Skip to main content

Full text of "Boletín de dialectología española (continuación del B. D. C.)"

See other formats 


i 


mmMm 

ailillllf 

.'/,)'«-r,:7'.v!V;:;;,.j{'."j-.,:i;-í.¡h.S 

íiliiiiiii 


^mmm 


lltiiÉli 

i||i|ÍÍ|ii 

ipil 


^- 


/^.  \ 


BUTLLETI 


DE 


dialectología  catalana 


PUBLICAT   PER    LES    OFICINES   DEL 

DICCrONARI   GENERAL 
DE  LA  LLENGUA  CATALANA 


XI 


BARCELONA 

INSTITUT    D'ESTUDIS    CATALANS 
PALAU    DE    LA    DIPUTACIÓ 

MCMXXIII  / 


PC 


/I! 


INDEX 

Págs. 

W.  Meyer-Lübke,   Els  noms  de  lloc  en  el  domini  de  la 

diócesi  d'Urgell i 

—  Der  dual  im  Katalanischen  und  Spanischen  .....  123 
A.  Griera,  Els  noms  deis  peixos 33 

—  El  jou,  Tarada  i  el  Uaurar 80 

—  El  boc  de  Biterna 102 

Hugo  Schuchart  an  A.  Griera 109 

L.  Spitzer,  Etimologies  catalanes 119 

—  A  propósit  d'un  Ilibre  recent  de  V.  García  de  Diego.  .     .  128 
Bibliografía 104,  137 

Paul     Schuermeier,    Einige   Bezeichnugen    für    den    Begriff 

Hóhle  in  den  romanischen  Alpendialekten 104 

Fritz   Krüger,  Butlletí  de  Dialectología  Catalana.   (Zeitschrift 

für  romanische  Phüologie,  xli,  711-723) 105 

P.  RoKSETH,  La  Diphtongaison  en   Catalán.    (Romanía,  xlvii, 

532-46) 105 

Marguerite  Zweifel,   Untersuchung  über  die  Bedeutungsent- 

wicklung  von  Langobardus-Lombardus  mit  besonderer  Berück- 

síchtigung  franzósíscher  Verháltnisse 107 

Manual  per    a  recerques    d' etnografía   de     Catalunya.    (Arxíu 

d' Etnografía  í  Folklore  de  Catalunya,  mcmxxii,  94  pp.).  .  .  108 
C.  Jaberg  e  G.  Jud,  Un  Atlante  linguisfico-etnografico  svizzero 

italiano 137 

AuGusTE  LoNGNON,  Lcs  noms  de  lieu  de  la  France,  leur  origine, 

leur  signification,  leurs  transformations 138 

Arnold  Steiger,   Contribución  al  estudio  del  Vocabulario  del 

Corbacho 139 

JoAQuiM  García  GiRONA,  Foca6w/íW'¿  íZe/ Maesír ai 140 

J.  Jud,  Zur  Geschichte  der  bündnerromanischen.  Kirchensprache.       141 

Boletín  de  la  Sociedad  Castellonense  de  Cultura 141 

PoMPEU  Fabra,  Converses  filológíques 143 

Glossaire  des  patois  de  la  Suisse  romande 147 

Crónica 15^! 


Impremía  de  la  Casa  Provincial  de  Caritat  :  Montalegre,  5  :  Barcelona 


Els  noms  de  lloc  en  el  domini  de  la  diócesi  d'Urgell 


Uacte  de  consagrado  i  dotado  de  la  catedral  d'Urgell  de  l'any 
8ig  o  Ssg,  per  P.  Pujol,  publicat  en  el  vol.  2,  ps.  92-115,  de  la 
collecció  Estudis  Románics,  és  de  capital  importancia  per  a  Tin- 
vestigador  de  noms  de  lloc,  puix  conté  en  poc  espai  un  material 
riquíssim,  molt  sovint  de  pobles  encara  existents,  en  una  forma 
tan  antiga  que  el  reconeixement  d'aquests  noms  de  lloc  és  tasca 
essencialment  mes  fácil  i  segura  que  la  que  suposen  aquells  noms  la 
forma  antiga  deis  quals  manca. 

Tot  seguit  entraré  en  Texposició  del  tema;  pero  he  de  fer  notar 
que,  amb  tot  i  procurar  resoldre  aquesta  interessant  qüestió  filo- 
lógica tant  com  em  sigui  possible,  prou  quedaran  una  munió  d'enig- 
mes  la  interpretado  deis  quals  altres  hauran  d'empendre.  De  la 
naturalesa  de  la  qüestió  depén  que  en  part  siguin  potser  irresolubles. 

Des  del  punt  d'obir  historie  podem  distingir  entre  noms  de 
lloc  pre-romans,  romans,  gótics  i  románics.  Els  noms  arabios  no 
s'estenen  gaire  cap  al  nord.  No  és  molt  fácil,  naturalment,  deter- 
minar la  frontera  entre  els  romans  i  els  románics.  Quan  un  nom 
propi,  fonament  del  nom  de  lloc,  procedeix  de  l'época  romana,  la 
cosa  és  clara;  pero  ens  trobem  amb  dificultats  ja  entre  els  noms 
cristians.  Majors  dificultats  sorgeixen  amb  els  apeUatius  que  fins 
avui  han  estat  usats  o  bé  ho  foren  en  época  románica  mes  antiga. 
Des  del  punt  de  vista  lingüístic  no  es  pot  resoldre  si  el  nom  de  lloc 
fou  usat  ja  en  Tépoca  llatina,  90  és,  no  és  pot  dir  si  pertany  a  l'época 
de  les  fundacions  romanes  o  bé  a  una  altra  época  mes  tardana. 
Per  aixó  és  precís  encadenar  aquest  material,  des  del  punt  de  vista 
historie,  amb  altre  d 'altres  territoris;  per  exemple  :  Toponomástica 
delle  valli  del  Serchio  e  della  Lima,  de  Pieri  (AGlIt,  Supp.  5);  Bei- 
tráge  zur  Ortsnamenkunde  Tirols,  de  Scheneller;  Étude  sur  l'origine 

But.  de  Dialec.  I 


2  W.    MEYER-LÜBKE 

des  noms  de  lieux  habites  du  Maine,  de  Beszard,  per  anomenar-ne 
tres  solament  entre  els  possibles. 

Com  que  totes  les  investigacions  teñen  per  últim  fi  la  historia 
de  la  colonització,  atenint-nos-hi  dividirem  el  nostre  treball,  i  així 
resultará  mes  fácil  :  i.  Edificado,  plantado  o  cultiu  i  explotado 
del  terreny.  2.  Noms  de  plantes.  3.  Estructura  del  terreny.  4.  Va- 
ria, comprenent  en  aquesta  divisió  els  noms  que  no  es  poden  incloure 
en  les  anteriors.  5.  La  llista  deis  noms  la  segura  explicació  deis 
quals  no  podem  donar. 


I.     NOMS     PRE-ROMANS 

Abans  que  els  romans  s'establissin  al  territori  d'Urgell,  els 
precediren  els  bases  (els  quals,  jo,  com  molts  altres,  cree  ibers) 
i  els  celtes.  La  determinado,  pero,  deis  noms  originaris  d'aquests 
pobles  no  s'ha  de  fer  buscant-los  en  un  diccionari  base  o  celta  i 
traduint-los,  sino,  principalment,  reunint  tipus,  d'una  manera  es- 
pecial sufixos,  que  es  repeteixin  moltes  vegades,  els  quals  son,  potser, 
ja  transmesos  des  de  l'antigor.  Si  és  possible  o  no  una  tradúcelo,  és 
qüestió  secundaria.^ 

I.    NOMS    IBERIOS 
'-ABIS   COmp.   SJÍTABIS 


Ordinavi  (19)  Ordino 
Kanülave  (21)  Canillo 
Alend(av)e  (260)  Alendo^ 


Altrament 


Bexahe  (134)  Beixec 

sembla  ésser  diferent,  si  la  forma  actual  no  és  una  modificado  de 
*Beixo  amb  el  sufix,  que  apareix,  per  exemple,  en  Villec, 

1.  L'abrev.  CB  correspon  al  Capbreu  del  Cartulari;  xii  a  la  copia  del 
segle  xii;  NC  al  Nomenclátor  de  les  cintats,  viles  i  pobles  de  Catalunya,  Bar- 
celona,  1 91 8. 

2.  Segons  el  NC,   Pujol  escñu  equivocadament  Alendó. 


I 


ELS   NOMS   DE   LLOC   EN   EL  DOMINI   DE   LA   DIÓCESI   d'uRGELL 


-BITE 

Karchohite     (24)  Carcolse 
Olorbite       (155)   Olopte 
Kanavita       (98)  K anuida 

L'evolució  fonética  deis  dos  noms  darrers  no  és  molt  clara. 
Amb  Carcolse  es  pot  comparar  colze  de  cuhitu;  pero  aquest  colze 
és  encara  un  enigma.  En  Olopte  es  tracta  que  o  bé  després  de  r 
la  h  fou  pronunciada  intensament,  i  després  la  sonora  forta  esde- 
vingué  sorda,  o  bé,  en  emmudir  la  r,  els  dos  fonemes  sonors  esde- 
vingueren  sords  forts  :  comp.  retre  (reddere),  anater  (tnaddere),  atu- 
rat  (obduratus) ,  dissahte  pron.  -apie  (sahhatus)  :  d'altra  part,  el  base 
adarburu  dona  adapuru  'cim  de  Tarbre',  pero  amb  fonament  es  podria 
pensar  en  un  desenrotUament  fonétic  base.  No  obstant,  és  molt  dub- 
tós  que  cap  al  segle  xii,  que  és  quan  es  pronunciava  Olorbde,  la  cen- 
trada fos  basca. 

'-MITE 

Baiamite  (172)  Baiande 

Amb  el  canvi  freqüent  de  2>  i  m  en  el  base,  és  possible  que 
Baiamite  procedeixi  mitjangant  una  dissimilació  de  Baiavide,  pero 
aquesta  explicado  no  és  necessária,  puix  que  existeixen  altres  noms 
pre-romans  en  -mite. 

'-ITA 

Tavarcita     (58)  Tavarzda,  xii,  avui  falta 
Curtizda    (123)  Curtiuda 

La  diferent  manera  d'escriure  els  dos  noms  en  Toriginal,  pero 
no  en  la  copia  posterior,  no  deixa  de  teñir  importancia,  per  tal  com 
ens  ensenya  que  hem  de  comptar  amb  certa  manera  de  llatinització 
de  les  escriptures. 

'-EGIA 

Luchaire  (Étude  sur  les  idiomes  pyrénéens  de  la  región  fran- 
gaise,  p.  152)  cita  Eyheregui  'lieu  du  moulin',  Biscarreguy  'lieu  de 
la  colline',  Oyereguy  *lieu  du  bois',  cf.  Sauregui  i  Yauregia  'nom 


4  W.    MEYER-LÜBKE 

d'une  foule  de  localités  frangaises'  pour  Yaune-gia}  'lieu  ou  reside 
le  maitre,  cháteau'.    Comp. 

Evegi  (164)  Envey 
Exenegia  (162)  Saneja 
Olcegia     (179)  Osseja 

Es  pot  creure,  amb  certesa,  que  aquests  mots  ressonaren  tan 
aviat  en  la  boca  románica,  que  Uur  -gya  fou  transformat  com  el 
Uatí  gya,  dya.  Seria  possible  també  que  la  segona  part  fos  gui 
(comp.  Luchaire,  loe.  cit.,  171),  en  el  qual  cas  també  hauríem  d'afe- 
gir-hi 

Anaugia  (178)  Nahuja 
Bar  guia  (136)  Barguja 

La  forma  actual  del  primer  nom  ha  perdut  la  seva  a,  perqué 
ha  estat  presa  per  una  preposició,  com  moltes  vegades  passa  amb 
els  noms  de  lloc  (comp.  Einf.,  265).  Demés,  mostra  que  au  no  és 
diftong,  sino  que  a  i  u  son  separats  :  anaugia. 


-RR- 

Andorra  (16)  comp.  Schuchardt  Bull.  8,  77. 

Biterris  (197)  Badés,  comp.  Baeterris  Beziers. 

Ezerre  (176)  Err 

Stirri  (282)  Esterri  d'Aneti 

Eterrito  (xii)   Ezerred,  avui  desaparegut. 

Hasnur  (11)  Asnurri,    comp.    Calagurris,   Seurri  i    altres    (Hüb 

ner,  MLI,  cu). 

-LL- 

Archavelle        (7)  Arcavell 

Argolelle        (13)  Argolell 

Nonsuuelle  (139)  Ansovell 

Sollanello       (50)  Solandl 

Evella  (190)   Ovella 

Adralle  (40)  Adrall,  comp.  Adragigno  (32). 

I.     Segurament  error  d'impremta  per  Jann-eguia. 


ELS   NOMS   DE   LLOC   EN    EL   DOMINI    DE   LA    DIÓCESI    d'uRGELL  5 

Mosollo        (i88)  Mosoll 
Esfolle  (186)  Estoll 

Que  no  es  tracta  del  llatí  -ellus,  no  solament  es  desprén  de  no 
ésser  llatina  cap  arrel,  sino  també  de  la  final  -e  deis  primers  exemples. 

'-AR 

Ar ánsar  (143)  comp.  base  arantza  'punxa',  llatí  spinetum. 
Garexar   (157)  Greixa 
Munciar  (142)  Mussa 

*-AL 

Arce  gal  (138)  Arseguel 
Cosal      (213)  Cosol 

Amb  sufix  tónic 

Ellar       (152)  Ellar 
Stavar    (173)  Estavá 
Salte  gal  (189)  Salte  gal 
Isavals    (163)  Iravals 


-IL 

Isil         (280)  7st7 
Taravil  (183)  Travil 

Comp.  Taravalde,  CB.  Taravall  (xii);  Taravallo  avui  falta. 

-ICE 

És  un  sufix  base  per  a  la  formació  de  noms  de  lloc  assenyalat 
per  Azkue,  1446. 

Ciuici      (10)  Civis 
Stamariz  (22)  Estamariu 

Civis  ens  sorprén  :  hom  espera  Civiu,    Al   partit  judicial  de 
Cervera  hi  ha  un  Civit  que  sembla  ésser  idéntic. 


6  W,   MEYER-LUBKE 

-EN,  comp.  el  dat.  Aldeni  (inscrip.  pirenenca) 

Berhen     (56)  Berén 

Baten  (259)  Baén 

Odden  (99)   Odén 

Orden  (150) 

Tuxen  (73)  Tuixen 

-ES,  comp.  iber.  M entesa,  Otohesa 

Merles      (243)  Marlés 
Acótense   (m)  Altes 

Si  -es  fos  un  sufix  base  viu,  es  podría  pensar  en  una  derivado 
del  base  merla  'marga',  el  qual  deriva  del  gal.  margila. 

-OA 

Assoa  (39)  Arfa 

La  /  significa  que  de  bell  antuvi  oa  s'ha  canviat  en  ua,  i  després 
ua  en  va,  fa.  Malauradament,  en  cátala  falten  les  poques  pá- 
ranles que  en  les  altres  llengües  testifiquen  el  desenrotllament  de 
u  +  voe.,  o  bé  segueixen  un  altre  camí  que  no  es  pot  explicar  :  per 
exemple,  gener.  És  possible  que  Assoa  s'hagi  de  llegir  com  Assua, 
puix  que  així  ho  escriu  el  CB,  i  en  tal  cas  es  tracta  d'un  sufix  que 
en  la  toponimia  ibérica  es  troba  molt  sqvint. 

-ui 

Berenuy      (254)  Beranuy 
Somponuy   (255) 

Aquest  sufix  base,  també  molt  usat  a  Catalunya,  ha  estat 
estudiat,  quant  a  la  seva  extensió  en  la  toponimia,  per  Menéndez 
Pidal  ÍRFE,  5). 

De  les  páranles  isolades  cal  remarcar 

Valle  hando  (109)  Validan 

Amb  tot,  el  final  -o  hem  de  veure'l  en  ando,  base  andi  'gran', 
i  potser 


ELS   NOMS   DE   LLOC   EN   EL   DOMINI   DE   LA   DIÓCESI   d'uRGELL  7 

Burg    (262)  Burc 
Biirgi  (283)  Burgo 

si  deriva  del  base.  Avui  trobem  a  Navarra  un  Burgui  i  un  Bur- 
guete,  i  aixó  podría  determinar-nos  a  atribuir-los  aquesta  proce- 
dencia basca.  Azkue  registra  hurgi  'ladierna',  pero  jo  no  he  trobat 
mai  aquest  mot  en  la  toponomástica.  Hom  podria  preguntar-se 
quin  paper  representa  el  lladern  en  la  flora  de  la  regió. 

Una  altra  explicado  pot  donar-nos  la  identificació  del  nom 
de  lloc  Burc  amb  Tantic  horc  'poblé,  llogarret',  comp.  cast.  Burgos. 
Pero  si  Burc,  Burgo  fossin  d 'origen  llatí  darien  per  resultat,  en  la 
grafia  del  nostre  text.  Burgo,  Demés,  deis  noms  de  lloc  continguts 
en  el  document  i  acabats  en  consonant  o  en  -i,  cap  porta  origen  de  la 
Uengua  Uatina. 

Jausa  (72)  Josa 

del  base  jausi  *caure',  semblant  a  Vessant,  vertent'. 

Hur  (165)  Ur 
Aquest  mot  significant  aigua  s'estén  a  molts  derivats. 


2.   NOMS  CELTES 

-Avo  (comp.  Holder,  Altkeltischer  Sprachschatz,  i,  316;  Zeuss 
Ebell,  Grammática  céltica,  783). 

Anab-iensis  (275)  Aneu,  comp.  Anavos,  nom  propi,  CIL,  2,  1690. 

Haravo  (268)  Areu,  comp.  Araus,  nom  propi,  CIL,  2,  502  (Mé- 
rida),  Aravo,  1017  (Badajoz)  i  la  civitas  Aravorum,^  avui  Deveza, 
prop  de  Marialva. 

¿És  que  pot  ser  també  Buseu,  Useu,  Enseu  i  Arreu,  que  es  troben 
situats  al  partit  judicial  de  Sort,  on  trobem  aquells  dos  noms  de 
lloc,  pertanyen  a  aquesta  categoría?  La  comparado  á'Useu  amb 
Userca,  nom  de  lloc  llemosí,  i  amb  Usura,  nom  de  riu  a  Mayenne, 
per  ara  no  ens  aclareix  res. 

Demés,  Salou  (Girona,  Tarragona),  comp.  Salavus  vicus  en  la 
Civitas  Pictaviorum-  (Holder,  2,  1305). 

I.    Holder,  i,  180,  escriu  Arávi,  pero  sense  fonament. 


8  W.    MEYER-LÜBKE 

-ASSE  (comp.  Holder,  i,  247;  Zeuss-Ebel,  787). 

Alasso  (30)  Alas,  comp.  Alassenses  a  Salatia  Plinius,  5,  147. 

Turbiassi  (211)  Turbians,  millor  Turbias  (NC). 

Sagasse  (241)  Sagas. 

Així  mateix,  Annalssejs  (148)  Ands. 

Salas  recorda  el  nom  de  poblé  Salassos.  És  precís,  pero,  anar 
amb  compte,  puix  -as  pot  ésser  el  pl.  de  -an,  Comp.  Llussá,  Lucianus 
i  Llussás,  Lucianos. 

osso  (Holder,  2,  887) 

Ovosse     (14)  Aos 
Alos      (281)  Alós 

URCI 

Lodurci  (94)  Lladurs 
Comp.  gal.   Cadurcus,  Maturcus  com  a  noms  de  persona. 

Finalment  tractem  deis  sufixos  en  -n  :  -ano,  -ino,  ~one.  Tots 
tres  es  troben  en  diferents  llengües;  Túltim,  sobretot,  és  molt  estés, 
tant  que,  en  molts  casos,  és  difícil  determinar  el  veritable  origen. 
Es  for^a  necessari  un  estudi  deis  temes,  la  qual  cosa  és  impos- 
sible  amb  els  pocs  exemples  del  Cartulari  d'Urgell. 

Brocano  (207)  Broca 

Nevano  (200)  Nava 

Holoanne  (238)   Olvan 

Tauascani  (265)  Tavascan 

Angustrina  (166)  Angostrina 

Pardinas  (204)  Pardines 
Sardinia  (5)  Sardina 

Que  1  últim  no  té  res  que  veure  amb  Tilla  de  Sardenya,  sino 
que  está  mal  escrit,  es  veu  prou  ciar  amb  la  forma  moderna,  la  qual 
també  es  troba  en  el  xii. 

Alaone  (288)  Alaó 

Alione  (175)  Lio 

Nargone  (117)  Nargó 

Lothone  (28)  Lleta 


ELS   NOMS   DE   LT-OC   EN    EL   DOMINI   DK    LA   DIÓCESI    d'uRGELL  9 

Comp.  LottOy  Lotlus  i  les  formes  derivades  amb  sufix  Uatí  :  Lot- 
ticius,  Lotteiiis  (Holder,  2,  290). 

Addlone      (169)  Adelló 
Tollonensis  (130)  Telló 

Un  nom  de  persona  Tulo,  CIL,  2,  2759,  de  Segóvia,  es  distin- 
geix  per  la  I  única;  franc.  Toulon,  es  deia  abans  Tello,  molt  mes 
semblant  a  la  forma  moderna  del  nom  cátala  que  a  l'antiga. 

Tyrone  (64),  comp.  Tirón  im  Eure  et  Loire. 

Bochona        (63) 
Celsona         (91)  Solsona 
Madrona     (112)  Madrona 
Targasona  (167)  Targasona 

Aquests  noms  en  -ona  poden  fonamentar-se  en  -one,  com  Bar- 
celona, Badalona  de  Betulone  i  altres  ho  demostren.  Hi  ha  diferents 
raons  per  a  -ona  en  Uoc  de  -on,  que  també  es  troba,  com  pot  veure's, 
en  la  llista  anterior.  Barcelona  podria  ésser  molt  bé  un  acusatiu 
grec.  Mes  al  sud,  en  la  zona  d'influéncia  arábiga,  ens  trobem  moltes 
vegades  que  Ve  Uatina  ha  estat  suplantada  per  -a.  Comp.  Carta- 
gena de  Cartagine,  on,  així  mateix,  la  g  i  l'accentuació  de  la 
penúltima  síllaba  han  d'atribuir-se  ais  alarbs.  D'altra  banda,  -ona 
pot  ésser  antiga  terminado,  i  si  algún  nom  de  lloc  en  -añone  está 
en  relació  amb  un  altre  en  -ona,  pot  tractar-se  d'una  assimilació.^ 

Quant  ais  apellatius  hem  de  considerar 

Bariense  (137)  en  el  CB,  avui  Bar. 

J.  Brüch,  en  Worter  und  Sachen  (7,  164),  ha  tractat  deis  noms 
de  lloc  francesos  Bar,  i  ha  demostrat  que  es  deriven  del  gállic  Barros. 
També  ha  comprovat  que  tots  están  situats  al  cim  o  a  la  davallada 
d'una  muntanya.  En  conseqüéncia,  corresponent  deis  mots  kymr  bar 
'top  summit'  i  bretó  barr  'cime,  sommet',  seria  el  mot  gál-lic  barros, 
és  a  dir,  'cim,  punta'. 

I.  Tal  assimilació,  sens  dubte,  fácilment  es  troba  en  el  parlar  deis  es- 
trangers,  com  ho  indica  el  mot  Granada,  tantes  vegades  usat  pels  alemanys 
en  lloc  de  Granada.  Jo,  de  totes  maneres,  no  cree  que  solament  es  degui 
al  carácter  alemany  d'accentuació  inicial,  puix  es  diu  Madrid  i  no  Madrid, 
sino  a  associació  amb  Málaga. 

But.  de  Dialec.  2 


lo  W.    MEYER-LUBKE 


Keros  albos  (202)  Queralps 
Keruhio         (224)  Queruhis 

La  segona  part  deis  dos  noms  és  prou  clara  :  solament  que 
puix  que  Tadjectiu  ruhi,  llat.  rubeus,  ja  no  subsisteix,  rubi  ha  estat 
canviat  peí  mes  ciar  rubí  'robí'.  La  primera  part  ens  condueix 
a  un  Canum  que  ha  parat  en  Quer  (Girona,  Guadalajara),  Dos- 
qiiers  (Girona),  Quero  (Toledo),  Querol,  Queralt  (Tarragona),  Quer- 
foradat  (Lleyda),  Queros  (Girona).  La  significació  d'aquest  Quer 
pro  va  que  no  té  res  que  veure  amb  carius  'podridura'  (REW,  1697). 
Jud  ha  cridat  l'atenció  sobre  l'estf ranees  eiró,  eirá,  sudoestf ranees  tsiró 
*munt  de  pedrés',  els  quals  es  fonamenten  en  un  cariu  amb  significa- 
ció de  pedra  (AStNS,  ps.  129,  234).  Comp.,  així  mateix,  tsiró,  tsira 
'tas  de  fumier'  (ALF,  1258).  Aquí  s'hauria  de  tractar,  dones, 
d'un  mot  pre-románic  del  qual  ens  manca  el  mitjá  que  pogués  in- 
duir-nos  a  classificar-lo  com  a  celta,  i  per  al  qual  res  no  ens  ofereix 
tampoc  l'antiga  toponomástica.  Un  Cariolon  que  el  geógraf  de 
Revena  sitúa  a  Franca,  avui  Queirols  (Ardéche)  i  el  Cariacum, 
del  qual  tants  exemples  ens  dona  Holder  (i,  786),  podrien  derivar-se 
de  Carium;  pero  també  existeix  el  gentilici  Carius  (W.  Schulze, 
Zur  geschichte  der  lat.  ein.  Ñamen,  114,  i).  Per  rao  de  completar, 
pero,  la  nostía  exposició,  farem  esment  del  nom  de  poblé  Quariates 
(Dauphiné),  avui  Queiras.  Alguns  volen  que  aquest  nom  sigui  ligur, 
pero  en  aquest  cas  és  necessari  notar  que  justament  cap  d'aquests 
noms  es  troba  inclós  dins  de  Tarea  que  per  ais  ligurs  assenyala 
Schulten  en  la  seva  obra  sobre  Numáncia. 


II.     FUNDACIONS     ROMANES 

Quan  es  tracta  de  fundacions  llatines  que  no  son  romániques, 
els  noms  corresponents,  o  bé  es  refereixen  a  ocupacions  militars, 
o  bé  a  colonitzacions  sota  el  domini  roma.    El  primer  cas  apareix  en 

Castellione  (41)  Castillo 

Noms  semblants  es  troben  en  tota  l'extensió  del  territori  roma 
(exceptuada  solament  Romanía)  :  ital.  Castiglione,  franc.  Chátillon, 
cast.  Castejón;  encara  que  un  Castellio  des  del  temps  llatí  no  ens 
ha  estat  literáriament  transmés.     Hem  d'atribuir-lo,  per  tant,   a 


1 


ELS    NOMS    DE    LLOC    EN    EL   DOMINI    DE    LA    DIÓCESI    d'URGELL  II 

una  páranla  o  expressió  propia  deis  soldats  romans.  Com  a  apel- 
latiu  tampoc  és  coneguda  la  paraula  en  el  románic.  D'altra  banda, 
pero,  el  nombre  deis  Castellio  és  extraordinari  :  sois  en  el  NC  en 
trobem  sis,  i  a  aquests  hem  d'afegir,  almenys,  onze  Castejón  a  la 
resta  d'Espanya,  de  tal  manera  que  hom  podria  preguntar-se  si 
aquest  nom  ha  estat  emprat  posteriorment  per  denominar  la  fun- 
dació  de  noves  fortaleses.  Per  a  saber-ho,  les  investigacions  haurien 
de  comencar  primerament  per  determinar  Tedat  de  cada  lloc,  la 
seva  situado  relacionada  amb  les  vies  de  comunicació  romanes,  i 
tota  classe  de  senyals  que  indiquessin  la  dominado  romana.  Si, 
practicades  aqüestes  recerques,  es  demostrés  que  la  major  part  deis 
Castellio  és  d'origen  roma,  sense  cap  dificultat  hom  podria  estendre 
la  conclusió  fins  a  la  resta. 

No  és  cap  nom  roma,  sino  una  llatinització  culta  del  mot  'CastelF: 

Castra  Adelasindo  (231)  Castell  d'Areny 

Ara  escau  fer  esment  de  les  formacions  en  -anum,  les  quals 
s'afegiren  ais  noms  gentilicis  llatins  en  -tus  i  significaven,  primera- 
ment, un  mas,  el  propietari  del  qual  era  dependent  d'aquell  que  li 
dona  el  nom  que  avui  porta.  El  primer  que  s'ocupá  d'aquesta 
qüestió  fou  G.  Flecchia,  Di  alcune  forme  de  nonti  locali  dell'Italia 
superior e,  1871;  Nomi  locali  del  Napolitano  derivati  da  gentilizi  italici,^ 
i  la  idea  ha  estat  desenrotllada  posteriorment,  a  Franga  abans 
que  enlloc  mes,  per  a  citar  solament  els  treballs  resumidors  per 
Arbois  de  Jubainville,  Recherches  sur  la  propriété  fonciére  et  les 
noms  de  lieu  de  la  France,  1890,  i  per  P.  Skok,  Die  mit  den  Suffixen 
-ACUM,  -ANUM,  -ASCUM  und  -uscuM  geUldeten  südfranzosischen  Orts- 
namen. 

Jo  afegeixo  amb  una  F  els  paraHels  italians,  i  amb  una  5  els 
francesos,  ais  noms  catalans;  deis  francesos,  demés,  ajunto  el  nú- 
mero de  la  llista  de  Skok. 

Aniano^       {48)  á'Annius,  Agnano   (F),  Aignan  (Sk,   18). 
Avizano      (170)  AviTius,  Avia;  Visan  (Sk,  43). 
Bagazano  (209)  Bagá 

1.  Atti  delta  Reale  Academia  delle  Scienze  di  Torino,   10. 

2.  Encara  que  Pujol  el  compara  amb  el  modem  Nyus,  si  bé  interro- 
gativament,  cal  fer  notar  que  els  dos  noms  no  teñen  cap  relació. 


12  W.    MEYER-LUBKE 

Un  nom  curios,  la  correspondencia  del  qual  no  puc  trobar  ni 
en  Uatí  ni  en  cap  deis  noms  de  Uoc  de  les  llengües  romaniques. 

Frontiniano    (223)  Frontiniüs,   Fronianyá,   Frontignan  (Sk,  139). 
Fustiniano      (263)  Fustinius,  Fustanyá,  Fustagnano  (F),  compari's 

Fustignac  (Sk,  141). 
Helinniano      (100)  Alinyd 

Encara  no  hem  trobat  aquí,  tampoc,  el  tipus  llatí  ni  els  paral- 
lels  románics. 

Horsianensis  (xii)  Ursius,   Ursian,   Orsano  {¥),   Orsain  (Sk,  333). 
Kálpiciniano      (3)  Calvinyá 

Aquesta  forma  és  una  error  de  copista  en  Uoc  de  Calvicinianum» 
Calvicinius,  Calvicinianum  villa  (Sk,  25). 

Kexanos      (185)   Cassius,   Caixans,   Casciano   (F),   Cassan,    Chais- 

san  (Sk,  75). 
Monteliano  (130)  Montelld 

procedent,  per  dissimilació,  de  Montiniano,  Montiniüs,  Montignan 
(Sk,  205). 

Neriniano  (132)  Nerinius  (CB)  Nerellan 

Un  Nerinius  no  es  troba  en  cap  document  llatí,  sino  Nerius 
i  Neronius.  És  possible  que  algún  Neronyá  es  mudes  en  Nerinyá 
per  la  influencia  del  ny;  pero  és  possible  també  que  ja  en  época  lia- 
tina  existís  un  Nerinius.  Comp,  Afrenius  :  Afronius,  Albinius : 
Albonius,  Antinius  :  Antonius,  Caprinius  :  Capronius,  i  molts  d'altres 
citats  per  W.  Schultze  (Zur  Geschichte  der  lateinischen  Eigennamen, 
177  ss.  i  439).  Tots  aquests  noms  son  d'origen  etrusc,  i  la  doble 
formació  troba  la  seva  explicado  en  l'etrusc.  Nerius  és,  així  mateix, 
un  nom  etrusc  (Schulze,  363);  per  tant,  será  millor  aplicar-li  la  segona 
de  les  dues  explicacions. 

Organiano  (110)  Organyá 

Un  genitiu  Organi  es  troba  dues  vegades  en  inscripcions  a 
Nápols  i  a  Ginebra  (Schulze,  365;  Holder,  2,  874). 

Prullianus  (147)  Prullans 
Els  noms  de  Uoc  francesos  derivats  de  Prulliacum  o  Prulianum 


ELS    NOMS   DE    LLOC    EN    EL   DOMINI    DE   LA   DIÓCESI    D'URGELL  1 3 

els  registren  Skok  (258)  i  Holder  (2,  1047-1050).  De  Prulius  o 
Prolius,  pero,  no  en  trobem  cap  indici  en  la  tradició  Uatina.  Sovint, 
no  gens  menys,  com  fa  notar  Skok,  hom  pot  trobar  Proculus,  i  així 
mateix  Proclianus.  D'aquí  podem  deduir  fonamentadament  un 
Proclius  del  qual  derivin  les  formes  romanes. 

Currizano  (5)  corred 

Mes  rarament  hom  troba  les  formes  femenines  a  les  quals  hom 
pot  sobreentendre  villa. 

Corneliana  (71)  Cornelius,  Cornellana,  Corneillan    (Skok,  96) 
També  és  roma 

Meranicos  (153)  Meranges 

Al  sud  de  Franga  es  troben  molt  sovint  les  formacions  en  -anicus, 
avui  en  llur  majoria  -argües  (comp.  D'Arbois  de  Jubainville,  loe.  cif, 
570  ss.).  Allí  trobem  també  (p.  575)  Meyr argües,  que  correspon 
perfectament  a  Marangues,  i  és  una  derivació  de  Márius. 


III.     NOMS     VISIGÓTICS 

Gardillane  (229)  Gardillans 

La  moderna  forma  havia  d'ésser  la  mes  correcta,  puix  es  tracta 
d'un  genitiu  llatí  :  villa  Gardilanis.  Els  noms  propis  de  Tantic 
portugués  acabats  amb  el  sufix  gótic  de  diminutiu  -Ha,  vaig  agrupar- 
los ja  en  Romanische  Namenstudien  (i,  88;  2,  29);  i  els  noms  de  Uoc 
corresponents  a  Portugal,  Azevedo,  RL,  6,  48.  Ni  en  un  lloc  ni 
en  altre  no  es  troba  cap  Gardila,  ni  cap  nom  comen^at  en  Gard. 
Pero  ens  ha  estat  conservat  un  vandal  Gardingi  (v.  Wrede,  Die 
Sprache  der  Vandalen,  87),  i  Forstemann  (Namenhuch,  600)  registra 
un  franc  Gardila  del  segle  viii. 

Castro  Adalasindo  (231) 

Es  tracta  aquí  també  d'un  nom  completament  desconegut. 
Malgrat  d'ésser  en  el  visigótic  tan  nombroses  les  formaciones  en 
-sind  (1.  €.,  yy),  falta  de  totes  maneres  una  composició  amb  Adal-. 
I  és  mes  de  notar-se,  encara,  puix  que  entre  els  visigods,  fins  avui, 


14  W.    MEYER-LUBKE 

solament  coneixem  Athaulfus^  d'Athalaulfus,  i  entre  els  ostrogods 
solament  Athala  i  Athalariks  (Wrede,  Spracheder  Ostgoten  in  Italten), 
de  manera  que  aquest  element  de  formació  deis  noms  sembla  que 
no  arriba  a  teñir  gran  extensió,  mentre  que  en  les  altres  tribus  ger- 
mániques  estava  extraordináriament  estés  (v.  Forstemann,  158-162). 
El  bisbe  d'Avinyó  Adolf  (760-765)  pot  ha  ver  estat  també  un  visigod, 
amb  el  qual  trobaríem  el  quart  exemple.  Encara  que  des  del  punt 
de  vista  historie  es  pugui  dubtar  de  la  presencia  de  gods  en  la  co- 
marca de  IJeyda,  no  és  aixó  cap  rao  oposable  a  Texplicació  del  mot. 
Ja  la  forma  «Castrum»,  per  exemple,  ens  dona  a  entendre  que  es 
tractava  d'una  fortalesa  o  d'un  senyor  feudal,  el  qual  podia  teñir 
el  seu  origen  en  una  altra  contrada.  Demés,  en  el  segle  ix,  tots 
els  que  portaven  noms  gótics  no  havien  d'ésser  necessáriament  de 
pura  descendencia  gótica,  com  ja  ha  demostrat  Balari  (Orígenes 
Históricos  de  Cataluña  p.  530). 


IV.     NOMS     ROMANICS 
I.   EDIFICACIÓ  I  EXPLOTACIÓ   DEL  TERRENY 

Solament  molt  pocs  noms  es  refereixen  a  l'ocupació  militar 
i  a  la  defensa. 

Kastellare  (201)  Castellar  de  N'Uc 
Kastellare  (218)  Castellar  del  Riu 

Primerament,  castellare  significa  'quelcom  pertanyent  al  cas- 
tell',  i  ens  dona  a  entendre  una  primitiva  edif  icació  dependent  d'aquell, 
i  a  determinada  distancia,  que  mes  tard  es  fa  independent  i  es  des- 
enrotlla,  arribant  a  formar  un  llogarret.  El  Uatí  desconeix  aquest 
mot,  i  tampoc  es  troba  en  els  altres  paisos  románics;  per  tant.  Cas- 
tellar té  una  gran  importancia  en  la  toponimia  espanyola.  El  NC  en 
cataloga  sis  mes,  sense  comptar  Castellars  i  Castellás,  havent  d'as- 
senyalar-se  aquest  últim  també  com  a  derivado  de  -ars,  tota  vegada 
que  Castellans  no  ens  donaria  cap  sentit  escaient.  Demés,  es  troba 
Castellar  sl  Guadalajara,  Jaén,  Cádiz,  etc. 

I.  Sobre  la  relació  amb  Alfons,  v.  Román.  Namens.,  2,  i  ss.  Les  ex- 
plicacions  de  Baist,  ZRPh,  40,  493,  giren  entorn  del  problema  i  tallen  el  ñus 
gordiá  en  lloc  de  desfer-lo,  explicant  la  transformado  peí  parlar  deis  infants. 


ELS   NOMS   DE   LLOC   EN   EL   DOMINI   DE   LA   DIÓCESI   d'URGELL  1 5 

Uuardia  (69)  Guardia 

El  primitiu  nom  germánic,  molt  aviat  Uatinitzat,  perdura  com 
a  románic  :  per  aixó  el  poso  aquí. 

Vallato  (273)  Vallat 

Tampoc  fou  massa  grossa  la  influencia  de  l'Església.    Hem 
d'esmentar,  com  a  noms  eclesiástics: 


Columba 

(6,  17) 

Concordia 

(246) 

Eulalia 

(60) 

lacobus 

(29) 

lohannes 

(12) 

Stefantis 

(2) 

Així  mateix,  voldria  incloure  aquí 

Lauredia  (15)  Sant  Julia  de  Loria. 

Els  noms  en  -idius,  -idia  han  estat,  en  totes  époques,  molt 
usats  peí  llatí,  i  en  temps  posteriors  han  estat  formats  nous  noms 
amb  aquesta  terminado,  a  base  de  noms  mes  curts  (comp.  Dul- 
cidius,  Nantidius,  etc.,  Rom.  Namenstudien,  2,  68).  És  estranya 
l'accentuació  del  nom  actual  tal  com  En  Pujol  la  dona,  i  també  la  / 
única  en  lloc  de  //.  En  el  Nomenclátor  és  registrat  Llor,  fácil  i  en- 
tenedora  formació  posterior  de  Lloreja. 

També  pertany  al  cercle  de  les  idees  cristianes 

Santa  Cruce     (44) 

Illa  Clusa      (235)  La  Clusa 

del  Uatí  medieval  clusa  *ermitatge',  i  potser 

Stacione  (45); 

pero  sorprén  que  avui  no  es  trobi,  aparentment,  tal  lloc.  Potser 
en  Sancta  Cruce  cum  Stacione,  aquesta  darrera  páranla  no  era  cap 
nom  de  lloc,  sino  un  apel-latiu. 

Algunes  noves  fundacions  preñen  el  nom  d'altres  llocs  ja  exis- 
tents,  pero  amb  diminutiu 


1 6  W.    MEYER-LÜBKE 

Cerdaniola  (234)  Sardanyola 

Gerundella  (239)  Gironella 
i  potser 

Valatello  (274) 

En  els  altres  casos,  el  punt  de  sortida  és  la  casa  :  villa  o  casa. 
Aquest  últim  el  trobem  sois  una  volta: 

Casa  Muniz  (43)  Carmeniu 

La  segona  forma  del  nom  en  tant  és  digna  d'observar-se  en 
quant  ens  mostra  en  el  temps  que  els  noms  en  -icus  formaven  cor- 
rectament  llur  genitiu  en  -id  :  Aldriz  al  costat  á'Aldrigo  (Rom. 
Namenst.,  2,  11).  Aquesta  desinencia  en  -iz  passá  també  a  altres 
noms. 

Amb  villa  trobem: 

Villa  nova  (26)  Vilanova 

Villa  nova  (38) 

Villa  vetere  {131)  Vilella 

Villa  mediana  (42)  Vilamitjana 

Villa  rúbea  (62)  Vilarubla 

La  forma  actual  és  difícilment  comprensible.  Segurament 
Tadjectiu  rubeus  s'ha  perdut,  havent-lo  de  substituir  per  una  pá- 
ranla intelligible,  com  de  fet  s'ha  esdevingut  (vid.  p.  xx).  Pero  qué 
vol  dir  rubia?  En  rublir  no  cal  ni  pensar-hi.  Pero  error  d'im- 
premta? 

Villa  lata        (228)  Vilada 

Villa  furoris  {252)  Vilamflor 

Pujol  escriu  darrera  de  Vilamflor  un  signe  interrogatiu;  en 
el  NC  no  es  troba  el  nom.  Pero  es  pot  explicar  que  Vu  de  furor 
caigué,  que,  a  mes  a  mes,  r-r,  per  dissimilació,  resulta  l-r,  i  que  el 
flors  resultant  fou  considerat  com  a  plural  de  flor  i  reemplagat  per 
aquest  mot.  Finalment,  Vilaflor  es  transforma,  per  etimologia 
popular,  en  Vilamflor,  és  a  dir,  'Vila  en  flor'. 

Villa  Lupinti  (182)  Vilallobent 
Lupinti  és,  evidentment,  una  derivado  de  Lupus,  potser  Lupen- 
tius,  genit.  Lupenti.     (Comp.  altres  noms  en  -entius  en  Rom.  Na- 
menst, 2,  58.) 


ELS   NOMS    DE   LLOC   EN    EL   DOMINI    DE    LA    DIÓCESI    D'uRGELL  1 7 

Villa  Osyl  (221)  Vilosiu 

Si  -Ü  está  en  lloc  de  -üd,  es  pot  comparar  Tantic  gallee  Osudo 
(Port.  Mon.  Hist,  i,  408),  junt  amb  el  qual  existeix  Osgildus,  d'origen 
visigótic  (Rom.  Namenst.,  1,  16). 

Villare 

Els  «villars»  son  origináriament  petites  construccions,  cabanes, 
escampades  pels  prats  i  camps  de  cultiu,  lluny  de  la  vila,  en  les 
quals  eren  guardades  les  eines  i  les  provisions,  i  es  convertien  en 
habitacions  durant  les  époques  de  treball.  Aqüestes  cabanes  son 
Torigen  de  molts  nuclis  de  població  amb  el  nom  de  Villar,  ital.  Vil- 
lare, franc.  Villier,  ant.  alem.  Weiler.  En  la  nostra  coUecció  no 
trobem  cap  exemple  segur,  puix  que  en  el  passatge  «Salices  vero 
vel  Gosal  cum  ipsos  Villares»  (1,011),  Villare  és  encara  un  apeUatiu, 
segons  indica  Tarticle. 

A  les  cases  hi  ha  anexos  els  estables. 

Eguils  (57,  161)  Guils 

Trobem  «equile»  en  Cató,  pero  en  les  Uengües  romániques  ja 
no  viu.  Entre  eguils  i  guil  hi  ha  l'antic  Enguil,  amb  la  nasalització 
freqüent  de  Yeg-  aton  inicial  (Rom.  Gram.,  I);  posteriorment,  en 
fou  separat  com  a  preposició  i  es  perdé. 

Kahrils  (loi)  Camhrils 
Un  altre   Camhrils  es  troba  a  la  prov.  de  Tarragona. 

Kahallera  (205)  Cavallera 

Amb  l'últim  comp.  Cabrera,  que  NC  assenyala  al  costat  de 
Cabrils,  en  el  jutjat  de  Mataró,  i  en  altre  lloc. 

Palomera      (226)  Palomera 
Pahmerola  (227)  Palmer  ola 

Palomera  avui  és  una  tela  o  art  per  a  cagar  coloms;  havia  de 
significar,  pero,  colomar,  puix  la  moderna  signiíicació  no  és  apli- 
cable a  la  toponimia. 

Asnetum  (266)  Ainet 
Probablement  Asinetum.    Les  derivacions  en  -etum  de  noms 

But.  de  Dialec.  3 


l8  W.    MEYER-LÜBKE 

d'animals  son  certament  molt  rares,  pero  no  completament  des- 

conegudes.     Comp.    sard.    mardiedu    'le    bestie    matricine'    (Subak, 

ZRPh,  33,  668),  un  capretum  molt  estés  per  la  Italia  septentrional 

(AGItal,  15,  55),  port.  passarinhedo.    El  NC  registra  dos  Aynet  i 

un  Ayneto. 

Cuvilare  (118) 

Una  deri vació  de  Cubile.  La  significado  ens  la  dona  el  log.  gul- 
haré,  vulvare  :  'mandria,  chiuse  nei  quali  si  custodiva  di  notte  il 
bestiame  perché  non  daneggiasse  le  proprietá'  que  Zanardelli,  en 
Gregorio  studi  glott.  ital.  (2,  26)  fa  derivar  de  cubilare.  Les  formes 
ant.  logudoreses  en  g-  refermen  aquesta  explicado. 

Estenent  el  significat  de  corral  podem  esmentar  Thort. 

Ortone  (49)   Orto 

""     Montano  ortone  (256)  Montartró 

del  Hat.  hortus;  pero  el  segon  nom  no  és  molt  ciar.  Si  monta  fes 
un  adj.,  montano  ortone  podria  significar  un  hort  situat  en  una  mun- 
tanya,  pero  en  aquest  cas  hauríem  d'esperar  ortone  montano. 

Napinerios  (33)  Nabinés  (NC)  Naviners 

el  llat.  napina  'camp  de  naps'  solament  és  viu  amb  tal  significado 
a  Deux-Sévres.  Altrament,  Mistral  tradueix  el  prov.  nabino  per 
*fanes  de  navets,  feuilles  de  rave,  rave'.  El  cast.  nabina  significa 
'llavor  de  nap'.  Nabinerios  suposa  segurament  la  significado  llatina. 
Finalment,  hem  de  notar 

Palierolus  {46,  124,  183)  Pallerols 
Referents  al  camp  trobem  els  següents: 

Hencampo  (20)  Encamp 
Novas         (53)  Noves 

si  té  la  significado  de  'noval'. 

Kampilias  (xii)  Campellas 

Existeix  un  Campelles  a  la  Valí  de  Ribes.  Sembla  que  és 
un  derivat  de  campus,  pero  el  genere  és  curiosament  irregular.  Hom 
pot  suposar  una  forma  campinya  paral-lela  al  cast.  campiña,  d'on, 
per  dissimilació,  campilla,  i  per  canvi  de  sufix  campella. 


ELS   NOMS   DE    LLOC   EN    EL   DOMINI    DE    LA    DIÓCESI    d'URGELL  IQ 

Una  finca  cercada  s'anomena 

Illocincto  (84)  El  Cint 
Cercos     (237)  Cercs 

Farem  esment,  en  últim  lloc,  de 

Banyeras  (66)  Banyeres 
Lavancia 

aquell  un  balneari,  aquest  un  rentador  o  safareig? 

Molinello  (210)  Bulner 
és  clarament  un  diminutiu  de  molí  que  arriba  a  fer-se  incomprensi- 
ble, per  la  dissimilació  que  sofrí  Tactual  variació. 

Taberna    (289)  T averna 
In  vicinio  (248)  Enviny 
Uicinulas  {293) 

A  Texplotació  fan  referencia 

Argilers       (76)  Mas  Argelaguer  (?) 
Perrera  (8,  261)  Perrera 

L'antic  cátala  ferrera  significa  el  lloc  on  son  guardades  les 
peces  de  ferro,   cabás  de  claus,  magatzem  d'armes   (Aguiló). 


2.   NOMS  DE  PLANTES 

Cerketa  (51)  Cerqueda 

Quercetum  amb  la  dissimilació  de  qu-qtt  en  c-qu,  tal  com  passa 
en  cingue,  la  qual  també  podem  atribuir  a  quercus  de  querquea,  segons 
Tumbr.,  ant.  aquil.  cerqua;  napol.  éerque,  éerkole  de  cerqua;  sicil., 
calabr.,  apul.  éertsa;  napol.  éertse.  I  si  per  aquesta  banda  té  im- 
portancia el  nom  cátala,  encara  en  té  mes  peí  fet  de  conservar  el 
mot,  puix  quercus  fou  substituit  molt  aviat  en  totes  les  llengües  ro- 
mániques,  exceptuant-ne  Italia,  per  una  páranla  indígena.  De 
quercetum,  f  ins  ara  no  hem  pogut  trobar-ne  rastre  ni  a  la  península  ni 
a  la  Gállia.    És  precís,  dones,  atribuir  gran  antiguitat  al  lloc  cátala. 


20  W.    MEYER-LÜBKE 

Fraxano  (71)  Fraxinus 

Lilieto     (206)  La  Pohla  de  Lillet 

Si  Tactual  lliri  és  de  procedencia  castellana  o  ha  tingut  una 
evolució  independent,  no  podem  assegurar-ho,  i  tampoc  que  lliri, 
cast.  port.  lirio,  sigui  el  resultant  d'una  dissimilació  en  el  cultisme 
lilio  o  han  d'explicar-se  peí  grec  leirion.  De  totes  maneres,  el  nom 
de  lloc  cátala  ens  comprova  l'evolució  popular  d'un  lilietum  que, 
si  avui  té  la  forma  lillet  en  lloc  de  llillet,  és  explicable  per  dissimilació 

Linars  (78)  Llinás 

Illa  maciana  (18)  La  Massana 

Illa  Noz        (232)  La  Nou 

Ipsa  Mora      (88)  La  Mora 

Pámpano       (106)  Pampa 

Róselo  (230)  Casfell  de  Rosset 

Sembla  ésser  llat.  rosetum  :  per  tant,  és  un  xic  estranya  la  forma 
actual. 

Sallices  (212)  Saldes 

La  forma  moderna  ens  sorprén  :  hom  esperarla  un  Salces,  puix 
per  TapeUatiu  sois  coneixem  salze  (r).  No  gens  menys  no  podem 
dubtar  de  la  identitat  deis  dos  Uócs,  ni  de  l'orígen  Uatí  de  Saldes 
en  sallices.  En  aquest  cas  explicaríem  l'estrany  desenrotUament 
de  d  en  c  per  dissimilació  :  s-s-s  a  s-d-s.  (Vegi's,  per  a  altres  exem- 
ples,  Schopf,  Die  Konsonantischen  Fernwirkungen,  113,  i  Meyer- 
Lübke,  ZRPh,  41,  600.) 

Siskero  (yy)  Sisquer 
del  prov.  sesea,  cast.  iisca. 

Spinalheto  (220)  Espinalbet 

Avui  sembla  existir  solament  blanca  espina;  a  Fran9a  trobem, 
indistintament,  auhépine  i  épine  Manche.  Es  pot  dir  que  alba 
espina  és  el  mot  mes  antic;  puix  quan  el  mot  alb  desapareixia  davant 
de  blanc,  ja  no  es  dona  va  el  just  significat  a  alba  espina,  fr.  aubé- 
pine,  i  es  transí ormava  en  noblépine  a  Pas  de  Calais,  o  se  li  afegia 
la  nova  páranla,  resultant,  a  l'oest  de  Franca,  ebopebyan  (ALF,  68). 
El  mes  corrent  era  crear  amb  la  páranla  blanc  una  nova  denominado 


ELS    NOMS   DE    LLOC    EN    EL    DOMINI    DE    LA    DIÓCESI    d'URGELL  21 

comprensible.  Aquest  procés  es  manifesta  en  el  modern  cátala 
blanca  espina.  La  forma  antiga  catalana  spina  alba  ha  estat  creada 
en  un  període  en  el  qual  la  páranla  alb  encara  era  viva. 

Pámpano  (io6)  Pampa 

Cardosensis        (269)  Cardos 
Illa  Tintülagine  (86)  Tantallatge 
cat.  'tintilaina*. 

Gavarreto  (208)  Gavarrós 
cat.  'gabarrera',  gavarrera. 

Kacianeto  (141)  Casanet 

El  sufix  denota  un  nom  de  planta;  el  tema  recorda  el  gáUic 
cassanus,  fr.  chéne,  pr.  casser,  'alsina'.  Demés,  un  altre  derivat 
de  cassanus  trobem  en  l'antic  cátala  cassanella  'agalla*.  En  el 
nostre  document  se'ns  mostra  que  ja  en  aquell  temps  el  ci  s'havia 
canviat  en  5s.  La  dificultat  procedeix  de  Túnica  s  de  la  forma 
moderna.  De  totes  maneres  podem  comparar-la  amb  casanelles 
'trumfes  petites',  que  l'Aguiló  ajunta  amb  cassanelles;  demés,  els 
noms  de  Uinatge  Casany  i  Cassany,  Casanyer  i  Cassanyer  que  també 
trobem  en  el  Diccionari  Aguiló. 

També  apuntarem  a  aquesta  serie 

Taltennar  (149)  TalUendre 

on  podem  albirar  un  Thallus  tener.  És  cert  que  thallus  manca 
en  cátala,  pero  existeix  en  francés,  prov.  tal,  cast.  tallo.  En  cátala, 
li  i  II  han  donat  el  mateix  resultat;  un  tall  de  thallus  estava  amenagat 
per  un  tall  de  tallar. 

Kannellas  (103)  Canyelles 
lat.  cannellce  'canyes  petites'. 


3.    ESTRUCTURA  DEL  TERRENY 


Illa  Silua       (89)  La  Selva 
Monte  calvo    (79)  Montcaup 


22  W.    MEYER-LUBKE 

Montenigro  (225)  Collnegre 

Montedamno  (36)  Montant 

Montanione  (119)   (CB)  Montanocell,  MontanicelL 

La  forma  mes  antiga  és  una  derivació  de  muntanya.  Mes 
tard,  el  sufix  -one  que  tenia  significado  de  diminutiu  fou  reemplaza! 
peí  mes  ciar  -cell;  ny-ll  per  dissimilació  ha  donat  n-ll. 

Saliente  (120)  Sallent 

derivat  del  verb  llatí  inusitat  salire,  significan!,  aproximadament, 
*baixada',  comp.  Jausa. 

Tartera  (196)  Tartera 

Solament  he  trobat  aquesta  páranla  en  el  Diccionari  cátala- 
alemany  de  Vogel,  amb  la  significació  de  'pedra  arrencada*.  Po- 
dríem  suposar  una  derivació  del  fr.  tertre,  pero  se'ns  fa  difícil  d'asso- 
ciar-la  amb  la  base  termite,  assenyalada  com  a  f onament  del  mot 
francés  (Thomas,  Essais  de  Phil.  franc,  123). 

Lapides  helios  (236)  La  Baells 

El  llatí  lapis  viu  en  el  cast.  laude,  astur  Habano;  pero  manca 
en  cat.  i  prov.  La  forma  moderna  La  Baells  ha  passat  per  l'etapa 
intermedia  lapidebellos,  lahdahells,  lahahells.  L'assimilació  hd  en  b 
és  contraria  a  la  regla  general,  pero  s'explica  per  la  b  de  la  próxima 
síl-laba.     En  Lababells,   la  primera   b  ha  caigut   per  dissimilació. 

Jove    (377)  Jou 
Jovale  (92)  Joval 

del  llat.  jugum,  en  sentit  de  'coll  de  muntanya'. 

Puio  regis  (244)  Puigreig 

Ipsa  petra  (75)  La  Pedra 

Terreros  (82)  Tarrés 

Terraciola  (97)  Terrassola 

Avui  no  viuen  ni  el  diminutiu  ni  el  positiu  Terrassa,  en  cátala, 
sino  solament  'terrassal',  el  sentit  del  qual  no  resulta  ciar.  Sobre 
la  significació  d'aquest  Terrassa,  no  pot  dir-se  res  determinat. 
L'ant.  fr.  terrasse  significa  'térra  ferma'.  Trobem  per  primera 
vegada  aquesta  páranla  en  Benoit  de  S.  More,  que  Tusa  en  oposició 


ELS    NOMS    DE    LLOC   EN    EL   DOMINI    DE    LA   DIÓCESI   d'uRGELL  23 

amb  aiguamoU.  Cristine  de  Pizau  parla  de  la  'terrasse'  del  refec- 
tori.  Ben  diferent  és  la  significació  del  modern  francés  *terrasse', 
paraula  importada  d'Itália,  en  el  segle  xvi,  pels  constructors  de 
grans  palaus.  El  port.  terraga  'terrassa'  procedeix  també  d'Itália 
o  de  Franca;  el  cast.  terrazo  'canti'  és  una  formado  isolada.  Per 
tant,  haurem  d'atribuir  a  l'antic  cátala  'terrassa'  la  significació  de 
*terra  ferma\ 

Spelunca  (68)  Espluga 

Spelunca  és  una  llatinització,  speluca  és  la  forma  vulgar  en  prov. 
(v.  Scheuermeyer,  Uber  einige  Bezeichmmgen  für  den  Begriff  Hohle, 
págs.  24  ss.,  i  J.  Brüch,  ZRPh,  40,  614). 

Ipso  plano     (37)  El  Pía  de  Sant  Tirs 
Illo  obago    (253) 

lat.  opacus,  cat.  obac. 

Lagunuas  (250)  Llagunes 
L'escriptura  nu  no  denota  res. 

Illa  Salsa  (107)  La  Salsa 
potser  amb  la  significació  de  'salina'. 

Confuiente  (59)  Conflent 

llat.  confluens,  d'on  primerament  confulent  i  amb  síncopa  de  la  u 
conflent.    Comp.  Meyer  Lubke,  DipM.  im  Provenzal,  354. 

Ipsos  torrentes  (25,  135)  Els  Torrents 

Rialbo  (125,  126)  Riaup 

Rio  matrice  (257)  Romadriu 

Valle  stacione  (247)  Estaon 

Ipsos  turnios  (108) 

Comp.  cast.  arag.  *tormo',  REW,  9004. 

Travesseras  (144)  Trevessera 
potsér  amb  significació  de  camí  transversal. 


24  W.    MEYER-LÜBKE 


4.    VARIA 

Archas         (121)  Valldarques 
Benevivere  (243)  Sant  Martí  de  Biure 

Comp.   Bembibre,  prov.  León. 

Olla  fracta  (34)  La  Freita 

La  forma  catalana  regular  del  llat.  olla  és  ola.  Comp.  estela 
del  llat.  stella.  Per  tant,  el  nom  de  lloc  cátala  de  Olla  fracta  ha 
estat  Ola  freita;  pero  des  del  moment  en  qué  ola  cat.  era  reempla- 
9at  peí  cast.  olla,  aquell  mot  no  significava  res,  i  per  creure-se'l, 
segurament,  en  el  nostre  cas  amb  significado  d'article,  Vo  es  perdé. 

Socra  mortua  (191)  Sagra  morta 

Comp.  Homme  mort  a  Franca,  Homo  morto  a  Italia,  Homem 
morto  a  Portugal  (Einfg.,  267). 


V.     NOMS     D     ORIGEN     OBSCUR 

Resta  encara  un  gran  nombre  de  noms  de  tipus  pre-románics 
en  Uur  majoria,  els  quals,  en  particular,  difícilment  poden  ésser 
analitzats  sino  en  un  estudi  complet  de  la  toponimia  pre-romana 
de  tota  la  península.    Els  citarem  per  ordre  alfabétic. 

Albi  (187)  Alp 
Alfi   (156)  Alf 

Evidentment,  els  dos  noms  son  una  mateixa  cosa.  La  con- 
sonant  /  no  és  ibérica,  i  en  el  gállic  es  troba  solament  davant  de  r; 
no  podem,  dones,  atribuir  Alfi  a  cap  d'aquestes  Uengües.  Si  els 
ligurs  tenien  la  /,  no  ho  sabem;  pero  no  és  versemblant  si  consi- 
derem  el  nom  Albingaunum.  Ültimament  resta  la  possibilitat  que 
aquest  Alfi  sigui  una  fundació  úmbrica  o  etrusca,  puix  en  Tetrusc 
també  apareix  alfa  per  alba  (W.  Schulze,  /.  c,  576);  difícilment 
osea  o  peligna,  puix  en  aquests  dialectes  una  a  es  desenrotUa  entre 
/-/  :  Alafis.    Aquest  Alfi,  si  és  úmbric,  el  comparem  amb  el  nom 


ELS   NOMS    DE    LLOC    EN    El.    DOMINI    DE    LA    DIÓCESI    d'uRGELL  25 

de  lloc  sard  Kentu  Istafla,  lat.  Centum  stahula.    Pero  ens  plauria 
teñir  mes  exemples  d'aquesta  influencia  úmbrica.^ 

Arestote    (140)  Aristot 
Avoldo      (145)  Ardóvol  (?) 
Balcehre  (215)  Vallcebre 
Banati       (27)  Banat 
Borroso    (276)  Berros 
Bisaura     {90)  Besora 
Borre       (194)  Borr 
Contunda  (61) 

L'origen  llatí  és  evident  :  ara,  que  no  podem  endevinar  la  sig- 
nificado que  el  mot  tingues  aquí. 

Illa  Corre  (240)  La  Quar 
Cortalz        (151)  Cortáis 

Sembla  que  és  el  plural  de  cortal,  que  l'Aguiló  cita  del  Ros- 
selló  i  Andorra  amb  la  significació  de  'corral,  magatzem  per  a  guardar 
les  eines  deis  treballadors  en  lloc  despoblat'.  La  z,  pero,  i  la  forma 
Cortalices  del  CB,  no  abonen  aquesta  explicado. 

Illa  Carriz  (80)  La  Corrice 
Cutenaharcii  (47)  Conorbau 

Les  etapes  entre  la  forma  antiga  i  Tactual  son  Codnabarci, 
Conarhaci,  Conarbau,  i  amb  assimilació  de  la  vocal  mitgera  Co- 
norbau. Per  a  Tanálisi  de  la  forma  antiga  ens  falten  fonaments. 
La  primera  part  sembla  ésser  el  llatí  cutina,  cátala  cotna;  la  segona 
un  genitiu  llatí;  pero  hi  ha  altres  exemples  de  cutina  en  la  toponimia. 
Quina  classe  de  nom  és  barcius  o  abarcius? 

Duaria  {198)  Dorria 
Egadde  (168)  Egad 

I.  El  problema  del  cast.  trillar  és  luolt  complicat.  La  comparació  amb 
hallar,  del  llat.  aflare,  pot  justificar  un  trifulare  al  costat  de  tribulare;  pero 
la  forma  lucana  trebla,  citada  per  Cató,  ital.  írebbia,  ens  ensenya  que  el  llatí 
tribulum  deriva  de  treibulum,  que  en  ose  seria  írefl-,  i  en  cast.  trellar.  És  pos- 
sible,  d'altra  banda,  que  la  i  fos  primaria  i  la  e  resultat  de  variacions  especiáis. 
En  tal  cas,  la  correcta  forma  osea  seria  trifla-.  Cp.  Worter  und  Sachen  (i,  221). 
Pot  suposar-se  que  els  pagesos  úmbrics  d'Alfi  introduiren  llur  triflum,  i  que 
els  altres  pobles  l'admeteren. 

But.  de  Dialec.  4 


26  W.    MEYER  LÜBKE 

Figulus  (217)  Fígols 

Fa  pensar  en  el  llat.  figulus,  pero  aquesta  páranla  falta  no 
solament  en  cátala,  sino  en  totes  les  llengües  romániques.  Si  el 
Uoc  fos  una  fundació  llatina,  l'evolució  que  fa  esperar  la  páranla 
per  al  cátala  modern  és  ful. 

Foccocuruo  (219)  Coforp 

La  forma  moderna  evita  la  cacofonia  i  metatitza  la  /.  La 
segona  part  del  nom  és,  amb  tota  evidencia,  Tadjectiu  corh]  pero 
la  primera,  tant  per  la  inversemblant  adopció  que  aquí  tindria  com 
per  estar  escrita  amb  doble  c  en  la  forma  antiga,  volem  creure  que 
no  és  el  Uatí  focus  'foc'.  Al  sentit  convindria  millor  fagus  curvus, 
que  en  antic  cat.  seria  faucorp,  d'on  focorp,  i,  per  metátesi,  la  for- 
ma actual. 

Garamonse  (54)  Gramos 

Geri  (159)  Ger 

El  mateix  tema  teñen  potser 

Geruli  (154)  Gerul 

Gerunda  Girona 

Hausi  (184) 

Helinse  (55)  Alins 

Hyxi  (181)  Ix 

Kaldcgas  (180)  Caldegues 

Kapudeizo  (116)  Cahoet 

Lazovez  (CB)  Lavuez  (xii)  Laudez,  avui  manca. 

Ipsa  Lena  (93)  La  Llena 

Levia  (171)  Llívia 

Lesse  (148)  Les 

Liuzirt  (4)  Llirt 

La  forma  actual  suposa  Lizirt. 

Malangez    (233)  Malanyeu 

La  forma  moderna  ens  fa  entendre  que  la  final  -ez  era  síl-laba 
tónica  i  que,  per  tant,  la  forma  originaria  era  -éce.  En  aquest  cas 
comp.  -ice,  p.  5. 


ELS   NOMS    DE   LLOC    EN    EL   DOMINI    DE    LA    DIÓCESI    d'uRGELL  I'J 

Merola     {245)  Merola 

En  llatí  trobem  merulla  al  costat  de  medulla,  vivent  encara 
en  dialectes  italians  (REW,  5463);  pero  si  aixó  ens  explica  la  forma 
de  la  páranla,  no  ens  indica  el  sentit. 

Mesapolo  (81,  CB)  Mirapol,  avui  Moripol  (NC);  pero  Mirapol 

té  una  aproximació  evident  amb  mensa  Pauli;  pero  tal  tradúcelo 
és  inversemblant.  En  Mirapol  existeix  indubtablement  una  va- 
riado etimológica  popular  fonamentada  en  mirar,  i  que  era  tant 
mes  fácil  que  la  s  intervocálica  podia  canviar-se  en  r.  Comp.  Iravals 
de  Isavals,  p.  5. 

MuiopuUa  (104)  Montpol 

En  la  primera  part  del  mot  hem  de  veure-hi  moditts,  antic 
cátala  moy;  pero...  i  la  segona?     El  nom  propi  Paulus? 

Odera  (Sy)  Valldor 
Oruz  (195)   Orús 
Perlas  (10)  Perles 

També  aquí  se'ns  ocorre  immediatament  pensar  en  perla;  falta, 
pero,  un  fonament  real. 

Sagane  (160)  Saga 

La  forma  d'avui  demostra  que  l'antiga  estava  accentuada  en 
el  tema  :  per  tant,  la  formació  és  diíerent  de  la  que  per  ais  mots 
en  -án  hem  explicat  en  la  p.  8. 

Sallagosa  (148)  Sallagosa 

Puix  -oso,  -osa  també  es  troba  en  noms  de  plantes,  podem 
pensar  en  «salicosa»,  de  salix,  i  la  segona  a  pot  explicar-se  per  una 
assimilació  amb  la  primera;  pero  la  //  s'oposa  a  aquesta  explicació. 


Sanavaster 

(192)  Sanavastre 

Taravaldo 

{28) 

Tosos 

(199)  Toses 

Timoneta 

(96)  Timoneda 

Tost 

(35)  Tost 

Trimplo 

(287)  Tremp 

28  W.    MEYER-LÜBKE 


APÉNDIX 


Atenent  a  la  importancia  que  els  noms  en  -anum  teñen  per  a 
la  historia  de  la  colonització  romana,  com  a  complement  deis  noms 
de  lloc  explicats  en  la  p.  ii  ss.,  posaré  a  continuado  un  índex  de 
tots  els  que  en  el  NC  he  trobat  de  mes  a  mes.  Hem  de  teñir  en 
compte,  de  totes  maneres,  que  no  totes  les  á  tóniques  actuáis  pro- 
cedeixen  del  llatí  -anus.  Hem  vist  que  Vá  pot  procedir  d'un  nom 
gótic  en  -án;  demés,  V-ás  cátala  modern  pot  procedir  á'-ars.  Amb 
certesa,  solament  podem  citar  els  noms  en  -ianum  llatí;  no  gens 
menys,  no  hem  de  conduir-nos  mecánicament.  En  Borgonyá,  Bor- 
gunyá,  per  exemple,  no  trobem  l'explicació  en  cap  nom  roma;  d'altra 
banda  ens  recorda  el  nom  de  la  tribu  deis  borgonyons,  visigótic  batír- 
gundja.  Aquesta  explicado  és  correcta  des  del  punt  de  vista  de  la 
forma;  i  podem  suposar  que  entre  els  colons  germánics  de  Catalunya 
es  trobés  una  o  altra  familia  borgonyona;  pero  les  dades  ens  manquen 
per  a  afermar  aquesta  suposició. 

Abellanos  Avilius,  F.  55. 

Agullana  AcuLius,  S.  3. 

Albanyá  Albanius,  S.  5. 

Albinyana  Albinius,  F.  16,  S.  5. 

Alia  Avius,  S.  42. 

Cabrianas  Caprius,  S.  71. 

C aneja  Caveius,  S.  69. 

Cartellá  Cartilius,  Schulze,  73. 

Cassá  Cassias  {2),  F.  25,  S.  75. 

Celrá  Celerianus,  o  Caerellianus. 

Cerva  Cervius,  S.  yS. 

Clara  (3),  Clariana  (4),  Clarius,  S.  84. 

Comiá  CoMiDius,  Schulze,  292. 

Cornelia  (2)  -ana  Cornelius. 

Corsa  CuRTius,  F.  27,  S.  103. 

Crespiá  Crispius,  F.  28,  S.  99. 

Erinyá  Herennius. 

Flassá  Flaccius,  S.  134. 

Fhiviá  Flavius,  F.  29,  S.  133. 


ELS   NOMS   DE   LLOC   EN   EL   DOMINI   DE   LA   DIÓCESI   D'URGELL  29 

Foixá  Fuscius,  S.  140. 

Fortiá  FoRTius. 

Fustanyá  FüSTANius,  S.  142. 

Gaya  Gaiüs,  S.  147. 

Junyá  JuNius,  F.  31,  S.  162. 

Jussá  lusTius,  S.  163. 

Juyá  luLius,  F.  31,  S.  162. 

Llansá  Lancius,  Schulze,  179;  anm.  6. 

Llahiá  Livius,  S.  167. 

Llissá  (2)  Licius,  F.  33. 

Llora  LoRius,  F.  34,  S.  178. 

Llorengá  Laurentius. 

Llussá  (2),  Llussás  Lucius,  F.  3,  S.  177 

Maranyá  Maranius,  F.  36,  S.  192. 

Marmellá  Marminius,  S.  193. 

Marsá  Martius,  S.  195. 

Maya  Maius. 

Medinya  Metellius,  S.  204. 

Meya  Medius,  F.  35. 

Milla  (s)  Aemilius. 

Moya  MoDius,  S.  206. 

OUa(na)  Olius,  S.  218. 

Organyá  Organius,  Schulze,  365. 

Orsavinyá  Sabinius,  F.  47,  S.  387. 

L'  or-  és  estrany;  tal  vegada  és  una  abreviatura  de  ort  <  hortus. 
En  aquest  cas  és  Túnica  páranla  en  qué  el  trobem  com  a  component, 
i,  en  conseqüéncia,  no  es  pot  donar  una  explicació  certa. 

Paixano  Paccius,  F.  39,  S.  224. 

Dubtós,  puix  que  es  fa  esperar  Passá. 

Pallejá  Pallidius,  de  Pállius,  S.  226. 

Pedrinyá  Petrinius.  Comp.  Petronius,  F.  41,  S.  230. 

Polinyá  Paulinius,  F.  43,  S.  236. 
Pompiá,  PoMPEius,  S.  248. 
Premia  Primius,  F.  43,  S.  255. 
Quexf-ns)  Cassiüs,  F.  25,  S.  275. 


30  W.    MEYER-LÜBKE 

Relliás  Rellius,  S.  272. 

Aquest  nom  no  existia  en  llatí;  per  aixó  Skok  suposa  que  es 
tracta  de  Regulus.  La  forma  catalana  hauria  de  pronunciar-se 
rellinyás.  L'existéncia  d'una  n  en  lloc  de  -ny  s'explica  per  dis- 
similació. 

Rodonya  Rutilius,  S.  282. 
Romanyá  Romanius,  S.  275. 
Rupia  Rupius. 
Sarria  Sarios,  S.  224. 

El  nom  llatí  está  escrit  amb  una  r  sola,  pero  comp.  Sarrenus, 
Sarronius. 

Savallá  Sabinius,  S.  287. 
Serinyá  Serenius,  S.  296. 
Subirans  Süperius,  S.  210. 
Teyá  TiLius,  S.  270. 
Tora  Taurius,  S.  313. 
Tortella  Tortilius,  S.  220. 

Skok  fa  notar  que  Tortilius  no  és  conegut,  i  proposa  explicar 
el  nom  de  lloc  per  Tertulius, 

Ullá  AuLius,  S.  38. 

Veciana  Vettius,  F.  51,  S.  343,  346. 

Hauria  d'ésser  V essana;  per  a  explicar  la  i  de  Veciana  podríem 
suposar  un  Vettidius. 

Respecte  a  aquesta  llista,  hem  de  fer  notar  que,  quan  trobem 
-inia  i  -ania  l'un  al  costat  de  Taltre,  és  possible  que  la  variació  úl- 
tima sigui  produída  per  una  assimilació.  Pero  també  en  llatí  tro- 
bem -inius  i  -anius  amb  igual  significat;  per  consegüent  podem  re- 
construir pels  noms  moderns  de  lloc  la  forma  antiga,  encara  que 
no  la  trobem  en  documents.  Una  decisió  per  una  de  les  dues  ex- 
plicacions  és  solament  possible  quan  s'hagin  reunit  tots  els  noms 
d'aquesta  formació  en  tots  els  paísos  románics.  Demés,  els  noms 
catalans  en  -ian,  quan  no  els  precedeix  labial,  necessiten  un  estudi 
especial.  Es  tracta  versemblantment  de  formacions  en  -eianus, 
-idianus,  -illianus,  i  solament  el  repás  complet  de  totes  les  varia- 
cions  dialectals  podrá  donar-nos  Texplicació. 


ELS   NOMS   DE   LLOC   EN    EL   DOMINI    DE    LA   DIÓCESI    d'uRGELL  3 1 

Resten  encara  alguns  noms  que  també  pertanyen  a  aquesta 
classe,  el  fonament  llatí  deis  quals  no  he  pogut  trobar  encara. 

Balenyá 

S.  376  cita  Válonius  i  prova  que  és  d'origen  etrusc.  En  tal 
cas  podría  existir  Valenius  com  a  forma  paral-lela.  El  canvi  de 
í;  en  6  no  ofereix  cap  dificultat. 

Borrassá 

No  trobo  cap  fonament  llatí,  i  una  explicació  mitjangant  la 
páranla  «borras»  és  difícil  des  del  punt  d'obir  del  significat.  Per 
la  forma  no  pot  ésser  comparat  amb  Arbossá,  el  qual  deriva  á'arbós 
amb  el  sufix  -ar» 

Delfiá 

Schulze  cita  un  nom  propi  Delfius  (113,  N.  2),  el  qual  és  idéntic 
a  l'adjectiu  delfius,  d'arrel  delfi. 

Escaria 

Esclanyá 

Esponellá 

Llefiá 

Llimiana 

En  una  inscripció  de  Ficulea  trobem  el  nom  Lumhius  (S.  157). 
De  Lumhiana  pot  derivar-se  Llumiana,  i  per  assimilació  Llimiana. 

Salmelliá 
De  Salvelliá,  per  assimilació,  i  aquest  de  Salvinius  (S.  302). 

Solerás 
Turbias 

Al  costat  de  Turbenus  (S.  191),  un  Turbias  no  és  del  tot  im- 
possible. 

Vidrá 

Schulze  (160)  cita  un  Vitorius  i  el  relaciona  amb  Vitritius, 
d'on  podría  sortir  una  Vitreus. 

És  cosa  sabuda  que  en  els  territoris  románics,  al  costat  deis 
noms  en  -ianum,  n'existeixen  d'altres  en  -iacum  amb  sufix  celta;  en 


32  W.    MEYER-LÜBKE 

el  territori  ligúric  -iascum,    És  digne  de  notar-se  que  aquests  noms, 
a  Catalunya,  son  molt  rars.    De  noms  en  -iacum  he  trobat 

Florejacs 

Franciac 

Gausac 

Llorac 

Vulpellac 

D 'aquests  cinc  noms,  Gausac  i  Llorac  els  trobem  també  a  Fran9a 
(S.  132,  146,  178).  En  canvi,  no  trobo  cap  Floridiacum;  de  manera 
que  Florejacs  ha  d'ésser  forgosament  molt  antic.  Quant  a  Franciac 
i  Vulpellac  hem  de  mirar  si  es  tracta  del  sufix  Uatí  -accum,  la  qual 
cosa  implicaria  una  formació  completament  diferent. 

Amb  -iascum  he  trobat  solament 

Balase 
Payasea 

Aquest  parell  de  mots,  en  llur  isolament,  no  ens  poden  donar 
cap  esclariment  etnológic. 

W.  Meyer-Lübke 


I 


Els  noms  deis  peíxos  deis  tnars  i  rius  de  Catalunya 


Abadeco,  m.,  ehed^ku  (Sant  Fe- 
liu  de  Guíxols)  (Epinephelus 
acutirostns,  C.  et  V.)  :  Peix  de 
cau  de  tipus  molt  semblant  al 
ñero  (Sant  Feliu  de  Guíxols). 
Especie  rara  a  Tarragona. 
Abunda  mes  vers  les  aigües  de 
ponent  i  de  Testret  (Gibert).^ 

Abadeco  ratllat,  m.,  ebedéku 
feUát  (Tarragona)  (Cerna  ca- 
talónica,  Gibert)  :  Peix  de  la 
familia  deis  serraniencs.  Té 
el  preopércul  dentat;  les  bar- 
res escatoses,  i  la  vora  infe- 
rior del  preopércul  recta  i  sense 
dentellons  (Tarragona,  Gibert). 

Abella,  f.,  ehéie  :  Peix  semblant 
al  pagre.  Es  pía  i  vermellenc, 
d'uns  40  cm.  de  llarg.  Té  un 
apéndix  per  banda  sota  la 
ganya.  És  possible  que  la  sem- 
blan9a  d'aquest  apéndix  amb 
les  potes  i  fibló  de  les  abelles 
li  hagi  donat  el  nom  (Sant  Fe- 
liu de  Guíxols). 

Afuat,  m.  :  Peix  semblant  al 
morrut,  pero  mes  prim.  Té 
tres  vies  (Vinarog). 

Agosteño,    m.,    eggstéñk    :   Peix 


menut  que  s'agafa  en  gran 
quantitat  a  Testiu.  És  molt 
petit  (Lluchmajor). 
Agulla,  f.,  guíe  (Blanes,  Eivis- 
sa);  gúe  (Mallorca);  egúe  (Me- 
norca); egúh  (Sant  Feliu  de 
Guíxols).  (Es  dona  aquest  nom 
a  aqüestes  especies  :  Syngna- 
thus  rubescens,  Kaup;  Syngna- 
tus  tenuirostris,  Rathke;  Si- 
phostoma  Ethon,  CBp;  Syng- 
nathus  Abaster,  Riss.;  Sipho- 
nostoma  argentatum,  Dumer; 
5.  Rondeletii,  Kaup;  S.  pyro- 
is,  A.  Dumer;  Gibert,  23-24; 
Belone  vulgaris,  Cuv.  et  Va- 
lenc;  B.  acus,  Riss.;  B.  im- 
perialis,  Moreau;  Gibert,  86.) 
Peix  blau  i  rodó,  de  morro  molt 
punxegut,  que  assoleix  de  ve- 
gades  quatre  pams  de  llarg 
(Sant  Feliu  de  Guíxols).  Peix 
llarg  i  prim  de  color  blanc- 
verda  (Blanes).  Peix  llarg  i  bla- 
vós  (Menorca,  Eivissa).  Peix 
llarg  que  té  com  una  espasa  i 
serra  de  dents  a  la  boca,  que 
és  una  veritable  agulla  (Ma- 
llorca). Peix  llarg  i  prim  que 
té  el  morro  llarg  (Vinarog). 
L'aguUa  assenyala  mal  temps 


I .     Amb  el  nom  Gibert  íem  referencia  a  la  Fauna  ictiológica  de  Catalunya 
d'Agustí  M.»  Gibert  (191 3),  font  principal  d'aquest  vocabulari. 

But.  de  Dialec.  5 


34 


A.    GRIERA 


(Llofriu).  L'aguUa  es  fregeix,  es 
fa  amb  fideus  i  amb  ella  es  pre- 
paren cocs  (Mallorca).  «It.  liura 
daguyes  i  ss.  vi  drs.»  (Hist.  Po- 
llensa,  i,  cxi). 

Agulladol,  m.  :  Nom  de  peix. 
«Peix  bastinal  així  com  musola, 
escat,  lumada,  gat,  agulladol...», 
a.  1324  (Archivo,  i,  367). 

Agullat,  m.,  §gui4t  (Sant  Feliu 
de  Guíxols);  ^guláí  (Tarrago- 
na) (Acanthias  vulgaris,  Riss.): 
Peix  molt  semblant,  de  forma 
i  de  proporcions,  al  gatvaire. 
Té  alots  com  aquest,  pero  fa 
el  morro  mes  llargarut.  És  de 
color  blanca  i  sense  escata.  Es 
pesca  en  tot  temps  de  l'any 
(Sant  Feliu  de  Guíxols,  Tarra- 
gona). «Agullat  :  galeus  acu- 
latus»  (Dice.  Val.).  Sinónim: 
quissona  (Menorca). 

Agullat  xato,  m.  (Acanthias 
BlainviUe,  Riss.)  :  Es  una  va- 
riant  de  l'agullat  (Tarragona). 
Sinónim  :  quissona  (Menorca). 

AiXAFA  ROQUES,  m.,  eáf§fók§s 
(Sant  Feliu  de  Guíxols)  :  Peix 
de  cap  pía,  negre,  semblant  al 
dragó.  S 'arrapa  a  les  roques 
com  el  pop. 

Aladroc,  m.,  eledrgk  (Mallorca), 
(Engraulis  encrasicholus ,  CBp): 
Peix  blau  i  llarg  que  va  per 
sobre  Taigua.  Abunda  molt 
i  amb  ell  es  prepara  Tanxova 
(Mallorca,  Menorca,  Tarrago- 
na, Vinaro^).  Sinónims  :  seitó 
(Barcelona,  Tarragona);  aseitó 
(Vinarog,  Valencia). 

Alatxa,  f.,  eldée  (Llofriu,  Blanes, 
Pineda,  Mallorca,  Eivissa,  Tar- 
ragona) (Alosa  vulgaris,  Tros- 
chel;  Alosa  Finta,  Marcotte): 
Peix  semblant  a  la  sardina, 
pero  mes  gros  i  menys  bo. 
Abunda  també  en  les  aigües 


de  l'Ebre  i  es  pesca  en  els  as- 
suds  de  Xerta  i  Flix.  Sinónims: 
saboga  (Tarragona,  Rib.  de 
l'Ebre,  Barcelona);  alosa  (Bar- 
celona); guerxa  (Costa  de  Lle- 
vant).  «It.  liura  de  alatxa 
grossa  e  manuda  viii  drs.» 
(Historia  de  PoUensa,  i,  cxii). 

Alatxa  pixota,  f.,  §ldée  picóte 
(Menorca,  Marratxí)  (Sardi- 
nella  aurata,  Cuv.  et  Valenc). 

Alb ACORA,  f.,  eibekóre  (Mallorca) 
(Thynniis  thunnina,  CBp):  Peix 
blau  que  va  per  damunt  l'ai- 
gua  a  la  primavera  (Mallorca, 
Costa  de  Llevant).  Sinónims: 
tonyina  (Barcelona);  arbeco- 
na  (Tarragona);  bacoretes  (Go- 
les de  l'Ebre). 

Alecrín,  m.,  cast.  alecrín  (Ta- 
lassorhinus  vulpécula;  Val.). 

Alfonso,  m.,  v.  Mero  (Valencia, 
Archivo,  II,  153). 

Alosa,  f.  elóze  (Barcelona)  (Alo- 
sa Finita,  Marcotte).  Sinónims: 
alatxa,  saboga   (Barcelona). 

Aluda,  f.,  lude  lude  :  Peix  blanc 
amb  ales  grosses  vora  el  cap. 
Té  vuit  cames  :  dues  de  llar- 
gues,  que  son  els  xucladors. 
Vola  molt  (Mallorca). 

Amploia,  f.,  emplóie  (Llofriu, 
Blanes,  Pineda,  Tarragona,  Va- 
lencia) (Meletta  Phalerica,  Mo- 
rcan) :  Peix  blau,  mes  petit 
que  la  sardina,  que  es  pesca 
amb  l'art.  No  té  escata.  Si- 
nónims :  meleta  (Tarragona); 
cast.   caramelo. 

Amprea,  f.  (Valencia,  Archivo, 
II,  153),  cast.  lamprea  (Petro- 
mizón Marinus,  L.).  V.  Llam- 
presa. 

Anfós,  m.,  enfós  (Barcelona,  Me- 
norca, Mallorca)  :  i.  (Epine- 
phelus,  Bloch)  :  És  un  peix 
de  color  de  canari  que  es  fa 


I 


ELS   NOMS   DELS    PEIXOS 


35 


molt  gros.  El  pesquen  entre 
les  roques,  des  de  Sant  Miquel 
a  Nadal  (Mallorca,  Menorca). 
Sinónims  :  ñero,  mero  (Barce- 
lona, Tarragona,  Costa  de  Lle- 
vant).  2.  (Apogon  imherhis, 
Günth.).  Sinónims  :  rei,  reiet 
(Tarragona);  molí  reial,  anfós 
(Barcelona);  mare  d'anfós,  mo- 
ret  vermell  (Menorca).  «ítem 
una  Hura  del  anfos»  (Rotger, 
Hist.  Poli.,  I,  CXI). 

Anfú,  anfús,  m.,  enfú,  enfús  (Me- 
norca) :  Peix  petit,  prim  i  rodó 
com  una  anguila.  Els  altres 
peixos  el  persegueixen,  i  és 
dita  de  pescador  que  el  nerat 
encal9a  l'anfú  i  el  delfí  encal9a 
el  moría. 

Ángel,  m.,  dnj^t  (Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Blanes,  Pineda)  (Squa- 
tina  oculata,  Bp.)  :  Peix  basti- 
nal  semblant  al  gat,  gros  com 
el  delfí,  amb  dues  grans  ales, 
d'on  li  ve  el  nom  d' ángel.  S'aga- 
fa  al  vol  i  amb  palangres  (Sant 
Feliu  de  Guíxols,  Blanes,  Pi- 
neda, Vinaro^).  Sinónims  :  es- 
cat  (Tarragona);  escat  veixi- 
gal  (Menorca). 

Anguila,  f.,  §ñgüe  (Cat.  or., 
Tarragona);  añgíla  (Lleida) 
(Anguilla  acutirostris,  Kaup): 
Peix  llargarut  com  una  serp, 
negros,  amb  faixes  vermello- 
ses  a  la  panxa.  És  peix  de 
mar  i  de  riu.  Sinónim  :  anguila 
vera  (Menorca).  «It.  liura  de 
anguila  fresqua  ii  ss.  iii  drs.» 
(Rotger,  Hist.  Poli.,  i,  cxii). 
«..  .que  ninguna  persona  gos  pos- 
sar  anguiles  en  dita  sequía», 
a.  1402  (BSAL,  viii,  78). 
«ítem  se  ven  la  1.  camisera  de 
la  anguila  fresca»,  a.  1361-1365 
(BSAL,  vil,    120). 

Anguila    cabotera    (Menorca) 


(Anguilla  latirostris,  Kaup). 
Sinónim  :  anguila  de  mar  (Bar- 
celona, Tarragona). 

Anguila  catarrotgina  (Valen- 
cia, Archivo,  II,  153).  Pren  el 
nom  de  la  població  de  Catar- 
rotja. 

Anguila  de  mar,  f.  (Barcelona, 
Tarragona)  (Anguilla  latiros- 
tris,  Kaup).  Sinónim  :  angui- 
la cabotera  (Menorca). 

Anguila  maresa  o  de  mar  (Va- 
lencia, Archivo,  II,  153)  (An- 
guila mediorostris,  Jarr.). 

Anguila  martina  (Valencia,  Ar- 
chivo, II,  153)  (Anguila  labi- 
rostris) . 

Anguila  pastorenca  o  festona 
(Valencia,    segle   xvii). 

Anguila  punyegral,  f.  (Menor- 
ca) (Anguilla  capitoné,  Kaup). 
Sinónim  :  anguila  (Tarragona). 

Anguila  roja,  f.  (Menorca) 
(Anguilla  microptera,  Kaup). 
Sinónim  :  anguila  (Tarragona). 

Anguila  vera,  f.  (Menorca) 
(Anguilla  acutirostris).  Sinó- 
nim :  anguila  (Catalunya). 

Anxova,  f.,  encobe  (Llofriu,  Sant 
Feliu  de  Guíxols,  Pineda)  (En- 
granlis  encrasicholus,  CBp) : 
Peix  blau,  semblant  a  la  sar- 
dina, que  abunda  molt  a  la 
Costa  brava.  <(Anar  pitjat  com 
anxoves  en  el  barril».  Sinó- 
nims :  aladroc  (Tarragona,  Me- 
norca); seitó  (Barcelona,  Tar- 
ragona). 

Aranya,  f.,  eráne  (Llofriu,  Sant 
Feliu  de  Guíxols,  Blanes,  Pi- 
neda, Balears,  Valencia);  ará- 
tja  (Vinaro9)  (Trachinus  draco, 
Linn.)  :  Peix  blanc  amb  faixes 
negres,  pía,  d'escata  i  alots, 
amb  un  pessic  a  l'esquena.  Té 
uns  30  cm.  de  llargada.  Té 
una  punta  a  la  cu  a  que  dona 


36 


A,   GRIERA 


picades  molt  verinoses.  Cria 
a  Tentrada  d'estiu.  «It.  la  Hura 
de  pagells,  aranyes  escorpre 
II  ss.»  (Rotger,  Hist.  Poli.,  i, 
cxi).  Sinónims  :  aranya  blanca, 
dragó  (Menorca).  El  pessic  que 
té  a  l'esquena,  els  tentacles 
que  porta  davant,  l'ent errar- 
se per  amagar-se  i  la  picada 
tan  verinosa,  que  fa  mal  de 
debo,  han  contribuit  a  donar-li 
aquest  nom. 

Aranya  blanca,  f.  (Menorca) 
(Trachinus  draco,  Linn.).  Si- 
nónims :  aranya  (Barcelona, 
Tarragona);  dragó   (Menorca). 

Aranya  CApguDA,  f.  (Barcelona) 
(Trachinus  radiatus,  Cuv.).  Si- 
nónims :  aranya  (Tarragona); 
aranya  de  cap  negre  (Me- 
norca). 

Aranya  de  cap  negre,  f.  (Me- 
norca) (Trachinus  radiatus, 
Cuv.).  Sinónims  :  aranya  (Tar- 
ragona); aranya  capguda  (Bar- 
celona). 

Aranya  de  roca  o  sugra  (Va- 
lencia, Archivo,  II,  153)  (Tra- 
chinus  radiatus,  Cuv.). 

Aranya  fragata,  f.  (Menorca) 
(Trachinus  araneus,  Cuv.).  Si- 
nónim  :  aranya  (Barcelona, 
Tarragona). 

Aranya  vera  (Valencia,  Archivo, 
II,  153)  (Trachinus  draco,  L.). 
Les  punxades  de  les  aranyes 
ocasionen  greus  accidents  :  in- 
flamacions,  eixidures  (flemons) 
i  de  vegades  erisipeles  gangre- 
noses  (flemons  difusos).  Se- 
gons  la  creen9a  deis  pescadors 
son  mes  verinoses  en  lluna 
nova  i  amb  els  corrents  de 
llevant   (Gibert). 

Aranyó,  m.,  erettó  (Blanes)  (Tra- 
chinus vipera,  Cuv.)  :  Aranya 
petita. 


Arbecona,  fem.  (Tarragona», 
(Thynnus  Thunnina,  CBp). 
Sinónims  :  tonyina  (Barcelo- 
na); albecora  (Costa  de  Lle- 
vant); bacoretes  (Goles  d'Ebre). 

Armat,  armats,  m.,  ermát  (Me- 
norca); Peristedion  Cataphrac- 
tum,  CBp)  :  Peix  de  la  familia 
del  xoric,  vermellós,  consem- 
blant  a  Tase.  Porta  punxes  al 
cap,  a  la  cua  i  a  les  aletes.  Es 
pesca  tot  l'any.  Sinónims  :  mal- 
armat  (Barcelona,  Tarragona); 
burro  (Costa  de  Llevant);  peix 
de  fonera  (Menorca). 

Les  punxes  del  cap,  de  la 
cua  i  de  les  ales  han  influit  se- 
gurament  en  la  seva  denomi- 
nado. 

Arnés,  arnesos,  m.  pl.,  ernézos 
(Palma  de  Mallorca)  :  Peixos 
que  es  crien  en  les  aigües  mes 
profundes.  Son  molt  fins.  No 
son  roquers. 

Arrap.   V.   Rap. 

Arsobispo,  m.  (Valencia,  Archi- 
vo, II,  153)  :  pez  obispo  (Rhi- 
noptera  marginata,  Ph.). 

Ase,  m.,  ás§  (Tarragona,  Menor- 
ca). 1  {Atherina  Boyeri,Riss.). 
Conegut  a  Tarragona.  Sinó- 
nims :  aseta  (Tarragona);  xan- 
guet  (Barcelona);  cabe9uda 
(Menorca).  2.  (Trigla  Lyra, 
Lacep.)  :  Peix  de  fonera  molt 
abundant  (Menorca).  Sinónims: 
gatneu  (Tarragona);  garneu 
(Barcelona,  Costa  de  Llevant). 

ASEITÓ,  m.  (Meletta  phalerica, 
Moreau?)  :  Peix  molt  paregut 
a  la  sardina.  Posat  en  salmorra 
en  surt  preparada  l'anxova 
(Vinaro^).  Sinónims  :  amploia, 
meleta  (Tarragona). 

AsERP,  f.  (Valencia,  Archivo,  ii, 
153)  ( Ophisurnus  serpens,LsLC.) . 
V.  Serp. 


ELS    NOMS    DELS    PEIXOS 


37 


AsETA,  f.  (Tarragona)  (Atherina 
Boyeri,  Riss.).  Sinónims  :  ase 
(Tarragona);  xanguet  (Barce- 
lona); cabe9uda  (Menorca). 

Atzerina,  f.  :  Nom  de  peix. 
«Retg,  tonyina,  tortuga,  atze- 
riña...  e  tot  altre  peix  de  tall», 
a.  1324  (Archivo,  i,  367). 

AuRADA,  f.,  euráde  (Tarragona, 
Menorca)  (Chrysophris  Cras- 
sirostris,  Günth.)  :  És  el  mateix 
peix  que  el  daurat  mallorquí 
de  color  de  cañar  i,  llargarut  i 
de  poca  espina.  Sinónims  :  au- 
radella  (Tarragona,  Menorca); 
morratxa  (Goles  d'Ebre).  Eti- 
mología :  AURATA,  vid.  ORADA. 

AURADELLA,  f.,  §tir§d?lj  (Tarra- 
gona) (Chrysophris  Crassiros- 
tris,  Günth.).  Sinónims  :  au- 
rada  (Tarragona,  Menorca); 
morratxa  (Goles  d'Ebre). 

AURADETA,  f.,  eurfd(t§  (Barcelo- 
na) (Charax  Puntazzo,  Cuv.  et 
Valenc).  Sinónim  :  morruda 
(Tarragona,   Menorca). 


Bacora,  bacores,  f.,  h§kóre,  h§- 
kór^s  (Menorca)  (Scomher  Com- 
mersonii,  Riss.)  :  Peix  con- 
semblant  al  bonítol,  mes  petit 
i  menys  apreciat.  Segueix  les 
moles  de  sardina,  perseguint- 
les.  Quan  el  pescador  pesca 
amb  coves  aqüestes  moles,  aga- 
fa  també  alguna  bacora.  La 
carn  de  la  bacora  és  molt  sem- 
blant  a  la  carn  de  la  figa  flor 
(malí,  albacora,  men.  bacora), 
que  és  molt  flaca. 

Bacoreta,  f.  (Valencia,  Archivo, 
II,  153)  (Thynnus  ala  tonga, 
Cuv.). 

Bagra,    f.,     bágr^    (Vilarodona, 


Vic,  Pineda);  bagre  (Xerta, 
Mora  d'Ebre,  Artesa  de  Segre, 
etcétera)  (Squalius  Cephalus, 
Blanch,  i  Squalius  leuciscus, 
Heckel  et  Kner)  :  Peix  de  riu 
i  de  bassa,  rodó  i  de  colors  va- 
riades.  És  molt  semblant  a 
l'espadars  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols). 

Baila,  f.,  baile  (Barcelona)  (La- 
brax  punctatus,  BC).  Sinónim: 
Ilop  (Menorca),  Uobarro  (Va- 
lencia). 

Bairó,  m.,  beiró  (Pineda,  Tarra- 
gona) (Naucrates  ductor,  Cuv. 
et  Valenc.)  :  Peix  semblant  al 
verat,  pero  mes  gros,  de  pell 
dura  com  la  tonyina  i  amb 
ratlles  com  anells.  La  carn 
és  blanca,  fina  i  saborosa. 
Aquest  peix,  guia  i  company 
fidel  del  tauró,  que  segueix  les 
embarcacions  de  navegado 
d'altura,  en  arribar  a  port, 
esmaperdut,  envesteix  les  plat- 
ges  i  es  deixa  agafar  amb  les 
mans.  Sinónims  :  pámpol  (Bar- 
celona, Menorca);  biró  (Costa 
de  Llevant). 

Baldufa,  f.,  beldúf§  (Costa  de 
Llevant)  (Anxis  Bisus,  CBp). 
Peix  que  es  pesca  al  bolitx. 
Sinónim  :  melva  (Barcelona, 
Tarragona). 

Ballesta,  f.,  b§Ust§  (Tarragona); 
(Balistes  capriscus,  Linn.).  Es- 
pecie rara  que  s'ha  pescat  al- 
guna vegada  a  l'almadrava  de 
Salou. 

Barb,  m.,  bdrp  (Cat.,  Bal.,  Val.) 
(Bar bus  fluviatilis,  Agass.  i 
Bar  bus  meridionalis ,  Riss.): 
Peix  d'aigua  dol9a  molt  sem- 
blant al  Uobarro.  És  rodó  i  ne- 
grenc.  Arriba  a  50  cm.  de 
llarg.  «...y  gorchs  de  prou  fon- 
dária,  hont  s'hi  veu  un  floreig 


38 


A.   GRIERA 


de  barbs  mostatxuts  que  fan 
ensalivar  lo  pescayre  de  ca- 
nya»  (Bosch  de  la  Trinxeria, 
L'Aven9,  1890,  203). 

Bastina,  f.,  besHnc^  (Llofriu,  Pi- 
neda, Blanes,  Tarragona,  Ma- 
llorca, Menorca);  bastina  (Vi- 
narog)  (Scyllium  Canícula, 
Cuv.)  :  Peix  de  forma  ampia, 
color  grisa.  No  té  escata,  sino 
pell.  Per  coure'l  es  pela.  «Les 
reyades,  casons,  escats,  cla- 
vells,  y  tot  genero  de  peix  de 
bastina  se  vena  a  tres  dobles» 
(BSAL,   1883,   180). 

Bavaiosa,  f.,  behewze  (Sant  Fe- 
liu  de  Guíxols)  :  Peix  semblant 
al  noi,  de  color  negra  i  rossa. 
Es  llefiscós  :  d'aquesta  quali- 
tat  treu  el  nom. 

Bavosa,  f.,  behóze  (Costa  de  Lle- 
vant)  (Blennius  gattorugine, 
Lacep.).  Sinónims  :  dormilega 
roja  (Tarragona);  capsigrany 
(Barcelona);  futarra  (Costa  de 
Llevant);  rabosa  (Menorca). 

Beata,  f.  (Valencia,  Archivo,  11, 
153).  V.  Oblada. 

Bestenaga,  f.,  bestenáge  (Menor- 
ca) (Labnis  quadrimaculatus , 
Cuv.  et  Valenc,  Guichen.): 
Peix  d'uns  30  cm.  de  Uarg, 
cap  de  color  ataron]  ada  o 
de  salmo;  la  cua  i  comen^a- 
ment  de  les  aletes  dorsal  i  anal, 
i  les  puntes  de  les  ventrals, 
d'un  blau  puríssim.  Sinónims: 
grívia  (Tarragona);  tord  blanc 
(Barcelona) . 

Besúbol,  m.,  bezúhul  :  Peix  pía, 
rossenc,  semblant  al  sard  o  a 
roblada.  És  d'uns  40  cm.  de 
llargada  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols). 

Besuc,  m.,  besúk  (Llofriu,  Bla- 
nes, Pineda,  Menorca,  Eivis- 
sa.  Valencia);  b§súk  (Mallorca); 


besugo  (Vinaro^)  (Pagellus 
acame  CBp)  :  Peix  blanqui- 
nós,  pía,  amb  cara  rodona, 
semblant  al  pagell.  Es  pesca 
amb  l'art,  palangres  i  ham. 
Abunda  en  els  ports.  Sinónim: 
quimet  (Tarragona). 

BiRET,  BIRETS,  m.,  bir^t,  bir(ts 
(Tarragona,  Blanes)  (Trigla 
gurnardus,  Linn.)  :  Peix  petit, 
de  color  vermellosa,  que  té  la 
boca  acabada  en  dos  ullals. 
Es  pesca  amb  palangre.  Sinó- 
nims :  refet,  refetó  (Tarrago- 
na); Iluerna  (Barcelona). 

BiRÓ,  BiRONS,  m.,  biró  (Sant  Fe- 
liu de  Guíxols)  (Neucrates  duc- 
tor, Cuv.  et  Valenc.)  :  Peix  de 
color  negrenca,  d'uns  50  a 
60  cm.  de  llarg,  semblant  al 
verat.  No  és  peix  d 'aqüestes 
aigües.  Apareix  en  seguici  de 
vaixells  provinents  d'altres 
mars.  Sinónims  :  bairó  (Tarra- 
gona); pámpol  (Barcelona,  Me- 
norca) . 

Bis,  bisos,  m.,  bis  (Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Mallorca);  bízu  (Bla- 
nes); bizu  (Menorca)  (Scomber 
colias,  Linn.)  :  Peix  blau  del 
tipus  del  verat  i  gros  com  ell, 
amb  ratUes  o  faixes  grogues.  Es 
pesca  amb  l'art  a  la  primavera. 
«It.  la  liura  del  bis  i  ss.  mi  drs.», 
a.  1361  (Hist.  Pcll.,  icxi).  «ítem 
se  ven  la  1.  camisera  de  bis», 
a.  1361-1365  (BSAL,  vil,  120). 

Bobo,  m.  (Valencia,  Archivo,  11, 
153);  cast.  rubio,  arete  (Trigla 
cuculus,  Linn.). 

Boga,  bogues,  f.,  bóge,  bóqes 
(Llofriu,  Sant  Feliu  de  Guí- 
xols, Blanes,  Pineda,  Tarrago- 
na, Mallorca,  Valencia);  vóqe, 
vóges  (Menorca)  (Box  Boops, 
Cuv.)  :  Peix  rodó,  blanquinós 
o  vermellós,  semblant  a  la  sal- 


ELS   NOMS   DELS    PEIXOS 


39 


pa.  Fa  uns  20  cm.  de  llargada. 
Aquest  peix,  quan  surt  de  l'ai- 
gua,  ja  put.  «...  e  lo  peix  me- 
nut  de  mar  com  es  lo  que  vul- 
garment  se  diu  chorret,  bo- 
gues y  sorells»  (Lib.  de  la  Pes- 
te, 71).  «It.  liura  de  bogues 
jarret  bogua  raueyl  xucles  jer- 
les  X  diners»,  a.  1361  (Hist. 
Poli,  cxii). 

BoGAMARÍ,  m.,  bógumerí  :  Espe- 
cie d'eri^ó  blanc  que  viu  en  el 
fons  del  mar  (Mallorca);  cast. 
erizo  de  mar. 

BoGANYÓ,  m.  :  Peix  petit  de  co- 
lor blanquíssima.  S'agafa  amb 
l'art   (Blanes). 

Bogara VELL,  m.  (Tarragona,  Me- 
norca) (Pagelhis  Bogar  aveo 
CBp).  «It.  liura  de  bogues  jar- 
ret, bogua  raueyl  xucles  jer- 
lesxdrs.»  (Hist.  Poli.,  i,  cxii). 

Bogarró,  m.,  bugeró  (Barcelona, 
Tarragona,  Menorca,  Valen- 
cia) (Box  Boops,  Cuv.).  Sinó- 
nim  :  boga.  «Cynedus,  i  lo  bu- 
garro».  Nebrissa,  Gramática. 

BoGUET,  m.  :  Boga  petita  (Llo- 
friu). 

BoiG,  m.  :  Classe  de  peix  (Ma- 
llorca). 

BoNET,  m.  (Valencia).  V.  Barb. 

BoNÍTOL,  BONÍTOLS,  m.,  hunüu 
(Sant  Feliu  de  Guíxols,  Bla- 
nes, Pineda,  Valencia,  Tarra- 
gona); bunitui  (Menorca);  bo- 
nitol  (Mallorca,  Vinarog)  (Pe- 
lamis  sarda,  Cuv.  et  Valenc): 
Peix  blau,  gros  i  rodó,  del 
tipus  del  verat,  pero  mes  gros. 
N'hi  ha  que  arriben  a  pesar 
una  arrova.  A  Menorca  es  pes- 
ca amb  un  ormeig  a  posta  :  la 
bonitolera  que  és  una  xarxa  de 
mes  de  200  m.  «ítem  liura  de 
bonítols  I  ss.  II  drs.»  (Hist.  Poli., 
I,  cxi).  «ítem  se  ven  la  1.  car- 


nisera  de  bonítol»,  a.  1361-1365 
(BSAL,  vil,  120). 

BoN JESÚS,  m.,  bonjezús  :  Peix 
semblant  a  la  bastina,  amb  el 
cap  pía  i  els  ulls  al  damunt 
(Mallorca). 

BoRD,  BORDS,  m.  :  Peix  entre  pía 
i  rodó,  d'uns  50  cm.  de  llarg. 
Hi  ha  dues  varietats  de  bords: 
el  bord  ros  i  el  bord  negre  (Sant 
Feliu  de  Guíxols). 

BoRRATXO,  m.,  hufáéu  (Pineda, 
Tarragona)  (Trigla  pini, 
Bloch.)  :  Peix  que  té  la  panxa 
blanca,  l'esquena  vermella  i 
una  banya  a  cada  banda  de 
cap.  Sinónim  :  rafalet  (Me- 
norca) . 

BoRRiQUET,  m.  (Valencia,  Ar- 
chivo, II,  153)  (Gobius  longi- 
radiatus,    Riss.). 

BoT,  BOTS,  m.  :  bót  (Sant  Feliu 
de  Guíxols,  Blanes,  Pineda, 
Tarragona,  Eivissa,  Valencia) 
(  Orthagoriscus  Mola,  Schneid . ) : 
Peix  semblant  al  porc.  És 
pía,  de  pell  escatosa,  semblant 
al  gatvaire,  de  color  cendrosa. 
Les  seves  dimensions  son  les 
del  delfí.  Es  pesca  quan  está 
adormit  a  flor  d'aigua.  L'ex- 
pressió  :  «dormirla  com  un  bot» 
(Sant  Feliu  de  Guíxols),  es  re- 
fereix  a  aquest  peix.  La  mai- 
nada  fa  pilotes  de  la  seva  pell 
perqué  bota  molt  (Blanes). 
Se'n  pesquen  de  tan  grossos  i 
vells,  que  les  barques  no  els 
poden  hissar  sobre  coberta  i 
s'han  de  remolcar  amb  cava- 
lleries.  Alguns  d'ells  teñen  el 
eos  cobert  d'algues  i  mol  lus- 
cos (Tarragona). 

Boví,  m.  (Valencia,  Archivo,  11 
153)  (Gobius  mediterraneus, 
Schneid.). 

BuLDROi,  m.  (Menorca)  (Lophius 


40 


A.    GRIERA 


piscatorius,  Linn.).  Sinónim: 
rap  (Barcelona,  Tarragona,  Me- 
norca). 

Burra,  burres,  f.,  búff,  hú?(s 
(Sant  Feliu  de  Guíxols)  :  Peix 
semblant  a  la  pelaia,  curt  i 
rodó.  És  negre  del  damunt. 

Burro,  burros,  m.,  húfu,  búrus 
(Sant  Feliu  de  Guíxols,  Bar- 
celona, Valencia)  (Gohius  Jozo, 
Linn.)  :  Peix  vermell  amb  alots 
d'uns  20  cm.  de  llarg  i  amb 
morro  de  dues  punxes.  És  molt 
escalos  i  s'escorxa  estiran!  la 
pell  per  la  cua.  El  seu  cap,  per 
la  forma,  recorda  el  de  Tase. 
Es  pesca  al  bou  i  amb  canya. 
Sinónims  :  ruc  d'alga  (Tarra- 
gona), góbit  d'alga  (Costa  de 
Llevant);  cabot  d'alga  (Me- 
norca). 


CABEgADA,  f .  :  Nom  de  peix  (Ma- 
llorca). 

CABEguDA,  f.  (Menorca)  (Athe- 
rina  Boyeri,  Riss.)  :  Peix  sem- 
blant al  serclet.  Sinónims  :  ase, 
aseta  (Tarragona);  xanguet 
(Barcelona). 

CABEguT,  m.  (Valencia).  V.  Llis- 
sa  de  cap  gros. 

Cabot,  m.,  heUt  (Mallorca);  ke- 
bót  (Menorca);  (Gobius  minu- 
tus,  Cuv.  et  Valenc.)  :  Peix 
blanquinós,  d'esquena  ploma- 
da, uUs  grossos  i  cap  rodó.  Si- 
nónims :  ruc  (Tarragona);  gó- 
bit (Costa  de  Llevant),  cast. 
gobio,  capitón. 

Demés,  porten  el  nom  de 
cabot,  a  Menorca,  les  següents 
especies  :  Gobius  auratus,  Riss.; 
Gobius  geniporus,  Valenc;  Go- 
bius paganellus,  Linn. 

Cabot    anglés   (Menorca)   (Go- 


bius cruentatus,  Gml).  Sinó- 
nims :  ruc  (Tarragona);  burro 
(Barcelona);  góbit  (Costa  de 
Llevant). 

Cabot  berruvés  (Menorca)  (Go- 
bius fallax,  Sarato).  Sinónim: 
ruc  (Tarragona). 

Cabot  d'alga  (Menorca)  (Go- 
bius Jozo,  Linn.).  Sinónims: 
ruc  d'alga  (Tarragona);  burro 
(Barcelona);  góbit  d'alga  (Cos- 
ta de  Llevant). 

Cabot  de  roca  (Menorca)  (Go- 
bius niger,  Linn.).  Sinónims: 
ruc  de  roca  (Tarragona);  góbit 
de  roca  (Costa  de  Llevant). 

Cabot  de  roca,  m.  (Menorca) 
(Gobius  Guthatus,  Cuv.  et  Va- 
lenc). Sinónims  :  ruc  de  roca 
(Tarragona);  góbit  de  roca 
(Costa  de  Llevant). 

Cabot  en  banyes  (Menorca) 
(Callionymus  Belenus,  CBp): 
Peix  petitó  que  té  dues  ba- 
nyes blaves  i  movibles  al  cap 
com  dues  tremolitges.  Es  ta- 
pa d'arena,  deixant  solament 
enfora  les  dues  banyes.  Els  al- 
tres  peixos  preñen  les  banyes 
per  esca,  s'hi  tiren  i  el  cabot 
els  engoleix  (Menorca).  Sinó- 
nims :  guineu  (Tarragona);  pau 
(Barcelona);  rap  (Menorca). 

Cabot  mocos  (Menorca)  (Gobius 
longuiradiatus ,  CBp).  Sinó- 
nims :  ruc  (Tarragona);  burro 
(Barcelona);  góbit  (Costa  de 
Llevant) . 

Cabot  xuclador  (Menorca)  (Le- 
pado gaster  Goüanii,  Lacep).  Si- 
nónims :  xuclador,  pega-roques 
(Tarragona);  peix  porc  (Bar- 
celona); xucladit  (Menorca). 

Cabra,  f.  (Serranus  cabrilla, 
Cuv.)  :  Peix  semblant  a  la 
llagosta,  que  té  moltes  cames 
(Llofriu,   Pineda,  Valencia). 


ELS   NOMS   DELS    PEIXOS 


41 


Cabut,  m.  (Anthias  sacer,  Bl.): 
Peix  negros  de  petites  dimen- 
sions  i  de  cap  molt  gros  (Vina- 
109,   Valencia). 

Caella,  f.  (Valencia)  :  V.  Mus- 
sola  pintada. 

Calamar,  calamars,  m.,  kelemá, 
kelemás  (Llofriu,  Sant  Feliu 
de  Guíxols,  Blanes,  Pineda, 
Lluchmajor)  :  Peix  sense  es- 
cata que  té  escut  com  la  sípia, 
i  com  aquesta  es  defensa  amb 
tinta.  És  de  color  vermellosa 
i  rossenca.  Té  dues  potes  que 
estira  i  amaga,  segons  li  convé, 
per  proporcionar-se  menjar. 
«Calamar,  calamar,  pece»  Dic- 
cionari  Valenc). 

Calamarí,  m.  :  MoMusc  petitot. 
Cast.   calamarín. 

Calet,  m.  (Valencia,  Archivo,  11, 
154)  :  Beut,  xopa,  ollaca,  ron- 
cador (Cantharus  vulgaris, 
Cuv.). 

Calroig,  m.  (Marratxí).  V.  Cap- 
roig. 

Calubes,  f.  pl.  :  Classe  de  llis- 
ses  que  teñen  el  morro  molt 
afuat  (Vinaro^).  Vid.  Caluga. 

Caluga,  calugues,  f.  (Tarrago- 
na) (Mugil  laheo,  Cuv.  et  Va- 
lenc.) :  Peix  de  panxa  blanca 
i  de  morro  petit  i  punxegut. 
Sinónims  :  llíssera  (Barcelona); 
llissa-galubet  (Menorca). 

Camarí,  m.,  kámerí  (Costa  de 
Llevant,  Tarragona,  Balears): 
Nom  del  Carcharías  Lamia, 
Bp;  Carcharías  glaucus,  Agass., 
del  Carcharías  lamía,  MüU.  et 
Henl.  i  Carcharías  Mílbertí, 
Val.  El  camarí  és  roig  i  blanc, 
i  té  el  cap  igual  que  un  ca  de 
presa  i  els  ulls  molt  grossos. 

El  Carcharías  Lamía,  Bp, 
sosté  mortals  Iluites  amb  el 
peix  emperador;  envesteix  les 

But.  de  Dialec. 


moles  de  tonyines.  És  creenga 
que  les  dents  d'aquest  peix, 
penjades  al  coll  de  les  criatu- 
res,  faciliten  la  dentadura. 
Aquest  és  conegut  per  marra- 
có (Barcelona);  salproig  (Me- 
norca). 

ElCarcharías  glaucus.  Agass., 
és  conegut  també  per  tiburó 
(Menorca).  El  Carcharías  la- 
mía i  Milberti  son  conegut s 
també  per  tauró  i  tintorera 
(Tarragona). 

Cámaro,  m.,  kemeró  :  Classe  de 
moliusc  (Mallorca)  :  Peix  pe- 
titet  que  té  dues  cames  al  cap. 

Canadá,  f.,  kendde  :  Peix  sem- 
blant  al  calamar,  pero  molt 
mes  llarg.  Té  uns  tres  pams  o 
mes  de  llargada  (Sant  Feliu  de 
Guíxols). 

Canari,  m.,  kendri  (Barcelona) 
(Crenílahrus  Medíterraneus, 
CBp).  Sinónims  :  tord  (Bar- 
celona, Tarragona);  tord  ro- 
quer  (Menorca). 

Cántara,  f.,  kdntere  (Blanes,  Pi- 
neda, Barcelona,  Menorca,  Va- 
lencia); kdntere  (Mallorca) 
( Cantharus  gríseus,  Cuv.  et  Va- 
lenc; Cantharus  Brama,  Cuv, 
et  Valenc.)  :  Peix  de  color  bla- 
vosa  que  s'agafa  amb  xarxa  i 
palangre.  N'íii  ha  que  arriben 
a  pesar  cinc  terces.  «Cantara, 
cubilo  pece.  Cantarus»  (Dice, 
valenc).  «It.  Hura  de  morru- 
da, cantara,  mollera...»  (Hist. 
Poli.,  I,  cxii). 

Capbou  o  CAP  d'ase  (Valencia): 
Cabeza  de  asno.  Lira,  pece 
(Trígla  mílvus,  Bp). 

Capellá,  capellans,  m.,  h^p^ld 
(Mallorca);  kepdd,  k§p§ldns  (Pi- 
neda, Llofriu,  Menorca,  Va- 
lencia) (Gadus  minutus,  Linn. 
i  Pleuronectes  Cítharus,  CBp)  : 
6 


42 


A.    GRIERA 


Peix  semblant  a  la  mollera  de 
color  blanca,  ulls  grossos  i  cap 
rodó.  És  molt  fluix  i  s'aixafa 
aviat.  Sinónims  :  mollera  (Bar- 
celona, Tarragona);  pelaia 
(Barcelona,  Tarragona);  rémol 
(Menorca).  És  un  peix  molt  bo 
perqué  els  capellans  en  men- 
gen  (Mallorca). 

Capplá,  m.,  kátplá  :  Peix  sem- 
blant a  la  llíssera,  que  té  el 
cap  pía,  la  panxa  blanca  i  Tes- 
quena  de  color  de  plom  (Ma- 
llorca). 

Cap-roig,  m.  (Scorpaena  scropha, 
Linn.)  :  Peix  vermellós  sem- 
blant a  la  rásela,  pero  de  mes 
grandária.  Té  les  espines  de 
l'esquena  molt  verinoses.  N'hi 
ha  que  pesen  de  20  a  30  quin- 
tars.    (Mallorca,  Menorca). 

Capsampé,  m.,  katsampé-  :  Peix 
llarg  amb  ratUes  grogues  i  pan- 
xa  blanca  (Mallorca). 

Capsigrany,  m.  (Barcelona) 
(Blennius  gattorugine,  Lacep.  i 
Blennius  tentacularis,  Brunn.). 
Sinónims  :  futarra,  bavosa 
(Costa  de  Llevant);  rabosa 
(Menorca).  «Capcigrany.  Per- 
niblando.  Moriceps.»  (Dice.  Va- 
lencia). 

Capsoc,  m.  kápsók  :  Peix  sem- 
blant al  moixó  que  arriba  mol- 
tes  vegades  a  teñir  les  seves 
dimensions.  Se'n  diferencia  per 
teñir  el  cap  mes  aixafat.  Diuen 
que  té  un  gra  de  sorra  dintre 
el  cap  (Sant  Feliu  de  Guíxols). 

Captinyós,  m.,  káttinós  (Mallor- 
ca) (Scorpoena  ustulata,  Loe- 
we)  :  Peix  curt,  vermell,  que 
pica  molt  fort.  Té  tinya  al  cap 
(Mallorca,  Menorca).  Sinónims: 
escórpora  de  roquer  (Tarra- 
gona); not  (Menorca). 

Caputxo,  m.,   kfpúéu   (Sant  Fe- 


liu de  Guíxols,  Blanes,  Llo- 
friu.  Valencia)  (Laeviraja  Oxy~ 
rhynchus  CBp)  :  Peix  pía,  de 
color  rossenca,  semblant  a  res- 
crita, pero  de  morro  mes  pun- 
xegut.  Arriba  a  pesar  2  quin- 
tars  i  fa  de  sis  a  set  pams  de 
diámetre.  El  seu  nom  segura- 
ment  ve  de  teñir  el  morro 
semblant  a  una  caputxa  (Sant 
Felíu  de  Guíxols). 

Caracol,  m.,  k^r§qól  (Mallorca): 
Mollusc  de  closca  molt  dura 
que  té  el  bessó  dintre  un  forat 
com  un  tap  morat. 

Caracol  de  serp,  m.  :  Helix  ba- 
leárica (Mallorca). 

Caracol  de  tap,  m.  :  Trochus 
(Mallorca). 

Caracol  pla,  m.  :  Helix  home- 
yeri   (Mallorca). 

Caracol  reixat,  m.  :  Helix  mo- 
raguesi  (Mallorca). 

Carall  de  reí,  kerái  d§  ni :  Peix 
pla,  de  color  vermella  i  verd, 
d'uns  20  cm.  de  llarg  (Sant 
Feliu  de  Guíxols). 

Caramel'LO,  m.  (Meletta  Phale- 
rica,  Moreau).  i.  La  patoia  pe- 
tita  o  de  cria  (Tarragona).  Si- 
nónims :  amploia,  meleta. 
2.  (Alausa  Pilchardus  Cuv.  et 
Valenc.)  :  Sardina  que  es  pes- 
ca en  abundancia  pels  mesos 
d'abril,  maig  i  juny  (Tarrago- 
na, Barcelona). 

Cardaire,  m.  :  Raia  alba,  mar- 
ginata,  Lacep  (Tarragona,  Va- 
lencia). 

Cardenal,  m.  (Tarragona)  (Tra- 
chypterus  cristatus,  Bonelli):  És 
una  especie  rara. 

Caro,  m.  (Tarragona)  (Chimoe- 
ra  monstruosa,  Linn.).  Sinó- 
nims :  guineu  (Torredembarra); 
ull  verd  (Costa  de  Llevant). 

Carpa  carassina,  f.  (Carassius 


I 


ELS    NOMS    DELS    PEIXOS 


43 


vulgaris,  Nilsson).  Es  troba  en 
raquárium  i  laboratori  ictio- 
lógic  del  pare  de  Barcelona. 

Carpa  de  Bohemia,  f .  (Cyprinus 
hungaricus,  Heckel). 

Carpa  de  Francónia,  f.  (Cypri- 
nus Kollarn,  Heckel  i  Kner). 
Amb  aquesta  especie  s'ha  em- 
prés  la  repoblado  piscícola  deis 
estanys  i  rius  de  Catalunya. 
Sinónim  :   carpa  de  Turíngia. 

Carpa  del  Japó  (Cyprinus,  Hi 
Goi). 

Carpa  de  mirall  (Cyprinus  spe- 
cularis,  Lacep). 

Carpa  d 'Holanda  f.  (Cyprinus 
Carpió,  Linn.). 

Cassó,  m.,  kfsó  (Pineda,  Tarra- 
gona, Eivissa)  (Galeus  canis, 
Rond.)  :  Peix  semblant  a  un 
ca  que  té  molta  retirada  al 
tauró.  Sinónims  :  gat  (Barcelo- 
na); ca  marí  (Menorca). 

Castanyola,  f.,  kest^nól§  (Bar- 
celona, Tarragona);  kestfnólf 
(Mallorca;  Valencia)  (Brama 
Raii,  Schneid.)  :  Peix  pía,  ne- 
gre,  de  boca  petita.  Fa  dos 
pams  de  llargada  i  dos  d 'am- 
piada. És  peix  de  fonera  i  molt 
abundant.  S'ha  de  pescar  a 
fons  fix  d'aigües.  Emigra  una 
llarga  serie  d'anj'ades  i  retor- 
na després  altra  vegada.  En  la 
seva  massa  muscular  hi  viu  un 
tricocéfal  en  forma  de  carbassa 
vinatera,  glutinós  i  de  color 
blanca  groga  de  canari  (Gibert). 

Castanyoleta,  f.,  kfsUnuléte 
(Tarragona)  (Chromis  Casia- 
nea,  Cuv.).  Viu  en  les  cales  i 
ports.  Sinónims  :  cigala  (Bar- 
celona); moret  (Menorca).  «Cas- 
tanyoleta, melcocha»  (Diccio- 
nari  Valenc). 

Castanyons,  m.  :  Classe  de  peix 
(Pineda). 


Cau,  m.,  káu  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols)  :  Peix  semblant  a  la  ger- 
la  grossa.  És  de  color  negra. 

C AVALLA,  f.,  kevále  (Tarragona, 
Eivissa);  kavála  (Vinarog,  Va- 
lencia) (Scomber  Colias,  Linn.): 
Peix  sense  escata,  molt  argen- 
tat,  gairebé  blau.  Té  el  Ilom 
ramejat  d'una  línia  de  color 
blava-negra. 

Cavallet  de  mar,  m.  V.  Cavall 
marí. 

Cavall  marí,  m.,  kebál  meri 
(Sant  Feliu  de  Guíxols,  Bla- 
nes.  Pineda,  Barcelona);  kevál 
meri  (Menorca,  Tarragona, 
(Valencia)  (Hippocampus  Gut- 
tulatus,  Cuv.  i  Hippocampus 
hrevirostris,  Cuv.)  :  Peix  petit 
que  té  el  perfil  del  cap  i  del 
coll  semblant  del  tot  al  cavall. 
Té  la  pell  molt  dura,  semblant 
al  cocodril.  Els  cavalls  ma- 
rins  son  objecte  d'especial  pre- 
ocupado per  a  la  gent  de  mar. 
Posats  sota  la  gorra  o  entre 
els  plecs  del  mocador,  els  ca- 
valls de  mar  curen  la  mi- 
granya,  les  neurálgies  facíais 
i  el  mal  de  cap  (Tarragona) .  Si- 
nónim :  cavallet  de  mar  (Me- 
norca). 

Cavet,  m.  (Valencia,  Archivo,  ii, 
153)    (Trigla  áspera,  Vivían.). 

Cent  en  boca  (Valencia).  V.  Ala- 
droc. 

Centurió,  m.,  sunturió  (Mallor- 
ca) :  Peix  de  panxa  blanca,  es- 
quena de  color  de  cendra  i  cua 
molt  llarga. 

Cigala,  f.,  sigále  (Barcelona,  Ba- 
lears)  (Chromis  castanea,  Cuv.): 
Peix  curt,  amb  quatre  cames 
i  dues  mordales.  És  roig  i  molt 
semblant  a  la  cigala  de  térra. 

Cinta,  cintes,  f.  ;  Classe  de  peix 
(Pineda). 


44 


A.    GRIERA 


Clau,  m.  :  Peix  semblan!  a  la 
Iluerna.  És  molt  petit. 

Clavell,  m.,  kl§vH  (Balears) 
(Raia  marginata,  Müll.  et 
Henl.)  :  Peix  pía,  cap  llarga- 
rut.  Sol  pesar  deu  arroves. 

«Jesucrist  quan  feu  la  cena 

va  sacrifica  un  anyell; 

i  noltros  un  bon  clavell 

ja  mos  lo  hem  tirat  d'esquena.» 

Glossa  d'En  Vivó  la  primera 
vegada  que  es  feren  Els  dotze 
apóstols  a  Ciutadella  (1770). 

Clavfxlada,!.,  kleheláde  (Costa  de 
Llevant).  i.  (Rata  marginata, 
Müll.  et  Henl.)  :  Peix  bastinal 
de  la  mateixa  color  de  la  bas- 
tina.  Es  pesca  amb  palangres. 
Sinónims  :  escrita  blanca  (Tar- 
ragona); rajada  (Barcelona); 
clavell  (Menorca).  2.  (Raia 
miraletus,  Rond.).  Sinónims: 
escrita  vera  (Tarragona);  ra- 
jada vestida  (Barcelona);  raja- 
da (Menorca).  3.  (Raia  ra- 
dula,  Del.).  Sinónims  :  rajada 
(Barcelona,  Tarragona);  rajada 
peluda  (Menorca).  4.  (Raia 
punctata,  Riss.).  Sinónims  : 
escrita,  escrita  vera  (Tarrago- 
na); rajada  (Barcelona);  ra- 
jada boca  de  rosa  (Menorca). 
5.  (Raia  fullonica,  Rond.).  Si- 
nónim  :  rajada  (Tarragona, 
Menorca).  6.  (Raia  mosaica, 
Lacep.).  Sinónims  :  escrita 
vera  (Tarragona);  rajada  (Bar- 
celona). 

Clavillo,  m.,  kleUló  (Costa  de 
Llevant)  (Trigla  clavillone, 
Lacep.)  :  Peix  semblant  al 
gatneu  que  es  menja  cuit  a  la 
brasa.  Sinónims  :  pelut  d'es- 
cata  (Tarragona);  escatós  (Go- 
les de  l'Ebre). 

CoLOMiDA,  f.,  kuhimíde   (Barce- 


lona) (Lichia  amia,  Cuv.  et 
Valenc).  Sinónims  :  palomida 
(Tarragona,  Menorca);  sorell 
de  penya  (Menorca). 

CoNGRE,  m.,  kóñgre  (Tarragona); 
kóñgre  (Valencia)  (Conger  Ba- 
learicus,  CBp)  :  Peix  sem- 
blant a  l'anguila,  pero  mes  ne- 
gre.  Sinónim  :  congre  serpeter 
(Tarragona).  «ítem  se  ven  la 
1.  camisera  del  congre  fresch 
setza  diñes»,  a.  1361-1365 
(BSAL,  VII,  119).  «ítem  tota 
carrega  de  congre  que  sia 
cordada»,  a.  1399  (Valí  de  Que- 
rol,  352).  «Carga  de  congres,  iii 
diñes»  (Cost.  Tortosa,  9-10,  10). 
«It.  la  Hura  de  congre  frese 
I  ss.  VI  drs.»  (Hist.  Poli.,  i,  cxi.) 

Congre  blanc,  m.  (Tarragona) 
(Conger  vulgaris,  Cuv.).  Sinó- 
nim :  congre  de  fang  (Tarra- 
gona). 

Congre  d'alguer,  m.  (Tarrago- 
na) (Conger  niger,  Kaup.). 
Sinónims  :  congre  negre,  con- 
gre de  roquer,  congre  de  forat 
(Tarragona). 

Congre  de  fang.  V.  Congre 
blanc. 

Congre  de  forat.  V.  Congre 
d'alguer. 

Congre  de  roquer.  V.  Congre 
d'alguer. 

Congre  de  sucre.  V.  Congre 
dol^. 

Congre  DOLg,  m.  (Menorca). 
I.  (Conger  mystax,  Riss.).  Si- 
nónims :  congre  serpeter  (Tar- 
ragona); pillet  de  platja  (Me- 
norca). 2.  (Ophidium  barba- 
tum,  Linn.).  Sinónims  :  pixota 
blanca  (Tarragona);  metge 
(Costa  de  Llevant);  pamfont 
(Menorca). 

Congre  negre,  m.  V.  Congre 
d'alguer. 


ELS    NOMS   DELS   PEIX03 


45 


CoNGRE  SERPETER,  m.  (Tarra- 
gona). I.  (Conger  halearicus, 
Bp).  2.  (Congermystax,  Riss.) 
Sinónims  :  pillet  de  platja,  con- 
gre  dolg  (Menorca).  3.  (Myrus 
vulgaris,  Kaup).  Sinónims:  serp 
(Barcelona,  Tarragona);  cule- 
bra, dorado  (Menorca). 

CoNGRET,  m.  (Tarragona).  (Lep- 
tocephalus  Morrissii,  Lacep.). 
És  la  cria  del  congre.  Sinónim: 
flámula  (Menorca).  «Congret: 
sequillo».  (Dice.  Valenc). 

CoRB  (Valencia,  Archivo,  11,  154), 
cast.  corhina  (Scioena  mu- 
bra,  L.). 

CoRBA,  f.  (Barcelona,  Tarrago- 
na) (Corhina  nigra).  Sinó- 
nims :  corbina  (Tarragona);  es- 
corbai  (Menorca).  «It.  liura  de 
morruda,  cantara,  mollera,  cor- 
ba  I  ss.  mi  drs.»  (Hist.  Poli., 

I,  CXII.). 

CoRBALL,  m.,  kurvái  (Tarrago- 
na); kurhái  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols,  Barcelona,  Llofriu);  kor- 
bál    (Valencia)    (Umbrina   cir- 

'  rosa,  Riss.)  :  Peix  negre  amb 
escata  i  alots.  Té  l'esquena  molt 
boteruda,  d'on  li  ve  el  nom 
probablement.  Sinónim  :  ret, 
reig  (Menorca).  «It.  liura  de 
corbay,  lampresa  i  ss.  vi  drs.» 
(Hist.  Poli,  I,  CXI). 

Corbina,  f.  (Tarragona). V.  Corba. 

Corcovada,  f .  (Tarragona)  (Den- 
tex  Synodon,  Riss.)  :  Especie 
rara  en  les  aigües  de  les  nos- 
tres  costes. 

CoRN,  m.,  kórn  (Mallorca)  :  Ma- 
risc  gros  en  forma  de  caragol, 
de  color  blanca  i  morada,  amb 
bessó  a  dins. 

CoRNAiLLA    (Valencia,    Archivo, 

II,  154)  cast.  corundilla,  martillo 
de  mar,  pez  martillo  (Sphyrna 
zygoena,  Raf.). 


CoRNET,  m.  :  Marisc  semblant  al 
corn,  pero  mes  petit  (Mallorca). 

Cornuda,  f.  (Menorca)  (Zigae- 
na  malleus,  Valenc).  Sinó- 
nims :  llunada  (Barcelona,  Tar- 
ragona, Menorca);  guardia  ci- 
vil  (Tarragona). 

CoRRETjA,  f.  (Valencia,  Archivo, 
II,  154);  cast.  raya  estrellada  o 
vaca  (Loeviraja  oxyhynchus, 
Bp). 

CoTXERO,  m.  (Valencia,  Archivo, 
II,  154);  cast.  tuerto  (Coricus 
rostratus,  Valenc). 

Cranc,  m.  :  Crustaci  semblant  a 
la  llagosta.  Hi  ha  crancs  de 
diferents  classes:  cranc  blanc, 
cranc  de  riu,  cranc  jueu, 
cranc  pelut  (té  pél  damunt 
la  closca),  cranc  sabater.  — 
«Un  «ranc  se  maravella  del 
agro,  perqué  no  pescaua  enaxi 
com  pescar  solia»  (Félix,  i, 
203). 

Cranques,  f.  pl.  (Maiasquinado): 
Crustaci  rodó  amb  sis  cames  i 
dues  mordales.  Té  la  closca 
molt  dura  (Mallorca,  Vinaro9). 

Cria,  f.,  krie  :  Nom  col-lectiu  per 
a  assenyalar  el  peix  petit  de 
tota  mena.  Es  pesca  a  grans 
quantitats  amb  Tart  (Blanes). 

Cuc,  m.  :  Peix  blanc  i  pía.  Sola- 
ment  té  Tespina  del  mig.  Sem- 
bla un  cuc  de  térra. 

Cuca  serp,  f.,  kúk^  sérp  (Barce- 
lona) (Sphagebranchus  imher- 
bis,  Delaroche).  Sinónim  :  serp 
de  mar  (Tarragona,  Menorca). 

Cuc  DE  GLEVA,  m.  (Tarrago- 
na) (Ammocoetes  branchiaíis, 
Linn.)  :  Larva  que  es  troba  a 
les  platges  formant  bolles  da- 
munt Taiga.  Sinónim  :  clapis- 
sar  (Tarragona). 

Culebra,  f.  (Menorca)  (Myrus 
vulgaris,    Kaup.).    Sinónims  : 


46 


A.    CRIERA 


serp,  congre  serpeter  (Barce- 
lona, Tarragona);  dorado  (Me- 
norca). 

Culebra  de  la  mar,  f.  (Menor- 
ca) (Ophisurus  serpens,  La- 
cep.).  Sinónim  :  serp  de  mar 
(Barcelona,  Tarragona). 

CuLLERETA  (Canal  d'Urgell,  Pi- 
neda) (Cottus  gobio,  Linn.). 
Especie  nova  a  Catalunya. 

CuLLEROT  d'aigua  :  Garapito 
(Dice.  Valenc). 


DÁTIL,  m.,  dátil  :  Marisc  de  for- 
ma igual  a  la  del  dátil  de  térra 
de  color  fosca.  Té  el  bessó  a  dins 
(Mallorca,  Menorca). 

Daurada  xina,  f.  :  Pdxos  ver- 
mells  i  daurats  que  es  crien  a 
Taigua  dol9a.  No  son  bons  per 
a  menjar  (Cat.). 

Daurat,  m.,  d^urát  (Mallorca); 
durádu  (Tarragona,  Pineda); 
d§tiráde  (Marratxí);  i.  (Cori- 
phoena  hippurus,  Riss.)  :  Peix 
de  color  de  cañar  i,  pía  i  llar- 
garut.  Té  poca  espina.  Sinó- 
nim :  llampuga  (Menorca). 
2.  (Myrus  vulgaris,  Kaup.). 
Sinónims  :  congre  serpeter, 
serp  (Barcelona,  Tarragona) ; 
culebra  (Menorca). 

Delfí,  m.,  deufí  (Mallorca);  dufí 
(Pineda)  :  Peix  Uarg,  de  cap 
Uarg  amb  la  cua  girada.  És  de 
color  plomosa;  té  la  panxa 
blanca.  «It.  Hura  de  delfi  i  ss. 
II  drs.»,  a.  1361  (Hist.  Pcll., 
I,  cxii). 

Dentó,  m.  (Menorca)  (Anthias 
sacer,  Bloch.).  Sinónims  :  reixet 
(Barcelona);  somera  (Costa  de 
Llevant). 

DÉNTOL,  m.,  dmtut  (Barcelona, 


Pineda,  Blanes);  déntoí  (Ma- 
llorca, Eivissa);  dfnfot  (Vina- 
ro9.  Valencia)  (Dentex  vulga- 
ris, Cuv.)  :  Peix  pía,  blanc, 
amb  ratlles  grogues  a  1 'esque- 
na. És  semblant  al  llobarro. 
«Del  anfos,  del  corbay,  del 
reig,  del  dentoll,  del  congre  e 
de  tot  peix  semblant»  (Bans 
deis  anys  1372  al  1378,  fol.  118 
V.)  (Arxiu  municipal  de  Barce- 
lona). «Gentil  dentol  buUit» 
(BSAL,  VIII,  118).  «ítem  se 
ven  la  1.  camisera  del  paguer 
y  dentol»,  a.  1361-1365  (BSAL, 
vil,  120).  «It.  Hura  de  paguer 
e  dentol  i  ss.  viii  drs.»,  a.  1361 
(Hist.  PoU.,  i,  cxii). 

Doblada,  f.  (Valencia).  V.  Vi- 
driada. 

DoNZELLA,  f.,  dunz^e  (Barcelo- 
na, Menorca,  Tarragona);  don- 
z^l§  (Mallorca);  donsHa  (Vina- 
rog.  Valencia);  (Julis  Giofredi, 
CBp).  I.  Peix  roquer,  ver- 
mell,  menut.  La  femella  és 
vermellosa  i  el  másele  blavós. 
Passa  rhivern  sota  l'arena. 
Sinónims  :  senyoreta  (Barce- 
lona, Costa  de  Llevant);  güiula 
(Costa  de  Llevant).  2.  Julis 
festiva.  Valenc).  Sinónims:  se- 
nyoreta, güiula  (Costa  de  Lle- 
vant). «ítem  se  ven  la  1.  car- 
nisera  deis  sparrayons  don- 
cellas y  torts»,  a.  1361-1365 
(BSAL,  vil,  120).  «It  Hura 
desparayons  donzells  torts  i  ss. 
I  drs.»,  a.  1361  (Hist.  Poli., 
I,  cxi). 

Dormilega,  f.,  durmilige  (Tar- 
ragona) (Blennius  palmicor- 
nis,  C.  V.).  Sinónims  :  capsi- 
grany,  Uepissós  (Barcelona);  fu- 
tarra,  bavosa  (Costa  de  Lle- 
vant); rabosa  (Menorca). 

Dormilega  de  cap-roig  (Tarra- 


ELS   NOMS   DELS   PEIXOS 


47 


gona)  (Blennius  Erythroce- 
fhalus,  Riss.).  Sinónims  :  cap- 
sigrany  (Barcelona);  futarra, 
bavosa  (Costa  de  Llevant);  ra- 
bosa (Menorca). 

DoRMiLEGA  DE  FANG  (Tarrago- 
na) (Blennius  gattorugine,  La- 
cep.).  Sinónims  :  capsigrany 
(Barcelona);  futarra,  bavosa 
(Costa  de  Llevant);  rabosa 
(Menorca). 

DoRMiLEGA  DE  ROCA,  f.  (Tarra- 
gona) (Blennius  Sphinx,  Va- 
lenc). 

DoRMiLEGA  PETITA.  V.  Dormi- 
lega  de  roca. 

DoRMiLEGA  ROJA.  V.  Dormilega 
de  fang. 

DoT,  m.  (Barcelona,  Valencia) 
(Polyprion  cernium,  Valenc). 
Sinónims  :  rascas  (Tarragona); 
pámpol  rascas  (Tarragona,  Me- 
norca). 

Dragó,  m.  (Menorca)  i.  (Trachi- 
nus  draco).  2.  (Calliomynus 
dracunculus,  Lacep.).  Sinónim: 
guineu  vermella  (Tarragona). 


Emperador,  m.,  ^mp^r^dg  (Pi- 
neda, Tarragona,  Menorca,  Ma- 
llorca, Valencia),  i.  (Xiphias 
gladius,  Linn.)  :  Peix  gros  de 
color  de  cendra.  Té  una  espasa 
al  morro  de  dalt.  Arriba  a  pe- 
sar 82  qg.  Sinónim  :  peix  es- 
pasa (Tarragona,  Menorca). 
2.  (Pristis  antiquorum,  La- 
tham).  Aquest  peix  entaula 
feréstegues  Iluites  amb  altres 
especies  (Tarragona).  «ítem  se 
ven  la  Hura  camisera  del  em- 
perador», a.  1361-1365  (BSAL, 
VII,  119). 

Enclotxa,  f.,  ^úklóc^  (Mallorca): 


Una  especie  de  marisc.  Cast. 
almeja. 

Enfú,  m.  (Menorca)  (Ammody- 
tes  cicerellus,  Rafin.).  Sinónims: 
sonso,  trencavits  (Barcelona). 

Enrocador,  m.  :  Peix  de  roca 
petit  semblant  a  l'espadar. 
Diuen  que  en  embocar  l'es- 
quer  enroca  l'ham  (Sant  Feliu 
de  Guíxols). 

Ermita,  m.,  ermita  :  Caragol  gros 
que  té  les  cames  i  ales  en  el 
bessó   (Mallorca). 

EscÁLUM,  m.  (Menorca)  (Aulo- 
pus  jilamentosus,  CBp).  Sinó- 
nims :  Iluert  (Torredembarra) , 
saltamurades,  serpentí  (Me- 
norca). 

ESCANYAVELLES,   f.    :   Pcix  petit, 

de  color  fosca,  amb  moltes  es- 
pines (Eivissa). 

EscAT,  m.,  eskát  (Tarragona); 
(Eivissa);  eskát  (Mallorca);  es- 
kát (Valencia),  i.  (Squatina 
ángelus,  Riss.)  :  Peix  de  bas- 
tina  que  té  el  eos  de  rajada  i 
per  la  cua  sembla  un  gato.  Té 
les  ales  vora  el  cap  i  la  color 
de  canari.  Sinónim  :  ángel 
(Tarragona,  Barcelona,  Costa 
de  Llevant).  2.  Squatina  ocu- 
lata,  Bp.  (Tarragona).  Sinónim: 
escat  veixigal  (Menorca).  «Lo 
escat  es  de  setze  sous  lo  quar- 
ter  y  el  mitjanser  al  de  vuit 
sous  lo  quarter»,  a.  1728  (BSAL, 
1890,  267). 

Escat  bord  (Formentera). 

Escat  boviá  (Formentera).  «Es- 
cat bobiá,  lo  quarter  24  s.  pesa- 
da», a.  1728  (BSAL,  1890,  267). 

Escató,  m.  :  Peix  de  pell  moít 
dura  i  rasposa.  Quan  és  seca 
serveix  per  a  rascar  i  afinar 
la  fusta.  «Té  pell  d'escató»  :  es 
diu  de  la  persona  que  té  el 
cutis  bast  (Vinaro9). 


48 


A.    GRIERA 


EscATÓs,  m.  (Goles  de  l'Ebre) 
(Trigla  cavillone,  Lacep.).  Si- 
nónims  :  pelut  d'escata  (Tar- 
ragona); clavillo  (Costa  de  Lle- 
van!). V.  Escató. 

EscAT  VEixiGAL,  m.  (Menorca, 
Eivissa)  (Squatina  oculata,  Bp). 
És  una  especie  bastant  rara. 
Sinónims  :  escat,  ángel  (Tar- 
ragona). 

Escola,  m.,  eskulá  (Barcelona, 
Tarragona)  (Lota  elongata, 
Riss.).  Peix  de  fonera. 

Escore ALL,  m.  kurhái  (Blanes); 
eskorhái  (Mallorca);  §skurhái 
(Menorca)  (Corvina  nigra): 
Peix  ampie,  de  color  negra  i 
cap  pía.  S'agafa  amb  ham  i 
amb  xarxa  durant  els  mesos 
de  maig  i  juny.  «En  temps  de 
cireres  s'agafa  s'escorball»; 
«Temps  de  cireres,  temps  d'es- 
corballs»   (Migjorn  Gran). 

EscoRgANA,  f.,  eskorsdne  (Menor- 
ca); askursána  (Vinaro^).  i. 
(Trygon  pastinaca)  :  Peix  de 
bastina  semblant  ala  rajada, 
de  color  verdosa,  amb  una 
punta  de  picada  verinosa  a  la 
cua.     Es    pesca    amb   fitora. 

2.  (Trygon  violácea,  Riss.).  Si- 
nónims :  totana,  totina  (Tar- 
ragona,     Goles     de     l'Ebre). 

3.  (Trygon  vulgaris,  Riss.). 
Sinónims  :  totana,  totina  (Go- 
les d'Ebre,  Tarragona);  escor- 
ió (Barcelona);  ferrassa  (Me- 
norca) . 

EscoRgANA  FERRASSA  (Migjorn 
Gran)    (Trygon  vulgaris). 

EscoRgó,  m.  (Barcelona;  Eivis- 
sa) (Trygon  vulgaris,  Riss.). 
Sinónims  :  totana,  totina  (Tar- 
ragona, Goles  d'Ebre);  milá 
(Tarragona);  escorgana,  fer- 
rassa (Menorca). 

EscÓRPORA,  f.,  eskórpre  (Llofriu, 


Sant  Feliu  de  Guíxols,  Blanes, 
Pineda,  Menorca,  Eivissa);  §s- 
kórp^r§  (Mallorca);  eskgrp^na, 
eskórpa  (Valencia)  (Scorpaena 
scropha,  Linn.)  :  Peix  rodó,  de 
cap  gros  i  de  color  vermella. 
Té  moltes  espines  verinoses 
damunt  el  cap  i  l'esquena.  Si- 
nónims :  escórpora  deis  bruts, 
escórpora  de  fang  (Tarragona, 
Sant  Feliu  de  Guíxols);  polla 
(Barcelona);  rascle  (Mahó,  For- 
nells);  cap-roig  (Menorca).  «It. 
la  Hura  de  pagells,  aranyes,  es- 
corpre  ii  ss.»  (Hist.  Poli.,  i, 
cxi). 

Escórpora  de  fang.  V.  Escór- 
pora. 

Escórpora  dels  bruts.  V.  Es- 
córpora. 

Escórpora  de  roquer  (Tarra- 
gona, Barcelona),  i.  (Scorpae- 
na por  cus,  Linn.).  2.  (Scor- 
poena  ustulata,  Loewe).  Les  pi- 
cades  de  les  escórpores  son 
molt  dolentes.  Amb  la  fosca  i 
els  corrents  de  llevant  son  mes 
verinoses. 

Escórpora  groga,  f.  (Tarrago- 
na)   (Scorpaena   lútea,    Riss.). 

Escrita,  f.  §skrtte  (Llofriu,  Sant 
Feliu  de  Guíxols,  Blanes,  Tar- 
ragona); eskrita  (Valencia). 
(Raia  punctata,  Riss.).  2.  (Raia 
asterias,  Rond.)  :  Peix  de  bas- 
tina. És  pía  i  té  la  pell  plena 
de  variats  tragats.  Té  també 
uns  botons  per  tota  l'esquena, 
corresponent  una  espina  a  cada 
botó.  Arriben  a  pesar  un  quin- 
tar «Escrita»  :  peix  (Valencia, 
1324).  Sinónims  :  escrita  vera 
(Tarragona);  rajada  (Barcelo- 
na); clavellada  (Costa  de  Lle- 
vant); rajada  boca  de  rosa 
(Menorca) . 

Escrita  blanca,  f.  (Tarragona) 


I 


ELS   NOMS   DELS   PEIXOS 


49 


(Rata  marginata,  Müll.  et 
Henl.)  :  Varietat  de  rescrita. 
Sinónims  :  rajada  (Barcelona); 
clavellada  (Costa  de  Llevant); 
clavell  (Menorca). 
Escrita   vera,    f.    (Tarragona). 

1.  (Rata  miraletus,  Rond.).  Si- 
nónims :  rajada  vestideta  (Bar- 
celona); rajada  (Menorca);  cla- 
vellada   (Costa    de    Llevant). 

2.  (Raiaquadrimaculata,  Riss.). 
Sinónim  :  rajada  de  taques 
(Barcelona).  3.  (Rata  pune- 
tata,  Riss.).  Sinónims  :  rajada 
(Barcelona) ;  rajada  boca  de  ro- 
sa (Menorca);  clavellada  (Costa 
de  Llevant).  4.  (Rata  mosai- 
ca, Lacep.).  Sinónims  :  rajada 
(Barcelona);  clavellada  (Costa 
de  Llevant). 

EsPARRALL,  m.,  esperál  (Tarra- 
gona); espefái  (Barcelona,  Cos- 
ta de  Llevant,  Mallorca,  Me- 
norca, Eivissa)  (Sargus  annu- 
laris,  Geof.  St,  Hil.)  :  Peix  pía, 
petit,  de  color  blanca.  Té  moltes 
espines  damunt  l'esquena.  Es 
pesca  tot  Tany.  Sinónims:  pinta 
(Tarragona),  notari  (Mallorca). 

EsPARRALLÓ,  m.,  espérelo  (Tarra- 
gona, Valencia)  (Sargus  annu- 
laris,  Geof.  St.  Hil.)  :  Nom  que 
es  dona  a  Tesparrall.  «It.  Hura 
desparayons,  donzells,  torts  i  ss. 
I  drs.»  (Hist.  Poli.,  I,  cxi). 

EsPASENCS,  m.  pl.  :  El  peix  ara- 
nya  quan  és  gros  (Blanes). 

EsPET,  m.,  espH  (Tarragona,  Cos- 
ta de  Llevant,  Eivissa);  espét 
(Mallorca,  Menorca)  aspét  (Vi- 
narog.  Valencia)  (Sphyraena 
Spet,  Lacep.)  :  Peix  pía,  bla- 
vós,  de  morro  llarg  i  ulís  pe- 
tits.  Té  una  espasa  molt  petita. 
S'assembla  a  l'emperador.  «It. 
Hura  despet  i  ss.  vi  drs.» 
(Hist.  Poli.,  I,  cxi).  <(Los  boní- 

But.  de  Dialec. 


tols,  espets,  palomides,  verde- 
rols,  moHs»,  a.  1655  (BSAL, 
1890,  267). 

EspuRSiM,  m.  :  Peix  semblant  a 
rescrita  o  rajada  (Llofriu). 

EsTEL,  m.,  estéi  :  Marisc,  vermell 
semblant  a  un  estel  (Mallorca). 

EsTURió,  m.  (Cap  de  Creus,  Llo- 
friu, Tarragona,  Goles  d'Ebre, 
Vinaro9,  Valencia,  Eivissa) 
(Acipenser  Sturio,  Linn.).  És 
un  peix  exquisit,  amb  els  ova- 
ris  del  qual  es  prepara  el  ca- 
viar «E  si  li  trobats  truytes  e 
esturio  e  altres  viandes  deli- 
cades,  lexats  lo  defora»  (Le- 
gend.,  i,  267).  «...  deturi  lo  jorn 
de  St.  Llorens  en  Tortosa  per 
a  menjar  sturions  de  la  qual 
cosa  aqui  faylla»,  a.  1408  (Rev. 
Cieñe.  Hist.,  i,  247). 


Fabiol,  m.  :  Peix  xaparrot  i  am- 
pie  (Vinarog). 

Fadrí,  m.  :  Peix  roquer,  irisat, 
de  ratUes  fines  travesseres,  que 
no  es  confon  amb  la  donzella, 
que  és  mes  prima  i  té  les  rat- 
lles  de  cap  a  cua  (Lluchmajor). 

Faixa,  f.  (Tarragona)  (Trachyp- 
ierus  leiopterus,  Günth)  :  Es- 
pecie rara. 

Fardatxo,  m.  (Valencia,  Archi- 
vo, II,  154);  cast.  dragón  ma- 
rino (Callyonimus  dracuncu- 
lus,  Linn.). 

Fardet,  m.  :  Peix  molt  rodó.  És 
molt  bo  (Vinaro9). 

Fartet,  m.  (Valencia,  Archivo, 
II,  154)   (Lebias  ibera,  Bp). 

Ferrapedres  ,  m.  ( Menorca ) 
(Callyonymus  maculatus,  Ra- 
fin.).  Sinónims  :  guineu  (Tar- 
ragona); pau  (Barcelona). 


50 


A.    GRIERA 


Ferrassa,  f .  (Mallorca,  Menorca) 
(Trygon  vulgaris,  Riss.)  :  Peix 
pía,  de  cap  rodó.  Damunt  la 
cua  té  una  espina.  Sinónims: 
totana,  totina  (Tarragona,  Go- 
les de  l'Ebre);  milá  (Tarrago- 
na); escorió  (Barcelona);  es- 
cor^ana  (Menorca). 

Ferratimó,  m.  (Menorca)  (Pe- 
tromyzon  marinus,  Linn.).  Si- 
nónims :  Uampresa  de  mar 
(Barcelona,  Tarragona),  xu- 
clador  (Menorca). 

FiLL  DE  MORENA  MANSA  (Menor- 
ca); (Fierasfer  imberbis,  CBp). 
Sinónims  :  pixota  de  llanguet, 
pixota  de  carall  de  Jan  (Tar- 
ragona). 

Flámula  (Menorca),  i.  (Cepola 
rubescens,  Linn.).  Sinónims: 
pixota  vermella,  Iligacames 
(Tarragona);  veta  (Barcelona); 
látigo  (Costa  de  Llevan  t). 
2.  (Leptocephalus  morrisii,  La- 
cep.).  Sinónim  :  congret  (Tar- 
ragona) . 

Fleuma,  f.,  fUume  (Mallorca,  Me- 
norca) (Trachypterus  Falx, 
Cuv.  et  Valenc.)  :  Peix  llarg, 
vermell,  d'uUs  grossos.  Té  poca 
espina.  No  és  bo  per  a  menjar. 

Fura,  f.  (Tarragona),  i.  (Mo- 
tella  tricirrata,  Günth).  2.  Op- 
hidium  barbatum,  Linn.  (Valen- 
cia, Archivo,  II,  154). 

Fura  blanca  (Tarragona)  (Mo- 
tella  maculata,  Costa).  Sinó- 
nims :  pelaió  (Barcelona);  gui- 
ñen (Costa  de  Llevant);  molle- 
ra borda  (Menorca). 

Fura  negra,  f.  (Motella  fusca, 
CBp).  Sinónims  :  pelaió  (Bar- 
celona), guineu  (Costa  de  Lle- 
vant), mollera  anglesa  (Me- 
norca). 

FuTARRA,  f.  (Costa  de  Llevant). 
I.  (Blennius  gattorugine,  Lo.- 


cep.).  Sinónims  :  dormilega 
roja  o  de  fang  (Tarragona); 
capsigrany  (Barcelona);  bavo- 
sa  (Costa  de  Llevant);  rabosa 
(Menorca).  2.  (Blennius  ten- 
tacularis,  Brunn.).  Sinónims: 
dormilega  (Tarragona);  capsi- 
grany (Barcelona);  bavosa 
(Costa  de  Llevant);  rabosa  (Me- 
norca). 3.  (Blennius  ocellaris, 
Linn.).  Sinónims  :  dormilega 
(Tarragona);  capsigrany,  ase 
mossegaire  (Barcelona);  bavo- 
sa (Costa  de  Llevant);  rabosa 
(Menorca).  4.  (Blennius  Ery- 
throcephalus,  Riss.).  Sinónims: 
dormilega  de  cap-roig  (Tarra- 
gona); capsigrany  (Barcelona); 
bavosa  (Costa  de  Llevant);  ra- 
bosa (Menorca). 


Galera,  galeres,  f.,  geUre  (Bla- 
nes);  gálere  (Mallorca)  :  Espe- 
cie de  llagostí,  amb  la  cua 
com  la  llagosta,  la  boca  petita 
i  el  cap  pía.  Aquest  peix  es 
pesca  al  bou  (Vinaro9). 

Galta  roig,  m.  (Tarragona,  Vi- 
narog,  Menorca)  (Mu gil  aura- 
tus,  Riss.).  Sinónim  :  Uíssera 
(Barcelona).  Té  mes  greix  que 
els  altres  peixos. 

Gall,  m.,  gal  (Costa  de  Llevant, 
Tarragona,  Balears,  Valencia). 
I.  (Zeus  faber,  Linn.)  :  Peix 
de  color  rossenca,  amb  dos 
alots.  Té  uns  60  cm.  dellargada. 
És  creenga  que  en  les  espines 
del  cap  hi  porta  totes  les  eines 
d'un  terrassá  (Sant  Feliu  de 
Guíxols).  Diuen  que  inclou  tots 
els  martiris  que  sofrí  Jesucrist 
Nostre  Senyor  :  que  les  seves 
espines  son  aqueUes  amb  les 


ELS    NOMS    DELS    PEIXOS 


51 


quals  es  féu  la  corona;  té  els 
tres  claus,  etc.  (Migjorn  Gran). 
Aquest  peix  té  una  taca  negra 
al  cap  (Blanes).  2.  (Zeus  pun- 
gió, Cuv.  et  Valenc).  «It.  Hura 
del  guayl  i  ss.  viii  drs.»  (Hist. 
Poli.,  I,  cxi). 

Gall  de  Sant  Pere,  m.  (Zeus 
faber,  Linn.).  Sinónim  :  gall 
(Barcelona,  Tarragona). 

Gallerbo,  m.  (Menorca)  (Blen- 
nius  pavo,  Riss.).  Sinónims: 
dormilega  (Tarragona);  cap- 
sigrany  (Barcelona);  futarra, 
bavosa  (Costa  de  LÍevant). 

Gallet,  m,  (Barcelona);  (Capros 
aper,  Lacep.).  Sinónim  :  xavo 
(Tarragona). 

Galleta,  f.  (Valencia,  Archivo, 
II,  155).  Cast.  acedía  (Micro- 
chirus  lufeus,  Bp). 

Gallimó,  m.  (Tarragona)  (Scom- 
ber  pneumatophorus,  Delaro- 
che). 

Gallina,  gallines,  f.,  geUne 
(Sant  Feliu  de  Guíxols)  :  Peix 
rodó,  d'escata  i  alots.  Té  el 
cap  semblant  a  Tescórpora.  És 
de  color  vermella. 

Gallineta,  gdinéte  (Mallorca, 
Eivissa,  Menorca,  Valencia); 
I.  (Trigla  pini,  Bloch.)  :  Peix 
rodó,  vermellós,  que  té  dos 
alarons  devora  el  cap.  Sinó- 
nim :  Iluerna  pogona  (Barce- 
lona).   2.  Trigla  cuculus. 

Gamba,  f.  gámbg  (Palaemon 
Cragnon,  etc.)  :  Nom  genéric 
que  els  pescadors  donen  a  una 
especie  de  crustacis  semblants 
ais  llagostins,  abundosos  pels 
bassals  de  les  roques,  alguers, 
etcétera.  Son  de  color  de  plom, 
teñen  dues  banyes  al  cap  i 
deu  carnes  (Balears,  Empordá). 

Garneu,  garneus,  m.,  g^rnéu, 
g§rn^us  (Sant  Feliu  de  Guíxols, 


Barcelona);  ger^tJíU  (Blanes, 
Pineda).  (Trigla  Lyra,  La- 
cep.) :  Peix  semblant  al  roger. 
Fa  uns  60  cm.  de  llarg  i  té,  de 
banda  a  banda  del  cap,  dues 
banyes  d'espina.  Sinónims  : 
gatneu  (Tarragona);  ase  (Me- 
norca). 

Garoines,  m.  pl.  :  Marisc  sem- 
blant a  la  castanya,  amb  la 
closca  plena  d'espines  (Llo- 
friu). 

Gat,  m.,  gát  (Costa  de  LÍevant, 
Barcelona,  Tarragona,  Vina- 
ro9.  Valencia, Balears).  i.  (Scyl- 
lium  catulus,  Cuv.)  :  Peix  es- 
trany,  sense  escata,  de  color 
grisa,  que  arriba  a  uns  50  cm. 
de  llargada.  El  pesquen  les 
parelles.  És  poc  estimat.  Per 
pelar-lo  s'ha  d'esqueixar  a  bot 
estirant  la  pell  per  la  cua.  Si- 
nónims :  gat  ver  (Goles  de 
rEbre);gató  (Menorca).  2.  (Ga- 
leus  canis,  Rond.)  (Barcelona). 
Sinónims  :  cassó  (Tarragona); 
camarí  (Menorca). 

Gatet,  m.  (Valencia).  V.  Gat. 

Gatneu  (Tarragona).  V.  Garneu. 

Gatneu  futaire,  m.  (Tarrago- 
na) :  Nom  que  es  dona  a  la 
cria  del    Trigla   Lyra,  Lacep. 

Gato,  m.,  getó  (Mallorca),  getó 
(Menorca)"  (Scyllium  canicula, 
Cuv.)  :  Peix  llarg  de  panxa 
blanca  i  esquena  cendrosa.  Té 
un  alaró  a  la  panxa  i  a  cada 
costat. 

Gatvaire,  m.,  gátváir^  (Balears, 
Tarragona);  gátbáire  (Blanes, 
Sant  Feliu  de  Guíxols)  (Scyl- 
lium catulus,  Cuv.)  :  Peix  de 
bastina  semblant  al  gat.  Tam- 
poc  té  escata.  És  de  color  cen- 
drosa. Té  un  alaró  a  la  panxa. 
Es  pesca  al  bou  i  amb  palangre. 

Gat  ver  (Goles  de  l'Ebre) .  V.  Gat. 


52 


A.   GRIERA 


Geclet,  m.  (Eivissa)  :  Peix  petit, 
de  color  blava,  molt  bo  per  a 
menjar. 

Gerla,  gerles,  f.,  ;V>/^  (Sant 
Feliu  de  Guíxols,  Eivissa): 
Peix  semblant  a  la  boga.  Es 
blanquillos  amb  vies  daurades. 
«It.  Hura  de  bogues,  jerret, 
boga  raueyl,  xucles,  jerles  x 
drs.»  (Hist.  Poli,  I,  cxii). 

Golfas,  m.  (Valencia,  Archivo, 
II,  155)  (Engraulis  meletta, 
Cuv.). 

Gerna  (Menorca)  (Cernasicana, 
Doderl.)  :  Peix  semblant  a 
l'anfós  i  al  ñero,  de  color  grisa 
vermellosa.  Té  la  cua  recta  o 
quadrada,  i  Textremitat  de  les 
ales  ribete  jada  de  blanc. 

Gernera,  f.  (Menorca).  V.  Gerna. 

Gerret,  m.,  j^f^t  (Tarragona, 
Menorca,  Barcelona,  Valen- 
cia). I.  (Smaris  vulgaris,  Cuv. 
et  Valenc.)  :  Peix  menut,  ver- 
mellos,  semblant  a  la  xucla. 
És  molt  petit.  2.  (Smaris  Al- 
cedo, Cuv.  et  Valenc).  Sinó- 
nims  :  mata-soldats  (Barce- 
lona); gerret  másele  (Menorca). 
3.  (Smaris  Maurii,  CBp)  (Tar- 
ragona). Sinónim  :  gerret  de 
Sant  Pere  (Menorca).  4.  (Sma- 
ris Chryselis,  Cuv.  et  Valenc.) 
(Tarragona).  Sinónim  :  xucla 
blanca  (Barcelona).  5.  (Sma- 
ris insidiator,  Cuv.  et  Valenc.) 
(Tarragona).  Sinónim  :  gerret 
anglés  (Menorca).  «It.  Hura  de 
bogues,  jerret,  boga  raueyl,  xu- 
cles  jerles  x  drs.»  (Hist.  Poli, 
I,  cxii). 

Gerret  anglés  (Menorca).  Ve- 
gi's  Gerrets. 

Gerret  de  Sant  Pere  (Menor- 
ca). V.  Gerret,  3. 

Gerret  masóle  (Menorca).  Vegi's 
Gerret,  2. 


Getlera,  f.  (Mallorca)  :  Nom  de 
peix.  V.  Gerna. 

GÓBiT  d'alga  (Costa  de  Llevant) 
(Gohius  Jozo,  Linn.).  Sinó- 
nims  :  ruc  d'alga  (Tarragona); 
burro  (Barcelona);  cabot  d'al- 
ga (Menorca). 

GÓBIT  de  roca,  m.  (Costa  de  Lle- 
vant) (Gohius  guttatus,  Cuv. 
et  Valenc).  Sinónims  :  ruc  de 
roca  (Tarragona);  cabot  de 
roca  (Menorca). 

Golfas,  m.  (Tarragona)  :  Nom 
amb  qué  és  conegut  el  peix 
petit  o  cria  de  la  tonyina 
(Thynnus  thynnus,  Günth.). 

Golees  :  «Pescado  semejante  a 
la  saboga,  pero  de  mejor  cali- 
dad y  mayor»  (Dice  Valenc). 

GÓMBIT,  gómbits,  m.,  gómbit, 
gómbits  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols); góHt  (Pineda),  i.  (Go- 
hius longiradiatus,  CBp)  : 
Peix  semblant  a  l'escórpora. 
Té  el  cap  gros.  N'hi  ha  de 
color  negra  i  de  color  rossa. 
Té  de  20  a  30  cm.  de  llarg  i 
arriba  a  pesar  10  arroves.  Si- 
nónims :  ruc  (Tarragona);  burro 
(Barcelona);  cabot  mucos  (Me- 
norca). 2.  (Gohius  cruentatus, 
Gml.,  Costa  de  Llevant).  Sinó- 
nims :  ruc  (Tarragona);  burro 
(Barcelona);  cabot  inglés  (Me- 
norca). 3.  (Gohius  minutus, 
Cuv.  et  Valenc,  Costa  de  Lle- 
vant). Sinónims  :  ruc  (Tarra- 
gona); cabot  (Menorca). 

Gratasoldats  :  Nom  que  es 
dona  a  la  gerla  (Eivissa). 

Gresol,  m.  :  Peix  de  bastina, 
pía,  amb  tres  rotllos  vermells 
pels  costats  (Mallorca). 

Grimal,  m.  :  Peix  semblant  a  la 
llagosta,  amb  rotllos  negres  i 
mordasses  molt  grosses  (Ma- 
llorca). 


I 


ELS   NOMS   DELS   PEIXOS 


53 


Grimalt  (Mallorca)  :  Nom  de 
peix. 

Gripau,  m.  (Barcelona,  Pineda) 
(Ctenolahrus  nipestris,  Cuv.  et 
Valenc.)   :  Especie  rara. 

Griva,  f.,  gríve  (Barcelona,  Ei- 
vissa).  I.  (Labrus  limhatus, 
Cuv.  et  Valenc).  2.  Labrus 
merula,  Linn.  (Valencia).  3. 
(Labrus  viridis,  Linn.). 

Grívia,  f.,  grivie  (Tarragona, 
Mallorca,  Menorca),  i.  (La- 
brus festivus,  Riss.)  :  Peix  llarg 
amb  boca  també  llarga,  de  la 
familia  deis  tords.  És  verdós, 
amb  ratlles  transversals  verme- 
lles.  2.  (Labrus  luscus,  Linn.). 
Sinónim  :  massot  (Menorca). 
3.  (Labrus  viridis,  Linn.).  Si- 
nónim :  massot  (Menorca).  4. 
(Labrus  vereus,  Riss.).  ^.(La- 
brus quadrimaculatus,  Cuv.  et 
Valenc).  Sinónims  :  tord  blanc 
(Barcelona);  bastenaga  (Me- 
norca). 

Grivieta,  f.,  griviH§  (Tarrago- 
na) (Coricus  rostratus,  Nord- 
mann).  Sinónims  :  donzelleta 
(Barcelona);  petare  (Costa  de 
Llevant);  trugeta  (Menorca). 

Guardia  civil,  m.  (Tarragona, 
Barcelona,  Eivissa)  (Zigaena 
malleus,  Valenc)  :  Peix  que  té 
un  cap  semblant  a  un  tricorni. 

GuERXA,  f.  (Costa  de  Llevant) 
(Alosa  vulgaris,  Troschel).  Si- 
nónims :  alatxa  (Tarragona); 
saboga  (Tarragona,  Riberes  de 
TEbre).  2.  (Alosa  finta,  Mar- 
cotte).  Sinónims  :  alatxa  (Tar- 
ragona); saboga  (Barcelona, 
Riberes  de  l'Ebre);  alosa  (Bar- 
celona). 

Guilla,  f.,  gile  :  Peix  semblant  al 
noi,  pero  mes  curt.  És  de  color 
negra  i  rossa,  i  llef  iscós  (Sant  Fe- 
liu  de  Guíxols).  Vegi's  Guineu. 


GuiNEU,  f.  (Torredembarra). 
I.  (Chimo  era  monstruosa, 
Linn.).  Sinónims  :  caro  (Tar- 
ragona) ullverd  (Costa  de 
Llevant).  2.  (Callionymus  ma- 
culatus,  Rafin.)  (Tarragona). 
Sinónims  :  pau  (Barcelona); 
ferrapedres  (Menorca).  3.  (Cal- 
lionymus dracunculus,  CBp) 
(Tarragona).  4.  (Callionymus 
Belenus,  CBp)  (Tarragona). 
Sinónims  :  pau  (Barcelona); 
cabot  en  banyes  (Menorca). 
5.  (Motella  macúlala,  Costa) 
(Costa  de  Llevant).  Sinónims: 
fura  blanca  (Tarragona);  pe- 
íalo (Barcelona);  mollera  bor- 
da (Menorca).  6.  (Motella 
fusca,  CBp)  (Costa  de  Lle- 
vant). Sinónims  :  fura  negra 
(Tarragona);  pelaió  (Barcelo- 
na), mollera  anglesa  (Menorca). 

GuiNEU  VERMELLA,  f.,  gin^ti  ber- 
m^ie  (Pineda),  vérmele  (Tarra- 
gona), vérmete  (Menorca)  (Cal- 
lionymus lyra,  Linn.).  Sinó- 
nim :  dragó  (Menorca). 

Guitarra,  f.,  gitáf§  :  Peix  pía, 
morat,  amb  un  rotUo  negre  a 
cada  costat.  Cast.  testudo. 

GüiULA,  f.,  gúiul§  (Costa  de 
Llevant).  i.  (Julis  Giofredi, 
CBp)  Sinónims  :  donzella 
(Barcelona,  Tarragona,  Menor- 
ca); senyoreta  (Barcelona,  Cos- 
ta de  Llevant).  2.  (Julis  fes- 
tiva, Valenc).  Sinónims  :  don- 
zella (Tarragona,  Menorca),  se- 
nyoreta (Costa  de  Llevant). 

GuLLA,  f.,  guie  (Mallorca)  :  Nom 
de  peix. 

GuLLAT,  m.,  guiat  (Blanes)  :  Peix 
semblant  al  gat  de  mar,  pero 
mes  gros.  És  de  color  negra. 
Es  ven  a  talls  rodons.  És  peix 
de  palangre. 

GuTXO,    m.,    gtícu     (Tarragona) 


54 


A.    GRIERA 


( Centroscymnus  coelolepis,  Bo- 
cag.  et  Capel.).  Sinónim  :  porc 
marí  (Tarragona). 


Inflaconys,  m.,  {nfl^kótjs  (Sant 
Feliu  de  Guíxols)  (Serranus 
hepatus,  CBp)  :  Peix  gros 
com  la  má  i  vermellenc.  Té 
escata  i  alots.  Sinónims  :  serra 
(Barcelona),  vaca  serrana  (Me- 
norca) . 


JuRiOLA  DE  CRIA  (Tarragona,  Va- 
lencia) (Trigla  poecüoptera, 
Valenc).  Sinónim  :  oriola  (Me- 
norca). 

JuRiOLA  VERMELLA  :  La  juriola 
de  color  vermella  (Sant  Feliu 
de  Guíxols). 

Juriola  voladora,  f.  (Costa  de 
Llevant)  (Dactylopterus  voli- 
tans,  CBp).  Sinónims  :  xori- 
guer  (Tarragona,  Barcelona), 
marmota  (Barcelona),  xoric 
volador  (Menorca). 


JoELL,  m.  (Atherina  hepseius, 
Linn.)  :  Sinónims  :  peix  sense 
sang  (Tarragona),  xanguet, 
xasclet  (Barcelona),  serclet 
(Menorca) . 

JONQUETÍ,  m.  (Menorca)  (Alausa 
Püchardus,  Cuv.  et  Valenc.)  : 
Nom  vulgar  de  la  sardina  de 
cria.  Abunda  molt  pels  mesos 
d'abril,  maig  i  juny. 

JoNQUiLLO,  m.,  joñkílo  :  Nom  de 
la  sardina  de  cria.  Abunda 
molt.  És  blanc,  molt  petit  i  té 
els  ulls  negres.  D'un  infant 
deixondit  es  diu  que  «té  mes 
ulls  que  un  cove  de  jonquillo» 
(Lluchmajor). 

Juriola,  f.,  junóle  (Sant  Felui 
de  Guíxols,  Blanes,  Pineda, 
Tarragona,  Mallorca,  Menorca, 
Eivissa);  juriola  (Vinaro?) 
(Trigla  corax,  CBp)  :  Peix 
rodó  semblant  al  roger,  de  co- 
lors  variades  :  verdes,  blaves, 
negres  i  vermelles.  Sinónim: 
Iluerna  (Barcelona). 

Juriola  briada  :  La  juriola  que 
té  bries  o  ratlles  de  color  (Sant 
Feliu  de  Guíxols). 


Lampresa  de  mar  (Barcelona, 
Tarragona).  V.  Llampresa. 

Látigo,  m.,  látiqu  (Costa  de 
Llevant,  Valencia)  (Cepolla 
rubescens,  Linn.).  Sinónims  : 
xurriaques  (Pineda) ,  pixota 
vermella,  Iligacames  (Tarrago- 
na), veta  (Barcelona),  flámula 
(Menorca). 

Latría,  f.  (Tarragona)  (Sardi- 
nella  aurita,  Cuv.  et  Valenc). 
Sinónims :  sardina,  alatxa  (Tar- 
ragona), (Barcelona,  Menor- 
ca); alatxa  pixota   (Menorca). 

Leixa,  f.,  Uce  (Costa  de  Llevant) 
(Lichia  vadigo,  Cuv.  et  Va- 
lenc.) :  Es  pesca  amb  palangre. 
Sinónim  :  leixola  (Tarragona). 

Leixola,  f.  (Tarragona).  V.  Leixa. 


ll 


Llagosta,  f.,  ¡egóste  (Costa  de 
Llevant,  Barcelona,  Tarrago- 
na, Valencia,  Balears)  :  Peix 
de  closca  dura,  color  rogenca, 
amb  dues  banyes  i  quatre  ca- 
mes.  «It.  tot  hom  qui  compra 
legosta  grossa  pach  de  ajuda 


ELS   NOMS   DELS   PEIXOS 


55 


II  drs.  It.  tot  hom  qui  com- 
prara legosta  poíjua  pach  de 
ajuda  I  dr.»  (Hist.  Poli.,  i, 
cxii). 

Llagostí,  llagostins,  m.  :  Peix 
que  es  pesca  amb  xarxa  molt 
fina  en  lluna  plena,  perqué  en 
les  altres  fases  de  la  lluna  está 
molt  flac. 

Llamanto,  m.  :  Nom  de  peix 
(Pineda). 

Llambrega,  f.  (Barcelona,  Va- 
lencia) (Crenilahrus  melano- 
cercus,  Riss.).  Sinónim  :  tord 
(Barcelona,  Tarragona). 

Llampresa,  f.,  Ijmpréz^  (Pine- 
da) (Pefromyzon  marinus, 
Linn.).  Sinónims  :  llampresa 
de  mar  (Barcelona,  Tarrago- 
na), ferratimó,  xucíador  (Me- 
norca). «It.  Hura  de  corbay 
lampresa  i  ss.  vi  drs.»  (Hist. 
Poli.,  I,  cxii). 

Llampersa  de  riu  (Cat.):  (Pe- 
tromyzon  fluviatilis,  Linn.). 

Llampresa  marina  o  petita 
(Tarragona)  (Petromyzon  Pla- 
ñen, Marcotte). 

Llampuga,  f.,  Umpúq^  (Pineda, 
Tarragona,  Mallorca,  Menorca, 
Valencia),  i.  (Lampris  gutta- 
tus,  Retzius)  :  Peix  pía  de  color 
de  canari.  2.  (Coryphoena  hip- 
purus,  Riss.).  Peix  de  color 
blavosa  que  cerca  l'ombra.  Es 
pesca  amb  boies  de  suro.  Es  ro- 
degen  les  boies  amb  el  rest 
(corda)  i  s'agafen  boies  i  llam- 
pugues.  Sinónim  :  dorado  (Tar- 
ragona). «It.  liura  de  oblades  e 
sanut  e  lampuda  i  ss.  mi  drs.» 
(Hist.  Poli.,  i,  cxii). 

Llavió,  m.  (Costa  de  Llevant) 
(Crenilahrus  pavo,  CBp).  Si- 
nónims :  tord  (Barcelona,  Tar- 
ragona); saig  (Costa  de  Lle- 
vant). 


Llebenassa,  f.,  ¡eb^náse  (Sant 
Feliu  de  Guíxols)  :  Peix  sem- 
blant  a  la  gerla.  És  rossenc  de 
sota  i  presenta  ratUes  en  el 
llom.  És  peix  de  mole.  Els  que 
formen  la  llebenassa  adopten 
les  línies  generáis  d'un  pallen 

Llegüina,  f .  (Valencia,  Archivo, 
II,  155)  (Lenciscus  Arcasii, 
Steind.). 

Llengua  de  bacallá,  f.  (Tarra- 
gona) (Lota  molva,  CBp). 

Llengua  de  Sant  Pau  (Menor- 
ca) (Solea  oculata,  Willugh): 
Peix  que  presenta  set  taques 
negres,  arrodonides,  voltades 
de  punts  groes.  Sinónims  :  llen- 
guado,  pelai  petit  (Tarragona). 

Llenguado,  m.,  leñgwádu  (Llo- 
friu,  Blanes,  Pineda),  Imgwádo 
(Mallorca,  Valencia),  i.  (So- 
lea vulgaris,  Gottsche)  :  Peix 
molt  llargarut  i  pía.  Es  pesca 
amb  palangre  i  a  la  vaca.  Si- 
nónim :  pelai  petit  (Barcelo- 
na, Tarragona).  2.  (Solea  Las- 
caris,  CBp).  Sinónim  :  pelai 
petit  (Barcelona,  Tarragona, 
Menorca).  3.  (Solea  Kleinii, 
CBp).  Sinónim  :  pelai  petit 
(Barcelona,  Tarragona,  Menor- 
ca). 4.  (Solea  oculata,  Willugh.) 
Sinónims  :  pelai  petit  (Tarra- 
gona), llengua  de  Sant  Pau 
(Menorca) .  5 .  (Microchirus  lu- 
teus,  CBp).  Sinónim  :  pelai  pe- 
tit (Barcelona,  Tarragona). 

Llima,  f .  :  Peix  de  forma  arrodo- 
nida,  semblant  a  la  llimona. 
És  de  color  verdosa  fosca.  Es 
menja  obrint-li  la  closca  (Vi- 
nar09). 

Llissa,  f.,  Ijís^  (Costa  de  Llevant, 
Barcelona,  Tarragona,  Ba- 
lears),  IJsa  (Vinaro^,  Valencia) 
(Mugil  cephalus,  Cuv.  et  Va- 
lenc.)  :  Peix  brut  que  menja 


36 


A.    GRIERA 


tot  el  que  troba.  Viu  en  els 
rius,  ports  i  mar.  S'agafa  amb 
nanses.  A  la  mar  va  a  moles. 
«Teñir  es  cap  de  Uissa  o  buit 
com  una  Uissa»  (Migjorn  Gran). 
Sinónims  :  Uissa  llobarra  (Tar- 
ragona), llíssera  llobarra  (Bar- 
celona), taverner  (Menorca). 
«It.  liura  de  lÍ9a  de  mar  ii  ss.» 
(Hist.  Poli.,  I,  cxii). 

Llissa  agut  (Menorca)  (Mugil 
capito,  Cuv.  et  Valenc).  Sinó- 
nims :  capgut,  llissa  de  roquer 
(Tarragona),  llíssera  (Barcelo- 
na), llissa  cap  pía  (Menorca). 

Llissa  cap  pla  (Menorca).  Vegi's 
Llissa  agut. 

Llissa  de  roquer  (Tarragona). 
V.  Llissa  agut. 

Llissa  galubet  (Menorca)  (Mu- 
gil  labeo,  Cuv.  et  Valenc).  Si- 
nónims :  caluga  (Tarragona), 
llíssera  (Barcelona). 

Llissa  llobarrera  (Tarragona). 
V.  Llissa. 

Llissa  vera  (Tarragona,  Menor- 
ca) (Mugil  Chelo,  Cuv.).  Si- 
nónim  :  llíssera  (Barcelona). 

Llíssera,  f.,  ¡íser^  (Blanes,  Bar- 
celona, Eivissa).  I.  (Mugil 
auratus,  Riss.)  :  Peix  blanqui- 
nós,  rodó,  que  arriba  a  pesar 
dues  terces.  Sinónim  :  galta- 
roig     (Tarragona,     Menorca). 

2.  (Mugil  capito,  Cuv.  et  Va- 
lenc). Sinónims  :  capgut,  llissa 
de  roquer  (Tarragona),  llissa 
agut,  llissa  cap  pla  (Menorca). 

3.  (Mugil  labeo,  Cuv.  et  Va- 
lenc). Sinónims  :  caluga  (Tar- 
ragona), llissa  galubet  (Me- 
norca). 4.  (Mugil  Chelo,  Cuv.). 
Sinónim  :  llissa  vera  (Tarra- 
gona, Menorca). 

Llisseria,  f.  (Valencia,  Archivo, 
II,  155).  cast.  peludo  (Pleuro- 
nectes  arnoglosus,  Bp). 


Llissó,  m.  (Tarragona)  (Mugil 
Chelo,  Cuv.)  :  Nom  que  es 
dona  a  la  cria  de  la  llissa.  • 

Llivió,  m.  :  Peix  de  color  fosca 
i  carn  blanca.  És  bo  per  a  fre- 
gir  (Eivissa). 

Llobarro,  m.  hiháfu  (Blanes, 
Sant  Feliu  de  Guíxols,  Barce- 
lona, Tarragona,  Menorca);  ¡o- 
háfQ  (Vinaro9)  (Lahrax  I  upus, 
Cuv.)  :  Peix  rodó,  negrenc,  que 
arriba  a  pesar  dues  arroves  i 
a  teñir  mes  d'un  metre  de  11  ar- 
gada.  Té  escata  i  alots.  Sinó- 
nims :  llobina  (Barcelona,  Tar- 
ragona, Menorca),  Ilop  (Goles 
de  TEbre,   Menorca). 

Llobina,  f.,  luUne  (Barcelona, 
Tarragona,  Menorca)  (Lahrax 
lupus,  Cuv.).  Sinónims  :  lio- 
barro  (Barcelona,  Tarragona, 
Menorca);  Ilop  (Goles  de  l'Ebre, 
Menorca). 

Llop,  m.  (Menorca,  Mallorca,  Go- 
les de  l'Ebre,  Valencia).  X.  (La- 
hrax punctatus,  BC).  :  Peix 
negrenc  que  es  pesca  amb  xar- 
xa  o  ham.  Sinónim :  baila  (Tar- 
ragona). 2.  (Lahrax  Lupus, 
Cuv.).  Sinónims  :  llobarro,  llo- 
bina (Barcelona,  Tarragona, 
Menorca).  «It.  liura  de  lop  de 
mar  ii  ss.»  (Hist.  Poli.,  i,  cxii). 

LLug,  m.,  lús  (Costa  de  Llevant, 
Barcelona,  Tarragona,  Balears, 
Valencia)  (Merlucius  vulgaris, 
Costa)  :  Peix  rodó,  d 'escata  i 
alots,  negros  del  Ilom  i  blanc 
del  ventre.  Arriba  a  80  cm.  de 
llarg.  Abunda  molt.  «Ésser  cap 
de  llu9»  :  esser  poc  despert 
(Sant  Feliu  de  Guíxols). 

LLÚgARA,  f.,  ¡úsere  (Tarragona) 
(Merlangus  Poutassou,  Riss.). 
Peix  de  fonera.  Sinónims  :  mai- 
re  (Torred embarra);  peix  rei 
(Menorca). 


ELS   NOMS   DELS   PEIXOS 


57 


Lluerna,  f.,  lu^rne  (Blanes,  Pi- 
neda, Barcelona,  Llofriu,  Mar- 
ratxí.  Valencia),  i.  (Trigla  cu- 
culus,  Rond.)  :  Peix  semblant 
a  les  peones.  Té  poca  escata. 
La  seva  varietat  de  colors  li 
dona  el  nom.  Sinónim  :  ga- 
llineta (Menorca).  2.  (Trigla 
gurnardus,  Linn.).  Sinónims: 
refet,  refetó  (Tarragona),  biret 
(Barcelona).  3.  (Trigla  mil- 
vus,  CBp).  4.  (Trigla  corax, 
CBp). 

Lluerna  pogona,  f.  (Barcelona, 
Pineda)  (Trigla  pini,  Bloch). 
Sinónims  :  peona  (Tarragona), 
gallineta  (Menorca). 

Lluert,  m.  (Torredembarra) 
(Aulopus  filamentosus,  CBp). 
Sinónims  :  saltamurades,  ser- 
pentí,  escálum  (Menorca). 

Llunada,  f.  (Mallorca)  (Zygoe- 
na  malleus,  Valenc.)  :  Peix 
gros,  de  color  de  cendre,  amb 
un  cap  com  el  tricorni  deis 
guárdies  civils. 


M 


Mabre,  m.,  máhre  (Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Pineda,  Blanes,  Tar- 
ragona, Balears),  máhe  (Vi- 
nar 09,  Valencia)  (Pagellus 
mormyrus,  Linn.)  :  Peix  pía, 
semblant  al  sard,  de  faixes  ne- 
gres.  Les  aigües  de  la  seva 
colorado  formen  un  jaspiat 
que  constitueix  probablement 
l'origen  del  seu  nom.  (El  mar- 
bre  sol  anomenar-se  pedra  mar- 
bre  :  Sant  Feliu  de  Guíxols.) 
«It.  la  Hura  de  serrans,  mar- 
bre,  sarch,  variada...»  (Hist. 
Poli.,  I,  cxi). 

Mabritjol,  m.  :  Mabre  jovenet 
o  de  cria  (Migjorn  Gran). 

But.  de  Dialec. 


Madrecilla.  V.  Madrija. 

Madrija,  f.  (Valencia,  Archivo, 
II,  155)  :  lacho  (Squalius  ce- 
phalus,  Bp). 

Madrilla,  f.  (Rib.  de  l'Ebre  i  Se- 
gre)  (Squalius  lenciscus,  Heckel 
et  Kner).  Sinónim :  bagra  (Vila- 
rodona). 

Maire,  f,,  máire  (Pineda,  Torre- 
dembarra) (Merlangus  Pou- 
tassou,  Riss.).  Sinónims  :  Hu- 
mara (Tarragona),  peix  rei  (Me- 
norca). 

Maire  d'amplova,  f.  (Catalunya 
francesa)  (Scopelus  Pseudo  cro- 
codilus,  Moreau)  :  Especie  rara. 

Malarmat,  m.,  melermát  (Pine- 
da, Valencia)  (Peristedion  Ca- 
taphractum,  CBp)  :  Peix  rogenc, 
de  crosta  dura,  cap  gros  i 
morro  quadrat.  Es  pesca  al  bou 
(Vinaro9). 

Manta,  f.  (Tarragona)  (Cepha- 
lopteraMassena,  Riss.).  2.  (Va- 
lencia, Archivo,  II,  155).  cast. 
rayón  (Rhinobatus  columnae, 
Bp); 

Marceno  A,  f.,  marsmka  (Vina- 
rog).  Especie  de  llissa  de  les 
mes  grosses.  N'hi  ha  que  pesen 
de  7  a  8  Uiures.  Es  pesca  a  l'en- 
cesa  peí  mes  d'octubre,  amb 
canya  i  amb  bolitx. 

Marraix,  m.  (Valencia,  Archi- 
vo, II,  155);  cast.  marrajo,  tibu- 
rón (Lamna  cornubica,  Cuv.). 

Mare  d'anfós,  f.,  (Menorca) 
(Apogon  imberbis,  Günth.).  Si- 
nónims :  rei,  reiet  (Tarragona), 
molí  reial,  anfós  (Barcelona), 
muret  vermell  (Menorca). 

Mari  QUITES,  f.  pl.  :  Nom  de  les 
sardines  petites  (Llofriu)  (Cre- 
nilabrus  Chlorosochrus,  Riss.). 

Marmota,  f.,  mermóte  (Barcelo- 
na) (Dactylopterus  volitans, 
BCp).  Sinónims  :  xoriguer 
8 


58 


A.    GRIERA 


(Tarragona,  Barcelona),  jurio- 
la  voladora  (Costa  de  Llevant); 
xoric  volador  (Menorca). 

Massot,  m.,  mcs^t  (Menorca,  Ei- 
vissa,  Valencia)  (Labrus  lineo- 
latus,  Cuv.  et  Valenc.)  :  Peix 
verd-vermellós,  roquer,  sem- 
blan! a  roblada.  Es  pesca  amb 
ham  i  xarxa. 

Matasoldats,  m.  (Barcelona, 
Tarragona,  Valencia),  i.  (Mae- 
na  vulgaris,  Cuv.  et  Valenc). 
Sinónims :  xucla  vermella  (Tar- 
ragona), xucla  d'hivem  (Me- 
norca). 2.  (Maceta  jusculum, 
Cuv.  et  Valenc).  Sinónims: 
xucla  (Barcelona),  xucla  d'hi- 
vem (Tarragona).  3.  (Smaris 
Alcedo,  Cuv.  et  Valenc).  Si- 
nónims :  gerret  (Tarragona, 
Barcelona),  gerret  másele  (Me- 
norca). 

Meleta,  f.  (Tarragona)  (Melet- 
ta  phalerica,  Moreau).  Sinó- 
nims :  amploia  (Tarragona), 
patoia,  caramelo  (Tarragona). 

Melva,  f.,  milve  (Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Barcelona),  milb^  (Me- 
norca, Eivissa),  milve  (Valen- 
cia) :  Peix  pía,  rossenc,  amb 
alots.  És  semblant  al  sard.  Té 
de  30  a  40  cm.  de  llarg. 

Mella  :  Nom  de  peix.  «It.  Hura 
de  mella  e  doranella  viii  drs.» 
(Hist.  Poli,  I,  CXI). 

Menja  muixines,  m.  (Tarrago- 
na) (Raia  circularis,  Conch.). 

Mero,  m.,  mértí  (Barcelona,  Tar- 
ragona, Pineda),  m^ro  (Vina- 
ro9, Valencia).  1.  (Cerna  gigas, 
CBp)  :  Peix  de  gust  exquisit. 
Té  l'escata  dura  i  de  color  molt 
fosca.  Sinónims  :  ñero  (Barce- 
lona, Costa  de  Llevant),  anfós 
(Menorca).  2.  (Cerna  canina, 
Doderl.).  Sinónims  :  gemera, 
gema  (Menorca). 


Metge,  m.,  w^';V  (Pineda)  (Ophi- 
dium  Vassallii,  Riss.).  Sinó- 
nims :  pixota  (Tarragona); 
pamfont  vermell  (Menorca). 

MiLÁ,  m.,  milá  (Costa  de  Llevant, 
Barcelona,  Tarragona,  Vina- 
ro9,  Balears,  Valencia),  i.  (My- 
liohatis  aquila,  C.  Dumer) :  Peix 
bastinal,  gros  com  1 'escrita, 
cap  semblant  al  dragó,  amb  la 
cua  armada.  És  perillos  pels 
pessics  que  dona.  Pesa  de  mitja 
arrova  fins  a  set  o  vuit.  Sinó- 
nims :  totana,  totina  (Goles  de 
1  'Ebre) ,  milana  (Barcelona) , 
viuda  (Menorca).  2.  (Trygon 
vulgaris,  Riss.).  Sinónims  :  to- 
tana o  totina  (Tarragona,  Go- 
les de  l'Ebre),  escorió  (Barce- 
lona), escor9ana,  ferrassa  (Me- 
norca). 3.  (Trygon  violácea, 
Bp).  Sinónims  :  totana,  totina 
(Tarragona,  Goles  de  l'Ebre); 
escor9Ó  (Barcelona),  escor^ana 
(Menorca). 

Milana,  f.,  milán§  (Pineda,  Bar- 
celona) (Myliohatis  águila,  C. 
Dumer).  Sinónims  :  milá  (Tar- 
ragona), totana,  totina  (Goles 
de  l'Ebre),  viuda  (Menorca). 

MoiXARRA,  f.  (Goles  de  l'Ebre); 
(Chrysophris  aurata,  Günth). 
Sinónims  :  orada,  aurada,  au- 
radella  (Barcelona,  Tarragona, 
Menorca). 

MoixiNA,  f.,  muijine  (Blanes,  Pi- 
neda) :  Peix  bastinal  que,  des- 
prés  d'haver-lo  pescat,  s'asse- 
ca,  se  li  lleva  la  pell  i  es  guarda 
per  a  l'hivern,  com  el  bacallá. 
«Pelat  com  una  moixina»,  «Ha 
quedat  mes  pelat  que  una  moi- 
xina» (Blanes). 

Moixó,  m.,  mueó  (Pineda,  Llo- 
friu,  Tarragona),  mpieó  (Ba- 
lears, Valencia)  (Argentina 
sphyraena,  Linn.)  :  Peix  petit, 


ELS   NOMS  DELS   PEIXOS 


59 


negrenc,  paregut  al  serclet. 
Els  pescadors  en  maten  grans 
quantitats  amb  dinamita.  «It. 
llura  de  sardina...  e  moxo  x 
drs.»  (Hist.  Poli.,  I,  cxi). 

MoixoNET,  m.  (Valencia,  Archi- 
vo, II,  155)  (Atherina  mochon, 
Cuv.). 

Mola,  f.  (Valencia,  Archivo,  11, 
155);  cast.  rueda,  troco,  muela 
de  molino,  pez  luna  (Mola  as- 
pera,  Bp). 

Mola,  m.,  mulá  :  Peix  negrenc, 
de  boca  rodona,  amb  un  forat 
al  cap  anomenat  el  hrufador. 
Viu  dos  cents  anys  (Mallorca). 

MOLL,  m.,  mol  (Costa  de  Llevant, 
Tarragona,  Balears,  Valencia, 
Vinaro^)  (Mullus  fuscaius,  Ra- 
fin)  :  Peix  vermellós  amb  ba- 
nyes  per  a  collir  el  menjar. 
Viu  pels  ports.  També  es  pes- 
ca al  bou.  Sinónims  :  roger, 
rogeret  (Costa  de  Llevant). 
«It.  Hura  de  raos  e  de  molí 
II  ss.»  (Hist.  Poli.,  I,  cxii). 

MoLL  CRANQUER  (Menorca)  (Mu- 
llus barbaius,  Willgh.).  Vegi's 
Roger. 

Molla,  f.,  móU  (Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Llofriu)  :  Peix  sem- 
blant  al  gómbit  o  a  Tescórpora. 
És  negre  i  té  les  dimensions 
del  roger.  V.  Mollera. 

MOLLERA,  f.,  m^ljre  (Pineda,  Tar- 
ragona, Barcelona,  BaJears, 
Valencia,  Vinaro^).  i.  (Gadus 
minutus,  Linn.)  :  Peix  pía,  ro- 
dó, sense  escata,  amb  la  panxa 
molt  inflada  i  ulls  grossos.  És 
un  peix  molt  exquisit.  Sinó- 
nims :  capellá  (Costa  de  Lle- 
vant, Menorca).  2.  (Phycis 
hlennoides,  Günth.)  (Menorca). 
«It.  Hura  de  morruda,  cantara, 
mollera,  corba  i  ss.  mi  drs.f 
(Hist.  PoU.,  I,  cxn). 


MOLLERA  ANGLESA  (Mcnorca) 
(Motella  fusca,  CBp).  Sinó- 
nims :  fura  negra  (Tarragona); 
pelaió  (Barcelona),  guineu  (Cos- 
ta de  Llevant). 

MOLLERA  BORDA,  f.  (Mcnorca) 
(Motella  macúlala,  Costa).  Si- 
nónims :  fura  blanca  (Tarra- 
gona), pelaió  (Barcelona),  gui- 
neu (Costa  de  Llevant). 

MOLLERA  BROTÓLA,  f.  (Tarrago- 
na) (Phicis  hlennoides,  Günth.) 
Sinónims  :  mollera  pigada  (Bar- 
celona), mollera  (Menorca). 

MOLLERA  MORANELLA,  f,  (Tarrago- 
na) (Mora  mediterránea,  CBp.) 

MOLLERA  PIGADA,  f.  V.  Mollera 
brótela. 

MOLLERA  ROQUERA,  f.  (Barcelo- 
na, Tarragona)  (Phycis  medi- 
terraneus,  Delaroche).  Sinónim: 
mollera  (Menorca). 

MoLL  FANGUER  (Tarragona)  (Mu- 
llus surmuletus,  Linn.).  Vegi's 
Roger. 

MoLL  reí  AL,  m.  (Barcelona) 
(Apogon  imberbis,  Günth.).  Si- 
nónims :  rei,  reiet  (Tarragona), 
anfós  (Barcelona),  mare  d'an- 
fós,  muret  vermell  (Menorca). 

MoLL  ROQUER,  m.  (Tarragona) 
(Mullus  Barbaius,  Willgh.). 
V.  R-ger. 

MoLL  VER,  m.  (Menorca)  (Mu- 
llus surmuletus,  Linn.).  V.  Ro- 
ger. 

Monja,  f .  (Valencia,  Archivo,  11, 
156);  cast.  águila,  chucho,  rata 
(Myolabatis  águila,  Bp): 

Mora,  f.,  more  (Menorca)  (Mae- 
na  Osbeckii,  Cuv.  et  Valenc): 
Peix  blavós,  d'un  pam  de  Uarg, 
que  es  pesca  en  abundancia  de 
Sant  Joan  a  Sant  Jaume. 

MoREGADA,  f.  :  Fregida  de  gerret 
que  es  fa  en  el  camp  (Eivissa). 

MoRELL,  m.  (Valencia,  Archivo, 


6o 


A.    GRIERA 


II,  156);  cast.  raya  (Desyhatis 
fullonica,  Bp). 

Morena,  f.,  munnf  (Blanes,  Llo- 
friu.  Pineda),  mgréna  (Vina- 
ro9.  Valencia);  nwrinf  (Ba- 
lears)  (Muraena  helena,  Linn.): 
Peix  llargarut  com  el  congre, 
negre,  amb  taques  grogues, 
amb  dents  molt  fines.  La  seva 
mossegada  és  molt  dolenta. 
Arriba  a  pesar  de  nou  a  deu 
terces.  Es  pesca  amb  palan- 
gre. «It.  liura  de  morena  i  ss. 
II  drs.»  (Hist.   Poli.,  I,  cxii). 

MoRENELL,  m.,  murena  (Pineda, 
Tarragona)  (Laeviraja  Ma- 
chrorhynchus,  CBp).  Sinónim: 
rajada  (Barcelona). 

MoRENELL,  m.  :  Enfilat  per  a 
pescar  anguiles  en  els  torrents 
(Mallorca). 

MoRET,  m.,  muret  (Menorca); 
(Chromis  castanea,  Cuv.).  Sinó- 
nims  :  castanyoleta  (Tarrago- 
na), cigala  (Barcelona). 

MoRET  VERMELL  (Migjom  Gran) 
(Apogon  imherhis,  Günth.): 
Peix  petit  que,  quan  es  pesca 
amb  canya,  es  posa  com  un 
eixam,  a  rodar  Tesca  de  Tham. 
Sinónims  :  rei,  reiet  (Tarrago- 
na), molí  real,  anfós  (Barce- 
lona), mare  d'anfós  (Menorca). 

Morruda,  f.,  mufúde  (Sant  Fe- 
liu  de  Guíxols,  Tarragona,  Me- 
norca), morúde  (Mallorca,  Ei- 
vissa.  Valencia)  (Charax  Pun- 
tazzo,  Cuv.  et  Valenc.)  :  Peix 
pía,  negre,  semblant  al  sard. 
Té  la  boca  Uarga.  Sinónim  :  au- 
radeta   (Barcelona).   «It.  liura 

.  de  morruda,  cantara...  i  ss. 
mi  drs.»  (Hist.  Poli.,  i,  cxii). 

Morrulla,  f .  :  Peix  molt  menut 
que  sembla  la  cria  de  la  sar- 
dina. Sinónim  :  tomba  navios 
(Vinaro^). 


Morrut,  m.  :  Peix  que  té  unes 
vies  negres  i  ampies  al  damunt 
(Vinaro^). 

Mújol,  m.  :  Peix  semblant  a  la 
llissa,  de  cap  pía  i  boca  petita 
(Mallorca,  Vinarog).  «It.  liura 
de  mujols  de  mar  11  ss.»  (Hist. 
Poli.,  I,  cxii). 

MuscLO,  m.,  músklu  (Costa  de 
Llevant,  Barcelona,  Tarrago- 
na) :  Nom  d'un  marisc. 

Músic,  m.,  múzik  (Barcelona,  Pi- 
neda, Torredembarra,  Menor- 
ca). I.  ( Siphonostoma  pyrois, 
Dumer.)  :  Peix  petit  i  ampie 
que  es  llen9a.  Sinónims  :  águ- 
ila, serp  (Tarragona),  serp  d'en 
térra  (Costa  de  Llevant). 
2.  ( Ceñir iscus  scolapax,  Linn.). 
Sinónim  :  trompeter  (Tarra- 
gona, Barcelona,  Menorca). 

MussoLA,  f.,  musóle  (Costa  de 
Llevant,  Blanes,  Mallorca,  Me- 
norca, Eivissa),  musóla  (Vina- 
ro9.  Valencia)  (Mustelus  vuU 
garis,  Müll.  et  Henl.)  :  Peix 
bastinal,  semblant  al  gat.  Té 
els  ulls  vermells.  Per  rao  deis 
ulls  té  el  nom  de  mussola.  «It. 
liura  de  mussola  e  de  aguiado 
X  drs.»  (Hist.  Poli.,  i,  cxiii). 


Negret,  m.,  negral  (Pineda,  Tar- 
ragona): I.  (Spinax  niger, 
H.  Cloquet).  2.  (Scymnus  li- 
chia,  Müll.  et  Henl.).  3.  (Cen- 
trolophus  pompilius,  CBp). 
Sinónims  :  trotllo,  peix  de 
brom  (Barcelona). 
Negrito  (Valencia).  V.  Negret, 
Ñero,  m.,  n^ru,  (Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Blanes,  Llofriu,  Pine- 
da, Barcelona,  Menorca),  néro 
(Eivissa)  (Cerna  gigas,  CBp)  : 


f 


ELS    NOMS   DELS   PEIXOS 


6i 


Peix  rodó,  negrenc,  amb  escata 
i  alots,  d'un  metre  de  llargada  i 
d'un  quintar  de  pes.  Sinónims  : 
mero  (Barcelona,  Tarragona), 
anfós  (Menorca). 

NiNOLA,  f.,  ninól^  (Sant  Feliu  de 
Guíxols)  :  Nom  despectiu  que 
es  dona  a  la  sardina  petita  in- 
aprofitable. 

Noi,  m.,  nói  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols) :  Peix  rodó,  de  color  ne- 
grenca,  molt  fose,  que  arriba 
fins  a  30  cm.  de  llargada.  És 
peix  de  cau. 


Oblada,  f.,  ubldde  (Barcelona, 
Tarragona,  Pineda,  Llofriu, 
Menorca);  upláde  (Sant  Feliu 
de  Guíxols);  ohláde  (Mallorca), 
oblada  (Vinar  09,  Valencia) 
(Oblata  melanura,  CBp)  :  Peix 
d'escata,  semblant  a  l'espar- 
rall,  blavós  de  l'esquena  i 
blanquinós  de  la  panxa.  Té 
una  taca  negra  prop  de  la  cua. 
Té  uns  40  cm.  de  llarg.  «It.  Hu- 
ra de  oblades  e  sanut  e  lam- 
puda  I  s.  III  drs.»  (Hist.  Poli., 
I,  cxii). 

Orada,  f.,  urád§  (Blanes,  Tarra- 
gona, Menorca),  orada  (Vina- 
ro9,  Valencia),  grade  (Mallor- 
ca) (Chrysophris  Crassioros- 
tris,  Günth.)  :  Peix  semblant 
al  sard  o  a  l'esparrall,  blan- 
quinós, amb  algunes  ratlles 
daurades.  Sinónims  :  aurada, 
auradella  (Menorca,  Tarrago- 
na), morarraxa  (Goles  de 
l'Ebre).  «It.  liura  de  orada  de 
mar  11  ss.»  (Hist.  Poli.,  i,  cxii). 

Oran  YOLA,  f.,  urenól^  (Barcelo- 
na, Menorca),  i.  (Exocaetus 
volitans,  Linn.).  Sinónim  :  ve- 
rat    volador    (Tarragona).    2. 


(Exocaetus  evolans,  Linn.).  Si- 
nónim :  verat  volador  (Barce- 
lona, Tarragona). 

Orenella,  f.  :  Nom  de  peix.  «It. 
liura  de  mella  e  doranella  viii 
drs.»  (Hist.  Poli.,  I,  cxi).  Ve- 
gi's  Oroneta. 

Orenol,  m.,  orengl  (Mallorca,  Ei- 
vissa)  :  Peix  blau  que  vola. 
Té  el  cap  rodó  i  els  uUs  grossos. 

Oriola,  f.,  urióle  (Pineda,  Mig- 
jorn  Gran);  (Valencia)  (Trigla 
praecüoptera,  Valenc.)  :  Peix 
semblant  a  la  gallineta  i  refa- 
let.  Sinónims  :  Iluema,  juriola 
de  cria  (Tarragona). 

Oroneta,  f.  (Valencia,  Archivo, 
II,  156);  cast.  volador,  pez  vo- 
lador, pez  volante,  golondrina 
de  mar  (Dactyloptera  volitans, 
Cuv.). 

Ortiga,  f.,  ortige  (Mallorca)  : 
Crustaci  de  color  vermellosa, 
de  moltes  cames,  que  viu  da- 
munt  les  roques.  L'ortiga  és 
rodona  i  té  moltes  espines. 
No  és  carn  ni  peix. 


Pades  :  Caragolet  de  mar  amb  el 
qual  fan  esca  els  pescadors  de 
canya  (Mallorca). 

Paella,  f.,  p§isk  (Blanes)  :  Peix 
pía,  de  color  cendrosa  del  da- 
munt  i  blanquinosa  déla  panxa. 
És  petit  i  s'agafa  amb  tresmall. 

Pagell,  m.,  p§j^l  (Costa  de  Lle- 
vant,  Barcelona,  Tarragona, 
Mallorca,  Eivissa),  p^j^  (Me- 
norca); peic^l  (Vinaro9)  (Pa- 
gellus  erythrinus,  Cuv.  et  Va- 
lenc.) :  Peix  pía,  vermell,  de 
les  dimensions  del  sard.  Es  pes- 
ca amb  l'art.  «Val  mes  cap 
d'arengada   (sardina)   que  cua 


62 


A.   GRIERA 


de  pagell»  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols,  Menorca).  «It.  la  Hura  de 
pagells,  aranyes,  escorpre  ii 
ss.»  (Hist.  Poli,  I,  cxi). 

Pagell  déntol,  m.  (Tarragona) 
(Dentex  macrophihalmus,  Cuv. 
et  Valenc).  Sinónim  :  déntol 
(Barcelona,  Menorca). 

Pagellida,  f.,  pfj^líd^  (Mallorca): 
Marisc  aferrat  a  la  roca,  de 
closca  molt  dura  (Mallorca). 

Pagre,  m.,  págre  (Tarragona, 
Costa  de  Llevant,  Barcelona, 
Mallorca,  Menorca),  i.  (Pa- 
grus  vulgaris,  Cuv.  et  Valenc): 
Peix  de  tot  en  tot  semblant  a 
Torada,  vermellenc,  pía,  i  d'uns 
30  cm.  de  llarg.  Es  pesca  amb 
volantí.  És  de  bones  dimen- 
sions  i  fa  de  14  a  15  terces. 
Sinónims  :  pargo,  pargotí  (Go- 
les de  l'Ebre).  2.  (Pagrus  or- 
phus,  CBp).  Sinónims  :  par- 
go, pargotí  (Goles  de  l'Ebre). 

Palomida,  f.,  pelumíde  (Tarra- 
gona, Blanes,  Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Eivissa),  p^lomide 
(Mallorca),  i.  (Lichia  glau- 
cus,  Cuv.  et  Valenc.)  :  Peix 
petit,  rodó,  blanquinós,  una 
mica  mes  gros  que  la  sardina. 
Té  dues  espines  damunt  Tes- 
quena.  Sinónims  :  colomida 
(Barcelona),  palomina  (Menor- 
ca). 2.  (Lichia  amia,  Cuv.  et 
Valenc.)  Sinónims  :  colomida 
(Barcelona),  sorell  de  penya 
(Menorca).  3.  (Stromateus  Fia- 
tola,  Linn.).  «It.  la  Hura  de  la 
seruia  e  palomida  i  ss.  vi  drs.» 
(Hist.  Poli.,  I,  cxi). 

Palomina,  f.  (Menorca)  (Lichia 
glaucus,  Cuv.  et  Valenc).  Ve- 
gi's  Palomida. 

Palomita,  f .  :  Peix  gros  de  bas- 
tina,  sense  escata  i  de  bon  gust 
(Vinaro^). 


Pamfont,  m.  (Menorca)  (Ophi- 
dium  barbaium,  Linn.).  Peix 
llarg  com  una  serp.  Es  sem- 
blant al  congre.  Sinónims  :  pi- 
xota  blanca  (Barcelona,  Tarra- 
gona), metge  (Costa  de  Lle- 
vant), congre  dolg  (Menorca). 

Pamfont  vermell,  m.  (Menor- 
ca) (Ophidium  Vassalii,  Riss.). 
Sinónims  :  pixota  (Tarragona), 
metge  (Costa  de  Llevant). 

Pampeña,  f.  (Valencia,  Archivo, 
II,  156),  cast.  pampeña  (Stro- 
matus  fiatola,  Linn.). 

Pámpol,  pámpols,  m.,  pámpul 
(Pineda,  Menorca);  pámpQí 
(Mallorca,  Valencia)  (Poly- 
prion  cernium,  Valenc)  :  Peix 
blau  que  en  mole  segueix  les 
barques  de  pesca.  «It.  la  Hura 
de  pampol  i  ss.  viii  drs.»  (Hist. 
PoH.,  I,  cxii). 

PÁMPOL  PUDENT  (Tarragona,  Pi- 
neda) (Stromateus  microchi- 
rus,  Günth.). 

Panegal,  m.,  p^n^gái  (Pineda, 
Tarragona),  pffiegál  (Barcelo- 
na) (Sebastes  Dactytopterus, 
Günth.)  :  Peix  vermell,  sem- 
blant a  Tescórpora. 

Papagall,  m.  (Valencia,  Archi- 
vo, II,  156). 

Pargo,  m.  (Menorca),  i.  (Pa- 
grus vulgaris,  Cuv.  et  Valenc). 
2.  (Pagrus  orphus,  CBp). 
V.  Pagre. 

Pargotí.  V.  Pargo. 

Pastanaga,  f.,  pestenáq^  (Ma- 
llorca) :  Peix  de  cap  llargarut, 
color  groga.  Té  certa  sem- 
blanga  amb  les  pastanagues. 

Pastiu,  m.  :  Peix  llarg  de  color 
de  cendra  (Mallorca). 

Patena,  f.  (Valencia,  Archivo,  11, 
156).  V.  Esparralló. 

Patoia,  f.  :  i.  (Meletta  phaleri- 
ca,    Moreau)    :    L'amploia   de 


ELS    NOMS   DELS    PEIXOS 


63 


cria  (Tarragona).  2.  (Alausa 
Puchar dus,  Cuv.  et  Valenc): 
La  sardina  petita  o  de  cria 
(Tarragona). 

Patum,  m.,  petúm  :  Nom  col-lec- 
tiu  per  a  assenyalar  tota  clas- 
se  de  peix  petit.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols). 

Pau,  m.  (Barcelona)  (Calliony- 
mus  maculatus,  Rafin).  Sinó- 
nims  :  guiñen  (Tarragona),  fer- 
rapedres  (Menorca). 

PEDAg,  m.  (Menorca,  Mallorca). 

1.  (Bothus  rhomhoides,  CBp): 
Peix  ampie  i  prim,  blanc  de 
sota  i  de  color  bruta  en  la  part 
superior.  És  molt  bo  per  a 
menjar.  Sinónims  :  puput  (Tar- 
ragona),   rémol      (Barcelona). 

2.  (Bothus  podas,  CBp).  Si- 
nónims :  puput  (Tarragona), 
rémol  (Barcelona). 

Pega-roques,  m.  (Tarragona). 
I.  (Lepadogaster  Candolti, 
Riss.).  Sinónims  :  xuclador 
(Tarragona),  peix  porc  (Barce- 
lona, Menorca).  2.  (Lepado- 
gaster bimaculatus,  Flem.).  Si- 
nónims :  xuclador  (Tarragona), 
peix  porc   (Menorca). 

Pegues,  f.  (Tarragona)  (Eche- 
neis  remora,  Linn.).  Sinónim: 
remora  (Barcelona). 

Peí  ALLÁ,  PEIALLES,  f.,  peíale,  p^- 
iál^s  (Sant  Feliu  de  Guíxols): 
Peix  pía,  rossenc,  semblant  al 
llenguado,  pero  mes  rodó.  Té 
regularment,  de  20  a  25  cm. 
de  llarg. 

Peix,  peixos,  m.  :  Animal  de 
l'última  classe  deis  vertebrats. 
Amb  tot  i  teñir  espinada,  no 
teñen  medulla  ni  canal  me- 
dullar.  Respiren  per  les  ga- 
nyes,  no  teñen  pulmons.  Son 
muts,  de  sang  freda,  viuen  en 
Taigua,  generado  ovovivípara. 


Modismes  :  «Ésser  un  peix»: 
ésser  astut.  «Estar  com  un  peix 
dins  Faigua»  :  estar  bé,  no  fal- 
tar res.  «Peix,  a  la  mar  en  neix». 
«Infant  i  peix  dins  s'aigo  creix» 
(Menorca).  «Oui  peix  vol  men- 
jar sa  cua  s'ha  de  banyar»; 
«Hoste  i  peix  menut,  al  cap  de 
tres  dies  put».  «Dia  llarg,  peix 
curt»  :  el  peix  llarg  a  l'estiu  es 
passa  de  pressa.  «A  un  peix 
dins  s'aigua  vols  mostrar  de 
nadar?»  «El  peix  gros  es  menja 
el  petit»  (Cat.,  Bal.,  Val.). 
«Puja  mes  la  salsa  que  el  peix» 
(Cat.,  Bal.,  Val.).  «Sempre  aga- 
fes  es  peix  per  sa  coa»  (Migjorn- 
Gran).  «Vent  llebeig,  molt  a 
mar  i  peix  frese».  «Vent  mes- 
tral,  peix  de  tall».  «Vent  xaloc, 
molta  mar  i  peix  poc»  (Mig- 
jorn-Gran). 

Peix  bade  (Menorca)  (Siphos- 
nostoma  Rondeletii,  Kaup.).  No 
és  tan  ossós  com  el  cavall  marí. 
És  menut,  i  viu  a  mar  o  platja 
de  poc  fons.  Té  la  boca  com 
un  canonet  o  sifó. 

Peix  de  bassa,  m.  (Carasius  au- 
ratus,  Günth.). 

Peix  de  brom,  m.  (Barcelona) 
(  Centrolophus  pompilius,  CBp) . 
Sinónims  :  trotlo  (Barcelona), 
negret,  negrito  (Tarragona). 

Peix  de  plata  (Valencia,  Archi- 
vo, II,  156);  cast.  pez  de  plata 
(Argentina  sphyroena,  L.). 

Peix  espasa,  m.,  pee  espáz§  (Bla- 
nes,  Sant  Feliu  de  Guíxols,  Tar- 
ragona, Menorca).  i.  (Xi- 
phias  gladius,  Linn.)  :  Peix 
cendrós  que  arriba  a  teñir  un 
metre  de  llarg.  L'espasa  o  os 
punxagut  que  té  al  morro 
arriba,  de  vegades,  a  60  cm. 
Sinónim  :  emperador  (Menor- 
ca).   2.    (Alopias  vulpes,  Bp.). 


64 


A.    GRIERA 


Peix  porc  (Barcelona).  V.  Pega- 
roques. 

Peix  reí,  m.  (Menorca)  (Merlán- 
gus  Poutassou,  Riss.).  Sinó- 
nims  :  Uúgara  (Tarragona), 
maire  (Torredembarra). 

Peix  roquer  :  Nom  collectiu  de 
diversos  generes  o  especies  de 
peix.  Viu  prop  la  costa.  És  de 
color  vermella  i  molt  bo  per  a 
menjar.  El  roquer  es  fa  un 
Ilitet  d'herbes  damunt  l'arena 
i  s'hi  adorm.  (Menorca.) 

Peix  sense  sang   (Tarragona). 

1.  (Atherina  hepsetus,  Linn.). 
Sinónims  :  xanguet,  xesclet 
(Barcelona),  joell  (Costa  de 
Llevant),     serclet     (Menorca). 

2.  (Atherina  Boyeri,  Riss.). 
Sinónims  :  ase,  aseta  (Tarra- 
gona), xanguet  (Barcelona), 
cabessuda  (Menorca). 

Pelaí,  m.,  p§leí  (Barcelona,  Tar- 
ragona, Menorca)  .  i.  (Solea 
vulgaris,  Gottsche).  Sinónim: 
llenguado.  2.  (Solea  Lascaris, 
CBp.).     Sinónim   :   llenguado. 

3.  (Solea  Kleinii,  CBp).  Si- 
nónim :  llenguado.  4.  (Solea 
oculata,  Willugh.) .  Sinónims: 
llenguado  (Tarragona);  llen- 
gua  de  sant  Pau  (Menorca). 
5.  (Microchirus  luteus,  CBp). 
Sinónim  :  llenguado. 

Pelaia,  f.  peldie  (Barcelona,  Pi- 
neda), pelee  (Mallorca),  pelada 
(Vinarog);  (Pleuronectes  Citha- 
rus,  CBp).  :  Peix  que  té  la 
boca  a  un  costat  del  cap.  És 
de  color  de  cendra.  Sinónims: 
pelaia  guarda  la  vida  (Tarrago- 
na), capellá,  rémol  (Menorca). 

Pelaia  bruixa,  f.  (Tarragona, 
Costa  de  Llevant)  (Pleuro- 
nectes megastoma,  Donov.).  Si- 
nónims :  serrandell  (Goles  de 
TEbre),  capellá  (Menorca). 


Pelaia  guarda  la  vida.  V.  Pe- 
laia. 
Pelaia    miséries     (Tarragona). 

1.  (Pleuronectes  unimaculatus , 
Moreau).  Sinónim  :  serrandell 
(Goles  de  l'Ebre).  2.  (Pleuro- 
nectes conspersus,  Canestr.)  Si- 
nónim :  serrandell  (Goles  de 
l'Ebre). 

Pelaia  rossa,  f.  (Tarragona, 
Barcelona).  i.  (Pleuronectes 
Grohmanni,  CBp).  Sinónim  : 
serrandell    (Goles    de   TEbre). 

2.  (Pleuronectes  arnoglossus, 
CBp).  Sinónim  :  serrandell 
(Goles  de  l'Ebre). 

Peluda,  f.,  pelúdf  (Menorca,  Va- 
lencia); (Microchirus  variega- 
tus,  Moreau).  Sinónim  :  llen- 
guado d' arena  (Tarragona). 

Pelut,  m.,  p§lút  (Tarragona, 
Barcelona,  Pineda,  Blanes, 
Sant  Feliu  de  Guíxols)  (Trigla 
gurnardus,  Linn.)  :  Peix  petit, 
vermellenc.  És  peix  d'escata, 
molt  semblant  a  la  peona.  Té 
dos  additaments  llargaruts  sota 
les  ganyes  que,  tal  vegada,  ha- 
gin  donat  origen  al  seu  nom, 
Sinónims  :  refet,  refetó  (Tar- 
ragona), Iluerna,  biret  (Bar- 
celona). 

Pelut  d'escata,  m.  (Tarragona) 
(Trigla  cavillone,  Lacep).  Sinó- 
nims :  escatós  (Goles  de  l'Ebre), 
clavillo  (Costa  de  Llevant). 

Peona,  f.,  peone  (Tarragona,  Pi- 
neda, Blanes,  Sant  Feliu  de 
Guíxols)  (Trigla  pini,  Bloch): 
Peix  vermell,  d'uns  20  cm.  de 
llargada,  que  té  el  cap  fort  i 
es  pesca  al  bou. 

Petarc,  m.  (Costa  de  Llevant) 
(Coricus  rostratus,  Nordmann). 
Sinónims:  grivieta  (Tarragona), 
donzelleta  (Barcelona),  truge- 
ta  (Menorca), 


ELS   NOMS   DELS   PEIXOS 


65 


Picota,  f.,  P escudilla  o  merluza 
tierna  (Mallorca). 

PiLLET  DE  PLATJA,  m.  (Menorca) 
(Conger  Mystax,  Riss.).  Sinó- 
nims  :  congre  serpeter  (Tarra- 
gona), congre  dol^  o  de  sucre 
(Menorca). 

Pinta,  f.  (Tarragona)  (Sargus 
annularis,  Geof.  St.  Hil.).  Si- 
nónims  :  esparrall  (Barcelona, 
Tarragona,  Menorca),  esparra- 
lló  (Tarragona). 

Pinta  rotja,  pinta  rossa,  f .  (Va- 
lencia, Archivo,  II,  156).  Vegi's 
Gat. 

PiNTAT,  m.  (Valencia,  Archivo, 
II,  156);  V.  Llobarro. 

PiTGELL,  m.  (Menorca)  (Page- 
llus  erythrinus,  Cuv.  et  Valenc.) 
Sinónim  :  pagell  (Tarragona, 
Barcelona). 

En  el  segle  xiv,  Tinfant  En 
Joan  d'Aragó,  prelat  tarrago- 
ní,  obtingué  del  seu  germá,  el 
comte  de  Prades,  que  no  exigís 
ais  pescadors  de  Tarragona  que 
anaven  a  pescar  vers  la  costa 
del  coll  de  Balaguer  el  tribut 
de  50  peixells,  o  llur  valúa  en 
diner,  en  concepte  de  dret  de 
riberatge  (Gibert,  Fauna,  53). 

PíxoTA,  f.  (Tarragona);  (Ophi- 
dium  Vassallii,  Riss.)  :  Peix 
blanc,  llarg  i  prim,  flexible. 
No  és  gaire  bo  per  a  menjar. 
Es  pesca  al  bou.  Sinónims: 
metge  (Costa  de  Llevant),  pam- 
font  vermell  (Menorca). 

PíxoTA  BLANCA  (Barcelona,  Tar- 
ragona) (Ophidium  harhatum, 
Linn.):  Peix  llarg  i  prim.  Sinó- 
nims :  metge  (Costa  de  Lle- 
vant), congre  dolg,  pamfont 
(Menorca). 

PlXOTA    DE    CARALL    DE    JaN,    f. 

(Tarragona);  (Fierasfer  imber- 
bis,  CBp.).  Sinónims  :  pixota 

But.  de  Dialec. 


de  llanguet  (Tarragona),  fill  de 
morena  mansa  (Menorca). 

Pixota  de  llanguet.  V.  Pixota 
de  carall  de  Jan. 

Pixota  vermella  (Tarragona) 
(Cepolla  rubescens,  Linn.); 
Peix  prim,  llarg,  d'uns  60  cm., 
de  color  vermella.  Sinónims: 
Iligacames  (Tarragona),  veta 
(Barcelona),  látigo  (Costa  de 
Llevant),  flámula  (Menorca). 

Planxeta,  f.  (Valencia,  Archivo, 
II,  156)  (Crenilabrus  roisalii, 
Riss.). 

Polla,  f.,  póh  (Barcelona,  Bla- 
nes.  Valencia)  (Scorpaena 
scropha,  Linn.)  :  Peix  de  color 
vermella,  cap  gros,  molt  espi- 
nos de  Tesquena.  És  molt  bo 
per  a  menjar. 

PoLLACARAU,  f.  :  Anguila  de 
riu,  d'esquena  de  color  negra 
i  panxa  blanca  (Pobla  de  Ma- 
llorca). 

PoLLS  DE  MAR  :  Insectes  que 
viuen  parásits  a  la  boca  deis 
peixos  (Llofriu). 

Pop,  m.  :  Peix  de  forma  especial 
que  té  les  extremitats  provei- 
des  de  vuit  tentacles  que  ser- 
veixen  per  a  arrapar-se  a  la 
roca  (Costa  de  Llevant,  Bar- 
celona, Tarragona,  Vinaro9, 
Balears). 

PoRC  MARÍ,  m.,  pórk  m§rí  (Costa 
de  Llevant,  Pineda,  Sant  Fe- 
liu  de  Guíxols,  Tarragona,  Ei- 
vissa,  Menorca),  pórk  (Mallor- 
ca, Valencia)  (Centrophorus 
granulosus,  Müll.  et  Henl.): 
Peix  bastinal,  de  tres  caires, 
panxa  blanca,  negros  del  da- 
munt.  És  molt  semblant  al 
porc.  Sinónims  :  gutxo  (Tarra- 
gona). 2.  (Centroscymnus  coe- 
lolepis,  Bocag.  et  Capel.).  Si- 
nónim   :    gutxo    (Tarragona). 


66 


A.    GRIERA 


3.  (Centrina  vulpécula,  Bel.). 
Sinónim  :  truja  (Tarragona, 
Torredembarra) . 

PuDENTA,  f.  (Valencia,  Archivo, 
II,  156).  V.  Pampeña. 

PuNXOSET,  m.  (Valencia,  Ar- 
chivo, II,  156),  salpa  xurell 
(Gasterosteus  aculeatus,  L.). 

PUPUT,  m.  (Tarragona),  i.  ( Bo- 
thus  rhomboides,  CBp).  Sinó- 
nims  :  rémol  (Barcelona),  pe- 
dag  (Menorca).  2.  ( Bothus  po- 
das, CBp).  Sinónims  :  rémol 
(Barcelona),  peda9  (Menorca). 


Q 


QuELVE,  m.  (Valencia,  Archivo, 
II,  156),  V.  Agullat. 

QuissoNA,  f.,  kisóne  (Mallorca, 
Menorca) .  t.  (A  canthias  vulga- 
ris,  Riss.)  :  Peix  llarg,  molt 
semblant  al  gatvaire.  Té  dos 
alarons  i  a  llurs  extrems  dues 
punxes.  Sembla  la  femella  del 
ca  marí.  Sinónim:  agullat  (Tar- 
ragona). 2.  (Acanthias  Blain- 
ville,  Riss.).  Sinónims  :  agullat 
xato  (Tarragona). 


Rabosa,  f.,  f§Hze  (Eivissa,  Me- 
norca), fehóe  (Mallorca,  Valen- 
cia). I.  (Blennius  palmicornis, 
C.  V.)  :  Peix  curt,  de  panxa 
negrenca,  amb  dues  banyes  al 
cap  i  una  espina  a  l'esquena. 
Es  remena  molt.  Sinónims: 
dormilega  (Tarragona),  cap- 
sigrany,  Uepissós  (Barcelona), 
futarra,  bavosa  (Costa  de  Lle- 
vant).  2.  (Blennius  gattorugi- 
ne,  Lacep.).  Sinónims  :  dormi- 
lega roja  o  de  fang  (Tarrago- 


na), capsigrany  (Barcelona), 
futarra  bavosa  (Costa  de  Lle- 
vant).  3.  (Blennius  tentacula- 
ris,  Brunn,).  Sinónims  :  dor- 
milega (Tarragona),  capsigrany 
(Barcelona),  bavosa,  futarra 
(Costa  de  Llevant).  4.  (Bien- 
nius  ocellaris,  Linn.).  Sinónims: 
dormilega  (Tarragona),  capsi- 
grany, ase  mossegaire  (Barce- 
lona), futarra,  bavosa  (Costa 
de  Llevant).  5.  (Blennius  ery- 
throcephalus,  Riss.).  Sinónims: 
dormilega  de  cap-roig  (Tarra- 
gona), capsigrany  (Barcelona), 
bavosa,  futarra  (Costa  de  Lle- 
vant). 

Rabosot,  m.  :  Peix  molt  menut, 
negre,  sense  escata,  que  es 
cria  a  les  roques.  Es  pesca  amb 
canya  (Vinarog). 

Rafec,  m.  (Valencia,  Archivo, 
II,  156).  V.  Juliola. 

Rafel,  m.,  r^f^l  (Mallorca)  :  Peix 
de  panxa  blanca  i  esquena  ver- 
mella,  que  té  una  banya  a  cada 
banda  de  cap.  V.  Rafelet. 

Rafelet,  m.,  refel§¿  (Pineda,  Me- 
norca) (Trigla  linéala,  Wall.): 
Peix  semblant  a  la  gallineta. 
Sinónim  :  borratxo  (Tarra- 
gona). 

Rafet,  m.  (Valencia,  Archivo,  11, 
156);  cast.  cuchillo,  escacho 
(Trigla   gurnardus,    L.). 

Rajada,  f.,  rejád^  (Costa  de  Lle- 
vant, Barcelona,  Tarragona, 
Balears),  faieá  (Vinaro^,  Va- 
lencia). I.  (Raia  davala,  Koná.: 
Peix  blanc  amb  ratlles  negres 
al  damunt.  Sinónims  :  rajada 
vera  (Tarragona),  clavellada 
(Costa  de  Llevant),  clavell  (Me- 
norca). 2.  (Leviraia  Oxyrhyn- 
chus,  CBp).  Sinónim  :  caput- 
xo  (Tarragona).  3.  (Leviraia 
Macrorynchus,     CBp) .     Sino- 


ELS   NOMS   DELS    PEIXOS 


67 


nim  :  moranell  (Tarragona). 
4.  (Raia  marginata,  Müll.  et 
Henl.).  Sinónims  :  escrita  blan- 
c  a  ( Tarragona ) ,  cía  vellada 
(Costa  de  Llevant),  clavell 
(Menorca).  5.  (Raia  r adula, 
Del.).  Sinónims  :  cía  vellada 
(Costa  de  Llevant),  rajada  pe- 
luda (Menorca).  6.  (Raia  pune- 
tata,  Riss.).  Sinónims  :  escrita, 
escrita  vera  (Tarragona),  cla- 
vellada  (Costa  de  Llevant),  ra- 
jada boca  de  rosa  (Menorca). 
7.  (Raia  miraletus,  Rond.).  Si- 
nónims :  escrita  vera  (Tarra- 
gona), rajadeta  vestideta  (Bar- 
celona), clavellada  (Costa  de 
Llevant). 

Rajada  boca  de  rosa.  V.  Raja- 
da, 6. 

Rajada  peluda.  V.  Rajada,  6. 

Rajada  vera.  V.  Rajada,  i. 

Rajada  vestideta,  f.  (Barcelo- 
na) (Raia  miraletus,  Rond.). 
Sinónims  :  escrita  vera  (Tar- 
ragona), clavellada  (Costa  de 
Llevant). 

Rao,  f.  (Barcelona,  Tarragona, 
Costa  de  Llevant,  Mallorca, 
Menorca,  Eivissa)  (Xirichthys 
novacula,  Linn.).  Peix  de  color 
de  canari,  de  forma  semblant 
ais  molls,  pero  mes  pía.  Té 
dues  dents  davant  i  dues  dar- 
rera.  «It.  Hura  de  raos  e  de 
molí  II  ss.  mi  drs.»  (Hist.  Poli., 
I,  cxii). 

Rao,  m,  (Valencia)  :  Nom  de 
peix.  Cast.  papagallo  (Xirich- 
thys novacula,  Bp). 

Rap,  m.,  ráp  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols,  Blanes,  Barcelona,  Tar- 
ragona, Mallorca,  Menorca, 
Eivissa,  Vinarog,  Valencia). 
I.  (Lophius  piscatorius,  Linn.): 
Peix  pía,  de  boca  molt  grossa, 
de  color  vermellosa.   Damunt 


el  cap  té  una  especie  de  pro- 
longado, semblant  a  una  ca- 
nya,  que  serveix  per  a  pescar 
peixos.  Sinónim  :  boldroi  (Me- 
norca). 2.  (Lophius  Budegassa, 
Spinola).  Sinónim  :  rap  fotaire 
(Tarragona).  3.  Planta  petita 
que  té  la  forma  de  baldufa 
(Hospitalet). 

Rap  fotaire,  m.  (Pineda,  Bla- 
nes, Tarragona)  (Lophius  Bu- 
degassa, Spinola).  Es  el  nom 
del  rap  de  color  negra. 

Rap  negre  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols).  V.  Rap  fotaire. 

Rascas,  m.,  feskás  (Tarragona, 
Menorca);  (Polyprion  cernium, 
Valenc.)  :  Peix  que  hom  veu  en 
alta  mar  prop  les  desferres 
d'embarcacions  i  fustes  su- 
rants.  Sinónims  :  dot  (Barce- 
lona), pámpol  (Menorca). 

Rascassa,  f.  (Llofriu,  Eivissa, 
Vinaro9)  :  Peix  petitet,  de  co- 
lor vermella,  d'alarons  molt 
punxeguts.  Pica  molt.  «Sem- 
bla una  rascassa»  :  es  diu  d'una 
dona  malfardada  (Eivissa). 

Rascla,  f.,  rásele  (Migjorn  Gran) 
(Scorpoenaporcus,  Linn.):  Peix 
semblant  a  la  gallineta.  Es 
pesca  amb  xarxa  i  és  molt  sa- 
nitós.  A  Mahó,  la  primera  cosa 
que  es  dona  al  malalt  que  va 
per  bé  és  hrou  de  rascla.  Sinó- 
nims :  escórpora  (Ciutadella), 
escórpora  de  roquer  (Tarra- 
gona). 

Rata,  f.,  fáte  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols,  Blanes,  Pineda,  Barce- 
lona, Tarragona,  Mallorca,  Me- 
norca, Eivissa),  rata  (Vinaro9): 
Peix  d'escata  amb  alots  de 
color  vermellosa.  És  de  cap 
pía  i  té  la  boca  a  sobre  (Sant 
Feliu  de  Guíxols).  És  negrenc 
amb  taques  blanques  (Pineda). 


68 


A.   GRIERA 


Amb  la  rata  es  fa  una  sopa  ri- 
quíssima  (Vinarog).  La  color  o 
la  conf  iguració  del  morro  poden 
haver  originat  el  seu  nom.  Si- 
nónim  :  saltaperdissa  (Me- 
norca). 

Refet  (Tarragona)  (Trigla  gur- 
nardus,  Linn.).  Sinónims  :  pe- 
lut,  capsec,  clau  (Tarragona), 
clavillo  (Costa  de  Llevant,  Go- 
les de  l'Ebre). 

Refetó,  m.  (Tarragona).  Vegi's 
refet. 

Reget,  m.,  fej(t  (Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Blanes,  Pineda,  Llo- 
friu)  :  Nom  del  reig  petit  amb 
alots  i  escata.  És  de  color  blan- 
quinosa, amb  cap  i  ulls  petits. 

Reget  variat,  m.,  rej^t  hriát 
(Sant  Feliu  de  Guíxols  )  :  Re- 
get gros  de  color  vermellenca. 

Regetó,  m.,  recetó  (Vinaro^,  Va- 
lencia) :  Peix  semblant  al  reig, 
pero  mes  petit.  És  de  carn 
molt  fina  (Corvina  nigra,  Cuv.). 

Reí,  m.,  ni  (Tarragona,  Pineda) 
(Apogon  imherhis,  Günth.) .  Si- 
nónims :  reiet  (Tarragona), 
molí  reial,  anfós  (Barcelona), 
mare  d'anfós  i  muret  vermell 
(Menorca). 

Reiet.  V.  Reí. 

Reig,  m.,  m  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols, Tarragona,  Vinarog,  Ma- 
llorca, Menorca),  ni  (Pineda), 
fH    (Menorca,     Valencia). 

1.  (Umhrina  cirrosa,  Riss.): 
Peix  groe,  rodó  i  amb  alots. 
Arriba  a  pesar  fins  una  arrova. 
Té  rescata  argentada.  La 
seva  carn  blanca  és  molt  bona. 
Sinónim  :  corball  (Barcelona). 

2.  (Scioena  aquila,  Cuv.) 
Rémol,    m.,    Hmul    (Costa    de 

Llevant,  Tarragona,  Menor- 
ca); nmol  (Mallorca,  Valen- 
cia).     I.   (Pleuronectes   Citha- 


rus,  CBp)  :  Peix  pía,  vérme- 
nos; cap  pía,  ulls  petits.  Es 
pesca  amb  palangre.  Sinónims: 
pelaia  (Barcelona),  pelaia  guar- 
da la  vida  (Tarragona),  cape- 
llá  (Menorca).  2.  (Rhomhus 
laevis,  Rond.).  Sinónim  :  rom 
(Costa  de  Llevant).  3.  (Bothus 
rhomboides,  CBp).  Sinónims  : 
puput  (Tarragona),  pedag  (Me- 
norca). 4.  (Bothus  podas, 
CBp).  Sinónims  :  puput  (Tar- 
ragona), pedag  (Menorca). 

Rémol  blanc  (Tarragona)  (Pla- 
gusia  láctea,  CBp). 

Rémol  de  riu  (Tarragona)  (Fle- 
sus  passer,  Moreau). 

Rémol  empetxinat,  m.  (Tarra- 
gona) (Rhomhus  maximus, 
Riss.). 

Remora,  f.  (Barcelona,  Pineda, 
Valencia)  (Echeneis  remora, 
Linn.).  Sinónim  :  pegues  (Tar- 
ragona). 

Ret,  m.  (Menorca)  (Umhrina 
cirrossa,  Riss.).  Sinónims  :  cor- 
ball (Barcelona,  Tarragona), 
reig  (Menorca).  V.  Reig. 

Revalla  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols) (Trigla  gurnardus,  Linn.). 
V.  Pelut. 

ROGER,  m.,  rujf  (Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Blanes),  roj^  (Eivissa, 
Valencia),  i.  (Mullus  surmu- 
letus,  Linn.)  :  Peix  de  color 
vermella,  d'un  pam  a  un  pam 
i  mig  de  llarg.  És  molt  bo  per 
a  menjar.  Sinónims  :  rogeret 
(Costa  de  Llevant),  molí  fan- 
guer  (Tarragona),  molí  ver 
(Menorca).  2.  (Mullus  fusca- 
tus,  Rafin.).  Sinónim  :  molí 
(Tarragona,  Menorca).  3.  (Mu- 
llus harhatus,  Willgh.).  Sinó- 
nims :  molí  roquer  (Tarrago- 
na), molí  cranquer  (Menorca). 

Rogeret.  V.   Roger. 


ELS    NOMS    DELS    PEIXOS 


69 


RoGET,  m.  (Valencia,  Archivo, 
II,  157).  V.  Bobo. 

Rom,  m.  (Costa  de  Llevant); 
(Rltombus  laevts,  Rond,).  Si- 
nónim  :  Barcelona,  Tarragona. 

RoMEGUERA,  f.,  rumegfr§,  rumi- 
qére  (Tarragona),  fomeqére  (Ma- 
llorca; Valencia)  (Rata  hatis, 
Linn.)  :  Peix  que  té  la  panxa 
i  Tesquena  de  color  de  cendra, 
cua  molt  gratallosa,  amb  dues 
o  mes  espines  a  la  mateixa  cua. 

Roncador  (Tarragona,  Eivissa) 
(Pristipoma  Bennettii,  Loewe). 

RoQUER,  m.,  fuki-  (Menorca,  Va- 
lencia). I.  Nom  coUectiu  per 
a  assenyalar  tota  especie  de 
peix  que  viu  prop  de  les  ro- 
ques (Cat.,  Bal.).  2.  (Crenila- 
brus  ocellatus,  Nomann.).  Si- 
nónim  :  tord  (Barcelona,  Tar- 
ragona). 3.  (Crenilabms  Rois- 
sali,  Riss.).  Sinónim  :  tord 
(Barcelona,  Tarragona).  4. 
(Crenilabrus  tigrinus,  Riss.). 
Sinónim  :  tord  (Tarragona). 
5.  (Crenilabrus  Baillonia,  Va- 
lenc).  Sinónim  :  tord  (Tarra- 
gona). 6.  (Crenilabrus  tinca, 
CBp).  Sinónims  :  tord  (Bar- 
celona, Tarragona),  satx  (Me- 
norca). 

RosETÍ  m.,  (Menorca)  (Aphia  Pe- 
Uncida,  Moreau).  És  un  peix 
molt  menut.  Es  pesca  amb 
bolitx  espés.     V.    Xanguet. 

RossiNYOL,  m.  (Valencia,  Archi- 
vo, II,  157)  (Crenilabrus  pavo, 
Valenc). 

Ruc,  m.  (Tarragona),  i.  (Gobius 
longiradiatus,  CBp).  Sinónims: 
burro  (Barcelona),  góbit  (Costa 
de  Llevant),  cabot  mocos  (Me- 
norca). 2.  (Gobius  Iota,  Va- 
lenc). 3.  (Gobius  quadrimacU' 
latus,  Valenc).  4.  (Gobius 
cruentatus,    Gml).     Sinónims  : 


burro  (Barcelona),  góbit  (Costa 
de  Llevant),  cabot  anglés  (Me- 
norca). 5.  (Gobius  minutus, 
Cuv.  et  Valenc).  Sinónims:  gó- 
bit (Costa  de  Llevant),  cabot 
(Menorca).  6.  (Gobius  auratus, 
Riss.).  7.  (Gobius  geniporus, 
Valenc).  Sinónim:  cabot  (Me- 
norca). 8.  (Gobius  paganellus, 
Linn.).  Sinónims  :  burro  (Bar- 
celona), góbit  (Costa  de  Lle- 
vant), cabot  (Menorca),  g.  (Go- 
bius Fallax,  Sarato).  Sinónims: 
cabot  berruvés  (Menorca). 

RucASSA,  f.  :  Peix  de  color  de 
rosa  al  qual  s'ha  de  llevar  Tes- 
cata  per  a  fregir-lo  (Eivissa). 

Ruc  d'alga,  m.  (Tarragona) 
(Gobius  Jozo,  Linn.).  Sinónims: 
l)urro  (Barcelona),  góbit  d'al- 
ga (Costa  de  Llevant),  cabot 
d'alga  (Menorca). 

Ruc  DE  ROCA  (Tarragona). 
I.  (Gobius  guttatus,  Cuv.  et 
Valenc).  Sinónims  :  góbit  de 
roca  (Costa  de  Llevant),  cabot 
de  roca  (Menorca).  2.  (Gobius 
niger,  Linn.).  Sinónims  :  góbit 
de  roca  (Costa  de  Llevant),  ca- 
bot de  roca  (Menorca). 

Rufina,  f.  (Costa  de  Llevant) 
( SebastesDactytopterus, Günih.) 
Sinónims  :  panegal  (Tarrago- 
na), panegall  (Barcelona),  serrá 
imperial  (Menorca). 

Rumbo,  m.  :  Nom  de  peix  (Vi- 
narog). 

Russó,  m.  :  Peix  pía  de  color  ver- 
mella  i  ulls  petits.  Es  pesca 
amb  palangres  (Blanes). 


Saboga,  f.,  sebóge  (Tarragona, 
Pineda,  Eivissa,  Rib.  de 
l'Ebre),  seUg^  (Mallorca),    sa- 


70 


A.    GRIERA 


boga  (Vinarog,  Goles  de  l'Ebre, 
Valencia),  i.  (Alosa  vulgaris, 
Troschel.  )  :  Peix  semblan!  al 
gerret  o  sardina,  de  la  matei- 
xa  classe  de  la  boga.  Té  els 
lilis  molt  grossos.  Cria  en  els 
desguassos  deis  rius.  Sinónims: 
guerxa  (Costa  de  Llevant), 
alatxa  (Tarragona).  2.  (Alosa 
finta,  Marcotte).  Sinónim: 
guerxa  (Costa  de  Llevant). 

Sabré,  m.  (Valencia,  Archivo, 
II,  157),  cast.  sable  (Lepidopus 
ensiformis,  Bp.). 

Saig,  m.  (Menorca),  i.  (Crenila- 
brus  Tinca,  CBp.).  Sinónims: 
tord  (Barcelona,  Tarragona), 
roquer  (Menorca).  2.  (Creni- 
labrus  pavo,  Bp).  Sinónims  : 
tord  (Barcelona,  Tarragona), 
llavió   (Costa  de  Llevant). 

Salmo,  m.,  setmó  (Tarragona, 
Pineda)  (Salmo  salar,  Linn.)  : 
Especie  rara.  2.  Nom  per  a  as- 
senyalar  el  roger  de  fang  i  el 
roger  comú  (Blanes). 

Salmo  arc  de  Sant  Martí  (Tar- 
ragona) (Salmo  iridens,  Gib- 
bons). 

Salmo  de  California  (Tarrago- 
na) (Salvelinus  fontinalis,  Mit- 
chil). 

Salpa,  f.,  sáupe  (Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Barcelona,  Tarrago- 
na, Mallorca,  Menorca;  Valen- 
cia) (Box  salpa,  Cuv.  et  Va- 
lenc.)  :  Peix  de  panxa  blanca, 
amb  ratlles  grogues  a  Tes- 
quena.  Arriba  a  fer  50  cm.  de 
llargada.  «La  salpa  i  la  dona 
tot  l'any  és  bona».  (Vinarog). 
«It.  Hura  de  salpes  i  ss.»  (Hist. 
Poli.,  I,  cxii). 

Salroig,  m.  (Barcelona,  Eivis- 
sa,  Menorca),  i.  ( Odontaspis 
ferox,  Agass.)  :  Peix  de  bas- 
tina,  un  deis  mes  grossos  que 


els  pescadors  coneixen.  És 
llarg,  de  textura  de  tauró  i  de 
dentat  tan  fort  que  talla  en 
rodó  una  plomada.  2.  (Char- 
carodon  Lamia,  Bp).  Sinó- 
nims :  ca  marí  (Tarragona), 
marracó  (Barcelona). 

Saltabardissa,  f.  (Menorca) 
(Uranoscopus  scaber,  Linn.): 
JPeix  deis  acantopterigis,  d'es- 
pina  i  aló.  Es  pesca  en  alga- 
rons  o  platges  de  poc  fons. 
Diuen  que  té  un  ressort  a  la 
panxa  que  li  permet  saltar. 

Saltamurades  (Menorca)  (Au- 
lopus  filamentosus ,  CBp).  Si- 
nónims :  Iluert  (Torredem- 
barra),  serpentí,  escálum  (Me- 
norca). 

Sama,  f.  (Tarragona,  Valencia) 
(Mu gil  saliens,  CBp).  Vegi's 
Llissa  calba  negra. 

Samartjc,  m.  (Valencia,  Archivo, 
II,  157);  cast.  samaruco,  pece- 
cillo,  peje  (Hydrargyra  hispa- 
nica.  Valen.). 

Sanremus,  m.  (Menorca)  (Mo- 
nochidus  hispidus,  Rafin).  Si- 
nónim :  llenguado  de  fonera 
(Barcelona). 

Sanut,  m.  :  Nom  de  peix.  «It. 
Hura  de  oblades  e  sanut  e  lam- 
puda  I  ss.  III  drs.»  (Hist.  Poli., 
I,  cxii). 

Saranyan,  m.  (Valencia,  Archi- 
vo, II,  157).  V.  Aranya. 

Sard,  m.,  sárt  (Tarragona,  Sant 
Feliu  de  Guíxols,  Blanes,  Llo- 
friu,  Mallorca),  sárk  (Vinarog, 
Menorca),  i.  (Sargus  vulgaris, 
Geof.  St.  Hil.)  :  Peix  pía,  de 
boca  petita  i  d'ulls  petits,  rat- 
Uat  de  faixes  negres,  d'uns  40 
cm.  de  llarg.  Sinónims  :  varia- 
da (Tarragona,  Menorca),  vara- 
da (Costa  de  Llevant).  2.  (Sar- 
gus   Rondeletii,    Cuv.    et    Va- 


ELS    NOMS    DELS    PEIXOS 


71 


lene).  '^.  (Sargusvetula,CB^). 
4.  Persona  astuta  i  difícil  d'en- 
ganyar  :  «És  un  bon  sarg.» 
(Migjorn  Gran,  Vinaro9).  «It. 
la  Hura  del  sarrans,  marbre, 
sarch,  variada,  vaques  i  ss. 
mi  drs.»  (Hist.  Poli.,  i,  cxi). 

Sardina,  f.,  ser  diñe  (Tarragona, 
Barcelona,  Pineda,  Blanes, 
Sant  Feliu  de  Guíxols,  Llofriu, 
Valencia),  i.  (Sardinella  au- 
rifa,  Cuv.  et  Valenc.)  :  Peix 
blau,  rodó,  d'escata  i  alots. 
En  temps  de  primavera  i  estiu 
es  pesca  amb  els  sardinals.  Si- 
nónims  :  latria,  sardina  alatxa 
(Tarragona),  alatxa  (Barcelo- 
na, Menorca),  alatxa  pixota 
(Menorca).  2.  (Alausa  Pu- 
char dus,  Cuv.  et  Valenc).  Si- 
nónims  :  sardineta,  patoia,  ca- 
ramelo (Tarragona),  junquetí 
(Menorca).  «It.  Hura  de  sardina 
grossa  e  manuda...»  (Hist. 
Poli.,  I,  cxii). 

Sardina  ALATXA  (Tarragona).  Ve- 
gi's  Sardina. 

Sardineta  (Tarragona,  Valen- 
cia). V.  Sardina  2. 

Seitó,  m.,  seijó  (Pineda,  Tarra- 
gona, Barcelona)  (Engratdis 
encrasicholus,  CBp).  Sinónims: 
aladroc  (Tarragona,  Menorca). 

Senyoreta,  f.,  senuréte  (Costa  de 
Llevant).  i.  (Julis  vulgaris, 
Cuv.  et  Valenc).  Sinónims: 
donzella  (Barcelona,  Tarrago- 
na, Menorca),  güiula  (Costa  de 
Llevant).  2.  (Julis  speciosa, 
Riss.).  Sinónims :  donzella  (Tar- 
ragona, Barcelona,  Menorca  , 
güiula  (Costa  de  Llevant). 
3.  (Julis  Giofredi,  CBp).  Sinó- 
nims :  donzella  (Barcelona, 
Tarragona,  Menorca),  güiula 
(Costa  de  Llevant).  4.  (Julis 
festiva,     Valenc).      Sinónims: 


donzella  (Tarragona,  Menorca), 
güiula  (Costa  de  Llevant). 
5.  (Julis  pavo,  Günth.).  Sinó- 
nims :  donzella  (Tarragona , 
güiula  (Costa  de  Llevant),  vit 
d'en  Gahona  (Menorca). 

SEPIA,  sípie  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols, Blanes,  Pineda),  s^pia 
(Vinaro9),  sipie  (Mallorca): 
Peix  pía,  sense  escata,  que 
arriba  a  uns  50  cm.  de  llarg. 
Es  diu  que  canvia  de  color 
rossenca  a  blanca  i  que  els 
máseles  son  ratllats  de  Tes- 
quena  i  les  femelles  quadricu- 
lades.  La  seva  forma  de  gui- 
tarra no  té  pariona.  A  Tinte- 
rior  té  Vescut,  pe9a  cartilagi- 
nosa que  substitueix  els  ossos. 
Té  dos  tentacles.  Es  pesca  amb 
fitora  o  amb  nansa,  dins  de  la 
qual  es  posen  ballarancs. 

Sepions,  m.  pl.  :  Nom  de  les  sé- 
pies  petites  (Vinaro9). 

Serclet,  m.  (Menorca)  (Atherina 
hepsetus,  Linn.).  Sinónims: 
peix  sense  sang  (Tarragona), 
xanguet,  xasclet  (Barcelona), 
joell  (Costa  de  Llevant).  «It, 
liura  de  serclet  i  ss.  mí  drs.» 
(Hist.  Poli.,  i,  cxii). 

Serclet,  m.  :  Especie  d'aterina. 
Peix  molt  menut  semblant  a 
la  cabessuda  (Menorca). 

Sernia,  f.  (Tarragona)  (Temno- 
don  saltator,   Cuv.). 

Ser?,  f.,  sérp  (Tarragona,  Bar- 
celona, Blanes,  Mallorca,  Ei- 
vissa).  I.  (Syngnathus  ru- 
bescens,  Riss.)  :  Peix  de  la 
mateixa  forma  que  la  serp 
de  térra,  semblant  al  congre 
blanc  Algunes  son  mengívo- 
les.  Sinónim  :  águila  (Tarra- 
gona). 2.  (Syngnathus  te- 
nuirostris,  Rathke).  Sinónim: 
águila  (Tarragona).     3.  Syng- 


72 


A.    GRIERA 


nathus  Ethon,  Riss.).  Sinónim: 
águila  (Tarragona).  4.  (Syng- 
nathus  Abaster,  Riss.).  Sinónim: 
águila  (Tarragona).  5.  (Sipho- 
nostoma  argentatum,  A.  Dü- 
mer).  Sinónim  :  águila  (Tarra- 
gona). 6.  ( Siphonostoma  Ron- 
deletii,  Kaup.).  Sinónims  :  águ- 
ila (Tarragona),  músic  (Bar- 
celona), serp  d'en  térra  (Costa 
de  Llevant),  peix  bade  (Me- 
norca). 7.  (Siphonostoma  py- 
rois,  A.  Dümer).  Sinónims: 
águila  (Costa  de  Llevant),  mú- 
sic (Barcelona),  serp  d'en  térra 
(Costa  de  Llevant).  8.  (Myrus 
vulgaris,  Kaup.).  Sinónims: 
congre  serpeter  (Barcelona, 
Tarragona),  culebra,  dorado 
(Menorca) . 

Serp  de  costa.  V.  Serp  6  i  7. 

Serp  de  mar  (Barcelona,  Tar- 
ragona,    Mallorca,     Vinaro9). 

1.  (Ophisus  serpens,  Lacep.). 
Sinónim  :  culebra  de  la  mar 
(Menorca).  2.  (Ophisus  hispa- 
nus,  Belloti).  3.  (Sphagebran- 
chus  imberbis,  Delaroche).  Si- 
nónim :  cuca  de  serp  (Barce- 
lona). 4.  (Sphagebranchus  coe- 
cus,  B.  C.  Schneider).  Sinónim: 
murer  (Menorca). 

Serp  d'en  térra.  V.  Serp  7. 
Serpentí,  m.,  serpenti  (Menorca) 

(Aulopus  filamento  sus,   CBp). 

Sinónims   :   Iluert    (Torredem- 

barra),  saltamurades,  escálum 

(Menorca). 
Serpeta,  f.  (Tarragona),   i.  (Ne- 

rophis     lumbriciformis,     Bp). 

2.  (Nerophis  Ophidion,  Bp). 
Serra,  f.,  sére  (Tarragona,  Va- 
lencia)   (Lepidopus   argenteus, 
Bonnat.).  Sinónim  :  serreta. 

Serra,  será  (Barcelona,  Tarra- 
gona, Costa  de  Llevant,  Ba- 
lears),  será  (Valencia),    i.  (Ser- 


ranus  cabrilla,  CBp)  :  Peix  de 
color  variada  (vermella  o  rossa) 
que  té  les  dimensions  del  ro- 
ger  o  juriola.  Té  un  addita- 
ment  al  Ilom  que  forma  dents 
com  una  serra.  D'aixó  segura- 
ment  ha  pres  el  nom.  2.  (Ser- 
ranus  hepatus,  CBp).  Sinó- 
nims :  inflaconys  (Tarragona), 
vaca  serrana  (Tarragona).  «It. 
la  Hura  de  serrans,  mabre, 
sarch,  etc.»  (Hist.  Poli,  i,  cxi). 

Serra  imperial,  m.,  s^rá  impe- 
rial (Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Menorca)  :  Serra  petit  que  es 
pesca  al  bou.  Sinónims  :  ru- 
fina  (Costa  de  Llevant),  pane- 
gal  (Tarragona),  panegall  (Bar- 
celona). 

Serrandell,  m.  (Goles  de 
l'Ebre).  i.  (Pleuronectes  uni- 
maculatus,  Moreau).  Sinónim: 
pelaia  miséries  (Tarragona). 
2.  (Pleuronectes  Grohmanni, 
CBp).  Sinónim  :  pelaia  rossa 
(Tarragona).  3.  (Pleuronectes 
arnoglossus,  CBp).  Sinónim: 
pelaia  rossa  (Barcelona).  4. 
(Pleuronectes  conspersus,  Ca- 
nestr.).  Sinónim  :  pelaia  mi- 
séries (Tarragona).  5.  (Pleu- 
ronectes Boscii,  CBp).  Sinó- 
nim :  pelaia  bruixa  (Tarrago- 
na). 6.  (Pleuronectes  megasto- 
ma,  Donov.).  Sinónims  :  pelaia 
bruixa  (Tarragona),  capellá 
(Menorca). 

Serranet,  m.  (Valencia).  Vegi's 
Serra. 

Serreta,  f.  (Valencia,  Archivo, 
II,  157),  cast.  pastenaca,  ra- 
ya vaca  (Trygon  pastinaca, 
Adaus.). 

Serreta  (Tarragona).  V.  Serra. 

SÍRVIA,  f.  sfrHe  (Sant  Feliu  de 
Guíxols),  sirvie  (Balears)  (Se- 
rióla Dumerilii,  Riss.)  :  Peix 


ELS   NOMS   DELS   PEIXOS 


73 


gros,  negre,  amb  alots  com  el 
delfí.  Es  pesca  peí  maig,  quan 
persegueix  les  moles  de  sardi- 
na. Sinónims  :  verderol  (Tar- 
ragona, Menorca),  sirvióla 
(Menorca).  «It.  la  liura  de  la 
seruia  e  palomida  i  ss.  vi  drs.» 
(Hist.  Poli.,  I,  cxi). 

Sirvióla,  f.  (Mallorca,  Menorca, 
Valencia),  i.  (Serióla  Dume- 
tilii)  :  És  la  sírvia  petita.  Té 
la  panxa  blanca,  l'esquena  de 
color  de  cendra  amb  vies  ne- 
gres.  2.  El  mariner  d'un  vai- 
xell  que  está  de  vigilancia  a 
la  proa  (Mallorca). 

SoLDAT,  m.  (Valencia,  Archivo, 
II,  157);  cast.  tambor  real  (So- 
lea oculata,  Riss.). 

SoLiGUER,  m.  (Valencia).  Vegi's 
Oroneta. 

SoLRAiG  (Tarragona,  Vinaro9, 
Valencia)  (Oxyrhina  Spallan- 
zanii,  Bp)  :  Peix  semblant  a  la 
tintorera.  Es  pesca  amb  fitora. 

SoBREiG,  m.  (Valencia,  Archivo, 
II,  157),  cast.  escualo,  tollo 
(Odontapsis  taurus,  Müíl.). 

Somera,  f.,  sumare  (Pineda)  (An- 
thias  sacer,  Bloch).  Sinónims: 
reixet  (Barcelona);  dentó  (Me- 
norca). 

Sonso,  m.,  sónsu  (Barcelona, 
Blanes)  (Ammodytes  cicerellus, 
Rafin)  :  Peix  prim  i  llargarut, 
de  color  blanquinosa  i  blaven- 
ca.  Sinónims  :  trencavits  (Bar- 
celona), enfú  (Menorca). 

SoNSERA,  f.  :  Aparell  de  pescsir 
sonsos  (Llofriu). 

SoRELL,  m.,  surfí  (Costa  de  Lle- 
vant,  Barcelona,  Tarragona, 
Vinaro9);  sorel  (Mallorca,  Me- 
norca, Eivissa,  Valencia),  i. 
(Tr achurus  Tr achurus,  Gunth): 
Peix  blanc,  i  en  alguns  llocs 
blavós,    semblant    a    l'agulla. 

But.  de  Dlalec. 


A  cada  costat  de  la  cua  té  una 

serra  d'espines.  És  la  millor 
esca  per  a  pescar  sípies.  Sinó- 
nim  :  sorelló  petit  (Tarragona, 
Menorca).  2.  (Caranx  fusus, 
Geof.  St.  Hil.).  3.  (Gasterosteus 
aculeatus,  Linn.)  :  Aquesta  va- 
rietat  es  troba  a  l'estany  de 
Banyoles,  en  els  aiguamolls  de 
can  Tunis  (Barcelona)  i  en  els 
rius  Besos  i  Tenes.  «It.  Hura 
de  sorells  i  ss.  iii  drs.»  (Hist. 
Poli.,  i,  cxii). 

SoRELLA,  f.,  suY^lj  (Tarragona) 
(Caranx  suareus,  Riss.). 

SoRELL  DE  PENYA  (Meuorca) 
(Lichia  amia,  Cuv.  et  Valenc). 
Sinónims  :  palomida  (Tarrago- 
na, Menorca),  colomida  (Bar- 
celona). 

SoRELLET,  m.  (Valencia).  Vegi's 
Punxoset. 

Sorelló,  m.  (Tarragona).  Ve- 
gi's Sorell. 

SORRAIG,     SORRAIGS,     m.,     SUfáé, 

sufáits  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols)  :  Peix  semblant  al  delfí, 
de  color  blanquinosa,  de  boca 
grossa  i  morro  poc  punxegut. 
La  seva  grandária  és  com  la 
de  la  tonyina. 

SucLA,  f.   (Valencia).  V.  Xucla. 

SucLÓ,  m.  (Valencia,  Archivo, 
II,  157)  (Crenilabrus  melops, 
Riss.). 


Taburó   (Valencia).   V.  Tiburó. 

Tacó,  m.  :  Nom  de  peix  (Pineda). 

Talla  roques,  m.  (Menorca) 
( Arantholahrus  Palloni,  Cuv. 
et  Valenc). 

Tamborer,  m.  (Menorca).  i. 
(Crenilabrus  ^uinquemaculatus, 
Riss.).  Sinónim  :  tord  (Tarra- 
gona).   2.  (Crenilabrus  massa. 


74 


A.   GRIERA 


Riss.).  Sinónim  :  tord  (Barce- 
lona, Tarragona). 

Tauro,  m.,  t^urQ  (Pineda,  Tar- 
ragona, Eivissa).  I.  (Carcha- 
rías lamia,  Müll.  et  Henl.).  Si- 
nónims :  camarí,  tintorera  (Tar- 
ragona). 2.  ( Carcharías  Mil- 
berti,  Val.).  Sinónims  :  camarí, 
tintorera  (Tarragona). 

Taverner,  m.  (Menorca)  (Mu- 
gil  cephalus,  Cuv.  et  Valenc). 
Sinónims  :  llissa  llobarrera 
(Tarragona),  llíssera  llobarrera 
(Barcelona),   llissa    (Menorca). 

Tenca,  f.,  t^ñk^  (Cat.  or.);  t^ñka 
(Cat.  occ).  I.  (Tinca  vulgaris, 
Cuv.)  :  Peix  de  riu  molt  sem- 
blant  a  la  boga.  Es  pesca  amb 
ham.  2.  (Ciprinus  carpió,  L.) 
(Valencia,  Archivo,  ii,  157). 

TiBURÓ,  TiBURONS,  m.,  tiouró 
(Pineda,  Balears,  Vinaro9,  Va- 
lencia) (Carcharías  glaucus, 
Agass.)  :  Peix  de  forma  allar- 
gada,  de  quatre  a  cinc  metres. 
S'alimenta  d'altres  peixos  i  de 
les  deixalles  de  les  embarca- 
cions.  Per  poder  fer  la  presa  es 
gira  ventre  per  amunt,  perqué 
la  llargária  del  morro  de  dalt 
li  privarla  d'agafar-la. 

TiBURÓ  TiNTORER  (Marratxí). 

Tintorera,  f.,  tinttirére  (Pineda, 
Tarragona,  Menorca),  tintor^r§ 
(Mallorca,  Eivissa),  tintorera 
(Vinarog,  Valencia)  (Carcha- 
rías Mílberti,  Val.)  :  Peix  gros, 
de  dents  molt  grosses,  cap  com 
el  barret  de  guardia  civil,  de 
color  blanca  amb  ratUes  mo- 
rades.  És  molt  carnisser.  És  la 
femella  del  tauró.  Sinónims: 
ca  marí,  tauró  (Tarragona). 

Tísic,  m.   (Valencia).  V.  Rafet. 

TiTULOT,  m.  (Tarragona)  (Ma- 
crourus  Trachyrhynchus, 
Günth.). 


ToMBA  NAvíos  (Barcelona) :  Nom 
de  la  llissa  de  cria.  V.  Llissa 
vera. 

Tonto,  m.  (Valencia,  Archivo,  11, 
157)   (Trígla  lyra,  L.). 

ToNYiNA,  f.,  tmine  (Costa  de 
Llevant,  Barcelona,  Tarrago- 
na, Menorca),  tgnina  (Vinarog, 
Valencia),  toníne,  (Mallorca). 
I.  (Thynnus  Thunnina,  CBp): 
Peix  gros,  semblant  al  delfí, 
de  vint  arroves  de  pes  algún 
d'ells,  i  arribant  a  créixer  fins 
a  cosa  d'un  metre  vint  centí- 
metres.  Té  el  cap  gros,  amb 
dos  alarons,  un  a  cada  banda. 
«Tonyins  o  altre  peix  gros  de 
tayl»  (Bans  de  1372  al  1378, 
f.  13  V.,  Arxiu  municipal  de 
Barcelona).  «It.  la  Hura  de  to- 
nyina  i  ss.  11  drs.»  (Hist.  Poli., 
I,  cxi).  Sinónims  :  arbecora 
(Tarragona) ,  albecora  (Costa 
de  Llevant),  bacoretes  (Goles 
de  l'Ebre).  2.  (Thynnus  thyn- 
nus, Günth.). 

Tord,  m.,  tórt  (Barcelona,  Costa 
de  Llevant,  Tarragona,  Vina- 
ro9),  tórt,  tór  (Mallorca,  Me- 
norca, Valencia)  :  Peix  roquer 
de  diferents  classes.  Quan  és 
petit  és  de  color  verda.  i.  (La- 
brus  límbatus  (Cuv.  et  Va- 
lenc). Sinónims  :  tord  verd, 
griva  (Barcelona).  2.  (Labrus 
líneolatus,  Canestr.).  Sinónim: 
Massot  (Menorca).  3.  (Labrus 
saxorum,  Cuv.  et  Valenc).  Si- 
nónim :  ull  de  perdiu  (Menor- 
ca). 4.  (Crenilabrus  ocellatus, 
Nomann).  Sinónim  :  roquer 
(Menorca).  5.  (Crenilabrus 
Roissali,  Riss.).  Sinónim  :  ro- 
quer (Menorca).  6.  (Crenila- 
brus (j^uínquemaculatus ,  Riss.). 
Sinónim  :  tamborer  (Menorca). 
7.  (Crenilabrus  ti grinus,  Riss.). 


ELS   NOMS  DELS   PEIXOS 


7S 


Sinónim    :    roquer    (Menorca). 

8.  (Crenilahrus  melops,  Riss.). 

9.  (Crenilahrus  metano cer cus, 
Riss.).  Sinónim  :  llambrega 
(Barcelona).  10.  (Crenilahrus 
Caeruleus,  Riss.).  11.  (Crenila- 
hrus Bailloni,  Valenc).  Sinó- 
nim     :      roquer      (Menorca). 

12.  (Crenilahrus  mediterraneus, 
CBp).  Sinónims  :  canari  (Bar- 
celona), tord  roquer  (Menorca). 

13.  (Crenilahrus  Boryanus, 
Riss.).  Sinónim  :  mariquita 
(Barcelona).  14.  (Crenilahrus 
Brunichii,  Riss.).  15.  (Creni- 
lahrus Tinca,  CBp).  Sinónims: 
saig,  roquer  (Menorca).  16. 
(Crenilahrus  arcuatus,  Riss.). 
17.  (Crenilahrus  Chlorosochrus, 
Riss.).  Sinónim  :  mariquita 
(Barcelona).  18.  (Crenilahrus 
pavo,  CBp).  Sinónims  :  lia  vio 
(Costa  de  Llevant),  saig  (Me- 
norca). 19.  (Crenilahrus  Mas- 
sa,  Riss.).  Sinónim  :  tamborer 
(Menorca).  «It.  la  Hura  despa- 
rayons  donzells  torts  i  ss. 
I  drs.»  (Hist.  Poli,  I,  cxii). 

Tord  massot,  m.  (Menorca)  (La- 
hrus  merula,  Linn.).  Sinónim: 
tord  negre  (Barcelona,  Tarra- 
gona). 

Tord  massotell,  m.  :  Nom  del 
tord  quan  és  una  mica  gros 
pero  mes  petit  que  el  tord  mas- 
sot (Mallorca). 

Tord  negre,  m.  (Barcelona,  Tar- 
ragona). I.  (Lahrus  merula, 
Linn.).  Sinónim  :  tord  massot 
(Menorca).  2.  (Lahrus  lividus, 
Cuv.  et  Valenc). 

Tord  verd  (Barcelona).  Vegi's 
Tord  I. 

ToRET,  m.  (Valencia,  Archivo,  ii, 
157)  >  cast.  torillo  ( Blenius  oce- 
llaris,  L.). 

ToTANA,  f.  (Tarragona,  Goles  de 


l'Ebre).  i.  (Myliohatis  Águi- 
la, C.  Dumer).  Sinónims  :  milá 
(Tarragona),  milana  (Barce- 
lona), viuda  (Menorca).  2. 
(Trygon  vulgaris,  Riss.).  Sinó- 
nims :  milá  (Tarragona),  es- 
corió (Barcelona),  escor^ana, 
ferrassa  (Menorca). 

Toxina.  V.  Totana. 

Tremolitja,  f .  :  Cuc  vermell  que 
es  troba  a  la  vora  del  mar,  sota 
Tarena.  Serveix  d'esquer  del 
peix  roquer  (Mallorca). 

Tremoló,  tremolons,  m.  (Tor- 
pedo marmota,  Riss.)  :  Especie 
de  rajada  d'unes  8  terces  de 
pes.  Es  eléctrica.  Si  se  la  toca 
fa  passar  per  la  má  i  el  bra9  un 
fort  corrent  eléctric.  Aquest  11 
serveix  per  a  agafar  els  peixos 
amb  qué  s 'alimenta  (Migjorn 
Gran).  Sinónims  :  vaca  (Barce- 
lona, Tarragona),  tremolóla 
(Costa  de  Llevant,  Eivissa). 

Tremoloia,  f.,  tremulóze  (Eivis- 
sa, Sant  Feliu  de  Guíxols),  tre- 
mulóie  (Blanes)  :  Peix  que 
quan  es  toca  deixa  anar  una 
descárrega  eléctrica.  Sinónims: 
vaca  (Barcelona),  vaca  enram- 
padora  (Blanes),  tremoló  (Me- 
norca). 

Trencaavellanes,  m.,  tréñkehe- 
ldn§s  (Sant  Feliu  de  Guíxols): 
Peix  petit  com  l'enrocador,  de 
15  cm.  de  llarg,  rodó  i  de  color 
de  xocolata. 

Trenca viTS,  m.,  tr^ñkeMts  (Bar- 
celona) (Amodytes  cicerellus, 
Rafin.).  Sinónim  :  enfú  (Me- 
norca). 

Trompeter,  m.,  trumpetf  (Barce- 
lona, Tarragona,  Menorca,  Va- 
lencia) (Centriscus  scolapax, 
Linn.)  :  Peix  de  morro  llarg. 
Sinónim  :  músic  (Torredem- 
barra,  Menorca). 


76 


A.    GRIERA 


Trotlo,  m.,  tróllu  (Barcelona) 
(Centrolophtís  pompüus,  CBp). 
Sinónims :  negret,  negrito  (Tar- 
ragona). 

Trugeta,  f.  (Menorca)  (Coricus 
rostratus,  Nordmann).  Sinó- 
nims :  grivieta  (Tarragona), 
donzelleta  (Barcelona),  petare 
(Costa  de  Llevant). 

Truita,  f.,  trúm  (Cat.  or.),  trúHa 
(Cat.  occ,  Valencia)  (Salmo 
Fario,  Linn.)  :  Peix  d'aigua 
dolga,  rossenc,  de  20  a  30  cm. 
de  llarg.  Es  cria  a  les  aigües 
de  les  altes  valls  pirenenques. 
Es  pesca  amb  ham,  malí  i 
xarxa.  Sinónim  :  truita  salmo- 
nada (Cat.). 

Truita  salmonada.  V.  Truita. 

Truja,  f.,  truje  (Tarragona,  Pi- 
neda, Eivissa,  Torredembarra) 
(Centrina  vulpécula,  Bel.)  :  El 
fetje  d'aquest  peix  serveix  per 
a  fer  oli.  Sinónim  :  porc  marí 
(Barcelona,  Menorca). 

TuTA,  f.,  tute  :  Peix  petit,  de  color 
negrenca.  Va  a  bandades. 
Quan  el  pescador  de  canya  cala 
l'ham,  amb  la  cua  desbarata 
l'esca  (Mallorca). 


Ull  de  perdiu  (Menorca)  (La- 
brus  saxorum,  Cuv.  et  Valenc). 
Sinónim  :  tord  (Tarragona). 

Ulls,  m.  pl.  (Tarragona)  (Mer- 
langus  argenteus,  VailL). 

Ull  verd,  m.  (Costa  de  Llevant) 
(Chimoera  monstruosa,  Linn.). 
Sinónims  :  caro  (Tarragona), 
guineu  (Torredembarra). 

UoT,  m.  (Menorca)  (Scorpoena 
ustulata,  Loewe).  Sinónims  :  es- 
córpora  de  roquer  (Tarragona), 
captinyós  (Menorca). 


Vaca,  f.,  hák^  (Barcelona,  Tarra- 
gona, Mallorca,  Menorca;  Va- 
lencia). I.  (Torpedo  marmo- 
rata,  Riss.)  :  Peix  roquer,  de 
cap  gros,  boca  molt  grossa, 
vermell  amb  ratUes  fosques.  A 
Mallorca  es  dona  brou  de  vaca 
ais  malalts.  Sinónims  :  tremo- 
losa  (Costa  de  Llevant),  tre- 
moló (Menorca).  2.  (Torpedo 
oculata.  Bel.).  3.  (Torpedo  no- 
hiliana,  Bp).  4.  (Serranus 
scriba,  CBp).  Sinónims  :  vaca 
serrá  (Barcelona,  Tarragona), 
vaca  serrana  (Goles  de  l'Ebre). 
«It.  Hura  del  serrans...  vaques 
I  ss.  un  drs.»  (Hist.  Poli.,  i, 
cxi). 

Vaca  serrá,  m.  (Barcelona,  Tar- 
ragona) (Serranus  scriba,  CBp). 
Sinónims  :  vaca  serrana  (Go- 
les de  l'Ebre),  vaca  (Menorca). 

Vaca  serrana,  f.,  báke  seráne 
(Pineda,  Sant  Feliu  de  Guí- 
xols),  váka  sñdna  (Goles  de 
l'Ebre.)  i.  (Serranus  scriba, 
CBp)  :  Peix  rodó,  d'escata  i 
alots,  amb  pies  vermells  a  Tes- 
quena.  És  creenga  que  és  la 
mare  deis  serrans.  Sinónims: 
vaca  serrá  (Barcelona,  Tarra- 
gona), vaca  (Menorca).  2.  (Ser- 
ranus hepatus,  CBp).  Sinó- 
nims :  inflaconys  (Tarragona), 
serrá  (Barcelona). 

Vaca  tremoladora  o  tremolina 
(Valencia)  (Torpedo  galvanii, 
Riss.). 

Vaca  tremolera  (Pineda).  Ve- 
gi's  Tremolóla. 

Vaqueta,  f.  (Valencia).  V.  Vaca. 

Variada,  f.,  veriáde  (Tarrago- 
na, Balears)  (Sargus  vulgaris, 
Geofr.  St.  Hil.)  :  Peix  roquer, 
de  cap  molt  petit.  Té  dues  rat- 


ELS   NOMS   DELS   PEIXOS 


77 


lies  blanques  transversals.  «It. 
la  liura  del  serrans,  marbre, 
sarch,  variada,  vaques  i  ss. 
mi  drs.»  (Hist.  Poli.,  i,  cxi). 

Vella,  velles,  f.,  vée,  vé§s 
(Migjorn  Gran)  :  Peix  molt 
semblant  al  serclet  i  a  la  don- 
zella. 

Vellmarí,  m.  :  Peix  que  té  la 
forma  de  porc.  És  la  foca  (Ma- 
llorca). 

Verada,  f.,  herád§  (Costa  de  Lle- 
vant)  (Sargus  vulgaris,  Geof. 
St.  Hil.).  Sinónims  :  variada 
(Tarragona);  sarg  (Barcelona). 

Veradons,  m.  pl.  :  verats  petits 
(Llofriu). 

Verat,  m.,  berát  (Barcelona), 
verát  (Tarragona,  Menorca) 
(Scomher  Scomber,  Linn.) :  Peix 
blau  molt  abundant.  En  una 
sola  llevada,  de  vegades,  se'n 
pesquen  2,000  qg.  Sinónim: 
cavalla  (Oropesa  i  Costa  de 
Valencia). 

Verat  d'ull  gros,  m.  (Tarrago- 
na) (Scomber  Colias,  Linn.). 
Sinónims  :  cavalla,  bisso  (Tar- 
ragona), verat  (Barcelona,  Me- 
norca), bisso  (Costa  de  Lle- 
vant). 

Verat  volador  (Tarragona,  Sant 
Feliu  de  Guíxols,  Pineda)  (Exo- 
caetus  volitans,  Linn.).  Sinónim: 
aranyola  (Barcelona)  :  Peix 
semblant  al  verat,  pero  amb 
l'additament  de  dues  ales  de 
15  cm.  cada  una  que  li  per- 
meten  volar  fins  a  introduir-se 
en  les  embarcacions  per  da- 
munt  de  l'orla. 

Verderol,  m.,  berderól  (Llofriu), 
verderol  (Tarragona,  Menorca, 
Eivissa,  Valencia)  (Serióla  Du- 
merilii,  Riss.)  :  Es  la  sírvia 
petita.  Sinónims  :  sírvia,  sir- 
vióla (Menorca). 


Veta,  f.,  b^te  (Barcelona)  (Ce- 
pola  Rubescens,  Linn.)  :  Sinó- 
nims :  pixota  vermella,  lliga- 
cames  (Tarragona);  látigo  (Cos- 
ta de  Llevant);  flámula  (Me- 
norca). 

Vidriada,  f.  (Valencia,  Archivo, 
II,  157),  cast.  mocharra,  ma- 
jarra  (Sargus  annularis,  Cuv.). 

Virador,  m.  (Valencia).  Vegi's 
Oblada. 

ViRET,  m.  :  Nom  de  peix  (Vi- 
naro9). 

Viso,  m.  :  Nom  que  es  dona  a  un 
peix  semblant  a  la  cavalla, 
pero  mes  petit  (Vinarog). 

VisOL  (Valencia,  Archivo,  ii,  158) 
(Scomber  macrophtalmus,  Ra- 
fin.). 

ViT  d'en  Gahona,  m.  (Menor- 
ca) (Julis  pavo,  Günth).  Sinó- 
nims :  donzella  (Tarragona), 
senyoreta,  güiula  (Costa  de 
Llevant). 

Viuda,  f.,  viud§  (Menorca)  (My- 
liobatis  aquila,  C.  Dumer): 
Peix  de  bastina,  de  eos  rodó, 
semblant  a  la  rajada.  Sinó- 
nims :  milá  (Tarragona),  mi- 
lana  (Barcelona),  totana,  to- 
tina  (Goles  de  í'Ebre). 

Volador,  m.  (Valencia,  Archivo, 
II,  158),  cast.  pez  volador  (Exo- 
cetus  exilicus,  L.). 


X 


Xanguet,  m.,  eeñg^t  (Barcelona, 
Blanes).  i.  (Aphia  Pellucida, 
Moreau)  :  Nom  que  es  dona 
un  peix  petit.  Sinónims  :  ca- 
rameUo  ros  (Tarragona),  llen- 
queta  (Torredembarra),  rosetí 
(Menorca).  2.  (Atherina  hep- 
setus,  Linn.).  Sinónims  :  peix 
sense  sang  (Tarragona),  joiell 


78 


A.   GRIERA 


(Costa  de  Llevant),  serclet 
(Menorca).  3.  (Atherina  Bo- 
yeri,  Riss.).  Sinónims  :  ase, 
aseta  (Tarragona) ,  cabe9uda 
(Menorca). 

Xasclet  (Barcelona).  V.  Xan- 
guet  2. 

Xavegaires,  m.  pl.  :  Els  pesca- 
dors  que  estenen  les  xávegues 
(Llofriu). 

Xavo,  m.  (Tarragona,  Valencia) 
(Capros  aper,  Lacep).  Sinó- 
nim  :  gallet  (Barcelona). 

Xeclet,  m.  (Valencia,  Archivo, 
II,  155),  cast.  ahichón,  peje  rey 
(Atherina  hepsetus,  Linn.). 

Xerna,  f.  (Valencia,  Archivo,  11, 
155),  cast.  mero  (Polyprion  cer- 
nium,  Valenc). 

XiNET,  XINETS,  m.  :  Peix  d'es- 
cata,  rodó,  que  arriba  a  dos 
pams  de  llarg.  És  de  color  vi- 
rolada,  dominant  el  vermell, 
el  verd  i  el  negre  (Sant  Feliu 
de  Guíxols). 

XoPA,  f.,  eópe  (Tarragona),  Va- 
lencia) (Cantharus  orbicularis, 
Cuv.  et  Valenc).  Sinónim: 
cántara  (Menorca). 

XÓRic,  m.,  eórik  (Menorca)  (Dac- 
tylopterus  volitans,  CBp)  :  Peix 
vermellós  amb  taques  blan- 
ques.  Sinónims  :  xoriguer  (Tar- 
ragona), xoriguer,  marmota 
(Barcelona),  jurioía  voladora 
(Costa  de  Llevant),  xóric  vo- 
lador (Menorca). 

XÓRIC  VOLADOR  (Menorca).  Ve- 
gi's  Xóric. 

Xoriguer  (Tarragona,  Barcelo- 
na). V.  Xóric. 

XucLA,  f.,  cúkle  (Barcelona,  Bla- 
nes.  Pineda,  Mallorca,  Menor- 
ca, Valencia),  i.  (Moena  Os- 
heckii,  Cuv.  et  Valenc.)  :  Peix 
molt  semblant  a  la  mora,  que 
va  a  bandades.  Sinónims  :  xu- 


cla  d'estiu  (Tarragona),  mora 
(Menorca).  2.  (Moena  Juscu- 
lum,  Cuv.  et  Valenc).  Sinó- 
nims :  mata-soldats,  xucla  d'hi- 
vern  (Tarragona).  «It.  Hura  de 
bogues  jarret  bogua  raueyl 
xucles  jerles  x  drs.»  (Hist. 
Poli.,  i,  cxii). 

Xucla  blanca,  f.  (Barcelona) 
(Smaris  Chryselis,  Cuv.  et 
Val.).  Sinónim  :  gerret  (Tarra- 
gona). 

Xucla  d'estiu  (Tarragona).  Ve- 
gi's  Xucla  I. 

Xucla  d'hivern,  f.  (Tarragona, 
Menorca),  i.  (Moena  vulgaris, 
Cuv.  et  Valenc).  Sinónims: 
mata-soldats,  xucla  vermella 
(Valencia).  2.  (Moena  Juscu- 
lum,  Cuv.  et  Valenc).  Sinó- 
nims :  mata-soldats  (Tarrago- 
na), xucla  (Barcelona,  Me- 
norca) . 

XucLADiT,  m.  (Menorca)  (Lepa- 
do gaster  Goüanii,  Lacep.).  Si- 
nónims :  xuclador,  pega-roques 
(Tarragona),  peix  porc  (Bar- 
celona), peix  porc  (Menorca). 

Xucla  guindana,  f.  (Tarrago- 
na). V.  Xucla  I. 

Xuclador,  m.,  eukledó  (Tarrago- 
na, Menorca)  (Lepadogaster 
Goüanii,  Lacep.).  Sinónims: 
pega-roques  (Tarragona),  peix 
porc  (Barcelona),  xucladit,  ca- 
bot  xuclador  (Menorca).  2.  (Le- 
padogaster Candóla,  Riss.).  Si- 
nónims :  pega-roques  (Tarra- 
gona), peix  porc  (Barcelona, 
Menorca).  3.  (Lepadogaster 
himaculatus,  Flem.).  Sinónims: 
pega-roques  (Tarragona),  peix 
porc  (Barcelona).  4.  (Petro- 
myzon  marinus,  Linn.).  Sinó- 
nims :  llampresa  de  mar  (Bar- 
celona, Tarragona),  ferratimó 
(Menorca). 


ELS   NOMS   DELS   PEIXOS 


79 


XucLA  VERA,  f.  (Barcelona,  Tar- 
ragona) (Moena  vomerina,  Cuv. 
et  Valenc). 

XucLA  VERMELLA,  f.  (Tarrago- 
na). V.  Xucla  d'hivern. 

XuLAR,   m.    (Valencia,  Archivo, 


II,  155),  cast.  buclión,  gallito 
del  rey,  tordo  de  mar,  zorzal 
(Lahrus  mixtus,  Arted.). 
XuRRiAQUES,  f .  pl.  (Blanes)  (Ce- 
polla  rubescens,  Linn.).  Vegi's 
Látigo. 


A.  Griera 


El  jou,  Tarada  i  el  llaurar 


L'estudi  deis  elements  mes  rudimentaris  de  la  vida  d'un  po- 
blé és  cosa  sempre  interessant  i  curiosa.  Les  restes  d'un  estat  de 
cultura  senzilla  ens  poden  fer  seguir  fins  a  époques  molt  primitives 
la  vida  de  l'home.  No  sempre,  pero,  aquests  elements  de  la  cultura 
ens  revelen  una  etapa  primitiva  de  la  llengua  :  molt  al  contrari, 
es  dona  sovint  el  cas  que  per  a  una  feina  completament  rudimen- 
taria tenim  un  mot  de  creació  nova.  És  que  el  mot  que  cada  dia 
está  en  ús  es  gasta,  i  una  nova  substitució  es  fa  indispensable.  El 
jou  rudimentari  i  primitiu  ens  fa  conéixer  el  costum  de  posar  el 
jou  ais  casats  de  nou,  junyits  inseparablement  a  un  nou  estat  i  a 
una  vida  nova.  L'arada,  amb  el  seu  nom,  ens  recorda  la  seva  pro- 
cedencia de  Roma,  i  la  distribu  ció  de  les  terres  de  conreu  de  les  Ba- 
lears  ens  dona  una  coincidencia  amb  el  costum  deis  sards  de  tre- 
ballar  la  térra;  i  una  i  altra  ens  posen  en  relació  amb  el  sistema  del 
conreu  roma  de  les  terres.  La  nomenclatura  del  jou,  de  Varada 
i  del  llaurar  és  l'objecte  d'aquest  article. 


EL     JOU 

Jou  m.  jóu  (Catalunya,  Balears,  Valencia),  jéu  (Vic),  té  diver- 
sos significats  :  i.  Pe9a  de  fusta  amb  la  qual  es  junyeixen  els  bous 
per  fer-los  llaurar  o  tirar  la  carreta  (Catalunya,  Balears,  Valencia). 
2.  Barra  de  fusta  llarga,  els  extrems  de  la  qual  descansen  damunt 
els  feltres  deis  dos  animáis  que  llauren  (Benassal).  3.  Feina  o  tre- 
ball  :  «S'ha  de  posar  el  coll  al  jou»  (Migjorn  Gran).    4.  El  matri- 


EL    JOU,    l'ARADA    i    el   LLAURAR 


8i 


moni.    Aforisme  :  «Quan  un  tira  de  jou  Taltre  tira  d'espadella» 
(Espluga). 

Els  tipus  de  jou  son  dos  :  el  jou  de  coll  (fig.  i)  i  el  ]ou  de  cap 
(fig.  2).  Demés,  hi  ha  el  tipus  mallorquí  del  jou,  que  és  d'una  forma 
sumament  arcaica. 


Fig.  I 


Fig.    2 


Les  parts  del  jou  son  les  següents: 

Encí,  m.  ffisí  (Catalunya  oriental),  §nsiñk  (Palamós)  :  Barra 
de  Uadoner,  corbada  en  forma  de  w,  que  es  col-loca  sota  el  coll  deis 
bous  i  s'ajunta  al  jou  mitjan9ant  una  clavieta  (tig.  i,  a),  Enci  és, 
al  nostre  entendre,  un  incinctu.  Comp.  provengal  encenher,  italiá 
antic  incingere  donar  voltes  amb  un  Uigam  (fig.  i,  a),  l^'enci  es  Iliga 
al  jou  mitjan9ant  les  agulles  (Llussanés)  o  fustell  (Palamós),  passador 
de  ferro  que  subjecta  Tencí  al  jou  (fig.  i,  g). 


But.  de  Dialec. 


II 


82  A.    GRIERA 

El  jou  mallorquí  está  constniit  amb  tres  peces  :  els  dos  caps 
de  jou  i  el  llomhrigol  umbilicu.  Les  peces  que  uneixen  els  dos  caps 
amb  el  llombrígol  son  la  panella  (comp.  el  provengal  panel  coixí 
de  la  sella  i  el  való  penó)  i  el  cadell.  Aqüestes  dues  peces  son  també 
conegudes  amb  els  noms  á'ánima  i  tascó  (<  got.  triskan)  i  també 
per  bou  i  travesser.  L'encí  és  substituit  en  el  jou  mallorquí  per 
ses  camelles,  que  son  quatre  vares  de  fusta,  dues  a  cada  banda  de 
jou,  que  substitueixen  l'encí  per  a  collar  el  jou  a  Tanimal.  Les 
camelles  teñen  un  botó  a  l'extrem  superior,  la  figa,  i  son  Uigades, 
per  la  part  inferior,  al  coll  de  l'animal,  amb  la  juntura  (Balears), 
llanjura  o  llantura  amb  el  canvi  de  j  inicial  a  /-.  Les  camelles  han 
pres  també  el  nom  de  tellols,  quatre  barres  de  fusta,  dues  a  cada  ex- 
trem  de  jou,  que  serveixen  per  a  aguan tar-lo  damunt  el  feltre  (Be- 
nassal).  Segurament  tenim  aquí  un  represen tant  de  teleolum 
petita  sageta.     Comp.  telera  i  reteler,  dues  parts  de  Tarada. 

Cada  una  de  les  dues  parts  del  jou  a  les  quals  Tanimal  va  ju- 
nyit  és  el  jouell  petit  jou  (Migjorn  Gran). 

La  pe^a  que  subjecta  el  jou  al  timó  de  Tarada  o  a  Tespigó  de 
la  carreta  és  la  traiga  (fig.  i,  e,  /),  anella  penjada  al  mig  del  jou  a  la 
qual  s'ajunta  Tespigó  de  Tarada  o  de  la  carreta  (Banyoles,  Llussanés, 
Benassal),  o  sa  traga  (Balears).  Jeanjaquet,  en  el  Bulletin  du  Glos- 
saire  des  patois  de  la  Suisse  romande  (i,  40),  dona  Tétim  de  trueille 
(soc  amb  un  forat  Iligat  a  l'extrem  d'una  corda  que  serveix  per  a 
estrényer  els  carregaments  d'herba  o  de  llenya,  igual  al  que  tenim 
a  Catalunya),  i  el  relliga  al  llatí  trochlea.  La  forma  de  la  traiga 
és  la  mateixa  que  la  de  la  trueille.  Donada  la  a  tónica  del  cátala 
traiga  i  del  mallorquí  traga,  Tétim  trochlea  és  inadmissible.  En 
enumerar  les  di  verses  parts  del  jou  hem  trobat  el  llombrígol,  nom 
d'una  part  del  eos,  el  bou  i  el  cadell,  noms  d 'animáis.  Seria  possible 
que  la  traga  fos  derivada  d'un  drac  amb  desinencia  femenina  aug- 
menta ti  va.  Tenim  en  base  azkonar  «tejón,  collada,  melena,  adornos 
que  se  ponen  al  yugo  de  los  bueyes  y  que  se  hacen  con  la  piel  de  tejón. 
Algunos  atribuyen  esa  costumbre  ya  en  desuso  a  arrogancia  de  ha- 
cendados, otros  a  superstición,  pues  creían  que  el  ganado  quedaba 
así  defendido  del  mal  de  ojo». 

La  traga  o  traiga  té  dues  formes.  L'una  té  el  tipus  d 'anella  de 
fusta  (fig.  lyC),  Uigada  al  jou  amb  els  eixanguers  o  dogalet  i  fixada  al 
jou  amb  els  estacons  o  estaqueta.    Aquest  és  el  tipus  baleáric.    L'altre 


EL   JOU,    l' ARADA   I    EL    LLAURAR  ~        83 

tipus  de  traiga  consisteix  en  un  correig  ampie  que  volta  diverses 
vegades  el  jou  i  forma  una  ansa.  Aquest  tipus  de  traiga,  que  com- 
pareix  ais  Pireneus  catalans,  és  el  mes  primitiu. 

El  tros  de  fusta  d  olivera  o  Tos  clavat  a  la  part  inferior  de  la 
traiga  per  tal  de  Iligar-la  al  llombrígol,  és  el  deol  (Mallorca;  fig.  i,  /). 
No  coneixem  l'étim  d 'aquest  mot.  Cap  relació  no  trobem  entre 
aquest  deol  i  els  deols  els  trillons.  Seria  possible  que  aquí  tinguéssim 
un  diminutiu  de  dan,  cosa  inversemblant  perqué  dau  mai  no  ha  tingut 
popularitat  a  Catalunya  o  Mallorca.  La  traiga  és  coneguda  també 
amb  el  nom  de  mitjans  perqué  está  formada  per  dues  anelles  que 
es  troben  al  mig  del  jou,  argolla  de  ferro  composta  de  dues  anelles: 
una  de  rodona,  en  la  qual  entra  Tarbre  de  Tarada  o  l'espigó  de  la 
carreta,  i  una  altra  de  llarga  que  s'introdueix  al  forat  del  mig  del 
jou,  al  qual  está  subjectada  amb  un  passador  de  fusta  (Palamós). 
Els  mitjans  están  subjectats  al  jou  mitjan9ant  VencoUa  (<incopula), 
pega  de  fusta  per  a  subjectar  els  mitjans  al  jou. 

Els  eixanguers,  en  unes  bandes  (Sant  Bartomeu  del  Grau), 
Iliguen  la  traiga  al  jou  (figs.  i,c;2,d);en  al  tres  (Balears,  on  els  Iligalls 
de  respigó  de  Tarada  son  els  dogals,  derivat  de  doga  anella  de  Iligar) 
subjecten  la  traiga  a  Tespigó  de  la  carreta;  i  en  al  tres  Iliguen  el  cama- 
timó  a  la  traiga  (fig.  2,  /,  g).  Els  eixanguers  (eeeñgUs  Montblanc, 
aieañgfs  Bell-tall,  aiciñgUs  Borges,  c§ñgh  Catalunya  oriental)  son  fets 
d'una  tira  de  cuiro,  treta  de  la  pell  del  sotabarba  del  bou,  coneguda 
per  eixanguer,  d'on  ha  pres  nom  el  Iligall  del  jou. 

Posar  el  jou  ais  animáis  que  han  de  llaurar  o  tirar  de  parell  és 
enjoyar  (Balears,  Llessui);  jovar  (Vilaf ranea  del  Penedés),  junyir 
<JUNGERE  que,  ultra  significar  posar  el  jou  al  parell  per  fer-lo  llau- 
rar o  tirar  la  carreta,  significa  també  casar-se  (Llofriu)  i  collar  <co- 
PULARE  (Palamós). 

El  treure  els  bous  de  Tarada,  una  vegada  la  feina  és  acabada,  es 
fa  amb  el  desjunyir  o  descollar,  derivat  del  mateix  copulare  amb  de 
negatiu. 

Les  corretges  que  Iliguen  el  jou  al  feltre  son  la  junyidora. 

De  vegades  el  parell  que  Uaura  no  porta  jou  :  és  posat  a  Tarada 
amb  uns  ormeigs  que  son  coneguts  per  coixins,  derivat  de  coxA, 
collar  que  porten  les  cavalleries  per  a  llaurar  de  costat  o  de  parell 
(Llucmajor,  Vic);  collar  (Catalunya),  collera  especie  de  coixí  que  es 
posa  al  coll  de  Tanimal  per  junyir-lo  a  Tarada  (Llucmajor);  i  feltre, 


84 


A.    GRIERA 


coUeró  que  els  animáis  porten  per  a  llaurar.  Coixí,  collera  i  feltre 
son  noms  secundaris  origináis  per  la  necessitat  d'evitar  la  confu- 
sió  entre  un  collar  <collare  i  un  collar  <copulare. 

Les  parts  del  coixí  de  llaurar  son  el  capgal  i  el  capgalet,  saquets 
plens  de  palla  d'ordi,  coneguts  també  per  marfegueta  i  lacador  (Ba- 
lears);  el  batedor  o  hatedora,  coberta  del  coixí  feta  de  pell  de  bou  o  de 
pell  de  porc,  i  les  espadelles,  fustes  que  van  al  costat  del  coixí  per  a 
junyir  el  bestiar  a  Tarada  (Espluga  de  Francolí).  Les  espadelles, 
com  els  tellols,  assenyalen  una  relació  entre  les  armes  per  a  la  guerra 
i  els  arreus  per  al  conreu  de  la  térra. 


L  '  AR AD  A 

L'arada,  fráde  (Catalunya,  oriental  Balears),  aladre  (Riba- 
gor9a)  arada,  arád^,  aráde  (Catalunya  occidental,  Valencia),  és  l'eina 
cabdal  del  conreu  de  la  térra.  La  seva  presencia  a  Catalunya  en 
l'época  romana  és  confirmada  peí  seu  nom  mateix  :  arada  romana 


(Balears),  reu  romana  (Espluga  de  Francolí).  Els  textos  medievals 
també  citen  sovint  Tarada  :  «un  jou  de  bous,  un  aradre»  (Quinto 
Curcio,  m.  2),  <(un  aradre  gornit  ab  sa  reye»  (a.  1491,  Inv.  Vic), 
«los  pus  forts  cavallers  son  aquells  qui  son  nodrits  en  lochs  aspres  e 
muntanyoses...  qui  com  leven  la  ma  de  Taladre,  la  posen  a  les  ar- 
mes» (CoUacions,  123).  La  confusió  de  les  vocals  átones  fináis  a 
i  e  d'una  banda,  i,  de  Taltra,  la  posició  de  Tarticle  davant  vocal  ini- 


EL    JOU,    l' ARADA    I    EL    LLAURAR  85 

cial  impedint  la  distinció  del  genere,  han  condicional  el  canvi  de 
masculí  a  femení  en  I'aratrum. 

Segons  llur  forma  les  arades  preñen  noms  diversos  :  arada  grossa, 
arada  de  rodeig,  arada  peladora  (serveix  per  a  tallar  l'herba  del  mig 
del  blat  de  moro,  Banyoles):  arada  plana,  arada  de  mitja  post,  arada 
de  post  entera,  arada  giratoria,  arada  de  parell,  arada  fanga  o  arada  de 
jangar  (l'arada  que  té  una  lámina  de  tres  pues),  arada  de  pareller, 
arada  de  ferro,  arada  de  pala. 

Arada  mussa  o  mossa  :  Tarada  de  ferro  grossa  que,  per  la  dis- 
posició  deis  seus  orellons,  capgira  la  térra  mes  bé  que  les  altres  (Puig- 
cerdá,  Banyoles,  Salt,  Palamós,  Llofriu). 


Fig.  4 

Ultra  aquest  nom,  estés  per  totes  les  contrades  de  Catalunya, 
trobem  una  serie  de  noms  de  Tarada  de  carácter  local  :  aper,  ep^  i 
^p^  (<APARiu,  aparell  [Rosselló])  Comp.  Meyer-Lübke,  REW,  539. 
La  possible  confusió  á'araire  <arator  i  aratru  pot  haver  donat 
lloc  a  la  creació  á'aper  o  de  reu.  Reu  és  el  nom  donat  a  Tarada  a  la 
Conca  de  Barbará,  Bellpuig,  Sort,  Isona  i  Pallars.  Hi  ha  diverses 
classes  de  reus.  Reu  romana,  arada  tota  de  fusta.  Ja  s'usa  poc 
(Espluga).  Reu  de  falzia  :  Tarada  amb  relia  que  té  la  forma  d 'aquest 
ocell  (fig.  3,  5).  S'utilitza  especialment  a  Testiu,  per  matar  Therbei 
(Espluga).  Reu  francesa  :  Tarada  de  ferro  amb  pámpol  fix  (Mont- 
blanc).  Reu  giratoria  :  Tarada  de  ferro  que  té  pámpol  doble,  gira- 
ble  segons  la  direcció  del  solc  (Montblanc).  Reu  de  pollegana  : 
Tarada  que  té  aquest  nom  per  la  forma  de  la  relia  (Espluga)  (fig.  5). 


86 


A.    GRIERA 


Reu  de  costal  :  Tarada  tirada  per  un  sol  animal  junyit  al  costat  de 
respigó  (Espluga).  Reu  de  forcat  :  Tarada  amb  bra90S  (Espluga). 
L'étim  de  reu  és  fose.  Sembla  un  de  verbal  de  *arredare  arrear  els 
cavalls,  espanyol  arrear,  cátala  arreus,  els  guarniments  de  Uaurar, 
eina  per  excelléncia  :  Tarada.  Per  altra  banda  Tarada  pren  nom 
del  tipus  de  relia  que  té.     Aquest  fet  inclina  a  creure  que  reu  podría 


%iJ 


Fig.  5 

ésser  molt  bé  un  mot  provinent  de  r^a  amb  la  següent  proporció: 
rea  (f .)  part  de  Tarada  que  obre  el  solc  a  la  térra;  reu  (m.)  instrument 
al  qual  la  rea  va  muntada.  Ens  indueix  a  aquesta  suposició  el  fet 
de  trobar  el  reu  entre  Varada  del  cátala  oriental  i  V aladre  del  riba- 
gorgá. 

Llaura,  f.  :  L*arada  (Manresa,  Llussanés). 

Llaureta,  f.  :  L'arada.     Cangó: 

«Lo  petit  vellet 

agafa  la  llaureta 

i  se 'n  va  a  llaurar. 

La  pe  tita  jove 

li  porta  Tesmorzar.»   (Montblanc.) 

Llaura  i  llaureta  son  deverbals  de  llaurar. 


EL    JOU,    L  ARADA    I    EL    LLAURAR 


87 


FoRCAT,  m.  :  Arada  amb  bragos  per  a  un  sol  animal.  Pren  nom 
de  la  forma  que  té,  molt  semblant  al  forcat  d'un  arbre. 

Barbanta,  f.  :  Tipus  d 'arada  especial  per  a  llaurar  pregona- 
ment  la  térra  (Ripoll).  Segurament  pren  el  nom  de  la  localitat 
de  Brabant,  d'on  podria  procedir. 

EscATADOR,  m.  :  Arada  amb  dues  pales  molt  mes  grosses  que 
els  orellons  de  la  relia,  les  quals  aplanen  la  térra  tombada  (Sant 
Feliu  de  Guíxols). 

PoLLEGANA,  f.  I  I.  Arada  amb  bragos  en  lloc  de  cama  timó.  Ser- 
veix  per  a  llaurar  amb  un  sol  animal  (Falset,  Borges,  Alcanar). 
2.  La  part  de  Tarada  que  forma  forcat  i  substitueix  el  cama  timó 
(Montblanc,  Benissanet).  La  pollegana  és  Tarada  amb  pollegons. 
El  pollegó,  en  les  forques  palleres,  és  el  tronc  clava t  en  el  forcat,  d'on 
arrenquen  les  pues  de  la  forca,  conegudes  també  per  pollegons: 
forca  de  tres  pollegons,  forca  de  quatre  pollegons.  Pollegó  i  pollegana 
deriven  d'un  pollicaris  dit  polze  amb  canvi  de  sufix. 

Xaruga,  f.  :  Arada  amb  caixa,  com  la  pollegana,  i  amb  esteva 
re  coizada  a  la  cameta.     Té  el  rellampec  mes  estret.     No  porta  ore- 


f^c 


U^^^ 


.€i»5**» 


Fig.  6 


lleres,  sino  un  tallant  i  una  pala  que  es  fan  accionar  amb  una  molla 
(Tortosa  i  regne  de  Valencia).  Un  tipus  d'arada  introduit  de  Franga 
estén  el  nom  francés  charrue  peí  regne  de  Valencia.  És  possible  que 
la  introdúcelo  d'aquest  nom  sigui  deguda  ais  innombrables  valencians 


88  A.    GRIERA 

aragoneses  que,  de  temps  immemorials  en9á,  passen  anyades  al 
Migdia  de  Franca  treballant  la  térra.  (Comp.  Barnils,  Die  Mundart 
von  Alacant,  54.) 

Les  parts  principáis  de  Tarada  son: 

Rella,  f.  Hl(,  r^ij  (Catalunya  oriental),  ff?//^  (Falset,  Mont- 
blanc,  Belltall),  r^e,  nía  (Catalunya  occidental,  Valencia),  f^ij  (Sant 
Feliu  de  Guíxols  ,  Vic),  (ffy  (Súria)  :  i.  Pega  de  Tarada,  de  ferro,  que 
obre  els  soles.  Va  damunt  el  dental  i  aj untada  a  la  cameta  (Cata- 
lunya, Balears,  Valencia).  2.  Llaurada  d'un  camp  (Fraga,  Borges). 
L'étim  de  rella  és  regula,  comprovat  peí  baleario  f^k  i  peí  cátala 
oriental  f^i^.    El  tractament  del  grup  -gl-  és  regular. 

La  rella  és  coneguda  també  per  rellampec  :  ferro  allangat  que, 
formant  part  de  Tarada,  s'enfonsa  a  la  térra  per  obrir-hi  goret  (Mes- 
tre,  Voc.  tortosi,  BDC,  iii,  107).  Aquest  nom,  ultra  comprovar  que 
el  llampy  llampec,  han  substituit  el  rai  <  radiu  (comp.  BDC,  ix,  99), 
ens  assenyala  una  confusió  entre  radiu  i  rella  que  s'ha  resol t  prenent 
per  adopció  el  llampec,  la  qual  cosa  ha  estat  afavorida  peí  nom  de 
telera  tascó  i  peí  nom  coltell  rella. 

La  relia  és  coneguda  també  per  coltell  i  cuntell,  especie  de  gani- 
vet  que  obre  la  térra  peí  cim  (Girona),  i  que  suposa  un  coltellu. 
Comp.  provengal  coltre  arada  sense  rodes,  beamés  cudre,  aragonés  i 
navarrés  cuitre. 

Demés  hi  ha  el  punxó-rella,  part  de  Tarada  moderna  (Igualada). 

Les  parts  mes  importants  de  la  rella  son  :  Vaceró,  punta  de  la 
rella  de  Tarada  (Llucmajor),  amb  el  derivat  acerar,  fer  punta  a  la 
rella  de  Tarada. 

Aquest  mot  deriva  segurament  d'ACiARiu  que,  del  significat  de 
metall,  ha  passat  al  d'instrument.  Comp.  espanyol  acero  arma  blanca. 
La  rella  té  les  dues  ales  quan  és  ampia  (Balears);  quan  el  tall  se  11 
lomba  endavant  és  acabussada  (Balears),  i  és  llavors  que  s*ha  de 
llossar  :  posar-la  a  la  fornal  del  ferrer  i  picar-li  el  tall  perqué  torni  a 
llaurar  bé.  Aquesta  operació  és  també  coneguda  per  un  allós  i 
allossó  (Mallorca).  Les  formes  allós  i  allossó  ens  indueixen  a  sospitar 
que  el  llossar  sigui  un  derivat  del  gál-lic  Hausa  llosa,  pedra  plana. 
L'acció  del  ferrer  en  llossar  una  eina  és  la  d'aplanar-li  el  tall  perqué 
s'enfonsi  millor  a  la  térra.  Quan  la  rella  és  amussada  i  no  vol  passar, 
té  toix  (Balears).  Aquí  tenim  una  supervivencia  del  toxicum,  veri, 
que  solament  coneixem  en  el  dialecte  cátala  d'Alguer  en  tóixec.    Quan 


EL    JOU,    l'ARADA    i    el    LLAURAR  89 

la  relia  és  molt  gastada  cal  afegir-hi  ferro.  Aquesta  operació  és  co- 
neguda  amb  el  nom  de  perboc  i  perbocar  <  provocare  (?)  amb  in- 
fluencia de  boca  (?). 

Doga,  f.  dó^  :  És  la  part  de  la  relia  que  encaixa  amb  el  dental 
de  Tarada  (Migjorn  Gran).  És  un  nou  significat  que  cal  registrar 
deis  representants  del  llatí  doga  en  les  llengües  romániques. 

Orellons,  eur^ións  (Catalunya  oriental)  oreUns  (Castellbó)  : 
És  la  pega  de  Tarada,  en  forma  de  dues  orelles,  que  serveix  per  a 
eixamplar  el  solc  obert  per  Tarada  (fig.  3  e).  Aquest  nom,  que 
deu  el  seu  origen  a  la  semblanza  amb  les  orelles,  guarda  encara, 
d'una  banda,  la  valor  augmentativa  del  sufix  -one,  i,  per  Taltra, 
resol  admirablement  el  conflicte  de  Thomonímia  amb  orella.  Wés 
una  pro  va  la  presencia  á'orellera,  orellons  en  el  domini  del  cátala 
occidental  i  valencia,  i  la  supervivencia  esporádica  á'orella  cada- 
una  de  les  dues  peces  de  fusta  o  de  ferro  angulars  i  divergents  que 
porta  Tarada  al  capdavall  del  dental,  les  quals  teñen  per  objecte 
eixamplar  el  solc  obert  per  la  relia  (Montblanc,  Isil,  Marratxí,  Mig- 
jorn Gran).  Comproven  aquesta  hipótesi  els  mots  oreller,  forat  del 
dental  de  Tarada  on  van  clavats  els  orellons  (Migjorn  Gran),  i  ore- 
llanes  ^ureiánes  talls  de  poma  assecats  que  es  guarden  per  a  Thivern 
(Llussanés). 

Els  orellons  també  son  coneguts  per  mossal  allá  on  Tarada  s'ano- 
mena  mossa  (Bolvir);  un  i  altra  provinents,  segurament,  d'un  morsu. 

Les  parts  de  Tarada  que  van  des  del  dental  a  Textrem  de  Tes- 
pigó  o  forcat  teñen  diversos  noms: 

CoRBA,  f.  :  I.  La  cameta  de  Tarada  (Manresa).  2.  El  camatimó 
de  Tarada  (Castellbó).    Deu  el  seu  nom  a  la  forma  corbada  que  té. 

Cama,  f.  :  La  part  de  Tarada  on  s'ajunten  les  parts  desmunta- 
bles  (Borges). 

Cameta,  f.  :  i.  Pega  de  fusta  que  sosté  el  dental,  els  orellons  i 
la  relia  (Catalunya).  2.  Pega  de  ferro  del  davant  de  Tarada  on 
s'ajunta  la  poUegana  (Benissanet). 

Camatimó,  m.  :  Barra  de  fusta  a  la  qual  hom  enganxa  el  bestiar 
a  Tarada.  Té  Textrem  inferior  unit  a  la  cameta  (Manresa,  Mont- 
blanc, Borges,  Belltall). 

Camella,  f.  :  i.  L'arbre  de  Tarada  al  qual  es  junyeixen  els  dos 
animáis  (Sant  Feliu  de  Guíxols).  2.  Els  bragos  de  Tarada  que  for- 
men el  forcat  (Salt,  Girona,  Palamós,  Sant  Feliu  de  Guíxols). 

But.  de  Dialec.  12 


90  A.    GRIERA 

Cametó,  m.  :  La  pe9a  de  fusta  on  s'aj unten  les  camelles  en 
Tarada  (Salt,  Girona,  Sant  Feliu  de  Guíxols).  És  interessant  aquest 
grup  de  mots  derivats  de  cama,  creats  per  tal  de  distingir  les  diver- 
ses parts  de  Tarada. 

Asta,  f.  :  L'arbre  de  Tarada,  a  banda  i  banda  del  qual  van 
junyits  els  bous  (Elna). 

Arbre,  m.  ábr^  :  L'espigó  de  Tarada. 

Endevinalla: 

«Pelut  d'ací,  pelut  d'allá, 
Tarbre  sec  al  mig  s'está.» 

La  resposta  és  :  Els  bous  i  el  pal  de  Tarada. 

(Plana  de  Vic,  Banyoles.) 

Barra,  f.  :  L'espigó  de  Tarada  (Banyoles). 

Can  YA,  f.  :  La  part  de  Tarada  que  va  des  de  la  carne  ta  a  la 
qual  s 'articula  fins  al  ñas  de  l'espigó,  si  aquest  no  constitueix 
amb  ella  una  sola  pe^a  (Migjorn  Gran). 

Espigó,  m.  :  La  part  de  Tarada  que  va  subjecta  a  la  cameta 
(Catalunya  oriental,  Balears).  És  interessant  de  constatar  que 
espiga  timó  de  la  carreta,  i  espigó  timó  de  Tarada,  son  desconeguts 
entre  els  representants  de  spica  en  les  llengües  romániques. 

Timó,  m.  :  Part  on  s'enganxa  Tanimal  al  forcat  (Altea). 

Ñas  d 'espigó,  m.  :  Pe^a  davantera  de  Tarada  que  porta  una 
clávia  per  a  aj untar-la  a  la  traiga  (Migjorn  Gran). 

Rebosta,  f.  :  Part  de  Tarada  a  la  qual  van  manegats  els  bracos 
i  la  cameta  (Súria).  Rebosta  és  una  variant  de  r abasta,  tafarra  deis 
bastos  que  es  posen  ais  muís  per  dur  cárrega. 

Trasega,  f.  :  Pe9a  de  Tarada  de  forcat  en  la  qual  van  muntats 
els  bracos  i  el  camatimó  o  corba  (Castellbó).     Suposa  un  transica. 

CuvETES,  f.  pl.  kuhét§s  :  Peces  de  Tarada  que  serveixen  per  a 
adaptar  els  bracos  a  la  cameta  (Llucmajor). 

Anella,  f.  ernUí  (Balears),  armla  (Benassal)  :  Cercóle t  de  ferro 
que  subjecta  Tespiga  de  Tarada  a  la  cameta  (Balears,  Altea,  Benas- 
sal, Sora).,  Aquest  mot  és  un  augmenta tiu  á'anell  amb  desinencia 
femenina.     (Comp.  Wartburg,  BDC,  ix,  52.) 

CovA  DE  LA  GAMETA,  f. :  La  part  posterior  de  la  cameta  (Balears). 

La  cameta  es  munta  amb  el  dental  mitjangant  una  serie  de  peces 
el  nom  de  les  quals  és  prou  interessant. 


EL    JOU,    L  ARADA    I    EL    LLAURAR  91 

Estén ALLERS,  m.  :  i.  Peces  de  ferro  que  van  del  dental  a  la 
cameta  de  Tarada  i  serveixen  per  a  regular  la  relia  fent-la  anar  mes 
alta  o  mes  plana  (Igualada,  Montblanc).  2.  Verga  de  ferro  doble- 
gada que  aguanta  els  orellons  i  la  relia  en  Tarada  plana  (Palamós, 
Salt). 

Tenaller,  m.  :  Pega  de  Tarada  de  fusta  que  uneix  el  dental  a  la 
cameta  (Manresa). 

EsTENiLLES,  f .  pl.  :  Pega  de  ferro  que  subjecta  el  dental  al  cama- 
timó  de  Tarada  (Bolvir,  Ripoll).  Aquesta  pega  és  coneguda  també 
per  estenella  esténse  (Sora).  Aquests  tres  mots  creats  per  tal  d'evi- 
tar  la  confusió  amb  estenalles  ens  proven,  com  en  el  cas  á' orellons,  els 
innombrables  recursos  de  qué  disposa  la  llengua  per  a  defugir  una 
coincidencia.  Cal  teñir  en  compte  que  la  forma  vulgar  á'estenalles 
per  tenalles,  estesa  per  tot  Catalunya,  és  resultat  d'un  altre  recurs 
per  a  no  caure  en  la  confusió  de  tenalla,  gerra  gran  amb  la  tenalla, 
eina  per  a  extreure  claus. 

Encara  ho  comproven  els  següents  noms: 

TiNELLA,  f.  :  I.  Caragol  llarg  que  ajunta  les  peces  desmuntables 
de  la  pollegana  (Tortosa).  2.  Pega  de  ferro  llarga  que  priva  d'obrir-se 
mes  del  que  cal  Tangle  format  peí  dental  i  la  cameta  de  Tarada 
(Benassal). 

Tenella,  f.:  Pega  de  fusta  que  uneix  el  dental  i  la  cameta  (Altea). 

Tenelló,  m.:  Ferro  que  subjecta  els  dos  timons  de  Tarada  amb 
la  cameta  travessant-los  (Altea). 

Demés  hi  ha  tres  peces  que  formen  part  deis  estenallers  :  el  piu 
(Igualada),  la  cabellera,  segurament  un  derivat  de  capell  (Igualada), 
i  la  xaveta  per  a  collar-Ios  (Igualada). 

Dental,  m.  :  El  dental  és  definit  de  diversa  manera  segons  les 
contrades  de  Catalunya  :  i.  Pega  de  fusta  que  aguanta  la  relia  de 
Tarada  (Catalunya,  Balears).  2.  Pega  de  fusta  que  subjecta  la  relia 
a  Tarada  (Belltall).  3.  Cos  de  Tarada  on  s'ajusten  Teste  va  i  la  ca- 
meta i  on  va  agafada  la  relia  (Bolvir).  Hi  ha  dues  classes  de  den- 
táis :  dental  dret  dental  que  té  els  bragos  en  forma  d'angle  molt  obtús 
(Migjorn  Gran),  i  dental  culer,  dental  que  té  Tangle  poc  obtús  (Mig- 
jorn  Gran).  És  interessant  de  constatar  Torigen  tallant  dentale 
d'aquesta  part  de  Tarada. 

Ristol,  m.  :  El  dental  de  Tarada.  Aquest  mot  suposa  un  aris- 
TULU  paral-lel  d'ARiSTULA  constatada  per  Thomas  (Essais,  342-343)- 


92  A.    GRIERA 

Cavallet,  m.  :  i.  Pe^a  que  forma  angle  en  la  qual  es  fa  reposar 
la  relia  quan  es  vol  traspassar  la  poUegana  d'una  banda  a  altra  sense 
obrir  solc  peí  camí  (Tortosa).  2.  Anella  de  ferro  que  man  té  les  te- 
nelles  de  Tarada  fixes  i  que  dona  la  inclinació  convenient  a  la  relia 
(Oliana). 

Clapera,  f.  :  Forat  de  Tarada  on  va  col-locada  la  relia.  Meyer- 
Lübke  REW,  suposa  un  klappon  d'origen  incert  pels  deriváis  de 
Tarrel  clap.  Cap  mot,  pero,  deis  adduits  té  connexió  amb  clapera, 
com  no  sigui  el  francés  clapier,  clapoir  cau  de  conills. 

Enrallador,  m.,  f^isd^  :  Extrem  del  dental  on  es  fica  la  relia 
(Llucmajor). 

Culera,  m.  :  Part  extrema  i  plana  de  Tarada  que  s'adapta  a 
térra  (Elna). 

CoixiNET,  m.  :  Pe9a  de  Tarada  (Elna). 

RoDELLA,  f.  :  El  caragol  de  collar  el  dental  (Castellbó). 

Telera,  f.,  t^Ur^  (Balears),  UUra  (Isil)  :  Pe9a  plana,  de  fusta,  que 
va  del  dental  a  la  cameta  de  Tarada  i  que  juntament  amb  el  r eider 
o  trempador  serveix  de  graduador  de  la  relia.  La  telera  va  fermada 
a  Tencaix  del  dental. 

Reteler,  m.  :  Especie  de  clávia  de  fusta  que  s'emmetxa  en  el 
mateix  forat  de  la  telera  en  la  part  posterior  (Balears).  Telera  i 
reteler  son  derivats  de  telum.  Comp.  espanyol  telera,  portugués 
teldra. 

Taló,  m.  :  Extrem  posterior  de  Tarada  que  rossega  per  térra 
(Palamós). 

Tascó,  m.  :  Pe9a  de  fusta,  a  manera  de  clávia,  que  subjecta  la 
relia  a  Tarada  per  dessota  de  Testeva  (Catalunya  oriental,  Bolvir). 

Pala,  f.  :  i.  Pe9a  postissa  d'acer  que  es  posa  junt  amb  el  ta- 
llan t  davant  la  relia  (Sant  Feliu  de  Guíxols).  2.  Post  de  Tarada 
grossa  (Sant  Feliu  de  Guíxols). 

Post,  m.  :  i.  Pega  de  ferro,  corbada,  que  serveix  per  a  tombar  la 
térra  en  Tarada  mossa  (Palamós).  2.  Orellot  metállic  de  Tarada 
(Sant  Feliu  de  Guíxols). 

Giratoria,  f.  :  Pega  de  ferro  de  Tarada,  movible  d'ima  banda  a 
Taltra  de  la  relia,  perqué  en  canviar  el  solc  de  direcció  la  térra  caigui 
sempre  cap  al  mateix  cantó  (Catalunya). 

Llanqa,  f.  :  Pega  postissa  que  va  col-locada  a  sota  i  a  la  part 
dreta  davantera  de  Tarada,  al  davant  deis  orellons  (Bolvir). 


EL    JOU,    L  ARADA    I    EL   LLAURAR  93 

Tola,  f.  :  Part  de  Tarada  (Sora).    Probablement  suposa  una 

TABULA. 

La  relia  que  s'apunta  massa  o  que  s'enfonsa  massa  és  puntera 
o  hequeja  (Balears). 

La  unió  de  les  di  verses  parts  de  Tarada  es  fa  per  mitjá  del  clau 
i  deis  seus  deriváis  : 

Clau,  m.  :  Gavia  que  uneix  la  poUegana  a  la  camela  de  Tarada. 
Serveix  per  a  fer  pujar  i  baixar  la  relia  segons  que  es  vulgui  el  goret 
mes  o  menys  pregón  (Benissanel). 

Clávia,  f.  :  i.  Passador  de  ferro  que  subjecla  Tarbre  de  Tarada 
dins  Targolla  del  jou  (Palamós,  Sania  Coloma  de  Querall,  Monl- 
blanc,  Migjom  Gran).  2.  Pe^a  de  ferro  que  subjecla  el  cameló  a  les 
camelles  de  Tarada  (Salí,  Sanl  Feliu  de  Guíxols).  3.  Passador  de 
ferro  que  permet  variar  Tangle  de  la  camela  amb  el  camalimó  de 
Tarada  (Manresa).  «No  hi  ha  piljor  clávia  que  sa  d'es  maleix  lle- 
nyam»  (Migjorn  Gran). 

Clavilla,  f.  :  La  clávia  (Oliana,  Borges,  Caslellbó,  BelUall, 
Carlel,  AUea). 

És  digna  d'esmenl  la  significado  de  clávia  clau  gros  eslesa  per  les 
Balears,  on  la  -a  darrera  i  desapareix,  igual  que  al  Rosselló  i  Valí  de 
Ribes.  L'élim  de  clávia  no  s'ha  de  cercar  en  una  clavilla  diminuliu, 
sino  al  revés  :  clavilla  és  ima  regressió  de  clávia  per  influencia  de  la 
i  <CL-,  que  ha  relornal  a  /  :  fula,  pala.  Clávia  és  una  formació 
augmenlaliva  de  clau  que,  no  podenl  venir  a  clava  (lercera  persona 
del  presenl  de  clavar),  ha  hagul  de  pendre  necessáriamenl  la  i. 

Claus  d'orella,  m.  :  Son  els  claus  que  subjeclen  els  orellons 
a  Tarada  (Llucmajor). 

Clavillers,  m.  pl.  :  Els  forals  de  Tarada  on  enlra  la  clávia 
(Balears),  els  quals  suposen  un  clavell  clau. 

Bernat,  m.  :  Pe9a  de  Tarada  que  fa  anella  en  un  cap  i  va  unida 
a  la  camela  i  lé  un  ganxo  a  Tallre  cap  amb  el  qual  subjecla  la  pala 
en  lombar  Tarada  (Borges,  Monlblanc,  Sora). 

CoRREiGs,  m.  pl.  kQf^is  :  Les  correlges  que  subjeclen  la  pega 
dins  la  qual  passa  el  camalimó  de  Tarada.  Son  els  eixanguers  (Cas- 
lellbó). 

Vencilló,  m.  :  Corda  que  va  des  del  coixí  a  la  clávia  de  Tarada, 
a  la  qual  s'enganxa  el  liranl.  Es  un  deriva!  de  vencill,  Iligall,  que 
suposa  un  viNcinu,  vincilia. 


94  A.    GRIERA 

Esteva,  f.  ^st(b¿  (Catalunya  oriental),  §sUpf  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols)  :  Pe9a  de  Tarada  que  va  fixada  per  un  cap  a  la  carne ta  i  per  l'al- 
tre  és  sostinguda  peí  llaurador,  amb  la  má,  per  tal  de  dirigir  Tarada. 
És  interessant  de  constatar  la  forma  estepa  amb  e  tancada,  originada 
per  la  necessitat  de  distingir-la  del  nom  personal  Esteve. 

Mantí,  m.,  mentí  :  i.  L'esteva  de  Tarada  (Balears,  Bolvir). 
2.  La  creuera  de  la  fanga  (Girona).  Sembla  que  s'ha  de  suposar  un 
manteny  (comp.  provenQal  mantenh)  procedent  de  manutened. 

Timó,  m.  :  L'esteva  de  Tarada  (Manresa),  derivat  de  timone. 

Maneta,  f.  :  La  corba  de  Testeva  de  Tarada  damunt  la  qual  el 
llaurador  posa  la  má  (Manresa,  Balears). 

FoRCA,  f.  :  La  pe9a  anterior  de  Tarada  que  té  la  forma  de  forca 
i  en  la  qual  s'enganxa  Tanimal  (Bellpuig). 

Aquesta  part  de  Tarada  d'un  sol  animal,  és  coneguda  també  per 
forcall  (Migjorn  Gran). 

BRAgos,  m.  pl.  :  Son  les  dues  vares  de  la  forca  al  mig  de  les  quals 
s'enganxa  Tanimal  que  llaura  (Súria,  Carlet). 

Caixa,  f.  :  Espai  compres  entre  les  dues  barres  corbades  de  la 
forca  ocupat  per  Tanimal  (Tortosa). 

Bréndola,  f.  :  Barra  llarga  i  prima  que  s 'ajusta  ais  bra90s  de 
Tarada  d'un  sol  animal  (Migjorn  Gran). 

Agullada,  f.,  eguiáde  (Vic,  Palamós),  egweiáde  §gwiáde,  eqiád§ 
(Girona)  :  Perxa  o  bastó  del  llaurador  a  un  extrem  de  la  qual  hi  ha 
una  paleta  de  ferro  per  desembussar  Tarada  i  a  Taltre  una  punxa 
per  agullonar  els  bous. 

Rastell,  m.  :  Pega  de  ferro  del  capdavall  del  bastó  de  llaurar 
(Llucmajor,  Vic,  Balears).     És  un  derivat  de  rastrum. 

Aceró,  m.  :  La  relia  del  rastell  (Balears). 

DoELLA,  f .  :  Obertura  del  rastell  per  a  unir-lo  al  manee  (Balears). 
És  un  derivat  de  doga. 

Grop  de  l'arada,  m.  :  Ñus  especial  mitjangant  el  qual  el  llau- 
rador Higa  les  tirandes  a  Testeva  de  Tarada  (Palamós). 

Llongues,  f .  :  Les  regnes  per  a  dirigir  Tanimal  que  llaura  (Ba- 
lears). 

Perllonga,  f.  :  Les  llongues  (Balears). 

TiRANT,  m.  :  I.  La  llanga  o  llances  on  s'enganxa  Tanimal  en  el 
forcat  o  es  junyeix  el  parell  a  Tarada  (Manresa).  2.  L'espigó  de 
Tarada  de  parell  (Palamós).     3.  La  corda  que  va  de  la  cameta  al 


EL    JOU,    L  ARADA    I    EL   LLAURAR  95 

coixí  del  coll  de  ranimal,  passant-li  per  sota  el  ventre,  al  costal  de 
ranimal  oposat  al  del  camatimó,  per  tal  que  la  bestia  tiri  millor 
pels  dos  costats  del  coll  (Montblanc). 

TiRANDEs,  f.  pl.  :  I.  Cordes  que  es  Iliguen  al  cap  deis  bous  que 
tiren  Tarada  o  la  carreta  (Bolvir,  Llussanés).  2.  Les  regnes  de  Tara- 
da quan  es  llaura  amb  bous  (Palamós).  3.  Cadenes  que  es  Iliguen  a 
Textrem  del  forcat  quan  ha  de  tirar  un  animal  sol  (Banyoles). 

Carrabistells,  m.  pl.  :  Dues  peces  de  fusta,  amb  claus  sortint 
per  les  puntes,  que  es  posen  al  front  deis  bous  per  dominar-los  (Ba- 
nyoles, Girona). 

Per  via  d'apéndix  donem  aquí  els  noms  de  les  parts  de  Tarada 
de  TAlguer  (Sardenya),  la  majoria  d'ells  de  procedencia  sarda  :  ti- 
mona  la  cameta,  orelles  els  orellons,  clávia  la  clávia  per  a  aj  untar 
Tarada  al  jou,  aspara  el  ferro  que  subjecta  la  cameta  al  dental  (etim. 
SPATHA),  altara  la  relia,  antari  el  dental,  conju  tascó  que  colla  Vas- 
para  a  la  cameta,  cujana  el  tascó  que  estreny  la  relia  al  dental,  asta- 
tariri  Teste  va  de  Tarada,  trasiri  part  anterior  del  mantí  i  manari  part 
posterior  del  mantí. 


EL    LLAURAR     I     LA     LLAURADA 

Ratllar,  V.  :  Llaurar  la  térra  amb  Tarada  plana.  Es  ratUen 
els  rostolls  per  sembrar-hi  esplets  d'estiu  (Girona). 

Aprimar,  v.  :  Llaurar  per  primera  vegada  després  de  la  collita 
(Bolvir). 

EsPELLENCAR,  V.  espdeúká,  espetenkd  :  Llaurar  el  camp  de  tal 
manera  que,  a  cada  rasa  feta,  se  li  dona  després  una  fangada  per  tal 
de  fer  pujar  i  remoure  la  térra  nova  a  la  fondária  de  la  qual  la  relia 
no  arriba  (Salt,  Palamós). 

Porgar,  v.  :  Distribuir  el  camp  en  seccions,  de  quinze  pams  cada 
una,  per  sembrar  degudament  (Bolvir). 

Travessar,  V.  :  i.  Donar  la  primera  llaurada  al  camp  que  es 
vol  sembrar  (Montblanc).  2.  Llaurar  de  través  un  camp  llaurat 
(Vic).    3.  Donar  la  segona  llaurada  (Súria,  BruU). 

Antivernar,  v.  :  Llaurar  la  térra  abans  de  Thivern  (Bolvir). 

Primar,  v.  :  Llaurar  el  camp  per  primera  vegada  després  que 
s'ha  tret  la  vianda  (Vic,  Puigcerdá). 


96  A.    GRIERA 

GoRETAR,  V.  :  I.  Fer  la  llaurada  preparatoria  de  la  sembra  (Prats 
de  Llussanés,  Súria,  Migjorn  Gran).  2.  Llaurar  per  primera  vegada 
amb  Tarada  grossa  (Sora).     3.  Llaurar  la  térra  rostollada  (Vic). 

MossAR,  V.  :  Llaurar  amb  Tarada  mossa  (Salt,  Palamós)  deixant 
la  térra  preparada  per  a  la  sembra.  És  la  darrera  llaurada  (Sant 
Feliu  de  Guíxols). 

Girar,  v.  :  Donar  la  primera  relia  a  la  térra  que  s'ha  de  sembrar 
(Migjorn  Grau).  2.  Dirigir  el  parell  que  llaura  en  direcció  inversa 
(Castellbó).  3.  Donar  la  segona  llaurada  a  la  térra  (Tortosa,  Benis- 
sanet.  Altea).  4.  Quarta  llaurada,  donada  de  través,  per  a  estufar 
millor  la  térra  (Llucmajor). 

Aprimar,  v.  :  Llaurar  per  primera  vegada  després  de  la  coUita 
(Bolvir). 

EscULTivAR,  V.  :  Donar  la  primera  llaurada  a  la  térra  (Manresa) . 

Mantornar,  v.,  muntumd  (Vic),  mantorna,  mantorna  (Catalunya 
occidental),  mantornar  (Benassal)  :  Llaurar  un  camp  per  segona  ve- 
gada sense  haver-hi  plantat  res. 

Entornar,  v.  :  Donar  la  segona  llaurada  a  la  térra  (Santa  Co- 
loma de  Queralt). 

Trencar,  V.  :  i.  Donar  la  segona  llaurada  a  la  térra  per  tal  de 
matar  Therba  sortida  després  de  la  primera  llaurada  (Palamós). 
2.  Donar  la  primera  llaurada  de  Tany  al  camp  (Castellbó,  Organyá, 
Llessui,  Isil). 

Tornar,  v.  :  Llaurar  per  segona  vegada  un  camp  (Bolvir). 

Besllaurar,  V.  :  i.  Llaurar  per  segona  vegada  un  camp  o  una 
vinya  en  la  mateixa  direcció  de  la  primera  (Sora).  2.  Llaurar  de 
través  (Vinaro9). 

Bestornar,  V. :  Llaurar  per  segona  vegada  els  conreus  (Manresa). 

Binar,  v.  :  Donar  la  segona  llaurada  a  la  térra  (Banyoles)  du- 
rant  Testiu  o  la  primavera  (Migjorn  Gran). 

Aterciar,  V.  :  Donar  la  tercera  llaurada  al  camp  (Fonz). 

Tersar,  v.  :  Llaurar  la  térra  per  tercera  vegada  en  un  mateix 
any  agrícola  (Banyoles,  Borges,  Migjorn  Gran,  Marratxí). 

Tercejar,  V.  :  Llaurar  la  térra  per  tercera  vegada  (Vic,  Súria, 
Santa  Coloma  de  Queralt,  Catalunya  occidental). 

Passar,  V.  :  Llaurar  per  tercera  vegada  (Benassal). 

QuARTAR,  V.  :  Llaurar  per  quarta  vegada  un  camp  en  un  mateix 
any.    Es  quarten  les  terres  campes  (Borges). 


EL    JOU,    L  ARADA    I    EL    LLAURAR  97 

QuARTEjAR,  V.  :  Llaurar  per  quarta  vegada  (Bellpuig). 

Aquarterar,  V.  :  Donar  la  quarta  llaurada  (Fonz). 

Capejar,  V.  :  Llaurar  completament  els  extrems  del  camp  que 
no  s'havien  pogut  llaurar  (Palamós). 

RosTOLLAR,  V.  :  I.  Llaurar  el  camp  segat  (Catalunya  oriental). 
2.  Ressembrar  un  camp  (Vic,  Borges). 

Cavalcar,  V.  :  Llaurar  el  camp  de  través  (Benassal). 

Marxar,  V.  :  Desviar-se  Tarada  del  solc  fent  una  torta  (Súria). 

Seió,  SEIONS,  m. :  Compartiment  del  camp  que  es  llaura  per  sem- 
brar-hi.  Els  seions  es  marquen  amb  grapats  de  palla  arrenglerats 
o  amb  clots  cavats  de  renglera.  Seió  suposa  un  segetone  derivat 
de  SEGEs  sembrada. 

Mesa,  f.  méze  :  El  Uoc  que  en  un  sementer  ocupa  cada  parella 
de  bestiar  quan  son  di  verses  les  que  llauren  (Llucmajor).  Mesa 
és  un  supervivent  del  mensa  en  el  domini  cátala  que  ha  estat  subs- 
tituit  per  TABULA.  Comp.  iatila  d'horta,  etc. 

Llaurada,  f.  Uuráre  :  i.  Terra  de  llaurada  o  que  es  llaura  (Ca- 
talunya oriental).  2.  El  temps  durant  el  qual  es  llaura  (Catalunya 
oriental).  3.  Lloc  on  es  llaura  (Llofriu).  «Com  que  els  homes  no 
hi  son,  els  haurem  de  portar  el  diñar  a  la  llaurada.» 

Llaurada  d'hivern  :  Llaurada  pregona  feta  peí  desembre  i 
peí  marg  (Espluga). 

Llaurada  de  mitja  post,  f . :  Llaurada  feta  amb  Tarada  mossa, 
proveída  d'una  post  petita  perqué  no  trabuqui  la  térra  (Llagostera). 

Llaurador,  m.,  leur^dó  (Catalunya  oriental,  Balears),  lauradó 
(Catalunya  occidental),  lauraór  (Valencia)  :  i.  L'home  que  treballa 
la  térra  amb  Tarada  (Catalunya,  Balears).  2.  Pagés  en  general 
(Girona,  Catalunya  occidental,  Valencia).  3.  Atuell  de  Uauna,  en 
forma  de  teula,  per  a  remenar  arrós  (Llofriu). 

«La  vida  del  llaurador 
és  una  vida  apenada: 
tot  lo  dia  va  dient 
puja  negra,  baixa  blanca.» 

(Espluga,  Bellpuig,  Alcanar.) 

Llauraó,  f.  :  Cada  llaurada  que  es  dona  a  un  tros  (Bellpuig). 
Llaurar,  v.,  Uurá  (Catalunya  oriental),  laura  (Catalunya  occi- 
dental), laurár  (Valencia)  :  i.  Treballar  el  camp  amb  Tarada  per  tal 

But.  de  Dialec.  1 3 


98  A.    GRIERA 

de  regirar  la  térra.  2.  Comportar-se  una  persona.  3.  Arrossegar-se 
els  caragols  deixant  un  rastre  per  allá  on  passen  (Vic,  Girona).  4.  Es- 
campar el  blat  per  les  sales  per  tal  d'evitar  que  s'escalfi  (Llofriu). 
5.  Treballar  en  general.     6.  Anar  de  passeig  joves  i  noies  (Llofriu). 

Junta,  f.  :  i.  Jornal  de  Uaurada  (Vic,  Girona).  2.  Extensió  de 
térra  que  es  Uaura  en  un  temps  determinat  (Girona).  3.  Terra  que 
es  llaura  en  mig  dia  (Sant  Bartomeu  del  Grau,  Sora).  4.  Tros  de 
térra  que  queda  sense  llaurar  al  mateix  pía  de  la  Uaurada  (Mont- 
blanc). 

SoLC,  m.  :  I.  La  línia  excavada  que  deixa  la  relia  quan  es  llaura 
(Catalunya,  Balears,  Valencia).  2.  Clot  obert  amb  l'aixada  (Banyo- 
les).  3.  Partió  entre  dos  camps  (Sora).  «Com  aradres  fent  soles  de 
gran  profunditat  en  la  térra  sagnosa»  (R0Í9  de  Corella,  11,  20,  183). 

SoLCAR,  V.  :  I.  Obrir  un  solc  entre  tira  i  tira  de  plantes  (ceps, 
pata  tes,  blat  de  moro)  per  poder  cavar-Íes  mes  fácilment  (Catalunya). 
2.  Fer  soles  amb  l'aixada  al  taulat  llaurat  (Benissanet). 

Rega,  f.  :  i.  Solc  obert  a  la  térra  amb  Tarada  (Girona,  Palamós, 
Bolvir).  2.  Partió  entre  dos  camps  (Sora).  Rega  deriva  del  loil- 
gobard  riga.  (Comp.  REW,  7311). 

Enregada,  f .  :  La  cresta  mes  alta  de  dues  o  tres  rases  que  queda 
al  camp  assenyalat  on  s'ha  comen9at  a  llaurar  (Palamós).  2.  Munt 
de  térra  que  Tarada  remou  i  deixa  de  llarg  a  llarg  (La  Bisbal). 

Rasa,  f.  :  i.  El  solc  obert  per  la  relia  en  llaurar  (Palamós,  Salt, 
Girona).  2.  Rec  que  s'obre  amb  Tarada  al  mig  deis  sembrats  per  tal 
de  donar  eixida  a  Taigua  (Vic). 

Cresta,  f .  :  Perfil  de  la  térra  que  la  relia  talla  o  deixa  (Isil, 
Oliana,  Guimerá). 

Crestall,  m.  :  i.  La  térra  que  Tarada  amuntega  de  cap  a  cap 
del  solc  o  entre  dos  soles  (Montblanc,  Borges).  2.  Part  del  camp 
que  encara  no  s'ha  llaurat  (Ripoll).  3.  Part  alta  del  solc  (Benissa- 
net).    4.  Les  vores  del  solc  (Llucmajor). 

Crestera,  f.  :  Cresta  que  fa  la  térra  Uaurada  de  cap  a  cap  del 
solc  (Palamós). 

AcRESTELLAR,  V.  :  Llaurar  lleugerament  la  térra  seca  per  matar 
el  gram  (Girona). 

En  el  precedent  coble  de  mots,  com  en  orella,  orelleres  i  orellons, 
la  Uengua  desplega  bells  recursos  per  tal  d'evitar  Thomonímia  amb 
la  cresta  de  gallina. 


EL  jou,  l'arada  i  el  llaurar  99 

Carena,  f .  :  La  térra  que  queda  entre  solc  i  solc  quan  es  Uaura 
(Catalunya,  Balears,  Valencia). 

Peu,  m.  :  La  part  mes  profunda  del  solc  o  un  deis  seus  extrems 
(Oliana). 

GoRET,  m.,  gurfit  (Santa  Coloma  de  Queralt)  :  i.  Profunditat 
del  solc  en  llaurar  (Santa  Coloma  de  Queralt).  2.  El  solc  de  la  llau- 
rada  (Puigcerdá,  Benissanet).  3.  El  camp  conreat  abans  de  sembrar 
(La  Bisbal).  4.  Terra  remoguda  (Espluga).  5.  Terra  preparada  per 
sembrar-hi.  6.  Sementer  que  es  llaura  al  principi  de  rhivern. 
«Qui  té  goret  té  pa  fet;  qui  té  binat  té  pa  estojat»  (Migjorn  Gran). 
«Goret  d'una  llauró,  goret  de  dues  Uaurons»  (Inv.  Cornelia,  a.  1619). 
Etimología  llat.  varvactu. 

Altara,  f.  :  L'andana  (Altea). 

Andana,  f.,  aldana  (Espluga),  untara  (Bolvir),  antena  (Puigcerdá): 
Extrem  del  camp  que  no  es  pot  llaurar  de  dret  perqué  els  bous  hi  han 
de  girar  (Catalunya).  2.  Trossada  de  térra  llaurada  en  comparado 
amb  la  feina  feta.  «Has  llaurada  una  bona  andana»  (Migjorn  Gran). 
3.  Malifeta  (Migjorn  Gran).  4.  Desgracia.  «Quina  andana  que  ha 
fet  sa  criada  :  quatre  plats  li  han  caigut  de  les  mans»  (Migjorn  Gran). 

S'atribueixen  a  andana,  aldana  i  antera  un  ambitu  del  qual  deri- 
ven les  seves  formes  segons  les  localitats.  (Comp.  REW,  409.)  L'an- 
dana és  coneguda  també  per  forro,  extrem  del  camp  sense  llaurar 
(Ripoll).  Com  que  forro  és  el  bestiar  que  no  cria  aquell  any  i  les 
andanes  sovint  es  deixen  sense  conrear,  seria  possible  que  l'orígen 
d'aquest  mot  s'hagués  de  cercar  en  un  anteannu  :  antany,  antan 
térra  d'antany  que  produia  fruit  Tany  passat. 

Antera,  f.,  enthe,  §ntáre  (Catalunya  oriental),  ^nt^re  (Catalunya 
occidental).  L'extrem  del  camp  on  els  bous  giren,  el  qual  després 
es  llaura  perpendicularment. 

Anterar,  V.  :  Llaurar  els  caps  del  camp  en  sentit  transversal 
al  solc  (Manresa). 

ToRNALL,  m.  :  I.  Extrem  del  camp  que  queda  sense  llaurar 
(Santa  Coloma  de  Queralt).  2.  Tirada  de  solc  (Manresa).  3.  Di- 
visió  d'un  tros  de  térra  (Espluga).  4.  Tros  de  camp  Uaurat  de 
través  (Montblanc).  5.  La  llargada  del  solc  (Guimerá).  6.  La  di- 
recció  que  el  llaurador  dona  a  la  llaurada  (Migjorn  Gran). 

ToRNALLERA,  f.  :  Extrem  del  camp  que  queda  sense  llaurar 
perqué  el  bestiar  no  hi  pot  girar  amb  Tarada  (Castellbó). 


loo  A.   GRIERA 

GiRALL,  m.  :  I.  Corba  feta  a  la  térra  en  canviar  Tarada  de  direc- 
ció  (Salt,  Palamós,  Sant  Feliu  de  Guíxols).  2.  Parcella  del  camp 
on  Tarada  no  ha  passat  (Sant  Feliu  de  Guíxols). 

PoNCELL,  m.  :  Extrem  del  camp  que  queda  sense  llaurar  (RipoU). 

Llom,  m.  :  Eixida  del  solc  per  desviament  de  Tarada  (Guimerá) . 

Llobada,  f.,  lubád^  (Catalunya  oriental),  ¡umád^  (Sora,  Manresa, 
Puigcerdá),  Ifumád^  (Súria)  :  Terra  entre  dos  soles  que,  per  la  corba, 
mes  o  menys  pronunciada,  ha  quedat  sense  regirar  en  passar  Tarada 
(Catalunya  oriental,  Benassal,  Altea).  Lumbu  lóm:  llom  de  térra,  per 
rao  de  Thomonímia  amb  /pw  part  del  eos,  ha  donat  origen  a  Hornada, 
que  a  la  Catalimya  oriental,  per  caiguda  de  la  w  i  conservació  de 
la  b,  ha  vingut  a  llobada.  Aquesta  llobada,  que  aparen tment  hauria 
de  derivar  de  Ilop,  ha  donat  peu  a  la  creació  d'un  Ilop,  clap  de  térra 
que  ha  quedat  sense  remoure  en  llaurar  (Falset).  Aquí  tenim  un 
Ilop  originari  de  lumbu.  No  sabem  per  quines  raons  el  mot  albat 
ha  passat  a  significar  la  llobada  a  Sora. 

Torta,  f.  :  L'eixida  del  solc  en  llaurar  (Bolvir).  La  llaurada  de 
través  i  els  soles  travessers  preñen  noms  especiáis: 

BiGUES  (fer)  :  Llaurar  ciar  i  deixar  ampie  el  rastell  de  térra  que 
va  de  solc  a  solc  (Sora). 

Embigat,  m.  :  Llaurada  excessivament  clara  de  soles  (Vic). 

Escurada,  f.  :  Rasa  mes  profunda  que  queda  a  la  part  del 
camp  on  s'acaba  la  llaurada  (Empordá). 

Canal,  f.  :  Rec  que  fan  els  soles  després  de  passar-hi  Tarada 
(Castellbó). 

Mereix  encara  un  singular  esment  el  mot  conllonga  (fer),  dei- 
xar-se  els  pagesos  mútuament  Tanimal  quan  en  teñen  sois  un  cada 
un  per  tal  de  poder  llaurar  tots  amb  parell;  i  conllonguer  (m),  Tamo 
d'un  animal  respecte  d'un  altre  pagés  amb  el  qual  es  pot  fer  con- 
llonga (Montblanc).  L'étim  d'aquest  mot  s'ha  de  buscar  en  un 
CON j ÚNGULA  corretja  del  jou,  fer  junta,  fer  parella.  Comp.  francés 
conjongle.  La  //  de  conllonga  és  ben  explicable  peí  canvi  de  j  z.  II  i 
de  //  a  /  freqüent  en  cátala  :  Llofriti  de  Jofriu,  Lloatxim  de  Joaquim; 
al  revés,  julivert  lolium  viride,  jova  lloba  dijous  jarder  dijous 
llarder. 

Un  fet  ens  cal  posar  de  relien  en  acabar  aquest  article,  i  és  Tabun- 
dáncia  de  noms  proceden ts  d'armes  per  anomenar  parts  del  jou  i  de 
Tarada  :  tellols  camelles,  espadelles  fustes  que  van  al  costat  del  coixí 


EL    JOU,    L*ARADA    I    EL   LLAURAR  lOI 

per  a  junyir  el  bestiar  a  Tarada,  rellampec  relia,  coltell  relia,  aceró 
punta  de  la  relia,  mossa  arada,  mossal  orellons,  asta  arbre  de  Tarada, 
dental  dental,  telera  i  retder  tascons  de  collar  la  cameta  amb  el  den- 
tal, llanga  pe^a  col-locada  davant  els  orellons,  agüitada  agullada, 
aspara  ferro  que  subjecta  la  cameta  al  dental.  Aquests  mots  ens 
reporten  a  un  temps  en  qué  es  féu  la  transformació  de  Thome  guer- 
rer  en  pagés  pacífic,  aquell  temps  vaticinat  per  Isaies  (2,  2-5)  par- 
lant  de  la  vinguda  del  Salvador  de  Thumanal  llinatge  :  «et  conflabunt 
gladios  suos  in  vomeres  et  lanceas  suas  in  falces». 

A.  Griera 


El  boc  de  Biterna  (RFE,  iv,  26-49) 


Saroihandy,  parlant  de  rorigen  que  d'aquest  mot  dona  Schulz- 
Gora,  escriu  :  «Esta  explicación  no  deja  de  parecer  satisfactoria  y 
era  también  la  que  se  me  había  ocurrido  al  leer  Bitema,  en  el  manus- 
crito de  Esterri,  en  lugar  de  Biterna.  Sin  embargo,  hay  que  ad- 
vertir que  en  la  antigua  literatura  provenzal  no  se  cita  más  que  un 
ejemplo  de  Biterna,  y  es  el  incluido  en  el  Diccionario  de  la  lengua 
de  los  Trovadores  de  Raynouard  :  cara  de  boc  de  Biterna;  ya  se  ve 
que  se  trata  aquí  del  nombre  popular  del  diablo  de  las  brujas.  La 
palabra  Biterna,  con  significación  de  ciudad  italiana,  ciudad  árabe, 
ciudad  pagana,  no  parece  encontrarse  en  ningún  autor  del  Mediodía 
de  Francia,  y  sería  tal  vez  muy  arriesgado  echar  mano  de  ella  para 
explicar  el  origen  del  nombre  que  la  gente  del  pueblo  daba  al  diablo 
venerado  por  las  brujas  bajo  la  figura  de  macho  cabrío.  La  expli- 
cación de  Sainean  valdría  para  el  Norte  de  Francia,  pero  allí  preci- 
samente no  era  conocido  el  boque  de  Biterna.  Algunos  han  pensado 
que  Biterna  podría  representar  Biterra,  es  decir,  Biterrae  (Béziers), 
y  en  la  edición  de  Rabelais  llamada  edición  Variorum  (t.  iv,  pág.  37), 
hallamos  apuntado  que  aquel  diablo  o  boque  es  sin  duda  el  mismo 
que  el  llamado  «camello»  de  esa  ciudad.  Stengel,  en  la  sabia  edi- 
ción que  dio  en  1878  de  la  Canción  de  Roldan,  aceptaba  para  Bi- 
terne  la  etimología  de  Biterra,  apoyándola  con  biternensium  que  en- 
contraba en  un  texto  antiguo.  Con  to4o,  tropezamos  aquí  con  tan- 
tas dificultades,  que  lo  más  prudente  es,  sin  duda,  declarar  que  el 
origen  del  Biterna  provenzal  y  catalán  queda  aún  por  establecer. 
Raynouard  proponía  que  en  el  verso  de  Raynols  de  Apt  se  leyese 
citerne,  en  lugar  de  biterne;  Mistral  pensaba  en  el  nombre  de  la  ciu- 
dad inglesa  Bittern,  y  Lev  y,  en  el  Provenzalisches  Supplement  Wor- 
terbuch  se  manifiesta  casi  dispuesto  a  seguir  el  parecer  de  Mistral: 


EL    BOC   DE    BITERNA  IO3 

«La  traducción  de  Raynouard  por  citerne  —  dice  —  es  inexacta; 
¿hemos  de  ver  en  [Biterne]  el  nombre  de  una  ciudad  inglesa?» 

Schulz-Gora  (ZRPA,  xxvi,  718-720)  identifica  Biterna  amb  la 
ciutat  de  Viferbo,  d Italia,  basat  en  la  Kaiserkronik  publicada  per 
Schroder  en  1892.     Lot  (Romanía,  xxkii,  7)  admet  el  mateix  origen. 

Saroihandy  (RFE,  iv,  34)  i  Valls  (Privilegis  i  Ordinacions  de 
les  Valls  pirinenques,  11,  1917)  llegeixen  boch  de  Biterna  en  el  manus- 
crit  de  les  Ordinacions,  amb  tot  i  que  s'ha  acudit  a  Saroihandy 
la  lectura  Biterua.  Aquesta  lectura  creiem  que  hauria  estat  Ten- 
certada.  Mn.  Campi,  rector  de  Borén,  poblé  de  la  Valí  d'Aneu, 
respon  al  qüestionari  sobre  Les  supersticions,  del  Diccionari  general 
de  la  llengua  catalana,  amb  una  nota  interessantíssima  :  «Boc  de 
Viterho  o  Viterha  és  el  nom  que  es  donava  antigament,  en  tota  la 
comarca,  al  dimoni,  que  apareixia  en  figura  de  boc  en  determinats 
indrets  d'aquestes  muntanyes.» 

Si  la  llengua  popular  conserva  encara  avui  el  Viterho,  Viterha, 
la  forma  Biterna  será  una  transcripció  en  la  qual  s'ha  pres  la  n  per 
la  u.  El  fet  que  Saroihandy  i  Valls  transcriguin  n  ens  fa  suposar 
una  error  del  copista,  tota  vegada  que  mal  podria  figurar  Biterna 
en  les  ordinacions  origináis  quan,  encara  avui,  viu  el  Viterho  i  Vi- 
terha.  I  els  Biterna  i  Biterne  de  l'epopeia  francesa  i  provengáis  ¿no 
serán  també  originaos  d'un  Viterho,  Viterha,  ciutat  d'Itália,  amb 
una  lectura  origináriament  equivocada  de  la  u  per  la  n,  lectura  que 
s'ha  transmés  deis  comengaments  de  l'epopeia  estant  fins  a  Rabelais? 

A.  G. 


bibliografía 


Paul  Scheuermeier,  Einige  Bezeichnungen  für  den  Begriff  Hohle  in 
den  romanischen  Alpendialekten  {*Balma,  Spelunca,  Crypta, 
*Tana,  *Cubulum).  Ein  Wortgeschichtlicher  Beitrag  zum  Stu- 
dium  der  Alpen  Gelándeausdrücke.  Beihefte  zur  Zeitschrift  für 
romanische  Philologie.  Heft  69.  Halle  a.  S.  1920. 

L'estudi  de  Scheuermeier  és  una  bella  contribució  a  la  topo- 
nomástica alpina  i  pirenenca  al  mateix  temps.  S'hi  segueix  la 
sort  deis  mots  pre-romans  i  romans  que  han  servit  per  a  designar 
una  cova,  balma  o  caverna.  Balma  i  espluga  son  els  dos  mots 
que  han  proporcionat  una  nomenclatura  mes  abundosa  en  els  Alps 
i  també  en  els  Pireneus.  L'extensió  geográfica  de  halma  li  asse- 
nyala  un  origen  gállic  ben  explicable  per  coincidir  amb  els  dominis 
en  els  quals  la  presencia  de  celtes  és  comprovada.^ 

La  presencia  de  Spelunca,  no  constatada  peí  domini  cátala, 
és  abundosa  en  la  toponimia  (Esplugues,  Espluga  de  Francolí, 
Espluga  Freda,  Espluga  Calva,  etc.)  i  en  cátala  antic  com  a  apel- 
latiu.  És  molt  possible  que  les  colónies  gregues  importessin  aquest 
mot,  com  opina  Scheuermeier.  La  part  mes  extensa  i  interessant 
del  treball  és  dedicada  al  mot  crypta  i  a  les  seves  diverses  accep- 
cions  entre  els  grecs  i  els  romans,  a  les  diverses  classes  de  construc- 
cions  que  n'han  pres  nom,  especialment  les  construccions  sagrades; 
també  a  les  disposicions  del  sol  i  la  seva  reaparició  en  la  renaixen^a 
amb  l'amor  a  Tantiguitat.  Aquí  trobem  aclarit  l'étim  del  cátala 
clot,  que  ja  compareix  en  la  toponimia  catalana  del  comengament 
del  segle  xi  (comp.  Balari,  Orígenes,  109),  i  que  és  al  mateix  temps 
nom  genéric,  i  el  de  gripi  menj  adora,  suposant  un  cryptia  (ps. 
53-54).  La  CRYPTA  com  a  construcció  sagrada  constitueix  un  bell 
article  de  liturgia  on  s'exposa  tota  la  importancia  que  va  teñir  en 
l'església. 

La  suposició  que  tana  sigui  un  mot  de  formació  románica  tarda- 

I .  El  f et  de  comparéixer  halma  en  els  diccionaris  valencians  copiats  deis 
catalans  no  prova  la  seva  presencia  en  el  valencia. 


bibliografía  105 

na,  estés  dltália  estant  per  Sicilia,  Sardenya,  Rétia  i  domini  gal- 
lo-románic  meridional,  no  és  ben  acceptable.  Al  costat  de  les  for- 
mes proven^al  tana,  ladina,  tana  franco-proven^al  tana,  compareix 
sovint,  en  provengal  modern,  tuno,  Tuna  i  Latane,  en  la  toponimia 
tunio  (Mistral)  i  tuna  (Tahle  de  I' Atlas  Linguistique).  Aqüestes 
formes  provengáis  están  relacionades  amb  el  cátala  Tonna  i  Tona, 
que  compareixen  molt  aviat  en  la  toponimia  significant  concavitat, 
balma  :  <dn  croso  intra  parrochiam  sancti  andree  de  tonna)),  any  10  91; 
«ipsas  ollas  in  parrocchia  sanccti  andree  de  tonna)),  any  1097.  Tonna, 
com  a  nom  de  lloc  prop  de  Sant  Andreu  de  Palomar,  compareix 
en  1087,^  i  en  Rocas  tunas  prop  de  Banyoles.  L'extensió  geográfica 
d'aquest  mot,  no  podria  indicar  abans  un  origen  ligur  o  ibéric? 

La  distribució  geográfica  deis  noms  pre-romans  assenyala  una 
separado  deis  dominis  rétic  i  gáUic  :  *balma  *calmis,  *loce  son 
desconeguts  a  la  Rétia;  *ganda,  *blese,  *musna,  epelm,  rusna, 
*TROGiUM  son  especifics  de  la  Rétia;  *brig  *broga  i  *fruta2  ca- 
racterístics  del  Tessí. 

Fritz  Krüger,    Butlletí  de    Dialectología  catalana,  Zeitschrift  für 
romanische  Philologie,  xli,  711-723. 

En  aquesta  llarga  recensió  es  dona  compte  deis  set  primers 
volums  del  Butlletí  de  Dialectología  Catalana  i  s'analitzen  amb 
detenció  els  treballs  que  contenen,  els  quals  son  una  novetat  per 
a  molts  romanistes.  El  Dr.  Krüger  ha  fet  una  bona  obra  donant 
a  conéixer,  des  de  la  important  revista  de  filología  románica,  les 
publicacions  de  la  Secció  Filológica  del  nostre  Institut.  —  A.  G. 

P.  RoKSETH,  La  Díphtongaíson  en  Catalán.  (Romanía,  XLVii  (1921), 
pp.  532-46). 

Segons  R.  la  influencia  de  les  palatals  en  é,  ó  precedents  no  fou 
suficient,  en  cátala,  per  a  convertir  aqüestes  en  i,  ú  (com  s'ha  cregut 
generalment  i  com  s'esdevingué  en  castellá)  :  amb  major  motiu,  ^ 
i  ó  haurien  estat  afectades  per  la  dita  influencia,  cosa  que  no  succei. 
Cal,  dones,  admetre  que  en  els  canvis  ^  >  i,  ó  >  ú,  Tacció  tancant 
de  la  palatal  tingué  l'ajut  d'alguna  altra  forga.  R.  assenyala  com  a 
tal  la  influencia  d'un  fonema  d'escassa  obertura,  el  qual  s'hauria 
format  davant  la  vocal  precisament  per  influencia  de  la  palatal.  El 
mecanisme  de  tal  diftongació  hauria  consistit  en  la  propagació  del 
tancament  de  la  palatal  a  la  primera  part  de  Tarticulació  de  la  vocal; 

1.  Balari,  Orígenes  históricos,  167. 

2.  És  interessant  de  constatar  que  la  significado  de  torrent,  salt  d'aigua, 
atribuit  a  *  fruta,  estigui  emparentada  amb  la  deis  noms  de  lloc  catalans  Freiia 
(Olla  fracta,  any  839,  cova  tallada),  Torrefeta,  prop  de  Cervera  (Turre  fracia, 
any  1064),  Prenafeía,  Conca  de  Barbará  (Pecina  fracta). 


io6  bibliografía 

el  seu  objecte  hauria  estat  facilitar  la  pronunciació  d 'aquella  pala- 
tal, fonema  de  carácter  complex.  Aquesta  diftongació  no  pot 
ésser  explicada,  tractant-se  de  la  ^',  per  la  teoria  del  desplegament 
espontani  d 'aquesta  vocal  en  cátala  oriental  i  balear,  fundada  en 
l'existéncia  d'una  etapa  */V  anterior  ais  reflexos  actuáis  :  el  tracta- 
ment  de  ^  +  pal.  és  inseparable  del  de  ó  +  pal.  En  els  diftongs 
*ié,  *ué  així  formats,  el  segon  element,  trobant-se  entre  dos  fónemes 
mes  tancats,  no  va  tardar  a  assimilar-se  aquests  i  a  desaparéixer. 
Tots  els  canvis  esmentats  tingueren  lloc  després  de  l'alteració  deis 
grups  i  fonemes  llatins  -I,  j,  di,  gi,  li,  ni,  mni,  ri,  ssi,  sti,  vi,  ct,  c't, 
g't,  el,  X,  d'c',  ll'g  i  ng'  i  de  la  despalatalització  de  ti,  ci,  cea  i  abans 
deis  canvis  au  '>  o  i  -ll->-l-.  La  conclusió  que  sosté  R.  havia  estat 
insinuada  per  A.  Griera  (Frontera  cat.-arag.,  ps.  51  i  75  i  BDC,  iii 
L1915],  p.  120). 

Trobem  encertat  l'haver  donat  preferencia,  en  estudiar  la  dif- 
tongació catalana,  al  tractament  de  ^,  ó  davant  palatal,  no  sola- 
ment  perqué  aquest  cas  de  diftongació  és  el  mes  versemblant,  sino 
també  per  ésser  el  mes  antic  (si  no  anem  errats)  i  l'únic  que  afecta 
a  totes  les  varietats  del  cátala. 

Dedicant-hi  menys  extensió  que  a  la  diftongació  fins  aquí  con- 
siderada, R.  tracta,  així  mateix,  de  l'evolució  espontánia  de  la  e  tó- 
nica en  la  nostra  líengua.  S'adhereix  a  la  hipótesi  de  Fabra  (Rev. 
Hisp.,  XV  [1906],  ps.  9  i  ss.)  d'una  diftongació  catalana  de  i.  Quant 
a  la  ^',  sense  negar  la  possibilitat  que  s'hagués  fet  éi  abans  d'arribar 
a  f',  é  (Fabra,  /.  c),  es  decanta  a  admetre  (d'acord  amb  Milá  i  amb 
Brekke)  l'intermedi  d'una  etapa  é,  conservada  peí  balear. 

Versa,  per  consegüent,  aquest  article  sobre  fets  acomplits  prin- 
cipalment  en  l'época  preliterária  de  la  nostra  llengua.  La  utilit- 
zació  deis  primitius  textos  on  traspua  el  cátala,  i  sobretot  la  deis 
noms  de  lloc  de  l'época  comtal,  haurien  permés  aportar  a  les  qües- 
tions  dilucidades  clarícies  d'interés.  Pero  no  farem  retret  a  un  au- 
tor estranger  de  no  haver-se  imposat  aquesta  tasca,  prou  dificul- 
tosa ádhuc  entre  nosaltres  ara  per  ara.  Per  altra  part,  entenem 
que  R.  reix  gairebé  sempre  en  l'aprofitament  del  material  que  ofe- 
reix  la  llengua  literaria,  la  qual  demostra  conéixer  pregonament. 

Per  terminar  la  present  noticia,  presentarem  al  senyor  R.  al- 
gunes  de  les  observacions  de  detall  que  ens  ha  suggerit  el  seu  inte- 
ressant  article. 

P-  534-  —  No  creiem  que  el  tractament  áe  a  -\-  ct  sigui  incon- 
ciliable amb  la  teoria  de  Fabra  (1.  c.)  sobre  la  diftongació  de  é  :  no 
es  pot  assegurar  que  *éi  provinent  de  é-  encara  no  hagués  vingut 
a  ^  quan  s'acomplí  el  canvi  ai(t)  (<ac(t))  >  éi. 

P.  545.  —  NÓCTEM  deu  haver  sofert  l'evolució  següent  :  nóctem 
>  nuóij  o  nuéit  >  núit  (la  vocal  tónica  havent  estat  assimilada 
albora  per  la  «  i  la  /,  i  no  tan  sois  per  la  i)  >  nmt  (vegi's  l'observació 
següent)  >  nit  (la  u  havent-se  perdut,  per  haver-se  trobat  entre  dos 
fonemes  articulats  amb  la  part  anterior  de  la  llengua.    Cp.,  Manel  i. 


bibliografía  107 

en  canvi,  cuiro) .  (Per  a  altres  explicacions,  vegi's  Schádel,  Untersuch. 
z.  Kat.  Lautenwick.,  8;  Saroihandy,  Gr.,  851,  854,  i  Griera,  BDC,  iii 
(1915),  121-2). 

P-  545-  —  L'accentuació  uí  no  és  propia  solament  de  Talguerés: 
predomina  en  cátala  oriental,  essent  normal  a  Barcelona.  L'evo- 
lució  úi  >  uí  ens  sembla  deguda  a  la  tendencia  a  portar  Faccent  a 
l'element  mes  obert  del  diftong,  la  u  essent  aquí  el  mes  tancat  per 
rao  de  l'arrodoniment  labial  que  comporta. 

P.  545-6.  —  L'explicació  deis  processos  fisiológics  seguits  en 
la  diftongació  de  ^,  ó  davant  palatal  i  en  la  reducció  deis  diftongs 
resultants,  tal  vegada  hauria  guanyat  en  precisió,  escatint  la  par- 
ticipado en  aquests  fets  de  cascun  deis  elements  de  l'articulació 
palatal.  És  sabut  que  en  aquesta,  l'element  semivocal  (/)  es  des- 
taca molt  notablement  en  bona  part  del  nostre  domini  lingüístic,  i 
ádhuc  ben  sovint  arriba  a  absorbir  l'element  consonántic  :  pronun- 
ciacions  com  káiea,  róij,  puiá  (pujar),  pala  (palla),  /w%  ocupen 
una  extensió  geográfica  considerable.  Que  tal  estat  de  coses  ve  de 
molt  lluny,  els  antics  documents  i  els  noms  de  lloc  ens  proporcionen 
indicis  abundants.  Formant  diftong  amb  la  vocal  precedent,  la 
i  del  bifonema  palatal  degué  influir  especialment  en  la  darrera  part 
d'aquesta.  Creiem,  dones,  possible  que  a  iniciar  el  procés  de  la 
diftongació  hi  contribuís,  tant  o  mes  que  el  desig  d'afavorir  l'ar- 
ticulació palatal  (fet  en  qué  es  funda  la  teoría  de  l'anticipació  del 
tancament  de  la  palatal,  a  la  qual  es  relliga  R.),  el  de  reforgar  la 
vocal,  dissimilant  de  la  i  la  seva  última  part  (fet  que  recalca  M.  Gram- 
mont  per  explicar  aquesta  diftongació  en  antic  proven9al).  Així 
mateix  la  pérdua  del  segon  element  deis  diftongs  té,  uó  provinents 
de  é,  g  davant  palatal,  fou  probablement  facilitada  per  la  influen- 
cia de  la  i  continguda  en  aquesta. 

En  corroborado  de  la  tesi  de  R.  sobre  l'evolució  condicionada 
de  é,  g,  potser  hauria  estat  d'algun  interés  remarcar  la  circumstán- 
cia  que  el  cátala  está  situat  entre  dos  dialectes  que  presenten  el  ma- 
teix fet  :  el  proven^al  i  l'aragonés.  No  fóra  estrany  que  en  aragonés 
aquesta  diftongació  fos  anterior  a  la  de  ^'  i  ó  en  els  altres  casos  i  con- 
temporánia  a  la  que  observem  en  proven^al  i  en  cátala.  —  J.  M.  C. 

Marguerite  Zweifel,  Untersuchung  über  die  Bedeutungsentwicklung 
von  Langobardus-Lombardus  mit  besonderer  Berücksichügung 
franzosischer  Verháltnisse,  Halle  (Saale),  1921. 

Aquesta  tesi  doctoral  característica  de  Zuric,  com  les  dues 
anteriors,  és  dedicada  al  mot  langobardus-lombardus,  i  la  seva  sort 
en  francés  i  en  proven9al.  Cap  nom  de  país  va  teñir  una  popu- 
laritat  tan  grossa,  a  l'edat  mitjana,  com  el  de  la  Lombardia  :  ningú, 
pero,  com  els  lombards  va  intervenir  en  la  vida  de  1 'Europa  central 
i  occidental.  El  treball  de  la  Srta.  Zweifel  está  dividit  en  tres  parts  : 
en  la  primera  estudia  l'evolució  fonética  del  nom  langobardus; 


io8  bibliografía 

en  la  segona  la  significacio  etnográfica  de  langobardus  (italiá, 
italiá  del  nord,  italiá  del  sud),  la  significacio  geográfica  de  Lom- 
hardia,  i  com  aquesta  s'ha  circumscrit  a  la  Italia  del  nord;  i  en 
la  tercera  s'estudien  els  diferents  significats  del  mot  lombardus, 
procedents  d'esdeveniments  histories  (covard,  traidor,  trampista), 
indicadors  d'oficis  i  negocis  (banquer,  usurer,  negociant,  mestre  de 
cases,  minyona  de  servei,  taverner,  servent),  lloc  de  procedencia 
o  de  direcció  (vent,  lluna,  etc.),  productes  de  la  industria  (tela,  pedrés 
d'esmolar,  dalla,  aixada,  arada,  cañó),  fruits  de  la  térra  (blat,  classe 
de  col,  lletuga,  vi,  classe  d'avellanes,  noms  de  flors,  noms  de  plantes, 
noms  d'animals).  J.  Gudiol,  en  son  treball  Quelcom  sobre  lom- 
harts}  ha  reunit  abundosos  exemples  de  lomhardus,  procedents  deis 
dominis  de  la  llengua  catalana,  amb  el  significat  específic  de  mes- 
tre d' obres.  La  seva  presencia  des  del  segle  ix  confirma  el  corrent 
cultural  que,  venint  del  nord  d'Itália  i  del  a  Fran(;'a  meridional,  ha 
influít  decisivament  en  la  formació  de  la  llengua  catalana.  —  A.  G. 

Manual  per  a  recerques  d' etnografía  de  Catalunya.  —  Arxiu  d'Etnogra- 
fiai  Folklore  de  Catalunya  (Universitat  de  Barcelona);  mcmxxii, 
94  ps. 

Els  Srs.  Carreras,  Batista  i  Aranzadi  han  reunit  en  aquest 
petit  manual  les  instruccions  necessáries  ais  col-laboradors  de  1 'Ar- 
xiu per  a  recollir  conscienciosament  i  acurada  els  materials  que  con- 
sideren de  valor  etnográfica.  El  Ilibre  está  dividit  en  una  serie  de 
capítols  o  qüestionaris  que  circumscriuen  Tarea  de  les  recerques 
etnográfiques  per  l'Arxiu.  Els  qüestionaris  d'ordre  general  son 
vint-i-dos.  Una  secció  gráfica  i  d'impresos  fa  referencia  a  la  col- 
lecció  de  fulles  populars,  periódics  i  publicacions  locáis.  Seguei- 
xen  unes  instruccions  sobre  les  coUeccions  d'objectes  d'interés 
etnográfic,  una  secció  antropológica  i  una  altra  sobre  psicología 
del  poblé  cátala.  En  aquest  Ilibre  es  veu  clarament  com  les  re- 
cerques etnográfiques  están  en  contacte  amb  la  lexicografía,  ar- 
queología, prehistoria,  art  popular,  antropología  i  psicología,  de 
totes  les  quals  és  Tetnografia  un  bon  auxiliar;  i  no  dubtem  que  el 
dia  que  el  museu  etnográfic  de  Catalunya  sigui  un  fet,  els  filólegs, 
els  que  escriuen  la  historia  de  l'art  i  els  que  es  dediquen  a  la  pre- 
historia agrairan  la  tasca  realitzada  pels  iniciadors  de  l'Arxiu  d'Et- 
nografia.  Per  altra  banda,  cal  fer  avinent  que  aquesta  publicado 
és,  junt  amb  les  altres  de  l'Arxiu,  Túnica  mostra  de  catalanitat 
donada  dintre  el  clos  de  la  universitat  espanyola  sostinguda  per 
Testat  a  Barcelona. 


I .     Revista   de  la  Asociación   Ariistico- arqueológica    Barcelonesa,     1910, 
329-335. 


Hugo  Schuchardt  an  A.  Griera 

Graz,  Mitte  Márz  1924. 

Sehr  geehrter  Herr  und  Freund, 

Sie  haben  mir  mit  der  Zusendung  Ihrer  Terminologie  der 
katalanischen  Fischereigeráte  eine  besondere  Freude  bereitet; 
Sie  haben  lang  verstummte  Saiten  in  mir  erklingen  lassen.  Ge- 
statten  Sie  nun  dass  auch  vor  Ihnen  einige  dieser  Klánge  laut 
werden,  und  verübeln  Sie  es  mir  nicht  wenn  ich  mich,  wenigs- 
tens  einmal,  nicht  in  Einklang  mit  Ihnen  zu  setzen  vermag. 
Ich  beziehe  mich  auf  Ihre  Behauptung  dass  das  Grundwort 
von  art  Netz,  unbekannt  sei,  und  begnüge  mich  mit  dem  Hinweis 
auf  REW  679.  VermutHch  sind  Sie  durch  Littré  beeinflusst 
worden,  der  art  Kunst,  und  art  Netz,  ais  zwei  verschiedene  Wór- 
ter  buch,  und  Ableitungen  wie  arto,  artet  mogen  dabei  mitge- 
wirkt  haben.  Gegen  die  Ableitung  von  art  aus  [rete)  sartum  dürfte 
ich  um  so  weniger  etwas  einwenden  ais  ich  selbst  ein  span.  arto 
ais  exsartum  erklárt  habe.  Dann  müsste  freilich  angenommen 
werden  dass  das  e  von  span  arte  Netz,  sekundár  wáre  und  ebenso 
das  des  venez.  arte  Netz.  Wenn  arte  Netz,  im  Baskischen  ein 
altes,  volkstümliches  Wort  wáre,  und  nicht  eine  junge  Entleh- 
nung  aus  dem  Spanischen,  so  liesse  es  sich  ais  «lautgesetzliche» 
Entsprechung  von  lat.  rete  denken. 

Scheint  mir  der  Bedeutungsübergang  von  art  Kunst,  zu 
art  Netz,  durch  gewichtige  Analogien  vóllig  gesichert  zu  sein, 
so  flosst  mir  der  von  Ihnen  angenommene  begriffliche  Zusam 
menhang  zwischen  kat.  salahret,  malí,  salobre  und  lat.  salebra 
ernste  Bedenken  ein.  AUein  ich  selbst  weiss  nichts  Entschei- 
dendes  vorzubringen.  Salahret  ist  aiígenscheinlich  ein  Diminutiv 
von  salabre,  und  dieses  wáre  auf  ein  lat.  salabrum  zurückzuführen, 

14 


lio  HUGO    SCHUCHARDT    AN    A.    GRIERA 


das  dem  Sinne  nach  unserem  Schópfnetz,  franz.  épuisette  ent- 
spráche.  Doch  welches  Verb  láge  zugrunde?  Exhalare  genügt 
begrifflich  nicht,  exhaurire  lautlich  nicht.  Ais  katalanisch  scheinen 
Sie  salabre  nicht  zu  kennen  (auch  Vogel  hat  nur  salabret;  aber 
Labernia  hat  nur  salabre,  ebenso  ais  valencianisch  Marti  und 
Escrig^  —  nicht  Escrig^)  und  ais  spanisch  die  meisten  Worter- 
bücher  nicht.  Ich  denke,  salabre  war  einst  in  Katalonien  lebendig 
und  ist  wie  so  manche  andere  Provinzwort  in  seinen  provinzialen 
Gewand  von  der  Staatssprache  zugelassen  worden;  vgl.  was 
Yañez  Reguart  in  seinem  gründlichen  Wórterbuch  der  spanischen 
Fischereigeráte  (1791-1795)  unter  Bouét  sagt.,  Ausserhab  Spaniens 
gibt  es  recht  merkwürdige  Varianten  dieses  -Wortes,  so  genua. 
salaiu  (Suffixwechsel  wie  in  ital.  candelaio,  ventolaio  /  candela- 
brum,  V entila brum) ,  kors.  scalafni,  südfranz.  sarrabec  (sarraouec), 
sarrabet  (sarraouet),  wo  sich  der  nordfranz.  Ñame  eines  áhnlichen 
Netzes  carrelet  eingemischt  zu  haben  scheint.  Im  Baskischen 
finden  wir,  auch  auf  der  spanischen  Seite  :  salabardo,  {salabarda, 
zalabardó).  Ob  bei  der  ganzen  besprochonen  Wortgruppe  irgend- 
wie  bask.  sare  Netz  im  allg.  beteiligt  ist  und  ob  dieses  von  zare 
Korb,  getrennt  werden  muss,  bleibt  zu  untersuchen. 

Eines  der  interessantesten  Fischereiwórter,  über  dessen 
Herkunft  Sie  aber  nichts  bemerken  und  das,  trotz  seiner  ein- 
schmeichelnder  Lautgestalt,  auch  in  das  REW  den  Eintritt  nicht 
erlangt  hat,  ist  palangre,  Palanger  (denn  auch  im  Deutschen  wird 
es  ais  Fachausdruck  gebraucht).  Es  stammt,  wie  wir  schon  seit 
lángerer  Zeit  wissen,  von  -jcávaypov  (bei  Pollux  und  Oppian);  ein 
Gegenstück  dazu  bildet  ital.  pantera,  franz.  pantiére  von  TuavOrjpa 
Eine  genaue  Entsprechung  von  xávaypov  ist  zufolge  der  von  Xe- 
nophon  gegebenen  Beschreibung  xoXuáy/,iaTpov,  das  mit  vielen 
Angelhaken,  aber  es  hat  in  Romanischen  nicht  fortgelebt.  Hier 
wurde  aus  panagr-  assimilatorisch  *panangr-  und  daraus  dis- 
similatorisch  palangr-.  Yañez  Reguard  mag  Recht  haben  den 
Ursprung  des  Palangers  an  die  spanische  Ostküste  zusetzen  (pres- 
cindiendo del  nombre  cuya  ethimología  es  inaveriguable),  soweit 
nur  die  Romanía  in  Betracht  kommt.  Denn  das  Wort  zeigt  hier 
jüngere  Formen,  mit  betonter  Endung  neap.  palangr  ese  (in  Tarent 
im  15.  Jhrh.  palangrisia) ,  palanghese,  siz.,  palangaru,  mit  Ums- 
tellung  von  /  und  r  in  den  verschiedenen  nordlicheren  Mundarten 


i 


HUGO    SCHUCHARDT   AN    A.    GRIERA  III 

farangalo,  -le,  4.  Im  REW  6455  steht  istr.  parangal  unter  phalanx, 
"apalanca  und  ohne  die  eben  vorgelegte  Reiche  von  Formen  vóUig 
gleicher  Bedeutung  wáre  diese  Einstellung  recht  annehmbar. 
Das  heisst,  der  wagerechte  gestreckte  Palanger,  wie  er  bei  Ihnen 
Taf.  I,  I  abgebildet  ist,  liesse  sich  zur  Not  einem  Balken  ver- 
gleichen;  doch  meine  ich,  die  von  Meyer-Lübke  gegebene  Defini- 
tion  :  Angelbalken  ...  beruht  auf  der  in  den  italienischen  Wór- 
terbüchern  sich  fortpflanzenden  :  lunga  funicella  detta  trave. 
Wer  diese  aufgebracht  hat  und  ob  es  sich  um  einen  wirklich 
volkstümUchen  Ausdruck  handelt,  habe  ich  nicht  ermittelt; 
aber  es  ist  mir  bei  dieser  Gelegenheit  eine  nene  Überraschung 
zuteil  geworden,  ich  sehe  dass  in  den  Wórterbüchern  palamita 
Bonite  (eine  Art  Thunfisch)  und  palamite  (auch  palamito  geschrie- 
ben)  Palanger,  aufeinander  folgen.  Um  den  augenscheinhchen 
Zusammenhang  zwischen  den  beiden  Wórtern  klar  zu  machen, 
übersetzt  der  alte  Valen tini  das  zweite  mit  Bonit ángel;  bei  Rigu- 
tini  und  Bulle  aber  ist  noch  das  andere  Etymon  hineingebracht 
worden  :  Balken,  an  dem  dicke  Angelschnüre  befestigt  sind  (zum 
Thunfischfang).  So  viel  ich  sehe  besteht  tatsáchlich  nichts,  was 
diese  Erklárungen  rechfertigt;  es  liegt  vielmehr  eine  jener  Ver- 
wechselungen  zwischen  lautlich  áhnlichen  Wórtern  zugrunde, 
wie  wir  sie  alltáglich  erleben  und  die  sich  noch  háufiger  festsetzen 
ais  wir  anzunehmen  pflegen.  Ich  unterlasse  es  mich  in  das  Ein- 
zelne  zu  vertiefen,  ein  voUig  sicheres  Endergebnis  wáre  kaum  zu 
erhoffen,  ich  erinnere  nur  darán  dass  die  Mundart  von  Genua 
neben  páamiti  Palanger,  auch  páamitu  Bonitennetz  (ital.  pala- 
mitara)  besitzt  und  zu  Livorno  palamido  Bonitenboot  bedeutet. 
Das  Merkwürdigste  an  der  Geschichte  der  ganzen  hier  bespro- 
chenen  Wortgruppe  besteht  wohl  darin  dass  das  Stammvort  bei 
seiner  Rückkehr  in  die  griechische  Heimat  hier  ais  TCapayáSt 
Palanger,  nicht  wieder  erkannt  aber  ebensowenig  Romanischer 
Herkunft  beschuldigt  worden  ist  vielmehr  eine  heimische  Ety- 
mologie  erfahren  hat,  námlich  Trapa  yy^v.  Der  Ausfall  des  selbst 
nicht  ursprünglichen  n  vor  g  braucht  nicht  zu  befremden;  piélago 
sagt  man  zu  Rimini  neben  parangale  unde  palaganti  heissen  zu 
Chioggia  die  Palangerfischer.  Ob  xapáyyt  Schiffstau,  hierher 
gehort,  vermag  ich  nicht  zu  entscheiden. 

Ein  anderer  Ñame  fehlt  in  Ihrem  Verzeichnis,  ebensowie  im 


112  HUGO    SCHUCHARDT    AN    A.    GRIERA 

REW,  der  gleichfalls  griechischer  Herkunft  ist,  namlich  gánguil. 
Allerdings  wird  er  bei  Labernia  u.a.  (und  für  das  Val.  bei  Martí 
und  Escrig,  für  das  malí,  bei  Amengual  nur  ais  Fischerboot 
gebucht;  ebenso  im  Spanischen.  Aber  das  gilt  nur  für  heute;  das 
Boot  ist  erst  nach  dem  Netz  benannt  worden.  Die  Fischerei  mit 
diesen  ist  für  altere  Zeiten  direkt  bezeugt.  Yañez  Reguart  fand 
sie  nur  noch  in  der  Albufera  von  Valencia  vor.  In  Südfrankreich 
steht  der  gángui  (schon  in  14.  Jhrt.  ais  gánguil  bezeugt)  in  vollen 
Leben;  es  gibt  darin  eine  Diminutivform  ganguelle,  über  die 
von  Sachs  Franz.  d.  Wtb.  verzeichnete  einfache  Form  gangue 
'engmaschiges  Netz'  bin  ich  nicht  weiter  unterrichtet.  Dieses 
gánguil  gibt  das  alte  ya^yá^Y],  yáyya^ov  wieder,  das  im  heutigen 
Griechisch  (auch  ais  yayyá^a)  fortlebt  und  fast  ebenso  unverándert 
im  ital.  gángama,  gángamo,  mundarartlich  gangamu,  angamu, 
langamu,  gangano,  gangao,  gangaro. 

Besonders  auffállig  ist  mir  von  jeher  die  Übereinstimmung 
gewesen  zwischen  dem  bei  Xenophon  vorkommenden  (japSwv 
(-óvoq),  cbere  Einfassung  eines  Jagdnetzes,  und  dem  südfranz 
sardoun,  diesselbe  an  einem  Fischnetz,  genauer  gesagt  :  der  Netz- 
streifen  mit  weiteren  Maschen,  der  unter  der  Oberleine  und  mei- 
stens  auch  der  der  über  der  Unterleine  liegt,  sodass  beide  das 
eigentliche  engermaschige  Netz  einfassen.  Im  heutigen  Griechen- 
land  kennt  man  das  Wort  ais  TcapSoúvaq  oder  TcapBóvi  und  war 
wie  man  mir  einst  von  Kalymnos  mitteilte  für  den  inneren  Strei- 
fen  ais  TaapSóvt  schlechtweg,  für  den  áussern  (weitermaschigen) 
ais  TaapSovtáSa  (wáhrend  anderswo  so  auf  Thera  das  eine  ais  tg. 
des  Korkes,  das  andere  ais  xa.  der  Bleies  náher  bezeichnet  wird). 
Diese  sonderbare  Differenzierung  wird  noch  übertroffen  durch  die 
welche  in  gleichem  Sinn  die  Kroaten  Dalmatiens  zwischen  sardun 
und  saldun  vollzogen  haben  (nach  L.  Zorc  1869)  :  Ich  mochte 
wissen  ob  die  Sardons,  um  sie  kurz  so  zu  nennen,  in  Katalonien 
bekannt  sind;  sei  es  auch  nur  die  Sache  (ich  vermisse  sie  auf 
Ihren  Tafeln).  In  Spanischen  heissen  sie,  wem  ich  nicht  irre, 
cadenetas. 

Ich  breche  hier  ab,  um  Sie  nicht  allzusehr  zu  ermüden.  Wie 
ich  schon  angedeutet  habe  wollte  ich  mir  nicht  die  Gelegenheit 
entgehen  lassen  noch  einmal  ein  paar  Schritte  auf  einem  Stu- 
dienfeld  zu  tun,  auf  dem  ich  einst  mit   grosser  Vorliebe  mich 


HUGO    SCHUCHARDT    AN    A.    GRIERA  II3 

getummelt  habe.  Darf  man,  wenn  man  rings  von  Bruchstücken 
umgeben  ist,  sich  wirklich  mit  dem  in  magnis  voluisse  sat  est 
trosten?  Ich  denke  ja;  falls  nur  zwischen  den  Bruchstücken  ein 
notwendiger  Zusammenhang  besteht,  mag  er  auch  gleichsam  ein 
unterirdischer  sein,  für  aussenstehende  nicht  ohne  weiteres 
erfassbar.  Wer  die  individuellen  Assoziationen  in  Rechnung  zu 
setzen  vermag,  wird  da  Einheit  entdecken,  wo  er  zuerst  Zer- 
splitterung  wahrzunehmen  glaubte.  Die  Lósung  eines  etymolo- 
gischen  Problems  (trobar  aus  turbare)  fand  sich  unter  den 
Methoden  der  Fischerei;  das  aufstorende  Werkzeug,  die  Trampe 
war  ohne  das  fangende,  das  Netz  nicht  denkbar;  aus  dem  Inte- 
resse  aus  der  Fischerei  im  grossen  Ganzen  entsprang  das  an  den 
Fischen  in  linguistischer  und  ethnographischer  Hinsicht.  Und  aus 
dem  Interesse  an  dem  Handwerk  der  Fischer  das  an  der  Behau- 
sung  der  Pischer  :  von  den  Katalanen  die  in  der  mittellándischen 
Meerfischcrei  eine  so  hervorragende  Rolle  spielen,  zu  der  Kata- 
lanen, di(i  mit  ihren  Fischerhütten  in  der  Baugeschichte  einen 
allerdings  nur  bescheidenen  Platz  einnehmen,  ist  der  Sprung 
nicht  allzugross.  So  bin  ich  denn  schliesslich  bei  den  Barracas 
von  Valencia  angelangt.  Dass  ich  nun  über  diese  ein  kleines 
Postskriptum  an  Sie  richte,  darán  sind  allerding  aussere  Um- 
stánde  mitbeteiligt.  Ich  hatte  beabsichtigt  für  eine  deutche 
Zeitschrift  einen  Aufsatz  über  die  Barracas  abzufassen;  aber 
meine  Aufzeichnungen  erwiesen  sich  ais  zu  wenig  vollstándig  und 
sicher,  und  ich  liess  diese  Absicht  fallen  um  an  der  schon  benutzten 
Gelegenheit  eine  weitere  Anknüpfung  vorzunehmen. 

Bei  meinem  ersten  Besuch  von  Valencia  im  Frühjahr  1879 
hatte  ich  nur  Augen  für  Maurisches  und  Ciderínnerungen;  ich 
kann  mich  nicht  entsinnen  dass  die  Barracas  irgend  welchen 
Eindruck  auf  mich  gemacht  hátten.  Ais  ich  1906  zum  zweiten 
Mal  nach  Valencia  kam,  zu  kurzem  Aufenhalt,  verwunderte  ich 
mich  bei  der  Einfahrt  in  die  Stadt  über  die  strohgedeckten  hoch- 
giebligen  Háuser  und  zugleich  darüber  dass  sie  mir  nicht  schon 
das  erste  Mal  auf gef alien  waren.  Ich  fragte  mich  woher  diese 
nordische  Erscheinung?  Von  meinem  ersten  Gedanken,  dem  an 
die  Westgoten  kam  ich  bald  wieder  ab;  aber  wáhrend  der  wenigen 
Tage  von  Valencia  bescháftigte  mich  nichts  in  solchem  Masse 
wie  die  Barracas.  Wie  die  Reisehandbücher  (Murray,  Bádeker) 


114  HUGO    SCHUCHARDT    AN    A.    GRIERA 

mir  keine  Anregung  gegeben  hatten,  so  gaben  sie  mir  auch  keine 
Aufklárung.  Ansichtskarten  waren  mir  in  sehr  beschránkter 
Auswahl  worhanden;  in  der  Folgezeit  hatte  ich  Dr.  J.  Hadwiger 
für  eine  schone  grossere  Photographie  zu  danken,  die  er  auf  meine 
Bitte  in  der  Horta  des  nahen  Alfafar  aufnehmen  Hess.  Ich  strich 
in  der  von  Valencia  umher  und  zeichnete  mit  Strichen  und  Wór- 
tern  alies  auf,  was  es  mir  zu  verdienen  schien.  In  das  Innere 
einiger  Wohnugen,  in  Grao,  dem  Hafenort  Valencias,  oder  dem 
eng  damit  verwachsenen  Cabañal  drang  ich  in  Begleitung  des 
liebenswürdigen  Bibliothekars  Don  J.  Nebot  y  Pérez  ein;  er  führte 
mich  auch  in  die  ebenso  interessanten  unterirdischen  Wohnungen 
von  Burjasot  ein  [covetes,  mazmorras).  Zugleich  vertiefte  ich  mich 
in  die  Novela  des  angesehenen  und  beliebten  Schriftstellers  V. 
Blasco  Ibáñez  La  Barraca  (aus  den  Jahre  1898),  die  mir  manches 
veranschaulichte.  Weniger  bot  mir  ein  Gedicht  :  La  Barraca  in 
einer  Sammlung  von  Gedichten  T.  Llórenles  in  valencianer 
Sprache  (1885)  :  derselbe  findet  auch  in  seinen  Prosawerk  Va- 
lencia (1887)  Gelegenheit  von  den  Barracas  zu  sprechen.  Auf  den 
ausführlichsten  Bericht  über  unsern  Gegenstand  stiess  ich  in 
der  Topografía  médica  de  Valencia  y  su  zona  (1878)  von  J.  B. 
Peset  y  Vidal.  Vollstándig  befriedigende  Definitionen  geben  die 
Wórterbücher.  Der  Versuchung  meine  Beobachtungen  und 
Lesefrüchte  zu  einer  gründlichen  Darstellung  zusammenzufassen 
konnte  ich  im  vorliegenden  Falle  um  so  leichter  entgehen  ais 
ich  ja  sonst  Eulen  nach  Athen  getragen  hatte.  Und  wenn  ich  bei 
meiner  Rückfahrt  aus  Valencia  mich  bemühte  die  immer  sel- 
tener  werdenden  Barracas  und  barracoiden  Gebilde  zuverfolgen, 
so  hatte  das  keinen  andern  Wert  ais  den  eines  sentimentalen 
Abschiedes  von  etwas  Liebgewonnenem.  Jedenfalls  handelt  es  sich 
jetzt  für  mich  darum  dass  eine  wisenschaftliche  Anschauung  von 
der  Geschichte  der  Barracas  gewonnen  werde;  dieEinheimischen 
konnen  ohne  Mühe  den  Rohstoff  zussammenbringen,  bei  seiner 
Verarbeitung  darf  auch  der  Fremde  mit  einem  und  dem  andern 
Fingerzeig  sich  nützlich  machen. 

Wenn  vor  drei  Jahrhunderten  G.  Escolano  in  der  zweiten 
Hálfte  der  ersten  Dekade  seiner  Geschichte  von  Valencia  schrieb, 
der  Ort  Grao  sei,  bei  der  Eroberung  durch  Konig  Jakob  I  (1238) 
nichts  gewesen  ais  eine  «agregación  de  barracas  y  chogas  de  pes- 


HUGO    SCHUCHARDT    AN    A.    GRIERA  II5 

cadores»  (man  bedenke  auch  den  Ñamen  des  eben  erwáhnten 
Cabañal),  so  hat  er  unwillkürlich  den  Hauptpunkt  unseres 
Angelegenheit  richtig  gestellt  :  Fischerhütten  waren  die  Vorláufer 
der  Barracas,  mochten  sie  nun  den  Iberern,  Romern,  Westgoten, 
Arabern  (bzw.  Berbern)  angehort  haben.  Das  Volkliche  konnte 
an  ihnen  kaum  zum  Ausdruck  kommen  und  wohl,  ebensowenig 
das  Gewerbliche.  Es  waren  eben  primitive  Hütten  wie  sie  noch 
heutzutage  übér  die  ganze  Erde  verbreitet  sind  und  sehr  verschie- 
denartigen  Zwecken  dienen;  die  Variationen  ihres  Áussern  beruhen 
aber  wesentlich  auf  den  besondern  Verháltnissen  ihrer  natürlichen 
Umgebung.  So  sehen  z.  B.  die  Fischerhütten  in  der  Lagune  von 
Grado  (an  der  Adria)  und  die  am  Schwarzen  Meer  ganz  gleich 
aus.  Auf  dem  Grundriss  eines  lángHchen  Rechteckes  erheben  sie 
sich  zu  einem  Giebeldach;  von  dem  First  aus  senken  sich  vier 
rohr-und  strohgedeckte  Fláchen  unter  spitzem  Winkel  zum  Bo- 
den,  der  Eingang  ist  meistens  an  einer  Giebelseite,  aber  auch  an 
einer  Langseite.  Wie  ist  nun  die  Hütte  zur  Barraca  geworden? 
Indem  man  die  senkrechte  Wand  an  Stelle  der  schrágen  gesetzt 
hat,  an  den  Giebelseiten  bis  zu  oberst,  an  den  Langseiten  etwa 
ein  Drittel  über  dem  Boden.  Diese  Umbildung,  mag  sie  mit 
verfeinerter  Lebensweise  oder  mit  veránderter  Bescháftigung 
zusammenhángen  kann  kurz  und  gut  ais  Verquickung  des  Hüt- 
tenstils  mit  dem  Hausstil  bezeichnet  werden  die  den  Barraca- 
stil  ergibt.  Alie  diese  Ausdrücke  sind  dabei  in  einem  bestimmten 
engeren  Sinn  zu  verstehen. 

Ausser  auf  dem  Gebiete  von  Valencia  werden  die  Barracas 
auch  auf  dem  von  Murcia  ais  Besonderheit  angeführt;  ob  sie  hier 
etwa  eigenartige  Züge  aufweisen,  ist  mir  nicht  bekannt.  Von 
Mallorca  weiss  ich  überhaupt  in  diesen  Hinsicht  nichts.  Auch 
über  das  Vorkommen  von  Barracas  ausserhalb  der  katalanischen 
Küsten,  konnte  ich  trotz  mancher  schriftlichen  Nachfragen 
keine  Kunde  erlangen.  Doch  hat  mir  selbst  der  Zufall  zu  einem, 
wie  ich  denke  bemerkenswerten  Erfolg  verholfen.  Auf  meiner 
Heimreise  von  Valencia  hielt  ich  mich  ein  paar  Tage  in  Marseille 
auf,  hauptsáchlich  um  mir  die  hóchst  gelungene  und  reichhaltige 
Kolonial-und  Meeresaustellung  anzusehen,  Da  fiel  mir  die  Nach- 
bildung  einer  Baulichkeit  die  Augen,  von  der  ich  sofort  bei  mir 
sagte  :  das  ist  ja  eine  Barraca  wie  die  von  Valencia.  In  Wirklich- 


Il6  HUGO    SCHUCHARDT    AN    A.    GRIERA 

keit  war  es  eine  Feldwáchterhütte  von  der  Camargue,  der  durch 
ihre  Pierde  und  Rinder  berühmten  Insel  des  Rhonedeltas.  Ich 
setzte  mich  mit  Dr.  G.  Fignan  in  Marsillargues  in  Verbindung, 
der  in  dieser  Hinsicht  bestens  unterrichtet  war  und  mir  liebens- 
würdigst  genaue  Auskunft  gab.  Ich  teñe  daraiis  mit  was  einen 
Valencianer  in  den  Stand  setzen  kann,  meine  Zusammenstellung 


Mas  de  l'Amarée  (Camargue) 

der  nordlichen  Kabanen  mit  den  südlichen  Barracas  zuwürdigen. 
Der  Verbreitungsbezirk  der  Kabanen  erstreckt  sich  zwischen 
Marseille  und  Narbone  über  die  Zone  der  Sümpfe,  10-15  Kilo- 
meter  landeinwárts.  Es  sind  Lehmbauten  wie  die  Barracas,  nichí 
Stein,  noch  Zement  wird  verwendet.  Die  Lánge  betrágt  8  bis 
12  Meter,  die  Breite  4  bis  6.  Die  Rückseite  schneidet  nicht  gerad- 
linig  ab  wie  bei  der  Barraca  sondern  ist  halbkreisfornig  gekrümmt; 
die  Apsis  ist  wohl  vom  Kirchenbau  entnommen.  Auf  dem 
rückwártigen  Ende  des  Firstes  befindet  sich  ein  holzernes  Kreuz; 
bei  der  Barraca  meistens,  nicht  immer,  auch  auf  dem  vorderen 
Ende.  Sie  werden  ais  t5rpisches  Kennzeichen  empfunden,  las  dos 
crucecitas  —  wie  Llórente  sagt  —  proclaman  el  peligro  3/  la  fe 
de  la  familia,  und  noch  eindrucksvoller  sagt  er  in  Versen  «al  cim 
de  la  cabanya,  f  en  tía  un  temple  ...  Obri  eterna  la  Creu  per  digne 
eixemple  sos  brassos  protectors».  Die  Annahme  dass  diese  Giebel- 
kreuze  gleichsam  ein  Bekenntnis  zum    Christentum    gegenüber 


HUGO    SCHUCHARDT   AN   A.    GRIERA 


117 


der  arabischen  Mitbevólkerung  darstellten,  lásst  sich  weder 
begründen,  noch  bestreiten;  es  ist  zu  bedenken  dass  sie  sich  fast 
überall  vorfinden,  sei  es  auch  vereinzelt  (so  kenne  ich  ein  Bauern- 
haus  im  Stadtgebiet  von  Graz  das  hierin  ganz  einer  Barraca 


Barraca  de  Rull,  camí  del  Cabanyal  (Partida  de  Sant  Tomás,  Valencia) 


áhnelt)  und  dass  sie  sich  vielfach  aus  anderem  Giebelschmuck 
oder  zu  anderem  entwickelt  haben.  Was  das  Innere  anlangt,  so 
unterscheiden  sich  Barraca  und  Kabane  betráchÜich.  Wie  die 
letztere  heute  noch  dem  ursprüngHchen  Zwecke  dient,  so  ist  sie 
auch  selbst  ursprtingHcher  beschaffen;  sie  besteht  námlich  nur 
aus  zwei  Teilen,  einem  kleineren  hinteren  durch  die  Apsis  ab- 
geschlossenen,  der  Stube  und  einen  vorderen  etwa  zwei  Drittel 

15 


Il8  HUGO    SCHUCHARDT   AN    A.    GRIERA 

des  Raumes  umfassenden,  der  Küche,  beide  sind  durch  einen 
Rohrverschlag  getrennt.  Rechts  vom  Eingang  in  der  Vorderwand 
steht  der  Herd,  der  Kamin  kann  allein  hier  angebracht  werden. 
In  früheren  Zeiten  gab  es  viele  Kabanen  die  keinen  Kamin 
besassen  und  wo  der  Rauch  von  dem  in  der  Mitte  stehenden 
Herd  durch  ein  Loch  im  First  entwich.  —  Die  Barracas  hingegen 
sind  drei  oder  mehrteilig;  im  wesentlichen  bestehen  sie  aus  Küche 
(cuino)  Schlafzimmer  [estudi)  und  Stall  (estable)',  dazu  kommt, 
aber  doch  wohl  nicht  regelmássig,  ein  Halb-oder  Obergeschoss 
(cambra  oder  andana).  Ich  kann  mich  des  Gedankens  nicht 
erwehren  dass  die  Katalanen  die  sich  im  Mittelalter  so  viel  an 
der  franzosischen  Mittelmeerküste  zu  schaffen  machten,  auch  für 
die  dortigen  Kabanen  verantwortHch  sind.  Mein  Gewáhrsmann 
freiHch  schreibt  ihnen  einen  vorgeschichHchen  Ursprung  zu, 
damit  mag  er  recht  haben,  soweit  es  sich  um  die  oben  erwáhnten 
primitiven  Hütten  handelt,  kaum  aber  bei  den  voUkommeneren. 
An  der  Südwestküste  Frankreichs  gibt  es  zwar  keine  Fischer- 
hütten  wohl  aber  Hütten  zum  Unterschlupf  für  die  Zollwáchter 
(und  áhnUche  zu  andem  Zwecken).  Diese  weisen  schon  eine 
Fortbildung  auf  :  das  Dach  reicht  auf  den  Langseiten  bis  zum 
Boden  herab,  ist  aber  an  den  Kurzseiten  durch  senkrechte  Lehm- 
wánde  ersetzt  und  zwar  an  der  rückwártigen  in  Apsisform. 

Diese  sachgeschichtHche  Betrachtung  muss  vertieft  und 
ergánzt  werden;  nur  auf  diesem  Wege  lásst  sich  die  wortgeschicht- 
liche  Frage  erledigen  :  woher  die  barraca"^  Die  Hauptschwierig- 
keit  besteht  darin  mit  der  Glosse  von  Petrus  Hispanus  (1505): 
casa  pagiza  pequeña  bárgua  bargat,  ins  Reine  zu  kommen. 

Seitwárts  von  meinem  Wege  habe  ich  einen  besonders  hüb- 
schen  Beleg  gefunden  für  eine  háufige  Erscheinung  in  der  zugleich 
der  Wert  eines  Ausdruckes  erniedrigt  und  der  Wert  einer  Sache 
erhóht  wird.  Estudi  bezeichnet  zu  Valencia  dasselbe  wie  in  Ro- 
manischen  überhaupt  :  Studierzimmer,  Atelier,  Büro,  usw., 
schliesslich  aber  in  der  Barraca  die  Schlafstube.  Ich  hoffe  lieber 
Herr  KoUege,  Sie  werden  von  meiner  bescheidenen  Studie  nicht 
den  Eindruck  empfangen,  dass  sie  in  einem  solchen  Estudi  en- 
standen  sei. 


Etimologies  catalanes,  per  L.  Spitzer. 


cátala   arrongar 

Sempre  em  fan  certa  llástima  els  reflexos  isolats  de  les  Den- 
gues romániques,  Tetimologia  deis  quals  ha  estat  construida  ínte- 
grament  pels  romanistes.  Un  deis  tais  és  Vad-re-unceare  de 
Parodi  (Rom.  xvii,  53),  el  representant  del  qual  sería  el  cátala 
arrongar  i  el  genovés  arrensenise.  Després  d'haver  llegit  Tarticle 
arrongar  del  Diccionari  Aguiló  :  arrongar  les  espatlles,  arrongar 
les  calles,  el  ñas  (segle  xv),  arrongar-se  'el  contrari  d'estirar-se', 
hom  no  pot  pas  dubtar  que  arrongar  és  un  derivat  de  l'antic 
provengal  rons  'arruga',  ronsament  'contracció',  ronsar  'arrugar, 
contraure',  que  s'han  de  catalogar  sota  l'article  runza  del  REW. 

p  a  t  a  1  a    ronsejar,    gronxar;    i  t  a  1  i  a    bronzo 

El  cátala  ronsejar  i  el  castellá  roncear  son  un  reflex  de  ronz 
onomatopeic  (REW,  7312)  'grunyir'  :  compari's  el  mateix  des- 
enrotllament  en  rondinejar  (de  rumigare).  El  provengal  ronsa 
'grunyir',  ronsard  'engronyat',  relliguen  Titaliá  ronzare  al  cá- 
tala ronsejar,  a  l'espanyol  ronzar;  i  el  proven9al  ronsa  explica 
Vanar  a  la  ronso  'fer  tortes  un  borratxo',  ronso  bras  'peix  de  mar' 
(anomenat  també  dormihouso) .  També,  segurament,  es  podrien 
relligar  a  aquesta  familia  de  mots  el  cátala  gronxar,  el  valencia 
agrunsar,  el  mallorquí  engronsar;  tots  ells  derivats,  probable- 
ment,  del  moviment  peresós  del  bressol  o  de  la  monotonía  que  fa 
dormir  l'infantó.  La  g-  prové  de  mots  com  grinheux,  cátala 
grinyolar,  grunyir  :  compari's,  demés,  el  mot  gronsa  'tremuja'. 
És  que  el  moviment  estrident  del  bressol,  segurament,  és  repre- 


120  L.    SPITZER 

sentat  per  gr-,  així  com  també  el  representa  la  forma  br-  :  com- 
pari's  el  proven9al  modern  bronzidou  'roncador',  de  hronzir  amb  b- 
de  bramare,  braire,  bruire.  Cree,  encara,  que  el  mot  bronze^  — 
malgrat  que  semblin  cosa  herética  a  certs  romanistes  les  expli- 
cacions  onomatopeiques  —  no  té  altre  origen  que  el  d'ésser  un 
reflex  de  la  radical  onomatopeica  bronz  (amb  z  com  l'italiá  ron- 
zare, el  provenga!  modern  brounzi  i  brounzido  :  compari's  el  ru- 
manes  bárzái  'bourdonner',  barzaun  'abegot',  dit  també  bombar: 
Italia  ronzone).  Qo  que  m'indueix  a  relligar  bronze  a  la  radical 
bronz  son  les  formes  italianes  dialectals  i  friulanes  brondo  'bronzo, 
paiuslo',  que  Salviani  {Arch.  glottoL,  i6,  290)  considera  com  a 
prova  per  a  brundisinum,  pero  que,  segons  mon  parer,  s'han  de 
relacionar  amb  la  radical  bronz,  provengal  brondi  'fer  soroll, 
grunyir,  mugir'.  El  bronze  segurament  ha  pres  nom  del  soroll 
que  fa  :  bronze  'campana',  italiá  bronzo  fúnebre,  Valsugana 
brondin  'campaneta'.  Hom  pot  invocar,  com  a  paraLlel,  el  llatí 
plumbus,  que  Jespersen  {Language,  p.  313),  considera  com  una 
paraula-eco.  El  grec  BeopTifjGtov,  que  Berthelot  ha  descobert 
entre  els  alquimistes  grecs  (v.  Schrader,  Reallexikon,  p.  203), 
no  és  pas  un  testimoni  per  a  l'étim  brundisimum,  sino  una  prova 
a  favor  de  la  meva  opinió  :  BpovTYjatov  ve  de  BpovcY]  'tro',  i  es  pot 
classificar  paraLlelament  al  costat  de  bronze.  L'etimologia  de 
D'Ovidio  i  de  Meyer-Lübke  Gr.  Gr.  P,  p.  667  (grec  Bpovxrjlov, 
máquina  deis  trons  en  el  teatre)  és  també  un  parallel.  Presu- 
meixo  que  origináriament  es  donava  el  nom  de  bronze  a  recep- 
tacles  sonors  :  comp.  timbre,  de  tympanum.  El  mot  italiá  bronzo 
és  relativament  modern  :  el  llatí  tenia  Vaes.'^  Si  bé  la  llengua 
científica  anomena  época  del  bronze  el  període,  de  poc  mes  o 
menys,  del  3000  al  500  a.  C,  el  mot  bronze  sembla  creat  pos- 
teriorment  a  l'escissió  de  les  Uengües  romániques.  Brontium  i 
bronzium  remunten  al  segle  xv  (vid.  Berthelot).     El  mot  bronze 

1.  Per. a  l'explicació  d'aquest  mot  la  ciencia  ha  avangat  molt  poc 
de  Diez  en9a.  Meyer-Lübke,  recull,  en  REW  11 13,  amb  un  escepticis- 
me  justificat,  una  serie  de  suposicions, 

2.  El  modern  alemany  zink,  l'origen  del  qual  m'és  desconegut,  ¿no 
podria  pas  ésser  un  mot  onomatopeic?  He  estudiat  la  radical  zing-zang- 
zong  en  RFE,  1924,  No  és  pas  una  cosa  casual  que  zing  tingui  una  vo- 
cal de  timbre  obert  com  frinc  per  a  designar  el  soroll  de  les  claus. 
(Nyrop,  Gramm.  hist.,  3,  28.) 


ETIMOLOGIES  CATALANES  121 

és  un  mot  que  ens  ha  vingut  amb  el  Renaixement,  i  qui  diu  Re- 
naixement  diu  Italia  :  és  dltália  d'on  s'ha  propaga!  aquest  nom. 
El  cátala  broma  (hronze),  especie  de  bruc  de  pam  o  mes 
que  es  fa  pels  prats  (Aguiló),  reprodueix  la  idea  originaria  de 
'bruire'  :  compari's  el  friulá  brunzule,  'intermedi  de  les  plantes 
gramínies',  veneciá  bronza  'brasa,  carbó  enees',  bronza  de  lume 
'smorcolatura',  bronze  'baldufa',  en  el  pistoiá  'calor  excessiu  del 
forn  massa  abrandat',  en  la  taula  de  V Atlas  ling.  de  la  France 
bronze  'anee';  formes  que  hauran  fet  pensar  a  Diez  en  un  origen 
de  l'alemany  brunst  'conflagrado'.  Totes  aqüestes  formes,  pero, 
semblen  secundarles  :  comp.  conteur  bronze,  i  les  frases  del  Tirol 
ladí  el  cald  sbronzina  'la  calor  és  forta,  fa  caure  la  pell',  sbron- 
zar  'bullir  la  carn';  compari's  Schneller,  Die  romanischen  Volks- 
mundarten  in  Sudtirol,  p.  124.  De  bronza  'calor  excessiva' 
s'expliquen  el  valsesiá  bronza  'borratxera',  bronza  'borratxo'^: 
compari's  el  francés  cuite  'borratxera',  o  bé  del  vibrar  les  orelles? 
En  un  futur  diccionari  etimológic  de  les  llengües  romániques 
s'hauria  de  posar  el  següent  article: 

ronz  'fer  soroll,  retrunyir' 
+  ^-  •  *g^onz 
+  b-  :  *bronz 

o  bé  la  forma  donada  per  Schuchardt,  esdevinguda  clássica  en 
tractar  deis  mots  bourdonner,  tonner: 


T-     1     •  -     n    f      t,d\ 

Explosiva  -\-  r  A \  -\ — — 

m  \       b  J 


Pertany  a  aquesta  fórmula  el  francés  vrombir  'murmurar  les 
abelles',  dita  també  de  la  máquina  de  cosir  (vrombissement, 
Nyrop,  Études  de  Gramm.  franc,  n.°  i  [1919],  p.  12). 

El  métode  emprat  en  aquest  article  consisteix  essencialment 
no  a  llegir  els  mots  registrats  en  els  diccionaris,  sino  a  escoltar 
llur  música  interior,  perceptible  a  les  oides  ingénues  que  encara 
no  han  pas  estat  corrompudes  per  la  intellectualització  fatal  de 

I.  Ignoro  si  s'ha  de  relligar  roznar  'rebuznar'  'ronzar'  a  rehucinare 
(García  de  Diego,  RFE,  19 18,  p.  118)  o  a  ronzar  amb  metátesi  :  com- 
pari's gozne,  gonce. 


122  L.    SPITZER 


la  llengua.  Molts  etimologistes  han  sentit  el  mot  bronze  :  cap 
d'ells,  pero,  que  ho  sápiga,  l'havia  auscultat.  Fins  s'ha  arribat 
a  cercar  en  el  persa  90  que  era  a  la  porta  de  les  nostres  oides.  És 
ver  que  hi  ha  etimologistes  que  res  volen  saber  de  les  formacions 
onomatopeiques,  no  volen  sentir  ] 'orquestra  natural  de  la  llengua, 
i  tracten  de  mots  secundaris  els  mots  mes  apropats  a  l'origen  de 
la  llengua  humana. 


Der  dual  im  Katalanischen  und  Spanischen 


Unter  diesem  titel  hat  L.  Spitzer  die  iberoromanische  ausdrucks- 
weise  ka  tal.  els  pares,  span.  los  padres,  portg.  os  pays  für  «vater  und 
mutter»  besprochen,  allerlei  parallelen  aus  andern  sprachen  beige- 
bracht/  aber  das  problem  nicht  gelost,  auch  z.  t.  ganz  anders  gear- 
tete  falle  damit  verknüpft  (BDC,  x,  192 1,  83),  so  dass  es  wohl  erlaubt 
ist,  nochmals  darauf  zurückzukommen. 

Zunáchst  ist  der  satz,  nach  Scipio-Scipiones  sei  Castores  gebil- 
det  worden,  nach  mehr  ais  einer  seite  hin  nicht  richtig.  Scipiones 
sind  alie  vom  geschlecht  der  Scipio,  daher  man  natürlich  sagen 
kann  P.  et  L.  Scipiones,  oder  Romae  extra  portam  Capenam  in  Sci- 
pionum  monumenta  tres  statuae  sunt  quarum  duae  P.  et  L.  Scipio- 
num  esse  dicuntur,  tertia  poetae  Ennii  Val.  Max.  2,  8,  5.  vgl.  wei te- 
re beispiele  Thes.  ling.  latin.,  Onomasticum  2,614  ff.  Mit  Cas- 
tores für  Castor  und  Pollux  liesse  sich  das  nur  vergleichen  wenn 
Puhlii  für  Puhlius  und  Lucius  gesagt  würde.  Das  ist  aber  nicht 
der  Fall.  Es  handelt  sich  auch  nicht  um  einen  dual,  denn  wenn 
zwei  der  Scipionen  besonders  berühmt  waren,  so  schliesst  das 
nicht  aus,  dass  man  Scipiones  auch  von  mehreren,  z.  b.  von  alien 
in  den  berühmten  Scipionengrábern  beigesetzten,  sagen  kann. 

Sodann  aber  ist  Castores  für  Castor  und  Pollux  eine  ausdrucks- 
wejse,  die  sehr  viel  álter  ist  ais  das  geschlecht  der  den  beinamen 
Scipio  tragenden  Cornelier.  Wie  schon  oft  bemerkt  worden  (zuletzt 
vonEdgerton,  Zs.  vgl.  Sprachforschung  43,  iio)  handelt  es  sich  dabei 
um  eine  eigentümlichkeit  der  indogermanischen  ursprache.     Statt 

I.  Uebrigens  hat  schon  H.  Lang  diese  parallelen  gebracht  und,  was 
wichtiger  ist,  darauf  hingewiesen,  dass  auch  im  arabischen  der  dual  von  «va- 
ter»  für  'vater  und  mutter'  der  von  'bruder'  für  'bruder  und  schwester'  von 
''ost'  für  'ost  und  west'  gebraucht  wird.  Romanic  Review  2;  339. 


124  W.    MEYER-LÜBKE 

Mitra  und  Varuna  setzt  der  alte  inder  Mitra  in  den  dual  und  ver- 
steht  darunter  auch  Varuna,  d.  h.  der  dual  Mitra  bezeichnet  nicht 
zwei  Mitra  sondern  Mitra  und  den  andern,  der  zu  ihm  gehort, 
wogegen  unter  Scipiones  zwei  oder  mehr  Scipionen  verstanden 
werden. 

Eher  ist  zu  vergleichen  reges  wie  es  z.  b.  Livius  verwendet: 
Puero  dormienti  cui  Servio  Tullio  nomen  juit,  caput  arsisse  ferunt 
multorum  in  conspectu;  plurimo  igitur  clamore  inde  ad  tantae  rei 
miraculum  orto,  excitos  reges,  et  cum  quidam  familiarium  aquam  ad 
restringendum  ferret,  ab  regina  retentum  439,  wo  reges  offenbar  für 
rex  und  regina  steht,  wobei  aber  zu  bemerken  ist,  dass  reges  auch 
pluralisch  die  koniglichen  prinze  bezeichnen  kann. 

Andere  lateinische  falle,  die  Niedermann  an  der  von  Spitzer 
angegebenen  stelle  beibringt,  sind  Cereres  für  Ceres  und  Proserpina, 
paires  für  Vater'  und  'mutter',  also  die  genaue  vorstufe  des  west- 
romanischen  gebrauches,  avi  für  'grossvater  und  grossmutter',  das 
wir  zwar  nicht  aus  der  literatur  kennen,  wo  avi  stets  'váterlicher 
und  mütterlicher  grossvater'  bedeutet,  wol  aber  aus  einer  bemer- 
kenswerten  stelle  des  grammatikers  Probus  :  «quaeritur  qua  de  cau- 
sa Varro  masculum  et  feminam  avos  pronuntiarit.  Hac  de  causa, 
quoniam  quaecunque  generis  feminini  nomina  generibus  reperiun- 
tur  esse  con j  uñeta,  haec  sub  sonó  generis  masculini  necesse  est  ut 
procedant».  (Gramm.  lat.  ed  Keil  4,127,31).  Es  handelt  sich  da- 
nach  um  einen  sprachgebrauch,  der  zu  Probus  zeiten  nicht  mehr 
üblich  war,  den  der  grammatiker  aber  zu  erkláren  versucht.  Etwas 
entfernter  stehen  filii  für  'kinder'  fr aires  für  'geschwister'  und  nurus, 
das  Vergil  Aenn  2,501  für  'schwiegertochter  und  tochter'  braucht: 
vidi  Hecubam  ceniumque  nurus,  was  uns  weniger  auffallen  würde, 
wenn  filias  für  beide  gesagt  wáre. 

Die  romanischen  beispiele,  auf  die  Spitzer  hinweist,  sind  ein 
ital.  balii  für  il  balio  e  la  sua  moglie  und  nprov.  li  novi  für  'braut  und 
bráutigam',  was  unmittelbar  an  ital.  promessi  sposi,  frz.  les  fiancés, 
d,  die  verlobten  erinnert.  Dann  wáre  noch  les  époux  für  époux  et 
épouse  zu  nennen,  auch  ital  gli  sposi.;  afrz.  la  pomme  amere,  que 
mangerent  li  premier  pere  (Ovid  moralisé  2;  3592,  was  vielleicht  ein 
latinismus  ist,  endlich  das  sinnige  les  méres  ais  bezeichnung  von 
vogelmánnchen  und  weibchen  wenn  sie  junge  haben  in  der  mundart 
von  S.  Pol.  2.     Die  eigentliche  altfranzosische  ausdrucksweise  ist  li 


DER    DUAL    IM    KATALANISCHEN    UND    SPANISCHEN  125 

pere  et  la  mere,  wogegen  parent  verwandtschaft,  sippe  bedeutet, 
vgl.  lor  dist  le  nom  del  pedre  e  de  la  medre  e  co  lor  dist,  -de  quels 
parenz  il  eret  Alexius  76  d.  Erst  in  der  zeit  des  humanismus  nimmt 
parents  offenbar  unter  lateinischem  einfluss  dann  die  bedeutung 
eltern  an. 

Dagegen  sind  die  deutschen  ausdrücke,  die  Spitzer  anführt, 
auszuschalten.  Es  ist  ganz  allgemeiner  deutscher  sprachgebrauch, 
ein  ehepaar  nach  dem  geschlechtsnamen,  bei  grosserer  vertraulichkeit 
nach  dem  rufnamen  des  mannes  mit  angehángtem  s  zu  bezeichnen: 
Müllers  kommen  heute;  von  Wilhelms  habe  ich  gute  nachrichten  u.  s. 
w.,  das  eigenartige  an  dem  Spitzerschen  beispiele  ist  nur  das,  dass 
eine  rolle,  die  nach  deutschem  empfinden  und  sprachlichem  ausdruck 
dem  manne  zukommt,  hier  auf  die  frau  übertragen  wird,  also 
etwas  individúen  psychologisches,  nicht  etwas  grammatikalisches. 
Dieses  angehángte  -s  ist  aber  gar  nicht  pluralzeichen.  Denn  die 
plurale  auf  -5  wie  jungens  sind  niederdeutsch,  sind  daher  mehr  in 
Norddeutschland  auf  niederdeutscher  grundlage  in  die  schriftsprache 
gedrungen,  sind  der  süddeutschen  umgangssprache  ganz  fremd  und 
werden  von  süddeutschen  nur  dann  verwendet,  wenn  sie  ihrem 
ausdruck  aus  irgendwelchem  grunde  eine  norddeutsche  f árbung  geben 
woUen.  Schon  diese  geographische  verchiedenheit  zeigt,  dass  es 
sich  um  etwas  verschiedenes  handeln  muss.  Dazu  kommt  nun 
noch  weiter,  dass  im  allemannischen  dem  so  verwendeten  ñamen 
noch  ein  s  vorgeschlagen  wird  :  s'Müllers,  s  Wilhelms.  Dieses  s  kann 
nur  der  genitiv  singularis  des  mánnlichen  oder  neutralen  oder  aber  der 
nominativ  sing.  des  neutralen  artikels  sein.  Beides  ist  moglich, 
wahrscheinlicher  das  erstere,  wie  denn  auch  der  schweizer  schriít- 
steller  E.  Zahn  seine  «neuen  bergnovellen»  mit  den  worten  beginnt: 
des  Jakob-Engels  waren  die  hablichste  bauernsippe  zu  Niklausen... 
Im  kirchenbuch  standen  sie  ais  dem  geschlecht  der  Walker  zu- 
gehorig,  aber  wer  kümmerte  sich  im  dorf  ums  kirchenbuch?... 
Auf  dem  Brunnmatthof  hatten  seit  jahren  und  jahren  die  Jakoh- 
Engel  'gesessen'.  Wo  es  sich  aber  um  einen  einzelnen  handelt,  da 
heisst  es  der  Jakoh-Engel.  Daraus  ergibt  sich  klar,  dass  das  -s 
genitivisch  ist,  dass  der  ausdruck  zunáchst  vom  hofe  gebraucht 
wird  :  man  geht  zu  Jakob  Engels  hof,  wie  der  Englánder  hy  my 
aunts.  Dann  wird  mit  unterdrückung  des  substantivums  einfach 
gesagt  zu  Jakob-Engels  und  schliesslich  nimmt  die  lokativform  des 

16 


126  W.    MEYER-LÜBKE 

besitzers  allgemeingültigkeit  an,  womit  man  vergleichen  kann  im 
franzosischen  in  Ranada  :  chez  Jean  sont  venu  nous  voir  im  sinne 
von  les  genis  de  chez  Jean,  sa  f amule  oder  oberosterr.  hei  Schrutkas 
hatten  vergangenes  jahr  diese  wohnung  gemieiet  {GRM,  1,138).  Wenn 
nun,  wie  auch  das  beispiel  aus  Zahn  zeigt,  dieser  possessive  genitiv 
die  ganze  familie  durch  genera tionen  hindurch  bezeichnen  kann,  so  ist 
doch  die  beschránkung  auf  das  ehepaar  leicht  verstándlich,  da  gerade 
in  lándlichen  verbal tnissen  der  hof  dem  ehepaar  gehort.  So  kann 
man  auf  den  bauernháusern  in  Tirol  und  in  der  Schweiz  ganz  gewohn- 
lich  den  ñamen  nicht  des  mannes  sondern  des  mannes  und  der  ehe- 
frau  finden.  Will  man  aber  nicht  das  ehepaar  sondern  das  ganze 
geschlecht  in  seinen  generationen  benennen,  so  dient  der  s-  lose 
plural  :  in  Zürich  unteischeidet  man  nach  ihren  wappen  zwei  alte 
gechlechter,  die  Rosen  Meyer,  die  Hirschen  Meyer,  nicht  Meyers, 
das  ist  der  korrekte  plural,  der  nur  darum  nicht  recht  zum  durch- 
brach  kommt,  weil  Die  Meyer  auch  das  femininum  ist.  Wo  die  von 
Spitzer  angeführte  form  Die  Meyers  für  das  ehepaar  üblich  ist,  weiss 
ich  nicht. 

Kehren  wir  zu  den  romanischen  ausdrucksweisen  zurück.  Ro- 
manisch  ist  die  bezeichnung  des  ehepaars  mit  dem  plural  des  artikels 
beim  ñamen  des  mannes:  les  X.,  gli  Z.  Damit  ist  die  erklárung  ge- 
geben.  Engverbundene  personen  werden  mit  dem  plural,  oder,  wo 
eine  besondere  form  vorhanden  ist,  mit  dem  dual  der  führenden  be- 
zeichnet.  Das  ist  zunáchst  der  fall  bei  ñamen,  also  heute  bei  ehepa- 
aren,  das  ist  der  fall  bei  appellativen,  wenn  das  feminum  in  seinem 
stamme  vom  maskulinum  nicht  verchieden  ist,  also  bei  époux,  sposo, 
fiancé,  dann  auch  bei  rex.  Bei  stammverschiedenheit  dagegen  ist 
das  im  Romanischen  nicht  mehr  der  fall,  daher  sagt  zwar  der  Spa- 
nier  los  tíos  für  einen  onkel  und  dessen  frau,  der  Franzose  dage- 
gen, der  für  oncle  und  tante  zwei  ganz  verchiedene  stamme  hat,  kann 
nicht  les  oncles  in  diesem  sinne  sagen.  Hat  nun  das  spanische,  durch 
tios  veranlasst,  den  allgemeinen  gebrauch  erweitert  oder  solí  man 
nicht  doch  eher  annehmen,  dass  unter  arabischem  einfluss  diese 
erweiterung  eingetreten  sei?  Ich  mochte  das  leztere  annehmen  und 
zwar  auch  darum,  weil,  wie  es*  scheint,  der  ausgangspunkt  das  kas- 
tillanische  ist,  das  katalanische  erst  spáter  folgte.  In  der  Historia  del 
noble  y  esforgat  cavaller  Fierres  de  Provenga  von  jahr  1650,  die  aus 
dem  spanischen,  nicht  aus  dem  franzosischen  übersetzt  ist,   steht 


DER    DUAL    IM    KATALANISCHEN    UND    SPANISCHEN  127 

námlich  stets  pare  y  mare  (s.  7  bis,  8  bis,  9  der  ausgabe  in  der  Nova 
biblioteca  catalana  v.  R.  Miquel  y  Planes).  Nur  scheinbar  wider- 
spricht  das  italienische,  das,  soweit  ich  weiss,  sein  zii  nicht  in  diesem 
sinne  verwendet.  Aber  nicht  nur  norditalien  hat  oder  hatte  amita 
für  das  femininum,  sondern  über  ganz  Italien  ist  früher  barba  statt 
oder  neben  zio  üblich  gewesen,  (REW,  944.)  Die  einzige  ausnahme 
ist  das  genannte  mere,  wo  also  gegen  die  allgemeine  regel  das 
weibchen  führend  ist,  aber  der  fall  ist  ein  besonderer  :  beim  atzen 
der  kleirien  vogelchen  spielt  das  mánnchen  dieselbe  rolle  wie  das 
weibchen,  d.  h.  nicht  mánnchen  und  weibchen  werden  nach  dem 
einen  teile  bezeichnet,  sondern  die  náhrenden  nach  dem,  der  in 
dieser  aufgabe  die  erste  rolle  spielt. 

W.  Meyer-Lübke 


A  propósit  d'un  Ilibre  recent  de  V.  García  de  Diego,  per 

L.  Spitzer. 


L 'hispanista  fulleja  amb  admirado  i  agraiment,  ensems,  el 
bell  Ilibre  de  V.  García  de  Diego  :  Contribución  al  diccionario 
hispánico  etimológico  (Madrid,  1923),  que  aclareix  una  gran 
quantitat  de  problemes,  i  que  revela  els  grans  coneixements 
etimológics  de  Fautor.  Estudiant  article  per  article  el  Roma- 
nisches  Etymologisches  Worterbuch,  de  Meyer-Lübke,  García  de 
Diego  hi  ha  afegit  noves  formes  o  noves  accepcions,  hi  ha  fet 
en  diversos  indrets  crítica  severa,  eliminant  formes  sospitoses  o 
hipótesis  errónies;  ha  esbrossat  el  terreny  per  a  un  fu  tur  Dic- 
cionario etimológico-histórico  español.  Si  es  devia  formular  un 
desig  per  a  una  nova  edició  d 'aquesta  obra,  no  cree  que  pogués 
ésser  altre  que  aquest  :  afegir  a  la  vasta  erudició  hispanitzant  el 
comparativisme  que  considera  Tespanyol  com  una  varietat 
dialectal  de  la  Romanía  entera.  Molts  problemes  etimológics 
preñen  una  major  amplitud,  i  s'aclareixen  moltes  vegades  amb 
la  comparado  de  l'espanyol  amb  el  gallo  roma  per  exemple.^ 
En  fi,  en  la  ciencia  etimológica  tan  aviat  cal  fer  ús  de  la  mi- 
croscopía com  de  la  macroscópia,  amb  una  elasticitat  d'esperit 
allunyada  de  tota  rigidesa  de  principis.  En  aquest  punt  m'adhe- 
reixo  a  les  opinions  exposades  mantés  vegades  per  Schuchardt. 

Alguns  exemples  :  García  de  Diego  ha  entrevist  les  diferents 
ramificacions  de  la  familia  de  mots  marhojo  en  la  península 
ibérica,   pero  no  ha  mirat  a  l'altra  banda    deis  Pireneus;    en 


I.  És  degut  precisament  al  sistema  coiuparatiu  que  l'autor  ha  trobat 
la  bella  solució  del  tipus  roma  ronia  <C  aerugine  (per  Vo  en  Uoc  de  I'm)  . 
Jo  admetria,  tot  simplement,  la  intervenció  de  robiginem,  espanyol  robín. 


UN    LLIBRE    DE    V.    GARCÍA    DE    DIEGO  12  9 

dir,  com  cree  amb  Covarrubias,  que  marhojo  'el  moho  que  se 
cría  en  los  árboles'  de  mala  hoja  (o  marufoliu  marafoliu,  amb 
dissimilació  de  l-l  a  l-r)  i  relacionat  amb  els  mots  dialectals 
de  la  península  com  el  salamanquí  mar  ahajo  'ramo  de  escoba, 
la  hoja  bajera  que  envuelve  la  caña  hasta  el  primer  nudo',  'paja 
seca  que  envuelve  la  caña  de  los  cereales',  'leña  menuda  de  roble 
o  de  encina  que  se  usa  para  encender  la  lumbre',  marojo  'roble 
bajo  y  de  mal  aspecto',^  castellá  marhojo  malhojo  'desperdicio 
o  desecho  de  hierbas  y  plantas',  gallee  mar  aballa  'lechuga 
degenerada'  mar  aballas  'toda  clase  de  hierba  que  se  coge  para 
dar  a  los  cerdos',  castellá  marfueyato  'hojato',  aragonés  harfolla 
'envoltorio  o  vaina  seca  de  las  legumbres',  gran,  par  folla  'hoja 
seca  del  maíz',  portugués  maravalha  'hoja  del  pino',  no  ha  tingut 
pas  suficientment  en  compte  les  formes  gallo-romanes  que  Jud 
ha  estudiat  en  la  seva  primera  serie  de  Mots  d'origine  galloise 
(Rom.,  46,  1920,  págs.  465),  provengal  antic  marfanh  'defaut, 
endroit  gáté,  partie  defectueuse'  (reconstruit  per  Lévy  en  un 
passatge  :  qu'en  ostien  tota  l'aubequa  ny  marfanh  sic),  marfanhar 
'gáter'  (cams  marfanyades),  pro  venial  modem  marfi,  cátala 
antic  marfil  'marfondit',  francés  central  avoir  les  mains  mar  fies 
'engourdies  par  le  froid',  que  Jud  relaciona  enginyosament  amb  la 
radical  celta  marro-  c'mort'.  Evidentment,  els  mots  de  la  penín- 
sula que  teñen  el  significat  de  'desperdiciar'  i  maraballa,  marhojo, 
bar  folla  no  son  pas  compostos  de  malu-foliu,  sino  deriva  ts  en 
-olla,  -alia,  -ajo,  com  ho  proven  les  formes  provengáis  que  s'han 
de  descompondré  en  mar-  fanh-ar.  Hi  afegeixo  encara  el  cátala 
marfull  'viburnum  tinus'  arbust  (comp.  marojo),  mafana  'xim- 
plesa',  feina  d'en  Marfá  'treball  inútil',  portugués  farfalha  'li- 
malha,  aparas,  bagatelas',  que  en  Beira  significa  'frocos  de  nevé', 
al  costat  de  marvalhas  'folhas  do  pinheiro,  bagatelas'  (influit 
de  far,   REW  fodiculare  f arfar). 


1,  Comp.  el  salamanquí  marojal  'el  monte  poblado  de  maroj',  tierra 
de  carrascales'  i  el  passatge  de  Barahona  de  Soto  tierra  de  carrascales  y  que- 
jigales marojales,  que  son  árboles  bajos  (Rodríguez  Marin,  Un  millar  de 
voces  castizas,  pág.  179)  amb  el  portugués  maravalha  'agulhas  de  pinheiro'. 
El  Pequeño  Larrousse  ilustrado  dona  el  Colombia  i  cuba  malota  'maíz 
verde',  el  venezolá  malojo  'planta  de  maiz  que  se  corta  cuando  aun  está  en 
verde  para  pasto  de  animales'. 


I30  L,    SPITZER 

aragonés    frajenco 

El  mot  aragonés  frajenco  'cerdo  de  media  crecida,  ni  bien 
de  los  llamados  de  leche,  ni  bien  de  los  de  cuchillo',  frechenco 
'cerdo  de  seis  u  ocho  meses  que  se  destina  para  el  cebo',  és  explicat 
per  García  de  Diego  (ib.,  pág.  85)  peí  Uatí  frixus.  En  canvi, 
em  sembla  que  el  problema  és  mes  difícil  del  que  1 'autor  creu. 
El  francés  antic  fressange  (i)  'porc  jove',  'tribut  anyal  d'un 
mamelló',  fressin  'porcell',  antic  provengal  fraisenga  'llavora', 
proven^al  modem  fraisso  amb  el  mateix  significat,  frisinga 
'porcell '  (Rouergue)  i  el  Uatí  medieval  friscinga  (Ducange)  están 
en  relació  amb  1 'aragonés  frajenco.  L 'etimología  d'aquests  mots 
no  és  pas  clara  (vid.  REW,  3519,  Kluge,  Etym.  Wdrt.  Frischling, 
Bruch,  ZRPh,  38,  686),  pero  la  relació  amb  Tan  tic  alt  alemany 
friscing  'víctima,  hostia,  verbex',  ferskanga,  Uatí  medieval  fres- 
cingi  ovini  et  porcini  (Deutsches  Worterbuch,  223),  s'imposa  cer- 
tament,  per  mes  que  l'evolució  fonética  no  sigui  clara. 

santanderí   apastragarse,  apastrajarse 

G.  de  D.  cita  la  primera  d'aquestes  formes  en  el  significat 
de  'sentarse  en  el  suelo'  (ib.,  134),  i  la  fa  venir  d'un  prosticare 
de  prostrare.  Heu's  aquí  el  que  ens  diu  García  Lomas  de  apas- 
trajarse :  'en  general  la  acepción  más  común  es  la  de  aplastarse, 
pero  es  más  típica  la  de  sentarse  en  el  suelo  y,  a  veces,  la  de 
arrimarse.  En  Iguña,  Buelna  y  Anievas,  apastragarse;  y  es  del 
dicho  vulgar  la  frase  :  te  casestis  t'apastraguestis  indicando  la 
última  significación',  i  del  verb  pastragar  'aplastar,  se  apastragó 
del  too,  se  anuló  del  todo  por  carecer  de  medios  y  de  actividad, 
perdidos  en  cualquier  lance  de  la  vida'.  Cree  que  la  dita  te 
casestis  t'apastrasguestis  representa  la  idea  originaria  perduda  en 
la  consciéncia  deis  que  parlen  el  dialecte.  L'equi valen t  semántic 
i  etimológic  és  el  francés  s'empétrer  (d'une  femme)  dans  une  mau- 
vaise  affaire,  derivat  de  pastoria  'trava  deis  cavalls'  (REW,  6280). 
El  santanderí  apastragarse  correspon  exactament  a  un  pasto- 
ricare  o  pasturicare  represen tat  peí  provengal  modern  pastourga, 
pasturga  'pasturar'  (REW,  6282,  v.  pastura);  comp.,  per  rao 
del  significat,  el  francés  paturon  'part  de  la  cama  del  cavall  (entre 


UN    LLIBRE    DE   V.    GARCÍA    DE    DIEGO  13! 

la  canya  i  el  case),  de  la  cama  del  bou,  etc.,  on  es  Iliga  una  trava 
quan  pastura'. 

De  la  mateixa  manera  cree  que  l'extensió  de  gram  establerta 
per  Jud,  BDR,  3,  10,  i  Gerig,  Die  terminologie  der  Hanf  und 
FlachskuUur,  58,  exclou  completament  l'etimologia  de  car- 
minare, que  problemes  com  malvar,  malvado,  malvestad  (381-383), 
no  es  poden  resoldre  sense  teñir  en  compte  les  altres  formes 
romániques  per  les  quals  l'article  magistral  de  Schuchardt  re- 
presenta l'estat  actual  de  la  nostra  ciencia. 

Seguidament  em  permeto  algunes  observacions  de  detall: 
a)  Sobre  les  propostes  etimológiques  de  l'autor: 
55.  L'autor  té  rao  de  descartar  la  possibilitat  de  la  in- 
fluencia del  celta  ordago  damunt  el  gallee  nortello,  nartello.  La 
seva  hipótesi  nortello,  ortello-nocello  és  confirmada  per  les  formes 
ñor  cello,  tornocello,  solament  que  torno  pot  també  entrar  en  la 
palestra;  comp.  Schuchardt,  ZRPh,  36,  38.  L'explicaeió  d'Ascoli, 
sovint  repetida,  que  fa  derivar  el  francés  orteil  á'articulus-ordigas, 
em  sembla  de  les  mes  inversembiants  :  tenim  en  l'antic  francés 
arteil  al  costa t  d' orteil,  com  el  gallee  nar tallo  al  costat  de  nartello. 
¿No  seria  pas  un  mot  com  ongle  (mase,  en  francés)  el  que  hauria 
influit? 

80.  Castellá  esborregarse  'cubrirse  el  cielo  de  nubes  blan- 
quecinas y  revueltas  a  modo  de  vellones  de  lana',  em  sembla 
evident  que  és  un  derivat  de  borrego;  comp.  alemany  Lammer- 
wolken,  francés  temps  moutonné.  El  soriá  barderas  'nubes  que 
el  viento  norte  acumula  a  las  montañas'  es  relacionará  amb  el 
color  (nubes  parduscas,  segons  l'autor);  comp.  l'aragonés  bardo 
'varro',  bardino  '(perro)  que  tiene  el  pelo  de  un  color  dudoso 
entre  plomizo  y  gris'  (FEW,  vide  barrum). 

82.  Vaca  barquera  'que  tiene  los  cuernos  hacia  fuera';  mes 
aviat  que  no  pas  brocchus  'que  tiene  los  dientes  salientes',  pro- 
vengal  berc,  bre  'desdentat',  bercadura  'escornament',  cátala 
antic  brecar  'minvar'  {REW,  1281),  cátala  bree  'broc  aeanalat, 
la  part  punxeguda  de  l'aixadell'  brecarol  'tronxo  de  col'  (Dic- 
cionari  Aguiló),   brecar ia  'camisseria'  (Vogel). 

95.  Cairel  'guarnición  que  queda  colgando  a  modo  de 
fleco',   'cerco  de  cabellera  postiza',   millor  que  un  derivat  del 


132  L.    SPITZER 

Uatí  caliendrum  será  un  manlleu  al  proven9al  antic  i  modern 
cairel  'franja  de  les  vores  deis  vestits  i  deis  capells'  (=  quadrel- 
lum). 

144.  Cal  afegir  al  húrgales  codón  'canto  rodado',  minho 
godo,  etc.,  el  mot  rigodón  (Mugica,  Maraña  del  idioma,  ^y)  citat 
en  el  passatge  :  'los  riachuelos  se  secahan  dejando  al  descu- 
hierto  rigodones  que  los  rayos  del  sol  tornahan  blancos'.  En 
ZRPh,  43,  344,  vaig  explicar  malament  aquest  mot. 

172.  L'aragonés  antic  esbregar  'fregar,  limpiar',  millor  que 
un  derivat  de  defricare,  será  un  equivalent  del  provengal  bregar, 
francés  broyer,  veneciá  zbregar  'hregar'  {REW,  1899). 

200.  L 'alavés  yebo  pot  ésser  també  una  forma  reduida  de 
yelbo,  i  es  pot  prescindir  de  la  regressió  ebu  de  ebulu. 

206.  L'aragonés  esbelluzarse  'esponjarse,  iniciarse  el  creci- 
miento de  una  cosa',  ¿no  seria  millor  que  d'un  emollitiare,  d'un  es- 
bulliciar-se  o  es-bull-uzar-se  (per  Ve  comp.  esbellugar  de  es  bulle  gar)? 

214.  Ergasterium  deuria  suprimir-se  deis  diccionaris  eti- 
mológics,  com  demostraré  aviat  en  la  ZRPh.  L'espanyol  regatear, 
recatear  venen  de  gato  o  cattare. 

217.  M'adhereixo  a  l'opinió  de  Jud  i  Steiger  sobre  les  re- 
construccions  de  compostos  com  escom  mutilare,  escam  mun- 
dare,  i  persisteixo  en  la  creen9a  en  un  squama  per  escamondar. 

218.  Envair  estará  en  relació  amb  vaho  :  está  envaendo 
el  tiempo,  sin  hacer  nada  'entretenir,  distreure,  gastar'.  Lamano 
tradueix  per  'holgar,  divertirse'  la  frase  :  ¿onde  te  habrás  envaido?, 
i  no  pas  per  estar  sense  presentar-se;  comp.  vafear,  vajear,  vadear 
'tirar  baf,  cátala  esvair-se.  L'etimologia  bah  és  completament 
segura  per  al  francés  esbahir;  castellá  embaír,  comp.  esp.  embaucar. 

288.  No  m 'explico  pas  bé  la  forma  fonética  de  granizo 
(no  granizo)  en  la  hipótesi  de  grando  grandinis;  comp.  el  cátala 
granivola  '  calamarsada ' . 

311.  Afegiu  el  malí,  sempenta-  s'empent  (Spitzer,  Kat. 
Etym.  Mitteilungen  der  Hamburg.,  xxxv,  xxxvi,  1917,  21). 

366.  L'etimologia  del  santanderí  dieldu=lividus  és  impos- 
sible.  Primerament  lividus  té  una  i  llarga  i  no  breu;  després 
vegeu  l'article  de  García  Lomas  :  Pan  dieldu  'pan  suave,  blando. 
Se  usa  por  extensión  el  verbo  dieldar,  hacer  pan  dieldu.  También 
tiene  la  acepción  de  pan  pálido,  exangüe'.     No  hi  ha  rao  per  a 


UN  LLIBRE   DE   V.    GARCÍA    DE    DIEGO  133 

separar  dieldu  'pállid'  de  pan  dieldu,  que  Fautor  refereix  encerta- 
dament  a  levitu.  Per  altra  banda,  el  reflex  pretés  de  lividus 
seria  isolat  en  les  llengües  romániques.  De  bouffi  'inflat'  s'arriba 
fácilment  a  pállid'.  És  un  fet  conegut  que  Tanémia  es  produeix 
també  entre  persones  grasses. 

369.  El  gallee  come  como  un  urco  i  lurco  'voraz',  ¿no  seria 
pas  el  Ha  tí  orcu  (comp,  huerco,  REW,  6088);  així  com  el  por- 
tugués lorga,  relligant-se  ais  mots  citats  en  el  REW,  4941? 

380.  Donat  el  carácter  simbólic  que  tenia  má  en  l'edat 
mitjana  (comp.  el  francés  antic  main-forte  'auxili'),  és  preferible 
Texplicació  mancomún  a  la  de  magnum  commune. 

391.  Cal  afegir  el  cat.  dial,  marturi  a  Taragonés  martujos, 
de  martyrium  (Spitzer,  Lexikal.  aus  dem  Kat.,  94). 

395.  Cree  que  l'estudi  de  Hanna  Váisálá  {Neuphil.  Mitt., 
1914,  8)  suposa  que  l'espanyol-aragonés  mejana  és  un  mot  recent, 
derivat  del  cátala  mitjana.  Váisálá  no  Tha  trobat  en  Vogel,  pero 
hi  ha  un  mijana  'filet  de  bou'  al  costat  de  mija.  Labémia  té 
mitjá,  'terreno  que  está  entre  la  cabessada  y  el  fondal.  Medianil', 
el  qual  es  refereix  a  la  significació  de  zona  mitjana  o  al  proven9al 
mijano  'entre  dos',  'bancal  sembrat  entre  dues  vinyes,  zona 
de  térra  entre  dos  corren ts  d'aigua,  illa  del  mig  d'una  ribera'. 
El  mediamnis  de  G.  de  D.  topa  amb  dues  dificultats  :  i.^,  el 
gnip  mn,  que  evadeix  suposant  una  influencia  de  medianus; 
i  2.^,  el  di  cap  a  j,  que  en  aragonés  esdevé  y  :  poyar,  enoyar. 

406.  Es  tic  persuadit  de  la  necessitat  metódica  de  preferir 
una  etimología  romana  a  una  greco-romana  si  la  primera  s 'impo- 
sa. Per  a  l'espanyol  molleja,  abans  de  recorrer  al  grec  jjlúXy]  -mola 
'caro  informis,  inanima',  amb  Diez  i  el  REW,  acceptaria  mollis, 
sobretot  tenint  en  compte  que  la  molleja  és  anomenada  en  alemany 
Kalbsmilch,  sobre  la  qual  designado  diu  Kretschmer,  Wortgeo- 
graphie  der  hochdeutsche  Ungangssprache,  248,  'die  Drüse  würde 
so  genannt  wegen  ihrer  Weissheit  und  Zertheit';  o  bé  Kalbsbries, 
Bróschen  (miette  de  veau),  cosa  que  es  compara  amb  l'espanyol 
molla  i  molleja  'engruna  de  pa'.  Les  formes  espanyoles  amb 
en  lloc  de  II  s 'expliquen  per  una  dissimilació  (ll-ll  a  l-ll) 
análoga  a  la  que  suposa  G.  de  D.,  RFE,  7,  114,  per  chulleta 
cap  a  chuleta  (despala talització  dissimilatória). 

432.     Nif  :  aj.  ñifi,  ñafe,  ñiflar  (Rodríguez  Marín,  loe.  cit.J. 

17 


134  I-.   SPITZER 

481.  El  santanderí  potragada  'ampolla  producida  por  el 
líquido  expelido  por  los  sapos  cuando  se  les  golpea  o  se  les  aplasta; 
también  el  mismo  líquido';  potrada  'flemón  con  pus  en  el  pico* 
(copio  García  Lomas;  G.  de  D.  dona  la  def inició  abreujada); 
no  pot  pas  ésser  que  vinguin  de  potricare  (tr>dr),  sino  que 
son  mes  probablement  un  reflex  del  provengal  poutargo,  bou- 
targo  'ovaire,  ceufs  de  poisson;  caviar,  salmidonguis',  espanyol 
botarga  'calzón  ancho  usado  antiguamente,  embuchado';  en  sa- 
lamanquí  significa  'obeso'  derivat  de  bota  (francés  pied-bot), 
poto  (xilé  poto  'trasero'  potocoloro,  potocolorado  'especie  de  araña 
venenosa',  potito  'cierta  especie  de  calabaza',  potoco  'bajo  y  gordo, 
rechoncho'),  francés  main-pote  'grassa  i  inflada';  comp.  REW, 
bautan  i  potta.     Ignoro  el  significat  de  potar gos  en  García  Lomas. 

516.  Recio  será  un  derivat  de  rigescere  (gallee  arrecerse) 
format  amb  models  com  sabio,  de  saber.  Difereixo  de  l'opinió 
de  Schuchardt,  que  a  ZRPh,  39,  722,  suposa  un  risk. 

558.  Cal  afegir  a  spiculum  :  spinula,  vegeu  en  ZRPh,  42, 
loi,  l'espanyol  espingueta  (que  compareix  en  Tolhausen),  que 
probablement  ve  del  provengal  espinglo,  francés  épingle.  Hi 
afegeixo  encara  l'espanyol  esplinque  (REW,  8786),  que  es  relliga 
amb  el  provengal  esplingo  (comp.  el  cátala  broca  de  broccus, 
REW,  1319,  proven9al  broc  'espina',  etc.).  El  grup  -qu-  pot 
venir  de  vinculum  'vinclar',  'plegar';  comp.  el  francés  pliants 

567.  En  atiborrarse,  ataborrarse  'llenarse  de  comida  o  de 
bebida'  es  podrien  comparar  els  mots  tiburón,  taburón,  cátala 
tiburó,  tauró,  portugués  tubarao.  El  tuberone  pot  haver-se  conta- 
minat  amb  atiborrar,  ataborrarse,  essent  aquest  peix  terriblement 
vora9.  Cal  afegir  encara  el  portugués  tibórnea  o  tiborna,  'menja- 
da,  usada  en  els  llocs  on  l'oli  abunda,  preparada  amb  bacallá 
cuit,  patates  o  cois,  tot  plegat  amanit  amb  oli  novell'. 

578.     Rodiare,  rozar,  pero  com  es  justifica  rodiare  de  rodere? 

585.  Cal  afegir  el  mallorquí  xueta  'jueu',  de  xulla  'can- 
salada'.     Comp.  la  mateixa  evolució  de  significat  en  l'espanyol 

marrano.     Farinelli,  Studii  dedicati  a  Pió  Raina,  515,  cita 

el  mateix  text  que  Wagner  en  ZRPh,  43,  125. 

593.  Veig  una  deixalla  de  tenebregura  tenebric  en  el  mallorquí 
negregor,  format  segons  el  model  de  tenebric  (simplement  una 
deixalla  de  nigricare,  REW,  5920). 


UN    IXIBRE    DE    V.    GARCÍA    DE    DIEGO  I35 

596.  Cal  afegir  encara  Tespanyol  titere  'titella',  que  en  San- 
tander! significa  'cassanella',  i  també  tiritaña  (francés  antic  tire- 
taine) . 

628.  Afegir  a  vermen  el  salamanquí  yerbera  'empina' 
(erupción  cutánea  en  pequeños  espacios);  comp.  l'alemany  del 
sur  :  Wimmerl  de  Wimmeln  'gusanear'. 

650.  'Lo  que  sí  es  difícil  sostener  es  que  veldar  proceda  de 
bendar.'  En  Uoc  d'admetre  un  vittula  per  velda,  per  raons  de 
fonética  jo  no  separaría  veldar  velda  de  bendar  benda,  cosa 
que  s'adiu  perfectament  amb  la  práctica  de  l'autor  demostrada 
en  altres  casos  (vid.  pág.  6),  i  de  moment  invocarla  el  paral-lel 
viendro  vieldo,  de  ventilare  (i,  a  tot  tirar,  reconstruiría  un  ben- 
dulare;  comp.  Titaliá  sbrendolo,  REW,  iiio). 

655.  Les  formes  italianes  frana,  etc.,  son  susceptibles 
d'una  altra  explicació  :  fragina  (de  fragum,  cat.  frau,  REW,  3841) 
segons  Prati,  Arch.  glott.,  18,  413.  Per  tant,  no  tenim  pas  re- 
flexos  segurs  de  vorago  en  románic.  El  portugués  brejo  sembla 
ésser  derivat  de  bragiu  o  bragum  'mares'  {REW,  1246),  gallee 
bragales,  santanderí  braga  'montón  de  zarza  o  arbustos  en  alga- 
rabía'.    L'espanyol  breña  sería  un  derivat  de  bragina? 

b)     Notes  bibliográfiques  que  completen  les  de  l'autor: 

(64)  S'hauria  de  discutir  l'opinió  de  Schuchardt,  BerL 
Sitzungsber.,  1918,  169,  sobre  bazo-opaceus. 

(72)  Comp.   FEW,  barica. 

(73)  Per  a  bestia  comp.  encara  Rohls,  ZRPh,  41,  354,  i 
Bruneau,  Rom.,  48,  270. 

(77)  Tota  vegada  que  per  explicar  ladilla  es  recorre  a  una 
'interferencia  muy  antigua  de  otra  palabra',  prefereixo  acceptar 
l'opinió  de  Schuchardt,  exposada  en  ZRPh,  34,   341. 

(79)  En  Lexikal.  aus  dem  KataL,  (5)  he  donat  la  mateixa  eti- 
mología per  a  abonecer. 

(96)  Afegiu  el  portugués  canha  'má  esquerra'  i  canejo,  que 
he  explicat  per  canis  en  Bibl.  Arch.  rom.,  11,  2,  87. 

(150)  Esquerdar,  'una  forma  no  estudiada  hasta  ahora  (de 
crepitare)'  :  vid.  Neuphil.  Mift.,  1913,  165,  Lexikal.  aus  dem  Kat., 
II,  REW,  skarda.  Una  explicació  diferent  per  a  escletxa  es  troba 
en  Lexikal.,  54  (excreptiare  hauría  donat  escressar,  com  captiare 
dona  cagar). 


136  L.    SPITZER 

(273)  Barbier  fill  ha  explica!  en  RDR,  5,  248,  el  castellá 
focha  per  un  fulcula. 

(294)  He  explica!,  al  mateix  temps  i  de  la  mateixa  manera 
que  l'autor,  el  santanderí  gotre  [ZRPh,  42,  767). 

(333)  El  salamanquí  antear,  de  intaediare,  és  explica!  en 
Neuphil.  Mitt.,  1 92 1,  45. 

(342)  Cal  afegir  a  jacilia  les  formes  catalanes  registrades 
en  Lexikal.,  65,  i  també  les  de  sediHa  (537). 

(367)  'Meyer-Lübke  ha  omitido  esta  base  {lofa)  establecida 
por  Diez'.     El  castellá  lúa  es  troba  en  Tarticle  glova  del  REW. 

(392)  Per  a  l'espanyol  marita  'hombre  afeminado',  vegeu 
Bihl.  Arch.  Rom.,  11,  2,  87  i  ss.  (Cal  afegir  mañoso  'amaricado', 
Rodríguez  Marín,  Un  millar  de  voces)  Ecuador  marica,  mariquita 
'adamado,  amujerado,  que  avergüenza  el  sexo  a  que  pertenece.') 

(569)     Ja  compareix  en  REW,  8292. 


I 


bibliografía 


C.  Jaberg  e  G.  Jud,  Un  Atlante  Un guistico-etno gráfico  svizzero 
italiano,  Le  Vie  d'Italie,  Maggio  e  Novembre  de  1923.  13+13 
pagines. 

Aquest  doble  extret  de  la  revista  del  Touring  Club  italiá 
ens  ofereix  una  bella  mostra  del  que  será  V Atlas  lingüístic  suis- 
italiá  preparat  pels  Profs.  Jaberg  i  Jud,  amb  les  enquestes  escru- 
pulosament  realitzades  peí  jove  romanista  Paul  Scheuermeier. 
Un  i  altre  professor,  deixebles  de  Gilliéron,  han  emprés,  amb 
una  ardidesa  i  un  esforg  notables,  el  fer  una  important  apor- 
tació  a  la  Filologia  románica,  preparant  un  atlas  lingüístic  suís 
i  italiá  que  metódicament  representará  un  notable  progrés  en 
les  enquestes  dialectals  i  en  la  manera  de  presentar  els  proble- 
mes  de  geografía  lingüística. 

Els  territoris  que  comprendrá  aquest  atlas  ni  formen  una 
unitat  lingüística  ni  una  unitat  etnográfica,  per  mes  que  com- 
prenguin  Tantic  domini  de  la  Gállia  cisalpina  amb  tot  Tadmi- 
rabie  mosaic  dialectal  de  la  Lombardia,  del  Piemont,  de  Venécia, 
del  Friul  i  de  la  térra  deis  grisons.  L'avantatge  d'aquesta  manca 
d'unitat  etnográfica  i  lingüística  es  manifesta  amb  la  multipli- 
citat  de  tipus  interessants  que  compareixen  per  a  la  designado 
d'un  mot,  com  es  pot  veure  en  els  mapes  de  mostra  :  farfalla, 
grembiale,  giovedi,  nevicare,  filatoio,  ceppo  de  Natale.  Aquesta 
multitud,  espargida  sense  unitat,  ens  revela  tipus  tan  interessants 
com  els  de  corletta,  gorletta,  derivats  de  colu,  descobert  per  Schu- 
chardt  en  el  base,  i  deixa  refer  els  elements  mes  primitius  del 
léxic  románic,  relíqüies  léxiques  conservades  al  costat  de  mots 
de  creació  recent. 

Si  trobem  encertat  per  a  les  enquestes  el  sistema  del  triple 
qüestionari  :  un  d'extensíssim  (mes  de  3,000  preguntes)  per  a  ésser 
preguntat  en  els  centres  regionals,  un  de  reduit  per  a  ésser  demanat 
en  les  ciutats,  i  un  de  mitjá  (2,000  preguntes)  per  a  ésser  preguntat 
en  totes  les  localitats  escollides  per  l'enquesta,  considerem  opor- 
tuníssima  la  replega  de  l'element  gráfic  que,  com  a  suplement, 


138  bibliografía 

acompanyará  la  publicació  de  V Atlas.  Les  mostres  que  d'aquest 
material  es  publiquen  son  per  a  nosaltres  sumament  suggestives. 
Hem  fet  avinent  {BDC,  x,  p.  147  ss.)  la  unitat  de  cultura  primi- 
.  tiva  de  les  Balears  i  de  Sardenya,  i  davant  les  riques  illustracions 
del  futur  Atlas  de  lud  i  de  laberg  ens  posem  la  qüestió  de  la 
unitat  etnográfica  (de  cultura)  deis  pobles  mediterranis  :  La 
casita  (i,  i)  té  la  mateixa  forma  de  la  pineta  sarda  o  de  la  nostra 
barraca  de  pedra  seca;  el  procediment  de  trinxar  el  blat  o  l'ordi 
a  rístria  (i,  2)  recorda  el  d'esprémer  la  cera  en  la  regió  del 
Llussanés  (Vic);  el  procediment  primitiu  de  batre  a  Ostana  (Alt 
Po,  I,  4)  és  el  mateix  que  hem  trobat  ais  Pireneus  catalans  i  a 
Mallorca;  el  procediment  de  pentinar  el  lli  a  Galliate  (Novara, 
I,  5)  és  el  mateix  que  recordem  á'espadar  el  cánem  i  de  penti- 
nar-lo  de  casa  nostra  (Llussanés);  el  procediment  de  debanar  i 
cabdellar  el  fil  de  la  mateixa  localitat  italiana  és  idéntic  (Instru- 
ments i  tot)  amb  el  deis  Pireneus.  Els  llums  antics  de  la  ma- 
teixa Galliate  son  del  mateix  tipus  que  els  nostres  vells  llums 
de  gresol  i  d'encruia  (i,  8),  així  com  els  tipus  de  cistells  (i,  10) 
i  els  casuni  deis  pescadors  de  Orando  no  varíen  pas  molt  de  les 
barraques  de  la  Camarga  o  de  Valencia.  Encara  vuU  recordar 
que  el  tipus  de  debaneres  de  Cárnia  (11,  7),  de  la  roda  de  filar 
de  Ferrara  (11,  8)  i  de  les  filoses  de  Val  di  Solé  (11,  9)  és  el  mateix 
de  les  terres  de  Llussanés  (Vic),  i  que  el  trill  de  Casteínuovo  (11,  11) 
és  molt  semblant  a  un  tipus  de  trill  mallorquí.  Encara  una 
coincidencia  volem  fer  remarcar  :  és  la  del  ceppo  de  Natale,  que 
desapareix  a  la  Suíssa  i  al  nord  d' Italia,  i  és  també  ben  vivent  a 
la  nostra  térra,  amb  tot  el  teixit  de  riques  tradicions  i  llegendes 
sobre  la  Sagrada  Familia  i  el  petit  Nádalo. 

AuGUSTE  LoNGNON,  Les  noms  de  lieu  de  la  France,  leur  origine, 
leur  signification,  leurs  transformations.  Resume  des  conféren- 
ces  de  Toponomastique  genérale...  publié  par  Paul  Marichal 
et  Léon  Mirot.  Premier  fascicule  :  Noms  de  lieu  d'origine 
phénicienne,  grécque,  ligure,  gauloise  et  romaine.  Deuxiéme  fas- 
cicule :  Noms  de  lieu  d'origine  saxone,  burgonde,  wisigothique, 
franque,  scandinave,  bretonne  et  basque.  Troisiéme  fascicule : 
Noms  de  lieu  d'origine  ecclésiastique.  París,  Librairie  ancienne 
Honoré  Champion,  1920,  1922,  1923. 

L'obra  postuma  de  Longnon,  editada  amb  gran  amor  pels 
seus  deixebles,  és  un  bell  estudi  de  les  civilitzacions  que  han 
passat  peí  sol  de  la  Franga,  preparat  a  base  deis  noms  de  lloc, 
l'orígen  i  classificació  deis  quals  son  gairebé  sempre  encertats. 
Setanta  son  els  capítols  compresos  en  aquests  tres  fascicles,  i 
dos  mil  cent  trenta  vuit  les  famílies  de  noms  estudiats.  Una 
simple  enumerado  deis  capítols  donará  una  idea  del  recull  molt 
mes  que  no  pas  una  discussió  llarga  sobre  certes  classificacions 


bibliografía  139 

o  sobre  algunes  etimologies  certament  equivocades,  com,  per 
exemple,  la  de  Ix  de  la  Cerdanya,  que  fa  venir  de  finís,  com 
si  la  F-  desaparegués  en  cátala  (p.  109)  :  i,  origines  grecques. 
2,  origines  phéniciennes.  3,  origines  ligures.  4,  origines  presumées 
ibéres.  5,  origines  celtiques  :  dunos,  duros.  6,  hriga.  7,  magos.  8, 
briva.  9,  ritos.  10,  dubron.  11,  nantos.  12,  onna.  13,  vera.  14,  ne- 
metis.  15,  Condate.  16,  mediolanum.  17,  novientum  i  -entos.  18, 
-ac/^  o  -acta.  19,  -oíalos.  20,  origines  antéromaines  :  ivuranda  o 
iguranda.  21,  origines  gaJlo-romaines  :  -acos.  22,  origines  romaines; 
noms  formes  sur  des  gentilices.  23,  souvenirs  des  anciennes  popu- 
lations  de  la  Gaule.  24,  limites  des  cites.  25,  sanctuaires.  26,  voies 
romaines.  27,  noms  communs  de  lieüx  habites.  28,  colonies  barba- 
res et  étrangéres.  29,  souvenirs  de  personages  historiques.  30,  mo- 
numents  mégalithiques.  31,  établissements  balnéaires.  32,  aque- 
ducs.  33,  théátres.  34,  industries  diverses.  35,  -aria.  36,  arbres. 
37,  autres  usages  des  suffixes  -etum  et  -osus.  38,  foréts.  39,  cours 
d'eau.  40,  origines  germaniques  :  -ing.  41,  origines  saxones  :  genera- 
ntes. 42,  origines  saxones  en  Normandie.  43,  origines  saxonnes  en 
boulenois.  44,  origines  burgondes.  45,  origines  gothiques.  46,  ori- 
gines franques  :  généralités.  47,  noms  germaniques.  48,  noms 
romans-francs  :  exposé  préliminaire.  49,  cortis.  50,  noms  communs 
de  lieux  habites.  51,  noms  communs  de  sites.  52,  noms  de  personne. 
53,  noms  de  riviére.  54,  origines  scandinaves  :  généralités.  55,  noms 
á  terminaison  noroise.  56,  noms  en  -ville.  57,  origines  bretonnes  : 
généralités.  58,  noms  communs  de  circonscriptions.  59,  noms  com- 
muns de  lieux  habites.  60,  noms  communs  de  sites.  61,  origines 
basques.  62,  origines  ecclésiastiques  :  généralités.  63,  établissements 
religieux.  64,  souvenirs  des  ordres  religieux.  65,  souvenirs  de  la 
Terre-sainte.  66,  événements  de  l'histoire  religieuse.  67,  cuite 
de  la  divinité.  68,  appellations  mystiques.  69,  cuite  des  saints: 
particularités   diverses.    70,    vocables   hagiographiques. 

Arnold  Steiger,  Contribución  al  estudio  del  Vocabulario  del 
Corbacho.  Memoria  doctoral  presentada  a  la  sección  primera 
de  la  Alta  Facultad  de  Filosofía  de  la  Universidad  de  Zurich. 
Madrid,  1923,  117  ps. 

La  memoria  doctoral  que  anunciem  compren  les  següents 
parts  :  «Introdúcelo  amb  un  estudi  del  léxic  del  Corbacho,  estudi 
gramatical  de  la  fonética  de  les  vocals  i  de  les  consonants,  breus 
notes  de  morfología  i  de  formació  de  páranles,  amb  una  col-lecció 
de  llatinismes  i  itahanismes  emprats  de  Tarxiprest  de  Talavera.» 
FaciHten  l'ús  d'aquesta  memoria  un  índex  de  paraules  del  vo- 
cabulari  del  Corbacho  i  un  altre  índex  de  les  paraules  que  en  la 
niemória  s'estudien.  Segueix  un  índex  de  matéries,  i,  com  a  apén- 
dix,  un  refranyer  extret  del  Corbacho.  Steiger  pren  peu  de  la 
tesi  de  Menéndez  Pidal  exposada  en  el  discurs  de  contesta  a 


I40  bibliografía 

Tentrada  de  Codera  a  T Academia  (Discursos,  1910)  per  a  esta- 
blir  la  tesi  que  una  quantitat  de  paraules  del  Corbacho  des- 
conegudes  del  castellá  literari  de  l'época  de  l'arxiprest  de  Tala- 
vera  vivien  en  la  llengua  vulgar  que  ell  va  recollir  i  viuen  encara 
en  els  dialectes  periférics,  la  unitat  deis  quals  va  alterar  la  re- 
conquesta castellana.  Aquesta  tesi,  que  explica  perfectament 
la  distribució  deis  dialectes  castellans  i  del  léxic  marcadament 
afro-románic  de  l'espanyol  i  del  portugués,  queda  clarament 
compro vada  per  la  conscienciosa  dissertació  del  Sr.  Steiger.  Els 
mots  estudiats  son  :  abutado,  afelgado,  alfarda,  alfardón,  alosa, 
alperchón,  amblar,  ananzea,  anozegado,  azerufe,  cambray,  collear, 
chapullar,  engascar,  caninvete,  donegal,  echandülos,  galocha,  frisa, 
gengivre,  gorgnera,  lúa,  ¡lepada,  mambre,  matafalua,  minchar, 
paniota,  por  demás,  sobaco,  tastardia,  tiesto,  trompar,  trunfa,  um- 
bral, zutano.  Cal  advertir  que  part  d'aquest  vocabulari  és  d'ori- 
gen  arábic  :  alfarda,  alfardón;  part,  d'origen  de  noms  de  ciutats: 
cambray,  frisa;  part,  ¿'influencia  francesa  :  cañivete,  galocha, 
trompar,  etc.  Tan  interessant  com  l'estudi  del  léxic  és  el  de 
la  fonética,  en  el  qual  s'expliquen,  amb  el  concurs  d'exemples 
dialectals,  una  serie  d'evolucions  difícils  d'aclarir  en  la  llengua 
del  Corbacho.  Ben  interessant  és  Texplicació  de  la  conservació 
de  la  /-  inicial  en  fiel  <  fidelis,  fijo  <  fixu  i  foso  <  foso  per 
rao  de  Thomonímia  amb  hijo  <  filiu,  hiél  <  fele,  oso  <  ursu. 
Igualment  encertada  és  Texplicació  de  cordero,  aparegut  per  rao 
de  rhomonímia  de  agnu  amb  annu. 

JOAQUiM    García    Girona,    Vocabulari   del   Maestral,    Castelló, 
MCMXxii.  80  ps.  (A-boirac). 

Mn.  Garcia  Girona,  escriptor  valencia,  fill  de  Benassal,  ha 
comengat  la  publicació  d'un  vocabulari  de  la  regió  muntanyesa 
de  la  diócesi  de  Tortosa  anomenada  Maestrat.  Será  un  bon 
complement  al  Vocabulari  tortosi  de  Mestre  i  Noé  (BDC,  iii, 
ps.  80  ss.).  Molts  son  els  mots  interessants  que  apareixen  en 
aquest  vocabulari  :  abardollador  'abassegador',  abatollar  'espol- 
sar  el  fruit  d'un  arbre',  abollar  'lladrar',  abornar  'escometre',  aca- 
mallar-se,  acamorriat,  acatxapar-se  'abaixar-se  per  no  ésser  vist', 
acorar  'acabar',  acotolar,  adi  'ufana',  agoniar,  agramar  'bregar 
cánem',  alacrá  'escorpí',  alfarda  'impost  de  rec',  alfori  'graner', 
alifacs  'mals',  alifara  'convit',  aló  'prou',  alvelló  'claveguera', 
allassa  'capgana',  amarinarse,  andanes  'canyissos',  apalmessar, 
ataullar,  atorgonar-se  'emmalaltir-se',  babiitxes  'calgat',  bacó 
'porc',  baga  'corda',  baralluga,  barcella,  barrella  'planta  aquática', 
batzoles,  beguins,  billota  'aglá',  biscor  'temps  gelat',  bogal,  etc. 
Una  cosa  ens  sobra  en  aquest  vocabulari,  i  és  l'etimologia,  que  no 
és  encertada  ni  per  a  les  paraules  fácils  ni  per  a  les  paraules  difícils. 
Si  aquest  vocabulari  es  limita  a  donar  el  léxic  de  la  contrada  mun- 


bibliografía  141 

tanyesa  del  Maestral,  acompanyant  amb  dibuixos  els  noms  d'ob- 
jectes,  será  una  bella  contribució  a  la  lexicografía  catalana. 

J.  JuD,  Zur  Geschichte  der  bündnerromanischen  Kirchensprache, 
Chur,  1919,  56  ps. 

Aquest  treball  que  anunciem  és  de  la  major  importancia, 
per  tal  com  posa  de  relien  la  transcendencia  de  l'estudi  de  Telement 
eclesiástic  en  el  léxic  románic  per  a  la  historia  de  la  propagado 
del  Cristianisme  i  del  cuite. 

Jaberg,  en  Kultur  und  Sprache  in  romanischen  Bünden  (1921), 
p.  17,  constata  els  fets  histories  capitals  que  han  condicionat 
l'orientació  diversa  de  l'antiga  Curia  Rethorum  :  de  Tany  15 
a.  C.  fins  al  537,  Bünden  gravita  políticament  i  eclesiásticament 
cap  al  Sud;  des  d 'aquesta  data  fins  al  843  Bünden  gravita  cap 
al  Nord  :  és  Tépoca  franca,  i  des  d'aquesta  data  entra  la  intensa 
germanització  de  la  térra  deis  grisons. 

lud,  en  estudiar  el  léxic  eclesiástic  grisó,  fa  una  constatado 
interessantíssima  :  el  léxic  eclesiástic  reto-romá  és  gairebé  tot  de 
procedencia  Uatina.  Si  s'estudien  detingudament  els  elements 
léxics  introduits  per  TEsglésia,  s'observa  que  una  bona  part  son 
de  procedencia  grega.  El  grec  era  la  llengua  primitiva  del  Cris- 
tianisme, i  els  elements  grecs  compareixen  allá  on  el  Cristianisme 
fou  mes  intens  des  d'un  comen9ament  :  la  Italia  central,  el  Nord 
d 'África,  l'Espanya  oriental.  Lió.  En  can  vi,  allá  on  el  Cristianisme 
penetra  posteriorment,  allá  l'element  eclesiástic  Uatí  predomina. 
La  historia  del  mot  basílica,  que  compareix  solament  en  la  peri- 
feria allá  on  l'Església  primitiva  no  havia  penetrat  (a  la  Dada, 
a  la  Rétia,  a  Portugal),  n'és  una  bella  pro  va,  convincent  al  nostre 
en  tendré.  I  de  Testudi  deis  sants  patrons  titulars  de  les  esglésies 
de  la  diócesi  de  Chur  i  del  léxic  eclesiástic,  en  dedueix  que,  si  fou 
intensa  la  influencia  meridional  en  la  propagado  del  Cristianisme 
per  la  Rétia  prima,  ho  fou  molt  mes  encara  la  septentrional  en 
temps  de  la  Rétia  secunda.  —  A.  G. 

Boletín  de  la  Sociedad  Castellonense  de  Cultura.    Castelló  de  la 
Plana,  1920  ss. 

Un  estol  de  persones  de  válua  fundaren  suara,  a  la  ciutat 
de  la  Plana,  la  revista  que  anem  a  meritar  i  que  difícilment 
tindrá  pariona,  peí  seu  format  i  contingut,  en  terres  ibériques. 

Datat,  son  primer  número,  del  maig  de  1920,  ha  vingut  publi- 
cant-se  mensualment,  amb  dos  plecs  de  grandária  un  xic  mes 
d'octau,  formant,  cada  any,  un  fort  volum.  Ara  surt  trimes- 
tralment,  relligada,  amb  80  pagines  de  text  almenys,  amb  foto- 
tipies,  reproduccions  de  boixos,  escuts  d'armes  de  ciutats  i  viles, 
personatges,  etc. 

18 


142  bibliografía 

Com  que  de  la  dita  societat  en  son  membres  activitats  que  s'es- 
mercen  en  diferents  branques  de  la  cultura,  es  trasllueix  lógicament 
la  tal  faisó  en  les  planes  del  Boletín,  on  fácilment  es  poden  veure 
treballs  de  medicina  al  bell  costat  d'un  de  folklore  o  d'un  altre 
signat  per  un  músic. 

Pública  una  serie  de  documents  importan tíssims,  ja  peí 
caire  historie,  ja  peí  lingüístic.  Anomenem,  deis  últims,  entre 
altres,  les  Cartas-Pueblas  concedides  pels  nostres  reis  a  les 
viles  i  llocs  de  Silla,  Gabanes,  Benlloch,  etc.;  i,  deis  primers.  La 
Judería  y  su  Sinagoga,  La  Judería  en  Tortosa,  d'En  Frederic 
Pastor  i  Lluís;  El  Canónigo  Berenguer  March,  San  Vicente  en 
Morella,  Itinerario  del  Papa  Benedicto  XIII  en  España,  d'En 
Manuel  Beti;  Sagunto,  Viriato,  etc.,  d'En  Manuel  Peris. 

No  és,  el  fons  menys  nodrit,  el  de  folklore.  Publicats  dos 
Qüestionaris  referents  a  Oracions  i  Parémies,  insereix  en  tots 
els  nombres  mantés  respostes  rebudes,  i  de  folklore  tracten  la 
majoria  deis  collaboradors,  destriant-se,  entre  els  conreadors  de 
la  ciencia  popular,  els  noms  de  Guinot,  Calduch  Font,  Arnau, 
García  Tirado,  Tomás  Martí,  Borras  Jarque,  Benages,  Sanchis, 
P.  Ivars,  Pascual  Tirado,  etc. 

Una  de  les  col-laboracions  mes  erudites  és  la  d'En  Salvador 
Guinot,  persona  d'aguda  penetrado  i  enlairat  sentiment  crític,  el 
qual  coneix  i  ha  estudiat  com  cap  altre,  millorant  investigacions 
anteriors,  la  literatura  valenciana.  Vegeu,  si  no,  l'enunciat  d'al- 
guns  deis  seus  treballs  inscrits  en  el  Boletín.  En  Fuentes  del 
estudio  de  la  lengua  valenciana,  ens  parla  mestrívolment  d'En 
Vives  i  Ciscar  i  son  Llihre  de  Concordances;  del  Liber  Elegan- 
tiarum,  d'En  Joan  Esteve;  de  la  Sinonimia,  de  N'Amiguet;  de  La 
Passió,  d'En  Corella;  etc.,  etc.  Interessant,  també,  és  la  mo- 
nografía de  Tertulias  literarias  de  Valencia  en  el  siglo  xv. 

Ben  documentats  son  els  articles  de  semántica  d'En  Damiá 
Alcón.  Examina,  entre  altres  páranles  i  diccions,  les  formes 
caler;  mester,  huevos;  res-cosa-nada;  omne;  y,  hi,  hy.  Així  com 
en  la  recerca  i  explicació  semántica  está  fonamentat,  seria  mes 
ferma  i  acabada  l'argumentació  si  anava  acompanyada  de  la 
transformació  fonético-morfológica  de  les  dites  maneres  de  parlar. 

D 'interés  per  a  l'estudi  del  castelloní  son,  ultra  els  documents 
esmentats  i  tots  els  que  parlen  de  folklore,  els  inventaris,  quadrets, 
costums,  poesies  (ja  origináis,  ja  traduccions) ,  publicats  en  el  dit 
dialecte. 

També  es  digne  d'esmentar,  en  fi,  la  publicació,  suara  comen- 
gada,  de  la  correspondencia  de  caire  musical  creuada  entre  els 
mestres  el  malaguanyat  F.  Pedrell  i  el  de  la  capella  valenciana, 
En  Vi  cents  RipoUés.  —  M.  J.  Ll. 


bibliografía  143 

PoMPEU  Fabra,  Converses  filólo giques  (Primera  serie).  — Editorial 
Regina,  1924.     368  págs. 

Ha  estat  una  gran  sort  per  a  la  nostra  Uengua  literaria,  en 
el  període  mes  crític  de  la  se  va  formació,  que  a  poc  a  poc  hagin 
anat  apaibagant-se  les  discussions  sobre  els  múltiples  problemes 
que  ella  planteja  i  que  el  grup  de  gramátics  i  preceptistes  s'hagi 
anat  reduint,  fins  al  punt  de  no  romandre  avui  en  la  realitat 
práctica  mes  que  una  sola  i  única  autoritat.  Pompen  Fabra 
en  efecte,  ha  restat  prácticament  sol  en  el  suprem  mestratge 
gramatical,  els  seus  adversaris  i  contrincants  mes  apassionats 
havent  emmudit  o  havent-se  retirat,  conven^uts  o  no  convenguts, 
de  la  pública  discussió.  I  dic  que  aixo  ha  estat  una  sort  per 
a  la  nostra  llengua  literaria,  no  precisament  perqué  En  Fabra 
hagi  mes  que  sobradament  demostrat  en  el  curs  de  la  polémica 
ésser  el  mes  capacitat  i  el  mes  sólidament  preparat  per  a  la  tasca 
redregadora  que  necessita  la  nostra  llengua  literaria,  i  ésser 
mereixedor  de  la  gran  i  definitiva  autoritat  que  ara  frueix,  ans 
mes  aviat  per  altres  consideracions  d'ordre  teóric  que  em  sug- 
gereix  el  concepte  personal  que  tinc  format  de  la  funció  de  la 
gramática  preceptiva  en  la  vida  de  la  llengua.  Potser  no  co- 
incidiré sempre,  en  Texposició  d'aquestes  consideracions,  amb 
el  criteri  personal  de  Pompen  Fabra;  pero  la  vella  i  sincera 
amistat  que  amb  ell  m'uneix,  no  sois  em  dona  el  dret,  sino  que 
m 'imposa  el  deure  d 'exposar  obertament  la  meva  opinió  sobre 
certes  qüestions  fonamentals,  per  tal  que  Telogi  que  la  seva 
espléndida  tasca  gramatical  faci  brollar  de  la  meva  ploma  sigui 
net  de  la  banalitat  d'un  vulgar  compliment  amical,  i  aleni  tota 
la  sinceritat  de  la  meva  devoció  a  la  seva   forta  personalitat. 

Dos  son  els  factors  essencials  i  d'actuació  constan t  que 
intervenen  en  la  formació  de  la  llengua  literaria  :  els  escriptors 
i  el  poblé.  En  aquells  resideix  el  poder  de  la  creació  del  llen- 
guatge;  son  la  forga  individualitzadora  de  la  seva  vida.  En 
aquest  jau  la  funció,  la  facultat  de  conservado  i  d'evolució  del 
llenguatge;  és  la  forga  socialitzadora  de  la  seva  vida.  Per  emprar 
els  termes  de  Vossler,  direm  que  Fescriptor  i  el  poblé  representen 
els  dos  únics  moments  essencials  en  la  vida  d'una  llengua.  En 
el  moment  de  néixer,  de  produir-se  la  llengua,  és  quelcom  actiu 
i  individual;  és  el  moment  del  progrés  absolut.  En  el  moment 
d'acceptar  i  propagar  la  massa  del  poblé  les  creacions  individuáis, 
la  llengua  és  una  activitat  col-lectiva,  basada,  pero,  en  una  pas- 
sivitat  individual;  és  el  moment  del  progrés  reíatiu.  En  el 
primer  moment  la  llengua  és  creació,  és  Estética;  en  el  segon, 
és  evolució,  és  Historia.  Entre  el  primer  i  el  segon  moment 
pot  haver-n'hi  un  altre  :  el  de  Tacceptació  totalment  passiva  de 
les  creacions  individuáis  per  la  massa.  Aquest  moment,  pero, 
és  precisament  el  punt  mort,  un  moment  que  només  existeix 


144  bibliografía 

teóricament,  car  en  la  vida  de  la  Uengua  només  pot  donar-se 
una  passivitat  parcial,  no  mai,  pero,  una  pura  passivitat. 

Dones  bé:  l'intent  teóric  de  donar  realitat  a  aquest  tercer 
moment,  l'esforQ  per  a  afermar  aquest  punt  mort,  que  de  vegades 
ve  a  interposar-se  entre  els  dos  moments  essencials  de  la  vida 
de  la  llengua,  és  precisament  la  tasca  de  la  preceptiva  gramatical, 
la  qual  tendeix  per  naturalesa  a  fixar,  a  prolongar,  si  mes  no, 
el  moment  de  passivitat,  el  punt  mort,  en  la  vida  de  la  llengua. 
El  treball  del  preceptista  Iluita,  dones,  amb  evident  desavantatge 
contra  la  doble  pressió  de  la  forga  de  la  creació  individual  i  la 
forga  de  l'evolució  coUectiva,  constan ts  en  tota  llengua  viva. 
¿Quina  és  la  transcendencia  práctica  de  l'obra  de  la  gramática 
preceptiva? 

De  fet,  la  gran  majoria  de  les  Uengües  literáries  s'han  format 
sense  la  intervenció  de  la  preceptiva  gramatical  i  amb  l'únic 
concurs  deis  grans  escriptors  i  la  part  mes  selecta  del  poblé.  El 
que  ha  fet  la  preceptiva  gramatical  —  i  aquest  és  el  seu  ofici 
propi  —  és  reduir  a  formules  i  regles  els  resultats  de  la  unificació 
sempre  relativa,  a  la  qual  ja  havia  arribat  la  llengua  en  les  obres 
deis  escriptors  de  l'época  mes  brillan t  de  la  literatura  nacional. 
L'anticipació  de  la  preceptiva  gramatical  a  l'obra  deis  grans 
escriptors,  sois  pot  teñir  i  ha  tingut,  efectivament,  transcendencia 
práctica  quan,  com  a  la  Franga  del  segle  xvii,  Tambient  cultural 
está  ja  llargament  preparat  per  rebre  i  acatar  les  normes  pro- 
clamades  pels  legisladors  grama ticals.  La  influencia  de  Malherbe 
en  la  llengua  deis  grans  clássics  franceses  fou  indubtablement 
grossa  i  decisiva;  pero  el  que  conegui  bé  aquella  época  té  1' ín- 
tima convicció  que  la  llengua  francesa,  ádhuc  sense  Malherbe, 
hauria  arribat,  potser  mes  lentament,  al  mateix  resultat  amb 
l'únic  concurs  convergent  deis  grans  escriptors  d'aquell  segle. 
L'autoritat  de  Malherbe  no  féu,  en  el  fons,  altra  cosa  que  cor- 
roborar i  estatuir  les  tendéncies  deis  escriptors,  que  convergien, 
per  un  felig  concurs  de  diverses  circumstáncies,  a  una  sólida 
unificació  del  léxic  i  de  les  formes  grama  ticals.  I  no  oblidem 
tampoc  que  Malherbe  influí  també  com  a  escriptor,  i  que  trobá 
un  deixeble  práctic  de  les  seves  doctrines  en  les  admirables  Uetres 
de  Jean  Guez  de  Balzac,  i,  finalment,  que  la  seva  acció,  ajudada 
pels  salons  cortesans  del  seu  temps,  també  s'exercí  directament 
sobre  la  llengua  parlada,  de  la  qual  fou  en  bona  part  reflex 
la  llengua  literaria  de  la  Franga  del  segle  xvii. 

Pompen  Fabra  és  el  nostre  Malherbe.  Com  aquest,  també 
podría  ésser  anomenat  «el  tira  deis  mots  i  de  les  sil-labes».  Ara, 
90  que  podem  posar  en  dubte  és  que  el  segle  xx  cátala  sigui 
equivalent  al  segle  xvii  francés,  i  que  el  quadro  d'escriptors 
actuáis,  i  ádhuc  possibles,  de  Catalunya,  sigui  comparable  al 
magnífic  esclat  de  la  literatura  francesa  d'aquell  temps.  Vull 
dir,  en  altres  páranles,  que  cal  temer  que  l'admirable  treball 


bibliografía  145 

de  redre9ament  emprés  per  Pompen  Fabra  no  sigui  correspost 
per  una  literatura  catalana  clássica  i  mundial,  i  que  li  manqui 
la  base  vital  de  les  obres  de  grans  escriptors  que  intuitivament, 
i  no  per  un  esforg  violent  de  disciplina,  convergeixin  al  mateix 
criteri  ultrapurista  del  nostre  legislador  gramatical.  Malherbe 
combate  la  caótica  Uengua  francesa  del  segle  xvi,  tan  devota 
de  les  varietats  dialectals,  i  consagra  bona  part  deis  seus  esfor90s 
a  desitalianitzar  la  Uengua  literaria,  així  com  ara,  entre  nos- 
altres,  Pompen  Fabra  combat  la  caótica  Uengua  catalana  del 
segle  XIX,  camp  de  batalla  de  tots  els  dialectes,  i  adrega  el  seu 
esforg  mes  intens  a  l'obra  de  la  descastellanització  del  nostre 
idioma.  La  semblan9a  de  la  posició  d'ambdós  gramátics  és 
innegable  :  la  diferencia  está  en  l'ambient  cultural  i  literari. 

Donades  aqüestes  circumstáncies  del  nostre  ambient  cultural 
i  literari,  ens  podem  preguntar  quin  será  l'esdevenidor  de  Tadmi- 
rable  obra  reformadora  de  Pompen  Fabra.  Hem  vist  quant 
difícil  i  compromesa  és  la  tasca  del  preceptista  gramatical,  sota 
la  doble  pressió  de  la  for9a  de  creació  individual  deis  escriptors, 
i  de  la  forga  d'evolució  coLlectiva  de  la  massa.  L'esfera  d'acció 
en  la  qual  opera  el  legislador  d'una  Uengua  —  sobretot  en  el 
cas  de  no  poder  operar  sobre  una  gran  literatura  de  valor  defi- 
nitiva —  és  així  en  extrem  reduida.  Les  normes  que  ell  gosi 
formular  després  d'un  laboríos  tanteig,  no  son  mes  que  un  expe- 
riment  exposat  a  totes  les  contingéncies  inherents  a  qualsevol 
intent  d'endevinació  de  la  trajectória  que  prendran  en  l'esde- 
venidor les  f orces  de  la  Uengua  literaria  en  l'obra  deis  escriptors 
genials  i  en  l'ambient,  en  el  gust  general  de  la  part  mes  selecta 
de  la  massa.  I  aquesta  inseguretat  és,  en  realitat,  independent 
de  la  rao  o  de  la  no-raó  que  pugui  teñir  el  preceptista;  és  inde- 
pendent de  la  forga  de  la  lógica  amb  qué  ell  proposa  les  seves 
conclusions  i  tracta  d'imposar  les  seves  solucions  ais  delicats 
problemes  de  la  sensibilitat  lingüística. 

Els  grans  gramátics,  els  gramátics  de  raga,  com  Malherbe, 
com  Pompen  Fabra,  son  generalment  esperits  armats  d'una 
potencia  lógica  formidable.  En  el  nostre  gran  gramátic  admira 
la  insuperable  mestria  amb  qué  maneja  tots  els  recursos  de  la 
dialéctica  en  la  defensa  de  les  seves  solucions.  Pompen  Fabra 
és  una  mentalitat  de  bella  i  ferma  estructura  geométrica;  una 
mentalitat  de  nissaga  francesa.  Un  cop  assentades  les  premisses, 
treu  la  conseqüéncia  amb  la  precisió  i  la  seguretat  amb  qué  tra- 
garía Túnica  recta  que  manques  a  un  triangle.  L'únic  discutible 
son,  de  vegades,  les  premisses.  I  aquesta  impecabilitat  lógica 
deis  raonaments  de  Pompen  Fabra  és  potser  llur  mateix  defecte. 
La  irrefutabilitat  d'un  bell  argument  d'un  gramátic  no  implica, 
efectivament,  la  definitiva  acceptació  de  la  conclusió  en  la  vida 
de  la  Uengua,  car  en  aquest  cas  la  lógica  opera  en  un  camp  (en 
el  de  la  Uengua),  on,  el  mateix  si  la  considerem  com  a  creació 


146  bibliografía 

que  com  a  evolució,  dominen  la  fantasía,  el  sentiment,  l'asso- 
ciació  d'idees,  l'analogia,  és  a  dir,  la  intuido  en  totes  les  seves 
múltiples  manifestacions,  totes  les  forces  de  l'esperít  menys  la 
lógica.  Així,  dones,  l'esfera  d'acció  de  la  preceptiva  gramatical 
és  no  sois  en  extrem  reduida,  ans  encara  extraordináriament 
compromesa  i  exposada  a  greus  errors  de  perspectiva.  Per 
tant,  en  la  Gramática  preceptiva  no  hi  ha  própiament  lloc  mes 
que  per  a  un  sol  mestre,  el  mes  apte,  el  mes  preparat. 

No  son  molts  gramátics  definidors  90  que  ens  cal  desitjar, 
sino  molts  i  forts  escriptors  assessorats  per  una  única  autoritat 
gramatical.  No  hi  ha  res  mes  inútil  ni  mes  pertorbador  que 
les  discussions  sobre  els  problemes  práctics  de  la  Gramática  en 
nom  de  la  pura  rao,  car  potser  la  solució  lógicament  millor  será 
la  que  no  triomfará  en  l'esdevenidor  de  la  llengua.  Ara  com 
ara,  han  triomfat  les  solucions  de  Pompen  Fabra.  No  oblidem, 
pero,  que  aquest  triomf,  plenament  merescut,  és,  en  realitat, 
una  manifestado  de  bella  disciplina  en  la  majoria  deis  que  escrivim 
en  cátala.  Pero,  qui  respon  del  manteniment  d'aquesta  dis- 
ciplina en  Tesdevenidor?  El  que  hem  de  desitjar  és  que  aquesta 
disciplina  faci  lloc  a  una  coincidencia  espontánia  entre  el  criteri 
del  preceptista  i  les  tendéncies  mateixes  deis  escriptors  i  de 
También t,  la  qual  cosa  no  pot  esdevenir-se  sino  en  una  época 
de  mes  sólida  cultura  intel-lectual  que  la  que  té  avui  la  nostra 
térra. 

I  ara,  parlan t  concretament  del  Ilibre  en  el  qual  Pompeu 
Fabra  ha  recollit  la  primera  serie  de  les  seves  Converses  filológiques, 
gosaré  afirmar  que  la  tasca  de  l'eminent  filóleg  pot  considerar- 
se, en  una  gran  part,  com  a  definitiva  i  assegurada  per  sempre 
mes.  En  el  punt  concret  de  la  castellanització,  vici  en  qué  s'han 
traduit  la  majoria  de  les  manifestacions  de  la  degenerado  de  la 
nostra  llengua,  podem  dividir  els  castellanismes  en  tres  graus, 
segons  llur  gravetat.  És  imperdonable  dir  i  escriure  «dones»  en 
sentit  causal,  «ditxós»,  «puesto»,  «garganta»,  etc.  (tercer  grau). 
No  és  ja  tan  imperdonable  dir  i  escriure  «tonelada»,  «aclara- 
tori»,  «mai»  sense  la  partícula  negativa  al  darrera,  «corrent»  i 
«costum»  com  a  masculins,  etc.  (segon  grau).  I,  finalment,  és 
perdonable,  i  ádhuc  defensable,  dir  i  escriure  «pensar  en  fer  tal 
cosa»,  en  compte  de  <9ensar  a...»,  «al»  amb  infinitiu  en  compte 
de  «en»,  «viuda»  en  compte  de  «vídua»,  «lo  millor»  en  compte  de 
«el  milloD),  etc.  (primer  grau).  Dones  bé  :  Uevat  d'una  part 
deis  castellanismes  de  segon  grau  i  de  tots  els  de  primer  grau 
que  poden  seguir  encara  en  el  terreny  de  la  discussió,  Pompeu 
Fabra  pot  vanar-se  d 'ha ver  escombra t  definitivament,  i  amb 
l'aprovació  unánime  de  tots  els  catalans,  tots  els  castellanismes 
mes  greus  i  enlletgidors  de  la  nostra  llengua.  I  aquest  bell 
triomf  rha  obtingut  sabent  servar  sempre  en  la  discussió  aquell 
bon  sentit  realista,  aquell  seny  ponderador,  aquella  intuido  de 


bibliografía  147 

l'esperit  íntim  de  la  llengua,  que  l'han  salva t  de  caure  peí  pendent 
de  la  fantasía  i  de  Tidealisme  teoritzador  per  on  han  relliscat 
i  s'han  perdut  tants  de  gramátics  erigí ts  en  legísladors  de  la 
llengua.  Pompen  Fabra  está  ben  penetrat  d'aquella  verítat  que 
formula  GuíUem  de  Humboldt  en  una  frase  admirable  :  «La 
llengua  no  és  cap  Obra  (Ergon),  sino  una  Activitat  (Energeia)». 
I  per  aixó  Pompen  Fabra  sap  posar  al  marge  de  gran  nombre 
de  les  seves  solucions  l'interrogant  discret  del  vertader  savi, 
aquest  interrogant  que  en  poques  matéries  és  tan  necessari  com 
en  la  de  la  llengua  subjecta  en  tot  moment  a  l'energia  trans- 
formadora de  la  creació  i  de  Tevolució.  —  M.  de  Montoliu. 

Glossaire  des  fatois  de  la  Suisse  romande,  elaboré  avec  le  con- 
cours  de  nombreux  auxiliaires  et  rédigé  par  L.  Gauchat, 
professeur  á  TUniversité  de  Zurich,  J.  Jeanjaquet,  profes- 
seur  a  l'Université  de  Neuchátel,  E.  Tappolet,  professeur 
á  rUniversité  de  Bale,  avec  la  coUaboration  d'E.  Muret,  pro- 
fesseur a  rUniversité  de  Genéve;  i®^  fascicule,  64  pages.  Prix 
de  chaqué  fascicule,  6  francs;  Neuchátel,  V.  Attinger,  1924. 

C'est  avec  la  plus  grande  émotion  que  nous  feuilletons  le 
premier  fascicule  du  Glossaire  dont .  le  burean  a  été  le  foyer  du 
Diccionari  general  de  la  llengua  catalana  et  des  études  de  Philo- 
logie  romane  de  la  Catalogue. 

Le  Glossaire  des  Patois  de  la  Suisse  romande  est  un  re  ve 
réalisé. 

Le  bel  exemple  donné  par  Vldiotikon  des  patois  de  la  Suisse 
allemande  fit  naitre  le  désir  de  creer  une  oeuvre  analogue  pour 
les  cantons  romands.  Leurs  dialectes,  en  effet,  ne  le  cédent 
en  ríen  á  ceux  de  la  Suisse  alémanique.  Au  contraire,  ils  con- 
tiennent  encoré  plus  de  ees  mystérieuses  survivances  des  lan- 
gues  de  peuples  qui  ont  habité  nos  Alpes  dans  les  temps  pré- 
historiques.  A  l'aide  de  ees  débris,  dont  les  uns  ont  été  iden- 
tifiés  avec  des  mots  celtiques  et  dont  les  autres  ne  sont  pas  en- 
coré attribuables  á  un  groupe  linguistique  determiné,  il  sera 
plus  tard  possible  d'élucider  maint  point  de  notre  préhistoire. 

A  rintérét  non  seulement  philologique,  mais  historique 
dans  le  meilleur  sens  du  mot,  vient  se  joindre  Tintérét  patrio- 
tique.  On  peut  diré  qu'á  l'exclusion  du  Jura  bernois,  qui  se 
rat tache  au  groupe  des  patois  franc-comtois,  la  Suisse  romande 
a  eu  une  fois  une  langue  á  elle,  telle  qu'elle  n'existe  nuUe  part 
ailleurs.  Cette  langue,  qui  était  vraiment  de  chez  nous,  la  Suisse 
est  en  train  de  la  perdre.  Le  franjáis  de  París  a  envahi  nos 
vallons  et  la  supplante  partout.  Nous  n'aurons  garde  de  nous 
répandre  á  ce  sujet  en  plaintes  vaines,  car  c'est  lá  une  nécessité 
économique  imposée  par  les  circonstances,  et  il  serait  pueril  de 
nier  les  avantages  de  cette  transformation.     Mais  la  disparition 


148  bibliografía 

rapide  de  cette  langue  nous  impose  le  devoir  d'en  recueillir  pieu- 
sement  les  demiers  témoignages. 

Le  mérite  d'avoir  congu  le  plan  de  ce  Glossaire,  et  d'avoir 
pris  rinitiative  de  sa  réalisation,  revient  a  Louis  Gauchat.  A 
peine  en  possession  de  son  grade  de  docteur,  encouragé  par  l'émi- 
nent  romaniste  H.  Morf,  qui  l'avait  initié  a  l'étude  des  patois, 
11  chercha  des  concours  pour  exécuter  son  projet.  Aprés  plu- 
sieurs  années  de  démarches  infructueuses,  il  réussit  a  obtenir 
l'appui  des  cantons  romands  et  de  la  Confédération,  seuls  capa- 
bles  de  foumir  la  base  financiére  sans  laquelle  rien  ne  pouvait 
étre  entrepris.     C'était  en  1898. 

La  conférence  intercantonale  qui  s'occupa  des  voies  et 
moyens  propres  á  réaliser  le  Glossaire  des  patois  confia  a  trois 
groupes  de  personnes  la  responsabilité  de  l'enterprise: 

Le  Comité  de  Rédaction,  dirige  par  Gauchat,  qui  fit  appel 
au  concours  de  deux  jeunes  linguistes  de  talent,  Jules  Jean- 
jaquet  et  Emest  Tappolet.  La  nécessité  d'une  enquéte  spéciale 
sur  les  noms  de  lieux  et  de  famille  romands  ayant  été  reconnue, 
Emest  Muret  en  fut  nommé  directeur. 

La  Commission  philologique,  composée  de  six  membres, 
qui  est  chargée  de  suivre  la  marche  des  travaux  et  d'examiner 
avec  la  Rédaction  les  problémes  d'ordre  scientifique  et  technique. 

La  Commission  administrative,  formée  des  Chefs  des  Dé- 
partements  de  l'Instruction  publique  des  six  cantons  romands, 
sous  la  présidence  de  celui  de  Neuchátel.  Cette  Commission  est 
Tautorité  directrice,  á  laquelle  incombe  le  soin  des  questions 
administratives  et  finan ciéres. 

Aprés  avoir  briévement  indiqué  l'origine  et  Torganisation 
de  Tentreprise,  disons  ce  que  sera  le  Glossaire. 

Le  Glossaire  embrasse  les  patois  de  tout  le  territoire  suisse 
de  langue  frangaise,  de  Tancien  évéché  de  Bale  jusqu'á  la  Noble 
Contrée  de  Sierre  et  de  la  pastorale  Gruyere  jusqu'aux  appro- 
ches  du  Mont  Saléve.  Outre  le  lexique  complet  des  patois  vivants, 
il  contiendra  les  formes  anciennes  et  les  mots  tombés  en  dé- 
suétude,  puis  les  mots  d 'archives  et  les  termes  du  frangais  pro- 
vincial et  argotique,  enfin,  dans  une  large  mesure,  les  noms 
de  lieux,  de  famille  et  de  personnes.  Outre  les  mots  propre- 
ment  dits,  il  recueillera  la  phraséologie  patoise  et  une  foule  de 
locutions,  de  dictons  et  de  proverbes. 

De  chaqué  mot  de  quelque  importance  le  Glossaire  essaiera 
de  reconstituer  l'historique  et,  sil  est  possible,  d'indiquer  l'éty- 
mologie.  De  chaqué  objet,  habitude  ou  croyance,  caractéris- 
tique  pour  le  pays  romand,  il  aura  soin  de  donner  au  lecteur 
une  idee  exacte  et  d'en  rechercher  l'histoire.  Des  illustrations 
rendront  le  texte  plus  clair  et  plus  vi  van  t. 

Parmi  les  ouvrages  de  dialectologie,  le  Glossaire  mérite  á 
plusieurs  égards  l'attention  particuliére  du  lecteur. 


bibliografía  149 

Jamáis  oeuvre  lexicographique,  embrassant  les  parlers  d'une 
región  déterminée,  n'a  été  préparée  et  organisée  avec  autant 
de  sollicitude  que  le  présent  Glossaire.  Aidés  de  nombreux 
auxiliaires,  quatre  philologues  suisses,  connus  par  leurs  travaux 
scientifiques,  ont  consacré,  depuis  un  quart  de  siécle,  le  meilleur 
de  leurs  forces  á  recueillir  et  á  classer,  á  comparer  et  k  analyser 
la  masse  enorme  de  matériaux  que  des  enquétes  systématiques 
et  perseverantes  ont  accumulés  d'année  en  année  dans  le  burean 
du  Glossaire. 

Le  lexique  d'aucun  groupe  de  patois  n'á  été  exploré  avec 
une  méthode  plus  rigoureuse  et  plus  raffinée,  permettant  mieux 
que  tout  autre  systéme  d'investigation  employé  jusqu'á  présent 
de  faire  sortir  du  cerveau  des  patoisants  la  totalité  de  leur  trésor 
linguistique.  Aussi  la  richesse  du  Glossaire  a-t-elle  de  quoi 
surprendre  le  linguiste  le  plus  experimenté. 

Aucun  dictionnaire  dialectal  n'a  pu  bénéficier  dans  une 
mesure  aussi  considerable  que  le  Glossaire  de  la  collaboration 
intelligente  de  nombreux  correspondan ts,  amoureux  de  leur  langue, 
autant  que  de  leur  pays.  Que  de  zéle  déployé,  pendan t  vingt- 
cinq  ans,  a  Tintention  de  cette  oeuvre  vraiment  nationale! 

Jamáis,  enfin,  un  dictionnaire  regional  n'a  décrit  le  langage 
d'un  coin  de  terre  aussi  différencié  que  le  pays  romand  :  di  ver- 
sité  topographique,  économique,  sociale.  A  la  vie  rurale  de  la 
plaine  s'oppose,  a  la  mon tagne,  l'exploitation  alpestre.  Sur 
xme  grande  partie  du  territoire,  les  habitants  sont  á  la  fois  agri- 
culteurs  et  vignerons.  Aux  travaux  usuels  d'un  village  agricole 
viennent  se  joindre,  selon  les  régions,  la  culture  du  chanvre  et 
la  fabrica tion  de  la  toile,  la  chasse  et  la  peche,  sans  oubli^r  l'irri- 
gation  artificielle  par  les  bisses  du  Valais.  II  est  évident  que 
chaqué  domaine  d'activité  apporte  un  nouveau  contingent  de 
termes  techniques  intéressants. 

Le  Glossaire  romand  n'est  pas  sans  devancier.  Ce  que  fut 
le  dictionnaire  du  chanoine  lucernois  Stalder  (1757-1833)  pour 
Vldiotikon  de  la  Suisse  allemande,  celui  de  son  contemporain 
Bridel  (1757-1845),  pasteur  vaudois,  le  devint  pour  le  Glossaire 
de  la  Suisse  frangaise  :  la  pierre  d'angle.  II  s'agissait  d'élever 
l'oeuvre  de  Bridel  a  la  hauteur  de  l'état  actuel  de  la  science. 

Rien  ne  fait  mieux  ressortir  le  progrés  éclatant  que  cons- 
titue  le  Glossaire  sur  son  prédécesseur  qu'une  comparaison  entre 
ees  deux  ouvrages  que  separe  l'espace  d'un  siécle.  L'oeuvre  de 
Bridel,  remarquable  pour  son  époque,  trahit  a  chaqué  page  l'in- 
suffisance  de  la  méthode  par  ses  graphies  approximatives  et 
contradictoires,  par  la  locaHsation  défectueuse  de  ses  mots  et 
de  ses  formes,  par  l'inégalité  géographique  de  sa  documenta- 
tion,  sans  parler  de  la  celtomanie,  dont  l'auteur  était  hanté, 
et  qui  depare  la  partie  étymologique  de  son  ouvrage  méritoire. 

Gráce   au   prodigieux   essor   qu'ont   pris   depuis   Bridel   les 


150  bibliografía 

études  linguistiques,  le  Glossaire  a  pu  éviter  les  imperfections 
et  les  erreurs  de  son  devancier.  Au  lieu  des  8000  mots  de  Bridel 
il  en  offrira  plus  de  50,000,  et  a  une  quarantaine  de  lieux  de 
provenance  chez  Bridel,  il  peut  opposer  plus  de  200  localités, 
situées  dans  toutes  les  parties  du  pays,  qui  lui  ont  fourni  des 
formes  patoises  phonétiquement  transcrites,  sans  parler  d'une 
quantité  de  régions  sur  lesquelies  il  est  informé  d'une  fa^on  plus 
sommaire.  Gráce  a  cette  documentation  infiniment  plus  súre 
et  plus  étendue,  le  Glossaire  pourra  déterminer,  souvent  á  Taide 
de  petites  cartes,  Textension  géographique  des  principaux  types 
de  mots  et  indiquer  les  nuances  múltiples  des  significations  et 
des  emplois. 

Cependant,  le  Glossaire  n'est  pas  une  ceuvre  purement  phi- 
lologique,  il  sera,  au  contraire,  accessible  au  grand  public.  On 
y  trouvera  retracées,  a  propos  de  tel  ou  tel  mot,  les  conditions 
particuliéres  de  la  civilisation  romande  :  habitation,  nourriture, 
véteménts,  occupations  rurales,  etc.  Par  ses  définitions  et  par 
ses  descriptions  des  choses  du  passé,  le  Glossaire  rendra  d'inap- 
préciables  services  aux  études  historiques,  archéologiques,  géo- 
graphiques,  juridiques,  etc.  II  sera  le  complément  indispensable 
des  grands  dictionnaires  des  langues  du  moyen  age,  Ducange  et 
Godefroy,  Raynouard  et  Lévy.  Le  folkloriste  et  le  naturaliste 
le  consulteront  aussi  avec  profit. 

Ce  n'est  pas  une  vaine  curiosité  qui  nos  pousse  á  nous  en- 
quérir  des  múltiples  varietés  du  langage.  Notre  parole,  c'est 
nous-mémes;  et  les  destinées  des  langues  reflétent  les  destinées 
du  pays  oú  nous  vivons.  Ainsi  compris,  le  Glossaire  des  patoüs 
de  la  Suisse  romande,  ceuvre  a  la  fois  scientifique  et  nationale, 
sera  un  monument  de  la  pensée  et  de  la  civilisation  helvétiques. 


,5* 


CRÓNICA 


Durant  la  primera  setmana  del  mes  d'octubre  de  l'any  passat,  el  pro- 
fessor  J.  Jud,  de  la  Universitat  de  Zuric,  dona,  a  l'Institut  d'Estudis  Cata- 
lans,  una  serie  de  sis  conferencies  metódicament  molt  interessants,  sobre 
«Els  treballs  preparatoris  de  1' Atlas  lingüístic  d'Itáliai  elsproblemes  lingüís- 
tics  i  histórico-culturals  que  suscita  aquesta  obra.  Reconstrucció  d'antics 
dialectes  céltics  a  base  de  l'element  céltic  existent  en  els  dialectes  actuáis. 
Metodologia  en  els  estudis  de  Toponimia  i  l'element  léxic  introduit  per 
l'Església  en  les  Uengües  romániques.»  Les  conferencies  del  Prof.  lud, 
que  compta  entre  els  seus  deixebles  els  joves  romanistes  catalans,  han 
influit  intensament  en  la  direcció  deis  nostres  estudis. 

L'actiu  coMaborador  J.  Amades  ha  fet  donació  a  les  Oficines  Léxico- 
gráfiques  de  tres  rics  vocabularis  :  Vocabulari  del  passamaner,  del  calcinar 
i  del  paraigüer,  i  d'un  Recull  deis  termes  del  llenguatge  vulgar  barceloni. 

El  Sr.  Antoni  Bergós,  un  deis  coMaboradors  mes  laboriosos,  ha  fet  do- 
nació  d'un  refranyer  lleidatá  que  conté  mes  de  cinc  mil  refranys. 

El  Sr.  Ángel  Canelles  ha  trames  una  coMecció  de  mots  que  no  figuren 
en  el  Diccionari  Ortografió. 

La  coMecció  de  léxic  del  cátala  ha  augmentat  considerablement. 
Es  pot  dir  que  el  léxic  de  tots  els  textos  de  cátala  antic  fins  ara  publicats 
ha  estat  extret.  Una  vegada  publicat  el  Diccionari  Aguiló,  es  podrá  co- 
men9ar  la  publicació  del  tresor  de  la  llengua  catalana  medieval. 

Ben  aviat  es  publicará  el  primer  fascicle  del  Diccionari  de  la  llengua 
literaria,  la  redacció  del  qual  avan9a  rápidament.  La  redacció  de  la  lle- 
tra  c  está  ja  acabada. 

S'han  publicat  els  tres  primers  volums  de  V Atlas  lingüisiic  de  Cata" 
lunya,  que  comprenen  les  Uetres  a  i  b  i  part  de  la  c,  i  el  Report  deis  treballs 
fets  per  l'oficina  de  toponimia  i  onomástica  durant  el  bienni  de  1922-1923. 

En  un  deis  vinents  números  publiccirem  un  interessant  treball,  del 
Dr.  Paul  Aebischer,  titulat  Études  d'onomastique  et  de  toponymie  catalanes. 


i 


i 


BUTLLETI 


DE 


dialectología  catalana 


PUBLICAT   PER    LES   OFICINES   DEL 

DICCIONARI   GENERAL 
DE  LA  LLENGUA  CATALANA 


XII 


BARCELONA 

INSTITUT    D'ESTUDIS    CATALANS 

PALAU    DE    LA    DIPUTACIÓ 

MCMXXIV 


//' 


INDEX 

Págs. 


J.  Amades  i  E.  Roig,  Vocabulari  de  l'Art  de  la  nave- 

gació  i  la  pesca.  (Il-lUvStracions  d'E.  Roig.)    .     .     .     .     1-116 


<' 


.y 


Impremta  de  la  Casa  Provincial  de  Caritat   :  Montalegre,  5  :  Barcelona 


Vocabulan  de  VAñ  de  la  navegado  i  de  la  pesca,  per  J.  Amades 
i  E.  RoiG.  (Il-lustracions  d'E.  Roig.) 


Abartrell,  m.  :  Corda  que  fixa 
l'antena  a  l'arbre  perqué  es 
mantingui  ben  fixa  i  no  es  de- 
canti.  Hi  ha  ocasions  en  qué 
en  lloc  d'una  corda  se  n'usen 
dues,  i  llavors  reben  el  nom  de 
ahartrells.  (Sant  Pol,  Mataró.) 

Abatiment,  m.  :  Decantament 
que  pren  Tembarcació,  quan 
navega  amb  fort  vent,  per 
efecte  del  topament  d'aquest 
amb  les  veles.    (Barceloneta.) 

Abatir-se,  V.  :  Decantar-se  l'em- 
barcació,  quan  navega,  per 
efecte  del  vent.  (Barceloneta.) 

Abocar-se,  v.  :  Tombar-se  la 
barca,  están t  en  el  mar,  i  so- 
frir,  en  conseqüéncia,  un  serios 
accident.  (Costes  de  Lie  van  t 
i  de  Ponent.) 

Aboiar,  V.  :  Deixar  anar  una 
cosa  per  Taigua  :  una  corda, 
una  fusta,  un  peix  que  s'es- 
capi.  (Costes  de  Llevant  i  de 
Ponent.) 

Abordar,  v.  :  Ensopegar,  dues 
embarcacions,  peí  costat;  es- 
cometre  una  embarcado  a 
una  altra  peí  costat.  (Cata- 
lunya,   Balears,   Valencia.) 

Abracadera,  f.  :  Pega  de  ferro 
que  per  la  part  exterior  de  la 

But.  de  Dialec. 


proa  de  la  barca  reforja  la 
fusta.  (Costes  de  Llevant  i  de 
Ponent.) 

Abrotonar-se,  V.  :  Sin.  de  Aba- 
tir-se. (Barceloneta.) 

AcoMPANYANT,  m.  :  Cronometre 
de  gran  precisió  que  porten 
les  embarcacions,  per  fer  els 
cálculs  astronómics.  (Barce- 
loneta.) 

AcoNiLLAR,  V.  :  Remar  fent  en- 
trar i  sortir  els  rems  de  dintre 
l'aigua,  mantenint-los  comple- 
tament  rectes  i  sense  fer-hi 
cap  moviment  endavant  ni 
endarrera.  (Barceloneta.) 

AcoRAgAT  (cuirassat),  m.  :  Vai- 
xell  de  guerra  el  buc  del  qual 
está  protegit  per  una  cuirassa 
de  ferro. 

Acústica,  f.  :  Vela  completa- 
ment  trapezoidal.  (Barcelone- 
ta.) 

Aferrar,  v.  :  Plegar  les  veles 
per    desar-les.     (Barceloneta.) 

Aferraveles,  m.  :  Sin.  de  Ple- 
gador.   (Barceloneta.) 

Afogament,  m.  :  La  part  de  l'ar- 
bre d'una  barca  mitjana  que 
va  atacada  amb  la  coberta. 
(Blanes.) 

Agregat,  m.  :  Pilot  que  sol  viat- 
jar  a  bord  de  les  embarca- 
cions mercants  per  fer  prác- 


J.    AMADES    I    E.    ROIG 


tiques  de  navegació,  al  qual 
es  teñen  les  mateixes  conside- 
racions  que  ais  oficiáis,  pero 
sense  pagament  de  cap  mena. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Aguantar-se  proa  a  vent,  V. : 
Estar  en  fatxa.  (Blanes.) 

Aguió,  m.  :  La  porció  d'un  rem 
de  secció  quadrangular  que 
hi  ha  entre  la  maneta  i  la  part 
cilindrica  immediata  a  la  pala. 
A  l'extrem  de  Taguió  va  l'es- 
trop,  amb  el  qual  s'enfila  el 
rem  a  l'escálam  en  l'acció  de 
vogar.    (Blanes.) 

Agulla,  f.  :  Pega  de  ferro  del 
timó  que  té  la  forma  d'una 
agulla  i  que  serveix  per  a  ajun- 
tar-lo  a  la  barca  amb  la  feme- 
11a.  (Sant  Pol,  Mataró,  Badalo- 
na,    Barceloneta.) 

Agulla  náutica,  f.  :  Brúixola 
marina.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Agullot,  m.  :  Pega  igual  que 
r agulla,  pero  mes  grossa  i  per 
a  l'ús  d'embarcacions  de  gran 
port.  (Costes  de  Llevan t  i  de 
Ponent.) 

AiGUA,  f.  :  Lloc  de  l'embarcació 
per  on  filtra  l'aigua  de  mar 
per  efecte  de  mal  calafateig 
o  avaria.  Quan  en  una  em- 
barcado es  filtra  aigua  per 
tres  Uocs  diferents,  es  diu 
que  «es  teñen  tres  aigües  a  la 
barca.»  (Barceloneta.) 

Aigua  viva,  f.  :  Aigua  que  tras- 
pua  per  les  taules  del  buc. 
(Barceloneta.) 

Aigua  xifla,  f.  :  Aigua  viva. 
(Barceloneta.) 

AiXA  BUixí,  í  :  Aixa,  usada  en  les 
mestrances,  que  consta  d'un 
manee  arquejat,  terminat  su- 
periorment  amb  una  mena  de 
culata  de  fusell  on  va  ferma- 
da  una  fulla  t  alian t,  plana  i 


Ueugerament  arquejada.  Ser- 
veix per  ais  mateixos  afers-  que 
l'aixa  corrent. 

Aix  DE  GUIA,  m.  :  Combinació 
que  resulta  de  lligar  dos  nusos 
l'un  amb  l'altre.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

AixiCAR,  V.  :  Treure,  mitjangant 
bombes,  l'aigua  que  ha  entrat 
dintre  el  buc.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

AixOL,  m.  :  Petita  aixa  de  ferro 
que  es  porta  a  bord  per  a  dife- 
rents usos.  (Costa  de  Llevant, 
Barceloneta.) 

AjAjA,  m.  :  Sin.  de  Arjau.  (A1- 
guer.) 

Al,  f.  :  Vela  en  forma  d'ala  que 
en  dies  de  gran  ventada  es 
posa  ais  costats  de  l'embar- 
cació. Recull  molt  vent,  im- 
primint  una  sensible  rapidesa 
a  la  marxa.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Ala  de  mosca,  f.  :  Moviment 
i  plegat  especial  que  fan  els 
pescadors  amb  la  vela  quan 
el  vent  bufa  de  mitja  popa. 
(Cadaqués,  Roses,  Blanes,  Sant 
Pol.) 

Ala  de  pebrot,  f.  :  Sin.  de 
Ala  de  mosca.   (Mataró.) 

Alambre,  m.  :  Corda  que,  en  les 
platges  on  hi  ha  torn  mecánic 
per  a  treure  les  barques,  subs- 
titueix  el  palanquí.  (Vilano va.) 

Al^acavall,  m.  :  Sin.  de  Ca- 
mell.  (Cat.,    Bal.,    Val.) 

Alcásser,  m.  :  Part  de  la  co- 
berta  que  va  de  l'arbre  mes- 
tre  fins  a  la  proa.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Alegrar,  v.  :  Afluixar  un  cap 
que  per  estar  massa  tivant  pe- 
rilla de  trencar-se.  (Barcelo- 
neta.) 

Alegría,  f.  :  Llum  o  obertura 
d'una  escotilla,  bodega,  etc. 
(Cat.,    Bal.,    Val.) 


VOCABULARI    DE    l'ART    DE    LA    NAVEGACIÓ 


Aleta,  f.  :  Quadema  mes  im- 
mediata a  la  popa.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Algordo,   m.    :   Sin.   de   Alto- 

BRODO. 

Almedinaire,  m.  :  Sin.  de  Ra- 

GER. 

Altobrodo,  m.  :  i.  Embarca- 
do de  gran  port  i  molt  tonat- 
ge.  2.  La  fastuositat  i  am- 
pul-lositat  :  així  es  diu  «una 
persona  d'altobrodo»  per  sig- 
nificar que  es  tracta  d'una 
persona  de  significació.  És 
usat  també  en  llenguatge  ordi- 
nari  de  la  gent  no  pescadora. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Allunament,  m.  :  Part  de  la 
caiguda  de  popa  d  una  vela, 
que  passa  d'una  recta  tirada 
de  puny  a  puny.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Amagar  homes!  :  Crit  llan9at  peí 
patró  de  barca  de  petit  port, 
recomanant  ais  tripulants  que 
abandonin  la  coberta  per  refu- 
giar-se  en  la  bodega  quan  veu 
venir  algún  peix  molt  gros  i  pe- 
rillos que  podria  atacar  l'em- 
barcació  i  posar  en  perill  la 
vida  d'alguns  homes.  (Costes 
de  Llevant  i  de  Ponen t.) 

Amant,  m.  :  Corda  que  forma 
part  de  Taparell  d'hissar  Tan- 
tena  d'una  embarcado  de  pes- 
ca. L'un  extrem  va  Iligat  a 
l'antena,  i  l'altre  extrem  al 
bussell  superior  de  l'aparell. 
(Blanes.) 

Amant  i  apárele,  m.  :  Combina- 
do de  cordes  i  bussells  que 
s'aplica  a  les  plumes  d'algar 
pesos  en  les  barques  de  mit- 
jana,  i  que  fa  l'ofici  de  grúa. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Amantillo,  m.  :  Aparell  que 
consta  d'un  bussell  petit,  fer- 


mat  a  la  galeta  de  l'arbre  d'una 
barca,  i  una  corda  per  a  his- 
sar.  És  un  aparell,  auxiliar  del 
floc,  que  usen  moltes  barques 
pescadores  per  fer  mes  camí  en 
jorns  en  qué  el  vent  és  favo- 
rable.  (Blanes.) 

Amarra,  f.  :  Tota  corda  o  cap 
que  Higa  una  embarcado  a 
térra.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Amarrador,  m.  :  Gent  especial 
de  térra  que  es  dedica  a  l'ofici 
d'amarrar  embarcacions.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Amarrar,  v.  :  Lligar  o  fermar 
una  embarcado  a  un  punt 
ferm  de  térra.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Ambo,  m.  :  i.  Taula  de  fusta 
que  corre  de  proa  a  popa  i  que 
forma  part  del  forro  d'una 
barca  de  palangre.  Resta  en- 
tre el  bocal  i  els  ambons  de 
proa  i  popa.  (Blanes.)  2.  Ren- 
glera de  forats  que  hi  ha  al 
llarg  de  la  buguera  d'una  bar- 
ca. Serveixen  per  a  escórrer 
l'aigua  que  es  fica  en  els  cor- 
redor s  pels  cops  de  mar,  i  la 
que  deixen  escórrer  les  xarxes 
en  ésser  llevades  xopes. 

Ambo  de  popa,  m.  :  Pega  de 
fusta  que  forma  part  del  forro 
d'una  barca  de  palangre.  Es- 
tá situada  entre  el  centre  de 
l'embarcació  i  la  popa,  i  late- 
ralment  entre  l'arrambá  d'es- 
coba  i  Tambó.   (Blanes.) 

Ambo  de  proa,  m.  :  Pega  de 
fusta  que  forma  part  del  forro 
d'una  barca  de  palangre.  Es- 
tá situada  entre  el  centre  de 
l'embarcació  i  la  proa,  i  la- 
teralment  entre  Tambó  i  l'ar- 
rambá d'escoba.  (Blanes.) 

Ambons  amb  puntera,  m.  pl.: 
Taules  de  fusta  que  formen 
part  del  forro  d'un  bussi.     Es 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


diferencien  deis  altres  perqué 
llurs  extremitats  no  van  in- 
serides  en  les  rodes  de  proa 
i  popa,  sino  que  acaben  apri- 
mant-se  entremig  de  les  tau- 
les,  90  és,  abans  d'arribar  ais 
extrems  de  l'embarcació.  (Bla- 
nes.) 

Ambonar,  V.  :  Arranjar  i  adobar 
la  part  alta  de  l'embarcació,  la 
coberta  o  l'orla.  (Costa  de 
Lie  van  t.) 

Amollar,  v.  :  Afluixar  i  deixar 
anar  la  vela  fins  que  tingui  el 
moviment  necessari  per  a  pren- 
dre  el  vent  com  cal.  (Costes  de 
Llevant  i  de  Ponent.) 

Amorrar-se,  V.  :  Clavar-se  la 
barca  a  la  sorra  per  la  proa, 
quan  es  treu  del  mar,  per  efec- 
te  d'una  mala  maniobra,  o  en- 
callar, navegant,  en  un  escuU 
o  banc  de  sorra;  quedant  de- 
cantada l'embarcació  amb  la 
proa  avall.  (Costes  de  Llevant 
i  de  Ponent.) 

Ampuguera  o  Ampulguera,  f.  : 
Entreteixit  que  es  fa  amb  els 
caps  de  corda  per  unir-los  sense 
fer  ñus  ni  Iligada.  Hi  ha  am- 
puguera llarga,  que  és  quan 
el  teixit  queda  una  mica  bast, 
i  ampuguera  rodona,  que  és 
quan  el  teixit  és  tan  perfecte 
que  no  s 'arriba  a  conéixer  el 
lloc  per  on  s'ha  fet  l'afegidura. 
(Cat.,   Bal.,   Val.) 

Amura,  f.  :  i.  Corda  amb  qué 
es  Higa  a  la  proa  el  trinquet, 
la    vela  major  i  la   messana. 

2.  Corda  de   vela  en  general. 

3.  Mesura  de  la  ñau  en  el  punt 
que  determina  la  quarta  part 
de  l'eslora  i  de  sa  major  llar- 
gária  per  la  part  de  fora,  comp- 
tant  des  de  la  proa.  (Bla- 
nes.) 


Amurada,  f . :  Interior  d'una  ñau. 
(Blanes.) 

Amurat,  -ADA,  adj.  :  Es  diu  de 
les  embarcacions  quan  van  de- 
cantades  per  efecte  d'abati- 
ment.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Anar  a  la  bona,  v.  :  Portar  les 
veles  rectes  en  direcció  a  la 
proa.    (Cat.,   Bal.,   Val.) 

Anar  a  la  bruta,  v.  :  Portar  la 
vela  mal  plegada  i  sense  ordre. 
(Costa  de  Ponent.) 

Anar  a  la  cía,  v.  :  Vogar  de  cara 
a  proa,  o  sia  de  cara  al  lloc 
on  es  va.  (Cadaqués,  Roses, 
L'Escala.) 

Anar  a  la  gareta,  v.  :  Anar  a 
fons,  naufragar.   (Mataró.) 

Anar  a  la  mala,  v.  :  Decantar-se 
la  vela  per  efecte  del  vent,  no 
podent  mantenir-la  absoluta- 
ment  a  la  bona,  i  adoptar  una 
posició  un  xic  inclinada  en  re- 
lació  amb  la  proa.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Anar  a  la  vaga,  v.  :  Vogar  de 
cara  a  popa,  o  sia  d'esquena 
al  lloc  on  es  va.  (Cadaqués, 
Roses,  L'Escala.) 

Anar  a  l'orsa,  v.  :  Sin.  de  Or- 
SAR.  (Costes  de  Llevant  i  de 
Ponent.) 

Anar  a  pico,  v.  :  Naufragar  una 
embarcado,  enfonsar-se.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Anar  a  popa,  v.  :  Navegar  amb 
un  vent  molt  favorable.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Anar  a  rumbo,  v.  :  Man  teñir  el 
timó  amb  la  pala  completa- 
ment  perpendicular  a  la  proa 
de  l'embarcació.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Anar  de  carenes  al  cel,  v.: 
Anar  de  carenes  per  amunt. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Po- 
nent.) 


VOCABULARI    DE    L'ART    DE    LA    NAVEGACIÓ 


Anar  de  carenes  al  sol,  V.: 
Anar  de  carenes  per  avall. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Po- 
nent.) 

Anar  de  carenes  per  amunt, 
V.  :  I.  Anar,  una  embarcado,  a 
fons.  2.  Quedar,  una  embarca- 
do, del  tot  capgirada.  (Costes 
de  Llevant  i  de  Ponent.) 

Anar  de  prima,  v.  :  Sortir  cap 
al  tard  a  pescar.  (Blanes.) 

Anar  de  puja,  v.  :  Navegar  mar 
endins  quan  les  circumstáncies 
son  molt  favorables.  (Costa  de 
Ponent.) 

Anar  en  mar,  v.  :  Anar  a  pescar 
o  sortir  amb  les  embarcacions 
en  direcció  a  la  mar.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Anar  llamat,  v.  :  Portar  la  vela 
ben  plegada  i  conreada.  (Cos- 
tes de  Llevant  i   de  Ponent.) 

Anar  per  en  térra,  v.  :  Dirigir- 
se amb  Tembarcació  cap  a  tér- 
ra. (Costes  de  Llevant  i  de 
Ponent.) 

Anar  plena,  v.  :  Estar,  la  vela, 
inflada  peí  vent  en  tota  la 
seva  plenitud.  (Costa  de  Lle- 
vant.) 

Anar  valenta,  v.  :  Aplicat  a  una 
embarcado,  navegar  amb  mol- 
ta  rapidesa  mitjangant  un  vent 
molt  favorable.  (Costes  de  Lle- 
vant i  de  Ponent.) 

Anca,  f.  :  Quaderna  mes  im- 
mediata a  la  proa.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Ancada,  f.  :  Conjunt  de  qua- 
dernes  d'una  embarcado.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Anclar,  v.  :  Fixar  una  embar- 
cado en  el  fons  mitjangant 
ancores  Uigades  amb  cade- 
nes,  fent  que  quedi  segura  i 
no  estigui  a  la  mercé  del  cor- 
rent.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 


Ancora,  f .  :  Grossa  pe^a  de  ferro 
que  es  clava  al  llot  del  fons 
de  l'aigua  a  Tobjecte  de  fixar 
les  embarcacions.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Andana,  f.  :  Costat  del  buc 
d'una  embarcado  per  la  part 
exterior.   (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Andanada,  f.  :  Onada.  (Blanes.) 

Andanar,  V.  :  Disposar  i  apa- 
rellar  una  embarcado  per  em- 
prendre  la  navegado.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Andarabell,  m.  :  Corda  que  es 
posa  per  estendre  roba  o  per  a 
la  seguretat  de  la  tripulació 
en  casos  de  perill.  (Barcelo- 
neta.) 

Anell,  m.  :  Lligament  format 
per  una  enfilada  de  boles  de 
fusta,  a  tall  de  collar  de  ma- 
reperles,  i  que  Higa  l'estrop  que 
aguanta  Tan  tena  d'una  barca 
de  mitjana  i  l'extrem  deis 
amants  a  l'arbre  mestre  del 
bastiment.  (Blanes.) 

Anginya,  f.  :  Corda  que  Higa 
la  pena  i  el  car.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Anima,  f.  :  Fil  que  passa  per 
dintre  la  vela  de  les  barques 
pescadores  i  que  serveix  per 
a  tivar-la  mes  o  menys.  (Cos- 
tes de   Llevant  i  de  Ponent.) 

Antena,  f.  :  Verga  que  sosté  la 
vela  en  les  barques  pescadores 
i  de  mitjana.  Es  compon  de 
dues  peces  :  el  car,  que  és  la 
de  proa,  i  la  pena,  la  de  popa. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Apagapenol,  m.  :  Corda  em- 
prada  per  apagar  les  veles. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Apagar,  v.  :  Plegar  les  veles  al 
vent.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

ApAGAVELES,  m.  :  Sin.  de  Apa- 
gapenol. (Cat.,  Bal.,  Val.) 


J.    AMADES   I    E,    ROIG 


Aparell,  m. :  i.  Tota  combinado 
feta  amb  cordes  i  bussells  que 
té  per  objecte  el  desenrotUa- 
ment  d'un  máximum  de  for9a 
amb  un  mínimum  d'esforg. 
(Cat.,  Bal.,  Val.)  2.  Conjunt  de 
cordes,  veles  i  bussells  de  tota 
embarcado.   (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Aparell  cangreu,  m.  :  Aparell 
que  porta  les  vergues  de  les 
veles  en  direcció  de  babord  a 
estribord.   (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Aparell  de  pescador,  m.  :  ¿li- 
gada especial  que  es  fa  amb 
les  ancores  quan  es  llancen  al 
fons.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Aparell  llatí,  m.  :  Aparell  amb 
veles  Uatines.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Aparell  rodó,  m.  :  Aparell  amb 
les  vergues  de  les  veles  en 
direcció  de  popa  a  proa.  (Cat., 
Bal,  Val.) 

Aparellar,  V.  :  Disposar  i  ar- 
ranjar  una  embarcado  i  pre- 
parar-la per  a  la  navegado  mes 
favorable.     (Cat.,    Bal.,    Val.) 

Aparellet,  m.  :  Bussell  posat  en 
la  part  alta  del  pal  en  les  bar- 
ques  pescadores  i  de  mitjana, 
que  s'usa  per  canviar  l'antena 
de  mura.  (Costes  de  Llevant 
i  de  Ponent.) 

Apóstols,  m.  pl.  :  i.  Greses  for- 
mades  peí  bauprés  per  al  mi- 
Uor  assentament  de  les  cordes. 
(Cat.,  Bal.,  Val.)  2.  Peca  de 
fusta  fermada  en  la  part  su- 
perior de  la  contraroda  d'un 
gran  veler.  És  una  pe9a  re- 
for9adora  que  té  fermat  el 
jaient.   (Blanes.) 

Aquartelar,  V.  :  Ca^ar  Tescota 
per  bario vent.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Aranya,  f.  :  Conjunt  de  cordes 
primes  que  surten  de  diferents 
llocs  i  van  a  coincidir  en  un 
mateix  punt.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 


Aqüestes  cordes  Iliguen  els 
vents  del  bótalo  i  de  la  bota- 
fora  d'una  barca  de  mitjana  a 
r amura  de  proa  i  de  popa, 
respectivament.   (Blanes.) 

Arbolada,  f.  :  Conjunt  de  país, 
cordes  i  veles  d'una  embarca- 
do. (Costes  de  Llevant  i  de 
Ponent.) 

Arborá,  f.  :  Banc  del  mig  d'una 
embarcado,  degudament  refor- 
9a t,  on  es  recolza  l'arbre  o  pal 
que  es  ferma  amb  la  clau.  (Bla- 
nes.) 

Arborada,  f.:  Sin.  de  Arbolada. 

Arboraire,  m.  :  Quart  carree 
deis  tripulants  de  les  barques 
de  pesca.  És  el  que  s'encarrega 
especialment  de  tot  el  que  es 
relaciona  amb  l'arbre.  (Sant 
Pol,  Pineda,  Mataró.) 

Arborar,  V.  :  i.  Proveir  la  barca 
de  veles,  cordes  i  tot  el  que 
cal  per  a  practicar  les  ma- 
niobres. El  proveíment  d'a- 
questa  part  de  la  barca,  quan 
es  construeix,  va  a  carree  del 
veler.  2.  Els  pescadors  usen 
la  páranla  arborar  en  el  sentit 
de  posar  el  pal  a  la  barca. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Po- 
nent.) 

Arbre,  m.  :  El  pal  d'una  embar- 
cació  de  vela  Uatina.  Va  inse- 
rit  al  mig  de  l'embarcació,  un 
xic  tirat  endavant.  La  part 
inferior,  que  és  la  mes  ampia, 
s'engalta,  mitjan9ant  la  met- 
xa,  en  la  paramóla;  i  la  superior 
té  un  eixamplament,  termina t 
amb  una  galeta  i  una  granera, 
on  encaixa  una  roda  de  bussell. 
(Blanes.) 

Arbre  mestre,  m.  :  Sin.  de  Pal 
MAjOR.  (Cat.,  Bal.) 

Arca,  f.  :  Sin.  de  Camell.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 


VOCABULARI    DE    l'ART    DE    LA    NAVEGACIÓ 


Arcada,  f.  :  Departament  de  la 
bodega.  (Cat.,  Bal.) 

Arga,  f.  :  Aparell  per  a  treure 
grans  embarcacions  en  térra. 
Consta  d'un  muntant  consti- 
tuit  per  uns  bastiments  ver- 
ticals  anomenats  cuixes,  units 
per  unes  peces  transversals 
anomenades   soles. 

Argolla,  f.  :  Anella  del  ferro 
o  ruixó  de  pescador  per  on 
aquest  s'agafa.   (Barceloneta.) 

Arguenell,  s.  :  i.  Aparell  de  fus- 
ta amb  una  cavitat  en  la  part 
superior,  on  encaixa  una  roda 
de  bussell,  i  una  altra  en  la 
inferior,  que  es  fa  encaixar  en 
la  roda  de  popa  d'una  embar- 
cació.  Serveix  per  a  passar 
caps  i,  així,  facilitar  l'afer  de 
llevar  les  xarxes.  2.  Gabieta. 
(Blanes.) 

Argueneu,  m.  :  Argolla  de  Tan- 
cora  o  ruixó.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Arjau,  m.  :  Maneta  del  timó  que 
serveix  per  a  bellugar  i  dirigir 
aquest  en  les  embarcacions  pe- 
tites  i  de  poc  port.  (Costes  de 
Llevant  i  de  Ponent,  Blanes.) 

Armador,  m.  :  L'home  que  es 
dedica  a  l'explotació  d'embar- 
cacions  mercants  i  de  pas- 
satge.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Arraigada,  f.  :  Corda  que  ferma 
les  cofes  ais  obencs.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Arrambá  d 'escoba,  f.  :  Taula 
del  forro  exterior  d'una  bar- 
ca de  palangre.  Está  situada 
entre  la  parala  i  els  ambons  de 
proa  i  popa.  (Blanes.) 

Arran  d'escua,  m.  :  Taula  del 
buc  de  la  barca  que  va  po- 
sada arran  de  l'escua,  anome- 
nada  també  sohrepalai.  (Ro- 
ses, L'Escala,  Sant  Pol.) 

Arrastracul,   f.   :  Vela  petita 


que  es  posa  per  sota  la  bota- 
vara i  arran  de  la  coberta 
per  millor  aprofitar  el  vent. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Arrebossar,  V.  :  Plegar  i  reduir 
la  vela  mitjangant  els  hissos. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Po- 
nent.) 

Arrees,  f.  pl.  :  Les  tres  cordes 
que,  formant  aparell,  surten 
d'un  bussell.  (Costes  de  Lle- 
vant i  de  Ponent.) 

Arrencada,  f.  :  Iniciament  de  la 
marxa  d'una  embarcado  quan 
ha  estat  parada.  (Costes  de 
Llevant  i  de  Ponent.) 

Arriar,  v.  :  Afluixar  una  corda 
o  una  vela.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Arriar  en  banda,  :  Afluixar  una 
corda  en  absolut.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Arribada,  f.  :  Navegar  d'arriba- 
da  equival  a  arribar.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Arribar,  v.  :  Deixar  portar  l'em- 
barcació  peí  vent  cap  a  un 
Uoc  on  el  patró  o  capitá  no 
desitja  anar.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Arrigau,  m.  :  Sin.  de  Ringau 
(Mataró.) 

Arrufat,  -ADA,  adj.  :  Embarca- 
do que  per  defecte  de  cons- 
trucció  o  per  algún  accident 
ha  pres  rufa.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Arruma,  f.  :  Departament  o 
cambra  de  la  bodega.  (Cat., 
Bal.) 

Arrumar,  v.  :  Estibar  i  col-locar 
cárrega  en  les  bodegues.  (Cat., 
Bal.) 

Aseó,  m.  :  Llum  posat  al  cap- 
damunt  del  pal  major,  amb 
el  qual  es  fan  senyals.  (Bar- 
celona.) 

As  DE  guia,  m.  :  Sin.  de  Aix  de 

GUIA. 

Aspa  de  Sant  Andreu,  f .  :  Com- 


8 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


binado  de  dues  escotes  en  el 
puny  d'una  vela  per  a  poder-la 
tivar  amb  mes  for9a.  (Barce- 
loneta.) 

Aspes,  f.  pl.  :  País  llargs,  sem- 
blants  a  antenes,  que  es  tra- 
vessen  perpendicurarment 
l'un  a  l'altre  i  a  diferent  al- 
9ada  en  el  mujol  d'una  arga. 
Serveixen  per  a  fer-la  voltar  a 
for9a  de  bra90s  en  Tafer  de 
treure  grans  embarcacions  a 
la  platja.    (Blanes.) 

AssocAR,  V.  :  Estrényer  un  ñus. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

AssocARRAR-SE,  V.  !  Posar-se 
amb  Tembarcació  en  un  lloc 
arrecerat  del  vent  i  del  corren t. 
(Barceloneta.) 

Asta,  f.  :  Medís  i  estamenera 
mes  immediats  a  proa  en  les 
embarcacions  de  pesca.  (Bar- 
celoneta.) 

Atotxar-se,  V.  :  Quedar  una 
corda  embolicada  i  no  tivar 
amb  la  for9a  que  es  desitja. 
(Barceloneta.) 

Atracar,  v.  :  Posar-se  una  em- 
barcació  tocant  a  térra  de  ma- 
nera que  sigui  fácil  Tentrar-hi 
o  sortir-ne.   (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Atravessar-se,v.  :  Posar-se  una 
embarcado  paral-lela  ais  cops 
de  mar,  en  un  temporal,  rebent 
tots  els  embats  peí  costat  del 
buc.  És  la  posició  mes  peri- 
llosa  en  el  cas  de  temporal. 
(Cat.,   Bal.,  Val.) 

AvANTATjAR,  V.  :  Navegar  enda- 
vant.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Avís,  m.  :  Embarcado  petita,  i  de 
navegado  molt  lleugera,  que 
acompanya  les  esquadres  de 
guerra  amb  la  missió  d 'explo- 
rar el  mar  i  prevenir-Íes  de  la 
presencia  de  l'enemic  tan  aviat 
com  l'albiri,    perqué   estiguin 


previngudes  en  topar-hi.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 


Babord,  m.  :  Costat  esquerra 
d'una  embarcado  mirada  per 
davant,  o  sia  per  la  proa.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Baiard,  m.  :  Instrument  de 
fusta  consistent  en  dos  Uis- 
tons  aguantats  per  dos  traves- 
sers  amitjanats.  Serveix  per  a 
portar  l'ormeig  de  l'art  a  bord 
quan  es  va  a  llan9ar-lo.  (Costa 
de  Llevant.) 

Baiona,  f.  :  Rem  amb  pala  de 
forma  acassolada,  emprat  per 
les  embarcacions  de  regates. 
(Barceloneta.) 

Bala,  f.  :  Plom  que  va  al  cap- 
davall  de  Tescandall.  Té  la 
forma  i  la  grandária  de  mitja 
taronja,  i  serveix  per  a  mesurar 
les  braces.    (Cat.,   Bal.,   Val.) 

Balan cí,  m.  :  Suport  del  moli- 
net  on  va  recolzada  la  man- 
xa.    (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Balancina,  f.  :  Petit  quadrat  de 
fusta  que  es  ferma  damunt  la 
taula  de  menjar,  quan  hi  ha 
temporal,  per  evitar  que  amb 
els  moviments  de  l'embarca- 
ció  els  plats  rellisquin  taula 
avall.   (Barceloneta.) 

Balandra  :  Embarcado  de  50  a 
100  tones,  amb  proa  recollida 
i  popa  de  dos  cossos.  Va  apa- 
rellada  d'un  pal  de  dues  peces, 
amb  cruseta,  i  proveit  de  bo- 
tavara, pico  i  una  verga.  A 
proa  duu  bótalo.  Com  a  ve- 
les, duu  major,  flocs  i  escanda- 
losa. És  embarcado  dedicada 
al  tráfic  de    cabotatge. 

Balde,  m.  :  Cubell  fet  de  dogues 
unides  amb  cércols  de  ferro,  a 


VOCABULARI    DE    L  ART    DE    LA    NAVEGACIO 


tall  de  samal.  La  nansa  és 
de  corda.  Serveix  per  a  treure 
aigua  de  mar,  de  bord  estant, 
per  fer  la  neteja  de  la  coberta 
deis  vaixells,  i  per  a  al  tres 
afers.  (Blanes.) 

Baldear,  v.  :  Rentar  i  netejar 
una  embarcado.  (Barceloneta.) 

Balisa,  f.  :  Sin.  de  Boia.  (Cat., 
Bal.) 

Balona,  f .  :  Rotllana  de  fusta 
que  va  a  Tenfogonament  del 
pal  en  les  embarcacions  d'es- 
port  que  en  duen.  (Barcelo- 
neta.) 

Balou,  m.  :  Forat  de  coberta 
que  comunica  amb  el  ranxo 
o  la  cambra  del  patró.  General- 
ment  sol  estar  cobert  amb  una 
petita  cambra  de  fusta  sem- 
blant  a  la  caseta  d'un  apun- 
tador de   teatre.    (Cat.,   Bal.) 

Baluma,  f.  :  Caient  de  les  veles. 
(Barceloneta.) 

Ballesta,  f.  :  Corda  gruixuda 
que  porten  a  proa  les  embar- 
cacions de  mitjana,  destinada 
a  sostenir  el  balan9  de  l'an- 
tena.  (Barceloneta,  Vilanova.) 

Ballestrinca,  f.  :  Ñus  o  Iligada 
que  té  per  objecte  sostenir  una 
cosa.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Banc,  m.  :  Travesser  de  fusta 
que  en  les  barques  de  pesca 
travessa  de  babord  a  estribord 
i  que  sol  teñir  com  a  objecte 
reforjar  la  construcció  del  buc 
de  l'embarcació  i,  al  mateix 
temps,  servir  de  seient  ais  tri- 
pulants.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Banc  d'arborar,  m.  :  Banc  del 
centre  de  la  barca,  que  está 
travessat  per  l'arbre,  que  li 
serveix  com  d'apuntalament. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Po- 
nen t.) 

Banc  del  mig,  m.  :  El  banc  que 

But.  de  Dialec. 


resta  entre  el  de  proa  i  el  ter9 
d'un  caro.  (Blanes.) 

Banc  del  ter^,  m.  :  El  banc  que 
hi  ha  entre  el  del  mig  i  el  de 
popa  d'un  caro.  (Blanes.) 

Banc  de  popa,  m.  :  El  banc  si- 
tuat  entre  el  terg  i  la  bita  de 
popa  d'un  caro.  (Blanes.) 

Banc  de  proa,  m.  :  Banc  situat 
entre  la  proa  i  el  banc  del  mig 
d'un  caro.  (Blanes.) 

Bancada,  f.  :  Els  bañes  de  popa 
d'un  bussi  que  resten  junt 
a  l'amura  de  l'embarcació. 
Están  situats  entre  el  banc  de 
popa  i  aquest  indret. 

Bancassa,  f.  :  Pe9a  de  fusta  ho- 
ritzontal  unida  a  dos  puntáis 
de  la  bodega  d'una  barca  de 
mitjana.  Serveix  per  a  posar-se 
dret  un  home  i  facilitar  els 
afers  de  cárrega  i  descárrega 
del  vaixell.    (Blanes.) 

Banda,  f.  :  Part  exterior  del  buc 
d'una  embarcado.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Banquet,  m.  :  Mena  de  banc 
format  per  una  pe^a  de  fusta 
i  quatre  petges  reforgats  amb 
Uistons.  N'hi  ha  de  di  verses 
mides.  Damunt  deis  mes  pe- 
tits  s'hi  posen  les  peces  de 
fusta  que  s'han  de  treballar 
amb  el  ribct  i  l'aixa;  i  els  mes 
grans  serveixen  per  a  al9ar  bas- 
tides  a  l'entom  deis  vaixells 
en  construcció.  (Blanes.) 

Banqueta,  f.  :  Banc  mes  estret 
que  els  altres,  situat  al  cantó 
de  popa,  on  s'asseu  el  patró, 
vigilant  des  d'allí  tota  la  bar- 
ca. (Costa  de  Llevant,  Blanes.) 

Banyera,  f .  :  Cavitat  que  queda 
buida  en  el  centre  de  les  bar- 
ques de  pesca  no  cobertades 
i  en  les  embarcacions  de  re- 
gates. (Barceloneta.) 


J.    AMADES    I    E.    ROIG 


Banyes,  f.  pl.  :  Els  quatre  bar- 
rots  que  usen  algunes  embar- 
cacions  de  pesca  per  fer  rodar 
el  torn  que  porten  a  bord  per 
cobrar  els  ormeigs  amb  mes 
facilitat.  (Parceloneta.) 

Banyot,  m.  :  Bau  que  sosté  el 
corredor  de  la  barca.  (Barce- 
loneta.) 

Banyots,  m.  pl.  :  Dos  país,  en 
forma  de  banyes,  que  surten 
fora  la  popa  del  caro  a  ban- 
da i  banda,  i  que  teñen  per 
objecte  portar  Tormeig  de  l'art 
quan  el  van  a  calar.  (Malgrat, 
Sant  Pol.) 

Barba,  f.  :  Corda  prima  que  en 
les  barques  de  pescar  va  pas- 
sada  per  un  foradet  de  la  roda 
de  proa  i  que  té  per  objecte 
Iligar  el  car  a  la  roda  perqué 
vagi  mes  ferm.  (Barceloneta, 
Vilano  va.) 

Barbada,  f.  :  Corda  que  ferma 
el  bótalo  per  la  part  de  l'orla. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Barbades,  f.  :  Cadenes  que  unei- 
xen  el  bauprés  a  la  roda  de 
proa  d'un  bastiment.  En  la 
part  corresponent  al  bauprés 
van  proveides  d'aparells  de 
bigotes  amb  el  fi  de  posar-Íes 
tivants.  Serveixen  per  a  refor- 
gar  el  bauprés.  (Blanes.) 

Barbeta,  f.  :  Corda  curta  i  pri- 
ma, de  poc  aguant,  destinada 
a  Iligar  o  relligar  coses  de  poca 
resistencia.    (Cat.,   Bal.,   Val.) 

Barbiquell,  m.  :  Corda  que 
ferma  el  bauprés  a  la  roda  de 
proa.  (Bal.) 

Barca,  f.  :  Nom  general  donat 
a  tota  embarcado  destinada 
a  la  pesca,  al  passeig  per  dintre 
de  ports  i  a  poca  distancia  de 
térra,  i  al  transport  en  poca 
escala.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 


Barca  cobertada,  f.  :  La  barca 
que  té  coberta  quasi  tota  la 
se  va  extensió.  (Costes  de  Lle- 
van t  i  de  Ponent.) 

Barca  de  cabotatge,  f.  :  Barca 
destinada  al  transport  de  mer- 
caderies  i  efectes  entre  ports  no 
molt  distants.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Barca  de  corredor,  f.  :  Bar- 
ca no  cobertada,  amb  bañes 
i  un  passadís  ampie  a  banda 
i  banda.  (Costes  de  Llevant  i 
de   Ponent.) 

Barca  del  bou,  f.  :  Embarcació 
que  es  caracteritza  per  teñir 
rodes,  escobes,  buguera  amb 
ambons,  com  una  barca  de  pa- 
langre, i,  demés,  com  a  detalls 
característics,  rumbo  i  orla 
amb  barraganets,  coberta  amb 
esco tilles,  com  una  embarcació 
de  cárrega.  Duu  el  mateix 
aparell  i  velam  que  una  barca 
de  palangre.  Es  dedica  a  la 
pesca  del  bou.  Aqüestes  tí- 
piques  embarcacions  es  troben 
a  les  platges  de  Cambrils, 
Vilanova  i  Geltrú,  Salou  i  Tar- 
ragona. 

Barca  de  mitjana,  f.  :  Basti- 
ment de  6o  a  loo  tones,  apa- 
rellat  de  vela  llatina.  Té  la 
proa  Uangada,  amb  roda  que 
s'alga  al  damunt  de  l'orla  i 
coronada  peí  cap  de  mort. 
La  popa  és  rodona  o  de  dos 
cossos.  En  el  buc  té  rumbo 
i  buguera  amb  ambons,  i,  en 
l'orla,  escollat,  bitons  i  ba- 
taiola.  Interiorment,  coberta 
amb  escotilles  i  bolou.  Res- 
pecte a  l'arboradura,  té  pal 
mestre  i  de  la  mitjana,  pro- 
veits  d'antenes,  bótalo  a  proa 
i  botafora  a  popa.  Son  bas- 
timents  que  es  dediquen  al 
tráfic  de  cabotatge.    (Blanes.) 


VOCABULARI    DE    l'ART    DE    LA    NAVEGACIÓ 


II 


Barca  de  palangre,  f .  :  Embar- 
cado que  es  caracteritza  per 
teñir  roda  de  proa,  que  s'en- 
laira  per  damunt  de  l'orla  i 
está  coronada  per  una  galeta 
anomenada  cap  de  mort;  roda 
de  popa,  que  també  s'enlaira 
un  xic;  escobes,  buguera  amb 
ambons,  falques  i  macarrons. 
Interiorment  té  corredors,  tres 
bañes  i  banqueta.  Va  apare- 
Hada  de  vela  Ha  tina.  Es  de- 
dica a  la  pesca  d'altura,  com 
la  de  palangre.  (Blanes.) 

Barca  de  sardinals,  f.  :  Em- 
barcado que  té  les  mateixes 
característiques  que  la  barca 
de  palangre,  pero  de  mes  re- 
duides  dimensions.  Duu  el 
mateix  aparell  i  velam.  Es 
dedica  a  la  pesca  de  la  sardina. 
(Blanes.) 

Barca  molt  tirada  de  cinta,  f.: 
Embarcado  que  té  la  cinta  en 
forma  d'un  cordill  quasi  tivant 
i  Iligat  per  cada  extrem.  (Bla- 
nes.) 

Barca  nua,  f.  :  Barca  sense  pal 
ni  vela  ni  cap  element  que  so- 
brepugi  del  ras  de  l'orla.  (Cos- 
tes de  Llevant  i  de  Ponent.) 

Barca  rellevada  de  cinta  o 
de  curvatura,  f.:  Embarcado 
que  té  la  cinta  en  forma  d'una 
corda  que  penja  i  está  Iligada 
per   cada    extrem. 

Barcarés,  m.  :  El  conjunt  d'em- 
barcacions  d'una  platja.  (Bla- 
nes.) 

Barcassa,  f.  :  Barca  de  grans 
proporcions,  no  emprada  per  a 
la  navegació,  sino  solament 
dintre  els  ports.  Quan  ha  de 
mudar  de  lloc  és  remolcada  per 
una  altra  embarcado.  (Barce- 
loneta.) 

Barco,  m.  :  Nom  que  el  poblé 


i  la  gent  de  mar  donen  a  tota 
embarcado  una  mica  gran. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

B ARENGUES  :  Manyoc  de  cordes 
Uigades  per  un  extrem.  Venen  a 
ésser  uns  espolsadors  de  cordes 
gruixudes  sense  manee.  Ser- 
veixen,  un  cop  xopes  d'aigua, 
per  a  mullar  les  taules  de  fusta 
que  es  posen  vora  el  foc  per 
corbar-les;  i  així  resulten  peces 
apropiades  per  a  cobrir  els  bas- 
timents.  (Blanes.) 

Barlovent  o  Barlovento,  m.  : 
Cantó  d'on  bufa  el  vent.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Barnilla,  f .  :  Vorada  de  la  vela. 
(Barceloneta.) 

Barons,  m.  pl.  :  Parell  d'anelles, 
situades  a  la  part  exterior  de 
popa,  per  on  es  passen  dues 
cadenes  destinades  a  subjectar 
el  fusell  del  timó,  mai  que,  a 
causa  d'una  averia,  es  tren- 
qués.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Barquejar,  V.  :  Anar  a  passe- 
jar  per  mar  amb  una  barca. 
(Costa  de  Llevant.) 

Barquer,  m.  :  El  que  es  dedica 
a  Hogar  barques.  (Barcelo- 
neta.) 

Barqueta,  f.  :  Barca  petita  em- 
prada quasi  especialment  per 
passejar  per  mar  i  transpor- 
tar passatgers  de  térra  a  em- 
barcacions  no  atracades.  És 
de  construcció  semblant  a  la 
del  bot,  i  no  té  cap  condició 
per  a  ésser  destinada  a  cap  deis 
usos  de  la  pesca.  (Costes  de 
Llevant  i  de  Ponent.) 

Barra,  f .  :  Instrument  de  cástig, 
emprat  antigament  per  la  gent 
de  mar  per  punir  els  delic- 
tes  comesos  a  bord.  Consis- 
tía en  una  barra  de  ferro  amb 
dos  griHets  que  es  fermaven 


12 


ais  peus  del  castiga!,  restant 
aquest  completament  immo- 
bilitzat  peí  pes  de  la  barra. 
Si  el  delicie  era  considera!  com 
a  molt  gros,  se  li  aplicava  una 
segona  barra  ais  canells.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Barragament,  m.  :  Escalamot 
que  arriba  a  tota  l'extensió 
de  Torla.  (Costes  de  Llevant 
i  de  Ponent.) 

Barraganet,  m. :  i.  Sin.  de  Bar- 
ragament. (Cat.,  Bal.,  Val.) 
2.  Pl.  :  Serie  de  Uistons,  equi- 
distants,  de  fusta,  inserits  en 
la  línia  de  coberta  deis  grans 
bastiments.  Hi  van  ferma- 
des  les  peces  de  fusta  que 
formen  l'orla  de  Tembarcació. 
(Blanes.) 

Barres  del  señó,  f.  pl.  :  Barres 
trans versáis  i  arquejades  que 
voregen  el  señó  d'una  embar- 
cado. (Blanes.) 

Barretet,  m.  :  Pega  de  fusta 
de  la  punta  de  la  roda  de  proa 
en  les  embarcacions  de  pes- 
car.  (Badalona.) 

Barril,  m.  :  Petit  bocoi  que 
porten  les  barques  de  mitjana 
damunt  la  coberta,  amarrat 
arran  de  l'orla,  cap  al  cantó  de 
popa,  on  porten  l'aigua  potable 
necessária  per  a  les  convenién- 
cies  de  bord.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Barrilet,  m.  :  Ñus  escorredor 
emprat  per  Uigar  el  car  i  la 
pena.  (Mataró,  Badalona,  Bar- 
celoneta.)  Serveix  per  a  soste- 
nir  Textrem  de  la  vela  llatina 
que  s'usa  en  Tembarcació. 
(Blanes.) 

Barrina  de  cassola,  f.  :  Eina 
emprada  peí  mestre  d'aixa  per 
a  forats  petits.  (Costes  de  Lle- 
vant i  de  Ponent.) 

Barrina  salomónica,  f.  :  Eina 


que  forma  un  gros  cargol  en 
espiral,  emprada  peí  mestre 
d'aixa  per  fer  forats  molt  am- 
pies. (Costes  de  Llevant  i  de 
Ponent.) 

Barrot,  m.  :  i.  Bau  que  sosté 
el  corredor  de  les  barques. 
(Barceloneta.)  2.  Llistons  ar- 
que jats  que  aguanten  el  tapa- 
ment  de  la  proa  d'una  embar- 
cado.   (Blanes.) 

Barrots  de  popa,  m.  :  Llistons 
arquejats  que  aguanten  la 
bancada    del   bussi.    (Blanes.) 

Basada,  f.  :  Lloc  de  la  coberta 
on  es  col-loca  la  vela  quan  es 
navega.  Sol  estar  ben  reforgat 
per  a  resistir-ne  el  pes.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Bastarda,  f.  :  Vela  major  lla- 
tina en  les  embarcacions  apare- 
llades  amb  aquesta  mena  de 
veles.  (Barceloneta.) 

Bastiment,  m.  :  i.  Barca  del 
bou.  (Vilano va.)  2.  Vaixell. 
(Blanes.) 

Bastiment  caigut  de  cinta,  m.: 
Així  s'anomena  un  bastiment 
que,  degut  a  ésser  vell  i  haver 
fet  moviment  les  peces  del  buc, 
sembla  talment  com  si  s'hagués 
vinel  at.  Aquest  defecte  és  de- 
gut també  a  haver  tingut  una 
mala  positura  en  un  varadero 
o  en  l'acte  de  la  seva  fusa,  o 
bé  a  haver  encallat  a  térra 
en  un  jorn  de  mal  temps. 

Bataiol,  m.  :  Sin.  de  Bótalo. 
(Mataró.) 

Bataiola,  f.  :  Reforg  de  l'orla 
en  tota  la  seva  extensió,  que 
forma  com  uns  caixonets  per  a 
guardar-hi  coses  de  poca  im- 
portancia. (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Bátalo,   m.  :  Bótalo. 

Batarrás,  m.  :  Sin.  de  Estre- 
llera. (Vilano  va.) 


VOCABULARI  DE  L  ART  DE  LA  NAVEGACIO 


13 


Batedor,  m.  :  Part  de  la  vela 
que  toca  l'arbre.  (Costes  de 
Ponent  i  de  Llevant.) 

Bategar,  V.  :  Afluixar  la  vela 
perqué  no  tiri  massa.  (Barce- 
loneta.) 

Baticul,  m.  :  Corda  que  Higa 
la  vela  a  Tantena.  (Costes  de 
Llevant  i  de  Ponent.) 

Batiport,  m.  :  Espai  de  la  ba- 
nyera  de  la  barca  que  va  del 
banc  de  proa  al  forcat.  (Costes 
de  Llevant  i  de  Ponent.) 

Bauets,  m.  pl.  :  Barrots  arque- 
jats  i  transversals  que  ref or- 
cen els  quarters  que  tapen 
Tescotilla   d'un  veler. 

Bauprés,  m.  :  Pal  curt  i  incli- 
nat  que  hi  ha  a  proa  i  damunt 
de  la  roda  d'un  veler.  Serveix 
de  refor9ador  al  bótalo.  En 
un  extrem  penja  el  moc.  Está 
unir,  a  la  roda  mitjangant  les 

.  barbades.  (Blanes.) 

Baus,  m.  pl.  :  Especie  de  bigues 
arquejades  que  van  de  banda 
a  banda  de  bastiment  i  que 
sostenen  la  coberta.  Son  peces 
de  reforg  d'un  buc.    (Blanes.) 

Bendes,  f .  pl.  :  Els  rissos  de  la 
vela.  (Costa  de  Llevant.) 

Berdago,  m.  :  Corda  que  surt 
per  un  ambo  de  l'orla  i  Higa 
el  bótalo  perqué  no  es  decanti. 
(Barceloneta,  Vilano  va.) 

Bergantell,  m.  Sin.  de  Berga- 
Tí.  (Mallorca.) 

Bergantí,  m.  :  Bastiment  de 
250  a  300  tones,  de  fusta,  apa- 
rellat  de  dos  país  de  tres  peces, 
amb  les  corresponents  cofes  i 
crusetes,  i  proveíts  de  vergues. 
Demés,  el  pal  de  popa,  o  pal 
major,  duu  botavara  i  pico. 
Son  bastiments  dedicats  a  la 
navegado  d'altura.  (Blanes.) 

Bergantí  goleta,  m.    :    Basti- 


ment de  150  a  300  tones,  de 
fusta,  aparellat  de  dos  país. 
El  de  proa,  o  trinquet,  és 
igual  que  el  d'un  bergantí,  i  el 
de  popa  és  com  el  d'un  pai- 
lebot. Son  naus  que  fan  la 
navegado    d'altura.    (Blanes.) 

Bergantí  goleta  de  tres  pals, 
m.  :  Bastiment  de  300  a  400 
tones,  de  fusta,  aparellat  de 
tres  pals.  El  de  proa  és  com 
el  d'un  bergantí,  i  el  del  mig  i  el 
de  popa  son  com  els  d'un  paile- 
bot. Aquests  vaixells  fan  el 
tráfic  d' América.  (Blanes.) 

Bergantí  pollacra,  m.  :  Em- 
barcado del  tipus  del  bergantí, 
amb  cofa  en  el  pal  major. 
(Cat.,   Bal.,  Val.) 

Bergantí  rodó,  m.  :  Embarca- 
do de  forma  típica  de  bergantí, 
sense  cap  pal  amb  aparell  de 
cap  altre  tipus  d'embarcació. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Bergantina,  f.  :  Embarcado 
amb  aparell  mixt  de  bergantí 
i  xabec.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Berlinga,  f.  :  Manegueta  molt 
grossa,  que  en  les  embarca- 
cions  veleres  quasi  dona  la 
volta  a  l'orla.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Bes,  m.  :  Cada  una  de  les  talles 
que  formen  la  vela.   (Blanes.) 

Besar,  v.  :  Fer  tocar  les  veles 
amb  les  vergues.  (Barceloneta). 

Beure  aigua  (una  embarcació), 
V.  :  Entrar-li  aigua  per  dalt  de 
la  coberta  a  causa  de  tempo- 
ral o  per  una  mala  maniobra. 
(Cat.,   Bal.) 

BicoL  o  BicoLÍ,  m.  :  Cap  que  va 
ferm  a  les  empunyadures  de 
les  veles  quadres  per  a  manio- 
brar-Íes.  (Cat.,    Bal.) 

BiGOTA,  f .  :  Corda  que  Higa  l'an- 
tena  a  proa.  (Costes  de  Llevant 
i  de  Ponent.) 


J.    AMADES    I    E.    ROIG 


BiGOTí,  m.  :  Caprici  del  pintat 
d'una  embarcado.  És  una 
franja  de  color  blanc,  que  co- 
menga  a  proa  i  es  va  apriman!, 
fins  a  esdevenir  del  gruix  d'una 
línia  en  arribar,  generalment, 
a  un  ter9  de  l'embarcació,  Uoc 
on  termina.  És  un  detall  molt 
vistos,  i  ressalta  bellament 
entre  dos  tons  foscos. 
BiGOTXA,   f.   :  Sin.   de  Bigota. 

(Val.) 
BiTÁcoLA,   f.    :   Petita  brúixola 
emprada    pels    pescadors    per 
orientar-se  en  temps  tempes- 
tuosos.    (Costa    de     Llevant, 
Blanes.) 
Bitadura,  f.  :  Disposició  que  es 
dona  a  la  cadena  de  T áncora 
quan  aquesta  ha  d'ésser  ñan- 
gada al   fons   perqué  es   vagi 
desfent  per  ella  mateixa  (Cat., 
Bal.,  Val.) 
BiTONS,  m.  pl.  Pius  o  estaques 
de  fusta  que  hi  ha  a  la  coberta, 
cap  al  cantó  de  proa,  on  s'a- 
ferra   la   cadena   de   l'áncora. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 
BiTXERO,  m.  Ganxo  o  forqueta 
de  ferro  muntada  al  cap  d'un 
pal  de  fusta,  emprat  pels  ca- 
nots  i  barques  de  passeig  per 
ajudar-les  a  atracar  i  separar- 
se de  térra.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 
BocABARRES,    m.    :    Forats    del 
molinet    o    cabrestant    on    es 
posen  els  sabres  o  barres  per 
fer-lo  rodar.   (Cat.,  Bal.,  Val.) 
Boca  de  grano,  f.  :  La  boca  de 
les  plumes  d'algar  pesos.  (Cat., 
Bal.) 
Boga   de   llop,   f.    :    Pega   de 
ferro  col-locada  al  coll  del  pal 
másele,  damunt  la  qual  s'asseu 
o   recolza   el   masteler.    (Cat., 
Bal.) 
Boga  esgotilla.   f.   :   Obertura 


que  de  l'escotilla  comunica 
amb  la  bodega.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 
BoGAL,  m.  :  Pega  de  fusta  que 
corre  de  proa  a  popa  formant 
part  del  forro  d'una  barca  de 
palangre.  Está  situada  entre 
la  cinta  i  Tambó.   (Blanes.) 

Bodega,  f.  :  Part  interior  del 
buc  d'una  embarcado  de 
transport,  on  s'emmagatzemen 
les  mercaderies  i  efectes  que 
tragina.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

BoiA,  f.  :  Aparell  de  molt  va- 
riades  formes,  de  ferro  o  fus- 
ta, que  es  fa  surar  sobre  l'ai- 
gua,  amb  un  senyal  Ilumines, 
una  bandera  virolada  o  un  ob- 
jecte  sorollós,  per  advertir  ais 
navegants  un  paratge  perillos 
o  una  ruta  conduent  a  un  Uoc 
determinat.   (Cat.,  Bal.,  Val.) 

BoiANT,  m.  :  Part  de  la  grada 
o  estacada  d'una  drassana  qu« 
queda  completament  submer- 
gida.  (Cat.,  Bal.) 

BoiG,  m.  :  Estaca  quadrada  de 
fusta  que  es  posa  dreta  a  popa, 
per  l'estil  de  la  cameta,  i  que 
té  per  missió  evitar  que  es 
desvii  la  corda  que  tira  el  bou, 
la  qual,  amb  la  so  tragada,  fa- 
ria  mal  al  patró  que  va  dintre 
el  carquinyol.  (Vilano va.) 

BoixiR,  V.  :  Acció  de  rodar  el 
tom  per  treure  les  barques  de 
l'aigua.  (Cadaqués,  Vilano  va.) 

Bolina,  f.  :  Corda  amb  la  qual 
es  tira  la  vela  cap  a  proa  quan 
el  vent  bufa  de  bario  ven  t. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

BoLOU,  m.  :  Part  superior  de  la 
cambra  que  sobresurt  de  la 
coberta  d'una  barca  de  mit- 
jana.  Va  proveída  d'una  cor- 
redora que  fa  de  porta  i  que 
es  tanca  amb  un  pany.     A  la 


VOCABULARI    DE    L'ART    DE    LA    NAVEGACIÓ 


15 


part  posterior  hi  ha  un  com- 
par timen t  per  al  compás,  i 
la  superior  una  obertura  que 
comunica  amb  la  bomba  de 
treure  aigua  del  bas timen t. 
(Blanes.) 

Bomba,  f.  :  Cabdell  de  corda  en 
forma  rodona,  disposada  de 
manera  que  per  desfer-lo  es  co- 
menga  peí  cap  que  hi  ha  dintre 
el  cabdell,  o  sia  per  on  s'ha 
comengat  a  cabdellar,  i  que 
rep  el  nom  de  hudell.  (Mataró.) 

BoNET  o  BoNETA,  m.  f.  I  Vela 
petita  que  a  voltes  es  posa  al 
cap  d'una  vela  gran  perqué 
prengui  mes  vent.  {Cat.,  Bal., 
Val.) 

Borda,  f.  :  Vorada  d'una  embar- 
cado arran  de  coberta.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

BoRDETA,  f.  :  Pal  que  Higa  el 
de  mitjana  a  l'orla  en  les  bar- 
ques  de  mitjana.  (Cat.,  Bal.) 

Bordo,  m.  :  Aquest  mot  significa 
la  part  del  costat  d'una  em- 
barcado que  no  está  submer- 
gida,  aixó  és,  el  cantó  d'una 
embarcado  en  la  part  que  va 
d'arran  de  l'aigua  fins  a  la 
borda.  No  obstant,  l'aplicació 
general  que  el  poblé  en  fa, 
així  la  gent  de  mar  com  la  de 
térra,  interpreta,  com  a  bord, 
no  el  costat  d'una  embarcado, 
sino  aquesta  mateixa  en  tots 
els  seus  aspectes  i  parts.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Bordó,  m.  :  Sin.  de  Cinta.  (Bar- 
celoneta.) 

BoRiNAR,  V.  :  Cagar  les  veles. 
(Cat.,  Bal.) 

BoRNEjAR,  V.  :  Fer  moviment 
circular,  una  embarcado  an- 
clada sois  per  la  proa,  per  efecte 
del  vent  o  del  corrent.  (Cat., 
Bal.) 


BossA,  f.  :  Part  mitgera  de  les 
veles.  (Cat.,  Bal.) 

Box,  m.  :  Embarcado  petita, 
de  construcció  igual  a  la  del 
bussi  o  gussi,  amb  la  sola  dife- 
rencia que  en  aquest  la  roda 
de  proa  no  sobresurt  de  l'orla. 
(Cat.,    Bal.,    Val.) 

Box  SALVAVIDES,  m.  !  Embarca- 
do petita,  construida  amb 
tota  mena  d'elements  perqué 
suri,  especialment  destinada 
al  salvament  de  náufrags  en 
casos  de  temporal.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

BoxAció,  f.  :  Tripulado  d'una 
embarcado.   (Cat.,  Bal.,  Val.) 

BoxADOR,  m.  :  Pal  llarg  emprat 
per  fer  apartar  l'embarcació 
de  la  costa  quan  es  vara.  (Cat., 
Bal.) 

BoxAFioNS,  m.  pl.  :  i.  Cordes 
curtes  i  arrenglerades  que  hi  ha 
a  cada  cantó  de  les  veles  i  que 
pengen  també  en  llurs  vores. 
Serveixen  per  a  escurgar  les  ve- 
les quan  fa  molt  de  vent,  al 
qual  fi  es  Iliguen  a  1' antena  o 
pico  a  qué  van  aferrades.  2. 
Caps  que  uneixen  les  peces  de 
sardinals  mentre  es  calen.  (Bla- 
nes.) 

BoxAFORA,  f.  :  Mena  de  bótalo 
horitzontal  que  hi  ha  a  popa 
d'una  barca  de  mitjana.  L'un 
extrem  va  encaixat  al  pal  de 
la  mitjana  amb  el  dispositiu 
d'una  botavara  a  un  pal,  i  de 
l'altre  pengen  tres  aparells 
proveíts  de  vents,  que  es  col- 
loquen  a  la  popa  de  l'embar- 
cació.   (Blanes.) 

Box  ALÓ,  m.  :  Verga  que  es  posa 
a  proa,  en  les  embarcacions  de 
pesca,  quan  es  vol  anar  mes 
valent,  per  hissar-hi  una  vela 
petita  anomenada  pollacra.  El 


i6 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


bótalo  es  ferma  a  Torla  per  un 
cap  anomenat  verdugo  o  mura, 
i  a  l'arbre  per  un  altre  cap  que 
rep  el  nom  de  osta.  (Costes  de 
Llevan t  i  de  Ponent.) 

Bótalo  de  floc,  m.  :  Pal  incli- 
nat  de  la  punta  de  proa  da- 
munt  mateix  del  bauprés,  com 
en  les  embarcacions  de  pesca 
i  de  mitjana.  Té  per  objecte 
hissar-hi  les  veles  petites  ano- 
menades  fiocs.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Botana,  f.  :  Sin.  de  Estamene- 
RA.  (Sant  Pol.) 

Botar,  v.  :  Varar  una  embarca- 
do per  primera  vegada.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

BoTAVANT,  m.  :  Pal  llarg  que 
porten  els  ragers  per  fer  apar- 
tar Tembarcació  de  la  riba 
quan  el  corren t  la  hi  porta. 
Conca  de  l'Ebre.) 

BoTAVAR,  f .  :  Verga  inferior  de  la 
vela  cangrea.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Botavara,  f.  :  Pal  horitzontal 
que  per  Fun  extrem  encaixa  al 
pal  major  d'un  veler,  i  per 
l'altre  resta  suspés  en  Textrem 
deis  amantillos.  Hom  hi  af er- 
ra la  part  inferior  de  la  major 
o  cangreja.  L'usen  els  grans 
velers.  (Blanes.) 

Botó,  m.  :  Sin.  de  Topino.  (Sant 
Pol.) 

BoTXERiA,  f.  :  Petit  caixonet  que 
porten  les  embarcacions  de 
pesca,  generalment  en  el  car- 
quinyol,  i,  les  que  no  teñen 
carquinyol,  sota  el  corredor. 
Forma  part  de  la  mateixa  bar- 
ca, i  s'em-pra  per  guardar-hi 
petites  coses  delicades  :  fil, 
agalles,  tabac,  etc.  (Roses.) 

BouA,  f.  :  Part  inferior  de  la 
pluma  d'algar  pesos,  en  les 
embarcacions    veleres,  que  té 


forma  de  forca,  per  la  qual 
se  l'enganxa  a  l'arbre.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Bovedilla,  f.  :  Part  del  buc 
d'una  embarcado  gran  que 
está  tocant  a  l'espill  o  estam- 
pa de  popa.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

BRAg,  m.  :  Banyot  de  les  em- 
barcacions anomenades  caros. 
(Malgrat.) 

Bra^a,  f.  :  i.  Cap  de  corda  que 
Higa  les  veles  ais  arbres.  (Cat., 
Bal.,  Val.)  2.  Tipus  de  mida 
longitudinal  emprat  per  la  gent 
de  mar.  Una  braga  compren, 
poc  mes  o  menys,  la  liargada 
de  punta  a  punta  de  les  mans 
d'un  home  tenint  aquest  els 
bragos  estesos  en  creu.  Una 
braga  ve  a  teñir  uns  2  metres 
de  liargada,  aproximadament. 
Es  diu  :  «una  corda  que  tira 
tan  tes  braces»,  «un  gruix  d'ai- 
gua  de  t antes  braces».  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Braga,  f.  :  Corda  amb  els  dos 
caps  units  per  una  ampuguera, 
emprada  per  Iligar  barrils  o 
altres  bolics  a  fi  de  poder-Ios 
agafar  amb  el  ganxo  de  la  grúa. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Bragot,  m.  :  Corda  que  Higa 
1 'antena  al  pal.  (Val.) 

Brandal,  m.  :  Sin.  de  Burda. 
(Bal.) 

Bricbarca,  m.  :  Gran  basti- 
ment  de  fusta,  de  300  a  800 
tones,  de  tres  país  :  el  trinquet, 
el  major  i  el  messana.  Els  dos 
primers  son  de  tres  peces, 
amb  les  corresponents  cofes 
i  crusetes,  i  van  proveits  de 
vergues;  i  el  darrer,  o  sia  el 
de  messana,  és  de  dues  peces, 
amb  la  corresponent  cruseta, 
i  va  proveit  de  botavara  i 
pico.  (Blanes.) 


VOCABULARI    DE    l'ART   DE    LA    NAVEGACIÓ 


Í7 


Briol,  m.  :  Combinado  de  dues 
poiitges  de  fusta  unides  en  una 
sola  pe^a,  Tuna  de  front  i 
Taltra  de  costat.  (Cat.,  Bal., 
Lloret.) 

Brissa,  f.  :  Corda  gruixuda  que 
en  les  barques  grans  va  Hí- 
gada al  timó  perqué  no  s'es- 
capi.  (Vilanova.) 

Brúixola,  f.  :  Aparel!  emprat 
pels  navegants  per  conéixer 
l'orientació.   (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Brusca,  f.  :  Biaix  que  formen 
les  veles  quadres  que  no  teñen 
igual  ampiada  per  un  caient 
que  per  Tal tre.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

BuA,  f.  :  Mesura  de  longitud, 
emprada  per  al  mesurament 
de  les  embarcacions  :  la  búa 
té  4  pams.  Quan  s'encarrega 
una  barca  al  mestre  d'aixa, 
se  li  dona  en  bues  la  m^esura 
que  es  desitja  que  tingui.  (Cos- 
tes de  Llevant  i  de  Ponent.) 

Buc,  m.  :  El  ventre  d'una  em- 
barcació.    (Blanes.) 

BuDELL,  m.  Cap  de  corda  que 
va  dintre  la  bomba,  per  la 
qual  es  comen9a  a  desfer. 
(Mataró.) 

Bufet,  m.  :  Part  de  vela  que  es 
deixa  Iliure  quan,  en  el  cas  de 
molt  vent,  es  plega  la  restant 
per  creure  del  cas  no  aprofitar 
sino  aquella.  (Cadaqués,  Éo- 
ses,   L'Escala.) 

Buguera,  f.  :  Canal  que  corre 
de  proa  a  popa  d  una  barca 
de  sardinals  al  costat  de  la 
regala. 

Buiol  o  bujol,  m.  :  Sin.  de 
Balde.  (Sant  Pol,  Mataró,  Ba- 
dalona.) 

Burda,  f.  :  Corda  destinada  a 
sos  teñir  els  arbres,  la  qual  va 
de  la  mura  al  cim  del  pal,  o  de 
l'orla  a  la  cruseta  i  part  supe- 

But.  de  Dialec. 


rior  deis  mastelers.  (Blanes, 
Cat.,  Bal.,  Val.) 

Burda  volant,  f.  :  Burda  que 
.no  és  fixa  i  que  s'afluixa  a 
voltes  en  fer  certes  maniobres 
amb  les  veles.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Burro,  m.  :  Dues  cordes  que 
van  Iligades  a  la  punta  del 
car  i  que  teñen  per  objecte 
dirigir  la  vela  cap  a  un  cantó 
o  cap  a  un  altre,  fent  un  ofici 
semblant  a  les  regnes  d'una  ca- 
valcadura.  La  corda  dreta  rep 
el  nom  de  orsapop,  i  l'esquerra 
el  de  davant.   (Cat.,  Bal.) 

Bus,  m.  :  Home  que  baixa  al 
fons  del  mar,  en  lloc  on  la 
profunditat  no  és  gaire  gran, 
per  fer  exploracions  i  altres 
treballs.   (Cat.,  Bal.,  Val.) 

BussELL,  m.  :  Politja,  cúrria. 

Bussj,  m.  :  Petita  embarcado 
amb  la  roda  de  proa  sobre- 
sortint  per  damunt  de  l'orla 
i  coronada  amb  una  galeta 
inclinada  anomenada  cap  de 
morí.  La  roda  de  popa  tam- 
bé sobresurt  una  mica.  Va  pro- 
veída d'escobes.  Interiorment 
té  tapament  de  proa,  dos  bañes 
i  bancada.  Va  apa  reliada  de 
vela  martell.  També  navega  al 
rem.  És  embarcado  de  pesca  i 
d'esbarjo. 


Cabilles,  f.  :  Mane  tes  que  en 
nombre  d'una  quinzena  rode- 
gen  la  roda  del  timó,  i  per 
les  quals  l'agafa  el  timoner  per 
fer-la  rodar.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Cabotatge,  m.  :  Navegado  feta 
per  les  embarcacions  mercants 
entre  ports  poc  separa^ts.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Cabrestant,  m.  :  Tronc  situat  a 


i8 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


proa,  destinat  especialment  a 
pujar  les  ancores  del  fons. 
(Cat.,   Bal.,  Val.) 

CABRIA,  f.  :  Sin.  de  Grúa.  (Bar- 
celoneta.) 

CAgAEScoTA,  m.  :  Petit  bótalo 
a  popa  destinat  a  ca9ar  les 
escotes  de  les  veles.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Caqar,  V.  :  Fer  fermes  les  veles 
en  un  punt  determinat  per- 
qué es  mantinguin  ben  tivants 
i  oposin  resistencia  al  vent. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Cadenots,  m.  pl.  :  Tiran ts  de 
ferro,  afilerats  i  en  posició  ver- 
tical, que  van  fermats  a  l'or- 
la  d'un  veler.  En  llur  extrem 
superior  van  Iligades  les  bigo- 
tes, les  quals  van  també  Ili- 
gades a  al  tres  que  hi  fan  joc 
i  que  ho  están  a  l'extrem  in- 
ferior deis  obencs  i  de  les  bur- 
des.  (Blanes.) 

Cadiret,  -a,  m.  i  f.  :  Encava- 
Hada  de  fusta  damunt'la  qual 
s'asseu  el  rodador  del  gigre. 
(Barceloneta,  Vilano  va.) 

Cageta,  f .  :  Trena  de  corda  feta 
amb    filástica.    (Barceloneta.) 

Caient  de  popa,  m.  :  Part  de  la 
vela  de  cap  a  popa.  (Barce- 
loneta.) 

Caient  de  proa,  m.  :  Part  de  la 
vela  de  cap  a  proa.  (Barce- 
loneta.) 

Caiguda,  f.  :  Sin.  de  Caient. 
(Bal.) 

Caixa  de  cadenes,  f.  :  Caixa 
on  van  guardades  les  cadenes 
de  les  ancles.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Caixes,  f.  pl.  :  Els  espais  que 
hi  ha  entre  les  quademes  en 
l'interíor  d'una  embarcado. 

Caixonet,  m.  :  Sin.  de  Botxe- 
RIA.  (Sant  Pol,  Mataró,  Bada- 
lona,   Barceloneta,   Vilano  va.) 


Calabrot,  m.  :  Corda  molt  gnii- 
xuda,  emprada  generalment 
per  amarrar.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Calafat,  m.  :  Operari  d'indús- 
tries  navals  dedicat  al  cala- 
fat amen  t  de  vaixells  i  embarca - 
cions.  Abans  hi  havia  obrers 
especialitzats.  Actualment,  a 
mes  d'aquest  afer,  o  sia  el  de 
posar  estopa  ais  coments,  es 
dediquen  a  enquitranar  i  posar 
pega  a  les  naus.  (Blanes.) 

Calafatejar,  V. :  Tapareis  junts 
i  escletxes  de  les  taules  del 
buc  de  les  embarcacions  amb 
estopa,  cobrint-les  després  amb 
mástic  i  quitrá,  per  evitar 
que  hi  filtri  la  humitat.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Calar,  v.  :  Submergir-se  una 
embarcado  dintre  l'aigua  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Calat,  m.  :  Part  del  buc  d'una 
embarcado  que  se  submergeix. 
També  es  diu  del  gruix  d'aigua 
que  va  del  pía  nivell  d'aques- 
ta  al  fons.    (Cat.,   Bal.,   Val.) 

Calcés,  m.  pl.  :  La  part  de  l'ar- 
bre  on  s'obren  les  graneres 
(poden  ésser  una  o  mes),  que 
son  unes  obertures  dins  cada 
una  de  les  quals  hi  ha  una 
roda  de  bussell  per  la  qual 
passa  l'amant,  que  és  una 
corda  feta  de  ferro.   (Blanes.) 

Cama  de  pobre,  f.  :  Lligada  feta 
en  una  corda,  quan  comenga 
a  segar-se,  per  evitar  que  es 
trenqui.  Es  fa  amb  una  lli- 
gada que  ultrapassi  la  part 
superior  i  inferior  d'on  co- 
menga  el  séc.  (Barceloneta,  Vi- 
lanova.) 

Camarot,  m.  :  Habitado  d'una 
embarcado.   (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Cambra  :  Petita  habitado,  a 
proa  de  les  barques  de  mit- 


VOCABULARI    DE    L'ART    DE    LA    NAVEGACIÓ 


19 


jana,  destinada  al  patró.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Cambra  alta,  f.  :  Habitado  si- 
tuada damunt  coberta,  o  im- 
mediatament  dessota.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Camell,  m.  :  Combinado  de 
dipósits  de  llast,  de  sorra  o 
d'aigua  que  porten  algunes  em- 
barcadons  grans  a  Tobjecte 
de  poder,  quan  calgui,  dismi- 
nuir-ne  fácilment  el  calat  i  fer- 
ies surar  a  bastament  per  a 
desvarar-Íes.  (Cat.,  Bal.) 

Cameta,  f.  :  Pal  de  fusta,  acabat 
en  forma  de  Y,  on  s 'aguanta 
l'antena.  (Costes  de  Llevant  i 
de  Ponen t.) 

Campetxana,  f.  :  Sin.  de  Es- 
tampa. (Barceloneta.) 

Canal,  f.  :  Part  de  l'arbre  de  la 
barca  que  va  de  la  metxa  al 
banc  d'arborar.  (Blanes,  Costes 
de  Llevant  i  de  Ponent.) 

CÁNCAMO,  m.  :  Petit  ganxo  o 
gafa  de  la  coberta  o  de  Tar- 
bre,  destinat  a  enganxar  o 
estirar  una  corda.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Cangrea  o  Cangreja,  f.  :  Vela 
de  forma  trapezoidal  ampia 
de  base  i  mes  estreta  per  la 
seva  part  superior.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Canoa,  f.  :  Embarcado  per  a 
passeig  i  esport.  Sol  anar 
moguda  amb  motor  de  gaso- 
lina o  a  forga  de  rem.  Quan 
és  de  rem  porta  bañes  per  a 
dues  persones,  i  va  moguda 
a  quatre,  sis  o  vuit  rems.  Té 
la  proa  acabada  en  una  pun- 
ta molt  aguda,  i  la  popa  rec- 
ta. (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Canol,  m.  :  És  una  de  les  peces 
que  formen  la  quaderna  d'un 
gran  bastiment.     Resta  a  con 


tinuació  del  medís  i  al  costat 
de  l'estamenera.  (Blanes.) 

Canoner,  m.  :  Embarcado  de 
guerra,  molt  ben  artillada,  des- 
tinada a  Tatac.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Canot,  m.  :  Sin.  de  Canoa. 

Canya,  f.  :  i.  L'arjau  del  timó. 
(Cat.,  Bal.,  Val.)  2.  El  tronc, 
própiament  dit,  d'una  áncora. 
Per  un  cantó  té  les  mapes,  i 
per  Taltre  el  tronc  de  Tan- 
cora.  (Blanes.) 

Canyes  del  moc,  f.  pl.  :  Parella 
de  caps  divergents  que,  par- 
tint  del  punt  d'unió  (que  és 
l'extrem  inferior  del  moc),  s'es- 
tenen  en  forma  divergent  i 
van  a  inserir-se  a  cada  cantó 
de  la  roda  de  proa  i  en  la  part 
inferior  de  les  gates.  Servei- 
xen  de  reforgador  del  moc. 
(Blanes.) 

Cap,  m.  :  Qualsevol  mena  de 
corda.   (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Cap  de  dar  fondo,  m.  :  La 
corda  que  es  Higa  al  ruixó  per 
anclar  la  barca.  (Costes  de 
Llevant  i  de  Ponent.) 

Cap  de  mans,  m.  :  Cap  de  corda 
que  es  tira  de  bord  a  térra, 
quan  s'ha  de  treure  una  barca, 
perqué  els  palers  puguin  es- 
tirar-la d'en  térra  i  ajudin  a  la 
maniobra.  (Sant  Pol,  Mataró.) 

Cap  de  mort  :  i.  Arganell  molt 
gros.  (Costes  de  Llevant  i  de 
Ponent.)  2.  Caleta  inclinada 
de  la  part  superior  de  la  roda 
de  proa  d'una  embarcado  de 
vela  llatina.  (Blanes.)  3.  Bar- 
rete t.  (Vilano  va.) 
Cap  de  respecte,  m.  :  Corda 
molt  gruixuda  i  de  forta  re- 
sistencia. (Costes  de  Llevant 
i  de  Ponent.) 
Cap  de  Sant  Pere.  m.  :  Corda 


20 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


molt  gruixuda  i  pesan t,  de 
gran  resistencia,  amb  una  gas- 
sa  de  má  al  cap.  S'usa  especial 
ment  en  els  casos  de  perill. 
Es  tira  d'en  térra,  el  cap,  vers 
Tembarcació  en  risc;  i,  quan 
aquesta  aconsegueix  agafar- 
lo,  passa  la  fassa  per  la  roda 
de  proa,  i  l'embarcació  és  esti- 
rada de  la  platja  estant  mit- 
jangant  el  cap,  fins  a  aconse- 
guir  posar-la  fora  de  perill.  A 
estirar  la  corda  hi  fa  cap  tota 
la  gent  de  la  població,  tant 
els  pescadors  com  els  que  no  ho 
son.  Aquesta  corda  sol  ésser 
de  propietat  comunal,  i  és 
cuidada  i  tractada  amb  gran 
compte  perqué  no  pugui  ar- 
ribar a  fallar  quan  es  neces- 
sita.  (Blanes,  Sant  Pol,  Ma- 
taré, Badalona.) 

Cap  de  varar,  m.  :  Corda  que 
en  varar  reté  l'embarcació  des 
d'en  térra  per  subjectar-la 
abans  que  hagi  pogut  pren- 
dre  rem.  (Costes  de  Llevant  i 
de  Ponent.) 

Cap  fermo,  m.  :  Punt  d'una  cor- 
da ferma  en  qualsevol  lloc. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Cap  sord,  m.  :  Tros  de  corda 
curt,  i  generalment  amb  corda 
vella,  que  es  fa  servir  per  a 
coses  de  poca  importancia. 
(Sant  Pol,  Mataró.) 

C APÁRRELE,  m.  I  Corda  per  ais 
mateixos  usos  que  el  cap  de 
Sant  Pere,  pero  mes  prim  i 
menys  potent  que  aquest.  (Ma- 
taró.) 

Capbussejar,  V.  :  Fer  cabus- 
sons.  (Costes  de  Llevant  i  de 
Ponent.) 

Capbussó,  m.  :  Moviment  de 
proa  a  popa  fet  per  una  embar- 
cado per  efecte  de  les  ones. 


Capuana,  f.  :  Rodella  de  roba 
que  es  porta  a  bord  de  les  bar- 
ques  de  pesca  per  posar  el  cán- 
tir  a  fi  que  no  es  tombi  amb 
els  moviments  de  l'embarca- 
ció. (Costes  de  Llevant  i  de 
Ponent.) 

Capfermar,  V.  :  Fixar  una  corda 
per  un  cap  en  algún  lloc.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Capitá,  m.  :  L'home  que  co- 
manda una  embarcado  gran, 
assumint-ne  la  responsabilitat 
i  exercint  plena  autoritat  a 
bord.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Capó,  m.  :  Cadena  que  enganxa 
r áncora  per  la  cigala.    (Bal.) 

Capser,  m.  :  Sin.  de  Grauera. 
Barceloneta.) 

Car,  m.  :  Pega  de  1 'antena  que 
mira  a  proa.  (Blanes.) 

Caracol,  m.  :  Utensili  usat  en 
les  mestrances,  format  per 
una  pega  de  ferro  en  forma 
de  G.  Per  la  part  superior 
d'aquesta  peca  passa  un  car- 
gol  proveít  d'una  palanca,  i  en 
la  part  inferior  té  un  petit 
eixamplament.  Serveix  per  a 
ajuntar  trossos  de  fusta  que 
s'han  d'unir  amb  perns. 

Carbonera,  f.  :  Vela  hissada  a 
Testal  major.  (Cat.,  Bal.) 

Cárcia,  f.  :  Conjunt  de  veles  que 
formen  l'aparellament  d'una 
embarcado.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Cárcia  de  treball,  f.  :  Con- 
junt de  cordes  d'una  embar- 
cació  destinades  a  les  manio- 
bres de  les  veles.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

CÁRCIA  FERMA,  f.  !  Conjunt  de 
cordes  d'una  embarcado  des- 
tinades al  sosteniment  deis 
país  i  que  es  mantenen  sempre 
fixes  duran t  les  maniobres. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 


VOCABULARI    DE    l'ART    DE   LA   NAVEGACIÓ 


CÁRCIA  MÓBIL,  f.  :  Conjunt  de 
cordes  d'una  embarcado  des- 
tinades  a  fer  les  maniobres  i 
que,  per  tant,  han  d'ésser  can- 
viades  sovint  de  posició.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Carena,  f.  :  Sin.  de  Quilla.  (Cos- 
tes de  Llevant  i  de    Ponent.) 

Carenada,  f.  vSin.  de  Quilla. 
(Cadaqués,  Roses.) 

Carenat,  m.  :  Part  del  fcns  exte- 
rior del  buc  d'una  embarcado 
que  está  entre  les  dues  escues. 
(Barceloneta,  Vilanova.) 

Carénela,  f.  :  Embarcado  an- 
tiga  que  es  movia  a  forga  de 
rems  i  de  vent.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Cargolar,  V.  :  RotUar  la  vela 
per  damunt  la  verga.  (Costes 
de  Llevant  i  de  Ponent.) 

Carlinga,  f.  :  Pe^a  de  fusta 
plana  que  va  al  fons  del  buc 
de  Tembarcació  i  en  la  qual 
s'encaixen  els  país,  servint-los 
de  base.  (Cat.,  Bal.) 

Carnat,  m.  Sin.  de  Carenat. 

Caro,  m.  :  Embarcado  especial- 
ment  emprada  per  anar  a 
tirar  Tart  en  mar.  Es  carac- 
teritza  per  ésser  molt  llarga 
i  estreta.  No  té  cap  pal  ni  va 
mai  a  la  vela  :  va  sois  moguda 
a  for9a  de  rem.  Té  un  parell 
de  país  de  la  propia  construc- 
ció,  que  li  surten  del  buc  a 
banda  i  banda  de  la  popa, 
anomenats  banyots  o  bra- 
gas, els  quals  son  destinats 
a  portar  l'art  penjat  quan  el 
van  a  tirar  al  mar.  (Costa  de 
Llevant.) 

Carquinyol,  m.  :  Forat  de  popa 
dintre  el  qual  es  sitúa  dret  el 
patró,  mentre  duren  les  ma- 
niobres, per  poder  veure  to- 
ta la  barca  i  manejar  al  ma- 


teix  temps  el  timó.  (Cadaqués, 
Roses.) 

Carraca,  f.  :  Embarcació  anti- 
ga,  moguda  a  for9a  de  rems  i 
de  vent.  Avui  s'aplica  a  les 
embarcacions  velles  de  nave- 
gado pesada.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Carregador,  m.  :  Sin.  de  Bicol 
o  BicoLÍ.  (Cat.  Bal.,  Val.) 

Carregar,  V.  :  Recollir  una  vela 
perqué  no  prengui  vent.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Carregar  a  seny,  v.  :  Donar 
moviment  i  plegat  a  la  vela 
quan  el  vent  bufa  de  proa. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Po- 
nent.) 

Carril,  m.  :  Rengle  de  garrutxos 
que  van  ferms  en  la  caiguda 
de  proa  de  les  veles  flocs. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Carrossa,  f.  :  Encavallada  que 
va  damunt  Tescotilla,  destina- 
da a  estendre-hi  les  veles  quan 
es  mullen.    (Cat.,   Bal.,    Val.) 

Carta  de  navegar,  f.  :  Carta 
geográfica  emprada  pels  na- 
vegan ts,  on  hi  ha  especial- 
ment  marcats  els  accidents  de 
la  costa,  perills  submarins  i 
profunditats.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Casa,  f.  :  Espai  del  fons  d'una 
embarcació  entre  medís  i  me- 
dís.   (Cadaqués,    Roses.) 

Casanell,  m.  :  Sin.  de  Bussell. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Po- 
nent.) 

Casanells,  m.  pl.  :  Mena  de 
maneguetes  constituídes  per 
una  cadena  i  un  Uistonet  tor- 
ne jat,  i  que  es  Uiguen  a  l'orla 
d'una  embarcació.  Serveixen 
per  a  Uigar  cordes  i  aparells  de 
brandar.    (Blanes.) 

Casco  (buc),  m.  :  Part  de  Tem- 
barcació  que  en  constitueix  el 
COS.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


Casquet,  m.  :  Sin.  de  Barretet 
(Badalona,  Barceloneta.) 

Castanyola,  m.  :  Pinyó  dentat 
que  fa  moure  el  molinet  de 
tirar   les    ancles.    (Cat,,    Bal.) 

Castell,  m.  :  Part  algada  de  la 
coberta,  a  popa,  que  forma  com 
un  pis.  (Cat.,  Bal,  Val.) 

Catalejo  i  Catalexe,  m.  :  Apa- 
rell  óptic  emprat  pels  nave- 
gan ts  per  a  Tobservació  deis 
astres.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Catarina,  m.  :  Politja  de  fusta 
petita.    (Barceloneta.) 

Catvola,  f.  :  Pe9a  que  aguanta 
el  pal  peí  coll,  passant-lo  de 
banda  a  banda.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Catxasser,  adj.  :  Vaixell  de  mar- 
xa  lenta  i  moviments  feixucs. 
(Cat.,  Bal.) 

Cavall,  m.  :  Banquet  inclinat, 
proveít  de  dues  potes  com 
les  d'un  banquet.  En  mig  de 
la  taula  inclinada  té  un  bar- 
rot  clavat,  a  tall  de  petita 
estaca,  que  serveix  per  a  re- 
colzar  les  peces  de  fusta  que 
s'han  de  treballar  amb  l'aixa. 
És  un  utensili  molt  usat  en  les 
mestrances. 

Cenyidor,  m.  :  Corda  gruixuda 
amb  la  qual  es  Iliga  o  volta 
el  buc  de  la  barca,  quan  está 
en  perill,  per  poder  millor 
estirar-la  d'en  térra.  (Costes 
de  Llevan t  i  de  Ponent.) 

Cenyir,  V. :  i.  Navegar  guanyant 
tot  el  camí  possible  en  la  di- 
recció  d'on  ve  el  vent.  (Cat., 
Bal.,  Val.)  2.  Voltar,  amb 
una  corda,  el  buc  o  Tarbre 
de  la  barca  per  prevenir  un 
perill.  (Costes  de  Llevant  i 
de    Ponent.) 

Cep,  m.  :  Barra  de  ferro  termi- 
nada   en    dos    eixamplaments 


esférics,  com  caps  de  llumí,  i 
amb  un  deis  extrems  doblegat 
en  angle  recte,  i  que  travessa 
l'extrem  de  la  canya  d'una 
áncora.  Serveix,  en  l'afer  de 
fondejar  una  embarcació,  per- 
qué l'áncora  rellisqui  conve- 
nientment  peí  fons  del  mar  i, 
així,  es  pugui  arrapar.  (Blanes.) 

Ciar,  v.  :  Remar  amb  un  sol 
rem  mentre  l'altre  es  manté 
dintre  l'aigua  fent  fer  un  mo- 
viment  de  retrocés,  per  tal 
de  canviar  la  direcció  que  duu 
la  ñau.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Cigala,  f.  :  Argolla  de  T áncora 
o  ruixó  d'anclar.   (Cat.,  Bal.) 

CiGONYA,  f.  :  Quaderna  de  les 
embarcacions  molt  estretes  de 
mánega  i  altes  de  puntal.  (Cat., 
Bal.) 

CiGONYAR,  V.  :  Clavar  els  medis- 
sos  amb  les  estameneres.  (Bar- 
celoneta.) 

Cingla,  f . :  Sin.  de  Estrop.  (Bla- 
nes.) 

Cinglar,  v.  :  Fer  navegar  un 
bot  amb  un  sol  rem  col-locat 
a  popa.  (Blanes.) 

Cinta,  f.  :  Vorada  de  fusta  que 
volta  tot  el  buc  de  les  embar- 
cacions, per  llur  part  exterior, 
a  ral9ada  de  la  coberta.  És 
una  pe9a  reforcadora  del  buc. 
(Blanes,  Cat.,  Bal.,  Val.) 

Cinto,  m.  :  Vorada  de  la  part 
exterior  de  Torla,  per  la  se  va 
part  superior,  que  no  arriba  a 
sobresortir  tant  com  la  cinta. 
(Barceloneta.) 

Cisterna,  f.  :  Lloc  de  l'embar- 
cació  destinat  a  l'aigua  per  a 
beure.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Civ ADERA,  f .  :  Travesser  de  fusta 
que  es  posa  damunt  el  bótalo, 
quan  aquest  és  curt,  perqué 
els  vents  que  el  sostenen  pren- 


VOCABULARI    DE    l'ART    DE    LA    NAVEGACIÓ 


23 


guin  mes  ampiada.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Clau,  f.  :  i.  Taula  de  la  coberta 
que  va  damunt  la  taula  bucal. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Po- 
nent.)  2.  Pega  de  ferro  amb 
qué  es  subjecta  el  pal  al  señó 
de  proa  o  al  banc  d'arborar, 
en  les  barques  en  qué  el  pal 
es  treu  i  es  posa  amb  facili- 
tat.  (Costes  de  Llevant  i  de 
Ponent.) 

Clau  de  l'arboradura,  m.  : 
Nom  que  es  dona  al  bauprés 
perqué  s'hi  tesen  i  fan  fermes 
les  mes  importants  careles  d'un 
veler,  representant,  el  seu  tren- 
cament  o  pérdua,  el  complet 
desballestament  de  tota  l'ar- 
borada.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Claviller,  m.  :  Rebordó  de  la 
part  interior  de  l'orla,  en  els 
vaixells  de  vela,  on  es  fan 
fermes  algunes  cordes.  (Cat., 
Bal.,    Val.) 

Clavilles,  f.  pl.  :  Son  els  llisto- 
nets  (tornejats,  entra vessats  en 
el  claviller)  que  hi  ha  a  l'orla 
d'un  bastiment.  (Blanes.) 

Clavió,  m.  :  Petit  bastonet,  per 
l'estil  d'un  escálam,  que  es  posa 
en  el  forat  de  la  roda  de  popa 
perqué  quan  s'ha  de  treure  la 
barca  no  s'escorri  l'estrop  del 
palanquí.  (Costa  de  Llevant.) 

Cliviller,  m.  :  Claviller. 

Clivilles,  f.  pl.  :  Clavilles. 

Coberta,  f.  :  És  el  paviment 
superior  d'un  vaixell. 

Cocina,  f.  :  Petita  cambra  a 
coberta  on  es  couen  els  men- 
jars  per  a  la  gent  de  bord. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Cocinar,  v.  :  Fer  la  minestra 
per  a  la  gent  de  bord.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

CociNER,   m.   :  Mariner  que   té, 


ultra  el  seu  carree,  el  de  fer  el 
menjar  per  a  la  tripulació. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

CoDAST,  m.  :  Pega  de  fusta  que 
hi  ha  perpendicular  a  la  quüla 
i  sota  la  popa  de  dos  cossos 
o  rodons  d'un  bastiment.  S'hi 
insereix  el  timó.  (Blanes.) 

Cofa,  f.  :  Petit  replá,  situat  a 
certa  algada  del  pal,  on  van 
a  parar  totes  les  cordes  que 
arrenquen  de  la  mura  per  sos 
teñir  el  pal,  i  d'on  arrenquen 
totes  les  cordes  destinades  a 
sostenir  els  mastelers.  Es  de 
formes  molt  variades  i  com- 
posta de  materials  molt 
diversos.  Antigament  havia 
estat  com  una  mena  de  gábia 
o  cistella,  la  qual  cosa  fa  que 
encara  sigui  anomenada  a  vol- 
tes  amb  aqüestes  páranles. 
(Cat.,  Bal.,  Val.)  '       - 

Coi,  m,  :  Hamaca  de  coto  que 
serveix  de  Hit  ais  mariners. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Coixí,  m.  :  Pega  de  ferro  on  va 
engalzat  el  dau  del  timó  en 
les  embarcacions  grans.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

CoLUMNES,  f . :  Peces  de  fusta  que 
hi  ha  a  cada  cantó  de  la  con- 
traroda. Son  dretes  i  formen 
amb  aquesta  com  un  angle 
díedre.  Al  damunt  de  la  co- 
lumna s'apliquen  les  taules  del 
forro  amb  l'auxili  de  perns. 
És  característica  deis  grans 
bastiments.    (Blanes.) 

CoLL,  m.  :  Part  mes  prima  d'un 
pal.   (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Colla,  f .  :  Grup  de  palers  d'una 
platja.  El  nombre  d'individus 
que  componen  una  colla.  Va- 
ria segons  la  importancia  de  la 
platja  i  el  nombre  de  barques 
que  hi  ha.  (Costa  de  Llevant.) 


24 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


Collar,  v.  :  Caragolar  la  vela. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Po- 
nent.) 

CoMENT,  m.  :  Escletxa  petita  que 
queda  entre  les  taules  d'una 
embarcació.  Punt  de  juntura 
de  les  fustes  i  taules  que  for- 
men el  buc  d'una  embarcació. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Po- 
nent.) 

Compás,  m.  :  Petita  brúixola 
emprada  pels  pescadors.  (Cos- 
tes de  Llevant  i  de  Ponent, 
Blanes.) 

CoNEiXEMENT,  m.  :  Teñir  prác- 
tica a  reconéixer  fácilment 
els  punts  d'orientació  d'en  tér- 
ra, i  els  escuUs  i  accidents  sub- 
marins,  per  poder  dirigir  sense 
perill  les  maniobres  d'una  em- 
barcació. (Costes  de  Llevant  i 
de  Ponent.) 

Contó  VAL,  m.  :  Pega  de  fusta 
que  corre  al  llarg,  de  proa  a 
popa,  en  la  part  interior  d'una 
embarcació.  Está  situada  entre 
la  sola  i  la  serreta.  (Blanes.) 

Contra,  f . :  Aparell  per  al  maneig 
de  les  veles  cangrees.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

CoNTRAFLOC,  m.  :  Vela  que  va  a 
Textrem  del  bótalo.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

CoNTRAMESTRE,  m.  :  Adminis- 
trador de  bord.  Está  encarregat 
de  la  direcció  de  les  coses  re- 
ferents  a  maniobres  i  govem 
de  Tembarcació. 

Contraroda,  f.  :  Pega  de  fusta 
que  va  junt  a  la  roda,  per  din- 
tre  el  buc  de  l'embarcació,  per 
a  ref orear  aquesta.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Conxa,  f.  :  Vela  en  forma  d'he- 
micicle.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

CoNXAR,  V.  :  Filar  els  caps 
que  formen  una  corda,  quan 


comenga  a  desfilar-se.  (Cat., 
Bal.) 

Coral,  m.  :  Massís  de  fusta  que 
forma  la  unió  de  la  quilla  amb 
el  quadrast.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

CoRBA,  f.  :  Pega  de  fusta  cla- 
vada a  la  banda  de  la  barca 
per  subjectar  els  bañes.  (Cos- 
tes de  Llevant  i  de  Ponent.) 

CoRBA  CORAL,  f.  :  Pega  gran  de 
fusta,  en  forma  de  corbató, 
que  serveix  de  pega  reforga- 
dora  de  la  unió  de  la  contra- 
roda amb  la  sobrequilla  d'un 
gran  bastiment.  (Blanes.) 

CoRBA  d'orla,  f.  :  Mena  de  cor- 
bató que  usen  els  quillats  i 
barques  de  la  trenyina  com  a 
pega  reforgadora  de  la  unió  de 
l'orla  amb  la  coberta.  (Blanes.) 

Corbató,  m.  :  i.  Pega  de  fusta 
que  reforga  la  cinta  per  la 
part  de  proa  (Vilanova).  2.  La 
unió  deis  bañes  d'una  embar- 
cació.   (Blanes.) 

Corbeta,  f. :  Mena  d 'embarcació. 

Cornamusa,  f.  :  Gafa  de  ferro 
o  fusta  destinada  a  encapi- 
llar una  corda.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Corredera,  f.  :  Aparell  per 
calcular  la  velocitat  de  la 
marxa  d'una  embarcació. 
Aquest  aparell  és  emprat  de 
la .  següent  manera  :  Un  ma- 
riner  el  tira  a  l'aigua,  on  que- 
da surant  i  parat  al  mateix 
punt  on  ha  caigut.  Tant  com 
l'embarcació  va  caminant,  i 
perqué  la  corredera  no  perdi 
el  lloc  on  ha  anat  a  caure, 
un  mariner  va  deixant  anar 
corda  per  espai  d'un  minut 
just,  calculat  per  un  altre 
mariner  mitjangant  un  re- 
lio tge  de  sorra.  Transcorregut 
aquest  espai  de  temps,  no 
es  deixa  anar   mes   corda.,    i 


VOCABULARI    DE   l'ART   DE    LA    NAVEGACIÓ 


25 


l'aparell  és  estirat  a  bord. 
Aleshores  es  pren  la  mesura 
del  tros  de  corda  que  ha  cal- 
gut  arriar  perqué  es  man- 
tingui  la  corredera  en  el  seu 
Uoc  de  caiguda;  i,  multiplicant 
la  mesura  obtinguda  per  sei- 
xanta  minuts  que  té  Thora, 
es  troba  el  nombre  de  milles 
que  corre  Tembarcació  durant 
aquest  temps.  Pero,  com  que 
semblant  cálcul  s'ha  de  fer 
molt  sovint  (cada  cop  que 
varia  la  direcció  del  vent  o  el 
rumb),  resultaría  un  xic  en- 
gorros aquest  procediment,  i 
es  simplifica  fent,  a  la  corda 
emprada  per  al  Uangament  de 
la  corredera,  uns  nusos  a  la 
distancia  calculada,  que  equi- 
val a  una  milla;  i  així,  quan 
es  cobra  la  corda  a  bord,  comp- 
tant  el  nombre  de  nusos  ja 
se  sap  que  és  igual  al  de  milles 
que  es  corre.  D 'aquesta  prác- 
tica o  costum  n'ha  nascut 
l'emprar  la  páranla  ñus  com 
a  sinónim  de  milla  :  així,  en 
llenguatge  de  la  gent  de  mar, 
és  d'ús  dir  «navegar  a  tants 
nusos  per  hora»,  o  «fer  tants 
nusos  per  hora»,  en  equiva- 
lencia de  «correr  tantes  milles 
per    hora».    (Cat.,   Bal.,  Val.) 

Corredor,  m.  :  Part  de  la  co- 
berta  de  les  barques  que  toca 
ais  costats.  (Costes  de  Llevant 
i  de  Ponent.) 

Corredora,  f.  :  Sin.  de  Corre- 
dera. 

CORRER  EL  TEMPS,  V.  :  Navegar 
de  cara  a  la  banda  d'on  venen 
les  ones  en  casos  de  temporal, 
amb  el  fi  de  veure  si  se'n  pot 
sortir  com  mes  aviat  millor, 
arribant  a  correr  mes  que  ell  i 
passant    el    perímetre    de    la 

But.  de  Dialec. 


seva  acció.   (Cat.,   Bal.,  Val.) 

Cos,  m.  :  Sin.  de  Paramóla. 
(Val.) 

Cos  mort,  m.  :  Obra  morta. 
(Barceloneta.) 

CóssiA,  f.  :  Pe9a  de  fusta  longi- 
tudinal que  forma  part  del 
marc  que  borde  ja  Tescotilla 
d'un  bastiment.  (Blanes.) 

CosTAT,  m.  :  Part  lateral  del 
buc  d'una  embarcado.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Coste  JAR,  v.  :  Navegar  per  vora 
la  costa.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Costéela,  f.  :  Conjunt  del  medís 
i  Testamenera  del  buc  d'una 
embarcado.  (Barceloneta.) 

CosTELLAM,  m.  :  Conjunt  de  les 
quadernes  que  formen  la  car- 
canada  del  buc  d'una  embar- 
cado. (Barceloneta.) 

Cotonía,  f.  :  Teixit  especial  em- 
prat  per  a  la  fabricado  de  ve- 
les.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

CoTSiNETA,  f.  :  Sin.  de  Gambota. 
(Cat.,  Bal.) 

Crucero  (creuer),  m.  :  Vaixell 
de  guerra  de  gran  velocitat. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Crugia,  f.  :  Part  mitgera  d'una 
embarcació  des  de  popa  a  proa. 
Tota  embarcació  es  compon 
de  babord,  que  és  el  costat  es- 
querre  mirant  per  la  proa,  es- 
tribord,  el  costat  dret,  i  crugia, 
el  centre.   (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Cruseta,  f.  :  Travesser  de  fusta 
o  ferro  de  la  part  deis  país 
de  certes  embarcacions,  on  van 
a  parar  totes  les  cordes  que  es- 
tenen  els  país.  Fan  el  mateix 
ofici  que  les  cofes  i  les  venen 
a  substituir.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Cu  A  DE  GALL,  f.  I  Part  interior 
del  buc  d'un  veler  a  popa. 
(Barceloneta.) 

CuA  DE  pato,  f.   :  Allunament 


26 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


de  les  veles  flocs.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 
CuA  DE  RATA,  f.  :  Teixit  i  en- 
trefilat  que  es  fa  amb  la  punta 
d'una  corda  gruixuda  perqué 
aquesta  no  es  desfili  deis  caps. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Po- 
nent.) 

CuiXARRO,  m.  :  Taules  de  refor^ 
deis  costats  de  les  embarca- 
cions  per  popa  i  proa.  (Cat., 
Bal.) 

CuiXERES,  f.  pl.  :  Suports  on  va 
assegut  l'eix  del  molinet  de 
pujar  les  ancores.   (Cat.,  Bal.) 

CuiXES,  f.  pl.  :  Els  bastidors  ver- 
ticals  del  muntant  d'una  arga. 
Consisteixen  en  dues  peces  de 
fusta  unides  en  angle  recte  i 
units  els  seus  extrems  amb 
una  pega  arquejada.  (Blanes.) 

CuLAR  o  CuLEjAR,  V.  :  Perdre 
Testabilitat  Tembarcació,  en- 
fonsant-se  per  la  part  de  popa. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Culata,  f.  :  i.  Punta  del  bótalo 
que  va  ferma  damunt  la  proa. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Po- 
nent.)  2.  La  part  de  l'arbre 
que  va  sota  Tenfogonament  i 
termina  amb  les  metxes  que  el 
subjecten.   (Blanes.) 

Culebra,  f.  :  Corda  prima  que 
Higa  la  vela  a  la  verga.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

CuNYA,  f.  :  Tascó  que  ferma 
l'arbre  a  la  coberta  peí  seu  en- 
fogonament.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

CÚRRIA,  f.  :  Corrióla.  (Barcelo- 
neta.) 

CÚRRIES     DE     BRANDAR,     f.     pl.: 

Aparell  de  dos  bussells  dobles 
que,  en  una  barca  de  mitjana, 
van  de  la  part  superioi-  del  pal 
mestre  fins  a  l'orla. 
Curtes,  í.  pl.  :  Tapes  de  fusta 
arqaejades  que  serveixen  per  a 


tapar   la   banyera    d'una   em- 
barcado   de    pesca.    (Blanes.) 


Dalt  de  proa,  m.  :  Sin.  de  So- 
BREPROA.  (Blanes.) 

Darribar,  V.  :  Sin.  de  Arribar. 
(Costa  de  Llevant,  Barcelo- 
neta.) 

Dau,  m.  :  Pega  que  imprimeix 
el  moviment  de  rotació  a  l'eix 
o  fusell  del  timó  en  les  embar- 
cacions  de  gran  port.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Davant,  m.  :  Aparell  format  per 
un  bussell  i  una  corda.  Va 
enfilat  davant  del  car  de  l'an- 
tena  d'una  barca  de  mitjana. 
Serveix  per  a  la  seva  manio- 
bra.  (Blanes.) 

Davantalet  de  calaix,  m.: 
Mena  de  compartiment,  sem- 
blan t  a  un  calaix,  que  hi  ha 
entre  els  bañes  d'una  barca 
de  palangre.  Resta  a  aixopluc 
deis  corredors.  (Blanes.) 

Defensa,  f.  :  Pega  de  fusta  o 
corda  que  es  posa  a  la  part 
exterior  del  buc  d'una  em- 
barcado per  preservar-la  deis 
cops  que  el  moviment  de  l'ai- 
gua  li  pugui  fer  donar  contra 
la  paret  del  molí.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Degollader,  m.  :  Petita  ranura 
del  gao  del  rem  on  es  posa 
l'estrop.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Degollar,  v.  :  Detenir  la  cadena 
de  l'áncora  amb  la  guillotina. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Demora,  f.  :  Distancia  que  se- 
para una  embarcado  d'un  punt 
determinat  i  definit  a  la  vista 
de  la  tripulado.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 


VOCABULARI    DE    l'ART   DE    LA    NAVEGACIÓ 


27 


Demorar,  v.  :  Prendre  i  calcular 
la  distancia  que  separa  Vem- 
barcació  d'un  punt  de  la  costa, 
d'una  boia,  o  d'una  altra  em- 
barcació,  etc.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Derrame,  m.  :  i.  Vela  petita 
emprada  per  les  embarcacions 
de  pesca  en  determinats  casos, 
la  qual  es  fa  ferma  a  popa. 
(Vilano va.)  2.  Quantitat  de 
vent  que  s'escapa  d'una  vela, 
en  bufar  damunt  aquesta,  per 
la  se  va  mala  orientado.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Derrot,  m.  :  Petita  cambra  de 
la  coberta,  a  popa,  on  es  guar- 
den les  cartes  de  navegar. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Derrota,  f.  :  Carta  de  navegar. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Derroter,  m.  :  i.  Direcció  se- 
guida per  una  embarcado  quan 
camina  a  la  vista  de  la  costa. 
(Cat.,  Bal.,  Val.)  2.  Oficial  o 
mariner  encarregat  de  la  der- 
rota. (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Desarribar,  V.  :  L'acció  de  tor- 
nar les  barques  després  d'ha- 
ver  varat  per  anar  a  pescar, 
fugint  d'un  temps  dolent  que 
els  ve  al  damunt.  (Blanes.) 

Desconxar,  V.  :  Desfilar  els 
caps  o  fils  que  formen  una 
corda.   (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Desembarcar,  v.  :  Sortir  una 
persona  de  dintre  una  embar- 
cado, o  treure'n  alguna  cosa. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Desenvergar,  v.  :  Treure  les 
perxes  de  les  veles.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Despalmar,  v.  :  Netejar  el  fons 
d'una  embarcado  i  enseuar-la 
perqué  navegui  mes  lleugera 
i  mes  de  pressa.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

DESPLAgAMENT,  m.  I  Volum  de 


la  part  submergida  d'una  em- 
barcado, i  cálcul,  en  tones 
métriques,  del  pes  de  Taigua 
que  la  seva  part  submergida 
desallotja.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Desplanar,  v.  :  Desocupar  l'em- 
barcació,  dintre  l'aigua,  la  part 
de  líquid  que  ocupa  l'obra  viva 
submergida  del  seu  buc.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Destral,  f .  :  Utensili  que  consta 
d'una  fulla  vertical,  tallant, 
i  d'un  llarg  manee  de  fusta. 
És  mes  gran  que  la  usada  pels 
llenyaters.  Actualment  s'usa 
molt  poc  en  les  mes  trances, 
ja  que  és  substituida  per  les 
serres  mecániques  mogudes 
amb  vapor  o  electricitat.  (Bla- 
nes.) 

Destrier,  m.  Embarcado  de 
guerra. 

DiARi  de  bord,  m.  :  Llibre  on 
s'anoten  cada  dia  totes  les  co- 
ses d 'alguna  importancia  que 
s'esdevenen  a  bord,  fent-se  així 
l'historial  de  l'embarcació  des 
de  la  seva  botadura  fins  que 
deixa  de  navegar.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Dirigir,  v.  :  Posar  Tembarcació 
de  manera  que  la  direcció  del 
vent  i  la  roda  de  proa  formin 
un  angle  que  tingui  l'arbre 
com  a  vértex.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Dispens,  m.  :  Cambra  on  es 
guarden  les  provisions  per  a 
la  gent  de  bord.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Doll,  m.   :  Dui.   (Badalona.) 

Donar  estuba,  v.  Calafatejar. 
(Barceloneta.) 

Donar  fondo,  v.  :  Clavar  les  an- 
cores al  fons  perqué  l'embar- 
cació estigui  quieta  i  resti  fixa. 
Sin.  de  Anclar.  (Costes  de  Lle- 
vant  i  de  Ponent.) 


28 


AMADES    I    E.    ROIG 


DoRMENT,  m.  :  Cartela  de  fusta 
damunt  la  qual  s'asseu  el  bau 
que  sosté  la  coberta.  (Barce- 
loneta.) 

Draga,  m.  :  Embarcació  espe- 
cial per  a  practicar  el  dragat. 
Porta  unes  grans  bodegues 
on  hom  diposita  les  terres  i  llot 
que  hom  extreu  del  fons  i  va 
després  a  llan9ar  mar  endins. 
(Barceloneta.) 

Dragant  vertical,  m.  :  Pe9a 
vertical  que  hi  ha  damunt  el 
codast  d'un  vaixell.  Está  si- 
tuat  entre  la  contraroda  i  la 
tremuja  del  timó.  (Blanes.) 

Dragar,  v.  :  Extreure  sorra  i 
llot  deis  paratges  submarins 
de  poc  fons  per  fer  millor  el 
calat  i  facilitar  la  navegació. 
Es  practica  generalment  mit- 
jangant  aparells  d'absorció. 
(Barceloneta.) 

Drassana,  f . :  Lloc  on  es  constru- 
eixen  les  embarcacions.  (Cat., 
Bal.) 

Drisses,  f.  pl.  :  Cordes  que  ser- 
veixen  per  a  pujar  i  baixar  la 
vela  per  Tarbre.  Formen  part 
del  bussell.  (Cat.,  Bal.,   Val.) 

Duell,  m.  :  Nom  donat  indi- 
ferentment  al  dui  i  ais  niells. 
(Sant  Pol.) 

Dui,  m.  :  Forat  que  teñen  les 
embarcacions  en  una  de  les 
caixes,  i  que  travessa  la  pa- 
raia  del  forro  d'una  barca  en 
la  part  corresponent  a  la  proa. 
Quan  no  se'n  fa  ús,  va  tapat 
amb  un  tap  de  suro  o  amb  séu. 
Serveix  per  a  treure  l'aigua  que 
fan  les  embarcacions^  o  bé  la 
que  es  fica  dins  pels  cops  de 
mar  i  que  no  es  pot  recoUir 
amb  la  sássola.  (Blanes.) 


Elefant,  m.  :  La  quadema  mes 
gran  del  buc  d'una  embarca- 
ció.   (Bal.) 

Embarcació,  m.  :  Construcció 
móbil,  de  fusta  o  ferro,  des- 
tinada a  poder  creuar  l'aigua 
i  travessar  el  mar.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Embarcació  de  creu,  f.  :  Em- 
barcació amb  aparell  vertical 
a  la  proa.    (Cat.,   Bal.,   Val.) 

Embarcació  major,  f.  :  Embar- 
cado de  mes  d'un  pal,  que 
efectúa  viatges  llargs,  sepa- 
rant-se  molt  de  la  costa.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Embarcació  manada,  f.  :  Barca 
d'una  parella  de  bou,  coma- 
nada  per  un  patró  que  n'és 
propietari. 

Embarcació  menor,  f.  :  Em- 
barcació d'un  sol  pal,  de  pe- 
tites  dimensions,  que  mai  no  es 
separa  gaire  de  la  costa.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Embarcació  rodona,  f .  :  Embar- 
cació en  creu.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Embarcar,  v.  :  Acció  d'entrar 
en  una  barca  o  vaixell. 

Embarrancar,  v.  :  Ensopegar 
una  embarcació  amb  un  fons 
de  roques  o  algún  altre  obsta- 
ele  submarí.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Embragar,  v.  :  Lligar  i  subjec- 
tar  una  cosa  amb  cordes. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Embrear,  v.  :  Pintar  i  revestir 
una  embarcació  de  quitrá  per 
fer-la  esdevenir  impermeable 
a    l'aigua.    (Cat.,    Bal.,    Val.) 

Emmarar-se,  V. :  Internar-se  una 
embarcació  molt  enllá  de  la 
costa.  (Cat.,   Bal.,  Val.) 

Empalomar,  V.  :  Passar  la  corda 
peí  rumbo  i  lligar-la  a  la  roda. 


VOCABULARI    DE   l'aRT    DE    LA    NAVEGACIÓ 


29 


(Costes  de  Llevant  i  de  Po- 
nent.) 

Empannau,  m.  :  Pallol  de  sota 
la  proa^  en  les  barques  de  pesca 
i  mitjana,  que  sol  estar  cobert 
amb  una  estora  i  serveix  per 
a  dormir-hi.  (Costes  de  Llevant 
i  de  Ponen t.) 

Empavesada,  f.  i.  Petita  orla 
que  hi  ha  damunt  la  bataiola 
de  la  part  de  popa  d'una 
barca  de  mitjana.  (Blanes.)  2. 
Conjunt  de  banderoles  i  ga- 
llardets  per  a  ornamentar  les 
embarcacions  en  dies  de  fes- 
tivitats.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Empunyadura,  f.  :  Punys  de 
la  part  del  gratil  en  les  veles- 
quadres.   (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Encadai,  m.  ;  Corda  proveída 
d'un  plom,  que  serveix  per  a 
sondar  el  mar.  (Blanes.) 

Encadaiar,  V.  :  Operació  de  son- 
dar i  mirar  la  direcció  del  cor- 
ren t.  (Blanes.) 

Encallar,  v.  :  Aturar-se  l'em- 
barcació  per  haver  topat,  en 
la  seva  marxa,  amb  algún 
obstacle  submarí.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Encapilladura,  f.  :  Part  del 
pal  on  es  reuneixen  les  cordes 
de  la  cárcia  que  el  sosté.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Encapillar,  v.  :  Acció  d'encai- 
xar  una  gassa  de  má  a  una 
cornamusa.  (Cat.,   Bal.,    Val.) 

Engendre,  v.  :  Estendre  la  vela 
al  vent.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Encepar,  v.  :  Clavar  l'áncora  al 
fons  per  fixar  Tembarcació. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Encigonyar,  V.  :  Clavar  les  es- 
tameneres  ais  medissos.  (Bar- 
celoneta.) 

Encostellada,  f.  :  Barca  en 
construcció     quan     ja   hi   ha 


posades  les  estameneres  i  els 
medissos.  (Barceloneta.) 

Encuixar,  V.  :  Fermar  i  Iligar 
l'áncora  arran  de  Torla  quan 
es  navega.  (Mallorca.) 

Enferir,  V.  :  Fer  ferma  una  vela. 
(Costa  de  Llevant.) 

Enflonc,  m.  :  Sin.  de  Amant. 
(Sant  Pol,   Mataró.) 

Enfogonadura,  f.  :  Excavació 
de  forma  semicircular  que  hi 
ha  a  la  part  posterior  i  al 
mig  del  banc  anomenat  arhora 
d'una  barca  de  pesca.  S'hi  re- 
penja  el  pal,  que  va  fermat 
amb  la  clau.  (Blanes.) 

Enfogonament,  m.  :  i.  Part 
de  l'arbre  que  toca  arran  de 
la  coberta  en  les  embarca- 
cions gráns  i  al  banc  d'arbo- 
rar  en  les  barques  de  pesca. 
2.  Forat  de  la  coberta  per  on 
surt  l'arbre,  i  queixal  del  banc 
d'arborar  on  va  aguantat  l'ar- 
bre en  les  embarcacions  de 
pesca.   (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Enfonsar-se,  V.  :  i.  Perdre  l'es- 
tabilitat  en  el  nivell  normal  de 
l'aigua.  2.  Submergir-se  com- 
pletament  en  l'aigua,  passant 
a  ocupar  un  nivell  inferior  del 
seu  normal.   (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Engarjolar,  V.  :  Rodejar  el 
coll  d'un  pal  amb  la  garjola 
o   catxola.    (Cat.,    Bal.,    Val.) 

Engerlar,  V. ' :  Plegar  i  Iligar 
la  vela  damunt  el  car  i  la  pena. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Po- 
nent.) 

Enginyes,  f.  pl.  :  Son  els  Uiga- 
ments,  fets  amb  corda,  que 
fermen  el  car  i  la  pena  d'una 
antena  d'una  embarcado  de 
pesca.  (Blanes. 

Engratau,  m.  :  Engraellat  de 
fusta  que  forma  el  pallol  de 
les   embarcacions   de   passeig. 


30 


També  hi  ha  algunes  barques 
pesqueres  que  en  porten  en 
el  sol,  a  popa  i  proa.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Entaular,  V. :  i.  Canviar  o  afegir 
un  tros  de  taula  en  el  buc  de 
Tembarcació.  2.  Fer  un  adob 
que  arribi  fins  al  punt  d'ha- 
ver  de  substituir  una  taula. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Po- 
nent.) 

Entestar,  V.  :  Fermar  una  corda 
per  un  cap.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Entolladura,  f.  :  Teixit  que 
resulta  de  Tentollament  de  dos 
caps  de  corda.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Entollar,  V.  Unir  des  caps 
de  corda  entreteixint  els  fils 
de  qué  están  formats.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Entonar,  v.  :  Disposar_,  en  les 
bodegues,  cárregues  de  difícil 
acomodament,  com  barrils  o 
productes  carregats  en  orri. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Envergar,  v.  :  Posar  la  perxa 
a  la  vela.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Envestir,  v.  :  Sin.  de  Varar. 
(Cat.,  Bal.) 

EscÁ,  m.  :  Éxcavació  feta  a  la 
platja  per  treure  o  varar  em- 
barcacions.     (Blanes.) 

Escala,  f . :  Construcció  per  a  va- 
rar embarcacions.  Consisteix 
en  dues  línies  de  país  units  pels 
extrems,  a  tall  de  carrils  d'una 
via  ferrissa.  (Blanes.) 

Escala  de  gat,  f .  :  Escala  com- 
pletament  vertical  que  hi  ha  a 
bord  per  a  anar  d'un  pis  a 
l'altre  deis  diferents  compar- 
timents  del  buc.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Escalamera,  f.  :  Pega  de  fusta 
fermada  a  l'orla  d'una  embar- 
cació_,   proveída  d'un  forat  al 


mig,  en  el  qual  s'insereix  1  'es- 
cálam.  (Blanes.) 

Escalamot,  m.  :  Peca  de  fusta 
pernada  a  l'estamenera,  que 
puja  d'arran  de  la  coberta  i 
té  per  objecte  sostenir  l'orla, 
sense  arribar  mes  que  a  la  mei~ 
tat  de  la  seva  algada  i  sense 
tocar  la  regala.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

EscÁLAMS,  m.  pl.  :  Petits  pun- 
táis o  estaques  afilerats  i  cla- 
vats  a  cada  vora  d'una  barca, 
prop  de  la  cinta,  i  que  servei- 
xen  per  a  aguantar  l'orla  d'una 
embarcado  de  poc  tonatge, 
com  és  ara  una  barca  de  pesca. 
(Blanes.) 

Escaló,  m.  :  Puny  de  la  vela 
de  l'angle  de  proa.  (Val.) 

Escandalosa,  f.  :  Vela  triangu- 
lar que  va  inserida  damunt  la 
major  d'una  poUacra  goleta. 
Va  fermada  per  un  cantó  al 
pico  i  per  l'altre  al  masteler. 
Aquesta  vela  és  caracterís- 
tica deis  bergantins,  pollacres, 
goletes  i  balandres.    (Blanes.) 

Escándale,  m.  :  Pes  de  ferro 
emprat  per  fer  el  sondeig  del 
mar  i  calcular  la  profunditat 
del  fons.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Escandallar,  v.  :  Sondar  el 
fons  d'un  lloc,  prenent  la  me- 
sura de  la  profunditat  mitjan- 
gant  l'escandall.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

EscANYAGOSSOS,  m.  I  Corda  Uar- 
ga,  amb  un  ñus  escorredor,  em- 
prada  per  agafar  coses  que 
hagin  caigut  a  l'aigua.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Esc  ARAR,  V.  :  Encallar  les  em- 
barcacions en  l'acte  de  la  va- 
rada. 

Escata,  f.  :  Engrut  que  el  con- 
tacte amb  l'aigua  de  mar  pro- 


VOCABULARI    DE   l'ART   DE    LA    NAVEGACIÓ 


31 


dueix  en  el  buc  de  les  em- 
barcacions.  (Barceloneta.) 

EscLOP,  m.  :  Sin.  de  Barretet. 
(Badalona.) 

Escoba,  f.  Escua.  (Blanes.) 

EscoBENC,  m.  :  Obertures  per 
on  passen  les  cadenes  i  cordes 
d'amarrar  embarcacions  i  bas- 
timents.   (Blanes.) 

EscOBENC  DE  POPA,  m.  :  Mig 
escobenc  que  hi  ha  a  la  part 
de  popa  de  Tempavesada  d'una 
barca  de  mitjana.  Serveix  per 
a  recolzar  caps  d'amarra.  (Bla- 
nes.) 

EscoLLAT,  m.  :  I.  Rebaixament 
que  té  l'orla,  a  banda  i  banda, 
a  la  proa  d'una  embarcació. 
És  molt  pronunciat  en  les  bar- 
ques  pescadores  de  sardinals  i 
palangre,  i  molt  poc  en  les 
barques  de  mitjana,  en  les  del 
bou  i  en  les  dedicades  a  la 
pesca  de  la  trenyina.  2.  La 
part  d'una  barca  de  palangre 
compresa  entre  el  tálem  de 
popa  i  la  roda.  (Blanes.) 

EscoRAT  -ADA,  adj.  :  Embarca- 
ció el  buc  de  la  qual,  per  efec- 
te  d'un  temporal  o  per  altra 
causa,  queda  sensiblement  in- 
clinat.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Escota,  f.  :  Puny  de  popa  d'una 
vela  llatina,  i  corda  que  hi  va 
Uigada.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Escota  llarga,  f .  :  Lligat  i  ple- 
gat  que  es  dona  a  la  vela  quan 
el  vent  bufa  de  mitja  popa. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Po- 
nen t.) 

Escotí^  m.  :  Escota  de  les  veles 
petites.    (Cat.,   Bal.,   Val.) 

Escotilla,  f.  :  Obertura  de  con- 
torn  quadrat,  limitada  trans- 
versalment  pels  paraescuts  i 
longitudinalment  per  les  cos- 
sies,  i  que  posa  en  comunica- 


do la  coberta  amb  1 'interior 
d'un  bastiment.  Va  tapada 
amb  els  quarters,  que  son  un 
o  dos  segons  les  dimensions  de 
les  escotilles.  (Blanes.) 

EscoTiNA,  f.  :  Sin.  de  EscoTÍ. 

Escua,  f.  :  Pega  de  fusta  que  va 
al  costat  de  la  quilla  en  la 
part  exterior  del  buc  de  les 
embarcacions  menors,  i  que  té 
per  objecte  fer  que  aqüestes 
es  puguin  mantenir  dretes 
quan  es  treuen  de  l'aigua.  N'hi 
ha  dues,  una  a  cada  banda  de 
la  quilla.  La  de  babord  rep 
el  nom  de  escua  de  llevant,  i  la 
d'estribord  el  de  escua  de  garhí. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

EscuT,  m.  :  i.  Sin.  de  Estampa. 
(Cat.,  Bal,  Val.)  2.  Pega  de 
fusta  que  es  treu  i  es  posa,  en 
la  popa  deis  bots  i  embarca- 
cions petites,  perqué  s'hi  asse- 
gui  el  que  porta  el  timó.  Sol 
teñir  la  forma  d'un  escut.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Eslinga,  f. :  Sin.  de  Gassa.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

EsLiNGAR,  V.  :  Englassar,  aga- 
far  una  cosa,  o  subjectar-la, 
amb  una  glassa.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Eslora,  f.  :  Ampiada  o  llargada 
del  buc  d'una  embarcació. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

EsPARCiNA,  f.  :  Corda  gruixuda 
per  a  varar  o  treure  embarca- 
cions mitjangant  l'arga  o  el 
cabrestant.  (Blanes.) 

EsPATLLÓ,  m.  :  Sin.  de  Estampa. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Espía,  f.  :  Corda  o  cap  usat  en 
la  marina.  (Blanes.) 

Espiga,  f.  :  Part  estreta  del 
pal  masteler,  per  on  empalma 
amb  el  pal  másele.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 


32 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


Espigó,  m.  :  Puny  de  les  veles 
llatines  que  va  a  la  part  alta 
del  pal.  (Cat.,  Bal..  Val.) 

EsPiGUETA,  f.  :  Sin.  de  Espigó. 
(Alguer.) 

EsPiLL,  m.  :  I.  Tálem  de  les  bar- 
ques  de  pescar.  (Barceloneta.) 
2.  Sin.  de  Estampa  en  les  em- 
barcacions  grans.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Espina,  f.  :  Sin.  de  Quilla. 
(Barceloneta.) 

Esponja,  f.  :  Espongeta^  usada 
en  les  mestrances,  que  serveix 
per  a  emmascarar  la  nyinyola 
amb  la  mésela  de  mangre  i 
aigua.    (Blanes.) 

EsQUADRA,  f.  :  Conjunt  d'embar- 
cacions  de  guerra. 

EsQUERAR  V.  :  Posar  l'esquer  a 
l'ham.  (Blanes.) 

EsQUiF,  m.  :  Embarcado,  de  ta- 
many  estret  i  prolongat,  usada 
en  els  esports.  Acaba  en  punta 
per  popa  i  proa.  Va  amb  dos  o 
quatre  rems,  sense  timoner. 
Es  caracteritza  per  la  se  va 
gran  Ueugeresa  en  el  navegar. 
(Barceloneta.) 

Estacar,  v.  :  Trencar-se  les 
cordes.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

EsTAi,  m.  :  I.  Corda  de  gran 
importancia  en  la  cárcia  fer- 
ma,  que  té  per  objecte  fer- 
mar  els  país  a  la  part  alta 
de  proa,  fent-se  ferms  en  el 
bótalo.  En  les  embarcacions 
petites,  en  les  quals  el  pal  está 
encandelat  cap  a  proa.  Testal 
sosté  el  pal  per  la  part  de  popa 
per  evitar  un  excessiu  decanta- 
ment.  (Cat.,  Bal.,  Val.)  2.  Ve- 
la que  va  fermada  a  la  cor- 
da d'aquest  mateix  nom.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

EsTAi  DE  cABEgA,  m.  :  Estai 
que   va  fet  ferm  en   el  tope 


deis  mastelers.  (Cat.,  Bal.. 
Val.) 

EsTAi  DE  viOLÍ,  m.  :  Estai  que, 
en  lloc  de  fer-se  ferm  en  el 
bótalo,  va  fermat  en  un  xunxo 
damunt  mateix  de  la  coberta, 
a  poca  distancia  del  propi  pal. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

EsTAi  MAjOR,  m.  :  El  que  sosté 
el  pal  major.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

EsTAi  VOLANT,  m.  :  Estai  que 
no  és  absolutament  ferm,  sino 
que  es  pot  afluixar  quan  con- 
vingui  per  a  la  maniobra.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

EsTAiAR,  V.  :  I.  Fermar  un  pal 
mitjangant  un  estai.  2.  Tesar  i 
trincar  els  estáis.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

EsTA*LLES,  f.  pl.  :  Talla  en  el 
palanquí  de  treure  les  embar- 
cacions fora  de  l'aigua.  (Sant 
Pol,  Mataró,  Badalona.) 

EsTAMENERA,  f.  I  Pega  de  fusta 
que  va  pernada  al  medís  i  puja 
peí  costat  de  la  barca  fins  a  la 
coberta,  per  a  formar  la  caval- 
cada  del  buc  de  les  embarca- 
cions.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Estampa,  f.  :  Superficie  llisa  de 
la  popa  deis  velers,  en  la  part 
exterior  de  llur  buc,  damunt 
la  qual  es  sol  escriure  el  nom 
de  1 'embarcado  i  la  localitat 
on  está  matriculada.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Estaño,  -a,  adj.  :  Estat  de  com- 
pleta impermeabilitat  d'una 
embarcado,  sense  que  es  pro- 
dueixi  cap  mena  de  filtració 
d'aigua  per  cap  part  del  buc. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Están YAR,  v.  :  Operado  que 
consisteix  a  negar  una  barca 
en  el  mar  a  fi  d'inflar  les  taules 
i  fer  desaparéixer  els  esvorancs 
de  les  j  un  tures.     Aquesta  ope- 


VOCABULARI    DE    l'ART   DE    LA    NAVEGACIÓ 


33 


ració  té  Uoc  quan  les  embarca- 
cions  fan  aigua  de  resultes  d'ha- 
ver-se  ressecat  la  fusta  per  ha- 
ver  estat  molt  temps  fora  de 
Taigua.  (Blanes.) 

Estar  a  L'ALgADA,  v.  :  Estar  a 
Tallada  d'un  punt  geográfic 
significa  trobar-se  en  aquell 
lloc.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Estar  al  secador,  v.  :  Estar 
una  embarcado  a  la  platja  un 
espai  de  temps  Uarg,  sense  que 
hom  la  tiri  per  res  en  mar. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Estar  en  fatxa,  v.  :  Aguantar- 
se proa  a  vent.    (Blanes.) 

Estatxa,  f .  :  Corda  gruixuda  de 
cánem.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

EsTELLA  MORTA,  f.  :  Part  de  les 
estameneres  que  sostenen  To- 
bra  morta  d'una  embarcado. 
(Barceloneta.) 

Estepa,  f.  :  Tauló  de  fusta  de 
cantell,  damunt  el  qual  sosté 
el  mestre  d'aixa  l'embarca- 
ció  durant  tot  el  temps  de  la 
seva  construcció.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Estibar^  v.  :  Sin.  de  Andanar. 

Estimar,  v.  :  Calcular  la  situado 
d'una  embarcado,  lloc  on 
aquesta  es  troba,  distancia  que 
la  separa  de  la  costa,  etc.,  per 
procediments  primitius  i  ru- 
dimentaris,  sense  Tauxili  d'a- 
parells  científics  i,  per  tant, 
sense  poder-ho  precisar  d'una 
manera  exacta,  sino  aproxi- 
madament.  La  navegado  d 'es- 
tima és  practicada  pels  pesca- 
dors  i  pels  patrons  de  les  bar- 
ques  de  cabotatge,  que  no  na- 
veguen mai  a  gran  distancia 
de  la  costa  ni  arriben  mai  a 
perdre-la  de  vista.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Estisora,  f.  :  Suport  que  sosté 

But.  de  Dialec. 


la  botavara  quan  la  vela  no 
está  hissada.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Estopa,  f.  :  La  filada  que  re- 
sulta de  pentinar  el  cánem,  i 
el  cánem  toscament  filat.  Ser- 
veix  per  a  calafate]  ar  basti- 
ments.    (Blanes.) 

Estope  JAR,  v.:  Sin.  de  Calafa- 
te jar.  (Barceloneta.) 

EsTRAi  DE  CONTRAFLOC,  m.  !  Cor- 
da que  va  des  del  bótalo  fins 
a  la  cruseta  del  pal  trinquet 
d'una  pollacra  goleta.  (Blanes.) 

EsTRAi  DE  FLOC,  m.  !  Corda  que 
va  des  de  l'extrem  del  bau- 
prés a  la  cruseta  del  pal  trin- 
quet d'una  pollacra  goleta. 
(Blanes.) 

EsTRAi  DE  MAjOR,  m.  !  I.  Corda 
que  va  des  de  la  meitat  del 
pal  trinquet  a  la  part  superior 
deis  calcés  del  pal  major  d'una 
pollacra  goleta.  2.  Corda  que 
va  del  bauprés  al  pal  trinquet 
d'un  bergantí.    (Blanes.) 

EsTRAi  DE  PiTiFLOC,  m.  !  Corda 
que  va  des  de  l'extrem  del 
bótalo  fins  a  la  meitat  del 
masteler  de  trinquet  d'una 
pollacra  goleta.  (Blanes.) 

EsTRAi  DE  TRINQUET,  m.  :  Corda 
que  va  des  de  la  inserció  del 
pal  trinquet  amb  la  coberta 
fins  a  la  cruseta  del  pal  major 
d'una  pollacra  goleta.  (Blanes.) 

EsTRAi  DE  VELATXO,  m.  :  Corda 
que  va  des  de  la  cruseta  del 
pal  trinquet  a  la  part  superior 
del  masteler  de  major  d'una 
pollacra  goleta.  (Blanes.) 

Estrellera,  f.  :  Aparell  amb 
dos  bussells  que  en  les  veles 
grans  serveix  per  a  girar  la 
vela.  (Costes  de  Llevant  i  de 
Ponen  t.) 

Estribord,  m.  :  Part  dreta  d'una 
embarcado.   (Cat.,  Bal.,  Val.) 


34 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


EsTROP,  m.  :  I.  Anella  feta  de 
corda  que  porten  els  rems  i 
que,  enfilada  en  rescálam,  per- 
met  vogar.  2.  Abragadora  fe- 
ta de  corda  i  recoberta  de 
cuir  que  abraga  Tantena  d'una 
barca  de  mitjana.  Está  unida 
ais  amants  i  a  ranell.  (Bla- 
nes.) 

EsTROPADA,  f .  :  Arrencada  forta  i 
rápida  d'una  embarcado  quan, 
estant  parada,  romp  la  marxa. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

EsTROPERA,  f.  :  Tros  de  cuir 
que  es  posa  damunt  l'escala- 
mera  per  evitar  que  el  rem 
es  gasti  amb  el  frec  del  vogar. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

EsvoRANC,  m.  :  Forat  fet  en  el 
buc  d'una  embarcado  a  causa 
d'un  topament. 


Faixa,  f.  :  Corda  que  ferma  l'ar- 
bre  al  banc  d'arborar.  (Cos- 
tes de  Lie  van  t  i  de  Ponen  t.) 

Faixa  de  rissos,  f.  :  Rengle  de 
rissos  d'una  vela.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Faixó,  f.  :  Vorada  de  la  vela. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Po- 
nent.) 

Falca,  f.  :  i.  Taula  prima  de 
fusta  que  va  clavada  al  ma- 
carro que  forma  l'orla  en  els 
llaguts  i  altres  embarcacions 
petites  de  pesca.  (Costes  de 
Llevant  i  de  Ponent.)  2.  Orla 
que  hi  ha  a  proa  d'una  embar- 

■'  cació  de  pesca,  immediatament 
després  de  l'escollat.  3.  També 
s'anomena  així  la  que  hi  ha 
immediata  a  l'escollat  de  popa 
i  a  la  roda  de  popa. 

Falca  de  proa,  f.  :  Orla  que 
hi  ha  a  cada  cantó  de  proa 


d'un  caro.  En  el  seu  comen9a- 
ment  hi  ha  un  bitó  per  a  amar- 
rar caps.  (Blanes.) 

Faldona,  f .  :  Vela  estiregassada 
i  deformada  per  efecte  de  l'ús. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Falques,  f.  pl.  :  Taules  de  fusta 
que  encaixen  entre  els  macar- 
rons  de  l'orla  d'una  barca  de 
pesca.  Quan  están  totes  posa- 
des  contribueixen  a  fer  l'orla 
mes  alta.  Es  posen  quan  no 
s'ha  de  fer  ús  deis  rems. 

Falsa  amarra,  f . :  Amarra  extra- 
ordinaria que  s'empra,  deixada 
fluixa,  quan  no  es  té  prou  con- 
fianga  en  la  for9a  de  la  que 
serveix  usualment,  a  fi  que,  si 
aquesta  es  trenqués,  l'embar- 
cació,  amb  tot,  no  quedes  des- 
amarrada. (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Falsa  quilla,  f.  :  Post  de  fusta 
que  porten  alguns  velers  en  la 
part  exterior  del  buc,  sota  la 
quilla,  per  preservar-la.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Falutx,  o  Falutxo,  m.  :  Sin. 
de  Barca  de  mitjana.  (Bal., 
Val.) 

Fanalera,  f.  :  Mena  de  pres- 
tatge  de  fusta  on  es  col-loca 
el  fanal  de  bord,  que  serveix 
per  a  senyals  nocturns  en  la 
navegado.  Va  proveída  d'un 
sustentacle  de  ferro  que  s 'in- 
serta en  la  bataiola  de  popa 
d'una  barca  de  mitjana.  (Bla- 
nes.) 

Far  de  situació,  m.  :  Far  situat 
en  la  costa,  no  per  prevenir 
de  cap  perill  ni  paratge  sub- 
marí,  sino  per  indicar  la  pro- 
ximitat  d'una  ciutat  o  qual- 
que  altre  punt  de  la  costa  que 
serveixi  d'orientació  ais  na- 
vegan ts. 

Farolera,  f.  :  Instrument  con- 


VOCABULARI    DE    l'ART    DE    LA    NAVEGACIÓ 


35 


sistent  en  una  mena  de  caixó 
de  fusta,  obert  pels  dos  can- 
tons,  que  té  adossat  un  piu 
de  ferro  per  a  posar-lo  en  un 
forat  ja  fet  a  propósit  en  la 
regala  de  Torla.  Altres  em- 
barcacions  el  duen  fermat  a 
la  part  inferior  deis  obencs. 
Té  per  objecte  portar-hi  els 
fanals  de  reglament  per  a  la 
navegació  nocturna:  vermell 
el  de  babord,  i  verd  el  d'estri- 
bord.   (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Fatxejar,  V.  :  Mantenir  una 
embarcado  parada  un  curt 
espai  de  temps  sense  alterar 
la  situació  que  tenien  les  seves 
veles  quan  camina  va.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Femella,  f.  :  Púa  que  té  el  timó 
i  que,  inserida  en  el  góndol, 
Iliga  aquell  a  l'embarcació.  En 
la  part  inferior  del  timó  hi  ha 
també  un  joc  de  femella  i  gón- 
dol, pero  en  sentit  invers.  (Bla- 
nes.) 

Femellot,  m.  :  Sin.  de  Got. 
(Sant  Pol,  Mataró.) 

Fer  aigües,  V.  :  Entrar  aigua  en 
el  buc  d'una  embarcado  per 
efecte  d'una  avaria  o  per  tras- 
puament.     (Cat.,    Bal.,    Val.) 

Fer  candela,  v.  :  Referint-se 
ais  país  de  les  barques  de  pesca 
i  mit janes,  significa  no  estar 
situats  del  tot  perpendiculars  a 
la  quilla,  sino  un  xic  decantats 
cap  a  proa.    (Cat.,   Bal.,  Val.) 

Fer  colzera  :  Anclar  una  em- 
barcado amb  quatre  ancles: 
dues  a  proa  i  dues  a  popa. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Fer  dormida,  v.  :  Passar  la 
nit  amb  l'embarcació  anclada 
en  un  paratge  prop  de  térra 
arrecerat  del  vent  i  del  cor- 
rent.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 


Fer  escala,  v.  :  Acció  d'aturar- 
se  una  embarcado  en  algún 
port  situat  entre  el  seu  punt  de 
partida  i  el  port  on  va  destina- 
da. (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Fer  escart,  v.  :  Aplanar  i  anive- 
llar  la  sorra  de  la  platja  perqué 
s'hi  puguin  asseure  bé  els  país 
que  sostenen  les  barques  quan 
están  fora  de  l'aigua.  (Sant 
Pol,  Mataró.) 

Fer  gat,  v.  :  Anclar  una  embar- 
cado amb  dues  ancles  :  l'una 
per  proa  i  Taltra  per  popa. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Fer  peu  a  térra,  v.  :  Desembar- 
car, sortir  d'una  embarcado, 
saltar  en  térra.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Fer  peu  d'ánec,  v.  :  Anclar  una 
embarcado  amb  tres  ancles: 
dues  a  proa  i  una  a  popa. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Fer  proa,  v.  :  Dirigir  l'embar- 
cació cap  a  un  lloc.  Per  exem- 
ple  :  «fer  proa  a  Barcelona», 
«fer  proa  a  la  mar»,  significa 
dirigir-se  a  Barcelona,  dirigir- 
se a  la  mar.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Fer-se  a  la  mar,  V.  :  Abandonar 
la  costa,  emprendre  la  nave- 
gació. (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Fer  tenda,  v.  :  Fer  barraca  amb 
un  tros  de  lona,  a  1 'objecte  de 
preservar  la  tripulado  del  sol 
o  del  mal  temps.  Es  diu  «fer 
tenda»  quan  la  barraca  es  fa 
a  popa  de  la  barca.  (Mataró, 
Badalona.) 

Fer  toldo,  v.  :  «Fer  tenda»,  amb 
la  diferencia  que  es  diu  d'a- 
questa  manera  quan  es  fa  a 
popa,  i  «fer  toldo»  quan  es  fa  a 
proa.  (Mataró,  Badalona.) 

Ferida,  f.  :  Ñus  que  es  faper 
Iligar  un  ham.  (Costa  de  Lle- 
vant.) 


36 


J.    AMADES    I    E.    ROIG 


Ferir,  V.  :  Lligar  un  ham  amb 
un  ñus  propi  per  a  tal  fi.  (Costa 
de  Llevant.) 

Ferm,  m.  :  Punt  d'una  corda  per 
on  es  fa  ferma .  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Ferrada,  f.  :  Sin.  de  Balde. 
(Vilanova.) 

Ferro,  m.  :  Sin.  de  Ruixó.  (Vi- 
lanova.) 

Ferro  de  canal,  m.  :  Mena  d'es- 
carpra  amb  la  cabota  plana  i 
la  part  contraria  eixamplada. 
Serveix  per  a  endinsar  Tes  topa 
en  els  coments.   (Blanes.) 

Ferro  de  rebotir,  m.  :  Petita 
eina  del  calafat,  emprada  per 
introduir  i  entatxonar  Testopa 
dintre  les  escletxes  de  les  tau- 
les  de  les  embarcacions.  (Cos- 
tes de  Llevant  i  de  Ponent.) 

Ferro  de  rependre,  m.  :  Pe- 
tita  eina,  de  forma  semblant 
a  una  escarpra,  amb  fulla  am- 
pia i  no  gaire  afinada,  em- 
prada peí  calafat  per  líisar  i 
acabar  el  calafateig  d'una  em- 
barcado. (Costes  de  Llevant 
i  de  Ponent.) 

Ferro  d'obrir,  m.  :  Petita  eina, 
de  forma  semblant  a  la  d'una 
escarpra,  emprada  peí  calafat 
per  obrir  el  coment  de  les  em- 
barcacions. (Costes  de  Lle- 
vant i  de  Ponent.) 

Filar,  v.  :  Navegar  en  bones 
condicions  i  circumstáncies. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

FiLÁSTicA,  f.  :  Fils  amb  qué  está 
feta  l'estatxa;  els  quals,  quan 
és  vella,  s'usen  per  fer  Uigades  i 
adobs  a  al  tres  cordes.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

FiL  DE  RODA  (A)  :  Locuelo  adver- 
bial que  determina  la  direcció 
del  vent  quan  aquest  bufa  rec- 
tament  per  la  proa.  (Barcelo- 
neta.) 


FiLERET,  m.  :  Vorada  del  cor- 
redor de  les  barques  en  la 
part  interior.  (Costes  de  Lle- 
vant i  de  Ponent.) 

FiLET,  m.  :  Cabdell  o  pega  de  fil 
que  sempre  es  porta  a  bord 
per  si  convé  fer  algún  adob 
rápid  a  una  vela,  etc.  (Costes 
de  Llevant  i  de  Ponent.) 

Flamar,  V.  :  Batre,  el  vent,  la 
vela.   (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Flamejar,  V.  :  Sin.  de  Flamar. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Ponent.) 

Fletxadura,  f.  :  Bastonet  de 
fusta  que,  entrelligat  amb  els 
obencs,  dona  a  aquests  la  for- 
ma d'escala.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Fletxast,  m.  :  Sin.  de  Fletxa 
DURA  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Floc,  m.  :  Vela  de  forma  trian- 
gular que  va  fermada  a  la 
part  baixa  del  bótalo  o  a  la 
part  alta  de  la  cruseta  d'una 
poUacra  goleta.   (Blanes.) 

Flota,  f.  :  Conjunt  d'embarca- 
cions  que  componen  un  total 
determinat.  Per  exemple  :  «la 
flota  catalana»,  «la  flota  de 
tal  armador»,  significa  el  con- 
junt total  d'embarcacions  ca- 
talanes, o  el  conjunt  total 
d'embarcacions  de  tal  arma- 
dor. (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Foc,  m.  :  i.  Sin.  de  Floc.  (Cat., 
Bal.,  Val.)  2.  Corda  que  va 
del  pal  a  la  punta  del  bótalo. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Focar,  v.  :  Sin.  de  Flamar.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Fogonadura,  f.  :  Sin.  de  Enfo- 
GONAMENT  I  i  2.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

FoNDEjAR,  V.  :  Donar  fons,  an- 
corar una  embarcado.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Fondo!  :  Veu  de  manament  que 
Uanga  el    capitá    o    el    patró 


VOCABULARI    DE    l'ART    DE    LA    NAVEGACIÓ 


37 


d  una  embarcació,  durant  la 
maniobra  d'ancoratge,  per  or- 
denar que  es  tirin  al  mar  les 
ancores  que  han  de  fixar  Tem- 
barcació.     (Cat.,     Bal.,     Val.) 

FoRAT  DE  LA  METXA,  m.  :  Ober- 
tura petita  quadrada  que  hi  ha 
en  la  paramóla,  on  s 'engaita 
la  metxa  d'un  arbre  d'una 
embarcació.    (Blanes.) 

FoRAT  DEL  BÓTALO,  m.  I  Forat 
rodó,  practicat  a  Torla  de  la 
proa  d'una  barca  de  mitjana, 
a  la  banda  d'estribord.  (Bla- 
nes.) 

Forat  de  popa,  m.  :  Sin.  de 
Carquinyol.   (Vilanova.) 

FoRCA,  f.  :  Sin.  de  Gameta.  (Cos- 
ta  de   Lie  van  t,    Barceloneta.) 

FoRCAT,  m.  :  Cavitat  del  buc 
de  la  barca  a  proa,  sota  el  señó. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Po- 
nent.) 

FoREjAR,  V.  :  Navegar,  inter- 
nant-se  molt  en  el  mar,  molt 
separadament  de  la  costa.  (Cos- 
tes de  Llevant  i  de  Ponent.) 

FoRMATGET,  m.  :  Sin.  de  Esco- 
LLAT.  (Badalona,  Barceloneta.) 

FoRNiMENT,  m.  :  Quadernes  de 
la  punta  de  proa  i  de  popa. 
(Barceloneta.) 

Forro,  m.  :  Conjunt  de  les 
taules  de  fusta  que,  per  la 
part  interior,  van  clavades  da- 
munt  les  quadernes,  consti- 
tuint  com  el  forro  del  buc. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Fortuna,  f .  :  Vela  molt  gruixuda 
i  resistent  que  s'hissa  en  els 
moments  de  perill.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Fragata,  f.  :  El  bastiment  mes 
gran  que  corre  pels  mars  i 
d'aparell  mes  complicat  i  com- 
plet.  El  seu  tonatge  és  de 
600   a   1,000    tones.     Té    tres 


país,  de  tres  peces,  amb  cofes 
i  crusetes,  proveits  de  cinc 
vergues.  Demés  duu  botava- 
ra i  pico  en  el  pal  másele  de 
messana.  (Blanes.) 

Freu,  m.  :  Estret  que  hi  ha  en- 
tre un  roquisser  i  la  térra. 
(Blanes.) 

Fusa,  f.  :  L'acte  en  qué  el  bas- 
timent, Uiure  d'amarres^  Uisca 
damunt  deis  país  enseuats, 
sense  aturar-se  fins  que  queda 
surant    en    el    mar.    (Blanes.) 

FusELL,  m.  :  Arbre  del  timó. 
(Barceloneta.) 


GÁBIA,  f.  :  I.  Pal  masteler  que 
en  les  embarcacions  grans  ve 
immediata  ment  després  del 
pal  másele.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 
2.  Gábia  de  ferro  que  en  les 
embarcacions  antigües  substi- 
tuía la  cofa  actual,  damunt  i 
dintre  la  qual  es  posaven  els 
vigies  i  els  mariners  per  fer  la 
maniobra.  N'hi  havia  que  en 
lloc  d'ésser  de  ferro  eren  de 
vímet,  per  l'estil  d'un  cistell,  i 
rebien  el  nom  de  gábia  de  cis- 
tella.  (Cat.,  Bal.,  Val.)  3.  Vela 
que  va  hissada  en  el  pal.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

GÁBIA  ALTA,  f .  :  Pal  de  gábia  su- 
perior que  va  damunt  el  pal 
de  gábia  baixa  en  les  embar- 
cacions de  gran  port  que  por- 
ten dues  gábies.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

GÁBIA  BAIXA,  f.  :  Pal  de  gábia 
inferior  en  les  embarcacions 
que  en  porten  dos.  La  vela 
que  hi  va  hissada  rep  el  ma- 
teix  nom.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Gabier,  m.  :  Mariner  que  s'en- 


38 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


fila  a  les  cofes  per  fer  millor 
la  maniobra.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Gabieta,  f.  :  Cap  de  mort  o  ar- 
guenells.   (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Gafa,  f.  :  Barra  gruixuda  de 
fusta  que  té,  superiorment,  un 
ganxo  angular  de  ferro.  Ser- 
veix  per  a  enganxar  les  fustes 
que  s'han  de  corbar  al  foc. 
Obra  a  tall  de  palanca,  a  la  fi 
de  la  qual,  en  l'extrem  oposat 
al  ganxo,  es  posa  un  pes,  que 
pot  ésser  una  pedra,  o  bé  es  fa 
un  Uigament  a  una  estaca  mit- 
jangant  una  corda.  (Blanes.) 

Gala  PAG  o  Galápago,  m.  :  Certa 
mena  d'áncora.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Galeota,  f.  :  Barra  de  fusta  que 
travessa  l'escotilla  en  sentit 
longitudinal  i  reposa  en  els 
paraescuts.  Serveix  per  a  a- 
guantar  els  quarters  o  tapes 
de  Tescotilla.    (Blanes.) 

Galera,  f.  :  i.  Embarcado  anti- 
ga  que  es  movia  a  forga  de 
rems  quan  les  veles  no  s'in- 
flaven.  (Cat.,  Bal.,  Val.)  2. 
Punta  superior  del  pal  de  la 
barca.  (Barceloneta.) 

Galeta,  f.  :  i.  Pega  rodona  del 
cim  del  pal  major  on  es  pen- 
ja  un  fanal.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 
2.  També  es  diu  de  la  punta  del 
pal  de  les  barques  de  pescar. 
(Cat.,  Bal,  Val.)  3.  Mena  de 
virolla  que  hi  ha  a  l'extrem 
d'un  pal  o  arbre.  Ve  a  ésser 
l'ornament  de  la  part  superior 
de  les  arboradures.  4.  Pa  espe- 
cial que  es  menja  a  bord.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Galiassa,  f.  :  Embarcado  an- 
tiga,  moguda  a  forga  de  vent  i 
de  rems,  de  mesura  molt  gran 
i  agegantada.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Galiot,  m.  :  Galiassa  petita. 


Galotxa,  f.  :  Dent  o  grau  que 
forma  el  corro  del  torn,  em- 
prat  per  cobrar  la  sirga  de 
certs  ormeigs  de  pesca  a  bord. 
(Sant  Pol.) 

Galteres,  f.  pl.  :  Part  alta  de 
l'arbre  de  les  embarcacions  de 
pesca  abans  d'arribar  al  gal- 
zers  o  perilla,  on  va  fix  un 
petit  bussell  per  a  hissar  la 
vela.   (Barceloneta.) 

Galzers,  m.  :  Bussell  que  va 
al  capdamunt  de  l'arbre,  sota 
la  galeta.  (Costes  de  Llevant 
i  de  Ponent.) 

Galzet,  m.  :  És  la  porció  supe- 
rior d'un  pal  que  té  la  secció 
quadrangular.  En  la  part  in- 
ferior d'aquesta  secció  s'inse- 
reix  la  cruseta,  i  en  la  superior 
el  tamboret.    (Blanes.) 

Gallardet,  m.  :  Ensenya  o  ban- 
derí,  molt  llarg  i  estret,  que 
va  penjat  generalment  al  cim 
del  pal  trinque t,  i  que  en  al- 
gunes  ocasions  té  una  signifi- 
cado especial.  Solen  portar-ne 
les  embarcacions  correus  com 
a  distintiu.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Galliner,  m.  :  Caixa  que  porten 
alguns  velers  a  la  coberta, 
per  la  part  de  popa  i  seguint 
tota  la  forma  d'aquesta,  des- 
tinada a  guardar  objectes. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Galló,  m.  :  i.  Part  quadrada  del 
rem  que  reposa  damunt  l'esca- 
lamera.  2.  Sin.  de  Gao.  (Costes 
de  Llevant  i  de  Ponent.) 

Gam  BALADA,  f.  :  Cada  vaivé  de 
l'émbol  d'una  bomba  quan 
funciona  per  treure  l'aigua  que 
fa  un  bastiment.  (Blanes.) 

Gambaleta,  f.  :  Émbol  de  la 
bomba  de  treure  aigua  de  la 
sentina  d'una  barca  de  mit- 
jana.  (Blanes.) 


VOCABULARI    DE    l'ART    DE    LA    NAVEGACIÓ 


39 


Gambota,  f.  :  Fustes  clavades 
damunt  les  quademes  que  for- 
men el  buc  d'una  embarcado 
per  la  part  de  popa.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Gandul  o  Gandula  :  Cadira  de 
fusta,  amb  seient  i  espatUer  de 
roba,  que  es  pot  posar  en  di- 
ferents  graus  d'inclinació;  molt 
comú  a  bord.  (Cat.,  Bal.) 

Ganxo,  m.  :  Ganxo  de  ferro 
muntat  a  la  punta  d'un  pal 
llarg,  de  fusta,  portat  a  bord 
de  les  embarcacions  de  pesca 
per  agafar  qualsevol  cosa  que 
caigui  al  mar  :  un  rem,  una 
corda,  etc.  (Costes  de  Llevant 
i  de  Ponent.) 

Ganya,  f.  :  Pega  reformadora  de 
la  unió  de  la  roda  de  proa  amb 
l'amura  d'un  vaixell.  (Blanes.) 

Gao,  m.  :  Part  exterior  del  buc 
de  la  barca  que  va  de  les  escues 
fins  a  popa  o  a  proa.  (Costes 
de  Llevant  i  de  Ponent.) 

Gao  de  popa.  m.  :  La  porció  de 
quilla  compresa  entre  la  junta 
del  mig  i  la  roda  de  popa.  (Bla- 
nes.) 

Gao  de  proa,  m.  :  La  porció  de 
quilla  compresa  entre  la  junta 
del  mig  i  la  roda  de  proa.  (Bla- 
nes.) 

Garjola,  f.  :  Sin.  de  Catxola. 

Garlí,  m.  :  Corda  que  forma  el 
palanquí.  (Barceloneta.) 

Garlopa,  f.  :  Anella  de  ferro  per 
on  es  passa  el  senyal  que  ferma 
el  bótalo.  (Barceloneta.) 

Garrofa,  f.  :  Ungía  de  1' áncora. 
(Cat.,  Bal.) 

Garrutxo,  m.  :  Llarga  filera 
d'anelles  que  van  a  la  caiguda 
de  proa  de  les  veles  flocs  per 
passar-hi  Testal  o  alguna  altra 
corda  que  les  sos  té  per  dintre. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 


Gasolinera,  f.  :  Embarcado  de 
passeig,  generalment  en  forma 
de  canot,  moguda  amb  motor 
de  gasolina. 

Gassa,  f.  :  Baga  del  cap  d  una 
corda.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Gata,  f.  :  Suport  de  fusta  que 
serveix  per  a  penjar  Táncora 
arran  de  l'orla.  (Cat,,  Bal.,  Val.) 

Gatera,  f.  :  Forat  de  la  caixa 
de  cadenes  per  on  surten 
aqüestes  per  sostenir  l'áncora. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Gavarra,  f.  :  Sin.  de  Barcassa. 

Geralat  de  car  i  pena  :  Lli- 
gada  molt  ferma  que  es  fa 
amb  la  vela_,  damunt  Tantena, 
quan  bufa  un  vent  molt  fort 
i  desfavorable,  a  Tobjecte  que 
la  vela  no  agafi  gens  de  vent 
i  no  dificulti  la  navegado.  (Ca- 
daqués.) 

GiBRELLA,  f . :  En  les  barques  pes- 
cadores i  de  mitjana,  gibrell 
molt  gros  on  es  posa  el  men- 
jar  de  bord,  quan  ja  és  cuit, 
i  d'on  tota  la  tripulado  pren 
cuUerada,  sense  que  ningú  tin- 
gui  plat  a  part.  (Costes  de  Lle- 
vant i  de  Ponent.) 

GiGRE,  m.  :  Torn  de  construcció 
senzilla  que  porten  a  bord  les 
barques  del  bou  per  poder  fer 
mes  forga  quan  han  de  cobrar 
l'ormeig.  (Barceloneta.) 

Goleta,  f.  :  Bastiment  de  150  a 
200  tones,  de  dos  país  de  dues 
peces.  El  pal  de  proa  duu 
vergues,  i  el  de  popa,  botavara 
i  pico.  També  hi  ha  goletes 
de  tres  país,  d'un  tonatge  de 
400  a  500  tones;  en  el  qual  cas 
el  pal  de  proa  duu  vergues,  i 
el  del  mig  i  el  de  popa  son  de 
pailebot.  (Blanes.) 

GÓNDOL,  m.  :  Anella  situada  en 
la  part  superior  de  la  roda  de 


40 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


popa  d'una  barca.  Serveix  per 
a  enfilar  la  femella  del  timó. 
(Blanes.) 

GoNETE,  m.  :  Vela  quadrada  que 
s'af erra,  superiorment,  a  la  ver- 
ga del  mateix  nom  i,  inferior- 
ment,  a  la  verga  de  velatxo. 
Forma  part  del  velam  d'una 
pollacra  goleta  de  construcció 
catalana.  (Blanes.) 

Gongo,  m.  :  Sin.  de  Got.  (Sant 
Pol.) 

Got,  m.  :  Pega  de  ferro^  en  forma 
d'anella,  que  porta  el  timó  i 
que  serveix  per  a  junyir  aquest 
a  la  barca  amb  ajuda  de  T águ- 
ila. (Costes  de  Llevant  i  de 
Ponent.) 

Grada,  f.  :  Estacada,  dintre 
Taigua,  que  hi  ha  a  les  drassa- 
nes  i  mestrances  per  a  botar 
les  embarcacions  dintre  l'ai- 
gua.   (Blanes.) 

Gra  d'ordi,  m.  :  Ñus  igual  a  la 
pinya  de  rosa,  pero  mes  petit 
de  mida.  (Costes  de  Llevant  i 
de  Ponent.) 

Graella,  f.  :  Fester.  (Barcelo- 
neta.) 

Grámpüla,  f.  :  Got  gros  de  ferro 
que  porten  les  barques  grosses 
que  no  teñen  el  timó  fix,  i 
que  serveix  per  a  enganxar-hi 
el  timó  mitjangant  Tagullot. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Po- 
nent.) 

Gran,  m.  :  El  ris  mes  llarg  de  la 
vela.  (Costes  de  Llevant  i  de 
Ponent.) 

Graneres,  f.  :  Obertures,  en 
nombre  d'una  o  dues,  practi- 
cades  en  la  part  superior  d'un 
arbre  o  pal,  on  encaixen  rodes 
de  bussell.  Per  les  graneres 
passen  els  caps  deis  aparells 
d'liissar  1' antena.  (Blanes.) 

Gratacels,    m.    :    Vela    petita 


hissada,  en  determinats  mo- 
ments,  en  la  part  mes  alta  del 
pal  major.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Gratan úvoLS,  m.  :  Sin.  de  Gra- 
tacels. 

Gratil,  m.  :  Part  superior  de  la 
relinga,  en  les  veles  quadres, 
que  sol  ésser  mes  gruixuda 
que  la  relinga  deis  caients  de 
popa  i  proa.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Gratilet,  m.  :  Part  inferior  de 
la  relinga  en  les  veles  de  les 
barques  de  mitjana.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Grauera,  f.  :  Sin.  de  Guia  de 
l'escota.  (Sant  Pol,  Mataró, 
Badalona.) 

Gresa,  f.  :  Sin.  de  Guia  de  l'es- 
COTA.  (Vilano va.) 

Grill,  m.  :  Aparell  proveit  d'una 
maneta  que,  en  voltar,  fa 
moure  un  conjunt  de  rodes 
dentades  i  cremalleres,  i  que, 
degudament  aplicat  a  la  roda 
de  proa  d'un  bastiment,  el  fa 
avangar  en  l'acte  de  la  fusa. 
És  un  aparell  auxiliar  usat 
en  el  llangament  de  grans 
velers. 

Grillet,  m.  :  Grillet  igual  ais 
emprats  en  térra,  usat  en  les 
maniobres  navals.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Grúa,  f.  :  Aparell  de  principi 
mecánic  emprat  per  a  l'alga- 
ment  de  grans  pesos,  molt  co- 
mú  en  els  usos  navals.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Gruar,  V.  :  Algar  grans  pesos 
mitjangant  una  grúa.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Gruixat,  m.  :  Burda  gruixuda. 
(Bal.) 

Guaira,  f.  :  Vela  triangular  unida 
per  una  banda  al  pal  i  mes 
avall  d'una  botavara.  És  una 
vela     propia     d'embarcacions 


VOCABULARI    DE   l'ART   DE    LA    NAVEGACIÓ 


41 


menors,  com  llanxes  i  bots. 
(Blanes.) 

Guarda,  f.  :  Sin.  de  Defensa. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Guardacaps,  m.  :  Refor9a  que 
es  fa  a  la  relinga  de  la  vela 
quan  passa  per  un  puny.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

GUARDACOSTES,  Hi.  I  Vaixell  de 
guerra  destinat  a  la  guarda  de 
les  costes.   (Blanes.) 

GuARDAMÁ,  m.  :  Eina,  usada 
també  pels  espardenyers,  con- 
sistent  en  una  mena  de  guant 
que  sois  tapa  la  má  i  deixa 
els  dits  al  descobert,  amb  un 
cuir  molt  gruixut  o  un  bocí  de 
planxa  de  llautó  a  la  part  que 
cau  damunt  el  palmell;  empra- 
da  per  poder  fer  forga  amb 
TaguUa  quan  es  cus  o  s 'acó va 
la  vela.  Totes  les  embarcacions 
en  porten  a  bord  per  si  cal  fer 
algún  adob.  (Costes  de  Llevant 
i  de  Ponen t.) 

GuARD AMENES,  m.  I  Pctít  bussell 
que  subjecta  les  menes.  (Vila- 
nova.) 

GuARDAPUNYs,  m.  :  Sin.  de 
Guardacaps.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

GuARDAVELA,  m.  :  Sin.  de  Apa- 
ga vela.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

GuARDÍ,  m.  :  Sin.  de  Brissa. 
Corda  que  aguanta  el  timó 
perqué  no  se'n  vagi  quan  hi 
ha  mala  mar.  (Barceloneta, 
Vilano  va.) 

Guarnir,  v.  :  Deixar  qualsevol 
feina  de  bord  com  a  Uesta. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Guia,  f.  :  i.  Taules  de  fusta  pa- 
ral-leles, unides  per  llurs  ex- 
trems,  a  tall  de  carrils  d'una 
vía  ferrissa,  i  que  reposen  da- 
munt l'escala  de  varar  les  em- 
barcacions. Serveix  per  a  en- 
caixar  Tanguila  i  guiar-la  en 

But.  de  Dialec. 


el  seu  moviment  d'avang  en 
Tacte  de  la  fusa  d'un  basti- 
ment.  (Blanes.)  2.  Pe9a  de 
ferro  o  fusta,  de  forma  qua- 
drada,  que  ferma  el  verdu- 
guet  del  buc,  per  on  passa 
Tamarra  que  va  del  bit  ó  de 
bord  al  d'en  térra;  i  té  per 
objecte  guiar  la  direcció  que 
ha  de  seguir  Tamarra.  (Cat., 
Bal.,  Val.)  3.  Queixal  que 
forma  el  banc  d'arborar,  on 
va  encaixat  Tarbre.  (Costes 
de  Llevant  i  de  Ponen t.) 

Guia  de  l'escota,  f.  :  Queixal 
o  rebava  de  la  part  superior 
de  la  roda  de  popa,  per  on 
passa  la  guieta  de  la  vela. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Po- 
nent.) 

GüiERO,  m.  :  Petit  forat  de 
l'orla  deis  velers  i  barques  de 
mitjana,  que  porta  una  pe- 
tita  politja  al  mig  i  que  té 
per  objecte  passar-hi  i  fer-hi 
ferma  una  corda.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Guillotinar,  v.  :  Escanyar  la 
cadena  de  l'áncora  arran  de 
Tescobenc  quan  ja  n'ha  sortit  la 
necessária  per  a  Taguantament 
d'aquella.   (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Guinda,  f.  :  Conjunt  de  país, 
veles  i  cordes  d'una  embarca- 
do. (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Guindales  A,  f.  :  Bussells  petits 
que  serveixen  per  a  al9ar  l'an- 
tena.  (Val.) 

Guindar,  v.  :  Hissar  l'antena 
amb  vela  aferrada.  (Blanes.) 

Guindareses,  f.  pl.  :  Bussells  de 
set  obertures  amb  les  corres- 
ponents  rodes.  Formen  part 
de  l'aparell  d'hissar  l'antena 
d'una  barca  de  mitjana. 

Guinyada,  f.  :  Can  vi  de  rumb. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

6 


42 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


GuiNYAR,  V.  :  Acció  de  fer  ale- 
tejar  el  timó  quan  se  li  im- 
primeix  un  can  vi  de  rumb. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

GuiTERRA,  f.  :  Petits  llistons  cla- 
vats  a  banda  i  banda  de  la  bo- 
tavara, amb  uns  petits  foradets 
pels  quals  passen  els  amants 
que  Iliguen  la  vela  quan  está 
arriada.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Gussi,  m.  :  Sin.  de  Bussi.  (Bar- 
celoneta,  Vilanova,  Calella.) 


HissAR,  V.  :  Estirar  una  corda 
o  alguna  altra  cosa.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 


Iat,  m.  :  Embarcació  de  passeig. 
Es  caracteritza  per  portar  dos 
país  (el  major  i  el  messana)  i 
cagaescotes. 

Imbornal,  m.  :  i.  Canonada  que 
en  les  embarcacions  grans  va 
des  de  la  coberta  a  flor  d'aigua 
i  que  serveix  per  a  llur  desguás. 
(Cat.,  Bal.,  Val.)  2.  Forats 
que,  en  nombre  de  sis,  porten 
els  ílaüts  arran  del  corredor,  i 
pels  quals  treuen  l'aigua  que 
entra  a  la  coberta.  (Costes  de 
Lie  van  t  i  de  Ponent.) 

Inflar,  v.  :  Rebre  el  vent,  la 
vela^  amb  tota  plenitud.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

loL,  m.  :  Embarcació  d'esport. 
Es  caracteritza  per  portar  sis 
o  vuit  rems  i  timoner,  amb 
popa  plana  o  recta,  i  bañes  per 
a  dues  persones  de  costat. 
(Barceloneta.) 

luiú,  m.  :  Bot  molt  petit,  de  12 
o  14  pams,  emprat  pels  velers 


i  vapors  grans  per  transportar 
la  tripulado  a  térra  quan  no 
atraquen.  (Barceloneta.) 


J 


Jaient,  m.  :  i.  Cavitat  que  resta 
a  popa  i  proa  sota  la  bujola 
on  es  guarden  ormeigs  i  estrés 
de  bord  en  les  barques  de  pes- 
ca. (Costa  de  Lie  van  t.)  2. 
Pe9a  de  fusta  en  forma  de  V, 
unida  a  la  contraroda  de  proa 
d'una  embarcació.   (Blanes.) 

Jardí,  m.  :  Cambra  destinada 
a  les  necessitats  comuns  de 
bord.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Jou,  m.  :  Pe9a  de  fusta  que  re- 
forga  la  popa  per  la  part  inte- 
rior del  buc.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

JUANETA,  f.  :  Vela  que  va  ferma 
al  juanete.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Juanete,  m.  :  Pal  que  va  im- 
mediatament  damunt  el  pal 
gábia  en  el  pal  major.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Juanete  alt,  m.  :  Pal  juanete 
de  la  part  superior  quan  hi  ha 
dos  país  d'aquesta  mena.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Juanete  baix,  m.  :  Pal  juanete 
que  va  immediat  a  la  gábia  i 
sota  el  juanete  alt.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Junquillo,  m.  :  Tros  de  jonc^ 
molt  flexible,  amb  el  qual  el 
mestre  d'aixa  traga  damunt 
un  paper  el  pía  de  l'embarcació 
que  es  proposa  fer,  com  a  ope- 
rado previa  per  a  la  seva  cons- 
trucció.  (Barceloneta.) 

Junta,  f .  :  La  unió  de  dues  peces 
de  la  quilla  d'una  embarcació. 
En  mig  de  la  junta  hi  ha  una 
ánima  de  contorn  quadrat,  de 
fusta.  (Blanes.) 


VOCABULARI    DE    l'ART   DE    LA    NAVEGACIÓ 


43 


Lastre  (Llast),  m.  :  Con  trapes 
de  qué  s'ha  de  proveir  una  em- 
barcació,  quan  no  va  prou  car- 
regada,  per  establir  Tequilibri 
entre  la  part  submergida  i  la 
que  va  fora  l'aigua,  a  l'objecte 
de  fer  mes  fácil  i  segura  la  na- 
vegado. (Cat.,  Bal.,  Val.) 

LÍNIA  DE  FLOTACió  :  Línia  o 
senyal,  marcada  en  la  part  ex- 
terior del  buc  d'una  embar- 
cación que  asssenyala  fins  a 
quin  Uoc  pot  ésser  aquesta 
submergida  perqué  entre  la 
part  que  va  dintre  l'aigua  i  la 
que  en  resta  fora  es  mantingui 
Testabilitat  i  l'equilibri  neces- 
saris  per  a  la  seguretat  de  la 
navegado.     (Cat.,   Bal.,  Val.) 

LuA,  f.  :  Cara  de  bariovent  d'una 
vela.   (Cat.,  Bal.,  Val.) 

LuBAix  :  Corda,  amb  dues  ane- 
lles,  que  serveix  per  a  penjar 
l'extrem  del  car,  de  l'antena 
d'una  barca  de  rriitjana,  al 
cap  de  mort  de  la  roda  de 
proa.  (Blanes.) 

Lumbrera,  f.  :  Tota  obertura, 
en  el  buc  o  a  la  coberta  d'una 
embarcado,  destinada  a  do- 
nar llum  a  1 'interior.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 


LL 


Llagosta,  f.  :  Ñus  emprat  per  a 
unir  dos  caps.  (Costes  de  Lle- 
van t  i  de  Ponent.) 

Llagut,  m.  :  i.  Embarcado  molt 
semblan t,  en  aspecte  i  dimen- 
sions,  a  la  barca  de  sardinals. 
La'n  diferencia  el  no  teñir  bu- 
guera  ni  ambons  (els  quals 
están  substituits  per  tres  im- 
bornals),  ni  escálams  en  la  part 


interior  de  l'orla.  Els  seus  apa- 
rell  i  velam  son  els  mateixos 
que  els  d'una  barca  de  sar- 
dinals. Es  dedica  a  diverses 
pesques.  (Blanes.)  2.  Barca  de 
mitjana.  Embarcado  menor, 
pero  de  regular  grandária,  des- 
tinada al  cabotatge.  (Cat,  Bal., 
Val.) 

Llames,  f.  :  Part  del  car  i  de  la 
pena  que  s'aj  unten  i  que  van 
Iligades  Tuna  damunt  l'altra. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Po- 
nent.) 

Llanada,  f.  :  Utensili  usat  a 
la  mestranga  i  que  consta  d'un 
manee  cilíndric  de  fusta  en 
un  extrem  del  qual  va  Iligat 
un  manyoc  de  llana.  Ve  a 
ésser  una  mena  de  pinzell. 
Serveix  per  a  enquitranar  i  po- 
sar pega  a  les  embarcacions. 
(Blanes.) 

LLANgACAPS,  m.  :  Aparell  per  a 
Hangar  a  gran  distancia  caps 
de  corda,  emprat,  en  casos  de 
salvament,  per  tirar  un  cap  a 
la  gent  en  perill.  Els  mes 
modems  teñen  la  forma  d'un 
cañó  i  Uur  disparament  arriba 
a  gran  distancia.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

LLANgAMENT,  V.  :  Llaugar  car- 
regament  o  altres  efectes  al 
mar  quan,  per  temporal,  cal 
disminuir  el  pes  de  1 'embarca- 
do per  tal  d'obtenir  una  ma- 
jor  seguretat  en  la  navegado. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

LLANgAMENT   DEL    VAIXELL,  m.   I 

Acte  de  tirar  el  vaixell  a 
la  mar. 

Llantió,  m.  :  Corda  que  des  del 
pal  aguanta  el  bot  a  fora.  (Bar- 
celoneta.) 

Llanxa,  f.  :  Embarcació  pe- 
tita,  sense  cap  pal,  destinada 


44 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


a  passejar  per  dintre  port.  (Bar- 
celoneta.) 

Llargar  la  mestra,  V.  :  Tirar 
de  Tescota  perqué  prengui 
vent.  (Blanes.) 

Llata,  f.  :  Bau  que  sosté  el  cor- 
redor.   (Barceloneta). 

Llavorar,  V.  :  Estirar  o  tivar 
la  vela.  (Costa  de  Llevant.) 

Llegir  el  rumbo,  V.  :  Conéixer 
la  direcció  que  es  porta  exa- 
minant  l'agulla  náutica.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Llegua,  f.  :  Tipus  de  mida  lon- 
gitudinal, molt  emprada  en 
navegado,  equi valen t  a  3  mi- 
Ues.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Llengot,  m.  :  Llengot  de  ferro, 
o  d'altre  metall  pesante  que 
solen  portar,  com  a  llast,  algu- 
nes  embarcacions  de  pesca  un 
xic  grans.  (Costes  de  Llevant  i 
de  Ponen t.) 

Llevador,  m.  :  Pescador  que 
treu  o  lleva  els  palangres  del 
mar.  (Blanes.) 

Llevantejar,  V.  :  Navegar  en 
direcció  a  llevant.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Llevar,  v.  :  Operació  de  treure 
del  mar,  d'una  embarcado  es- 
tant,  les  xarxes,  les  nanses  i 
i  altres  ormeigs.  (Blanes.) 

Llevar  ancles,  v.  :  Acció  d'al- 
gar  les  ancles  d'una  embarcado 
per  emprendre  aquesta  la  na- 
vegado. (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Llibi,  m.  :  Petita  escletxa,  entre 
els  medissos  i  les  taules  que 
formen  el  buc  de  la  barca^ 
destinada  a  deixar  passar  la 
mica  d'aigua  que,  per  la  seva 
escassetat,  ja  no  pot  ésser  re- 
coUida  per  la  sássola.  L'aigua 
passa  pels  Uibis  i  es  fa  anar  a 
parar  al  dui,  per  on  surt  del 
buc.  Aquesta  acció  rep  el  nom 


de  «fer  pixar  la  barca».  (Bla- 
nes,  Sant  Pol.) 

Lligada,  í.  :  Ñus  pía  que  es  fa 
amb  un  cap  sord  o  una  cageta 
per  subjectar  els  caps  d'una 

^  volta  o  un  aix  de  guia.  (Cat., 
Bal.,  Val.)  2.  Sin.  de  Faixa. 
(Barceloneta.) 

Llivant,  m.  :  Corda  gruixuda 
usada  en  la  marina.  (Blanes.) 

Llums  de  policía,  m.  pl. :  Llums 
que  ha  de  portar  encesos  tota 
embarcació,  durant  la  nit,  men- 
tre  está  aturada  en  un  port. 
(Blanes.) 

Llums  de  posició,  m.  pl.  :  Llums 
que  durant  la  nit  ve  obligada 
a  portar  tota  embarcació.  Va- 
ríen segons  la  situado  en  qué 
aquesta  es  troba,  i  teñen 
per  objecte  el  donar-la  a  co- 
néixer a  les  altres  embarca- 
cions. (Blanes.) 


M 


Macarrón s,  m.  pl.  :  Peces  de 
fusta  acanalades  a  cada  banda, 
que  encaixen  en  la  falca  d'una 
embarcació.  Resten,  a  distan- 
cies iguals,  al  llarg  de  la  falca. 
Entre  ells  s'encaixen  les  fal- 
ques o  taules  que  serveixen 
per  a  augmentar  l'algária  de 
l'orla.  (Blanes.) 

MAgoLA,  f.  :  Ma9a  que  usen 
els  caíafats.  És  molt  gruixuda 
i  té  el  manee  curt.  Serveix 
per  a  picar  els  ferros  usats  en  el 
calafatament  d' embarcacions. 
(Blanes.) 

Maietes,  f.  pl.  :  Son  els  caps  que 
hi  ha  a  cada  extrem  de  les 
cames  de  l'art  de  la  pega  del 
bou.  Serveixen  per  a  Iligar  l'or- 
meig  a  la  parella  del  bou  i 


VOCABULARI    DE    l'ART    DE    LA    NAVEGACIÓ 


45 


arrossegar-lo  mentre  navega. 
(Blanes.) 

Maixina.  f.  :  Sin.  de  Molinet. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Major,  m.  :  i.  Pal  mitger  d'una 
embarcado  que  en  porta  mes 
d'un.  És  sempre  el  mes  gruixut 
i  resisten!,  i  aquell  en  qué 
radica  tota  la  part  mes  impor- 
tant  i  principal  de  la  manio- 
bra. (Cat.,  Bal.,  Val.)  2.  Vela 
mes  gran  i  principal  en  tota  em- 
barcado velera,  que  va  junyida 
al  pal  major.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Mamella,  f.  :  Petit  dibuixet  de 
relleu,  fet  damunt  la  fusta  de 
la  ñau  o  amb  planxes  de 
fusta  prima  sobreposades,  que 
va  a  la  part  exterior  de  la 
popa,  damunt  la  cinta,  i  ve 
a  ésser  la  marca  del  mestre 
d'aixa  que  ha  construit  l'em- 
barcació.  Cada  mestre  d'aixa 
segella  amb  aquesta  marca 
propia  totes  les  embarcacions 
per  ell  construides,  i  mitjan- 
9ant  aixó  les  pot  identificar 
sempre  i  donar  a  conéixer  a 
qualsevol  pescador  o  navegant 
llur  origen  de  construcció. 
(Sant  Pol,  Mataró,  Badalona, 
Barceloneta.) 

Mamelló,  m.  :  Sin.  de  Mamella. 
(Barceloneta.) 

Mamparo,  m.  :  i.  Embá  de  fusta, 
transversal,  que  hi  ha  a  proa 
d'una  barca  de  palangre  i  que 
separa  el  compartiment  que  hi 
ha  sota  la  sobreproa  (destinat 
a  dormir-hi  els  pescadors)  de 
la  resta  de  l'embarcació,  que 
está  sense  cobrir.  (Blanes.)  2. 
Qualsevol  paret  de  l'embarca- 
ció  menys  les  que  donen  a  la 
part  exterior  del  buc.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Mánega,  f.  :  I.  Llargada  del  buc 


d'una  embarcado.  (Cat.,  Bal., 
Val.)  2.  L' ampiada  d'una  em- 
barcado. (Blanes.) 

Manegueta,  f.  :  i.  Pega  de  fusta, 
amb  dos  bragos  horitzontals  i 
curts,  inserida  en  la  coberta 
d'una  barca  de  tráfic.  Resta 
al  costat  deis  país.  Serveix  per 
a  amarrar  escotes  i  caps  d'a- 
parells.  (Blanes.)  2.  Pega  de 
fusta  o  ferro,  adherida  a  la 
part  interior  de  l'orla  i  a  vol- 
tes  damunt  la  coberta,  que 
té  per  objecte  fer  ferma  algu- 
na corda.  (Costes  de  Llevant 
i  de  Ponent,  Val.,  Bal.) 

Maneta,  f.  :  i.  Bastó  de  la  roda 
del  gigre  que  serveix  per  a  fer- 
io rodar.  (Barceloneta.)  2.  Ex- 
trem  cilíndric  i  prim  d'un  rem 
on  es  posa  la  má  a  l'acte  de 
vogar.  (Blanes.) 

Manetes,  f.  pl.,  :  Mena  de  faixa, 
feta  de  baieta,  que  es  posa  a 
les  mans.  El  lloc  d'aplicació  és 
al  nivell  deis  dits,  al  qual  fi  les 
manetes  teñen  compartiments 
per  a  cada  dit.  Serveixen  per  a 
defensar  les  mans  de  la  pres- 
sió  que  la  profunditat  de  les 
aigües  comuniquen  ais  palan- 
gres calats  a  af uñera.  Se'n  fa 
ús  per  llevar  aquests  ormeigs. 
Sense  llur  protecció  la  pell 
de  les  mans  deis  palangrers  es 
malmetria  de  debo.     (Blanes.) 

Manilla,  f.  :  Part  del  rem  per 
on  s'agafa  per  remar.  (Costes 
de  Llevant  i  de  Ponent.) 

Mantilla,  f.  :  Corda  emprada 
per  girar  l'antena.  (Val.) 

Manovella,  f.  :  Sin.  de  Arjau. 
(Val.) 

Manxa,  f.  :  Travesser  del  moli- 
net amb  el  qual  es  fa  funcio- 
nar, imprimint-li  un  moviment 
de  palanca.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 


46 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


Manxes  del  molinet,  f.  pl.  : 
Palanques  amb  un  barrot  tra- 
vesser  en  un  extrem.  Aplica- 
des  al  molinet  d'un  bastiment, 
i  fent-les  moure  amunt  i  avall 
a  for9a  de  bra90s,  serveixen 
per  a  donar  moviment  a  aquest 
aparell  i,  per  tant,  per  a  cab- 
dellar  la  cadena  de  Táncora. 
(Blanes.) 
Mapa,  f. :  i.  Got  i  águila  del  timó. 
(Costa  de  Llevant.)  2.  Brag 
del  ruixó.  (Costa  de  Llevant.) 
Mapes,  f.  pl.  :  Les  branques  an- 
gulars  de  T áncora.  Acaben  en 
forma  de  llanga.  (Blanes.) 
Mare,  f.  :  vSin.  de  Ferm.   (Cat., 

Bal.,  Val.) 
Mare  del  timó,  f.  :  Part  supe- 
^  rior  del  fusell  del  timó  on  la 
canya    o  arjau    s'ajunta  amb 
Tarbre  o  fusell  del  timó.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 
Marejar,  V.  :  Canviar  una  vela 
de  direcció  anant-la  orientant 
segons    els    can  vis    del    vent. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 
Marejar-se,  V. :  Aplicat  a  l'aigua 
potable  de  bord,  corrompre's, 
esdevenint  dolenta  i  no  pota- 
ble. (Cat.,  Bal.,  Val.) 
Margarida,  f.  :  i.   Ñus  que  es 
fa  en  una  corda  quan  es  sega. 
(Costes    de  Llevant  i   de   Po- 
nent.)     2.  Ñus  que    hi    ha  a 
la  corda   de  l'escandall  i  a  la 
corda   de  la  corredera,  i  que 
serveixen  per  a  saber  la  llarga- 
da  d'aquesta  sense  haver-la  de 
mesurar  cada  cop  que  s'usa. 
A  cada  vint-i-cinc  braces  hi  ha 
una  margarida.  Quan  es  tira 
la  corda  en  mar  es  van  comp- 
tant  el    nombre    de  margari- 
des  que  hi  entren,  i  així  se  sap 
la  seva  mesura.  (Costes  de  Lle- 
vant i  de  Ponen t.) 


Marinar,  v.  :  Intervenir  en  co- 
ses del  mar,  aficionar-se  a  les 
coses  relacionades  amb  el  mar. 
(Cadaqués,  Roses,  L'Escala.) 

Mariner,  m.  :  Home  que  es  de- 
dica a  la  navegado. 

Marmitó,  m.  :  Rentaplats  i  aju- 
dant  del  cuiner  de  bord.  A 
les  embarcacions  que  porten 
noi,  aquest  sol  fer  de  marmitó. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Marro  QUINAR,  v.  :  Plegar  la 
vela  tota  cap  a  proa.  (Costa  de 
Llevant.) 

Marxapeu,  m.  :  Corda  que 
s'estén  per  tota  la  llargada  del 
bótalo  i  de  les  vergues  de  les 
veles,  i  de  la  qual  pengen,  de 
tant  en  tant,  uns  estreps,  fets 
també  de  corda  o  de  xarxa, 
destinats  a  posar-hi  els  peus  els 
gabiers  quan  han  d'anar  al 
cap  del  bótalo  o  d'una  verga 
per  fer  les  maniobres.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Masqueta,  f.  :  Pega  que  serveix 
d'ornamentació  a  la  roda  de 
proa  d'un  bergantí.  (Blanes.) 

Massillar,  V.  :  Tapar  amb  más- 
tic els  forats  i  coments  de  la 
barca  després  d'estar  ja  cala- 
fatejada;  feina  que  constitueix 
com  l'acabament  del  calafa- 
teig  d'una  embarcado.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Masteler,  m.  :  Tot  pal  d'una 
embarcado  que  no  toca  a  la 
,  quilla;  tot  pal  que  está  adherit 
ais  país  máseles  per  fer-los 
mes  alts  :  tots  els  femelles  son 
mastelers.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 
Masteler  de  gábia,  m.  :  El 
pal  que  hi  ha  entre  el  pal  ma- 
jor  i  el  masteler  de  gonete  (en 
els  quals  va  inserit)  d'un  ber- 
gantí rodó.  S'hi  insereixen  dues 
vergues. 


VOCABULARI    DE    l'ART   DE    LA    NAVEGACIÓ 


47 


Masteler  de  gonete,  m.  :  Els 
país  que  hi  ha  inserits  en  la 
part  superior  deis  mastelers 
de  velatxo  i  gábia  d'un  ber- 
gantí  rodó.  S'hi  insereixen  les 
vergues  de  gonete  i  sobre- 
gonete.  (Blanes.) 

Masteler  de  major,  m.  :  El 
pal  inserit  en  la  part  superior 
del  pal  major  d'una  pollacra 
goleta. 

Masteler  de  trinquet,  m.  :  El 
pal  inserit  en  la  part  superior 
del  pal  trinquet  d'una  polla- 
cra goleta.  S'hi  insereix  la  ver- 
ga de  gonete. 

Masteler  de  velatxo,  m.  :  El 
pal  que  hi  ha  entre  el  pal  trin- 
quet i  el  masteler  de  gonete, 
en  els  quals  va  inserit,  d'un 
bergantí  rodó.  S'hi  insereixen 
dues  vergues. 

Masteler  galop,  m.  :  El  mas- 
teler del  pal  major  que  está 
adherit  al  pal  másele  d'aquest 
mateix  nom.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Mastelerillo,  m.  :  Masteler 
petit  i  prim  que  va  al  cim 
deis  país  de  les  embarcacions 
petites  i  de  poc  port.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Matafió,  m.  :  Sin.  de  Botafió. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Matrícula,  f.  :  Registre  oficial 
de  Testat  de  totes  les  embar- 
cacions, mariners,  tripulants 
i  pescadors.  Així  es  diu  que 
una  embarcado  és  de  tal  ma- 
trícula, o  de  la  matrícula  de 
tal  ciutat,  referint-se  al  lloc  on 
está  inscrita  oficialment  i  que 
es  pot  considerar  com  aquell 
en  qué  está  domiciliada. 

Maullar,  m.  :  Cap  fermat  a  les 
empunyadures  de  les  veles 
quadres  altes,  emprat  per  fer 
llur  maniobra.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 


Maux,  m.  :  Ferro  angular  amb 
un  eixamplament  en  un  extrem 
i  amb  una  escotadura  al  mig. 
Serveix  per  a  treure  Testopa 
empresonada  entre  els  coments 
de  les  taules  del  forro  deis 
bastiments. 

Medís,  m.  :  Travesser  de  fusta 
que  va  clavat  damunt  la 
quilla  i  que  forma  com  les  cos- 
telles  del  buc  de  l'embarcació. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Medís  eme,  m.  :  Nom  que  dona 
el  mestre  d'aixa  al  medís  del 
centre  de  l'embarcació,  el  qual 
va  assenyalat  amb  la  lletra  M, 
que  significa  major,  mestre  o 
mitger.  Els  medissos  que  van 
de  la  lletra  M  cap  a  popa  están 
numerats  per  ordre  amb  xifres 
romanes;  i  els  que  van  cap  a 
proa,  amb  xifres  arábigues. 
Així,  el  mestre  d'aixa,  mirant 
el  número  d'un  medís  sap  sem- 
pre  en  quin  lloc  de  l'embarcació 
va  col-focat.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Medís  major.  m  :  Cada  un  deis 
quatre  medissos  del  centre  de 
la  quilla,  damunt  els  quals  va 
asseguda  la  paramóla  que  sosté 
l'arbre.  (Costes  de  Llevant  i 
de  Ponent.) 

Medís  mestre,  m.  :  Sin.  de  Me- 
dís MAJOR.  (Costes  de  Llevant 
i  de  Ponent.) 

Medís  mitger,  m.  :  Sin.  de  Me- 
dís EME.  (Costes  de  Llevant  i 
de  Ponent.) 

Medís  numerat,  m.  :  Es  diu  de 
tots  els  que  parteixen  del  cen- 
tre de  l'embarcació  cap  a  la 
proa,  els  quals  están  numerats 
amb  xifres  arábigues.  (Costes 
de  Llevant  i  de  Ponent.) 

Medís  reí,  m.  :  Sin.  de  Medís 
MAJOR.  (Costes  de  Llevant  i 
de  Ponent.) 


48 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


Medís  roma,  m.  :  Cada  un  deis 
medissos  que,  partint  del  cen- 
tre de  Tembarcació  cap  a  la 
popa,  están  numerats  amb 
xifres  romanes.  (Costes  de  Lle- 
vant  i  de  Ponent.) 

Mena,  f.  :  Gruix  o  calibre  d'una 
corda.  Així  es  diu  «una  corda 
de  molta  mena»  o  «una  corda 
de  peca  mena»  segons  siguí 
molt  gruixuda  o  molt  prima. 
També  s'aplica  ais  caps  que 
formen  la  corda,  i  es  diu  «una 
corda  de  tres  menes»  o  «una 
corda  de  quatre  menes»  segons 
siguin  tres  o  quatre  els  caps 
que  la  formen.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Menes,  f.  :  Aparell  per  a  Iligar 
la  vela  al  pal  en  les  barques 
de  pesca  i  de  mitjana.  Es  com- 
pon d'una  corda,  dos  bussells 
iuna  Iligada.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Menjavents,  m.  :  Vela  petita 
emprada  per  les  embarcacions 
de  pesca  quan  volen  precipitar 
molt  la  marxa  de  l'embarcació. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Po- 
nent.) 

Menuda,  f.  :  Ncm  general  donat 
a  les  veles  petites.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Messa,  f .  :  Vela  hissada  en  el  pal 
messana.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Messana,  f.  :  i.  Pal  d'una  em- 
barcado de  vela  mes  proper 
a  popa.  (Cat.,  Bal.,  Val.)  2. 
Vela  que  va  fermada  al  pal  de 
messana.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Messana  poper,  m.  :  El  pal 
messana  mes  proper  a  popa. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Mestra,  f.  :  i.  La  vela  llatina 
mes  gran  d'una  barca  de  mit- 
jana. Va  fermada  al  pal  mes- 
tre  mitjangant  una  antena. 
A  la  part  inferior  té  una  esco- 
ta. 2.     Suro  gran,  de  contorn 


quadrat,  inserit  en  la  línia 
deis  rodells  i  en  el  comenga- 
ment  de  la  bossa  de  l'art. 
Serveix  de  flotador,  i  marca  el 
centre  de  la  pe9a  quan  aquesta 
está  calada.  (Blanes.) 

MESTRANgA,  f.  :  Petits  establi- 
ments  navals  on  es  construei- 
xen    embarcacions    de    pesca. 

Mestre  d'aixa,  m.  :  El  que  es 
dedica  a  la  construcció  d'em- 
barcacions.   (Cat.,  Bal.) 

Metxa,  f.  :  Part  del  pal  que  es 
clava  a  la  páramela.  Serveix 
de  fonament  a  l'arbre  quan 
está  posat.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Mida,  f.  :  Sin.  de  Mamella.  (Vi- 
lano va.) 

Mig,  f.  :  Ris  del  mig  en  les  veles 
de  les  barques  de  pescar.  (Cos- 
tes de  Llevant  i  de  Ponent.) 

Milla,  f.  :  Tipus  de  mesura  lon- 
gitudinal emprat  en  navega- 
ció.  Equival  a  1,552  metres. 

Místic,  m.  :  Bastiment  cátala 
desaparegut  de  la  navegado 
i  que' consistía  en  un  buc  ccm 
el  deis  xabecs  aparellat  de 
tres  país  verticals  amb  veles 
Uatines.  Els  país  de  proa  i 
del  mig  duien  mestres,  i  el  de 
popa  una  mitjana.  A  proa 
duia  un  bótalo,  i  a  popa  una 
botafora.  (Blanes.) 

Muja  junta,  f.  :  És  la  unió  de 
dues  peces  de  fusta.  Es  fer- 
men  amb  l'auxili  de  perns. 
Es  fa  ús  de  la  mitja  junta  en  la 
unió  de  les  peces  de  la  quilla 
i  en  la  unió  d'aquesta  amb  les 
rodes  de  popa  i  proa.  (Blanes.) 

Mitja  lluna,  f.  :  Anella  de  me- 
tall,  en  forma  de  mitja  lluna, 
que  va  al  cap  de  la  botavara 
i  que  té  per  objecte  fer  girar 
aquesta  per  cargolar-hi  la  vela, 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 


VOCABULARI    DE    l'ART    DE    LA    NAVEGACIO 


49 


MiTjANA,  f.  :  Vela  segona  de  les 
barques  anomenades  de  mitja- 
na,  i  pal  on  va  hissada  aquesta 
veía.     L'ús  d'aquest  pal,  que 
es  posa  i  es  treu  a  voluntat,  és 
el  que  dona  nom  a  aqüestes 
embarcacions.  (Costes  de  Lle- 
vant  i  de  Ponent.) 
Moc,  m.  :  I.  Pal  que  penja  del 
bótalo   per   trincar-lo   o   fer-li 
contrapés.     En  les  barques  de 
mitjana  aquest   pal   sol   ésser 
substituit  per  una   corda   que 
rep  el  mateix  nom.  (Cat.,  Bal., 
Val.)     2.  Corda  que  ferma  el 
bótalo  de  proa,  a  la  part  exte- 
rior de  la  roda,  en  les  barques 
de  mitjana.  (Costes  de  Llevant 
i  de  Ponent.) 
MoLiNET,  m.  :  Tom  horitzontal 
que  hi  ha  a  proa  deis   basti- 
ments,  i  que  serveix  per  a  lle- 
var les  ancores.  En  els  models 
antics    es    movia    mitjangant 
unes  palanques  que  es  posaven 
a  cada  banda  i  que  es   feien 
moure  endarrera  i  endavant  a 
for9a  de  bragos.     En  els  mo- 
dems  el  moviment  es  comunica 
mitjan9ant  les  manxes  del  mo- 
linet,  que  es  fan  moure  amunt  i 
avall,  també  a  forga  de  bracos, 
a    tall  de   bomba    d'incendis. 
(Blanes.) 
MoNTERiLLA,  f.  :  Sin.  de  Grata- 

CELS.  (Cat.,  Bal,  Val.) 
MoRRANELL,  m.  !  És  uua  nansa 
construida  de  murtra.  N'hi  ha 
de  diverses  formes.  S'hi  pesca 
de  la  mateixa  manera  que  amb 
les  nanses.  S'esca  amb  pop 
bullit  i  sardina.  S'hi  pesquen 
morenes  i  congres.  (Blanes.) 
MoRT,  m.  :  I.  Estaca  on  es  i^ 
ferm  el  palanquí  de  treure  les 
barques.  (Costes  de  Llevant  i 
de  Ponent.)     2.  Sin.  de  Ferm. 

But.  de  Dialec. 


MoSQUETÓ,  m.  :  Petit  mosquetó 
que  en  Uarga  renglera  porten 
algunes  veles  menudes  en  subs- 
titució  deis  garrutxos.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

MosQUiTER,  m.  :  Sin.  de  Men- 
JAVENTS.  (Mataró,  Badalona, 
Barceloneta.) 

MossA,  f.  :  Utensili  usat  en  les 
mestrances  i  que  es  redueix  a 
un  tros  de  tronc  d'arbre  amb 
una  escotadura  al  mig.  Ser- 
veix per  a  sostenir  i  subjectar 
al  mateix  temps  peces  de  fusta 
que  s'han  de  treballar  amb 
l'aixa  i  la  destral.    (Blanes.) 

MossEGAR-SE,  V.  pron.  :  Sin.  de 
Atotxarse.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

MosTATXO,  m.  :  I.  Escolliment. 
(Vilano va.)  2.  Corda  que  fer- 
ma el  bauprés  i  el  bótalo  a  les 
mures.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

MuiXERA,  f.  :  Sin.  de  Llibi.  (Ro- 
ses.) 

MujOL,  m.  :  És  el  torn  de  l'arga. 
És  vertical.  Es  sosté  en  uns 
muntants  transversals,  i  en  la 
part  superior  té  dos  forats,  on 
hom  enfila  les  aspes  per  fer-lo 
voltar. 

Muleta,  f.  :  Barqueta  per  a 
navegar  per  riu.  (Conca  de 
l'Ebre.) 

MuNTAR,  V.  :  «Muntar  un  punt», 
significa  poder-hi  arribar  i 
poder-lo  virar.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Muntar  a  les  carenes  :  Acon- 
seguir  salvar-se  en  un  accident. 
Ouan  una  barca  es  tomba  o 
s'aboca,  es  manté  cap  per  avall 
i  carenes  per  amunt.  Aquesta 
locució  vol  significar,  dones, 
situar-se  a  la  part  no  submer- 
gida  de  Tembarcació,  salvant- 
se.  (Costes  de  Llevant  i  de 
Ponent.) 


50 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


MuNTAR  A  LES  EscuES  :  Sin.  de 

MUNTAR  A  LES  CARENES. 

Mura,  f.  :  i.  Banda,  costat  de 
l'embarcació.  La  mura  de  ba- 
bord  és  la  banda  esquerra,  i 
la  d'estribord  la  dreta.  (Cat., 
Bal.,  Val.)  2.  Corda  que  ferma 
el  bótalo  a  la  banda  o  mura 
de  rembarcació.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Murada,  f.  :  Sin.  de  Mura. 


Nas  de  GViA,  m.  :  Sin.  de  Aix 
DE  guia. 

Náufrag,  m.  :  Víctima  d'un 
naufragi. 

Naufragar,  v.  :  Perdre  una 
embarcado  Testabilitat  nor- 
mal, fent-li  aixó  impossible 
prosseguir  la  navegació. 

Naufragi,  m.  :  Acte  de  naufra- 
gar. 

NÁUTICA,  f.  :  Art  de  la  navegació. 

Naval,  adj.  :  Cosa  que  fa  refe- 
rencia a  la  navegació. 

Navegació,  f .  :  Art  de  menar  i 
governar  les  embarcacions. 

Navegació  astronómica,  f.  : 
Navegació  feta  a  base  cientí- 
fica, guiant  les  embarcacions 
per  la  precisa  observado  deis 
astres,  i  adoptant  totes  les 
mesures  recomanades  per  la 
ciencia.  És  l'emprada  pels  capi- 
tans  de  les  embarcacions  grans 
que  creuen  el  mar. 

Navegació  d 'estima,  f.  :  Nave- 
gació practicada  pels  pescadors 
i  patrons  de  les  barques  de 
cabotatge  i  embarcacions  me- 
nors,  valent-se  de  maneres  pri- 
mitives  i  rudimentáries  per  al 
coneixement  de  la  posició  de 
rembarcació.     No  poden,   per 


tant,  precisar  mai  en  absolut 
el  punt  on  es  troben. 

Navegant,  m.  :  El  que  exerceix 
l'art  de  la  navegació. 

Navegar,  v.  :  TrasUadar-se  d'un 
Uoc  a  un  altre  del  mar  mit- 
jangant  una  embarcado. 

Navegar  a  la  llarga,  v.  :  Na- 
vegar formant,  la  proa,  un  an- 
gle  de  135  graus  amb  el  vent. 

Navegar  a  la  quadra,  v.  :  Na- 
vegar formant,  la  proa  de  1 'em- 
barcado, un  angle  de  90  graus 
amb  la  direcció  del  vent.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Navegar  a  pal  sec,  v.  :  Nave- 
gar a  for9a  de  rem  i  amb  temps 
desfavorable,  amb  el  pal  nu  de 
tota  vela  ni  antena  que  pugui 
ésser  batuda  peí  vent,  cosa  que 
dificultaría  la  navegació.  (Cos- 
tes de  Llevant  i  de  Ponent.) 

Navegar  de  bolina  o  de  bori- 
NA,  V.  :  Navegar  formant  la 
proa  un  angle  de  32  graus 
amb  la  direcció  del  vent.  Sin. 
de  Cenyir.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Navegar  de  popa,  v.  :  Navegar 
formant  la  popa  un  angle  de 
150  graus  amb  la  direcció  del 
vent.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Navegar  desquartelant,  v.  : 
Navegar  formant  la  proa  un 
angle  de  75  graus  amb  la  direc- 
ció del  vent.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Navegar  per  l' aleta,  v.  :  Na- 
vegar formant  la  proa  i  la 
direcció  del  vent  un  angle  de 
150  graus.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Nervi,  m.  :  I.  Sin.  dePLOC,  refe- 
rint-se  no  a  la  vela,  sino  a  la 
corda,  que  també  pren  aquest 
nom.  (Cat.,  Bal.,  Val.)  2. 
Corda  prima  de  les  veles  altes. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

NiELL,  m.  :  Sin.  de  Llibi.  (Sant 
Pol,  Mataró.) 


I 


VOCABULARI    DE    l'ART    DE    LA    NAVEGACIÓ 


51 


NÓLiTS,  m.  :  Quantitat  que  es 
paga  peí  transport  de  merca- 
deries  mitjangant  una  embar- 
cado. 

Nostramo,  m.  :  Nom  que  els 
tripulants  d'una  embarcado 
donen  al  patró  d'aquesta.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Ñus,  m.  :  Sin.  de  Milla.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Ñus  DE  CARRETEE,  m.  :  El  que 
es  fa  agafant  els  dos  caps  de  la 
corda  junts  i  nuant-los  com  de 
costum.  No  s'usa,  en  nave- 
gado, sino  en  casos  de  molta 
pressa,  ja  que  es  fa  molt  mes 
rápidament  que  els  altres,  si 
bé  no  és  tan  práctic.  (Bar- 
celoneta.) 

Ñus  DE  Ris,  m.  :  Lligada  que  es 
fa  amb  els  rissos  de  les  veles. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Po- 
nent.) 

Ñus  DE  SABATER,  m.  :  El  que 
es  fa  igual  que  el  ñus  pía, 
pero  invertint  els  caps.  Perd 
l'aguant,  i,  si  s'estira  amb  for- 
9a,  s'escorre.  No  és  emprat, 
en  marinería^  perqué  no  té  cap 
valor  de  resistencia,  i  només 
el  f a  la  gent  poc  práctica  :  el 
fer  nusos  de  sabater  és  tingut 
com  un  demérit.  (Costes  de 
Llevant  i  de  Ponent.) 

Ñus  DE  TEixiDOR,  m.  :  Ñus  de 
poca  resistencia,  emprat  so- 
lament  per  sargir  i  adobar  les 
veles.  (Costes  de  Llevant  i  de 
Ponent.) 
Ñus  PLA,  m.  :  Ñus  emprat  per 
unir  dos  caps  de  corda.  És 
d'una  gran  resistencia  i  molt 
usat  en  navegado.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 
Nyinyola,  f .  :  Cordill  de  cánem 
que  es  mulla  amb  una  esponja 
impregnada  d  una  mésela   de 


mangre  i  aigua.  Serveix  per 
a  marcar  les  fustes  que  s'han 
de   serrar.    (Blanes.) 


Obenc,  m.  :  Corda  fixa  destina- 
da al  sosteniment  del  pal  o 
arbre.  Va  des  de  la  murada  al 
segon  tere  del  pal.  Está  tra- 
vessada  per  uns  barrots,  ano- 
menats  fletxadures,  que  li  do- 
nen la  forma  d'una  escala  de 
corda.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 
Obra  morta,  f.  :  Part  del  buc 
d'una  embarcado  que  es  manté 
sense  submergir-se.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 
Obra  viva,  f.  :  Part  del  buc 
d'una  embarcado  que  va  dintre 
l'aigua.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Obrir,  V.  :  Eixamplar  amb  una 
eina  especial  les  escletxes  que 
hi  ha  entre  taula  i  taula  d'una 
embarcado  perqué  el  calafat 
hi  introdueixi  l'estopa.  (Cos- 
tes de  Llevant  i  de  Ponent.) 

Obrir-se  una  vía  d'aigua  : 
Produir-se,  en  el  buc  d'una 
embarcado^  un  f orat  o  escletxa 
per  on  entra  l'aigua.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Oficial  de  derrota,  m.  :  Ofi- 
cial especialment  encarregat  de 
la  conservado  i  estudi  de  les 
cartes  de  navegar. 

Orelleta,  f.  :  Anella  petita. 
N'hi  ha  en  molta  d'abundor 
en  diferents  llocs  de  les  em- 
barcacions.  Están  destinades  a 
fer-hi  fermes  cordes  de  poca 
importancia.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Orgueneu,  m.  :  Sin.  de  Argue- 
NEU.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Orientar,  v.  :  Disposar  les  ve- 
les  de   manera   que   rebin   el 


52 


J.    AMADES    I    E.    ROIG 


vent  ben  plenament.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Orla,  f.  :  Part  de  Tembarcació 
que  peí  costat  ultrapassa  el 
ras  de  la  coberta.  Ve  a  ésser  la 
barana  de  l'embarcació. 

Orsa,  f.  :  Pe9a  de  ferro  molt 
grossa  que,  en  les  embarca- 
cions  de  pesca  grans,  va  al 
fons  de  la  quilla  i  fa  com  de 
llast  o  contrapés.  (Cat.) 

Orsapop,  m.  :  Corda  proveída 
d'una  anella  (feta  de  la  ma- 
teixa  corda)  que  va  enfilada 
a  Textrem  del  car  de  Tantena 
d'una  barca  de  mitjana.  Ser- 
veix  per  a  la  seva  maniobra. 
(Blanes.) 

Orsar,  V.  :  Navegar  contra  la 
direcció  del  vent,  venint  aquest 

,  de  front  a  l'embarcació.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Orsejar,  V.  :  Sin.  de  Orsar. 
(Costa  de  Llevant.) 

OsTA,  f.  :  I.  Parell  de  cordes  que 
serveixen  per  a  amarrar  la  vela 
a  popa.  (Costes  de  Llevant  i  de 
Ponent.)  2.  Corda  que  ferma 
el  bótalo  a  l'arbre.  (Vilanova.) 
3.  Verga  superior  de  les  veles 
cangrees.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

OSTADA,  f.  :  Sin.  de  Drisses. 
(Barceloneta.) 


Pailebot,  m.  :  Bastiment  cá- 
tala de  100  tones,  de  dos  país 
de  dues  peces,  amb  cruseta. 
Ambdós  van  proveits  de  bota- 
vara i  pico.  Demés  el  de  proa 
duu  una  verga. 

Pailebot  de  tres  pals,  m.  : 
Bastiment,  construít  en  les  mo- 
dernes  drassanes  de  Barcelona, 
Mataró  i  Roses,   de  tres  pals 


de  dues  peces,  amb  cruseta, 
botavara  i  pico.  El  de  proa 
duu  una  verga. 

Paiol,  m.  :  i.  Paviment  cons- 
truít amb  peces  de  fusta  que 
es  treuen  i  es  posen,  i  que  resta 
damunt  les  quadernes  en  la 
bodega  d'una  barca  de  mit- 
jana. Les  peces  es  lleven  per 
treure  l'aigua  que  fa  la  barca 
i  que  s'estanca  entre  les  caixes. 
Quan  están  posades  consti- 
tueixen  un  paviment  molt 
apropiat  per  a  la  cárrega  que 
emplena  la  bodega  de  la  barca. 
2.  Plataforma  de  fusta  que  hi 
ha  al  fons  de  popa  d'una  barca 
pescadora  i  reposant  damunt 
les  quadernes.  Serveix  per  a 
posar-hi  els  peus  el  patró,  que 
s'asseu  en  la  banqueta  per  me- 
nar  el  timó.  (Blanes.) 

Pal,  m.  :  i.  Pe9a  de  fusta  plana, 
amb  una  rebava  al  mig,  que  es 
posa  damunt  la  sorra  perqué 
les  embarcacions  s'hi  asseguin 
quan  son  fora  de  l'aigua,  evi- 
tant,  així,  que  es  malmetí  el 
buc.  (Costes  de  Llevant  i  de 
Ponent.)  2.  Pal  de  fusta  que 
es  manté  vertical,  o  lleugera- 
ment  inclinat,  en  el  centre 
del  buc  de  les  embarcacions, 
destinat  al  sosteniment  de  les 
veles.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Pal  de  la  mitjana,  m.  :  El  pal 
mes  petit  d'una  barca  de  mit- 
jana. És  vertical  i  está  situat 
a  popa.  Superiorment  té  els 
mateixos  detalls  que  el  pal 
mestre.  Hi  va  fermada  l'an- 
tena  de  la  mitjana.    (Blanes.) 

Pal  femella,  m.  :  El  pal  que  va 
afegit  al  pal  másele  per  fer-lo 
mes  alt.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Pal  major,  m.  :  El  pal  del  mig 
d'un  bastiment   de   tres   pals 


VOCABULARI  DE  L  ART  DE  LA  NAVEGACIO 


53 


(com  el  d'una  fragata,  un 
bricbarca...). 

Pal  mascle,  m.  :  El  pal  que  puja 
des  de  la  quilla  de  Tembarca- 
ció.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Pal  messana,  m.  :  El  pal  de 
popa  d'un  bastiment  de  tres 
país  (com  una  fragata,  un  bric- 
barca...). 

Pal  mestre,  m.  :  El  pal  mes 
gran  d'una  barca  de  mitjana, 
situat  al  mig  de  l'embarcació. 
És  un  xic  tirat  endavant.  En 
la  part  superior  té  dues  gra- 
neres,  espiga  i  galeta.  Hi  va 
fermada  l'antena  de  la  mestra. 
(Blanes.) 

Pal  reial,  m.  :  Els  tres  país  que 
ordináriament  porta  una  em- 
barcado velera,  o  sia,  el  ma- 
jor,  el  messana  i  el  trinquet. 
Quan  en  té  algún  altre^  rep  el 
nom  de  messana  poper  o  el 
de  trinquet  proer  segons  siguí 
a  popa  o  a  proa,  no  essent 
considerat  com  a  pal  reial. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Pal  trinquet,  m.  :  El  pal  que 
resta  a  proa  en  un  bastiment 
de  tres  país  (com  fragata,  bric- 
barca...). 

Pala,  f.  :  i.  Part  del  timó  que 
va  dintre  l'aigua.  (Cat.,  Bal., 
Val . )  2 .  Par t  del  rem  que  s '  in- 
trodueix  a  l'aigua.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Palanca,  f.  :  i.  Taulons  de  fusta 
que  es  posen  perpendiculars 
entre  les  embarcacions  i  el 
molí  quan  aquelles  están  atra- 
cades,  a  l'objecte  de  facilitar- 
ne  l'entrada  i  la  sortida.  (Cat., 
Bal.,  Val.)  2.  Sin.  de  Botador. 

Palangrera,  f.  :  Barca  d'anar 
a  pescar  amb  palangre.  (Cos- 
tes   de    Llevant  i  de  Ponent.) 

Palanquí,  m.    :    i.   Aparell  de 


treure  embarcacions,  que  cons- 
ta de  dos  grans  bussells,  amb  la 
corresponent  corda.  L'un  ex- 
trem  de  l'aparell  va  Iligat  a  una 
estaca  clavada  a  térra,  i  l'altre 
es  Iliga  a  l'embarcació  (adés  a 
la  roda  de  popa,  adés,  mitjan- 
9ant  cordes,  al  rumb).  Del 
cap  del  palanquí  tiren  homes 
quan  es  tracta  de  treure  em- 
barcacions petites,  o  bé  una 
parella  de  bous  quan  es  tracta 
d'embarcacions  grans.  (Bla- 
nes.) 2.  Sin.  de  Bicol  o  Bi- 
COLÍ.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Paler,  m.  :  i.  El  que  es  cuida 
d'arranjar  i  netejar  les  barques 
quan  son  en  térra,  preparar 
la  maniobra  de  varar,  carre- 
gar  els  ormeigs  a  bord,  anar  a 
despertar  els  pescadors  que  han 
de  sortir  de  prima...  Aquest 
no  va  en  mar,  i  és  elegit  pe- 
riodicament  pels  mateixos  pes- 
cadors. És  quasi  sempre  un 
home  jove,  ben  brau  i  fort  per 
al  treball.  En  fer-se,  al  cap  de 
la  setmana,  la  partició  del 
guany,  n'hi  ha  una  part  per  al 
paler.  (Costes  de  Llevant  i  de 
Ponent.)  2.  Mariner  que,  en 
les  embarcacions  de  vapor, 
cuida,  a  les  ordres  del  maqui- 
nista, d'anar  posant  carbó  a 
la  máquina.   (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Palilla  :  f.  Galeta  del  cim  del 
pal.  (Val.) 

Paloma,  f.  :  Corda  que  es  passa 
peí  rumb  i  es  Higa  a  la  roda 
per  facilitar  la  maniobra  de 
treure  la  barca  d'en  mar.  (Cos- 
tes de  Llevant  i  de  Ponent.) 

Palomejar,  V.  :  Pe9a  de  fusta 
que,  per  dintre  el  buc  de  la 
barca,  va  de  popa  a  proa  i  da- 
munt  la  quilla  per  resguardar- 
la. (Val.) 


54 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


Paltejar,  V.  :  Sin.  de  Fatxe- 
JAR.  (Cat.,    Bal.,   Val.) 

Pallet,  m.  :  Lloc  on  es  guarden 
les  veles.  (Bal.) 

PÁMPOL,  m.  :  I.  Pantalla  de  llau- 
na,  de  forma  cónica  truncada. 
L 'obertura  superior  va  tapada 
amb  una  pega  circular,  restant 
entre  ambdues  peces  un  petit 
espai.  El  pámpol  va  fermat, 
mitjangant  una  barra  de  ferro 
de  forma  angular,  a  la  popa 
d'una  embarcado.  Aquesta 
pantalla  serveix  de  reflector 
del  bec  d'acetilén  usat  en  la 
pesca  de  la  trenyina.  2.  Ven- 
talló.  (Blanes.) 

Panyar,  V.  :  Clavar  els  medissos 
i  les  estameneres  quan  el  mes- 
tre  d'aixa  construeix  la  barca. 
(Barceloneta.) 

Panyol,  m.  :  Sin.  de  Pallet. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Parada,  f. :  Sin.  de  Palaia.  (Cos- 
ta de  Llevant.) 

Parafums,  m.  :  Petita  planxa  de 
metall  posada  al  sostre  de  les 
cambres  de  les  embarcacions, 
damunt  el  lloc  destinat  per  al 
llum,  perqué  l'escalfor  d'aquest 
no  arribi  a  cremar  la  fusta. 
(Cat.,  Bal.) 

Paraia,  f.  :  Pega  de  fusta  que 
forma  part  del  forro  d'una 
embarcado.  Corre  de  proa  a 
popa,  i  está  situada  entre  la 
quilla  i  la  sobreparaia.  En 
ella  i  en  la  part  de  proa  s'obre 
el  dui.  (Blanes.) 

Paramar,  m.  :  Pega  de  fusta  de 
la  popa  de  la  barca,  entre  la 
cinta  i  l'escolliment.  (Costa  de 
Llevant.) 

Paramitjal,  m.  :  Sin.  de  Palo- 
MEJAR.  (Costa  de  Llevant.) 

Paramóla,  f.  :  Pega  de  fusta  que 
va  damunt  les  quadernes  d'una 


embarcado.  Hi  descansa  la 
canal,  i  s'hi  obre  el  forat  on 
s'insereix  la  metxa  de  l'arbre 
quan  aquest  está  posat.  (Bla- 
nes.) 

Parascut,  m.  :  i.  Fusta  que  for- 
ma la  part  interior  del  carqui- 
nyol  de  popa  on  reposa  el  eos 
el  patró.  (Costes  de  Llevant  i 
de  Ponent.)  2.  Pega  de  fusta 
transversal  que  forma  part  del 
marc  que  voreja  l'escotilla  d'un 
bastim.ent.   (Blanes.) 

Pardal,  m.  :  Sin.  de  Balles- 
TRiNCA.  (Costes  de  Llevant  i  de 
Ponent.) 

Parrella,  f.  :  Corda  accessória 
que  dona  la  volta  per  tota  l'ar- 
borada  en  les  embarcacions 
grans,  destinada  a  estendre-hi 
les  veles  quan  es  mullen,  o  la 
roba  de  la  tripulació,  etc. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Passamá,  m.  :  Corda  posada  en 
qualsevol  lloc  de  l'embarcació, 
destinada  a  assegurar  i  pro- 
tegir  la  seguretat  de  la  tripu- 
lació perqué  s'hi  pugui  aguan- 
tar durant  la  maniobra,  etc. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Passar  per  sota  la  quilla  : 
Cástig  amb  qué  antigament  es 
condemnaven  els  grans  delic- 
tes  entre  la  gent  de  mar,  i  que 
quasi  sempre  portava  la  mort 
del  condemnat  a  aquest  cás- 
tig. El  record  d'aquesta  prác- 
tica de  lid  popular  es  conserva 
encara  vivent  entre  la  gent  de 
mar,  si  bé  el  seu  ús  ja  no  es 
practica.  (Barceloneta.) 

Passatge,  m.  :  i.  Conjunt  de 
passatgers  que  viatgen  a  bord 
d'una  embarcado.  (Barcelone- 
ta.) 2.  Taló  o  contrasenya 
que  es  dona  a  un  passatger 
com  a  justificant  d'haver  pa- 


VOCABULARI    DE    l'ART    DE    LA    NAVEGACIÓ 


55 


gat  una  quantitat  per  ésser 
traslladat,  mitjangant  una  em- 
barcació,  d'un  lloc  a  un  altre 
determináis. 

Passatger,  m.  :  Persona  que  fa 
un  viatge  en  una  embarcació 
sense  ésser-ne  tripulant. 

Pasteca,  f.  :  Bussell,  amb  una 
gaita  de  fusta  i  una  de  ferro; 
aquesta  segona  amb  moviment 
de  porta,  per  la  qual  cosa  es 
pot  obrir  deixant  la  politja  al 
descobert.  (Cat.,  Bal.,  Val. 

Pastell,  m.  :  i.  Pedag  que  es 
posa  a  l'escua  de  la  barca 
quan  aquesta  es  trenca.  (Costa 
de  Llevant.)  2.  Pega  infe- 
rior de  l'escoba  d'una  barca 
de  palangre.   (Blanes.) 

Pastellar,  V.  :  Posar  un  pas- 
tell, apedazar  les  escues  de  la 
barca.  (Costa  de  Llevant.) 

Patró,  m. :  El  que  mana  una  bar- 
ca i  n'és  amo.  També  és  anome- 
nat  així  el  que  mana  un  petit 
veler  de  cabotatge,  com  barca 
de  mitjana,  quillat,  balandra, 
pailebot...  El  títol  de  patró 
s'obté  previ  un  examen  en  la 
comandancia  d'un  districte 
marítim.  (Blanes.) 

P  ATRONÉ  JAR,  V.  :  Dirigir  les  ma- 
niobres de  la  pesca  i  portar  el 
govern  de  la  barca.  (Costes  de 
Llevant  i  de  Ponent.) 

Pega,  f .  :  Mésela  de  pega  (resina) 
de  pi  i  quitrá  de  color  negre, 
feta,  per  fusió,  en  un  caldero 
d'aram  posat  al  foc.  En  estat 
pastos  i  calent,  serveix  per  a 
calafate] ar  peces  de  bastiments, 
com  quilles,  quadernes,  rodes 
i  forros.  S'aplica  mitjangant 
la  llanada. 

Peía,  f.  :  Petita  pega  de  fusta 
que  va  al  fons  del  carquinyol, 
damunt  la  qual  reposa  els  peus 


el  patró.  (Mataró,  Badalona.) 

Peixe,  m.  :  Costura  de  la  vela. 
(Barceloneta.) 

Pena,  f.  :  i.  Part  de  proa  de 
l'antena.  (Cat.,  Bal.,  Val.)  2. 
La  mitja  antena  que  mira  a 
popa.  (Blanes.) 

Pendre,  v.  :  Acceptar  bé  el 
vent  una  vela.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Pendre  amor,  v.  :  Afluixar-se 
una  corda  tivada  per  ambdós 
caps,  cedint  per  efecte  del  propi 
pes  i  formant  com  una  lleugera 
corba  en  la  part  del  centre  de 
la  corda.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Pendre  boll,  v.  :  Terme,  em- 
prat  peí  mestre  d'aixa,  signi- 
ficant  90  que  f a  una  taula  que 
no  s' ajusta  ais  medissos  i  esta- 
meneres.     (Costa  de  Ponent.) 

Pendre  coca,  v.  :  S'anomena 
així  90  que  fa  una  corda  quan 
es  cargóla  deixant  un  espai 
buit  al  mig.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Pendre  corrida,  v.  :  Cargo- 
lar-se  una  corda  sobre  ella  ma- 
teixa.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Pendre  garruta.  v.  :  Prendre 
corda.  (Cadaqués.) 

Pendre  per  la  lúa,  v.  :  Agafar 
massa  vent  a  popa  amb  les  ve- 
les, arribant  fins  al  punt  de  fer 
canviar  aqüestes  de  mura^  pro- 
duint-se  desperfectes  en  l'arbo- 
radura.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Pendre  rissos,  v.  :  Rissar  la 
vela.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Pendre  volta,  v.  :  Sin.  de  Pen- 
dre corrida. 

Peñol,  m.  :  Punta  superior  deis 
país.  (Cat.,  Bal,  Val.) 

Pentoc,  m.  :  El  lloc  de  curvatura 
máxima  del  ventre  d'un  bas- 
timent.  Es  diu  que  una  em- 
barcació és  forta  de  pentoc 
quan  el  seu  ventre  té  molta 
curvatura. 


56 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


Perdre  el  govern,  V. :  Perdre  el 
domini  d'una  embarcació;  per 
efecte  del  temporal,  quedar 
una  embarcació  a  la  plena  vo- 
luntad del  mar.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Perdre  el  rumbo,  v.  :  Perdre 
Torientació  en  el  mar  fins  al 
punt  d'ésser  difícil  poder-se 
tornar  a  orientar.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Perdre  el  timó,  v.  :  Perdre  el 
govern  d'una  embarcació;  ésser 
impossible  dominar-la  contra 
l'embat  del  mar.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Perico  :  Pal  petit  que  va  al  cap- 
damunt  del  pal  trinquet.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Perilla,  f .  :  Punta  del  pal  en  les 
barques  i  embarcacions  me- 
nors.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Periquito,  m.  :  Sin.  de  Sobre- 
perico.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Pern,  m.  :  i.  Punt  de  juntura 
de  la  quilla  amb  la  roda.  (Cos- 
tes de  Llevant  i  de  Ponent.) 
2.  Sin.  de  Clavió.  (Mataró,  Ba- 
dalona.) 

Perxa,  f .  :  Pal  llarg  per  a  dirigir 
l'embarcació  a  Tacte  de  treu- 
re-la  d'en  mar,  i  evitar  que  es 
travessi.  (Costes  de  Llevant  i 
de  Ponent.) 

Perxar,  V.  :  Fer  pressió  a  la 
sorra  amb  la  perxa  per  facilitar 
J'operació  de  treure  la  barca. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Ponent.) 

Pesca,  f.  :  Cadena  de  les  ancles. 
(Cat.,  Bal.) 

Pescamines,  m.  :  Embarcació 
de  guerra  destinada  a  pescar 
mines  explosives  de  les  que 
es  solen  deixar  anar  peí  mar  en 
casos  de  guerra. 

Pescant,  m.  :  Barra  de  ferro,  de 
forma  corbada  en  la  seva  part 


superior,  destinada  a  penjar-hi 
els  bots  petits  que  porten  a 
bord  les  embarcacions  grans. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Petifloc,  m.  :  Vela  d'igual  for- 
ma que  el  floc,  pero  mes  petita. 
Va  trincada  a  la  punta  del  bó- 
talo. (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Petit,  m.  :  El  ris  mes  petit  d'una 
vela.  (Costes  de  Llevant  i  de 
Ponent.) 

Peto,  m.  :  Sin.  de  Estampa. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Petxina,  f.  :  Sin.  de  Estampa. 

Peu  de  gall,  m.  :  Pega  de  ferro, 
de  la  forma  que  el  seu  nom 
indica,  que  va  clavada  al  pal  i 
té  per  objecte  enganxar-hi  i 
fermar-hi  cordes.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Peu  de  roda,  m. :  Pega  de  fusta, 
arque  jada,  situada  entre  la 
roda  de  proa  i  la  quilla  d'un 
gran  bastiment.  Hi  va  unida 
amb  mitjes  juntes.  (Blanes.) 

PiANYA,  f.  :  Sin.  de  Peía.  (Sant 
Pol.) 

PiCAPOPS,  m.  :  Bastó  de  fusta 
amb  el  qual  es  piquen  i  es 
maten  els  pops  emprats  per  fer 
la  minestra  de  bord.  (Costa  de 
Llevant.) 

Pico,  m.  :  i.  Punta  de  la  pluma 
d'algar  pesos.  2.  Punta  de  la 
botavara.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

PiLOT,  m.  :  Grau  primer  de  la 
carrera  de  náutica.  Está  sota 
les  ordres  directes  del  capitá, 
i  és  qui  les  transmet  al  con- 
tramestre  perqué  aquest  les 
doni  a  la  tripulado. 

PiMELCA,  m.  :  Mena  de  car  o 
pega  que  serveix  de  reforgador 
d'una  antena.  Aquesta  pega 
és  típica  de  les  barques  de 
mitjana  de  gran  port. 

PiNYA  DE  ROSA,  f.  :  Nus  desti- 


VOCABULARI    DE   l'ART   DE    LA    NAVEGACIÓ 


57 


nat  a  entestar  un  cap.  (Costes 
de  Llevant  i  de  Ponent.) 

PiNYAPEU,  m.  :  Sin.  de  Peía. 
(Vilano  va.) 

PiNYÓ  DE  PROA,  m.  :  Part  de  la 
roda  de  proa  que  sobresurt 
de  Torla.  (Barceloneta.) 

PiNZELL,  m.  :  Raspall  que  té  la 
mateixa  disposició  que  els 
usats  per  a  la  dentadura,  pero 
mes  gran,  amb  el  manee  de 
fusta  i  el  pél  molt  aspre. 
S'usa  per  endinsar  quitrá  en 
els  coments.   (Blanes.) 

PiOL,  m.  :  Pal  tot  d'una  pega. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Pirata,  m.  :  Lladre  de  mar  :  tri- 
pulació,  capitá  i  vaixell  que  en 
altre  temps  es  dedicaven  a  la 
persecució  de  les  embarcacions, 
fent-les  aturar  i  assaltant-les, 
robant  tot  el  que  podien  i  ma- 
tant  els  tripulants  que  oposa- 
ven  resistencia. 

PiTiFLOc,  m.  :  Vela  triangular 
inserida  inferiorment  a  l'ex- 
trem  del  bótalo  i  superiorment 
a  la  part  de  dalt  del  masteler 
de  trinquet  d'una  pollacra  go- 
leta. (Blanes.) 

PiTXOLA,  f .  :  Vela  mestra  de  mes 
reduides  dimensions  que  la 
usada  generalment  per  les  bar- 
ques  de  mitjana  i  quillats.  Va 
fermada  a  una  antena  curta, 
semblant  a  la  de  la  mitjana. 
L'usen  les  grans  embarcacions 
de  vela  llatina^  a  l'hivern,  per 
cape  jar  amb  vents  forts  i 
temporals.   (Blanes.) 

PíXAR,  V.  :  Fer  desguassar  la 
barca,  fent  que  l'aigua  surti 
peí  dolí.  (Costes  de  Llevant  i 
de  Ponent.) 

PíxopALO,  m.  :  Peix  salat  i  asse- 
cat,  per  l'estil  del  bacallá,  molt 
emprat  en  la  culinaria  de  les 

But.  de  Dialec. 


embarcacions  de  vela  per  la 
seva  llarga  conservado.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Pla,  m.  :  Part  inferior  del  buc 
de  la  barca  a  banda  i  banda 
de  la  quilla,  que  presenta  una 
superficie  plana.  (Costes  de 
Llevant  i  de  Ponent.) 

Plana,  f.  :  Ribot  molt  gros  em- 
prat peí  mestre  d'aixa.  (Bar- 
celoneta.) 

Platos,  m.  :  Rem  molt  ampie 
que  el  patró  de  caro  empra  com 
a  timó,  ja  que  la  construcció 
d'aquesta  mena  d'embarca- 
cions  no  els  permet  portar-ne. 
(Costa  de  Llevant,  Barcelo- 
neta.) 

Plegador,  m.  :  i.  Tros  de  lona 
amb  qué  es  Iliga  la  vela.  (Cat., 
Bal.,  Val.)  2.  Bombo  del  gi- 
gre  en  el  qual  es  plega  la  corda 
que  s'estira.    (Barceloneta.) 

Plegar  en  bomba,  v.  :  Plegar 
una  corda  formant  un  cabdell, 
pero  de  manera  que  el  cap  peí 
qual  es  comenga  a  plegar^  i  que 
resta  dins  el  cabdell,  pugui 
ésser  estirat  quan  convingui 
desfer  aquest.  (Mataró.) 

Pluma,  f.  :  Pal  de  fusta  llarg  que 
s'usa  a  bord  per  algar  pesos, 
fent  l'ofici  de  grúa  per  a  treure 
el  carregament  de  la  bodega. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Policía,  m.  :  Passatger  que 
viatja  d'amagat  en  una  em- 
barcado amb  el  propósit  de 
no  pagar  el  passatge.  (Bar- 
celoneta.) 

PoLLACó,  m.  :  Puny  de  la  vela 
del  caient  de  proa.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Pollacra,  f.  :  i.  Vela  triangular 
que  usen  les  barques  de  palan- 
gre per  fer  mes  camí  en  dies  de 
vent  favorable.     Es  Higa,  infe- 


58 


J.    AMADES    I    E.    ROIG 


riorment,  a  un  bótalo  que  es 
posa  a  proa,  i,  superiorment, 
a  la  part  de  dalt  de  l'ar- 
bre  mitjangant  V amantillo.  2. 
Bastiment  cátala,  de  fusta,  de 
200  tones,  construit  en  les  anti- 
gües drassanes  de  Blanes,  Llo- 
ret  i  Arenys  de  Mar.  És  un 
bastiment  de  dos  país  de 
dues  peces,  amb  la  disposició 
deis  d'un  pailebot.  Ambdós 
teñen  cruseta  i  van  proveits 
de  vergues.  El  pal  de  popa 
duu  botavara  i  pico.  (Blanes.) 

PoLLACRA  BARCA,  f .  :  Bastiment 
cátala  de  tres  país.  Els  de 
trinquet  i  major  son  com  els 
d'una  poUacra,  i  el  de  messana 
com  els  d'un  pailebot.  (Blanes.) 

PoLLACRA  GOLETA,  f.  :  Vcler  de 
construcció  catalana,  sortit  de 
les  drassanes  de  Blanes  i 
Arenys,  de  150  tones.  Va  apa- 
rellada  de  dos  país  de  dues 
peces.  El  de  proa  és  com  el 
d'una  pollacra,  i  el  de  popa  és 
com  el  d'un  pailebot. 

Pollacra  goleta  de  tres  pals, 
f.  :  Bastiment  de  construcció 
blanenca,  de  500  tones,  apare- 
Uat  de  tres  pals  de  dues  peces. 
El  de  proa  és  com  el  d'una 
pollacra,  i  el  del  mig  i  el  de 
popa  son  com  els  d'un  pailebot. 
(Blanes.) 

PoLLACRÍ,  m.  :  Sin.  de  Men- 
JAVENTS.  (Mataró,  Badalona, 
Barceloneta.) 

Pollina,  f . :  Bastida  usada  en  les 
mestrances,  i  que  consta  d'una 
taula  horitzontal  unida  per  un 
extrem  a  un  puntal  fornit,  cla- 
vat  a  térra.  L'altre  reposa  da- 
munt  uns  peus  de  banquet. 

PoNENTEjAR,  V.  '.  Navegar  en 
direcció  a  ponent.  (Costes  de 
Llevant  i  de  Ponent.) 


Pont,  m.  :  i.  Part  alta  d'una 
embarcado  gran,  generalment 
en  el  centre  de  la  coberta,  on  es 
sitúa  el  capitá  per  a  millor 
albirar  l'horitzó  i  dirigir  aque- 
lla. (Cat.,  Bal.,  Val.)  2.  Creu 
feta  amb  dos  pals  de  treure  la 
barca  per  salvar  un  sot  que  hi 
hagi  a  la  sorra,  el  qual  impedi- 
rla que  aquesta  es  mantingués 
anivellada.  (Costes  de  Llevant 
i  de  Ponent.) 

Pontana,  f.  :  Barca  de  riu  mes 
gran  que  la  muleta.  (Conca  de 
l'Ebre.) 

Ponto,  m.  :  Sin.  de  Dotador. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Ponto,  m.  :  Embarcado  vella  i 
inservible  per  a  la  navegado^ 
que  está  fixa  en  un  port  o  altre 
lloc  de  refugi.  És  utilitzada 
com  a  magatzem  o  diposit. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Popa,  f.  :  i.  Part  darrerenca  del 
buc  d'una  embarcado.  (Cat., 
Bal.,  Val.)  2.  Part  de  la  roda 
que  ve  al  ras  o  sobresurt  de 
l'orla. 

Popa  de  cul  de  mona,  f.  :  Popa 
completament  Uisa  en  la  seva 
part  exterior.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Popa  de  dos  cossos,  f.  :  Popa 
que  consta  de  dues  parts:  la 
corresponent  a  l'orla,  on  hi 
ha  el  vano,  i  la  que  va  des 
d'aquest  punt  al  codast.  És 
la  popa  mes  corrent  entre  els 
vaixells  del  nostre  temps.  (Mal- 
grat.) 

Popa  de  quadro,  f .  :  Popa  usada 
en  les  antigües  embarcacions. 
Té  forma  de  quadro  rómbic. 
Alguns  models  porten  pescants. 
(Malgrat.) 

Popa  de  violí,  f .  :  Popa  molt  sor- 
tida  per  la  part  de  la  coberta, 
formant   per   la   part   inferior 


VOCABULARI    DE    l'ART    DE    LA    NAVEGACIÓ 


59 


una  corba  molt  pronunciada. 
És  propia  d'embarcacions  anti- 
quades.  Avui  ja  no  es  cons- 
trueixen  popes  d'aquesta  me- 
na.    (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Popa  en  creu,  f.  :  Moviment  i 
plegat  que  es  dona  a  la  vela 
quan  el  vent  bufa  de  pie  per  la 
popa.  (Costes  de  Llevant  i  de 
Ponent.) 

Popa  rodona,  f.  :  Popa  d'un  sol 
COS.  És  propia  de  barques  de 
mitjana  de  construcció  blanen- 
ca.  (Blanes.) 

Porta  DE  recibo,  f.  :  Porta  que 
dona  a  la  bodega  o  a  les  car- 
boneres,  especialment  desti- 
nada a  rebre  cárrega.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Porta  reclam,  f.  :  Finestreta 
que  comunica  la  cambra  d'una 
barca  de  mitjana  amb  la  bo- 
dega. Va  proveída  d'una  tapa 
que  es  treu  i  es  posa.  (Blanes.) 

Pórtalo,  m.  :  Porta  que  dona 
accés  a  Tembarcació.  Sol  és- 
ser  a  la  banda  d'aquesta  quan 
l'orla  és  correguda.  S'obre  com 
una  porta;  i,  si  el  vaixell  té 
barana  de  ferro,  se'n  treu  un 
tros,  deixant  un  espai  Iliure, 
on  s'aplica  la  palanca.  En  tor- 
nar-se  a  tancar  es  ferma  amb 
uns  pius  de  ferro.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Portell,  m.  :  Finestres  i  ober- 
tures  deis  camarots  que  donen 
al  costat  del  buc.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

PoRTELLA,  f.  :  I.  Mena  de  porta 
que  teñen  els  grans  velers  d'al- 
tura  en  l'orla.  Serveix  per  a 
deixar  sortir  l'aigua  que  es 
fica  a  bord  amb  els  cops  de 
mar  deis  grans  temporals.  2. 
Porteta  que  hi  ha  a  la  popa 
rodona  d'una  barca  de  mitjana. 


damunt  el  timó.  Serveix  per 
a  pujar  aquest  mitjangant  un 
aparell  de  bussells^  i  així  allu- 
nyar-lo  per  facilitar  l'afer  de 
treure  la  barca  en  térra.  (Bla- 
nes.) 

Práctic,  m.  :  Persona  coneixe- 
dora  deis  paratges  de  perill,  o 
de  l'entrada  d'un  port,  que 
puja  a  bord  de  les  embarca- 
cions  per  dirigir  la  navegado 
durant  llur  pas  per  aquells 
llocs.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Primo,   m.    :    Pega    de   la  part 

'     baixa  de  la  ñau.  (Alguer.) 

Proa,  f.  :  Part  davantera  del 
buc  d'una  embarcado.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Proa  llan^ada,  f.  :  Proa  que  té 
la  roda  arquejada;  detall  que 
es  f a  extensiu  a  la  part  davan- 
tera de  la  quilla. 

Proa  recollida,  f.  :  La  que 
té  la  roda  en  forma  d'angle 
recte  amb  la  quilla.  És  propia 
deis  quillats  i  de  moltes  bar- 
ques de  mitjana  construides  a 
Tortosa,  Alfacs  i  Sant  Caries 
de  la  Rápita. 

Proa  a  vent,  adv. :  Sin.  de  A  fil 
DE  RODA.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Proer,  m.  :  Pescador  que  durant 
la  navegado  va  posat  a  proa 
i  es  cuida  de  totes  les  opera- 
cions  que  teñen  lloc  per  aquella 
part  de  la  barca.  (Costes  de 
Llevant  i  de  Ponent.) 

Profloc,  m.  :  Sin.  de  FoFOC. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Proísar,  V.  :  Dirigir  l'embarca- 
ció  a  un  lloc  determinat :  «proi- 
sar  Barcelona»  és  dirigir-se  a 
aquesta  ciutat.  (Costes  de  Lle- 
vant i  de  Ponent.) 

Prova,  f.  :  Sin.  de  proa,  pero 
mes  corrent  que  aquest  mot, 
tant  entre  els  pescadors  de  la 


6o 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


costa  de  Llevant  com  entre  els 
de  la  de  Ponent. 

Prover,  m.  :  El  banc  de  proa 
d'una  barca  de  sardinals.  Está 
situat  entre  la  sobreproa  i  el 
banc  anomenat  arborá. 

Pruís,  m.  :  Corda  molt  gruixuda 
i  resisten t  que,  en  casos  de 
perill,  es  tira  des  de  térra  a 
l'embarcació  en  perill  per  poder 
cooperar  de  térra  estant  a  l'ope- 
ració  de  treure-la.  (Costes  de 
Llevant  i  de  Ponent.) 

PujAMENT,  m.  :  Part  inferior  de 
la  relinga  d'una  vela.  (Cat./ 
Bal.,  Val.) 

Puntal,  m.  :  Algada  del  buc 
d'una  embarcació.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Pu;ítal  d'escotilla,  m.  :  Pega 
de  fusta  vertical  fermada  in- 
feriorment  al  paramitjal  i  su- 
periorment  ais  baus  de  coberta. 
Serveix  per  a  sostenir  un  deis 
extrems  de  la  bancassa,  i  ser- 
veix també  d'escala,  ja  que  té 
uns  graons  especiáis  practicats 
en  els  caires  de  la  pega.  (Bla- 
nes.) 

Púntala,  f .  :  Utensili,  usat  en  les 
mestrances,  que  consta  d'una 
barra  de  fusta,  Uarga  i  prima, 
terminada  per  un  extrem  en 
dues  pe  ti  tes  branques.  vServeix 
per  a  enlairar  els  troncs  que 
hom  serra  i  fer  correr  mentres- 
tant  els  cavallets,  obtenint  així 
una  nova  porció  de  tronc  per 
poder  serrar.  (Blanes.) 

PuNTALLÁs,  m.  :  Sin.  de  Bótalo. 
(Costa  de  Ponent.) 

Puntera,  f .  :  Falca  de  l'orla  mes 
propera  a  la  roda.  (Costes  de 
Llevant  i  de  Ponent.) 

PuNY,  m.  :  I.  Angle  d'una  vela. 
(Cat.,  Bal.,  Val.)  2.  Manilla 
del  rem.  (Costa  de  Llevant.) 


PuNY  d'amarra,  m.  :  Puny  de 
la  vela  que  va  a  la  part  del 
pal.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Puny  de  boca,  m.  :  Puny  de  la 
vela  que  va  a  la  drissa  de 
boca.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Puny  de  pic,  m.  :  Puny  de  la 
vela  que  va  a  la  part  superior 
del  pal.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Puny  d 'escota,  m.  :  Puny  de  la 
vela  que  va  a  1 'extrem  de  la 
botavara.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 


Quaderna,  f.  :  Nom  de  cada  una 
de  les  peces  de  fusta  arqueja- 
des,  inserides  per  Uur  centre  a 
la  quilla.  Son  les  peces  fona- 
mentals  i  les  que  donen  forma 
a  un  bastiment.  El  conjunt 
de  quadernes  té  la  mateixa 
disposició  que  el  costellam  deis 
vertebrats.  En  les  quadernes 
es  claven  les  taules  del  forro, 
que  constitueixen  el  vestit  del 
vaixell. 

Quaderna  mestra,  f.  :  Sin.  de 
Elefant.     (Cat.,  Bal.,  Val.) 

QuADERNAL,  m.  :  I.  Motor  de 
ferro,  amb  quatre  politges  en 
posició  vertical.  (Cat.,  Bal., 
Val.)  2.  Bussell  de  quatre  ro- 
des.  Forma  part  deis  aparells 
usats  pels  grans  bastiments  de 
vela.  (Blanes.) 

QuADRAST,  m.  :  Contraroda  de 
popa.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

QuARTEjAR,  V.  :  Fer  coincidir 
la  direcció  de  l'embarcació 
amb  la  que  marca  1 'águila 
náutica.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

QuARTELS,  m.  :  Sin.  de  Quar- 
TERS.  (Val.) 

QuARTERS,  m.  pl.  :  Tapes  de 
fusta    destinades    a   tapar  la 


VOCABULARI  DE  L  ART  DE  LA  NAVEGACIO 


6i 


banyera  de  la  coberta  i  fer-la 
mes    ampia  en   la  seva    part 
coberta.  (Costes  de  Llevant   i 
de  Ponent.) 
Quebrantada  (embarcació),  f.  : 
Bastiment  les  peces  del  qual, 
degut  a   ésser  molt  vell,  han 
fet  moviment,  fent-li  agafar  la 
forma    d'una    pega    blincada. 
El  que  tinguin  aquesta  forma 
és   degut,   moltes    vegades,    a 
haver  tocat  en  una  seca  o  a 
haver  tingut   una   mala  posi- 
tura en  térra.  (Blanes.) 
QuETX,   m.    :    Bastiment  cátala 
desaparegut  de  la  navegado. 
Si  bé  el  buc  era  mancat  d'ori- 
ginalitat,   ja  que  era  com  el 
d'un  pailebot  o  goleta  d'unes 
200  tones,  en  canvi  l'arbora- 
dura   era  molt   característica. 
Duia  bauprés  i  bótalo  com  un 
veler.     El  pal  trinque t  era  un 
pal  mestre  de  barca  de  mit- 
jana,  amb  antena  i  tirat  enda- 
vant;  i  el  major  era  com  el  d'un 
pailebot.    Respecte   al   velam, 
duia  dues  pollacres,  una  mes- 
tra,  una  major  i  una  escanda- 
losa.    Era  un  veler  de   cabo- 
tatge.    (Blanes) 
Quilla,  f.  :  Pega  de  fusta  que 
va  de  popa  a  proa  en  el  fons 
del  buc  d'una  embarcació  i  que 
pot  ésser  considerada  com  la 
seva  espinada.     És  la  primera 
pega  que  es  posa  en  comengar 
la  construcció  d'una  ñau,  i  al 
damunt  de  la  qual  van  clavats 
els  medissos  que,  junt  amb  les 
estameneres,  componen  la  car- 
canada  del  buc  de  tota  embar- 
cado. (Cat.,  Bal.,  Val.) 
QuiLLAT,  m.  I.  :  Embarcació  gran 
aparellada  de  vela  llatina.     El 
seu  buc  té  la  proa  i  la  popa  re- 
coUides,  és  a  dir,   fan  un  angla 


recte  amb  la  quilla.  Aquesta 
és  un  xic  pronunciada,  com 
en  les  embarcacions  d'esport. 
Les  rodes  de  proa  i  popa  son 
com  les  d'una  barca  del  bou. 
El  quillat  porta  per  aparell  una 
mestra  i  una  pollacra.  Es  de- 
dica a  la  pesca  i  al  tráfic  de 
cabotatge.  És  una  embarca- 
ció valenciana,  pero  en  corren 
moltes  per  Tarragona,  Torto- 
sa,  Sant  Caries  de  la  Rápita... 
2.  Embarcació  menor,  de  poca 
mánega  i  molt  puntal,  per  la 
qual  cosa  resulta  de  buc  molt 
alt  i  estret.  La  roda  de  proa 
forma  un  angle  recte  amb  la 
quilla.  És  molt  marinera,  i 
sol  ésser  emprada  per  al  frau. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Po- 
nent.) 
QuiTRÁ,  m.  :  Substancia  pegosa, 
obtinguda  de  la  destil*  lacio  de 
fustes  reinoses  de  pi  i  d'avet, 
que  s'usa  en  el  calafatament 
de  les  embarcacions.  (Blanes.) 


Raca,  f.  :  Corda  emprada  per 
fermar  la  vela  pollacra.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Rager,  m.  :  Home  que  mena  o 
tripula  un  raig.  (Conca  de 
l'Ebre.) 

Raig,  m.  :  Tramada  de  bigues 
d'arbre,  Uigades  Tuna  al  costat 
de  l'altra,  que  hom  fa  baixar 
pels  rius.  (Conca  de  l'Ebre.) 

Rajoletes,  f.  pl.  :  Taules  que 
formen  el  paviment  del  fons 
de  la  bodega  d'un  bastiment. 
(Blanes.) 

Randa,  f .  :  Sin.  de  Caient  de  les 
veles.  (Costes  de  Llevant  i  de 
Ponent.) 


62 


J.    AMADES    I    E.    ROIG 


Ranxo,  m.  :  Habitado  a  popa 
destinada  a  dormitori  de  la 
tripulado.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Raser,  m.  :  Nivell  de  la  coberta 
en  el  buc  d'una  embarcació. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Rastrera,  f .  :  Vela  que  va  hissa- 
da  a  la  mura  de  les  embarca- 
dons  mitjan9ant  un  tancó,  per 
tal  d'agafar  mes  vent.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Re,  f.  :  Bossa  feta  de  xarxa  que 
es  porta  a  bord  per  posar-hi 
el  menjar,  la  roba,  etc.  (Costes 
de  Llevant  i  de  Ponent.) 

Rebotir,  V.  :  Lixar  i  polir  el  cala- 
fateig  d'una  embarcació.  (Cos- 
tes  de  Llevant  i  de  Ponent.) 

Recalcar,  v.  :  Decantar-se  Tem- 
barcació  molt  cap  a  una  banda. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

REFORgANT,  m.  :  Fusta  que  va 
clavada  al  banc  d'arborar  en 
tota  la  se  va  extensió,  donan  t-li 
un  gruix  quasi  doble  del  seu 
propi,  i  que  té  per  objecte 
refor^ar-lo.  (Costes  de  Llevant 
i  de  Ponent.) 

Regala,  f.  :  i.  Bordó  de  fusta 
que  corre  de  proa  a  popa  i  al 
costat  de  la  cinta  d'una  embar- 
cació. 2.  Sin.  de  Clau.  (Bla- 
nes.) 

Relinga,  f .  :  Corda  que  va  cosida 
per  tota  la  vorada  de  les  veles 
per  fer-les  mes  fortes  i  resis- 
tents.  (Cat.,  Bal,  Val.) 

Relligar,  V.  :  Trincar  i  fermar 
les  drisses  després  d'hissada  la 
vela.  (Costes  de  Llevant  i  de 
Ponent.) 

Rem,  m.  :  Pega  de  fusta  formada 
per  una  part  prima  anome- 
nada  maneta,  una  porció  mes 
eixamplada  i  de  secció  qua- 
drangular  anomenada  aguió,  i 
una  altra  part  plana  que  duu 


el  nom  de  pala.  Mitjangant 
un  estrop,  es  Higa  a  un  escá- 
lam  d'una  embarcació  i,  mo- 
vent-lo  degudament,  serveix 
de  propulsor.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Remar,  v.  :  Acció  de  fer  posar 
en  moviment  una  embarcació 
mitjangant  els  rems.  (Cat., 
Bal.  ,Val.) 

Remig,  m.  :  Espai  de  la  banyera 
de  la  barca  que  va  del  banc 
d'arborar  al  banc  de  proa.  (Cos- 
tes de  Llevant  i  de  Ponent.) 

Remitgers,  m.  :  Els  tripulants 
d'una  barca  llevat  el  patró. 
(Blanes.) 

Remolcador,  m.  :  Embarcació 
petita  moguda  a  vapor,  desti- 
nada especialment  a  remolcar 
altres  embarcacions. 

Remolcar,  v.  :  Estirar  una  em- 
barcació o  qualsevulla  altra 
cosa  amb  l'intent  de  fer-la 
seguir. 

Remuntar,  V.  :  Sin.  de  Proísar. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Rependre,  V.  :  Feina  que  fa  el 
calafat,  consistent  a  introduir 
estopa  dintre  les  escletxes  for- 
mades  per  les  taules  de  l'em- 
barcació.  (Costes  de  Llevant 
i  de  Ponent.) 

Retenidor,  m.  :  Sin.  de  Cap  de 
VARAR.  (Mataró,  Badalona.) 

Retorta,  f.  :  Corda  que  Higa 
els  troncs  que  formen  el  raig. 
(Conca  de  l'Ebre.) 

Revenir,  v.  :  Tractant-se  de  les 
fustes  d'una  barca,  reinflar-se 
amb  la  muUena,  després  de 
seques,  per  no  haver  estat 
aquella  en  mar  durant  algún 
temps.  (Costes  de  Llevant  i 
de  Ponent.) 

Revirada  :  Sin.  de  Estampa. 
(Cat.,  Bal.,  Va].) 

Revirar,  v.  :  Torgar  o  decantar 


VOCABULARI    DE    L'ART    DE    LA    NAVEGACIÓ 


63 


qualsevol  cosa  que  sigui.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 
Revolts,  m.  pl.  :  Eina  emprada 
peí  mestre  d'aixa  per  clavar 
perns.     Té   forma   de   martell 
per  una  banda,  i  per  l'altra  és 
com  un  clau  Uarg  i  prim.  (Bar- 
celoneta.  Vilano  va.) 
RiNGAU,   m.    :   Corda  Hígada   a 
l'estrop   de   la  corda   del  pa- 
lanquí.  (Costa  de  Llevant.) 
Risa,  f.  :  Corda  que  Higa  el  bó- 
talo a  la  roda  de  proa.  (Barce- 
loneta.) 
RissAR,  V.  :  Acció  de  disminuir 
la    grandária    d'una    vela    lli- 
gant-ne    una    part    amb     els 
rissos.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 
Rissos,  m.  pl.   :  Petits  cordills 
que   van   estesos   damunt   les 
veles  i  teñen  per  objecte  poder- 
ne  Iligar  una  part,  disminuint 
llur  superficie,  quan  es  consi- 
dera  convenient.    (Cat.,    Bal., 
Val.) 
Roba  d'aigua,  f.  :  Roba  imper 
meabilitzada,  emprada  per  la 
gent  de  mar.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 
Roda,   f.  :  Pe9a  de  fusta  que, 
arrencant  de  la  punta  de  la 
quilla,  s'alca  verticalment,  for- 
mant  la  proa  i  la  popa  de  tota 
embarcació.   (Cat.,  Bal.,  Val.) 
Roda  del  timó,  f . :  Roda  coberta 
que  fa  moure  el  timó   en  les 
embarcacions  grans,  al  peu  de 
la  qual  hi  ha  constantment  el 
timoner  durant  la  navegado. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 
Roda  de  popa,  f .  :  És  la  part  de 
la   quilla   que   correspon   a  la 
popa.     En    algunes    embarca- 
cions de  vela  llatina  sobresurt 
un     xic    per    damunt    l'orla. 
(Blanes.) 
Roda  de  proa,  f .  :  És  la  part  de 
la  quilla  que  correspon  a  proa. 


En  algunes  embarcacions  de 
vela  llatina  sobresurt  un  bon 
tros  per  damunt  l'orla  i  está 
coronada  per  una  galeta  incli- 
nada, anomenada  cap  de  mort. 
(Blanes.) 

Rodet,  m.  :  Part  del  molinet 
on  va  embolicada  la  cadena  de 
l'áncora.  (Cat.,  Bal.) 

Rodona,  f.  :  Vela  els  punys  de 
la  qual  formen  un  angle  com- 
pletament  recte.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Rol,  m.  :  Documentado,  títol 
de  propietat  d'una  embarcació. 
Documentado  de  qué  ha  d'es- 
tar  proveit  tot  tripulant  per- 
qué li  sigui  legal ment  permesa 
la  práctica  de  la  navegació. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Ronyada,  f.  :  Sin.  de  Eslinga. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Rosa  dels  vents,  v.  :  Figura 
que  va  sota  l'agulla  náutica,  en 
la  qual  hi  ha  indicats  els  qua- 
tre  punts  cardinals  i  totes  les 
altres  direccions  intermedies, 
i  té  per  objecte  conéixer  amb 
tota  precisió  l'orientació  de  les 
embarcacions.  Se  li  dona  el 
nom  de  rosa  perqué  la  seva 
forma  recorda  un  xic  la  figura 
d'una  rosa,  i  es  qualifica  dels 
vents  perqué  s'empra  per  co 
néixer  llur  direcció. 

Rufa,  f.  :  Torgament  que  pren 
la  quilla  d'una  embarcació 
per  defecte  de  construcció,  per 
algún  accident  o  per  vellesa. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Ruixó,  m.  :  Áncora  de  quatre 
punxes,  de  forma  semblant  a 
la  d'un  cercapous,  emprada 
per  les  embarcacions  de  pesca. 
(Costa  de  Llevant.) 

Rúmbale,  m.  :  Petit  tascó  o  tros 
de  fusta    que  es  posa  al  buc 


64 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


de  les  embarcacions  per  tapar 
alguna  escletxa,  o  algún  grop 
de  la  fusta  que  hagi  saltat. 
(Barceloneta.) 

RuMBALLAR,  V.  I  Posar  un  rum- 
ban. (Barceloneta.) 

Rumbo,  m. :  i.  Direcció  que  porta 
una  embarcado.  (Cat.,  Bal., 
Val.)  2.  Forat  que  travessa 
de  banda  a  banda  Tobra  viva 
d'una  embarcado,  a  proa  i 
popa.  Serveix  per  a  enfilar  la 
corda  que  es  Higa  al  palanquí 
en  Toperació  de  treure  les  bar- 
ques  en  térra. 


S ABATA,  f.  :  I.  Sin.  de  Barretet. 
(Barceloneta.)  2.  Sin.  de  Fal- 
SAQUiLLA.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Sabré,  m.  :  i.  Llistó  de  fusta  que 
sosté  Tallunament  de  la  vela. 
(Cat.,  Bal.,  Val.)  2.  Travesser 
de  la  punta  de  la  manxa  del 
moiinet  que  fa  com  de  maneta 
per  a  agafar-la.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Safar,  v.  :  Afluixar  una  corda. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

SÁGULA,  f.  :  Corda  prima  que 
volta  Tobra  morta  de  la  barca 
per  la  taula  d'ambó,  destinada 
a  subjectar  el  toldo  i  la  tenda. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Po- 
nent.) 

SÁGULES,  f.  pl.  :  El  cap  escorre- 
dor  d'una  pega  de  trenyina. 
Corre  al  Uarg  de  la  banda  de  la 
xarxa  oposada  a  aquella  en  qué 
hi  ha  la  surada,  i  va  enfilada 
en  una  filera  d'anelles  unides  a 
la  pega  i  que  resten  entre  els 
ploms.  Serveix  per  a  convertir 
l'ormeig  en  una  bossa  mentre 
está  calat,  i  recollir-hi  el  peix 


aplegat  a  Tentorn  de  la  llum 
d'acetilén  que  f a  d'esquer.  (Bla- 
nes.) 

Saió,  m.  :  Pega  ferma  de  fusta 
de  dintre  el  buc  de  la  barca  a 
banda  de  proa,  on  s'asseu  la 
contraroda  i  s'apuntala  Torla. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Po- 
nent.) 

Sallar,  v.  :  Tallar  el  vent  i 
Taigua  amb  facilitat.  (Costes 
de  Llevant  i  de  Ponent.) 

Salpar,  V.  :  Algar  l'áncora  del 
fons  i  deixar  l'embarcació  Uiure 
perqué  prengui  rumb.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Salvavides,  m.  :  Aparell  de 
forma  rodona,  de  grans  condi- 
cions  de  flotado,  que  es  porta 
a  bord  de  les  embarcacions 
per  passar-se'l  peí  eos  en  casos 
de  naufragi.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Samal,  m.  :  Portadora  que  hom 
sol  portar  a  bord.  (Costes  de 
Llevant  i  de  Ponent.) 

Samaler,  m.  :  Pal  llarg  portat  a 
bord  per  tenir-hi  la  xarxa  de  la 
vaca.  (Costa  de  Llevant.) 

Saquet  de  má,  m.  :  Bomba  molt 
rudimentaria  destinada  a  des- 
guassar  la  bodega  de  les  bar- 
ques  de  mitjana  quan  hi  entra 
aigua.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Sardinalera,  f.  :  Barca  d'anar 
a  pescar  sardina.  (Costes  de 
Llevant  i  de  Ponent.) 

Sarpar,  V.  :  Sin.  de  Salpar. 

SÁssoLA,  f.  :  Petit  instrument  de 
fusta  destinat  a  recoUir  l'aigua 
que  entra  a  la  barca.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Seca,  f.  :  Vela  petita  que  va  fer- 
mada  ais  estáis.  (Cat.) 

Señal,  m.  :  Corda  que  Higa  el 
bótalo  a  l'arbre.  (Costes  de  Lle- 
vant i  de  Ponent.) 

Señalera,  f.  :  Sin.  de  Señal. 


VOCABULARI  DE  L  ART  DE  LA  NAVEGACIO 


65 


Señó,  m.  :  i.  Compartiment  de 
paviment  arquejat.  Les  orles 
que  a  banda  i  banda  Temparen 
s'anomenen  barres  del  señó. 
La  seva  situació  és  transversal 
respecte  a  la  ñau,  i  resta  a 
popa  entre  els  corredors  i  les 
banquetes.  Serveix  per  a  posar 
útils  de  bord.  (Blanes.)  2.  Pe- 
tita  coberta  o  replá  que  va  del 
carquinyol  al  tálem.  (Costes 
de  Llevant  i  de  Ponent.)  3. 
Part  mitgera  d'una  corda. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Sentina,  f.  :  Espai  de  la  banyera 
de  la  barca  mes  proper  de  popa. 
És  on  es  solen  portar  les  xarxes 
i  tots  els  ormeigs  de  la  pesca. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Ponent.) 

Senyal,  m.  :  Mena  de  casanell 
inserit  en  la  part  superior  de 
la  poUacra  d'una  barca  de 
mitjana.  Serveix  per  a  enfilar 
Textrem  de  Taparell  d'hissar- 
la  i  mantenir-la  estesa  durant 
la  navegado.  (Blanes.) 

Ser  marinera,  v.  :  Tractant-se 
d'una  embarcado,  reunir  bones 
condicions  per  a  navegar.  (Cos- 
tes de  Llevant  i  de  Ponent.) 

Serrabosses,  m.  :  Cadena  que 
enganxa  1' áncora  per  les  un- 
gles,  per  pen jar-la  al  costat 
de  Torla  quan  es  navega.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Serreta,  f . :  i.  Sin.  de  Manegue- 
TA.  (Cat.,  Bal.,  Val.)  2.  Pe9a 
de  fusta  horitzontal  que  corre 
de  proa  a  popa  d'una  embar- 
cado en  la  seva  part  interior  i 
inferior  del  contoval.  (Blanes.) 
3.  Sin.  de  Escolliment.  (Costa 
de  Llevant,  Barceloneta.) 

Servar,  v.  :  Obeir,  la  barca,  ais 
moviments  del  timó.  (Blanes.) 

Servar  el  timó,  v.  :  Governar-lo, 
conduir-lo.  (Blanes.) 

But.  de  Dialec. 


Serviola,  m.  :  Mariner  que  va 
contínuament  dalt  el  pont,  a 
un  costat,  vigilant  constant- 
ment  l'horitzó  per  donar  avís 
al  capitá  de  seguida  que  s'albi- 
ra  alguna  embarcado  o  qual- 
sevol  altra  anormalitat.  De 
servioles  n'hi  ha  dos  :  el  de 
babord  i  el  d'estribord.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Servo,  m.  :  Cambra  on  va  el  mo- 
tor del  timó  en  les  embarca- 
cions  mogudes  a  vapor.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Sextant,  m.  :  Instrument  óptic 
emprat  pels  capitans  per  ob- 
servar els  astres  i  amidar  llur 
al9ada. 

Sima,  f.  :  Corda  gruixuda  i  de 
forta  resistencia.  (Costes  de 
Llevant  i  de  Ponent.) 

Simar,  v.  :  Plegar  la  vela  tota 
cap  a  popa.  (Mataró.) 

Singladura,  f.:  i.  Jornada  d'una 
embarcado.  2.  Coses  i  fets  de 
qualque  importancia  ocorre- 
guts  a  bord  en  un  dia.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Sirena,  f.  :  Xiulet  especial  em- 
prat pels  navegants  per  fer  se- 
nyals  determinats.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Sirga,  f.  :  Corda  proveída  d'una 
massa  de  plom  o  bala  a  l'un 
extrem  i  d'un  suro  a  l'altre. 
Aquest  dispositiu  serveix  per 
a  fondejar  i  així  servir  d'ele- 
ment  auxiliar  deis  palangrons 
mentre  están  calats.  (Blanes.) 

Sirgar,  v.  :  Estirar  una  barca 
des  de  térra,  quan  hi  ha  mala 
mar  per  a  navegar,  f ent-la  se- 
guir a  una  distancia  propera  de 
la  costa  fins  a  portar-la  a  un 
lloc  favorable  per  a  treure-la 
de  l'aigua.  (Costes  de  Llevant 
i  de  Ponent.) 

9 


66 


J.    AMADKS   I    E.    ROIG 


SiRGUETA,  f.  :  Corda  que  forma 
part  d'un  palangre  proveit 
d'una  bala  o  pedreta  a  l'un 
extrem  i  d'un  suro  a  l'altre, 
amb  la  seva  bandereta.  De  la 
sirgúela  pengen,  a  distancies 
iguals,  les  barsolades  o  ramifi- 
cacions  de  cordill  proveides 
d'hams.  (Blanes.) 

Situar,  v.  :  Cercar  el  punt  de 
l'esfera  de  la  térra  on  es  troba 
1 'embarcado .  Aquesta  opera- 
ció  cal  fer-la  quan  es  perd  la 
ruta  i  no  se  sap  en  quin  punt 
es  troba  el  vaixell.  Es  calcula 
preñen t  l'algada  del  sol  si  és 
de  dia,  i  la  de  l'estel  Polar  si 
és  de  nit;  i,  coneixent  la  dis- 
tancia que  separa  el  vaixell 
d'un  d'aquests  dos  astres  a 
una  hora  determinada,  hom 
dedueix  el  lloc  del  planeta  on 
aquell  es  troba.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Sobrancera,  f .  :  Sin.  de  Faldo- 
NA.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Sobre,  m.  :  Sin.  de  Gratacels. 

SoBREBANC,  m.  I  PcQa  de  fusta 
que  corre  al  Uarg  del  banc  ar- 
borá  d'una  barca  de  palangre. 
Serveix  de  pega  reforgadora 
del  banc,  ja  que  aquest  ha 
d'aguantar  el  pes  de  l'arbre  i 
de  la  vela  inflada  peí  vent. 
(Blanes.) 

SoBREBOLiNA,  f.  I  Sin.  de  Apa- 
garen ol. 

SoBREBORDÓ,  m.  :  Sin.  de  Ma- 
carro. (Barceloneta.) 

SoBRECÁRREC,  m.  :  Majordom 
d'una  embarcado.  Es  cuida 
de  la  part  administrativa  de 
bord.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

SoBRECOLL,  m.  :  Sobre volta  que 
es  dona  amb  una  corda  per 
millor  IHgar  un  cap,  (Costes  de 
Llevant  i  de  Ponent.) 


SoBREGAÓ,  m.  :  Sin.  de  Pastell. 
(Barceloneta.) 

SoBREGONETE,  m.  I  Vela  quadra- 
da  d'una  pollacra  goleta,  fer- 
mada  superiorment  a  la  verga 
del  mateix  nom  i  inferiorment 
a  la  verga  de  gonete.  Está  in- 
serida en  el  pal  trinquet.  (Bla- 
nes.) 

SoBREPARAiA,  f.  I  Pc^a  de  fusta 
que  forma  part  del  forro  d'un 
bussi.  S'estén  de  proa  a  popa, 
i  resta  entre  la  parala  i  els 
ambons  amb  puntera.  (Blanes.) 

SoBREPELAiA,  f.  :  Segona  de  les 
taules  o  posts  del  buc  d'una 
embarcado  que  toca  a  la 
pelaia  o  post  primera.  (Bar- 
celoneta, Vilano  va.) 

SoBREPERico,  m.  :  Pal  mes  prim 
i  petit  que  el  perico  i  que  va  po- 
sat  al  seu  damunt.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

SoBREPROA,  f.  :  Coberta  que  hi 
ha  a  proa  d'una  embarcado, 
a  l'estil  del  castell  deis  grans 
velers.  Está  protegida  a  cada 
cantó  per  les  falques,  i,  trans- 
versalment,  peí  tálem.  La  so- 
breproa  té  certa  convexitat 
perqué  s'escorri  l'aigua  que 
entra  amb   els  cops   de   mar. 

SoBREQUiLLA,  f.  :  Pega  de  fusta 
que  reposa  damunt  la  quilla, 
agafant-ne  tota  l'extensió.  Hi 
descansen  les  quadernes.  (Bla- 
nes.) 

SoBRESCOBA,  f.  :  Pcccs  de  fusta 
planes,  unides  en  la  part  mes 
prima  de  proa  i  separades  en 
la  porció  mes  eixamplada,  que 
resta  al  mig  de  l'embarcació. 
Limiten  el  paiol  de  proa  d'una 
barca  de  palangre.  (Blanes.) 

Sola,  f.  :  i.  Pega  de  fusta  que 
limita  superiorment  l'amura 
d'una  embarcado.    Reposa  da- 


VOCABULARI    DE   l'ART    DE    LA    NAVEGACIÓ 


67 


munt  el  contuval,  part  supe- 
rior de  les  estameneres  i  la 
cinta.  Hi  reposen  les  escala- 
meres  i  les  falques.  2.  Son  les 
peces  de  fusta  travesseres  del 
muntant  d'una  arga,  i  que 
uneixen  les  cuixes  i  sostenen 
el  mujol.  (Blanes.)  3.  Sin.  de 
Regala.  (Barceloneta.) 

Solapa,  f.  :  Sin.  de  Regala.  (Ma- 
taré.) 

Soleta,  f. :  Sin.  de  Regala.  (Ba- 
dalona.) 

Sonda,  f.  :  Sin.  de  Escandall. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

SoNDEjAR,  V. :  Calcular  la  profun- 
ditat  del  mar  mitjan9ant  la  son- 
da o  escandall.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

SoPLONA,  f.  :  Petita  brúixola  ins- 
taUada  en  el  camarot  del  ca- 
pitá,  la  qual  li  permet  de 
veure  en  tot  moment  la  direc- 
ció  presa  per  Tembarcació. 
(Cat.,  Bal,  Val.) 

SóssoLA^  f .  :  Sin.  de  Sássola. 

SoT,  m.  :  Petita  excavado  que 
s'obre  en  la  platja,  mitjan9ant 
un  xap,  per  ajeure  una  petita 
taula  on  es  recolza  el  grill  en 
varar  un  bastiment.  (Blanes.) 

SoTABOCAL,  m.  :  Pega  de  fus- 
ta que  forma  part  del  forro 
d'una  embarcació  (bussi  o  bot). 
S'estén  de  proa  a  popa,  entre 
el  bocal  i  els  ambons  amb  pun- 
tera. (Blanes.) 

SoTACiNTA,  f.  :  Taula  del  buc 
de  l'embarcació  que  va  sota  la 
cinta.  (Barceloneta,  Vilanova.) 

Sota  VE  NT,  m.  :  Cantó  contrari 
a  la  banda  d'on  bufa  el  vent. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

SuBMARÍ,  m.  :  Embarcació  que 
navega  per  sota  el  pía  nivell 
de  l'aigua. 

SuRAR,  V.  :  Mantenir  l'estabilitat 
dintre  Taigua   amb  lequilibri 


entre  la  part  submergida  i  la 
part  que  es  manté  fora  l'aigua. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 


Tac  de  corredor,  m.  :  Peces  de 
fusta,  en  forma  de  tascó,  inse- 
rides  damunt  els  bañes  d'una 
barca.  Serveixen  per  a  soste- 
nir  els  corredors.  (Blanes.) 

TÁLEM,  m.  :  Orla  transversal  que 
separa  l'escollat  de  popa  de 
les  banquetes  d'una  barca  de 
sardinals.   (Blanes.) 

TÁLEM  DE  POPA,  m.  :  Orla  trans- 
versal que  separa  l'escollat  de 
popa  de  les  banquetes  d'una 
barca  de  palangre.  (Blanes.) 

TÁLEM  DE  PROA,  m.  :  Orla  trans- 
versal i  arquejada  que  limita 
la  sobreproa  d'una  barca  de 
palangre.    (Blanes.) 

Talla,  f.  :  Peca  de  fusta  amb 
dues  politges  que  forma  part 
del  palanquí  emprat  per  treure 
les  barques  de  l'aigua.  (Costes 
de  Llevan t  i  de  Ponent.) 

Tallamar,  m.  :  Sin.  de  Roda  de 
PROA.   (Barceloneta.) 

Tambor,  m.  :  Plataforma  sortida 
de  la  murada  d'una  embarca- 
ció.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Tancó,  m.  :  Tot  pal  que  es  fa 
sortir  perpendicularment  per 
la  banda  de  l'embarcació,  ja 
sia  per  hissar  una  vela,  ja  per 
fer  ferm  el  xinxorro  o  per  pen- 
jar-hi  la  corda  de  l'ormeig  de 
la  vaca  en  les  barques  pesca- 
dores.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Tap,  m.  :  Sin.  de  Dui.  (Roses, 
Mallorca.) 

Tapament  de  proa,  m.  :  Con- 
junt  de  taules  que  formen  la 
sobreproa  d'un  bussi.  (Blanes.) 


68 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


Tapar,  v.  :  Sin.  de  Ambonar. 
(Barceloneta.) 

Tapetes  de  les  enginyes,  f.  pl.: 
Lligaments,  fets  amb  cordes, 
que  uneixen  el  car  i  la  pena 
d'una  antena  d'una  barca  de 
mitjana.  (Blanes.) 

Taquí,  m.  :  Bau  que  sosté  el 
corredor  de  la  barca.  (Blanes.) 

Tartana,  f.  :  Embarcació  pe- 
tita  d'un  sol  pal  i  vela  llatina. 
Ho  solen  ésser  totes  les  embar- 
cacions  emprades  per  a  la 
pesca  i  algunes  petites  embar- 
cacions  de  cabotatge.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Tascó,  m.  :  i.  Pe9a  de  fusta  amb 
qué  és  subjectat  el  pal  a  Ten- 
fogonadura.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 
2.  Part  inferior  deis  mastelers 
de  forma  quadrada  per  on 
s'ajunten  amb  els  altres  país. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Taula  de  REF0R9,  f.  I  Taula  que 
es  clava  a  la  part  exterior 
del  buc  de  les  embarcacions 
salvavides  i  d'esport,  a  l'ob- 
jecte  de  reforgar  la  resistencia 
del  buc.  (Barceloneta.) 

Taules,  f.  pl.  :  Les  peces  que  en 
sentit  horitzontal,  és  a  dir,  de 
proa  a  popa,  vesteixen  la  part 
exterior  de  la  barca.  (Cata- 
lunya.) 

Tenderol,  m.  :  Tros  de  xarpe- 
llera  amb  qué  els  pescadors 
tapen  el  peix  i  els  ormeigs 
mentre  son  a  bord.  (Sant  Pol, 
Mataré.) 

Tensor,  m.  :  Corda  emprada  per 
tivar  una  altra  corda  que  hom 
creu  fluixa.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

TERg,  m.  :  Banc  d'una  barca 
que  hi  ha  entre  Tarborá  i  la 
barqueta.    (Blanes.) 

Tercer,  m.  :  Tercer  carree  de  la 
tripulació  de  la  barca  de  pesca. 


Es  cuida  de  les  petites  feines 
de  bord,  de  comprar  els  que- 
viures  i  coure  el  menjar.  (Cos- 
tes de  Llevan t  i  de  Ponent.) 

Tercera,  f.  :  Taula  tercera  del 
buc  de  l'embarcació  comen- 
gant  a  calcular-Íes  per  Torla. 
(Barceloneta,  Vilanova.) 

Tercerol,  m.  :  Ris  tercer  de  la 
vela.  (Costes  de  Llevant  i  de 
Ponent.) 

Terciaire,  m.  :  Sin.  de  Tercer. 

Ternal,  m.  :  Bussell  o  motor 
amb  tres  ulls  i  tres  politges. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Terral,  m.  :  Terrassá,  persona 
que  no  tracta  amb  el  mar  ni 
amb  les  se  ves  industries.  (Vila- 
nova.) 

Terrejar,  V.  :  Navegar  prop  de 
térra.  (Costes  de  Llevant  i  de 
Ponent.) 

Tessar,  V.  :  Tivar  una  corda,  fer 
que  es  mantingui  en  tota  la 
tivantor  possible.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Testa,  f.  :  Nivell  de  la  coberta 
en  el  buc  de  Tembarcació. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Po- 
nent.) 

Timó,  m.  :  i.  Additament  ex- 
terior, a  la  part  extrema  de  la 
popa  de  les  embarcacions,  des- 
tinat  a  donar-los  la  direcció. 
En  les  embarcacions  petites  el 
timó  no  és  fix,  i^  quan  es  treu 
la  barca  d'en  mar  i  es  deixa  a 
la  platja,  el  patró  se  l'enduu 
a  casa  se  va.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 
2.  Pega  de  fusta  plana  que 
s 'aplica  a  la  popa  d'una  em- 
barcació. Serveix  per  a  fer- 
ia virar.  Aixó  s'aconsegueix 
mitjangant  l'arjau  en  les  em- 
barcacions menors,  i  mitjan- 
gant  la  canya  en  les  mes  grans. 

TiMONER,  m.  :  Mariner  que  es  cui- 


VOCABULARI    DE    l'ART    DE    LA    NAVEGACIÓ 


69 


da  del  maneig  del  timó.  (Cat., 
Bal,  Val.) 

Tingladillo,  m.  :  Obra  viva  de 
les  embarcacions  d'esport.  Está 
formada  per  taules  molt  pri- 
mes, molt  lleugeres  de  pes  i 
de  molt  poca  resistencia.  (Bar- 
celoneta.) 

TiNTER,  m.  :  Broc  de  fusta  amb 
dues  concavitats  cilíndriques, 
a  tall  de  saler  d'ús  doméstic. 
S'hi  posa  una  mésela  de  man- 
gre  i  aigua  que  serveix  per  a 
impregnar  l'esponja  amb  qué 
es  mulla  la  nyinyola  que  s'usa 
per  marcar  fustes  que  s'han 
de    serrar    a    les    mestrances. 

Tira,  f .  :  Corda  d'un  aparell  per 
la  qual  aquest  és  estirat  i  se  li 
fa  fer  moviment.  (Barceloneta.) 

TiRANT,  m.  :  Sin.  de  Nervi.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Tirar  a  pico,  v.  :  Fer  naufragar 
una  embarcado. 

Tirar  la  sirga,  v.  :  Sin.  de  Sir- 
gar. (Costes  de  Llevant  y  de 
Ponent.) 

Tirar  per  la  borda,  v.  :  Tirar 
una  cosa  al  mar  llan9ant-la 
des  d'una  embarcació.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

ToLDiLLA,  f.  :  Part  algada  de  la 
coberta  a  popa.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Topar,  v.  :  Donar  cops,  amb  el 
buc  de  la  barca,  a  alguna  roca  o 
a  algún  altre  objecte  resistent. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Tope,  m.  :  Vigia,  mariner  que  en 
les  embarcacions  grans  va  a 
la  cofa  del  pal  major.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

TopiNO,  m. :  Punta  del  car.  (Sant 
Pol.) 

ToQUiM  O  To  QUINO,  m.  :  Mena 
de  cassoleta,  en  forma  de  mitja 
gla  i  de  la  grandária  de  mitja 


pinya  de  pi,  que  va  fermada  a 
la  roda  de  popa  deis  caros  de 
la  matrícula  de  Lloret  de  Mar. 
Serveix  per  a  reposar  l'extrem 
inferior  de  les  astes  de  les  ban- 
deres  que  es  porten  en  la  pro- 
cessó  que  es  fa  per  mar,  la 
diada  de  Santa  Cristina,  des 
de  Lloret  de  Mar  al  santuari. 
(Blanes.) 

ToRN,  m.  :  Torn  de  forma  ordi- 
naria portat  a  bord  d'algunes 
barques  dedicades  a  la  pesca 
de  la  vaca  per  pujar  Tormeig 
a  bord.  (Costes  de  Llevant  i  de 
Ponent.) 

ToRRER,  m.  :  El  que  cuida  que 
les  faroles  no  interrompin  mai 
Uur  función ament.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Tota  la  vela  :  Sin.  de  Ris  ter- 
CEROL.  (Mataró.) 

Traca,  f.  :  i.  Sin.  de  Sobrebo- 
CAL.  (Roses,  Cadaqués.)  2.  Petit 
pal  de  fusta  que  es  posa  sota 
els  bañes  de  la  barca  perqué 
els  faci  de  puntal.  (Costes  de 
Llevant  i  de  Ponent.) 

Traca  sotabanc,  f.  :  Peces  de 
fusta  horitzontals  que  corren 
al  llarg  d'un  bastiment  i  l'in- 
terior  de  les  quals  está  sota  els 
bañes  de  coberta.  (Blanes.) 

Trancanell,  m.  :  Taula  de  fusta 
que  va  clavada  tot  al  volt 
del  buc  de  les  embarcacions. 
(Barceloneta.) 

Tránsate ÁNTIC,  m.  :  Embarca- 
ció de  gran  port  que  fa  viatges 
d 'Europa  a  América  travessant 
l'Atlántic. 

Transbordar,  v.  :  i.  Prendre 
per  la  lúa.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 
2.  Canviar  de  bord;  traspassar 
un  carregament  o  una  perso- 
na de  bord  d'una  embarcació 
a  bord  d'una  altra. 


70 


J.    AMADES    I    E.    ROIG 


Transport,  m.  :  Embarcado 
agregada  a  les  esquadres  de 
guerra  que  té  per  objecte 
transportar  els  queviures  i  vi- 
tualles que  poden  ésser  conve- 
nients. 

Trascollat,  m.  :  Sin.  de  Esco- 
LLAT.  (Sant  Pol.) 

Trava,  f.  :  Aparell  proveit  d'un 
bussell  i  que  va  enfilat  en  una 
granera  que  hi  ha  en  el  car 
d'una  antena  d'una  barca  de 
mitjana  que  mira  a  proa  (i  en 
l'estrop  de  Tan  tena).  Serveix 
per  a  correr  aquest  amunt  i 
avall  de  l'antena  segons  les 
necessitats  de  la  vela  durant 
la  navegado.  (Blanes.) 

Travessia,  f.  :  Trajéete  seguit 
per  una  embarcado  per  anar 
d'un  lloc  a  un  altre  determi- 
nat.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Trempar,  V.  :  Travessar  la  vela 
decantant-la  per  anar  a  la 
mala.  (Costa  de  Llevant.) 

Tremuja  del  timó  :  Forat  prac- 
ticat  en  la  popa  d'un  basti- 
ment  i  on  va  enfilada  la  part 
superior  i  cilindrica  del  timó. 
Inferiorment  termina  en  la 
part  superior  del  codast,  i  su- 
periorment  en  la  coberta  del 
vaixell. 

Treure,  V.  :  Operado  que  con- 
sisteix  a  apartar  una  embar- 
cado del  mar  per  deixar-la  en 
térra.  Es  fa  amb  l'ajuda  d'un 
palanquí  i  fent  lliscar  1 'em- 
barcado damunt  de  país  en- 
seuats.  Si  es  tracta  d'embar- 
cacions  menors,  el  palanquí  es 
mou  a  forga  de  bragos.  Quan 
l'afer  és  treure  embarcacions 
de  la  pesca  de  palangre,  es  fa 
ús  d'una  parella  de  bous;  i, 
si  es  tracta  de  barques  de  mit- 
jana, es  fa  ús  d'argues,  que  es 


mouen  a  f orga  de  bra9os  o  mit- 
jangant  cavalls,  com  es  feia  a 
Malgrat  en  un  temps  en  qué 
eren  molt  abundoses  les  bar- 
ques de  mitjana.  (Costa  de  Lle- 
vant.) 

Trenyinera,  f.  :  Barca  llarga 
i  estreta  moguda  a  forga  de 
rems,  de  construcció  semblant 
a  la  del  caro,  pero  sense  ba- 
nyots,  destinada  especialment 
a  la  pesca  de  la  trenyina.  (Ro- 
ses.) 

Trincar,  v.  :  i.  Sin.  de  Tessar. 
(Cat.,  Bal.,  Val.)  2.  Fermar  una 
vela  amb  la  máxima  forga  pos- 
sible.    (Cat.,   Bal.,   Val.) 

Trinquet,  m.  :  El  pal  d'una  em- 
barcado mes  proper  a  popa. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Trinquet  poper,  m.  :  El  pal 
trinquet  mes  proper  a  popa 
en  les  embarcacions  que  por- 
ten mes  d'un  pal  trinquet. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Trin  QUETA,  f.  :  La  vela  mes  gran 
de  les  que  van  fermades  al  pal 
trinquet.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Trin  QUETA  veló,  f.  :  Trinque  ta 
de  mida  mes  gran  que  l'ordi- 
nária.   (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Trinquetilla,  f.  :  Vela  floc 
molt  grossa  hissada  prop  del 
pal  trinquet.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Tripulació,  f.  :  Conjunt  de  per-^ 
sones  que  componen  la  pobla- 
do habitual  d'una  embarcado. 

Tripulant,  m.  :  El  que  forma 
part  de  la  tripulació  d'una 
embarcado. 

Tripular,  v.  :  Viure  a  bord  d'una 
embarcado. 

Trisses,  f.  pl.  :  Sin.  de  Drisses. 

Trompa,  f.  :  Botzina  de  metal! 
emprada  pels  petits  velers  per 
comunicar  i  fer-se  sentir  a 
distancia.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 


VOCABULARI  DE  L  ART  DE  LA  NAVEGACIO 


71 


Trossa,  f.  :  Corda  de  les  menes 
que  va  ¡ligada  a  la  manegueta 
del'orla.  (Cat,  Bal.,  Val.) 

Trossar,  V.  :  Sin.  de  Tessar. 
(Blanes.) 

Trucar,  v.  :  Sin.  de  Topar.  (Cos- 
tes de  Llevant  i  de  Ponent.) 

TuBET,  m.  :  Petita  eina  emprada 
peí  mestre  d'aixa  per  reblar 
els  claus  de  clavar  les  taules 
de  les  embarcacions.  (Barcelo- 
neta.) 


ÜLL,  m.  :  Forat  del  bussell  on  hi 
ha  la  politja  i  peí  qual  es 
passa  la  corda.  (Costes  de 
Llevant  i  de  Ponent.) 

Ull  de  poll,  m.  :  Ñus  destinat 
a  unir  dos  caps.  (Costes  de 
Llevant  i  de  Ponent.) 

Ullau,  m.  :  Ullet  del  faixó  de  la 
vela,  per  on  es  passen  els  bo- 
tafions.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Ullet,  m.  :  Sin.  de  Ullau.  (Cos- 
tes de  Llevant  i  de  Ponent.) 

Ungla,  f.  :  Part  de  T áncora  que 
forma  punxa,  per  on  es  clava 
a  la  sorra  o  Uot  del  fons.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Un  Y  A,  f.  :  Éxtremitat,  en  forma 
de  llan9a,  d'una  áncora.  Bla- 
nes.) 

Urgui,  m.  :  Torn,  situat  a  la 
platja,  destinat  a  treure  les 
barques  de  l'aigua.  (Cada- 
qués.) 


Vagra,  f.  :  Sin.  de  Medís.  (Bar- 

celoneta.) 
Vaina,  f.  :  Doblec  de  la  vorada 

de  la  vela.  (Costes  de  Llevant 

i  de  Ponent.) 
Vaivé,  m.  :  i.  Sin.  de  Maullar. 


(Cat.,  Bal.,  Val.)  2.  Moviment 
de  babord  a  estribord  fet  per 
una  embarcado,  produit  per 
efecte  de  les  ones.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Vaixell,  m.  :  Bastiment  de  vela 
o  mogut  a  vapor.  (Blanes.) 

Vano,  m.  :  i.  Omament  d'una 
ñau  que  consisteix  en  un  marc 
ovalat  collocat  a  popa  d'un 
bastiment.  També  n'hi  ha  de 
forma  semicircular.  Dins  el 
vano  va  el  nom  del  vaixell  i 
matrícula,  i,  en  algún  cas,  un 
parell     d'escobencs.     (Blanes.) 

2.  Sin.  de  Grua.  (Barceloneta.) 

3.  Sin.  de  Conxa.  (Cat.,  Bal., 
Val.)  4.  Sin.  de  Estampa.  (Ei- 
vissa.) 

Vapor,  m.  :  Embarcado  mo- 
guda  a  for9a  de  vapor. 

Vapor  de  passatge,  m. :  Embar- 
cado moguda  a  vapor  que, 
ultra  ésser  propia  per  a  carregar 
mercaderies,  está  condicionada 
per  a  transportar  passatgers. 

Vapor  mercant,  m.  :  Embarca- 
do moguda  a  f  or9a  de  vapor,  es- 
pecialment  destinada  al  trans- 
port  de  mercaderies. 

Vaquera,  f.  :  Barca  destinada 
a  la  pesca  de  la  vaca,  de  forma 
igual  a  les  emprades  per  a  la 
pesca  del  bou,  sois  que  son  mes 
petites.  Solen  teñir  de  30  a  35 
pams.  (Costes  de  Llevant  i  de 
Ponent.) 

Varada,  f.  :  L'acció  de  varar. 
(Blanes.) 

Varar,  v.  :  Tirar  una  embarcado 
a  l'aigua.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Varengues,  f.  pl.  :  Taules  de 
fusta  horitzontals  que  corren 
al  llarg  d'un  bastiment  en  l'in- 
terior  de  la  bodega  i  a  l'indret 
del  pentoc.  Son  peces  refor- 
9adores.  (Blanes.) 


72 


AMADES   I    E.    ROIG 


Vareta,  f.  :  Verga  un  xic  grui- 
xuda,  tor9ada  al  foc,  que  en  les 
embarcacions  fa  de  quaderna, 
substituint  els  medissos  i  les 
estameneres.    (Barceloneta.) 

Vasos,  m.  pl.  :  Son  unes  peces  de 
fusta  que  protegeixen  els  cal- 
cés a  banda  i  banda,  a  íi  que 
el  fregadís  deis  amants  no  els 
gastin.  (Blanes.) 

Vela,  f .  :  Pega  de  teixit,  de  gran 
volum,  que,  junyida  ais  país  i 
Hígada  amb  cordes,  hom  enca- 
ra al  vent  perqué  hi  bati  i 
l'empenyi,  imprimin  així  movi- 
ment  a  Tembarcació. 

Vela  a  la  bovera,  f.  :  Hissar 
la  vela  cap  per  avall,  amb  el 
car  i  la  pena  al  capdamunt  del 
pal,  i  respigó  tocant  a  la  co- 
berta.  S'hi  sol  posar,  quan  es 
pesca  al  bou,  perqué  la  vela 
agafi  mes  vent.  (Vilanova.) 

Vela  a  la  colla,  f.  :  Portar  la 
vela  cargolada.  (Costes  de  Lle- 
vant  i  de  Ponent.) 

Vela  a  la  marro  quina,  f.  :  Por- 
tar la  vela  tota  plegada  cap  a 
proa.  Id.  id. 

Vela  alta,  f.  :  Vela  hissada  a 
la  part  alta  deis  país.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Vela  al  TERg,  f.  :  Vela  semblant, 
de  forma,  a  la  cangrea,  sois 
que  la  boca  va  a  parar  prop 
del  pal.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Vela  baixa,  f.  :  Vela  hissada  a 
la  part  inferior  deis  país,  prop 
de  la  coberta.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Vela  de  capa,  f.  :  Qualsevol  de 
les  veles  emprades  per  capejar 
un  temporal,  que  solen  ésser 
la  major  i  la  messana.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Vela  de  martell,  f.  :  Vela  es- 
capgada  per  un  puny.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 


Vela  de  respecte,  f.  :  Vela  re- 
sistent  i  molt  gruixuda,  sois 
emprada  en  casos  de  perill. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Vela  de  sacs,  f.  :  Vela  emprada 
sense  estar  encara  ben  aca- 
bada. (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Vela  d'estai,  f.  :  Vela  que  va 
hissada  a  Testal.  Pren  el  nom 
de  Testal  on  va  hissada.  (Cat.,. 
Bal.,  Val.) 

Vela  de  tallant,  f.  :  Vela  en 
forma  de  triangle.  (Cat.,  Bal.,. 
Val.) 

Vela  espigada,  f .  :  La  vela  que 
té  el  puny  superior  acabant 
amb  un  angle  molt  pronun- 
ciat.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Vela  llatina,  f.  :  Vela  de  for- 
ma completament  triangular. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Vela  quadra,  f.  :  Tota  vela  de 
forma  trapezoidal.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Vela  simada,  f.  :  Vela  tota  ple- 
gada cap  a  popa.  (Costa  de  Lle- 
van t.) 

Vela  tombada,  f.  :  Vela  tom- 
bada  damunt  Tantena.  (Costa 
de  Lie  van  t.) 

Velatxo  ALT,  m. :  Vela  quadrada 
d'una  pollacra  goleta.  Va  in- 
serida, superiorment,  a  la  verga 
del  mateix  nom,  i,  inferior- 
ment,  a  la  verga  de  velatxo 
baix.  (Blanes.) 

Velatxo  baix,  m.  :  Vela  qua- 
drada d'una  pollacra  goleta. 
Va  inserida,  superiorment,  a  la 
verga  del  mateix  nom,  i,  in- 
feriorment,  a  la  verga  de  trin- 
quet.  (Blanes.) 

Velejar,  v.  :  Navegar  a  la  vela. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Po- 
nent.) 

Veler,  m.  :  i.  Embarcado  que 
es  belluga  mitjangant  Tauxili 


VOCABULARI    DE   l'ART   DE   LA   NAVEGACIÓ 


73 


de  les  veles.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 
2.  Ofici  anex  al  mestre  d'aixa. 
El  veler  es  dedica  a  fabricar 
veles  i  a  proveir  les  embarca- 
cions  de  cordes  i  tot  altre  ele- 
ment.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Venolera,  f.  :  Receptor  giratori 
d'aire,  que  s'encara  sempre  al 
vent  i  que  va  empalmat  a  un 
tub  que  va  a  parar  a  les  cam- 
bres  interiors  de  les  embar- 
cacions  per  renovar-ne  Taire. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Ventrera,  f.  :  Corda  que  Iliga 
el  bótalo  a  la  roda.  (Costes  de 
Llevan t  i  de  Ponent.) 

Vents,  m.  pl.  :  Cordes  que  van, 
des  deis  extrems  del  bótalo  i 
botafora  d'una  barca  de  mit- 
jana,  a  proa  i  popa  respectiva- 
ment.  Serveixen  per  a  sos  teñir 
els  país  al  buc.  Van  proveits 
d'aparells  de  bussells  i  aranyes 
peraposar-lostivants.  (Blanes.) 

Verduguet,  m.  :  Bordó  que  ro- 
dé ja  el  buc  de  les  embarca- 
cions  majors,  arran  de  la  co- 
berta.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Verga,  f.  :  La  perxa  entravessa- 
da  en  els  país  deis  bastiments 
de  gábies  i  de  crusetes.  Ser- 
veix  per  a  fermar  veles  de  con- 
torn  quadrat.  (Blanes.) 

Verga  de  gábia,  f.  :  La  inferior 
de  les  dues  vergues  inserides 
en  el  masteler  de  gábia  d'un 
bergantí  rodó.    (Blanes.) 

Verga  de  gonete,  f.  :  La  vela 
inserida  en  la  part  inferior  del 
masteler  de   gonete.  (Blanes.) 

Verga  de  trinquet,  f.  :  La  in- 
serida en  el  pal  trinquet  d'un 
veler.   (Blanes.) 

Verga  de  velatxo  alt,  f.  :  La 
superior  de  les  dues  vergues 
inserides  en  el  masteler  de  ve- 
latxo d'un  veler.  (Blanes.) 

But.  de  Dialec. 


Verga  de  velatxo  baix,  f.  :  La 
inferior  de  les  dues  vergues  in- 
serides en  el  masteler  de  ve- 
latxo d'un  veler.  (Blanes.) 

Verga  sobregonete.  f.  :  La 
vela  inserida  en  la  part  supe- 
rior del  masteler  de  gonete. 
(Blanes.) 

Veta,  f.  :  i.  Corda  molt  gruixuda 
i  resistent.  (Costes  de  Llevant 
i  de  Ponent.)  2.  Tota  corda 
emprada  en  l'embarcació.  (Bla- 
nes.) 

Via,  f .  :  Part  de  l'estai  de  floc  on 
corre  el  carril  de  garrutxos  de 
les  veles  floc.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Via  d'aigua,  f.  :  Forat,  fet  en 
l'obra  viva  d'una  embarcació- 
a  causa  de  qualque  incidente 
peí  qual  penetra  l'aigua  din- 
tre  el  buc.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Vigía,  m.  :  Mariner  que  des  de 
la  cofa  vigila  l'horitzó.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Virar,  v.  :  Tor9ar  una  embarca- 
do la  direcció  que  seguia,  des- 
crivint  un  angle  pronuncia-^ 
díssim.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Virar  en  rodó,  v.  :  Virar  donant 
l'embarcació  quasi  una  volta 
sobre  ella  mateixa  per  desfer 
el  camí  fet.  (Cat.,  Bal,,  Val.) 

Virar  per  avant,  v.  :  Fer  un 
viratge  sense  deixar  d'anar 
endavant  en  la  direcció  que  es- 
porta i  descrivint  un  gran  se- 
micercle.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 

Vitre,  m.  :  Teixit  especial  per  a 
la  fabricado  de  veles.  (Barce- 
loneta.) 

VoGAR,  V.  :  Sin.  de  Remar.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

Vógit,  m.  :  Tom  gros  usat  per 
treure  embarcacions  de  l'aigua. 
Avui  ha  caigut  en  desús  :  en 
lloc  seu  s'empren  procediments 
mecánics.  (Vilano va.) 

lO 


74 


J.    AMADES    I 


ROIG 


VoGUERA,  f.  :  Pe^a  de  fusta  on, 
en  la  part  cjue  toca  a  l'orla, 
va  la  falca,  i  que  té  per  objec- 
te  reforgar  l'aguant  d'aquesta. 
(Barceloneta.) 

Volandera,  f.  :  Petita  planxa 
rodona  d'aram,  emprada  peí 
mestre  d'aixa  per  reblar  els 
claus,  també  d'aram,  que  clava 
al  tingladillo  de  les  embarca- 
cions  d'esport.    (Barceloneta.) 

VoLANT,  m.  :  I.  Sin.  de  Menja- 
VENTS.  (Barceloneta.)  2.  Quart 
carree  de  la  tripulacid  d'una 
barca  pesquera.  No  té  cap 
feina  propia  i  exclusiva.  La 
se  va  missió  és  la  d'ajudar  els 
altres  tres  tripulants  en  Uur 
feina  quan  el  necessiten.  (Cos- 
tes de  Lie  van  t  i  de  Ponen  t.) 

VoLTA  DE  CIGALA,  f.  :  Lligada 
especial  que  es  fa  al  ruixó 
quan  es  tira  en  un  fons  fan- 
gos i  es  tem  que  hi  pot  quedar 
enganxat.  (Costes  de  Llevant  i 
de  Ponent.) 

VoLTA  DE  RASON,  f.  I  Lligada 
que  es  fa  amb  Táncora  quan  es 
tira  amb  corda  i  no  amb  cade- 
na, com  generalment  es  sol  fer. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

VoLTEjAR,  V.  :  Navegar  fent 
grans  zig-zags,  per  poder  gua- 
nyar  la  costa,  quan  bufa  un 
vent  fort  i  desfavorable.  (Cos- 
tes de  Llevant  i  de  Ponent.) 


Xabec,  m.  :  Bastiment  molt  rar 
en  la  navegado.  El  buc  té  la 
proa  molt  llan9ada  i  la  popa 
mes  alta  que  el  restant  del 
bastiment,  amb  reminiscén- 
cies  deis  castells  deis  antics 
galions.     Respecte  a  l'arbora- 


dura,  porta  tres  país  :  un  a 
proa  tirat  endavant,  un  al 
mig,  vertical,  i  un  a  popa  com 
l'arbre  de  la  mitjana  d'un 
falutx;  un  bótalo  a  proa  i  una 
botafora  a  popa.  El  velam 
consta  d'una  pollacra,  dues 
mestres  i  una  mitjana.  Son 
bastiments  que  fan  el  tráfic 
de  cabotatge.  (Blanes.) 

Xafaldet,  m.  :  Cap  per  a  amar- 
rar les  veles  de  gábia,  etc. 
(Cat.,  Bal.,  Val.) 

Xaica,  f.:  Sin.  de  Bussi.  (Blanes.) 

Xalana,  f.  :  Embarcado  de  riu, 
de  fons  molt  pía  i  proa  molt 
aguda.  Sois  hi  caben  quatre  o 
cinc  persones,  i  té  molta  pro- 
pensió  a  abocar-se.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

Xambequí,  m.  :  Xabec  petit. 
(Cat.,  Bal.) 

Xanar,  V.  :  Afluixar  la  vela. 
(Costes  de  Llevant  i  de  Ponent.) 

Xata,  f.  :  Sin.  de  Barcassa. 

Xaveta,  f.  :  Clávia  de  la  clau 
que  ferma  l'arbre  al  banc 
d'arborar.  (Costa  de  Llevant.) 

XicoT,  m. :  Corda  molt  gruixuda. 
(Cat.,    Bal.,    Val.) 

XiNXORRO,  m.  :  Sin.  de  luiú. 

Xi QUERO,  m.  :  Part  de  la  bodega 
destinada  a  corral  quan  es 
transporta  bestiar.  (Cat.,  Bal., 
Val.) 

XuLLAU,  m.  :  Forcat  de  proa 
d'una  barca  gran.  (Costes  de 
Llevant  i  de  Ponent.) 

XuMASSERA,  f .  :  Queixal  de  l'orla 
d'algunes  barques  per  a  encai- 
xar-hi  el  rem.  Hi  ha  moltes 
barques  que  en  lloc  de  xuma- 
cera  porten  escálam.  (Cat., 
Bal.,  Val.) 

XuNXO,  m.  :  Baga  de  ferro  que 
subjecta  els  país  femelles  ais 
país  máseles.  (Cat.,  Bal.,  Val.) 


VOCABULARI    DE   l'ART   DE    LA    NAVEGACIÓ 


75 


1^ 

o  >^ 

en     , 

w  I 

I   o 

.  ^ 

tí  TJ 

S  o 

tí  « 

tí  o 
^•§_: 

•*-.  «n  'C 

I  w5 


^  s  ^ 


I    I 


tí^  >¡^ 

•^  I 


Si 

O 

f-^I 

cí 

W 

1 

1— 1 

íj 

'O 

1 

d 

4-> 

O 

rt 

tí+ 

w 

1 

OJ 

•^ 

1 

Tí 

1 

Ó 

cJ 

1 

13 

n3 

-<-> 

ÍR 

O 

o 

1 

1 

en 
W 

■M 

1 

;h 

1 

O 

B 

w 

<u 

O 

'O 

-¿¿ 

a 

m 

ce 

. 

u 

►Si. 

76 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


rt    X 

11 

■  a 

00 

1  "^ 

1   1-1 

^  1 

rt    1 

O4J 

.  tí     . 

1    ^-2 

'.Q^ 

-0     .   u 

W3  ^XJ 

••H      M 

Ci<  ,    ai 

w  1"" 

.   w 

•    Oh  <" 

^at 

rt  -3 

.   2^ 

430  • 
0     .   ^ 

-^^íV 

< 

^  1  ' 

% 

^  y  i 

p 

1  ^si. 

s 
H 

ses.  - 
Tra 
mit 

Q 

0      ■    c3 

U     (^   '■^ 

< 
O 

^    ^    ,. 

B   1  ^ 

< 

tí     .    c3 

PQ 

0  cí  tí 
^    0    O) 

-  4- 

imel 

Ant 

tí    . 

.  Oioo 

;q         M 

tí     H 

^       1          • 

rt 

nyes.  - 
Coron 

tn  .-1 

í^^ 

rf  s 

S  "^  1 

<^  1 

0 

oí-^ 

1     yj 

<t> 

1     4-> 

.  <y 

PhO. 

0  rt 

±¡H 

W  o 


VOCABULARI    DE    l'ART   DE    LA    NAVEGACIÓ 


77 


fe-i  ^ 


'^       ^       rA 

:=!    .  o 
^  o  .tí 

O  I  m 

II 1 

cé   §   d 

-  1^  § 

>  ^   o  CQ 

^o  -  I 

:r 


Í3  .tí   D 

3b.b 

'o 


►o  ^S   g 

I  I  -0;^ 

•^  ni    «^    c« 

^  1»    ^    P< 

u  ^  O  c 

!3  <u    cu  t-! 


a 


«3i 


-.  I 


78 


J.   AMADES  I    £.    ROIG 


BARCA   DE  MITJANA 


I.  Molinet.    (a,    Manxes   del    molinet.)    —   2.  Canya  del  timó.    —   3.  Mane- 
gueta.  —  4.  Casanell.  —  5.  Fanalera.  —  6.  Popa  de  dos  cossos.  —  7.  Vano- 
(a,    Pal.)  —   8.    Rem    de    tienta   quatre   pams. 


VOCABULARI    DE   l'ART   DE   LA   NAVEGACIÓ 


79 


1W//WA 


BARCA    DE   MITJANA 


I.  a,  Puntal  d'escotilla;  h,  Bancassa;  c,  Escalamots;  d.  Roda  de  proa;  e.  Cap 
de  mort;  /,  Escotilla;  g,  Escobenc;  h,  Escálem;  i,  Bitons;  /,  Pal  mestre;  /,  Ma- 
negueta;  m,  Coberta;  n,  EscoUat;  o,  Bataiola.  —  2.  a,  Paiol;  h,  Quademes; 
c,  Caixes.  —  3.  a,  Quademes;  h,  Caixes.  —  4.  a.  Porta  reclam;  h,  Bolou; 
c.  Orla;  d,  Coberta;  e.  Escobes. 


8o 


QUETX 


BARCA    DE   MITJANA    O    FALUTX 


VOCABULARI    DE   l'arT   DE    LA   NAVEGACIÓ 


81 


rt   ni   <y 

u.  .^    =3 

.Cont 
arega 
Banq 

1     cí   <^ 

42  04 

'.  o    1 

Roda 
Clau 
er?.  - 

00-^. 

1    ,   ^ 

1  i  ^^ 

¿vo    1 

tí  tí    . 

O    "5  'ih 

.  '—1    o 

o  iá  -^ 

T^í 

'    <u     . 

^  tí  íí 

- 

Ph  d   ^ 

■N» 

a«.  1 

<D     -^     . 

'«    "-^     fe 

-M      1      O 

_  s 

o  v6 

rJ          O 

Eso 

Sen 

-20. 

< 

A 

.      . 

< 

lO  ro    '. 

ft 

1     w  ^-I 

1          1      ríS 

w 

m     '     O 

á     p 

< 
< 

rnal 
opa. 
Esc 

-^íí^^ 

CQ 

a-SV 

•-I      _r 

-lS    . 

'^  S  rt 

i-^a 

|2« 

1 1  e 

K    .ü 

rt  -í« 

m-oH 

Igí 

g|l 

su^ 

bo    .  ^ 

tí     M     tí 

^"  U 

1  rt '-' 

1  Tí  1 

tí     •  <u 

o    o    H 

.    rt  vo 

M    73     M 

But.  de  Dialec. 


II 


82 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


BARCA    DE   PALANCRA 


I.  Buguera.  —  2.  Cinta.  —  3.  Bocal.  —  4.  Ambo.  —  5.  Ambo  de  proa.  — 
6.  Ambo  de  popa.  —  7.  Arrambá  d'escoba.  —  8.  Escoba.  —  9.  Pastell.  — 
10.  Paraia.  —  11.  Quilla.  —  12.  Gao  de  proa.  —  13.  Gao  de  popa.  —  14. 
Clau  o  tapa  regala.  —  15.  Tálem  de  proa.  —  16.  Barrot.  —  17.  Davan- 
talet  de  calaix.  —  18.  Quilla.  —  19.  Escobes.  —  20.  Mamparo.  —  21.  Banc 
de  proa.  —  22.  Tac  de  corredor.  —  23.  Davantalet  de  calaix,  —  24.  Tac 
de  corredor.  —  25.  Corredor.  —  26.   Escalems. 


VOCABULARI    DE    l'ART    DE    LA    NAVEGACIÓ 


83 


ci    c3 

<u  o 
a  S 


-i. 


^i 


n3     -  <D 
O   ^   u 

^  <q 

"I  i" 

ifW-g 

ro  Oí     , 

I     «-^ 
'    .>  o 

V.    ^^ 

c3    -"o 
fq  --^  TJ 

tr" 

-t->  •» 
tí  •< 

"■^  oJ 

b  Pí 

oJ   <u 


84 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


BERGANTÍ    RODÓ 


5ERGANTI   GOLETA 


VOCABULARI    DE   l'ART   DE   LA   NAVEGACIÓ 


85 


.  "O 


rt 


fe    I    ai 


"?  S 


CJ 


I  ;0  luí  tio 
x^  J3  fe 

o  •+->  ^  v-T 


0^ 


00 


I  I 


03    O 


^  S  ■■ 


^^    fe 

'd       .    <1>      I 

^  tí    •  ^ 
I  S  <^  ""^ 


Oh -o  .2. 


86 


J.  AMADES  I  E.  ROIG 


BERGANTI  GOLETA  DE  TRES  PALS 


GOLETA  DE  TRES  PALS 


VOCABULARI    DE    l'ART    DE    LA    NAVEGACIÓ 


87 


FRAGATA 


BRICBARCA 


88 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


<\    iO  \i  |t   ('^^¿^ 


BUSSI 


I.  Roda  de  proa.  —  2.  Contraroda.  —  3.  Quilla.  —  4.  Medís.  —  5.  Esta- 
menera.  —  6.  Roda  de  popa.  —  7.  Contraroda.  —  8.  Sola.  —  9.  Cinta.  — 
10.  Bocal.    —    II.  Sotabocal.    —    12.  Ambons  amb  puntera.    —    13.  Sobre- 


paraia.  —  14. 
villar.   —    18. 


Paraia.  —  15.  Tapament  de  proa.  —  16.  Tálem.  —  17.  Cli- 
Quilla.    —    19.  Corbatons.    —    20.  Bancada.    —   21.  Banc  de 
popa.  —  22.  Banc  de  proa. 


VOCABULARI    DE    l'ART   DE    LA    NAVEGACIÓ 


8^ 


I.  Dalt  de  proa  o  sobreproa.  —  2.  Proer.  —  3.  Corredor.  —  4.  Fileret. 
5.  Arborá.  —  6.  Paramóla.  —  7.  Canal.  —  8.  Banqueta.  —  9.  Tálem. 
10.  Señó.  —  II.  Quadro  de  popa. 


CARO 


I.  Sobreproa.   —    2.  Tálem.    —   3.  Banc  de  proa.   —   4.  Banc  del  mig.   — 
5.  Banc  del  ter9.   —  6.  Banc  de  popa.   —   7.  Góndol.   —   8.  Banqueta.   — 

9.  Paiol. 


But.  de  Dialec. 


12 


90 


J.   AMADES  I    E.    ROIG 


^     >.— — _  i'  ■   ^         


EMBARCACIONS 


I.  Bussi.  —  3.  4.  5  i  6.  Bots.  —  7  i  8.  Llanxes. 


VOCABULARI    DE   l'aRT  DE  LA   NAVEGACIÓ 


91 


•3 


o  o 


c3   u 

cd   cd' 

S  Ph- 

13 

^vd 

Ü     1 

c3     ' 

(Q  é 

.^ 

tn 

CO   J^ 

O 

ll 

< 

é  ^ 

o 

'x:}  03 

^ 

rt  p 

< 

1* 

W 

^  «o. 

^    ■ 

^ 

cr  1 

:§rt 

§•§ 

1^ 

w^ 

oí 

«.tí 

1  -^ 

1    -M 

1^ 

d 

'o 

0) 

-ü 

+» 

'c3 

o 

-t-> 

<u 

1 

» 


«92 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


BASTIMENTE 


I.  Masqueta.  —  2.  Ganya.  —  2  bis.  Roda.  —  3.  Popa  de  quadro.  —  4  i  6.  Popa    de 
dos  cossos.  —  5.  Popa  rodona.  —  7,  8,  9  i  10.  Vanos. 


VOCABULARI    DE   L'ART   DE   LA    NAVEGACIÓ 


93 


•2    J^fém^l^^ 


I.  Volantí.  —  2.  Llagut.  (a,  Góndol;  b,  Águila;  c,  Roda  de  popa.)  —  3.  Caro. 

(g,  Toquim.) 


94 


J.    AMADES  I    E.    ROIG 


/TMTmwTmmmmm^' 


LLAN9AMENT  d'un  vaixell 
I.  Anguila.  —  2.  Guia.  —  3.  Escala. 


VOCABULARI    DE   L'ART   DE   LA   NAVEGACIÓ 


95 


w 


MTSTIC 


-«sá^íí 


XABEC 


96 


J.    AMADES  I    E.    ROIG 


PAILEBOT   DE   TRES   PALS 


PAILEBOT 


VOCABULARI    DE    l'ART   DE    LA    NAVEGACIÓ 


07 


BALANDRA 


POLLACRA    BARCA 


But.  de  Dialec. 


13 


t.  Roda.  —  2.  Contraxoda,  —  3.  Peu  de  roda.  —  4.  Paramitjal.  —  5.  Após 
tol.  —  6.  Jaient.  —  7.  Traca. 


I.  Tremuja  del  timó.  —  2.  Dragant  vertical.  —  3.  Contraroda.  —  4.  Corba 

coral.  —  5.  Sobrequilla.  —  6.  Quilla.  —  7.  Codast.  —  8.  Timó.  —  9.  Dragant 

horitzontal.  —  10.  Gambota. 


VOCABULARI    DE   l'ART   DE   LA   NAVEGACIÓ 


99 


POLLACRA  O  POLLACRA  RODONA 


POLLACRA  GOLETA 


lOO 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


POLLACRA  GOLETA 


a.  Sobrejuanete.  —  h.  Juanete.  —  c.  Velatxo  alt.  —  d.  Velatxo  baix.  —  e.  Trin- 
quet.  —  /.  Pitifloc.  —  g,  Contrafloc.  —  h.  Floc.  —  i.  Estrai  de  juanete.  — 
/.  Estrai  de  velatxo.  —  /.  Estrai  de  trinquet.  —  m.  Major.  —  n.  Escandalosa. 


I.  Canyes  del  moc.  —  2.  Barbades.  —  3.  Estrai  de  cap  de  galop.  —  4. 
Estrai  de  pitifloc.  —  5.  Estrai  de  contrafloc.  —  6.  Estrai  de  floc.  —  7. 
Estrai  major.  —  8.  Bigotes.  —  9.  Obencs  de  cárcia  de  trinquet.  —  10.  Bur- 
des  de  velatxo.  —  11.  Obencs.  —  12.  Burdes  gonete  i  sobre.  —  13.  Estrai 
de  trinquet.  —  14.  Estrai  major.  —  15.  i  16.  Estrai  de  velatxo.  —  17. 
Obencs  de  cárcia  de  major.  —  18.  Burdes. 


1 


VOCABULARI    DE   l'ART   DE    LA    NAVEGACIÓ 


101 


X   ^ 

c3   1 

^   1 

§s  . 

-M  .íi, 

|l 

<D     M 

r^     M 

03       1 

to 

bi          O 

>-Sá 

.    ^ 

vo  cr"    • 

t    tí  "? 

lí  1 

-M             i 

OÍ    0)      . 

tí'Ü    u 

cri       O 

.a  ^? 

<! 

-i3:ga 

H 

<ü    ^   o 

rl 

bO    .    S 

< 

^22 

O 

uS  1  ^ 

o 

1  .¿  ^ 

p^ 

.   o  *-• 

-4->   •— ' 

O  a 

P30     1 

D^ 

•S  c^-^ 

,M            <U 

H  1  g 

*  -o 

1     <¡^ 

1     Oí    co 

•    «    w 

-2^  g)  1 

l« 

W     0} 

.   bO 

<^§3 

l> 

ü  00 

o    , 

^  1 

Oí   ^J 

1  "* 

vQ     >< 

--^  i:í 

ci  a 

M^ 

X02 


J.    AMADES  I   £.    ROIG 


I  i  2.  Quillat.  (a.  Escota.) 


VOCABULARI    DE    l'ART    DE    LA    NAVEGACIÓ 


103 


POLLACRA   GOLETA 


Secció  del  bastiment  :  i.  Orla.  —  2.  Barraganets.  —  3.  Cinta.  —  4.  Forro.  — 
_5.  Traca  sotabanc.  —  6.  Varengues.  —  7.  Rajoletes.  —  8  i  9.  Puntal.  — 
10.  Escotilla.  —  II.  Coberta.  —  12.  Baus  de  coberta.  —  13.  Baus  d'entre- 
pont.  —  14.  Quilla.  —  15.  Sobrequilla.  —  16  Paramitjal.  —  17.  Ventoc. 


Quaderna  :  a.  Estamenera.  —  b.  Canol.  —  c.  Medís. 


104 


J.   AMADES  I    £.    ROIG 


VELES 


I.  Barca  de  mitjana.   (a,  Mestra;   h,  PoUacra;  c,  Mitjana.)  —  2.  Bussi.  (a. 
Vela.)  —  3.  Barca,  (a,  PoUacra;  h.  Vela.)  —  4.  Barca,  (a,  Vela.)  —  5.  Ba- 
landra, (a,  Flocs;  b.  Escandalosa;  c.  Cangreja  o  major;  d.  Pico;  e.  Botavara.) — 
6.  Bot.  (a.  Guaira.)  —  7.  Bot.  (a.  Martell.) 


VOCABULARI    DE    l'ART   DE   LA    NAVEGACIÓ 


105 


PARTS    DE    LA    BARCA 

I.  Caro,  (a,  Sola;  b,  Contoval;  c,  Serreta;  d,  Estamenera;  e,  Quilla;  /,  Es- 
coba.) —  2.  Jaient.  —  3.  Caro,  (a,  Medís;  b,  Estamenera;  c,  Bita  de  popa.) — 
4.  (a,  Corbatons.)  —  5.  Engratau.  —  6.  Paiol.  —  7.  Llagut.  (a,  Paramóla; 

b,  Arborá;  c,  Canal.) 


But.  de  Dialec. 


14 


zo6 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


ii 


I.  Caleta.  —  2,  Espigó, 
gament.  —  7.  Culata.  - 

II.  Ternal.  — 


3.  Calcés.  —  4.  Vas.  —  5.  Granera.  —  6.  Afo- 
8.  Metxa.  —  9.  Bussell.  —  10.  Bussell  doble.  — 
12.  Quadernal.  —  13.  Guindareses. 


VOCABULARI   DE   l'ART   DE   LA   NAVEGACIÓ 


XO7 


I.  Arga.    —    2.  Pal  per  a  treure  embarcacions  a  la  platja,    —    3.  Grill. 
4.  Xeringa.   —  5.  Palanquí.  —   6.  Esca. 


co8 


J.   AMADES  I    £.    ROIG 


6 


vO 


i 


Ic)  OSBSSSSSSSSS 


VOCABULARI    DE   l'ART   DE   LA   NAVEGACIÓ 


109 


^«af/jiw£»'MwinF£xrMXfrj7A7W£ifiiiií/^^^^iunuiU»^^ 


ihnl 


I.  Columna.  —  2.  Escalems.    (a,   Tac  de  corredor.)   —  3.  Barraganets.   — 
4.  Sobrebanc.  —  5.  Llibis.  —  6.  Dui. 


lio 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 


I.  Timó,  (a,  Arjau.)  —  2.  Clau.  (a,  Empunyadura;  b,  Arbora.)  —  3.  Estrop.  — 

4.  Rem.  —  5.  Escalem.  (a,  Escalemera.)  —  6  i  7.  Bigotes.  —  8.  Sássola.  — 

9.  Bussell.  —  10.  Gameta. 


VOCABULARI   DE   l'ART   DE   LA   NAVEGACIÓ 


III 


I.  Trancanell.  —  2.  Regala.  —  3.  Bataiola.  —  4.  Empavesada.  —  5.  Corba 
d'orla.  —  6.  Mujol.  —  7.  Aspes.  —  8.  Cuixes.  —  9.  Sola. 


XI2 


J.    AMADES   I    E.    ROIG 
BARCA    DE   MITJANA 


I.  Vent.  —  2.  Aranya.  —  3.  Bigoti.  —  4.  Escobenc.  —  5.  Butiol. 


1.  Botafora.  —  2.  Vent.  —  3.  Aranya.  —  4.  Pal  de  la  mitjana.  —  5.  Popa 

de  cul  de  mona. 


VOCABULARI    DE   L'ART   DE   LA   NAVEGACIÓ 


"3 


MESTRAN9A 


1.  Tinter.  —  2.  Esponja.  —  3.  Nyinyola.  —  4.  Mitja  junta.  —  5.  Junta. 
6.  Varengues.  —  7.  Destral.  —  8.  Aixa. 


114 


J.    AMADES  I    E.    ROIG 


I.  Banquets.  —  2.  Pollina.  —  3.  Cavall.  —  4.  Gafa.  —  5.   Púntala.  —  6. 
Mossa.  —  7.   Caragol. 


VOCABULARI    DE    L'ART    DE    LA    NAVEGACIÓ 


"5 


I.  Ma9ola.  —  2.  Ferro  de  canal.  —  3.  Ferro  d'obrir.  —  4,  Caldero  del  qui- 
trá.  —  5.  Pinzell.  —  6.  Llanada.  —  7.  Coment.  —  8.  Estopa. 


BUTLLETl 


< 


DE 


dialectología  catalana 


XIII 


PüBLICAT   A   DESPESES   DE   LA    InSTITUCIÓ   PATXOT 


BARCELONA 
1925 


Impremía  de  la  Casa  P.  de  Caritat  :  Montalegre,  5  :  Barcelona 


Jy 


INDEX 


Págs. 


P.  FoucHÉ,  La  diphtongaison  en  catalán i 

E.  RoiG,   Col'lecció  de  termes  recullits  en  una  tenisseria 

de  Blanes 47 

J.  CoROMiNES,  Etimologies  atañeses 64 

Vocabulari  del  sur  o  i  de  les  industries  derivadas.     .     .  81 

Bibliografía 71 

P.  RoKSETH,  Terminologie  de  la  culture  des  cereales  á  Ma- 

jorque 71 

A.  Par,  Notes  lingúistiques  y  d'estil  sobre  les  inscripcions 

y  caries  de   Catalunya  anteriors  al  segle  xiv.     ...  74 

W.    Meyer-Lübke,    Das   Katalanische 75 

J.  Braun,  Diccionari  litúrgic 75 

J.    Sanchis   Si  vera,    Nomenclátor  geo  gráfico-eclesiástico   de 

los  pueblos  de  la  diócesis  de  Valencia 75 

D.   S.   Blondheim,   Éssai  d'un  vocabulaire  comparatif  des 

parlers  romans  des  juifs  au  moyen  age 76 

Diccionari  Aguiló 76 

V.  Bertoldi,   Un  Ribelle  nel  regno  de'  fiori 77 

R.  Menéndez  Pidal,  Documentos  lingüísticos  de   España. 

I.    Reino  de    Castilla 77 

Crónica 79 


I 


// 


La  diphtongaison  en  catalán 


A  MM.  P.  Fabra  et  A.  Griera. 

Nous  nous  proposons  de  déterminer  la  place  du  catalán  par 
rapport  aux  autres  langues  romanes  —  spécialement  celles  de 
rOuest  — ,  eu  ce  qui  concerne  les  phénoménes  de  diphtongaison. 
La  diphtongaison  a-t-elle  eu  lieu  en  catalán?  Et  si  elle  a  existe 
—  comme  nous  le  croyons  — ,  quelle  a  été  sa  nature  :  spontanée, 
conditionnée  ou  Fuñe  et  l'autre  á  la  fois?  Quelles  voyelles  a-t-elle 
affectées?  Quel  est  son  domaine  géographique?  Quel  en  est  le 
mécanisme  et  la  date  approximative?  Tout  autant  de  questions 
auxquelles  nous  essaierons  de  repondré. 


Dans  tout  le  domaine  catalán,  é  et  ó  romans  suivis  d'un  élé- 
ment  palatal,  dont  nous  tácherons  de  préciser  la  nature  et  les 
effets,  sont  passés  respectivement  á  i  et  u. 

Les  faits  sont  resumes  dans  le  tablean  ci-dessous  : 

ó  +y- 
*j)l6ia  (c\.  pluvia)  >  plúje,  troja  >  truje. 

L  9  >  (d)  y- 

médiu  >  mié,  media  >  miée,  *desédiat  >  dezvj§,  d'oú  le  subst.  d§zié, 
hódie  >  a.  c.  uy,  vuy,  anj.  ehúy;  ódiu  >  a.c  .  huix;  módiu  > 
a.  c.  mug:  pódiu  >  púé;  *podiat  >  puje,  trimódia  >  tremúj^ 
Hnódiu  <  enúé. 

L  ó  +  ly- 
mélius  >  a.  c.  milis. 

But.  de  Dialec.  I 


2  P.    FOUCHÉ 

germ.  *orgdliu  >  urgúl,  fóliu  >  fú¡,  folia  >  fúlj,  despóUat  >  des- 
púlj,  *vÓles  (el.  voló)  bul  et  búy;  joliu  >  júl,  loliu  >  M/;  ¿/¿>/tw  > 
a.  c.  dull 

ó  +  lly 

mólliat  >  múlj,  *re  +  mólliat  >  femúh  d'oú  postv.  femúl  «moui- 

Uure». 

é,  ó  -\-  ry- 

jéria  >  fír^,  héri  >  *hery  devant  initiale  vocalique  >  a.  c.  hir 
auj.  ei;  *monasténu  >  munesH. 

cdriu  >  kúyr  et  kúyru,  *mdno  >  a.  c.  muyr,  conservé  en 
bal.  mod.,  representé  par  múyk  en  val. 

é,  ó  -\-  ny- 
ingéniu  >  enjhi;  géniu  >  jin.     Cataldnia  >  Ketelúne. 

ó  4"  fnny- 

sdmniu  <  sún. 

é,  ó  -\-  ssy- 

*préssia  (d'aprés  pressum)  >  priee;  *fréssia  (d'aprés  fressum)  > 
fne§  subst.  «mou». 

*pdssio  >  a.  c.  puix;  *pdssiat  >  a.  c.  puixa;  gróssiu  >  grúe. 

ó  +  sty- 
*pdstius  >  púe,  *de  +  póstius  >  depúe;  cf.  a.  c.  ^wys,  depuys. 

v¿^c/w  (  pour  vetulu)  >  F^7/  (Castell-);  spéculu  >  ^s/>í7. 

óc(u)lu  >  úl,  Hró(u)lu  >  trúl,  *scdc(u)lu  (el.  scopulum)  > 
vieux  eskúl. 

é,  ó  -\-  ks- 

séx  >  sis,  éxit  >  ■íé:;  ^^^ic;^^  >  a.  c.  ¿^'%,  auj.  teeée. 

cóxa  >  kúe§,  próximu  >  a.  c.  pruixme,  pruxme. 

é,  ó  +  ^^- 
péctus  >  a.  c.  ^^Vs,  auj.  pit;  deléctu  >  delit,   exeréctu  >  e€§rít, 
léctu  >  /í7,  proféctu  >  prufit,  *jéctat  >  /í7,¿;  /ecíw  >  a.  c.  giV  «jet», 
despéctu  >  despit,  péctine  >  *pitne  >  ^í^í^. 

oc^o  >  6íiy/,  coc/a  >  ^íiyíí,  vóc(i)tu  >  &ííy¿,  wdc¿^  >  a.  c.  nuyt. 


LA   DIPHTONGAISON   EN   CATALÁN  3 

i  4-  g'- 
légit  >  a.  c.  llig,  conservé  encoré  á  Algher. 

ó  +  /ge. 

c6U(i)git  >   MI,  re  +  colligü  >  rekúl;  cf.  subst.  escúl  «choix». 

?  +  gr- 
intégru  >  a.  c.  m¿í>,  conservé  en  rouss. 

Voila  les  faits.  II  reste  á  les  interpréter.  Les  explica tions 
qu'on  en  a  données  jusqu'á  présent  peuvent  se  diviser  en  deux 
catégories,  suivant  qu'elles  admettent  ou  non  la  diphtongaison. 

N'admettent  pas  la  diphtongaison  :  A.  Mussafia  (Die  catal. 
Versión  der  VII  weisen  Meister,  p.  156),  J.  Saroihandy  (Grundriss, 
P,  p.  852),  B.  Schádel  (Untersuchungen  zur  katal.  Lautentwickl., 
pp.  7  et  8),  F.  Krüger  (Rev.  Dialect.  Rom.,  iii,  pp.  160,  169), 
K.  Salow  (Sprachgeog.  Untersuch.  über  den  ostl.  teil  des  katal.  lan- 
gued.  Grenzgebietes,  pp.  23,  33),  P.  Barnils  (Die  Mundart  von  Ala- 
kant,  §  6).  D'aprés  ees  auteurs,  le  passage  de  é,  ó  a  i,  respect.  ú 
s'explique  par  une  assimilation  du  point  d'articulation  avec  l'élé- 
ment  palatal  subséquent,  qui  a  d'ailleurs  dispara  dans  la  suite 
— comme  c'est  toujours  le  cas  pour  ^  — ,  mais  qui  a  pu  aussi  se 
conserver,  —  comme  c'est  le  cas  pour  ó.  Voici  comment  s'exprime 
en  particulier  F.  Krüger  :  u  mit  dem  aus  dem  Palatal  entstande- 
nen  i  sich  zu  dem  Diphtonge  ei  verband  und  weiter  zu  i  entwic- 
kelte»  (op.  cit.,  p.  23)  —  «p  wurde  unter  Einfluss  des  folgenden 
Palatals  immer  geschlossener  gesprochen  und  ergab  schliess- 
lich  U))  (ihid.,  p.  22).  Le  développement  d'une  forme  comme 
péctus  aurait  été  celui-ci  :  *peits  >  "^^peits  >  *piits  >  a.  c.  pits, 
et  celui  d'un  mot  comme  cóctu  le  suivant  :  "^cgit  <  *cQÍt  <  cuyt. 

La  principale  objection  qu'on  peut  faire  aux  adversaires  de 
la  diphtongaison,  c'est  que  si  un  g  ou  un  o  doivent  se  fermer  res- 
pectivement  en  i  et  en  u  au  contact  d'un  élément  palatal  c'est 
d'abord  Ve  et  Vo  fermés.  Or  s'il  était  vraiment  question  ici  d'une 
fermeture  directe  de  ¿  ó  en  i  et  ú,  ce  serait  le  contraire  qui  aurait 
lieu  :  1'^'  et  Vó  se  maintiendraient  intacts  devant  un  yod,  tandis 
que  V(  et  Vó  passeraient  á  i  et  ú.  En  effet  d'une  part  on  a 
strictu  >  estr§t,  cat.  occ.  ^strH,  hüxu  >  c.  or.  et  occ.  bóe,  et  de 


4  P.    FOUCHÉ 

l'autre  péctus  >  pU,  cóctu  >  kúyt.  Voir  outre  notre  Phon.  hist, 
du  rouss.,  p.  29,  W.  Meyer-Lübke,  Zeitsch.  für  fr.  Spr.  u.  Lüer., 
XLiv,  1917,  p.  2. 

On  peut  faire  la  méme  objection  á  l'hypothése  de  P.  Fabra. 
Sans  doute  P.  Fabra  explique  Vi  de  lit,  pit  par  la  réduction  d'une 
ancienne  triphtongue  iey  provenant  de  la  diphtongue  ie  (>  e 
roman)  +  y  suivant;  cf.  Rev.  Hisp.,  xv,  1906,  p.  21.  Mais  ie 
étant  dú,  d'aprés  lui,  á  une  diphtongaison  spontanée  de  i,  carac- 
téristique  du  cat.  oriental,  comment  expliquer  les  formes  Ut, 
pit  du  cat.  occidental,  oú  párenle  diphtongaison  est  inconnue? 
N'admettant  pas  la  diphtongaison  conditionnée  de  é  sous  l'in- 
fluence  d'un  élément  palatal  subséquent,  il  est  obligé  de  recourir 
á  Tassimilation  pour  l'explication  des  formes  occidentales,  comme 
il  est  obligé  de  le  faire  dans  le  cas  de  ó  >  íí,  qu'il  s'agisse  du  cat. 
oriental  ou  du  cat.  occidental, 

A.  Griera,  sans  se  prononcer,  semble  pencher  pour  la  diphton- 
gaison. Voici  ce  qu'il  dit  dans  la  Frontera  catalano- aragonesa, 
1914 :  «Convé  teñir  en  compte  que  pit,  Ut,  mié  poden  representar 
una  etapa  mes  avengada  del  provengal,  que  diftonga  la  e  per  in- 
fluencia de  la  palatal»  (p.  51)  — ,  et  :  «els  exemples  Ut,  nit,  kúiru 
fan  posar  la  pregunta  si  en  cátala  va  existir  o  no  la  diftongació 
condicionada  com  en  proven9al»  (p.  75). 

Dans  sa  Gramm.  des  Langues  Romanes  (trad.  fr),  W.  Meyer- 
Lübke  est  plutót  indécis.  D'une  part,  il  dit  au  sujet  de  é  :  «en 
catalán,  iei  s'est  transformé  en  i»  (i,  §  154),  et  il  admet  par  con- 
séquent  la  diphtongaison  de  é  au  contact  d'une  palatale  suivante. 
De  l'autre,  il  écrit  :  «en  catalán,  gi  passe  (directement  ou  par  l'in- 
termédiaire  de  oei)  a  pi,  ui»  (i,  §  193).  II  est  vrai  que  depuis  le 
savant  romaniste  a  precisé  sa  pensée,  et  qu'il  admet  en  catalán 
la  diphtongaison  conditionnée  de  e,  g  sous  l'influence  d'une  pala- 
tale  subséquente;  cf .  en  particulier  son  compte  rendu  de  l'ouvrage 
de  K.  Salow,  mentionné  plus  haut,  dans  la  Zeitsch.  f.  fr.  Spr. 
u.  Lit.,  XLiv,  1917,  p.  I  sq.  Sans  doute  la  rédaction  de  sa  Gram- 
maire  des  Langues  romanes  a-t-elle  été  simplement  maladroite, 
puisqu'il  dit  dans  le  méme  compte  rendu  :  «Ich  hatte  Rom. 
Gramm.,  1,  §  153,  p.  193,  ais  Grundlage  einen  Triphtongen  iei,  uoi 
angesetzt»  (cf.  op.  cit.,  p.  2). 

Avec  W.  Meyer-Lübke,  le  catalán  est  done  assimilé  au  pro- 


LA    DIPHTONGAISON    EN    CATALÁN 


ven9al  —  et  par  conséquent  au  fran9ais  — ,  pour  ce  qui  concerne 
le  traitement  de  ^',  ó  devant  une  palatale.  La  diphtongaison  con- 
ditionnée  de  é,  ó  a  été  encoré  admise  par  P.  Rokseth,  Roma- 
nía, XLVii,  1 92 1,  p.  545  sq.,  et  par  nous  méme  dans  notre  Essai 
de  Grammaire  historique  de  la  langue  catalane,  Ruscino,  1917, 
p.  25,  et  dans  notre  ouvrage  deja  cité  sur  le  roussillonnais,  p.  29. 
Le  passage  de  é,  ó  á  i,  respect.  ú,  ne  pouvant  s'expliquer  par 
un  phénoméne  d'assimilation,  il  faut  done  recourir  a  la  diphton- 
gaison conditionnée.  Cette  diphtongaison,  du  reste,  n'a  rien 
de  surprenant  si  Ton  songe  a  la  párente  du  catalán  avec  le  pro- 
ven9al,  oú  personne  ne  songe  á  nier  le  phénoméne. 

Comment  s 'explique- t-elle?  Plusieurs  solutions  ont  été  pro- 
posées,  que  nous  allons  examiner  rapidement. 

D'aprés  C.  Voretzsch  (Zur  Geschichte  der  Diphtong.  im  AU- 
prov.,  dans  Forsch.  f.  rom.  PhiL,  1900,  p.  643)  et  C.  H.  Grandgent 
qui  ne  fait  que  reproduire,  en  la  modifiant  un  peu,  sa  théorie 
(cf.  Oíd  Prov.,  1909,  p.  19),  la  diphtongaison  de  ^',  ó  s'expliquerait 
par  une  élévation  prématurée  de  la  langue  sous  Finfluence  du 
phonéme  palatal  [ou  vélaire,  ajoutent-ils  pour  l'a.  prov.]  suivant. 
G.  Millardet  a  bien  m.ontré  l'insuffisance  de  cette  explication; 
cf.  Études  de  dialectologie  landaise,  1900,  p.  213.  Cette  interpré- 
tation  peut,  en  effet,  convenir  au  cas  de  ey  >  yey,  mais  non  á 
celui  de  gy  >  woy.  On  admettra  difficilement  que  la  préparation 
de  Tarticulation  de  y,  par  exemple,  ait  pu  amener  la  production 
d'un  w. 

P.  Rokseth  (Rom.,  xlvii.,  p.  546)  essaie  d'expliquer  cette 
anticipation  partidle  —  anticipation  de  fermeture  —  par  une  an- 
ticipa tion  de  la  forcé  articulatoire  qu 'exige  le  phonéme  palatal 
suivant.  «Les  phonémes  palataux,  dit-il,  sont  de  beaucoup  plus 
complexes  que  n'importe  quelle  occlusive  simple  :  á  Tarticulation 
spécifique  de  t,  d,  k.  I,  n,  etc.  vient  s'ajouter  l'articulation  pala- 
tale.  Or  il  est  évident  que  l'émission  du  son  double  ainsi  produit 
nécessite  une  plus  grande  dépense  d'énergie  que  l'émission  d'une 
occlusive  simple,  et  méme  que  celle  de  deux  occlusives  consécu- 
tives,  oú  la  dépense  est  répartie  en  deux  temps.  C'est  précisément 
cette  complexité  des  phénoménes  (sic)  palataux...  qui  a  déclenché 
en  catalán  le  mécanisme  de  la  diphtongaison.     L'appareil  phona- 


6  P.    FOUCHÉ 

teur,  au  moment  d'attaquer  la  voyelle  ouverte  tonique,  pressent 
la  proximité  du  phonéme  complexe  et,  sous  l'obsession  de  Teífort 
á  fournir,  prend  son  élan  un  peu  trop  tót  et  commence  la  voyelle 
trop  fermée,  c'est-á-dire  il  anticipe  les  mouvements  articulatoires 
exiges  par  la  phonation  de  la  pala  tale  subséquente.» 

S'il  s'agit  d'une  anticipation  des  mouvements  articulatoires 
qui  caractérisent  la  palatale,  on  peut  faire  á  cette  théorie  les  mémes 
objections  qu'á  celle  de  C.  Voretzsch  et  de  C.  H.  Grandgent :  yey  est 
expliqué,  mais  non  woy.  Si  P.  Rokseth  n'entend  parler  que  d'une 
simple  anticipation  de  fermeture  —  et  n'étaient  les  derniers  mots, 
tout  ce  qu'il  dit  semblerait  le  faire  croire  — ,  les  raisons  qu'il 
apporte  sont  illusoires  et  vont  a  l'encontre  des  données  de  la  pho- 
nétique  genérale  :  Une  consonne  palatale  est  un  phonéme  un  et 
non  douhle.  De  plus,  il  s'en  faut  de  beaucoup  qu'une  palatale 
et  —  comme  c'est  ici  le  cas  — ,  une  continué  palatale  nécessite 
une  plus  grande  dépense  d'énergie  qu'une  et  surtout  que  deux 
occlusives.  Si  la  fermeture  du  premier  élément  de  i,  ó  s 'explique 
par  un  élan  trop  vite  pris,  destiné  á  préparer  une  consonne  for- 
tement  articulée,  elle  doit  avoir  lieu  devant  une  occlusive  :  un  t, 
par  exemple,  réalise  toutes  les  conditions  de  fermeture,  d'énergie 
et  de  point  articulatoires,  s'il  s'agit  d'un  é,  de  méme  un  k,  s'il 
s'agit  de  ó.  Nous  ne  pensons  pas  cependant  qu'on  s'accorde  á 
accepter    ees  conclusions.       ' 

Comme  le  dit  G.  Millardet,  reproduisant  une  théorie  com- 
muniquée  par  M.  Grammont,  il  semble  que  le  principe  du  phéno- 
méne  soit  la  différenciation.  «Prenons  le  groupe  ^y  :  l'expéri- 
mentation  nous  apprend  que  méme  s'il  est  bref.  Ve  a  plusieurs 
moments.  Le  y  qui  suit  est  plus  fermé  que  1'^.  Par  différen- 
ciation, il  agit  sur  le  demier  élément  de  Ve,  et  l'ouvre  davantage. 
Mais  alors,  ce  dernier  élément  se  trouve  plus  ouvert  que  la  pre- 
miére  moitié  de  Ve)  par  différenciation,  le  contraste  s'accentue  :  la 
derniére  moitié  réagit  sur  la  premiére,  de  fa9on  á,  la  rendre  beau- 
coup plus  fermée  qu'elle-méme  :  les  étapes  ont  été  éy,  ééy,  éey, 
iey,  yey...  Dans  óy,  l'évolution  a  été  analogue...  :  óy,  óóy,  doy, 
uoy,  woy»;  cf.  Études  dial,  land.,  pp.  213  et  214. 

Cette  différenciation  a-t-elle  eu  lieu  au  contact  de  n 'importe 
quelle  consonne  palatale  ou  simplement  au  contact  d'un  yodl 

Tout  d'abord,  l'a.  proven9al,  le  fran9ais  et  le  catalán  —  pour 


LA    DIPHTONGAISON    EN    CATALÁN 


ne  parler  que  de  ees  trois  langues  — ,  présentent  un  tres  grand 
nombre  de  mots  dans  lesquels  la  diphtongaison  de  e,  g  a,  nécessai- 
rement  eu  lieu  au  contact  d'un  y  implosif.  Ce  dernier  provient 
d'ailleurs  de  la  résolution  d'une  consonne  palatale  implosive,  ou 
d'une  transposition  tres  ancienne  du  yod  latin  dans  certains  grou- 
pes  explosifs  cons.  -f  y,  ou  encoré  de  la  consonantisation  d'un  i 
syllabique  devenant  second  élément  de  diphtongue. 

Nous  indiquons  les  principales  formes  de  chacune  des  trois 
langues.  On  remarquera  que  le  provengal  présente  des  triphton- 
gues,  provenant  de  la  diphtongue  +  y  (a  dessein  nous  n'avons 
ctioisi  que  ees  formes  triphtonguées.  Pour  leur  évolution  ulté- 
rieure,  cf.  W.  Meyer-Lübke,  Die  Diphtongierung  im  Provenza- 
lischen,  dans  Süzungsber.  Acad.  Berlín.,  1916,  p.  5  sq.).  A  la 
triphtongue  iei  de  Ta.  prov.  correspond  i  en  frangais  et  en  cata- 
lán {pour  le  processus  de  la  réduction,  cf.  ci-dessous,  p.  14  sq.); 
a  uoi,  uei  de  Ta.  prov.  le  frangais  répond  par  wí  (graphié  ui) 
qui  est  pour  un  anclen  üi  avec  ü  accentué  (cf.  E.  Bourciez, 
Préc.  hist.  de  phonét.  frang.,  5«  édit.,  1923,  §  69,  Hist.),  et  le 
catalán  tantót  par  úy,  tantót  par  u  ou  i  (pour  les  détails,  cf.  plus 
bas,  p.  16  sq.). 

1.  (  -\-  kt-  >  *iy  t-  >  i^y  t-: 

léctu  >  apr.  lieit,  ir.  lit,  c.  lU;  péctus  >  apr.  pieüz,  fr.  pis,  c.  pit; 
despéctu  >  apr.  despieit,  fr.  dépit,  c.  despit. 

2.  ^'  +  ^  s-  >  *^'y  s-  >  *iéy  s-: 

séx  >  apr.  sieis,  fr.  sis,  c.  sis;  éxit  >  apr.  ieis,  a  fr.  ist,  c.  ie. 

3-  ^  +  S(^)''^^  >  ey  re  >  iey  re: 
lég(e)re  >  fr.  lire. 

4-  i  +  g'^-  >  ?y  y-  >  i^y  y< 

integra  >  apr.  entieira,  a  fr.  entire,  rouss.  entire. 

5.     Í-[-i>  ey>  iey. 

méi  >  apr.  miei,  perdé(d)i  >  apr.  perdiei,  cat.  perdí;  *illaei  -f-  s  > 
apr.  liéis. 


8  P.    FOUCHÉ 

6.  4  +  ry  >  ^y  r-  >  iéy  y-\ 

feria  >  apr.  fieira,  c.  fírf;  *offénat  >  apr.  ofieira,  *suffénat  > 
apr.  sofieira,  *inquaenat  >  enquieira,  germ.  téri  -\-  a>  apr.  tieira. 

7.  ^  +  sy-  >  *(y  s-  >  iéy  s-: 

*eclésia  >  apr.  glieisa,  fr.  église;  *cerésia  (el.  cerasea)  >  fr.  cerise, 
a.  c.  cerira  (<  cereña). 

8.  i  +  ¿y-,  ^'  +  c^-  >  gallo.-rom.  septent.  *^'y  dz-  >  *i^y  dz-: 
prétiu  >  fr.  prix,  prétiat  >  fr.  prise,  déce  >  fr.  dix. 

9.  ó  +  ^^-  >  *óy  t-  >  íií5y  ^: 

nócte  >  apr.  wwo^V  et  nueit,  fr.  wwzY,  a.  c.  nuyt  (auj.  w^'^,  p.  16  sq.); 
cocta  >  apr.  cuoita  et  cueita,  fr.  cw^V^,  c.  kúyt§;  ocio  >  apr.  í^o¿¿  et 
w^íV,  fr.  MíV,  c.  búyt. 

10.  ó  +  ^  s-  >  *py  s-  >  *uoy  s-: 

co;i;a;  >  apr.  cuoissa  et  cueissa,  fr.  cuisse,  c.  ^í^í^;  próximu  >  apr. 
prueyme,  a.  c.  pruyme. 

11.  p  +  ^y-  >  *í'y  ^-  >  *^py  ^-• 

wdno  >  apr.  muoir,  afr.  ww,  a.  c.  mwyy,  bal.  muyr;  córiu  >  fr. 
cwíV,  cat.  ^í^y;'  et  kúyru.  I 

12.  ó  +  ssy-  >  *py  ss-  >  *uoy  ss-\ 

*pdssio  >  fr.  puis,  a.  c.  ^m^'^v;  *pdssiat  >  fr.  puisse,  a.  c.  puixa. 

13.  ó  +  s^y-  >  *óy  ss-  >  *wóy  ss-: 
*póstius  >  apr.  /)ííozs  et  pueis,  fr.  ^í^¿s,  c.  púe. 

14.  ó  +  s^yy-  >  *óys  tr-  >  *í/óys  tr-: 
óstrea  >  fr.  huitre. 

15-     ó  +  c^-  >  gallo-rom.  septent.  *óy  dz-  >  *uóy  dz-: 
noces  >  fr.  nuis. 

On  trouve  cependant  en  frangais  et  en  a.  proven^al  un  certain 
nombre  de  mots  dans  lesquels  la  diphtongaison  de  ¿  ó  semble 


LA    DIPHTONGAISON    EN    CATALÁN 


avoir  eu  lieu  au  contact  de  I  et  n  mouillés.  Vu  Tabsence  de  y, 
Ta.  prov.  ne  présente  plus  la  triphtongue  iei  ou  uoi,  uei  comme 
précédemment,  mais  simplement  la  diphtongue  ie,  respect.  uo,  ue, 
comme  le  frangais  ou  plutót  l'a.  frangais.  Voici  les  formes  en 
question: 

i6.    é  +  ly-,  cl-\ 

mélius  >  apr.  mielhs,  afr.  mielz  (auj.  mieux);  *veclu  (el.  vétu- 
lum)  >  apr.  vielh,  fr.  vieü. 

17.  é  +  ny-: 

véniat  >  afr.  viegne  (auj.  vienne),  téneat  >  afr.  tiegne  (auj.  tienne), 
Compén(d)ia  >  Compiégne. 

18.  ó  +  ly-,  c'l-,  g'l-,  Vg-: 

folia  >  apr.  fuolha  et  fuelha,  afr.  jueille  (auj.  feuille);  '^uóleo  > 
apr.  í^wo//^  et  vuelh,  afr.  z;w^¿/  (auj.  veux);  celt,  hrdg(i)lu  >  apr. 
bruelh,  afr.  ¿rw^zV  (auj.  breuil) ;  dc(u)lu  >  apr.  woZA  et  w^/A,  afr. 
wd¿/  (auj.  íe^7j;  cÓll(i)git  >  apr.  cwo/A  et  cuelh,  afr.  cíí^/^  pour  un 
plus  anden  cueilt  (auj.  cueillé). 

19.  ó  +  wy-,  wgy-,  gn-: 

lónge  >  apr.  luenh,  luegn;  Hóngeat  >  apr.  luenha;  Vascónia  > 
apr.  Gascuenha;  cógnita  >  apr.  cuenhda. 

II  est  vrai  que  pour  le  fran9ais,  qui  á  cóté  de  la  diphtongaison 
conditionnée  connait  une  diphtongaison  spontanée,  on  a  recours 
á  cette  derniére  en  la  circonstance.  Ainsi  fran9.  ie,  afr.  ue  ne 
seraient  dus  ni  á  Taction  d'un  yod,  ni  a  Faction  d'une  consonne 
palatalisée  autre  que  y.  La  diphtongaison  se  serait  produite 
dans  ees  mots  en  méme  temps  que  dans  caelu  >  ciel,  cor  >  afr.  cuer 
(auj .  cceur) .  II  est  étonnant  alors  que  I  et  n  mouillés  constituent 
une  entrave  dans  le  cas  de  la  voyelle  a  et  empéchent  le  change- 
ment  de  d  en  é  dans  palea  >  paille,  montanea  >  monta gne,  etc., 
mais  n'en  constituent  pas  dans  le  cas  de  ^',  ó,  ce  qui  a  permis  a  ees 
deux  voyelles  de  se  diphtonguer  comme  si  elles  étaient  libres. 
Si  /  et  w  mouillés  forment  «entrave»,  ce  doit  étre  dans  tous  les  cas 
ou  dans  aucun.  On  ne  doit  pas  Tadmettre  ici  et  la  non,  suivant 


lO  p.   FOUCHÉ 

les  besoins  de  la  cause.  D'ailleurs  Fa.  prov.  qui  ignore  la  diphton- 
gaison  spontanée  de  ^',  g  (la  diphtongaison  spontanée  de  ó  est 
relativement  récente  et  son  domaine  géographique  assez  res- 
treint,  cf.  W.  Meyer-Lübke,  Die  Diphtong.  im  Prov.,  3^  partie), 
présente  des  faits  analogues  á  ceux  du  fran9ais.  Evidemment 
la  diphtongue  doit  avoir  ici  et  la  la  méme  origine.  L'a.  prov.  ne 
connaissant  pas  de  diphtongaison  spontanée,  les  diphtongues  fran- 
9aises  des  exemples  cites  ci-dessus  ne  peuvent  s'expliquer  que  par 
Taction  de  la  palatale  subséquente,  comme  en  a.  proven9al  —  a 
moins,  comme  nous  le  verrons,  que  ce  ne  soit  par  Taction 
d'un  yod. 

Si  les  exemples  des  n.^^  16,  17,  18,  19  doivent  s'expliquer 
par  l'action  de  /  et  w  mouillés  sur  Vé  et  Vó  précédents,  il  en  resulte 
que  les  formes  correspondantes  du  catalán  :  mélius  >  a.  c.  milis, 
véclu  >  Vill  (Castell-),  folia  >  fúk,  *vdleo  >  bú¡,  6c(u)lu  >  úl, 
cóllfijgit  >  kú¡,  sómniu  >  sún,  Catalónia  >  Ketelúne,  etc.,  doi- 
vent aussi  leur  diphtongue  primitive  á  l'action  de  /  et  w,  parallé- 
lement  a  ce  qui  aurait  eu  lieu  en  f raneáis  et  en  proven9al.  Quant 
a  Vi  et  Vil  des  formes  catalanes,  il  serait  dú  a  la  fermeture  du  se- 
cond  élément  de  la  diphtongue  sous  la  double  action  assimilatri- 
ce  du  premier  élément  beaucoup  plus  fermé  et  de  la  palatale  sui- 
vante.  Ainsid'aprés  P.  Rokseth  {loe.  cit.,  p.  544),  le  cat.  úl  s'ex- 
pliquerait  de  la  fagon  suivante  :  *í^o/  >  *w¿/  >  *uél  >  *uil  >  úL 

En  réalité  il  n'en  a  pas  été  ainsi.  A  cóté  des  formes  diphton- 
guées  que  nous  avons  citées  ci-dessus,  l'a.  provengal  en  présente 
d'autres  avec  une  triphtongue  :  acuoill,  juoil  >  *jÓliu,  duoill  et 
dueil  <  dóleo,  hueil  >  ócfujlu,  vieil  >  *véclu,  mieilz,  etc.;  cf. 
C.  Appel,  Prov.  Lautlehre,  1918,  §  33  a.  On  peut  toutefois  in- 
terpréter  la  graphie  -il  comme  étant  le  signe  de  I  mouillé.  Mais 
peut-étre  aussi  représente-t-elle  yl,  comme  permet  de  le  croire  le 
brianconnais  moderne  mieil',  cité  par  W.  Meyer-Lübke  dans  sa 
Gramm.  L.  Rom.,  i.  §  154. 

De  plus,  il  est  certain  que  les  groupes  c'l,  g'l,  gn  se  sont  réso- 
lus  tout  d'abord  en  yl,  yn,  et  la  le  y  ne  pouvait  étre  qu'implosif. 
II  a  dú  se  trouver  á  un  moment  donné  en  contact  avec  é  ou  ó  pré- 
cédents. Le  y  ayant  provoqué  la  diphtongaison  de  é,  ó  dans  les 
mots  tels  que  péctus  >  *peytus  >  *pieytus,  nocte  >  *ngyte  > 
*nuoyte,  il  est  probable  que  la  diphtongaison  de  vielh,  uolh  est 


LA    DIPHTONGAISON    EN   CATALÁN  II 

due  elle  aussi  á  y.  Si  au  lieu  de  la  forme  triphtonguée,  nous  trou- 
vons  des  formes  simplement  diphtonguées,  cela  s'explique  par 
la  fusión  de  y  implosif  avec  /  explosif.  Cette  fusión  du  yod  se 
constate  dans  d'autres  mots  oú  Ton  ne  niera  pas  qu'il  y  ait  eu  pri- 
mitivement  une  triphtongue  :  pieitz  et  'piegz,  despieit  et  despieg 
nueit  et  nuech,  mueira  et  muera,  etc. 

Le  cas  des  groupes  ly,  ny,  ngy,  etc.,  n'est  pas  plus  embarras- 
sant  que  celui  des  groupes  dont  il  vient  d'étre  question.  Ces 
combinaisons  n'ont  pas  abouti  du  premier  coup  a  /  ou  a  w.  Comme 
dans  tous  les  groupes  composés  de  cons.  +  y,  le  y  s'est  transposé 
en  avant  de  la  consonne,  et  parallélement  k  ry  >  yr,  sy  >  ys, 
ssy  >  yss,  on  a  eu  a  n'en  pas  douter  ly  >  yly  >  yly  >  yl>  I  —, 
et  ny  >  yny  >  yny  >  y?i  >  tp.  Pour  employer  une  forte  expres- 
sion  de  M.  Grammont  (cf.  L' Interversión,  dans  Streüberg-Fest- 
gahe,  p.  112)  á  un  certain  moment  I  qí  n  ont  été  «tout  pleins» 
de  y\  ils  en  ont  eu  devant  et  der riere.  La  aussi  il  y  a  eu  un  y 
implosif,  qui  a  pu  déterminer  la  diphtongaison  de  la  voyelle 
ouverte  precedente.  A  l'origine  on  a  eu  une  triphtongue  résul- 
tant  de  la  combinaison  de  la  diphtongue  nouvellement  créée 
avec  y:  elle  a  pu  se  maintenir  ou  se  réduire  a  une  diphtongue  par 
fusión  du  y  avec  /,  n  explosif s  suivants. 

W.  Meyer-Lübke  a  recouru  a  une  explication  semblable 
dans  un  autre  cas  :  «Es  muss  also  zur  Zeit  der  Brechung  im  Suden 
das  /',  n'  in  seiner  ganzen  Bildung,  ñamen tlich  in  seinem  Ansatz 
palatal  gebildert  worden  sein,  im  Norden  nur  in  seinem  Ausgang; 
graphisch  grob  ausgedrückt  haben  wir  dort  ^Z^,  hier  Pr,  cf.  Die 
Diphtong.  im  Prov.,  p.  365. 

Puisque  les  mots  des  groupes  16,  17,  18,  19,  remontent  a  des 
types  romans  avec  y  implosif,  nous  ne  voyons  pas  pourquoi  on 
refuserait  d'admettre  que  leur  diphtongue  ait  la  méme  origine 
que  celle  des  types  du  genre  péctus  ou  nócte.  D'autant  que  pour 
l'explication  des  formes  fran9aises,  on  n'est  plus  obligé  de  sup- 
poser  que  /  et  w  mouillés  créent  une  entrave  dans  le  cas  de  a,  et 
n'en  créent  aucune  dans  celui  de  é,  ó.  Les  phénoménes  du  fran- 
9ais  nous  semblent  s'expliquer  tres  simplement.  Au  contact  du 
y  implosif  des  groupes  y/,  yn  (quelle  que  soit  leur  provenance),  é 
et  ó  se  sont  diphtongués,  d'oü  '^véclu  >  *vieylu,  oc(u)lu  >  *uoylu, 
téneat  >  tieyue,  etc.     Avant  la  réduction  de  iey,  uoy  a  i,  üi  (avec 


12  P.    FOUCHÉ 

ü  accentué;  postérieurement  wí),  ou  plus  exactement  avant  le 
passage  de  iey,  uey  (provenant  de  uoy)  á  *ny,  uiy,  le  y  implosif 
s'est  fondu  avec  la  consonne  palatale  suivante,  d'oü  *viélu,  *uélu, 
tiétie  representes  en  fran9ais  par  vieil,  afr.  ueil,  tiegne.  Dans  les 
mots  oíi  le  y  implosif  n'était  pas  devant  /,  n,  il  s'est  conservé 
et  la  triphtongue  a  abouti  au  résultat  que  Fon  sait.  Ce  n'est 
qu'aprés  l'absortion  de  y  implosif  par  /  et  ^  explosifs  qu'a  eu  lieu 
en  frangais  la  combinaison  áQ  á  -\-  y  >  (y  >  é  :  variu  >  *vayru 
>  vair,  *bassiat  >  *bayssat  >  haisse,  basiat  >  *baysaí  > 
baise,  etc.  Faute  d'un  y  susceptible  de  se  combiner  avec  lui,  a 
resté  intact  dans  palea  >  paule,  montanea  >  montagne,  etc.,  com- 
me  il  est  resté  intact  dans  brachiu  >  bras,  *glacia  >  glace,  etc., 
oü  il  n'y  a  jamáis  eu  de  yod  en  contact  avec  l'd. 

Aussi  croyons-nous  que  les  formes  de  l'a.  catalán  milis, 
vill  (Castell-)  et  celles  du  cat.  moderne  mjin,  trú¡,  urgúl,  ful,  fule, 
despúU,  bul  >  voleo,  júl,  ¡tU,  etc.,  remontent  a  des  types  romans 
triphtongués,  dont  la  triphtongue  resulte  de  la  diphtongue  pro- 
venant de  é,  ó  -\-  y  implosif. 

De  l'étude  des  formes  fran9aises,  provéngales  ou  catalanes 
examinées  jusqu'ici,  il  nous  est  permis  de  conclure  que  la  diphton- 
gaison  conditionnée  a  eu  lieu  au  contact  d'un  y  implosif,  et  non 
d'une  consonne  palatale  autre  que  y. 

II  découle  de  la  que  dans  les  mots  frangais,  provengaux  ou 
catalans  provenant  de  types  étymologiques  avec  y  intervocalique, 
on  doit  supposer  que  cet  y  était  á  la  fois  implosif  et  explosif,  et 
par  conséquent  geminé,  au  moment  de  la  diphtongaison  et  de  la 
fermeture  de  l'élément  medial  de  la  triphtongue  primitive.  Ainsi 
me(d)ia  a  été  sans  doute  prononcé  tout  d'abord  "^mey  ya,  d'oü 
miey  ya,  qui  a  donné  naissance  á  fr.  mié,  prov.  mieia  ou  miega, 
cat.  mije. 

II  est  un  cas  au  moins  oü  pour  d'autres  raisons  que  celles  qui 
nous  ont  amené  á  poseí  cet  te  hypothése,  il  faut  admettre  un  y 
geminé.  D'aprés  une  théorie  courante  pejor,  pejus  seraient  de- 
venus en  latin  vulgaire  *péjor,  *péjus  sous  l'influence  de  mélius. 
En  réalité,  la  voyelle  de  pejor,  pejus  n'a  jamáis  été  longue  par 
nature,  mais  seulement  par  position  (cf.  M.  Niedermann,  dans 
Mél.  de  Saussure,  1908,  p.  64),  le  latin  vulgaire  et  littéraire  pro- 
nongant  péjjor,  péjjus  conformément  a  l'étymologie  *ped-jós.     Cf. 


LA    DIPHTONGAISON    EN   CATALÁN  I3 

K.  Brugmann,  Abrégé  de  gramm.  comparée,  trad.  fran9.,  pp.  99 
et  195.  Pour  rutilisation  de  péjjor  en  phonétique  fran9aise,  cf. 
E.  Bourciez,  Précis  historique  de  phon.  fr.,  5®  édit,  p.  77. 

Mais  le  cas  de  péjjor,  péjjus  n'est  pas  isolé  en  latin.  A  l'inté- 
rieur  des  mots  et  entre  voyelles,  /  latin  est  toujours^pour  //,  ce 
qui  concorde  avec  la  graphie  des  inscripcions  11.  Ce  phonéme, 
en  effet,  repose  partie  sur  une  ancienne  diphtongue  en  i  suivie  de 
7,  partie  sur  dj,  gj;  cf.  K.  Brugmann,  op.  cit.,  p.  99,  rem.  du  §  129. 
D'aprés  ce  principe,  on  pronon9ait  non  seulement  majjor,  ejjus, 
cojjicio,  rejjicio  (Cicerón  écrivait  aiio,  Aiiax,  Maiia;  cf.  Quinti- 
lien,  Instü.  orat.,  i,  4,  11,  et  Vélius  Longus,  G.  L.,  vii,  p.  54,  16  sq.), 
mais  aussi  trójja,  ce  qui  nous  intéresse  ici;  et  aprés  la  réduction 
de  dy,  vy  antérieure  a  la  fin  de  l'époque  impériale,  on  a  eu  en  réa- 
lité  *plgyya,  meyyu,  óyye,  gyyu,  mgyyu,  pgyyu,  etc.  pour  *plóvia, 
médiu,  hódie,  Ódiu,  módiu,  pódiu,  etc.  Comme  on  le  voit,  des  rai- 
sons  d'ordre  différent  nous  aménent  au  méme  point  oü  nous  a 
conduit  notre  hypothése  sur  le  mécanisme  de  la  diphtongaison. 

On  a  done  eu  pour  le  catalán  :  me(d)iu  >  *mey  yu  >  *miey  yu 
>  *miy  yu  >  *migu  >  míe;  He(g)eo  (el.  lego)  >  Hey  yu  > 
Hi^y  yu  >  Hiy  yu  >  Hiju  >  a.  c.  llig  [phon.  ¡ié]  — ,  mg(d)iu  > 
*mgy  yu  >  *mugy  yu  >  *muy  yu  >  *múju  >  a.  c.  mug  [phon. 
mué],  pg(d)iu  >  *pgy  yu  >  púé,  *plg(v)ia  >  *plgy  ya  >  plúje, 
etc.,  avec  é  final  ou  /  intervocalique  — ,  et  hg(d)ie  >  *py  ye  >  *uy 
ye  >  a.  c.  uy,  avec  y  final. 

Nous  ne  dirons  qu'un  petit  mot  des  objections  que  Ton  peut 
faire  a  Texplication  de  la  diphtongaison  conditionnée  par  un  phé- 
noméne  de  différenciation.  Cette  explication  a  été  tout  d'abord 
admise  par  W.  Meyer-Lübke,  pour  ce  qui  concerne  le  fran9ais; 
cf.  Hist.  Gramm.  d.  franz.  Spr.,  i^,  1913,  p.  60.  Mais  dans  son 
étude  sur  la  diphtongaison  en  proven9al  qui  est  de  1916,  tout  en 
continuant  á  l'admettre,  le  savant  romaniste  éléve  quelques 
doutes  :  «Es  bleibt  bei  dieser  an  sich  sehr  wohl  denkbaren  Erklá- 
rung  [celle  de  M.  Grammont  et  G.  Millardet]  noch  eine  Schwie- 
rigkeit.  Warum  tritt  eine  áhnliche  Dissimilation  nicht  bei 
ei,  oi  ein?  Weder  im  Provenzalischen  noch  im  Franzosischen  noch 
im  Genuesischen  usw.»  (Die  Dipht.  im  Prov.,  p.  364);  et  il  ajoute: 
«Wir  beobachten  vielfach,  dass  altes  ei  zu  ^i  wird,  aber  mir  ist 


14  P.    FOUCHÉ 

nicht  bekannt,  dass  dieses  fi  zu  iei  weiterücke,  vielmehr  ist  das 
Dissimilationsergebnis  in  diesem  Falle  ai  oder  oi.  Es  ist  Sache 
der  Phonetiker,  dafür  eine  Erklárung  zu  geben.» 

Le  phénoméne  de  différenciation,  répondrons-nous,  a  pu 
avoir  lieu  aussi  bien  dans  le  cas  de  ei  que  dans  celui  de  ^i.  Seule- 
ment  les  conditions  n'étant  pas  les  mémes  ici  et  la,  les  resultáis 
ont  été  différents.  La  diphtongaison  suppose  chez  la  voyelle 
segmentée  une  certaine  longueur.  Prenons  le  cas  de  ^  en  contact 
avec  y.  Personnene  contestera  qu'au  moins  pendant  la  période 
romane  e  ait  été  plus  bref  que  f  :  certaines  langues  comme  le  cas- 
tillan  connaissent  la  diphtongaison  spontanée  de  ^  en  ie,  et  igno- 
rent  celle  de  e.  Dans  les  langues  qui  diphtonguent  spontanément 
f  et  ^,  la  premiére  voyelle  s'est  diphtonguée  a  une  date  plus  an- 
cienne  que  la  seconde  :  c'est  ce  qui  a  eu  lieu  en  frangais.  II  est 
done  permis  de  conclure  qu'á  un  moment  donné  é  a  été  plus  long 
que  f.  Tandis  que  e,  (ou  mieux  ee),  a  pu  passer  par  différenciation 
a  ie  au  contact  d'un  yod,  e  manquant  de  la  durée  nécessaire  ne 
s'est  pas  segmenté,  mais  a  formé  avec  y  une  diphtongue  ey  a  pre- 
mier élément  bref,  s'opposant  á  la  triphtongue  iey  provenant  de 
^  +  y.  Plus  tard  ey  a  pu  se  différencier  en  ey,  de  méme  que 
Vey  résultant  de  la  diphtongaison  spontanée  de  e  dans  diverses 
langues,  comme  le  frangais.  Si  cet  ^y  secondaire  n'a  pas  abouti 
á  iey,  c'est  que  la  voyelle  devait  étre  trop  breve.  Cette  hypo- 
thése  est  tres  vraisemblable,  dans  le  cas  de  ^y  >  ey  >  e  román, 
les  deux  éléments  de  la  diphtongue  s'étant  partagé  la  durée  de 
la  voyelle  primitive.  Par  suite  de  cela,  la  différenciation  n'a  pu 
agir  par  segmentation  :  c'est  toute  la  voyelle  qui  s'est  différen- 
ciée  d'avec  y,  la  oü  le  phénoméne  a  eu  lieu.  Le  résultat  a  été  ai 
ou  oi  (cf .  p.  ex.  Vionnaz  etaila  >  *stela,  afr.  moi,  pron.  moy  >  me, 
etc.).  La  différenciation  a  d'ailleurs  pu  se  continuer  et  aboutir 
a  des  résultats  múltiples,  sans  jamáis  aboutir,  croyons  nous,  a  une 
triphtongue.  Pour  les  faits  romans,  cf.  E.  Guarnerio,  Fonologia 
romanza,  1918,  p.  134  sq. 

Comment  s'est  opérée  la  réduction  de  la  triphtongue  primi- 
tive iey  ou  wpy?  II  faut  tout  d'abord  noter  que  l'accent  qui  ori- 
ginairement  devait  tomber  sur  le  premier  élément  de  la  voyelle 
(*ky,  "^ógy),  s'est  ensuite  porté  sur  le  second,  lorsque  par  l'effet 


LA    DIPHTONGAISON   EN   CATALÁN  15 

de  la  différenciation  ce  demier  s'est  trouvé  plus  ouvert  que  le 
premier,  d'oü  *i^y,  *uóy. 

La  triphtongue  iéy  s'est  réduite  a  i  en  franjáis  et  en  catalán, 
par  suite  de  la  fermeture  de  Télément  medial  sous  la  double  action 
des  phonémes  environnants,  et  non  par  suite  de  la  chute  de  cet 
élément,  ce  qui  supprime  Tobjection  de  C.  Voretzsch.  Ce  der- 
nier,  en  effet,  declare  impossible  l'explication  de  Vi  frangais  (et 
par  conséquent  de  Vi  catalán)  par  la  triphtongue  iéi  :  «Bei  der 
Annahme  iéi  >  i  wáre  ja  gerade  der  betonte  Bestandteil  ausgefa- 
llen,  was  alien  phonetischen  und  sprachgeschichtlichen  Beobach- 
tungen  widerspricht»;  cf.  Zur  Gesch.  der  Dipht.  im  AUprov.,  p.  646. 
D'ailleurs  puisqu'il  admet  que  réguliérement  íei  primitif  doit 
passer  a  iéi,  comme  de  fait  il  y  est  passé  en  a.  prov.,  pourquoi  vou- 
loir  que  le  déplacement  d'accent  ait  eu  lieu  ici  et  la  non? 

Pour  ce  qui  est  de  Tévolution  de  la  triphtongue  iei,  le  catalán 
est  done  d'acord  avec  le  frangais  et  s'oppose  avec  lui  au  gallo-ro- 
man  meridional  qui,  sauf  le  domaine  gascón  (cf .  G.  Millardet,  Étu- 
desde  dialect.  land.,  p.  198  sq.,  et  A.  Schneider,  Zur  lautlichen  Ent- 
wicklung  der  Mundart  von  Bayonne,  1900,  p.  32)  ne  connait  généra- 
lement  pas  la  réduction  a  i.  On  trouve  cependant  milz  >  mélius, 
et  mi  <  médiu  dans  Girart  de  Roussillon  (cf.  J.  Anglade,  Gramm. 
anc.  prov.,  p.  65),  et,  assez  rarement,  espil  ou  espilh  >  spéculu,  ce 
qui  laisse  supposer  que  dans  certains  coins  du  domaine  gallo-roman 
meridional,  la  réduction  de  iei  k  i  sl  existe.  Mais  oü?  Pour  les 
continuateurs  de  l'ancien  iei  dans  les  parlers  modemes  du  Midi 
de  la  France,  cf.  W.  Meyer-Lübke,  article  cité,  p.  349. 

Le  traitement  de  ugy  est  plus  compliqué.  Cette  triphton- 
gue a  abouti  a  üy,  avec  ü  accentué,  dans  le  plus  anclen  fran9ais, 
et  a  úy  en  catalán  prélittéraire.  Catalán  et  frangais  s'opposent 
encoré  a  l'a.  provengal  qui  conserve  Vg  medial  ou  le  change  en  e, 
sauf  quelques  exceptions  (cf .  cur,  cuir  >  córiu  dans  des  manuscrits 
de  Girard  de  Roussillon,  cur  dans  des  textes  bordelais,  cf.  J.  An- 
glade, op.  cit.,  p.  75;  pluja  >  *pld(v)ia  dans  Flamenca,  cf.  Levy, 
Suppl.  Worterbuch;  uyl  >  óc(u)lu,  vulh  <  *vÓleo,  cf.  C.  Appel, 
Prov.  Lautlehre,  p.  36).  Pour  le  domaine  gascón,  cf.  G.  Millar- 
det, op.  cit.,  p.  204,  sq.  Pour  les  continuateurs  de  uoy,  uey 
dans  les  parlers  modemes  du  Midi  de  la  France,  cf.  W.  Meyer- 
Lübke,  art.  cit.,  p.  349  sq.  et  J.  Anglade,  op.  cit.,  p.  72,  sq. 


l6  P.    FOUCHÉ 

Dans  la  triphtongue  primitive  ugy,  o  était  menacé  d'assimi- 
lation  de  la  part  du  premier  élément  qui  tendait  a  lui  imposer  son 
point  d'articulation,  et  de  la  part  de  y  qui  tendait  a  le  fermer  da- 
vantage.  La  tendance  a  Tassimilation  a  pu  étre  combattue  par 
la  différenciation,  et  uoy  est  alors  passé  a  uey.  Pour  des  exemples 
de  différenciation  de  wo  en  we,  cf.  A.  Meillet,  Mém.  Société  Lin- 
guistique  de  Paris,  xii,  pp.  29  et  30.  En  fran9ais  et  en  catalán 
Tassimilation  a  eu  lieu,  et  wdy  est  devenu  tout  d'abord  uúy,  puis 
par  contraction  vocalique  uy,  avec  u  palatal  en  franjáis  et  u  vé- 
laire  en  catalán.  L'accent  portant  sur  Télément  medial,  nous  ne 
croyons  pas  qu'on  puisse  diré  que  ce  demier  s'est  effacé.  Nous 
ne  pensons  pas  non  plus  que  le  franjáis  cuir  s'explique  par  un 
processus  *kuoyr  >  *küeyr  >  küyr,  comme  l'admet  E.  Bourciez, 
Précis  phon.  frang.^  §  69,  hist.  L'accent  n'a  pu  porter  sur  u,  et 
si  dans  ce  cas  o  était  accentué,  a-t-il  pu  s'affaiblir  en  e  pour  dis- 
para! tre  ensuite? 

On  sait  que  üy  est  passé  de  bonne  heure  a  wi  en  frangais,  et  ce 
changement  d'accentuation,  qui  date  environ  du  debut  du  xii® 
siécle,  a  été  general  dans  cette  langue. 

En  catalán  uy  s'est  réduit  a  ú  dans  un  grand  nombre  de  mots 
par  suite  de  la  combinaison  de  y  avec  la  consonne  suivante  qu'il 
a  palatalisée.  C'est  ainsi  qu'on  trouve  u  non  seulement  de- 
vant  letn  mouillés,  mais  encoré  devant  e  :  grúe  >  gróssiu,  Mee  > 
cóxa,  púe  >  *postius,  etc.  De  méme  la  géminée  yy  ayant  passé 
á  j  puis  /  dans  *pluyya  >  pl6(v)ia,  *truyya  >  Hrója,  on  a  plúje, 
truje.  Mais  dans  d'autres  mots  le  y  s'est  conservé  :  ehúy  >  ad 
hódie,  húyt  >  Ócto,  búyt  >  vdc(i)tu,  kúyt  >  coctu,  kúyru  >  córiu, 
auxquels  il  faut  ajouter  l'a.  cat.  nuyt  >  nócte. 

Cependant  en  alghérois,  l'accent  s'est  déplacé  et  l'ancien  uy 
est  devenu  uí  dans  les  mots  qui  preceden t.  Dans  le  catalán 
continental  on  trouve  nU  >  *nuU  >  nÓcte  dans  tous  les  dialec- 
tes  modemes.  E.  Vogel,  áa-ns  son  Katal.-deutsch.  Wdrterb.,  1911, 
consigne  pour  vuy  et  avuy  >  hÓdie  les  prononciations  H,  ewí 
et  eMy,  pour  vuyt  >  ócto  la  prononciation  Ht;  cf.  encoré  vuytada: 
Htáde,  vuytanta  :  hitante,  vuyté  :  hité.  B.  Schádel  dans  son  Ma- 
nual de  fonética  catalana,  1908,  p.  57,  note  pour  une  prononciation 
barcelonaise  avuy  :  ewi,  vuytanta  :  witdnte  aprés  voyelle  et  hwi- 
tánte  á  l'initiale  absolue.     Nous  sommes  loin  de  croire  que  ce 


LA    DIPHTONGAISON    EN   CATALÁN  IJ 

soient  lá  les  prononciations  normales  du  catalán  oriental  ou  occi- 
dental (cf.  les  travaux  de  P.  Fabra,  A.  Griera,  P.  Barnils).  EUes 
sont  inconnues  en  tout  cas  en  roussillonnais.  Mais  nous  ne  nions 
pas  —  au  contraire  ees  formes  vont  nous  étre  útiles  — ,  qu'elles 
n'existent  9a  et  la  dans  le  domaine  catalán.  Oú?  c'est  ce  que 
nous  dirá  d'une  fagon  precise  V Atlas  lingüístic  de  Catalunya. 
En  tout  cas,  le  valencien  fait  wit  >  ócto,  diwit  >  dece  et  Ócto,  et 
a  cote  de  üy  >  hódie  il  a  ui;  cf.  A.  Griera,  Contribuc.  a  una  dia- 
lect.  cat.,  1921,  p.  72,  et  Mn.  Alcover,  Boíl.  Dice.  Llengua  cat.,  iv, 
p.  252.  En  alicantin  hodie  est  représente  de  diverses  fagons: 
wi  (Pego),  ui  (Xexona),  üi  et  wi  (Alicante),  ui  et  úy  (Benejama), 
et  cóctu  a  un  continuateur  kit  a  Pego  dans  l'expression  judr  a 
la  kit  correspondant  au  catalán  oriental  jugd  e  le  kúyt;  cf .  P.  Bar- 
nils, Die  Mundart  von  Alacant,  p.  16. 

Pour  Texplication  du  matériel  plus  ou  moins  confus  que  pré- 
sente la  langue,  il  nous  semble  qu'il  faut  teñir  compte  de  deux 
choses.  Tout  d'abord  les  types  ui,  wi,  continuateurs  de  hodie, 
montrent  que  le  changement  d'accentuation  qui  a  affecté  la  diph- 
tongue  uy  est  spontané  et  ne  dépend  de  Tinfluence  d'aucun  autre 
phonéme,  tout  comme  en  frangais  et  en  castillan  {uy,  quelle  que 
soit  son  origine,  passant  dans  cette  derniére  langue  a  ui  >  ué; 
cf.  coriu  >  *cuyro  >  cuero,  segusiu  >  *seguyso  >  sabueso,  etc.). 
D 'autre  part,  la  conservation  de  la  diphtongue  uy  dans  buyndt 
>  bovinatu,  kuynd  >  "^cocinare  et  les  analogiques  búyne  >  bovina, 
kúyne  >  *cocina,  indique  que  le  changement  d'accentuation  ne 
s'est  pas  produit  lorsque  la  diphtongue  uy  était  suivie  d'une 
syllabe  dans  le  méme  mot.  La  est  la  différence  qui  separe  l'al- 
ghérois  du  catalán  continental.  Nous  ajouterons  aussi  que  le 
changement  d'accentuation  a  pu  étre  favorisé  dans  les  mots  oü  la 
diphtongue  uy  était  suivie  d'une  consonne  implosive,  par  l'addi- 
tion  de  l's  au  pluriel  (ex.  kuyt,  pl.  kuyts).  La  difficulté  de  l'arti- 
culation  a  été  réelle  et  nous  croyons  que  les  formes  de  l'a.  cat. 
cut  >  cóctu  {Livre  veH  Mineur,  Arch.  comm.  Perpignan,  A.  A. 
3,  f.  85  vo),  nut  (B.  J.  Alart,  Documents  sur  la  langue  cat.  des 
anciens  comtés  de  Rouss.  et  de  Cerdagne,  1881,  p.  128,  a.  1298) 
s'expliquent  par  des  formes  du  pluriel  cuyts,  nuyts  dans  lesquelles 
le  y  s'est  amui;  cf.  d'ailleurs  le  plur.  nutz  dans  B.  J.  Alart,  op. 
cit.,  p.  150,  a.  1303. 

But.  de  Dialec.  2 


l8  P.    FOUCHÉ 

Cela  dit,  nous  pensons  que  le  déplacement  de  Taccent  est 
régulier  dans  le  cas  de  uí,  wi  >  hodie,  uít,  wÜ  >  ocio,  *nuit  (d'oü 
nÜ)  >  nocte,  kuít  (d'oü  kÜ)  >  cóctu  — ,  que  la  conservation  de 
l'accent  est  de  méme  réguliére  dans  huytánt^  >  *octanta,  buyté 
>  *octenu,  kííyt^  >  coda,  húyd§  >  v6c(i)ta,  de  méme  que  dans 
frúyt§  >  *frücta.  L'opposition  des  deux  traitements  se  constate 
pour  le  méme  radical  dans  nocte  >  *nuU  (d'oü  ntí)  et  *trans  + 
nóctat  <  tr§núyte. 

Les  deux  series  ont  pu  réagir  Tune  sur  l'autre,  d'oü  les  for- 
mes déjá  citées  Utánte,  hité  (pour  hwit-)  analogiques  de  h(w)ít 
(cf.  valencien  uitdnta  d'aprés  uít)  — ,  et  d'autre  part  húyt  d'aprés 
húyd§,  kúyt  d'aprés  kúyte,  comme  frúyt  d'aprés  frúyte.  Le  nume- 
ral húyt  peut  devoir  la  conservation  de  son  accent  a  Tinfluence 
des  derives  huytánte,  huyté,  comme  á  celle  des  homophones  húyt 
«vide»,  kúyt,  frúyt,  etc;  mais  peut-étre  vaut-ilmieux  reunir  dans 
une  méme  explication  húyt  <  octo  et  ebúy  <  ad  hodie  :  dans  les 
groupes  húyt  +  substantif,  §húy  +  mot  comme  metée  par  exemple, 
l'accent  serait  resté  á  sa  place  anciene,  tandis  qu'il  se  serait  dé- 
placé  lorsque  ees  mots  étaient  suivis  d'une  pause.  La  langue 
aurait  ensuite  généralisé  l'une  ou  l'autre  des  deux  formes. 

Une  fois  le  déplacement  de  l'accent  operé,  la  réduction  de  w 
a  pu  se  produire.  C'est  ce  qui  est  arrivé  en  particulier  pour  *nuit> 
cat.  mod.  nít.  Mais  comme  on  le  voit,  ce  cas  n'est  pas  isolé; 
cf.  h(w)it,  k(w)it.  Faut-il  pour  expliquer  l'amuissement  de 
Yu  de  "^nuit  faire  appel  a  une  action  analogique  de  díe  >  *dia 
(el.  diem),  comme  nous  l'avons  fait;  cf.  Phon.  hist.  rouss., 
pp.  224  et  225?  L'explication  ne  vaudrait  en  tout  cas  que  pour 
un  mot,  et  non  pour  hit  et  kit.  Nous  nous  inclinons  a  voir  dans 
l'amuissement  de  w  ou  u  le  jeu  de  la  loi  qui  regle  la  succession  des 
apertures  a  l'intérieur  de  la  syllabe  :  u  ou  w  et  i  ayant  la  méme 
aperture  ou  presque,  le  phonéme  inaccentué  a  été  eliminé;  cf.  le 
traitement  paralléle  de  lat.  qui,  quem  dans  les  langues  romanes. 

Si  l'évolution  de  la  diphtongue  uy  est  telle  que  nous  venons 
de  le  diré,  on  est  sur  la  voie  d'une  explication  phonétique  de  gie 
«plátre».  II  faut  pour  cela  partir  d'un  type  *gupsu,  qui  aurait 
existe  a  cóté  de  gepsu  (apr.  geis)  et  de  *gepsu  (cf.  ital.  gesso,  apr. 
geis  dans  le  Donat).  A  Tépoque  du  passage  de  ps  a  ys  on  aurait 
eu  *gúys,  puis  *gúye,  d'oü  par  déplacement  d'accent  *gwie  et, 


LA   DIPHTONGAISON   EN   CATALÁN  19 

aprés  ramuissement  de  w,  gíe.  J.  Saroihandy  qui  propose  le  type 
*gupsu  (Grundriss,  i^,  p.  854,  n.  4),  paralléle  dit-il  á  thyrsus  — 
*thursus,  myrthus  —  *murthus,  admet  le  processus  :  *gúis  >  *gwis 
>  gíe.  II  est  dans  Timpossibilité  d'expliquer  le  e  final.  Le  dé- 
placement  d'accent  n'a  pu  avoir  lieu  qu'aprés  que  le  y  avait  pa- 
latalisé  Vs  final  en  e.  On  aurait  ainsi  un  processus  comparable  á 
celui  qui  a  eu  lieu  pour  duecho  >  düctu  en  espagnol.  D'un  cóté 
on  a  *duyto  >  ducho  et  de  l'autre,  dans  des  dialectes  différents 
sans  aucun  doute,  *dúyto  >  *dúyéo  >  *duiéo  >  duecho;  cf.  encoré 
*vitóneu  >  *viduyño  qui  a  donné  d'une  part  viduño,  et  de  l'autre 
vidueño  par  Tintermédiaire  *viduíño.  Pour  une  autre  explication 
de  gie,  cf.  notre  Phon.  hist.  rouss.,  p.  60.  Nous  croyons  pouvoir 
Tabandonner,  car  nous  pensons  avec  L.  Spitzer  (Butll.  Dial.  Cat., 
1923,  p.  133)  qu'il  est  de  bonne  méthode  de  préferer  une  étymolo- 
gie  romane  a  une  étymologie  gréco-romane,  si  la  premiére  satisfait 
aux  exigences  de  la  phonétique  et  de  la  sémantique. 

Quelques  mots  méritent  une  explication.  P.  Rokseth  (Rom., 
XLVii,  p.  538)  cite  parmi  les  cas  de  diphtongaison  celui  de  kúyde, 
qu'il  derive  de  *cdgitat.  En  a.  prov.  on  ne  trouve  que  des  for- 
mes sans  triphtongue  (cí.  cuidar,  cudar,  cujar,  cutar  dans  Lévy, 
Pet.  Dict.),  remontant  á  cógitat.  L'a.  fran^.  cuide,  l'esp.  modeme 
cuida  et  l'a.  esp.  cueda  s'expliquent  aussi  par  le  méme  type 
(cf.  G.  Millardet,  Rev.  Lang.  Rom.,  lxii,  p.  167),  de  méme  que  le 
portugais  cuida  (cf.  Grundriss,  1^,  p.  932).  Le  cat.  kúyde  s'accom- 
mode  tres  bien  lui  aussi  de  cógitat;  cf.  Phon.  hist.  rouss.,  p.  48. 
Nous  ne  voyons  pas  qu'il  soit  nécessaire  de  recourir  pour  lui  á  un 
type  "^cógitat. 

En  face  de  vill  (Castell-),  le  catalán  présente  la  forme  com- 
mune  Hl,  alicantin  et  sporadiquement  cat.  occid.  hU.  Ces  for- 
mes s'expliquent:  par  la  chronologie,  ainsi  que  nous  l'avons  dit 
autre  part;  cf.  Phon.  hist.  rouss.,  p.  31.  *Veclu  a  donné  régulié- 
rement  *vieylu,  d'oü  a.  c.  vill,  de  méme  que  sp^c(u)lu  est  devenu 
espil  par  l'intermédiaire  *espieylu.  A  cóté  de  veclu  le  latin  de 
la  péninsule  devait  posséder  le  type  non  syncopé  vétulu.  Ce  der- 
nier  a  fini  par  se  réduire  a  *vfylu,  par  l'étape  *v§clu,  mais  a  une 
époque  postérieure  a  la  diphtongaison  de  ^,  d'oü  b^l  et  b^l.  L'ex- 
plication  chronologique  vaut  aussi  pour  le  castillan  viejo,  qui  s'op- 


20  P.    FOUCHÉ 

pose  á  espejo  :  ici  vetulu  a  abouti  á  *vietolo  >  *vieclo  >  *vieylo  > 
*i;¿g/o  >  vte/o;  lorsque  le  y  s'est  développé,  la  diphtongaison  de  ? 
en  ie  avait  déjá  eu  lieu,  et  le  y  n'a  pu  Tempécher. 

A  ful  >  *rQclu  (supposé  aussi  par  ital.  rocchio)  s'oppose  rgl^ 
comme  Wl,  hü  s'opposent  á  a.  c.  vül\  cf.  encoré  en  cast.  ruejo, 
correspondan!  a  viejo.  Lá  encoré,  á  cote  de  la  forme  syncopée 
a  dú  exister  la  forme  pleine  rotulu  qui  est  devenue  "^rgylu,  par 
rintermédiaire  *rgclu,  a  une  époque  postérieure  a  la  diphtongaison 
de  p.  A  plus  forte  raison  trouve-t-on  g  dans  fgiy  qui  suppose 
une  syncope  encoré  plus  tardive  dans  rotulu,  et  dans  lequel  il  n'y 
a  jamáis  eu  de  y  en  contact  avec  g  (cf.  *rgíle  >  *?'ó//^  >  fóUe). 

Le  cas  de  kedíre  >  cathédra  n'est  nuUement  embarrassant, 
quoi  qu'en  pense  P.  Rokseth  :  «Je  ne  vois  pas  pourquoi,  dit-il,  le 
groupe  dr  (devenu  yr)  aurait  provoqué  la  diphtongaison  plutót 
que  tr  dans  pétra  >  pera,  pedra,  les  deux  groupes  ayant  dú  passer 
presque  simultanément  á  yr»;  Rom.,  xlvii,  p.  541.  II  n'est  pas 
vrai  que  le  traitement  de  tr  et  dr  intervocaliques  soit  le  méme 
en  catalán;  cf.  Phon.  hist.  rouss.,  pp.  139  et  140.  Le  groupe  -dr- 
s'est  résolu  en  -yr-  dans  toute  position,  tandis  que  -tr-  n'a  passé  á 
-yr-  que  devant  Taccent,  et  a  abouti  á  -r-  en  position  postaccen- 
tuée,  aprés  l'étape  -dr-.  II  n'y  a  jamáis  eu  de  yod  en  contact  avec  e 
dans  les  continuateurs  de  pétra,  et  il  n'a  pu  y  avoir  par  consé- 
quent  de  diphtongaison.  Y  aurait-il  eu  un  yod,  que  la  diphtongai- 
son ne  se  serait  pas  produite,  parce  que  le  y  serait  entré  trop  tard 
en  contact  avec  e.  C'est  ce  que  nous  permet  de  supposer  l'a.  pro- 
vengal  qui  fait  d'une  part  cadieira^  et  de  l'autre  peira,  Peire 
>  Pétru,  reiré  >  retro.  L'a.  prov.  derrier  est  tout  différent  et  il 
n'y  a  jamáis  eu  de  ^  :  ce  mot  provient  de  *deretrariu  et  s'explique 
par  une  haplologie  syllabique  qui  s'est  produite  dans  *derrerier; 
cf.  pour  le  cat.  deré,  Phon.  hist.  rouss.,  p.  221.  Notons  qu'au 
point  de  vue  e  +  dr,  l'a.  prov.  et  le  catalán  s'opposent  au  frangais 
dans  lequel  le  groupe  intervoc.  dr  n'aboutit  pas  a  yr,  et  dans  lequel 
la  diphtongaison  conditionnée  de  e  n'a  pu  avoir  lieu  dans  les  con- 
tinuateurs; cf.  a.  fr.  chaiere,  fr.  mod.  Herré  >  hed(e)ra  et  non 
^chaire,  Hire  avec  iey  >  i. 


I.     L'hypothése  de  C.  Appel  :  a.  prov,  cadieira  >  caíhedra  -}-  aria 
(cf.  Prov.  Lautlehre.  p.  36,  n.  2)  est  inadmissible. 


LA    DIPHTONGAISON    EN   CATALÁN  21 

Peyoré^,  ou  si  Ton  veut  peyyore,  aurait  dú  aboutir  a  *pejó 
ou  pijó,  comme  majore  a  abouti  a  mejó.  Cependant  la  forme 
commune  du  catalán  est  pijó,  c'est-á-dire  que  Tancienne  affriquée 
s'est  conservée  sans  se  réduire  a  la  fricative  correspondante. 
Nous  croyons  que  cette  conservation  s'explique  plutót  par  Taction 
analogique  du  neutre  pigs  ou  pits  <  péjjus  aujourd'hui  disparu, 
et  non,  comme  nous  Tavons  dit  Phon.  hist.  rouss.,  p.  115,  par  Tin- 
fluence  de  formes  telles  que  pijd  <  pédicare. 

Si  nous  essayons  de  fixer  la  date  relative  de  la  diphtongaison 
conditionnée  en  catalán,  voici  les  conclusions  auxquelles  nous 
aboutissons. 

1.  Elle  est  postérieure  au  passage  de  4y-,  -ny-  á  -y/-,  -yn-: 
ex.  a.  c.  milis,  jin,  ful,  súu,  etc. 

de  -ry-  a  -yr- :  ex.  fire,  kúyre,  etc. 

de  -el-  k  -y/- :  ex.  espil,  úl,  etc. 

de  -kt-  a  -yt- :  ex.  pit,  húyt,  etc. 

de  -ks-  á  -ys- :  ex.  sis.  Mee,  etc. 

de  -ssy-,  -sty-,  -scy-  á  -ye- :  ex.  púee,  grúe,  púe,  etc. 

de  -gr-,  -dr-  a  -yr-  :  rouss.  entir,  cat.  comm.  kedire. 

Elle  est  encoré  postérieure  au  passage  de  -dy-,  [et  -gy-]  á 
-y y-  :  ex.  mié,  púe,  etc. 

2.  Elle  est  antérieure  a  la  fermeture  de  p  en  w  devant  un  y. 
A  kúyte  <  *cdctat  (cf.  A.  Ttiomas,  j^om.,  XLi,  p.  452),  trúyte  <  trü- 
ta,  jún  <  jiingit,  pún  <  pügnu,  mún  <  müngit,  s'opposent: 

kuskbl  <  cuscóliu,  jenól  <  genüc(u)lu,  pól  <  pedüc(u)lu, 
feróh  <  *ferrüc(u)la. 

I.  II  faut  s'entendre.  Peyyore,  s'il  avait  été  livré  a  lui-méme,  serait 
probablement  devenu  peyore,  avec  y  simple,  la  géminée  ;vy  s'étant  réduite 
a  y  devant  raccent,  et  on  aurait  eu  ultérieurement  *peore,  par  suite  de  la 
fusión  de  y  dans  la  voyelle  palatale  precedente.  On  peut  le  supposer 
d'aprés  ce  qui  s'est  passé  pour  *veyyamus  >»  *videamus,  qui  a  dú  devenir 
*veyamus,  puis  *veamus,  d'oú  veam  qui  est  a  la  base  du  cat.  hidml  ou 
beydm!  «voyons!»  Si  dans  le  paradigme  du  subjontif  on  a  hejdm,  bejdu, 
ce  ne  peut  étre  que  par  une  action  analogique  des  autres  personnes  accen- 
tuées  sur  le  radical.  II  en  est  sans  doute  de  méme  ici  :  la  géminée  yy  a 
été  maintenue  dans  peyyore,  sous  l'influence  de  péyyor,  péyyus,  d'oú  la 
forme  actuelle  pi)0. 


22  P.    FOUCHÉ 

f(5^f  <  *rdnea,  b^rgón^  <  verecundia,  kudón  <  cotóneu. 

et  f^c  <  *rgyyu  <  rübeu,  qui  supposent  que  -ly-  et  -c'l-,  -ny- 
et  -ndy-  avaient  abouti,  á  Tépoque  de  la  fermeture  de  q  en  u, 
kletn,  et  que  le  groupe  -yy-  s'était  fermé  en  j.  Faute  d'un  y  avec 
lequel  il  eút  pu  étre  en  contact,  o  n'a  pas  passé  á  u.  Pour  plus 
de  détails,  cf.  notre  Phon.  hist.  rouss.,  pp.  48  et  49. 

Or  la  chute  de  e  final,  comme  nous  le  verrons  plus  loin,  p.  40, 
est  postérieure  á  la  fermeture  de  -yy-  en-  j-^,  a  la  réduction  de  -y/- 
(<  ly,  el)  á  -/-  et  de  -yn-  (<  ny,  ndy)  a  -n-,  et  á  la  fermeture  de  ó 
en  ü.  On  peut  done  diré  que  la  diphtongaison  conditionnée  de 
é,  ó  est  antérieure: 

a)  á  la  fermeture  de  -yy-  en  -;-. 

b)  a  la  réduction  de  -yl-  (<  ly,  el)  a  -/-,  et  de  -yn-  (<  ny, 
ndy)  a  -n-. 

e)     a  la  fermeture  de  ó  en  w  au  contact  d'un  y  subséquent. 
d)     a  la  chute  de  e  final. 

D'autre  part  la  fermeture  de  o  en  w  est  antérieure  au  passage 
de  ai  a  ei,  vu  le  traitement  de  están  <  stagnu,  perfdn  <  *pertangit, 
pldtpe-  <  plangere,  en  face  de  jún  <  jüngit,  pún  <  pügnu.  Au 
moment  oh.  d  -\-  y  devenait  é  +  y,  les  groupes  -ng-,  -gn-  s'étaient 
réduits  a  n,  d'oü  Timpossibilité  d'une  action  du  yod  sur  d)  au 
contraire  jüngit  a  pu  devenir  jún  en  catalán,  parce  qu'á  Tépoque 
de  la  fermeture  de  ó  en  ú,  les  groupes  -ng^-  et  -gn-  en  étaient 
encoré  a  Tétape  -yn-,  Ainsi  done  la  réduction  de  -yn-  (<  gw, 
ng^}  á  ^  est  intermédiaire  entre  la  fermeture  de  p  en  w  et  le  passage 
de  ay  a  ey. 


I.  Les  raisons  que  nous  avons  données  dans  notre  Phon.  hist.  rouss., 
p.  115,  pour  situar  la  chute  de  e  final  avant  le  passage  de  -yy-  á  -/-  tom- 
bent,  croyons-nous,  devant  celles  qui  nous  ont  amené  á  admettre  cette 
chute  á  une  époque  postérieure  a  la  fermeture  de  ó  en  ü.  Le  y  final  de 
Uy  <C  l€ge,  ffy  <;  rege,  a.  cat.  uy  <C  hódie  ne  prouve  pas  que  le  passage  de 
-yy-  á  -j-  ait  eu  lieu  entre  la  chute  de  e  et  de  m  fináis.  Dans  *leye, 
*reye  il  n'y  a  jamáis  eu  probablement  de  groupe  -yy-;  quant  a  *uyye 
(<C  uoyye  <C  hÓdie),  passé  a  úy  et  non  úé,  Ve  final  a  dú  tomber  de  tres  bon- 
ne  heure,  comme  Vo  final  dans  *ayyo  (<  haheo)  >  *ayy(o)  >  f,  par  suite 
d'un  emploi  fréquent  —  á  la  proclise  ou  non  —  déterminant  l'usure  rapide 
de  la  finale. 


LA    DIPHTONGAISON    EN    CATALÁN  2$ 

Si  de  plus  nous  examinons  les  conditions  dans  lesquelles  ay 
s'est  fermé  en  ey,  nous  trouvons  que  d  passe  a  é  devant  ys  inter- 
vocalique  ou  final  et  devant  -ye  final,  mais  non  devant  ye  inter- 
vocalique.     On  a  d'un  cote: 

Haysa  (<  laxaC)  >  Heysa  >  a.  c.  leixay 

"^  fray  sen  (<  fraxínu)  >  *f  rey  sen  >  fr逧, 

*fays  (<  fasce)  >  *feys  >  /^V, 

*gfaye  (<  *grasseu)  >  *greye  >  grU, 
mais 

*gray€a  (<  *grassea)  >  gr¿?£;„g,  *bay€a  (*bassiat)  >  ¿aVí, 
*ííyé:¿j;  (<  ascia)  >  ¿i^^,  *biayea  (<  *biassia,  cf.  A.  Thomas,  ¿"ss. 
/)M.  /r.,  p.  256)  >  6íííí:„¿. 

La  différence  de  traitement  de  a  dans  grée  et  grííX^  s'explique 
assez  facilement.  Dans  *grdye  le  yod,  premier  élément  du  chai- 
non  implosif,  conservant  toute  sa  forcé  d'articulation  a  pu  assi- 
miler  a  en  e;  dans  *grdyea,  au  contraire,  le  yod  implosif  a  perdu 
une  partie  de  sa  forcé  articulatoire  devant  le  e  explosif  suivant 
avec  lequel  il  tendait  plus  ou  moins  a  se  fondre  —  ce  qui  est  arrivé 
un  peu  plus  tard  — ,  et  n'a  pu  assimiler  Vd  précédent  en  é.  Notre 
explication  suppose  done  que  la  chute  de  u  final  a  deja  eu  lieu 
au  moment  du  passage  de  ay  a  ey.  Cette  chute  ne  s'était  pas  en- 
coré produite  lors  de  la  fermeture  de  o  en  u,  d'oü  Timpossibilité 
pour  le  yod  d'exercer  son  action  sur  IV  précédent  dans  *mQyeu  (< 
míisteu)  >  móe,  et  sans  doute  ^boyeu  (<  büxeu)  >  bóe  (un  type 
büxu  aboutirait  probablement  par  l'étape  "^  boy  su  a  *búe;  cf.  pa- 
rallélement  Haysat  >  Heysa). 

Continuant  notre  serie  chronologique,  nous  pouvons  ajouter 
que  la  diphtongaison  conditionnée  de  e,  q  est  antérieure: 

e)  a  la  réduction  de  -yn-  (<  gn,  ng^-)  a  n, 

f)  a  la  chute  de  u  final, 

g)  a  la  fermeture  de  ay  en  ey. 

Nous  pla^ons  done  la  diphtongaison  conditionnée  de  í",  o  en 
catalán  a  une  date  relativement  ancienne. 

On  s'accorde  a  admettre  que  cette  méme  diphtongaison  est 
assez  récente  en  pro  venial;  cf.  P.  Meyer,  Mém.  Soc.  Ling.,  i,  p.  147, 
et  tout  derniérement  E.  Philipon,  Rom.,  L,  p.  399  :  «Les  plus  an- 
ciens  textes,  écrit  ce  dernier,  ne  la  connaissent  pas...     La  brisure 


24  P-    FOUCHÉ 

de  oi  en  uoi,  puis  uei  ne  remonte  pas  plus  haut  que  la  seconde 
moitié  du  xiii^  siécle».  C'est  la  théorie,  plus  ou  moins  explicite, 
de  C.  Voretzsch,  O.  Schultz-Gora  et  C.  H.  Grandgeut. 

A  cela  nous  ferons  les  objections  suivantes  :  Si  le  Boéce  a  des 
formes  telles  que  pois,  noit,  mei,  meler,  vel,  il  en  posséde  au  moins 
une  qui  ne  peut  s'expliquer  que  par  la  diphtongaison  de  p;  c'est 
uel  <  oc(u)li,  V.  203.  Cette  derniére  forme  nous  oblige  a  nous 
méfier  des  autres,  oü  il  est  peut-étre  permis  de  ne  voir  que  des 
graphies  traditionnelles,  plus  ou  moins  savantes.  Un  autre 
exemple  de  graphie  traditionnelle  dans  le  Boéce  est  celui  de  veder, 
qui  se  pronon9ait  vezer]  cf.  A.  Jeanroy,  Anuales  du  Midi,  xviii, 

P.  374- 

D'ailleurs  il  ne  faut  pas  demander  aux  documents  plus  que 
ce  qu'ils  peuvent  diré.  Un  document  nous  avertit  qu'á  telle  date 
tel  phénoméne  linguistique  a  déjá  eu  lieu,  et  gráce  a  lui  nous  ne 
pouvons  pas  rapporter  plus  prés  de  nous  l'apparition  de  tel  ou 
tel  changement  phonétique  ou  morphologique.  Mais  le  docu- 
ment ne  nous  renseigne  pas  d'une  fagon  precise  sur  la  date 
a  laquelle  a  commencé  a  se  produire  ce  changement.  C'est  á 
l'analyse  phonétique  de  nous  l'apprendre,  et  on  comprend  bien 
que  les  indications  de  date  qu'elle  fournit  ne  peuvent  étre  que 
relatives. 

C'est  pour  des  raisons  phonétiques  qu'il  serait  trop  long  de 
développer  ici,  mais  qui  sont  analogues  a  celles  qui  nous  ont  servi 
á  établir  la  serie  chronologique  du  catalán,  que  nous  pensons 
que  la  diphtongaison  du  proven9al  (au  moins  celle  qui  a  lieu  au 
contact  de  y)  est  beaucoup  plus  ancienne  qu'on  ne  le  dit  com- 
munément  et  date  environ  de  la  méme  époque  que  la  diphton- 
gaison conditionnée  catalane.  Les  formes  gasconnes  en  i  et  les 
formes  du  genre  de  uyl,  tcel,  milz,  vulh,  etc.,  que  Ton  rencontre  9a 
et  la  dans  les  textes  d'a.  proven9al,  sans  qu'on  puisse  d'ordi- 
naire  les  situer  géographiquement,  supposent  que  la  diphtongai- 
son remonte  assez  loin.  Des  lors,  il  s'agit  d'interpréter  les  docu- 
ments :  ainsi  une  forme  noit  peut  tres  bien  étre  une  réduction  de 
*nuoit,  de  méme  que  deleit  peut  représenter  un  plus  anclen  delieit, 
etc.  Graphies  traditionnelles  ou  réductions  de  triphtongues  an- 
térieures,  voilá  comment  a  notre  avis  on  doit  expliquer  la  plupart 
des  cas  de  non-diphtongaison  en  a.  proven9al. 


LA    DIPHTONGAISON    EN   CATALÁN 


25 


En  tout  cas,  A.  Thomas  et  W.  Meyer-Lübke  s'autorisant  de 
la  forme  Alise  <  Alésia  (chez  Hericus,  f  880)  admettent  que  la 
monophtongaison  de  iei  en  i  était  un  fait  accompli  des  le  ix^  sié- 
cle,  en  franjáis;  cf.  Hist.  Gramm.  d.  fr.  Spr.,  i^,  p.  60.  Cela  sup- 
pose  que  la  diphtongaison  conditionnée  de  e,  q  au  contact  d'un 
élément  palatal  suivant  s'est  produite  beaucoup  plus  tót  que  ne 
le  veut  C.  Voretzsch,  Zur  Gesch.  der  Dipht.  im  Apr.,  pp.  631 
et  633.  II  ne  serait  pas  impossible  que  ce  phénoméne  ait  eu  lieu 
vers  la  méme  époque  en  gallo-r ornan  et  en  catalán. 


Tandis  que  ?■  román  est  invariablement  représente  par  é  en 
catalán  occidental  et  en  valencien,  sauf  exceptions,  il  a  abouti 
tantót  á  í?',  tantót  a  é  en  catalán  oriental;  cf.  A.  Griera,  Contri- 
bució,  pp.  13,  43  et  70. 

D'aprés  P.  Fabra,  Rev.  Hisp.,  xv,  p.  19,  é  román  passe  en 
regle  genérale  a  ^  en  cat.  or.,  excepté  dans  un  certain  nombre  de 
cas  determines  par  lui  :  «...un  g  précédent  semble  arréter,  dit-il, 
le  passage  d'e  á  é;  nous  avons  gép  a  cóté  de  cép,  gingébre  a  cóté 
de  pebre.  Les  groupes  ng  palatal  et  ngu  troubleraient  aussi  le 
développement  régulier  d'un  e  antérieur  :  nous  avons  diuménje, 
vénja,  lléngua.     Nous  avons  enfin  é  de  van  t  i  :  réi,  lléi». 

Dans  la  liste  de  rriots  donnée  par  A.  Griera,  op.  cit.,  p.  13  et 
14,  nous  relevons  de  plus  les  exceptions  suivantes  :  jin^dre  (Valles, 
Vich,  Llussanés,  etc.)  a  cóté  de  jin^hre  (Olot);  mes  (Barcelone, 
Vich,  Ripoll,  etc.)  a  cóté  de  mes;  péze  á  cóté  de  pés;  féje,  et  in- 
versement  réyne  (Olot),  rey  (Junquera)  a  cóté  de  réyne,  rey  (Bar- 
celone, Valles,  Bages,  Vich);  Uy  (Vich)  a  cóté  de  Uy;  cf.  d'autres 
exceptions,  p.  41. 

De  méme  ^  román  se  conserve  tel  quel,  en  catalán  occiden- 
tal, sauf  devant  nasale  ou  palatale  et  dans  quelques  mots  oü  il 
est  devant  k.  II  en  est  sensiblement  de  méme  en  valencien. 
Pour  les  détails,  dans  l'explication  desquels  nous  ne  pouvons  pas 
entrer,  cf.  A.  Griera,  op.  cit.,  pp.  43,  70  et  71. 

En  cat.  or.  é  román  aboutit,  en  gros,  a  ^'.  Mais  il  se  con- 
serve tel  quel  devant  /,  devant  w  provenant  de  -c^,  -d,  -ty  latins 
fináis  (mais  non  de  v  ou  6),  devant  ndr,  rr  et  r  suivi  d'une  con- 


26  P.    FOUCHÉ 

sonne  autre  que  h,  p,  m;  cf.  P.  Fabra,  loe.  cit,  et  Gram.  de  la 
leng.  cat.,  1912,  p.  455. 

Comme  autres  exceptions  á  cette  regle,  nous  trouvons  dans 
A.  Griera,  op.  cit.,  p.  14  :  t^ye  á  cóté  de  Uye,  (s  á  cote  de  h)  §ygUzi§ 
(Cadaqués),  iglézi^  (Torruella)  á  cóté  de  igUzi§.  (Vich,  Barcelona, 
Llussanés);  k^k  et  s^gle  «ségol»  (Junquera,  Torroella,  Cadaqués) 
a  cóté  de  Hk.  De  méme  a  ^rm  cité  par  A.  Griera,  P.  Fabra  oppose 
irm  dans  sa  Gram.  de  la  leng.  cat.,  p.  389.  Pour  d'autres  excep- 
tions, cf.  p.  42. 

Ainsi  le  cat.  or.  s'oppose  pour  le  traitement  de  ^',  é  romans 
au  groupe  formé  par  le  catalán  occidental  et  le  valencien.  Nous 
verrons  plus  bas  quelle  est  sa  position  vis-á-vis  du  baleare.  Nous 
ne  dirons  ríen  du  roussillonnais,  ce  parler  ne  présentant  que  des 
voyelles  intermédiaires  entre  les  voyelles  fermées  et  les  voyelles 
ouvertes. 

Est-il  possible  de  donner  une  explication  du  traitement  de  i,  ^ 
romans  en  cat.  oriental?  Ce  qu'il  y  a  de  certain,  c'est  que  l'évo- 
lution  de  ees  voyelles  (sauf  le  cas  deja  étudié  de  e  -f-  y)  est  indé- 
pendante  tres  souvent  des  phonémes  subséquents.  La  compa- 
raison  des  formes  ci-dessous  le  montre  d'une  maniere  assez  claire: 
P^y^l  <  '^pañc(u)lu  á  cóté  de  kesUl  <  castéllu,  kuréje  <  corñgia 
á  cóté  de  p^Je  <  *pédicu,  s^ndre  <  ciñere  a  cóté  de  tendré  < 
tén(e)ru,  Untre  <  véntre,  tél  <  tíliu  a  cóté  de  bel  <  vét(u)lu,  etc. 
D'autre  part,  l'action  d'un  phonéme  précédent  ne  peut  guére 
expliquer  que  quelques  cas  isolés  de  conservation  de  la  voyelle 
romane  (cf.  jen  <  gente,  Une  <  lígna,  etc.). 

II  s'agit  évidemment  d'un  changement  spontané  de  é,  í  ro- 
mans en  f',  respect.  ^  Mais  é  rom.  n'a  pu  passer  directement  a  ^', 
ni  é  rom.  a  é.  En  effet,  ou  Tévolution  de  ees  deux  voyelles  a 
été  simultanee,  ou  elle  s'est  produite  a  des  dates  différentes. 
Dans  le  premier  cas,  le  phénoméne  est  incomprehensible  :  on  ne 
voit  pas  pourquoi  a  la  méme  époque  un  é  perdrait  son  timbre 
pour  prendre  celui  de  é,  tandis  que  ?■  passerait  a  ¿  — ,  sans  Tinter- 
vention  d'une  cause  extérieure,  répétons-le.  Dans  le  second  cas, 
supposons  que  é  román  ait  abouti  á  ^,  avant  qu'aucun  change- 
ment se  soit  produit  pour  é  román.  Comment  1'^'  secondaire, 
provenant  de  é  rom.,  n'a-t-il  pas  subi  la  méme  évolution  que  ^ 


LA    DIPHTONGAISON    EN    CATALÁN  27 

román,  lorsque  ce  dernier  est  passé  á  ¿?  Et  inversement,  si  Ton 
suppose  que  é  román  a  été  le  premier  á  se  modifier.  Comment 
les  deux  voyelles  ne  se  sont-elles  pas  rencontrées  en  chemin, 
peut-on  se  demander  avec  P.  Rokseth,  Rom.,  XLVii,  p.  534? 

A  premiére  vue,  l'hypothése  de  K.  Brekke,  Rom.,  xvii, 
p.  89  sq.,  reprise  par  J.  Saroihandy,  Grundriss,  i^,  p.  849,  sem- 
blerait  rendre  compte  des  faits.  En  réalité,  ^  román  ne  serait 
pas  passé  directement  a  ^,  mais  a  é  non  arrondi,  son  qui  se  re- 
trouve  encoré  dans  le  baleare.  Le  changement  ne  serait  pas 
particulier  au  catalán  oriental,  mais  aurait  été  general  dans  tout 
le  domaine  catalán.  Le  nouveau  phonéme  se  serait  conservé 
en  majorquin,  mais  sur  le  continent  il  aurait  de  nouveau  évolué, 
par  régression  phonétique,  en  ^  (cat.  or.)  ou  en  ^  (cat.  occid.,  va- 
lenc).  Ainsi  d'une  part  ^  rom.  aurait  abouti  a  é,  et  é  román  á  é, 
en  cat.  oriental,  sans  que  la  confusión  entre  les  deux  voyelles  ait 
pu  se  produire.  Quant  au  vocalisme  du  baleare,  il  s'explique 
aisément  :  ce  sont  des  colons  de  l'Est  de  Catalogue  qui  ont  im- 
porté leur  langue  dans  les  iles.  lis  ont  par  conséquent  intro- 
duit  dans  le  nouveau  territoire  linguistique  leur  é  {<  é  rom.),  d'oü 
le  parallélisme  que  Ton  constate,  au  point  de  vue  qui  nous  occupe 
—  et  en  tenant  compte  que  é  est  devenu  é  en  cat.  oriental  — , 
entre  ce  dernier  et  le  baleare.  L'évolution  de  é  en  é  serait  done 
postérieure  a  la  séparation  des  deux  dialectes. 

Malheureusement  rien  ne  vient  a  Tappui  de  l'hypothése 
qu'¿  (<  é  rom.)  a  existe  en  cat.  continental.  L'évolution 
cruce  >  kréw,  voce  >  béw,  duce  (et  non  ductu)  >  déu  ne  suppose 
pas  Texistence  de  é,  comme  le  pensent  B.  Schádel,  Untersuch.  zur 
katal.  Lautentwickl.,  p.  9,  M.  Niepage,  Rev.  Dial.  Rom.,  iii,  pp.  313 
et  314,  et  A.  Griera,  Butll.  Dial.  Cat.,  1917,  p.  10.  Le  passage 
de  -ów  a  -éw  s'explique  par  un  phénoméne  de  différenciation,  dont 
on  trouve  des  exemples  dans  des  langues  qui  ne  possédent  pas  de 
é',  cf.  A.  Meillet,  Mém.  Soc.  Ling.,  xii,  p.  31,  et  E.  Guarnerio, 
Fonol.  romanza,  p.  211  sq. 

De  plus,  le  changement  qui  est  en  train  de  s'opérer  dans  le 
parler  des  nouvelles  générations  baleares,  oü  é  passe  a  ^  (cf.  Mos- 
sen  Alcover,  Boíl.  Dice,  lleng.  cat.,  iv,  p.  218,  et  A.  Griera,  loe.  cit.), 
ne  prouve  pas  qu'une  évolution  paralléle  ait  eu  lieu  autrefois 
pour  le  cat.  oriental,  et  qvie  1'^'  de  ce  dernier  soit  une  «réduction» 


28  .  P.    FOUCHÉ 

de  ^'.  De  ce  qu'un  changement  se  produit  ici,  il  ne  s'ensuit  nul- 
lement  qu'il  se  soit  produit  ou  qu'il  doive  se  produire  lá. 

D'ailleurs  est-il  bien  sur  que  Vf  baleare  remonte  directement 
á  ^  román?  Mn.  Alcover,  loe.  cit.,  p.  217,  constate  qu'il  y  a  en 
roussillonnais  un  ^  qui  ressemble  presque  á  Vf  baleare.  11  l'a 
entendu  en  particulier  á  Pézillá  de  la  Riviére.  II  l'aurait  encoré 
mieux  entendu  quelques  kilométres  plus  loin  á  TOuest,  á  Cor- 
nelia de  la  Riviére  qui  forme  comme  le  centre  d'une  aire  oü  cette 
prononciation  va  s'atténuant  a  mesure  qu'on  s'éloigne  de  lui.  Or 
il  est  évident  que  cet  é  provient  d'une  ouverture  exagérée  de  Vé 
commun  roussillonnais,  qui  n'est  déjá  lui  méme  ni  fermé  ni  ouvert, 
mais  moyen.  L'^'  baleare  ne  proviendrait-il  pas  lui-méme  d'un  4 
antérieur,  provenant  a  son  tour  de  é  román?  Et  la  question  se 
poserait  a  nouveau  de  savoir  comment  s'explique  le  changement 
de  4  román  en  i,  substratum  de  Vé  baleare. 

Quant  au  passage  de  ^  román  a  os  que  Ton  constate  dans  une 
vaste  portion  du  domaine  gascón  occidental  (cf.  E.  Bourciez, 
Communic.  Congr.  infern.  lang.  rom.  Bordeaux,  i8g5,  Bordeaux, 
1897,  p.  92  sq.),  il  ne  peut  étre  invoqué  pour  justifier  le  proces- 
sus  é-  rom.  >  cat.  contin.,  bal.  é.  Uce  gascón  continué  a  s'articu- 
1er  sensiblement  a  la  méme  place  que  1'^  dont  il  provient,  mais 
a  l'articulation  linguale  du  debut  s'est  ajouté  l'articulation  la- 
biale  de  o.  A  notre  avis,  Vx  gascón  n'est  pas  le  résultat  d'un 
affaiblissement  de  l'articulation.  On  ne  peut  en  diré  autant  de 
Vé  majorquin  (ni  de  l'hypothétique  é  du  cat.  continental),  et  il 
nous  parait  difficile  de  croire  qu'il  est  le  continuateur  direct  de  ^. 

Faudrait-il  l'admettre,  qu'il  resterait  une  moitié  du  problé- 
me  a  resondre,  et  qu'il  s'agirait  encoré  d'expliquer  le  passage  de  ?' 
román  a  ^  en  cat.  oriental,  et  par  conséquent  en  baleare.  En 
resume,  non  seulement  l'hypothése  de  K.  Brekke  manque  de 
preuves,  mais  elle  est  insuffisante. 

Nous  ne  voyons  d'autre  solution  que  de  recourir  au  phéno- 
méne  de  la  diphtongaison,  d'ailleurs  si  commun  dans  les  langues 
romanes.  II  y  aurait  eu  dans  une  portion  du  domaine  catalán 
(Catalogue  oriéntale)  une  diphtongaison  spontanée  n'affectant 
que  les  voyelles  romanes  ^  et  ^',  á  cóté  de  la  diphtongaison  con- 
ditionnée  que  nous  avons  constatée,  pour  é  et  ó  romans,  dans  tout 
l'ensemble  du  domaine. 


LA   DIPHTONGAISON   EN   CATALÁN  29 

P.  Fabra  est  le  premier  qui  ait  proposé  cette  explication. 
II  voit  dans  le  cat.  or.  é  {<  ^  rom.)  la  «réduction  d'une  ancienne 
diphtongue  ei  :  e  se  serait  refracté  en  ei  (cf.  le  frang.,  le  rhétique); 
puis  il  se  serait  produit  une  dissimilation  entre  les  deux  éléments 
de  la  diphtongue,  ei  serait  devenu  ei,  et  finalement  ei  aurait  été 
réduit  k  e  =  é.  L'ancienne  diphtongue  de  la  voyelle  ^  en  cata- 
lán expliquerait  aussi  Ve  majorquin  :  il  serait  Teffet  d'une  dissi- 
milation plus  forte,  ei  se  serait  avancé  jusqu'á  ei  avant  la  perte 
de  rélément  palatal  — .  Quant  au  passage  dV  á  é,  il  serait  lié 
a  Tallongement  de  Ve  primitif.  En  s'allongeant,  e  perd  son 
homogénéité;  e^,  á'oxi  ié  avec  tous  ses  développements;  mais  aussi 
par  réduction  e  ou  e  =  é.  En  catalán,  la  réduction  nórmale 
serait  é,  mais  I,  h,  rr  et  r  -\-  cons.  auraient  donné  le  dessus  a  l'élé- 
ment  le  plus  ouvert;  par  con t re,  ou  aurait  ie  et  finalement  i  de- 
vant  la  consonne  palatale  ú;  cf.  Rev.  Hisp.,  xv,  p.  21. 

P.  Rokseth  (cf.  Rom,,  xlvii,  p.  534)  fait  á  la  théorie  de  P.  Fa- 
bra Tobjection  suivante  :  «Pourquoi  factum  >  fayt  >  feyt  >  fet 
a-t-il  un  é  en  catalán  moderne?  'L'ay  de  fayt  n'aurait  pas  pu 
éviter  de  se  rencontrer  en  chemin  avec  e  >  *ey  >  *ey.  Or  il  ne 
s'est  pas  associé  a  cette  derniére  serie».  Nous  ne  croyons  pas 
qu'on  ait  eu  en  méme  temps,  en  catalán,  *estreit  <  stñctu  et 
feyt  <  factu.  S'il  en  était  ainsi,  feyt  se  serait  réduit  a  fet  a  date 
prélittéraire  comme  *estreit  s'est  réduit  lui-méme  á  estret  avant 
les  premiers  textes.  II  est  plus  que  probable  que  lors  de  la  réduc- 
tion de  *estreit  a  estret,  on  en  était  encoré  a  l'étape  fayt,  ce  qui 
explique  la  conservation  de  feyt  en  catalán  jusqu'au  xiv®  siécle 
environ.  Pour  la  méme  raison  nous  ne  pensons  pas  que,  si  le 
processus  e  rom.  >  ey  a,  en  réellement  lieu,  *peyra  <  pira  ait 
coexiste  avec  feit.  Au  moment  oú  *fayt  est  devenu  feyt,  *peyra 
—  s'il  a  existe—,  avait  passé  a  pera,  comme  *estreyt  k  estret. 
Néanmoins,  l'objection  de  P.  Rokseth  contient  une  part  de  véri- 
té.  Si  le  y  implosif  a  pu  amener  a  jusqu'á  e  dans  fet  <  factu, 
pourquoi  dans  le  groupe  ey  (<  e  román)  aurait-il  différencié 
Vé  en  é,  d'oü  ey,  et  finalement  p  D'ailleurs  les  mots  comme  f^y, 
féyne  (nous  choisissons  a  dessein  ees  mots  a  cause  du  f  initial 
qui  aurait  pu  s'opposer  a  l'action  du  y)  montrent  bien  que  le  y 
n'a  pas  agi  par  différenciation  sur  la  voyelle  e,  en  catalán. 
P.  Fabra  le  reconnait  lui-méme  lorsqu'il  dit  que  e  n'a  pas  passé 


30  P.   FOUCHÉ 

á  f  au  contact  d'un  y  suivant.  Aussi  pensons-nous  que  si  fira 
est  devenu  /)^V^  en  cat.  or.,  ce  n'est  pas  á  cause  d'un  intermé- 
diaire  ''^peyra,  et  que  si  strictu,  oü  réellement  un  y  a  été  en  con- 
tact avec  Ve  aprés  la  résolution  de  k,  a  passé  á  estrét  dans  le 
méme  parler,  c'est  qu'au  moment  du  changement  de  ^  en  ^  il 
n'y  a  plus  eu  de  yod  aprés  Vi  pour  empécher  Tonverture  de  la 
vovelle. 

D 'aprés  P.  Fabra,  ^  román  aurait  tout  d'abord  abouti  á  la 
diphtongue  ec,  qui  se  serait  développée  de  trois  fa9ons  différen- 
tes  suivant  la  nature  des  phonémes  subséquents  :  ^,  ^  ou  ye.  Nous 
avons  vu  ce  qu'il  fallait  penser  de  ye  :  il  n'est  pas  le  résultat  d'une 
diphtongaison  spontanée,  propre  au  cat.  or.,  mais  d'une  diphton- 
gaison  conditionnée  commune  a  tout  le  domaine  catalán;  cf .  cat.  or. 
cat.  occ,  val.,  bal.,  rouss.  Ut  <  léctu,  Mee  (ou  kúyea  suivant  les 
parlers)  <  cóxa.  Restent  done  é-,  é  <  ee.  La  divergence  de 
traitement  de  ee  est-elle  le  fait  des  phonémes  suivants?  Dans 
un  certain  nombre  de  cas  il  semble  qu'on  puisse  le  soutenir: 
mél  >  m§i,  caelu  >  sel,  pérdit  >  pért,  hibérnu  >  ibérn,  sena  > 
s^re,  etc.  Mais  si  le  contact  de  r  implosif  a  determiné  ee>  ^  dans 
les  exemples  ci-dessus,  pourquoi  n'en  est-il  pas  de  méme  dans 
herha  >  érhe,  serval  >  s^rhe,  ér(e)mu  >  erm}  Pourquoi  encoré 
Vn  implosif  aurait-il  agi  dans  venir e  >  héntre  et  non  dans  gén(e)ru 
>  jéndre,  tén(e)ru  >  tendré,  etc.?  Pourquoi  enfin  le  w  implo- 
sif aurait-il  ouvert  Ve  román  dans  sehu  >  s^w,  dehet  >  d^w,  etc., 
et  aurait-il  amené  le  changement  de  é  en  ^'  dans  '"^néve  >  mw, 
Daeu  >  díw,  etc.? 

P.  Rokseth,  Rom.,  xlvii,  pp.  534  et  535,  admet  l'hypothése 
de  P.  Fabra  relativement  a  la  diphtongaison  de  e  ouvert,  tout 
en  hésitant  á  accepter,  jusqu'á  plus  ampie  informé,  sa  maniere 
de  voir  quant  a  la  diphtongaison  de  e  fermé.  II  se  rallierait  plu- 
tót  sur  ce  point  á  l'hypothése  de  K.  Brekke.  Les  objections 
que  soulévent  l'une  et  l'autre  théorie  s'appliquent  done  aussi  au 
systéme  de  P.  Rokseth.     Nous  n'y  revenons  pas. 

On  nous  permettra  d'exposer  notre  point  de  vue,  qui  tient 
compte  de  la  distinction,  tres  importante  dans  certaines  langues 
romanes,  entre  syllabes  ou  ver  tes  et  syllabes  fermées. 

Soit  k,  résiütat  de  la  segmentation  de  ^  román.     Par  diffé- 


LA   DIPHTONGAISON   EN  CATALÁN  3I 

renciation  on  a  eu  ée,  rélément  fermé  caractéristique  étant  mis 
inconsciemment  á  la  fin,  c'est  á  diré  á  la  place  psychologique- 
ment  la  plus  importante.  A  une  époque  ultérieure,  la  forcé  mé- 
canique  du  premier  élément  l'a  emporté,  d'oú  é^,  et  plus  tard 
encoré  par  contraction  f ,  De  méme  ée,  provenant  de  la  segmen- 
tation  de  é  román,  s'est  différencié  en  ^e,  l'élément  ouvert  ca- 
ractéristique étant  mis  a  la  secónde  place.  Puis  ^e  est  passé  á 
^e,  le  premier  élément  phj^siologiquement  le  plus  fort,  ayant  im- 
posé son  timbre,  d'oú  par  contraction  é.  Les  diverses  phases  de 
l'évolution  de  é,  é  romans  se  correspondent  ainsi  :  dans  Tun  et 
l'autre  cas,  c'est  d'abord  un  phénoméne  d'ordre  psychologique 
qui  commande  le  processus,  puis  un  phénoméne  d'ordre  mé- 
canique. 

On  voit  en  quoi  la  diphtongaison  spontanée  catalane  dif- 
iere, d'aprés  notre  théorie,  de  la  diphtongaison  du  fran9ais  et 
du  castillan,  par  exemple.  En  franjáis,  la  diphtongue  ^e,  pro- 
venant de  ée  <  ^  román,  a  abouti  a  ^i,  c'est-á  diré  que  la  diffé- 
renciation  a  été  plus  forte.  II  y  avait  danger  pour  le  second  élé- 
ment {e)  de  s'assimiler  au  premier  {^'),  physiologiquement  le  plus 
fort  (de  fait,  Tassimilation  a  eu  lieu  en  catalán).  Ce  danger  a 
été  evité  par  une  différenciation  supplémentaire  qui  a  amené  le 
second  élément  á  i.  En  frangais  et  en  castillan,  ée,  provenant 
de  ^e  <  ^  román,  est  devenu  ié.  Ici  le  cas  est  légérement  diffé- 
rent.  Dans  la  diphtongue  ^e  (<  ée  <  ^  rom.),  l'accent  est  resté 
sur  le  premier  élément,  le  plus  ouvert.  Dans  ^e  {<  é^  <  é  rom.) 
l'accent  s'est  reporté,  en  frangais  et  en  castillan,  sur  la  voyelle 
la  plus  ou verte,  d'oú  ef.  Antérieurement  á  tout  déplacement 
d'accent,  le  catalán  a  assimilé  le  second  élément  au  premier,  et  le 
premier  élément  n'a  eu  aucune  raison  de  devenir  inaccentué. 
Le  premier  élément,  qui  était  fermé,  ayant  perdu  l'accent  en 
frangais  et  en  castillan,  a  été  menacé  a  son  tour  de  s'assimiler 
avec  le  second  élément  ouvert  qui  était  accentué.  Ce  danger 
a  été  ecarte  encoré  une  fois  par  une  différenciation  :  e  est  passé  á  i, 
d'oú  ié  et  ye. 

Dans  quelles  conditions  la  diphtongaison  spontanée  a-t-elle 
eu  lieu  en  catalán?  On  sait  qu'en  castillan  la  diphtongaison 
de  é,  comme  celle  de  ó,  s'est  produite  soit  en  syllabe  libre,  soit 


32  P.    FOUCHÉ 

en  syllabe  entravée.  En  franjáis  au  contraire,  ^  et  ó  ne  se  sont 
diphtongués  qu'en  syllabe  ou verte,  de  méme  qu'en  italien;  de 
plus  la  diphtongaison  n'a  pas  eu  lieu  dans  la  voyelle  tonique  des 
proparoxytons.  Parallélement,  ^  ne  s'est  pas  diphtongué  en  fran- 
9ais  devant  une  entrave  d 'origine  latine  ou  romane.  Enfin  dans 
d'autres  langues  ou  d'autres  dialectes  comme  le  roumain,  le 
napolitain,  le  frioulan,  la  diphtongaison  de  ^  a  lieu  méme  en 
syllabe  fermée,  mais  dans  certains  cas  seulement  (cf.  E.  Guar- 
nerio,  Fonol.  rom.,  p.  163  sq.);  de  méme  ou  trouve  ai  <  ^  en 
engadinois  dans  certains  mots  ou  é  est  entravé  :  capistru  > 
k'avaister,  crista  >  kraieta,  etc.,  cf.  W.  Meyer-Lübke,  Gram.  lang. 
rom.,  I,  §  70. 

En  réalité,  la  diphtongaison  s'est-elle  produite  en  syllabe 
fermée?  D'aprés  de  nombreuses  expériences  faites  par  nous, 
dont  nous  comptons  publier  les  résultats  dans  la  Biblioteca  filoló- 
gica de  l'Institut  d'Estudis  Catalans,  a  la  suite  d'une  proposition 
des  plus  aimables  de  M.  A.  Griera,  il  resulte  qu'un  groupe  dis- 
joint  consonne  +  consonne  peut  étre  prononcé,  inconsciemment 
d'ailleurs  et  suivant  les  sujets,  en  conservant  a  la  premiére  con- 
sonne son  caractére  implosif  ou  en  lui  donnant  au  contraire  une 
valeur  explosive  qui  en  fait  le  premier  élément  de  la  syllabe 
suivante.  Dans  ce  dernier  cas,  la  voyelle  qui  precede  le  groupe 
n'est  plus  entravée,  et  peut  étre  suffisamment  longue  pour  permet- 
tre  á  la  diphtongaison  d'avoir  lieu.  Notre  idee  est  que  la  oú  une 
voyelle  suivie  de  deux  ou  trois  consonnes  s'est  diphtonguée,  le 
groupe  consonantique  appartient  —  sauf  quelques  cas  particu- 
liers  qu'il  ne  saurait  étre  question  d'aborder  ici  — ,  a  la  syllabe 
suivante.  Le  tout  est  done  de  déterminer  pour  chaqué  langue 
quelles  ont  été  les  regles  de  la  syllabation,  á  l'époque  oú  s'est 
produite  la  segmentation  vocalique,  base  de  la  diphtongaison. 

Comment  s'est  comporté  le  catalán  a  cet  égard  et  quelle  est 
sa  position  vis-á-vis  des  autres  langues  romanes? 

Nous  étudierons  d'abord  le  cas  des  mots  oú  ^  et  ^  catalans 
ne  sont  pas  suivis  de  w,  puis  celui  des  mots  en  -fw-  ou  -éw-. 

Diphtongaison  de  é  román.  —  E  ouvert  román  s'est  diphton- 
gué et  a  par  conséquent  abouti  a  é  en  cat.  oriental  lorsqu'au  mo- 
ment  de  la  diphtongaison  il  était  suivi: 


LA   DIPHTONGAISON   EN   CATALÁN  33 

1.  D'une  consonne  simple  explosive: 

Ex.  :  héne  >  "^hene^  >  H,  venis  >  Uns,  ténet  >  U,  *fémus 
(el.  fímus)  >  ffms,  léndine  >  Hemena  >  Umene,  *intéru  (el.  in- 
tégrum)  >  enU,  féru  >  f^r,  jera  >  /^>^,  nécat  >  w^^^,  wegaí  > 
n^ge,  sécat  >  s^^„¿,  m  +  caecat  >  ens^ge,  lévat  >  /^'^„¿,  dé(n)sat  > 
í¿^'s^,  ete.  — ,  *quaestia  >  *qu§€a  >  ^^V„¿,  vet(u)lu  >  *í;f7«  > 
6^7,  anéllu  >  *an^lu  >  ¿«^/,  etc. 

Mais  lorsque  la  eonsonne  explosive  était  un  /,  plus  ou  moins 
vélaire,  le  second  élément  de  la  diphtongue  ée  provenant  de  ^'f 
<  é  román  a  été  protege  par  la  consonne  eontre  l'assimilation 
avec  le  premier  élément  fermé,  et  a  méme  assimilé  ce  dernier  en 
é,  d'oú  cat.  oriental  ^',  bal.  ^'.  II  est  d'ailleurs  possible  que  dans 
ce  cas  l'étape  ^'^  n'ait  pas  été  suivie  de  l'étape  ^e. 

Ex.  :  caelu  >  s^i,  gélu  >  jél,  gélat  >  j^le. 

On  a  le  méme  résultat  pour  é  rom.  suivi  de  /  final  implosif. 
La  diphtongaison  a  eu  súrement  lieu  (cf.  frang.  fiel,  miel',  cast. 
hiél,  miel),  mais  elle  a  abouti  á  é. 

Ex.  :  fél  >  fél,  mél  >  méi. 

Elle  ne  s'est  pas  produite,  selon  toute  probabilité,  dans  les 
polysyllabes  (Em)  manual,  Rafael  qui  ont  conservé  leur  ^  origi- 
naire  en  catalán  :  menu^l  ou  menei,  referí  ou  f^f^l. 

2.  D'une  semi-occlusive  explosive: 

Ex.  :  médicu  >  *meju  >  m^j§,  haeréticu  >  enje,  pédicu  > 
peje,  pétia  >  *p^tsa  >  pfse,  etc. 

3.  Du  groupe  explosif  occlusive  +  liquide: 

Ex.  :  fébre  >  f^hre,  tenébras  >  tenfhres,  lép(o)re  >  Uhr¿, 
pétra  >  pédre,  Pétru  >  *p^dru  >  pire,  '*die-Merc(o)ris  >  di- 
m^(r)cres  >  dimikr§s,  rég(u)la  >  regle,  *alécre  >  eUgr^,  etc. 

4.  Du  groupe  explosif  gutturale  +  w: 
Ex.  :  équa  >  igwe,  Hégua  >  Ugwe. 

Mais  lorsqu'il  était  suivi  d'un  groupe  de  consonnes  autre 
que  occlusive  -f  liquide  ou  gutturale  -\-  w,  V(  román  s'est  tantót 
diphtongue,  tantót  non,  d'oú  é  dans  le  premier  cas  et  (  dans  le 

But.  de  Dialec.  3 


34 


P.    FOUCHÉ 


second.  Cela  revient  á  diré  que  la  premiére  consonne  du  groupe 
disjoint  a  continué  d'étre  implosive  ou  a  franchi,  au  contraire,  la 
frontiére  syllabique. 

Ce  dernier  cas  se  constate  pour  les  groupes  consonantiques 

suivants: 

-s/t-,  -sltr-  >  '/st-,  -¡str-'. 

genésta  >  jenfst^,  fésta  >  Ust§,  géstu  >  pst,  pvaestat  >  pnsk, 
déxtru  >  d^stru  >  d^str§,  fenéstra  >  fin^stre,  etc. 

-s/p-,  -sjpr-  >  -Isp-,  -/spr-: 
véspa  >  bfsp§,  vésp(e)ru  >  béspre,  vésp(e)ras  >  bfspres,  etc. 

-mlp-  >  -/mp-: 
témpus  >  *tempus  >  téms. 

-mjbY-,  -m¡py-  >  -¡mbr-,  -/mpr-: 

septémbre  >  setémbr§,  decémbre  >  des^mbre,  mémbru  >  mémbre, 
témp(e)rat  >  Umpre  (cf.  par  métathése  trémp),  sémper  >  "^sem- 
pre  >  s^mpr^,  etc. 

-m/bl-,  -m/pl-  >  -¡mbl-,  -¡mpl-: 
trém(u)lat  >  tnmble,  témplu  >  Umple,  exémplu  >  eksfmple,  etc. 

-n/d-,  -n/f-  >  -/nd-,  -¡nt-: 

recental  >  nnte,  dente  >  den,  véntu  >  bm,  céntu  >  sen,  -ente 
>  -^n,   incénd(e)re  >  enséndre,  exténd(e)re  >  esténdre,  etc. 

-n/tr-  >  -jntY-'. 
véntre  >  béntr^,  céntru  >  séntre,  etc. 

-nlj-  >  -M< 
péndicat  <  p^'je. 

-rlm-,  -rjb-,  -r/v-,  -rjp-  >  -/rm-,  -jrb,  -/rv-,  -¡rp-: 

ér(e)mu  >  ^rm,  termine  >  t^rme,  hérba  >  frhe,  sérvat  >  s^rhe, 
sérvu  >  *sfrvu  >  vieux  s^rf,  sérpe  >  sfrp,  etc. 

Dans  tous  les  autres  cas,  la  premiére  consonne  du  groupe 
est  restée  implosive,  d'oú  ^  en  cat.  oriental. 


LA   DIPHTONGAISON    EN   CATALÁN  35 

Ex.  :  cisterna  >  sisteme,  inférnu  >  inf^rn,  hibernu  >  ib^rn, 
lucerna  >  lu(rne,  vérnu  >  bérn,  *opértu  >  uhért,  pérdit  >  p^rt, 
férd(e)re  >  pérdr^,  tértiu  >  t(rs,  conversat  >  kumbérse,  germ. 
^/mw  >  éim,  Hmpéltu  >  emp^H,  aestimat  >  subst.  verb.  ^'^wf, 
décimu  >  *d§zmu  >  deume  >  d^ime,  etc. 

II  faut  ajouter  les  mots  comme  diiéndr^s  ou  dih^nres  <  í¿í^- 
Ven(e)ris,  tendré  <  téneru,  j(ndre  <  gén(e)ru,  qui  paraissent 
étonnants  á  cóté  de  ¿>¿fw^y¿.  La  divergence  de  traitement  que 
Ton  constate  dans  la  voyelle  peut  tres  bien  s'expliquer  par  le 
fait  qu'á  l'époque  de  la  diphtongaison  on  avait  d'une  part  le 
groupe  -ntr-,  et  de  l'autre  le  groupe  -nr-  (plus  tard  -ndr-).  L'n 
du  premier  a  pu  étre  explosif,  tandis  que  celui  du  second  conti- 
nuait  d'étre  implosif,  empéchant  ainsi  la  diphtongaison  d'avoir 
lieu. 

Enfin  dans  les  mots  oú  é  latin  était  suivi  d'une  géminée,  la 
diphtongaison  s'est  produite,  sauf  dans  le  cas  oú  cette  géminée 
était  r.  La  raison  en  est  qu'á  l'époque  de  la  diphtongaison  les 
géminées  s'étaient  déjá  réduites,  ne  conservant  que  leur  élément 
explosif,  ce  qui  n'était  pas  le  fait  de  f,  qui  encoré  aujourd'hui 
a  conservé  son  caractére  primitif.  L'élément  implosif  de  f  ge- 
miné a  empéché  la  diphtongaison  de  Vé  précédent,  d'oú  é  en  cat. 
oriental. 

Ex.  :  mésse  >  mese,  *préssat  >  pr^se,  céssat  >  sh§,  vérsat  > 
bés§,  transvérsu  >  trebfs,  pérsicu  >  prések,  béccu  >  bfk,  castéllu 
=  phon.  kasteUu  >  *cast^lu  >  k^stU,  et  d'une  fa9on  genérale  le 
suffixe  -fl  <  -élhí  — ,  mais  térra  >  t^re,  sérra  >  sére,  férru  >  féru, 
germ.  wérra  >  g^f§,  érrat  >  vieilli  ^re,  etc. 

Ainsi,  si  nous  essayons  de  fixer  la  date  relative  de  la  diphton- 
gaison de  é  román  en  cat.  oriental,  nous  constatons  qu'elle  a 
dú  étre: 

I.  antérieure  a  la  chute  de  e  final,  comme  le  laissent  supposer 
bms  <  vénis,  téns  <  tenes,  etc.  II  n'est  pas  inutile  de  répéter 
que  la  fermeture  de  (  rom.  en  ^  est  indépendante  en  cat.  or.  de 
la  présence  de  n  implosif;  cf .  en  effet  s§b^m  <  *sapímus,  et  d'une 
fa9on  genérale  -(m  <  -imus,  -émus. 


36  P.    FOUCHÉ 

2.  antérieure  á  l'insertion  d'un  d  transitoire  dans  le  groupe 
-n'r-,  comme  permet  de  le  croire  la  divergence  de  traitement  de 
t^ndr§^  <  tén(e)ru  d'une  part,  et  Untr^  <  véntre  de  l'autre. 

3.  postérieure  á  la  palatalisation  du  groupe  -II-  en  -/-.  Si 
la  diphtongaison  s'était  produite  á  l'étape  -I ¡I-,  il  est  probable  que 
le  contact  de  VI  implosif  aurait  conservé  son  caractére  ouvert  á  Ve 
précédent;  cf.  fel  >  f^l,  celia  >  s^ll^,  etc.  II  en  aurait  été  de 
méme  si,  ce  que  nous  ne  croyons  guére  possible,  I  était  devenu 
explosif  et  qu'on  eút  en  -///-;  cf.  en  effet  caelu  >  Hsejlu  >  s^i. 
Cette  constatation  concorde  avec  celle  que  nous  avons  faite  autre 
part  (cf.  Phon.  hist.  rouss.,  p.  164),  á  savoir  que  la  palatalisation 
de  -II-  a  dú  se  produire  avant  la  chute  des  voyelles  finales. 

Quant  á  la  diphtongaison  que  nous  admettons  pour  féi  et 
mét,  elle  n'a  rien  qui  doive  surprendre,  bien  que  Vé  se  soit  trouvé 
devant  une  consonne  implosive,  si  Ton  songe  que  la  durée  des 
voyelles  est  en  raison  inverse  du  nombre  de  syllabes  qui  compo- 
sent  le  mot.  L'exemple  du  fr.  fiel  et  du  cast.  hiél,  pour  ne  parler 
que  de  ^  román,  montre  que  la  voyelle  de  ees  monosyllabes,  tout 
en  étant  entravée,  a  été  assez  longue  pour  permettre  la  segmen- 
tation  que  suppose  le  phénoméne  de  diphtongaison. 

Pour  les  exceptions,  cf.  p.  42. 

Diphtongaison  de  ^  román.  —  E  fermé  román  s'est  diphton- 
gué  et  a  abouti  a  é  en  cat.  oriental  lorsqu'au  moment  de  la  diph- 
tongaison il  était  suivi: 

I.     D'une  consonne  simple  explosive: 

Ex.  :  cepa  >  s^he,  triphyllu  >  tr^hui,  gleba  >  glébe,  etc. 

par(i)ete  >  per^t,  site  >  sét,  ah(i)ete  >  eh^t,  seta  >  séde^ 
*conredat  >   kunrée,  etc. 

fricat  >  fr^qe,  carrícat  >  kerége,  -icat  >  -ég§,  plícat  > 
pUg^,  etc. 

sapemus  >  seUm,  -emus  >  -ém,  frenu  >  fré,  plenu  >  pU^ 
*alenat  >  el§ne,  fenu  >  fé,  minat  >  méne,  '^decena  >  dezéne  et 
d^ne,  vena  >  héne,  poena  >  pine,  germ.  skina  >  eskéne,  etc. 

crudele  >  kru^l,  fidele  >  fidél,  *stelu  >  est^i,  mustela  > 
mustfl^,  vela  >  b§le,  velu  >  b^i,  tela  >  t^le,  Helu  >  téi,  etc. 


LA    DIPHTONGAISON    EN   CATALÁN  37 

pira  >  p^re,  prima-vera  >  primeh^re,  cera  >  s^r§,  sperat  > 
espere,  etc. 

defe(n)sa  >  de-h^ze,  despe(n)sa  >  despéze,  -e(n)su  >  -^s, 
-e(n)sa  >  -éze,  pensu  >  p^s,  me(n)se  >  mes,  etc. 

desdi gnat  >  *desdma  >  dezdéne,  atttngere  >  „^^^'w^g,  *remu  > 
f^'w,  germ.  smww  >  sen,  si  gnat  >  s^'w^^,  oríc(u)la  >  *oy¿/a  > 
wrft,  apic(u)la  >  „^í&,  *cilias  >  séhs,  etc. 

2.  D'une  semi-occlusive  explosive: 

Ex.  :  corrigia  >  *coreja  >  kur^je,  invtdia  >  *envéja  > 
embije,  -idiat  >  -^y>,  -zífzw  >  -^e,  etc. 

3.  Du  groupe  explosif  occlusive  +  liquide: 

Ex.  :  pip(e)re  >  ^^'^y,¿,  junip(e)ra  >  jin(hre  (01o t),  wzgr¿i  > 
flagre,  percip(e)re'>  perséhre,  recip(e)re>  féhre,  pre(s)hit(e)ru'> 
prehére,  *sec(a)le  >  s^'gZf  (Junquera,  Torroella,   Cadaqués),  etc. 

4.  D'un  s  implosif  dans  le  monosyllabe  tr^s  <  tres;  cf. 
fr.  ¿rois. 

Devant  un  groupe  de  consonnes  autre  que  occlusive  +  li- 
quide, é  román  s'est  tantot  diphtongué,  tantót  non,  suivant  que 
la  premiére  consonne  du  groupe  est  devenue  ou  non  premier  élé- 
ment  explosif  de  la  syllabe  subséquente.  La  diphtongaison  a  eu 
lieu  dans  le  cas  des  groupes  consonantiques: 

-s/k-,  -sjkl-  >  -¡sk-,  -¡ski-: 

*  brisca  >   bréske,  germ.    iska  >  éske,   díscu  >  désk,    *disca  > 
déske,  friscu  >  fr^sk,  mísc(u)lat  >  méskle,  etc. 

-s/t-,  -s/tr-  >  -/st-,  -/str-: 
crista  >  kr^ste,  capístru  >  kebéstre,  magistru  >  mostré,  etc. 

-s¡m-  >  -¡sm-: 
*quar^s(i)ma  >  kur^sme. 

-n/d-,  -n/dr-  >  -/nd-,  -/ndr-: 

vendita  >  b^nde,  vend(e)re  >  b^ndr^,   cín(e)re  >  s^ndre,  def€n- 
d(e)re  >  def^ndr^,  etc. 


38  P.    FOUCHÉ 

-njk-,  -njgl-  >  -¡nk-,  -/ngl-: 
suff.  -íncu,  'inca  >  -^ñk,  -^ñkf,  hring  +  ula  >  f^ngl§. 

-n/ts-,  -n/s-  >  -/nts-,  -/ns-: 
P¿nsat  >  p^ns§,  cominitiat  >  kum^nse,  linteu  >  ¡^ns. 

-m/bl-  >  -/mbl-: 
sim(u)lat  >  semble. 

-r/m-,  -r¡d-,  -r/k-,  -r/g-,  -r/ts-  >  -/rm-,  -¡rd-,  -/rk-,  -¡rg-,  -/rts-: 

fírmu  >  f^rm,  vir(i)de  >   h^rt,  círcat  >  sérke,   vírgine  >   b^rj§, 
*ex-merciat  <  ezmérse,  etc. 

Dans  les  autres  cas,  la  premiére  consonne  du  groupe  est 
restée  implosive,  d'oú  ?'  en  cat.  oriental: 

Ex.  :  die  dominicu  >  *diumenje  >  diwmnj§,  vindicat  > 
*ven]a  >  bmje,  lingua  >  Imgwe,  etc. 

Un  cas  particulier  est  celui  oú  ^'  román  était  suivi  d'un  y, 
Nous  avons  vu  que  é  a  passé  a  (  dans  kuréje,  embéj^  qui  remon- 
tent  á  des  types  anciens  "^correyya,  "^enveyya.  De  méme  "^freydu 
(1.  vulg.  frigidu),  "^dríytu  (el.  directum),  *beneytu  (=benedíctu) 
sont  devenus  fr^t,  drét  (cf.  encoré  en-,  indr^t),  patronym.  ben^t. 
Dans  tous  ees  mots  la  diphtongaison  a  eu  lieu.  On  a  en  regard 
Hy  <  "^reye  <  rege,  Uy  <  Hc.ye  <  lege,  pee  <  "^peyse  <  pisce, 
km  <  *kreyse  <  crescit.  Comment  expliquer  cette  divergence? 
De  la  fa9on  suivante,  croyons-nous  :  avant  l'époque  de  la  diphton- 
gaison "^correyya  et  "^enveyya  avaient  passé  a  *correja,  *enveja, 
par  suite  de  la  fermeture  de  -yy-  en  f.  Au  moment  de  la  diph- 
tongaison, on  a  eu  réguliérement  *correja,  *enveja.  L'^  de 
*rcye,  Heye,  au  contraire,  a  sans  doute  été  protege  par  le  y  sui- 
vant  qui  a  empéché  le  passage  de  fe  (<  f  rornan)  a  ée.  De  méme 
si  on  a  drét,  frét,  benét,  c'est  qu'á  l'époque  de  la  diphtongaison 
le  y  s'était  déiá  fondu  dans  IV  précédent,  et  son  action  n'a  pu  par 
conséquent  empécher  Touverture  de  la  voyelle.  A  la  méme  épo- 
que  on  a  dú  avoir  '^peyse,  *crfyse,  d'oú  la  conservation  de  e,  ana- 
logue  a  celle  que  Ton  constate  dans  r^y,  Uy. 

On  se  demandera  pourquoi  la  réduction  du  yod  n'a  pas  eu 


LA   DIPHTONGAISON   EN    CATALÁN  39 

lieu  dans  ees  mots,  alors  qu'elle  s'est  produite  dans  *freydu  et 
dreytu.  Les  conditions  ne  sont  pas  les  mémes  :  il  n'y  a-  rien  de 
commun  entre  un  y  et  un  í  ou  un  d,  tandis  que  y  et  s  sont  des 
phonémes  voisins.  «L'affinité  de  s  avec  i  (ou  y)  au  point  de  vue 
des  nouvements  articulatoires  de  la  langue  est  certaine.  Pour  se 
mettre  dans  la  position  de  \'s,  la  langue  passe  par  une  serie  de 
positioñs  qui  ne  sont  pas  tres  différentes  de  celles  exigées  par 
i,  y...  Pour  aboutir  á  la  position  de  s,  la  langue  passe  par  un 
stade  assez  voisin  de  yod»;  cf.  G.  Millardet,  Rev.  Lang.  Rom., 
XVII,  pp.  124  et  125.  C'est  justement  á  cause  de  cette  párente, 
ou  mieux  parce  que  le  yod  constitue  une  sorte  de  préparation  á 
Vs,  qu'il  s'est  conservé  relativement  assez  tard  dans  *peyse,  *cny- 
se  avant  d'aboutir,  par  combinaison  intime  avec  s,  a  la  prépala- 
tale  €.  Ce  qui  importe  pour  le  moment,  c'est  que  y  ait  été  en 
contact  avec  IV  a  Tépoque  de  la  diphtongaison. 

Ce  n'est  d'ailleurs  pas  seulement  la  présence  d'un  yod  im- 
plosif  qui  a  conservé  son  caractére  primitif  a  ^'.  Un  phonéme 
palatal  précédent  a  eu  le  méme  effet.  Qu'on  se  rappelle  le  pro- 
cessus  é  >  ^f  >  (e.  Le  caractére  palatal  de  la  consonne  ini- 
tiale  de  syllabe  a  pu  empécher  la  différenciation  de  ée  en  ^e  de  se 
produire,  d'oú  h  et  finalement  ^'.  C'est  ce  qui  a  eu  lieu  dans  les 
mots  comme  gihhu  >  j^p,  zing}b(e)ru  >  jing^hre. 

On  peut  s'étonner  que  pisce  et  crescit  aboutissent  á  pU, 
kne,  tandis  que  parescere,  merescere,  *conescere  sont  representes 
par  pernee,  merece,  kun^ee.  Pour  nous,  seules  les  formes  en  ^  sont 
réguliéres,  et  celles  avec  ^  sont  dues  a  l'analogie.  Ces  dernié- 
res,  en  effet,  ont  pu  étre  influencées  par  les  anciennes  formes  de 
la  I®  pers.  sing.  indic.  prés.  et  celles  du  subj.  prés  (1-3  sg.,  3®  plur.) 
oú  Vé  était  normal  :  mer^sk,  mer^ske,  -es  etc.  L'analogie  ne  s'est 
pas  exercée  sur  pU  et  kne  :  se  serait-elle  exercée,  qu'elle  aurait 
pu  avoir,  au  contraire  de  ce  qui  a  eu  lieu  ci-dessus,  une  action 
conservatrice;  cf.  pfc  <  pascit,  gne  <  crasseu. 

Dans  les  mots  oú  ^  était  suivi  en  latin  d'une  géminée,  la  diph- 
tongaison a  eu  lieu,  par  suite  de  la  simplification  antérieure  de 
cette  derniére;  cf.  siccu  >  s^k,  clppu  >  s(p,  -issa  >  -^se,  vitta  > 
h^te,  litt(e)ra  >  Utre,  -mittfejre  >  -m(tr^,  nü(i)du  >  *nfUu  > 
n^t,  ped(i)tu  >  *pHtu  >  pét,  etc. 


40  P.    FOUCHÉ 

D'aprés  ce  qui  precede,  nous  croyons  pouvoir  admettre  que 
la  diphtongaison  spontanée  de  ^  román  a  été: 

1.  antérieure  á  la  chute  de  e  final;  cf.  par(i)ete  >  p^r^t, 
site  >  s^t,  etc. 

2.  postérieure  k  la  fermeture  de  -yy-  en  f;  cf.  kur^je  <  cor- 
rigia,  p.  38. 

á  la  palatalisation  de  -nn-  en  n;  cf.  germ.  slnnu  >  sen. 

k  la  réduction  de  -eydu,  -^ytu  k  -edu,  -^tu;  cf.  fret  <  *frigidu, 
drit  <  directu;  cf.  p.  38. 

a  l'insertion  d'un  d  transitoire  dans  le  groupe  -n'r-;  cf.  s^n- 
dr^  <  cin(e)re  en  regard  de  tendré  <  tén(e)ru  qui  s'oppose  a 
Hntr^  <  véntre  (pour  ees  deux  derniers  mots,  cf.  p.  35). 

k  la  réduction  de  -yU  ( <  el,  ly)  et  de  -yn-  ( <  yn)  intervoca- 
lique  á  /  et  «  (cf.  ur^l§.  <  Ónc(u)la,  ensene  <  insignat),  et  par 
conséquent  k  la  fermeture  de  p  en  u;  cf.  en  effet  pún  <  pügnu 
qui  suppose  l'existence  du  groupe  implosif  -y??-.'  Phon.  hist,  rouss., 
pp.  48  et  49. 

Diphtongaison  de  é,  ^  romans  devant  w.  —  I^q  cas  de  ^  ne  pré- 
sente aucune  difficulté.  Avant  la  chute  de  e,  u  fináis,  il  a  passé 
a  é,  et  lorsque  le  w  s'est  développé  il  s'est  trouvé  devant  une  vo- 
yelle  ouverte. 

Ex.  :  sebu  >  *sebu  >  *seh  >  s^w,  bibit  >  béw,  debet  > 
diw,  etc. 

creííiV  >  *credet  >  *cr^íf  >  krew;  herede  >  ¿r^te',  *conrede  > 
kunr^w,  etc. 

*facitis  >  *faz^ts  >  a.  c.  /«¿w,  c.  mod.  /^'z£^;  cantetis  >  ^.m- 
¿f'w,  etc. 

Pour  f'  román,  la  question  est  un  peu  plus  compliquée;  on 
trouve  tanto t  -m,  tantót  -éw.  Le  premier  traitement  se  constate 
dans  les  mots  oü  é  était  originairement  suivi  d'un  u  final  latin, 
passé  de  bonne  heure  a  w.     II  est  d'ailleurs  régulier. 

Ex.  :  meu  >  méw,  Daeu  >  déw,  Matthaeu  >  m§Uw,  ju- 
daeu  >  jmw,  romaeu  >  fumíw,  etc. 

On  le  constate  encoré  dans  ''^néve  >  *nehe  >  *neh  >  n^w, 
breve  >  ftr^te'. 


LA    DIPHTONGAISON    EN   CATALÁN 


Mais  on  trouve  -éw  dans  pede  >  p¿w,  sede  >  séw,  déce  >> 
d^w,  prétiu  >  *predzu  >  *predz  >  ^r^'w.  Nous  sommes  ici  en  pré- 
sence,  croyons-nous,  d'un  traitement  analogique.  A  Tépoque  de 
la  diphtongaison,  on  a  eu  sans  doute  *pede,  *sede,  *dedze,  *pndzu, 
et  on  s'attendrait  a  avoir  comme  continuateurs  en  cat.  oriental 
moderne  *péw,  *séw,  *déw,  *préw,  aprés  le  changement  de  d,  c^, 
ty  fináis  en  w.  Cependant  si  Ton  songe  que  dans  ees  mots  Tétape 
qui  a  precede  immédiatement  w  est  une  sorte  de  bilabiale  (qui 
s'est  substituée  au  son  plus  ou  moins  interdental  antérieur)  et 
que  cette  méme  bilabiale  était  caractéristique  des  désinences 
de  la  2®  per.  plur.  -itis,  -etis,  en  vérité  tres  nombreuses,  on  ne 
sera  pas  étonné  que  le  vocalisme  de  ees  derniéres  ait  influé  sur 
celui  des  quatre  formes  citées  plus  haut,  et  que  sur  le  modele  de 
faéu,  canten  on  ait  eu  p^w,  s^w,  déw,  préw. 

Les  exceptions  aux  regles  formulées  ci-dessus  s'expliquent 
la  plupart  du  temps  par  des  actions  analogiques,  plus  rarement 
par  des  phénoménes  phonétiques: 

Ainsi  jimhre  (Valles,  Vich,  Llussanés)  est  d'aprés  IJhe,  fébre. 
De  méme  ébre  «fleuve». 

mfs  <  me(n)se  (Barcelone,  Vich,  Ripoll)  d'aprés  mes  <  mais. 

péze,  á  cóté  du  régulier  pés  <  pe(n)su,  d'aprés  les  formes 
verbales  en  -ize  :  d^ze  <  dé(n)sat,  béze  <  hasiat;  de  méme  héz§ 

<  vitiat,  dezb^ze. 

ffje  <  *fUicu  d'aprés  les  mots  tres  nombreux  en  -efe  <  -éticu. 

exéh,  s'il  ne  provient  pas  d'un  type  *axélla  pour  axUla  (cf. 
fran9.  aisselle),  est  d'aprés  les  mots  en  -é-h  <  -ella. 

f^qe  <  Yigat  d'aprés  les  formes  verbales  en  -ége  <  -écat,  -égat. 
De  méme  kumbnge  <  communicat,  jem^g§  <  gemicat. 

ente  <  haereditat  d'aprés  ensate  <  incéptat  (incoeptat  +  séc- 
tare),  etc. 

enste  <  arista  d'aprés  les  substantifs  termines  en  -éste  <  -ésta. 

endrése  <c  *in-directiat  d'aprés   les   formes  verbales  en  -ése 

<  -éssat,  -érsat. 

entre  <  tntrat  d'aprés  Untre,  s^ntre,  mmtres  <  (du)m  in- 
terea  +  s.  L'^'  de  ce  dernier  mot  peut  s'expliquer  par  l'influence 
des  mots  en  -mm  <  -mente y  -méntu;  cf.  cast.  (de)  mientras  oü 
l'influence  de  -miente  est  súrement  en  jeu. 


42  P.    FOUCHÉ 

Uvi  <  llgna  est  sans  doute  pour  un  ancien  *l^na/  cf.  s^n^ 

<  signat.     Ce  n'est  que  lorsque  17  initial  s'est  palatalisé  que  1'?' 
s'est  fermé  en  ^  sous  la  double  action  de  /  et  de  y. 

ff'y  (Junquera),  IJy  (Vich)  peuvent  s'expliquer  par  les  nom- 
breux  noms  termines  en  -^y  :  s^rb^y  <  servitiu,  erhéy  <  *herbUiu, 
r§m^y  <  remediu  (ce  dernier  avec  e  fermé  á  cause  de  la  confusión 
qu'il  a  pu  y  avoir  entre  médiu  et  (di)midiu,  et  qui  a  existe  de 
fait  puisqu'on  trouve  en  a.  cat.  demig.  II  peut  se  faire  cepen- 
dant  que  la  terminaison  de  rem^y  soit  analogique  de  celle  de  s^rhéy, 
erh^y).  De  méme  réyne  peut  étre  dú  á  Taction  de  ^yne  <  azina 
(cf.  A.  Thomas,  Ess.  phil.  fr.,  p.  207)  et  de  f^yna,  derivé  de  fa- 
cenda;  cf.  Phon.  hist.  rouss.,  p.  231. 

Quant  a  Um§,  espréme,  ils  ne  remontent  pas  a  des  types  avec 
voyelle  radicale  ^,  mais  a  des  types  Hémere  (timere  +  tremeré), 
exprémere  (exprímere  +  pr entere) .  Ce  sont  par  conséquent,  a 
notre  avis,  des  formes  réguliéres. 

De  méme  les  exceptions  aux  regles  que  nous  avons  données 
du  développement  de  é  román,  peuvent  s'expliquer  soit  par  Fana- 
logie,  soit  par  une  action  phonétique. 

p^ke  <  péccat  est  d'aprés  s^ke  <  slcca,  pr^qe  <  précat  d'aprés 
les  formes   verbales   en   -ége   <  -icat,   vede  <  vétat  d'aprés  sede 

<  seta,  féde  <  foeta,  etc.;  esmpte  <  exméndat  d'aprés  méne  <  mí- 
nat,  etc. 

sét  <  sépte,  á  cóté  de  mt  <  népte,  peut  étre  analogique  des 
nombreux  mots  en  -ét  <  -ittu. 

es  <  est,  a  cóté  de  ^'5  et  de  ése  <  *éssere,  peut  avoir  été  in- 
fluencé  par  la  terminaison  si  commune  -^s  <  -ense,  et  les  mots 
comme  pés  <  pensu. 

érm  (P.  Fabra,  Gram.  leng.  cat.,  p.  389)  s'explique  par  f§rm 

<  fírmu. 

iglézie  (Torroella)  et  eygl^zie  (Cadaqués)  ont  pu  étre  influen- 
cés  par  les  mots  en  -éze  <  -ensa. 

pendre  <  penderé  a  été  refait  sur  béndre  <  venderé  ou  pen- 
dre <  ^prendere. 

iifrén§'  <  offerénda  est  d'aprés  les  formes  en  -ene  <  ena, 
-enat. 

t^wl¿  <  tégula  est  régulier;  1'^'  a  été  empéché  de  se  diphton- 


LA    DIPHTONGAISON    EN    CATALÁN  43 

guer  par  la  présence  de  w  implosif;  a  ce  compte,  néwle  <  nébula 
est  influencé  par  n^w  <  *néve. 

éwre  est  régulier  lui  aussi,  et  provient  de  la  vocalisation  de  / 
dans  un  ancien  *éire  <  *helera,  d'ailleurs  conservé  en  roussillon- 
nais.  Dans  *éire,  le  contact  de  i  implosif  a  empéché  la  diphton- 
gaison  d'avoir  lieu. 

f^'  <  réni,  fes  <  res  s'explique  par  l'action  de  f  initial  qui 
a  empéché  la  différenciation  de  é^  en  ée  de  se  produire. 

Quant  a  téye,  il  ne  remonte  pas  a  taeda,  mais  a  un  type  "^teda, 
supposé  d'ailleurs  par  le  castillan  tea. 

Laquelle  des  deux  diphtongaisons  spontanées  a  été  la  pre- 
miére?  D'aprés  le  traitement  de  é  dans  séndre  <  cin(e)re  qui 
s'oppose  a  celui  de  é  dans  tendré  <  tén(e)ru,  etc.,  on  peut  con- 
clure  que  la  diphtongaison  de  é  est  plus  ancienne  que  celle  de  é. 
La  premiére  s'est  produite  avant  le  passage  de  -nr-  a  -ndr-,  la 
seconde  aprés.  La  priorité  de  la  diphtongaison  de  é  est  aussi 
admise  pour  le  francais  par  W.  Meyer-Lübke,  Hist.  Gramm.  d.  fr. 
Spr.,  1^,  p.  57  et  E.  Bourciez,  Éléments  de  ling.  rom?,  p.  145. 

En  tout  cas,  Tune  et  Tautre  diphtongaison  sont  tres  ancien- 
nes  et  antérieures  a  la  chute  de  e  final,  et  par  conséquent  de  u 
final.  II  n'est  pas  étonnant  des  lors  qu'il  y  ait  entre  le  cat.  orien- 
tal et  le  baleare  la  concordance  étonnante  que  Ton  constate.  Sauf 
exceptions,  on  peut  diré  que  V^  du  catalán  oriental  est  representé 
dans  ce  dialecte  par  é  ou  ^',  et  IV  par  q.  Le  baleare  étant  du  cata- 
lán oriental  importé,  son  vocalisme  a  dü  étre  a  Torigine  sembla- 
ble  a  celui  de  la  langue  mere.  Ce  n'est  que  plus  tard  qu'il  s'est 
différencié.  Comment?  II  est  difficile  de  repondré  avec  pre- 
cisión, pour  ne  pas  diré  impossible.  U Atlas  linguistique  catalán 
pourra  fournir  quelques  indications,  tres  précieuses.  Mais  il  ne 
donnera  que  l'état  actuel  de  la  langüe.  II  faudrait  découvrir 
dans  des  textes  bien  dates  et  particuliers  a  chaqué  parler,  des 
graphies  qui  pourraient  nous  renseigner  sur  la  prononciation  de 
telle  ou  telle  localité,  á  une  époque  déterminée.  Mais  ees  gra- 
phies seraient  a  leur  tour  bien  insuffisantes.  Puisque  pour  le 
cat.  oriental  ^',  continuateur  de  ^'  román,  il  y  a  toute  une  zone  qui 
présente  ¿,  alors  que  le  reste  du  domaine  fait  é,  doit-on  diré  que 
Vé  du  cat.  oriental  s'est  conservé  ici  et  modifié  la?     Ou  bien,  V^ 


44  P-    FOUCHÉ 

du  cat.  oriental  a-t-il  d'abord  passé  á  é  dans  tout  le  domaine  ba- 
leare, dans  lequel  cas  1*^'  actuel,  correspondant  a  1'^'  du  cat.  orien- 
tal, serait  une  régression  de  l'ancien  p 

Une  chose  frappe  lorsqu'on  lit  Texcellente  étude  de  A.  Gríera 
sur  le  baleare  (cf.  Butll.  Dial.  Cat.,  1917,  pp.  8  et  11)  :  tandis 
que  r^'  du  cat.  oriental  provenant  de  é^  román  a  comme  continua- 
teurs  en  baleare  soit  é,  soit  é,  il  semble  que  l'i  du  cat.  oriental, 
provenant  de  ^  román  dans  les  conditions  étudiées  p.  34-35,  ne  soit 
guére  continué  en  baleare  que  par  L  A  peine  si  dans  la  liste  des 
mots  donnée  par  A.  Griera,  on  releve  une  forme  comme  Ún- 
teme <  lantérna  (Manacor);  cf.  op.  cit.,  p.  11,  premiére  ligne.  Y 
a-t-il  plusieurs  formes  de  ce  genre  dans  les  Baleares?  Doit-on 
admettre  qu'á  V^  (<  é  rom.)  du  cat.  oriental  a  correspondu  pri- 
mitivement  dans  tout  le  domaine,  ou  dans  une  partie  au  moins, 
un  a  qui  est  ensuite  passé  a  p  Ou  bien  ees  formes  sont-elles 
isolées,  et  Vé  du  cat.  oriental  a-t-il  été  conservé  intact  par  la  sé- 
quence  de  certaines  consonnes  ou  groupes  de  consonnes  {I  im- 
plosif,  rn,  rl,  rt,  rd,  rdr,  f)?  Autant  de  questions  auxquelles  il 
n'est  guére  possible  de  repondré,  faute  de  matériaux.  II  est 
cependant  un  fait  certain  —  et  il  importe  seul  pour  l'instant  — , 
c'est  qu'il  y  a  un  parallélisme  étroit  entre  le  catalán  oriental  et 
le  baleare  au  point  de  vue  du  traitement  de  é  et  ^  romans.  A  V^ 
du  cat.  orient.  le  baleare  répond  par  é  ou  é,  d'une  fa9on  genérale; 
a  IV  du  cat.  orient.  par  ^  Quant  au  cat.  or.  ^  et  bal.  é  ou  4>  üs 
correspondent  ordinairement  á  é  román,  parfois  á  é;  cat.  or.  ^  et 
bal.  ^  sont  les  continuateurs  de  é  román,  parfois  de  ^.  Nous  avons 
vu  pour  le  cat.  oriental  dans  quelles  conditions. 


Comme  conclusión  de  cette  trop  longue  étude,  nous  allons 
établir  le  tablean  des  divers  changements  phonétiques  que  la 
diphtongaison  catalane,  conditionnée  ou  spontanée,  nous  a  amené 
a  examiner. 

I.  Phénoménes  antérieurs  a  la  diphtongaison  conditionnée 
de  f',  ó. 


Passage  de  -ly-,  -ny-  a  -y/-,  -yn-. 


LA   DIPHTONGAISON   EN   CATALÁN 


45 


de  -ry-  á  -yr-, 

de  -ssy-,  -sty-  á  -ye, 

de  -kl-  á  -yl-, 

de  -kt-  á  -yt- 

de  -y^s-  á  -ys- 

de  -gr-  á  -yr- 

de  -dr-  á  -y?'-,  cf.  p.  21. 

de  -í¿y-,  -gy-  á  -yy-;  cf.  p.  21. 

2.  Phénoménes  qui  se  sont  produits  entre  la  diphtongaison 
conditionnée  de  é,  ó  et  la  diphtongaison  spontanée  de  (. 

Fermeture  de  -yy-  en  -f-;  cf.  p.  22. 

Réduction  de  -y/-  (<  ly,  el)  á  -/-,  et  de  -yn-  (<  ny,  ndy)  á 
-n-;  cf.  p.  22. 

Palatalisation  du  groupe  -//-  en  -/-  et  du  groupe  -nn-  en  n', 
cf.  p.  36  et  40. 

3.  Phénoménes  que  se  sont  produits  entre  la  diphtongaison 
spontanée  de  ^  et  la  diphtongaison  spontanée  de  é. 

Insertion  d'un  d  transitoire  dans  le  groupe  -n'r-\  cf.  pp.  35 
et  40. 

Fermeture  de  ó  en  íí  au  contact  d'un  yod  implosif;  cf.  p.  40. 

Réduction  de  -yn-  (<  ng^,  gn)  á  -n-]  cf.  p.  40. 

Réduction  de  -eydu,  -eytu  a  -edu,  -etu;  cf.  p.  40.  Cette  ré- 
duction peut  étre  cependant  antérieure  a  la  diphtongaison  spon- 
tanée de  é. 

4.  Phénoménes  compris  entre  la  diphtongaison  spontanée 
de  é  et  la  fermeture  de  ay  en  ey. 

Chute  de  e  final;  cf.  p.  23. 
Chute  de  u  final;  cf.  p.  23. 

Tous  ees  phénoménes,  y  compris  la  fermeture  de  ay  en  ey 
se  sont  accomplis  á  date  prélittéraire. 

Ainsi  done  il  y  a  eu,  d'aprés  nous,  une  double  diphton- 
gaison en  catalán  :  Tune  conditionnée  par  un  yod  implosif,  qui 
affecte  les  voyelles  ouvertes  é  et  ó;  l'autre  spontanée,  qui  n'a 
affecté  que  les  voyelles  palatales  e  et  ^'.     Pour  ce  qui  est  de  la 


46  P.   FOUCHÉ 

premiére,  le  catalán  rejoint  le  groupe  gallo-roman,  et  se  diffé- 
rencie  du  castillan  dans  lequel  au  contraire  le  y  a  fermé  é  et  ó. 
Pour  ce  qui  est  de  la  seconde,  le  catalán  est  d'accord  avec  le 
gallo-roman  septentrional,  mais  non  avec  les  parlers  provengaux; 
il  est  encoré  d'accord  en  partie  avec  le  castillan  qui  ne  diphton- 
gue  que  ^',  mais  conserve  é  intact.  Quand  nous  disons  «le  cata- 
lán» il  faut  entendre  l'ensemble  du  domaine  pour  le  premier  cas, 
la  región  du  catalán  oriental  (et  les  Baleares,  oü  la  langue  a  été 
importée  par  les  habitants  de  TEst  de  la  Catalogne)  pour  le  second. 
On  voit  ce  qui  manque  au  phénoméne  de  la  diphtongaison  tel 
qu*il  apparaít  en  catalán  :  le  catalán  ignore  la  diphtongaison 
spontanée  des  voyelles  vélaires  ó  et  ó  que  connait  le  frangais,  en 
partie  le  castillan  (ó  >  *íío  >  ué),  et  en  partie  aussi  une  portion 
du  domaine  provengal  (Sud-Est)  oü  Ton  constate  une  diphton- 
gaison relativement  récente  de  ó;  cf.  W.  Meyer-Lübke,  Die  Dipht. 
im  Prov.,  36  partie,  et  J.  Anglade,  Gram.  anc.  prov.,  p.  76. 

Quant  a  la  date  respective  des  deux  diphtongaisons,  con- 
ditionnée  et  spontanée,  on  peut  voir  ce  que  nous  en  pensons. 
L'analyse  du  phénoméne  nous  a  amené  á  placer  la  premiére  á 
une  date  plus  ancienne  que  la  seconde.  Nous  sommes  par  con- 
séquent  d'accord  avec  ce  que  dit  E.  Bourciez  a  propos  du  gallo- 
roman  :  «En  Gaule,  c'est  devant  un  élément  palatal  que  la  diph- 
tongue  parait  s'étre  d'abord  produite,  sans  doute  des  le  v^  siécle: 
le  Sud  en  general  a  participé  comme  le  Nord  au  développement 
de  péctus,  nócte  en  *pieytus,  '^nuoyte...  Un  peu  plus  tard,  au  con- 
traire, se  sont  produits  *piede,  *muola,  qui  n'appartiennent  plus 
qu'au  Nord...»  :  cf.  Éléments  de  linguistique  romane^,  §  154,  c. 
Mais  son  avis  difiere  de  celui  de  C.  Voretzsch  (cf.  article  cité, 
pp.  631  et  633)  et  de  W.  Meyer-Lübke  (cf.  Hist.  Gramm.  d.  fr. 
Spr.,  i^,  §§  53,  56,  59)  qui  placent  en  premier  lieu  la  diphtongai- 
son spontanée  de  i,  ó,  en  gallo-roman.  Que  faut-il  penser  pour 
le  catalán?...  Nous  maintenons  notre  position.  Chi  non  risica; 
non  rósica. 

P.  FoucHÉ 

Janvier  1925. 


CoMecció  de  termes  recollits  en  una  terrisseria  de  Blanes 


Aigüer.  —  Un  gibrell  que  está 
mig  tapat  superiorment.  S'usa 
a  les  terrisseries  per  mullar  la 
má  de  Toperari  que  treballa 
en  els  torns  de  fer  terrissa. 

Ametlla.  —  Una  pega  petita  de 
térra  cuita,  de  les  dimensions 
d'una  ametlla.  És  de  forma 
xapada,  i  té  a  cada  banda  una 
concavitat  en  sentit  de  la  seva 
llargada.  L'ametlla  serveix  per 
a  separar  tota  classe  de  pisa 
que  s'ha  de  coure.  Ve  a  ésser 
una  pega  ailladora. 

Arbre.  —  La  barra  de  fusta,  en 
forma  de  cilindre  molt  allar- 
gat,  col-locada  verticalment. 
Per  la  part  inferior  reposa  da- 
munt  la  bitlla;  i  la  part  supe- 
rior, després  de  travessar  el 
banc  o  torn  d'un  terrisser, 
termina  en  el  plat.  L'arbre  ve 
a  ésser  Taix  de  la  roda  o  del 
pa  d'un  tom  de  terrisser. 


Bací  de  basseta.  —  El  méspetit 
deis  bacins.  Ve  a  ésser  un  bací 
de  partera  de  petites  propor- 
cions,  pero  sense  anses.  És  de 
térra  cuita  i  de  color  groga. 


Bací  de  manee.  —  Bací  pía  com 
una  cassola,  que  té  a  la  part 
superior  una  vora  plana  i 
ampia,  i  al  costat  un  manee 
curt  per  a  agafar-lo.  És  de 
térra  cuita  i  de  color  verda  o 
vermella. 

Bací  de  pam  i  mig.  —  El  bací 
que  té  aquesta  mida  d'algada. 
És  ampie,  de  forma  cilindrica, 
un  poc  eixamplat  superior- 
ment, i  proveit  de  dues  anses. 
Es  de  térra  cuita  i  de  color 
groga. 

Bací  de  partera.  —  El  bací  mes 
gran  de  tots.  És  de  forma 
acampanada  i  té  dues  anses. 
És  de  térra  cuita  i  de  color 
groga. 

Bacineta.  —  El  bací  d'ús  cor- 
ren t  en  els  dormitoris.  És  mes 
alt  que  l'orinal  i,  com  aquest, 
té  una  ansa  i  una  vorada  su- 
perior. És  de  térra  cuita  i  de 
color  groga  o  verda. 

Banc  de  maurar.  —  És  un  banc 
de  fusta  fermat  a  la  paret 
per  una  banda,  i  proveit,  a  la 
banda  oposada,  de  dos  peus 
amb  els  quals  reposa  en  el 
paviment.  S'usa,  a  les  terris- 
series, per  pastar  el  fang  amb 
les  mans. 

Barra.  —  La  fusta  llarga  i  for- 
nida, fixada  peí  cap  de  dalt 


48 


EMERENClA    ROIG 


en  un  forat  de  la  guia  i  unida 
peí  cap  de  baix  a  la  mola 
(anomenada  volant) ,  que  hi  ha 
en  un  molí  de  moldre  vernís 
de  terrisser.  La  barra  ser- 
veix  per  a  fer  voltar  la  mola 
a  for9a  de  bragos. 

Bassa.  —  Safareig  construit 
d'obra,  molt  gran,  que  hi  ha 
a  les  rajoleries.  Serveix  per  a 
esbravar  la  mésela  d'argila  i 
aigua  perqué  agafi  la  consis- 
tencia de  fang  apta  per  a  la 
confecció  de  maons  i  pisa. 

Bassó.  —  Una  bassa  molt  pe- 
tita  on  es  barre  ja  la  mésela 
d'argila  i  aigua  que,  un  cop 
trasbalsada  al  buiol  i  filtrada 
al  través  del  garbell,  va  a  om- 
plir  la  bassa.  Es  deixa  esbra- 
var ais  raigs  del  sol  fins  que 
agafa  la  consistencia  deguda 
per  a  la  confecció  de  la  pisa 
al  forn,  o  per  a  totxos  o  maons. 

Besadura.  —  Petita  porció  man- 
cada de  vernís  que  resulta  de 
separar  dues  peces  d'obra  que, 
per  estar  juntes  en  el  forn, 
s'han  unit  durant  la  cuita  i 
s'han  tret  del  forn  aferrades. 

Bulla.  —  La  porció  inferior  de 
l'arbre  del  torn  de  fer  obra. 
La  bitUa  limita  superiorment 
amb  la  roda,  i  inferiorment 
reposa  i  gira  damunt  el  dau. 

Boca  del  forn.  —  L'obertura  que 
comunica  el  sot  amb  el  forn 
de  coure  obra.  Hi  ha  una 
porta  de  ferro  per  a  tapar-la. 

Bocins  de  flanxa.  —  Els  trossos 
de  pica  que  sostenen  l'entes- 
tat  deis  forns  de  coure  obra. 

Buiol.  —  Utensili  format  per 
un  receptacle  de  llauna  o  de 
zenc  en  forma  de  cubell  o 
galleda,   i  proveit  d'un  broc. 


Estk  travessat,  amb  certa  in- 
clinació,  per  un  manee  Uarg 
de  fusta.  El  buiol  serveix  per 
a  trasbalsar  la  mésela  de  térra 
i  aigua  del  bassó  al  garbell 
que  hi  ha  ran  de  la  bassa. 


Cántir.  —  Pega  de  térra  cuita, 
de  forma  ovalada  i  peu  ampie. 
A  la  part  superior  té  una  ansa 
al  mig,  i  un  broc  a  cada  banda: 
l'un  estret,  per  a  beure  a  ga- 
let,  i  l'altre  ampie,  que  ser- 
veix per  a  emplenar  el  cántir 
a  la  font.  Els  cántirs  son  de 
color  verda.  S'usen,  pertot 
arreu,  per  dur  aigua. 

Cántir  d'oli.  —  Pega  de  térra  cui- 
ta igual  que  el  cántir  d'aigua, 
pero  mancat  del  broc  prim. 
És  de  proporcions  mes  redui- 
des  i  de  color  vermella. 

Capitells.  —  Unes  peces  petites  de 
térra  cuita  que  teñen  la  for- 
ma de  claus  gruixuts.  Els  ca- 
pitells separen  els  gibrells,  que 
es  col-loquen  en  posició  verti- 
cal, l'un  al  costat  de  l'altre, 
i  reposen  damunt  els  traves- 
sers  en  coure  al  forn. 

Capsa  natural.  —  Un  cilindre 
gran,  curt,  buit,  de  parets  pri- 
mes i  de  térra  cuita.  Té  un 
pam  i  mig  d'alt  per  un  d'am- 
plada.  En  sentit  vertical  té 
tres  rengleres  equidistants  de 
forats,  anomenats  els  forats 
deis  claus.  Demés  té  un  forat 
gran,  de  forma  oval,  anome- 
nat  finestra,  que  serveix  d'ansa 
per  a  agafar-la.  Serveix  de 
respirador  quan  s'usa  com  a 
element  auxiliar  en  la  cuita 


COL-LECCIÓ    DE    TERMES    DE   TERRISSERIA 


49 


cAntír  o'olj 


)UT7A  CAPS^ 


TUPÍ 


BACÍ  PE  MÁNEC 


VSCORREDOB 


But.  de  Dialeci 


50 


EMERENClA    ROIG 


de  plats  al  forn.  La  capsa  na- 
tural ve  a  ésser  un  sustenta- 
ele  per  a  coure  plats,  posats 
els  uns  damunt  deis  altres, 
que  reposen  sobre  els  claus. 

Cassola.  —  Pega  de  térra  cuita 
que  té  la  forma  de  plat,  amb 
una  vora  vertical  a  la  part 
superior,  en  la  qual  hi  ha  un 
bordó  i  dues  anses.  La  cassola 
és  de  color  vermella  i  s'usa 
per  guisar. 

Claus.  —  Unes  peces  molt  pe- 
tites  de  térra  cuita,  en  forma 
de  cigars,  que  serveixen  de 
sustentacles  deis  plats  que  es 
posen  a  l'interior  de  la  caixa 
quan  es  couen  dins  deis  forns 
d'obra. 

Cofi.  —  Mena  de  senalla,  en 
forma  de  cove  alt,  feta  de 
teixit  d'espart  i  proveída  de 
dues  anses  a  la  part  superior. 
El  cofí  és  usat  per  al  transport 
de  vernís,  com  també  per  al 
de  Tobra. 

Columnes.  —  Especie  de  balus- 
tres  de  barana  que  serveixen 
per  a  aguantar  els  travessers 
damunt  deis  quals  es  posen 
drets  i  afilerats  els  plats  i 
gibrells  en  Toperació  de  coure 
al  forn  d'obra. 

Cossi  de  fer  bugada.  —  El  reci- 
pient  mes  gran  que  fabriquen 
les  terrisseries.  El  teñen  com  a 
especialitat  de  llur  fabricado 
les  de  Quart,  situades  ais  vol- 
tants  de  la  ciutat  de  Girona. 
La  seva  forma  és  la  d'un  test 
ovalat  molt  gran,  i  té  una 
vora  en  la  part  superior.  És 
de  térra  cuita  i  de  color  grisa. 
Aquests  cossis  es  deixen  fu- 
mar mentre  es  couen.  S'usen 
per  a  la  bugada. 


Cullerer.  —  Pega  de  térra  cuita 
de  forma  cónica  truncada.  A 
la  part  superior  té  una  ansa 
feta  de  la  mateixa  materia 
que  serveix  per  a  penjar-lo  a 
la  paret;  i  a  la  inferior,  que  és 
mes  estreta,  té  uns  forats  a 
tall  d'escorredora.  El  cullerer 
és  de  color  vermella  i  serveix 
per  a  posar-hi  culleres  i  for- 
quilles  de  fusta.  L' ésser  fora- 
dat  té  per  objecte  que  els  co- 
berts  es  puguin  escórrer  des- 
prés  d'haver  estat  netejats. 


Dau.  —  La  pega  de  vidre  damunt 
de  la  qual  gira  la  bitlla  o  l'ex- 
trem  inferior  de  Tarbre  d'un 
tom  de  fer  obra.  El  torn  re- 
posa en  el  dau. 

Dolí.  —  Mena  de  cántir  gran,  de 
térra  cuita,  de  color  verda,  en- 
vernissat.  És  de  forma  ova- 
lada, i  té  una  obertura  supe- 
rior voltada  d'una  vora  de 
forma  circular.  El  dolí  té  tres 
anses  :  dues  a  un  cantó  (o  sia 
una  a  la  part  superior  i  una 
altra  a  la  part  inferior)  i  la 
tercera  a  la  part  oposada,  al 
costat  de  la  vorada  de  la 
boca.  Té  un  broc  petit  sem- 
blan t  al  deis  cántirs.  El  dolí 
s'usa  a  Cadaqués  (Alt  Empor- 
dá)  per  anar  a  cercar  aigua 
a  la  font. 


Enfornar.    —    Posar    l'obra    al 

forn  per  coure-la. 
Engalva.  —  Una  solució  de  térra 

tenyida  i  aigua,  que  s'usa  per 


COL'LECCIÓ    DE   TERMES    DE    TERRISSERIA 


51 


GUIA  DE  LA  BARRA 


I   VOLANT 


2  SOTANA 


EMERENCIÁ   ROIG 


donar  color  o  pintar  la  pisa. 
Es  de  color  groga  i  vermella. 

Engalvar.  —  Posar  l'engalva  a 
la  pisa. 

Entestat.  —  Mena  de  paviment, 
format  de  trossos  de  terrissa 
rompuda,  que  hi  ha  al  damunt 
de  la  plataforma  de  maons 
deis  forns  de  coure  obra.  L'en- 
testat  serveix  de  filtre  a  la 
cendra  que  puja  del  forn  quan 
está  enees,  i  evita  que  faci 
malbé  la  pisa  posada  dins  les 
caixes   de   damunt  l'entestat. 

Envernissar.  —  Posar  ver  ni  s  a  la 
pisa. 

Escales.  —  Els  graons  que  hi  ha 
per  a  baixar  al  sot  de  davant 
d'un  forn  d'obra. 

Escalador.  —  Pega  de  ferro  que 
té  la  forma  d'espátula  doble 
molt  curta.  Serveix  per  a 
treure  les  besadures  de  la  pisa. 

Escatar  les  besadures.  —  AUisar 
les  besadures  de  la  pisa  amb 
Tauxili  de  l'escatador. 

Escorredor.  —  Taula  prima,  de 
fusta,  amb  dos  forats  circu- 
lars  equidistants  deis  seus  ex- 
trems.  Serveix  per  a  escórrer 
la  pisa  després  d'haver  estat 
envernissada.  També  es  dona 
el  nom  de  escorredor  a  un  bas- 
tidor estret,  de  fusta,  que  té 
in  ser  i  des  perpendicularment, 
en  el  mig  i  en  els  seus  ex- 
trems,  tres  peces  de  fusta  pla- 
nes, de  forma  cónica.  Serveix 
per  a  escórrer  la  pisa. 

Escorredor  a.  —  Pega  de  térra 
cuita,  de  color  groga,  rodona, 
molt  cóncava,  amb  una  vora 
plana,  i  proveída  de  forats. 
Serveix  per  a  escórrer  les 
viandes  que  s'hi  posen,  com 
peix  i  al  tres  menjars. 


Escudella.  —  Un  motilo  de  térra 
cuita,  que  té  la  forma  de 
mitja  tassa  o  bol,  tallat  peí 
mig.  Serveix  per  a  donar 
forma  esférica  a  l'interior  de 
la  pisa  que  es  fa  al  torn. 

Estalvis.  —  Una  anella  feta  de 
térra  cuita,  de  color  de  xoco- 
lata,  acanalada  en  la  part 
exterior  de  la  seva  circumfe- 
réncia.  Sembla  una  politja  de 
bussell  o  roda  de  bussell.  Els 
estalvis  es  posen  a  taula  sota 
les  cassoles  i  soperes  per  tal 
d'evitar  que  aqüestes  embru- 
tin  les  estovalles. 


Feixines.  —  Els  grans  feixos  de 
llenya  de  bruc  usats  per  ali- 
mentar els  forns  de  coure  obra. 

Ferrussa.  —  Es  una  lámina  Uarga 
i  estreta  semblant  a  una  cinta. 
Es  de  ferro  i  té  ambdós  ex- 
trems  doblegats  en  angle  ob- 
tús.  L'extrem  de  les  parts 
girades  és  tallat  a  biaix,  o  sia 
en  vora  rebaixada.  La  ferrus- 
sa s'usa  en  les  terrisseries  per 
polir  plats. 

Finestres.  —  Les  dues  obertures 
petites,  de  forma  ovalada,  que 
hi  ha  a  les  parets  de  les  capses 
usades  per  coure  obra.  Les 
finestres  serveixen  d'espiralls 
del  fum  que  puja  del  forn 
mentre  es  fa  la  cuita,  com 
també  d'anses  per  a  traslladar 
les  capses  de  Tuna  banda  a 
l'altra  de  la  terrisseria. 

Fireta.  —  La  terrissa  en  minia- 
tura usada  per  jugar  la  mai- 
nada. 

Fogó.    —    Una    pega    de    térra 


COL-LECCIÓ   DE   TERMES   DE   TERRISSERIA 


53 


PICA  DE  PEDRA 


54 


EMERENCIÁ    ROIG 


cuita,  de  forma  cilindrica,  que 
té  una  boca  en  forma  de  volta 
d'estil  gótic,  i  dues  anses  grans, 
laterals,  per  a  agafar-lo.  La 
part  superior  del  fogó  és  mes 
ampia.  Té  tres  dents  grosses, 
que  donen  a  la  part  ampia  la 
forma  d'una  corona.  Serveixen 
per  a  sostenir  Folla  que  es 
posa  al  seu  damunt  en  coure 
les  viandes.  El  fogó  s'usa  com 
a  element  auxiliar  de  les  cui- 
nes on  el  t rafee  és  migrat. 

Forats  deis  claus.  —  Unes  ren- 
gleres  de  forats  oberts,  de 
dalt  a  baix,  a  les  parets  d'una 
capsa  de  coure  plats.  Cada 
capsa  en  té  tres  rengleres 
equidistants.  Els  forats  ser- 
veixen per  a  enfilar  els  claus 
usats  per  sostenir  els  plats 
dintre  les  capses  quan  es  cou 
en  el  forn. 

Pomada.  —  La  cuita  total  d'un 
forn  d'obra. 


Garbell.  —  Un  sedas  gran  que 
té  el  teixit  metáUic  de  filfer- 
ros  gruixuts  disposats  en  sen- 
tit  radial,  creuats  per  altres 
mes  prims  en  sentit  circular. 
El  garbell  s'usa  per  filtrar  la 
mésela  d'aigua  i  fang  amb  la 
qual  s'omple  la  bassa  i  que, 
convenientment  esbravada, 
forma  el  fang  necessari  per  a 
la  confecció  de  la  pisa. 

Gerra  de  llard.  —  Pe9a  de  térra 
cuita,  de  color  de  xocolata,  de 
forma  oval,  amb  la  boca  es- 
treta  i  la  base  bastant  ampia. 
S'usa  per  posar  llard. 

Gihrell.  —  Pega  de  térra  cuita, 
de  color  groga,  amb  una  vera 


a  la  part  superior.  La  part 
inferior  és  de  forma  cónico- 
truncada,  amb  la  base  molt 
ampia.  Él  gibrell  serveix  per 
a  contenir  l'aigua  destinada 
a  rentar  els  plats. 

Gibrella.  —  Pega  de  térra  cuita, 
de  color  vermella.  Es  dife- 
rencia del  gibrell  per  ésser 
mes  alta,  mes  arrodonida  i  de 
base  mes  estreta.  La  seva 
forma  permet  tombar-la  fácil- 
ment  per  abocar  les  aigües 
brutes  a  l'aigüera. 

Gibrell  d'envernissar.  —  Un  gi- 
brell com  els  d'ús  corrent,  pero 
mes  gran,  arrodonit  i  de  base 
mes  petita.  Té  dues  anses  pe- 
tites  per  a  agafar-lo.  El  seu 
diámetre  és  de  quatre  pams. 
És  de  color  groga.  S'usa  per 
posar  vernís  d'envernissar  la 
pisa. 

Greixonera.  —  Una  pega  de  térra 
cuita,  de  color  de  xocolata, 
que  té  la  forma  d'un  caixó  llar- 
garut,  amb  els  angles  de  les 
parets  arrodonits.  A  l'un  ex- 
trem  té  una  ansa,  i  a  l'altre 
un  broc  per  a  abocar  el  seu 
contingut.  La  greixonera  s'usa 
per  coure  el  gall  de  Nadal. 

Guia  de  la  barra.  —  Una  taula 
travessera,  paral-lela  al  sos- 
tre,  del  qual  está  distanciat 
uns  quants  pams.  Va  fer- 
mada  pels  seus  extrems  a  la 
paret  .La  guia  de  la  barra  té 
un  forat  al  mig,  per  on  enfila 
l'extrem  superior  de  la  barra 
de  fusta.  Per  la  part  baixa  va 
inserida  al  volant,  o  sia  a  la 
mola  móbil  d'un  molí  de  mol- 
dre  vernís.  La  barra  no  en- 
caixa  perfectament  amb  el 
forat  de  la  guia  de  la  barra, 


COL-LECCIÓ    DE    TERMES    DE    TERRISSERIA 


55 


fORCAT 


xocoi^rsRA 


6ACÍ  t>E  PAM  I  MÍO 


OUA  I»  UABD 


Cknúuk  Dsu^s» 


56 


EMERENCIÁ    ROIG 


sino  que  té  certa  amplitud 
que  li  permet  moure's  en 
totes  direccions.  Per  l'espai 
que  queda  entre  el  forat  i  la 
barra  es  posen  dues  soles  d'es- 
pardenya  per  tal  d'evitar  que 
la  barra  es  segui  amb  el  fre- 
gadís  que  hi  ha  en  el  forat  de 
la  guia  de  la  barra. 


LL 


Llimutja.  —  Una  mésela  for- 
mada per  pólvores  d'argila 
passada  peí  sedas  i  aigua.  Amb 
la  llimutja  es  dona  una  capa 
a  la  pisa  per  tal  de  tapar  els 
defectes  de  la  terrissa  i  polir- 
la,  deixant-la  mes  acabada. 
Aquesta  operació  es  practica 
abans  de  posar  l'engalva  i  capa 
que  es  dona  a  la  pisa  per  do- 
nar-li  color. 

Llimutjar.  —  Fer  ús  de  la  lli- 
mutja. 


M 


Manganeta.  —  Peróxid  de  man- 
ganés  mineral  d'aspecte  tér- 
ros, de  color  bruna  fosca  i 
molt  trencadís.  Polvoritzat  i 
mesclat  amb  aigua  forma  una 
mena  de  pintura  usada  per 
fer  dibuixos  a  la  pisa. 

Maons.  —  Rajóles  allargades,  de 
térra  cuita,  usades  en  la  cons- 
trucció.  Son  mes  petites  i 
primes  que  els  totxos. 

Maridet.  —  Braseret  de  térra 
cuita  de  color  negra.  És  de 
forma  de  gerra  ventruda,  i  té 
una  vora  circular  que  volta 
la  boca  del  recipient  i  dues 
anses  per  a  agafar-lo.  El  ma- 


ridet, pie  de  carbó  enees,  s'usa 
per  escalfar  Hits.  (Camprodon.) 

Maurar.  —  Pastar  el  fang  amb 
les  mans. 

Mida.  —  Un  palet  de  fusta  usat 
a  les  terrisseries  per  amidar  el 
diámetre  de  les  peces  de  pisa 
que  es  fabriquen  al  torn. 

Muja  capsa.  —  Una  capsa  na- 
tural d'un  pam  d'al9ada,  amb 
forats  deis  claus  i  fines  tres. 
Té  el  mateix  ús  que  la  capsa. 

Morter  d'allioli.  —  Morter  de  tér- 
ra cuita  i  de  color  de  xocolata 
o  groga.  Té  un  broc  lateral 
que  serveix  per  a  abocar  el 
contingut,  com  son  allioli  i  al- 
tres  salses  que  amb  ell  es  fan. 

Motilo  de  fer  maons.  —  Un  motilo 
que  consta  d'un  bastidor  de 
fusta  quadrat,  travessat  per- 
pendicularment  per  un  Uistó 
que,  després  de  dividir  el  bas- 
tidor en  dues  parts  iguals,  es 
prolonga  en  forma  de  manee 
per  a  agafar-lo.  Serveix  per  a 
fer  maons. 


Olla.  —  Recipient  de  térra  cuita, 
de  color  vermella  o  de  xoco- 
lata, mes  ampia  de  baix  que 
de  dalt.  Té  una  vora  i  dues 
anses  per  a  subjectar-la.  Ser- 
veix per  a  coure  viandes. 

Olla  de  llard.  —  Pega  de  térra 
cuita,  de  color  vermella.  És 
igual  a  la  gerra  de  llard,  pero 
té  dues  anses  a  la  part  su- 
perior. 


Pa.  —  Una  plataforma  petita  i 
rodona,  de  fusta,  que  está  fer- 


COL-LECCIÓ    DE    TERMES    DE   TERRISSERIA 


57 


•ÍITERIO»    0'CB«    ÍAVlt    M)>k    Oí    rUI» 
EN    l'AFER    DE  CODXZtS 


«TvíJw 


trAvessb^ 


lt0nM.l>9  F&R  MJíOUS 


58 


EMERENClA   ROIG 


mada  a  la  part  superior  de 
l'arbre  d'un  torn  de  fer  obra. 
En  el  pa  es  posa  el  fang  que 
s'ha  de  treballar  amb  les  mans, 
ja  que  el  pa  volta  juntament 
amb  la  roda  del  torn,  que  es 
mou  amb  els  peus. 

Pastar  el  fang.  —  Treballar  el 
fang  amb  les  mans  per  donar- 
li  el  punt  necessari  per  a  tre- 
ballar-lo  al  torn.  Es  pasta  com 
el  pa. 

Peus.  —  L'estiba  petita  i  rodona 
formada  per  l'entestat  i  les 
caixes  plenes  de  pisa  que  hi 
ha  en  el  centre  i  dins  del  segon 
volt,  del  qual  está  separat  per 
un  passadís  circular.  Forma 
part  de  la  disposició  de  la 
cuita  en  un  forn  de  coure 
obra. 

Pica  de  pedra.  —  Una  pica  gran, 
de  pedra,  de  forma  cilindrica 
i  molt  baixa.  S'usa  a  les  ter- 
risseries  per  picar  vernís  amb 
el  picó. 

Picó.  —  La  maneta  de  la  pica  de 
pedra.  És  un  cilindre  de  ferro 
aprimat  en  la  seva  meitat  i 
unit  a  un  Uarg  manee  de 
fusta.  El  picó  serveix  per  a 
picar  el  vernís  posat  a  la  pica 
de  pedra  i  usat  per  envernissar 
l'obra. 

Pinyol.  —  Part  granelluda  de  la 
térra  que  no  serveix  per  a 
pastar  el  fang. 

Pitanga.  —  Pega  de  térra  cuita, 
de  color  groga,  en  forma  de 
tassa  i  bol  gran.  Aquesta  mena 
de  bol  s'usa  a  la  comarca  de 
Tortosa  per  posar  vi. 
Pitxella.  —  Gerro  de  térra  cuita, 
de  color  bruna,  envernissat. 
És  cilíndric  i  un  poc  ovalat 
per  la  part  inferior.  Té  una 


ansa  i  un  broc  a  la  part  su- 
perior. S'usa  per  transportar 
vi  de  les  botes  deis  cellers  a 
les  taules  de  menjar. 

Plat.  —  Pega  de  térra  cuita,  de 
color  de  xocolata,  rodona,  bai- 
xa, Ueugerament  cóncava  i 
amb  una  vora  plana.  S'usa 
per  menjar. 

Punxó.  —  Un  pal  curt,  de  fusta, 
que  té  un  extrem  aprimat  i 
acabat  en  punta.  Serveix  per 
a  fer  els  ulls  deis  testos. 


Raj olería.  —  Establiment  indus- 
trial dedicat  a  l'elaboració  de 
rajóles  i  maons.  Consta  de  la 
bassa  d'elaboració  de  rajóles, 
d'assecadors  al  sol  i  d'un  forn 
de  coure  obra.  Les  rajoleries 
es  construeixen  sempre  al  cos- 
tat  deis  jaciments  d'argila. 

Ran  de  paret.  —  Les  dues  ren- 
gleres  formades  per  l'entestat 
i  les  caixes  plenes  de  pisa  que 
hi  ha  ran  de  la  paret  d'un 
forn  d'obra  i  que,  junt  amb 
el  segon  volt  i  els  peus,  for- 
men la  f ornada  que  s'ha  de 
coure. 

Roda.  —  El  volant  horitzontal 
de  fusta  de  la  part  inferior 
de  l'arbre  d'un  torn  de  fer 
terrissa.  La  roda  serveix  per 
a  fer  voltar  el  torn.  El  ter- 
risser,  degudament  assegut  en 
el  seient  de  la  taula  del  torn, 
la  mou  amb  els  peus. 

Rodell.  —  La  tapa  circular  de 
fusta,  convenientment  refor- 
gada  amb  dos  llistons  traves- 
sers,  que  s'usa  per  tapar  el 
gibrell  on  hi  ha  l'engalva. 


COL-LECCIÓ    DE    TERMES    DE   TERRISSERIA 


59 


^nSESMll 


lAPADORA    D  OLOcJ» 


ESCORREDORA 


BA0  S£  3!>ABTE»' 


MieiSi9Bmm'ffímmmm& 


6o 


EMERENClA    ROIG 


Segon  volt.  —  L'estiva  formada 
per  Tentestat  i  les  caixes  ple- 
nes  de  terrissa.  Té  forma  cir- 
cular, amb  una  entrada  a  la 
part  que  dona  al  forn.  El  se- 
gon volt  es  troba  entre  els 
peus  i  el  ran-paret.  Está  se- 
parat  d'aquests  per  uns  pas- 
sadissos.  El  segon  volt,  junt 
amb  els  peus  i  el  ran-paret, 
assenyala  la  disposició  de  la 
cuita  en  el  forn  de  coure  ter- 
rissa. 

Sopera.  — Pega  de  térra  cuita,  de 
color  de  xocolata,  de  forma 
cilindrica,  molt  aplanada  i  có- 
nico-truncada,  i  també  molt 
aplanada  per  la  part  inferior. 
Té  dues  anses  petites  a  la  part 
superior,  i  encaixa  amb  una 
tapadora,  també  de  térra  cuita, 
anomenada  tapador.  S'usa  per 
posar  sopes  i  servir-Íes  a  taula. 

Sot.  —  El  clot  on  es  baixa  per 
una  escala  que  condueix  a 
Tentrada  de  la  boca  del  forn 
de  coure  obra. 

Sotana.  —  La  mola  inferior  i  fixa 
d'un  molí  de  moldre  vernís. 


Tapador.  —  Nom  que  es  dona  a 
la  tapadora  d'una  sopera  de 
térra  cuita. 

Tapadora  de  cassola.  —  El  tapa- 
dor de  sopera  gran.  És  de  térra 
cuita  i  de  color  de  xocolata. 
S'usa  per  tapar  les  cassoles. 

Tapadora  d'olla.  —  La  tapa  usa- 
da per  tapar  aquest  recipient. 
És  de  térra  cuita,  de  color  de 
xocolata,  cóncava.  Té  un  petit 


pom   a  la   part   superior   per 
agafar-la. 

Tassa.  —  Pega  de  térra  cuita,  de 
color  de  xocolata  o  verda,  de 
forma  hemisférica  i  amb  el 
fons  pía.  S'usa  per  pendre  Uet. 

Terrissa  (elaboració).  —  Es  co- 
menga  per  posar  en  el  bassó 
aigua  i  térra,  que  es  mesclen 
ben  bé  fins  que  semblin  aigua 
bruta  de  fang.  Aquesta  mésela 
es  trasbalsa  amb  el  buiol  a  la 
bassa,  pero  abans  es  filtra  amb 
un  garbell  col-locat  ran  d 'aques- 
ta. Pie  el  dipósit  d'aigua  ter- 
rosa i  filtrada,  es  deixa  esbra- 
var  durant  un  temps  indeter- 
minat,  segons  l'estació,  fins 
que  pren  la  consistencia  de 
fang.  En  aquest  estat  es  trans- 
porta a  la  terrisseria  i  es  tre- 
balla  de  primer  amb  els  peus, 
operació  que  és  anomenada 
trepitjar  el  fang.  Després  es 
treballa  amb  les  mans  i  es 
pasta  el  fang  al  banc  de  maurar. 
Quan  el  fang  té  el  punt,  es 
posa  al  torn  i  s 'elabora  la  pisa 
fent  voltar  la  roda  amb  els 
peus  i  treballant  el  fang  posat 
damunt  del  pa  amb  l'esgabeta 
i  l'escudella.  Quan  la  pisa  és 
seca  es  dona  una  capa  amb  la 
llimutja  per  tal  de  tapar  els 
defectes  de  la  fabricado,  i, 
quan  també  la  capa  s'ha  as- 
secat,  un  altre  operari  amb 
l'engalva  la  tenyeix  de  dife- 
rents  colors,  segons  l'entona- 
ció  que  es  vol  donar  a  la  pisa. 
Segueix  a  aqüestes  operacions 
l'envernissat  per  tal  de  donar 
Uuentor  atractívola  a  l'obra. 
Després  segueix  la  cuita  en  el 
forn  de  l'obra,  que  dura  alguns 
dies.  La  pisa  o  obra  cuita  treta 


COL'LECCIÓ   DE  TERMES   DE   TERRISSERIA 


6l 


c2SRa 


BACi  BE   SAS3EI» 


TUPÍ  OE  MAT 


62 


EMERENClA   ROIG 


del  fom  s'amuntega  en  el  ma- 
ga tzem,  llevat  les  peces  que 
surten  unides  per  les  besadu- 
res.  Aqüestes,  després  de  se- 
parades,  s'escaten  amb  Tes- 
catador,  i  la  pisa  que  té  qual- 
que  defecte  es  treu  mitjangant 
la  ferrussa.  Polida  l'obra,  s'em- 
bala  entremig  de  palla  en  co- 
fins,  i  s 'exporta  ais  mercats 
consumidors. 

Terrissa  (obra) . — Nom  deis  uten- 
silis  de  térra  cuita,  com  son 
plats,  olles,  cassoles,  tupins, 
bacins,  cossis,  cántirs,  etc. 

Terrisseria.  —  Establiment  in- 
dustrial dedicat  a  la  fabricado 
d'utensilis  de  térra  cuita  o 
obra.  Son  de  molta  fama  les 
terrisseries  d'Arenys  de  Mar, 
Calella,  Blanes  i  La  Bisbal. 

Terrissers.  —  Els  operaris  dedi- 
ca ts  a  la  fabricació  de  terrissa. 

Test.  —  Pega  de  térra  cuita,  de 
color  verda,  envernissada,  de 
forma  cónico- truncada.  La  part 
superior,  que  és  mes  ampia,  té 
una  vora,  i  la  inferior  un  forat 
al  mig. 

Torn.  —  Taula  de  fusta  d'un  cos- 
tat,  amb  un  seient  on  s'asseu 
l'operari  encarregat  de  moure'l. 
El  banc  está  travessat  verti- 
calment  al  torn.  El  torn  cons- 
ta d'una  barra  cilindrica,  de 
fusta,  que  té  un  volant  gran, 
també  de  fusta,  anomenat  la 
roda,  en  la  part  inferior;  i  en 
la  part  superior  té  un  altre 
volant,  molt  mes  petit,  anome- 
nat el  pa.  El  torn  reposa,  en 
la  seva  part  inferior,  amb  el 
dau,  i  en  la  part  superior  en- 
fila la  taula  del  banc.  El  torn 
funciona  fent  voltar  la  roda 
amb  els  peus.   El  moviment  de 


la  roda  es  comunica  al  pa,  que 
és  el  lloc  on  es  posa  el  fang  que 
es  treballa.  Amb  Tauxili  de  les 
mans  i  d'eines  es  fan  les  peces. 

Totxo.  —  Un  maó  gruixut,  de  su- 
perficies aspres,  pesat,  fet  d'ar- 
gila  i  arena  i  cuit  al  forn. 

Travessers.  —  Peces  de  térra  cui- 
ta en  forma  de  teula  allarga- 
da,  pero  amb  el  fons  pía  i  les 
vores  verticals.  Els  travessers 
serveixen  per  a  fer  platafor- 
mes  damunt  les  columnes,  en 
les  quals  es  posen  rengleres 
de  gibrells  verticals,  l'un  al 
costat  de  l'altre. 

Trepüjar  el  fang.  —  Pastar  el 
fang  amb  els  peus  a  fi  de  donar- 
li  la  deguda  consistencia  per- 
qué es  pugui  treballar  al  torn. 

Trespeus.  —  Pedestal  de  fusta, 
format  per  tres  peus  verticals 
i  equidistants,  units  perjpetites 
plataformes  rodones.  Es,  en 
esséncia,  un  pedestal  de  fusta 
deis  usats  per  aguantar  els 
rentamans.  Els  trespeus  s'usen 
per  sostenir  el  rodell  que 
aguanta  el  gibrell  del  vemís. 
També  s'usen  per  sostenir  el 
gibrell  que  conté  la  llimutja. 

Tubos.  —  Peces  de  térra  cuita, 
de  color  de  xocolata,  enver- 
nissades,  de  forma  cilindrica, 
proveides  d'una  vora  mes  pri- 
ma al  cap,  que  s'uneixen,  afile- 
rades,  per  a  es  tendré  canona- 
des  per  a  la  condúcelo  d'aigües 
procedents  de  manantials,  de 
les  teulades  i  deis  terrats  de 
les  cases. 

Tupi.  —  Pega  de  térra  cuita,  de 
color  de  xocolata,  de  forma 
oval,  plana  per  la  part  infe- 
rior i  eixamplada  per  la  part 
superior,  amb  una  ansa. 


COL'LECCIÓ   DE   TERMES   DE   TERRISSERIA 


63 


u 


Untor.  —  Utensili  usat  en  les  ter- 
risseries,  fet  d'un  manyoc  de 
tela  Iligat  a  rextrem  d'un  bas- 
tonet  de  bruc.  L'untor,  con- 
venientment  muUat  en  una 
mésela  de  térra  negra  o  groga 
i  aigua,  serveix  per  a  tapar  les 
besadures  de  la  pisa. 


Volant.  —  La    mola    superior    i 


móbil  d'un  molí  de  moldre 
vemís  en  una  terrisseria.  El 
volant  gira  damunt  de  la  so- 
tana i  amb  l'auxili  de  la  barra, 
que  es  mou  a  for9a  de  bra90S. 


Xocolatera.  —  Pe9a  de  térra  cui- 
ta, de  color  vermella,  enver- 
nissada,  de  forma  cilindrica, 
un  xic  eixamplada  superior- 
ment  i  proveída  de  un  manee 
curt  per  a  manejar-la. 


Blanes,  setémbre  de  1924 


Emerenciá  Roig 


Etimologies  araneses 


Arañes    sargdl,   sigardúfi 

He  recollit  el  mot  sarqál  a  Cañe  jan  amb  el  significat  de 
'ranera  de  la  mort'.  En  el  treball  d'A.  Griera  La  frontera  del 
cátala  occidental  (BDC,  1918,  33)  apareix  també  per  al  parlar 
de  Viella  en  la  mateixa  forma  i  significat,  i  per  al  de  Benasc  en  la 
forma  sprgal. 

Tant  per  la  forma  com  peí  significat,  hom  no  es  pot  estar 
de  relacionar  aquest  mot  amb  el  cátala  rogall,  que,  en  la  forma 
ragull  (filia,  sens  dubte,  del  verb  enragollar,  metátesi  de  enro- 
gallar),  és  inclós  per  Meyer-Lübke  (REW,  7093)  en  Tarticle 
RAUCUS.  Diré,  de  pas,  que  aquesta  etimología  em  sembla  di- 
fícil, fonéticament,  tenint  en  compte  que,  en  cátala,  ^^C.  no 
es  sonoritza  (auca  >  oca,  pauca  >  poca,  etc.),  i  que  seria  mes 
satisfactori  un  *rugaliu  derivat  de  rugiré.  És  veritat  que 
el  REW  dona  quantitat  llarga  a  la  w  d'aquest  verb,  pero  els 
diccionaris  clássics  li  donen  la  breu,  que  sembla  confirmada 
peí  cat.  brogit  (escrit  amb  o  des  d'antic  i  assenyaladament  per 
autors  valencians,  cp.  Diccionari  Aguiló). 

Sigui  com  sigui,  i  tornant  a  l'aranés  sargal,  cree  que  té  el 
mateix  origen.  Suposant  un  arañes  *fogdl,  que  amb  la  prós- 
tesi  de  a-  hauria  donat  regularment  *argd¡  (cp.  reniclu  >  arml 
'ronyó',  arn^k,  'renec',  etc.),  tindríem,  amb  aglutinado  de  l'ar- 
ticle,  sargal. 

No  sé  que  s'hagi  demostrat  per  a  l'aranés  l'existéncia  de 
l'article  derivat  de  ipse,  pero  no  hi  ha  cap  inconvenient  a  supo- 
sar-la  sabent  com  sabem  que  havia  estat  amplament  difós  en 


ETIMOLOGIES   ARANESES  65 

el  domini  gascó.^  Les  restes  d'aquest  article  arcaic  abunden  en 
la  toponimia  de  TAran,  tant  com  en  la  de  la  Catalunya  oriental 
o  mes  :  Sacau  (ipsa  calmis),  Estany  de  Sesloses,  Tuc  de  Saseuba, 
Barranc  d'Esteix,  etc. 

La  forma  benasquesa  sgrgdl  confirma  la  present  etimología: 
no  regint  aquí  la  regla  gascona  de  la  próstesi  de  a  en  els  mots 
en  r-,  tenim  *sq  (ipsu)  rogdl  >  sorqdl.  Altra  supervivencia  de 
IPSE  es  troba  en  el  mot  espngatóri  'el  purgatori',  que  compareix 
al  costat  de  lüf^r  *infem'. 

Un  altre  mot  arañes  cree  relacionat  amb  aquesta  qüestió: 
sigardúñ.  Recollit  per  mi  a  Canejan  amb  el  significat  de  'fu- 
róncol',  el  retrobo  en  el  Vocabulari  arañes  de  Mn.  Josep  Condó 
(BDC,  1915)  en  la  forma  eiqardúñ.  Res  de  semblant  no  es 
troba  en  el  Prov.  Suppl.  Wh.,  en  Mistral  ni  en  VALF. 

A  primera  vista  hom  es  sent  temptat  de  relacionar-lo  amb 
els  mots  grecs  aüxov,  aúxw'tJia,  i  semblants,  que  al  costat  de  *figa' 
signifiquen  'tumor'.  Ara  bé  :  el  mot  llatí  corresponent,  ficum, 
presenta  la  mateixa  doble  significado,  amb  la  qual  ha  donat 
una  serie  de  derivats  románics,  com  cat.  fie  'tumor  que  surt  a 
les  potes  deis  ases',  malí,  fie  'berruga',  fi  en  diferents  dialectes 
francesos,  que  significa  'butllofa';  fr.  i  prov.  fie  'berruga',  'tumor'. 
En  Mistral  fi,  fie,  hie  'fie,  excroissance,  tumeur  charnue';  hik 
i  fi  apareixen  en  VALF  (1375, 1648)  amb  els  significats  de'verrue', 
'orgelet';  i,  finalment,  en  el  mateix  arañes  tenim  hik  'mal  de  les 
mules'. 

No  cal,  dones,  anar  a  cercar  fins  al  grec  l'origen  de  sigardúñ. 
De  hik,  amb  els  sufixos  -ard  i  -one,  s'hauria  format  un  *higardúñ 
(cp.  moscardón),  i,  amb  aglutinado  de  ipse,  sigardúñ.  La  h 
aspirada  no  hauria  impedit  aquesta  aglutinado,  car  avui  ma- 
teix, en  el  parlar  de  Canejan  i  Bausen,  on  la  h  és  ben  viva,  des- 
apareix  quan  el  mot  precedent  termina  en  -s,  i,  així,  al  costat 
de  hil  'fiír,  tenim  es  íls  'els  filis'. 


I.  RoKSETH,  V article  majorquin  et  V article  román  derivé  de  ipse  [Bihl. 
FU.,  XIII,  88],  i  Luchaire,  Étude  sur  les  idiomes  pyrénéens  de  la  región  fran- 
paise,  290,  que  dona  abundants  exemples,  com  Ecclesia  de  Sa  Lana,  San- 
tius  des  Bosc,  Ecclesia  de  Sa  Caubera,  del  segle  xii.. 

But.  de  Dialec  5 


66  J.    COROMINES 


At  Q.nés    iyó    *sí* 

Cal  veure  en  aquesta  curiosa  partícula  aranesa  una  ger- 
mana de  les  franceses  antigües  o  jou,  o  ü  (>  fr.  mod.  oui)  i  sem- 
blants. 

Aquí,  pero,  el  pronom  personal  hauria  estat  col-locat  davant 
i  no  darrera  l'altre.  Tu  Hoc  (facis)  hauria  donat  tü  ó,  i  d'aquí 
twó  i,  finalment,  tyó  per  un  procés  semblant  al  de  lueu  >  lieu 
i  al  que  ha  convertit  Tarticle  indeterminat  femení  de  diferents 
dialectes  gascons  en  yo  en  lloc  de  wo  (<  una). 


Arañes  delí  'fondre  (la  neu,  etc.)' 

La  primera  idea  que  se  m'acudí  fou  de  derivar  aquest  mot 
de  DELERE.  Precisament  Túnica  Uengua  en  qué  ha  perdurat 
és  el  proven9al  en  la  forma  deler,  deli  (V.  Levy  i  Mistral),  que 
ha  conservat  el  sentit  Uatí  de  'destruir',  'esborrar'.  (El  cat. 
ant.  delir  'esborrar'  será  un  Uatinisme?)  Per6  el  canvi  de  la 
significació,  si  bé  no  impossible,  no  seria  del  tot  satisfactori. 

Mes  encertat  sembla  de  relacionar-lo  amb  el  misterios  esp. 
desleír  (i  port.  deslir),  etimología  que,  si  semánticament  seria 
perfecta,  fonéticament  no  tant,  si  és  que  cal  partir  de  *dislegire, 
com  suposa  el  REW,  puix  que  la  caiguda  d'una  G^.  no  s'explica- 
ría  gaire  en  arañes. 

Pero  el  que  no  és  possible  per  ais  mots  hispánics  a  causa 
de  la  -e-  de  l'espanyol,  que  fa  difícil  l'étim  diluere,  no  em  sembla, 
en  canvi,  que  ofereixi  dificultat  per  al  verb  arañes.  Indubta- 
blement  aquesta  fóra  la  solució  mes  simple  :  del  punt  de  vista 
del  significat,  res  mes  ciar;  i  Túnica  dificultat  fonética  (dTluere  > 
deli)  es  pot  explicar  o  admetent  una  reconstitució  popular 
del  prefix  (*dÍsluere),  amb  esborrament  de  la  s  davant  la  /, 
freqüent  en  proven9al  (deliar,  deliurar  al  costat  de  desl-) ,  o  mes 
aviat  per  una  dissimilació  de  la  i  davant  la  i  tónica,  paral-lela 
a  la  del  fr.  demi  <  dTmidium. 


ETIMOLOGIES    ARANESES  67 


Arañes  barg^ra,  bergas 

El  primer  d'aquests  mots  The  trobat  a  Cañe  jan  significant 
*clos  per  al  bestiar';  el  segon,  segons  el  Vocabulari  arañes,  vol 
dir  'corredor  estret  a  Taire  Iliure,  on  munyen  les  ovelles  a  mun- 
tanya*. 

Es  tracta  segurament  de  dos  deriváis  de  berbece  'ovella', 
tant  mes  curiosos  que  ni  el  simple  ni  *berbecarius  'pastor'  no 
han  donat  derivats  en  arañes.  El  canvi  -E-'  >  -a-'  és  freqüent 
en  aquest  dialecte,  i  mes  davant  r  (entard,  talardm,  hyamá 
de  hy^ms  <  *femus,  etc.). 

D'altra  banda  no  sembla  que  hi  pugui  haver  cap  reía  ció 
entre  el  *berbecaria  >  barg^ra  i  el  *vervecaria  que  admet 
el  REW  per  explicar  diferents  mots  gal-lorománies  que  signifiquen 
'conreu',  'dot'. 


Arañes  m^t^t,  -a  'beguí,  -ina' 

En  Lou  Tresor  dóu  Felibrige  trobem  Menet,  -efo  amb  el  ma- 
teix  significat,  i  en  els  suplements  de  VALF  es  troba  el  mateix 
mot  sota  l'article  bigot,  en  la  localitat  716  (Conques,  Aveyron). 

L'origen  d'aquest  mot  s'ha  de  cercar  en  una  deformado, 
per  canvi  de  sufix,  de  mínima,  que  del  significat  de  'monja  mí- 
nima' haura  passat  a  'la  qui  imita  les  maneres  d'una  monja  mí- 
nima', i  d'aquí  'beguina';  del  femení  haurá  estat  tret  el  masculí 
menet.  En  efecte,  en  el  mateix  Mistral  trobem  menim  'mínim' 
amb  les  variants  menit  i  minet.  Meneto  també  significa,  segons 
el  mateix  diccionari,  'soeur  du  Tiers-Ordre'. 


6 

Arañes  büra  'bony' 

És  evident  que  cal  derivar  aquest  mot  de  bulla  'bombolla', 
que,  entre  altres  derivats  románics  significant 'bola',  'pastis*,  etc.. 


68  J.    COROMINES 

ha  donat  esp.   bollo  'bony',  i  engadí   buola  'uU  de  poli',  'du- 
rícia'. 

La  dificulta t  que  es  presenta  és  que,  segons  tots  els  derivats 
románics,  cal  suposar  la  ü  per  a  aquest  mot  (it.  bolla,  fr.  boule, 
prov.  bola,  etc.).  Aixó  es  podría  explicar  admetent  que  es  tracti 
d'un  mot  erudit;  pero  Tevolució  semántica  que  sembla  popular, 
i  sobretot  el  tractament  de  -ll-,  dificulten  aquesta  explicado. 
Si  podia  provar-se  que  és  un  mot  tarda,  tindríem  una  dada  mes 
per  a  determinar  la  cronología  de  la  curiosa  evolució  gascona 
-LL-  >  -y-. 


Arañes  bieó  'goW 

Tenint  en  compte  que  en  arañes  és  de  llei  la  caiguda  de 
4  darrera  ó  (soldu  >  só  *sou',  linteolu  >  linsó),  cree  que 
podría  derívar-se  aquest  mot  d'un  *bissiolu  tret  de  bis-  o  de 
l'adj.  *Bissus  'doble'  (>  proven9al  bes,  del  qual  és  un  derivat 
♦bissone  >  bessó,  v.  REW,  1132).  Tindríem  *collu  bissiolu 
significant  'doble  coll',  i  després  'goll'.  Quant  a  la  t  <  t, 
sería  secundaria  i  deguda  a  la  influencia  de  la  e  següent 
(cp.  arañes  diecí,  etc.). 


8 
Arañes  mórp  'malaltia  deis  cavalls' 

Meyer-Lübke  (REW,  9570)  recuU  sota  l'epígraf  fráncic 
WORM  'posterma'  una  familia  de  mots  románics  formada,  entre 
altres,  per  fr.  gourme,  prov.,  cat.  vorm,  esp.  muermo,  port.  mormo 
significant  'vorm'  (planta  marina)  i  també  'malaltia  deis  cavalls', 
i  rebutja  l'étim  morbus  admés  per  Diez,  si  bé  concedeix  que 
pot  haver-hi  influit. 

Per  al  mot  arañes^  cree  que  fóra  difícil  d'admetre  Tetimolo- 
gia  del  REW,  puix  caldria  suposar  una  metátesi  poc  versemblant; 


I.     RecoUit  per  mi  a  Canejan.     No  l'he  trobat  ni  en  el  Prov.  Suppl. 
Wh.,  ni  en  Mistral,  ni  en  VALF. 


ETIMOLOGIES   ARANESES  69 

en  can  vi  morbus  seria  perfecte,  tant  peí  significat  com  per  la 
forma  (el  mot  llatí  té  6  i  Taranés  ó),  i  no  hi  hauria  cap  incon- 
venient  a  admetre  que  morbus  hagués  donat  descendencia, 
del  moment  que  el  seu  derivat  morbidus  ha  donat  derivats 
en   diferents    parlars    románics. 


Arañes    páfek 

Aquest  mot  significa,  a  Canejan,^  'departament  separat  dins 
un  corral  en  qué  son  tancats  els  mamellons  o  les  ovelles  que 
crien',  i,  a  Viella^^  'la  quadra'. 

Es  tracta,  sens  dubte,  d'un  germá  de  l'it.  parco  (pare  del 
nostre  pare  i  deis  mots  francés  i  espanyol  corresponents).  La  -e 
del  mot  arañes  demostra  la  impossibilitat  de  tractar-se  d'un 
derivat  de  parcere,  i  confirma  l'étim  *parricum  (germ.)  admés 
per  Meyer-Lübke. 

10 

Arañes   mgnlüd^ 

És  el  nom  d'una  muntanya  situada  a  Uevant  de  Bossost. 
La  gent  de  Bossost,  en  veure  sortir  tots  els  matins  el  sol  de  dar- 
rera  aquest  cim,  devien  designar-lo  amb  el  nom  de  monte  lucís, 
que  dona  regularment  monlüde  peí  pas  normal  en  arañes  de 
c  davant  E,  i  a  -d-  i  la  conservado  de  la  -e,  que  trobem,  en 
cas  semblan t,  en  el  baix  arañes  nóde  <  nuce.  Notem  que  luce, 
en  arañes,  ha  estat  suplantat  completament  per  lume,  i  que 
avui  dia  no  es  troba  sino  en  estat  fóssil  en  la  frase  feta  anásen 
era  lüd  dek  kdp  'sentir  vertigen'. 

Ignoro  per  qué  les  guies  i  mapes  de  la  valí  anomenen  la 
dita  muntanya  Montludo;  tant  a  Vilamós  com  a  Bausen  com 
a  Sant  Joan  de  Torann,  ho  pronuncien  amb  -e  i  no  amb  -o.     Si 

1,  El  Vocabulari  arañes  de  Mn.  Condó  dona  la  forma  pdfik,  d'análeg 
significat, 

2.  Segons  Griera,  La  frontera  del  cátala  occidental,  BDC,  gen.-juny 
1918,  p.  33- 


yo  J.    COROMINES 

verament  aquesta  doble  forma  existeix,  ens  podría  donar  potser 
alguna  llum  sobre  els  noms  en  -o  que  tant  abunden  en  la  topo- 
nimia aranesa  (Montarto,  Estany  Cloto,  Tuc  d' Armeros,  etc.), 
i  que  estranyen  tenint  en  compte  que  son  rars  i  encara  im- 
portáis els  mots  aranesos  en  '-o.^ 

J.  COROMINES 


I.  No  cree  que  es  puguin  explicar  peí  sufix  prerománic  '-abis  (V. 
Meyer-Lübke,  Els  noms  de  lloc  en  la  diócesi  d'Urgell.  BDC,  1923),  fre- 
qüent  de9a  els  Pireneus,  tenint  en  compte  que  moltes  de  les  arrels  que  hi 
acaben  son  palesament  romániques,  v.  g.  Campo,  Riu  Malo,  Pujólo,  Prüedo 

C<  PRUNETUM?). 


bibliografía 


RoKSETH,  Fierre,  Terminologie  de  la  culture  des  cereales  a    Ma- 

jorque,    «Biblioteca   Filológica   de   Tlnstitut   de   la   Llengua 

Catalana»,  xv,  216  págs. 

Veu's  aquí  un  Uibre  datat  a  Deyá  (Mallorca)  per  la  tardor 
de  1918,  a  Perusa  per  l'estiu  de  1920,  i  signat  per  un  estudios 
de  Noruega  enamorat  de  la  mes  bella  de  les  illes  del  Mediterrani. 

Aquest  treball  compren  la  descripció  de  les  feines  i  de  la 
terminología  mallorquína  que  están  en  usanga,  des  de  la  con- 
tractació  deis  missatges  que  han  de  conrear  la  térra,  fins  al  cendre 
la  fariña  del  blat  de  pastar,  preparada  amb  el  molí  de  vent,  de 
sang  o  d'aigua. 

Rokseth  escasses  vegades  fa  etimologies  en  aquest  treball; 
descriu  la  vida  pagesa  mallorquína,  comparable  en  moltes  de 
les  seves  escenes  a  la  vida  primitiva  deis  patriarques  bíblics; 
vida  d'una  gran  simplicitat  i  de  profunda  poesía.  En  Uegir 
el  Ilibre  de  Rokseth  hom  sent  la  bellesa  de  la  vida  primitiva 
de  la  pagesia  de  Mallorca. 

El  sistema  de  Hogar  els  missatges  i  la  manera  de  pagar-los 
(la  barquera),  la  jerarquía  d'aquests  i  deis  pastors,  el  ritual 
de  la  casa  en  fer  les  oracions  de  la  vetlla  i  les  pregarles  peí  bon 
temps  i  per  la  bona  collita,  la  predicció  del  temps  amb  els  dies 
á'encoure  o  de  la  Candelera,  les  diverses  classes  de  térra  de  conreu, 
del  blat  que  es  sembra  i  de  les  mesures  que  s'utilitzen,  son  extra- 
ordináriament  interessants  i  van  descrits  en  el  primer  capítol. 
En  el  capítol  segon  es  parla  deis  diversos  treballs  de  preparar 
la  térra,  del  conreu  deis  sementers,  deis  guarets,  del  llaurar, 
deis  noms  deis  bous  que  tiren  Tarada,  de   les  parts  de  Tarada, 


72  bibliografía 

del  jou  i  deis  adobs  de  la  térra.  El  capítol  tercer  descriu  el 
sembrar  i  les  sembres,  les  Uunes,  les  saons,  les  maneres  de  sembrar 
i  d'esterrossar.  El  capítol  quart  parla  de  l'herbejar  i  de  les 
males  herbes  que  s'han  d'eixarcolar.  Segueix  un  capítol  sobre 
la  creixenga,  l'espigar,  florir,  granar  i  madurar.  El  capítol  sisé, 
dedicat  al  segar,  és  un  deis  mes  interessants  :  les  eines  de  segar, 
les  maneres  de  fer  aquesta  feina,  la  manera  de  fer  les  garbes, 
el  segar  a  escurada,  els  ápats  deis  segadors  (especialment  Tápat 
de  després  de  les  segues),  el  romiatge  a  Lluc  o  a  la  Mare  de  Déu 
de  Gracia  per  donar  grácies  per  la  bona  anyada,  hi  son  exposats 
admirablement.  El  capítol  seté  parla  de  l'espigolar  i  de  les 
espigoladores;  recorda  un  deis  mes  bells  capítols  de  Moun 
Espelido  del  gran  Mistral.  El  capítol  vuité  va  dedicat  al  gar- 
bejar  i  a  Tagarberament,  i  es  descriuen  detalladament  arreus 
primitius  del  transport  de  garbes,  com  els  argües  i  els  corbells. 
El  capítol  nové  ens  conta  la  manera  de  batre,  de  ventar,  de 
passar  el  blat,  i  ens  diu  quins  vents  son  els  favorables  per  a  fer 
net,  el  batre  els  grapissos,  la  coUita,  i  les  captes  de  blat  fetes 
per  les  diverses  confraries  i  pels  donats.  El  capítol  desé  descriu 
els  noms  de  les  malalties  que  ataquen  el  blat  del  camp  i  els  in- 
sectes  que  el  roseguen  al  graner.  El  capítol  onzé  va  destinat 
a  la  descripció  i  vocabulari  de  les  tres  classes  de  molins  que  es 
coneixen  a  Mallorca  per  a  moldre  el  gra  :  molí  d'aigua,  molí 
de  sang  i  molí  de  vent.  Els  noms  de  les  veles  i  de  les  diverses 
parts  d'aquest  últim  son  especialment  interessants.  El  capítol 
dotzé,  que  és  el  darrer  del  Ilibre,  conté  una  collecció  de  cangons 
de  treball,  d'aquelles  cangons  curtes  i  monótones  que  el  que  les 
canta  fa  durar  tant  com  vol  amb  tot  i  no  ésser  mes  llargues  de 
quatre  versos  en  Uur  majoria.  Un  índex  alfabétic  deis  mots 
mes  interessants  que  es  citen  fa  Tobra  mes  útil  i  mes  manejable. 
Els  dibuixos  nombrosos  i  les  cangons  intercalades  que  iUustren 
el  Ilibre  contribueixen  a  augmentar  l'encís  i  la  suggestió  que 
corprenen  el  lector.  Era  coneguda  la  bellesa  de  Tilla  daurada, 
de  les  seves  costes,  deis  seus  tarongers,  de  les  seves  cases  i  de 
les  seves  coves.  Rokseth  ens  ha  fet  conéixer  un  nou  aspecte 
de  Mallorca,  tan  interessant  com  tots  els  altres  :  ha  descobert 
la  bellesa  de  la  vida  de  la  pagesia  de  Mallorca. 


bibliografía  73 

FoucHÉ,  P.,  Phonétique  historique  du  roussillonais ,  «Bibliothéque 
meridionale»,  2®  serie,  tome  xxi,  318  págs.  —  Morphologie 
historique  du  roussillonais,  id.,  tome  xxii,  192  págs. 
D'en9á  de  la  publicado  de  Tarticle  Das  Catalanische  del 
Grundiss  de  Grober  (2.^  ed.,  pp.  841-877),  cap  treball  de  síntesi 
de  gramática  histórica  de  la  llengua  catalana  havia  estat  publicat 
amb  tot  i  haver  aparegut  nombroses  monografies  sobre  el  cátala 
des  d'aquella  data.  Els  treballs  de  Schádel  i  els  deis  seus  dei- 
xebles  Niepage,  Krüger  i  Salow  sobre  el  mallorquí  i  el  rosse- 
Uonés,  les  notes  esgarriades  i  sovint  interessants  publicades  per 
Alcover  en  el  Bolleti  del  Diccionari  de  la  Llengua  Catalana,  els 
treballs  de  Marx  i  de  Spitzer,  els  tractats  sobre  el  cátala  literari 
de  Fabra,  i  els  materials  aportats  per  la  Biblioteca  Filológica 
de  rinstitut  de  la  Llengua  Catalana  i  pels  dotze  volums  del 
Butlleti  de  Dialectología  catalana,  ofereixen  materials  suficients 
per  a  la  preparado  d'una  gramática  histórica  del  cátala,  i  aixó 
és  el  que  ha  fet  Fouché  amb  la  publicado  deis  dos  volums  que 
modestament  son  intitulats  Phonétique  historique  i  Morphologie 
historique  du  roussillonais.  La  necessitat  d'aquesta  obra,  de 
tothom  sentida,  queda  satisfeta  a  bastament.  Fouché,  no 
allunyant-se  de  la  distribució  tradicional  de  la  gramática  his- 
tórica, ressegueix  Tevolució  de  tots  els  sons  en  les  diverses  po- 
sicions  i  combinacions  que  poden  teñir  en  el  mot.  Aquesta 
distribució  del  treball,  potser  no  massa  satisfactoria  si  es  té  en 
compte  l'obligada  repetido  d'explicacions,  es  feia  necessária  al 
cátala,  que  encara  no  tenia  una  gramática  histórica  :  calia  una 
exposició  clara  i  metódica  de  la  fonética  i  de  la  morfología 
d'aquesta  llengua,  gairebé  desconeguda  deis  romanistes. 

Les  consideracions  que  fa  sobre  els  mots  átons  en  el  comen- 
gament,  si  no  son  sobreres  son  excessives;  i  les  observacions 
sobre  Taccentuació  no  sempre  son  encertades  :  el  cátala  té  kuzi 
i  kúze;  en  canvi  koze  és  desconegut  (p.  16). 

En  les  explicacions  de  les  evolucions  potser  s'acut  amb 
massa  freqüéncia  al  llatí  vulgar,  sobretot  quan  es  volen  explicar 
formes  caracterís tiques  d  un  dialecte  o  es  recorre  a  una  influencia 
francesa  amb  excessiva  facilitat  en  voler  explicar  un  fenomen 
que  compareix  també  en  el  baleario,  com  és  el  de  la  caiguda 
de  la  -a  de  -ia  (p.  22). 


74  bibliografía 

En  canvi  l'obra  conté  capítols  interessantíssims,  com  el  de 
la  diftongació  de  la  ^  i  de  la  o  (pp.  29  i  ss.,  44  i  ss.),  el  del  pas 
de  o  a  w  en  rossellonés  (pp.  45  i  ss.),  i  especialment  el  capítol 
tercer,  on  s'estudia  la  resolució  de  l'hiatus  per  Tenimudiment 
d'una  vocal,  per  la  seva  consonatització  o  per  la  introdúcelo 
d'un  so  de  passatge.  En  el  capítol  quart  s 'estudien  les  diverses 
metátesis.  En  el  capítol  cinqué  s'hi  reuneixen  els  diversos 
encreuaments,  sia  amb  confusions  de  prefixos,  sia  amb  con- 
fusions  de  fináis,  sia  amb  contaminacions.  També  son  ben 
interessants  les  observacions  sobre  fonética  sintáctica  i  l'apéndix 
sobre  els  sons  francesos  introduits  al  Rosselló.  Entre  aquests 
n'hi  ha  una  serie  de  comuns  al  cátala  que,  mes  que  sons  intro- 
duits, son  páranles  introduides;  i  altres,  com  o£  i  ü,  exótics  a 
la  nostra  llengua,  que  han  penetrat  per  la  influencia  francesa. 

En  la  morfologia  potser  es  dona  massa  importancia  al 
pronom  personal,  especialment  a  les  combinacions  fetes  entre 
pronoms,  amb  adverbis,  amb  el  reflexiu,  etc.,  filies  moltes  ve- 
gades  de  teorització  gramatical;  i,  així  com  en  la  fonética  Fouché 
té  en  compte  tots  els  treballs  que  fan  referencia  al  cátala,  en 
la  morfologia,  especialment  en  tractar  del  verb,  es  limita  al 
rossellonés  actual  i  antic,  fent  poques  vegades  al-lusió  a  la  flexió 
deis  diferents  dialectes  catalans  d'Espanya. 

Aquesta  magnífica  obra  de  Fouché  necessita  un  comple- 
ment  :  és  el  d'una  sintaxi  catalana,  per  a  la  preparado  de  la 
qual  Spitzer  i  Par  li  han  aplanat  el  camí. 

Par,  a..  Notes  lingüistiques  y  d'estü  sobre  les  inscripcions  y  curtes 
de  Catalunya  anteriors  al  segle  xiv.  Barcelona,  1924;  70  págs. 
El  discurs  d'entrada  a  TAcadémia  de  Bones  Lletres 
del  senyor  Par  vol  ésser  una  síntesi  de  les  característiques 
de  la  documentado  llatina  i  vulgar  de  les  terres  de  la  Pro- 
vincia Tarraconensis  anteriors  al  segle  xiv.  Aquest  estudi  posa 
de  relien  certes  faltes  de  grafía  de  la  documentado,  alguna 
de  les  quals,  com  la  presencia  de  la  h  inicial  en  Uoc  de  la  v,  ja 
compareix  en  les  inscripcions  romanes  de  Tarragona.  La  falta 
d 'unificado  d 'ortografía  és  general  en  totes  les  llengües  me- 
dievals  :  cal  que  vingui  el  Renaixement  i  el  descobriment  de 
la  impremta  perqué  entri  la  preocupació  ortográfica. 


bibliografía  75 

La  constatació  sis  tema  titzada  de  faltes  d 'ortografía  no 
deixa  d'ésser  ben  interessant  :  ens  assenyala  molt  sovint  la  tra- 
jectória  de  revolució  deis  sons  de  la  llengua;  i  sota  aquest  as- 
peóte resulten  profitoses  les  notes  del  senyor  Par.  Solament 
és  de  doldre  que  els  resultats  positius  hagin  d'anar  acompanyats 
de  tot  un  aparell  académic  embafador  i  altisonant. 

Meyer-Lübke,  W.,  Das  Katalanische;  seine  Stellung  zum  Spanis- 

chen  und  Provenzalischen  sprachwissenschaftlich  und  historisch 

dargestellt.     Heidelberg,    1925;   192  págs. 

L'autor,    després    d'una    introducció    en   la    qual   resumeix 

les  diverses  teories  exposades  sobre  el  cátala  en  les  seves  rela- 

cions  amb  el  provengal  i  amb  el  castellá,  emprén  Testudi  deis 

criteris  fonétics,  morfológics,  sintáctics  i  lexicológics  que  separen 

el  cátala  del  castellá  d'una  banda  i  el  cátala  del  provengal  de 

l'altra.     La  informació  de  l'autor  és  completa;  els  treballs  pu- 

blicats  durant  els  darrers  anys  sobre  aquest  tema  11  son  ben 

coneguts  :  la  conclusió  és  que  el  cátala  no  forma  pas  part  del 

grup   ibero-románic,   sino   que  s'ha  de   comptar  entre   el  grup 

gal-lo-románic. 

Braun,  J.,  S.  J.,  Diccionari  litúrgic.  Traducció  de  l'alemany 
al  cátala  per  A.  Griera,  «Foment  de  Pietat  Catalana».  Bar- 
celona, 1925;  332  págs. 

Aquest  diccionari  conté  les  páranles  de  carácter  eclesiástic 
que  compareixen  en  el  vocabulari  de  l'Església,  en  el  llatí  me- 
dieval i  també  entre  els  escriptors  eclesiástics  grecs.  Ultra  la 
seva  utilitat  litúrgica,  és  utilitzable  per  a  conéixer  quin  era  el 
significat  que  va  donar  a  moltes  páranles  el  llatí  eclesiástic 
medieval. 

Sanchis  Sivera,  José,  Nomenclátor  geo gráfico-eclesiástico  de  los 
pueblos  de  la  diócesis  de  Valencia.  Valencia,  1922;  477  págs. 
L'arxiver  de  la  seu  valentina  ha  reunit  en  aquest  Ilibre 
els  noms  de  totes  les  parróquies,  ravals  i  caserius  de  la  diócesi 
de  Valencia,  i  els  acompanya  deis  noms  antics  i  de  dades  ben 
interessants  per  a  la  historia  de  la  colonització  del  regne  de  Va- 
lencia i,  sobretot,  per  a  l'estudi  de  la  toponimia  d'aquesta  regió. 


76  bibliografía 

És  aquesta  obra  un  auxiliar  admirable  per  a  estudiar  l'evolució 
del  nom  de  lloc  des  de  la  reconquesta  fins  a  1 'época  actual. 
Aquesta  obra  de  Sanchis  Sivera  es  pot  posar  al  costat  deis  Orí- 
genes históricos  de  Cataluña,  de  Balari  i  Jovany  (Barcelona,  1889), 
i  del  Nomenclátor  histórico  de  la  provincia  de  Gerona,  d'Alsius 
(Girona,  1882). 

Blondheim,  D.  S.,  Éssai  d'un  vocahulaire  comparatif  des  par- 
lers  romans  des  Juifs  au  moyen  age,  Romania,  XLix,  1-47, 
343-388,  526-569. 

Blondheim  estudia  especialment,  en  aquest  treball,  els 
textos  judeo-romans  provinents  de  versions  de  la  Biblia  i  de 
glossaris.  Les  fonts  catalanes  d 'aquesta  notable  col-lecció  de 
mots  judeo-románics  son  :  el  códex  368  (pp.  42-166)  de  la  bi- 
blioteca de  David  Sassoon,  el  qual  conté  un  glossari  bíblic  molt 
notable;  dues  fuUes  d'un  glossari  bíblic,  potser  del  segle  xiii, 
de  la  col-lecció  Taylor-Schechter,  de  Cambridge,  caixó  K,  24; 
un  centenar  de  glosses  del  Orhot  Hayyim,  ritual  de  Aaron-ha- 
Kohen,  escrit  a  Mallorca  abans  de  1329;  i  una  versió  catalana 
d'un  Uibre  d'oracions  hebreu,  del  segle  xv,  publicat  per  Studer, 
Romanía,  xlvii,  98-104.  La  col-lecció  de  mots  catalans  donada 
per  Blondheim  és  molt  important  peí  nombre  i  peí  significat 
que  donen  els  jueus  a  la  paraula,  sovint  divers  de  l'usual. 

Diccionari  Aguíló,  tom  v  (Ma- Ozonas),  Institut  de  la  Llengua 
Catalana,  mcmxxiv;  267  págs.     Materials  lexicográfics  aple- 
gats  per  Marian  Aguiló  i  Fuster,  i  revisats  i  publicats  sota 
la  cura  de  Pompen  Fabra  i  Manuel  de  Montoliu. 
Aquesta  important  replega  lexicográfica,  que  constitueix  el 
primer  assaig  de  Diccionari  del  cátala  antic,  avanga  rápidament: 
el  tom  cinqué  está  publicat,  i  els  dos  que  falten  per  a  completar 
l'obra  están  redactats.     La  riquesa  de  materials  del  Diccionari 
Aguíló  es  pot  deduir  de  la  comparado  deis  articles  ma  (Aguiló) 
i    man    (Lévy,    Provenzalísches    Supplement    Worterhuch).     Els 
exemples  d'Aguiló  comprenen  deu  pagines,   i  els   de  Lévy  en 
comprenen   set  amb   les  citacions   en   vers  i   en   carácters   mes 
grossos.     El  Diccionari  Aguiló  no  hauria  de  faltar  en  cap  bi- 
blioteca de  romanista  ni  en  la  de  cap  seminari  románic. 


bibliografía  77 

Bertoldi,  Vittorio,  Un  Ribelle  nel  regno  de'  fiori.  I  nomi  ro- 
manzi  del  colchichum  autumnale  L.  attravesso  ü  temfo  e  lo 
spazio,  «Biblioteca  deirArchivium  Romanicum»,  diretta  de 
Giulio  Bertoni.  (Serie  ii,  Lingüistica,  vol.  iv.  Genéve, 
Leo  S.  Olski,  1923;  224  págs.) 

Aquest  notable  estudi  deis  noms  del  colchichum  autum- 
nale L.,  planta  alpina  semblan t  al  safra  bord,  és  una  de  les  mo- 
nografies  mes  interessants  publicades  en  els  darrers  anys  sobre 
geografía  lingüística  i  sobre  páranles  i  coses  al  mateix  temps. 
Per  a  formar-se  una  idea  del  Uibre  de  Bertoldi  caldria  analitzar 
parágraf  per  parágraf,  anotar  la  gran  quantitat  de  noms  d'aquesta 
planta  presos  deis  diversos  temes  que  la  fantasía  popular  veu 
en  ella,  nomenclatura  creada  en  sa  majoria  peí  folklore.  Hi 
ha  noms  presos  de  T época  de  la  seva  florida,  del  seu  aspecte 
extern,  deis  jocs  d'infants  a  qué  ha  donat  Uoc,  de  les  seves  pro- 
pietats  internes,  per  cert  ben  curioses  i  interessants. 

La  segona  part  del  treball  va  dedicada  a  Testudi  deis  noms 
que  els  celtes  dona  ven  a  la  planta  (helenum,  helsa),  ais  seus 
continuadors  el  milimindrum,  el  lucubrum,  el  Uatí  caliculata, 
el  nom  medieval  citalosa,  el  citamus.  Ls.  tercera  part  estudia 
la  nomenclatura  románica  actual  del  colchicum;  es  fa  esment 
de  la  veilleuse,  amb  un  cas  interessant  d'homonímia  que  con- 
diciona Textensió  del  mot  entre  viticula  i  un  derivat  de  vigilare; 
s'hi  estudien  els  tipus  léxics  cul  de  chien,  pimparélo,  mignote, 
els  tipus  provengáis,  els  tipus  alpins  i  una  serie  de  creacions 
provocades  per  l'homonímia  a  la  Italia  del  nord.  Segueixen 
a  la  pág.  182  i  ss.  una  serie  d'additaments  a  cada  una  de  les 
tres  seccions  que  integren  l'estudi  de  Bertoldi. 

La  tesi  de  Schurter,  Die  Ausdrücke  fur  den  «Ldwenzahn» 
im  Galloromanischen,  Halle,  1921,  i  l'estudi  de  Bertoldi  sobre 
el  colchicum  autumnale  L.,  son  dues  magnifiques  aportacions 
a  la  lexicografía  románica  que  posen  de  relien  les  múltiples  de- 
nominacions  que  ha  pogut  donar  una  sola  planta  segons  la  idea 
que  se  n'ha  format  l'home  que  hi  conviu  o  se'n  serveix  per  a 
la  seva  utilitat. 

Menéndez  Pidal,  Ramón,  Documentos  lingüísticos  de  España. 
I.   Reino  de  Castilla.    Junta  para  ampliación  de  estudios 


,78  bibliografía 

e  investigaciones  científicas,  «Centro  de  Estudios  Históricos». 

Madrid,  1919,  x,  505  págs. 

Aquest  gros  volum  conté  tres  cents  setanta  dos  documents 
per  a  l'estudi  de  la  llengua  castellana,  tots  ells  del  regne  de 
Castella  i  compresos  entre  els  anys  1044  i  1492.  Les  regions 
d'on  procedeix  aquesta  rica  coUecció  de  documents  son  :  La 
Montaña  (doc.  i-ii),  Campó  (doc.  12-35),  Castilla  del  Norte 
(doc.  36-70),  Rioja  :  Rioja  Alta  (doc.  71-108),  Rioja  Baja 
(doc.  109-133),  Álava  (doc.  134-146),  Burgos  (doc.  147-207), 
Osma  (doc.  208-221),  Valladolid  y  Cerrato  (doc.  222-235), 
Segovia  y  Ávila  (doc.  236-248),  Sigüenza  (doc.  249-258),  Toledo 
(doc.  259-304),  Cuenca  (doc.  305-326),  Plasencia  (doc.  327-334), 
Andalucía   (doc.  335-364),   Murcia   (doc.   365-372). 

La  presencia  de  formes  vulgars  en  la  redacció  de  cartes 
és  contemporánia  en  provengal,  en  cátala,  en  Íléones  i  en  cas- 
tella. Comp.  Brunel,  Les  premiers  exemples  de  Vemploi  du  pro- 
vengal  dans  les  chartes,  Romanía,  xlviii,  337  i  ss.;  Miret  i  Sans, 
Documents  en  langue  catalane,  Revue  Hispanique,  xix;  id.,  Antics 
documents  de  llengua  catalana,  Barcelona,  1915,  págs.  7-38; 
Pujol,  Documents  en  vulgar  deis  segles  xi,  xii  i  xiii,  proce- 
dents  del  hishat  de  la  Seu  d'Urgell,  Barcelona,  1913;  G.  Staaf, 
Étude  sur  V anden  dialecte  léonais  d'aprés  des  chartes  du  xiii^ 
siécle,  1907,  págs.  3  i  ss.  L'aparició  de  la  llengua  vulgar  escrita 
s'ha  d'explicar  per  un  fet  extern,  independent  de  la  mateixa 
llengua  parlada. 

Menéndez  Pidal  no  s'ha  limitat  a  donar  la  transcripció 
diplomática  deis  documents  :  els  data  i  classifica  per  regions, 
els  localitza,  en  dona  les  variants  quan,  ultra  el  document  del 
cartulari,  es  troba  l'original,  identifica  els  noms  de  lloc,  dona 
tots  els  detalls  externs  del  document  sempre  que  poden  oferir 
un  aclariment,  i  fa  precedir  les  col-leccions  de  cada  regió  d'una 
síntesi  histórica  sobre  la  formació  de  la  regió  i  la  seva  divisió 
administrativa  i  política.  Cap  llengua  románica  té  una  col- 
lecció  de  documents  primitius  de  la  llengua  reunits  amb  tant 
d'amor  i  transcrits  tan  escrupolosament.  Solament  desitgem 
que  ben  aviat  es  publiqui  el  segon  volum  promés,  amb  els  co- 
mentaris  lingüístics  i  glossaris,  i  la  continuació  de  la  collecció 
de  documents  deis  regnes  d'Aragó,  Lleó  i  Galicia. 


A*^ 


CRÓNICA 


La  Rivista  della  Societá  Filológica  Friulana  (Udine),  publica  un 
notable  article  del  professor  G.  Bertoni  (v,  214-223),  intitulat  La  Geogra- 
fía lingüistica,  en  el  qual  es  fa  un  estudi  crític  deis  treballs  de  geografía 
lingüística  mes  importants  publicats  d'en9á  de  1905. 

El  doctor  Manuel  de  Montoliu  ha  acceptat  la  direcció  temporal  del 
Instituto  de  Filología  de  la  Universitat  de  Buenos  Aires. 

El  Centro  de  Estudios  Históricos  de  Madrid  ha  emprés  V Atlas  Un- 
güistico  de  España  i  ha  confiat  la  direcció  de  l'empresa  al  conegut  fone- 
tista T.  Navarro  Tomás.  Sembla  que  el  jove  romanista  Amado  Alonso 
fará  les  enquestes. 

Les  enquestes  peí  Diccionari  general  de  la  llengua  catalana  acabaran 
al  comen9ament  de  l'any  1926. 

Ben  aviat  es  publicará  el  primer  fascicle  del  Diccionari  de  la  llengua 
literaria,  la  redacció  del  qual  avan9a  rápidament.  La  redacció  de  la  Ue- 
tra  c  está  ja  acabada. 

En  el  vinent  número  de  la  Biblioteca  Filológica  publicarem  un  inte- 
ressant  treball,  del  Dr.  Paul  Aebischer,  titulat  Études  d'onomastique  et  de 
toponymie  catalanes. 


A? 


t 


Vocabulari  del  suro  i  de  les  industries  derivades 


L'Associació  Catalanista  de  Sant  Feliu  de  Guíxols  orga- 
nitzá,  el  1916,  un  concurs  lexicográfic  per  la  replega  del  léxic 
de  la  industria  suro-t apera.  El  senyor  Agustí  Casas,  ánima 
d'aquest  concurs,  dona  unes  conferencies  per  explicar  quin  mé- 
tode  s'havia  de  seguir  per  la  replega  sistemática  i  profitosa  del 
léxic  d'aquesta  industria. 

Aquest  concurs  reuní  una  serie  important  de  treballs,  que, 
elaborats  en  conjunt,  han  donat  el  Vocabulari  del  suro  i  de  les 
industries  derivades,  que  publiquem  a  continuado. 

Les  col-leccions  de  léxic  presentades  al  concurs  i  que  inte- 
gren el  present  vocabulari  son  :  Petit  feix  i  ben  Iligat,  á'A.  Aldrich 
i  E.  Turón;  Del  bosc  i  de  la  vinya,  de  Ll.  Barceló;  Treballant  fer 
Venriquiment  de  la  llengua,  de  S.  Marill  i  A.  Vidal;  Logos,  de 
F.  Verrié;  Qui  mes  hi  sápiga  que  mes  hi  digui,  d'E.  Genis;  La 
má  dins  la  má,  de  X.  Carbó,  i  im  ric  recull  del  senyor  Camós, 
de  Palamós.  El  dia  18  de  gener  de  1917  es  féu  la  distribució 
deis  premis  en  el  local  de  la  societat  organitzadora,  i,  a  la  ve- 
gada, mossén  A.  Griera  hi  dona  una  conferencia  sobre  «La 
influencia  deis  vocabularis  técnics  damunt  la  llengua  literaria». 

El  present  vocabulari,  elaborat  per  mossén  A.  Griera  amb 
tots  els  materials  procedents  deis  susdits  treballs,  ha  estat  escru- 
polosament  revisat  per  Agustí  Casas  i  Lluís  Barceló  i  Bou. 
Aprofitem  aquest  lloc  per  fer  a  un  i  altre  testimoni  del  nostre 
agraiment. 

Aquest  Vocabulari  no  és  pas  el  primer  que  es  publica  sobre 
la  industria  suro-t  apera.  El  1914,  R.  Marx  publica,  a  la  Revue 
de  Dialectologie  romane,  tom  vi,  págs.  1-80,  un  interessant  estudi 
sobre  «Die  katalanische  Terminologie  der  Korkindustrie»,  acom- 
panyat  de  vint-i-tres  dibuixos  i  de  disset  fotografies,  i  dividit 
«n    dues   parts    :    una    histór ico-cultural,    Taltra    lingüistica;   en 

But.  de  Dialec.  6 


Si  VOCABULARI    DEL    SURO 

aquesta  son  especialment  interessants  els  parágrafs  dedicáis  ais 
orígens  i  evolució  de  la  llengua  deis  tapers,  deguts  a  manlleus 
de  la  llengua  d'altres  vocabularis  técnics,  del  vocabulari  de 
l'agricultura,  de  la  cultura  de  la  vinya  i  del  celler,  de  manlleus 
de  llengües  estrangeres  i  de  noves  creacions. 

De  la  primera  part,  la  histbr ico-cultural,  prenem  les  següents 
notes,  que  poden  servir  d'introducció  al  Vocabulari. 

Els  antics  van  conéixer  el  suro,  les  seves  propietats  i  el 
seu  ús.  Teofrast,  en  el  segle  iv  abans  de  J.  C,  conta  que  «el 
suro  creix  en  el  Tirré,  té  la  soca  senzilla,  pocs  cimals  i  la  fusta 
dura,^  Tescorga  és  gruixuda,  esquerdada  com  la  del  pi,  per6 
de  peces  mes  grosses  ...  el  fruit  és  semblant  al  de  Talzina. 
L'arbre  es  pela,  i  és  creenga  que  se  li  ha  de  llevar  del  tot  la 
pell,  d'altra  manera  l'arbre  en  pateix».  Els  antics  romans 
també  coneixien  el  suro  i  li  dona  ven  el  nom  de  súber,  per  dis- 
tingir-lo  de  les  altres  alzines...  Plini^  dona  una  descripció  del 
suro  :  «el  suro  és  petit,  les  seves  glans  son  escasses  i  dolentes. 
la  seva  escorga  es  torna  gruixuda  i  si  se  la  pela  torna  a  créixer. 
És  utilitzada  en  les  xarxes  deis  pescadors,  per  tapar  receptacles 
i  també  per  calgat  d'hivern  de  les  dones».  Segons  Cató,^  per 
conservar  el  most  durant  tota  Tanyada,  cal  tapar  el  forat  de 
Fámfora  amb  suro  i  pega.  El  costum  deis  romans  de  tapar  els 
atuells  de  líquids  amb  tap  de  suro  no  era  pas  desconeguda  deis 
altres.  Columela*  diu  que  es  troba  en  els  Allóbregues.  Per 
tant,  el  suro  havia  d'ésser  conegiit  a  la  Gál-lia,  per  mes  que 
Plini^  digui  el  contrari.  És  curios  que  aquest  autor  ni  citi  Es- 
panya  ni  TÁfrica  com  paisos  on  el  suro  creix,  amb  tot  i  haver-hi 
estat  com  a  empleat.  Segons  Columela^  i  Varró,'  els  ruscos  eren 
fets,  regularment,  de  l'escorga  del  suro,  costum  que  encara  es 
troba  avui  a  La  Plana  de  Vic,  Guilleries,  Empordá,  etc. 

El  suro  era  també  conegut  a  l'Edat  mitjana;  ens  ho  prova 
la  presencia  del  mot  siure,  en  cátala  antic;  l'espanyol  corcho, 

1.  Historia  planíarum,   3,   17. 

2.  Naturalis  historia,  xvi,   8,   13,  21,  24. 

3.  De  re  rustica,   120. 

4.  De  re  rustica,  xii,  23. 

5.  Naturalis  historia,  xvi,  8,   13. 

6.  De  re  rustica,  ix,  6,   i. 

7.  De  re  rustica,  iii,  16. 


I    DE   LES    INDUSTRIES    DERIVADES  83 

que  ja  compareix  al  segle  xvi.^;  Talemany  korke,  que  ja  el 
trobem  en  un  document  de  1590.^ 

Hi  ha  qui  fa  remuntar  ais  segles  xvi  i  xvii  Torigen  de 
la  industria  suro-t apera  a  Catalunya.  Altres  assenyalen  com 
a  dates  de  la  seva  introdúcelo  els  anys  1730,  1750.  Artigas^ 
creu  que  un  alemany,  de  nom  Rumey,  la  va  introduir  el  1760. 
Alguns  suposen  que  va  ésser  un  francés,  que,  el  1750,  va 
comprar  un  bosc  de  suros  a  Llagostera  i  va  comen9ar  de  fer 
taps   d'una  manera   secreta. 

Sembla,  empero,  que  Torigen  de  la  industria  suro-tapera 
cal  cercar-lo  en  els  tapers  del  sur  de  Fran9a,  que  venien  cap 
a  l'Empordá  a  explotar-ne  les  suredes,  tota  vegada  que  el 
producte  del  migdia  de  Franga  no  els  era  suficient.  Diuen 
en  pro  d 'aquesta  suposició  una  gran  serie  de  llinatges  empor- 
danesos  d 'origen  francés,  molts  mots  d 'aquesta  industria  que 
son,  també,  de  procedencia  francesa  i  el  fet  d'enviar-se  cap  al 
mercat   de   Beaucaire   els   taps   elaborats   pels   tapers   catalans. 

Fins  a  l'any  1830  la  industria  suro-tapera  va  ésser  florei- 
xent  :  els  francesos  li  feien  la  competencia,  compraven  les 
pannes  i  elaboraven  els  taps  al  seu  país.  D'aixó  n'estaven 
indignats  els  empordanesos.  Un  dia,  quan  al  port  de  Sant 
Feliu  de  Guíxols  hi  havia  una  gran  quantitat  de  suro  per  em- 
barcar, hi  van  pegar  foc,  i,  d'aquí  en  avant,  l'exportació  de 
les  pannes  de  suro  va  ésser  acabada.  Cap  a  l'any  1845  es 
dicta  la  prohibido  de  l'exportació  de  pannes,  la  qual  dura  fins 
al  1869.  En  aquesta  data  es  va  permetre  altra  vegada  l'expor- 
tacip,  pero  s 'havia  de  pagar  un  10  per  100  de  drets  de  duana. 

Durant  la  darrera  meitat  de  la  pasada  centuria,  les  suredes 
foren  el  principal  element  de  riquesa  i  benestar  de  les  contrades 
del  nord-est  de  Catalunya  :  la  Frontera,  l'Empordá  i  la  Selva. 

D'una  banda,  els  propietaris  treien  gran  rendiment  de  llur 
patrimoni,  i,  de  l'altra,  els  pobles  s'anaren  organitzant  indus- 
trialment,  de  manera  que  treballaven,  no  solament  la  primera 
materia  comarcal,  sino  que,  de  mica  en  mica,  arribaren  a  mono- 
politzar  prácticament  la  prodúcelo  forana  que,  en  forma  d'arren- 


1.  Marx,  ih.,  6. 

2.  Alcornocales  e  industria  taponera,  23;  Madrid,   1885. 


84  VOCABULARI    DEL   SURO 

daments,  passk  a  les  mans  llurs  a  Valencia,  Andalusia,  Argelia, 
Extremadura,  etc.,  i  per  via  marítima  o  terrestre  confluía  prin- 
cipalment  ais  ports  de  Sant  Feliu  de  Guíxols  i  Palamós,  des  d'on 
s'escampava  cap  a  la  Selva  i  el  Girones  :  Llagostera,  Vidreres, 
Cassá,  Girona;  i  per  l'Empordá  :  Calonge,  Palafrugell,  Bagur, 
La  Bisbal,  etc. 

Els  pobles  no  tant  ben  situats  sota  el  punt  de  vista  de  les 
comunicacions,  se  cenyien  a  «fabricar»  el  suro  de  la  contrada. 
Cap  al  Pireneu  :  La  Junquera,  Agullana,  Darnius,  Massanet 
de  Cabrenys,  etc.,  i  a  la  costa  :  Tossa,  Lloret,  etc. 

Naturalment  que  les  concauses  esmentades  son  les  que 
defineixen  la  zona  de  fabricado,  el  límit  meridional  del  qual 
ens  el  donen  les  suredes  del  Montnegre  que,  per  la  banda  lito- 
ral, sitúen  un  centre  a  Arenys  de  Mar,  i  per  la  banda  de  térra, 
a  Sant  Celoni,  car  les  suredes  també  s'enfilen  per  la  base  del 
Montseny  i  les  Guilleries,  fins  a  trobar  el  castanyer  i  ádhuc  algún 
faig  que  ha  devallat  massa  seguint  el  rieral. 

Segons  la  procedencia,  el  suro  presenta  característiques  di- 
verses que  determinen  la  seva  utilització.  Així,  per  exemple, 
el  suro  cátala,  amb  mes  qualitat  que  finor,  serveix  preferent- 
ment  per  al  xampany;  el  suro  d'Extremadura,  per  rao  de  la 
seva  gran  elasticitat,  tapa  begudes  escumoses  que  no  hagin  de 
romandre  massa  temps  embotellades;  el  suro  de  Motril,  Ilueix 
una  gran  regularitat  de  vena,  bellament  acolorida;  el  suro  va- 
lencia t§  certa  semblan9a  amb  el  cátala,  pero  és  de  poca  gruixa, 
o  sia,  dona  molt  «baix  calibre»,  dient-ho  en  llenguatge  profes- 
sional;  el  suro  algeriá  i  Tandalús,  malgrat  llur  bell  aspecte, 
manquen  de  qualitat  i  serveixen  solament  per  a  tapar  líquids 
neutres,  etc.,  etc. 

Una  tal  varietat  de  prodúcelo  requería,  naturalment,  gran 
diversitat  de  mercats  que  Tabsorbissin,  i  per  mor  d'aixó,  els 
representants  catalans  de  l'art  del  taper  s'anaren  escampant 
arreu  del  món,  ja  sia  amb  casa  propia,  o  bé  associant-se  amb 
gent  de  diferents  paisos. 

Aquest  internacionalisme  comercial,  motiva  un  intercanvi 
de  persones  i  d 'idees,  que  repercutía  fondament  en  el  fet  social, 
i  així  com  empeltá  nombrosos  barbarismes  en  el  llenguatge 
técnic,  també  entre  l'estament  taper,  no  solament  els  amos  han 


I    DE   LES    INDUSTRIES    DERIVADES  85 

adquirit,  per  rinternacionalisme,  un  refinament  i  una  cultura, 
que  no  es  troba  en  altres  cercles  de  la  vida  industrial  i  co- 
mercial de  la  nostra  térra,  sino  ádhuc  molts  obrers,  us  parlen 
prou  correntment  llengües  diverses,  en  proporció  major  que  en 
qualsevol  altre  professió. 

Per  aixó,  dintre  la  parla  del  treball,  Tabundor  deis  gali- 
cismes  revela  el  gran  predomini  comercial  de  Franca  en  aquesta 
industria;  car,  per  exemple,  referint-nos  a  la  destinado  deis 
taps  notem  els  mots  :  magnums,  robinets,  xupina,  etc.;  provi- 
nents  de  les  manipulacions  del  vi,  trobem  :  reculosa,  tiratge,  etc.; 
quant  a  la  qualitat  :  haifins,  remarca,  suple,  trefins,  etc.  Altres 
mots  son  Uigats  al  treball  del  tap  en  si  :  carrar,  cranar,  ecarfs, 
procede,  etc.,  i  seguint  per  Testil,  hi  ha  grossa  abundor  de  pá- 
ranles aforasterades  :  comanda,  corns,  escornar,  faisó,  fornir, 
pelura,  pussada,  tirahuixó,  xampinyó,  xantilló,  etc. 

La  industria  del  suro  fou,  durant  molt  de  temps,  un  veri- 
table  manná  per  a  la  familia  empordanesa,  car  sovint  absorvia 
tota  la  gent  de  la  casa  :  el  pare  feia  de  carrador,  el  noi  gran 
era  repassador  i  la  mainada  comengava  a  escairar  de  seguida 
que  podia,  en  la  qual  tasca  ádhuc  la  mare  Fajudava  en  les  es- 
tones  de  lleure  que  la  feina  de  casa  li  deixava. 

Qui  mes  qui  menys  tothom  remenava  suro,  i,  passant  pels 
pobles,  en  un  recó  de  l'hort  no  mancava  mai  el  perol  prop  de 
la  pila  de  suro,  ben  estibada  a  sol  i  a  serena.  Aixó  els  donava 
un  aire  característic,  realgat  per  aquella  sentor  tant  particular, 
barre  ja  de  tosca  socarrada  i  suro  cremat  i  fumera  de  la  bullida 
del  perol  i  polsim  de  ruscalls  i  de  pelures. 

En  aqueixa  forma,  durant  dues  generacions,  l'art  del  taper 
gaudí  talment  un  caire  patriarcal,  que  comengá  a  torbar-se 
amb  la  vinguda  de  la  «máquina  de  má»,  la  qual,  per  mor  del 
major  rendiment  amb  menor  esforg  i  posant  la  má  d'obra  a 
preu  mes  baix,  invitava  decididament  la  dona  al  camp  industrial. 

Poc  temps  després  apareixia  la  gran  industria,  amb  les 
moles  de  paper  de  vidre  i  maquines  de  vapor,  que  consumaren 
el  daltabaix  de  l'art  del  taper,  desplagant  completament  Thome 
i  substituint-lo  per  la  dona. 

I  aquells  tapers,  avesats  a  guanyar  bons  jornals,  tot  treba- 
llant  Uiurement  a  tant  per  mil,  es  trobaren  sense  feina,  mentre 


86  VOCABULARI    DEL   SURO 

que  les  dones,  totalment  absorbides  per  la  fábrica,  esdevenien 
prácticament  sense  familia  i  acabaven  per  ignorar  les  tasques  de 
la  llar,  en  la  qual,  moltes  vegades,  els  homes  havien  de  suplir- 
les :  un  cas  mes  de  la  deplorable  inversió  de  funcions  obrada 
per  rindustrialisme  abusiu. 

En  aquest  punt,  socialment  crític,  pero  comercialment  actiu, 
s'esqueia  la  industria  tapera   quan  esclatá  la  guerra  europea. 

La  técnica  de  Fofici  havia  evolucionat  rápidament  i  el 
tap,  própiament  dit,  anava  perdent  el  seu  reialme,  i  era  subs- 
tituit  per  «discos»,  que  tapen  amb  cápsula  metáUica.  El  mateix 
«trefí»,  que  servia  majorment  per  a  tapar  el  vi  de  Champagne, 
trobá  un  competidor  en  els  taps  enganxats,  de  dues  peces, 
que  permetien  d'aprofitar  el  suro  prim  i  menagaven  Taplicació, 
gairebé  exclusiva,  del  suro  cátala,  que  no  podent  fer  valer  la  seva 
qualitat,  quant  a  finor,  resulta  inferior  a  d'altres.  Després, 
vingueren  els  taps  «aglomerats»,  fets  de  suro  triturat,  comprimit 
i  encolat,  obtenint-se  així  una  materia  homogénia. 

Ens  esquéiem  al  bell  mig  d'un  costos,  difícil  i  transcen- 
dent  treball  de  reorganització  industrial,  que  requería  serenitat 
i  quietud,  i,  en  canvi,  la  guerra  era  un  cataclisme. 

Trencades  les  relacions  mercantils,  parat  el  treball,  tancats 
els  mercats,  els  taps  no  marxaven  i,  per  tant,  el  suro  tampoc 
no  es  venia.  Davant  de  les  garanties  que  arreu  s'afeblien  im- 
pensadament  i  ádhuc  s'esvaien  en  molts  de  casos,  el  crédit 
s'esverá,  comengá  el  pánic  i  acaba  per  fallar,  i  sobrevingué  la 
crisi,  inevitable,  desastrosa. 

Empesos  per  la  necessitat,  en  trobar-se  de  cop  i  volta  sense 
el  rendiment  del  capital  Uur,  els  propietaris  es  posaren  a  tallar 
boscos,  i  grans  patrimonis  s'anaren  carbonant;  i  les  suredes, 
que,  en  l'anterior  centuria,  havien  baixat  de  la  muntanya  vers 
la  plana,  tornaren  a  recular  cap  al  cim  de  la  serra,  perseguides 
per  la  destral  que  no  es  deturava  fins  a  fer-se'n  mestressa,  sense 
respectar  ni  el  puig  ni  la  carena. 

I  es  comengaren  a  veure  clarianes  en  aquell  venerable  i 
secular  parament  de  verdor  austera  que  era  el  goig  de  la  con- 
trada,  i  la  ferida  de  la  muntanya  s'aná  badant,  reganyant  els 
grenys  granítics,  encara  envellutats  de  molsa,  que  fins  llavors 
el  brancam  de  l'arbrada  havia  encobert  discretament. 


I    DE    LES   INDUSTRIES    DERIVADES  87 

Alguns  propietaris,  amb  suicida  imprevisió,  ho  estassaren 
arreu,  que  és  el  mateix  que  abandonar-ho  al  roquisser,  l'arge- 
laga  i  les  romagueres.  D'altres,  mes  coratjosos  i  conscients 
del  nostre  deure  envers  els  que  venen  darrera,  iniciaren  la  tasca 
heroica  del  can  vi  de  plantació,  aprofitant  l'experiéncia,  que  ens 
ensenya  com,  térra  endins,  el  suro  (Quercus  súber,  L.)  pot  ésser 
avantatjosament  substituit  per  l'alzina  (Quercus  üex,  L.),  de 
creixen9a  mes  rápida,  mentre  que  cap  al  litoral  van  millor 
varietats  de  pins  :  pi  ver,  pi  bort,  pi  silvestre,  pi  marítim,  pi 
melis,  etc.  Dissortadament  han  vingut  els  incendis,  i  en  forma 
tant  reincident,  que,  de  vegades,  hom  no  es  pot  estar  de  sospi- 
tar-hi  una  cosa  sistemática,  mes  aviat  que  no  pas  un  mal  atzar. 

Acabada  la  guerra,  els  industriáis  i  comerciants  tapers 
s'afanyen  a  voler  rependre  llurs  activitats  i  posicions  passades, 
pero  el  sotrac  ha  estat  desballestador  i  les  condicions  econó- 
miques  massa  capgirades,  per  la  qual  rao  llur  mereixedor  esforg 
encara  no  és  premiat  com  caldria,  i  la  reconquesta  és  escarras- 
s adora. 

La  darrera  fase  en  Tevolució  de  la  industria  del  suro  és  la 
fabricado  de  planxes  aglomerades  que  teñen  aplicacions  nom- 
broses  i  permeten  d'aprofitar  tota  mena  de  deixies. 

El  suro,  préviament  triturat,  es  comprimeix  dintre  uns 
motllos  que  se  sotmeten  a  un  forn  a  alta  temperatura,  on  la 
propia  destil-lació  en  fa  una  sola  massa.  Així  s'obtenen  els 
materials  isolants  que  en  gran  quantitat  consumeixen  els  fri- 
gorífics  americans,  si  bé  en  aquelles  terres  la  nova  activitat 
catalana  topa  amb  la  competencia  i  l'exagerat  proteccionisme 
deis  nord-americans. 

i-ix-928. 


VOCABULARI    DEL   SURO    I    DE    LES    INDUSTRIES    DERIVADES 


89 


A  ciar  ir,  v.  —  «Aclarir  el  bosc»: 
Treure'n  els  arbres  sobréis. 
L'aclarir  fa  que  la  planta 
creixi  i  augmenti  en  frondo- 
sitat  i  gruixária.  Permet,  ultra 
aixó,  la  selecció  de  la  sureda. 

Adregador,  m.  —  El  qui  es  cuida 
d'adregar  la  mola.  En  algunes 
poblacions  hi  havia  un  home 
que  s'encarregava  d'adregar  les 
moles  deis  fabricants,  peí  qual 
treball  cada  taper,  en  cobrar 
la  setmanada,  deixava  5  cts. 
(Palamós,  Sant  Feliu  de  Guí- 
xols,  Girona.) 

Adregar,  v.  [adrizar,  drigar].  — 
I.  Fer  ben  recte  el  tall  del 
ganivet  i  treure-li  Tencorba- 
ment.  2.  Adre^ar  la  mola. 
3.  Adregar  el  tap. 

Afegidor,  m.  —  El  local  on 
s'afegeixen  els  carracs  de  dues 
peces.    (Palamós.) 

Afegidor  a,  f.  —  L' operaría  ocu- 
pada a  afegir  els  carracs  de 
dues  peces.  (Palamós.) 

Afegir,  V.  —  Aj untar  les  plaques 
de  suro  amb  cola  forta  per 
fer  afegits.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 

Afegit,  s.  —  Tap  o  carrac  fet 
amb  planxes  primes  de  suro 
d'igual  venatge.  (Palamós.) 

Afinar,  v.  —  Passar  lleugera- 
ment  el  ganivet  per  la  mola 
per  fer-li  fi  el  tall  que  se  li  ha 
anat  menjant  la  pedra  per  la 
qual  es  passa  per  desamossar- 
lo.  (Palamós,  Girona,  Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Afluixada,  f.  —  La  ratlla  que 
sol    quedar    en    el    tap    entre 


una  i  altra  represa.  Prové  de 
l'afluixar  els  dits  quan  es  tor- 
ne] a  el  carrac  i  es  fa  l'estro- 
pada  per  arrodonir  el  tap. 
(Palamós,  Sant  Feliu  de  Guí- 
xols, Girona.) 

Afluixar,  v.  —  Reduir  el  nombre 
d'obrers  d'una  fábrica  de  taps 
per  la  minva  de  feina.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

A  gafar,  v.  :  «No  agafa».  —  Es 
diu  quan  hi  ha  tall  blanc  al 
ganivet,  i  no  talla.  (Palamós.) 

Agafat,  adj.  :  «Suro  agafat».  — 
Suro  que  no  vol  marxar,  o 
que  no  vol  seguir  de  l'arbre. 
Sol  succeir  en  temps  de  seca. 
(Muntanyes  de  Les  Gabarres.) 

Aglomerat,  aglomeráis,  m.  —  Tot 
producte  que  está  fet  amb  ser- 
radures  de  suro  barrejades  amb 
una  materia  adherent  (fécules, 
gomes,  gelatines,  etc.)  lormant 
una  massa  mes  o  menys  com- 
pacta. (Girona,  Hostalric,  Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Águila  d' embalar,  f.  —  Águila 
d'uns  20  cm.  de  llargada  que 
s'usa  per  cosir  l'embalatge  deis 
taps  o  carracs.  És  plana  de 
la  punta  i  té  els  caires  tallants. 

Aigua-sal,  f.  —  Aigua  preparada 
amb  una  petita  quantitat  de 
sal  oxálica  per  rentar  els  taps. 
Es  coneguda,  també,  per  sal 
d'agrella.  «Fer  l'aigua»  :  Prepa- 
rar-la convenientment  per  ren- 
tar-hi  els  taps.  (Palamós.) 

Aleles,  f.  —  Les  peces  de  suro 
llargues  i  estretes  que  els  car- 
reters  trien  per  a  posar  damunt 
els  bragos  del  carro  en  carre- 
gar,  a  fi  de  deixar  el  buit  per 
ranimal.  (Palamós.) 


90 


VOCABULARI    DEL   SURO 


Aliar gar  el  suro.  —  Pelar  part 
del  suro  pelagrí  que  segueix 
al  suro  de  taps.  Aliar  gar  soca  i 
branques  ho  consideren  alguns 
com  a  mitjá  poderos  per  a  ob- 
tenir  bona  classe  de  suro;  pero 
també  s'assenyala  com  a  causa 
de  decadencia  de  la  planta 
Vallar  gar  massa,  perqué  cansa 
l'arbre.  Quan  el  suro  és  massa 
gras,  Vallargar  el  suro  és  un 
mitjá  per  a  trere'n  la  greixina. 

Amolada,  f.  [esmolada].  —  El 
treball  que  es  fa  cada  vegada 
que  s'amola  un  ganivet.  «Amo- 
lada de  peresós»  :  Amolar  el 
ganivet  vora  tall  sense  enfon- 
dir  les  carreres.  (Palamós.) 

Amolament,  m.  —  L'acció  d'es- 
molar.  (Cassá.) 

Amolar,  v.  [esmolar].  —  i.  Fer 
o  aprimar  el  tall  del  ganivet 
de  manera  convenient  perqué 
talli.  2.  Molestar  :  «Be  m'a- 
molarás  prou!»  Significa  mo- 
lestar. «Que  véns  amolat!»  De- 
cidit  a  alguna  cosa.  (Palamós, 
Girona,  Cassá.) 

Amossar,  v.  —  Engruixir-se  el 
tall  o  fil  del  ganivet. 

Andanades,  f.  —  Les  filades  de 
peces  posades  Tuna  sobre  l'al- 
tra  en  fer  el  rusquer.  (Mun- 
tanyes  de  Les  Gabarres.) 

Anell,  anells,  m.  —  i.  La  Iligada 
que  es  fa  amb  la  corda  en 
encordar  la  bala  de  taps.  Si 
és  un  embalum  gros  s'hi  solen 
fer  dos  i  fins  tres  anells.  (Pa- 
lamós.) 2.  Taps  foradats  ver- 
ticalment  que  s'usen  per  ais 
biberons  i  ampolles  de  perfu- 
mería. 

Any,  s.  —  La  gruixa  que  creix 
el  suro  durant  un  any. 

Anyada,    i.    —    El    conjunt    de 


suro  pelat  en  un  any.  Les 
propietats  de  suro  se  solen 
partir  en  dues  anyades  :  l'un 
any  es  pela  una  meitat,  i  l'altre 
any  l'altra  meitat.  També  se 
salten  plantes  perqué  sempre 
hi  hagi  arbres  per  pelar.  Un 
arbre  es  pela  cada  dotze  i 
fins  cada  divuit  anys,  segons 
la  seva  ufanor  o  la  gruixáría 
del  suro. 

Aplagar,  v.  —  Contractar  o  donar 
treball  a  un  operarí.  «Estar  mal 
apla9at»  :  No  estar  bé  en  un 
Uoc.  «Aplagat  a  punt  de  fúger»: 
Quan  es  treballa  amb  una 
cama  arrongada  endarrera  com 
si  es  volgués  aixecar.  (Palamós, 
Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

A  plagarse,  v.  —  i.  Pendre  pos- 
sessió,  un  obrer,  del  seu  lloc 
en  el  treball.  2.  Quan  el  taper 
planta  el  pastell  o  l'encaix  i 
l'enseuador  en  el  taulell.  (Pa- 
lamós, Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Aplanar,  v.  —  Posar  pesos  o 
pedrés  damunt  una  panna  o 
pega  de  suro  perqué  s'aplani. 

Aprofitar,  v.  —  «Aprofitar  el 
suro»  :  Treure'n  tota  la  mer- 
cadería possible  en  treballar-lo. 
«Aprofitar  una  classe»  :  Fla- 
quejar-la.   (Palamós.) 

Arbre,  m,  —  Part  de  la  guia  del 
ganivet  de  llescar  a  má.  2.  La 
pega  d'acer  de  6  o  7  cm.  de 
llarg  amb  cinc  o  sis  passos  de 
rosca.  A  un  extrem  té  un  al- 
véol  cónic,  l'eix  del  qual  és 
prolongado  de  l'eix  de  la  rosca 
que  ha  de  servir  per  apoiar  la 
tija  a  un  pern.  (Girona,  Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Ama,  f.  —  Buc  o  rusc  d'abelles 
fet  de  pela  de  suro. 

Arrabassar,    v.   —  Arrencar    les 


I    DE   LES    INDUSTRIES    DERIVADES 


91 


soques  i  arrels  deis  suros  i 
de  les  altres  plantes  de  bosc 
perqué  serveixin  per  llenya  o 
per  carbó.    (Hostalric.) 

Arrunyacat,  adj.  —  El  suro  quan 
és  petit  i  amatat  a  térra.  (Mun- 
tanyes  de  Les  Gabarres.) 

Arrusquerar,  v.  —  Fer  piles  del 
suro  tret  del  bosc.  (Girona.) 

As,  asos,  m.  —  Els  carraos  trefins 
que  en  el  bany  no  han  donat 
senyal  de  podrit.  Generalment, 
en  triar  molí,  es  fan  quatre 
classes  de  trefins  :  asos,  dosos, 
tresos  i  quatres.  (Palamós, 
Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Assaonat,  adj.  —  Suro  que  ja 
és  fet,  o  que  és  madur;  té  de 
dotze  a  setze  o  divuit  anys, 
segons  la  comarca  o  la  térra 
on  creix.  Els  peladors  conei- 
xen  si  el  suro  té  aquelles  condi- 
cions,  sense  necessitat  d'arren- 
car-ne  cap  tros  (fer  tatxes). 
Quan  els  esquerds  son  de  color 
blanc  el  suro  ja  és  fet.  Si  es 
fan  tatxes,  quan  el  color  de 
la  part  interna  de  la  tatxa  és 
groe  rogenc  ciar,  el  suro  és 
madur. 

Assassinar,  v.  —  Treure  part  de 
suro  d'un  carrac  i  empetitir-lo 
sense  necessitat.  El  tap  queda 
d'una  mida  mes  petita  del  que 
podría  quedar.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 

Assuredat,  adj.  —  Terreny  on 
creixen  molts  suros.  (Munta- 
nyes  de  Les  Gabarr.) 

Avellana,  f.  —  Defecte  del  suro 
format  per  concrecions  llenyo- 
ses,  dures,  com  avellanes  o 
nous,  que,  de  vegades,  hi  ha 
dins  de  les  pannes,  per  sube- 
rificació  irregular.  L'avellana 
és  el  terme  mitjá  entre  la  nou 


i  el  brot  própiament  dit.  (Gi- 
rona, Palamós,  Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 


B 


Badar,  v.  —  Parar  o  eixamplar 
la  boca  de  les  saques  o  balots 
en  omplir-los  de  taps  o  car- 
raos. «Bada  i  no  badis»  :  Ex- 
pressió  que  s'usa  en  badar  els 
balots  o  saques  quan  s'omplen. 
Equival  a  dir  que  es  posi 
atenció  a  la  feina  que  s'está 
fent.  (Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Palamós.) 

Baga,  f.  —  Pega  vertical  de 
ferro  que  uneix  la  guitarra 
amb  el  marxapeu  de  la  mola 
de  la  industria  tapera.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Bagueny,  m.  —  El  vessant  de 
sureda  que  mira  vers  el  nord. 
És  el  contrari  de  solei.  (Mun- 
tanyes  de  Les  Gabarres.) 

Baifins,  m.  —  i.  Qualsevol 
classe  de  taps  que  siguin  molt 
flacs.  2.  Taps  que,  malgrat 
ésser  fins,  teñen  tares  molt 
grosses.  Derivat  del  francés 
has-fins.  (Palamós,  Sant  Feliu 
de  Guíxols,  Girona.) 

Bala,  f.  —  I.  Paquet  de  taps  o 
carraos  cobert  amb  canemás. 
Va  cosit  i  a  vegades  encordat. 
2.  Paquet  de  suro  quadr angu- 
lar, Iligat  amb  cércols  o  filfer- 
ros,  dispost  per  a  ésser  trames 
a  fora.  (Cassá.)  3.  Tractant* 
se  d'embalar  taps,  el  primer 
fardell,  fet  de  canemás;  es 
cobreix  amb  paper  d'estrassa 
(paper  d'embalar),  i,  després, 
tot  junt,  en  un  altre  sac  de 
canemás  mes  atapeit.  4.  Uni- 
tat  de  mesura.  La  bala  de  taps 


92 


VOCABULARI    DEL   SURO 


es  compon  de  tienta  mil  taps. 
A  vegades  se'n  fan  de  mes 
petites,  de  cinc  o  deu  mil,  o 
de  cent  grosses  per  a  calibres 
superiors  i  de  cent  cinquanta 
per  a  petits  calibres.  «Fer  la 
bala»;  «N'ha  portat  una  bala»: 
Es  deia,  per  ex.,  amb  referen- 
cia a  V  americano  o  fill  de  la 
térra  tomat  d'Améríca.  Els 
30,000  taps  de  la  bala  indica- 
ven  30,000  duros. 

Balot,  m.  —  Embalatge  de  ca- 
nemás,  que  no  passa  de  1*25 
metres  de  llarg  o  algada  apro- 
ximadament,  on  es  posen  els 
taps  o  carraos.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Palamós.)  2.  Bala 
petita.  (Girona,  Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Palamós.) 

Banc,  m.  —  i.  Pega  de  fusta  o 
peu  que  serveix  de  sosteni- 
ment  a  la  mola  de  la  industria 
tapera.  2.  Pega  de  fusta  o 
peu  que  serveix  de  sosteni- 
ment  al  mecanisme  de  les 
maquines  de  fer  taps,  escap- 
gar,  etc.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols,  Palamós,   Girona.) 

Bancada,  f.  —  El  conjunt  de 
Farmatosta  de  ferro  que  es 
troba  coLlocat  entre  el  banc 
i  Festoig  de  les  maquines  de 
fer  taps,  dites  de  ribot.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Banyarricard,  m.  (Ceramhix 
cerdo).  —  Insecte  negre,  de 
4  a  6  cm.  de  llarg.  Les  antenes 
del  másele,  robustes  i  en  forma 
de  serra,  teñen  uns  9  cm.,  i  la 
meitat  les  de  la  femella.  És 
un  enemic  terrible  del  suro. 
La  larva  obre  galeries  en  el 
suro,  i  quan  arriba  a  l'edat 
adulta  s'endinsa  en  la  regió 
Uenyosa,    de   vegades   fins   al 


cor  mateix  de  l'arbre,  ocasio- 
nant  una  font,  o  sia  la  podri- 
dura  de  bona  part  del  tronc. 
Mes  que  al  suro,  ataca  la  vi- 
talitat  de  l'arbre.  No  s'apropa 
a  la  superficie  de  la  soca, 
per  la  qual  cosa  no  s'adverteix 
la  seva  presencia.  Aixó  fa  que 
sigui  difícil  d'exterminar.  (Gi- 
rona, Cassá,  Palamós,  Sant 
Feliu  de   Guíxols,    Hostalric.) 

Banyarriquer,  m.  (Muntanyes  de 
Les  Gabarres,  Cassá.)  V.  Ba- 
nyarricard. 

Barba,  f.  —  Floridura  que  apa- 
reix  en  el  suro  al  cap  de  qua- 
tre  o  cinc  dies  d'ésser  buUit. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols,  Pa- 
lamós.) 

Barra,  f  —  i.  El  pal  de  fusta  que 
serveix  per  a  teñir  submergit 
el  feix  de  suro  en  el  perol  en 
buUir-lo.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 2.  La  perxa  d'uns  4 
centímetres  de  diámetre  per 
uns  2  m.  de  llarg,  utilitzada 
pels  peladors  per  fer  despren- 
dre  la  pela  exterior  deis  suros. 
(Empordá).  V.  Esparra,  Bur- 
ja.  3.  El  ferro  de  la  máquina 
de  ribot  damunt  del  qual  pa- 
tinen la  llangadora,  els  daus 
d'enseuar  i  la  fulla.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

B arreja,  f.  —  i.  Taps  o  carraos- 
de  diverses  classes  i  calibres, 
recollits  principalment  deis  que 
solen  caure  de  saques  i  balots. 
2.  Conjunt  de  pelures  i  rus- 
calis  preparats  per  a  les  pa- 
ques. (Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Barrajar,  v.  —  i.  Mesclar  dife- 
rents  grandáries  o  classes  de 
taps  per  obtenir  certa  unifor- 
mitat  en  el  conjunt.  (Girona.) 
2.     Posar    contráete    de    dos 


I    DE    LES    INDUSTRIES    DERIVADES 


93 


obrers  que  barregen  els  taps 
durant  llur  treball  i  es  par- 
teixen  després  la  setmanada. 
(Palamós.) 
Barrina,  f.  —  Máquina  de  fer 
taps.  Serveix  per  foradar  les 
llesques  amb  la  gubia.  «Tre- 
ballar  a  la  barrina»  :  Fer  taps 
o  discs  en  les  maquines  de 
barrina.  «Taps  a  la  barrina»: 
Els  que  son  trets  directament 
de  la  llesca  sense  fer-ne  car- 
raos. (Palamós.) 

Barrinaire,  m.  —  Obrer  que  es 
dedica  a  fer  taps  o  discs  amb 
la  máquina  de  barrina.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols,  Palamós,  Gi- 
rona.) 

Barrinar,  v.  —  «Barrinar  les 
llesques»  :  Fer  taps  de  les 
llesques  per  mitjá  de  la  má- 
quina de  barrina.  (Girona, 
Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Bastaix,  m.  —  El  que  porta 
taps,  saques  o  fa  altres  feines 
carregoses  d'una  botiga  o  fá- 
brica.   (Cassá.)   V.    Camálic. 

Bec  de  canari,  m.  —  El  tall  curt 
i  ampie  formant  queixal;  se 
sol  fer  al  cap  del  tap  per 
treure  un  gra  que  no  surt 
mes  que  a  un  costat  de  Fes- 
cap9a.   (Palamós.) 

Bernat,  m.  —  L'arrel  central  del 
suro.  (Sant  Feliu  de  Guíxols.) 
V.   BUxac. 

Berret,  m.  —  Doblec  que  surt 
entorn  del  caire  de  les  corones 
del  tap  quan  sel  fa. 

Bestial  (suro),  adj.  —  Suro  molt 
gruixut  i  de  moltes  venes 
(vint-i-cinc  o  trenta).  (Girona.) 

Birlo,  m.  —  Grandária  de  taps. 
Fan  27  mm.  de  Uargada  per 
13  de  costat  a  costat.  (Girona.) 

Bullada,  f.  —  Operació  de  posar 


cada  dia  llenya,  trossets  d'es- 
telles,  troncs,  etc.,  a  la  boca 
de  la  carbonera,  (Sant  Feliu 
de  Guíxols.) 

Bitllar,  V.  —  Operació  que  con- 
sisteix  a  destapar  la  pila  de 
Tull  i  afegir-hi  llenya,  i  tor- 
nar-la a  tapar  amb  un  gruix 
d'embrum  i  térra.  Aquesta 
operació  es  repeteix  quan  la 
térra  s'enfonsa,  la  qual  cosa 
dona  prova  que  la  llenya  s'ha 
cremat.  (Muntanyes  de  Les 
Gabarras,  Sant  Feliu  de  Guí- 
xols, Palamós.) 

Bitllot,  m.  —  I.  Pal  d'alzina  de 

3  pams  de  Uarg,  acabat  per 
un  cap  en  forma  de  tascó,  que 
serveix  per  encordar  en  em- 
balar els  taps.  V.  Ensacador. 
2.  També  es  diu  del  pal  d'uns 

4  pams  de  Uarg,  acabat  en 
punta,  que  els  carreters  plan- 
ten al  damunt  del  carro  per 
garrotar.   (Palamós.) 

Bitxac,  m.  —  L'arrel  mestra  del 
suro  i  d'altres  arbres.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Blanc  (suro),  m.  —  i.  Varie- 
tat  de  suro  que  té  la  soca 
d'un  to  gris  blanquinós.  (Gi- 
rona.) 2.  Nom  que  es  dona 
a  la  quarta  qualitat  del  paper 
de  suro.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 

Blau,  m.  —  I.  Nom  que  es  dona 
a  la  segona  qualitat  del  paper 
de  suro.  2.  Nom  que  es  dona 
al  suro,  taps  o  carraos  que 
presenten  taques  de  color  bla- 
venc.  (Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Boata,  i.  —  Tap  de  65  mm.  de 
Uarg  per  35  a  45  de  corona. 
Des  que  s'usen  les  maquines 
de  ribot  que  no  es  fan  aquests 
taps,    car    les    rodalanyes    els 


94 


VOCABULARI    DEL   SURO 


han  substituit.  (Palamós,  Sant 
Feliu  de  Guíxols,  Cassá.) 

Boeta,  f.  —  Tap  cilíndric  que 
fa  de  27  a  30  línies  (61  a 
67  mm.)  de  llarg  per  19  a  24 
línies  (43  a  54  mm.)  de  diá- 
metre.  (Sant  Feliu  de  Guíxols.) 
V.  Buata. 

Boixet,  m.  —  Tap  que  la  mala 
traga  del  taper  ha  fet  quedar 
petit  podent  ésser  d'una  mida 
mes  grossa.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Palamós.) 

Bolet,  m.  —  Pal  de  8  a  10  pams 
de  llarg  que  acaba  en  una 
fusta  rodona  en  fonna  de 
bolet,  que  s'usa  per  fer  daus  de 
saques.  «Fer  bolet»  :  Es  diu 
de  la  testa  en  distenció  fent 
cap  i  ampie,  que  presenta  el 
trefí  de  bona  qualitat  en  sortir 
de  l'ampolla.  (Palamós.) 

Bonda,  f.  —  Son  els  taps  grossos 
de  diferents  mides  i  calibres 
que  s'empren  per  tapar  les 
botes.  Son  fets  de  ventre  a 
esquena,  és  a  dir,  el  ventre  i 
l'esquena  del  suro  son  les 
bases  del  tap.  Generalment 
aqüestes  bases  solen  ésser  lleu- 
gerament  cremades  per  tal  de 
fer  mes  resistent  el  suro. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols,  Pala- 
mós, Cassá,  Girona.)  La  bonda 
serveix  de  tap  de  bota.  (Cassá, 
Palamós.) 

Bono,  m.  —  El  tap  de  suro  per 
a  botes.   (Palamós.) 

Bórdeles,  m.  —  Tap  de  28  a 
30  línies  de  llarg  per  tapar 
les  ampolles  de  vi  de  Bordeus. 
Ara  s'usen  taps  de  22  a  24 
línies.    (Palamós.) 

Born,  m.  —  Nom  de  les  pannes 
que  comencen  a  formar-se  en 
la  soca.    (Palafrugell.)  «Fer  un 


born»  :  Treure  en  una  sola 
pega,  en  compte  de  dues,  tot 
el  suro  que  volta  l'arbre.  (Gi- 
rona, Palamós,  Muntanyes  de 
Les   Gabarres,  Hostalric.) 

Bornois,  m.  —  Enfilades  o  ro- 
san de  trossos  circuí  ars  de 
suro  que  es  Iliguen  al  eos  per 
sostenir-se  les  persones  a  flor 
d'aigua.  També  Tusen  els  pes- 
cadors  per  posar-los  a  certa 
distancia  de  la  vorada  supe- 
rior de  les  xarxes  per  soste- 
nir-les  dretes  o  a  flor  d'aigua. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Bornós,  adj.  —  Suro  mal  for- 
mat.  (Muntanyes  de  Les  Ga- 
barres.) 

Borrallut,  adj.  —  Suro  que,  en 
tallar-lo,  ha  quedat  envellutat. 

Borrut,  adj.  —  Suro  borros  i 
ratllat.  Té  aquest  aspecte  per 
la  falta  de  suavitat  del  gani- 
vet  que  l'ha  tallat. 

Boscall,  s.  —  Tros  de  llenya 
petit  que  es  col-loca  dintre  del 
fornell  o  carbonera. 

Botella,  m.  —  Tap  corresponent 
a  les  ampolles  de  litro.  — 
Muja  botella.  Tap  correspo- 
nent a  les  ampolles  de  mig 
litro.  —  Quarts  de  botella.  Tap 
corresponent  a  les  ampolles  de 
quart  de  litro.   (Palamós.) 

Botiga,  i.  —  I.  La  fábrica  de 
taps,  príncipalment  si  és  pe- 
tita.  —  «Anar  a  la  botiga»: 
Anar  al  treball.  (Palamós,  Sant 
Feliu  de  Guíxols.)  2.  Barraca 
per  a  estiuejar.  (Palamós,  Ca- 
lella,   Llafranc.) 

Botxador,  m.  —  Pal  de  4  a  5 
pams  de  llarg,  acabat  en  una 
fusta  rodona  en  forma  de 
bolet,  per  rentar  els  taps.  (Pa- 
lamós.) 


I    DE    LES    INDUSTRIES    DERIVADES 


95 


Bou.  —  «Fer  bou»  :  Defecte  de 
les  llesques  que  son  mes  am- 
pies del  mig  que  deis  caps  en 
llescar  el  suro.  (Palamós,  Gi- 
rona.) 

Brancada,  f.  —  i.  El  conjunt 
de  branques.  2.  La  pela  que 
lleven  les  branques  del  suro. 
—  «Suro  de  brancada»  :  Suro 
de  branca.  (Palamós.) 

Branqueta,  f.  —  Carbó  de  bran- 
ca. És  el  de  mes  estima. 
(Palamós.) 

Breta,  f.  —  Classe  de  tap  que 
acaba  per  la  corona  en  forma 
de  tascó.  Les  bretes  son  de 
suro  bastant  bo,  puntudes  i 
de  forma  varia  segons  la  classe 
de  botelles  a  qué  van  desti- 
nades.  (Cassá,  Palamós.) 

Brot,  m.  —  Defecte  del  suro 
ocasionat  per  un  brot  a  punt 
de  sortir  a  través  del  suro, 
pero  que  no  acaba  de  pas- 
sar  a  Texterior  de  l'arbre  on 
ha  format  un  ñus  o  grop  de 
diferent  grossária.  (Giroria.) 
Vegi's  Avellana  i  Nou. 

Brut,  m.  —  Carrac  o  tap  que  té 
el  senyal  o  testimoni  mes 
gros  del  que  és  degut. 

Buc,  m.  —  Rusc  d'abelles  cons- 
truit  amb  un  tros  de  suro  de 
forma  cilindrica. 

Buidar,  v.  —  i.  L'acció  de  tom- 
bar  els  taps  de  les  cofes  o 
coves.  2.  Buidar  la  fulla. 
Aprimar  l'acer  del  lloc  on  deu 
fer-se  el  tall  deis  ganivets. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols,  Pa- 
lamós.) 

Buidar-se,  v.  —  L'acció  de  des- 
prendre's  en  pols  les  tares  o 
grans  deis  taps.  (Sant  Feliu 
de  Guíxols.) 

Buló,  m.   —  El  tap  ampie  que 


tapa  el  forat  peí  qual  es  fica 
el  vi  a  la  bota.  (Cassá.) 

Bulto,  m.  —  Bala  de  taps  sense 
limitar  la  quantitat  encordada 
per  a  l'exportació. 

Bull,  m.  —  «El  bull  ja  és  a 
dalt!»  :  Es  diu  quan  l'aigua 
buUenta  cobreix  el  feix  en 
el  perol.    (Girona,  Cassá.) 

Bullida,  i.  —  Acció  i  efecte  de 
bullir. 

Bullidor,  m.  —  I.  L'obrer  que 
cuida  de  fer  bullir  i  aplanar  el 
suro.  —  «Fer  esquena  de  bu- 
llidor» :  Tenir-la  molt  ampia. 
(Palamós,  Sant  Feliu  de  Guí- 
xols, Cassá,  Girona.)  2.  El 
clap  de  térra  en  el  qual  els 
llegums  moren  abans  de  gra- 
nar. (Girona.) 

Bullir,  V.  —  Sotmetre  el  suro, 
degudament  enfardat,  en  una 
perola  d'aigua  bullent  per 
espai  d'una  hora  aproximada- 
ment,  a  fi  que  prengui  mes 
elasticitat  i  sigui  de  bon  tre- 
ballar.  (Palamós.)  De  vegades 
es  bull  en  el  mateix  bosc  en 
calderes  de  coure,  obertes.  Per 
bullir  el  suro  es  posen  els  fei- 
xos,  a  má,  dintre  de  la  caldera 
o  perol  pie  d'aigua  bullent,  i 
després  es  cobreix  amb  la  ta- 
padora de  fusta.  Les  pannes 
es  mantenen  en  la  caldera, 
ben  cobertes  d'aigua,  per  mitjá 
de  pesos  o  pedrés  que  se'ls 
posen  al  damunt,  i  també  per 
mitjá  de  la  barra  o  palanca, 
o  esparna.  Al  cap  d'una 
hora,  quan  el  suro  és  prou 
bullit,  s'alga  la  tapadora  i  es 
treuen  els  feixos  per  mitjá 
d'uns  ganxos  units  a  l'extrem 
d'una  corda,  que  passa  per  una 
corrióla,    posada   damunt    del 


96 


VOCABULARI    DEL   SURO 


fom.  Mentre  es  bull  un  feix 
se'n  prepara  un  altre.  Després 
de  toscat  el  suro,  i  abans  de 
llescar-lo,  es  rebullen  les  pan- 
nes  (segona  bullida)  per  abla- 
nir-les  i  fer-les  mes  accessibles 
al  ganivet  —  «Bullir  els  car- 
raos» :  Alguns  els  bullen  una 
o  dues  vegades,  abans  de 
fer-ne  taps,  per  reanimar  l'e- 
lasticitat  del  suro  i  fer-los  de 
mes  bon  treballar,  encara  que 
queden  un  xic  deformáis.  És 
indispensable  bullir  éls  carracs 
verds  per  tomar  a  son  estat 
normal  la  part  que  s'hagi  ar- 
ron^at.  Per  bullir,  els  carracs 
es  posen  dins  d'una  xarxa  de 
cánem  que  es  fica  a  l'aigua 
de  la  caldera  uns  quinze  mi- 
nuts.  —  «Bullir  els  taps»  :  Els 
taps  també  es  bullen  per  re- 
blanir-los,  és  a  dir,  per  do- 
nar-los  major  elasticitat,  i,  al 
mateix  temps,  per  esterilitzar- 
los.  —  «Demá  bullen!»  :  S'usa 
aquesta  expressió  per  signifi- 
car que  l'endemá  un  s'ha 
d'aixecar  de  bon  matí  i  té 
el  seu  fonament  en  qué  l'ope- 
ració  de  bullir  es  comen9a  a 
les  primeres  hores  del  matí. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols.)  — 
«Cordes  de  bullÍD>  :  Tres  cordes 
que  teñen  cada  una,  a  un 
extrem,  una  politxa  petita  per 
estrényer  el  feix  de  suro. 
(Palamós.) 
Bunó,  m.  —  V.  Buló.  (Palamós.) 
Burja,  f.  —  Pal  de  lo  a  12 
pams  de  llarg  acabant  del 
cap  gruixut  en  un  llan9at 
cimeiforme;  Tutilitzen  els  pe- 
ladors  per  pelar  els  suros 
alts  i  grossos;  pels  petits  ser- 


veix  el  manee  de  la  destral. 
(Muntanyes  de  Les  Gabarres. 
Girona,  Palamós,  Sant  Feliu 
de  Guíxols.) 

Burjador,  m.  —  Eina  per  re- 
menar  i  enfonsar  els  taps  en 
el  rentador.  Consisteix  en  un 
disc  resistent,  de  fusta,  que 
té  de  20  a  30  cm.  de  diámetre, 
armat  sobre  un  pal  de  fusta 
d'i  m.  a  I '20  de  longitud,  que 
li  serveix  de  manee.  (Girona, 
Palamós.)   V.    Botxador. 

Burjar,  v.  —  i.  Acció  d'intro- 
duir  la  burja  o  el  manee  de 
la  destral  entre  la  pela  del 
suro  i  la  camisa,  fent  alga- 
prem,  per  arrencar-la  de  Tar- 
bre.  (Girona,  Palamós,  Sant 
Feliu  de  Guíxols,  Hostalric.) 
2.  Atormentar  alguna  persona 
o  animal.  3.  Induir  alguna 
persona  a  fer  una  cosa.  (Pa- 
lamós.) 

Burricaire,  m.  —  V.  Burro. 

Burro,  m.  —  Operari  que  segueix 
al  pelador  en  la  feina;  tragina 
el  suro  a  coll,  o  en  bésties,  o 
a  carros,  des  del  peu  de  l'ar- 
bre  al  carregador  o  lloc  on 
s'ha  de  fer  el  rusquer.  (Giro- 
na, Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Palamós,  Cassá,  Hostalric.)  — 
«Fer  de  burro»  :  Contractar-se 
per  recollir  el  suro  en  pelar. 
(Muntanyes  de  Les  Gabarres.) 

Bussoga,  f.  —  Protuberancia  o 
berruga  mes  o  menys  grossa 
que  se  sol  formar  en  els  su- 
ros. (Muntanyes  de  Les  Ga- 
barres.) 

Butxacós,  adj.  —  El  suro  que 
no  és  pie,  que  té  buids  o 
butxaques.  (Palamós.)  V.  Suro 
butxacós. 


DE    LES    INDUSTRIES    DERI^VADES 


97 


Caire.  —  Angle  del  carrac.  Els 
corns  que  treu  Tescairador  son 
els  formats  peí  ventre  o  per 
l'esquena  i  costats  del  carrac. 
«Matar  el  caire  o  com  del 
carrac»  :  Arrodonir,  tome  jar 
el  carrac.  (Girona.) 

Caixa,  f.  —  I.  En  les  premses  de 
residus  de  suro  és  el  lloc 
on  es  forma  la  paca.  Consisteix 
en  una  mena  de  caixa  rec- 
tangular, molt  refor9ada,  que 
s'omple  de  retalls  i  peles.  Un 
cop  plena,  es  fa  correr,  per 
sobre  de  dues  barres  paral- 
leles,  fins  a  sobre  el  cilindre. 
Aquest  puja  amb  la  pressió 
de  les  bombes,  fent  pujar  el 
tallador,  que  serveix  de  fons 
a  la  caixa,  fins  que  la  paca 
és  prou  premsada.  (Palamós.) 
2.  Utensili  que  s'empra  per 
fer  els  feixos  que  s'han  de 
ficar  en  els  perols.  És  de  forma 
quadrada.  3.  Caixa  de  Teste- 
nedor.  V.  Estenedor.  4.  Caixa 
de  la  garbella.  V.  Gar bella. 

Caixó,  m.  —  Dipósit  de  fusta 
posat  al  costat  esquerre  de  les 
maquines  de  fer  taps,  dites  de 
ribot,  d'on  l'obrer  va  traient, 
d'un  a  un,  els  carraos  a  mida 
que  els  converteix  en  taps. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Calabroua,  f.  —  El  buit  que  es 
forma  en  la  soca  deis  suros 
en  podrir-se  la  fusta  interior. 
(Muntanyes  de  Les  Gabarres, 
Cassá,  Baix  Empordá.) 

Caiga.  —  V.  Caigo. 

Caigo.  —  I.  La  part  del  suro  de 
taps  de  mes  amunt  de  l'arbre. 
Es  diu  :  deixar  calgons,  o  calces, 
quan  es  deixen  els  esmentats 

But.  de  Dialec. 


trossos  de  suro  a  l'arbre.  (Gi- 
rona.) 2.  La  pela  bona  que 
es  deixa  entre  el  pelat  i  el 
pelagrí  quan  es  considera  que 
el  suro  és  pelat  massa  llarg 
o  massa  estirat.  (Muntanyes  de 
Les  Gabarres.) 

Calibrador,  m.  —  i.  Obrer  que 
separa  taps,  per  diámetres. 
(Girona,  Palamós,  Sant  Feliu 
de  Guíxols.)  2.  Aparell  per  ca- 
librar a  má.  Consisteix  en  una 
fusta  on  hi  ha  un  forat  del 
diámetre  corresponent  al  cali- 
bre que  es  vol  fer,  i  es  prova 
de  fer-hi  passar  els  taps  d'un 
a  un.  3.  Máquina  calibrado- 
ra,  o  sia  que  serveix  per  ca- 
librar taps.  4.  Peces  de  la 
máquina  calibradora. 

Calibrar,  v.  —  Separar  els  taps 
per  igualtat  de  diámetre  abans 
de  la  refinado.  «Calibrar  la 
máquina»  :  Acondicionar  la 
máquina  de  fer  taps  d'un  de- 
terminat  calibre. 

Calibre,  s.  —  i.  El  diámetre  del 
tap.  2.  L'espai  entre  les  bré- 
dules  del  garbell  :  «Taps  de 
calibre  baix»,  «de  calibre  ajus- 
tat»,  «de  tot  calibre».  «Fer  ca- 
libre» :  Fer  taps  d'una  mateixa 
mida. 

Camálic,  m.  —  El  treballador  o 
bastaix  que  fa  feines  pesades 
en  les  fabriques  de  taps.  (Pa- 
lamós, Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Cassá.) 

Camisa,  i.  —  La  capa  d'escorxa 
d'entre  el  suro  i  la  fusta  de  la 
soca. 

Canal,  i.  —  Tall  que  se  sol  fer 
de  banda  a  banda  de  les  co- 
rones deis  taps  perqué  des- 
aparegui  alguna  tara  o  gra. 

Canari,  m.   —  Taques  groguen- 


98 


VOCABULARI    DEL    SURO 


ques  sortides,  generalment,  al 
voltant  de  les  tares  deis  taps, 
quan  aquests  es  renten  en  una 
dissolució  de  clorur  de  calg 
que  no  ha  estat  preparada  en 
la  deguda  proporció.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Canat,  m.  —  Utensili  de  fusta 
d'uns  10  pams  de  Harg,  5  d'am- 
ple  i  I  d'alt,  amb  el  pía  de 
reixat  de  llistons  o  canyes. 
Serveix  per  estendre  els  taps 
rentats  i  per  assecar-los.  Té 
quatre  petges  molt  curts,  amb 
un  encast,  per  posar-los  els 
uns  sobre  deis  altres.  (Pala- 
mós,  Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Cassá,  Girona,   Hostalric.) 

Canemás,  m.  —  Tela  grollera  i 
molt  senzilla  amb  la  qual 
s'acostuma   embalar   els  taps. 

—  Canemás  senzill.  Canemás 
fluix  que  usen  els  fabricants 
per  embalar  els  taps  destinats 
ais   marxants  de   la    comarca. 

—  Canemás  doble.  Tela  mes  es- 
pessa  que  es  posa  a  Texterior 
deis  embalums  destinats  a 
Texportació.  (Palamós,  Sant 
Feliu  de  Guíxols,  Girona,  Hos- 
talric.) 

Canviar  de  cap.   —  Escapear  el 

tap  del  cap   que  té  el   cranc 

que   li    ha   fet    el    triador   de 

carracs  molls.    (Palamós.) 
Canya,   f.    —   La  mandra   :   «El 

dilluns    tenim    molta    canya.» 

(Empordá.) 
Cap  de  baix,  s.   —  Part  del  tap 

que  al  embotellar  va  a  dintre. 
Cap  de  dalt,  m.  —  Part  del  tap 

que  al  embotellar  va  a  Texte- 

rior. 
Cap-de-mirall,  m.  —  Corona  d'un 

tap   llisa   i   sense   tara.    (Sant 

Feliu  de  Guíxols.) 


Cap-i-ample,  m.  —  L'última 
llesca,  molt  irregular,  que  surt 
d'una  panna  que  no  ha  estat 
llescada  paralíelament.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.)  —  «Fer 
cap-i-ample»  :  Defecte  de  les 
llesques  que  son  mes  ampies 
d'un  cap  que  de  l'altre,  en 
llescar  el  suro.  (Palamós.) 

Capgalet,  m.  —  Setial  que  es 
guarneix  el  toscador,  amb  térra 
o  fusta,  per  posar-hi  la  pega 
que  ha  de  toscar.  (Girona,  Ca- 
longe.) 

Capgar,  v.  —  «Capgar  el  feix»: 
Procurar,  el  bullidor,  que  la 
testa  (el  cap)  del  feix  sigui 
ben  feta.   (Girona.) 

Capejador,  m.  —  L'operari  que 
efectúa  la  tasca  de  capejar  el 
suro.  (Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Palamós,  Girona.) 

Capejar,  v.  —  Tallar  l'extrem  o 
cap  de  la  pega  i  fer-li  presen- 
tar una  bona  testa  per  co- 
néixer  la  seva  qualitat.  (Gi- 
rona, Palamós,  Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Cassá,  Hostalric.) 

Capnet,  m.  —  Tap  polit  que 
presenta  un  cap  sense  tara, 
podent  haver-hi  un  o  diversos 
talls.  —  «Fer  cap-nets»  :  Polir 
els  taps  d'un  cap.  (Palamós, 
Sant  JFelíu  de  Guíxols,  Cassá, 
Girona.)  —  «Cap-nets  per  na- 
tural» :  Taps  amb  les  corones 
sense  tares  i  sense  haver-hi 
passat  la  má  de  l'obrer.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Capneter,  m.  —  Obrer  dedicat  a 
treure  les  tares  de  les  corones 
deis  taps  per  mitjá  d'escap- 
ces,    llepies  i  talls.      (Girona.) 

Capell,  m.  —  Tros  de  canemás 
que  s'afegeix  a  la  boca  de  les 
saques  o  balots  de  taps  quan 


I 


DE   LES   INDUSTRIES    DERIVADES 


99 


per  ésser  massa  plenes  és  im- 
possible  cosir-les.  (Sant  Feliu 
de  Guíxols.) 

Capolar,  v.  —  i.  Trossejar  el 
suro.  2.  Llescar  el  suro.  (Pa- 
lamós.) 

Cafs,  s.  —  Les  bases  deis  taps 
o  carraos. 

Caps-i-puntes,  m.  —  Els  retalls 
de  suro  bons  que  queden  a  les 
maquines  de  llescar  i  de  barri- 
na.  (Palamós,  Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Girona.)  —  «Fer  caps- 
i-puntes»  :  Carrar  o  treballar 
caps-i-puntes.  —  «Fabricant 
de  caps-i-puntes»  :  Fabricant 
petit.    (Palamós.) 

Cara,  f.  —  El  costat  de  la  bala 
per  on  el  comprador  examina 
la  mercadería. 

Cara-net,  m.  —  Tap  amb  les 
corones  sense  tares.  (San  Feliu 
de  Guíxols.) 

Carbassa,  f.  —  Tros  de  fusta 
retallada  en  forma  de  nombre 
vuit,  que  ajunta  el  ganxo  amb 
Teix  o  coll-ferro  de  la  mola 
usada  en  la  industria  tapera. 
(Tossa.) 

Carhassal,  m.  —  El  suro  gruixut 
i  fluix.  (Palamós.) 

Carbassot,  m.  —  Petit  tros  de 
suro  o  carbassa,  de  forma  cón- 
cava, que  s'utilitza  en  les 
moles  de  la  industria  tapera 
com  a  dipósit  de  llur  aigua 
humitej  adora  per  afinar  i  es- 
molar.  (Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Carbonar,  v.  —  Fer  carbó  d'un 
o  diversos  suros. 

Carbonera,  f.  —  i.  Pila  de  troncs 
i  socs  degudament  preparats, 
coberts  amb  térra  húmida,  en- 
cesos  i  cremant  durant  set  o 
vuit  setmanes  fins  a  ésser 
carbó.  S'ha  de  teñir  en  compte 


que  les  carboneres  han  de  con- 
servar sempre  un  foc  regulat 
a  rinterior,  i,  si  deixen  de 
fumar  pels  forats  fets  expres- 
sament,  el  carbó  és  malmena. 
Els  forats  de  les  carboneres, 
que  molts  anomenen  xemeneies, 
es  van  obrint  o  tapant  segons 
d'on  bufa  el  vent.  2.  El  lloc 
destinat  a  guardar  carbó.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols,  Palamós.) 

Carcassa,  f.  —  Tap  de  la  mes 
baixa  qualitat,  gairebé  inser- 
vible per  tapar.  —  «Ésser 
una  carcassa»  :  Ésser  una  nul- 
litat.  (Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Palamós,  Girona.) 

Cardina,  f.  —  Ondulado  que  es 
forma  en  les  fulles  deis  gani- 
vets  privant  l'acció  fina  del 
tall.  Se  Tanomena  així  perqué 
en  passar  la  dita  ondulado 
per  damunt  de  l'ungla,  pro- 
dueix  una  sonoritat  semblant 
al  cant  de  l'ocell  del  mateix 
nom.  (Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Palamós,  Girona.) 

Carejar,  v.  —  Posar  alguns  taps 
de  classe  mes  bona  en  els  Uocs 
on  sol  obrir  els  balots  el  re- 
ceptor. (Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Girona.) 

Carena,  i.  —  Tall  fet  amb  un 
sol  cop  de  ganivet  en  tota 
l'amplada  de  Tesquena  en  el 
cap  que  ha  donat  senyal  de 
tacat  o  podrit.  (Palamós.) 

Carenar,  v.  —  Assenyalar  amb 
un  séc  o  carena  el  cap  dolent 
deis  carraos  trefins  en  triar 
molí.   (Palamós.) 

Carenat,  m.  —  Tap  assenyalat 
amb  el  séc  o  carena  en  el  cap 
dolent,  en  triar  trefins  proce- 
dats.  (Palamós.) 

Caria,    f.    —    Malaltia   que    sol 


VOCABULARI    DEL   SURO 


presentar-se  en  els  suros  vells 
o  malaltissos,  i  també  en  els 
joves;  consisteix  en  una  des- 
composició  del  teixit  Uenyós 
del  suro  que,  comen9ant  en  un 
lloc,  es  propaga  rápidament  a 
voltes  en  gran  part  de  Tarbre. 

Carrac,  m.  —  Pnsma  rectangu- 
lar, mes  o  menys  perfecte, 
que  es  talla  de  la  llesca  per 
fabricar-ne  els  taps  a  má,  a 
máquina  esmeril,  o  máquina 
ribot.  És  mes  o  menys  ampie 
segons  les  classes  del  suró. 
Per  fer  taps  amb  máquina 
de  barrina  no  és  necessari 
tallar  carraos,  ja  que  el  tap 
es  treu  directament  de  la 
llesca.  —  Carrac  escanyat.  Car- 
rac mes  alt  que  ampie.  — 
(Palamós.)  «Carracs  com  os- 
sos»  :  Carracs  que,  per  llur 
duresa  inusitada,  produida  per 
diverses  causes,  son  costosos 
de  treballar.  «Acabar  els  car- 
racs» :  Veure's  obligat  a  fer 
festa  forgosa  per  haver  acabat 
la  feina.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 

Carrador,  m.  —  Treballador  en- 
carregat  de  llescar  les  pannes 
i  fer-ne  carracs.  El  carrador 
recull  els  carracs  en  cofes  o 
coves,  tirant  el  rebuig  a  un 
costat.  (Girona,  Cassá,  Sant 
Feliu  de  Guíxols,  Palamós.) 
L'instrument  que  serveix  al 
carrador  és  l'estoig  de  carrar 
amb  fulla  i  guia  corresponent. 

Carrar.  —  Fer  carracs.  Després 
d'haver  llescat,  el  mateix  tre- 
ballador agafa  la  llesca  amb 
la  má  esquerra,  i  amb  el  ga- 
nivet  de  carrar  que  té  a  la 
dreta,  fa  els  carracs.  «Carrar 
amb  cadira»   :   Primitivament 


es  tallaven  els  carracs  en  la 
mateixa  cadira  de  llescar,  sense 
necessitat  de  tinar.  (Palamós.) 
«Carrar  de  Sant  Feliu»  :  Joc 
de  la  mainada  damunt  una 
superficie  limitada  per  quatre 
línies  iguals  formant  quatre 
angles  rectes  amb  dues  diago- 
nals,  al  mig  de  les  quals  es 
posen  les  peces  de  5  o  lo  cén- 
tims  que  els  jugadors  han  de 
treure  fora  amb  una  altra 
pe^a  que  teñen  a  la  má.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Carregador,  m.  —  Lloc  on  es 
deixa  el  suro,  després  de  tret 
de  Tarbre,  per  transportar-lo 
al  rusquer  o  al  magatzem. 
(Girona,  Cassá,  Palamós,  Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Carrera,  f.  —  La  part  que  s' es- 
mola  de  la  fulla  o  ganivet,  tant 
de  sobre  com  de  sota,  formant 
el  tall.  (Palamós,  Sant  Feliu 
de    Guíxols,    Cassá,    Girona.) 

—  «Obrir  carreres»  :  Enfon- 
dir   les    carreres   del   ganivet. 

—  «Blanquejar  les  carreres»: 
Amolar  superficialment.  — 
«Atrassat  de  carreres»  :  Gani- 
vet que  té  el  tall  molt  gruixut. 
(Palamós.) 

Carreta,  f.  —  Vehicle  apropiat 
per  al  transport  de  bales  de 
taps  o  fardos  de  suro.  Consis- 
teix en  una  superficie  plana 
col-locada  damunt  de  dues  ro- 
des  laterals.  Quan  va  de  buit, 
el  carreter  sol  anar-hi  dret. 
(Sant    Feliu    de  Guíxols.) 

Carretada,  f.  —  Unitat  de  me- 
sura per  matxots  i  trossos. 
Pesa  uns  21  qq.  catalans,  o 
sia  874  qg.  (Girona,  Sant  Feliu 
de  Guíxols.) 

Castimy  el  suro,  v.   —  Pelar  la 


I    DE    LES    INDUSTRIES    DERIVADES 


lOI 


soca  del  suro,  mes  amunt  que 
en  les  pelades  anteriors;  i,  si 
ja  ho  és  de  tota  la  soca,  es- 
tendre  la  pela  fins  al  forcat  de 
les  branques  o  mes  amunt. 
Sol  practicar-se  quan  Tarbre 
produeix  el  suro  fluix,  ñon  jo,  o 
quan  creix  amb  massa  ufana. 
(Pal  amos.) 

Catre,  m.  —  i.  Atuell  que  s'em- 
pra  per  triar  o  comptar  taps. 
És  un  catre  de  tela  sobre  el 
qual  es  trien  els  taps.  Al  vol- 
tant  s'hi  asseuen  els  quatre 
operaris  que  han  de  triar,  un 
a  cada  angle.  Els  capneters 
també  l'empren,  posant-hi  una 
clavia  a  cada  cantó.  2.  Apa- 
rell  per  recollir  els  taps  al 
buidar  Testenedor.  En  aquest 
cas  té  un  forat  al  mig,  i  des- 
sota s'hi  posa  un  cove  on  van 
a  parar  els  taps.  (Girona,  Pa- 
lamós,  Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Cassá,  Hostalric.)  —  «Anar 
per  catres»  :  S'usa  aquesta 
expressió  quan  un  grup  de 
companys  no  volen  que  una 
persona  que  no  pertany  a  la 
colla  intervingui  en  la  con- 
versa o  cosa  que  están  rea- 
litzant.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 

Caure  una  pila.  —  Entre  car- 
boners,  carbonar-se  massa  de- 
pressa  d'un  sol  costat  la  pila 
del  carbó.  (Muntanyes  de  Les 
Gabarres.) 

Cavall  de  dos,  m.  —  Treballa- 
dor  recolzat  a  la  soca  del  suro 
que  sosté  amb  el  cap  i  les  es- 
patlles  el  pelador  perqué  arribi 
bé  a  pelar. 

Centüló,  m.  —  i.  Mostra  de 
cent  taps  o  carraos.  (Palamós.) 
2.  Un  cent  de  taps  o  carraos 


dividit  per  qualitats  per  saber 
el  tant  que  surt  de  cada  una. 
—  «Fer  el  centilló»  :  Buscar  el 
tant  de  cada  qualitat  que 
conté  un  cent  de  taps  o  car- 
raos. (Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Centrifuga.  —  Máquina  dins  la 
qual  es  coLloca  una  quantitat 
de  taps,  i,  imprimint-li  un 
moviment  de  rotació,  la  forga 
centrífuga  els  fa  assecar  rápi- 
dament.    (Palamós.) 

Cimal,  m.  —  Part  del  suro  de 
pela  mes  prop  del  suro  pele- 
grí  quan  era  a  l'arbre.  (Gi- 
rona.) 

Cistella,  f .  —  Salabrell  de  treure 
els  taps  del  rentador.  (Girona.) 

Classejar,  v.  —  Triar  el  suro 
per  classes,  segons  sa  bondat, 
finor  i  calibre.  El  triador  de 
pannes,  en  formar  la  pila, 
examina  la  cara  interna  d'a- 
questes.  Si  teñen  dolent  sola- 
ment  un  cap,  les  escapga.  En 
arribar  el  suro  a  la  fábrica,  és 
triat  i  separat  per  classes,  és 
arrusquerat  de  nou,  i  no  es 
triga  gaire  a  bullir-lo.  —  Clas- 
ses de  suro  :  Hi  ha  el  de  pri- 
mera, segona,  tercera  i  quarta 
classe,  i  el  de  rebuig.  Al  Uescar 
es  fa  una  segona  classificació 
del  suro,  que  és  :  De  primera 
qualitat;  fi,  per  a  altres  sobrefí; 
regular,  per  a  altres  fi;  bast  o 
de  rebuig,  segons  altres  baifí. 
Classejar,  triar  i  calibrar  son 
mots  que  vulgarment  es  con- 
fonen,  pero  son  fácils  de  dis- 
tingir  :  Es  classeja  suro;  es 
trien  carraos  i  taps  (per  qua- 
litats del  suro);  es  calibren 
carraos  i  taps  (per  Uur  diáme- 
tre).    (Girona.) 

Classificar,   v.    —   Fer  tries   de 


X02 


VOCABULARI    DEL   SURO 


suro,  taps  o  carracs  per  qua- 
litats.  (Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Cassá.) 

Clau,  f.  —  Es  un  cargólas  que 
sosté  tota  la  ferralla  de  la 
máquina  de  ribot  agafada  ais 
quatre  peus  de  fusta.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Clavella,  f.  —  Trosset  o  metxa 
de  fusta  que  hi  ha  a  Fesquer- 
ra  del  clau  o  espiga  de  l'en- 
caix.  Serveix  per  apoiar-hi  el 
carrac,  per  escairar-lo,  o  per 
apoiar-hi  el  tap  que  s'ha  d'es- 
capgar  o  fer  cap-net.  Moltes 
vegades  és  de  bruc.  Té  uns 
506  cm.  de  llarg  i  uns  7  o 
8  mm.  de  gruix,  i  es  clava, 
generalment,  en  el  taulell  o 
menj  adora,  o  en  un  deis  an- 
gles  del  catre.  (Girona,  Cassá, 
Sant  Feliu  de  Guíxols,  Pa- 
lamós. ) 

Clavia,  f.  V.  Clavella.  (Palamós.) 

Clivell,  m.  —  Esquerda  o  ober- 
tura que  va  de  l'esquena  al 
ventre  del  suro.  (Sant  Feliu 
de  Guíxols,   Palamós.) 

Clivella,   f.    (Girona.)   V.    Clivell. 

Cloro  (clorur  de  cal^),  m.  — 
Sal  que  serveix  per  rentar 
taps.  (Girona,  Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 

Clova,  f.  —  La  part  exterior 
i  Uenyosa  del  suro  que  está 
exposada  a  Taire.    (Palamós.) 

Coca,  í.  —  Tap  o  carrac  mes 
ampie  que  alt.  —  «Un  tap  com 
una  coca»  :  Aplanat,  aixafat; 
mes  ampie  que  alt.  (Palamós, 
Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Cofa,  i.  —  Mena  de  cistella  d'es- 
part  que  s'usa  per  posar  i 
transportar  els  taps  o  carracs 
en  les  diverses  operacions  de 
la  industria  tapera,  —  «Fer-ne 


a  cofes»  :  Recollir  i  treure  una 
cosa  en  forga  abundancia.  — 
«Sobrar-ne  una  cofa»  :  Quan 
hi  ha  abundancia  d'una  cosa 
que  es  creia  que  justejaria. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols,  Pa- 
lamós, Girona.) 

Coll,  m.  —  L'anell  de  suro  que 
queda  al  capdamunt  del  tronc. 
(Hostalric.)  —  «Fer  coll»  :  Quan 
son  dos  o  tres  els  peladors 
que  es  pugen  a  les  espatlles 
per  descordar  un  suro.  V.  Es- 
cala de  pelador.  (Muntanyes  de 
Les  Gabarres.) 

Colla,  i.  —  Conjunt  de  treballa- 
dors  (peladors,  burros,  car- 
reters,  etc.)  que  van  a  fer  la 
pelada  del  bosc  a  les  ordres 
del  capatás  o  cap  de  colla.  (Gi- 
rona,  Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Coll-ferro,  m.  —  Eix  de  ferro  que 
travessa  la  mola,  acabat  en 
la  maneta.  S'apoia  sobre  el 
banc.  (Girona,  Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Palamós.) 

Collar  la  mola,  v.  —  i.  Muntar 
la  mola  per  primera  vegada 
damunt  el  banc.  2.  Norma- 
litzar  el  funcionament  defec- 
tuós  de  la  mola.  (Palamós.) 

Collidor,  m.  —  i.  Salabret. 
2.  Aparell  per  recollir  els  taps 
deis  canats.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 

Collir,  V.  —  Treure  els  taps  deis 
canats  un  cop  secs.  —  «Collir 
la  pila»  :  Posar  en  saques  o 
balots  els  taps  o  carracs  d'una 
pila. 

Collita,  i.  —  I.  Replega  de  les 
glans.     2.    Replega    del    suro. 

Comanda,  i.  —  L'ordre  de  tra- 
metiment  que  passa  la  casa 
consumidora  al  comerciant  ex- 
portador.   (Palamós.) 


I    DE    LES    INDUSTRIES    DERIVADES 


103 


Comís,  m.  —  El  qui  compra  per 
al  comerciant  de  taps.  És 
igual  que  Comprador.  (Cassá.) 

Comissió,  f.  —  Él  tant  per  mil 
de  taps  que  percep  el  corredor 

0  mostrari  per  la  seva  inter- 
venció  en  una  venda  de  taps. 
Aquesta  comissió  es  paga  sem- 
pre,  si  no  s'estipula  abans  el 
contrari,  a  la  persona  que  ven, 
Regeix  generalment  aquesta 
tarifa  :  Per  taps  venuts  a 
menys  de  0*50  pessetes  cobra 
o'o2  ptes.  per  cada  mil  taps; 
per  taps  venuts  entre  o'5o  i  i 
ptes.  cobra  0*03  ptes.  per  cada 
mil  taps;  per  taps  venuts  entre 

1  i  i' 50  ptes.  cobra  0*05  ptes. 
per  cada  mil  taps;  per  taps 
venuts  entre  1*50  i  5  ptes. 
cobra  ©'0625  ptes.  per  cada 
mil  taps;  per  taps  venuts  en- 
tre 5  i  10  ptes.  cobra  0*125 
pessetes  per  cada  mil  taps; 
per  taps  venuts  a  mes  de  10 
pessetes  cobra  0*25  ptes.  per 
cada  mil  taps,  o  el  que  s'esti- 
pula abans  d'efectuar-se  l'ope- 
ració.  (Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Girona.) 

Comprador,  m.  —  Dependent 
d'una  casa  dedicada  a  la  fa- 
bricació  del  suro  a  qui  está 
confiada  la  compra  d'aquest 
i  deis  taps  i  carracs.  2.  La 
persona  encarregada  de  com- 
prar taps  i  carracs,  periódica- 
ment,  per  una  casa  que  té 
la  fábrica  en  un  altre  punt 
d'aquell  on  ell  viu.  (Sant  Fe- 
Feliu  de  Guíxols,  Cassá.) 

Comptar,  v.  —  Operació  que  té 
per  objecte  saber  quantes  uni- 
tats  hi  ha  en  una  quantitat 
de  suro,  de  carracs  o  de  taps. 
Els  taps  poden  comptar-se  a 


má  o  a  máquina.  El  comptar 
a  má  es  fa  davant  del  catre. 
V.  Catre.  Els  que  compten, 
generalment,  van  a  parelles. 
Agafen  cinc  taps  a  cada  má, 
i,  quan  n'han  comptat  cent 
o  mil,  el  qui  porta  el  compte 
i  dirigeix  la  feina  diu  :  «mar- 
car), i  aleshores  un  de  la  pa- 
rella  respectiva  es  fica  un  tap 
a  la  butxaca.  El  nombre  de 
taps  que  després  hi  troba 
indica  el  de  centenars  o  milers 
comptats.  Hi  ha  maquines  es- 
peciáis de  comptar.  Mitjan- 
9ant  un  mecanisme,  baixen 
vint  taps  a  cada  volta  de 
maneta,  i  el  nombre  de  voltes 
queda  registrat  en  un  aparell 
especial. 

Congreny,  s.  —  Marc  de  fusta 
circular  coMocat  entom  del 
perol  per  evitar  que  s'escan- 
telli.  (Cassá.) 

Contramostra,  i.  —  El  duplicat 
d'una  mostra  enviada  i  que 
el  comerciant  es  reserva  per 
comprovar-ne  la  classe  i  cali- 
bre.   (Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Contraplá,  m.  —  Carrac  o  tap 
mes  alt  de  ventre  o  esquena 
que  de  costat  a  costat.  (Pa- 
lamós.) 

Corcadura,  f.  —  i.  La  pols  pro- 
duida  pels  cores.  2.  La  regió 
de  la  fusta  rosegada  peí  core. 
(Cassá.) 

Corda,  f.  —  i.  Corda  de  cánem 
que  s'usa  per  l'encordatge  de 
les  bales  destinades  a  1' expor- 
tado. (Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

2.  Cordes  de  bullir.  (Palamós.) 

3.  Cordes  del  feix :  Les  cordes 
que  serveixen  per  Uigar-lo.  (Gi- 
rona.) 

Cordill,  m.   —   Fil  de  cánem  o 


I04 


VOCABULARI    DEL   SURO 


d'empalomar  que  s'usa  per 
cosir  els  embalatges  de  cane- 
más.  —  Cordül  d'emhalar.  Fil 
gruixut  que  s'usa  per  cosir  els 
embalatges  exteriors  de  les 
bales  destinades  a  Texporta- 
ció.   (Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

—  Cordül  d'escudrinyar.  Fil 
prim  que  serveix  per  cosir 
els  embalatges  interiors  de  les 
bales  de  taps  destinades  a 
l'expedició. 

Corns,  m.  —  Els  quatre  caires 
o  arestes  de  cap  a  cap  del 
carrac.  (Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Palamós,  Girona.) 

Cornalera,  f.  —  Ansa  de  la  sa- 
ma! que  serveix  per  remu- 
llar-hi  els  taps.  (Cassá.) 

Corona,  f.  —  Base  del  tap.  Quan 
el  tap  és  cilíndric,  les  dues 
bases  son  iguals,  i  basta  deter- 
minar el  diámetre  d'una;  quan 
és  cónic  hi  ha  la  corona  petita 
i  la  grossa.  (Girona.)  —  Corona 
superior.  La  corona  de  mes 
diámetre  en  els  taps  puntuts. 

—  «Teñir  les  corones  com  pes- 
setes»  :  Teñir  les  corones  exac- 
tament  rodones.  (Sant  Feliu 
de  Guíxols.)  —  Tap  corona. 
El  tap  modem.  Sistema  de 
tapar  per  mitjá  d'un  disc  de 
suro  de  3  mm.  de  gruix  col- 
locat  sobre  el  forat  de  l'am- 
polla,  i  subjectat  per  una  pega 
rodona  de  llauna  que  s'arrapa 
al  bordó.  Aquests  taps  son  de 
molt  fácil  destapar,  pero  no 
tapen  tan  fort  ni  segur  com 
els  antics.  (Palamós.) 

Coronadís,  m.  —  El  suro  del  qual 
s'acostuma  tallar  les  branques. 
(Muntanyes  de  Les  Gabarres.) 

Corrou,  m.  —  Part  de  la  guia  de 
llescar  a  má.  Consisteix  en  un 


cañó  de  ferro  que  va  dintre 
d'un  arbre,  que  en  son  ex- 
trem  porta  un  ull,  el  qual  ser- 
veix per  llescar  en  1' arbre. 

Corsee,  m.  —  Clap  que  s'asseca 
en  la  soca  deis  suros  a  causa 
d'un  escaldat  o  altra  malura. 
(Muntanyes  de  Les  Gabarres.) 

Corsecar-se,  v.  —  Assecar-se  la 
soca  deis  suros  interiorment  a 
a  clapes  que  surten  a  l'ex- 
terior.  (Muntanyes  de  Les  Ga- 
barres.) 

Costat,  m.  —  Secció  perpendicu- 
lar a  les  venes  del  suro.  — 
Costat  de  la  llesca.  Cantó  del 
llarg  de  la  llesca.  —  Costat  del 
tap.  Segment  del  tap  que  no 
és  ni  ventre  ni  esquena. 

Coure,  V.  —  Entre  carboners,  el 
temps  en  qué  es  cou  el  carbó 
de  la  pila.—  «Posar-se  a  coure»: 
Posar  foc  a  la  pila.  (Girona, 
Muntanyes  de  Les   Gabarres.) 

Cove,  m.  —  Mena  de  cistella  de 
canya  amb  fons  de  vímet 
usat  per  posar  i  transportar 
els  taps  en  les  diverses  ope- 
racions  de  la  industria  tapera. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols,  Cassá, 
Girona.)  —  «Anar  amb  es 
cove»  :  Quan  en  una  conversa 
o  parlament  algú  s'expressa 
amb  tota  nuesa,  sense  usar 
formes  que  atenuin  la  cruesa 
i  aspror  del  que  s'exposa. 
Aquesta  expressió  té  quasi  la 
mateixa  significació  de  la  dita 
catalana  «No  teñir  péls  a  la 
llengua».  —  «Fer-ne  a  coves»: 
RecoUir  o  treure  una  cosa  en 
abundancia.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 

Cranar,  v.  —  Fer  un  cranc  al 
carrac  o  tap  de  suro.  (Pa- 
lamós.) 


I    DE    LES    INDUSTRIES    DERIVADES 


105 


Cranc,  m.  —  El  tall  o  senyal 
convencional  que  es  fa  al  cap 
del  carrac  trefí,  en  triar  molí, 
per  assenyalar  el  cap  que  ha 
dat  senyal  de  podrit.  El  cranc, 
generalment,  es  fa  al  com  o 
caire  del  carrac,  i  el  séc  al 
mig  de  l'esquena.    (Pedamos.) 

Créixer,  v.  —  Augmentar  de 
volum  el  suro  que  ha  estat 
bulHt. 

Cr escuda,  f.  —  i.  Acció  i  efecte 
de  créixer  el  suro.  2.  Vena 
del  suro. 

Creu,  f.  —  L'entreforc  o  primera 
bifurcado  del  suro;  així  es  diu: 
«Es  pelat  fins  a  la  primera 
creu.»  (Muntanyes  de  Les  Ga- 
barres.) 

Criat,  adj.  —  Suro  fet,  que  té 
molts  anys,  o  si  a  moltes  venes. 
(Girona.) 

Cubicar,  v.  —  Mesurar  a  bell 
ull  les  dotzenes  de  peces  de 
suro  d'un  rusquer.  Si  és  ben 
fet  i  sense  engany,  els  de  l'ofi- 
ci  no  solen  errar-se.  (Sant  Fe- 
liu  de  Guíxols.) 

Cuca,  f.  (Bomhyx  dispar).  — 
Insecte  for^a  temible  que  en 
pocs  dies  deixa  sense  fulles  els 
suros  quan  es  presenta  en 
forma  de  flagell.  L'aspecte 
que  ofereix,  des  de  certa  dis- 
tancia, una  sureda  les  fulles 
de  la  qual  han  estat  menjades 
per  aquest  insecte  en  el  temps 
que  passa  a  l'estat  de  crisá- 
lida, és  semblant  al  d'un  bosc 
devastat  peí  foc. 

Cues  de  garsa,  f.  —  i.  Carraos 
flacs  de  24  línies  per  a  fer 
taps  de  10  a  11  línies  (22*50  a 
25  mm.).  Generalment  aquests 
carraos  porten  encara  la  part 


llenyosa  del  suro.  (Sant  Feliu 
de  Guíxols,  Palamós,  Cassá.) 
2.  Els  taps  que  surten  d'aques- 
ta  classe  de  carraos.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Culassa,  f.  —  Part  de  la  panna 
del  suro  de  vora  térra. 

Culots,  m.  —  Trossos  de  llenya 
de  suro,  trets  de  la  pila  de 
carbó,  que  no  han  estat  car- 
bonitzats. 

Curt,  m.  —  El  tap  que  no  arriba 
a  la  mida  fixada  préviament. 
(Cassá,  Palamós,  Girona,  Sant 
Feliu  de  Guíxols.)  —  Curts- 
grossos.  Taps  de  15  línies  de 
llarg  (34  mm.)  per  10  a  11 
línies  (22'5  a  25  mm.)  de 
diámetre  en  classes  de  segona 
baixant  i  fets  a  má.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols,  Palamós, 
Cassá.)  —  Curt  model.  Car- 
raos i  taps  de  15  línies  (34  mm.) 
de  llargada  i  en  qualitat  bona. 
(Girona,  Palamós,  Sant  Feliu 
de  Guíxols.)  —  Curt  puntut. 
És  igual  que  segona  puntuda 
de  poques  línies  de  Uarg. 
Irónicament  es  diu  d'una  per- 
sona curta  i  rabassuda  :  «Sem- 
bla un  curt  puntut.»  (Palamós, 
Sant  Feliu  de  Guíxols.)  — 
Curts  regulars.  Taps  o  carraos 
de  15  línies  molt  flacs.  Noteu 
la  relació  que  hi  ha  entre  els 
taps  de  15  línies  de  bo  a  do- 
lent  :  Primera  petita,  classe 
primera;  curt  model,  classes 
segona  i  tercera;  curts  re- 
gulars, classe  quarta.  (Pala- 
mós.) 

Cuftejar,  v.  —  Es  diu  deis  taps 
amb  tendencia  a  ésser  mes 
curts  de  la  mida  corrent.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 


lo6 


VOCABULARI    DEL    SURO 


Daguejat,  adj.  —  Tap  daguejat. 
(Palamós.) 

Dames  joanes,  f.  —  Taps  cónics 
de  i8  i  20  íínies  (40*5  i  45)  de 
llargada  per  11  fins  a  35  Íínies 
(25  fins  a  79  mm.).  Solen  ésser 
destináis  al  tapament  de  garra- 
fes,  bidons  i  ampolles  d'aquest 
nom.  (San  Feliu  de  Guíxols, 
Palamós,  Cassá,  Girona.) 

Dau,  m.  —  I.  Estiba  de  saques 
de  taps  de  suro  o  de  carracs, 
arranjada  en  un  pati.  2.  Pe9a 
de  11  auto  que  serveix  per  sub- 
jectar  el  carrau  quan  es  trans- 
forma en  tap,  fent-lo  voltar 
per  arrodonir-lo.  Hi  ha  daus 
de  punta  i  datis  d'esfrella. 

Davantal,  m.  —  Pega  de  roba 
que  els  llescadors,  carradors  i 
tapers  es  posen  per  treballar. 
En  la  falda  o  buit  que  fa,  cls 
tapers  i  cap-neters  hi  posen 
les  llesques,  els  carracs  i  els 
taps  per  tenir-los  a  má.  (Gi- 
rona, Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Palamós.) 

Dejes,  f.  —  Els  taps  cónics  de 
15  Íínies  (34  mm.  de  llarg  per 
7  a  9  Íínies  (i5'5o  a  20^50  mm.) 
de  corona  superior.  (Sant  Feliu 
de  Guíxols,  Palamós,  Girona.) 
Els  carracs  que  serveixen  per 
a  fabricar  els  taps  de  la  mida 
indicada.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 

Degollar,  v.  —  «Degollar  un  tap»: 
Esguerrrar,  assassinar  un  tap. 
Tal  lar -lo  peí  mig;  no  saber 
aprofitar   el   suro.    (Palamós.) 

Deixies,  f.  —  Carracs  que  deixa 
la  maquinista  per  no  teñir 
el  calibre  necessari  per  poder 
fer-ne   taps   de   la   mida   que 


está  laborant.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols,   Palamós.) 

Dent  de  rata,  f.  —  Osea  molt 
petita  del  tall  del  ganivet. 

Descalibre,  m.  —  Diferencia  de 
calibre  en  els  taps  d'una  classe 
o  que  no  son  d'un  calibre 
ajustat.  —  «Haver-hi  descali- 
bre» :  Ésser  mal  calibrats  els 
taps.  (Palamós,  Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 

Descamisar,  v.  —  Arrencar  un 
tros  de  camisa  o  escorpit 
agafat  al  ventre  de  la  ñisca 
quan  es  pela  el  suro. 

Descordar,  v.  —  Tallar  amb  la 
destral  la  unió  del  suro  pela- 
grí  amb  el  de  taps,  i  fer  un  tall 
fi  fins  a  la  camisa  en  sentit 
de  la  generatiu  de  l'arbre. 
Aixó  facilita  l'arrencar  la  pela 
del  suro. 

Descornar,  v.  —  Escairar  el  suro. 
(Tossa.) 

Desemhoscador,  m.  —  El  burri- 
caire  o  l'home  que  treu  el 
suro  pelat  des  de  l'arbre  fins 
a  la  carretera.  (Hostalric.) 

Desmussar,  v.  —  «Desmussar  el 
tall  de  les  eines»  :  Treure-les-hi 
Tesmús.  (Girona,  Palamós.) 

Desperdicis,  m.  —  Barreja  com- 
posta de  pelures,  escapees, 
trossos  de  suro  dolent  i  rus- 
calis  que,  degudament  tritu- 
rats,  s'empren  principalment 
per  la  fabricació  del  linoleum. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols,  Pala- 
mós, Girona.) 

Desplagar,  v.  —  i.  Treure  un 
taper  o  altre  obrer  de  la  seva 
plaga.  2.  Acomiadar.  (Pala- 
mós, Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Desplagar-se,  v.  —  i.  Anar-se'n 
voluntáriament  del  lloc  on  es 
treballa.     2.    L'operació   d'ar- 


I    DE    LES    INDUSTRIES    DERIVADES 


107 


rencar  el  pastell  un  taper.  (Pa- 
lamós,  Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Despullar,  v.  — i.  Treure  la  mata 
del  bosc.  (Girona.)  2.  V.  Des- 
cordar. 

Despulles,  f.  —  i.  Els  carraos 
petits  que  surten  en  carrar  els 
trefins.  2.  També  es  diu,  en 
fer  una  classe  determinada, 
deis  taps  petits  o  flacs  que  en 
surten.  (Palamós,  Sant  Feliu 
de  Guíxols.) 

Despuntar,  v.— Treure  les  puntes 
o  genives  deis  costats  del  suro. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Destral,  f.  —  L'eina  del  pelador. 
La  destral  de  pelador  for90sa- 
ment  ha  d'ésser.  pe  ti  teta,  car 
s'usa  generalment  amb  una 
sola  má.  L'extrem  del  manee 
acaba  amb  un  llangat  cunei- 
forme perqué  pugui  introduir- 
se  fácilment  entre  la  pela  i  la 
planta  fent-lo  servir  de  pa- 
lanca per  arrencar  la  pela 
del  suro.  Hi  ha  algún  propie- 
tari  que  usa  destrals  especiáis, 
pero,  generalment,  cada  pela- 
dor usa  la  que  li  plau,  essent 
de  la  se  va  propietat.  (Palamós, 
Sant  Feliu  de  Guíxols,  Cassá, 
Girona.)  La  destral  consta  de 
dues  parts  :  ullera,  forat  per 
ficar-hi  el  manee  de  manegar- 
la,  i  pala  o  fulla  per  tallar.  (Gi- 
rona, Palamós.)  —  «Manegar 
la  destral»  :  Posar-hi  manee. 
—  «Cerar  la  destral»  :  Fer-hi 
posar  acer.  —  «Gent  de  saca  i 
destral»  :  Es  diu  de  la  persona 
poc  escrupulosa  i  decidida. 
(Muntanyes  de  Les  Gabarres.) 

Deus,  m.  —  Taps  o  carracs  de 
10  línies  de  llarg,  en  diferents 
calibres.  (Palamós,  Sant  Feliu 
de  Guíxols.) 


Didal,  m.  —  La  closca  rasposa 
que  cobreix  la  gla  deis  suros. 
(Cassá,  Sant  FeHu  de  Guí- 
xols.) 

Dilluns,  m.  —  «Fer  dilluns»: 
Costum,  molt  arrelat  entre  els 
tapers,  de  no  treballar  en  tal 
dia;  car,  treballant  a  tant  per 
mil,  els  altres  dies  podien  res- 
cabalar  el  que  havien  endar- 
rerit.    (Palamós.) 

Disc,  m.  —  I.  Cilindre  de  suro, 
de  poca  algada  (©'003  altura 
per  o' 027,  mides  mes  usuals), 
les  bases  del  qual  son  paral- 
leles  al  ventre  de  la  panna. 
Serveix  per  ajustar  els  taps 
de  metall  al  coll  de  T ampolla. 
2.  Tros  de  paper  de  vidre,  de 
forma  circular  i  de  les  ma- 
teixes  dimensions  del  plat  de 
la  máquina  esmeril.  S'enganxa 
damunt  d'aquesta  classe  de 
maquines.  (Girona,  Cassá,  Sant 
Feliu  de  Guíxols,  Palamós.) 

Disset,  m.  —  Carrac  o  tap  de 
17  línies  de  llargada.  És  classe 
que  es  treballa  molt.  (Giro- 
na, Palamós,  Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 

Divuits,  m.  —  Carracs  o  taps 
que  fan  18  línies  de  llargada. 
Es,  també,  classe  que  es  tre- 
balla molt.  (Girona,  Palamós, 
San  Feliu  de  Guíxols.) 

Doga,  f.  —  I.  Fusta  plana  d'uns 
3  pams  de  llargada,  en  un 
deis  extrems  de  la  qual  es 
col-loca  séu  que  utilitzen  els 
llescadors  per  enseuar  llurs 
ganivetes.  2.  Fusta  que  va 
unida  a  les  botes  que  servei- 
xen  per  tinar  de  carrar.  S'hi 
clava  l'estaca.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Girona,  Palamós.) 

Donar   foc,    v.    —    Trempar    la 


io8 


VOCABULARI    DEL   SURO 


fulla  mossa  del  ganivet  del 
tapen   (Palamós.) 

Dosos,  m.  —  Els  carracs  trefins 
que  al  bany  han  donat  senyal 
de  podrí  t  Ueugerament  d*^!! 
cap,  pero  els  resta  un  cap  bo. 
(Palamós.) 

Dotzesy  m.  —  Carracs  o  taps  de 
12  línies  de  llargada  (27  mm.). 
(Sant  Feliu  de  Guíxols,  Pala- 
mós, Cassá.) 


Embalador,  m.  —  Treballador 
que  es  dedica  a  embalar  con- 
venientment  els  taps  i  carracs 
per  la  llur  expedició.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols,  Palamós, 
Cassá,   Girona.) 

Embalar,  v.  —  i.  Fer  bales  de 
taps  o  de  carracs.  (Girona,  Pa- 
lamós, Cassá.)  2.  Posar  doble 
tela  al  fer  les  bales.  Moltes 
vegades,  demés  de  la  tela,  es 
posa  paper  d'estra9a,  entre- 
mig,  per  evitar  que  la  pols 
filtri  dintre  els  bultos.  El  pa- 
per quasi  no  s'usa  sino  per  a 
doble  embalatge  de  taps.  (Gi- 
rona, Cassá.) 

Embalat.  —  Acció  i  efecte  d'em- 
balar.  (Girona,  Cassá.) 

Embalatge,  m.  —  El  conjunt  de 
canemás,  paper  i  corda  que 
s'utilitza  per  embalar  els  taps. 
—  «Tela  de  doble  embalat- 
ge» :  Canemás  doble.  (Palamós, 
Cassá,  Girona.) 

Embalum.  —  El  conjunt  de 
branques  i  tronos  prims  que 
va  damunt  les  soques  que 
han  de  cremar  en  carbonar. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Embalumar,  v.  —  Posar  la  capa 


de  llenya  prima  sobre  la  pila 
de  fusta  grossa  que  s'ha  de 
carbonar.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 

Embarc,  m.  —  El  carregament 
de  mercadería.  (San  Feliu  de 
Guíxols.) 

Embarcar,  v.  —  Carregar  en 
vapors  o  en  tren  la  mercade- 
ría per  T  exportado.  (Sant  Feliu 
de  Guíxols,   Palamós.) 

Embotellar,  v.  —  i.  Tapar  les 
ampolles  amb  taps  de  suro. 
2.  Omplir  les  ampolles  de 
líquid. 

Embrum,  m.  —  La  rama  verda 
amb  qué  es  tapa  la  pila  de 
socs  abans  d' enterrar-la,  per- 
qué la  térra  no  passi  a  dins. 
(Muntanyes  de  Les  Gabarres.) 

Embrumar,  v.  —  Tapar  amb 
rama,  generalment  de  bruc, 
la  pila  de  socs  que  es  desitja 
carbonar.   (Palamós.) 

Empacar,  v.  —  Fer  paques  de 
suro  deis  residus  de  suro  corn- 
primits  amb  la  premsa.  (Gi- 
rona.) —  Llistons  d' empacar. 
Tires  quadrades  de  fusta  que 
s'empren  per  fer  paques.  Les 
mides  solen  ésser  1*50  m.  de 
llarg  per  0*03  X  0*03  de  base. 
(Girona.) 

Empacat,  m.  —  Acció  i  efecte 
d'empacar.    (Girona.) 

Empilar,  v.  —  Fer  la  pila  deis 
socs  o  turells  per  carbonar-los. 
(Girona.) 

Encaix,  m.  —  Cargol  de  ferro 
que,  en  lloc  de  cabota,  té  una 
doble  pala  per  encaixar-hi 
l'estoig  o  ganivet  de  fer  el 
tap  a  má.  La  mida  total  de 
la  pega  és  de  7  o  8  cm.  El 
cargol  és  per  collar  1' encaix  al 
taulell  o  menj  adora.    (Girona, 


I    DE    LES    INDUSTRIES    DERIVADES 


109 


Sant  Feliu  de  Guíxols,  Cassá, 
Palamós.) 

Encarregat,  m.  —  Persona  en- 
carregada  de  la  direcció  de 
cert  nombre  d'operaris  de  la 
industria  tapera.  —  Encarregat 
principal.  Persona  a  qui  está 
confiada  la  direcció  técnica 
d'una  fábrica  de  taps.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols,  Palamós.) 

Encavallada,  f.  —  Mena  de  bas- 
tida feta  de  socs  posats,  un 
de  dret  i  un  altre  de  travesser, 
a  tot  el  volt  de  la  pila,  perqué 
la  térra  no  s'escorri.  General- 
ment  es  fa  quan  la  pila  és 
grossa.  (Muntanyes  de  Les  Ga- 
barres.) 

Encenall,  m.  —  Flocs  deis  taps. 
(Girona.) 

Enconcat,  m.  —  Encorbament 
fet,  de  mica  en  mica,  al  tall 
deis  ganivets  gastats  a  forga 
de  treballar. 

Encor dador,  m.  —  i.  Pal  de 
fusta  d'uns  60  cm.  de  llarg, 
amb  l'ajuda  del  qual  s'encor- 
den  els  embalums  destinats  a 
Texpedició.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols.)  2.  L'home  que  en- 
corda  les  bales  de  taps  que 
s'han  d'exportar  (Palamós.) 
V.   Engarrotador. 

Encordar,  v.  —  Lligar  amb  cordes 
les  bales.  Sol  fer-se  ais  bultos 
c[ue  van  doblement  embalats, 
i  que  porten  almenys  dues 
teles  de  canemás,  si  no  porten, 
a  mes  a  mes,  paper.  (Girona, 
■Palamós,  Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 

Endauar,  v.  —  Emmagatzemar 
saques  de  taps  o  carraos.  (Pa- 
lamós.) 

Enfardar,  v.  —  Preparar  fardos 
de  suro.    (Girona,   Sant  Feliu 


de  Guíxols,  Palamós,  Cassá.) 
Per  a  aquesta  operació  serveix 
una  máquina  coneguda  per 
premsa  d'enfardar. 

Enfondir,  v.  —  Buidar  la  fulla 
tallant,  de  prop  del  tall,  pero 
sense  tocar  aquest.  (Girona, 
Palamós.) 

Enganxats,  m.  —  Taps  o  carraos 
fets  amb  petites  planxes  de 
suro  d'igual  venatge  i  engan- 
xades  peí  ventre  amb  una  cola 
o  goma  feta  a  base  d'éter. 
(Sant   Feliu  de   Guíxols.) 

Engarrotador,  m.  —  Pal  de  fusta, 
d'uns  60  cm.  de  llarg,  amb 
l'ajuda  del  qual  s'encorden  els 
bultos  per  l'expedició.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Engarrotar,  v.  —  Picar  el  balot 
quan  s'encorda  amb  l'ajuda  de 
l'engarrotador  a  fi  i  efecte  que 
aquest  s'emmotlli  i  pugui  lli- 
gar-se  mes  fortament. 

Enllaunar,  v.  —  Enfondir  massa 
les  carreres  del  ganivet,  vin- 
clant-se  el  seu  tall  molt  endins 
com  si  fos  llauna.  (Palamós.) 

Enllaunat,  m.—  Defecte  de  certes 
esmolades,  consistent  en  que 
les  fulles  de  les  eines  es  vin- 
clen,  sense  tallar,  degut  a  ésser 
massa  enfondides.  (Girona.) 

Enragat,  adj.  —  Que  no  ha  estat 
classejat  o  triat.  El  suro  és  en- 
ragat i  una  partida  de  carraos 
o  taps  es  diu  que  és  enragada 
quan  son  sense  triar,  tal  com 
ve  de  l'arbre  o  de  la  materia 
prima. 

Enrodonir,  v.  —  Remordir  els 
caires  deis  carraos  sense  donar- 
los la  forma  definitiva  de  tap. 

Ensacador,  m.  —  La  barra  de 
fusta  d'uns  304  pams  de 
llarg  amb  la  qual  els  embala- 


lio 


VOCABULARI    DEL    SURO 


dors    piquen    i    agarroten    les 
bales.    (Palamós,   Cassá.) 

Ensacar,  v.  —  i.  Operado  de  col- 
locar  els  taps  o  carracs  en  els 
balots  o  saques.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Palamós.)  2.  L'acció 
de  tirar-se  un  home  les  calces 
amunt.  —  «Tot  el  dia  está 
ensacant»  :  Vol  dir  que  tot  el 
dia  s'está  tirant  les  calces 
amunt. 

Ensellar,  v.  —  Donar  una  forma 
panxuda  al  tap.  (Sant  Feliu 
de  Guíxols.) 

Ensellat,  adj.  —  Tall  del  ganivet 
que  no  és  recte.  —  «Tap  o 
carrac  ensellat»  :  Tap  que  pre- 
senta alguna  protuberancia  a 
causa  d'ésser  enllaunat  el  tall 
del  ganivet  i  vinclar-se  en 
tallar  el  suro. 

Enseuador,  m.  —  i.  Llistonet  de 
fusta  de  boix  per  desamossar 
el  ganivet  del  taper  o  carra- 
dor.  2.  Fusta  estreta  i  llarga 
d'uns  3  pams  a  l'extrem  de  la 
qual  posen  el  séu  els  llesca- 
dors  per  ensenar  el  ganivet  de 
llescar.  Hi  ha  qui  en  diu  doga. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols,  Pala- 
mós, Cassá,  Girona.) 

Enseuar,  v.  —  i.  Posar  séu. 
2.  Passar  el  ganivet  peí  séu 
de  la  doga  o  enseuador.  (Gi- 
rona, Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Ensofrador,  m.  —  Estancia  on 
es  tanquen  herméticament  el- 
taps  impregnant-los  de  fumes 
res  de  sofre  a  fi  de  donar-los 
una  color  mes  brillant. 

Ensofrar,  v.  —  Impregnar  els 
taps  de  fumeres  de  sofre  en 
lloc  herméticament  tancat  per 
dar-los  una  color  mes  brillant. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Entalla,  í.   —  Séc  o  tall  que  es 


fa  a  una  planta  que  es  talla 
amb  la  destral.  (Palamós,  Gi- 
rona.) 

Enterrar,  v.  —  L'efecte  que  pro- 
dueix  la  mola  o  pedra  de  passar 
el  ganivet  quan  aquest,  en  lloc 
de  lliscar  suau,  sembla  que  s'hi 
agafi.  (Palamós.) 

Entreforc,  m.  —  La  bifurcació  o 
sia  el  naixement  de  les  bran- 
ques al  capdamunt  de  la  soca 
del  suro.  Hi  ha  qui  en  diu  la 
primera  creu.  (Muntanyes  de 
Les  Gabarres.) 

Entrescada.  —  «A  Tentrescada» 
(modo  adverbial).  —  «Carrac 
tallat  a  l'entrescada»  :  Al  biaix. 
—  «Asseure's  a  l'entrascada»: 
D'una  manera  irregular.  Fora 
de  la  línea.  (Calonge.) 

Envidriat,  adj.  —  Defecte  que 
adquireix  el  suro,  quan  es  re- 
freda  molt,  de  tonar-se  tren- 
cadís,  encara  que  sigui  molL 
(Girona.) 

Esberlar-se.  —  «Esberlar-se  el 
suro»  :  Defecte  que  consisteix 
en  badar-se  o  esfullar-se  el  suro 
en  sentit  o  direcció  de  la  vena, 
per  ésser  vena-sec.  (Girona.) 

Escabetx,  m.  —  La  primera  tria 
que  es  fa  deis  discos  separant 
els  inservibles.  (Palamós.) 

Escabetxadora,  f.  —  La  triadora 
que  escabetxa,  o  sigui  la  que 
fa  la  primera  tria  deis  discos. 
Les  escabetxadores,  general- 
ment,  son  les  menys  destres 
en  el  trio.   (Palamós.) 

Escabetxar,  v.  —  Fer  la  primera 
tria  deis  discos  per  treure  els 
mes  dolents.  (Palamós.) 

Escairador,  m.  —  La  persona 
que  es  dedica  a  escairar  els 
carracs.  Aquesta  tasca  és  con- 
fiada generalment  a  xicots  de 


DE    LES    INDUSTRIES    DERIVADES 


IIZ 


dotze  a  setze  anys,  els  quals 
també  son  anomenats  apre- 
nents  per  considerar-se  aquesta 
feina  com  la  primera  del  fer 
taps.  (Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Girona.) 

Escairadora,  f.  —  Treballadora 
que  escaira.    (Girona.) 

Escairadura,  f.  —  Els  corns  de 
suro  que  es  treuen  en  escairar 
els  carracs.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 

Escairar,  v.  —  Tallar  els  quatre 
caires  o  angles  deis  carracs 
perqué  el  taper  no  hagi  de 
treure  tant  de  suro  per  fer  el 
tap.  En  aquesta  tasca  s'hi 
ocupen  els  aprenents  i  novi- 
cis  en  l'art.  —  Ganivet  d'escai- 
rar.  És  un  ganivet  de  fer  taps, 
ja  un  xic  gastat.  —  Estoig  d' es- 
cairar. És  semblant  al  de  car- 
rar,  pero  mes  petit.  (Girona.) 

Escala  de  pelador.  —  «Fer  escala 
de  peladoD)  (modo  adverbial). 
És  anomenat  així  el  pujar  un 
pelador  de  peus  sobre  les  es- 
patlles  d'un  altre  per  voltar 
un  suro.  (Muntanyes  de  Les 
Gabarres.) 

Escaldament,  m.  —  Greu  malal- 
tia  que  ataca  el  líber  o  part 
pelada  deis  arbres  pelats  de 
poc,  a  causa  deis  excessos  de 
temperatura  si  es  pela  els 
primers  mesos  (maig  i  juny). 
Consisteix  en  assecar-se  Tescor- 
ga,  i  en  quedar  Tarbre  sense 
vida  en  tota  la  part  atacada. 
La  majoria  de  vegades  no  hi 
ha  altre  remei  que  carbonar-lo. 
(Girona,  Palamós.) 

Escaldarse,  v.  —  Assecar-se  la 
part  de  Tescorpit  d'un  suro, 
un  cop  és  pelat.  (Muntanyes 
de  Les  Gabarres.) 


Escaldat,  m.  —  Malura  que  ataca 
els  suros  un  cop  son  pelats.  És 
el  clap  d'escorpit  que  s'asseca 
a  causa  del  sol  excessiu,  des- 
prés  de  pelat  el  suro,  quedant 
morta  una  part  de  la  soca. 
(Muntanyes  de  Les  Gabarres,. 
San  Feliu  de  Guíxols,  Pala- 
mós.) 

Escamisar,  v.  —  Arrencar  un 
tros  de  camisa  en  pelar  l'arbre. 
(Girona.) 

Escamisar-se,  v.  —  Arrencar-se 
involuntáriament  part  de  Tes- 
corpit  o  camisa  en  pelar  el 
suro.  (Muntanyes  de  Les  Ga- 
barres.) 

Escamisat,  m.  —  La  part  d'es- 
corpit o  camisa  que  s'arrenca 
involuntáriament  en  pelar  el 
suro,  quedant  la  fusta  al  des- 
cobert.  (Muntanyes  de  Les  Ga- 
barres.) 

Escanyar,  v.  —  Tallar  el  carrac 
mes  prim  del  que  dona  Tam- 
plada  del  suro  de  la  llesca. 
(Palamós,  Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 

Escanyat,  adj.  —  Suro  que  és 
pelat  mes  amunt  del  que  pot 
suportar.  «Tap  o  carrac  es- 
canyat» :  Que  no  se  li  ha  dat 
l'amplada  corresponent.  (Pa- 
lamós.) 

Escapga,  i.  —  Base  del  tap  a 
carrac.  2.  Tros  de  suro  sepa- 
rat  d'un  deis  caps  del  tap  o 
carrac  per  adregar-lo.  —  Es- 
capga de  mirall.  Corona  d'un 
tap  llisa  i  sense  tara.  — 
Escapga  neta.  Tap  amb  les 
corones  sense  tares.  —  «Fer 
escapga»  :  Fer  un  cap  net 
en  els  taps.  —  Mitja  escapga, 
Taps  que  presenten  un  cap 
arreglat  o  mig  net. 


XI2 


VOCABULARI    DEL   SURO 


Escapgador,  m.   —  El  capneter. 

Escap^dura,  f.  —  Disc  prim  de 
suro  procedent  del  tallar  i 
refinar  els  taps.  (Palamós,  Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Escapear,  v.  —  Igualar  la  corona 
del  tap. 

Escapcia,  f.  —  Tros  de  suro  se- 
para! deis  caps  deis  taps  o 
carracs  per  millorar  l'aspecte 
del  tap  o  per  convenir  a  una 
mida  mes  curta.  (Sant  Feliu 
de  Guíxols,  Girona,  Palamós.) 

Escarabat,  m.  —  Xap  flac,  que 
presenta  alguna  tara  molt 
grossa;  sempre  és  el  que  es 
veu  primer  en  una  pila.  (Pa- 
lamós, Sant  Feliu  de  Guíxols.) 
—  Escarabat  de  Sant  Joan. 
Un  escarabat  d'un  color  verd- 
tomassol  que  viu  en  els  suros, 
pica  les  cuques  i  les  mata. 
Palamós.) 

Escarabater,  m.  —  Treballador 
barroer  que  fa  mala  feina  o 
d'una  manera  molt  grollera. 
(Palamós.) 

Esclivellar,  v.  —  Sortir  clivelles  a 
les  pannes  de  suro.  (Hostalric.) 

Esclivellat,  adj.  —  Esquerdat. 
Els  clivells  que  presenten  els 
suros  joves  en  la  primera  i 
segona  pela  a  causa  de  llur 
creixen9a.  (Muntanyes  de  Les 
Gabarres.) 

Escornar,  v.  —  Escairar  els  taps; 
tallar  els  coms  deis  taps.  (Pa- 
lamós, Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Escorxa,  f.  —  «Fer  escorxa»: 
Arrencar  l'escorpit  deis  suros 
per  vendre'l.  Per  fer  escorxa 
s'aprofiten  els  mesos  de  Tany 
de  maig  a  agost,  en  qué  la 
planta  té  saba.  Es  treu  el 
pelagrí  amb  la  destral,  i,  des- 
prés,    per   mitjá.   d'una   ma9a 


especial  en  forma  de  pie  ma- 
ple,  es  va  arrencant  en  tires 
l'escorga,  tenint  cura  que  no 
es  mulli  en  assecar-se,  en  el 
qual  cas  perd  bona  part  del 
seu  valor.  —  Suro  d'escorxa. 
La  pela  bona  que  s'aprofita, 
quan  s'arrenquen  els  suros,  per 
fer  escorxa.  (Palamós,  Cassá, 
Girona,  Hostalric.) 
Escorxador,  m.  —  i.  El  que 
arrenca  Tescorxa  deis  suros. 
(Muntanyes  de  Les  Gabarres.) 
2.  El  que  treu  Tescorxa  deis 
suros  vells,  destinant-la  a  te- 
nyir.   (Sant  Feliu  de  Guíxols. 

—  «Anar  a  1' escorxador»  :  Es 
diu  del  fabricant  que  ha  d'anar 
a  raure  a  un  revenedor.  (Pa- 
lamós, Cassá,  etc.) 

Escorxar-se  un  suro.  —  Entre 
peladors,  és  igual  que  escami- 
sar-se.  —  «Peleu-lo  amb  cui- 
dado que  s'escorxa»  :  Que 
Fescurpit  li  salta.  Que  s'es- 
quin9a.  (Muntanyes  de  Les 
Gabarres,  Hostalric.) 

Escruix  (en),  m.  —  El  suro  no 
trencat.   (Girona.) 

Escudrinyar,  v.  —  Operado  que 
consisteix  en  obrir  una  saca  de 
taps,  treure'n  els  mes  picats 
de  tot  el  voltant  de  la  costura, 
i  tomar-la  a  cosir,  a  fi  que, 
quan  arribi  a  destinado,  si 
l'obren,  vegin  que  teñen  bon 
aspeóte.  Si  en  Uoc  de  treure'n 
els  picats  se  n'hi  posen  de 
bons,  llavors  se'n  diu  posar-hi 
cares.  (Palamós,  Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Girona.)  —  Fil  d'es- 
cudrinyar.  Fil  molt  gruixut 
per  cosir  les   saques   de   taps. 

—  «Tot  m'ho  ha  escudrinyat»: 
Tot  m'ho  ha  mirat  i  remirat. 
(Palamós.) 


I    DE    LES   INDUSTRIES    DERIVADES 


113 


Escudrinys,  m.  —  Taps   que    es 
treuen  deis  costats  deis  balots 
o    saques  en    escudrinyar-los. 
(Sant   Feliu  de    Guíxols,   Pa- 
lamós,  Girona.) 
Escurgar.  —  «Escursar  un  suro»: 
Deixar-hi  calces  o  cal9ons;  es 
diu    per    oposició    a    estirar. 
(Muntanyes  de  Les  Gabarres.) 
Escurpit,  m.   —  La  segona  pela 
o   pell   del   suro   per   la   qual 
passa  la  saba.     Quan  és  sen- 
cera  cobrint  la  soca  del  arbre, 
es  nomena  «camisa». 
Esguerronar,    v.    —    Fer    saltar 
trossos  de  suro  amb  la  tosca 
quan   es   rásela   el   suro.    (Gi- 
rona.) 
Esmeril,  m.  —  Procediment  d'ar- 
rodonir  els   taps  peí  fregadís 
amb  moles  de  paper  de  vidre. 
Esmolar,  v.   —  i.  Fer  tall  a  les 
eines.     2.    Passar    peí    revers. 
(Girona.) 
Esmolet,  m.  —  El  que  esmola  les 
eines.  A  vegades  és  un  obrer 
especialment  dedicat  a  aques- 
ta feina.  (Girona.) 
Esmossar,  v.  —  Perdre  el  ganivet 

la  suavitat  del  tall. 
Esparracar-se,   v.    —   Trencar-se 
el  suro  per  tot  allá  on  passa 
el  tall  del  ganivet.    (Girona.) 
Especa,  f.  —  Pal  o  tros  llarg  de 
fusta  que  serveix  per  apunta- 
lar,  des    de    baix,  les  saques 
quan  es  fan  estibes  altes  i  ja 
no  s'hi  arriba  amb  les  mans. 
—  «Ara  do'm  s'especa.»  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 
Especulador,  m.  —  Petit  comer- 
ciant  de  taps  que  compra,  ge- 
neralment,  petites    partides    i 
les    classifica    venent    ais    ex- 
portadors.  (Palamós.) 
Espelagrinar,  v.  —  Pelar  un  suro 


la  primera  vegada.  (Palamós, 
Girona,  Hostalric,  Cassá,  Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Espinada,  f.  —  Pega  de  ferro  col- 
locada  entre  les  planxes  de  Fes- 
toig  de  fer  taps  perqué  aqües- 
tes vinguin  convergents.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.)  2.  L'es- 
quena  de  Testoig  de  carrar  i 
de  fer  taps.    (Palamós.) 

Espiral,  m.  —  Barra  en  forma 
¿'espiral  que  hi  ha  en  les 
maquines  dites  de  ribot.  Dona 
el  moviment  rotatiu  al  dau  i 
aquest  el  transmet  al  carrac. 
(Palafrugell.) 

Esqueixar-se  el  suro,  v.  —  Es- 
parracar-se.  (Girona.) 

Esqueller,  m.  —  El  fadrí  que  és 
un  mal  carrador  o  un  mal 
taper  i  fa  els  taps  semblants 
a  una  esquella.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 

Esquena,  f.  —  La  part  exterior 
del  suro  quan  era  a  la  soca. 
Es  diu  per  oposició  a  ventre, 
que  és  la  part  interior. 

Esquena  d'ase,  i.  —  El  botiment 
que  se  sol  donar  a  l'esquena 
deis  carraos  trefins  perqué 
aparentin  ésser  mes  complets. 

Esquenadora,  f.  —  La  dona  ocu- 
pada a  llevar  les  esquenes 
amb  la  máquina  especial,  des- 
tinant-les  a  fer  els  carraos 
afegits.    (Palamós.) 

Esquenar,  v.  —  «Esquenar  una 
llesca  o  carrac»  :  Treure'n  la 
part  d'esquena  que  conté  tosca, 
perqué  el  tap  sigui  de  mes 
bon  treballar,  ja  que  les  eines 
de  fer  taps  son  mes  fines  que 
les  altres  i  s'oscarien  amb 
molta  facilitat.  (Girona,  Pa- 
lamós, Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Esquerd,  m.    —    Ratlla    o    inci- 


But.  de  Díalec. 


8 


114 


VOCABULARI    DEL   SURO 


sió  en  sentit  longitudinal, 
que  es  fa  en  l'arbre  amb  la 
punta  d'un  ratllador,  o  el  tall 
de  la  destral,  així  que  s' acaba 
de  treure  el  suro  de  la  soca. 
Generalment  se'n  fan  dues,  i 
teñen  per  objecte  evitar  que 
el  nou  suro  s'esquerdi  massa 
i  també  per  facilitar  la  pela. 
(Girona,  Palamós.)  —  «Fer 
escjuerds»  :  Ratllar  Tarbre. 
(Girona.) 

Esquerda,  f.  —  El  clivell  que  fa 
la  pela  en  créixer.  És  una 
mala  condició  del  suro.  Les 
esquerdes  preñen  la  direcció 
de  la  llargada  de  l'arbre. 
S'evita  en  part  amb  el  ratllat. 
(Girona.) 

Esquerdar-se,  v.  —  Clivellar-se 
el  suro  quan  creix.    (Girona.) 

Esquerdell,  m.  —  i.  La  segona 
escor9a  del  suro  després  de 
set  o  vuit  anys  d'haver-lo  es- 
pelagrinat.  Serveix  per  fer^ 
taps  de  petit  calibre.  L'esquer- 
dell  porta  el  nom  de  les  es- 
querdes que  presenta  la  su- 
perficie exterior.  (Palamós.) 
2.  El  carrac  de  vena  oberta 
que  es  trenca  fácilment.  (Pa- 
lamós, Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Esquüet,  m.  —  i.  Nom  vulgar 
de  l'escairador  o  aprenent. 
(Girona,  Palamós.)  2.  El  noi 
que  recull  i  arregla  les  tires 
en  les  maquines  de  fer  discos, 
posant-les  en  les  fustes.  (Pa- 
lamós.) 

Esquingar-se,  v.  —  Escamisar-se. 
(Muntanyes  de  Les  Gabarres.) 

Estable,  m.  —  Caixó  de  fusta 
amb  dos  peus  davanters  que 
es  recalca  a  la  paret  peí  seu 
sosteniment.  És  el  lloc  on 
s'esquenen  i  escairen  els  car- 


raos. També  s'utilitza  per  fer 
els  taps  a  les  fabriques  on 
solament  hi  ha  un  taper.  (Cas- 
sá.)    V.   Menjadora. 

Estaca,  f.  —  Pe9a  de  ferro  per 
substituir  la  doga  del  tinar 
en  el  qual  és  clavada.  Serveix 
per  evitar  el  gastament  del 
tinar  en  el  lloc  on  es  passa 
el  ganivet  quan  es  tallen  els. 
carraos.  (Girona,  Cassá,  Pa- 
lamós, Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Estalviar  un  tap.  —  Deixar  en 
un  tap  senyal  de  ventre  i  de 
costats,  cosa  que  mostra  que 
s'ha  donat  tot  el  calibre  que 
el  carrac  comportava.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Estamenya,  i.  —  Nom  genéric 
deis  baifins  i  carcasses,  o  sia 
carraos  o  taps  de  molt  dolenta 
qualitat.  (Girona,  Cassá,  Sant 
Feliu  de  Guíxols,  Palamós.) 
2.  Barreja  d'homes,  dones  i 
criatures.    (Cassá.) 

Estamenyaire,  m.  —  i.  Taper 
poc  coneixedor  de  Tofici.  — 
«És  un  estamenyaire»  :  Un 
mal  treballador.  (Girona,  Pa- 
lamós.) 2.  El  que  sois  treballa 
estamenya.  (Girona,  Sant  Fe- 
liu de  Guíxols,  Palamós.) 

Estenedor,  m.  —  Aparell  apropiat 
per  assecar  els  taps  i  per- 
qué s'escorri  l'aigua  quan  s'han 
rentat.  És  una  mena  de  gar- 
bell  amb  els  llistons  sense  es- 
querdar.  Lloc  destinat  a  es- 
tendré  taps  sota  cobert. 

Estiba,  f.  —  I.  Pila  de  suro  bu- 
llit,  posant  les  peces  en  creu,. 
les  unes  sobre  les  altres,  per- 
qué s'aplanin  millor.  2.  Pila 
de  suro  mes  o  menys  orde- 
nada. (Palamós,  Sant  Feliu  de 
Guíxols,    Cassá.)     3.    Pila    de 


I   DE   LES   INDUSTRIES   DERIVADES 


115 


balots  o  saques,  les  unes  sobre 
les  altres.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 

Estibador,  m.  —  El  qui  fa  les 
estibes  de  suro.  (Girona,  Cassá, 
Palamós.) 

Estibar,  v.  —  i.  Aconduir  el  suro 
en  sostres  forman t  pila.  (Gi- 
rona, Cassá,  Palamós,  Sant 
Feliu  de  Guíxols.)  2.  Ajaure 
unes  saques  damunt  altres 
formant  estiba.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 

Estirar  una  classe,  v.  —  Fer-hi 
entrar  alguns  taps  de  la  classe 
inferior.  (Palamós.) 

Estiras,  m.  —  Pe9a  plana,  de 
fusta,  unida  perpendicular- 
ment  al  manee.  Serveix  per 
remenar  i  repartir  bé  els  taps 
abocats  en  els  canats.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Estoix,  m.  —  Aparell  que  serveix 
de  muntura  de  la  pega  tallant 
(fulla)  que  empra  el  llescador, 
carrador  o  escairador.  El  for- 
men dues  lamines  d'acer,  de 
la  llargada  de  la  fulla.  Porta 
manee  en  un  extrem;  unides 
d'un  sol  costat  formen  Tes- 
quena  de  l'estoix.  —  Estoix 
de  fer  taps.  És  com  l'estoix 
de  carrar,  pero  mes  petit.  La 
fulla  o  tall  movible  no  arriba 
fins  a  la  part  inferior  de  l'es- 
toix, sino  que  acaba  en  els  dos 
tergos  o  tres  quarts,  aproxi- 
madament,  de  la  seva  llargada. 
(Girona.)  —  Estoix  de  llescar. 
Es  semblant  al  de  carrar,  sois 
que  és  quelcom  mes  gros  i  la 
seva  forma,  en  lloc  d'ésser 
recta,  és  corbada  i  porta  també 
manee  en  un  extrem.  Agafant 
l'estoix  peí  manee  i  en  actitud 
de  voler  llescar,  el  tall  de  l'es- 


toix mira  cap  a  má  esquerra 
del  treballador.  —  «Estoix  de 
panyo»  :  Persona  que  ha  tro- 
bat  la  bona  vida  sense  treba- 
llar.   (Palamós.) 

Estoretes  de  suro.  —  Article  de 
suro  aglomerat  i  comprimit, 
que  s'estén  a  térra  a  tall 
d'estora  i  que  es  pot  plegar 
amb  facilitat.  S'usa  per  cam- 
bres  de  bany,  lavabos,  etc. 
(Girona.) 

Estropada,  f.  —  L'acció  que  fa 
el  taper  en  rodar  cada  com. 
El  tap  deu  ésser  fet  en  quatre 
estropades.  —  «Treballar  d'es- 
tropada»  :  Treballar  amb  molta 
furia,  pero  no  durar  gaire  l'es- 
forg.   (Palamós.) 

Estropejar,  v.  —  Fer  el  tap  en 
moltes  estropades.   (Palamós.) 

Esventar-se,  v.  —  Es  diu  de  la 
fulla  circular  quan  es  descen- 
tra al  girar  entom  de  l'eix. 
(Palamós.) 

Esventrar  un  carrac.  —  Extreu- 
re'n  el  ventre.  L'objecte  prin- 
cipal és  aplanar-lo  o  treure-li 
algún  defecte.   (Girona.) 

Esvessar,  v.  —  Esqueixar  les 
vesses  deis  suros  quan  s'es- 
porguen  o  quan  les  neus  tren- 
quen  la  brancada.  (Hostalric.) 

Excéntric,  m.  —  Pega  cilindrica 
que  quan  roda  no  ho  fa  al 
voltant  del  seu  eix.  Serveix 
per  fer  pujar  i  baixar  l'estoix. 
(Girona.) 

Expedido,  i.  —  Tramesa  de  taps 
obrats  o  de  bales  de  suro  sense 
treballar.  (Cassá.) 

Expedidor,  m.  —  L'industríal 
dedicat  a  exportar  els  taps  de 
suro  comprats  ais  fabricants. 
(Palamós,  Sant  Feliu  de  Guí- 
xols, Cassá.) 


Il6 


VOCABULARI    DEL   SURO 


Explanar,   v.    —   Eixamplar  les 

carreres  del  ganivet.  (Palamós, 

Girona.) 
Extra,  m.  —  Nom  que  es  dona 

al  trefí  de  superior  qualitat. 

(Palamós.) 


Fabricado,  f.  —  El  treball  de 
fabricar  els  carracs  del  suro, 
fer  els  taps,  etc.  (Palamós.) 

Fabricant,  m.  —  El  que  es  de- 
dica a  fabricar  i  fer  treballar 
el  suro,  o  sia  l'elaboració  deis 
carracs  i  taps.  (Palamós.) 

Fabricar,  v.  —  Entre  la  gent 
tapera  se  sobrentén  l'elabora- 
ció deis  carracs,  taps,  etc.  (Pa- 
lamós.) 

Fagell,  m.  —  La  térra  cuita 
que  serveix  per  tapar  les  piles 
quan  s'han  tret  alguns  culots 
i  alguns  pans  de  térra  per  ha- 
ver-se  cremat  els  tronos  que 
estaven  ran  deis  primers  fo- 
rats.  (Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Faisó,  f.  —  I.  Manera  de  tre- 
ballar en  fer  els  taps.  2  Ma- 
nera de  fer  d'una  persona. 
«Val  mes  la  faisó  que  els  taps»: 
Val  mes  el  treball  que  la  mer- 
caderia.  (Palamós.) 

Falla,  f .  —  Falta  de  feina. 

Fallat,  m.  —  El  carrac  o  tap 
que  no  té  tot  el  suro  que 
caldria  per  ésser  complet.  (Sant 
Feliu  de   Guíxols.) 

Fardo,  m.  —  Bala  de  planxes 
de  suro  posades  Tuna  sobre 
Faltra  i  Iligades  amb  filferro. 
—  Lligada  del  fardo.  Lloc  on 
s'encreuen  els  dos  caps  del 
filferro. 

Feix,  m.  —  Bala  formada  amb 
planxes    de    suro     collocades 


horitzontalment  i  subjectades 
amb  filferro  convenientment 
Iligat.  (Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Girona.)  «Ésser  un  feix»  :  Ésser 
un  mentider.  —  «Haver-n'hi  un 
feix»,  «Tenir-ne  un  feix»  :  Quan 
algú  ha  d'arrossegar  una  cárre- 
ga  gairebé  insuportable,  sia  en 
l'ordre  moral  o  en  Toidre  ma- 
terial. 

Felip,  m.  —  La  formiga  grossa 
que  es  cria  en  els  suros.  Per- 
segueix  els  rebaixins  partint- 
los  peí  mig.   (Hostalric.) 

Felógen,  m.  —  La  capa  vegetal 
generatriu  del  suro.    (Girona.) 

Fer  gros,  v.  —  Fer  trefins.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.)  —  Fer  petit. 
Fer  taps  petits.  (Ib.)  —  Fer 
saltar  taps.  Sacsejar  els  taps 
dins  un  cove  per  triar  els 
que  no  son  de  la  mateixa 
classe.  (Ib.)  —  Fer  rellotges. 
Fer  els  taps  amb  massa  per- 
fecció.   (Palamós.) 

Ferm,  m.  —  Tap  de  suro  molt 
fet  i  atapeit  i  de  poca  elasti- 
citat.   (Palamós.) 

Ferro  de  carrar.  —  Pega  qua- 
drada,  de  ferro,  que  alguns 
carradors  posen  en  el  lloc  on 
fan  lliscar  Testoix,  per  prote- 
gir  la  doga  del  tinar.  (Girona.) 

Fet,  m.  —  El  suro  que  té  molts 
anys,  o  sia  les  venes  nombroses 
i  atapeides.   (Girona.) 

Fi,  m.  —  Qualificatiu  que,  apli- 
cat  al  suro,  tap  o  carrac,  sig- 
nifica que  és  de  toe  sedós  i 
que  no  hi  abunden  les  tares 
i  defectes  propis  del  suro. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols,  Gi- 
rona, Cassá.)  Hi  ha  moltes 
classes  de  fi  :  fi  regidar,  fi 
model,  fi  puntut,  segons  les 
qualitats  deis  taps.  (Palamós.) 


I   DE    LES   INDUSTRIES   DERIVADES 


117 


Fü,  m.  —  Defecte  en  el  tall 
del  ganivet  per  ésser  mal  es- 
molat.  Es  diu  que  un  ganivet 
«té  fil»  quan  del  Uarg  del  tall 
hi  ha  com  un  fil  d'acer  que 
es  trenca,  pero  que  per  ésser 
molt  esmolat  hi  resta  engan- 
xat  dificultan t  el  tall.  «Treure 
el  fil»  :  Passar  el  ganivet  de 
revés.  (Palamós,  Girona,  Sant 
Feliu  de  Guíxols.)  —  Fü  d'es- 
cudrinyar.  Cordiíl  prim  que 
serveix  per  cosir  els  emba- 
latges  interiors  de  les  bales 
de  taps  destinades  a  l'expor- 
tació.  —  Fil  d' embalar.  Fil 
mes  gruixut  que  s'usa  per 
cosir  els  embalatges  exteriors 
deis  bultos  destinats  a  l'expor- 
tació.  (Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Finejar,  v.  —  Presentar  els  taps 
carraos  o  suro  un  aspeóte  sedós, 
no  abundant-hi  les  tares  o 
grans.  (Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Finor,  f.  —  I.  Alt  re  de  les  quali- 
tats  que  ha  de  teñir  el  suro 
per  ésser  bo.  (Girona,  Sant 
Feliu  de  Guíxols.)  2.  Classe 
especial  de  taps  sortits  deis  ta- 
cats,  en  el  bany  del  procede. 

Flacs,  m.  —  Suros,  taps  o  carraos 
de  baixa  qualitat.  —  «Tirar  ais 
flacs»  :  Expressió  que  equival 
a  menysprear  una  cosa  per 
inútil.  (Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Palamós.) 

Flaquejar,  v.  —  i.  Fer  les  classes 
d'una  tria  mes  flaques  que  la 
qualitat  acostumada  o  corrent. 
2.  Rebaixar  la  qualitat  d'ima 
partida  posant-hi  una  deter- 
minada quantitat  de  taps  mes 
flacs.  (Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Palamós.) 

Flor,  f.  —  Les  flors  del  suro 
son    monoiques.    Esclaten    en 


abril  o  maig.  Son  semblants 
a  les  flors  deis  avellaners.  (Gi- 
rona,  Cassá.) 

Florejar,  v.  —  Treure  la  pela 
del  suro  deixant  el  tap  in- 
tacte.  (Palamós,  Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 

Fluhiol,  m.  —  Secció  de  capnets. 
Tap  que,  per  fer-lo  capnet, 
se  l'ha  perseguit  o  gastat  sois 
d'un  costat  i  presenta  el  cap 
com  Tembocadura  d'un  flubiol. 
(Palamós.) 

Fogal,  m.  —  Malaltia  (sembla  de 
carácter  epidémic)  que  consis- 
teix  en  podrir-se  í'escorga,  co- 
mengant  arran  de  térra  i  anant 
d'allí  estenent-se  en  totes  di- 
reccions  del  suro.  (Girona,  Pa- 
lamós, Muntanyes  de  Les  Ga- 
barres.) 

Foganya,  f.  —  Mena  de  fogó 
que  els  toscadors  arreglen  amb 
quatre  pedrés  al  mig  del  pati 
on  socarrimen  el  suro  de  la 
part  de  l'esquena,  a  fi  que  la 
tosca  salti  millor.  (Calonge, 
Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Font,  f.  —  I.  Nafra  en  el  suro 
d'on  raja  un  suc  de  color  de 
café  que  taca  tota  la  pela  per 
on  toca,  dona  mal  gust  al  suro 
i  produeix  els  taps  pudents. 
2.  Dipósit  d'aigua  que,  a  vol- 
tes,  es  descobreix  al  pelar  un 
suro,  i  raja  com  una  deu  per 
un  forat  de  la  soca.  (Mun- 
tanyes de  Les  Gabarres.) 

Formic,  m.  —  És  igual  que  re- 
baixí  o  formiga.  (Muntanyes 
de  Les  Gabarres.) 

Formiga,  f.  —  Insecte  que  ataca 
el  suro.  Hi  ha  una  varietat 
roja  i  alada  i  una  altra  tota 
negra.  Totes,  com  els  rebaixins, 
ataquen  el  suro  :  la  formiga 


Ii8 


VOCABULARI    DEL   SURO 


negra  obre  galeries  entre  el 
líber  i  el  suro,  i  el  rebaixí 
ataca  l'escorga.  (Girona,  Sant 
Feliu  de  Guíxols.)  —  Formiga 
rossa.  Varietat  de  formigues  de 
eos  allargat  i  color  ros,  que  no 
piquen,  pero  que  també  rose- 
guen el  suro,  seguint,  general- 
ment,  tota  la  soca  en  galeries 

'  separades  i  a  voltes  s'assem- 
blen  a  un  petit  forat  de  core. 
(Muntanyes  de  Les  Gabarres.) 

Formigat,  adj.  —  Suro  atacat 
per  la  formiga.  (Girona,  Pa- 
lamós.) 

Fornell,  m.  —  El  fom  o  lloc 
on  es  carbonitza  la  fusta  del 
suro.  (Alt  Empordá.) 

Fornet,  m.  —  L'espai  que  queda 
sota  la  perola  de  bullir  el  suro, 
en  el  qual  es  fa  el  foc.  (Pa- 
lamós,  Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Girona.) 

Forquüla,  i.  —  Pega  de  ferro 
que  aguanta  la  fusta  que  dona 
moviment  a  Tespiral  de  les 
maquines  de  fer  taps,  dites  de 
ribot.  (Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Fort,  m.  —  El  tap  fet  d'una 
classe  de  suro  que  té  molts 
anys  i,  per  tant,  molta  resis- 
tencia. (Palamós.) 

Fulla,  f.  —  I.  La  del  suro  és 
persistent;  dos  o  tres  anys  té 
im  verd  Ilustres  per  sobre  i 
blanquinós  per  sota.  S'assem- 
bla  molt  a  la  de  l'alzina,  amb 
la  diferencia,  pero,  que  la 
del  suro  té  un  color  mes  ciar 
i  és  mes  llargaruda.  2.  Lá- 
mina d'acer  pur  en  la  qual  es 
fa  el  tall.  Les  fulles  teñen  dis- 
tinta forma  segons  l'ús  a  qué 
han  de  destinar-se;  i,  segons 
aquest,  treballen  amb  estoix  o 
sense.  Les  de  l'estoix  de  carrax, 


de  fer  taps,  d'escairar,  la  del 
de  triar  i  la  de  la  máquina 
de  ribot,  son  rectes;  les  de 
Uescar,  corbes.  3.  La  fulla  de 
la  máquina  de  carrar,  segons 
el  sistema,  és  rectangular,  tra- 
pezoidal o  mixta.  4.  La  fulla 
de  l'estoix  de  carrar  és  una 
pega  tallant  que  consisteix 
en  una  lámina  d'acer  d'uns 
2  X  50  X  200  mm.,  poc  mes 
o  menys.  El  tall  és  fet  en 
sentit  de  la  llargada.  5.  La 
fulla  de  l'estoix  de  llescar  és 
igual  a  la  de  carrar,  diferen- 
ciant-se'n  sois  en  la  forma, 
que  es  corba,  com  l'estoix  de 
llescar.  Les  de  llescar  i  fer 
taps  a  má  son  mes  curtes  que 
l'estoix.  6.  Ganivet  circular. 
Talla  peí  perímetre.  És  de  3  o 
4  mm.  de  gruix  i  500  x  600  de 
diámetre.  Té  un  orifici  central 
per  unir-lo  a  l'eix  de  rotació 
corresponent  a  la  máquina  on 
ha  de  treballar.  Moltes  maqui- 
nes de  la  industria  tapera  (ma- 
quines de  llescar,  partir,  etc.) 
van  amb  fulla  circular  i  funcio- 
nen sense  estoix.  (Girona,  Pa- 
lamós, Sant  Feliu  de  Guíxols.) 
7.  Fulla  tubular,  fulla  de  la 
gubia  o  máquina  de  barrina. 
(Girona.)  —  Fulla  molla.  Fulla 
que  no  és  ben  trempada.  — 
Fulla  forta.  Aquella  fulla  per 
utilizar-la  bé  se  li  ha  de  donar 
foc  per  modificar  el  tremp.  — 
Fulla  taija.  La  fulla  que  talla 
fi.  —  Fulla  que  vola.  La  fulla 
que  talla  bé.  (Palamós.)  —  Bui- 
dar  la  fulla.  Obrir  carreres,  es- 
molar-la.  —  Passar  o  afinar  la 
fulla.  Afinar  el  ganivet.  (Pala- 
mós.) 
Fusta,  i.  —  I.  La  soca  del  suro 


I    DE   LES   INDUSTRIES    DERIVADES 


119 


no  s*empra  per  grans  constnic- 
€Íons,  pero,  com  que  és  dura 
i  pesada  i  resisteix  molt,  s'usa 
per  utillatge  de  fusteria,  car- 
gols,  corrióles,  etc.,  peces  cor- 
bades  de  carros  i  construccions 
navals.  També  se'n  fa  Uenya 
i  carbó.  (Girona.)  2.  En  les 
fabriques  de  discos,  atuell  con- 
sistent  en  una  fusta  senzilla  on 
-els  esquilets  col-loquen  les  tires 
de  suro,  que  deixen  preparades 
en  piles  de  sis  o  mes  tires,  per 
passar  així  a  mans  del  barri- 
naire.  (Palamós.) 


Cali,  m.  —  Tros  de  suro,  d'uns 
2  pams  de  llarg  per  203 
d' ampie.  Els  pescadors  el  lli- 
guen  al  cap  deis  ormeigs  per 
assenyalar  on  son  calats. 

Gallet,  m.  —  Tap  especial  de 
suro  que,  en  les  ampolles,  ser- 
veix  de  galet  per  beure.  — 
«A  gallet»  :  Es  diu  del  tap 
escapgat  tort.  —  «Fer  gallet»: 
Defecte  de  les  llesques  de  suro 
mal  tirades  en  qué  el  gra  no 
queda  partit,  al  llescar. 

Ganivet,  m.  —  Fulla  d'acer  ben 
esmolada  d'un  deis  seus  cos- 
tats,  mes  o  menys  ampia  i  de 
diferent  forma  (recta  o  corba) 
segons  la  feina  a  qué  es  des- 
tina. El  costat  oposat  al  tall 
es  prolonga  en  forma  de  púa 
(V.  Púa)  per  a  adaptar-hi  un 
manee,  circular,  de  fusta.  (Gi- 
rona, Cassá,  Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Palamós.)  —  Ganivet 
de  fer  taps.  V.  Estoix.  —  Gani- 
vet de  carrar.  i.  Estoix  recte 
mes  ampie  i  mes  curt  que  el 


ganivet  de  fer  taps.  2.  Eina 
que  utilitza  el  carrador  per 
tallar  carracs.  (Girona.)  — 
Ganivet  de  llescar.  i.  Gani ve- 
ta de  fulla  corba  per  tallar 
les  pannes  de  suro  en  llesques. 
N'hi  ha  de  fulla  can  viable 
com  els  estoixos.  2.  Es  sem- 
blant  al  de  carrar.  En  difereix, 
pero,  en  la  forma,  perqué  en 
lloc  d'ésser  rectangular  és  un 
sector  circular,  és  a  dir,  la 
d'una  falg,  sino  que  és  mes 
ampie  i  no  acaba  en  punta. 
A  9  o  10  cm.  del  manee  i  a 
I  cm.  o  cosa  així  de  T esquena, 
hi  ha  un  forat  quadrat  on 
s'encaixa  la  guia.  (Girona.) 
V.  Guia.  Ganivet  de  triar. 
Fulla  per  treure  escapees  i 
tares  en  triar.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols.)  —  «Passar-ne  el  ga- 
nivet» :  Tallar  o  llescar  tma 
pega  de  suro.  —  Ganivet  amor- 
rat.  V.  Amorrat. 

Ganiveta,  f.  —  Instrument,  tot 
d'una  pega,  de  forma  corba, 
que  s'usa  per  llescar  el  suro. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols,  Pala- 
mós, Cassá,  Girona,  Hostal- 
ric.)  V.  Ganivet  de  llescar. 

Garbell,  m.  —  i.  Bastiment  de 
quatre  fustes  amb  dues  nan- 
ses  a  cada  cap,  al  qual  s'aj un- 
ta una  fulla  canviable  per 
calibrar  els  taps.  (Palamós.) 
2.  Caixó  amb  fons  engraellat 
que  serveix  per  calibrar  els 
taps.  —  Garbell  de  pastera. 
El  que  té  rodes  a  sota  mo- 
vent-se  damunt  d'una  guia. 
—  Garbell  de  bressol  o  balanga. 
El  garbell  que  s'usa  penjat 
peí  mig  dant-li  un  moviment 
de  vaivé.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) —  «Donar-li  un  cop  de 


i»o 


VOCABULARI    DEL   SURO 


garbell»    :    Calibrar    Ueugera- 
ment    una    classe.    (Palamós.) 

Garbella,  f.  —  Aparell  per  gar- 
bellar  o  triar  taps  solament 
per  calibres.  Consisteix  en  un 
garbell  prismátic  coUocat  ho- 
ritzontalment,  de  manera  que 
pugui  girar  sobre  si  mateix 
peí  moviment  de  rotado  que 
li  imprimeix  un  manubri  que 
porta  en  un  deis  extrems  de 
l'eix.  Les  cares  laterals  del 
garbell  prismátic  son  una  mena 
d'enreixat  fet  de  llistons  de 
fusta  que  guarden  entre  si  la 
mateixa  distancia.  Aqüestes 
cares  laterals  poden  treure's  i 
reempla9ar-se  amb  altres  que 
tinguin  l'enreixat  o  engraellat 
a  distancia  diferent  de  l'an- 
terior.  (Girona.)  V.  Garbell. 
2.  Caixó  horitzontal  sostingut 
en  dos  de  sos  extrems  per  dues 
cordes  que  pengen  del  sostre. 
El  fons  el  forma  un  enreixat 
movible  fet  de  brédoles  a  la 
distancia  convenient,  segons  el 
calibre  deis  taps  que  es  desitja. 
Els  taps  es  recullen  en  la  tela 
d'un  catre.  Sota  del  garbell 
hi  ha  una  tramuja  que  recull 
els  taps,  que  van  a  caure, 
per  mitjá  d'una  canal,  al  pis 
on  han  d'ésser  embalats.  (Gi- 
rona.) 

Garbellador,  m.  El  que  garbella 
taps.   (Palamós.) 

Garbellar,  v.  —  Triar  taps  sola- 
ment per  calibres  o  gruixária. 
No  és  feina  tan  exacta  com 
calibrar.  És  operació  que  es  fa, 
sobretot,  abans  de  la  refinado 
própiament  dita.  (Girona,  Sant 
Feliu  de  Guíxols,  Palamós.) 
—  «Ben  garbellat  quedará  per 
la  meitat»  :  S'usa  per  a  indi- 


car que  una  noticia  és  exage- 
rada i  que  cal  rebaixar-ne 
quelcom.  (Palamós.) 

Garlopa,  f.  —  La  maneta  de 
justa  de  les  maquines  de  fer 
taps,  dites  de  ribot.  La  seva 
forma  és  idéntica  a  les  garlo- 
pes  de  fuster.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols,   Girona.) 

Garra,  f.  —  Manyoc  de  tela  que 
es  deixa  a  cada  una  de  les 
quatre  puntes  de  la  bala  per- 
qué sigui  de  mes  bon  agafar. 
Es  fan  també  per  estrényer- 
la  mes.  (Girona,  Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Palamós.) 

Garrulador,  m.  —  Pal  cilíndric 
de  fusta,  afuat  d'un  cap,  que 
s'usa  per  encordar.  (Girona, 
Palamós.) 

Gas,  m.  —  Del  suro  se'n  pot 
extreure  gas,  que  dona  una 
Uum  mes  clara  que  la  del 
carbó  de  pedra  i  no  fa  tuf. 
(Girona.) 

Gaseosa,  f.  —  Taps  de  17  línies 
de  llarg,  en  classe  general- 
ment  flaca  i  molt  flexible,  per 
tapar  les  ampolles  de  gaseosa. 
(Palamós,  Cassá.) 

Gelal,  m.  —  Senyal  que  queda 
a  l'esquena  del  tap  quan  el 
tall  del  ganivet  ha  passat  peí 
mig  d'una  vena  vermella.  En 
les  classes  superiors  es  treu 
tomejant  el  tap.  (Palamós^ 
Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Geniva,  f.  —  Costat  del  suro  que 
en  l'arbre  era  una  esquerda 
fonda.  (Girona,  Cassá,  Pala- 
mós, Sant  Feliu  de  Guíxols^ 
Hostalric.) 

Genival,  m.  —  La  geniva.  (Gi- 
rona, Palamós.) 

Genival,  m.  —  Geniva  grossa. 
Generalment  es  diu  d'un  es- 


ÍK 


I   DE   LES   INDUSTRIES   DERIVADES 


121 


camisat  o  altra  ferida.  (Mun- 
tanyes  de  Les  Gabarres.) 

Girada,  f,  —  Blincament  del 
tall  deis  ganivets  de  la  indus- 
tria tapera.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Palamós.)  —  «Fer 
una  girada»  :  T6rcer-se  el  tall 
del  ganivet.  Efecte  causat  per 
una  tatxa  quan  el  tall  és  prim. 
(Palamós.) 

Gla.  —  El  fruit  que  produeix  el 
suro,  destinat  a  ralimentació 
deis  poros.  Els  glans  preñen 
tres  denominacions  segons  el 
temps  en  qué  maduren:  Mi- 
quelins,  els  que  maduren  peí 
setembre;  martinencs,  els  que 
maduren  a  darrers  d'octubre; 
darrerencs,  els  que  ho  fan  a 
darrers  de  desembre.  Per  la 
sembra  els  mes  estimats  son  els 
martinencs,  ja  que  els  primers 
i  els  darrers  solen  ésser  corcats. 
(Girona,   Palamós,    Hostalric.) 

—  Gla  huxat.  Gla  foradat  que 
no  serveix  per  la  sembra.  — 
«Donar  un  gla  per  fer  cagar 
un  roure»  :  Fer  una  mercé 
amb  mires  egoistes.  (Palamós.) 

—  «Castanyes  de  Mallorca,  que 
no  en  menja  sino  la  gent 
porca»  :  Es  diu  deis  glans, 
menjar  propi  deis  porcs.  (Pa- 
lamós.) 

Glaneta,  f.  —  Puntut  petit  en 
carrac.  (Arenys  de  Mar,  Ar- 
búcies.) 

Gra,  m.  —  Defecte  del  suro. 
Presenta  uns  forats  que  tra- 
vessen  Tescor^a  i  que  son 
plens  de  polsim  que  es  buida 
amb  el  trasbals.  —  Gra  huida- 
dor,  huidat  o  vermell.  Quan  el 
forat  que  fa  el  gra  és  pie 
d'una  pols  rogenca  que  es 
desprén  amb  facilitat   :   ales- 


hores  se'n  diu  gra  buidat.  — 
Gra  llenyós  o  fustas .  Quan  les 
parets  del  forat  teñen  la  con- 
sistencia de  fusta  :  el  color 
d'aquest  gra  és  castany  fose. 

—  Gra  d'olla.  Quan,  seccionat 
longitudinalment,  el  gra  té 
forma  d'embut,  és  a  dir,  molt 
ampie  del  costat  del  suro  que 
está  en  contacte  amb  la  ca- 
misa o  líber,  i  molt  estret  del 
costat   de  la  tosca.    (Girona.) 

—  Gra  de  tabac.  Gra  buidador. 

—  Gra  espinos.  Gra  acabat  en 
punxa  que  en  tocar-lo  punxa. 

—  Gra  fort.  Gra  que  no  es 
buida.  —  «Partir  el  gra»  :  Obrir 
el  gra  peí  bell  mig.   (Girona.) 

Granat,  m.  —  i.  Tap  del  calibre 
máxim  de  la  partida  corres- 
ponent.  2.  Carrac  amb  suro 
abundant  per  fer  taps  del  ca- 
libre desitjat. 

Gras,  adj.  —  Fluix,  flonjo;  de- 
fecte que  té  algún  suro  d' ésser 
poc  compacte  i  massa  ufanos, 
perqué  vegeta  en  térra  massa 
bona.  (Hostalric,  Girona.) 

Grenyal,  m.  —  El  suro  mancat 
de  consistencia  i  de  finor. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Grilla,  f.  —  Pega  de  la  garbella. 
Es  una  reixa  formada  per 
quadradets  iguals  de  fusta, 
units  i  clavats  a  un  marc 
també  de  fusta.  (Girona,  Cas- 
sá,  Palamós,  Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 

Gris,  m.  —  Nom  que  es  dona  a 
la  sexta  qualitat  del  paper  de 
suro.  (Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Groe,  m.  —  Nom  que  es  dona  a 
la  quinta  qualitat   del  paper 
de  suro.   (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 
Grossos,  m.  —  I.  Taps  o  carraos 


122 


VOCABULARI    DEL   SURO 


que  es  troben  en  una  partida 
i  teñen  mes  calibre  que  el 
precís  d'aquesta.  2.  Els  taps 
o  carraos  de  mida  grossa  que 
surten  al  garbellar-los.  «Gros»: 
Els  tapers  que  elaboren.  «Ta- 
llar gros»  :  Tallar  trefins.  (Pa- 
lamós.) 

Gubia,  f.  —  Cañó  d'acer,  tallant 
d'un  extrem,  de  les  maquines 
de  fer  taps  dites  de  barrina, 
que  s'introdueix  en  les  lles- 
ques  i  tires  fent  així  el  tap  o 
disc.  (Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Girona.) 

Guia,  i.  —  I.  Aparell  que  els 
estoixos  i  ganivets  de  Uescar 
i  carrar  porten  perpendicular- 
ment  a  la  fulla,  i  consisteix 
en  una  vareta  prismática  de 
metall,  fixa  i  dividida  o  gra- 
duada en  línies,  i  una  altra 
de  móbil  que  corre  al  llarg 
d' aquella,  poden t  acostar-se  o 
separar-se  de  la  fulla  la  dis- 
tancia que  es  vulgui.  Aquesta 
segona  vareta  cilindrica,  col- 
locada  dintre  d'un  cilindre 
buit,  és  paral-lela  a  la  fulla 
tallant,  i  la  distancia  entre 
aquesta  i  la  generatriu  mes 
próxima  a  la  mateixa  del  ci- 
lindre buit,  és  igual  a  l'ampla- 
da  de  les  Uesques  i  Uargada 
deis  carracs.  Serveix  per  fer 
les  Uesques  a  una  mida  deter- 
minada, i,  en  Testoix  o  ga- 
nivet  de  carrar,  per  fer  els 
carracs  també  a  ima  mida  de- 
terminada. (Girona,  Cassá,  Pa- 
lamós,  Sant  Feliu  de  Guíxols.) 
2.  Pega  de  ferro  en  punta 
que  serveix  per  pujar  o  bai- 
xar  el  corrou  de  la  guia  o  per 
separar  la  fulla  del  estoix. 
(Girona.)     3.  En  les  maquines 


de  llescar  o  de  carrar  o  fer 
tires,  és  una  pega  que  serveix 
per  conduir  el  suro  fins  que 
quedi  ben  presentat  abans  que 
l'agafi  la  fulla.  (Girona.) 
Guitarra,  f.  —  Tros  de  fusta 
retallat  en  forma  de  8  que 
ajunta  el  ganxo  amb  l'eix  o 
collferro  de  la  mola  usada  en 
la  industria  tapera.  (Sant  Fe- 
liu de  Guíxols.) 


Imperial,  adj.  —  i.  Suro  que  té 
de  25  a  35  mm.  de  gruix. 
2.  Carrac  o  tap  de  21  a  22-23 
miUímetres  de  costat  a  costat 
o  diámetre.  (Girona,  Palamós, 
Cassá.)  3.  Tap  cilíndric  fet  a 
má  o  máquina,  de  18' 20  i  24 
línies  (40^50,  45  i  54  mm.)  de 
Uargada  per  9  14  3.  10  línies 
(21*5  a  22*5  mm.)  de  corona. 
4.  Carrac  tallat  per  fer  aques- 
ta classe  de  taps.  (Sant  Feliu 
de  Guíxols.) 

Italia,  m.  —  Carrac  i  tap  gros. 
Solen  ésser  de  mes  de  26  mm. 
de  costat  a  costat  i  de  15, 
18  o  20  línies  de  Uargada 
(34,  40  o  45  mm.)  respecti- 
vament,  poc  mes  o  menys. 
(Girona,  Cassá,  Palamós,  Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 


Jaspiat  o  taca  de  tinta.  —  De- 
fecte  de  carracs  i  taps  consis- 
tent  en  presentar  el  suro  una 
munió  de  taquetes  negres,  que 
li  donen  igual  aspeóte  que  si 
s'hi  hagués  espolsat  tinta  negra 


I    DE    LES    INDUSTRIES    DERIVADES 


123 


amb  una  ploma.  Es  creu  degut 
a  una  criptógama,  i  existeix 
encara  que  no  es  presentin  les 
taques.  A  causa  d'aquest  de- 
lecte, amb  el  temps  el  suro 
perd  Telasticitat,  i,  com  que 
no  tapa  bé,  els  carracs  i  taps 
resulten  inútils  per  a  trefins. 
(Girona.) 

JoU;  m.  —  Fusta  coHocada  en- 
tom  del  caire  del  perol  a  fi  de 
privar  que  s'escantelli.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Just,  m.  —  I.  Carrac  que  per 
la  seva  poquedat  de  suro  és 
difícil  de  transformar  en  taps 
del  calibre  que  cal.  2.  Tap 
que  fa  escassament  el  calibre 
que  cal.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols, Palamós.) 


Laminar  suro.  —  i.  Fer  paper 
de  suro,  fuUes  primes  com  les 
de  paper.  2.  Fer  planxes  de 
suro  d'un  gruix  convenient  per 
a  plantilles  o  altres  usos  sem- 
blan ts.    (Girona.) 

Liher,  m.  —  Pel-lícula  fibrosa  que 
forma  la  part  interior  de  Fes- 
cor9a  deis  arbres,  entre  aquesta 
i  la  fusta.  Se'n  diu,  també,  es- 
corga  mare,  escurpit  o  camisa. 
(Girona.) 

Linies,  f.  —  Les  ratlles  en  qué 
es  divideix  el  peu  de  rei  per 
a  amidar  els  taps.  Son  equiva- 
lents  a  les  linies  castellanes  de 
la  polsada.  (12  linies  equivalen 
a  27  mm.)  (Palamós,  Girona, 
Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Linoleum,  m.  —  Producte  indus- 
trial a  base  de  pols  de  suro 
i   oli   de   Uinosa.    Se'n   forma 


una  lámina  d'aglomerat  d'uns 
203  mm.  de  gruix,  enganxat 
d'una  cara  a  una  tela  grui- 
xuda,  i  de  l'altra  pintada  en 
diferents  dibuixos  i  envemi- 
gada.  (Girona,  Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 


Ll 


Llarguejar,  v.  —  Es  diu  deis 
taps  amb  tendencia  a  ésser 
mes  llargs  de  la  mida  corrent. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Llenya,  f.  —  i.  Suro  flac  que 
se  separa  en  sofrir  la  primera 
tria  després  de  la  pela.  (Alt 
Empordá.)  2.  Els  residus  que 
queden  de  la  fabricació  del 
suro,  com  son  retalls,  pelies, 
etcétera.  (Palamós,  Sant  Feliu 
de  Guíxols,  Girona.)  —  Treure 
la  llenya.  Treure  les  pelures.  — 
«Val  mes  la  llenya  que  els 
carracs»  :  S'usa  per  a  pon- 
derar la  mala  qualitat  d'un 
suro.   (Palamós.) 

Llepada,  i.  —  L'acció  de  tallar 
amb  el  ganivet  alguna  part 
petita  del  suro  que  Fenlletgeix 
o  fa  visible  algún  defecte.  (Pa- 
lamós.). 

Llepar,  v.  —  Treure  del  tap  al- 
guna petita  llepia.  (San  Feliu 
de  Guíxols.) 

Llepia,  f.  —  Petita  partícula  de 
suro  llevada  deis  taps  per  ate- 
nuar-los  algim  defecte  o  tara. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols,  Pala- 
mós, Cassá,  Girona.)  —  Fer 
una  llepia.  Treure  un  trosset 
de  suro  de  la  llesca  per  evitar 
algún  defecte  que,  si  no  es 
talles,  hi  quedaria.  (Girona.) 
—  Treure  una  llepia.  Polir  un 
tap.    La   tira   de   suro   de   la 


124 


VOCABULARI    DEL   SURO 


qual  es  fan  els  discos.   (Pala- 
mós.) 

Llepiaire,  m.  —  El  que  fa  tires 
en  les  maquines  de  discos.  (Pa- 
lamós.) 

Llesca,  f.  —  Pe9a  de  suro  de  la 
mida  apropiada  per  fer  car- 
raos o  taps.  De  les  llesques 
se'n  treuen  també  les  tires, 
que  serveixen  per  fer  els  dis- 
cos. (Girona,  Cassá,  Palamós, 
Sant  Feliu  de  Guíxols.)  —  Cap 
o  testa  de  la  llesca.  Qualsevol 
deis  seus  extrems.  (Girona.)  — 
Fer  cap  i  punta  la  llesca.  Quan 
els  seus  costats  no  son  ben  pa- 
ral-lels.  (Girona.) 

Llescador,  m.  —  Óbrer  que  talla 
el  suro  a  llesques.  (Girona,  Pa- 
lamós, Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Llescar,  v.  —  Fer  llesques  de 
les  pannes,  és  a  dir,  tallar-Íes 
a  llenques  en  sentit  transver- 
sal, d'una  ampiada  igual  a  la 
llargada  que  hagin  de  teñir  els 
taps.  Del  suro,  un  cop  llescat, 
se'n  fan  els  carraos  i  els  taps. 
Es  llesca  a  má  o  a  máquina. 
—  Llescar  a  má.  És  l'operació, 
que  fa  el  llescador,  de  tallar  les 
llesques  amb  l'estoix  i  el  gani- 
vet  de  llescar.  A  l'efecte,  el 
llescador  posa  la  cama  esquerra 
entre  el  seient  de  la  cadira  i  el 
seu  respatller,  format  d'una 
post  bastant  ampia,  inclinada 
de  manera  que  mes  bé  está 
muntat  en  el  seient  de  la 
cadira  que  assegut.  Amb  la 
má  esquerra  agafa  la  panna 
Tapoia  contra  l'extrem  que 
surt  d' aquella  post,  i  amb  la 
má  dreta,  amb  l'estoix  o  el 
ganivet  de  llescar,  talla  les 
llesques.  —  Llescar  a  máquina. 
Tallar  les  pannes   a  peces   o 


llesques,  pero  no  a  la  má, 
sino  amb  máquina  especial  de 
llescar.  És,  sobretot,  útil  lles- 
car a  máquina  quan  el  suro 
és  molt  gruixut.  Les  maquines 
de  llescar  son  de  dos  tipus 
distints.  En  unes  els  ganivets 
teñen  moviment  de  rotació  i 
forma  de  disc  de  contorn  es- 
molat,  és  a  dir,  son  de  fulla 
circular;  en  altres  les  fuUes 
tallants  teñen  moviment  de 
vaivé.  Algunes  maquines  ela- 
boren de  10  a  12  quintars 
métrics  de  llesques  al  dia.  (Gi- 
rona, Palamós,  Sant  Feliu  de 
Guíxols.)  —  Llescar  a  bou.  És 
tallar  la  llesca  una  mica  en- 
corbada  en  lloc  de  tallar-la 
ben  dreta.  —  Llescar  a  gallet. 
Tallar  una  llesca  d'una  ma- 
nera irregular.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 

Lleva,  f.  —  Operació  d'arrencar 
el  suro  de  l'arbre.  (Girona,  Alt 
Empordá.) 

Llevada,  f.  Partida  de  suro. 
(Empordá,  Rosselló.) 

Llevador,  m.  —  Obrer  que  es  de- 
dica a  extreure  el  suro  de  l'ar- 
bre. Aquesta  operació  és  con- 
fiada generalment  ais  obrers 
del  camp  o  de  pagés.  (Sant  Fe- 
liu de  Guíxols,  Alt  Empordá.) 

Llevar,  v.  —  i.  Fruitar,  donar 
fruit  els  arbres,  les  plantes. 
2.  Pelar,  treure  el  suro  de 
l'arbre.  (Girona,  Palamós,  Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Lligada,  i.  —  Lligadura  del 
balots  per  mitjá  d'una  corda 
posada  en  forma  de  creu.  — 
Doble  lligada.  Lligadura  deis 
balots  fent  dues  creus  amb  la 
corda.  (Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Girona.) 


I    DE    LES    INDUSTRIES    DERIVADES 


125 


Llimonada,  f.  —  Taps  de  17  línies 
de  Uarg  per  lo-ii  Va  de  corona, 
flacs.  Son  com  taps  de  gaseo- 
sa. (Palamós.) 

Llistó,  m.  —  Fusta  d'uns  5  cm. 
d'amplada  i  de  la  llargada 
corresponent  a  la  paca,  que 
en  nombre  de  vuit  s'usen  per 
dar  consistencia  ais  retalls 
de  suro  premsats,  quatre  a 
sobre  i  quatre  a  sota.  (Pala- 
mós, Girona.) 


M 


Má,  f .  —  Els  deu  taps  que  agafa 
Tobrer,  cinc  a  cada  má,  per 
comptar  els  taps.  Si  els  taps 
son  massa  grossos,  Uavors  la 
má  es  forma  de  cinc  taps,  aga- 
fant-ne  tres  amb  Tuna  má  i 
dos  amb  l'altra.  (Sant  Feliu 
de  Guíxols,  Palamós.)  —  «Tre- 
ball  a  má»  :  Es  diu  deis  taps 
fets  a  má  en  oposició  ais  fets 
a  máquina.  (Girona.) 

Maca,  f.  —  L'eina  deis  escor- 
xadors.  És  una  mena  d'aixa 
petita,  amb  el  tall  molt  amor- 
rat  i  gruixut,  que  serveix  per 
arrencar  Tescorxa  deis  suros 
un  cop  son  pelats.  (Muntanyes 
de  Les  Gabarres.) 

Maceta,  f.  —  L'eina  de  dos  talls 
en  sentit  invers  al  de  la  des- 
tral, que  serveix  per  treure 
Tescorxa  deis  arbres.  Els  car- 
boners  i  escorxadors  se'n  ser- 
veixen.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 

Madur,  adj.  —  Suro  fet,  que  no 
és  verd.  L'ésser  madur  i  as- 
saonat  son  altres  qualitats  que 
ha  de  teñir  el  suro  bo.  Quan 
el  suro  és  madur,  la  part  ven- 


trosa de  la  pega  o  panna  ha 
de  teñir  color  groguenc  dau- 
rat.    (Girona.) 

Magna,  f.  —  MuUena  oliosa  i 
Iluent  que  apareix  en  les  pri- 
meres  hores  del  dia  en  la  part 
llisa  o  exterior  de  les  fulles 
deis  suros.  És  creenga  bastant 
generalitzada  que  aquest  fe- 
nomen  és  producte  de  la  ro- 
sada; pero  persones  que  han 
tingut  ocasió  d'observar-ho 
atentament  opinen  que  és  una 
secreció  de  les  fulles.  (Sant  Fe- 
liu de  Guíxols.) 

Magnum,  m.  —  Trefins  grossos 
de  quinze  línies  o  mes  d'am- 
plada, destinats  a  tapar  am- 
polles de  xampany,  dites  mág- 
nums,  de  2  litres  de  cabuda. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Magrejar,  v.  —  Ésser  mercade- 
ría de  qualitat  inferior  a  la 
que  correspon.  (Palamós.) 

Manefre,  m.  —  Persona  encar- 
regada  de  la  direcció  de  cert 
nombre  de  treballadors  de  la 
industria  tapera. 

Maneta,  f.  —  Pega  de  la  máqui- 
na de  ribot  que  serveix  per 
aixecar  o  abaixar  l'estoix.  La 
maneta  de  la  máquina  de  fer 
taps  a  Tesmeril  és  la  que  fa 
voltar  el  tap.  (Girona,  Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Máquina  americana.  Máquina  es- 
pecial, amb  fulla  circular,  per 
fer  taps  puntuts.  (Palamós.) 
—  Máquina  automática  d'es- 
capgar  taps.  Máquina  amb  la 
qual  s'escapcen  els  taps  sense 
deixar  ratUes.  La  Uargada  deis 
taps  es  gradúa  estant  la  má- 
quina en  marxa,  a  la  décima 
de  mil-límetre,  i  resulten  tots 
els   taps   d'una  mateixa  llar- 


126 


VOCABULARI   DEL   SURO 


gada  i  perfectament  plans. 
Escap9a  de  cinc  mil  a  sis  mil 
taps  per  hora.  (Girona.)  — 
Máquina  de  barrina.  La  má- 
quina, moguda  per  vapor  o 
electricitat,  que  fa  sortir  els 
taps  fets  de  les  llesques  sense 
necessitat  de  carrar-los.  (Gi- 
rona, Palamós.)  —  Máquina 
de  carrar.  La  máquina  de  fer 
carraos.  Hi  ha  maquines  mo- 
gudes  a  brag  i  a  forga  motriu. 
Fa  carracs  de  totes  les  llarga- 
des  i  calibres.  Pot  fer  llepies, 
per  fines  que  siguin.  Les  dife- 
rents  mides  queden  classifi- 
cades  al  sortir  de  la  máquina. 
Segons  la  classe  de  suro,  pot 
fer,  en  deu  hores,  de  dotze  mil 
a  quinze  mil  carracs.  Aquesta 
máquina  está  construida  de 
tal  manera,  que  és  com  si  el 
taper  treballés  a  la  má,  Uevat 
que  el  ganivet  és  mogut  mecá- 
nicament,  la  qual  cosa  dona 
gran  prodúcelo.  Amb  la  má 
esquerra  aguanta  la  llesca,  i 
amb  la  dreta  empeny  la  guia 
movible  per  fer  totes  les  mi- 
des. (Girona,  Hostalric,  Cassá, 
Sant  Feliu  de  Guíxols,  Pala- 
mós.) —  Máquina  d'esquenar. 
Máquina  de  fer  carracs.  És  de 
funcionament  senzill.  Es  posa 
el  carrac  sota  la  palanca  peí 
costat  bo,  de  manera  que,  tot 
just  surtit  d'aquesta,  se  T em- 
peny i  el  fa  passar  per  entre 
els  ganivets  circulars.  Pot  fer 
mes  de  deu  mil  carracs  cada 
dia.  (Girona.)  —  Maquina  de 
garlopa.  És  la  primitiva  má- 
quina de  fer  taps.  És  moguda 
a  má,  i  fa  els  taps  per  mitjá 
d'una  fulla  que  treballa  horit- 
zontalment,  arrodonint  els  car- 


racs que  se  li  apliquen  tome- 
jant.  (Girona,  Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Palamós.)  —  Máquina 
de  llescar.  Máquina  que  s' adap- 
ta a  tots  els  gruixos  del  suro. 
El  tauler  es  puja  a  l'algáría 
que  es  desitja,  per  mitjá  del 
volant  del  centre  del  peu.  Pro- 
dueix  de  8o  a  loo  quilos  per 
hora.  —  Máquina  de  partir. 
Máquina  d'una  fulla  circular, 
a  la  qual  dona  un  moviment 
de  rotació  partint  els  taps  o 
carracs  que  li  aplica  una  roda 
escalonada.  —  Máquina  de 
triar  discos.  Máquina  perfdis- 
tribuir  els  discos  segons  les  di- 
ferents  qualitats.  N'hi  ha  de 
molts  sistemes.  Generalment 
consisteix  en  una  corretja  sens 
fi  sobre  la  qual  un  mecanis- 
me  especial  hi  posa  els  discos 
d'una  cara,  i  després  aquests 
cauen  invertits  sobre  una  altra 
corretja  també  sens  fi,  i  així 
els  discos  es  presenten  de  les 
dues  cares  a  la  vista  delsitre- 
balladors  encarregats  de  fer  la 
selecció.  (Girona.)  —  Máquina 
esmeril.  Máquina  de  fer  taps 
per  mitjá  del  paper  de  vidre. 
La  part  essencial  de  la  máqui- 
na consisteix  en  un  plat  que 
volta  a  unes  dos  o  tres  mil  re- 
volucions  per  minut,  recobert, 
en  la  cara  exterior,  de  paper 
de  vidre,  i  sobre  d'ella  s'hi  fa 
fregar  el  carrac  per  convertir-lo 
en  tap.  Poden  fer-s'hi  taps  de 
totes  formes  i  calibres,  lo  ma- 
teix  cilíndrics  que  cónics.  Es 
de  dues  places,  podent  fer 
cada  una  tres  mil  taps  en  deu 
hores.  Els  discos  van  coberts 
de  dos  papers  concéntrics,  un 
de  gra  gros  en  el  centre  i  un 


I   DE   LES   INDUSTRIES    DERIVADES 


127 


altre  de  gra  fi  en  la  corona. 
Es  comenta  desbastan!  el  car- 
rae  en  el  centre  de  la  mola, 
amb  el  gra  gros,  i  després  es 
refina  el  tap  amb  el  gra  fi  de 
la  periferia.  La  politja  dona 
set  centes  cinquanta  revolu- 
cions  per  minut.  (Girona.)  — 
Máquina  pie  rodó.  Máquina  de 
fer  taps,  de  ribot,  que  dona 
ais  taps  una  forma  igual  a  la 
deis  taps  fets  a  má. 

Maquinista,  m.  i  f.  —  L'home  o 
la  dona  que  fa  taps  amb  les 
maquines  de  ribot.  (Girona, 
Palamós,  Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 

Marca,  i.  Indicado  o  etiqueta, 
que  es  posa  en  els  taps,  del 
producte  embalat  o  de  la  casa 
productora.  2.  Senyals  (rat- 
lles,  marques  o  xifres)  que  es 
fan  amb  pintura  (blanca,  ver- 
mella  o  negra)  en  l'escorga  del 
suro  per  indicar  els  que  s'han 
de  pelar  o  carbonar  o  els  que 
s'han  de  deixar.  3.  El  se- 
nyal,  fet  amb  el  ratílador,  que 
marca  Tany  de  la  pela.  (Gi- 
rona.) 4.  La  taca  que  mos- 
tren  els  carracs  de  suro  de 
mala  qualitat.  (Palamós.)  — 
«Aquest  tap  ha  marcat».  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.)  —  «Suro  de 
marca» .  :  El  suro  de  calibre 
bo  per  trefins.  (Palamós.)  — 
«Taper  de  marca»  :  Persona 
que  sobresurt  en  l'art  de  fer 
taps  a  má.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 

Marcada,  f.  —  i.  Acció  i  efecte 
de  marcar  els  taps.  (Girona.) 
2.  «Fer  marcades»  :  Assenya- 
lar  les  plantes  que  han  d'ésser 
aterrades  per  aclarir  la  sureda 
o  per  carbonar.   (Girona.) 


Marcadora,  f.  —  La  dona  que 
marca  els  taps  per  mitjá  del 
foc  o  de  la  tinta.   (Palamós.) 

Marcar.  —  Assenyalar  els  suros 
que  hagin  de  pelar-se,  carbo- 
nar-se  o  deixar-se  en  el  bosc. 

Mare  del  suro,  i.  —  La  camisa 
o  part  de  la  soca  que  queda 
al  descobert  quan  s'ha  pelat. 

Margener,  m.  —  El  suro  de 
marge.  (Palamós.) 

Marques,  f.  —  Senyals  que  es 
fan  en  el  moment  de  donar  el 
fi  la  báscula  :  es  marquen  amb 
un  tap  que  es  posa  en  la  báscu- 
la (marques  de  báscula),  o,  si 
es  compten  taps  a  má,  les  que 
determinen  els  milers.  (Girona.) 

Martinenc,  f.  —  Gla  que  ma- 
dura per  Sant  Martí.  (Giro- 
na, Cassá.) 

Marxant,  m.  —  El  comerciant 
que  compra  els  taps  al  fabri- 
cant.  (Cassá,  Palamós.) 

Marxapeu,  m.  —  i.  Palanca  de 
fusta  que  serveix  per  fer  fun- 
cionar la  mola,  posant-la  en 
moviment  per  la  forga  que 
l'esmolet  fa  amb  el  peu.  (Gi- 
rona, Palamós,  Sant  Feliu  de 
Guíxols.)  2.  Fusta  per  mitjá 
de  la  qual  es  fa  sortir  la  fulla 
que  perfora  les  llesques  en  les 
maquines  de  barrina.  (Pala- 
mós.) 

Marxar,  v.  —  Seguir  bé  la  pela 
del  suro. 

Másele,  m.  —  El  suro  pelagrí 
molt  revingut.   (Girona.) 

Matar,  v.  —  Escairar  els  coms 
deis  taps  de  suro. 

Matxot,  m.  —  Suro  de  la  pri- 
mera pela  que  ve  després  del 
suro  verge  o  pelagrí. 

Matxotalla,  i.  —  Reunió  o  abun- 
dancia de  matxots.  (Palamós.) 


128 


VOCABULARI    DEL   SURO 


Menjadora,  f.  —  Taulell  portátil 
de  dos  peus  que  s'arrima  a 
una  paret,  on  treballa  un  sol 
taper  o  escairador.  (Palaniós, 
Sant  Feliu  de  Guíxols,  Girona.) 

Menjar,  v.  —  Buidar  massa  una 
part  bona  de  suro  deis  costats 
d'un  carrac.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 

Mesa,  f.  —  I.  El  lloc  on  s' apila 
el  carbó  després  que  s'ha  co- 
llit  de  la  carbonera.  (Palamós.) 
2.  Les  piles  petites  de  carbó, 
tot  just  fet,  per  a  refredar-lo. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Mesura,  i.  —  La  unitat  de  me- 
sura varia  segons  es  tracti  de 
suro  en  pannes  o  de  taps  o 
carracs.  El  primer  es  ven  a 
dotzenes  de  peces  (canes  i 
pams);  els  trossos  i  matxots,  a 
carretades  i  a  quintars,  i  els 
carracs  i  taps  a  grosses;  pero 
mes  comunament  a  milers  en 
quantitat,  també  per  línies 
franceses  en  quant  a  calibre. 
Avui,  pero,  les  mesures  s'adap- 
ten  al  sistema  métric  decimal. 

Mesurons.  —  «Fer  mesurons»: 
Es  diu  quan  un  taper  o  triador 
acostuma  teñir  una  panera 
dins  la  cofa  o  cove  on  tira 
els  taps,  buidant-la  quan  és 
plena,  o  comptant-los  per  sa- 
ber els  que  fa.   —   (Palamós.) 

Migcurt,  m.  —  La  cua  de  garsa 
que  s'escap9a  per  la  meitat  i 
dona  dos  taps  de  12  línies  cada 
un.    (Sant   Feliu   de   Guíxols.) 

Mig-llargs,  m.  —  Taps  de  24 
línies  de  llarg  per  10- 11  14  ^^ 
corona.  Generalment  en  uti- 
litzar  aquests  taps  es  parteixen 
i  se'n  fan  dos  de  12  línies. 
Formen  la  següent  gradació 
per  classes  :  Trefí  petit,  classe 


primera;  mig-llargs,  segona  i 
tercera,  i  cues  de  garsa,  quar- 
ta.  (Cassá  de  la  Selva,  Pala- 
mós, Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Migpartir,  v.  —  Dividir  en  dues 
parts  iguals  els  taps  o  carracs. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Miqítelina,  i.  —  Gla  que  madura 
per  Sant  Miquel.-  (Cassá.) 

Muja  botella,  f.  —  Tap  fet  a  má, 
o  imitació,  peí  procediment  de 
l'esmeril,  que  té  24  línies  de 
Uargada  (54  mm.)  per  12  fins 
a  13  14  (27  fins  a  30  mm.)  de 
corona.  Aquests  taps  son  usats 
per  tapar  ampolles  de  xam- 
pany  de  14  litre  de  cabuda. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols,  Giro- 
na, Palamós.)  2.  Carrac  ta- 
llat  per  fer  aquesta  classe  de 
taps.  (Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Mitja  boleta,  f.  —  Tap  cilíndric, 
a  máquina,  que  fa  26  línies 
(58  mm.)  de  Uargada  per  16 
a  18  (36  a  40  mm.)  de  diá- 
metre.  (Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Mitja  marca,  m.  ~  Classe  de 
suro  de  13  a  15  línies  de 
gruix  (30  a  34  mm.),  que  ser- 
veix  per  fer  carracs  de  18  lí- 
nies de  llarg  (40*5  mm.)  per 
elaborar  taps  de  11  a  12  lí- 
nies de  corona  (25  a  27  mm.) 
Aquesta  classe  és  coneguda 
comunament  per  Quilmes,  nom 
d'una  gran  casa  consumidora 
de  Sud  América.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols,   Girona.) 

Mitja  pega,  f.  —  Panna  de  suro, 
de  2  pams  de  Uargada  per  2 
d'amplada.  Serveix  de  base 
per  fer  la  unitat  de  venda  de 
suro  en  el  mateix  bosc. 

Mitja  topeta,  f.  —  Tap  cilíndric, 
de  22  mm.  de  llarg  per  5  o 
10  d'ample.  (Palamós,  Cassá.) 


I    DE    LES    INDUSTRIES    DERIVADES 


129 


Mitjanes,  f.  —  Glans  martinen- 
ques.   (Cassá.) 

Mitjans,  m.  —  Els  carracs  de 
10  i  12  línies  de  llarg  del  cali- 
bre mitjá.  Els  grossos  son  de 
9  a  II  línies;  els  mitjans,  de 
7  a  9,  i  els  petits,  de  6  a  7. 
(Palamós.) 

Mitjos  llargs,  m.  —  Carracs  o 
taps  de  mides  com  el  trefí 
petit,  pero  d'inferior  qualitat. 
(Girona.) 

Mirall,  m.  —  La  part  Iluent  de 
Testoix  produida  peí  refrec 
deis  dits.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 

Model,  m.  —  i.  Carrac  de  20 
línies  de  llarg.  2.  Mitja  mar- 
ca. 3.  Carrac  o  tap  de  15 
línies  (35  mm.)  de  llarg  per 
24-25  mm.   de  calibre. 

Moienc,  m.  —  Tap  cilíndric  a 
má  o  imitació,  peí  procediment 
de  Fesmeril,  que  té  20  línies 
de  llargada  (45  mm.)  i  baixa 
de  9  línies  (20' 5  mm.)  de  co- 
rona. (Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Palamós,  Girona.) 

Mola,  f.  —  Eina  que  serveix 
per  esmolar  ganivets  i  fu- 
lles.  Consisteix  en  una  roda 
de  pedra  esmoladora  traves- 
sada  per  un  eix  de  ferro  ter- 
minat  en  maneta,  denominat 
«coll-ferro».  A  aquesta  maneta 
s'hi  enganxa  una  biela  que 
fimciona  per  mitjá  d'una  pa- 
lanca de  fusta  anomenada 
«marxapeu».  L'esmentat  eix 
de  ferro  s'apoia  sobre  un  ca- 
vallet  anomenat  «bana>.  (Gi- 
rona, Palamós,  Sant  Feliu  de 
Guíxols.)  2.  Mola  a  vapor  o 
forga  motriu,  exclusiva  per 
fer  molta  feina.  —  «Cor  de  la 
mola»  :  La  part  central  de  la 

But.  de  Dialec. 


mola.  (Girona.)  —  «Matar  els 
caires  de  la  mola»  :  Arrodonir 
els  costats  del  tap.    (Girona.) 

—  «Passar  per  la  mola»  :  Pasl 
sar  lleugerament  el  tall  de- 
ganivet  per  la  mola  per  afinar 
el  tall.  (Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

—  «Passar  peí  revers  de  la 
mola»  :  Passar  el  ganivet  peí 
cim  de  la  mola  suaument, 
girant  el  tall  en  sentit  oposat 
a  com  está  quan  s'esmola.  — 
«Adre9ar  la  mola»  :  Procurar 
que  la  mola  es  conservi  rodona 
i  un  poc  groUera  perqué  es- 
moli  amb  mes  facilitat.  (Pa- 
lamós,  Girona.) 

Moles.  —  Cilindres  d'esmeril 
aglomerat  i  comprimit,  fora- 
dats  del  centre,  per  ajustar-hi 
una  pega  denominada  «por- 
tamoles».  El  tot  pot  voltar 
entorn  d'un  eix  que  s'intro- 
dueix  en  el  portamoles.  Les 
moles  que  es  col-loquen  en 
moltes  maquines  de  tall  de  la 
industria  tapera,  teñen  per  ob- 
jecte  afinar  constantment  el 
tall  de  les  eines.  (Girona.) 

Mos,  m.  —  I.  La  pérdua  de  la 
finor  del  ganivet,  necessária 
per  tallar.  (Palamós.)  2.  La 
capa  negra  de  la  part  superior 
de  la  mola,  formada  per  par- 
tí cules  d'acer.   (Palamós.) 

Mossegada,  f.  —  Petit  algament 
de  pell  produit  a  la  má  amb 
els  ganivets  de  la  industria 
tapera.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols, Palamós.) 

Mosso,  m.  —  Peu  dret  o  puntal 
de  fusta  que  s'usa  per  aguantar 
les  taules  o  fustes  on  es  fa  la 
pila  de  taps.  (Palamós.) 

Mostassa,  i.  —  Taps  amb  una 
mica  o  gens  de  punta  que 
9 


I30 


VOCABULARI    DEL   SURO 


teñen  de  6  a  8  línies  (13*5  a 
18  mm.)  de  llarg  per  9  a  22 
línies  (2o'5  a  49*5  mm.)  d'am- 
plada  o  diámetre.  (Sant  Feliu 
de  Guíxols.) 

M ostra,  i.  —  1.  Cen tilló.  Entre 
triadors,  cent  taps  triats,  po- 
sats  generalment  en  dues  pa- 
neres,  perqué  es  vegi  el  tant 
per  cent  que  s'ha  de  fer  de 
bo  i  de  flac  de  la  classe  que 
es  tria,  i  el  conjunt  que  deu 
presentar  la  classe  un  cop 
feta.  (Palamós.)  2.  Determi- 
nada quantitat  de  taps  que 
serveix  per  conéixer  i  verifi- 
car la  qualitat  i  el  calibre 
d'una  partida.  (Girona,  Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Mostra  major,  f.  —  Quantitat 
regular  de  taps,  generalment 
una  bala,  que  serveix  per 
conéixer  la  qualitat  i  el  cali- 
bre d'una  partida  de  taps  amb 
mes  exactitud. 

Muntadura,  f.  —  Estructurado 
del  suro  marcada  per  les  venes 
o  gruixes  de  creixen9a  anual. 
La  muntadura  prové  de  la 
creixenga  del  suro  condicio- 
nada per  anys  de  pluges  abmi- 
doses,  conreu  de  la  térra,  etc. 
(Palamós.) 

Musical,  m.  —  El  senyal  que 
els  peladors  posen  al  suro  de 
qualitat  extra.  (Hostalric.) 


N 


Nafra,  f.  —  Ferida  en  la  soca 
del  suro,  de  la  qual  sol  rajar 
un  suc  espés  de  color  de  café, 
tacant  tota  la  pela  per  on 
toca.  (Muntanyes  de  Les  Ga- 
barres.)  V.  Font. 


Nafrat,  adj.  —  Suro  que  té  al- 
guna nafra  o  escamisat.  (Mun- 
tanyes de  Les  Gabarres.) 

Netejar,  v.  —  Treure  tota  mata 
o  arbust  del  bosc  perqué  els 
suros  tinguin  mes  ufana.  (Gi- 
rona.)—iV^^^/a;'  el  suro.  Treure, 
amb  el  ratllador,  tot  el  que  hi 
hagi  de  dolent  en  un  tall  de 
suro.  (Girona,  Palamós,  Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Nina,  i.  —  Pega  unida  al  xarrió 
i  de  la  qual  forma  part  el 
ninot.  Serveix  per  subjectar 
el  tap  en  les  maquines  de 
ribot.  (Girona,  Sant  Feliu  de 
Guíxols.)  V.  Xarrió. 

Ninet,  m.  —  Pega  movible  de 
ferro,  col-locada  dintre  la  nina, 
en  l'extrem  de  la  qual  es  posa 
el  dau.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 

Niñeta,  i.  —  La  pega  que  va 
dintre  la  pipa,  a  la  qual  va 
adherit  el  topo  de  les  maqui- 
nes de  ribot.  (Palamós.) 

Ninot,  m.  —  Part  de  la  nina, 
que  porta  un  topo  a  l'extrem. 
Es  pega  móbil  de  la  nina, 
quan  es  fa  el  tap.  (Girona.) 
V.  Ninet. 

Nou,  f.  —  I.  Defecte  del  suro 
que  consisteix  en  una  concre- 
ció llenyosa  o  brot  no  sortit, 
com  una  nou.  2.  Pega  de  la 
máquina  de  ribot  que  va  unida 
a  la  maneta.  És  un  excéntric 
que  fa  pujar  i  baixar  l'estoix 
de  la  dita  máquina.  (Girona.) 


Ohert,   adj.    —    Suro   excessiva- 

ment  fluix  o  clivellat. 
Oherta,  f.   —   Incisió  que  es  fa 


I 


I    DE   LES   INDUSTRIES   DERIVADES 


131 


amb  la  destral,  de  dalt  a  baix 
del  suro,  en  un  o  diversos 
indrets,  per  pelar-lo. 

Ondes,  i.  —  Ondulacions  sota 
Testoix  de  les  maquines  de 
fer  taps,  dites  de  ribot,  per 
fer  els  taps  a  imitado  a  má. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Or,  m.  —  Primera  qualitat  del 
paper  de  suro. 

Orella  de  gat,  f.  —  Panna  de 
suro  extremadament  prima  i 
inservible  per  fer  taps.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols,  Palamós.) 

Osea,  f.  —  I.  Trenc  en  el  ga- 
nivet  f et  al  saltar  una  part  mes 
o  menys  grossa  d'acer  del  tall. 
2.  El  séc  o  tall  que  fan  els 
qui,  no  sabent  eecriure,  han 
de  portar  el  compte  de  les 
pesades  o  comptades,  etc.,  fent 
una  osea  o  séc  en  un  bastó, 
a  cada  una,  donant  peu  a  les 
dites  següents  :  «Anar  molt 
Uuny  d'osques»,  «Anar  errats 
d'osques»  :  Anar  equivocat  en 
alguna  cosa.  —  «Bé  se'n  falten 
les  osques!»  :  Bona  diferencia 
hi  ha.  (Palamós,  Sant  Feliu 
de  Guíxols.) 

Oseadis,  adj.  —  Defecte  de  les 
eines  de  tall,  completament 
oposat  a  ésser  moUes  (vegeu 
Molla).  L' ésser  molles  depén 
d' ésser  Facer  massa  maleable,  i 
Tésser  oscadisses,  d' ésser  massa 
dur;  de  manera  que  les  prime- 
res  es  vinclen  sense  rompre's, 
no  tomant  a  llur  posició  pri- 
mitiva, i  les  segons  es  rom- 
pen sense  vinclar-se  gaire.  (Gi- 
rona.) 

Osear,  v.  —  Fer  una  osea  en 
el  tall  del  ganivet  o  altra  eina 
de  tall.  (Girona,  Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Palamós.) 


Paca,  f.  —  I.  Bulto  de  llenya 
(pelures),  premsat  i  embalat 
amb  llistons  de  fusta  o  fil- 
ferro.  2.  Els  llistons  d'empa- 
car.  (Girona,  Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Palamós.) 

Pal,  m.  —  Pal  de  fusta  d'uns 
60  cm.  de  Uargada,  amb  l'ajuda 
del  qual  s'encorden  els  bultos 
per  l'expedició.  —  «Fer  correr 
es  pal»  :  S'usa  aquesta  expres- 
sió  quan  es  té  intent  de  donar 
una  nota  de  violencia  en  una 
qüestió.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 

Pala,  f.  —  I.  Eina  per  coUir 
o  arreplegar  carraos  o  taps. 
Es  una  pala  de  fusta  usual. 
(Girona.)  2.  Pala  especial  de 
lusta,  molt  ampia  i  d'ima  sola 
pe9a,  per  collir  els  taps.  — 
«Collir  els  diners  amb  la  pala, 
o  a  palades»  :  Nedar  en  l'abun- 
dáncia.  (Palamós,  Sant  Feliu 
de  Guíxols.) 

Palejar,  v.  —  Moure  els  taps 
bo  i  apilant-los  per  mitjá  de 
la  pala  de  barrejar-los.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Panada,  i.  —  El  salanc  (Agu- 
llana.) 

Panera,  i.  —  Recipient  o  dipó- 
sit,  fet  de  vímets,  que  serveix 
per  posar  carraos  o  taps,  a 
mesura  que  es  fan,  o  per  triar- 
los. És  molt  baixa  i  mes  petita 
que  un  cove.  Serveix,  també, 
per  mostrar  el  genere  al  com- 
prador. Els  carradors  o  tapers 
es  posen  la  panera  a  dreta  o 
esquerra,  segons;  i  en  teñen  di- 
verses per  les  diferents  feines 
o  tries  que  hagin  de  fer.  (Giro- 
na, Sant  Feliu  de  Guíxols.) 


132 


VOCABULARI    DEL    SURO 


Panna,  f.  —  i.  Pe9a  o  Henea 
de  suro  que  s'arrenca  de  l'arbre 
en  pelar-lo.  2.  Rusca  o  pega 
de  suro.  (Girona,  Sant  Feliu 
de  Guíxols,   Palamós.) 

Paper  de  suro.  —  Lamines  molt 
lines  de  suro.  Serveixen  per 
fer  treballs  d'impremta.  S'ha 
arribat  a  obtenir  lamines  que 
no  teñen  sino  1/16  de  mil-lí- 
metre.  (Girona,  Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 

Paper  d'embalar.  —  Fulles  o 
rotllos  de  paper  d'estrassa  que 
es  col-loquen  entre  els  dos  em- 
balatges  de  canemás  en  els 
bultos  destinats  a  l'exporta- 
ció.    (Sant   Feliu  de   Guíxols.) 

Paquer,  m.  —  El  vapor  que  trans- 
porta paques  de  deixalles  de 
suro.   (Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Parafina,  f.  —  Substancia  amb 
la  qual  es  recobreixen  els 
taps,  per  evitar  una  excessiva 
porositat  i  que  els  malmetin 
certs  líquids.  (Girona.) 

Parafinar,  v.  —  Cobrir  els  taps 
o  discos  de  certa  dissolució  a 
base  de  parafina  per  tapar-los 
els  poros  i  les  tares  i  donar- 
los-hi  bon  aspecte. 

Parafinats,  m.  —  Els  taps  re- 
coberts  totalment  o  parcial- 
ment  de  parafina.  (Girona.) 

Parell,  m.  —  La  reunió  de  dos 
trossos  de  suro  iguals,  ajuntats 
per  fer  el  carrac  afegit.  (Pa- 
lamós, Cassá.) 

Pareller,  m.  —  El  tros  de  suro 
igual  a  un  altre  al  qual  s'ajunta 
per  fer  el  carrac  afegit.  (Pala- 
mós.) 

Partida,  í.  —  Conjunt,  quantitat 
de  taps,  carraos,  o  suro.  (Gi- 
rona, Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Palamós.) 


Partir,  v.  —  Dividir  en  dues 
parts  iguals  els  taps  o  carraos. 
(Girona,  Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Palamós.) 

Partitxola,  f.  —  Partida  petita 
de  suro.  —  «Fer  la  partitxola»: 
Ésser   un   fabricant   petit. 

Passa-passa,  m.  —  Anar  de 
pressa  i  fer  tasca.  (Sant  Feliu 
de  Guíxols.) 

Passar,  v.  —  Esmolar  les  eines 
deis  tapers  i  carradors.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols,  Palamós.) 

Pastell,  m.  —  i.  Fusta  d'uns 
4  pams  de  llarg  per  i  d'ample 
on  es  clava  l'encaix,  l'enseua- 
dor  i  la  clavia,  i  s'adapta  al 
taulell  amb  quatre  cargols  o 
puntes.  El  pastell  sol  ésser  de 
propietat  del  taper,  i  se  Tem- 
porta  en  desplagar-se.  2.  Se 
sol  donar,  també,  aquest  nom 
a  la  post  de  llescar.  (Palamós, 
Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Pastera,  f.  —  i.  Diversos  sacs 
de  taps  que  formen  un  sol 
bulto  o  bola.  2.  Taula  on  es 
trien  els  discos. 

Pega,  f.  —  I.  Tros  o  panna  de 
suro  que  tingui  8  pams  qua- 
drats.  És  denominado  con- 
vencional de  mesura.  S'empra 
aquest  mot  quan  es  vol  de- 
terminar superficie  o  quanti- 
tat. En  un  quintar  cátala  hi 
entren  aproximadament  quinze 
peces.  2.  Panna  de  suro  de 
4  pams  de  llarg  (78  cm.)  per 
2  d'ample  (35  cm.)  que  és  la 
base  per  fer  la  unitat  de 
mida,  o  sia  la  dotzena  que 
s'usa  en  algunes  encontrades 
catalanes  per  la  venda  de 
suro  en  el  mateix  bosc.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols,  Palamós.) 
3.  La  panna  de  suro  d'un  arbre 


I    DE   LES    INDUSTRIES    DERIVADES 


133 


gros.  (Girona.)  4.  Trossos  de 
suro  retalláis  i  aplanáis  con- 
venientment,  destináis  a  pre- 
servar els  peus  de  la  humitat 
i  del  fred.  (Girona.)  V.  Ritsca. 
—  Pega  girada.  L'haver-hi  en 
un  rusquer  una  pe^a  girada  a 
sobre,  és  senyal  que  el  rusquer 
és  venut.  —  Peces.  Les  peles 
deis  suros  grossos.  És  el  con- 
trari  de  matxots.  (Muntanyes 
de  Les  Gabarres,  Palamós.) 

Pedag,  m.  —  El  tros  de  pela  del 
suro  que  queda  arrapat  a  la 
planta  per  falta  de  saba;  el 
qual  tros  se  sol  treure  l'any 
següent.  —  «No  n'ha  quedat 
un  pedag»,  «No  se'n  troba  un 
pedag  enlloc»  :  Indica  Tescas- 
setat  de  suro  i  la  dificultat  de 
poder-ne  comprar.  (Muntanyes 
de  Les  Gabarras,  Palamós.) 

Pedra,  f.  —  Pedra  d'esmolar 
llarga  i  estreta,  tallada  d'una 
mola  vella,  que  s'usa  per  afinar 
el  ganivet  de  fer  taps  i  carrar. 
(Palamós,  Girona,  Sant  Feliu 
de  Guíxols.)  —  Passar  per  la 
pedra.  i.  Afinar  el  ganivet.  (Pa- 
lamós, Sant  Feliu  de  Guíxols.) 
2.  Amonestar  algú.  (Sant  Feliu 
de  Guíxols.) 

Pegat,  m.  —  Él  tros  de  suro  que 
queda  enganxat  a  Tarbre.  (Gi- 
rona.) V.  Pedag. 

Pela,  í.  —  I.  Escoria;  clova; 
pell,  en  les  fruites.  2.  Acció 
i  efecte  de  pelar,  d'arrencar 
el  suro  de  l'arbre.  3.  Collita; 
quantitat  de  suro  obtinguda 
en  una  pela.  Hi  ha  dues 
classes  de  pela  :  la  del  suro 
pelagrí  (espelagrinar)  i  la  del 
suro  de  pega  o  de  taps.  (Gi- 
rona, Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Palamós.)     —    Primera 


La  primera  pela  que  lleva 
un  suro  després  d'espelagrinat. 
V.  Matxot.  —  Temps  de  la 
pela.  La  temporada  en  qué 
es  pelen  els  suros.  —  Anar 
a  la  pela.  Fer-se  pelador. 
(Muntanyes  de  Les  Gabarres.) 

Pelable,  adj.  —  El  suro  que  está 
en  condicions  d'ésser  pelat. 
(Girona.) 

Pelada,  i.  —  El  conjunt  del 
suro  pelat  en  una  propietat 
en  un  any.  (Muntanyes  de 
Les  Gabarres,  Palamós,  Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Peladis,  adj.  —  Que  es  pot  pelar. 
Es  diu,  p.  ex.,  la  part  peladissa 
de  la  soca,  etc.   (Girona.) 

Pelador,  m.  —  El  qui  amb  des- 
tral i  burja  treu  la  pela  deis 
suros.  (Palamós.)  —  Fer  es- 
cala de  pelador.  Fer  coll.  A  la 
frontera,  Agullana,  La  Jun- 
quera, etc.,  diuen  pelador  a 
qui  tosca.  Éls  peladors,  gene- 
ralment,  van  en  parelles,  i  per 
cada  parella  hi  sol  haver  un 
burri caire  o  traginador.  Els 
peladors  han  d'ésser  gent  fer- 
renya  i  avesats  al  sol  i  al 
bosc,  car  la  feina  de  pelar, 
com  que  es  fa  al  cor  de  l'istiu, 
és  bon  xic  pesada.  Arribats 
els  peladors  al  peu  del  suro, 
Texaminen  d'un  cop  d'uU,  el 
tusten  amb  la  uUera  de  la 
destral,  i  si  és  un  suro  gros 
el  tatxen  vora  la  geniva.  Amb 
aquell  bocí  de  pela  ja  veuen 

,  si  és  bo  per  pelar,  car  ha 
d'ésser  de  color  rogenc,  amb  el 
ventre  tirant  a  groe.  Rompen 
la  tatxa  en  petits  trossos  per 
veure  si  es  romp  en  sec,  la 
qual  cosa  prova  que  el  suro 
és  fet    i   bo   per   pelar.  Quan 


134 


VOCABULARI    DEL   SURO 


un  suro  és  molt  gros  i  bo,  se 
sol  consultar  el  cap  de  colla 
perqué  decideixi  si  s'ha  de 
pelar.  Així  mateix  s'aj unten 
dos  o  mes  parelles  de  peladors 
quan  s'ha  de  pelar  un  d'aquests 
suros  grossos,  car  hi  sol  haver 
necessitat  de  fer  escala  de  pe- 
lador, o  sia  pujar  l'un  a  les 
espatlles  de  l'altre  per  des- 
cordar-lo  i  fer  les  obertures. 
(Muntanyes  de  Les  Gabarres, 
Girona,  Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Pelagrí,  adj.  —  i.  El  primer  suro 
que  dona  l'arbre  quan  no  ha 
estat  pelat  mai.  No  serveix 
per  fer  taps,  sino  per  fer 
aglomerats  o  altres  aplicacions. 
En  aquest  sentit  es  diu  suro 
pelagri  en  oposició  a  suro  de 
pega  o  de  taps.  (Girona,  Hos- 
taíric,  Cassá,  Palamós,  Sant 
Feliu  de  Guíxols.)  2.  Él  suro 
que  no  ha  sofert  mai  l'opera- 
ció  de  la  pela.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 

Pelar,  v.  —  Arrencar  el  suro  de 
l'arbre.  Es  refereix  sempre  al 
suro  de  pe9a,  i  no  s'aplica 
mai  aquesta  paráula  quan  es 
tracta  del  suro  pelagrí,  perqué 
per  aquest  hi  ha  el  mot 
propi  espelagrinar.  (Girona, 
Palamós,  Cassá,  Sant  Feliu 
de  Guíxols,  Hostalric.) 

Pelat,  m.  —  i.  Part  de  l'arbre 
que  ha  quedat  sense  camisa. 
Mentre  no  s'ha  cicatritzat  la 
ferida  no  es  produeix  nou  suro 
en  el  lloc  pelat.  Curada  aquella, 
s'hi  fa  nou  suro,  que,  segons 
alguns,  és  de  millor  qualitat; 
pero  difícilment  es  reprodueix 
si  toma  a  arrencar-se  l'escur- 
pit.  2.  Carrac  o  tap  que  no 
té   senyal   o   testimoni   en   el 


lloc  on  l'ha  de  teñir.  (Girona, 
(Cassá.) 

Pelilla,  f.  [Pelia].  —  Capa  prima 
de  suro  que  es  desprén  deis 
carracs  en  arrodonir-los  per 
fer  el  tap.  Aquest  producte, 
junt  amb  les  altres  deixies  de 
suro,  s'envia  a  les  fabriques 
de  linoleum.  (Palafrugell.)  — 
De  Vart  de  la  pelilla.  Taper. 
—  Fer  de  la  pelilla  prima. 
Estalviar.  —  Trencar  pelilla. 
Renyir.  —  S'ha  perdut  per  les 
pelilles.  Extraviar-se  una  cosa 
difícil  de  trobar.  (Calonge.) 

Pelura,  i.  —  Capa  prima  de  suro 
que  es  desprén  deis  carracs  en 
arrodonir-los  per  transformar- 
los en  tap.  Aquest  producte, 
junt  amb  altres  deixies  de 
suro,  s'envia  a  les  fabriques 
de  linoleum  per  la  seva  ma- 
nipulado. —  Pelura  fina.  Pe- 
lura sense  la  part  Uenyosa, 
anomenada  «esquena».  Aquesta 
classe  de  pelura,  degudament 
triturada,  s'utilitza  per  la  fa- 
bricació  d'aglomerats.  (Giro- 
na, Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Palamós.) 

Penca,  f.  —  Panna  molt  llarga 
i  ampia  de  suro.  —  «Haver- 
n'hi  una  penca!»  :  Ésser,  una 
persona,  alta  i  grossa.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Penjallum,  m.  —  Escaló  o  séc 
vertical  que  va  de  corona  a 
corona  del  tap,  fet  a  má, 
degut  a  una  falta  del  taper. 
V.  Aüuixada. 

Perol,  m.  —  i.  Caldera  emprada 
per  bullir  el  suro.  Pot  ser  ro- 
dona i  de  caixa,  segons  sigui  sa 
forma  cónica  truncada  o  qua- 
drada.  Generalment  és  d'aram; 
també  n'hi  ha  de  ferro.     2.  Cai- 


I    DE    LES    INDUSTRIES    DERIVADES 


135 


xa  de  fusta  per  bullir  el 
suro.  Va  folrada  interiorment 
de  zinc  o  coure.  3,  Caldera 
de  coure  voltada  d'un  sardi- 
nell,  augmentant  així  la  ca- 
vitat  on  buU  Taigua.  (Girona, 
Cassá,  Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Palamós.)  —  Palanca  o  barra 
del  perol.  Pe9a  del  tapador  del 
perol  que  s'utilitza  per  en- 
fonsar  el  feix  dins  del  perol. 
Consisteix  en  un  pal  horitzon- 
tal  de  fusta.  Per  un  cap  es  fica 
dintre  la  paret,  i  per  l'altre 
s'aguanta  amb  una  corda  en- 
rotllada  en  un  clau  a  la  part 
inferior  de  la  paret  de  la  cal- 
dera. (Girona.)  —  Tapador  del 
perol.  Cobertora  molt  resis- 
tent,  de  fusta,  que  es  posa 
damunt  del  feix  per  poder 
aplicar-hi  la  barra  o  palanca 
que  s'utilitza  per  enfonsar-lo. 
Es  circular  o  quadrat,  segons 
ho  sigui  el  perol.  (Girona.) 

Perola,  i.  —  Perol  d'aram  apa- 
redat  en  un  recó  del  pati,  on 
es  bull  el  suro.  —  Esparna  o 
barra  de  la  perola.  Pal  d'alzi- 
na  per  mitjá  del  qual  es  manté 
submergit  el  feix  de  suro  dins 
la  perola,  en  bullir.  (Calonge, 
Palamós,  Palafrugell,  Cassá.) 
V.  Perol. 

Pesada,  i.  —  i.  Acció  i  efecte 
de  pesar.  (Girona.)  2.  Nom- 
bre de  pesades  iguals  que  es 
fan  per  determinar  la  quan- 
titat  que  hi  ha  d'una  merca- 
dería qualsevulla.  (Girona.) 

Pesar,  v.  —  El  suro  se  sol  pesar 
a  quintars  de  41' 60  kg.  a 
Catalunya,  de  46  kg.  a  An- 
dalusia  i  Extremadura,  i  de 
100  kg.  a  Franga  i  les  seves 
possessions  d'Africa.  Deis  car- 


raos i  taps,  una  vegada  ben 
barrejats,  fent-ne  pila,  se'n 
compta  una  pesada  com  a 
tipus  o  mesura.  Es  pesa  amb 
báscula  o  amb  romana,  segons 
el  lloc  o  la  mena  de  mercade- 
ría. (Girona.) 

Petit,  m.  —  I.  Tap  o  carrac  que 
es  troba  en  una  partida  i  té 
menys  calibre  que  el  que 
pertoca  a  aquesta.  2.  El  tap 
o  carrac  de  mida  petita  que 
surt  al  garbellar.  3.  Carrac 
que,  per  la  seva  manca  de 
suro  no  pot  transformar-se  en 
tap  del  calibre  que  cal.  —  Fer 
petit.  El  taper  que  no  elabora 
trefins.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 

Peu,  m.  —  I.  Mesura  anglesa 
per  amidar  taps.  (Sant  Feliu 
de  Guíxols.)  2.  L'arbre.  Es 
diu  d'un  bosc  que  conté  tants 
peus  per  arbres. 

Peu  de  gall,  m.  —  Conjunt  de 
galeries  que  fa  el  core,  que 
es  presenten  ja  encreuades,  ja 
partint  d'un  mateix  punt.  (Gi- 
rona, Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Picador,  m.  —  Disc  de  fusta,  al 
qual  va  unit  un  manee  de  la 
mateixa  materia,  que  serveix 
per  ben  submergir  els  taps 
dintre  deis  tinars  on  es  fa  el 
rentatge.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 

Picadura,  í.  —  Els  pies  o  forats 
deis  taps  de  suro.  (Cassá,  Pa- 
lamós.) 

Picar  el  suro.  —  i.  Operado  que 
fa  el  pelador  amb  el  martell 
de  la  destral  per  saber  si  el 
suro  és  madur.  2.  Operado 
que  fa  el  pelador  amb  el 
martell  de  la  destral  després 
de  «descordan)  i  abans  de  «bur- 


136 


VOCABULARI   DEL  SURO 


jan),  picant  suaument  sobre 
la  geniva,  a  fi  que  la  panna 
es  desprengui.  Fer  correr  la 
rascleta  de  tal  manera  que 
talli  la  tosca  i  no  la  raspi.  (Gi- 
rona,  Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Picassa,  i.  —  Destral  mes  o 
menys  petita  per  esporgar  els 
suros.  (Girona,  Cassá,  Sant 
Feliu  de  Guíxols,  Paíamós.) 
V.  Destral. 

PicotiUa,  f.  —  Partida  petita  de 
taps  o  carraos.  —  Fer  la  pi- 
cotilla.  Treballar  a  casa  se  va 
el  taper  fent  taps. 

Picotülaire,  m.  —  Persona  que 
es  dedica  a  la  fabricació  i 
venda  de  taps  en  quantitats 
petites. 

Pié,  m.  —  Instrument  que  con- 
sisteix  en  un  reglet  d'os  o 
vori,  dividit  en  línies  o  en 
línies  i  mil-límetres.  Serveix  per 
amidar  o  comprovar  les  dimen- 
sions  lineáis  deis  carraos,  taps 
o  gruixária  del  suro.  (Girona, 
Sant  Feliu  de  Guíxols,  Paía- 
mós.) 

Pila,  f.  —  I.  Manera  d'estivar 
o  aconduir  les  peces  o  pannes 
que  s'han  tret  de  l'arbre.  Els 
mateixos  peladors  i  burricaires 
fan  la  pila.  Generalment  es  fa 
pila  posant  les  pannes  horit- 
zontals,  en  sostres,  amb  la 
tosca  amunt.  (Girona.)  2.  La 
carbonera  on  son  apilats  els 
socs  de  suro  o  altres  plantes 
mentre  es  cou  el  carbó.  — 
L'ull  de  la  pila.  El  buit  que 
hi  deixen  al  mig  expressament 
per  encendre-la  i  bitllar-la. 
(Palamós.)  3.  Llocs  o  depar- 
taments  on  es  posen  els  carraos 
per  regar-los  abans  de  manu- 
facturar-los.     4.    Apilonament 


de  taps.  —  Fer  pila.  Escam- 
par els  taps  o  carraos  a  fi  de 
ben  barre]  ar-los  per  obtenir 
una  homogeneitat  en  la  classe 
o  el  calibre.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Palamós.) 

Pinta,  m.  —  i.  Tap  cilíndric, 
fet  a  má  o  máquina,  de  18' 20 
i  24  línies  (4o'5,  45  i  54  mm.) 
de  ílargada  per  9  a  9  14  (20  a 
2i'5  mm.)  de  corona.  2.  El 
carrac  tallat  per  fer  aquesta 
classe  de  taps.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Palamós.) 

Pinyó,  m.  —  Els  taps  cónics  de 
petit  diámetre,  de  10  i  12 
línies  (22*50  i  27  mm.)  de 
Ílargada.  —  Fer  pinyó.  Dedi- 
car-se  a  la  fabricació  d'aquests 
taps.  (Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Palamós.) 

Pipa,  i.  —  Pega  de  ferro  que 
sosté  el  ninet,  i  serveix  per 
subjectar  el  tap,  en  fer-se,  en 
les  maquines  de  ribot.  (Pala- 
frugell,  Palamós.) 

Pitjada,  i.  —  L'estrebada  que 
dona  i  repeteix  el  taper  en 
fer  el  tap.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols.)  V.  Pussada. 

Pixat  de  core.  —  Taca  que  sol 
deixar  el  coro  per  on  passa. 
(Palamós.) 

Pixat  de  cuni.  —  Taca  pudent 
del  suro  produida  per  haver-hi 
tocat  el  suc  que  raja  d'ima 
nafra  o  font. 

Plaga,  f.  —  L'indret  on  treballa 
un  taper,  carrador,  etc.  — 
Vendré  a  la  plaga.  Vendré  els 
taps  a  la  mateixa  població  o 
a  la  comarca.  —  Fer  la  plaga. 
Visitar  el  comprador  ais  fa- 
bricants  per  comprar  els  taps 
que  necessita.  —  Conéixer  la 
plaga.    Ésser   coneixedor   deis 


DE    LES    INDUSTRIES    DERIVADES 


137 


preus  i  classes  que  s'usen  en 
una   poblado.    —    Teñir   una 
bona  plaga.   Una  bona  col-lo- 
cació.  (Palamós,  Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 
Plantilles   de   suro.    —    Lamines 
de   suro   en  forma  de  planta 
de  peu  i  que  teñen  uns  3  mm. 
de   gruix.    S'empren  per  teñir 
els  peus  resguardats  del  fred. 
(Girona,  Cassá,  Palamós,  Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 
Plaqueta,  f.  —  Petita  planxa  de 
suro    que    se    selecciona    per 
idéntics  venatges  i  que  serveix 
per    fer  els    taps  dits   afegits 
o   enganxats.    (Sant   Feliu  de 
Guíxols.) 
Plat,  m.  —  Disc  de  les  maquines 
de  fer  taps  on  va  enganxat  el 
paper  de  vidre. 
Pie,  adj.  —  Tap  pie.  El  que  en 
la   part    mitjana    de    la   seva 
superficie  té  un  cert  emboti- 
ment    de    suro.    —    Treballar 
pie.    Fer    els    taps    amb    una 
certa  tendencia  d'embotiment 
en  la  part  mitjana  de  la  seva 
superficie.   —  Pie  rodó.  Els  tap 
fet  a  máquina,  pero  imitant  el 
treball  de  má,   és  a  dir,  dei- 
xant-hi  assenyalats  els  quatre 
coms  del    carrac.   (Sant  Feliu 
de  Guíxols.) 
Podridura,    f.    —    Malaltia    que 
agafa  el  suro  a  causa  de  fe- 
rides  (V.   Ferida)  produides  a 
Tarbre  per  les  esqueixades  del 
vent  o  per  la  tallada  de  bran- 
ques grosses  o  arrencament  de 
trossos    d'escor9a  al  pelar    el 
suro. 
Podrir,   v.    —   Donar  senyal  de 

podrit  el  suro. 
Pols.    —    Treballar   a    pols.    Es 
diu  del  taper  que  no  descan- 


sa el  colze  esquerre  sobre  la 
cuixa,  com  és  de  rigor. 

Pont,  m.  —  L'encorbament  del 
ganivet  de  fer  taps.  (Sant  Feliu 
de  Guíxols,  Palamós.) 

Portamola,  m.  —  i.  Pega  de 
ferro  que  sosté  les  moles  de 
les  maquines  de  fer  taps  dites 
de  ribot.  (Girona,  Sant  Feliu 
de  Guíxols,  Palamós.)  2.  Pega 
d'acer  que  s'uneix  a  la  mola 
per  formar  el  seu  eix  de  ro- 
tado.  (Girona.) 

Posada,  i.  —  Cada  una  de  les 
vegades  que  el  carrac  puja  i 
baixa  peí  tall  del  ganivet. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols.)  Vegeu 
Pussada. 

Posar  llevat.  —  Fer  una  petita 
quantitat  de  taps  abans  de 
comengar  formalment  la  feina 
de  la  setmana.   (Palamós.) 

Post,  f.  —  Pega  de  fusta  de  la 
cadira  de  llescar.  (Girona,  Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Premsa  d' aplacar  discos.— Viemso. 
que  serveix  per  enganxar  els 
discos  de  paper  de  vidre  en  la 
cara  exterior  deis  plats  de  les 
maquines  que  treballen  amb 
aquesta  classe  de  paper. 

Premsa  d'enfardar,  i.  —  Premsa 
moguda  a  má  per  enfardar  i 
estrényer  els  fardos  de  suro. 
(Palamós,  Sant  Feliu  de  Guí- 
xols, Girona.) 
Presentar  el  suro  a  la  máquina 
de  llescar.  —  Col-locar-lo  bé,  en 
disposició  d'ésser  ben  tallat. 
(Girona.) 
Prim,  adj.  —  Suro  de  20-25  n^^rn- 
per  avall.  Acostuma  a  ésser 
mes  fi  que  Taltre  mes  gruixut. 
(Girona.)  —  Prim  de  lluny.  El 
tall  enllaunat  del  ganivet.  (Pa- 
lamós.) 


^38 


VOCABULARI    DEL    SURO 


Primall,  adj.  —  Suro  que  té  el 
defecte  d'ésser  prim,  és  a  dir, 
de  poca  gruixária.  (Girona,  Pa- 
lamós.) 

Primejar,  v.  —  Provar  el  tall 
del  ganivet  sobre  Tungla. 

Primera,  f.  —  i.  Denominació 
d'una  classe  de  suro.  Es  diu: 
Es  una  primera,  volent  signi- 
ficar suro  o  pega  de  primera 
qualitat.  (Girona.)  2.  Quali- 
tat  de  carracs  o  taps  inferior 
a  la  xeixa  i  superior  a  la 
cervesa.  —  Primera  forta.  En 
la  tria  de  taps  és  la  primera 
superior  o  extra.  (Palamós.) 

Primerassa,  í.  —  El  tap  bo  triat 
entre  la  primera  corrent.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Primerejar,  v.  —  Es  diu  deis 
taps  de  classe  segona  que  per 
llur  finor  tendeixen  a  ésser 
una  primera  flaca.  (Sant  Feliu 
de  Guíxols.) 

Primer  ene  y  m.  —  Gla  que  ma- 
dura mes  aviat  que  les  altres. 
(Girona,  Cassá.) 

Primereta,  i.  —  Una  classe  de 
taps  intermitja  entre  la  pri- 
mera qualitat  i  la  segona. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Procede,  m.  —  Manipulació  quí- 
mica, posterior  al  hany  deis 
taps,  que  té  per  objecte  donar- 
los millor  aparenga,  ja  sigui 
colorant-los,  ja  descolorant-los, 
segons  el  procediment  o  el  gust 
del  consumidor. 

Prova,  f.  —  I.  Els  carracs  que 
han  sortit  de  l'elaboració  d'una 
determinada  quantitat  de  suro 
per  saber  el  resultat  que  dona- 
va.  2.  Els  taps  que  han  sortit 
de  l'elaboració  d'un  nombre 
determinat  de  carracs,  gene- 
ralment  cent,  per  saber  el  seu 


resultat  una  vegada  transfor- 
mats  en  taps.  —  Fer  la  prova. 
I.  Treballar  un  centenar  de 
carracs  en  taps,  a  fi  de  co- 
néixer  la  qualitat  que  resulta- 
rá una  volta  fets.  2.  Laborar 
una  determinada  quantitat  de 
suro,  generalment  un  quintar 
(41' 600  kg.)  per  saber  la  qua- 
litat i  nombre  de  carracs  que 
sortiran  d'aquell.  (Sant  Feliu 
de  Guíxols,  Palamós.) 

Púa,  f.  —  I.  Punta  aplanada  de 
ferro  que  teñen  els  ganivets  i 
estoixos  per  ficar-hi  el  manee. 
(Girona,  Palamós,  Sant  Feliu 
de  Guíxols.)  2.  Fina  d'acer 
molt  dur  amb  la  qual  s'adre- 
cen  les  moles.  (Girona,  Pala- 
mós,  Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Pudent,  m.  —  Trefí  que,  malgrat 
la  seva  finor  i  boniquesa,  s'ha 
de  separar  a  causa  de  l'olor 
desagradable  que  exhala. 

Punta,  f.  —  I.  La  corona  mes 
petita  deis  taps  cónics.  2.  La 
diferencia  entre  la  corona  su- 
perior i  la  inferior  deis  taps 
cónics.  —  Aquest  tap  ja  dues 
línies  de  punta.  Vol  dir  que  la 
corona  grossa  d'aquell  tap  té 
dues  línies  mes  que  la  petita. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Puntut,  m.  —  I.  Tap  que  té  la 
forma  cónica.  Particularment 
han  pres  aquest  nom  els  taps 
cónics  que  teñen  15  línies 
(34  mm.)  de  llargada  per  9  a 
10  línies  (2o'5  a  22'5  mm.)  a 
10  a  II  línies  (22*5  a  25  mm.) 
de  corona  superior.  2.  Els 
carracs  tallats  per  fer  aqüestes 
classes  de  taps.  (Girona,  Sant 
Feliu  de  Guíxols,  Palamós.)  — 
Curt  puntut.  Tap  de  les  mides 
indicades,  pero  en   les  classes 


I    DE   LES    INDUSTRIES    DERIVADES 


139 


ñaques.  —  Tap  aire  puntut. 
Tap  amb  tendencia  a  forma 
cónica  havent  d'ésser  cilindri- 
ca. (Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Punxó,  m.  —  I.  El  tros  de  ferro 
que  s'utilitza  per  fer  escur- 
9ar  i  allargar  la  guia  del  ga- 
nivet  de  llescar.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols.)  2.  Eina  per  conéi- 
xer  la  gruixária  del  suro  sense 
fer  tatxes  o  cales.  (Girona.) 
3.  El  tros  de  fusta  amb  punxa 
a  l'extrem,  que  serveix  per  fer 
els  forats  de  les  carboneres. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Purgatori,  m.  —  Atuell  coHocat 
a  cada  extrem  del  triador  per 
tirar-hi  els  taps  que  no  son 
de  la  mida  deis  que  es  tríen. 
—  Triar  purgatori.  Triar  els 
taps  que  es  recullen  en  aquest 
atuell,  que  generalment  son  de 
diferents  calibres  i  llargades. 
(Palamós.) 

Pussada,  f.  —  La  girada  que 
dona  el  taper  cada  cop  que 
fa  rodar  entre  els  seus  dits  el 
tap  que  va  fent.  (Palamós.) 


Quarta,  f.  —  Tap  de  baixa  qua- 
litat  amb  tares  grosses  i  fo- 
rats, pero  mantenint-se  encara 
sencers.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols, Palamós.) 

Quatres,  m.  —  Els  carracs  trefins 
que  en  sortir  del  bany  han 
dat  senyal  de  podridura  en 
tot  el  carrac.  (Palamós.) 

Quilmes,  m.  —  Carracs  i  taps 
que  teñen  38-40  mm.  de  llar- 
gada  per  25-27  de  costat  a 
costat.  S'anomenen  així  per- 
qué les  cases  compradores  mes 
importants  son  a  Quilmes, 
ciutat  deis  afores  de  Buenos- 
Aires.  (Girona,  Cassá,  Palamós, 
Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Quinta,  f.  —  Tap  d 'ínfima  quali- 
tat,  pie  de  tares  i  generalment 
incomplet.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 

Quinzes,  m.  —  Nom  genéric  de 
tots  els  carracs  i  taps  tallats 
a  aquesta  mida.  És  tipus 
corren t  de  fabricado .  (Girona, 
Sant  Feliu  de  Guíxols.) 


Quadra,  f.  —  Lloc  on  treballa 
la  gent  que  intervé  en  l'art 
del  taper.  Ha  d'ésser  un  indret 
ciar  i  espaiós. 

Quadrejar,  v.  —  Fer  que  el  car- 
rac tingui  l'amplada  corres- 
ponent  a  ral9ada,  i  que  formi, 
per  tant,  quatre  angles  rectes. 
(Palamós.) 

Quart  de  botella,  m.  —  Trefí  per 
a  quart  d' ampolla  de  xam- 
pany.  Mida,  55  mm.  de  llarg 
per  27-29.  (Girona,  Palamós, 
Sant  Feliu  de  Guíxols.) 


Raia-corn.  —  «A  raia-corn»  :  El 
carrac  tallat  mes  o  menys  a 
biaix.    (Palamós.) 

Rama,  f.  —  La  brancada  del 
suro.  Les  rames  del  suro  son 
robustes  i  tortuoses,  rogenques 
i  d'escorga  llisa  quan  son  jo- 
ves;  mes  endavant  arrugades, 
cendroses  i  semblants  a  la 
soca,  cobrint-se  fácilment  de 
molsa.  (Girona,  Palamós,  Hos- 
talric.)  —  «A  rama  de  sol»  :  A 
posta  de  sol.  (Palamós.)  «Fer 
rama» :  Tallar  rama. 

Rasclar,    v.    —    Llevar   la   part 


140 


VOCABULARI    DEL    SURO 


Uenyosa  del  suro.  Abans  de 
fer  aquesta  operació  el  suro  es 
bull  per  poder  treballar-lo  amb 
major  facilitat. 

Rasclet,  m.  —  Aixa  d'acer  que 
serveix  per  toscar  el  suro. 
(Cassá,  Palamós,  Sant  Feliu 
de  Guíxols.)  V.   Rascleta. 

Rascleta,  f.  —  Eina  semblan!  a 
un  aixol,  de  tall  ampie  i  en- 
corbat,   utilitzada  per  toscar. 

Raspall,  m.  —  i.  La  máquina  de 
fer  taps.  (Girona.)  2.  Ráselo 
molt  gros  del  qual  els  carbo- 
ners  se  serveixen  per  ras- 
pallar.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 

Rassa,  f.  —  i.  El  tap  tallat  de 
la  panna  de  suro,  abans  d'és- 
ser  arrodonit.  (Cassá.)  2.  El 
conjunt  de  carraos  tal  com 
venen  de  l'estiva,  saca  o  pila. 
(Palamós.)  —  «En  rassa»:  S'usa 
per  oposició  a  cosa  triada. 

Ratlla,  f.  —  Incisió  vertical  feta 
en  la  zona  de  pela  del  suro 
per  provocar  la  formació  de 
la  geniva. 

RatUador,  m.  —  Tot  ganivet 
que  s'empra  per  ratllar  el  suro. 
(Girona,    Palamós.) 

Ratllar  un  suro.  —  i.  Fer  dues 
ratlles  a  la  camisa  del  suro, 
una  a  cada  costat,  de  dalt  a 
baix,  perqué  en  créixer  la 
pela  es  clivelli  per  allí  i  no 
entremig  de  la  pega.  (Munta- 
nyes  de  Les  Gabarres,  Pala- 
mós, Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Girona.)  2.  El  triador  de  suro, 
quan  troba  una  pega  on  hi  ha 
dues  classes  de  suro,  la  ratlla 
per  classejar-lo.  També  la  rat- 
lla per  treu-re'n  un  core.  (Gi- 
rona.) 

Ravall,  m.  —  El  suro  quan  és 


petit  com  una  mata  del  bosc. 
(Muntanyes  de  Les  Gabarres.) 
Ravalla,  f.  —  Taps  molt  flacs. 
Son  els  mes  flacs  que  queden 
després  de  tretes  les  diferents 
classes  usuals.  (Palamós.) 
Rehaixar  els  taps.  —  Operació 
del  taper  de  má  o  de  máquina 
per  reduir  taps  a  menor  ca- 
libre del  que  teñen.  (Girona, 
Sant  Feliu  de  Guíxols,  Pa- 
lamós.) 
Rehaixi,  m.  —  Formigues  negres 
amb  el  cap  vermellenc,  molt 
petites,  que  construeixen  Uur 
casa  dintre  la  pela  del  suro, 
generalment  localitzant-se  en 
un  indret  mes  o  menys  reduit. 
Teñen  una  picada  dolorosa  i 
no  recullen  gra.  (Palamós,  Sant 
Feliu  de  Guíxols,  Cassá,  Giro- 
na,  Hostalric.) 

«Ara  que  fa  fresca 

i  no  pica  el  sol, 

no  fem  massa  gresca, 

que  Tamo  no  ho  vol; 

que  a  la  matinada 

mai  els  rebaixins 

donen  la  fiblada 

tan  calces  endins.» 
(Cangó  deis  peladors,  recollida 
a  Les  Gabarres.) 
Rehaixinar-se.     —     i.     Posar-se 
rebaixins   a  un   suro.     2.    Ai- 
xecarse   la  pell   del   cap   deis 
dits   per   semblanga    amb    els 
rebaixins,  que  aixequen  la  cua. 
(Muntanyes  de  Les  Gabarres.) 
Rehaixinat.  —  i.  Suro  atacat  peí 
rebaixí.     2.   Tap   fet»  de  suro 
rebaixinat.    (Girona.) 
Rehaixinós,  adj.  —  El  suro  que 

cria  rebaixins.   (Palamós.) 
Rehava,  f.   —  El  doblec  que  es 
fa    entom    deis    caires    de    la 
corona   quan   es   dona   forma 


I    DE    LES    INDUSTRIES    DERIVADES 


141 


al  tap.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 

Rebuig,  m.  —  Suro  ordinari, 
bast,  per  a  la  fabricado  de 
taps.  —  Aquest  suro  és  o  ha 
resuUat  rebuig,  o  un  rebuig, 
Suro  de  rebuig.  Suro,  pega  de 
mala  qualitat.  (Girona,  Cassá, 
Palamós,  Sant  Feliu  de  Guí- 
xols. ) 

Rebullida,  i.  —  Segona  o  poste- 
rior bullida  del  suro,  carraos  o 
taps.    (Girona.) 

Rebullir,  v.  —  Tomar  a  bullir 
el  suro,  carraos  o  taps  després 
d'haver  estat  bullit  una  o  mes 
vegades.    (Girona.) 

Recles,  f.  —  Els  taps  de  forma 
cilindrica.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 

Reculos,  m.  —  El  tap  trefí  que, 
per  la  mala  qualitat  del  suro, 
deixa  perdre  el  vi  o  el  gas. 
(Palamós.) 

Reculosa,  í.  —  L'ampolla  de 
xampany  esbravada  a  causa 
de  la  mala  qualitat  del  tap 
trefí.    (Palamós.) 

Redondel' les,  f.  —  Taps  espe- 
ciáis, en  forma  de  disc,  pero 
del  eos  deis  quals  surt  una 
protuberancia  cónica  formada 
del  mateix  suro  en  disposició 
d'enganxar-se  a  alguna  cosa. 
S'empra  per  posar  a  l'extrem 
deis  trefins  aglomerats.  (Pa- 
lamós.) 

Refinado,  f.  —  Acció  de  refinar. 
(Girona.) 

Refinador,  m.  —  Treballador  que 
repassa  per  última  vegada  els 
taps.  Els  examina  detinguda- 
ment  per  refinar-los  i  inclou- 
re'ls  en  la  respectiva  classe. 
(Girona.) 

Refinar  els  taps.  —  Repassar  els 


taps  abans  de  donar-los  al 
mercat,  traient-ne  els  defectes 
o  tares.   (Girona.) 

Regar,  v.  —  Amarar  d'aigua  els 
carraos  que  s'han  de  treballar. 

Remarca,  f .  —  El  suro,  els  carraos 
o  taps  que  sobresurten  per 
llur  qualitat.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Palamós.)  —  «És  una 
remarca»  :  Indicado  que  una 
cosa  és  molt  bona.  (Palamós.) 

Remenador,  m.  —  Pega  plana  de 
fusta  amb  un  manee  de  la 
mateixa  materia  i  ajuntat 
perpendicularment  en  el  seu 
punt  mitjá  que  s'empra  per 
remenar  i  distribuir  els  taps 
una  volta  abocats  ais  canats 
per  assecar-se.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols,   Palamós.) 

Remenar,  v.  —  Remoure  els 
taps  mig  secs  deis  canats  a  fi 
de  precipitar  llur  complet  as- 
secament.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 

Remullar,  v.  —  Arruixar  amb 
aigua  o  posar  els  carraos  en 
remuU  uns  quants  dies  abans 
de  fer-ne  taps,  per  estovar-los 
i  perqué  siguin  de  mes  bon 
treballar. 

Renos,  m.  —  Rebroll  de  Tarbre 
que  s'incrusta  dintre  del  suro 
formant  una  massa  duríssima. 
Es  troba  en  treballar-lo,  i  és 
impossible  partir-lo.  (Sant  Fe- 
liu de  Guíxols.) 

Rentador,  m.  —  i.  Aparell  de 
rentar  taps.  Es  un  tinar  de 
'Y2  ^  de  capacitat  aproxima- 
dament,  dintre  del  qual  es 
remenen  els  taps  mitjangant 
un  disc  de  fusta  fixat  perpen- 
dicularment a  un  manee  tam- 
bé de  fusta  (burjador).  Els 
taps   es   treuen   del   rentador 


142 


VOCABULARI    DEL    SURO 


per  mitjá  d'un  salabret.  (Gi- 
rona,  Cassá,  Palamós.)  2.  El 
pal  de  fusta  amb  un  disc, 
també  de  fusta,  a  Textrem,  que 
serveix  per  remenar  els  taps 
dins  el  tinar.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols.)  3.  El  lloc  destinat 
a  rentar-hi  taps.  (Palamós.) 
4.  L'obrer  emprat  a  rentar 
taps.  (Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Rentar,  v.  —  Operació  de  nete- 
jar  els  taps  amb  una  solució 
d'ácid  oxálic  i  aigua.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols,  Palamós,  Gi- 
rona.)  V.  Procede.  —  «Rentar 
en  bíanc»  :  Operació  de  blan- 
quejar  els  taps  submergint- 
los  en  una  solució  de  calg 
i  aigua  i  d'una  altra  d'ácid 
oxálic.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols, Palamós.)  —  «Rentar  en 
vermell»  :  Operació  de  tenyir 
suaument  els  taps  de  color 
vermell,  a  fi  d 'imitar  el  ver- 
mellenc  característic  del  suro 
cátala,  submergint-los  en  un 
tint  preparat  amb  coccinel-la 
i  altres  colorants.  (Sant  Fe- 
liu de  Guíxols,  Palamós.)  — 
«Rentar  natural»  :  Operació  de 
rentar  els  taps  deixant-los 
amb  llur  color  característic, 
prescindint  de  tota  substan- 
cia colorant.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 

Rentatge,  m.  —  Fórmula  de  les 
dissolucions  que  s'usen  per 
rentar  o  colorar  els  taps.  Tam- 
bé s'anomena  així  el  procedi- 
ment  seguit  per  rentar  o  co- 
lorar els  taps.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 

Repassador,  m.  —  i.  El  taper 
que  fa  taps  de  xampany. 
(Girona.)  2.  L'operari  que  es 
dedica  a  arrodonir  els  trefins. 


(Sant   Feliu   de   Guíxols,    Pa- 
lamós.) 

Repassar,  v.  —  Fer  taps  trefins. 
Aquesta  páranla  ha  perdut 
el  sentit  propi  que  abans 
tenia,  ja  que  avui  la  fabrica- 
ció  d'aquests  taps  no  s'executa 
com  abans.  Abans  un  taper 
tomejava  els  carracs  trefins 
(se'n  deia  fer  trefins  en  brut), 
i  un  altre  taper  molt  mes  apte 
repassava  el  treball  de  l'an- 
terior.  Avui  els  pocs  trefins 
que  es  fan  a  má,  s'escairen 
com  els  altres.  La  majoria  de 
trefins  es  fabriquen  amb  les 
maquines  d'esmeríl.  (Girona, 
Palamós,  Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 

Repassatge,  m.  —  i.  L' operació 
de  repassar  els  trefins.  2.  El 
lloc  on  es  repassen.  (Palamós.) 

Rependre,  v.  —  Donar  nova  em- 
branzida  amb  la  ganiveta,  en 
ésser  al  mig  d'una  llesca  que 
no  s'ha  pogut  fer  d'un  seguit 
a  causa  d' ésser  el  suro  fort 
en  excés.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols, Palamós.) 

Repós,  m.  —  Suro  de  repós.  Suro 
que  es  guarda  o  s'hagi  guardat 
perqué  s'atapeeixi.  Es  diu  tam- 
bé que  reposa  durant  el  temps 
que  va  de  pela  a  pela  (tom  de 
la  pela).    (Girona.) 

Reposar,  v.  —  Deixar  el  suro 
durant  llarg  temps  estibat, 
sense  treballar-lo  perqué  és 
verd,  o  alguns  dies  després  de 
rebullit  perqué  sigui  de  mes 
bon  treballar.  (Girona,  Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Represa,  f.  —  L'acció  de  baixar 
el  carrac  de  dalt  a  baix  de  la 
fulla  entre  una  i  altra  estro- 
pada.    —    Tap   en   el  qual   es 


I    DE    LES    INDUSTRIES    DERIVADES 


143 


coneixen  les  represes.  És  aquell 
tap  que  en  els  costats  o  en  el 
ventre  s'hi  noten  les  afluixa- 
des.   (Palamós.) 

Rescaldar,  v.  —  Rescaldar  una 
pila.  Entre  carboners,  reco- 
brir-la  de  térra  en  la  part  que 
ja  ha  caigut,  o  sia,  que  consi- 
deren cuita,  a  fi  que  el  foc 
s'ofegui  i  quedi  el  carbó  fet. 
(Muntanyes  de  Les  Gabarres.) 

Respiran,  m.  —  Forat  fet  en  la 
superficie  d'una  carbonera,  o 
fomell  perqué  pugui  respirar. 
(Alt  Empordá.) 

Retalls,  m.  —  Trossos  de  suro 
procedents  del  llescar  o  carrar 
que  no  poden  utilitzar-se  per 
la  fabricació  de  taps  que  no 
siguin  aglomerats. 

Retocador,  m.  —  Treballador  que 
dona  definitiva  forma  ais  tre- 
fins,  retocant-los  i  esmenant 
les  faltes  que  bagues  pogut 
cometre  el  taper,  en  fer-los. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols,  Pa- 
lamós.) 

Retocar,  v.  —  Repassar  taps  mal 
fets  provinents  de  les  maqui- 
nes. Ho  fa  el  mateix  taper.  (Gi- 
rona,  Palamós,  Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 

Retorta,  f.  —  L'acció  de  donar 
al  carrac,  amb  els  dits  de  la 
má  esquerra,  sota  el  tall  del 
ganivet,  cada  un  deis  quatre 
tombs  en  fer  a  má  els  taps 
de  suro.  (Palamós.) 

Retriadora,  i.  —  La  triadora  de 
discos  que  fa  la  tria  definitiva. 
(Palamós.) 

Retriar,  v.  —  Fer  una  nova 
selecció  deis  taps  ja  triats. 
(Palamós,  Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 

Retrio,  m.   —   i.  La  nova  clas- 


sificació  d'una  classe  de  taps 
ja  triada.  (Palamós.)  2.  La 
secció  on  es  retrien  els  taps 
després  á'escabetxats.  (Pala- 
mós.) 

Revenirse,  v.  —  Dilatar-se  el 
suro  que  es  bull  i  els  carraos 
que  es  reguen. 

Ribot,  m.  —  Fusta  d'uns  30  cm. 
de  llarg  per  6  d'ample,  amb 
una  empunyadura  com  la  del 
ribot  o  garlopa  deis  fusters; 
s'usa  per  fer  les  tires  de  suro 
en  les  maquines  de  discos. 
S'hi  adapta  la  llesca  al  costat 
per  mitjá  d'unes  puntes  que 
surten.    (Palamós.) 

Robinet,  m.  —  Tap  per  tapar 
pots  i  ampolles  en  qué  se  sol 
posar  aixeta.  S'acostuma  ano- 
menar  robinets  tots  els  taps 
especiáis  que  son  tant  o  mes 
Uargs  que  ampies,  a  diferencia 
de  les  rodalanyes,  que  son  mes 
ampies  que  llargues.  (Palamós, 
Sant  Feliu  de  Guíxols,  Cassá, 
Girona.) 

Rodalanya,  f.  —  i.  Tros  de  suro, 
mes  o  menys  arrodonit  i  amb 
un  forat  al  mig,  que  usen  els 
pescadors  en  les  xarxes.  Tam- 
bé serveix  de  salvavides  per 
aprendre  de  nedar.  2.  El  tap 
especial,  mes  ampie  que  llarg, 
en  el  qual  el  gra  sol  anar  d'un 
cap  a  l'altre.    (Palamós.) 

Rodar,  v.  —  Arrodonir  els  caires 
deis  carraos  sense  donar-los  la 
forma  definitiva  del  tap.  (Pa- 
lamós, Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 

Rodet,  m.  —  El  cilindre  de  fusta 
o  d'acer  que  substitueix  la 
fusta  i  les  agulles  en  les  ma- 
quines de  ribot.  (Sant  Feliu 
de  Guíxols.) 


144 


VOCABULARI    DEL    SURO 


Rodó,  m.  —  El  tap  que  té  les 
escapees  circulars.    (Palamós.) 

Rodolaina,  f .  —  Tap  de  poca  llar- 
gada  i  generalment  de  for^a 
ampiada,  fet  de  ventre  a  es- 
quena, és  a  dir,  que  el  ventre 
i  Tesquena  del  suro  siguin  les 
corones  de  tap;  serveix  per  a 
rembotellament  de  pots  de 
conserves,  salats,  etc.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.)  V.  Roda- 
lanya. 

Rusc,  m.  —  I.  Buc  o  ama 
d'abelles.  Es  fa  amb  un  ci- 
lindre buit  de  suro,  de  30  a 
40  cm.  de  diámetre  per  uns 
40  d'alt,  tapat  en  un  extrem 
per  una  cobertora,  també  de 
suro.  2.  Plat  fet  d'una  ber- 
ruga  de  suro  que  hi  sol  haver 
a  les  fonts  per  beure.  (Pala- 
mós, Sant  Feliu  de  Guíxols.) 
—  «Tustar  el  rusc»  :  Pegar  a 
l'esquena.  Aquesta  dita  prové 
de  quan  es  cuUen  eixams;  car 
per  fer  entrar  les  abelles  en 
el  rusc  es  tusta  amb  un  bastó 
de  la  part  de  sobre,  i  així  hi 
entren  amb  facilitat.  (Munta- 
nyes  de  Les  Gabarres,  Pa- 
lamós.) 

Rusca,  f.  —  I.  L'escorga  exterior 
del  suro.  (Hostalric.)  2.  Pan- 
na  de  suro  no  treballat.  (Gi- 
rona,  Cassá,  Palamós.)  3.  La 
pega  de  suro  que  serveix  de 
catifa  ais  peus  del  Uit.  (Pala- 
mós.) —  «Ésser  com  una 
rusca»  :  Ésser  poc  amable. 
(Palamós.) 

Ruscador,  m.  —  El  que  cuida 
deis  ruscos  d'abelles.    (Cassá.) 

Ruscalleda,  s.  —  Nom  de  masía 
de  les  Gabarres. 

Ruscalls,  m.  —  i.  Retalls  o 
ruscalleda  de  suro  provinents 


del  carrar,  que  no  serveixen 
per  fer  cap  altre  carrac. 
2.  Els  trossos  de  suro  dolent 
que  es  treuen  de  les  pannes. 
(Girona,  Palamós,  Sant  Feliu 
de  Guíxols.)  3.  Tall  de  suro 
pelagrí.    (Palamós.) 

Rusclot,  m.  —  El  plat  de  suro. 
En  les  fabriques  de  taps  es 
penja  damunt  la  mola  per 
deixar-hi  caure  aigua  damunt. 
(Palamós.) 

Ruscot,  m.  —  El  pot  fet  d'un 
tros  de  suro  de  branca.  El 
fons  d'aquest  pot  es  tapa  amb 
un  tap.  Serveix  per  contenir 
aigua  i  fer-la  degotar  damunt 
la  mola.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 

Rusquer,  m.  —  i.  Pila  de  suro, 
feta  al  pati  de  les  masies  o  en 
el  bosc  mateix.  2.  Tros  de 
suro  que  guarda  la  forma  ci- 
lindrica. Serveix  per  rusc  d'a- 
belles. 

Rusqueta,  i.  —  Petits  trossos  de 
suro  pelagrí. 

Rutila,  s.  —  Tros  de  suro  arrodo- 
nit  i  propi  per  rodar  de  caire. 

Rutllana,  f.  —  Pega  rodona,  de 
suro  toscat,  que  es  posa  en 
les  xarxes  per  fer-les  anar  a 
flor  d'aigua.    (Girona.) 


Saca,  i.  —  Sac  molt  gran  de 
canemás  on  se  solen  posar 
els  taps.  (Palamós,  Sant  Feliu 
de  Guíxols,  Cassá.)  —  «Fer 
la  saca»  :  Antigament  el  que 
aprenia  de  fer  taps  tenia  T obli- 
gado de  fer-ne  una  saca  (tren- 
ta  mil  taps)  de  franc,  en  com- 
pensado    deis     que  de  segur 


I    DE    LES    INDUSTRIES    DERIVADES 


145 


malmetría  en   practicar-se  en 
l'ofici.    —   Saca   de  24   pams. 
La  saca  que  és  feta  d'un  tros 
de    canemás   de  24   pams  de 
llarg,  resultan!  una  saca  de  12 
pams,  que  son  les  mes  grosses 
que    generalment   és   fan.     — 
Ün  cul  de  saca.  Quantitat  pe- 
tita  de  taps  en  una  saca  quasi 
buida.  (Palamós.) 
Salahrell,   m.    —    i.   Especie  de 
cistell  de   jone   o   vímet   amb 
un    manee,    que    serveix    per 
treure   els   taps   del   rentador. 
2.    Puntorra,   bossa  o  sac  de 
xarxa,   molt  grossa  i  amb  la 
boca  protegida  d'un  cercle  de 
ferro.    S'hi   fiquen   els   trossos 
de  suro,    carracs    o   taps  per 
bullir.   (Girona,  Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Palamós,  Cassá,  Hos- 
talric.) 
Salahret.  V.  Salahrell. 
Salanc,  m.  —  Capa  granosa  que 
s'estén    entre    la    camisa  i  la 
soca     del    suro     quan    passa 
Tedat  que  pertoca    pelar-lo,   i 
sol  quedar  enganxat  a  clapes 
en  la  soca.  El  salanc  sois  es 
presenta   en   els  suros  de  gra 
buidador,    i    consisteix  en  ei- 
xamplar-se  aquests  fins  a  to- 
car-se   els   uns   ais   altres.    El 
salanc  és  blanc  de  la  part  que 
toca  a  la  planta,  i  vermell  de 
l'altra  part.  Quan  es  posa  en 
un  suro  és  el  senyal  mes  certer 
que  és  bo  per  pelar-lo.  (Mun- 
tanyes  de  Les  Gabarres,  Sant 
Feliu    de    Guíxols,    Palamós.) 
Salangre.  (Hostalric,  Girona,  Cas- 
sá,   Sant    Feliu    de    Guíxols.) 
V.  Salanc. 
Salt,   m.    —    Fer  giravoltar   els 
taps  dintre  el  cove  traient-ne 
alguns  de  dolents  per  millorar 

But.  de  Dialec. 


la  classe.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols, Palamós.) 
Saltar,  v.  —  Fer  saltar  els  taps. 
Operació  d'escudrinyar  quan 
es  fa  tirant  taps  en  un  cove 
i  fent-los  saltar  per  anar-los 
traient.  (Girona,  Sant  Feliu  de 
Guíxols,  Palamós.) 
Salvavides  (suros),  f.  —  Cinturó 
fet  de  bornois  o  trossos  de 
suro,  quadrats  o  rodons,  tra- 
vessats  per  una  corda  que  es 
cenyeix  a  la  cintura,  i  s'uti- 
litza  per  aprendre  de  nedar  o 
aguantar-se  en  surada.  (Gi- 
rona.) 

Sanar,  v.  —  i.  Treure  part  de 
suro  d'un  carrac  empetitint-lo 
sense  necessitat  o  deixant-lo 
fallat.  2.  Treure  una  pelura 
excessivament  gruixuda  fent 
quedar  el  tap  a  una  mida  mes 
petita  del  que  podría  ésser. 
(Sant   Feliu  de  Guíxols.) 

Sarriga,  f.  —  La  polsina  de  la 
mola.  (Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Séc,  m.  —  I.  Queixal  que  es  fa 
en  els  taps  per  treure'n  algún 
defecte.  Generalment  és  per 
gra.  2.  El  senyal  convencio- 
nal que  se  sol  fer  en  el  cap 
dolent  del  trefí.  (Girona,  Pa- 
lamós, Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Secador,  m.  —  Lloc  on  s'assequen 
els  taps  rentats  de  frese. 

Secall,  m.  —  El  branquilló  de 
suro  que  s'asseca  en  la  planta 
per  haver  estat  rosegat  per  un 
core  o  per  altra  causa.  (Mun- 
tanyes  de  Les  Gabarres.) 

Secar  els  taps.  —  Treure'n  l'ai- 
gua  o  l'excessiva  humitat. 
(Girona.) 

Segada,  í.  —  «Fer  una  segada»: 
Haver  fet  mes  taps  deis  que 
generalment  pertoca.  S'usa  en 


10 


146 


VOCABULARI    DEL   SURO 


el  sentit  de  fer-los  mal  fets. 
(Palamós.) 
Segar,  v.  —  Fer  els  taps  malfets 
per  mor  d'avan9ar.  (Palamós, 
Sant  Feliu  de  Guíxols.) 
Segona,   f.    —   Taps  que  no  es 
poden    classificar   de   primera 
qualitat  per  les  moltes  tares 
que  teñen. 
Segona  de  salt,  f.    —  Taps  trets 
de    la    primera    qualitat    per 
millorar  el  conjunt  de  la  classe. 
Segona  flaca,  f.    —  Taps  de  la 
segona  qualitat  una  mica  flacs. 
Segonejar,  v.  —  S' aplica  ais  taps 
de  primera  classe  que,  degut 
a  llur  color  o  tares,  tendeixen 
a  ésser  una  segona  bona.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 
Segoneta,  f.  —  La  classe  de  taps 
consistent  en  una  segona  apro- 
ntada o  flaca.  (Palamós.) 
Seguir,   V.    —    Pelar-se  bé  l'es- 

cor9a  del  suro.  (Palamós.) 
Senyals,  m.  —  i.  Pe  ti  tes  res- 
tes deis  costats  deis  carraos 
que  queden  assenyalades  en 
els  taps  demostrant  Taprofita- 
ment  del  suro  en  fer  el  tap. 
2.  Els  bocins  de  suro  pelagrí 
emprats  pels  pescadors.  (Gi- 
rona,  Sant  Feliu  de  Guíxols.) 
Serrar,  v.  —  Cert  moviment  de 
vaivé  que  es  dona  a  les  saques 
o  balots  a  mida  que  es  van 
omplint  perqué  els  taps  o 
carraos  quedin  ben  col-locats. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols,  Pa- 
lamós.) 
Serrín,  m.  —  i.  El  suro  reduit 
a  pols  que  s'usa  per  la  con- 
servado de  fruita  i  per  la 
fabricació  de  linoleum  i  aglo- 
merats  de  suro.  2.  La  fábrica 
on  es  capolen  les  deixies  del 
suro  reduint-les  a  pols.   (Sant 


Feliu  de  Guíxols,  Palamós^ 
Girona.)  3.  El  lloc  on  es 
premsen  els  retalls  per  fer-ne 
paques.    (Palamós.) 

Séu,  m.  —  Greix  que  s'usa  en 
la  industria  tapera  per  donar 
mes  suavitat  a  les  seves  eines 
de  tall.  (Palamós,  Sant  Feliu 
de    Guíxols,    Girona.) 

Socada,  f.  —  i.  El  suro  que  lleva 
una  planta  en  una  pelada. 
(Palamós,  Hostalric.)  2.  El 
suro  produit  per  la  soca  de  la 
plantada.  (Palamós.) 

Socarrar,  v.  —  L'operació  de 
cremar  Ueugerament  Tesquena 
de  les  planxes  de  suro  perqué 
siguin  mes  treballables.  (Pa- 
lamós. ) 

Sola,  f.  —  La  tira  de  suro  que  es 
posa  dintre  el  calgat  per  teñir 
el  peu  calent.   (Palamós.) 

Somhrejar,  v.  —  Netejar  les  co- 
rones deis  taps  deis  grans  i 
tares  que  siguin  susceptibles 
de  desprendre  pols.  (Sant  Fe- 
liu de  Guíxols.) 

Sostre,  m.  —  Rengle  de  pannes 
o  peces  en  la  pila  o  rusquer. 
S'hi  posen  tosca  (esquena)  en 
Taire.    (Girona.) 

Suberamida,  f.  —  Substancia, 
combinada  del  suberat.  (Gi- 
rona). 

Suheranílic,  m.  —  Ácid  produit 
per  combinació  d' anilina  amb 
suberína.    (Girona.) 

Suberat,  m.  —  i.  El  producte 
químic  del  súber.  2.  Cosa  que 
té  la  naturalesa  i  condicions 
del  suro.    (Girona.) 

Suberina,  f.  —  La  substancia 
mes  preponderant  en  la  for- 
mació  de  la  pela  del  suro^ 
entrant-hi  en  proporció  de 
70  per  100.  (Palamós,  Girona.); 


I   DE   LES   INDUSTRIES   DERIVADES 


147 


Suberisar-se,  v.  —  Adquirir  les 
celles  de  Tescorga  del  suro, 
per  virtut  de  determinades 
funcions  fisiológiques  de  l'ar- 
bre,  el  carácter  del  suro.  (Gi- 
rona.) 

Suple  (suro),  adj.  —  Suro  flonjo, 
pero  que  no  arriba  a  ésser 
fluix.  (Girona,  Palamós,  Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Suració,  f.  —  i.  Qualitat  de  su- 
rar.  (Girona.)  2.  Acte  de  su- 
rar.    (Girona.) 

Surada,  f.  —  i.  Acció  i  efecte 
de  surar.     2.   Tap  de  pescar. 

—  «Anar  en  surada.»  3.  Peces 
de  suro  pelagrí  que  serveixen 
per  ormeigs  de  pescar.  Por- 
ten generalment  un  forat  en 
el  centre,  per  on  passa  la  corda 
de  Formeig.  El  seu  objecte  és 
fer  surar  Tormeig,  d'aquell 
costat.    (Girona.) 

Surar,  v.  —  i.  No  enfonsar-se, 
aguantar-se  damunt  deis  lí- 
quids.  —  «La  veritat  sura  com 
Toli.»  2.  Enlairar-se,  reeixir, 
triomfar.    (Girona.) 

Sureda,  i.  —  Bosc  de  suros.  Les 
suredes  es  formen  o  per  la 
sembra  o  per  plantado.  Ha 
de  preferir-se  Tun  o  altre  sis- 
tema segons  les  condicions  del 
terreny  i  el  planter  de  qué  es 
disposi.  S'ha  observat  que  el 
suro  solament  és  espontani  o 
silvestre  en  les  formacions  gra- 
nítiques  o  pissarroses.  (Gi- 
rona.) —  Sureda  aplantinada. 
Sureda  en  qué  abunden  els 
suros.  —  Sureda  escorxada. 
Aquella  sureda  de  la  qual  s'ha 
tret  mes  profit  del  que  natu- 
ralment  podia  donar,  allargant 
els  suros  i  pelant-los  tendres. 

—  Sureda    escanyada.    Vegeu 


Suro  escanyat.  —  Sureda  des- 
carnada.  Sureda  d'on  la  térra 
ha  marxat,  quedant  les  arrels 
al  descobert.  —  Aclarir  una 
sureda.  Arrencar-ne  els  suros 
de  mala  qualitat  i  els  xacrosos 
per  fer-ne  carbó.  —  Carbonar 
una  sureda.  Carbonar  tots  els 
suros  d'una  sureda.  —  Netejar 
una  sureda.  Arrencar  o  tallar 
les  mates  d'una  sureda.  — 
Aterrar  una  sureda  o  estassar 
una  sureda.  Arrencar  o  tallar 
els  suros.  (Palamós.)  Llinatge. 

Surets,  m.  i  f.  —  Trossets  de 
suro  per  ormeigs  de  pescar. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols.)  V.  Ro- 
dalanya,  Troina. 

Surfi,  m.  —  Tap  o  carrac  de 
45  mm.  de  llarg  per  18-20  de 
diámetre.  És  de  bona  qualitat. 

Suro,  m.  —  I.  Planta  de  la  fa- 
milia de  les  cupulíferes  que 
produeix  el  suro.  Entre  el 
poblé  és  coneguda  sempre  per 
suro.  Fulla  perenne,  dentada  i 
corbada,  verd-llustrosa  de  so- 
bre i  blanquinosa  del  revés. 
Flors  máseles  i  femelles.  Les 
máseles  son  filaments  molt 
prims  penjant  com  arracades, 
i  les  femelles  ja  presenten,  en 
florir,  la  gla  formada  dins  el 
didal.  El  suro  ja  fou  conegut 
deis  romans.  (Teofrast,  en  el 
Ilibre  II  de  la  seva  Historia 
Plantarum,  el  creu  originan 
deis  Pireneus  de  la  part  N. 
i  de  la  Indigécia.)  En  les  ex- 
cavacions  de  Pómpela  s'han 
trobat  ámfores  amb  taps  de 
suro,  i,  segons  Plini,  les  dones 
del  seu  temps  portaven  a  Thi- 
vem  el  calgat  forrat  també  de 
suro.  Recordeu  també  el  vers 
de    Virgili    :    «Tegmina    quis 


148 


VOCABULARI    DEL   SURO 


capitum  raptus  de  subere  cor- 
tex»  (Eneida,  vii,  742).  Els 
suros  creixen  en  terrenys  silí- 
cics  i  especialment  en  pissarres 
cristal-Unes,  i  té  repugnancia 
a  les  terres  cálices.  La  materia 
de  mes  valúa  que  produeix  el 
suro  és  la  capa  suberosa  que 
es  destina  a  la  fabricado  de 
taps.  La  seva  escorxa,  anome- 
nada  escurpit,  és  destinada  a 
la  fabricado  de  matéries  colo- 
rants,  i  també  se  n'extreu  una 
substancia  dita  tañí,  que  s'usa 
per  adobar  les  pells.  El  seu 
fruit  és  la  gla,  que  serveix 
per  engreixar  el  bestiar  por- 
quí.  2.  Talos,  curt  de  gam- 
bals  :  «És  un  tros  de  suro,  és 
un  cap  de  suro.»  3.  Eixerreit, 
séc  com  un  suro.  4.  Insen- 
sible :  «Té  el  cor  de  suro.  Per 
cor  té  un  tros  de  suro.»  (Gi- 
rona,  Palamós,  Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 

Suroli,  m.  —  Arbre  de  fuUes 
ovoides-lanceolades,  iguals  en 
un  tot  a  les  del  suro,  pero  amb 
l'escorga  de  la  soca  molt  sem- 
blant  a  la  de  l'alzina.  Es  creu 
que  és  un  híbrid  del  suro,  l'al- 
zina. (Girona,  Palamós,  Cassá.) 

Surós,  adj.  —  Que  conté  suro. 
Semblant  al  suro.  (Girona, 
Palamós.) 


Taca,  f.  —  I.  Defecte  del  suro 
presentan!  un  color  diferent 
del  de  la  pega  en  alguns  in- 
drets,  en  clapes  mes  o  menys 
reduides.  2.  La  que  fa  sortir 
el  bany  en  el  suro  de  mala 
qualitat.  (Palamós,  Sant  Feliu 
de  Guíxols,  Girona.)   —   Taca 


negra.  Semblant  a  petites  pi- 
cades  de  mosca,  i  a  voltes  com 
si  fos  emnascarat.  —  Taca 
vinosa.  Taca  d'un  color  de  vi, 
molt  lletja.  —  Taca  groga. 
Podrit.  La  taca  groga,  o  lleu- 
gerament  groga,  és  la  mes 
dolenta.  Es  produida  per  la 
descomposició  del  suro  a  causa 
de  la  humitat,  i  dona  al  líquid, 
que  es  tapi  amb  taps  que 
tinguin  aquest  defecte,  una 
olor  i  un  sabor  desagradables. 
—  Taca  hlava.  La  taca  mes 
inofensiva  encara  que  lletja. 
La  taca  que  fa  sortir  el  bany 
no  és  cap  taca  própiament 
dita,  sino  que  és  deguda  a  que 
l'aigua,  omplint  certes  celles 
del  suro,  penetra  dins,  quedant 
el  tap  pie  d'aigua  com  una 
esponja.  (Palamós,  Sant  Feliu 
de  Guíxols,  Girona.) 

Tacat,  adj.  —  Defecte  de  cert 
suro  de  presentar  taques  en 
son  interior.  Segons  siguin 
aqüestes,  es  designa  el  suro 
amb  diferents  noms.  (Girona, 
Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Taifa,  adj.  —  Propietat  que 
teñen  algunes  fulles,  de  tallar 
mes  que  altres.  —  «Aquesta 
fulla  és  molt  taija»  :  Vol  dir 
que  talla  molt,  amb  tot  i  ésser 
esmolada  en  iguals  condicions 
que  les  altres  fulles.  (Girona, 
Palamós.) 

Taló,  m.  —  La  part  de  la  fulla 
que  es  deixa  sense  esmolar, 
corresponent  a  Textrem  proper 
al  manee  del  ganivet.  —  Treure 
taló.  Gastar  la  fulla  del  taló 
abans  d'adregar-la.  (Palamós, 
Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Tall,  m.  —  I.  La  part  que 
s'esmola  de  la  fulla  o  del  ga- 


I    DE    LES    INDUSTRIES    DERIVADES 


149 


nivet.  (Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Palamós.)  2.  En  les  mans. 
V.  Xehec.  (Palamós.)  3.  Tros 
de  suro.  (Girona.)  —  Tall 
amorrat.  Quan  el  tall  del  ga- 
ñí vet  no  és  esplanat.  V.  Amor- 
rar. —  Tall  d'estisora.  Tall 
esmolat  d'un  costat  i  amorrat 
de  l'altre,  semblant  al  de  les 
estisores.  —  Tall  blanc.  Efecte 
d'una  sorrada.  A  volt  es  és  a 
causa  d'ésser  poc  esmolat  el 
ganivet.  —  Tall  rodó.  Tall 
amorrat  causat  peí  desgast 
que  li  ocasiona  el  pas  per  la 
pedra.  —  Tall  girat.  V.  Gi- 
rada. —  Tall  enllaunat.  Vegeu 
Enllaunat.  —  Tall  amossat. 
V.  Amossar.  —  Amolar  a  vora 
tall.  Esmolar  el  tall  sense  en- 
fondir  les  carreres.  —  «A  tall 
de...»  :  A  manera  de...  —  Tall 
prim  de  lluny.  Massa  ampie 
de  carreres.  (Palamós.) 

Tallada,  i.  —  Pela,  pelada  :  la 
replega  del  suro.   (Girona.) 

Tallador,  m.  —  i.  La  fusta  re- 
forgada  que  serveix  de  fons 
a  la  caixa  en  les  premses  de 
deixalles,  i  proveída  de  cinc 
o  sis  ranures  per  dar  pas  ais 
filferros  de  les  Iligades  que 
han  de  subjectar  els  retalls. 
(Palamós.)  2.  Obrer  que  talla 
el  filferro  per  Uigar  les  paques. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Tallar,  v.  —  L'acció  de  tallar  els 
carracs  dient  llur  mida.  — 
Tallar  a  24.  Significa  fer  car- 
raos de  24  línies  de  llarg.  — 
Tallar  a  9  i^-  Significa  que  es 
tallen  carracs  de  9  ^  línies 
de  gruix.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols,  Palamós,   Girona.) 

Tamboret,  m.  —  El  seient  de 
fusta  amb  tres  peus  que  usen 


els  obrers  que  fan  taps  amb 
les  maquines  dites  de  ribot. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Tani,  m.  —  L'escorga  interior 
del  suro  té  molta  quantitat 
de  tañí  utilitzat  pels  assaona- 
dors.  En  algunes  localitats 
(Cádiz,  per  ex.)  era  el  principal 
aprofitament  del  suro.  En  l'ai- 
gua  on  s'ha  bullit  el  suro  queda 
gran  quantitat  de  tañí,  que 
podría,  per  tant,  aprofitar-se 
per  Tadob  de  pells.  (Girona.) 

Tap,  m.  —  I.  Tros  de  suro  que 
serveix  o  s'utilitza  per  tapar. 
La  principal  aplicació  del  suro 
és  per  taps  d'ampoUes  i  al- 
tres  envasos,  perqué  és  la 
materia  millor  i  mes  económi- 
ca per  una  bona  obturado 
de  líquids.  Els  taps  de  suro 
son,  generalment  cónics  o  ci- 
líndrics.  (Girona,  Sant  Feliu 
de  Guíxols,  Palamós,  Cassá, 
Hostalric.)  2.  El  suro  de  fer 
taps.  (Girona.)  3.  Obstacle, 
inconvenient.  Retopar.  —  «En 
tot  troba  taps;  en  tot  posa 
taps,  etc.»  (Girona.)  —  «Pas- 
sar-ne  els  taps»  :  Acabar-s'ho 
tot.  —  Tap  ben  muntat.  Aquell 
en  el  qual  les  venes  del  suro 
son  regulars,  uniformes.  — 
La  muntura  del  suro,  o  del  tap. 
Les  crescudes,  les  venes.  (Pa- 
lamós.) —  Tap  biselat.  Tap 
puntut  que  té  cap  gros  en 
forma  de  tascó.  V.  Breta.  (Pa- 
lamós.) 

Tapa,  i.  —  Rodalanya  molt 
ampia  per  tapar  gerres  i  pots 
ampies  de  boca.  Irónicament 
se  sol  anomenar  així  un  tap 
mal  fet,  quan  es  diu  :  «Fa  uns 
taps  que  semblen  tapes.»  (Pa- 
lamós, Cassá.) 


I50 


VOCABULARI    DEL   SURO 


Tapador,  m.  —  Disc  de  fusta, 
generalment  molt  reforgat,  de 
Tamplada  de  la  perola,  que 
es  posa  sobre  el  feix  de  suro 
per  fer-lo  sumergir  tot  en 
bullir.  (Palamós,  Cassá,  Gi- 
rona.) 

Tapadora,  f.  —  Tapa  de  fusta 
que  serveix  per  cobrir  el  perol 
en  bullir  el  suro.  (Sant  Feliu 
de  Guíxols.) 

Tapar,  v.  —  Posar  el  tap  al 
forat,  boca  o  obertura  d'un 
recipient  (bota,  ampolla,  etc.) 
Hi  ha  maquines  especiáis  per 
tapar  ampolles. 

Taper,  m.  —  Obrer  que  fa  taps 
de  suro.  És  taper  a  má  o  a 
máquina  segons  treballi  com 
aquests  mots  indiquen.  Si  tre- 
balla  a  máquina  se  li  diu 
maquinista,  i,  dintre  d'aquesta 
denominado,  taper  a  l'esme- 
ril,  barrinaire,  etc.,  segons 
l'aparell  amb  el  qual  treballi. 
El  taper  a  má  treballa  davant 
del  taulell.  (Girona,  Cassá, 
Palamós.)  Per  fer  el  tap,  fica 
l'extrem  del  ganivet  en  l'en- 
caix  i  presenta  la  superficie 
lateral  del  carrac  al  tall,  sub- 
jectant-lo  amb  la  má  esquerra 
i  fent-lo  rodar  perqué  prengui 
una  forma  cilindrica  o  cónica. 
El  dit  polze  de  la  má  esquerra 
empeny  el  tap  contra  la  fulla, 
i  amb  els  altres  dits  de  la  ma- 
teixa  má  el  fa  rodar.  El  polze 
de  la  má  dreta  s'apoia  sobre 
el  tap  on  comen9a  la  pelura, 
que  s'estén  damunt  de  la  fulla 
del  ganivet.  Alguns  recolzen 
l'avantbrag  sobre  el  genoll  a 
fi  de  subjectar  millor  i  donar 
mes  fixesa  al  ganivet.  Acaba- 
da aquesta  operació,  apoien  el 


tap  en  la  clavilla  i  l'escapcen. 
El  taper  no  solament  fa  els 
taps,  sino  que  els  ádrela,  re- 
toca i  refina,  ádhuc  els  fets 
a  máquina.  (Girona.)  2.  Cosa 
relacionada  amb  els  taps.  (Gi- 
rona.) 

Tapera,  i.  —  Dona  que  fa  taps  a 
máquina.  Es  diu  tapera  a  l'es- 
meril,  barrinaire,  etc.,  la  que 
treballa  en  maquines  d'aquesta 
classe.   (Girona,  Palamós.) 

Taperalla,  f.  —  Els  tapers,  la 
classe  tapera.  S'usa  general- 
ment en  sentit  despectiu.  (Pa- 
lamós, Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Cassá.) 

Taperas,  m.  —  Nom  que  s'aplica 
al  obrer  molt  expert  en  l'art 
de  fer  taps  a  má.  (Sant  Feliu 
de  Guíxols,  Palamós.) 

Tara,  f.  —  Falla  o  defecte  en  el 
suro  o  tap.  (Girona.) 

Tarat,  adj.  —  Suro  que  té  tares. 

Tarós,  adj.  —  Tap  o  carrac  que 
té  moltes  tares. 

Tartanes.  —  Els  taps  massa  alts 
de  ventre  o  d'esquena.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Tatxa,  f.  —  I.  Espina  de  fusta 
que  es  troba  en  Tinterior  del 
suro.  2.  Tall  o  trosset  trian- 
gular o  quadrat,  que  s'arrenca 
de  vora  la  geniva,  mentre  és 
a  l'arbre,  per  saber-ne  el  gruix 
i  qualitats.  (Girona,  Palamós, 
Cassá.) 

Tatxar,  v.  —  i.  Treure  tatxes  del 
suro  per  conéixer-ne  la  grui- 
xária  i  la  qualitat.  (Girona,  Pa- 
lamós, Sant  Feliu  de  Guíxols.) 
2.  Regular  el  treball  d'un  taper 
obligant-lo  a  no  passar  de  cert 
nombre  de  mils  taps  la  setma- 
na.  Limitar  el  treball  d'un 
obrer.  (Palamós.) 


I    DE    LES    INDUSTRIES    DERIVADES 


151 


Taxar  la  pila.  —  Cubicar-la,  de- 
terminant  la  quantitat  de  suro 
que  conté.  Acabada  la  pela  i 
reunit  provisionalment  el  suro 
en  diversos  llocs  (rusquers),  els 
treballadors  van  a  fonnar  la 
pila.  Els  fabricants  de  taps 
van  al  bosc  a  reconéixer,  ta- 
xar i  valorar  les  piles  per 
comprar-Íes  si  els  convé  Uur 
preu.  Els  propietaris  del  suro 
formen  grans  piles,  cosa  que 
impedeix  la  dessecació  del 
suro,  perqué  no  baixi  molt  el 
pes.  Quan  es  ven  per  volum 
no  hi  ha  tanta  diferencia,  pero 
€ls  compradors  la  teñen  sem- 
pre  en  compte  i  es  tradueix 
en  ima  rebaixa  del  preu  que 
es  demana.  La  pila  es  taxa 
per  dotzenes  de  peces.  El 
tipus  del  preu,  en  el  bosc,  és 
el  valor  d'una  dotzena.  Per 
la  cubicació  del  suro  en  la 
pila  o  pannes,  s'amida,  a  pas- 
sos,  Tarea  de  la  base  de  la 
pila,  i  es  compta  el  nombre  de 
pannes.  Es  considera  com  si 
fossin  planes.  Es  pren  per 
tipus  de  taxació  la  projecció 
de  les  pannes  i  no  llur  verita- 
ble  superficie.  Amb  tot,  va 
generalitzant-se  Tus  de  la  cinta 
métrica.    (Girona.) 

Tatxós,  adj.  —  El  suro  que  té 
tatxes.  (Palamós.) 

Taulell,  m.  —  Tauía  quadrada. 
Al  seu  costat  hi  ha  el  encaixos 
on  els  tapers  fan  els  taps. 

Tenca,  f.  —  La  panna  de  suro. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Tendral,  m.  —  El  suro  jove  que 
encara  no  és  fet.  2.  El  mat- 
xot.  3.  Suro  de  mitja  edat. 
(Palamós,    Girona.) 

Tendrejar,  v.  —  Ésser  tendré  el 


suro,  per  haver-lo  pelat  massa 
aviat.  Cansa  Tarbre  i  malmet 
la  pela.  (Girona,  Palamós,  Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Tercera,  f.  —  Qualitat  de  carracs 
i  taps  inferior  a  la  segona  i 
superior  ais  baifins.  (Girona, 
Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Terregada,  f.  —  Les  engrunes 
que  surten  de  la  pila  del  carbó. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Testa,  f.  —  El  cap  del  tap  o  de 
la  pe^a  de  suro.  (Palamós, 
Girona.) 

Testimoni  (deixar),  m.  —  Pro- 
curar que  una  vegada  fet  el 
tap  quedi  quelcom  de  les  su- 
perficies del  carrac.  Té  per 
objecte  estimular  Toperari  a 
qué  estalvii  el  carrac  en  la 
seva  part  de  suro  bo.  (Girona, 
Palamós.) 

Tibossa,  f.  —  Branca  de  suro 
que  queda  seca  dalt  de  la 
planta  on  es  consumeix,  dins 
la  qual  solen  fer  niu  els  ocells. 
Generalment  es  podreix  la 
fusta,  pero  queda  el  pelegrí 
sencer  i  en  la  forma  primitiva. 
(Muntanyes  de  Les  Gabarres, 
Palamós.) 

Tija,  f.  —  Barra  de  ferro  en 
forma  d' espiral  que  dona  el 
moviment  rotatiu  al  dau,  i 
aquest  el  tramet  al  carrac,  en 
fer-se  tap  amb  la  máquina 
dita  de  ribot.  (Girona,  Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Tina,  i.  —  Recipient  per  posar 
els  trefins  al  bany. 

Tinar,  m.  —  i.  Taula  on  tre- 
ballen  els  carradors.  (Girona.) 
2.  Especie  de  cubell  que  té  al 
davant  el  carrador  i  en  la 
revora  del  qual  apoia  la  llesca 
per  carrar.  (Palamós,  Sant  Fe- 


152 


VOCABULARI    DEL   SURO 


liu  de  Guíxols,  Girona.)  3.  El 
dipósit  de  fusta  o  ciment  ar- 
mat  on  es  tiren  els  taps.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.)  —  «Es  ti- 
nar  li  put»  :  Es  diu  del  car- 
rador  poc  amant  del  treball. 
(Palamós.) 

Tira,  f.  —  Lámina  de  suro  que 
serveix  per  fer  els  discos. 

Tirahuixó,  m.  —  Eina  per 
treure  el  tap  de  Fampolla.  Hi 
ha  diferents  sistemes,  des  del 
mes  rudimentari,  a  base  d'yn 
pas  de  rosca  que  s'introdueix 
en  el  tap,  fins  a  altres  mes 
o  menys  complicats.  (Girona, 
Palamós,  Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 

Tiratge,  m.  —  i.  Carracs  i  taps 
de  les  mateixes  dimensions 
deis  trefins,  pero  de  qualitat 
inferior.  2.  Un  deis  dos  taps 
necessaris  per  Telaboració  del 
vi  i  per  al  houchage  definitiu 
del  xampany. 

Tires  sense  trepar.  —  Les  tires 
a  les  quals  no  s'han  fet  encara 
els  discos.  —  Tires  trepades  o 
barrinades.  Tires  de  les  quals 
ja  s'han  tret  els  discos.  (Gi- 
rona.) 

Tirivirat,  m.  —  El  tap  fet  molt 
barroerament.  (Palamós,  vSant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Tisa,  i.  —  La  llenya  que  surt 
crua  del  fomell  o  carbonera. 
(Alt  Empordá.) 

Tomanyins,  m.  —  Carracs  i  taps 
que  fan  22  mm.  de  llargada 
per  18  mm.  de  diámetre  má- 
xim.  (Girona,  Palamós,  Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Tombada,  f.  —  L'encorbament 
peculiar  deis  ganivets  de  fer 
taps.  (Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Tombar,  v.  —  L'acció  de  buidar 


les  cofes  o  coves  de  taps  o- 
carracs.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 

Tona,  I.  —  Tap  per  a  tapar  els 
barrils  de  cervesa.  (Cassá.) 

Topetes,  f.  —  Carracs  i  taps  que 
lassin  menys  de  18  mm.  de 
costat  a  costat.  (Girona,  Pa- 
lamós, Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Topo,  m.  —  I.  Prisma  de  fusta 
que  es  fa  fregar  suaument 
amb  la  fulla  circular  perqué 
no  s' es  ven  ti.  (Girona,  Pala- 
mós.) 2.  Pega  que  subjecta 
el  carrac  deis  caps  per  poder 
fer  el  tap.  (Girona,  Palamós.) 
3.  Senyal  que  queda  al  cap 
del  tap  fet  a  máquina.  (Pa- 
lamós.) 

Torn,  m.  —  Interval  de  vuit, 
deu  o  mes  anys  que  es  passa 
entre  pela  i  pela  d'un  mateix 
arbre.  Varia  segons  les  con- 
dicions  i  situació  de  la  térra. 
(Girona.) 

Torna,  i.  —  Llepia  mes  o  menys 
grossa  que  es  treu  per  millorar 
un  tap  :  «Ses  tornes  es  mengen 
es  dits.)  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 

Tornall,  m.  —  Aparell  per  a 
esmolar  el  ganivet  i  les  altres 
eines  de  tall  de  l'art  del  taper. 
(Palamós,  Girona.) 

Tornar,  v.  —  Treure  deis  taps 
una  petita  pelura  per  millo- 
rar-ne  la  qualitat. 

T orne j ador,  m.  —  Aprenent  de 
taper  que  tome  ja  els  carracs. 

Tor nejar  els  carracs,  v.  —  Matar 
el  corn  del  carrac  amb  el 
ganivet  posat  com  quan  es 
fan  taps  a  má.  Per  sa  perfec- 
ció  substitueix  l'escairar  amb 
avantatge,  pero  és  mes  costos. 
Té  un   altre   avantatge,    i   és 


I    DE   LES   INDUSTRIES   DERIVADES 


155 


que  l'aprenent  passa  a  taper 
sense  transido  brusca.  (Gi- 
rona,  Palamós,  Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 

Torra,  f.  —  Senyal  feta  de  tros- 
sos  de  suro.  L'usen  els  pesca- 
dors  per  assenyalar  el  lloc  on 
teñen  calats  els  ormeigs.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.)  Vegeu  Gall. 

Torrador,  m.  —  i.  Lloc  tancat 
on,  per  mitjá  d'una  estufa,  es 
fan  assecar  els  carraos  abans 
de  fer-ne  taps  a  resmeril. 
(Palamós,  Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 2.  Lloc  tancat  on  els 
taps  preñen  un  bany  de  vapor 
de  sofre  perqué  quedin  mes 
blancs.    (Palamós.) 

Tortell,  m.  —  Conjimt  de  taps 
escampats  circularment  per 
barrejar-los  millor  en  fer  la 
pila.  (Sant  Feliu  de   Guíxols.) 

Tosca,  f.  —  La  part  exterior  del 
suro  pelat  que,  al  contacte  de 
Taire,  es  fa  llenyosa.  La  tosca 
és  rescor9a  seca  del  suro.  Un 
cop  pelat  aquest,  queda  l'es- 
corpit  al  descobert  i  es  toma 
Uenyós,  es  clivella  en  assecar- 
se.  Per  mitjá  de  la  saba  es 
forma  la  pela  de  dessota,  i, 
al  cap  de  l'any,  dessota  aques- 
ta pela  que  va  creixent,  ja  hi 
ha  un  altre  escorpit.  (Palamós, 
Sant  Feliu  de  Guíxols,  Giro- 
na.)  —  «Que  tosca!»  :  Dita  po- 
pular per  indicar  que  una  per- 
sona és  curta  de  gambals. 

Toscador,  m.  —  Obrer  que  treu 
la  tosca  de  les  pannes  amb 
la  rascleta.  (Girona,  Palamós, 
Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Toscar,  v.  —  Treure  la  part  lle- 
nyosa de  les  pannes  que  no 
serveix  per  fer  taps.  Es  fa 
després  d'haver  bullit.  Hi  ha 


indrets  on,  en  lloc  de  bullir 
la  panna,  es  torra  la  part  de 
la  tosca.  L'operació  de  toscar 
és  molt  senzilla. 

Toscat,  s.  —  La  tosca  del  suro. 

Tramuja,  f.  —  i.  Planxa  de 
ferro  o  refractan  que  es  posa 
a  la  boca  del  fornet  perqué 
la  llenya  s'arrambi  cap  a  sota 
del  perol  a  mida  que  es  va 
cremant.  2.  Soca  que  es  posa 
davant  la  fogaina  perqué  la 
llenya  vagi  acostant-se  csjp  a 
la  boca  del  fornet  a  mida 
que  va  cremant-se.  (Girona.) 
3.  Dipósit  de  fusta  de  les  ma- 
quines de  partir  i  d'escapgar 
on  r obrer  té  els  taps  que  ha 
d'escap9ar. 

Trau,  m.  —  I.  Lloc  on  es  posa 
el  suro  a  reposar  després  de 
rebullit  i  abans  de  treballar-lo. 
2.  Lloc  destinat  a  posar  els 
carraos  per  remuUar-los  abans 
de  fer  el  tap.  És  condició 
indispensable  deis  traus  que 
siguin  frescos  i  poc  airejats. 
Son  locáis  de  planta  baixa  i 
enrajolats.  (Girona,  Palamós, 
Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Través,  m.  —  Carrac  o  tap  fet 
en  sentit  perpendicular  a  la 
vena.  Travessat  així  és  mes 
fácil  que  es  parteixi.  Aquests 
taps,  per  ésser  aprofitaments 
de  deixies  i  puntes,  valen 
menys. 

Trefi,  m.  —  I.  Tap  a  má  o  imi- 
tado de  superior  qualitat,  que 
teñen  24  línies  (54  mm.)  de 
Uargada,  per  13  a  15  línies 
(30  a  34  mm.)  de  diámetre. 
S'empren  per  a  l'embotella- 
ment  del  xampany.  El  suro 
que  mes  estima  té  per  a  fer 
aquesta  classe  de   taps  és  el 


«54 


VOCABULARI    DEL    SURO 


cátala,  que,  per  la  seva  con- 
sistencia, és  el  que  mes  con- 
dicions  reuneix.  (Sant  Feliu 
de  Guíxols,  Palamós.)  2.  El 
carrac  tallat  per  fer  aquesta 
classe  de  taps.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols,    Palamós.) 

Trefí  petit,  m.  —  El  tap  de  la 
mateixa  qualitat  que  els  tre- 
fins,  pero  que  teñen  24  línies 
(54  mm.)  de  llargada  per  o  % 
a  II  línies  (?i'5  a  25  mm.)  de 
corona.  Serveix  per  l'embo- 
tellament  de  licors  fins.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols,  Palamós.)  — 
Fer  trefins  en  hrut.  Treball 
preliminar  de  fer  els  trefins 
perqué  el  repassador  els  pugui 
arrodonir  amb  mes  facilitat. 
(Sant  Feliu  de  Guíxols,  Pa- 
lamós.) 

Trefinaire,  m.  —  El  comerciant 
o  fabricant  que  es  dedica  ais 
trefins.  (Palamós,  Sant  Feliu 
de   Guíxols.) 

Trenc,  m.  —  i.  Esquerda  petita 
en  el  tall  del  ganivet.  2.  Tros- 
sos  que  es  fan  en  trencar  el 
suro,  que  no  arriben  a  mitja 
pe9a.  —  Trenc  petit.  Pe9a  tren- 
cada  en  una  mida  massa  justa. 

Trencador,  m.  —  i.  Treballador 
que  talla  el  suro  a  peces  de 
8  pams  quadrats.  2.  Eina  que 
el  trencador  usa  per  trencar 
o  ratUar  el  suro.  Per  ratUar- 
lo,  amb  tot,  hi  ha  qui  prefe- 
reix  usar  el  ratUador. 

Trencament  de  peces.  —  Rompre's 
a  trossos  les  peces,  per  la  do- 
lenta  qualitat  del  suro.  (Gi- 
rona.) 

Trencar,  v.  —  Tallar  el  suro  a 
peces.  (Hostalric,  Girona,  Pa- 
lamós, Cassá,  Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 


Trepar,  v.  —  Treure  els  discos 
de  la  tira  amb  la  máquina  de 
barrina  o  de  fer  discos.  (Gi- 
rona.) 

Tresos,  m.  —  Els  carracs  trefins 
que  en  sortir  del  bany  pro- 
cede han  dat  senyal  de  podrít 
deis  dos  caps,  pero  que  en 
teñen  un  que  pot  servir  per 
tapar.  (Palamós.) 

Tria,  i.  —  El  conjunt  de  classes 
en  qué  es  classifica  una  par- 
tida de  suro.  (Palamós,  Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Triador,  m.  —  i.  Persona  dedi- 
cada a  la  classificació  de  suro, 
taps  o  carracs.  2.  Caixó  octo- 
gonal amb  quatre  obertures 
laterals  (substituit  avui  peí 
catre),  d'on  el  triador  treia 
els  taps  per  anar-los  classifi- 
cant.  (Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Palamós.) 

Trialles,  í.  —  Taps  flacs  que  que- 
den després  de  fetes  les  clas- 
ses corrents.  (Palamós,  Girona, 
Sant  Feliu  de  Guíxols,  Cassá.) 

Triar,  v.  —  i.  Escollir  els  trossos 
de  suro  per  fer  carracs.  (Pa- 
lamós, Sant  Feliu  de  Guíxols.) 
2.  Classificar  els  carracs  o  taps 
agrupant-los  per  llur  calibre  o 
qualitat.  —  Triar  molí.  Triar 
a  pota  de  cavall.  Triar  procede. 
Triar  gros. 

Trio,  m.  —  L'operació  i  la  ma- 
nera de  classificar  els  taps.  — 
Partir  el  trio.  La  primera  ope- 
ració  en  una  partida  de  taps 
en  raga,  separant  els  bons  deis 
flacs.  —  Trio  lleuger.  Senzill, 
i  que  cal  fer-ne  feina.  —  Trio 
ajustat.  Classe  ben  feta.  — 
Trio  estirat.  Flaquejat,  estirar 
la  classe.  (Palamós,  Sant  Feliu 
de  Guíxols.) 


I    DE   LES   INDUSTRIES   DERIVADES 


^55 


Troina,  f.  —  Tros  circular  de 
suro  prím,  usat  pels  pescadors 
per  guarnir  la  vorada  supe- 
rior de  la  xarxa  a  fi  de  man- 
tenir-la  en  surada.  (Sant  Feliu 
de  Guíxols.) 

Tros,  m.  —  Tall  de  suro,  petit, 
que  surt  quan  es  capeja.  (Pa- 
lamós,  Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Cassá,  Hostalric.) 

Trossejar,  v.  —  Fer  trossos  d'una 
panna  de  suro.  (S.  F.  Guíxols.) 

Turell,  m.  —  Soc  de  suro  o 
altra  planta,  serrat  a  certa 
mida  per  carbonar.  —  Empi- 
lar  els  turells.  Apilar  els  socs. 
(Muntanyes  de  Les  Gabarres, 
Palamós.) 

Turellar,  v.  —  Tallar  les  plantes 
en  socs  o  turells  mes  o  menys 
Uargs.  (Muntanyes  de  Les  Ga- 
barres.) 

Tust,  m.— Tros  desecall  que  que- 
da en  el  suro.  (Alt  Empordá.) 

Tustar,  v.  —  i.  Colpejar  amb 
Tullera  de  la  destral  la  pela 
del  suro  per  assegurar-se  si  és 
prou  fet  per  pelar-lo.  2.  Col- 
pejar en  la  geni  va,  en  pelar, 
per  fer-lo  separar  de  la  pela. 
(Palamós.) 


U 


Ull,  m.  —  El  forat  gros  del  centre 
de  la  carbonera.  (Sant  Feliu 
de  Guíxols.)  —  Ull  de  poli. 
Petit  clot  que  es  troba  en  el 
ventre  del  suro  i  que  el  fo- 
rada  de  dalt  a  baix.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 
llera  de  la  destral.   —   L'uU  o 

U  forat  on  es  posa  el  manee. 
(Muntanyes  de  les  Gabarres, 
Cassá,  Sant  Feliu  de  Guíxols, 
Palamós.) 


Vega,  f.  —  La  branca  del  suro. 

Vena,  f.  —  Capa  del  suro  mentre 
creix;  per  tant,  la  vena  deter- 
mina la  crescuda  que  cada 
any  fa  el  suro  mentre  és  a  Tar- 
bre,  i  que  forma  la  seva  grui- 
xária.  Vena  apretada,  clara  i 
definida  és  la  que  té  la  panna 
de  millor  qualitat.  Les  venes 
designáis  determinen  mala  con- 
dició  del  suro.  (Girona,  Pala- 
mós, Sant  Feliu  de  Guíxols.) 
—  Vena  ampia  (suro).  Distan- 
cia de  vena  a  vena.  Si  és 
massa  ampia,  perjudica  el  suro, 
perqué  aquest  resulta  poc  com- 
pacte. (Girona,  Palamós.)  — 
Vena  fluix.  Suro  poc  compacte 
per  la  feblesa  de  les  seves 
venes.  (Girona,  Palamós.)  — 
Vena  sec.  Vena  ipiperfecta  que 
es  toma  Uenyosa.  —  Vena 
gelat.  Defecte  de  certes  venes 
del  suro,  de  teñir  una  estruc- 
tura córnea.  (Girona).  —  Vena 
podrit.  Venes  que  comuniquen 
al  suro,  i,  per  tant,  ais  líquids, 
especialment  al  vi,  tapat  amb 
aquest  suro,  el  gust  de  podrit 
o  florit.  (Girona.)—  Vena  verd. 
Defecte  que  consisteix  en  ar- 
ron9ar-se  certes  venes  després 
d'un  quant  temps  que  el  suro 
s'ha  arrencat  de  Farbre,  (Gi- 
rona.) 

Ventilador,  m.  —  Aparell  que 
serveix  per  aspirar  el  polsim 
de  suro  que  es  produeix  amb 
les  maquines  de  fer  o  polir 
els  taps  per  mitjá  de  Fesmeril 
(millor  dit,  paper  de  vidre),  i 
impel-lir-lo  a  l'exterior  o  en 
un  dipósit.  (Girona.) 

Ventre  de  la  pega   o  llesca.    — 


156 


VOCABULARI    DEL    SURO 


Cara  de  la  pe^a,  o  de  la  llesca, 
que   tocava  al  el   líber    quan 
el  suro  era  a  l'arbre.  (Girona, 
Sant  Feliu  de  Guíxols,   Pala- 
mos.)   —  Anar-se'n  al  ventre. 
Es  diu  quan  no  s'ha  ben  partit 
el  gra,  degut  a  qué  Teína   ha 
agafat  mes  suro  del  costat  del 
ventre  que  de  Tesquena.  (Giro- 
na.) —  Deixar  senyal  de  ventre. 
Estalvíar  el  tap  d'aquella  part 
que   sempre   és   la   míllor.    — 
Fer  ventre  i  esquena.  Estalvíar 
un  tap  traient  pelía  solament 
del  ventre  í  l'esquena,  deíxant- 
hí  tot  el  costat.  Antigament, 
en   aprendre   de   fer   taps,    es 
comengava   per   fer   ventre    i 
esquena.   (Palamós.) 
Ventrejadora,  f.  —  La  dona  que 
cuida  de  ventrejar  o  aplanar 
els  talls  de  suro  que  han  de 
servir  per  fer  trefíns  afegits. 
(Palamós.) 
Ventrejar,  v.  —  Aplanar  el  ventre 
deis  talls  de  suro  que  han  de 
servir  per  fer  taps  afegits.  (Pa- 
lamós.) 
Verdor,  i.  —  Defecte  del  suro  que 
conserva  la  saba.  La  verdor  en 
el  suro  és  produída  per  l'acu- 
mulació  o  detenció  de  la  saba, 
la  qual  omple  les  cél-lules  en 
clapes  mes  o  menys  extenses 
segons  la  ufanor  de  la  planta. 
Com  que  les  cél-lules  son  plenes, 
el  suro  perd  l'elastícitat  i  és 
dur  i  pesant  com  una  pedra, 
i    presenta    un    color    fose;    a 
mes,  a  Tassecar-se,  s'arruga  i 
s'arronga.  (Palamós.) 
Verga,  f.   —   La  tija  de  la  má- 
quina de  ribot.  (Sant  FeHu  de 
Guíxols.) 
Vermell,    m.     —    Nom    que    es 
dona  a  la  tercera  quaUtat  del 


paper  de  suro.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 

Veta,  f.  —  El  senyal  que  queda 
a  la  rusca  del  suro  a  cada 
crescuda.  (Hostalric.)  V.  Vena. 

Vetllador,  m.  —  Filferro  conve- 
nientment  disposat  per  aguan- 
tar el  llum  que  utilitza  el  taper 
o  escairador  quan  vetUa.  (Gi- 
rona, Palamós.) 

Vint,  m.  —  Carrac  o  tap  de 
20  línies  de  llargada.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Vint-i-dos,  m.  —  Carrac  o  tap 
de  22  línies  de  llargada.  (Gi- 
rona.) 

Vint-i-quatre,  m.  —  Carrac  o  tap 
de  24  Hnies  de  llargada.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Vint-i-vuits,  m.  —  Taps  borde- 
lesos  que  s'usaven  antigament. 
Tenien  28  línies  de  llargada. 

Virio,  m.  —  El  tap  petit  de 
10  línies.  (Sant  Feliu  de  Guí- 
xols.) 

Virolla,  i.  —  Anella  de  ferro 
col-locada  al  costat  del  manee 
al  lloc  on  es  clava  Festoix 
perqué  no  s'esquerdi.  (Sant 
Feliu  de  Guíxols.) 

Voltar,  V.  —  Voltar  amb  una 
incisió  la  soca  del  suro,  entre 
el  pelagrí  i  la  pela  bona,  en 
el  moment  de  pelar-lo.  (Pala- 
mós.) 


Xacrós,  adj.  —  Suro  corsee,  car- 

regat   de   ferides.    (Muntanyes 

de  Les  Gabarres.) 
Xampany,  m.    —  Nom  del  tap 

de  xampany.    (Palamós,  Sant 

Feliu  de  Guíxols.) 
Xana,  f.  —  i.  Tap  de  15  línies 

de  llarg  per  8  a  9  de  corona. 


I    DE    LES    INDUSTRIES    DERIVADES 


157 


És  de  classe  bona.  2.  Carrac 
puntut,  generalment  flac.  (Pa- 
lamós,  Cassá,  Sant  Feliu  de 
Guíxols.) 

Xantilló,  m.  —  Mostra  de  cent 
carraos  o  taps.  (Girona,  Sant 
Feliu  de  Guíxols.)  V.  Centilló. 

Xarrió,  m.  Pe9a  de  la  máquina 
de  ribot  dintre  la  qual  llisca 
el  suport  de  la  nina.  (Girona.) 

Xascada,  f.  —  i.  Tall  fet  d'una 
manera  desmesurada  en  un  deis 
costats  deis  taps  per  treure-li 
alguna  tara.  (Sant  Feliu  de 
Guíxols.)  2.  Tros  de  suro,  mes 
o  menys  corbat,  que  el  taper 
treu  del  tap,  una  vegada  fet 
per  netejar-lo  d'algun  defecte. 

Xaveta,  f.  —  Botó  de  ferro  que 
hi  ha  col-locat  al  capdavall  de 
Testoix  de  carrar  en  el  costat 
del  manee  on  s'apoia  el  dit 
gros  per  manej  ar-la.  —  «Perdre 
la  xaveta»  :  Perdre  el  coneixe- 
ment.  (Sant  Feliu  de  Guíxols,) 

Xehec,  m.  —  Nom  que  es  dona 
a  la  petita  ferida  produida  per 
algún  deis  Instruments  tallants 
usats  en  la  manipulado  del 
suro.  (Sant  Feliu  de  Guíxols.) 


Xeixa,  f.  —  Classe  extra  de  suro, 
carracs  o  taps.  (Girona,  Pala- 
mós,  Sant  Feliu  de  Guíxols.) 

Xiscada,  f.  —  i.  Llepia  plana 
treta  amb  el  revés  del  ganivet. 

2.  Moviment  rápid  del  ganivet 
per  treure  una  tara  que  no  és 
pregona.  3.  El  sot  que  queda 
després  de  treta  la  tara.  (Pala- 
mós,  Calonge.) 

Xisquejar,  v.  —  Fer  xiscades  ais 
taps.    (Palamós.) 

Xuclat  (tap).  —  El  tap  que  re- 
sulta enfonsat  del  mig  i  mes 
ampie  deis  caps.  En  els  taps 
fets  a  máquina,  és  degut  que 
els  topos  son  massa  acostats, 
premen  molt  i  arriben  a  arron- 
gar  el  carrac;  i  en  els  fets  a 
má,  és  degut  que  la  fulla  és 
massa  endintre  de  l'estoix. 

Xupina,  f.  —  I.  Tap  de  17  línies 
de  llarg,  flac,  fet  a  máquina; 
de  9  a  10  línies  de  corona. 
S'usa  per  tapar  la  cervesa 
d'ús  diari.  2.  Tap  per  tapar 
les  ampolles   de  mitja  pinta. 

3.  Carracs  de  18  línies,  enra- 
sat  en  el  calibre  de  10  a  11 
línies. 


CRÓNICA 


X"' 


Les  Ofícines  lexicográfiques  de  l'Institut  d'Estudis  Catalans  han  passat 
a  ésser  una  dependencia  directa  de  l'Excma.  Diputació  Provincial  de  Bar- 
celona, i  han  pres  el  nom  de  Servei  d'Investigacions  filológiques. 

Han  acabat  les  enquestes  per  a  la  replega  de  materials  destináis  al  DiC' 
cionari  deis  dialectes  catalans.  El  nombre  de  qüestíonaris  distribuits,  des 
de  1913,  és  de  157,  i  el  nombre  de  vocabularis  d'indústries  i  d'oficis  incor- 
porats  és  de  37.  Els  articles  del  Diccionari  deis  dialectes  catalans  son  redac- 
tats  i  esperen  que  arribi  l'hora  de  la  publicació. 

El  cedulari  del  léxic  del  cátala  antic,  extret  de  tots  els  textos  catalans 
antics  no  utilitzats  per  l'Aguiló,  ha  quedat  definitivament  ordena t. 

També  ha  estat  ordenat  tot  el  léxic  de  la  literatura  catalana  moderna, 
extret  de  les  obres  de  tots  els  escriptors  de  la  Renaxen9a  catalans,  valen- 
cians,  balears  i  rossellonesos. 

La  Facultat  de  Filosofía  i  Lletres  de  la  Universitat  de  Barcelona  ha 
publicat,  sota  la  direcció  de  M.  de  Montoliu,  quatre  fascicles  del  Diccionario 
Bátari. 


i     BiNDlhíQ  LICT  JAN  1  5  1930 


\ 


Ivoi  ^°^l^Í^^f  dialectología 


E65 

t .11-13 


española 


PLEASE  DO  NOT  REMOVE 
CARDS  OR  SLIPS  FROM  THfS  POCKET 


UNIVERSITY  OF  TORONTO  LIBRARY