PURCHASED FOR THE
UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY
FROM THE
CANADÀ COUNCIL SPECIAL GRANT
FOR
MEDIEVAL STUDIES
Obres de Ramon Lull
EDICJÓ OHIGJNJIL
FETA EN VISTA
DELS MILLORS Y MÉS ANTICHS MANUSCRITS
'Si ^ Volum 11 )*
n 7 ^"
PUBLICACIONS LUL•LIANES
Obres de Ramon Lull: edició original illustrada ab va- riants y facsímils dels més antichs m.ss,, pròlechs, notes y glosaris, mostres de traduccions, etc. — Volums en 8" major, al entorn de 500 pàgines cadascun. N'hi ha cinch de publicats:
— Libre del Gentil c los tres Savis. Librc de primera e segona Intenció. Libre de Mil Proverbis: transcripció y notes den Jeroni Rosselló; pròlech y glosari den M. Obrador: i vol. de LXvii-525 pags. ab làmines alegóriques 10 pts.
— Arbre de Filosofia d amor. Libre de Oració. Libres de Deu, de Conexcnça de Deu, del Es de Deu: transcr. y notes den /. Ros- selló; pròlech den M. Costa y Llohera pr. — i vol. de xxvii-501 pags. ab facsímil policromat d'un antich text 10 pts.
— Fèlix, de Maravelles del Mon: transcr. y notes den /. Rosse- lló; proemi den M. Obrador, ab mostres d'antigues versions pro- vençal y francesa: 2 toms en i vol. de XLvii-649 pags. 12 pts.
— Obres Doctrinals: Doctrina Pueril. Libre del Orde de Cava- lleria. Libre de Clerecia. Art de Confessió: ab 2 facsímils en foto- tipia y mostres de traduccions; pròlech general, variants y notes den M. Obrador: i vol. de XLi-475 pags 10 pts.
— Libre de Contemplació: tom I (caps. i al 59), ab proemi, taula dels 366 capítols, mostres de traduccions llatines, un facsímil policromat y altres illustracions bibliogràfiques. ... 10 pts.
Els tres primers volums pertanyen a l'edició Rosselló (1886-92); els altres dos a la continuació, ara (1906) novament represa. S'està acabant d'estampar y aviat sortirà a llum;
— Libre de Contemplació: tom II (caps. 60 al 102): seguit d'un glosari dels mots dificultosos o més arcaichs de tota l'obra.
EN PREPARACIÓ PERA L'ANY VINENT
— Obres Rimadest nova edició, espurgada de les apòcrifes y aumentada ab altres rims autèntichs, fin ara inèdits.
— Libre de Contemplació: tom III (caps. 103 al 1 68).
— Biografia Lulliana: (Vida coetània anònima: antich text vulgar inèdit, confrontat ab dues versions llatines; passatges auto- biogràfichs, documents, llegendes: crítica).
yegij,5dins el Pròlech del volum à'Ohres Doctrinals el plà distribu- rttíí-éçj:otaT^^2ífc6r4lo volums) y la Taula cronològica.
765
C:0 2 1 1966
OBT{ES O'BJGlTiJlZS
DEL
JtiMMJMjn DocTOJi Mhsrj{B T^amo^j Lull
LiBRE DE Contemplació
EN Deu ^ escrit a Mallorca ^ & transladat darabic en romanç vulgar devers lany M.CC.lxxij. ^ .^ ^ ^ ^
T7(ANSC7{tPCJO DIJ^ECTJJ
AB FACSÍMILS Y VARIANTS DELS MÉS VELLS MANUSCRITS,
PROEMl, NOTES Y GLOSARl
DEN
M. Obrador y Bennassar.
Tom I
Palma de Mallorca
COMISSIÓ E D I r O R A L U 1. L ) A N A • 1906 •
En l'Estampa d'Amcngual y Muntaner, — Conquistador, 30. Palma de Mallorca
<"
•
^^'^ UIiiúLV^g&itEA^abVufid entén -^
>u>d (<^arfiio9 cUntJ rnccIcfuS^Vocrf 5t:Acia c be)i«!^tcao| a>u>6 ne anó^n ert c(t] Lilne/f riojVri3^{l^d*^n4^ enceti
uoe t^fetttfia en U^^sl ctsa As^naft^f.
tttvjj n^* litjace t@| (m^c5 rio0 fen- ^oriiolgiiM cíte(tecï)e)un^^l•
M.S. del s. XV: de la llibreria particular del Marquès de Carflpo-franco, (a Mallorca.)
?í> ví> ?i> ?i> vjv ?i> ?i> 7i> ?i> ?i>
Proemi
JNA edició comprensiva de totes les Obres ori- ginals luUianes que autèntiques se conserven y fins a nosaltres son arribades en aquell pri- merench romanç vulgar llecorós y gentilíssim en que foren concebudes y escrites a cop calent, no hauria pogut tenir altre començ que oferís interès més viu ni ab tan fort relleu y veritat lluminosa revelas la genial fesomia del autor, com aquest llibre de Contemplació: l'obra capdal, verament magna, de Ramon LuU: la generatriu y precurso- ra de tantes altres, la sobirana y senyorejant sobre elles, no ja com a més estensa y abundosa, sinó encara més intensa y fondament personal; la més vibrant, entranyable, y si val a dirho així, la més lulliana de totes.
Per aquesta obra major volíem començar abrivadament y encetar la represa tasca, publicant-ne totduna'l primer vo- lum, si no'ns hagués refrenat l'ardit impuls un sentiment de recelosa temor y poruch respecte. Hem volgut fer abans un essaig de forces, talment com el llapidari que, antes de posarse a llavorar el gran bloch, esmola y agüa l'eyna y en prova el tremp. Per això hem estampades primer y tretes a llum les breus Obres doctrinals, de més plana y elemental estructura, de vol més curt, a modo de preludi o introduc-
VI Proemi
tori. Mes ara, sobremuntades les primeres dificultats, no'ns creuríem en el cas d'anteposar cap altre llibre a-n aquest: fonament, clau y estaló del esponerós Optis lullià, y que al- tíssima importància y singular mèrit deurà oferir, quant un dels nostres escriptors de més clar y madur talent y de més discreta ploma (no contagiada per cert d'esburbat mégalo- lullisme) l'ha arribat a calificar y proclamar «llibre príncep de tota la literatura catalana.»
— «No'l coneix al B. Ramon Lull, qui no coneix lo Lli- bre de Contemplació,» — escrivia anys endarrera l'aludit co- mentarista, el Dr. Torras y Bages, abans que sa mà portàs la crossa y honoràs sa testa la mitra bisbal de Vich: (0 y perfilant a grans plomades l'impressió que li havia deixada al cor y a l'enteniment la primera lectura del copiós llibre, el conceptuava «no ja una obra especial, sinó una admira- ble síntesis literària, comprenent gayre bé tots los coneixe- ments de l'època y la filosofia del immens cercle de tots los sers:... quadro immens ahont se pinta la armonía marave- llosa de les relacions de tota la existència increada y creada, de la naturalesa infinida y de la finida, dels atributs divins y de les facultats humanes, de les gerarquíes celestials y dels estaments d'homens, de la societat civil y de la societat religiosa, del esperit y de la matèria: espècie de Cosmos li- terari; esplendent panorama universal vist ab la ullera d'una lluminosa contemplació:...» el creya, de més a més, pou veritable de la doctrina del mestre; «doll de l'aygua viva d'ahont devallan totes les demés obres de Ramon Lull...» y entusiasmat esclamava:— «Després de llegir aquest llibre, un hom entén fàcilment lo verdader fanatisme dels grans talents, espanyols y estrangers, que haurían donat la sanch per la doctrina lulianal»
Ociós seria y fora de lloch repetir y multiplicar cita- cions d'una obra tant coneguda com es la del meritíssim
(i) La Tradició Catalana: estudi del valor ètich y racional del Re- gionalisme català: i.'' ed.— Barcelona, 1892:— llibre II, cap. 2.
PrOEMI VII
Bisbe de Vich: obra ben accessible a tothom, majorment ara que per segona volta l'ha reproduïda la estampa. Pochs seran els amadors y devots de la nostra Literatura, qui no hajen refuUejat y assaborit el substanciós llibre ahon se fa l'historia y l'examen y s'hi determina'l caràcter de la nostra gloriosa tradició nacional, dedicant-hi un Uarch capítol al estudi de Ramon LuU y de la seua significació filosòfica y literària. Per ben sabudes y recordades podem donar les consideracions critiques — no totes absolutament laudatò- ries— que conté, sobre '1 nostro primerench filòsof, mistich y poeta, y en particular sobre'l seu llibre culminant. Sols una de tals consideracions, una y no més, ara'n retraurem: la de que, no obstant l 'ésser el Llibre de Contemplació l'obra màxima lulliana, la que resplendeix en mitx de les altres «com lo sol entre'ls estels,» es tal volta la menys coneguda, del illuminat doctor; la que dins el modern renaixement fins ara ha passat com inadvertida, no ja a la gent superfi- cial y vulgar, desafectada de tot lo vell, sinó als nostres més lletruts enginys y més erudites plomes.
Té bona part de rahó l 'il•lustre autor de La Tradició Catalana. L'obra mestra y fonamental que 'Is antichs luUis- tes solien anomenar «/í? Coniemplador major,» la que'l gran luUòfil dels nostres dies En Menéndez y Pelayo calificà, sens hiperbòlica inflor, de ^e^torme enciclopèdia ascètica,» ha jagut y jau oblidada dins feixuchs y polsosos manuscrits de pergamí o vell paper de verjura, que per Mallorca y Cata- lunya romanen en nombre escàs, incomplets la majoria, o que son anats a enriquir el fons de biblioteques esternes. Entre les obres lullianes que des de l'any 1480 ençà ha di- vulgades la estampa, no hi ha figurat may el text arroman- çat, sencer y autèntich, del Llibre de Contemplació; y lo me- teix que amb molts d'altres lUbres, amb aquest ha hagut de caure demunt la pàtria d'En Lull l'afronta de que les traduccions apareguessen y anassen pe'l món repetidament estampades primer que l'original, y allà d'allà 'Is Pireneus,
CoNTEMPt.ACIÓ-1-b.
vm Proemi
abans que a Mallorca, a Catalunya, a Valencià o qualsevol altra regió de soca y rèl catalana.
(Quina tristor y condol no fa, l'esmentar aquest ender- reriment y desconeixença, y trobarne arreu Uamentables proves que apenes s'esplicaríen ni's podrien justificar, si no fos considerant els anys y sigles d'oblit y d'indiferència qu'han tenguts els vells monuments de la nostra cultura mitjeval obscuraíts y com envelats devall un llençol de boyra! Y encara es més de plànyer tant llarch menyspreu, si hom considera que aquest notabilissim y singular Llibre de Contemplació, juntament amb el de VAmich e Amat, el Blanquerna, el Fèlix, ï Arbre de Sciencia, el poemàtich Des- conhort y'ls pochs més qu'en definitiva son els qui deixen assegurada l'immortalitat d'En Lull, foren per temps els més desatesos, rarament citats ni retrets; els menys llegits ni comentats dins les càtedres y escoles, com si fossen obres secundaries y de minvada valor; precisament quant els més exaltats lullistes, en les interminables controvèrsies y polè- miques ab los detractors, prodigaven fora mida y estremaven les alabances d'aquells altres llibres, arts y tractats més ca- litjosos, abstrusos y subtilment metafísichs que avuy roma- nen mitx oblidats, y que de bades seria pretenir ara resucitar de bell nou, y com a sistema o base d'escola filosòfica na- cional tornarlos posar didàcticament en voga.
Es ben patent, per desgracia, y no gaire difícil de com- provar aqueixa casi absoluta desconeixença y preterició qu'observam, del gran llibre de Ramon Lull; ab tot y tro- barlo, en molts d'endrets, abundosíssim y ple d'interessant y curiosa matèria que l'erudició crítica bellament hauria poguda esmentar y treure'n profit, posant-la a contribució pera il•lustrar, reblir y documentar certs estudis y recerques d'historia y literatura en l'edat mitjana. Basti notar, per exemple, com el culturat talent del pros Milà y Fontanals, tan nodrit d'original y varia lectura, esmerçava un gran ca- bal de saviesa y pacient labor pera historiar la poesia trova-
Proemi IX
doresca a Espanya, investigant son origen y creixença, l'es- pansió que aquí lograva y les seues vicissituts, fins a decaure, apobrirse y venir a mortal decandiment, durant el XIV" se- gle... Y no hi seria vengut poch bé, com l'anell al dit, a guisa de testimoni coetani y document justificatiu de la avilida baixesa a que va arribar llavors Vart de fuglaría, re- treure aquell capítol ii8 del Llibre de Contemplació, ahont la ploma d'En LuU ab vives colors y ab segell d'autèntich verisme, escriu « Com hom se p7'en guarda de so que fan los juglars.-» Donchs res ne diu, ni un sol mot, l'eruditissim autor dels Trovadores en Espana; allà meteix ahont cercava, dins l'apòcrif Conquerimeni de Maylorcha (flagrant pasiiccio den Rosselló y en Bover) y prenent pèu d'una simulada ci- ta de Bertran de Born, proves o indicis de la coneixença qu'En Lull hagués poguda tenir dels trovadors provençals, tan popularment recordats y retrets encara, en temps d'ell, per tot el mitjorn de França.
D'igual manera's pot reparar que quant el diligent afany den Marian Aguiló retornava a novella vida l'inconegut text original del Llibre de l'orde de Cavalleria sortosament retrobat, y en feya aquella garrida edició gòtica a Barce- lona (1879), espigolava, pera acabarne d'omplir les planes sobreres del derrer full, un fragment dels rims del Concili, y una lletra del rey En Pere «ab unes cobles trameses a son fill l'infant En Martí:» sens parar esment en que, per molt bon joch que hi poguessen fer allà tals brins y es- pigoladures, més n'hi haguera fet encara aquell fort y vibrant cap. 112, «Com hom se pren guarda de so que fan los cavallers:» oportú níssim complement o afegitó que més adequat no hi podia venir, al final d'una edició com aque- lla, pera mostrar el concepte que al contemplatiu místich y asceta de Randa y de Miramar li merexíen els cavallers de son temps; a instrucció y redreçament dels quals dictava, pochs anys després d'haver escrit el gran llibre de Contem- plació, son senzill y breu doctrinari.
X Proemi
Ni girant els ulls enrera, més enllà de l'època de l'Agui- ló y En Milà, trobam apenes cap bibliògraf o comentarista qui'n fés el degut cabal, de la magna obra lulliana, assig- nant-li Uoch preeminent, per demunt tantes y tantes Arts concebudes y escrites segons el sistema y el formulisme escolàstich, y que precisament del Llibre de Contemplació era d'on treyen la llevor, l'estructura o forma inicial y s'en hi trobava'l punt de partida. Solament pera aclarir o rectificar certs fets obscurs, ignorats o torçudament entesos de la vida de R. Lull, la diligent y discreta penetració del Pare Pas- qual (i) esmentant alguns passatges del gran llibre, posava de manifest la molta substància autobiogràfica en ells enclo- sa y que no havien sabuda aprofitar, ni tant sols percebre, els autors de les llegendàries vides compostes devés la pri- meria del sigla XVI. Fins a-n aquell temps hem de remun- tar, pera trobar-hi mi altre espositor dels llibres lullians qu'atribuesca al de Contemplació tota l'importància deguda; com la hi atribuía aquell prevere de Rocafort de Queralt, mossèn Joan Bonlabi, qui en la Epistola proemial endreçada al canonge mallorquí mossèn Genovart, ab motiu d'estam- par a Valencià, per comanda y a despeses d'ell, el '^lan- querna de 1521, li senyalava y lloava com a floret escullit entre les obres capdals de Mestre Ramon, lo Contemplador major, el Libre de plasent visió (ara ignorat o perdut) y el pri- mer y segon Fèlix.
Mes si'ls primitius deixebles y adeptes que la doctrina lulliana va tenir en els sigles XIII y XIV casi may donaren manifesta preferència al voluminós tractat de Contemplació, no'l perdonà ni'l deixà de banda, sinó que despietadament li enfonsà tot, fins al mànech, el coltell de la més airada y rigorosa censura, l'implacable inquisidor Fra Nicolau Ey- merich, qui d'aquelles cent famoses proposicions dins el seu T)irectorium Inquisitorum titlades d'heterodòxia, en perpo-
(i) V. Vindicice Lulliana: Avignon, 1778, — tom I.
Proemi XI
sava una trentena a altres tants endrets o passatges del Lli- bre de Contemplació, (i) Això d'haver estat aquest el més castigat y farcit de tares, entre'ls vint volums luUians que com a herètichs denunciava el censor dominicà, y per altra part, l'abundosíssim contingut dels seus 366 capítols que feyen l'obra escessiva o difícilment adaptable a les conve- niències metòdiques de l'ensenyament escolar, esplicarien fins a un cert punt la postergaciò del gran llibre que, com- partit ja per son propri autor en tres copiosos volums, re- queria molt Uarch espay y sostinguda atenció, pera ferne anc que no més fos una reposada y ben pahida lectura.
Aquella estensió meteixa, disforja y escepcional, no superada ni amitjanada tant sols per cap altre dels llibres composts de Mestre Ramon, també havia d'esser motiu pe- ra que no'n sovinejassen gaire, des d'un principi, les copies manuscrites, ni fos tasca lleugera y fàcil, després de l'inven- ció de l'impremta, ferne una edició sencera dels tres vo- lums. (2) Solament el primer, de més breu cabuda que'ls altres dos, eixí a llum per primera vegada en lletra de motlo, a Paris, l'any 1505, en versió llatina. La primera edició completa, en llatí també, no s'arribà a estampar fins a mitjan sigle XVIII, omplint els dos toms derrers de l'edi- ció monumental, gran in-folio, que la generosa munificència d'un príncep alemany va fer possible a l'infadigable zèl d'un entusiasta de Ramon Lull y deixeble tan fervent com el prevere n'Ivó Salzinger.
Els vells trellats manuscrits demunt pergamí o paper,
(i) De tot això relatiu a la suposada heterodòxia de R. Lull, — vícti- ma innocent de liamentables discòrdies monàstiques y antipaties entre menoretsy prehicadors, — ja'n donarem compte y espinzellada ressenya, puntualment, dins el volum destinat a bibliografia.
(2) Pera formarne exacta idea proporcional o comparativa de la gran llargària material del tractat de Contemplació, bastarà observar que cap altre text lullià dels més copiosos (com el L. de 'Demostracions, l'Arbre de Sciencia, etc.) farà més de dos volums d'aquesta edició nos- tra; mentre aquell per sí tot sol n'omplirà sèt: (v. la Taula cronològica dins el Pròlech deí vol, I. — Obres 'Doctrinals, — pag. xxviii.)
XII Proemi
singularment els originals en pla o vulgar, rara vegada for- maven un volum únich, sinó dos, per que fossen més ma- nejables, o tres y tot; y això amb el temps contribuí a descabalarlos y espargirlos més y més, de manera que lo usual es trobarne ara exemplars truncats, comprenents un o dos volums, y casi may el text sencer de tots tres, ahon s'hi veja entegrament trelladada l'obra, des del breu pròlech inicial que'n perfila y senya el simbòlich plà y la mística distribució, fins al dilatat capítol 366, ab que l'autor en forma epilogada la conclou sintèticament, la vindica ja a prevenció, abrigant-se abans de ploure, — com si presentis l'oratge de censures a venir, — la comana a Deu y a tota la cort celestial, y sentint-se descarregat d'un gros feix acla- parador, amb esplay entranyable li posa terme.
La bona sort ha volgut que'n poguéssem haver y em- prar, còmodament y per tot el temps necessari, un d'aquests raríssims exemplars: l'únich complet entre'ls fins ara trobats aquí, y per ventura el més vell y de més antiga lliçó, de tots quants en son romasos a Mallorca, a Catalunya y dins tota Espanya. L'afortunada avinentesa de dispondre d'aquest preciós text original, que vé a ésser casi coetani d'En Lull, ja que evidentment sembla escrit no més ençà de mitjan sigle XIV, ha fet que'n poguéssem treure el trellat exacte que'ns serveix de base y fonament d'aquesta edició. Hem pogut confrontarlo, de més a més, amb altres quatre o cinch copies fragmentaries o parcials, pertanyents les tres millors al s. XV, (que menudament descrites més avall tro- barà'l lector; n'hem espigolades les més curioses variants, y omplit el buit de les sis fulles que a-n el vell manuscrit trecentista una mà vandàlica o inconscient li va tallar en mal'hora. Y per més aclarir el sentit del text primitiu y ai dar a la recta interpretació de certs passatges y frases, hem entremesclades a pèu de pàgina, ab les variants de la lliçó original, les correspondències llatines qu 'ofereixen les dues edicions publicades fins al present: la parisenca de 1505, y
PiioEMi xin
la maguntiiia de 1740-42; parafràstica aquella o més feta ad Uhitum, y més rònega aquesta, literal y mot a mot; reser- vant els nostres comentaris esplicatius pera encabirlos a lo derrer, dins les Illustracions y Notes, a íi de no distreure tan sovint l'atenció del devot lector, ni minvarli el pler de seguir, sense importunes o enujoses interrupcions, la ge- nuïna lectura del text autèntich.
Als qui per primera vegada penetrin com esploradors d'un terreny ignorat y verge dins la gran obra contempla- tiva de Ramon Lull, no los serà difícil formar idea de la seua material estructura y alegòrica distribució, talment com la planejava l'autor y'n posava les fites, a dins el prò- lech. Ja des de l'invocació y el mot inicial, alça'l cor y l'en- teniment a Deu; y en continua comunicació espiritual ab la sobirana Essència, li fa present y li endreça, a fayçó de mistich col•loqui, tot quant contempla y escriu. — Dues in- tencions el mouen a empendre l'obra: dar alabança de Deu, y haverne glòria y benedicció. — En reverencia y memòria de les cinch nafres de Jesucrist en la creu, la distribueix en 5 llibres; y així com Ell dejunà al desert 40 dies, departeix el contingut dels cinch llibres en 40 distinccions . — A oferir matèria contemplativa per cascun dia de l'any, tota l'obra's distribuirà en jój capítols; y recordant les sis hores que cada quart any (bissext) componen un dia, encara hi afegirà un capítol complementari, departit en 4 parts. — Cada ca- pítol consta de JO paràgrafs, en memòria dels dèu mana- ments donats a Moyses; y cada paràgraf, en reverencia a l'Unitat trina, se departeix en ) parts; resultant així tenir ]o parts cada capítol, en memòria dels trenta diners per que Jesús fou venut. — Conté'l primer llibre 5? distinccions, en representació dels nou cels; el segon en tendra i], pe'l nombre de Crist ab sos dotze apòstols; constarà'l tercer de 10, per los cinch senys corporals y'ls altres cinch espiri- tuals o potencies de l'ànima; el quart llibre'n tendra 6, per les sis dresseres entre les quals Deu ha posat l'home; y final•
XIV Proemi
ment, per les dues intencions, dues seran les distincions del quint llibre. Tots cinch plegats, compartits materialment dins tres volums y en recordança de la divinal Unitat, ro- mandran inclosos dins un sol nom: Libre de Contempla- ció.-^De manera que posada, pera més comprensiva clare- dat, en forma sinòptica la distribució material de l'obra, ab sos 3 volums, 5 llibres y els 36è capítols qui componen les 40 distincions, ofereix l'estructura que veus aquí: (0
/ íl "K 1 ) DlSTJNCClONS 139.
O ( \ f Capítols 1 al 29 . . .
Vol. 1. \ }TomsJyJJ.
'Libre U
S DisT ) Capí
STINCCIONS 10 3 22
^ I ( ) Capítols 30 al 102.
Vol. 11. kibre 11] ) D's^^NÇ^'o^s 23 332.. .U^ jj j^
I I Capítols 103 al 226 . . .\ -^
1 -L lA/- i DisTiNCCioNs 33 a 38 . . .)_, _. LjbreJV<^ ,^ , Y /ce [TomV.
( Capítols 227 al 260 . . .7
TU \r ) DlSTJNCClONS 39 V 40 . . ./_, ,.- _.„
Libre V < ^ . , ^ i /? }Toms Vly Vil.
( Capítols 269 al 366 . . .\ -^
Disposta així y compartida amb aqueix simbolisme mís- tich la vasta matèria que l'autor se proposa contemplar y tractar dins la magna obra, segueix y n'acaba'l pròlech pre- gant a Deu ab fervorosa y viva insistència que li don acert y forces pera arribaria a bon port. La emprèn abrivadament, coratjós, «ab gran alegria e ab gran audàcia,» y s'hi arrisca a la ventura, «com lo mariner en lo gran pèlec,... com l'home qui s'enamora e s'aventura per tal que conseguesca
(i) La molt desigual estensió o llargària respectiva dels cinch lli- bres, no permet bonament estamparlos ara, formant cadascun un tom. Repari's que mentre! contingut del llibre I no passa de 29 capítols ni de 42 el del IV, consta el II de 73: el V en té 98, y el III arriba a 124. De més a més, cal notar que l'estensió dels paràgrafs, molt breus al començament, va sempre en creixença; íins al punt de que cada capí- tol del III volum equival a un y mitx o dos del vol. I. L'autor meteix, adonant-se d'aquella desproporció, ja la deixava justificada, al final de l'obra, esplicant com així el volum II es molt més llarch que'l I, y té el III tanta llargària com els altres dos plegats.
Proemi XV
so que molt ama,... com l'hom qui met tota sa forsa en le- var lo fexuc fex.» Bé prou coneix que li serà l'obra «trop fexuga, trop carregosa, per forsa de gran amor e de gran alegre,» y que «enaxi com la Uebra que'l llebrer encalsa ha mester tots sos quatre peus,» així ell haurà d'emprar en el dictament del llibre totes quantes forces tenga, per no romandre retut. Mes ell espera el divinal ajutori; y en- cara que's senti «pobre e vil per natura e per males obres» y cregui son nom indigne de que dins l'obra sia escrit, fa via animós «al entrament d'ella,» y ab íntim goig n'escriu la primera distinció, <^d' alegre,^ a manera d'introductori — de sinfònica obertura, diguem-ho així, — del gran poema mís- tich; ab l'esperit tot vessant d'ascètica coratgía, d'una força incontrastable, «major que cella dels munts.» Aquell abri- vat escalf el fa sentirse «tant ple e cobert d'alegria dins e defora, que la mar no es tant plena d'aigua:» y «com lo bon cavaller qui es bé guarnit en son cavall té en vil son enemich,» ell engega tota desconfiança y tristor poruga, y ab heròich gest d'ardit lluytador esclama: — «jNi ferre ni acer no es pus forts de mi!» (cap. 2, 2^.) Tal es la vigorosa exultació d'ànima ab que'l pecador contrit comença a es- criure la gran obra contemplativa. Ja vindran després, per dolrós contrast y retorn de la mesquina feblesa humana, els planys, angoixes y dubtes, tristors y defalliments.
Llarga seria, per molt que la condensàssem, la ressenya espositiva de l'abundosa y multiplicada matèria mística que dins cadascun dels tres volums de l'obra, l'autor contempla y retreu. Res millor — pera que'l lector en puga formar prèviament cabal concepte, — que preposarli la Taula o rú- briques dels 366 capítols, ab la distribució indicada de vo- lums, llibres y distincions. A tots els manuscrits hi figura in capite aqueixa taula, inseguint la vella usança; per això, y com a útil y avinent preliminar o portalada del llibre, ab tota exactitut la reproduïm. Per ella's veu el procés seguit y el desplegament de la vasta enciclopèdia contemplativa
XVI Proemi
qu'En LuU dictava, considerant en el P*" Llibre els atributs divinals; tractant en el 11" dè la Creació y la provident Or- denació del món y les creatures; de l'obra messiànica o redemptora; d'altres atributs de l'eviternal Essència; de la vida futura o supra-sensible, y de l'absoluta perfecció (aca- bament) de nostre Senyor Deu. — El volum 11", qui comença pe'l IIP"" Llibre, es una amplissima esposició, curiosament colorida, del espectacle que l'humanitat presenta, en sa do- ble fase esterior y interna, del còs y de l'esperit: espècie de <(^dança•>^ no de la mort, sinó palpitant y viva: llarga processó panoràmica ahont van desfilant, primer, ab sa varietat d'estaments y categories, la societat civil y religiosa de la gent nostra del sigle XIII, y després, ab son barrejat mes- tay de virtuts y vicis, la sentimentalitat passional humana d'ont-se-vulla y de tots els temps. Allà es ahont brolla a doll seguit, fecondissima, inestroncable, la genial fantasia del contemplatiu asceta; allà gentilment s'esplaya, goixant a lloure, ab senyorívol empriu de la parla arromançada, la seua ploma vibrant; y ab profonda observació y feridor cop d'ull, que no s'inspira en boyroses abstraccions, sinó en palpables y crues realitats, filles d'una coneixença immedia- ta, esperimental, viscuda, recorr y tresca ab llarga volada el dilatat camp d'acció ahont se mouen y funcionen els sentits o senys corporals y les potencies o facultats anímiques qu'ell anomena cogitació, apercebiment, consciència, subtilèa y corat- gia o fervor. Aqueix es el cap cimal, el bessó més Uecorós, l'endret culminant de l'obra. May no hagués escrit En LuU res més que aquella estupenda centvintena de capítols del Llibre IIP' de Contemplació, en tendría prou y massa pera merèixer l'anomenada de gran escriptor, de filosof-poeta, de vident illuminat que la fama a través dels sigles li ha es- pargida, y li ratificarà, com més de prop seran conegudes genuïnament les seues obres autèntiques.
En el Llibre IV segueix tractant-hi de sensualitats y en- tellectuitats; de qualitats y significances; de fe y rahó, dels
PrOEMI XVII
articles y manaments de la Uey divinal escrita, y de predes- tinació. —Finalment, ab les dues últimes distincions, les més llargues y esmicolades de totes, tractants d'Amor la primera, y l'altra d'Oració, conclou el terç y derrer volum de l'obra, el més perllongat dels tres, ahont van alternant capítols de originalitat singular y factura estranya (com els qui contenen fantàstiques alegoríes, no superades en mera- vellosa abundor d'imatges dins cap més llibre luUià) ab altres d'esquèrpa interpretació y esbraonadora lectura, per haver-hi adoptat l'autor aquell artifici d'estil, espècie d'àlgebra filo- sòfica, consistent en l'us de lletres com a significança re- presentativa d'idèes sensibles y d'abstraccions: procediment que tan envitricoUada y difícil fa, als no habituats, la cabal comprensió de casi totes les ^Arts ahont En LuU va emprar dita forma.
No s'es mester apenes sortir del text meteix del gran llibre, ni anarne a cercar cites y referències dins l'eixam de tants y tants d'altres com el varen subseguir, pera destriar clarament les circunstancies de lloch y temps qui l'engen- raren y establir la situació relativa que li pertoca, dins l'en- trunyellat conjunt de ï Optis luilià. El Llibre de Contempla- ció es evidentment el primerench brot tenral, la matinera eclosió y brostada d'aquell gran arbre que tant arribava a multiplicar, durant més de 40 anys, ses esponeroses bran- ques y flors y fulles: es Vhereu, el germà major d'aquella nombrosíssima nissaga; el fill primogènit de la prolífica potencia sentimental y entellectiva de Ramon LuU. Escrit tot ell o en gran part, ab mogut escalf de cervell y ploma, dins el bull de conversió del amador de les vanitats mun- danes cap-esflorat y lasciu, dins el trontollament y'ls abru- sadors fiblons d'aquella terrible crisis, d'aquell temporal desfet ahon s'afonà pera sempre l'home d'esburbada y vi- ciosa vida, y va surgirne l'asceta, el místich assedegat de martiri, el penident humiliat;... es la professió de fe novella d'una existència qui recomença, la contrita espiació de
XVIII Pro EM I
trenta anys de vida miserablement tudada, dins l'enllotat fangar d'enervants deports y males passions. A estones, el pecador penedit interromp l'enlairada contemplació de les divinals alteses, de les meravelles creades, del camp immens que recorren l'enteniment y la rahó; y com au volant que acopa ses ales y devalla afuada per ajocarse en son propri niu, se contempla a si meteix ab introspectiva ullada que li penetra fins a lo més recòndit y ombrívol de sa conciencia; y llavors el seu ascetisme humil, qu'ha desfermat o romput tot quant de lligam l'encatiuava y ha esvaneít tot mirament mundanal que li cohibís el seny y la voluntat, li dicta y el mou a escriure les seues confessions íntimes: confessions no murmurades a cau d'orella, amb el secret y reserva sa- gramentals, cap clí y de genollons devant el prevere, sinó cara alta, a veu plena, devant Deu y tot lo món, a la faç de les generacions presents y de les futures. Així's pot ben afir- mar que en el Llibre de Contemplació, vessant en molts de passatges d'ingenuitat amable y corprenedora, s'hi troba la confessió d'En LuU ab l'humanitat.
Aquí a Mallorca va ésser (encara que'l text espressa- ment no'ns ho diga) ahon traçà'l recent convertit aquelles pàgines entranyablement dictades: les primeres que li re- brollaren de sa ploma, netetjada, eixuta y de bell nou re- trempada en sanch viva y llàgrimes, com hagué esborrats pera sempre y esqueixats els eròtichs rims, fruyt bordis- sench d'aquells anys de joventut luxuriosa y esmaperduda. Retornat dels llunyans pelegrinatges y romeries ab que, se- gons devota usança, volgué adomdar l'esperit y el còs a les aspres mortificacions de la vida ascètica y ermitana inte- riorment ja resolta; durant aquelles anyades de recuUiment y estudi en que forjà sos plans apostòlichs; dins la cambra, tan sovint abandonada, de son alberch familiar, ahon llavors encara casolanament vivia ab sa muller y'ls seus dos infants; «obligat e sotsmès a orde de matrimoni,» però amb l'ansia y el propòsit de dejunar de tota carnal gaubança, «desitjós
PrOEMI XIX
com pogués fúger a les obres e als fets en los quals luxúria l'havia corrumput e ensutzat;» anyorant el dia y l'hora de ésser «servu e companyó dels benahuirats religiosos qui's fan servus e sotsmesos de virginitat e de castedat;» trobant- se ja al entorn dels 40 anys de sa vida, y planyent en tot aquell temps «haver més ensaborides les viandes sensuals que les entellectuals;» freturós de deixar en banda el govern y cura de ses possessions y rendes, de veure's «desempatxat dels bens temporals a posseir» y poderlos desemparar; cla- mant ab viva frisança «iquant serà aquell temps gloriós que hom no haurà necessitat de nomenar nuUa cosa al cors necessària!» y considerant ja la mort com a dolç deslliura- ment del captiveri de viure, «si no fos la paor de morir enans que fos acabada aquesta art de Contemplació:...» dins aquell renovament d'ànima y en tal estat d'esperit va ésser composta y dictada l'obra.
Tant l'absorbia y de tot en tot li ocupava sa activitat y potencies el febrós afany de menaria avant, que «en altres coses no podia entendre:» y «en axí com home qui famejant se cuita com menuga e fa de grans bocins per la gran fam que sent,» nit y dia s'esforçava en arribaria a bona fi; tant per que ab ella «los homens errats fossen endreçats, e los pecadors fossen en vertuts, e'ls necis en savièa, e per tal que tornàs la devoció qui ésser solia, en amar e loar e hon- rar e servir Deu,»... com per que li fos arma poderosíssima, in contrastable, en dia qu'anàs a terra de sarraïns, a donar coneixença de la vertadera fe, y a «pendre martiri, ab escam- pament de sanc e de lagremes.» (0
Aquest propòsit sens dubte fou qui'l mogué a escriure el Contemplador, o al menys a traçarne'l primerench disseny o croquis, en llengua aràbica, qu'ell havia apresa y ja practica-
(i) En els comentaris y notes que van a lo derrer del llibre, apunta- rem ab més examplitut o transcriurem textualment els passatges auto- biogràfics y comprovants, que demunt-demunt y en partida tant sols esfloram aquí, per no allargar massa aquest proemi y concloure'l aviat, dins més breu espay.
XX Proemi
va a les hores; com igualment hi escrivia altres llibres, p. ex., aquell que d'un promte intitolava Libre de raons en les tres ligs, després Libre de Qüestions e T)emandes, y a la fi, Libre del Gentil. Mes, adonant-se aviat de l'examplitut y fa- cilitat majors que naturalment trobava en l'empriu de la propria llengua nadiva, los arromançà en vulgar, de manera que'n fés no una traducció literal o versió ajustada a la pri- mitiva forma, sinó més tost un rifacimento, una nova redac- ció, ahon «trasportava e mudava» el text embrionari (com ell declara) y li donava forma definitiva «ab pus altes e pus acabades rahons.» Pot-ser encara aquells textes arromançats reberen posteriorment novells retochs y esmenes d'alguns passatges, de qu'en son romasos indicis que procurarem destriar y deixar ben espinzellats.
Tal es, sumàriament esposada, la gènesi del primer y major llibre de Ramon Lull: «aquest libre (segons ell me- teix escrivia) compost de sciencia theological e de sciencia natural:... obra qui es demostració e figura a moltes altres obres;.,, art per la qual hom s'enamor de Deu;... obra d'amor e de fervor e de penitencia e de menyspreament d'aquest món;... sciencia de contemplació, novellament ab novella manera demostrada:» Ihbre qu'ell encobeía ab afecció «tant coral, e tant li era entrat en l'amor de l'ànima,» que per son espandimenty per que logràs generosa y bona rebuda, pre- gava a Deu que tota quanta de gràcia y mercè fos servit de concedirli a ell en persona, la volgués otorgar «a la exalta- ció e multiplicament» del llibre benvolgut.
Si obra lulliana hi ha qu'haja de donar lloch y ample marge a ben interessants estudis espositius y a lluminosos essaigs de critica, serà indubtablement aquest Llibre de Con- templació, tan rarament conegut y apenes estudiat ni co- mentat abans d'ara. Intacta y verge deixam la curiosíssima y abundosa matèria al talent y enginy dels qui la voldran y sabran tractar, ab la competència y preparació adequades; endreçant tot el nostre esforç a la tasca prèvia d'oferir un
PrOEMI XXI
text original veritable y depurat, sens lo qual tot intent crítich o espositiu havia de resultar, com fins a l'hora pre- sent, dificultós o impossible.
Podrà haver-hi discrepància de parers, opinions adver- ses y favorables, respecte al fons de doctrina, al contingut substancial, filosònch, teològich, mistich, de l'obra magna de Ramon LuU. Podran resurgir encara, com en les passa- des centúries, novells estols d'apologistes y detractors... Mes, en tot cas, qualsevol sia l'importància y vàlua cientí- fica o doctrinal que'l modern criteri li reconegui, s'haurà de considerar ab plena unanimitat el Llibre de Contemplació com un rich tresor filològich, com un venerable y preuat monument de llengua, tal volta sens par ni igual, entre'ls que poguessen ostentar les altres literatures romàniques, a la derrería del sigle XIII.
Ara que romandrà per primera vegada acuradament imprès y divulgat son text original y autèntich, serà arriba- da l'avinentesa de comprovar y fer vera l'asserció del sabi Prelat de Vich; qui penetrat de la capdal y transcendent im- portància del gran llibre de Ramon Lull, no vacilà en afir- mar que «el dia que fos conegut, prendria nova virtut y força la nostra literatura.»
M. 0. "B.
^
ADVERTÈNCIA
Les lletres A, B, C, D, ab que's destrien les variants anotades a péu de pàgina, designen respectivament els quatre manuscrits qu'hem emprats y tenguts a la vista pera establir el text original, a saber:
A) El m.s. més antich y complet, del sigle XIV; pertanyent avuy al Col•legi de la Sapiència, d'aquesta ciutat de Mallorca.
B) El del sigle XV, existent a la Biblioteca Provincial y Uni- versitària de Barcelona.
C) El d'igual època, de la llibreria particular del Sr. Marqués de Campo-franco.
D) El del sigle XV també, de la Biblioteca Provincial y del Institut Balear.
Les acotacions y frases llatines aclaratories, corresponen, se- gons la respectiva inicial:
P) a l'edició de Paris, de 1505.
M) a l'edició de Maguncia, de 1740-42.
Al capdavall del tom, dins les lïlustracions y Notes, s'hi trobarà la descripció circunstanciada d'aquests m.ss. y textes estampats.
^ Comensen Jes Rubriques del primer libre de Contemplació, compilat per en R. LulU
Volum I.
Ç Comensa la primera distinccio: daiegre.
1 . Com hom se deu alegrar per so com Deus* es en ésser.
2. Com hom se deu alegrar per so com es en ésser.
3. Com hom se deu alegrar del ésser de son proixme. ^
Ç De la segona disHnccio, qui tracta de la Infinitat divina.
4. Com Deus es infinit en sa essència.
5. Com home es fenit en Deu.
ç De la tersa'^distinccio, qui tracta de la "Eternitat divina.
6. Com Deus es sens comensament.
7. Com la eternitat divina ^ es sens fi.
Ç De la quarta distinccio: de Unitat^ de la essència divina.
8. Com un Deus es en ésser tan solament.
9. Com la essència divina es una substància tan solament. 10. Com lo mon no es creat ni fet si no per un Creador^
tan solament.
I. A, Luyll: C,D, Luyl. — 2. A,C, Con hom... con Deus (passim). — 3. C,D, proysme: A, pruxme. — 4. D, tcrça. — 5. B, Con Deus. — 6. A,D: esmenada en el m.s. aqueixa paraula, que deya humanitat. — 7, B, ne feyt si no per un creador e un factor.
CoNTEMPLACIO-1 -C.
xxiY L. DE Contemplació
Ç De la quinta disfinccio: de Trinitat, '
1 1. Com la substància divina es .iij. persones.
1 2. Com les tres persones son una substància divina.
13. Com la Trinitat divina es una cosa en essència, jassía
so que en Deu sien dites moltes coses.
Ç De la .vjf distinccio, qui tracta de divinal Potestat, ""
14. Com Deus es poderós en essència.
J5. Com lo poder divinal forsa e costreny lo cors de natura.
16. Com Deus ha poder de resuscitar los morts. 3
17. Com Deus es poderós de dar-* salvació a quis vol, o
dampnacio.
18. Com Deus es poderós de fer totes coses, pus quen
aja raó.
§ De la .vijJ" distinccio: de la Sciencia divina,
19. Com Deus es seient en sa essència divina.^
20. Com Deus sab totes coses que son ni quines son.^
21. Com Deus sab tot so que fan 7 les creatures.
22. Com Deus sab la quantitat de totes les coses. ^
Ç De la .viij,'' distinccio: de Veritat divina,
23. Com Deus sia 9 veritat.
24. Com la obra divina es vera.
25. Com Deus ha volgut que veritat sia carrera de sal-
vació.
26. Com viure en glòria es vida vera.
Ç De la .ix." distinccio y qui tracta de la Bonea divina.
27. Com la essència divina es subirana bonea.
»
I. A,B, qui tracta de Trinitat. — 2. D, de divinitat: B, de poder divinal. — 3. B, los homens morts. — 4. B, de donar. — 5. B, sab la sua essència di- vina.— 6. B, totes quantes coses son, que son ni quines son. — 7. B, tot quant fan. — 8. B, de totes quantes coses son. — 9. B, es.
Rubriques dels Capítols xxy
28. Com Deus es bo en sa obra.
29. Com tot lo bé qui es en hom, es vengut de la divinal
bonea.
COMENSA LO SEGON LlBRE.
Ç De la ,xf disfinccio, qui tracta de Creació*
30. Com Deus creà les creatures de no re. '
31. Com Deus creà la primera matèria.
32. Com Deus ha creat lo firmament.
33. Com Deus ha creats los elements.
34. Com Deus ha creats los metals. *
35. Com Deus ha creats los vegetables.
36. Com Deus ha creats los animals.
37. Com Deus ha creats los àngels.
Ç De la .xj.'' distinccio, qui tracta de la Ordinacio^ divina.
38. Com Deus ha ordonat aquest seggle.
39. Com Deus ha ordonat lo cors del home.
40. Com Deus ha ordonada-^en home la potencia vege-
table. 4J. Com Deus ha ordonada en home potencia sensitiva.^
42. Com Deus ha ordonada en home potencia ymaginativa.
43. Com Deus ha ordonada en home la potencia racional.
44. Com Deus ha ordonada en home la potencia mutiva.^
45. Com Deus ha ordonades dues entencions^en home.
46. Com Deus ha ordonat hom enfre dos moviments.
47. Com Deus ha ordonat hom enfre volentat e poder.
48. Com Deus ha ordonat hom que pusca eléger^falsetat
e veritat.
49. Com Deus ha ordonat home, per so com la posat en v/
eléger bé o mal. 9 y
50. Com Deus ha ordonat home enfre dos mèrits, so es, ^
mèrit de glòria e mèrit de pena.
1. B, de non re. — 2. A, metayls: B, metals: C, matalls: D, metalls. — 3. B, ordonacio. — 4. D, ha ordonat: (y lo mcteix en els tres capítols se- güents).— 5. A,C, sencitjua. — -6. B, motiua. — 7. B, intencions. — 8. B, or- denadament ha posat home enfre, — 9. B, posat enfre be e mal: D, en elegir be o mal.
XXYl
L. DE Contemplació
\
5 1 . Com Deus ha ordonat home, per so com li ha dada
franca volentat.
52. Com Deus ha ordonat que tots los bens esdeven-
guen ' delí.
53. Com Deus ha ordonat que negun mal de culpa no sia
vengut delí.*
54. Com fo ordonada la encarnació de nostre Senyor
Jhesu Christ.
55. Com nostre Senyor Jhesu Christ ordonà en est mon
la sua passió.
56. Com Deus ordonadament en est seggle amaga e re-
vela la glòria e la pena del altre seggle.
57. Com Deus ha ordonada la carrera de parays.
58. Com Deus ha ordonat lo dia del judici.
59. Com Deus ha ordonat 1 altre seggle. 3
Ç De la .xijf distinccio, que tracta com Deus ha recreada la natura humana,
60. Com pertany a nostre Senyor Deu segons la sua bo-
nea que sia recreador. 6í. Com per encarnació divina fo delit peccat original.
62. Com lumà lynatge fo recreat per la sancta passió de
Jhesu Christ.
Ç De la .xiij.'' distinccio, qui tracta de la Volentat divina.
63. Com tots quants bens son, son volguts per-* la volen- tat divina.
64. Com en la volentat divina no es volgut peccat ni culpa.
65. Com Deus vol ésser Deus c home ensems. ^
Ç De la .xiiij." distinccio, qui tracta de la Senyoria divina.
66. Com es cuvinent cosa e raonable que nostre Senyor
Deus sia subirà senyor per exaltació de noblea.
1. B, venguen. — 2. (Manca aquest capítol 53 a les J{ubriques dels ma- nuscrits C y D.) — 3. B,C, segle (passim). — 4. B, venguts de. — 5. (La nu- meració correlativa d'aquests capítols y dels demés qui segueixen fins al acabament, roman alterada a les J{ubriíjues dels m.ss. C y D, per efecte de mancar-hi la del cap. 53).
RuBRJQUES DELS CaPÍTOLS XXYIl
67. Com Deus merex aver senyoria, per so car es ben-
factor.
68. Com Deus merex que sia senyor nostre, per so car
nos ha comprats.
Ç De la .XV,'' disNnccio, qui tracta de la divinal Saviea.
69. Com Deus es savi en sa essència divina.
70. Com Deus es savi en tot quant fa. •
71. Com la saviea divina trau de mal hé.y^
f De la .xvj.'' distinccio, qui tracta de la divina^ Dretura,
'J1, Com nostre Senyor Deus es dreturer en sí metex.
73. Com Deus es dreturer en los àngels e en los de-
monis.
74. Com Deus es dreturer en los homens rics e en los
pobres. 3
75. Com Deus es dreturer enfre lome injuriós e I inju-
riat.'*
76. Com nostre Senyor Deus es dreturer enfre lome just
el home peccador.
77. Com Deus es dreturer en los homens cathòlics e en
los infeels.
ç De la .xvij." distinccio, qui tracta de la Larguea de nostre Senyor Deus.
78. Com nostre Senyor Deus es larc^a totes creatures.
79. Com nostre Senyor Deus es larc a home, per so car
li donà ésser humà.^
80. Com nostre Senyor Deus es larc, per so car dona als
homens los bens temporals.
81. Com nostre Senyor Jhesu Christ fo larc de la sua be-
neyta humanitat.
82. Com nostre Senyor Deus es larc, per raó dels grans
dons que dona en parays.
j. B, en totes ses obres. — 2. B, divinal. — 3. B, e en los homens po- bres.— 4. B, en 1 ome injuriós e 1 ome injuriat. — 5. B, es llarch (passim). — 6. B, ésser humana) (passim).
xxYjji L. DE Contemplació
Ç De la .xviij." disfinccio, qui tracta de la ajuda que nostre Senyor Deus fa als homens.
83. Com nostre Senyor Deus ajuda a tots aquells qui per
amor delí se treballen.
84. Com nostre Senyor Deus ajuda als homens qui vo-
lenters fan alnioynes per amor delí.'
85. Com nostre Senyor Deus ajuda als homens justs de
lurs mortals enemics. A 86. Com nostre Senyor Deus ajuda a tots aquells qui fan penitencia.
Ç De la .xix."* distinccio, qui tracta de la Humilitat qui es en nostre Senyor Deus,
87. Com nostre Senyor Deus sumilià con pres carn hu-
mana.
88. Com nostre Senyor jhesu Christ fo humil en est mon
en totes les sues obres.
89. Com nostre Senyor jhesu Christ fo humil en totes les
sues paraules.^
90. Com nostre Senyor Jhesu Christ fo humil en la sua
digna e sancta passió.
91. Com nostre Senyor Jhesu Christ sumilíaSa hom per
obres de sacrifici. \ 92. Com nostre Senyor Deus sumilía a hom per oració.
ç De la ,xxf distinccio, qui tracta de la gran Misericòrdia divinal.
93. Com nostre Senyor Deus es misericordiós per raó de
sa gran bonea.
94. Com nostre Senyor Deus es misericordiós per raó
dels precs que li son fets.
95. Com nostre Senyor Deus es misericordiós per raó de
nostres grans necessitats.
96. Com nostre Senyor Deus es misericordiós a tots
aquells qui en la sua misericòrdia se confien.
I. En la rúbrica del text: «per la sua amor.» — 2. B, en totes ses pa- raules.— 3. C, D, se humilia: (id. en el cap. següent).
Rubriques dels Capítols xxix
Ç De la .xxjJ' disNnccio, qui tracta de la Glòria de parays.
97. Com hom glorieja en la divinal essència.
98. Com los homens justs gloriejaràn en paraís en la hu-
manitat de nostre Senyor Deu Jhesu Christ.
99. Com los benahuirats de parays gloriejen en lur' ben-
ahuiransa.
Ç De la .xxijJ' distinccio, qui tracta del Acabament de nostre Senyor Deus,
100. Com nostre Senyor Deus es acabat en sa essència
divina.
101. Com nostre Senyor Deus es acabat en totes les sues
obres.
102. Com tot lo nostre acabament està en 1 acabament de
nostre Senyor Deus.
Volum II.
COMENSA LO TERS LlBRE.
Ç De la .xxiij." distinccio, qui tracta de veer.
103. Con hom se pren guarda del entrament e del eximent
que hom fa en est mon.
1 04. Con hom se pren guarda en est mon quals coses son
belles ni quals coses son leges.
105. Con hom se pren guarda en la alteració e en lo ca-
miament que fa^en les coses mundanes.
106. Con hom se pren guarda de les differencies qui son
en les creatures.
1 07. Con hom se pren guarda de so que fan los vegetables. 3
108. Con hom se pren guarda de so que fan les bèsties.
1 09. Con hom se pren guarda de so que fan les aus.
1 10. Con hom se pren guarda de so que fan los clergues. 111. Con hom se pren guarda de so que fan los Reys els prínceps.
I. B, en la lur. — 2. B, ques fan. — 3. A, veietables: C,D, vejetables.
XXX L. DE Contemplació
j 1 2. Con hom se pren guarda de so que fan los cavallers. ' 1 1 3. Con hom se pren guarda de so que fan los pelegrins
els romeus. 1 14. Con hom se pren guarda de so que fan los jutges els
avocats els testimonis. 1 15. Con hom se pren guarda de so que fan los metges.
116. Con hom se pren guarda de so que fan los mer-
caders.
1 1 7. Con hom se pren guarda de so que fan los mariners. 1 18. Con hom se pren guarda de so que fan los juglars.
1 ] 9. Con hom se pren guarda de so que fan los pastors.
120. Con hom se pren guarda de so que fan los pintors.
121. Con hom se pren guarda de so que fan los lauradors.
122. Con hom se pren guarda de so que fan los maestrals.*
123. Con hom se pren guarda en la crou, del esclau ^ de
nostre Senyor Jhesu Christ.
124. Con la vista corporal humana es fenida^e termenada
Ç De la .xxiiij." distinccio, qui frac fa doymenf.
125. Con hom es oent veus e paraules.
126. Con hom es oent les laors o les infàmies^ que Is uns
homens dien dels altres.
127. Con loyment humanes termenat.
ç De la .xxv."" disfinccio, qui fracfa de odoramenf.
128. Con hom es odorant odors, e con lodorament humà
es termenat.
f De la .xxvj. " disfinccio, qui fracfa de gusfar.
1 29. Con hom es gustant les coses douces o amargoses, e
com lo gustament humà 7 es termenat.
Ç De la .xxvij.'' disfinccio, qui fracfa de senfimenf humà. ^
130. Con hom es sentible^de calor e de fredor.
j. B, cauallés. — 2. B, D, menestrals. — 3. B, sclau: D, estlau. — 4. B, finida. — 5. B, e les infàmies. — 6,7,8. B, humanal. — 9. A, sencible: B, sen- sible (passim).
Rubriques dels Capítols xxxi
131. Con hom es sentible de fam e de set.
132. Con hom es sentible de sanitat o de malautía.
133. Con hom es sentible de repòs o de treball.
134. Con hom es sentible de pesar o de plaer.
135. Con hom se sent diligència o perea.
136. Con hom ha sentibilitat de desig o de enyorament.
137. Con hom ha sentiment dardiment o de volpelea. '
138. Con hom es sentible de vergonya. 1 39. Con hom es sentible de gelosia.
140. Con hom es sentible de vana glòria.
141. Con hom se sent ergull.
142. Con hom se sent cóbou^e envejós.
143. Con hom es sentible de luxúria.
144. Con hom es sentible dirà.
145. Con hom es sentible de glotonía.
146. Con hom es sentible de paor.
147. Con hom es sentible en sa sensualitat.
148. Con lo sentiment humanes termenat.
Ç De la .xxvíij." distinccio qui tracta de Cogitacio qui es seny espiritual entellectual en home.
149. Con hom cogita en la divinal essència, v
150. Con hom es cogitant en la gloriosa humanitat de nos-
tre Senyor Jhesu Christ.
151. Con hom cogita en les obres que fa la divinal essència
e en les obres que son fetes segons cors -^ de natura.
152. Con hom es cogitant en so que fan los àngels e lo»
demonis. v
153*. Con hom cogita en les obres que fan los animals. J54. Con hom cogita en les concordances e en les contra- y
rietats qui son enfre fe e raó. ^ •^
155. Con hom cogita en les concordances e les contrarie-
tats qui son enfre enteniment e paraula.
156. Con hom es cogitant en la servitut en la qual es sots-
mès al acabament divinal e al defalliment nostre humanal.
157. Con hom cogita en aquelles coses en les quals aquest
mon es bo e en les coses per les quals aquest mon es àvol.
1. B, de volpelesa. — 2. B, cobeu. — 3. B, humanal. — 4. B, segons curs. — 5. B, raho.
CoNTEMPLAClO-1-d.
XXX]]
L. DE Contemplació
158. Con hom cogita en les coses qui son a home profita- bles e en les coses qui no son a home profitables. 4 1 59. Con hom cogita en la glòria de parays e en les penes infernals.
160. Con hom es cogitant en la mort.
161. Con hom es cogitant en la natura de la memòria hu-
mana.
162. Con hom es cogitant en la natura del enteniment
humà.
163. Con hom es cogitant en la natura de la volentat hu-
mana.
164. Con hom es cogitant que en anima racional memòria
no es enteniment ni volentat, ni enteniment no es memòria ni volentat, ni volentat no es memòria ni enteniment.
165. Con hom es cogitant la manera segons la qual les .iij.
vertuts de la anima son una substància simpla.
1 66. Con hom cogita la manera segons la qual les coses
sensuals embarguen ' les coses entellectuals.
167. Con hom cogita en la vertut e la noblea que les co-
ses entellectuals han sobre les coses sensuals.
168. Con hom cogita en les termenacions dints les quals
es termenada la cogitacio humana.
Ç De la .xxixf disHnccio, qui tracta
en qual manera hom ha apercebiment daverconexen-
sa daquelles coses que vol entendre e conèxer.
1 69. Con hom aperceb e conex ab les coses sensuals quals
coses son les coses entellectuals.
170. Con 1 enteniment humà aperceb e entén per les unes
entellectuitats, altres entellectuitats. ]7i. Con hom aperceb e entén lo cors =^ de natura e les obres de natura.
1 72. Con hom aperceb e entén quals son les coses qui no
van segons cors de natura e que son fora los tér- mens de natura.
173. Con hom aperceb e entén les occasions per les quals
home es certificat o per les quals home cau en dubitacions.
1. A, embargen. — 2. B, lo curs (passim).
Rubriques dels Capítols xxxiii
174. Con hom a aperccbiment e conexensa de les coses qui son secretes.
'75* ^^^ hom ha apercebiment e conexensa d aquelles co- ses qui son possíbols e d aquelles coses qui son impossíbols.
1 76. Con hom ha apercebiment e conexensa que nostre Se- /
nyor Deus es en ésser.
177. Con hom encerca manera segons la qual pusca aper-
cebre e conèxer la essència divina qual cosa ni que es ' en sí metexa.
178. Con hom aperceb e conex que aquelles coses que
hom apella vertuts^en Deu, son en Deu coses essencials e que no son coses accidentals.
179. Con hom aperceb e entén, per significacions entel- /
lectuals demostrades e significades per vertuts V entellectuals [e] per raons necessàries, que nostre Senyor Deus es en trinitat de persones.
180. Con hom aperceb e entén per significats de vertuts
essencials e per raons necessàries, que les tres per- sones divines son una substància divina tan sola- ment.
181. Con hom aperceb e entén per significats entellectuals
demostrats en les vertuts [de Deu] e en les sues proprietats e en la sua substància, que les tres per- sones divines han egual vertut e egual bonea e egual acabament.
182. Con hom aperceb e entén en los significats entellec-
tuals de les vertuts essencials qui son en Deu, quals son les obres de nostre Senyor Deus.
183. Con hom aperceb e entén per los significats que do-
nen les vertuts qui son en la essència divina, quel peccat d Adam es general en la espècia humana.
184. Com en les vertuts de Deu pot hom apercebre e en-
tendre que nostre Senyor Deus es poderós de ésser Deus e home ensems.
185. Com es significada e apercebuda e entesa la final raó
per que Deus vol que la natura divina sia ajustada ab la natura humana en nostre Senyor jhesu Christ.
186. Con hom aperceb e conex en los significats de les
1. B, qual cosa ni qui es. — 2. B, qualitats (passim).
XXXIY L. DE CONTEMPLACJO
Ycrtuts de Deu e en los significats de les tres ligs que nostre Senyor Jhesu Christ es vertaderament Deu e home.
187. Con hom aperceb e entén qual es la mellor manera e
la pus vertadera que hom pot aver en disputacio.
188. Con hom ha conexensa e apercebiment qual lig es ve-
ra ni qual es mellor que les altres.
189. Con hom aperceb e entén les senyals segons les quals
es significat si hom es en estament de salvació o en estament de dampnacio.
190. Con hom ha apercebiment e conexensa de temptació.
191. Con hom ha apercebiment e conexensa quals coses
son peccat ni culpa. '
192. Con hom ha apercebiment e conexensa quals son los
majors bens ni quals son los majors mals.
193. Con hom ha apercebiment e conexensa quals coses
son veres.
194. Con hom ha apercebiment e conexensa de la art e de
la manera per la qual home se pot mudar de ma- les custumes e de mals nudri ments a bones custu- mes e a bons nudriments.
195. Con hom ha apercebiment e conexensa que la divinal
essència no es corrumpuda ni alterada ni ensutza- da ni afollada ni avilada, jassía so que sia ajustada ab natura humana.
196. Con hom ha apercebiment e conexensa quel mon ha
comensament.
197. Con hom ha apercebiment e conexensa per significats
sensuals e entellectuals del dia de resurrecció.
198. Con hom ha apercebiment e conexensa d aquelles co-
ses qui esdevenen ^a home per son bé e per son profit, e hom se cuida que esdevenguen 3 per mal e per son dan.
199. Con hom ha apercebiment e conexensa per los uns
contraris en los altres.
200. Con hom ha apercebiment e conexensa quals son les
oracions ni les pregueres que a Deu son plaents, ni quals son pregueres -* ni demandes a Deu des- plaents.
1. B, colpa. — 1. B, que s esdevenen. — 3. A, esdevengen.— 4. A, en el text: «les oracions qui son a Deu plaents, ni quals son precs.»
Rubriques dels Capítols xxxy
201. Con hom ha apercebiment a conèxcr ' home savi e
home neci.
202. Con hom ha apercebiment e conexensa si es hom amat
o desamat.
203. Con hom ha apercebiment e conexensa a conèxer
hom leyal o hom fals.
204. Con hom ha apercebiment e conexensa de la art e de
la manera per la qual home qui sia en guerra pot aver pau e concordansa^ab sos enemics.
205. Con hom ha apercebiment e conexensa de les coses
qui han acabament e de les coses on es defa- lliment.
206. Con 1 apercebiment e la conexensa del home es feni- J^
da e termenada.
§ De la .xxxJ" distinccio, de Consciència,
207. Con hom ha consciència dels falliments que fa ab los
cinc senys corporals.
208. Con hom ha consciència dels falliments que fa ab los
cinc senys esperituals.
209. Con hom ha consciència del falliments que fa ab les
tres vertuts de la anima.
210. Con hom ha consciència en parlar o en callar.
211. Con hom ha consciència en donar o en tolre.
212. Con la consciència del home es certificada o es dup-
tant.
213. Com la consciència del home es termenada e fenida.
Ç De la .xxxj° disNnccio, de Subíilea,
214. Con hom ha subtilea e enginy naturalment o acciden-
talment.
215. Con hom sasubtila3en les coses sensuals e en les en-
tellectuals.
216. Con hom pren manera segons la qual aja subtilea, e
endressa a son enversari son enginy ^e son ente- niment, per tal que la esputacio li fassa enten- dre raó.
1. B, e conexensa de. — 2. B, concòrdia. — 3. B, ha subtilea. — 4. A, cngyn (passim): B, engin.
XXXYl
L. DE Contemplació
217. Con hom asubtila son enteniment e son enginy en la esputacio encercant la bonea de Deu.
2j8. Con hom ha subtilea per la qual ha conexensa que ahuyrs ni aravayns ni sorts no son re.
219. Con la subtilea del home es fenida e termenada.
g Ve la .xxxij." distinccio, de la Coratgía 0 de la fervor qui es en home.
220. Con hom es coratjós ni fervent en amor.
221. Con hom pren manera per la qual pot mortificar o
vivificar sa coratgía e sa fervor.
222. Con hom ha gran coratgía e gran fervor contemplant
en nostre Senyor Deus.
223. Con hom ha gran coratgía e gran fervor de veer nos-
tre Senyor Deus.
224. Con hom ha gran coratgía e gran fervor de honrar
son Senyor Deus.
225. Con hom ha gran coratgía e gran fervor d anar a nos-
tre Senyor Deus.
226. Con los térmens de coratgía e de fervor dome cres-
tià poden ésser majors e mellors en amar Deu que de negun home ' qui no sia crestià.
Volum III.
COMENSA LO QUART LlBRE
§ De la .xxxiij.'' distinccio, en larhre qui tracta de ésser e de necessària e de privació,
227. Com es tractat de ésser en potencia e en actualitat e
en possibilitat e en impossibilitat.
228. Com es tractat de necessària en potencia e en actua-
litat e en possibilitat e en impossibilitat.
229. Com es tractat de privació en potencia e en actuali-
tat e en possibilitat e en impossibilitat.
1. A, de negu home.
Rubriques dels Capítols xxxvii
Ç T>e la .xxxiiij.'* disNnccio, qui tracta del arbre de sensualitats e de entellectuitats.
230. Com es tractat del faedor sensual e del faedor entel-
lectual.
231. Com es tractat de la matèria sensual e de la matèria
entellectual.
232. Com es tractat de la forma sensual e de la forma en-
tellectual.
233. Com es tractat de la causa final en les coses sensuals
e en les coses entellectuals.
Ç De la .xxxv.'' distinccio qui tracta del arbre de qualitats e de significats.
234. Com es tractat de qualitats, en qual manera donen
significació les unes de les altres.
235. Com es tractat de la manera segons la qual qualitats
signifiquen substància, e substància significa qua- litats.
236. Com es tractat de la manera segons la qual qualitats
donen significació de veritat o de falsetat.
237. Com es tractat de la manera segons la qual qualitats
donen significació e demostració de les coses qui son ordonades o desordonades.
5 T>e la .xxxvj." distinccio qui tracta de fe e de raó en larbre de la creu.
238. Com es tractat de la manera segons la qual fe està en
home potencialment e actualment.
239. Com es tractat de la manera segons la qual ' raó està
en home potencialment e actualment.
240. Com es tractat de la manera segons la qual home ha
conexensa de la fe qui es vera e de la creensa qui es falsa.
241. Com es tractat de la manera segons la qual home ha
conexensa de la raó qui es vera e de la raó qui es falsa.
1. A, seguons la qual (passim).
XXXVUl
L. DE Contemplació
242. Com es tractat de la manera segons la qual home ha
conexensa de la fe qui es natural e de la fe qui no es natural.
243. Com es tractat de la manera per la qual hom ha co-
nexensa de raó natural e de raó no natural.
244. En qual manera fe e raó fan a home loar e beneyr
son Deu e son Creador.
245. Com es tractat del primer article, on se prova la sanc-
ta Unitat de nostre Senyor Deus.
246. Com se prova la Sancta Trinitat de nostre Senyor
Deus.
247. Com se prova que nostre Senyor Deus es creador.
248. Com se prova que nostre Senyor Deus ha recreat lo
mon.
249. Com se prova que nostre Senyor Deus es gloriós e
gloriejador.
250. Com es provat que nostre Senyor Jhesu Christ es
concebut ' de Sant Esperit.
251. Com es provat que nostre Senyor Jhesu Crist nasc ,, jf de la Verge gloriosa e fo mort e crucificat per
reembre nosaltres pecadors.
252. Com es provat que nostre Senyor Jhesu Christ deva-
llà als inferns per trer los prophetes, e com es pro- vat que nostre Senyor Jhesu Christ resuscità.
253. Com es provat que nostre Senyor Jhesu Christ sen
pujà a la celestial glòria.
254. Com se prova que nostre Senyor Jhesu Christ venrà
jutjar los bons els mals.
Ç De la .xxxvijf disfinccio, del arbre dels ,x. Manaments,
255. Com nostre Senyor Deus ha manat a home que no
aja mas un Deu tan solament.
256. Com nostre Senyor Deus fa manament a home que
no prena lo seu nom en va.
257. Com nostre Senyor Deus ha manat a home colre lo
disapte.
258. Com nostre Senyor Deus ha fet manament a home
que honre son pare e sa mare.
I. A,D, que nostre Senyor es concebut: C, consebut.
Rubriques dels Capítols xxxix
259. Com nostre Senyor Deus ha feyt manament a home
que no fassa homeey. '
260. Com nostre Senyor Deus ha manat a home que no
fassa luxúria.
261. Com nostre Senyor Deus ha fet manament a home
que no fassa ladronici.^
262. Com nostre Senyor Deus ha fet manament a home
que no fassa fals testimoni. 263- Com nostre Senyor Deus ha fet manament a home que no cobeeg la muller de son pruxme.
264. Com nostre Senyor Deus ha fet manament a home
que no enveg les riquèes de son pruxme.
Ç De la .xxxviij.'' disfinccio, en la qual es tractat de Predestinació.
265. Con hom encerca predestinació si es en les quatre
causes o en ventura.
266. Con hom encerca predestinació que ne quina cosa es
en sí metexa.
267. Con hom encerca predestinació en lo temps qui es
potencialment e en lo temps qui es actualment.
268. Con hom encerca predestinació en la potencia racio-
nal e en la potencia mutiva.
COMENSA LO QUINT LlBRE
Ç De la .xxxix." distinccio: de Jlmor,^
269. Com nostre Senyor Deus ha amor a sí metex.
270. Com es tractat de la amor qui es enfre la natura di-
vina e la natura humana en nostre Senyor Jhesu Christ.
271. Con la humana natura de nostre Senyor Jhesu Christ
ama sí metexa.
272. Com es tractat de la amor que nostre Senyor Jhesu
Christ ha als àngels e los àngels han a ell.
273. Con hom contempla en la gran amor que nostre Se- ^/
nyor Deus ha a home.
1. A,C, homaey. — 2. A, lodronici. — 3. A,B> damor.
CoNTEMPLACIO-1-e.
XL L. DE Contemplació
274. Com la humanitat de nostre Senyor Deus Jhesu
Christ ama lumà lynatge.
275. Com es tractat de la amor que los àngels han a sí me-
teys.
276. Com es tractat de la amor que Is benahuirats àngels
han als homens.
277. Com es tractat de la amor que hom ha a Deu en est
mon e en lautre.
278. Com es tractat de la amor que hom ha en est mon e
en lautre a la sancta humana natura de nostre Se- nyor Jhesu Christ.
279. Con hom es ubligat a amar totes aquelles coses que
Deus ama.
280. Con hom es ubligat a amar Deu per so com ell ama
home.
281. Con hom ama aquells qui amen nostre Senyor Deus
Jhesu Christ.'
282. Con hom tracta de la art e de la manera per la qual
hom se pot enamorar de son Deu gloriós.
283. Con home ama loar e honrar nostre Senyor Deu Jhe-
su Christ.
284. Com se tracta de la manera segons la qual los homens
mundans han major amor a les coses mundanes que a nostre* Senyor Deus.
285. Com es tractat de la gran amor qui es enfre nostre
Senyor Jhesu Christ e nostra dona Sancta Maria verge gloriosa.
286. Com es tractat de la gran amor qui es enfre nostra
dona Sancta Maria e los bonahuirats àngels qui son en la celestial glòria.
287. Com es tractat de la amor que nostra dona ha a ho-
me e home a ella. ^
288. Com es tractat de la amor que hom ha a sa lig.
289. Com es tractat de la amor que home ha a aquest mon
e de la amor que han los bonahuirats sants '♦de pa- radís en glòria.
290. Com es tractat de la amor quel cors ha a la anima c
la anima al cors.
I. A,B, nostre Senyor Deus. — 2. A, en el text: «que no a nostre.» — 3. A, id. «Com hom tracta de la amor que nostra dona Sancta Maria verge gloriosa ha a nosaltres e nos a ella.» — 4. A,Bí lo sants.
Rubriques dels Capítols xli
291. Com SC tracta de la amor que hom ha a saviea.
292. Con hom ama aver honrament.
293. Com es tractat de la amor que hom ha a sanitat.
294. Com es tractat de la amor sensual e de la amor entel-
lectual.
295. Com se tracta de la amor que hom ha a sanctetat. '
296. Com es tractat de la amor que hom ha a oració.
297. Con home ama aver libertat e franquetat.
298. Con home ha amor a ordonacio.
299. Con hom ama aver benahuiransa.^
300. Con hom ama encercar vera amor o falsa.
301. Com es tractat de la amor que hom ha a^riquea o a
pobretat.
302. Con hom ama aver conexensa de nostre Senyor Deus
gloriós.
303. Con hom tracta de la amor que home ha a vida e a
mort.
304. Com es tractat de la amor qui es enfrel príncep e
son poble.
305. Com es tractat de la amor qui es enfre pare e mare e
fill, e marit e muller, e parent e vehíj'^e dun es- trany home ab altre.
306. Com es tractat de la amor que home ha a sí metex.
307. Con home ama son amic.
308. Con home ^ ama son enemic.
309. Con home tracta de la amor on es acabament, e de la
amor on es defalliment.
310. Con hom encerca amor en forma.
311. Con hom ama aver conexensa de la forma de pa-
rays.
312. Con hom ama encercar e saber la gran bonea da-
mor.^
313. Con hom ama aver conexensa de la forma de vetlar
e de durmir e de sumiar.
314. En qual manera amor es termenada en temps, e temps
en amor es termenat e finit. 7
j. A, id. «sanctedat.» — 2. A, text: «bonahuiransa.» — 3. C, que ha.— A, text: «Com es tractat de la amor que hom ha a pobrea o a ri- quetat.» — 4. A, e vey. — 5. A, text: «Con hom.»— 6. A, id. «la gran bonea qui es en amor.»— 7. A, íd. «amor es termenada en temps, e temps en ella.»
4
xLii L. DE Contemplació
Ç De la .xlJ* disfinccio: de Oració. '
15. De la forma d oració.
316. Con hom adora e contempla la gloriosa unitat de nos-
tre Senyor Deus.
317. Con hom adora e contempla la gloriosa sancta trini-
tat qui es en nostre Senyor Deus.
318. En qual manera hom adora e contempla la gloriosa
essència de nostre Senyor Deus.
319. Con hom adora e contempla la gloriosa infinitat de
nostre Senyor Deus.
320. Con hom adora e contempla la vida gloriosa de nos-
tre Senyor Deus.
321. Con hom adora e contempla la gloriosa eternitat de
nostre Senyor Deus.
322. Con hom adora e contempla lo gloriós poder de nos-
tre Senyor Deus.
323. Con hom adora e contempla la gloriosa saviea de
nostre Senyor Deus.
324. Con hom adora e contempla* la gloriosa amor de nos-
tre Senyor Deus.
325. Con hom adora e contempla la gloriosa simplicitat de
la essència divina.
326. Con hom adora e contempla la gloriosa glòria de
nostre Senyor Deus.
327. Con hom adora e contempla lo gloriós acabament de
nostre Senyor Deus.
328. Con hom adora e contempla la subirana bonea de
nostre Senyor Deus. 3
329. Con hom adora e contempla la excellent dretura de
nostre Senyor Deus.
330. Con hom adora e contempla la dousa^ misericòrdia
divina.
331. Con hom adora e contempla la sancta gloriosa veritat
de nostre Senyor Deus.
332. Con hom adora e contempla la excellent senyoria de
nostre Senyor Deus que ha ^ sobre totes creatures.
I. A,C, doracio. — 2. A, en el text: «adora e contempla e loa e be- neex.» — 3. A, id. «de nostre Senyor Deus qui es subirà be.» — 4. A, id. «la vostra dousa.» — 5. A, id. «la excellent senyoria que nostre Senyor Deus ha».
Rubriques dels Capítols xliji
333. Con hom adora e contempla en nostre Senyor Deus
la sua sancta humilitat gloriosa.
334. Con hom adora e contempla la excellent gloriosa pa-
ciència de nostre Senyor Deus. 335* ^^" hom adora e contempla lo sant gloriós secret de nostre Senyor Deus.
336. Con hom adora e contempla la excellent vertut de
nostre Senyor Deus.
337. Con hom adora e contempla la santa gloriosa humana
natura' de nostre Senyor Jhesu Christ.
338. Con hom adora e contempla la gran ajuda que nostre
Senyor Deus fa a la humana natura.*
339. Con hom adora e contempla lonrat Deus gloriós, per
tal que li do conexensa e demostració de les sues vertuts glorioses.
340. Con hom adora e contempla e prega lonrat Deus
gloriós que li demostre lo bé el mal d on han co- mensament.
341. Con hom adora e contempla son Deus gloriós, que li
endrès son enteniment a aver conexensa de les coses legudes e de les coses vedades.
342. Con hom adora e contempla son gloriós Deu, que li
complesca e li do los desigs que sa anima desija.
343. Con hom adora e contempla e prega lonrat Deus
gloriós que li do la celestial glòria de paradís.
344. Con hom adora e contempla e prega son gloriós Deu
que li demostre la art e la carrera 3 segons la qual pusca plorar sos peccats e ses culpes.
345. Con hom ha esperansa en nostre Senyor Deus glo-
riós.
346. Con hom adora e contempla son Deus gloriós que li
demostre art c manera per la qual pusquen ésser endressats e convertits los infeels a carrera de per- durable benahuiransa.
347. Con hom adorant e contemplant ret gràcies e mercès
a son Deus gloriós, dels grans dons ^ que dona e de les grans culpes que perdona.
348. Con hom adora e contempla e prega nostre Senyor
Deus, que li do continencia.
1. A, en cl text: «humanitat e natura.» — 2. A, id. «a la humana espè- cia.»— 3. A,C, carera (passim). — 4. A,C, en el text: «dels grans bens.»
\
XLiY L•. DE Contemplació
349. Con hom adora e prega e contempla son Deus glo-
riós, que li sia conort e consolació.
350. Con hom adorant e contemplant es obedient 'a son
Deus gloriós.
351. Con hom adorant e contemplant se confessa a son
Deus gloriós.
352. Con hom encerca la art e la manera com sapia adorar
e contemplar per entellectual figura nostre Senyor Deus gloriós.^
353. Con hom per moral intelligencia^ adora e contempla
les vertuts de nostre Senyor Deus.
354. Con hom adorant e contemplant son gloriós Deu per
moral intelligencia,^entellectueja lo contrast qui es enfrel cors e la anima.
355. Con hom per moral figura e entellectual esposicio^
entellectueja la carrera de paradís, adorant e con- templant nostre Senyor Deus.
356. Con hom per moral figura e per entellectual espo-
sicio^ entellectueja la celestial glòria e la infernal pena, adorant e contemplant nostre Senyor Deus.
357. Con hom adorant e contemplant nostre Senyor Deus,
entellectueja la moral esposicio entellectual.
358. Con hom adorant e contemplant puja son remembra-
ment e son enteniment e son voler a nostre Senyor Deus.
359. Con hom adorant e contemplant nostre Senyor Deus,
sab aver art e manera de dir paraules rettorical- ment ordonades.
360. En qual manera oració e contemplació ordonada es bona cosa.
361. Con hom adorant e contemplant son Deu gloriós, sab
aver conexensa de la nedeetat e de la purificació de la anima.
362. Con hom adorant e contemplant son Deu gloriós,
recb art e manera per la qual ha conexensa, en la esputacio, qual es vera, o la afirmació o la negació.
1. A, en el tzxt: «es adorant e contemplant e obedient.» — 2. A, id. «contemplar entellectualment per thimologia e per allegoria e anigogja nostre Senyor Deus.» — 3. A, id. «per moral intelligencia e per allego- ria e anigogia.» — 4. A, id. «per moral e allegoria e anigogia intelligen- cia.»— 5. A, id. «per moral figura ab allegoria e anigogia entellectual esposicio.» — 6. A, id. «e per moral esposicio ab allegoria e anigogia.»
Rubriques dels Capítols xlv
363. Con hom adorant e contemplant son Deu gloriós, sab
aver art e manera per la qual conex com 1 enteni- ment reeb, en la conclusió, dreta figura o torta.
364. Con hom adorant e contemplant son Deus gloriós,
sab aver art e manera per la qual obre veritat o falsetat.
365. Con hom adorant e contemplant lonrat Deus glo-
riós, reeb gràcia e benedicció de nostre Senyor Deus.
366. Con recomta ' la tenor d aquest líbre de Contemplació,
a glòria e a laor de nostre Senyor Deus. Ç 1. De la bonea d aquest libre. tj 2. Con se demostra^ aquest libre. Ç 3. Con se contempla aquest libre. Ç 4. Con fa gràcies 3 a Deu d aquest libre de Con- templació.
I. A, en el text: «Con hom recomta.» — 2. A, id. «Con semostra.»- 3. A, id. «Con hom fa gràcies a Deu.»
LiBRE DE Contemplació
Vol. 1. (Comensament)
Deus unit en Trinitat, unida en Unitat, ab la vostra benedicció, confiants en la vostra ajuda, comensam, Sènyer, aquest libre, lo qual apellam LiBRE DE Con- templació EN Deu.'
f Comensa lo Pròiech.
H, Jesu Christ Senyor nostre! Enaxí com vos sots en dualitat, deitat e humanitat, * enaxí Sènyer, nos comensam aquest libre per gràcia S vostra ab dues entencions: la primera enten- cio es per dar laor de vos; la segona es, Sènyer, per tal que de vos ajam glòria e benedicció. 3
2. On nos, Sènyer, vos clamam mercè quens donets gràcia e benedicció, que nos no anem en est libre sinó per aquestes dues entencions tan solament.
3. Enaxí, Sènyer, com vos representàs en la sancta creu cinch nafres, enaxí nos volem aquesta obra departir per .V. libres.
I. B, Contemplació de Deu tot poderós. — 2. P, Sicul tu es in dupUci natura deus et homo. — 3. P, ut omne bonum quod humano gènere pervenit, cognoscatur ex tua providentia pervenisse.
4 Ramon Lull
4. E enaxí com vos, Sènyer, volgués el desert deju- nar .xl. dies^ enaxí, Sènyer, volem nos aquests .v. libres departir per .xl. distinccions. "^•^^Ils^^
5. Senyor Deus, creador nostre! Enaxí com vos vol- gués departir lany per .ccc.lx.v. dies, enaxí volem nos de- partir aquestes distinccions per .ccc.lx.v. capítols.
6. Enaxí, Sènyer, com vos avets posades sobre lany .vj. hores, les quals al quart any fan dia, enaxí nos sobre los dits capítols volem fer un capítol, lo qual departim en quatre parts.
7. Ah Sènyer Deus! En axí com vos volgués donar ' a Moyses .x. manaments, enaxí nos volem cada capítol de- partir en .X. parts.
8. E en axí, Sènyer, com vos sots unit en Trinitat, en axí volem departir cada part en tres parts.
9. Jesu Christ Sènyer! Com vos fos venut per .xxx. di- ners, enaxí nos volem cascun capítol departir en .xxx. parts.
1 o. En axí com vos. Sènyer Deus, creàs .ix. cels, * enaxí nos volem atribuir al primer libre .ix. distinccions.
j 1. Jesu Christ Sènyer! Enaxí com vos fos en compte de .xiij. ab los apòstols, ^ en axí nos volem atribuir al segon libre .xiij. distinccions.
12. Enaxí com vos, Sènyer Deus, avets apropriats al home .X. senys, .v. corporals e .v. espirituals, enaxí nos volem atribuir al ters libre .x. distinccions.
1 3. Ah Sènyer Deus! Enaxí com vos avets posat home enfre .vj. dresseres,^enaxí atribuim al quart libre .vj. dis- tinccions.
J4. Enaxí com vos, Sènyer Deus, avets donades al home dues entencions, enaxí nos volem atribuir al quint libre dues distinccions.
] . B, com vos donàs a Moysen: (a C y A va interpolat el mot donar). — 1. P, creasti novem ordines angelorum. — 3. A,C, en comte de .xijj, apòs- tols: M, sicut Tu cutn ApostoUs constituistis numerum íredecim, — 4. M, inter sex rectiludines: P, inler sex terminos qui sunt ante et retro, sursum et infra, dextrçrsum et sinistrorsum: {eh. çap. 353-5).
L. DE CONTEMPLACJO
15. Sènyer Deus! Enaxí com vos sots un Deu, cnaxí nos metem aquests .v. libres dins un nom, lo qual es Libre DE Contemplació en Deu.
16. E enaxí, Sènyer, com ma pensa ha estat en esta vall tenebrosa lonc temps, volem aia levar aquella e vo- lem la pujar a vos, per tal que per gràcia e per benedicció vostra contemplem en vos per tots temps.
17. Sènyer Deus! Enaxí com vos sots occasio de tot bé, enaxí nos confiam en vostra contemplació, que ella sia acabament e deslliurament d esta obra.
18. Enaxí com lome culpable està davant son senyor, soplegant e clamant mercè, enaxí nos, Sènyer, soplegam a vos e clamam mercè, davant lo vostre beneyt altar e da- vant la sancta creu, que vos nos endressets ens ajudets.
1 9. Car enaxí, Sènyer, com vos en la vera creu recreàs tot lo mon, enaxí nos avem esperansa en vos quens des- lliurets d aquesta obra, qui es a nos trop carregosa.
20. ^h Sènyer Deus! Enaxí com lome qui senamora e es son comensament en amar ab alegre e en audàcia, ' enaxí nos en lo comensament que comensam aquesta obra comensam ab gran alegria e ab gran audàcia, per forsa de gran amor: per que, nos vos pregam, Sènyer, que tota esta obra fassats esdevenir en amor e en alegre.
21. E enaxí, Sènyer, com lo mariner qui es en lo gran pèlec e ha esperansa en vos quel tragats d aquell ab ale- gria, ^ enaxí avem nos esperansa quens tragats d esta gran obra, qui es a nos trop fexuga, per forsa de gran amor e de gran alegre.
22. Oh Sènyer Deus! Vos sabets bé quel home, com es fort carregat, que son desig es que del fex gran que porta sia descarregat. Enaxí nos, Sènyer, desijam que d esta obra per gràcia vostra siam descarregats, car trop es a nos gran càrrec.
1. B, e ab audàcia. — 2. D, en lo gran pèlec es perillós, però ha espe- rança quel trayguats a port: B, quen isca per forsa de vent.
6 Ramon Lull
23. Emperò, Sènyer, enaxí com lome qui saventura per tal que conseguesca so que molt ama, enaxí nos volen- terosament nos gitam a aventura en lo tractament d esta obra.
24. Enaxí, Sènyer, com lom qui leva lo fexuc fex e hi met tota sa forsa en aquell a levar, enaxí nos metem tota la nostra forsa en lo dictament d aquest libre.
25. E enaxí, Sènyer, com la lebra que 1 lebrer encal- sa'ha mester tots sos .iiij. peus, enaxí nos, Sènyer, avem ara en esta obra mester totes nostres forces.
26. Mas enaxí com jo no son esdevengut en csser per mes forces, enaxí, Sènyer, aquest fex tan fexuc d esta obra no pot venir a acabament per mi.
27. On, com totes estes forces defallissen a portar aquest fex si no la vostra, pregam vos, Sènyer, que vos ab la vostra forsa nos enfortescats ens ajudets, per tal que aquest fex portar puscam.
28. Oh Sènyer ver Deus! Pus avem parlat del pròlec d esta obra, coven se que entrem en ella e vingam a les distinccions e al entrament delia.
29. E vos, Sènyer, enaxí com sots estat al comensa- ment del pròlec e en mig e en la fi, avem nos esperansa que ho siats^en tota la obra.
30. Vos, Sènyer, sabets bé que jo son vil e per natura pobre e per mes males obres: 3 per que, jo no son digne que en esta obra mon nom sia escrit, ne que a mi sia atri- buïda esta obra: per que, jo mon nom exil e delesch d esta obra, e ella, Sènyer, atriboesch-^e do a vos, qui sots nostre Senyor Deus.
I. A, C, encausa. — 2. B, que vos siats. — 3. B, vil e pobre per natura e per males obres: M, vilis et pauper pe?- naturam et per mea mala opera: P, et tam fragiíis intellectus. — 4. B, atreboisch.
«íSp «i^S)' «S*» ■*Ar^ '^K' 'íf•f> "G^fC» «{> «55
COMENSA LO •!• LlBRE
De la ]/ distinccio: dalegre*
Ç Cap. 1 . Com /zom se deu alegrar per so com Deus es en ésser.
^ EUS Pare, senyor de tot quant es! Si lome qui atroba la pera preciosa s alegra molt per lo atrobament d aquella, per so car la veu bella e sab que es molt bona; ben seria raó que nos qui sabem que vos sots en ésser, quens alegrassem en lo vostre ésser, per so car es en ésser e no es en privació: car qui s alegra del atrobament de les coses finides, gran maravella es si no s alegra del atrobament de la cosa infini- da. 4< 2. Vos, Sènyer, sabets que hom qui atroba tresor, que s alegra molt fortment, jassía que aquell tresor no li pusca dar vida ni vedar malautía. E doncs, aquell qui s albira en sa pensa que vos sots en ésser e donats vida e vedats ma- lautía, bé es foll si no s alegra més de vos que del tresor que atroba. 4{ 3. On com nos, Sènyer, sapiam per veritat que vos sots en ésser, alegramnos de molt gran alegria en vos, car molt sen seguex gran bé, com vos sots en ésser.
4. Sènyer Deus! Con hom es en terra estranya e atro- ba son frare o son fill, lo qual lonc temps no ha vist, molt
8 Ramon Lull
es pagat e alegre e consolat ab ell. On, com nosaltres siam venguts de privació a ésser e atrobem vos en est seggle, molt deu ésser cascú alegrat e consolat en vos, qui sots atrobat ésser pare e creador e benfactor nostre. *♦( 5. Jas- sía so, Sènyer, quel hom qui atroba son frare sapia que aquell no ha poder que li perdó sos peccats ni ha poder quel restaure de mort ne que li do vida ne quel guart d infern, e emperò sí ha gran plaer del atrobament d aquell: e doncs nos, Sènyer, iper que nons alegram en vos, quins podets perdonar e ajudar e guardar de les infernals penes? *K 6. Sapiats, Sènyer, que pus tan gran raó avem quens ale- grem en vos, que jom alegraré en amar vos e en servir e loar vos de tot mon poder.
7. Ah Sènyer Deus! Homens son molts qui a les fes- tes se comensen a alegrar per amor delies, e ornen lurs cases e lurs vestirs, e fan grans convits. ' On com vos, Sè- nyer, siats nostre repòs e nostra festa, coven se que nos vistam de vertuts e nostre cor nedejem de tots vicis, e en nostres cases amenem los pobres qui per amor de vos de- manen. >•{ 8. Oh Sènyer sant e heneyt! Vos sabets que a les festes lo senyor de la casa mana a sos dexebles que no fassen faena, e ques posen e que colguen. ^E doncs nos, Sènyer, per honor d aquesta festa la qual avem per 1 atro- bament de vostre ésser, direm als nostres membres que ells colguen e en als no sien si no en contemplació vostra. « 9. Aquesta festa, Sènyer, que nos devem fer del vostre atrobament, no deu ésser aital com les altres; car les altres en un temps son e no en altre; mas la festa que hom deu fer de vos, tota hora deuria durar e temps no la deuria comprendre.
10. Oh Senyor creador de tot quant es! Enaxí com les creatures donen significació e demostració de la gran no- blea e bonea vostra, enaxí deuria ésser gran 1 alegre que
1. A, cunvjts. — 1. M, quod in diebus festí s dominus dotnüs mandet suis famuíis ne faciant opus serviíe et quod cfuiescant et ilíos colant. ' ' ■
L. DE Contemplació
nos avem en vos. ••( i i . Emperò, Sènyer, les creatures no basten a dar ne a significar tota la bonea vostra, ans hi defallen; ' tant sots vos alt senyor e noble. E per assò, nos altres no bastam al alegre ni al plaer a aver en vos, segons ques tanyería a vostra bonea e a vostra altea. ♦í \i. Mas emperò, Sènyer, encara ns demostren molt mills les creatu- res la vostra gran bonea e noblea, que nos nons sabem alegrar en ella; e assò per raó de la nostra frevoltat e mcs- quinea, que no volem conèxer so que conèxer puríem.
13. Ben sabets vos, Sènyer Deus, que los vostres ser- vus se deurien alegrar tant en vos, tro que nulla fellonía ni ira nos pogués acostar a ells. »•< 14. Ah Sènyer ver Deus! Prec vos que adones com jo malegraré en vos, queus pla- cia que tanquets tots los forats per los quals entra en mi ira, per tal que en mi no pusca pervenir. % 1 5. Obrits, Sènyer, tots los forats e les portes de ma casa, per tal que tota sumpla de gog e d alegre, lo qual nos devem aver, com vos sots en ésser.
1 6. Jlb Senyor Deus on es franquea e mercè! Si alcuns homens se volen alegrar es volen tots umplir de gog, vin- guen a mi; car min trobaran axí ple, com font brollant es plena d aigua. >♦( 17. E si tant es, Sènyer, que venguen a mi em demanen on es lo gran tresor per qui hom reeb acabat gog e acabada alegria, sapiats, Sènyer, que jo lur diré que aquell trobaran en la cogitacio d aquell qui ymagena lo gran bé quis seguex en lo vostre ésser, com es en ésser. >•< 18. E si vénen a mi, Sènyer, e reeben 1 alegre el gog que poràn reebre, poràn sen tant portar, tro que mal ne dolor ne ira no cabrà en ells.
1 9. Oh Sènyer ver Deus! íQual cor poría compendre la vertut ni la bonea del vostre ésser? no negú. Ni nos cove, Sènyer, que 1 alegre quel hom ne deu aver, pusca null cor compendre. 4< 20. M Senyor! lOn son los ulls qui pusquen compendre a veer * vostra bonea, ni quals boques puríen
I. C, hi defalim. — 2. M, qui videndo possinf comprehendere.
lo Ramon Lull
nomenar vostres vertuts, ni quals orelles ptiríen oir les laors quis pertanyen a vostra bonea? •«{ 21. Certes, Sènyer, si jo no he alegre ne gog del atrobament de vostre ésser, jo diré a ma anima: «Sapies que si not alegres en la no- blea de ton Creador, que dolor e treball e pena tes apa- rellat a soferir per tots temps».
22. ^h Sant dels sants! Tant es gran la noblea e la altea vostra, tro que no cap en tot lo seggle. E doncs, Sènyer, cuvinent cosa es que lo nostre alegre, lo qual avem en vos, que no capia en nostre cor. •♦< 23. E doncs, glòria sia e benedicció a vos. Pare, qui aquest alegre avets tant cregut, ' tro que no cab en lo cor ni en lo cors del home, ni encara en tot aquest mon; enans es major que tot lo seggle. 4< 24. On, adorat e sanctificat e coit e servit siats vos, Sènyer, qui m avets dada gràcia que jo pusca dir a mon cor: «^Ah, quanta de bona ventura te vendrà, per so car tu talegres en 1 atrobament de ton Creador, ni quant de bé tes vengut per so car ell es en ésser!»
25. Honor e reverencia sia feta a vos, Sènyer Deus, qui avets dada tanta de gràcia a vostre servu, tro que son cor nada en gog e en alegre, axí com lo pex nadant per la mar; lo qual gog e alegre li vé, Sènyer, adones com consi- dera lo vostre ésser ésser en ésser. ^»#^ 26. Car vos, Sènyer, mavets dada tanta de gràcia que on que vaja, vag alegre, e on que estía, son alegre, e on que gir ma cara, son alegre. "♦^ 27. E so per que assò m esdevé, Sènyer, sí es per so car jo son tot en vos, e vos sots tot gog e alegre.
28. Jíh Sènyer Deus! Bastar mi ha nits ni dies 3 al ale- gre e al gog que jo sent per so com vos sots en ésser, ni bastar ma paraula a loar e beneirvos? ^ 29. Si tant es, Sènyer, que mos dies sien breus, prop son mes dolors e mes ires; car en lo temps qui es passat, jo nom son alegrat en vos, ni he dada laor de vos. ^ 30. Glòria e benedicció
1. M, tantüm auxisfi: P, augmentasti. — 2. M, quando considerat quod luum esse ^it in esse. — 3. M, sufficerenhiè mihi nodes et dies.
L. DE Contemplació i i
per tots temps sia a vos, Sènyer, qui sots esperansa dels justs e misericòrdia de nos peccadors. E placia a vos, Sè- nyer, que ubrats nostra boca a dar laors de vos, qui sots nostre Senyor Deus.
Ç Cap. 2. Com hom se deu alegrar per so com es en ésser,
H Senyor Deus! Loat e beneit siats vos, car molt se deu alegrar lome per so com es en ésser, e no es privat de ésser. ' Doncs nos, qui som certificats que som en ésser, alegrar nos em, car los .v. senys mostren lesser en que som: car ab los ulls veem, e ab les orelles oym, e ab lo nas odoram, e ab la boca gustam, e ab la carn sentim. *>♦( 2. E doncs, enaxí com a nos es, Sènyer, molt mellor cosa ésser en ésser que no seria si no érem 3 en és- ser, enaxí se cove quens alegrem molt, per so car som en ésser. »♦< 3. E per assò, Sènyer misericordiós, com sapia jo per veritat que son en ésser, e veg que mon ésser no es privat poc ni molt, àzg alegrar mi, tant que tristor no sia en mi, en poc ni en molt.
4. Oh vera lum, resplandor dels justs! Si los homens han plaer e alegre com veen arbres fullats e florits e granats e veen riberes e prats e boscatges, bé deuen aver plaers delís metexs, en so ques veen e saben que son en ésser: car qui s alegra de la bellea e de la bonea qui es fora de sí, bes deu alegrar d aquella qui es dintre sí. ♦< 5. On per assò, Sènyer, car tan gran raó avem d alegrar, sapiats que ale- grar nos em tant e tan regeament,'*tro que per gran ale-
I. P, quia tu dedisti esse hominihus, propler quod ipsi debent multutn gaudere, nam ipsi venerunt de non esse in esse. — 2. P, et sentimus tactu et in omnibus membris noslris. — 3. C, si no erets. — 4. M, vehementer.
12 Ramon Lull
grc que aurem nos serà vijarès que sumíem, adones com ymaginarem lo gran bé qui es en nos, per so com avem ésser. ^ 6. On, laor e gràcies a vos, Sènyer Deus, vos fa lo vostre servidor, com avets remembrat e posat en son cor I alegre que ell deu aver de son ésser, per so car no es en no ésser.
7. Jíh Senyor Deus gloriós e maravellós! L ome qui su- mia que es mort, com se desperta es troba viu, molt ha gran alegre. Enaxí nos, Sènyer, devem ésser alegres, con veem que som en ésser. M 8. On, enaxí com lome embriach qui es comprès per la fortor del vi tan fort que apenes es en son seny; enaxí, Sènyer, jo son tan alegre per so car he ésser, que apenes son ' en mon seny. ^ 9. £ tant son, Sènyer, alegre, que casa fas e cambra e lit e vestidures e capell de gog e de plaer e d alegre. ^
10. Ah Sant dels sants! ^ Con sesdevé que jo cogit en 1 esdeveniment de mon ésser, e veg que ésser hom ^ es lo pus noble ésser que vos avets creat, adones son baut e son pagat e son axí alegre, ^ que maravella es. 4{ 11. Sènyer Deus! E nos ja veem que les bèsties s alegren, en so que elles veem córrer e saltar e jugar, e veem los aueells ale- grar cantant e volant per laer, e veem los peys^en la mar jugar nadant. On, con aquests animals s alegren, los quals no han conexensa de vos, e doncs, jquant més devem nos ésser alegres! 7 »#< 12. On, laor e glòria e benedicció sia a vos, Sènyer, qui ns avets endressats e dat exempli com nos nos dejam alegrar en lo nostre ésser.
13. Oh Sènyer franc e conexent! Vos sabets que no es nulla maravella si alegre no es en lome qui no ama: car amor es tam bona cosa e tan noble, que null hom sens ella no es digne que sia alegre. '♦^ 14. Vos, Sènyer, sabets que adones con jo no era alegre per raó del vostre ésser con
1. A, apenes so. — 2. B, e d alegria (passim). — 3. B, Sent dels sents. — 4. B, ésser humà. — 5. M, tunc gaudeo, Isetor et sum ita satisfactus: P, ila hilaris et jocundus. — 6. B, los pexos. — 7. B, ésser més alegres.
L. DE Contemplació 13
es en ésser, que no es maravella si jo no era alegre per lo meu; car pus que per lo vostre nom alegrava, no era dig- ne que per lo meu me alegràs. ^ 1 5. Mas si ara jo no era alegre con vos m avets enamorat del vostre ésser e del meu, seria maravella de mi si nom alegrava, e seria maravella de la cosa qui 1 alegre me vedaria.
1 6. Jlh Sènyer ver Deus franc e conexent! Gran mara- vella me do de mi, con remembre lo temps passat; car membrant son, Sènyer, que jo anava sens alegre, e sens alegre estava. Doncs, ^on era 1 alegre que en mi devia és- ser? ^ 17. On, jous clam mercè, Sènyer, que us placia que en aquest temps que us plaurà que jo viva, que tota hora sia alegre, enaxi que ab alegre vaja e siga ' e dorma e vetle, e quesque fassa, tota hora sia alegre. ^ 18. On, jo us clam mercè, Sènyer, que us placia que enaxi com tot mon ésser es en ésser, que tot sia en alegre, e tot alegre sia en mon ésser.
19. Oh Sènyer Deus humit e passtentf ^ Pr^cvos que adones con mos enemics maontaràn em desonraràn em menyspendràn,3que vos me donets gràcia que jo ymagen qual me val més: o que sia injuriat, aontat e menyspreat, e que sia en ésser, o que no fos aontat e'que no fos en és- ser. Car si he aquesta ymaginacio, jo trobaré que mellor mes ésser-* que si no era en ésser. 4( 20. Encara vos prec, Sènyer, que con se esdevendrà que jo auré gran fam o set o pobrea o dolor o alcuna pena qual ques sia, que vos me fassats aestmar qual me val més: o que aquella pena sufira e que sia en ésser, o que no la sofira e que no sia en ésser. Car si assò me fets aestmar, raó me mostrarà que mellor mes que sia en ésser sufirent treball, que no freturar de ésser. >♦( 21. E si vos, Sènyer, tota hora que jo sia aontat o turmentat, me fets aestmar que mellor mes queu sofira e que sia en ésser, que no seria si no era en ésser, auré oc- casio que tota hora sia alegre, per mal que aja.
1. M, vadam et sedeam: A, C, e dorm. — 2. B, pacient. — 3. B, menys prearan. — 4. B, mes ésser en ésser.
14 Ramon Lull
22. Seny er Deus! Enaxí com son sentiblc'de gog e d alegre en mon cor, si ferse pogués, lo volgra sentir per tots mos membres, pus que ells son enaxí en ésser com lo cor. *K 23. E vos, Sènyer, pus que tant d alegre avets posat en mon cor, placiaus quel me estenats per tot lo cors; en axí que ma cara e mos ulls e ma boca e mes mans e tots los membres senten d alegre. ^ 24. Car, Sènyer, pus mos membres son en ésser e mon cor es ple d alegre, * mos mem- bres qui son en ésser deuen ésser tots plens d alegre.
25. Jlh T^ey dels reys, ali Senyor e noble! Adones con jo remcmbre la vida eternal e contemple en aquella, adones, son ple e cubert d alegre dins e de fora; e tant ne son ple, que la mar no es tan plena d aigua. ^ 26. Encara us dic, Sènyer, que enaxí com lo bon cavaller qui es bé guarnit en son bon cavall té en vil son enemic, tant se sent bé arreat,^ que enaxí tant me sent alegre, que en vil tenc, Sènyer, que ira ne tristor me pusca fer negun mal nis pusca a mi acos- tar. 4< 27. Jlh Sènyer! Tant es gran 1 alegre que vos avets posat en mi el gog el plaer, jbeneyt siats vos! que la mia forsa sent pus forts e major que cella dels munts: ^ni ferre ni acer no es pus forts de mi! *
28. Sènyer "Deus, ple de tota saviea e de tota benignitat! Pus vos me fets ésser alegre per lo vostre ésser e per lo meu, iz per que jo no guabaré que sia pus forts que roca ni acer? car abans puría la roca el acer tornar en pols, que hom alegrant en vos, en privació. 4( 29. Car possíbol cosa es a vos que la roca el acer fets esdevenir en pols; e im- possíbol cosa es a vos, Sènyer, injuriar aquell qui s alegra en vos. ^ 30. Ah Senyor! Lo meu gaubament d alegre e de for- sa quant a mi noi atribuesch, mas atribueschlo a vos; car poc valría si a mi latribuía.^ On, placia a vos, Sènyer, quel bé tot 1 entena de vos, qui sots mon creador e mon Deu.
j. B, sensible. — 2. B, plen d alegria. — 3. B, ben armat. — 4. M, nec ferrum nec chalybs sunt fortiora quam ego. — 5. Seguim aquí la lliçó de B: la de C y A es incorrecta.
L. DE Conte MPLACJO
Ç Cap. 3. Com hom se deu alegrar del ésser de son proixme.'
j^ EUS creador e salvador nostre! Co1m nos vejam nos meteys en aquest seggie ésser en ésser, coven se que cascú de nos quens alegrem los uns ab los altres enfre nos meteis; car axis deu cascú alegrar en lo ésser de son proixme com es en lo seu metex. <tí 2. Enaxí, Sènyer, com a cascú es son ésser occasio ques deja alegrar, axí li es occasio d alegre lo ésser de son proixme. ^ 3. Per assò, Sènyer, car propria cosa es al hom bo e vertuós que s alegre tota hora de be: doncs, si alegre es lome con veu bé en sí metex, alegre deu ésser en sí metex con veu bé en son proixme.
4. Jíh Senyor honrat e noble! Si jom sentia axí alegre per lo bé de mon proixme com per lo meu, jo conexería mi ésser d aquells qui han reebuda gràcia e benedicció de vos. 4< 5. E si lo meu proixme, Sènyer, ama e servex més vos que jo no fas, es raó que jom alegre més de son ésser que del meu, per so car més de bé sen seguex. >♦< 6. E si tant es, Sènyer, que jo nom alegre més del hom qui es me- llor que jo, prec vos que sia plaer vostre que al menys no men alegre menys. ^
7. Sènyer Deus! Vos sabets que plaer e gog es al home aver companyia de son proixme, car esquivament e occasio de tristor es a ell con se troba tot sol, menys d amics o de parents ^o dalcuns homens. *♦( 8. On, con nos, Sènyer,
1. En eJ text del m.s. B, s'hi troba repetidament escrita aquesta for- ma, proixme: en el de C y D, la suavisada proïsme, y en el de A, la més contreta pruxme. Adoptam aquí la primera, com a més semblant o acos- tada al seu origen etimologich. — 2. M, ^moí/ saltem non minüs Ixhr de ilto. — 3. M, sine amicis et cognatis.
í6 Ramon Lull
vcjam molts homens ésser en ésser, covés quens alegrem en ells, car 1 ésser d aquells es a nos molt profitós. ^ 9. Per que, Sènyer, vos pregam que vos nos donets gràcia e be- nedicció que nos ajam alegre en 1 ésser d aquells.
10. E vos, Sènyer, ja sabets que los uns homens aju- den als altres en lurs bens a posseir, e ajuden se en lurs treballs e cuites: e doncs, descuvinent cosa seria si los uns no salegraven en lo bé dels altres. >•{ 1 i. E si tant serà, Sènyer, que jo nom alegràs dels bens lurs per raó delís, al menys men deuria alegrar per raó del bé que a mi vé per ells. >#{ 1 2. E emperò, Sènyer, aquest alegre aital no es ver- tader alegre ni vera amor, ' que jo m alegre delís per raó de mi; ans men deg alegrar per raó delís meteys.
13. Jlh Senyor Deus qui sots consolació dels pobres e mi- sericòrdia dels peccadors! ^Tan benahuirat es aquell qui té son ésser en amor e en companyia d aquells homens qui son amadors e servidors vostres! '♦^ 14. On, con jo no aja amats aquells ni aúda companyia daq^uells, conec que son estat* en companyia dels homens vils e viciosos e indignes de la vostra glòria. ^ 1 5. Adorat e beneit siats vos, Sènyer Deus, car no tan solament avets mi encarregat quem ale- gre del ésser dels homens justs, que si avets del ésser 3 dels peccadors; car aquells son occasio per ques conex la vos- tra gran dretura e justicia.
1 6. Oh Sènyer sant e gloriós! Con hom deja ésser ale- gre del ésser del home just, ^e per que es hom irat de sa mort, ni per que sen vest hom de negre? Assò sembla, Sè- nyer, d aquelles grans peguèes e fullies que corren enfre nos. •*>•( 17. Aquesta peguea, Sènyer, e fullía es enfre nos,^ per so com ignoram^la vostra saviea, qui avets creat lom just per raó del autre seggle, e no per aquest; e a nos es
1. B, vertíadera alegria ne verfadera amor (sic). — 2. A, que so estat. — 3. M, sed etiam de esse. — 4. M, hoc, Domine, videtur mihi una ex iílis stupiditatibus et stuUitiis qux inter nos currunt. — 5. P, "Et ista talis prava et absurda consueludo accidit quasi omnibus hominibus secutaríbus. — 6. A, C, com ínnoram.
L. DE Contemplació 17
vijarès'que ell no aja aút ésser sinó per aquest mon. En- cara, Sènyer, que deuríem pensar que enaxí com lome just mor a bona mort, que enaxí puría ésser que morís a mala mort. *•< 18. Encara y ha altra maravella, Sènyer, en nos: com pot ésser que tristor pot hom gitar ^ del alegre que hom ha aút del ésser de son bon amic si bés mor; car ma- jor es lo bé que hom na reebut quel dan que sen seguex.
19. Senyor Deus! Si tant es que en hom deja caer tris- tor per so com veu murir son amic, parríam que hi degués caer adones con aquell mor en peccat, sens confessió e sens remembrament de la vostra gran misericòrdia. *•< 20. Car, Sènyer, adones poría considerar que mellor li fos que no agués aút ésser, pus quel veu murir a mort sobtana^en peccat. •♦< 2 1 . Emperò, Sènyer, com tot assò hi fos que hom veés murir son amic a mort sobtana, encara sín deu més ésser alegre que trist; car major es lo bé que sen se- guex de sa mort, per so com vos hi cumplits vostra volen- tat e jutjats en aquell dreturerament, que no sen seguex mal, si bés mor sobtosament.
22. Jlh Senyor Deus, J^ey de veritat! Ben gran mara- vella es de les gents qui a vegades son alegres en bé, a vegades en mal: car, adones con s alegren en mal, ^ques fa, Sènyer, la occasio per que deuen ésser alegres en bé? »•< 23. Car gran maravella me do, Sènyer, com se pot fer que axí tost se representa a ells la occasio que han en alegrar en mal, e axí tost es en absència la occasio que han en ale- grar en bé. Car enaxí com los munts son sobre Is plans, en axí ha dignitat alegre sobre tristicia.'^'K 24. On, jous prec, Sènyer, axí con hom peccador pot pregar senyor dous e misericordiós, que vos que desparegats de nos ^tota occa- sio per quins pusca venir mala alegria e desordonada, e quens aparegats ^ tota occasio bona on nos dejam alegrar.
1. M, et nohis videtur. — 2. M, quod tristiiia possit ejicere hominem. — 3. P, morte suhitaneà. — 4. M, ita Ixtitia habet dignitatem supra tristitiam . — 5. M, ut Tu à nobis disparere facias. — 6. M, ui nobis apparere facias.
CoNTEMPLAClO-1 -ï.
i8 Ramon Lull
25. Sènyer Deus qui perdonah als peccadors e gloriejah tos justs! Precvos per mercè que adones con jo veuré ale- grar mon proixme en vos, que us placia que aquell alegre pervenga en mi; e aquell que jo auré en vos, pervenga en ell. «< 26. Senyor meu, "Deu meu! Adones con jo veuré los homens peccadors desconexents qui estaran en tristor e en ira, precvos quem guardets em salvets que de lur tristor, ne ira ni desconexensa nos prena a mi ' >K 27. E aquests precs vos fas, Sènyer, per tal que 1 alegre que jo he en vos, no sia minvat en mi, ne sia indigne de la vostra beneyta glòria.
28. M Sènyer "Deus, sent e gloriós! Ver es que jo son obligat a ésser alegre per raó de mon ésser e per raó del ésser de mon proixme: mas tota aquesta obligació es quax vana, ^a esguart de la obligació en que solquem deja ale- grar del vostre ésser. <{ 29. Car 1 alegre que hom ha en vos, sespan e s escampa^ per lo cors del home e per la ani- ma, axí com vera fe sespan per lo cors del hom just cathò- lic. »♦< 30. On, a vos, Sènyer "Deus, laors e gràcies e honors, per so car avets feta gràcia al vostre servu en so car ab alegre comensà aquesta distinccio, e ab alegre la fenex, e a laor de son Deu.
1. M, ne inficiar. — 2. M, est quasi nihil. — 3. C, en que son. — 4. M, se expanditur et diffunditur.
De la 11/ distinccio qui tracta de la Infinitat divina.
Ç Cap. 4. Com Deus es infinit en sa essència.
S H Deus, Seny er gran e maravellós! Bé sabcts vos |[VÍ que si tant serà que una cosa pogués córrer M com a lamp e ques mogués del mig loc del frZ^jÇ-Sg&S^' mon e anàs tro al estrem del firmament, e pu- xes que anàs per totes les .vj. dresseres, que infinidament puría córrer, que encara no trobaria a vos fi. <♦< 2. On, molt es, Sènyer, gran maravella aquesta, con tan gran es vostre esser,'que en lo enteniment del home no cau' que vos siats finit. »•< 3. Jíh Sènyer Deus! No tan solament par a nos ma- ravella ésser vos sens fi, que enans es covinent cosa que siam axí com hom embarbesclat^quax èxit de son seny, adones con pensam e cogitam que cosa sia en ésser qui no aja fi.
4. Jlh Deus piadós, ple de gran misericòrdia! Adones con jo cogit en la vostra infinitat, apoquexse mon ente- niment e torna quax a no re; e assò esdevé per so car es pobre a ymaginar en vostra infinitat. <♦( 5. E si mon enteni-
1 . P, in intellectu humano non potest cadere modus intelligendi nec per- cipiendi quod finitas sit in te. — 2. P, hebetatus: M, stupefacius.
20 Ramon Lull
ment sapoquex, Sènyer, e torna quax a no re com cogit en cosa infinida, no es nulla maravella: car si lo meu enteni- ment no pot atènyer la poquea del atomus, qui es tan poca que nos pot minvar, ^com porà atènyer a la granea de la vostra essència, e majorment con la part del atomus sia cosa fenida e la vostra essència sia sens fi? % 6. Sènyer Deus! Pus que mon enteniment defall a compendre la gra- nea de vostra essència, prec vos, si vostre plaer es, que posets tan gran amor en mon cor en amar vos, quel meu enteniment defallesca a ymaginar la granea d aquella amor.
7. Oh ver "Deus, amorós e dols e plaent! Pus que vos sots tan gran e tan infinit, coven se que vos obeescam e que sopleguem a vos ab vera consciència e ab vera enten- cio. »•< 8. E si nos, Sènyer, amam e honram e servim lo vostre beneyt ésser infinit, crexerem e multiplicarem per raó de la amor e del honrament que us farem. ^ 9. Mas com jo, Senyor Beus, aja vos oblidat e desservit e aja amades e remembrades les coses de poca vertut e de poc profit, son per assò esdevengut poc e mesquí e àvol.
1 o. Sènyer Deus, ple de totes forces, on es tota altea e noblea! Tant sots noble e excellent en tota vertut, que si bé son coses en ésser occupants loc, per tot assò no ro- man que vos no siats infinit. % \\. Car enaxí, Sènyer, com vos érets infinit ans que nulles coses fossen creades, tot en axí sots ara infinit, con les coses son creades. *•< 1 2. E doncs, Sènyer, tota laor e honor e valor e virtut e bonea sia a vos atribuida e en vos sia coneguda.
13. Ah sancta essència en trinitat unida en unitat! Pus tant es que vos sots tan gran que environats los plans e les muntanyes e les mars e tot lo firmament, ^com avets ^ pogut soferre que jo sia romàs sobre la terra, desobedient a vos qui sots tan gran, e que sia estat obedient a coses poques, mesquines, fenides? ^14. Ah Sènyer Deus gloriós e beneyt! Si jo per gràcia vostra no torn a amar e honrar e servir vos, jo metex me jutjaré a ésser ublidat e des-
L. DE Contemplació 21
amat e menyspreat; e que fassats manament a la terra que nom sofira, enans se fena em sorbesca; ' car no es honor de ella que hom fals, injuriós, desobedient a son Deu, la càlcic* ne la tenga a sos peus.3»f< i^. Car gran onta es, Sènyer, a la terra, que creatura estía sobre ella, pus sia desconexent de son Creador.
1 6. Oh vos, Sènyer eternal, sens null comensament! Con vos siats sens fi, justa cosa es que vos fóssets enans que les coses creades. E doncs, Sènyer, iper qual raó, al matí con me leu de mon lit, es altra cosa enans en ma cogitacio que vos? % 1 7. ^Ni per que, Sènyer, prevé enans en ma cogita- cio cosa avent mijà, que vos qui noi avets *e sots sens fi? •K 18. ^Ni per que, Sènyer, a la nit com me git, ^ha pus der- rera cosa en ma cogitacio que vos? Prec vos, Sènyer, que vos exilets e movats les coses de ma cogitacio, les quals solen ésser en ella enans que vos, al matí e en lo mig del dia e en la fi del dia.
1 9. M Sènyer Deus! Tan gran sanctetat e tan gran no- blea es la gran granea de la vostra excellent essència: car axí com ella es infinida, axí es infinit vostre poder e vostra amor e vostre saber e tot so qui es en vos. >•( 20. Loat siaís vos, Senyor Deus! car no sots vos axí com los reys, qui son en lurs qualitats e en lurs quantitats e en lurs obres, fenits. ^ 7.Í. Jlh, Senyor e creador nostre! Pus tant ses que la vos- tra beneita essència divina no ha fi, prec vos que nulla cosa nos no cogitem ni fassam sinó a laor, a honor e a plaer vostre.
22. Oh Sènyer Deus qui sots gran, maravetlós. Senyor perdurahte per tots temps! Pus vos sots infinit, bé fort tenc per desastrucs^ aquells qui vos perden; car pus vos, Sènyer, sots per tots los locs e per totes les dresseres, en tots los locs vos pot hom trobar, si cercar vos hi vol. »•< 23. Em-
I. M, se aperiaí et me absorbeat. — 2. A, la caucic: M, eam conculcet. 3. B, sots los peus, — 4. A,C, no la volets. — 5. M, quando decumbo. — 6. P, multum sunt infetices et infortunati.
22 Ramon Lull
però, Sènyer, jo so aquell qui son daquells desastrucs ' qui vos han perdut; car jo tanqué los ulls de ma anima e de mon cors, per tal que vos perdés e nous trobàs. ^ 24. E per assò, Sènyer, jo metex me son occasio d estar a atalió,' con en mi venga treball e tribulació e dolor, e que tot mal sia vinent en mi de totes parts.
25. Sènyer Jhesu-Chrisl, esperansa e consolació nostra! Pus que vos sots present per tots los locs de les terres, ^quant serà aquell benahuirat temps que serets amat e servit e coit per totes les terres? <•( 26. Car pus vos, Sènyer, sots per tots los locs de la terra, raó requer que siats per totes les terres loat e remembrat e temut e amat. ^ 27. Jíh Sènyer! E laygua ja cumplex tots los locs de la jerra 3 adones con es plena: ^e per que tota la terra, 5è- nyer, no sumple de laor e de remembrament de vostra essència infinida?
28. Tant sots vos, Sènyer Deus, sant e noble en bonea e en granea, que tot cor defall a cogitar la vostra gran bonea e la vostra gran granea, per so car aquella es in- finida. »•( 29. E defallen los ulls a compendre les creatu- res que vos avets creades: e aquest defalliment, Sènyer, aital es, per so car tot so qui es en nos, es fenit; e tot so qui es en vos, es infinit. ^ 30. E doncs vos, Sènyer, qui perdonats a aquells qui misericòrdia vos demanen, e que sots esperansa daquells qui vos preguen, placiaus que jo ab tota la forsa que m avets donada vos servesca, orant e tement e amant: e no ajats, Sènyer, en ublit lo vostre ser- vidor quis confia en son Deu.
^
1. P, sum unus de Ulls infelicihus. — 2. P, dignus sum puniri ad talionem. — 3. B, de la jarra: A, de la terra: P, aïicuius vasts aqua pteni.
L. DE Contemplació 23
Ç Cap. 5. Com home es fenif.
jÈNYER Deus! Laor e glòria 'sia a la vostra gran granea, car aquella es tan gran que environa e compren tot lo mon, per so car es part lo mon.* <•< 2. On, con nosaltres siam dins lo mon fenits, som, Sè- nyer, fenits en ésser e en obres, dints la granea de la vos- tra sancta essència. >#< 3. E doncs, Sènyer Deus, lum dels cathòlics, recurriment dels cuitats, pus que nos som en vos fenits, placiaus que tot 1 enteniment nostre e totes les obres nostres sien en amar e beneyr vos, c no en altre.
4. ^h Sènyer Deus, qui soh fan misericordiós que aleujats los peccadors de lurs greus peccats! Pus que nosalti*es som fe- nits e termenats dintre lo terme on som enclosos, nos raó que 1 enteniment nostre vulla passar part lo terme 3 on vos lo fets ésser fenit e termenat. '♦( 5. E per assò, Sènyer Deus, 1 enteniment nostre con vol exir fora lo terme on es fenit e comprès, aminva e fenex, per so car no es de sa natura que ell isca part son terme. ^ 6. Mas con 1 enteniment e la raó nostra volen veer^e encercar dintre lo terme on estan fenits, adones crex e multiplica en granea e en vertut.
7. Sènyer Deus, qui soh amador dels justs! Vos sabets quel ésser nostre e nostres qualitats engranexen en altca e bonea, segons que vos volets alongar e examplar lespay on nos som encloses. ^ 8. On nos, Sènyer, soplegant nos- tres mans juntes en vés vos, clamam mercè a vos, Sènyer, que vos donets a nostre enteniment tal espay, per que ^ gran amor e gran volentat ajam en amar e honrar vos. ^ 9. Jlh Senyor Deus, qui avertuats los cathòlics per bones obres! Leu-
1. A, valor et glòria. — 2. M, quia est ultra mundum. — 3. M, ultra ter- tninum. — 4. A, vol vccr. — 5. M, tale spatium, per quoci.
24 Ramon Lull
jera cosa es a vos dar gran espay al nostre enteniment en contemplar en vos, pus que vos sots infinit. E doncs, pla- ciaus, Sènyer, quens donets gràcia, per tal quel enteniment no sia cativat dins poc terme.
lo. Jlh Sènyer "Deus, endressament e restaurament dels erranh! Vos sabets que los .v. senys corporals son terme- nats dins poc terme: e assò, Sènyer, es per so car lo cors es fenit e comprès dins poc terme. '♦< i i . Ah Sènyer! Con los senys corporals son dintre poc espay per raó del cors qui es termenat dins poc terme, he gran paor que los senys de la anima espirituals no sien dins poc espay, per raó de les obres males que ha fetes. % \i. Oh Senyor dous, piadós! Con los meus senys sien fenits dins poc espay els bens que jo he fets son pocs, ique serà de mi si mos dies son pocs e jo vag en lautre seggle sens bones obres?
1 3. Deus nostre e amador nostre! No cal que hom vos vaja cercar luny, ' car molt sots prop, pus que nos som fe- nits en vos. f< 14. Con vos, Sènyer, siats infinit e nos fenits, leugera cosa es als amadors vostres que us atroben tota hora que us vullen, car per totes les dresseres vos poràn atrobar. >•< 15. E doncs, Sènyer, no cal als homens justs ser- vidors vostres que giren lur cara duna part en altra, adones con vos volràn atrobar; car pus que ells son fenits, dintre lur cor vos poràn atrobar.
1 6. Ah Sènyer Deus piadós e ple de misericòrdia! Lo pus prop loc en que vos sots atrobat, sí es lo cor del just: el pus luny loc en que vos no sots atrobat, sí es lo cor del peccador. % 1 7. Ah Sènyer Deus! Jo son aquell qui son dels peccadors a qui vos, Sènyer, vos lunyats. On si vos, Sènyer, vos lunyats^ de mi e jo sia tan àvol e tan carregat de pec- cat, iquant, Sènyer, serà aquell dia que jous trobaré? i Ah, Sènyer! e tan gran maravella es que jous sia tan luny per raó de mon peccat, e vos siats infinit, e jo fenit en vos! ^ 18. Sènyer ple de tot be! Enaxí com lome qui es fort car-
1. A,C, vos vaja luny. — 2. B, vos ujats.
L. DE Contemplació 2^
regat e ha a anar luny e ha mester que aleuge son fex e que vaja tost; enaxí, Sènyer, auría obs ' que vos aleujassets mos peccats, dels quals son encarregat: e auría mester quem cuitassets a pervenir a les vertuts per les quals hom atro- ba vos.
1 9. Vos, Sènyer Deus, qui amonestats los peccadors a fer bones obres, pus que vos sots infinit e jo son fenit en vos, plagués vos quem punyíssets a amar e honrar vos; car tart esdevé que la espina que sia tocant al cors del home, que non punya aquell. *•< 20. Sènyer Jhesu Christ! Si tant ses que jo nom mova de peccat per raó del amo- nestament vostre, prec vos que en tal manera plantets en mon cor remembransa de la vostra passió, que ja més non isca. ^ia. Oh J{ey sant e gloriós! Con nos siam fenits en vos e vos siats infinit, la cura que vos avets en amar nos, es infinida e compren e acosta les nostres cures ^ en amar vos.
22. Oh Senyor de glòria, certificant en veritat los dupto- sos! Quij volrà veer gran maravella, venga guardar mi; car jo son aquella maravella, per so car he amades e servides coses fenides, e he ublidat e desamat vos, qui sots sens fi. "^ 23. Ah Sènyer, comensament dels comensa- ments e occasio de les occasions! Qui vol veer home on cap més de traicio e de falsia e de viltat que en altre, venga veer mi: car jo son tot plee farsit de falliments, per so car en mon cor han més habitat cogitacions de coses feni- des que de vos, qui sots cosa infinida. "¥> 24. Oh vos, Sè- nyer, qui sahets tots mos peccats, ^e sahets con longament he perseverat en aquells! Gran maravella es de mi, com en tam poc cors pot caber tant de mal com en mi cap. -* Tot assò es, Sènyer, per so car jo son vil e mesquí, per raó car he desconegut lo Senyor infinit.
I. M, mihi opus esset. — 2. M, nosíras solicitudines — 3. A,C, qui sols e sabets (per qui sols sahets?) M, qui solus scis. — 4. M, quomodo in tam parvo corpore possit capi tantuin mali, quantum in me capitur.
26 Ramon Lull
25. M Senyor, qui concordals los jush en vera pau! Jassía assò que les coses que vos avets creades sien fenj- des, per tot assò no roman que noy aja en elles molt de bé; per lo qual bé, pervén hom a benahuirada vida per- durable. »•< 26. Sènyer Deus, qui posats paciència e amor en aquells qui per vos se treballen! E tantes malees e tants defa- lliments ha en les coses fenides, per les quals hom pert la bonahuiransa del autre seggle, e posseex la dolor el tre- ball que per null temps no aura fi! >•< 27. Oh vos, Sènyer, qui sots vera consolació dels òrfens! Prec vos quem acostets a aquelles coses per les quals hom atroba benahuiransa per- durable; e lunyats me de les coses per les quals hom per- vé a penes durables.
28. Jíh Sènyer Deus, qui environats e comprenets totes coses per luny 0 prop que sien! Prec vos que vos me donets tanta de gràcia, que tota hora que jo oya parlar de coses fenides, que sia remembrant de la mia poquea e de la mia viltat; e tota hora que jo oya parlar de cosa infinida, que sia remembrant d amar e honrar e loar e servir vos. *•< 29. Oh Sènyer Deus, qui sots tan piadós e tan misericordiós que los homens tresportats de vicis en vertuls! Prec vos que vos me guardets em salvets que les coses fenides nom apoderen nim vensen. »•< 30. A vos, Sènyer, sia coneguda conexensa e vertut e honor e membransa, per so car avets dat al vos- tre servu fenit, enteniment e- apercebiment a remembrar la cosa infinida, la qual es son senyor e son Deu.
•^
'^.^^'^^ ""«L^jN-^ '«•_-1>^ xi-^sjr ^.x-jv,.^ "*_>N_^ '«•_>NJi' '«»-.<t>.-^ ^•-'IS^ ^'-^IS•^
^ -|-^ >-|- -i;|- -^^
De la 111/ distinccio qui tracta de la Eternitat divina*
Ç Cap. 6. Com Deus es sens comensa- ment.
H Deus, honrat Senyor, ple de totes forces! Com vos siats aquell qui es sens comensament, si ^ lome contempla en vostra eternitat e cogita a que cosa sia en ésser qui es sens comensa-
ment, roman, Sènyer, embarbesclat. ' *«< 2. Con 1 enteniment humà contempla en eternitat, maravellas, Sènyer, de la autea e excellencia e noblea que es en la cosa eternal. *•< 3. E per assò nos, Sènyer, pus que contemplam en la vostra eternitat, coven se que y contemplem segons ma- ravella de la gran noblea que entenem ésser en vostra eternitat; per la qual maravella coven se que nostra con- templació sia pregant e loant e amant vos.
4. Oh Senyor Deus, creador perdurable en tots temps! Pus que vos sots eternal, coven se que nos ab totes forses nos esforsem en entendre la bonea e noblea qui es en cosa eternal: e assò es per tal que nos vos amem eus servescam eus loem de tot nostre poder. ^ 5. Emperò, Sènyer, tant es alta e excellent cosa vostra sancta eternitat.
1 . B, tot embarbesclat: P, totus stupefactus.
28 Ramon Lull
que nostre enteniment no puría compendre ne atènyer la gran bonea que vos avets, per so car sots eternal. E assò, Sènyer, es per so car nostre enteniment ha comensament, e la vostra eternitat es sens comensament: per que nos no avem poder que contemplem en la vostra eternitat segons la sua gran noblea; ans cove que y contemplem segons la poquea de nostre enteniment. «K 6. Emperò con nos nos guabem ' que contemplarem en la vostra beneyta eternitat de tota nostra forsa, per tot assò nos no contemplam en ella de tot nostre poder; e assò es, Sènyer, per so car les coses temporals nos hi contrasten; per que nos, Sènyer, vos pregam que vos nos ajudets delies.
7. Ah Sènyer "Deus, qui defeneh los vostres bons amics de lurs mortals enemics! Vos sabets que poca de differencia e poc despay e poc terme ha, enfre 1 ésser de la cosa qui ha comensament e la privació d aquella; car pus que la cosa ha comensament, no es digna per sí metexa ques sostenga en ésser. E doncs, Sènyer, maravellosament es gran la dif- ferencia qui es enfre vostra eternitat e privació, * pus que vostra eternitat es sens comensament. *•< 8. Senyor nostre! Vos sabets que la cosa qui ha comensament, que son comensament li significa pobretat e viltat, per lo qual no ha dignitat d ésser infinit ni eternal, ni que sia en ésser per sí metex. E doncs, Sènyer, con la vostra eternitat no aja comensament, molt es gran la vertut e la noblea qui es significada en ella. M 9. Oh Senyor nostre! Totes les coses qui han comensament, per fina forsa se cove que sien es- devengudes3e que sien forsades e jutjades. E doncs, Sè- nyer, con vostra eternitat sia sens comensament, ^qui es que fos enans delia, ni qui es qui sia forsant ni jutjant ella? Assò, Sènyer, es impossíbol, que nulla cosa sia sobre ella.
10. Sènyer "Deus, qui avidats*a aquells qui us volets e mortificats quius volets! Con la vostra eternitat sia sens
1. B, nos gabam: M, cum jadamus nos. — 1. A,C, e enfre privacio.- 3. P, deveniunt in esse per aliud el non per se. — 4. M, qui vivificas.
L. DE Contemplació 29
comensament, e con nos comensam a amar c servir e loar ella, placiaus que en lo nostre enteniment ni en la nostra pensa no sia altra amor, de dia ni de nit, si no la vostra. «#( 1 1 . Pus tant es, Sènyer* que la vostra essència es sens comensament, leujera cosa es a vos que en mon cor posets tan gran amor, que en ell no pusca ésser altra amor ni laor si no la vostra. *•< 1 2. Car aital amor, Sènyer, es mes- ter al vostre servu, per tal que sia tan diligent en servir e en amar vos, que altra amor no pusca caber en ell si no la vostra.
13. Oh Senyor de glòria, qui sots tot poderós! Lo cor qui vol ésser vensut e defallent en atènyer vos, cogit en la durabletat de vostra beneita eternitat, >K 14. Si son, Sènyer, boques qui parlen volenteres, ' venguen parlar la gran noblea de la vostra eternitat; car aquí defalliran a loar la alta noblea de vostra eternitat: tant elles no diran laors delia. >•( 15. Jlh Sènyer Deus! Si son ulls qui vullen molt veer, venguen ara e vegen que totes les coses defa- llen a dar laor e a fer honor a la vostra eternitat, segons ques cove.
16. Ah Sènyer "Deus! Injuriosa cosa par, que cosa qui ha comensament gos contemplar en aquella qui es sens comensament: com par injuriosa cosa e leja que hom vestit de vils draps e de rots e de sutzes, que siga de costa al noble rey. *>•( 17. Sènyer "Deus! Moltes de vegades sesdevé que los homens vils e pobres injuriats entren da- vant los reys; e los reys per lur gran humilitat humilien se tant a ells, que escolten lurs paraules e exoexen lurs precs, e fan a aquells fer satisfacció de lurs injuries. E doncs, Sènyer, vos qui sots Rey dels reys e Senyor dels senyors, humiliassets vos al vostre servu, si bé ses hom pobre e mesquí, e plagués vos que escoltassets ell, e quel
I. B,C, volcntcrs: M, quas libenler loquantur. — 2. P, quod vilissimus homo indutus vestibus sordidis et incultis audeat sedere iuxla regem ornatum suís regatibus vestimentis.
3°
Ramon Lull
exoissets, adones com aora c contempla en vos. ^ 18. Jlh Sènyer Deus! Si bé lo vostre servu es vil e mesquí e pobre a ésser digne de contemplar en vos; per tot assò, si bé ell contempla en vos, no nou re a vos sa viltat ni sos pecats, ' per so car vos sots senyor seu e ell es servu vostre. E doncs Sènyer, no li vedets lo bon saber que ell ha* en contemplar vos.
1 9. Oh Sènyer Deus, qui soh just en lo vostre ésser e en I ésser de tes coses creades! Adones con jo parle ab vos e contemple en vos, no es nulla paor que jo aja de mos ene- mics; enans, Sènyer, reprenc aquells de lurs falliments. «K 20. Car tot adés dic, Sènyer, a mon cor, lo qual es ma- jor enemic meu: «^On tes venguda aquesta falsia ni aquesta traicio, 3que tu as cogitat més en estes coses fenides que en la eternitat divina, la qual es sens comensament?» 21. >•( E si lo meu cor me respon em diu que tota la falsia e la trai- cio es venguda delí, per so car ell es la rayll on vé la fal- sia e la traicio en mi; respondreu, Sènyer, e dir li he que ell clam mercè a vos, que vos tragats aquella rayll delí, tro que en ell no sia altra amor si no la vostra.
22. Jlh Sènyer Deus, qui als vostres feels denunciats la henahuirada glòria eternal! Vos sots, Sènyer, lo primer bé de mon ésser; e la primera cosa qui amà e endressà mon ésser, sots vos; per so car vos li donàs ésser el endressàs en via vera: e la primera cosa, Sènyer, en que jo erré, ni la primera cosa que oblidé fos vos. "¥> 23. E per so, Sènyer, covénse que a vos sia atribuida primerament tota granea e tota glòria e tota gràcia e tota bonea; e a mi, tot defa- lliment e tota injuria e tota traicio e tota vanitat. >•( 24. On jo us clam mercè, Sènyer, que si lo meu comensament ha estat en falsies e traicions e desconexensa en vés vos, la mia fi sia en veritat e leyaltat, conexent vos.*
1. M, ejus viíitas et peccata nihil nocent tibi. — 2. M, bonum saporem quem habet. — 3. A,C, tracio. — 4. B, que la mia fi sia en amar e loar e beneyr e servir vos.
L. DE Contemplació 31
25. Sènyer Deus! Enaxí com Ja bèstia fermada no pot atènyer si no aitant con lo liam li basta, ' lo meu enteniment no pot atènyer si no aitant con li es dat que atènyer pus- ca. On segons assò, lo meu enteniment nos cove que ate- nya so qui es sens comensament. ^ 26. Car no es natural cosa que les coses fenides avents comensament, que com- prenguen la cosa infinida sens comensament. On, Sènyer, si mon cor no pot contemplar en vos segons ques coven- ría a la vostra noblea, prec vos quel ajats escusat, per raó de son poc poder e de sa mesquinea. >♦( 27. On jo, Sènyer, dic a mon cor, si ell no pot contemplar en la essència di- vina, segons la gran granea vostra, no so preu, '♦per so car ell no es d aquell poder que pusca ne deja contemplar en vos, segons que a vos tanyería.
28. J[h Sènyer Deus! Laors e gràcies a vos, qui avets feta a nos tanta de gràcia, que de les coses sentides som pervenguts a les entellectuitats, en so que avem entesa vos- tra eternitat ésser sens fi. ^ 29. On, laor e glòria e bene- dicció sia a vos, Sènyer, car vos ha plagut quel vostre servu aja levada sa amor de les coses fenides comensades, e la aja posada en la vostra eternitat, la qual es sens comensa- ment e sens fi. ^ 30. Jlh Sènyer Deus! Placiaus que enaxí com jo son estat comensament de mos mals e de mos pec- cats, que vos siats huymés comensament e fi de mon bé, tro que en ma esperansa ni en mon cor no sia altra cosa si no vos, qui sots mon senyor e mon Deu.
^
1. M, nisi id tanlum ad quod tigamen illi sufficit. — 2. M, hoc non cureí.
32
Ramon Lull
Ç Cap. 7. Com la eternitat divina es sens fi.
^^H "Deus amat, honrat, desijat en tots temps! Per so con la vostra beneita essència es sens fi, es sig- I55^^s^ nificat a nos que ella es digna de ésser perdura- ble; car la cosa pus que es sens fi,' nos cove que caia en aquella nulla corrupció. >•< 2. E en la cosa qui ha fi es, 5è- nyer, significat en aquella, que deu aver corrupció; car tot so qui ha fi, segons natura, deuria aver corrupció. ^ 3. On con vos, Sènyer, siats sens fi e nos siam fenits, es raó que servescam vos, e que sopleguem a vos, e que siam molt diligents en aquelles coses que vos avets manades a nos.
4. Sènyer ver Deus, qui adoctrinats los vostres servus! Con vos siats sens comensament, ^qual es aquella cosa qui a vos pogués donar fi? E si es neguna, venga e mostrese a nos. >#< 5. Neguna cosa, Sènyer, nos pot mostrar a nos, que a vos pogués donar fi: e assò es, Sènyer, per so car no es en ésser cosa qui a vos pogués donar fi.^ *•( 6. Ah Sè- nyer! ^qual cosa poría vedar a vos que vos no li donassets fi, pus que totes coses fora vos son dins dos termens, los quals son comensament e fi? Nos, Sènyer, confessam e ator- gam que vos sots aquell que a totes coses podets dar fi, axí com lur podets aver dat comensament.
7. Oh Senyor aut, maravellós, sobre tots senyors noble! Adones com nos cogitam en la vostra eternitat e conside- ram aquella ésser sens fi, espanse en nostre enteniment ma- ravella, en so quens par maravellosa cosa nulla cosa ésser en ésser, sens que no aja fi. »•( 8. E la maravella que cau
j. M, nam postquam res est sine fine. — 2. M, qitod tibi potuerit dare principium: P, eo quod tua eternitas est incorruptibilis.
DE Contemplació 35
en nostre enteniment, no hi cau, Sènyer, de part de defa- lliment vostre, ans hi cau de part lo nostre: car tant es poc lo nostre enteniment, que per fina forsa se ha a maravellar ' con cogita en tan gran essència e tan nobla com la vostra: c assò es per so car les coses poques e mesquines* se ma- ravellen de les coses autes e nobles. >•< 9. Sènyer Deus! Con nos siam maravellats con vos no ajats fi, molt més nos deu- ríem maravellar si fi avíets; car impossíbol cosa es que co- sa que no aja comensament pusca aver fi.
1 o. Senyor qui avets edificat e bastit lo mon! Loat siats vos, qui avets creats nos en manera que siam perdurables; car assò avets fet, per tal que nos sapiam e conegam dura- blement que la vostra essència es sens fi. 4( 1 1 . E per assò, Sènyer, som nos encarregats e ubligats^a honrar e a amar vos; pus que per conèxer vos ésser sens fi, es dat a nos ésser qui no aura fi. »•< 12. Jïh Sènyer on es tota dretura e tota veritat! Tan gran es la benahuiransa qui es en aquells qui duraran sens fi en glòria, e tan gran es lo mal dels mesquins qui sofirents infernals penes duraran sens fi! per que jous clam mercè que us placia que jo sia dels ben- ahuirats.
13. Vos, Sènyer, qui esponets e esplanats la Sancta Es- criptura a quius volets! Nos bé porem durar a conèxer vos sens fi,-* pus que vos sostengats nos. Mas ^qui es qui aja tant durat, que aja conegut eternalment que vos no ajats comensament? No es, Sènyer, negú. <•( 1 4. B assò es, Sènyer, per so car pus totes coses han comensament si no vos, ^ no es nulla cosa qui aja durat eternalment, per que pusca aver vist que vos siats sens comensament. *•( 15. On, laor e glò- ria e benedicció sia a vos, Sènyer "Deus: car no es negú
j. A,C, sa a maravellar: P, quod necessarium est ipsum admirari. — 2. M, et hoc est ideo quia res parvx et tniserx. — 3. M, nos sumus adstricti et ohli- gati. — 4. A, senes fi. — 5. P, Ef hoc est, Domine, quia postquam omnia pre- ter te habent principium.
CoNTEMPLAClO-1 -3.
34 Ramon Lull
qui us pusca aver vist durar eternalment sens comensament; e avets dat ésser a nos, per tal que vejam vos ésser sens fi.
1 6. Oh Senyor tan poderós e tan noble que no fets gràcia si no a aquells quius volets! Pus que vos sots poderós en tots temps, prec vos, Sènyer, que la contemplació que avets posada en mon cor, que no lam levets; ' car si ho faíets, contemplaria ma anima en les coses vils e fenides, e enlegeir sia en aquelles. ^ i y. Ah Sènyer Deus! Con les co- ses fenides temptaran la mia anima, prec vos quem fassats remembrar en la vostra eternitat; car qui remembra aque- lla, totes coses fenides deu gitar de sa pensa. % i8. E si vos, Sènyer, me fets tanta de gràcia que tota hora que la mia anima volrà contemplar en les coses fenides que li fas- sats remembrar la vostra infinitat e eternitat, jom poré gua- bar que vos no avets oblidat mi; ^ ans son d aquells a qui vos avets dat loc, davant la vostra beneyta presencia.
19. Vos, Sènyer, qui sots esperansa e ajuda dels justs: pus vos m avets creat per durar, prec vos quem guardets que no sia tan negligent com he estat: car axí con hom qui es fora son seny he estat, per so car he ublidat vos, qui sots mon Creador e mon Deu. <•( 20. Ah Sènyer! Si null hom se vol maravellar, maravellse d aquells qui son negligents e pererosos en amar e servir e honrar vos; e nos maravell de vos, per so car sots sens fi; car propria cosa es a vostra essència que no aja fi. >•( 21. Ah Sènyer Deus! Aquells qui s maravellen de vos, en so que sots cosa no avent fi, ^per que nos maravellen de lurs pares, los quals saben a ells comensament e no saben la fi d aquells? Car pus leugera cosa es saber fi a la cosa qui ha comen- sament, que no es saber fi en la cosa a qui ^ no es sabut comensament.
22. Sènyer Deus, qui exoits los peccadors en lurs cuites! Per so car poc temps ha enfre lo comensament e la fi de
1 . M, ne auferas à meo corde contemptationem quam in ilto posuisti. — 2. M, ego potero gloriari quod mei non sis oblitus. — 3. C, en la cosa en qui.
L. DE Contemplació 35
la cosa qui ha comensament e fi, no es impossíbol cosa a saber la fi de la cosa qui ha comensament. *K 23. Mas si eren tants cors com son grans d arena ni gotes daygua ni atomus en laer, no puríen encara entendre fi en la cosa qui no ha comensament. E assò, Sènyer, es car tots ells se- rien compreses enfre comensament e fi, en compte; ' mas no es axí de vos, car no sots comprès per compte ni per comensament ni fi. «K 24. ^h Sènyer! Per so com vos m avets girada ma cara a vos, e tota ma confiansa avets posada en vos, es raó, Sènyer, que jo lou vos eus beneesca, plorant, soplegant vos, e confiant en la granea de la auta vostra eternitat.
25. ^h Sènyer Deus, vos qui sots confermament e espe- ransa d aquells qui demanen misericòrdia! Loat e amat siats vos: car per amor de vos, pus tant valets, tota amor e tot honrament e tot desig e tot remembrament deliré en mon cor, si no el vostre; per so car totes coses, si no vos, han comensament. *•♦< 26. Car si jo no delia en mon cor e en ma amor les coses qui han comensament e fi, elles, Sènyer, delirien mi, per so car elles han fi. On, jous prec que vos majudets com jo les pusca delir enans, en mon cor, que elles delesquen mi de la vostra amor. «♦( 27. Sènyer "Deus! Pus mon comensament he aút en peccat, ma fi sia en vos- tre servici, pregant, obedient e amant vos.
28. Oh Senyor forts sobre totes forces! E tan gran ben- anansa auràn aquells benahuirats qui seran durants en glò- ria ab vos; car en so que ells sabran que vos serets du- rable, per tots temps alegrar san, con sabran que ells seran durables per tots temps en glòria. Emperò, Sènyer, vijarès mes que si tant es que jo entre en la vostra glòria, que més deja alegrarmi e gloriejar de la vostra glòria que de la mia. >K 29. Ah Sènyer! Tan gran pena auràn aquells qui seran en infern; car per so con ells sabran que lo vostre
1. M, comprehensa in numero inter principium et finem. — 2. B, per so car qui no vé de part de vos ha comensament e fi.
36 Ramon Lull
csser no aura fi, sabran que lur pena durarà sens fi. Em- però, Sènyer, si tant ses que jo hi sia, vijarès mes' que si jo vos hi podia amar, que major fos la glòria que jo auría de la vostra eternitat e de la vostra bonea, que no seria la pena que sostendria. *•< 30. Jlh Senyor eternal sens nulla fi! Pus que vos sots lo nostre durament, *a vos sia laor e ver- tut e gràcia e benedicció, per so car vos, Sènyer, avets ajudat al vostre servu en lo comensament e en la fi d aques- ta distinccio, qui es esplegada^a honor e a laor de vos, qui sots nostre Senyor Deu.
1. M, SI contigeret quod ego ibi essent, videtur mihi. — 2. P, Deus atpha et 0, sine principio et sine fine: postquam tu es nostra duratio. — 3. A,B> que es plegada.
— ,r-^» ir "r* ^^-^■^y^'^^'^vy ^y ^'^^"^ft
cccifycppcccccccccocc^^^^^^
De la IV distinccio: de Unitat de la essència divina.
Ç Cap. 8. Com un Deus es en ésser tan solament.
H Deus Sènyer, qui ajudats e socorreh a les cui- tes! Propria cosa es al vostre beneyt ésser
que tots los altres éssers capien en vos. E S aquesta proprietat es a vos significada per la singularitat del vostre beneyt ésser. '♦( i. Car no es nulla cosa en ésser qui aja dignitat ne proprietat de ésser Deu, Sènyer, si no vos tan solament; car totes coses priven daver proprietat divina si no vos. « 3. Jíh Senyèr! Tant es nobla cosa vostra essència divina, que neguna cosa no ha poder per lo qual pusca ésser Deu, ni no ha vertut ni gràcia de ésser natura divina; ni no es cosa semblant a vos qui aja saviea dordonar les coses qui pertanyen a ordonar a es- sència divina: e per assò sots vos un Deu, e no es altre Deu si no vos; car vos sots aquell on es tot cumpliment, e les altres coses son totes defallents en dignitat e noblea.
4. Sènyer ver Deus, humil e poderós! Pus que vos sots tan bo e tan acabat de totes bonees, no es necessària cosa que altre Deu sia en ésser, ab vos ensems. ' Car posem, Sènyer, que fossen molts deus en ésser,* e que aquells
I. M, tecum insimul. — 2. P, quia possito quod muJíi dit essent.
38 Ramon Lull
aguessen tot acabament; ja tanta de bonea no auri en, que ells poguessen fer més coses que aquelles que vos avets fetes. Doncs no puríen aver vertut ni honrament sobre vos. *•< 5. E per assò no es necessitat que sien altres deus en ésser si no vos: e es bastant cosa, Sènyer, la vostra unitat e singularitat a totes coses. »•( 6. E doncs, Sènyer, bé fort han errat aquells qui desijaren que molts deus fossen en ésser, e aquells qui avien creensa que més de un Deu fos en ésser; car pus vos sots tam bo e tan cumplit, certes, Sènyer, gran viltat e gran defalliment es en aquells qui han esguart si no a un Deu tan solament.'
7. Jíh Sènyer Deus! A vos gràcies e laors, con avets dada gràcia a nos, que entenem e sabem vos ésser tot sol en ésser divinal: car tot so que ymaginam e cogitam en nostre cor, trobam que ha defalliment en sí, de vos enfo- ra. »•< 8. A la vostra noblea e granea, Sènyer Deus, sia laor e glòria, per so car nos no sentim ni sabem que altre seggle sia en ésser si no aquest;* car lo nostre enteniment no ateny ni troba que altre seggle sia, si no aquest. On, per aquest seggle es significat a nos que no es altre Deu en ésser qui sia Deu de altre seggle. >•< 9. J[h Sènyer Deus! Beneyt siats vos, car per so com nosaltres nons sentim ésser servus d altres Deus si no de vos tan solament, es cuvinent cosa que amem e remembrem e loem e servescam un senyor, un creador, un Deu tan solament.
1 o. ^h Sènyer honrat; ple de pietat e de tota misericòr- dia! Jo son aquell fals culpable qui vos he injuriat e ubli- dat e he girada ma cara a altres coses: la qual culpa es en mi, per so car he lexades vostres obres per altres. >•< 1 1 . E doncs, Sènyer, bé son vils e àvols estades mes obres, en so que vos sots un sol Deu al qual tany tota laor e tota amor e tota senyoria; e jo he com a foll amades e loades e te- mudes moltes coses a les quals no tany amor ni laor ni
I. M, qui hahent respectum nisi erga unum Deum tantüm. — 2. P, cum alius mundus non sit in esse nisi iste solus.
L. DE Contemplació 39
temor. ^ 12. On, certes, Sényer, con jo sia estat tan des- conexent en vés vos, es raó que huymés que confés e atorc e servesca a un Deu, a un senyor ' tan solament.
13. Jlh Sènyer Deus, qui los vostres servus fets estar enamorats! Per so car vostra essència es una en deitat, e altra deitat no es en ésser si no la vostra, sots vos, Sènyer, tot vertuós e tot noble e tot acabat: e pus vos sots axí bo en totes bonees, placiaus que no oblidets nosaltres, qui avem a viure en vostra essència. *E vullats, Sènyer, que la nostra cura no sia en altra cosa si no en servir vos. M 14. Bé sabets vos, Sènyer, que pus tant ses que no es altre Deu en ésser si no vos, que no es cuvinent cosa que ajam mas un senyor, un jutje. On, loat siats vos e beneyt, Sènyer, qui avets posats nosaltres sots la vostra sentencia e senyoria tan solament, e no sots altra. 4< 15. On, con vos, Sènyer, siats un Deu, un senyor de tot quant es, e nulla cosa no sia par de vos ni egual, coven se que tot lo bé d aquest mon atribuescam a vos, car propria cosa es a bé, que no sia en ésser si no per obra divina. On, com no sia si no un Deu e bé no pusca venir si no de Deu, per assò, Sènyer, cove que tot lo bé sia conegut a vos.
1 6. Jlh santa Zínitat divina! E con gran maravella es de mi, qui he amats e honrats molts deus, jassía que no sia mas un Deu en ésser! Car jo he amats e servits molts deus, en so que he amades moltes coses ab amor la qual no pertany si no a amar Deu. *•< 1 7. Car jo, Sènyer, he amades persones, moltes de vegades, tant, que nit ni dia no era altra cosa en mon cor si no en amar aquelles. On, per gran fullía, Sènyer, prenia aquelles coses que amava axí com deus, 3 en so que les amava segons la manera on vos devets ésser amat. « 18. On, aquesta es gran peguea e oradura estada, que jo, Sènyer, aja amades moltes coses com a Deu, e que en tot lo mon no sia mas un Deu. Car
1. A,C, a .j. Deu, a .j. senyor. — 2. B, en vostra bonea. — 3. M, tan- quam si essent Deus.
40 Ramon Lull
part tota fullía e oradura es, ' Sènyer, amar nulla cosa de tan gran amor com vos cove que siats amat.
1 9. ^h Senyor gloriós e maravellós! E con gran peguea e oradura es estada la mia! Car si tant se fos, Sènyer, que fos altre Deu, leugerament agra partida ma amor de vos, e lagra posada en aquell. On, loat siats vos, Sènyer, car tot aquest falliment conec que caegra en mi, per so car lo meu cor se mou moltes de vegades de vos, e va amar les coses vils e vanes e fenides; jassía que jo sapia que aquelles no sien d aquella noblea que es la vostra deitat. ^ 20. M Sènyer Deus! ^E que pot ésser que en mon cor trop tantes amors e tants remembraments c tants desigs, jassía que no sia en ésser si no un Deu tan solament? Car, Sènyer, pus que no es en ésser si no un Deu, bastar mhía que en mon corono agués si no una amor, una cogitacio, un desig e un remembrament de un Deu. li 21. On, jous clam mercè, Sènyer, que jo nom apart nim asolàs si no en vos, e que tots temps mos desigs e mos remembraments sien en les noblees e en les vertuts de la sancta unitat vostra.
22. Laor e glòria sia a vos, Sènyer, qui avets creats tants àngels per honrar e amar e servir un Deu, una uni- tat divina, un senyor tan solament: los quals amen e loen e servexen continuament de totes lurs forses la vostra be- neita essència. ^ 23. Sènyer Deus, noble e excel•lent! Amat e agraciat siats vos, qui avets creades tantes gents, per amar e honrar e servir e loar un Deu sens par e companyó: les quals gents avets creades ab francha volentat d amar e servir vos, per tal que sien dignes de glòria. »•< 24. On, loat siats vos, Sènyer, com a senyor vertader e dreturer; car vos sots servit per los homens qui a vos atribuexen tot bé, e sots servit per los homens qui nous atribuexen tot bé: car los qui bé us atriboexen, vos loen; e los qui nous atriboexen, 3 vos escusen del mal.
1. M, nam est ultra omnem stupiditatem et stultitiam. — 2. P, hene esset rationahile quod in corde meo. — 3. B, e los qui noi vos atribuexen.
L. DE Contemplació 41
25. Jlh Senyor aut e noble! E con gran confusió es en los peccadors infcrnats, los quals auràn creeguts en est mon molts deus! Car adones con son morts, saben que no es mas un Deu en ésser, e conexen que la lur pena es sens fi, per so car auràn creeguts molts deus. ^ 26. On, loat siats vos, Sènyer, car molt serà cuvinent cosa que un Deu los do turment infinit, per so car lur amor e lur desig e lur esperansa es estada en molts deus. >•< 27. Jíh Senyor meu e Deu meul Prec vos que vos me guardets em defe- nats de la lur companyia en lautre seggle; jassía, Sènyer, que jo sia en est seggle axí peccador com ells: car molt es mal loc aquell en lo qual vos vos amagats ens vedats que no siats amat.
28. Jlh Sènyer Deus! Pus que no es altre Deu si no vos, vos tan solament vull amar e honrar e servir. E enca- ra, Sènyer, con jo sapia que a vos no son nulles coses amagades, gir a vos e present ma anima e mon cors. »K 29. Emperò, Sènyer, aquesta oferta que jous fas, es d om fals e traydor e ple de tot engan: car jo son aquell, Sènyer, qui son tan culpable a vos, que si tant se fos ques pogués fer que jo pogués posar mi en la dignitat en que vos sots, jo son aquell qui nagra vos delit, e agra hi mi posat; car jo son aquell qui he més amat mon ésser quel vostre. »♦< 30. On, con jo sia axí culpable e desconexent en vés vos, ' seria raó, Sènyer, que vos solvessets sobtosa- ment totes penes en mi aturmentar, axí com pluja rebea* qui devalla del cel sobtosament. Car de totes penes es digne, Sènyer, aquell qui ama més son ésser que aquell 3 de son Deu.
3sír
j. B, en ver vos. — 2. M, sicut repentina píuvia. — 3. B, que no aquell.
42 Ramon Lull
Ç Cap. 9. Com la essència divina es una substància tan solament.
^^^^^H Deus un, al qual no es trobat companyó ni par! t^^Ty^àjJ Vos, Sènyer, no sots dues substàncies ni tres ni t^SS^^ n^^s de tres; ans sots una substància tan sola- ment; la qual es simpla e no composta, la qual nos con- juny nis desjuny en sí metexa. <«< 2. E assò metex es, Sè- nyer, de la vostra vida; car aquella no es dues vides ni es més de dues vides; ans es una vida tan solament: car tota vostra unitat es viva e tota es amable e sàvia e gloriosa. M 3. Assò metex es, Sènyer, de la vostra beneyta amor: car la amor qui es vos, ' una es, e no dues ni més de dues: e assò es, Sènyer, per so car tot so que vos sots, es amor amant sa essència metexa.
4. Jlh Sènyer Deus, qui guaardonats los homens qui per amor de vos treballen! Loat sia lo vostre poder gran, car aquell, Sènyer, un es en la vostra substància; car en la vostra essència no ha sinó un poder tan solament. >♦( 5. En vostra beneyta substància, Sènyer Deus, no ha mas una saviea tan solament, per so car tota vostra unitat es seient tota vostra deitat. "¥, 6. En vostra beneyta substància, Sènyer, no ha mas una volentat tan solament; car tot so que vos volets ésser, sots; e tot so que vos avets creat, ha plagut crear a vostra beneyta volentat.
7. Oh vos, J^ey de glòria, qui guardats e salvats los vos- tres servus de mal! En la vostra substància no ha mas una eternitat tan solament, per so car no ha en ella nulla cosa enans d altra, ni res denantat ni aderreriat. *>•< 8. Loada sia.
1. B, qui es a vos: M, qui est in fe. — 2. P, non est atiquid anterius nec posterius.
L. DE Contemplació 43
Sènyer, la vostra nobla essència, car en ella no ha nulla cosa pus vertuosa ni pus nobla que autra: e assò es, Sènyer, per so car tot so qui es en ella es infinit, sens null terme. >K 9. Tota la vostra substància, Sènyer, es vertuosa: beneyta sia ella! e en ella no ha nulla cosa defallent, per so car vos sots tota acabada vertut.
10. Con la vostra sancta essència, Sènyer Deus, sia una en natura, gran laor e honrament deurien fer a aque- lla; car la vostra substància nos juny ab autra natura ni es dejunta d autra natura; ans tota ora es una en sa natura. >•< 1 1. Car tant sots vos, Sènyer, dalta natura e de gloriosa, que nulla autra substància no ha vostra par natura; ' car tota vostra substància es natura divina, e nulla autra cosa no ha natura divina si no la vostra substància tan solament. <•( 12. A la vostra sancta Unitat, Sènyer, sia feta reveren- cia e laor, car aquella es unió vera sens null ajustament d altra cosa; e no es nulla substància tam bé una en sí me- texa com la vostra; car molt mills es vostra unió una uni- tat, que no es nulla altra cosa.
1 3. Vertaderament, Sènyer Deus, es vostra substància una en simplicitat, car aquella fo enans en ésser que temps ni loc fossen en ésser: e per so, Sènyer, con fo enans, es impossíbol cosa que ella sia substància composta; car, pus loc ni temps no fos, ja cosa composta no fora en ésser. ^ 14. Molt es, Sènyer, la vostra substància simpla en uni- tat; car la substància creada no es egual de la vostra na- tura en simplicitat, car la vostra no entra en composició ni reeb corrupció; efaho^cascuna elemental substància, per simpla que sia. »♦< 1 5. Aitan gran maravella es, Sènyer, la unitat de vostra substància! car null cor no la puría com- pendre, ni nulla boca nou puría dir, ni orelles nou puríen oyr, la vera unitat qui es en vostra essència.
1 6. Oh vos. Senyor ferm, forts sobre totes f orses! Pus tant es gran la unió e la singularitat qui es en vos, ben gran raó
1 . M, tux naturx aequaJem. — 2. M, et hoc facit.
44 Ramon Lull
avem que us amem eus loem cus servescam. »•< 17. Encara, Sènyer, es covinent cosa a nos que un Deu confessem ésser en una unitat, e un Deu cregam e un Deu entenam, sens tot companyó. ^ 1 8. On per assò, Sènyer, lo vostre servu davant lo vostre beneyt altar confessa un Deu tan sola- ment, una substància; e nega dos Deus ésser, ni dues subs- tàncies divines ésser.
1 9. JJh franc Senyor on es tot acabament! Amat e honrat siats vos: car enaxí com vos sots un Deu, una substància divina, enaxí devem aver amor e esperansa en una essèn- cia divina. ^ 20. Pus vos, Sènyer, sots un en essència, ^qui es qui deja tembre si no un, ni de qual sentencia deu hom aver paor si no duna? Car tembre alcuna cosa si no vos, temor es debades. »•( 21. Jlh Sènyer Deus! Beneyt siats: car enaxí com es propria cosa a la vostra substància unitat, axí es a vos propria cosa que no avets en ublit aquells qui en vos se confien; car pus vos sots vertaderament un, no ha en vos cosa qui us contrastàs a aver mercè d aquells qui la us demanen.
22. Pobra es, Sènyer, e mesquina la unió de la nostra substància corporal, car aquella se departex per la pols en atomus. Mas la vostra unió, Sènyer, molt es gran e mara- vcllosa; car aquella tan fermament es una, que per null temps no puría ésser en ella altra cosa per que ella no fos una. ^ 23. Si la mia substància composta, Sènyer, es mes- quina e frévol e defallent per totes maneres, loat siats vos e beneyt, en so que no es nulla frevoltat en vos, d aquelles qui son en mi. « 24. E doncs, Sènyer, pus la vostra unitat es tan forts e tan nobla, e la mia tan vil e tan mesquina, a vos sia coneguda glòria e laor e benedicció e senyoria; e a mi tota frevoltat e tota mesquinea, com a home vil ' e de poca valor e de pobre poder.
25. Pare Senyor! Obs es a nos, qui som homens de dues cares, plens de falcíes e dengans, quens guardem de
1. A, con a hom vil.
L. DE Contemplació 45
vos; car vos sots tan fort en unitat, que la vostra volen- tat nos muda ni la vostra sentencia nos camía. ' ^ 26. Jíh Sènyer Deus! ^E ques faran los homens de leugers en- teniments, ne aquells qui de vertuts van en vicis e de vicis en vertuts? car ja dementre que ells si en axí dobles, no seran en presencia de la vostra glòria ni de la vostra uni- tat. *•< 27. iQues faran, Sènyer, los mesquins infeels qui creen contra veritat? Tots aquells sapien que ja ab falsa creensa no pervendràn a la gràcia de vostra beneyta es- sència.
28. Jassía, Sènyer Deus, que vos siats una substància tan solament, per tot assò no roman que nos no deyam atribuir a vos moltes vertuts e que no deyam dir de vos moltes noblees; car moltes vertuts ha en vos, Sènyer, e molt bé pot ésser dit e entès de vos. ^ 29. Pus vos, Sènyer Deus, sots una essència de la qual deu ésser dita molta laor, coven se que jo atenresca mon cor, e que enderroc lagremes de mos ulls, e quem ajonoll e que leu mos ulls e mes mans en vés lo cel ab vera contriccio, e que obra ma boca e que diga: >#< 30. ^Glòria e laor e reverencia e honor sia a vos, Sènyer Deus, lo qual sots una substància divina!
Ç Cap, 10. Com lo mon no es creat ni fet si no per un creador tan solament.
H Deus, Senyor gran, maravellós! Loat e beneyt
siats vos, en so que nos no avem altre Creador
^ si no vos tan solament; car enans quel mon
fos en ésser, no era en ésser nulla cosa si no vos. »K 2. A vos, Sènyer Deus, sia donada laor e glòria per tots temps;
1. La versió llatina de P discrepa molt del text original, desd'aquí fins al acabament del capítol.
46 Ramon Lull
car vos tan solament sots un ordonador, un formador; car nulla cosa no es poderosa dordonar lo mon si no vos; car nulla cosa no pot ésser amagada a vos. ^ 3. Amor e plaer e glòria e vertut sia coneguda en vos, Sènyer Deus; car vos tan solament sots un recreador nostre; car altra cosa de vos enfora, Sènyer, no fora digna de ésser recreador si no vos.
4. J[h franc T{ey, on es tota franquea e Ma caritat! Be- neyt siats vos, car no es altre benfactor si no vos; car vos avi dats tots los homens e totes les bèsties e totes les aus e tots los vegetables. Car ^qui es, Sènyer, qui do la pluja nil ros si no vos? ' ne qui es qui fassa florir ni granar, Sènyer, si no vos? »•( 5. "Humil Senyor, ple de tota pietat e de tot en- senyament! Beneyt siats vos, car vos tan solament sots aquell qui per donats e delits nostres peccats; car no es, Sènyer, al- tre perdonador ni ajudador nostre si no vos.lí 6. M Sènyer Deus! E tan gran noblea e bonea es la vostra: car vos sots aquell d on nex e diriva tota gràcia, e altre no es digne de ésser donador de gràcia si no vos, per so car nulla cosa no ha poder ni dignidat de donar res si no vos.
7. Sènyer gran, forts, sobre totes autèes excel•lent, e hon- rat sobre tots honraments! Amat e grait siats vos, Sènyer, per so car vos tot sol sots aquell qui ha poder de vivificar los homens. Car, ^qui es qui pusca ajustar los atomus escam- pats niïs ossos desjunts, ne qui pot tornar les animes en los corses si no vos? >•( 8. A la vostra santa Unitat, Sènyer Deus, sia feta reverencia e honor e amor: car vos tot sols sots jutje dels justs e dels peccadors; car no es altra cosa que pogués hom guardonar en glòria o en pena si no vos: ni no es qui sapia tam bé veritat de les vostres obres con vos. >K 9. Oyt e sabut es, Sènyer Deus, que en tot lo mon no ha altre qui sia nostre salvador si no vos; car no es negú qui sia digne de donar tan gran do com parays si no vos; per so com parays no es d altre si no de vos. On
1 . M, qui det ptuviam veí rorem nisi tu?
DE Contemplació 47
loat siats vos, Sènyer, qui sots poderós de dar tan aut do e tan noble.
10. ^On es pietat ni mercè, Sènyer Deus, si no en vos? Car vos sots tan solament aquell qui es misericordiós; car lo gran bé que vos, Sènyer, avets posat en nos, no pot ésser vengut si no de la vostra gran misericòrdia, beneyta sia ella! *♦< 1 i . ^h Sènyer Deus! E tan gran raó avem de vos a amar e loar e servir; car en tot lo mon no ha altre qui glorieg los justs en glòria si no vos; per so car glòria no pot estar ni venir en nos si no de vos, car en vos tan solament es hom gloriejat. ^ 1 2. J^ey amorós, vertader Se- nyor de toh los regnah! Beneyt siats vos, car vos tot sol sots senyor nostre, e no es altre senyor si no vos; car null altre no es qui sia digne de ésser senyor si no vos. E assò es, Sènyer, per so car totes coses son esdevengudes e comen- sades de vos e per vos.
13. Ma anima e mon cors vos do, Sènyer Deus, eus ofir; e si més avia més vos daria; car en est mon no ha ne- gun faedor si no vos; e per assò coven se que nos no amem nulla altra cosa si no vos. "^ 14. Fullía e oradura es, Sènyer Deus, qui altra cosa ama ni servex ni honra si no vos; car vos tot sol sots aquell qui nos guardats e quins amats. E doncs, ique serà del vostre servu, qui tantes altres coses ha amades? *•< 15. Jlh Sènyer Deus! Gràcies e mercès vos ha' lo vostre servu, por so car vos ha plagut que ell aja major paor del vostre juhii ^tan solament, que de celis de les gents escarnents per les plasses: dels quals jo avia major paor de lur jutjament que del vostre. 3
1 6. Jíh Sènyer ver Deus, qui esguardats en vés les vos- tres creafures ah ulls de misericòrdia! Beneyt siats vos, car no es altre perdonador de peccats si no vos; car peccat noi fa hom en vers altre si no en vés vosi-^jassía que jo aja demanat perdó a les gents, a les quals no era dat de per-
I. M, agit tibi. — 2. B, judici. — 3. M, de quòrum judicio antea habe- bat majorem pavorem quàm de tuo. — 4. B, de vés altre si no de vés vos.
48 Ramon Lull
donar si no en csguart vostre e per procurament vostre. »•( 17. En vos, Sènyer Deus, es tot bé e tot compliment, sens defalliment negú; per que no es digna cosa que sia loat ni servit ni amat si no un senyor, lo qual es subirana bonea. Mas jo, Sènyer, son tan desordonat e tan vil, que moltes coses he amades e servides e loades, si bé seren mesquines e vanes. ^ 18. Vos, Sènyer Deus, sabets be que tot lo bé qui es en vos, tot deu ésser conegut a vos, e vos ne devets ésser grait e loat de tot. Mas jo, com a foll, lo bé que a vos devia conèxer e grair, conexía e graía a altre, en lo qual nulla dignitat no es, que deja ésser do- nador de bé ni de posseyr bé.
j 9. Oh vos, J^ey de glòria, qui ordonats e endressah tot lo mon e sots esperansa nostra! Vos tan solament sots un Deu, e en vos tan solament cove ésser nostra esperansa tota e nostra confiansa; car con nosaltres nos desordonam ens corrompem, vos tan solament sots aquell quins repa- rats ens endressats ens mellorats. ^ 20. Raó e conexensa es, Sènyer Deus, que pus tant ses que vos per vostra ex- cel•lència sots aut e noble sobre totes creatures, e jo pus bax d altra creatura, per raó de ma mesquinea e de ma gran culpa, que autre senyor no vergony ni tema ni am, • si no vos. >K 2 1 . Jíh Senyor humil, ple de tota simplea e de tota benignitat! E tan gran benahuiransa seria la mia, si vos volíets que jo fos de tot en tot ubligat e comprès en amar e loar e servir vos, a tot mon poder; e en tots mos dies fos servu e servidor vostre.*
22. Qui vol ésser ixent de tenebres ni de greus pec- cats, cerc vos, Sènyer Deus; car sempre que us aja atrobat, serà luent e resplandent e denejat de tota viltat^e de tota sutzetat. '♦(23. Ah, tam bon diam seria, Sènyer Deus, si jorn pudía tant esforsar, que la mia pensa fos nit e dia en con- templar en vos; car aquella se purificaria e s aclariria tant
1. M, non verear nec timeani nec amem. — 2. M, tuus servus et famuíus. •3. M, 0t mundalus ah omni vilitate.
L. DE Contemplació 49
en la vostra amistat, que aquelles coses que ara han poder de mi a temptar e a desordonar, ' auríen adones poc de poder quem feessen mal. ^ 24. En vos, Sènyer Deus, me confiu em assegur em conort; car vos sots senyor tan noble e tam bo, que mellor ésser fa amic e privat vostre tan solament, que de nulla cosa.^E assò es, Sènyer, car molt mellor es aver companyia e amistat de un Deu, que de molts homens. E doncs, iplagués vos, Sènyer, quem preséssets per servidor, per so que en mi no agués priva- dca de neguna àvol companyia! 3
25. Sènyer Deus! Beneyt e loat siats vos, con sots tan piadós e tant ple de gràcia: e pus tant valets, Sènyer, pla- ciaus que tot lo meu alegre pos en vos tan solament: car pus laja posat en vos, nulla cosa nom porà confondre ni destruyr: tant seré, Sènyer, en vos. '•{26. Jlh franc T{ey, sant, gloriós! Si a vos plahía que jo nom asolassàs nim alegràs ab altre si no ab vos, gran seria la amor quem fa- ríets: car tota ora que fos en los boscatges ni en los locs agrests enfre les bèsties salvatges, pus que jous agués eus tengués en mon cor, vi j ares me seria que fos en ciutat o en loc poblat, enfre mos amics. »♦( 27. Gràcies e laors a vos, Sènyer Deus, quim fets remembrar com jo solia ésser, en los castells e en les ciutats, companyó de les bèsties sal- vatges, desconexents, plenes de peccats; e per so car lo meu solàs e deport era ab aquelles gents bestials, jo no conexia lur salvatgia ni lur error; la qual me fets vos ara conèxer, com a senyor piadós e misericordiós que vos sots.
28. A la vostra sancta Unitat, Sènyer Deus, do e co- man tot mi metex; e placia a vos que jo sia remembrant en la vostra misericòrdia; car jo, Sènyer, me confiu tot en
I . M, quod illa qux modo hahent potestatem me lentandi et inordinandi. — 2. P, multo melius est michi te solum habere amicum et familiarem, quam infinita milia hominum. — 3. M, ut in me non sit familiarítas ullius vilis so- cietatis.
CoNTEMPLAClO-1 -4.
5°
Ramon Lull
vostra unitat. "♦< 29. Oh vos, Sènyer Deus! Pus que sots parc dels pares e senyor dels senyors, ^fossets, Sènyer, per lo vostre sant plaer, metge de mes nafres! car jo no he, Sènyer, altre metge si no vos. ' ^ 30. Si tant es, Sènyer Deus, que no senta en ma pensa nulla autra pensa si no vos, ni en mon cor no senta amar altra cosa si no vos, conexeré, Sènyer, que vos aurets sanat lo vostre servu de greus nafres e de ses grans dolors. ^E con vos sots estat en lo comensament e en la fi d esta distinccio, lo vostre servu ne fa gràcies e laors a vos, qui sots son Senyor Deus.
1 . P, digneris unguento tue misericordie sanaré omnia vulnera mea; cum tu solus valeas me sanum reddere et ego noti haheam preter te alium vulne- rum tneorutn sanatorem. — 2. P, quod tu curasti plenarie me à meis mortiferís vulnerihus et à meis doloribus parturientibus gemitus et merores.
■KSj^ -ï^fí^-rapr-Ka^ï^ ^t»-r-yya?yTOcyiq^^•K^ff?y-ya^^ -yg^g^ -»:«>s?r -t^s^t* ''SlP'"*^9i^^^ ''^^i^ ''^^íïP*" *^5(ï^ "'^^g^^ •^^^tó*^
De la V distinccio: de Trinitat*
Ç Cap. 1 j . Com la substància divina es Aij. persones.
^irÇl EUS un en Trinitat! Beneyt siats vos, ara e tots temps: car per so com nos entenem en Ja vos- tra deitat generació e processio, cove, Sènyer, que entenam la vostra deitat ésser en tres per- sones. M 1, Mh Sancta Trinitat en una Zlnitat! Loada e con- fessada siats vos; car en so que en vos entenem cosa gene- rant e ixent,' coven se de necessitat que en vos confessem e creegam tres persones; car lo generant no es la persona de lo generat ni del ixent; ni lo generat no es la persona del generant ni del ixent; ni la persona del ixent no es la persona del generant ni del generat. ^ 3. Ah Sancta Tri- nitat heneyta! Pus que vos sots una essència, e tres perso- nes son oydes en vos ésser, e la una persona no es lautra, raó e ordonacio requer, Sènyer, que cascuna de les perso- nes aja son nom apropriat, per tal que per lo nom ente- nam nomenar cascuna de les persones, e per lo nom pus- cam creure e aorar e loar cascuna de les persones.
4. Bé sabets vos, Sènyer Deus, que aquella cosa qui engenra la cosa engenrada, que deu aver nom persona de
1 . B, quod nos intelUgimus in te generationem et processionem: M, quod intettigamus rem generantem, et generatam, et rem procedentem.
52
Ramon Lull
Pare, per so com es generant. *•< 5. E aquella cosa, Sènyer Deus, qui es engenrada, deu ésser apellada persona de Fill, per so con reeb generació de la cosa qui deu ésser dita persona del Pare. »♦{ 6. On, beneyt siats vos, Sènyer Deus, car assò metex se deu seguir de la cosa ixent del Pare e del Fill; car per so car es ixent del Pare e del Fill, deu és- ser apellada persona del Sant Espirit.
7. Oh gloriós Senyor! Beneyt siats vos, e loat e honrat e servit siats vos en tots los temps e après los temps: car la generació quel Pare fa al Fill no es semblant a la gene- ració quis fa en les creatures; e assò metex ses de la pro- cessio que fa al Sant Espirit: car la generació que fa al Fill e la processio que fa al Sant Espirit es sens comensament c sens fi, e tota altra generació e processio ha comensa- ment e fi. *•< 8. Laor e glòria sia a vos, Sènyer Deus; car la persona del Fill no reeb generació del Pare axí com les coses creades la reeben les unes de les altres, ni no dona processio al Sant Espirit axí com les creatures ixen les unes de les altres: car la generació quel Fill reeb e la pro- cessio que dona, es sens comensament e es sens fi. M 9. Te- muda e amada sia, Sènyer Deus, la vostra gran senyoria; car la processio que la persona del Sant Espirit fa del Pare e del Fill, no es semblant ab la processio que les unes creatures fan de les altres; car tota processio qui sia en les creatures, cove que aja comensament e fi; e la pro- cessio del Sant Espirit es sens tot comensament e sens tota fi.
10. A la vostra Sancta Trinitat en Unitat sia feta laor e honor e amor e reverencia, Sènyer; car tant es trienca en Trinitat *e tant es la Trinitat unida en Unitat, que neguna de les persones no puría ésser en ésser menys de lautra; car cascuna es de natura que sia ab lautra una substància divina. »#( 1 1 . E que assò sia ver, Sènyer, exempli ne podem pendre en home: car enaxí com lome es .iij. coses, cors e
2. M, nam línitas est ita trina in Trinitate.
L. DE Contemplació 53
anima e espirit, e neguna d aquestes .iij. no poría ésser en substància humana la una menys de les autres, enaxí ne- guna de les tres persones no puría ésser en ésser, sens 1 és- ser de lautra en substància divina. ^ 12. Jlh Sènyer Deus amorós! Beneyt siats vos, en so que axí propria cosa es a cascuna de les .iij. persones que sia la una ab les autres una substància divina, com es propria cosa a la persona del Pare engenrar lo Fill e dar processio al Sant Espirit; e a la persona del Fill propria cosa ésser engenrat e dar processio al Sant Espirit, e al Sant Espirit propria cosa es ésser eximent del Pare e del Fill.
13. Oh vos, Sènyer, on es tanta de saviea, que nulles co- ses per secretes que sien nous poden ésser amagades! Tant son les .iij. persones en unió, que neguna de les tres persones no pot neguna cosa fer menys de les autres: c assò, Sè- nyer, es per so con lo Pare no puría engenrar lo Fill, si lo Fill no reebía generació delí, ni puría dar processio al Sant Espirit, sil Sant Espirit no reebía la processio del Pare. 4< 14. Jlh durable Senyor! Beneyt siats vos, car la persona del Pare no puría dar processio al Sant Espirit, si doncs lo Fill no reebía generació del Pare, el Fill no dava processio al Sant Espirit; ni la persona del Fill no puría reebre generació del Pare, si doncs no era engenrat del Pare e donant processio al Sant Espirit. ^lí 1 5. E en- cara es de vostra unió, Sènyer Deus, que la persona del Sant Espirit no puría reebre processio del Pare ni del Fill, menys quel Pare no fos engenrant, el Fill engenrat; e quel Pare el Fill sien donants processio al Sant Espirit.
16. "Beneyt Senyor Deus! Amat e honrat siats vos en Unitat e en Trinitat, pus la natura vostra es en tal pro- prietat e en tal natura, que neguna de les persones no pu- ríen ésser en ésser una substància divina, si no avien la natura e la proprietat que han. *•< 17. En la lur natura e en la proprietat de les persones divines se significa, Sè- nyer, que la una persona no puría ésser menys de lautra;
54 Ramon Lull
car si no era la Jjersona del Fill e del Sant Espirit, impos- síbol seria que fos en ésser la persona del Pare: e assò es per so car lo Pare no es altra cosa si no aquella cosa qui es engenrant lo Fill e donant processio al Sant Espirit. E assò metex es, Sènyer, de la persona del Fill; car sil Pare no era, nil Sant Espirit, lo Fill no puría ésser, car lo Fill es aquella cosa qui engenrament reeb, donant processio al Sant Espirit. E assò metex es, Sènyer, de la persona del Sant Espirit; car sil Pare no era nil Fill, ja lo Sant Espi- rit no seria en ésser, per so car lo Sant Espirit es aquella cosa qui es ixent del Pare e del Fill. >•< 18. On, laor e glòria sia atribuida a vos, Sènyer Deus, com a senyor sant c beneyt que vos sots! Car enaxí com la una persona no puría ésser menys de lautra, enaxí es significat que neguna de les persones no sia la una abans de lautra, jassía que la una sia engenrant e la autra engenrada e lautra ixent.
19. Ah Sanefa Trinitat! Una unitat beneyta siats vos: car enaxí com generació ni processio no puría ésser en vos per la una o per les dues persones tan solament menys de totes tres, enaxí neguna de les persones no puría en aquest mon fer nulla cosa, la una menys de les autres. «K 20. En so, Sènyer Deus, que la vostra natura es tal que neguna persona no puría ésser menys de lautra ni puría obrar neguna cosa la una menys de lautra, per assò, Sè- nyer, es significat a nos que neguna de les persones no es de major vertut la una que lautra, ni la una no val mes de lautra, jassía so que en la vostra essència aja generació e processio. ' >f( 21. E doncs, Sènyer Deus, pus que vostra be- neyta essència es una substància en Trinitat e la Trinitat es una substància divina, raó es que nos amem e loem e benees- cam e creegam la vostra essència en unitat e en trinitat.
22. Ah excel•lent Senyor, alt, maraveliós! Adorat siats vos per tots temps e temut, car molt es gran peguea en los
I. Manca aquexa derrera frase en el text de C y A. La versió de M no la tradueix; la de P sí.
DE
Contemplació 55
homens quis maravellen que vos puscats csser en Trinitat, ni que vostra Trinitat pusca ésser una Unitat; car, Sènyer, pus maravellar se volen, ^per que nos maravellen delís meteys, qui son en tres coses, e les. iij. son una humanitat? Car cascun home es cors e anima e espirit, e totes estes tres coses son una substància humana. 4< 23. On, so de que ells se maravellen, Sènyer, no es cosa que maravellar sen deguessen; ans seria de les majors maravelles sil home, qui es cosa engenrada, podia ésser un en tres coses; e vos, qui sots eternal, no ho pudíets ésser. Car, pus a noblea e bonea de son ésser es lome un en tres coses, bé par ver que, pus sia a noblea de vos ésser un en tres persones, queu puscats ésser. ^ 24. Car enaxí, Sènyer, com es me- llor al home ésser cors e anima e espirit, lo qual espirit apellam la conjunccio de la anima e del cors, e que aques- tes .iij. coses sien una substància humana, que no seria si era la una o les dues tan solament; enaxí, Sènyer, es en vos bona cosa que siats en Trinitat de persones e Unitaf ^ de essència.
25. Oh vos, Sènyer Deus, qui sots loat e heneyt! Bé sa- bets vos que per so car lo nostre enteniment vol entendre part lo terme on es enclòs, que per assò se comensa a ma- ravellar; car no es maravella si lome se maravella con no pot entendre ni compendre so qui no es de sa natura que entendre ne compendre no pusca; enans seria major ma- ravella sil home entenia so qui es fora de sa natura a en- tendre. »•( 26. Car adones con nos consideram en la gene- ració del Fill ni en la processio del Sant Espirit, marave- llam nos, per so car no y podem entendre comensament ni fi: e so d on nos vé la maravella, sí es per so car la genera- ció e processio divina es foral terme dins lo qual es com- pres lo nostre enteniment. E nos, Sènyer, erram en assò, con volem en la vostra deitat axi entendre e saber, com sabem e entenem dints lo terme on es nostre enteniment franc a entendre e a saber lo comensament e la fi de la
56 Ramon Lull
generació e processio de les coses creades avents comen- sament e fi. >•< 27. M Sènyer Deus! Beneyt siats vos, car molt més nos devem maravellar de la nostra ignorància e peguea com pot ésser tan gran, que no es de la generació e processio qui es en vostra essència; car nos, Sènyer, som tan pecs, que vijarès nos es que enaxí com la generació e processio qui es en les coses creades qui han comensa- ment e fi, que enaxí aja comensament e fi la generació de la persona del Fill e la processio del Sant Espirit: la qual generació e processio son sens comensament e fi. On assò es, Sènyer, de les majors peguèes, que les coses creades no sien en egual natura de la vostra, e nos cuidem entendre en vos so que entenem en les creatures.
28. A vos, Sènyer Deus, laor e glòria e mercès, con vos ha plagut que al vostre servu avets feta tanta de gràcia e de mercè, quel avets illuminat per lo libre qui es apellat LiBRE DE RAONS EN LES TRES LiGs: per lo qual libre ha conegut que la vostra substància divina es en .iij. persones: e ha y conegut certificament dels .xiiij. articles, e ha y aúda certificació que la ley dels crestians es vera e mellor de les altres ligs. »♦< 29. On, loat siats vos, Sènyer, e amat e honrat e servit per lo vostre servu; car depuis quel agués fet legir en aquell libre, fo certificat en vera fe, e fo partit de tot dupte de sa fe, e hac vera conexensa de veritat ab raons veres e ab ai'guments logicals, sens tota falsa opinió. »•< 30. E per assò, Sènyer, \o vostre- servu vos aora eus soplega eus ama eus loa de son poder; e confessa que la persona del Pare es persona divina, e la persona del Fill atretal, e cella del Sant Espirit atretal. Emperò no diu que tres deus sien en ésser, si no un, lo qual es una essèn- cia divina en tres persones, e les tres persones son una substància divina.
L. DE Contemplació 57
Ç Cap. 12. Com les Aij. persones son una substància divina.
^5í5TSf^ÍH Deus, Pare e Senyor de quant es! Sanctetat c ijtr/^jj autea e noblca e unitat sia coneguda ésser en ySs^S vos: car enaxí, Sènyer, com la vostra substància es en tres persones, enaxí les tres persones son una sub- stància. *♦{ 2. A vos, Sènyer Deus, laors e gràcies e mercès, qui avets nostre enteniment pi'elevat tant, tro som venguts a conexensa que avem certificament e vera creensa con les .iij. persones divines son una substància divina. ^ 3. En so, Sènyer Deus, que nosaltres podem entendre àngel ésser .iij. coses, vida e sobject e proprietat qui ix de la vida e del sobject, en so que la vida es en lo sobject, e sobject es cosa viva per la vida qui es en ell; on, enaxí con podem entendre estes tres coses ésser una substància angèlica, enaxí podem entendre, Sènyer, que .iij. persones divines sien una substància, ' e una substància divina sia en tres persones.
4. 0 vos, T^ey de glòria, qui guaardonah * tos homens qui per amor de vos treballen! Enaxí com la substància del àn- gel es en tres coses, sens que no es composta de matèria ni de forma corporal; enaxí, Sènyer, la vostra substància divina no es composta, si bé es en tres persones. M 5. M, Senyor ordonat, savi! Beneyt e amat e loat siats vos, en so que si bé les vostres tres persones son infinides, per tot assò no es ordonat que deja ésser dit que .iij. coses sien en ésser infinides; enans es raó que hom diga una substàn- cia es aquella qui es infinida. >♦( 6. Ah Sènyer dous, pacient.
1. M, unam divinam suhstantiam. — 2. M, qui remuneras.
58 Ramon Lull
ple de tota mercè! Jassía so que les tres persones sien eter- nals sens comensament e sens fi, per tot assò no deu hom dir .iij. eternals; enans deu hom dir una substància es en ésser eternal sens comensament e fi.
7. Amat Senyor, honrat, temut, obeyt, beneyt stats vos! car jassía que les .iij. persones cascuna sia poderosa sobre totes coses, per tot so no deu hom dir tres coses son qui son poderoses sobre tot quant es; enans deu hom dir una substància divina es en ésser, ia qual es poderosa sobre totes coses. «K 8. Pacient Senyor, dous, humil, suau! Bé sa- bets vos que si cascuna de les .iij. persones fos una sub- stància per sí, la qual substància fos infinida e eternal e tota poderosa, seguiràs, Sènyer, que fossen .iij. deus en ésser: e assò es cosa impossíbol, que .iij. deus sien en ésser. << 9. Jíh, honrat Senyor! Tant es nobla cosa e honrada, infinitat e eternitat e tot poder, que negú en que sien estes tres vir- tuts no pot aver par ni egual: per que, Sènyer, segons assò, no pot ésser en ésser mas una substància tan sola- ment, tota poderosa e eternal, infinida.
1 o. Ah Senyor, qui recreà s e reparàs tot to mon ah la vostra sancta encarnació e passió! Beneyt siats vos; car enaxí com es cuvinent cosa que una substància divina sia en tres persones divines, enaxí es cuvinent cosa que tres persones divines sien una substància divina, 'f^ i 1. E assò es, Sènyer "Deus, per raó de la gran conveniència qui es enfre vostra Trinitat e vostra Unitat: car si les persones no eren en ésser, ja la substància divina no seria en ésser. E si la substància divina no era en ésser, ja les .iij. persones divi- nes no puríen ésser en ésser. 4< 1 2. E doncs. Senyor verta- der, noble, alt, maravellós, ique val home qui loa ni ama una substància divina, pus que ignora la Trinitat qui es en ella? Car nulla bonea ni noblea no y puría ésser, menys de tri- nitat de persones.
1 3. En vos, Sènyer savi, humil, es major acostament e major proprictat de unitat e de trinitat que no es en nulla
L. DE Contemplació 59
autra cosa; car molt mills se cove en vostra essència que sia una en trinitat e que sia la trinitat en unitat, que nulla cosa nos cove nis apparella tam bé ab altra: car so qui es en vos trinitat, es en vos unitat divina; e so qui es en vos unitat, es en vos trinitat divina. *•< 14. Gloriós Senyor! Gran maravella es d aquells homens qui esquiven vos aorar e a creure en Trinitat, pus que vostra Unitat es axí una en Trinitat. ^ 15. Jlh Senyor noble! Los homens qui han paor e dupte en aorar e creure vos en Trinitat, sí es per so con han paor que si en vos creyen en Trinitat, que creeguessen en .iij. deus.
16. Oh vos, Sènyer Deus qui sofs ajuda nostra e endres- samenl nostre! Amat e honrat siats vos; e assò, Sènyer, per so car en axí com es impossíbol cosa que sien tres deus en ésser, axí es possíbol cosa .iij. persones ésser un Deu. <•( 1 7. E doncs, Sènyer Deus, aquells qui han paor en creu- re en tres persones, aitambé deurien aver paor en creure en un Deu; car en axí com es impossíbol ésser tres deus en ésser, en axí es impossíbol que tres persones no sien en ésser. ^ 1 8. Qui sab, Sènyer, conèxer e entendre les coses entellectuals ab les coses sentides, bé pot conèxer e en- tendre, sis vol, que axí com es estranya cosa e impossíbol que .iij. deus sien en ésser, axí seria estranya cosa que .iij. persones no fossen en ésser.
19. Larguea e franquea e tota bonea sia coneguda en vos, Sènyer Deus, per so con no es nulla cosa qui tan purament ni tan simpla ni tan sencera sia en unitat e en trinitat, com es la vostra Unitat en Trinitat e la vostra Tri- nitat en Unitat. >•< 20. Sènyer Deus! La unitat del home, qui es en tres coses, si bé sa humanitat es tres coses e les tres coses son humanitat, per tot so no son tam bé les tres coses en ell una unitat, ni sa unitat les tres coses, com son en vos les .iij. persones una substància, e la substància les tres persones. E assò es, Sènyer, per so car la conveniència qui es en la unió del home e en les .iij. coses, es ab co-
6o Ramon Lull
mensament e ab fi, e està en temps; ' mas la vostra Unitat e Trinitat es sens comensament e fi, e fo enans que temps fos en ésser. '•(21. Jlh Sènyer Deus! E tan gran dolor e perdurable treball està aparellat a aquells qui no volen creure en la vostra Sancta Trinitat; car mellor seria a aquells, que no fossen en ésser que con son en ésser: tan fort serà gran lur pena, per so car no y creen.
22. Oh Senyor ver Deus! E tan gran maravella es, d aquells descreents qui dupten a creure en vostra Trinitat; car si la vostra essència era defallent ne viciosa ne reebía null defalliment de vertut per raó de sa trinitat, no seria maravella si ells hi duptaven de creure; car atrctal me fa- ria. ^ Mas pus la vostra essència no sen pijor ni sen minve si bé es en trinitat, bé son folls con dupten en creure en vostra Trinitat. «23. Jlh Sancta Trinitat heneyta! Los ho- mens qui dupten en creure en vos, son semblants al home qui duna part loa son senyor, e d altra lo desloa. 4< 24. Car aquells qui no volen creure en Trinitat, vos loen en so que dien que vos sots un Deu tan solament, sens par e compa- nyó; e d altra part ells vos desloen, en so que descreen en vostra Trinitat, la qual es noblea de la vostra Unitat.
25. Obs nos es, Sènyer Deus, que vos nos guardets ens salvets dels infeels que axíns aonten ens injurien, en so que ells se cuiden que siam tan àvols e tan vils, que cree- gam en tres deus. 4^ 26. Ah suhirà Senyor, on es tot nostre hé e nostre restaurament! Si vos ordonàvets con los infeels venguessen a conexensa de nostra fe, ni si sabien con creem en vostra Trinitat, ni en qual manera entenem la sancta Trinitat, gran misericòrdia fariets a ells, e gran a nos; car nons menysprearien tant con fan, e ells purienne venir a veritat. 3 >«( 27. Oh J^ey dels cels, Senyor dels senyors! Loat e beneyt e servit siats vos, qui avets dada gràcia al vostre
1 . A,C, son ab comensament e ab fi, e estan ab temps: M, est cutn principio et fine, el consistit in tempore. — 2. M, quia idem ego facerem. — 3. P, quia ipsi devenirent ad veram creduïitatem fidei, et nos defenderemur à íatratibus eorundem.
L. DE Contemplació 6i
servu, en so quel avets mes en vera fe,' en la qual creu c aferma vostra Unitat ésser en Trinitat, e vostra Trinitat ésser en Unitat.
28. Senyor graciós, amorós, humil e dols! Qui puría aest- mar la gràcia e la gran bonaventura qui es en los homens qui en est mon son creents en vostra Unitat e Trinitat, los quals vos amen eus loen eus servexen eus honren per raó de vostra Unitat e Trinitat! ^ No es, Sènyer, hom qui pogués aestmar lur gran benahuiransa. «♦( 29. Sapiats, Sènyer Deus, pus que tan gran bé es creure en vostra Unitat e en vostra Trinitat, que jo diré a tots mos veyns e als homens que veuré ni ab qui mencontraré: — «Anem, senyors, amar e loar e confessar una substància divina en Trinitat, e una Trinitat en una substància divina.» ^ 30. Encara, Sènyer, diré a ma anima e a mon cors: — «Renunciats a tota vana glòria e a tots vans delits, e anem atribuyr tot honrament e tota laor e tota vertut e tota bonea a aquell qui es tres persones divines, e es un en tres persones divines.»
Ç Cap. 13. Com la Trinitat divina es una cosa en essència, jassía so que en Deu sien dites moltes coses.
H "Deus poderós, savi, honrat! Beneyt siats vos, Sè- nyer, car jassia so que vos siats poder, per tot assò la vostra substància no es en quantitat, car cascuna de les persones es poderosa. ^ 2. Jlh gloriós Se- nyor temut! Si bé es lome poderós, per tot assò 1 ésser hu- mà nos deveex en quatre coses, enaxí que sia cors e anima
1. M, quia ipsum posueris in vera fide. — 2. M, qui amant et taudant et tibi serviunt et moriuntur pro amore tux Jínitatis et Trinitatis.
62 Ramon Lull
c cspirit e poder; enans sestà en tres coses, si bé es pode- rós, en so quel ajustament de les tres coses son un ésser humà poderós. *•< 3. E doncs. Senyor honrat, adones con vos amam e loam e temem lo vostre divinal poder, ente- nem amar e loar e tembre les vostres Jij. persones en una substància divina tota poderosa.
4. Oh vos, ver Deus e ver hom, acabat en totes nohlees! Veritat es, Sènyer, que en vos es tot saber. On, jassía so que vos siats seient totes coses, per tot assò la vostra substància divina no es en quatre persones; car les tres persones son una substància seient totes coses. %{ 5. Dome, Sènyer, se seguex assò metex, que jassía que ell sia seient, per tot assò no es sa substància en quaternitat, car son cors e sa anima e son espirit son una substància humana seient. »♦{ 6. On, segons assò, Sènyer, tota hora que nos loem e honrem lo vostre saber, tota hora entenem fer honor a la vostra Trinitat c a la vostra Unitat.
7. Jlh Sènyer sant, gloriós! Reverencia e honor sia feta a vos: car en vos, Sènyer, es volentat, e tot so es en vostre voler qui us vé en plaer. On, jassía so que vos siats volen- terós, per tot assò la vostra substància divina no es en quaternitat de persones; car les .iij. persones son una sub- stància divina, la qual es volenterosa de tot so a voler ques cove en ella voler. ' ^ 8. On, senyoria e honor sia coneguda en vos, Sènyer Deus, per so con nostra confiansa e espe- ransa es en la vostra beneyta volentat, ab entencio e creen- sa que la vostra substància sia una substància volenterosa, la qual substància sia en .iij. persones. *•< 9. Senyor amat e coit e heneyt! Gran es vostra noblea e vostra vertut; car en so que vos sots una substància divina en la qual son ente- ses ésser moltes vertuts, per assò cove que moltes honors e reverencies vos fassam, aorants una deitat tan solament.
1 o. "Excellent T\ey, ple de misericòrdia! Vos sots, Sènyer, veritat. On, jassía que siats veritat, per tot assò nos seguex
1. B, ques cove ésser en ella voler.
L. DE Contemplació 63
que vostra substància sia en quatre persones: car cascuna de les .iij. persones qui son una substància divina, son ve- ritat divina. >•< 1 1. On, con les tres persones sien una veri- tat divina, tota hora, Sènyer, que nos amam ni honram la vostra veritat, entenem que amam e honram la vostra sub- stància divina en trinitat de persones. »•< 1 2. Jíh Sènyer, ver Deus gloriós! Enaxí com es cuvinent cosa que la vostra beneyta Unitat sia amada e loada e servida per so car es en Trinitat e no es en més de .iij. coses, enaxí la unió del vostre servu e del vostre sotsmès deu ésser menys- preada e avilada, per raó de sos molt greus peccats, qui son units ab ella, en so que en ella es molt peccat.
1 3. JJh franc Senyor, cuvinent a amar e a honrar e a tetnhre e a servir! Si tota amor es en vos, per tot so la vostra substància no es deveída' en quaternitat de perso- nes; car les tres persones que son una substància divina, son totes amors. »•< 14. On, beneyta sia la vostra amor, Sè- nyer; car tota via que nos cogitam ni remembram en ella, entenem cogitar e remembrar en la vostra substància e en la vostra Trinitat de' persones, t^ 1 5. M ver Deus e ver Se- nyor! Loat siats vos; car enaxí com vos sots un en essència e poden ésser dites moltes vertuts ésser en vos, enaxí lo vostre servu es un en essència e poden ésser dites delí moltes de coses e molts de peccats.*
1 6. Humil Senyor, salvador nostre e glòria nostra! En vos es, Sènyer, tota justícia e tota dretura. On, jassía so que vos siats dretura, per tot assò la vostra substància no es en quatre persones, car cascuna de les tres persones son dretura, en so que son una substància divina tota justa e dreturera. ^ 1 7. On, beneyta sia la vostra justícia, Sènyer, car tota hora que nos avem paor e temor de la vostra gran justícia, avem paor de la vostra substància e de les tres persones qui son en vos una justícia. »•( 18. Con vos, Sènyer Deus, siats un en essència e sien en vos moltes ver-
1. M, non est divisa. — 2. P, multi defectus et multa peccata.
64 Ramon Lull
tuts de gran noblea e de gran sanctedat, icom pot ésser aquest desastre del vostre servu, qui ha ublidat tant de temps les vostres vertuts e ha aúda opinió que en ell fos- sen aquelles coses vertuts, que eren en ell vicis e peccats?
1 9. Amorós Senyor, acabat en totes vertuts! Vos sots, Sènyer, tot gloriós: e si bé es en vos glòria, per tot so no ha en vos quaternitat de persones; car les tres persones qui son vostra essència divina, son glòria. "♦< 20. Plaent Se- nyor! Honrat e beneyt siats vos; car jassía que nos esperem la vostra glòria e desi j em aquella, per tot so nos no desijam sinó una essència divina, una Trinitat divina, li 21. On, laors e honraments e noblees si en conegudes en vos, Sè- nyer: car totes les calitats que nos atribuym a vos, son enteses ésser vertuts segons veritat: les quals son tan nobles e tan acabades, que entès es per elles, Sènyer, que en vos no ha null defalliment ne nulla fretura.
22. Savi Senyor, dous, passient! Jassía que en vos sia misericòrdia, per tot so, Sènyer, vos no sots en quatre per- sones; car les tres persones qui son la vostra essència son totes misericòrdia. '•(23. E per so, Sènyer, con nos con- fiam e esperam en vostra misericòrdia, fem ho ab entencio que confiem en una substància divina tan solament, e en una Trinitat divina. ^ 24. Ah Senyor, ple de misericòrdia! Glòria e vertut e bonea sia coneguda a vos, per so car avets feta tanta de gràcia al vostre servu, que li avets dada conexen- sa que per multitut de vertuts qui sien en vos, nos multin plica vostra substància en tres persones, ni les tres perso- nes en substàncies.
25. Oh vos, Senyor maravellós, lo qual guardats e salvats tot so qui en plaer vos vé! Tota ora que nos amam ni honram ni adoram ni servim la vostra Trinitat, adoram e amam e servim un Deu tan solament ésser en una Unitat. ^ 26. On, beneyt siats vos, Sènyer, car tota ora que nos loem la vos- tra Unitat, ' tota hora amam e honram e servim la vostra
I. A, la vostra Unitat en unitat: C, la vostra Trinitat en unitat.
L. DE Contemplació 65
Trinitat. «( 27. E assò metex fem tota hora que amam e loam e remembram e cogitam en les vostres vertuts: tota hora, Sènyer, amam e loam e servim e confesam en vostra Unitat e en vostra Trinitat.
28. Car Senyor, sant e gloriós, vertader en tots temps! Les vostres vertuts, en quant vos sots una -substància, son totes una cosa, no moltes. Mas en quant les vostres ver- tuts son moltes, son ho per so car lo vostre poder fa e ordona moltes coses en nos. "♦< 29. Car enaxí com lo preu de les perles grosses savertua e puja en les perles on més son ensems, ' enaxí, Sènyer, es de les vostres obres: on més son en vos, mel 1 ors se mostren a nos. 4< 30. Jth Sènyer piadós, ple de mercè! Enaxí com les vostres vertuts se mos- tren a nos mellors on més n entenem, enaxí, Sènyer, on més son estades mes obres, més han mostrat mi ésser àvol e vil e peccador. Emperò, Sènyer, si jo son àvol,* per tot so nom desemparets, a la ajuda de les autres distinccions a acabar; ans m ajudats enaxí con m avets ajudat a aquesta: car tota altra ajuda es vana si no cella de vos, qui sots nostre Senyor Deus.
*^
I . M, sicut pretium magnarum margaritarum crescit et ascendit in mar- garitis, ejuo ptures sunt insimul. — 2. M, quamvis sim tain vilis.
Contemplació-!-/-
m
De la VI' distinccio qui tracta de Poder divinaL
Ç Cap. 14. Com Deus es poderós en essència.
^^EUS Senyor gloriós, amorós, ple de dousor, co- mensament nostre! Lo vostre gran poder, 5è-
nyer, si es eternal, no es maravella; per so car propria cosa es al vostre poder que sia eternal. 4< 2. Jlcahat Senyor, ple de tota vertut! Tant es aut e noble lo vostre poder, que de sa natura es que sia sens fi: car axí com es de sa natura que sia sens comensament, axí es de sa natura que sia sens tota fi. »•< 3. M Senyor sant e gloriós! Beneyt siats vos: car tant es gran cosa vostre poder, que maravellosa cosa es a ymaginar en ell, en so que no li pot nostre enteniment entendre comensament ni fi; enans tot nostre enteniment es pres e cativat sots lo vostre beneyt poder.
4. "Beneyt T{ey, confort e esperansa dels peccadors! No es nulla maravella si 1 vostre poder es gran; car lo vostre poder ha natura e proprietat que sia infinit sens null terme, e que tots altres poders sien compreses per ell. ^ 5. Bo- nahuirat es, Sènyer, lome qui aquest vostre honrat poder remembra ni loa ni ama ne ymagena; e benahuirats son aquells qui sobre tots los altres poders lo temen. ^ 6. Jlh,
L. DE Contemplació 67
franc Senyor! E tan mala anc nasc aquell ' qui los poders dels homens ha més en memòria quel vostre, ni ha en son cor més dubtat e amat lo poder finit, de poca valor, que lo vostre qui es infinit, honrat sobre tots poders.
7. Al vostre excellent poder donem, Sènyer Deus^ tota laor e tota glòria: car tant es de gran vertut e de gran noblea, que no ha en sí primer ni mijà ni derrer, cnaxí com hal nostre poc poder, qui està enfre primer e derrer, e ha mijà, per raó de sa poca poquea. * 4< 8. Lo vostre honrat poder, Sènyer, no es axí com lo nostre; car lo vostre no es major ni menor en un temps que en altre; cnans es de fi en fi, 3 sens tot creximent e minuament. «K 9. Celestial Senyor, ple de tota honea! ^Quina maravella sil vostre gran poder està sens creximent e minvament? car enans que temps fos en ésser, ja era vostre poder acabat e infinit: e la doncs con temps no aura ésser, sí serà, Sènyer, vostre poder aitan gran com ara ses.
1 o. ^Es nulla cosa qui pogués aestmar, Sènyer, lo vostre poder con es gran? -* Verament, Sènyer, totes les coses qui son creades, e totes aquelles qui poríen ésser creades, no y poríen atènyer a conèxer la granea del vostre poder. On, loat sia ell e beneyt, car no es ai tal poder com lo nostre: car lo nostre no està ferm, per so con cau a nos, adés en potencia, adés en actu. Mas en vos, Sènyer, infinidament està ferm vostre poder, per so car no cau en vos de potencia en actu ni d actu en potencia. >•< 1 1 . "Loat Senyor, amat, coit e servit! Nos, Sènyer, som coses frèvols e caitives e mesquines: per que s esdevé quel nostre poder adés 1 avem en potencia, adés en actu; e tota esta mesquinea e caitivitat nos esdevé, Sènyer, per so con som coses avents comensament e estam en temps. On, con vos siats tan noble e tan bo que no ajats comensament, per assò lo vostre poder es ferm e forts en sa noblea
1 . M, Quàm infelix est ille. — 2. M, ratione sux modicx paucitatis. — 3. M, sed est firmiter manens. — 4. M, quàm magna sit tua potestas?
68 Ramon Lull
jnfinidament. ^ ii. Ben vos dic, Sènyer Deus, que assats se pot tenir per orat e per desastruch aqyell quis confia en negun poder si no en lo vostre; car tot altre poder es va e no res, si noi vostre. E doncs, Sènyer, ipzr que es altre poder amat ni loat si noi vostre?
13. Lo vostre poder, Sènyer Deus, es poder vertader, e poder qui fa a loar e a tembre; car lo poder vostre, de vos es e en vos està, e no es en vos per nulla altra cosa fora de vos; ans y es per vos tan solament: per quel vos- tre poder null temps no serà fora de vos. ^ 14. ^Qual cosa es, Sènyer, on lo vostre poder pogués venir en vos? Car vos sots aquell qui avets dat ésser per creació a tot so on poder està: e tot so qui es esdevengut en ésser, tot priva daver aital poder com lo vostre, per so car tot altre poder ha finitat e comensament. >«( 15. A aital poder com lo vostre poder, Sènyer Deus, deu hom donar honor e la or e glòria e honrament: car lo vostre sant poder no es aital com lo poder dels reys; car tot lo poder que ells han, noi han per ells meteys; enans lo major poder que ells han, es defora delís, so es lo poder que han en les gents: el menor poder que han, sí es aquell que han ells meteys en lur persona. Mas lo vostre poder, Sènyer, tot està en vos: c encara devem loar vos, car no sots axí vanagloriés de vostre poder, com son los reys del lur.
1 6. Jlh, vertader Senyor, hen factor de bens temporals e de hens espirituals! Si 1 vostre poder es acabat, es ho per so com vos sots una Unitat divina, en la qual Unitat no ha nul- la cosa contrariant ni descordant ni empatxant. 4( 1 7. Car, Sènyer, £per que no serà lo vostre poder cumplit e acabat? car nulla vertut ni nulla noblea ni nulla glòria ni nuJla bonea no defall en ell; ans tot so qui ésser pot bo ni noble, tot es ell. «tí 18. E doncs, Sènyer, íqual poder es poder si noi vos- tre, ne qui pot si no vos? car no es nulla cosa en vostre és- ser qui reeba defalliment en sí; e tot so on ha defalliment, tot es fora de vostra essència, en axí que non ha res en vos.
L. DE Contemplació 69
19. E ben gran cosa es, Sènyer, d aquest vostre tan gran poder, qui es tan gran, que finir no pot ne minvar no pot, e axí està infinidament gran e noble. jBeneyt siats vos, Sènyer, per so com avets tant de poder, que nulla cosa no es en ésser qui pusca dar fi a vostre poder! >•< 20. A vos, Sènyer Deus, sia tota noblea e tota glòria coneguda, e sia confessat que no es altre poder si noi vostre. »K 21 . Car lo vostre poder, Sènyer, sobre puja tots poders, e no es negun poder qui pusca pujar ni atènyer al vostre poder, ni negun poder nos pot defendre al vostre poder.
22. On més, Sènyer, parlaria hom del vostre poder ni més hi contemplaria, e més hi apercebría hom de noblea e de dignitat. On, beneyt sia ell qui es tan ferm, que nos camía en altre poder nis altereja per altre poder; enans està sens tot camiament e sens tot mudament, infinidament, en sa puritat de virtut e de bonea. ^ 23. ^Cos puría fer,' Sènyer Deus, quel vostre poder se alteràs, car no es altra eternitat si no la vostra, ni altra infinitat ni altra deitat si no la vostra? E doncs, ^don hi venría quel vostre poder se mudàs de son estament? ^ 24. Jlh Senyor honrat, humil, maraveílós! Amat sia vostre gran poder, e temut sia e loat per totes les partides de les terres! E assò, Sènyer, per so car lo vostre poder es denant totes coses, e comprèn sots sí totes coses, e tots los temps son encloses e environats per lo vostre poder.
25. Jlh divinal Senyor, consolació e esperansa nostra! Lo vostre poder tot sol està sens par e companyó, e sens contrarietat neguna està. E assò es, Sènyer, per raó de les vertuts e dignitats qui priven en les creatures: les quals ver- tuts e dignitats son acabades en lo vostre poder. *•< 26. Dre- turer Sènyer, pare dels òrfens e consolador del cuitais! íQue serà de mi? ^gosaré, Sènyer, ja ésser tan ardit, que gos contemplar en vos, davant lo vostre beneyt altar? Car jo son, Sènyer, aquell foll, aquell fals, qui molts dies he com-
I . M, quomodo posseí fieri.
JO Ramon Lull
parat lo vostre poder a coses de poc poder e de gran vil- tat: e avia fe e esperansa que elles me poguessen ajudar e acórrer en aquelles coses en que no pot ajudar ni acórrer nulla altra cosa si no vos. ^ 27. Jlh cortès Senyor, savi, sal- vació e salut nostra! Tots aquests defalliments si son en mi, no es nulla maravella; car lome qui no era amador ni ena- morat del vostre gran poder, no es maravella si era errant en ses obres ne si fahía peguèes.
28. Oh vos, sancta Unitat divina e sancta Trinitat divi- na! Lo vostre poder tan fort es unit en vos, que on que sia lo vostre poder, là es la vostra essència; e là on es vos- tra essència, là es, Sènyer, vostre poder. % 29. Ah henahui- rat Senyor! En so que tot lo poder nostre es dat a nos per lo vostre poder, gran raó seria que tot nostre poder me- tessem en amar e loar e honrar lo vostre beneyt poder; e en altra cosa no feesem part del nostre poder, ' si no en vos. *•< 30. En assò, Sènyer Deus, se mostra vostre poder ésser gran: car si poder sentim nos en fer alcuna cosa, iquant deu ésser gran lo poder qui es en vos! Car sí en tan mesquines coses com nos som, ha jens de poder, ^nom di- gats quant es gran, celi qui es en nostre Senyor Deus!
Ç Cap. 1 5. Com lo poder divinal forsa e costreny lo cors de natura. "^
^í^^f^^H Deus, Pare e Senyor! Amor e bonea sia coneguda »^%^jj ésser en vos, en so que null ésser esdevengut no iàSs^S ^^ de sa natura ésser en ésser, per so car es esdevengut de privació: enans es de sa natura retornament a no ésser e a deliment de ésser. % 2. Bonea e forsa e po-
1. M, non appUcaremus nostram potestatem. — 2. M, cogat et constríngat cursum naturx.
L. DE Contemplació 71
der es, doncs, en vos, Sènyer, con vos sots aquell senyor qui costretament tenits en ésser la natura de les coses esdevengudes, Car enaxí com lome qui gita la pera en- vers lo cel e fa la anar a amunt contra la natura de la pera qui ha natura d anar a avall; enaxí es de natura de les creatures tornar a no ésser: car enaxí com la pera torna a avall per sa natura, enaxí, Sènyer, si vos desemparàvets les creatures, totes tornarien en no ésser, «li 3. E doncs, SènyeVy amem e adorem tots nosaltres vostre gran poder, lo qual té nosaltres en ésser e nons lexa aclinar a no ésser, al qual nos enclinaríem si ell nons sostenia.
4. Jlh piadós Senyor, savi, ple de tota mercè! Beneyt sia lo vostre gran poder, qui forsa e costreny los corses celestials, en so que si lo signe o la planeta per natura deuria dar calor, lo vostre gran poder la costreny e fa li dar fredor: e assò fets, Sènyer, per tal quen satisfassats a les gents, segons que merexen 4< 5. On maravellosament, Sènyer, ho ha bé ordonat lo vostre honrat poder; car per so con les obres del home nos fan totes per cors natural, per raó de la franca volentat qui es en ell, per assò, Sènyer, con les obres del home se fan part cors natural, ' guaardo- nats vos lo nostre cors ab coses quis fan part cors de na- tura. M 6. La valor e la vertut del vostre gran poder, Sè- nyer, sia en nostra memòria e en cogitacio nostra, pus que ell forsa con se vol lo firmament els corses d aquell; e egualment c dreturera satisfà a nos, sia per cors de natura o fora cors de natura.
7. Reclamem e obeescam al vostre gran poder, Sènyer Deus; car aquell fa los elements entrar en composició, con se vol e en qual cors se vol, ois fa descompondre tota ora ques vol. >t( 8. Tan fort es gran, Sènyer, lo vostre poder,* que adones con los elements segons cors de natura son aparellats de compondre alcun cors, el vostre poder con
1. Ni, fiunt prxter cursum naturaiem. — 2. M, Tua poiestas, Domine. est adeo magna.
72 Ramon Lull
SC vol los forsa els costreny, en so que nois lexa entrar en composició. E assò metex se fa, Sènyer, si tant es que no sien los elements aparellats de compondre alcun cors, el vostre poder los hi fa entrar en composició, tota ora ques vol. « 9. Pus que tan noble e tan aut es, Sènyer, lo vostre poder, raó es quel adorem el reclamem; car tot axí fa de natura so ques vol e mills encara: com lo fuster fa de la post qual formas vol, e dola aquella de qual part se vol.
10. Oh vos, Sènyer Deus, primer e durant en tots los seg- gles! Obs nos es 'quel vostre poder confessem e honrem, car no es en est mon nulla cosa generant, quel vostre po- der, sis vol, no la fassa ésser corrompent; ni no es nulla cosa corrompent, quel vostre poder, sis vol, no la fassa ésser generant. »•< 1 1 . En moltes maneres, Sènyer Deus, se mostra a nos lo vostre poder ésser gran; car molts homens fa viure part cors de natura; en so que segons que menu- guen o beven o treballen o vesten, no deurien viure per natura, c vos, Sènyer, fets aquells viure, e fets aquells sans e forts e delitosos: e molt hom nafrat o malaut, qui segons cors natural no viuria, e vostre poder forsa en aquells natura, e fals viure. ^ í2. Ah Senyor amorós, avinent, forts sobre totes f orses! Aut CB. e majoria sia coneguda al vostre gran poder; car aquell fa de la vida del home tot so ques vol; en so que molt hom, segons sa nativitat, per cors na- tural viuria .c. anys o pus, el vostre poder fal murir a .xx. anys o a menys: e molt hom segons cors de natura no viu- ria pus de .XX. anys, e vos lo fets viure .c. anys o pus.
13. Senyoria ni forsa ^on es, Sènyer Deus, si no en lo vostre poder? ^ni qui es, Sènyer, avent poder, del vostre poder enfora, qui forsa natura en dar les plujes, adones con natura no ha aparellat? ^ni qui veda a natura que no plova, si noi vostre poder, qui li veda ploure, adones con natura daria pluja si vedat no li era?»•< 14. Ah sant Senyor, sens par e egual! Fort deu ésser amat aquest vostre poder
1. M, Opus nobis est.
L. DE Contemplació 73
tan gran; car iqui es, delí enfora, qui vét los vents niïs trons niïs lamps, adones con per natura deuria ventar e tronar e lampegar? ^ni qui es, Sènyer, del vostre poder en fora, qui constrenga natura que fassa ventar e tronar e lam- pegar, adones con natura no ha en poder que fassa vent ni tro ne lamp? »•< 1 5. Ah gloriós Senyor! Sots lo vostre gran poder, bé suaus e simples hi deuríem estar; car adones con laer es corrumput per natura, e deuria ésser mortaldat domens, e vos, Sènyer, cous volets, donats sanitat; e con laer es pur e sà, e ha en natura de dar sanitat als homens, e vos, Sènyer, donats febres e malautíes e mortaldats.
1 6. De tot en tot, Sènyer Deus, se poden tenir per malastrucs molts homens que ha en est mon, qui dien que so quel home fa ni vol, ni lo mester en que es, ni la vida ni sa mort, que tot se fa e s esdevé segons cors de natura e segons signes e planetes e punts e ores, qui vénen segons fat o ventura o predestinació. ^Con son, Sènyer, tan malas- trucs ni tan èxits de lur seny, que ells innoren e menysco- nexen lo vostre gran poder, qui fa de totes coses tot so ques vol, tota ora que s vol? "¥, 17. Si tant serà, Sènyer, que vos no gitassets nulla ora natura de son cors ni la for- sassets, fer se puría adones que hom se confiàs en lo cors de natura: car pus natura no fos forsada, veritat es que natura ha poder en home, segons que nex e segons lo signe e la planeta oi punt o la ora en que nex; e segons que nex, deu ésser per natura volpell o ardit, o cavaller o mer- cader o dalcun altre ofici, o deu viure sà o malaute, o deu vixire molt o poc, o deu ésser pobre o ric. ^ 18. Mas, ^que li val, Sènyer, al estrolomià o a celi qui en cors de natura se confia, car vostre poder vens e forsa natura? Tot enaxí con sil maestre com ha fet lo molí, el molí dementre molría, quel maestre quel destorbàs en manera que no molgués: ' tot enaxí fets vos de natura, Sènyer, que con vos
I . P, sicut moíendinaríus potest perturbare moíendinum molens, adeo ut possit auferre sibi actum molendi quando vuit.
74 Ramon Lull
volcts, la forsats, e con vos volets, no. E adones con la forsats, aquells quis confien en son cors se troben enga- nats, con no atroben en ella so quen esperen.
19. De vostra gran saviea es, Sènyer Deus, e de vostre gran poder e ordonament que vos avegades lexets anar natura segons son cors, e avegades la destrenyets contra son cors: car enaxí com lo redec ' del molí se met entorn per fer anar entorn lo molí, ^ enaxí la vostra sentencia va entorn a les obres que nos fem, en forsar natura o no. »•< 20. E que assò sia enaxí, Sènyer, axis cove que sia, se- gons lo vostre beneyt ordonament: car nos avegades anam en nostres fets segons cors natural, avegades segons volen- tat franca. «( 2 1 . E per assó, Sènyer, adones con nos obram segons cors de natura, e vos guaardonats nos segons cors de natura: e con obram contra cors de natura, e vostre po- der costreny natura, e guaardonats nos segons costrenyi- ment de natura.
22. Valenf Senyor, ple de tot ensenyament! Molt es gran la error dels homens confiants en estrolomía, los quals atri- buexen a natura tot poder, e gens non retenen a vos, en so que no creen que forsets e constrengats lo cors de natu- ra. >•< 23. Car dementre que ells esperen que natura obre segons que mostra, ells esperen que natura do compliment a lur desig, de so que esperen: e axí ells esperants les ores els punts, son innorants sil vostre poder forsarà natura, o si la lexarà obrar segons son cors. "^ 24. E con s esdevé, Sènyer Deus, que ells son errats e no esdevé la cosa axí com natura los demostrava, e ells, Sènyer, atriboexen a ells meteys defalliment de saber, e dien que natura no ha errat, enans han ells errat en la art, e nos guarden del engan que prenen, en so que natura defall a complir so quels demostrava per son cors, per raó del vostre poder qui la forsa e la desvia de son cors.
1. B, com lo rodeu. — 2. M, sicui rota molendini se circumvertit uf fa- cial circumvotvi mohndinum.
L. DE Contemplació 75
25. Jlh Senyor, on es franquea e dretura! Bé es gran la forsa el poder qui es en vos, en so que totes coses son forsades e costretes per lo vostre poder; el vostre poder fa en aquelles tot so qui es de volentat vostra. >•( 26. Gran bé es a nos, Sènyer Deus, con lo vostre poder es tan gran: car lo demoni es tan poderós en fer mal, que si no serà per lo vostre poder quil costreny el refrena de mal a fer, tot lo mon destruiria en una ora o en menys. ^ 27. Loat e adorat e beneyt sia, Sènyer Deus, lo vostre sant poder, qui no dona poder al diable quens fassa mal, si no daitant con vos li n donau poder, e daitant con nos merexem que ell nos turment.
28. Amable Senyor, amorós e cortès! Honrat e temut sia lo vostre poder: car aquell, Sènyer, axí con forsa e cos- treny la malea e la iniquitat del demoni, en axí vens e for- sa la malea e iniquitat dels homens peccadors plens de tota malea. % 29. La malea dels peccadors es semblant al gra de la mostalla, qui es més multiplicat en calor on més es mòlta: ' car lo peccador, Sènyer, on més es desconexent de la vostra bonea, lo vostre poder pus destreny e turmenta sa malea e sa iniquitat. ^ 30. Laor e glòria e honor e mer- cès sia al vostre gran poder, Sènyer Deus: car lo vostre servu atorga e confessa quel vostre poder vens e forsa la sua iniquitat e la sua malea, en so que non fa tanta com faria, si no la refrenava lo vostre sant poder divinal.
v#2«-
1. M, Maíitia peccatorum est simitis grano sinapis, quod eo magis muí- HpUcatur in calore, quo magis atteritur.
76 Ramon Lull
Ç Cap. ) 6. Com Deus ha poder de re- suscitar los morts, '
^^p^^H Deus Senyor! ^On es poder ni forsa si no en li^T^Vl vos? ni a qual poder deu ésser feta reverencia ni ^SSS^À honor si no al vostre? Car ell es tan gran, que sempre que sia complit lo compte dels homens qui deuen anar en glòria, lo vostre poder resuscitarà los corses dels homens, qui seran escampats per les terres en pols. "^ 1. Ah^ Pare e Senyor, al qual totes coses son sotsmeses! Vertut e bo- nea sia a vos atribuida, per raó del vostre gran poder. E si es negun hom péc ni foll qui s maravell del vostre poder con es tan gran, pot se bé tenir per neci; car si natura escampa lo cors del home en atomus e en pols per les terres e per laer adones con lo cors se corromp, bé par ver quel poder del creador qui ha creada natura pusca ajustar aquells atomus en pusca fer cors humà, al dia del judici. M 3. So per que jo, Sènyer, nom maravell del vostre poder que ell pusca al dia del judici ajustar los atomus e resuscitar los corses dels homens, sí es per so com m albir que con jo, qui son tan mesquí e tan frèvol a esguart de vos, e sí he poder d ajustar una pera ab altra e fer un munt, bé par ver que vos puscats ajustar un atomus ab altre, e fer un cors humà dels atomus.
4. Oh vos, Sènyer Deus, qui henahuirats los benahuirats en glòria! Tmt, Sènyer, siam bendients* del vostre beneyt poder qui es tan gran, que porà los nostres corses renove- llar al dia del judici, e darà a ells tot cumplimcnt de for- ma e de membres, enaxí que nulla re non falrà. ^ *•< 5. Molt
I. P, resuscitandi corpora hominum mortuorum. — 2. M, Omties benedi- camus, — 3. M, Ha tjuod nihil ets deficiet.
L. DE Contemplació 77
es, Sènyer, noble e alt lo vostre poder, sanctificat e amat sia ell: car al dia del judici, lo poder que ha ara natura, cessarà e tot se perdrà, en so que natura no porà ni cngen- rar ni corronipre ni dar plaer ni pena; ' ans tot so qui s farà al dia del judici, tot se farà per lo poder divinal. ^ 6. Lo vostre poder, Sènyer 'Deus, es aquell qui deslliurarà los homens justs dangusties e de dolors, al dia del judici, e darà als peccadors tribulacions e angoxes senes fi.*
7. La gran vertut e noblea qui es, Sènyer, en vostre poder, no es qui aesmar la pogués: car lo vostre poder ajustarà, al dia del judici, lo cors del home ab 1 anima. E no es nulla maravella, sil vostre poder porà adones ajus- tar les animes els corses: car tot adés veem^que en lo ven- tre de les fcmbres ajustats la anima ab lo cors, adones con la creats e la metets en lo cors del infantó. >•< 8. Tuit con- fessem, Sènyer, lo vostre poder ésser gran e maravellós, en so que ell darà als homens, al dia del judici, enteni- ment e conexensa, en so ques conexeràn los uns ab los altres, e sabran e remembraràn les obres los uns dels altres. »K 9. Ja nos cuit negú, Sènyer, que la conexensa que los homens auràn, al dia del judici, ni la remembransa que auràn de les obres que en est mon auràn fetes, que venga per poder natural ni per cors de natura; ans vendrà, Sènyer, de tot en tot, del vostre sant poder: car enaxí com lo po- der de natura defall ara en est mon, en so que per ell no podem aver conexensa ni certificament de ver en ver de totes les coses qui son presents, no serà maravella, Sènyer, si ladoncs defall tan fort, que nulla conexensa no ajam per ell.
1 o. J^are Senyor! Bé es foll qui vos ublida; car vos- tre poder retrà, al dia del judici, als homens justs la amor queus avien en aquest seggle, adones con per honor e per amor de vos muríen. Beneyt sia, Sènyer, aital poder com
1. A,C, saber ni pena: M, delectalionem nec pcenam. — í. C, e angusties sens fi. — 3. M, toUes videmus.
y8 Ramon Lull
lo vostre; car tota la amor quens retrets, serà entegra, que re non falrà, e encara molt més naurem, en amar e beneyr vos, que non avem. »•( i i . Tot hom, Sènyer, deu aver gran paor del vostre poder: car aquell, al dia del judici, retrà als injusts lurs falses amors e lurs malèes, pus que ells si en morts en error e en malea. E assò farà, Sè- nyer^ per tal que en aquella malea e error sien turmentats ab greus dolors. ^ i 2. Jlh, dreturer Senyor! Beneyt siats vos e beneyt sia lo vostre poder, car a cascú retrà segons que aura fet, o sia just o sia peccador.
13. Senyor sant, salvador nostre! Granea e infinitat sia coneguda al vostre poder: car si 1 vostre poder desempara mi e lexa anar segons lo cors de ma natura, enaxí que no lam destrengua, bé sé per cert que la mia natura es tal, que metrà lo meu cors sots la terra e la mia anima en los inferns. «K 14. E doncs. Senyor graciós, amorós, sia us en plaer que nom lexets nim comanets a ma natura; ans lam forsats e lam destrenyats: car si nou fets, pres son' de la mort. Placiaus, Sènyer, quem alonguets mos dies, per tal quem bast temps a fer bones obres, per les quals pusca anar murir per la vostra amor. % 15. Lo vostre servu, Sènyer Deus, vos aora eus soplega es confia en vos, confes- sant e dient que tot lo mal que a mi pot esdevenir per la frevoltat e mesquinea de la natura mia, me pot cessar e desviar lo vostre beneyt poder, tota ora que en plaer vos venga. *
1 6. Oh vos, Sènyer Deus, qui sots pare e comensament nostre! Senyoria e ensenyament e cortesia sia coneguda a vostre gran poder: car si lom considerant en lo vostre gran poder e confiant en aquell s assegura en ell, poc prearà ni planyerà nulla benenansa d aquest mon ni son trespassament d aquest mon; car bé sabrà quel vostre poder es tal e tan gran, que li pot esmenar molt major benenansa e benahuiransa que cella d aquest mon. >•( 1 7. Jlh
j. M, sum propinquus tnorti. — 2. B, vos vinga.
L. DE Contemplació 79
Sènyer! E tantes vegades he fetes coses, que ma vida alongàs en est seggle! On jo ara, Sènyer, me confés a vos em reprenc, per so car jo noy amava viure per tal que vos hic servís, mas per tal que hic vivís. ' On jous prec, Sènyer, que vostre poder costrenya la mia natura, em fassa murir per amor vostra, enans que ma vida hic degués ésser longa en estament desordonat. *•< 18. Si vos, Sènyer, sots tan humil e tan misericordiós quem vullats exoir d aques- tes pregueres que jo muira per amor de vos, fort bé sé que al dia del judici, con levaré de mon vas,* quem levaré nedeu, e que alegre vendré oyr la vostra sentencia, e ale- gre mi representaré davant vostra majestat, vestida de vermells draps tints en sanc preciosa.
19. Vos, Sènyer Deus a qui no son nulles coses ama- gades, siats magnificat e coit e celebrat: el hom qui dupta e nega lo vostre poder sia conegut vil e mesquí e desasf truch: car ^qui deu duptar en lo vostre poder, pus que ell repara e conjuny los ossos podrits e resuscita los morts? Car bé par ver, Sènyer, que qui pot fer totes coses, que aquestes coses pusca fer, pus se vulla. 4< 20. Negú nos maravell, Sènyer, si vos resuscitats lo cors del home, pudrit o menjat o escampat per laer o per la pols: car qui totes coses pot, bé pot fer aitals coses o semblants. »K 21. E doncs, Sènyer, no es nulla necessària 3 que hom se maravell del vostre poder con es tan gran; enans es necessària a nosaltres que loem e magnifiquem e honrem lo vostre poder e tot so qui de vos es.
22. Jlh Senyor dreturer, mellor d altre senyor, atenedor dels bens temporals e celestials! Con lo vostre poder sia per totes Ics terres e per tots los locs e sia apoderant totes coses, no cal quel vostre servu aja paor de perdre nulla cosa que aja; car vos sots tant poderós, que li podets
1. A posa ic en lloc de hic (passim): C mostra mesclades les dues for- mes ic, hic. — 2. M, quando surgam de meo tumulo. — 3. M, Jgihir non est necessaríum.
^ Ramon Lull
retre totes ses faysons e tots sos membres. 4( 23. E per assò nos, Senyen pus vos sots axí poderós, afermam nos c confiam nos en vostre poder, més que en nulJ autre poder. «K 24. Car si en null autre poder hom se confia ni s asse- gura, pot ne, Sènyer, anar enganat: car sis confia hom en forsa de ciutat o de castell o de son cors, enganas en tot so que tot dia veem que les ciutats se prenen els castells sesvaexen, e los corses dels homens sans se nafren e sen- malautexen.
25. Oib vos, Sènyer Deus, qui sots passient als vostres ser- vus e als vostres dexehles! Leugera cosa es a vos, quem po- dcts mudar de mes vils obres e de mes vanes volentats, tota ora que en plaer vos venga; e podets me fer vos amar e servir ab totes mes forses. <#< 26. Lo vostre honrat poder, Sènyer, qui porà mon cors resuscitar al dia del judici, si ell SC vol, bé pot ara la mia anima vivificar en amar vos e ser- vir e obeir vos. «•(27. Emperò jassía so que leugera cosa vos sia resuscitar los morts, no es poca cosa, Sènyer, que lom ple de vicis e de peccats nedejets e mundets e umplats de vertuts.
28. Suau Senyor, sant e gloriós e loat e beneyt per totes les lengues dels homens! Los philosofs, Sènyer, qui han afer- mat que natura ha tot lo poder d aquest mon, adones con veuran al dia del judici lo vostre gran poder, e veuran que natura no aura negun poder, ben fort se tendràn per errats e per enganats, con anc pogren ublidar ni menysconèxcr en est mon lo vostre gran poder. «K 29. Los demonis qui veuran al dia del judici lo vostre gran poder, es sintràn sí mcteys destrets e apoderats, e no auràn poder de fer mal axí con sulíen, ben fort se tendràn, Sènyer, per costrèts; car d aquí avant cessarà tot poder si noi vostre. 4( 30. Los peccadors qui veuran lo vostre gran poder, al dia del ju- dici, e sentiran se preses e costrèts sots lo vostre poder, aquells veuran adones lur poder ésser frèvol e mesquí, el vostre gran e maravellós: e turmentar los ets, Sènyer,
L. DE Contemplació 8i
e descobrirlos ets lurs vergonyes, ' per so car menyscone- gren*lo vostre beneyt poder divinal.
Ç Cap. 17. Com Deus es poderós de dar salvació a quis vol 0 dampnacio.
jEUS cumpUt e acabat, sens tot defalliment! Loat e amat siats vos el vostre sant poder, qui pot dar salvació a quis vol o dampnacio, per so car la volentat vostra nil vostre poder no es costrèt ni comprès per nulla cosa. 4C 2. Gran es, Sènyer, vostre poder e mara- vellós; car enaxí con vos per vostra plana volentat creàs les creatures, sens que non fos forsat ni costrèt per nulla cosa, enaxí, Sènyer, es raó que per vostra volentat sens null constrenyiment donets salvació a qui us vullats o damp- nacio. »•< 3. Covinent Senyor, franc, ple de totes forces! Lo vostre poder e la vostra volentat se convenen e s acorden tan fort en natura, que no ha contrast enfre la un e lautre: car tot so que la vostra volentat vol, pot lo vostre poder; c tot so quel poder pot, tot ho vol la vostra volentat. On, beneyt sia aital poder, car no es aital lo nostre, que tal cosa podem que no volem, e tal cosa volem que no podem. 4. Oh vos. Senyor, qui sots suhirana bonea e environats tol lo seggle! Con molt auríem loat e parlat del vostre po- der, ^quen puríem als dir, mas que es poder infinit? Car enaxí com vos sots infinit e vostre poder es vos, 3 enaxí, Sènyer, per fina forsa se cove que vostre poder sia infinit. *•( 5. E doncs, Sènyer, pus lo vostre poder es infinit, totes coses pot lo vostre poder: e pus totes coses pot, salvar pot
1. B, e turmentar los hcts e descubrirets lurs vergonyes: M, et tor- mentabis eos et manifestahis verecundias eorum. — 2. B, menysconegeren. — 3. M, et tua potestas es tu.
Contemplació-] -é.
82 Ramon Lull
quis vol; car si nou ftihía, seguir sia que fos fenit, en so que no puría salvar quis volría. 4Í 6. Si be, Sènyer, jo son caut en peccat per la mia fullía e per lo amonestament del dc- moni;'ab que jo nom desesper de la vostra misericòrdia, tota ora que vos volets sots poderós de salvar mi.
7. Subirà Senyor, poderós de confondre e envergonyir los eretges ets desconexenh! Si] vostre poder defallia a salvar quis volgués, e aquells qui salvaria quels salvàs per raó de lur predestinació, seguir sia que lo vostre poder fos dejús lur predestinació: e assò es cosa inpossíbol que nulla cosa pusca ésser sobre lo vostre poder. 4< 8. Emperò aquells homens qui pervénen a assò que vos sabets que perven- dràn, lur perveniment no contrasta al vostre poder; car vos veets quel perveniment que fan en aquell estament que vos avets previst, es perveniment quis cove segons ordo- nament de justicia o de misericòrdia. ^ 9. On, granea e senyoria e altea, Sènyer, sia dada al vostre gran poder e a la vostra beneita volentat; e al nostre poder e volentat, Sènyer, sia conegut defalliment e mcsquinea: car vos sots aquell qui totes coses podets fer pervenir a aquelles coses que volets que pei-venguen; e tot so volets que pervenga a assò que avets previst que pervenir deja.^Mas no es axí del nostre poder e voler, Sènyer; car no volem pervenir a assò a que pervenim, ni podem pervenir a assò que volríem, ni sabem so a que pervendrem ni pervenim.
I o. Vos, Sènyer Deus, qui sots pare e sostenidor de tot lo mon! La nostra salvació, la qual nos csperam que venga de la vostra pietat e misericòrdia, no es altra cosa sinó veer vos e contemplar en vos e alegrar en vos e amar vos. »|C 1 1. E doncs, pus que tant es que assò es nostra salvació, iquina maravella, Sènyer, si vos podets salvar qui us volets? car pus veer vos es glòria, tota ora que us vullats mostrar darcts glòria a aquells a qui mostrar vos volrets. ^ i 2. Ah
I. M, per meam stulHtiam et per instigationem dxmonis. — 2. M, et ad id vis omnia pervertiré, ad quod prxvidisti esse perventura.
L. DE Contemplació 83
Sènyer íarc e franc e amic nostre! Pus vostre poder no defall de donar salvació a quis vol, placiaus, Sènyer, quel vostre servu reeba do de vostre poder: lo qual do sia la vostra beneyta glòria.
13. Jíh Senyor, creador e faedor de quant es! Aquest vostre gran poder, pus que pot dar salvació a qui s vol, raó es que nos loem e beneescam e amem e temam vostre noble poder, e que tuit lo preguem devotament quens do gràcia que tuit lo puscam servir, e pervenir a la vostra honrada glòria. »K 14. Per que jo, Sènyer, leu mes vous e mos ulls e mes mans, a jonollons e pregant e cridant e so- plegant e plorant a vos, queus placia que vos adobets e mellorets tot so que jo he afollat e malmès per ma fullía: car més podets vos esmenar e adobar en la mia salut, que jo noy he pogut afollar ni malmetre. ^ 15. Ah Sènyer! Pus que en vostre poder creu em confiu, diré ab vives veus e ab gran diligència a tots mos veyns e a tots mos amics e a tot hom ab qui m encontre, que tuit a una donem laor e glòria al vostre franc poder; e rependréls, Sènyer, com ells donen laor del poder qui es en los reys ni en ells meteys; car, a esguart del vostre, tot es và e no res.'
1 6. Conexent Senyor, qui ajudats als cuitats! No es nulla maravella sil vostre poder pot donar pena a quis vol: car si los reys han, en est mon, poder de turmentar los homens qui son dins lur senyoria, bé par ver que vos puscats tur- mentar qui us vullats: com sia cosa que tuit siam vostres e sots lo vostre poder. % 1 7. Ah gloriós Senyor graciós! Si los reys han poder de turmentar los homens contra dretura e raó tota ora ques vullen, íqual es lo desesperat nil neci qui diga que vos no puscats dampnar qui us vullats, feent dretura? Car molt mills se cove que vos puscats dar pena feent dretura, que los reys feents injuria: e assò es, Sènyer, per so car poder es pus prop a dretura que a injuria. «•( 18. Car lo poder quels reys han en injuriar los homens,
1. A,C, e no es res.
84 Ramon Lull
de defalliment, Sènyer, los mou, en so que no han acaba- ment de saviea ni de bonea: el poder que vos avets de jutjar per dretura, vos vé, Sènyer, d acabament de poder, en so que no ha en vos defalliment de bonea ni de saviea.
1 9. M Sènyer Deus, qui delits nostres peccats! Aorat e beneyt siats vos el vostre sant poder; car lo vostre poder e la vostra volentat e la vostra justicia, tot es una cosa, una essència divina. »•< 20. Sènyer honrat, vertader! Pus vos ajats jutjat lo peccador a ésser turmentat en durables inferns, ^qui es qui pusca contrastar a la vostra sentencia, e major- ment con aquella sia segons raó e dretura, e vos ajats vol- gut que enaxí sia? >•( 2 1 . E doncs, Sènyer Deus, amat e loat e servit siau vos, car no es àngel ni diable ni rey ni null home qui pusca contrastar la vostra sentencia ni la vostra volentat: tant es gran e alt lo vostre sant poder.
22. ^Qual cosa es, Sènyer Deus, qui pogués contrastar a vos que vos no puscats dar pena a qui us vullats? Car la major pena que los peccadors auràn en infern, serà la ab- sència que auràn de vos a vcer. E doncs, si assòls es tur- ment, bé par ver que us puscats amagar en lautrc seggle a qui us vullats; car tot adés en est mon vos absentiats als nostres ulls corporals, en so que nous veem. >#( 23. Tant es, Sènyer Deus, nobla cosa e honrada lo vostre poder, que sa dignitat e sa valor li dona que pusca turmentar quis vulla e de quals penes e dolors se vulla. *( 24. Jlh dreturer Se- nyor! Con sia cosa quis covenga al vostre poder e a la vos- tra dretura que do pena a quis vulla, e jo sia axí peccador e desobedient en vés vos, ^qual consell pendré, Sènyer, ni que faré ne que serà de mi?
25. Jíh Senyor, resplandor e lum e endressament de tots aquells quius volefs! Gran es la paor que devem aver del vostre poder, en so que tota hora que us volets, sots apa- rellat e poderós de turmentar e dampnar lo peccador. >•( 26. Con jo, Sènyer Deus, sia ple de peccat e de descone- xensa, doncs no es maravella, Sènyer, si he paor de vos;
L. DE Contemplació 85
ans SC cove quen aja molt gran paor, per la qual vos tema en tots los dies e les nits e les ores els punts els moments: car tot dia veem que molts homens seran sans e alegres, el vostre gran poder apodera aquells, e fals murir sobtosa- ment. '•(27. Ah Sènyer! La major temor que hom deu aver, sí es de so on més de dan vé a hom. Doncs del vostre po- der, qui pot a hom pits fer que null altre,' cove quens te- mam més que de null altre poder; emperò, Sènyer, aquell qui assò diu ha ja temuts altres poders més quel vostre.
28. Amable Senyor e denunciador dels gogs de parays! Glòria e vertut e benedicció sia coneguda al vostre poder; car ab ell podets vos dar glòria, usant de vostra gràcia e misericòrdia; e ab ell podets dar pena, usant de vostra justícia. 4< 29. Gloriós Senyor! Loat e magnificat sia lo vos- tre poder, en so que ab aquell avets esguart als peccadors ab ulls de misericòrdia. *•< 30. Conexent Senyor! Honrat sial vostre poder, qui ab dretura dona penes infernals als peccadors qui han aúda desconexensa en vés vos, Sènyer, e son estats desobedients e descreents en vés lur Creador e lur Deu.
Ç Cap. 18. Com Deus es poderós de fer totes coses y pus que naja raó.
^^P^]h Deus gloriós, ple de mercè! Reclamat e adorat siats »^&\| vos, en so quel vostre gran poder pot crear o fer »^^5^^ tot so ques vulla, pus que hi aja raó que crear o fer se deja: car tant es gloriós e maravellós lo vostre po- der, que sobre les coses privades es poderós, en so que pot dar ésser a elles, pus que dret ni raó hi sia que darlo
j. P, cum tua màxima potestas possit nohis plus obesse el maius damnum inferre quam aliqua alia: — (pits, peius).
86 Ramon Lull
lur deja, segons glòria e honor de la vostra beneyta essèn- cia. 4( 2. Lo excellent poder divinal molt se demostra de gran vertut e de gran noblea, Sènyer; car ell pot crear o fer totes coses, pus que occasio naja. E si tot lo vostre poder no puría crear ni fer nulla cosa sens occasio, so es raó, per tot assò no es menys poder en vos; enans si vos menys de raó podíets res fer, seguirsenia que seríets defallent en poder, en so que poríets errar. ^ 3. On, con nos entenam, Sènyer, quel vostre poder no pot fer nulla cosa menys de raó, entenem lon,' Sèwyer, pus acabat e pus vertuós c pus noble e pus alt: car no podem entendre, segons raó, en lo vostre poder defalliment de saviea ni de bonea ni de nulla vertut. On per assò entenem, Sènyer, que la vostra volen- tat no vol nulla cosa fora de raó, nil vostre poder no fa nulla cosa contra raó; car tot so que volets podcts, e tot so que podets volets.
4. Senyor moU amat e molt reclamat e desijat! Gran es lo vostre poder: car de la matèria corporal, enaxí com na- vets fetes muntanyes de terra e de peres, e hi fets esscr arbres e animals habitants en elles, enaxí, Sènyer, si us vol- guessets ni raó hi agués, poguerets ^ fer muntanyes de foc e daygua, en les quals poguerets fer ésser herbes e arbres e hi poguerets fer habitar animals. 4< 5. Encara, Sènyer, si mester hi fos, si us volguessets, poguerets fer de la matèria forma, e de la forma matèria; e si us volguessets, poguerets nos demostrar la forma menys de matèria e la matèria menys de forma. 4^ 6. Car enaxí, Sènyer, con vos avets po- gut fer esdevenir matèria e forma de privació; enaxí, si us vulíets, puríets fer de matèria e de forma tot so que us volguessets.
7. íQual poder, Sènyer, fa aestmar ab lo vostre glo- riós poder, qui es tan gran, que de la substància espiritual pot fer qual cosa vos vullats? Car enaxí com vos la avets creada de no res e li avets apropriat que no sia occupant
1. B, entenem Ien. — 2. A,C, pogrets (passim).
L. DE Contemplació 87
loc en Jo cors corporal, cnaxí, Sènyer, si us volguessets, la poguerets fer substància corporal. ^ 8. "En so que no agués occasio, Sènyer, que de la substància espiritual feessets matèria corporal, nou volgués fer; mas si la occasio hi fos, enaxi ho poguerets fer, con vos creàs la substància incor- poral. 4< 9. Poderós Senyor! Molt es complit lo vostre po- der e acabat; el nostre, Sènyer, molt es mesquí e frèvol en esguart del vostre: car jassía so que nosaltres siam pode- rosos de fer alcunes coses segons raó e altres fora de raó, per tot assò lo nostre poder non es major ni pus vertuós; enans nes menor e pus vil e pus mesquí: car en so que nos avem poder de injuriar e avem poder de errar, som menys poderosos de ésser bons e savis e amadors de bé. Car aver poder de peccar, no cau en lom per acabament de poder, enans hi cau per defalliment de poder.'
10. Suau Senyor, savi, dous e cortès! Beneyt siats vos el vostre sant poder: car enaxí com pogués crear aquest seggle, enaxí, Sènyer, si us volguessets, poguerets crear tants seggles, que infínida cosa fora a comptar aquells. >♦{ ] 1 . Mas per so, Sènyer, con vos no agués occasio de crear molts seggles, axí com agués occasio quen creassets un tan solament, per assò, Sènyer, non volgués crear car un.^'•í 12. Car la final cosa ^ per que vos creàs lo mon, fo, Sènyer, que fossets temut e amat e loat e servit. E aquesta cosa nos pogra ordonar tam bé, si molts seggles aguessets creats, com es ara con non avets creat mas sol aquest.
13. Plaent Senyor honrat! Vos qui avets edificat e bas- tit lo firmament e avets posada la mar e la terra en mig loc d aquell, beneyt siats vos el vostre sant poder; car tant sots vos poderós, que de dues natures diverses avets creat home: de natura elemental e de natura espiritual; *e vol- gués que aquestes dues natures fossen un individuu humà.
1. M, nam posse peccare non est in homine per perfectionem, sed per de- fectum potesfatis. — 2. M, non voluisH crearé nisi unum. — 3. M, JSam fina- Us causa. — 4. M, de natura corporaíi et de spirituali.
88 Ramon Lull
f( 14. Jlh Sènyer! Aorat siats vos e amat: car enaxí com vos avets poder quel home ajats creat de dues natures, enaxí, Sènyer, si us volguessets, lo poguerets crear en tres o en .iiij. natures o en més. »K 15. Gloriós J^ey, ple de totes forces! Tant es gran lo vostre poder, que enaxí com vo5 avets pugut crear e ordonar que la anima racional el cors sien un ésser humà, enaxí, Sènyer^ si us volguessets ni raó hi agués, poguerets fer un individuu dome e de pex e docell e de bèstia,' e que tots aquests .iiij. no fossen sinó un individuu tan solament.
1 6. Vos, Sènyer Deus, qui resuscitats los morts e acon- cellats los vius, ^ siats obeyt e temut e reclamat: car si vos avets poder de resuscitar los morts al dia del judici, ai- també, Sènyer, si us volíets, poríets resuscitar les aus e les bèsties; e encara, si us volíets, poríets tots los arbres e les herbes renovellar al dia del judici, pus occasio naguessets. <f< 17. Mas en so que no es necessària, Sènyer, que los ani- mals inracionals resusciten, niïs arbres ni les herbes reno- vellen al dia del judici, per assò lo vostre poder no volrà aquells resuscitar ni renovellar; car pus no hi es la occasio, no hi es la volentat. "¥, 18. Excellencia e honrament sia, Sènyer, al vostre franc poder dada e coneguda: car aquell pot fer tot so qui en volentat vos venga, e tot so en que occasio estía ni raó que fer se deja, segons ordonacio de la vostra bonea e saviea.
19. Ah Sènyer Deus! Dues coses paren al home im- possíbols: la una es la cosa quis fa contra natura; lautra es que vos fassats nulla cosa menys de raó. La quins par impossíbol contra natura, fa ho per defalliment de saviea qui es en nos. La quins par impossíbol contra vostra bo- nea, fa ho per do de saviea que vos nos donats, en so que nos vos conexem tam bo, que no podets errar ni fer con-
1 . P, potuisses fecisse unum individuum tatitum quod baberet caput ho- minis, caudam piscis, aJas avis, pedes bruti. — 2. B, e aconsolats los vius: M, et consolaris vivos.
L. DE Contemplació 89
tra raó nulla cosa. »•< 20. E doncs, Sènyer, de huymés no siam tan innorants ni tan pécs quens parcga impossíbol cosa so quis fa contra cors de natura: car molt pus possí- boJ cosa es a vos fer contra cors de natura, que no es impossíbol segons cors de natura, per so car més pot vos- tre poder fer, que natura no li pot contrastar. <•< 2 1 . Si nos, Sènyer, atribuim al vostre acabat poder impossibilitat en so que deym que vos no avets poder en fer cosa contra raó ni occasio, no es a nos vici ni al vostre poder, si aquesta impossibilitat vos atribuim: car segons veritat, Sènyer, no es impossibilitat, enans es acabament de poder e de saviea e de vertuts.
22. Amorós Senyor, piadós d aquells qui piadosament e plorant se reclamen e saténen a vos! A^olt es gran la error dels infeels, menyscreents que verge pusca enfantar infant estant verge: car aquells son errats per so car jutjen segons cors natural, e ubliden e menysconexen lo vostre poder, qui vens e forsa, con se vol, lo cors de natura. *•< 23. Sènyer Deus! Si los errants contrastaven que verge no pogués enfantar estant ella verge, e que fos lur opinió a assò a contrastar per raons qui fossen contra vostre ordonament e contra vostra saviea, no seria nulla maravella si hi con- trastaven. Mas ells, Sènyer, hi contrasten per raó del cors de natura, e no guarden ni demanen vos si en aquella cosa avets raó ni occasio que forsets natura. ^ 24. Per que, Sènyer, si ells savis eren, tota ora que oissen dir a nos ni afermar que vos ajats fetes nulles coses contra cors de natura, ells deurien encercar e demanar raons per les quals dejats fer segons ordonament de vostra saviea so que fets, e no duptassen de tot en tot per lo cors de natura: car aquell forsats vos e vensets, tota ora que us volets.
25. Jhesu Christ Sènyer! Amat e loat siats vos, com a ver Deu e com a ver home que vos sots; car gran injuria us fan los descreenls qui no volen creure que vos puscats ésser Deu e home: car enans que duptassen en vos que
90 Ramon Lull
siats Deu e home, deurien encercar si es raó que ésser ho dejats; e pus trobassen la raó, deurien ho creure, per so con vos sots tan poderós que ésser ho podets, pus voler najats. 4{ 26. Mas ells, Sènyer, enans que pervenguen a entendre ni a creure que vos avets poder de fer tot so que us volets contra 1 cors natural, menyscreen la cosa qui Is es vijarès que sia contra cors natural; e per assò son orats con guarden a impossibilitat, sens que no guarden al vos- tre poder acabat. >«< 27. On, gran mara vella es, Sènyer, dels homens descreents, car pus axí neguen e descreen ésser la cosa contra cors de natura, per que no guarden e no s al- biren del ésser del seggle, lo qual es major impossibilitat de ésser en ésser segons cors de natura, que no es que vos siats Deu e home ensems: car lo mon es, de privació, csdevengut en ésser per vostra volentat e no per cors de natura; e ésser vos ver Deus e ver home ensems, no es cosa qui sia de privació ajustada; car enans que vos vos cncarnassets, ja erets vos en ésser, c era la natura humana en nostra dona Sancta Maria. E doncs, Sènyer, icom son tam pécs que no s albiren que impossibilitat es pus fort e major on ella pus prop es de privació, e pus frèvol on pus nes luny?
28. Vos, Sènyer, qui exoits e perdonats als pecca- dors, siats amat e honrat e coit e beneyt e temut: car lo vostre poder tot so fa ques vol, e no es diable ni home ni natura ni nulla cosa qui pusca contrastar al vostre poder en poc ni en molt. ^lí 29. ^h, misericordiós Senyor, ple de dre- tura! Com lo vostre poder sia tan gran que pot fer totes coses pus occasio hi sia, ^que serà de mi, las, mesquí, car moltes occasions vos he dades quem ajats en ira e quem dampnets? Par me, Sènyer, que tots consells me son fallits e totes macstríes, exceptat assò, Sènyer, que me n es romàs, que sia confiant en la vostra gran pietat e misericòrdia. *•< 30. Car tant es gran la vostra misericòrdia, que aquella aclina la vostra volentat el vostre poder a humilitat e a
L. DE Contemplació 91
pietat, adones eon lo peeeador se reclama es confia en ella. On jo, Sènyer, maten a la vostra misericòrdia, mare mia e dona e esperansa de nosaltres peccadors: ' per que jo, Sènyer, soplec a ella quem sia en ajuda al acabament de les altres distinccions, axí com mes estada mare e ami- ga al acabament d aquesta, qui es acabada a honor del vos- tre poder divinal.
1. M, attendo ad ipsam (misericordiam) tanquam ad meani maírem et dominam et spem nostri peccatorum.
S^'^E^€^^S.^^SS^^.^^'"^È'SS^S^^^SS!^S<$K
I «--1-* •-+-♦ «-f-» •^l•-• •^t-• '
De la VI 1' distinccio qui tracta de la Sciencia divina.
Ç Cap. 19. Com Deus es seient en sa essència divina.
i^ Elis alt, suhirà, exceltent, acabat, beneit, honrat, ^|/ amat, temut, servit! Tant es gran e nobla la vostra sciencia, que no puría ésser major: car en so que vos sots essència infinida, e vos sabets e conexets tot vos nietex, per assò cove que Ja vostra sciencia sia sciencia infinida. % 2. Jlh Sènyer Deus! Si a nos es vijarès que maravellosa cosa sia de la vostra sciencia con es tan gran, no men maravelJ; car en so quel nostre saber es finit, es nos vijarès que maravellosa cosa sia saber infinit. ^ 3. Jlh Senyor dels senyors! No es nul I saber qui pusqués pervenir al vostre; car tot saber es finit si noi vostre. E doncs, Sènyer, ^com se poría fer que saber finit pujàs là on es lo vostre infinit? Assò es, Sènyer, cosa im- possíbol.
4. Honrat Senyor Deus gloriós! Beneit siats vos el vos- tre saber qui enaxí es gran, car aquell es eternal; enaxí que anc eternitat el vostre saber nos partiren nis lunya- ren; enans foren de fi en fi ensemps. '»♦( 5. Amable Senyor!
1 . P, simuí ah eterno fuerunt.
L. DE Contemplació 93
No es nuU saber qui s gos acostar ni comparar ab lo vos- tre; en so que tot saber ha comensament e ha terme tro on sab; ' mas lo vostre ni ha comensament ni terme; enans sab infinidament. ^ 6. AU Senyor benahuirat! íQual cosa es qui pusca tant saber que trespàs ni bast là on lo vostre saber passa, ne qui es qui pusca albirar ni saber la granea ni la noblea qui es en vos? No es neguna cosa, Sènyer, que bast a conexer tota la vostra bonea; e per assò lo nostre saber no pot pujar là on lo vostre basta.
y. Oh vos, Sènyer Deus, qui sots T{ey dels reys e vencets e forsats quius voleh! Si lo Rey es alegre e baut con sab sí ésser rey poderós sobre son poble de fer so ques vulla, jnom digats, Sènyer, lo vostre saber quanta de occasio vos dona que siats alegre! % 8. Car en so que vos sabets vos ésser Deu, no corrompent, ni ésser ab comensament ni ab fi, ni ésser costret, e sabets que vos sots un Creador, un Senyor; e doncs, Sènyer, ^qui puría aesmar lo gran bé qui us es, * com vos vos sabets ai tal? 4( 9. M Senyor "Deus! Com lo vostre sant saber sia daital honrament e de tan gran vertut, ^qual cor poría atènyer la vostra bonea, ni quals ulls la poríen veer, ni quals orelles poríen oyr les laors quius tanyeríen?
1 o. Servit Senyor e amat, sobre t qual neguna cosa no ha acció ne poder, e lo qual ha acció e senyoria sobre totes coses! Vos sabets bé quel home just, con se sab en bon estament es sab innoent (sic) sens tota culpa, que molt es alegre, con se sab tan just. 4< J i- E doncs, si aital saber, Sènyer, alegra los homens justs, íquant més devets vos ésser gloriós, qui us sabets axí just, axí innoscent, axí dreturer, que anc nous pensàs ni feés ni dixés nulla cosa qui fos contraria a vostra bonea ni saviea! >•( 12. Jlh Sènyer Deus! Sil vostre beneyt saber es a vos glòria e honor, no es en axí del meu; car jorn sé desconexent e desobedient e culpable e ple de tots
1. M, usque ad quem sciat, et non uílra. — 2. M, magnum bonum <juod tibi est.
94
Ramon Lull
vicis e de tota dcsconcxcnsa. On, per so com jorn sé aital, axj vil e mesquí e àvol, es a mi mon saber occasio de plors e de dolors e de penediments e de conèxer la mia frevol- tat e mesquinea.
1 3. Vertader Senyor, amador de veritat e de conexensa! Vos qui sabets la vostra glòria con es gran e nobla, ben gran glòria us es, com vos sabets tan gloriós: car segons que es gran la glòria, sí es gran lo saber. On, segons que la glòria vos glorieja, sís fa lo saber. ' *♦( 14. Encara, Sènyer, es gran lo vostre saber en noblea e en glòria; car en so que vos sabets que la glòria que es en vos tota es de vos metex e no d altre, per assò es alt e excellent lo vostre sa- ber en vertut e en sanctedat, en so que sab que tota la glòria es en vos. >♦( 15. ^h Sènyer! Con vos sapiats que vos sots tota nostra glòria e de nulla altra cosa nos no glorie- jem en parays si no de vos, molt es, Sènyer, aquest saber aital gloriós e noble; car molt vos veets acabat e honrat, en so que glòria no pot venir ni estar en nulla autra cosa si no de vos e en vos.
16. Dreiurer Senyor, ple de franquea e d ensenyament, del qual son dirivades e exides totes nostres forces! Beneyt siats vos, Sènyer: car jassía que lo nostre saber sia tam poc e tan sotil que nos no puscam atènyer a saber la vostra es- sència que es, al menys vos ha plagut quens ajats demostrat vos ésser en ésser, e avets vulgut que no vingam a vos per altra via si no per la vostra. >•( j 7. La rao, Sènyer, per que nos no avem saber de vostra essència que es, sí es la gran excellencia e altea vostra, e la mesquinea e defalli- ment del nostre saber. »•< 18. Car enaxí, Sènyer, com loli per natura roda sobre laygua,* enaxí lo vostre saber es pus alt quel nostre; e per assò nos no podem saber tant com vos sabets. Encara, Sènyer, quel nostre saber sabcegà e sengruxà en Adam com pecà, en so que la anima nostra el
1 . M, secundum quod gíoría te glorificat, sic pariter te glorificat scien- tia. — 2. P, natat et emergitur súper aquam.
L. DE Contemplació 95
cors nostre ncs cnculpada ensems, sempre que son ajus- tats; car molt més entesérem e sabérem, sil pcccat original no fos.
1 9. Laors e reverencies e honors si en, Sènyer, al vostre benahuirat saber, qui fa e dona a nosaltres saber d enten- dre en vos qualitats essencials; car per les qualitats per- venim a certificament d entendre e de saber vos ésser unit en Trinitat, e vostra Trinitat ésser en Unitat. >«< 20. Em- però, Sènyer^ jassía so que nosaltres sapiam que la vostra substància divina sia en tres persones; per tot assò nosal- tres no avem enteniment ni conexensa de la vostra substàn- cia que es en sí metexa; car tant es pregont cosa a saber, que lo nostre enteniment no y basta. »•< 21. E si no y bas- ta, Sènyer, no men maravell; car en pus leugeres coses defall, que no pot bastar a entendre ni a conèxer: car jas- sía so que jo sapia la mia humanitat ésser tres coses, cors e anima e espirit, per tot assò jo nom sé la mia anima que es en sí metexa ne quina cosa es.
22. Sant Senyor, ajuda e esperansa nostra! Lo vostre saber sab vos tot noble e tot acabat e tot bo; e sabets que no es nulla cosa qui cuvinent sia, que defalla del vostre saber a saber. ' »K 23. Lo vostre gloriós saber, Sènyer, molt se lunya que no es aital com lo nostre: car nos sabem so que sabem ab mijà quins es occasio que ho sapiam. Mas vos, Sènyer, so que sabets, sabets sens tot mijà; e per assò mani festa s e mostra s vostre saber ésser gran, el nostre ésser poc. >•< 24. M Sènyer Deus! Con nos sapiam vos ésser tot bo e tot acabat, e aquesta conexensa avem nos per sig- nificació de les creatures quins ho demostren, nom digats quant més sabets vos metex ésser bo e acabat, en so que nulla cosa que sia nous ho demostra, si no que per vos metex ho sabets.
25. Ben fort es, Sènyer Deus, gran* aquest vostre sa- ber, e ben fort es noble: car so per que lo nostre saber
I. M, quod tua scientia non sciat. — 2. M, verè valde magna est.
^6 Ramon Lull
crex e mellora, sí es en so que s acosta a vos a amar e a conèxer; e tot so que lo nostre saber es bo ni gran, tot es per raó de vos. E doncs, SènyeVy bé deu ésser gran e noble lo vostre saber, qui es seient la bonea sua metexa, en so que sab tota la bonea de vostra essència. »•( 26. Ah, Sènyer! Pus tant es que lo nostre saber crex e multiplica en vos, diré, Sènyer, a tots los meus privats e veins e amics que tuit majuden a contemplar en vos, segons les paraules d est libre; e assòls diré, Sènyer, per tal que lo lur saber el meu sia engranit en vos. «K 27. Car si nos, Sènyer, podem ésser tals que contemplen en vos de tot lo nostre poder e de tot nostre cor, segons lo ordonament d aquest libre, en tal guisa, Sènyer, se engranirà e savertuarà nostre saber en vos, que no serà fam ni set ni dolor ne tristor qui ns pusca noure ni desviar de la vostra amor.'
28. Subirà Senyor, noble, honrat! Coven se, Sènyer, que nos aorem e honrem e preguem lo vostre sant saber; car aquell es defora lo terme dins lo qual lo nostre saber es enclòs. <•( 29. Lo nostre saber, Sènyer, tant es mesquina cosa e poca, que tota mesquinetat e poquea li deu ésser atribuida, car poc es e poc dura, e poques coses son aque- lles que sab. ^ 30. Jlh Sènyer Deus! Con lo meu saber sia tan flac e tan mesquí que a tota innorancia e peguea es aparellat de reebre; al menys, Sènyer, prec vos que vos no li lexets ublidar la noblea ni vertut ni honrament de son Senyor Deus.
1^
1 . M, quae nobis possit nocere nec nos separaré à tuo amore.
L. DE Contemplació 97
Ç Cap. 20. Com Deus sab totes coses que son ni quines son.
Q EUS Senyor! Adorem e soplcguem e honrem e amem vos, qui sots seient de la substància angè- lica qual cosa es en sí metexa, car vos avets creada e ordonada aquella; per que no es maravella, Sè- nyer, si vos avets conexensa delia. ^ 1. Mmorós Senyor, bo e benigne e benahuirat! Si vos sabets la substància angèlica que es en sí metexa, nou fem nosaltres; car nos, Sènyer, jassía so que nos ajam conexensa com 1 àngel sia substància espiritual, per tot assò nos no sabem la sua substància que es en sí metexa ne quina es; e aquest defalliment es en nos- tre saber, per so car 1 ésser de la sua substància es amagat als nostres .v. senys corporals. 4< 3. Jlh Senyor sant, cone- xent, daus, larc! Si la substància angèlica es amagada al nostre saber, per so car non es feta representació als nos- tres .V. senys espirituals per los corporals, per tot assò non es amagada ni escurida al vostre saber; ' car no cal que al vostre saber sia fet altre representament ni altra demos- tració, car tot ho sap.
4. A vos, Sènyer qui sots glòria dels catòlics, sia co- neguda forsa e eternitat e granea e gràcia; per so car 1 ésser de la anima racional es sabut e conegut per vos, en so que vos la creàs anima e la comcnsàs e la ordonàs e la sostenits. E doncs, Sènyer, beneyt siats vos, qui tant sabets, que res nous es amagat, ni no es nulla cosa qui tant sapia com vos fets. »•< 5. E, Sènyer Deus, amat e honrat siats vos; car si vos sabets les nostres animes, nou fem nos,^ Sènyer,
1 . M, tamen non est occutta nec obscura tux scientix. — 2. P, et ticet in te sit plena scientia et certa de nostris animabus rationabilibus, illud abest nobis.
CoNTEMPLAClO-1 -7 .
98 Ramon Lull
jassía que nos siam individuus ajustats d anima e de cors. E so per que nos no ho podem saber, sí es, Sènyer, per so car non es fet representament als senys corporals ni als espirituals. 4( 6. Assò es, Sènyer, quax maravella: que ajam anima, e no sapiam anima que ses en sí metexa. ' Emperò, Sènyer, qui bé so pensa, noy ha maravella, per raó de la gran poquea e del gran defalliment qui es en nostra sciencia.
7. Laor e infinitat e excel•lència e altea sia coneguda a vos, Sènyer qui alegrah e consolats los justs; car vos, 5è- nyer, sots aquell senyor qui ha conexensa de la matèria e de la forma del firmament e dels elements simples e dels composts; car aquella cosa qui es lur matèria e lur forma es sabuda per lo vostre sant saber; car vos ho avets tot creat e tot fet, e vos ho tenits tot en ordonacio. % 8. M, Senyor benigne! No es axí del nostre saber com es del vos- tre; car jassía so que nos ajam cors compost dels .iiij. ele- ments, per tot assò, Sènyer, con nos entenem matèria en 1 enteniment e privam forma d aquella,* nos no avem tant de saber ni d enteniment que puscam saber ni entendre la ma- tèria que es en sí metexa. ^ 9. On assò es, Sènyer Deus, gran maravella, que nos siam aquella cosa que no sabem ni entenem que ses en sí metexa. On, con a saber la cosa que som nos defall saber e enteniment, iquant més, Sènyer, nos deu defallir a saber e conèxer la vostra substància que es en sí metexa!
JO. A vos, Sènyer "Deus qui beneyts aquells qui us vo- lets, conegam majoria e honrament e noblea, per so con conexets e sabets aquella cosa qui es temps; car vos avets temps termenat e enclòs enfre comensament e fi: per que, no es nulla maravella si vos avets conexensa de temps, pus que vos I avets creat. M 1 1 . Al nostre saber, Sènyer Deus,
i . M, Tíoc est, Domine, quasi mirum: quod anima sit in nobis, et nos si- mus anima, et non sciamus quid sit anima in se ipsa. — 2. M, quando intelli- gimus materiam et non consideramus formam in ea.
L. DE CONTEMPLACJO 99
podem atribuir viltat c mesquinea; e assò, Sènyer, per so con nostre saber no basta a conèxer la ora qui es en lo comensament que nos comensam a ésser, ni no podem sa- ber la ora qui es en la fi que nos defallim de ésser en est mon; ni no sabem la ora en que estam en present. E doncs, Sènyer, con nostre saber defalla de saber en aquestes coses, ^qual saber es pus mesquí ni pus poc quel nostre, ni qual saber es tan gran com lo vostre? 4( i 2. Tot aquest defalli- ment cau, Sènyer, en lo nostre saber, per raó de la poquea e subtilea que es en la ara en que temps està; ' car aquella ara es tant de poca quantitat e es tan ivassosa del temps passat al esdevenidor, que lo nostre enteniment ni pot apercebre sa poca quantitat, ni li leu que pusca atènyer son curriment e sa yvassea. *
1 3. Pietat, justicia, veritat e misericòrdia atribuescam a vos. Senyor gran e maravellós, per assò con vos sabets la occasio per que nosaltres estam en sanitat, e sabets la cosa per que esdevenim malautes: car vos, Sènyer, donats sani- tat e malautía, e fets en nos tot so que us volets. >•< 14. No es, Sènyer, enaxí del nostre saber: car jassía so que nos nos sintam sans e malautes, per tot assò nos no sabem de ver en ver la occasio per que som sans o malautes; enans hi anam, Sènyer, per devinallesi^e prova s en assò que mol- tes de vegades cuidam ajudar a nostra sanitat, e con cabausam, nos hi pijoram. ^^I^ 15. On, gran maravella es, Sènyer, com aquest saber nostre es tan poc e de tam poca vertut, que lo mal serà en nos, e noi sabrem gitar de nos, ni a aquell no porem fugir on que anem; ans serà en lo mig loc de nos, e sintrem nos murir, c no aurem conexensa d aquella cosa quins metrà morts. ^
I . P, Iste defectus nesciendi predicta, cadit in nostra scientia, causa bre- vis et momentanee morule que est in illo instanti temperis in quo tempus con- sistit.— 2. M, percipere suam parvam quantitatem, nec attingere suum cursum et veíocitatem. — 3. A,B» per diuinales: C, per diuinalles: M, et procedimus in hoc per divinationes. — 4. C, e con cabauçam, nos hi pigoram: P, et per ignoraníiam eligimus deteriorem partem: M, et juvamus ad nostram infirmi- iatem. — 5. M, qux nos ducit ad mortem.
loo Ramon Lull
16. A vos, Sènyer qui guardonats aquells qui vos ser- vexen, atribuïm e comparam tota saviea c tota cortesia c tota senyoria; e assò fem per raó de la vostra honrada scjencia, e atribuïm al nostre saber tota peguea e tota ser- vitut; car jassía, Sènyer, que hom sia la pus nobla creatura, per tot assò no roman que ell no defalla de saber 1 ésser de les coses; lo qual ésser es sabut per la vostra beneyta saviea. ♦( 17. Jíh Senyor dous e suau! E tan gran es lo defa- lliment qui es en lo nostre saber! car per defalliment de saber, nos gaubam ens gloriejam en cuidar saber so que no sabem, e afermam que sabem 1 ésser de les coses, les quals no sabem, e no remembram con nos defall saber, a saber lo nostre ésser metex. »•( 1 8. Gloriós T^ey de glòria! Si los homens ergullosos e vanagloriosos sabien la poquea e la frevoltat qui es en lur saber, ja no serien tan altius ni tan desconexents con son; enans se humiliarien a lur Crea- dor e a lur Senyor e a son par proixme. '
19. Durabletat e trinitat e singularitat e unitat sia coneguda a vos, Sènyer Deus, qui sabets que jassia so que nos confessem e atorguem quel saber nostre es poc e sotil, per tot assò nos no som escusats en les nostres obres, en les quals nosaltres érem defallents a seient moltes de vega- des, e en les quals ho érem per defalliment de saber.* M 20. Car, Sènyer, jassía que jo no sapia la vostra essència que es, ni lo meu ésser ni de les creatures, basta m al menys que sapia vos ésser en ésser, e basta m que sapia mi sotsmès a amar e honrar e servir vos, de tots mos volers e de totes mes forces. *( 2 1 . On, loat e beneyt e amat e servit siats vos, Sènyer, car vos ha plagut que avets tant avertuat nos- tre enteniment, en so que sabem que som tenguts 3 de vos a honrar e a tembre e a obeyr en tots vostres manaments e en totes vostres volentats.
1. A, e a son pruxme: C, e par proisme: M, et suo xquati proximo. — 2. Mal interpretat y trelladat el text d'aqueixa clàusula en el m.s. A, y alterat en la traducció de M y P. — 3. M, quod sciamus nos teneri.
Con
DE l^ONTEMPLACJO lOl
22. A VOS, Sènyer qui guaardonats los vostres henahui- rais servus, sia coneguda primeria e derrería e glòria e vertut; e a mi, Sènyer, comensament e fi e flaquea e mes- quinea: car jo son, Sènyer, ab tam poc de saber e d enteni- ment, que per nesciea que en mi era, me gaubava moltes vegades de saber so que no sabia, e reprenia los homens com no sabien so qui Is era impossibol cosa a saber. «K 23. Jíh Sènyer Deus, Deus meu e Senyor meu! Beneyt siats vos, car d entro ara jo no he apercebut lo defalliment qui es en mon saber; mas ara, Sènyer, laperceb el conec per gràcia vostra. On, jo us prec que vos me guardets em salvets aquest saber quem donats, a conèxer la poquea e mesquinea de mon saber. >•< 24. Jíh Sènyer! Si tant ses que jom vulla gaubar ' ni gloriejar de granea de saber, prec vos, Sènyer, que vos representcts a ma anima la mesquinea e la pobrea qui es en mi de saber: e si d aquella frevoltat se vol gaubar ni aver vana glòria ni ergullar, queu fassa; mas nos preu de so qui no es en ella.*
25. Jlh henahuirat Senyor! Ajuda e amor e altea sia coneguda a vos, qui despertats los errants els peccadors: car vos sots. Senyor, aquell qui sabets adobar e reparar so que nos malmetem e afollam per defalliment de saber; car en les coses que innoram no avem saber ni poder con les guardem dafollar; ne si safollen no les sabem adobar: tant es nostre saber sutil e mesquí. *•< 26. Mas lo vostre saber, Sènyer, qui tot ho sab, aquell es poderós de guardar e sal- var tot so qui es bo; e si res safolla, aquell ho pot adobar e ho sab mellorar. On si nos, Sènyer, nons sabem mellorar, melloratsnos vos, qui n avets lo poder el saber. »•< 27. E doncs, Sènyer, placiaus que lo vostre saber nos do be- nedicció e gràcia, com nos orant vos e amant e sirvent vos, sapiam contemplar en la vostra saviea e en la vostra vertut.
1. B, gabar: M, quod me veíim íacfare. — 2. P, desinet gloriari de sua mòdica scientia.
102 Ramon Lull
28. Suau Senyor, qui endressats los justs e nedejats los peccadors! Amistat e benahuiransa e bonea conegam a vos e al vostre saber; car tant sots vos bo per vostre saber e per moltes d altres vertuts, que moltes de occasions avem per queus devem amar ens devem fer bons en vos. E la major occasio que nos avem, Sènyer, que siam bons, sí es con en vostre saber està conexensa e apercebiment de la vostra gran bonea. 4( 29. Gran vergonya devem aver nos, Sènyer, qui sabem que lo vostre beneyt saber es sabent lo nostre falliment e la nostra desconexensa e tot so en que avem errat ni fallit contra vos. Car, on més valets vos, e nos sabem que vos sabets tots nostres falliments, pus ver- gonyoses ne devem ésser. ^ 30. Jíh Sènyer! Pus tant ses que nos sapiam que som sabuts en vostre saber axí vils e culpables, placiaus, Sènyer, que nos vos conegam eus sa- piam per dous e per suau e per misericordiós; per tal que la nostra esperansa no la partescam de la vostra gran pie- tat, nins refredem d amar vos, qui sots nostre Senyor Deus.
Ç Cap. 21. Com Deus sah tot so que fan les creatures.
^ IVINAL Senyor! Benedicció e sanctedat e conexen- sa es en vos: car vos sabets tot so que fan los àngels e tot so en que gloriejen e tot quant a nos ajuden, c tots los locs en ques muden: e assò sabets per so con vos los creàs els ordonàs en tot quant fan. ^ 2. En semblant manera, Sènyer, sabets tot so que fan los demo- nis; car vos sabets totes lurs falcíes e tots los engans quens fan e totes les malèes que han: e assò sabets per so car aquells son dejús lo vostre poder e sots la vostra senten-
I
L. DE Contemplació 103
eia. ^ 3. Tot so que fa lo firmament niïs corses celestials, tot ho sabets vos, Sènyer; car son moviment e les coses quels corses celestials fan en los corses elementals, tot ho sabets vos: car vos sots aquell qui apropriàs aquelles coses que fal firmament e los corses d ell.
4. Jhesu Christ Sènyer! Tota concòrdia e tota dretura e tota deffensio es de vos e per vos, e tota noblea està en vos; car vos sabets tot quant fan los elements, en lurs mes- claments e componiments e descomponiments. "^ 5. "Franc Senyor! Tant es vostre saber gran, que vos sabets tot so que fan los metals els animals e los vegetables; c nulla cosa que sia feta, no es amagada a la vostra sciencia. 4{ 6. Enans, Sènyer, tot lo solàs que los uns animals han ab los altres, o tot lo treball que han, tot lo sabets vos: e assò metex dels vegetables, en tot quant son engenrats o corrompents ni movents, tot ho sabets vos; car vos los creàs els ordonàs els sostenits en ésser.
7. Molt es sant e gloriós, Sènyer, lo vostre saber: loat e bencyt sia ell. Car tot so que los homens pensen ni co- giten en lurs cors ni en lurs penses, sia bé o sia mal, tot ho sabets vos. 4< 8. ^Quina maravella, Sènyer, si vos sabets tot so que los homens fan o pensen? car vos sots aquell qui Is fets parlar e anar e moure, e vos los sostenits els metets en tot so que us volets. *♦< 9. Donem dignitat e dousor e glòria e laor a vos. Senyor Deus, e al vostre saber; e al nostre saber donem e comparem frevoltat e pobrea: car sil vostre saber sab tot so que nos fem, nou fa lo nostre saber. On, con nosaltres no sapiam aquelles coses que fem, bé podem conèxer nostre saber frèvol e mesquí.
1 o. Amorós Senyor, on iota larguea e noblea e vertut es! Tant sots ple e acabat de saber, que les nostres volentats totes les sabets. On, assò es gran noblea de la vostra scien- cia, con ella sab tantes de volentats axí contrariants les unes de les altres. >t< 1 1 . No es axí del nostre saber, Sè- nyer, com del vostre; car les volentats qui son en nos no
104 Ramon LuLL
les podem saber los uns dels altres, d entro que les oym o les apercebem per semblants: e encara, Sènyer, a elles a saber vertaderament nons hi basten paraules ni signes ne senyals. ♦í 1 2. E encara es assò major cosa, Sènyer, del nostre saber: que la volentat qui es en mi, nom sé quant hi estarà nim sé quant sen partirà, ni sé la contrarietat del meu enteniment quant es gran.
1 3. "Benahuirat Senyor! Lo vostre saber sab tot so que nos fem per qual entencio ho fem. Si ho fem per la pri- mera entencio a esguart de nosaltres, vos, Sènyer, sabets que nos peccam e erram. Siu fem per la primera entencio a esguart de vos a servir, sabets que ho fem a glòria e a laor de vos e a bé nostre. «< 14. Jlh ver Veus! Dominació e excellencia e entegretat conegam a vos, qui sabets totes les nostres obres, sia que sien en vertuts o en vicis; e sabets la manera e la occasio per ques muden nostres obres de vicis en vertuts e de vertuts en vicis. % 15. "Perdurable Se- nyor! Con vos siats tan savi e tan avist en tot so que nos fem, ' benahuirats son tots aquells qui vos amen ni honren ni servexen ni locn ab vera entencio. E guay d aquells^ qui per amor de ells meteys treballen en ésser honrats ni deli- tats en esta frèvol vida mundana!
1 6. íQui es, Sènyer, qui pogués aesmar ni compendre la granea del vostre saber, qui sab totes les penses dels homens en un temps, per contraries que sien? >♦< 17. Eter- nitat, divinitat e perdurabletat sia coneguda al vostre saber, Sènyer; e al nostre saber, comensament e fi: car nosaltres no podem en un temps entendre diverses coses ne diverses penses; enans cove que entenam una cosa e puxes que en- tenam lautra. Mas vos, Sènyer, tot justat ho sabets, 3 per contrari que sia, e per moltes que sien no embarguen vos- tre saber, "f^ 18. Encara, Sènyer, podem apercebre lo nos- tre saber ésser poc e frèvol, el vostre gran e noble; car si
1. M, Cum sis adeo sapiens et perspicax in otnni qttod facimus. — 2. M, et vx illis. — 3. M, Tu autem, Domine, scis omnia simui.
L. DE Contemplació 105
parlen dos homens coses contraries, ja aquell qui Is oirà parlar, no porà apercebre 1 enteniment de les paraules en un temps, car les unes paraules perdrà, per les altres a en- tendre. Mas lo vostre saber, Sènyer, no s embarga per multitut de paraules diverses; enans tot ho sab c tot ho entén.
19. Dignitat e glòria e franquea vos atribuim, Sènyer, eus comparam, per raó del vostre saber, qui sab ai també en lo temps passat e en lo esdevenidor com en lo present: e mesquinea e servitut atribuïm a nosaltres, per so car lo nostre saber innora més les coses passades e esdevenidores que les presents. 4{ 20. Jíh heneyt Senyor! La innorancia que nos avem en les coses, sí es per raó del temps pretè- rit e del esdevenidor qui les nos amaga e les nos escurex, per raó de la absència delies: e aquell poc de saber que avem en elles, sí es en lo temps present, per raó de la de- mostració e representació que elles fan a nostres senys corporals. >♦( 2 1 . E per so, Sènyer, con les coses son ab- sents a nos en un temps e no en altre, sentim nosaltres major vergonya dels peccats que feem, en aquell temps quels feem, que no fem d aquells que avem fets ni farem; jassía que aquells que avem fets o farem sien aitan greus peccats o majors que aquells que fem. On, si no que per defalliment del nostre saber esdevé, aitan fort deuríem ésser sintents vergonya d aquells que avem fets o farem, com d aquells que fem en present.
22. La gràcia e la amor el honrament que vos, Sènyer "Deus, avets feta a nosaltres en los temps passats e aquella quens farets en los temps esdevenidors, aitambé vos en deuríem loar e beneyr e fer gràcies, com d aquesta quens fets en lo temps que ara som. On, com nos no ho fem, esdevén en nos ' per defalliment de saber quins defall a les coses passades a saber e a les esdevenidores. On, infinitat e granea e senyoria sia, Sènyer, al vostre sant saber: car
1 . B, esdeuen nos: P, id pervertit nobis.
io6 Ramon Lull
en la frevoltat del nostre saber nos es significada la autea del vostre saber. «23. ^h Senyor leal e vertader, ple de tot saber! Si tant ses que jo mesquí no graesca a vos més los bens quem avets en volentat de fer en los temps esdeve- nidors, que nous he graíts aquells quem avets fets en los temps passats, jo, Senyor, me do ma sentencia, e prec vos que vos delescats mon ésser d aquest seggle. ' « 24. Car, Sènyer, molt es injuriosa cosa e àvol que hom reeba dons c beneficis de son Creador e de son Senyor, e que hom no li ho graesca e que sia desconexent envert ell e envert ses obres.
25. Senyor bo, Senyor larch, Senyor loat! Magnificència e liberaljtat e honor es en vos e en lo vostre saber: per que jo, Sènyer, diré a tuit mos veyns e a tots mos amics que tuit vos dupten eus temen: ^ car vos sots tan savi senyor e tam ple de tot saber, que nulla cosa que fassam ni digam ni pensem nous pot ésser amagada. ^ 26. Assò metex di- ré, Sènyer, a ma anima: ques guart que farà ni ques pen- sarà, ni so que farà per qual entencio ho farà: car tal porà ésser la obra o la entencio, que treball e dolor ajustarà e aplegarà a sí metexa; o tal porà ésser la obra e sa enten- cio, que benedicció e benahuiransa aplegarà a sí metexa. ^ 27. Emperò, Sènyer, tant so jo'' pobre de vertuts e den- teniment, que sens la vostra ajuda, ni als homens ni a mi metex no puría dir ni amonestar nulla cosa que de bé fos, si doncs vos no mi ajudàvets per vostra sancta pietat.
28. Jlh "Pare, Senyor! Majoria e mesura e misericòr- dia sia coneguda a vos e al vostre saber; car aquell sab totes quantes falcíes ni avolèes ni legèes jo anc fiu ni dix ni cogité ni pensé:'*per que jo, Sènyer, deg estar mol ver- gonyós denant lo vostre beneyt altar. »•< 29. Car, con jom pens e remembre en los defalliments que he fets ^ en ma
I . M, et precor te ut auferas me de hoc mundo. — 2. B, que tuit vos dup- tem e us temam: M, quod omnes te revereamur et timeamus. — 3. B, tant son jo. — 4. M, omnes fahitates et vilitates et turpitudines quas unquam feci, di- xi et cogitavi. — 5. A, que he feits.
L. DE Contemplació 107
joventut, e sé que vos los sabets tots, si he vergonya ni paor de vos, no es nulla maravella; e majorment com jo no sapia vos que farets de mi, sim perdonarets o sim dampnarets. 4< 30. Si vos, Sènyer, sabets tots los meus peccats e totes les mies errades, placiaus, Sènyer, quem demostrets la vostra gran paciència e la vostra gran mise- ricòrdia e la vostra pietat; per tal quel vostre servu nos desesper de son Senyor Deu.
f Cap. 22. Com Deus sab la quantitat de totes tes coses.
^^p^,H Deus, gloriós Senyor! Noblea e honor confessem ^^T^W ^ atorguem ésser en vos, ab tot acabament de feSs^» saber: car, jassía que los àngels els demonis sien molts, no roman per tot assò que vos no sapiats lo compte d aquells; car vos sabets quants son, enaxí que re non fall, e no es maravella sil compte d aquells sabets, pus que vos los creàs e vos los sostenits en ésser. ^ 1. Encara, Sènyer, sabets los anys quants son, depuis que vos creàs los àngels, d entro ara; e sabets quants meses e setmanes son e dies e ores e punts e moments, de la ora ensà que Is creàs tro ara. "¥, 3. Tota la glòria que Is àngels han en paradís, tota la sabets vos, Sènyer; e tota la pena que Is demonis han en infern, tota la sabets vos: car vos gloriejats los àngels e turmentats los diables. Doncs, no es nulla maravella si sabets lur glòria e lur pena.
4. ^Qui es, Sènyer, qui pogués recomtar la granea del vostre saber? car vos sabets lo firmament quant es gran, en pregont e en ample e en lonc, ni quantes mesures té, sien grans mesures o poques. 4< 5. A la vostra sancta paterni- tat, Sènyer "Deus, sia laor e glòria e al vostre sant saber;
io8 Ramon Lull
car vos sabets quantes esteles son, e sabets lo compte del moviment del firmament e de sos corses celestials, e sabets lur ivaciositat. ' *^ 6. On pus se pensa hom, Sènyer, en lo vostre saber, pus vertuós e pus maravellós lo troba: beneyt sia ell. Car vos sabets totes les muntanyes e tots los plans quants son; e sabets tots los flums^e totes les fonts e tots los pous e totes les mars, e sabets quants son los locs del mon, e sabets quants grans son d arena ni quants atomus son: de tot sabets lo compte.
y, Jíonrable Senyor, avinent e dols e piadós! Honransa e honor 3 vos sia coneguda, en so que vos sabets quants son los animals niïs metals niïs vegetables ni les coses movents ni les coses inanimades: de tot sabets, Sènyer, lur quanti- tat. ^ 8. Encara, Sènyer, es sabut per vos quants genres son d animals ni de vegetables, ni quantes son les espècies d aquells, ni quants son los individuus, ni quants pels ni cabells son, ni quantes fulles de herbes ni d arbres son. «fi 9. Encara sabets més, Sènyer: car vos sabets quantes ciutats son ni castells ni viles ni alqueríes, -♦ni quantes gotes de pluja foren anc, ni quantes na en la mar ni en les aigües de la terra.
10. La granea ni altea ni dignitat del vostre noble saber no la puría hom aestmar ni comparar; car vos sabets, Sènyer, quants seran los homens quis salvaran, e sabets quants son celis quis perdran; e sabets quals son aquells quis salvaran os perdran; e sabets quant serà gran la glòria d aquells de paradís, ^e sabets quant serà gran la pena d aquells quis perdran. ««< 1 1. Encara sabets, Sènyer, quan- tes seran les maneres per que hom serà gloriós, ni celles per que hom serà turmentat: tot assò es en vostre saber c més encara. »•< 1 2. Encara es, Sènyer, vostre honrat saber tan gran e tan beneyt, que vos sabets quants son los bens
I. C, iuascjositat: M, et sets eorum veiocitatem, — 2. B, tots los floras. 3. M, Monoratio et honor. — 4. M, quia sets quot sint eivitates et eastelía et oppida et prxdia. — 5. A, de parays.
DE Contemplació 109
que los homens justs han fets e quants son los mals que han esquivats; e sabets quants son los mals que Is peccadors han fets els bens que pogren aver fets. On, glòria e dura- bletat, Sènyer Deus, sia coneguda a aital saber com es lo vostre.
13. Oh Senyor perdurable, pacient! No deu ésser ubli- dat a nos la valor c la noblea del vostre gran saber, qui es tan gran e tan maravellós, que sab lo comensament de temps e sab la fi de temps. ^ 14. Glòria e laor e benedic- ció sia, Sènyer, a la vostra sciencia, qui sab quantes de ve- gades se mou lo firmament e les esteles ni los vegetables ni los animals ni les aigües ni los atomus de les terres: tot, Sènyer, es sabut en vos: beneyt e loat sia aital saber tan gran. ^ 15. A gran maravella, Sènyer Deus, es gran vostre saber en totes coses, per raó de les grans noblèes qui son ajustades e complides en vos; e a gran maravella es lo nos- tre saber poc e mesquí, per so car en nos ha tants de de- falliments e de vicis ajustats: car enaxí com vos per vostre acabament de saber sabets tot so qui es fet nis fa nis farà en un moment, enaxí, Sènyer, per raó del defalliment que es en lo nostre saber, nons sabem si aurem temps ni laer de trencar una palla o de dir una paraula.
16. Enaxí, Sènyer Deus, con vos sots seient moltes coses e seient la diversitat d aquelles, enaxí, Sènyer, seria raó que nosaltres en moltes maneres donàssem laor de vos ens esforsàssem en vos a servir e a remembrar e a magni- ficar e a amar e a aorar. »•< 1 7. Jíh Sènyer, ver Deus e ver hom. Senyor franc, humil! Si vos devets ésser amat e loat per molts homens en diverses maneres, lo vostre servu deu ésser avilat e menyspreat per molts homens, e deu ésser turmentat per moltes penes e per diverses. ^ 18. Car los moments ni les ores niïs dies que jo he errat contra vos, no puríen ésser comptats ni aesmats: tant son vil e mal e eslenegable al vostre servici. '
I . B, al uostre seruey: M, et rejicibitis à tuo servitiç.
1 lo Ramon Lull
19. Senyor simple, dous, pacient, suau! Adones con jo cogit en la multitut de mos peccats, tants son ells e lo meu saber es tam poc, que jo no puc atènyer a saber la quanti- tat d aquells; mas bé ateny a saber los pocs bens que he fets; e assò no ho sé per raó de mon saber que sia gran, mas per raó de los bens qui son pocs. 4< 20. ^Com puría jo, Sènyer, saber los meus peccats quants son? car en aytants athomus con lo meu cors serà departit, adones con serà pulit (sic) après la mort, aytans seran mos peccats; car en cada athomus serà peccat, en so que tot mon cors es estat pcceat. '4( 21. Amorós Senyor franc! Con lo vostre servu sapia que vos sabets tant, que sabets la granea de sos peccats e lo nombre d aquells, ^qual carrera pendrà, ni on fugirà, ni ques farà, ni ab que s ajudarà de la vostra sentencia dreturera?
22. Gran Senyor maravellós, fort, al qual no pot hom contrastar! Lo vostre servu, Sènyer, tant vos es culpable per raó de sos defalliments e de la desconexensa que ha aúda cnvés vos, que nos sab ques fassa ni ques diga ni qual consell se prenga. % 23. Ah Sènyer! Con molt auría pensat e cogitat qual carrera puría pendre a ésser deliure de mos peccats, non y ha aldre^mas quem ublic a vos a servir e a amar en tots los dies que viuré; enaxí que nulla autra cosa no am ni servcsca si no vos. 4^ 24. E en tota la mia vida, Sènyer, que do a mos ulls molts plors e moltes lagremes, c a mon cor molts suspirs e molts penediments, e a ma bo- ca do molta fam e molta set, e a mon cors molta calor e molt fret; per so, Sènyer, que si en mi sabets molts de peccats, que aitambé y sapiats moltes de affliccions.
25. Amable J^ey gloriós, ple de tota mercè! Aitantes de vegades com he errat contra vos, aitantes de vegades c
1. Seguim en aquest paràgraf 20 la lliçó de B: la de A, D y C sols diu: — «iCom puría jo, Sènyer, saber los meus peccats quants son? car tants son, que no poden caber en ma estimació.» P el tradueix axí, afegint: nam totum meum corpus deditum fuit peccato: M tradueix segons la lliçó de B. — 2. A, ni noy ha aldre: C, ni noy aire: M, non invenirem aíiam.
I
Con
DE \w.0NTEMPLAC10 111
més encara son ubligat a amar c honrar e loar e servir vos. Mas icou faré, ' 5èm;er, si jo son ubligat a tant a fer per vos, e per aventura mos dies son breus e nom basten a cumplir totes aquestes coses? ^26, Ah Sènyer! Vos qui sabets a quantes coses vos son tengut, e sabets los meus dies si son breus o lones, prec vos que si son breus, que vos los malonguets, per tal que jo pusca en aquest seggle satisfer a vos honrar e servir. % 27. Benahuirat Senyor! Nous torn a enug ni a pesar si jous enpruxovol de pre- gueres; * car per so car jo sé que vos sots tan piadós senyor que nous ujats doyr aquells qui vos reclamen ni en vos se confien, per assò, Sènyer, mabriu en pregar vos tan lon- gues paraules. 3
28. Vos, Sènyer Deus, sabets que los homens qui vos amen, que moltes coses amen per amor de vos; e sabets que los homens qui vos no amen, Sènyer, que moltes coses ne lexen a amar con vos no amen. »•< 29. Quantes son les coses que jo degra amar, Sènyer, vos ho sabets; e les coses que he desamades e avurrides, vos les sabets. On, placia a vos, Sènyer, per vostra pietat que enaxí con jo no les he amades e les he avurrides, que encara les am per amor de vos, per tal que vos sapiats mi ésser amador de moltes bones coses. ^*K 30. Glòria e vertut e honor e benedicció e honrament conegam e donem, Sènyer, a la vostra scien- cia, qui tantes coses sab en quantitat e en nombre; e loem e beneescam vos, Sènyer, com avets dada tanta de gràcia al vostre servu, que ha acabada aquesta distinccio a honor de la sciencia divina.^
s
1 . M., sed quomodo hoc faciam. — 2. C, empruxiuol: D, amprexiuol: M, non sit libi txdiosum et grave. si te importunem precibus. — 3. B, en pre- gar vos tan souent e ab tan longes paraules. — 4. B, de moltes coses bo- nes.— 5. D,C,B,A, de la essència divina.
«^ a5í a^ «^ à5à «^ aíí alCs a)ÍCs «^ a5í e5í è5S a)SS a^ a^ï^ aiiS aiS a^ aSí
j'iVr Jí^ j^s, Ji\. Jí^ Jj^ Jí^ ^^ «/iv •/(^ .^iv Jí^ jj^ ^4\» ^^v ^^^ vfw .y(w ^i'v .;jc
De la VI IP distinccio qui tracta de Veritat divina.
f Cap. 23. Co/72 Deí/5 5/a veritat
EUS wiew 6 Senyor meu! Vos qui sots veritat, placiaus que ubrats ma boca en veritat, enaxí que no sia nulla paraula passant per ella si no vera. »•< 2. E doncs. Senyor amat e loat e temut e servit, obriré ma boca en veritat, e cantaré cant de veri- tat e diré: << 3. íGloria e laor e misericòrdia e dretura sia al Senyor qui es un Deu en trinitat, e una Trinitat en unitat! lo qual Senyor fo encarnat e crucificat e mort e resuscitat e glorificat en los cels, e venrà jutjar los bons els mals.
4. Perdurable Senyor, T^ey de glòria, environador de tots tos tocs! Perdó e do e misericòrdia conegam a vos e en vos; car vos sots aquell d on nex e brolla veritat a nosaltres. On, tant sots vos vera veritat, que nulla falsetat no pot caer en vos ni venir de vos. "¥, 5. Enaxí, Sènyer, con hom deu a vos atribuir tota bonea e tot honrament e tota ver- tut, per so car sots veritat, enaxí deu ésser atribuída a mi tota viltat e tota mesquinea e tot defalliment, per so car son tot en falsetat. Car jo son aquell qui tots temps mes- lenegué de veritat e fugi a ella, e cerqué les vies de false- tat. ^ 6. E tot assò m es esdevengut, Sènyer, per so car jo
I
L.
DE Contemplació J13
cercava veritat là on no era, em confiava en altres coses qui vos no eren.
7. Beneyt Senyor! Benedicció e noblea e majoria con- fessem ésser en vos, qui sots tan verament veritat, que la vostra veritat nos mou de ver ni nos camía en no ver; enans, Sènyer, infinidament e eternal fos ver, e serets axí verament ver, que null temps no fo ni serà en vos nulla cosa contraria de ver. ^ 8. Propria cosa es, Sènyer Deus, a ia vostra veritat, fermetat sens tota alteració: e assò es, Sènyer, per so car enfre la vostra veritat e enfre lo con- trari de veritat, no ha nulla conveniència per ques pusquen ajustar, ni vostra essència pusca ésser en un temps en veri- tat, e en altre temps no veritat. •#< 9. On axí, Sènyer, com a k vostra veritat devem atribuir e comparar tota noblea e tota vertut e tota bonea per raó de sa fermetat e de sa durabletat, en axí puc jo, mesquí, a la veritat que en mi es, atribuir e comparar tota viltat e tota mesquinea. Car es- tant jo en veritat contemplant en la vostra bonea, una poca de falsetat me deslenega ' de la veritat, e fam pensar e cogi- tar en coses de gran falsetat e de grans mesquinèes.
1 o. Piadós Senyor! Per so es la vostra veritat en major veritat que nulla de les altres, car la vostra veritat eternal- ment es en ésser actual, e no en potencial, segons que es la nostra veritat, qui en un temps es en ésser potencial, e en altre en actual. E per assò, Sènyer, car la vostra veritat tota ora es en actu, la vostra veritat null temps no pot ésser privada de vos. »•< 1 i. On, loada e beneyta sia la vostra veritat, Sènyer; car la noblea qui es en ella no es en nulla autra veritat; en so que tota veritat, fora la vostra, fo enans en privació que en ver. Mas a la vostra veritat null temps no li fo privació davant. *K 1 2. Gloriós Senyor, ple de Ma veritat! Per so car a la veritat qui es en nos es aúda privació denant, per assò la nostra veritat e la nostra falsetat sacom-
M, parum falsilatis me deviat. Contemplació- 1 -8.
1 14 Ramon Lull
panycn e sajusten en nostre ésser, e som en un temps en veritat e en altre en falsetat: e tot aquest camiament nos vé per raó de la privació e de la falsetat, qui son semblants en natura e concordants a destruiment de veritat.
13. Oh vos, Sènyer Deus, qui soh en lo pus alt e en lo pus noble ésser que ésser pusca! Jassía que lo vostre ésser sia en est mon a nos inveible' per raó dels .v. senys corporals a qui es amagat en so que noy poden atènyer a ell a veer; per tot assò nos seguex que vostre ésser sia en falsetat, car en so. que los .v. senys corporals no poden saber ni bastar en la veritat de vostre ésser, basten hi, Sènyer, ^]os .V. senys espirituals. ^ 14. Jassía, Sènyer, que lo vostre ésser nos no puscam atènyer ab los .v. senys corporals, per tot assò no roman que no sia molt mills en veritat vostre ésser quel nostre, lo qual sabem ab los .v. senys corporals: car no veer vos, no vé de defalliment vostre, enans ho fa dels .v. senys corporals, que no hi basten. »•( 15. Emperò en so que los .v. senys corporals no basten, basten, Sènyer, los senys espirituals; per so car ab aquells entenem nos ésser termenats e finits, el vostre ésser eternal e infinit.
1 6. Senyor creador e salvador e consellador nostre! ^Es nulla peguea semblant ab la dels homens qui dubten en vostra veritat, per so car los .v. senys corporals nois basten a dar certificació de vostra substància divina? Car aquells no han dignitat ni poder de dar certificació ni conexensa, quant per ells meteys, si no de coses corporals. »•< 1 7. On, la cosa que hom, Sènyer, sab per los senys corporals, no es saber vertuós ni de gràcia ni de gran subtilitat ni de bonea; car aquelles coses que hom sab per ells, son coses avent corses finits e termenats e corrompents. ^ 4( 18. On, con vos, Sènyer, avets ordonat que nos vos entenam per los senys de la anima, molt major gràcia nos hi avets feta
1. M, sit nobis invisibilis in hoc mundo. — 2. B, basten, Sènyer. — 3. M, sunl res corporales finitx et terminatx et corruptihites.
L. DE Contemplació 115
que no àgrets, ' si us cntenesscm per los senys corporals: car los senys espirituals nos signifiquen la vostra veritat ésser acabada, e ja per los corporals nons pogra tanta de significació ésser feta.
1 9. Creador Senyor del mon e reparador delí! Obeyt e amat e honrat siats vos en vera veritat, en so que la se- nyoria que vos avets sobre nosaltres es la pus vera senyo- ria qui ésser pusca: car vos, Sènyer, sots lo Senyor dels senyors e mellor dels mellors. On, per assò sots vos pus verament senyor que null altre. »•( 20. On, magnificència e glòria sia, Senyen a la vostra sancta veritat; car no es aital com la veritat qui està en los reys ni en los homens vana- gloriosos ni en los ergullosos: car tant han gran viltat e mesquinea e tant defallen de vertuts, que la veritat qui està en ells es de poca valor, e es molt prop a tota falsia e mesquinea e vanitat. *•< 21. Jlmorós Senyor! Molt es gran maravella con la peguea mia es estada tan gran: car jo molt més he cogitat e confiat en la veritat dels reys e dels homens mundans, e més ne dades laors que no he de la vostra veritat; e per so son jo esdevengut contrariés a tota veritat, e son ple e farcit de falsetat.
22. Oh vos, T^ey de glòria, qui gloriejah los vostres amics en glòria! Honor e reverencia e gràcies e mercès ajam a vos: car tant sots vos senyor vertader e tant sots amador de veritat, que anc no trais ni enganàs null vostre amic ni enemic, ni null hom no fo enganat en vos, pus que en vos se confiàs; ni no li trencàs anc, Sènyer, nulla promesa que li feessets. '•(23. Ah Senyor meu e Deu meu! No son jo aquell qui pusca assò vanar;*car jo son aquell qui he traits e enganats molts amics meus, als quals he dites moltes davolèes e de falsies e he fetes moltes de injuries. E tot assò faya per so car jo no sabia ni cogitava vostra veritat ni la vertut e noblea qui es en vostra vera veritat. »f< 24. A vos, Sènyer, e a la vostra veritat sia coneguda benedicció e
I. M, quam fecisses. — 2. M, quod possim de hoc gtoriari.
1 1 6 Ramon Lull
glòria e honrament e bonea de ver en ver; e a mi, Sènyer, frevoltat e peguea e mentida; car vos majustàs en vera veritat, e jo quax en tots mos dies me son asoliat e acom- panyat ab falsies e ab engans.
25. Jlh J{ey dels reys! Con vostra veritat sia de tan gran veritat, ^que farà lo vostre servu mesquí, al dia del judici, con vendrà davant la vostra sentencia vera, e vendrà tot ple de falsies e de vanitats e de mentides? <#( 26. Píasent Senyor, humil, honrat! Gran obs mauría ' que vos me umplís- sets dins e defora de veritat, per tal que totes les menti- des e falsies qui ara son en mi, nixissen e per null temps noy tornassen, e que totes mes errades confessàs, cridant davant les gents, tant fos ple de veritat. »♦( 27. Tan gran mcster ma ^ que veritat aja tant de poder en mi, Sènyer, que de tot en tot sia son servu e son sotsmès; per tal que en totes maneres sia obedient a veritat, e que en totes mes vies e en tots mos dies veritat pos davant mi, e false- tat me git tras les costes. 3
28. Senyor sant, resuscitador dels morts! Tant he estat en mentides e en falsetats, que tots mos ossos sent malau- tes e cascats, e totes mes polpes e mes carns enmalauti- des, e tots los .v. senys de ma anima torbats. <K 29. On, com jo, Sènyer, sia en tan greus dolors e en greus malau- tíes, clam vos mercè, Sènyer, que us venga en plaer que vos sanets e guarescats mos ossos e mes polpes, per tal que los senys de ma anima no sien torbats per mentides. % 30. E con vos, Sènyer, aurets guarit mon cors e nedejada ma anima, placiaus que vetlant e durment e sumiant, sia ma anima en veritat, per tal que veritat li fassa loar vos e amar e honrar e servir vos; e tant me fassa veritat amar vos, Sènyer, tro quem fassa veritat murir, remembrant en la veritat divinal.
I. M, valdè necessarium tnihi esset. — 2. M, valdè indigeo veritatem. — 3. M, ei fahitalem projiciam à me,
L. DE Contemplació 117
Ç Cap. 24. Com la obra divina es vera.
H Deus íoat e magnificat e honrat! Beneyt siats vos, e vostra veritat sia amada e loada e honrada e temuda per tots temps: car en so que totes les coses vos avets creades e fetes ab vera entencio, per so, Sènyer, cove que totes sien creades e fetes segons veri- tat, e cove que totes sien a laor e a honor de vostra veritat. ^ 1. Ah Sènyer! Per so car vos avets creades les creatures a donar laor de vos e a servir vos, per assò es significat que segons gran veritat avets creat so que creàs; e tot so que fets, que tot està en veritat e tot es fet per veritat; car axí es raó e dretura que vos ajats creat e fet tot quant es, per ésser vos conegut per bo, sens null defa- lliment. "¥> 3. Amorós Senyor! Si les vostres obres son totes veres, no es, Sènyer, axí de nos: car per so car nosaltres fem so que fem ab entencio que siam honrats e preats en est mon per les gents, per assò senfalsexen es corrompen nostres obres es partexen de veritat; car en falsetat està que nos siam loats ni preats, per so car non som dignes: per que la entencio e les obres son falses, en so que volem dar honor là on no deu ésser dada honor.
4. Ah ver Deus, acabat en totes vertuts! Sanctificat e adorat e reclamat siats vos: car so que vos fets, tot es fet segons cors de veritat, lo qual cors no pot ésser forsat ni costrèt ni tret de sa natura ni de sa vertut; car tant es gran veritat en vos e en tot so que vos fets, que no es nulla cosa que pusca vostra obra gitar de cors de veritat. On, loada e beneyta sia la natura e la proprietat de vostra veritat, car no es semblant al cors de la nostra natura, la qual forsats e constrenyets tota ora que us volets, car de
1 18 Ramon Lull
falsctat nos fets mudar en veritat. «K 5. Tant es, Sènyer, vostra veritat vera en tot so que us volets, que no es nulla pera preciosa, per pura que sia en sa natura, qui tan pura- ment sia en sa natura com la vostra veritat es vera, en tot quant fets ni deyts. »•< 6. Honor e reverencia fassam, 5è- nyer, a la vostra beneyta veritat; car aquella es de tan auta natura e de tan nobla, que per null temps nos mou de ve- ritat, ni no es nulla cosa qui la pusca contrastar ni mudar ni camiar de ver: e a la nostra veritat, Sènyer, conegam frevoltat e corrupció, car leugerament se camía en falsetat.
7. A vos, Sènyer Deus, qui sahets totes coses e tot quant fem ni deym, donem glòria e vertut e poder; car tant son vostres obres, Sènyer, vertaderes en tot quant avets fet e en tot quant farets, que no es nulla cosa en ésser qui les vostres obres pusca desviar de veritat; enans per vostra veritat son veres totes les coses qui son en veri- tat. >«( 8. Gloriós Senyor! Pus tant ses que jo son de les creatures que vos avets creades e recreades, ^plagués a vos, Sènyer, quem endressassets en veritat! en tal manera que de guisa fos servu de veritat, que nulla autra cosa no fos en mi, si no vostra veritat e vostre remembrament e ubligament a la vostra laor e honor. ^ 9. Tranc 'J{ey, ple de tota veritat! Pus es vostre plaer que jo aja dites paraules veres de vos en esta obra per gràcia e per ajuda vostra, prec vos, Sènyer, que us placia que jo fassa so que dic en esta obra: car molt deu ésser gran vergonya al home qui ses paraules seguexen via de veritat, e ses obres son con- traries a veritat.
1 o. Piadós Senyor, ple de mercè! Les vostres obres no puríen ésser en major veritat con que son; e assò es, Sè- nyer, per so car vos no avets null defalliment de veritat; enans multitut de gloriosa veritat vos feu encarnar c mu- rir, per tal quens tornassets a veritat, de la qual érem èxits. »♦( 1 1. E doncs, Sènyer, con forsa de veritat vos aja fet humiliar a pendre carn humana e a ésser aontat e tur-
L.
DE Contemplació 119
mcntat c mort per amor de nos, ^qual falsetat es qui po- gués vos desviar de veritat, nius pogués enclinar a falsetat? ••< 1 2. Noblea e paternitat e caritat sia coneguda, Sènyer, ésser en la vostra veritat, la qual nos ha dada la crou per ésser senyal que vos sots tot veritat, e tot so que vos fets tot es veritat: car qui vertaderament guarda la crou ' e con- templa en ella, vertaderament hi pot apercebre que en vostres obres no ha nulla falsetat.
13. Tranc T{ey, cortès, ple de tot ensenyament! En nulla cosa que vos ajats feta ni dita no entra, nulls temps, null engan ni nulla falsia: car tant sots vos veritat, que null en- gan ni nulla falsia ni nulla cosa de peccat no pot atrobar via ni carrera per la qual pusca venir en vos ni a vos. ^ 14. Ah Sènyer! No es enaxí de la veritat qui està en les obres dels reys ni dels homens vanagloriosos, com es de la veritat qui està en so que vos fets: car, on que sien en- gans ne traicions ni falsies, en ells s ajusten e en ells troben vies e carreres per les quals a ells prevé tanta de falsetat, que apenes es coneguda veritat en nulla cosa que diguen ni que fassen. % 15. On, loada e beneyta sia, Sènyer, vostra sancta veritat, e la nostra veritat sia quax mesa en ublit: car enaxí com la vostra veritat nos porga ens vivifica ens nedeja de falsetat, enaxí la nostra veritat iug e despar en nostres obres e en nostres dits, per les coses que fem, vils e vanes e de poc profit.
1 6. J^ey dels reys e Pare dels pares e Senyor dels senyors! Enaxí com les obres que vos fets son de major veritat que no son negunes altres obres que hom fassa; enaxí, Sènyer, les obres que fan los reys vanagloriosos son de major fal- setat e viltat que negunes que los altres homens fassen. »K 1 7. E assò es, Sènyer, per so car en axí com vos fets so que fets per tal que siats amat e loat e servit per les gents, enaxí, Sènyer, los reys quax tot so que fan, fan per enten- cio que hom parle de les lurs laors e honors e honraments.
j . M, nam qui veracifer respicit in cruce.
120 Ramon Lull
c que hom no tracte en als ' si no en dar laors delís e en obeyr a lurs volentats. M i8. Enaxí, Sènyer, com null hom no puría atènyer a entendre la granea de vostra veritat, enaxí, Sènyer, no es null hom qui pogués aestmar la false- tat qui es en les obres dels reys ni dels prínceps: car tant son, Sènyer, tots plens de vanitats e de vana glòria farcits, que nois es semblant que les gens ajen altres coses a fer ni a dir, sinó a dar laor delís. On, ben gran maravella es aquesta, Sènyer, que tots los pobles sien creats per dar honor e laor de vos: e los reys els prínceps se cuiden que no sien per als, mas per parlar delís e per loar ells.
1 9. Savi Senyor, dous, suau, sant! Beneyt, amat e ser- vit siats vos, car molt es de gran vertut e noblea la vostra veritat: car tot so que vos volets fer, tot ho fets, e tot vé en aquell fet que es volgut per vos; car tot ha a venir a la entencio per que vos ho fets. E doncs, Sènyer, ^qual obra pot ésser en tan gran veritat com la vostra? >f< 20. No es enaxí, Sènyer, de la veritat qui està en nostra obra; car moltes coses volem adur a acabament, que no hi pervénen per raó del defalliment qui es en nos e en nostre poder. >•( 2 1 . Tant son, Sènyer, nostres obres vanes e ab poca de veritat, que los demés homens que cuiden pervenir a assò que proposen, no hi prevenen, per so car lur defall o vida o poder o certea, a aquelles coses adur a acabament. E doncs, ^qual vanitat es major de la nostra, qui avem espe- ransa en una cosa a acabar, e nons hi basta ni forsa ni temps?
22. Senyor sant, singular, sens par e companya! Ai tant com vostra obra es, major en les creatures, aitant es pus vertuosa e major e mellor en elles: e aitant com ella es ma- jor e mellor, aitant es pus vertadera e pus ferma. M 23. De- sijatl^ey de glòria! Les nostres obres, on més son ni majors, menys de veritat es atrobada en elles; car on més ne fem, e més crex la falsetat en elles, per raó de la falsa enten-
1. M, et non tractent aliud.
L. DE Contemplació íIí
cio que hi havem; en so que quax tot so que fem, fem ho per fretura o per vana glòria, e apenes fem nulla cosa ab vera entencio ni per amor de vos. «K 24. Humil Se- nyor! Pus que mes obres han estat en tanta de falsetat, duymés esforsarm he, ' Senyer, com sien en veritat, e amaré e honraré e serviré vos ab vera entencio. E clamar vos he mercè, que d aquí en avant, tot so que faré ni diré sia en veritat.
25. JNoble Senyor, alt sobre totes noblèes, noble sobre totes allèes! Tota glòria e tota bonea sia coneguda ésser en vos- tra veritat, car no fa nulla cosa en và ni menys de raó; enans tot quant fets, es segons veritat e raó. ^Ah, Sènyer! no es enaxí de mi; car quax tot so que he fet, tot ho he fet menys de raó e menys de veritat. <%< 26. Qui volrà veer ni provar les coses que nos fem si son vanes ni fora de veritat, entre, Sènyer, per nostres cases, e guart en qual manera menjam ni bevem ni calsam ni vestim ni jaem. «K 27. Car adones porà apercebre que tots som vans, en obres e en paraules e en volentats. Emperò, Sènyer, per so car tots som vans e fora de veritat, ^qui es qui pusca assò apercebre, pus que tuit som quax uns?
28. Senyor qui sostenits tot quant es! Bé sabets vos que veritat no pot ésser en mi, sens que jo no am vos, més que mi metex e més que nulla altra cosa; car aquelles coses quim desvien de veritat, sí son, Sènyer, les amors que jo he en mi o a altre, majors que la amor que he en vés vos. 4( 29. Jlh Sènyer! D entro que jo vaja cridant per les plasses la vostra veritat e vaja cridant la falsetat qui es en nosaltres, nom serà semblant que jo sia en veritat. % 30. Mas si jo ja puc pervenir a ésser crida vostra en veritat, ^ adones me tendre jo, Sènyer, per vertader en tots mos fets, e major- ment si tanta de gràcia m fets, que veritat me fassa murir per vos, qui sots tot en veritat divina.
j. A, esforsarme. — 2. M, ad hoc ut sim tuus prxco in veritate.
122 Ramon Lull
f Cap. 25. Com Deus ha volgut que veritat sia carrera de salvació.
|h Deus haf, magnificat, temut, amat! Vos sots vera veritat en totes vostres obres; e en tota vostra essència no ha nulla autra cosa si no veritat. E per so car vos sots veritat, volets que veritat sia via e carrera per la qual hom pervenga a vos: car no seria covinent cosa que vos fossets veritat, e les vies per que hom pervenría a la vostra glòria fossen fora de veritat. «K 2. On, con sia, Sènyer, cosa propria a veritat vos ésser Unitat en trinitat e Trinitat en unitat, c con vos siats un Deu creador de tot quant es, dreturer sobre tot quant es, coven se, Sènyer, que la via per que hom pervé a vos, sia vera creensa e que no sia contraria a veritat. »t( 3. Enaxí, Sènyer, com vos sots veritat e les vies per que hom va a vos son veres; enaxí se cove que aquells qui van per via vera sien homens vertaders en lurs paraules e en lurs obres.
4. Jíh Senyor, 'J{ey de glòria! Vertadera cosa es que vos fos encarnat e nat e turmentat e mort, e resuscitat e pujat en glòria. "^ 5. On, com totes estes coses, Sènyer, sien veres, coven se que creure estes coses sia via de veritat, per la qual hom pervenga a vos. *t( 6. A vos, Sènyer "Deus, sia co- neguda tota bonea e tota veritat; car vos avets ordonat que la via per que hom va a vos, sia la pus honrada via e la mellor que totes les altres vies; e avets volgut que enaxí com la via de salvació es la mellor via, que enaxí la mellor obra que ésser pusca, sia en endressar homens errats fora de veritat, a anar per via de veritat.
7. Vos, Sènyer Deus, qui esguardats los homens pec- cadors ab ulls de misericòrdia, siats amat e sanctificat e
I
L. DE Contemplació 123
adorat; car per la noblea qui es en la veritat de vostra encarnació e de vostra passió, avets volgut que aquella veritat, Sènyer, sia estada denunciada per los àngels e per los archàngels e per los patriarques e per los prophetes. <•< 8. Granea e altea e honor, Sènyer, sia coneguda a vostra veritat; car adones con vos donàs la Ley a Moyses, posàs lome en via de salvació: e adones con donàs a nos la Ley nova, acabàs com per la via de veritat pervengués hom a vos. M 9. Jímahle Senyor, ple de mercè! Prec vos que pus vos avets veritat posada a ésser via de salvació, que vos me fassats creure veritat e quem fassats ésser servu, en tots mos dies, de veritat.
10. Graciós Senyor sens null defalliment! Beneyt siats vos: car tant sots vos amador de veritat, que per gran plaer que trobats en veritat, volets que nosaltres confessem veritat dels nostres peccats. »•< 1 1. E assò per que tant vos plau que nos confessem veritat als pastors quens avets donats, sí es, Sènyer, per so que dient veritat, digam nos- tres mesquinèes e nostres frevoltats, e confessem e ator- guem les grans noblèes e vertuts qui son en la vostra deitat. ••< 12. Encara, Sènyer, vos plau que los homens confessen veritat los uns als altres, per so que veritat los porg'els nedeg de falsetat^els fassa estar purificats.
13. Oh vos, Sènyer "Deus, vertuós en essència, acabat en tots vostres fets! Tuit vos devem amar e honrar e grair; car vos, Sènyer, avets ordenada 3 la via de salvació ab prometi- ments de glòria e ab satisfacció que nos fassam de les in- juries que avem fetes. <•< 14. Tant amats vos, Senyor, tot so qui sia a bé ni a mellorament nostre, que per so car nos- altres ne valem més, volets que donem laor de vos, e volets que si tort tenim, quel satisfassam. ^ 15. On, loat e be- neyt siat vos, Sènyer Deus, car amar vos e honrar e servir e tembre vos, molt es vertadera cosa; e retre a aquell a
1. A, los porc: C, los porch. — 2. M, eos purget et emundet à fahitate. — 3. A, ornada: B, honrada: M, ordinasli.
124 Ramon Lull
qui hom té tort, molt es cosa justa e vera. On, beneyt siats vos, Sènyer, qui volets que totes estes coses sien en via de saívacio.
1 6. Senyor inmortaí, sens comensament e sens fi! Vos, Sènyer, volets que nosaltres ubram nostres coratges a ve- ritat e nostres boques, e que tot nostre enteniment sia ple de veritat, per so que totes nostres forses metam en amar e honrat e servir vos. '♦í 17. Ja sia so, Sènyer, que nosaltres no siam de tan gran poder que puscam amar vos ni servir segons quetis tanyería, per tot assò no roman que vos no ho prenats en aitant com faríets, si nos vos amaven eus ser- víem segons que a vos tanyería: car basta a vos que nosal- tres metam tot nostre poder en amar e servir vos; car vos no volets de nos més de poder. 4( 18. Jlh Senyor! Amat e loat siats vos; car segons lordonament en quens avets po- sats, se prova, Sènyer, que vos avets ordonada la via de salvació en gran ordonament.
1 9. Senyor ver Deus, qui visitah e consolats los cathòíics! Siats honrat e pregat e coit e beneyt; car vos avets posats en la major benahuiransa los homens qui son artats per via de veritat; car lo major do que hom pusca reebre es, Sè- nyer, do de via vera, per so car per ella pervé hom a la vostra glòria. 4< 20. Piadós Senyor! La via de salvació avets vos molt ennobleyda e molt exalsada, en so que per ella a donar, volgués ésser home e ésser aontat e turmentat e mort. *•< 2 1 . íQui puría aestmar, Sènyer, la granea ni noblea de la via vera, com sia cosa que per ella hom pervenga a infínida glòria sens fi, e sia hom defès de infinides penes?
22. Oh Sènyer Deus, unit en Trinitat! Glòria e fran- quea sia coneguda a vos, qui avets tant departit e detriat enfre los benahuirats qui van per via vera e los malahuirats qui son fora de veritat: car aquells qui van per veritat son en tan bon estament, que no puríen ésser en mellor; e aquells qui van per vies de error son en tan mal estament, que no puríen ésser en pijor. *•< 23. Alegrem nos, Sènyer, e
L. DE Contemplació 125
confortemnos en la vostra valor e en la vostra senyoria e en la vostra veritat; car adones con nosaltres cogitam ni pensam en les vanitats d aquest mon ple de falsetat, la vostra veritat nos crida eus apella en nostres coratges, e diu nos que nos vingam a vos per veritat, e que siam con- templants en vos. ^ 24. Coratjosament e devota vos clam mercè, Sènyer Deus, que vos beneescats mon pare e ma mare, per so car me engenraren creents en via de veritat; e prec vos, Sènyer, que vos donets la vostra gràcia als pa- drins quim tengren a les fonts, confessants per mi veritat; c prec vos, Sènyer, que beneescats lo capellà quim batejà, e tots aquells qui a mon baptisme foren ne hi ajudaren; car tots aquells que hi foren ne hi ajudaren, Sènyer, foren occasio del entrament que jo fiu en via vera.
25. Jlh gloriosa Trinitat en Unitat! Si aquest seggle temporal es vil e de mala manera e ple de legèes e de sutzetats, no men maravell; car més ic son les vies e les maneres per que hom entra en folsetat, que no son aquelles per que hom pervé a veritat. ^26. Emperò, Sènyer, jassía que les vies falses e males sien en major quantitat de nom- bre que les vies veres, per tot assò nos seguex que falsia vayla més en est mon que veritat: car valor ni vertut nos jutja segons granea de nombre; enans se jutja segons gra- nea de vertuts e de bonea. M 27. J[h humil Senyor! Jassía so que lo vostre servu sà enrera amàs més falsetat que ve- ritat, per tot assò nos lexa de pregar vos quel tragats de falsa via e de falsa entencio, e quel m.etats en via vera e en vera entencio.
28. Jlh Sènyer singular en ésser divinal! Molt me ma- ravell dels homens qui son en via vera, com pot ésser que pus que ells han reebut do de via vera, com ells no sesfor- sen a indur a via vera los homens qui son fora de veritat. % 29. Car cada dia veem, Sènyer, que los homens qui son en veritat, se moren sens que no amonesten ni preíquen los infeels que venguen a veritat. E jassía que los cathòÜcs
126 Ramon Lull
sapicn la veritat, e la error en que son los infeels, per tot assò no han esguart ni cura a mostrar veritat als infeels, si no aitampoc com si no conexíen la veritat en que son, ni la falsetat en que los infeels estan. »•< 30. Ah Sènyer meu e Deus meu! Si a vos venia en plaer quel vostre servu anàs per les plasses e per los camins e per les viles e les alque- ríes, cridant la vostra veritat e la falsetat dels injusts, e que no agués paor de fam ni de set ni de mort, adones conexería lo vostre servu que seria remembrat en la mise- ricòrdia de son Senyor Deu.
Ç Cap. 26. Com viure en glòria es vi- da vera.
^EUS Pare, seient totes coses! Beneyt siats vos e be- T neyta sia la vostra veritat; car la nostra vida en § lautre seggle es vida vera, en so que veer vos es viure en glòria; e la vida que avem en est seggle no es vida vera; car menjar e boure no fa als, en lome, mas que es occasio con lo cors e la anima sien ensems. « 2. Amorós Senyor! Com aquesta vida temporal sia amadora, jassía que sia accidental, iquant més la vida de la glòria celestial deu ésser més amadora! On, aitant con deu ésser més amado- ra, aitant, Sènyer, es pus vera la vida celestial que la tem- poral. >•< 3. E doncs, Sènyer, glòria e laor e benedicció sia coneguda a vos; car vos sots font e flum del qual nex e diriva tota veritat, e totes les coses avents vida, prenen, Sènyer, de vos vida.
4. Senyor vertader, amador de tots hens! Vos sabets que vida vera vé de vos e que està en vos; car vida vera no es altra cosa si no veer vos e gloriejar en vos. >•( 5. Gloriós Senyor! La vida mundana mal se sembla ab la vida de la
L. DE Contemplació 127
vostra glòria; car la vida de gJoria es sens fi, e nulla cor- rupció ni null mudament no cau en ella: e la vida daquest mon, Sènyer, adés es en plor, adés en dolor, adés en malau- tíes, adés en corrupcions e destrui ments. ^ 6. Loat Senyor, beneyt! Com en parays sia vida vera, e en est mon la vida que hom ic ha, sia vida vana, benahuirats son los justs qui en parays viuen. Mas los homens mundans qui en est mon viuen, no son pervenguts encara a aquella benahuiransa.
7. "Honrat Senyor, consolador nostre! Tant es la vida de glòria vera, que null dupte no deu ésser acostat a ella ni nulla falsetat: e tant es aquesta vida d est seggle vana c frèvol, que tota es plena de duptes e de falses opinions. On, segons assò, Sènyer, veritat de viure es en la vostra glòria, e falsa vida està en la vida daquest seggle. ^ 8. Com la vida qui es en parays sia, Sènyer, la pus vertadera vida, es per so car aquells que hi son s ajuden de vos, qui sots la pus vertadera cosa qui ésser pusca: e so per que la vida daquest mon es vida vana, es per so car hom ic viu de vanes coses e de vans delits. »•< 9. Car celis qui viuen en glòria, continuament viuen e infinidament viuran, per so car sens null cessament veen vos, e ja la vista que han en veer vos no aura fi: e celis qui viuen en est mon, suvin se muda es camía so de que pervén vida; e per assò, Sènyer, es la celestial glòria vida vera, e aquest mon es vida vana. I o. Cortès Senyor, honrat, sanctificat! Vos sabets bé que aquells qui van viure en vida vera, que son alegres e son amadors e loadors continuament de \\ir Creador e de lur Salvador. «K 1 1 . E los homens mundans qui viuen en est mon no viuen alegres de vera alegria ni viuen enamorats de vera amor ni donen veres laors de les coses que loen; e per so no es maravella, Sènyer, si lur vida no es vera. «12. Vertader Pare e vertader Senyor! Per so con la glòria celestial es vida vera, covénse que nos desijem aquella sobre tots altres desigs, e covénse que preem poc la vida daquest mon alenegable.
jiS Ramon Lull
13. Oh amorós Senyor, piadós, ple de mercè! Aquells qui volràn pendre vida vera en vos, coven se que apleguen a sí meteys veres cogitacions e veres amors e veres obres: car per so car aquestes coses son coses veres, cove que per elles pervenga hom a vida vera. >f( 14. E los homens, Sènyer, qui volràn viure en falsetat en est mon, nois cal aire fer, mas que cogiten en vans delits e que sien amadors de plaers transitoris. «K 15. Jíh Pare, Senyor! Los homens viuents en vans delits, on més ajusten dels bens temporals, vijarès lur es que pus vertaderament viuen e que més sen alonc lur vida; e es ne, Sènyer, lo contrari de tot so que ells sen cuiden: car, on més han de riquèes e més han de de- lits en aquest seggle, major occasio han de murir en mort perdurable.
1 6. "Eternal T^ey de glòria! Moltes de vegades he tant amada aquesta vida mundana, que semblant mera que ella fos vida vera; mas ara, con io veg que los homens rics ic enpobrexen, e los homens alegres ic entristen, c los homens sans ic enmalautexen, e los homens vius ic moren, conec, Sènyer i que aquesta vida d est mon no es vida vera; per que jo, Sènyer, de huymés en avant no apellaré la vida mun- dana, vida; enans la apellaré mort enujosa. HK 17- Car aquells que ic viuen, veg que pus ic son èxits, que hom los met sots la terra, e veg, Sènyer, consumar lurs ossos e lurs polpes, e veg que no posseexen les riquees que pos- seyr solien, e veg que no ic tornen. E veg que sempre que son morts, son ublidats per uns e per altres. E doncs, Sènyer, con la vida d est mon sia en tal estament, bé es foll qui aital vida cobeeja ni ama. % 18. Maravellosament, Sènyer, me par aquesta vida mundana cosa vana e ab poca de veritat, quant per ella metexa; car en un moment ic es hom viu, e en altre mort. On, beneyt siats vos, Sènyer, car en aquesta vida d est mon, jo no veg altra veritat mas tan solament que per ella pervé hom a vida vera, ab que sia enamorat de la vostra glòria.
L. DE Contemplació 129
1 9. Cortès Senyor! Senyoria c noblca c honor sia co- neguda ésser en vos e en tot quant de vos es: car per so car vos sots a nos invisible en est mon, es aquesta vida mundana pus prop a mort que a vida; e per assò avem nosaltres en est mon més de treballs que repòs, e més de dolors que de plaers: per que, per assò no men maravell si la temporal vida es vana. ♦( 20. Car, pus tant es que més ic aja hom de mals que de bens, covés que més ic muira hom que no ic viu: ' on, per assò, Sènyer, aquells qui ic es- tan, *ic moren més, on més ic estan; e aquells qui ic estan menys, ic moren menys. »•< 2 1 . Beneyt siats vos, Sènyer Deus, car a esguart del temps que la anima està menys del cors pus quen es partida, Passats es poc lo temps que lo cors e la anima han estat en aquest mon. On, pus lo temps es tam poc, 1 ajustament damdós no deu ésser molt desijat en aquest seggle.
22. Jlh vertader Senyor, ple de misericòrdia! Loat e amat e grait siats vos; car per raó de la gran falsetat qui es en aquesta present vida, volgués vos ésser home e vol- gués murir per nos, per tal que levassets la pestilència de la natura humana, la qual hi era caeguda per peccat e per defalliment de veritat. 4( 23. Suau Senyor, ple de mercè! Gran es lo temps que jo he viscut en falsetat e en mort: car aitant com jo he viscut en peccat, '♦aitant, Sènyer, he estat en falsia e en mort. % 24. Adones, Sènyer, era jo viuent folsament, car lo meu cor sabia veritat, e la mia bo- ca negava aquella veritat e deya lo contrari. Doncs, Sènyer, jo no era viu; enans era mort, per so car la mia boca me- texa mauceya.
25. La falsia ni lengan, Sènyer "Deus, qui es en aquesta temporal vida, ^qui la puria cogitar ni aestmar? Car si altra falsia no ic avia si no aquesta que tots los demés homens
1. B, que no viu. — 2. B, que més hic estan. — 3. M, nam respectu tem- ports quo anima est sine corpore, postquam ah eo est separata. — 4. A,C, com jo he viscut en falsetat e en mort e en peccat.
C0NTEMPLAC10-I-9.
j oo Ramon Lull
vos amen ab falsa entencio, sí seria sobregran falsia la nostra. '•♦< 26. Tant som de falsa entencio, Sènyer, plens e farcits, que vijarès nos es que la occasio per que som es- devenguts en aquest seggle no sia altra cosa si no que ic menjem e ic bevam e ic vistam e ic cavalquem e ic sajor- nem.*«#< 27. E doncs, Sènyer, ^qual viure pot ésser en ma- jor falsetat que lo nostre? car vos avets creats nos e re- creats, per tal que nosaltres creegam e conegam vos ésser bo: e nosaltres avem entencio que siam esdevenguts per tal que ajam vans delits e per tal que siam vists ésser bons. 28. Suau Senyor, humil, piadós, amable! Tant es en gran quantitat lengan e la falsia d esta present vida mesquina, que per tots los locs dels plans e de les muntanyes ses cspandida falsetat, e va sobre tots los homens, enaxí com 1 aigua del diluvi anà sobre tots los animals e sobre tots los vegetables. 4( 29. Car, Sènyer, tanta ha enfre nos de la falsetat e de la traicio, e tam poca ic es veritat e lealtat, que cmperpoc veritat no ic perex e no ic delex. 3 0n, loat siats vos, Sènyer Deus, e beneyt; car si en est mon es falsa vida en major quantitat que vida vera, en lautre seggle serà vida vera en tan gran noblea, que nulla falsetat no la porà abcegar ni sobrar de granea. *•< 30. On, lo vostre ser- vu, Sènyer Deus, vos aora eus fa gràcies con li avets dada gràcia d aportar a fi esta distinccio; e confías en vos, Sè- nyer, que li ajudets a aportar a fi les autres distinccions qui son esdevenidores, a honor de vos, Sènyer Deus.
-^Sr
I . M, quod píerique homines te ament cum falsa intentione, àdhuc esset nimis magna nostra falsitas. — 2. B, c hic viscam c hic cavalquem e hic sojornem. — 3. B, que en per poc veritat noy perex e noy delex: C, noy perex e no hic dçlcx.
De la IX' distinccio qui tracta de la Bonea divina.
Ç Cap. 27. Com la essència divina es sobirana bonea.
I H Deus Pare e Senyor, noble sobre Mes noblees! Tant es gran e alta la vostra bonea, que nons basta enteniment ni raó ne ymaginacio a aper- fe cebre la autea e la noblea de vostra bonea. M 2. Beneit siats vos, Sènyer Deus, qui avets posada en nos la potencia ymaginativa, per tal que ajam conexensa de les coses sentides, adones con les avem en absència; car si la ymaginativa no fos, no les pogrem conexer, pus que en absència nos fossen: e pus delies no aguessem conexensa, no la pogrem aver de les coses espirituals. 4< 3. On, com la potencia ymaginativa defalla a ymaginar la gran noblea de la vostra essència, cove que recorram a la potencia racional, per la qual aferma hom vos ésser mellor e pus noble que hom no pot ymaginar ni entendre. On nos, Sènyer, per la potencia racional confessam c atorgam la vostra bonea ésser en major excellencia e en major noblea de vertut que hom no pot afigurar ne ymaginar: on per assò nos viram a la potencia affativa, ' e loam e bcneym vostra sancta bonea.
I. B,C, mutiva: M, ad potentiam affativam.
1^2 Ramon Lull
4. Cortès 7(ey de glòria, ple de tota dousor e de tota pietat! Com nosaltres entenam la vostra bonea ésser bonea infini- da, eternal, tota poderosa, per assò sabem que no es nulla autra bonea qui fassa a aestmar ni a comparar ab la vostra bonea. *•< 5. Car, pus que vos sots infinit e eternal e tot poderós, impossíbol cosa es, Sènyer, que sia altre infinit ni eternal ni tot poderós. On, per assò sentim que nulla cosa nos pot asemblar en bonea ab vos. 4( 6. Jlh Sènyer! Sanc- tedat e glòria e laor sia coneguda a la vostra bonea: car tant es ella gran en noblea, que menys que hom no merex gràcia per sí, ' dona a hom gràcia e benedicció; e ab poca de cosa, Sènyer, que hom fassa per amor de vos, reeb hom grans dons e grans bens de vostra bonea.
7. Tant es vostra bonea, Sènyer Deus, gran e nobla, que tamiats que par aja en bonea, que no ha par en con- trari:* car tant sots vos digne de ésser subirana bonea, que no pot ésser nulla cosa en tan gran quantitat de malea, com vos, Sènyer, sots bo en bonea. 4< 8. Car no es nulla cosa, per mala e per vil que sia, que sa malea sia eternal ni enfinida ni tota poderosa en fer mal: e la vostra bonea, Sènyer, es tota infinida e eternal e tota poderosa en fer bé. ^ 9. Amorós Senyor, ple de mercè! Pus tant ses que vos no avets par ni egual e la vostra bonea es major que la mia malea, jassía so que la mia malea sia molt gran; prec vos, Sènyer, queus placia que la vostra gran bonea git de mi tota la mia malea 3 e la mia iniquitat.
JO. La vostra subirana bonea, Sènyer Deus, tant es de gran forsa e de alta natura e de gran noblea, que sa dignitat es que neguns bens no sien en ésser per ells me- teys ni per altre si no per vos; ni no sien en ésser a esguart delís meteys, si no a esguart de la vostra bonea a ésser coneguda. »•< 1 1. On, beneyta sia aital bonea, Sènyer, com
1. M, quod (juamvís homo non mereatur gratiam per se. — 2. P, Jldeo est tua bonitas nohilis et sublimis, quod nedum tu parem non habeas in boni- tate, sed etiam parem non habes in bonitatis contrario. — 3. A,C, tota U malea.
L. DE Contemplació 13^
la vostra; pus que ella ha aital vertut e aital proprietat, que tots los bens sien esdevenguts per ella e que tots sien a laor delia. ^ 1 2. Franc J^ey de gíoria! Pus la vostra bonea es la font d on diriven tots los bens e tots los profits qui ésser pusquen, e la mia malea es la font d on son dirivats tots los mals els peccats qui son en mi, prec vos, Sènyer, que la vostra bonea abcec e tanc la font qui es en mi, ' de la qual diriven totes les mies errors e totes les mies malèes.
1 3. iQui es, Sènyer, qui pogués atrobar nulla cosa qui valgués vos? Car no son riquèes ni viles ni castells ni nulles coses vivents ni no vivents qui vaylen tant com vos valets: car totes quantes bonèes son, son fenides, exceptada la vostra; e tots quants bens ha en est mon, son posseyts ab treballs, per bons que sien; e la vostra bonea es en vos e vos en ella, sens null treball e sens nulla passió. >K 14. "Be- nigne Senyor! Pus vos sots subirà bé e tots los altres bens son dejús vos, diré a mi metex e a los altres homens sem- blants a mi en peccats, que con volràn peccar, que fassam* comparació ea qual val més (sic) enfre la vostra bonea e les coses en les quals volen usar de peccat;3e assòls diré, Sènyer, per so car si comparació ne fan, sempre aperce- bràn la nostra fullía e la nostra oradura. 4( 15. E veuran, Sènyer, en la vostra bonea tot acabament de vertuts, e en la nostra mesquinea veuran tot defalliment de vertuts e tot ajustament de vicis.
16. Tant sots vos, Sènyer Deus, abundat en bonea, que no es nulla cosa, per clara e per nèdea que sia, qui tant sia en sa pura natura com vostra essència es en bonea simpla e pura; ni neguna cosa no es tan entremesclada en legca ni enterbolada, com la nostra bonea es plena de tota legea e malea; car impossíbol cosa es a vos, Sènyer, que vostra bonea se pusca acostar a nulla legea ni a nulla ma-
1. M, «f tua honitas exsiccet et obstruat fontem qui est in me. — 2. C, que façen. — 3. Comença aquí, en la ed. maguntina, el paragr. 15: Et hoc dicam...
J34
Ramon Lull
lea. ^ 17. Car tant es privada en vos malea e Icgea de peccat, que enans que temps fos, e ara con temps es, e après so que temps no serà, fo a vos e es e serà propria cosa pura bonea sens ajustament de null mal. >•< 18. E doncs, Sènyer, pus sots tan bo e valets tant, tota vertut e tota noblea e tota dignitat cove que atribuescam a vostra bonea, e a nos meteys tota viltat e tota mesquinea; car la vostra bonea, Sènyer, tota ora està en una durabletat sens null camiament; mas la nostra bonea adés se muda en mal e adés en bé, enaxí que al matí nos levarem ab bona vo- lentat e ab bona entencio, e al vespre serem esdevenguts de mala volentat e de mala entencio.
19. A la vostra gran bonea, Sènyer Deus, no pot hom trobar cap ni fi; ne si 1 espay qui es enfre la fas ' de la terra entro al cel era tot ple de homens qui cogitassen en la vostra bonea e qui diguessen de vos totes les laors que dir ne purien e escoltassen totes les laors que oyr puríen; en- fre tots, Sènyer, no puríen tant de bé cogitar ne oyr ni parlar, com ha en vos; per so car tot quant de bé veurien ne cogitaríen ne oyríen, tot auría fi; e la vostra bonea, Sènyer, es sens fi. ^ 20. Conexent Sènyer! La vostra bonea sia amada e loada e servida e honrada per tots temps: car per la vostra gran bonea son los bens d aquest seggle esde- venguts, e per ella son crexents e multiplicants; e per tal que la vostra bonea sia coneguda, son tots los mals acci- dentalment esdevenguts, sens que vostra bonea non deu ésser enculpada. >•< 21. Enaxí com vostra bonea, Sènyer, es tota bona, cove que li atribuescam tota cosa qui bona sia, e cove que la conegam sens tot defalliment e sens tota malea, e cove que sia amada de totes nostres forces.
22. Tant es, Sènyer Deus, gran la vostra bonea, que si tots los individuus qui son en est mon s ajustaven en un loc, enfre tota la bonea qui seria en ells e enfre tota la malea qui seria en ells, no seria en tan gran multitut com
1, B,C, enfre J espay: M, inter faciem terrx.
L. DE Contemplació I135
es, Sènyer, vostra bonea. ^ 23. Ni ja tanta de bonea no puría ésser, Sènyer, en ells, que pogués afigir a la vostra bonea un punt; ni tant de mal no puría ésser en ells, que pusqués minvar de vos un punt de be. ^ 24. Com la vos- tra bonea, Sènyer Deus, sia tanta e tan gran, bon dia e bonahuiransa serà a aquells qui seran heretats en la vostra bonea; e guay e treballs e dolors d aquells qui seran lunyats de vostra bonea.
25. Alegrem nos e confortem nos, Sènyer Deus, en vostra bonea e en tot so qui de vos es; car tant sots vos, Sènyer, bo, que tots los homens qui volen aver vertuts ni noblèes ni bonea, per so la volen: tant conexen vos ésser bo, ' per so com amen vos com a bo. E tots los homens qui caen de bonea en peccats e en mals, caen per so car ubli- den e menysconexen la vostra bonea. ^ 26. Molt me do gran maravella dels reys e dels altres homens vanaglorio- sos, com pot ésser que tan fort lur va lur entencio dia e nit con sien loats per los lurs sotsmeses, ni com poden tan fort aver en ublit la vostra bonea e aver en memòria la lur; com sia cosa que lur bonea sia, a esguart de la vostra bonea, axí com una gota daygua e menys encara, a esguart de la mar e de totes les aigües. << 27. Sobre totes marave- lles, Sènyer, es aquesta de nosaltres, que per lo poc bé que es en hom, hom vulla dia e nit que sia loat per les gents e que sia remembrat; e la vostra gran bonea no es en memòria de les gents axí com deuria: car manifesta raó par que la cosa mellor degués hom més aver en memòria, nit e dia, que la frèvol e mesquina.
28. Graciós Senyor! Beneyta sia la vostra bonea, qui es tan gran e tanta, que umple les cases e los plans els munts e les terres e les mars els espays, de la terra tro als cels, e es part tots los firmaments infinida.*4í 29. M, vertader Senyor! Gran maravella es aquesta, com la vostra
1. B, per so la volen, car conexen vos ésser bo. — 2. M, ultra firma- iiientum infinifa.
136 Ramon Lull
bonea sia tan gran que cumplex tots los locs del cel e de la terra, e en lo meu cor se sia aseguda tanta de malea: ^com pot ésser, Sènyer, que malea atrob loc en mi, con vostra bonea sia tanta? ^ 30. Aquesta cosa ses esdeven- guda, Sènyer, per so car lo vostre servu es estat innorant e ublidant de la vostra bonea e ha amades coses vils e ma- les, per les quals es estat desobedient a son Deu.
Ç Cap. 28. Com Deus es bo en sa obra.
^^^í^JH Deus Pare e Senyor de quant es! La vostra gran i^ío^jj bonea se manifesta en les obres que avets crea- i^Ss^S cl^s e fetes, so es a saber, en lo firmament e en los àngels c en los elements e en los vegetables e en los metals e en los animals. % 1. En so, Sènyer, que los àngels niïs demonis ni homens ni nulla autra creatura no puría crear ni fer nulla de les coses que vos avets creades e fe- tes, se demostra, Sènyer, vostra obra maravellosa e de gran noblea: car si tots los àngels els demonis e tots los homens s ajustaven es apoderaven a fer un peu de formiga o a fer una flor, entre tots non auríen poder. ^ 3. Sènyer Deus! Con les vostres obres sien de molt gran noblea e de molt gran maravella, manifesta s, Sènyer, en vostra obra gran bonea. On per assò nosaltres devem ésser de la vos- tra bonea amadors e loadors e servidors, a tot nostre poder.
4. Sènyer amat, honrat, volgut, temut! La occasio la qual espandits per totes les coses que avets creades e fe- tes, es vera occasio, per so car avets dat ésser a les crea- tures, per tal queia vostra bonea sia nomenada e coneguda e loada e beneita e remembrada. 4Í 5. On per so, Sènyer, car vos avets fet tot quant es, per tal que vos siats conegut
L. DE Contemplació 137
per bo, per assò, Sènyer, vos volets que aquells si en bons qui lurs obres meten en amar e honrar vostra bonea e en dar laor delia. *«< 6. E doncs, Sènyer, pus vos so que fets, fets per so que la vostra bonea sia coneguda en vostres obres, lo vostre servidor vos prega devotament, en pre- sencia del vostre sant altar, e demana us que vos li donets gràcia que ell, en totes les coses que vos avets creades, que en totes conega e aperceba la vostra gran bonea.
7. Acabat Senyor, T^ey de glòria! Si les obres que vos fets son bones, no es nulla maravella; car tant moven e diriven de gran bonea, que per fina forsa cove que sien bones. 4Í 8. Enaxí, Sènyer, com per raó de les obres que vos fets vos devem atribuir tota noblea e tota senyoria e tot honrament, enaxí devem atribuir a nos meteis tota viltat e tota frevoltat e tota mesquinea, per raó de la vil- tat qui es en les obres que nos fem. 4< 9. Si per les vostres obres, Sènyer, vos mosti*ats a nosaltres bo, no es nulla maravella, per so car elles son bones. E con nostres obres demostren nosaltres ésser vils, no es nulla maravella; car nos som àvols, e elles son vils.
1 o. Conexent Senyor, ple de tota veritat e de tota saviea! Los mals els desordonamens qui son esdevenguts en aquest seggle, no y son, Sènyer, esdevenguts per defalliment que sia en vostra obra ni en vostra bonea; enans hi son esde- venguts per ésser sobjects en los quals sia coneguda vos- tra bonea gran. >•< 1 1 . Plaent Senyor, amorós, graciós! En axí com lo movent no crex ne minva en sí metex, jassía que do moviment al mogut; enaxí, jassía que vos donets tots los bens, e tots los bens venguen de vos, per tot assò la vostra bonea no minva ni crex en sí metexa. <•< 1 2 La occa- sio, Sènyer, per quel movedor mou lo mogut, no es per tal quel movedor cresca o minve en sa essència; enans lo mou, Sènyer, per so que per lo mogut se conega lo move- dor ésser movedor. On, per assò pot hom entendre que la occasio per que vos obrats, no es per tal que vos ne siats
138 Ramon Lull
mellor, si no tan solament, Sènyer, qucn siats conegut per bo e per noble.
13. Moltes son, Sènyer, les raons e les maravelles' per que nos podenn conèxer vos ésser bo: car enaxí com lo maestre qui s empara de molts mesters cove que so que fassa en tots los mesters sien en major defalliment ses obres, on més seran los mesters; 'enaxí, Sènyer, per contra- ri, on més son les obres que vos avets fetes ni fets, e més se mostren acabades en vertuts e en noblees. ^ 14. Jlh Sènyer! Aquesta contrarietat aital s esdevé per raó del nostre defalliment de bonea e per raó del vostre acaba- ment de bonea: car tant som nosaltres mesquines coses, que no avem poder ni saviea de menar moltes obres ensems, segons ordonacio ni perfecció; car les unes se desordonen per les altres. Mas de vos, Sènyer, no es enaxí: car, on més son les obres e pus diverses, encara a molt més basta lo vostre poder e vostra saviea a adur a acabament e a ordonacio tot so que vos avets creat ni fet. ^ 15. On, nos loam e beneym vos, Sènyer, en totes les vostres obres: e on més elles son, e més vos amam eus graim eus honram e per mellor vos conexem.
1 6. Jíh franc Senyor, humil e Jous e suau! Com per esta poca de representació quem fan les coses presents apercebem tanta de bonea ésser en vos, jnom digats, si totes les coses qui son passades e esdevenidores me fossen presents, si apercebría per elles molt més gran la vostra bonea! 4i 17. Enaxí, Sènyer, com nom basta saber ni ente- niment a apercebre la gran bonea que vos avets en essèn- cia, enaxí, Sènyer, nom basta a apercebre tota la bonea que vos avets en vostra obra. ^ 18. ^Quina maravella, Sènyer, si jo no puc apercebre tota la gran bonea de vostra essència ni de vostra obra, e jo ja defall a saber 3 tota la
1. B, e ]es maneres: P, plures sunt cause et modi. — 2. M, sicut homo se intromittens in tnuUas artes, oportet quod, quo pJura opera faciet, eo plures deffeclus commutat. — 3. M, cüm non possim scire.
DE
Contemplació 139
bonea que serà en un hom confés o en un hom màrtir? Doncs, si en sa bonea defall ma conexensa, molt més me deu defallir a apercebre tota la vostra bonea.
19. "Excel•lent Senyor! Beneyt siats vos en totes les co- ses que avets creades ni fetes, e en totes aquelles encara que farets: car tant es gran la bonea qui es en vostra obra, que no cab tota en les coses passades ni en les presents; enans cove que encara sien coses esdevenidores on capia so qui no es cabut en les coses passades ni en les presents. % 20. Enaxí, Sènyer, com arbre crex en branques e en fulls c en flos e en fruits, segons que sa natura es mellor e d ai- gua es bastat ni en bona terra es plantat, sí es mellor e pus bell; enaxí, Sènyer, tant sots vos bo, e tant cove que vostra obra sia bona, que d entro a la fi del seggle cove que multiplic en los individuus humans, dons e gràcies e certèes e vertuts: e per so moltes coses no avets encara dades ni revelades, Sènyer, que encara darets e revelarets a molts homens esdevenidors. *•< 21. En après, Sènyer, quel mon serà finit, darets vos glòria als homens justs en glòria; e per so car los vostres dons no cove que sien cessats, pus la vostra bonea no pot vagar ni cessar, per assò covendrà que la glòria que darets sia sens fi, pus la vostra bonea no ha fi.
22. Tot honrament e tota saviea e tota vertut cove, Sènyer Deus, que atribuescam a la vostra bonea: car vos, Sènyer, tot quant avets fet en aquest seggle, tot ho avets fet per entencio del autre seggle; e per assò, Sènyer, es tot bo so que vos avets fet. >#< 23. Si nosaltres som àvols e malastrucs per raó de nostres obres, nom maravell: car, so en que nos posam la primera entencio, sí es en aquests vans delits temporals, e posam la segona entencio en les coses del altre seggle: e per assò, Sènyer, esdevenen les nostres obres àvols e males; per que, nos ne devem ésser coneguts per vils e per culpables. ^ 24. On, benahuirats son, Sènyer, de grans benediccions aquells qui lur primera
140 Ramon Lull
cntencio posen en les coses perdurables sens null corrum- piment e sens nulla fi e sens nuíla angoxa e nulla fretura; e aquells son malahuirats de greus treballs, pus posen lur primera entencio en cobeejar les coses avent fi, transi- tòries.
25. Jlh Senyor, lum, resplandor e conort dels confiants en la vostra ajuda, en lurs tribulacions e en lurs cuites! Si vos, Sènyer, so que fets, fets per so que vos siats conegut per bo, e los reys els prínceps els homens mundans fan so que fan per tal que ells sien coneguts per bons e per nobles: e sobre assò despenen lurs dies e deguasten lurs pobles e lurs riquees. ^ 26. E com han guastat so que vos los avets comanat e han despeses lurs dies e pervénen a la mort, e ells troben lurs mans buides de bones obres, e troben se en la mort desemparats de senyor e d amics, e après lur mort desigen ésser en no ésser. »•< 27. Molt es, Sènyer, gran maravella, con los homens amadors del mon poden tant obrar ni negociejar en les coses fenides, transitòries, pus conexen que lurs obres son finides, e les coses que fan los son occasio per que ells sien àvols e que sien servus de durables penes.
28. E com vostra substància divina, Sènyer "Deus, sia tota acabada en bonea, e tot quant vos avets creat ni fet ni dit tot sia bo, doncs tot quant es en vos, tot es bo, e tot quant vé per vos ni de vos, tot, Sènyer, es bo. 4í 29. Jlh Sènyer! Pus tant es que vos sots enaxí subirà en bonea, prec vos que vos vullats aver bons servidors e leyals e qui tant vos amen, tro que amant esdevenguen morts per vos- tra amor. >•< 30. On, jal vostre sotsmès, Sènyer, nos tendra per bo ni per benahuirat, tro ques veja murir per laor de J son Creador e de son Senyor e de son amador, e confes- sant la vostra bonea, hom laucía a honor de son Deu.
"fiS
L. DE Contemplació 141
Ç Cap. 29. Com tot to bé qui es en hom es vengut de la divinal bonea.
H DeuSf gloriós Senyor! Beneita sia la vostra gran bonea: car enaxí com la calor qui es occasio a les i^ coses qui per ella son caldes es en major quanti- tat de calor que no son les coses qui per ella son caldes, • enaxí la vostra bonea, qui es occasio a nosaltres que siam bons, es pus vertaderament bona que no som nosaltres. ^ 2. Tant es la vostra gran noblea nobla e vertuosa, que cuvinent cosa es, Sènyer, que tots los bens qui son en los homens estíen en vostra bonea, e tots sien vinents de vos- tra bonea, e que en nulla autra cosa no estíen si no en ella. 4< 3. Enaxí, Sènyer, com la vostra beneyta essència com- prèn totes coses dintre sí metexa, enaxí se cove que tots quants bens son ni seran, sien compreses per la vostra gran bonea.
4. Senyor perdurable, ple de misericòrdia e de mercè! Enaxí com se pertany a vostra gran bonea que los bens que son en nosaltres no esdevenguen si no de vos, enaxí pertany als bens qui son en vos que no sien esdevenguts de nulla cosa defallent de vertuts ni de nulla cosa avent vicis. <♦< 5. Mas nosaltres, Sènyer, som dassò desconexents e innorants; car vijarès nos es que los bens temporals sien en ésser en nos, per raó de nostra bonea. On, segons assò, pream e amam aquelles coses d on avem riquèes e honra- ments e delits en aquest mon. 4( 6. On assò, Sènyer, es molt gran falliment nostre, que nosaltres tingam per bones coses
1 M, quia sicut calor, qui est in rebus causa quod sint calidx, est in majore quantitale caliditatis quant res qux per ipsum sunt calidx.
142 Ramon Lull
aquelles qui son a nosaltres occasions de peccat e de des- conexensa.
7. Ah honrat Senyor, vertader, dous e suau! Com sia cosa que tota la bonea que nos avem venga de vos e sia en vos, cove, Sènyer, que nosaltres lo nostre bé noi cer- quem en altre si no en vos; car en vos està tot so que nos- altres avem mester; e totes les coses qui a nos son neces- sàries, son ímpossíbols a trobar en altra cosa si no en vos. *•( 8. E doncs, Sènyer Deus, pus tots los nostres bens estan en vos, raonable cosa es que vos tan solament amem e honrem e loem e temam e servescam; car si altra cosa amam ni servim, en foll la amam ' e la servim, pus que delia non pusca esdevenir null profit. 4< 9. Oh Deus, amorós Se- nyor, plen de vertut e de mercè! Pus vos sots la cosa on està tot nostre bé e tot nostre tresor, justa cosa es que renun- ciem a tota altra senyoria si no a la vostra, e que de nulla altra cosa no esperem aver socors ni valensa en nostres necessàries, * si no de vos.
10. Oh vos, Sènyer Deus, qui avets edificat lo mon e tot so qui es en ell avets ordonat a vos servir! Pus tot lo nostre bé està en la vostra bonea, e la vostra bonea, Sènyer, es bonea perpetual e incamiable, ^raó es que vos beneescats nosaltres e quens alegrets ens endressets a ésser amadors e servidors vostres. *•< 1 1. Tota la benahuiransa dels bens en que nos som benahuirats, tota vé, Sènyer, de la vostra gran bonea, qui fa vos ésser amador de los vostres bens: car la amor que vos avets a nosaltres es occasio a nos con siam bons, per raó dels bens que donats a nosaltres. % í 2. "Excel•lent Senyor, dauta senyoria e de maravellosa! Pus tant es gran la vostra bonea, ^qui puría aestmar los grans bens qui diriven delia, ne qui puría aestmar la gran volentat que vos avets que nosaltres siam bons? Tothom Sènyer, qui cogit en assò, cove que si ha en sí metex nulla
1. M, in vanutn eam amamus. — 2. M, in nostris necessitatibus. — 3 M, et tua bonitas est perpetua et incommutabiïis.
L. DE Contemplació 143
felonía ni nulla tristor, que git de sí tota ira e tot greuge, c que alegrament salegre en la vostra honrada bonea.
13. Ah divinal T{ey, poderós sobre totes f orses! Si lome deu tenir son cor e sa pensa là on ha més de son tresor, raó es que nosaltres tingam més nostre coratge en vostra bonea que en nulla autra cosa: car vostra bonea, Sènyer, es tot lo nostre cabal e tot lo nostre tresor, e d altra cosa nos no podem pendre vida si no de la vostra bonea. 4< 14. E doncs, Sènyer, molt es gran viltat e gran pobrea de saviea cogitar ni contemplar en neguna altra cosa si no en la vostra bonea. *•< 15. Ah Sènyer! Bé conec que viltat e pobrea de seny es en mi; car jo moltes vegades he cogi- tat en aquests vans delits, e més de vegades, Sènyer, he amat peccat que la vostra bonea, qui es lo nostre subirà tresor, del qual se pren vida perdurable.
16. La gran peguea e fullía e neciea nostra, Sènyer Deus, molt es gran: car nosaltres tenim a bé so qui ns es mal e treball e occasio de mort perdurable. ^ 1 7. Car nos- altres cercam lo bé nostre en les palles ' e en les places e en la pols d aquest mon, *e cuidam lo atrobar en los locs en los quals lo nostre bé no fo anc, ni ara no y es, ni null temps no y serà. »•< 18. E per so, Sènyer, con nos cercam lo nostre be là on noi devem trobar nil devem cercar nií podem trobar, per assò trobam en aquells locs on lo cercam, fams e sets e dolors e ontes e vergonyes e treballs e morts; e totes les coses qui son contraries al nostre bé trobam, Sènyer, en les coses mundanes, adones com hi cui- dam trobar los bens nostres.
19. Beneyta sia, Sènyer, la vostra gran bonea, car tot lo nostre bé està en ella, e neguna cosa d aquelles qui son contraries al nostre bé, no està en vostra bonea. >♦{ 20. On, per so, Sènyer, car tot lo bé nostre està en vostra bonea e
j. A,C, en les paylles: B, en les pales. — 2. M, in patatiis et in píateis et in putvere hujus mundi: P, in tutosis voluptatibus et in vanis commenda- fionibus hujus mundi.
144 Ramon Lull
no y està gens de nostre mal, cove que tota glòria e tota vertut e tota noblea sia atribuida a la vostra bonea; e a la nostra malea tota pobrea e tota viltat e tota mesquinea. >•( 21. On, com a vos, Sènyer Deus, deja ésser atribuïda tota noblea, e a nos tota viltat, molt es gran maravella la nostra, com podem tant amar nosaltres metexs, ni com po- dem axí ésser vanagloriosos; car nos, Sènyer, logam gents per raó que laors donen de nos, e los prínceps fan ajusta- ments e corts, per tal ques hi fassa ordonament com ells sien loats: e ells ni nos no som dignes de reebre nulla laor de nos meteys, per so car, segons veritat, re no valem.
22. Celestial Senyor, cumplit de tots hens! Pus tot lo nostre bé es en vos, aquell qui vos pert, tot son cabal e tot son guany pert, e null bé no li roman. »•< 23. Si tant se fos, Sènyer, que aquells qui vos perden aguessen alcun bé en sí metexs, per lo qual se poguessen flixar es poguessen guardar de les durables penes, ' no fora gran maravella si hom vos ublidàs a amar e a servir. Mas, pus hom sens vos no pot aver null consell, per malastruc e per malfadat se pot tenir, Sènyer, aquell qui vos pert; car per perdre vos, reeb treballs e dolors sens fi. ♦( 24. Emperò jo, Sènyer, son d aquells qui molt de temps vos he perdut per ma culpa: per que, jo ara dic a ma anima ques guart que nous perda en lo temps après del qual, hom nous pot recobrar ne y pot hom null guany fer: car si en aquell temps vos pert, ja més nous porà trobar.
25. Oh vos, Sènyer Deus qui forsats e destruits e confo- nets los homens ergullosos e vanagloriosos! ^ PI^cííl us oyr la confessió de vostre servu qui a vos se confessa dient que ell es occasio e sobject de tots los mals e de tots los defa- lliments; e vos, Sènyer, sots aquell on es tota bonea e tota occasio de bé. ^ 26. Si vos, Sènyer, avets pietat de mi e volets en mi posar null bé, prec vos que noi comanets a
I. M, quo possent ccnsolari el fugere infernates posnas. — 2. B, los ho- mens erguhses e vanaglorioses.
L. DE Contemplació 145
mi metex; cnans lo guardats el salvats en mi, 'per vostra bonea e per vostra pietat: car si a mil comanàvets, sempre que jo lagués en guarda, se perdria es deliria. « 27. Car, Sènyer, tants son los vicis els mals els peccats els defalli- ments que a mis son aplegats e ab que jom son acompa- nyat en aquest mesquí de seggle, que no es negun bé que en mi pogués romanir, si doncs vos no 1 preníets en vos- tra guarda.
28. Jíh Senyor, formador del cel e de la terra! Amada e honrada sia la vostra excellent bonea; car tan fermament està lo nostre bé en la vostra bonea, que no es nulla cosa qui pogués lo vostre bé trèr ni mudar ni arrapar a la vos- tra bonea. *4< 29. Con los bens temporals sien transitoris e alenegables, 3la bonea d aquest mon, Sènyer, no deu ésser molt amada ni preada ni desijada; enans deu ésser mesa a ublit. >♦( 30. Lo servu vostre, Sènyer Deus, se comana a vos es dona, '♦eus fa gràcies con li avets dada gràcia dadur a acabament lo Primer Libre: e confia s en vos que li fassats gràcia dadur a fi los altres libres, qui tractaran en la honor de vos, Sènyer Deus.
1. M, sed cusíodias et salves iltud in me. — 2. M, ulla res potens ipsum extrahere nec mutare nec eripere ab ipsa. — 3. B, eslenegables: M, instabilia. — 4.. M, se tibi commendal et dat.
CONTEMPLACIO-I-IO.
COMENSA LO .11. LlBRE
De la X' distinccio: de Creació.
Ç Cap. 30. Com Deus creà les creatures de no re.
^^ EUS Pare e Senyor de Iotes coses! Vos sabcts bé que axí com forma no es sobjcct de matèria, que en axí privació no es sobject'de cosa es- sent: car si privació fos sobject a cosa essent, covengra que aquel sobject agués ésser; e si agués ésser, no fora cosa privada. *4< 2. Loat e amat siats vos, Sènyer Deus, qui volets que privació no sia comensament de ésser, ni volets que privació sia matèria de cosa avent ésser. <♦{ 3. Bonahuiraf Senyor! Les creatures no les creàs vos de vostra essència; enans les avets creades de no re: car so per que nosaltres conexem que vos no avets creades les creatures de vos metex, sí es per so car la cosa movent no es ensems ab la cosa moguda en tots temps; enans entén hom a tota cosa moguda movedor primer: car menys de movedor, no poría ésser la cosa moguda. On, beneyt siats vos, Sènyer, car vos entenem ésser lo primer movedor.
j. A,C,D, que en axí sobject no es privació. — 2. M, non esset nihit nec privalio: P, iam non esset in privatione non essendi.
L. DE Contemplació 147
4. Jlh Sènyer Deus, vertader Senyor! En les creatures metcxes se prova que elles son creades, en so que totes les coses veem subjugades al vostre servici. On, pus que elles son subjugades al vostre servici, coven se que sien ab comensament: car si no fossen ab comensament e fossen eternals, seguiràs que fossen franques e que no fossen a nulla cosa subjugades. ^ 5. En so, Sènyer, que propria cosa es a vos cternalitat, se prova que les creatures son creades de no re; car pus no es nulla cosa eternal si no vos, prova s que elles son esdevengudes en ésser de no re. »•< 6. Amorós Senyor, ple de mercè! Si les coses qui han ésser fossen eternals, no pogren ésser ordonades; car pus eter- nals fossen, no pogra ésser ordonador davant elles. On, con nos vejam les coses qui han ésser ordonades, provas que han ordonador qui es davant elles: lo qual ordonador sots vos, qui fos enans que elles.
7. Senyor misericordiós! Reverencia e honor sia cone- guda a la vostra gran noblea, car vos avets creades les creatures de no re: car enans que elles fossen, eren no re; e de no re en que eren, vos fets les ésser re. ' 4( 8. Adones, Sènyer, com plac a vos que creassets les creatures, volgués crear tres coses ensems: temps e loc e 1 ésser de la crea- tura: e aquestes tres coses creàs tan ensems, que la una no fo en ésser enans que lautra. *t^ 9. Tant son aquestes tres coses ensems creades, que de lur natura es que la una no sia menys de lautra: car a ésser alcuna cosa en ésser e no en no ésser, cove, Sènyer, que aja loc en que estía, e cove que aja temps en que sia; c loc no pogra ésser creat menys de temps ni temps menys de loc, ni loc ni temps menys de cosa essent en loc e en temps. On, con vos creàs. los àngels, creàs los lo mon per loc, jassía que no acumplen loc: * e con creàs les creatures corporals, creàslos loc, lo qual es occupat per elles.
I . M, et ex nihilo quod erant, fecisH eas esse aliquid: D, eren no res: e de no res que eren, vos fets les ésser fes. — 2. D, no acupen loch.
J48 Ramon Lull
1 o. Misericordiós Senyor, ple de Ma saviea! Veritat e vertut sia atribuïda a vos e en vos; car vos, Sènyer, so que avets creat, per volentat ho avets creat, car vos volgués que fossen les coses en ésser, les quals no eren en ésser; e sempre que vos ho volgués, sempre foren. ' *•< 11. Aital volentat com la vostra, Sènyer Deus, e aital poder fa bon loar e amar e servir; e aital volentat e poder com lo nos- tre, deu ésser menyspreat e mes en ublit: car nosaltres so que fem ni so que obram, tot ho fem manualment e ab treball: mas vos, con volgués crear les creatures, no hi calc altra cosa * mas que volgués que fos en ésser so qui no era, e de mantenent^fo fet tot so qui fo en vos vulgut. ^ 1 2. Glòria e vertut e acabament de bonea sia coneguda en vos, Sènyer Deus: car pus que vos per voler creàs tantes creatures e tan diverses, per assò se pot entendre que tot so qui cau en vostre voler podets crear e fer; car pus quel voler hi es, sí ses lo poder.
13. Oh l^ey dels reys e Senyor dels senyors! Les coses qui son en ésser, si us volguéssets, poguérets -♦ fer ésser en ésser enans e pus tart: e les coses qui encara no son en ésser, poríets fer ara ésser en ésser, si us volíets. ^ 1 4. En so, Sènyer, que totes les creatures eren en no ésser enans que les creàssets, se prova que elles no pudien ésser aju- dants a ésser creades ni pudien contrastar a vos que no les creàssets: car pus que no eren, no avien poder d ajudar a vostra volentat, ni avien poder a contrastar vostre poder: e per assò vos creàs tot so que us volgués, sens que nous fo feta ajuda ni contrast. 4< 15. Raó es, Sènyer, que tota noblea e tota bonea atribuescam a la vostra essència: car pus a la vostra volentat no pot nulla creatura contrastar enans que sia en ésser, aitampoc li pot contrastar en lo temps que es en ésser. On, beneyt sia aital poder com lo vostre, tan noble e tan alt e tan vertuós de totes forces.
1. M, et quando voluisti, statim fuerunt. — 2. M, non oportuit atiud. — 3. C.D, demantinent. — 4. A,C, pògrets.
L. DE Contemplació 149
16. Tíumil Senyor, honrat, excel•lent, sobre totes noblèes noble! Con jo cogit que les creaturcs sien creades de no re, la mia anima defall a entendre que fer se pusca: e so per que ella defall a assò a entendre, sí es per so car se- gons lo meu poder nos pot entendre: puxes, 'con jo cogit ni perpens en lo vostre gran poder, e jo entén que fer se pot, pus que vos ho vullats. >•< 1 7. On, con cau en mi la maravella que crear se pusca cosa de no re, cau hi per de- falliment de mon saber e de mon enteniment; car jo no puc tant saber ni entendre com vos, Sènyer, podets fer ni com vos avets en voler. E con de mi despar la maravella damunt dita, fa ho per so car jo entén que vos podets més fer e més crear, que jo no puc saber ni entendre. >•< 1 8. On, beneyt siats vos, Sènyer Deus, qui m avets dat enteniment tan segur, per lo qual aferma* que vos podets crear re de no re, jassía que mon enteniment non pusca entendre la manera declaradament, axí com entén la manera qui es en les coses quis fan manualment. On, con molts homens, Sè- nyer, menyscreen les coses que entendre no saben, fets vos a mi molt gran gràcia, con me fets afermar e creure so que no sé entendre.
19. Oh sancta Trinitat una! Beneita siats vos, car pus vos avets creat tot quant es, digna cosa es, Sènyer, que vos tan solament siats adorat e amat e temut, e que nulla cosa no sia amada ni temuda, si no sots la vostra amor e temor. •K 20. Null hom, Sènyer, no deu dir que vos defallats de negun poder: car pus vos avets tant de poder que de no re creàs re, totes coses par que puscats crear, pus vos ho vullats. >•< 2 1 . Pus vos, Sènyer Deus, avets tant de poder, null hom nos tema de cobrar guaardó de so que farà:^ car tant podets vos, que en totes coses podets guaardonar los homens; car qui creà re de no re,* ben pot gloriejar los homens en so ques vulla.
I. B, puys: M, postea. — 2. D, tan segur; lo qua aferma. — 3. M, nemo timeaf perdere remunerationem pro eo quod faciet. — 4. D, res de no res.
50
Ramon Lull
2 2. Suhirà Senyor, savi, dous, suau! Vos avets creats Jos àngels de no re, en franc voler en fer bé. On, bcneyt siats vo», car molt es nobla cosa crear los àngels de no re, e molt es nobla cosa posar en ells franc voler; car tot lo bé que fan, fan ab franc voler. »•< 23. Sempre quax que vos, Sènyer, agués creats los àngels qui ara son demonis, sempre volgueren ' ésser quax semblants a vos, e volgueren escontrafer vos, en so que volgueren fer esdevenir en ésser so qui no era en ésser; car ells volgueren aitanta de valor e donor aver com vos: la qual valor ells no avien, adones con ells volgueren dar ésser de valor, * la qual no era ni serà en ells, e per assò ells esdevengueren^ demonis. «K 24. Ben- ahuirat Senyor! Sempre que vos agués creat home, a poc de temps comensà a contrastar a vostre manament, e f o a vos desobedient. On, segons assò, lo demoni el home sempre que foren creats, encontinent saclinaren a no ésser, per so car la obra que feeren era cosa qui no covenía que fos. On, per so car ells feeren obra qui ha esguart a no ésser, se mostra que ells eren creats de cosa qui no era en ésser: e encontinent que obraren cosa que no covenía que fos, foren delits e tornats en no ésser: ^ mas vos, Sènyer, per tal quels puníssets de lurs peccats, sostengués aquells que no delissen.
25. Vertader J^ey de glòria! Los homens ergullosos e vanagloi'iosos volen fer esdevenir en ésser so qui no es en ésser; e assò es per so car ells volen que sien loats e amats e servits e honrats, quax que ells sien dignes ^ de ésser loats e amats e honrats. On, con ells volen fer so que nos cove que sia en ésser, volen escontrafer vos, ^ en so que volen dar ésser a assò qui no es en ésser. 4< 26. Con los homens mundans vullen, Sènyer, aver més donrament e més de delits que nois cove, fan contra ells metexs so que fan:
j. A,C, volgrcn (passim). — 2. M, voíuerunt dare esse valori. — 3. A,C, esdevengren. — 4. M, deleti et reversi in non esse. — 5. M, sicut si essent digni. — 6. P, volunt assimilari et equiparari libi.
L. DE Contemplació 151
car, on pus volen esscr honrats e preats, e pus vils son e pus àvols: e tot assòs fa per so car ells cuiden valer en aquell grau que no valen. ^ 27. On, glòria e laor e bene- dicció sia atribuida a vos, Sènyer Deus, creador nostre: car vos avets creat lome, el home vos es contrari; e jassía so que ell vos contrarieg, no roman per tot so que vos no li perdonets e que noi abundets dels bens temporals e dels bens espirituals.
28. Conexent Senyor, ple de pietat! Con vos ajats creat mi de no re, e ajats creat mi en natura humana, e jom sia fet per peccats la pus vil creatura, prec vos, Sènyer, que vos me tornets a tal estament que jo sia axí de nobles fets com son noble per creació. % 29. Tant son jo, Sènyer Deus, esdevengut en gran viltat per raó de peccats, que tota fre- voltat e tota oradura e fullía e mesquinea cove ésser cone- guda de mi e en mi: car jo son aquell qui per no re ublidà son Creador, ' e per no re le desamat, e per no re le en- culpat, jassía que jo sapia que ell maja creat de no re. 4i; 30. On, con jo, Sènyer, sia axí culpable a vos. Deu meu e Creador meu, no y ha altre consell mas quem peneda ^ de mos falliments e que deman perdó: per que jous clam mercè quem perdonets e quem donets gràcia quem pene- da dels falliments que fets he contra vos, qui sots mon Creador e mon Deu.
^íT
I. B, oblídé mon creador. — 2. B, quem penida.
152 Ramon Lull
Ç Cap. 3 1 • Com Deus creà la primera matèria.
H Deus, honrat Senyor, ple de mercè! Bencyt siats vos qui creàs la primera matèria de no re; la qual primera matèria es matèria de que son fetes to- tes les coses avent corses. ' « 2. Benahuirat Senyor! Vos do- nàs proprietat a la primera matèria que ella fos reebent divisió de animals e de vegetables e de genres e de espè- cies e de formes diverses e dels individuus. 4í 3. Plac a vos, Sènyer Deus, que la matèria primera en quant sí mete- xa no sia crexent ni minvant; enans la tenits e la conser- vats daquella quantitat en la qual la creàs. On, so en que matèria crex o minva, sí es en los individuus composts delia.
4. Poderós Senyor, ple de totes forces! Amat e grait e servit siats vos: car vos avets creada la primera matèria en tal estament, que ella es sobject a dues coses contrariants, les quals son forma e privació de forma. Car la matèria dels individuus reeb forma e mudament duna forma en altra forma, qui vé de privació. *( 5. Amable Senyor! Enaxí con la primera matèria es sobject a reebre dos contraris, so es a saber, forma e privació de forma; enaxí jo son sob- ject a reebre dos contraris, so es a saber, obeiment dels vostres manaments e desobediència dels vostres mana- ments. E con jo reeb obeiment vostre, reeb lo. Senyor, per do e per gràcia vostra; e con reeb desobediència, reeb la de la mia natura frèvol e mesquina, qui es aparellada a tot mal a reebre. <•< 6. Pus tant es, Sènyer, que jo son sobject
j . M, omnes res corporales.
L. DE Contemplació 153
aparellat a reebre gràcia c benedicció vostra, prec vos quem donets gràcia que jo reeba amor vostra, per tal que de tot en tot sia obedient als vostres manaments.
7. Suhirà Senyor, piadós donador de glòria! La primera matèria la qual vos avets creada de no re, entenem en dues maneres: la una es segons les coses sentides, e lautra es segons les coses entellectuals. Con la entenem segons les coses sentides, es adones la matèria ajustada ab forma: con la entenem segons les entellectuals, es la matèria menys de forma. 4^ 8. Con s esdevé, Sènyer, que la matèria ente- nem per sensibilitat, fem ho per so car la matèria ha presa forma; car pus ha presa forma, cove que aja cors; e pus que ha cors, los nostres .v. senys corporals poden sentir aquella, per vista e per oyda e per tastament e per toca- ment e per odorament. 4< 9. Benahuirat Senyor! Con la primera matèria es privada de forma, los nostres .v. senys corporals no basten a apercebre aquella, per so car ella defall de cors. E so per que nos apercebem la primera matèria con es privada de cors, sí es per raó dels .v. senys espirituals: car jassía que ella no sia avent forma, no roman per so que nos no la entenam ésser en ésser ab los senys espirituals.
10. Senyor savi, ple de tota saviea! Benedicció e glòria sia coneguda a vos, car vos avets creada la primera matè- ria per reebre composició e dessolviment en los individuus composts, per tal que ab ella engenrets los animals els vegetables, e ab ella los descomponats els dissolvats. On, beneyt siats vos, qui avets posada la primera matèria per ésser sobject del ordonament del mon, lo qual se fa en ella. 4^ 1 1 . Si a vos, Sènyer Deus, deu hom atribuir honor e saviea e bonea per tal car avets la primera matèria feta sobject dordonacio; a mi, quim son fet sobject de desor- donacio em son mes en via de peccats, deu ésser atri- buida tota viltat e tota oradura e tot menyspreament. ^ 12. Enaxí, Sènyer ver Deus, com vos avets posada la
154
Ramon Lull
primera matèria per ésser sobject ordonat a tot bé e a tota manera per la qual vos siats conegut noble, enaxí jorn son posat ésser sobject de peccat e de desordonament. Doncs jo deg ésser conegut per ésser vil e pobre; e vos, Sènyer, devets ésser conegut per alt senyor e per noble.
1 3. Tant sots vos, Sènyer, subirà maestre e ple de tota saviea, que tot so que vos avets creat e fet es tot ple de saviea e dordonament: car tant avets posada gran opor- tunitat a la primera matèria de reebre forma, que tot lo mon nes esde vengut ordonat, per raó de la oportunitat que la matèria ha en reebre forma. << 14. Molt feés gran saviea, Sènyer Deus, molt hi feés bell ordonament, con vos plac que la primera matèria fos una en tots los in- dividuus, e que les formes dels individuus no anassen per una forma, axí con van per una matèria. »♦< 15. avinent Senyor! Beneyt siats vos, car enaxí com a vos plac que creàssets la primera matèria de no re, enaxí vos mòc de plaer 'que la forma de cada individuu creàssets de no re.
1 6. Oh Jesu Christ Sènyer! Enaxí com vos volgués que la primera matèria fos sobject a forma, enaxí volgués que la vostra encarnació e la vostra passió e la vostra mort fos sobject de la nostra recreació e de la nosti-a vida perdu- rable. ^ 17. Car enaxí com forma no puría ésser en ésser menys de matèria, enaxí la nostra reemsó ni la nostra salvació no pogra ésser en nos, menys de la vostra encar- nació e de la vostra passió. »♦< 18. E assò es, Sènyer, per so car la vostra encarnació e passió e mort es aquella cosa per la qual covenc ques delís lo primer peccat, lo qual nos poguera* delir per nulla altra cosa tant covinentment si no per la encarnació que prengués en nostra dona Sancta Maria.
19. La gran vertut e la benedicció sia coneguda a vos, Sènyer "Deus: car enaxí com per 1 ajustament de matè- ria e de forma se fa individuu, axí, Sènyer, per 1 ajustament
j. M, ita tibi píacuit. — 2. A,C, nos pogra.
L. DE Contemplació 155
de la vostra deitat ab la humanitat que preses, se feu la nostra reenisó e la nostra salvació. 4{ 20. Jesu Cbrist Sènyer! Enaxí com matèria e forma son cosa invisibla adones con no son ensems, e son coses que no podem veer tro que son ensems; enaxí 1 ajustament de vostra deitat ab la humanitat no es profitós a aquells qui en ell no creen, ni no pot ésser vist si en ell no creen. »•< 21. Enaxí, Sènyer, com matèria conté en sí totes les formes, enaxí vera fe es cosa per que esdevé al hom tot bé: e enaxí com forma nos puría soste- nir sens matèria, enaxí lo nostre bé no poría ésser, menys de fe vera.
22. Jlmahle T{ey de glòria! Enaxí com per 1 ajustament de matèria e de forma esdevé cosa avent cors, enaxí per 1 ajustament quel demoni fé'ab lo primer home, esdevenc peccat. % 23. Enaxí, Sènyer, com la matèria saltereja en los individuus per raó de generació o de corrupció, enaxí per raó del peccat original es la natura humana alterada a peccats e a desconexensa. •♦< 24. Car, Sènyer, lo primer peccat es occasio de tots los nostres peccats, en so que per lo primer peccat se corrompé en nos la primera matèria.
25. Senyor gran e maravellós! Enaxí com lo individuu compost de matèria e de forma sesvanaex es delex^ adones con la matèria e la forma se departexen, enaxí se delex e sesvanaex lo peccat, adones con lo peccador sacosta a vos- tra misericòrdia per penediment de sos peccats. << 26. On com assò, Sènyer, sia enaxí, ^quant serà vostre plaer que los meus peccats se delesquen per vera confessió c per vera penitencia e per ajustament de mes cogitacions en la vostra bonea e en la vostra gran misericòrdia? >•< 27. TJe- clamat Senyor, sobre toh regnats regnant! ]a per null temps los meus peccats jo no tendre per delits, d entro que jo veja les mies obres camiades e la mia entencio; car per les obres e per la vana entencio que he aúda, veg que son
I. A,C, fo. — 2. M, evanescit et deíetur.
1^6 Ramon Lull
muntiplicats mos peccats, los quals cove ques minven per contraries obres e per contraria entencio.
28. Perdurabletat donrament e de senyoria sia cone- guda a vos, Sènyer Deus, qui sots lo primer movedor el pus luny de mon ésser, enaxí com laygua es lo pus luny movedor del molí; en so que vos creàs la primera matèria, la qual es occasio dels elements dels quals jo son compost; per assò, Sènyer, sots vos lo primer movedor el primer do- nador de mon ésser. % 29. Jassía so, Sènyer, que vos siats lo primer movedor de mon ésser el primer donador el pus luny movedor, prec vos que al departiment que jo faré d aquest mon, que vos me siats tan prop quem siats lo pus prop movedor el pus prop ajudador, per tal que ab vos me pervengats ' a la vostra beneyta glòria. 4< 30. Si tot jo, Sènyer Deus, son lo pus prop movedor de mi en peccat e en desconexensa, per tot assò vos nom desemparets nim ublidets a la vostra glòria; car jom do em confiu en la mi- sericòrdia e en la ajuda de vos, qui sots Senyor meu e mon Deu.
Ç Cap. 32. Com Deus ha creat lo fir- mament.
^P EUS Creador, Pare e Senyor de quant es! Con vos agués creada la primera matèria de no re, c vos departís aquella en .v. parts, en los .iiij. elements
volgués que fossen les .iiij. parts, el firmament vos creàs de la .V*. part. « 2. La qual .v«. part volgués que fos pus subtil matèria e pus lugorosa e pus nobla e pus bella que les altres parts: e per assò, con fos pus nobla part que les
1 . M, ui tecum me perducas.
L. DE Contemplació 157
autrcs, volgués que ella fos envíronant ' totes les autres parts. 4( 3. -^h Pare Sènyer! Tant creàs vos la matèria de que feés lo firmament en gran subtilea e en gran purifica- ció c en gran simplicitat, que lo firmament nes esdevengut incorrompable e inpassible, en es sens tota alteració.
4. Dreturer jutge on es toia savtea! La .v*. essència vol- gués que fos en major simplicitat que los .iiij. elements: on, jassía que lo firmament sia compost de matèria e de forma, per tot assò no roman que ell no sia pus simpla essència que nulla altra essència corporal. <f< 5. Honor e glòria sia atribuïda a vos, Sènyer Déus; car vos avets la matèria de- partida en .iij. corses: la un cors es avent leugería, so es, lo foc e laer; lo autre es avent fexuguea, so es, la terra e 1 aigua; 1 autre cors es avent temprament de leugería e de fexuguea, * so es, lo firmament. <K 6. La vostra saviea, Sè- nyer, ha ordonat que los corses del firmament sien los uns pus yvassosos^quels autres, e los uns sien en major dignitat que los autres: car enaxí covenc ésser ordonat, per raó de la ordonacio que prenen delís los corses elementats.
7. Sènyer tarc, graciósl Amat e honrat siats vos, qui avets creat lo firmament en tan gran quantitat de granea: car aital granea de loc se cove a ésser loc^on los àngels els homens justs gloriejen en la vostra presencia. % 8. Car aquells qui merexen aver glòria, cove, Sènyer, que sien en pus noble e en pus bell loc que negun altre loc: car enaxí com vos amats més los homens justs que Is altres no justs, enaxís cove que vos los homens justs honrets de loc e de dons, més que neguns autres. 4( 9. Ah J^ey de glòria! Con jo sia loc on vicis e peccats se son meses, e con jo sia vil e sutze esdevengut per peccats, par me que no son digne que lo firmament sia mon loc, per so car si hi entrava, la mia sutzura ensutzaría aquell.
1. P, quod ipsa circundaret. — 2. M, temperamentum ex tevitate et pon- derositate. — 3. M, velociora, — 4. A,D, se cove, Sènyer, cel emperi sobre sí, a ésser lóc.
]r8 Ramon Lull
1 o. Jlh suau Senyor, ple de misericòrdia! Laor c bonea sia coneguda esscr en vos, car vos avets creat en lo firma- ment corses resplandents e lugoroses, per tal que donen resplandor e lugor sajús a nosaltres; per la qual lugor avem dia e nit e ores e setmanes e meses e anys. 4^ i i . Amable Vareï Si vos avets ornat lo firmament de les planetes e de les esteles, sí us avets ornada e enbellida la terra e los habitants en ella, ab profetes e ab homens justs, los quals han il•luminada la terra e endressats los errans a via per- durable. % 12. On, beneyt sia aital obrer e aital maestre com vos: car enaxí com lo creador es noble e ple de tota saviea, enaxí la obra vostra es bella e ordonada e es plena de tota bellea.
1 3. Senyor major e mellor, amador de lots bens! Tant es vostra obra de gran maestría c de gran ordonacio, que vos avets volgut que en lo firmament aja signes e planetes, per les quals se regen e sordonen los corses elementats, sajús enfre nos. ^ 14. Com vos, Sènyer Deus, siats tot savi e tot dreturer, avets en voler que los corses del firmament ajen poder e senyoria sobre Is corses elementats: e assò volets, per so car lo firmament es de pus nobla natura que la dels elements. >•< 15. Enaxí, Sènyer, com vos avets volgut que los corses del firmament ajen senyoria e acció sobre los elementats, enaxí avets volgut que enfre los homens aja uns de major poder e de major senyoria que altres, per tal que faessen ' ordonament per lo qual fóssets vos amat e servit més que nulla autra cosa. Mas, per peccat, aquells qui en major grau hic avets posats, aquells son aquells qui meten lo mon en major desordonament.
16. Singular Senyor, forts sobre totes forces! Tant se re- presenta lo firmament a nostres ulls bell e resplandent, e tant se representa lo firmament a la nostra racionalitat or- donat e acabat en obra, que a nosaltres es significat en la bellea e en lo ordonament del firmament que vos sots se-
j. A,D, que fossen.
DE Contemplació 159
nyor de molt gran noblea e de molt gran bonea: car pus la vostra obra es tam bella e tan ordonada, jquant més sots vos noble e ple de tota bonea! 4( 17. Jassía, Sènyer, que lo firmament signific vos esscr creador molt noble e molt bo, tant som nosaltres occupats en estes obres temporals, que per elles innoram e ublidam a conèxer la vostra no- blea e la vostra bonea, la qual es demostrada en les vos- tres obres. 4( 1 8. Jíh Sènyer Deus! Com jo sia aquell qui he girada la mia cara a vils obres e sia caut en fanc e en soll de luxúria e de vana glòria, e en les creatures no aja volgut conèxer la vostra bonea, molt son a vos culpable e molt deg ésser temerós de la vostra justicia.
19. Oh vos, Sènyer Deus, qui oyfs los cuit ah e qui per- donats als demananh misericòrdia! Pus que vos avets creat lo firmament qui es tam bell e tam bo a ésser loc en lo cual estíen los homens e en lo qual posseesquen etcrnal glòria, ic per que fan, doncs, los homens nulla autra cosa sine amar e loar e honrar e servir vos, a tot lur poder? M 10. Si tant es, Sènyer, que un hom reeba do d altre, sia cavall o vila o castell o qualque do se sia, aitantost com lo do aura reebut lo comensarà a amar e a loar es conexerà per en- carregat del do: ' é on major serà lo do, per pus encarregat se tendra. «21. On con vos, Sènyer, ajats tan grans dons donats als homens, ^com podem ésser tan desconexents que no us avem lo grat e la amor que han los homens a aquells qui lur donen? Car bé par ver que pus graexen dons vils e finits, que deguessen grair dons nobles e in- finits.
11. Oh Senyor veent Mes coses, e faedor e formador de toies crealures! Pus a vos ha plagut ornar lo firmament de lugors e de resplandors, iplagués vos que ornàssets e illu- minàssets les terres, domens sants qui endressassen e illu- minasscn los homens anants per vies tenebroses! 4< 23. Tant son en poca quantitat, Sènyer, los homens justs enfrels in-
j. M, et cognoscit se obligatum ei pro dono.
i6o Ra^on Lull
justs, que quax perduda ic es la lugor perquè hom pervé a la vida vera, per so car no es qui la lum port per los locs tenebrosos. »•( 24. On, enaxí com es covinent cosa que lo bon Rey sia amat e loat e temut per totes ses regions, enaxí, Sènyer, si a vos plahía, seria covinent cosa que fossen homcns qui portasscn lum e resplandor per totes les ter- res; per tal que les terres fossen enluminades, en guisa que no y fos amagada la via per que hom vé a lum vera.
25. Avinent Senyor, vertuós, font de pietat! Santetat e glòria e mercè sia coneguda a vos e atribuïda; car enaxí com vos creàs lo solell el mig del firmament per illumi- nar e per escalfar la terra, enaxí volgués posar la sancta crou en la terra, per enluminar los cecs e per escalfar lo cor dels cathòlichs. »•< 26. Jlh Senyor humil! La terra no es contraria a la lugor del sol ni a la calor; enans se le- xa aluminar e escalfar al sol, tot enaxí com se vol lo sol; mas los homens, Sènyer, son aquells qui contrasten a la crou que no do lum ni calor a ells. On, aquesta contra- rietat nax en nosaltres per raó de peccats, los quals refre- den e aorben nosaltres. ' ♦( 27. Jlh Sènyer! Si vos en breu de temps no acorrets a la nostra fullía e a la nostra ini- quitat e no la delits en nosaltres, * tots som perduts e ixits de veritat, e tots som abcegats, per raó de la gran desco- nexensa qui es en nosaltres.
28. ftumil T^ey de glòria! Vos avets creat lo firmament e avets posats nosaltres en lo mig loc delí, e avets fet molt gran espay enfre nosaltres els cels. "^ 29. On con jo, Sènyer, sia sajús en la terra e sia per peccats esdevengut molt fexuc e molt pcrerós a pujar en tan alt loc com es lo fir- mament, ique serà de mi, Sènyer, ni on trobaré escala per la qual pusca pujar en los subirans cels? % 30. Aital escala, Sènyer, nos troba sinó ab amors e ab suspirs e ab lagre- mes e ab plors e ab dolors de sos peccats c ab laors de
1. M, (jusc nos infrigidant et exccecant. — 2. M, Si in brevi non succu- rras nosfrae stulHx et iniquitati, et eam non deleas in nobis.
L. DE CONTEMPLACJO l6l
son Creador. On, benahuirats, Sènyer, son aquells qui ab totes aquestes coses cerquen com pusquen pujar a lur Senyor Deu.
Ç Cap. 33. Com Deus ha creats los ele- ments.
EUS gloriós! Beneyt siats vos, qui creàs los quatre elements de la primera matèria, e volgués que aquells fossen creats de pus grossa matèria que la d on fo creat lo firmament. 4( 2. Vos, Sènyer, creàs en tal disposició los .iiij. elements, que los uns foren de pus grossa matèria que los altres, c los uns volgués que con- trariassen ab los altres, e volgués que aguessen diverses corses ' e diverses locs, e volgués que caseu agués son loc apropriat. ^ 3. E per so con lo foc es de pus subtil matè- ria quel aer, volgués, Sènyer, que lo foc fos sobre laer; e per so car laer es de pus subtil matèria que 1 aigua, vol- gués que laer fos sobre 1 aigua; e per so car 1 aigua no es de tan grossa matèria com la terra, per so volgués que 1 aigua fos pus subirà element que la terra.
4. A vos, Sènyer "Deus, sia atribuida durabletat ehon- rament e glòria; car vos avets creades quatre qualitats, les quals son en los quatre elements, e avets a caseu element apropriada sa qualitat: car vos fets ésser lo foc calt e laer humit e 1 aigua freda e la terra seca. ♦( 5. E plac a vos, Sè- nyer Deus, que cascuna d aquestes quatre qualitats agués son sobject, en lo qual fos estant; e volgués que cada qua- litat fos de necessitat en son sobject e que li fos essen- cial qualitat,* el sobject fos essencial sobject a sa qualitat.
j. M, diversa corpora. — 2. M, et esse ei essentialem qualitatem.
CoNTEMPLACIO-1-l I.
i62 Ramon Lull
>♦< 6. Jlmorós Senyor, ple de veritat! Enaxí com vos avets a cada qualitat donat son sobject, prec vos que us placia que lo vostre servu fassa son cor sobject de la vostra amor e de la vostra laor e del vostre honrament, e nulla autra co- sa no estía en ell, si no vostra amor e vostra laor e vostra benedicció.
7. Conexent Senyor, ple de pietat! Amat e loat siats vos, qui avets deveídes les .iiij. qualitats, en so que les dues fets ésser actives e les altres dues fets ésser passives: car la calor e la fredor volets que sien actives, e la humi- ditat e la sequetat volets que sien passives. *♦< 8. Loada e beneyta sia, Sènyer, la vostra obra: car vos, per tal que les qualitats fossen ordonades, volgués que enfre elles metexes sencadenassen es ligassen; lo qual encadenament e liga- ment se fa en elles per so car lo foc es calt per sí metex e es sec per raó de la terra, e laer es humit per sí metex e es calt per raó del foc, e 1 aigua es freda per sí metexa e es humida per raó del aer, e la terra es seca per sí me- texa e es freda per raó de 1 aigua. 4< 9. On, saviea e vertut e saber sia conegut e atribuit a vos, Sènyer Deus, qui avets creades les qualitats e lurs sobjects en tan ordonada dis- posició: car per lo ligament que avets fet, los elements e lurs qualitats s acorden es componen e s ajusten.
10. Oh verluós Senyor, acabat en sanctetat e en bonea! Noblea e perseveransa sia coneguda a vos: car vos avets volgut que cada qualitat sia en acció en lo seu element; e assò es per so car lo foc es simple en quant la calor y es actualment: e enaxí com lo foc es calt actualment, sí ses laygua freda actualment, el aer es humit actualment, e la terra es seca actualment. 4( 1 1 . On com vos, Sènyer, volets que los elements simples entren en composició, e vos pre- nets alcunes parts e quantitats dels elements simples e ajustats los e mesclats los ensemps, e fets los compondre per la concordansa de les quatre qualitats: e per aquesta conveniència esdevenen los corses dels vegetables e de
L. DE Contemplació 163
los animaís en ésser, c son corses composts elementats. »•( 12. Gloriós Senyor! Con vos avets fets entrar en com- posició los elements en los corses dels animals e dels vege- tables, e vos los lexats ésser en aquella composició aitant de temps com vos volets; e puxes, com vos volets que ells se descomponen, ells se corrompen en lur conveniensa, e cada element compost torna a son simple.
1 3. Jíh Senyor gran! ah Senyor forts! Vos avets vol- gut que dels .iiij. elements, quen sien los dos leugers els dos fexucs; ' e assò per so que lo foc e laer ajen moviment d anar a amunt per raó de leugería, e laygua e la terra ajen moviment d anar a avall per raó de lur fexuguea. •«< 1 4. Savi Senyor, piadós, ple de mercè e de veritat! Aquesta leugería e fexuguea volgués vos que fos en los .iiij. ele- ments, per tal que fossen plujes e vents e neus e trons e lamps e nuus; car per raó de la leugería e de la fexuguea qui es en los elements, esdevenen totes coses, segons cors de natura. "¥> 15. Car en so que lo loc subirà se contrarieja ab lo loc jusà, per assò, Sènyer, los elements leugers con entren en composició ab los fexucs, requeren qüe tornen als locs alts; e los elements fexucs requeren que tornen als jusans locs.
1 6. "Dominant Senyor sobre totes forces e sobre totes se- nyories! Con vos fassats entrar los elements simples en composició, volgués que los uns corses en ques componen fossen denant los altres, e volgués que los uns se conju- nyissen ab los altres, e volgués que los uns se mesclassen ab los altres, e volgués que los uns se tocassen ab los al- tres. ^ 17. On, beneyt siats vos, Sènyer Deus, car per esta participació qui es feta dels elements composts e per raó de la proprietat de les qualitats e de lurs sobjects, son los índividuus generants e corrompents, en ells meteys. <•( 18. On, sanctetat e vertut e glòria sia atribuida a vos, Sènyer Deus, car molt es auta cosa e maravellosa la ordo-
I . M, quod ex quatuor etemeniis, duo sint levia, et duo gravia.
164 Ramon Lull
nació que vos avets feta en los animals e en los vegeta- bles, per la ordonacio que avets donada a les qualitats e a lurs sobjects.
19. Ah Senyor humil! ah Senyor vertader! Con sia co- sa que jo sia compost dels .iiij. elements, enfre los quals es lo foc la un delís, ^com pot ésser assò, que jo no son semblant a la proprietat del foc? *•< 20. Car enaxí com lo foc ha proprietat d escalfar tot so qui sia participant ab ell, enaxí, Sènyer, si era jo axí semblant al foc, escalfaria de la vostra amor lo meu cor el cor de mon proixme: lo qual cor meu e celi de mon proixme son refredats per de- falliment d amor. »•< 21. Tota viltat e tota mesquinea e tota frevoltat cove, Sènyer, que atribuesca a mon cor, per so car no sab tant valer, que sia escalfant en la vostra amor e en la vostra vertut; enans com a àvol està tot fret, per la qual fredor son tots mos membres refredats e venguts a despoderament.
22. Jlmat Senyor, sancUficat, colí e celebrat! Molt es gran maravella la mia, car pus que jo son compost del aer, qui ha proprietat dumiditat, parría ver que los meus ulls deguessen ésser humits de lagremes, e lo meu cor que no agués en sí tan gran crueltat com ha. ^ 23. Com jo sia compost dels atomus qui son movables per laer, £on me vé a mi, Sènyer, esta perea que sent ésser en mi, per la qual son pererós de ésser movable a les vostres obres e a pre- gar e aorar e a loar vos? ^ 24. Jlh Jesu Chríst Sènyer! En axí com estació natural nos mou per sa natura, enans se mou per altra natura fora delia, enaxí aquesta perea que jo he en vos a amar e en vos a servir, no vé de la natura que vos avets posada en mi; enans cove que venga d altra cosa; la qual cosa, Sènyer, es peccat, qui es nat en mi acci- dentalment; per lo qual es lo meu cor ple de crueltat, e son los meus ulls menys de lagremes.
25. Tranc T^ey amorós! Com vos ajats creat mi d aigua e ajats mi molt encarregat d amar e de honrar vos, ^com
L. DE Contemplació 165
pot csser que los meus ulls no decorren de lagremes c no ploren la vostra passió e los meus peccats, tant d entro que tota ma cara e tots mos vestirs sien mullats de lagremes? «K 26. Ah Senyor piadós e misericordiós! Com jo sia d aigua compost e sia tant encarregat de la vostra passió, par me que en mi no ha nulla escusa com en mos ulls no son la- gremes decorrents tro a la terra, banyants tots los pels de ma barba. 4< 27. Nulla herba no pot tant freturar d aigües del cel com los meus ulls fan de lagremes: car les erbes e les plantes, si han minva de pluja mig any o un any, tot hi es! ' Mas los meus ulls son estats freturosos de plors tots los temps de la mia vida, en so que null temps no plora- ren lagremes d on se mundàs la anima de peccats; ni lo meu cor no ha tant desijades lagremes en mos ulls, com ha pluja en los camps.
28. Vos, T\ey dels reys, avets mi creat de terra: e que assò sia ver, en les mies obres, Sènyer, se demostra que jo son de terra; car tot lo meu cor es estat en la terra, e totes les obres de les mies mans son estades obres de terra, e lo lit meu està sajús en la terra. *>•< 29. Loat e coit e beneyt siats vos, Sènyer Deus, car en so que jo he en mi major quantitat de terra que d altre element, per so son jo esdevengut vil e de mala manera, en so quem son aclinat a les obres de la terra accidentalment, per vies de peccat. >•< 30. Qui vol oyr maravelles, oya, Sènyer, aquestes de mi, qui son en la major quantitat terra. On, com terra sia pols el pus vil element el pus gros el pus fexuc, ^on es en mi vengut ergull ni vanagloria ni ublidament de la vostra essència ni de la vostra passió? ni d on es esdevengut, Sènyer, que jo aja més amat mon ésser, qui es terra, que lo vostre, qui es ésser divinal?
1. M, àdhuc possunl reviviscere. — 2. B, e lo meu llit està llà jús ew la terra.
6G Ramon Lull
§ Cap. 34. Com Deus ha creats los metals.
EUS íoaf, amat, honrat, servit! Honrat siats vos, qui avets creats los metals de Ja matèria elemen- tal, la qual matèria creàs de la matèria primera. ^ 2. Beneyt siats vos, Sènyer Deus, qui avets creats los uns metals pus forts que los altres, e los uns pus bells e mellors quels altres; e avets vulgut que los uns sien de natura ques pusquen fondre e picar e estendre, e los altres de natura que nos fonen nis piquen ni sestenen. 4{ 3. Savi Senyor, ple de mercè! Amat e grait siats vos, qui avets vulgut que los metals qui son de major necessitat, sien trobats en major quantitat que los altres, e avets vulgut quen aja hom major mercat que dels altres.
4. Oh Senyor forts, misericordiós! Tota saviea e tota noblea sia atribuida a vos, qui avets vulgut que los metals ajen tals proprietats e tal natura, que los homens sen pusquen servir: car si no fos lo ferre cosa on hom pogués tallar, ja no fora ab que hom dolàs ni obràs; ne si no fos aur ni argent, no foren fetes mercaderies ni ajustats tresors ni bells ornaments; ne si no fos la sal, no foren los menjars saborosos. 4( 5. Jlh franc Senyor, honrat! En so que vos avets creats los metals daitals proprietats e daital natura, es significat a nosaltres que vos avets creats los metals per necessitat dels homens, e no per necessitat dels metals metexes. *•< 6. Ah Pare Senyor! Com vos ajats creats los metals per servir als homens, lom qui es ric e avar, e molt deu ésser reprès, per so car posa tota sa entencio e sa amor en les riquèes, e no guarda la entencio per que vos avets fet lome senyor de les riquèes: car vos no avets
L. DE Contemplació 167
dades Ics riquèes als homcns per tal que hom sia ric; enans les los avets donades per tal que lome vos servesca ab elles.
7. Senyor bo, Senyor larc, ple de tots bens! Com vos ajats creats laur e 1 argent e les peres precioses per tal que molts homens ne sien rics, ^on vé assò que cascun hom vulría aver tot laur e 1 argent qui es en lo mon? Assòm par, Sènyer, molt gran desconexensa, que vos ajats departit tot lo tresor enfre tots los homens, e que cascun home lo vulla aver tot. >K 8. Aquesta desconexensa, Sènyer Deus, cau en lome per la gran cobeea e per la gran viltat que ha en sí metex: car tant es lome cosa vil c còbea, que so qui es en cumú vulría que fos seu tan solament, e que null altre home no y agués part si no ell. 4< 9. La cobeea e la avaricia qui es en nosaltres, Sènyer, molt es gran: car ja sia assò que a tothom abast menjar ab una boca e vestir uns vestirs e cavalcar en una bèstia e jacr en un lit, per tot assò no roman que los homens no sien tan còbous com si pudien menjar ab moltes boques e aemprar en un temps molts vestirs e moltes bèsties e molts lits.
10. Jlh J^ey noble, gloriós! Enaxí com laur e 1 argent es atrobat en la terra, enaxí lo cor del avar es atrobat de nit e de dia en lo tresor de la terra. «•(11. Piadós Senyor! Enaxí com lo tresor espiritual es atrobat en los homens qui cerquen lo regne celestial, enaxí lo tresor dels homens justs està en la contemplació que han de les riquèes espi- rituals. M 12. Com lo subirà tresor estía en lo regne dels cels, lo vostre servu vos aora, Sènyer, e us prega e us so- plega que vos lo seu tresor fassats ésser en los cels, e no li donets laer que lo seu cor sia desijós dels tresors mundans.
1 3. Senyor sant, gloriós! Per aquest tresor que vos avets creat en la terra, son molts homens viandants d un logar en altre, e esdevenen a ells molts de treballs e mol- tes paors; e molt hom, Sènyer, per aur e per argent es ro-
i68 Ramon Lull
bat e aontat e mort. 4( 14. Jlh J^ey dels reys! Per aur c per argent esdevé tant hom faís e traidor e ladre e homeyer, ' c tant hom n esdevé trist e ansiós e plorós! « 1 5. Com aquest tresor mundà aja tant de poder en los homens, com sia cosa que aital tresor sia cosa trespassable e cosa finida, ^com pot ésser, Sènyer, que per vos, qui sots senyor infinit c perdurable, los homens no fan tant com fan per aur c per argent?
1 6. J^ey dels reys, fort sobre tots poders! Vos avets creats los metals per tal que cominalment*sen servesquen los homens; mas tant es gran la cobeea dels homens, que cas- eu vol fer esdevenir propri so que vos avets donat en cu- mú. >•< 1 7. "Excellent Senyor! Si nosaltres usàssem ^ del aur e del argent e dels altres tresors segons la manera que vos los nos avets dats, ja no ploraren los pobres, per fam ni per set ni per nuedat. »•( 1 8. Enans, Sènyer, lo partírem cominalment, enaxí que los rics donàrem als pobres tant de lur tresor, tro que los pobres no aguessen fam ni set ni fret, per defalliment de riquèes.
19. Oh Senyor sant, poderós! Lo tresor d aquest mon parme que no es a tuit cumú, enans es mal partit. Mas lo tresor qui es a totes gents comú, aquell, Sènyer, sots vos. *•< 20. Car vos, Sènyer, sots tresor a tots los homens; enaxí que tot hom qui vol aver part en vos, lay pot aver, e tot hom pot aver en vos tot so que li es mester, e pot de vos aver tot so que li es necessitat. 4< 21. Molt me do gran maravella, Sènyer, de la neciea dels homens qui axí diligentment se treballen per aplegar e ajustar lo tresor d aquest mon, lo qual es departit per diverses parts en los homens e per diverses locs; e no son tan diligents del tre- sor divinal, lo qual està aparellat a tot hom que sen pusca pendre aitant com se vulla.
22. Oh vos, Sènyer Deus, qui donats pus volenter que nosaltres no prenem! Com vos ajats donat tant de tresor
1. A, omayer. — 2. M, communiter. — 3. B, ussauam.
L. DE Contemplació 169
als homcns en aquest seggle, si fossen los homens, Sènyer, homens vertaders e dreturcrs, ' tants son los tresors que avets creats, que bé bastaren a tots los homens. Mas car los demés homens son còbous e ajustadors dels tresors/ per assò s esdevé que los grans tresors no basten als po- bres, per so car los homens rics més amen ajustar tresors que escampar als pobres: e per assò, Sènyer, los pobres son freturosos dels tresors que vos avets creats, jassía so que aquells sien creats en gran quantitat. «K 23. Com los tresors mundans no basten a tots los homens, esdevénse, Sènyer, per so con son tresors finits c termenats e tresors mal partits. Doncs, com los tresors mundans no pusquen bastar a tots los homens, cove que vos, Sènyer, siats lo tresor bastant a tots aquells qui de vos vullen pendre vida. >•< 24. Amorós Senyor! Null tresor qui sia creat no ha vertut ni proprietat que deja dar bastament al home de ver en ver, per so car es creat; car cosa creada no pot dar abas- tament. On, cove que vos, Sènyer, siats tresor sadollant los homens, per so car sots eternal e infinit, sens tot de- falliment.
25. Ah Senyor, faedor e comensador de totes coses! Mellor es al home famegant e sedejant si troba un pà e un enap d aigua, que no es si troba aur o argent o altre tresor, pus no atrobàs a vendre pà ni aigua. A{ 26. E doncs, Sènyer, al home còbou, avar, enrequit d aur o d argent, con se mor e va en infern, on atroba fam e set e dolors de calt e de fret, íque li valría, Sènyer, si dellà atrobava laur e 1 argent que ha ajustat en aquest seggle? car aur ni argent naturalment no tol caut ni fret ni fam ni set. >•( 27. Ben- ahuirat Senyor! Al avar ric, obs li seria que en aquest seg- gle nos fos encontrat ab riquèes, ni de so que vos avets dat e partit en comú que ell ho agués apropriat a sí metex: car aquell apropriament que ell ha fet en est mon, de
1. M, bomines veraces et justi. — 2. M, sed quia pJerique sunt cupidi et congregatores thesaurorum.
\no Ramon Lull
riquèes comunes, es a ell occasio de pobrea perdurable en diverses penes.
28. 'Excel•lent T{ey de glòria! Per raó dels tresors que vos avets creats sobre la fas de la terra, cove que siats loat e amat e coit e beneyt per los homens: emperò, Sènyer, molt més se cove que los homens vos honren e us loen e us beneesquen, per so car avets creats tresors de vertuts en los homens justs. >K 29. Car aur e argent, tresor es qui poc val, segons veritat: mas tresor de vertuts, aquell es tresor molt noble e molt bo; car aquell guarex e sana los homens de perdurables langors, e dona perdurables honraments. 4< 30. Aquest tresor tan benahuirat, Sènyer, sajusta e satroba donant laors de vos e remembrant los vostres manaments e confiant en la vostra ajuda e remembrant la vostra bonea divina.
ÇCap. 35- Com Deus ha creats los vege-- tahles.
H "Deus, honrat Senyor! Beneyt siats vos, qui avets creats los vegetables dels elements, e avets los departits en diverses figures e en diverses espè- cies: e plac a vos, ' Sènyer "Deus, que cada vegetable sia en la proprietat e en la natura que vos apropriàs a son lynat- ge e a sa espècie. « 2. Per raó de la gran saviea qui es en vos, Sènyer, vos plac crear los vegetables en ordonada dis- posició, la qual han per so car los creàs en diverses figures e en diverses quantitats e en diverses proprietats: car los uns vegetables son arbres e los autres herbes, e los uns son drets e los autres son torts. >•< 3. Encara, Sènyer, vol-
j . A,C, e platia vos: B, e plau a vos: M, et piacuit tibi.
L. DE Contemplació 171
gucs que los uns vegetables fossen tinents fulla tot lany, e los autres no tenguessen fulla; e volgués que los uns floris- sen e granassen, e los altres que no florissen ni granassen; e volgués que los uns aguessen bona odor e bona sabor, e los altres no aguessen ni bona sabor ni bona odor.
4. Humil J^ey de glòria! Con vos agués creats los ve- getables, e vos, Sènyer, apropriàs a cascú vegetable la qua- litat que li pertany; e per assò son los uns vegetables calts e secs, e los altres frets e humits, e los autres frets e secs. >•< 5. Encara vos plac, Sènyer, que los uns vegetables fossen de dousa sabor e los autres de amargosa, e los uns fossen durs e los autres fossen molls, e los uns fossen aspres e los altres fossen lisos. « 6. "Honrat Senyor! Los uns vegetables creàs per ésser conservació de sanitat als homens, e los al- tres creàs de tal natura que engenra als homens malautía: e volgués que los uns vegetables fossen atrobats en los plans e los altres en los munts; e volgués que los uns vege- tables fossen atrobats en les regions caldes, e los altres fossen atrobats en les regions fredes, e los altres fossen atrobats en les regions temprades.
7. Tranc Senyor, qui vivificah e tnortificah qui us volefs! Beneyt siats vos, qui avets creat cada vegetable en pro- prietat e qualitat per la qual es son temps sabut en lany. "^ 8. Car los uns vegetables vénen, Sènyer, en un temps, e los altres en altre; e vegetables hi ha qui renovellen cascun any de flors e de fulls e de fruits; e autres vegetables hi ha qui renovellen de rayls e de branques e de fulls e de flors e de fruits; e vegetables hi ha qui son engenrats cas- cun any; e vegetables hi ha qui s empelten los uns en los altres, e vegetables hi ha qui no fan flor, e vegetables hi ha qui no granen. >f^ 9. Totes estes diversitats avets posa- des en los vegetables, e més encara: on, beneyt e amat e servit siats vos, Sènyer Deus, per so car creàs los vegeta- bles en tantes diverses espècies e en tantes diverses pro- prietats; car totes les espècies e les proprietats que avets
172
Ramon Lull
posades en los vegetables, totes son mester a vida de ésser humà, e sens aquelles hom no poguera viure. '
1 o. Gloriós Senyor honrat! Vos avets creats alcuns ve- getables en tal disposició, que aquells cove que sien con- servats e sostenguts en lur espècie per home; car si home no era, no puríen ésser durants, car menys de lauraó no puríen néxer ni florir ni granar; e altres vegetables hi ha que no cal que hom los costeesca ni que pens delís,* car per ells meteys nexen es conserven en lur espècie. «K 1 1 . Loat e amat siats vos, Sènyer Deus, qui avets volgut que los uns vegetables sien als homens de major necessitat que los altres, e avets volgut que los uns vegetables sien de major profit als homens que a los altres animals. <♦< 1 2. Conexent Senyor! Tant es gran la saviea que vos avets, que per aquella son creats los uns vegetables en mellors sabors que los altres, e ab mellors odors son los uns que los autres, e les sements dels uns son pus durables que les sements dels autres, e les unes fruites son pus du- rables que les autres.
13. Ah Jesu Christ Sènyer! Enaxí com 1 arbre qui renovella en .iij. coses, en fulla e en flor e en fruit, enaxí vos renovellàs 1 arbre on murís, ab tres coses: ab divinal essència, e ab la vostra natura humana, e ab la mort que prengués en ell. ^ 14. Laors e glòries e honors sien cone- gudes a vos. Senyor Deus, car per raó del pujament que la vostra sancta humanitat feu en la crou, se renovellà tot lo mon. *•( 15. E per lenclinament que Adam pare nostre feu a peccat, s envellí e sendureí en peccat lo coratge dels homens.
1 6. Ah Senyor misericordiós! Loat e grait siats vos, qui avets aúda membransa dels peccadors: car enaxí com vos avets posat en 1 arbre fruit, per tal que prena vida lo cors del home, enaxí posàs en 1 arbre de la sancta crou lo vostre cors, per tal que sia salvació e glòria de les nostres
j. A,C, no pogra viure home. — 2. M, quod homo curel de ets.
L. DE Contemplació 173
animes. »•< 17. Piadós Senyor! Enaxí com vos avets volgut que los aucells se deporten e s alegren cantant en les branques e en les rames dels arbres, enaxí volets que los homens s alegren cantant, davant la figura del sant arbre croat, en lo qual vos ploràs per nosaltres peccadors. 4( 18. Pacient Senyor! Enaxí com los aucells sajusten e s acosten enans al arbre on pus es fullat e flurit e ramat, e enans hi mou cascú sos lays e sos cants, enaxí se deurien los homens enans acostar a la sancta crou que a null altre arbre; e pus hi deurien plorar, on pus la veem tinta de sanc e de lagremes.
19. Beneyt J{ey de glòria! Lo pus noble vegetable e mellor qui anc fos creat, fo 1 arbre de la sancta crou, on vos fos marturiat: car aquell arbre fo en lo comensament cubert de verdor e de fulles e de flors e de fruits dousos e saborosos; e puxes en la fi, fo cubert c vestit de la vostra deitat e de la vostra humanitat, e fo tot banyat de sanc preciosa e de lagremes de vida. ^ 20. Per la gran noblea que fo en 1 arbre d on la vostra crou fo feta, son, Sènyer, ennobleits tots los altres arbres d on son fetes totes les crous qui representen la figura de la sancta crou preciosa. .'♦(21. E doncs, Sènyer, beneyts sien tots los arbres qui aquell arbre remembren als nostres ulls; e beneyts sien tots los homens qui denant les crous aoren e ploren e loen e beneexen vos.
22. Subirà J^ey de glòria! Enaxí com alcuns vegetables han major obs pluja que altres e han major mester a ésser laurats e cavats e pensats los uns que Is altres, enaxí, Sènyer Deus, lo vostre servu ha major mester la vostra misericòr- dia, que null altre hom, per so car sa culpa e sa descone- xensa es estada major en ell que en altre hom. ^ 23. Tant es, Sènyer, la mia natura aparellada a peccats, que a totes quantes maneres son de peccats està aparellada a reebre; e si més lynatges ni espècies eren de peccats que no son, encara sí cabrien en ma natura. « 24. On vos, Sènyer^ si
74
Ramon Lull
nojn visitats suvin c si no m enamorats de vos, sapiats que jo periré en la malea de ma natura, tot enaxí com la nau qui perex en la mar, per forsa d ondes e de tempestats.
25. Ah franc T{ey piadós, qui sots rememhrant dels homens qui en vos se confien! Enaxí com los vegetables son de natura que no poden viure menys daygua, enaxí lo vostre servu es de natura que ja no porà pervenir a vida vera, menys d amor ni menys de membransa de son salva- dor. <•< 26. Los vegetables, Sènyer, han natura que enaxí purícn murir per sobre abundamcnt daygua com per sobre defalliment: mas dels homens e de la vostra amor no es enaxí; car on més vos amen, e major es lur bonahuiransa e lur glòria. 4< 27. Car, on hom més ama vos, e més, Sènyer, vos aora e més vos honra e més vos servex. E doncs, segons que sa amor es gran en vos, sí es gran la eternal vida del home.
28. Celestial T{ey de glòria! Molt me maravell de mi metex, car jo veg alcuns arbres qui auràn belles flors e be- lles fulles e belles branques e bells fruits, e seran bones totes quantes coses aura en 1 arbre, so es a saber, les rayls c les fulles e les flors e la escorxa el fruit: e de mi, Sènyer, neguna cosa non es estada bona, car mos membres tots son corrumputs per peccats, e mes obres totes son vils, per companyia de vils homens. M 29. Vertader Senyor! So per que del arbre es bo tot quant es, sí es per so car aquella proprietat que vos li donàs, adones col creàs, aquella me- tcxa vos ha guardada e salvada e en altra proprietat no ses mudat: c so per que jo son esdevengut vil e àvol en ma persona e en mes obres, sí es per so car jom son tot èxit e camiat de la proprietat e de la natura en la qual vos me creàs, e he presa per accident altra proprietat e altra natura, per la cual jo son àvol en persona e en obra. »•< 30. Glòria e laor e benedicció sia a vos, Sènyer Deus, qui avets creats vegetables sobre la terra, los quals son a bellea e a ornament de la terra, enaxí com les esteles son a
L. DE Contemplació 175
ornament e a bellea del firmament: car enaxí com les este- les el sol e la luna ab lur resplandor illuminen lo firma- ment, enaxí los vegetables ab fulles e flors e fruits enbe- llecxen la fas de la terra; la qual bellea demostra la noblea de son Deu.
f Cap. 36. Com Deus ha creats los animals.
^E\l^ gloriós! Loat e beneit e honrat e servit siats vos, qui avets creats e fets los animals, dels .iiij. elements, e les animes d aquells avets creades de no res. 4< 2. On, beneit siats vos, Sènyer Deus, qui avets creat lo cors del animal en ésser substància corporal; e loat siats vos, car avets vulgut crear la anima del animal en ésser espiritual. 4< 3. Jlmorós Senyor! Amada e loada sia la vostra saviea, qui ha vulgut ordonar que lo cors humà reeba naturalment anima racional, e la anima racional aja natura de ésser en cors humà: e beneit siats vos, Sènyer, car avets vulgut que de ajustament de cors ab anima esde- vcnga ésser animal.
4. Reclamat e coit e honrat siats vos, Sènyer Deus, qui avets vulgut qne 1 anima del home aja ses vertuts natu- rals en potencia, dementre quel cors humà no es aparellat que la anima hi pusca aver ses vertuts en acció; e beneit siats vos, qui avets vulgut que con lo cors es aparellat e cumplit, e vos, Sènyer, volets que 1 anima aja ses vertuts en aquell cors en actu. ^ 5. Honrat Senyor! Beneyt siats vos, qui avets volgut que con la anima humana se partex del cors humà, que aja totes ses vertuts en acció, les quals vertuts avia en acció dementre era en lo cors. % 6. "Pode- rós Senyor! De vostra saviea es que vos vullats que les ani-
176 Ramon Lull
mes dels animals no racionals deperesquen e delesquen encontinent que son partents dels corses; car no seria raó, Senyen si romanien en ésser, après lo departiment qui es fet enfre lur cors el espirit.
7. Jlh Deus Pare, Senyor de tot quant es! Granea e franquea e paternitat sia coneguda a vos, qui avets creat home en tal disposició, que ab los .v. senys corporals es certificat de les coses sentides, e ab los .v. senys espiri- tuals es certificat en les coses entellectuals. % 8. Sanctetat e ensenyament e cortesia sia coneguda a vos, Senyor Deus, qui avets dada senyoria e honrament als homens sobre tots los altres animals; e beneyt siats vos, com avets dada cer- tea als homens, ' con sapien pendre vida dels animals e dels vegetables. »«< 9. La vostra saviea, Sènyer Deus, sia honrada e amada e loada; car vos avets vulgut que los animals in- racionals ajen plomes e pels e cabells e cuirs on se visten, per so car nos saben vestir; e avets vulgut que natura lur ministre en mamar ^'e en pellucàr, per so car ho han mes- tcr: e beneyta sia vostra saviea, qui ha vulgut que los fills dels homens sien aministrats a nudrir per lurs pares e per lurs mares, a qui avets dada raó con nudrir los sapien.
1 o. ^h poderós Senyor! Beneyt siats vos, qui avets creat mascle e fembra quax en totes les espècies dels ani- mals, e avets feta differencia en los animals, en formes e en colors e en cundits e en custumes. 3*k 1 j. Vos, Sènyer, siats temut e amat, per so car avets creades alcunes espè- cies d animals qui no son engenrats de mascle ni de fem- bra, e avets a cascuna espècie apropriades coses de les quals deja pendre vida. 4^ 1 2. Essencial Senyor! Sanctetat e bonea sia atribuida a vos, qui avets a cada espècie dels animals apropriats locs on estien; car los uns han custuma d estar en los munts e los altres en los plans, e los altres en los locs poblats e los altres en los locs erms, e los uns
i . M., quia dedisii industriam hominibus. — 2. A, en amar. — 3. M, in formis, colorihus, conditionihus et consuetudinihus.
L. DE Contemplació 177
estan en locs calts e los altres en locs frets e los altres en los temprats locs.
1 3. Excetlent J^ey de glòria! Gràcies e la ors e mercès sien fe.tes a vos, qui avets creat 1 animal racional de pus noble 'e de pus bella disposició que neguns dels altres animals; car la pus honrada natura e la pus ordonada e la pus noble es aquella dels homens, que no es neguna de null autre animal. 4( 14. Granea e dretura e benedicció sia coneguda a vos, Sènyer Deus, qui avets apropriades les natures als animals no racionables, segons que son mester a ésser humà; car lo bou avets creat per tal que hom nare,* e lo cavall avets creat per tal que hom hi cavalc, e 1 ase per tal que hom hi port fex, e lo cà e 1 astor per cassar, el moltó per vestir la lana e per menjar la carn, e axí de tots los altres animals. 4< 15. Beneyt siats vos, Sènyer Deus, qui creàs los uns animals salvatges e los altres domèstics, e los uns bons e los altres mals, e los uns animals avets volguts crear pus necessaris als homens que los altres.
1 6. Sènyer ver Deus, qui endressah tos erranh en via de veritat! Beneyt siats vos qui avets creades les aus en tan bona disposició que poden anar volant per laer, a amunt e a avall, on se volen. On, lo vostre servu vos prega, Sènyer, qui li fassats tanta de gràcia que d aquests locs jusans pusca pujar en los locs subirans, e que sia en presencia de la vostra beneita divinitat. *4( 17. Jlh Pare celestial! Jassía que lo voltor sia major que negun ocell, per tot assò no roman que ell no sia lo pus àvol ocell el pus leg el pus sutze: on, gran paor he, Sènyer, que mos peccats no m fassen ésser semblant al voltor; car ja sia so que hom aja mellor ésser que negun altre animal, per tot assò no roman que hom peccador no sia pus vil e pus leg e pus sutze que nulla autra creatura. »•< 18. Piadós Senyor! Con sia cosa que vos majats creat en ésser humà e majats fetes moltes de
I. A, nobla (passim). — 2. M, nam boveni creasti bomini ad arandum. CoNTEMPLAcio-l-12.
178 Ramon Lull
gràcies, prec vos que us placia que jo no csdevenga per males obres de pus vil condició que neguna de les altres creatures.
1 9. Vos, Senyor Deus, qui soh perdurable per tolf temps, sabets que lo bon maestre, com ha feta alcuna obra qui sia bona e bella, que la sua obra dona laor delí; e on més se demostra bella e bona, mellor mostra aquell qui la ha feta.' On, con nos vejam tants animals e vejam aquells tam bells e tam bons e tan diverses en formes e en proprietats, po- dem conexer en ells la autea e la noblea d aquell senyor qui Is ha creats e fets. »♦( 20. CumpUt Senyor, ple de tots bens! Enaxí com les aigües senderoquen dels locs alts e s este- nen per los plans e devallen en los locs bays, enaxí nosal- tres per tots los locs de les terres veem animals bells e bons e molts. On, la vista que nos avem delís, nos repre- senta que dejam dar laor e glòria de vos, per tots los locs on los animals son vists: e totes les ores que ells son vists per los homens, son amonestats los homens d amar e hon- rar aquell qui Is ha creats ni fets. >•< 2 1 . Com vos, Sènyer Deus, dejats ésser loat e amat per tots los homens, e en totes les ores dels dies e de les nits hom sia tengut de loar vos, ^com pot ésser que los homens han cura de nulla au- tra laor si no de la vostra? ni com pot ésser que les grà- cies que jo deuria fer a vos, se tarden tant a venir en mon cor ni a venir en ma boca?
22. Amable Senyor, ple de dousa misericòrdia e amor vertadera! Vos sabets bé que con I ome enamorat veu los misatges del senyor que molt ama, que molt salegra de la vista d aquells, e es li semblant que aquells sien los pus bells misatges els mellors * que neguns altres misatges. "¥, 23. Si jo, Sènyer, fos bé enamorat de vos, con jo veg los animals, los quals me son misatges de la vostra bonea, jom deuria alegrar de lur vista e de lur bellea e de lur bonea. <•( 24. E en so, Sènyer, que jo nom alegre en la vista de
1. A, feita. — 2. M, pukhríores et metiores nuncios.
DE
Contemplació 179
Ics creatures que vos avets creades, conec que no son bé enamorat de vos. On me do gran maravella, Sènyer, com pot ésser que un hom sia pus enamorat duna fembra, qui es cosa creada e es cosa qui ha fi e comensament, que jo no son enamorat de vos, qui sots mon creador e mon se- nyor, sens fi e sens comensament.
25. Oh vos, Sancta Trinitat, on nex e diriva tota veri- tat! Si les bèsties son bèsties per so car no han raó, no es nuIJa maravella; car aital ses lur natura, per so car vos no avets dada a elles raó. Mas con jo sia bèstia esdevenguda en ésser bestial per so car no vull usar de la raó que vos m avets dada, per assò es, Sènyer, gran maravella con son bèstia, car nom vé de natura que bèstia sia, en so que son en ésser humà. 4< 26. Tota creatura qui do laor a cosa fini- da generant e corrompent, e sublida de dar laor de son creador e de son senyor, es, Sènyer, bèstia e menys de bèstia. ^ 27. On, con jo, Sènyer, sia aquell qui no ha tant loat ni amat son creador com ha amades c loades les crea- tures, tenc me per orb e per menys de bèstia. On, con des- conexensa maja fet esdevenir en tan vil estament, prec vos, Sènyer, quem donets conexensa per la qual torn en estament de gràcia e de vertut.
28. Misericordiós Senyor, ple de tota cortesia! Si no fos per so car vos avets ordonades totes coses, quax raó fora que los animals racionals fossen tots sobjugats e sotsmeses als animals no racionals: e assò per so car los homens sixen accidentalment de lur natura e meten se en natura de pec- cat; e los animals no racionals no sixen de la natura en que vos los avets naturats. »f< 29. Los homens, Sènyer, qui en lurs obres son per peccats esdevenguts peccadors, son pus vils que los animals no racionals; car 1 animal no racio- nal, jassía so que no us conega, al menys no us desama ni us desservex; el home peccador ni us vol conèxer ni amar ni servir ne obeir; enans vos desservex aitant com pot. "♦( 30. JTh subirà Senyor! Pus que los homens síen axí vils
8o Ramon Lull
creatures per peccats, e axín síen ensutzats e enpudcíts' tots los plans e tots los munts de les terres, obs es, Sènyer, que la vostra gran misericòrdia devall enfre nos, e quens purific ens nedeg de nostres culpes, e quens do membransa de la vostra sancta passió, per tal que siam amadors de la vostra beneyta essència divina.
Ç Cap. 37. Com Deus ha creats los àn-
gels.
co-
^^^^H Deus amorós, cumptit de totes forces! En lo ?tew^/J íTi^nsament, con vos donàs ésser a les creatures, l^Ss^^ vos volgués crear sustancies espirituals, les quals sustancies volgués que fossen inmortals e no corrompa- bles; c encara volgués que hom no les pogués veer, per tal car no son substàncies avents corses. 4< 2. Aquestes substàncies espirituals entenem, Sènyer, ésser àngels, los quals àngels creàs de no res, en un temps e en un mo- ment, enaxí que negun àngel no fo creat enans que altre. <♦< 3. Adorat e amat e honrat e servit siats vos, Sènyer Deus, con vos plac crear los àngels axí belles creatures e axí bones e axí ivassoses e axí ésser en subtil substància,- que ells no occupassen loc, ni les coses corporals nois po- guessen vedar ni embargar loc.
4. Senyor fort, sobre tots poders poderós! Beneyt siats vos, qui avets creats los àngels ab forma essencial no de- partable; car per raó de la forma que avets creada en cas- cun àngel, son esdevenguts los àngels individuus, enaxí que la un no es lautre, axí con Sen Michel qui no es Sent Gabriel. ««< 5. Gloriós Senyor! En so que nosaltres entenem cascü dels àngels avent forma invisible, * entenem que la
i. M, conspurcati et delurpati. — 2. A, invisibla.
L. DE Contemplació i8i
forma de caseu cove estar en sobject invisible; car nulla forma no pot estar menys de sobject: car si forma no es- tava en sobject, no puría caer individuitat en la cosa qui seria avent forma. On, con los àngels sien individuus, co- ven se de necessitat que forma angelical aja sobject en que estía. 4< 6. Honrat Senyor! Per so car nos entenem que forma angèlica cove ésser en sobject, apercebem entellec- tualment que a ésser cosa angelical cove tres coses: la una es forma, la altra es sobject en que la forma està, lautra es la conveniència e la conjunccio qui es enfre la forma e son object: la qual conveniència es proprietat qui es enfre 1 sobject e la forma, con la forma estía en sobject e con lo sobject aja forma.
j. Ah franc T{ey dels reys! Laor e glòria e vertut sia coneguda a vos, qui avets creat 1 àngel en tres coses, e avets volgut que les tres coses síen una substància simpla angelical, sens nulla composició elemental. ^ 8. Sanctetat e forsa e vertut sia coneguda a vos, Sènyer Deus, qui avets tanta de saviea que sabets e conexets cascuna de les tres coses qui son una substància angelical: car vos sabets que es la cosa qui es en 1 àngel forma, e sabets que es lo sob- ject e la proprietat, e la conjunccio damdues ixent. On, loada sia vostra saviea, qui totes coses sab e conex; e la nostra sciencia sia poc preada, a qui la conexensa d aques- tes .iij. coses està amagada. ^ 9. Paternitat e vertut sia donada e coneguda a vos, Sènyer Deus, qui en la vostra glòria revelats als vostres amics aquestes tres coses qui fan un ésser angelical; íes quals avets amagades als homens en aquesta vida temporal.
1 o. Lo vostre gran poder, Sènyer Deus, molt es gran e molt es noble, car vos avets creats los àngels enfre dos térmens: la un es enfre terme de gràcia, e lautre enfre terme de defalliment de gràcia, so es privament de gràcia: e per aquests dos térmens volgués que los àngels aguessen franca volentat, adones con los agués creats; car per lo
i82 Ramon Lull
terme de gràcia avien occasio a voler bé, per so car terme de gràcia es en ells 1 ésser que vos lur donàs; e per lo terme de defalliment de gràcia avien occasio de fer mal, per so car terme de defalliment de gràcia es la natura qui tornaria a no ésser, si sostenguda no era per gràcia en ésser. ♦( i i . Los àngels, Sènyer, qui saclinaren a anar per lo terme de gràcia, aquells volgués benahuyrar de la vostra glòria, per so car no anaren per lo terme de defalliment de gràcia, e confermàs los en estament que tota ora anassen per lo terme de gràcia: on, per raó d aquesta confermacio, son esdevenguts àngels: e los àngels qui volgren anar per lo terme on defall gràcia, aquells volgués que fossen dia- bles, per so con saclinaren al terme qui ha esguart a no ésser, e no volgren anar per lo terme qui ha esguart a ésser. On, per assò car ells feeren aital via, caegren en culpa; per la qual culpa los confermàs a ésser diables perdura- blement, en so que Is confermàs en estament en lo qual infinidament anassen per lo terme on ha defalliment de gràcia. 4( 12. La vostra gràcia, Sènyer Deus, fo molt gran en aquells àngels qui quax sempre que Is agués creats,' comensaren a amar e a honrar vos, e sempre conegueren vos ésser lur senyor e lur creador; e lo defalliment de gràcia qui fo en los demonis fo molt gran, adones con peccaren; car ells, quax sempre que vos los agués creats, sempre agren esguart *a amar sí meteys més que vos, e sempre volgren pujar honor e honrament delís meteys sobre la honor el honrament qui pertany a vos.
1 3. Gloriós T^ey de glòria! Con los àngels agués creats els agués dada libertat de vos aorar e amar axí com a senyor, aquells qui amaren vos e aoraren vos, e vos, Sènyer, los confermàs en aquell estament: lo qual estament fo, Sènyer, servitut virtuosa de vostra laor e amor de vostra bonea; e confermàs los en tal manera ^e en tal vertut, que
1. M, in atigetis qui quamprimüm eos creasti. — 2. M, stafim habuerunt respcctum. — 3. M, et confirmasti eos tati moJo.
L. DE Contemplació 183
no pogucssen aver moviment de peccar. »•< 14. Los àngels, Sènyer, qui peccaren quax sempre que vos los agués creats ' els agués dada libertat de fer bé o de fer mal, obstinats foren aquells en lo estament que ells meteis se represeren, * lo qual estament fo via de peccat; e per la lur obstinació levàs delís dons de gràcia: on aquests àngels aitals son los demonis, qui son en estament de fer mal, sens nulla liber- tad de fer bé. >♦( 15. En so, Sènyer, que vos avets confer- mats los àngels en estament de gràcia, son los àngels sin- tents la proprietat qui cau en ells per los dons de gràcia; 3 e aquesta proprietat es tan fort sentida en cascü dels àngels, que destruu e mortifica la proprietat que Is àngels auríen, segons la natura de lur defalliment qui diriva de no ésser; e los demonis, per so car son confermats a fer mal, senten en ells meteys la proprietat qui vé del segon moviment; lo qual vé de no ésser accidentalment, e per aquest sentiment han moviment a fer mal, per so car no han sentiment de la proprietat qui vé per los dons de gràcia, per la qual es sentit moviment a fer bé.
16. Oh Senyor loat e amat e coit e beneyt! Vos sots aquell qui confermàs los àngels en ésser angelical, e vos sots aquell qui lus donàs parays, per ésser loc en lo qual fossen amadors e loadors e servidors de la vx)stra excellent essència. M 17. Dreturer Senyor! Vos sots aquell qui desem- paràs los demonis en ésser diabolical e gitàs aquells de paraís, e volgués ells enderocar en los inferns, per tal que aquells inferns fossen locs en los quals aguessen pena per- durable. ^ j8. Glòria e vertut e benedicció sia a vos, Sènyer Deus, qui avets promès als homens catòlics los locs dels quals '♦enderoquàs los demonis. On vos, Sènyer, avets promès aquells locs als homens justs, per raó de les bones obres que ells fan per amor de vos: car enaxí com los
1. M, quamprimüm eos creasti. — 2. M, in statu quem ipsi sihi assumpse- runt. — 3. M, ideo sentiunt proprietalem qux est in eis per dona gralix. — 4. A, los locs de quals: M, ioca ex quibus prxcipiíasti dxmones.
184 Ramon Lull
demonis perderen paraís per peccat, enaxí vos volets quels homens ajen parays per mèrit de bones obres.
19. Senyor gran, maraveílós, honrat! Los demonis, enans que fossen obstinats en ésser diabolical, no peccaren mas una vegada tan solament; e per aquella vegada foren conobstinats a ésser diabolical. ' On, con jo, Sènyer, aja peccat tantes de vegades contra vos, bé es raó que sia punit a greus penes; encara que lo demoni no peccà si no en una substància espiritual, e jo he peccat en substància corporal e en substància espiritual, en so que he peccat en quant son cors e en quant son anima. *>•< 20. Jlh Senyor vertader, dreturer en tots fets! Con jo sia esde vengut pecca- dor, idon sesdevendrà assò, que jo posseesca lo loc del qual lo demoni es desposseït per peccat, ni qual cosa serà aquella qui pujarà mi a la cadira de gràcia en la qual sec lo demoni, enans que peccàs?^^^ 21. Certa cosa es, Sènyer, quel vostre servu no porà ja pervenir a la glòria quel demoni possçía ans que peccàs, d entro ques mut de vicis en vertuts, àb les quals vertuts am vos e servesca vos, de tots sos poders e de totes ses forses.
11, Sanctetat e gràcia e benignitat sia coneguda a vos, Sènyer Deus, qui avets dada tanta de vertut e tanta de benignitat als àngels; car per la gràcia e la bonea que avets posada en ells, son amics nostres e son ajudadors nostres en nostres cuites e en nostres tribulacions. >•< 23. Gran io, Sènyer, la gràcia que vos nos feés en so quens donàs los àngels per ministres e per ajudadors; car ells nos ajuden en les temptacions quens fan los demonis, e ells nos donen conexensa dels engans e de les falsies^ quins fan los diables. 4< 24. Tants son, Sènyer, los demonis e tant son plens de mals e tanta han de volentat e de certea a fer mal, que nos nons pógrem estar de fer mal per nos meteys, menys
1. M.,fuerunt confirmati in esse diaboUco. — 2. M, in quantum sum cor- pus et anima. — 3. M, et quis exaltabit me ad sedem gratix, in qua sedit dx- mon, antequam peccaret? — 4. M, de fraudihus et fatsitatibus.
L. DE Contemplació 185
de la ajuda que vos nos fets'e de la ajuda quens fan los àngels.
25. Oh vos, Sènyer Deus, qui acorrets ais cuitats e qui salvats tots aquells qui us volets! Perdurabletat e vertut sia coneguda a vos per tots temps, qui avets creat mi en aquest temps, e nom creàs en aquell temps que creàs los demonis; car si vos creassets mi en aquell temps que creàs ells, e quem aguessets creat en ésser angelical, fort bé sé, Sènyer, que jo fora esdevengut lo pus mal demoni el pus vil de tots quants son. >K 26. Car noy ha wz\g\xX,- Sènyer, ajuda d àngels, ni escriptures de prophetes, ni amonesta- ment de religiosos, que jo sia hom estat de bona vida; enans, jassía so que los àngels man ajudat els religiosos man preicat, no roman per so que jo no sia esdevengut lo pus mal home el pus peccador de tota esta ciutat e de totes mes encontrades. 3 >|< 27. On, per so con vos, Sènyer, m avets creat en ésser humà e m avets creat en aquest temps, vos fas gràcies e mercès, per so car nom creàs ensems ab los demonis: car jassía so que ara sia hom peccador e ple de vicis, no roman per tot so que encara la vostra misericòr- dia e la vostra pietat no pusca denejar mij-^dementre son en esta present vida.
28. Misericordiós Senyor, graciós, ple de vertufs! Grans son les gràcies e les mercès que us deven aver los homens; car si los homens son creatures vostres, sís son, Sènyer, los demonis: e si los demonis peccaren, sís feéren, Sènyer, los homens. í On, con vos volgués venir en est seggle per re- crear la natura humana, molt encarregàs 1 ome a amar vos, per so car lonràs sobre la natura angèlica, en so que no volgués recrear los demonis. ♦< 29. En tot quant vos avets creat ni fet, en tot ha, Sènyer, gran raó; car per so car lome es de frèvol natura e es leuger a enganar^e es apare-
1. M, sine tuo adjulorio. — 2. M, J^on enim profuit. — 3. M, totius hujus civilatis et omnium confinium ejus: P, perverstus quam aíiquis notus meus. — 4. M, potest me mundare. — 5. M, eliam peccavimus nos. — 6. M, et est fa- ciliter deceptihilis.
i86 Ramon Lull
llat a peccar, per assò misericòrdia e pietat vos feu encar- nar en nostra dona Sancta Maria, per tal que restaurassets la natura humana, qui per sa frevoltat era caúda en peccat. ^ 30. Oh Senyor Deus, franc, ple de mercè! Lo vostre servu vos aora e us reclama e us fa gràcies, en so que vos li avets dada gràcia que ha acabada aquesta distinccio: e confia s en vostra vertut que li do forsa e poder con pusca acabar les autres distinccions, a honor e a glòria de son Senyor Deu.
0W
De la XI' distinccio qui tracta de la Ordenació divina.
Ç Cap. 38. Com Deus ha or donat aquest seggle.
H "Deus, Pare e Senyor de tot quant es! Glòria c laor e vertut sia coneguda a vos per tots temps, qui avets ordonat tot lo mon en gene- HSàs ^^^' car vos avets ordonat lo firmament en so que ordenadament se mou, e ordonadament los corses ce- lestials han acció sobre los corses elementals. "¥, 1. Honra- ment e noblea sia atribuïda a vos, Sènyer "Deus, qui avets ordonats los quatre elements en lur simplicitat e en lur composició; car en lo ordonament que vos avets posats los clements, es demostrada la vostra gran saviea el vostre gran poder. 4< 3. Vos, Sènyer, siats amat e beneyt, qui avets ordonat que temps sia en ordonacio; lo qual temps avets devesit en .iiij. temps del any: en ver e en estiu e en au- tumne e en ivern. On, aquesta divisió es esdevenguda per la forsa e 1 acció que vos volets que los uns elements ajen en un temps, major que en altre; car per so car los cle- ments se contrariejen, son les calors e les plujes els vents e les fredors els trons els lamps e les fruites e les sements. 4. Senyor forts, amable! Divinitat e senyoria sia cone- guda ésser en vos, qui avets ordonat que sobre la fas de
i88 Ramon L ULL
la terra sícn vegetables; los quals vegetables avets orde- nats ab fulles e ab flos e ab branques e ab fruits: car los vegetables son ornaments de la terra e son vianda dels animals, per la qual vianda viuen aitant com plaer es vos- tre. >•< 5. Gran misericòrdia feés, Sènyer Deus, con vos plac crear los metals; car per la creació d aquells ordonàs lome com pogués viure en est mon; car ab lo ferre dola les fusts e laura les terres, e ab laur e 1 argent compra e ven, e ab la sal asabora les viandes. « 6. Loada e honrada sia, Sènyer Deus, la vostra saviea, qui ha ordonats los animals en molt bella disposició e ordonacio; car vos avets deveít los ani- mals en diverses espècies e en diverses formes e en diver- ses qualitats e custumes: car los uns animals fets viure en les aigües e los altres en la terra, e los uns fets viure de les herbes e los altres volgués que vivissen de los altres, e los uns animals estan per los boscatges e los altres estan per los munts e per los plans.
j. Eternitat e sanctetat e forsa e virtut sia coneguda a vos, Sènyer Deus, qui avets creades totes les creatures en tan gran ordonacio, que totes son ordonades a ser- vir home, e totes han lurs proprietats en servir home. ^ 8. Molt avets honrat, Sènyer, home, en so que 1 avets ordonat a amar vos e a honrar vos e a ésser sotsmès als vostres manaments; e tot assò avets ordonat en lome per tal que home conega e aperceba ordonadament la vostra gran bonea e la vostra gran noblea. 4( 9. En so, Sènyer Deus, que vos avets ordonat que totes les creatures si en a servici dome e avets ordonat que home sia a servici vos- tre, se seguex que totes quantes coses son creades, son creades ordonadament, per tal que vos, Sènyer, siats hon- rat e servit per elles.
1 o. Ajudable J{ey de glòria! Eternitat e infinitat e fran- quea e mercè conegam ésser en vos, qui avets ordonats los homens en diverses oficis e en diverses mesters; car vos avets ordonat que síen clergues per observar la fe e
L. DE Contemplació 189
per dar bons exemplis als homens e per preicar los homens e per sacrificar e per aorar vos. Encara, Sènyer, avets or- donat que sien reys per tenir justicia c per esquivar los mals e per espaordir los homens qui nos volen lexar de fer mal per amor, e lexen sen per paor. 4( 1 1 . EnciVa avets ordonat, Sènyer, con sien cavallers, per tal que sien ajuda- dors dels reys con pusquen tenir justicia: encara avets or- donat con sien mercaders, per portar les coses duna terra en autra, per tal que hom aja abas.tament de totes coses: encara vos avets ordonat con sien lauradors e fusters e sa- baters e ferrers, e axí de los altres mesters; car per aquests officis e per aquests mesters es ordonada la vida del home. «K 12. Loat e beneyt e coit e servit siats vos, Sènyer Deus, qui avets fet matremoni de home e de fembra, per tal que fassen fills e filles, per los quals se observen es tenguen los officis els mesters en ésser.
j 3. Senyor ver Deus! Forsa e vertut e glòria e bene- dicció sia coneguda a vos, qui avets ordonat que hom viva e muira en aquest mon: car per la vida que Is homens pre- nen en est mon e per la mort, son ordonats a ésser feta multitut, en glòria, de molts homens, los quals en glòria sien amadors e loadors de la vostra gran bonea. 4< 14. Glò- ria e laor sia a vos, Sènyer Deus, qui avets ordonat com home sia en est mon sà e malaute, e ric e pobre, e alegre e trist, e pèc e savi. 4< 1 5. Humil Senyor! Per totes aques- tes coses que vos avets ordonades en los homens, son los homens ordonats a guaanyar mèrit de glòria o de pena: e si aquestes coses damundites no caiguessen en home, no fora home ordonat a posseyr glòria.
1 6. A vos, Sènyer Deus, qui sots forsa e confort e ajuda dels cuitats, sia donada tota laor e tot honrament, per so car vos avets ordonat aquest mon a esguart del altre seg- gle: car si lautre seggle no fos en ésser, ja no fora aquest seggle ordonat, enans fora desordonat. 4< 1 7. Car, Sènyer, lordonament que aquest seggle ha, noi ha per esguart ni
i^o Ramon Lull
per entcncio de sí, que ell sia ordonat; enans la per tal que lautre seggle sia ordonat. On per assò, Sènyer, avets vos vulgut que los homens esdevenguen en ésser en aquest mon, e avets vulgut que ajen franca volentat a fer bé o a fer mal, per tal que ajen mèrit de bé o de mal. ^ 18. On, per aquest ordonament aital que vos avets posat en los homens, es ordonat, Sènyer, que con lom ix d aquest mon, que atroba en lautre, guaardó, segons que en aquest mon aura fet: e per so ordonadament ic vé lome en ésser: e ordonadament ic ix, segons 1 ordonament del autre seggle; c ordonadament entra lome en lautre seggle, adones con ix d aquest.
1 9. Vos, Sènyer Deus, qui sots confort e ajuda dels cui- tats, siats amat e loat e honrat; car vos avets ordonats los homens per vostra saviea e per vostra benignitat, e los demés homens se son desordonats per lur gran oradura e per lur gran peguea. ' 4í 20. Car, Sènyer, ^on son los cler- gues qui fassen so per que vos los avets ordonats? ni on son los reys qui tenguen justicia en la terra? ni on son los cavallers qui sien ajutoris a veritat? ni on son los merca- ders qui compren ni venen ab veres paraules? ni on son, Sènyer, los homens qui usen de null mester axí com es or- donat que usar ne dejen? >•( 21. Beneyt siats vos, Sènyer "Deus: car los demés homens* son corrumputs e èxits dor- donacio e de veritat, per raó del desordonament qui cau en ells, per so car lome ha més esguart a sí metex que a son pruxme.
22. Humil T^ey dels reys e Senyor dels senyors! Sanctetat e benedicció sia coneguda a vostra ordonacio, car delia son dirivats e èxits tots los bens e totes les vertuts qui son en los homens; el desordonament qui es caut en los homens es vengut per accident; lo qual accident es nat e dirivat del segon moviment e de la entencio desordonada. >•< 23. Car
1 . M, et plerique se in ordiu arunt, per suant magtiam stuttitiam et amen- tiam. — 2. M, quoniam pturimi homines.
L. DE Contemplació 191
per so, Sènyer, con los homcns van per lo segon moviment e per so car han entencio desordonada, per assò son, en qualque mester se síen, desordonats; e per la desordona- cio en que son, son los uns als altres enganadors e traydors e enemics. «< 24. On, beneyt siats vos, Sènyer Deus: car vos avets posats los homens en diverses mesters e en diverses oficis per tal que los uns sajudassen ab los altres: e los homens, per peccat, en cascú dels officis e dels mesters son enganables los uns als altres.
25. Oh gloriós Senyor, qui vivificats e fortifica ts los cafè- lics! La ordenació que vos avets posada en les creatures, no son ulls qui bastassen a veer ella, ni son orelles qui la poguesscn oyr, ni son boques qui la poguessen nomenar, ni no es enteniment qui la pogués entendre, ni no es cor qui la pogués pensar. *•< 26. Enaxí, Sènyer, com los homens no han poder de compendre la ordonacio qui es per vos feta en lo mon, enaxí los homens no han poder de veer ni d oir 'ni de parlar ni de cogitar lo desordonament qui es en los homens: car alcuns dels clergues, Sènyer, per una poca de sabor* se ixiràn de lur regla, e alcuns de los reys per una poca de moneda se corrompen en lur sentencia; e assò metex fan, Sènyer, en tots los altres mesters e officis; car fort poca de occasio los gitarà de regla e los metrà en desordonacio. 4< 27. Tota glòria e tota bonea e tota vertut sia donada e coneguda a vos, Sènyer Deus, qui avets ordo- nades totes quantes coses son en ésser; e tota frevoltat e tota mesquinea sia donada e coneguda als homens, per so car en tot quant es creat ni fet usen desordenadament.
28. Oh Senyor maraveílós, honrat! Jassía so que los homens sien desordonats en lurs obres, ^qui es qui pogués desordenar neguna de les vostres obres, ni puría desorde- nar so que vos avets ordenat? »•< 29. Amorós Senyor! Del ordenament que vos avets posat en les creatures e del des- ordonament que nos avem en so que fem, ix altra ordona-
j. A, duir. — 2. M, pro una parva dctectatione.
192
Ramon Lull
cio; la qual ordenació es, Sènyer, aquella ordonacio qui cove ésser en lautre seggle; la qual es entellectualment entesa segons esguart de la vostra saviea e de la vostra misericòrdia e de la vostra justicia. << 30. Car per lordo- nament qui es, Sènyer, en lautre seggle, son los bonahui- rats gloriejats en glòria, per so car estegren ordonats en est seggle; e los peccadors son turmentats en foc perdura- ble, per so car sixiren, en aquest seggle, de la ordonacio qui es feta en est seggle per gràcia divinal.
Ç Cap. 39. Com Deus ha ordonat lo cors del home.
\ H Dews loaï, gloriós! Amat, honrat, obeyt, beneyt
L| siats vos, Sènyer, qui avets compost lo cors humà S^ dels Jiij. elements, e avets volgut que aquell cors sia ordonadament creat. <♦( 2. Car vos, Sènyer, avets creades en cors humà .iiij. humors: còlera e malenconia e fleuma e sanc; e aquestes .iiij. humors avets volgudes posar en home, per tal quel home aja volentat de menjar e de boure e aja natura com pusca viure segons latemprament de les humors. ^ 3. Verinós Senyor, ple de mercè! Vos avets ordonat lo cors humà ab quatre potencies, les quals son apetitiva e retentiva e digestiva e espulsiva; e per aquestes .iijj. potencies viu lome: car si no era la apetitiva, no vulría hom menjar; e si no era la retentiva, no tendría la vianda tro fos digesta; e si no era la digestiva, no stendría la vianda per lo cors; e si no era la espulsiva, no exiría del home la grossa matèria, la qual no es bona a donar vida al home.
4. Oh Senyor dels senyors e Pare dels pares e Sant dels sants! Vertut e glòria sia a vos, qui avets posat en cors
/. DE V-ONTEMPLACIO I 93
humà ulís per vcer Ics coses clementadcs; car ab los ulls veu hom les formes e les diversitats, e ab los ulls es hom certificat per los locs e per les carreres per les quals ha hom volentat d anar. *•( 5. Per so con hom veu, ha cone- xensa, Sènyer, dejs animals e dels vegetables, e per la vista qucl home ha delís, acosta a sí metex los vegetables els animals que ha mester; e per la vista se lunya hom aquelles coses qui son noables. ^ 6. Amorós Senyor, ple de mercè! Vos donàs a mi ulls per veer les creatures, per tal que jo us loàs c us beneys en elles: e jo, Sènyer, per so con he aorbada la mia anima de veritat, he aorbats los meus ulls corporals 'e hels gitats d aquella ordonacio en que vos los posàs en mi: car vos m avets donats ulls per guardar en vés lo cel, donant glòria e laor de vos; e jo, Sènyer, he encli- nats mos ulls en vés la terra, ublidant la glòria e la honor de mon Creador e de mon Deu.
7. Jíh Senyor misericordiós, on es tota veritat e tota mise- ricòrdia! Amat e servit siats vos, car vos avets dades orelles al home per tal que oya los lenguatges e per tal que oya vous^e per tal que sapia entendre e saber les differencies dels lenguatges e de les vous. On, beneyt siats vos, Sènyer, car per tal con los homens han oyment, saben comprar e vendre, e saben donar e demanar e denunciar e amonestar. »•< 8. Piadós Senyor! Vos avets volgut que los homens ajen orelles ab que oien, per tal que pusquen oyr lo vostre gran poder e lo vostre saber e la vostra justicia c la vostra gran misericòrdia e totes les altres vertuts qui son en vos; car per aquest oyment que ells han de les vostres vertuts, aperceben los homens vos ésser subirana bonea e subirana perfecció. 4< 9. Humit Senyor! Si vos avets donades orelles al vostre servu per tal que pusca oyr les noblèes qui de vos deuen ésser recomtades, lo vostre servu, Sènyer, ha girada sa cara a oyr les vanitats mundanes e a oyr les
I . M, ífuia privavi meam animam veritate, excxcavi meos oculos. — 2. M, ut audiàt idiomata ei voces.
CONTEMPLACIO-I - 1 3.
194 Ramon Lull
vies de peccats, e no ha volguts oyr los homens qui la vostra noblea recomten, ni ha volgut oyr los homens qui demostren la via per que hom pervé a durable vida.
I o. Benigne Senyor, ple de Ma sandefat e de tota no- hlea! Pregat e reclamat e remembrat siats vos, qui avets dat gustament a cors humà, per tal que senta sabor e amargor en les coses que menuga; car per aquest sentiment que los homens troben en les coses que menuguen, volen los homens menjar, e esquiven a menjar les coses amargo- ses e volen menjar les coses dolces. «{ i i. Conexent J{ey de glòria! Beneyt siats vos, qui avets volgut que los homens ajen boques ab que parlen e ab que loen e honren lur Creador e lur Senyor Deu, e ab que demostren per pa- raules la volentat de lur cor. % i 2. Pobretat de valor e de saber e de saviea sia coneguda a mi, Sènyer Deus, car la mia boca no ha dada laor ni glòria ni honrament de vos, enaxí com se pertany; enans he loades aquelles coses de qui nos tanyía que laors ne fossen dites: e la mia boca no ha denunciades les veritats de ma pensa; enans deya lo contrari d aquelles coses en que pensava e que volia.
13. Jlh Senyor sant, vertuós, qui sots salut e salvació dels homens! Tuit amem e loem vos, qui avets ordonat que lo cors humà sia sensible de calt e de fret, e de fam e de set, e de sanitat e de malautía, e de treball e de repòs. *•< 14. Car per aquesta sensibilitat, Sènyer, que vos avets posada en los homens, son los homens ajustants ab les fembres; ' e per la sensualitat que han de fret, volen anar vestits, e per la sensibilitat volen vetlar e durmir e volen draps blans ^e volen esquivar nafres e colps. %{ 15. Piadós Senyor! Con vos ajats posada en mi raó per tal que jo tinga mon cors ordonat per ella, e jo, Sènyer, he desordo- nat tot mi; e so per quem son desordonat, sí es per so car tots mos dies he mesos en vans sentiments e en sutzes e en plens de peccats.
j. M, sunt masculí accedentes ad fxminas. — 2. M, molles pannos.
L. DE Contemplació 195
1 6. Oh vos, Sènyer Deus, qui sahets totes coses! Lo vostre servu vos reclama e us loa e us beneex, per so car vos avets dat al home odorament, per lo qual ha estrument ordonat a sentir les olors ' de les flors e dels fruits qui son engenrats en los vegetables. <♦( 1 7. Car per les suaus odors, Sènyer, que los homens senten e odoren, vivifica la anima el cors humà; e per les odors que los homens senten c odoren, salegren los homens e sesbaudexen,*en lo temps de la prima vera (sic) con los arbres adúen fulles e flors e fruits e belles colors. "¥> 18. Si vos, Sènyer Deus, avets ordonat odorament al home per tal que sia odorant les bones odors, lo vostre servu es aquell qui no ha volgut odorar si no les orrees e les sutzetats^qui son en peccat: car tant son mes narils, Sènyer, estades plenes de sutzetats, que enaxj com lo porc qui no sent la pudor del fems en lo qual té son morro, enaxí jo no he sentida la pudor de peccat, per raó de la gran perseveransa que he aúda en desconexensa de mon Deu.
19. Vertuós Senyor, creador, sabedor e governador de totes creatures! Gràcies e mercès a vos, Sènyer, qui avets dades al home mans, per les quals pusca obrar obres ne- cessàries a son viure; e beneyt siats vos, Sènyer Deus, qui avets dades mans als homens, per tal que les léven en vés lo cel, demanants a vos perdons e dons de gràcia e de misericòrdia. 4^ 20. En so que vos, Sènyer, avets dades mans al home, es lome poderós darar e de cavar e de dòlar '♦e de bastir cases e de menjar e de boure e de vestir e de despullar e de almoynar^c de fer tot so que li es necessari. 4< 21. A vos, Senyor Deus, sia donada honor e glòria e honrament, per so car avets, de no ésser, aduites coses en ésser, ^ per les quals sots amat e servit: e lo vostre servu, Sènyer Deus, sia aontat e avilat e reprès, per so car
I. Olors (sic), y en la linya sjguent, odors. — 2. M, homines íxtantur et recreantur. — 3. M, fceditates et spurcitias. — 4. M, potest arare et fodere et dolare. — 5. M, et dare eteemosytias. — 6. M, quia de noti esse deduxisti res in esse.
196 Ramon Lull
les sues mans no han untades ni sanades les nafres dels pobres qui per amor de vos demanen, ni les mies mans no han despullat mon cors de vestirs e que Is ajen donats als pobres, ni no han levades les viandes davant ma boca e quen ajen sadollats los pobres.
11. Santa Trinitat en unitat e una Unitat en trinitat! Tota forsa e tot poder sia conegut a vos, Sènyer Deus, qui avets donat a home cor, per amar e per honrar vos, e per tal que sia loc on vos siats cogitat e amat e desijat, e on sia obeit tot so que per vos es volgut ni manat. ^ 23. Glò- ria e mercè e benedicció sia coneguda a vos, Sènyer Deus, car per so car avets donat cor per amar, son esdevenguts homens justs e homens benahuirats, en so que en lur cor vos amen e us aoren e us mercejen; e en lur cor, Sènyer, no lexen habitar altra cosa si no vos. »♦< 24. Con vos, Sènyer Deus, ajats donat al home cor per amar e per ésser casa en que vos estiats, e jo sia aquell qui en mon cor he acullits enemics vostres e gitat vos moltes vegades de mon cor, ^que serà de mi, ni qual consell pendré, Sènyer, que jo no sia punit a greus dolors, segons que mos falliments son grans e greus?
25. Pacient Senyor, dous, simple, suau! Amat e loat e coit e beneit siats vos, qui avets donat als homens peus, per los quals vajen en vies de veritat e en vies on donen laor e honrament de la vostra beneita essència. »•< 26. Car per los peus que avets donats, Sènyer, als homens, son los homens poderosos d anar a la sancta esgleya adorar e pre- gar vos; e ab los peus van los homens a lurs lauraons e a lurs mercaderies; e ab los peus van los rics visitar los po- bres ' qui per amor de vos demanen. "♦( 27. Graciós Senyor! Los meus peus no son veats d anar per aitals vies, * car los meus peus no han anat per locs on vos siats remembrat ni preicat, ni los meus peus no son anats en los locs on los
I. A,C, van visitar Jos rics los pobres. — 2. M, Mei pedes non assue- verunt ire per tales vias.
L. DE Contemplació 197
vostres pobres han fretura dels bens temporals e dels es- pirituals.
28. Jlh Senyor "Deus gloriós, excellent sobre toies altèes! Beneyt siats vos, qui tant bé avets ordonat lo cors del home: car vos 1 avets ornat e ordonat de cabells e celles, e ordonat de dents e ungles e dosamenta e de venes e de nervis 3 e de cervell e de fetge e de leu e de melsa,^e de to- tes les altres coses qui son en lo cors del home necessà- ries. % 29. Totes aquestes coses, Sènyer, eren necessàries a cors humà, e sens neguna d aquestes no fora ordonat. On, lo vostre servu vos loa e us beneex, denant la presen- cia del vostre gloriós altar, e confessa que en totes les co- ses per que lo cors humà es ordonadament creat, que en totes es lo cors delí estat desordonat, per so car ab totes ha peccat. '•(30. Jlh Jesu Chrisl Senyor! Con vos ajats or- donat lo meu cors per creació, e jo laja desordonat acci- dentalment per peccats, prec vos, Sènyer, que vos lordo- nets en tal manei'a que mon cors no sia amant ni loant nulla autra cosa si no la vostra deitat e humanitat, les quals foren ajustades en lo ventre de nostra dona Sancta Maria, la qual portà vos per fill, qui sots son creador e son Deu.
Ç Cap. 40. Com Deus ha ordonada en home la potencia vegetable.
^^EUS f oris sobre loles forces! L•a.oYS e reverencies e honors e gràcies e mercès si en fetes a vos, Sè- nyer, qui avets ordonada la anima del home ab .V. potencies, les quals avets creades en la anima humana: de les quals .v. potencies es la primera potencia vegeta-
j. B, de nirvis. — 2. M, et jecore el pulmone (et spíene).
]C)8 Ramon Lull
bíe, e la segona es potencia sensitiva, e la tersa es potencia ymaginativa, e la quarta es potencia racional, e la quinta es potencia mutiva. ^ 2. La primera potencia, Sènyer, que vos ordonàs en home, sí es la potencia vegetable, la qual avets ajustada en lo cors humà e avets posades quatre po- tencies sots ella, de les quals es la primera appetitiva, e la segona es retentiva, e la tersa es digestiva, e la quarta es expulsi va. ^ 3. "Franc Senyor, ple de mercè! Beneyt siats vos, qui aquesta potencia vegetable avets posada en los vegetables e en los animals; car per so con la avets posada en los vegetables, poden los animals viure de los vegeta- bles; e en so que vos avets posada la potencia vegetable en los animals, poden los animals pendre vida de los vege- tables e poden los uns animals pendre vida dels altres.
4. Amorós Senyor, ple de vertut! Amat e temut e hon- rat e servit siats vos, qui avets ordonat que la potencia vegetable sia occasio per la qual lo cors humà sia crexent e generant; car en so que la potencia vegetable pren part de les viandes quel hom menuga, viu lo cors del home daquella part que la vegetable pren de les viandes: e si so quen pren es més que so quen gita, es lo cors del home en creximent e en engruxament. »•( 5. E si tant es, Sènyer, que la vegetable no retenga major part ni tanta en lo cors del home de les viandes que hi entren, esdevé lo cors del home en declinament, e vé en consumació tro a la mort. >•< 6. On, beneyt sia aital senyor e aital ordonador com vos sots, Sènyer Deus, car molt es bell ordonament aquest que la potencia vegetable fa en cors humà: car en so que lo cors ha necessitat a créxer, reté més en ell de sa vianda que non gita; e con lo cors ha de necessitat a minvar e a murir, segons 1 ordonament ques cove seguir, e la potencia vegetable tol més al cors que no li dona.
7. Misericordiós "^ey de glòria, ple de pietat! Obeyts si en, Sènyer, tots los vostres manaments, car vostra saviea ha ordonat que enaxí com lo nautxer ordona la nau e do-
L. DE Contemplació 199
na a cada loc de la nau les coses que hi son mester, enaxí vostra saviea ha ordonat que la anima per potencia vege- table tenga ordonat tot lo cors del home. ^ 8. Car enaxí com lo nautxer dona en los uns locs de la nau cordes e en los autres pegunta e en los altres fa estar homens, ' enaxí, Sènyer, la potencia vegetable dona, en los uns locs del cors humà, calor e en los altres fredor e en los altres humiditat e en los altres scqueíat. ♦< 9. Vertut e glòria sia a vos, Sè- nyer Deus, qui avets ordonat que la potencia vegetable fa gran o poc lo cors del home, oi fa magre o gras, segons que atroba la matèria aparellada de les viandes quel home reeb.
1 o. Oh excellent T^ey gloriós! Granea e vertut e forsa sia coneguda a vos, qui avets ordonat que la potencia ve- getable do vida al cors humà de les viandes que reeb; pus que aquelles se transfiguren^ de lurs figures e de lurs esta- ments. «11. Car les viandes ^ que los homens prenen, Sènyer, dels vegetables e dels animals, cove que sien dissolvents, enaxí que les sements e los fruits e les carns del animals sien mortificades: car ja la potencia vegetable no puría aquelles viandes partir ni donar per los membres dels ho- mens tro que sien mortificades e desfetes de la forma en que ésser sulíen. *K 12. On, per esta ordonacio aital, coven se, Sènyer, que les unes viandes sien mastegades e les altres sien begudes, e les unes sien menjades crues e les altres sien menjades cuites, per tal que la potencia vegetable fas- sa aquelles esdevenir en sanc primerament, e puxes la sanc en carn e en ossos e en nervis e en les altres coses, segons que vos ho avets volgut ordonar.
I. Aqueixa es la Uissó de A, C y D: la de B diu «...en los uns locs de la nau cordes, e en los altres clauells, e en los altres pegunta...»: ab la qual consona la versió de M: T^am sicut naucíerus dat aliquibus locis na- vis fums, et aíiquibus cíavos, et aïiis picem, el in aliis facit stare homines. P tradueix: Quia sicut peritia honi naute ponit ordinate funes in aliquibus iocis navis, in aliis locis clavos, in aliis picem et in alio amplustra, et sic de aliis que ibi sunt necessària. — 2. M, sunt transmutati. — 3. A,B,C, Car la vianda.
200 Ramon Lull
1 3. Senyor alt sobre totes altees, ordonador de totes crea- tures! Enaxí com totes les sements e tots los animals de que lom pren vida covénen enans ésser en mortificament que la vegetable no pusca donar vida al cors humà, enaxí se cove que cascun hom mortific en sí metex la sua poten- cia sensual, per tal que pusca amar més vos que son ésser metex, e per tal que pusca aiíant amar son pruxme com sí metex. *K 14. Car ja tro que hom aja mortificada la poten- cia sensitiva, no porà amar més vos que sí metex, ni porà tant amar son pruxme com sí metex; car per la potencia sensitiva esdevé lome presumptuós, e esdevé còbou e irós e injuriós e ple de tots vicis. % 15. Car enaxí, Sènyer, com la potencia vegetable no ha de natura que obre en les vian- des quel home reeb, tro que son mortiíicades, enaxí la potencia sensitiva ha de natura que fa amar al home més son ésser quel vostre ésser ni celi de son pruxme, si doncs no es mortificada.
j 6. Perdurable Senyor, sens comensament e sens fi! Fran- quea e humilitat sia coneguda a vos, qui avets avertuada e naturada la potencia vegetable en lome, en tal vertut e en tal natura, que té aquella vida d entro al dia que vos volets quel home trespàs daquesta vida en lautra. ^ 17. Verta- der Senyor! Tant son los homens frèvols e mesquins en sa- vica e en abstinència, que la potencia vegetable ha menys de vertut e menys de poder en ells, per lo lur defalliment; car per raó de molt menjar e de molt beure que los homens fan per raó de glotonía, la potencia vegetable no pot tam bé obrar en ells com faria, si ells tan ènfruns no eren.' % 18. On, beneyt sia, Sènyer, lordonament en que vos avets posada la potencia vegetable; el nostre menjar el nostre boure sia avilat e menyspreat, per so car menjam e bevem desordonadament.
I. «Ènfru» sinònim de «glot»: — cfr. el francès goinfre: golafre, gran menjador y bevedor. M tradueix: si essent temperati: P, tiisi essent ita de- diti crapulis et potationihus sicuf sunt.
L. DE Contemplació 201
19. Oh Senyor íarch, vertuós sobre Mes ver tufs! Con vos ajats ordenada en mi la potencia vegetable molt sàvia- ment, e jo la aja en mi desordonada per continuació de sancfuniment e denbriagament, ' obs es a mi, Sènyer, que vos ajats pietat e mercè de mi. '^ 20. Car con jo, Sènyer, vull satisfer a mos peccats =^ e vull dejunar o vull aorar o vull vetlar en vos amar e honrar e beneyr e servir, c lo meu cor me defall; per tal car la potencia vegetable es contrariejada ab lo desordonament que jo he posat en mon cors, per sobre menjar e per sobreboure, e per luxúria. <•< 21. Con lo vostre servu, Sènyer, aja desordonat en sí metex so que vos hi avets ordonat, molt es son estament en gran perill e en gran ventura; car per raó de mos vicis me son aparellat a reebre sentencia de perdurables penes. On, jo clam mercè a vos, Sènyer, que pus que jom son apa- rellat a perdurable pena, que la vostra gran misericòrdia maparcll e mendrès a perdurable glòria.
22. Vertuosament e sàviament, Sènyer Deus, avets ordonada en lome la potencia vegetable; car vos en lo comensament que donats ésser a home, fets enans ésser en csser la potencia vegetable que les altres potencies. On, assò fets, Sènyer, per tal car en lo ésser humà ha mester que generació hi sia enans que neguna de les altres pro- prietats qui esdevenen per raó de les altres potencies. >K 23. Piadosament e temorosa3vos prec, Sènyer Deus, que enaxí com vos avets posada en mi la potencia vegetable per tal quem sia occasio e ordonacio de vida mundana, que vos, Sènyer, vullats que la potencia racional me sia occasio e ordonacio de la vida espiritual. >•< 24. Car enaxí, Sènyer, com vos avets volgut que per la potencia vegetable hom viva en aquest mon, enaxí vos ha plagut que los homens viven en lautre seggle en glòria, per lo mèrit de la potencia racional.
1. M, per continuatam nimietatem comedendi et hihendi. — 2, M, satisfa- cere pro tneis peccatibus. — 3. A, temosa: D, temerosa.
202 Ramon Lull
25. Jlh Jesu Christ Sènyerl Vos qui sots ver Deu e ver home, siats loat, amat e coit e beneyt; car enaxí com vos avets ordonat que los homens sien vivents en est seggle per les viandes que la vegetable reeb en cors humà e per les que gita de cors humà, enaxí los homens justs viuran en glòria, per la vera fe que han del entrament que vos feés en est seggle, adones con ic nasqués, e per leximent que feés d aquest mon, adones con ic murís. ^ 26. Enaxí, Sènyer Deus, com cors humà se destruex es corromp per sobre reebiment de menjars e de delicaments, enaxí la eternal vida perden los homens, per raó de la multitut dels vicis que reeben en aquest mon: car enaxí com la potencia vegetable se desordona per massa menjars o per pocs, enaxí se desordona la vida de glòria per multitut de vicis e per poquea de vertuts. ^ 27. Alegrament e amorosa vos clam mercè, Sènyer Deus, e us prec que vos me fassats tanta de gràcia que vos tanquets tots los locs e tots los forats en que solen entrar en mi multitut de vian- des e multitut de vicis; e ubritsme tot, Sènyer, a tempra- ment de viandes a reebre, e a embrassament de vertuts.
28. Oh vos. Senyor dels senyors, qui honrats los vostres vertaders amics! iN{'m\h.sszts, Sènyer, lo plaer el bon saber' d aquesta sensibilitat que los homens han en menjar e en boure! car tant avem gran sabor en so que menjam e bevem, que la potencia vegetable ne fem esdevenir des- ordonada, per raó de la multitut de so que menjam e bevem. 4{ 29. Tant grans son, Sènyer DeuSy les sabors e les dousors que jo trop en menjars e en boure, que catiu e sotsmès son esdevengut de menjar e de boure; e con men vull abstenir de massa menjar e de massa boure, jo, Sènyer, me trop tot las e tot flac, a contrastar a la mala custuma que lones temps he usada. >«< 30. Con vos, Sènyer Deus, siats Pare e Senyor sobre totes coses, placíaus que jo sia servu e sotsmès de la vostra noblea e de la vostra bonea;
1 . M, Minue qmeso placitum et honum saporem.
L. DE Contemplació 203
c no sofirats que jo sia servu de mon ventre, pus que vos sots mon senyor per creació e per poder divinal.
Ç Cap. 41. Com Deus ha ordonada en home la potencia sensitiva.
H Deus gloriós, gran sobre totes granèes, e maravellós sobre totes maravelles! Beneyta sia la vostra ver- tut el vostre ordonament, qui ha ordonat en home la potencia sensitiva, per la qual potencia ha lome .V. senys sentibles: ' oyr, veer, gustar, odorar, sentir; car per oyr ou lome los lenguatges e les vous, e per oyr ha conexensa de la diversitat dels lenguatges e de les vous, e per lo veer ha conexensa lome de les diversitats de les formes e de les colors, e per lo gustar ha lome conexensa de les coses dolces e de les coses amargoses, e per lo odo- rar ha lome conexensa de les odors, e per lo sentir ha lome conexensa de les coses tocants e ha conexensa de sanitat e de malautía e de coses dures o molles. 4{ 2. Per aquestes .v. sensibilitats que son ordonades en cors humà, es lome amador de menjar e de boure, e es lome mudable d un logar en autre; e per aquests .v. senys se volen acos- tar los homens a les fembres; e per aquestes sensibilitats que los homens senten, son los homens certificats quals son les coses de que cors humà cove que prenga vida. »•< 3. Per aquesta potencia sensitiva, la qual vos, Sènyer, avets posada en cors humà, han los homens diligència e indústria ^a laurar les terres e a cullir los fruits; e per aquesta potencia sensitiva se volen los homens vestir, es volen reposar de lurs treballs, es volen guardar de malau- tíes e de mort.
I. B, sensibles: M, quinqué sensus sensuaJes. — 2. A, et indústria.
204 Ramon Lull
4. Oh Senyor benigne, suau, ple de dousor! ' Glòria e be- nedicció sia coneguda a vos, Sènyer Deus, qui avets orde- nat que la potencia sensitiva sia sobjecta de la potencia ymaginativa; e aquesta ordonacio aital avets volguda orde- nar, per tal que la potencia sensitiva sia sotsmesa a servir la potencia ymaginativa. 4< 5. On, per aquesta senyoria que vos avets donada, Sènyer, a la potencia ymaginativa sobre la potencia sensitiva, esdevé la potencia sensitiva estrument e sobject en la qual ymagen ^ la potencia ymagi- nativa aquelles coses qui son sentides en la potencia sen- sitiva, les quals son enans sentides que ymaginades; car enans ou e veu e gusta e odora e sent 1 ome, que no yma- gena. '«< 6. E en après que lome ha sentit per la potencia sensitiva, e lome, Sènyer, ymagena e afigura, en vetlant o en durment, les coses que li ha ofertes la potencia sensitiva. / y. Honrat T^ey de glòria! Loat e amat e coit e obeít siats vos, qui avets ordonat en home que per raó de la potencia sensitiva venga lome a conexensa de les coses entellecttrals; car en so que los homens han conexensa de les coses sentides, aperceben veritat de les coses invisi- bles: e assò se fa per so car ja sia so que vos siats als homens en est mon essència invisible, no roman per tot so que los homens no ajen conexensa de vostra essència: la qual conexensa quen han, Sènyer, es en so que saben aquella vostra essència ésser tota poderosa e tota misericordiosa e tota dreturera e tota vertuosa e tota bona e tota acaba- da. ^- 8. Molt son grans los bens els ordenaments qui es- devenen en lome, Sènyer, per raó de la potencia sensitiva; car tant es ordenadament posada la potencia sensitiva en cors humà, que per ella se muda hom a cogitar e a conè- xer en les coses entellectuals, qui son de la anima racio- nal, la qual hem conex e sab que es en cors humà; a la qual conexensa pervc hom per raó de les coses sentides, les quals hem no poría sentir, si anima racional era privada de
i. Q, de dolçor. — 2. M, in quo imaginetur.
L. DE Contemplació 205
csser. '*•< 9. Gràcies c mercès e benediccions sien fetes a vos, Sènyer Deus, qui avets avertuats e honrats los homens sobre tots los altres animals, en so que los homens tan so- lament vénen a conexensa, ab les coses sentides, a les co- ses entellectuals; e per raó d aquesta conexensa que avem de les coses entellectuals, son los homens homens, e son pus alegres e pus baudosos que neguns dels altres animals,* qui no han null autre pagament si no de les coses sentides tan solament.'
10. La ordonacio ni la benedicció que vos, Sènyer Deus, avets posada en home, no es qui la pogués comtar ni aesmar, con vos avets ordonat en home que la potencia vegetable sia enans en home que les altres potencies, per tal que lo cors del home sia generant e corrompent; e vos avets ordonat que en cors humà sien les coses enans sen- tides que ymaginades, e avets ordonat que la potencia ra- cional sia en home obrant après la potencia ymaginativa, per tal que pusca jutjar les coses ymaginades; e avets or- donat que la potencia mutiva sia obrant en après de la po- tencia racional, per tal que sia movable a cumplir so que la potencia racional li mana. >♦< 1 1. Gloriós Senyor! Beneyt siats vos, qui essencialment avets volgut que la anima ra- cional sia una substància; mas en quant acció de potencies en lo cors humà, avets volgut que usen les unes potencies enans que les altres: e beneyt siats vos, Sènyer Deus, qui avets avertuats los homens justs sobre los pecadors, en usar ordonadament de les potencies de la anima. 4< 12. Car los homens justs, Sènyer, enans que usen de la potencia mutiva en lurs fets e en lurs obres, volen usar primerament de la potencia sensitiva, e en après usen de la ymaginativa, e pu- xes de la racional, e puxes de la mutiva; e per assò avenen en tot so que fan, per raó del ordonament en que usen en les potencies de la anima. Mas los homens peccadors no
1. Incomplet aquest paràgraf en els cod. A y C. — 2. M, sunt homi- nes, et sunt magis taeti et jucundi c^uàm ulla alia animalia;
2o6 Ramon Lull
ho fan enaxí; car cnans que pervenguen a la ymaginativa, usen de la sensitiva e de la mutiva, o de la ymaginativa e de la mutiva; e per aquest desordonament en que usen, esdevenen desordonats en tot so que fan ni dien.
13. Oh misericordiós Senyor, amorós, ple de tota vertut! Beneyt siats vos, qui avets ordonat en home que sia pus sentible en amar son ésser metex, que en amar null altre ésser. M 14- En so, Sènyer,que cascun hom ama natural- ment sí metex més que no fa altre, per raó de la potencia sensitiva que li dona major sensibilitat en amar sí metex que en amar altre, per assò s esdevé que los homens se percassen en est mon, ' com ic pusquen viure ni com ic pusquen aver riquèes ab que saviden;^e per aquesta ordo- nacio aital, cascun home pren de les riquèes mundanes a sos obs com més pot. 3 4{ 15. Encara s esdevé, Sènyer, que per raó de la potencia sensitiva cascun hom ama més sos fills e sos parents e sos amics, que no fa neguns dels altres qui res no li atanyen ne qui res no lamen: e aquesta amor aital s esdevé naturalment per so car la potencia sensitiva fa més amar a home les coses on pus prop li son, de pa- rentesc o d amor.
16. Excellencia e glòria e vertut sia a vos, Sènyer Deus, qui tam bé avets ordonada en home la potencia sen- sitiva; car si hom no amàs més per ella o sí metex o sos parents o sos amics que neguns dels altres homens, ja no fora home tam bé ordonat a guaanyar mèrit de glòria ni a guaanyar mèrit de pena. 4< 17. Car en so quel home just mortifica la sua potencia sensitiva en so que ama més vos que sí metex ni que sos parents, per assò ha mèrit de glòria per so car mortifica sí metex en aquelles coses qui son covinents a fer per amor de vos: e con lome peccador seguex la amor que li vé per la potencia sensitiva en amar sí metex e sos fills més que vos, es digne de ésser punit en
1. M, quod homilies sataganí in hoc mundà. — 2. M, cum quibus se sus- tentent. — 3. M, ad suum usum quantumcunque potest.
I
L. DE Contemplació 207
perdurable pena, per so car so qui menys val ama, sobre so qui més val. *•( 18. A la vostra honrada saviea, Sènyer, sia donada glòria e laor, per so car ella ha ordonat en home manera e occasio per la qual sia franc a voler amar vos, qui sots cuvinent a ésser amat sobre les coses qui son creades; la qual libertat li vé enfre dos térmens: lo primer es, Sènyer, la vostra bonea e la viltat de sí metex e de sos parents; e lautre terme es la proprietat quel home ha en amar sí metex més que altre, per raó de la potencia sen- sitiva.
19. Sènyer "Deus! Amat e honrat e coit e servit siats vos, qui avets volgut que la potencia sensitiva sia posada en home ordonadament e atempradament. >f^ 20. Car con lome contempla, Sènyer, en la vostra gran bonea e en la vostra excellent noblea, si tant es que la potencia sensitiva lo vulla moure a peccat ni li vulla fer amar nulla cosa més que vos, e lome ymagena la vostra vertut e la vostra no- blea e ymagena la viltat de sí metex e la frevoltat e la mesquinea de les obres de peccat; e aitantost con ha aúda aital ymaginacio, e lome vens e mortifica sí metex e loa e ama e honra vos, sobre totes altres coses. >•< 2 1 . On, per aquest ordonament aital, Sènyer, lo qual diriva e ix de la vostra bonea e de la proprietat quel home ha en peccar per raó de la potencia sensitiva, es lome aparellat a fer bé o a fer mal: si fa bé, feria en so que amarà més vos que sí me- tex; si fa mal, feria per so car no volrà ab la vostra bonea mortificar la sua amor, que li vé per la potencia sensitiva.
22. "Essencial Senyor, acabat en totes coses! Beneyt siats vos e tot quant de- vos es; car tant sots vos noble e savi en ordonar totes coses, que tot lome avets endressat e ordonat en fer bé e a esquivar mal: car vos, Sènyer, per tal que hom agués occasio de mortificar la potencia sensitiva, volgués pendre carn en lo ventre de nostra dona Sancta Maria, e volgués ésser pobre e venut e aontat e turmentat e mort per la nostra amor: e tot assò es occasio a home
2o8 Ramon Lull
que mortific sí metex en amar vos, més que sí metex ni nulla autra cosa. ^ 23. Per aquesta gran occasio que vos, Sènyer Deus, avets donada als homens de vos a amar, son esdevenguts gran re domens religiosos,' los quals remem- brant la vostra deitat e la vostra encarnació e la vostra passió, renuncien a la glòria mundana e a los delits tem- porals, e mortifiquen lur carn ab dejunis e ab vigilies e ab almoynes e ab oracions. 4{ 24. Car tant es gran cosa, Sènyer, cogitar e contemplar en la vostra divinitat e en la vostra encarnació, que jassía so que la potencia sensitiva aja gran forsa e gran poder en home, per tot assò no roman que lo remembrament de la vostra bonea e de la vostra encarnació no vensa la malea ni la iniquitat qui cau en home per la potencia sensitiva.
25. Humil Senyor, ple de mercè! Los homens necis pec- cadors qui no contemplen ni remembren en la vostra dei- tat ni en la vostra encarnació e passió, enans es tot lur cor e tota lur volentat en les coses mundanes, aquells no son mortificants la potencia sensitiva ab la vostra passió ni ab la viltat de les coses mundanes. ^ 26. Enans decorren, 5é- nyer, per via de peccat, enaxí com la aigua qui decorre a avall per raó de sa fexuguea, que ha en sí metexa: car la potencia sensitiva lur es natura de peccar, pus no sia qui la mortific ab la vostra bonea e ab la vostra passió e ab la viltat de la possessió d esta glòria mundana. M 27. Piadós Senyor! Enaxí com la vostra deitat e la humanitat que pre- ses e la passió que sofrís son occasio d on sia dirivant tota bonahuiransa e tota bona ventura e tot bé, enaxí la rayll d on diriva tot mal en lome sí es la potencia sensitiva con vé que no es mortificada; car aquella es la porta on entra en home primerament peccat accidentalment.
28. Sabuda cosa sia, Sènyer Deus, a tots los homens, que lo vostre servu el vostre forfet es d aquells peccadors qui seguexen la potencia sensitiva, sens que no la refrenen
I . M, facti sunt vaíde mulli homines reíigiosi.
•r
r0
L. DE Contemplació 209
ni la mortifiquen ab membransa de la vostra passió sancta: car jo, Sènyer, confés e atorc que molt de temps he mes' en més amar mi metex, que no he en amar vos. »•( 29. Con jo sia, Sènyer, tan forfet a vos e tan culpable, * necessària cosa mes que us aor e us reclam e us prec, e us deman plo- rant e angoxós, tant tro que jo sia vist en los ulls de la vostra misericòrdia. ♦í 30. Amorosament e mercejant, ^ vos deman, Sènyer, do de gràcia, per la qual jo sia confiant en vostra misericòrdia que majut a mortificar la potencia sen- sitiva, ab remembrament de les vostres vertuts e de les vos- tres noblèese de la vostra encarnació e de la vostra passió, e ab remembrament de la mia viltat e de les vanitats mun- danes; car ab aitals remembraments, Sènyer, véns hom e mortifica e costreny la malea de la potencia sensitiva, e adúula hom-^a ésser sotsmesa e serva de son Senyor Deu.
Ç Cap. 42. Com Deus ha ordenada en home la potencia ymaginativa.
^yi^^^i H Deus, ordenador e formador e faedor de totes coses! j^r^Ç^iJ Forsa e poder e vertut sia donat e conegut en l^Sfe^ vos, Sènyer Deus, qui avets donada al home la potencia ymaginativa, per tal que prenga les coses senti- des de la potencia sensitiva: car ab la potencia ymaginati- va ymagina hom les coses sentides, en so que la ymagina- tiva ymagena les formes e les colors e les quantitats e totes les altres qualitats. ^ 2. Vertader Senyor! Beneyt siats vos, qui avets ordonat en tal estament lome, que tot so que la potencia ymaginativa pVen de la potencia sensitiva, tot ho dona e u representa a la potencia racional, per tal que la
1. M, quod multutn tempus expenderím. — 2. M, tam reus et íam culpa- biUs. — 3. M, Amorosè et gratant er. — 4. M, ei reducit eam.
CONTEMPL ací O- 1 - 1 4 .
210 Ramon Lull
potencia racional ordon e destriu'tot so qui li es donat e representat. ^ 3. Sènyer Deus! Per lo gran ordonament que vos avets posat en les potencies de la anima, se muden los homens a entendre, de les coses sentides a les coses entel- lectuals: car per raó de la ymaginacio que hom ha en les creatures, entén e aperceb la raó del home la veritat de les creatures, e aferma quals son les coses qui son o les qui no son, e sab les coses que son ne que no, e sab quines son e per que son.
4. Gloriós Senyor, ple de tot ensenyament! Vertut e hon- rament e perseveransa sia a vos e a tot quant de vos es; car vos per vostra benignitat e per vostra gran saviea avets ordonat que la potencia ymaginativa sia mijà enfre la po- J tencia sensitiva e la potencia racional, per tal que sia ree- bent de la potencia sensitiva e que sia donant a la poten- cia racional. On, segons aquest ordonament, la potencia ymaginativa esdevé quax sobjecta de la potencia racional. %{ 5. Car en so, Sènyer, que lo sentiment comú, lo qual de- valla dels .v. senys corporals, es occasio a la ymaginativa que do a la potencia racional, per assò s esdevé que la ymaginativa es mijà enfre la potencia racional e la sensi- tiva, e es sobjecta de la potencia racional. >•< 6. On, beneyt e loat siats vos, Sènyer Deus, qui avets ordonat que en home sia la potencia ymaginativa; car per so con home viu poc de temps e per so car home es cosa movable d un loc en altre, per assò fo necessària cosa que la potencia ymaginativa fos en home; car si no fos en home, aitantost con lome fora mort o li foren les coses en absència, aitan- tost foren les coses absents menysconegudes e ublidades.
7. Oh Senyor Deus, henfactor nostre! Justicia e franquea e misericòrdia sia atribuída e donada a vos per tot temps; car per so con vos avets dada ymaginacio als homens, per assò son los homens poderosos de remembrar e de cogi- tar en les coses trespassades e en les coses absents: car
j . M, ut potentia rationalis ordinet et disHnguat,
L. DE Contemplació 211
per la ymaginacio que han, afermen los homens les formes e les colors e les qualitats e les quantitats de les coses ab- sents; les quals colors e qualitats e formes e quantitats no pogren ésser remembrades ni cogitades ni afermades, si ymaginacio no fos en ésser. ^ 8. Loat siats vos, Sènyer Deus; car per so car la ymaginativa pren 1 enteniment de les coses sentides el dona a la potencia racional, per assò sesdevé que la potencia racional aferma ésser en ésser la vostra essència, e ésser tota graciosa e tota poderosa e tota misericordiosa c tota dreturera. 4( 9. Laors e gràcies sien fetes a vos, Sènyer Deus, qui avets tant honrats los homens sobre los altres animals: car en so que los altres animals son privats e defallents de la potencia racional, per assò los animals no raonables no han poder de ymagi- nar la vostra bonea ni la vostra essència.
1 o. Magnificat Senyor, gran sobre totes granèes! Ben- ahuiransa e entegretat e magnificència sia donada e cone- guda a vos; car vos, Sènyer, per vostra gran saviea avets ordonat que la potencia ymaginativa no pot bastar ni atènyer a entendre ni a conèxer tro al terme en lo qual abasta e ateny la potencia racional; e per aquesta vertut que avets donada a la potencia racional en més a saber e a entendre que la ymaginativa no pot saber ni entendre, per assò paren a la ymaginativa pus impossíbols les coses esdevenidores e passades, les quals son contra cors de natura, que no paren impossíbols a la potencia racional. ♦^ 1 1. E tot assò sesdevé, Sènyer, per so car la ymaginativa no pot bastar là on abasta a entendre la racional; car la racional entén part lo terme 'dins lo qual es termenada la ymaginativa; car la ymaginativa no pot ymaginar si no en les coses qui van segons cors de natura, e la racional entén més a avant, en so que entén e aperceb en les coses qui van contra cors de natura. ^12. Car en so, Sènyer, que la ymaginativa no pren si no dels .v. senys corporals, per
) . M, quoniam rationalis intelligit ultra terminum.
212 Ramon Lull
assò no pot afermar si no en les coses sentides. Mas en so que la racional pren de les coses sentides e de les entel- lectuals, pot entendre en les coses qui van contra cors natural.
1 3. Excellent Senyor, gloriós, donador de tots bens e de totes gràcies! Amat e honrat siats vos, Sènyer Deus; car los homens menyscreents que la hòstia sacrada e sanctificada pusca esdevenir en vera carn per vertut de paraules, son enganats e decebuts per raó de la potencia sensitiva. M 14. Car en so que en la hòstia no poden ymaginar carn ni sanc segons los .v. senys corporals, per assò esdevenen descreents que fer se pusca; mas d aquest engan saidaríen si ells anaven per la via de la potencia racional, la qual dona afermacio que hòstia sacrada per vertuts de paraules pot esdevenir en vostra carn e en vostra sanc, pus que vos, Sènyer, ajats volguda dar tan gran vertut a paraules. *•( 15. Adorat e coit e servit siats vos, Sènyer Deus, qui avets donada gràcia als homens cathòlics anants per via de veritat, que ells no sien decebuts per la potencia ymagina- tiva, axí com ne son decebuts los eretges els descreents; car los cathòlics afermen e creen quel vostre poder pot fer tot so ques vulla, jassía so que los .v. senys corporals no ho pusquen apercebre, segons la potencia ymaginativa, en la hòstia sacrada per vertut de paraulps.
16. A vos, Sènyer Deus, gràcies e mercès, car avets ordonat en home que la potencia ymaginativa do e present les coses sentides a la potencia racional, alcunes de vegades ab tots los sentiments dels .v. senys corporals, e en altra vegada li dona representació ab la un o ab los dos senys tan solament: car segons que seran les coses sentides en potencia ymaginativa ymaginades, se esdevendrà que la ymaginativa les porà representar ensemps o no ensemps a la potencia racional. <♦( 17. Con se esdevé, Sènyer, que la potencia ymaginativa ofer e representa tots los .v. senys a la potencia racional, esdevénse per so car lome en pre-
L. DE Contemplació 213
sent ha vista e ha oyment c ha odorament e ha gustament c ha sentiment de la cosa corporal que no li es en absència. »•< 18. E con sesdevé, Sènyer, que la potencia ymaginativa no pot representar ensems tots los .v. senys a la racional, enans lin ha a representar la un e puxes lautre, esdevénse per so car les coses sentides son en absència al home, les quals aja aúdes en sa presencia. On, beneyt sial vostre ordonament, Sènyer; car per aquest ordonament qui es fet enfre les coses presents e les absents, esdevénse que hom ymagena les coses absents, per lo representament que ha aút de les coses presents.
19. Vertader Senyor, ple de tota saviea! Jassía so que vos ajats donada gran vertut e gran forsa a la potencia ymaginativa en ymaginar totes coses, emperò no abasta a ymaginar tota la bonea ni totes les vertuts qui son en vostra beneita essència. % 20. Enans, Sènyer, defall a yma- ginar tots los bens qui son en vos; car con ella vol ymagi- nar e compendre tota la vostra bonea, la qual no pot ésser ymaginada ni sabuda dins los térmens on la ymaginativa es termenada, e la ymaginativa saflaquex e saminva es sent costreta a estar dins lo terme on es termenada. ^i\. On, con la ymaginativa fall a ymaginar tota la vostra bonea, esdevénse que la potencia racional se fa a avant, e vol anar més a avant a entendre que la ymaginativa noi pot oferre ni presentar; emperò tant no va en avant la potencia racional, que ella pusca pervenir a entendre tots los bens qui son en vos: car si infinidament no faya als, mas multi- plicar a entendre vostra bonea, encara non puría venir a fi.
22. Enamorament e franquea e humilitat sia coneguda a vos, Sènyer Deus; car enaxí com la potencia sensitiva e la potencia racional defallen a ymaginar e a saber tots los bens qui son en vos, enaxí defallen a ymaginar e saber tots los vicis els mals qui son en mi: car tant son mos peccats grans e tantes son mes culpes, que ymaginacio no y bastaria a imaginar ne enteniment nou puría entendre.
214 Ramon Lull
>•< 23. Gloriós J{ey de glòria! No es neguna ymaginacio qui tant me fassa avurrir peccat, com fa la ymaginacio que jo he de la vostra bonea e del meu defalliment. On, con aital ymaginacio despert pus tost lo peccador durment en pec- cats que nulla altra ymaginacio, prec vos, Sènyer, que vos aital ymaginacio fassats habitar en mi, tots los temps de la mia vida. << 24. Si tant fos, Sènyer, que vos me vullats fer tanta de gràcia que tota la mia ymaginacio sia en estes dues coses a ymaginar, so es a saber, en la vostra bonea e en la mia culpa, segur puc ésser que ja nom faran enveja les riquèes d aquest mon ni ses vanes vanitats.
25. Senyor franc, graciós, ple de dousor! Los homens qui no ymagenen la vostra bonea ni la lur mesquinea, son aquells qui les coses vils preen sobre les coses nobles, e les coses nobles menyspreen dejús les coses vils; e per assò esdevenen vils e peccadoi's e bestials tots aquells qui no ymagenen en la vostra bonea ni en la lur mesquinea. ^ 26. E con se esdevé a les vegades, Sènyer, quel pecca- dor conexerà son peccat e son vici e volrà exir d aquell, no sen sabrà exir, per so car no volrà contemplar en yma- ginar les coses de peccat. ^ 27. E que assò sia ver, Sènyer, en mi metex ho he provat moltes vegades: car moltes de vegades m esdevé que con vull ymaginar en la vostra passió e en la vostra vertut e en la mia culpa e en los meus defa- lliments, aitantost ne son ujat, per raó de la longa privació que he aúda en ymaginar vostra vertut e la mia iniquitat.
28. Oh Senyor forts, forsant toies forces, font e esperansa de pietat e de misericòrdia! Beneyt siats vos, qui avets volgut que tota ora que la potencia sensitiva fassa en home, hi fassa la potencia ymaginativa: ' car tota ora que la potencia sensitiva usa de sos fets en home, cove de necessitat que hi usen los fets de la potencia ymaginativa. ^ 29. Per assò, Sènyer, se seguex quel home dementre que vetla no
I . M, voluisti quod quoties potentia sensitiva operatur in homine, opere- fur etiam imaginativa.
L. DE Contemplació 215
pot estar menys de alcuna ymaginacio; e con dorm en gràvit, cove que somiu; ' car en so que serà en leuger sòn, usarà la sensitiva en lome; e per lusament que la sensitiva hi farà de sa acció, covendrà que hi aja en actu la ymagi- nativa les coses per que ymagena. ^ 30. On, per so con la sensitiva e la ymaginativa son axí ensems en home, en qualque estament se sia lom, Sènyer, es a vegades vijarès al home que coses possíbols sien impossíbols. On, aquest desordonament se pren de part la potencia sensitiva, qui a vegades desordona a ésser sobject acabat, con la potencia ymaginativa pusca acabadament ymaginar en les coses qui ns son acabades ne acabadament sentides per la potencia sensitiva en home; lo qual defalliment vé de la potencia sensitiva quis desordona a servir son Creador e son Deu.
f Cap. 43. Com Deus ha ordonada en home la potencia racional.
H "Deus gran, maravellós, noble sobre fotes noblèes! Loat e honrat e amat e servit siats vos, qui ^lè avets volgut que en axí com la potencia sensitiva ha .V. senys corporals, que enaxí naja la potencia racio- nal altres .v. espirituals. 4< 2. Car enaxí com vos, Sènyer, avets volgut ordonar que la acció que la sensitiva ha, que vaja per .v. senys corporals, enaxí ?vets volgut ordonar que la acció de la potencia racional vaja per .v. senys es- pirituals. ^ 3. On, segons aquest ordonament, se seguex que en la potencia racional sia cogitacio e apercebiment e consciència e subtilea e coratgía, qui son senys espirituals, axí com son eh la potencia sensitiva oyment e veer e odo- rament e gustament e sentiment, qui son senys corporals.
I . M, et quando leviter dormit, convertit quod somniet.
2i6 Ramon Lull
4. Oh forts T{ey sobre totes forces! Glòria e noblea e benedicció sia coneguda ésser en vos; car vos, Sènyer, avets ennobleída la potencia racional sobre totes les autres po- tencies, en so que la fets ésser dona sobre totes les altres potencies. ' E so per que la potencia racional es dona de totes les altres, sí es per so car es dona de la ymaginativa, qui es dona de la sensitiva, la qual sensitiva es dona de la vegetable, e la racional es dona de la mutiva, en so que la racional la mou a la acció del fet, tota ora ques vol. ^ 5. Tota aquesta senyoria ha la potencia racional sobre totes les autres, per so car ordonadament de grau en grau son les unes sobject a les altres, tant tro que la racional està dona e poderosa sobre les potencies. «♦{ 6. On, per aquesta senyoria que la potencia racional ha sobre les au- tres potencies de la anima, tota hora que la potencia ra- cional afigur ni destriu ni jutge en qual que cosa se sia,^ mana a la potencia mutiva ques mova a adur en acció la cosa qui es tan solament en potencia e no en acció: e la mutiva, per raó del manament que ha reebut de la poten- cia racional, mou se a adur en acció so qui priva de ésser en acció, e qui no es si no tan solament en potencia.
7. "Excelíent Senyor misericordiós, piadós de tots aqueils qui en la vostra misericòrdia se confien! Senyoria e reverencia e honor vos sia feta per tots temps; car vos avets ordo- nat que la potencia racional sia sobject on està lafigura- ment qui es fet de la cosa afigurada, adones com està en afigurament entellectual: encara vos ha plagut, Sènyer, que la potencia racional sia sobject ordonat qui fassa al home fer so qui està en potencia. % 8. On, beneyt siats vos, Sè- nyer "Deus, qui avets ordonat que la potencia racional afi- gur e encerc la cosa si es en ésser o no es; e si atroba que la cosa sia en ésser, encerca la occasio per que es; e si atro- ba que la cosa no es en ésser, encerca la occasio per que
1. M, in hoc quod eam facias esse dominam ipsarum. — 2. M, quoties ipsa figurat et disthiguit cl judicat in quacunque re.
L. DE Contemplació 217
no es en ésser; e si atroba que la cosa sia en ésser, encerca que es ni quina es: e puxes, con la potencia racional ha determenades totes aquestes .iij. coses, e ella adúu en acció aquelles coses qui eren tan solament en potencia. ^ 9. Gloriós Senyor! Per raó d aquest ordonament aital, lo qual vos avets posat en la potencia racional, s esdevé que primerament estan les coses en enteniment entellectual- ment, dementre que les coses estan en potencia; e depuis, con les coses son esdevengudes en acció, esdevé s que es- tan en les coses sentides, les quals se senten per los .v. senys corporals.
1 o. Oh Senyor singular, sens par e companyó! Paterni- tat e vertut e glòria e honor sia coneguda a vos, Sènyer Deus, per so car vos avets avertuada e ennobleída la po- tencia racional sobre les altres potencies; car en so que la potencia racional ha vertut e noblea de sí en més a enten- dre e a saber e a percebre que la potencia ymaginativa no li pot representar ni offerre, per assò se esdevé que la po- tencia racional val més e es pus nobla que les altres poten- cies. *•( 1 1 . On, gràcies e mercès sien fetes a vos, Sènyer Deus, per tots temps; car per raó d aquesta vertut que vos avets major posada en la potencia racional que en les al- tres, per assò son los homens en pus nobla disposició que neguns dels altres animals, los quals priven de la potencia racional. 4< 1 2. Car, Sènyer, per so car los homens han raó e enteniment, entenen les coses entellectuals, que son coses nobles e altes: les quals coses null altre animal no pot en- tendre ni saber, per so car priva de la potencia racional. On, per assò es lome home e es ennobleít sobre totes crea- tures, car entén e sab so que altre animal no pot saber ni entendre.
13. Entenent Senyor, honrat, amorós, ple de tots hens! A vos sien atribuïdes totes honors e tots honraments e totes dignitats, e a mi sia atribuïda culpa e fullía e falliment; car vos, Sènyer, per vostra gran valor avets avertuada e
2i8 Ramon Lull
ennobleída en los homens la potencia racional sobre totes les altres potencies: e jo, Sènyer, per raó de mos grans fa- lliments, he aquella ensutzada e avilada, en so que la he subjugada a ésser serva de les potencies qui son més ama- bles de les coses sentides que de les entellectuals. ^ 14. En so, Sènyer, que la ymaginativa ma fetes més ymaginar les coses qui son pus prop a la potencia sensitiva que a la ra- cional, axí com menjar e boure e les altres coses, per assò ses desordonat en mi lordonament de les potencies, e per lo desordonament de les potencies es la potencia racional forsada e costreta en la honor e en 1 onrament en que vos la posàs ordonadament. %^ 15. En so, Sènyer, que la poten- cia racional nit e dia cogita e perpensa com pusca aver riquèes e com pusca aver delits, està serva de la potencia sensitiva, qui aquestes coses mundanes ama. On, en axí com la potencia racional deuria estar de sobre la sensiti- va, perpensant e cogitant en les vostres noblèes e en la glòria celestial, en axí està dejús, considerant en les bene- nances temporals trespassables.
1 6. Oh Senyor un en essència e tres en persones, ver Deu e ver home! Beneyt e honrat e amat e servit siats vos, qui avets ordonat que en axí com la font es loc on ix e brulla 1 aigua clara e dolsa, en axí avets ordonat que la potencia racional sia occasio als homens per que sien posseydors dels bens celestials en la vostra presencia en glòria. >•< 17. Vertader Senyor! En axí com la potencia racional es ordonada a donar als homes tota benahuiransa e tot bé, en axí la potencia sensitiva es aparellada a donar als homens occasio de greus culpes e de greus mals e de grans treballs; car en axí com la racional es occasio de bé, en axí la sensitiva es occasio de mal. 4{ 18. So per que la potencia sensitiva es occasio de mal, sí es, Sènyer, per so car es contraria a la potencia racional en natura: car la racional guarda a egual- tat d amor e a oportunitat d amor, e la potencia sensitiva no guarda si no a amar més son ésser que negun altre ésser.
L. DE Contemplació 219
— - — — ■■■ - — - ■ ■ -« :. ■ — "
19. Sènyer Deus! A vos, qui sots Rey dels reys e Senyor dels senyors, do mon cors e ma anima e mon es- pirit, e en vos aferm ésser tota glòria e tot honrament; car vos avets en tal manera ordonat home ab la potencia racional, quel home ab la potencia racional ha enteniment e discreció e apercebiment en la vostra vertut e en lo vostre poder e en la vostra bonea; e ab la potencia racio- nal entén e aperceb les coses que son greus e dures de entendix e de saber. 4Í 20. Humil Senyor! Encara avets feta gran amor al home con li avets dada la potencia ra- cional, car ab ella ha conexensa de les coses qui fan a amar e a honrar e de les coses qui fan a menysprear e a ublidar; e per la potencia racional conexen los homens quals coses fan a ésser guaardonades ni quals coses son per que los homens deuen ésser punits. 4< 21. Suau Senyor, ple de dousor e de pietat! Per raó de la gran amor que vos avets a tots los homens, ' los quals benahuirats ab la poten- cia racional que Is donàs, per assò vos plac pendre humana natura, per tal quens reemessets del peccat original.
22. Oh Senyor forts, ple de tots poders e de totes f orses! Vos siats amat e loat e honrat e beneyt: car enaxí com es ordonat que lo fií-mament se mova per .ij. fusels,* dels quals es la un a part de la tremuntana e lautre es a part del mig jorn, enaxí es lome ordonat enfre dues carreres: la una es via de bones obres, e 1 autra es via de males obres. 4^ 23. On, beneyt siats vos, Sènyer "Deus, car per raó de aquestes dues carreres en que avets posat home, esdevé contrarietat enfre la potencia racional e la potencia sensi- tiva. >f( 24. Car tota hora, Sènyer, que la potencia racional dona moviment al home en fer bé, li es contrariant la po- tencia sensitiva, qui dona moviment al home de fer mal: e tota hora que la potencia sensitiva vulla aclinar lome a esguart de sí metexa a amar, tota hora li es contrariant la potencia racional.
1 . A,B» a tots los animals: M, erga òmnes bomines. — 2. M, per duos polos.
220 Ramon Lull
25. Suhirà Senyor, liberal, ple de fotes vertuts! Adorat e reclamat siats per tots temps; e jo, Sènyer, sia escarnit e avilat e menyspreat e reprès: car enaxí com lo malvat príncep se sotsmet a vils homens e a vils consells es des- podera de sa entencio e de sa discreció e de son voler per doctrina de son fals consell; enaxí, Sènyer, es de mi, qui per gran orbetat que he en mi aúda, he tenguts e creeguts los consells de la potencia sensitiva sobre celis de la potencia racional. « 26. On con vos, Sènyer Deus, siats vengut en est mon per deslliurar e per reembre la natura humana del peccat original, prec vos, Sènyer, que us placia que vos delliurets la mia potencia racional de la cativetat en que ha lones temps estat sots la potencia sen- sitiva; eplaciaus que daquí en avant tota hora la potencia sensitiva sia serva e sotsmesa de la potencia racional; car en axis tany, segons so que vos, Sènyer, ho avets ordonat. »•{ 27. Gloriós Deus! Vos sabets quel major treball e la major fellonía que hom pot aver en est mon, sí es con es catiu de vil senyor e de cruel e de desconexent, qui no ha grat a hom de negun plaer que hom li fassa. On, con la potencia sensitiva sia lo pus malvat senyor que hom pusca aver en est mon, prec vos, Sènyer, quem tragats de sa subjugacio e de sa senyoria, e quem fassats ésser servu e sotsmès de la potencia racional, qui es lo mellor senyor el pus dous el pus franc qui sia creat.
28. Oh vos, subirà l{ey qui invironah los plans els munts e les mars e tots los firmaments! A vos sien atribuíts e donats tots honraments e totes glòries e tots acabaments e totes granèes; e a mi sien atribuíts tots vicis e tots defalliments: e assò, Sènyer, per so car vos avets ordonat que los ani- mals inracionals no sisquen de la natura en que vos los avets meses, ni no sien ennobleyts sobre los animals racio- nals. % 29. On, con los homens, Sènyer, cnderoquen e de- vallen la potencia racional e la fassen ésser serva de la sensitiva, per assò deg jo ésser avilat e reprès, qui he avi-
L. DE Contemplació aai
lada la potencia racional c la he gitada d aquell ordenament en que vos la avets posada. % 30. On assò es, Sènyer, molt gran maravella que les bèsties, qui son cosa menys de raó, observen la natura en que vos les avets creades; e jo, qui son animal racional, me sia èxit del ordonament en que vos m avets creat; per lo qual desordonament no son digne de ésser en la presencia de mon Deu.
Ç Cap. 44. Com Deus ha ordenada en home la potencia muHva.
H Deus gloriós! Glòria e vertut e benedicció sia coneguda e donada a vos; car enaxí com vos ha ^5^^^ plagut ordonar en home que la potencia ymagi- nativa sia en home lo pus luny movedor, enaxí vos ha plagut que la potencia mutiva sia en home lo pus prop mo- viment. 4< 2. Amorós Senyor! So per que la potencia yma- ginativa es pus luny moviment en home, sí es per so car les coses sentides pervenen en ella enans que sien perven- gudes a la potencia racional: puxes, con son pervengudes en la ymaginativa, oferies a la potencia racional '«< 3. Ver- tader Senyor! So per que la potencia mutiva es lo pus prop moviment en home, sí es per so car sempre que la ymagi- nativa ha ofertes les coses sentides a la racional, mana a la mutiva ques mova a adur en actu so qui es en potencia tan solament.
4. Senyor bo, Senyor franc, Senyor larc! Benignitat e honrament e noblea sia coneguda a vos e a tot quant de vos es; car vos avets ordonat en home que aja mijà enfre lo pus luny moviment e lo pus prop moviment; lo qual mijà es la potencia racional. On, beneyt siats vos, Sènyer, car per so con home ha mijà enfre lo pus luny moviment el
222 Ramon Lull
pus prop, es hom de pus noble disposició que negú dels altres animals. ^ 5. Car en so, Senyor, que los animals no han mijà enfre lo pus luny moviment el pus prop movi- ment axí com han los homens, per assò no han poder de triar enfre bé e mal, car no y es la potencia racional per la qual se detría bé e mal. ♦$ 6. Car con s esdevé, Sènyer, que lo pus luny movedor pervé al pus prop movedor, sens que no y a null altre mijà, ja no poràn ésser les coses en- tellectuals enteses ni sabudes per les coses sentides, car no senténen nis saben menys de la potencia racional.
7. Oh vos, Sènyer Deus, qui exoíts qui us volets e hen- ahuirats lots aquells qui us volels! Amat e honrat siats vos, qui avets ordonat que la potencia mutiva sia serva e sots- mesa de la potencia racional. % 8. Car per so, Sènyer, car la potencia mutiva es serva de la potencia racional, per assò la potencia mutiva no pot obrar ne adur en acció so qui es en potencia, d entro que la potencia racional lin ha fet manament e ha jutjat en la cosa si es raó que deja es- devenir en acció o no. % 9. On, con la potencia racional ha afigurat en la cosa si es raó que esdevenga en acció, e ella mana a la mutiva ques mova a adur en actu la cosa qui es en potencia; e adones esdevé en ésser la acció de la potencia mutiva, per lo constrenyiment que la potencia ra- cional fa a la mutiva.
1 o. "Essencial Senyor, aut e excellenl sobre toies altèes e sobre tols poders poderós! Molt es gran 1 ordonament que vos avets posat en home; car lome just qui va per 1 ordona- ment lo qual avets posat en ell, tota hora volrà afigurar e cogitar en so que farà si es raó ques fassa o que nos fassa; e ja lo pus luny movedor no porà pervenir al pus prop, d entro que lo mijà que es enfre amdós los movedors aja previst so que ha ymaginat si es dretura ni ordonacio ques fassa a glòria e a laor de vos. 4^ 1 1 . On, per aquest ordo- nament aital, lo qual seguex lom just en ses obres, s esde- vé, Sènyer, que los homens savis, ans que fassen la cosa que
DE Contemplació 223
auràn ymaginada, auràn previst si es bona cosa ques fassa o si es mal e peccat sis fa. « 12. E si tant es, Sènyer, que lome savi aja ymaginat alcun fet qui sia bo, la potencia ra- cional apercebrà lo bé quis seguirà d aquell fet, e volrà que aquell fet encontinent sia en actu. E si tant es, Sènyer, que lome savi ymagen alcun fet d on se seguís mal si venia en actu, la potencia racional ho conexerà e vedarà a la poten- cia motiva (síc) que noi aduga en actu.
1 3. Infinit Senyor, bo sobre totes bonèes, abundós de totes nobíèes! Sanctificat e coit e servit siat vos: car en axí com lome savi va per lo cors del ordonament ' que vos avets posat en ell, en axí lome foll peccador va per via fora de ordonacio: car si lome foll ymagena a fer alcuna cosa, enans que ell la ofira a la potencia racional que la afigur e la deveesca si es bona cosa ques fassa o si es mala obra fer aquella, ^ enans fa pervenir aquella que ymagena a la po- tencia mutiva, sens que no la presenta a la potencia racio- nal; e per assò la potencia mutiva adúu en actu so qui no es afigurat ni jutjat si es bé o mal. « 14. On per assò, 5è- nyer, con 1 ome foll usa per aital desordonament en so que fa, fa tot so que fa bestialment e a aventura; sens que no sab sis fa bé o si s fa mal. ♦; 15. Encara, Sènyer, sesdevé que per altra manera usa lom desordonat desordonada- ment en so que fa: la qual manera es que sil home foll ymagena a les vegades en alcunes coses que serien bones a ell de fer, e la ymaginativa ofer aquella ymaginacio a la potencia racional, en axí que la potencia racional li demos- trarà que aquelles coses serien bones sis fayen; emperò per tot assò quel home conexerà, encara no u volrà adur en actu, per so car lome té la potencia racional serva de la potencia sensitiva, per la qual servitut racional no ha poder la racional que man a la mutiva que aduga en obra
I. M, vadit per viam ordinationis. — 2. M, quoniam, si homo fatuus imaginetur facere aliquam rem, antequam eam offerat potenliee rationali, ut figuret et distinguat et videat uírum sií bonum veí malum cjuod fiat.
224 Ramon Lull
so que ha ymaginat: e cnaxí roman lo bé, qui nos fa, si bé ses ymaginat e afigurat. '
j 6. Tranc Senyor, on es adressamenl e restauramení: nos- tre! Covinent cosa es que tuit vos amem e us aorem ale- grament e devota; car tant sots vos bon senyor e bon ordonador, que vos avets vulgut que la potencia mutiva a les vegades sia amadora dalcunes coses a adur en actu, e a vegades aja avorriment que les aduga en actu. ••( 17. On, beneyt siats vos, Sènyer Deus, qui tan noblament avets ordonat home; car enaxí com vos avets home ordonat sobre totes creatures, enaxí avets volgut que la potencia mutiva qui es en home aja major plaer en alcunes coses a adur en actu o en vedar que no venguen en actu, que no ha la potencia mutiva plaer ni desplaer qui es en neguna de les altres creatures. ^ 1 8. On tot assò esdevé, Sènyer, per raó del mijà que hom ha enfre lo primer movedor el pus derrer movedor; car con lome ha ymaginat [alcun fetj^e la potencia racional ho aferma e u afigura, e sí ha lome plaer ques fassa so que ha ymaginat e ha afigurat; e cau en aquest major ancià e major curiositat que la cosas fassa, que no cau ancià ni diligència en lo animal inracional, si vol adur en actu so que ymagena: car en so que la cosa es més en- formada e entrada en la ànima del home que no es en la del animal no racional, per assò es pus diligent lome e pus volenterós d adur en actu les coses que ama, que no son les altres creatures diligents a adur en actu so que amen; car més desija e més vol aquell que ymagena e afi- gura e discern, 3 que no fa aquell qui tan solament ymagena.
19. Oh perdurable Senyor, ple de tota savieal Vos sots tan savi e tan noble, que avets vulgut ordonar que home aja major poder de vivificar o de mortificar la potencia sensitiva, que negú dels altres animals la lur potencia sen- sitiva. "%{ 20. Car en so, Sènyer, que lo pus luny movedor
1 . M, et sic remanenf illa bona in potentia, quin ventant in actu. — 2.M, postquam homo imaginatus est aliquod factum. — 3. A, dissern.
L. DE Contemplació 225
ofer a la racional so que ymagena, acaba s lo desig o 1 avor- riment en la potencia racional; e per aquest acabament qui es fet en la anima del home per raó de la potencia ra- cional, ha lome major poder de mortificar o de vivificar so qui es sentit en ell per la sensitiva, que no han poder los qui priven de raó en mortificar o en vivificar aquelles co- ses que senten per raó de la potencia sensitiva. <%( 21. On per assò, Sènyer, con hom ha major poder de mortificar o de vivificar la potencia sensitiva, que no han neguns dels altres animals, per assò volen los homens més menjar e més boure o més endurar que lur natura nois ho dona; c per so con los animals inracionals no han poder de morti- ficar ni de vivificar la potencia sensitiva, per assò se se- guex que les aus e les bèsties els peys menuguen e beuen segons que Is ho requer natura.
22. Amorós Senyor, ple de tota misericòrdia! Granea e vcrtut sia donada e atri buida a vos, Sènyer Deus; car vos sabets bé quel home qui fal peccat a seient, si bé fa lo peccat, sí li es greu con lo fa moltes de vegades; mas per so no roman que no fassal peccat. On, aquest aital fa lo peccat, per tal car la potencia racional nos mou a vensre la potencia sensitiva. >•< 23. So per que lome qui fal pec- cat ha greuge con lo fa, sí es, Sènyer, per so car la poten- cia racional es de tan nobla vertut, que tota cosa on aja peccat ni viltat de obra, tota hora ho menysprea e tota hora es agreviada ques fassa: on per assò, Sènyer, cau lo greuge en 1 ome con fa lo peccat. On, tota hora que la raó man a la mutiva ques mova a fer lo peccat, tota hora ho mana agreviadament e despagada, ' per so car no es de sa natura peccar. *•< 24. On, con la potencia racional mana a la mutiva que esdevenga en actu lo peccat, mana li ho per so car la potencia sensitiva, qui es la rayl on nex peccat, es dona poderosa* de la potencia racional, qui per conti-
I. M, gravatè et cum dispUcentia, — 2. M, est domina potens.
CoNTEMPLACIO-1 -I £»
226 Ramon Lull
nuada desordonacio ses subjugada e sotsmesa a la poten- cia sensitiva; e per assò s esdevé que los homens qui no pequen de grat, ' pequen, jassía so que no los placia lo peccar.
25. Sancta Deital, vera veritat e resptandor Jets homens peccadors! Molts homens veg qui son peccadors e qui han volentat dexir de peccat e ques muden en via de vertuts, e proposen lo vespre que 1 endemà isquen de peccat; e con son a 1 endemà, ells non volen exir c proposen quen isquen lautre sendemà; e axí, Sènyer, de demà tro a 1 endemà, van sen tro a la mort, sens que no sixen d obres de peccats. »•( 26. On tot assò los esdevé, Sènyer, per so car la poten- cia mutiva es pus lonc de temps moguda en fer obres de peccat que no es en fer obres de vertuts. On, per raó del temps e del us que aura aút a peccar la mutiva nos vol tan- tost moure a fer bé com fa a fer mal. »•< 27. On, bcneyt siats vos, Sènyer, car per raó del afigurament e de la yma- ginacio que lome peccador ha més en peccar que no ha en fer bé, per assò es ligada e presa e encativada la potencia racional a fer bé; e on més lome es perseverant en peccat, e més hi es ligada e aclinada la mutiva a anar per via de peccat.
28. Pacient Senyor, savi, ple de totes nohlèes! Beneyt siats vos, qui avets ordonat que per raó de la potencia mu- tiva qui es en home, es home poderós de ésser movable e de mudar se d un loc en altre e dun fet en altre e de vici en vertut e de vertut en vici. "¥> 29. Car, Senyor, menys d aquesta potencia mutiva nos pogra mudar* ni moure ne adur en actu so qui es en potencia. E pus en aquestes co- ses home no agués poder, no pogra ésser ordonat a guaa- nyar mèrit de bé ni de mal. •*< 30. Oh gloriós Senyor! Con jom sia mudat dels bens en los mals, e dels menors mals sia cxit e sia entrat en los majors mals, e tot assò aja fet per aquesta potencia mutiva, la qual he més usada a aver
j. M, «jrMi non Ubtnter peccanl. — 2. M, non posseí homo se mutare.
L. DE Contemplació 227
moviment en peccat que no a aver moviment a fer bé, ique serà de mi, Sènyer, con al dia del judici lo meu ésser sen- contrarà ab la sentencia de son Senyor Deu!
Ç Cap. 45. Com Deus ha ordenades dues entencions en home.
^ EUS gloriós, vertuós! Granea e noblea sia donada a vos; car vos, Sènyer, avets ordonat home en so que li avets dades dues entencions: primera en- tencio e segona entencio; e per so car avets volgut que sien dos seggles, aquest seggle e I autre, ' per assò avets volgut que sien .ij. entencions. ^ 2. On, beneyt siats vos, Sènyer, qui avets volgut que primera entencio del home sia en amar vos e en honrar e servir vos e en conèxer la vostra bonea e la vostra noblea; e la segona entencio qui es en home, volets que aja home en posseir los bens qui devallen per los mèrits de la primera entencio. 4( 3. On, segons aquest ordonament aital, volets vos, Sènyer, que los homens ajen la primera entencio en amar e honrar e loar e servir vos, e la segona entencio que la ajen en percassar con pusquen aver vida en est mon, per tal que pusquen ésser posseidors de la primera entencio.
4. Oh vertader Senyor, savi, excel•lent, noble sobre totes altèes! En axí com vos avets creat aquest mon a esguart del altre e no avets creat 1 autre seggle a esguart d aquest, en axí avets volgut que la segona entencio sia en los homens a esguart de la primera entencio, e no avets volgut que la primera entencio sia en los homens a esguart de la segona. >•< 5. On per assò, Sènyer, se esdevé que la primera enten-
I. P, quia duo secula sunt in esse, scilicet istud presens, et futurum.
228 Ramon Lull
cio es de major vertut e de major noblea que no es la se- gona entencio; e per so car la primera entencio es mellor que la segona, per assò se cove quel home saclin a obrar e a fer tot so que farà per la primera entencio, e que pos tota ora la primera entencio en servir vos, per so car vos sots mellor que nulla altra cosa. ♦( 6. Mas ^que serà del vostre servu, Sènyer, qui es estat tan desordonat que la primera entencio ha posada en les vils coses e en les mes- quines, e la segona entencio ha posada en vos? Car jo, Sènyer, posé la primera entencio en servir mi metex, e he posada la segona entencio en servir vos. On, aquest es es- tat dels majors desordonaments qui pusquen ésser en null home.
7. Senyor endressant tos errats en via de veritat! Mise- ricòrdia e benahuiransa sia donada e atribuida a vos, Sè- nyer Deus; car per raó del ordonament e del desordona- ment qui cau en home per raó de les dues entencions, se esdevé que los homens justs son ordonats con meten en vos servir la primera entencio, e meten la segona en amar ells metexes; e los homens peccadors son per so desordo- nats con meten la primera entencio en amar ells metexes, e meten la segona entencio en amar vos. 4< 8. Loat siats vos, Sènyer "Deus, car vos avets creat paradís per ésser glòria dels homens qui metràn la primera entencio en amar e honrar vos; e vos avets creat infern per ésser pena als homens peccadors qui la primera entencio auràn en amar sí meteys e en honrar sí meteys. *•< 9. On, reclamat e coit e beneyt siats vos, Sènyer Deus, car molt ho avets bé ordo- nat; car en so que vos avets volgut que la segona entencio sia en ésser per tal que sia la primera, e la primera no sia per so que sia la segona, per assò se seguex que infern sia en ésser per tal que sia parays, e parays no sia en ésser per tal que sia infern; e per assò seguex se ordonadament que aquells qui amen vos ab la primera entencio, que va- jen en parays; e aquells qui amen sí meteys ab la primera
L. DE Contemplació 229
entencio, que vajen en infern: e assòs seguex per so car nos som en ésser per so car vos sots, e vos no sots en ésser per so car nos som.
10. A vos laors e gràcies, Sènyer Deus qui resuscifats los morts e vivificah los vius: car vos avets volgut que enaxí com la primera entencio es pus nobla que la segona, que enaxí, bé sia pus noblament esdevengut en ésser que lo mal; car enaxí com la segona entencio es en ésser per tal que la primera sia en ésser, enaxí lo mal es esdevengut en ésser per tal quel bé sia conegut; el bé no es esdeven- gut en ésser per tal quel mal sia esdevengut. >•< 1 1. On, beneyt siats vos, Sènyer Deus, per so car lo bé es esdeven- gut en noblea e lo mal es esdevengut en malea e en servi- tut, en so que es en ésser per tal quel bé sia; per assò, Sènyer, s esdevé que lo mal no ha dignitat en sí ni bonea per la qual sia digne que sia creat ni fet ni esdevengut per vos. ^ 12. Car mal de culpa, Sènyer, no pot néxer ne diri- var si no de cosa desordonada per les dues entencions; lo qual desordonament se fa per so car la primera entencio es posada là on deuria ésser posada la segona, e la segona es posada là on deuria ésser posada la primera. On, aquest desordonament aital, Sènyer, es rayl on es nat e dirivat peccat, e on néx e diriva cada dia en aquells qui han lurs entencions desordonades.
13. "Benigne Senyor, lum e glòria dels henahuirah! Tots los peccats e tots los mals que hom fa en est mon, tots son venguts dels homens qui son desordonats en lurs enten- cions. << 14. Car si lome vos ama e us servex per entencio que vos li donets paradís e per tal que noi metats en in- fern, lome amarà vos ab la segona entencio e amarà sí me- tex ab la primera. On, con amarà so qui es noble e bo ab la segona entencio, que no es digna que vos ne siats amat, e amarà ab la primera entencio sí metex, per la qual no es digne que sia amat, per assò son los peccats en ésser e per assò son. les culpes en los homens. 4< i 5. Encara es, Sènyer,
230
Ramon Lull
desordenat molt hom, per ses entencions qui son desor- donades, en amar les coses temporals; car molt vasall ama- rà més son senyor o son pruxme, per tal que li do del séu, que no farà per tal car son senyor o son pruxme son dig- nes de ésser amats per ells meteis. On, aquesta amor es falsa e desordenada, per raó de les entencions desordena- des don es nada e dirivada.
16. Oh Senyor gloriós, T^ey dels reys e Senyor dels se- nyors! Yos siats loat e beneyt: car enaxí com vos avets or- denat que hem deja amar ves ab la primera entencie e sí metex ab la segona, enaxí les hemens se son deserdonats en est men e amen sí metexs ab la primera entencie, e pu- xes amen ves ab la segona. 4< 1 7. Tant es, Sènyer, entrat en custuma amar ves ab la segona entencie e amar sí me- tex ab la primera, que les infants con son pervenguts al temps que cemensen a aver seny, sempre pesen lur enten- cie en amar sí meteis, en se que sempre cemensen a per- cassar e a ajustar bens temporals ab les quals pusquen aver benenanses temporals e glòria mundana. »•{ 18. On aquesta es molt gran maravella, Sènyer, com pot ésser que en home cau tanta de deserdonacie, que ab la primera entencie am se qui es vil e frèvel a ésser amat, e ab la segona entencie ama ves, qui sets tan noble senyor e tan covinent a ésser amat.
19. Senyor loat! Vertut e glòria e honor sia donada e atribuída a ves; e als hemens ypecrites sia coneguda teta viltat e teta falsetat; car nulls hemens ne han lur entencie tan desordenada com ells han. *«( 20. Car tots lurs fets e to- tes lurs obres fan ab mudaments d entencions desordenades: car a assò en que deurien aver la primera entencie, e ells hi han la segona; e en se en que deurien aver la segona entencie, ells, Sènyer, hi han la primera. 4( 21. E assò s es- devé, Sènyer, per se car ells dejunen e aeren e almeynen per tal que sien vists bens per les gents de les quals velen aver vana glòria. On, enaxí com ells deurien dejunar e ao-
L. DE Contemplació 231
rar e almoynar per la primera entencio, ells, Sènyer, ho fan ab la segona entencio, per tal car lur primera entencio es que ajen vana glòria en est seggle.
22. Loai^ Senyor, ple de pietat e de misericòrdia! Lo vos- tre servu vos clama mercè que guardets que ell no vaja per la via per la qual van los homens ypocrites; enans vaja per tal via que dejun e almoyne e vista vils draps, ab en- tencio de vos a amar e a honrar e a servir. >•< 23. Car per so, Sènyer, car jo son cosa mesquina e cosa sutza e plena de peccat, per assò es digna cosa que jo turment ma per- sona' e quem omeliu a soferir tota cosa on mos peccats se delesquen, e a tota cosa per que la mia anima no aja amor a nulla altra cosa si no a vos. *•< 24. Encara us prec, Sènyer, que vos me donets gràcia que jo no sia amador de la ce- lestial glòria ab la primera entencio; car tant son jo cosa poca e cosa indigna de glòria a posseyr, que poca de glò- ria me bastarà en parays, si tant ses que a vos placia que jo hi entre.
25. Vertader Senyor amorós! Tot lo major tort c la ma- jor injuria qui pusca ésser en est mon, sí es que hom am vos ab la segona entencio e am sí metex ab la primera; car per so con vos sots senyor nostre e sots mellor e pus no- ble que nos no som, per assò es justa cosa que vos siats amat ab la primera entencio, e nos ^ amem nos meteis ab la segona. 4< 26. Car tot dret e tota raó e tota convinentea demostra que la cosa on es tot poder e tot saber e qui es cosa infinida e eternal e sens null defalliment, que dcja ésser més amada e més honrada que la cosa on no ha ni poder ni saber ne infinitat ni eternitat ni nulla cosa que sia digna de ésser amada ni loada. 4< 27. Jímorós Senyor! Enaxí com vos vedats a la mar que no pug sobre los munts els plans de les terres, enaxí plagués vos vedar a mi que jo no amàs mi ab la primera entencio, e forsassets me, Sènyer, que amàs vos ab la primera entencio.
1. A; ma pressona — 2. A, et nos.
232
Ramon Lull
28. Oh vos, Sènyer Deus, qui aveh honrada e ennobletda la primera entencio sobre la segona! Beneyt siats vos, qui avets ordonat que tots los homens qui posseexen los bens temporals ab entencio que vos ne servesquen, que tots los pusquen posseir sens peccat, per so con posen la primera entencio en donar glòria e laor a vos. 4^ 29. On, tota ora, Sènyer, que procuraran con posseesquen los bens tempo- rals per tal quen pusquen donar per amor de vos, e que sen pusquen avidar per tal que vi ven en amar e honrar e loar e servir vos, tota hora guaanyaràn e faran coses me- ritòries. %{ 30. On, beneyt siats vos, Sènyer, car no es enaxí dels homens peccadors; car tota hora que posseexen los bens temporals ab entencio quen servesquen a sí meteys e que najen vana glòria dels homens, tota hora pequen; e on més los posseexen ni més ne posseexen, e més pequen, per tal car amen sí meteys ab la primera entencio, e ab la se- gona entencio amen vos, qui sots lur Creador e lur Deu.
Ç Cap. 46. Com Deus ha ordonat home enfre dos moviments.
W^^^''^ Z)ew5 honrat, beneyt, loat! Glòria e vertut e laor Í^^T^lJ sia a vos e a tot quant de vos es; car tant sots Is.cJÜlSS vos savi senyor, que ordonat avets con home sia enfre dos moviments: enfre primer moviment e segon moviment. Lo primer moviment avets volgut que sia diri- vat de cosa essent, el segon moviment avets volgut que sia 9 dirivat de cosa privada de ésser. % 2. On per so, Sènyer, con lo primer moviment vé e diriva de cosa qui es en ésser, per assò tota ora quel home se mou a fer alcuna cosa se- gons la natura del primer moviment, tota ora se mou lome a fer bé: e con lo segon moviment devall e diriu de la cosa
L. DE Contemplació 233
privada, tota ora quel home se mou a fer alcuna cosa se- gons la natura del segon moviment, tota ora se mou lome a fer mal. ^ 3. On, beneyt siats vos, Sènyer Deus, car aquest ordonament s esdevé per so car lome es esdeven- gut de no ésser en ésser. On, con ésser sia bona cosa a home, tota hora que hom fassa bé, se mou per lo primer moviment, qui es prop al ésser del home e es luny al no ésser del home; e con no ésser sia mala cosa en sí, tota hora que hom fassa mal, ho fa per lo segon moviment, qui es prop a no ésser e luny de ésser.
4. Gloriós T{ey de glòria! Gràcies e mercès si en fetes a vos. Senyor Deus, car vos avets ordonat que moviment fos enans que la privació de la cosa essent; car en so que vos creàs home per tal que feés bé, e con lagués creat caec peccat en home accidentalment, per assò se prova que enans fo en home bé que mal; car ans fo en ell ésser, lo qual ésser es bé, que no fo en ell peccat, lo qual peccat li es mal. 4< 5. On, segons assò senten que enans fo bé en home que mal; e car lo bé fo enans en home quel mal, per assò, Sènyer, es raó que lo bé sia apellat lo primer moviment, el mal sia apellat lo segon moviment; car lo primer moviment que fo en home fo bé, el segon fo mal. % 6. On per so, Sènyer, con lo bé fo enans en home que no fol mal, per assò es lo primer moviment en home acci- dent inseparable, e lo mal es en home accident separable. On per assò, con lome se mou a fer bé, mou se segons natura de cosa qui es posseidora de ésser; e con lome se mou a fer mal, mou se segons natura de cosa privada qui no es posseidora de ésser; e per assò esdevénse que bé vé de cosa essent, e mal de cosa no essent.
7. Oh vos, Sènyer Deus, qui exoits los justs e perdonats als peccadors! Reverencia e honor sia feta a vos per tots temps; car enaxí com vos avets honrada e ennobleída ve- ritat e no falsetat, enaxí avets ordonat quel primer movi- ment sia honrat e ennobleít sobre lo segon: car enaxí com
234
Ramon Lull
falsetat es en ésser per tal que per ella sia coneguda veri- tat, enaxí lo segon moviment es esdevengut en ésser per tal que sia coneguda la bonea e la noblea del primer mo- viment. 4í 8. On per so, Sènyer, con falsetat es en ésser per tal que la veritat sia coneguda, el segon moviment es en ésser per tal que sia conegut lo primer moviment, per so es ordonada cosa que lo primer moviment e veritat sien duna natura e que sien ensemps e que ajen conveniment de proprietats; e assò metex es de lo segon moviment ab falsetat, en so que son de una natura e dun semblant e en un temps. On, con lome se mou a amar vos e a honrar e a servir vos, mou se per lo primer moviment e mou se segons veritat; car so per que vos creàs home, sí es per tal que amàs e honràs e servís vos: on, vera veritat es que home vos am e us honre e us servesca. '♦^ 9. E con home, Sènyer, se mou a amar sí metex o altre més que vos, mou se per lo segon moviment e mou se per via de falsetat; car vos no avets creat home per tal que am més sí metex o altre que vos. On per assò, si 1 hom se mou a amar més sí metex o altre que a amar vos, està son moviment en ducs coses: en privació e en falsetat. En privació està, en so que vé de no re, pus quel home no es creat per amar més sí me- tex que vos; e en falsetat està, en so que no es veritat quel home deja més amar sí metex que vos.
10. Deitat e vertut e noblea sia coneguda a vos, Sè- nyer Deus: car enaxí con vos sots .j. en .iij. persones e les .iij. persones son una substància divina, enaxí vos ha pla- gut que con lome se mou per lo primer moviment, ques mova en amar tres coses, so es saber: en amar vos e sí me- tex e son pruxme. »*< 1 1. On, con lome se mou a amar vos per raó de vostra bonea, adones es son moviment vertader; e con se mou a amar sí metex a esguart de servidor vos- tre, adones se mou ab moviment vertader. >•< 12. E con hom se mou, Sènyer, a amar son pruxme a esguart de vos a servir e a esguart de ajudar a ell a ses necessitats e a ses
L. DE Contemplació
35
cuites, adones se mou hom per lo primer moviment, e es moviment vertader.
13. Misericordiós T^ey de glòria! Bencyt siats vos; car con I om se mou per lo segon moviment, cove ques mova per tres vies, so es saber: o ell se ha a moure ' a ésser des- obedient als vostres manaments, o se ha a moure a fer inju- ria a sí metex, o se ha a moure a fer injuria a son pruxme. On, sis mou contra vostres manaments, cove que sia ubli- dant e innorant la vostra vertut e la vostra bonea el vos- tre honrament; e aquest moviment aital es moviment và e sens tota raó, e ha esguart e enclinament a no ésser e a falsetat e a mal e a culpa. ^ 14. E sil hom, Sènyer, se mou a amar sí metex ab la primera entencio e entén en ésser honrat e en ésser abundat en menjar e en boure e en ves- tir e en aver los delits d aquest mon, mou se per lo segon moviment, lo qual ha esguart a no ésser; car no es lome en ésser per so que ell deja posar la primera entencio en amar sí, ni en ésser honrat en est mon, ni ésser abundós de vans delits: e aquest moviment aital es per sa natura fals e và, e ple de peccat e de culpa. 4< 15. E si hom se mou, Sènyer, a desamar son pruxme e a enjuriar, mou se hom per lo segon moviment, per so car lome no es en ésser per tal que desam son pruxme ni quel traesca nil engan nil aucía. On, aquest moviment aital ha esguart a no ésser, per tal car ha entencio falsa, en so que ell no es en ésser per tal que aytal entencio aja envert son pruxme; ^enans es en ésser per so que li ajut e que li sia leyal amic en totes coses.
1 6. Jlh suhird Senyor, qui beneficials los voslres servi- dors, d amors e de devocions e de contriccions! Enaxí com vos avets ordonat en los .iiij. elements quels .ij. sien pujants a amunt per leugería els altres .ij. sien descendents enjús per fexuguea, enaxí avets ordonat que hom sia pujant a vos per lo primer moviment, e sia devallant en abís per lo
1. A,C, ell sa a moure (passim). — 2. h\, erga suum proxtmum.
236 Ramon Lull
segon moviment. «♦< 17. E enaxí, Sènyer, con los .ij. ele- ments leugers son pujants a amunt per raó de lur natura, enaxí los homens qui pujen a vos per lo primer moviment, pujen a vos per la gràcia que vos posàs en lo primer mo- viment, la qual gràcia es de part ésser qui no es en priva- ció. <•< 18. E enaxí com los .ij. elements fexucs van a enjús per raó deia ponderositat, enaxí los homens qui son de- vallants en los inferns hi son devallants per raó de la na- tura del segon moviment, qui priva e defall de la vostra gràcia, en so que es de natura de privació e de no ésser.
1 9. ^h Sènyer Deus, qui sots sens par e sens companyó! A vos sia donada glòria e sanctetat e senyoria; car vos sots tan savi senyor e tan bo, que avets ordonat que tota ora que hom se mova ab lo primer moviment, sia lome movable segons natura essencial, participant en gràcia e en benedicció vostra; e tota ora quel hom se mova per lo se- gon moviment, volets que sia movable per moviment acci- dental, participant ab defalliment de gràcia e ab privament de benedicció conjunt e ajustat e ab natura de no ésser. >«< 20. So per que lo moviment primer en quel home se mou es moviment natural a home, sí es, Sènyer, per raó car hom es creat e fet per fer bé: on, con hom fa bé, mou se segons so per que es creat. "¥, i\. E so per que lo mo- viment segon en quel home se mou a fer mal es moviment no natural a home, sí es, Sènyer, per so car home fa cosa qui no es d aquella natura d on es 1 ésser del home, enans es de natura de no ésser, per so car home fa mal, qui es altra cosa d aquella per que hom es esdevengut en ésser.
22. Senyor amorós, pacient, ple de mercè! Laors e honors e gràcies e mercès sien fetes a vos; car si hom se mou a peccat e a mal, nos hi mou per raó de neguna natura ni neguna proprietat que vos ajats creada ni apropriada en ell; car tot so que vos avets creat ni apropriat en home, tot es bo e tot es bé. Doncs, pus tot so que vos hi avets posat es bo e tot es bé, si lome fa mal, noi fa per
L. DE Contemplació 237
nulla occasio de so que vos avets posat ni creat en ell. <•( 23. Enans, Sènyer, cove que la occasio quel home ha en fer peccat, que venga d altra cosa qui no sia neguna de les coses que vos avets posades en home; la qual cosa don vé peccat sí es no ésser, qui es cosa don diriva peccat; en so que con lome fa peccat, fa cosa qui no es digna d ésser en ésser, per raó de sa frevoltat e de sa mesquinea, doncs la rayl de peccat es privació. •«( 24. On, con vos, Sènyer Deus, ajats ordonat home ab franca volentat enfre aquests dos moviments, con savé, Sènyer, quel hom se mou per lo se- gon moviment, mou se a defalliment e a destrucció e a feni- ment, per so car lo segon moviment e no re son semblants en natura: e con home se mou per lo primer moviment, mouse a durament e a benedicció e a vida, per so car lo primer moviment e ésser son semblants en natura.
25. Vertuós Senyor, ple de dousor e de misericòrdia! Per- severansa e durabletat atriboescam e conegam a vos; car vos avets ordonat en tal manera home, que jassía que en ell caia peccat, per tot assò nos seguex quel peccat venga de vos ni per vos. % 26. Car jassía so quel segon movi- ment sia mal e sia peccat, e home sia sobject a peccat, per tot assò peccat no cau en home per obra vostra, enans hi cau per raó de natura de privació, qui es la rayl don diri- va lo segon moviment en home accidentalment. *•< 27. E que assò sia ver, conèxer e provar se pot, Sènyer, en home peccador, quis mou a vana glòria e a ergull e a delits tem" porals; car la occasio per que ell se mou a aquests vicis no es aquella occasio per la qual vos avets dat ésser a home, enans es occasio qui vé de no ésser, en so que no es raó que sia en ésser.
28. Oh J{ey sant, gloriós! Amat e loat e coit e servit siats vos, qui avets home tan bé ordonat enfre 1 primer mo- viment el segon; car los homens peccadors quis moven en est mon per lo segon moviment, enaxí com ells se moven menys de raó e menys de occasio en so que fan, enaxí in-
238 Ramon Lull
fernen es condampnen en los inferns, segons vera raó; car vera occasio avets, que Is donets perdurable pena. <«<: 29. E los homens justs qui en est mon se moven per lo primer moviment, aquells, Sènyer, se moven segons raó en so que fan; per que, vos avets vera occasio que Is donets la glòria celestial, la qual neguns temps no ha fi. ^ 30. On, beneyt sia. Senyen lo vostre ordonament e la vostra gran saviea, car molt ho avets bé ordonat, que si lome fa en est mon nulla cosa sens raó e sens occasio, que vaja per lo segon moviment; e si fa nulla cosa segons raó ni dretura, que vaja per lo primer moviment; car desraó e no re son semblants, e raó e ésser son semblants atretal. On, amat sia aital se- nyor d on diriva tanta de ordonacio, la qual es a glòria e a laor de vos. Senyor Deus.
§ Cap. 47. Com Deus ha ordonat home enfre volen fat e poder.
H Deus piadós e misericordiós, abundós de pietat e de mercè! Beneit siats vos, qui avets lome ordonat enfre poder e volentat, enaxí com avets ordona- da natura enfre potencia e actu. "¥, 2. On, loat e coit e ser- vit siats vos, Sènyer, per so car avets donada volentat a home, per la qual vulla vos amar e honrar e loar c aorar e servir; e beneyt siats vos, con li avets donat poder d apor- tar a acabament so qui es en sa volentat. 4( 3. Lordona- mcnt es molt gran que vos, Sènyer, avets posat en home, en so que li avets donada volentat e poder; car no es null hom qui sia escusat de vos a amar e a servir, sia que sia ric o pobre, o sà o malaute, o franc o servu; car en qual que estament hom se sia, tota hora es poderós de servir e de amar vos.
DE
Contemplació 239
4. Oh Senyor vertuós, salvador nostre! Vertut e honor e glòria sia dada a vos per tots temps, car vos avets en tal manera e en tal disposició ordonat home, que segons les obres que fa en est mon, sordona es desordona a aver voler e poder en fer bé o mal. ♦( 5. Car, Sènyer, alcuns homens son qui han voler e poder en fer bé, e alcuns ho- mens son qui han tan solament lo voler en fer bé, e no han lo poder. •♦( 6. E alcuns homens son, Sènyer, qui han poder de fer bé e non han lo voler; e alcuns homens son qui han lo voler el poder a fer bé, e no es en ells la obra, en so que no fan bé ni esquiven mal.
y. Gloriós T{ey, honrat, francs donador de hts bens! Loada e beneita sia la vostra gran justicia, car vos jutjats los homens qui han volentat en fer bé o mal e non han lo poder, enaxí com jutjats aquells qui fan bé o mal. «K 8. Encara sia amada e loada, Sènyer, vostra gran dretura; car vos jutjats en aitant als homens qui han poder de fer bé o mal e non han lo voler, com si n avien lo voler el poder ensems, e noi volien fer: car en aitant fa a pendrc al home poderós de fer bé, lo qual no ha voler quel fassa, con si faya mal; car sempre es culpable lome qui es pode- rós de fer bé, con nos vol enclinar a voler fer bé, per so car tot hom pot aver volentat en fer bé e en esquivar mal. •K 9. E en semblant manera es, Sènyer, dels homens justs qui han poder de fer mal e non han lo voler quel fassen; car del poder que han de fer mal, devalla mèrit a ells, per so car lo poríen fer e noi volen fer.
10. Creador Senyor! A vos sia feta reverencia e honor per lo vostre servu, al qual avets feta gràcia en so que avets ordonada sa volentat en ésser occasio de bé a son poder, e avets ordonat son poder a ésser occasio de bé de son voler. >♦< 1 1 . Car con a vos, Sènyer, vé en plaer que donats al home gran volentat en fer bé, sa gran volentat li obre via e carrera con aja poder del bé a fer; e con donats al home gran poder de fer bé, lo gran poder que ha de
240 Ramon Lum.
fer bé li obre via e carrera con aja volentat de fer bé. »t( j 2. Tant es home vil cosa e plena de peccat, que aquest ordonament qui es en ell, per voler e poder, no es sem- blant al home que en ell sia; car per so car lome se sent ab poca de volentat en fer bé, es li semblant que no aja poder de fer bé; e con lome nos sent gran poder de fer bé, es li semblant que non deja aver lo voler: e enaxí es li vijarès que sia escusat si no fa bé; la qual cscusa null hom no ha, segons 1 ordonament que vos, Sènyer, avets posat en ell.
13. Honrat Senyor, graciós, ple de totes forces! Vos avets ordonat en home que lo voler del home sia occasio en home com hi sia poder multiplicant en fer bé e en es- quivar mal, e lo poder sia occasio en home con voler sia multiplicant en home, de voler fer bé e d esquivar mal; e aquest ordonament aital de multiplicament de voler e po- der avets volgut, per tal que hom aja gran poder e gran voler en vos amar e honrar e servir. ^ 14. Mas car hom es, Sènyer, cosa vil e mesquina per peccat, los demés ho- mens sesforsen a aver major poder en amar sí meteys que no en amar vos; e per un voler que ajen en vos a amar e servir, nan cent en amar e honrar e servir sí meteys. ^ 15. On per assò, Senyor, con nos nos avigoram en poder e en voler en amar nos metexs tant fort, per assò s esdevé que lo poder que vos avets posat en los homens non mun- tiplica lo voler en fer bé o mal, nil voler que avets posat en home no multiplica lo poder en fer bé ni en esquivar mal; enans n esdevé lo contrari; car per so car nosaltres amam més nos meteys que vos, per assò lo poder multipli- ca lo nostre voler, el nostre voler multiplica nostre poder en fer mal e en esquivar bé.
1 6. A vos, Sènyer Deus, unitat e perdurabletat sia coneguda per tots temps, car molt es gran maravella com pot ésser que los homens han tan gran poder de negociar en les vanitats d aquest mon, a procurar ni en ajustar tantes
L. DE Contemplació 241
de riquees ni en aver tants de delits. "¥, 1 7. On, beneyt siats vos, Sènyer Deus, car on major poder han los homens en fer bé, molt major pena ne deuen aver, con no volen aver la volentat de fer bé. « 18. On, molt mellor seda al home que no agués poder de fer bé, pus non vol aver volentat, que no es con na lo poder, e no vol aver volentat de fer bé.
19. Liberal Senyor, misericordiós en tots los temps que misericòrdia vos es demanada! Vos avets ordonat enfre voler e poder riquea e pobrea en los homens; car molts homens pobres de bens temporals son pus rics de vera riquea que no son los qui son rics dels bens temporals: on, tot assò s esdevé per raó car es en home volentat e poder. 4< 20. Car lavar ric, on més aura poder de guanyar riquèes e d ajus- tar, e més encativarà sa volentat ésser serva a ajustar ri- quèes; e tantes n ajustarà, tro que serà servu e catiu de sa riquea: e pus sa volentat sia serva en ajustar riquèes, més serà pobre que ric. Mas no es enaxí del benahuirat pobre, que on menys ha de poder en guaanyar riquèes, e menys les prea; e on menys les prea, e sa volentat està pus franca en amar vos; e enaxí esdevé més ric que pobre, segons vera riquea. <♦< 2 1 . Encara, Sènyer, son los homens rics de bens temporals per altra manera en major cativitat e ser- vitut que no son los homens pobres: car lome, on pus ric es, e pus obligat e pus sotsmès es, als homens pobres a fer almoyna, adones con per amor de vos demanen.
22. Graciós Senyor, vertuós en totes noblèes! Granea e forsa e bonea sia a vos atribuïda e donada, e a nos sia coneguda frevoltat e mesquinea; car tant som mesquines coses e frèvols, que lordonament que vos posats en nos, desordonam nos, per so car som rics e pobres: car lom ric cuida ésser en est mon en major riquea e en major franquea quel hom pobre, e lo pobre ic cuida ésser pus pobre e pus servu quel hom ric. ^I^ 23. Car al hom ric es, Sènyer, semblant que no sia tengut ni obligat de fer bé ni
Contemplacjo-1-j6.
242 Ramon Lull
d esquivar mal per sa riquea, e per assò es li semblant que sia franc e no sotsmès, e ténse per ric. "¥> 24. E lome po- bre, Sènyer, en so ques sent freturés en menjar e boure e en vestir, es li vijarès que sia servu e pobre, e innora la franquea que ha, ' en so que no es tan ubligat a fer bé e a esquivar mal com lo ric. On, segons assò, los rics els po- bres quax tots son fora de la ordonacio en que vos los avets creats.
25. Singular Senyor, misericordiós, abundós de pietat e de mercè! Beneyt siats vos, car tant sots vos savi, que null hom no puría aestmar ni compendre lordonament en que vos avets posats los homens, ni no es null hom qui pogués cogitar ni pensar lo desordonament en que los homens se son meses. "¥, 26. Car tant es gran, Sènyer, lordonament qui cau en los homens per so car hi avets posat poder e voler, que una pobra fembra valrà més que un rey, pus que la fembra aja voler en fer bé, el rey naja poder e non aja lo voler. *K 27. On, loat e amat siats vos, Sènyer "Deus, car per raó del vostre ordonament esdevé la pobra fembra mellor que lo rey avar; e per lo desordonament en que lo rey avar es, en so que es poderós de fer bé c noi vol fer, esdevé pus vil e pus àvol e pus pobre e pus mesquí que la vella pobra qui es volenterosa en fer bé.
28. Pacient Senyor, alt e noble sobre totes altèes e noblèes! Tant volets vos que tot nostre poder e nostre voler sia entegrament en vos a amar e honrar e servir, que moltes son les raons e les occasions que vos nos avets donades, per les quals pervingam a vos, per mèrit de vos a amar e honrar e servir. ^ 29. Molt es gran maravella, Sènyer, com pot ésser que null hom aminva sa volentat en vos a amar e a servir, pus cogit ni contemple en la vostra gran bonea ni en la vostra encarnació ni en la vostra passió, ni en la sua viltat ni mesquinea; car con que degués créxer sa vo-
1 . M, quia se sentit indigentem in comedendo et bibendo et vestiendo, existimat quod sit servus et pauper, et ignorat íibertatem quam habet.
DE
Contemplació 243
lentat en vos a amar, no la deuria minvar. ' >•< 30. Beneyt siats vos, Sènyer Deus, car on pus hom cogita e contempla en vostra bonea e en vostra vertut, e més deuria créxer en home voler e poder de vos honrar e servir, e de donar laor de la vostra essència humana unida ab la essència divina.
Ç Cap. 48. Com Deus ha ordonat home que pusca eléger veritat e falsetat,
I^EUS honrat, vertuós! Reclamat, loat e amat e servit siats vos, qui avets tanta de saviea e de bonea que avets posat home en eléger veritat o false- tat, e avets volgut ordonar que veritat venga e diriu de cosa avent ésser, e falsetat que devall e diriu de cosa pri- vada de ésser. *>•< 2. On, beneyt siats vos, Sènyer "Deus, qui avets volgut que veritat se seguesca en amar e honrar e servir e loar e beneyr vos; car pus que vos sots Deu e sots creador e senyor e avets acabament de tot bé, digna cosa es que tota ora que hom vos lou ni us am ni us honre, que vaja hom per via de veritat. >♦< 3. Car pus vos sots tan alt senyor e tan noble, veritat està en aquells qui son en- dressats a amar e a honrar vos, per raó car vos ho avets axí ordonat, que tota hora hom vaja per veritat, pus fassa so qui es raó de fer e de dir e de voler.
4. Senyor gran, Senyor savi. Senyor sant! Reverencia e honor sia feta a vos per tots temps, car vos avets ordo- nat que tots los homens qui sien negociosos per ésser hon- rats e per aver vans delits e per aver vana glòria e per aver abundament de riquèes, que tots vajen per via de fal-
1 . M, quia quando deberet augere suam votuntatem in te amando, noti deberet eam minuere. — 2. A,C,D, privada en ésser.
244 Ramon Lull
setat. « 5. Car, Sènyer, en so que hom es en ésser per vos a loar e a servir e honrar, no es digne que deja procurar laor ni honrament de sí ni benenansa; e si tant es que pro- cur so que no pertany a ell que u posseesca, fa lo contrari de so per que es creat ni fet; e per aquesta contrarietat que fa, va per via de falsetat, e falsament e àvol fa tot quant fa. "¥> 6. Car enaxí com veritat dona regla e occasio de vos a amar e a honrar e a servir, enaxí falsetat se met en tots aquells qui amen ni desijen aver vanagloria ni vans delits en est mon; car tant es home vil cosa, que no es digne de ésser loat per sí ni de posseir vanitats; ni vana glòria ni vans delits no son tals que meresquen que sien en ésser ni que sia procurat con esdevenguen en ésser.
7. Oh Senyor savi, amorós! Vertut e glòria sia conegu- da ésser en vos, car vos avets ordonat que tota hora que I hom cogit ni perpens en sa viltat e en sa mesquinea, que vaja per via de veritat, pus que conega ésser cosa frèvol e mesquina e cosa serva de vostra bonea a amar e a loar e a conèxer. •♦< 8. Que home, Sènyer, sia cosa vil e mesquina e sia mortal e fenit e innorant, vera cosa es; e assò cascun hom ho pot provar en sí metex. On, con home conega sí metex per aquell qui es, tota ora va segons veritat sa co- nexensa, pus que confessa aquella cosa qui es en ell, ésser en ell. 4( 9. A vos, Sènyer Deus, sia glòria e laor, qui tam bé avets ordonat home; car pus veritat es que vos sots acabat en totes vertuts, tota ora que hom vos atribuesca laor e honor, està hom en veritat; e pus veritat es que hom es mesquina cosa e de poca valor e de poc poder, tota ora que hom conega defalliment e mesquinea a sí metex, tota ora usa hom de veritat.
1 o. Dreturer Senyor! Contemplació e devoció c amor sia demanada a vos e esperada de vos, per so car vos avets ordonat que per acostar a vos, sacost hom a veritat, e per lunyar de vos, sacost hom a falsetat. On, aquest ordona- ment ai tal es fet per so car vos sots tota veritat^ e nulla
L. DE Contemplació 245
cosa qui no sia veritat no por csser en vos. >♦< 1 1 . On, con hom s acosta a vos per amors e per honors que us fa, acos- ta s hom a veritat, per so car vera cosa es que vos devets ésser amat e loat e honrat; e tota hora que hom se luny de vos per defalliment d amor e de laor e de honor que no us do, tota hora s acosta hom a falsetat, per so car dona hom e atriboex a sí metex so qui no es en hom; e no vol hom donar ni atribuir a vos so qui es raó que us sia donat e atribuït. »•< 12. Laor e glòria e benedicció sia donada, Sènyer, al vostre ordonament, lo qual avets posat en home, per so car hom pot anar per via de veritat o de falsetat; car si lunya de vos, va per falsetat, per so car en vos nulla cosa no ha si no vera; e si acosta hom a vos, acostar shi ha ' per via de veritat, per so car vos sots font viva de ve- ritat, e veritat no vé de nulla altra cosa si no de vos.
13. Vertader Senyor, liberal, piadós, abundós de iot bé e de tota vertut! A vos gràcies e mercès del gran ordonament que avets posat en home; car vos avets ordonat que lo cor del home sia cambra on estía veritat, e avets ordonat que la lengua parle veritat, e los ulls guarden en obra de veri- tat, e les orelles oien paraules veres, e les mans fassen obres veres. *•< 14. Si vos, Sènyer Deus, devets ésser loat e beneit per 1 ordonament en que avets posat home, par me que los homens deuen ésser avilats e represes per so con se son èxits de la veritat en que vos los avets meses; car quax tot hom fa cambra son cor de falsetat, e fa la boca portal de falcíes, e fa los ulls finestres de mentides, e fa ses orelles forats de rondalles, ^e quax tot hom fa obrar a ses mans vanitats, e sos peus fa anar per carreres tortes. <♦< 1 5. Per raó de gran vertut e de gran perfecció de noblea e de bo- nea qui es en vos, Sènyer Deus, està veritat en vos, e es ordonat que les coses veres venguen totes de vos; e per raó de gran culpa e de gran oradura^e de gran defalliment
I. A,C, acostar sia. — 2. A, de romdayles: M, et suas aures foramina fabularum. — 3. M, et ratione magme culpx et insanix.
246 Ramon Lull
qui es en los homens, s esdevé que falsetat e error està en ells, e vé delís e per ells.
1 6. Suau Senyor, ple de pietat! Glòria e vigoria e honor sia donada a vos, qui avets ordonat que en lautre seggle sien dos locs: la un paradís, lautre infern. Paraís avets vul- gut, Sènyer, que sia loc de veritat, en lo qual loc estíen aquells qui en est mon auràn estats (sic) en obres veres: infern serà loc on estaran aquells qui en est mon auràn es- tat (sic) en falses paraules e en falses obres. % \ 7. Tots quants homens, Sènyer, son en est mon, tots han a anar per dues vies: o per via de veritat o per via de falsetat. On, aquells qui son en via de veritat, ordonadament van en pa- rays, per so car ab veritat van en loc de veritat; e aquells qui son en via de falsetat, desordonadament e falsa van a infern, on es falsetat e ajustament domeiw desordonats. ^ 18. Aquells, Sènyer, qui van a veritat, son aquells qui en est mon conexen veritat, en so que conexen vos senyor de tot quant es, e conexen que vos sots lo pus noble senyor el mellor e celi qui fa més a amar e a honrar e a servir; e conexen sí meteys ésser coses vils e subtils e mesquines. On, con aquesta conexensa sia en veritat, per assò son en veritat tots aquells qui enaxí conexen ' vos e sí metexs. E aquells son anans en infern per via de falsetat, quis cuiden que en est mon sien esdevenguts, per ésser loadors e ama- dors de sí meteys, e quis cuiden valer més que no valen.
1 9. Humil Senyor, franc, on es tota vertut e tota honea! Beneyt siats vos, qui avets volgut ordonar que hom sia en veritat, dient veritat a aquells qui la innoren, e per obres veres sia vertader maestre a aquells qui en falses obres es- tan: los qui son recomtadors de veritat son aquells qui les coses recomten enaxí com les auràn ordonades e oídes, sens afigiment e sens minvament.'4< 20. Mas no es enaxí, Sè-
1. A, tots qui enaxí conexen. — 2. M, et voluisti quod narranles veri- tatem sint ilíi qui res narrant ordinatè, sicut eas audiverunt, sine -additione et diminulione.
L. DE Contemplació 247
nyer, dels homens mentiders: car aquells qui recomten les coses veres, o tolràn de la veritat o hi afigiràn falsetat. E tant son homens, Sènyer, qui amen falsetat e han en oy veri- tat, que so que dien no fan, e fan coses que no dien, e cer- quen so que no han perdut, e pinten e ornen falsetat, e ensutzen veritat aitant com poden. ^21. Los homens ver- taders, Sènyer, tot so que dien fan, e tot so que fan dien; e aquelles coses que entenen ésser veres, troben ésser veres; c aquelles que veen ésser falses, troben ésser falses; e le- xen les vies tortes e van per les dretes. Mas no es enaxí dels homens qui estan en falsetat; car con cuiden atrobar veritat, e ells atroben falsetat; e con cuiden atrobar falsetat, troben veritat; e on que sien àvols carreres ni tortes ne pe- rilloses, per aquelles van nit e dia.
22. Gloriós Senyor, ple de mercè! Beneyt siats vos, qui avets ordonat que enaxí com aquest mon es en falsetat e va per falsetat, enaxí los .v. senys corporals van per false- tat e estan en vans delits e en falsetat; e enaxí com 1 altre seggle va per veritat, enaxí los .v. senys espirituals van per via de veritat e estan en veritat, tota ora que sien ne- gociants ordenadament en lautre seggle. % 23. So per que son, Sènyer, los .v. senys corporals en falsetat, sí es per so car hom cuida trobar acabada sabor o acabat plaer en es- tes coses mundanes; e hom hi atroba defalliment de plaer e de sabor e de delit. « 24. E so per que son los .v. senys espirituals en veritat, sí es, Sènyer, per so car tot lo plaer e tota la glòria que hom espera aver en paraís, tota la hi troba, enaxí que re non fall; enans ni atroba hom més' que ymaginar ni pensar no pot.
25. Oh Sènyer Deus, comensamenl de tot quant es! Amat c servit siats vos, el vostre servu sia molt vergonyós e tc- merós de sos greus falliments; car jo son tant estat en fal- setat, que perit e somorgollat son en ella; ^ car en falsetat son estat lo matí el vespre; e en totes les ores del dia e de
1. M, imò inventí ihi plus. — 2. M, quod perierim et submersus sum in ea.
248 Ramon Lull
la njt son axí estat en falsetat, com granolla nadant per laigua. '4( 26. Tant son, Sènyer, estat faJs e amador de fal- setat, que en axí com la mar es font d on diriven les aigües, en axí lo meu cor es font d on diriven totes falcíes, e la mia boca es portal on son exides totes mentides e tots engans, e la mia boca es estada portal tancat a veritat. ^ 27. Con jo sia estat tant de temps en falsetat, ^quant serà, Sènyer, aquell dia que jom mut a estament de veritat, e que en lo meu cor no estía si no veritat, ni la mia boca no parle si no paraules de veritat! E tanta de veritat aja, Sènyer, en mon cor e en ma boca, que no aja paor d aquells homens qui son auceidors dels homens on està veritat.^
28. Verhíós 7{ey de glòria! Vos sots aquell qui avets ennobleída e ensenyorida veritat sobre falsetat; mas nosal- tres, Sènyer, som tant vils coses e tant som plens de false- tat, que en est mon avem molt més multiplicada falsetat que veritat; car tant es gran en est mon 3 la quantitat de fal- setat, que en tots los mesters d aquest mon e en totes les obres d aquest mon quals que sien, en totes avem posada falsetat. >«< 29. Tant som, Sènyer, en engan e en falsia, que tot dia va veritat enfrels homens, e apenes troba qui la conega ne qui la reeba ne qui sasolàs ni sacompany ab ella, ne qui sasaut delia, ne qui la cara gir a ella; enans es- tà enfre nos quax cosa innorada. 4( 30. On, con veritat e falsetat sien coses contraries, per raó de lur contrarietat s esdevé, Sènyer, que aquells qui van per vies de veritat son conexedors de veritat, e tota ora que satroben ab ve- ritat, son amics e companyons de veritat: e aquells qui van per vies de falsetat, tota ora que atroben a veritat (sic), giren la cara e fugen a veritat, e encalcen falsetat nit e dia. On, beneyt siats vos, Sènyer Deus, qui avets ordonat aquest mon e lautre per raó del mèrit qui cau en home, segons que
1. A, somorgoyllat, granoylla: C, somorgoylat, granoyla: D, somor- golat, granota: M, sicut rana natans in aqua. — 2. M, quod non timeam mori pro veritate. — 3. A, tant es en est mon gran.
L. DE Contemplació 249
serà o zn veritat o falsetat; car per lur contrarietat es mills coneguda la bonea de vostra essència divina.
Ç Cap. 49. Com Deus ha ordonat home per so com la posat en eléger bé o mal,
^IVINAL T{ey de glòria! A vos laor e honor sia, qui 11 avets ordonat que hom reeba ordonacio, per so car li es enfre bé e mal. On, beneyt siats vos, qui avets volgut que ésser sia cosa avent possessió de bé, e no ésser sia rayl on es dirivant mal. *t( 2. Con hom sia, Sènyer, de no ésser esdevengut en ésser, cove que hom sia enfre ésser e no ésser. Enfre ésser e no ésser es home, per so car de no ésser es esdevengut en ésser; e si vos no aguessets donat ésser a home, ja no fora en ésser; e si vos noi sos- tcníets en ésser, tornaria son ésser en no ésser. ^ 3. On, beneyt siats vos, Sènyer Deus, car per so car vos avets ordonat que home sia enfre privació e ésser, per assò esdevé home ésser sobject accidentalment a bé o a mal; car per la possessió del ésser en que es, cau en ell bé; e per 1 acostament que son ésser ha a no ésser, cau en ell mal. 4. Vertader Senyor! A vos laors e gràcies e mercès, qui avets ordonat que hom sia servu e sotsmès de la vostra bonea e de la vostra noblea e del vostre honrament; car vos avets obligat home a vos a amar e a loar e a honrar c a servir, e a conèxer la bonea de vostra beneita essència. "K 5. Car en so que vos, Sènyer Deus, avets per vos metex tota bonea e tot acabament de vertuts, sots tan abundós en tot bé, que no avets nulla fretura de nos, ni a la vostra bonea neguna cosa no es necessària. On, con a vos placia que nosaltres siam amadors de vos ni servidors, no es
2CO Ramon Lull
vostre voler en vos, per tal que a vos sia necessitat que nosaltres siam en ésser; enans es vostre plaer que homens sien, que sien servus e conexedors de la vostra bonea. •K 6. On, los homens, Sènyer, qui son desobedients als vostres manaments e qui no us amen ni us loen, no fan fretura ' a la vostra honor ni al vostre bé; enans, on pus desobedients vos son e pus innoren la vostra bonea, e pus son participants en lur mal e en lur necietat, e més han de- falliment de bé.
y. Oh vos, Sènyer Deus, qui sots primer e derrer e meílor e major en totes coses! Vos avets ordonat home enfre son bé e son mal; car lo major bé en que hom pot ésser, sí es que sia amador e loador e servidor vostre, e que am son pruxme e que li ajut de son poder a totes ses necessi- tats; e que hom sapia conèxer la frevoltat e la mesquinea que ha en sí metex, e que confés e atorc de vos tota no- blea e tota bonea, e de sí metex confés e atorc tota fre- voltat e tota mesquinea. 4( 8. E si tant ses, Sènyer, quel home no us am ni us honre ni que no am son pruxme ni que no conega en sí son defalliment, adones serà sobject a son mal e a son dan e defalliment. *•( 9. Benahuirat Senyor! Bnaxí com lome peccador per males obres se fa sobject a son mal metex, enaxí lom just per bones obres se fa sobject a son bé metex e al bé de son pruxme. On, beneyt siats vos, qui tam bé ho avets ordonat.
1 o. Perdurable Senyor, on es tot acabament e tot endres- sament! Vos sots aquell qui avets ordonat home, en so quel avets posat entre reebiment de la vostra gràcia e privament de la vostra gràcia. '♦(11. Los homens que vos, Sènyer, avets ordonats per reebiment de vostra gràcia, son aquells a qui vos avets feta e dats gràcia 'd ajuda e de saviea e de les altres vertuts; car aquests dons de que vos los fets gràcia, fan ells ésser ordonats en vos amar e hon-
1. M, non faciunt indigentiam. — 2. A,C,D, avets fets edats gràcia: M, quihus fecisti et dedisH graliam.
L. DE Contemplació 2^1
rar e servir. ^ 1 2. Los homens qui son privats de la vostra gràcia son aquells, Sènyer, qui no us amen ni us obeexen ni us honren ni us servexen; e per assò son desordonats, car fan obres desordonades, per les quals esdevenen pec- cadors e culpables.
13. A vos, Sènyer Deus, qui agraciats e benahuirats aquells qui us volets ne qui us vé de plaer, sia coneguda tota noblea e tota vertut; car vos avets ordonat home, en so quel avets posat cnfre mèrit de bé o de mal. Aquells qui merexen be, volets que sien posseïdors de glòria; e aquells qui merexen mal, volets que ajen pena. ^ 14. Aquells, Sè- nyer, qui merexen glòria, la merexen per so car son ama- dors e loadors de vos; qui sots subirana bonea. On, con aquests fan so que fan ab vera entencio so que deuen, ' per assò avets volgut que sien ordonats en bé. ^ 15. Aquells homens qui merexen pena, la merexen, Sènyer, per so car son amadors de mal, e son ab falsa entencio en tot so que fan: on per assò es digna cosa que ells sien culpables e que sien en mal e en pena, pus que lurs obres son desordo- nades.
16. Jlhundós Senyor, on es tota misericòrdia! Vos sots aquell qui avets ordonat home enfre mal de pena e mal de culpa e de peccat. ♦; 1 7. En so que vos, Sènyer, avets ordonat que per raó de mal de culpa qui cau en home que caia en ell mal de pena, per assò avets volgut que mal de pena no sia en home enans que mal de culpa. On, segons assò, la natura humana qui fo en Adam tota, adones con peccà, fo enans en ella mal de peccat, que no fo mal de pena. % 1 8. On assò fo, Sènyer, gran ordonament, con vos plac que mal de pena fos après mal de culpa; car en so que mal de pena es per turmentar aquells qui han culpa, covenc enans ésser la culpa que la pena. Encara avets ordonat, Sènyer, que enaxí com la fam e la set el calt el fret e la mort es caúda en home per lo peccat de Adam, enaxí avets
1 . M, ef quia isti faciunt quod debent vera intentione.
252
Ramon Lull
volgut que los homens peccadors, après la culpa que han de lurs peccats en est seggle, najen mal de pena en lautre seggle.
19. Oh Senyor primer e derrer! Durabletat sens fi sia coneguda a vos; car en vos ha tanta de saviea, que avets ordonat que home sia en elecció de triar lo menor bé oi major bé; e avets volgut que lo menor bé sia en los bens daquestmon, el major bé sia en la glòria celestial. Encara avets volgut ordonar quel home pervenga enans al menor bé que al major, per so car est mon es enans que lautre. % 20. Molt ho avets bé ordonat, Sènyer, con avets volgut que lo menor bé sia enans quel major; car en so que lo menor bé es en est mon el major bé' es en lautre, per assò son los bens temporals avens fi, els bens espirituals son sens tota fi. 4< 2 1 . Los bens que nosaltres avem en est mon, Sènyer, son en menjars e en vestirs e deports e solàs e sa- bors; e car los bens son en nos e son posseïts per nos, per assò no es raó que sien durables, ans es raó que ajen fi: mas los bens qui son, Sènyer, en la vostra glòria, aquells deuen ésser durables, car aquells vénen de vos e estan en vos c son a noblea de vos e a honor de vos.
22. Senyor savi, seient totes les coses qui son en est mon e en lautre! Vos avets ordonat home, en so quel avets po- sat en libertat de fer bé o de fer mal, per tal que pusca fer bé o mal qual se vulla. M 23. On, beneyt siats vos, Sè- nyer, con vos ha plagut ordonar que lo bé sia vertuós so- bre mal, per tal que aquells qui saclinaràn a fer bé, vajen en paradís, qui es loc bo e noble; e aquells qui faran mal, que vajen en infern, qui es àvol loc e vil e ple de tots mals. <•< 24. On, adorat e magnificat siats vos, Sènyer Deus, car enaxí com avets ordonat home en est mon, per so car 1 avets posat en libertat de fer mal e bé, enaxí avets ordo- nat home en lautre seggle, per so car noi avets posat en libertat de fer mal e bé, segons la libertat; ' car no hi fora
j. M, secundum suam tibertatem.
L. DE Contemplació 253
hom ordonat, si de bé se pogués hom ' aclinar a mal, e de mal a bé.
25. T{ey gloriós, vertuós sobre totes vertuts! A vos laors e gràcies, con avets ordonat que hom pusca apercebre so qui es bé e so qui es mal; car en so, Sènyer, car lo bé es cosa vertuosa e cosa nobla, e lo mal es cosa viciosa e cosa mesquina e defallent, per assò es conegut qual cosa es bona ni qual cosa es mala. % 26. Mas car nosaltres, Sènyer, som mesquines coses, e coses sens tot ordonament e sens tota saviea, es nos semblant que aquelles coses qui son bones e vertuoses que sien coses àvols e vicioses; e les coses qui son àvols e vicioses nos semblen que sien bones e vertuoses. >•< 27. On, aquesta desconexensa cau en home, Sènyer, per so car se ix del ordonament en que vos 1 avets posat; car null hom desordonat per peccat no ha conexen- sa que ses bé ni que ses mal;*enans ho mescla tot en sa conexensa, e es li vi j ares que en tot sia mal e bé.
28. Singular Senyor, ple de pietat! A vos sia feta reve- rencia e honor, car vos avets volgut que los homens qui van per via dordonacio ajen conexensa en aquelles coses en que es bé e mal, e saben qual es lo major bé oi menor.. ^ 29. On aquells, Sènyer, qui son savis, prenen enans lo major bé quel menor, e lo menor mal quel major; e aquells qui son desordonats, prenen enans los menors bens quels majors, 3 els majors mals quels menors. 4< 30. On, com en est mon sien, Sènyer, los menors bens els menors mals, e en lautre sien los majors bens els majors mals, aquells qui son desordonats trien los bens d aquest mon els mals del autre; e aquells qui son ordonats prenen los bens del autre seggle e los mals d aquest mon. On, laor e glòria sia per tots temps a vos, Sènyer, qui tam bé avets ordonat home a ésser servidor de son Senyor Deu.
j. C,D, si ben se pogués hom.— 2. M, quid sit bonum, nec quid sit tnaium. — 3. A^ eligunt priüs minora bona quam majora.
254
Ramon Lull
f Cap. 50. Com Deus ha ordonat home enfre dos mèrits, so es, mèrit de glò- ria e mèrit de pena.
EUS, Vare e Senyor de tot quant es! A vos sia laor e glòria per tots temps, car vos avets ordonat home, en so quel avets posat enfre mèrit de glò- ria e mèrit de pena; car si I hom fa bé, merex glòria, e si fa mal, merex pena. "♦< 2. On, beneyt siats vos, Sènyer Deus, car si no aguessets posat home enfre mèrit de glòria e mè- rit de pena, la glòria de paraís e la pena d infern foren de- bades. ^ 3. On, con nulla cosa que vos, Sènyer, ajats crea- da ni feta no pot ésser debades, ' per assò covenc que mèrit de bé e de mal fossen en ésser, e covenc que lo mèrit fos als homens occasio e sobject per lo qual se conegués la vostra gran bonea e la vostra gran noblea.
4. Oh vos. Senyor Deus, qui vivificats e mortificats qui us volets! Vos sabets que per so car hom es esdevengut de privació en ésser, per assò no merex hom ni no es digne que sia en ésser per sí metex; enans merex la vostra gran bonea e la vostra gran vertut que sia donadora de ésser, a la cosa qui es privada de ésser. *•< 5. Car en so que vos, Sènyer, sots acabat en tota bonea e en totes vertuts, per assò merexets que siats conegut e que siats amat e honrat e servit e obeít; car axis pertany a la vostra beneyta essèn- cia. ^^^ 6. On, con hom sia en ésser per raó con vos mere- xets a ésser conegut e a ésser amat, e hom no sia en ésser per raó que per sí metex sia digne que meresca ésser, per assò es molt bé ordonat que home sia en estament e en tal
j. M, esse frustra. — 2. M, ita debetur tux benedictx essenlix.
L. DE Contemplació 255
aparellament, que pusca avcr mèrit de glòria o mèrit de pena.
7. Humil T{ey, vertader lum dels lums e resplandor de to- ies resplandors! Vos avets ordonat que hom sia sobject al mèrit de glòria o a mèrit de pena, car sens un d aquests mèrits null home no pot ésser. 4{ 8. On, loat siats vos, Sè- nyer Deus, car en so que tot lo bé qui es en lome vé de part de vos, merex lome que aja benahuiransa e glòria, per raó del bé que vos hi posats. ^ 9. Con lo mal sia en lome peccador de part sa frevoltat e sa natura mala, e negú dels peccats qui son en ell no hi son venguts per vos, per assò merex home pena e treball; car pus hi defallen los bens e les vertuts que vos donats, no es digne que posseesca nulla glòria ni nulla benahuiransa.
1 o. Vertader Senyor honrat! Pus que hom es en ésser per occasio de la vostra bonea e per conèxer aquella, e no es en ésser per raó de sí metex, si tant es que venga a la benahuirada glòria, pervé hi per raó de la vostra bonea: e si pervé a la perdurable pena, pervé hi per raó de sa frè- vol natura e de sa mesquinea. «11. On, segons assò se se- guex, Sènyer, que en home cau mèrit de glòria per raó de la vostra bonea, adones con lome fa bones obres; e con lome fa males obres, adones cau en ell mèrit de pena, per raó de sa mesquinea e de la natura que li vé de part pri- vació on es vengut. ' 4^ 1 2. On, beneyt siats vos, Sènyer Deus, qui tam bé ho avets ordonat; car en axí com vos sots tot bé, cove quel mèrit de bé qui cau en home per bones obres, que de vos diriu e venga: e en axí con home quant a esguart de sí metex ha tot defalliment de bé, per assò cove que tot lo mèrit de pena que cau en ell per males obres, que venga delí.
1 3. Suhirà Senyor, salvador nostre! Per so car hom es esdevengut en ésser per tal que en ell sia coneguda la vostra bonea, e no es esdevengut en ésser per tal que en
1 . M, ex parte privationis, ex (jfua deductus est.
2^6 Ramon Lull
ell sia coneguda bonea ni vertut per sí ni de sí, per assò avets vos ordonat, Sènyer, que lo mèrit qui cau en home, sia que sia mèrit de bé o mèrit de mal, que sia mèrit per lo qual meresca perdurable glòria o perdurable pena. •«< 14. Car, on major es, Sènyer, vostra bonea e vostra vertut, e més merex a ésser amada e a ésser coneguda; e per assò con merex que sia en gran granea amada e cone- guda, cove que en home sia gran mèrit de glòria o de pena, per so car per la glòria e per la pena del home, on major es, c més hi es coneguda la granea de vostra bonea. ^ 15. On, con sia la vostra bonea, Sènyer, infinida en no- blea e en vertut, e la vostra bonea cove que sia coneguda per granea de gran glòria en paradís e per granea de gran pena en los inferns, ^qui es, Sènyer, qui pusca albirar ni pensar la gran glòria que los justs han en parays, ni la gran pena que los peccadors han en los inferns?
1 6. Poderós Senyor, cumplit de misericòrdia e de mercè! Beneyt siats vos, qui avets volgut ordonar que enaxí com es de vostra dignitat e de vostra noblea que vos siats co- negut ésser vertuós infinidament, enaxí es raó que lo mèrit que cau en home, sia de glòria o de pena, ' que aja tan gran granea que per ell hom sia jutjat o a infinida glòria o a infinida pena. *•( i 7. On, amat e honrat siats vos, Sènyer Deus, qui tam bé ho avets ordonat; car en aquest mon, cau en home mèrit de bé o de mal, e en lautre seggle posseex lome glòria, si de sà cau en ell mèrit de glòria; e si de sà cau en ell mèrit de pena, es 1 ome en lautre seggle servu e sotsmès a ésser posseít de perdurable pena. ^'•í j8. Encara avets fet molt bell ordonament, Sènyer, en home; car si hom fa en aquest mon bones obres e males, les bones obres aminven e delexen les culpes que son en ell, per raó de les males obres; e les males obres aminven e delexen los
j. M, quod meritum hominis, sive glòria sive pxna. — 2. M, quia in hoc mundo est in homine meritum boni veí mali; et in atio possidet perdurabilem gloriam si habeat meritum boni, et possidet perdurabilem po;nam, si habeat meritum mali. (Incomplet el text d'aqueix paràgraf en els m.ss. A, C y D).
L. DE Contemplació 257
mèrits que ha, de les bones que aura fetes- Mas con en lautre seggie hom ha a estar perdurablement, avets volgut ordonar que en ell lo mèrit de glòria nos minve per lo mèrit de pena, ni lo mèrit de pena nos minve per lo mèrit de glòria.
1 9. Misericordiós J{ey, Senyor dels reys! Beneit siats vos e beneit sia lordonament que avets posat en nos; car tant sots vos liberal senyor en totes coses, que avets volgut que major sia la glòria de parays, que no es lo mèrit dels homens que hi entren: e assò es per so con més cove que donets vos de glòria als homens, que no es lo mèrit que Is homens poden guaanyar per bones obres. '^ 20. Car en so que vos, Sènyer, sots tot acabat en bonea e en vertuts, e hom es en sí metex cosa defallent e cosa mesquina e frè- vol en totes coses, per assò null hom per bo que sia no es poderós en est seggie de aver tan gran mèrit de glòria com vos sots poderós de donar gran glòria; e per assò, major cove ésser la glòria que vos donats, que no es lo mèrit que hom guaanya en est mon d aver glòria. «21. Amorós Senyor! Beneyt siats vos, qui avets ordonat que lo mèrit dels peccadors qui van en los inferns sia aitan gran en du- rabletat com es lur pena; car en so que ells ubliden a amar vos e a servir vos en est mon per los delits d aquest mon, se fa egual lur mèrit ab lur pena; e assò es per so car enaxí com vos sots infinit en bonea e en vertuts, enaxí los bens d aquest mon son tots finits e termenats. On, per so car ells, per delits e per bens termenats, desamen vos qui sots infinit, per assò cau en ells mèrit on merexen a aver infini- da pena: car aitant com vos sots luny de defalliment, aitant son los peccadors dignes que la vostra glòria sia luny delís.
22. Singular Senyor, pacient, vertuós! Ver tu t e glòria sia coneguda a vos, car vos avets ordonat que mèrit de glòria o de pena caya en home, segons que es son voler e son poder: e aquest ordonament aital avets volgut posar en la potencia racional, per so car mèrit majorment, sia de
CoNTEMPLACIO-l-l 7.
258 Ramon Lull
bé o de mal, està en la potencia racional. On, per so car mèrit cau en la potencia racional, per assò es la potencia racional pus nobla que les altres potencies de la anima, 4( 23. On, con vos ajats, Sènyer, ordonat quel mèrit del home sia segons que es sa volentat ni son poder, per assò se seguex que més de grat avets al home pobre con dona un diner per amor de vos, que no avets al Rey, si per amor de vos dona mil diners. « 24. On, honrat e beneyt e coit siats vos, Sènyer Deus, qui tam bé ho avets ordonat, que segons que la volentat el poder del home es en gran quantitat o en poca, sí es gran o poc lo mèrit que guaanya per bones obres o per males.
25. Oh Senyor un, sens par e companya! Dousament e bellament se deu tot hom alegrar en vos e en tot so qui es ordonat per vos; car tant sots vos bo ordenador, que vos avets volgut ordonar que lo mèrit qui cau en home cresca segons lo creximent que fan les obres que fa en est mon. ' 4< 26. Car, con lo bonahuirat home per gràcia vostra comensa regla de religió, e ordona con sien homens en aquella regla amadors e loadors de la vostra bonea e que sien obedients a tots los vostres manaments, tot lo bé qui devalla d aquella religió es occasio a multiplicar la glòria del benahuirat religiós, lo qual serà estat comensament de la religió per gràcia vostra; car aitant de bé con de la reli- gió dirivarà, aitanta de glòria merexerà aquell qui la aura comensada. ^ 27. On, beneit siats vos, Sènyer Deus, car en semblant manera serà dels homens qui seran estats comen- sament de males obres; car lo malahuirat peccador qui comensarà eretgía o mala custuma, o serà comensador de baraya, * tota aitanta de culpa o de pena aura, com serà lo mal qui dirivarà de so don ell serà estat comensament e faedor.
1 . M, quod volueris ordinare meritum hominis crescere secundum incre- mentum operum qux facit in hoc inundo. — 2. M, nam maledictus peccator qui incipiet hxresim, vet malam consuetudinem, vel incipiet dissensionem.
L- DE Contemplació 259
28. Con vos, Sènyer Deus, ajats ordonat que segons lo bé cl mal quel home comensarà, crexerà son mèrit en bé o en mal, ^que esperen e no comensen bones obres los homens poderosos de bens a comensar, e de esquivar los mals qui son comensats ne quis poden comensar? 4( 29. ^Com pot ésser, Sènyer, que los homens d aquest mon enans son comensadors e bastidors d aquests bens temporals qui tan leugerament trespassen e de qui tam poc de fruit ix, e lexen a comensar los bens d on per tots temps guaanya hom perdurable glòria, per raó dels grans profits quin diriven? ni com pot ésser, Sènyer, que enans no esquiven los homens los mals on se seguex mèrit de perdurable pena, que los mals d aquest mon, d on nos se- guex gran dan? 4^ 30. En veritat, Sènyer, totes aquestes errades caen en los homens, per so car enans remembren los bens els mals d aquest mon, que no fan los bens niïs mals del autre seggle; los quals bens e mals duraran aitant con la vostra essència serà durant en ésser divinal.
f Cap. 51. Com Deus ha ordonat home per so con li ha donada franca vo- lentat.
H Deus "Pare, Senyor de glòria! Amat e honrat siats vos, qui avets ordonat que hom aja volentat ^ franca de fer bé o mal, car tot hom ne reeb or- donament a assò per que es fet, en so que ha franca volen- tat. On per assò tot hom sent en sí metex que ha franca volentat en fer bé o mal. >«< 2. On, beneyt siats vos, Sènyer Deus, car vos avets ordonat que franca volentat sia en home per raó dels dos moviments en que avets posat home; car per lo primer moviment han los homens franc voler
26o Ramon Lull
a fer bé, e per lo segon moviment han franc voler a fer mal. ^ 3. On, molt es bell ordonament que vos, Sènyer, avets ordonat en home, en so que de cosa essent devalla lo primer moviment, e de privació devalla lo segon movi- ment; car per assò se ordona que la franca volentat quel home sent en fer bé, devalla de cosa qui es en ésser per gràcia vostra; e la franca volentat que home sent en sí metex en fer mal, devalla e diriva de privació, qui es cosa freturant de gràcia e de ésser. On, segons assò, es signifi- cada benahuiransa ésser en home per raó de ésser, e mal- ahuiransa es significada en home per raó de privació.
4. 'Excellent Senyor, comensador e faedor de tot quant es! Beneit siats vos, qui avets ordonat que la franca volentat humana sia atempradament posada en home per raó de los .ij. contraris d on la franca volentat es engenrada en home; los qual .ij. contraris son ésser e privació. >•< 5. On, enaxí com vos, Sènyer, avets volgut quel hom se mova a fer bé per raó de la natura de ésser que vos li avets do- nada, enaxí se esdevé accidentalment que home se mova a fer mal per raó de privació d on hom es csdevengut; a la qual privació tornaria si vos noi sosteníets. >♦( 6. On, aitant com lome ha natura de voler bé per raó del ésser que vos li avets donat, aitant es son voler en fer mal per raó de la privació d on es vengut; e per assò, Sènyer, es en home franc voler, con aquests dos contraris hi han egual acció. E que assò sia enaxí, cascun home ho pot provar en sí metex, si cercar vol la proprietat qui cau en ell de part son ésser c la qui cau de part no ésser.'
7. A vos. Senyor Deus, sia donada tota vertut e tota glòria, car vos avets ordonat que la franca volentat huma- na estía en la potencia racional e que en ella sengendre c de ella diriu e en ella fassa fruit e flor, en aquelles coses en quel home cove ésser digne de pervenir a la vostra
1 . M, si velit quxrere proprietatem quae est in se ex parte sui esse, et qux est ex parte privationis.
L. DE Contemplació 261
glòria. On, com la potencia racional es rayl e sobject de franca volentat, per assò es pus nobla potencia en la anima que neguna de les altres potencies qui son en la anima humana. ^ 8. Que franca volentat estía, Sènyer, en la po- tencia racional tan solament e que no estía en neguna de les altres potencies, cascun hom ho pot apercebre, pus sapia conèxer les proprietats e les diversitats de les po- tencies. Bé sabets vos, Sènyer, que en la potencia vegeta- ble no està franca volentat, e cascun home ho pot provar en sí metex, en so que no la sentim en ella; ni en la potencia sensitiva no està franca volentat, per so car no sentim en ella franc voler en fer de dos contraris qual nos vullam, car nos contrarieja la sensitiva a voler aquelles coses qui no son de sa natura; ni en la potencia ymaginativa no està franc voler, per so car en un temps no pot ymaginar en- semps dues coses contraries; ni en la potencia mutiva no està franc voler, per so car la mutiva no ha altre offici si no de ésser obedient a fer so que la racional jutja ni tria. t< 9. Mas per so que franca volentat entenem, Sènyer, que està en la potencia racional, sí es en so que con la poten- cia sensitiva e la ymaginativa han feta oblacio dalcuna cosa a la racional, e la racional adones afigura e declara so qui es de bé o de mal; e con lo bé el mal ha apercebut e afi- gurat, adones es sentida en home franca volentat a fer bé o a fer mal; e con la franca volentat hi es sentida, c la po- tencia racional eleg e tria qual obras vol, ' sia de bé o de mal, e mana a la potencia mutiva que do acabament a la cosa que la racional eleg ni tria.
10. Vertader Senyor! Misericòrdia e pietat e suavetat sia coneguda a vos, qui avets volgut tan bé ordonar home; car enaxí com ordonadament avets posat lo mèrit qui cau en home en la potencia racional, enaxí covenc que la fran- ca volentat qui es en home posàssets en la potencia racio- nal. »♦< 1 1. Car enaxí com es de natura de mèrit que no sia
1 . M, eligit et distinguit quodnam opus veJit.
262 Ramon Lull
si no en la potencia racional, enaxí es de natura de franca volentat humana que no estía si no en potencia racional. On assò es naturat molt ordonadament; car pus mèrit de glòria o mèrit de pena cau en home per raó de la franca volentat qui es en home, cove que mèrit e franc voler ajen un sobject metex en que estíen e don diriven. »« 12. Car tant es gran 1 ajustament el coveniment qui es enfre franc voler e enfre mèrit de glòria o mèrit de pena, que la un no pot ésser menys del autre en est mon, e là on es la un, c là es 1 autre: e assò es per so car franc voler es en ésser, per tal que mèrit caia en home; e mèrit cau en home, per so car en home ha franc voler.
1 3. Senyor, aministrador e custodi e visitador nostre! Be- neyt siats vos, qui avets ordonat que enans esdevenga en ésser lo mèrit entellectual de home, que la obra sensual per que hom guanya lo mèrit. «K 14. E assò s esdevé per so car avets volgut que la potencia racional aja enans en sí sentiment de franc voler; e puxes con ha triat fer bé o fer mal, aitantost aja mèrit, sia de bé o de mal; e con es caut en home lo mèrit, puxes la potencia racional mana a la po- tencia mutiva que aduga a perfecció so que ella ha elegit. On, segons assò, se demostra que enans cau en home lo mèrit, que 1 acabament de la obra don guaanyal mèrit. «^ 15. On, beneit sia aital senyor e aital ordonador com vos, Sènyer; car molt avets en home bé ordonades les ac- cions e les uficines de les potencies de la anima, les quals son les unes après les altres per orde axí con se pertany.
1 6. Oh Senyor savi, ple de tot poder e de tot saber! Be- neit siats vos, qui tam bé avets ordonat home; car per raó del gran ordonament en que avets posat home, se seguex que predestinació no ha tan gran poder en home com al- cuns homens falses descreents li atriboexen. 4< 17. Car en so, Sènyer, que en la anima humana es enans la acció de la franca volentat e hi es enans lo mèrit qui cau en home que no es la acció de la potencia mutiva, per assò predestina-
L. DE Contemplació 263
cio no ha aquella forsa que molt hom se cuida; car enans es lome ubligat a fer bé e a esquivar mal per raó de la franca volentat qui es en ell, que no es en acció la obra de la potencia mutiva. On, enaxí com la potencia racional es la cosa on està franc voler e on se pren lo mèrit del home, enaxí la potencia mutiva es la cosa on pervé es forma so qui es al home predestinat. 4< 18. On, con sia enans hom ubligat a fer bé e a esquivar mal que no es la obra de la potencia mutiva, per assò se seguex, Sènyer, que negun ho- me no es escusat de fer bé ni de esquivar mal, jassía so que cascun hom aja a fer lo bé oi mal, segons so qui es a ell predestinat, enaxí com en vostre saber es vist.
J9. Poderós Senyor, sobre totes coses poderós! Beneyt siats vos, e loat sia aquest ordonament que vos avets ordo- nat tan noblament e tan maravellosament; car per raó con vos avets posada en home franca volentat, se seguex que tot hom es digne de glòria o digne de pena; e sens franca volentat qui no fos en home, non fora hom digne. ^ 20. E so, Sènyer, per que cau en home mèrit de bé o de mal enans que no hi cau so per que hom pervé a assò a que es predestinat, ' sí es per so car lo mèrit devalla del franc voler, e la predestinació devalla e vé en ésser en la obra que fa la potencia mutiva, en so que pervén a assò que li es predestinat, enaxí com es volgut per vostra volen- tat. »•< 21. On, beneit siats vos, Sènyer Deus, car si los ho- mens falses quis lexen de fer bones obres e de esquivar males obres per raó de predestinació, a qui atriboexen so qui no es en ella, conexíen aquest ordonament que vos avets posat en home, en so que avets adavantat lo mèrit a la obra de la potencia mutiva, * ja ells no daríen a predesti- nació la forsa que li donen e li atriboexen; enans la prea- rien poc, e poc se confiarien en ella.
1. M, 7{atio quare est in homine meritum honi veí mati, prius quàm sit in eo operatío per quam pervenit ad id quod est ei prxdestinatum. — 2. M, in hoc quod anteposueris meritum operationi potentix motivx.
264 Ramon Lull
22. A vos, Sènyer Deus, qui forsats c constreny ets tot so que us volets, sia donada tota glòria e tota laor; car los homens qui erren en predestinació, sy enganen ' per so car atriboexen a la franca volentat so qui no es en ella, e innoren e menysconexen la vertut e la noblea que vos avets posada en franca volentat. On, per raó d esta errada que ells fan en lo fi*anc voler qui es en home, per assò se esde- vé que los errants en predestinació no cuiden que negun home sia ubligat i fer bé ni a esquivar mal, ni que null ho- me no haja mèrit de re que fassa. »«i, 23. La cosa que los homens errants en predestinació atriboexen a franca vo- lentat, la qual cosa no es en ella segons veritat, sí es, Sè- nyer, que ells dien que si franca volentat era en ésser, que hom seria poderós de fer lo contrari de so qui es previst en vostre saber. On, com ells afermen que impossíbol cosa es que hom pusca fer lo contrari de so que vos sabets ques farà, per assò atribuexen a franca volentat no ésser, e díen que franc voler no es en ésser; enans díen que es privat de ésser. Laltra cosa que es en franca volentat, la qual ells dien que no hi es, sí es, Sènyer, lo denantament^que la po- tencia racional ha en afigurar que es bé ni que es mal, enans que la potencia mutiva pervenga a obrar so qui es a home predestinat. ^ 24. On, beneit siats vos, Sènyer Deus, car una cosa es aquella cosa qui es franc voler, altra cosa es aque- lla cosa que ells se cuiden que sia franc voler; 3 car franc voler segons veritat no es cosa qui pusca fer de dos con- traris qual se vulla; enans es aquella cosa qui sent libertat de fer de dos contraris qual se vulla: lo qual sentiment es sentit tot franc en la potencia racional, del comensament que la potencia racional comensa a afigurar que es bé ni que es mal, d entro a la fi que mana a la potencia mutiva que fassa so que ella ha elet e triat a fer.^
1. A,C, si enganen. — 2. M, est prxcedenlia. — 3. M, quia unum est íibera voluntas, et atiud quod ipsi putant eam esse. Incompleta aquesta fra- se en els m.ss. A, C y D. — 4. M, id quod elegit facere.
DE
ONTEMPLACIO 265
25. Benigne J^ey de glòria, abundós en verfuh e en aca- bament de tot bé! Vos avets posat home en ordonacio molt gran: car per raó del sentiment quel home sent franc en son voler, en so ques sent franca volentat en fer be o en fer mal, per assò cau en home mèrit de glòria o mèrit de pena: e per raó de so qui vé en après, so es a saber, aque- lla cosa quis fa en la potencia mutiva, esdevé s aquella cosa qui de necessitat sa a esdevenir, pus sia previst en vostre saber que esdevenir deja. % 26. On, con hom sia posat zn aital ordonament e en aital disposició de vos a amar e a honrar, demostra s, Sènyer, que tots los homens son ubligats a fer bé e a esquivar mal, jassía so que predestinat sia tot so que faran. 4^ 27. Glòria e vertut e honor e gràcies e mercès sien conegudes a vos, Sènyer Deus; car cnaxí com vos avets enluminat lo mon per la claror del sol e de la luna e de les esteles, enaxí avets enluminat e ordonat lome, per so car li avets donada franca volentat; car per aquella es lome aparellat a guaanyar mèrit de glòria o de pena.
28. Essencial Senyor, excellent, poderós sobre tots poders! A vos gràcies e laors, qui avets volgut que natura no des- trenya ni fors 1 animal racional, enaxí com forsa e constreny los altres animals inracionals, los quals constretament han a anar segons cors natural, per so car son privats de fran- ca volentat. ^ 29. Car en so que vos, Sènyer, avets dada franca volentat a home, esdevé s que hom ha franc voler a anar segons lo sentiment e la proprietat que natura li dona o per lo contrari, so es, contra lo cors natural; car si natu- ra li dona que menuc per fam e beva per set, sis vol men- jarà o beurà o endurarà; mas dels altres animals no es axí, car per so car no han franc voler, fan segons lo sentiment que natura lur dona. ♦( 30. On, per raó de la franca volen- tat qui es en home, es home de natura naturat de la qual freturen los altres animals inracionals; d on se seguex se- gons cors de natura que so que engenren mascle o fembra, que resemblarà en lo pare e en la mare; enaxí que sil pare
266 Ramon Lull
e la mare es bo, sís serà lo fill; e si son àvols, sís serà lo fill. Mas no es enaxí en los homens; car de bon pare e de bona mare moltes vegades exirà àvol fill; e de àvol pare e dàvol mare exirà bon fill. On, beneyt siats vos, Sènyer Deus, car tot assò esdevé per lo franc voler que vos avets dat al home per tal que guaany mèrit, per lo qual mèrit sia digne o de glòria o de pena, per la qual glòria o pena sia coneguda la gran noblea de la vostra essència divina.
Ç Cap. 52. Com Deus ha or donat que tots los hens esdevenguen delí.
§ EUS gloriós! A vos sia glòria e honor per tots
I temps, qui avets ordonat en tal disposició lo
^ mon, que tots los bens qui ésser pusquen, son
vinents de vos c per vos. % 2. Car, Sènyer, 1 ésser que vos avets donat a home, es bona cosa a esguart de privació, qui no ha negun bé. On, 1 ésser del home es devengut' de vos, en so que vos donàs ésser als elements d on home es compost; e vos creàs home e fembra en parays terrenal, dels quals devallen homens en los quals pervenguessen los bens devallants e vinents de vos. >♦{ 3. Los metals els vege- tables els animals inracionals qui son bens temporals als homens, vos, Sènyer, los avets creats, e vos los avets do- nats als homens, e de vos son venguts tan solament.
4. Poderós Senyor, suhirà en poder e en totes nohlèes! Be- neyt siats vos, car vos sabets que los majors bens els me- llors qui pusquen ésser en home, sí es, Sènyer, que vos siats amat e loat^e honrat e servit per los homens: e null altre bé no hi pot ésser tan gran ni tam bo com aquest. >•{ 5. On,
t. B, es esdevengut. — 2. M, sint quod ameris et íauderis.
L. DE Contemplació 267
con amar vos e honrar e obeir sia, Sènyer, lo major bé a home, cove que aquest bé tan gran venga de vos e no d altre; car de vos ha a moure, e en vos ha a tornar, e en vos ha a estar, e de nulla altra cosa no pot venir si no de vos. ^ 6. Aquest honrament e aquest bé tan gran que vos, Sènyer, avets fet als homens, en so que Is avets fets tan no- bles creatures e los avets tant arnats que avets volgut ésser home e volgués murir e treballar per amor domens, tot cove, Sènyer, que sia vengut de vos; car de nulla altra cosa no pogra ésser vengut si no de vos.
y. amorós Senyor, ple de mercè e de pietat! A vos sia feta reverencia e honor, car tots los bens ab que los uns homens ajuden a los altres en lurs cuites e en lurs neces- sitats, tots son venguts de vos e tots son donats per vos. ^ 8. Car la volentat, Sènyer, que han los homens rics en fer almoynes, de vos vé; e la pietat que Is uns han dels altres, de vos vé; e la amor que los uns han als altres, de vos vé; e la doctrina que los savis fan als innorants, de vos vé; e vos, Sènyer, aparellats los bens als rics per fer al- moyna, e aparellats lur los pobres, per tal que Is pusquen fer almoyna. »k 9. En nulla manera, Sènyer, no pot null home trobar ni entendre ni saber que negun bé pusca venir de nulla cosa si no de vos; car si vos no donàvets als homens manera e proprietat de fer bé, ja noi farien; e si no lur donàvets les coses de que feessen lo bé, ja no auríen de quel feessen; e si no ordonàvets con fossen coses qui Is bens reebessen, no serien coses a qui hom pogués fer null bé.
1 o. Misericordiós Senyor, pacient, conexent, abundós en tots bens! Lo bé qui es en home just, noi ha de sí metex; enans tot quant bé ha en sí, tot li vé de vos; car si ell ama vos e conex la vostra noblea e aperceb la sua frevoltat e la sua mesquinea, no li vé de sí metex, ni aquell bé no està en sí metex, ne hi està per sí metex; car si vos vos en es- tàvets cuminal,'ja en home no auría negun bé, enans hi
I. M, quia nisi te communicares ei.
268 Ramon Lull
auría tot privament de bé. *•< i i . Car si vos, Sènyer, con avets creat home no hi posàvets la vostra gràcia e lo lexà- vcts usar de la sua natura, la qual li vé de part privació, ja no faria lome negun bé, enans deliria e finiria son ésser. E si tant serà que vos sostinguéssets home en ésser, aitampoc se faria negun bé, si doncs vos no li donàvets los bens de gràcia. "♦( J2. Aquells qui son sostenguts en csser e van per lo cors de lur natura metexa, son, Sènyer, aquells qui cuiden més valer que no valen, en so ques cuiden que sien bons per si meteis e son mals per si me- teys; e aquells qui son beneficiats dels vostres dons, son aquells qui conexen quels bens que han, que son de vos; e los mals que han, que son delís meteys.
13. Singular Senyor, vertader, sens null defalliment! A vos laors e gràcies tan solament, dels bens e dels plaers e delits e dels deports que donats als homens en est mon. ^ 14. Car vos, Sènyer, donats als homens proprietat con reeben bens de les creatures que a ells avets sotsmeses en reebre bens delies; car en axi com avets apropriat al home natura per la qual reeba bens de les creatures, en axi avets apropriades proprietats a les creatures, con se donen a ésser bens temporals del homens. ' << 1 5. Vertuós Senyor! En assòs demostra que no es altre Deu si no vos; car menys de vos, los homens no pogren aver negun bé dels bens temporals; car ni ells sen pogren pendre, ni los bens tem- porals nos pogren apropriar a ésser bens temporals dels homens per si metexes.
1 6. "Poderós Senyor, ajudahle a totes nostres necessitats! Beneit siats vos, car los subirans bens que vos donats en glòria, no vénen de neguna altra cosa si no de vos; car en so que aquells bens son en veer vos e en amar vos e en conèxer vos e en loar vos e en viure en vos, cove que los bens sien vinents de vos e per vos. <♦( 17. So per que tots los bens que son donats en glòria son, Sènyer, donats de
1. M, per quas sint bona temporaíia hominum.
L. DE Contemplació 269
vos, sí es per so car tots aquells bens son durables infini- dament, enaxí que null temps no auràn fi. On, com nulla cosa no sia en ésser qui sia infinida, si no vos, per assòs prova que null bé no pot ésser en parays si no de vos e per vos. 4< 18. E majorment, Sènyer, con los bens de glòria no son altra cosa si no presentament de vostra essència als àngels e als homens e coneximent de vostra bonea en los justs; doncs per fina forsa cove que tots los bens qui d assòs prenen ni dassò venguen, que venguen de vos.
1 9. E aquest bé, Sènyer Deus, qui es en home en so que es en ésser humà e no es en privació ni es en pijor ésser de ésser humà, de vos es vengut al home: car vos sots aquell senyor qui avets donat ésser humà a home, e vos sots aquell qui avets avertuat son ésser sobre tots los éssers dels altres animals. *•{ 20. E si vos, Sènyer, no soste- níets home en ésser humà, hom esdevendría en no ésser e no seria nulla cosa; e pus fos en no ésser, no seria en ell negun bé. »•( 21. Assò metex ses, Sènyer, del bé qui cau en home per raó de les bones obres que fa; car si aquells bens no venien de vos, no puríen ésser en home; e si no eren sostenguts per vos, delirien e no serien neguna cosa. Doncs beneyt siats, Sènyer; car enaxi com vos sots tot bé, cove que tots los bens qui son en ésser venguen de vos.
22. "Perpetuat Senyor, sens comensament e sens fi! A vos sia feta reverencia e honor; car tant sots vos acabat en bo- nea, que negun bé no pot ésser en ésser, si no per vos e per lo vostre ordonament. *♦( 23. Car tot lo bé quis seguex als homens e a les altres creatures per raó del ordonament c de la bona disposició del firmament e de los .iiij. ele- ments, tot ix, Sènyer, de vos, e tot torna en vos; car vos avets ordonat que totes coses que si en en lo fermament (sic) e en los elements, que totes sien ordonades. E vos avets or- donat que totes coses sien servents a home en est mon, e que hom sia servent a vos: e enaxi, Sènyer, tot bé vé de vos e torna a vos. ^ 24. amorós Senyor! En so que vos
270
Ramon Lull
avets avertuat home en tan gran noblea, s esdevé que als homens avets donats bens en la possessió quels avets do- nada de aver e de posseyr noblea dofficis: car als laura- dors avets dada lauraó, per tal que sen ajuden los homens; e als cavallers avets dat offici que guarden los qui lauraràn e conrearan; e als reys avets donat judici per tal que ten- guen justicia, e axí dels altres officis: tots son bens als ho- mens, e tots aquests bens vénen, Sènyer, de vos.
25. Oh Senyor gran, maravetlós, en lo qual sencloen Iotes coses! Amorosament e francament nos esforsem en vos a amar e honrar; car lo gran exaltament e la gran noblea el gran honrament que la natura humana ha presa en so que vos, Sènyer, vos volgués encarnar en ella, tot li es vengut de vos, e no de neguna altra cosa si no de vos. ^ 26. Car vos qui sots creador nostre e sots Deus nostre e faedor e benfactor nostre, honràs e exalsàs home en so que volgués ésser home. On, aquest honrament tan gran e aquest bé tan noble no pogra pervenir en home si no per vos e de vos. *•< 27. Gloriosament e devota es tot crestià tengut, 5è- nyer, que us am e us honre e us servesca; car aquest bé tan gran qui es vengut als crestians per so car vos volgués ésser home, tot los es vengut de vos; car tot hom era condemp- nat e perdut per lo peccat original, del qual peccat nulla altra cosa no pogra la humana natura purificar ni restaurar si no vos tan solament, qui n avets restaurats tots aquells qui creen en la vostra encarnació e en la vostra passió.
28. "Dreturer T{ey de glòria! Entegrament e acabada avets ordonat que tots los bens sien venguts de vos; car aquest bé tan gran qui es donat als feels cathòlics per pro- fecies e per ley e per endressament con pervenguen a la glòria celestial, tot es donat de vos. 4< 29. Car vos, Sènyer, donàs la Ley a Moyses, e vos espiràs los Prophetes a prophetizar, e vos donàs los Evangelis per evangelitzar, e vos vos encarnàs per nosaltres a recrear, e a ordonar com anassem a parays. 4( 30. On, com tots los bens qui son en
L. DE Contemplació 271
est seggle e tots aquells qyi son en lautre sien, Sènyer, venguts de vos, covinent cosa es e raonable que tots los homens se donen aorar vos e a reclamar vos e a fer laors e gràcies a vos, Sènyer, qui avets ordonat en tal manera lo mon e en tal disposició, que tots los bens sien vinents de vos, qui sots nostre Senyor Deus.
f Cap. 53* Com Deus ha ordonat que negun mal de culpa no sia vengut delí,
^^§^,H Deus ploriós, vertuós, amorós! Beneyt siats vos, Sr^^^lJ qui avets ordonat que mal sia deveit e departit i^SsSSS ^'^ dues parts; car tots los mals qui son, Sènyer, avets departits enfre mal de culpa, so es peccat, e mal de pena. On, lo mal de culpa avets volgut que no sia vengut ne dirivat de vos; enans avets sofert que venga de nosal- tres; el mal de pena avets volgut que venga de vos, en so que ab ell nos punits de nostres falliments e de nostres culpes. "K 2. Car lo mal qui es en home, Sènyer, per raó de fam e de set e de calt e de fret e de malautía, tot hi cau e hi ve de vostra sentencia quinscondampna a sostenir pena, per raó de la culpa qui es en nosaltres. 4< 3. El mal de culpa e de peccat, axí com ergull e ira e enveja e homeí e tracio (sic) e desconexensa e falsia e luxúria e cobea, tot cau, Sènyer, en home per raó de sí metex e per raó de sa na- tura frèvol e mesquina, d on lo mal diriva.
4. Gloriós Senyor, qui sots comensament de tots comensa- ments! Lo mal de culpa qui es en los demonis, tot es ven- gut e dirivat delís, e no de vos; car jo, Sènyer, demané al demoni lo peccat que ell feu, adones con vos desconec, d on venc; e ell confessà m veritat e dixme que venc delí
2^2 Ramon Luil
mctcx, en so que fo desconexent de la gràcia que vos li feés, adones con lo creàs en ésser angelical. « 5. La qual desconexensa fo, Sènyer Deus, adones con volgué sí metex egualar e resemblar ab vos, e no remembrà con vos lo creàs de no re el feés de tan nobla creatura; per lo qual peccat e per la qual desconexensa que fo, caec en ell mal de culpa accidentalment. ^^ 6. Car la volentat, Sènyer, quel demoni hac adones con volc ésser semblant a vos, en sí metex comensà, e de ell metex venc la volentat, e en ell metex se romàs; ' car ell volc ésser senyor axí com vos, e volc ésser franc e no sotsmès. On, con tot assò fo volgut ab volentat contraria a raó, per assò fo lo peccat comensat en lo demoni, e per lo demoni tan solament; en axí que vos, Sènyer, non fos en res culpable.
7. "Excellent Senyor, ple de mercè! ] o demané al meu ésser metex don es esdevengut ni comensat lo mal de cul- pa qui fo en mi a ma nativitat: e ell dixme que tot es co- mensat e vengut de Adam; car lo peccat d Adam es gene- ralment sobre tots nosaltres. >♦< 8. On, beneyt siats vos, Sènyer, qui axí avets ordonat home; car la potencia sensi- tiva qui es en home, es occasio al home que senclin a pec- cat, en so que per aquella ha home proprietat que saclin a cobeejar les vanitats d aquest mon. »•( 9. E per la poten- cia racional, Sènyer, ha lome occasio que saclin a obeir als vostres manaments e a menysprear les vanitats mundanes; car aital es sa proprietat que fassa a home cogitar e re- membrar en vos a amar e a honrar e a servir.
1 o. Misericordiós Senyor! Con vos ordonadament ajats posades en home abdues les potencies, so es la sensitiva e la racional, e ajats aquelles creades atempradament en sa forsa e en sa natura, per assò se seguex que mal de culpa vé dome e no de vos. *♦( 1 1. Car per raó com abdues les potencies son contraries quax en obra, per assò sent cascú home franc voler en sí, en fer bé o en fer mal. 4< 1 2. Car
j . M, et in ipsomet remansit.
L. DE Contemplació 273
aitant com la potencia sensitiva es occasio al home de sentiment de fer mal, aitant li dona la potencia racional que fassa be; e aitant com la racional dona al home volen- tat e sentiment de fer be, ai tanta de volentat e de senti- ment lin dona la sensitiva que fassa mal.
1 3. Singular Senyor! Adones con vos agués creat Adam en paraís e 1 agués posat en libertat de fer bé o mal, la potencia sensitiva vensé en ell la potencia racional, adones con per cobeea menjà lo fruit vedat e fo desobe- dient a vos. ^ 14. On adones caec, Sènyer, en Adam acci- dentalment mal de culpa e de peccat per raó delí metex; car enaxí com fo poderós de seguir la natura de la poten- cia sensitiva, enaxí sis volgués, pogra seguir la natura de la potencia racional, pus que aitant de poder avia en ell com la sensitiva. ^ 15. On, con nos volc aclinar Adam a fer bé e aclinàs a fer mal, per assò caec en peccat per sí metex; per lo qual peccat, Sènyer, vos ordonàs que caigués en ell pena per punir ell del peccat, per tal que vos, Sènyer, jutjàssets en ell dreturerament. On, segons assò se prova que peccat no comensà en vos, si bé creàs la potencia sen- sitiva; enans comensà en Adam, per so car volc seguir la natura de la potencia sensitiva, la qual natura li venc de no ésser e de privació.
1 6. T^ohle Senyor gloriós! Nos avem demanat a la nos- tra anima lo mal de culpa qui caec en Adam si hi caec per obra vostra, en so que vos li manàs que no menjàs del fruit, e sabíets que ell ne menjaria, si bé vos li ho manà- vets. •«( 1 7. On, la mia anima, Sènyer, me respòs e dix me que jassía so que vos sabéssets que Adam menjaria del fruit, si bé vos lin fayets manament que non menjàs, per tot assò lo mal de culpa qui caec en Adam no venc de vos, ni vos no fos culpable del seu peccat; enans me dix la mia anima que tot aquell peccat e aquella culpa qui caec en Adam, tota venc en ell delí metex, qui no volc ésser obedient a vos. *•( 18. So per que senten, Sènyer, quel CoNTEMPLACJo-i-18.
2J4 Ramon Lull
peccat original venc en home de home e no de vos, sí es car vos con, agucs creat Adam, posàs en ell atemprament de la potencia sensitiva e de la potencia racional: e puxes con lagués posat en libertat de fer bé o de fer mal, esde- venc lo mal de culpa en ésser, so es peccat; lo qual peccat no era en ésser, enans que Adam fos posat en libertat. Doncs lo peccat no comensà a ésser enans de la libertat; enans ho fo en après la libertat; puxes con Adam hac liber- tat, aclinàs a peccat tot franc; e axí peccat comensà pri- merament en la acció de la potencia mutiva, qui per ma- nament de la potencia racional se mòc a menjar lo pom que vos avíets vedat.
19. Senyor amat e temut e coit e servit! A la mia anima fo demanat los .vij. peccats mortals qui caen en home d on son venguts ne dirivats, ni d on han aút lo primer comen- sament. On, la mia anima respòs e dix que los .vij. peccats mortals caen en home per raó car home saclina a usar de la potencia sensitiva e nos vol aclinar a usar de la potencia racional: car en axí com vos posàs atemprament en Adam de la potencia sensitiva e de la potencia racional, en axí 1 avets posat en cascun home. On, en axí com en Adam nasc lo primer peccat, en axí en cascun home nex peccat mor- tal, tota hora que saclin a ésser desobedient a la poten- cia racional e seguesca la natura de la potencia sensitiva. 4( 20. En axí, Sènyer, com es impossíbol cosa que en la mar plena d aigua no sia atrobada aigua, en axí es impossíbol cosa que de vos pusca esdevenir peccat; car axí com la mar es plena d aigua, en axí sots vos tot ple e acabat de bonea: e pux vos sots acabat en bonea, prova s que peccat no pot venir de vos, per so car peccat cove que venga per defalliment de bonea. 4í 21. Veritat demanà, Sènyer, sl la mia anima que dixés d on li vé que ella cuida ésser bona per sí metexa e cuida aver en sí noblea e vertut, la qual no hi es enaxí com se cuida: e la mia anima respòs a veri- tat c dix que aquell cuit e aquell peccat li ve de la natura
L. DE Contemplació 275
de no csscr, 'don ella es esdevenguda; car cnaxí com es venguda de no ésser en ésser, enaxí es de sa natura mete- xa ques cuit que en ella sia la cosa que no y es.
22. Maravellosament, Senyor gloriós, se cove que en axí com home se ennobleex es mellora loant e amant e hon- rant vos e menyspreant sí metex, que en axis pijor e savil, tota hora que vulla a vos tolre vostra noblea ^ e vulla a sí metex atribuir bonea e vertut, de la qual no sia digne de posseir. 4< 23. E so per ques cove, Sènyer, que home qui vulla sí honrar més que no li tany, que pijor on mes se vol honrar e amar, sí es per so car vol fer valer sí metex part lo terme on no deu valer ni li es donat que part aquell terme vala. •#< 24. On, beneyt siats vos, Sènyer Deus, qui tam bé avets ordonat tot quat es: car enaxí com los ben- ahuirats pervenen a la celestial glòria per amar vos e per atribuir a vos so qui en vos es, enaxí los malahuirats per- venen a perdurable pena per atribuir a sí meteys so qui en ells no es, ni es de raó que ésser hi deja.
25. Loat J^ey vertader! Bellament se pot tot hom ale- grar e adelitar en vos e en totes les vostres obres, per raó del gran ordenament qui es en elles; car si tant se fos que peccat vengués de vos, ja no calgra que vos vos encarnàs- sets ni que muríssets per recrear la natura humana, ni que donàssets a home franc voler, per mèrit de glòria o de pena. tfí 26. Car pus vos, Sènyer, no feéssets differencia enfre pe- cat e bones obres, ja no calgra que nulla cosa ordonàssets; enans pógrets metre tots los homens bons e mals o en pa- rays o en infern, fos tort o fos dret. ^«K 27. Mas enaxí, 5è- nyer, com es impossíbol cosa que la vostra beneita essència esdevenga en no ésser, enaxí es impossíbol cosa que negun peccat ni nulla cosa contraria a raó esdevenga de vos ni per vos: car so qui no es en vos, no pot caer en vos.
1. M, iííud putare et ilíud peccatum ventre ei à non esse. — 2. M, sic deterioretur et vilificelur auferendo à te tuam nohilitatem. — 3. M, sive in- justè sive justè.
276 Ramon Lull
28. Jlh vertader T{ey de glòria! oh endressament e res- taurament dels catòlics! Molt es aparellada gran pena e greu dolor als malahuirats qui creen que mal de culpa sia vengut de vos e per vos e per volentat de vos; car enaxí com vos ennobleexen e us loen tota hora que us atriboexen les vertuts els bens qui son esdevenguts per vos, enaxí vos desonren e us avilen e us menyspreen, tota hora que us atriboesquen que de vos sien venguts vicis ni culpes ni peccats, qui son los majors mals qui ésser pusquen. •♦< 29. Nos veem, Sènyer, que falli ment major se demostra con es en los homens honrats en est mon, que no fa com es en los homens vils. On, si tant serà que falliment ni peccat vingués de vos, jnom digats con seria gran en vos, con en los homens honrats es tan gran! ' On, malahuirat es qui creu que en vos null mal gran ni poc sia. >♦( 30. Ale- grament e vertadera, Sènyer Deus, vos aora e us beneex lo vostre servidor, fill de la vostra serva, e confessa e creu que vos sots tan bon senyor e tan savi, que anc per null temps no fo ni serà* que null peccat ni null falliment ven- gués en ésser per volentat ni per obra divina.
Ç Cap. 54. Com fo ordonada la encar- nació de nostre Senyor Jesu Christ.
ï\l^S^ ^^^ ^/orzdí, vertuós, lo qual prengués carn de nostra
xl^£ír.fli /4nn/r ^/fnrl•/t "M/iri/i^ R<>ní>it «iutç Ví
dona Sancta Marta! Beneit siats vos e tot quant de vos es, car lo vostre aveniment e la encarna- ció que prengués en nostra dona, molt es ab gran ordonacio e ab gran raó: car enans que vos vos encarnàssets, volgués aver occasio per la qual aguéssets raó e occasio de pendre
1. M, Jquàm magnum essef in te, si in hominibus honoratis est adeo magnum! — 2. M, quod nunquam fuit nec erit.
DE Contemplació 277
carn humana. »•< 2. La occasio c la raó que vos, Sènyer Deus, agucs de pendre carn humana, sí fo per raó de la natura humana que caec en peccat infernal en Adam, per raó de la desobediència que ac en vert vos. On, per tal que la natura humana fos recreada, volgués vos venir en est mon per purificar aquella del peccat original. "f< 3. On, be- neyt siats vos, Sènyer Deus, qui avets volgut que en vostra encarnació aja raó e occasio: e aitant com fo gran necessà- ria a la natura humana recreació, aitant fo gran la occasio qu4 vos agués en pendre carn per amor de nos.
4. Pacient Senyor, savi en Mes savièes! Tant son tots vostres fets ordonats e acabats, que vos, Sènyer, volgués denunciar per sants homens e per prophetes lo vostre ave- niment, enans que vos vos encarnàssets en nostra dona Sancta Maria. 4< 5. Encara plac a vos, Sènyer, ordonar com fos en est seggle fembra sancta e justa, verge, vertadera, virtuosa sens tot vici. On, per tal que en aital donzella vos poguéssets encarnar, volgués ordonar com fos donada lig a Moyses, per tal que del lynatge de David nasqués fem- bra creent, e la qual fos sirvent e amant son creador e son senyor. 4< 6. Amorós Senyor! Vos volgués ordonar que nos- tra dona Sancta Maria fos digna que vos preséssets carn delia; car en so que fo en lig e en bones obres e en virgi- nitat, fo covinent a concebre de Spirit Sant. Encara, per tal que pus digna fos que vos vos encarnàssets en ella, vol- gués a ella trametre 1 àngel Sent Gabriel, per tal que ella creegués en ses paraules; car on ella pus creec en la salu- tació e en la divinal potencia, e on ella més se omelià a ésser vostra serva, e pus aparellada fo que vos vos encar- nàssets en ella.
7. A vos, Sènyer Deus, qui sots vida vera, sia feta tota honor e tot honrament; per so car vos, con vos encarnàs, trias la mellor fembra e la pus nobla e la pus vertuosa; e plac vos que us encarnàssets en ella per obra de Sant Es- perit, per tal que fos la encarnació e la concepció pus ver-
278 Ramon Lull
tuosa e pus miraculosa c pus sanctificada. »♦> 8. Jesu Christ Senyor! A vos glòria e honor; car enaxí com tota vostra encarnació fo per orde e per regla d ordenament, enaxí per orde volgués ésser nodrit, e per orde volgués créxer, e per orde volgués parlar; e tot quant fo en vostre aveni- ment, tot anà per regla d orde. % 9. Si lo vostre aveni- ment, Sènyer, no anàs axí per orde e segons cors natural con fo, conegren les gents vos ésser Deu e no home, e axí no fora lo vostre aveniment ordonat a recrear la natura humana; car no fora qui us auciés ne qui duptàs en vos; c axí nos no pógrem ésser recreats, pus vos no muríssets.
1 o. Eternat Senyor, vivificant los morts, consolació dels desconsolats! La vostra encarnació es occasio e ordonament de exaltament de la natura humana; car sens que vos no us encarnàssets en nostra natura, no fora ordonat com la nostra natura fos en tan noble grau ' ni en tan nobla natura ni en tan gran honrament com es. >•< 11. Mas car vos, Sè- nyer, sots home, es exaltada tota la natura humana; e car vos vengués en est mon ens donàs exempli d amar e de ésser bons, per assò son los homens de mellors obres que no foren si vos no ic fóssets vengut nins aguéssets donat 1 exempli quens avets donat. ^ 12. Lo departiment que vos, Sènyer, feés d aquest mon, adones con murís en la sancta crou per nos a salvar, tot fo d ordonament e de raó; car per so con vos murís e us nanàs en glòria, fom recreats. On, Jesu Christ Sènyer, beneyt sia aital ordonament com lo vostre, car ab ordonacio ic vengués, e ab ordonament ic estigués, e ab ordonacio exís d est mon e us nanàs en 1 autre.
13. Oh gloriós Senyor maravellós! Tant es gran I ordo- nament quis seguex de la vostra encarnació, que per raó del vostre aveniment se seguex que tot hom pot mills mortificar la natura de la potencia sensitiva, la qual tot hom ha en més amar sí metex^que son pruxme, que no
I. A,C, graó. — 2. M, qux eum inctinat ad amandum se ipsum.
L. DE Contemplació 279
feera si vos no fóssets encarnat ni crucificat ni mort. ^ 14. So per que tot hom, Sènyer, pot pus destrènyer la potencia sensitiva ' per raó de la vostra encarnació, sí es per so car tota hora quel hom cogit ni remembre en la gran amor que vos feés a home en so que volgués ésser home per amor dome, e volgués ésser aontat e turmentat e mort per home, tota hora se sentirà poderós en amar més vos que sí metex, per raó de la gran amor que li avets feta e per raó de la gran noblea que conexerà en vos. >•< 15. On, si tant se fos, Sènyer, que home no remembràs ni cogitàs en aquesta amor tan gran, la qual vos li avets feta, ja no fora null home tan poderós de vensre ni de costrènyer la potencia sensitiva, com es ara com pensa e remembra en la tan gran amor que vos avets feta a home. * On, beneyt siats vos, Sènyer, qui tam bé ho avets ordonat com home pusca vensre sí metex.
16. Loat Senyor e ennobleyí sobre totes nohlèes! Vos volgués ésser encarnat e nat de fembra pobra, per tal que coneguessen los pobles que vos no vengués en est mon per ésser ric dels bens temporals; enans ic vingués per ésser pobre e per ésser menyspreat e aontat e escarnit e turmentat e mort. 4( 1 7. Bell ordonament fo, Sènyer, con volgués pendre carn en tal verge e en tal dona, qui ha Subirana bonea e subirana verginitat e subirana riquea dels bens celestials; car anc no fo ni es ni serà nulla cosa après vos qui tant vayla en nulla bonea, com nostra dona Sancta Maria fa, en tot so qui es bo ni vertuós. *•< 1 8. On, gran es, Sènyer, lo vostre ordonament e la vostra saviea; car enaxí com la vostra essència divina es lo pus subirà ésser en bonea e en vertut, enaxí vos plac encarnar en lo mellor ésser qui sia, après lo vostre; car exceptat vos, totes quan- tes bonèes son ni seran, enfre totes no basten ni atenyen 3 a la bonea ni a la noblea de la nostra dona Sancta Maria.
1. M, magis potest constringere potentiam sensitivam. — 2. M, sicut po- test, quando cogitat et memorat ipsum. — 3. M, non sufficiunt nec alUngunt.
28o Ramon Lull
19. Ah espiritual T{ey de glòria, en lo qual tots bens sacaben! Enaxí com lo bon arbre 'qui vé al estiu carregat de fulls e de flos (sic) e de fruits, enaxí lo vostre aveniment c la vostra humanitat tota es venguda ab ordonacio e ab profitables fruits als homens en est mon. 4< 20. So per que lo vostre aveniment, Sènyer Deus, es tot ple de ordona- ment e de profit als homens, sí es per so car es tot ple d amor; car enamorat vos encarnàs, e enamorat nasqués, e enamorat ic vivís, e enamorat ic murís, e enamorat vos en tornàs a la celestial glòria, en presencia del celestial Pare. ^ 21. Sil vostre aveniment, Sènyer, es tot ple d amor, no es enaxí del vostre servu; car desenamorat fuy engenrat, e desenamorat ic fuy nat, e desenamorat he estat en aquest mon quax tots los jorns de ma vida; e si vos, Sènyer, no m enamorats, creu que a la fi de mos dies ic exiré desena- morat, e iré en lo loc on hom no es amat ni graít.*
22. íQual es aquell, Sènyer, qui pogués albirar lo gran ordonamcnt qui es en la vostra encarnació? car ja fos so que la vostra natura divina sajustàs ab la natura huma- na, per tot assò la vostra deitat nos moc ni s camià en natura; enans es aquella que serà, enans que s encarnàs la persona del Fill ab la natura humana. •«< 23. Encara, Sènyer, es lordonament e lendressament de la vostra encarnació gran e maravcllós; car ja sia so que la natura humana que vos preses sacostàs e sajustàs ab la deitat, per tot assò aquella humanitat que vos prengués no sexí de natura dome nis mudà en altra natura qui no fos natura dome; car axí vertaderament com nulla cosa pot ésser vera, enaxí es vera cosa, Sènyer, que aquella cosa en que vos vos en- carnàs es verament natura humana. ^ 24. On gloriosament e maravellosa fo fet, Sènyer, 1 ajustament de la vostra deitat ab la vostra humanitat; car tant fo en gran ordonament fet e en gran saviea, que neguna pena que vos soferíssets en est mon, no la soferís poc ni molt en quant érets Deu;
i. A,C, lo bo arbre. — 2. M, non amat nec est gratus.
L. DE Contemplació 28]
enans tots los treballs e totes les ontes e tota la pena e ^ota la mort, tota caec e venc en vostra humana natura, e tota se sostenc en aquella: on, beneita sia ella, e vos, sè- nyer delia.
25. "Ehrnal Senyor, gloriós, beneyt, amorós, ple de veri- tat! Si lo vostre aveniment conté tot ordonament e tota saviea, so que Is infeels creen de nosaltres cathòlics conté tota fullía e tot desordonament; car con ells oen que nos deyem (sic) que la divinal essència es ajustada ab natura dome, cuidense que nos cream que la deitat salteràs es mudàs en natura domenitat: e con ells oen que nos deym que vos agués fam e set e calt e fret e treball e mort, cui- dense que nos creegam que la deitat agués fam e set e que murís. >•( 26. On, ^com pot ésser, Sènyer, la lur enten- cio e la lur peguea tan gran, que ells creen de nos cathò- lichs tan gran error? car pus que ells oen que los crestians creen e confessen que la deitat es eternal e es iníinida e es tota acabada en vertuts e en bonea, creure devien e saber que nos no creem que la vostra divinal natura salteràs nis mudàs per nulls temps de son estament ni de sa natura; car impossíbol cosa es que cosa qui sia eternal ne infínida ni tota acabada, se pusca mudar ni alterar en altra natura. >•( 27. Tot aquest desordonament, Sènyer, cau en la creensa dels infeels e en lur opinió, per so car innoren 1 ordona- ment e la saviea que vos posàs en lo vostre aveniment. Enans que ells guarden a ordonament, con oen parlar de la vostra encarnació, cuiden que nosaltres creegam que la deitat se pervertís en humanitat: e axí romanen, Sènyer, enganats los infeels, e innoren la disposició e la manera en la qual los feels crestians creen en vostra encarnació.
28. Oh vos, Sènyer Deus, qui sots vera lum e vera res- plandor e ver endressament dels feels crestians! Ojats, Sènyer, lo vostre servidor, qui us demana plorant, suspirant, ango- xant, de jenollons, les mans juntes, guardant en la crou davant lo vostre beneyt altar; e diu vos, Sènyer, que vos
282 Ramon Lull
qui avets tot lo vostre aveniment posat en ordenació, que ordonets con sien feels crestians tan devots e tan enamo- rats, que vajen dir e preicar als infeels en qual manera ni ab qual entencio creen los feels crestians en lo vostre ave- niment. M 29. Encara us clam mercè, Sènyer Deus, que vos donets seny e saber e subtilea als infeels, que ells escolten los crestians e que entenen la manera per la qual nos creem en la vostra encarnació e en la vostra passió; car si la ma- nera per la qual nosaltres creem en vos volen entendre, leugerament poràn lexar lur creensa es poràn mudar en la nostra. ^ 30. Jesu Christ Senyer! A vos sia feta tota laor e a vos sia atribuïda tota valor e tota honor: car per lo gran ordonament qui es en lo ajustament de vostra deitat ab la humanitat, son ordonades totes quantes coses ha en est mon e en lautre, e a ésser sirvents e sotsmeses a conèxer la glòria e la valor de vos, nostre Senyor Deu.
Ç Cap. ^^. Com nostre Senyor Jesu Christ ordonà en est mon la sua passió,
H, Jesu Christ, ver Deu! A vos, Senyor, sia laor e glòria, qui ordonàs que lo mon fos recreat e sal- ^ vat per les grans tribulacions e per les grans pe- nes que vos soferis e portàs per amor de nosaltres. On, beneyt siats vos, qui ordonàs que Is vostres treballs fossen occasio als nostres perdurables remeys. ' *•< 2. Tots los feels crestians, Sènyer, se deuen alegrar en la vostra passió e en los treballs que vos soferís en est mon; car tant foren los vostres treballs plens de fruit, que la natura humana qui
1 . M, quod tui labores essent causa nostrx perdurahilis requiei.
L. DE Contemplació 283
era caúda en lo major desordonament qui ésser pusca, tor- nà per la vostra passió en lo major ordonament qui ésser pusca. ^ 3. Per tal que lo vostre aveniment fos, Sènyer» ordonat a reembre lumanal lynatge, volgués vos ordonar que la substància divina no fos per los descreents vista en la humana natura que vos prengués; car si ells apercebessen e veessen la vostra deitat en la vostra humanitat, ja no fora qui us auciés ni us turmentàs; e pus la vostra humanitat no murís ni treballàs, nos pogra lo mon restaurar ni pogra ésser mundat del peccat original.
4. Singular Senyor, graciós, conexent! Nulla pena ni nulla vilea de mort ni null aontament no fa a comparar ab aquell que vos soferís e sostengués per amor de nosaltres; car lo treball e la dolor e la angoxa que vos soferís, sobre totes dolors e sobre totes angoxes e sobre tots menysprea- ments e sobre tots avilaments foren en vos. « 5. On tota aquesta majoria, Sènyer, qui fo en vos de dolors e dontes e de mort, adones com per nos prengués passió, tota fo segons ordonament e raó, per lo peccat gran qui sen co- venc delir. ' On, beneyt siats vos, Sènyer, qui volgués sofer- re quel vostre cors fos pobre e venut e traít e ligat e re- bujat e assotat e colastrat*e escupit e avilat e escarnit e clavellat e nafrat e crucificat e abeurat e mort; car totes aquestes coses covenía que sostengués, segons 1 ordona- ment per que vos covenía quens recreàssets. *K 6. Tíumil Senyor! En totes quantes coses hom pusca pensar ni cogi- tar que viltat pusca caer en mort dome, totes les troba hom en la vostra passió qui hi pensa: 3 car vos fos penjat en vil loc, ab ladres; e fos penjat en alt, per tal que tuit vos veessen; e fos crucificat en lo mig loc del mon, per tal que tuit sabessen la onta que vos prengués; e per los vostres dexebles fos desemparat a la mort, per tal que tuit vees- sen que vos no avíets amics; e les pus vils gents qui sien
1. M, pro magno peccafo quod convenit deíeri. — 2. B, e calostrat: M, ei colaphizaretur. — 3. B, qui hu pensa.
284 Ramon Lull
vos turmentaren e us aucieren; e sens tota occasio e sens tota raó que no avien que us auciessen, vos aucieren. On tot assò, Sènyer, covenc que fos enaxí con se feu: car enaxí com per la vostra passió se devia seguir gran honrament, covenc que vostra passió fos en gran viltat.
7. Savi Senyor, gloriós sobre totes glòries! Enaxí com la natura humana que vos preses vencé e sobre pujà en bonea e en vertut totes quantes coses son creades, enaxí sobrepujà la granea de la vostra passió e la viltat que hom vos feu, adones con murís: car aitant com vos sots mellor, aitant foren les dolors e les desonors majors e pus greus. «•< 8. Nulla fam ni nulla set qui anc fos, Sènyer, en cors dome, no fa a comparar ab cella que vos sostengués en est mon: car aitant com lo vostre cors fo pus purificat e pus naturat en natura humana que negú altre, aitant fo pus sensible de fam e de set e de pena, adones con la avia. *•( 9. Maravellosament, Sènyer, fo plena la vostra passió el treball que agués en est seggle, de tot ordonament e de tota saviea: car on pus fos sensible de gran treball e de gran pena, e pus sen demostrà gran la amor que vos nos avets; e més nos donats exempli com nosaltres vos dejam amar e honrar e servir.
j o. Jíh vos, Jesu Christ Sènyer, qui sots lugor e resplan- dor dels catòlichs! Beneyt siats vos: car aitant com es gran la pena que vos avets soferta per amor de nos, d aitant nos avets encarregats que dejam fer per amor de vos: e aitant com es lo ciri ardent gran e alt, aitant es gran la lugor e la claror que dona a les gents estants denant ell. On, con la sancta figura de la vostra creu estía axí lugorosa davant lo poble en la esgleya, lo representament de la vostra figu- ra demostra que molt es gran lo lum e 1 exempli que hom pot pendre delia. 4^ 1 1. On, loat e beneyt sia, Sènyer, lo gran ordonament el gran endressament quins vé de la res- plandor que la sancta crou demostra a vostre poble: car en la crou pot hom veer e apercebre les greus dolors e les
L. DE Contemplació 285
grans ontes que vos reebés. On, bonahuirats son aquells que senluminen de la forma de la sancta crou e qui saom- bren es reposen sots la ombra de la creu, qui dona repòs de la calor infernal. »•<; 12. Celestial Senyor! Enaxí com lo malaute mellora e revé per la carn que menuga adones con lo mal la jaquit, ' enaxí avets vos ordonat que la anima del home sia fortificada per la vista de la vostra passió en la crou, e per lo remembrament d aquella sia peccat delit en ell.
13. A vos. Senyor Deus, qui sots recurriment e restaura- ment dels cuitats, laors e gràcies e mercès, car vos plac murir per amor del vostre poble, e us plac soferre que los apòstols els dexebles vos desemparassen a la vostra mort. *•< 14. On, beneyt siats vos, Senyen car on pus fos aontat per los jueus e on pus fos desemparat per los apòs- tols, e majors foren los vostres treballs e les vostres do- lors. On, lo menyspreament que fo fet de vos el desem- parament, fo occasio e ordonament con vostra passió fo major e pus greu. ^ 15. On, aitant com fo major, Sènyer, lo agreviament de la vostra passió e de la vostra mort, aitant fo major la amor que vos agués al vostre poble, e aitant fo major lo exempli d amor que vos nos donàs.
1 6. 'Excel•lent Senyor, suhirà, lo qual vivifica e mortifica tot so ques vol! Enaxí com la natura humana se desordonà e caec en error en Adam per gran delit que Adam cuidà aver del fruit, enaxí covenc que la natura humana fos re- creada en vos, per gran amargor de tribulació e de mort. % 1 7. On, gloriós Senyor, aquest fo molt bell ordonament: car si la natura humana se desordonava en Adam per de- sig d aver cosa que no li pertanyia, covinent cosa fo que sordonàs per la vostra passió qui fo en vos, sens que vos no meríets passió ni mort. ^ 18. Manifestament, Sènyer, se demostra la vostra passió que fo en gran ordonament e en
j . M, Sicut infirmus melioratur et reconvaïescit per carnem cçuam come- dit, quando infirmitat eum reíicjuit.
286 Ramon Lull
gran saviea: car enaxí com Ja vostra pajssio fo major en dolors e en treballs e en mort, enaxí lo bé qui s seguex als bonahuirats per la vostra passió, es lo pus subirà bé que hom pusca aver ni posseir: e enaxí com als benahuirats esdevé major bé per la vostra passió, enaxí los malahuirats qui descreen o no graexen la vostra passió han los majors mals, per tal con son descreents e menys conexents de la vostra gran passió.
1 9. Poderós Senyor, forh sobre totes forces! Per la vos- tra passió fo ordonat que les portes on los .vij. peccats mortals entren en home, fossen mortificades e que no aguessen locs en home on poguessen pervenir: e per la vostra passió fo ordonat com les portes fossen ubertes, per les quals, vertuts poguessen entrar e venir en home. *#( 20. On, con home ymagena e perpensa la granea de la vostra passió e la viltat, Sènyer, en que vos murís, tot hom pot sí guardar de tots vicis, pus se vulla, es pot cumplir de vertuts. ' >«< 2 1 . On per assò, Sènyer, plac a vos ordonar ques posàs la figura de la sancta crou davant los nostres ulls, per tal que en ella apercebéssem la gran passió que vos sostengués per amor de nosaltres. On, enaxí com per la paraula denuncia hom so qui es en sa pensa, enaxí la figura de la crou nos denuncia ens demostra les greus dolors que vos sostengués e la gran amor que vos avets al vostre poble.
22. A la vostra sancta passió, Sènyer, sia laor e glòria e benedicció: car per la gran amor que nos conexem ésser en vos, se detríen homens religiosos dels homens mundans, e renuncien a totes benenanses e a tots delits temporals, e donen se a amar e a honrar vos e a remembrar en la vostra passió, e a donar laor de vos e de tot so qui de vos es. A{ 23. Per les grans angoxes, Sènyer, e per los grans tre- balls quels homens veen que vos sostengués per ells, edi- fiquen espitals als pobres, e van en romeries, c fan oracions
I . M, et potest se complere virtutibus.
L. DE Contemplació 287
e dejunis, e turmenten lur cors nit e dia, e fan moltes coses per amor de vos que no farien si non prenien exemple en la vostra passió. ^ 24. Mas per so car en la vostra passió, Sènyer, veem tantes de dolors e tantes dontes que vos so- ferís e portàs per amor de nos, per assò los homens rics donen als homens pobres, e los Reys se humilien als vos- tres servus, e besen aquells lurs mans e lurs peus, e per amor de vos son esdevenguts molts homens màrtirs, en son molts quin desijen a pendre martiri.
25. Jlh vertader Senyor, piadós, ple de tots hens! No es nulla maravella si la vostra passió es tota plena dordona- ments e dendressaments, car tota es plena, dins e de fora, d amor e de dousor e de misericòrdia e de pietat e de fruit. »•< 26. On, con la vostra passió, Sènyer, sia tota plena dordonament e de vertuts, lo vostre servu el vostre esclau vos prega que vos ordonets servidors c amadors e loadors qui vajen preicant la vostra passió, per diverses terres e diverses gents e en diverses lenguatges, e qui muiren a diverses morts. ^ 27. Car enaxí, Sènyer, com la vostra passió fo per reembre nosaltres, enaxí, segons manera d orde, deu ésser ordonat que si en homens turmentats e morts, per donar laor de la vostra passió: e enaxí com en la vostra mort hac moltes dolors, en axis cove que los loadors de vostra passió sicn homens de gran lynatge e de grans forces e de grans honraments.
28. Angoxosament, en plorant, a jenollons, ab cor devot e ab lengua vertadera vos aora e us reclama e us ret gràcies e mercès lo vostre home, fill de la vostra serva e del vostre sotsmès: e so de que us fa gràcies, si es, Sè- nyer, de la vostra passió; car estant que ell era mort e adurmit en peccats mortals, la vostra passió, Sènyer, lo rexidà el despertà, ' e li mostrà la vostra bonea e la sua frevoltat e la sua mesquí nea. *•< 29. Jesu Christ Pare! Con la vostra greu passió sia comensament e occasio del meu
1 . M, eum suscitavit et evigilare fecit.
288 Ramon Lull
rcxídament e dcspertament de peccats, ' clam vos mercè, Sènyer, que la vostra passió do amor a mon cor, e do lagre- mcs a mos ulls, e do bones obres a mes mans, e do a mos peus carreres segures. 4^ 30. En durment, Sènyer^ ni en vetlant ni en estant ni en anant, lo meu cor no sia ni estía en nulla autra cosa si no en remembrar la vostra passió e la vostra bonea; e no sien, Sènyer, los meus desigs en nulla autra cosa si no en donar glòria e laor de vos, qui sots nostre Senyor Deus.
Ç Cap. ^6, Com Deus ordenadament en est seggle amaga e revela la glòria e la pena del altre seggle.
^ IVINAL Senyor, misericordiós, abundós en hh hens! A vos sien fetes laors e gràcies del gran ordo- nament que vos avets posat en aquest mon, com als homens sia revelada e demostrada en est mon la glòria e la pena del altre seggle. ^ 2. Ah Senyor savi, amorós! Beneyt siats vos, qui avets ordonat que en home aja .v. senys corporals e .v. espirituals; car als .v. senys corporals es amagada en est mon la glòria e la pena del altre seggle, e als .V. senys espirituals es revelada la glòria e la pena del autre seggle. »•< 3. On, beneyt siats vos, Sènyer "Deus, qui avets volgut que home sia avent cors e avent anima; car per la natura del cors son al home presentades e de- mostrades les sabors els delits d aquest mon, e li es amaga- da la glòria e la pena del autre seggle; e per la natura de la anima son demostrades les gràcies e les penes del altre seggle.
I. M, mex erectionis et expergefactionis à peccatis.
L. DE Contemplació 289
4. "Profitós Senyor, ajutori e recurriment dels cuitais! Con vos siats substància invisible, avets volgut que àngel ni anima no sien coses visibles. ' ••( 5. Piadós Senyor! Si tant fos que vos fóssets vist en est mon axí com en lautre, null hom noy fora ordonat a guaanyar glòria o caer en pena: on, per assò plac a vos que fóssets en est mon invisible als ulls humans corporals, car aquest mon no es lo loc on hom deja posseir glòria de la vostra vista. ^ 6. Si vos, Sènyer Deus, aguéssets en est mon demostrats los àngels els de- monis als ulls corporals, ja null hom no fora ordonat ni fora ab franca volentat a fer bé o mal; car tant fora gran certificació de la glòria e de la pena del autre seggle, que negun hom nos sentirà libertat de fer mal,* per lo gran gog que agra de la vista dels àngels e per la gran paor que agra de la vista dels demonis.
7. SancHsme Senyor gloriós, ple de pietat e de misericòr- dia! Si hom ois ab orelles corporals, en est mon, parlar la vostra deitat e ois parlar los àngels els demonis, null hom no fora en est mon en ordonat estament de guaanyar mè- rit de glòria o de pena: car les vostres paraules e les dels àngels foren tan plaents e les dels demonis foren tant es- paventables, que null hom no agra en est mon mèrit de re que feés. M 8. Si home, Sènyer, odoràs en est mon les greus pudors qui son en los inferns e sil home sentís la glòria del autre seggle o la pena, negun ordonament no fora do- nat a home, per lo qual fos digne de guaanyar paraís o fos digne de estar en los inferns. % 9. On, loat e coit e beneyt e servit siats vos, Sènyer Deus, qui la glòria del au- tre seggle avets envelada^e amagada als senys corporals: car per 1 envelament e I amagament en que van en est mon los homens, es hom aparellat a fer mal.-*
I . P, voluisH quod angelus et anima sint res invisibiíes similiter, ut à nemine videanfur. — 2. M, nemo in se sentiret tiheriatem faciendi maíum. — 3. B, avets velada. — 4. B, aparellat a fer mal, per tal que sia ordonat a la cosa final per la qual vos avets creat home.
CoNTtMFLAClO-l-IJ.
2Q0 Ramon Lull
1 o. Oh excellent Senyor, Pare dels pares e Senyor dels senyors! Loat e beneyt c graít sia tot quant vos avets orde- nat en est mon: car enaxí com hom aperceb e entén en les coses corporals per la natura dels senys corporals, en axí hom aperceb e entén en les coses entellectuals per natura dels senys espirituals. *•< i i. On, beneyt siats vos, Sènyer Deus, car per aquest ordonament aital se muden los homens a entendre e a saber de les coses sentides a les coses entellectuals: car per les coses sentides son a home significades les coses entellectuals. ^ i 2. Car per la pre- sencia que avem, Sènyer, de les coses sentides a nostres senys corporals, entenem en los senys espirituals que vos sots en ésser, e sabem que sots sols un Deu, e que sots creador e senyor e restaurador nostre e benfactor de tot quant es: e en la vostra dretura e en la vostra saviea aper- cebem que paraís es asignat als creents veritat, c als des- creents es asignat foc perdurable.
1 3. Maravellós T{ey, savi sobre Iotes savièes! Beneit siats vos, qui avets ordonat que hom aperceba en est mon per la vostra bonea la glòria del autre seggle: car per lo de- mostrament que la nostra anima ha de la vostra gran bo- nea, se conex que la glòria del autre seggle es molt gran e molt maravellosa. ^ 14. Enaxí, Sènyer, com los ulls demos- tren al home alcuna cosa bella per colors o per ornaments o per bellea de faysons e dautiments, enaxí als ulls de la anima es demostrat per la vostra bonea la granea de la glòria del altre seggle. *•{ 15. Car enaxí com la nostra ani- ma vos ymagena acabat en totes vertuts e en totes noblèes e en totes dignitats e en tot acabament, enaxí la nostra anima ymagena los dons que vos donats e les gràcies que fets ésser grans e maravelloses: car qui es subirana bonea, cove que do subirana benenansa.
16. 1{ey vertader, gloriós, subirà Senyor! Beneyt siats vos, qui avets ordonat que per la vostra gran bonea sia revelat e demostrat a la nostra anima la granea de la pena
L. DE Contemplació 29]
infernal. ^ í 7. Car en so, Sènyer, que nos entenem molt gran e molt noble la vostra bonea, cove que entenam que molt es gran la glòria que pert aquell qui vos pert. On, aitant com es gran so que pert, aitant es gran la pena d aquells qui vos perden. M 18. On, no es null hom, Sènyer, qui perda vos qui pogués aestmar ni comparar so que pert, ne qui pogués aesmar les dolors ni les penes que aura en lautre seggle; per so car en aquest seggle innora e menys- conex e desama la vostra gran bonea.
1 9. Sanet Senyor, vertuós, amorós, abundós de tots hens! Lordonament ques seguex per lo secret que es en est mon de la glòria e de la pena del autre, no es null hom quil pogués aestmar: e axí com per lamagament e lenvela- ment se seguex ordonament, en axí per lo demostrament el revelament qui es fet a la nostra anima de la glòria e de la pena del autre seggle, se seguex ordonament. On, be- neyt siats vos, Sènyer Deus, qui tam bé ho avets or donat; car per so car dupte es enans caut en les coses entellec- tuals que no es en les coses sentides, per assò avets volgut que la glòria e la pena del autre seggle sia manifestada a la nostra anima ab les coses entellectuals. >•< 20. Loat e reclamat siats vos, Sènyer Deus, qui tam bon ordonador sots: car en axí com majors son los duptes e les suspites que hom ha en les coses entellectuals que no son aquelles que hom ha en les coses sentides, per assò han los homens més de mèrit con creen e estan ferms en les coses entel- lectuals, que no han de les coses sentides, con les afermen ni les saben. »•< 2 1 . Per so, Sènyer, com fe està en les coses entellectuals, e les coses entellectuals son als senys corpo- rals amagades, per assò es major e pus nobla cosa fe e creensa, que no es lo certificament el saber que cau en hom de les coses sentides, les quals son presents e mani- festes als senys corporals.
22. Salvador Senyor, restaurador, guiador, redemptor nostre! Vos avets volgut que aquella fe e aquella lig qui es
202 Ramon Lull
vera, que sia pus enpregonada e pus naturada ' ab les coses entellectuals que les altres creenses qui son pus prop a les coses sentides. On, aquest ordonament es molt bo, per so car de les coses entellectuals es lur sobject fe, en so que per fe les sab hom; el sobject de les coses sentides es tes- timoni de vista e doyr e de gustar e de sentir e de odo- rar. ^ 23. Encara avets volgut, Sènyer, que la fe dels cres- tians trespàs més a avant a creure e a afermar en les coses entellectuals que neguna de les altres creenses: car creure en vostra trinitat e en vostra unitat, e creure en la encar- nació de vostra deitat ab la vostra humanitat, més està en- tellectuitat e pus profondament * que no fan nulles altres creenses de jueus ni de sarraïns ni d altres generacions. ^ 24. On, beneyt siats vos, Sènyer Deus, qui avets ordonat que totes les creenses qui son contraries a la dels crestians sien pus prop a les coses sentides e pus luny a les entel- lectuals que no es la sancta fe nostra, qui senpregona pus en creure les coses entellectuals es lunya pus a les coses sentides.
25. Gloriós 7{ey, liberal, ple de mercè! Vos avets ordo- nat que los homens qui moren en aquest seggle que no ic tornen per recomtar la glòria o la pena del altre seggle: car si ic tornaven, ja no auría hom tant de mèrit de so que fa; ni la fe que hom ha, no es tan nobla ni tan vertuosa per les coses manifestes com es per les coses secretes e ab- sents, '♦í 26. A vos, Sènyer Deus, laors e gràcies, qui la glòria e la pena del autre seggle revelats al enteniment d aquells qui vos amen ni servexen ni obeexen. On, ben- ahuirats son aquells qui tenen secret so que vos secreta- ment lur revelats del autre seggle: car per so car ells vos en tenen secret, lur ho revelats. ^ 27. Molts homens, Sè- nyer, se gaubaríen a les gents e sergullaríen, si vos lur re- velàvets los secrets del autre seggle: on per assò nois los
1 . M, Tu voluisti quod illa fides et lex quse est vera, sit magis profun- data et naturata. — 2. M, est major et profundior intetlectuatitas.
L. DE Contemplació 293
Yolets vos revelar, car ells no us en tendríen secret, axí com fan aquells a qui n revelats molts.
28. Oh Creador, Senyor piadós! Vertut c acabament sia conegut a vos, qui avets amagat als homens lo dia de lur mort, en so que nos saben en qual dia ni en qual hora morràn. On, molt es bé ordonat que hom no sapia quant se morrà: car si hom sabés lo dia de sa mort, hom ne fora pus ergullós e pus mal e pus desordonat. <•< 29. Con lome, Sènyer, es mort, adones es raó que sempre que es mort sia certificat de so qui li tany en lautre seggle; mas en aquest seggle no fora ordonament si hom pogués saber certanetat manifesta, enans de sa mort, si entrarà en parays o en in- fern. 4< 30. Lo vostre servu el vostre servidor, Sènyer Deus, vos fa moltes de gràcies e us loa e us beneex, com vos avets tan bé ordonat home, per so con tan ordonadament li avets amagada e revelada la glòria e la pena del altre seggle: car per aquest ordonament aital es lome pus ordo- nat a conèxer en lautre seggle la vostra bonea divina.
f Cap. 57. Com Deus ha ordenada la carrera de parats.
^^S^H Deus poderós! A vos laors e gràcies e mercès, V^^^l ( car vos avets uberta la via de paradís ab la san- k^i^^ ía humanitat, la qual preses per tal que les por- tes de paradís ubríssets al humanal lynatge, al qual eren tancades enans que vos fossets encarnat en nostra dona Sancta Maria. ^ 2. Les angoxes e dolors e treballs e ontes e plors e lagremes e mort que vos, Sènyer, sosten- gués en la sancta crou, totes aquestes coses foren occasio de la nostra salvació, e tot fo a demostrament e a illumi- nament de la via de parays. Encara, Sènyer, fo ordonat
2^4 Ramon Lull
per lo treball que vos sostengués, que los feels crestians prenguessen exempli en vos e que sostenguessen per amor de vos so que vos sostengués per amor de nos. "«í 3. Encara us plac, Sènyer, ordonar que baptisme fos via de salvació: lo qual baptisme volgués deveir'en tres maneres, so es, baptisme de foc e de sanc e d aigua. On, beneit siats vos, qui totes aquelles .iij. les agués ab vos:* car vos, Sènyer, per escalfament d amor volgués murir, e per baptisme de sanc volgués ésser batiat en la sancta crou, e en flom Jordà fos batiat ab aigua. 3
4. ^h Senyor savi, perdurable, dreturer! Beneyt siats vos, qui avets ordonat que prophetes e apòstols e màrtirs e confessors sien estats trameses a les gents per denunciar los vostres manaments, e per demostrar la carrera de para- dís, e per donar exempli als pobles per qual manera ni ab quals obres hom pervé a la celestial glòria. % 5. Encara us ha plagut ordonar, Sènyer, que los homens sants per los quals es demostrada la via de paradís, que ajen fets molts de miracles, per tal que les gents los ajen mills rece- buts e mills creeguts, e sien estats pus ferms a lurs parau- les e a lur creensa. « 6. Vos, Sènyer, avets volguda donar ley vera als homens, e en aquella avets fets manaments de les coses per que hom va en paraís, e en aquella avets ve- dat que hom no fassa coses per les quals hom va en los inferns.
7. Amable Senyor, conexent, desijat per los vostres servi- dors! Vos avets ordonat que veritat sia la via per que hom va a paradís. On, beneyt siats vos, Sènyer: car en axí com vos sots veritat, cove de necessitat que la via per que hom pervé a vos, sia via vera e sens tota falsetat; car veritat ** no satroba per via de falsetat. «{ 8. Dousament e devota siats vos, Sènyer, adorat e reclamat, per so con vos avets ordo-
1. B, lo qual baptisme volgués departir. — 2. B, qui totes tres les agués en vos. — 3. B, fos batejat en la sancta crou, e en flom Jordà fos banyat en aygua. — 4. A, con veritat.
L. DE Contemplació 295
nat que lealtat sia fonament de la via de parays: car totes vertuts son privades en lome on no es lealtat. On, benahui- rats son tots aquells qui son en leyaltat e qui no van menys de leyaltat. 4< 9. Maravellosament, Sènyer, es bé ordonat tot so que vos avets ordonat: car vos avets volgut que fe, pus que sia vera, que sia carrera de paradís; car fe vera enllumena axí com ciri ardent que dona resplandor en cosa escura: e fe, Sènyer, es endressament de tots bens, e per fe es hom digne a venir a la benahuirada glòria.
1 o. Oh vos, Sènyer Deus, don nexen e diriven tots los bens! Loat siats vos en tot quant es ordonat per vos: car vos avets ordonat que amor sia corda e cadena per la qual hom sia tirat^a la glòria de paradís, ' e ab la qual hom sia ligat de estar en la via de parays: car amor fa hom de- sijós e ansiós e curós e leyal e vertader e pacient e larc e savi e cortès; e amor es occasio de tots bens. »*< 1 1. Vera amor, Sènyer, fa hom anar per lo primer moviment, e fa als homens aver ordonada entencio. On, beneyt siats vos, car per aquestes dues coses pervenen los homens en subi- rà grau e en subirà guaardó.*>i< 12. Aquells, Sènyer, qui amor fa moure a anar per lo primer moviment e qui fa amar vos ab la primera entencio, son més amadors del vostre ésser que no son del lur metex ni de nulla altra cosa, e amen lur pruxme aitant con amen sí metexes. E doncs, loada sia amor, pus que tant dordonament ni tants de bens ne esdevenguen.
13. "^ey amant, misericordiós, piadós, perdonant! Vos avets ordonat que oracions sien via de parays; car vos avets volgut que per oracions hom pug a vos. On, beneyta sia la escala per la qual hom puja d aquest loc tenebrós a la perdurable resplandor. >•{ 14. Sempre, Sènyer, que hom comensa a orar loant e amant vos e confessant la vostra
1 . M, quod amor sit chorda et cafena, per quam hotno trahatur ad gto- riatn paradisi. — 2. M, perveniunt homines in supremum gradum perfectionis el in supremam remuneralionent.
296 Ramon Lull
bonea e la viltat c la mcsquinea qui es en hom, enconti- nent comensa hom a pujar a vos. »•< 15. No es null hom, Sènyer, qui pogués acstmar los grans bens qui caen en home per oració: car oració fa del home ergullós humil, e oració fa del home fals leyal, e fa dome enemic amic, e del hom ladre, vertader, e dome mal, simple e suau.
1 6. Vos, Sènyer Deus, qui salvats e guardats los feels crestians de les vanitats mundanes e de les temptacions diabolicals, siats loat e beneyt, per so car vos avets ordo- nat que hom vaja a parays per vera confessió. On, beneyt siats vos, Sènyer "Deus, qui avets donats clergues ' e homens sants e religiosos, als quals hom se confés de tots sos peccats, per tal que sia en la dreta carrera de parays. «li 1 7. Per so car hom se confessa vertaderament als sants homens, se perdonen, Sènyer, en est mon greus peccats, e greus culpes sic delexen per confessió; e per confessió sic fa satisfacció dels torts e de les injuries que los uns homens fan als altres: la qual satisfacció se fa per concell dels clergues a qui hom se confessa. ^ 18. Beneit siats vos, Sènyer Deus, qui avets ordonat que hom se confés als clergues: car los clergues certifiquen hom de les coses qui son vicioses ni qui van per via de peccat, e los clergues amonesten hom e demostren les bones obres per les quals hom va a la celestial benedicció.
19. Sanctetat e dousor e honor sia donada e atribuï- da a vos, Sènyer Deus, qui avets ordonat que justicia en terra sia occasio c via de entrar en parays e de fúger als focs infernals: car justicia refrena los homens mals els homens ergullosos, qui no fan tant de mal als homens po- bres despoderats com farien si per paor de justicia no era. % 20. Per tenir justicia, Sènyer, vos avets ordonat que reys aja en est mon e prínceps e comtes e alts barons, qui ten- guen los camins segurs e qui ponesquen los mals homens e qui tenguen pau en la terra: per la qual pau sia signifi-
I . M, qui ordinasli clericos.
L. DE Contemplació 297
cada la glòria del altre seggle, e per la pena que donen als mals homens sia significada la pena infernal. *•( 21. So- plegant, Sènyer, vos aor e us beneesc, per so car avets ordonat que almoyna sia via e carrera per la qual hom vaja en parays: car per almoyna han los rics occasio de donar als pobres, e per almoyna han los pobres occasio daver grat als rics: on, los rics els pobres van per ordona- da almoyna en paraís.
22. Jlh Senyor savi, verfuós, sobre iotes granèes gran e noble! A vos laors e gràcies, qui avets ordonat que per penitencia hom vaja a la glòria de paradís: car enaxí com foc nedeeja e purifica laur, enaxí vos avets volgut que los homens peccadors sien porgats e purificats per penitencia. On, con vos siats sens tota corrupció, cove que aquells qui a vos van, sien purificats per obres de penitencia. ^ 23. Per so, Sènyer, car penitencia es via per on hom va a vos, cove que hom fassa almoynes e dejunis e afliccions et oracions, c que hom plor e suspir e treball e vetle per la vostra amor; car totes aquestes coses son obres de penitencia. •♦< 24. Vos, Sènyer Deus, avets ordonat que satisfacció sia la porta de paradís. On, com en la fe dels crestians satis- facció sia ordonada e acabada més que en nulla altra crc- ensa, per assò es significat als crestians que a ells es pus endressada e ordonada la via de parays que a nulls altres homens.
25. Vos, Sènyer Deus, qui sabets totes coses, siats honrat e servit per tots temps, con vos ha plagut ordonar que esperansa sia cosa per la qual hom pervenga a la vostra glòria: car esperansa nos fa remembrar en la vostra gran misericòrdia, e esperansa, Sènyer, nos fa demostransa e fermansa ' que la vostra misericòrdia es major que no son los nostres pecats ni les nostres culpes. ^ 26. Jlmorós Senyor! Vos avets ordonat que humilitat sia a hom occasio de salvació: car humilitat fa humiliar los rics als pobres, e
I . M, et ipsa nobis demonstrat et affirmat.
2^8 Ramon Lull
fa a los homens sadolls aver membransa dels homens fa- mejants, e humilitat fa los homens contemplar en la vostra bonea, els fa apercebre les viltats e les mesquinèes qui son en home. ♦(27. Suau Senyor piadós! Vos avets ordonat que temor sia cosa per la qual hom vaja a paraís: car temor fa tembre lo vostre gran poder e la vostra gran justicia, e temor dona demostransa del frèvol poder qui es en home, e temor fa als homens remembrar lurs falliments e lurs greus culpes.
28. Carament e devota devets ésser, Sènyer Deus, loat e beneit per tots los pobles, per so con vos avets ordonat que paciència sia via e camí d anar a paraís: car paciència fa sostenir en est mon treballs e fams, ' per tal que hom vos ic servesca e que hom ic obeesca vostres manaments. *•( 29. Obediència, Sènyer, avets volguda posar en los homens, per tal que per ella hom pervenga a vos: car obediència fa a home obeir los vostres manaments, e obediència fa los pobles estar dejús los prínceps que vos avets elets, *e obediència fa fer bones obres e fa esquivar males obres. ^ 30. Con vos, Sènyer Deus, ajats ordonat e volgut que devoció e totes les altres vertuts sien occasio d anar a paraís, benahuirats son aquells qui en devoció estan ne qui ajusten aquelles vertuts que ajustar poden: car on més han de vertuts, e pus planes troben les vies per les quals hom pervé en la presencia divina.
.^'"
%
I. M, nam ipsa facit homines in hoc mutido susHnere labores et f amem. — a. M, et facit populós stare suh Principibus quos elegisti.
L. DE Contemplació 299
Ç Cap. 58. Com Deus ha ordonat lo dia del judici.
H Deus perdurable, gloriós, sobre Iotes granèes gran e maravellós! Con lo compte dels homens qui son |y^^3l8 benahuírats a la glòria de paraís serà cumplit en est mon, adones cessarà lo cors de natura humana, e serà lo dia del judici, lo qual vos avets ordonat a ésser dia derrer, en lo qual se partesquen los bons dels mals. '^ 2. Dia de maravella, Sènyer, serà aquell, con vos ajustarets los ato- mus e los ossos, qui son escampats per les terres, dels homens, e compondrets e conjunyirets aquells, e farets es- devenir tots los homens en aquella carn e en aquella ossa en que foren, adones con trespassaren d aquest seggle en lautre; e la natura no us porà a assò contrastar. ^ 3. En lo dia del judici, Sènyer, se levaràn los corses humans tots entegres e tots novells, e tots seran de cuvinent edat, e cascun cors cobrarà la anima, e cascuna anima serà unida ab lo cors en ésser humà, enaxí com fo adones con la ani- ma el cors se departiren.
4. Oh vos, Sènyer Deus, qui sots digne de ésser loat e coit e servit per totes gents! A vos laors e gràcies, qui volets que al dia del judici tots los homens resusciten ab enteniment e ab conexensa e ab remembrament de totes les coses que en est mon auràn fetes: e cascun hom aura certa sciencia de la sentencia qui es cuvinent a caer en ell, segons sos mèrits. ^ 5. Aquells, Sèn\;er, qui seran justs e auràn estats en est mon obedients als vostres manaments, aquells se le- varàn dels vasos, alegres e gojosos, ' per la benahuirada be-
j. M, surgent de seputchris, IxH et jucundi.
300 Ramon Lull
nediccio qui Is serà mostrada en la vostra presencia; e los homens peccadors, los quals seran morts en peccat, aquells seran levats dels vases ab gran dolor e ab greus plors e plants e crits, per lo representament e denunciament quels serà fet de la pena infernal perdurable. <#í 6. Al dia del judici, Sènyer, volrets vos que los homens justs els àngels sien ensems en la vostra benahujrada glòria, e volrets que ordonadament vos aoren e us loen ensems e us beneesquen infinidament; e los malahuirats volrets que vajen ab los de- monis en los inferns a perdurables penes, e que infinida- ment ajen diverses penes e diverses langors, per ésser pu- nits de lurs greus culpes.
7. Tota noblea e tota vertut sia donada e coneguda a vos, Sènyer Deus, car vos venrets, al dia del judici, vestit de sancta vestidura, ' la qual preses en lo ventre de nostra dona Sancta Maria. ^ 8. Vos, Sènyer, venrets al dia del judici en cors humà, per tal que siats vist per aquells que jutjarets; car enaxí cove ésser ordonat que bons e mals vejen, al dia del judici, aquell qui Is jutjarà a perdurable glòria o a infinida pena. On, si vos no vinguéssets en for- ma humana, no us pogren veer tots aquells que vos jutja- rets, car los injusts no serien dignes de veer vostra deitat. >•< 9. On, molt ho avets bé ordonat, Sènyer, car los homens justs s alegraran en les vostres nafres con les veuran, per la gran amor que en vos conexeràn: els malahuirats sen- tristaràn per la desconexensa gran e descreensa que re- membraràn, la qual auràn aúda en ves vos.
10. Sènyer Deus! Beneyta vista serà, al dia del judici, aquella qui serà enfre vos els vostres leyals amics: car en axí com ells veuran vos en ésser humà e us veuran nuu e nafrat e assotat per la lur amor, enaxí veurets vos, enfre ells, homens justs nafrats e turmentats e despullats e apo- brits per la vostra amor. 4^ 1 1. Gran vergonya auràn, Sè- nyer, al dia del judici, los homens mundans qui nos veuran
1 . P, in carne humana heatissima.
L. DE Contemplació 301
per la vostra amor nafrats ni turmentats ni avilats; enans se veuran nafrats e treballats per vanitats e per coses de poc profit e de poc recapte. ' »•( 1 2. Benahuirats son, Sè- nyer, aquells qui en est mon se vesten de vermelles colors e de vermells draps, semblants a aquells que vos vestís, al dia de la mort. On, aquesta benahuiransa e esta gràcia espera lo vostre servidor cada dia de vos: que sos vestirs sien cuberts de sanc e de lagremes, a sa mort, si tant es que a vos placia que ell muira per amor de vos e de celis qui vos amen.
13. Jíh Jesu Christ Sènyer! E tan maravellós dia serà aquell, con vos estarets en lo mig dels justs e dels pecca- dors, e darets sentencia, cridant als àngels que sen pujen en glòria ab los benahuirats e que posseesquen la vostra presencia perdurablament: e direts als malvats demonis que devallen en los abís ab los peccadors, e que Is turmen- ten perdurablament en infinides penes. <#( 14. En aquell dia gitaran los àngels els homens sants, vous e crits e cants, ab laors e ab gràcies, e iran sen ab maravellosa alegria en la vostra glòria, de la qual null temps no seran privats. *K 15. Los demonis els homens peccadors, aquells, Sènyer, ab greus crits e ab grans vous e ab greus comiats,* ab tot desesperament de la vostra misericòrdia, sen iran en lo foc infernal, en lo qual negun temps no veuran la vostra presencia.
16. Liberal Senyor, qui avets recreat e benahuirat lo humanal lynalge! De la vostra sentencia, al dia del judici, nos porà null hom apellar, ni noy valràn precs ni avoca- cions: tant serà justa e dreturera e tant serà espaventable. 4( 1 7. Enans conexeràn, Sènyer, los homens justs els homens peccadors que la vostra sentencia serà ordonat portal per lo qual los uns entraran en parays e los altres en infern. *•< 18. On, gran maravellam do, Sènyer, dels homens pec-
1, M, pro vanitatibus et rebus parvx utilitalis etnutlius momenti. — 2. M, cum gravibus cíamoribus et magnis vocibus et ejutatibus.
002 Ramon Lull
cadors, dementre que son en est mon, en lo qual los pot profitar bones obres e los pot valer oracions e pregueres, com pot ésser que, no preguen e no ploren e no aoren, dementre quen han temps: car con seran al dia del judici, ja nois valràn pregueres ni oracions ni re que fassen ni diguen.
1 9. Oh gloriosa resplandor, enluminament de totes coses! Beneyt siats vos, Sènyer, qui avets ordonat que la vostra sentencia del dia del judici, que sia temuda en est mon: car per lo gran saber qui es en vos, cove que la vostra sentencia sia temuda, per so car al vostre saber null peccat ni nulla culpa qui sia en nosaltres no es amagada; e per lo gran poder qui es en vos, podets forsar e turmentar tots los forfets; ' e per lo vostre voler ordonat volrets punir tots los peccadors. M 20. Molt me do gran maravella, Sènyer, de mi mctex, com he pogut més tembre lo juhii dels homens qui jutjen a tort los homens passants per les plasses e per les carreres, que no he temut lo judici que vos darets dreturerament, al dia del judici. 4< 21. So per que hi cap maravella, Sènyer, en la temor que jo he aúda major del blasme de les gents que no de la vostra senten- cia, sí es per so car les gents jutjen a tort, e vos jutjats dreturerament: el juhii de les gents no es fort perillós ni fort raonable, car leujerament passa e poc dura, e poc de dan sen seguex; mas la vostra sentencia, Sènyer, null temps no aura fi, ni en la pena on vos jutjarets los pecca- dors nulls temps no hi seran cessades greus dolors ni greus treballs.
22. Excel•lentment, Sènyer Deus, es en subirana dis- posició e ordonacio posar lo dia del judici: car vos avets aquell ordonat en tal disposició, que aqui seran conegu- des les gràcies e les amors que vos avets fetes al humanal lynatge; e les desamors els desobeiments quel vostre po- ble auràn aúts en est mon en vés vos, tots seran aquí co-
1. M, omnes cutpabites.
L. DE Contemplació 303
neguts. *•< 23. Car al dia del judici serà vist, Sènyer, que vos sots encarnat per amor de nos, e sots estat assotat c venut e mort per amor de nos: e al dia del judici serà vist quals seran aquells qui per vos auràn dades almoynes ne qui seran morts per amor de vos: e al dia del judici seran vists aquells qui no us auran aút grat de lamor que fetals avets, ni us auràn obeyt dels vostres manaments. 4< 24. On vos, Sènyer, direts, al dia del judici, als homens descone- xents: nuu me veés e nom vestís, malautem veés e nom vi- sitàs, famejant e sedejant me veés e nom cuvidàs, nafrat me veés e nom ligàs mes nafres ni les mundàs, mort me veés e de la mia mort no us ploràs.
25. Sènyer Deus, vos qui edificàs e bastís tot quant es, en Subirana ordonació! Vos lou e beneesc, per so car avets or- donat que lo dia del judici sia terme en lo qual se depar- tesquen los bons els mals, els bons sien a una part e los mals a lautra. >♦< 26. Car molt serà bella cosa, Sènyer, e bé ordonada que los homens sants sien detriats dels homens peccadors, e que la glòria dels justs no sia posseïda enfrels peccadors, ni la pena dels peccadors no sia là on es la glò- ria dels justs. %(, 27. Lo dia del juhii, Sènyer, serà lo derrer terme on natura cessarà a obrar de son cors: car ni en los animals ni en los vegetables ni en los metals no serà gene- ració ne corrupció. On, beneyt siats vos, Sènyer, qui avets termenada natura que tro aquell dia deja obrar, e d aquí avant que deja cessar son cors.
28. Piadós Senyor, ple de misericòrdia! Per so car lo dia del judici es ordonat, los àngels els sants de paradís, qui son ordonats, desijen aquell dia, e volríen que ja fos. M 29. Mas no es, Sènyer, axí dels demonis e dels pecca- dors qui son en infern: car, per so car son desordonats, no volríen que lo dia del judici fos per null temps. On, beneyt siats vos, qui a aquells qui son ordonats fets desi- jar so qui es ordonat, e a aquells qui son desordonats es- quivar so qui es ordonat. *•< 30. Vos, Sènyer, avets ordonat
^04 Ramon Lull
quel dia del judici sia sempre que sia complit lo compte dels homens sants qui posseesquen la glòria quels demonis han perduda. On, per tal que lo compte sia enans cumplit, placiaus, Sènyer, que vos multipliquets en est mon manera e carreres per les quals sien molts de sants c domens justs qui sien infinidament loadors de la vostra beneita essència divina.
Ç Cap. 59. Com Deus ha ordonat lau- tre seggle.
|h Deus, Pare e Senyor de tot quant es! Loat sia lo vostre nom e la vostra saviea qui ha ordonat lau- ^ tre seggle, en so que vos avets dada conexensa, en lautre seggle, de la vostra gran bonea e noblea als àn- gels e als demonis e als homens e a les fembres: car per aver conexensa de la vostra bonea es tot lautre seggle or- donat a ésser coneguda la vostra noblea. »♦( 2. On axí, Sè- nyer, com es justa cosa que vos siats infinit e eternal e tot poderós e tot savi e tot dreturer e tot misericordiós, en axí es raó e dret que vos siats sabut en lautre seggle per tot bo e tot acabat e per tot cumplit de vertuts. »•( 3. On, segons ques cove que vos, Sènyer, siats en lautre seggle conegut e amat e loat, sí avets ordonat locs en los quals sien habitables aquells qui infinidament cove que sien co- nexents de la vostra bonea.
4. Sènyer forts sobre totes forces! Beneyt siats vos, qui en lautre seggle avets posat parays, per tal que los homens justs vos vejen e us amen e us loen e us honren e us be- neesquen e us graesquen: e beneyt siats vos, qui en 1 altre seggle avets posat infern per ésser loc als injuriosos, en lo qual loc sien turmentats de lurs greus culpes e sien cone-
L. DE Contemplació 305
xents de la vostra gran justícia e de la lur greu descone- xensa. 4< 5. Con los homens justs, Sènyer, son certificats en paraís de la vostra bonea, sempre senten lur cor en- amorat de la vostra amor; e com son remembrants de la gran amor que vos los avets feta, sempre comensen a re- graciar vos e a beneyr; e con son conexents de la vostra senyoria, sempre comensen vos a servir; e con aperceben la vostra essència divina, sempre comensen a loar vos; e con senten en ells meteys la glòria que han de la vostra presencia, sempre se comensen a alegrar ab gog infinit. *•< 6. Los peccadors, Sènyer, qui son en los inferns, sempre que ells salbiren que vos han en absència, sempre cau en ells paor; e com ells remembreri que us han perdut e han perduda la celestial glòria, sempre comensen a plorar e a avcr ira e tristor; e con senten la pena e la dolor, sempre caen en desperament de la vostra glòria e de la vostra misericòrdia, e saben que lur pena serà sens fi.
7. Vertader Senyor, ple de pietat e de mercè! Beneyt siats vos, qui avets ordonat con los homens justs gloriejen en parays per vista corporal: car vos avets volgut ésser home, per tal que en la vostra glòria los homens vos vejen e en veer vos gloriejen. 4( 8. Tranc 'J{ey de glòria! Loat e amat siats vos, qui avets ordonat que en paraís hom glo- rieg en la vostra deitat ab vista d ulls espirituals, per los quals ulls sots vist en glòria. ^ 9. Molt sàviament e molt raonablament, Sènyer, avets bé ordonat parays: car en so que hom es dues natures, natura corpotal e natura espi- ritual, per assò avets volgut ordonar que Is homens glorie- jen en vos, en cascuna de les natures: car en so que vos sots home, glorieja hom en vos per vista corporal; e en so que sots Deu, glorieja hom en vos per vista espiritual.
10. Senyor humil, Senyor forts. Senyor misericordiós, Senyor dreturer! A vos sia coneguda tota saviea e tota laor, qui avets ordonat que en lautre seggle ajen los uns major glòria que Is altres, e los uns majors penes que Is altres:
CoNTEMPLAClO-l -20.
5o6 Ramon Lull
car major glòria hi posseiran los màrtirs quels confessors, e los confessors quels abats; e major pena hi auràn los ho- mens descreents e desconexents que los innorants, e ma- jors penes sostendràn los homens innorants que los albats. ' «•(11. On, com en lautre seggle, Sènyer, covenga que los uns ajen major glòria o major pena que los altres, per assò avets vos ordonats rencs de sants: ^ en los uns estaran los àngels e en los altres los prophetes e en los altres los màr- tirs e en los altres los abats; e segons que seran mellors, sí seran pus prop de la vostra presencia. ^ i 2. Aquest ordo- nament metex, Sènyer, serà en infern: 3 car aquells qui seran pus peccadors estaran en lo pus abís loc d infern ^ el pus luny de la vostra presencia; e aquells qui no seran tan pec- cadors, estaran en loc on auràn menys de pena que los al- tres jusans: on aquí seran rencs, ^ segons quels peccadors son diverses; car los ergullosos estaran en un loc, e los omeyers en altre, e los descreents en altre, e los còbous en altre, els traidors en altre, e los mentiders en autre, e los glots en autre.
13. Oh Subirana verlut e suhirana benedicció! Sanctetat e glòria sia a vos, Sènyer Deus, qui avets ordonat que los rencs dels homens justs e dels peccadors sien sobjects en los quals sia coneguda la vostra gran bonea e la vostra gran misericòrdia e la vostra vertadera justícia. ^ 14. Aquells, Sènyer, qui son en paraís, son sobject en lo qual està la vostra amor e la vostra gràcia e la vostra misericòrdia, e en aquells estan laors e benediccions e grats e honors e re- verencies, les quals seran fetes a vos sens fi; e aquells qui estan en infern son sobject en lo qual estan desespera- ments e reeconcells e blastumíes^e plors e dolors e ango- xes e turments, e coneximent de la vostra gran justicia e de lur greu culpa. ♦í 15. Con vos, Sènyer Deus, siats etcr-
1. M, et ignorantes majorem quàm pueri. — 2. M, choros sanctorum. — 3. A,D, se serà en infern. — 4. M, in profundiori loco inferni. — 5. M, undè ibi erunt ordines. — 6. M, desperationes et desolationes et blasphemix.
L. DE Contemplació 307
nal, cove que sia ordonat que la vostra bonea sia conegu- da infinidament, enaxí que nuUs temps no sia innorada ni menysconeguda; e pus perdurablement se cove que vos siats conegut per bo, coven se que aquells qui son en pa- radís, que per tots temps sien sobjects a loar vos e a be- neyr vos e a conèxer vos; e los d infern atretal cove que infinidament coneguen la vostra justicia e la lur culpa.
16. Oh vos, Sènyer "Deus, qui sots donador de vertufs e de toh hens! Beneit siats vos, qui avets ordonat que la glò- ria de parays e la pena dinfern sia molt gran. "¥> 17. Car, Sènyer, aitant com es gran la glòria que Is benahuirats han en paraís, e aitant com es gran la pena que Is malahuirats han en infern, aitant es vista gran en lautre seggle la vos- tra noblea e la vostra bonea. ^ 18. On, con vos, Sènyer, siats tan noble senyor e tam bo, digna cosa es e justa que en lautre seggle sia ordonat que vos hi siats conegut en gran noblea e en gran vertut. On, con la glòria e la pena del autre seggle sia occasio con vos hi siats conegut bo, jqui es qui pogués aestmar la gran glòria ni la gran pena qui serà en lautre seggle!
1 9. Celestial Senyor, Sant dels sants. Senyor dels senyors! Vos avets ordonat que la glòria c la pena del autre seggle que sia inseparable e que no sia accidental, per tal que nulls temps no aja fi ni cessament. 4{ 20. Car enaxí, Sènyer, com a foc es propria cosa per natura calor, e foc no es menys de calor, enaxí als benahuirats de parays serà pro- pria cosa gloriejar en vos, e als mahhuirats dinfern serà propria cosa que ajen infinidament perdurables penes. % 11. Enaxí, Sènyer Deus, com vos avets posat foc per ésser sobject a calor, enaxí los homens del autre seggle avets posats a ésser sobjects com en ells sia coneguda la vostra bonea. Oi\, com ells no hi pogren ésser sobjects ordonats si fossen menys de glòria o de pena, prova s per assò que glòria nos partirà null temps d aquells qui seran en paraís, ni pena d aquells qui seran en infern.
ooS Ramon Lull
22. A vos, Sènyer Deus, qui comprenets e environats tot quant es, sia glòria e laor e gràcies e mercès, per so car avets volgut ordonar que parays sia en los cels, e in- fern en los abís del cor de la terra. ^ 23. So per que vos, Sènyer, avets volgut que paraís sia sus alt sobre la terra e per tots los cels sien los locs de paraís, sí es per so car es gran lespay del loc e gran es la amplea, per tal que los benahuirats estíen en gran loc e en ample, en paraís: e so per que avets volgut ordonar que infern sia en lo cor de la terra, sí es per tal que los malahuirats que hi seran, es- tíen en catiu loc e en mesquí e en estret. ^ 24. Molt avets, Sènyer, bé ordonat tot quant es, e molt devets ésser loat e amat de tot quant fets: car en so que los homens bons re- nuncien en est mon a les coses mesquines e de poc profit e us demanen les celestials benahuiranses on es tot cum- pliment, per assò donats vos a ells parays en grans locs e en alts, e lus dats (sk) grans dons. E car los homens mun- dans vos demanen en est mon los bens els delits d aquest mon, per assò lus donats vos en lautre seggle mesquins locs e de poc profit e de gran treball. On, beneyt siats vos, qui tam bé ho avets ordonat.
25. Vos, Sènyer Deus, qui guardats e defenets los ben- ahuirats del poder del diable els deliurats dels malvats amonestaments diabolicals, siats amat e loat e coit e ser- vit: car vos avets ordonat que aquells qui seran en paradís que sien sadolls en anima e en cors e cumplits de vostra gràcia; e aquells qui seran en infern, que ajen tota fretura e tota pena en cors e en anima. "«í 26. Vos, Sènyer, per tal quel cors del home just no aja fam ni set ni calt ni fret en parays, avets ordonat que les quatre qualitats sien en ell atemprades, per tal que no hi pusca caer passió ni corrup- ció; e avets volgut que la anima d aquell cors, que veja la vostra deitat, per tal que, part aquella vista, no caia altre desig. ' ♦< 27. Vos, Sènyer Deus, avets volgut ordonar que en
1 . M, ne prxter illam visionem aíiquid aíiud desideret.
L. DE Contemplació 309
infern les quatre qualitats sien desordenades e destempra- des en los corses dels peccadors, per tal que caia en ells calt e fret e altres pestilències; e avets volgut que aquells no vegen en lur anima la vostra deitat, per tal que lur ani- ma no sia vivificada ni gloriejada, enans sia infinidament entri stada e angoxosa.
28. Saviea e vertut e perdurabletat sia donada e atri- buïda a vos, Sènyer Deus, per tots temps, qui avets orde- nat quel ordenament que vos avets posat en lautre seggle sia perdurable, e que null temps nos mut nis corrempa nis camiu en sí, ni en aquells qui en ell seran. ^ 29. Lautre seggle, Sènyer, pus que hom hi sia, nen pera hem exir, ni nos pera hom desviar del ordenament d aquell; mas aquest seggle no es enaxí, car jassía que ell sia ordenat per ves, nosaltres nos desòrdenam en ell e exim delí, per raó del breu temps en que estam en ell e per la mesquinea nostra en la qual som. 4< 30. Oh gloriós T{ey de glòria! Lo vostre ser- vu, fill de la vostra serva, ves aora e us loa e us merceja, e confessa que per ves son ordenades tetes coses, e tot 1 au- tre seggle es ordenat com eternalment hi sia coneguda la vostra gran benea: e clama us mercè que enaxí com li ha venguda ajuda de ves a acabar aquesta distinccio, que enaxí li venga ajuda de ves, d acabar les altres distinc- ciens, per la gràcia de la vostra essència divina.
IL•LUSTRACIONS Y NOTES
^^^^^^^^^^^^'is^^i^^i^^^:^^tí^m^
Mostres de Traduccions
COM a passatges fragmentaris suficients pera donar respectiva idea y formar concepte de les dues versions llatines del Lli- bre de Contemplació, trelladam seguidament el pròlech de cadascuna y els capítols 20, 34 y 59; estampant-los cara a cara y ab distribu- ció paragràfica consemblant a la adoptada pera'l text original, a fi de que així se'n puga fer més fàcilment la confronta.
Altres capítols hauríem pogut triar, en lloch d'aquests tres, tal volta més diferenciats y caracteristichs, entre'ls 366 que componen l'obra; però'ls hem escuUits dels qui van enclosos a dins aquest meteix tom I, pera que així's trobin més avinents y a la mà l'ori- ginal y les dues versions, y tot seguit puguen compararse.
Hem respectada la norma ortogràfica peculiar de cadascuna de les traduccions, retocant sols lleugerament la puntuació, en obse- qui a la major claretat y justesa del sentit. En el trellat de l'edició parisenca hi notarà l'espért lector l'ausencia de les formes dipton- gades a, ce, que dins els incunables y vello volums estampats en lletra gòtica o de tortis generalment no s'hi troben may, emprant-hi sols la e ordinària; així com alguna c en lloch de /, en les combi- nacions tia, tie, tio, etc. (glorie, presentem, justicie, noticiam); y a la versió maguntina, endemés, l'habitut germànica de posar la major part dels substantius ab lletra majuscla.
A mostrar més amplament el caràcter d'aquesta última versió, feta den Salzinger, servirà'l trellat del capítol final, 36è, que en- cabirem a la derrería del subsegüent tom II, ja que vé a ésser com un judici sintetisat y autocrítich de tota l'obra.
CoNTEMPLACIO-I-ai .
314 IL•LUSTRACIONS Y NoTES
Edició gòtica de Paris- 1505.
Ç l^zínium volumen Contcmplatíonum IRemundí duos Ub:o0 contínens.
Deus pater et domine cuius essentia in trinitatc consistit, et trinitas in unitate essentie: ego confisus ex infusione tue benedictí onis et gra- tietui auxilií, incipio ístum líbrum qui vocatur Liber Contemplationis que fit in Deo.
Ç Incipit prologus,
C UMME Deus qui es ver us Deus ei verus homo: sicut tu es in du- ^ plici natura Deus et homo, síc ego incipio istum librum sub tua tamen confidentia duabus intentionibus: quarum prima est ut omnis laus et omnis reverentia tibi attribuatur; secunda est ut om- ne bonum quod humano generi pervenit, cognoscatur ex tua pro- videntia pervenisse.
2. Unde, Domine, humiliter oro tuam clementiam, quod tu infundas michi tuam gratiam et iuvamen, ut ego in toto isto opere nequeam tractaré nisi tantum ex istis duabus intentionibus princi- paliter.
3. Domine Jesu Criste: sicut tuum corpus humanum fuit quin- qué vulncribus perforatum, sic ego divido istud opus specialiter in quinqué libros.
4. Et sicut tu, Domine Jesu, ieiunasti in deserto .xl. diebus, sic ego divido istos quinqué libros in .xl. distinctiones.
5. Et sicut, Domine Deus, in anno sunt trecenti et sexaginta quinqué dies, sic ego divido predictas quadraginta distinctiones in .ccc.lxv. capità.
6. Et sicut predicti .ccc.lx. et quir^que dies faciunt annum completum, additis sex horis que in capite quarti anni efficiunt unum diem completum, sic ego súper predicta .ccc.lxv. capità volo adderc unum caput, quod dividitur in quatuor partes.
7. Et sicut tu, Domine Deus, tribuisti decem mandata Moysi in monte Sinay, sic ego volo dividere quodlibet caput in decem partes.
8. Et sicut tu, Domine Deus, es unus in trinitate personarum, sic ego divido unitatem cuiuslibet capitis in tres partes.
9. Et sicut tu, Domine Jesu Christe, fuisti venditus et traditus
Mostres de Traduccions 315
Edició de Maguncia: tom IX-1740. Liber Magnus Contemplationis in Deum.
Deus Une in Trinitate Una in Unitate: in tua Benedictione, confidentes cum tuo Adjutorio incipimus hunc Librum, quem appellamus Li- hrum Contemplationis in DEUM.
PROLOGUS.
ODomine lESU Chrisie! Quemadmodum Tu in duplici Natura es DEUS et Homo; ita, Domine, nos per tuam Gratiam inci- pimus hunc Librum cum duahus Intentionibus. Prima Intentio est ad dandum laudem de Te. Secunda est, Domine, ut a Te recipia- mus Gloriam et Benedictionem.
2. Unde nos, Domine, invocamus tuam Misericordiam, ut nobis des Gratiam et Benedictionem non procedendi in hoc Libro, nisi per istas duas Intentiones tantum.
3. Sicut Tu, Domine, repr^esentas in Sancta Cruce quinqué Vulnera; ita nos volumus dividere istud Opus in quinqué Lihros.
4. Et sicut Tu, Domine, voluisti in deserto jejunare quadragin- ta diebus; ita, Domine, nos volumus dividere hos quinqué Libros in quadraginta Distindiones.
5. Domine DEUS, Creator noster! Sicut Tu voluisti dividere Annum in trecentos sexaginta quinqué dies; ita nos volumus divi- dere has Distinctiones in trecenia sexaginta quinqué Capità.
6. Et sicut Tu, Domine, cuilibet anno superaddidisti sex ho- ras, qu£e in quarto anno faciunt unum diem; ita nos volumus ad- dere súper dicta Capità quatuor Paties constituentes unum Caput.
7. 0 Domine DEUS! Sicut tu Moysi voluisti dare decem prsecepta; ita nos volumus dividere quodlibet Caput in decem Partes.
8. Et sicut Tu, Domine, es Unus in Trinitate; ita nos volumus dividere quamlibet Partem in tres Partes.
9. Domine lESU Christe! Sicut Tu pro triginta Denariis fuis-
3i6 Edició de PARis-1505
iudeis triginta dcnariis, sic ego divido quodlibet caput in tríginta partes.
1 o. Et sicut tu, Domine Deus, creasti novem ordines angelo- rum, sic ego attribuo primo libro novem distinctiones.
i i. Et sicut tu, Dowime Deus. cum duodecim apostolis facis numerum tertiumdecimum, sic ego attribuo [sejcundo libro tride- cim (sic) distinctiones.
1 2. Et sicut tu, Domine Deus, appropriasti homini decem sen- sus, scilicet quinqué corporales et quinqué spirituales, sic ego attribuo tertio libro decem distinctiones.
13. Et sicut tu, Domine Deus. posuisti hominem inter sex terminos, qui sunt ante et retro, sursum et infra, dextrorsum et sinistrorsum, sic ego attribuo quarto libro sex distinctiones.
14. Et sicut tu, Domine Deus, dedisti homini duas intentiones, scilicet primam et secundam, sic ego attribuo quinto libro duas distinctiones.
15. Et sicut tu, Domine Deus, in tribus personis es tantum unus Deus, sic ego facio istos quinqué libros sub uno tantum no- mine contineri, quod sicut superius est premissum, scilicet "Liber Contemplationis que fit in Deo.
1 6. Et sicut mens mea morata est hactenus in valle huius seculi tenebrosa, sic ego volo nunc eam de tenebris et huius mundi misèria elevaré, et cupio illam totaliter ad te, Deus meus. erigere, ut imbutus tue gratie largitate, valeam in te semper decetero contemplari.
1 7. Et sicut tu, Domine Deus, es causa et perfectio totius bo- ni, sic ego confido de benignitate tue gratie, quod tu huius operis sis perfectio et finis.
1 8. Et sicut servus qui est domino suo culpabilis et vuit ab eo consequi veniam, ei supplex et humil is procumbit, siç ego te humiliter precor et devote, quatinus (sic) tu michi sis in hoc opere et in omnibus aliis factis meis auxilium et refugium singulare.
19. Quia sicut tu, Domine Deus, per tuam sanctam crucem to- tum mundum recreasti, sic ego spero in te quod tu taliter michi subvenias tuam michi gratiam infundendo, quod ego valeam ad fe- licem exitum deducei'e istud opus, ex quo oneratus opprimor ultra modum.
20. Et sicut totum initium hominis fervidissimi in amore volvitur in gaudium, leticiam et amorem et tunc incipit esse audax, sic ego incipio istud opus cum maximo gaudio et cum animi au- dàcia; motus amore intrinseco quem habeo erga te Dominum Je- sum Christum. Quare te, Domine, humiliter precor et intente ut tu totum istud opus impleas gaudio et amore.
21. Quia sicut navita qui est ductus in medium pelagi vi ven- torum et distat ex qualibet parte a portu salutari, habet suam to- tam spem quod exeat a pelago ventorum secundorum flatibus; sic ego spero in te, Domine Jesu Christe, quod tu me extrahas et me exoneres ex onere huius operis, quod nequeo ullatenus nisi median-
Edició de MAGUNCiA-1740 317
ti venditus; ita nos volumus dividere quodlibet Caput in tri^inta Parles.
10. Siciit Tu, Domine DEUS, creasti novem Coelos; ita nos volumus prinw Lihro attribuere novem Distinclioncs.
11. lESU Christe Domine! Sicut Tu cum Apostolis consti- tuistis numerum tredecim; ita nos volumus attribuere secundo Li- hro tredecim Distinctiones.
12. Et sicut Tu, Domine DEUS, homini appropriasti dccem Sensus, quinqué Corporales et quinqué Spirituales; ita nos volu- mus attribuere te/iio Lihro decem Distinctiones.
13. O Domine DEUS! Sicut Tu hominem posuisti inter sex Rectitudines; ita attribuimus quarto Lihro sex Distinctiones.
14. Et sicut Tu, Domine DEUS, homini dedisti duas Inten- tiones; ita nos volumus attribuere quinto Lihro duas Distinctiones.
15. Domine DEUS! Sicut Tu es Unus DEUS; ita nos de his quinqué Lihris facimus unum, quem nominamus Lihrum Conteni- plaiionis in DEUM.
16. Et sicut, Domine, mea mens longo tempore stetit in hac valle tenebrosa; sic nunc volo illam elevaré et erigere ad Te, ut per tuam gratiam et benedictionem omni tempore contempletur in Te.
17. Domine DEUS! Sicut Tu es Causa omnis Boni; ita nos confidimus in tua Contemplatione, quòd ipsa sit perfectio et abso- lutio hujus Operis.
18. Sicut, Domine, homo culpabilis stat ante suum Dominum suppHcans et petens gratiam; ita nos, Domine, suppHcamus Tibi, et petimus gratiam ante tuum benedictum Altare et ante Sanctam Crucem, ut nos dirigas et adjuves,
19. Nam, sicut Tu, Domine, in vera Cruce recreasti totum mundum; ita nos habemus spem in Te, quòd nos Hberes ab hoc Operc, quod nobis est valdé onerosum.
20. 0 Domine DEUS! Sicut homo, qui inamoratur, incipit amando cum laetitia et audàcia; ita nos incipimus hoc Opus cum magna l^titia et magna audàcia per vim magni amoris; quaprop- ter rogamus Te, Domine, ut totum hoc Opus facias devenire in Amorem et Laetitiam.
21. Et sicut Marinarius, Domine, qui est in magno pelago, et habet spem in Te, quòd ipsum extrahas de illo cum laetitia; ita.
3i8 Edició de pARis-1505
te tua gratia duccre ad effcctum: et hoc credo fiducialiter obtincre ratione amoris et gaudii maximi quod habeo in te, Deus.
22. Et sicut maius desiderium quod est in homine valde one- rato est quod possit exonerari ex onere quod oneratur; sic ego magis desidero quam aliquid aliud quo ad presens, quod sarcinam huius operis complere (quod valde nie onerat) possím, ei tamen tua gratia taliter attributa quod effectum felicissimum consequatur.
23. Et sicut homo qui se exponit fortune ut id quod multum desiderat consequatur; sic ego expono me fortune, confidens in tua gratia, in tractatu huius operis et ingressu.
24. Et sicut homo qui elevat sarcinam valde ponderosam po- nit totas vires suas ad sarcinam elevandam; sic ego conor et pono totas vires meas in dictamine huius libri.
25. Et sicut integri quatuor pedes sunt necessari! lepori cà- nem velocem pedibus fugienti, sic michi sunt necessarie penitus vires mee in huius operis complemento.
26. Sed sicut ego non potui venire in esse causa mei ipsius nec virium mearum; sic ego non possum istud opus ducere ad effectum, causa mei ipsius, sed propter tuam gratiam michi datam.
27. Unde cum omnes aliè vires preter tuas, Dominejesu Chris- fe, sint fragiles et inanes ad sarcinam huius operis deferendam, humiliter te oro quod tu me fortifices tuis viribus, quibus median- tibus tam grave onus sustinere valeam et deferre.
28. Postquam complevi prologum huius libri, oportet neces- sario me tractaré per ordinem de qualibet distinctione per se, prout per sua capità est distincta.
29. Sicut tu, Domine Deus, es nostra lux et refulsio singularis in nostri operis principio, in medio et in fine; sic ego spero et confido in te quod eiusdem sis perfectio et complementum.
30. Unde, Domine, quia ego sum tam vilis status nature et tam fragilis intellectus, idcirco me indignum censeo nomen actoris huius operis michi ascribi (sic); sed si qua forte in ipso sunt minus bene facta, illa attribuo michi ipsi; sed quicquid (sic) boni est in eo, totum attribuo tibi. Deus.
Ç Cap. 20. Qualiter Deus scit omnia, et omnium qualitafes,
T^EUS íJfMí ah eterno omnia et qualitates omnium prescivisfi! Omnis ■^-^ laus et omnis glòria sit tue sanctissime scientie, que scit quid substantia angèlica sit in seipsa; nec mirum cum ipsa tibi pateat tanquam suo creatori, qui eam de nichilo creastí. « 2. Domine Deus! Cum tu scias verissime quod substantia angèlica est in seipsa et qualis sit, nos ignoramus illud; et licet nos sciamus quod angèlica
Edició de MAGUNCiA-1740 319
Domine, habemus spem, quòd nos extrahas de isto magno Opere, quod nobis est nimis ponderosuni, per vim magni Amoris et Lae- titiae.
22. O Domine DEUS! Tu scis bene, quòd homo, quando fortiter est oneratus, desideret quòd deoneretur à gravi onere quod portat; ita, Domine, nos desideramus quòd per tuam gra- tiam deoneremur ab hoc opere; quia nobis est onus nimis mag- num.
23. Veruntamen, Domine, sicut homo magno periculo se ex- ponit ut consequatur hoc quod multüm amat; ita nos Hbenter nos exponimus periculo in Tractatione hujus Operis.
24. Sicut homo, Domine, qui elevat grave onus, impendit omnes suas vires ad elevandum ilkid; ita nos impendimus omnes nostras vires in dictatione hujus Libri.
25. Et sicut lepus, Domine, quem leporarius persequitur, in- diget omnibus suis quatuor pedibus; ita nos indigemus in hoc Opere omnibus nostris viribus.
26. Sed sicut ego, Domine, non veni in esse per meas vires; ita, Domine, hoc tam grave onus hujus Operis non potest venire ad perfectionem per me.
27. Unde, cüm omnes nostrae vires, Domine, sine tuis defice- rent ad portandum hoc onus, rogamus Te, Domine, ut nos cum tua virtute confortes et nos adjuves, ut possimus portaré hoc onus.
28. O Domine vere DEUS! Postquam fuimus locuti de Prolo- go hujus Operis, convenit quòd intremus in illud et veniamus ad Distinctiones et ad introitum ipsius.
29. Et sicut Tu, Domine, fuisti in Principio Prologi, et in Medio et in Fine, ita speramus quòd eris etiam in toto Opere.
30. Tu, Domine, bene scis quòd ego sim vilis et pauper per naturam et per mea mala opera; quapropter non sum dignus quòd meum Nomen scribatur in hoc Opere, nec quòd hoc Opus mihi attribuatur; et ideo meum nomen non appono, imò ipsum deleo ex hoc Opere, et illud attribuo et do Tibi, Domine, qui es noster Dominus DEUS.
Cap. XX. Quomodo Deus sciat omnia, quce sunt, et quid sunt.
DOMINE DEUS! Adoremus et supplicemus et honoremus et amemus Te, qui scis quid angèlica Substantia sit in se ipsa, quia creasti et ordinasti eam; quapropter non est mirum, si habeas cognitionem de ipsa. « 2. Amorose Domine, bone et benigne et heate! Si Tu scis quid sit angel•lca Substantia in se ipsa, nos hoc non scimus; nam, quamvis cognoscamus Angelum esse spiritualem Substantiam, tamen non scimus quid sit sua Substantia in se ipsa;
320 Edició de PARis-1505
creatura sit substantia spiritualis, propter hoc non constat nobis neque scimus quid illa substantia sit in scipsa, nec qualis sit: et is- te defectus scientie inest nobis propter hoc quia esse substantie angelice est absconsum nostris quinqué sensibus corporalibus. 4< 3. Quare, licet substantia angèlica sit ignota nostre scientie prop- ter hoc quia ipsa non potest representari nostris quinqué sensibus spiritualibus per sensus corporales, propter hoc non est ignota tue scientie; quia non oportet quod per aliud de aliquo fiat tibi repre- sentatío, cum tu omnia scias.
4. Conditor omniíim Deus, et omnium ab eterno prescitor! Tibi soli reverentia et glòria tribuatur, nam tu scis esse anime rationa- lis, et scivisti illud etiam antequam esset in esse, et omnia ex qui- bus anima constat et ex quibus proficitur. ^ 5. Et licet, Domine Deus, in te sit plena scientia et certa de nostris animabus rationa- bilibus, illud abest nobis, quamvis nos sciamus quod homo est in- dividuum compositum ex corpore et anima, tamen perfecte non cognoscimus essentiam anime quid est: causa quare nos istud non possumus scire [quid] est ista, quia de ipsa non fit representatio nostris quinqué sensibus corporalibus nec quinqué spiritualibus. ^ 6. Hoc est quasi mirabile, quod habeamus animam, et nesciamus quid anima sit in seipsa. Tamen, si quis subtiliter consideravei•lt, non deberet admirari, cum nostra scientia patiatur defectum in sciendo ea que sunt spiritualia.
7. Tibi soli Deo sit honor et glòria, qui es vera spes fidelium: quia tu solus es ille qui habes certam notitiam et scientiam de ma- tèria et forma firmamenti et elementorum et de eorum compositio- nibus; quia illud quod est eorum matèria et forma prescitur a tua sanctissima prescientia, cum omnia constent tibi, tanquam omnium vero creatori. ^ 8. Domine Deus! Non est ita de nostra finita scien- tia sicut de tua infinita; quia licet nos habeamus corpus composi- tum ex quatuor elementis, propter hoc quando nos íntelligimus in nostro intellectu materiam eorum et privamus illam forma, tunc dèficit nobis nostra scientia, quia non possumus scire neque intel- ligere quid sit illa matèria in seipsa. ^ 9. Unde istud est valde mirabile, quod nos simus id quod nescimus nec Íntelligimus quid sit in seipso: unde, quia scientia et intellectus deest nobis ad sciendum illud quod nos sumus, jquanto plus, sine aliqua compa- ratione, debet nobis deficere scientia et intellectus ad sciendum et percipiendum quid tua divina substantia sit in seipsa!
10. Omnis rationalis creatura studeat tibi, Domine Deus, lau- des impendere; quia tu solus nosti proprietates et qualitates tem- peris; quia tu terminasti et inclusisti illud inter ceteros terminos, scilicet inter principium et finem: unde non est mirum si tibi inest certa scientia de tempore, postquam tu creasti illud. « 11. Et merito nostre fragili scientie debet attribui omnis vilitas et misè- ria; et hoc quia nostra scientia non est sufficiens ad cognoscendum ínstans temporis, scilicet nunc, quod est in principio quando nos
Edició de MAGUNCiA-1740 321
et iste defectus est in nostra scientia, quia esse Substantiíe angeli- CíE est absconditum à nostris quinqué corporalibus sensibus. « 3. O Doinine sande, grate, didcis, large! Si Substantia angèlica est occul- ta nostrae scientias, quia de ea non fit reprassentatio nostris quin- qué sensibus spiritualibus per corporales, tamen non est occulta nec obscura tuas Scientias; quia non oportet quòd ei fiat reprse- sentatio nec demonstratio, cüm omnia sciat.
4. Tibi, Domine, qui es Glòria Catholicorum, cognoscatur Fortitudo et .ííternitas et Magnitudo et Gratia; quia esse anirn^ rationalis scitur et cognoscitur à Te, cüm creaveris animam, et eam principiaveris et ordinaveris, et eam sustineas: igitur benedic- tus sis, Domine, qui tantum scis, quòd nihil sit Tibi occultum, nec sit aliquid tantum sciens, quantum Tu scis. ♦^5.0 Domine DEUS! Amatus et honoratus sis Tu; nam, si Tu scis nostras ànim as, nos eas non scimus, quamvis simus conjuncti ex anima et corpore; imò tam parüm scimus quid sit nostra anima, sicut si ipsa non esset in nobis; et hoc est, quia de essentia animar non fit reprse- sentatio nostris sensibus corporalibus nec spiritualibus. ^ 6. Hoc est, Domine, quasi mirum, quòd anima sit in nobis, et nos simus anima, et non sciamus quid sit anima in se ipsa; veruntamen, si bene perpenditur, non est mirum, ratione magn^ parvitatis et mag- ni defectus qui est in nostra scientia.
7. Laus et Infinitas et Excellentia et Altitudo cognoscatur Tibi, Domine, qui laetificas et consolaris justos; quia habes cogni- tionem de matèria et forma firmamenti et elementorum simplicium et compositorum; quoniam, quid sid matèria et forma eorum, sci- tur à tua Scientia, cüm eas creaveris et feceris et teneas in ordi- natione. »•< 8. O Domine benigne! Non est ita de nostra scientia, sicut de tua; nam, quamvis habeamus corpus compositum ex quatuor elementis, tamen, quando intelligimus materiam et non consideramus formam in ea, non habemus tantam scientiam nec intellectum, quòd possimus scire et intelligere quid sit matèria in se ipsa. 4( 9. Igitur hoc, Domine DEUS, est magnum mirum, quod nos simus illa res quam non scimus nec intelligimus quid sit in se ipsa: unde, cüm ad sciendum id quod sumus, nobis deficiat scien- tia et intellectus, quantò magis debet nobis deficere ad sciendum et cognoscendum quid sit tua Substantia in 5>c ipsa!
10. Tibi, Domine Deus, qui benedicis quos vis, cognoscamus Majoritatem et Honorificentiam et Nobilitatem, quia cognoscis et scis illam rem, quae est tempus, cüm terminaveris et incluseris ipsum inter principium et finem: quapropter non est mirum, quòd cognoscas tempus, quoniam illud creasti. »•< 11. Nostras scientiae, Domine DEUS, possumus attribuere vilitatem et miseriam, quia non sufíicit ad cognoscendum quid sit hora in qua incipimus esse, nec quid sit hora in qua desinemus esse in hoc mundo, nec quid sit hora in qua sumus de praesenti: igitur, cüm nostra scientia non sufficiat ad sciendum ista, quaenam scientia est plus misera et par-
^22 Edició de pARis-1505
incipimus esse, nec instans temperis similitcr quod est in fine quando nos desinimus esse in hoc mundo, nec scimus etiam illud instans temporis in quo sumus modo in presenti. Unde, cum nos- tra scientia desit circa talia ad sciendum, ique scientia est vilior et miserior quam nostra? vel que scientia est tue comparabilis? nulla, cum ei omnia constent. ^ 12. Iste defectus nesciendi predicta, ca- dit in nostra scientia, causa brevis et momentanee morule que est in illo instanti temporis in quo tempus consistit; quia illud instans temporis, scilicet nunc, est ita festinum et preceps atque repente transiens, quod noster intellectus nequit percipere suam imparti- bilem morulam.
13. Tu solus, Deus, nosti causam et effectum omnium rerum; nam tu scis causam nostre sanitatis et causam nostre egritudinis, quia tu solus es ille qui sanas et occidis, et facis de creaturis quic- quid (sic) tibi rationabiliter visum est facerc. ^ 14. Sed non est ita, "Domine Deus, de nostra scientia; quia licet nos sentiamus nosmet- ipsos sanos vel infirmos, propter hoc nescimus causam veracem quare sumus vel sani vel egri; imo iudicamus tanquam ceci de co- loribus; et probatur in hoc quia frequenter nos volumus meliorare conditiones nostri status et nostre sanitatis, et pro ignorantiam eligimus deteriorem partem. *♦< 1 5. Quare, valde est mirandum quia nostra scientia est ita mòdica quod nescimus malum quod est in nobis a nobis ejicere, nec scimus illud evitaré: quod patet per mortem quam scimus multotiens nobis adesse, et scimus quod illa generaliter aufert unicuique esse suum quo ad mundum; et tamen nullum scimus adhibere remedium, quod illam aliquo modo valea- mus evadere.
16. Domine Deus! Licet homo inter ceteras creaturas visibiles dignior sit, propter hoc non remanet quin ipse patiatur defectum in sciendo esse rerum: quod esse a te solo scitur, tanquam ab illo qui nullum defectum patitur in scientia. % 17. Misericors Deus! Quam magnus defectus scientie inest humane creature! quia sepe et sepius accidit nobis quod ex certa scientia credimus scire multa que totaliter ignoramus, et non mirum si quamplurima ignoramus in esse eorum, quia etiam nos patimur defectum in sciendo nostrum esse proprium. ^ 18. Gtoriosissime Deus! Si homines superbi et pomposi huius mundi scirent vel cogitarent paucitatem et fragili- tatem sue scientie, ego credo firmiter quod ipsi desisterent a sua supèrbia et a suis pomposis gestibus, et humil iarent seipsos tibi suo creatori, et suo proximo.
1 9. Pater de celis Deus! Licet nos confiteamur et ita sit verum quod nostra scientia mòdica sit et fragilis, propter hoc nos non sumus excusati ex nostris malis operibus, que agimus multotiens contra iuris ordinem et scienter: et hoc est quia non peccamus in nostris actibus per defectum scientie. >♦( 20. Quia licet, Domine Deus, ego nesciam tuam essentiam, nec sciam etiam quid sit esse meum nec esse creaturarum, sufficit michi scire te esse, et scire me
Edició de MAGUNCiJV-1740 323
va quàm nostra? et quíenam scientia est adeò magna sicut tua? 4( 12. Omnis iste defectus, Doinine, est in nostra scientia, ratione parvitatis et debilitatis quae est in instanti in quo tempus stat; quia illud instans est tam parvae quantitatis et tam velociter trànsit de temporc praíterito ad futurum, quòd noster intellectus non possit percipere suam parvam quantitatem nec attingere suum cursum et velocitatem.
13. Pietatem, Jiistiiiam, Veritatem et Misencordiam aitrihimmus Tibi, Domine magne et mirabilis, quia scis causam quare simus in sanitate et quare devenimus in infirmitatem; cüm Tu des sanita- tem et infirmitatem, et facias in nobis quidquid vis. >•< 14. Non est ita, Domine, de nostra scientia; nam, quamvis sentiamus nos sanos vel infirmos, tamen nescimus veré causam quare simus sani vel infirmi, sed procedimus in hoc per divinationes; et probatur ex hoc, quòd multoties putemus juvare ad nostram sanitatem, et ju- vamus ad nostram infirmitatem. % i'^. Unde magnum mirum est, Domine, quomodo nostra scientia sit tam parva et tam parvíE vir- tutis, quòd malum sit in nobis, et nesciamus illud abjicere à nobis, nec possimus ab illo fugere, quocunque eamus; imò est quando- que in medio nostri, et sentimus nos mori, et non cognoscimus rem quae nos ducit ad mortem.
16. Tibi, Domine, qui remuneras illos, qui Tibi serviunt, attribuimus et comparamus omnem Sapientiam et omnem Aff"abi- litatem et omne Dominium; et hoc facimus ratione tuas honoratas Scientise; et attribuimus nostras scientiae omnem stultitiam et om- nem servitutem; quia, quamvis homo sit nobiUssima creatura, ta- men dèficit in sciendo essentias rerum, quae sciuntur à tua bene- dicta Scientia. ^ ly. O Domine diilcis et suavis, quàm magnus est defectus qui est in nostra scientia! Nam per defectum scientiae nos jactamus et gloriamur putando scire id quod nescimus, et affirma- mus scire essentias rerum, quas nescimus; et non memoramus quod nobis deficiat scientia ad sciendum nostrammet essentiam. 4< 18. Gloriose Rex Glòria! Si homines superbi, vanigloriosi scirent parvitatem et fragilitatem quae est in sua scientia, non essent tam
elati et io^norantes sicut sunt; imò se humiliarent suo Creatori et
l'- suo Dommo et suo íequali proximo.
19. Durabilitas et Trinitas et Singularius et Unitas cognos-
catur Tibi, Domine DEUS, qui scis quòd, quamvis confiteamur
et concedamus nostram scientiam esse paucam et debilem, tamen
non simus excusati in nostris operibus, in quibus multoties scien-
ter erramus, et in quibus non erramus per defectum scientiae.
^ 20. Nam, quamvis ego, Domine, non sciam quid sit tua^Essen-
tia, nec mea, nec creaturarum, saltem sufficit mihi scire Te esse
in esse, et me esse subditum ad amandum et honorandum et lau-
dandum Te, et ad serviendum Tibi ex tota mea^ voluntate et ex
omnibus et totis meis viribus. »t^ 21. Unde Tibi sit, Domine, Laus
et Benediciio et Amor et servitium, quia Tibi placuit adeò virtuificare
524 Edició de pARis-1505
csse subditum tibi, laudcsque semper iinpendere et cordc et animo tibi nocte et die serviré. ♦( 21. Unde benedictum et gloriosum sit nomen tuum, Deus, in eternum, quia placuit tibi ita illuminare in- tellectum nostrum per gratiam tui luminis, quod nos scimus et te- nemur necessario te amaré et glorificaré et obedire omnibus tuis mandatis.
22. ^Ipha et 0, "Deus sine principio ef sine fine! Eternitas cog- noscatur esse in te, et in me cognoscatur esse principium et finis: finis tamen quo ad mundum, quia ego sum ita misere scientie et fragilis intellectus, quod sepenumero ego iactavi me sicut rudis scire id quod ignorabam, et redarguebam sepe homines, cum ig- norabant illa que erant impossibilia ut ab eis scirentur. »♦< 23. Do- mine "Deus! Benedicta sint tua opera in eternum, quia tu per gra- tiam tue bonitatis fecisti me cognoscere et percipere defectum mee scientie: quare te suppliciter rogito quod tu conserves in me istam scientiam quam infundisti michi, que est quod tu facis me cognos- cere defectum et fragilitatem mee modice scientie. '♦< 24. Potentissi- me Deus! Si forte contingat quod ego velim me iactare et gloriari de scientia mea, te humiliter oro quod tu representes anime mee ignorantiam et defectum scientie que est in me naturaliter, et in omnibus aliis; et credo quod tunc facta sibi ista representatione, desinet gloriari de sua mòdica scientia.
25. Deus remunerator honorum! Tu solus es illc qui scis aptare et emendare hoc in quo nos peccamus et erramus per defectum nostre scientie, quia non possumus nobis de facili cavere ne laba- mur in iis que ignoramus. "^ 26. Sed tua benedicta scientia que omnia novit, in nullo peccat, quia ab eterno ordinate scivit omnia; et ita ipsa ordinat plurima que nos inordinaveramus per defectum nostre scientie. >♦< 27. Ergo, Domine Deus, illumina corda nostra, et supple defectum nostre scientie, taliter quod nos sciamus (ut tene- mur) contemplari in te, et quod totaliter simus dediti tuo servitio et laudibus tui nominis gloriosi.
28. Mitis Domine et benigne! Adeo humanum genus cognoscit et percipit te esse bonum propter tuam scientiam et propter plu- res àlias virtutes que sunt in te, quod quamplures causas et occa- siones habemus te ferventer diligendi et nomen tuum exaltandi; ideo debemus conari ut consequamur quicquid studiosum poteri- mus. Et maior causa quam habemus ut sequamur omne bonum et simus studiosi, est hec: quia. in nostra scientia stat noticia et per- ceptio tue maxime bonitatis. «♦< 29. Valde debemus, Domine Deus, erubescere et timere, qui scimus quod a tua scientia scitur quicquid facinorosum commisimus, tanquam ab illa cui nichil est occultum. »t< 30. Ergo, Domine Deus, postquam nos scimus quod omnes actus nostri tam boni quam mali presciuntur a tua benedicta scientia, placeat tibi quod nos cognoscamus te et sciamus tibi soli debere serviré, et tibi soli laudes die ac nocte impendere, tanquam vero creatori nostro et vero Deo.
Edició de MAGUNCiA-1740 325
nostrum intellectum, quòd sciamus nos teneri ad honorandum et timendum Te et ad obediendum Tibi in omnibus tuis mandatis et in omnibus tuis voluntatibus.
22. Tibi, Domine, qui remuneras tuos beatos Servos, attri- buatur Primitas et Ultimitas et Glòria et Virtus, et mihi principium et finis et debilitas et misèria; quia in me est tam parva scientia et intelligentia, quòd per ignorantiam me multoties jactaverim scire id quod nesciebam, et reprehendebam homines, quando nesciebant ea quas ipsis erant impossibilia scitu. •«< 23, O Domine DEUS, DEUS meus et Dominus meus! Benedictus sis; quia usque nunc non percepi defectum qui est in mea scientia; sed nunc percipio et cognosco illum per tuam Gratiam: unde precor Te ut mihi custodias et salves hanc scientiam, quam mihi das ad cognoscen- dum parvitatem et miseriam mese scientiae. 4< 24. O Domine! Si contingat quòd me velim jactare et gloriari de magnitudine scien- tiae, precor Te ut mese animae repraesentes miseriam et pauperta- tem quae est in mea scientia; et, si de illa misèria se velit jactare et gloriari, hoc faciat, sed non de hoc quod non est in ea.
25. O beate Domine! Adjutorium et Amor et Altitudo cog- noscatur in Te, qui excitas à somno errantes et peccatores; quia Tu es qui scis reficere et repararé id quod destruimus et erramus per defectum scientiae; quoniam in rebus quas ignoramus, non habemus scientiam nec potestatem cavendi ab errore; et, si illas erramus, tam debilis et misera est nostra scientia, quòd nesciamus eas adaptaré. ^26. Sed tua Scientia, Domine, quas scit omnia, est potens custodire et salvaré omne quod est bonum; et, si aliquid destruatur, potest reficere et scit meliorare illud: unde, si non scia- mus nos meliorare, meliora nos Tu, qui habes hanc Potestatem et Scientiam. *•< 27. Igitur placeat Tibi, Domine, quòd tua Scientia nobis det benedictionem et gratiam, ut Te adorando et amando et Tibi serviendo, sciamus contemplari in ipsa et in tua Virtute.
28. Suavis Domine, qui dirigis justos et mundas peccatores! Amicitiam et Beatitudinem et Bonitatem cognoscamus Tibi et tuas Scientiae; quia adeò es bonus per ipsam et per multas àlias Virtu- tes, quòd multas causas habeamus, quare Te debeamus amaré et debeamus facere nos bonos in Te; et major causa est, quia in nostra scientia est cognitio et perceptio tu« magnas Bonitatis. ^ 29. Magnam verecundiam debemus habere, Domine, quia sci- mus quòd in tua benedicta Scientia sciatur noster defectus et nos- tra ingratitudo et omne id in quo erravimus et defecimus contra Te; nam, quò plíis vales et nos scimus quòd scias omnes nostros defectus, eo plus debemus verecundari. 4í 30. O Domine! (Quo- niam ita est, quòd sciamus nos esse scitos in tua Scientia ita viles et culpabiles, placeat Tibi quòd Te cognoscamus et sciamus dul- cem et suàvem et misericordem, ne nostram spem separemus à tua magna Pietate, nec frigeamus in amando Te, qui es noster Dominus DEUS.
326 Edició de PARis-1505
Ç Cap. 34. Qualiter Deus creavii metalla.
DEUS qui tapsos in crimina reparas ad virhttes! Bcnedicta sint omnia opera tua: tu enim creasti metalla de matèria elemen- tali, quam creasti de primordiali matèria. ^ 2. Domine "Deus! Tu creasti alia metalla fortiora aliis, et alia pulchriora et meliora aliis; et voluisti ut quedam eorum sint de natura fusibili sive dissolubili, et alia de natura conteribili, et alia de natura extensibili, et quedam alia que non possunt dissolvi, conteri vel extendi. ^ 3. Deus qui largiflue bona que sunt magis necessària tribuis! Tu disposuisti quod metalla que sunt magis nobis necessària, inveniantur in maiori quan- titate quam alia, et quod habeatur de ipsis melius fòrum quam de aliis.
4. Salvator mundi Deus! Benedicta sit tua sancta ordinatio; quia tu ordinasti quod omnia metalla essent de tali natura que esset apta et conveniens humanis servitiis; nam nisi esset ferrum median- te quo homo posset scindere, nichil fuisset cum quo fustes et alia grossa corpoi'a scinderentur; et multa alia non fuissent in esse nisi ferrum esset, quòrum existentia valde est necessària; et nisi fuisset aurum et argentum, non fuissent congregati thesauri neque essent plena ornamenta; et nisi fuisset sal, non essent cibaria condita sa- pore. M 5- Deus omnia previdens! In hoc quod tu creasti omnia me- talla de tali natura sicut sunt, significatur nobis quod tu creasti ea propter necessitatem hominum, et non propter necessitatem sui ip- sorum. 4( 6. Domine Jesuchrisfe! Cum tu creaveris metalla ad servi- tium humani generis, homo dives auro et argento qui sit avarus, valde debet ex sua avaritia increpari propter hoc, quia ponit totum animum suum et intentionem circa divitias suas, non cogitans qua intentione tu eum ipsis preposueris; nam si quis bene animadver- tat, unicuique date sunt facultates, non ut ipse congreget thesauro- rum cumulos aut in abusibus eas expendat, sed ut pascat tuos pau- peres, qui sine eorum auxilio in mundo nequeunt sustentari.
7. Domine Deus! ^Qualiter potest esse quod tanta avaritia et tanta cupiditas sit in mundo? nam tu creasti aurum, argentum et làpides pretiosos ut communiter omnes partem habeant et omnibus deserviant; sed mundana cupiditas ita trahit ad se corda hominum, ut quilibet vellet, si esset possibile, ad se omnes divitias applicare. »♦< 8. Quare, clementissime Domine, oculorum lacrimis madidis a cor- de manantibus, te oro quod tu auferas a voluntate mea avaritiam et concupiscentiam bonorum temporalium; taliter ut penitus eorum concupiscentiam procul pulsa, per observationem tuorum mandato- rum adheream tibi, Deus. 4( 9. Tanta est avaritia et concupiscentia hominum mundanorum, quod licet naturaliter unicuique sufficiat comedere uno ore, et unum par vestium habere, et in uno equo
Edició de MAGUNCiA-1740 327
Cap. XXXIV. Quomodo Deus creaverit metalla.
DEUS, Cid sit laus, amor honor et servitium! Tu creasti metal- la ex matèria elementali, quam creasti ex prima matèria. «K 2. Benedictus sis, Domíne DEUS, qui creasti quasdam metalla fortiora aliis, et quiedam pulchriora et meliora aliis; et voluisti quasdam esse talis natur^e, quòd possint fundi et cudi et extendi, et alia talis naturag, quòd non fundantur nec cudantur nec extendan- tur. >f< 3. Sapiens Domine, plene gratia! Tu ameris et gratificeris, qui voluisti quòd metalla quse sunt majoris necessitatis, invenian- tur in majori quantitate quàm alia; et voluisti quòd homo ea ha- beat minori pretio quàm alia.
4. 0 Domine fortis, misericors! Omnis Sapientia et omnis No- bilitas attribuatur Tibi, qui voluisti quòd metalla habeant tales proprietates et talem naturam, quòd homines ab eis possint sume- re servitium; nam, si ferrum non esset, homo non haberet quo posset scindere, nec quo posset dolare, et multa alia operari; et, si non esset aurum et argentum, non fierent mercaturse, nec congre- garentur thesauri nec pulchra ornamenta, et, si non esset sal, cibi non essent sapidi. »♦( 5. 0 Liher Domine, honorate! In hoc quòd creaveris metalla talium proprietatum et talis naturas, significatur nobis quòd ea creaveris propter necessitatem hominum, et non propter necessitatem ipsorummet metallorum. ^ d. O Pater Do- mine! Cúm creaveris metalla ad serviendum hominibus, homo di- ves avarus valde debet reprehendi, quia ponit totam suam inten- tionem et suuni amorem in divitiis, et non respicit intentionem propter quam hominem fecisti dominum divitiarum; quoniam Tu non dedisti hominibus divitias ut sint divites, sed ut Tibi serviant cum ipsis.
7. Domine bone, Domine large, plene omnibus bonis! Cúm creaveris aurum et argentum et làpides pretiosos ut multi homi- nes inde ditentur, unde venit quòd quilibet homo vellet habere omne aurum et argentum quod est in mundo? hoc videtur mihi valde magna discognitio, quòd diviseris thesaurum inter multos homines, et quiUbet eum velit habere totum. ^ 8. Ista discogni- tio, Domine DEUS, est in homine ratione magnas cupiditatis et vilitatis quam habet in se ipso; nam homo est tam vilis et cupi- dus, quòd vellet esse sui solius id quod est commune, et nuUum ahum habere partem, nisi ipse. ^ 9. Cupiditas et avaritia que est in nobis, Domine, est valde magna; quia, quamvis omni homini sufficiat comedere uno ore, et vestiri uno vestimento, et equitare in una bèstia, et jacere in uno lecto, tamen homines sunt ita cu-
328 Edició de PARis-1505
equitare, et cubare in uno lecto, propter hoc non remorantur quin sint ita cupidi et ita omnia amplectentes ac si possent comedere multiplici ac vario ore in eodem tempore, et decem paria vel plura vestium induere, atque in pluribus equitaturis equitare, et in pluri- bus Icctis cubare.
JO. Forfí7«c/o /ra^i/íMOT, Deus/ Sicut aurum et argentum inve- nitur semper in terra, sic cor et mens avari hominis versatur die ac nocte circa terrenas concupiscentias huius mundi. ^ 11. Sed thesaurus spiritualis invenitur in hominibus qui querunt gloriam sine fine durantem, et qui quasi continue die noctuque contemplan- tur in tuis divitiis incorruptibilibus, quas non possunt rodere tinee neque mures. ^ 1 a. Ergo, Domine Deus, cum summus thesaurus so- lum inveniatur in regno celorum, ego humilis servus tuus te supph'- citer imploro ut ego solummodo thesaurisem et cogitem in celesti- bus operibus, in quibus est invenire tuam gloriam paradysi.
1 3. Consolator desolatorum, Domine Jesu Christe! Quamplures homines circundant fere universa littora maris et universum orbem tcrrarum, pro thesauro huius mundi transitorio congregando, et ratione ipsius multos patiuntur labores et timores noctis, et fre- quenter accidit propter divitias huius seculi multos vituperari, vul- nerari et etiam occidi. '4< 14. Ítem propter thesauros mundanos plures efficiuntur proditores, fures et homicide, et que plura acci- dunt terre (ut brevius loquar) aurum et argentum est causa et occa- sio ctcrne condemnationis fere maiori parti hominum huius mundi. >K 1 5. Cum ergo iste mundanus thesaurus transitorius tantam po- testatem habeat súper homines, licet illi sciant thesaurum in partem csse causam et occasionem perditionis eorum finaliter et quod non possit eos per se ad saívationem habendam aliquatenus adiuvare, ^quomodo potest esse quod homines huius mundi sunt ita cordibus et mentibus excecati, ut propter te, qui solus habes esse sue salva- tionis refugium singulare, non tantum faciunt sicut propter thesau- ros huius seculi, qui sunt eis occasio patiendi penas perpetuas in infcrno?
1 6. Deus, qui tam iustis quam reprobis bona iemporalia tribuis incessanter! Tu creasti metalla ad hoc ut communiter serviant homi- nibus huius mundi; sed tanta est avaritia et cupiditas huius vite transitorie, peccatis nostris exigentibus, quod quilibet conatur sibi appropriare hoc quod a Te est omnibus communiter elargitum. »K 17. Domine Deus! Si nos uteremur auro, argento et aliis divitiis ea intentione qua tu produxisti in esse et vis quod sint in terra, certe tui pauperes et inopes sepius a divitibus pascerentur quam pascantur, et sepius succurreretur eis in omnibus aliis suis necessi- tatibus quam nunc fiat. ^ 1 8. Sed, proh dolor! quia pauperes et inopes temporalium facultatum multotiens fame, siti, frigore et multis aliis necessitatibus moriuntur, quibus humanum corpus dc- primitur in hac vita, quia humanum corpus multis subiacet nocu- mentis.
Edició de MAGUNCiA-1740 329
pidi, sicut si possent comedere multis oribus, et uti in uno tempo- re multis vestimentis et multis bestiis et multis lectis.
10. O Rex nohilis, glonose! Sicut aurum et argentum inveni- tur in terra, ita, Domine, cor avari invenitur nocte et die in thesau- ro terrae. 4< 1 1 . Pie Domine! Sicut thesaurus spiritualis invenitur in hominibus quaerentibus regnum coeleste, ita thesaurus hominum justorum invenitur in contemplatione quam habent in divitiis spi- ritualibus. 4Í 12. Cúm supremus thesaurus sit in regno coelorum, tuus servus Te orat, Domine, et precatur et supplicat ut suum thesaurum facias esse in coelis; et ei non permittas quòd suum cor appetat thesauros mundanos,
13. O Domine sancte, gloriose! Propter istum thesaurum quem creasti in terra, multi homines proíiciscuntur de uno loco in alium, et eveniunt eis multi labores et multi timores; et multi homines propter aurum et argentum depr^dantur, et ignominiantur et occiduntur. f< 14. 0 Rex Regum! Quot homines fiunt propter au- rum et argentum, falsi et proditores et fures et homicidae! et quot homines, Domine, fiunt propterea tristes et anxii et plorantes! >♦< 15. Cúm iste thesaurus mundanus habeat tantam potestatem in homines, licét sit res transitòria et finita, quomodo potest esse, Do- mine, quòd propter Te, qui es Dominus iníinitus et perdurabilis, homines non faciant tantum quantum faciunt propter aurum et argentum?
16. Rex Regum, fortis súper omnes potesiates! Tu creasti metal- la ut homines eis communiter utantur; sed cupiditas hominum est tam magna, quòd quilibet velit facere sibi proprium id quod dedisti in communi. % ly. Excelkns Domine! Si nos uteremur auro et argento et aliis thesauris secundum modum quo eos nobis de- disti, non plorarent pauperes pr^ farae et siti, nec prae nuditate. »•< 18. Imò distribueremus thesauros, Domine, ita communiter, quòd daremus pauperibus tantum de ipsis, quousque non haberent famem, nec sitim, nec frigus per defectum divitiarum.
19. O Domine sancte potens! Videtur mihi thesaurum hujus mundi non esse omnibus communem, imò esse malè divisum; sed thesaurus omnibus communis es Tu, Domine. *•( 20. Nam Tu, Domine, es thesaurus omnibus hominibus communis in tantum, quòd quicunque velit, possit habere partem in Te, et possit ha- bere Te totum, et habere in Te omne quo indiget, et omne quod
CoNTEMPL•Ació-i-22.
33© Edició de PARis-1505
19. Jiutnane salutis amator, piissime Jesu Christe! Videtur michi, et ita compcrtum est, quod thesaurus huius seculi non est commu- nis omníbus neque divisus equis partibus; sed tu, qui es thesaurus nostre salvationis, es communís omnibus et equalis, quia apud te nulla est acceptio personarum. >^ 20. Quia quilibet potest te bonis operibus adipisci, et potest esse particeps tue glorie sempiterne (aliter enim possessor tue beatitudinis nequit esse); unde equaliter respicis et recipis opera quorumcunque. 4Í 21- Unde, quampluri- mum miror de fatuitate hominum que tanta est, ad quid ipsi cum tanto sudore laborant acquirere thesauros transitorios huius mundi, qui sunt dispersi et possessi a diversis hominibus per diversas partes orbis, et quare illi non ita laborant vel plus acquirere suis meritis thesaurum celestis glorie, qui tantum in te Deo invenitur et non in aliquo alio, in celis et non alibi.
2 2. Deus qui lihentius trihuis quant recipiant admissores! Cum tu dederis communiter humano generi tantum de thesauris huius secu- li, quod omnibus sufficeret, si essent equis divisi portionibus inter cos, valde dolendum est quia maior pars hominum est ita turbida et anhelans ad aggregandos cumulos thesaurorum, quod propter hoc thesauri non sufficiunt necessitatibus pauperum miserorum, li- cet thesauri sint creati in màxima quantitate. >4{ 23. Ergo, cum the- sauri huius seculi non sufficiant hominibus universis, et hoc prop- ter rationes sepc dictas, oportet quod tu, qui es verus thesaurus celestis patrie paradysi, sis ita sufficiens et abundans, quod omnes illos eo adimpleas qui per tuam gratiam merebuntur suis meritis adimpleri. ^ 24. Domine Deus! Cum nullus thesaurus habeat virtu- tem sive potestatem que possit adimplere desideria hominum, vero modo propter hoc quia níchil creatum potest corda hominum sa- tiare, ideo oportet quod tu solus sis thesaurus adimplens et satians corda et hominum voluntates, cum tu solus sis ille qui nullum de- fectum potestatis aliquatenus patiaris.
25. Principium Deus sine principio, et sine principe princeps! Plus confert, sine aliqua comparatione, homini famescenti ac sitienti in- venire panem ad comedendum et aquam ad bibendum, quam si inveniret universos thesauros huius mundi; et maxime si de illis thesauris non inveniret ad vendendum aliquid quod posset come- dere vel bibere. ^ 26. Ergo, Domine Deus, ^quid prodest homini mortuo si in alio seculo inveniret globos infinites auri et argenti, quos ipse in hoc seculo congregavit, si ipse valde famesceret et si- tiret, quod procul dubio facit, imo patitur maximos calores et fri- gora? Certe ego credo quod etiam pigeret eum illos in alio seculo invenire. »K ly.Justam libram tenens, judex incommutahilis! WilAz esset necessarium et conducibile avaris divitibus huius mundi, quod nun- quam in toto tempore vite sue invenissent thesauros auri seu argenti aut alia bona temporalia, nec quod ipsi appropriassent suis privatis usibus quod tu communiter omnibus prebuisti; quia talis appropria- tio erit eis causa et occasio diversa tormenta imperpetuum patiendí.
Edició de MAGUNCiA-1740 331
ipsi est necessarium. <•< 21. Valde miror, Domine, de ignorantia hominum, qui ita diligenter laborant ad accumulandum et con- jungendum thesauram hujus mundi, qui est divisus per diversas partes in multis hominibus et per diversa loca, et non sunt dili- gentes de thesauro divino, qui est paratus omni homini, ut inde possit accipere quantum velit.
22. 0 Domine DEUS, qui das lihentiiïs quàm nos recipiamus! Cúm dederis tam magnam copiam thesaurorum in hoc mundo, si homines essent veraces et justi, bene sufficerent omnibus homini- bus: sed, quia plerique sunt cupidi et congregatores thesaurorum, propterea contingit quòd magni thesauri non sufficiant pauperi- bus, quia divites magis amant eos congregaré quàm erogare pau- peribus; et propterea pauperes habent penuriam thesaurorum, quamvis sint creati in magna quantitate. 4< 23. Quòd thesauri mundani non sufficiant omnibus hominibus, contingit, Domine, quia sunt finiti, terminati, et malé divisi: igitur, cúm thesauri mundani non possint sufficere omnibus hominibus, convenit quòd sis thesaurus sufficiens omnibus illis qui à Te volunt capere vitam. 4< 24. Amorose Domine! Nullus thesaurus creatus habet vir- tutem et proprietatem dandi sufficientiam homini veraciter: et hoc est quia est creatus, et nuUa res creata potest dare sufficientiam: unde convenit quòd Tu sis thesaurus satians homines, quia es aeternus et infinitus sine omni defectu.
25. 0 Domine, Facior et Principiaior omniíim rerum! Melius est homini famelico et sitienti, si inveniat unum panem et unum urceum aquas, quàm si inveniat aurum vel argentum vel alium thesaurum, postquam non invenit panem vel aquam ad emendum. >•< 26. Igitur homini cupido, avaro, ditato auro et argento, quando moritur et vadit in infernum, in quo invenit famem et sitim et dolores caloris et frigoris, quid prodesset, Domine, si ibi inveniret aurum et argentum quod congregavit in hoc mundo, cúm aurum et argentum naturaliter non toUant calorem nec frigus nec famem nec sitim? 4í 27. Beate Domine! Avaro diviti opus esset in hoc saeculo non invenisse divitias, quas dedisti et distribuisti in com- muni, et ipse appropriavit sibi ipsi; quia appropriatio quam fecit in hoc mundo de divitiis communibus, est ei causa paupertatis perdurabilis in diversis poenis,
28. Excellens Rex Glotice! Ratione thesaurorum quod creasti
33^ Edició de PARis-1505
28. Gloriosissime Dens! Vehementer honorandus, benedicendus et laudandus es, propter thesaurus huius mundane vite et propter cetera bona mundana, que nobis solum tua bonitate et non nostris meritis tribuisti; sed valde plus sine comparatione dcbet tibi im- pendi laus et glòria, propter thesauros virtutum quos iustis homi- nibus effudisti. ^ 29. Quia, vero modo loquendo, aurum et argen- tum per modicum temporis est durabile, et breviter nullius est valoris, si quis velit subtiliter hoc vidcre; sed thesaurus virtutum est inestimabilis bonitatis, quia solus ille est causa cterne beatitu- dinis acquirende. »|( 30. Istum thesaurum sic potest adipisci qui- libet christianus, ut servet sine interruptione mandata salubria tui, Deus.
ff Cap. 59. Qualiter 'Deus ordinavif aliud se- culum,
Y\EX1S, cfui pacem trihuis bone voluntatis hominibus! Te metuat om- *-^ nis homo, quia tu aliud seculum dispositione mirabili ordinas- ti, quia dedisti cognitionem in alio seculo angelis, hominibus et demonibus, de tua màxima bonitate et de tua ineffabili potestate, et sic de aliis virtutibus; nam ad hoc ut tue virtutes manifeste in alio seculo cognoscantur, ipsum est a te creatum, qui níchil facis in hoc mundo vel in alio sine causa. ^ 2. Domine Deus! Sicut est ius- tum ut tu sis infinitus, eternus, sapientissimus, omnipotens atque iustus et omnium virtutum plenitudo, sic est iustum et consonum rationi quod tu perfectissimus in omnibus virtutibus in alio seculo ab omnibus cognoscaris. 4< 3. Unde, prout decct ut in alio seculo a çreaturis rationabilibus agnoscaris, a quibus lauderis, benedicaris et glorificeris incessabiliter sine finc, ordinasti loca in quibus illi habitcnt; quos infinite tue bonitatis maxime oportet esse cogni- tores.
4. Deus indeficiens columna fortifudinis ! Tibi omnis benedictio agnoscatur, qui ordinasti ut iusti in alio seculo sint paradysi glorie possessores, ut cxistentes in eo per intuitum te fruantur laudantes et benedicentes, qui eis tantum bonum misericorditer contulisti; et ordinasti similiter quod in alio seculo sit infernus, quo peccatores penis innumerabilibus crucicntur, ut cognoscatur tuam iusticiam in omnibus esse rectam; et quod pondera que eis infli guntur, ipsi merito patiuntur. ^ 5. Iusti existentes in celesti pàtria post cogni- tionem et certificationem tuarum virtutum, immediate incipiunt esse valde ferventes in tuo amore, et etiam sunt memores diversa- rum gratiarum quas eis misericorditer peregisti; et ob hoc ipsi statim incipiunt te benedicere et laudare. ^ 6. Sed peccatores qui in inferno graviter cruciantur, cum ipsi te ab eis per gratiam exis- timant abesse, et paradysi gloriam se propter culpas suas totaliter
Edició de MAGUNCiA-1740 333
súper facieni terra?, convenit Te laudari et amari et coli et bene- dici ab hominibus; veruntamen multo magis convenit Te hono- rari et laudari et benedici ab ipsis, ratione thesaurorum virtutum quos creasti in hominibus justis. 4< 29. Quia aurum et argentum est thesaurus qui parúm valet secundúm xeritatem; sed thesaurus virtutum, Domine, est thesaurus valde nobilis et valde bonus; quia sanat et praeservat homines à perdurabilibus languoribus, et dat perdurabiles honoriíicentias. >♦< 30. Iste thesaurus adeò beatus, Domine, invenitur et congregatur dando laudes de Te et memo- rando tua mandata et confidendo in tuo adjutorio et recolendo tuam Bonitatem Divinam.
Cap. LIX. Quomodo Deus ordinaverít alterum sa- culum.
ODEUS Pater Domine universonim qua siint! Laudetur tuum Nomen et tua Virtus et tua Sapientia, qui ordinasti alterum sasculum in hoc, quòd dederis cognitionem de tua magna Bonita- te et Nobilitate in altero sasculo Angelis et dasmonibus et viris et foeminis; quia, ut cognoscatur tua Bonitas, totum alterum sascu- lum est ordinatum ad cognoscendum tuam Nobilitatem. % 2. Un- de, sicut est justum quòd Tu, Domine, sis infinitus et íEternus et omnipotens et sapiens et justus et misericors, ita est rationabile et justum quòd in altero sasculo cognoscaris totus bonus et perfec- tus et completus Virtute. >«< 3. Unde, secundüm quod convenit quòd Tu, Domine, cognoscaris et ameris et lauderis in altero sag- culo, ordinasti loca in quibus habitent illi, quos infinité convenit cognoscere tuam Bonitatem.
4. Domine fortis súper omnes foríiiiidines! Benedictus sis Tu, qui in altero s^culo posuisti paradisum, ut homines justi Te vi- deant et ament et laudent et honorent et benedicant et Tibi s^ra- tias agant; et benedictus sis, qui in altero saeculo posuisti infernum, ut sit injustis locus in quo tormententur pro suis gi-avibus culpis, et cognoscant tuam magnam Justitiam et suam gravem ingratitu- dinem. 4^ 5. Quia homines justi, Domine, crunt certificati in para- diso de tua Bonitate, semper sentient suum cor inamoratum tuo amore; et quia memorabunt magnum Amorem quem eis fecisti, non cessabunt Tibi gratias agere et Te benedicere; et quia cognos- cent tuum Dominium, semper Tibi servient; et quia percipient tuam divinam Essentiam, semper Te laudabunt; et quia sentient in se ipsis gloriam quam habebunt à tua praesentia, semper gau- debunt infinito gaudio. »«< 6. Quamprimúm peccatores, Domine, erunt in inferno, et considerabunt se in tua abscntia, statim pave- bunt; et quando memorabunt quòd perdiderint Te et coelestem gloriam,, statim incipient ploraré et irasci et tristari; et quando
554 Edició de PARis-1505
amisissc, et quod ad paticndum penas perpetuas sunt condemnati, et sic de multis aliis que cedunt eis multi pi iciter in gravamen, ipsi tunc pcnarum genus pati incipiunt diversarum.
7. Verax Domine in omnibus dictis tuis! Benedictum sit nomen tuum gloriosissimum in eternum, quia tu ordinasti quod sancti gaudeant in celesti pàtria per intuitum tui corporis visibilis apud eos: nam tu voluisti verus homo effici et veram carnem humanam assumere, ut te intueri in glòria possent sancti; et intuendo te, vo- ce incessabili benedicant et glorificent sine fine. % 8. Ítem tu, "Do- mine, ordinasti quod iusti glorientur in tua deitate per intuitum oculorum spiritualium, quibus spiritualiter eam vident. ^ 9. Valdc rationabiliter et discrete ordinasti, Domine Deus, gloriam paradysi, quia cum in homine sint due nature, scilicet corporalis et spiritua- lis, ob hoc tibi placuit ordinare quod in te in utraque natura ho- mines glorientur: quia cum sis verus homo, gloriatur quilibet ius- tus in te per intuitum corporalem; at quia es substantia divina in- visíbilis quo ad oculos corporales, videris a iustis in glòria per oculorum spiritualium visionem.
10. Tibi, Domine Deus, omnis laus et glòria tribuatur, qui or- dinasti quod in participatione celestis glorie, alii aliis maioris glo- ric sint capaces: et hoc idem sequitur per contrarium de penis pec- catorum qui in inferni voragine submerguntur, quia maiorem penam alii aliis patiuntur. >K 1 i- Unde, cum in alio seculo sit plus et mi- nas, et hoc tam de glòria quam de pena, ideo ordinasti in parady- so loca sedium diversarum, iuxta illud «In domo patris mei man- siones multe sunt»: nam in aliis sedibus (ut sic loquar) residebunt angeli, et in aliis prophete, et in aliis apostoli, et in aliis martyres, in aliisque confessores, et sic de ceteris. Unde, prout eorum dig- nitas plus requirit, maioris erunt glorie perceptores; nam diversi- tatem sedium voco differentiam premiorum. »♦< 12. Ista et eadem ordinatio servabitur a peccatoribus in inferno: quia illi qui plus peccaverunt in hoc mundo, maiorem penam in alio seculo patientur, et in maiorem profunditatem abyssi descendent; quia secundum plus et minus pene peccatoribus infliguntur, et hoc secundum me- rita eorundem. Unde, secundum diversitatem delictorum peccato- res plus aut minus in alio seculo patientur: nam hec est recta ordi- natio et recta iustitia, ut peccatores secundum peccata diversorum generum puniantur.
13. Domine Deus, refugium nostre spei! Tibi omne servitium tribuatur, quia tu ordinasti ut tam iusti quam impii cuiuscunque ordinis sint locorum scilicet tam glorie quam penarum, omnes ag- noscant pariter quod iustc cuiuslibet meritis secundum sua opera retribuisti. >f< 14. Sancti existentes in celesti pàtria sunt subiectum in quo consistit tua dilectio, tua gratia, tua misericòrdia et aliè tue virtutes, et in ipsis similiter consistunt laudes, benedictiones, reve- rentie et honores qui tibi ab eis imperpetuum tribuentur: et illi qui existunt in voragine infernorum, sunt subiectum in quo con-
Edició de MAGUNCiA-1740 335
sentient poenam et dolorem, statim cadent in desperationem de tua Glòria et de tua Misericòrdia, quia seient quòd sua poena erit sine fine.
7. Vere Domine, plene Pietate et Gratia! Benedictus sis Tu, qui ordinasti quòd homines justi glorificentur in Paradiso per visum corporalem, quia voluisti esse Homo, ut in tua Glòria nò- mines Te videant et glorificentur videndo Te. ^ 8. Liher Rex Glò- ria! Laudatus et amatus sis Tu, qui ordinasti quòd in Paradiso homo gloriíicetur in tua Deitate visione oculorum spiritualium, quibus videris in Glòria. >♦< 9. Valde sapienter et rationabiliter or- dinasti, Domine, Paradisum; nam, quia homo est dua^ natune, sci- licet natura corporalis et natura spiritualis, ideo voluisti ordinare quòd homines beati glorificentur in Te in qualibet earum; quoniam in hoc quòd sis Homo, glorificabuntur in Te per visum corpora- lem; et in hoc quòd sis DEUS, glorificabuntur in Te per visum spiritualem.
10. Domine humilis, Domine fortis, Domine misericors, Domine jusle! Tibi cognoscatur omnis Sapientia et omnis Laus, qui ordi- nasti quòd in altero sieculo alii habeant majorem gloriam quàm alii, et alii majorem poenam quàm alii; quoniam ÍVÍartyres possi- debunt majorem gloriam quàm Confessores, et Confessores majo- rem quàm pueri; (*) et majorem poenam habebunt homines discre- dentes et ingrati quàm ignorantes, et ignorantes majorem quàm pueri. 4< II. Unde, cúm conveniat, Domine, quòd in altero saecu- lo alii habeant majorem gloriam quàm alii, ideo ordinasti Choros Sanctorum, in quòrum alio stabunt Angeli, et in alio Prophetas, et in alio Martyres, in alio Confessores, in al•lo infantes; et secun- dum quod erunt meliores, erunt propinquiores tuíe Prassentias. *K 12. Similis ordinatio, Domine, erit in inferno; quia ilU qui plus peccaverint, stabunt in profundiori loco inferni et remotiori à tua Prassentia; et qui minus peccaverint, stabunt in loco in quo ha- bebunt minorem poenam: unde ibi erunt ordines, secundúm quod erunt peccatores; quia superbi stabunt in uno loco, et homicidaí in aUo, et discredentes in alio, et mendaces in aUo, et luxuriosi in alio, et gulosi in alio.
13. 0 suprema Virtus et suprema Benediciio! Sanctitas et Glòria sint Tibi, Domine DEUS, qui ordinasti quòd ordines hominum justorum et peccatorum sint subjecta in quibus cognoscatur tua magna Bonitas et tua magna Misericòrdia et tua vera Justitia. *t< 14. Qui sunt in Paradiso, Domine, sunt subjectum in quo est tuus Amor et tua Gratia et tua Misericòrdia, et in quo sunt laudes et benedictiones et gratice et honores et reverentiae quae fient Ti- bi sine fine; et qui sunt in inferno, sunt subjectum in quo sunt
(*) Observi's aquí la errada de la versió maguntina, per haver mal interpretat el traductor els mots del text original, abats y alhats, com si'ls dos fossen un meteix: errada que's repeteix en el paràgraf següent.
33^ Edició de PARis-1505
sístunt desperationes, fletus, dolores et gemitus, blasphemie et multe aliè passiones eorum. ^ 1 5. Cum tu, Domine Deus, sis eter- nus, oportet quod a te sit ordinatum ut infinite et perpetuo tua bonitas cognoscatur; et postquam oportet quod tu bonus esse perpetuo cognoscaris, necesse est ut sancti existentes in celesti pà- tria perpetuo sint subiectum ad laudandum te et glorificandum: et oportet similiter quod habitatores infernorum perpetuo sint sub- iectum ad penas perpetuas sustinendas, ut perpetuo et infinite agnoscant maximas suas culpas et tuam iudicantem semper iusti- ciam equitatem.
1 6. Deus bonorum omnium trihutor! Benedicatur gloriosissimum nomen tuum, quia tu ordinasti quod tam glòria paradysi quam pena infernorum sit inestimabilis quantitatis. « 17. Quia quanta est glòria paradysi et quanta est similiter pena sive passió inferna- lis, tanta videtur in alio seculo virtus tue maxime bonitatis, et sic de aliis tuis virtutibus. ^ 18. Unde, cum tu, Domine Deus, sis tante excellentie bonitatis, dignum est et rationabile quod sit in alio se- culo ordinatum ut tu ibi in omnibus virtutibus sine defectu aliquo perfectissimus cognoscaris: quare cum glòria et pena alterius secu- li sit causa cur tu esse optimus cognoscaris, quis est qui alterius seculi posset existimare gloriam sive penam?
19. CetesHs pater, rex regum et Domine dominorum! Tu ordinas- ti quod tam glòria alterius seculi quam pena, sit inseparabilis et nullo modo transitòria, ut nunquam fine aliquo terminetur. % 20. Quia sicut proprie a natura sua caliditas inest igni et nun- quam potest ipsi abesse, sic sanctis existentibus in celesti pàtria erit proprium in te perpetuo gloriari; et peccatoribus, qui in in- ferno mansionem propriam elegerunt, erit proprium quod ibi pe- nis perpetuïs affligantur. (*) ^ 21. Domine Deus! Sicut tu ordinasti quod ignis sit subiectum calori, sic tu, Domine, ordinasti quod ho- mines in alio seculo sint subiecta in quibus tua màxima bonitas cognoscatur. Unde, cum ipsi non possent esse ordinata subiecta nisi adesset eis glòria sive pena, probatur quod glòria nunquam separabitur ab illis qui habitatores fuerint paradysi, nec pene ab illis qui tradi infinitis suppliciis merebuntur.
22. Domine Deus qui humanum genus a potestate diaholi rede- misii! Tibi laus et glòria tribuatur, quia tu ordinasti quod parady- si glòria sit in celis, et infernus terre profundissimus in abyssis. 4Í 23. Causa quare tibi placuit quod paradysus sit in celis, sic ut per omnia loca celorum sit paradysus, est hec: quia maximum spa- cium est celorum, ut sancti in eis habitantes amenitatis loca habcant spaciosa; nam aliter iam non esset ibi perfectio plenària requiei: et causa quare voluisti ordinare infernum esse in profundissimis lo- cis terre, est ut peccatores qui ibi merebuntur propter suas culpas
(*) Aquests dos paràgrafs 19 y 20 figuren com un tot sol, a l'edició parisenca.
Edició de MAGUNCiA-1740 337
desperationes et desolationes et blasphemias et ploratus et dolores et angustise et tormenta, et cognitio tuae magnse Justiti^e et gravis culpae sui ipsorum. 4< 15. Cúm Tu, Domine DEUS, sis asternus, convenit esse ordinatum quòd tua Bonitas cognoscatur aeternaliter ita ut nunquam ignoretur; et quoniam oportet Te perdurabiliter cognosci bonum, oportet quòd existentes in Paradiso semper sint occupati in laudando et benedicendo et cognoscendo Te; et simi- liter oportet quòd existentes in inferno semper sentiant poenam, ut sine íine cognoscant tuam Justitiam et suam culpam.
16. 0 Domine DEUS, daior virtutum ei omnium honorum! Benedictus sis Tu, qui ordinasti quòd Glòria Paradisi et poena inferni sint valde magnae. >♦< 17. Nam, in quantum est magna Glò- ria quam Beati habent in Paradiso, et poena quam maledicti ha- bent in inferno, in tantum videtur, Domine, magna in altero saeculo tua Bonitas et tua Nobilitas. «K 18. Unde, cúm Tu, Domine, sis adeò nobilis et bonus Dominus, dignum et justum est in alte- ro sasculo esse ordinatum quòd cognoscaris in magna Nobilitate et Viitute: igitur, cúm glòria et poena alterius sasculi sit occasio ut cognoscaris bonus, quis posset asstimare magnam Gloriam et magnam poenam quae erit in eo?
19. Coelestis Domine, Sancte Sandoriim et Domine Dominonim! Tu ordinasti quòd Glòria alterius s^eculi sit inseparabilis et non accidentalis, et similiter poena, ita ut nunquam habeant finem nec cessationem. >K 20. Nam, sicut igni, Domine, est proprium habere calorem per naturam, et ignis non est sine calore, ita beatis para- disi erit proprium glorificari in Te, et maledictis inferni erit pro- prium habere perdurabiles poenas. «21. Sicut Tu, Domine DEUS, posuisti ignem ut sit subjectum caloris, ita posuisti homines in alio sasculo, ut sint subjectum in quo cognoscatur tua Bonitas: igitur, cúm ipsi non possent esse subjectum ordinatum si essent sine glòria vel poena, ideo probatur quòd glòria nuUo tempore separabitur ab illis qui erunt in paradiso, nec poena ab illis qui erunt in inferno.
22. Tibi, Domine DEUS, qui comprehendis et concludis omne quod est, sit glòria et laus et gratiarum actiones; quia vo- luisti ordinare quòd Paradisus sit in coelis, et infernus in abysso cordis terrae. «23. Ratio quare voluisti, Domine, quòd Paradisus sit in superiori loco, et per omnes coelos sint loca Paradisi, est ut sit magnum spatium et magna latitudo loci in quo Beati habeant gloriam, et non sint constricti in parvo loco; et ratio quare vo-
338 Edició de PARis-1505
gravitcr cruciari, sint in arctíori loco et tcrribiliori qui valcat re- periri. ^ 24. Domine Deus virtutum! Quicquid tu in hoc seculo or- dinasti, aptissimc ordinasti: nam sapientes homincs renunciant in hoc seculo bonis temporalibus huius vite, exorantes te ut eis pres- taré digneris eternam beatitudinem paradysi, ubi est omnis boni perfectio; propter hoc tu cis tribuis in excellentioribus locis et dignioribus qui sint, perfectionem gloríe paradysi: et quia homines mundani solis inhiantes bonis temporalibus querunt sibi bona transitòria huius mundi, propter hoc tu statuis eis in alio seculo arctiora loca, viliora et horribiliora que possint esse ad sustinen- dum perpetuas passiones.
15. Deus cuius lucem non comprehendunt tenebre vel catigo! Be- nedicta sit tua potentissima essentia in excelsis; quia tu ordinasti ut sancti in paradysi glòria existentes tam in anima quam in cor- pore, celesti beatitudine sint rcfecti ac tua gratia adimpleti, et or- dinasti similiter quod pene sine fine assint habitatoribus inferno- rum. % a6. Domine Deus! Tu ordinasti ut quatuor qualitates sive complexiones insint moderate iustorum corporibus, ut nullam passionem sentiant in seipsis, et ut nulla corruptio insit eis; et ordinasti etiam quod anime iustorum corporum tuam videant dei- tatem, ut post illam visionem in eis desiderium nullum cadat. *K 27. Tu etiam ordinasti per contrarium quod quatuor qualitates insint distemperate in inferno corporibus peccatorum, ut cadat in cis genus multiplex passionum: ordinasti insuper ut ipsi minime (spiritualiter dico) tuam videant deitatem.
28. Tibi, Domine Deus, omnis laus et glòria insit semper, qui ordinasti ut ordinatio sit alterius seculi sine fine et inalterabilis et immutabilis apud omnes. »t< 29. Nullo modo aliquis unquam pote- rit ab ordinatione alterius seculi deviare; sed non est ita de isto seculo, quia licet ipsum sit a te aptissime ordinatum, nos in eo inordinationem sequimur per nosipsos, deviantes ab ordinatione qua tu nos in hoc seculo ordinasti. ^ 30. J{ex immortalis Deus! Om- nia in hoc mundo sunt a te aptissime et rationabiliter ordinata, et totum aliud seculum est ordinatum ut in eo in eternum a iustis tua màxima bonitas cognoscatur. Unde benedictus sis tu, Domine Deus, qui dedisti michi gratiam ut tam de ordinatione huius seculi quam alterius in hac distinctione sim locutus; quia utraque ordinatio os- tenditur in hoc tractatu, esse ad honorem et servitium tui. Deus.
9ÍíSS
Edició de MAGUNCiA-1740 339
luisti quòd infernus sit in corde terrae, est ut maledicti, qui in illo erunt, stent in infelici et misero et angusto loco. 4{ 24. Valde be- ne ordinasti omnia, Domine, et valde debes laudari et amari de omnibus quse fecisti; nam, quia homines boni renuntiant in hoc mundo rebus miseris et parum utilibus, et à Te petunt coelestes beatitudines in quibus est omne complementum; ideo das eis pa- radisum in magnis et altis locis, et das eis magna dona; et quia homines mundani, Domine, petunt à Te in hoc mundo bona et delectationes hujus mundi, ideo das eis in altero saeculo loca mí- sera et paucae utilitatis et magni laboris: unde benedictus sis Tu, qui adeò bene haec ordinasti.
25. Tibi, Dotnine DEUS, qui custodis et defendis Beatos à potestate diaboli, et liberas eos de malis persuasionibus diabolicis, sint amor et laus et cultus et servitium; quia ordinasti quòd illi qui erunt in paradiso, sint satiati in anima et corpore, et sint com- pleti tuà gratia; et illi qui erunt in inferno, habeant omnem indi- gentiam et poenam in corpore et anima. >•< 26. Tu, Domine, ne corpus hominis justi habeat famem vel sitim vel calorem vel fri- gus in paradiso, ordinasti quatuor qualitates esse in eo temperatas ita ut ipsum sit impassibile et incorruptibile; et ordinasti animam videre tuam Deitatem, ne praeter illam visionem aliquid ahud de- sideret. •♦< 27. Tu, Domine DEUS, voluisti ordinare in inferno esse quatuor qualitates inordinatas et intemperatas in corporibus pec- catorum, ut habeant calorem et frigus et àlias pestilentias; et vo- luisti animas ipsorum non videre tuam Deitatem, ne viviíicentur et glorificentur, imò infinité contristentur et angustientur.
28. Sapientia et Virtus et perdurabilitas dentur et attribuan- tur Tibi, Domine DEUS, omni tempore, qui voluisti quòd ordi- natio quam posuisti in altero sasculo, sit perdurabiHs, et nunquam mutetur nec corrumpatur nec alteretur in se, nec in illis qui in eo erunt. »•< 29. Quando homo, Domine, erit in altero saeculo, non poterit exire nec deviari ab ordinatione ipsius; sed in hoc saeculo non est ita; quia, licét sit ordinatum à Te, tamen inordinamus nos ipsos et eximus ab eo, ratione brevis temporis quo in illo sumus, et ratione miseriae in qua sumus. »«< 30. O gloriose Rex glòria! Tuus servus, filius tuae ancill^. Te orat et Te laudat et Tibi gratias agit, et confitetur à Te esse ordinata omnia; et totum alterum saeculum esse ordinatum ut íeternaliter cognoscatur tua magna Bonitas; et petit à Te gratiam, ut sicut eum adjuvasti ad períiciendum istam Distinctionem, ita eum adjuves ad períiciendum al•las per Gratiam tuae sanctae Essentiae divince.
340 IL•LUSTRACIONS Y NoTES
II
Textes Originals Manuscrits
SEGONS roman indicat en el proemi (pag. xii) y a l'advertència que'l subsegueix, hem trelladat y estampam el text del Libre de Contemplació adoptant com a fonament y base la més antiga y completa lliçó que íins ara n'hem trobada (m.s. A), confrontant-la punt per punt ab la respectiva dels altres codis B, C, D, posteriors y fragmentaris.
Donam aquí solament la descripció bibliogràfica de cadascun d'aquests quatre manuscrits, a reserva de senyalar les formes gra- maticals y particularitats paleogràfiques que sistemàticament ofe- reix llur respectiva escriptura. Com a preliminar del Glosarí que va a la fi del tom II, hi escaurà millor aquest estudi comparatiu de trellats de diferent època.
Les més notables y curioses variants textuals, ja les pot veure el lector, insertes a péu de pàgina. Qualcun'altra encara n'hi po- drem adicionar, dins els Comentaris y Notes.
I. El M.s. A (del s. xiv).
Es un bell volum, de més de quatre dits d'alçada o gruix, y presenta les dimensions dels in-folio de bon tamany: vé a tenir uns 35 cm. de llarch, per 26 de través o amplaria. RelHgat ab cubeites de fust, forrades esteriorment de cuiro prim o badana y per dedins de paper engrutat, anava clos ab dos tancadors de ferro; ara té malmès el llom; y separada a lloure la cuberta de devant, reclama
Textes Originals Manuscrits 341
aquest preciós manuscrit una bona reenquadernació, feta ab el de- licat mirament degut a l'importància y vàlua del llibre.
Se compon de 316 fols de ben obrat pergamí, no tots d'igual finor y consistència. Els tres devanters contenen la Taula sencera o rúbriques de tot el tractat de Contemplació; els 313 restants in- clouen el text dels 366 capitols en que va distribuïda l'obra.
Cada fulla de pergamí, doblegada per mitjan Uoch, forma dos fols; estant aquests distribuïts y cusits per quaderns o plechs, ge- neralment de sis fulles cadascun (12 fols), si bé n'hi ha alguns de 5 y de 7 fulles, y altres qu'arriben a 9, (fols 97 a 114, y 115 a 132): el derrer fol, 313, va tot sol, y està aferrat amb engnit als qui'l precedeixen. Al acabament de cada plech o quadern, s'hi veu escrit en el marge inferior el corresponent reclam indicant el prin- cipi del plech y fol subsegüents; alguns d'aquells reclams estan raspats o son de lectura casi impossible.
La lletra del manuscrit, molt igualenca des del principi a la fi, sembla d'una meteixa mà: es la anomenada generalment gòtica magistral o monacal, dreta, atapida, retent, més tost petita que grossa. En certes pàgines y fols, la tinta es d'un negre intens y s'es conservada inalterable de color; en altres, ja per que fos més aigolosa y aclarida, 0 per causa de la superfície més llisa ó més gratallosa del pergamí, s'es decolorada molt, esmortuída y feta pulverulenta, fins al punt de resultarne la lectura prou difícil y treballosa. Alguns dels fragments més borrosos y esvaneíts, estan desgarbadament repassats de ploma, ab tinta més forta: (v. per exemple els fols 10 1 y 102 v°).
La taula dels capítols contenguda en els tres primers fols, va escrita a linia sencera o de tota amplaria de pàgina; cada rúbrica o capítol fa punt y apart, y se destrien l'una de l'altra ab petites inicials alternants blaves y vermelles. El començament, els títols de les distinccions y la numeració correlativa dels capítols, també van escrits en vermelló o mini. Mes el text sencer, des del prò- lech fins al capítol final, està escrit en pàgines bipartides, això es, a dos corondells o doble columna, d'uns 8 cm. d'ample al comen- çament y en tot lo qu'es llibre I y II (fols i a 60), y de 9 cm. des del principi del llibre III en avall, fins qu'acaba.
Que'l volum ha sofertes successives reenquadernacions, se coneix en lo retallat dels marges, que abans serien molt espayo-
342 IL•LUSTRACIONS Y NOTES
sos: ara y tot encara ho son abastament, malgrat les retalladures. El més rogné es estat el superior, d'on ha desparescuda casi tota l'antiga foliació, de la qual s'en veu apenes algun vestigi; y en època més recent, un'altra ploma el tornà foUar, però solament des dels fols i al 120, deixant tota en blanch la resta, (i) Igual- ment se noten les escapsades qu'ha sofertes el pergami, en lo mutilades que romanen moltes notes y acotacions marginals, unes en Uati y altres en vulgar, de diferents èpoques, que arreu s'hi veuen escrites; y lo meteix casi tots els arbres simbòlichs que, dibuixats en diverses tintes, umplen tota una pàgina o columna de dalt a baix (fols 157, 160 v°, 165, 169, 186 y 193 v°). A altres endrets, hi ha també figures esplicatives, més reduïdes. En els fols 155 y 160 s'hi nota un forat redonench, del pergami meteix, que'l copista ja tengué esment de salvar, de manera que no mutila'l text ni interromp la cabal lectura.
Ja hem indicat y Uamentat, en el proemi, que a-n aquest pre- ciós volum s'hi troben a mancar sis fols, que una mà vandàlica o inconscient jDeu sab quant ni per quin motiu! li va llevar en mal'hora. (2) Son aquests: el 82, cercenat ab tan violent cop de ganivet o trempa-plomes, que a alguns dels fols anteriors y tot arribà la ganivetada, tallant-los casi de dalt a baix; el 109 y el 11 o, tallats també o tisorejats, yels 136, 159 y 195, que's veu com los arrencaren esquinçant el plegamí pe'l doblech meteix del cu- sit, deixant-hi l'altra mitja fulla. Afortunadament hem poguts su- plir, amb la confronta del text d'altres antichs manuscrits, els con- siderables buits o llacunes que tan odiosa mutilació va deixar en el que descrivim ara.
Sobre'l primer dels tres fols preliminars, a la porció d'espay en blanch que deixen les rubriques, hi ha una apuntació, de lletra del s. XVII, qui diu: <íEs de Pere Jordi Rossinol (rubricat), y afegit al pèu, d'altra lletra posterior: « Nunc Collegii Beata Maria Sapien-
(i) Hem completada aqueixa foliació, del f. 121 en avall, proviso- riament ab llapis fluixench, fàcil d'esborrar, a fi de fer més fàcil el maneig del volum, y sa col•lació més comprovable y segura.
(2) Cabria la sospita de si aquella bàrbara mutilació pogué ésser obra del zèl, tan obcegat com infructuós, de qualque exaltat luUista, ab l'idea d'eliminar algun passatge textual, dels que la censura de Fra Eymerich havia senyalats com herètichs. N'haurem rahó, més concre- tament, en el volum de bibliografia.
Textes Originals Manuscrits 343
tice». Partdemunt aqueixes dues notes, hi ha un segell ovalat, mo- dern, marcat ab tinta rojenca, ahont s'hi veu en cifra el nom de Maria, una heca de col•legial en forma de M, un honet de clergue més amuntet, un creixent de lluna ab sos corns o puntes capavall (emblema heràldich del llinatge dels LuUs) y l'inscripció o llegenda «Coïlegium Bta. Marice Virginis Sapientia Matris,•>•> que acredita a qui perteneix actualment aqueix importantissim llibre.
Cinch o sis anys fa que'l tenim tot'hora a la nostra completa disposició, gràcies a l'amabilitat del Rector d'aquell col•legi, ab permis del Visitador y mediant anuencia y recomanació diocesana. Així l'hem pogut estudiar a pler, minuciosament, y amb punts y amb hores treure'n trellat exacte. Tant com l'hem anat fullejant y resseguint ab la tranquila continuïtat y freqüència del qui n'assa- boreix l'usufruit no interromput y no'n té contades les hores, hem observades les primors decoratives y curiositats paleogràfiques que presenta aquest manuscrit, y que'n fan l'aspecte y la lectura molt agradables: — la bella y finament dibuixada inicial policroma de l'invocació (fol i), representant dins el clos elíptich de la D el bust del mestre (R. LuU?) vestit d'una roba talar negra, assegut, alçant el braç y allargat en actitut docent el dit index de la mà dreta; berret doctoral al cap, barba arrodonida no florida ni grisa encara; ulls vius; les colors y l'encarnadura de faç y mans delica- dament pintades; d'un blau y morat obscurs els tons de la lletra, harmonisats ab l'or lluent del fons; — en el fol 61, començament del llibre III, un'altra bella inicial, també variament acolorida y daurada, d'elegant dibuix y contorns, sense més figuració animada o vivent qu'un parell de capets de goç, y com a prolongació orna- mental un'orla o cenefa, rojenca y blava, que recorrent capavall tot el marge esquerra interior, se torç encara en angle recte pera embellir la major part del d'abaix y fer més vistosa y garrida aquella interessant pàgina (i): — l'inicial, una mica més petita, pe- rò de dibuix y colors molt consemblants, que en el fol 157 encap- sala'l vol. III, notant-s'hi una testa d'àngel o adolescent, plena de vivor y d'espressió aixerivida; — y el crucifix de primitiva fayçó y aspecte gòtich, casi romànich, qui decora Varhre de fe e rahó figu-
(i) En donarem un facsímil policromat, al estampar y treure a llum el tom III, ahon correspon el cap 103, qu'es el contengut en el susdit endret del llibre.
344 IL•LUSTRACIONS Y NoTES
rat en el fol 169, en forma de creu, sobre la qual hi vermellejen escrites diverses rúbriques, (i)
Tots els capítols restants, fora d'aquests tres primerenchs qui corresponen al principi de cascun dels tres volums de Contempla- ció, comencen amb una inicial bicromada, alternant les tintes bla- va y vermella en el bessó y els perfils ornamentals de la lletra. De semblant manera alternen també els calderons vermells y blaus, marcant el començ y la separació de cadascun dels 30 paràgrafs qui componen cada capítol. El principi de cada part o distribució agrupada dels paràgrafs de tres en tres (que en aquesta edició des- triam estampant-les amb punt y apaii) va indicat ab sengles ma- juscletes igualment alternants, vermelles y blaves. — La rúbrica o títol epigrafiat de cada capítol va en tinta carmesina, no gaire més grossa ni ornamentada que la negrenca del text; y el nombre co- rresponent a cada capítol, des del i al 366, va escrit en notació romana, casi sempre fora marge. A lo derrer de tot, al péu meteix de l'última columna ahon conclou el tractat (verso del fol 3 1 3), hi ha l'apuntació, d'escriptura relativament moderna, qui diu: « Con- tinet ji^ folia» sens advertir ni mentar per res la mutilació dels sis fols que hi manquen.
En els marges esteriors y a la franja o blanch medial que se- para ambdues columnes, una menuda lletra rojenca pàlida, o un cercolet del meteix color, (que d'un prompte no encertàrem lo que podien significar), denoten algun lapsus o omissió que va co- metre'l copista, y que unes vegades sí y altres no, apareix salvat marginalment o a péu de columna, ab apuntacions de mà y època diversa. Alguns mots y frases de significació arcaica o poch co- rrent, apareixen subrallats; probablement per qualque lector poch nostrat en el nostre llenguatge antich, y de passada marcava amb aqueixa forma els conceptes o paraules qu'eren per ell de sentit dubtós o que no acabava d'entendre.
En els capítols del llibre V y derrer, ahon l'autor hi emprava aquell artifici d'estil de qu'hem parlat en el proemi (pag. xvii).
(i) Va publicar una reproducció d'aquell arbre, en el n.° 50 del 'Bol. de la Soc. arqueològica Luliana (any III — 1887) el nostre difunt amich y consoci P. A. Borràs, oferint-la modestament a títol de «pri- mero de nuestros ensayos de grabado en boj que nos atrevemos à pre- sentar en publico.»
Textes Originals Manuscrits 345
consistent en l'us de lletres com a significança o símbol represen- tatiu d 'idees sensibles y d'abstraccions, s'hi veuen en els primers paràgrafs aqueixes lletres simbòliques traçades de tinta vermella, pera destriaries millor y ferne més avinent la diferenciació y la lectura. Igual detall caligràfich hem pogut observar sovint, a altres manuscrits lullians ahon s'hi troba el text de les varies Aris y trac- tats en que mestre Ramon hi adoptava consemblant forma, y que lluny d'aclarir o simplificar, com ell sens dubte volia, l'espressió del seu pensament, el complica, el subtilisa y el fa més esquerp y eixut, als lectors poch avesats a tal combinació artificiosa.
No sempre coincideixen literalment els títols rubricats de ca- da capítol, segons los posa la Taula preliminar, amb els qui's lli- gen en el Uoch correlatiu del text; si bé no son essencials ni molt notables les discrepàncies. Tampoch ho es, a primera vista, la di- ferencia en el nombre de línies d'escriptura de que's compon ca- da pàgina o columna al començament, a la mitjanía o a la fi del manuscrit; encara que per ésser a voltes la lletra una mica més grossa o espayada, y altres més menuda y més escafit el blanch interlinial, així meteix aquell nombre arriba a créixer o minvar en- tre 70 y 78 Unies per columna.
Cap indicació especial ni nota originaria s'hi troba en tot el còs del volum, per on s'hi puga venir en coneixement del lloch ni de l'any en que fou escrit, ni descobresca quin era el pacient copista que començà y dugué a terme la llarga tasca d'escriure aquest preuat exemplar, de tan bona lletra. Si havíem de jutjar per sa fayçó paleogràfica, pe'ls motius d'ornamentació, per son aspecte de conjunt y alguns detalls especials, com el de certes lletres allargaçades que varies columnes ostenten a dalt de tot; y encara més observant les formes gramaticals y ortogràfiques dels mots, generalment castiços, d'estructura y filiació ben nostrada, apenes sense reminiscències ni regust dd parlar provençalesch, podríem creure bonament y com a cosa casi segura qu'aquest bell trellat del L. de Contemplació va ésser escrit a Mallorca, o a qual- cuna altra encontrada del domini català propriament dit, més tost que a Perpinyà, a Montpeller o altres endrets del territori franc- provençal del mitjorn, d'on procedeixen alguns antiquíssims ma- nuscrits de diverses obres luUianes, en prosa y en rims, ab la cu- riosa particularitat de presentar, no sols les rimades sinó les altres
CoiiTBMPLAció-i-23.
346 IL•LUSTRACIONS Y NoTES
també, desinencies y formes pròpies del parlar provençal o Uen- gadocià, que vénen a ésser variants de les netament catalanes, (i)
Basta y sobra lo indicat, pera donar clara idea de l'importància y valor singulars d'aquest preciós codi que, tant de primera ullada com esmentant les diverses circunstancies paleogràfiques qu'ofe- reix, hem pogut calificar de «casi coetani d'En LuU,» ja que tot indueix a creure'l escrit no gayre després, o tal volta un poch abans, de mitjan sigle XIV. Y si per aquest concepte pot figurar entre'ls millors y més preuats codis lullians que's sien conservats fins al nostre temps, tant o major preu li dona la significació y gran vàlua intrínseca del text original qu'inclou, atenent a que'l L. de Contemplació pot y deu ésser considerat com a obra capdal y sobirana entre totes les de l'autor y com a Uevor o rél d'on ne brostaren posteriorment moltes d'altres.
Aumenta de més a més l'escepcional valor d'aquest prime- rench text arromançat, el fet de trobarse encara avuy casi total- ment inèdit. Els bibliògrafs y comentaristes d'antany, quant los Uevía citar tal o qual passatge o transcriure algun fragment del tractat de Contemplació, solien ferho tenint a la vista el text d'una o altra de les edicions llatines. Rara vegada's veu qu'emprassen ni compulsassen la lliçó autèntica dels vells manuscrits originals en vulgar. Y per lo que atany a-n aquest inestimable exemplar complet que'ns serveix de base y font principal de la present edi- ció, no n'hem arribada a veure abans d'ara cap antiga referència ni menció espressa. Mal serà d'averiguar a qui fou deguda la co- manda d' escriure'l, ni quin erudit o luUista en seria posseïdor, quant nou flamant va sortir de mans del monjo o Uech o clergue qui'l trelladava. Cap apuntació o postilla s'hi veu notada en sos fulls, per on poguem afinar dins quina arquimesa o prestatge fou estojat, durant els primers sigles de sa existència. A comen- çament del XVII era propietat d'aquell Pere Jordi Rossinyol, adep-
(i) V. per exemple, entre altres, la mostra qu'hem donada de la variant provençal del Libre de Meravelles, a l'acabament de son proenii (edició Rosselló, vol. III, Palma, 1903); l'altra d'un antiquíssim text de la T)octrina Tueril, segons un m.s. del sigle XIII, existent avuy a la Biblioteca Ambrosiana de Milàn (v. edició nostra, vol I, Obres T)octri• nats, pags. 413 y 436), y l'exemplar trecentista del 'Blanquerna, conser- vat a la Bibl. Nacional de Paris, del qual va publicar descripció y frag- ments Mr. Morel-Fatio (%omania, vi, p. 504 y vii, p. 156).
Textes Originals Manuscrits 347
te y devot lullistca probablement, si hem de judicar pe'ls impor- tants y preciosos codis originals que reunia, (i) y d'ell meteix tal volta ja'l va adquirir el canonge mossèn Bart. Lull, a les hores fundador del Col•legi de la Sapiència.
No sembla que fos aquest vell exemplar original l'únich que del llibre de Contemplació existis a la biblioteca, un temps abun- dosa, d'aquell col•legi; ja que no concorda sempre puntualment ab la lliçó del seu text, una copia feta de propria mà de l'infadigable menoret Fr. Joan Guardia, existent avuy a la nostra Biblioteca Pro- vincial y de l'Institut, y ahon s'hi llegeix al final del vol. I (fol 263 v°) una apuntació autógrafa que diu: «.Acabat d'escriure... a 21 de febrer 164'y, copiat per Fr. Juan Guardia, de un libre antich qui es del Collegi del Sr. Canonge Lull.y> Gens estrany seria que'l libre an- tich d'on Fr. Guardia'n treya el seu trellat, fos aquell exemplar meteix que marginalment indicava el P. Custurer (Disert. Hist., Palma, 1700, pag. 611) en ses notes y acotacions al catàlech bi- bliogràfich de D. Nic. Antonio, apuntant quedis volums de Con- templació (n'enumerava quatre en compte de tres) «extant vulgari idioma M.S. ex antiquissimo caractere in subtilissima membrana in Biblioth. Col. Maioricensis B. Marias de Sapientia:» — y aquest exemplar arribat a les nostres mans, si bé no té'ls fulls d'un per- gamí del més revengut ni de major gruix, tampoch los presenta d'una finor tan delicada o tan prima que propriament doni Uoch a poderlo calificar de « subtilissima membrana.-»
Malmenat com se trobava, sense cloure els tancadors y ab sa cuberta de devant tota esquinçada y a lloure, romangué olvidat molts anys aquest bell exemplar de Contemplació, dins un armari de la Sapiència, entre'ls fexuchs volums de l'edició maguntina. Poca pols li degué llevar, si es que l'arribàs a veure y obrir, de jove. En Jeroni Rosselló; ja que tal codi no figura (com y tampoch cap altre de la Sapiència) entre la vuytantena de registrats y descrits més o menys exactament, dins sa Biblioteca luliana que li premià en con- curs la Rl. Acadèmia Espanola. Més estrany encara es que li pas- sàs per malla y apenes en fés curta menció incidental, en ter- mes no ben exactes, dins una de les quatre conferencies que so- bre R. Lull y les seus obres va donar, poch abans d'emprendre'n
(i) També possehí aquell antiquíssim Fèlix de 1367, procedent de Barcelona: (v. el susdit proemi, pag. xxi).
348 IL•LUSTRACIONS Y NOTES
l'edició començada a publicar per entregues. (i) Qui cridà sobre tan singular codi l'atenció dels devots lullistes y erudits, senya- lant-ne l'escepcional importància y la necessitat de conservarlo entegrament y com un tresor, va ésser el nostre amich y consoci En Gabriel Llabrés, en el susdit Bolleti, (any II, n.° 26, 1886) do- nant-ne breu descripció, assignant-li (sens indicar ab quin fonament) la data equivocada de 1300 y transcrivint-ne el pròlech, ab nom- broses inexactituts textuals, errades tipogràfiques y alguna falsa lectura. En el subsegüent nombre 27, el tornava relacionar entre altres codis luUians; y en compte dels 313 fols senyalats abans, n'hi atribuia sols 309; y posteriorment en el nombre 34 hi publi- cava el cap. 113, de pelegrins y romeus, tarat també d'alguns hpsus de copia o d'estampació y acompanyat d'una versió castellana deguda, segons indicis, a la ploma den Quadrado. (2)
En lo que no hi havia error ni falla, sinó molta clarividència y justesa d'apreciació, era en lo de ponderar la preciositat d'aqueix text original del L. de Contemplació: un dels més correctes y de més pura y autèntica font entre tots els coneguts fins aquí, y l'únich dels que sabíem, que abarcàs en sa entegritat els cinch llibres qui componen els tres volums. Per qualsevol d'aquestes circuUvStancies y per totes dues a la vegada, el consideràrem ja de bon'hora, y el seguim considerant, com el millor y més preuat exemplar del text de Contemplació, de tots quants tenim coneixen- ça; fora d'aquell preciosissim qui's conserva a la Biblioteca Ambro- siana milanesa, y que si resulta certa y autèntica la data de 1280 que segons noticies du, mereixerà segurament el lloch d'honor, com a exemplsLr prínceps.
Si abans d'ara no hem tengut, per desgracia nostra, avinentesa de veure y compulsar aquell primitiu trellat, obra d'un clergue mallorquí, abrigam la ferma esperança d'haverlo vist, abans de co- mençar l'estampació dels volums II y III, y dins les notes bibliogrà- fiques de qualcun dels toms subsegüents, haverne pogut donar ca- bal descripció y espinzellada noticia.
(i) Com a obra pòstuma va estampar aquelles quatre conferencies del Sr. Rosselló, qu'eren romases inèdites en gran part, el Bol. de la Soc. Arqueològica LuUana (tom X, 1903.)
(2) No s'alliberaren tampoch d'errades de caixa (tant difícils d'evi- tar en l'estampació de textes antichs) alguns capítols dels quals m'en demanà trellat la revista Catalunya: (Barcelona, 1904.)
Textes Originals Manuscrits 349
2. El m.s. B (del s. xv).
Conservat ja fa molts d'anys a la Biblioteca Provincial y Uni- versitària de Barcelona aquest exemplar truncat del Llibre de Con- templació, no du escrita cap nota o referència indicadora del temps ni del Uoch ahon fou escrit, com y tampoch de quant ni com va adquirirse. Se tracta probablement d'un de tants vells llibres que, ala passada centúria, després de l'any 35, rebliren o varen aumen- tar els fons de les biblioteques de l'Estat, quant se malmenaren y espargiren les conventuals, ab la supressió y esvahiment de les comunitats religioses.
Es el manuscrit meteix que cita y descriu sumàriament el Dr. Torras y Bages (v. La Trad. Catalana, llibre II, cap. 2) y ahon diu que hi va fer, ab gran escalf d'admiració y entusiasme devant l'obra magna de R. LuU, la primera lectura de son text original, encara que incompleta y per summa capità. Efectivament, aquell codi sols conté els dos primers volums dels tres en que'l místich autor compartia l'obra (llibres I, II y III, qu'arriben fins al capítol 226); y Deu sab a l'hora d'ara per on redola ni ahon serà anat a parar — si es qu'existí — l'altre tom complementari.
Sense vestigis ni traça de la primitiva relligadura, guarden y protegeixen actualment el gros manuscrit, de format in-folio, unes cobertes de pergamí revengut, groguench, sense més reforç inte- rior que les vores doblegades. El llom o esquena, d'uns 8 cm. de gruix, mostra a dalt escrita la signatura B — vii; su-baix d'ella el títol «Llibre de Contemplació,» y a la part inferior l'ubicació Arm(ari) II, I — 2, d'escriptura relativament moderna.
Componen entegrament el còs del volum 287 fols de pastós y fort paper verjurat, que ab tot y haverlos retallats de marges fins al punt d'esser-ne casi tota despareguda la primerenca foliació, encara atenyen la mida de 39 cm. de llarch per 29 d'ample. N'hi ha, dels susdits fols, 285 d'útils; els dos derrers romanen en blanch.
El fol 247 v° per inadvertencia o distracció del copista també hi va romandre en blanch; però no s'hi interromp el text, que salta y segueix al fol 248, sense omissió ni llacuna. A la guarda devan- tera, de paper més ordinari y prim, s'hi nota l'inscripció de lletra
350 IL•LUSTRACIONS Y NoTES
moderna: «Anónimo. Llibre de la Contemplació de Deu tot Pode- rós y de la Creació del Mon.» (i)
La lletra semi-gòtica, dreta, arrodonida, no gayre ornamentada de capitals colorides ni d'inicials, es ben bé la que s'usava per Ca- talunya durant tot el XV" sigle; la distribució del text a doble columna es la que solien tenir els grans manuscrits del temps. La tinta rossenca, terrosa clara, un poch esvaneida, no ha castigat ni destruït el paper per massa mordent; y tant l'amplaria dels espays interliniats com el bon tamany de la lletra, permeten una lectura seguida y còmoda, sense major dificultat que la d'interpre- tació de les sovinejades abreviatures.
Omplint casi tot el fol i«>", encapsala '1 manuscrit una espècie d'intròit o preliminar, que no hem vist a cap altre dels trellats co- neguts fins ara. Sia que pervenga de la meteixa ploma d'En Lull, o més probablement de la de qualque antich espositor, comentaris- ta o deixeble, el creym de prou interès o curiositat pera no negarli aquí el curt espay que sa transcripció necessita. El fol 2" resta en blanch: els 3, 4 y 5 contenen la Taula o rúbriques dels capítols, des del i*^^' fins al 226. En el fol 6 comença el text, ab l'invocació y el pròlech. Al péu del derrer capitol s'hi troba escrita en vermell la rúbrica << Comença lo quart llibre el terç volum e la .xxxiij.^ (distinc- ció) en I arbre qui tracta de ésser e de necessària e de priuacio:» y clou el volum (fol 285 f°) la nota final: «Acabat es lo terç volum (ha de dir segon) del Llibre de Contemplació, lo qual volum es dels .v. seyns sensuals e dels .v. seyns entelleciuals , a gloiia e a lloor e a reuerencia e honor de nostre Senyor Deus. »
(i) Poch erudit se mostrava y ben en dejú de bibliografia lul•liana el desconegut catalogador d'aqueix codi, rotulant de anònima el trac- tat més considerable de Ramon Lull. Veus aquí un indici més, de l'oblit y desconeixença que arreu en el sigle passat reinaven, sobre'l gran llibre y el seu autor. Altrament no s'esplicaría, o havia de resul- tar massa naïve en boca y ploma del Dr. Torras, l'ingenua asserció que fa, relativa al manuscrit del Contemplador existent a la Biblioteca Universitària de Barcelona, quant escriu que'l director d'aquesta, «lo benemèrit don Marian Aguiló, ab l'intuició penetrant que'l distingia, lo tenia endevinat.-» Poca intuitiva penetració's necessitava, ni tampoch calia acudir al comprovant testimonial den Salzinger, pera endevinar la paternitat d'una obra que, estampada ab lo nom esprés de l'autor, feya anys y sigles qu'anava pe'l món en tres edicions distintes: la de Paris de 1505, la de Maguncia de 1740-42, y la reimpressió d'aquesta en 16 tomets, feta pochs anys després a Mallorca.
Textes Originals Manuscrits 351
Veus aquí ara'l contengut del susdit introductori o prefaci del fol I ^^, literalment trelladat:
•^ASCUNA sciencía ha sos propris vocables; per que, en general ^^ aquests que sen segucxen son propris vocables d esta obra, qui es en partida theologica e en partida natural.
Nota que primerament deus saber: que alguns dubtes son, dels quals se pot seguir dan e peril. E nota que alcunes afermacions son, de les quals nos pot seguir negú peril. Primerament, que peril sen segucsca de dubta, prou ho axí. Si algun dupta que no sia altre se- gle sinó aquest, gran peril sen segex de la dubitacio, pus altre segle sia, segons que es certa cosa que es; e que dafermacio nos segesca dan, prou ho axí, e que sen seguex profit. Cor si algun aferma que altre segle es, posem que no ho sia, negun dan no sen seguex d aquesta afermacio, e conseguexsen profit, si es altre segle, cor axí es com el ho aferma. || Ítem nota que hom ha .v. seyns corporals e .V. speritals: los corporals ials sabs per tu matex; mas los speritals son aquets: cogitacio, apercebiment, consciència, subtilitat, coratgía o animositat. Per los .v. seyns corporals aperceb hom los sperituals els entén; cor per gustar una bocada de la aygua de la mar, entén hom enteli ectual ment tota la mar salada. |[ Ítem nota que per intel- lectuitat es significada altra intellectuitat: cor con hom sab alcun hom verdader, per la veritat que es en ell, entén hom en el ' dretu- ra. II Ítem nota que les sensualitats signifiquen una cosa, e les intel- lectuitats altra. Les sensualitats, axí com color significa cors, cor color no pot ésser sinó en cosa avent cors, la entellectuitat significa altra entellectuitat, axí com amor significa vida, cor amor no pot ésser sinó en cosa avent vida. |j ítem nota que una cosa es potencia e altra actus. Potencia es axí com espiga en lo gra; cor en lo gra està potencialment espiga, en so que del gra pot esdevenir espiga- Actus, com lo gra es esdevengut ia en espiga, so es, com la cosa es, e hom la veu presencialment en aquella forma que espiga deu aver. II Ítem nota que en axí com en lo gra està potencialment espiga, que en axí en la anima del hom està potencialment conexensa de so que no sap. Et en axí com lo gra mortificant sí matex e reebent aiuda de la tera (sic) e dels altres elements aduu la espiga en actu.
I. El m.s. dona la doble forma «en el, en eïh dins aqueixa frase axí com també la de <iaquests, aquets,^ tseyns, senys* y qualcun'altra.
352 IL•LUSTRACIONS Y NOTES
axí la anima mortificant la ignorància en que es, crexen e mudan (sic) son enteniment d aquella ignorància, ireb (sic) saviea, per aiuda dels .V. scyns corporals damunt dits.
Ítem nota que .v. son les potencies de la anima: vegetable, sen- sitiva, imaginativa, motiva e la racional. La potencia vegetable es elemental vera: la sensitiva es conposta de elemental natura e de entellectual: la ymaginativa es pus luny a la natura elemental que la sensitiva; la racional es tota dins la natura entellectual, e no reeb res de la natura elemental: la motiva no es altra cosa mas lo movi- ment que hom ha [a] obeyr a la potencia sensitiva o a la racional, so es a saber, que hom se sent aparellat encontinent a fer so que hom desiga de fer o per la sensualitat o per la enteli ectuitat. || Ítem nota que mortificàn la potencia sensual per la qual es hom bèstia e vivifi- càn la potencia racional per la qual es hom home, entén hom so que desiga entendre; e per contrari, vivificàn la sensualitat e fe[n]t ela dona de la racionalitat, esdevé hom en ignorància de so que vol en- tendre ni saber. || Ítem nota que de grau en grau cove hom pervenir a assò que no sap, per los .v. senys espirituals e per les .v. potencies de la anima. |j Ítem nota que per sobre gaug o per sobre paor o per sobre ira o per sobre fervor cau hom en ignor.» e esdevé hom en conexensa qui n remou la superfluitat; e assò es cor gran superfluitat desordena 1 ordenament qui es fet enfre los senys corporals e spe- rituals. On, per 1 ordenament qui es fet entre els, guasanya hom en- teniment, e per lo contrari ignorància. || Ítem nota que usar de les coses pus sovent sensuals que de les entellectuals, rebava a tot hom son engiyn, per so com les coses sensuals son leugeres de percebre. On, axí com cavar afola la mà al escrivà, axí com (sic) tractar de co- ses corporals rebava 1 engiyn a apercebre les coses incorporals. || Ítem nota que en axí com hom entén hom fora natura de pex, que axí cosa avent natura entellectual, fa aentre (sic) fora natura de cosa qui aga natura sensual. Cor axí com home e pex han diferencia entrels en natura, en forma, en abitacio e en costuma, axí c molt més encara es differencia entre natura corporal e natura spiritual. || Ítem nota que tot hom deu seguir la natura de son enteniment raonable, segons natura de raó. || Ítem nota que en axí com los senys corporals son termenats tro al terme part lo qual no poden passar, per so cor son fenits, en axí son termenats e fenits los senys spirituals tro a cert terme, oltra lo qual, hom no pot usar dels; cor axí com cosa avent
Textes Originals Manuscrits 353
cors es fenida e tcrmenada en quantitat, axí cosa entellectual es fe- nida en virtud (sic); cor axí com cors es termenat, per so cor es crea- tura, axí la anima es termenada en virtut, per so cor es creatura, cor tota creatura cove ésser termenada. || Ítem nota que per so cor lo cors es corrumpable, son molt pus breus sos térmens que de la ani- ma; cor més pot anima voler e ymaginar e remembrar, quel cors tocar ni sentir ni veer; e per so los térmens de les entellectuitats passen ultra los térmens de les sensualitats, cor sensualment no pot hom veser 1 altre segle e pot ho hom fer entellectualment. || Ítem nota que en axí com la vcrtut de la anima s estén més que aquella del cors, en so que estén pus luny sos térmens dels seus senys que no fa lo cors los térmens dels seus seyns metexs, ' en axí pus luny s estén la anima per aver fe, que no per entendre aquela; cor per fe pot anima creure cosa vana o falsa, c entendre no basta a tant; cor raó no es sinó en les coses que verament son enteses, e fe es en totes coses que poden ésser cregudes veres o falses. || Ítem nota que raó es dins la natura del home; cor tot hom entén e aperceb per sa propria natura metexa; mas creure e fe, fora natura d ente- niment dome estan; cor creure no es als mas mortificar son enteni- ment, e per assò fe dona a hom maior mèrit sens comparació que raó ni enteniment. || Ítem nota que substància se departeix en dues maneres, so es en corporal e en no corporal. Corporal, axí com ho- me c caval c tota altra cosa avent cors: no corporal, axí com Deu, àngel e diable qui son subst.» invisible. || Ítem nota que qualitat se departeix en dues maneres, so es a saber, en corporal e en spiritual. Corporal, axí com granea en cors o blancor o negrea, e aquesta sa per manera d accident; speritual, axí com saviea e iustícia, e axí de les altres virtuts. || Ítem nota que accident es tot so que cau en subst.* sens corrumpiment d aquela, axí com malautía e sanitat, o blanc o negre; e es en dues maneres: departable e no departable. Departable, axí com hom qui pot ésser gras o m^gre; no departable, axí com caldor qui nos pot departir del foch. || Ítem nota que tot so que hom fa, es fet per dues maneres, so es a saber, o per occasio o per aventura: però ccasio, aquesta pot ésser en .iiij. maneres: la i.* es la cosa material, axí com lo ferre de que hom fa coltell o altres for- mes; la segona la cosa formal, axí com la forma de la cosa qui es
I. Sic en el text: «.sos térmens» y «/oí térmens.»
354 IL•LUSTRACIONS Y NoTES
feta de la matèria, axí com espaa o canalobre qui es fet de ferre; la tersa cosa es lo faedor, axí com lo ferrer oi picaperes; la .üij.* la cosa final, axí com lo coltel es fet per tallar. E les tres damunt di- tes son per venir a aquesta carta (sic), ' so es, a la final. || Ítem per aventura; axí com so que s esdevé sens neguna previsió o cogitacio, axí com hom gita una pera es dresa per aventura sens nulla raó.
Ij Jtem nota: Que subiect es tot so que pot altra cosa contener en sí a sí metex (sic) com hom es subiect en que poden ésser virtuts o vi- cis. II Ítem nota que enfre paraula e enteniment [h]a contrarietat en lur significació: cor com paraula diu hom mort. significa que lo cors e la anima es mort, per so cor hom es compost de anima c de cors. Mas 1 enteniment no reeb lo fals significat, mas lo ver, e entén que hom no mor mas quant al cors. || ítem paraula diu «la persona del Pare es deus, c la del Fil e la del Sant Sperit.» On, la paraula signi- fica .iij. deus. Mas 1 enteniment entén un Deu tan solament, unit de les tres persones. || Ítem nota que la actualitat sensual es pus en- bargada en home que la actualitat entellectual, e per assò enteniment pot més entendre que paraula significar.
Difícil seria, com ja hem indicat, el determinar ab certesa si aqueix intròit es o no de procedència genuinament lul•liana. Si les assercions qüe fa consonen y caben dins la doctrina filosòfica y mística del mestre, no així certes construccions y formes de llen- guatge, pertanyents a una època posterior a la d'En LuU.
3. El m.s. C (del s. xv).
De pertinència mallorquina des d'alguns sigles enrera y for- mant part actualment de la llibreria de D. Antoni Pueyo, marqués de Campo-franco, qui amablement la'ns ha uberta y posada a la nostra disposició, es aquest bell manuscrit quatrecentista el millor (fóra aquell de la Sapiència) de tots els textes originals del L. de Contemplació qu'hem tenguda avinentesa de veure y compulsar, fins a l'hora present, a Catalunya y Mallorca.
1. Vol dir «a aquesta quarta.»
Textes Originals Manuscrits 355
Per desgracia no més conté els 102 capitols qui formen el pri- mer volum (llibres I y II), y fa cara d'esser un dels tres o quatre que tal volta formaren altre temps l'exemplar complet.
No es tan gros ni afavorit de tamany com els m.ss. A y B: les 193 fulles de que's compon no passen la mida d'uns 28 cm. de dalt a baix per 2 1 d'ample; son de bon paper verjurat; estan cusi- des a guisa d'ín-folio menor, per quaderns o plechs de 5 fulls la major part, o sien 10 fols, ab reclams a péu de columna a la fi de cada quadern; foliats amb numeració romana, calderó y tinta ver- mella a la dreta del marge superior, una mica retallat per la tiso- ra o cisalla d'un enquadernador poch escrupulós. A les pàgines esquerranes (veiso dels fols) y en vermelló també, duen l'inscrip- ció «ptimer» (fins al fol 51, després «segon») y «libre» a les de la dreta, figurant amb igual tinta les rúbriques y el nombre correla- tiu dels capitols y distincions. En el marge interior y doblech dels fulls, una tireta de pergami engrutada serva y reforça el cusit.
Ses actuals cubertes, no tan antigues com el bessó o còs del llibre, son de pergami groguench, fort, amb les vores doblegades; despareguts els fermalls. Dalt el llom hi ha la signatura G. j; a l'estrem inferior un nombre 26, y des d'aqui cap amunt, en linia seguida, l'inscripció «Llibre i y 2 de la Contemplatio de St. Ramon Lull. »
A la guarda devantera, de paper més fluix y prim, una mà tan grollera com inesperta en l'art del dibuix hi traçà ab tinta grisenca una desgarbada figura que par que vulga ésser la del llluminat Doctor, decorant-la amb inscripcions vulgars y llatines, devota- ment hiperbòliques, semblants del s. XVII (i). Al marge inferior del fol L^"" la nota manuscrita «Doctoris Peiri Bennasser de Massa- na» senyala com un de tants quondam possehidors del llibre, el canonge y acorat luUista nadiu de la vila de Campanet.
Els sis primers fols contenen, segons costum, la Taula sencera y rúbriques dels 366 capítols; trobants'hi a mancar, per omissió
(i) Una n'hi ha, a dalt, qui diu: «i Llibre primer y se^on de las Con-- templations de Deu, compost y ordenat per lo Tieato sanct y doctor illumt- nat Vorga del Esperit Sant lo sacro y venerable màrtir Sanct, honra de las Espanas Sanct %amon LlulU Y a la part d'avall, aquesta altra: <í'Bea- tus %aymundus Liillus qui fuit primus defensor 'Beata Maria sine macula in primo instanti a qualibet macula concepta, màrtir illuminatus•» etc.
356 IL•LUSTRACIONS Y NoTES
del copista, les corresponents als 53, 241 y 349. D'això y del fet d'aparèixer també oblidada la del cap. 268, en resulta inexacta y descabalada la numeració correlativa, fins a l'acabament.
El text del llibre comença, amb el pròlech, des del fol 7. Un fragment d'aqueix n'ha pogut veure el lector, dins aquest tom, fi- delissimament reproduït en fac-simil, ab les meteixes colors de l'original, (i) Les lletres inicials y capitals s'hi mostren delicada- ment perfilades y miniades; y tant elles com les rúbriques y els calderonets divisoris dels paràgrafs, ostenten l'agradós contrast de les tintes carmesina, morada y blava, d'harmoniosa suavitat.
Evidentment l'escriptura o lletra del manuscrit (basta un cop d'ull al fac-simil) es la semi-gòtica nostra, catalanesca, del s. XV; y la distribució bi-partida del text, a doble columna, es la normal- ment emprada en casi tots els in-foUo d'aquell temps. A la girada del fol 12 s'hi nota un canvi de mà; la grafia s'hi modifica osten- siblement, y segueix fins al derrer fol, d'altra lletra d'igual època, però un poch més grossa, més gayarda, espayosa y ben traçada, que fa encara més bon llegir. Un ull minuciós y observador repa- rarà que en els dotze primers fols, per molts d'endrets on deya senyer, s'hi retocà la e derrera, convertint-la en 0, per tal que di- gués senyor: y així's veu després constantment escrita aqueixa pa- raula, en tota la resta del volum. (2)
Plens de notes y acotacions marginals, de menuda lletra cur- siva no tan antiga com la del codi, apareixen els blanchs y espays de diverses pàgines, majorment en els fols del començament. Al verso del 5 1 acaba el Uibre I; y a mitjan columna segona, en lle- tra carmesina un poch més grosseta, diu: [C]omença lo Segon Li- hre: De la .x."^ distinctio qui tracta de creació: Con Deus creà les crea- tures:» su-baix, en tinta grisenca y escriptura siscentista, l'apunta-
(i) Som de parer que la pulcra y encertada execució d'aqueix bell fac-simil ha d'agradar a tots quants s'en entenen d'aquest ram de re- produccions paleogràfiques policromades, y majorment als qui ten- guen ocasió de confrontarlo amb l'original. Es vertaderament notable, sobre tot com a treball d'aquesta espècie, fet a Mallorca, y sense gens d'adulació bé's pot dir qu'honra els tallers foto-tipogrdfichs dels nos- tres impressors Amengual y Muntaner.
(2) No ja en el sigle XV, sinó molt abans, s'hi veu que s'era per- duda tota noció diferencial del cas subjecte o regent (senior^^sènyer) y del atribut o cas regit (seniorem=senyor).
Textes Originals Manuscrits 357
ció manuscrita «Es de Don Franc. Montaner B. en LI.» y tot se- guit, d'un'altra lletra cojetania: «Don Ffc. Montaner permuta lo present llibre manuscrit, ab lo mateix imprès tenint lo jo duplicat. Pere Ribot notari.» Al derrer fol del volum s'hi troben casi literalment repe- tides aquestes apuntacions de possessori y permuta del llibre, al péu de la conclusió textual, en vermell, que diu: «Acabat es lo pn- mer volum de Contemplació, e los dos libres en eyl contenguts, a laor, reverencia e honor de nre. Senyor Deu Ihu. Xst. Deo grades.» Y se- guit: «Estos dos libros son de Don Fran.'-'' Montaner Bachiller en leyes:» canvi de lletra: «En lo any 161 6 Don Frans.'^ Montaner permuta lo present llibre manuscrit, ab lo mateix imprès tenint lo jo duplicat. Pere Ribot not.» Al verso del meteix fol 193 y de lletra més recent, s'hi veuen escrits uns rims en castellà mestayat de mallorquí: « Cobles de nro. Senyor y de la gloriosa Seta. Magdelena (sic): Digues, ortelano, — quien llevo de aquí — el sancto defunció — ay iris te de mi...» etc.
Correctament escrit y amb pochs lapsus el text d'aqueix esti- mable codi, en permet de cap a cap una agradable y fàcil lectura el seu bon estat de conservació.
4. El m.s. d (del s. xv).
Es el més antich y notable dels quatre textes originals, frag- mentaris, del L. de Contemplació, que's conserven avuy a la nostra Biblioteca Provincial y de l'Institut. No du nota ni indicació es- pressa de procedència, ni tampoch de l'endret y l'any ahon du- rant la XV* centúria va ésser escrit; y tot inclina a creure'l, com hem suposat del m.s. B, provinent de qualque llibreria conven- tual o comunitat religiosa.
Forma un in-folio major, de 37 cm. de llarch per 27 d'ampla- ria, sòlidament protegit per una forta reenquadernació ab cubertes cartonades, de bon gruix, forrades de cuyro a la part de fora, en- grutades, y encara més reforçats el llom y els cayres amb trinxes de pergamí.
Consta de 191 fols útils, de revenguda vitela, desigualenca, sens foliació de cap casta, distribuïts en quaderns o plechs de 4 fulls cadascun, esceptuant el i^"^ que conté en tres la Taula 0 rú-
358 IL•LUSTRACIONS Y NOTES
briques, y el derrer de tots, que'n té cinch. La guarda anterior apareix tallada; sols s'hi conserva la posterior. Manquen a la Tau- la les rúbriques pertanyents als capítols 53 y 241, y aqueixa falla fa córrer la numeració dels altres errada, fins al 359, ahon llavors passa de cop al 361. Una postilla al péu meteix de la Taula, ja fa avinent l'equivocació.
Des del fol 7 comença amb el prólech el text del llibre, més incorrecte y descuidat que'l dels m.ss. A y C. Les grans inicials en vermell y blau, així com els calderons divisoris y les capitulars majuscles, no gayre ben traçades ni primoroses, s'adapten en tot y per tot a l'estil del temps. La lletra, en tinta desigual d'intensi- dat y en moltes fulles terrosa clara, es la gòtica-monacal, redonen- ca, quatrecentista, prou espayada y de bon tamany. (i)
Al marge inferior del fol i" hi ha l'inscripció, més moderna: «El Dr. Pera Nadal y Descallar.» En el $ i v" acaba'l I" Llibre y co- mença'l II", que ab son cap. 102 arriba a-n el derrer fol. Com en el m.s. C, casi tots duen al marge alt del verso el mot «Libre», en tinta vermella, y al recfo, «primer» (fins al fol 5 1) y després, «segon.»
En el llom esterior, la signatura R. i. 14: y transversalment: «5. Raymundiis: de Contemplatione.» La guarda posterior roman tota en blanch.
Aquests quatre manuscrits, dels que n'acabam de donar calamo currente la descripció compendiosa, son els que preferentment hem emprats pera transcriure el text del vol. I de Contemplació.
D'altres en sabem y'ns Heura aprofitarlos, en estampar el text dels vols. II y III; entre ells el preciós y antiquíssim de l'Ambro- siana milanesa; el que de passada hem citat (pag. 347) copiat de Fra J. Guardia; un altre, comprensiu del vol. III, de la llibreria Campo-franco, y el que registra'l Catàlech de la Bibliot. Real de Munich.
De cadascun n'haurem rahó y malavejarem a establirne opor- tunament la filiació originaria y correlativa, dins les Illustradons y notes dels toms següents.
(i) Un fac-símil policromat, d'una pàgina o columna d'aquest codi, illustrarà el subsegüent tom II.
Textes Originals Manuscrits 359
III
Les dues Edicions llatines
DELS textes lullians meteixos més primitius y auténtichs que avuy romanen, y de les noves investigacions y claricies bi- bliogràfiques sobre'l conjunt y els elements integrants de l'abun- dosissim Opus luUià, en ressurten amb evidencia dos fets qu'han adquirida ja la categoria d'incontestables: i.^"" Que Ramon Lull escrigué tots o l'immensa majoria dels seus llibres en romanç vul- gar català. Y 2,^ Que de gran part d'aquells llibres s'en varen fer de bon'hora, y ja en vida de l'autor, per comanda espressa d'ell y per obra d'adeptes seus y deixebles, traduccions llatines més o menys parafràstiques o literals, (i)
No s'esceptuà de tal norma, sinó que figura entre'ls textes que de l'original vulgar foren trelladats en llati a la primeria, el del gran tractat de Contemplació.
Si provisoriament y fins a tant n'hajam feta la compulsa per- sonal y decisiva, admetem com a veritablement autógrafa una anotació que's troba a un d'aquests vells exemplars, romandria es- tablerta y fóra de dubte l'existència d'un Contemplador en versió llatina, autenticada de propria mà de l'autor.
Al monastir cartoxà de Vauvert, prop de Paris, conten que hi havia un codi (qu'ara du'l nombre 3.348A dels m.ss. llatins de la BibUoteca Nacional de Paris) contenint el vol. I de Contemplatione, amb aquesta anotació: «Ego Raymundus Lul do libnim istum con-
(r) Dels qui foren escrits primitivament o traduits després per l'autor meteix en llengua aràbiga o moresca, ja tendrem oportuna ocasió de tractarne apart.
360 IL•LUSTRACIONS Y NoTES
veniui fratrum de Cartusia:» y abaix: «Hoc esl primum volumen Me- ditaiionum magistri Raymundi, quod ipse dedit fratnhus et domui Vallis Viridis prope Pansius, cum duohus aliis sequentibus volumini- bus istius tradatus, anno gratia M.CC. nonagesimo octavo.» (i)
Calrà també averiguar si amb aqueix text llatí coetani, de 1298, coincideixen puntualment altres versions contingudes en diferents codis dels sigles xiv y xv, que dispersos existeixen, o si des d'aquella època ja hi hagué del text del Contemplador pluralitat de versions llatines, talment com n'hi ha de varies altres obres lullianes: (2) pluralitat que vé a ésser una prova més, tan vàlida com significativa, de l'anterior existència d'un primerench text vulgar, originari, sobre'l qual hagueren d'esser fetes, més prest o tard, les diverses traduccions.
Sia com sia, la transcripció llatina, única o múltiple, de les «Meditacions» lullianes, no va passar dels exemplars manuscrits al tòrcol, fins a l'any 1505. L'escriptor francès, de llinatge nadiu belga, Jacques Lefebvre d'Étaples, devotíssim admirador y propa- gandista de la mística filosofia lul•liana, va ferne estampar, aquell any 1505 y a Paris, el i^"^ volum. En el curiós y efusiu prefaci que en forma epistolar li posava, endreçat a un tal Gabriel neòfit cartoxà, li espUcava com fortuïtament li era arribat a les mans un trellat manuscrit d'aquell bon llibre, qu'ell s'havia fet séu per una moneda d'or; com fondament li havia mogut y ferit el cor la seua lectura, inclinant-lo a abandonar tota mondanitat pera donar- se a la solitut monàstica que resoltament haguera abraçada, si no fos estat l'obstacle de la seua flaca salut que de moment l'aturà; el consemblant efecte produít per aquell piadosíssim llibre a tots quants d'amichs y confrares seus l'havia fet conèixer; y finalment son propòsit de divulgarlo en lletra d'estampa, tant per devota edificació dels lectors, com per que sabent que a la comunitat
(i) Donen aquesta noticia'ls autors del tom XXIX de VHist. Littér. de la France (pag. 235) afegint: «Ce volume est d'autant plus précieux qu'il y a d'assez nombreuses corrections, et que ces corrections sont de la méme main que l'ensemble du text primitif.» Senyalen ademés un altre exemplar de la versió llatina completa, en els m.ss. n.°^ 17-819, 17.820 y 17.821 de la meteixa Bibliot. Nacional. El nombre correspo- nent al m.s. qui conté la susdita anotació autógrafa, no es el 3.448A, com estamparen per errada tipogràfica, sinó realment el 3.348A: (cfr. ibid. pag. 46, nota marginal).
(2) V. l'anterior vol. I, Obres Doctrinals, pag. 443.
Les dues Edicions llatines 361
cartoxana ja hi tenien, regalat del propi autor, el text remanent de l'obra, així hi tendríen, amb aquell primer volum qu'ell impri- mia llavors, l'exemplar complet. Y pera acabarlo d'arredonir y fer-ne més plaent sa lectura, li adjuntava com a segell, «quasi si- frílh,» l'altre llibret «de Amico et Amato>•> qu'havia trobat y copiat a Padua, quant hi anà pelegrinant, l'any del jubileu.
Pera'l mercader de llibres lehan Petit (loannis Parvus) dirigí En Lefebvre aquella impressió, que venia a ésser l'edició prínceps, a la vegada, del Pnmum volumen Contemplationum y del llibre de Amico et Amato, sortits a llum des d'allavors y divulgats en versió llatina, quant encara per anys y anys romanien inèdits en llur text original, (i)
Consisteix l'edició parisenca en un volum in-foUo menor, de 94 fulles de bon paper verjurat, estampades amb lletra gòtica a doble columna, ahon ateny la mida de 20 X 14 cm. la caixa de Timpressió. La portada o frontispici, de forma molt oblongada, du com a títol: « Contenta. €[ Primum volumen Contemplationum \ Re- mundi duos lihros continens. \ Ç Libellus Blaqueme (sic) de Amico ei Amato.» Vénen tot seguit uns rims en llatí: Ç Beaíi Rhenani Alsa- iici I ad lectores epigramma:» y al péu, la ben gravada y garrida marca del citat llibrer lehan Petit, ab l'inscripció abaix de tot: Ç Venales hahes in leone argenieo \ vici Sancti facobi.» Omplint tot el v^ d'aquest meteix fol i^^ hi ha la susdita dedicatòria epistolar de l'editor al «Gabrieli neophito cartusio:» y en el fol 2" comença el Prologus: Deus pater et domine...» tal com abans (pag. 314) literal- ment l'hem transcrit.
Sense interrupció ni blanch ni nombre correlatiu, segueixen els 102 capítols, ab rúbriques y text, tot d'un meteix còs de lletra; ab una inicial al principi de cadascun, toscament gravada; y sols
(i) No fou aquella l'única edició lul•liana deguda al diligent afan)' den Lefebvre. Sis o sèt anys abans, ja havia fets estampar, a Paris meteix (1499), dins un sol volum, els quatre llibres de R. Lull, De Lauiihiïs 'Bma. Virginis Maria, De Natali Tiieri parvuli, Clericus y Thantasticus, y l'any 15 16 encara hi feya imprimir, també per primera volta, VArbor 'Philosophia Amoris, ab dedicatòria a l'Arcabisbe de Sara- goça y de Valencià, don Anfós d'Aragó. —El text en vulgar de VAniich e Amat aparegué imprès per primera vegada a Valencià, encabit dins l'edició del 'Blanquerna de 1521; mentre el de Contemplació Íntegra- ment y original es romàs inèdit fins ara, que surt a llum en el present aplech d'Obres originals.
CoHTEMPL•Ació-i-24.
362 IL•LUSTRACIONS Y NOTES
departida per sengles calderonets, sense trencar la linia tipogràfica, la sèrie dels 30 paràgrafs.
Al fol S'y V acaba el text de Contcmplationum, amb el pèu o nota « Finit prlntum volumen ei secundus liher hiiius operis ad honorem et gbriam omnipotentis Dei.» Y comença en el 86, precedida d'un «^Breve argumentiim,» amb consemblant distribució tipogràfica y numeració marginal correlativa, la sèrie dels 365 versicles De amico ei amato, que finex en el fol 94, amb el colofon: Ç Impressum est hoc opus Parisiis pro Joanne paruo, mercatore morante in vico Sancti Jacobi, in leone argenteo, e regione Maturinoruni. Anno salua- toris veri aniati, & vere hominum amatoris, M. cccccv. .x. Decembfis:» y un Index a tres columnes, qu'ocupa més dels dos terços infe- riors del meteix fol.
Compartit a cada dues pàgines, dreta y esquerra, va en el marge alt el titol respectiu de cadascun dels dos llibres estampats dins el volum.
Pera més satisfer la curiositat dels erudits y bibliòfils que no hajen pogut arribar a veure cap exemplar d'aquella edició rarissi- ma, transcrivim aquí literalment el susdit prefaci, respectant-hi l'ortografia y puntuació de l'original:
ç Jacohus Stapulensis Gahrieli neophito Cartusio S. in Domino omnium salvatore.
Fluxerunt anni supra quatuordecim (narratione paulo longiore utar) erat michi tunc aureus obolus pene inutilis, venit ad me quidam Gallie narbonensis michi apprime notus et amicus, librum tenens quem protinus erat venditioni expositurus: laborarat enim adversa valitudine et inopia premebatur. Viso titulo de Contempla- //oíí^ scilicet que fit in Deo, rapior ilico libri legendi desiderio, obo- lum aureum (qui michi tunc aderat) illi pretendo, ut si vellet acci- peret; etiam a me non accepto libro, lectionem tamen requirenti. Ille vero (que sua erat modèstia) voluit ut librum caperem et sub- lachrimabatur pariter; sic enim librum charo prosequebatur affec- tu. Ego vero illa intentione cepi, ut non minua imo etiam magis quam michi hber esset usui. Veruntamen et ipse plurimum gau- aere cepit: quod necessitate compulsus tàndem in alterius manus illum non consignasset: incessit illi cupido (membris nondum satis ex morbo solidatis) patrios invisere lares; et que fortuna circa eum postmodum acciderit, me latet. Liber itaque apud me mansit et
Les dues Edicions llatines 363
plurimam michi attulit consolationem, et pene ad hoc pertraxit, ut dimisso mundo, Deum in solitudine querere, et forsitan felix, si tractum secutus executioni demandassem; librum legendum multis communicavi, in primis Guillelmo Vassario, cui cum opu- lentia veruni non deesset, ut qui esset ex divite domo íiliorum primus; statim relictis mundanis fortunis, ad rigidam claustri ob- servantiam confugit. Legerunt Nicolaus Moravus, Nicolaus item Grambusius, Remundus Buccerius et alii non pauci, non aliter in seculo quam in arcta vite custodia degentes. Nichil igitur michi quod conceperam mirum visum est, si eadem lectio me ita affe- cisset, cum eos ita percepissem affectos, verum. propositum quod conceperam (ut accidere solet) interturbaverunt quamplurima: dissuadebant nonnulli, partim retinebant cure et quedam nondum absoluta studia. Dum igitur differo, dum mundi fugam protelo desiderio tamen semper estuans, propositum fovebam, visitando sanctos opinione hominum viros; colebam insuper mirifice eos, qui zelo Dei mundum calcantes et verbis et operibus accedentium mentes ad Deum elevabant: Momburnum (inquam) sancte memo- rie liveriacensem abbatem; Burganium, Rolinum, innumerorum pene ad sanctiorem vitam scenobiorum restitutores, loannem Standucium, austeritate vite (dum viveret) admodum austera et pertinaci, et in omni sanctimonia vite alios quamplurimos, dum res (huius exequendi propositi gratia) ad exitum premo, dum opus omne vehementius urgeo, incautum laborem morbus sequitur hunc, gravis dormiendi necessitas (in qua tollenda Anselmus Ber- tolus et Coppius medici perquam egregii atque insignes plusquam paternum michi exhibuerunt affectum) hanc denique insomno- íentiam, fastidiosa quedam secuta est debilitas, per annos aliquot durans: sicque effectum est ut quem maxime fugere volebam, me hac necessitate (que nuUi religione conveniebat) quasi quibusdam pedicis implicitum mundus retinuerit. Quapropter ad priores artes revolutus ad emerendas sanctorum virorum preces, cum id in so- litudine non possim, libenter emissioni librorum (qui ad pietatem formant animós) operam do, et hac quoque de causa his diebus emisj Primum volumen Contemphtionum Remundi, qui merito inter pios Dei cultores unus adnumerandus est, qui liber me hunc in mo- dum et alios complures affecerat, ut sic ex uno multiplicatus, ad plurimos transeat et ad te in primis, qui novella es et àdhuc tenera religionis plantatio, ad silvosam Giberti eremite amici nostri solitu- dinem, et in Elvetia ad confratres tuos Barnabam abbatem in mon- te angelorum,' et ad ludocum religiosum primo àdhuc tyrocinio in scenobio Sancti Galli militantem; ad Nicolaum Moravum in Pannonia, et in Polònia ad Joannem Solidum Cracoviensem re- ligiosi propositi adolescentem et nobis quidem quamcharissimum. Charitas enim neque inter Elvetios neque inter scithas (etiam si ripheos algores addas) refrigescit. Et quod ad te potius scripserim,
364 IL•LUSTRACIONS Y NOTES
causa hec est: quia apud sancte conversationis vestre parisiacam domum Secundum volumen Contemplaiionis habetur, tres reliquos libros continens, ex dono ejusdem pii viri, dum àdhuc ageret in humanis: coiebat enim apprime ceUbes illius tempestatis viros sacrosque recessus, et frequentissime cartusiorum soUtudines: primum autem volumen vobis deerat: sic apud vos (quibus con- templativa vita propria est) invenient qui desiderabunt integrum Contemplationum opus. Clausi quasi sigillo quodam amatorio Con- templationum volumen libello Blaquerne de amore divino, quem in peregrinatione iubilei anno quingentesimo supra millesimum Dei humanati salutisque hominum exscripsi Patavi: communicaverat enim michi unus ex illa sancta et admirabili per universam Ita- liam monastice observationis congregatione Justine virginis, a Prosdocimo apostolorum discipulo Deo dicate: rem profecto dig- nam versari inter manus piorum religiosorum: contemplatio enim non ab re a timore inchoare dicitur et consumari in amore, nam timor a malis separat, et amor bono counit, timor aversus et amor conversus, timor friget et amor calet traitque ad sublimia mentes, et unum cum Deo efficit: preterea tu et sancte conversa- tionis vestre confratres ad Deum commendatos habetote Clichto- neum, Volgatium, Lagrenum, Rhenanum tonsorem et Regnoldum anglum; qui in parte librum recognoverunt, quod vero superest, hec sancti confessoris Columbani precepta, non recole modo, sed semper sequere, ut iam probe cepisti, que ita scribit ad amicum: Despice que pereunt fugitive gaudia vite. Has cape divitias, tuque omnia sperne caduca. Quisquis amat Christum, sequitur vestigia Christi, Atque domum luctus epulis preponit opimis. Ç Vale et exulta in eo qui venit et qui veniet salus et restau- ratio omnium. Parisiis, ex claustro dive Marie, Calendis Novem- bris M.CCCCC.v.
* * *
Prop de dos sigles y mitx passaren, sense que del Magnus Li- ber Contemplaiionis s'en tornàs fer, sencera ni fragmentaria, cap altra estampació. Sols en els exemplars manuscrits pogué ésser llegida y entegrament coneguda la més intensa y copiosa obra lulliana: primerenca eflorescencia y revelació efusiva de l'acorat misticisme de son autor.
Tant com anaren creixent y s'enmalahiren les dissensions y controvèrsies luUistiques enconades y flamejants, fou deixada de cantó y injustament preterida la magna obra, pera fer lloch prefe- rent a tantes d' ^ríí més complicades y sistemàtiques, sobre les
Les dues Edicions llatines 365
quals els batalladors estols de detractors y d'adeptes, vessaven tot el pertrét d'encomis y d'invectives, blasmes y vindicacions.
D'això, per un vent, y del criteri cientifich, tal volta massa esclusivament doctrinari, ab que considerava VOpus lullià un de- vot y admirador tan exaltat com fou En Salzinger, pogué perve- nir que'l Llibre de Contemplació quedàs postergat y com a fons de reserva, quant concebé'l pensament y va acometre la gran tasca d'aquella monumental edició de Maguncia, ahon baix del títol de «Raymundi Lulli Opera omnia» havia d'estamparse en grossos volums Tinnumerable exam de llibres del Doctor lUuminat.
Y no es qu'En Salzinger propriament desconegués l'importan- cia capdal del tractat de Contemplació. Bona prova de que no la desconeixia, es el fet de que pera moure y escalfar l'entusiasme y devoció del Príncep qu'amb esplèndida Uarguesa havia de subve- nir al gast considerable de l'edició, li ponderava y feya llegir frag- ments y capítols, no de les abruptes Arts Demostrativa, Inventiva o Magna, ni del Liber Chaos o de la Tauh General, sinó els passat- ges de més relleu de l'abundosa enciclopèdia mística, qu'al Gran Elector Joan Guillem piadosament l'admiraven, tocant-li el cor y fent-li espirejar els ulls.
Consemblant o igual significació té l'altre fet de que, entre'ls preparatius o treballs preliminars que s'imposava el laboriosíssim Salzinger, hi figurava el de traduir per sí meteix, de l'original vul- gar al llatí, el text sencer del Llibre de Contemplació. Podia haver- ne aprofitada la versió que, d'anys y sigles abans, ja's trobava fe- ta; y no obstant, preferí efectuaria de bell nou y de propria mà. Així ho diu espressament, dins la dedicatòria (endreçada, per mort del referit príncep, a son germà y successor Carles Felip) quant escriu que'l devotíssim Joan Guillem «perlegebat attentissi- mé libros Beati Raymundi, non modò de Philosophicis agentes, sed & de Theologicis, praesertim Theolugiam Mysticam tractan- tibus, qualis est Divinus plané Liber Contemplaiionis, cujus capità sparsim (prout nempe rubricarum expetita signabat matèria) à me é Lemovicensi latine reddita, Gratiosissimis illius Obtutibus subde- bantur; & hac lectione provocatus, nil magis animo spirare vide- batur, quàm Libri hujus vasto volumine turgentis pr^ematuram editionem...» etc.
Y ab tot y això, s'estamparen y eixiren a llum, un derrera l'al-
366 IL•LUSTRACIONS Y NoTES
tre, els quatre enormes volums (1721-29) que tengué temps d'apor- tar a cap en vida seua En Salzinger, sense que a la trentena d'obres luUianes que contenien, hi figuràs el Contemplador. Ni en els altres dos volums que'ls seus deixebles y continuadors pogueren estam- par encara (1729-37) amb els materials que aparellats los deixava, hi trobà cabuda tampoch el Llibre de Contemplació; com no n'hi trobaren el Blanqucrna, ni'l Fèlix de Maravelles del mon, ni V Arbre de Sciencia, ni apenes cap de les Obres rimades, ni'l Llibre de Seta. Maria, que desde'l punt de vista artistich y literari, venien a ésser la flor y les més preuades joyes de VOpiis de Ramon LuU. Sols a la derreria de tot, y abans de cloure y deixar incompleta pera sempre l'edició vint anys abans començada, hi ompli els dos toms derrers (1740-42), — numerats com a IX y X sense que dels altres dos que los pertocava ésser VII y VIII s'en sia arribat a veure cap exemplar ni haguda noticia, — el Magmis Liber Contemplationis que l'entusiasta admiració del difunt editor calificava de divinus y havia fet servir preferentment de llivanya y palanca poderosa, pera obtenir els medis materials de dur a cap Pedició. jSingular contrast aqueix, que fe3!'a anar a la coua, a l'arrerassaga de tants y tants d'altres llibres, l'obra inicial y precursora de totes quantes n'havia escrites mestre Ramon!
Els erudits y bibliòfils qu'hajen arribat a veure y fullejar els grossos volums de l'edició maguntina, — rarissima avuy a molts d'endrets de fora Mallorca, descabalada sovint, y no poques vega- des introvable, — han pogut admirar la sumptuosa magnificència tipogràfica ab que's feu aquella estampació. Bon paper, lletra espayosa y proporcionada al gran format in-folio imperial d'aquells toms espléndits, (33 X 18 cm. la caixa d'impressió); bells gravats en talla-dolça y altres ab la variada policromia que reclamaven les figures simbòliques }'■ esplicatives ab que il•lustrà l'autor me- teix diversos tractats, corresponien y s'adaptaven cumplidament a-n aquell esperit del més bullent y exaltat mégalo-lullisme ab que fou concebuda y publicada la principesca edició.
Gens estrany ha de semblar, sinó molt natural y llògich, que l'efecte d'admiració produït ahonsevulla per aquell monument elevat a la glòria d'un autor de fama ja llegendària, repercutís singularment dins la pàtria nadiva de Ramon LuU. Y aixi va ésser com, pochs anys després d'estampats y eixits a llum a Maguncia
Les dues Edicions llatines 367
els dos toms derrers qu'inclouíen el text llatí del Coniemplador, fo- ren reimpresos a Mallorca (1746-49), jassía fos en edició manual, composta de 16 tomets: els nou primers estampats pe'ls impres- sors Capó, Cerdà y Amorós, y els sét derrers per la Vda. Frau. Com a preliminar, entre altres, s'hi encabia en el tom I un tre- llat de la Sentencia definitiva de 141 9, que venia a ésser pera la doctrina luUiana una vindicació de les antigues censures d'hetero- dòxia, que l'haguessen poguda desvirtuar o entelar. En tot lo demés, el text era reproducció puntual y a la lletra, del de Magun- cia, sense notes, comentaris ni acotacions, (i)
A les planes del volum que tenim en preparació, especialment dedicat a Bibliografia luUiana, correspon més que no aquí la cabal ressenya y l'estudi comparatiu de les dues versions llatines: la parisenca del s. XVI y la maguntina del XVIII. Els capítols d'una y altra que més amunt hem oferits en regarà, bastaran pera que'l lector puga de moment formar el concepte respectiu d'aqueixes versions: parafràstica y més ad lihiium apartant-se del text original la que va estampar En Lefebvre; més rònega y ad pedem liltera servilment calcada sobre'l text arromançat la den Salzinger, sense posar gens d'esment a cap primor constructiva, refinament ni ele- gància d'estil•lada llatinitat.
No manquen passatges indicadors de que les dues versions degueren ésser fetes respectivament sobre textes en vulgar de di- versa font d'origen; com ja ho posa de manifest, a primera vista, la fàcil confrontació dels vocatius o esclamacions apostròfiques en que sol començar, ab notable discrepància en molts de capítols, cadascuna de les parts o paràgrafs.
sM^
(i) Com a mostra de l'edició y probablement pera major propa-
dguns exemplars
manual mallorquina, que l'administració d'aquella posarà ara nova- ment en circulació.
368 IL•LUSTRACIONS Y NoTES
IV
Notes y Comentaris
LA prioritat cronològica qu' entre les obres lul•lianes correspon y hem assignada al Llibre de Contemplació, queda establerta y es fàcilment comprovable, ab textes auténtichs y referències del propri autor, documents coetanis y diverses indicacions contingu- des dins altres llibres d'igual època o posteriors.
Bé es veritat qu'En Lull no hi va consignar espressament en aquest llibre, a diferencia de lo que feu més endavant en molts d'altres, el lloch ni l'anyada en que'l va començar a escriure o li donà acabament; ni manco hi volgué posar son nom y IHnat- ge, creent-lo ab sencera humildat «indigne de que dins l'obra fos escrit» (Pròlech, 30 y a altres endrets). Mes, tenint presents certes manifestacions personals espresses, y interpretant y relacionant amb elles, altres que'n fa d'indirectes y alusives als fets y eveni- ments de la seua vida, ens dona lloch a establir ab la major pro- babihtat, quant no ab plena y categòrica certesa, les següents afirmacions:
a) Que va escriure'l Llibre de Contemplació trobant-se a la quarantena d'anys de la seua edat, fent encara vida familiar o ca- solana, «sotsmès a orde de matrimoni» en companyia de sa mu- ller y'ls seus infants, y havent d'atendre al govern y cura de sos bens temporals, contra'ls seus propòsits y anhels de vida solitària espiritual y contemplativa y deseximent del món.
b) Que la fexuga tasca d'escriure aquesta Art de Contemplació (com l'anomena a vegades, en lloch de Libre) no li deixava Ue- guda ni la llibertat d'esperit o pensament, necessària pera realisar
Notes y Comentaris 369
sos plans ni donar forma definitiva a altres obres que, des de sa conversió, tenia idea de fer.
c) Que pera poder fructuosament dur a cap els seus propòsits de propaganda cristiana a moreria y de conversió d'infeels, havia apresa y exercitava la llengua aràbica, en la qual d'un promte es- crigué'ls seus primers tractats (del Gentil, de Contemplació y algun altre) que al meteix temps o poch després arromançava en vulgar.
Obrim, per això, l'exemplar més primitiu y auténtich que tenim ara per ara (m.s. A) del Llibre de Contemplació, y en son cap. 129, n.° 14, hi llegim: — «Con lo vostre servidor el vostre sotsmés aja entorn .xl. anys, e en tots aquells .xl. anys aja més asaborides les viandes sensuals que les viandes entellectuals; si tant ses, Sènyer, que a vos venga de plaer que vuUats més alongar sa vida, mercè us clama, Sènyer, que vos li fassats aver major plaer e major dousor en los gustaments entellectuals que en los sensuals.»
Ja abans, en el cap. 106, 30, hi havia escrit: — «A vos, Sènyer Deus, fa moltes gràcies e moltes de mercès lo vostre servidor el vostre sotsmés, car gran diferencia veg que ha, enfre les obres que sulia fer en sa joventut e celles que fa ara, a enclinament de sa vellea: (i) car enaxi com adones eren totes mes obres en pec- cats e en companyia de vicis, enaxi ara, Sènyer, he esperansa per gràcia vostra que sien mes obres e mos pensaments e mos desigs com pusca donar glòria e laor de la vostra gloriosa essència divina.»
(i) Les successives etapes dt joventut, mijania d'edat y enclinament de vellea, segons les entenia mestre Ramon, apareixen indicades a un altre passatge del cap. 103, 12: — «Nos veem, Sènyer, que en los ho- mens d aquest món, d entro a .xxv. anys [en el m.s. B .xl. anys] crex e multiplica lur edat e lur natura; mas de .xl. anys a amunt, comensa hom a declinar e a envellir e a tornar lo cors a la terra...» etc. — Y en el cap. 70, 22 y 23, precisava l'època de sa conversió: — «Savi fos, Sè- nyer, vos en lo comensament de vostra nativitat e en lo mijà e en la fi de los dies que vos visqués en est segle; mas jo son estat foll del co- mensament de mos dies dentrò a .xxx. anys passats, que comensà en mi remembrament de la vostra saviea e desig de la vostra laor e mem- bransa de la vostra passió. On, enaxi com lo sol ha major forsa en la mijania del dia, en axí jo son estat foll e menys de saviea, tro a la mijania de ma edat. Mas la vostra saviea es, Sènyer, tan gran, que ellam pot dar aitanta de saviea en lo romanent de ma edat, con si tota ma edat fos estada en bones obres.»
370 IL•LUSTRACIONS Y NoTES
Reprenia'l seu proceir pocli caritatiu, de rich egoista, envers dels pobres malanats, dient (cap. 138, 6): — «Con sesdevé, Senyer, a les vegades, que jo son cavalcant en ma cavalcadura, e son bé sadoU e veg anar denant mi los homens pobres qui son nuus e morts de fam, adones, Senyer, àuria gran raó lo vostre servidor que fos vergonyós con no ha pietat dels pobres, con tan poca part lur fa dels bens que vos li avets comanats.»
Y en el cap. 143, 24: — «Con lo vostre servidor, Senyer, sia obligat e sotsmés a orde de matrimoni, molt es desijós com pogués fúger a les obres e als fets en los quals luxúria m a corrumput e ensutzat; e que fos servu e companyó dels benahuirats religiosos quis fan servus e sotsmeses de virginitat e de castedat, per tal que no sien ensutzats en les legées de luxúria.»
Igual plany y queixa, de trobarse encara fermat al doble jou del matrimoni y de l'administració de sos bens y rendes, tornava afermés avant (cap. 316, 7, 8 y 9); desficiós de veure's «occupat en les necessitats de sa muller e de sos infants e de sos amics...» y abgranalé y viva frisança d'ascetisme esclamava: — «jQuant serà aquell temps gloriós que hom no aura necessitat de nomenar nuUa cosa al cors necessària, per tal que hom pusca nomenar con- tínuament la vostra unitat gloriosa!» Y llavors, ab gran sospir de recansa y amargor, se dolia d'haver d'interrompre o aplaçar massa sovint els solitaris col•loquis y recuUides meditacions que li eren aliment y delit de l'ànima, pera atendre a les exigències casolanes, «enaxi com lo pastor qui estoja son pà en son dobler, per so car no'l pot menjar en lo temps que corre a defendre son bestiar.» Y encara (cap. 315, 29): — «jQuant serà aquell temps, Senyer, que lo vostre servidor serà desempatxat dels bens temporals a posseyr, ni quant serà aquell dia qu'ell hi pusca renunciar!... jBonahuirats son los homens religiosos els ermitans!...» y'n sentia gran enveja de no poder, com ells, estar nit y dia en contemplació y oració.
Enardit d'apostólich zél y frissós de cruent martiri, escrivia (cap. 131, 20 y 21): — ((.Amorós Senyor! Enaxi com home qui fa- mejant se cuita con menuga e fa de grans bocins per la gran fam que sent; en axi, Senyer, tant es gran lo desig quel vostre servidor sent com pusca murir per donar laor de vos, que nit e dia se cuita e sesforsa aytant com pot, com pusca dar acabament a aquest libre de Contemplació. E puxes, com laurà acabat, que vaja
Notes y Comentaris 371
escampar sa sanc e ses làgremes per amor de vos, en la sancta terra en la qual vos escampàs sanc preciosa e làgremes misericor- dioses.— Ah, Senyor ajudahle! Ja tro que aquest libre de Contempla- ció sia acabat, lo vostre servidor el vostre benvolent no porà anar en terra de sarrayns, donar laor del vostre nom gloriós. Car tant son occupat per esta obra quis fa es tracta a honor de vos, que en altres coses no puc entendre. Per que, jo us clam mercè, Sènyer, que vos ajudets al vostre escrivà e al vostre sotsmés, en tal ma- nera que en breu de temps aja esplegada esta obra, per tal que yvasosament pusca anar pendre martiri per la vostra amor, si tant es que a vos placia que ell ne sia digne.»
Sobre l'aprenentatge qu'havia fet y l'estudi, que continuava encara a les hores, de la llengua aràbica, com a medi que li facili- tàs l'execució més fructuosa de sos apostòlichs plans, escrivia (cap. 125, n.^' 20 y 21): — «Con lo vostre servidor el vostre sots- més s'esforsa aytant con pot com pusca entendre lo lenguatge arabic, per tal que pusca entendre lo significat de les paraules, e per tal que per aquelles paraules arabiques pusca significar veritat a aquells qui son en lenguatge arabic, clam vos mercè, Sènyer, que vos me donets gràcia e benedicció, com en breu jo pusca en- tendre e significar per paraules arabiques veritat de vostra sancta passió e de vostra sancta trinitat. — Si jo sabia e entenia la lengua arabica, poc valría, Sènyer, si devoció no avia a significar veritat de la sancta fe romana; per que us clam mercè, Sènyer, pus que vos me avets feta gràcia que jo entén la lengua arabica, que vos me fassets gràcia com jo aja devoció a loar e a beneyr vos en la len- gua arabica, e no sia duptant ni tement de nulla pena quem pusca ésser feta per null home qui sia en lengua arabica ni en altra.»
De la circunstancia d'haver En Lull escrita abans en aràbich la primera redacció (lo qu'ara'n diríem el horrador o minuta) del Contemplador, y haverla ampliada y repastada després en romanç vulgar, tal com se conserva y es arribada fins a nosaltres, en trobam declaració espressa d'ell meteix y testimoni directe, en aquest passatge, a l'acabament del cap. 352: — «Misericordiós Se- nyor! Com lo trobador cove de necessitat que tenga son enteni- ment e son remembrament e son voler als mots e al só e a la canso que vol atrobar; enaxí, Sènyer, tot home qui moralment vulla adorar e contemplar, pot per la art demunt dita costrényer
372 IL•LUSTRACIONS Y NoTES
son enteniment a entendre e son remembrament a membrar e son voler a amar, en aquelles coses en que us vol adorar e contemplar. On, con assò sia enaxí, Sènyer, doncs per so car lo vostre servi- dor per gràcia vostra sia arromansador d aquesta obra darabic en romans; e con la suà memòria e son enteniment e son voler ses- forsen de lür poder a pujar adorar e contemplar lur honrat crea- dor; per assò, Sènyer, lo vostre servidor tresporta e muda en esta translació moltes raons qui no son tan altes en 1 exemplar arabic, a adorar e a contemplar vostres vertuts glorioses, con son celles que lo vostre servidor en loc d aquelles muda, e puja altres raons pus altes e pus acabades, a adorar e contemplar la vostra sancta humana natura e la vostra gloriosa natura divina.»
Corrobora'l fet de la «translació» del Contemplador de llengua aràbica en vulgar, Vexplicii del llibre: — «Acabada e cumplida es aquesta translació del Lihre de Contemplació darabic en romans: la qual translació fo fenida lo primer dia de lany en vulgar, e la compilació darabic fo fenida e termenada en lo sant divenres de Pascha, en lo qual pres mort e passió nostre Senyor Deus Ihu. Xst. fill de la Verge gloriosa nostra dona Sancta Maria. Benedic- ció e glòria, Senyoi Deus, sia donada...» etc. (i)
Altres testimonis trobam, confirmant y corroborant aquests, de la coneixença que l'autor del L. de Contemplació adquiria y arribà a tenir de la llengua aràbica; com, p. ex., el fet d'haver-hi traduída més avant VArt Inventiva, escrita originalment, com tots sos trac- tats, en romanç vulgar; y més que tot y per damunt tot, l'incon- fonible caràcter distintiu de la producció lul•liana, tota impregnada d'una forta sabor à' arabisme o orientalisme, que delata l'influencia y les perllongades lectures dels mistichs, poetes y filòsofs sa- rrahins.
Ajuda a refermar la suposició de que'l Contemplador fou el lli- bre predecessor de tots quants En LuU ne va escriure, la circuns- tancia de no citar-hi apenes, dins ell, cap altra obra com a propria, y veure'l en canvi citat dins textes tan primerenchs com ho foren
(i) Hi ha que recordar, pera l'exacta interpretació d'aquest passatge y altres consemblants, que en aquell temps en que mestre Ramon es- crigué sos llibres, no's computaven els anys per la IsLativitat, sinó per V Encarnació; de manera que així com ara es el i^^ de Janer, llavors era cap d'any el 25 de Març.
Notes y Comentaris 373
VArt datrohar ventat, la Doctrina Pueril, VAmich e Amat y el Blan- quema. Y si bé es ver que hi anomena un «Libre de raons en les tres ligsy> (cap. 11, 28-29), un «de Ques tions e Demandes >i (73, 3, y 188, 24), y al capdavall de tot (366, 18) retreu el «Libre del Gen- til,» aquesta varietat meteixa de títols ab que sembla designar un tractat no més, inclinen a creure que'l tenia sols esboçat o a mitx compilar encara, esperant pera donarli forma definitiva el trobarse descarregat y lliure del «fexuc fex» que'l Contemplador li era, fins al estrem de que «en altres coses no podia entendre,» ni li Uevía escriure cap altre llibre, mentre no'l tengués acabat, (i)
Si es asserció corrent y admesa que'l Bhnquerna fou escrit quant la primera eixida d'En LuU a Montpeller, y abans ja devia haver compost el L. de Amich e Amat; si creym haver establert y posat fora de dubte que la Doctrina Pueril (2) fou anterior a la fundació del monastir de Miramar (1276), y si VArt datrobar veri- tat es pera molts el llibre primari y fonamental d'on deriva tota la construcció sistemàtica de la filosofia luUiana, ja no's requereix res més, pera assentar y concloure la prioritat absoluta del Llibre de Contemplació, o quant menys, sa coexistència amb els llibres que inicialment y més de bon'hora brollaren de la ploma del penident asceta de Randa, en els temps inmediats a sa conversió.
Tals son els càlcols qu'hem fets y'ls precedents y indicis bio- bibliogràfichs qu'hem concordats y tenguts en compte, pera es- tampar a la portada d'aquesta edició del Contemplador, el fet ver- semblant d'haver estat «escrit a Mallorca y transladat d'arabich en romanç vulgar devers l'any 1272.» (3)
Es, finalment, d'observar que'l Llibre de Contemplació fou la base principal, el fonament y l'espurna d'on irradiaren els prime-
(i) Les referències al Contemplador dins la Doctrina "Pueril, pot ja el lector haverles notades en els caps. 87, 11, y 90, 8: (vol. I d'aques- ta edició, Obres Doctrinals), El "Blanquerna hi fa referència en el cap. 105, que serveix d'introductori al <íj4niich e ^niat,T> allà on diu que «Encontinent que Blanquerna se sentia revengut, entrava en oració e en contemplació o ligía en los libres de la divina Scriptura o en lo Libre de Contemplació...» Més breu encara es la cita qu'en conté V^rt datrobar veritat: dist. II, part II, quest. III. (v. ed. magunt.. I, p. 19).
(2) V. el proemi a la nostra edició manual de la Doctrina: Barce- lona, G. GiU, 1906; I vol. S'^.
(3) Qu'es el qui correspon a la quarentena de edat d'En Luli, nat, segons l'opinió més fundada, el 1232,
374 IL•LUSTRACIONS Y NOTES
renchs resplandors d'anomenada gloriosa de l'Illuminat Doctor, des que's començaren a divulgar y a ésser conegudes y admirades les seues obres. Aixi ho consigna'l fidedigne y coetani autor de l'antiga r/í/rt, re comptant que «com lo senyor Rey de Mallorques (Jaume II) hagués oit dir que lo dit Reverent Mestre hagués dic- tats certs libres, tramés per ell que vingués a Montpeller: e com fonch junct allà, lo senyor Rey feu examinar los dits libres a un mestre en Theología frare menor, e signantment les Meditacions que ell havia ordenades per tots los dies de l'any, trenta paràgrafs especials: les quals coses ab gran admiració e reverencia rebé e examinà lo dit frare menor.»
Aquell tribut y homenatge al cor fervent y al preclar enginy de l'home humil «pobre pecador, mesquí, colpable, desconegut de les gents» qui dictava les excelses Meditacions, no s'es inte- rromput may ni esvaneit al través dels sigles. Tots ells han vist, per demunt censures y inculpacions ignares o malvolents, lluir y perdurar el renom del mestre, auriolat d'entusiastes llaors; des de Vadmiració e reverencia ab que va calificar ses primerenques obres el teòlech montpellerí, fins als elogis sencers qu'ha merescut en temps nostre, del princep de la literatura espanyola actual y del illustre prelat qui dignament governa y regeix la Séu vigatana, y en opinió del qual, no coneix En Lull ni sab lo que representa, qui no coneix son Llihre de Contemplació.
*
Molt deficient y escafit havia de semblar a l'erudita critica literària y filològica el comentari il•lustratiu d'aquest tom I^"", si no volia atendre y considerar que derrera ell, si a Deu plau, en ven- dran sis més; sense comptar-hi els dos de Biografia y Bibliografia lul•liana, enclosos dins el plà general d'aquesta edició.
9^
Notes y Comentaris 375
ERRADES A CORREGIR
Veus aqui, indulgent lector, les que ben a desgrat nostro hem observades, repassant els fulls ja estampats:
Pàgina. Linia. Diu: Ha de dir:
|
41 |
9 |
Deu meul |
Deu meu! |
|
68 |
31-32 |
tot es ell |
tot es en ell |
|
96 |
II |
que contemplen |
que contemplem |
|
149 |
nota 2 |
lo qua |
lo qual |
|
160 |
nota 2 |
stultiae |
stultitix |
|
215 |
12 |
ns son |
no son |
|
218 |
27 |
als homes |
als homens |
|
256 |
nota I |
glòria sive paena |
glorix sive pcenx |
|
260 |
16 |
los qual |
los quals |
|
268 |
22 |
del homens |
dels homens |
|
342 |
2 |
desparescuda |
despareguda |
|
347 |
36 |
les seus obres |
les seues obres |
|
360 |
34 |
du text |
du texte |
Ademés d'aqueixes correccions textuals, una revisió minuciosa po- dria titlar encara qualque lapsus ortogràfich: p. ex,, una coma sobrera, a la pag. 102, I. 3; un'altra dislocada (p. 274, 1. 2); la de p. 515, 1. 4, que deuria anar derrera confidentes, més que no després de hene- dictione; algunes falles de numeració correlativa, en els reclams de no- tes y variants, y en les lletres indicadores dels m.ss. y edicions llati- nes (B per P, en la pag. 310, nota i'*).
L'us dels diversos accents, greus y aguts, no's subjecta sempre a ri- gorosa uniformitat. Qualque mot que va amb accent, (p. ex., vijarès) si fos ara, no l'accentuaríem, trobant més etimològich y correcte po- sar vijares.
La major discrepància, respecte a accents, se notarà en certes for- mes verbals com anàssem, voliets, perdonàssets, solvéssets, puniríets, etc, que no es ben segur si tenien tal tònica en el nostre antich parlar, o si's devien assimilar a llurs formes correlatives provençals, pronun- ciant anassèm, volièts, perdonàssets, solvessèts, punirièts, acordement ab la tònica llatina. Ocasió hi haurà de discutir, aclarir bé y resoldre aquest punt, al imprimir de bell nou les Obres rimades.
En tot quant pertoca a puntuació y transcripció textual, apart de lo advertit ara aqui, remetem els lectors a lo qu'indicàrem en el Prò- lech general (vol. I^r) y a lo que hi calrà afegir, en el lli" subsegüent, com a preliminars del Glosari.
TAULA
Pàgines
Proemi • V
Rúbriques dels 366 capítols xxiii
LlBRE I
Comensa lo Pròíech 3
De la 1* DisTiNccio: D alegre.
Cap. 1 . Com hom se deu alegrar per so com Deus
es en ésser 7
Cap. 2. Com hom se deu alegrar per so com es en
ésser 11
Cap. 3. Com hom se deu alegrar del ésser de son
proixme 15
De la 11* DisTiNCCio: De la Infinitat divina.
Cap. 4. Com Deus es infinit en sa essència ... 17
Cap. 5. Com home es fenit 23
De la 111* DisTiNccio: De la Eternitat divina.
Cap. 6. Com Deus es sens comensamenl .... 27
Cap. 7. Com la eternitat divina es sens fi ... 32
De la IV* DisTiNccjo: De Unitat de la essència di- vina. Cap. 8. Com un Deus es en ésser tan solament . . 37
Cap. 9. Com la essència divina es una substància
tan solament 42
CONTEMPLAClÓ-I-aS.
378 Taula
Pàgines
Cap. 1 o. Com lo mon no es creal ni fet si no per
un creador tan solament 45
De la V* DisTiNCcio: De Trinitat.
Cap. 1 1 . Com la substància divina es .iij. persones. 5 1
Cap. 1 2. Com les tres persones son una substància
divina 57
Cap. 13. Com la Trinitat divina es una cosa en essència, jassía so que en Deu sien dites moltes coses 61
De la VI* DisTiNccio: De Poder divinal.
Cap. 1 4. Com Deus es poderós en essència ... 66
Cap. 15. Com lo poder divinal forsa e costreny lo
cors de natura 70
Cap. 1 6. Com Deus ha poder de rcsucitar los morts. 76
Cap. j 7. Com Deus es poderós de dar salvació a
quis vol 0 dampnacio 81
Cap. 18. Com Deus es poderós de fer totes coses,
pus quen aja raó 85
De la VI 1* DisTiNCcio: De la Sciencia divina.
Cap. 1 9. Com Deus es seient en sa essència divina. 92 Cap. 20. Com Deus sab totes coses que son ni qui- nes son 97
Cap. 2 1 . Com Deus sab tot so que fan les creatures. 1 02 Cap. 22. Com Deus sab la quantitat de totes les
coses 1 07
De la Vlll* DisTiNCCio: De Veritat divina.
Cap. 23. Com Deus sia veritat 112
Cap. 24. Com la obra divina es vera . . . . 117 Cap. 25. Com Deus ha volgut que veritat sia car- rera de salvació 122
Cap. 26. Com viure en glòria es vida vera, . . i 26
De la IX'^ DiSTiNCCio: De la Bonea divina.
Cap. 27. Com la essència divina es sobirana bonea. 1 30
Taula 379
pagines
Cap. 28. Cotn Deus es bo en sa obra 1 96
Cap. 29. Com tot lo bé qui es en hom, es vengut de
la divinal bonea 141
COMENSA LO SEGON LlBRE.
De la X* DisTiNCcio: De Creació.
Cap. 30. Com Deus creà les creatures de no re , 146
Cap. 31. Com Deus creà la primera matèria . . 152
Cap. 32. Com Deus ha creat lo firmament ... 1^6
Cap. 33. Com Deus ha creats los elements . . . j6i
Cap. 34. Com Deus ha creats los metals. ... 1 66
Cap. 35. Com Deus ha creats los vegetables . . 170
Cap. 36. Com Deus ha creats los animals ... 1 75
Cap. 37. Com Deus ha creats los àngels. . . . 180
De la XI '^ DisTiNCCio: De la Ordenació divina.
Cap. 38. Com Deus ha ordonat aquest seggle . . 187
Cap. 39. Com Deus ha ordonat lo cors del home . 192
Cap. 40. Com Deus ha ordenada en home la poten- cia vegetable j 97
Cap. 41. Com Deus ha ordonada en home la poten- cia sensitiva 203
Cap. 42. Com Deus ha ordonada en home la poten- cia ymaginativa 209
Cap. 43. Com Deus ha ordonada en home la po- tencia racional 215
Cap. 44. Com Deus ha ordonada en home la poten- cia mutiva 221
Cap. 45. Com Deus ha ordenades dues entencions
en home 227
Cap. 46. Com Deus ha ordonat home enfre dos mo- viments 23^
Cap. 47. Com Deus ha ordonat home enfre volentat
e poder ^3°
38ü Taula
Pàgines
Cap. 48. Com Deus ha ordonat home que pusca eté-
ger ventat e falsetat 243
Cap. 49. Com Deus ha ordonat home, per so com
la posat en eléger bé 0 mal 249
Cap. 50. Com Deus ha ordonat home enfre dos mè- rits, so es, mèrit de glòria e mèrit de pena . . 254
Cap. 51. Com Deus ha ordonat home, per so com li
ha donada franca volentat 259
Cap. 52. Com Deus ha ordonat que tots los bens
esdevenguen delí 266
Cap. 53. Com Deus ha ordonat que negun mal de
culpa no sia vengut d ell 271
Cap. 54. Com fo ordenada la encarnació de nostre
Senyor Jesu Christ ......... 276
Cap. 55. Com nostre Senyor Jesu Christ ordonà
en est mon ta sua passió 282
Cap. 56. Com Deus ordenadament en est seggle amaga e revela la glòria e la pena del altre seggle 288
Cap. 57. Com Deus ha or donada la carrera de
parats 293
Cap. 58. Com Deus ha ordonat lo dia del judici . 299
Cap. 59. Com Deus ha ordonat lautre seggle . . 304
IL•LUSTRACIONS Y NoTES.
I. Moscres de Traduccions 313
II. Textes originals manuscrits 340
III. Les dues Edicions llatines 359
IV. Notes y Comentaris 368
Errades y correccions 375
Pt
^ Començat a estampar aquest tom primer det tíihre lullià de Contemplació a la derrería d'antany passat, j^o6, a cà'ls impressors Jlmen- gual y Muntaner, de ta Ciutat de Mallorca, y retardat per causes fortuïtes, roman llest ara a la fi de primave- ra d'enguany j ^08.
fiiND/n:c
— ^.MAV2 31967
6 765
L8 1906 V.2
Lull, Ramon
Obres de Ramon Lull
/
PLEASE DO NOT REMOVE CARDS OR SLIPS FROM THIS POCKET
UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY