regni salubriter providere, dictamque sec- cam repararé, ut per Monetarum affluenciam gentes nostre copiosius se habeant in agendis, cum deliberacione nostri digesti et maturi consilii or- dinamus Capitula que secuntur. Lo senyor Rey, per utilitat molt evident de la cosa publica del Regne de Cerdenya e de son Real patrimoni, ordena pro- veheix e mana que en lo dit Regne e illa de Cerdenya se bata moneda dar- gent, appellada Alfonsins dargent, de ley de .xj. diners e de talla de .Ixx. peces en lo march de Barchinona, com aquest March sie comú entre lo Regne de Cerdenya e lo principat de Cathalunya : E correga e sia aforada la peça a .iij. sous de Alfonsins menuts, o de barchinonesos .j. sou .vj. diners: e que sia dat per lo Maestre de la Secca en lo March dargent de ley de .xj. diners, .iiij. lliures ,xv. sous .iiij. diners barchinonesos, o de Alfon- sins menuts .viiij lliures .x. sous .viij. diners: E axi exiran de les .Ixx. pe- ces, a raho de .iij. sous alfonsins menuts la peça, .x. lliures .x. sous: per que deduhits los salaris de Maestre, de dues guardes, densayador, de scriva Reyal, Maestre de balança, entallador dels ferres, e de monaders e obrers, minues, carbó, e altres messions, romandran quitis al senyor Rey .iiij. sous .vj. diners barchinonesos per March poch mes o menys. ítem, se bata mo- neda menuda, appellada Alfonsins menuts, la qual se bata a ley de un di- ner .xij. grans, e de talla de .xxxx. sous lo dit march, qui valdrà de barchi- nonesos, a raho de dos sous dalfonsins per .j. sou de barchinonesos lo march, .xx. sous barchinonesos. E que lo primer batiment daquesta moneda menuda se faça de .viij. mil fíns en .x. mil marchs, e daqui avant se bata cascun any de la dita moneda de .dccc. fins en mil marchs e no pus. Eaço, pertant que sostenga la diminucio que pot fer per la moneda menuda que hix de la illa, car la gent per força sen porta alguna quels roman com sen ixen, de les compres o vendes que han fetes e altres des- peses : E per conservació, que lo dit Regne romanga bast de moneda me- nuda per despesa de compres de menut, façes fer lo primer batiment dels dessus dits .viij. o .x. mil marchs, e los .dccc. o mil Marchs per any per sostenir, segons dit es dessus, e no pus. E aço per tal que per lo gran guany que faria en lo batiment de la dita moneda no gires tot lo bati- ment a batre de la dita moneda menuda, de ques seguiria gran abatiment de la mercaderia per la dificultat dels pagaments, quis farien de moneda menuda per la molta habundancia de aquella e gran minua de moneda grossa. ítem, que les guardes puxen fer deliurare deliuren de fort e de feble, ço es, de .xxxx. sous .j. diner fins en .xxxx. sous en lo march de feble e de
Les Monedes Catalanes 427
fort de .xxxix. sous .). diner fins en .xxxx. sous, c en la Icy de .j. gra fins en dos grans per March en lo magre, c en lo gras de .j. diner .xij. grans fins en un diner .xiiij. grans. = Rubrica dels nj/icials qui deuen ésser creals per lo senyor Rey e de lurs salaris. = Primo, lo senyor Rey ab sa provisió acomana lo Magisteri e offici del Maestre de la secca e del batiment de la moneda del or e del argent e dels menuts del dit senyor an pere colomer, en axi que aquell haje carrech de regir tenir e retre compte de tot lor ar- gent e altres metalls qui entraran en secca e de tot lo amonedament, axi de entrada com de exida e axi delí a les gents com de ell al dit senyor Rey com encara del dit senyor a la terra e cosa publica : e deu fer sagrament e homenatge al dit senyor que en les dites coses e totes altres tocants son offici se haurà ab diligència e be e lealment a tot profit del dit senyor e de la sua cosa publica: lo qual Maestre, per totes les dites coses e per sa abtesa e treballs de tenir comptes a la gent per lo or e argent qui portaran a la sequa demunt dita, e ordonar lo compte, qui es de gran treball e abtesa, lo qual compte han a retre al Racional del dit senyor Rey, e mes per susten- tacio de sa vida, com sia cosa rahonable que cascun visca de son art e en- cara ques millor, haurà per son salari per any .D. barchinonesos, ab les modificacions següents. Primerament, quel dit Maestre sie tengut de donar sos comptes e metre ab totes ses cauteles en poder del Maestre Racional dins los primers quatre meses del any prop següent, sots pena de perdre lo dit salari. Segonament, quel dit salari sia assignat sobre les dues parts del dit batiment, romanint la terça part francha al senyor Rey, de la moneda de aquell any del qual serà degut lo dit salari tant solament, axi que no puxa ésser haut ni pagat del batiment de altre qualsevol anyada, ni de algu- nes altres peccunies, sinó de les dites dues parts de aquella anyada; En axi quel salari del dit magisteri del or, sie pagat del batiment que aquell any haurà fet de la moneda del or, ço es de les dues parts deço que romandrà al senyor Rey tant solament: E lo salari del magisteri de largent, sie pagat del batiment que aquell any haurà fet de la moneda de argent, ço es de les dues parts de ço que romandrà al senyor Rey tant solament : E per sem- blant sia del salari del magisteri de la moneda menuda. E haie lo dit Maes- tre per son salari cascun any en la dita forma, per lo magisteri del or cent cinquanta lliures barchinoneses, e per lo Magisteri de argent altres .cl. lliures, e de la moneda menuda per tot lo primer batiment que serà de.viij. mil fins en .x. mil marchs de la dita moneda, lo qual batiment haia ésser feyt dins dos anys, a raho de cent lliures per cascun any, sobre les dues parts pertanyents al senyor Rey de tot lo dit batiment dels dits .viij. fins
42$ Joaquim Botet y Sisó
en .X. mil inarchs: E daquiavant, per lo batimenl dels .dccc. fins en Mil Marchs, cascun any hala per son salari sobre les dues parts, en la forma dessus dita, a raho de .dccc. sous per los .m. o .dccc. marchs. ítem mes, lo dit senyor, ab ses provisions, hi deu metre e mets dues guardes, axi per lo dit senyor com per la terra, que sien homens abtes e sufficients e de bona condició, los quals deuen ésser appellats e intitulats guardes de la secha del Regne e illa de Serdenya e de la moneda axi del or com del argent com encara de la moneda menuda, lo offici deies quals sta en les coses següents: primerament, quant a la moneda del or, quant se ni batrà, sien tenguts de fer la prova del or que portaran les gents e los mercaders eab assay ab aygafort, axi be com se pertany, donant lo dret de la ley als portants lor e axi mateix al senyor Rey e al Maestre per ell. E axi mateix, façen lur prova al delliurar de la moneda del or que farà per lo senyor Rey lo Maestre, en manera que la cosa publica haia son dret, passant un quart de quirat mes o menys de ley, però que al cap del any sen faça compte segons lo juhi del encerrament : E que haien a tenir les dites guardes son argent necessa- ri per provar per tots los qui vendran en la seca : E mes avant haien ca- rrech si lor comprat per lo Maestre entrarà en fundicio, e si hi es lo pes que hauran comprat, e veure pesar la liga e sosteniment qui entra en lor qui entre en fundicio, e com es fus regonexer de ley si e segons es ordonat de batre per lo senyor Rey : E mes haien de veure si los obrers han be aca- bada la moneda del or, e si es en pes segons la ordinacio, e mes haien a veure si la dita moneda es be enblanquida, e mes com es liurada a mone- ders haien aveure si es ben amonedada, E en après si es ben colorada, e tornar regonexer si serà en pes, e en après tocar e cotejar ab la toca real o assajar ab lo assayador, e vist que sia a la ley, o hun quart de quirat mes o menys de ley, puxen licenciar la dita moneda, e en la fi del any jutgar los encerraments : e deuen fer sagrament e homenatge en poder del dit senyor Rey de hauer se be e lealment en les dites coses e totes altres tocants lur offici: e deu haver cascun any de barchinonesos cascun delís per son salari, quant si batrà moneda dor .xxxx. lliures, les quals los sien asignades so- bre les dues parts del batiment de la moneda del or en aquell any del qual serà degut lo dit salari tant solament, axi que no puxa ésser haut ne pagat del batiment de altra qualsevol anyada, ne de alcunes altres pecunies; Se- gonament, quant a la moneda del argent, quan lo Maestre volra fondre ar- gent les dites guardes deuen ésser presents, e veure e regonexer quant lo Maestre aleyara lo dit argent ab coure o ab billo que sia fet lo dit aleya- ment segons es dit dessus en la Rubrica de la forma del batiment de la dita
Les Monedes Catalanes 420
moneda dargent : E les dites guardes deuen ésser presents quant lo argent passarà a la liga, e qucl vegen metre al foch, e quant serà fus e gitat per riells, la donchs les dites guardes de cascuna cata o de cascun cresol deuen pendre un riel, e aquells riels les dits guardes deuen metre en una caxa ben guardats fins que donen assay al assayador : E après quan lo ensa}' serà fet per lo assayador dels dits riels e mes a punt en manera ques puscha obrar, la donchs lo Maestre, ab concòrdia de les dites guardes e del ensa- yador e aquells presents e ab lo Maestre de la balança, deu liurar a pes los dits riells als obrers. ítem, quant los obrers han obrada la dita moneda de argent, les guardes deuen regonexer aquella si es en lo pes, e ben feta de obres, e de fort e feble, e de gras e magre, e deuen fer scriure al scriva quants marchs seran en pes e quantes peces en nombre per march, e la moneda que serà atrobada bona poden licenciar que sia liurada, flixanten lo fort 0 feble fins en pes de hun diner per march, e en lo gras o magre un gra fins en dos grans per march. E tota la altra moneda qui no serà bona de fort o de feble, ço es que passarà pes de un diner, o de gras o de magre, ço es que passarà dos grans, eaxi matex la qual no serà de bona tala, deuen la trencar. Les dites guardes emperò, quant al batiment de la moneda me- nuda, per ço com aquella se talla a àrbitre, puxen les dites guardes ílixaren lo fortatge de .xxxviiij. sous .j. diner fins en .xxxx. sous, que son .xj. di- ners per march de fort : E axi matex puxen passar en lo feblatge, de .xxxx. sous .j. diner fins en .xxxxj., segons es dit dessus sots Rubrica de la forma del batiment de la moneda en lo capitol terç. ítem, les dites guar- des deuen guardar que la dita moneda no sia carragada ans deuen aquella ben purgar ab bona bacina foradada e en altra manera. ítem, les dites guardes deuen tenir los ferres ab que deuen monedar, los quals hauran reebuts del entallador ab inventari fet per lo scriva Reyal, e les dites guardes les deuen liurar als monades cascun jorn qui amonedaran, e quant hauran monedat que tantost los cobren les dites guardes e quels guarden be en llur caxa, e quan los dits ferres no seran bons per obrar, les dites guardes, en presencia del Maestre de la secca e del entallador e del scriva Reyal, restituesquen alli en comú aquells segons lo inventari ab lo qual los reeberen, e sien desfets en tal forma que no puxen servir per amo- nedar, e totes les dites coses sien continuades per lo dit scriua Reyal. ítem, les guardes deuen pendre de cascun jornal una moneda per deena de marchs, e après lo ensayador deu pendre de totes les dites monedes preses per los dits guardes de cascun jornal e trencar les pel mig ab tesora, e de cascuna pendre la maytat fins en pes de miga onça o de una onça, e
430 Joaquim Botet y Sisó
deu la pesar devant les guardes e devant lo maestre de la secca e scriua, e puys deu la metre en la copella, e quant la haurà portada a son punt deu ho mostrar a les guardes, e deu ho pesar, e deu dir a les guardes si aquella moneda se pot deliurar, e sis pat deliurar, la donchs les guardes e lo maestre deuen pendre tota la dita moneda e deuen la fer pesar al qui te la balança, e com tota la moneda serà pesada deu se comptar en pre- sencia de les guardes, e quant tota la dita moneda es pesada e comptada, la donchs les guardes segons lo pes e lo nombre deuen levar quant hi ha de fort o de feblea, e deuen veure la ley e lo assay, e si esta segons la ley deuen licenciar la dita moneda : Et après les dites guardes deuen licenciar de deliurar la moneda justa de ley pes e nombre, segons es dit dessus, o de fort 0 de febla fins en pes de .j. diner per march mes o menys, e en lo gras dos grans mes o menys per march, e en la moneda menuda puxen passar en lo fort de .xxxviiij. sous .j. diner fins en .xxxx. sous, e en lo feblatge puxen passar de .xxxx. sous .j. diner fins en .xxxxj. sous, se- gons ja es dit en los terç e .vj. capítols: E per la dita raho deuen hauer cascun de les dites guardes per son salari, sobre les .ij. parts del batiment de la moneda dargent de aquella anyada tant solament, segons es dit des- sus del batiment de la moneda del or, quaranta lliures de barchinonesos : e sobre les dues parts del batiment de la moneda menuda, ço es per lo pri- mer batiment que serà de .viij. mil fins en .x. mil marchs, lo qual bati- ment hala ésser fet dins dos anys, hauran per son salari en la forma que es estat dit del batiment de la moneda del or e del argent, cascun de les dites guardes a raho de .xxx. lliures per cascun any, e daqui avant per lo batiment de .dccc. fins en Mil marchs de la dita moneda, hauran per son salari, sobre les dues parts en la forma dessus dita, a raho de .ce. sous per los Mil o .dccc. marchs. ítem mes, lo dit senyor ab ses provisions hi deu metre e meta un ensayador, qui sia bon hom e abte en loffici de ensay, lo qual deu fer ensay del argent que los mercaders e altres persones metran en la secca, lo qual ensay lo dit ensayador faça be e leyalment axi per lo senyor Rey com per los qui metran lo dit argent en la dita seca : E après que lo dit ensay serà fet per lo dit ensayador, deu manifestar al Maestre de la seca e scriva la ley en que lo argent serà atrobat : E en après que serà aleyat per lo maestre de la secca e liurat per lo dit maestre e guardes al fonador, après que lo dit argent serà fus e fets riells, sia pres per lo dit en- sayador e guardes un riell de cascun cresol, e fet ensay cascun dels dits riells per lo dit ensayador, e si basta a ley de .xj, diners o dos grans mes o menys, puxen donar licencia al maestre de la dita secca quels liure als
Les Monedes Catalanes 431
obres : E mes avant lo dit ensayador ha affer lo dit ensay de la dcliurança del dit argent com serà en moneda, e si es atrobat a la ley de .xj. diners o dos grans mes 0 menys, la donchs les guardes puxen liccnciar al maestrc de la secca que faça sos pagaments a aquell de qui serà lo dit argent: e mes avant, a la fi del any, lo dit ensayador deu fer ensay de totes les levades que seran atrobades en la caxa dels encerraments del maestre e de les guardes de la dita secca, en presencia del maestre, guardes, e scriva, e sia encerrat segons la ley que serà atrobada a memòria en esdevenidor : E axi matex lo dit ensayador sia tengut de fer ensay dels bilions e argent qui seran mesos en la seca per fer moneda menuda, e fer los ensays si e segons es contengut en lo present capitol en lorde de la moneda del argent, íaent la moneda menuda e ley de .j. diner e .xij. grans, passant dos grans mes 0 menys, e sia encerrat segons es dit dessus : E lo dit ensayador deu fer sagrament e homenatge en poder del dit senyor Rey de haver se be e lealment en les dites coses o totes altres toquants a son ofíici. E lo dit ensayador haurà per son salari del argent, cascun any Quaranta lliures barchinoneses, e del bi- lió e moneda menuda, del primer batiment de .viij. mil fins en .x, mil marchs, qui se ha a fer dins .ij. anys, a raho de .xxx. lliures per cascun any, e del batiment ques farà dels .dccc. fins en Mil marchs, a raho de .ce. sous per cascun any, los quals salaris haien sobre les dues parts si e segons la ordinacio del maestre, guardes, ensayador, scriua, e maestre de balança e altres. ítem, lo dit senyor ab sa provisió deu acomanar e acoman la scriva- nia e offici de scriva Reyal de la dita secca a .j, bon hom, prohom e abte, qui tcnga registre del or e del argent e daltres metalls qui seran mesos os ba- tran en la dita secca : E axi matex deu tenir Registre de tot lo argent e altre metall qui entre en fundicio, e lliga, e sosteniment, e de Riells cobrats del fonedor e lliurats a obrers: E axi matex ha a tenir compte de tota la obra feta que hauran reiuda los dits obrers: E axi mateix de les sialles cobrades de obrers, e quants son a nombre de marchs e compte : E mes ha a tenir compte de quants marchs seran liurats a moneders e del nombre : E mes ha a tenir registre del encerrament del afinament del any, e altres coses a ell pertanyents : e deu fer sagrament e homenatge en poder del dit se- nyor Rey que en totes les dites coses e altres tocants son offici se haurà be e lealment a tot profit del dit senyor : e que haie cascun any per son sa- lari, del batiment del or Cinquanta lliures de barchinonesos, les quals li sien assignades sobre les dues parts del batiment de la moneda del or de aquell any del qual serà degut lo dit salari tansolamcnt, axi que no puxa ésser hagut ni pagat del batiment de altre qualsevol anyada ne de alcunes
432 Joaquim Botet y Sisó
altres peccunies : e del batiment de la moneda del argent altres .1. lliures sobre les dues parts del batiment del argent de aquella anyada tantsola- ment : e sobre les dues parts del primer batiment de la moneda menuda lo qual serà de .viij. mil fins en .x. mil marchs, en la forma dita dels salaris dels batiments de la moneda del or e del argent, a raho de .xl. lliures per cascun any, e daquiavant per lo batiment de .dccc. fins en mil marchs de la dita moneda menuda, haurà per son salari sobre les .ij. parts segons es dit dessus, a raho de .cec. sous per los mil o .dccc. marchs. ítem mes, lo dit senyor ab sa provisió deu fer comissió a .j. bon hom del offici de Maestre de balança, lo qual deu ésser mija de reebre lor e largent entre los merca- ders e lo senyor Rey e lo maestre de la secca, que cascun haia son dret: E mes deu pesar com entre en fundicio, com los fonedors lo reten e liuren als obrers : E mes deu pesar la obra feta, e sisalles de obrers, e deu liurar lobra als moneders, e deu fer sagrament e homenatge en poder del dit se- nyor Rey de haverse be e leyalment en les dites coses e totes altres tocant son offici : de que deu haver per any de barchinonesos, sobre les .ij. parts en la forma que es dit del salari de les guardes, e consemblant quantitat, ítem mes, lo dit senyor ab sa provisió deu fer commissio a un bon hom del offici de entallador, qui tall los ferres de la moneda, e deu donar bon re- capte, a coneguda de Maestre e de guardes, que no isca mal monedada la moneda de la secca per culpa de mals ferres, e deu fer sagrament e home- natge en poder del dit senyor Rey de haverse be e lleyalment en les dites coses e totes altres toquants son offici, de que deu haver per any de barchi- nonesos sobre les .ij. parts en la forma que es dit de les guardes, e consem- blant quantitat : ítem, lo maestre de la secca es tengut de dar al dit enta- llador una casa, dins la secca, en la qual lo dit entallador sia tengut tallar los dits ferres, e dins la qual en sa caxa sia tengut tenir los punxons: ítem, quel dit entallador, cascuna vegada que entalle ferres per lo obrage de la dita moneda e seca, sia tengut delliurar aquells a les guardes ab inventari reebut per lo scriua Reyal de la dita secca. ítem, lo dit senyor ab sa provisió o privilegi deu atorgar e atorga als dessus dits maestre, guardes, ensayador, scriva Reyal, Maestre de balança, entallador, e als altres qui ab provisions del dit senyor Rey o de sos successors Reys seran col•locats en la metricola dels officials de la dita secca, que sien collegi aprobat pera la dita raho, e haien tots aquells privilegis e libertats que per lo dit senyor Rey e per los senyors Reys passats son stats en temps passat, o per lo dit senyor o per sos successors Reys seran daquiavant, atorgats als collegis de les altres seques qui per lo dit senyor se tenen en perpenya, barchinona, valen-
Les Monedes Catalanes 433
eia e en Mallorques. ítem, lo dit senyor ab sa provisió 0 privilegi deu ator- gar e atorga als de-,sus dits Maestre, guardes, ensayador, scriva Reyal, maes- tre de balança, entallador, e als altres qui ab provisions Reyals seran de la metricola del dit collegi, que pera elegir moneders e hobrers pera amone- dar e obrar la dita moneda, lo dit maestre deia appellar en algun loch convi- nent tots los dessus dits, e per lo dit maestre e tots los dessusditso per aquells qui poran ésser hauts ab que hi sien los dits maestre, guardes, ensayador, scriva Reyal, Maestre de balança e entallador, sien elegits los moneders e obrers qui seran necessaris al obrar e monedar de la dita moneda : E feta la dita elecció dels dits obrers e moneders de concòrdia de tots los dessus- dits, sian fet acte per lo dit scriva Reyal, e après sien aquells scrits en la metricola dels obrers e moneders de la dita seca a beneplàcit del senyor Rey, ehagen perlur salari e treballs, tantsolament deço que obraran, a raho de cascun march dor obrat, ço es los obres a raho de .xij. diners barchino- nesos per cascun march, e los moneders a raho de .vj. dmers barchinone- sos per cascun march: edaço que obraran deia moneda de argent, los obrers a raho per cascun march dargent obrat deu diners, e los moneders quatre diners: e daço que obraran de la moneda menuda, a raho per cascun march de billo, los obrers deu diners e los moneders cinch diners barchinonesos. — Rubrica dels Alculdes qui exercesquen la jurisdicció per lo senyor Rey sobre íois los de la metricola de la seca de la illa de Cerdenya. Primo, lo senyor Rey ab sa provisió deu ordonar e ordona que deia matricola del collegi de la seca de la illa de Cerdenya, axi del batiment de la moneda del or com de la moneda del argent com encara de la moneda manuda, sien los següents : Ço es, lo maestre, dos guardes, un ensayador, un scriva Re- yal, un maestre de la balança, un entallador : ítem, tants monaders e obrers com al monedar e obraíge seran elets per los dessusdits, segons la forma desús contenguda sots la rubrica dels ofíicials en lo capilol quinze. ítem, com deien ésser elegits e posats dos officials appellats alcaldes, per exercir la jurisdicció per lo dit senyor Rey sobre tots los de la metricola de la dita seca, perço es necessari collocar e acollir en la dita metricola alcuns bons homens, ultra los dessusdits, qui sien aptes e bons pera ésser elets pera re- gir lo dit offici de alcaldes, e que sien en nombre covinent per ço ques pu- xen variar cascun any, e quels qui ho seran stats .j. any no hi sien tornats de dos anys prop següents : per tal sien afegits en la dita metricola, ultra los dessusdits set officials, altres bons homens abtes e sufficients per a ésser alcaldes, e pera regir si ops serà qualsevol dels altres ofíicis dessus dits, fins en nombre de .viij.: En axi que, entre los dessus dits ofíicials qui son set en
Institut d'Estudis Catalans. 55
434 Joaquim Botet y Sisó
nombre, hic sien los dits fins en nombre de .viij., e no pus, e axi seran en- tre tots los honrats homens de la dita seca fins en nombre de quinze, los quals .viij. homens hi sien meses per lo senyor Rey: E si per lo dit senyor noy eren meses, que hi sien elets a beneplàcit del dit senyor Rey per los dessusdits set officials de la dita secca e per los qui hi seran ja col•locats en la dita metricola dels dits .viij., segons la forma donada sobre la elecció dels moneders e obrers sots la rubrica dels officials en lo capitol quinze: E après que seran elets, juren en poder del procurador Reyal, en nom del dit senyor Rey, que en llur offici se hauran be e lealment a servey e profit del dit senyor e de la sua cosa publica, guardant la faeltat e Regalies del dit senyor, los quals dos alcaldes après quey seran donats per lo dit senyor Rey ab ses provisions o ey seran elets en la forma dita en lo prop precedent capitol haien la jurisdicció següent e en les coses e causes següents: Ço es, que ells tots sols, e no alcuns altres Governadors baties veguers procuradors Reyals o altres qualsevol officials o personas, sien Jutges de tots e qualse- vol fets negocis o causes civills o criminals toquants los contenguts e scrits en la dita matricola, si aquells seran convenguts, acusats, denunciats, in- culpats o impetits en alguna manera civil o criminal, peccuniaria o perso- nal, e de aquells e aquelles coneguen jutgen e deffenesquen e executen los dits alcaldes : Exceptat que no puxen donar sentencia de mort o de mutilació de membre, ans en tot cas lo fet ont se requerís sentencia de mort o de mutilació de membre aquella sia reservada e remesa al senyor Rey o a sa sacra Audiència, on que sia; Exceptat encara, que totes appellacions, les quals seran interposades dels dits alcaldes, sien reservades al dit senyor Rey e a sa sacra Audiència. — Rubrica de les provisions necessàries per lo assetiameni o susteniment de la seca. — Primo, per ço que les gens no dub- ten metre en la seca lo or e argent ques volran, lo dit senyor, per be de la cosa publica e de les gents, atorga que alcun or o argent que sie mes en la seca no puxa ésser emparat, e si de fet era emparat, quel maestre de la seca sia tengut restituir lo dit or o argent en moneda a aquell quil haurà mes en la seca o aqui ell volra, no contrestant qualsevol empara, com lo dit senyor ha e vol ésser haudes les dites e qualsevol empares per nulles, e axi com si fetes no fossen : e vol lo dit senyor e proveheix, quel Governador e tots e qualsevol officials que seran requests, en tota hora e cascuna vegada que requets ne seran per lo maestre de la seca, cancel•len e façen cancel•lar les dites empares; e totes les dites coses e cascuna de aquelles vol proveheix e mana lo dit senyor ésser tengudes servades e complides per los dits Go- vernador e altres officials, sots pena de dos milia florins dels bens dels con-
Les Monedes Catalanes 435
trafaents 0 negligents en les dites coses, per cascun c per cascuna e per tantes vegades per quantes sera contrafet o per negligència les dites coses no seran axi exseguides e complides, als cofres del dit senyor Rey applica- dors. hem, lo senyor Rey guia a tot hom strany qui no sia natural o habi- tador al loch on se tendra la dita secca, qui metra en la dita sccca Cinch marchs dor fi o dalli en sus, e dargent Cinquanta marchs o dalli en sus : En axi quel dit senyor, ab lo present Capitol, guia c assegura tots o qualse- vol strangers, qui no sien naturals o habitadors del dit loch on se tendra la dita seca, que metran en la dita seca segons es dit Cinch marchs dor fi o cinquanta marchs dargent, de tots e qualsevol crims, en axi que per raho de alcun crim no puxen ésser preses denunciats acusats o vexats en alcuna manera, judicialment ne extrajudicial, lo qual guiatge dur per temps de quatre meses comptadors del jorn que per lo maestre de la secca li sera liurada la moneda valent lo dit or o argent: del qual guiatge excepta lo dit senyor, e no vol quey sien enteses ne compreses, traydors, falsedors de moneda, o qui haien comes crim de lesa magestat. ítem lo dit senyor, per senyal o titol del a dita moneda, proveheix e ordona que en cascun dels dits Alfonsins dargent, de la una part sien posades emprentades les sues armes Reyals de nou barres en aquesta manera ^^\ e entorn a la redor sia emprem- tat lo titol següent: Alfonsus dei gràcia Rex, E de la altra part de la dita moneda, sia empremtat per senyal una Creu petita que no pas lo petit cercle, e entorn a la redor per titol : Aragonum et Sardinie; E en la moneda menu- da, semblants senyals e titols, però que les diccions se puxen abreugar a conexensa del mestre, e que la creu de la moneda menuda pas los cercles, ítem, que algun o alguns en lo Regne de Cerdenya no gos dar en alguna mo- neda stranya axi de or com de argent maior for que la sequa 0 seques de Cerdenya, declarat emperò que los argenters del dit Regne puxen dar de mes en lo march a us de llur offici e de la cosa publica, de .j. sou fins en dos sous de Alfonsins menuts. ítem, que algun strany o privat no gos traure o fer traure del dit Regne e illa de Cerdenya les menes que trobaran, o trau- ran dels trossos o fosses fetes o fahedores en lo dit Regne de Cerdenya, sens expressa licencia del procurador Reyal de la dita illa : no res menys pro- vehex e ordona, que tota persona que trobarà o tenra dels dits trossos, me- nes daur 0 dargent o altre metall, aquelles menes haie aífinar o feraflinar per lo procurador Reyal, 0 per les persones a aço diputades, o diputades
(I) Aqui en lo registre hi ha un cspay deixat en blanch, destinat a posarhi cl dibuix de la moneda: que hi falta.
436 Joaquim Botet y Sisó
per lo senyor 0 per lo dit procurador Reyal : sia però entès e declarat, que los alcoíolls qui no tindran un march per quintar, puxen ésser licenciats de traure per lo dit procurador Reyal. ítem, lo dit senyor Rey ordena e mana a tots e sengles officials del dit Regne e illa de Cerdenya, que ab veu de crida manen e façen córrer les dites monedes segons los fors dessus de- clarats per lo senyor Rey en los precedents capítols, sots pena de cors e de bens. Mes avant vol provehex e ordena lo dit senyor e mana, que si en lo loch on pararan lo obratge de la seca haurà cases deputades al dit obratge 0 seca del temps passat, que sien liurades al maestre de la dita seca : E axi matex totes aynes e artelleries e altres coses que si atrobaran. E per tal que tot hom pus volonterosament entena en la dita seca, lo dit senyor fa gràcia per deu anys après que començaran de cavar les menes 0 trossos, que no sien tenguts de pagar per los drets de mena d or, de argent, e de ploms, e de alcofolls, e coure, sinó de vint marchs un march : E axi matex dels altres matalls, de vint, .j. : e per donar millor orde als ministres de la dita seca, lo dit senyor dona poder al mestre e alcaldes, e assayador, que si debat ha entre lo camerlenc e los meners o aquells que fan o faran trau- re les menes, que sage a conexer, determenar per lo dit mestre e alcaldes e assayador. ítem, lo dit senyor ab sa provisió atorga a tots los dits guardes, ensayador, scriua Reyal, mestre de la balanza, entallador, e a tots mone- ders e obrers, e a tots altres qui obraran en la dita seca que no seran ha- bitants en la illa de Cerdenya de temps passat, mas seran passats en la dita illa per raho del obratge de la dita secca, que tota hora quels plaurà sen puxen exir de la dita illa ab sa muller e bens : Emperò, havent lo mestre de la secca recapte per lo obratge de les monedes que en la dita secca se batran: Manant al Governador e a tots altres officials, que aquells, mostrant albarà del mestre de la secca ab lo qual lo dit mestre los dona per desliures de la dita secca e del obratge, quels lexen exir de la dita illa desliurament sens contrast o embarch algú, e aço sots pena de Mil florins applicadors als cofrens del senyor Rey dels bens propis del dit Governador e altres offi- cials que en les dites coses contrestaran 0 daran empax alcu. Quare man- damus de certa sciencia et expresse cum presenti carta, Gubernatori nostri generali eiusque vicesgerenli in Regno Cerdinie, procuratori et conserva- tori nostri patrimoni, ceterisque universis et singulis officialibus e subditis nostris dicti Regni presentis et futuris, quatenus capitula prescripta, cunc- taque et singula in eis aposita et contenta, prout eorum singulis pertinet, teneant firmiter et observent, ac teneri et obseruari faciant inviolabiliter per quoscumque juxta eorum sèrie et tenore, et non contrafaciant seu ve-
Les Monedes Catalanes 437
niant aliqua racione. In cuius rei testimonium presentem íieri jussimus, nostro comuni sigillo independent! munitum. Datum Barchinone, dècima die lïebruarii anno a nativitate domini .M.cccc.xvnij., Regnique nostri quarto. — Rex Alfonsus. — Pauius Nicholai mandato Regió facto in consi- iio et fuit visum per baiulum generalem, Valencie curic aliis in predictis expertis fuit comissus.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 2626, fs. 149-156. Inéíiit.
LIX
(Volum II, plana 234).
I Octubre 1428.
Orde del rey Alfons IV, pera que s'encunyin en la seca de Sardenya doblers y pitxols de bilió y alfonsins d'or.
Nos Alfonsus etc. Licet temporibus retro iapsis, cum nostri carta sigillo nostro pendenti munita data barchinone dècima die ffebruarii anno a nativitate domini .m.cc'cc.xviiij. Regnique nostri Quarto, pro utilitate nos- tra et reparacione secce nostre Regni Sardinie certas ordinaciones feceri- mus, et in eisdem aliqua posuerimus que, ut experiència demostravit, quamvis prima facie viderentur equa et justificata, erant tamen in illis de- cepciones occulte, specialiter in illis verbis continentibus quod moneta auri deliberetur tangatur et cudicetur sive comperetur et comprobetur in lapide vocato la toqua Reyal, et in illis eciam ubi dicitur súper moneta auri de sustenimento quod intrat in auro : corrigentes, emendantes et moderan- tes ac melius actum quem dicta verba continent justificantes, maturo et di- gesto consilio preheunte, volumus et providemus ac eciam ordinamus, quod eo modo seu ea comparacione et comprobamento quo aurum fuerit receptum per magistrum dicte secce a mercatoribus vel aliis personis, sive receptum fuerit cum assay vel aqua forti vel cum lapide vocato toca, trada- tur eis moneta auri, quoniam isto modo nulla erit decepció manifesta nec occulta et sic suum unicuique jus tribuetur : de sustenimento vero, nolu- mus quod aliquod ponatur in dicto auro dum fundetur, quo modo dictum sustenimentum omnino amoveatur : Et pro maiori amplicione ipsius or- dinacionis in dicta nostra carta contente, eidem addimus ordinaciones que sequuntur. Primo, que lo maestre deia secca de Sardenya daçiavant
438 Joaquim Botet y Sisó
don, en lo march d'argent fi que vendrà o serà aportat a la dita secca, Cent e quatre sous barchinoneses, o deu lliures e vuyt sous d'alfonsins corrents, segons ja ho ha mes en pratica, e que lo march sia de barchinona, com aquest march sia comú entre lo principat de Cathalunya e lo Regne de Cerdenya. ítem, que puxa batre moneda menuda, de present tro haia altre manament encontrari de nos, fins en quantitat de deu Milia marchs d'alfon- sis corrents, ço es, de diners que sien appellats doblers, per set milia cinch- cents marchs, e los restants dos milia cinchcents marchs en pitxols menuts, axi que seran deu milia marchs per tot : e sien de valor los dits diners do- blers, que .j. sou dels dits diners valega dos sous d'alfonsins menuts co- rrents, e que nentren en lo march vint sous barchinonesos, e sien appellats diners Reyals : e los petits que sien appellats pitxols, e que sien a la dita ley per nos ordenada, e que lo senyal qui es vuy en la part de la creu, on son quatre O, que no ni haia sinó dues, e en lo loch deies altres dues quey haia, ço es, en la un loch una -S- e en laltra loch una -a*, asi que denoten lo Regne on se fan, que volra dir Sardenya : E en la part on es lo senyal Reyal, quey sia una testa o faç que denota la persona de nostra Reyal celsi- tut : E aquesta moneda volem que nostres officials del dit Regne de Sar- denya, ab destrenyiment de grans penes per ells a lur àrbitre imposadores, façen córrer les dites monedes per tot lo dit Regne, axi que per tot aquell sien comunes e dels batiments proceesquen los profits ques pertany axi a nos com a la cosa publica del dit Regne. E perço que alia on de maior vàlua es la moneda quis batrà en la dita nostra secca maior profit sen se- gueix, ab deliberació gran feta en nostre consell, volem e ordonam que en la dita nostra secca de Sardenya daçiavant se bata moneda dor, appellada Alfonsins dor, e deune metre lo mestre deia dita secca en lo march de per- penya noranta sis peces, les quals aíoram e volem que correguen per tot lo dit Regne de Sardenya a raho de dotze sous barchinonesos, 0 vint e quatre sous d'alfonsins menuts corrents 0 doblers Reyals la peça, e que sien de ley de ducat 'Venècia: E que don lo dit maestre de la secca Cinquanta quatre lliures barchinoneses, 0 Cent e vuyt lliures dels dits alfonsins co- rrents : e axi exiran del dit march dor fi amonedat, segons compte ja levat, Cinquanta set lliures dotze sous barchinonesos, 0 d'alfonsis corrents Cent e quinze lliures e quatre sous. E en axi, es lo guany quis fa en un march dor fi, Tres lliures e dotze sous barchinoneses: dels quals se han abatre per les messions de cascun march, entre affinar, obrar, amonedar, minues, cre- sols, carbó, salari de maestre, scriva, maestre de balança, ensayador, dues guardes, Entallador, dos fonedors, un aiudant, oli, seu, tàrtar, draps e altres
Les Monedes Catalanes 43g
messions menudes, una lliura e tres sous e tres diners: axi que roman a nos, per cascun march, dues lliures e vuyt sous barchinonesos, poch mes 0 menys: E volem e ordonam, que la dita moneda dor appellada Alfon- sins dor sia de tal senyal emprempta, ço es, en la una part '" : E en laltre part (-^ tal. Quare mandamus expresso et de certa scicntia cum presenti, Gubernatori nostro generali vice regii, dictique nostri Gubcrna- toris generalis vicegerentibus, procuratorique nostro Regió in dicto Regno Sardinie et eorum locatenentibus, ceterisque universis et singulis officiali- bus nostris eiusdem Regni presentibus et futuris, quatenus correccionem moderacionem et addicionem predictas, omniaque alia et singula in pre- senti contenta, teneant firmiter et observent ac faciant ab omnibus incon- cusse servari, et non contrafaciant vel veniant aut aliquem contrafacere vel venire permittant, aliqua racione vel causa. In cuius rei testimonium pre- sentem fieri jussimus, nostro sigillo munitam. Datam Valencià, Prima die octobns Anno a nativitate domini .M.cccc.xxviij. Rex Alfonsus.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 2628, f. 48. Inèdit.
LX
(Volum II, plana 239).
23 Decembre 1468.
Revocació, per D. Joan II, de la llicencia d^encunyar moneda concedida a la illa de Menorca per D. Alfons IV en 1 1 d'Agost
de 145^.
Nos Johannes etc. Oportet nos sepe numero pro rei nostre publice utili- tate, si aliqua circa regiminem curam et administracionum rerum publica- rum alicujus civitatis seu Regni imperii nostri, etiam si supplicantibus nobis aut predecessoribus nostris ipsius civitatis et Regni incolis universi- tate et hominibus provisa fuerunt sive ordinata, in melius commutaré, et que providimus seu providerunt, pro meliori utilitate rei publice, toUere, nam non pudet nos sentencias nostras, seu dictorum predecessorum nos- trorum, et statuta, si verius salubrius ac melius informati fuerimus, emen-
(i) Aquí hi ha dibuxat, en lo registre, lo revers de la moneda quin gravat donem en la pigina 233. (2) Aquí va, en lo registre, lo dibux de l'anvers de la moneda a que's refereix la nota precedent.
440 Joaquim Botet y Sisó
dare et in melius commutaré, a deo enim ex alto constituti sumus, ut Regna nostra, atque terras et populós nostros, nobis a summo deo comissos atque comissa, ab omni damno atque calamitate preservemus, et si in ali- quibus positi sunt sive posita, eos et ea sublevemus. Cum itaque, de annis superioribus, dum dilectos et fideles nostri petrus tarraça, miles, Bernardus macip desparça, in legibus licenciati, Johannes renouart et Jacobus scala, habitantes insule Minoricarum, ad Maiestatem serenissimi domini Alfonsi utriusque Sicilie etc. Regís, fratris et predecessoris nostri carissimi, nuncii et sindici per universitatem dicte insule destinati essent, eidem domino Regi, per eosdem datum esset intelligi, quod eo quare per sediciones rapinas et scandala gravia que his proximis annis in insula prefata inter insulares ipsos et regios inibi presidentes officiales, vetere inimico procurante, acci- derant, insula eadem ruinam perpessa erat, ex quo necessarium videbatur, adeo ut ruine preíate salubrius obviaretur et provideretur, quod vobis íide- libus nostris juratis et generali consilio dicte insule, licenciam facultatem auctoritatem et plenum posse ipse dominus Rex concedetur et impartiretur quod possetis et valearetis in vilIa Ciutadelle dicte insule, in parte et domo quam ad hec eligetis et deputaretis, quam domum siclam volebat nuncu- pari, cudere seu cudi facere, usque ad quadraginta mille libras et non amplius, novè monete, quam monetam denarium decreverat et volebat appellari, et eam fabricaré seu fabricari facere ex ere sive aram absque ali- qua liga alterius melioris metalli : Et ex eo, facultatem eandem licenciam atque auctoritatem dictam monetam modo predicto cudendi seu cudi fa- ciendi, credens ea via ruine seu necesitati predicte insule prefate posse obviari, et animo atque voluntate eandem insulam et eius habitatores adiuvandi et sublevandi, concesserit et imparlitus fuerit, providens quod denarius prefatus esset forme vel magnitudinis unius denarii barchinonen- si, qui ab una parte arma regia et altera parte faciem regiam, coronam supra caput gestantem, contineret : quos denarios, postquam facti essent, volebat in dicta insula ab omnibus, tam insularibus quam aliis eius subdi- tis et exteris quibuscumque ad ipsam insulam declinantibus dum in ea fuerint, irrefragabiliter recipi et acceptari in solutum quarumcumque re- rum inibi venditarum, et àlias quomodocumque, hoc excepto, quod alii eius subditi non trahentes moram, in eadem insula aut exteri quicumque, eciam infra eandem insulam ad dictam monetam recipiendam in solutum preciorum aut pensionum censualium aut aliorum quorumcumque debi- torum, ex quaqumque causa antequam dicta monetacurreret,contractorum minime cogerentur. Sed his talibus, pro ipsis debitis, satisfieret prout ante
Les Monedes Catalanes aai
cudicionem dicte monete debebat, quodque duodecim denarii monete ipsius facerent solidum unum, et viginti sex ex dictis denariis recipercntur pro uno regali sive cruciato argenti valenlino barchinonensi xMaioricensi et perpinianensi, et viginti ex dictis solidis facerent libram unam, prout hec et alia in privilegio quod super his expedir! dictus dominus Rex iussit, sub data in castello novo ciuitatis Neapolis die .xj. mensis augusti anno a nati- vitate domini .m.cccc.l. tercio, ad quod nos referimus, lacius continentur. In quo eciam, super oíficialibus et ministris dicte cudende monete ac super dando computo ipsius necnon et super distribucionem eiusdem ac super aliis in eodem privilegio contentis, prout in eo continetur, provisum per ipsum dominum Regem atque ordinatum fuit, vere cum credidissemus prout dicto Regi datum erat intelligi quod propter dicle monete cudicio- nem et fabricacionem, cuius magna pars ut informamur íacta et fabricata fuit, universitati ipsius insula et eius singularibus aliquid comodum et uti- litas aferretur et a gravaminibus damnis et paupertatibus in quibus dicta Universitas et eius singulares erant sublevarentur: tamen, ut percepimus et de eis noticiam plenam habuimus, ex eo denariorum condició universitati dicte insule et sitgularibus eiusdem facta est quare pauperiores ab eo tem- pore citra quo dicta moneta fuit facta habitatores dicte insule facti sunt et fient in futurum si amplius durabit, cum attenta qualitate dicte monete et eius utiiitate, habitatores dicte insule ad quadruplum et plus pro rebus sibi ad victum etvestitum necessariis expendere coguntur, quod facere non possunt. Et propterea. quare erumpnarum e egestarum pleni vitam eorum tam in vestimentis et calciamentis quam aliis eis necessariis ducere habent, cupientes igitur tanto exterminio dicte universitatis et eius singularium ac rei publice ipsius, cuius caput principale nos sumus, debite providere, cui impresenciarum difficile nobis videtur nisi ad revocacionem dicte cudende et fabricande monete concessionis et facultatis per ipsem dominum Re- gem date procederemus: Eamobrem, de certa nostra sciencia et consulto, pro direccione, conservacione, utiiitate, universitatis dicte insule Minorica- rum acsingularium eiusdem et tocius rei publice ipsius, cum nobis incum- bat terras nostras populós atque Regna bene ac utiliter gubernare. pre- dictam licenciam facultatem atque auctorisacionem dictam monetam ut predicitur cudendi et fabricandi, ac ea modo et forma premencionatis utendi, vobis íidelibus nostris juratis generali consilio dicte insule Minori- carum per dictum dominum Regem concessas, et deinde privilegium eadem causa vobis concessum, ac omnia et singula in eo contenta, pro bono statu rei publice ipsius acne in totum ipsa insula corruat in maximum dam-
Institut d'Esiudis Catalans. 56
44? Joaquim Botet y Sisó
num diadematis nostri, Tenore presentis abolemus, cassamus, revocamus et anulamus, ac viribus et efficatia vacuari decernimus et utique vacuamus, abdicantes vobis huiusmodi sèrie atque mandantes, ad penam florenorum auri de Aragonia decem milium a bonis cuiuslibet contrafacientis exhi- gendam et nostris erariis inferendam absque spe venie, quatenus deinde in antea a cudicione faccione et fabricatione dicte monete vobis ut su- pra per eundem dominum Regem concessis penitus abstineatis, neque privilegio predicto cudendi dictam monetam aliquo modo utamini, vere circa incomoditatem rei publice universitatis dicte insule et eius singula- rium ex causa jam facte et fabricate monete auctoritate et facultate dicte Regie dessuper mentionate concessionis, et ne ipsa universitas seu singu- lares eiusdem remaneant defraudati, ac forsan et sine dubio de pauperati providere volentes, huiusmodi tenore volumus providemus et ordinamus, vobisque dicte ville ciutadelle juratis et toti generali consilio dicte insule commitimus precipimus atque districte precipiendo mandamus, quatenus circa totalem dicte jam facte et fabricate monete abolicionem et ereccionem, ac qualiter et quomodo ac quo spacio temporis in dicta insula currere valeat atque possit ad minus damnum universitatis prefate insule et eius singula- rium, ut vobis videbitur, per imposicionem tallie seu aliorum onerum provi- deatis et providere valeatis, aut eciam, si expediens vobis videbitur, quinqué homines probos expertos et idoneos justa vestri consciència quam súper his oneramus, duos videlicet ciutadelle unum de Maho unum de Alayor et reliquum de Castelló Ste, Agate, deputetis et eligatis, qui habita delibera- cione matura súper his, provideant ac providere valeant atque possint tali- ter que utilitati dicte insule et singularium personarum illius ut convenit et expedit provideatur. Quoniam vobis dictis juratis et generali consilio dicte insule, seu dicto casu prefatis quinqué personis modo predicto deputandis per vos dictos juratosetgenerale consilium eligendos, auctoritatem plenum posse atque mandatum speciale ut predicitur, ac voces et vices nostras, commitinus plenarie, in omnibusque per vos seu eos eodem casu in et sú- per predictis disponendis et ordinandis auctoritatem nostram pariter et decretum interponimus per presentes : volumus tamen, quod in omnibus supradictis, tam per juratos et consilium dicte insule quam per ipsos quin- qué homines eligendos sit ut prefertur fiendis et ordinandis, Gubernator dicte insule vel eius locumtenentis aut ipsum officium Regens, interveniat et intervenire debeat, ac cum eius auctoritate assensu et ordinacione pariter et decreto, et non aliter, omnia predicta fiant, et execucione debite dedu- çantur. Magnifico, propterea, et dilectis consiliariis ac fidelibus nostris vitali
Les Monedes Catalanes ^,13
castellà doris, àlias de blanis, in Regno Maioricarum locum tcncnii gcne- rali et insule prefate Minoricarum Gubernatori, vel eius locumtenenli aut ipsum officium Regenti, nec non in dictis Regno et insula procuratori nostro Regió seu substituto suo et locumtenenti, ceterisque aliis officialibus personis et subditis nostris in dicta insula Minoricarum constitutis et cons- tituendis, et dictorum officialibus locatenentibus, presentibus et futuris. di- cimus et mandamus de certa nostra sciencia, deliberate et consulto, sub ire et indignacionis nostre incursu ac pena florenorum auri de Aragonia de- cemmilium a bonis contrafacientium exhigenda et nostris erariis inferenda, quatenus revocacionem et abolicionem predicte licencie auctoritatis atque facultatis per dictum dominum Regem concesse dictam monetam cudendi atque fabricandi, atque privilegií predicti necnon omnium et singulorum in eodem privilegio contentorum, teneant firmiter et obseruent ac teneri et obseruari faciant inviolabiliter per quoscumque, atque ita privilegio licencia auctoritate atque facultate predictis per ipsum dominum Regem concessis, minime vos dictos juratos generale consilium et universitate dicte insule Minoricarum uti sinant neque permitant, imo prehibeant remediis opor- tune. Quoque comissionem per nos súper abolicionem et ereccionem jam facte et fabricate monete vobis dictis juratis et generali consilio, seu modo premencionato quinqué personis per vos et dictum Gubernatorem eligen- dis et deputandis prout superius latius continetur factam, necnon quecum- que per vos et Gubernatorem seu dictos quinqué dicto casu eligendos et deputandos súper predictis provisa et ordinata concernencia bonum sta- tum predicte insule, teneant et observent ac teneri et observari inviolabiliter faciant per quoscumque, et contrarium non faciatis seu faciant, quanto vos, prefati jurati et generale consilium dictarum ville et insule Minorica- rum aut universitas et singulares eiusdem, necnon officiales persone et sub- diti nostri predicti, graciam nostram caram habetis et habent, iramque et indignacionem nostram ac penas preapositas, quibus suo casu promta non deerit executio, cupiunt non subire. In cuius rei testimonium presentes fieri jussimus, nostro comuni sigillo in dorso munitas. Data barchinone, die .xxiij. mensis decembris, Anno a nativitati Domini .m.cccc.l. octavo. — Rex Johannes.
Arxiu Corona Aragó; Reg. 3422, fs. 77 y 78. Inèdit.
444 Joaquim Botet y Sisó
LXI
(Volum II, pàg. 240).
27 Setembre 1426,
Creació per D. Alfons IV dels «Reals d^or de Valencià», vulgarment anomenats «Timbres de Valencià».
En nom de nostre Senyor deu Jesu Christ. Nos Nalfonso per la gràcia de deu Rey Darago de Sicilià de Valencià de Malorques de Cerdenya e de Corcega Comte de Barchinona Duch de Athenes e de Neopatria e encara Comte de Rosselló e de Cerdanya. Com experiència la qual es maestra de totes coses haia evidentment demostrat quel batiment de la moneda dor lo qual lo gloriós Rey en Pere besavi nostre après la guerra de Castella Se- xanta Anys ha passats introduhi e comença fer batre en lo Regne dessus dit de Valencià ço es de florins dor de ley de devuyt quirats e pes de Sexanta vuyt a March de Perpenya, ha importat gran utilitat e profit en lo Regne dessus dit tant com los dits florins han durat. Eo la Sequa nostra de la dita Ciutat de Valencià, sens dan e pèrdua nostra ha poscut fer e batre. Jatsia per part del Regne dessus dit, axi en la Cort del dit Regne ques comença en la Vila de Sant Matheu en temps del dit gloriós Rey en Pere en lany Mil Trescents Sexanta Nou e fini en lany Setanta, Com en la Cort quel magnifich infant don Johan car oncle nostre estant duch de Gerona e pri- mogènit del dit Regne celebra en lany Mil Trescents Sexanta quatre, hi fos contradit. E com axi per ço com la dita Segua nostra, no podent sens gran dan e pèrdua nostra donar en la compra del Or lo preu que en altres parts de algun temps ença sen dona e ses donat, ha cessat batre dels dits florins dor, com encara perço que los florins dor ja batuts en temps passat per la maior vàlua del dit or en altres parts son estats contínuament trets per fondrels en altres seques fora nostres Regnes e terres, la dita Ciu- tat e Regne son estats totalment evacuats dels florins dor, Entant que de aquells en la dita Ciutat e Regne e encara en altres parts dels dits nostres Regnes e terres sen troben fort pochs, de que a la Ciutat e Regne dessus dits e singulars de aquells per los molts avers que si cullen e sen poden traure per portarlos en altres parts, deff"allint hi la dita moneda dor e altres, se son enseguits hi se ensegueixen contínuament grans dampnat- ges e total desviament de la mercaderia e de la treta e trasteiament dels dits
Les Monedes Catalanes .j0
avers tro amostrar e descobrir se paupcrtat extrema entre nostres súbdits e vassalls per la dita raho. On jatsia nos, volents a les necessitats dels dits nostres súbdits e vassalls remediablement provehir, hagucssem per nos delliberat e proposat fer batre moneda dor en la dita Ciudad de Valen- cià tal com mils possquessem a reveniment de aquells dits súbdits e vas- salls nostres, e que no fos nengu forçat pendra aquella sinó quis volgués, no obsiants diverses contradiccions per vosaltres amats e íeels nostres los Ju- rats en lany present e Sindich de la Ciutat de Valencià fetes al dit batiment per conservació de vostres privilegis antichs parlants de batiments de mo- nedes. Emperò, informats vosaltres com en altres seques e parts del Mon val his dona mes en lo March del or que nos donar no podem ni en les Seques de nostres Regnes e terres nos dona ni donar nos pot per batre aquell e ferne los dits florins juxta la ley e pes introduït e començat per lo dit gloriós Rey en Pere besavi nostre, sens gran pèrdua e dampnatge nostre e de nostres drets, Com en les parts altres del mon valia huy lo dit or Cin- quanta quatre liures lo March E les nostres Seques per batre los dits florins a la ley e pes dessus dits dar noy puixen de Quaranta vuyt liures avant en en lo March al tot mes. Per ço, volents nos ab vosaltres en lo dit batiment attesa en lo temps de ara la valor del dit or justifficadament provehir, e re- mediar a la necessitat de la dita Ciutat e Regne, e dar loch e manera que nostres súbdits e vassalls sien enriqueits: Es estat concordat que, sens dero- gació e preiuhi de furs e privilegis del dit Regne parlants de batiment de moneda e de alguna part de aquells Mas que perpetualment romanguen en sa plenera fermetas efficacia e valor, nos batam e façam batre en la dita Sequa nostra de Valencià, per espay de deu Anys primers vinents e conti- nuament comptadors, Reals e migs reals dor sots forma e emprempta de la una part ab scut de senyal o armes nostres Reyals jus lo timbre nostre propi, E de la part altra ab lo dit nostre senyal e armes fet a Cayro ab quatre migs compassos entorn, E dessus en la sumitat cercles en cascuna part ab letres continents nostres propi nom e titol del dit Regne de Valen- cià, emperò sots ley de vint quirats e pes de dos diners per peça de March de perpenya. En aixi que dels dits reals dor haia Noranta Sis peces en lo March, e cascuna peça valia deu sous de reals menuts de Valencià e no pus, e dels migs Reals haia Cent Noranta dues peces en lo March, E cascuna peça valia Cinch sous dels dits Reals menuts de Valencià e no pus : perma- nera quels dits reals e migs reals dor de nou batedors se comporten his puxen comportar ab la valor e preu que huy corre e val comunament lo dit or en altres parts del mon. E nos en la dita nostra Sequa hi haurem a
E?3
446 Joaquim Botet y Sisó
dar ço es Cinquanta liures en lo March; los quals reals e migs reals de nou batedors sien appellats Reals e migs reals dor de Valencià, E com a Reals e mitgs Reals dor de Valencià correguen per la dita Ciutat e Regne a valor e preu los dits Reals dels dits deu sous de Reals menuts de Valencià la peça e los dits migs Reals a valor e preu dels dits Cinch sous segons es dit. E quels dos prohomens qui acostumen ésser e o seran guardes en la dita nostra Sequa, puixen licenciar los dits Reals dor, en ley un quart de quirat en mes o en menys tenint ne compte de nos à la terra, E en pes e en talla puixen licenciar los dits dos prohomens o guardes de devuyt grans en lo March en mes o en menys tenint ne aximateix compte de nos e la terra. En axi emperò quel batiment dels dits Reals e migs Reals dor e de la ley e pes dessuts dits, no puixa ésser tret per avant per nos ni nostres successors ni altri per nos ni ells a us ni conseqüència, ans si per avant la dita Ciutat e Regne en lo us dels dits Reals e migs Reals dor novament batedors be nos trovaven, E a nos e a vosaltres era vist que fossen damnoses a la cosa pu- blica de la dita Ciutat e Regne, a supplicacio de vosaltres aquells dits Reals e mig Reals dor que durant lo dit temps de deu Anys se batran siam ten- guts desfer e fondre, E del us e corriment de aquells totalment fer cessar en la dita Ciutat e Regne. E si la dita Ciutat e Regne bes trovaran en lo us e corriment de aquells, que nos la valor ley e pes de aquells no puixam daquinavant baxar diminuir ni aminuar. Perquè, metens en exequcio la dita concòrdia entre nos e vosaltres feta del batiment dels dits Reals e migs Reals, Per tenor de la present carta nostra per nos e per los successors nos- tres prometem ens obligam a vos e als vostres succesors totes les dessus dites coses entre nos e vosaltres sobre lo batiment dels dits Reals e migs Reals dor concordades e cascuna daquelles enseguir e complir e fer ense- guir e complir ab degut effecte segons son corcordades e dessus posades e a aquelles no contravenir ni lexar contravenir en alguna manera. E per les dites coses axi tenidores servadores e complidores per nos e nostres succes- sors, juram a nostre Senyor deus e als seus sant quatre Evangelis per nos- tres mans corporalment tocats contra aquelles no venir ni permetre ésser contrafet per alguna causa manera a raho. E nosaltres en Francesch Vives Jacme tolsa cauallers, en Pere de Fachs doctor en leys, en Jacme Celma, en Manuel de Xarch, en Pere de lecha, Ciutadans e Jurats en lany present, e en Ffrancesch scola notari Sindich de la Ciutat de Valencià, prestants en nom de la dita Ciutat e Consell daquella en les dites coses consentiment e beneplàcit de la Ciutat e Consell dessus dits, ab humil exhibició de gràcies acceptam de vos molt alt Senyor Rey totes les dites coses e cada una
Les Monedes Catalanes aa-i
daquelles, e contra aquelles prometem no venir en alguna manera per qualsevol causa o raho. E les dites coses totes e sengles nos Rey dessus dit duna part, E nosaltres dits Jurats e Sindichs de la dita Ciutat en ní;m daquella e de son Consell de la part altra, fem acceptam atorgam prome- tem e prestam nostre assentiment en ma e poder del Secretari notari devall scrit axi com a publica persona, en nom de nosaltres e de tots aquells de que es o serà interès, les dites coses reebent paciscent e legítimament stipu- lant. En testimoni de les quals coses nos Rey dessus dit manam ésser feta la present ab nostre segell enpendent segellada. Dada e feta en Valencià, a Vint Set dies del mes de Setembre, En lany de la nativitat de nostre Senyor Mil.cccc. Vint Sis e del Regne nostre onze.
Vives y Liern : Lo Ral Penat en el Escudo de Armas de Valencià; apéndice n. i6.
LXII
(Volum II, plana. 243).
9 Novembre 1418.
Facultat de traure els contrasenyals en los croats que s'encunyessin
en la seca de Perpinyà.
Molt alt e molt excel•lent Príncep e Senyor :
A la vostra gran Senyoria humilment suppliquen los arrendadors de la Secha del argent qui de Manament vostre se bat en la vila de Perpenya, que com los Croats que per ordinacio e manament vostre se baten en la dita Vila, fet ensay e scrutini de aquells solempnament en la manera ques pertany, sien stats trobats de semblant ley e talla que son los croats quis baten en Barcelona, e per raho dels contrasenyals en los dits croats aposats, ço es la P., alguns dupten en acorsar e pendre aquell al for de XVII! diners per peça axi com fan aquells quis baten en Barcelona, en gran interès dan e dempnatge dels dits arrendadors, e molt maior de vos Senyor al qual lo dempnatge dels dits arrendadors se esguarde, e encara de la cosa publica, e de tots vostres sotmeses: per ço los dits arrendadors, recorrent per les dites coses, a vostra Senyoria suppliquen que sia vostra mercè demanar an Bernat Miro, mestre de la Secha de la Moneda quis bat en la dita Vila de Perpenya, que continuant lo batiment de les monedes que en la dita Vila se baten es poden batre segons forma e manera del arrendament provi- sions e licencias per vos Senyor e predecessors vostres de loable memòria
448 Joaquim Botet y Sisó
a!s arrendadors de la dita Secha dades e atorgades, çes del tot fer o posar els dits contrasenyals, e en loch de aquells pos una O. : les quals coses Senyor, jatsia procehescan de justicia, los dits supplicants vos reputaran aquelles a singular gràcia e mercè. Altissimus etc. — Fiat ut suplicatur. — Producta in consilio VIIII.^ novembris, anno .cccc.xviij., in VilleFrage.
Arxiu Corona Aragó: Cartes reyals d'Alfons IV del any 1418. Inèdit.
LXIII
(Volum II, plana 273).
16 Maig 1465.
Llicencia d' encunyar «doblers», concedida a la illa de Menorca X a la vila de Mahó pel rey D. Pere IV fConestable de Portugal).
Nos Petrus, etc. Attendentes Universitatem Ville de Maho ac InsuleMi- noricarum hac presertim belli tempestate tantas clades expensaque pro sua erga Maiestatem nostram observanda fidelitate sustinuisse, sustinereque impresentiarum, quod nisi de suscripto remedio eidem succurratur totalem sui ruinam conspecturi propediem sumus. Tenore igitur presentis carte nostre, de certa nostra sciencia, predicta causa et alia etiam servitium nos- trum reique publice dicte insule concernente moti : Universitati predicte ville de Maho et insule Minoricarum licenciam et íacultatem plenariam elargimur, quod absque alicuius pene incursu, ulteriorique licencia et per- missu cum hanc hoc in casu sufficere velimus minime expectatis, possitet libere valeat cudi seu fabricari facere monetam vocatam dobles, illius im- pressionis et lige quibus moneta vocata dobles de Maioricis fabricata et impressa existit, usque ad quantitatem duarum Mille librarum illius mo- nete et non ultra: juribus autem Curie nostre pro racione et causa fabri- cationis dicte Monete pertinentibus retinerique solitis nobis salvis et omni- no reservatis. Fideli igitur nostro Antonio Solsona, dicte insule habitatori, cui no diu est de officio Magistri Sicle prefate insule providimus, dicimus et expresse mandamus, quatenus usque ad quantitatem prefatarum duarum Mille librarum dicte monete et non ultra cudat et fabricet, cudique et fa- bricari faciat, monetam prefatam vocatam dobles. Quoniam nos, per pre- sentem, mandamus quibusvis officialibus et ministris qui in dicta Sicla monetam fabricaré consueverunt, de certa nostra sciencia et expresse, sub
Les Monedes Catalanes .^q
incursu nostre indignacionis el ire. penaque nostro arbitrio rescrvala, qua- tenus vobis dicto Antonio Solsona in exercitio et fabrica monetc ipsius pareant et obediant. Mandantes etiam, per hanc eandem, stritius quo possi- Píius, ac ad penam nostro arbitrio reservatam, Locumtenenti Gubernatoris et Capitaneo dicte Insule, Regió procuratori, et aliis officialibus nostris et personis in dicta insula constitulis: quatinus monetam ipsam, eo valore quo in Insula Maioricarum recipi solet recipiant et recipi faciant atque mandent, dubio et difficultate cessantibus quibuscumque. Atque idem Lo- cumtenens Gubernatoris et Capiíaneus, monetam ipsam a personis qui- busvis in dicta Insula habitantibus, sicut predicitur recipiendam, pubiice nunciari faciat per loca solita dicte ville et Insule : Et contrarium non fa- ciant, si graciam nostram caram habent iramque et indignacionem ac pe- nam predictam cupiunt non incurrere. In cuius rei testimonium presen- tem íieri mandavimus, nostro minori sigillo inpendente munitam. Datam in nostris felicibus castris contra villam Episcopalem, die sextodecimo mensis Maii, anno a nativilate domini Millesimo Quadringentesimo Sexa- gesimo quinto, Regnorum vero nostrorum anno secundo. — Rex Petrus. Dominus Rex mandavit mihi Rodericus Vitali.
Arxiu Corona Aragó; Reg. III, Divers, de D. Pere {IiUrusos^, f. 20 v. Inédil.
LXIV
(Volum II, plana 276).
7 Agost 1478.
Llicencia d'encunyar moneda d^ argent y menuda, otorgada pel rey D. Joan Ha la vila de Vilafranca de Conjknt.
Nos Don Joan per la gràcia de Deu, etc.
Per quant vosaltres, amats e feels nostres consols e prohomens de la nos- tra vila de Vilafranca de Confluent, axi en comú com en singular passau gran fretura e mimva de moneda, sens la qual bonament aqueixa universi- tat nos pos sostenir, e aço per raho stau frontalers e circumvehins als ene- michs nostres e no podeu haver lo comerci que haurieu necessari de les terres de la nostra obediència sens grandissim perill, sobre les quals coses per part vostra som stats humilment supplicats sia de nostra mercè voler vos donar facultat e licencia de poder batre moneda, affi que pus facil-
Institut d'Estudis Catalans.
45o Joaquim Botet y Sisó
ment pugau ésser sobvenguts entre vosaltres mateixs a les necessitats vos- tres; perquè nos, hoyda la dita supplicatio, la qual nos par rahonable, e haguda consideració a les coses damunt dites, ab tenor de les presents e de nostra certa sciencia atorgam e donam licencia e facultat a vosaltres, dits consols e universitat de la dita vila de Vilafranca presents e sdevenidors, que, no obstant qualsevol prohibicions ordinacions edictes per nos o nostres predecessors o altres entre vosaltres fets lo contrari disponents, sens encorri- ment de pena alguna pugau batre e fer batre qualsevol moneda dargent e me- nuda, exceptat moneda dor, tanta quantitat com volreu, durant emperò nos- tre beneplàcit, e que la dita moneda haia ésser del cuny e liga de la mone- da dargent e menuda ques bat en la seca de la present vila de Perpenya, en la qual dita moneda pugau metre la emprenta que vullau, pagant em- però al loctinent de procurador real de nostra cort lo dret acostumat e a nos pertanyent. E perço, als magnifichs amats e feels concellers nostres los governador de Rosselló e de Cerdanya, capitans, procurador reyai, e altres qualsevol officials nostres presents e sdevenidors, sots incorriment de nostra ira e indignació y pena de Mil florins dora nostres coíf rens applicadors, diem e manam de la dita nostra certa sciencia e expressa, que la present nostra licencia, e totes les coses en aquella contengudes, a vosaltres dits consols e universitat tenguen e serven, tenir e servar facen durant lo dit nostre be- neplàcit, e no res menys facen valer e pendre entre contrahens e a qualsevol persones la dita moneda, puix sia del dit cuny e liga com dit es, e no fesseu lo contrari en alguna manera si la gràcia nostra haveu cara e dita pena desijau evitar.
En testimoni de les quals coses manam ésser fetes les presents, ab nostre segell secret, com a present altre no tingam, empendent segellades.
Dat en la nostra vila de Perpenya, a .vij. dies del mes de Agost de lany de la nativitat de nostre senyor .M.cccc.lxxviij., del regne nostre de Nava- rre any .xxxxviij., dels altres nostres regnes .xvj. — Rex Johannes.
Dominus Rex mandabit mihi Jacobo Roca, vissa per Johannes Reveren- dum Episcopum Gerundensem, Cancellarium, et Johannes Granada pro generali Thesaurario et conservatore.
Arxiu Corona Aragó; Reg. 3464, t. 141.
Pedrals; Memorial Niimismàtico Espanol, pàgs. 221-223.
Les Monedes Catalanes ^Si
LXV
(Volum II, plana 277).
2G Agost 147 j.
Orde del rey D. Joan II al mestre de la seea de Perpinyà, pera que encunyi diners menuts, per compte dels Consols de la pila.
Joannes dei gràcia, etc, fideli nostro magistro Sicle ville nostre perpi- niani seu ejus locumtenens, Salutem et dilectionem. Ad humilem su- plicacionem maiestati nostre pro parte dilectorum fidelium nostrorum consulum ville perpiniani factam, liabentesque respectum ad paucitatem peccunie minute que in eadem Villa reperitur, quod rèdit in maximum detrimentum eiusdem precipue in presenciarum obingens bellum quod inter francorum Regem et nos ducitur, presencium tenore de certa scien- cia et consulto vobis dicimus et mandamus, districtius injungendo, ut in eadem Sicla cudatis seu cudi faciatis, ad expensas dicte Ville et non Curie nostre, denarios minutos cum eodem signo ab utraque parte quo jam àlias fuerunt cussi, videlicet cum ramo eodem et litteris ab una parte et ab alia cum capitis figura et eisdem litteris, et de eadem lege sicul fuit ultimate cusum, verum ad minus pondus, ita videlicet ut sicuti cu- debantur ad viginti quatuor et semis pro marco, nunc cudantur ad tri- ginta, de quibus deducantur omnes cxpense : Quantitas vero erit usque ad iMille Marchos. Quas peccunias ab inde procedentes, una cum lucro in premissis faciendo, tradens consulibus dicte Ville; in traditione vero earundem recuperabitis apochas opportunas tempore vestri ratiocinii pro- ducendas, et per illum qui computa vestra auditurus est admittendas; providemus etiam, quod in eisdem interveniat tamquam notarius fide- us noster Gabriel Mercader, notarius de nostra thesauraria seu alter ab eo substitutus, prout est solitum. Caveatis igitur a contrario peragendo si gràcia nostra vobis cara est penaque florenorum quingentorum, una cum nostra indignatione, cupitis non subire. Data Barchinone, die .xxvj, augusti anno .M.cccc.Lxxiiij. — Rex Johannes. — Dominus Rex mandavit mihi Joanni de coloma : visa per Locumtenens generalis thesaurarii et scri- bam portionis et pro conservatore.
Arxiu Corona Aragó; Reg. 3465, f. 198 v. Inédií.
^52 Joaquim Botct y Sisó
LXVI
(Volum II, plana 279).
2 1 Setembre 1460.
Llicencia d'encunyar moneda, atorgada a la ciutat de Vich pel rey
D. Joan II.
Nos loannes, Dei gratiae Rex Aragonum valenciae navarrae, Comes bar- chinonae, etc.
Dilectis et íidelibus Regie Magestatis Consulibus Civitatis Vicensis : cum comparuisset coram nobis Sindicus Civitatis nostrae Vicensis, qui presen- tavit quoddam memoriale quo vidimus consuetudinem et antiquam pos- sessionem fabricandi et cudendi monetam quam ab immemoriale tempore habebatis, quam quidem observastis et tenuistis usque ad annum millesi- mum tercentesimum decimum quintum quo ab Admodum Reverendo Berengario Episcopo dicte civitatis Vicensis tradita fuit Regiae Coronae cum cambio facto propter dictum Episcopum pro parte inferiori cum Rcge Jacobo felicis recordationis predescesoris nostri, Et cum ad hoc ut vos traderetis Regiae Coronae nostroque patrimonio tempore regis Aifonsi fratris nostri qui commorabamini pro parte superiori dictae Civitatis Vi- censis vos metipsos emistis et redimistis a Comitè de foix Viginti milie flo- renisaureis,illosque mutuastissub onere censualis pensionis,eo quod nimis onerati eratis propter màxima subsidia tum gentis tum etiam pecuniae que tempore Regis Petri nostri predecessoris misistis adversus insulam Sardi- niae cum Bernardo Vicecomite de Cabrera diversis temporibus, et etiam alia obsequia nobis prestita : Idcirco nos deprecati litteris ut vos ad pristi- nam antiquam possessionem ac consuetudinem redigeremus cudendi et fabricandi monetam dictam Vicensem in perpetuam ac libere ad libitum vestrum : Nos itaque, cupientes augmentum nostrum Provincialium, scien- tes verum esse supra dicta ac etiam ut nostro obsequio valeatis presto esse uti fideles et legitime clientes ac etiam valeatis satisfacere vestras obligationes et necessitates quas nunc patimini, vobis restituimus dic- tam consuetudinem et antiquam possessionem quam fabricandi et cu- dendi dictam monetam Vicensem habebatis, et in futurum valeatis ea frui perpetuo et ad omnes vestras voluntates, copacto quae a nobis fuit petitum per vestrum Syndicum. Sic que iussimus expediri presentem restitucionem
Les Monedes Catalanes ^53
nostro Regió sigillo sigillatam,subscriptani que pròpia manu. Datam Leri- de, die vigesimo primo mensis septembres, anno a nativitatc Domini miilc- simo quadringentesimo sexagessimo. — Yo ei rei.
Serra, y Campdelacreu : El Archivo Municipal de Vic/i; pi. 131 y següents.
LXVII
(Volum II, plana 280)
2 Desembre 14O2.
Orde deposar cl nom del rcy D. Enric en els florins que s'encunyin en la seca de Barcelona, y de no posarhi el del rey D. Joan.
Enricus dei gràcia etc. Joannes de beumunt, prior sancli Joannis hiero- solomitani Navarre, Ex"^' domini Regis predicti Locuntenens generalis in principatu Cathalonie et Comitatibus Rossilionis et Ceriíanie, fideli Regió Genesio moliner, iMagistro Cicle Barchinone, Salutem et gratiam. Dicimus committimus et mandamus de certa sciencia et expresse, ut quam primum contigerit vos cudere seu cudi facere florenos auri in Cicla predicta, im- primatis et imprimere habeatis in ipsis nomen dicti Serenissimi domini Regis Castelle, et a cetero nomen Regis Joannis in ipsis tlorenis imprimere omittatis. Cauti de contrario attentando, si Regia gràcia vobis cara est et indignacionem suam cupitis evitaré. Datum Barchinone die secunda de- cembris anno a nativitate domini .M.cccc.lxij. — Fray Johin. d. b.
Arxiu Corona Aragó, Reg. III, Divers, locumt. J. de Beamont, f. 17. Inédií.
LXVIII
(Volum II, plana 280).
I Novembre 14Ò3.
Llicencia d'encunyar moneda otorgada a la ciutat de Tortosa per Joan de Beamont, lloctinent del rey D. Enric.
Nos henricus etc. — Nos loannes etc. — Cupientes ut civitas deriusensis. que pecuniis ob belli turbinem pene exhausta est ac in multis angusiiis constituïa, in sua dignitate servetur, atque et sese ab hostibus tueri, et
454 Joaquim Botct y Sisó
servitio domini Regis satisfacere maiori potentia possit. Tenore presentis, ex nostra certa sciencia et consulto : vobis fidelibus regiis nobisque dilec- tis procuratoribus et Concilio ipsius civitatis Dertuse, licentiam facultatem autoritatem et plenam potestatem ex Regia qua fungimur potestate conce- dimus et impartimur : quod ex nunc quandocunque volueritis possitis in ea ipsa Civitate ac in parte videlicet et domo quam ad hoc faciendum ele- geritis, quamque domum Siclam volumus appellari, cudere sen cudi facere monetam auream et argenteam, florenos scilicet cruciatos etsesenos, usque ad quantitatem viginti milium librarum monete Barchinonensis et non am- plius, ex ea quidem ac pari in omnibus auri vel argenti liga ex qua Civi- tas hec Barchinona florenos et cruciatos et sesenos hoc tempore cudit ac cudere seu cudi facere potest et debet. Sint autem floreni ipsi forme vel magnitudinis pensique ac valoris unius floreni : et cruciati sint forme vel magnitudinis pensique ac valoris unius cruciati : et seseni sint magnitu- dinis pensique ac valoris unius seseni Barchinonensium. Et contineant ab utraque parte ea solum que continent floreni et cruciati et seseni que hoc tempore cuduntur in hac Civitate. Quos florenos cruciatos et sesenos, post- quam facti fuerint, volumus et iubemus in totu hoc principalu ab omnibus et singulis tam incolis quam exteris ad ipsam Civitatem aut aliam quan- cunque eiusdem principatus partem predicto domino Regi obedientie ac- cedentibus seu declinantibus dum in ea fuerint, irrefragabiliter recipi et acceptari in solutum quarumcunque rerum inibi venditarum aut àlias quomodocunque quem admodum floreni et cruciati et seseni predicti qui in hac Civitate cuduntur recipiuntur acceptanturque. Vos autem procura- tores et Concilium dicte Civitatis Destuse faciatis eo modo quo Civitas hec facit dictam monetam fabricari per ministros seu operarios per vos ad id eligendos, de quo et cum electi fuerint eos semel et pluries removendi et mutandi ac variandi, excepto Magistro Sicle ipsius de quo nos cum aliis nostris litteris providemus, plenam per has easdem vobis conferimus po- testatem : ipsamque monetam, cum facta fuerit per personas per vos ad id deputandas, recipi et inde in defensionem Civitatis et reipublice ac singu- larium personarum illius per vos seu deputandos a vobis et non in alios usus, distribuí volumus et ordinamus, iuribus tamen Regiis si qua fuerint penitus reservatis : reservala etiam racione Curie Regie reddenda de nu- mero cudende monete predicte : ut nobis seu eidem Curie innotescat dic- tam sumam viginti milium librarum Barchinonensium non excessisse. Quod si contrafierit, volumus vos in eas omnes penas incidere in quas in- cidunt fabricatores false monete. Gubernatori igitur generali ac eius vices-
Les Monedes Catalanes 455
gerentibus in principatu Cathalonie : procuratori regió: Vicario: Subvica- rio et Baiulo ipsius Civitatis Dertuse : cetcrisque demum universis et sin- gulis oíficialibus et subditis rcgiis in hoc principatu constitutis et cons- tituendis habitantibusque et iiabitaturis tradimus firmiter in mandatis, quatenus in fabricatione acceptatione et usu dicte monete nullum vobis impedimentum aut contradictionem faciant aut fieri modo aliquo permit- tant, Quinimo vos uti libere et expedile hac nostra gratia licencia et con- cessione sinant, Usumque et acceptationem dicte monete observent obser- varique faciant. Renitentesque quoscunque penis realibus et personalibus ad eorum arbitrium imponendis omnino et eíficaciter compellant et mulc- tent. Et demum forma nostre huiuscemodi licentie per eos et unumquen- que eorum diligenter considerata, eam et omnia et singula in his nostris litteris contenta firmiter teneant et inviolabiter observent et faciant ab aliis inconcusse servari. Nec secus agant si gratiam regiam ac nostram caram habent ac penam nostre arbitrio reservatam cupiunt evitaré. In cuius rei testimonium presentes íieri mandavimus, comuni locumtenentie nostre si- gillo inpendenti munitas : Datas in Civitate Barchinone die primo mensis novembris anno a nativitate domini .M.cccc.lxiij. — Fray John. d. b. — Dominus Locuntenens mandavit mihi Roderico Vitah'.
Arxiu Corona Aragó, Reg. II, Divers, locuml. J. de Beamont, f. 53.
Carreras y Candi; Turbacions a Tan-agona y altres llocs, motivant encunyacions mone- tàries, ap. IX, pi. Ó33.
LXIX
(Volum II, plana 203).
29 Novembre 14O3.
Confirmació del nomenament d'emblanqiddor de la moneda de
plata que s encunyava a Barcelona, feta a favor de Pere de Plà pel
lloctinent del rer D. Enric.
Noshenricusetc. — Nos Joannesde beamunt etc. — Quia vacante superior! tempore ofíicio Emblanquitoris monete argenti que pro domino Rege nobis cuditur et solita est cudi in Secla dicte Civitatis Barchinone pro inhabiii- tate persone Antonii belie argenterii dicte Civitatis qui ex provisione Re- gia dictum tenebat et regebat ofíicium, quique factus est acuydatus et ini- micus principatus Cathalonie, et pro tali publice publicatus habitus tentus et reputatus : Eaque causa per Alcaldos dicte sicle iam dicte Civitatis dic-
456 Joaquim Botet y Sisó
tum Emblanquitoris offlcium vobis petro de plano mercatori civi dicte Civitatis Barchinone donec per Regiam Maiestatem aliter provisum fuerit de eodem extitit commendatum, prout in carta seu provisione que data fuit Barchinone vicesima sexta mensis Novembris anno a nativitate domini Millesimo Quadringentesimosexagesimo secundo vidimuscontineri: Atten- tis vestri dicti petri de plano meritis devotione in Regiam ipsam Maiesta- tem et serviciis laudi dignis in patriam erogatis, necnon ad quorundam familiarium et domesticorum Regiorum et nostrorum perhumiles inter- cessus, de fide insuper sufficiencia et legalitate animique probitate vestri dicti petri de plano mercatoris civis Barchinone plenarie confidentes, ac- ceptam et gratam habentes provisione per dictos Alcaldos de ofíicio ipso necessitatis et tempore vobis factam, Eamque laudantes, presentium teno- re dictum Emblanquitoris officium vobis dicto petro de plano de novo com- mittimus Regia qua fungimur potestate, sive comendamus ad vite vestre decursum : Ita quod vos dictus Petrus de plano et nemo alius, vita vobis durante, sitis Emblanquitor dicte monete, ipsumque officium per vos aut subslituendum seu substituendos a vobis de quòrum culpis Curie Regie teneamini, dictum teneatis regatis et exerceatis officium fideliter legaliter atque bene, Et habeatis vos et substituendi a vobis illa salaria jura et emo- lumenta que alii qui hucusque dictum obtinuerunt officium habere fuerunt soliti et consueti, Gaudeatisque fruamini et uti possitis vos et substituendi a vobis illis graciis favoribus libertatibus honoribus privilegiïs et immuni- tatibus quibus alii qui dictum tenuerunt et rexerunt officium soliti suntgau- dere et uti atque frui : vosque et substiendos a vobis pro emblanquitore dicte monete deinde haberi volumus. Mandantes .... etc. Datam in Civitate Barchinona die vicesimo nono mensis Novembris anno a nativitate domi- ni Millesimo .CCCC.Lxiij. Fray John. d. b.
Arxiu Corona Aragó, Reg. III, Var., locumt. J. de Beamont, f. 24. Inèdit.
LXX
(Volum II, plana 281). 27 Setembre 1463.
Llicencia d^ encunyar moneda, quan s'hagués acabat la guerra, otorgada a la ciutat de Gerona pel rey D. Joan II.
Nos Joannes dei gratia Rex Aragonum, Navarre, Sicilie, Valencie, Maio- ricarum, Sardinie et Corsice, Comes Barchinone, Dux Athenarum et Neo-
Les Monedes Catalanes aSj
patrie, ac eciam Comes Rossilionis et Ceritanie, volcntcs crf^a vos fidelcs nostros, universitatem et singulares Civitatis Gerunde, nuíniíicencio nostre liberalitatem ostendere: quandoquidem hoc tempore rcbcllicnis et conspi- racionis Cathalanoruni in maiestatem nostram, vos fidelcs novimus et promptos in omnibus servicium nostrum concernentibus; Tenore igitur presentis carte nostre, firmiter et perpetuo valiture, de certa nostra scien- cia delliberate et consulte in aliqualem predictorum satisfactionem vobis petentibus et supplicantibus, damus et concedimus licenciam et plenariam facultatem quod, finito tempore dicte guerre, possitis et valeatis cudere et cudi facere monetam auri et argenti et aliorum metallorum in dicte Civi- tate; nobis tamen salvis semper superioritatibus, juribus, regaliis et pre- heminenciis nostris; retentis eciam apud eandem imprentis et aliis ins- trumentis, que nunch sunt in dicte Civitate et cum quibus per Capita- neuin peccunia in dicta Civitate cuditur. Mandamus igitur Gerentivices nostri generalis Gubernatoris in Cathalonie principatu, Vicario, bajulo ceterisque oficialibus dicte Civitatis et aliis ad quos spectet, que nunch sunt et pro tempore íuerint, ad penam mille florenorum auri, quatinus nostram huiusmodi licenciam facultatem et concessionem, et omnia et singula supradicta, vobis teneant firmiter et observant, tenerique et ob- servari faciant, et non contra faciant, seu aliquem contra facere vel venire permittant aliqua ratione seu causa, quanto dictam penam cupiunt evitaré. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro conimuni sigillo impendente munitam. Data in Civitate Cesarauguste die vicesimo septi- mo mensis septembris anno a nativitate Domini .M.cccc.Lxiij., Regnique nostri Navarre anno .xxxviij., aliorum vero regnorum nostrorum sexto. — Rex Jo(hannes). — Dominus Rex mandavit michi dominico de cho; et viderunt eam Joannes pagès vicarius, cui fuit comissum ut eam videret, Ferdinandus de Trogillo regens thesaurariam et petrus torelles conserva- tor regii patrimonii. — Vidit Vicarius. — Vidit Ferdinandus de trogillo Re- gens thesaurariam. — Vidit Petrus torelles conservator.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 3354, fs. 21 y 22. Arxiu municip. de Gerona, pergamí n. 253 y Llibre Vermell.
Fita : Memorial Numismàlico Espanol, tom. 111, p. 191 y 192.
Institut d'Estudis Catalans. 58
458 Joaquim Botet y Sisó
LXXI
(Volum II, plana 282).
12 Juny 1463.
Llicencia donada per D. Joan II, a Requesens de Soler, portant-veus de Governador general de Catalunya y Capità de Tàrrega, pera encunyar tota classe de moneda igual a la que corria a Catalunya.
Nos Johannes, dei gràcia, Rex Aragonum etc. Quoniam vos, nobilis, magnificus et dilectus Consiliarius nostri Requesens de Solerio, militis, Gerentisvices nostra generalis Gubernatoris officii in principatu Catalo- nie et Capitaneus noster in villa Tarrege, pro supplendis necessitatibus curie nostre hoc presertim tempore multipliciter urgentibus, pro custodia dicte viile nonnullas gentes stipendiatas et salario conductas sustinere ha- betis, ut una cum illis viliam antedictam, e manu Catalanorum Excellen- cie nostre rebellium, defendere et eruere valeatis ad servicium et fidelita- tem nostram : Et quia, non sine grandi iabore huiusmodi expensis hacte- nus satisfecistis, jamque ad id vires vestri, ut vestri liumilesupplicacionem percepimus, suffecture nuilimode sunt, nisi huiusmodi provissionis reme- dium a serenitate nostra vobis concedatur : Atque, prospicientes virtutem, fidem, probitatem et industriam vestras, quas satis expertas et comproba- tas habemus; Tenore presentis, deliberate et consulte, et de nostra certa sciencia, damus, atribuimus et concedimus plenam facuhatem et licenciam, vobis dicto Requeseno de Solerio, quod libere, licite, impune, et deinceps quando volueritis, possitis et valeatis in dicta villa Tarrege, aut alibi ubi magis expediens vobis videbitur, monetas auri et argenti et alterius metalli in principatu nostro Catalonie curribilis, cudere et conficere, seu cudi et confici facere, dum modo eas aliis monetis que in dicto principatu currunt stampa, forma, liga, lige, pondere et valore similes faciatis, seu per minis- tros a vobis deputandos fieri faciatis : Nos enim, in et súper predictis om- nibus et singulis, vires, voces, locum nostrum et plenissimam potestatem et facultatem vobis conferimus cum presenti. In quòrum testimonium pre- sentem fieri iussimus, nostri cerei sigillo pendenti munitam. Datam in civitate Tudele, die duodecimo mensis junii anno a nativitate domini Mi- llesimo Quadringentesimo Sexagesimo Tercio, Regnique nostri Navarre anno .xxxviij., aliorum vero regnorum nostrorum anno sexto. Rex Jo-
Les Monedes Catalanes
459
hannes. — Dominus Rex mandavit michi Gaspari darinyo, et propicr absentiam Thesaurarii et Consiliariis iussit eam absquc ipsorum ma- nuum apposicione expediri.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 34:14, f. 2 v. Inèdit.
LXXII
(Volum II, plana 283).
8 Març 14G4.
Orde del rey D. Pere IV, conestable de Portugal, manant fer una
crida prohibint la circulació en la provincià d'Empordà de la
moneda que s encunyava a Gerona.
En Pere etc. Als arnats e feels nostres tots e qualsevol officials nostres en la provincià de Empurda offici nostre exercints, axi ecclesiastichscom se- culars, e a totes e qualsevol altres persones en la dita provincià habitants, als quals les presents pervendran o presentades seran, salut dilectio amor e gràcia. Per alguns dignes e bons respectes, los quals no curam a present explicar, havem provehit, axi com ab la present provehim, que alguna ma- nera de moneda fabricada per los de la força vella de Gerona no valga e sia prohibida en tota aquexa provincià. Per ço, ab tenor de la present vos diem encarregam exortam e manam que, per los lochs de la jurisdicció a cascun de vosaltres acomanada en aquexa provincià, ab veu de publica crida per los lochs acostumats façau publicar, sots pena a nostre àrbitre reservada, que no sia algú de qualsevol lev stat 0 condició sia gos pendre de la dita moneda, ne dar ne vendre cosa alguna per aquella en tota la dita provincià. E guardau vos no fesseu lo contrari, ne en la executio de aço sia mesa alguna dilació, si la nostra ira indignació e pena damunt dita de- sijau no encorrer : car per molts respectes axi volem se faça. Data en Vila- francha a .viij. de Març Mil.cccc.Lxiiij. 1^ Rex Petrus ^ — Dominus Rex mandavit mihi Roderico Vitali.
Arxiu Corona Aragó; Reg. I Exercit, de Pere de Portugal, f. 27. Inèdit.
460 Joaquim Botet y Sisó
LXXIII
(Volum II, plana 284).
•24 Abril 1465.
Orde del rey D. Pere IV d'encunyar en la seca de Barcelona una moneda d'or, anomenada Pacífic.
Nos Petrus etc. Nichil magis principem ac Regem decere arbitrarum qui a summo ipso deo Regno suo prefectus est cuique uni precipua reipu- blice cura incumbit, quam saluti incolumitati ocio et quieti subditorum suorum quoad potest consulere, bellumque in primissi id in Regno vigeat componere sedare atque finiré. Illud nanque preter cetera infortunia que Regno accidere possunt perniciossisimum et acerbissimum esse cotidiane clades capciones redempciones famumes meniumque murorum urbium opidorum et edium privatarum ruine, depopulacionesque et incendia facile declarant, Cunque nos iam a principio nostri regiminis princi- patum hunc nostrum tanto tamque atroci bello ardentem paccare cu- pientes, quotidianis equitum peditumque stipendiis exsolvendis aliis- que bella necessariis non sine ingenti quodam sumptu comparandis et ceteris que bellum fert efficiendis tantum ex nostris opibus et faculta- tibus consumpserimus ut ex reliquo haud diucius bellum geri potesset, nisi infrascripto et aliis consiliis et remediis uterernur. Idcirco tenore presentis carte nostre, ad nostrum beneplacitum durature, de certa nostra sciencia predictis et aliis ex causis servitium nostrum quietemque et ocium reipublice huius nostri principatus concernentibus moti, et consilii nostro decreto preeunte, monetam infrascriptam cudendam íabricandamque in Sicla nostre Civitatis Barchinone duximus providemusque et statuimus. Et ita quidem vobis, fideli nostro Raphaeli moliner, Magistro maiore sicle antedicte, dicimuset expresse mandamus, quatenus durante ipso nostro be- neplacito et donec aliud a nobis mandatum habueritis, cudatis et fabricetis, cudique et fabricari per ministros dicte sicle faciatis, monetam auream in- frascriptam, modo et forma in presenti nostra carta descripta et annotata, videlicet : quod, presentibuscustodibusetscriba regalibusdicte sicle, tocam auream faciatis legis .xx. quiratorum que ipsis custodibus tradatur ab eis in eorum scriniis custodienda, liqueíactisque per vos riellis ex quibus mo- neta ipsa conficienda est, leneamini et habeaiis ante omnia custodes ipsos
Les Monedes Catalanes 461
advocaré qui tangant et experiantur ipsa riella, Et si dictorum custodum arbitrio iudicioque constiterit riella ipsa esse justa equa et conformia lcf;ia predicte toque regalis, quarta parli quirati magis aut minus, prout in fabri- ca et cuditionem florenorum qui in eadem sicla cuduntur fieri consuevit, ex eisdem riellis a custodibus ipsis predicte legis esse sit ut predicitur tan- gendo iudicatis, fabricetis cudatisque aut cudi et íabricari faciatis monetam eius figura et amplitudinis quam figuratam in scriptis vobis iam traditi- mus, quam pacificum vocari volumus, signis et impressione huiusmodi sig- natam videlicet : ex altera parte, scuto et corona regia cum litteris seu verbis huiusmodi in circumferència i mpressis, videlicet: deusin adiutorium meum intende; Ex altera vero parte, Maiestate et sceptro cum verbis item in ipsa circumferència impressis, videlicet : Petrus quartus dei gràcia Rex Arago- num. Quam quidem monetam ponderis et valoris esse volumus et jubemus huiusmodi, videlicet : quod ex unuquoque auri Marcho .Ixviij. numero et non plures neque pauciores pacificis fiant aut fieri possint, pondcre equales, valituri unusquisque .xviij. solidos barchinonenses; Volentes jubentes ac mandantes vobis eidem Raphaeli moliner expresse,quod cuicumqueaurum ad dictam Siclam pro fabricanda et cudenda pecunia deferenti, detis et sol- vatis pro unoquoque quirato in marco .xxxxviij. solidos barchinonenses monete currentis, quos ex ipsa moneta pacificorum solvere habeatis ad dic- tam racionem .xviij. solidorum pro quolibet. Mandamus propterea uni- versis et singulis dicte Sicle ministris et officialibus, de certa sciencia et expresse, sub incursu nostre indignacionis et ire penaque nostro arbitrio reservata, quatenus vobis dicto Raphaeli moliner in exercicio et fabrica monete ipsius pareant et obediant, suum quisque oífícium faciendo et exer- cendo. Et .ij. eorum ad quos spectet, riella ipsa, postquam ea legi predicte toque regalis justa equa et conformia ut predicitur reperirint, ad cudendum, vobis admittant, prout et quemadmodum nos cum presentibus decretum est statutum ac per vos eis mandatum, Mandantes eciam per hanc eandem, quanto strictius dici possit ac ad penam arbitrio nostro reservatam, Geren- tivices Gubernatoris in principatu Cathalonie et aliis universis et singulis officialibus et subditis nostris, quovis nomine jurisdiccioneofficio et pree- minència vocatis, eorumque officialium Locatenentibus ubique in tota di- cione nostra constitutis et constituendis, quatenus monetam ipsam, ad dic- tam racionem .xviij. solidorum pro quolibet pacifico, recipiant et recipi fa- ciant, dubio et dificultate cessa ntibusquibuscumque,atqueprediciusGerens vices Gubernatoris monetam ipsam a cunctis sic ut predicitur recipiendam. publice nunciari faciat per loca soiita Civitatis Barchinone. Etcontrarium
462 Joaquim Botet y Sisó
non faciant, si gratiam nostram caram habent iramque et indignacionem ac penas predictas cupiunt non incurrere. Dantes et concedentes vobis ipsi Ra- phaeli moliner, tenore presencium, potestatem et facultatem, quod si forte quisquam ex ministris ipsius sicle processum decessum autaliasquomodo- libetabipsa siclaabfuerit, ita quod officio seu non vacaritaut vacari poterit, eo in casu vos possitis et valeatis alium vobis benevisum absenti loco subs- tituere et ponere, donec per nos aliter provisum sit. In quòrum testimo- nium, presentem nostram cartam expediri et sigillo nostro minori, quo im- presenciarum utimur cum aliud in promptu non habeamus, in pendenti mandamus communiri. Datum in villa Turricelle de montegrino die .xxv. Aprilis anno a Nativitate domini .M.cccc. Sexagessimo quinto regnorum vero nostrorum anno secundo, j^ Rex petrus ^. — Dominus Rex ex de- liiberacione Consilii mandavit mihi Roderico Vitali, et viderunt hanc Vilana Vicecancellarius Locumthenens Thesaurari.
Arxiu Corona Aragó; Reg. II, Curiae de P. de Poilugal, fs. 59 v. y 60. Inèdit.
LXXIV
(Volum II, plana 286). 3^^ Abril I465.
Facultat de contractar ah moneda encunyada a Gerona, otorgada
ah certes condicions als vehins de Castelló d'Empories, de Figueres
y de Peralada, pel rey D. Pere IV.
Nos en Pere etc. Com nos, per nostre servey principalment, e per bene- fici utilitat e repòs de nostres vassalls e súbdits, e per altres dignes respec- tes nostre animo movents, preceint matura deliberació de nostre Sacre Consell haiam proveit e ordonat les monedes fabricades en la ciutat de Gerona ésser inhibides, e evacuades e prohibit daci avant no poder se có- rrer en les terres a nos obedients: per la evacuació e exauch de les quals faedor ab lo menys desavanç que fer se puga de aquells en poder de qui vuy les dites manedes son, sia expedient ésser fet algun comerci entre los feels e obedients a nos de una part e los desobedients e rebel•les de la part altra, entre los quals les dites monedes son stades fabricades e mes se co- rren, com a causa de aquellas se seguesca gran dan en les gents de nostre exercit principalment, lo que sens licencia e permissio nostra fer nos poria; Per ço, ab tenor de les presents donam plenària potestat e facultat, per dos mesos duradora, a vosaltres feels nostres los Capitans de les viles de Caste-
Les Monedes Catalanes 4(53
llo d Ampuries, de figueres, e de peralada, en les quals viles a present la dita moneda mes corre, que ab intervenció e consentiment dels Consols de les dites viles, ço es cascun en sa vila, liberament pugau consentir licencia c facultat plenària a aquelles persones de les dites viles queus semblarà, de poder anar ésser e contractar de compra de qualsevol mercaderies c altres coses en les terres e ab les persones a nos desobedients c rebclles, les quals mercaderies, e coses que dels dits rebel•les e inobedients compraran, hagen e sien tenguts pagar de la dita moneda, e no de neguna altra, mijançant jurament en poder vostre prestador: E per semblant, pugau guiar e asse- gurar e salconduyt atorgar a aquelles persones a nos d'.'sobedients que a vosaltres semblarà, per venir a aquexes dites viles, e portar e vendre a aquelles qualsevol mercaderies, e coses, ensemps ab les dites mercaderies adzembles traginers e altres qui aquelles conduiran, les quals mercaderies e coses per lo semblant per los compradors de aquelles de la dita moneda e no de altra se hagen a pagar, a fi que per lo dit mija sia donada obra al dit exauch de les dites monedes, e per causa de aquelles nos seguesca mes dan e detriment a la cosa publica de les terres a nos obedients, e a les gents precipuament de nostre exercit, com dit es. Entès emperò e declarat, que les dites persones qui per causa del dit exauch faedor de la dita mo- neda iran als lochs a nos desobedients, 0 de aquells vindran als lochs de- munt dits e a nos obedients, no puguen en alguna manera traure de nostra obediència ne als dits lochs desobedients portar alguna natura de vitua- lles, armes, artelleria, pólvora, or 0 argent en vexella o en massa, letres o avisos a nos e a nostre stat nocius, anant o venint, ne altres coses prohibi- des : ne es nostra intenció que en los guiatges o salconduits per vosaltres dits capitans per la dita raho otorgadors e fahedors sia exprimida la causa demunt dita puys en consentir aquells hagen entrevengut los Consols com dit es, a fi que ab millor cautela e sens noticia dels enemichs les dites coses puxen ésser maneiades e sostenguen son degut effecte. Ma- nant etc... En testimoni de la qual cosa manam ésser spatxades les pre- sents ab lo nostre segell menor en lo dors segellades. Dades en la vila de Torroella de Montgri a .xxx. dies de Abril en lo any de la nativitat de nostre senyor Mil .cccc.Lxv. Post datam, a maior cautela volem la nos- tra present licencia dur per dos meses, del dia de la data de les presents contínuament seguidors e no mes. segons damunt es dit. Dada ut supra l^ Rex Petrus ^ . — Dominus Rex mandavit mihi Roderico \'itali.
Arxiu Corona Aragó; Reg. II, Curiae, de P. de Portugal, fs. 66 y 67. Inédil.
464 Joaquim Botet y Sisó
LXXV
(Volum II. plana 289).
10 Febrer 1466.
Orde del rey D. Pere IV, pera que s encunyessin en la seca de Barcelona altres tres menes de Pacífics.
Nos Petrus etc. Dudum siquidem quibusdam dignis respectibus atqué causis, servicium nostrum publicamque utilitatem concernentibus motí, et in primis quo facilius belli onera sustinere pacique providere possemus, ex concilii nostri decreto mandavimus cudi in Sicla nostra Barchinone monetam auream pacificum vocatam, legis ponderis signorumque impres- sionis ac figure descriptorum in carta nostra ea de re expedita, ad quam nos referimus, que data fuit in villa Turricelle de Montegrino die .xxv. Aprilis Anno .M.cccc.Lxv. Cumque in presentiarum, aliquibus non minus dignis respectibus atque causis dignitati honori et statui nostro conducen- tibus, decreverimus et velimus ex dicta moneta, seu paciflcis, cudi in dicta Sicla aliquot numero forma et modo infrascriptis. Eamobrem, vobis fídeli nostro Raphaeli moliner, Magistro Maiore Sicle antedicte : Tenore presen- tis, de nostra certa sciencia et consulto, dicimus et mandamus, quatinus ex eadem ipsa lege auri, videlicet .xx. quiratorum, et cum iisdem signis, im- pressione et litteris, seu verbis, predicte monete pacificorum cudatis et seu cudi faciatis per ministros dicte Sicle alios pacificos, triplicis generis sive figure et ponderis, eius scilicet figure latitudinis et seu rotunditatis quam vobis iam figuratam seorsum dedimus, ponderis vero huiusmodi, videlicet: alios ponderis triginta unumquemque, alios quadraginta, alios Quinqua- ginta pacificorum predictorum qui iam in dicta Sicla cuduntur, debito ordine et consuetudine in ipsa cudicione pacificorum predictorum obser- vatis, quem vestro dicti Magistri arbitrio relinquimus. Non tamen est mentis nostre, nec volumus per huiusmodi pacificorum cudicionem, cesset cudicio aliorum supradictorum ; immo illam continuari volumus et iube- mus, huiusmodi non obstante. Mandamus... etc. Datam in Civitate nostra vici die .x. februarii anno a nativitate domini Millesimo .cccc.Lxvj., Regno- rum vero nostrorum anno tercio. gg Rex Petrus gg . — Dominus Rex man- davit mihi Roderico Vitali.
Arxiu Corona Aragó; Reg. U.Curiae, de P. de Portugal, f. 188 v. Iiiédií.
Les Monedes Catalanes ^65
LXXVI
(Volum II, plana 289).
3 Març 1466.
Llicencia d'encunyar Reals y Sisens, olorgada a la vila de lier^a
pel rey D. Pere ÍV.
Lo Rey. — Consellers de la vila de Berga, feels nostres. Oyt havem lo feel nostre en Raphael Noguer, de aquexa vila, en lo que per part de aquella nos ha volgut dir, e en tot lo occorrent e necessari li havem respost, e manades spatchar les provisions opportunes per lo benefici e conservació de la dita vila, segons per ell vos serà referit. Responent vos a la licencia e facultat de batre moneda, vos diem: que per la virtut e fidelitat vostra, e que milshaiau forma de poder provehir e vituallar aquella, e atendre a la indemnitat e benefici universal dels habitants e poblats hoc e ala conservatio de la vila demunt dita en tant nostre servey, som contents ens plau pugau libera- ment, e sens incorriment de alguna pena, fer cudir e batre en la dita vila tants reals e sisens que prenguen suma de tres Mil liures, los quals façau del pes e liga dels Reals e sisens que en la nostra Secca de Barchinona se fabriquen e baten, e atleneu per dignes respectes se faça lo pus cautament e secreta ques pora pera evitar alguns inconvenients qui obviar vos porien. Dada en la Ciutat de Vich, a tres dies de Març Mil .cccc.lxvj. ^ Rex Pe- trus ^ . Als feels nostres los Consellers de la nostra vila de Berga. — Ro- dericus Vitale Prothonotarius.
Arxiu Corona Aragó; Reg. II, Curiae, de P. de Portugal, f. 192 v.
LXXVII
(Volum II, plana 290).
27 Maig 1466.
Contracta feta pel rey D. Joan II ah Jordi Lobet, mestre general de les seques reyals, pera la encunyació de varies monedes.
Capítols fets, fermats e concordals entre la sacra Maiestat del senyor Rey, de una part, e en Jordi Lobet, mestre general seu de les seques de Cathalunya, de la part altra, sobre la moneda dor e dargent que lo dit sc-
Instituí d'Estudis Catalans. Sg
466 Joaquim Botet y Sisó
nyor vol fer batre al dit Lobet en Tarragona o Monblanch o a Leyda o alia hon a sa Majestat plaurà. Primerament es concordat lo dit mestre bata o faça batre en los lochs damunt dits, o en altres que lo dit senyor Rey volrra, anrichs o alfonsins de la talla e pes que vuy fan batre en Castella los Reys don Enrich e don Alfonso, ço es quen lo march ne entren cinquanta e una peça, e de ley de .xxiij. quirats, ab que lo dit senyor Rey li dona hun quart de quirat de remedi o gràcia. ítem es concordat, que per cascun march d or fi que Luys de Sant Àngel de Çaragoça aportarà a batre a la cequa, lo dit mestre haja a donar cinquanta e quatre lliures e dos lliures de avantaia, que son cinquanta e sis lliures, en moneda de Anriques o Al- fonsins, comptant aquells a .xxvij. sous, e de aquell or, fahentne lo dit mestre Anrichs o Alfonsins damunt dits, haia a donar per cascun march de or fi onze lliures sis sous, dels quals san a pagar totes les despeses e messions de la ceca e los officials, en axi que restaran netes al senyor Rey per cascun march de or fi, deduhides totes despeses, deu lliures. ítem es concordat, que si lo dit Sant Àngel muntava lo march del or fi a mes de les dites cinquanta sis lliures, que en aquel cas lo dit maestre no sie tengut de pagar al senyor Rey las onze lliures sis sous, sinó que si manca una lliura o mes per march que aquella o aquelles haia a levar o menyscomp- tar lo dit maestre de les onze lliures sis sous, e totes les despeses, axi com da- munt es dit. ítem es concordat, que lo dit senyor Rey faça batre en los lochs damunt dits, o en qualsevol de aquels, florins dor de ley de setze quirats, o de setze quirats e mig fins en .xvij. quirats, e de talla de sexanta e huyt peces al march, ab hun quart de quirats de remedi, e que los florins pusca fer semblants e de la talla, letres e emprentes dels de Valencià. ítem es con- cordat, que si algun mercader o qualsevulla altra persona portava o metia or a la cequa, que aquelles tal haian a pagar al senyor Rey per cascun march dor fi sis sous. ítem es concordat, que lo dit senyor don de minues per cascun centenar de marchs de moneda dor, sinch onces dor fi; les quals son per minues de fonir, obrar, monedar e emblanquir. ítem, que si fa cent ducats enrichs del pes e ley que vuy se fan, encara que las allias sus lo coure (sic) per ço ques mostren pus alts de ley e haien cossa (sic) que aquells lo dit mestre puixa fer pagant los sis sous per march de or fi. ítem es concordat, que lo dit mestre bata o faça batre reals de Valencià, de talla de vuytanta e dos peces al march, e de ley de onze diners, ab dos grans de gràcia, e que les letres diguen axi com huy dien, e que haia mig real de fort a feble. ítem es concordat, que bata o faça batre reals de Barchinona, de talla de huytanta dos peces al march, e de ley de deu diners, ab dos
Les Monedes Catalanes
'í'>7
grans de gràcia, e de fort a feble mija peça per march. ítem, que axi ma- teix puxa batre mig reals a la lev c talla que batrà los reals damunts dits. ítem es concordat, que la dita maiestat donarà al dit maestre de minucs per cascun cent de marchs de reals e mig reals, set onzes de argent fi; ço es per minues de fondre e obrar monedar e blanquir. ítem es concordat, que si algun mercader o qualsevulla altra persona, volra metre argent a la cequa fahentne reals, que aquells tals haien a pagar per cascun march de fi, per lo dret del senyor Rey, tres sous. ítem es concordat, que tot merca- der o qualsevulla altra persona qui portarà or o argent o billo en la ceca, que aquells tals lo dit senyor los guia, e los ha per guiats anant e venint e hun mes après; e aço per que ab mills voluntat hi porten lo or e argent. Los quals dits capítols, e totes e sengles coses en aquells contengudes, la dita Majestat del senyor Rey atorga e ferma e promès, en sa bona fe e pa- raula real, aquells e aquelles servar e fer servar, quant a sa Serenitat se sguarda, juxta sèrie e tenor de aquellas; e lo dit Jordi Lobet, axi mateix, acceptant les dites coses per la prefata Majestat atorgades e ab ell fermades, atorga e ferma aquelles, e promès tenir e servar aquelles, tant quant a ell se sguarda, sots obligació de sa persona e bens hauts e per haver honse- vulla sien : les quals coses foren fetes atorgades e fermades per la dita Ma- jestat e per lo dit Maestre, en lo camp real contra lo castell de Amposta, a .xxvij. dies del mes de Maig, en lany de la nativitat de nostre Senyor mil .cccc.lxvj. Testimonis foren, a les sobredites coses presents, los mag- nifichs Joan Navarro, secretari de la dita Majestat, e Pedró de León, cam- brer de aquella. E yo Joan de Coloma, de la dita Maiestat secretari e per auctoritat de aquella per tot son domini e terra notari publich, a les dites coses present fuy, e aquelles de manament del dit senyor Rey per altri scriure fiu, e en testimoni de veritat ab mon acostumat signe la sig)^ni.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 3447, f. 149 v. Inèdit.
^68 Joaquim Botet y Sisó
LXXVIII
(Volum II, plana 291).
13 Setembre 1467.
Disposicions del Injant D. Joan, lloctinent del rey Renat d'Anjou, sobre l'or ques portes a la seca de Barcelona pera la encunyació
de Pacífics. ^'^
Nos Infans Johannes Serenissimi domini Regis primogenitus eiusque te- rrarum et terrarum Aragonum Sicilie etc. Gubernator et locumtenens ge- neralis, dux calabrie et lethoringie ac princeps Gerunde. Volentes quoad possimus utilitati Curie regie atque nostre debite providere, uti moneta auri vulgariter nuncupata paciffichs totali executioni mandetur, que non solum nobis sed eciam rey publice magnam utilitatem affert : Eamobrem, tenore presencium, de certa nostra sciencia et consulto, d icim us, comittimus et mandamus vobis fideli regió atque nostro Raphaeli moliner, magistro Siche nostre Barchinone, quod de quocumque auro vobis ad cudendum tradito, pro expedicione cuiuslibet fondicionis per vos faciende, simentetis seu simentari faciatis illis persona seu personis in tali oíficio seu minister rio expertis, illa marcha auri que in dictis fondicionibus pro lege ipsius monete coníicienda utilia et necessària fuerint et sine quibus fondiciones predicte expediré non poterant : pro laboribus vero cuiusquidem simenta- cionis solvatis et solvere teneamini, videlicet: pro unuquoque auri marcho simentato. illud precium seu pecunie quantitatem quam melius et utilius cum dictis persona seu personis poteritis concordaré, seu eciam convenire, ad comodum et utilitatem dicte Curie Regie atque nostre. Mandantes nam- que eodem tempore Magistro racionali Curie Regie atque nostre, eiusque locumtenenti, ac ceteris quibusvis a vobis compotum audituris, quate- nus tempore vestri raciocinii ponent vobis in exitu seu data quascumque quantitatis a vobis in vim harum litterarum Regiarum atque nostrarum exolutas, illas omnes et singulas in vestris admittanl et recipiant compotum
(i) Substituhim ab aquest document, que es cl citat en la nota i de la plana 291 del volum II, el que co- rrespondria a la nota 2 de la matcxa plana y volum, per ser el text d'aquest darrer, fora la capsalera, la data y la modificació en dita plaua indicada, redactat en termens exactament iguïls al qu'hem transcrit en l'Apèn- dix LXXIII.
Les Monedes Catalanes ^Og
dubio consultacione ac difficultate cessantibus quibuscumquc. Cuni ex causis predictis sit faciendum dccrevcrimus et velimus. In cuius rei icsli- monium presentes vobis fieri jussimus sigillo Regi(j in dorso munitas. \)a- tas Barchinone die Tricesimo mensis septembris anno a nativitate domini Millesimo Quadringentesimo sexagesimo Septimo. — Jehan. — Dominus primogenitus et generalis locunt. mandavit miciíi ludovico duranti.
Arxiu Corona Aragó; Reg. I, Curiae, de Renat dAnjou, f. 3. ínédil.
LXXIX
(Volum II, plana 593).
14 Novembre 1470.
Llicencia d'encunyar Senyals, atorgada a la ciutat de Vich per ilnfant D. Joan, lloctinent del rey Renat d\Anjou.
Nos Infans Joannes etc. Et si tantum quod nequit amplius penurie de- nariorum minutorum Civitas ista Vicensis opprimitur ut jamque aliis ves- tris intelleximus supplicacionibus, haud absurdum apud nos esse compe- rimus si auferende pecunie modum eidem adiuvento statuamus: Sane cum ad vestrum Consiliarorum proborum hominum ac singularium universi- tatis dicte Civitatis supplicaciones nuperrime datas, licenciam et facultatem concesserimus ut signa quedam plumbea que inter ecclesiasticos et clerum istius eiusdem Civitatis pro ordinariis distribucionibus ecclesie elarguntur. inter seculares eciam ad Regium et nostrum beneplacitum assummi im- pune ac dispartiri possent, formam actum illorum, non nulli malignospi- ritu doloque ac íacilitate illorum inducti, imitarunt, ac similia de falso fa- bricarunt: Que res tanta in suspicione eosdem populares adduxit, ut nemo remansit qui ea signa, nisi prius dificiliori in matèria ac forma mutentur, assumat. Tenore igitur presencium, indemnitati ac conservacioni dicte ci- vitatis volentes locum dare ne minutorum deffectu privatis Civibus ab ne- cessariis valeant oriri scandala, Quod que tucius de opporiuna moneta ipsi civitati possit salubriusque provideri, vobis dictis Consiliariis probis hominibus et universitat! dicte Civitatis vici licenciam et permissionem concedimusatqueimpartimur, quod libereet absque pene alicuius incursu, possitis predicta signa plumbea, tam in matèria quam in forma, uti vobis libuerit mutare et variaré seu de novo fabricaré, usque ad quantitatem vi-
470 Joaquim Botet y Sisó
delicet Ducentarum librarum et non amplius. Queque signa, in ere seu in alio quovis melallo de novo fabricanda, possitis inter vos cives et alios spon- te vestra dividere et dispartire per vos aut quempiam nomine dicte univer- sitatis destinandum, et postmodum ea recuperaré in aliaque moneta recep- tibili convertere et permutaré, nostra huiusmodi licencia seu permissione durante, quam hinc ad tres menses continuo ab inicio eiusdem divisionis computandos et non ultra duraré volumus et stare. Mandantes propterea Gerentivices nostre generalis gubernacionis in principatu Cathalonie, vica- rioque et aliis officialibus dicte Civitatis vici, quatenus licenciam et permis- sionem nostram huiusmodi vobis dictis Consiliariis universitati et singula- ribus predictis teneant firmiter et observent, tenerique et observari faciant per quoscumque, Et contra non veniant aliqua racione seu causa. In cuius rei testimonium presentes vobis expediri mandavimus, manu magnifici et dilecti Consiliari et Camerlengi Regii et nostri Arduini delia Jalla, mi- litis, propter indisposicionem persone nostre, signatas, Regioque sigillo in dorso munitas. Datas Barchinone Quartadecima die mensis Novembris Anno a nativitate domini Millesimo .cccc. Septuagesimo. — Delia Jalla. — Rodericus Vitalis mandato domini primogeniti et locumtenentis facto per Ardovinum delia Jalla Camarlengum et fuit delliberata in consilio. Arxiu Corona Aragó; Reg. V, Divers., de Renat de Anjou, f. 170.
LXXX
(Volum II, plana 319).
22 Agost i5ü6.
Disposició del Rey D. Ferran II, sobre I batiment en la seca de Çaragoça de moneda menuda y de ducats y mitjos ducats d'or.
Don Ferrando etc. A todos equales quiereofficiales, dequalesquierestado ley o condicion sean, e senyaladament a los officiales de la casa de nuestra seca de la Ciutat de Çaragoça, Salut e dilection. Sabido havemos poralgu- nas fidedignas persones, que algunos, por interesses particulares que en las íaltas de las monedas e en los cambios de aquellas ganan desonestamente, trabaian de poner empacho en el batir de la moneda menuda, e quando el lugartiniente de maestro de la Seca llama a los officiales que deve para daries razon de cada batida, e a fazer el ensay e las otras cosas que convie- nen para aquel exercicio, lo fazen de mala gana, e no quieren venir, e ahun
Les Monedes Catalanes 471
presumen de dezir que empacharan que no se bata mas moneda menuda, diziendo que de la batida hay harta, como aquella no abasto ahun a sictc mil libras: e porque es nuestra intencion que la gente popular e menuda no tenga esta necessidat de moneda, ni sean enganyados y decebidos en cl cambiar de la moneda de oro, que antes les tomavan de cada pieca d(;s di- neros y tres, y en nuestra Seca les cambian de balde, lo qual redunda en gran provecho de la cosa publica, y el peso de la dicha Seca es mas íino e justo que el de los otros cambiadores, en los quales siempre o por lo mas la moneda de peso fallavan falta, y tambien porque lo fecho por acto de corte es razon que passe adelante y no deve tener presumpcion ni alrevi- miento alguno de tornar atras, ni de tornar lo fecho por tantos. Portanto, vos dezimos e mandamos que. siempre que el lugartiniente de macstro, agostin roch de salazar, requerra a cada uno de los que haveys de contrave- nir en toda batida, que vengays a ver el ensay e poso e cuenta e las otras cosas necessarias, juxta forma del acto de cort fecho en el anyo Mil quinien- tos y tres en Caragoça, e segunt la ley e peso en aquel staiuidos e ordena- dosde la moneda menuda, no querra alguno de vosotros venir, que en aquel caso el dicho agostin roch de Salazar, con el notario e los otros officiales del ensay e los otros diputades para el dicho officio, puedan en contumàcia de aquel o aquellos que no querran entrevenir, con su notario e los otros dar razon de su batida e de su ley peso e cunyo juxta el acto de cort, e esto cada vez que farà la dicha batida o batidas fasta dar complimiento a toda aquella summa de moneda menuda e de miallas que por el acto de cort es statuido e ordenado. sin empacho de persona alguna. E no res menos, porque es nuestra voluntat querer magnificar esta nuestra Ciudat de Caragoça cabeça del Reyno de Aragón, la qual es cabcça delos otros nuestros Reynos, e es cosa que concierne mucho a la magnificència e policia de aquella e provecho de la republicà y del bien comun que haya seca, e de continuo se bata moneda de oro, segund que en las otras Ciudades principales de nuestros Reynos se baté, e el batir de la dicha moneda de oro es peculiarmente nuestro, en lo qual ni hay necessidat de convocar Cortes, para la summa de aquel, e acabada la summa de la dicha moneda por la dicha corte statuida e ordenada, no es nuestra inten- cion que se serà la Seca. Por tanlo, por la presente nuestra provision ator- gamos a vos, dicho Agostin Roch de Salazar, lugarteniente de maestro de la Seca, e a los que despues en vueslro lugar succederan, que podays, ahora mientre se faze la dicha moneda menuda, e despues de aquella acabada siempre que quisieredes, bater moneda de oro de ducado e medios ducados
472 Joaquim Botet y Sisó
de oro vulgarmente llamados terrandines, con las armas de aragon, de la ley e liga de ducados venecianos, juxta la serie e tenor del dicho acto de corte sobre el batir e fazer la dicha moneda con los cunyos por el Reyno a esto dados destinados e dedicados, llamando siempre en cada batida los offi- ciales de la Seca para el ensay peso e las otras cosas e solemnidades neces- sarias para el tal acto requeridas e acostumbradas, con toda la fidelidat e integridat que para el tal acto se requiere : para lo qual mandamos al ri- giente el officio de la governacion en el nuestro Reyno de Aragon, Justícia de Aragon, bayle general nuestro, Salmedina de la dicha ciudat etc. que vos den todo conseio favor que menester huvieredes quando por vos seran requeridos, so pena de Cinco mil florines etc. Data en la ciudat de Bar- chinona a .xxij. dias del mes de Agosto del anyo de la natividat de nuestro Senyor Mil quinientos e seys. — Yo el Rey.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 3667, f. 56. Inédil.
LXXXI
(Volum II, plana 322).
4 Novembre 1493.
Reforma de la moneda catatana d'or y de plata pel rey
D. Ferran II.
Nos Don Fernando, per la gràcia de Deu Rey de Castella, d Aragó, etc. Vist lo poder a nos atribuït per los tres estaments de la Cort General da- quest nostre Principat de Cathalunya, per lo qual nos pertany, ab consen- timent e aprobacio de la dita Cort, ab poder e facultat de ordenar e des- pondre sobre les monedes dor e dargent en lo dit Principat; oides moltes persones expertes e pratiques en monedes, e hagut madur consell sobre lo dit fet, axi y com a Rey e Senyor, e encara en virtut del dit poder, pronun- ciam e declaram en la forma següent: Primerament, pronunciam, declaram e manam, ques puga batre e sia batuda ecudida moneda dor fi, de ley e pes del Ducat Venècia, en les seques de Barcelona e de Perpenya, la qual moneda haja nom e sia nomenada Principat, e sia stampada de la slampa de la qual son stampats los ducats o moneda dor que vui s bat en la dita seca de Bar- celona, ítem pronunciam, ordenam e manam, que en les dites seques se pu- guen batre, e sien batuts, Reals dargent, a ley de onze diners e malla, e
Les Monedes Catalanes 473
que de cascun march se traguen setanta dos reals, que es la ley e pes dd Real 0 Croat de Barcelona, los quals reals sien anomenats Cruats y sicn stampats de la stampa dels dits cruats; e dels dits cruats se pugucn fer e façen mitgs cruats e quarts de cruats de la dita Icy e pes, c també se ha- guen de pesar. ítem pronunciam ordenam e manam, que dotse dels dits cruats valegan un Principat dels que havem ordenat per lo primer capitol, e un Principat valega dotse cruats dels sobredits. ítem pronunciam dccla- ram e manam, que nos poguen dar ne pendre los dits Principats sinó a pes, e los dits cruats nos puguen axi mateix dar ne pendre, en poch ne gran nombre, sinó a pes ab lo qual se acostumen e acostumaven pesar quan se pesaven los cruats en Catalunya, e que no sia gosada persona alguna de qualsevol estat o condició sia dar ne pendre los dits Principats e Reals, en poch ne gran nombre, sinó a pes, axi com desús es dit, e qui lo contrari farà perda la moneda, de la qual dos parts sien adquirides a Nos e nostra cort, e la una part al acusador irremissiblement; e que lo present capitol haia loch no solament en los Reals nous fahedors en la dita forma mas en- cara en los vells cercenats, e minuats, y en los qui no son cercenats ni mi. nuats. ítem pronunciam declaram ordenam, que nos puguen dar ne pen- dre a algun for en tot lo Principat carlins dargent cercenats ne per cerce- nar, ne altra moneda dargent de qualsevol natura sia, sinó los dits cruats: perço, si algú volra desfer los dits carlins per ferne cruats de la dita ley e pes, volem que ho puga fer portantlos a qualsevol de les dites seques, do- nant facultat que de aquells los officials de les dites seques pugan fer cudir e batre los dits cruats de la dita ley e pes, segons dit es; e que si persona alguna usarà dels dits carlins, donant o prenent aquells per moneda e no per desfer reduhintlos en argent en massa 0 en los dits cruats en les dites seques, com dit es, haja perdut los dits carlins, los quals en lo dit cas sien adquirits del qui contrafara a Nos e a nostra Cort irremissiblement. ítem pronunciam declaram ordenam e manam, que les monedes dargent ques nomenen Parpalloles, e dobles, e corren en los dits comtats de Roselló e de Serdanya, passats quatre mesos contínuament de si avant comptadors, no puguen córrer en los dits comtats, ne en altra part alguna del dit Prin- cipat; e si corrien après del dit temps, sien perdudes a la persona o perso- nes que de elles usarà, de les quals sien adquirides dos parts a Nos e a nos- tra Cort, e la terça part al acusador irremissiblement; però volem que dins los quatre mesos puguen ser desfetes les dites monedes en les dites seques o la altre de aquelles pera fer de aquelles los dits cruats de la dita ley e pes, 0 puguen ésser desfetes e tornades a massa dargent, de manera que nos
Institut d'Estudis Catalans. f'o
474 Joaquim Botet y Sisó
puguen dar ne pendre ne hajen curs per moneda passat lo dit temps sots la dita pena. ítem, per quant no havem fet encara deliberació sobre la mo- neda menuda, volent prevenir en aquella a benefici del dit Principat, reser- vam lo batiment e cudicio de quina ley e pes hagen ésser a major delibe- ració, la qual lo pus prestament que porem entenem a fer e posar en efecte dobra. Declaram emperò e manam, que de la moneda menuda que vui corre, ne de la que per avant se batrà, nos puga fer pagament de suma que basle a quart de cruat, sots les penes demunt dites. ítem, per millor provehir a les dites coses e a qualsevulla altres consernents les dites mone- des dor e dargent, e de la moneda menuda, nos retenim e reservam poder de proveir en aquellas, ab plena potestat de corregir, revocar, smenar, anyadir, mudar, ajustar e interpretar les dites coses e cascuna de aquelles una e moltes vegades e tantes quantes vist nos serà, dins o fora lo dit Prin- cipat. Dada e promulgada fou aquesta nostra sentencia e declaració per Nos en pròpia persona, com a Rey y Senyor, e per virtut del dit poder, e de nostre manament legida e publicada per lo amat e fel escrivà nostre Jo- han Domingues, Notari Publich, en una cambra de la casa de Dona Beatris Carroç, muller de don Pedró Maça de Liçano, situada en la Plaça de Santa Anna de la present ciutat de Barcelona, en la qual casa Nos feim nostra re- sidència e habitació : a saber es, dilluns que comptaven quatre dies del mes de Noembre, en lany de la Nativitat de nostre Senyor mil quatrecents noranta tres, e dels Regnes nostres, a saber: de Sicilià any vint y sis, de Castella e de Leo vint, d Aragó e dels altres quinze, e de Granada segon. Presents per testimonis los Venerables Don Pere de Cardona, Bisbe de Ur- gell, canceller, e Magnifich Mosen Gabriel Sanches, Thesorer General e Concellers nostres, e molts altres en multitut copiosa, e com aprofitas do- nar e promulgar sentencies e declaracions e fer provisions, si aquelles no sobservasen e deduisen a efectual y deguda execució; perço ab tenor de la present, de nostra certa sciencia, expressament e deliberada e consulta, diem eecarregam e manam expressament als portants veus de nostre Ge- neral Governador, Batlle General e Procurador Reyal en los dits Principat e Comtats de Rosselló e de Cerdanya, Veguers, Batlles, Consellers, Pahers, Jurats, consols e tots e sengles altres qualsevol oficials e persones axi ecle- siàstiques com seculars en lo dit Principat constituïdes constituidores, als quals, e segons a caseu de ells se pertanya, sots incorriment de nostra ira e indignació e pena de deu mil florins dor dels bens de qualsevols contra- fahents, que no podrem fer treure, irremissiblement exigidors e a nostres cofrens aplicadors, los requiridors emperò daquells requirint exhortant e
Les Monedes Catalanes 475
amonestant attentament, que aquesta nostra sentencia, declaració e provi- sió e totes e sengles coses desús contenf^udes, juxta sa sèrie e thenor tingucn fermament, e observen, executen e cumplesqucn, tenir observar executar e cumplir fahent inviolablement. E perquè algú no puga allegar ne cxcu- sarse per ignorància de les coses demunt dites, fahen registrar e publicar dita nostra sentencia e declaració ab veu de publica crida per los lochs acostumats del cap de cascuna Vegueria e de BalUia e altres qualsevols parts hont sia menester del dit Principat : e no hi contravinguen e contra- fassen, contravenir e contrafer permeten, per alguna via causa o raho : com axi proceesca de nostra mente, tot dupte, dificultat, contradicció, excepció, consulta e altres impidiments qualsevols repelits e cessants. En testimoni de les quals coses havem manat ésser fetes les presents, ab nostre segell comú en lo dors segellades. Data en Barcelona, a quatre de Noembre, en lany de la Nativitat del Senyor mil quatrecents noranta tres. Yo el Rey.
Dominus Rex ex sententia, ut in ea patet, lata lectaque publice mihi Jo- hanni Domingues. Visum per Generalem Thesaurarium.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 3601, fs. 1 01 -103. Salat, Doc. n. LXVII.
LXXXII
(Volum II, plana 322).
21 Novembre 1494. Reforma de la moneda catalana de bilió per D. Ferran II.
Nos Don Fernando, per la gràcia de Deu Rey etc.
Com les monedes dor e argent e menuts estiguessen ab gran confusió en lo present principat de Catalunya, e senyaladament los Reals e moneda dargent molt disminuïda y trasquilada, e quasi anichilada en gran dan de la cosa publica; per la cort general derrerament celebrada en la ciutat de Barcelona, e tres braços de aquella, fonch donat a Nos poder de reparar e adobar dita moneda en totes coses, com a Nos fos millor vist : dahont Xos. ab madur consell provehim sentenciam e declaram ladop de la moneda dor e Reals dargent que llargament es contengut en les declaracions e pro- visions nostres daquant fetes, a las quals nos referim, e les quals foren de manament nostre solemnement publicades per los lochs acostumats de la dita ciutat, e quant als diners, menuts vulgarment apel•lats, dels quals era
476 Joaquim Botet y Sisó
tan gran falta e mancament que en vides sen trobaven, ço que era gran dan per lo gran e necessari us daquells, provehim aconselladament e or- denam e manam de paraula a nostre Thesorer General, fer batre daquells en la nostra seca la suma a ell ben vista, a la ley y pes que segon lorde que lavors de paraula li donam, lo qual volem ésser perpètuament servat, sinó que fos vist deliberar e proveir lo contrari, e perço volem aparega ab los presents escrits, e lo qual orde es tal; ço es, com en la seca Real nostra de Barcelona, per lo Mestre de la seca, e lo regent dit ofici, obrers, moneders, oficials e ministres daquella, exercent e fahent cada hu son ofici, sien ba- tuts los sobredits diners menuts a la ley de un diner e quatorse grans e vint e quatre sols. de talla lo march, e que sien asenyalats a la una part de cap, e de creu en laltra, e ab les letres que solien ésser assenyalats los diners menuts antiguament, volent e manant que lo mestre de la seca re- gent dit offici pague a les persones que aporten argent en seca per fer dits diners menuts a raho de set liures sis sols per quiscun march del dit argent fi dels dits menuts que proceiran del dit argent, e perquè es digna cosa e deguda que lo qui treballa hage son condigne loguer e satisfacció, volem e manam, que del emolument procehint o romanent de la fabrica dels di- ners menuts sia cada hu dels treballants pagat e satisfet per lo dit mestre e regent en aquesta forma; ço es, que haja ell o retenga vers si a raho de sinch diners per march, e lo escriba hage a raho de dos diners per march. ítem dues guardes ço es los dos a raho de tres diners per march. ítem lo fo- nedor a raho de dos diners per march. ítem los obres a raho de dotse diners per march. ítem los moneders a raho de sinch diners. ítem lo ensaydor a raho de dos diners. ítem lo entallador y lo ferrer a raho de dos diners e ma- lla per march. Ítem lo emblancador a raho de un diner per march. ítem lo jove del taulell a raho de quinze liures per any, per lo temps que batran dits menuts. ítem per messions comunes e necessàries tres diners per march. E fet aquest pagament, lo que resultarà sia liurat a nostre Theso- rer General o Regent son offici en Catalunya. Perquè ab tenor de les pre- sents e de nostra certa sciencia, diem e manam molt stretament al nostre Regent, Scriva, Obres, Moneders, Oficials e ministres sobredits qu'ara son e per temps seran, que la present ordinacio, disposició nostra observen e guarden juxta la sèrie e thenor, sens mutació o alteració alguna e servats 1 estil e pratica e observança en la dita seca acostumada en semblants fabri- cacions. Manam axi mateix al Mestre Racional de nostra cort, resident en Barcelona, e son Loctinent, que en la reddicio dels comptes del dit Mestre de la seca 0 regent, admeta la present forma e orde en la dita fabrica axi
Les Monedes Catalanes a77
feta per lo manament verbal del dit Thesorcr íahcdora daçiavant, c axi be accepte los salaris e pagaments dels dits Mestre o Regent edels altres ofi- cials e ministres, segons damunt per Nos son taxats e ordenats ab copia autentica de les presents, e apoques, e certificació del dit scriva Real del dii pagament. En testimoni de les quals coses, manam fer les presents ab lo nostre segell comú en lo dors segellades. Data en la vila de Madrit, a vint y cinch de Noembre de mil quatrecents noranta quatre. Yo el Rey. — l)o- minus Rex mandavit michi Ludovico Gonzalez. Vis. per Gener. Thesau. en p. V. Bonet.
Salat, t. II, doc. n. LVIII.
LXXXIII
(Volum II, plana 323).
4 Juliol l5l3.
Ordinació de D. Ferran II, sobre la encunyació en la seca de Barcelona de diners menuts y de doblers.
Nos Don Fernando, per la gràcia de Deu Rey etc. Com en los dies pas- sats, per medi del Magnifich amat Conceller e Regent la nostra Cancelle- ria Micer Johan de Gualbes, los concellers del any passat de la nostra ciu- tat de Barcelona hajen negociat ab nostra Alteza sobre la fabrica dels me- nuts e doblers que shavien a batre en la nostra seca de aqueixa ciutat, per provehir a la necessitat e us de poble de moneda menuda, jatsia los sie es- tada mostrada la forma de dits menuts e dobles, e sobre aquella hajem declarada nostra intenció axi per resposta que havem feta a la consulta nos fonc tramesa per los Concellers passats, com encara per lo dit Regent la Cancel•laria, e sie nostre determinada voluntat que la fabrica de la dita moneda sie posada en execució axi dels menuts com dels dobles en una mateixa lley, ço es de tres diners, e aço sie durador perpètuament fins fos vist e deliberat per Nos lo contrari ; la qual nostra voluntat e manament aparega ab los presents escrits, e ques fassa ab lorde següent : a saber es, que en la dita seca Real nostra de dita ciutat de Barcelona, per lo mestre de dita seca, obrers e moneders, oficials e Ministres daquella, obrant e fa- hen cada hu son ofici, sien batuts los sobredits menuts e doblers a la dita ley de tres diners, ab quaranta un sou y quatre de talla lo march de dits diners menuts e dels doblers a vint sous e vuit diners per march. e que
478 Joaquim Botet y Sisó
sien assenyalats, ço es los diners menuts de la una banda la Testa nostra e de laltra una B, e los doblers la Testa nostra de una banda e del altra les armes de la dita ciutat. Volent e manant que lo Mestre de la Seca pague a las personas que aportaran argent en seca per fer dits diners menuts y dobles, a raho de set liuras deu sous per quiscun march dargent fi, dels dits diners menuts y dobles que procehiran del dit argent; e perquè es cosa digne e deguda, que lo qui treballa haje condigne premi e satisfacció, volem e manam que del emolument procehint e romanent de la dita mo- neda, levada la dita valor del argent entrada en quiscun march, que son dues onçes dargent fi que valen trenta set sous e sis diners, e per lo coure sis diners per fabrica de dits menuts e doblers, sie cada hu dels treballants pagat y satisfet sos treballs per lo dit Mestre en aquesta manera, ço es, que dit Mestre retengues vers si sine diners per march, e lo scriva Real de la casa de dita seca haja a raho de dos diners per march. ítem les guar- des a raho de quatre diners per march. ítem lo fonedor a raho de dos diners per march. ítem los obrers a raho de dotse diners per march. ítem los moneders a raho de sine diners per march. ítem lensayador a raho de dos diners per march. Itern lentallador e lo ferrer a raho de dos diners e malla per march. ítem lemblanquidor a raho de un diner march. ítem lo qui te la balança a raho de dos diners per march. ítem lo jove del taulell a raho de quinse lliures Barceloneses per any per tot lo temps ques batran los dits menuts y doblers. ítem per messions comunes e necessà- ries a raho de tres diners per march. En lo deliurar de dits menuts e do- blers, volem e manam per clarificació de la veritat e contentacio dels Po- bles ésser servada la forma següent : a saber, quels obrers tallen dits doblers trenta y un dobler per onza, que son doscents quoranta y vuit doblers en lo march, y dels diners menuts sexanta y dos diners menuts en la onça, que son lo march quatre cents noranta y sis; la qual moneda obrada, blanquida y amonedada, vingué en presencia de les guardes, e dit scriva Reyal e ensayador, e sien presos a la ventura de dita mezcla de dita mo- neda de doblers e diners menuts, per quiscuna sinquena de marchs ques farà de desliurança un dobler o dos diners menuts, en presencia de dits guardes e mestre, e sien liurats al ensaiador, e fassa dit ensay, lo qual fet a la copella, com se pertany, si seran trobats a la ley de dos diners 0 dos grans mes o menys, sien desliurats, que en altra manera essent a menys de dos grans no se puguen desliurar, ans deguen tornarà fondre, e per lo semblant, de fet dit ensay e trobat a la ley, ques puguen desliurar, e lo mestre de ba- lança prenga tres pesades quiscuna de un march, les quals contats per les
Les Monedes Catalanes 470
guardes, quan seran trobats ésser flachs e quant mes entren en lo march del nombre sobredit, e de tant quant shaura trobat mes sie fet dcbitor dit mestre e continuat en lo libre del scriva Real, dient aquesta desliuranc^a es magre tantes pesses per march, la qual feblega sie en recompensa del mestre de les minues de íundicio, obrers e emblanquidor e moneders, e en la reddicio dels comptes sia debitor de lo que mes avant se trobarà, e lo mestre de la ciutat : dient e manant de certa sciencia e consultament al mestre de la seca, e scriva Real, obrers, moneders, oficials e ministres so- bredits, que ara son e per temps seran, que la nostra present determinació ordinacio e disposició tingan e observen juxta la sua sèrie e thenor sens mudar e alterar en aquella cosa alguna, servant sempre lo estil practica e observança de la seca en semblants fabricacions observada, puix no sia obviant o contraria al orde sobredit. E no res menys, ab lo mateix tenor de les presents, manam als Consellers, Clavari, Racional e altres ministres de la casa de la ciutat a qui pertany, que la present nostra provisió orde e disposició, axi en los pagaments com en les altres coses dessus dites, ten- guen e observen, en res ninguna no alteren per alguna causa 0 raho, car esta es nostra ferma determinada voluntat: e al Racional de la dita ciutat expres- sament manam que en la reddicio dels comptes del dit mestre de la secca accepten y passen a daquell los salaris e pagaments per Nos ordenats axi assi mateix com als altres ministres e oficials en les satisfaccions susdites: e guardense tots los sobredits e cascun delís de fer lo contrari, si la gràcia nostra tenen chara e la pena de mil florins d or d ells e de caseu dellscontra- fahents exigidors e a nostres coírens aplicadors desitjan no incórrer. Data en Valladolit, a quatre dies del mes de Juriol, en lo any de la Nativitat de nostre Senyor Deu Jesu Christ mil cinc cents e tretse. Yo el Rey. V. A. de Faria pro Cons. Generali. V. de Gualbis R. Generalis Thiesaurarii. — In Diversorum sigilli secreti V. fol. LXXXXII.
Salat, t, II, doc. n. LXX.
480 Joaquim Botei y Sisó
LXXXIV
(Volum 11, plana 327).
26 Agost 1481
Llicencia d'encunyar menuts atorgada a la ciutat de Gerona pel
rey D. Ferran II.
Nos fferdinandus dei gràcia Rex Castelle, Aragonum, legionis, Toleti, Valencie, Gallecie, Maioricarum, hispalis, Sardinie, Cordube, Murcie, Giennis, Algarbii, Algezire, Gibraltaris, Comes Barchinone, dominus Viz- caye et Moline, Dux Athenarum et Neopatrie, Comes Rossilionis et Ceri- tarie, Marchio Oristanni, Comesque Gociani: Quia civitatis nostra Gerunde et illius res publica propter penuriam monete minute detrimentum pati- tur, taliter ut iliius singulares res minutas seu qui parvo venduntur seu emuntur precio emi vel vendi absque singularium dicte civitatis maximo incomodo nequeunt, et sic negociació ipsius civitatis impeditur. Idcirco, nostre Magestati vestri dilectorum et fidelium nostrorum Jacobi Scales et Raymundi dez puig, Sindicorum per dictam Civitatem ad Curias genera- les que in presencium in hac Civitate incolis huius principatus Cathalonie celebramus, humili supplicatum fuit ut licenciam cudendi parvulos sive minutos usque ad quantitatem ducentorum librarum eidem concedere de nostri regia benignitate dignaremur. Nos vero, volentes ut dicta Givitas illiusque res publica ac illius singulares libere emere et vendere res eisdem necessarias possint, et negociació in dicta Civitate libere fieri valeat, nec propter dicte monete penuriam aut deffectum damnum aut detrimentum paciatur, vestri supplicacionibus benigne inclinati; tenore presentis et de nostri certa sciencia, delliberate et consulto, licenciam facultatem et per- missum vobis dicte Universitati Civitatis Gerunde concedimus, ut quibus- vis prohibicionibus, pragmaticis, ordinacionibus et aliis quibusvis contra- rií disponentibus, et penis in eis adjectis non obstantibus, possitis et valea- tis cudere et cudi facere in dicta Civitate Gerunde minutos sive monetam minutam, cuiuscumque metalli volueritis, cum signo seu armis dicte Ci- vitatis, usque ad quantitatem ducentarum librarum: hec videlicet adjecto, quod dicta Civitas teneatur assecurare et assecuret ydonee de recuperando dictam monetam minutam ab illis in quòrum posse devenerit, et loco illius aliam bonam monetam auri seu argenti restituendo et commutando cum
Les Monedes Catalanes
481
ei quando et quociens inde fueritis requisiíi : Et ut id mclius et facilius fieri valeat, una per dictam Civitatem eligatur, nominetur, et deputclur persona, que dictas pecunias, cum inde requisita fuerit, cum bonis com- mutet, adeo ut hac via cives dicte Civitatis còmode negociaré, vendcrc, et emere res necessarias que parvo venduntur et emuntur precio, possint et valeant. Illustrissimo propterea Joanni, principi asturiarum et Gerunde, primogenito nostro carissimo et in regnis et terris nostris post felices et longevos dies nostros indubitato sucessori, intentum nostrum declarantes, sub paterne benedictionis obtentu dicimus, Gerenii vero vices nostra genc- rali Gubernatoris in principatu Cathalonie, vicariis, baiulis, subvicariis, subbaiulis, ceterisque universis et singulis officialibus nostris ad quos spec- tet dicimus, precipimus et jubemus, expresse et de certa sciencia, ad nostre gracie etamoris obtentum, penamque florenorum auri aragonum Mille nostris inferendam erariis, utnostram huiusmodi licenciam, íacultatem et permissum, et omnia et singula in ea contenta, teneant firmiter et obser- vant, et faciant per quos deceat inviolabiliterobservari, el non contra faciant vel veniant, aut aliquem contra facere vel venire sinant, racione aliqua si ve causa, In euius rei testimonium presentes fieri jussimus nostro sigillo se- creto in dorso munitas. Datas Barchinone die .xxvj°. Augusti Anno a nati- vitati domini Miliessimo .CCCCLXXX. Primo. — yo el rey. — Vidit Pe- trus forner, iocumtenens in officio consiliarius generalis. — vidit Maiet fis- ci advocatus. — vidit Gabriel Sanchez generalis thesaurarius.
Arxiu munic. Gerona; Llibre I de Moneda, f. i. Inèdit.
LXXXV
(Volum II, plana 332).
3 Octubre i5i3.
Testimonial de la encuny ació a Gerona de menuts, ab la empremta d'una rosa y creus.
Universis et singulis presentium seriem inspecturis, fidem facio ego Ni- colaus Rocha, notarius publicus Gerunde et honorabilium juratorum et Consilii civitatis prefate scriba : Quod in dicta Civitate Gerunde. in preteri- tis annis et in anno currenti, f'uerunt cussi minuti seu moneta minuta vi- gore licenciarum concessionum et facultatum per Serenissimum Dominum
Institut d'Estudis Catalans. ^'i
482 Joaquim Botet y Sisó
nostrum Dominum Regem vel eius locumtenentes generales Universitati dicte Civitatis Gerunde datarum et concessarum, et auctoritatem earundem honorabili domini Jurati dicte Civitatis diversis temporibus utentes prout poterunt et debuerunt dictis licencia et facultate, in dicta civitati cuderunt et seu cudi fecerunt minutos sive monetam minutam per modum et for- mam dictarum regiarum concessionum et facultatiset ordine modoet for- ma in eis contentis observatis, que minuti fuerunt cussi facti et fabricati cum armis dicte Civitatis parte ex una et ex alia parte cum una rosa et çriicibus, et currunt publice per Civitatem eadem et alia loca, et ipsa Uni- versitas, sive Consilium generale ipsius civitatis, ante ipsam fabricacionem, ipsos minutos, sive ipsam monetam, sub obligacione bonorum ipsius civi- tatis assecuravit. Et quare sic fuit, et est veritas, ideo Ego dictus notarius etscriba presentes testimoniales et certificatorias litteras, in precessorum (?) evidens testimonium adque indubitatam íidem, de voluntate mandato et ordinacione dictorum honorabilium dominorum Juratorum, die .iij. oc- tobris anno a nativitate domini M° d°. .xiij. duxi faciendas, et eis meum so- litum actis notarie apposui sig gg num.
Arxiu munic. Gerona; Manual d'acorts de l'any i5i3, f. 68. Inédil.
LXXXVI
(Volum II, pàg. 332).
17 Novembre 1484.
Llicencia d'encunyar trescentes lliures de «menuts», atorgada a la ciutat de Vicli.
Nos Infans Enricus, etc. Quia Civitas vici et illius respublica propter pe- nuriam monete detrimentum patitur, taliter ui illius singulares res minu- tas seu que parvo vendunlur seu emuntur precio, emi vel vendi absque sin- gularium dicte Civitatis maximo incomodo nequeunt, et sic negociació ip- sius Civitatis impeditur. Idcirco, excellencie nostre pro parte consiliariorum dicte Civitatis humiliíer supplicatum fuit, ut licenciam cudendi parvuios sive minutos usque ad quantitatem Trescentarum librarum eidem conce- dere de nostri benignitate dignaremur. Nos vero, volentes ut dicta Civitas illiusque respublica ac illius singulares libere emere et vendere res eisdem necessarias possint, et negociació in dicta Civitate libere fieri valeat, Nec
Les Monedes Catalanes 483
propter dicte monete penuriam aut delVeclum dninnuiii aut delriíiicniuni paciatur, vestris supplicacionibus benigne inclinati, Tcnorc prcscnlis, et de nostri certa sciencia, delliberate et consulto, licenciam facultatcm et permissum vobis dicte universitati Civitatis vici concedimus, ut quibusvis prohibicionibus, pragmaticis, ordinacionibus, et aliisquivusbis contiariur7i disponentibus, et penis in eis adiectis non obstantibus, possitis et valeatis cudereet cudi facere in dicta Civitate vici quoscumque minutos sive mo- netam minutam, cuiuscumque metalli volueritis, cum signo seu armis dicte Civitatis, usque ad quantitatem Trecentarum librarum, hoc videli- cet adiecto, quod dicta Civitas teneatur assecurare et assecuret ydonee de recuperando dictam monetam minutam ab illis in quòrum posse devene- rit, et loco illius aliam bonam monetam auri seu argenti restituendo et commutando, cum quando et quociens inde fueritis requisiti, et ut melius et facilius fieri valeat, una per dictam Civitatem eligatur nominetur et de- putetur persona, que dictas pecunias, cum inde requisita fuerit, cum bonis commutet, adeo ut, hac via, cives dicte Civitatis còmode negociari vendere et emere res necessarias que parvo venduntur et emuntur precio possint et valeant. Nobili propterea magnifico consiliario. dilectis dicti domini Regi?? et nostris Gerentivices generalisGubernatoris in principatu Cathalonie, Vi- cariis, Baiulis, subvicariis, subbaiulis, ceterisque universis et singulis olfi- cialibus regiis ad quos spectet, dicimus precipimus et jubemus expresse et de certa sciencia, ad regie et nostre gracieamoris obtentum, penamque II0- renorum auri Aragonum Mille Rcgis inferendam erariis, ut nostram huius- modi licenciam facultatem et permissum, et omnia et singula in ea con- tenta, teneant firmiter et observent, et faciant per quos deceat inviolabiliíer observari, et non contra faciant vel veniant aut aliquem contrafecere vel venire sinant, racionealiqua sive causa. In cuius rei testimonium presentem fieri jussimus Regiosigillo in dorso munitam. Datam Barchinone. die .xvij". mensis Novembris. anno a nativitate domini Millesimo .cccclxxxiiij. — EI Infante. — Dominus Iníans, locutenens generalis, mandavit mihi Joanni ma- lle et vidit eam Regis Cancellarius.
Arxiu C rona Aragó; Rcg. 3801, f. 63. Inèdit.
484 Joaquim Botet y Sisó
LXXXVII
(Volum II, plana 335).
7 Maig 1482.
Llicencia d'encunyar «senyals» o «menuts», otoy^gada a la vila de Vilafranca del Penades pel lloctinent V Infant D. Enric.
Nos Infant etc. Attenens e considerants que [per] part de vosaltres ju- rats prohomens e singulars persones de Vilafrancha de penades, es stada significada la molta necessitat que suffiren e tolleren per fretura de mone- da menuda, en tant que moltes de vegades com hauen ops de comprar per menut carn pa vi e altres vituales per lo viure de vosaltres, se sdeve que per no tenir moneda menuda vosaltres a donar ni los que venen aquelles a tornar vos en cambi per lo reyal que donau, no les podeu haver, e axi pasau e sofferiu moltes necessitats: perço, a humil suplicacio de vosaltres, e moguts per los respectes dessus dits, ab tenor de les presents donam Li- cencia facultat e permis que liberament e sens incorriment de pena alguna puxau fer senyals de coure, que quiscu valegue hun diner, en loch de mo- neda menuda, fins en quantitat de .Ixx. lliures, los quals valeguen ecorre- guen en aqueixa dita vila de Vilafranca de penades entre vosaltres: Puig, emperò, per aqueixa Universitat sien eletes una persona o dues, les quals sien tengudes e obligades cobrar los dits menuts, e donar per aquells mo- neda dor o dargent bona e de bon pes e de la que de present corre en lo present principat de Cathalunya e al for que vall, a la persona o persones que los dits menuts los donaran e restituhiran; les quals coses entimareu e notificareu, perquè a tothom sie manifest, ab veu de publica crida, fahedo- ra per los lochs acostumats de aqueixa dita vila : injungint e manant per ço per les presents als portantveus de Governador en lo principat de Catha- lunya, Batle general, Veguer, Sotveguer e altres ofïicials de la dita vila de Vilafranca de penades, que la present nostra licencia tinguen serven e guarden, tenir servar e guardar façen inviolablement, si la gràcia del dit Senyor Rey e nostra an cara e pena de dos milia florins evitar desijen. En testimoni de les quals coses manam les presents ésser fetes, sagellades ab lo segell reyal en lo dors de aquelles. Data en Barchinona, a .vij. dies de Maig, en lo any de la nativitat de nostre senyor Mil .cccc.Lxxxij. — El Infant.
Arxiu Corona Aragó; Reg. 3799, f. 113. Inèdit.
Les Monedes Catalanes ^85
L \ X X V 1 1 1
(Volum II, plana 335).
17 Setembre 1482.
Llicencia d'encunyar «senyals», atorgada a la inla de l'alaiii pel lloctinenl l'Infant D. Enric.
Nos Infans etc. Com la vila e Universitat de Talarn, situada en los con- fines de Pallars, sia venguda en gran penúria e fretura de diners menuts, en tan que la negociació de la dita vila ve molt a menys e la cosa publica de aquella reb e pren gran detriment: per tant, som stats supplicats per los amats nostres en Bernat ferrer, batle de la dita vila, e Arnau Sabater, sin- dich, per part dels consols e universitat de la dita vila a nos tramesos, los vol- guessem. donar licencia e facultat, axi com a les altres viles e universitats de Cathalunya, poguessen fer alguns senyals qui servesquen en loch de dines menuts. Nos perço, volent aconsellar e provehir a la indempnitat deia dita Vila e Universitat de aquella, e aximateix per condecendre a la supplicacio per part dels consols e universitat de la dita vila de Talarn a nostra exce- llencia feta; Ab tenor de les presents^ expressament e de certa sciencia, do- nam e consentim licencia e facultat als consols e Universitat de la dita Vila, que sens incorriment de pena alguna, en huna e moltes vegades, puxen fer e fabricar alguns senyals de matall, axi daram coure com plom, ab lo senyal de la dita vila, fins en quantitat de vint e cinch lliures; lo qual senyal, per evitar fraus, de quatre en quatre mesos, o per aquell temps que a ells ben vist los serà puguen variar e mudar en aquella forma e manera que ben vist los serà, e sia mes útil a la cosa publica, los quals per los homens e habita- dors de la dita vila se haien a pendre; per tant, ab tenor de les presents, ex- pressament e de certa sciencia, dihem e manam etc. etc. Dada en la vila de agramunt, a .xvij. dies del mes de setembre, en lany de la nativitat de nos- tre senyor Mil .cccc.Lxxxij. — El Infante.
Arxiu Corona Aragó; Reg. 3868, f. 35. Inèdit.
Joaquim Botet y Sisó
LXXXIX
(Volum II, plana 335).
25 Agost 1483.
Llicencia d'encunyar vint y cinc lliures de «menuts», atorgada a la pila de T^alamós pel lloctinent l'Infant D. Eniic.
Nos Infans Enricus etc. : Quia villa de palamosio et illius res publica propter penuriam monete detrimentum patitur, taliter ut illius singulares res minutas seu que parvo venduntur seu emuntur precio emi vel vendi absque singularium dicte ville maximo incommodo nequeunt, et sic nego- ciació ipsius ville impeditur. Idcirco, nostre excellencie pro parte Baiuli et Juratorum dicte ville humiliter supplicatum fuit, ut licenciam cudendi parvulos sive minutos usque ad quantitatem viginti quinqué librarum eidem concedere de nostri benignitate dignaremur. Nos vero, volentes ut dicta villa illiusque res publica ac illius singulares libere emere et vendere res eisdem necessarias possint, et negociació in dicta villa libere fieri va- leat, nec propter dicte monete penuriam aut defïectum dampnum ac de- trimentum paciatur, vestris supplicacionibus benigne inclinati, Tenore presentis, et de nostri certa sciencia, deliberate et consulto, licenciam facul- tatem et permissum vobis Baiulo et Juratis dicte universitatis ville pre- dicte de palamosio concedimus : ut quibusvis prohibicionibus prachmati- cis ordinacionibus et aliis quibusvis contrarium disponentibus, et penis in eis adiectis non obstantibus, possitis et valeatis cudere et cudi íacere in dicta villa de palamosio minutos sive monetam minutam, cuiuscumque metalls volueritis, cum signo seu armis dicte ville, usque ad quantitatem dictarum viginti quinqué librarum, hoc videlicet adiecto: quod dicta villa teneatur assecurare et assecuret ydonee de recuperando dictam monetam minutam ab illis in quòrum posse devenerit, loco illius aliam bonam mo- netam auri seu argenti restituendo et conmutando cum quando et quotiens inde fueritis requisiíi: et ut melius et facilius fieri valeat, una per dictam vi- llam eligatur nominetur et deputetur persona, que dictas peccunias, cum inde requisiti fuerit, cum bonis commutet, adeo uthac via singulares dicte universitatis commode negociaciare vendere et emere res necessarias que parvo venduntur et emuntur precio possint et valeant. Nobili propterea magnifico consiliario et dilectis dicti domini Regis et nostris Gerentivices
Les Monedes Catalanes
487
generalis Gubernatoris in principatu Cathalonie, vicariis, baiulis, subvica- riis, subbaiulis, Ceterisqiie universis et singulis officialibus Regiis ad quos spectet, dicimusprecipimuset jubemusexpressect de certa sciencia,ad rcgic et nostre gracie et amorisobtentum, penamqueflorenoruni auri aragonum Mille Regiis inferendam erariis, ut nostram huiusmodi liccnciam facul- tatem et permissum, et omnia et singula in ea contenta, leneanl íirmitcr et observent et faciant per quos deceat inviolabiliter observari, et non contra- faciant vel veniant aut aliquem contra facerevel venire sinant, ratione ali- qua sive causa. In cuius rei testimonium presentem fieri jussimus regió sigillo in dorso munitam. Datam in villa Calidarum de Montebovino, dic .XXV. mensis augusti, annoa nativitate domini Millessimo cccclxxxiij. El Infante. — Dominus infans locumtenens generalis mandavit mihi Joanni Mallen, visum pervicecancellario et montfort pro generali Thesaurario.
Arxiu Corona Aragó; Reg. 3800, f. gS. Inéiiil.
xc
(Volum II, plana 336).
9 Janer 1484.
Llicencia d'encunyar «menuts», otovgada a la vila de Sant Feliu de Guíxols pel lloctinent V Infant D. Enric.
Nos Infans Enricus etc. Quia villa sancti felicis guixolensis et illius res publica propter penuriam monete detrimentum patitur, taliíer ut illius sin- gulares res minutas seu que parvo venduntur seu emuntur precio emi vel vendi usque (sic) singularium dicte ville maximo inquomodo nequeunt, et sic negociació ipsius ville impeditur; Idcirco, nostre ex. ••""■■ pro parte jurato- rum dicte ville humiliter suplicatum fuit, ut licenciam cudendi parvulos sive minutos usque ad quantitatem centum librarum eidem concedere de nostri benignitate dignaremur. Nos vero, volentes ut dicta villa illiusque res publica ac illius singulares libere emere et vendere res eisdem necessarias possint, et negociació in dicta villa libere fieri valeat, ne propter dicte mo- nete penuriam aut deffectum damnum aut detrimentum paciatur, vestris supplicacionibus benigne inclinat! : Tenore presentis, et de nostri certa sciencia, deliberate et consulto, licenciam facultatem et permissum vobis dicte Universitati villesancti felicis concedimus, ut quibusvis prohibicioni-
488 Joaquim Botet y Sisó
bus pracmaticisordinacioni bus et aliisquibusvis contrari um disponentibus, et penis in els adiectis non obstantibus, possitis et valeatis cudere et cudi fa- cere in dicta villa sancti felicis minutos sive monetam minutam, cuiuscum- que metalli volueritis, cum signo seu armis dicte ville, usque ad quantita- tem Centum librarum : hoc videlicet adiecto, quod dicta villa teneatur assecurare et assecuret ydonee de recuperando dictam monetam minutam ab illis in quòrum posse devenerit, et loco illius aliam bonam monetam auri seu argenti restituendo et commutando cum quando et quociens inde fuerint requisiti: et ut melius et facilius fieri valeat, una per dictam villam eligatur nominetur et deputetur persona, que dictas pecunias, cum inde re- quisita fuerit, cum bonis comutet, adeo ut hac via singulares dicte ville cò- mode negociari vendere et emere res necessarias que parvo venduntur precio et emuntur, possint et valeant; nobili propterea magniffico consiliario di- lectus dicti domini Regis et nostris gerentivices generalis gubernatoris in principatu Cathalonie, vicariis, baiulis, subvicariis, subbaiulis, ceterisque universis et singulis officialibus regiis ad quos spectet, dicimus precipimus et jubemus, expresse et de certa sciencia, ad regie et nostre gracie et amoris obtentum, penamque florenorum auri aragonum mille regiis inferendam erariis, ut nostram huiusmodi licenciam facultatem et permissum, et omnia et singula in ea contenta, teneant firmiter et observem et faciant per quos deceat inviolabiliter observari, et non contrafaciant vel veniant aut aliquem contrafacere vel venire sinant raciona aliqua sive causa. In cuius rei testi- monium presentem fieri jussimus, Regió sigillo generalis locumtenentia in dorso munitam. Datam Barchinone, die .viiij. mensis januarii anno a nati- vitate domini .M.cccc.Lxxxiiij. — El Infante.
Arxiu Corona Aragó; Reg. 3800, f. 121 v. y 122. Inèdit.
XCI
(Volum 11, plana 337).
18 Juliol 1484.
Llicencia pera suhstitim^ per altres de coure, els menuts que estava facultada pera encunyar la vila d^Albi.
Nos Infans Enricus etc. Ut informamur, Universitas ville seu loci del albi, propter eam necessitatem quam patiebatur et nunc eciam patitur mo- nete parvule seu minute, ad res que parvo emuntur et venduntur incolis
Les Monedes Catalanes 489
illius valde necessarie, licenciam obtinuit cudendi parvulos minutos plum- beos usque ad certam quaniitatem. Et quoniam civitalcs et villc cidcm Universitati viciniores, non ea torma ac sustancia plunibea niinutorum scd erea et alterius forme utuntur, quo fit ut, docente quidcni rcruni omnium matre experiència, minuti ipsi plumbei quibus ipsa villa del aibi hacicnus usa est, illi adeo inutiles efccti sunt, quod proptcr illos pocius sua negocia impediri quam expediri videantur : fuit igitur pro partc dicte universitalis del albi nobis humiliter supplicatum, quod sublata ipsa licencia cudendi ipsos minutos plumbeos, aliam consimilem licenciam et seu permissum cudendi parvulos sive minutos ereos cum eo signo et litteris quas voluerint concedere et indulgere eidem Universitati dignaremur. Atque nos, huius- modi supplicacione tamquam racioni consona exaudita benigne, tenore presencium, revocata primum dicta licencia cudendi ipsos minutos plum- beos, illisque ante omnia ab his in quòrum potestatem devenerunt recupe- ratis aliaque moneta aurea vel argentea loco illorum eis tradita, consimi- lem licenciam cudendi minutos ereos sub illas forma et cuni eo signo et litteris quos decreverint et usque ad quantitatem in alia licencia cudendi minutos plumbeos contenta, dicte Universitati ville del albi et illius ofli- cialibus, de nostra certa sciencia, deliberate et consulto, concedimus et libe- raliter elargimur, itaquod quibuscumque prohibicionibus pracmaticissanc- tionibus et ordinacionibus contrarium forte disponentibus, ac penis in eis adiectis non obstantibus, dicta Universilas et officiales de! albi dictos minu- tos ereos, in locum aliorum plumbeorum, cudere et cudi facere, et in emp- tionibus et vendicionibus quarumcumque rerum singulares dicte ville e.\- pendere, et seu soluciones libere et impune facere possint : hoc videliceí adiecto, quod Universitas dicte ville teneatur asecurare idonee de recupe- rando dictam monetam minutam eream ab illis in quòrum devenerit po- testatem, et loco illius aliam bonam monetam auream seu argenteam in huiusmodi principatu currentem restituendo et commutando cum quando et quociens fuerint requisitum; ut quod id melius et facilius lieri valeat, una pro dictam Universitatem eligatur persona, apta et idonea, que cum requi- ratur dictam monetam eream cum memorata aurea vel argentea commu- tet, adeo ut ii qui illam eream receperint fraudari nequeant, sed bona per eos recuperata moneta ad negociandum cum incolis et habitatoribus dicte ville promptiores eficiantur; nobili propterea magnifico consiliario dilec- tisque dicti domini Regis et nostris gerentivices generalis gubernatoris in Cathalonia, nec non vicariis. baiulis, subvicariis subbaiulis, ceteris demum universis et singulis officialibus regiis ad quos spectet, dictorumque officia-
Institut d'Estudis Catalans "'
490 Joaquim Botet y Sisó
lium locatenentibus presentibus et futuris, dicimus precipimus et manda- mus, sub ire et indignacionis Regie incursu, ac ad penam mille floreno- rum auri aragonum regiis inferendorum erariis, quod nostram huiusmodi licenciam et permissum, omniaque et singula supra contenta, teneant fir-- miter et observent, et faciant ab aliis inviolabiliter observari, et non contra- faciant seu veniant aut quempiam contrafacere permittant racione aliqua sive causa. In quòrum testimonium, presentem fieri jussimus regió sigillo in dorso munitam. Datam Barchinone, die .xviij. julii, anno a nativitate domini .M.cccc.Lxxxiiij. — El Infante.
Arxiu Corona Aragó; Reg. 3801, f. 21. Inèdit.
XCII
(Volum II, plana 377).
25 Octubre 1481.
Llicencia d'encunyar «menuts», otorgada a la vila de Sant Celoni pel lloctinent l'Infant D. Enric.
Nos Infans Enricus etc. : Quia villa Sancti Celdonii et illius singulares propter penuriam monete detrimentum patitur, ita ut res minutas seu que parvo venduntur seu emuntur precio emi vel vendi absque singularium dicte ville maximo incommodo nequeunt, et sic negociació ipsius ville impe- ditur. Idcirco, nobispro parte iuratorum dicte ville humiliter supplicatum fuit, ut licenciam cudendi parvulos sive minutos usquead quantitatem sep- tuaginta librarum eidem concedere de nostri benignitati dignaremur. Nos vero, volentes ut dicta villa illiusque respublica et illius singulares libere emere et vendere res eisdem necessarias possint, et negociació in dicta villa libere fieri valeat, nec propter dicte monete penuriam aut deffectum dam- num ac detrimentum paciatur, vestris supplicacionibus benigne inclinati, Tenore presentis et de nostri certa sciencia, deliberate et consulto, licenciam facultatem et permissum vobis dicti universitati ville sancti Celdoni conce- dimus, ut quibusvis prohibicionibus pragmaticis ordinacionibus et aliis quibusviscontrarium disponentibus, et penis in eisadiectis non obstantibus, possitis et valeatis cudere et cudi facere in dicta villa sancti Celdoni minu- tos sive monetam minutam, cuiuscumque metalli volueritis, cum signoseu armis dicte ville, usque ad quantitatem septuaginta librarum: hoc videlicet
Les Monedes Catalanes ^gi
adiecto, quod dicta villa teneatur assecurarcet assccurot idonce de rccupc- rando dictam monetam minutam ab illis in quòrum posse dcvencril, cl loco illius aliam bonam monelam auri seu argenti restitucndo et conmutando cum quando et quociens inde fueritis rcquisiti: el ut melius el facilius fieri valeat, una per dictam villam eligatur nominetur et depulelur persona, que dictas pecunias, cum inde requisila fuerit, cum bonis comutel. adeo ut hac via singulares dicte ville còmode negociari vcndere el emcre res necessarias que parvo venduntur et emuntur precio, possint et valeanl. Nobili prople- rea magnifico consiliario et dilectis dicti domini Regis et nostris Gercnti- vices generalis Gubernatoris in principatu Cathalonie, vicariis, baiulis, subvicariis, subbaiulis, ceterisque universis et singulis officialibus Regiisad quos spectet, dicimus precepimus et jubemus, expresse et de certa sciencia, ad regie et nostre gracie et amoris obtentum, penamque florenorum auri aragonum Mille Regiis inferendam erariis, ut nostram huiusmodi licen- ciam facultatem et permissum, et omnia et singula in ea contenta, teneant flrmiter et observent et faciant per quos deceat inviolabiliter observari, et uon contrafaciant vel veniant aut aliquem contrafacere vel venire sinant aut permittant, racione aliqua sive causa. In cuius rei testimonium presen- tem fieri jussimus Regió sigillo generalis locumtenentis in dorso munitam. Datam barchinone, die vicesimo quinta mensis octobris, anno a nativitate domini .MCCCCLXXXV. — El Infante, — Dominus Infans locumtenens generalis mandavit michi Joanni Mallen et viderunt eam Regis Cancella- rius et malet fisci advocatus.
Arxiu Corona Aragó : Reg. 3802, f. 2 Inèdit.
XCIII
(Volum II, plana 338).
23 Janer 1614.
Llicencia d' encunyar menuts e senyals, otorgada a la vila de Puigcerdà pel rey D. Ferran II.
Nos Don Ferrando etc. Jatsia les fabrications de la moneda sia nostra suprema regalia, y aquella nos puga fabricar sinó per nos en les seques de nostre regne per evitar a tota falsitat que toca a precipua honra real. y dita moneda haie ésser fabricada a cert pes y ley, y los contrafactors encorre-
492 Joaquim Botet y Sisó
guen en pena de mort; attes emperò y considerat, que en la nostra vila de puigcerda, segons som informat, hi ha molta penúria de dines menuts, axi per esserse trobada en lo nostre Principat de Cathalunya molta quantitad de dines menuts falsos com altrament; perço, supplicats humilment per lo sindich dels consols y consell de la dita nostra vila de puixcerda, e attesos los molts y bons serveys que en les guerres passades contra francesos la dita vila nos ha fets, e encara pera subvenir a la necessitat que aquella te de fer de algunes pesses de artelleria pera defïentio e pera la reparatio dels murs y valls de dita vila: Ab tenor de les presents, y de nostra certa scien- tia e deliberadament y consulta, comettem y donam licentia y facultad e permis als dits consols e universitat de la dita nostra vila de puixcerda, que sens incorriment de pena alguna puxen fer fabricar en la dita vila de puix- cerda, per aquelles persones que volran, dines menuts o senyals, fins en quantitad de cinc centes liures, de aquell metall que volran, sens ley de ar- gent, y para la fabricació de dits senyals puxen fer mollos e encluses que volran, sens incorriment de pena alguna ni demanar licentia al mestre de la seca nostra, y en los dits senyals o menuts hajen de ésser esculpides les letres següents, ço es, Puixcerda, y lo senyal de la vila, si los dits consols volran: los quals dines menuts o senyals, axi fabricats, se haien a pendre en la vila y comtat de Serdanya, y fora del dit comtat ningú sia obligat en pendrels. Volem emperò y manam, que los consols y consell de la dita vila de puixcerda sien tenguts, abans que dits menuts o senyals fabricadors se prenguen, assegurar los dits dines menuts o senyals, lo que si algú ne ten- dra per un real o mix real, si volra axir del dit comtat, que los dits consols sien tenguts a comprar dits menuts y donar altra moneda bona equivalent, batuda en sequa, que valega per tot lo dit principat, y de dita seguretat se fassa acta publich per lo notari de dita vila, ab interventio del qual y del veguer y balle jutge ordinari se fabriquen dits menuts o senyals, y fabri- cats aquells dit notari testiffique acte, en lo dors de les presents, com la quantitat predesignada es stada fabricada, perquè en virtud de les presents nos puga fabricar maior quantitat de la preexpressada, la qual licentia vo- lem sia duradora per temps de un any, e no mes : per les presents emperò no entenem. .. a altre consemblant licentia de batre dits senyals per nos als dits consols poch temps atorgada, ans volem que aquella sortesca a son efíecte, y en aquella sia hagut per expressat tot lo contengut en les pre- sents; ab tal emperò conditio atorgam la dita licentia, que tot lo profit lucre y emoluments que dels dits menuts o senyals y fabricatio de aquells axira y paga de les despeses, sien tenguts los dits consols despendre y destribuir
Les Monedes Catalanes ^q^
en la fabricatio dels dits tiros de la artelleria o rcparatio dels dits murs y valls de la dita vila de puixcerda, y no en altra manera. Per tant, al lllustrc y molt Reverend nobles magniíichs y amats nostres lo lochtinent general portant veus de nostre general governador en los dits Principat y Com- tats, e al nostre veguer y balle de la nostra vila de puixcerda, y a t(;t.s y sengles altres officials a quis pertangue, diem encarragam y manam que- ia present nostra licencia y totes les coses preexpressades tingan y guar- den y observen, tenir guardar e observar fassan, e no contrafassen e con- travinguen per alguna causa o raho, si nostra gratia les es cara, e ultra la ira e indignació nostres la pena de mil florins dor desijan no incórrer. En testimoni de les quals coses manam íer les presents, ab lo nostre segell comú en lo dors segellades. Dades en la vila de Madrid, a .xxiij. dies del mes de Jener, any de la nativitat de nostre Senyor deu Mil Cinc cents y quator- se. — Yo el rey. — Dominus rex mandavit mihi Ugoni deurries etc.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 3559, fs. 277 v. y 278. Inèdit.
XCIV
(Volum III, plana 1 1)
7 Març 1623.
Llicencia d'encunyar «menuts o altra moneda de bilió» otorgada a la vila de Perpinyà pel rey D. Carles I.
Nos Carolus, etc. Exposicione vestri, dilectorum et fidelium nostrorum consulum et proborum hominum nostre fidelissime ville perpinyani, per- cepimus, quod, propter occurrenciam belli aperti inter nos et gallorum Regem, villa ipsa, ob expensas per eam multifarie passas hac percipue pre- dicti belli tempestate, in màxima necessitate est constituta. non parumque indiget murorum vallium et aliorum rerum ad opus vestri et dicti presidii opportunarum fabricacione et reparacione, quod uti veridice informamur còmode fieri nequit, si de remedio et juvamine infrascriptis vobis inde non consuleretur. Prospicientes, propterea, vestros antiquos respectus fidelium videlicetsubditorum qui ad opus huiusmodi magno nempe fidelitatiset ves- tri erga nosamoris íervore vos movent, ad dilecti Maiestatis nostre scrive Barholomei lobera et vestri sindici expresse destinati supplicacionem pre
494 Joaquim Botet y Sisó
humilem : Tenore presencium, ex nostri certa sciencia, deliberate et ex- pressa, regiaque nostra auctoritate, preheunte deliberacione nostri regii consilii, licenciam et facultatem plenariam concedimus vobis dictis consu- libus probis hominibus et universitati ville predicte, ut ad opus predictum, quibusvis prohibicionibus, pragmaticis et ordinacionibus et aliis quibus- cumque contrarium disponentibus et penis in eis adiectis non obstantibus ullo modo, quibus pro hac vice dumtaxat ex nostre regie potestatis ple- nitudine dispensamus, possitis et valeatis cudere et cudi facere in dicta villa perpiniani minutos, sive monetam minutam aut aliam vocatam de billo, cuiusvis metalli volueritis, cum signo seu armis dicte vilie, usque ad quantitatem duarum milium librarum dicte monete, que ad opus re- paracionis seu fabricacionis murorum et aliorum que pro deffenssione ville necessària fuerint; hoc tamen adiecto, quod dicta villa teneatur assecurare et assecuret idonee de recuperando dictam monetam ab illis in quòrum posse devenerit, El loco illius aliam bonam monetam auri seu argenti res- tituendo et comutando cum quando et quociens inde fueritis requisiti. Et ut id melius et eficacius fieri valeat, una per dictam villam eligatur nomi- netur et deputetur persona, que dictas pecunias cum inde requisita fuerit cum bonis comutet, adeo ut hac via comercium et negocio in dicta villa co- modius et utilius tractari et fieri valeat. Quapropter, spectabili et admodum Reverendo in xristo patri nobilibus magnificis dilectis consiliariis et fide- libus nostris, locumtenenti generali nostro en Cathalonie principatu et co- mitatibus predictis, regenti nostram cancellariam, gerentibus vices nostri generalis gubernatoris, Magistro racionali Curie nostre, baiulo generali, procuratori nostro regió, vicariis, baiulis, subvicariis, subbaiulis, Ceteris- que demum universis et singulis officialibus et subditis nostris in dictis principatu et comitatibus constitutis et constituendis, et aliis ad quos spec- tet, dicimus et jubemus predicta nostra regia auctoritate, ad incursum nos- tre indignacionis et ire, peneque florenorum auri aragonum mille nostris inferendarum erariis, quatenus huiusmodi nostram concessionem licen- ciam permissum et facultatem, omniaque el singula in ea contenta, vobis dictis consulibus probis hominibus et universitate dicte ville teneant fir- miter et observent, tenerique et observari indilate per quos deceat faciant juxta sui seriem formam et tenorem, cauti contrarium agere aut fieri per- mitere racione aliqua sive causa, proquanto graciam nostram charam ha- bent et, preter ire et indignacionis nostre incursum penam preapositam cupiunt evitaré. In cuius rei testimonium, presentes fieri jussimus nostro comuni quo antequam ad sacrum imperium electi essemus utebamur sigi-
Les Monedes Catalanes ^r^S
llo, cumnon dum alia fabricata íuerint, altergo munitas. I)atum in oppjdo nostro vallis oleti, die .vij. mensis Marcii, anno a nativitatc domini Millc- sinio Quingentesimo vigesimo tercio. — Yo el Rcv — eic.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 388Ó, f. 281. Inèdit.
xcv
(Volum III, plana i 2).
27 Maig 1535.
Llicencia d'encunyar mcniíis per valor de quatre mil lliures, concedida a la ciutat de Gerona pel rey D. Carles I, la meytat en benefici de dita ciutat y V altre meytat en el de la vila de Perpinyà.
Nos Carolus etc. Expositione vestri, dilectorum juratorum et probo- rum hominum Civitatis Gerunde percepimus, Civiíatem ipsam indigere pecLiniis causa propellendi ab ipsa civitate rivum ticeris qui minatur fe- riré muros ipsius Civitatis illosque et domos incolarum dirruere et plura alia damna inferre, nech non intelleximus, pro parte consulum et proborum hominum ville perpiniani, ipsam villam indigere murorum, vallium et aiiarum rerum opportunarum fabricacione et reparacione: prospicien- tes propterea vestros respectus qui ad opus huiorum vestri amoris erga nos fervore vos movent, ac vestrorum sindicorum ad magestates nostras expresse destinatorum supplicacionem per humilem; lenore presencium, ex nostri certa sciencia, delliberate et expresse. nostra regia auctoritate, pre- heunte matura delliberatione nostri regii consilii, licenciam et iiberam fa- cultatem concedimus vobis dictis Juratis, probis hominibus et Universitati civitatis Gerunde predicte, ut ad opus predictum dicti rivi ticeris et aliis necessariis, ac constructionem et reparationem murorum et vallium dicte
ville perpiniani, quibusvis prohibicionibus et aliis quibuscumque con-
trarium disponentibus, et penis in eis adiectis non obstantibus ullo modo, cum (sic) quibus pro hanc vice dumtaxat ex nostra regia potestatis ple- nitudine dispensamus, possitis et valeatis cudere et cudi tacere in dicta Ci- vitate Gerunde per personas benevisas, dum quando et quotiens vobis be- nevisum fuerit, minutos sive monetam minutam, cuiusvis metalli volue- ritis, cum efígie nostra et dicte Civitatis armis, usque ad quantitatem Qua- tuor milium librarum dicte monete francharum a quibusvis expensis et
496 Joaquim Botet y Sisó
juribus, que ad opus reparationis seu operis dicti rivi ticeris, atque cons- truccionem et reparacionem murorum et vallium dicte ville perpiniani, et aliorum que necessària fuerint, dum tamen medietas dictarum Quatuor mille librarum cudendarum sint et esse debeant ad opus reparacionis dic- torum murorum et vallium dicte ville perpiniani et de dicta medietate res- pondeatur dicte ville perpiniani, et quod in omnibus peragendis circa dic- tam fabricacionem, saltim respectu dictarum duarum mille librarum dicte ville concessarum, debeat intervenire una persona pro parte dicte ville per- piniani: hoc tamen adiecto, quod dicta Civitas Gerunde et dicta villa perpi- niani teneantur assecurare et assecurent ydonee de recuperando dictam mo- netam ab illis in quòrum posse devenerit, et loco illius aliam bonam mo- netam auri seu argenti restituendo et commutando cum quando et quotiens inde fueritis requisiti: et ut id melius et eficacius fieri valeat, una per dic- tam civitatem et alia per dictam villam eligantur, nominentur persone, que dictas pecunias cum inde requisiti fuerint cum bonis commutent, adeo ut hach via comercium et negociació in dictis civitate et villa commodius et utilius tractari et fieri valeat. Qua propter, futuro locumtenenti... etc. Data in Civitate Barchinone, die .xxvij. mensis Maii, Anno a nativitate domini Millesimo Quinquagesimo Trigesimo Quinto. — Yo el Rey.
Arxiu municip. Girona; Manual d'acorts de l'any 1535, f. 87 y 88. Inèdit.
XCVI
(Volum III, plana 16).
22 Desembre iSig.
Llicencia d'encunyar mil lliures de «menuts», atorgada a la ciutat de Vich pel rey D. Carles I.
Nos Carolus, divina favente etc. Ut pro parte sindici Civitatis nostre vici informamur in dicta civitate quoddam existit hospitale vulgo dictum den Terrades in quo receptantur xristi pauperes et infantes orfani, pro quibus alendis et nutriendis plura onera et expensas sustinet, ad quas supportandas facultates eiusdem ita sunt tènues quod minime sufficiunt, ob quod xristi pauperes et infantes multa detrimenta sustinent, et quia diebus preteritis quidam Joannes çaplana, quondam, in suo ultimo testamento disposuit et mandavit ac dimisit dicto hospitali nonnullos redditus et proventus ac jura,
Les Monedes Catalanes 457
cum pacto et condicione quod primitus solvcrcntur ex cisdcni ccrtis pucilis in adiutorium maritandi et studentibus de gènere suo ccrtc pecunic quan- titates, que hucusque non fuerunt solute ob malam administracionem dic- torum reddituum el àlias, pro quibus solvendis aliam viam ncque modum dicta civitas non habet, ut asserit, nisi per Maiestatem nostram licencia in- frascripta concedatur cudcndi minutos usquead infrascriptam quantitatcm, cum quibus vaieat quantitates dictis puellis et studentibus debitas solvcre, quibus solutis tunc dicti redditus et proventus per dictum çaplana ut dici- tur dimissis eidem hospitali aplicabuntur, et pauperes et infantes melius ex eisdem subvenientur et vitam ducent: Quo circa, Maiestati nostre humiliter supplicavit, ut dictam licenciam cudendi minutos ratione predicta eidem de benignitate nostra concedere dignaremur. Nos vero, cupientes summo- pere circa opera misericordie intendere, presertim erga tam pium et lauda- bile opus moti, respectibus supradictis et aliis, Tenore presencium, regia auctoritate nostra, de nostri certa sciencia, deliberate et consulte, supplicati pro parte vestri dicti sindici dicte Civitatis et sindici capituli ecclesie vici. licenciam et facultatem et permissum vobis, dicte L'niversitati dicte Civitatis vici et consiliariis eiusdem et administratoribus dicti hospitalis, concedi- mus, ut non obstantibus quibusvis prohibicionibus prachmaticis sanctio- nibus et aliis quibuscumque contrarium disponentibus, possitis et valeatis cudere et cudi facere in dicta civitate vici minutos, sive monetam minutam, cuiuscumque metalli volueritis, cum signo ex una parte de capite et ex alia d'i armis Civitatis, usquead quantitatem Mille librarum monete Barchino- ne: hoc adiecto, quod dictam quantitatem teneamini assecurare et assecure- tis idonee de recuperando eandem monetam ab illis in quòrum posse de- venerit et loco illius aliam bonam monetam auri seu argenti restituere et comutare cum quando et quociens inde fueritis requisiti, quam securita- tem prestaré habeatis in posse notarii dicte Civitatis, qui de ea et de quan- titate predicta que cudetur instrumentum publicum conficiat. Mandantes eciam, eadem regia auctoritate nostra, quod dictas quantitates minutorum Mille librarum que cudetur, deponatur in posse petri de fontarnau, civis dicte Civitatis, qui requisitus dictam monetam cum bona comutet.et de illis, solutis prius justis et necessariis expensis, illas convertatur et converti ha- beat et teneatur, cum interventum vestri dictorum consiliariorum et nota- rii dicte civitatis, de dictis solucionibus instrumentum cunficienlis, in satis- íTaccionem et solucionem quantitatis debite ut dicitur dictis puellis et stu- dentibus, adeo ut voluntas dicti çaplana adimpleatur, ut predicli redditus et proventus in adiutorium pauperum ad dictum hospitale convertantur et
Institut d'Estudis Catalans. •'S
498 Joaquim Botet y Sisó
ad dictas pecunias conveni volumus, et non ad alia opera nec ad alios usus nec alio modo. Quiquidem minuti volumus eciam et mandamus, eadem regia nostra auctoritate, quod per totam vicariam vici etausonie recipian- tur et currant sic et prout alia bona moneta recipitur. Et si forsan aliqui, ausu temerario ducti, dictos minutos contrafacere voluerint, volumus eos incidisse in penas quas incidunt nosíram monetam contrafacientes. Man- dantes per presentes, eadem regia auctoritate nostra, cuicumque futuro locumtenenti generali nostro Gerentivices generalis Gubernatoris in dicto Cathalonie principatu, vicariis, baiulis, subvicariis, subbaiulis, etsignanter vicario vici et ausonie ac consiliariis eiusdem, Ceterisque universis et sin- gulis officialibus et subditis nostris ad quos spectet, ad penam florenorum auri Mille, quatenus nostram huiusmodi licenciam facultatem et permis- sum, et omnia et singula superius dicta, teneant fírmiter et observent, tene- rique et observari inviolabiliter íaciant per quos decet, et requisiti de his efectum presencium voce preconia publicari faciant, et non contrafaciant racione aliqua sive causa, si graciam nostram charam habent et preaposi- tam penam cupiunt evitaré. In cuius rei testimonium, presentes fieri jussi- mus nostro comuni quo antequam ad regium romanorum sacrumque Im- perium electi essemus utebamur sigillo, cum nondum alia fabricata fuerint, atergo munitas. Datam barchinone, die .xxij. mensis decembris, anno a nativitate domini .M. Quingentessimo decimo nono. — Yo el Rey. — Sacra Cessaria et Catholica Maiestas mandavit mihi Joanni... visam etc.
Arxiu Corona Aragó; Reg. 3883, fs. 173 v, y 174. Inèdit.
XCVII
(Volum III, plana 17).
25 Febrer i525.
Orde de D. Carles I al mestre de la seca dels comtats de Rosselló y Cerdanya, d'encunyar «ardits y menuts» de bilió a benefici de
la vila de Puigcerdà.
Don Carles etc. Al amat e feel nostre Joan Salra lochtinent de nostre ge- neral prothoapotecari y mestre de la Seca en los contats de Rosselló y Cer- dana, 0 a son lochtinent o regent lo dit offici, salud y dilectio. Per quant hagut esguard y Consideració als moltes y loables serveys que havem re-
Les Monedes ("atalanes
m
buts de la Universitat de la vila de puigcerda, y a sa innata fccltat que tos- temps ha be mostrada en servey de nostra real corona en totes les entrades dels foxenchs y francesos en lo contat de Cerdaiïa, y als grans e innumera- bles danys que han rebuts los habitants en dita vila, y a les moltes despen- ses que ella ha fetes en les coses de la guerra, per lo qual ha empenyora- des e venudes moltes propietats, y també a la necessitat que ha de reparo en les muralles de dita vila, y per altres justes respectes nostre real animo dignament mcnentes: A humil supplicatio de Antony masada, sindich de la dita vila, nos havem feta la gràcia de la moneda devallscrila, convertidora en obs y utilitat de aquella republicà y universitat de puigcerda. Per tant, ab tenor de les presentes, de nostra certa sciencia y auttoridat real, delibera- dament y consulta, vos cometem diem y manam que, tantost que aquesta nostra real provisió vos serà presentada, façau o fer façau dos mil ducats de moneda de billo, en ardits y menuts, a la liga y ley dels ardits y diners menuts que corren en aquexa nostra íidelissima villa de perpifian y terra de Roselló, ab lo matex cuni e marca de la moneda de billo de dita vila de perpifía, o de altra quasevol marca que millor vos semblarà, pus sia tal que valga en totes les viles y universitats y altres partes de aquexos contats de Rosselló y Cerdafía, y deduydes les despeses y salaris ordinaris y acos- tumats en aquexa Seca en semblant fattura de moneda de billo, ab tot lo mes avant dels dits dos mil ducats de moneda acudiau y responau al sin- dich o sindichs de la dita vila de puigcerda en nom de aquella, fehenilos real e complit liurament de tot lo que sobrarà deduydes les dites despen- ses y salaris ordinaris y acostumats, y cobrau apocha opportuna de tot lo que axi liurareu per vostre descàrrec, mirant que nos cometa en manera alguna frau ni engany en la fabrica de la dita moneda, la qual pugau fer fa- bricar dins dita vila de perpinya o en la de puigcerda, que nos ab lo mateix tenor de les presents y per la dita nostra real auctoritat diem encarregam e manam al portantveus de general governador, procurador real y son loch- tinent. Jutge de patrimoni real, vegues, balles, sotsvegues, sotsballes, con- sols, consellesy universitats tant de la dita vila de perpinya com altres qual- sevol viles y lochs de aquexos comtats, y als alcaldes dels otficials y minis- tres de la dita Seca, y a qualsevol persones en dits contats constituhides y constituhidores, que en la fabrica dels dits dos mil ducats de moneda de billo per lo etïecte desús dit no us fassen o permeten queussia fet en manera algu- na destorp embarch o contradictio alguna, ans dexen y consenten liberament córrer dar pendre y valer la dita moneda de billo dins dites viles de per- pinya y puigcerda y fora delies en los dits Contats, que nos ab les matexes
5oo Joaquim Botet y Sisó
presents volem provehim ymanam que aquella valga ys metay publiqueen totes les dites parts al valor y la raho de la moneda que corre en la vila de perpinya y terra de rossello, suplint per aço ab les matexes presents, de nos- tra real auctoritat y poder absolut, tots y qualsevol deffectes clàusules y paraules necessàries: E los huns ni los altres no fassau ni fassan o perme- tan que sia fet lo contrari en alguna manera, si nostra gràcia teniu cara y la pena de mil florins dor de Aragó a nostres cofres irremissiblament applicados desijau e desijen no incórrer, certifficant vos que de aquelles no faltaria rigorosa execució, com axi proceescha de nostra determinada volun- tat, tota consulta e contradictio cessant : Abdicant a maior cautela als offi- cials y persones desús dites tot poder de fer lo contrari ab decret de nul•li- tat, y donant y conferint vos a maior compliment en e per les dites coses y cada huna delies nostres veus loch y poder bastant ab les presents. Dada en madrid, a .xxv. del mes de febrer del any de la nativitat de nostre senyor mil Cinch cents e vint y cinch. — Yo el Rey.
Arxiu Corona Aragó; Reg. 3887, f. 191 y 192. Inédil.
XCVIII
( Volum III, plana 19).
28 Febrer i525.
Llicencia d'encunyar moneda, oiorgada a la Vall d' Aran.
Nos don Carlos etc. Volents prosseguir de gracias y fauos los poblats en la nostra Vall de Aran merexent ho axi lurs fidelitat y serveys per ells fets a nos y a nostres antipassats reys de arago de digne recort, y volent encara pro- vehir a la pecuniària y necessitat que aquella te de dines menuts, suppli- cats de aço per lo sindich a nos per ells trames : Ab tenor de les presents, de nostra certa sciencia, deliberadament e consulta, y de nostra real aucto- ritat, donam y otorguam licencia facultat y permis als sindichs deia dita vall de aran, que sens incorriment de pena alguna, puxen batre y fer batre en dita vall dines menuts, o senyals, de coure o de qualsevol altre matall, ab impressió del senyal de la dita vall, o altre que ben vist los serà, en una e moltes veguades, fins en quantitat de Cinch centes lliures moneda barce- lonesa : los quals menuts o senyals los dits sindichs sian tenguts y hagen a fer ab intervenció del balle de viella y de son scriva, qui cascuna veguada
Les Monedes Catalanes 5oi
e cascun dia en lo dors de las presents scriga y conlinuc la quantitat dels dits senyals o menuts que hauran fets, perquè la quantitat de aquells no pugua excedir ni excedesca les dites Cinch centes lliures de la dita mone- da: la qual moneda e senyals los dits sindichs, ab instrument publich testi- ficador en presencia del dit batlle de viella per lo notari de la sua cort, sien tenguts de assegurar y deputar persona que tinga taula a tots aquells qui los dits senyals o menuts hauran rebuts, de cambiar aquells e donar los bona moneda en seca batuda, la qual seguretat agen a donar en la dita vila de viella abans de batre la dita moneda: la qual se age de batre dins spay de sis mesos y no altrament, y prestada la dita seguretat volem e manam que los dits senyals y menuts correguen y sian presos tant solament en la dita vall de aran, e que axi sia manat ab veu de publica crida en la qual sia de- signada y nomenada la persona qui tindrà carrech de cambiar dita mone- da als qui la hauran presa y donarlos ne altre bona. Per tant, ab tenor des- tas matexas y de las ditas nostras certa sciencia y real auctoritat diem y manam al Il•lustre Castella de la dita vall de aran y al lochtinent de aquell, balle de Viella y a tots altres qualsevol officials y persones particulars de la dita vall a quis pertangue, que la present nostra licencia facultat y per- mis y totes altres coses demunt contengudes tinguen y observen, teniry ob- servar fassen, E noy contradiguen per alguna causa o raho, si la nostra gràcia tenen cara y pena de mil florins de or de arago desijan no incórrer. En testimoni de las quals coses havem manades fer les presents ab lo se- gell comú nostre del qual usàvem abans que al sacre Imperi fossem elet, com altres no sian fabricats, en lo dors segellades. Dada en madrid a .xxviij. del mes de febrer any de la nativitat de nostre senyor Mil cinc sents vinty cinch. — Yo el Rey.
Arxiu Corona Aragó; Reg. 3887, f. 208 y 209. Inèdit.
XCIX
(Volum III, plana 39)
24 Març 1574.
Llicencia pera encunyar tres mil lliures de «menuts», atorgada a
la ciutat de VicIí.
Nos Don Ferrando, etc. Com per lo amat de la Real magestat Sebastià costa, scriva peticioner de sa Magestat, sindic de la ciutat de Vich, nos sia
5o2 Joaquim Botet y Sisó
stada presentada una letra de la Magestat del Rey nostre senyor en la for- ma acostumada despatxada. del tenor següent. El Rey : lUustre Prior don Hernando de Toledo, primo nuestro, lugarteniente y Capitan general. Por parte de la nuestra ciudad de Vich nos ha sido hecha relation, que por ha- ver muchos aiïos que no se fabrica en ella menudos ay tanta falta dellos que con dificultad se hallan en la dicha ciudad, lo qual es causa que las Iglesias pobres y religiosos padezcan y que se quite mucha parte del co- mercio y negocios de la dicha Ciudad, supplicandonos que para remedio desto fuessemos servido concederles facultad que en una o muchas veces puedan fabricar hasta la summa de diez mil libras de menudos, francas de todos derechos, para que puedan convertirlas en pagar muchos cargos que la dicha ciudad esta obligada por causa de la sterilidad de granos pa- ssados y en la fabrica de un studio que hazen y de un monasterio de Mon- jas enserradas que pretenden fundar en la dicha ciudad : y porque ay po- dreys mejor saber lo que para beneficio de lo susodicho convenga hazerse, nos ha parecido remitiros, como por la presente se os remite y cometé, el dicho negocio. Por ende os encargamos y mandamos, que vista la Infor- mation que por parte de la dicha Ciudad se nos ha presentado, que ira con esta, y comunicandolo con doctores desta nuestra Real Audiència y con el maestre racional, provehays sobre ello, con pareçer de todos ellos, si attentas las causas susodichas convenga en parte o en todo concederles la dicha li- cencia, y por la parte que pareciese senyalar les dareys los despachos ne- cessarios en la forma acostumbrada, dando primero la orden y forma que para la buena distribucion del dicho dinero ha de haver para que en el haya buena cuenta y razon y no se convierta en otras cosas, sinó por las susodi- chas o en las que os parecieren mas necessarias y convinientes para el bene- ficio de la dicha Ciudad, que tal es nuestra voluntad. Y para ello os damos nuestras vezes y poder complido y bastante por la presente. Dada en Madrid a .XX. de noviembre Mil y quinientos setenta y dos. Yo el Rey. V.^ Don Ber.^. Vic. 9 V.t comes generalis thesaurarius. V.^ Sapena B."^ V.' episcopus Ur- gellensis B."» v.^ Sentis B.^^ V.* Campi B.°^ Gassol Secretarius — y vist lo que ab dita letra sa magestat nos mana, hajam comunicat aquella ab lo vene- rable magnifichs y amats consellers de sa magestat Micer Francesch Monta- ner, conceller, micer barnabe Serra, Regent la Cancelleria, y ab los doctors de la real audientia, y per verídica informació nos haje constat de la falta que tenen en dita Ciutat de menuts per haver gran temps no sen han fabricats en aquella, y també de la necessitat quey ha deques faça y acabe lo studi general de aquella y un monestir de monjas tancadas que entenen fundar
Les Monedes Catalanes 503
per no haverne aigu en dita Ciutat de Vich, o rehediíicar lo monestir vell que es en dita Ciutat : Per tant, per los rahons damunt dites, tenint dcac.•o plena facultat de sa majestat en virtut de la lletra preinserta. ab tenor de les presents, de nostra certa scientia y real autoritat de que usam, delibera- dament y consulta, donam licencia y facultat als consellers de dita Ciutat de Vich que, sens incorriment de pena alf^una, ab una o moltes volies, per ara tant solament, pugan batre o fer batre en lo lloch a ells ben vist de la dita Ciutat, del metal o metalls que als dits consellers aparra, fins en quan- titat de tres milia liuras de menuts Vigatans, ab la impressió de la figura y nom real ab lo senyal de dita Ciutat, franques de totes dietes y despeses, las quals volem se ajen de convertir his convertesquen en la obra del dit studi, o per luir y quitar los censals que per raho de la obra de dit studi dita Ciutat se ha encarregats, y també per la fabrica y obra de dit mones- tir, de manera que dits consellers qui vuy son y per temps seran ne ajen de donar comte y raho al egregi y amat conseller de la real magestat lo Comte de Aytona, mestre racional de sa casa y cort y a son ofiíci, de com dites tres milia liuras les han convertides en la obra de dit studi y mones- tir, o per luir los dits censals, y no en altra cosa ni elTecte, y que de asso ne puguen ésser compellits dits consellers tostemps que a dit mestre racional aparra, y ques fassa ab interventio y assistentia de un coadjutor ordinari de dit offici o de altre qualsevol persona que lo mestre rational anomenarà, y no altrament. Volem encara, que los dits menuts se ajen de pendre en la dita Ciutat de Vich y Vegueria de aquella; manant perço a tots y sengles officials Reals y specialment al veguer de la dita Ciutat de Vich y altres qualsevol officials axi reals com altres y altres qualsevol persones, sots pena de mil florins de or de arago dels bens del contraíahents exhigidorsy als co- frens reals applicadors, que la present nostra gratia licentia y provisió guar- den y observen, tenir guardar y observar fassen, y contra aquella no vin- guen en manera alguna, si la gratia de sa magestat tenen cara y en la damunt dita pena desijan no incórrer. En testimoni de les quals coses etc. Dada en Barselona a .xxiiij. del mes de març del any de la nativitat de nostre senyor Mil sinch Cents setanta quatre. — El prior Don Hernando.
Arxiu Corona Aragó; Reg. 4703, f. 118 y següents. Inèdit.
5o4 Joaquim Botet y Sisó
c
(Volum lli, plana 39).
24 Novembre iSgy.
Facultat de marcar «ah senyal de lleó» quatracenies trenta lliures de «menuts» de VicIí, otorgada als Consellers d'aquesta ciutat.
Per quant ab Reals privilegis axi de sa magestat com de sos locs tinents en aquestos Principat de Cathalunya y Comtats de Rosselló y Cerdanya concedits y atorgats als Consellers y Consell de la ciutat de Vich, los fonc donada Uisentia permis y facultat de fer y fabricar certa quantitat de me- nuts per ser vici y us dels habitants y poblats en dita Ciutat, y sefíalar aquells, so es, los primers ab senyal de Aguilà y als altres de leo, com en dits pri- vilegis, los quals de manament y orde nostres son stats vists per lo magni- fich y amat conseller de sa Magestad Miser Joan Sabater, Regent la Real Cancellaria, mes llargament esta contengut, y com de la quantitat de menuts que fonc feta per dits consellers en virtut de dits Reals privilegis ne resta en son poder Quatrecentes y trenta lliures, les quals encare no son senalades ni marchades ab ningú dels dits senyals: nos han humilment sup- plicat fos de mercè nostre donar y concedirlos Uisentia de poder picar y mar- char, eo assenyalar, a quiscun diner de dites Quatrecentes y trenta lliures lo senyal del lleó; lo que attenent los serveys que dits Consellers y Consell han fet a sa Magestad en les occorrents occasions contra lo francès ene- mich de nostra fe Catholica y en los que per avant faran com a bons y faels vassalls, Ho havem tingut y tenim a be. Perço, de nostra certa scien- tia, deliberadament y consulta, adherint yconformantnosab dits Reals privi- legis, Ab sèrie y thenor de la present donam y concedim licentia permis y facultat a vosaltres los amats y faels de la Real Magestad los Consellers de la Ciutat de Vich, que per aquesta vegada tant solament, y ab assistentia y presentia de Hieronim de Marimon, veguer y balle de dita Ciutat, asse- nyaleu y pugau assenyalar, ab lo senyal y emprenta de lleó y no de altra manera, dites quatrecentes y trenta lliures de menuts, y no mes, y que dins quatre mesos prop següents nos portareu acte autèntic de com ho haureu axi fet y cumplit, firmat del dit veguer y vosaltres, sots pena de dos cents denars (?) moneda barcelonesa, a la Real Thesoreria applicadors, lo qual acte de seguretat haiau primer de fer y fermar en poder del scriva de la
Les Monedes Catalanes .So5
cort de ditveguer y ballo ans de posar nia a la obra y niarchar dits niciuits. Manant a tots y sengles olíicials axi Reals com altres y maiors com menors, que la present nostra llisentia y facultat a vosaltres dits Consellers linguen guarden y observen, tenir guardar y observar facen, y contra no vinguen en manera alguna, si la gràcia de sa Magestat tenen chara y en la pena de cinch cents florins de or de Aragó als Reals cofrens applicadors y dels bens dels contra faents irremissiblement exhigidors desijen no incórrer. Dada en Barcinona a .xxiiij. de Novembre .MDLxxxxvij. — El Duquc de Feria, etc.
Arxiu Corona Aragó; Reg. 4721, f. i5o v. y i5i. Inèdit.
Cl
(Volum III, plana 40).
4 Janer iSyó.
Llicencia pera encunyar ires mil ducats en menuts y sous de bilió otorgada a la pila de Puigcerdà.
Nos don Phelippe etc. Por quanto, por parte de los Consules de la l'ni- versidad de la Villa de Puigcerdan nos ha sido hecha relacion que los mu- ros de la dicha Villa tienen muy grande necessidad de ser reparados, y que son tantos y tan grandes los gastos y costas que de cadaldia aquella I ni- versidad se oflrescen por respecto de los hereges enemigosde nuestra sanc- ta fee Catholica que residen junto a ella en la frontera de francia, que es impossible poderlos suportar si no son socorridos por nos, supplicandonos que para remediar esta necessidad le hagamos gràcia y merced de daries licencia que puedan batir moneda de aquella tierra, dicha de Villo, la can- tidad que fuessemos servido : y por quanto, aviendo scripto al nuestro lu- garteniente y Capitan general en aquel Principado que nos informasse con su parescer y de los Doctores de la Real Audiència y intervencion del maes- tro Racional de nuestra Casa y Corte de lo que les paresciesse que conve- nia que proveyessemos sobresto, con su carta scrita en Barcelona a diez del mes de Deziembre passado y por una informacion que por orden del mis- mo Visorey se ha recibido nos ha constado de la necessidad y gastos de la dicha universidad y de la falta que ay de menudos y sueldos de la dicha moneda, y que convenia que se le diesse licencia de batir de la dicha mo-
Institut d' Estudis Catalans. 64
5o6 Joaquim Bolet y Sisó
neda hasta en quantidad de Tres mil ducados : Nos lo avemos tenido assy por bien, en la manera infrascripta. Por ende, con tenor de las presentes, de nuestra cierta sciencia y real auctoridad, deliberadamente y consulta, da- mos licencia permisso y facultad a los dichos Consules de la dicha villade Puigcerdan que, sin incorrimiento de alguna pena, puedan batir o hazer batir en menudos o sueldos de la dicha moneda de villo, en la dicha Villa de Puigcerdan, hasta en sumay cantidad de Tres mil ducados, francosde todas dietas y costas, por mano y medio de las personas que querran, y del metal que les paresçera, sin mistura alguna de plata, y para batir los dichos me- nudos y sueldos de villo les damos facultad que hagan hazer los moldes que seran menester, sin incórrer en pena alguna ni haver de pedir licencia al maestro de la seca de la villa de Perpiiïan ni a otro maestro de otra seca, y mandamos que en los moldes se pongan las letras siguientes, es assaber, Puigcerdà y las armas de la dicha Villa, si a los dichos Consules les pares- çera: los qualesTres mil ducados se conviertan y ayan de convertir en re- parar los muros, luiciones de censales, y otras necessidades de dicha Villa, como dicho es, y que estén obligados a dar cuenta y razon al maestro Ra- zional de nuestra Casa y Corte que àgora es o por tiempo serà de como lo auran hecho. Con esto emperò, que los Consules y Consejo de la dicha villa de Puigcerdan sean y estén obligados de assegurar con aucto publico en poder del notario del Consejo de la dicha Villa la dicha moneda, antes que se comiençe a distribuyr, para que si alguno o algunos quisieren salir de los Condados de Rossellon y Cerdana, en los quales solamente se recibe la di- cha moneda, o otramente, acudiendo a los Consules y Consejo de la dicha villa en qualquier tiempo y sin alguna dilacion les ayan de cambiar la mo- neda de villo que tuvieren y daries otra moneda equivalente que se reciba por todo el nuestro Principado de Cataluna: y queremos que la dicha moneda se bata y pueda batirse en la misma Villa de Puigcerdan, por evitar las cos- tas y gastos peligros y otros inconvinientes que se podrian seguir batien- dose en nuestra ciudad de Barcelona por estar tan lejos de dicha villa de Puigcerdan, y que se haga con intervencion y assistència de una persona que nombrara el dicho Maestro Racional de nuestra Casa y Corte: man- dando por el mismo tenor de las presentes a los Il•lustre Reverendo nobles magnificos y amados nuestro lugarteniente y Capitan general en los dichos nuestro Principado de Cathalunya y condado de Rossellon y Cerdaiïa, Can- celler, Regente la Cancelleria y doctores de la real Audiència, maestre Ra- cional de nuestra Casa y Corte y su lugarteniente, Advogado fiscal. Por- tant vezes de nuestro General Governador, Procurador Real, Vegueres,
Les Monedes Catalanes 5,,7
Bayies, sotvegueres, sotbayies, Alguaziles, Vergucros, l^ortcros y otros qun- lesquierolficiales en losdichos nuestro Principadoy Condados constiiuydos y constituideros,y specialmentea los maestrosy Alcaldes de la Seca de Bar- celona y Perpinan y otros olliciales de aquella, so incorrimienlo de nuestra ira e indignacion y pena de mil llorines de oro de Aragón de los bienes del que lo contrario hiziere exigiderosy a nuestros reales cofres applicaderos, que la presente nuestra Gracia Licencia y provision guarden y (observen y con- tra ello no vengan en manera alguna si nuestra gràcia tienen cara y en la pena sobredicha desean no incurrir : y porque de las presentes no se pueda ussar otra vez despues de fabricados los dichos Tres mil ducados, quere- mos que las presentes originalmente queden en el oíïicio del Maestre Ra- cional. En testimonio de lo qual avemos mandado despachar las presentes con nuestro sello comun en el dorso selladas. Dada en Sanet Lorenço Real, a quatro dias del mes de Enero, aiïo de mil quinientos setenta y seis. — Yo el Rey. — Dominus Rex mandavit mihi Petro Franqueza. visa per don Ber. Vic, etc.
Arxiu Corona Aragó; Reg. 4306, f. 236 v. y següents. Inédií.
CII
(Volum III, plana 61).
23 Octubre Kjiy.
A) Llicencia d'encunyar sous, o mitjos i^als de plata, de lley igual a la de la moneda que s encunyava a Castella, otor- gada a la ciutat de Barcelona pel rey D. Felip II.
Nos Philippus Dei gratia Rex Castelle Aragonum etc, Comes barchino- ne etc — Sane pro parte consiliariorum consilii universitatis et proborum hominum civitatis nostre barchinone fuit nobis humiliter deductum, eam civitatem, quinimo et totum principatum cathalonie et comitatus rossillio- nis et ceritanie, ad summi penuriam monete argentei devenisse. eo quod mercatores et alii, tam alienigene quam indigene. eam a dicta civitate et comitatibus extraxerunt et àlias provincias detulerunt lucri notorii cupidi- tate moti, ea que de causa incolas eiusdem civitatis et tolius principatus et omnes ibidem mercaturam et comersium exercentes excessiva el varia in- commoda passos fuisse ac pati, et ad tam miserum statum devenisse, ut ad
5o8 Joaquim Bolet y Sisó
victui et vestitus necessària emendi, argentei moneta nequaquam ad pre- sens reperiatur nisi cum dampno interesse et usuris excessivis, nedum propter monete predicte argentei deíïectum, verum ex ingenti abundància scutorum auri, vulgo doblons de dos caras muncupatorum, in civitate pre- dicta currentium pretio longe excedente ipsorum valorem intrinsecum, Magestati nostre propterea multiplicati vicibus per Episiolas et per orato- res seu ambaxiatores et ultimum per Consiliarium ejusdem civitatis ordi- ne primum, ad hanch nostram regiam curiam magno civium et persona- runi civitatis comitatu et sumptu transmissos, supplicando súper hiis de salubri et promptu remedio provideri eidem civitati iicentiam et faculta- tem concedendo cudendi scilicet monetam argentei in sicca regia ejusdem
civitatis, prout in hiis nostris castelle regnis cudi solet, quod extra
quacumque scelebra argenti vulgo marco de plata dicte civitatis, que ali- quantulum majoris est valoris quam scelebra argenti castelle, exlraheren- turet fierint octuaginta argentea sive regalia, quòrum cujuslibet intrinse- cus valor esset vigenti denariorum barchinonensium et expediretur et ex- pendi deberet a viginti quatuor denariis ejusdem monete. Nos vero, animad- vertentes innatam ejusdem civitatis íidem et erga vestrum servitium sin- gularem amorem et effectum, habita prius súper hiis informatione a nostre locumtenenti et capitaneo generali ac regia audientia in dictis principatu et comitatibus, negotioque semel el pluries in nostro S'^'"° sup'"^ R. A. consilio considerato et mature regesto, cum comunicatione et voto perso- narum in huiusdi matèria peritorum, habitis etiam súper hiis nonnuUis congregationibus presidentium et consiliariorum ad ministrorum noslro- rum servitium nostrum utilitatemquecommodum et benefitium vassallorum nostrorum zelantium,supplicationi predicti benigne modoquoinfradicimus annuendum. Thenore igitur presentis, de nostra certa scientia regiaque auc- toritate, deliberate et consulte, licenciam concedimus plenariamque faculta- tem impartimur dictis consiliariis consilio Universitati et probis Homini- bus nostre Civitatis barchinone qui nunch sunt et pro tempore fuerint, quod, per hanch vice duntaxat, quandocumque voluerint possint et valeant liceatque eis cudere seu cudi facere, per operarios tamen et monetarios et alios officiales nostros dicte regie sicce dicte civitatis barchinone ad quos spectet et non àlias, monete vulgo nuncupate solidos, seu dimidia regalia argenti, usquead quantitatem Centum mille ducatorum, ad legem Castelle, ita quod ex unaquaque scelebra sive marco argenti ponderis cathalonie tantummodo formetur et cudatur Centum quinquaginta duo solidi, effi- cientes et valentes septuaginta sex regalia, et non amplius. Ita tamen ut
Les Monedes Catalanes 5oq
huiusmodi massa moneta fabricari non possií ex massa monctc argcntca jam fabricata existente tempore huiusmodi concessionis in quacumquc parle predictorum principatus caihalonie comitatum rossiliunis et ccritanic, quantum vis privilegiarà, sed tantum ex ea qua cum effectu cadem Civitas seu illius sindicus emat in hiis regnis castelle, et inde at diclam civitatem cum licentia nostra adducat in massa argentei vel moneta argentea du- plici, sub pena amissionis monete contra formam predictam fabricande nostris regiis applicande erariis, et aliis penis ad arbilrium et voluntatem nostram seu locumtenens generalis in cuiuscumque judiciis compeientis ad quem spectet incurrendis, tam venditoris quam emptoris monete veteris seu jam cusse per ecs vendite et empte quam novè que ex illa fabricabitur, quarum penarum exequtionem instaré possint quevis universitas et sin- gulares persone dictorum principatus el comitatum. Ilanc itaque conces- sionem facimus predictis consiliariis consilio et probis hominibus dicte Civitatis barchinone, sicut meliusdici potest et intelligi, ad eorum sane sin- cerum et meliorem intellectum, non obstantibus quibusvis que huiusmodi gratia et concessione obstare possit, quibus omnibus, pro hac vice dumta- xat, pro bono publico dictorum principatus et comitatum per hach vice de nostra regie pietatis plenitudine derogamus et derogatum esse volumus: presentemque gratiam et concessioni dicti consiliarii consilium Universi- tatis et probi homines barchinone utique nequeant, nisi post quam huius- modi nostrum privilegium fuerit officio magistri rationalis domus el curie nostre regestratum, ad effectum ut ne vigore huiusmodi privilegii et licenlie cudalur major quantitas, sub pena expressa, de quibus ministri et olliciales predicti offitii curam gerani adhibita forma in hiis servari assueta. Decer- nimus insuper, quod concessió et elargicio nostra huiusnKjdi sit et esse de- beat dicti Civitati stabilis realis valida adque firma, nullumque in juditio aut extra censeat diminutionis objeclum deffectum incommodum aut noxe cujuslibet alterius delrimentum, sed in suo semper robore et firmiíate persistal. Serenissimo propterea... etc. Ill^'"' vero... etc qualenus huius- modi nostram licentiam et facultatem gratiam el concessionem cudendi supra diclam quantitalem Mille ducatorum moneta argenti modo et torma specifficatis et omnia el singula superius expressa et contenta, in modum supradictum dictis Consiliariis consilio el probis hominibus civitatis nos- tre barchinone presentibus el fuluris leneant... etc. si dictus Serenissimus Prínceps vobis amorem gereret; Celeri vero olTiciales etsubditi nostri pre- dicti gratiam nostram charam habenl ac, preter ire et indignaiionis nostre incursum, penam preappositam cupiunl evitaré. In cuius rei testimonium...
5io Joaquim Botet y Sisó
etc... Dat. in oppido ventosilla, die vigesima tertia mensis octobris anno a nativitate domini Millesimo sexcentesimo dezimo septimo, regnorumque nostrorum vigesimo. — Yo el Rey.
B) Instruccions donades pel rey, ah igual data, a son lloctinent a Catalunya, referents a l'anterior llicencia y al for de les monedes d'or.
Ill.*''<= duque Primo nuestro, lugartenienie y capitan general en el princi- pado de Cataluna. Recibi vuestras Cartas en respuesta de las que se os scri- vieron sobre la pretension que esta mi Ciudad de barcelona tiene, de que atento la falta tan grande que ay en ella y en toda Catalunya de moneda de plata respeto de sacalla mercaderes strangeros y naturales por sus gran- jerias, fuesse servido hacerle merced de darle licentia para batir moneda de plata en la casa de la moneda delia al fuero y quilate de Castilla, que es a onse dineros y quatro granos de ley, con la qual saldria la dicha moneda menos asendrada y fina que antes y en ocho granos de ley, porque hasla qui ha sido de onse dineros y dose granos, y del peso de cada real que se fabricasse se pudiesse quitar dos dineros, de manera que cada marco desse tierra, que es algo maior que el deste de castilla porque el de Castilla pesa sesenta y ocho reales y el desse setenta y dos reales, se sacassen ochenta, Cuyo valor intrinseco fuesse de veinte dineros por real y valiesse y pessasse en la plasa por venyte y quatro dineros, y que pudiessen dividir los scudos o doblones de oro de los serenissimos reyes Catholicos, que llaman ahi de dos caras, en dos partes iguales o medios doblones, y que pues segun dissen tiene facultad de batir moneda de billon, que entre ella pueda batir una spesia que se llama quern, que cada uno valga seys dineros, que es la quarta parte de un real, y visto y considerado bien todo lo que aserca de esta ma- tèria se ha discurrido por esta Audiència, lo que vos y la Ciudad, diputados, obispo, cabildo y el magistrado de la lonja del mar me aveys scrito, quanto las personas que por parte de dicha Ciudad me han sido embiadas y ulti- mamente su consiller en cap han representado, y lo que se me ha advertido por mi consejo supremo de Aragón y Juntas que para ello se han tenido, y visto los pareceres de todos y la contradition que la Ciudad de Gerona hazia a ello; considerados los danyós que se han seguido y los presentes, y el aprieto tan grande en que la contratation [y] comercio de toda esta tierra se halla por falta de la moneda y otros maiores que se sperarian: dezeando como es ra-
Les Monedes Catalanes 5ii
zon consolar a todos y hazer iiierced a estos Ciudad y Principadfj por lo quesu ^ran fidelidad y buenos ser\ici()S mcrcccii. ho niandado tomar en ello por àgora la resoluiion siguiente.
De dar licentia a la dicha Ciudad de barcelona, conio se la d(^y en el pri- vilegio que para ello se ha despachado, para que pueda batir cien mil du- cados en moneda de plata, todos en medios reales sueldos y no en otra spe- cia, y esto en la casa de la seca real que hay en esta Ciudad por medio de los ministros que en ella ay para este efeto, bassando la ley y quilate de plata desse principado y el peso amigo de ella de manera que de cada marco desse principado se saquen setenta y seys reales, no mas: con que esta nueva mo- neda no se pueda labrar de moneda batida que al tiempo de la concession se hallare en parte alguna deste principado, por privilegiada que sea, sinó solamente de la que en efeto compraré y llevaré el sindico desta Ciudad de barcelona destos reynos de Castilla, con licentia mia, en massa o en moneda doble, so pena de perder la moneda que contra la forma susodicha se hicie- re, la cual se aplique a mis reales cofres, y otras penas reservadas a mi ar- bitrio y vuestro, como a mi lugarteniente y capitan general en este princi- pado, y a cualquier juez competente que lo hubiere de juzgar, en que incur- ran assi los que venderan como los que compraran la moneda batida vieja deste principado y los que labraren la nueba, cuya exeqution pueda instar qualquier universidad y particular desta provincià.
Comensada la fabrica de la moneda, comensara tambien a córrer por esta tierra la nesessaria para su trato y comercio, y entonces se podrà ba.xar cl valor del oro, que esta segun entiendo casi todo recogido en la tabla desta ciudad y a presio de 35 reales los doblones de dos caras, como sabeys, no baliendo antes mas de treinta y uno o treinta dos, que es tan subido presio que la misma ciudad desea hasser esta buena obra, que es muy nesessaria, y assi en la cantidad que se ha de baxar, como en el tiempo que esto se ha de hasser, me ha paressido remetirlo, para que con comunicatión de la mis- ma ciudad y de los doctores de esta mi real audiència se haga la baxa del valor que oy tienen dichos doblones de oro de dos caras y estos que corren en esta ciudad, encargandoos a todos mucho esto, como a cosa tan impor- tante. Al Conseller que esta aqui instando la resolution de todo lo dicho, se le ha advertido de mi parte lo que ya otras vezes a las personas que de parte de la Ciudad han tratado de lo que serà conveniente a un precioque la Ciudad tome a censo una gruessa quantidad, con que el enbolso de ella sea en plata efTectiva y no en oro, y esto se entiende que podrà tener efecto comensando la fabrica de la dicha moneda de medios reales que digo arri-
5i2 Joaquim Bolet y Sisó
ba, porque de otra manera no sacaran los particulares la que tienen guar- dada de plata pudiendo contratar con los doblones a tan subido pretio como oy tienen, y pues este no se puede baxar sin el batimento, se puede sperar que hecha la moneda de los medios reales podria conseguirse el íin del cargamiento de los censales de la Ciudad, y que con lo que al Conseller en cap se le ha dicho de mi parte y la conveniència que la ciudad halla en ella, lo pona en exeqution sin mucha instansia, y vos serà bien que se lo acordeys si se descuydaren dello, que a su tiempo y avisandolo vos mandare que se le despache licentia si para ello fuera menester, pues ja para el reparo de los danyós que la dicha Ciudad padecera en lo sobredicho a impuesto segun dissen su Conseller cierta sisa en el vino, que sin ruydo se paga, y rehasse lo padecido hasta qui, y rehara lo que mas padeciere, si con los di- chos Cien mil ducados no hubiere harto y la sperientia mostrase que no tiene inconveniente y que abrassa todo este principado este expediente sin contradescirlo, mandare verdespues con maior acuerdo lo que convendra. He querido advertiros de todo lo que aserca desta matèria he mandado resolver, para que tiniendolo açi entendido podays dessirlo a la Ciudad, como ja aqui se ha dicho a su Conceller en cap y vean todos con quanto cuydado y desvelo se mira su bien y lo que se hasse de mi parte en las oca- siones que se offrescan y la merced que reciben en lo que ha lugar. Vos dareis a la Ciudad la carta que sobre ello se le scrive en vuestra crehencia, y les significareys nuestro deseo de su bien y augmento, y hareys que se resuel- va a su tiempo lo que aqui digo en quanto a la reduction de los doblones, y sereys cuydadoso en lo que mas os tocaré a la exeqution de los puntos refe- ridos y de avisarme lo que se fuere hitiendo, que tal es mi voluntat y serè en ello muy servido. Dad. en ventosillas, a 23 de octubre 1617 afíos. — Yo el rey.
Arxiu municipal de Gerona : Manual d'acorts de! any 1617 : copia unida al f. iS^. I nedi Is.
Les Monedes Catalanes 513
cm
(Volum 111, plana 64 ).
(j Setembre 1O02.
Acta del assaig de menuts fabricats a (k-rona, en virtut de la llicencia atorgada a dita ciutat pel i-ey D. Felip II el / j de juliol
del any i5gg.
Vuy dilluns, a nou de Setembre xMil siscents y dos, Hyeronim Ardevol y Antich Castelló, argenters y ensayadors de la fabrica dels menuts fa la ciu- tat de Gerona, fonch fet ensay de dotse menuts de la moneda de billo, pre- sos de sinch cabassos de menuts fabricats en dita fabrica en virtut del dalt insertat privilegi per la Magestat del Rey nostre senyor concedit a dita Ciutat, los quals menuts a la una part tenen una cara del cap real ab una lletra .G. debaix dita cara, ço es en lo coll de dit cap, ab unes lletres en lo rededor de dits menuts dient Phylippus Dei Gratia Rex, y del altre part son les armes de dita ciutat ab unes lletres al rededor de dits menuts dient Civitas Gerunde, y foren fets de aram, ab la lliga de argent, axi com en la capitulació y concòrdia de y sobre dites coses entre dits senyors Jurats y adiunts de dita fabrica, de una part, y Francesch Sola, argenter de Gerona, mestre de dita fabrica, de part altre, feta y fermada en poder del notari y scriva devall scrit, y en lo present manual insertada mes llargament se conte; y axi referiren, migensant lo jurament per ells en lo introhit de llur offici prestat, que ells en presentia y assistentia del honorable mossèn fran- cesch Pasqual, notari publich de Gerona, llochtinent de mestre racional de dita fabrica, de Joan Rafel Ferrer, ciutadà, mossèn llàtzer monery charol, mercader, guardes, Bernat Tarroya, mestre de Balanças, y de mi dit no- tari y scriva real de dita fabrica ius scrit, han fet dit ensay de dits dotse menuts y han trobat ésser a lley de catorse grans nets de lley. De quibus acta, presentibus testibus Galcerando Serra, carderio, et Raphaole Saura, argenterio Gerunde.
Arxiu municipal de Gerona; Llibre de Moneda, de l'any iSgg al lóo;, t. 73. Inèdit.
Institut d'Estudis Catalans. ^^
5i4 Joaquim Botet y Sisó
CIV
(Volum II, plana 66).
5 Juliol i6i I.
Llicencia d'encunyar tres mil ducats, en menuts, atorgada a la
ciutat de Vich.
Nos Philippus dei gratia Rex Castelle, Aragonum etc, Comes Barchi- none etc.
Nos Petrus Manrique, miseratione divina Archiepiscopus Cesaraugusta- nus, S. C. et Regie Magestatis Consiliarius, Locumtenens et Capitaneus ge- neralis in Principatu Cathalonie et Comittatibus Rossilioni et Ceritanie: Inter cetera regimini Presidentis incumbentia, ea siquidem, quesuissubdi- tis còmoda esse dignoscuntur debet incessanti studio querere et per inde supplicantium vota favorabiliter exaudire. Cum iíaque, pro parte vestia, dilectorum et fidelium Regiorum Consiliariorum et proborum hominum Civitatis vici, fuerit nobis reverenter oblata et presentata supplicatio que- dam bonum publicum eiusdem ac totius Vicarie concernens, quam decre- taré jussimus pro ut in calce illius continetur, cuius siquidem supplicationis et decretationis tenores seriatim sich sequntur. Excellentissim Senyor: es tant gran la falta quey ha en la ciutat de Vich y plana de Ozona de mone- des bones e senceres en lo Comerci, ab occasio de la prohibitio de les do- lentes y cercenades que per V. Ex. tant justament fonch los dies passats manada publicar, y tanta y tant precisa la necessitat de haver y tenir bona moneda y que fàcilment sia rebedora en lo comersi, y particularment per la cuUita dels grans y fruyts que en dita ciutat de Vich y plana de Ozona de pròxim se espera, que si per V. Ex. no. son socorreguts de prompte y convenient remey ha de restar del tot impossibilitada dita cullita, en molt gran e irreparable dany del comú y particular de dita ciutat y plana de Ozona, y com entre altres hajen advertit ésser hu dels remeys mes conve- nients per reparar una tant urgent necessitat, fabricar de prompte menuts de la forma y lliga que en altres occasions han acostumat de fabricar en dita ciutat de Vich, fins en valor de quatre milia ducats de dotse reals : Perço, y altrament, lo sindich de dita ciutat de Vich a V. Ex. supplica li sia de mercè donar llicencia a dita ciutat de Vich de poder fabricar de promp- te dits menuts fins en dita summa de quatre milia ducats de dotse reals,
I-es Monedes Catalanes 5i5
pera poder ab ells facilitar dita cullita y acudir a altres semblants necessi- tats que de present occorren en dita ciutat y plana de Ozona, y facilitar lo comerci que vuy es tant stret, y que l;i dita fabrica sia franca de tots gastes y despeses, que a mes es cosa tant justa lo ques supplica dita ciutat ho re- brà de V. Ex. a singular mercè, lo olVici etc. Altissimus, Jacobus Aymerich. Plau a sa Ex.^ concedir licencia a la ciutat de \'ich de que puga fer y fa- bricar fins en tres milia ducats en menuts en la forma y per los elíectes supplicats, ab que emperò quiscun menut sia del just valor del metall de- duhit lo gasto de la manifactura, durador per temps de tres anys, y per aquesta vegada tant solament. Volent que abans de usar del present se haja de registrar en lo offici de maestre Racional y prestar en aquell idonea cautio, ab promesa de donar compte feta la dita fabrica, de calba et de Vall."^^ R. - supplicando nobis humiliter, quatenus pro observantia predic- torum, privilegium in forma expediri mandari dignaremur. Xos ilaque, aminadvertentes supplicata predicta fore justa et rationi consona, bonum- que publicum dicte Civitatis ac totius Vicarie concernere, habito prius súper his maturo tractatu in Regió patrimoniali consilio, deliberationum- que in eodem factam inseguendo, dicte suppiicationi tamquam juste et ra- cioni consone benigne annuere decrevimus; tenore igitur presentis, de nos- tra certa scientia, deliberate et consulte ac Regia qua fungimur aucthoritate, omnia et singula in supplicatione preinserta contenta et expressa, juxta de- cretationem et respontionem in calze illius de nostri mandato per magni- ficum et dilectum Consiliarium Regium michaelem calba et de \'allesicha Regiam Cancellariam Regentem appositam. et non àlias nech alio modo, vobisdilectiset fidelibus RegiisConsiliariiset p robis hom in i bus civitatis pre- dicte vici presentibus et futuris, concedimus et elargimur, nostreque immo Regia huismodi concessionis et elargitionis munimine et presidio robora- mus, aucthoritatemque nostram immo Regiam interponimus pariter et decretum: Volentes et decernentesexpresse, quod nostra immo Regia huius- modi concessió et elargitio sit et esse debeat dicte civitatis et seu vobis dic- tis consiliariis et probis hominibus eiusdem presentibus et futuris stabilis realis valida atque firma, nullumque in juditio nec extra sentiat delkctu incommodum aut noxa alterius detrimentum, sed in suo semper robore et firmitate persistat. Volumus tamen, quod antequam gratia et licentia et seu privilegio huiusmodi utamini, illud registrari íaciatis in libris .Magistri Racionalis domus et curie Regie per coadjutores illius. nechnon idoncam cautionem prestaré de servando et adimplendo omnia et singula in decre- tatione predicta contenta et expressa, àlias nullius sit roboris et momenti.
5i6 Joaquim Bolet y Sis
Quo circa, Reverendo spectabili nobilibus magnificis Consiliariis, dilectis et fidelibus Regia Cancel•laria, Regentibus Cancellariam etThesaurariam, doc- toribus Regle Audientie, gerentibus vices generalis Gubernatoris, Magistro Rationali, Bajulo generali, Procuratori Regió, Vicariis, Bajulis, subvicariis, subbajulis, Algutsiriis quoque virgariis, Portariis, ceterisque demum uni- versiset singulisofficialibus et subditis Regiis in dictis PrincipatuCathalonie et Comitatibus Rossilionis et Ceritanie constitutis et constituendis, et eorum locatenentibus, presentibuset futuris, dicimus et mandamus scienter et ex- presse, ad incursum Regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille a bonis cuiuslibet contra facientis irremissibiliter exhigen- dorum Regioque erario applicandorum, quatenus huiusmodi nostram li- centiam gratiam et concessionem, Cartamque Regiam et omnia et singula in ea contenta, teneant firmiter et observent, tenerique et observari invio- labiter faciant, nechnon dictos denarios minutos vigore huiusmodi licentie cudendos et fabricandos recipiant et admittant et per quoscumque perso- nas universis status gradus et conditionis existant intus dictam civitatem et totam vicariam vici degentis et quomodolibet advenientes, recipi et ad- mitti faciant, contrariis quibuscumque penitus proculpulsis, cauti secus agere fíerive permittere ratione aliqua sive causa, pro quanto gratia Regia eis chara est et, preter ire indignationis Regie incursum, penam preapo- sitam cupiunt evitaré. In cuius rei testimonium presentem fieri jussimus Regió comuni sigillo impendenti munitam. Datum Barchinone die quinta mensis julii anno a nativitate domini millesimo sexcentesimo Undecimo, Regnorumque Regiorum decimo Quarto. — El Arzobispo de Caragossa. Etc.
Arxiu Corona Aragó: Reg. 5i88, f. 2i5 v. y següents. Inèdit.
cv
(Volum III, plana 66).
30 Juny 1699.
Facultat d'encunyar menuts, atorgada a la ciutat de Lleyda pel
rey D. Felip 11.
ítem, attes la dita Ciutat de Lleyda de llarch temps ensa fa y acostuma fer pujeses, quatre de les quals fan un diner, y es moneda inútil per al co- rrent temps, y en moltes Ciutats y viles del present principat baten menuts,
Les Monedes Catalanes 517
los quals la dita Ciutat de Lleyda desijcn poder fer y batre per la comodi- tat se lin spera resultar, ab la qual y altres moltes sumes de diners que ha menester desija acudir a reedificar lo pont maior se li es derrcícat y repa- ració de les muralles, les quals estan arruhinadcs, supplican perço los dits syndics a V. I\I,J sie de son Real servey concedir lisencia permis y facul- tat a la dita Ciutat de fer y batre menuts, que sien de lliga, ab les armes de la Ciutat, y corregueu per ella y per las veguerias de Lleyda Tàrrega Cer- vera Balaguer y Agramunt. Plau a sa mag.*^ que, essent la lliga bona y con- decent, sels concedesca, ab que sols valeguen en la vagueria de Lleyda.
Arxiu Corona Aragó; Reg. 4879, f. 25. Inèdit.
CVI
( Volum III, plana 67).
13 Juliol i5<jg.
Llicencia d^encunyar «menuts» de coure, oiorgada a la ciuUií
de Solsona.
Nos Philippus Dei gratia Rex etc. Quia regalis favor tuncdebet esse pro- pensior, et amplior, cum instis Populorum supplicationibus imploratur, lis praecipue quae ipsorum Populorum commodum et utilitatem respi- ciunt; hinc est, quod per fidelem nostrum Bartholomeum Thomasa, Syn- dicum civitatis nostrae Solsonae, de cuius potestate Nobis legitime constitit et constat, fuit oblata et in scriptis humiliter praesentada quaedam suppü- catio thenoris sequentis. — S. C. y R. M. Per part de la ciutat de Solsona se suplica a V. M., sie de son Real servei manar concedir a la dita ciutat, per via de Privilegi, que la facultat que te ara de poder fer diners menuts de llautó, la tinga d'aqui al devant de poder fer diners menuts d'aram o coure valents vint y quatre un Real Cathala, y que aixi com los diners menuts de llautó tenen valor y son acceptats al present tres lleugues al entorn de Solso- na, que d'aqui al devant los que faran d'aram o coure sian també acceptats y tingan valor sis lleugues al rededor de dita ciutat: Que a mes de que ab la concessió de dit Privilegi restarà dita ciutat beneficiada, y la moneda corrent millorada, tots los habitants d'ella ho regoneixeran sempre a V. M. a par- ticular gràcia y mercè. Plau a Sa Magestat, ab que valegan per la ciutat y dues lleugues al entorn d'ella tan solament. Supplicando nobis humiliter.
5i8 Joaquim Botet y Sisó
ut praeinsertam supplicationem et omnia et singula supra dicta, sibi dicto nomine, et dictae civitati Solsonae et eius singularibus praesentibus et fuluris, concedere dignaremur. Nos itaque, animadvertentes contenta et narrata in dicta supplicatione, quae visa et recognita fuit per magnificum et dilectum Consiliarium nostrum Antonium Oliva J. V. D., ex cuius relatione nobis constitit et constat, pro utilitate dictae civitatis Solsonae et eius singularium expediré, eius supplicationibus inclinati, omnia et singula in praeinserta supplicatione contenta iuxta decretationem et responsionem in ea factam, dictae civitati et eius singularibus praesentibus et íuturis, mera libera voluntate nostra durante, concedere decrevimus, prout per praesentem de nostra certa scientia, deliberate et consulte^ concedimus, laudamus et approbamus, ac nostrae regiae concessionis munimine ac praesidio roboramus et validamus, aucthoritatemque nostram regiam inter- ponimus pariter et decretum. Quocirca, illustribus etc. In cuius rei testimo- nium praesentem fieri jussimus nostro Regió communi sigillo, quo nostri locumtenentes et Capitanei Generales praesentis Principatus Cathaloniae et Comittatuum Rossilionis et Ceritaniae utuntur impendenti munitam, quia in promptu non est sigillum Regium commune nostrum. Datum in nostra Civitate Barchinonae die decimo tertio mensis Julii anno a Nativitate Do- mini millesimo quingentesimo nonagesimo nono, Regnorum autem nos- trorum anno secundo. Yo el Rey. — Dominus Rex mandavit michi etc.
Arxiu Corona Aragó; Reg. 4884, f. 247 v. y següents. Salat, t. II, doc. n. LXXII.
CVII
(Volum III, plana 68).
30 Juny 1599.
Ampliació de la jacultat que tenia la vila de Granollers d'encunyar
diners menuts.
ítem, per quant la dita Vila e los Consellers e Consell en nom de aque- lla estan en possessió de fer diners menutsab llicencia del balle de dita Vila, Per tant, supplica dit Syndich a V. M.^ sia de son real servey concedir ab privilegi que dita Vila sia conservada en possessió de fer dits diners menuts, sens altre llicencia y sens perjudici dels drets y regalies del senor Rey. E que sis trobarà que algú o alguns fessen dita moneda falsa, que no fos feta
Les Monedes Catalanes Sm
ab orde dels Consellers de dita Vila. que en dit cars los Consellers puguen fer punir y castigar los qui tal moneda fabricaran e contra los lals pu;;an fer instància y part formada. Plau a sa Magestat.
Arxiu Corona Aragó; Reg. 4884, fs. 62 v. y 53. Inèdit.
C \M 1 1 (Volum III, plana 08).
I Setembre lòoo.
Lletres execiitorials de la llicencia d'encunyar qiiin;c mil lliures de menuts atorgada a la vila de Banyoles.
Nos Philippus etc.
Laurentius etc, spectabili nobili magnifico Consiliario, dilectis et fide- libus Regiis Gerentivices generalis Gubernatores in Vicariis Baiuliis subvi- cariis subbaiuliis algutsiriis Virgariis Portariis Juratis et administratoribus quarumcumque villarum et locorum dicti Principatus Cathalonie, et sig- nanter totius subvicarie Bisulduni, ceterisque demum universis et singulis otficialibus tam Regiis quam aliis ad quos spectet, presentesque pervene- rint et íuerint presentate, aut de subscriptis extiterint quomodolibet re- quisiti, dictorumque officialium locumtenenti seu otíiiia ipsa regentibus, Salutem et dilectionem. Cum S C. et Regia Majestas suo cum opportu- no Regió privilegio expresius Regiae Magestatis manu firmato eiusque Regió sigillo pendenti munito, aliisque debitis et solitis solemnitatibus morè Regie Aragonum Cancellarie expedito, Datum in Civitate Barchinonae die Decimo Tertio mensis Julii anno a nativitate domini Millesimo Quin- gentesimo Xonagesimo nono, causis motivis et respectibus in eodem expre- ssis, lisentiam permissum et facultatem concesserit villae et universitati Balneolarum, gerundensis diòcesis, cudendi et íabricandi seu cudi et fabri- cari faciendi denarios minutos, ad bonam et condecentem ligam, usque ad summam seu quantitatem quindecim mille librarum, volens et expresse mandans et decernens. quod dicti denarii minuti per dictam villam et uni- versitatem Balneolarum íabricandi recipiantur et acceptentur in tota dicta sub vicaria Bisulduni, pro ut hoc et alia in dicto et prechalendato Regió privi - legió cui relatio habeatur seriosius exarantur: Cumque per fidelem Regium Petrum Real, syndicum dictae villae et universitatis Balneolarum, fuit no- bis humiliter supplicatum, quatenus pro executione dicti Regii privilegií
520 Joaquim Botel y Sisó
presentes executoriales litteras concedere dignaremur; Volentes igitur pro- visiones et mandata suae iMajestatis ut par est debite executioni demanda- ri, Tenore presentium, ad pena florenorum auri aragonum mille a bonis secus agentis irremissibiliter exhigendorum Regioque erario applicando- rum, vobis et cuilibet vestrum ab quem spectet dicimus precipimus et man- damus scienter et expresse, Requirendos tamen requirentes, quatenus pre- chalendatum Regium privilegium, et omnia et singula in eo contenta a prima eius linea usque ad ultimam, teneatis fírmiter et observetis ac exe- guamini et compleatis, tenerique et observari exequi et compleri per quos deceat omnino faciatis atque mandetis, juxta illius seriem et tenorem ple- nioris, et si opus fuerit vocepreconia publicari faciatis, adeo ut dicti denarii minuti per dictam villam et Universitatem Balneolarum cudendi et fabri- candi, ut prehabetur, in tota dicta subvicaria Bisulduni recipiantur et ac- ceptentur, cautis eius agere fierive permittere ratione aliqua sive causa, Pro quanto gratia Regia vobis chara est et, preter irae et indignationis Regiae incursum, penam preapositam cupiunt evitaré. Datum Barchinone, Die pri- ma mensis septembris anno a nativitate domini Millesimo sexcentisimo, — El Duque de Feria, Etc.
Arxiu Corona Aragó, Reg. 4886, f. 256. Inèdit.
GIX
(Volum III, plana 69).
18 Juny 161 1 .
Llicencia d encunyar quatre mil lliures de «menuts» otorgada a
la ciutat de Tortosa.
Nos Philippus dei gratia Rex Castelle, Aragonum etc, Comes Barchinone.
Nos Petrus Manrique, miseratione divina Archiepiscopus Cesaraugusta- nus, S. C. Regie Magestatis Consiliarius, Locumtenens et Capitaneus ge- neralis in Principatu Cathaloniae et Committatibus Rossilionis et Cerita- nie. Inter cetera regimini presidentis incumbentia, Ea siquidem, que suis subditis commoda esse dignoscuntur debet incessanti studio querere et per inde supplicantium vota favorabiliter exaudire. Cum itaque, per dilectum Regium Joannem baptistam oriol, civem honoratum ac sindicum Civitatis dertuse, fuerit nobis reverenter oblata et presentata supplicatio quedam
Les Monedes Catalanes 5ai
bontim publicLim eiusdem ac totius Vicarie dertuse conccrncns, quam de- cretaré jussimus prout in calce illius conlinet, cuius siquidcm supplicaiio- nis et decretationis tenores seriatim sic sequuntur. Excellcnlissini Scny<jr: La ciutat de Tortosa te necessitat de fer menuts per al comerç de dita ciu- tat y de la vegaria de aquella, per no haverni sinó es poquissima C(jsa y per la falta de moneda de plata bona y de pes: supplica perço lo sindich de dita ciutat, sia de servey de V. Ex. donarlos Privilegi y llicencia pera poder fer batre de menuts y ardits fins en quantitat de deu millia lliures, encunyant en la una part la figura del Rey nostre senyor y en la altra una torra, que son les armes de la ciutat, la qual quantitat conforme la penúria quey ha de moneda de billo y de bona moneda de plata precisament es necessària, y a mes de ser cosa justa ho tindrà dita Ciutat a gràcia y mercè, lo oflíici de V. Ex. Altissimus etc. Ramon. Plau a sa Ex concedir llicencia a la dita ciutat de Tortosa que puguen fabricar, dins spay de quatre anys, fins en summa de quatre mil lliures de menuts en la forma ques supplica, ab que los menuts entre metall y costas sien y vinguen ésser del just valor, y que ans de usar de la present se haja de registrar en lo offici de mestre Ratio- nal y prestar idonea cautio en la forma acostumada : de Calba et Vallessi- ca. Supplicando nobis humiliter quatenus, pro observantia predictorum, Privilegiorum in forma expediri mandari dignaremur. Nos itaque, animad- vertentes supplicata predicta íore justa et rationi consona bonumque pu- blicum dicte civitatis ac totius Vicarie Dertuse concerneri, habito prius sú- per hiis maturo tractatu in Regió patrimoniali consilio, deliberationemque in eodem factam insequendo, dicte supplicationi tamquam juste et rationi consone benigne annuere decrevimus, tenore igitur presentis, de nostra cer- ta scientia, deliberate et consulte, ac regia qua fungimur auctoritate, omnia et singula in supplicatione preinserta contenta et expressa, juxta decreta- tionem et responlionem in calce illius de nostri mandalo per magnificum et dilectum consiliarium Regium Michaelem de Calba et de Vallesicca, Re- giam Cancellariam regentem appositam et non aliis alitcr nec alio modo, vobis dilectis et fidelibus regiis Procuratoribus et probis hominibus civita- tis Dertuse presentibus et futuris concedimus et elargimur, nostreque immo regie huiusmodi concessió et elargitio munimine et presidio roboramusauc- toritatemque nostram, Immo regiam interponimus pariter et decretum : Vo- lentes et decernentesexpresse, eiusdem nostra immo Regia huiusmodi con- cessió et largitio sit et esse debeat dicte civitati et seu vobis dictis Procurato- ribus et probis hominibus eiusdem presentibus et futuris stabilis realis va- lida atque firma, nullumque in juditio nec extra censiat detlectum incom-
Institut d'Estudis Catalans ^^
522- Joaquim Botet y Sisó
modum aul noxe alterius detrimentum, sed in suo semper robore et firmi- tate per sistat. Volumus tamen, quod ante quam gratia et licentia et seu privilegio huiusmodi utamini, illud registrari faciatis in libris Magistri Rationalis domus et curie Regie per coadjutores illius, nec non idoneam cautionem prestaré de servando et adimplendo omnia et singula in decre- talione predicta contenta et expressa, àlias nullius sit robori et momenti. Quo circa, Reverendo spectabili nobilibus magnificis consiliariis, dilectis et fidelibus regiis Can cella rio, regenti bus Cancellariam et Thesaurariam, doc- toribus regie audientia, Gerentibus vices generali Gubernatoris, Magistro Rationali, bajulo generali, Procuratori regió, Vicariis, bajulis, subvicariis, subbajulis, Algutsiriis quoque virgariis, Portariis, ceterisque demum uni- versis et singulis officialibus et subditis regiis in dictis Principatu Cathalonie et committatibus Rossilionis et Ceritanie conslitutis et constituendis, et eo- rum locatenentibus presentibus et futuris, dicimus et mandamus scienter et expresse, ad incursum regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille a bonis cuiuslibet secus agenlis irremissibiliter exhigen- dorum regioque era rio applicandorum, qu atén us huiusmodi n ostra m licen- tiam gratiam et concessionem Cartamque regiam, et omnia et singula in ea contenta, teneant firmiter et observent, teneriqueet observari inviolabiliter faciant, nec non dictos denarios minutos vigore huiusmodi licentie cuden- dos et fabricandos recipiant et admittant per quoscumque personas cuius- vis status gradus et conditionis exhistant intus dictam civiíatem et termi- num ac loca contributionis et seu termini eiusdem et totam Vicariam Der- tuse degentes et quomodolibet advenientes recipi et admitti fieri, con- trariïs quibuscumque penitus proculpulsis, cauti secus agere fien vel permittere ratione aliqua sive causa, pro quanto gratia regia eis chara est et preter ire el indignationis regie incursum penam preappositam cupiunt evitaré. In cuius rei testimonium presentem fieri jussimus regió communi sigillo impendenti munitum. Datum Barchinonedie dècima octava mensis Junii anno a nativitate domini millesimo sexcentesimo undecimo, regno- rum autem regiorum decimo quarto. El Arzobispo de Caragoza. Etc,
Arxiu Corona Aragó, Reg. 5189, f. 175 y següents. biédil.
Les Monedes Catalanes Jjo
CX
(Volum III, plana 70).
14 Juliol I Tu I
Llicencia d'encunyar Ires mil lliures de «menuls», olorgada a la ciutat de Tarrai^ona.
Nos Philippus dei gratia Rex Castelle, Aragonum etc, Comes Barchino- ne etc.
Nos Petrus Manrique, miseratione divina Archiepiscopus Çesaraugusta- nus, S. C. et Regie Magestatis Consiliarius, locumtenens et Capitaneus ge- neralis in Principatu Cathalonie et Comittatibus Rossilionis et Ceritanie. Inter cetera regimine presidentis incumbentia, ea siquidem, que suis sub- ditis còmoda esse dignoscuntur debet incessanti studio querere et per inde supplicantium vota favorabiliter exaudire.Cum itaque,perdilectüm regium Petrum Altarriba, sindicum vestrorum dilectorum et fidelium regiorum consulum et proborum hominum civitatis Tarrachone, fuerit nobis reve- renter oblata et presentata supplicatio quedam bonum publicum eiusdcm ac totius Vicarie Tarrachone concernens, quam decretaré jussimus prout in calce illius continetur : Cuius siquidem supplicationis et decretationis tenores seriatim sic sequntur. Exellentissim Senyor. En la ciutat de Ta- rragona es tanta la necessitat que los ciutadans y singulars de aquella pa- teixen, per no tenir moneda de plata pera despendrer. que estan ab los mayors apretos y necessitat que may en ningun temps se sien vists, y com esta necessitat apar ques poria algun tant remediar tenint los Consols de aquella ciutat licencia y facultat de poder fery fabricar menuts, per tant y altrament, dits Consols quant humilment poden y deuen a V. Ex.'' suppli- can, sia de son Real servey, attesa dita urgentissima necessitat, ferlos grà- cia y mercè, ab exprés y particular privilegi, de que puguen fer y fabricar menuts en dita ciutat, y que aquells hajen de ser obligats tots los ciutedans y habitants en dita ciutat y vegueria de pendrer : que a mes de que apar cosa molt justa lo ques supplica, dits Consols en nom y per part de aquella ciutat ho rebran a molt singular gràcia y mercè de V. Ex/, lo Real ofilci etc. que licet etc. Altissimus etc. Berart, Plau a sa Ex.'^ concedir llicencia a la ciutat de Tarragona de que puga fer y fabricar, fins en summa de Tres milia Lliures moneda Barcelonesa y no mes, de menuts, dins spay de tres
524 Joaquim Botet y Sisó
anys propseguents, ab que emperò entre metall ygastos de manifactura sia cada diner de son just valor, y que ans de usar de la present se haja de re- gistrar en lo offici de mestre Racional y prestar en ell idonea caucio, pro- metent donar compte y raho feta la dita fabrica y de servar y cumplir la forma en la present llicencia donada. De Calba et de Vallseca R.^ - Suppli- cando nobis humiliter,quatenus, pro observantia predictorum, Privilegium in forma expediri mandari dignaremur. Nos itaque, animadvertentes sup- plicata predicta fore justa et rationi consona, bonumque publicum dicte civitatis ac totius vicarie Tarrachone concernere, habito prius maturo trac- tatu in Regió patrimonial! consilio, deliberationemque in ea factam inse- quendo, dicte supplicationi tamquam juste et racioni consone benigne annuere decrevimus. Tenore igitur presentis, de nostra certa scientia, deli- berate et consulte ac Regia qua fungimur auctoritate, omnia et singula in supplicatione preinserta contenta et expressa, juxta decretationem et res- pontionem in calce illius de nostri mandato per magnificum et dilectum Consiliarium Regium Michaelem Calba et de Vallesicha, Regiam Cancella- riam Regentem oppositam et non àlias aliter nech alio modo, vobis dilectis et fidelibus Regiis Consulibus et probis hominibus civitatis pre- dicteTarrachone, presentibus et futuris,concedimus et elargimus, nostreque immo Regie concessionis et elargitionis munimine et presidio roboramus, auctoritatemque nostram immo Regiam interponimus pariter et decretum. Volentes et decernentes expresse, quod nostra immo Regia huiusmodi con- cessió et elargitio sit et esse debeat dicte civitati, et seu vobis dictis consu- libus et probis hominibus euisdem presentibus et futuris, stabilis realis va- lida atque firma, nullumque in juditio nech extra sentiat deffectus incomo- dum aut noxe alterius detrimentum, sed in suo semper robore et firmitate persistat. Volumus tamen, quod antequam gratia et licentia et seu privilegio huiusmodi utamini, illud registrari faciatis in libris Magistri Rationalis do- mus et Curie Regie per coadjutores illius, nech non idoneam cautionem prestaré de servando et adimplendo omnia et singula in decrelatione pre- dicta contenta et expressa, àlias nullius sit roboris et momenti. Quocirca, Reverendo spectabili nobilibus magnificisconsiliariis dilectis et fidelibus Re- giis Cancellario, Regentibus Cancellariam et Thesaurariam, doctoribus Re- gie Audientie, gerentibus vices generalis Gubernatoris, Magistro Rationali, Bajulo generali, Procuralori Regió, Vicariis, Bajulis, subvicariis, subbajulis, Algutsiriis quoque Virgariis, porteriis, ceterisque demum universis etsin- gulis officialibus et subditis Regiis in dictis Principatu Cathalonie et Co- mittatibus Rossilionis et Ceritanie constitutis et constituendis, et eorum
Les Monedes Catalanes 525
localenentibus presentibus et futuris. dicimus et niandanius scicnter et cx- presse, ad incursum Ref^io indif;nationis et ires. penequc llorcnorurn auri aragonum mille a bonis cuiuslibet secus alentís irremisibilitcr cxhigcndo- rum Regioque erario applicandoruin, quatenus huiuismodi nostram liccn- tiam gratiam et concessionem, Carthamque Regiani, et omnia et singula supra contenta, teneant firmiter et observant, tenerique et obscrvari invi*;- labiliter faciant, nech non dictos denarios minutos vigore huismodi licentic cudendos et fabricandos recipiant et admittant, et per quascunquc perso- nas cuiusvis status gradus et conditionis existant intus dictam civitatem et totam vicariam Tarrachone degentes et quomodolibet advenientes recipi et admitti faciant, contrariis quibuscumque penitus proculpulsis.cauti secus agere lierive permittere ratione aliqua sive causa, pro quanto gratia Regia eis chara est et preter ires et indignationis Regia incursum penam preap- positam cupiunt evitaré. In cuius rei testimonium presentem fieri jussi- mus Kegio comuni sigillo inpendenti munitam. Datam Barchinone die dè- cima quarta mensis Juiii anno a nativitate domini Millesimo Sexcentesimo Undecimo, Regnorumque Regiorum decimo quarto. — El Arçobispo de Çaragossa. Etc.
Arxiu Corona Aragó; Reg. 5i88, f. 228 v. y següents. Inéciií.
CXI
(Volum III, plana 91 ).
1 1 Març 1642.
Crida manada fer pel marquès de Bre^e, prohibint la eneunyacin de moneda d'or y de plata a les ciutats, viles y llocs de Catalunya. y limitant la de las de coure a les poblacions que'n tinguessin
privilegi.
Ara ojats tolliom generalment, queus notifican y fan asaber, de part dol Ex.'"' S."" Urbà de Maille, marques de Breze. Mariscal de França, cavaller dels ordens de sa Mag.\ conseller en tots sos consells, Governador en sos Paysos y ducats de Anjou. vilasy castells d Angers.y Samurde la provincià Anderguense, Llochtinent y Capità General en lo Principat de Cathalunya y Comtats de Rosselló y Cerdanya. Per quant la experiència ha mostrat los grans danys ha rebut y reb de cada dia lo present Principat y Comtats de
526 Joaquim Botet y Sisó
Rosselló y Cerdanya, per raho de las novas fabricas de monedas se han fe- tes de poch temps a esta part y de present se fan en moltes ciutats viles y llochs de dits Principat y Comtats, lo que totalment es la universal das- tructio delís, tan per desterrar lo comers com per impossibilitar los altres regnes lo venir a contractar al present Principat y comtats, com ho ha mostrat y mostra la experiència que molts son arribats a estàs mars ab pro- visions y per raho de la confusió de les monedes sen son tornats sens descarregar ni voler vendrer les mercaderies aportaven, y tot resultant de la dita causa, lo que se te per cert que si nos posave prompte remey a dits desordes dins poch temps vindrien los dits Principat y comtats a total des- tructio y ruhina, y com se tingué per cert que dites fabriques se fan en moltes parts de Cathalunya y Comtats sens tenir privilegi ni altrament po- der fabricar aquelles, totes les dites coses atteses y moltes altres ques dexan considerar : Desitjant sa Ex.^ posar prompte remey a dits desordes, lo be universal de la provincià zelant, Ab thenor de la present publica crida, inseguint la conclusió en lo S. R, C. sobre asso feta als .xxviij. de febrer .MDCxxxxij., diu notifica y mana a tothom generalment, es a saber. Conse- llers, Consuls, Pahers, Jurats, Balles y altres a qui toca de les Ciutats, Vi- les y llochs del present Principat y Comtats, que desta hora en avant no gosen ni presumescan seriós licit ni permès fabricar ni fer fabricar per via directa ni indirecta ningun gènere de moneda de or ni plata, de qualsevol valor ni espècie que sie, fins altre cosa sie ordenada per sa Ex.''', sots las penas aci per dret comú com per municipal statuhides. Y aci mateix sels diu notifica y mana, que desta hora en avant nois sie licit ni permès fabricar ni fer fabricar, sots les mateixes penes, ninguna espècie de moneda de aram ni bello, si no seran aquelles Ciutats Viles y llochs de dit Princi- pat y Comtats que tindran privilegis per poder fabricar, no exint en ma- nera alguna de la sèrie y forma que ab dits privilegis los es stat concedit : y que per les presents crides no sie fet prejudici algun al procurador fiscal de la pretensió que pot tenir contra los qui han fabricat moneda sens privi- legis. E per que les dites coses sien a tothom manifestes y ningú de aquelles pugue ignorància allegar, mana sa Ex.^ ésser feta y publicada la present pu- blica crida per los llochs acostumats de la present ciutat de Barchinone y demés ciutats viles y llocs de dit Principat y Comtats ahont convingue y menester sie. — Le Marechal de Brézé.
Arxiu Corona Aragó, Reg. I, Firm. Reg. Franace, f. i. Inédií.
Les Monedes Catalanes 527
CXII
(Volum III, plana nj, ).
■2 1 Març \h\b.
Priuilegis sobre la cncunyació de moneda olorgals po- IJiiis \'í\' de F)\xnça a la ciutat de Barcelona.
Ludovicus Dei Gracia GalliaPLini et Navarrae Rcx Comes Barcinonae Rossilionis et Ceritaniae.
Universis presentes literas inspecturis, salutem. Cum per nobilem etdi- lectum nostrum Don Fransiscum Sala, legatum seu ambassiatorem fide- lium et dilectorum nostrorum Consiliariorum et consilii Centum Juratorum nostrae Civitatis Barchinonae, nuper fuerit nobis oblata ac praeseniata sup- plicatio quaedam nomine dictae civitaiis. quam decretaré fecimus et man- davimus prout in calce eius continetur, quae est tenoris sequentis. Senyor. La ciutat de Barcelona supplica a V. Magestat, sia de son real servey con- firmarli los Privilegis Reals que te de fer moneda de plata privativament a les demés Ciutats vilas y llochs de tot lo Principat de Cathalunya com- tats de Rosselló y Cerdanya, Abdicantse expressament V. Magestat la con- cessió de semblants Privilegis, antes be restrenyentse expressament que quant per la necessitat publica convinga a V. Magestat fabricar moneda en dits Principat y Comtats, fabricarà aquella en la seca Real de Barcelona ab exprés consentiment de dita ciutat y de la mateixa moneda conforme dita ciutat la fabrica, en quantitat no prejudicial, ab les demés graciesy prerro- gatives en dits reals privilegis contengudes conforme estan en sa viril vb- servancia y forsa. Y axi mateix supplica a V. Magestat dita ciutat de Bar- celona, sia de son real servey ampliar dits privilegis concedintli facultat de poder obrar dita moneda de plata ab la lliga antiga de las pessas de vuit mexicanas o piastres, la qual passa en france y per tot lo mon. Y que du- rant las presents guerras y necessitats originadas de elles, li done V. Mages- tat facultat y licencia, que als Reals y sous de plata de tern, que antes de las presents guerras solia fabricar y de assi al de\ant ab plata de la dita lliga fabricarà (segons sos privilegis), los puga donar un valor extrinscch major del que abans solian tenir al respecte de la plata hiy haurà, conforme lo te- nen vuy las pessas de plata de sinch reals corren vuy en la provincià, que set sous de plata valen deu sous. Deixant expressament al àrbitre de dita ciutat de la millor manera y quant li aparexera convenir millor, antse lo temps, lo tornar la dita moneda al just intrínsec valor. Que de V. .Mage,•,tat
528 Joaquim Botet y Sisó
ho rebra a singular gràcia y mercè. Plau a sa Magestat, servades emperò las prerrogativas reals en lo tornar la dita moneda al just valor ab la forma acostumada en reductions de monedas. Qua quidem supplicatione nobis exhibita ac praesentata et per nos ut supra patet expedita et decretata, per dictum Don Franciscum Sala, nomine dictae nostrae civitatis Barcinonae, fuit nobis humiliter supplicatum ut pro ipsius observantia de praedictis privilegium in forma expediri mandare dignaremur. Nos vero, de senten- tia serenissimae Reginae regentis, parentis nostrae colendissimae, matura- que consultatione in supremo nostro consilio praecedente, ibique pluribus ex dictis privilegiïs in publica forma extractis attente perlectis, et signan- ter Regis Jacobi Dat. Kalendis Augusti anno Millesimo Ducentesimo quin- quagesimo octavo, Regis Petri secundi sub forma Pragmaticae in corpore Constitutionum Cathaloniae coUocato dato Barcinonae quarto Kalendis ju- lii anno Millessimo ducentesimo octuagesimo tertio : Regis Petri data Bar- cinonae quinto Kalendis julii anno Millessimo ducentesimo octuagesimo quinto, Regis Jacobi dato Caesarauguste pridie Kalindas octobris anno Mi- llesimo trigentigesimo decimo septimo, Necnon Epístola Regis Petri missa consiliariis et Consilio Centum Juratorum civitatis Barchinonae data bar- cinonae trigesimo Augusti anno Millesimo trecentesimo sexagesimo secun- do cum responso dictae civitatis dicto Regi, circa requisita data prout de illis fidem fecit Jacobus Agramunt notarius et scriba maior civitatis bar- cinonae manu et signo suo subscriptis et sigillo dictae civitatis munitis, tamquam reconditis in archivo dictae civitatis Barcinonae. Attendentes
nostrae regali dignitati expediré servaré et (omni sublato ab ) obser-
vanda mandare omnia Privilegia per omnes nostros praedecessores inclitae fideli et dilectae nostrae civitatis barcinonae concessa et a serenissimo Rege patre nostro Ludovico faelicis recordationis per suum legitimum ple- nipotentiarium Procuratorem coníirmata ac iurata, cum sub eius obedien- tia tota Cathalonia et ipsa Civitas Barcinonae libere se subiecerunt, Atten- dentes etiam Civitatem Barcinonae esse caput totius Principatus Cathalo- niae et comittatuum Rossilionis et Ceritaniae, ab eaque caeteros populós provinciae tamquam a matre pecunias et abundantiam omnium rerum tenere, cui soli tamquam excellentiori ac potentiori ob eius fidelitatem et legalitatem Praedecessorem nostri perpetuam facultatem cudendarum ar- genti monetarium singularibus gratiis et prerrogativis fulcitam, per diver- sa privilegia concessurum. Attendentes etiam civitatem Barcinonae non sui lucri ?ed nostri regalis obsequií ac totius nostri Principatus conserva- tionis cupidam utcommercium ex pecuniarum copia conservetur et augea-
Les Monedes Catalanes Sag
tur in petitione desuper expressa supplicarc, Perpendenles dcniquc pracdic- tam Civitatem quamplurima ac per ^raíissima obsequia nobis libcralissimc et crebissime in omnibus bellorum expedilionibus praestitis quibus crga suos comitès semper tioruit ut sola cunta alios provinciae populós in hoc longe superaverit votis dictae civitatis benif^ne annuenles, tenore presentis privilegii, ex nostra certa scientia rcgiaque auctoritate deliberate et con- sulto per nos et successores nostros omnia et singula in prcinserta suppli- catione contenta juxta decretationis et respunsionis in íinc eius apposite de súper insertae tenorem dilectis nostris consiliariis et consilio Cenlum jura- torum probis hominibus, ac toli universitati nostrae civitatis Barcinonae confirmamus consentimus concedimus ac liberaliter elargimur nostracquc huiusmodi concessionis et eiargitionis munimine seu praesidio roboramus auctoritatemque nostram interponimus pariter et decretum. Volentes et decernentes quod huiusmodi nostra concessió et elargitio sit et esse debeat civitati Barcinonae et hominibus dictae Civitatis perpetua stabilis realis valida atque firma nullus in iuditio aut extra censeat impugnationis obiec- tum deffectus incommodum aut noxe cuiuslibet alterius detrimentum sed in suo semper robore et firmitate persistat. Promittentes per nos et nostros successores quod unus post alium in perpetuum cum incipient regnaré, iurabunt et confirmabunt omnia in presenti contenta privilegio. Qua propter admodum Illustri venerabili nobilibus magnificis dilectisque consiliariis et fidelibus nostris Locumtenenti et capitaneo generali nostro in principatu Cathaloniae et comittatibus Rossilionis et Ceritaniae, Cancella- rio, Regenti cancellariam et doctoribus nostrae Regiae Audientiae, gerenti- bus vices nostri generalis Gubernatoris, Magistro Rationali. Baiulo generali, Regenti Regiam Thesaurariam, advocatis et procuratoribus íiscalibus et patrimonialibus. vicariis, baiulis,subvicariis, subbaiulis, algutziriisquoque virgariis et portariis, caeterisque demum universis et singulis ofllcialibus et subdifis nostris tam maioribus quam minoribus in dictis Principatu Cathaloniae et comittatibus Rossilionis et Ceritaniae constitutis et consti- tuendis eorundemqueoíficialium locumtenentibus, seu officia ipsa rcgenti- bus seu subrogatisquovismodo, presentibus et futuris. dicimus praecipimus et iubemus ad incursum nostrae regiae indignationis et irae peneque mille ducatorum monetae Barcinonae nostris regiis inferendorum erariis. qua- tenus preinsertam supplicaíionem et omnia et singula in ea contenta juxta formam et tenorem decretationis et responsionis nostrae in fine ipsius appo- sitam dictis consiliariis consilio Centum Juratorum probis hominibus ac toti universitati nostrae civitatis Barcinonae ad unguem et inviolabiiiter
Institut d'Estudis Catalans. "^
530 Joaquim Bolet y Sisó
teneant firmiter et observant, tenerique et observari faciant per quoscum- que iuxta ipsius seriem et tenorem plenarie, contrarium nullatenus tenta- turi ratione aliqua sive causa, si omnes officiales et subditis nostris prae- dicti gratiam nostram caram habentet praeter irae et indignationis nostrae incursum penam praeappositam cupiunt evitaré. In cuius rey testimonium presentem fieri jussimus nostro regió sigillo pendenti munitam. Datam Lutetiae Parisiorum, die vigessima prima Martii anno salutis Mill.'"° sex- cent.'"" quadrag.'"° quinto, Regnorumque nostrorum ac Comittatuum Bar- cinonae Rossilionis et Ceritaniae, secundo. — Louis. — Par le Roy, La Roy- ne Regente sa mere presente. — Le Teliier.
Arxiu Corona Aragó: Reg. Divers. 4, del Rey Lluis de França, f. 32 v. Inèdit.
CXIII
(Volum III, plana 94). 7 Abril 1653.
Disposicions de D, Joan d' Àustria, sobre la reciillida y extinció de la moneda encunyada en temps de la guerra.
Ara ojats tothom generalment, queus notifican y fan a saber de part del Serenissim Senyor Don Joan de Àustria, Fill del Rey nostre Senyor, (que Deuguarde), De son Consell de Estat, Governador General de totas las Ar- madas de Mar, Gran Prior de Castella, Lloctinent, y Capità General en lo present Principat de Cathalunya, y Comtats de Rosselló y Cerdanya. Que attenent que sa Magestat es estat servit encarregar a sa Altesa la extinctio y consumo dels sisens y demés moneda, que se ha fabricat durant lo temps de aquestas alteracions, ab la efígie del Rey de França, y altrament contra la forma y thenor, dels Reals Privilegis, y Constitucions de Cathalunya sobre asso disposants, y que per aquest effecte ha donat sa Altesa llicencia y permissio a la Ciutat de Barcelona, que fabrique, com de fet ha comen- çat ha fabricar en la Seca Real, la moneda Barcelonesa de bona lley, con- forme dits Reals Privilegis, y Constitucions, pera que ab aquesta nova- ment fabricada se puga cobrar y recullir la falsa, y adulterina la qual ab tàcita permissio es estada consentida pera que no cessàs lo comers en la present Ciutat de Barcelona, y demés Ciutats, Vilas y Llochs del present Principat de Cathalunya y Comtats de Rosselló y Cerdanya : Emperò con- siderant que los dits sisens, y demés moneda fabricada en estàs alteracions, no tenen lo valor intrinsech, y legal, que havian de tenir, per lo qual lo
Les Monedes Catalanes 531
valor de las monedas de or y plata ha crescut en gran excés, y al mateix respecte se han augmentat los preus de totas las mcrcaderias, en notable dany dels habitants en dits Principat y Comiats, y en particular de las \'ni- versitats que cobren en dita moneda sos drets, y dels queab la mateixa re- ban pencions de censals y violaris aniichs, tot lo qual considerat per la Ciutat de Barcelona, ha desliberat suplicar, com ha suplicat a sa Altesa, que ab la prestesa que requereix negoci de tanta importància, y en lo en- tretant ques fabrica suficient quantitat de nova moneda, pera recullir aquesta, fos servit provehir de remey oportú : Perço sa Altesa desitjant evi- tar semblants danys, y que reduhintse los sisens, y demés monedas al va- lor mes proporcionat que tenen intrínsecament, y al que tenen las mone- das de or y plata, se moderen y baxen a proporció los preus de totas las mercaderias y demés cosas, ab que la baxa de dits sisens, no serà danyosa als que vuy los tenen, presuposat que ab lo mateix numero de sisens podran comprar, y compraran lo mateix que abans de feta la present reductio. in- seguint la conclusió en lo Sacre Real Consell sobre asso feta, a sinch de Abril del Any mil siscents sinquanta y tres, diu estatueix. ordena, y mana a tothom generalment, de qualsevol estat, grau, o condició sie, que de la publicació de la present publica crida en avant, no pugan niïs sie licit ni permès pendrer ni donar los sisens^ sinó es a raho de un diner, y malla cada sisè, y al respecte los ardits, y diners fabricats en temps de aquestas alteracions, de tal manera, que setse sisens fassen un real Cathala, y val- gan tant com vint y quatre diners, o dotse ardits, dels de la fabrica anti- gua, feta antes de aquestas alteracions, sots pena de sinch cents florins de or, aplicadors als Cofres Reals de sa Magestat, y de perdrer dita moneda, y de altres penas majors y menors, y encara corporals, a àrbitre de sa Al- tesa y Real Consell.
ítem, per quant disminuyntse com se disminueix lo valor dels sisens a la quarta part, es just que los preus de las mercaderias, y de totas las cosas baxen al mateix respecte, sa Altesa inseguint la mateixa conclusió, en lo Sacre Real Consell feta, diu, statueix ordena y mana, que los que tingan mercaderias y altres qualsevols cosas pera vendrcr. vengan aquellas. a me- nor preu del que vuy las venan, hagut respecte a la baxa de dits sisens, y si y conforme se acostumaven vendrer antiguament. quant la moneda te- nia son just valor sots las mateixas penas. y de pcrdror las mercaderias y cosas que venut hauran contra la dita forma.
ítem, per quant convé que dits sisens, y demés moneda falsa, fabricada durant lo temps de ditas alteracions, sie del tot abolida y extincta, per ma-
532 Joaquim Botet y Sisó
jor benefici de tota aquesta Provincià, y que torne la moneda en lo estat y llustre primitiu; Inseguint la mateixa conclusió, sa Altesa diu, statueix, ordena, y mana, que tots los naturals y habitants en dits Principat, y Com- tats, desdel últim die del mes de Maig, fins lo últim del mes de Juny pri- mer vinents, hagen y degan portar a la Taula, y Banch de la present Ciu- tat de Barcelona, tots los sisens y moneda fabricada en la seca de dita Ciu- tat de Barcelona, durant lo temps de ditas alteracions a efecte que per dita Ciutat, sels done y pague lo valor de aquella, conforme la sobredita tatxa, en moneda bona Cathalana y passat dit termini seran punits y castigats los que tindran, o expendran de dita moneda de sisens, o altra fabricada, durant lo temps de ditas alteracions, ab las penas, per Vsatges, Constitu- cions y altrament imposadas contra los que tenen y expenan moneda fal- sa. E per que las ditas cosas sien a tothom notòries mana sa Altesa ser feta y publicada la present publica crida per los llochs acostumats de la pre- sent Ciutat de Barcelona, y altres Ciutats, vilas y llochs ahont convinga, e menester sie, perquè ningú no puga allegar ignorància. — Don Juan. — Etc. Fonch feta y publicada la present publica crida per los llochs acostumats de Barcelona, ab thenor, y veu de dos trompetes, Per mi Joan Ratera co- rredor y trompeta Real vuy als 7 de Abril 1653.
De un imprès de la època, en poder de D. Joseph Soler y Palet.
CXIV
(Volum III, plana gS).
29 Octubre i658.
Pragmàtica-sanció de D. Felip III, sobre forma del pago d'obligacions contretes abans, durant y després de la guerra.
Nos Don Felipe, por la gràcia de Dios Rey de Castilla, de Aragón, etc.
Atendiendo al mayor beneficio de los naturales de nuestro Principado de Cathaluiïa, assi por lo que se le desseamos como tambien por hallarse nuestra Real Corona tan necessitada en todo lo que mira a su conservacion y tranquilidad : y considerado los dahos que la constitucion de los tiem- pos, y las armas Enemigas han introduzido en él, con la mudança, y alte- racion de las monedas, y que sin embargo de los pregones que Don Juan de Àustria nuestro hijo siendo nuestro lugarteniente, y Capitan General en dicho Principado y condados de Rossellon, y Cerdana mando publicar : el
Les Monedes Catalanes .S33
uno en siete de Abril del ano passado mil scyscientos cinqucnta y tres so- bre la exlinction, y consumo de la moneda de sisenes, labrada en tiempo de Francia. en que se mando redu/.ir a dinero y medio cada siscn, y que corriese assi hasta la lin de Junio siguienle, privando dcsdc cntonces en adelante, y extinguiendo el uso de dicha moneda; y el olro en vcinte y quatro de Noviembre del ano siguiente mil seyscientes cinquenta y quatrfj en que se baxó la nueva moneda a la mitad, no se pudo tomar asiento, ni forma fixa para los pagamientos de depósitos, luycion de censalcs, y vio- larios, y pagas de deudas particulares, assi del tiempo de la aitcracion de dicho Principado, como despues : de lo qual se han movido tales picytos, y controversias entre los propios naturales, que conviene acudir con tiem- po al reparo dellas, para evitar mayores daiïos, y remediar la calamidad presente; y atendiendo tambien a las suplicas que sobre esto se nos han hecho por parte de algunas Vniversidades, y particulares personas de di- cho Principado, para que proveyessemos del remedio conveniente; y aviendose visto, y considerado todo con la atencion, y cuydado que requie- re matèria tan importante, con lo que sobre ello se nos ha consultado por nuestro Consejo Supremo de Aragón, Nos ha parecido hazer, y publicar esta nuestra Pragmàtica, y Sancion en la forma, y manera infrascrita.
Primeramente, estatuymos, sancimos, ordenamos y mandamos, que las pagas hechas en moneda de sisenes de las deudas contrahidas, assi de parte a parte, como de censos y violarios anteriores al ano de mil seyscientos y cuarenta, y en tiempo de las alteraciones, y despues, hasta todo el mes de Junio del ano mil seyscientos cinquenta y tres, desde treze de Octubre an- tecedente, que se reduxo nuestra ciudad de Barcelona a nuestra obediència con el valor que respectivamente tuvieron, esto es, hasta siete de Abril los sisenes por seys, y de alli adelante conforme se baxo por el dicho pregon de siete de Abril de cinquenta y tres en uno y medio, fueron y han sido bien hechas dichas pagas, y no se pudieron rehusar por razon de la mo- neda referida de sisenes, por aver Nos tolerado su uso hasta entonces por el dicho pregon por dos meses mas a la dicha razon de dinero y medio cada sisen.
Que lo mismo se ha de entender, y entienda de todos los depósitos he- chos en la Tabla, y Banco de nuestra Ciudad de Barcelona, y de las demas Ciudades y Vniversidades de esse nuestro Principado: esto es. en lo que por razon de la moneda no se pudieron dexar de admitir, y se hizieron para pagamientos de deudas, y luyciones de censales. y violarios.
Que las pagas hechas desde el primero de Julio del dicho anu mil y seys-
534 Joaquim Botet y Sisó
cientos cinquenta y tres, que conforme el dicho pregon quedo extincta la moneda de sisenes, y las que se hizieron de alli en adelante en moneda corriente, por el valor que se le ha dado por los pregones publicados en esta matèria, se ayan de admitir, y admitan por todos los contratos, y obli- gaciones hechas, assi antiguas, como modernas; Por esto, y lo demàs di- cho, y expressado en los capitulos antecedentes, no se aya de entender, ni entienda de aquellos contratos en que expressamente se concerto entre los contrayentes, que la paga huviesse de ser en moneda de plata, o oro, por- que en este caso, no es nuestra Real intencion, y voluntad derogarlo, sinó que las pagas de los contratos assi hechos ayan de ser, y sean en la misma moneda de plata, o oro, como se expresso en el contrato.
Assi mesmo es nuestra voluntad, y mandamos, que los depositos hechos en cualquier Tabla de las Ciudades, y Vniversidades del dicho nuestro Principado de Cathaluna, assi en tiempo de las alteraciones, como antes, y despues de la reduccion de Barcelona, hasta siete de Abril del ano mil seyscientos cinquenta y tres aya obligacion de restituyrse en la moneda corriente de dineros, y ardites : de suerte, que si antes se depositaron mil reales de moneda antigua o de sisenes, àgora se han de bolver otros mil rea- les en la moneda corriente de dineros, y ardites.
Que todo lo declarado, y expressado arriba no aya de comprehender, ni comprehenda en cosa alguna las causas, y pleytos que ya estuvieren juzga- dos, y decididos con sentencia de nuestro Lugarteniente, y Capitan Gene- ral, y de la Real Audiència de los dichos nuestros Principado y Condados passadas en cosa juzgada.
Tambien es nuestra voluntad, y mandamos, que todo lo sobredicho se observe, cumpla, y execute como se contiene, y va expressado en esta nuestra Pragmàtica, hasta que en las primeras Cortes que celebraremos en dicho nuestro Principado de Cathaluna, demos y resolvamos la forma que huviere de darse; reservandonos emperò (como nos reservamos) la facul- tad de anadir, y quitar entre tanto todo aquello que pareciere convenir, en todo, o en parte de lo que va dispuesto, y declarado en esta nuestra Prag- màtica. En execucion de lo qual mandamos al llustre Marques de Olias y Mortara nuestro Lugarteniente, y Capitan General, Venerable, Nobles, Magnificos, y Amados Consejeros nuestros Canceller, Regente la Cancel•la- ria, y Doctores de nuestra Real Audiència, Portant vezes de nuestro Gene- ral Governador, Maestre Racional, Bayle General, y Regente nuestra Real Thesoreria, Avogados y Procuradores Fiscales, y Patrimoniales, Vegueres, Bayles, Sotsvegueres, Sotsbayles, Alguaziles, Vergueros y Porteros, y a
Les Monedes Catalanes 535
otros cualesquier Ministres y Oficiales nuestros mayorcs, y mcnorcsquc al presente son, y adelante fueren en el dicho nuestro Principado de Catha- luna, y Condados de Rossellon, y Cerdana, y a quaiquier otras personas de qualquier estado, grado, prehemincncia. y condicion que sean, que la pre- sente nuestra Pragmàtica Sancion, y declaracion, y todas las cosas en ella contenidas, especilicadas, y declaradas, tengan. guarden, y executen, y ob- serven, tener, guardar, executar, y observar hagan, y manden inviolablc- mente segun su sèrie, y tenor, y contra ello, ni cosa alguna dello hagan, ni vengan, ni permitan ser, ni atentado en manera alguna por alguna causa, titulo, o razon, so pena de nuestra ira, e indignacion, y de mil ílorincs de oro de Aragón de bienes del que lo contrario hiziere exhigidores a nuestros Reales cofres aplicaderos, y assi mismo mandamos a nuestro Lugartenien- te, y Capitan General en los dichos nuestros Principado y Condados, que haga, y mande publicar esta nuestra Pragmàtica en la forma acostumbra- da, assi en la nuestra Ciudad de Barcelona, como en las demas Ciudades, Villas y lugares acostumbrados, y donde convenga, y publicar se suclcn semejantes Pragmaticas, de manera que venga a noticia de todos, \' nin- guno pueda allegar ignorància delia. En testimonio de lo qual mandamos despachar las presentes con nuestro sello Real comun en el dorso selladas. Datt. en San Lorenço a veynte y nueve dias del mes de Octubre, ano del nacimiento de nuestro Senor Jesu Christo de mil seyscientos cinquenta y ocho. — Yo EL Rey. Etc.
Arxiu Corona Aragó : Conseio de Aragón, plech 5o4-5o5. Inèdit.
cxv
(Vulum III, plana gS).
17 Novembre x^'^b-}.
Crida ordenant cl cambi y rcciillida de les monedes ()bsidio)idls encunyades o contramarcades a Barcelona durant lo scti de i()52.
Ara ojats tothom generalment queus notifican y fan a saber, de part del Excellentissim senyor don Francisco deOroscoy Ribera. .Marques de Olias y Mortara, Gentil hombre de la Camara de sa .Magestad. Comcndad(^r deia Comanda de la Oliva del Orde de Santiago, del Consell supremo de guerra del Rey nostre senyor, y son lloctinent y Capità general del present Prin-
536 Joaquim Botet y Sisó
cipat de Cathalunya y Comtats de Rosselló y Cerdanya, y Capità General del Real exercit de Cathalunya, que attenent sa Excelencia que en lo tempsque ab les armes de sa Magestat estigué sitiada la Ciutat de Barcelona, en aquella se ha fabricat certa specia de moneda de plata de pes de un real de moli- net poch mes, o menys, y de la mateixa hechura anyadint en la una part en lo mitg de la Creu les armes de dita Ciutat de Barcelona, y per inscrip- ció, Barcino Civiias obsessa^ y en la altra part a ma esquerra del cap un X, y a la dreta una R, donantli dita Ciutat deu reals de la moneda corrent de estimació, a quiscun real de dita marca y senyal, y en moltes pesses de plata de sinch reals, y de sinch sous durant dit siti hajen posat tres mar- ques a la part del cap, en la una les barres de Aragó, en la altra i652, y en la tercera, es a saber, en la de sinch reals dos XX y una R, y en la de sinch sous una X y una R, donant també dita Ciutat, es a saber, a quiscuna de les de sinch reals, vint reals de estimació, y a quiscuna de les de cinch sous deu reals de estimació de dita moneda corrent: y considerant sa Ex- celencia, que ademes de ser dita moneda falsa, y feta sens autoritat, ne han redundat grans danys a la cosa publica, y sen esperen seguir majors si no si aplica ab prestesa lo degut remey ab lo zel que te del benefici publich, y en particular de la conservació de la ciutat de Barcelona, consulatdellibera- dament de son propi motiu, y ab la autoritat real de que usa, diu, esta- tueix, ordena, y mana a tothom generalment de qualsevol grau, estat o condició sie que dins deu dies de la publicació de la present publica crida en avant immediatament contadors, porten a les cases de la dita Ciutat de Barcelona tots los reals de plata dalt designats, y pesses de sinch reals, y de sinch sous de plata ab les marques sobredites senyalades, ahont tindrà dita Ciutat persones deputades pera rebrer dita moneda, y pagar com de fet se pagarà la estimació que per dita Ciutat se li dona, dalt referida y dita paga se farà per dita Ciutat, o per les persones per ella deputades en la mo- neda corrent dita sisens, o en bona moneda de or o plata a la estimació se- güent, ço es, los trantins de dos cares de just pes a deset lliures per quis- cun de dita moneda de sisens, les dobles de Espanya de just pes a setse lliures de dita moneda, per quiscuna, y al respecte la demés moneda de or major o menor: los reals de vuyt de just pes quatre lliures de dita mo- neda, per quiscuna, y al respecte los reals de quatre, de dos, y demés mo- nedes de plata majors, o menors, la qual es conforme la que tenian quant los de sa Magestat entraren en dita Ciutat, y se continua ab tàcit consen- timent de sa Excelencia. Y passat dit termini seran punits y castigats los que tindran, o expendran de dita moneda, ab les penes per Vsatges,
Les Monedes Catalanes
537
constitucions y altrement imposades contra los qui tenen y expcncn mo- neda falsa : y perquè les dites coses sien a tothom notòries mana sa Exce- lencia publicar la present publica crida per los llochs acostumats de la present Ciutat de Barcelona, y altres Ciutats, viles y llochs de dits Princi- pat y Comtats, hont convinga y menester sia. — EI Marques de Olias y Mortara.
Quod quidem preconicum fuit publicatum per loca solita presentis Ci- vitatis Barcinonae, sono duarum tubarum prius ac postcrius emisso per Joannem Ratera Tubicinam Regium die .xvij. mensis Novembris nnno a nativitate Domini .MDCLiij.
Arxiu Corona Aragó: Reg. 55o5, f. 108 v. y següents. Itiéíiil.
CXVI
(Volum III, plana 100).
14 Janer 1O43.
Auiorisació a la ciutat de Vich pera posar en circulació la quantitat de tres cents escuts en menuts que tenia ja encunyats.
Lo mariscal de la Motte lochtinent y capità general.
Arnats y feels de la real magestat. Per lo sindic de achexa ciutat som es- tats informats, che desdel temps, che ab crides reals se proibi universal- ment lo fabricar moneda, achexa ciutat te alguns trescents scuts poc mes, o manco ja encunyats en lo temps de dita proibicio, dels quals nos pot valer obstant dita proibicio. Y axi per part de dit sindic nos es estat sup- plicat, fossem servits donar vos licencia i facultat de poder talar dits me- nuts ya encunyats, per che pugau acudir a les obligacions, i necessitats precises, che te achexa ciutat. E nosaltros desigants condecendre a la pe- tició de dit sindic, ab tenor de la present vos donam licencia, i facultat de poder talar dits menuts, che, com es dit teniu encunyats, com no ecsedes- chen la suma de dits trescents scuts poc mes, o manco, perache ab els pu- gau acudir, i satisffer obligacions i necessitats da dita ciutat, si i conforme per dit sindic nos es estat supplicat. Dat. en Barcelona a .xiiij. de Gener .MDCxxxxiii. — Le marechal de la motte. — V.^ Fontanella R.°% Antonius Joannes Fita. — Consiliariorum Civitatis Vici.
Arxiu Corona Aragó; Reg. Divers. I, Ludovici, Reg. Galliae, f. 38. Inèdit.
Institut d'Estudis Catalans. ^8
SjS Joaquim Botet y Sisó
CXVII
( Volum III, plana loo).
23 Febrer 1643.
Llicencia d'encunyar menuts per valor de quatre mil ducats, otorgada a la ciutat de Vicli.
Nos Ludovicus dei gratia Galliae et Navarrae rex X."^"^, comesque Bar- cinonae, Rossilionis et Ceritaniae.
Nos Philippus de la Motte Houdencourt, mariscallus Galliae, S. X.'"^'^ et r. maiestatis consiliariis, locumtenens et capitaneus generalis in principaïu Cataloniae et comitatibus Rossilionis et Ceritaniae, inter caetera regimi- ne praesidentes incumbentia, ea siquidem, quae suis subditis commoda esse dignoscuntur, debet incessanti studio quaerere, et proinde suppli- cantium vota íavorabiliter exhaudire. Cum itaque pro parte vestra di- lectoruin et fidelium regiorum consiliariorum. et proboium horninum ci- vitatis Vici fuerit nobis reverenter oblata et presentata supplicatio quaedam, bonum publicum eiusdem, ac totius Vicariae Vicencis concernens, cuius- quidem supplicationis, et decreti in eius calce iussu nobtro facti tenores sic sequuntur: Eccelentissim Senyor: La ciutat de Vic a servit en aquestes guerres del principat, acudint la primera en totes les parts ia aguda inva- sió, i es estat menester, de manera che may a vagat un punt, en che a gas- tat mes de setanta milia liures, i resta tant prostrada, ecsausta, i acabada che si no es ab la mercè, che espera de voseccelencia, no tindria remey de poderse sustentar, ni tampoc ab che poder acudir dachiavant a les mate- xes gerres per les quals esta tatxada en lo batalo en quatre milia liures per any, lo total i únic remey es estat, i es la fabrica dels menuts, la qual vuy nos continua, che redunda en grandissim dany de dita ciutat y també del be publich : per che vuy nos troben en Catalunya menuts corregan, sinó los de Barcelona, i de Vic. Perço a Voseccelencia suplica molt umilment Monserrat Saiz sindic de dita ciutat, sie servit manar concedir a dita ciu- tat, che puga fer quatre milia ducats de menuts de dotse reals lo ducat, i dits, che sien francs per la ciutat pagats tots los gastos se oferiran en fer dits menuts, a efecte se puga remediar dita ciutat en ses necessitats; lo oíïi- ci etc. Altissimus etc. Franciscus Fontanella Plau a sa eccelencia conce- dir licencia a la ciutat de Vic de che puga fer i fabricar fins en quatre mil ducats en menuts en la forma, i per los efectes suplicats, ab che emperò
Les Monedes Catalanes 53c
en cada marc de metal, age de aver onsc sous, i quatre diners de menuts, que ve a reexir segons la mostra, che se es donada, durad(>ra per temps de tres anys, i per achesta vegada tant solament, volent, che abans de usar del present se age de registrar en lo oíici de mestre racional, i prestar en achel idonea caucio ab promesa de donar compte, feta la dita fabrica. Fontanella Rgs. Fueritque nobis humiliter supplicatum, quatenus pnj ob- servantia praedictorum privilegium in forma expediri mandare dignarc- mur. Nos itaque animadvertentes suplicata fore justa et rationi consona, bonumque publicum dictae civitatis-, ac totius vicariae concernere, habito súper hiis maturo tractatu in regió patrimoniali consilio. deliberaiionem- que in eodem faclam insequendo. dictae supplicationi tamquam iusie et rationi consone, benigne annuere decrevimus. Tenore igitur praesentis de nostra certa scientia deiiberate et consulto, ac regia qua fungimur aucihori- tate,omnia et singula in supplicatione praeinserta, contenta et expressa iuxta decretationem, et responsionem in caice illius de mandato nostro per mag- nificum et dilectum consiliarium regium Josephum Fontanella regiam cancellariam regentem, appossitam et non àlias, aliter nec alio modo vobis dilectis et fidelibus regiis consiliariis et probis hominibus civitatis praedic- tae Vici praesentibus et íuturis, concedimuset largimur, nostraeque immo regie huismodi concessionis et largitionis munimine, et praesidio robora- mus aucthoritatemque nostram regiam interponimus, pariter et decretum. Volentes et decernentes expresse, quod nostra immo regia huiusmodi con- cessió et largitio sit, et esse debeat dictae civitati et seu vobis dictis consi- liariis, et probis hominibus eiusdem praesentibus et futuris, stabilis, rea- lis, valida atque firma, nullumque in iudicio, vel extra sentiat defectus incommodum, aut noxe alterius detrimentum, sed in suo semper robore, et firmitate persistat. Volumus tamen quod antequam gratia et licentia, seu privilegio huiusmodi utamini, illud regestare faciatis in libris oHicii magistri rationalis domus et curiae regiae, nec non idoneam cautionem praestare de servando et adimplendo omnia et singula in decretatione prae- dicta contenta et expressa àlias nullius sit roboris et momenti. X'enerabili propterea, nobilibus. magnificis, dilectisque consiliariis et lidelibus regiis cancellario, regenti cancellariam, et doctoribus regiae audientiae. gerenti- busque vices generalis gubernatoris, magistro rationali. baiulo generali, regenti regiam thesaurariam, advocatis, et procuratoribus fiscalibus et pa- trimonialibus, vicariis, baiulis, subvicariis, subbaiulis, algutziriis quoque virgariis et porta riis, caeterisque demum universis et singulis oíïicialibus el subditis regiis maioribus et minoribus in dictis principatu et comitalibus
540 Joaquim Botet y Sisó
consti tu tis el constituendis,eorundemque officialium locatenentibusseuoffi- cia ipsa regentibus et subrogatis quovismodo, praesentibus et futuris, dici- mus, praecipimus, et iubemus, ad incursum regie indignationiset irae, pae- neque mille librarum Barchinonensium,regiis inferendarum aerariis,quate- nus concessionem nostram huiusmodi teneant firniiter et observent, tene- rique, et inviolabiliter observari faciant per quos decet. Cauti secus agere, fierive permittere, ratione aliqua, sive causa, si dicti officiales et subditis regii praedicti, gratiam regiam caram habent, et praeter irae et indigna- tionis regiae incursum penam praeappositam cupiunt evitaré. In cuiusrei testimonium praesentem fieri iussimus regió communi sigillo pendenti munitam. Dat. Barchinonae die vicessima tertia mensis Februarii anno a nativitate domini millesimo sexcentesimo quadragesimo tertio, regnorum- que regiorum : scilicet Galliae et Navarrae, anno trigesimo tertio, Commi- tatuumque Barchinonae Rossilionis et Ceritaniae secundo. — Le mareschal de la motte, — Etc.
Arxiu Corona Aragó: Reg. 1 Diversorum Ludovici Regis Galiiae, f. 68 v. Inèdit.
CXVIII
(Volum III, plana 104).
22 Dezembre 1641.
Contracta entre V Universitat forana de Tarrassa y Josepli Bogunya, pera la fabricació de sisens.
F.° Die 22 mensis decembris anno 1641.
Sobre la fabrica de la moneda de mulinet que entén fabricar la Univer- sitat forana de Tarrassa pera suportar los gastos que la dita Universitat te per occatio de la guerra que es en la present principat de Cathalunya, en- tre les parts devall scritas se son fets los pactes següents.
Primerament : Joan rocha busquets, Perejoan borrell, Concellers de la Universitat forana de Tarrassa, y monserrat Ullastrell, particular de dita Universitat, Com a tenint poder a ells donat per lo Consell ordinari de dita Universitat ab un Consell ordinari lo dia present celebrat per dita Univer- sitat en poder del notari devall scrit, de una part, Joseph bogunya, sastre de la vila de Tarrassa, de part altre.
P.° es estat pactat, que dit Joseph bogunya haje per compte de dita Uni-
Les Monedes Catalanes 541
versitat fer fabricar un mulinel o, los que sien menester pera fcry fabricar sisens ab la matexa mislura y ab los mateixos senyals y encunys los fabrica la Ciutat de barcelona, que no puga dit bogunya llevar cosa de la mislura de plata y posa la ciutat de Barcelona, y dit bogunya tinga obligatio a tots sos gastos y dispeses fer los dits mulinet o, mulinets sens la dita Universi- tat haje de entrevenir en gasto aigu ni en bestraurer cosa alguna per occa- tio de dita fabrica, y fets dits mulinets, tot lo que serà menester pera la dita fabrica de aram plata carbó y olficials que seran necessaris pera la dita fabrica o, haje de posar dit bogunya y tot lo que dit bogunya haurà gastat en la fabrica de dit mulinet o, mulinets, o haje de cobrar de la ganancia la primera cosa antes que dita Universitat no cobre ninguna cosa, y cobrat que haje dit bogunya lo valor de dit mulinet que se haurà de traurer del comú de la ganancia y axi mateix dit bogunya cobre primerament cada semmana lo que haurà bestret per la dita fabrica aquella semmana tant en lo metall com ab les mans dels officials y demés coses necessàries per dita fabrica, tret primerament lo valor de dites coses lo demés y haurà de ga- nancia la mitat sie de la dita Universitat y laltre mitat sie del dit bogunya la qual partió se ha de fer cada semmana lo diumenge.
Ítem es pactat que dita Universitat no puga llevar al dit bogunya la dita fabrica de sisens de sis mesos, los quals hajen de comensar a córrer des del primer dia que comensara lo fabricar dits sisens no obstant per qualsevols personas fesien qualsevol partit ditferent a dita Universitat, ans durant dits sis mesos lo dit bogunya tant solament servaran en la dita fabrica.
ítem es pactat que durant los dits sis mesos no trauran de la dita fabrica al dit bogunya sots pena de dos centas lliures aplicadoras en dit cas al dit bogunya pagadores de bens de la dita Universitat y juntament prometan al dit bogunya que sempre que durant dit temps de dits sis mesos li llevas- sen dita fabrica ademes de ditas dos centas lliures li pendra dita l'niversi- tat tot lo aram plata y demés cosas dit bogunya tindrà comprades o, esta- rà obligat a pendrer le y pendran al mateix preu y ab los pactes dit bogunya 0, tindrà.
ítem es pactat que en cas dit bogunya treballe los dits sis mesos, que acabats, los mulinets resten ala dita Universitat sens haverne desmanar cosa al dit bogunya.
ítem es pactat que si àcars durant dita fabrica y haurà privatio de fer dita moneda, que dit bogunya no haje pogut cobrar lo valor del cost del mulinet, que en dit cas puga la Universitat pendrer lo dit mulinet pagant ai dit bogunya lo que li falera a cobrar del cost de aquell y també sie en
542 Joaquim Botet y Sisó
llibertat de dita Universitat de dexarlo al dit bogunya quen fasse lo quen vulla y si no acabarà los sis mesos y haurà cobrat lo valor de aquell que en tal cas se haje de vendrer y partirse lo quen sen trobarà la una part per dita Universitat y latre per dit bogunya y que sie en dit cas en llibertat de dita Universitat de rettenirsel pagant al dit bogunya la mitat de la valor del quel estimaran.
ítem es pactat que en cas que isca privatio de fer dits sisens, que dit bo- gunya no puga demanar a la present Universitat ninguna cosa del que haurà gastat, ans tot vaje a compte y risch de dit bogunya,
ítem que dit bogunya los dits sis mesos haje de servar los dits pactes y no apartarse de aquells sots la matexa pena de dos centas lliures y ne dona en fermansas y principals pagadors Hiacinto Castallet y borer, Paulo me- llas perayre y Joseph peyret notari, tots se obligan in solidum obligations fiat. bogunya et peyret. — testes sunt de personas y bens M. Antoni Carbo- nell, pere y pascual udal.
Copia facilitada per D. Josep Soler y Palet. Inèdit.
CXIX
(Volum III, plana 198).
31 Març 1670.
Crida prohibint el curs de les «pallofes».
Ara oiats tothom generalment, queus notifican, y fan a saber de part del Excelentissim senyor Don Francisco Fernandez de Còrdova, Cardona y Aragó; Duch de Cessa, Soma, y de Baena; Compte de Cabra, Marques de Tabara, Compte de Villada de Palamós, y de Olvito, Descompte de Is- nacar, senyor de las Baronias de Bellpuig,. Linyola de Calonja, y de las vilas de Serón, de Sant Jaume de la Puebla, mal partida, Rute, y Cambra, y sas jurisdiccions; gran Almirant del Regne de Nàpols, y Capità General de aquell Mar, y son Lloctinent, y Capità General en lo present Principat de Cathalunya, y Comptats de Rosselló y Cerdanya. Que conciderant sa Excelencia los insoportables danys, que la moneda de ardits, y menuts fal- sos, y fabricats ab fals encuny de algun a esta part ha causat, y de present causa a tot lo dit Principat, y Comptats, als quals encara que ab edictes, y cridas Reals se haja procurat donar remey, però per quant no se ha pogut conseguir, y la malicia ha crescut en extrem, que gran part de la moneda
Les Monedes Catalanes 543
de ardits, y menuts que corren es falsa, y fabricada de tal manera, que ha causat y se tem ha de causar molts disturbis, inquietuts, y qüestions, en lo comers dels manteniments necessaris : Perço desitjant sa Kxcelencia la pau, y quietut publica, obviar los danys sobredits, y facilitar lu comers, en las Ciutats, Viles, y Llochs del present Principat, y Comptats, n(; entenent derogar als sobredits edictes, y cridas Reals, ni apartarse del que íonch or- denat ab ellas : ans be estant, y perseuerant, y ab la present a aquellas acu- mulant inseguint la conclusió en lo Sacre Real Consell sobre asso feta als trenta del mes de Mars mil sis cents setenta diu, estatueix, ordena, y mana a totes, y qualsevols personas de qualsevol grau, estat, o condició que sian, que desta hora en avant no pugan donar, ni rebrer scientment moneda de ardits, y menuts prims, y llaugers vulgarment dits pallofes per ser falsos, y fets, y fabricats ab fals encuny; ans be dins quinze dies comptadors del dia de la publicació de la present Crida tingan obligació de denunciarho, ço es en Barcelona, y sa Vegueria en casa de hu dels Nobles, y Magnifichs Jut- ges de la Regia Cort; y fora de Barcelona en la Cort del cap de la Vegueria, o Sotsvegueria de ahont seran habitants, sots pena al qui contrafarà a la present Crida, o que passat dit termini serà trobat, o provat tenir en son poder de dita moneda de ardits, o menuts falsos, de tres anys de desterro del dit Principat y Comptats, y de perdrer la tal moneda, de la qual tallada sen farà tres parts la una per los Cofres Reals de sa Magestat, laltre per al Oficial executant y la tercera part per lo acusador, y altres penas corporals majors, o menors a àrbitre de sa Excelencia y Real Consell.
Mes avant, desitjant sa Excelencia ab tot etTecte abolir, y desterrar esta moneda de ardits, y menuts falsa, inseguint la sobredita conclusió diu, es- tatueix, ordena, y mana, sots la mateixa pena a totes, y qualsevols perso- nas de qualsevol grau, estat, y condició que sien que dins lo termini de trenta dies comptadors en avant del die que se acabarà lo temps assenyalat per denunciar la sobredita moneda falsa, que aporten, 0 aportar fassen, ço es en Barcelona en la casa de D. Joan de Mar y Mon Regent la Real Theso- reria, y fora de Barcelona en la dels Veguers o Sotsveguers respective de ahont seran habitants las quantitats de la sobredita moneda de ardits, y menuts falsos que hauran denunciat, ahont hi haurà Oficials destinats pera tallarlos, sens que los amos de la sobredita moneda degan pagar cosa alguna per dita talladura; y tallats que seran sels restituirà los trossos.
Y aixi mateix inseguint la sobredita conclusió, sa Excelencia estatueix, ordena, y mana al dit Regent la Real Thesoreria, als sobredits Veguers, y Sotsveguers que passats los dits quinze dies que se han donat pera fer la
544 Joaquim Botet y Sisó
denunciacio de la sobredita moneda falsa tinguen lo dit Regent la Real Thesoreria en sa casa, y los dits Veguers y Sotsveguers en sas Corts, res- pective, Oficials destinats pera tallar la sobredita moneda de ardits, y me- nuts falsos, que lo gasto que per est effecte faran los dits Regent la Real Thesoreria, y Veguers, y Sotsveguers per tallar la sobredita moneda falsa sels farà bo en los comptes que donaran al ofici de mestre racional.
Y finalment mana també sa Excelencia, inseguint la mateixa conclusió a tots los Notaris de la Regia Cort y de les Corts dels sobredits Veguers, y Sotsveguers a qui tocarà escriurer dites denunciacions que fassen un co- dern, en lo qual estigan las quantitats de la moneda de ardits y menuts falsos los serà denunciada ab los noms, y cognoms dels amos de aquella, y lo dia de la denunciacio sens que per asso los amos de la dita moneda los degà pagar cosa alguna per raho de sos salaris, ni altrement.
E perquè las ditas cosas sien a tothom notòries mana sa Excelencia ésser feta, y publicada la present publica Crida per los llochs acostumats de la present Ciutat de Barcelona, y altres Ciutats, Viles, y Llochs ahont con- vinga, y menester sie. — El Duque de Cessa, y Baena, Conde, Marques de Tabara. — Etc.
Fonch feta la present publica Crida per los llochs acostumats de la pre- sent Ciutat de Barcelona ab thenor, y veu de dos Trompetas per mi Joseph Saurina Corredor y Trompeta Real vuy als 31 de Mars 1670.
D'un imprès de l'època, en poder de D. Josep Soler y Palel.
APÈNDIX II
ADDICIONS Y OBSERVACIONS
I. - El gravat de la moneda que descrivim ab el n. 5, p. lo del volum I, es el que figura en l'apèndix II, p. 219, n, 5, del dit volum. El que hi ha en la plana 10, es el d'una altra varietat dels diners de Lluis lo Piadós encu- nyats a Barcelona, pertanyent a la colecció del Dr. Massot de Perpinyà, quina descripció falta en lo text y que consisteix en portar un punt en la tercera ratlla, al final de la llegenda del revers.
II. - El dibuix y la descripció de la moneda del comte Armengol d'Ur- gell, corresponent al n. 123 (vol. I, p. 153), son com segueix:
i23.Anv. : ] ER.VEGAVCOIVES, entre dos cercles de punts : al camp, cap nú, a la esquerra. Rev. : + I VRGI. LO, entre dos cercles de punts; al camp, monograma de Xristus, ab A y w (alpha y omega).
Diner, bilió rich. Col. que fou de D. Arthur Pedrals. Inèdita.
Al referirnos en el vol. 1 a aquesta moneda, fiantnos massa de la memò- ria, diguérem que'l tipu de l'anvers era una creu equilateral paiada. Hem tingut ocasió d'examinaria y resulta ser tal com en la descripció qu'acabem de donarne, ço es, que les seves empremptes son : en l'anvers, un cap nú.
Institut d'Estudis Catalans. 09
546 Joaquim Botet y Sisó
y en lo revers lo monograma de Crist : aquest, de dibuix quasi igual al figurat en les monedes atribuïdes a Alfons VI de Castella y aquell, molt semblant als que's veuhen en les monedes aragoneses de Sancho Ramírez y de Pere I, y també en les castellanes d'Alfons I d'Aragó, lo marit de la regina Dona Urraca. Los tipus son, doncs, una barreja dels usats en les mo- nedes aragoneses y castellanes coetànies o poch anteriors.
III. - En un trevall sobre «Sigilografía dels Comtes d'Urgell» publicat per D. Ferran de Segarra en el Butlletí de la R. Acadèmia de Bones Lle- tres de Barcelona (n. 29, any 1908), s'hi llegeix que'n l'Arxiu del Capítol de la Seu d'Urgell s'hi conserva un document que conté la concessió del delme de la moneda d'Agramunt, feta pel comte Grau de Cabrera al bisbe y a la Església d' Urgell, el 18 de Novembre del any 1223. El senyor canon- ge magistral de la Seu, Rvt. D. Salvador Bové, ha tingut la bondat de re- metrens copia d'aquest document inèdit, que diu axí :
«Notum sit cunctis Quod nos Gerallus Dei Gratia Comes Urgellensis et uice Comes Caprarie per nos et omnes successores noslros spontanei atque consulti donamus, laudamus et perpetuum concedimus ac confirmamus auctoritate presentis instrumenti Domino Deo et Ecclesie Urgellensis Sedis et vobis domno P. Dei Gratia Urgellensi Episcopo et omnibus successori- bus vestris decimam partem moneta Acrimontensis. Eo modo ut quocies- cumque et quandocumque predicta moneta acrimontensis mutetur vel de novo cudatur vos et vestri successores et Eclessia Urgellensis habeatis ínte- gre et sine contradictione predictam decimam plenarie per omnia supra- dicta. Quod est actum XIII Kalendas Decembris; anno Domini M.° C. C.° X X. tercio. Signum -\- Geralldi Dei Gratia Urgellensis Comitis et vice Comitis de Capraria qui hoc laudamus firmamus et concedimus et testes firmaré rogamus. Sig+num Raimundi Fulchonis de Cardona. Sig + num Raimundi de Podioviridi. Sig+ num G. de Anglerola. Sig + num Raimundi de Ribellis. Sig + num Raimundi de Angua. Sig + num Raimundi de Basi- lia. Sig+num G. de Ganelor. Sig+num Raimundi Petri civis Ylerde. Sig + num G. Bruni. Sig+num Ponceti valentini. Sig + num Raimundi de Ofegad. Sig + num Bernardi de Costa de Sanaugia. Signum Berengarii de Gardia. Signum Petri Andree. Bernardus de Turre hulinorum notarii do- mini Comiti predicti de mandato ipsius scripsit et hoc -|- signum fecit.»
Sabem, per consegüent, la data en que'ls bisbes d'Urgell adquiriren el delme de la moneda agremontesa, y si no tenien altres drets anteriors sobre la moneda del comtat, lo qual no es de creure, donat el text del document
Les Monedes (-alalanes
5.Í7
transcrit. resulta impossible quc'l bàcul gravat en les monedes del comte Armengol VII o Armengol \'1II pugui fer referència als drets dels bisbes d'Urgell sobre la moneda agremontesa, com suposem en el v(jlum I, per ser sa encunyació anterior al any 1223. Lo probable es que'l bàcul en les dites monedes fa referència als drets del Monestir de Poblet, com tenim dit opi- nava'l senyor Campaner.
IV. - Les monedes incertes de la època comtal que posseía'l senyr)r Pe- drals y's mencionen en la p. 189 del vol. I, son les següents :
a) Anv. Rev.
b.) Anv. Rev.
c.) Anv.
En la circumferència, llegenda il•legible; al camp, creu equilateral, patada, dintre cercle de punts. En la circumferència, llegenda illegible; al camp, tres anellets disposats triangularment, dintre cercle de punts.
Obol, plata. Inèdita.
En la circumferència, llegenda illegible; al camp,
creu equilateral dintre cercle de punts.
En la circumferència, llegenda illegible; lo demés,
igual al anvers.
Obol, plata.' Inèdita.
En la circumferència, llegenda illegible; al camp, creu equilateral, dintre cercle de punts.
548
Joaquim Botet y Sisó
Rev.
En la circumferència, llegenda illegible; al camp. traços informes, dintre cercle de punts.
Obol, plata. Inèdita.
d.) Anv. : Gap nia, a dreta : al seu devant, creu equilateral so- bre peu : tot dintre un cercle linial; orla de punts. Rev. : Genet embestint ab llança, dintre un cercle linial; orla de punts.
Diner, bilió rich. Inèdita.
Hem tornat a tenir ocasió de veure aquestes monedes, lo que'ns ha per- mès donarne'l dibuix y descriureles.
El mòdul de les tres primeres, catorze milímetres, fà creure que totes tres son òbols; y la qualitat de llur metall, quasi plata fina, que foren en- cunyades al segle x 0 principis del xi. D'elles, la senyalada ab la lletra a porta al camp, tant del anvers com del revers, empremptes exactament iguals a les del diner qu'atribuhim al comte de Barcelona Ramon Borrell (vol. I, n. 17), y axò'ns fà tenir per molt probable que es l'òbol corresponent a la emissió d'aquest diner, per més que'l no haver pogut conseguir llegir ses llegendes privi d'assegurarho. Igual obstacle oposen les senyalades ab les lletres b y c a \a. seva deguda classificació : farem notar, solament, que ab la creu com emprempta del anvers y del revers hi ha publicats alguns pochs òbols francesos de la època carolíngia (de Melle, de Tolosa, etc).
La darrera, 0 sia la senyalada ab la lletra d, es de bilió rich, y per conse- güent, la creyem encunyada en lo segle xii o darrers del xi. El genet em- bestint ab llança, del revers, es un tipu nou, que sapigam, en la numismà- tica mitgeval. No porta llegenda y no tenim cap altre antecedent que'ns permeti intentar la classificació d'aquesta moneda.
V. - El dibuix de la moneda de Sancho Ramírez que falta en la nota 2 de la p. 31 del vol. II, es aquest :
Les Monedes Catalanes
5.10
VI. - Reproduhim el dibuix del diner de Múrcia de Jaume II, traycntlo d'un altre exemplar d'aquesta escassíssima moneda, més ben conservat que'l que's guarda en el museu de Vich, que hem vist en poder de 1). Antoni Vives Escudero.
VII. - A la p. 256 del volum II, s'hi ha d'afegir la següent moneda :
^SSbis.Var.: Gom el n. 361. La llegenda de Tanvers acaba ab la sílaba AR.
Croat, plata. Col. del Dr. Massot, Perpinyà. Inèdita.
y a la p. 360 del mateix volum, aquesta altra :
/[Q^bis.Var.: Gom la precedent. La marca de darrcra'l cap de l'anvers sembla ésser una O, o una mitja lluna cap- girada (^. En el revers, la llegenda es : AGOW'N o ET ° CASTELL o GOM, y la lletra P, que hi ha a cada costat del escut, té un petit punt a sobre.
Principat, or. Col. de J. Puig, París.
Aquesta moneda ha sigut descrita y gravada ab el n. 9.S3 en un catàlech de la venda que s'havia de verificar a Amsterdam lo dia 9 d'Abril del present any 1912.
També'l citat Dr. Massot posseheix un croat barceloní de Ferran II, igual al que describim ab el n. 428, però que porta la data 154..., entre'ls llo- rons de la corona. Examinada detingudament la moneda, resulta haver si- gut retocada pera afegirhi la data,
VIII. - El dibuix de la moneda 673. que falta en la p. 107 del vol. III. es el següent :
55o Joaquim Botet y Sisó
IX. - A la peça de deu cèntims feta batre per la República de les Valls d'Andorra, que publiquem en la p. 236 del vol. III, s'hi ha d'afegir la de cinch cèntims, que figurava en la colecció que fou de Mr. Maillard de Per- pinyà, segons acaba de fernosho a saber el Dr. Massot. No hem vist aquesta peça, però suposem que, fora les corresponents modificacions en les llegen- des del revers y en el mòdul y pes, en lo demés deu ser igual a la de deu cèntims.
Corretgida en la fé d'errades d'aquest tercer volum, la equivocació que vàrem patir al descriure la peça de deu cèntims d'Andorra, resulta que'ls emblemes figurats en l'escut d'armes que porta, fan referència als dos co- soberans de les Valls; els de la dreta de l'escut (quarters i .' y 3/), una mitra y un bàcul, al senyoriu del bisbe d' Urgell : els de la esquerra (quarters 2."y 4'), les armes reyals d'Aragó y les vaques de Bearn, al senyoriu dels comtes de Foix de la casa de Bearn, que tenen aquestos emblemes en son escut d'armes ^'\
(i) H. Castillon; «Hisloire du Comte de Foix», t. I, p. 1!
APÈNDIX III
NÒMINA DE LES POBLACIONS DEL PRINCIPAT DE CA- TALUNYA QU'HAN ENCUNYAT MONEDA, o)
* Àger : t. 11, planes 104 y io5.
Agramunt : t. I, pis. 147 a 164; t. II, pis. 104, io5, 339, 36G, 382 y 383; t. III, pis. 129, 140, 141, i85, 186 y 207 a 209.
* Albi : i. II, pis. 336 y 337.
* Almenar : t. II, pis. 104 y io5.
Andorra (Valls de) : t. III, pi. 236 y Ap. II, pi. 55o. Aneu (Vall de) : t. III, pis. 209, 210 y 214.
* Aran (Vall de) : r. III, pis. 18 y 19. Arbeca : t. II, pis. 339, 361, 363, 379 y 380. Argentona : t. III, pis. 131 y 186. Aytona : t. II, pis. 339, 367, 383 y 384. Baga : t. III, pis. 41 y 49.
Balaguer : t. I, pis. i 62 y i 53 ; t. II, pis. 104, io5, 287, 288, 368, 384 y 386; t. III, pis. 132, 133, 186, 2i5 y 290.
Banyoles: t. III, pis. 08, 69, 82, 83, 88, 134, 135, i8h v 187.
Barcelona : t. I, pis. 9, 10, 12, 22 a 90; ts. II y 111. passini (Seca Reyal).
(i^ No's comprenen en aquesta relació les poblacions qu'cncunyarcn moneda en la Edat antiga.
De les poblacions que porten asterisch, no se'n concxen les monedes, que sapigam.
552 Joaquim Botet y Sisó
Bellpuig : t. II, pis. 339, 363, 364, 381 y 382; t. III, pis. 133,
134 y 186. Berga : t. I, pis. 123 y 124; t. II, pi. 289; t. III, pis. 136, 187,
233 y 234-
Besalú : t. I, pis. 1 10 a 121 ; t. III, pis. 137 a 139, 187, 204 y
205.
* Calaf : t. I, pis. 187, 188 y 2i5 a 217.
Caldes de Montbuy : t. III, pis. 41, 49, 5o, 63, 64, 141 y 188. Camprodon : t. III, pis. 141, 188 y 189.
Cardona : t. I, pis. i85 a 188; t. II, pis. 339, 366, 367 y 383; t. III, pis. 5o y 207.
* Castellbò : t. II, pi. 140; t. III, pis. 41 y 70. Castelló'd'Empuries : t. I, pis. 136 a 147 y 207.
Castelló de Farfanya : t. II, pis. 371, 372 y 386: t. III, pis. 21 1
y 2i5. Cervera : t. II, pis. 286 a 288 y 334; t. III, pis. loi, 1 13, 1 14,
142 a 145 y 189.
* Ciurana : t. II, pi. 339.
Empúries (Sant Martí de) : t. I, pis. 11 a 13.
Figueres : t. III, pis. 146 y 189.
Gerona : t. I, pis. 13, 90 a iio, 198 y 199: t. II, pis. 194, 196, 281, 283, 286, 289, 290, 292, 294, 295, 306, 307^313. 327 a 332, 339. 3^3 a 3^6 y 376 a 378; t. III, pis. 37, 38, 46, 46, 5i, 62, 63 a 66, 97 a 100, 146 a 149, 182, 190, 223 y 226.
Granollers : t. II, pi. 339; t. III, pis. 41, 48, 62, 63, 68, 81, 82, 88, 113, i5o, 182, 190 y 191.
Igualada : t. III, pis. loi, i5o, i5i y 191.
La Bisbal (del Geronés) : t. III, pis. 102, 140, 187 y 188.
* La Selva (del Camp) : t. II, pi. 339.
La Seu d'Urgell : t. II, pis. 294, 296, 299, 300 y 339; t. III,
pis. 19, 20, 40, 47, 48, 52, 70, 88, 208, 213 y 214. Lleyda : t. II, pis. 62, 63, 91, 92, 1 19, 263 a 268, 287, 288, 290,
Les Monedes Catalanes 55-
305, 312 y 339; t. III, pis. 5.), 66, 67, 80, 81, 87, 88, iM,
i52, 191, 192, 225, 226 y 317 a 320. Manresa : t. II, pis. 296 y 296; t. III, pis. 102, i52a 154 y 192. Martorell (?) : t. III, pis. 174, 196 y 197. Mataró : t. III, pis. 164 a i56 y 192. Montblanch : t. II, pis. 290 y 339; t. III, pis. 208 y 213. Oliana : t. 11, pi. 339; t. III, pis. i56 y 192. Olot : t. III, pis. 69, 83, 88, loi, 102, i56 a i58 y 192.
* Organyà : t. II, pi. 339; t. III, pis. 19, 20, 40 y 41.
* Palamós : t. II, pis. 336 y 336.
Perpinyà : t. I, pis. 124 a 136; ts. II y III, passim (Seca Keyal). Pobla de Segur : t. III, pis. 209 y 214.
* Poblet : t. II, pi. 339.
* Pons : t. II, pis. 104, io5 y 339.
* Prades : t. II, pi. 339.
Puigcerdà : t. II, pis. 337 y 338; t. IIÍ, pis. 17, 31, 33, 34. 39,
40, 47, 52, 102, 103, i58, 159, 192 y 193. Reus : t. III, pis. 70, 88, 104, io5, 212 y 216. Salàs : t. III, pis. 210, 211, 214 y2í 5. Sanahuja : t. II, pi. 339; t. III, pis. 160 y 193.
* Sant Celoni : t. II, pi. 337.
* Sant Feliu de Guíxols : t. II, pi. 336.
* Sant Llorenç dels Morunys : t. II, pi. 339.
Sant Pere de Tarraça : t. III, pis. 103, 104, 164, 194 v iqS. Solsona : t. II, pi. 339; t. III, pis. 41, 49, 53, 67, 81, 88, 160 a
162 y 193. Sort : t. II, pis. 365 y 382 ; t. III, pis. 209 y 214.
* Talarn : t. II, pi. 335.
Tarragona : t. II, pis. 282, 290, 334. 358 a 360 y 379; t. III,
pis. 69, 70, 224 y 227 a 230. Tarraça (Castell de) : t. III, pis. 104, 162 a 164 y 193 a 195. Tàrrega : t. II, pis. 281 y 282; t. III, pis. 164 a 167 y njS.
Institut d'Estudis Catalans. 7o
554 Joaquim Botet y Sisó
Tortosa : t. II, pis. 280, 293, 302, 303, 311, 366 y 382; t. III,
pis. 69, 213, 216 y 226. Valls : t. II, pi. 339; t. III, pis. 167 y 196. Vich : t. I, pis. 1G7 a i85 y 211 a 2i5; t. II, pis. 279, 292, 293,
332 a 334, 339, 3^6, 367, 378 y 379; t. III, pis. i5 a 17, 30,
31. 34^ 38, 39. 46, 47, ^2, 66, 78, 79, 87, 100, loi, 167 a
172, 195 y 196.
* Vilafranca de Conflent : t. II, pi. 276.
Vilafranca del Penades : t. II, pis. 334 y 336; t. III, pis. 172 a 174 y 196.
* Vilanova de Meyà : t. II, pi. 339.
APÈNDIX IV
NÒMINA DE LES MONEDES CATALANES Y D'ALGUNES
MONEDES FORASTERES DE CURS FREQÜENT
EN EL PRINCIPAT DE CATALUNYA
MONEDES EFECTIVES
Alfonsí d'Aragó : t. II, pis. 274 y 291.
Agostar : t. II, pi. 71.
Àguila : t. II, pi. 274 y 296.
Ardit : t. III, pis. 17, 40, 67, 61, 85, 86, 198 y 218.
Bessant : t. II, pis. 34 y 67.
Blanca coronada : t. 11, pis. 193 y 194.
Carií : t. II, pi. 71 .
Coronat d'Aragó : t. II, pis. 173 a 177, i85 y 194.
Croat : t. II, pis. 68 y 69.
Croat d'Aragó : t. II, pis. 192 y 193.
Diner : t. I, pi. 19.
» de plata (carolingi, comtal) : t. I, passini.
» de uneto : t. II, pis. 23 y 24.
» de quatern : t. II, pis. 27 y 28.
» de doblench : t. II, pis. 38 y 39. de tern : t. II, pis. 40 y 43.
»
» de coure : t. III, pis. 69 y 61 .
556 Joaquim Botet y Sisó
Dobla (vegis Masmudina).
Dobla castellana : t. III, pis. 92, 93, 198 y 199.
Dobla de dos cares : t. III, pi. 69.
Dobler : t. II, pis. 323 a 326.
Ducat (igual que Principat) : t. II, pi. 74.
Duro (igual que peça de cinch pecetes) : t. III, pi. 219.
Florí : t. II, pi. 122.
» d'Aragó : t. II, pis. 122 a 138. » de Flanria o Franria : t. II, pi. 127. » de Perpinyà : t. II, pis. 126 y 127. Gros y Gros blanch (igual que Croat) : t. II, pi. io5. Lluys : t. III, pis. 92, 93, 198 y 199. Malla (igual que Obol) : t. I, pi. 30. Mancús : t. I, pi. 27 y 28. Mancusos adai : t. I, pi. 30.
» adal : t. I, pi. 47.
» adalmodis : l. I, pi. 47.
» adalmuro : t. I, pi. 52.
» alcavovi : t. I, pi. 34.
» alman^oris : t. I, pis. 33 y 34.
» almeçdi : t. I, pi. 34.
» almucten : t. I, pi. 44.
» ceptis, cetis, cetinis : t. pi. 34.
» de Barcelona : t. I. pis. 44 a 47 y 230.
» de mami Bonnom 0 Bonom : t. I, pi. 44.
» de mami Eneas 0 henee : t. I, pi. 44.
» de octava : t. I, pi. 192.
» de Spania : t. I, pi. 34.
» de Valencià : t. I, pis. 69, 60 y 230.
» iaaris, iaharis, jajaris, japharis : t. I, pi. 26
» saragoncianos : t. I, pi. 34. Masmudina : t. II, pis. 28, 56 y 57.
Les Monedes Catalanes .SS7
Masmu dines contrafactas : t. II, pis. 56 y Sy.
» dobles : t. II, pis. 60 y 71.
» » castellanes : t. II, pi. 71.
» » miries : t. II, pi. 71 .
» » 7^exedies : t. II, pi. 71.
» jucefies : t. II, pis. 29 y 67.
» marroquines : t. II, pi. 29.
» de plaïa (alquilatos) : t. II, pi 34.
Menut (igual que diner) : t. II, pis. 323 y 325. Millaresa : t. II, pis. 67 a 60. Moltó : t. II, pi. 296. (Moneda) de octava : t. I, pi. 192. Morabatí : t. I, pi. 56. Morabatins, aiar, aiadini : t. I, pis. 57 y 68.
» alfonsins : t. II, pis. 34 y 60.
» de barba roja : t. I, pi. 68.
» de Spania : t. I, pi. 67.
» gy^ossos (rnaiori) : t. II, pi. 34.
» lobe, lobecios, liibinos, lupinos : t. I, pis. 57 y 68.
.» marini : t. I, pi. 68.
» marochini : t. I, pi. 68.
» melechini : t. I, pi. 68.
» niercatarios, mercaders : t. 1, pi. 68.
Obol : t. I, pi. 30. Onzè : t. III, pis. 61 y 182. Pacífich : t. II, pis. 284, 289, 291 y 292.
Pallofa, Pallarofa : t. II, pi. 293; t. III, pis. 63, 198 y 206 a 216. Peça de vint pecetes (doblon) : t. III, pi. 219. » de cinch pecetes (duro, peso fuerte, reyal de iniyi) : i. lü.
pis. 92, 93, 198, 199 y 219. » de dos y mitja pecetes (escudo) : t. IlL pi. 219. •» de cinch reals catalans : t. III, pis. 90, 91 v 93.
558 Joaquim Botet y Sisó
Peça de cinch sous catalans : t. III, pis. 90, 91 y 93.
» de deu cèntims : t. III, pi. 235.
» de cinch cèntims : t. III, pi. 55o.
» de sis quartos : t. III, pi. 228.
» de quatre quartos : t. III, pi. 219.
» de tres quartos : t. III, pi. 228.
» de dos quartos : t. lli, pis. 219 y 228.
» de quarto y mitg : t. III, pi. 228. Peceta : t. III, pi. 219.
Ploms : t. II, p!s. 29, 293, 296, 296 y 337; t- HI, pis. 41, 63 y 67. Principat : t. II, pis. 321 y 324. Pugesa : t. II, pis. 91, 104, io5 y 264; i. III, pi. 66. Quarto : t. III, pis. 219 y 228. Quern : t. III, pis. 61 y 85. Quirat (alqiiilat) : t. II, pis. 63, 56 y 57. Real o Ral de plata (igual que creat).
» de Barcelona : t. II, pis. 196, 197, 290 y 291. Scut o Escut : t. II, pis. 274, 296 y 297; t. III, pis. 10 y 55. Senyal : t. II, pis. 293, 338 y 339. Sisè, de plata : t. II, pis. 278, 287 y 288; t. III, pis. 58 y 85.
» de coure : t. III, pis. 90, 91 y 93. Sou de plata, ka^mini, cathini : t. I, pi. 33.
» » (nnitg real català) : t. III, pis. 58, 59, 60 y 61.
Sous rossellonesos (dobles, senars y sisens) : t. III, pi. 12. Sterlí : t. II, pis. 21, 34 y 60. Tarí : t. II, pi. 60.
Timbre d'Aragó : t. II, pis. 169, 173 y i85. Trentí : t. III, pis. 61, 179 a 192. Xavo : t. III, pis. 219 y 229.
Les Monedes Catalanes
MONEDES IMAGINARIES Y \^F. COMPrE
559
Argenç : t. I, pi. ig.
Lliura (pes) : t. I. pis. 19, 193 y 194.
» (moneda) : t. I, pi. 19. March : t. I, pi. 20; t. II, pis. 13 a 22; i. ÍII, pi. 217. Pessa, Pesa, Pensa : t. I, pis. 26 y 27. Sou : t. I, pi. 19. Talent : t. I, pi. 8. Unça : t. I, pi. 19.
DENOMINACIONS GENÈRIQUES Y SOBRENOMS
Auris (aureiis) : t. I, pi. 62; t. II, pi. 28.
Barbuts : t. II, pis. 329 y 330.
Boscatera : t. III, pi. 67.
Bussana, Bossonaya, Balzonalla : t. II, pis. 24, 32 y 41
Bruna : t. II, pis. 32 y 34.
Escaldapoll : t. III, pi. 98.
Exarachellos : t. I, pi. 31.
Nummus, Numos : t. I, pis. 52 y 67.
Parpalloles : t. II, pi. 321.
Rocabertins : t. II, pis. 281, 283, 294 y 313.
Rovalls, Rovallensis, Rroals : t. I, pis. 52 y 53.
Xambergos : t. III, pi. 198.
ERRADES Y CORRECCIONS^
Planes Ratlles Diu
13 9 10 d'Octubre de 1345
30 18 VICIVITAS . VCEXCIS
52 5 Les circumstancies
54 6 arc
58 12 a Barcelona
59 7 y 8 0 encuny
60 29 fabricadera
61 12 quarta part de sou 76 17}' 18 escut coronat io5 8 NE.
163 20 1645
180 26 mitjos dobles
216 i5 segle XVIII
218 18 quarterat en el primer
220 8 -j- Iguals
226 I I damunt
228 2 com les de 3
232 8 1839, 1841,
234 3 1640
Ha de dir
10 íf Octubre de iS^S
VCIVITAS • VICENCIS
La circumstancia
arcs
a Barcelona,
0 enginy
fabricadora
quarta part de ràl
escut, coronat
NO.
1641:
mitjes dobles
segle XVII
quarteraty cantonat en el primer
Iguals
damunt d'ella
com les de 6 y les de 3
1839, 1840, 1841,
1840
(i) En el volum II, ademés de les errades en ell apuntades, s'hi han de corretgir les següents:" Planes 17; Ratlles lóyiy £>iit com en els croats Ha de dir com en els florins
» 273 Institut d'Estudis Catalans.
19
1463
1473 71
562
Joaquim Botet y Sisó
|
Planes |
Ratlles |
Diu |
Ha de dir |
|
235 |
6 |
un capet de cara |
dos vaques passants a esquerra, Tuna sobre l'altra |
|
239 |
10 |
barchininonensem |
barchinonensem |
|
240 |
33 |
kalendis |
kalendas |
|
243 |
24 |
nont |
non |
|
264 |
36 |
octoris |
octobris |
|
280 |
16 |
corrible el |
corrible al |
|
280 |
29 |
e .j. mala |
e .j. malla |
|
282 |
26 y 27 |
acca 1 lletati |
acco 1 lletati |
|
283 |
H |
debaent |
debeant |
|
287 |
31 |
alerius |
alterius |
|
288 |
2 |
recogtorun |
recogtorum |
|
3i5 |
29 |
numeratandum |
numerandum |
|
316 |
12 |
jebemus |
jubemus |
|
320 |
22 |
miruar |
minuar |
|
321 |
17 |
pretacte |
prefate |
|
321 |
22 |
veanientibus |
venientibus |
|
327 |
34 |
idts |
dits |
|
335 |
31 |
estanli |
estanthi |
|
336 |
27 |
maeeria |
matèria |
|
338 |
3 |
subthesaurio |
subthesaurario |
|
340 |
8 |
hi serà |
hic serà |
|
340 |
29 |
0 aquells |
e aquells |
|
341 |
36 |
a sens menys |
e sens menys |
|
343 |
1 1 |
a par los dits |
e per los dits |
|
356 |
12 |
filis |
filii |
|
3^9 |
22 |
officis |
offlcials |
|
363 |
33 |
sine |
si ve |
|
365 |
12 |
et bona |
bona |
|
366 |
16 |
absents |
absentes |
|
368 |
H |
LXII |
XLII |
|
390 |
24 |
celebris. Su |
celebris, Su |
|
399 |
2 |
dells, fos |
dells fos, |
|
411 |
25 |
las |
los |
|
4i5 |
3 |
Gabriel, lo sader, |
Gabriel losader, |
|
4i5 |
16 |
fan, |
lan, |
|
422 |
9 |
de florins |
de croatsy de blanques coronades |
|
Planes |
Ratlles |
|
433 |
20 |
|
436 |
24 |
|
441 |
28 |
|
442 |
12 |
|
448 |
29 |
|
449 |
23 |
|
460 |
28 |
|
461 |
13 |
|
45 1 |
22 |
|
452 |
26 |
|
453 |
2 |
|
454 |
2 |
|
454 |
25 |
|
460 |
6 |
|
460 |
12 |
|
461 |
2 |
|
464 |
18 |
|
465 |
23 |
|
468 |
13 |
|
470 |
20 |
|
470 |
2Q |
|
471 |
i5 |
|
475 |
32 |
|
480 |
19 |
|
480 |
25 |
|
481 |
I |
|
483 |
3 |
|
486 |
18 |
|
486 |
25 |
|
487 |
33 |
|
489 |
19 |
|
490 |
27 |
|
495 |
I |
|
5o7 |
8 |
|
609 |
5 |
|
5l2 |
^8 |
|
521 |
13 |
Les Monedes Catalanes 563
Diu Ha de dir
Alculdes Alcaldes
e subditis et subdilis
per ipsem per ipsum
de pauperatis depauperaiis
no diu non diu
7 Agost 1478 7 Agost 1473
.M.cccc.Ixxviij. .M.cccc.Ixxiij.
consulto consulte
tradens tradetis
perpetuam perpetuum
septembres septembris
consulto consulte
Destuse Dertuse
arbitrarum arbitramur
famumes famines
legia legi
consulto consulte
(Sota aquesta ratlla s'hi ha d'afegir : Inèdit.)
consulto consulte
(Sota aquesta ratlla s'hi ha d'afegir : Inèdit.)
persones personas
poso peso
daquant daquen
ducentorum ducentarum
consulto consulte
ei et
consulto consulte
consulto consulte
metalis metalli
consulto consulte
consulto consulte
consulto consulte
cumnon dum cum nondum
ello ella
at ad
copia unida copies unides
Ex Ex/
564 Joaquim Botet y Sisó
|
Planes |
Ratlles |
Diu |
|
522 |
9 |
audiència |
|
522 |
13 |
committatibus |
|
525 |
2 |
ires |
|
525 |
13 |
ires |
|
528 |
14 |
data |
|
542 |
14 |
fiat. bogunya et peyret — testes sunt de personas y bensM. Antoni Carbó- |
|
542 |
31 |
de algun |
Ha de dir
audiencie comittatibus i re i re dato de personas y bens. — fiat. — bogunya et peyret. — Tes- tes sunt M. Antoni Carbo- de algun temps
TAULA
LES MONEDES CATALANES
SECCIÓ SEGONA
MONEDES REYALS Y LOCALS
(acabament) Joana y Carles I.
Notes històriques p|. g
Noticies numismàtiques : Seques reyals » lo
Seques locals : Perpinyà » 1 1
Gerona » 13
Vich » i5
Puigcerdà » 17
Vall d'Aràn » 18
Banyoles » 19
La Seu d'Urgell y Organyà .... » 19 Monedes : Reyals.
Doblers y diners de Barcelona » 20
Principats ( o Ducats"), mitjos, dobles y quàdruples, de Barcelona :
doble Principat, de Rosselló » 21
Locals.
Ardits, sous, mitjos y dobles sous, de Perpinyà «27
Diners de Gerona » 29
» de Vich » 30
» de Puigcerdà » 31
Felip I.
Notes històriques , » 35
Noticies numismàtiques : Seques reyals » 3^
Seques locals : Perpinyà » 3^
Gerona . * 37
Vich » 38
Puigcerdà * 39
566 Joaquim Botet y Sisó
La Seu d'Urgell pi. 40
Organyà » 40
Granollers » 41
Solsona » 41
Bagà » 41
Caldes de Montbuy » 41
Monedes : Reyals.
Croats y mitjos croats, 0 rals de plata, de Barcelona » 42
Dobles sous?, sous? y ardits, de Perpinyà » 43
Diners o menuts de Gerona » 45
» de Vich » 46
» de Puigcerdà >> 47
Llautons de La Seu d'Urgell » 47
Diner o menut de Granollers » 48
Llautons de Solsona » 49
» de Bagà » 49
Diners de Caldes de Montbuy » 49
Llautons de Cardona » 5o
Felip IL
Notes històriques » 54
Noticies numismàtiques : Seques reyals ,. . » 55
Seques locals : Perpinyà » 62
Gerona » 63
Vich » 66
Lleyda » 66
Solsona » 67
Granollers » 68
Banyoles » 68
Olot » 69
Tortosa , . . , . » 69
Tarragona » 69
Reus » 70
La Seu d'Urgell : Castellbò .... » 70 Monedes : Reyals.
Reals (croats) mitjos y quarts, de Barcelona » 71
Píe/or/ I ?), ardits y diners, de Barcelona » 74
Onzens de Barcelona » 76
Locals.
Diners o menuts y ^-ardits.^, de Perpinyà ■ » 77
Diners o menuts de Gerona. ..,,,.,...... » 78
» de Vich » 78
» de Lleyda. » 80
» de Solsona » 8t
» . de Granollers » 81
•» . de Banyoles » 82
Les Monedes Catalanes 567
Diners o menuts de Olot p'- ^3
Felip III { Alçamenl de Catalunya : Lluís XIll, Li.uis XIV de Frcn<,n
Notes històriques » 89
Noticies numismàtiques : Seques reyals » 90
Seques locals : Perpinyà » (jS
Gerona
07
Vich » 100
Igualada » iot
Cervera ^ 101
Olot ■ 101
La Bisbal » loa
Manresa » 102
Puigcerdà » 102
Tarrassa » 103
Cervera » 104
Granollers » 104
Reus » 104
Monedes d'abans del alçament. Reyals.
Reals (.croats) y mitjos reals, de Barcelona » io5
Ardids y menuts, de íd » 108
Trentins, mitjos trentins y onzens, de íd » 109
Locals.
Diner o menut de Granollers » ''3
» de Cervera » 1 13
Monedes del temps de la guerra.
Seques locals : Barcelona. Peces de cinc rals y de cinc sous y sisens, a nom
del rey Felip » 114
Iguals peces, sense nom de rey » 117
Iguals p£ces, y a més diners o menuts, a nom de Liuis XIII . » 118 Peces d'or y de plata de sistema monetari francès, a nom de . , L•luis XIII, destinades probablement a córrer en Catalunya
( encunyades a França) » 123
Peces de cinc rals, sisens, diners y ardits o menuts, a nom
deLIuisXlV » i25
Peces ressellades ab motiu del siti de Barcelona en i652 . . » 127
Peça obsidional de déu rals a nom de Liuis XIV » 12S
Agramunt, Peces de cinc rals a nom del rey Felip y sense
nom de rey, y menuts » 129
Argentona. Peces de cinc rals sense nom de rey » '3'
Balaguer. Peces de cinc rals sense nom de rey y de cinc
sous a nom del rey Felip y sense nom de rey ^3^
Bellpuig. Sisens a nom de Liuis Xlil 133
Banyoles. Peces de cinc sous a nom del rey Felip y de cinc
rals y de cinc sous, sense nom de rey * '34
568 Joaquim Botet y Sisó
Berga. Peces de cinc rals y de cinc sous, sense nom de rey , pi. 136 Besalú. Peça de cinc rals a nom del rey Felip, y peces de
cinc rals, de cinc sous y sisens, sense nom de rey. ...» 137 La Bisbal. Pecesde cinc rals y de cinc sous, sense nom de rey. » 140
Caldes de Montbüy, Sisens sense nom de rey » 141
Camprodon. Ardits a nom de Liuis XIII o XIV » 141
Cervera. Peces de cinc rals y de cinc sous, a nom del rey Fe- lip, sense nom de rey y a nom de Lluis, y menuts a nom
de Lluis XIII y anònims » 142
Figueras. Peces de cinc rais sense nom de rey » 145
Gerona. Peces de cinc rals y de cinc sous, a nom del rey Fe- lip y sense nom de rey : sisens sense nom de rey y a nom
de Lluis XIII » 146
Granollers. Peces de cinc rals sense nom de rey .... » i5o Igualada. Peces de cinc rals a nom del rey Felip y sense
nom de rey » i5o
Lleyda, Rals a nom del rey Felip .-peces de cinc rals sense
nom de rey » i5i
Manresa. Peces de cinc rals y de cinc sous, a nom del rey
Felip : sisens sense nom de rey » 162
Mataró. Peces de cinc rals sense nom de rey » 164
Oliana. Menuts sense nom de rey » i56
Olot. Peces de cinc rals y de cinc sous, a nom del rey Felip:
menuts a nom de Lluis XIII » i56
Puigcerdà. Peces de cinc rals y de cinc sous, sense nom de rey : menuts a nom del rey Felip, de Lluis XIII y de
Lluis XIV » i58
Sanahuja. Sisens a nom de Lluis XIII » 160
Solsona. Sisens sense nom de rey y a nom de Lluis XIII : di- ners sense nom de rey » 160
Tabrassa y St. Pere de Tarrasa. Peces de cinc rals, y sisens,
sense nom de rey » 162
Tàrrega. Peces de cinc rals a nom del rey Felip y sense nom de rey ; sisens sense nom de rey y a nom de Lluis XIII :
menuts sense nom de rey . » 164
Valls. Sisens a nom de Lluis XIII » 167
VicH. Peces de cinc rals y de cinc sous, a nom del rey Felip, sense nom de rey y a nom de Lluis Xlll : mitjos rals sense nom de rey y a nom de Lluis Xlll : diners a nom de
LluisXIIIy de Lluis XIV » 167
Vilafranca del Penades. Peces de cinc rals, de cinc sous y
sisens, sense nom de rey » 172
Incertes. Peça de cinc rals » 174
Perpinyà. Dobles sous y sous, sense nom de rey : diners a
nom de Lluis XIV » 175
Les Monedes Catalanes 569
De després del alçament. Seques reyals : Barcelona.
Rals, ardits y mcnuls ... pi. 177
Cari.es II.
Notes històriques * '97
Noticies numismàtiques ; Seques reyals » 198
Seques locals : Reus » i'»o
Monedes : Reyals.
Rals de Barcelona * '9'J
Fei.ip IV Carles III, arxiduc d' Àustria;.
Notes històriques » 201
Noticies numismàtiques : Seques reyals » 202
Seques locals : Reus ■» 202
Monedes : Reyals.
Rals de Barcelona de Felip IV , » 202
» » de Carles l'arxiduc » 204
Ardits ressellegats y diners de Barcelona de l'arxiduc » 2o5
Pallofes (del segle XV al XVII I).
Noticies numismàtiques » 206
Pallofes de Agramunt? » 207
» Montblanch » 208
» la Seu d'Urgell » 2..8
» la Pobla de Segur » 209
» Sort » 209
» la Vall de Aneu » 2l9
» la Vila de Salàs » 210
Pallofes incertes » 211
» de Reus . , ■ » 212
» de Tortosa »2i3
Nota sobre algines monedes encunyades després de lany 1716 pera us del Prin- cipat DE Catalunya.
Noticies numismàtiques : » 217
Monedes : Ardits de Ferran VI de Castella encunyats a Segòvia » 218
Peces de cinc pecetes, de dugués y mitja, de peceta, de quatre quar- tos, de dos, de un y de mitj, y peces de vint pecetes, encunyades a Barcelona en lo segle XIX, durant la ocupació francesa .... » 219
Peces obsidionals y de necessitat, de cinc pecetes, encunyades a Ge- rona, a Lleyda, a Tortosa y a Tarragona, durant la guerra de la Independència » 223
Peces de sis, de tres y de dos quartes, de quarto y mitj, de quarto y de xavo, encunyades a Reus, Tarragona y Mallorca, durant la guerra de la Independència * 227
Peces de sis y de tres quartos, encunyades a Barcelona a nom de
Ferran VII, l'any 1823 * 230
Institut d'Estudis Catalans. 7'
570 Joaquim Botet y Sisó
Pecetes y peces de sis y de 3 tres quartos, encunyades a Barcelona a
nom d'Isabel II, del any 1836 al 1846 pi. 231
Pecetes?, mitjes pecetes y peces de sis quartos, encunyades a Berga a nom de Carles V, en temps de la primera guerra civil .... » 233
Peces de déu y de cinc cèntims de peceta, encunyades per la Repú- blica de les Valls d'Andorra, quan la revolució del any 1868, pis. 235 y 55o
APÈNDIX I
DOCUMENTS JUSTIFICATIUS DE LA SECCIÓ SEGONA (VOLUMS II Y III)
I. Cessió temporal de part del delme de la moneda barcelonesa, feta al rey Al-
fons I pel bisbe de Barcelona pi. 239
II. Establiment per Don Alfons I, de moneda nova, de quatre diners de lley. » 240
III. Comptes de la moneda encunyada en Barcelona desde'l 22 d'Agost al 23
de Desembre del any 1222 . . . , » 240
IV. Establiment per Don Jaume I de la moneda de tern » 244
V. Confirmació als aragonesos de la moneda jaquesa últimament encunyada
pel rey Don Pere, feta per son fill Don Jaume I » 247
VI. Abolició per Don Jaume I de la moneda nova qu'havía fet encunyar a Jaca
y confirmació als aragonesos per deu anys de la moneda jaquesa de son
pare lo rey Don Pere » 248
VI (b). Confirmació pontificia de disposicions sobre moneda jaquesa dictades per
Don Jaume I en i5 d'octubre de 1236 y 12 d'agost de 1260 ..... » 262
VIL Estatut manant establir taules en los regnes de Valencià y Mallorca pera'l cambi, en el termini que's senyala, de les monedes en ells corrents ab la nova moneda de reyals de Valencià, y fixant el for o valor en curs d'aquesta » 267
VIII. Confirmació de la moneda reyals de Valencià y promesa de no mudaria ni
encunyarne sense'l consentiment dels regnes de Valencià y Mallorca : feta per Don Jaume I en les Corts reunides a Valencià : les quals en cambi s'obligan a pagar al rey cada set anys lo tribut anomenat mone- datge o morabatí » 269
IX. Arrendament a Pere Vidal de la encunyació del gros de plata de Monl-
peller , . . . » 263
X. Permís donat a Pere Andreu, pare y fill, pera encunyar mazmudines en la
ciutat de Barcelona » 265
XL Carta de S. S. Climent IV al bisbe de Magalona, manantli que no encunyés
moneda millaresa » 266
Les Mnncdcs Oatalancs 571
XII. Introducció pel rey Don Pere II de la moneda barcelonina de plata (Croats),
y confirmació de la de tcrn p|. 367
XIII. Fragment d'un llibre ms. qu'havia sigut de la Seca de Barcelona, copiat
per Don Ernest Molinó y Brases » 27^)
XIV. Orde- circular del rey Don Pere II, als justícies de la illa de Sicilià, sobrc'l
curs y valor de la nova moneda qu'havia disposat s'encunyés en aquella
illa » 276
XV. Confirmació pel rey Pere II, dels privilegis concedits pels reys de Sicilià
als mestres, moneders y obrers de la Seca de Messina » 277
XVI. Orde del rey Don Jaume II, pera que s'encunyés a Alacant moneda de
plata y de billó, ab curs en tot lo regne de Múrcia, y instruccions sobre
la llur encunyació » 280
XVII. Orde de Don Jaume II al batlle de Múrcia, pera que fes encunyar octaus
de dobla, com los que s'havian acostumat encunyar abans en dit regne . » 282
XVIII. Instruccions trameses pel rey Don Jaume II, als encarregats do la encu-
nyació a Sarinyena de moneda aragonesa » 283
XIX. Ordinació dictada per Jaume II, pera'l bon regisme de la Seca de Barce-
lona » 285
XX. Facultat concedida a la vila de Camarassa, pera que correguessin en son
terme les pugeses encunyades a Lleyda » 289
XXI. Facultat concedida per Don Alfons III a Pere de Corneyies, pera encunyar
pugeses en la ciutat de Balaguer » 290
XXII. Comptes donats per En Guillem y En Pere Vicens, de la moneda encu-
nvada en la Seca de Barcelona desde'l dia 22 de novembre del any 1322
al 31 de maig del 1336, aprobats pel rey Don Pere III » 290
XXIII. Orde de Don Pere III, disposant la encunyació a Càller d'Alfonsins d'or y
fixant la seva lley, talla, tipus, llegendes y for » 310
XXI'V. Orde de Don Pere III, manant cambiar los tipus dels Alfonsins d'argent
que s'encunyaven en la Seca de la vila de Esglésies » 313
XXV. Ordinació de Pere UI sobre'l curs dels croats o barcelonesos de plata, y
obligació o node pesarlos » 3'4
XXVI. Orde de Pere III al mestre de la Seca de Barcelona, pera que durant un any
cambihi els croats curts de pes que se li presentin per altres que tinguin
lo pes degut » 3'5
XXVII. Nova disposició de Don Pere III, manant que'ls croats se pessesin o no, a
voluntat de quin rebés , * 3"^
XXVIII. Introducció del curs de la moneda barcelonesa a Lleyda » 3'7
XXIX. Orde del rey Don Pere, pera que's designi en la ciutat de Barcelona un
encarregat de pesar y regone.xer les monedes d'or y de plata que se li presentin, ab obligació de inutilisar les dolentes » 321
XXX. Nomenament de veedors de la moneda d'or, que'l rey Don Pere havia
manat encunyar a Perpinyà * 322
XXXI. Facultat otorgada pel rey Don Pere a Ramon de Bo.xadors, pera encunyar
florins en tot lo Principat de Catalunya, en lo Ducal de Gerona y en lo Comtat de Cervera * 3^3
572
Joaquim Botet y Sisó
XXXII. Benefici 0 guany que obtenien los arrendadors de la encunyació dels
florins, en aquesta data (1356) pi. 325
XXXIII. Contracta d'arrendament de la encunyació de florins en la Seca de Per- . pinya, pel terme de dos anys, feta per Don Pere III a favor de Pere
Blau (o Blan) y de Joan Pluer » 327
XXKIV. Altra contracta d'arrendament a favor dels matexos, pera encunyar en la Seca de Perpinyà florins dits de Perpinyà y florins dits de Flanria o Franria » 330
XXXV. Arrendament fet per Don Pere III a Pere Blau y Joan Pluer de les
Seques de sos regnes, pera encunyarhi florins d'Aragó y moneda cas- tellana , » 338
XXXVI. Contracta de Don Pere III ab Pere Sala, pera la encunyació a Çaragoça
de moneda castellana » 346
XXXVII. Part que corresponia al Rey en lo benefici resultant de la encunyació
de moneda castellana » 349
XXXVIII. Carta de Don Joan I als concellers y prohoms del castell de Càller, so-
bre la encunyació allí d'AIfonsins menuts » 360
XXXIX. Orde de Don Joan I als mestres de Seca, de posar lo seu nom en les
monedes, y senyal que cada Seca havia de posar en los florins. . . » 361
XL. Ordinacions pera la encunyació de florins » 362
XLI. Arrendament de la Seca de Perpinyà, fet pel rey Don Joan 1, pera la en- cunyació en ella de «Timbres d'or d'Aragó» » 356
XLII. Ampliació de la precedent contracta, facultant als arrendadors pera la
encunyació de mitjos Timbres y quarts de Timbre » 368
XLIII. Modificació de la llegenda manada posar als Timbres y als llurs divisors. » 369
XLI V. Facultat otorgada als arrendadors del batiment de «Coronats d'Aragó»,
pera ferne batre de valor de dos diners » 370
XLV. Facultat otorgada als arrendadors del batiment de «Coronats d'Aragó», pera escursar la llegenda en ells manada posar y pera gravarhi con- trasenyals indicadores de son respectiu valor » 371
XLVI. Orde del rey Don Martí pera que s'encunyin a Valencià reals de plata,
anomenats «dehuytens», de lley de onze diners » 372
XLVII. Arrendament de la Seca de Perpinyà, pera la encunyació en ella de
«Croats d'Aragó» y de moneda menuda » ^■/2i
XLVIII. Traspàs y modificació del arrendament de 19 de Novembre de 1407,
ampliantlo ab la facultat d'encunyar «Blanques coronades» ... » 383
XLIX. Orde als moneders de la Seca de Perpinyà de trasladarse a Gerona,
pera encunyarhi moneda » 389
L. Orde del rey Don Martí al mestre de la Seca de Barcelona, de encu- nyar en ella, per compte de la ciutat, croats, mitjos croats, y quarts de croat » 390
LI. Arrendament per cinch anys de la encunyació de «florins d'.Aragó», fet
pel rey Don Martí a favor de Guillem Colom » 391
Lli. Arrendament de la encunyació de florins d'Aragó, fet per Don Martí a
favor de B. dez Cortey y Pere Torrent » 402
Les Monedes Catalanes
573
LIII. Crida disposant que'is florins sien dats y rebuts pesantlos y que no sicn
corribles los que no tingan el pes degut pi. 418
LIV. Ordinació del rey Don Martí sobre el pes, for y curs dels florins . ...» 41Q
LV. Orde al mestre de la Seca de Barcelona, de fabricar pesals de florins . . » .yn
LVI. Pròrroga del arrendament pera la encunyació de croats y de blanques coronades fet pel rey Don Martí a favor de li. de Montpalau y de B. de Cortilles, otorgada pel rey Don Ferran I » .pj
LVII. Facultat concedida per Don Ferran I als arrendadors de la Seca de Per- pinyà, pera batre croats y mitjos croats ab senyal y contraseynal . . . » 423
L.VIII. Restauració pel rey Don Alfons IV de la Seca de la vila de Esglésies . . » 425
LIX. Orde del rey Alfons IV, pera que s'encunyin en la Seca de Sardenya do-
blers y pitxols de bilió y alfonsins d'or » ,07
LX. Revocació, per Don Joan II, de la llicencia d'encunyar moneda concedida
a la illa de Menorca per Don Alfons IV en 11 d'Agost de 1453. ...» p.,
LXI. Creació per Don Alfons IV dels «Reals d'or de Valencià», vulgarment
anomenats «Timbres de Valencià» » lli
LXII. Facultat de traure els contrasenyals en los croats que s"encunyessin en la
Seca de Perpinyà » U"
LXIII. Llicencia d'encunyar «doblers», concedida a la illa de Menorca y a la vila
de Mahó pel rey Don Pere IV (Conestable de Portugal) » ^48
LXIV. Llicencia d'encunyar moneda d'argent y menuda, otorgada pel rev Don
Joan II a la vila de Vilafranca de Conflent » ^^^q
LXV. Orde del rey Don Joan II al mestre de la Seca de Perpinyà, pera que en- cunyi diners menuts, per compte del Consols de la vila » 451
LXVI. Llicenciad'encunyar moneda, otorgada a la ciutat de Vich pel rey D. Joan II. » 452
LXVIl. Orde de posar el nom del rey Don Enric en els florins que s'encunyin en
la Seca de Barcelona, y de no posarhi el del rey Don Joan » 453
LXVIII. Llicencia d'encunyar moneda otorgada a la ciutat de Tortosa per Joan de
Beaumont, lloctinent del rey Don Enric » 433
LXIX. Confirmació del nomenament d"emblanquidor de la moneda de plata que sencunyava a Barcelona, feta a favor de Pere de Pla pel lloctinent del rey Don Enric » 435
LXX. Llicencia d'encunyar moneda, quan s'hagués acabat la guerra, otorgada a
la ciutat de Gerona pel rey Don Joan II » 436
LXXI. Llicencia donada per Don Joan II, a Requesens de Soler, portant-veus de Governador general de Catalunya y Capità de Tàrrega, pera encunyar tota classe de moneda igual a la que corria a Catalunya » 458
LXXII. Orde del rey Don Pere IV, conestable de Portugal, manant fer una crida prohibint la circulació en la provincià d'Empordà de la moneda que s'encunyava a Gerona » 459
LXXIII. Orde del rey Don Pere IV d'encunyar en la Seca de Barcelona una mone- da d'or, anomenada Pacífic > 400
LXXIV. F'acultat de contractar ab moneda encunyada a Gerona, otorgada ab cer- tes condicions als vehins de Castelló d'Empuries, de Figueres y de Pe- ■ ralada, pel rey Don Pere IV » 462
574
Joaquim Botet y Sisó
LXXV. Orde del rey Don Pere IV, pera que s'encunyessin en la Seca de Bar- celona altres tres menes de Pacífics pI- 464
LXXVI. Llicencia d'encunyar Reals y Sisens, otorgada a la vila de Berga pel
rey Don Pere IV » 465
LXXVII. Contracta feta pel rey Don Joan II ab Jordi Lobet, mestre general de
les Seques reyals, pera la encunyació de varies monedes .... » 465
LXXVIII. Disposicions del Infant Don Joan, lloctinent del rey Renat d'Anjou, sobre Tor que's portés a la Seca de Barcelona pera la encunyació de Pacífics » 468
LXXIX, Llicencia d'encunyar Senyals, otorgada a la ciutat de Vich per l'In- fant Don Joan, lloctinent del rey Renat d'Anjou » 469
LXXX. Disposició del rey Don Ferran II, sobre'l batiment en la Seca de Ça-
ragoça de moneda menuda, y de ducats y mitjos ducats d'or. . . » 470
LXXXI. Reformadela moneda catalanad'ory de plata, feta pel rey Don Ferran II. » 472
LXXXII. Reforma de la moneda catalana de bilió per Don Ferran II . ...» 475
LXXXIIl. Ordinació de don Ferran II, sobre l'encunyació en la Seca de Barce-
celona de diners menuts y de doblers » 477
LXXXIV. Llicencia d'encunyar menuts otorgada a la ciutat de Gerona pel rey
Don Ferran II » 480
LXXXV. Testimonial de la encunyació a Gerona de m.enuts, ab la empremta
d'una rosa y creus » 481
LXXXVI. Llicencia d'encunyar trescentes lliures de menuts, otorgada a la ciu- tat de Vich , » 482
LXXXVII. Llicencia d'encunyar senyals o menuts, otorgada a la vila de Vila- franca del Penades pel lloctinent l'Infant Don Enric » 484
LXXXVIII. Llicencia d'encunyar senyals, otorgada a la vila de Talarn pel llocti- nent rinfant Don Enric » 485
LXXXIX. Llicencia d'encunyar vint y cinc lliures de menuts, otorgada a la vila
de Palamós pel lloctinent l'Infant Don Enric » 486
XC. Llicencia d'encunyar menuts, otorgada a la vila de San Feliu de Guí- xols pel lloctinent l'Infant Don Enric » 487
XCI. Llicencia pera subsiituir per altres de coure, els menuts que estava
facultada pera encunyar la vila d'Albi . » 488
XCIl. Llicencia d'encunyar menuts, otorgada a la vila de Sant Celoni pel
lloctinent l'Infant Don Enric » 490
XCIIÍ. Llicencia d'encunyar menuts y senyals, otorgada a la vila de Puig- cerdà pel rey Don Ferran II » 49'
XCIV. Llicencia d'encunyar menuts o altra moneda de bilió, otorgada a la
vila de Perpinyà pel rey Don Carles I » 493
XCV. Llicencia d'encunyar menuts per valor de quatre mil lliures, conce-
dida a la ciutat de Gerona pel rey Don Carles I, la meytat en bene- fici de dita ciutat y l'allre meytat en el de la vila de Perpinyà. . . » 495
XCVI. Llicencia d'encunyar mil lliures de menuts, otorgada a la ciutat de
Vich pel rey Don Carles I » 496
XCVII. Orde de Don Carles I al mestre de la Seca dels comtats de Rosselló y
Les Monedes Catalanes 575
Cerdanya, d'encunyar ardits y menuts de bilió a benefici de la vila de Puigcerdà pi. ^,,8
XCVIII. Llicencia d'encunyar moneda, otorgada a la Vall d'Aràn » boo
XCIX. Llicencia pera encunyar tres mil lliures de menuts, otorgada a la ciutat
de Vich » 5oi
C. Facultat de marcar «ab senyal de lleó» quatrecentcs trenta lliures de
menuts de Vich, otorgada als Consellers d'aquesta ciutat » bo.\
CL Llicencia pera encunyar tres mil ducats en menuts y sous de bilió otor- gada a la vila de Puigcerdà » 5o3
CIL A) Llicencia d'encunyar sous, o mitjos rals de plata, de lley igual a la
de la moneda que s'encunyava a Castella, otorgada a la ciutat de
Barcelona pel rey Don Felip II » 507
B) Instruccions donades pel rey, ab igual data, a son lloctinent a Cata- lunya, referens a la anterior llicencia y al for de les monedes dor . . » 5'0
cm. Acta del assaig de menuts fabricats a Gerona, en virtut de la llicen- cia otorgada a dita ciutat pel rey Don Felip II el 13 de juüol del any 1 599 ^ ''13
CIV. Llicencia d'encunyar tres mil ducats, en menuts, otorgada a la ciutat
de Vich » 314
CV. Facultat d'encunyar menuts, otorgada a la ciutat de Lleyda pel rey
Don Felip II » 5i'3
CVI. Llicencia d'encunyar menuts de coure, otorgada a la ciutat de Solsona . . » 3i7
CVIl. Ampliació de la facultat que tenia la vila de Granollers d'encunyar di- ners menuts » 5i8
CVlll. Lletres executorials de la llicencia d'encunyar quinze mil lliures de
menuts, otorgada a la vila de Banyoles •>■> Sig
CIX. Llicencia d'encunyar quatre mil lliures de menuts, otorgada a la ciutat
de Tortosa » 520
CX. Llicencia d'encunyar tres mil lliures de menuts, otorgada a la ciutat de
Tarragona » 5^3
CXI. Crida manada fer pel marquès de Brézé, prohibint la encunyació de moneda d'or y de plata a les ciutats, viles y llocs de Catalunya, y limi- tant la de les de coure a les poblacions que'n tinguessin privilegi . » 523
CXII. Privilegis sobre la encunyació de moneda otorgats per Lluis XIV de
França a la ciutat de Barcelona •>■> 327
CXIII. Disposicions de Don Joan d'Austria, sobre la recullida y extinció de la
moneda encunyada en temps de la guerra » 330
CXIV. Pragmàtica-sanció de Don Felip III, sobre forma del pago d'obligacions
contretes abans, durant y després de la guerra > 532
CXV. Crida ordenant el cambi y recullida de les monedes obsidionals encu- nyades o contramarcades a Barcelona durant lo seli de i632 .... * 335
CXVI. Autorisacióa la ciutat de Vich pera posar en circulació la quantitat de
trescents escuts en menuts que tenia ja encunyats » 337
CXVII. Llicencia d'encunyar menuts per valor de quatre mil ducats, otorgada a
la ciutat de Vich » 538
576 Joaquim Botet y Sisó
CXVIII. Contracta entre la Universitat forana de Tarrasa y Joseph Bogunya, pera
la fabricació de sisens pi. 540
CXIX. Crida prohibint el curs de les pallofes » 642
APÈNDIX II
Addicions y observacions . , pi. 545
APÈNDIX III
NÒMINA DE LES POBLACIONS DEL PbINCIPAT DE CATALUNYA QU'hAN ENCUNYAT MO- NEDA pi. 55i
APÈNDIX IV
Nòmina de les monedes catalanes, y d'algunes monedes forasteres de curs fre- qüent EN el Principat de Catalunya pi. 555
Errades y correccions » 56i
Taula » 565
)">!
OLIVA, IMPRESSOR
VILANOVA Y GELTRÚ (BARCELONA)
|
a |
< |
||
|
c- |
|||
|
tí co |
|||
|
5 "^ |
|||
|
g t>- |
|||
|
' |
q |
||
|
ÍO |
|||
|
c^ |
— |
||
|
o Oi |
u |
||
|
Ki |
0 |
||
|
IH |
ai 0 |
||
|
i4» |
oa |
||
|
i4 |
0 |
||
|
0 |
|||
|
í^ |
(d < |
||
|
E |
* |
Z |
|
|
•H |
c/5 |
||
|
:3 |
a> |
||
|
a |
í3 |
||
|
aJ |
aJ |
||
|
.0 |
H |
||
|
»-> |
«i -44 |
||
|
• |
. aJ |
||
|
vO |
9 |
||
|
CQ |
|||
|
•H |
d |
||
|
W |
0) |
||
|
t> |
|||
|
fl |
|||
|
+> |
0 |
||
|
(U |
^ |
||
|
-P |
|||
|
a |
oi 1 |
t-i |
|
|
u |
_ |
||
|
0 |
|||
|
u |
|||
|
-<; |
k« |
üniversity of Toronto Library
DO NOT
REMOVE
THE
CARD
FROM
THIS
Acme Library Card Pocket
Under Pat. "Ref. Index Füe"
Made by LIBRARY BLTIEAU
wM
t
i
i
1
|
a |
.** ..".•■ .'■'• |
wmmm
^