Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural

OO BUILLETA DE LA
— INSTITUCIÓ CATALANA
—D'HISTIORIA NATURAL

Gener 1910 i
ed

LocAL SOCIAL:
ulls ad la Diputació, carrer del Bisbe. —BARCELONA

OO BUTLLETE DE LA
INSTITUCIÓ CATALANA
O D'HISTORIA NATURAL

Gener 1919
LE

LOCAL SOCIAL:

Palau de la Diputació, carrer del Bisbe. .— BARCELONA

L

tàcadó. —N

de er

aC iuièoenó

de l'Institució Cata
: de dP i

l.—Notes sobre A tb

Es

de

BUTLLETÍ

DE LA

institució Catalana d'Historia Natural

3." EPoca. BARCELONA, GENER, 1918. ANy Il — Núm. 1

SECCIÓ OFICIAL

CONSELL DIRECTIU

PRESIDENT, Rvnt. P. Joaquim M." de Barnola, S. J.
Vis-PREsipenT, Felip Ferrer i Vert.

SECRETARI, Joaquim Maluquer i Nicolau.
Vis-SEcRETaARI, Joan Bta. d'Aguilar-Amat i Banús.
BiBLIOTECARI, Manuel Llenas i Fernàndez.
CoNSERVADOR DEL MusEu, Mariàn Faura i Sans, Pvre.
TRESORER, Ascensi Codina i Ferrer.

CONSELL DE REDACCIÓ

Rvnt. P. Joaquim M." de Barnola, S. J., President.— Joaquim Maluquer
Nicolau, Secretari.—Josep M." Bofill Pichot, Membre delegat.

MEMBRES DE L'INSTITUCIÓ

Joan Bta. d'Aguilar-Amat i Banús.
Joan Comabella i Maluquer.
Eugeni Ferrer i Dalmau.

Felip Ferrer i Vert.

Llorenç Garcías i Font.

Josep Maluquer i Nicolau.
Salvador Maluquer i Nicolau.
Lluis Soler i Pujol.

ONU OQa ARX XL mx

Antoni de Zulueta i Escolano.
Jaume Almera i Comas, Pvre.
Lluis Marià Vidal i Carreras.
Joaquim M." de Barnola, S. J.
Joan Solé i Plà.

Emili Tarré i Tarré.

Ignasi de Sagarra i de Castellarnau.
Joan Palou i Dachs, Pvre.
Manuel Llenas i Fernàndez.
Mariàn Faura i Sans, Pvre.
Josep M." Artigas i Castelltort.
Josep M." Romanyà i Pujó.
Frederic VVynn i Ellis.

Miquel Ferrer i Dalmau.
Raimón Noguera i Casabosch.
Joaquim Maluquer i Nicolau.
Joan Camprubí i Alumó.
Ramón de Casanova i de Parrella.
Ascensi Codina i Ferrer. ,
Joaquim Folch i Girona.

Pius Font i Quer.

Eduard de Xammar.

Miquel Alexandre i Casas.

Manuel Degollada Pouplana.

Emili Juncadella i Vidal-Ribas.

Xavier de Sagarra i de Castellarnau.

Artur Bofill i Poch

Ricard Zariquiey i Alvarez.

Odon Carles Rosset.

Lluis Cirera i Salse.

Jaume Pujiula, S. J.

Germà Sennen, E. C.

MEMBRES SUPERNUMERARIS
Josep M." Bofill i Pichot.

(vacant).
(vacant),

MEMBRES CORRESPONENTS

Ignasi Bolivar i Urrutia, Madrid.
Joan Cadevall i Diars, Terrasa (Barcelona).
Josep Gelabert i Rincon, Pvre., Llagostera (Girona)

4

a GE i
Arana i Pd UR Dia EE Et i dé.

La ' 4 , É i Hi

e

INSTITUCIó CATALANA D' HISTORIA NATURAL 7
4 Agustí M.' Gibert, Tarraoona.
5 Joaquim Gonzalez i Hidalgo, Madrid.
6 Longií Navés, S. J., Çaragoça.
7 Josep Pantel, S. J., Rasteel Gemert (Holanda).
8 Carles Pau, Segorbe.

PROTECTORS DE L' INSTITUCIÓ

Excma. Diputació Provincial de Barcelona.
Exem. Ajuntament Constitucional de Barcelona.
Dr. D. Salvador Andreu, Passeig de Sant Gervasi, 44, Barcelona.

LLISTA DE MEMBRES I SOCIS ADJUNTS 7)

(F) Aguilar Amat i Banús, Joan Bta. de —Vis-Secretari. —Enginyer. — Di-
putació, 280, 1.er, 2.8, Barcelona. —VERTEBRATS i MoLUscos.
1909. Alexandre i Cases, Miquel.—Trafalgar, 6, 1.er, 18, Barcelona. — ENTo-
MOLOGIA.
1905. Almera i Comas, Pvre., M. I. Sr. Dr. D. Jaume.—Sagristans, 1, 1,eT,
Barcelona. —GEOLOGIA.
1906. Artigas i Castelltort, Josep M.t—Carme, 48, Barcelona. — QUÍMICA.
1912. Ateneo de Madrid. —Prado, 20, Madrid.
1905. Ateneo Barcelonés. —Carrer Canuda, Barcelona.
1916. Alós i de Fontcuberta, Francesc M.2 de—Baix de Sant Pere, 29 bis,
Barcelona .—COLEÒPTERS.
1914. Aulet, Pvre , Eugeni. —Catedràtic de l'Institut General i Tècnic, Zarra-
gona. —CRISTALOGRAFIA.
1904. Barnola, S. J., Rvnt. P. Joaquim M.2 de— President. —Col'legi de Sant
Ignasi, Sarrià (Barcelona). —BorANICA, esp. FALGUERES.
o 1915. Bassegoda i Musté. Bonaventura. — Roger de Llúria, 7, 3.er, 2.2, Barce-
lond.—GEOLOGIA.
l 1917. Bataller i Calatayud, Pvre., Josep.— Trafalgar, 84, 1.er, Barcelona.—
GEOLOGIA i PALEONTOLOGIA.
1917. Benet, Josep. — Professor d'Història Natural del Seminari del Collell
(Girona).
1912. Bertràn i Musitu, Francesc. — Enginyer. — Clarís, 21, Barcelona.—
GEOLOGIA.
1917. Bofill i Pichot, Dr. D. Josep M..—Membre del Institut, membre delegat
al Concell de Redacció. —Aragó, 281, pral., Barcelona. — ENTOMOLOGIA.
1911. Bofill i Poch, Artur.—Provença, 256, 8.er, 2.8, Barcelona. —MALA-
COLOGIA i GEOLOGIA.

(4) El nombre que precedeix al nom de cada soci indica l'any de son ingrés a l'Insti-
tució, i l'esterisc, els fundadors.

— 1915. Boixeda i Coll, Josep M.2—Plaça de Lleó XIII, Sarrià (Barcelona).—

MINERALOGIA.
1905. Bolivar i Urrutia, Excm. Sr. Dr. D. Ignasi.—Paseo del General Martínez.
Campos, 831, Madrid, da HEmiprERS i ORUSTACIS.
1917. dire Candid, Doctor en Ciències Naturals. Museo Nacional de Ciencias
Naturales. —Hipód romo, Madrid.—ENTOMOLOGÍA. s
1916. Bolós i Vayreda, Antòn. —Farmacèutic. —Carrer de Sant Rafel, 24, Que
— Bo rÀNICA. mi
1918. Broquetas, Josep. —Valencia, 856, 4 art, 2.8, Barcelona. —GEoLoGIA.
1916. Bultó i Marqués, Josep M.P—Carrer de Mallorca, Barcelona .—MINERALOGIA. 8 x À
1916. Caballero, Arturo —Catedràtic de la Facultat de Ciències Naturals. — A
Bertran, 104, Barcelona. —BorÀNICA. el
1905. Cabrera i Diaz, Anatanel. —Doctor en Medicina. —Hotel Aguere et Con-——
tinental. —La hr EA de Tenerife (Illes Canaries). —HIMENÒPTERS, esp. 4
Vespips, EUMéNIDS i MASÀRIDS. 4
1905. Cadèvall i Diars, Dr. D. Joan.— Catedràtic de l'Escola Industrial.—
Terrasa.—Bo0TrÀNICA.
1914. Calzado i Barret, Francesc. —Clarís, 68, Barcelona. —MINERALOGIA. /
1908. Camprubí i Alumó, Joan. —Pelai, 52, 1.er, 1.8, Barcelona. —GEoLoGIA,
1908. Casanova i de Parrella, Ramón de—Casp, 41, pral., Barcelona.—Boré-
NICA FORESTAL, ds DE
1909. Caselles, Pere. —Plaça de la Constitució, 1, Rens.
1914. Cazurro, Manuel. —Catedràtic del Jatil General i Tècnic, Passeig de
Gràcia, 72, EE, celona. — PREHISTÒRIA.
19138. Let i Salse, Lluis. —Clarís, 8, pral , Barcelona —RADIOLOGIA.

1908. Codina i Ferrer, Ascensi.—Tresorer.—Sors, 85, Barcelona.—ENro-
MOLOGIA.

La — BOTANICA.

1915. Cortés i Lladó, Mario.—Provença, 185, Barcelona. —CoLBÒPTERS. fs

1913. Cuyàs, Narcís. — Paradís, 10, 2.ón, 9.8, Barcelona. — MicRororo-
GRAFIA.

1910. Degollada, Manuel.—Llicenciat en Farmacia.—Concell de Cent, 814,
entresol, Barcelona. —BorANIca.

1904. Dusmet i Alonso, Josep M..—Doctor en Ciències, —Plassa de Santal
Creu, 7, Madrid. —HIMENÒPTERS. i

1906. A i Sans, Pvre., Mariàn. —Conservador del Museu, —Doctor en —
Ciències Naturals. É velerca) 284, Barcelona. —GEOLOGIA, st

(F) Ferrer i Dalmau, Eugeni. Enginyer. — Escola Industrial, Terrassa x
(Barcelona). EE Oorxògrees,

1908. Ferrer i Dalmau, Miquel. — Compte del Assalt, 13, 3.er, 1.8, Barcelona.
— ENTOMOLOGIA.

(F) Ferrer i Vert, Felip —Vis-President. —Compte del Assalt, 18, 3.er, E
Barcelona. — ENTOMOLOGIA, di

4)

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 9

1913. Ferret, Pvre. Pau.—Vicari de la Parròquia de Sifjes (Barcelona). —
GEOLOGIA,

1917. Fodina, S. A.— Flix (Tarragona). —SALS POTÀSIQUES.

1909. Folch i Girona, Joaquim. —Enginyer.—Santa Rosa, 15 i 17 (Quinta
Amelia), Sarrià (Barcelona). —MINERALOGIA,

1915. Folch i Girona, Manuel. —Santa Rosa, 15 i 17 (Quinta Amelia), Sarrià
(Barcelona). —BorANICA.

1909, Font i Quer, Pius. —Doetor en Farmacia. —Farmacia militar, Sicília, 25,
Barcelona. —BotANICA.

1918. Garriga de Gallardo, Montserrat. —Canuda, 17, 19 i 21, Barcelona.—

o BOrANICa.

1914. Gallart i Folch, Jordi.—Rambla de Catalunya, 10, Barcelona. —ENzo-
MOLOGIA.

1905. Garcías i Font, Llorenç. — Llicenciat en Farmacia.—A rfà (Mallorca). —
BordNICA i ENTOMOLOGIA.

1906. Gelabert i Rincon, Pvre., Josep.— Llagostera (Girona). —GEOLOGIA.

1909, Gibert i Millet, Manuel. —Passeig Verdaguer, 8, Sifges (Barcelona). —
MALACOLOGIA,

1906. Gibert, Agustí M.—Rambla de Sant Joan, 72, Tarragona. —Z00LOGIA
PREHISTÒRIA.

1906. Gonzàlez Hidalgo, Joaquim. — Fuente, 9, 2.0 izquierda, Madrid. —
MALACOLOGIA.

1904. Guitart, Pvre., Josep. —Talamanca, 1, 2.ón, 2.2, Manresa (Barcelona).
— GEOLOGIA.

1916. Haas, Alfred. —Enginyer.—Doctor en Ciències Naturals. —Sub-director

del Museu Senltenberg (Frantfort). —Societat Electro Química de Flix (Ta-
rragona). —MALACOLOGIA.

1914. Homs i Hernàndez, Josep M..—Barcelona,

1915. Institut General i Tècnic de Girona,

1915. Institut General i Tècnic de Reus.

1910. Juncadella i Vidal-Ribas, Emili. —Enginyer. — Rambla de Catalunya, 26,
Barcelona. —ENTOMoLOGIA, esp. HIMENÓPTERS i 4OARABUS2.

1905. Llenas i Fernàndez, Dr D. Manuel.—Bibliotecari. —Doctor en Ciències
Naturals i Farmàcia. — Passeig de la Diputació, 5, pral., Barcelona. —
BOTÀNICA.

1904. Maluquer i Maluquer, Lluis. —Doetor en Medicina. —Balaguer (Lleida).

1907. Maluquer i Nicolau, Joaquim. —Secretari. —Còrcega, 418, Barcelona. —
HERPETOLOGIA.

(F) Maluquer i Nicolau, Josep. —Enginyer.—Rosselló. 823, pral., Barcelona.
— OCEANOGRAFIA i MALACOLOGIA.

(F) Maluquer i Nicolau, Salvador. — Advocat. —Diagonal, 416, Barcelona.—
ENTOMOLOGIA.

1916. Maluquer i de Motes, Ignasi. —Estudiant. —Diagonal, 416, Barcelona. —
ENTOMOLOGIA.

a de Ú 1
INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA N.

de xx

1919. Maluquer i Rosés, Joan. — Estudiant. — Còrcega, 413, Bardaa.— A

ORNITOLOGIA.
1904. Marcet. O. S. B., Rvnt. P. Adeodat Francesc. —Mouestir de Montserrat.
O —BOTÀNICA. È
1914. Margarit i Duràn, Joan. —Avinguda del Tibidabo, 27, Barcelona. - —
BOTANICA.

19183. Margineda i Duràn, Ramón. —Administrador del Manantial de. Vilajai
(Girona). — MINERALOGIA. 7
1911. Mir i Ràfols, Pau. — Sant Sadurní de Noya (Barcelona). —GEO0LO0GIA.
1916. Moreri Ramón, Francesc. — Rambla dels Estudis, 11, 1.er, Barcelona.—
COLEÒPTERS, ESP. Earmrs.
1904. Navàs, S. J., Rvnt. P. Longí.— Colegi del Salvador.— Apartat so)
Caragoça. ge
1918. Noguera i Casabosch, Raimon —Plaça Angels, 4, 1.er
19183. Nogués i Ferré, Antoni.—Trinquet Nou, 15, Tarragona. —BorANICA.
1905. Palet i Barba, Domingo. —Elisabets, 8 pral., 1.8 Barcelona i Terrassa
GEOLOGIA. A
1905. Palou, Pvre., Joan.—Catedràtic del Seminari Conciliar. —Plassa di
Tetuàn, 4, 2.ón, 1. 8, Barcelona.—-CiToLOGIA.
1905. Pantel, S. vi, Rvat. P. Josep. — Xasfeel Gemert per Helmond ( Hola dans
ANATOMIA i A DELS INSECTES, i
1910. Pau, Carles. —Doctor en Farmàcia. — Segorbe (Castelló). — BOTÀNICA.
1915. ació i Lluis, Joan. — Caputxins, 58, Sarrià (Barcelona). —Boremei ll
1917. Pascual, Lluís. —Roselló, 175, Barcelonal — BoTANICA,
1918. Pérez de Olaguer-Felíu, Francesc.—Diagonal, 510, Barcelona.—Mi-
NERALOGIA.
1915. Pujadó, Josep M..—Enginyer. —Trafalgar, 86, Barcelona.

1917. Pujiula, S. J.. Rvnt. P. — Laboratòri de Bllbeia, Sarrià (Barcelona),
—BIi0L0GIA. hacii:
1917. Queralt i Gili, R.—Aragó, 188, pral., 2.8, Barcelona. —BorÀNICa. — ul
1904. Ragué i Camps, Joan. —Gualba (Eliecolorall x
1906. Rector del Col'legi del Sagrat Cor, Rvnt. P.—Roger de Llúria, 13, ,
Barcelona. Mi
1912. Riera i Sans, Tomàs, — Advocat. — Ganduzer, 12, Barcelona: Sap
Gervasi. — ENTOMOLOGIA, esp. DiPTERS. PAL

1904. Romaní i Guerra, Amador. —Rambla Principal, 27, Vilanova i Geltrú. LE
PREHISTÒRIA.

1907. Romanyà i Pujó, Josep M.t—Avinyó, 20, 92.ón, Barcelona. —Laeiòp-
TERS. i
1912. Rosset, Odon Carles. —Professor. —Coneell de Cent, 8306, 4.1t, 1.8 BAR,
lona. — LePIDòPTERS. sl
1915. Rosset, Guillem.—Concell de Cent, 806, 4.rt, 1,8, Búrcelona, NE
RALOGIA. cu
1915. Rovira i Sellarés, Josep. —Brosa, 1, Pa/ma (Mallorca).

De a V-. an La d'e I sn
PP poma it i T i
mana i
TE
"Di 4

p

INSTITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL LI

1905, Sagarra i de Castellarnau, Ignasi de. — Diagonal, 482, Barcelona.—
LEPiDÒP i ERS, ORNITOLOGIA.

1910. Sagarra i de Castellarnau, Xavier de.—Diagonal, 482, Barcelona, —
QUÍMICA.

1917. Sennen, E. OC. Germà. — Bonanova (Barcelona). —BorANICA.

1918. Seró Navàs, Prudenci. —Metge. —Aribau, 150, 2.ón, 1.8, Barcelona.

1915. Serra i Riera, Josep. —Rambla Catalunya, 82, CE 18, Barcelona.—
BOrANICA i ENTOMOLOGIA.

1914. Sivatte i de Bobadilla, Jaume. — Rambla d'Estudis, 8, pral , Rgecions,
eTorre del Baróo, Horta (Barcelona): — — BorANICA,

1904. Solé i Plà, Joan. —Doctor en Medicina. —Ronda de Sant Pere, 6, pral.,
Barcelona. —GE0LOGIA,

(5 Soler i Pujol, Lluís. —Naturalista preparador. —Raurich, 16 i 18, Bar-
celona. —ORNITOLOGIA.

1904. Tarré i Tarré, Emili. —Sobradiel, 4, pral., Barcelona. —ORNITOLOGÍA.

1916. Tenas, Jaume. —O/o£ (Girona). —BorANICA.

1905. Vidal i Carreras, Lluis M..—Enginyer. —Diputació, 292, pral., Barce-
lona.— GEOLOGIA, PALENTOLOGIA i PREHISTÒRIA.

1916. Vidal, Manuel. — Caja de Reclutas. — Huercal-Overa (Almeria). — Co-
LEÒPTERS.

1914. Vila, Frederic, Rvnt. P., Missionista del Cor de Maria.— Professor del
Seminari de Solsona.—BOoTANICA.

1907. VVynn i Ellis, Frederic. —Corts Catalanes, 548, Barcelona i La Garriga.

o —GEOLOGIA.

1909. Xammar, Eduard de—Bruch, 19, entressol, Barcelona.— BorANICa.

1915. Xiberta i Raig, Antòn. —Farmacèutic militar, Girona. —BorANIca.

19183, Zariquiey i Alvarez, Ricard.— Mallorca, 287, entressol, Barcelona, —
CoLEÒPTERS, esp. CAVERNÍCOLES,

(FF) Zulueta i Escolano, Antoni de—Catedràtic.—Museu d'Història Natural.
—Madrid.—Z00L0G1A,

CONSELL GENERAL DE MEMBRES DE 6 DESEMBRE DE 1917.

Presidència de D. Ignasi de Sagarra
President.

Te lloc la reunió en el local social, i assisteixen els membres Srs. Aguilar-
amat, Barnola S. J., Codina, Faura, Ferrer (Felip), Ferrer (Miquel), Font-
Quer, Juncadella, Llenas, Maluquer (Salvador), Maluquer (Josep), Maluquer
(Joaquim), Sagarra (Ignasi), Sagarra (Xavier).

Obre la reunió el Sr. President a les set del vespre, manifestant als reunits
que conforme disposen els nous Estatuts, article transitori B, la INSrIrució queda
constituida amb els membres per dret propri, segons escalafó que llegeix el Seere-

x
aa INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NAT:

EI

- tari Dr, Font Quer, i que va publicat en aquest BurnrErí. També manifesta el dr
President que deu procedir-se a la votació dels membres per als llocs vacants, 4
acordant-se votar a set, resultant elegits per majoria, en votació secreta, el gin
senyors que ocupen el número 85 i segients del escalafó de membres i número
de membres supernumeraris, quedant dos vacants de membres supernumeraris
a omplir. La sessió es aixecada a dos quarts de nou del vespre. i

CONSELL GENERAL DE MEMBRES DE 30 DE DESEMBRE DE 1911. £

Presidència de D. Josep Maluquer
Vis- President.

qèo. Malugurt orgull Codina, Cala i Zariquiey.
Estan representats els membres Srs. Almera, Degollada, Cirera, Comabella,
Soler i Pujol, Pujiula, S. J., Bofill i Poch, Rosset, Sennen, Solé i Plé i Vidal h
Oberta la sessió a les CE del matí, i llegida l'acta de l'anterior Cons ls
general pel Secretari accidental D. Miquel Ferrer, el President manifesta: que GA
d'acord amb l'article 12 dels Estatuts vigents, te que nomenar-se el Consell Di-
rectiu per al pròxim bieni.
Es procedeix tòt seguit a la votació secreta, resultant per unanimitat RE
el Concell Directiu que figura en la primera plana de aquest BUTLLETÍ, passant a
ocupar la Presidència el R. P. Joaquim M.2 de Barnola, S. J., qui en un bell par-
lament saluda a tots els membres i reclama una dEtidida col: laboració, que he
els presents li prometen.
Després de breus manifestacions dels Srs. Bofill i Pichot, Aguilar-amat,
Ferrer i Vert, Maluquer (Salvador i Joaquim), el President aixeca la sessió a la
una de la tarda.

SESSIÓ CIENTÍFICA DE 10 DE GENER DE 1918.

Presidència del Runt. P. Joaquim MB de Barnola, S. J.
President.

rra (Ienasidi i Zari iquiey, el President obre la sessió a dos dan de set del vespre.
El President dóna compte d'una comunicació del Sr. Secretari de l'Institut d'Es
tudis Catalans, felicitant als membres del Consell Directiu per la seva elecció.

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 13

COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES

Heteróceros nous per a la fauna de Catalunya. — En Asenci Codina
llegeix una llista de Heteróceros recullits en ses escursions entomològiques per
Catalunya desde 1914.

Les formes que cita són 90, noves per a Catalunya, de les quals 41 ho son a
Península ibèrica, i corresponen a les famílies: Nocíuidae — Geometridae—
Arctiidae— Psycehidae— Pyralidae— Tortricidae— Atyehiidae—Gelechiidae—
— Tineidae — Momphidae— Coleophoridae— Gracilariidae— Hyponomentidae —
Acrolepiidae— Monopidae — Ineurvariidae.

Algunes localitats de Graptolites: — El Sr. Bataller Pvre. esmenta les
segiients localitats de Graptolites.

Torosiu (Província de Lleida).

En una excursió que verificà l'istiu proppassat vers les valls altes del Segre,
va trobar a Toloriu, a 17 Em. de la Seu d'Urgell, sota del poble, a mitj carener,
unes pissarres carbonoses amb impresions de graptolitos, de les que va recollir-ne
algunes com mostra. Havent mirat de relacionar el llit trovat amb altres sa des-
coberts als nostres Pirineus, resulta esser, l'aflorament que esmenta, continuació
del jasciment senyalat a Estana, per Mr. Roussel. En els exemplars recollits, hi
ha Mouograplus que no pot precisar la espècie per esser molt mal conservats,
i un Diplograpíus, probablement el palmeus Barr. Aquest jasciment, com el d'Es-
tana, perteneix al mateix horitzó Tarannon de Camprodon, en opinió del
Dr. Faura.

Con, pE LA Mara (Vallvidrera).

Sota les llicorelles blanques del Llandovery, es troben unes altres pissarres
grises o negroses que tenen la mateixa facies de les de OC. Tintoré de S. Bartomeu
de la Quadra, pertanyents al VVenloct. Ha trobat en aquestes llicorelles algunes
impresions de Monograpíus, que poden referir-se al zriodon Bronn. que també se
cita de C. Tintoré juntament amb Monograpíus basilicns Lapo, M. Jaechel
Perner., M. a//. lobiferus, M. Coy, M. priodon Bronn. var nova.

SrA. CREU D'OLORDE.

Al S. de la Església de Sta. Creu d'Olorde, al peu mateix del camí que va a
la Creu, es troben unes pissarres ampelítiques sobre les que descansen les caliçes
compactes amb Orfhoceras, Cardiola interrnpta, Lunulicardínm confertissimum
i Encrinas del siluric superior. En dites pissarres mai se havia pogut trovar cap
impresió de Monògraptus, fins que dies passats va tindre Mn. Bataller la sort de
algunes impresions, encar que indeterminables. Aquest horitzó perteneix cercar-ne
al VVenlocE, corresponent a les pissarres compactes ampelítiques de la Font del
Carbó, de Gràcia, que tornen a aflorar en la vessant del Vallés, en el torrent den
Sardà. El Dr. Almera ha trobat a Gracia el Monograptas dubius Sues.
M. Hissingeri2 Carr. M. Nilsoni2 Barr., M. priodon Bronn., M. vomerinus
Nich., M. vulgaris VVood.

Les
Leni
af.

14 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL /—

En les llicorelles blanques corresponents al Llandovery de Sta. Creu d'Olorde
hi ha uns indicis de sers orgànics, potser cues, que el Dr. Faura creu esser Areni-

colites idèntics als representats, pro no descrits en l'obra de J. F. Nery Delgado
sobre els terrenys paleoçoies de Portugal, planxa XXVI, figures 3-5. Se han tro-
bat també al Tibidabo. Potser siguin aquestes impresions una simple descomposi-
ció de les dites llicorelles.

Notes per al estudi dels Solenogastres (Mol'luscos amfineures) de Cata-
lunya.— El Sr. Maluquer (Josep), presenta unes notes bibliogràfiques i deseripti-
ves sobre aquests interessants Amfineures, amb el detall dels citats en el Medite-
rrani Occidental, i resum dels pescats en els altres mars. Es deté especialment
en la distribució geogràfica, ben senyalada en un mapa que acompanya al treball.

Algunes Meduses de la costa catalana. — El mateix membre llegeix una
relació dels Acalèfids observats en nostra costa, amb qualques detalls bibliogràfics,
ecologia i dispersió,

Estudi sobre la fauna malacològica de la vall del Essera.— El Director
del Museo de Ciències Naturals, D. Artur Bofill i Poch, presenta un important

treball en col'laboració amb els Srs. Dr. Haas i Aguilar-amat, sobre aquesta part
tan interessant de la fauna malacològica pirinaica, amb l'estudi erític de tot
lo fins are en ella conegut, I

Alguns Mol'luscos terrestres i d'aigua dolça de la provincia de Tarra-
gona. — El Dr. Haas, de Flix, envia una nota dels mol:luscos recollits per ell en
diferentes localitats de la Catalunya meridional, i de una manera especial pels
voltants de Flix. Digne de notar es la carència dels gèneres Pupa i Clansilia en
aquells encontorns.

Les tortugues de Catalunya.—El Sr. Maluquer (Joaquim), presenta una

extensa nota sobre Tortugues de Catalunya, segona de la sèrie de notes monogrà-

fiques sobre Reptils de Catalunya. Es publicarà en el Volum de Treballs,

Sobre una funció del apèndix que presenten les larves dels Esfingits en
el derrer anell abdominal. —Amb relació a observacions per ell efectuades diu
el P. Barnola no haver llegit en cap llibre de Entomologia si era o no coneguda la
funció peculiar que estigui encomenada al característic appèndix, que presenten
les erugues de diverses papellones, particularment les dels Esfíngits. Es molt
probable que un estudi anatòmic perfecte donés força llum sobre aquesta qiiestió.
Ell esmenta haver observat en larves de Deilephila Euphorbia, que cria per a
mostrar les metamòrfosis llurs a la seva classe, que trovant-se en actituts
difícils per aguantar l'equilibri, gairebé verticals, la dita larva apoia l'appèndix
en branquetes veines del seu apat, restant aixís sense perill de perdre el centre
de gravetat, ja menjant, ja inmòvil si'l sorprèn per ex, la dormida prèvia al
cambiament de l'epidermis.

Uns quants insectes de Capellades i sa comarca. —El P. Barnola presenta
un treball del consoci Sr. Romaní (Amador), que constitueix la darrera de les
seves notes sobre la fauna dels voltants de Capellades.

vs

des
6
L

NSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 15

MEMORIA informativa corresponent al any 1917

Els dos problemes capdals que'l Consell Directiu de la Institució
trobà plantejats a primers de 1917, foren els de la reforma dels Esta-
tuts i els de les col'leccions del Museu. Aquesta Secretaria tingué
l'honor d'exposar als socis de la Institució en la reunió general extraor-
dinària de 3 de juny, les raons que'l Consell cregué fonamentals per al
canvi de regisme de nostra Societat. Solament volem recordar aquí,
que, la susdita reforma fou plantejada ja en la primera reunió de
Consell Directiu de 4 de febrer, aprovada en la de 2 de març i ratiti-
cada en la de 18 d'abril. Els socis fundadors de la Institució, que,
segons els Estatuts de 1912 eren els únics que podíen fer la susdita
reforma, estigueren d'acord amb el Consell Directiu en la reunió que
celebraren en 30 de maig. El 3 de juny fou comunicat l'acord a la
Institució en plè, i passades les vacances estiuals, el Gobernador de
Barcelona aprovà els Estatuts el 3 de Desembre. El canvi de regisme
més important per que ha passat la Institució, és doncs cosa establerta.

Tant la modificació dels Estatuts de la Institució, com ço que's
refereix al dipòsit de bona part de nostra biblioteca en la de Catalunya,
com, finalment, l'acord que fou pres en la sessió de Consell Directiu
de 18 d'abril de dipositar nostres col'leccions en el Museu de Catalunya,
no són sinó conseqiiències de l'estat actual de la Institució i dels canvis
que han estat operats en la vida cultural catalana en el que va de segle.
Així com aquella reforma d'Estatuts ens permet una col'laboració
més íntima amb l'Institut de Ciències, així la fundació del Museu de
Catalunya, sembla que'ns rellevi idealment de continuar nostre Museu.
Perquè, si la Institució se sent ufanosa de vida científica, en canvi els
medis econòmics de què disposa, no li permeten, ni de molt, sostenir
les col'leccions científiques a l'altura que fóra de llei. Aquest fou l'es-
perit que animà al Consell Directiu a pendre l'acord esmentat.

Després d'aquest periode de treball, en què foren resoltes aquestes
questions capdals, solament les sessions mensuals ordinàries i la publi-
cació del BUTLLETÍ han estat la vida de la Institució, perquè segons
aquests Estatuts, que ara ens regeixen, era entès que el Consell en
plé devia cessar, i a fi d'any, proclamats oficialment els membres de la
Institució, i elegits els que fossin precissos, calia celebrar la Reunió
General ordinària per a la elecció del Consell. Ço que diem fou fet
solemnialment, i ara que la Institució va a empendre altre cop la tasca
de sempre, potser en condicions com mai apropiades, solament ens cal

d desitjar-li ele) que deiem al juny, que sia de aciensada dE tota
catalana.

-— a treballar de nou entre nosaltres. La publicació del Volam de treballs

Poques paraules més, per a donar compte lleument, com sol ésser
fet cada any, del moviment ordinari de la Societat.
La publicació del BUTLLETÍ, variat en extrem de treballs, ha arri
vata 151 pàgines, amb treballs ben interessants dels Srs. Bataller
Fre. Sennen, Xiberta, Queralt, Pascual, Fre. Bianor, que venen

corresponent a 1916, amb les firmes del Srs. Haas, Rosals, Faura i di
Canu, Romaní, Pau, Aguilar-amat i Codina, honora a l'Institució ia.
l'Institut de Ciències, i als Srs. Membres Bofill i Pichot, Blaludigl
Sagarra que hi formen el Consell de Redacció. i
Han ingressat set socis, i han estat donats de baixa tres. La mi
ens en ha pres altres tres, que verament ens han dolgut: els sen
Chía, Rosals i R. P. Félix de Barcelona.

L'estat de la Caixa Social és el segiient, al finir l'any:

Entrades. —..o ses. 4. o 1938598 Ples:
Sortides (SN: Le. ci GB ee
Remanent. . . 812461. 3
FONT QUER,

Secretaria

Barcelona 1 Gener 1218

€ 1

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 17

ESTATUTS de la INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÓRIA NATURAL
aprovats per la Junta Directiva en sessió de 2 de març de 1917
i pels socis fundadors en la de 30 de maig. Aquests Estatuts
foren donats a coneixer a lu Societat en ple en la Junta
extraordinària de 3 de juny del passat any, i foren aprovats
pel Governador de la Província en 3 de Desembre 1917,

ARTICLE 1.€t. El fi que es proposa realitzar la INSTITUCIÓ CATA-
LANA D'HISTÓRIA NATURAL, és l'estudi integral dels éssers naturals
de Catalunya en primer terme, i els de fora, que li permeti la seva
activitat, i el foment de tota mena d'investigacions científiques histò-
rico-naturals.

ART. 2.ón La Institució serà integrada per quatre menes d'ele-
ments:

A) Membres de la Institució, amb caràcter honorífic.

B) Membres corresponents, del mateix caràcter que els anteriors,
però amb residència fora de Barcelona.

C) Membres supernumeraris, amb caràcter transitori.

D) Socis adjunts, els admesos com a tals segons aquests Estatuts.

El nombre dels primers queda limitat a quaranta, i el dels corres-
ponents i adjunts és il'limitat.

ART. 3. Els aspirants a membre de la Institució, seran proposats
per escrit per tres que ho siguin, el dia de la reunió general del
Consell de Membres, i seran elegits en votació secreta en la pròxima
reunió general del Consell.

Per ésser proposat membre de la Institució, caldrà que hi hagi una
vacant i que el proposat hagi publicat algún treball d'història natural
referent a Catalunya, que presentarà junt amb tots els seus mèrits a
la consideració de la Societat.

Per ésser elegit membre de la Institució caldrà obtenir un mínimum
de vint-i-un vots.

Per ésser elegit membre corresponent caldrà igualment ésser pro -
posat per tres membres de la Institució i votat per majoria en Concell
General.

RI INSTITUCIÓ CATALANA p' HISTORIA NATURAL
Els socis adjunts seran proposats també per tres membres de la
Institució i seràn admesos per majoria de vots pel Consell Directupa
havent de ratificar el nomenament el Consell General. A
ART. 4.at Els membres de la Institució i els corresponents no
seran obligats a pagar cap mena de quota i rebran totes les publica-
cions de la Societat. Unicament els primers seran electors i elegibles
per a formar part del Consell Directiu. Mes
Els socis adjunts rebran de la mateixa manera totes les publicacions
de la Institució, podran visitar i consultar la Biblioteca i el Museu,
però no seran electors ni elegibles. Pagaran la quota anyal de deu Vg
pessetes. x
El soci adjunt que deixi de pagar la. dita quota durant dos anys — En
serà donat de baixa de la Societat.
ART. 5.ut Els membres de la Institució que per qualsevol circuns-

en les votacions i acords de la Institució mentres no fixin novament —— o
la seva residència en aquesta ciutat i ho comuniquin així per escrit. ——
Durant la seva absència, el Consell General elegirà els membres
supernumeraris amb caràcter temporal, tot entenent que acabaran la ÉM 4
seva missió quan el membre que representin torni a la ciutat. Els mem-—
bres supernumeraris podran pendre part en les votacions i acords de Et
la Institució amb veu i vot. Xa
ART. 6. Un Consell directiu format per President, Vico pre
dent, Secretari, Vice-secretari, Bibliotecari, Conservador del Museu
i Tresorer, tindrà la direcció i administració de la societat. Aquest a,
Consell Directiu es renovarà parcialment cada bienni, en la reunió —
ordinaria de desembre del Consell General, tres dels seus membres
una vegada i els altres quatre una altra, així alternativament. Tots
els que ocupin o hagin ocupat càrrecs del Consell Directiu podràn
ésser reelegits.
ART. 7è El President representarà la societat, presidirà els seus
actes i sessions, i en el cas de votacions indecises, decidirà el seu
vot, tots els documents oficials portaran la seva firma. En cas d' absèn- —
cia o malaltia el Vice-president el substituirà. y
ART. 8.è El Secretari donarà cumpliment als acords del Consell
Directiu i de la societat, i estarà encarregat de les relacions exteriors.
El Vice-secretari el substituirà en cas d'absència o malaltia, i l ajudarà —
en el seu treball. ll
ART. 9.€ El Tresorer tindrà al seu encàrrec la caixa de la socic sn

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 19.

tat, recaptarà les quotes dels socis i els altres ingressos i efectuarà

els pagaments acordats pel Consell Directiu, portarà els llibres corres-
ponents i els comptes, i presentarà en el Consell General de ti d'any
un balanç detallat de l'estat de la caixa social.

ART. 10.€ El Conservador del Museu curarà de tot allò que es
refereix a la formació i conservació de les col'leccions de la Institució
portant en deguda forma el llur inventari.

ART. 11.€ El Bibliotecari curarà de la Biblioteca, tramesa del
Butlletí, i tot allò que tingui relació amb el canvi de publicacions amb
altres societats. En la darrera sessió de l'any donarà compte de l'estat
de la Biblioteca i dels canvis.

ART. 12.€ El Consell Directiu resoldrà totes les qiiestions que
afectin a la societat i obrarà amb plena sobirania, reunint-se sempre
que ho cregui convenient. Serà executiu i els seus acords seran
reirendats pel Consell General o bé en les seves sessions ordinàries
o en les extraordinàries a què fos convocat. El Consell Directiu
s'haurà de reunir en sessió extraordinària sempre que ho sol'liciti un
dels seus membres.

El Consell General celebrarà dues sessions anyals ordinàries, una
a la primera setmana de juny i una altra a la darrera setmana de l'any.
S'haurà de reunir en sessió extraordinària sempre que sigui convocat
per a això pel Consell Directiu.

La Institució en ple, membres de la Institució, membres correspo-
nents que es trobin a Barcelona, adjunts i membres supernumeraris,
tindrà cada mes una reunió, exceptuant juliol, agost i setembre, i
aquestes reunions seran purament científiques, i les comunicacions
que s'hi presentin nodriran el Butlletí i així mateix les que acordi el
Consell Directiu, el volum o volums de treballs. En les dites reunions
serà demés tractat i resolt tot allò que es refereixi a excursions i els
altres assumptes d'aquest ordre.

ART. 13. La Societat publicarà un Butlletí mensual, exceptuant
juliol, agost i setembre, on hi haurà inscrites les comunicacions cien-
tífiques i les novetats d'interès històrico-natural, demés de la Secció
Oficial de la Institució. La publicació del Butlletí i la del volum o
volums de treballs estarà a l'encàrrec d'un Consell de Redacció, tor-
mat pel President i Secretari de la Societat i per un membre que
podrà ésser o no del Consell Directiu, elegit expressament per a
aquell fi pel Consell General, cada bienni.

Tant dels treballs publicats en el Butlletí com dels que ho siguin

ra
i

20 I INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL ó
en el volum de treballs, cada autor en rebrà cinquanta exemplars de
tiratge apart, sempre que ho soliciti.

ART. 14. Aquests Estatuts només podran ésser modificats per

acord de les tres quartes parts dels membres de la Institució, convo- Ti

cats expressament en Consell extraordinari per a aquest objecte.

ARTICLES TRANSITORIS

ARTICLE A.— Per constituir la Institució en la forma detallada,
quedaran com a membres de la Institució per dret propi:

a) El socis fundadors de la Institució.
b) Els actuals socis honoraris que resideixin a Barcelona.

c) Tots els actuals Socis numeraris que tot residint també a Bar- 3
celona, pertanyin a la Societat de fa set anys. -s

ART. B. — La Institució constituida així, procedirà tot segtil al b

nomenament, com a membres seus, mentre hi hagi vacants, d'aquelles
persones, que, o bé dins de la Societat o bé fora, siguin mereixedo-

res de tal honor.

ART. C. — Els membres que vinguin així a integrar la Institució
formaràn un escalaió, en primer lloc els socis fundadors i després els
que procedeixin dels socis honoraris actuals per ordre d'antiguitat en
el nomenament, i finalment, els que hagin estat fins ara numeraris —

també per ordre d'antiguitat. Dels elegits, ocuparan els últims llocs Re

en primer terme els procedents de la Institució.
ART. D.—Els socis honoraris actuals residents fora de Barcelona,

quedaran membres corresponents. Tots els altres continuaran com els

socis adjunts i així seran considerades igualment les Corporacions que —

figuren ara com a numeraris.

ART. E.— La Institució espera dels seus membres que li voldran —
prestar el seu ajut econòmic com li han prestat fins ara, i mentre la
fermesa de la caixa de la Societat no permeti altra cosa. di

El Secretari, El President, di

FONT QUER. IGNASI DE SAGARRA.

(NSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 21

Notes sobre Staphilinidae de Catalunya

FRANGESG MORER

Sols pel que pugui tenir d'interessant consigno aquesta llista, la
qual dec a l'amabilitat del Sr. Codina, que m'ha fet l'obsequi de clas-
sificar-me gairebé la totalitat dels Estatilínids que venen a conti-
nuació.

L'interès que d'un quant temps ençà he près per l'estudi d'aquesta
família, farà que aquesta llista vagi essent continuada a mesura que
tingui classificades les espècies recollides d'aquest any i les que em
proposo recollir intensament d'aquí endevant.

La major part d'espècies són del Pirineu cerdà, altres de l'excur-
sió que férem amb el meu amic i company aprofitat Sr. Zariquiey a
Montseny l'istiu passat, i per fi altres poques dels voltants de Bar-
celona.

Les espècies han estat ordenades segons l'ordre seguit en el
cat. Reitter 1906, i les que de moment tinc classificades són les
seguents:

Authobium torquatum, Marh.—Montseny VI.
Omalium excavatum, Steph. —Montseny VI.
Deleaster dichrous, Grav.

Oxytelus rugosus, F.—Cerdanya VII.

O. pisceus, L.—Besós III.

O sculpturatus, Grav.—Besós III.

O. intrincatus, Et. — Cerdanya VII.

Platystethus arenarius (morsitans), Geott.—Cerdanya VII.
P. cornutus v. alutaceus, Thoms.—Prat IV.
Bledius fossor, Heer. —Cerdanya VII.

Stenus guttula, Mill. —Montseny VI.

S. (Parastenus) cordatus, Grav.—Montseny VI.
Peederus ruficollis, F. Cerdanya VII, Prat IV.
P. caligatus, Er.—Cerdanya VII, Prat IV.

PP. littoralis, CE ea
— Stilicus orbiculatus, Payl:. — Cerdanya VII.

Xantholinus punctulatus, Payle.— Cerdanya VII. —Montseny VI.

o Philonthus concinnus, Grav.—Cerdanya VII.
P. fuscipennis, Mannh. — Cerdanya VII.

S. ophthalmicus, Scop.—Montseny VI.
S. (Pseudaypus) picipennis, F.— Cerdanya VII.

Creophilus maxillosus, L.— Cerdanya VII.
Quedius cinctus, Payl.—Montseny VI.

Astilbus canaliculatus, F.—Cerdanya VII.

"a C1Ió CATALANA by HISTORIA Na:

a

Eetdanya VII. h: I

— Lathrobium multipunctum, Grav.— Montseny VI.
—L. elongatum, L.—Cerdanya VII.

X. atratus, Heer.—Cerdanya VII. Ra
X. tricolor, F. Cerdanya VII. hi
X. linearis v. longiventris, Heer. —Cerdanya VII.
Neobisnius procerulus, Grav.— Cerdanya VII.

P. fenestratus, Favv.—Cerdanya VII.

P. rufimanus, Et. — Cerdanya VII.

P. nigrita, Grav.— Cerdanya VII.

P. fulvipes, F. —Cerdanya VII.

P. rubripennis, Riesv. —Cerdanya VII.

P. astutus, Er.—Montseny VI.

Philonthus nioritulus, Grav.—Cerdanya VII.
Staphylinus caesareus, Cederh. —Cerdanya VII.
S. olens, Mill. —Cerdanya VII.

Ontholestes murinus, L.—Cerdanya VII.

Q. fuliginosus, Grav. —Cerdanya VII.

Bolitobius (Tachinus) rufipes, E.

Conosoma pubescens, Grav. — Cerdanya VII.
Tachyporus nitidulus, F.—Montseny VI.

T. obtusus, L.— Cerdanya VII.

Alheta picipennis, Mannh. —Montseny VI.

A. (Acrotona) fungui, Grav. —Cerdanya VII.

A. (Acrotona) fungui v. orbata, Er.—Cerdanya VII.

Aleochara crassicornis, Lac. —Cerdanya VII.
A. brevipennis, Grav.—Montseny VI.

A. tristis, Gray. —Cerdanya VII.

A. bipustulata, L.—Montseny VI.

Barcelona, 15 octubre 1917. cl

san

INSTITnCIó CATALANA D'HISTORIA NATURAL 23

REVISTA DE REVISTES

Recull herpetològic
per

JOAN BTA. D'AGUILAR - AMAT

l

En revisar les Revistes darrerament vingudes a mes mans, he tro-
bat els treballs segients sobre herpetologia, dels quals dono referèn-
cia, per creure'ls d'interès:

A REVISION OF THE LIZARDS OF THE GENUS Nucras Gray.

G. A. Boulenger LL. D., Dr. Sc., F. R. S., publica en Annals of
the South African Museum, Volume XIII, part VÍ., un treball notable
de caràcter monogràfic, sobre l'interessant gènere Nucras de llan-
gardaixos, característic per ésser considerat com els més primitius
dels Lacerfidce. Acompanyen el treball dues làmines:

DESCRIPTION OF A NEVV SOUTH AFRICAN LIZARD OF THE GENUS
Eremias.

El mateix Dr. Boulenger descriu en el lloc esmentat, l'espècie
Eremias aspera sp. n. a bas de dos exemplars femelles del South
Atrican Museum, la localitat de procedència és Bechuanaland.

COLD-BLOODED VERTEBRATES FROM COSTA RICA AND THE
CANAL ZONE

Henri VV. Fovvler, publica en Proceedings ot the Academy of Na-
tural Sciences of Philadelphia, Volum LX VIII, Maig-Desembre 1916,

mi.

— a més indicat per a anomenar el gènere corresponent, sinó que expli-

. aquest treball que no és sinó una continuació de sos interessantíssims.

pàg. 389, una relació descriptiva dels vertebrats inferiors (peixos, da
batracis, rèptils) de les localitats Guapilis, Vall del Chirripo i Port
Limon de Costa Rica i Colon, Empire i Panamà de la zona del Canal.

Los TAPAYAXIN (PHRYNOSOMA) DE MÉXICO Y LA IMPROPIEDAD
DE SU NOMBRE asi

Notable treball en què l'autor, el Dr. S. J. Bonanses, en Memorias —
y Revista de la Sociedad Científica cAntonio Alzateo tom. 34, N.2 10,
pàgs. 329-340, Octubre 1916, no sols glosa el nom de Tapaxin, com

ca també ses notables observacions sobre els costums d'aquest animal ——
del qual tantes coses conten els indis mexicans. Són particularment

interessants els detalls sobre la reproducció unes vegades ovípara —
i altres vivípara observada en individus de l'espècie orbiculare (P)
en captivitat.

RECTIFICATION: Uroplatus Schneideri LAMBERTON, EST IDENTIQUE
A Ur. Ebenqui BOETTGER .

M. F. Mocquard en Gèrechet du Muséum National d'Histoire Natu-
relle de Paris, 1915, N.2 1, pàg. i3, estableix la identitat del Ur.
Schneideri descrit per da Pas en el Bulletin N.2 13, de 1913, amb —
Ur. Ebenaui a base de la comparació de la descripció de Lamberton
amb exemplars del Museu de París. Un caràcter que Lamberton cre-
gué definitiu per a la consideració de distinta espècie, era la forma
i gran desenrotllament de la cua, ço que segons Mocquard no és sinó
que aquest membre es trovaba en reproducció.

i Eres

C

MECANISME DE LA RESISTENCE DES BATRACIENS ET DES REPTILES —
AU VIRUS RABIQUE è

Mme. Phisalix publica en el mateix Bulletin anterior, pàg. Ds

estudis histològics, embriològics i fisiològics, dels rèptils i batracis..
En aquest article estudia particularment els distints mecanismes pels
quals els vertebrats inferiors són refractaris al virus ràbic o siguin
les propietats rabicides més o menys marcades, del sèrum en uns, :

NSTI TUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 25

propietats immunitzadores de son propi verí en altres. Aquests dos
mecanismes poden sobreposar-se i reentortir-se com passa en l'escur-
çó Vipera aspis, el verí del qual posseeix, igual que les glàndules
cutànies de la Salamandra maculosa, propietats immunitzadores
contra el virus ràbic.

NOTE SUR DIVERS REPTILES DE ROUMANIE

En el N.2 7, de 1915 del mateix Bulletin, pàg. 292. Paul Chaba-
naud, escriu de rèptils recollits per A. C. Montandon en diverses
localitats rumanes i que figuren entre les col'leccions del Laboratori
d'Herpetologia del Museu de París, i són els segiients: 2 Anguis fra-
ailis, 8 Lacerta taurica, 5 Ablepharus pannonicus, 1 Coronella
austriaca, 2 Vipera berus typica, B Vipera berus prester. Són
particularment intèressants els escurçons a causa de sos escuts ce-

fàlics.

LES PROPIETES VACCINANTES DE LA SECRETION CUTANÉE
MUQUEUSE DES BATRACIENS CONTRE LE VIRUS RABIQUE SONT INDE-
PENDANTES DE CELLES QU'ELLE POSSEDE CONTRE SA PROPE
ACTION ET CONTRE CELLE DU VENIN DE VIPERE ASPIC

Aquest treball és de Mme. Phisalix, i aparegué en el N.2 7, de .
1915, pàg. 297, del Bulletin del Museu de París, és notable com tots
els d'ella, i és dels que honren el Laboratori d'Herpetologia del Mu-
seu de París. Els punts tractats en aquest treball i els experiments de
què dóna explicació, condueixen a Mme. Phisalix a la conclusió què:
En la secreció mucosa de la pell dels Batracis, la substància que
immunitza contra els verins no és la mateixa que immunitza contra
el virus ràbic.

SERPENTS D'AFRIQUE OCCIDENTALE RECUEILLIS PAR M. GRUVEL

Aquesta nota de P. Chabanaud, que figura en el N.2 2 de 1916,
pàg. 75, és interessant per quant es refereix a exemplar herpetolò-
gics de regions que si bé han estat ja estudiades, són encara poc
conegudes. Esmenta un exemplar de la raríssima serp Afracfaspis

c6 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

dahomegyensis Bocage, de la qual fins avui sols sabem de 3 exem-
plars, un el tipus que serví a Barboza du Bocage per a les descrip-
cions (Jorn. sc. Lisb., pàg. 196, 1887), altre fou esmentat per VVerner
en un treball sobre rèptils i batracis de Togoland, del Camerun, i de
la Nova Guinea alemanya, (Verhandlungen der zoologisch botanisch
Gesellschait in VVien, XLIX, 1899, pàg. 149.).

DESCRIPTION D'UN SERPENT NOUVEAU DE MAURITANIE SAHARIENNE

Chabanaud, descriu a continuació del treball anterior, un Tarbo-
phís, al qual dóna el nom específic de guidimaRhaensis, ingressat al
Museu procedent de la regió de Guidimalca, on fou agatat per Audan.

REPTILES RECUEILLIS AU MAROC PAR M. PALLARY

Després del treball acabat d'esmentar, el mateix Chabanaud, dóna
la llista dels rèptils recollits per Pallary, procedents de les localitats:
Dar Raid m'Toughi, Dar Raid EmbarecE, Dar Goudati, Imi n'Tahout.

PROPIETES VENIMEUSES DE LA SALIVE PAROTIDIENNE CHEZ LES
COLUBRIDES AGLYPHES DES GENRES TROPIDONOTUS Ruhl,
ZAMENIS ET HELICOPS VVagler.

Nota de Mme. Phisalix i del R. P. F. Caius, publicada en el Bu-
lletin du Museum de París, 1916, N.2 4, pàg, 213, que conté la marxa
seguida per a palesar les esmentades propietats verinoses. És inte-
ressant seguir els experiments portats a cap amb els conillets d'Ín-
dies, petits roedors, ocells i llargandaixos, que foren morts per medi
d'injeccions de la saliva estudiada.

SUR DIVERS REPTILES DE REBILI (SUD TUNISIEN) RECUEILLIS
PAR M. LE COMMANDANT VIBERT

Nota de Paul Chabanaud, també en el Bulletin du Museum, 1916,
N.2 5, pàg. 226 conté la relació de rèptils de la localitat de Rebili,
essent els més interessants els Chalcides Boulengeri, Andersen,
espècie típica de Tunis.

ea

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 27

SUR DIVERS REPTILES ET BATRACIENS DU MAROC RECUEILLIS
PAR M. PALLARY

Segona part del treball ja esmentat (1916, N.2 2, pàg. 79), publica
Chabanaud en el N.2 5 del mateix any 1916, pàg. 228, la llista dels
rèptils i batracis determinats, entre els quals es troba el Gymnodac-
tylus moerens nov. sp. Les localitats són Imi n'ta Randout, Dar
m'Zoudi, Zaouia el-Moltar, Telouet, Settat, Ain el-Hardjar, Oued
n'Fis, Ourila.

LE MUSEE GOELDI AU PARA

Paul Serre, en Bulletin du Museum National d'Histoire Naturelle,
1916, N.2 6, pàg. 351, descriu una visita a l'esmentat Museu Goeldi,
un dels més importants de Sud Amèrica, visitat anualment per
200,000 persones, (Parà o Belem conta sols amb 50,000 habitants).
La direcció de la galeria de Zoologia la porta la Srta. alemanya Emí-
lia Snethlage. És curiosa i magnífica la col'leció de serps en alcohol
i entre els rèptils vius els jacarés tinga (Caiman sclerops) Corva
i Assu (Caiman niger), no hi manquen així com tampoc grans llar-
gandaixos, iguanes de l'Amazones, enormes Boas i un Anaconda, la
més grossa serp d'aigua coneguda.

Completa les instal lacions que depenen del Museu un aquàrium
essent el més curiós dels exemplars la tortuga de l'Amazones Nico-
ria punctulata que té dos caps perfectament formats. Les dues
boques mengen al mateix temps. Seran interessants els estudis ana-
tòmics que un cop morta hom podrà fer amb la tortuga esmentada.

Es d'interès la relació de la visita al Museu Goeldi feta per P. Se-
rre i ho fóra més si no hi hagués alguna apreciació mortificant per a
Alemanya.

He de lamentar que les males comunicacions amb Alemanya em
priven de donar compte dels treballs que allí apareixen, segons noves
de poc rebudes.

Barcelona, 1 desembre 1917.

EUROPA

Espanya Les:

Ateneo Barcelonés. — Barcelona.
Ateneo. — Madrid. A
Butlletí del Diccionari de la llengua catalana. — Palma (Mallor
Centre Excursionista de Terrassa.

Centre Excursionista de Barcelona. L Becciona:
Centre Excursionista de la Comarca de Bages. —Manresa.
Centre Excursionista de Lleida. —Lleida.

. Centre Excursionista de Vich. — Vich.
Centre Excursionista de Zamora. —Zamora.
Concell provincial d'Investigació Pedagògica. — Barcelona.
Estudis Universitaris Catalans. —Barcelona.
Facultad de Ciencias. — Zaragoza.
4ibéricao. —Observatorio del Ebro. — Tortosa.
Institut de Ciències (Institut d'Estudis Catalans). — Barcelona.

Institut de la Llengua Catalana (Institut d'Estudis Catalans). El
lona. ea

Junta de Ciències Naturals. —Barcelona.
Museo Nacional de Ciencias Naturales. — Madrid.

Ú

Real Academia de Ciencias y Artes. — Barcelona.

Real Sociedad Espafiola de Historia Natural. — Madrid.
Revista de Menorca. —Ma/ó1.

Revista Montserratina. — Monestir de Montsert at.
Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Zaragoza.

hr

INSTITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL 20

Sociedad Entomológica de Espafia. — Zaragoza.

Societat Protectora dels Animals i de les Plantes de Catalunya. —

Barcelona.

Alemanya

Deutsche Entomologische Mitteilungen.— Berlin-Dahlem.

Deutsche Entomologische Zeitschrift. — Berlin- Friedenau.

Entomologische Mitteilungen. — Berlin-Dahlem.

Entomologische Rundschau. —Berlin- Friedenau.

Gesellschait naturforschender Freunde. — Berlin.

eHerbariuno. —Exsiccatensammiungen. —Leipzdo.

Raiserlichen Leop. Carol. Deutschen Atademie der Naturforscher.—
Halle am Saale.

Naturee Novitates. — Berlin.

— Naturvvissenchattlichenverein. — Hamburg.

Schriften des naturyvissenschaftlichen Vereins fúr Schlesvvig-Hols-
tein.—Atel.
Vogelvvàrte Rossiten.— Danzio.
Zeitschrift fur vvissenschaftliche Inseltenbiologie. — Berlin-Schó-
neberg.
Anglaterra

Journal of Conchology-Conchological Society of Great Britain and
Ireland. —Manchester.
Zoological Society of London. —Londres.

Austria

R. R. Zoologisch-Botanischen Gesellschaít in Viern.

Polyxena.— VVien.

Bélgica

Société Belgue de Géologie, de Paleontologie et l'Hidrologie.—
Bruxelles.

. Société Entomologique de Belgique. —Bruxelles.

Société Entomologique Namuroise.—Sainí Gervais- Namur.

Société Royal de Botanique de Belgique. — Bruxelles.

Société Royale Malacologique et Zoologique de Belgique —Bru-
xelles.

És A

30 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL

Fransa

Association des Naturalistes de Nice et des Alpes maritimes. —Nice.

Bulletin de l'Enseignement professionel et technique des Péches i
maritimes. — París.

La Feuille des Jeunes Naturalistes. — París.

Miscellanea Entomologica. — Vés.

Musée d'Histoire Naturelle. — Marsetlle.

Muséum d'Histoire Naturelle. — París.

Revue trançaise d'Ornithologie. — Orleans.

Société d'Etudes scientifiques de l'Aude. —Carcassonne.

Société des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France. — Nantes.

Société Entomologique de France. — Parts.

Société Zoologique de France. — París.

Station Entomologique de la Faculte des Sciences a Rennes.

Ll

Italia

Accademia Gioenia di Scienze Naturali. —Cafania.

Musei de Zoologia et Anatomia comparata della R. Università de
Torino.

Museo Cívico di Storia Naturali.— Genova.

Pontificia Accademia Romana dei Nuovi-Lincei. — Roma.

Reale Accademia dei Lincei. — Roma.

Reale Scuola Superiore di Agricultura.— Portici.

Reale Stazione di Entomologia Agraria dRediax. —Firenze.

Società Siciliana di Scienze Naturali. —Palermo.

Società Zoologica Italiana. — Roma.

Monaco

Institut Océanografique et Musée de Océanografie. —Monaco.

Portugal

(Broterias. —Serie Zoológica —Braga. / / ial
Comissac do Serviço Geologico de Portugal. — Lisboa.
Société Portugaise des Sciences Naturelles. —Lisboa.

VP

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

Russia

Institut Zootecnique de l'Université. —/urgen.
Revue Russe d'Entomologie. Pefrograd.
Société des Naturalistes de Rievv. —Xierv.

Suecia

— Entomologista Fòreninge. — SfocAholm.
Geological Institucion of the University. — Upsala.
Université de Upsala. — Upsa/a.

suissa

Institut National Genevois. — Genéve.
Société Entomologique. —Berna.

AMEHERICA

Hi. U. del NNort i Canadà

American Museum of Natural History. —Nemv- Vore.
Boston Society of Natural-History. — Bos/on.
Bulletin ot Agricultural College. Toronto Ontario.

Entomological Society of Ontario. — Torontfo- Ontario.
lllinois State Laboratory of Natural History. — Urbana.

Missouri Botanical Garden Sainf Louis.
Smithsonian Institution. — V/asington.

The Academy of Natural Sciences. — Philadelphia.
The Canadian Entomologist.— Toronto.

The Chicago Academy of Sciences. —C4icago.
The Lloyd Library. — Cincinnati- Ohio.

She University of lllinois. — Urbana.

United States Geological Survey.— VVashington.
United States National Museum. — VVashington.
University of Calitornia. — California.

VVisconsin Academy of Sciences, Arts and Lettres. —Madison.

1Zoologicar. —Zoological Society. — NVemo- Vorf.

32 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL

AMÉERICA DEL SUT

Anales del Museo Nacional. —Buenos-Arires.

Centro de Sciencias, Letras e Artes. — Campinas. (Brasil).
Instituto de Pesca. — Montevideo.

Museo Nacional de Ciencias Naturales. — Montevideo.
Museo Nacional. —San Salvador.

Museo Paulista.— Sao Paulo. (Brasil).

Revista Chilena de Historia Natural. — Valparaiso.
Revista del Museo de la Plato. —Buenos-Aires.

Sociedade Scientífica de Sao Paulo. — Sao Paulo. (Brasil).

AMÉÈRICA CENTRAL

Instituto Geológico de México. — México.

AFRICA

Annals of the Trasvaal Museum. —Preforia.
Institut Egyptien.— Cairo.
Museum and Zoological Garden. —Preforia.

Francesc X. Altés Alabart - Impressor - Barcelona.

I
. AB aus PN de

ar

aSTmÓ CATALANA DEISTORA NATURAL

Dies de sessió.—Primer IES de cada mes, a les set del
vespre. : Ri Dl

Socis adjunts. —Deuen ser presentats per tres socis i ad-

mesos en sessió de Consell Directiu. Paguen deu pessetes

Pany (que poden fer efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35,
Barri de la Salut-Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució,

rebent totes les publicacions de la Societat i pogent consultar
la Biblioteca i Museu.

a Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució menys.
/ ES de juliol, agost i setembre.

Volum de treballs: :
Cada any es Poe un volum de treballs de unes 300. de.

Di planes.

Tiratges apart —— l t
Els autors que desitjin tiratges apart dels treballs publicats

en el Butlletí, deuran solicitar-ho del Consell de Redacció

avans de que siguin desfets els motllos.

Dels treballs que tinguin en el volum, els autors en rebran
5o exemplars encara que no ho solicitin, en cas de desite
jar-ne major nombre deuran comunicar-ho al Consell de
Redacció, al corretgir les probes. X

- L'Institució Catalana d'Història Natural,

ha trasladat son lloc social al Palau de la Diputació,

Carrer del Bisbe. Barcelona.

. P Toutes les communications et échanges doivent ètre enyo-
CES: :

Apartado de Correos, 653, Barcelona (Espagme)

a oC:

Lo

Es

1

o Primera Lego 1901. 1903, tres anys.
ai dimen (ei a 1914, cada, say.

MEMORIES

Himonàpters de gatatunya, per P. Auirga i i quep M 8 Bofil,
$ Rus Ú Tentredinits..: ARA
IV, 'Jehnenmónids.
an Orisids v—
Cox i Stee ids $
ES XIX, Apids El
di XVII, Vemil SAS
gn XII, Sapigids.——
El XII, Seoliids . —.. pe
35 XIV, Mutillids. Ri Da

, Ciencies Naturals a Catalunyi, R
Nobert Font i Sagué.
l'una Flor liguènica de Catalunya P
nas i Fernàndee. —.
aidgat de Catalunya, per Llorenç Tomós
Contr buciones al estudio de la Flora del F Piu 80 Co tra
o (Valle de Aràn), por Manuel Llenas y e,
Fauna ictiològica de Catalunya, per Agusti M 3 Gibert ,
Sole En Ouelana,, per oi danra i Sans, Pore

TREBALLS

o OO BUTILETÍ DE LA
INSTITUCIÓ CATALANA
D'HISTORIA NATURAL

Febeca l 1918

LOCAL SOCIAL:

Dibo de la Diputació, carrer del Bisbe. — BARCELONA

BARCELONA, FEBRER, 1918. ANy Il — Núm. 2

SECCIÓ OFICIAL

SESSIÓ CIENTÍFICA DE 7 DE FEBRER DE 1918.

É h Presidència del Runt. P. Joaquim M." de Barnola, S. J.
4 President.

n el lloc social, assistint-hi els membres i socis Srs. P. Barnola,
ar-Amat, Bataller, Broquetas, Faura, Llenas, Queralt, Maluquer
SL vador), Maluquer (Josep), Maluquer (Joaquim), Pascual, Sagarra
nasi)i i Zariquiey, el President obre la sessió a les set del vespre.

El President dona compted 'haver-se rebut el primer nombre de la revista
is destinada especialment a fomentar les aficions al estudi de les
es naturals, diu que la Institució accepta gustosa el camvi, i felicita
Josep Maluquer, Redactor en cap d'aquesta revista de amics de la

mbé comunica el Sr. President que s'ha establert camvi amb la
AD ENTOMOLÓGICA DE EspaRa, havent- -se rebut ja el primer númerc

El Se. Codina excusa l'assistència del membre En Odon Carles Rosset,
les Ocupacions no li permeten assistir a la sessió.

Era

34 p INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL —

El Dr. Faura, fa entrega d'un mapa geològic de Montserrat, enquadrat,

que dona a l'Institució, la que aprècia el donatiu, felicitant-se dels treballs
del Dr. Faura.

Mol'luscos de Montesquiu.—El Sr. Aguilar-Amat, presenta la segona de
ses observacions malacològiques, la que es refereix especialment a alguns
mol'luscos de Montesquiu.

La recol'lecció de crisàlides. —En Salvador Maluquer llegeix una carta
i interessant nota del Professor Sr. Rosset, referent a la recol'lecció de
crisàlides: en ella aquest membre dona detalls de com fa ell ses escursions, ——

sempre profitoses, en busca de crisàlides.

El gènere Troglocharinus (ins. col.): El Sr. Zariquiey llegeix un tre-
ball sobre el gènere Troglocharinus, i en ell descriu dos noves subespe-
cies, de la especie Ferreri Reit. que son la J.annelt i la Codinai.

Alguns Vermes (Hirudinea X: Polychaeta) del litoral català.—En Josep
Maluquer presenta una col'leccioneta de 16 espècies de cucs marins re—

collits durant el darrer istiu en la Badía de Roses, Blanes i Barcelona,
revisats pel Dr. Ènric Rioja. La relació que l'acompanya, va precedida
d'una lleugera bibliografia de les espècies citades a Catalunya.

Ll

Sobre una col'lecció de anèlids de les costes Nord i Sud de la
Península Ibèrica. —El mateix membre dona compte d'un altra relació de

51 espècies de Polycheta de Santander, Gijon, i Màlaga, remesa al Museu /

de Ciències Naturals de Barcelona, per l'esmentat Dr. Rioja, de Madrid.
Equinoderms de Catalunya.— També presenta una memòria sobre els

equinoderms de la costa catalana, acompanyada de la iconografia de

la major part de les espècies citades. El treball va seguit de una com-

plerta literatura sobre els equinoderms en general, i de les obres consul—

tades.

Efecte del fret en les fulles de cFicus elasticax.— El P. Barnola llegeix

un notable treball del membre Rvnt. P. Jaume Pujiula, S. J., Director
del Laboratori Biològic de Sarrià. Es tracta d'una observació que entra
de plé en el domini de la Patologia vegetal, per quant es refereix a l'alte-
ració, sobretot citològica, causada per un agent físic.

Lepidòpters nous per a Catalunya.— El Sr. Sagarra presenta alguns
exemplars de lepidòpters pertanyents a la família GEOMETRIDAE que aug—
mentaran la llista de les formes catalanes, i són: Operophthera brumata L.,
espècie característica del nord i centre d'Eurcpa. La troballa d'aquesta geò—
metra als voltants de Barcelona, pels mesos d'hivern, és sens dupte la dada
més meridional de sa dispersió al migdia d'Europa. Altra geòmetra també,
la Larentia dilatata Blsh., en iguals condicions, és digna d'esmentar per
esser espècie de latituts septentrionals.

La Crocalis tusciaria Blsh. geigeri Stgr., Biston hirtarius Cl. istriana

Glv., Thamnona mvauaria L.i Phibalapteryx lapidata Hb. millierata Stgr.,

no són tampoc citades de Catalunya.

4

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 35

Insectes interessants dels voltants de Barcelona.— El mateix membre
presenta el Coleòpter longicorni Haplocnemia curculionoides, caçat a Vallvi-
drera, el passat Gener, per En O. GC. Rosset, espècie pròpia de regions
muntanyoses i no citada més que del Pirineu en nostra regió. També són
d'esmentar la Larentia multistrigaria HNyv. i sa forma olbiaria Mill.
que essent pròpies de Catalunya, es presenten a l'hivern pels nostres
encontorns entre les poques espècies que volen a n'aquesta època i solen
esser totes molt interessants.

Larves de Salamandra maculosas.— El P. Barnola cita la presència
abundosa de dites larves en 20 de gener als barrancs de Vallvidrera i sota
Santa Creu d'Olordre, on no les havia observat mai tan dejorn. Alguns
dels socis presents observen haver-les trovat altres anys pel mateix temps.
Segurament es tracta d'individus que no assoliren les metamòrfosis a
la tardor i que resten en estat larvari fins a la primavera, segons esdevé
en altres batracis.

La murtra cMirtus communiso L.— Ha sigut trovada pel nostre Presi—
dent en el barranc que devalla de Santa Creu d'Olordre cap a l'ermita de la
Salut (Sant Feliu de Llobregat). Els pocs llocs puntualitzats d'on s'esmenta
pels nostres botànics, dona interès a aquesta trovalla.

Hepatotogia catalana.— El President dona compte d'haver recollit el
20 de gener pels voltants de Santa Creu d'Olordre, les espècies:

Plagiochila asplenioides Dum., var. minor.

Frullama dilatata Dum., en fructificació.

Radula complanata Dum.

Lejeunea serpillifolia Lib., una forma amb les fulles molt espaiades.

Lunularia cruciata Dum.

Metzgeria furcata Dum.

Transformació de l'calofana). —Conegut és el jasciment d'aquest preciós
silicat prop de la parròquia de Santa Creu d'Olordre. En excursió del 20
del prop passat gener, observà el mateix senyor que els filons de bonic vert
i blau afloren per sota del punt d'observació fins ara conegut, transformats
en limonita. El ion ferrós es, doncs, substituit pel fèrric i mercès a l'acció
dels agents exteriors té lloc la transformació esmentada.

36 INSTITUCIÓ CATALANA D'HIiSTORIA NATURAL

Excursiones entomológicas

por el Norte de la província de Lérida
(6-24 de Julio de 1917)
por el

RDO. P. LONGINOS NAVÉS, S. J.

El éxito extraordinario que obtuvimos el verano anterior, de 1916,
en las excursiones verificadas por el Norte de la provincia de Lérida,
impulsónos a acometer otras este verano pasado, por parajes seme-
jantes. Los excursionistas fuimos"fos mismos, el Rdo. P. Joaquin Ma-
ria de Barnola, S. J., D. Ascensio Codina y el que esto escribe.

Con el P. Barnola visitamos la Seo y orillas del Segre los días 6
y 7 de Julio. De allí subimos a Andorra y el día 12 pasamos de Sant
julià de Loria (Andorra) a Sant Joan de l'Erm (Lérida) cuyos alre-
dedores exploramos los días siguientes y el 16 bajamos de Sant Juan
de l'Erm por Montanartró y Roní a Sort.

De aquí regresó a Barcelona el P. Barnola el día 17, quedàndome
en Sort para aguardar la llegada de nuestro compafiero y consocio
D. Ascensio Codina, quien por la inoportuna combinación de trenes
y automóviles no pudo llegar la tarde antes a Sort, como esperàbamos.
No fué inútil mi detención forzosa en Sort la mafiana del día 17, pues
exploré con provecho el barranco que se ve en frente de la población
y algo el pinar que dista pocos Rilómetros de la misma.

El mismo día 17 en la tartana del correo subimos a Llavorsí donde
pernoctamos y de allí el día siguiente a pié hasta Espot. De paso
exploramos las orillas del rio y del camino y llegamos a Espot a cosa
de las 5 de la tarde.

Es Espot, sitio muy visitado de los turistas, algunos de los cuales
vimos aquellos días y con uno de ellos, D. Antonio Amorós, subimos
el día 22 al estanque de Peguera. El día anterior 21 lo habíamos de-
dicado entero a reconocer el estanque de San Mauricio, distante dos
horas y media de Espot, punto ideal a donde acude gran número de
excursionistas. A pesar de la tormenta que nos obligó a retroceder

ip El vafe qi Mn al Z
ra Pot de Sl a) de Ve des 4
Das i £ Le vn .

De ds fs Mb. 7 EL L 3

La

Li
4
a a Dl
ee a dado ta, Vs de Ves a a Tm P,

Es o ab a) Ara
Ed Da a es te Ge

x

Ri
de.
È
d
i

REp Se Sa

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 27

mucho antes de lo que quisiéramos y de la porfiada lluvia que nos
acompafió parte de la tarde y de que nos defendimos como pudimos
al pié de un pino, la caza para mi no fué despreciable.

Finalmente el 23 emprendimos la vuelta de Espot a Llavorsí a pie
y de aquí en tartana hasta Sort, de donde salimos el día siguiente 24
a las 4 de la mariana hasta Balaguer en automóvil, donde nos despe-
dimos, para llegar en tren a nuestra respectiva morada aquella misma
noche.

Dejo para mis compafieros el dar cuenta del resultado de la excur-
sión en otros ramos, reservàndome solo para mi resefiar los Neuróp-
teros en sentido lato. Y al hacer la enumeración de lo recogido no
jomitiré las especies halladas en el mismo sitio el afio anterior, ya que
algunas que abundaban antes escasean este afio y en cambio apare-
cieron otras. Con esto no resulta inútil la repetición de alguno que
otro nombre.

PARANEURÓPTEROS

Fam. Libelúlidos

Orthetrum brunneum Fonsc. Escaló, Rialp.
2. Sympetrum striolatum Charp., Escaló, Rialp.
El — flaveolum L. Escaló.

—
Ll

Fam. Ésnidos

dEshna cyanea Miill.
Cordulegaster annulata Latr. Espot.
— bidentata Sel. Espot. Es la segunda vez que
se captura en la provincia de Lérida
y la tercera en Espatia.

Qu

Fam Agriónidos i

Cenagrion puella L. La Seo, Llavorsí, Escaló.
— mercuriale Charp. La Seo.
Puyrrhosoma nymphula Sulz.

ere

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAR

EFEMERÓPTEROS

Fam. Eleméridos

10. Ephemera danica Mill. Llavorsí.

Fam. Leptotlébidos

11. Habrophlebia fusca Curt. Espot.

Fam. Bétidos

19. Baetis Rhodani Pict. Llavorsí, Espot.

13. —

nexus sp. nov. (fig. 1).

Subimago. Caput tuscescens, oculis in sino fuscis.
Thorax fuscus, mesonotum 3 striis longitudinalibus tenuibus gri-

seis.

Abdomen ferrugineum, margine posteriore segmentorum fusco,
cercis superioribus griseis, apice articulorum tenuiter fusco.

Pedes fulvo fusci, femoribus apice fuscescentibus.

Ale hyaline, leviter griseo tincte, reticulatione fusco-grisea.

Ala anterior regione stigmatica reticulata, venulis principalibus

Fig. 1

Betis nexus Nav.

Ala posterior (con mucho aumento). (Col. m.)

5-7, venis marginalibus in-
tercalatis binis longiusculis.

Ala posterior (fig. 1)
oblonga, apice elliptice ro-
tundata, margine costali in
dentem acutum fortem pro-
ducto, 3 venis, prima ante
ale apicem, secunda paulo
pone apicem finiente, tertia
longa, ad angulum posterio-
rem sive ultra ale medium
pertingente, alia vena in-
tercalata inter secundam et
tertiam, 3 venulis, singulis

in singulis areis, hoc est, inter marginem costalem et primam venam,
inter hanc et secundam, inter secundam et venam intercalatam ultra

ale medium.

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 39
Long. corp. 6:6 mm.
— al. ant. 8 2

Patria. Sant Joan de l'Erm, 15 de Julio de 1917.—(Col. m.).

La forma del ala posterior, adornada de varias venillas, una entre
cada dos venas principales y entre la segunda y la intercalada, separa
totalmente esta especie de sus congéneres, acercàndola al género
Callibeetis Etn.

Fam. Ecdiúridos
14. Rhithrogena semicolorata Curt. Sant Joan de l'Erm, Roní,
Espot.
15. Heptagenia sulphurea Mill. Sant Joan de l'Erm.

16. Ecdyurus fluminum Pict. La Seo.
tr. — — forcipula Roll. La Seo.

PLECÓPTEROS
Fam. Perlódidos

18. Perlodes microcephala Pict. Rubió, Espot.

Fam. Pérlidos

19. Perla bicaudata L. Rubió.

20. — vmarginata Panz. Rubió, Llavorsí, Espot.

21. Jsoperla rivulorum Pict. La Seo, Ars, Sant Joan de l'Erm, Espot.
22. — . Barnolai sp. nov. Sant Joan de l'Erm.

23. Chloroperla torrentium Pict. En todas partes.

24. — calceata sp. nov.

Fam. Léuctridos

25. -Leuctra inermis Rpn. Sant Joan de l'Erm, Espot.
26. — o Benllochi Nav. La Seo, Erm, Espot.

40 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

Fam. Nemúridos

21. Nemura variegata Oliv. Espot.

28. — — lobulata sp. nov.

29, — — jfulviceps Rlap. Sant Joan de l'Erm.

30. — — linguata sp. nov. Sant Joan de l'Erm, Espot.

31. — Rodriguezi sp. nov. Espot.
NEURÓPTEROS

Fam. Ascalàftidos

32. Ascalaphus longicornis L. vat. Bolivari VVeele. Llavorsí.

Fam. Mirmeleónidos

33. Myrmeleon formicarius L. Espot.

34. Neuroleon ocreatus Nav. Sort.

35. Nelees nemausiensis Borlxh. Sant Joan Fumat.
36. Gymnocnemia variegata Sehn. Sort.

Fam. Crisópidos

37. Chrysopa vulgaris Scehn. En todas partes.
38. — — var. rubricata Nav., Espot.
39. — — var. gemella nov.

Similis var. rubricateo Nav.

Caput facie flava, inter oculos et os rubro suifusa:, vertice viridi
vel viridi-flavo.

Thorax et abdomen superne fascia media longitudinali flava conspi"
cua. Metanotum gemino puncto rubro antico signatum juxta lineam tla -
vam. Interdum mesonotum leviter rubro sutiusum ad latera linee tlav 2.

Abdomen impunctatum.

Alee reticulatione et stigmate viridibus, haud punctatis.

:
d ds
tn
sl ds I
a Us

ss -
ES Pes CIE
Os es ET

3 a es Sa AE a Vas

LL) Ll mx) Ú Ds dE - oi
a el DR cs als

4 4
ESC RC És De a

aa E
EL qe Par

us

ee '
A Es a x
a a ad

La
a

si

a

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

Long. corp. 8 mm.
— al. ant. ig co
— — post. 12. 9

4i

Patria. Sant Joan de l'Erm (Lérida), 15 de Julio de 1917. Poste-

riormente la encontré en Javier (Navarra), 4 y 5 de Agosto, Hecho
(Huesca), 10 y 11 de Agosto y Jaca, 12 de Agosto.

Distingo esta variedad de la rubricafa Nav. por carecer de la

línea roja semilunar ante las antenas que la caracteriza y de las líneas
rojas distintas del meso y metanoto. Se aproxima al tipo por el color
de la cara y de las alas. La circunstancia de los dos puntos rojos del
metanoto, que he observado en todos los ejemplares, junto con gran-
de uniformidad en los demés caracteres, dan a esta forma un aspecto
igual y bien definido que le merecen la categoría de variedad.

40

57.
58.

Chrysopa vulgaris Schn. var. viridella Nav. Llavorsí.
ss granatensis Ed. Pict. Roní.

— flavifrons Brau. var. riparia Ed. Pict. Sant Joan

Fumat, Llavorsí, Espot.
— — — var, vestita Nav. Espot.
Es prasina Burm. vat. adspersa VVesm. Espot.

— — — var. abdominalis Brau. Sant Joan Fumat,

Espot.
— ventralis Curt. Espot.
— perla L. La Seo.

Fam. Hemeróbidos

Hemerobius nitidulus F. Ats, Sant Joan de l'Erm.
— sfioma Steph. Sant Joan de l'Erm.
— lutescens F. Llavorsí.
— subnebulosus Steph. Sant Joan de l'Erm.

Niremberge pellucida VVallc. Sant Joan de l'Erm, Espot.

— inconspícua Mc. Lachl. Espot.
Sympherobius striatellus Rlap. Llavorsí.
Micromus paganus L. Montanartró.

— variegatus F. La Seo.

Fam. Coniopterígidos

Conioptery.x tineiformis Curt. Espot.
— pygmaea End. Espot.

42 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

59. Aleuropteryx equalis sp. nov. (fig. 2).

Similis Laemi Rlap.

Corpus atrum, cinereo pulverulentum.

Antenne 27 articulis, fulvo-albidee, primo articulo grandi, fusces-
cente, obovali, secundo (fig. 2, a) apice incrassato, in c7 dente interno

tenui et longo, ceteris articulis fere

as USe2 eequaliter longis ac latis, ultimis lon-

a gioribus, fuscescentibus.
Pedes fulvo-pallidi.
Ale (fig. 2, Ob) grandes, reti-

culatione fusco -pallida, membrana
leviter infumata, striola dotate in
area intermedia, utramque interme-
diam excedente.

Ala anterior areis subcostali et
radiali externa seu ultra ortum sec-
toris radii equelatis, venula subcos-
tali pallida subcoste et radio per-
pendiculari, ab apice subcoste dis-
tante spatio sesquilongiore latitudine

Aleuropteryx equalis Nav. are subcostalis, venulis intermediis

- a. Primeros artejos de las antenas : . PE
b. Alas (con grande aumento). procubito subperpendicularibus, di

(Col. m) sertione vix distantibus a venulis

radiali et cubitali: secunda interme-
dia parum distante a furca apicali, seu furca apicali saltem duplo
longiore suo pedunculo.
Ala posterior venula subcostali manifesta, pallida, minus distante
ab apice subcoste latitudine areee subcostalis, furca apicali multo
breviore suo pedunculo, venula radiali leviter obliqua procubito.

Long. corp. 18 mm.
— al. ant. 34 o
— — — post. 23 o

Patria. Sort, Espot (Lérida), 18 de Julio de 1917, Javier (Navarra),
4 de Agosto, Jaca (Huesca), 12 de Agosto (Col. m.).

Fam. Dilàridos

60. Lidar meridionalis Hag. Espot.

L A i. Ú her Ú 4 De El pes Et, i
P ED ces OS S aC a ra pit ad a Oda dr PE dg DU a aa pies

ada 3 P EMT
a a L' CS AI

i

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 43

61.

62.

63.

65.

66.

Fam. Osmílidos

Osmylus fulvicephalus Scop. Ars, Espot.

MECÓPTEROS

Fam. Panórpidos

Panorpa meridionalis Ramb. Sant Joan de l'Erm, Montenartró,
Espot.
— — var. fenestrata Nav. Espot.
— — communis L. Espot.

RAFIDIÓPTEROS

Fam. Rafídidos

Erma (gen. nov.) abdita (sp. nov.) (Mem. Real Acad. Cienc.
Barcelona). Sant Joan de l'Erm.

SOCÓPTEROS
Fam. Sócidos

Amphigerontia veriegata Oliv. Sant Joan de l'Erm. Espot.

Fam. Estenopsócidos

Graphopsocus cruciatus L. Espot.
— — var. Orevipennis End. Espot.

Fam. Mesopsócidos.

Mesopsocus unipunctatus Mill. Sant Joan de l'Erm.

44 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL

Fam. Cecílidos

70. Ceecilius obsoletus Steph. Espot.
re — flavidus Steph. Montenartró.
(2. Ectopsocus limbatus Nav. Espot.

TRICÓPTEROS

Fam. Limnotílidos

13. Limnophilus vittatus F. Espot.

74. x sparsus Curt. Sant Joan de l'Erm.

15. Stenophylax nigricornis Pict. var. festacea Zett. Sant Joan
de l'Erm.

76. — —— var. mista nov.

Similis var. fesfacece Zett. et typo.

Corpus totum testaceum, vertice fusco.

Antenne fusco-nigre, primo articulo testaceo-fusco.

Ala anterior griseo-fusca, pubescentia sat densa, striis digitifor-
mibus longitudinalibus testaceis vel pallidis in plerisque cellulis apica-
libus, apicem ale haud attingentibus. in S minus apparentibus, ma-
cula thyridiali sensibili, transversa.

Ala posterior hyalina, ad apicem tulvescente.

Long. corp. 12. mm.
— i val ant... 14052
— o — post. 15 9

Patria. Sant Joan de l'Erm. (Lérida) 13 y 15 de Julio de 1917. Varios
ejemplares.—(Col. m.).

En el color general del cuerpo esta forma se parece mucho a la
var. fesfacea Zett., pero en el color y forma del ala anterior se acerca
més al tipo, pues de la variedad dice expresamente Mac Lachlan,
(Revision and Sinopsis, p. 128): cthe vvings vvith a yellovvish tinge,
and the pale lines nearly obsolete:. Esta frase, como las demés de la
descripción de la variedad fesfacea conviene perfectamente a otros
ejemplares de la misma localidad, mas no a esta variedad nueva, que
en esto se acerca més al tipo, del cual también difiere en la mancha

al

INSTITUCIÓ CATALANA. D' HISTORIA NATURAL 45
tiridial, la cual no es bilobada, sino més bien transversa y poco defi-
nida en sus contornos.

71. Stenophylax stellatus Curt. Espot.

78. —- spinifer Mac Lachl. Ars, Sant Joan de l'Erm.

- 19. Eclisopteryx guttulata Prit. Espot.

80. Drusus discolor Ramb. Espot.
81. — —annulatus Steph. Sant Joan de l'Erm, Espot.
82. — — bicolor sp. nov. (fig. 3).

Similis ch7rys0o40 Ramb.

Corpus testaceum

Caput fulvo pilosum, vertice medio nigro, oculis fusco-cinereis.

Thorax fulvo pilosus. Prothorax sulco medio longitudinali divisus.
Metanotum postscutello fusco.

Abdomen fulvo pilosum, ultimo tergito fascia rectangulari, margi-
nibus lateralibus concavis nigro spinulosa, cercis superioribus conicis,
apice rotundato, brevibus, leviter adscendentibus, ferrugineis, fulvo
pilosis, cercis interioribus longis, divergentibus, adscendentibus,
testaceis, fulvo pilosis.

Pedes testaceo-fulvi, nigro spinulosi, calcaribus O, 3, 3 testaceis.

Alee pubescentia fulva, reticulatione testacea, stigmate testaceo,
parum distincto.

Ala anterior angusta, apice elliptice rotundata, margine externo
late convexo, uniformiter
testaceo, striola angus-
ta longitudinali ad thyri-
dium et alia transversa
ad arculum, albidis, ce-
llula discali brevi, pe-
dunculo longi, subduplo
vel saltem sesquilongiore
cellula.

Ala posterior (fig. 3)

basi dilatata, apice sub- Fig. 3
parabolico pubescentia Drusus bicolor Ó. Nav. Ala posterior.
usque ad marsupium tes- (Col. m.)

tacea, ad apicem fusces-

cente, pone marsupium sive plicam membrana, pilis fimbriisque gri-
seis: pilis marsupii testaceis: cellula discali breviore, tere medio vel
sesqui breviore suo pedunculo, sectore radii furcato paulo ultra divi-
sionem procubiti.

46 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

Long corp. v" 6/5 mm
—s al. ant. 11 )
ale pOSt: 912

Patria. Montenartró (Lérida), 16 de Julio de 1917. (Col. m.).

Por el color y malla del ala posterior esta especie fàcilmente se
distingue de sus congéneres. La horquilla del sector del radio comienza
algo més afuera que la del procúbito, y el tercio posterior del ala, por
detràs de la bolsa o pliegue, se torna grisúceo, contra lo que ocurre
en otras especies.

Fam. Sericostómidos

83. Si/o piceus Brau. La Seo.

Todos los caracteres de la descripción de Mac Lachlan y la com-
paración con otros ejemplares convienen a éste P, excepto uno que
menciona Ulmer (Tripchoptera, p. 187): dBeim S fehlt der Dorn unter
den Lappen 10 Segments (fig 303, c).) En este ejemplar es bien
visible dicha espina. A pesar de esta divergencia no me atrevo a
separarlo de dicha especie.

84. —— codinalis Nav. Espot.

85. Schizopelea furcifera Mac Lachl. Espot.

86. Lasiocephala basalis Rol. Llavorsí, Espot. Abundante.
87. Lithax obscurus Hag. Espot.

88. — — anceps sp. nov. (Broteria, 1918). Espot.

89. Cruneecia irrorata Curt. Ars.

90. Micrasema longulum Mac Lachl. Espot.

91. Sericostoma pyrenaicum Pict.

Fam. Filopotàmidos

99. pPhilopotamus montanus Don. Llavorsí, Espot. Común.
33. — hispanicus Mac Lachl. var. grísea Nav. Espot.
94. VVormaldia occipitalis Piet. Sant Joan de l'Erm.

Fam. Hidropsiquidos

95. Huydropsyche pellucidula Steph. La Seo, Espot.
96. — instabilis Curt. Sant Joan Fumat.

ls

real, Eq tar Do fab ar El RX
La 4 a pa sé, LL al bi ax
CEDA i al Da US TE sat

pa ts de
CE ria durs

ia va N x 4 La Fa
AN Per pes se NT 8
a LT et, Mr ra a et,

ge
feria

cas

I I L
RES Ta dre DES DP ba Va PDA La ei tras

tas DA

"es

ad
dela,
has a

P, Da

el al
Ta

a t vé
ED Pg bre Era
Da PS des MES de UNS, QUE D'AETaa Dy DE

sl

À.

INSTITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL 47

Fam. Sicomíidos

97. Psychomyia pusilla F. La Seo.

Fam. Policentrópidos

98, Plectrocnemia lectabilis Mac Lachl. Espot.
0: — geniculata Mac Lachl. Espot.

Fam. Riacotílidos

100. —Rhiyacophila tritis Pict. Espot.

101. — viduata sp. nov. (Broteria, 1918). Sant Joan de
l'Erm, Roní.

102. — occidentalis Mac Lachl. Espot.

103. — rupta Mac Lachl. Espot.

104. Agapetus fuscipes Curt. Espot.
105. Pseudagapetus insons Mac Lachl. Sant Joan de l'Erm.
106. — placidus sp. nov. (fig. 4).

Similis irsonti Mac Lachl.

Fuscus, fusco-fulvo pilosus.

Abdomen o/ cercis superioribus
brevibus, subtriangularibus, cercis
inferioribus (fig. 4, a, D), longis,
a latere visis marginibus subpa-
rallelis, apice leviter ampliatis,
deorsum visis (fig. 4, 0) triangu- L
lari elongatis, apice acutis, mar-
gine interno inermi, processu ab-
dominali paulo longiore quam latio- L a
re, apice truncato rotundato.

Pedes fusco-pallidi, tibiis tar-
sisque fulvis.

Ale anguste, elongatee, reti- Pseudagapetus placidus C" Nav.
culatione fusco-pallida, pilis fim- 8 Extiemo sl EN
briisque concoloribus, membrana —e. Aja posterior. (Col. m.) si
iridea.

Ala anterior leviter fusco tineta: cellula discali brevi, suo pedunculo
duplo longiore, furca apicali 3 subduplo longiore suo pedunculo.

Fig, 4

apicali 1 penitus obsoleta, 2 subquali suo pedunculo, 3 breviore, sats 3
brevissime pedunculata.

Lotg. corp: 6" 97 mm:
—n'c al: ant. 1854.
a DOS ES pd Y

Patria. Sant Joan de l'Erm (Lérida), 13 de Julio de 1917.—(Col. m.). —

Fam. Hidroptílidos

107. Ptilocolepus oillosus Nav. Rubió.
108. Hydroptila sparsa Curt. La Seo.

FORMAS NUEVAS .

Para hacer resaltar el feliz y casi inverosímil éxito de las excur- —
siones anteriormente mencionadas, plàceme poner aquí por orden las —
iormas nuevas para la ciencia, prescindiendo de las que lo son para
Catalufia o para la península ibérica. Son las siguientes:
Beetis nexus. Etemerópteros.

Isoperla Barnolai. Plecópteros.
Chloroperla calceata. De
Nemura lobulata. Ll

— — linguata. L

— — Rodriguezi. Y
Chrysopa vulgaris Schn. var. gemella. Neurópteros.
Aleuropteryx aqualis. Ll
Erma abdita. Ratidiópteros.

10. Stenophylax nigricornis Piet. var. miísfa. Tricópteros.
11. Drusus bicolor. 2
12. Lithax anceps. )
13. Rhyacophila viduata. )
14. ET a placidus. Ú

SD EU OS

las recogidas.

fe a psacab a Ei
$

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 49

ORTÓPTEROS

Parece conveniente consignar aquí el hallazgo de las siguientes

especies de Ortópteros.

Ectobia lapponica L. Rubió. A esta especie pertenece la que cité
hace afios del Montseny con el nombre de Ap/lebia sardoa Serv.

Ephippiger Cunii Bol. var. jugicola Bol. Abundante en el camino
de Sant Joan Fumat a Ars.

Antaxius hispanicus Bol. Sort.

Zaragoza, 16 de Noviembre de 1917.

Naturalesa, origen i edat de formació

de les Bauxiítes de la Serra de La Llacuna

per el

DR. M. FAURA I SANS

En una de les darreres sessions del curs passat, mostràrem a la
Societat un exemplar procedent dels llits de Bauxita descoberts, a la
Serra de la Llacuna, recollit en nostra expedició feta el 12 de maig
d'enguany. Llavors nostres primeres observacions no permetien teo-
ritzar sobre la seva constitució, i demés podíen ésser compromesos
certs interessos industrials, amb motiu de l'entussiasme ràpidament
divulgat per la premsa amb la falaguera nova de la suposada produc-
ció nacional de l'alumini metàl'lic. Era precís alliçonar-nos en un
reconeixement estratigràfic molt detingut per apreciar l'època de
formació.

Es la Bauxita, o sigui, l'hidrat ferrífer d'alumina (Al (OH):. nFe:
O3(OH)3J objecte d'especials explotacions mineres, a França, des que
Berthier, en 1821 va assenyalar el llit de Beaux de la Provença en la
conca baixa del Ròdan, prop de Mouriès i Arlés, d'on ve la denomi-

so INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL

nació de Bauxifa, éssent a Marsella el centre de les cotitzacions
mercantils d'aquest mineral. No obstant, es troben en explotació
molts altres llits, alguns d'ells de no menys importància que l'origi-
nari, com a Lozère, prop de Mende, a l'Ariège hi ha el llit de Pèrei-
Ihes, a Saint-Chinian i a Villa Veyrac, a l'Herault, en l'Auvèrnia, hi
ha els de Madriat, Boudes i Augnat, a fora de França hi ha el de
Belfast a Irlanda: en el Piemont el de Mozze, a Austria el de VVochein,
en el Canadà: com també en els Estats Units, on tenen fàbriques
d'aluminotèrmia en les centrals elèctriques de la cCia. Pittsburg Reduc-
tiono, establertes a Nevv-Rensington i al Niagara:Falls, les que
produiren en 1897, 1.814,400 quilos d'alumini del 98 1/jg.

Es poc menys que impossible assenyalar avui l'obtenció mundial
d'alumini per l'electrotèrmia, donades les presents circumstàncies.
No obstant, es manifesta arreu la investigació geològica de les forma-
cions que en quiscuna de les nacionalitats el terreny serva amagades
les primeres matèries, per a transformar-les industrialment.

La Bauxita no tan sols és aprofitable per a l'obtenció de l'alumini
metàl'lic, del qual cada dia es fan noves aplicacions per la seva lleu-
g eresa, com també per ésser resistent a les descomposicions, sinó que
també s'aprofita com a argila refractària, serveix per a la preparació
de l'alum i del sulfat d'alumini, etc.

A Espanya eren molt escasses i dubtoses les referències, com ho
feu constar Calderón, (1) mereixent l'atenció les mostres procedents
de la serra de Cartagena, i d'una manera especial el llit descobert a
Fontsanta, prov. d'Almeria, pel Sr. Calafat, i a Catalunya el
Dr. Almera, la reconegué, fa una trentena d'anys a Marmellà (2) en
preparar la fulla III" del mapa geològic de la província de Barcelona,
trobant-la en el mateix camí que va de la riera de Torrellas a la de
Marmellà passant pel molí de càn Morgades a Roca de Vidal. Dessota
aquest últim Mas, poguérem reconèixer-la recentment, presentant-se
en una petita veta de fractura, i d'escorriment, d'entre els dobles de
les calisses dolomítiques del Cretàcic, on són amb relativa abundor
les pissolites, no obstant, per les impureses que l'acompanyen, per
l'escassa quantitat amb què es presenta no es pot intentar cap aprofi-
tament industrial, podent ésser interessant tan sols per la topografia
mineralògica.

(1) 1910.—Calderón, dLos Minerales de Espananx, tom. 1, p. 339.
(2) 1900.—Almera, cMapa Geológico y topogrúfico de la provincia de Barcelona.—
Resgión tercera, o del Rio Foix y la Llacunan, Escala de 1: 40,000.

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL SI

Poc abans del començament de la guerra ens foren presentades
unes mostres de Bauxita rogenca, compacta, amb abundor de pissoli-
tes incloses, assegurant-nos que eren recollides de la conca alta del
Segre, i pel seu aspecte deduírem que podria molt bé trobar-se en les
estribacions meridionals de la serra del Cadí, férem l'anàlisi d'aquesta
mostra i el resultat fou el segiient:

Omar d'alumina s.d ES 48940: 0/o

DC SCI, Es SE SOL2OL A

DE CE TEI O. TN SU i NQ560 15
Oxids de calci i magnesi . . . No n'hi ha.

Aigua i altres cossos... . . —3.80 o

100.00 Y/9

Romanent a Espanya de des del començament de la guerra l'espert
geòlec alemany Rodolf Goetz-Philippi, coneixedor dels clàssics llits
francesos, excursionejant per la península ibèrica, amb l'exclussiu
objecte de buscar llits de bauxita de condicions especials per a ésser
explotada industrialment, ha tingut ocasió de descobrir diferentes for-
macions amb Bauxita. Vingué a Catalunya, i li foren facilitades del
Museu del Dr. Almera les poques dades que podien ésser-li interes-
santes, quan recorrent per diferents indrets de nostra regió li propo-
saren unes mines ja demanades, quan, en reconèixer les mostres,
se pogué convèncer de la presència d'importants afloraments de Bau-
xita, llavors començaren els anàlisis, les negociacions, i alguns
assaigs industrials, etc., i en estendre's la nova s'han fet altres demar-
cacions mineres, apareixent nous afloraments per diferents indrets de
la serra de La Llacuna.

En la Revista minera, Ibèrica, etc., aparexien umbrívoles refe-
rències, la premsa anuncià la vinguda d'una comissió especial de
l'Institut Geològic d'Espanya, i en la Reial Societat Espanyola
d'Història Natural el senyor Calafat en publicà una nota científica (1)
reproduida en la revista alemanya Deutsche V/arte (2).

Interessant-nos la troballa, i també per conèixer la formació
d'aquest mineral tan envejat, el qual podria ésser objecte d'una vera

(1) 1917.—Calafat, e Sobre los nuevos yacimientlos de Bauxita en Espanas:. Bol. de la
Soc. Esp. de Hist, Nat. tom. XVII, n.0 7.

(2) Atalaya Alemana, any II, n.2 43, p. 3, Barcelona 27 d'Octubre de 1917.

52 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL

explotació nacional, decidiírem estudiar les formacions geològiques
amb les seves relacions estructurals per a deduir-ne el probable origen
de la constitució de la Bauxita catalana. Sabut és que les teories sobre
les formacions de les Bauxites són molt diferents, és freqiient suposar
com Coquand, Meunier, Spencer, etc. que les Bauxites són d'origen
hidrotermal, mentre altres com M. Auge, s'estenen en considerar-les
iormades per erupcions geiserianes, també són atribuides a sedimen:
tacions, en condicions especials, per la qual cosa es troben treqient-
ment interestratificades.

No obstant, essent respectuosos amb totes les suposicions fetes
pels eminents geòlegs que han estudiat els diferents llits estrangers,
sense mostrar-nos contraris a llurs teoríes, reflexionant en les descrip-
cions publicades, i fixant-nos únicament i exclusivament en els atlora-
ments, objecte d'aquesta nota, debem exposar nostre convenciment
d'ésser constituides les nostres Bauxites per efecte d'una reducció
metal'lífera entre els estrats del Reuper en les ilacs romputs mitjan-
çant els moviments geotectònics.

Havem practicat el reconeixement dels afloraments de què havem
tingut notícia, com: els de prop de Sant Joan, Orpinell, Tossals dels
Agullons, Puigiret, Montori, El Puig, Els Casals, can Xixella, can
Torrents, can Morgades de Miralles, etc. Tots els llits són verges,
sense haver-s'hi practicat cap treball d'exploració, solament a Orpi-
nell, i encara superficialment. Així és, que el mineral es troba, gene-
ralment, escampat en la superficie, d'on s'han recollit les mostres, i
d'algun d'ells fins n'han extret certes partides considerables.

El terreny que interessen tots aquests afloraments, segons consta
en el mapa del Dr. Almera, pertany al triàsic superior o Reuper.
No obstant, tractant-se d'uns afloraments localitzats, i quiscun d'ells
de certa caracterització, és diticilíssim apreciar l'horitzó estratigràtic
a què correspon, a part que l'extens clap del Reuper, no és realment
del triàsic superior en Sa totalitat. Entre càn Maxines i el Molí, anant
de Sant Joan de Conilles a la Llacuna per la riera de Riudevitlles
apareixen les arenisques del triàsic inferior o Virglorià, com també,
les cingleres de des del Torrent de les Feixes a càn Sanaúja, per la
vora esquerra de la riera de Riudevitlles, son de calissa del Muschel-
Rall. Aquests mateixos períodes, anteriors al Reuper, els havem
pogut reconèixer en les immediacions de Fontrubí, i àdhuc poc abans
de Pontons en el paratge del Molí del mig.

Són verídics els dos anticlinals indicats pel Dr. Almera que van de
NE, a SYV, entre els quals correspon el Reuper enfondrat en un sincli-

È

si
area,

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 53

nal que va dels Carbons a Puig l'Espinagosa i Sant Joan de Cunilles
(Mediona). Però, en realitat tals alineacions són les predominants:
resultant de les direccions del plegament general, ocorregut abans de
l'invasió del mar eocènic. Les formacions terciàries cobreixen les trià-
siques ja rebregades. Són nombrosíssims els doblecs parcials, freqiient-
ment en sentit normal als plegaments generals, i entre les zones més
rebregades, particularment entre els estrats del triàsic superior, és
on afloren les Bauxites.

Damunt les calisses del Muschellzalle hi ha les calisses més o menys
margoses del Reuper, amb Myophories, Natica gregaria, etcètera:
seguidament hi corresponen les calisses dolomítiques, un xic caver-
noses, en les quals a voltes s'hi troben fòssils, en concordància hi
venen sobreposats els guixos, sense estratificació manifesta, junta -
ment amb les carnioles, éssent molt probable que els guixos del Puig
Espinagosa, i els del carener d'Orpinell siguin del nivell més superior
del Reuper. Manquen les margues irisades, de les quals tan sols a
voltes, entre el Puig i Fons i en algún altre indret, sembla que n'hi
hagi barrejades amb altres elements formant la terra de conreu.
Doncs bé, les bauxites es troben on se pot apreciar llur contacte,
gairebé sempre en les carnioles. l a damunt de totes aquestes forma-
cions hi ha els bancals calissos, compactes, acinglerats, de l'eocènic
marí amb A/veolines i Miliolites: presentant-se a voltes en l'entre-
mig les margues rogenques i guixoses del Ipresià, en estratificació
concordant amb les calisses del Lutecià interior.

Es venturós fixar les normes de la vera constitució de la Bauxita
fins que es facin els treballs d'exploració ordenats. Mentrestant tenint
present la manera de presentar-se a Orpinell, les bauxites entre les
calisses dolomítiques sumament trossejades, en marcada direcció
segons la falla del terreny i amb grosses concrecions pissolítiques
ferriferes, ni oblidant la direcció i forma aparentment filoniana, de
l'aflorament dels Casals, deixant de banda l'extens escampall del
mineral a Orpinell, com també el potent rocam de can Xixella dels
quals tenim un concepte format, però que en els moments presents
ens reservem, i fixant-nos tan sols en els dos llits abans indicats
d'Orpinell i Casals, és nostra suposició ésser formada la Bauxita com
a reducció mineral per efectes de les pressions en les zones de plega-
mans i falles transversals, combinats amb els doblecs generals.

Aquest, doncs, és nostre criteri d'origen, i fixant-nos amb la cons-
titució, i àdhuc amb les relacions estratigràfiques, és impossible esta-
blir per ara càlculs de cubicació: els afloraments estan escampats, en

54 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL —

pocs d'ells es pot reconèixer el caràcter o les salvandes, i menys
apreciar les continuitats per a deduir-ne el volum, mentre no es prac-
tiquin seriosos treballs d'exploració. Per les apreciacions fetes super-
ficialment podem assegurar l'existència total de més de 100.000 tones.

El mineral és semblant al dels llits francesos que estan en explota-
ció. Es presenta amb pisolites ferriferes, rares voltes bretxoses, i la
massa d'òxit d'alumini és més o menys blanquinosa, a voltes la bauxita
és tenyida per la descomposició del ferro pisolític.

Tenint en consideració els anàlisis a què al'ludeix el Sr. Calafat,
en sa nota científica, fets a París, en el Laboratori dels Srs. L. Morin
i P. Dubois, assajadors del Banc de França, els quals tan sols preci-
saren les diferències de silici, ferro i alúmina, els quals són els ele-
ments principals de la Bauxita.

Nosaltres també havem practicat anàlisi de mostres de gairebé
tots els llits d'aquella comarca, havent obtingut notables diferències
igual que els Srs. Morin i P. Dubois entre les quantitats dels ele-
elements que caracteritzen les Bauxites. Anem a ter una breu exposi-
ció dels resultats obtinguts en diferents mostres, procedents totes
elles dels llits de la Serra de La Llacuna, la quantitat de l'aigua que
contenen és inferior sempre al 2 0/ç: la Sílice no es troba lliure sinó en
. Combinació amb l'alumini, i en certs cassos aquest es troba substituit
pel ferro, des del 4.20 al 64.24 0/9: l'òxid d'alúmina separat per disgre-
gacions del mineral des del 20.16 al 75.80 0/,: el ferro hi entra en més
o menys proporció en formes pisolítiques hematítiques, que reduit a
l'òxid, n'hi ha desde 4.5 a 22.30, demés hi havem pogut reconèixer la
presència dels carbonats càlcic i magnèsic en reduides proporcions,
formant petites granulacions interposades a la massa mineral. Per
tant, després d'apreciar tals diferències, en mostres de certa sem-
blança, en l'exterior, no és possible establir una llei de la riquesa
minera de les Bauxites de La Llacuna i Mediona, sense fer una classi-
ficació ordenada en els llits mateixos, segons l'aplicació industrial en
què hagi d'ésser aprofitat el mineral.

Resumint, doncs, havem d'afirmar que és poc menys que impos-
sible teoritzar sobre la mineralogènesi de la Bauxita dels afloraments
de l'extensa formació triàsica de la serra de la Llacuna, per no haver-
se practicat fins al present els treballs d'exploració com és degut, amb
un veritable criteri científic d'investigació. No obstant, podem afir-
mar: que no es troba la bauxita interestratificada, que tots els ailora-
ments, es troben a les zones dislocades pels moviments, geotectònics

ÍNSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 55

preeocènics en sentit gairebé normal al sinclinal que va de la vall de
Pontons a la de Sant Joan de Conilles, interessant el de La Llacuna,
per un dels anticlinals paral'leis a l'enfondrament d'entremig, i que
la seva col'locació correspon cronològicament entremig de les carnio-
les i calisses dolomítiques del triàsic superior o Reuper. Il en conse-
qiiència podem avençar, amb les oportunes reserves, que les bauxites
poden ésser resultat d'una reducció mineral de les argiles abigarrades,
per pressió, en les zones dels enclavaments normais.

Pels distints aspectes observats en els minerals de cada un dels
llits estudiats en els termes de Sant Joan de Cunilles, La Llacuna i
Miralles: per la varietat que es troba en els exemplars procedents d'un
mateix llit, i per les notables diferències apreciades en els assaigs
mineralògics, no és possible establir una racional proporció mitjana
de riquesa.

Per tant entenem que fins després de practicats els treballs
d'exploració, podrà teoritzar-se amb major fonament sobre la quanti-
tat i qualitat de tots i cada un dels afloraments reconeguts, per Si
reialment poden assegurar una explotació industrial.

Mentrestant té en preparació una extensa memòria explicativa,
nostre ajudant i company d'expedició el jove geòleg, Mn. Ramón Bata-
ller i Calatayut, de la qual donarà compte oportunament.

REVISTA DE REVISTES
Per J. BTA. D'A-A.
PSEUDOSCORPIONES DE ESPANA POR JOSÉ FERNÀNDEZ NONIDEZ

El número 32 de la sèrie zoològica de cTrabajos del Museo Nacio-
nal de Ciencias Naturales: està constituit per un treball del senyor
Nonidez sobre els falsos escorpins d'Espanya, en el qual cita de
Catalunya: Chelifer cimicoides Fabr., Barcelona i Calella, Chelifer
maculatus L. Roch. de Girona: Chiridium museorum Leach, Cale-
lla, Jdeobisium Racovitzai Elling., de la cova den Merla, en Roda de
Barà, Obisium sublaeve Simon, de Girona, nou per a la fauna cata-
lana: Obisium museorum Leach, de Calella i Chfhonius tetrachela-
fus Preyss., de la cova den Merla, en Roda de Barà,

56 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

TRICÓPTEROS NUEVOS DE ESPANA POR EL R. P. LONGINOS NAVÀS

Es el quadern 1 del volúm XVI de la sèrie zoològica de cBrote-
ríao, publica nostre consoci R. P. Navàs, un estudi sobre Tricòp-
ters, en el qual cita varies espècies noves, entre elles, Rhyacophila
viduata de Roní, prov. de Lleida, Lifhax anceps d'Espot, i Mi-
crasema vestitum de Benasc i un genre nou per la ciència, al que
denomina Ulmeria. I

IMPRESSIONS OF THE VOICES OF THE TROPICAL BIRDS
BY LOUIS AGASSIZ FUERTES

En el volum de 1915 del cAnnual Reports de la Smmithsonian Jns-
titution publica el Sr. Fuertes una notable reunió d'observacions
sobre els cants dels ocells tropicals i Sobre les actituts que prenen
durant el mateix, entre les quals son les curioses, segons els cròquis
trets per el mateix autor les del oriol de Mèxic (Gymnostinops Mon:
tezuma), les de Mimocichla bahamensis, les dels tucans (Pfero-
olossus i Rhamphastos) i la del mamífer quadrumà del genre Alua-
fes o mico cridaire.

ORIGINE ET DEVELOPPEMENT DE L'APPAREIL SURRENAL ET
DU SYSTÉME NERVEUX SYMPATHIQUE CHEZ LES CHÉIROPTÉRES PAR
CELESTINO DA COSTA

Amb aquest títol publica el Sr. de Costa en les cMémoires publiées
par la Société Portugaise des Sciences Naturelleso un detallat estudi
de l'aparato suprarrenal i sobre el gran simpàtic, d'aquest estudi treu
l'autor arguments que li serveixen per a sentar l'hipòtesis de que els
elements paraglanglionars son òrgans molt antics i de molta importàn-
cia per a l'organisme embrionari, doncs el gran desenrotllo del teixit
paraglanglionar, sobre tot en els Quiròpters deu tenir, sens dubte,
alguna significació.

FOURTH SUPPLEMENTARY LIST OF MAMMALS IN THE COLLECTION OF
THE TRANSVAAL MUSEUM BY AUSTIN ROBERTS

En la part 4 del volum V dels cAnnals of the Transvaal Museumo,
Mr. Roberts continúa la publicació de les espècies de mamífers que
formen la col'lecció de dit Museu, citant varies formes noves, entre
les quals son notables C/oeotis percivali australis, de Mooismeis-
jesfontein, Jcfonyx capensis limpopoensis, de Mooivlei, Geory-
chus HRomatiensis, de Arnhemburg, G. rufulus, de Mooivlei, G.
stellatus, de Romatiports: G. vandamií, de la Rhodesia del S.,
G. orgburgensis, de Vryburg, i Amblysomus hottentotus garne-
ri, de Piggs Pea, Svvaziland.

Francesc X. Altés Alubart - Impressor - Barcelona,

—
a,

dot A pela Planes

dd xy

Le

in
a tr P a BA

PCA,

Die
ES Na

ES

P LAN: EA gra

- ha y
din
Ec bb il

h d he N È
Cara Ec Xè

de P,

)
AU da Eués

5
Di MB La
EI

4
DA a pai
den pl

. — Dies de sessió.—Primer dijous de cada mes, a les set del
: Vespre.

. Socis adjunts —Deuen ser presentats per tres socis i ad- .

mesos en sessió de Consell Directiu. Paguen deu pessetes
l'any (que poden fer efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35,

Barri de la Salut-Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució,
rebent totes les publicacions de la Societat i podent consultar

la Biblioteca i Museu.

Butlletí.—Cada mes surt el Butlletí de la Institució menys

els de juliol, agost i setembre.

Volum de treballs:

— Cada any es Glbie: un volum de treballs de unes 300
- planes.

Tiratges apart:

- Els autors que desitjin tiratges apart dels treballs publicats
en el Butlletí, deuran solicitar-ho del Consell de Redacció

avans de que siguin desfets els motllos.

3 Dels treballs que tinguin en el volum, els autors en rebran

50 exemplars encara que no ho solicitin, en cas de desite

' jar-ne major nombre deuran comunicar-ho al Consell de

Redacció, al corretgir les probes.

. — L'Institució Catalana d'Història Natural,
ha trasladat son lloc social al Palau de la Diputació,
Carrer del Bisbe. Barcelona.

— Toutes les communications et 'dohanges colrear Etre envos

yées:

—Apartado de Correos, 653, Barcelona (Espagne)

Institueió Catalana d'Historia Natural —

x SE

EM Le SESSIONS

- La INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÓRIA Ni aDR a). celebrarà 8 ses
sessions científiques d'enguany els jorns:

10 de Gener ddAbil Í 3 d'Octubre

7 de Febrer BD de Maig. 7 de Novembre Da

TER SH Març 6 de Juny 5 de ES

PUBLICACIONS DE LA INSTITUCIÓ

BUTLLETÍ MENSUAL

Primera DR, 3901-1903, tres anys. LL LL. 28 ptes, Ta Si
3 RODA Época. —1904 a 1917, cada any. i a ES en

ls

OMEMORIES
Himenòpters de Catalunya, per P. Anliga i A M: i big

1, Tentredinits . a pta
. IV, Jehneumónidi. es i sos da Ges
2 VIH, OPIS OS Spa a Ca CU a DOR CIÓ ls
2 X, Sfégids . EP A
a. XIX, Apids Te
2 XVIII, Vespids. . Vies

XII. Sapigids. -
2 . XIII, Scoliids .
— XIV, Mutillids.

- Història de les Ciencies Naturals a Catalunya, per Mossén: LRSAL SA
Nobert Font i Sagné. — . 2 ptes...
Enssig d'una Flora liquènica de Catalunya, per Manel Lle. DR ats
id nas l Fernàndes. — . DRESS CAD RA Da De NE Sta
. Minerals de Catalunya, per Llorenç Tomàs AA)
Contribuciones al estudio de la Flora del Pirineo Central et al RO
(Valle de Aràn), por Manuel Llenas y Fernàndez , — a SE EE
1

des ta i l ca Got an cr

Fauna ietiològica de Catalunya, per Agusií M " Gibert. ,

Sismología CAglanó per M. Fuura i Sans, Pore. . 2
TBEBALLS : Ra
Volum 1, 1915... —. OR DE hp ap: 30 duel À

Volum 1Í, 1916 .

LOE a LCD Ra DD OE
Volum IH, 1917. is

a OA A El a De en mempa)..

de BUIELEI DE LA
— INSTITUCIÓ CATALANA
OO D'HISTORIA NATURAL

L ss
No 4 :
RX. 3 i s/

ea i

Març 1918

LOCAL SOCIAL:

Palau de la Diputació, carrer del Bisbe. — BARCELONA

x

DE
ESE
8

do a
SN
03

4
x

BUTLLETÍ

DE LA

institució Catalana d'Historia Natural

4. Època. BARCELONA, MARÇ, IQIS. ANy Il — Núm. 3

SECCIÓ OFICIAL

SESSIÓ CIENTÍFICA DE 7 DE MARÇ DE 1918

Presidència del Runt. P. Joaquim M. de Barnola, S. J.,
President

A les set en punt, p. m., i assistint-hi els Srs.: Almera, Barnola, Bofill
i Pichot, Bofill i Poch, Bataller, Broquetas, Codina, Faura, Font Quer,
Maluquer (Josep), Maluquer (Joaquim), Perez Acosta (representant del
Col'legi del Sagrat Cor), Sagarra i Zariquiey, el President obra la Sessió.

Nou local social.—El P. Barnola, fa constar l'agraiment de l'INSsrirució
vers l'Clnstitut d'Estudis Catalansp, amb motiu de ser aquesta la primera
reunió en el local cedit per dit Institut a nostra societat. El Sr. Maluquer
(Josep), s'adhereix a lo manifestat pel P. Barnola, i fa constar que dit local
és especialment degut a les gestions del Sr. Bofill i Pichot, en pró de
l'INSrirució: li contesta agraint en nom de l'Institut les manifestacions
del President, el membre de l'Institut, i de l'INsrmrució Sr. Bofill i
Pichot.

Volum de treballs de 1917. —Manifesta el Sr. President, que continua

58 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

activament l'impressió del Volum de treballs de 1917, esperant poder pron-
tament repartir-se als socis.

Notes per a l'estudi dels cSolenogastreso de Catalunya. —En Josep Ma-

luquer, corroborant lo manifestat pel Sr. President, presenta i entrega per
a la Biblioteca de l'Institució, el primer tiratge apart del Volúm de treballs
de 1917, ço és, un notable treball sobre aquells interessants mol'luscos (an-
fineures aplacòfors).

Un porc singlar de Lloret de Mar.— El P. Perez Acosta, manifesta ha—
ver-se rebut en el Museu del Col'legi del (Sagrat Coro, un hermós exem-
plar de porc singlar, procedent de Lloret de Mar. Les dimensions principals
son: llargada, 1'48 m.: alsada, o'76 m.: pit, 1'40 m.: centre de orelles a
morro, 042 m.. ullals superiors, o'o9 m.: ullals inferiors, o'11 m.

Llavors fetes de cPlatanus Orientaliso. — El President mostra uns ga—/

tells (amentum) de dit arbre, amb els aquenis fecundats, cosa poc frequent
en nostres climes. Hom pot veure quan cauen dels arbres pels nostres parcs
i passeijos els capítols de les flors femelles (boles, en terme vulgar). els
fruits secs acompanyats de llargs pels, a mode de plomall, insertats sobre
d'un receptacle llenyós, irregularment esfèric (poliantocarpi). Rarament es
podran observar plens i ben formats com els presentats en aquesta ses—
sió. La ocasió de trovar-los fou deguda a l'observació de qualques peus no-
vells de plàtano, que no podien procedir si no era per llavor, en llocs on
era impossible que s'haguessin fet per plansons o d'esqueig. Dones, sospi-
tada la manera de propagació, fou fàcil tenir compte de recollir en les pro-
ximitats les espigues unisexuals compostes de escasos capítols i espaliats,
en que s'agrupen les flors ç7 monandriques, i els carpels uniovulars de
les $ . Amb constància en la observació, assoliren comprobar que la sos—

pita arrivaba a realitat, i que per tant, encara que com raresa, com excep-.

ció si es vol, els plàtanos es poden trovar amb llurs fruits fecundats i en
condicions de grillar.
Cariofilàcies noves per a Catalunya. —El Sr. Font Quer donà a conèixer
les seguents local'litats catalanes de les espècies de Cariofilàcies:
Cerastium, Riei Desm.—Punta de Coves roiges, als Ports de Tortosa,
pedruscam calcari, als 1,300 m. alt.
Dianthus hisbanicus Asso.— Coll d'Ares, al Montsec. Costa no inclou
entre les espècies catalanes aquest Dianthus, amb tot i citar—la VVillliomm
en el Prodomus, III, p. 693 del Montsant i precisament amb referència a
Costa. Cadevall no'n diu res en sa Flora.
Arenaria ciliaris Loscos.—Carrelares, en els Ports de Tortosa. Es del
centre d'Espanya (Burgos, leg. Font Quer) i de Llevant, fins ara descone-
guda a Catalunya.
Una excursió de geografia botànica al Montseny.— El mateix Sr. Font
Quer, llegí un resum de l'excursió que feren al Montseny els alumnes de
Botànica de la Facultat de Farmàcia. En dita nota, firmada pels senyors

4 És

hp
I dx ie

d'el Ses pia ec PIA
LT a ap el es mall i
du : ee 3) Opel

fal dd À i
rat

Y3

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL i 59

Cuixart, Rubió i Suana, és esmentada la troballa del Galanthus nivalis
al Montseny, i hi són consignades, demés, una pila d'observacions de geo-
grafia botànica."

El cMolge marmorata Latreille de Banyoles. — En Joaquim Maluquer ma-
nifesta haver-se rebut en el Vivarium de la Junta de Ciències Naturals,
nombrosos exemplars vius del tritó Molge marmorata Latr., enviats pel
Director de la Col'lecció Zoològica, Sr. Darder, des de Banyoles. Són espe-
cialment interessants alguns exemplars atacats d'una enfermetat que es
caracteritza especialment per la decoloració del individu que la sofreix.

Conveniència de la Bibliografia científica natural catalana i del vocabuiari
tècnic i vulgar català. — El Sr. Bofill i Pichot feu us de la paraula invocant
la conveniència de fer un recull bibliogràfic de tot lo publicat respecte a

Història Natural de Catalunya, proposant que fos la INsrirució la que diri-

gís els treballs necessaris amb l'ajuda que era de esperar de tots els mem-
bres, va indicar que les publicacions podrien dividir-se en 4 grups, un de
les pròpies d'autors catalans sobre coses de Catalunya, un altre d'autors
catalans sobre assumptes de fora, un altre de autors espanyols i, finalment,
un d'autors estrangers.

També proposa que seria útil per a l'extensió de la nostra llengua que
s'anés formant un vocabulari tècnic català de les branques de la nostra
ciència per a facilitar la tasca de la secció filològica del INSrirur p'Esrupis
CATALANS.

S'acceptaren les dugues proposicions designant una comissió composta
dels Srs. M. Faura, Font Quer i Bofill i Pichot com a President de le:
mateixa, als que poden anar-se entregant les paraules i les referències biblio-
gràfiques que s'anotaran en un registre fins que's cregui convenient sa
publicació, encarregant al mateix temps als cooperadors que donguin les
referències de fetxes, títols, localitat i autor amb tota exactitut.

No havent-hi altre assumpte de que tractar s'aixeca la sessió a dos quarts
de nou p. m.

6C INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

Heteròcers nous per a la fauna de Catalunya
per

BSCENSI CODINA

Es la segient llista d'HETERÓCERS una relació de les formes noves
Xampades en les meves excursions entomològiques per Catalunya
des de 1914, en que aparegué el resultat de excursions anteriors en
nostre confrare el Butlletí de la dSociedad Aragonesa de Ciencias
Naturales:, del primer semestre del mateix any, àdhuc que un treball
més complert amb l'adició de totes les demés formes noves o no per a
Catalunya, se publicarà en el esmentat Butlletí. He tingut en compte
tot lo citat aquí sobre HETERÓCERS per Cuní, Ventalló, Sagarra,
VVeiss, etc., i m'he servit de la obra de Spuler dDie Schmeterlinge
Europaso, liberalment facilitada en el Laboratori d'Entomología del
Museu de Catalunya i de la de Berce dFaune Francaiseo, per a la
ordenació sistemàtica de les espècies. Als meus col'laboradors Germà
Hilari, E. C., de Les (Vall d'Aran) i P. Vila, C. F. M., de Cervera
(Lleida) per la comunicació de qualque forma interessant i al P. de
Joannis, de París, per l'estudi i determinació de bon nombre d'espè-
cies, mercès.

Les localitats explorades son: Barcelona: Entorns de Barcelona
(Gràcia), Gavà-Begas, Castelldefels, desembocadura del R. Besós,
Mongat, Masnou, Teyà, Vallromanas (Can Panna), Farell, Mont-
serrat, Manresa, Moncada: Girona: Hostalets de Bas, Setcases,
Lleida: Les (Vall d'Aran). Les formes que cito, noves per a Cata-
lunya són 90, de les quals, les 41 senyalades amb esterisc, noves al
ensemps per a la península ibèrica i corresponen a les famílies:

Noctuidae.—Geometridae.—Arctiidae.— Psychi-
dae. —Pyralidae.— Tortricidae. —Atychiidae.—
Gelechitdae. — Momphidae. — Coleophoridae. —
Gracilariidae. S— Hyponomeutidae. — Acrolepii-
dae. — Tineidae. — Monopidae. — Incurvariidae.

:

da a A Ps Pl Tia

ES den Pa Sat SS sn tas
d L podes
vj Ú a

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 61

Fam. Noctuidae

$ Mamestra cappa Hb. Cervera (Ll.), 27-V1-15 (Vilal).
$ Tapinostola musculosa Hb. Cervera (Ll.), 27-VI-15 (Vilal).

Erastria numerica Bv. Cervera (Ll.), 29-V-15 (Vilal).

Fam. Geometridae

Geometra papilionaria L. Lés, 21-VI1-15.
Acidalia sericeata Hb. Cervera (Ll.) (Vilal): Lés, 21-VII-15.
concinnaria Dup. Cervera (LI.) (Vilal).
macilentaria H. S. Lés, 21-VI1-15.
cervantaria depressaria Stgr. Masnou (B.), 5-VII-12,
10-X-11.
turbidaria turbulentaria Stgr. Mongat (B.).
punctata Sc. Lés, 21-VII-15.
Larentia rivata Hb. Lés (Hilairel).
sociata Blh. Lés, 21-VI1-15, Vallromanas (Can Panna)
(B.), 14-V-12.
sordidata F. Setcases (G.), 1. 15-VIII-11.
adaequata BXh. Setcases, 1. 15-VIII-11.
minorata Tr. Setcases 1. 15:VIII-11.
Tephrociystia succenturiata oxydata Tr. Lés, 21-VII-15.
innotata tamarisciata Frr. Mongat, 1910.

$È Abraxas adustata Schití. Lés, 24-VIII-14.

X

Fam. Arctiidae

Lithosia griseola Hb. Lés, 21-VII-15.

Fam. Psychidae

Fumea subflauella Mill. Ent. Barcelona (Gràcia, méu jardi),

28-IV-14.

Fam. Pyralidae
Aphomia sociella L. Lés, 21-VII-15: Setcases, 1. 15-VIII-11.

Crambus perlellus ivarringtonellus Stt. Lés, 21-VII-15, Setca-

ses, 1. 15-VIII-11.

62 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL

t Crambus radiellus tristrigellus Rag. Setcases, 1. 15 VIII:-11.
Z falsellus Schitt. Lés, 21-VII1-15.
dx pascuellus Thubrg. Setcases, 1. 15 VIII-11.
Plodia interpunctella Hb. Masnou, 9. VI1-12, 7-IX-11.
Epischnia illotella Z. Masnou, 21-IX-11.
Cryptoblabes gnidiella Mill. Ent. Barcelona (Gràcia, méu jardi),
1-IX-13, 27-VIII-13, 7-X-13, 5-VI-16.
Huypsopygia costalis F. Mongat.
Pyralis obsoletalis Mn. Masnou, 20-VII-12.
t Scoparia sudetica Z. Setcases, 1 15-VIII-11.
ds truncicolella Stt. Montserrat, 20-VII-10, Lés, 14-VIII-
14 (Hilairel).
frenquentella Stt. Lés, 14-VIII-14 (Hilairel).
Euergestis sophialis F. Setcases, 1. 15-VIII-11. Coneguda de
Aragó.
extimalis Sc. Castelldefels (B.), 20-V-15.
Titanio phrygialis Hb. Lés, 21-VI1-15.
t Pjonea lutealis Hb. Setcases, 1. 15-VIII-11.
Pyrausta flavalis lutealis Dup. Mont. Farell, 2-VI-10.

Fam. Tortricidae

t Acalla cristana brunneana Steph. Lés, 21-VI1-15.
boscana parisiana Gn. Ent. de Barcelona, 17-X-15.
variegana Schiti. Ent. de Barcelona (Gràcia, méu jardí),
1-X-13.
j permutana Dup. Ent. de Barcelona (Gràcia, méu jardí),
5-VI-13.
Cacoecia unifasciana Dup. Ent. de Barcelona (Gràcia, méu
jardí), 26-V-13, Mongat, 14-XII-10.
strigana Hb. Castelldefels, 20-V-15.
Tortrix (Eulia) rigana Sodotf. Masnou, 9-VII-í1.
politana Havv. Gavà-Begas, 1-VII-15.
xi (Cnephasia) nubilana Hb. Lés, 21-VII-15.
Argyroploce lacunana Dup. Teyà, 21-V-11.
striana Schitf. Lés, 21-VI1-15.
Lobesia permixtana Hb. 21-VI1-15.
Crosidosema plebejana Z. Masnou, 1-X-11.
Bactra lanceolana Hb. Castelldefels, 20-V-15.
4 Steganoptycha fractifasciana Havv. Moncada, 8-IV-14.

d rs L -
gua Sap on Ni Pa, drr.
Et a ar a" Da POT

i

va sal

. Bec . Pi dent mé la
d'a AIS ea es EE ES ió

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 63
Epinotia (Gypsonoma) aceriana Dup. Besós, 8-VI-12.
t Notocelia suffusana Z. Lés, 21-VII-15.
roborana Tr. Setcases, 1. 15-VIII-11.
$ Epiblema fulvana Steph. Setcases, 1. 15-VIII-11.
luctuosana Dup. Hostalets de Bas (G.), 9-VII-14.
ai foenella L. Lés, 21-VI1-15.
tripunctana F. Lés, 21-VI1-15.
t Hemimene petiverana L. Setcases, 1. 15-VIII-11.
Laspeyresia succedanea ulicetana Haxvv. Ent. Barcelona, 4-111-13.

Fam. Atychiidae

i Atychia appendiculata Esp. $ Gavà-Begas, 1-VII-15.

Fam. Gelechiidae

Depressaria subpropinquella Stt. Masnou, 12-VII-11.
discipunctella H. S. Masnou, 27-XII-11.
Pleurota ericella Dup. Castelldefels, 8-V-15.
8. Lecithocera briantiella E. Tur. Masnou, 19-VI-11.
luticornella Z. Cervera (Ll.), 12-V1-16 (Vilat).
orsoviella Hein. Masnou, 15-VII-11.
Es BD irimoca oxybiella Mill. Masnou, 17-IX-11.
Borhthansenia formosella F. Ent. Barcelona (Gràcia, méu jardí),
16-VI-13.
$ Acanthophila alacella Dup. Masnou, 17-VII-11.
Teleia humeralis Z. Masnou, 30-II1-11.
$ Anacampsis biguttella H. S. Ent. Barcelona (Gràcia, méu jardí),
1-11-13.
anthyllidella Hb. Masnou, 8-IX-11.
D taeniolella Z. Setcases, 1. 15-VIII-11.
Bryotropha terrella Hb. Setcases, 1. 15-VIII-11.
domestica Havv. Masnou, 27-VII-12, 26-VII-11, 5-
VII-11.
t Aristotelia decurtella Hb. Manresa, 28-VI1-14.

Fam. Momphidae

Pyroderces argyrogrammus Z. Masnou, 9-VII:-11.

de

Ne

Qu

Xe

Das

Ed

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NAT

Ti LI
.

Fam. Coleophoridae

Coleophora genistae Stt. (probable). Masnou, 20-X-11.

Fam. Gracilariídae /

Lithocolletis platani Stgr. Ent. Barcelona (Gràcia, méu jar
1-IV-14. a

Fam. Hyponomeutidae

Prays oleae Bern. (—oleella F.) Ent. Barcelona (Gràcia, mé
jardí), 28-IX-13. da

Argyresthia ephippiella F. Lés, 21-VII-15.
albistria Havv. Setcases, 1. 15-VIII-11.
goedartella L. Lés, 21-VI1-15. aa Sió

Fam. Acrolepiidae

Acrolepia assectella Z. Ent. Barcelona (Gràcia, ma
9-I11-14.

Fam. Tineidae

Tinea quercicolella H. S. Setcases, 1. 15-VIII-11.

Fam. Monopidae

Blabophanes lombardica Hering. Masnou, 15-V-II.

Fam. lucurvariidae

Adela degeerella L. Lés, 21-VII-15. dx
oa
Barcelona-Gràcia, gener de 1918.

—

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 65

Alguns Vermes, (Hirudinea i Polychata)

del litoral català
per

JOSEP MALUQUER

Procedents de les recol'leccions del darrer istiu, he reunit una
col'leccioneta de cucs marins que tinc el gust de presentar a
lINSTIrUCIÓ. Encara que es tracta d'espècies bastant conegudes,
crec convenient publicar-les ja que és tan poc el treball fet fins are a
Espanya en aquest tipus animal. Nombrosa com és la literatura
— científica respecte an ell, poquíssimes són les dades que a Catalunya
es refereixen, tenint únicament coneixement de les publicacions
segients:

18(0. Graells .—Exploración científica del Departamento marítimo de
Ferrol. Madrid.

Serpula vermicunlaris Linné. —Barcelona.

1895. Pruvot, G.—Distribution générale des invertebrés dans la region
de Banyuls, in: Archives de Zool. Expér. et Gén., París, t. III, 8 me Série (1):
Selerocheilus minutus Gr. —Badia de Roses.
Amphitrite cirrata O. F. Miiller. — Badia de Roses.
Polycirrus aurantiacus Gr.— Badia de Roses.
Spirographis spallaneanii Viviani. —Badia de Roses.
Potamilla reniformis (O. F. Miller). —Badia de Roses.
Serpula vermicularis L. (S. philippi). —Badia de Roses.
A Pomatoceros triqueter (Linné). — Badia de Roses.
Protula tubularia (Montagu). — Badia de Roses.

1901. Pruvot, G,—Le RonaNp et sa prémière croisière par la cóte de Ca-
talogne, en juillet-aóut 1900, in: Archiv. Zool. Expér. el Gén., París, t. IX,
— 8.me Série:

Chetopterus variopedatus (Renier).—Costa de Girona.
Sabella pavonina Say.—Costes de Girona.
Filograna implexa (Berlzeley) — Costes de Girona.

(1) Ademés: Thelepus renouardi, Acholoe astericola, Serpula infundibulum, Try-
panosyllis sebra, Ophiodromaus vittatus, Eunice viltata, Carinella polymorphac

66 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATUR

1915. Maluquer, Josep. —Excursió oceanogràfica en la costa de l' Empurdà,
in: Bulll, Inst, Cat. Hist. Nat., vol. XV. pàg. ST.

Sabella longibranchiata Qtf.
Spirorbis pagenstecheri Q:i.
Serpula gervaisi Qi.
Terebella prudens Cuy.
En la badia de Roses, L'Escala i Llansà.

1916. Maluquer, Josep. —Treballs oceanogràfics en la costa de l'Empurdà
in: Anuari de la Junta de Ciènc. Nat. de Barcelona, vol. I, pàg. 240:

Aphrodita echinus Qtt. — L'Escala.
Nematonereis unicornis Gr.— Llansà, Roses.
Lumbriconereis grubiana Clap. — Llansà.

— latreilli Aud. X Edvv. — L'Escala.
Nereis caltrifera Gr. — L'Escala, Roses, Llansà.
Nephthys scolopendroides D. Ch. —Empúries.
Arenicola marina Mimgr. — L'Escala, Empúries.
Terebella lapidaria v. Mrzllr. - L'Escala, Roses.
Sabella longibranchiata Qti —L'Escala.
Spirographis spallaneani Viv, —L'Escala, Roses.
Serpula gervaisi Qtf. —Llansà
Spirorbis pagenstecheri Qti.—Llansà.

1917. Rioja, E.—Datos para el conocimiento de los Anélidos poliquetos
del Cantàbrico, in: Zrabajos del Museo Nacional de Ciencias Nat., Madrid,
Sèrie Zool., núm. 29. es

Esmenta els citats per Graells, Pruvot i Maluquer, amb les correccions
seglients:

Arenicola marina Mimgr.— A. marina L.
Terebella lapidaria Mrzllr.— T. lapidaria L.
Sabella longibranchiata Qtf.—Sabella pavonina Sav,

1917. Maluquer, Josep., Organització i increment de la secció oceano--—
gràfica, in: Anuari Junta Cièn. Nat., Barcelona, vol. II, pàg 221:

Aphrodite aculeata Linné. — Cadaquès

Els darrerament recollits, revisats pel distingit i jove especialista ——

del Museu Nacional de Ciències Naturals, Dr. Enric Rioja, són els —
segients, seguint la ordenació de J. V. Carus, Prodomus Fauna
Mediterranee, Stuttgart, 1885.

EIs EA

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 07

HIRUDINEA

Fam. ICHTHYOBDELLIDZA Hesse X van Ben.

Il. Pontobdella muricata (Linné).

SiN: Hirudo muricata L., Albione muricata Sav., Pontobdella spinu-
losa Leach : P. muricata Risso. -

Tres exemplars de Barcelona.
Un exemplar de dimensions bastant més grosses, procedent de
Blanes.

CHZAZTOPODA

Fam. APHRODITIDAZ Gr.

2. Aphrodite aculeata Linné.
SiN,: Halithea aculeata H- H. aurata Risso, Aphrodite sericea Aud.

Un exemplar jove procedent de Blanes.
3. Hermione hystrix (Sav.).

SiN,: Halithea hystrix Sav., Aphrodite hystrix Aud. X Edv.: A. me-
diterranea Q. Costa.

Un exemplar de Blanes.

4. Harmothoé extenuata (Gr.).

SiN.: Poliymoe exlenuata Gr., P. cirrata O. F. Miller, P. longisetís
Gr.: Lagisca ehlersi Mlmgr., Lagisca extenuata v. Mrzllr.

Dos exemplars. L'Escala.

Fam. EUNICEA Gr.

5, Eunice harrasi (Aud. EX Qtí.).

SiN.: Leodice panctata Risso.
Dos exemplars. Blanes.
6. Eunice torquata Qtí.

SiN.: Eunice fasciata Risso, E. laurillardi Qti , E. claparedii Qtf.,
E. harrasii Gr.

Tres exemplars. Blanes.

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORI

-

7. Lumbriconereis latreilli Qtf. a
SiN.: Lumbriconereis nardonis Gr,

Sis exemplars de l'Estany de la llla, Prat de Llobregat.

Fam. LICORIDEA Sav.

8. Perenereis cultritera (Gr.).
SiN.: Vereis cnltrifera Gr.

Un exemplar. L'Escala.
Fam. GLYCEREA Gr.

9. Glycera siphostoma D. Ch.

SIN : Glycera convolnta Rístn.

Quatre exemplars de L'Escala.

Fam. OPHELIACEA Gt.

10. Ophelia radiata (D. Ch.). RSE
Six.: Lnmbrieus radiatus D. Ch, Neomeris urophylla O. Costa: Op:
lia neapolitana Qtt., O. radiata Clpde. se

Nombrosos exemplars del Masnou. Enterrats en l'arena.
Tres exemplars de Blanes.
Tres exemplars de Barcelona.

Fam. SPIODEA Gr.

11. Nerine cirratulus (D. Ch.).
SiN.: Lumbricus cirratalus D, Ch., Cirratulus lamarchii D, Ch., Me
rine cirratulus Clpde.

Cinc exemplars de Barcelona.

Fam. SYLLIDEA Gr.

12. Trypanosyllis zebra Gr. De És
SiN.: Syllis zebra Gr.: Trypanosyllis hrohnii Clpde., T sebra
Mrzllr.

Quatre exemplars de L'Escala.

a
5 y

INSTITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL 69

Fam. TEREBELLACEA Gt.

13. Polymnia nebulosa (Mont.).

SiN.: Terebella nebnlosa Mont., T. debilis Mimer., Polymuia nebulosa
v. Mrzllr.

Tres exemplars de l'Escala.

Fam. SERPULACEA Burmstr.

14. Serpula vermicularis Phil.
SiN.: Serpula philippii Mòrch.2, S. interrupta Qt.2
Un exemplar entortolligat en una Ba/anophyllia. L'Escala

15. Vermiliopsis infundibulum (Ren.).

SiN.: Terebella infandibulum Ren., Sabella infanditalum D. Ch ,ç My-
xicola infundibulum Johnst.

Un exemplar de l'Escala.
16. Protula tubularia (Mont.).

Six.: Serpula tubularia Mont., Protula rudolphi Risso, Protula tubu
faria v. Mrzllr.

Tres exemplars. Blanes.

Tots els exemplars esmentats formen part de les col:leccions de
estudi del MUSEU DE CIENCIES NATURALS de Barcelona, junt amb
altres interessants procedents de excursions i trameses anteriors.

Barcelona, 15 gener 1918.

Contribució a la Fauna malacológica

de Catalunya

Alguns mol'Íuscos terrestres í d'aigua dolça
de fa Província de Tarragona

pel

DR. FRED. HRAS ao/ FLIX

La Catalunya meridional i transibèrica ha estat bastant descuidada
per part dels naturalistes catalans, havent sigut molt pocs els que,
amb tot i lo interessant de la seva flora i fauna, l'han feta objecte de
llurs estudis i investigacions. Fa un parell d'anys qu'En Font Quer (1) —/
ha començat a recorre-la estudiant la flora: En Bofill i Poch (2) publi- ——
cà l'any 1890 els mol'luscos recollits per ell en la serra de Cardó —
(Tortosa), En Cuní i Martorell (3) en 1889 alguns insectes de Santas —
Creus: el P. Navàs (4)en 1899, insectes del Montsant, En Martí i
Turró (5) en 1890 algunes plantes del Priorat i Montsant, i En Malu-
quer (6) en 1902, recullí alguns mol'luscos en una excursió a Reus,
Borges de Camp, Coll Negre, Les Irles i Salou.

Retingut per la guerra a Flix, he tingut ocasió de recorre aquests —
indrets en tots sentits, havent pogut recollir un bon aplec de mol-
luscos terrestres i d'aigia dolça, com poso a continuació. Cel

1. VOLTANTS DE FLIX

Arion ater L., Zonitoides nitidus M.,
Agriolimax agrestis L., Euconulus fuloum M.,
Testacella haliotidea Drap , Sphyradium muscorum Drap.—
Hvyalinia (Polita) glabra Stud., Entre la fullaraca en la illa.
— pura Ald., Leucochroa candidísima Drap.
Vitrea cristallina M., —Montanya del Castell.
— — contracta VVest., Xerophila palavasensis Germ., —

(1) Font Quer, Treb. Znst. Cat. Hist. Nat., Barcelona, 1915, p. 9, Anuari II, Junta de
Ciències Naturals, Barcelona, 1917, pàg. 613.

(2) Bofill i Poch, Butll. Ass. Excurs. Cat., Barcelona, 1890, p, 188.

(3) Cuní i Martorell, Anal. Soc. Esp. Hist. Nat., Madrid, 18890, p. 5.

(4) Navàs, Act. Soc. Esp. Hist. Nat., Madrid, 1899, p. 45 i 76.

(5) Marti i Turró, Butll. Ass. Excurs. Cat., Barcelona. 1890, p. 49.

(6) Maluquer, Josep, Buill. Inst. Cat. Hist. Nat.. Barcelona. 1902, 107,

(NSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

Xerophila grannonensis Setv.,
— arigoi Rossm.,
— papalis Loc.,
Candidula conspurcata Drap.,
—— murcica penchinati
Bet.,
— síriata barcinonen-
sis Bgt.,

es rugosiuscula Subsp.,
Cochlicella acuta M.,
Carthusiana carthusiana M.,
Vallonia pulchella M.,

— costata M.,
Caracollina lenticula Fér.,
Tacheopsis splendida Drap.,
Cryptomphalus aspersus M.,
Eobania vermiculata M.,
Archelix punctata apalolena

7:

Archelix alonensis Fét.,

Euparypha pisana M.,

Chondrula quadridens M.,

Vertigo minutissima Hartm.,

Rumina decollata L.,

Ferussacia folliculus Gron.,

Càeciliodes acicula M.,

Limnaea (Galba) truncatula M.
—En les segles.

Physa acuta Drap.,

Aneylus (Ancylus) simplex Bu-
choz,

Ericia elegans M.,

Amnicola similis Drap —En les
segles,

Theodoxia fluviatilis L.—Rara,
en l'Ebre, pedres de sobre la
presa de Flix.

Bat.,

Les espècies anteriors, son totes elles recullides en estat vivent.
En el detritus aportat per les riuades, la cullita es nombrosísima i inte-
ressant, havent-hi trovat entre altres, diferentes formes dels gèneres
Euconulus, Pupa, Carychium, Caecilioides, Limnaea, Phiysa,
Planorbis, Lartetia, Bythinia, Bythinella, Pisidium i Sphaerium.

En general, es digne d'esment per lo característic en sentit nega-
tiu, la carència dels gèneres Pupa, Clausilia i Pomatias, en els
voltants de Flix.

2. TORRE DE FONTOVELLA
Hvyalinia (Polita) glabra Stud.

3. LA MOLA

Les segiients espècies procedeixen de la Serralada de la Mola.
Baixant a l'estació de Pardell (f. c. M. Z. A.), en llur majoria del
costat Nort en les anfractuositats de les roques calices.

Huyalinia (Polita) pura Ald.,

Tacheopsis splendida Drap.—Es d'observar que'ls exemplars de
mitja montanya, presenten l'especte normal, en cànvi els del cim
(uns 800 m. alt.), són més globosos amb ratlles amples borroses
de color marró. Igual forma viu en la veina Serra de Llaveria.

Tachea nemoralis L.—Una tercera part dels exemplars amb el mar-
ge de la boca blanc. Es aquesta localitat el límit occidental de la
espècie en la Vall de l'Ebre meridional. En l'alt Ebre es trova altre

72

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

vegada a Navarra, així com en els afluents pirinaics del mateix,

Segre, Noguera, ete. h

Chilotrema lapicida L.,
Puyramidula rupestrís Stud.,
Balea deshayesiana Bgt.,
Pupa (Modicella) secale Drap.,

— polyodon der-

tosensis Boi.,

Pupa
Desm.,

Pupilla (Lauria) cylindracea
Costa.,

Ericia elegans M.

4. SERRA DE LLAVERIA

Exemplars recullits a uns 900 m. d'altura.
Tacheopsíis splendida Drap. —Exemplars presentant les Mn.

característiques que'ls de la Mola.

Ericia elegans M.

5. VILANOVA DE ESCORNALBOU

Limnaea (Radix) limosa L.—En la font del Arch.

6. Dos AIGUES

Limnaea (Galba) truncatula M.—En un regaró en la població,
Ancylus (Ancylus) simplex Buchoz.—Amb l'anterior.

7. CAMPOSINES

a) En terreny miocènic

Carthusiana carthusiana M.,
Tacheopsis splendida Drap.,
Xerophila palavasensis Germ.,

— grannonensis Setv.,

— arigoi Rossm.,

— papalis Loc.,
Cochlicella barjara L.,
Rumina decollata L.,
Chondrula quadridens M.,
Limnea (Galba) truncatula M.,

b) En terreny triàssic

Archelix punctata M.,
— alonensis Fér.,
Eobania vermiculata M.,

Tacheopsis splendida Drap.,
Carthusiana carthusiana M.,
Xerophila palavasensis Gen hp
— — grannonensis Serv ,
ls arigoi Rossm.,
— papalis Loc.,
Candidula murcica penchinati
Bet.,
—striata barcinonensis Bet.,
— rugosiuscula subsp.,
Cochlicella barbara L.,
Rumina decollata L.,
Chondrula guadridens M,,
Pupa (Modicella) polyodon
montserratica Fag.,
— — alt. jumillensis Guirao.
Ferussacia vescoi Bgt,
Ericia elegans M.,

Francesc X. Altés Alabart - Impressor - Barcelona.

( Modicella) —farinesi

dot"

— MQITUCÓ CATALANA DHSTORA NATURAL

do Dies de sossió—Primer dijous de cada P: a les set dels :
BCE vespre.

— Socis adjunts. —Deuen. ser presentats per tres socis i l'ad. De.

: — mesos en sessió de Consell Directiu. Paguen deu pessetes
— l'any (que poden fer efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35,

Sun Barri de la Salut-Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució,

- rebent totes les publicacions de la Societati podent consultar

si i la. Biblioteca i 1 Museu.

Butlletí —Cada mes. surt el Butlletí de la Institució menys
Es els de juliol, agost i setembre.

Volum de treballs

-. Cada any es publica un volum de treballs de unes 9 l
ni planes.

é Tiratges apart:

a Els: autors que desitjin tiratges apart dels treballs publicats

v cenel Butlletí, deuran solicitar-ho del Consell de Redacció

avans de que siguin desfets els motllos,

— Dels treballs que tinguin em el volam, els autors en rebrca Pa

50: exemplars encara que no ho solicitin: en cas de desita
jarmme major nombre deuran comunicar-ho al Consell de sò

to Redacció, al corretgir les probes.

CO, i L'Institució Catalana d'Història Natural,

ha trasladat son lloc social al Palau de la D: putació,
— Carrer del Bisbe. Barcelona. l , 3

ei inde les communications et dohanges doivent ètre envom
l ques:

En Aparéado de Correos, 653, Barcelona (Eeineael

sessions cientifiques d'enguany el jorns:

AO de Gener —— ci A, d' Abril. Ei qe as ax
x 7 de Febrer. del 2 de Maxi A DE de Novembre.
7 de Març a L 6 de ES cd B. de Desembre.

PUBLICACIONS DE LA INSTITUCIÓ de
l BUTLLETÍ MENSUAL Es

i Priméra fròca 1901: 4903, m8 anys. 4 i i aa qe EA
Segona Eoed 0r a 1911, RE eu Ga ie ser

EA ea DOR OMEMORIES :
3 Himenàpterss de Quina per P. Antiga i i Josep Ms 7 Rom
a Fan. I Tentredinits..— 4. ia A
a am ebre IA, Tehneumónida. DE Sl
(a VIII, OR dE a DO s
Orts LA Da

RR a

x XIX) Apids anna CAS CE
a XVII, Vespidaia sa Laia

ss XII, , Sapigids. — . Je

i UB, Sea ds el ie a Et)
Bici ac XIV, Matillids. — 3. ES A
dl Història de les Ciencies Naturals a Catalunya, per Nossen :

JE

Nobert Font i Sagué. hi
Ensaig d'una Flora liquènica de Catalunya, per Manel Llers
nas i Fernàndes. e. Good elieds

Minerals de Catalunya, per Lloreuç Tomàs.
Contribuciones al estudio de la Flora del Pirineo Central.
oo (Valle de Arún), por Mannel Llenas y Fernàndez

- o Fauna ictiològica de Catalunya, per Agust MP Gibert dr o feta
'SEMglogia EA) per a Fanra i panè, Pote Xa

OE RQ dal OTBEBALLS
ola l: 1015 i

FL, Poe RS
Volum HL, 1917. GL ledere ie CSS

BUTLLETÍ DE LA
INSTITUCIÓ CATALANA
D'HISTORIA NATURAL

Abuil 1918

LOCAL SOCIAL:

Palau de la Diputació, carrer del Bisbe. — BARCELONA

SUMARI: SEcció OFiciAL: Sessió
científica de 4 d'abril de ro18.— Ascens

de la nivellació piezométrica de les
aigúes subàlvees de l'urbs de Barcelona,

pel Dr. M. Faura i Sans. — Nota fito-

gràfica, pel Dr. Font Quer. — Observa- l

cions malacològiques, per De epc de

Aguilar-Amat.

BUTLLETÍ

DE LA

institució Catalana d'Historia Natural

3. Època. BARCELONA, ABRIL, I9I8. ANY I — Núm. 4

SRECIÓ OFICIAL US

SESSIÓ CIENTÍFICA DE 4 D'ABRIL DE 19:8

Presidència de D. Felip Ferrer Vert,

Vis-president

A les set p. m., assistint-hi els membres i socis adjunts: Srs. Aguilar-
Amat, Alós, Bataller, Bofill i Pichot, Bofill i Poch, Broquetas, Codina,
Faura, Maluquer (Salvador), Maluquer (Josep), Maluquer (Joaquim), Sa—
garra (Ignasi) i Zariquiey, el Vis-president obre la Sessió.

El Sr. Vis—president excusa l'assistència del P. Barnola, qui es trova
d'excursió pels voltants de Tortosa, Tarragona i muntanyes de Mont-Caro.

El mateix Sr. Ferrer i Vert dóna compte de les publicacions rebudes,
entre altres el volum del 4Museo Cívico de Historia Natural de Genova),
on apareix la descripció d'un interessant coleòpter dedicat al nostre consòci
Sr. Zariquiey (Abromus Zariquieyi Dodero).

També dona compte de haver fet donatiu el Sr. Bofill i Pichot de
diversos exemplars de la interessant Memòria del P. Pantel, traduida per dit
Sr. Bofill, i publicada per la dReal Academia de Ciencias), (A pro-
pósito de un Anisolabis aladoo, a fi de que es reparteixin entre
els socis.

a INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES

Continuació al coneixement dels coleòpters subterrànis catalans: El
Sr. Zariquiey, presenta un treball degut al notable especialista sobre co—
leòpters subterrànis Sr. Dodero, en el que descriu les espècies noves.

Cylindropsis Zariquieyi Dodero, Mayetia amplipennis Dodero, Jaro-
mus Guimjuant Dodero, Trogasteropsis anophihalmus n. gen. i nov. sp. de
Dodero, Cephennium (Geodites) catalonicum Dodero.

Un cas de parasitisme interessant: El Sr. Bofill i Pichot presenta una
larva de Saperda carcharias L., i una imatge del mateix insecte atacats de
la Entomophora grylli, cas de parasitisme nou i una mica interessant per
tractar-se d'un insecte lignivor, quina vida evolutiva té lloc a l'interior
dels troncs del Populus niora. Explica el cas referint que li varen ser en—
viats en 1914, de Bordils a la província de Girona, per l'inginyer agrònom
Sr. Aguiló, un tronc de pollancre jove, de 7 pams de llarg, foradat en el
sentit axial: en dividir-lo en pesses petites per buscar les larves ocasionals
d'aquesta lesió, va trobar-ne dos ja crescudes, a punt de ninfalidar, ata-
cades de la criptògama, i altres dos sanes de SaPerda, això era el mes de
septembre: pel juny dels troços de fusta que guardaba al seu despatx,
varen sortir expontàniament dos mascles sans, i en trossejar els troncs tro-
bà encara una femella que semblava malalta, presentant l'abdòmen abultat
amb unes taques negrenques a cada costat, que pocs dies després varen
convertir-se en ulceracions de les que surt un líquid groguenc, per
sota dels èlitres s'hi notava una pulverulència blanca que anà invadint len—
tament tot l'abdòmen i finalment el reste del cos, morint als 12 dies. L'exa-
men microscòpic de la criptògama demostrà ser la Entomophora grylli La
forma d'invasió s'explica tenint en compte que es tracta d'un paràssit endo-
gen, que ataca l'aparell digestiu primitivament, seguint el miceli els espais
inter-cel'lulars i al engroxir-se extrangula els teixits produint la gangrena,
com succeí en el cas mencionat i al sortir a l'exterior té lloc la esporulació.
Per a estudiar el procès la primavera passada va probar el Sr. Bofill si era
possible provocar la malaltia en els cucs del Bombyx mori, escampant per
les fulles de la morera la pols blanca despresa dels seus exemplars, i si be
varen morir va ser a consequència d'altra malaltia, deguda a la coexistèn-
cia amb la Entomopghora de un Aspergillus, que va provocar síntomes molt
diferents.

El Sr. Bofill va entregar pel seu exàmen al Dr. Caballero la pols

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 15

blanca, i va dir que en efecte els cultius havien donat per resultat la proli-
feració del Aspergillus, però no de l'Entomoghora, quins residuus es tro-
baven en les preparacions microscòpiques, però probablement havien
perdut la seva vitalitat.

El cas és interessant, com s'ha indicat ja, perquè notícies posteriors li
feren sapiguer al Sr. Bofill i Pichot que la plaga que durant alguns anys
açotava les plantacions, havia desaparegut del lloc, i s'ha de creure que per
propagació natural i en gran escala de la malaltia, és en segon lloc per la
dificultat que hi ha en la manera de passar d'uns insectes als altres, donada
la seva manera d'evolucionar: tal vegada hi tindran certa influència els
molts insectes que pels forats que des de l'exterior de l'abre passen als
canals interiors on viu l'insecte, per trajectes accidentals, o podrien ser ells
els trasmisors de la malaltia.

Excursions malacológiques.—El Sr. Maluquer (Josep), comunica que el
Dr. Haas li escriu que es trova al Mont Caro d'excursió malacològica, i que
els resultats de la mateixa fins ara sòn interessants, esperant poguer-ne
publicar prontament la relació.

Revisió del gènere Acidalia (Lep.) i algunes formes noves per a Cata-
lunya.—El Sr. Sagarra comunica haver finit l'estudi dels exemplars de
lepidòpters de sa col'lecció, pertanyents al gènere Acidalia, amb alguns
aportats pel consoci En Ascensi Codina, al Museu de Catalunya ialtres que
formen part de la col'lecció del museu. Després ha utilitzat l'aplec de exem
plars que el Dr. VVeiss de Rònigsberg ha cassat en sa estada a Catalunya.

En resum, ha reconegut unes 56 espècies amb nombroses formes, algu-
nes de les quals no són figurades encara. Pot avençar entre les no citades
amb dades concretes per a Catalunya, les segúents formes:

Acidalta litigiosaria B., Acidalia virgularia Hb. obscura Mill,, Aci-
dalia extarsaria HS., Acidalia infirmaria Rbr., la forma aquitanaria
Coust., Acidalia ochroleucata HS., Acidalia incarnaria HS. ruficostata
Z., Acidalia engeniata Mill.: Acidalia helianthemata Mill., Acidalia bis-
cata Hufín. extinta Stgr., Acidalia lutulentaria Stge., Acidalia turbi—
daria HS.

Ascens de la nivellació pièzométrica de les aigies subàlvees de l'urbs
de Barcelona.—El Dr. Faura, llegeix una nota sobre aquest fet tant inte-
ressant i demana se l'hi donguin a conèixer tots els detalls que hom sàpiga.
per a fer-ne el més complert estudi.

Excursió erpetològica a Iviça i Formentera. —El Sr. Maluquer (Joaquim)
dóna compte d'haver fet una excursió a les illes d'Íviça i Formentera, els

36 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

dies 24 a 31 de Març passat, que ha resultat veritablement interessant,
essent de importància els resultats i conclusions del mateixos que es pu-
blicaran per la Junta de Ciències Naturals de Barcelona.

Recullí en la mateixa excursió molts mol'luscos, que actualment els té
en estudi el Sr. Bofill i Poch i molts coleòpters, en quina determinació està
ocupat el Sr. Codina.

Nova localitat de Pelodytes punctatus Daud.—El Sr. Maluquer (Joa—
quim), comunica haver rebut de són germà Salvador, diversos exemplars
de aquest interessant Pelobatidae, procedent del Pantan de Vallvidrera.
Recullit en 1915 a Figueres pel Sr. Maluquer (Joaquim), sols estava esmen-
tat d'aquesta localitat i de Salou pel Dr. Boscà.

Una expleració botànica als Ports de Beceit. — El Dr. Carles Pau,
comunica a la Institució un avenç dels resultats de sa exploració botànica
als Ports de Beceit, en companyia del Prof. Beltràn, de València, i del
Sr. Pertegàs, Farmacèutic de La Gènia: l'itinerari que seguiren fou així:
dia 22 de Juny de 1917, de Ulldecona a La Cènia, dia 23, de La, Cènia a
Benifasar: dia 24, de Benifasar a Fredes, dia 26, de Fredes a Mas de
l'Amat: dia 27, de Mas de l'Amat a Carrelares, on és reuniren amb els
Srs. Font Quer i Enric Gros: dia 28, de Mas de l'Amat a La Cènia, per
Vallcanera, La Fou i Tenalla.

Com a novetats per a Catalunya indica les segúents:

X Centaurea caulescens (Loscos et Pardo) Pau — C. Loscosit VVillls.
(C. podospermifolia X Scabiosa Pau)

Poterium rupicolum Bciss. et Reut.

Tyrimnus leucographus Cass.

Sideritis Tragoriganum Lag.

xX S. Pertegasii Pau, n. hybr. (S. subspinosa X. Tragoriganum).

x Marrubium supinum vulgare Pau.

Xx Helianthemum canum X marifolium n. hybr. è (en fragments sola
ment).

Anthirrinum Pertegasit Pau, n. sp.

Rosa Thuretit Burnat et Gremli.

Campanula Beltranit Pau, n. sp. — C. affinis Loscos et Pardo, Serie
imperfecta, p. 260 (descriptio optimal)

Viscum laxum Boiss. Reut,

Sisymbrium subhastatum VVilld. — S. longesiliquosum VVillls.

Heliantemum thymifolium (L.) P. X H. lineare Cav. (sub Cisto)

INSTITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL si
Fvitillaria hispanica Boiss. et Reut.
Satureja innota Pau.

Les espècies del gènere Hieracium són tan curioses i variades que
motivaran un treball especial que espera publicar pròximament junt amb
el Sr. Font Quer: no obstant consigna les segúents:

Hieracium laniferum Cav.

H. laniferum var. I spathulatum (Scheele) Pau.

H. setigerum Tausch var. hispanicum (VVillle.) Pau, H. sabinum Loscos
et Pardo: H. echioides var. 2 hispanicum VVillls., H. anchusoides Arvet-
Touv.

El H. leptobrachium Atrvet-Touv. et Gaut., de Montserrat, deurà ésser
segons Pau, H. setigerum Tausch var. furcatum (Scheele) Pau — H. preeal-
tum Vaill. var. furcatum Scheele af. VVillls., Prodr., Il, 255 (1870), i encare
que molt semblant, és distint del dels Ports.

El H. laniferum Cav. ha desaparescut de Benifasar amb la destrucció
dels boscos: fou indicat en el Pireneu.

l no havent altre assumpte de que tractar s'aixeca la sessió a les $ p. m.

78 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL

Ascens de la nivellació piezométrica de les
aigues subàlvees de l'urbs de Barcelona
pel

DR. M. FAURA l1€ SANS

En el present hivern estem observant una manifestació Hidrolò-
gica en el sotssol de nostra urbs, digne d'un especial regoneixement
per a evitar molesties, aduc funestes conseqiiències.

Qualques son les zones afectades, en elles el nivell de l'aigua dels
pous ha pujat manifestament més amunt dels límits acostumats, d'un
modo particular, pels indrets del carrer d'Escudillers, per les rodalies
del carrrer del Cardenal Cassanyes, pel carrer de Sant Pau, etc....
Empró aquest ascens mo fora alarmant Si no hi haguessin cases de
soterranis i moltes d'elles mal fonamentades.

En les cases de soterrànis, filtrant-se les aigiúes per entreles
escletxes obertes entre les pedres, o be traspuant per entre el mate-
rial de les mateixes parets, han arribat a inundar aquestes baixes
cambres dels magatzems, ocasionant greus trastorns. S'ha demanat
ajuda a les autoritats disposant aquestes dels serveis convenients per
a fer el desaigia. El sorprenent es, que, en les çones on s'han ins-
talat els bombers establint el desaigiia, al paralitzar el funcionament
de les bombes s'ha renovat l'aigua, a l'encems que la nivellació.

Això ens feu pensar en una causa general, i a en aquest objecte
practicarem un detingut regoneixement de la nivellació piezomètrica
de les aigues subàlvees en l'embrancament del carrer de Sant Pau
i el carrer de Mendizàbal, en els soterrànis de les cases números 26,
28 i 30, essent en aquesta última l'alsada de l'aigua que omplenava
els soterrànis, de 0:34 metres, corresponent exactament amb la nive-
llació dels pous i d'altres soterrànis també negats. Ens manifestaren

INSTITUCIÓ CATALANA D'HiSTORIA NATURAL 70

els propietaris llurs, que aital fet havia ocurregut uns deu anys enre-
ra, i que recordaven haver sigut reproduit en anteriors ocasions.

Ambdós antecedents: d'ésser un fenòmen de certa amplitut,
encar que s'observi en çones, aduc d'ésser periòdic amb intermi-
tències, en atenent a la naturalesa del sotssol, en els respectius
paratges, nosaltres ho devem relacionar amb les altes i baixes pluvio-
mètriques periòdiques.

Efectivament, antany registrà la pluviometria dels encontorns
de Barcelona un'alsa pluviomètrica, aduc les plujes foren mesurades,
filtrant-se una gran proporció de l'element líquid. Aquesta aigua
seguint per les vessants naturals antigues, avui totalment confoses
amb la edificació, devallan pausadament, constituint els mantells acuí-
fers de les primeres filtracions, per lo tant, de les aigues subàlvees,
extenent-se considerablement fins arribar a desaiguar en el mar. Men-
tres tant, s'emboteixen, i per tant puja la nivellació piezomètrica, en
el seu descens envers al mar, ja mai podrem, doncs, prestar nostre
conformitat en suposar que les aigiies siguin procedents del mar, sino
que son continentals.

Devem recordar que en aquests paratges de les inundacions, fa poc
menys d'un segle, encar hi havia hortes amb pous d'escasa fondària.

També devem fer observar que en els períodes anteriors, encar
que indicats amb certa confusió, son una continuació dels anys
corresponents a les altes pluviomètriques de major consideració.

En atenent, doncs, a l'origen d'aquestes inundacions, en alguns
barris de nostra urbs, actualment que estem en un període d'una ni-
vellació notablement alta, avans no's restableixi la normalitat, inte-
ressaria mapar amb precisió la nivellació piezomètrica, al ensems que
amb ella podria reglamentar-se la fondària amb que podrian construir -
se els soterrànis de les cases particulars. Evitariem moltes moles-
ties, aixís com també el que restessin els fonaments mancats de
base, amb els parcials enfondraments a ia que en un jorn
Ri tei ésser de greus consecuències.

So INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

Nota fitogràfica
pel

Dr. FONT QUER

l. LEPIDIUM SUBGLABRUM (DC.) PAU

En una excursió a Quintanapalla (Burgos), descobrirem pel maig
de 1914, un Lepidium que ens cridà fortament l'atenció. En nostre
herbari no teníem aleshores cap espècie semblant, i referirem la
planta de Burgos al L. pratense Setres. Consultada a PAU, ens donà
la segient sinonímia: L. subglabrum (DC.) Pau, L. campestre 8
subglabrum DC., Syst. II (1821), Prodr., I, p. 205 (1824), L. pra-
tense Serres, L. Reverchonii Debeaux. La planta burgalesa és
igual a la de Monreal del Campo (leg. BENEDICTO, in Herb. Mus.
Cat.) i apenes difereix de una de Montgarri, Vall d'Aran, que collí
LLENAS (in Herb. Mus. Cat.) Els exemplars de Montgarri, foren pre-
sos per L. heterophyllum var. alpestre Schultz (Ci. CADEVALL,
Fl. Cat., I, p. 187 et Notas fiftogeogràficas críticas, 1910, p. 11).
TIMBAL, en Une excursion scientifigue aux sources de la Ga-
monne, etc., p. 88, diu que el Thlaspi heterophyllum de la Vall de
Bafios, és completament glabre, inclús els pedicels, amb fulles el'líp-
tiques de peciol igual al llim... Així, son, efectivament, els exemplars
de la Vall d'Aran, de LLENAS, que guardem en el Museu de Cata-
lunya, la planta aranesa té les silícules lleument escotades a l'apex,
en els exemplars castellans i aragonesos son sense escotar. COSTE
i SOULIÉ, citen també el Lep. heterophyllum a la Vall d'Aran, a
Artíes, Tredós, Ruda. El Lep. subolabrum o sia el Lep. pratense
Serres, no ha estat fins ara senyalat a Catalunya.

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 81

ll. UN GÉNERE DE FANERÒGAMES NOU PER A CATALUNYA

Nostre col'lega, el farmacèutic militar de Girona senyor XIBERTA
RAIG, que aquests darrers temps ha reprès amb activitat la explo-
ració de la comarca de La Selva, ens remeté, entre altres plantes, el
juny passat, l'Adenocarpus grandifiorus. El gènere Adenocarpus
no havía estat citat encara de Catalunya, i la espècie grandiflorus,
que és rara al migdia de França des de les illes Hyeres fins a Port
Vendres, no la retrobem a la Península ibèrica, des de La Selva tins
a Castella la Nova i Andalusia.

Les localitats on creix l'Adenocarpus grandiflorus Boiss. a La
Selva, estan situades en els soleis de les muntanyes derivades de les
Gabarres, des del Puig Gros d'En Gironès i Càn Sitges al Puig del
Dric o Puig d'Aric, per Càn Llac, de Romanyà de la Selva, víu en
terres silúrico-granítiques, entre 350 i 450 metres sobre el mar, i és
particularment abondant a Càn Cases. La gent del camp nomenen
Herba escruixidora i Escruixidors a l'Adenocarpus, probablement
per cruixir en menjar-se-la el bestiar.

III. UN TRIFOLIUM NOU PER A ESPANYA

L'any 1914, en una de les excursions que ferem per Burgos, a
Quintanar de la Sierra, descobrirem vora l'Arlanza el 7rifolium
hyòridum L. (T. fistulosum Gilib.). Aquest Trifolium no havia
estat citat, fins ara, de la Península ibèrica, es de l'Europa septen-
trional, central i oriental, i SENNEN l'ha trobat, de poc, a la Cer-
danya irancèsa.

IV. UNA NOVA LOCALITAT CATALANA DEL MELAMPYRUM CRISTATUM

La senyora Na MONTSERRAT GARRIGA DE GALLARDO, entusias-
ta col'laboradora del Museu de Catalunya, ha començat amb fortuna

82 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL

diverses exploracions botàniques. Una de les localitats visitades que
més interès ofereix és Vallfogona de Riucorp, per la manca completa
de dades botàniques que en teníem. Entre les espècies que figuren en
els herbaris del Museu de Catalunya, recollides a Vallfogona per la
senyora GALLARDO, hem d'esmentar el Melampyrum cristatum L.,
espècie ben rara a Catalunya.

Res diu d'ella COSTA, ni BENTHAM la cita mes que dels Pireneus,
sens precisar localitats, ni BUBANI, ni cap dels autors moderns la
citen de Catalunya, fora CADEVALL, que la trobà a la Molina (Cer-
danya) i SENNEN a Gombreny, sobre Montgrony. La localitat desco-
berta per la senyora GALLARDO és tant més notable quant totes les
cites espanyoles d'aquest Melampyrum son pirenenques o de les serres
del centre (Guadarrama, leg. VICIOSOl) i boscos de Castella la Vella,
rouredes de Quercus Tozza de Cardefiajimeno, provincia de Burgos,
on la vejerem abondant en 1914.

V. SOBRE VARIES CENTAUREA CURIOSES DE L'OCCIDENT
DE CATALUNYA

Pel juny de 1916, herboritzant al Montsià (Ulldecona), ens cridà
molt l'atenció una Centaurea del tipus de la C. linifolia, però amb
fulles ben diverses de les d'aquesta i amb un posat del tot diferent, això,
i el fet d'ésser allí relativament abundosa, sobre tot cap a mitja serra
i a la banda septentrional, ens feu creure Si podria ésser una raça de
la susdita C. linifolia, i collirem d'ella abundosament. En l'estudi
que estem fent del material de l'occident català, no hem arrivat enca-
ra a les compostes, però, el mes passat, aprofitant l'estada entre
nosaltres de CARLES PAU, volguerem mostrar-li dita planta, i li con-
sultarem nostres dubtes. Despres d'estudiada per l'amic PAU, la pro-
posem com a espècie nova, dedicada per nosaltres al savi Professor
ARTUR CABALLERO, de l'Universitat de Barcelona, d'aquesta ma-
nera:

Centaurea Caballeroi Pau et Font Quer, nov. sp. —C. linifolic
ajffinis sed foliis inferioribus obovato-spathulatis usque 15 mm.,

ÍNSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 83
superioribus spathulatis 3-5 mm. latis differt. Cinerascens,
caepitosa, habito Àsterisci maritimi. Hab. ad rupes calc. Serra
de Montsià pr. Ulldecona.

Comparades les escates involucrals, pèls del receptàcle i aquenis
de les Cent. linifolia i C. Caballeroi, hom no hi veu diferències,
llevat dels apendix de les escates que son polimorfes en ambdós
tipus, sense que puguin ésser establertes diferències precises.

El Montsec d'Ager és una localitat ben rica en espècies inte-
ressants. Qualques Centfaurea d'allí son ben notables. Cap a Coll
d'Ares, poderem recollir abundosament formes de una espècie que
BUBANI nomena Cent. cinerascens. Creiem amb En Pau que es tracta
de una forma local tot just diferenciada de la Cent. Costa de
VVILLROMM, forma que proposem com a var. monsicciana Pau et
Font Quer. Creix allí també una altra espècie, la C. b//ormis Timb.
var. oscilans Pau et Font Quer (C. polycephala Costa non Jord.).
La Cent. Costee var. monsiccianai la C. biformis var. oscilans ens
donen l'híbrit C. Sagarreo, que PAU i jo, tením l'honor de dedicar al
savi entomòlec IGNASI DE SAGARRA. La X Cent. Sagarree, presenta
els apèndix escatosos de l'involucre com els de la C. Costce, però,
amb qualques pestanyes en els marges, influència de la C. 6i/0r mís.

VI. LES LOCALITATS CATALANES DE L'ASPLENUM
GLANDULOSUM LOIS. (A. PETRARCHZ£ DC.)

El primer que observà i mencionà a Catalunya aquesta telguera,
fou BUBANI, que la descobrí a Organyà (F/. Pyr. IV, pàg. 427).
COSTA res ens diu d'ella, i fins a COSTE, que la trobà a La Pobla de
Segur, cap a Gerri, en 1908, cap mes botànic l'havía citada a Cata-
lunya. Posteriorment, el Germà SENNEN la herboritzà a Tortosa,
i nosaltres, en 1912, a Coll de Daví, sobre Rehinàs. De aleshores en
çà han sovintejat les cites d'aquesta espècie, que si bé és rara, està
molt escampada a Catalunya, i viu sobre les calices o els conglome-
rats, des de ben prop de la costa fins al Montsec i la Pobla de Segur.

R4 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL

Les localitats conegudes, son: Tortosa (Sennen), Costes de Garraf a
Garraf i Vallcarca (Barnola i Font Quer), Montserrat, a Collbató
i Cami que devalla de la Cova de la Mare de Deu (Barnola), Coll de
Daví (Font Quer), Montsec d'Ares al Barranc de la Pardina, ft. f.
(Font Quer), Organyà (Bubani), La Pobla de Segur, cap a Gerri
(Coste), S. Julià de Ramis, província de Girona (Barnola), Port Bou
(Germà Agustí, ex Sennen in litt.).

VII. LA SAPONARIA CAZ£SPITOSA DC., AL MONTSEC

Prop del cim del Montsec, sobre Ager, ens sorprengué la presèn-
cia d'aquesta planta, bon xic escassa allí, i de la qual no podíem pas
pensar que existís en aquella serra. Fins ara sols era coneguda dels
Pireneus, en contades localitats franceses i espanyoles dels alentorns
de Les Maleides.

Barcelona, Novembre 1917.

Observacions malacològiques

hi
Alguns moluscos de Montesquiu

per

J. B. DE AGUILAR-AMAT

En mes repetides i curtes estades en Montesquiu, pintoresc
poblet situat en la província de Barcelona, tocant a la de Girona, en
la vora dreta del riu Ter i a molt poca distància de Sant Quirse de
Besora, he pogut recollir algunes formes de moluscos que són les
que integren aquesta nota.

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 85

Els terrenys que rodejan dit poble són en sa més gran part
nummulítics, abundant les margues i calisses compactes amb profussió
de impressions fòssils, sobre tot d'espècies del genre Pecfen i amb
exemplars de Nummulifes, i una arenisca d'elements molt grollers.
Malgrat la poca elevació demunt el nivell del mar (un promig de 600
metres) l'aspecte del paisatje es, en molts indrets, netament piri-
nenc, abundant, en les parts enlairades, els englebats que formen bons
pasturatjes i en els llocs enclotats, torrenteres i barrancs fresquívols
i molsosos.

Les espècies trobades son:

l. TESTACELLA COMPANYOI Dupuy.

Dupuy, Hist. Moll. France, p. 47, pl. 1, fig. 3, 1847.

Aquesta espècie, establerta per l'abbé Dupuy sobre formes dels
Pirineus orientals, l'hi trobada en el bosc del turó del Castell, entre
la molsa. No habia estat citada fins ara de Catalunya.

2. TESTACELLA HALIOTIDEA Draparnaud.

Draparnaud, Zabl. Moll. France, p. 99, 1801.

En el bosc del turó del Castell, junt amb l'anterior.

83. HYALINIA (POLITA) LUCIDA FARINESI Bgt.

Bourguignat, Moll. nouo. lit. et peu conn., XI dec., p. 11, pl. III,
figs. 1 a 3, 1870.
Prop del riu, dessota de les pedres.
4. HYALINIA (VITREA) CRYSTALLINA (Miller).
e Miller, Verm. terr. hist., t. II, p. 23, 1774.
Bosc del turó del Castell: entre la fullaraca i les molses.

9. PYRAMIDULA RUPESTRIS (Studer).

Studer i2 Coxe, Trav. Sivitz., III, p. 430, 1789.
En les roques calisses de tot el terme.

86

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

6. HELIX (XEROPHILA) ARIGOI Ross.

Rossmàssier, /con , XIII, p. 21, pl. 66, fig. 823-824, 1854.
En tots els camps i prades, molt abundant en la fàbrica de carbu-

to, on s'enfila per les tanques i parets, en gran nombre.

1. HELIX (XEROPHILA) ARIGOI SUBARIGOI Fagot.

Fagot Spec. 100.
No molt comú, en els camps a la dreta del riu.

8. HELIX (CANDIDULA) CAPERATA RIBASICA Fagot.

Fagot: Hist. mal. Pyr. franc. et spag., 1, p. 19, 1892 (nomen).
En les vores de la carretera, no gaire abundant.

9, HELIX (THEBA) STRIGELLA RUSSINICA Bgt.

Bourguignat, Test. nov., n.2 140, 1878.
En el bosc del turó del Castell.

10. HELIX (THEBA) CARTHUSIANA Miller.
Miller, Verm. terr. fluo. hist., II, p. 15, 1774.
Comú en el bosc del turó del Castell.
11. HELX (HELICIGONA) LAPICIDA ANDORRICA BBgt.
Bourguinat, Spec. nouv. Moll., p. 47, 1876.
Comú en tot el terme, abunda la varietat ex colore fjammulata.
12. HELIX (TACHEOPSIS) SPLENDIDA Drap.

Draparnaud, Taòl. Moll. France, p. 83, 1801.
Comú per tot arreu.
13. HELIX (TACHEA) NEMORALIS Linné.

Linné, Syst. nat., p. 713, 1758.
Comú: un poc per tot arreu i-abundant en el bosc del turó del

Castell.

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL g

14. BULIMINUS (ZEBRINUS) DETRITUS ARNOULDI Fagot.

Fagot, Contrib. faun. mal. Ar., Cat. Mol. Essera in Cronica
Científica, p. 14, 1887.

No molt comú: en els llocs assoleiats.

15. CHONDRULA QUADRIDENS (Miller).
Miiller, Verm. terr. fluv. hist., II, p. 106, 1774.
Sota les pedres en els llocs assoleiats.

16. PUPA (MODICELLA) POLYODON Drap.
Draparnaud, Tabl. Moll. France, p. 60, 1801.
En Jes roques calisses, vores de la carretera.

17. PUPA (MODICELLA) GONIOSTOMA Riister.

Riister in Chemnitz: Conch. cab. p. 53, pl. V, figs. 1-3, 1845.
En les roques calisses: vores de la carretera.

18. PUPA (MODICELLA) BRAUNI Rossm.

Rossmàssler, /con., XI, p. 10, fig. 726, 1842.
Sota les pedres, aprop del riu.

19. CLAUSILIA (RUZMICIA) PYRENAICA SAINT-SIMONI Bgt.
Bourguignat, Claus. France, III, p. 3, 1877.
En els llocs frescals, entre la molsa.
20. CLAUSILIA (RUZMICIA) ABIETINA Dupuy.

Dupuy, Hist. Moll. France, p. 398, pl. 17, fig. 5, 1850.
Sota el pont del canal i en la riera de la Solana.

21. CLAUSILIA (RUZMICIA) NIGRICANS Pult.

Pultney, Cafal. Dorset., p. 48, 1799.
En el bosc del turó del Castell.

198)
6/9)

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATUR

29, RUMINA DECOLLATA (Linné).

Linné, Sys£. Natur., p. 713, 1758.
Sota les pedres, vores del riu i talus de la via térrea.

23. CYCLOSTOMA ELEGANS (Miiller).

Miiller, Verm. terr. fluo. hist., II, p. 77, 1774.
Comú per tot arreu, abundan els exemplars amb tendència a la
forma solufa.

Poques son les formes contingudes en aquesta nota, emperó basten
per a dar a la faunula de Montesquiu un caràcter bastant pirinenc, el
caràcter de la part baixa de les valls pirinenques, la manca de les
espècies i formes de les planuries com H. vermiculata, H. apalole-
na, de les formes del grupo de H. variabilis, l'abundància de Clausi-
liai H. andorrica i la tendència de Cyclostoma elegans a pendre
la forma solufa són caràcters que enllaçan la faunula de Montesquiu.
amb la de la no llunyana Vall de Ribes.

BIBLIOGRAFIA

Dupuy, D.— Histoire Naturelle des Mollusques terrestres et flu-
viatiles de la France. Paris, 1847-1852.

Rossmàssler, E.-A. — Iconographie der Land-und-Sissvvasser-
Mollusten, Dresden Leipzig, 1835-1854.

Locard, A.—Les Coquilles terrestres de France, Paris, 1894.

Fagot, P.—Histoire malacologique des Pyrénées trançais et espag-
noles, Í partie, Bagnères-de Bigorre, 1892.

Germain, L.— Gasteròpodes pulmonés et prosobranches terrestres
et fluviatiles de la Françe et des régions voisines. Paris, 1913.

Francesc X. Altés Alabart - Impressor - Barcelona.

INSTITUCIÓ CATALANA DHISTORIA NATURAL

. — Dies de sessió.—Primer dijous de cada mes, a les set del .
Vespre. : : / i

Socis adjunts.—Deuen ser presentats per tres socis i ad-

mesos en sessió de Consell Directiu. Paguen deu pessetes
Pany (que poden fer efectives a D. Asenci Codina, Sors, 55,
Barri de la Salut-Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució,

- rebenttotes les publicacions de la Societat i podent consultar

la Biblioteca i Museu.

Butlletí.—Cada mes surt el Butlletí de la Institució menys

els de juliol, agost i setembre.

Volum de treballs: /
Cada any es publica un volum de treballs de unes 300

planes. .

Tiratges apart:

Els autors que desitjin tiratges apart dels treballs publicats
en el Butlletí, deuran solicitar-ho del Consell de Redacció
avans de que siguin desfets els motllos.

— Dels treballs que tinguin en el volum, els autors en rebran
— So exemplars encara que no ho solicitin: en cas de desite
jar-ne major nombre deuran comunicar-ho al Consell de
Redacció, al corretgir les probes.

L'institució Catalana d'Història Natural,

ha trasladat son lloc social al Palau de la Diputació,
— Carrer del Bisbe. Barcelona.

Toutes les communications et échanges doivent ètre envom
yées:

Apartado de Correos, 653, Barcelona (Espagne)

— Institució Catalana d'Historia N
: o 3 Be L i i i SESSIONS

La isirució CXTAL NA: caionié NATURAL celebrarà ses
. sessions cientítiques d' eneNeny els j Jernss

/ a dat LD de Gener o 4 d'Abril : el d'6 3 eo
aa de Febrer. ng Ll Edel Maig Ll del de Novembre
dé de Març it 8 de de a sea de Desembre — ,

'PUB LICACIONS DE LA nsmució
BUTLLETÍ MENSUAL

è Pdmeià fuita — 1801. 1908, tres. anys. Bac DE Cl a EI ESE)
ADE ce RR a 1911, cada a Sa AR a Do ea el

es i É RD CS ar dl MEMORIES

RS / Himenòpiers de Catalunya, ) er P. Antiga i i Jep x 8 Bon.
iu a a É I co Fam. 1, Tentredinits. — . PEA

ais IV, Tebneumónids. ME AR ad
a Ó dg s VIII, ISSN a ps
ade, dm Ed Omdsi i A UN
3 CRT i API OR er ea Ra DEP ER IO LE
l , XVII, MORI dS a ec o
8 2 XII, Sapigids. —. a AA
8 un Tea, $ XII. SOS I a Sa a A
IV, Mus OD mas

Uplietbria de les Diluciós Naturals 8 Catalunya, per Mossén
Nobert Font i Sagné. i. el

. Enssig d'una Flora liquènics de Opera per Manel Lle.
nas l Fernandes. — . SE Na EA a
SE de — Minerals de Catalunya, per Llorenç Tombs cos LOE
DEL ge, . Contribuciones al estudio de Ja Flora del Pirineo Central da
NR ds (Valle de Aràn), por Maunel Llenas y Fernàndez: Mag:
Ò Vaona ictiològica de Catalunya, per Agustt MA Gibert qi Le
. Sismologia Catalana, be M. Fanra: Y Dan Pore . Da on a EAC

da i a ei OTBEBALLS

ame dd de a NR
dibae Voumil, JO TG a a DR MS AS ES EN LA OR A Dl

i - Volum ui, Porn i ió Da gi den
Lot El

BUTLLETÍ

DE LA

Institució Catalana d'Historia Natural

3. Éroca. BARCELONA, MAIG, 1918. ANy Il — Núm. 5

SECCIÓ OFICIAL

SESSIÓ DEL DIA a DE MAIG DE 1918

Presidència del Runt. P. Joaquim M. de Barnola, S. J,

President

A les 715 p. m., i amb l'assistència dels socis Srs. Aguilar-Amat,
Almera, Bataller, Bofill Pichot, Bofill Poch, Broquetas, Codina, Faura,
Font Quer, Maluquer (Salvador), Llenas i Zariquiey, el Sr. President
obrí la sessió.

El Sr. President mostrà als senyors membres i socis presents el Vo-
lum de Treballs de l'any 1017, quedant així al corrent en la publicació de
Volums de Treballs. Fa notar l'esforç que la publicació ha representat pel
Consell de Redacció, puix el material d'aquest Volum 1917, fou portat a
l'impremta a darrers de Gener, o sigui immediatament després de publicat
el de 1916.

COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES

Observacions malacològiques.— El Sr. Bofill i Poch va fer atinades
observacions damunt la fauna malacològica terrestre i marina de les illes
d'Eviça i Formentera, referint-se a exemplars recullits per En Joaquim
Maluquer, remarcant el caràcter verament africà dels mateixos, doncs en

I00 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

ells manquen completament moltes de les espècies i formes de les altres

illes Balears i de la costa de la Península, i estan substituides per formes

anàlogues a les de la fauna del N. d'Africa. a

Observacions geclògiques. —El Dr. Faura donà compte de la presència
del xilopal a Agramunt: de l'existència de desprendiments de gas carbònic
a Sant Mateu, en les mines, per a la captació d'aigúes, sites en la çona de

contacte del granit d'aquesta regió, que es un dels centres sísmics de Cata—

lunya, i de notables fenòmens d'enfondrament d'origen hidrològic, en les
proximitats de Sant Pau d'Ordal. ,

Presència del cCervus elaphusò a la Vall d'Aran — El Dr. Llenas comuni-
ca que estant en la Vall d'Aran, sota el Mall de l'Artiga, dins d'una barraca
de pastor, i havent deixat lligada al defora una mula, de prompte el sor-—
prengué el soroll que aquesta feia, i sortint va veure que la causa del
espant era la proximitat (8 ó 10 metres) d'un magnífic exemplar femella de
Cervns elaphus.

Catàleg de Lepidòpters de Catalunya. —El Sr. Maluquer (Salvador) pre-
senta un (Catàleg de Lepidòpters de Catalunya) del soci D. C. O. Rosset,
notable treball que ademés de contindre una lleugera descripció de la pape-
llona, eruga i crissàlida, conté molt interessants dades sobre la caçera i la
ecologia dels lepidòpters. S'acorda que passi a la Comissió per sa publicació.

Excursions científiques pel Nort de la Provincia de Lleida.—El mateix
soci Sr. Maluquer dóna compte d'una sèrie d'excursions verificades amb el
Dr. Haas del dSenlsenberger Museum) de Francíort i amb D. Josep Malu—
quer als voltants de Pobla de Segur (Pallars) del 13 al 25 del passat Abril
en que es recolliren ademés de gran nombre de moluscos que actualment té
en estudi el Dr. Haas, a Flix, bastants insectes i algunes plantes que estan
estudiant respectivament el Sr. Codina i el Dr. Font Quer. Ademés, fou
remés al Sr. Aguilar-amat per a sa determinació, un interessant petit
mamífer.

Les localitats e: plorades foren Pobla de Segur, Mont de Claverol, Gerri
de la Sal i Estany de Monteortés.

Les espècies més interessants que de moment es pot donar compte, són:

Artemia salina (erustàci).— Gerri de la Sal.

Sphyradium clanstrale Gredi.—Pobla de Segur, nou per a la Península.

Limnea stagnalis L. grans exemplars, Estany de Montcortés (nova per a
Catalunya).

Limnea lacustris.—(Id. id., nova per a la Peninsula ibèrica).

Limnea palustris L.—Id.

Ranatra linearis L. (Hemipter).—Id.

Evebia epistigne.— Pobla de Segur (Llania). i

El Sr. Maluquer prometé donar a conèixer més extensament els resul-
tats de tant profitosa excursió.

ÍNSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL FOI

Sobre l'cEmbia solierio (ins. neur.).—El Sr. President mostrà un exem-
plar del neuròpter apter Embia solierií, donant una breu explicació de les
costums i anatomia del mateix.

Qualques plantes interessants de la flora tarragonina.— El P. Barnola
dóna lectura d'algunes espècies recollides en la província de Tarragona pel
soci corresponent En Antoni Nogués Ferré. Té importància la cita pel fet
de les poques que es fan de dita part de nostra terra: Ophrys apifera Huds.,
4Fllor d'abella), en les acèquies del riu Clar i Recó de Salou: Op/rys arani—
fera Huds., 4Flor d'aranyav, en el bosc de la Font d'En Garrot: Cepha-
lanthera ensifolia Rich., en un canal de rec de la Torre de Fontaubella
(Falset), vessant ponentina de la Mola: Orchis mascnla L., en els mateixos
indrets que l'anterior: Orchis laxifiora Lam., en els llocs humits de la
muntanya de la Penya (Poblet), Spiranthes autumnalis Rich., en els parat—
ges humits del Mas de Batista: Paeonia peregrina Mill., dPeonia), en les
vessants ponentines de la Mola (Falset), Sparfium juncenm L.., uGinesta),
en els barrancs del Recó de Salou: Lonicera implexa Ait., dLliga—bosc),
(Mare-selva), en els barrancs sombrejats del Recó de Salou: Jasminam
fruticans L., dGesamí groc, en la Font d'En Garrot i Mas de Torelló.

Exploració botànica d'Eviça i Formentera.—El Dr. Font Quer comunica
les primeres impressions de son viatje a Íviça amb el recol'lector del Museu
de Catalunya, Enric Gros. Durant el dies que estigueren allí visitaren:
Contorns d'Iviça, Puig dels Molins i les Salines, Sant Joan i el Fornàs,
Sant Antoni, Els Cubells, Puig d'En Serra i L'Atalayassa, Santa Eulalia i
Santa Gertrudis, Formentera fins al Cap de Nerberia, Els Trucadors i
l'Espalmador. Fins que totes les recol'leccions, que deuen continuar durant
aquest maig i ésser repetides a l'estiu i a la tardor, no sien terminades, no
podran ésser estudiades en detall les plantes recollides. No obstant figuren
com a espècies interessants, per ésser rares o noves per a Balears, les
seguents:

Fumaria spicata L.—Cala d'Or (Gros).

Trigonella monspeliaca L.—Formentera.

Bulliarda Vaillantii De.— Formentera, S. Francisco.
Aizoon hispanicum L.— Els Cubells (Gros).

Scabiosa cretica L.—Punta Sabina (Gros).
Lithospermum apnlam Vahl.—lviça i Formentera.
Lavandula dentata L.—lviça: llla Plana, Puig dels Molins, Corp mari.
Plantago Bellardii All. - Iviça i Formentera.

Osyris lanceolata Hochst.—Punta Sabina (Gros).
Parietaria lusitanica L.—Puig d'En Serra.

Seilla obtusifolia Poir.—lviça: Illa Plana.

Orchis intacta Linls.—lviça: Puig d'En Rafol, r.
Ophrys Bertolonii Moretti.—S. Antoni, a Cala Gració.
Macrochloa tenacissima (L.) Runth.

102 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL

Sphenopus Gonanii Trin.—Sta. Eulalia, Cala Llonga (Gros).

Ophioglossum lusitanicum L.—lviça: S. Antoni. Formentera: S. Fran-
cisco i Cap de Berberia, pradells marítims.

Asplenum glandulosum Lois. 2, vel, A. majoricam Lit. d — Cim del Puig de
d'En Serra. ad

Cheilanthes fragans VV ebb et Berth.—S. Joan (Gros), Puig d'En Serra, 7
al cim.

Plantes de la Pobla de Segur.—El mateix senyor comunica que entre
les plantes que li entregà el Sr. Maluquer (Salvador) per a son estudi,
procedents de la Pobla de Segur, mereixen esmentar-se les segúents.

Viola arenaria De., de S. Salvador de Toló i Mont Claverol.
Navrcissus paucifolius Lag., de Mont Claverol.
Hippuris vulgaris L., de L'estany de Montcortés.

Noves criptogàmiques.—El P. Barnola exposa el tema de dugues notes
escrites amb ocasió de haver realitzat excursions pels voltans de Tarragona
i Tortosa. En la darrera localitat trovà no escassa la falguera xecròfila:
Phjllitis hemionitis tant rara a nostra terra.

En els llocs esplorats recollí vàries Hepàfiques, algunes espècies noves
per a la Flora Catalana i una, al menys, per a la Íbèrica,

Sense més assumptes de què tractar el Sr. President aixecà la Sessió
a les 820 p. m.

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 103

a

Coléoptères endogés de la Catalogne
Premiíère note
par

AGOSTINO DODERO

Les coléoptères qui vivent dans le domaine souterrain ont, depuis
bon nombre d'années, attiré l'attention des entomologistes Soit par
leur habitat particulier, soit par leur formes, parfois assez bizarres,
qui représentent en quelques cas des types actuellement disparus de
la faune vivante épigée. Mais Si, pour les coléoptères qui vivent dans
les cavernes, les recherches ont été assez pratiquées et ont donné
souvent des résultats de grand intérét, ceux qui passent leur vie dans
le sol, et qu'on trouve seulement en les recherchant sous les pierres
— enfoncées ou dans la terre au pied des arbres ou parmi les racines
des plantes, ont été beaucoup plus délaissés, à cause peut étre de
l'exiguité de la taille de beaucoup d'entre eux et de la patience et
de l'outillage spécial qu'il faut pour en retrouver en quelque nombre.

Ces recherches, dans la péninsule Ibérique, n'ont été faites par le
passé qu'en partie minime, quoique les belles découvertes faites par
Georges DiecE et VV. Ehlers dans l'Espagne méridionale aient
pu faire entrevoir la richesse de la faune souterraine ibérique. Seule-
ment dans les dernières annés les magnifiques résultats obtenus par
le Dr. R. Jeannel ont poussé d'autres entomologistes à explorer
avec fruit les nombreuses cavernes, mais personne ne dirigea ses
recherches à la faune endogée qui est, jusqu'à ce. jour, à peu près
inconnue en dehors des espèces de Diect et Ehlers et quelques
autres décrites isolément dans les derniers trente ans.

Monsieur le Dr. Ricardo Zariquie y de Barcelone parait étre
le seul qui fasse exception à ce lamentable défaut et ses chasses dans
sa région ont été couronnées, malgré le temps limité qui s'est écoulé
depuis leur commencement, du succès le plus flatteur. Jespère et je
crois que le Dr. Zariquiey continuera sans interruption ses
recherches et pourra ainsi augmenter le nombre de ses découvertes et

104 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

retrouver quelques espèces que je considère nouvelles mais que
jattends de connaitre dans les deux sexes avant de les décrire. Je
pense aussi qu'il puisse intéresser à mes Collègues de connaitre
l'état actuel de nos données sur les coléoptères endogés de la Cata-
logne, et que cette connaissance puisse leur donner l'envie d'étendre
ailleurs, sans doute avec fruit, ces mémes recherches. C'est pourquoi,

en cette première note je me limite à donner la liste des espèces

observées, en ne laissant, pour quelques formes nouvelles dont je

n'ai vu encore que des XP, qu'un simple signalement, avec réserve
de les décrire complètement quand je pourrai examiner des exem-
plaires masculins.

CARABIDAE

Reicheia lucituga Saulcy. — La Rabasada (Env. Barcelone),
S. Llorens (Terrassa).

Scotodipnus Zariquieyi Bolivar — parovicollis m. (1). — Les des-
criptions de Mr. C. Bolivar et la mienne portent sur des insectes
de la méme provenance. ll ne peut donc y avoir de doutes sur cette
synonymie. Le nom donné par Mr. Bolivar doit prévaloir ayant
été publié le premier. Montsény, Montnegre (B.), abondant.

Scotodipnus Ganglbaueri Breit. — Cette espèce parait étre
beaucoup plus rare que la précédente, mais elle semble plus répan-
due. l'en ai vu des localités suivantes: Turó Moncada (B.), Vallvidrera
(Env. Barcelone), Bonanova (Env. Barcelone).

STAPHYLINIDAE

Phloeocharis (Scotodytes) paradoxus Saulcy. — J'ai vu un
exemplaire identique à ceux que je possède de diverses localités des
Pyrénées. Cet exemplaire venait du Montsény.

Cylindropsis Zariquieyi n. sp. — Très distincte de toutes ses
congénères par ses joues saillantes, ses élytres courtes et la conforma-
tion de ses antennes et de ses pattes. Téte transversale, plus large en
arrière que le corselet, brusquement étranglée près de celui ci de façon
à former un cou qui se confond avec le vertex dans sa partie supérieu-

(1) Pour des détails plus complets relatifs aux deux espèces de Scolodipnus voir dans ce
BUTLLETÍ la note de Mr. Zariquiey: 4Scotodipuus catalanesv.—Année 1916, XIII, p. 71-1386,

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL IO5

re, cotés assez fortement rétrécis en avant, ce qui fait que la téte a
une forme de trapèze assez régulier. Yeux nuls.

Antennes de longueur ordinaire à art. 4 à 10 légèrement trans-
verses, les art. 6: et 8: beaucoup plus petits que les 5€ et 7€, les
articles 9 à 11 forment nettement une massue triarticulée. Corselet
en trapèze renversé, un peu plus long que large en avant, cotés trés
légèrement arrondis, presque droits en avant, un peu plus retrécis
près de la base, garnis, au tiers antérieur d'une soie dirigée en
dehors. Une soie semblable se trouve tout à fait à l'angle antérieur.
Base et sommet coupés en droite ligne, angles antérieuts nullement
saillants, postérieurs obtus.

Elytres très courtes, environ du double plus larges que leur lon-
gueur à la suture, très peu rétrécies vers la base, aussi larges au
sommet que le corselet dans sa plus grande largeur, cotés garnis de
deux soies: une entre le tiers et le quart apical, l'autre à l'angle
huméral.

Abdomen subparallèle, quatre premiers tergites visibles à peu

près d'égale longueur, 5: beaucoup plus long, peu plus court que les

deux précédents, sixième triangulaire à sommet largement arrondi.
Pattes courtes comme dans les autres Cylíndropsis, mais tibias

bien plus gréles, droits, ni dentés ni épineux sur leur aréte externe.
Tout le dessus du corps réticulé, mais brillant, avec quelques

traces de gros points très espacés et très superficiels à l'avant-corps,

un peu plus distincts sur la téte. Forme générale beaucoup moins
robuste que les espèces du groupe de corsica, un peu plus robuste
que celle de C. Doderoi Razz.

Long. environ 2 mill.

J'ai examiné une douzaine d'exemplaires de cette espèce, mais
il m'a été impossible de trouver des différences sexuelles extérieu-
res. Ce fait n'est pas surprenant car ces différences, très marquées
dans la C. africana Norm., sont à peine appréciables dans la C. Do-
deroi Razz. Les exemplaires que j'ai vu ont été récoltés à la Bona-
nova et à S. Feliu de Llobregat (B.).

Cylindropsis Doderoi Razzanti. — Cette espèce découverte dans
le jardin botanique de Pisa (Toscane), a été plus tard retrouvée par
mon chasseur Derosas à l'ille Lampedusa, près de la cóte Tuni-
sienne, et plus récemment encore, dans les environs de Montpellier
(Hérault) par mon ami Mr. H. Lavagne. Le Dr. Zariquiey
m'en a envoyé deux exemplaires catalans, qu'il a pris à Arenys de
Mar (B.).

4016) INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

C'est donc une espèce à très vaste habitat, mais qui ne parait

nullement varier dans ses diverses stations.

Leptotyphlus Grouvellei Fauv. — Ce n'est que provisoirement
que je désigne sous ce nom cette espèce, car c'est bien cet insecte
qui a été décrit par le regretté de Saulcy comme Mayetia afomus.
L'auteur alsacien lui méme faisait remarquer que son espèce formait
en quelque sorte le passage aux Leptotyphlus. En eftet le corps
convexe, les deux ocelles sur le vertex, ne se trouvent chez aucune
Mayetia, et sont par contre, avec tous les autres caractères énoncés,
et notammant la sculpture si spéciale du dos du corselet, l'apanage
du L. Grouvellei. Jai fait chasser à plusieurs reprises à Bànari
(non Bonnari, qui n'existe pas en Sardaigne) et j'en ai reçu beaucoup
d'insectes hypogés, entre lesquels un bon nombre de Leptotyphlus
Grouvellei. Les plus petits exemplaires (l'espèce est extraordinaire-
ment variable de taille) correspondent en touts points à la description
de Mr. de Saulcy, et cette synonymie, déjà entrevue par le
Dr. Normand (Ann. Soc. Ent. Fr. 1910, Bull., p. 88), ne fait
pour moi l'ombre d'un doute.

Les exemplaires catalans sont assez souvent de taille avantageu-
se, mais on en trouve aussi de très petits. Jen ai examiné des prove-
nances suivantes: Bonanova (grands exemplaires), Alella (B.) (ex. de
taille moyenne ou petite), Arenys.

Leptotyphlus sp.P prope sublaevis Fauv.—Je n'ai vu que deux
exemplaires, un venant de Alella, l'autre de Turó Moncada, d'une
espèce très voisine à celle de Corse. Le matériel insuffisant ne me
permet encore une détermination précise de cette forme.

Mayetia amplipennis n. sp.— Cette espèce est très distincte de
la plupart des autres du genre par ses élytres relativement courtes et
n'a de rapports que avec les M. isfriensis Breit et Matzenqueri
Bernh. de l'Ístrie et de l'Herzégovine. Mais elle se sépare nettement
de istriensis par Son corps beaucoup moins brillant et l'absence de
strie suturale, de la Mafzenaueri par son corselet sensiblement plus —
allongé, plus rétréci en arrière, des deux par ses élytres à cotés
beaucoup plus nettement arrondis, plus larges à leur milieu que la
téte et le corselet dans leur plus grande largeur, et dépourvus de
cette petite fossette qui existe, tant dans la M. isfriensis que dans
la Matzenqueri, à la base des élytres près de la suture.

La taille, dans les deux seuls exemplaires que j'ai vu de cet insec-
te, est à peu près celle de M. isfriensis Breit, celle de Mafzenaueri
leur est sensiblement supérieure, malgré les indications qu'on peut

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 107

tirer des descriptions. La mesure des types n'a peut étre pas été faite
toujours au micromètre ou les exemplaires mesurés étaient déformés
I par la préparation, ce qui peut expliquer parfaitament la contradiction
Es apparente.
Res Il est très regrettable que les deux exemplaires de M. ampli-
pennis soient des £ 2, je ne peux donc indiquer de différences
sexuelles, qui semblent fournir dans ce genre de bons caractères
pour séparer les espèces. Le Dr. Zariquiey les a capturés é la
is Bonanova en Octobre 1916.

Octavius crenicollis Fauv. — Cette espèce, la plus petite de
celles qu'on connait aujourd'hui, a été prise en très petit nombre à la
nia, Bonanova. Quelques exemplaires sont encore plus petits que mon
X exemplaire d'Amélie-les-Bains que jai eu, il y a longtemps, du
Proi.l Valéry Mayet.

PSELAPHIDAE (1)

Amauronyx Doderoi Norm.— l'ai repris en :1914 un c7 de cet
insecte dans les environs de Foix (Ariège)et Mr. Zariquiey ena

(1) FARONUS GUIMJUANI N. Sp.— Parmi les Psélaphides intéressants qui m'ont été commu-
niqués par Mr. Zariquiey j'ai trouvé deux femelles d'un Faronus qu'on ne peut rapporter à
aucune des espèces décrites. La taille est celle de nicaeensis et les cotés du corselet sont,
comme chez cette espèce, nettement anguleux au milieu, mais l'abdomen est bien plus large, plus
convexe, plus luisant, les élytres sont moins courtes, leurs stries moins profondes, la suturale est
assez uniformement enfoncée dans tout son parcours, la dorsale est un peu plus longue, beaucoup
moins oblique ce qui fait qu'elle est beaucoup moins convergente en arrière avec sa pareille de
l'autre élytre, le corselet est proportionellement plus court, plus large, le sillon longitudinal de
, la téte est plus large, les yeux plus grands, plus saillants, les tubercules temporaires moins aigus
—— au sommet. Du F. hispanus, avec lequel il a commune la disposition des stries.des élytres, il se
sépare facilement par la forme de la tète, dont les tempes ne sont point avancées en dehors
et prolongées en longs tubercules aiguisés et un peu recourbés au sommet, par l'impression
discale du corselet qui n'a nullement la form de lyre, l'absence du point enfoncé à la base des
elytres entre la strie suturale et la discale, etc.

V'ai communiqué le premier exemplaire que j'ai vu de cette espèce à notre savant collègue
Mr. Ratíray avec prière de le comparer à ses types espagnols, et, avec son amabilité habitue--
lle, il a bien VYoulu me transmettre les remarques suivantes qui me dispensent de comparer le
F. Guimjuani au F. gravidus:

4Très voisin du gravidus Reitt., en diffère part la téte plus longue, plus en triangle isocèle,
Antennes plus courtes et plus robustes, massue plus forte, .art. 9-10 plus gros, moins transver-
saux. Prothorax plus long, plus arrondi sur les cotés, l'impression médiane en fer à cheval plus
profonde. Elytres plus longs 2.

Les deux femelles que j'ai vu, viennent, une de la Montafia de Sta. Coloma de Gramanet (B.),
l'autre de Figueras (G.). J'espère que Mr. Zariquiey pourra trouver aussi des masculins, ce qui
y permettra de compléter la description de l'espèce.

IOS INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL

trouvé trois Y à Capdella (Ll.). Cette espèce est donc assez répandue,
mais elle parait très rare partout.

Trogasteropsis anophthalmus n. gen. et n. sp. — Je signale
ici cette très intéressante capture dans l'espoir qu'elle puisse exciter
des recherches qui parviennent à trouver des exemplaires masculins.
C'est un insecte à facies très voisin de celui des Trogaster, dont il a
les caractères principaux, mais les corps est de forme plus parallèle,
les yeux font complètement défaut et les antennes son nettement
coudées entre le le" et le 2: article, ce qui rapproche le nouveau
genre du groupe des Rhexiini. Jen connais trois espèces de Sar-
daigne et une de la Catalogne, toutes sont de taille beaucoup plus
petite que les Trogasfer et aucun des c7c7 que je connais ne prèsente
de dimorphisme antennaire comme il arrive chez les Trogaster hete-
rocerus Saulcy et aberrans Saulcy.

Je décrirai en détail ce genre dans une note spéciele. Les exem-
plaires catalans ont été pris à Arenys et à La Garriga (B.).

Decatocerus bicornis Reitt.— Ce joli Bythinien, qui paraissait
jusqu'ici propre aux iles Baléares, a été retrouvé en Catologne par

le Dr. Zariquiey, qui en a pris quelques exemplaires des deux.
sexes à Figueras et Vallvidrera.

SCYDMAENIDAE

Cephennium (Geodytes) catalonicum n. sp. (1). — Très dis-
tinct de toutes les espèces du groupe, décrites jusqu'à ce jour, par
son corps très étroit et allongé, assez semblable, comme forme géné-
rale, aux exemplaires plus étroits du Cephennium (Phennecium)
Theryanum Rtt. var. conf/exum Notrm., avec lequel il est cependant
impossible de le confondre par la position différente du pli huméral

i

(1) On trouve en Catalogne une autre espèce de Cephennuiun , mais celle-ci a des moeurs
frondicoles ou muscicoles: c'est le Z/40ovacicuim Mill. — Les exemplaires catalans que jai pu
examiner different cependant de la forme typique par leur couleur uniforme testacé intense
(à pigmentation définitive, testacé plus ou moins pàle quand ils sont immatures) et la ponctua—
tion des élytres beaucoup plus fine, ce qui leur donne un facies assez different. Mais les carac—
tères des màles sont conformes à ceux des d/oracicum d'Allemagne et de France et la
ponctuation des élytres présente parfois des variations, quoique moins accentuées, dans des
exemplaires pris ensemble à d'autres parfaitement typiques. Je crois donc qu'on ne doit considé-
rer la forme catalane que comme une race locale que j'ai nommée C. THoRACICUM Subsp. CopI-
NAE. Les exemplaires examinés venaient de La Barata près Tarrasa, (Codina), Vich, Alella, Monte
seny (Dr. Zariquiey).

ÍNSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL I09

des élytres, les antennes plus robustes et la ponctuation du dessus
presque nulle. De couleur uniforme testacée assez pàle, sans yeux.
Antennes à 2£ article aussi gros et au moins ausi long que le 127,
3-6 plus étroits, subglobuleux, 7€ et 8€ légèrement transverses, 9-11
formant une massue beaucoup plus large que les articles précédents,
art. 9 et 10 transverses, environ une fois et demi aussi larges que
longs, 11€ brièvement ovale, acuminé au sommet.

Corselet légèrement transverse,: à plus grande largeur vers le 1/,
antérieur, cotés rétrécis en arrière à peu près en ligne droite, dessus
à ponctuation extrèmement fine, presque invisible. Elytres allongées,
aussi larges à la base que la base du corselet, légèrement arrondies
sur les cotés, largement tronquées au sommet, finement pubescentes,
à ponctuation presque nulle. Fossettes basales assez grandes, placées
à peu près à égale distance de la sutura et des épaules, pli huméral
très net mais court, placé exactement en arrière des angles posté-
rieurs du corselet.

o": métasternum largement et peu profondément impressionné au
milieu, l'impression, graduellement effacée vers les hanches intermé-
diaires, est ornée à son milieu, un peu en arrière de la moitié du mé-
tasternum, d'un petit tubercule allongé assez saillant.

Long. 0,8 mill.

Cette description est faite sur deux exemplaires c'o" pris à
Alella et Moncada. Jai vu un exemplaire S venant de Arenys qui
diffère des précédents par la taille un peu plus forte (1 mill. env.)
et les antennes un peu plus longues. Les art. 7.2 et 8.€ ne sont pas
transverses mais globuleux (le 7.€ est aussi un peu plus gros que 6 et 8)
et les art. 9-10 sont beaucoup-moins transverses. Je ne sais si ce
dimorphisme antennaire est un caractère constant de l'espèce, ou si
cette conformation particulière est purement accidentelle, Seulement
l'examen d'un matériel plus abondant permettra de mieux apprécier
la valeur de ces différences.

COLYDIIDAE

Langelandia Reitteri Belon. —Je crois devoir rapporter à cette
espèce deux exemplaires communiqués par Mr. Zariquiey et
pris par lui à la Bonanova.

Abromus Zariquieyi Dod.— Cet intéressant petit Colydien a
été repris en plusieurs exemplaires à Moncada et, plus récemment,

(
LIO INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

à La Garriga (B.). J'ai vu deux exemplaires de cette localité et j'ai
remarqué que leur taille était plus avantageuse que celle du type de
Vallvidrera et de tous ceux que j'ai vus de Moncada. Par contre les
élytres paraissent proportionnellement un peu plus courtes. Je crois
qu'il n'y a là qu'une petite variation individuelle ou locale.

3 CURCULIONIDAE

Raymondionymus Benjamini Marq. — Quoique assez habitué à
la variabilité des espèces de ce genre, j'ai été d'abord dérouté quand
jen ai vu le premier exemplaire venant de Catalogne.

Les élytres beaucoup plus longues, plus étroites, plus parallèles, à
peine plus larges que le corselet, à 127€ strie très enfoncée, sulcifor-
me, le corselet déprimé sur son disque, nettement caréné longitudi-
nalement au milieu, à ponctuation beaucoup plus grosse et moins
dense que dans les Benjamini des Pyrénées orientales, donnaient
à cet unique exemplaire, pris à Vallvidrera, un air Si particulier que
jai cru me trouver en présence d'une espèce nouvelle. Jen ai vu
plus tard plusieurs exemplaires pris à La Garriga, et, si dans aucun
de ces derniers je ne retrouve réunies toutes les différences obser-
vées sur l'exemplaire de Vallvidrera, je vois dans un la forte
ponctuation du corselet, dans l'autre la première strie en sillon enton-
cé, et la largeur des élytres, Sans étre aussi reduite que dans le
premier exemplaire, est variablement intermédiaire entre celui ci et
les exemplaires pyrenéens. En conclusion je crois que ces insectes
doivent se rapporter au Raymondionymus Benjamini Marq., duquel
on ne peut les séparer méme à titre de variété, vu la grande instabi-
lité des différences que j'ai pu relever.

é:

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL ILLA

Una visita al Montseny en ple hivern

(11-14 de Febrer)

per

S. CUIXART, J. M2 SUANA 1 F. A. RUBIÓ

Uns quants alumnes de Botànica de la Facultat de Farmàcia
d'aquesta Universitat, els Srs. Badia, Bellver, Budallés, Cuixart,
Guinart, Ponsati, Pujol, Rubió i Suaria, tinguerem el gust de realitzar
pel Carnaval passat, una agradosa excursió al Montseny, amb nostre
Professor Dr. Font Quer. Ni el temps pogué ésser més explèndit, ni
els resultats obtinguts més profitosos, donada l'època en què fou feta.
El fi primordial que ens dugué al Montseny, fou estudiar els canvis de
vegetació que presenta des de la base al cim, i recollir les plantes
d'hivern que bonament poguessim. Nosaltres tres forem els designats
per a anotar aquelles observacions durant els tres dies de nostra excur-
sió: En Salvador Cuixart, des de Gualba a Santa Fe, En Josep Maria
Suafia des de Santa Fe a Les Agudes, i En Ferran A. Rubió, des de
Santa Fe a Sant Celoni. Veus aquí ço que fou vist per nosaltres.

se i

El dia 12 de febrer, l'hora marcada per a la partida de Gualba a
Santa Fe era la de vuit hores del matí: mes, la sortida, fou en realitat
ales vuit i mitja, excepte En Gros, del Museu de Catalunya, que
també venia amb nosaltres, que partí a punta de dia per tal de tenir
temps de collir, per al jardí del Museu, uns quants exemplars de
Osmunda regalis.

A les vuit del matí tot era moll de la rosada, i camí enllà, per entre
mig de conreus, solament trobàrem les plantes arvenses més comuns,

I12 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

i qualques altres d'aquells marges i vores de camins: Capsella, Bursa
pastoris, Vinca media, Bellis perennis, Cardamine hirsuta, Tus-
silago Farfara, Trifolium pratense,... i algunes Falgueres, Poly-
podium vulgare, Asplenum Trichomanes, Pteridium aquilinum,
Asplenum Adiantum-nigrum, Ceterach officinarum, Aspidium
aculeatum... Així arrivàrem fins a càn llla, que té al peu de l'eixida
davantera uns tarongers molt ufanosos. Darrera mateix, a uns 200
metres, el bosc, format d'Alzines més o menys clares, té com a espècies
secundàries, U/ex parviflorus, Cistus monspeliensis, C. saloiifolius, ,
Andropogon hirtum, Lavandula Stechas, Sarothamnus scoparius,
Pistacia Lentiscus... Es el tipu de bosc solei, en terres sense calç, de
per aquelles encontrades. Mirant al fons de la vall, hom hi veu, vora
la riera, Populus alba i més Carolines, ales vessants mitjorn Alzi-
nes i Sureres, i Castanyers a les septentrionals, entre mig qualques
Oliveres conreuades. Més amunt veiem Calycotome spinosa, i co-
mencem a trobar alguns Pins, la Erica arborea va augmentant, i
compareixen Calluna vulgaris, ArbutusUnedo, Daphne Gnidium,...
sobre tot en llocs més ombrejats, entre els arbres el Roure és el que
domina en l'ubaga. Però, en el solei, en camvi, la vegetació és més
xerofila que avans, perquè les pluges, no són prou encara, per a
compensar la falta d'aigua telúrica més abundosa al fons de la vall.
Així, molt per dessobre dels Castanyers, que ja hem trovat vora les
torrenteres, l'Alzina surera és ara mestreça de les faldes meridionals,
cap a 300 metres, i l'especte del sol és d'aridesa, cobert de Fenàs
(Brachypodium ramosum). A 320 metres, orientació NNE el bosc és
altre cop de Castanyers i el sotabosc, Pferidium aguilinum, Arbutus
Unedo, Cistus salviifolius, Origanum vuloare, Lavandula Ste -
ehas,i qualque Cisfus monspeliensis. A 360 metres, Castanyers, —
dominant, i mesclats amb ells Alzines i superbes Sureres. Les empre-
nem per una drecera bastant costosa de pujar, fins a trobar novament
el camí, més amunt, a uns 460 metres, amb el Sarofamnus scoparius
molt abundant, i devallem al fons, a la riera de Gualba, per a collir la
Osmunda, que En Gros, amb tota sa bona voluntat no havia pogut
arrencar més avall, a la Farga d'Aram, perquè s'hi oposaren els maso-

ai

4:

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 113

vers. Aquesta Osmundacia, es desenrotlla sobremanera, adquirint
ses frondes una alçada de més d'un metre, ensems que son riçoma ver-
tical ens obliga, per a arrencar-lo, a cavar fins a una protonditat gaire
bé igual a l'alçada de les frondes i encara no conseguim trobar-ne la
fi. Així i tot, ne collim uns quants exemplars, i en haver pujat de nou
dalt del camí, trobem l'altre grup de companys que no havia devallat

Fig. 1.—El Galanthus nivalis a la Vall de Gualba, entre Esbarsers i Felgueres, 800 m. alt.

amb nosaltres i Gros amb ells, que també havien trobat i collit la
citada Osmundacia. I camí amunt altra vegada, 550 metres, veiem
Genista pilosa, i Viburnum Tinus, Cytissus triflorus, etc..., i cent
metres més de pujada, i som a la Font de la Polla, on dinem.

En havent dinat, a un quart de tres, reprenem altra vegada el
camí, desviant-nos un poc per a anar al Gorc Negre. Passem per da-
vant de la ex-fàbrica de pòlvora, i d'allí baixem a la riera: on trobem
el Gatell (Salix cinerea, mascle i femella), i Osmunda regalis, altre
cop, amb Blechnum Spicant, que encara no haviem vist. A l'entorn

114 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL
del Gorc Negre, hi veiem Laurus nobilís, Quercus llex, Viburnum
Tinus, Erica arborea, Arbutus Unedo, Ruscus aculeatus, Smilax
aspera..., totes les ombrotiles mediterrànies d'aquestes valls.

Fig. 2.—Vall de Gualba. El contrast entre la çona mediterrània
sempre verda i la dels arbres desfulladiços, de la part superior, 800
metres. La faixa núa correspòn a la Castanyeda arrasada.

En fixar altre cop l'alçada, ho fem a 730 metres, cara NNE, on les
Alzines constitueixen la característica del bosc: trobem Dapiine Lau-
reola, florit. La Calluna vulgaris gaire bé predomina sobre el
Pteridium aquilinum, malgrat ésser aquesta Falguera molt abondant

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 115
CER UE Ec EL A Dl a ES

d'aquí per amunt, també hi ha amb relativa abundor: Sarotiamnus
scoparius, Erica arborea, Arbutus Unedo, Phyllirea augusti-
folia... Trobem rebrolls de //ex aquifolium, constituint matolls sem-
blants al Garric. Hi ha qualques exemplars isolats de Valeriana offi-
cinalis. A 800 metres, compareixen els primers coixinets de la Sa.ri-
fraga Vayredana, i aquí en una recolsada de la riera, nostre mestre
Dr. Font Quer, descobreix el Galanthus nivalis, encara no citat del
Montseny. En aquesta part de la vall de Gualba, veiem el primer
Faig i l'Alzina minva notoriament, se'ns presenten qualques Avella-
ners, tot el món mediterrà el tenim davall nosaltres, i vall amunt,
Roures i Faijos, tots sense fulles, marquen la çona extramediterrània.
Per aquí retrobem l'//ex, ara arborescent, amb la forma de fulles
desdentegades (var. senescens), i qualques Castanyers.

A 910 metres, estem en plena çona del Castanyer, per un costat,
i a la part més ubaga en la del Roure, amb sotabosc pobríssim ara a
l'hivern. Mes, aquest bosc explèndit de Castanyers, és tot arrasat, que
solament ne queden les soques tallades en rodó, la fullaraca caracte-
rística i les pellofes de Son fruit.

A 1,010 metres, és gaire bé completa la desaparició del Quercus
llex, no quedant-ne més que molt pocs individuus, que d'aquí en
endavant són encara més rars i s'esvaeixen del tot cap a 1,070 metres.
A aquesta alçada, i orientada a SE comença la Faigeda, mesclant-s'hi
Roures, amb el sotabosc de Pferidium aquilinum. A la vessant NNE
domina per complert el Faig, continuant-ne una extensa regió que
comprèn després les dues vessants, quan s'estreny la vall, i no es veu
per tot més que Faig i Ginebre (Juniperus communis). Finalment,
prop de les sis de la tarda, tenim a la vista Santa Fe, i trobem la
primera clapa de neu a 1,180 metres, sols ens en resta pujar uns quants
més i som a Santa Fe, on ens quedem a sopar i dormir.

El dia 13 de febrer, surtim de Santa Fe a dos quarts de deu, per
a pujar a Les Agudes. La vegetació de la vall, en sa part plana, és
igual a la que trobàrem el dia avans en la part alta, el Sarofhamnus
scoparius, és allà abundant, com també, encara que no tant, Pferi-

IIÓ INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL

dium aguilinum, Calluna vulgaris, etc., retrobem el Galanfíius
nivalis menys desenrotllat que al peu de la riera de Gualba, proba-
blement per estar en lloc descobert, desbrossat de poc. Passem pel
Plà dels Ginebrons, on és el Juniperus communis, molt abundant, i
entrem en la densa Faigeda que comença allà, i que ja no ens deixa,
llevat d'alguns troços descoberts, fins prop de Les Agudes. Per tota

Fig. 8.—La Abeteda de Passa Abetes des del Pla de l'Espinal. Els Abets són envoltats pels
Faijos per totes bandes.

aquesta part alta del Montseny, no es veuen altres arbres o arbustes
verts més que Juniperus communis, llex aquifolium i els Abies
pectinata. Segons nostres observacions els Abets no viuen al Mont-
seny més que en exposicions septentrionals, entre 1,300 i 1,600
metres: allà on els hem vist més abundants és a la vessant NVV, on
alcancen el límit inferior de 1,300 metres (Bosc de Passa Abetes), en
la NNE comencen a trobar-se a 1,450 i són escassos, en la N aquest
límit inferior sembla ésser intermig entre els altres dos. Per tot arreu

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL I17

L

estan envoltats de Faig, que és l'arbre que s'enfila més amunt, fins
davall mateix del cim de Les Agudes, que ara està sense ni una
flor. Allí, a 1,740 metres un hi veu Juniperus nana, Saxifraga
Vayiredana, Sarothamnus purgans, etc., i el sol és cobert. de
Festuca. En les clivelles de les roques, totes verdes de Lecidea
geographica, es veuen els rosetons vermellosos d'un Semper-
vioum.

Dinàrem, de baixada, a la Font del Briansó, i havent dinat,
emprenguerem de nou l'ascensió fins al cim del Turó de l'Home, pel
camí trobàrem uns pobres exemplars de Asplenum septentrionale,
i dalt del cim la neu no ens deixa veure res de les plantes que hi ha,
en alguns llocs en tanta quantitat que era de prop de dos metres l'es-
pessor. El dia explèndit que disfrutàrem ens permeté ovirar un pano-
rama extensíssim, i ja que no podiem fer altra cosa emprenguerem la
devallada, improvisant una mena de sporé d'hivern d'estar per casa,
i així baixàrem a Passa Abetes, i arrivàrem a Santa Fe a entrada
de fosc.

El dia 14, a les deu, surtim de Santa Fe amb boira i fret. Després
de quinze minuts de marxa, fem la primera observació a la cota 1,120
metres, és una petita turbera amb Sphagnum i Drosera rotundifo-
lia, que hi ha en una clariana de la Faigeda: en aquest lloc desco-
bert, creixen Sarothamnus scoparius, Erica scoparia, Pteridium
aguilinum, Juniperus nana. ,

El camí, que és fet de poc i va per la vall de Gualba, és molt bo,
i la boira continúa essent espessa. En passar a la vessant SE i a 1,07
metres d'alçada trobem els primers Quercus llex, que a la cota
1,040 metres esdevenen un nodrit Alzinar, amb un sotabosc de
Sarothamnus scoparius, abundant, Erica arborea barrejada amb
Erica scoparia i Pteridium aquilinum. El Fagus silvatica es con:
serva en les exposicions N i desapareix en les S, havent-hi torrents
orientats al NE, en els quals en. una vessant hi ha Fagus i en l'altra
Quercus llex, tormant el torrent, una divisòria molt clara: el sotabosc
és sempre el mateix.

118 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL

A les dotze passem per un mal pas, són els barrinaires que treba-
llen en el nou camí, i en alguns llocs, hem de saltar de pedra en pedra
i fer equilibris per a passar a l'altra banda i retrobar el camí bò. El
bosc continúa igual fins a 950 metres, on amb exposició SSE trobem
una magnífica Roureda. En la vessant ENE encara es veu algún
Fagus, però van desapareixent.

Entre les cotes 920 i 910, amb exposició S trobem en el fons de la
vall una agrupació de Casfanea vulgaris Lamle., completament vol-
tada per l'Alzinar. El sotabosc està compost principalment de Pferi-
dium aquilinum. Allà trobem Helleborus viridis amb H. foetidus.
Ja no es veu cap Faig, als pocs minuts de deixar el bosc de Castanyers
ji a una alçada de 900 metres, amb exposició SE veiem els primers
Quercus Suber, apareixen els Cisfus monspeliensis, C. albidus,
Lavandula Steechas, Calycotome spinosa,.....

El camí baixa ràpidament, i als 750 metres trobem altra vegada
l'Ulex parviflorus tot ilorit, encara resta algún Sarothamnuus, però
es perd desseguida.

A tres quarts de dues dinem, i després carretera enllà, tot depres-
sa fins a Sant Celoni, on arrivàrem a les cinc. El guia vé més tard, j
ens porta els impermeables tots plens de plantes montsenyenques per
a plantar, les Osmunda, Aspidium aculeatum, Pteridium aquilinum,
Nephrodium Filix-mas. Athyrium Filix-foemina, Blechnum Spi-
cant, etc., i després Viola Rubanii, Helleborus viridis, Galanthus
nivalis, Dianthus monspessulanus, Potentilla splendens,.... 1 tot
seguit agafàrem el tren que ens retorna a Barcelona. Els cims del
Montseny són tots emboirats, just quan nosaltres els acabem de dei-
xar, i el cel és cobert, però no fa fred.

Barcelona, febrer de 1918.

Francesc X. Altés Alabart - Impressor - Barcelona.

— o NSTITUCIÓ CATALANA DHISTORIA NATURAL

ae Dies de sessió.—Primer dijous de cada mes, a les set del
Vespre. /

et ai Sotis adjunts. —Deuen ser presentats per tres socis i ad-

o mesos en sessió de Consell Directiu. Paguen deu pessetes

— 3 l'any (que poden fer efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35,

Barri de la Salut-Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució,

— rebent totes les publicacions de la Societat i podent consultar
ae la Biblioteca i Museu. i

Es La 3. Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució menys
i Els de juliol, agost i setembre.

À ri Volum de treballs:

Cada any es publica un volum de treballs de unes 300
planes,

5. —Tiratges apart:

3 Els autors que desitjin tiratges apart dels treballs publicats
en el Butlletí, deuran solicitar-hordel Consell de Redacció
avans de que siguin desfets els motllos.

- Dels treballs que tinguin en el volum, els autors en rebran
- 50 exemplars encara que no ho solicitin: en cas de desite
jar-ne major nombre deuran comunicar- ho al Consell de

i RR Redacció, al corretgir les probes.

lo 6. L'Institució Catalana d'Història Natural, i

xi ot ha trasladat son lloc social al Palau de. la Di guna
ea Garrer del Bisbe. Barcelona.

(
7. Toutes les communications et Bchanges doivent Etre envos
i a LE

Apartado de Correos, 653, Barcelona (Espagne)

SESSIONS

3
or

La INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL celebrarà ses. el l

sessions científiques d'enguany els jorns:

10 de Gener 4 d'Abril 3 d' Octubre Bo
7 de Febrer — 9 de Maig 7 de Novembre —
7 de Març 6 de Juny 1. 5 de i dd

,

PUBLICACIONS DE LA INSTITUCIÓ —

BUTLLETÍ MENSUAL ee Pa
Primer poca. —1901-1908, tres anys. Lo Lo. sc. Lleis ptes.
Segona Época. —1904 a 1917, cada any. . ET 8 5 2
MEMORIES
Himenòpters de Catlunya, per P. Antiga i ui Ma of,
Fam I, Tentredinits. —. È 1
2 IV, Tehneumónids. Lo LL. . 1
i 2 VIII, Ors Das mA a De Cl
A Li Xa DOR Pla es
, 3 (XIX, Apids. , NOMS Ale Qu EA 1
5. XVII, Vespidss. io ia i) 1
OO XII, Sapigids. . . )
, — XIII, Scoliids . o a AI 1.2
5 XIV, Mutillids. — / 1 da
Història de les Ciencies Naturals a Qatalarya, per Mossén ES PER poe
Nobert Font i Sagué... 2 ptes. — —.

Ensaig d'una Flora liquènica de Catalunya, per Manel Llei
eo nas È Fernàndez, y. ele i 1

Minerals de Catalunya, per Llorenç Tomàs 3 1

Contribuciones al estudio de Ja Flora del Pirineo Central :

— (Valle de Arén), por Mannel Llenas y Fernàndez , 9. y

Fauna ictiològica de Catalunya, per Aguslí M." Gibert . 2

Sismología Catalana, per M. Faura i Sans, Pore . 1

NY

a

l TBEBALLS a ee a

la 1 91 DS LA AE Da La MORI PE Data a Sl 10 ptes. È Es
Vol IL. 6 A di DS A P DE DR OS CE RS ges

Volum HL, SR ee cie a de di ee (A, CES (ED ODOBDORI a NS

Ni BUTLIEAT DE LA —
— INSTITUCIÓ CATALANA
OO D'HISTORIA NATURAL —

ui ua 19148

CILOCAL SOCIAL:

I Palau de la Diputació, carrer del Bisbe.— BARCELONA

i
x

científica de 6 de Juny de 1918. —NOTES —

CRIPTOGÀMIQUES: I. Un grapat de Hepà-

: o SUMARI: Secció OFiciaL:. Sessió

rica.-ll. A propòsit d'una nova localitat
de dPhillitis Hemionitisv (Lag.) O. Rtz.
(Falguera) per el Runt. P. Joaquim M."

EA ut
tiques catalanes, una espècie i dugues —
de Barnola, S. J.

Varietats noves per a la península ibè-

rs
Ed RES RS En,

am
ss

DE LA

institució Catalana d'Historia Natural

3." Epoca. BARCELONA, JUNY, 1918. Any Il — Núm. 6

SECCIÓ OFICIAL

SESSIÓ CIENTÍFICA DEL DIA 6 DE JUNY DE r9182

Presidència del Runt. P. Joaquim M. de Barnola, S. J.
President

Assistiren els membres i socis Srs. Barnola, Bataller, Botey, Broque -
tas, Codina, Faura, Font, Maluquer (Joaquim) i Morer.
Excusen l'assistència els Srs. Bofill i Pichot, Maluquer (Salvador i
Josep)i Aguilar—A mat. I
El P. Barnola dóna compte d'una comunicació del Consell de Pedagogia,
agraint el donatiu fet per a son laboratori químic.
També dóna compte el President d'haver-se rebut un volum de Citolo-

gia de rescent publicació, donat per son autor el P. Pujiula, S. J., Director
del Laboratori biològic de Sarrià.

v

COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES

Hepaticologia catalana. —El President esmenta les espècies que recollí en

'el bosc de la riera de Llevaneres (Sant Andreu), el 19 del mes de Maig.—

120 .NSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

Conocephalum conicum (L.) Neclser, prop del molí: Metegeria furcata (L.) Dum..
algunes plantes amb fructificacions, no escassa, Pellia Neesiana (Gott.)
Limpr., junt a voltes amb Conoceptalum, Plagiochila asplenioides (L.)
Dum., en pans compactes fins de 4 cm. de llargària, al demunt del granit
en disgregació: Lophocolea bidentata (L.) Nees., frequent: Lophocolea minor
Nees., amb moltes fulles rosegades per la formació i caiguda dels propà-
guls, Radula complanata Dum., molt abondosa, associada a la Lophocolea
bidentata i Metegeria, Madotheca platyphylla Dum., gens escassa, amb la
Metegeria, Frullania dilatata Dum., en fructificació, molts anfigastris qua—
dridentats, abondosa, entremig d'ella la Lophocolea minor, Lejennea serpi-
llifolia Lib., en recons humits i sombrejats, molt frequent, barrejada també
amb Melegeria 1 Radula.

Herborització del Turó d'en Falcó. —El Dr. Font Quer, presenta una
interessant nota del membre Germà Sennen sobre: dBreve herborisation
par les coteaux de Vallcarca, dits (Turó d'en Falcó). 3

L'Gnophosstevenasia B. pE L'EUROPA ORIENTAL, INTEGRANT DE LA FAUNA
ESPANYOLA.—Aquest és el titol del treball presentat pel Dr. Font en la
sessió de Juny, en el que es fa referència a Lepidòpters recullits pel Pare
Lluís Boguià, S. J.

Algunes zoocecidies trobades recentment a Catalunya.—El Dr. Font
Quer, en nom del Sr. Sagarra, comunica la troballa de les seguents
zoocecídies: Sobre el Plantago albicans, l'acarid Eriophyes Barroisi,
Fochen.

Sobre el Salix cinerea de Sant Medi. la Potanina pedunculata, (Ten-
tredinid). i

Sobre el Liycium europacum del Plà del Llobregat, l'acàrid Eriophyes
encricotes Nal.

Sobre el Quercus coccífera de Sardanyola, el cinipid Plagiofrochus
ilicis Fabr.

Sobre el Orafaegus monogyna de Martorell, l'Erioplyes crataegi Can.

Aquestes dates serviran per augmentar la llista de les Zoocecídies cata—
lanes, consignant així noves formes que anirem observant al pas.

Gulfat de ferro natural a Catalunya. —El Dr. Faura comunica la troballa

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL I21

de sulfat de ferro natural a Sampedor, essent nou per a Catalunya. Actual—
ment està ocupat en l'anàlisi dels exemplars minerals recullits.

Una nova localitat del Jilògal.— D'aquesta varietat d'òpal, d'aspecte
llenyós, excursionejant el Dr. Faura i Sans amb el Sr. Baldomer Trepat,
de Tàrrega, pels encontorns d'Agramunt (Lleida), en unes pedreres de roca
per a la fabricació de ciment prop de la masia Trepat, en l'agregat d'Ala—
drell, han pogut recollir formosos exemplars de Jilòpal, o sigui de fusta
silicificada. Les capes de la llenya són concèntriques, i en la fosilització llur
s'han conservat perfectament les formes fibrilars. El tronc és aplastat,
essent impossible el determinar a l'espècie vegetal a que pertany, tan sols
feren constar que el diàmetre major és d'uns 135 mm. El nivell geològic on
fou trobat pertany al dels guixos del període Oligocènic inferior.

Enfondrament de terres a Sant Pau d'Ordal.—Aquest hivern, en el qual
registrem una de les altes pluviomètriques més notables, ha ocorregut en
els terrenys miocènics de sant Pau d'Ordal un gros enfondrament i escorri—
ment de terres amb escletxes alineades en més de 300 metres de llarg.
D'aquesta manifestació hídrica soterrània, anuncia el Dr. M. Faura i Sans,
que amb els alumnes de Geologia de l'Escola Superior d'Agricultura, en
practicaran un detingut estudi mapant els trastorns ocorreguts.

Contribució a la fauna ictiològica del Mimerigdià del Montsech, pro-
víncia de Lleida. —El doctor M. Faura i Sans comunica que té un exem-
plar (en motllo i contra-motllo) de l'4elhalion Vidali Sauvage (1903), d'uns
287 mm. de llarg, coincidint pels seus caràcters amb la diagnosis de l'espè-
cie, la columna vertebral conté 65 vertebres robustes. D'aquesta espècie
solament se n'havien trobat dos exemplars. Í

Del mateix llit n'hi ha fet ofrena el senyor D. Francisco Fontrodona,
enginyer de mines en cap, d'una altra forma de peix fòssil de 43 mm. de
llarg, amb 25 vertebres, la qual té certa semblança amb el Lepfolepsis
Voitni Agassiz, en estat jove, de la qual ja se n'hi havien trobat en aquelles
pedreres de caliça litogràfica uns cinc exemplars, no obstant, ens sembla es
tracta d'una varietat quelcom distinta de la forma descrita.

Ambdues espècies perteneixen a la familia dels leptolepits.

Desprendiment de gas carbónic en la regió sísmica de la Costa de Lle-

En INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

vant, propera a Barcelona. —El doctor M. Faura i Sans, fent l'us de la
paraula, i ampliant les dades sobre la Sismologia catalana, publicades en
la memòria de l'INsrirució CATALANA D'HisSrÒRIA NATURAL: ae Estudi geo-
tectònic d'una llaga sísmica propera a Barcelona, corresponent l'epicentre en
el Maciu de Sant Mateu, al N. N.E. de Teyà (1913), i demés fent present que
juntament amb D. Xavier Aragó i el Sr. Biada, en l'interior d'unes mines.
per a captacions d'aigua potable construides en la vessant septentrional de
la muntanya de Sant Mateu, a Vilassar de Dalt, el dia 15 de Març d'en—
guany, experimentaren, prop d'un dic de pòrfit, desprendiments de gas
carbònic natural amb certes intermitències. Aquesta manifestació de l'anhí-
drit carbònic, juntament amb les de l'aigua picant de Cabrera i les d'Ar-
gentona, limiten la zona epicentral de les sotregades sísmiques, degudes
als moviments tectònics costés, per a l'influència de les depresions marines.
Coleòpters nous per a Catalunya. —En Francesc Morer, comunita haver
recullit els coleòpters seguents:
Allalns amictus ab. obscuricornis. Pic. (Sta. Coloma de Farnés, VI-17).
Chalcoides Plutus Latr. Cerdanya, VIl-17. En el Cat. Reitter 1906
esmentada de Gunia, Galia i Germania. Tampoc esmenta Cuní en el seu
Cat. Probable nova per a Catalunya si no ho és per a la península ibèrica:
Troballes paleontològiques a Piera.— Mn. Batallèr, en un extret del'seu
treball dRecopilació de lo fet sobre mamifers fòssils a Catalunya), que es
publicarà probablement en el pròxim volum de treballs, dóna compte de la

troballa feta en 1915 del Celicotherium Goldefussi Raupp a Piera.

CONSELL GENERAL DE MEMBRES DE 9 DE JUNY DE 1918

Presidència del Rent. P. Joaquim M. de Barnola, S. J.,
President

Té lloc la reunió en el local social en el Palau de la Diputació. Assisteixen
els membres Rvnt. P. Barnola, S. J., Dr. Bofill i Pichot, D. Artur Bofill i
Poch, D. Ascensi Codina, D. Joaquim Fole i Girona, Dr. Font Quer i
D. Emili Juncadella.

d'E

ÍNSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 123

'

Per trovar-se ausents de Barcelona excusen l'assistència els senyors
Maluquer (Salvador, Josep i Joaquim), i Aguilar-amat.

Oberta la sessió a les 11,30 a. m. i actuant de secretari D. Ascensi
Codina, després d'aprovada l'acta de la reunió de Consell general de 30 de
Desembre de 1017, es dóna lectura a les actes dels Consells Directius cele-
brats durant lo que va d'any, que corresponen als dies 3 Gener, 1 Febrer,
a Mars, 11 Abril, 23 Maig, i s'aprova per unanimitat l'actuació del Consell
Directiu.

Llegida pel secretari accidental la relació de socis adjunts admesos pel
Consell Directiu en les esmentades reunions del mateix, el Consell General
per unanimitat ratifica els nomenaments.

En votació secreta són nomenats membre supernumerari el Sr. Mas de
Xaxars, i membres corresponents, el P. Marcet, i els Srs. Palet i Barba i
Amador Romaní, que viuen a Montserrat, Tarrassa i Vilanova, respectiva-
ment.

S'acordà, finalment, que en ia sessió de Consell General de Desembre
de 1918, el Consell Directiu presenti una relació de persones de reconeguts
mèrits científics per a ésser nomenats membres corresponents.

S'aixeca la sessió a la una de la tarda.

124 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

NOTES CRIPTOGAMIQUES

Un grapat de Hepàtiques catalanes,

una espècie í Uucurs vatíetats noves per a la ceniaatd ibèrica

per el

RVNT. P. JOAQUÍM MS DE BARNONLA, S. J.

El règimen udomètric excessivament abundós d'enguany, ha sigut
força propici per a la vegetació de les Muscínies. Seguint la tasca

que ens tenim imposada d'ençà uns anys, havem aprotitat aquesta

bona circumstància per a sovintejar les excursions, que, no obstant,
moltes voltes la mateixa pluja ens ha destorbat, privant-nos de herbo-
ritzar per indrets nous. Ademés un viatje a Tortosa, encara que no

amb finalitat directa d'exploracions botàniques, ens ha donat propor- .

ció defer vàries exploracions, i dugues excursions llargues per a llurs
alentorns. Una d'aquestes fou per la vessant S. del Mont Caro, on
devallen en imposants cascates les aigiies que, provinentes del des-
glassament de la neu, empapen les roques, i filtrant-se brollen en la
preciosa reconada dita dLa Caramellao, on degudament reunides,
filtrades i canalitzades, formen el capdal d'aigúes potables de la ciutat
de Tortosa. L'altra excursió la férem al barranc de Sant Antoni, pel
qual s'escorren els sobrants de les aigiies no captades en La Cara-

ot
dur,

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISCTORIA NATURAL 125

mella, té llocs força ombrivols adequats a la vegetació de les

OO Muscínies, encare que molts anys l'estiuatje es converteix en com-

pleta sequetat, car, com venim de dir, son manantial és el mateix
que proporciona les aigies potables a la ciutat tortosenca.

En aquest treball condensem el resultat de nostres campanyes
hepatològiques en els prop-passats mesos de Mars i Abril, veriticades,
a més dels punts esmentats (que per cert no foren dels més afavorits),
pels voltants de Tarragona, on ens deturàrem un jorn a la anada a

— Tortosai unes hores a la tornada, temps esmerçat en herboritzacions,

en part en companyia de nostre benvolgut amic i preuat consoci el
Dr. En Agustí M.2 Gibert, per Sant Celoni i Olzinelles i per les
vores del Rec Comtal, darrera de sant Andreu de Palomar.

Reunides metòdicament les espècies recollides hi afegim la dada
de la recol'lecció, subtratum, localitats i altres anotacions que ens

— semblin pertinents o d'oportunitat. Assenyalem amb un asterisc les

novetats que ho són per la Flora de Catalunya, i amb dos, les que
ho són per la d'Ibèria.

MARCHANTIALES
RICCIACEZ£
Gèn.: Riccia L.

€ R. Crozalsii Lev.—Vores dels camins prop del molí d'En Compte,
Jesús (Tortosa), 27, III, pans de terra descoberts pels voltants de
la pedrera de Santa Tecla (Tarragona), 7, IV.

é R. nigrella DC.—R. minima L. (p.)—Vores descobertes dels
camins prop del molí d'En Compte, Jesús (Tortosa), 27, III, entre
la carretera de Tarragona a Barcelona i la pedrera de Santa
Tecla (Tarragona), 7, IV.

È R. sorocarpa Bisch.—Erms prop de la pedrera de Santa Tecla
(Tarragona), 7, IV. l

EE R. Micheli Raddi.—Erms argilosos a la vora de la carretera del
Port, a poc de la Sortida de l'arrabal del Jesús (Tortosa, 27, IIÍ,

12Ó INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL

voltants de la pedrera de Santa Tecla (Tarragona), 7, IV.—
Aquestes localitats dónen fermesa a les sospites de que l'espècie
es trobi disseminada per tota la regió mediterrània (1). Els
exemplars recollits semblen referir-se a la forma típica.

R. lamellosa Raddi.—R. Dufourii Nees. — Camins propers del molí
d'En Compte, Jesús (Tortosa), 27, III.

MARCHANTIACE/Z£
Gèn.: Reboulia Raddi

R. hemiísphaerica (L.) Raddi.—Associada a la Lunularia i Mar-
chantia, vores del Tordera, Sant Celoni i Olzinelles, 21, IV.—
Escassa.

Gèn.: Conocephalum (NecE) Steph

C. conicum (L ) Nech.—Marchantia c. L., Conocephalus C.
Dum., Fegatella c., Raddi.— En les parets de les derivacions de
regar del Rec Comtal, Sant Andreu de Palomar, 28, IV.

Gèn.: Lunularia Mich.

L. cruciata (L.) Dum., Marchantia cr. B., Lunularia vulgaris
MicH., L. Dillenii Le Jolis.—Tarragona, parets dels reguerons
dels horts cap al riu Francolí, 26, III, Sant Celoni, vores del riu
Tordera, amb propàguls, abundosa, 21,IV: barrancs del Regués
(Tortosa), 27, III.

Gèn.: Marchantia (L.) Raddi

M. polymorpha L.—Paret llevant de l'embassament del molí d'En
Compte (Tortosa), 27, III. —Amb propàguls, abundosa.

(1) Boulay cMuscinées de la France- iépatiqueso. .

NSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 127

M. paleacea Bertol.—Recs de Roquetes, barranc del Regués al
Jesús (Tortosa), 27, III: Sant Celoni, roques properes al Tordera,
21, IV.—Amb tiructificacions 9 i propàguls, abundosa. Sant
Andreu, reguerons del Rec Comtal, 28, IV.

JUNGERMANNIALES
SPOAEROCARPACEAE
Gèn.: Sphaerocarpus Mich.

Sph. terrestris Sm., Sph. Michelii Bell. —Marges de camps, Ol-
zinelles, molt escassa, 21, IV.

METZGERIACEAE
Gèn.: Metzgeria Raddi

M. furcata (L.) Dum. (part.). —Soques d'arbres, Olzinelles, 21, IV.
—Escassa.

HAPLOLAENACEAE
Gèn.: -Peília Raddi

P. Fabroniana Raddi, P. calycina (Tayl.) Nees., Marsilia
endiviaefolia (Dicis.) Lindb. —Parets del regueró de la fàbrica
d'electricitat en el barranc del Jesús, cap a Roquetes, 20, IV, re-
guerons del Rec Comtal, 28, IV.

dt vyar.: lorea Nees.— Rec Comptal, 28, IV.—EI R. P. Navàs ens

va remetre uns exemplars d'uns aiguamolls de Muel (Saragossa),
per a la seva determinació, resultant ésser aquesta típica varietat,
pròpia de les aigiies estanties en terrers caliços. Segurament
que es troba en molts altres indrets de la península, de la qual
encara no havia sigut esmentada.

128 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

TRIGONANTHACEAE
Gèn.: Cephaloziella Spr.

C. divaricata Heeg., Jungermannia d. Svv., J. byssacea Roth.,
Cephalosia byssacea Heen., C. Sfarhii Nees.—La manca
d'anfigastris, i les fulles cocleariformes fan que ens determinem
per aquesta espècie. Barranc de Sant Antoni (Tortosa), 4, IV.

RADULACEAE
Gèn.: Radula Din

R. complanata Dum., Junger mannia c. L.—Sobre troncs vells, amb
fructificació i foliols amb propàguls, Sant Celoni, Olzinelles,
SRA

MADOTHECACEAE
Gèn.: Madotheca - Dum.

M. platyphylla (L.) Dum.—Barranc de Sant Antoni, en grans
mates, 4, IV.—-Abundosa.

CODONIACEAE
Gèn.: Fossombronia Raddi

F. caespitiformis de Not.—Claps de terra entre les roques darrera
l'arrabal del Jesús (Tortosa), entre els garrofers, 4, IV.— Trobà-
rem abundoses matetes amb les càpsules imperfectes, que havem
tingut vives més de quatre setmanes, esperant l'aparició de les
espores, per a la definitiva i exacta determinació de l'espècie, car
hom sab que és gairebé indispensable son examen. Malgrat la

arees
ss
a

za

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 129

manca llur, doncs no poguérem assolir, com altres cops, son
complet desenrotllament, el conjunt dels caràcters vegetatius,
ens inclina a l'esmentada, que coneixem d'altres localitats de
nostra terra.

EPIGONANTHACEAE

Gèn.: Haplozia (1) Dum.
H. riparia (Tayl.) Dum.
se var.: rivularis Bern.—Rec Comtal, del tot submergida, 28, IV,
i molt avans, (Nov. 1917).—Té l'aspecte d'un Chiloscyphus.

Gèn.: Lophocolea Dum.

L. bidentata (L.) Nees., L. lateralis Dum.—Sant Celoni, Olsi-
nelles, 21, IV. — Abundosa al dumunt de terres silícies humides i
sombrejades.

L. rivularis Raddi, L. Hooferiana Nees. — Riera d'Olzinelles,
escassa, 21, IV.

JUBULACEAE
Gèn.: Frullania Raddi

Fr. dilatata (L.) Dum., Fr. minor Raddi. — Barranc de Sant
Antoni, 4, IV: no abundosa: Sant Celoni, Olzinelles, en tructifi-
cació, 21, IV.—No gens escassa.

Gèn.: Eulejeunea Spr.

Eu. serpillifolia (Lib.) Spr., Jungermannia Diclt., Lejeunea
cavifolia Ehrh. —Reconades aubagues de La Caramella (Tortosa),
Z, IV.

(1) Per raó d'etimologia es deu escriure amb /z, encara que no ho fassin molts autors.

130 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

Tot finint aquesta nota volem fer constar la abundor en que hom
veu es presenten les Marchantiales Cap al pla i en els alentorns de
la çona mediterrània, ço que férem remarcar anys avans en una llista
d'Hepàtiques d'Oriola (Alacant) (1), i que no desdiu de la consequèn-
cia que es pot treure de l'estudi de llur repartició geogràfica, en els
autors que d'aquesta s'han ocupat (2).

Ii

A propòsit d'una nova localitat de
4Phillitis Hemionitis" (Lag.) O. Etz. (Falguera)

Una curta estada a Tortosa, per les derreries de Març i primers
jorns d'Abril prop passats, em permeté realitzar un parell d'excur-
sions un xic detingudes pels manantials d'aigúes potables, a la cCara-
mellar, en la vessant S. del Mont Caro, i per qualcunes de les
reconades més ombrívoles del barranc anomenat de Sant Antoni,
que de aquella es deriva per a donar els sobrants de les aigúes a
l'Ebre, en sa vora dreta, pocs Rilòmetres més enllà de Tortosa.
En l'esmentat barranc, en llarga extensió, sota la propietat ano-
menada cla casa dels Canongeso, que 's'alça sobre l'espadat tallat
de la riera, vaig tenir la fortuna de trobar, amb relativa abun-
dor, la curiosa falguera, que tan escassa es en nostra Flora pteri-
dològica. I

Les dades de les localitats catalanes, on s'es trovada l'espècie,

(1) Boletín de la Soc. Arag. de C N.
(2) CF. dÈtudes sur la distribution géographique des Mousses en Frances, par M. l'Abbè
Boulay, 1877.

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL (31

les consignàrem en nostre assaig monogràfic de les Falgueres de
Catalunya, publicat en el primer volum de cTreballs de l'/nsfitució
Catalana d'Història Naturals, l'any 1915 (1), i, que ens ha semblat
del cas reproduir en la mateixa forma en que les estampàrem ales-
hores:

4 Colm.: (sub: Scolopendrium sagitftatum D. C.), cerca de Bar-
scelona (Salv., Quer), Gerona (Salv., Pourr.), Pirineos, Montseny
(Quer, Palau): Montserrat (E. Bout.), Prats de Rey en algunos pozos
(Puigg.)— N. v.: cMelserao (Palm.).o 3

Referint-se a una espècie que no és gens abundant trobem massa
general la frase: ecerca de Barcelona, amb tot i tractar-se de cites
atribuides a Salv. i En Quer. Tant més quant, per un ordinari, es fa
en llocs ombrívols molt localitzats, com son: entrades de coves,
avencs, baumes, boques de pous, etcètera. La cita de Bout. a Mont-
serrat, sembla fictícia, segons deduim de catàlegs demanats directa-
ment al R. P. A. Marcet, O. S. B.

Costa (H.): (sub: Scolop): 4Prats de Rey, en algunos pozos,
2Puigg.l Monseny y Pirineos, Colm. No ia he visto en estas locali-
,dades ).

En son Hetb. no n'hi ha cap exemplar. En el d'En Trèmols els que
s'hi conserven no son pas de Catalunya.

Gibert (in lit.: sub: Scol.) avencs de la Febró, Tarragona.

VVE. et Lge. cin fissuris rupium umbrosis cavernisque regionis
-inferioris Hispaniae orientalis et australis, raro, in Catalaunia
(Montseny, Pyr., Colm.)o (sub: Sco/op.)

L'escassa que és aquesta espècie, segons es pot deduir de les
cites aduides, fa que transcribim aquí la noteta de nostre erudit conso-

(1) Pàgines 127-128.

132 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

ci honorari Dr. D. Carles Pau, de Segorbe, publicada en el BUTLLETÍ
de Novembre de l'any 1912 (1):

cPhyllitis hemionitis (Lag., Garc. y Clem.) en Batcelona.

2 El trabajo del P. Barnola pubticado en el BOLETÍN de Junio
x1912 (2), me recuerda la indicada criptógama vascular que ningún
xamigo de Catalufia me ha comunicado recientemente.

Dicha especie fué recogida por el Dr. Trémols y su etiqueta
xtrae estos detalles:

o —Barcelona, Montes de S. Gerónimo.

o Fuentes, riachuelos, etc.

x3 a 400 metros.

o Junio 1879. —

vSegún esto deberà ser o debió ser abundante: se puede buscar
xen el herbario del difunto Dr. Trémols bajo Scolopendrium offici-
onale, que ciertamente no lo es.

vSegorbe 15. X. 1912.o

Tenim prou resseguides les encontrades de Sant Jeroni de la vall
d'Hebron, a què sens dubte es refereix l'etiqueta del Dr. Trèmols,
que poseeix el Dr. Pau, no havent trobat mai l'espècie en qiiestió.
Però com que llurs condicions fitostàtiques són tan singulars, tenim
com a força probable que es trobés, i àdhuc es trobi, en qualque recó
d'exploració difícil, sigui per estar cercat pet a defensa de la pro-
pietat, sigui per estar tancat com mina d'aigua, sigui destrossat al
ter la carretera, edificar, o per qualsevol altre motiu. Ja havem fet
constar que no es trova pas en l'Herbari del Dr. Trèmols en son lloc
propi, ni..... en la segiient espècie, que sinonímicament es refereix
a la denominació Scolopendrium officinale, notada pel dit doctor
Pau. Es, doncs, o localitat avui perduda, o que cal explorar amb
nova diligència, com ens proposem fer-ho. Í ara ens permetem afegir

(1) V. Secció oficial, primera plana.
(2) V. p. 83 a 86. ceUna falguera nova per a Catalunya i una nova localitat de l'Anmo-
gramma leptophylla (L.) Linx.

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL x BI

NJ

que la tenim en nostre Herbari d'un pou de cCan Rovira,, a Santa
Eularia de Ronsanes en el Vallés..

de
o GE

A l'afegir ara aquesta nova localitat férem qualques reflexions
respecte de l'habitat de l'espècie, i sa dispersió geogràfica.

La falguera de que ens ocupem és espècie constitutiva de l'ele:
ment mediterrani, gaire bé en diríem perimediterrània. Aquesta
única regió li assenyala En Christensen (1). Son. localitats aduides
per Christ (2) les coves de la çona litoral mediterrània, particular-
ment en les illes del mediterrà, dés de Palestina (Frey) i Grècia, fins
Alger i Espanya. La dóna com sustituint la PAyllitis Scolopendriurm
(L.) Nevvm. en els paisos més càlits de la mar llatina (3). HooRer i
Balter (4) li assignen Espanya, S. de França, Itàlia i les illes medite-
rrànies. Ettingshausen (5) li senyala la localitat general, sud d'Europa.
De Rey-Pailihade (6) enumera com localitats franceses: Provença,
Còrcega i Alger, donant com a fites, inferior i superior respectiva-
ment, les longituts de 10 a 2,000 m. En el Compendio de la Flora
Espanola, por Blas Làzaro e Ibiza (7) llegim: dPirineo, indicada en
Gibraltar.

Contra la suposició d'En Christ (8) de fer la Ph. Hemionitis
reemplassant de la P4. Scolopenrdium en la regió mediterrània,
podem fer remarcar que en la localitat de cCan Roso, (9) en plé Vallès,
es troben a poques passes una espècie de l'altra, aquella en un pou,
aquesta en una cínia veina, a Tortosa, la torrentera més veina a la
de Sant Antoni, és la dels molins d'En Compte, o del Jesús, on tenim

(1) dlndex Filicuma. Hafnie, 1906, pàg. 492.
(2) aDie Farnxralter der Erde2. Jena, 1897, pàg. 211.
(ay Ve LL cita
(4) eSynopsis Filicuma. London, 1874, pàg. 217, sub: Scolopendrium Hemiontitis SV,
(5) eDie Farniraiiter der Jetztvvelts, VVien, 1865, pàg. 125, sub: Scolopendrium hemio-
nilis Svartz.
(6) eLes Fougères de France2. París, 1893, pàg. 106, sub: Scolopendrium.
É (7) Madrid, 1906, 2 8 edic., t. 1, p 569, sub: Scolopendrium Hemionilis Lag. Garcia
em.
(8) eDie Farnieratier der Erdeo, sub gen : Scolopendréum, pàg. 211.
(0) Per equivocació anotàrem avans eCan Rovira2, en lloc de 4Can Roso,

134 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

recollida la Scolopendrium, que també es cria una mica més lluny
en el barranc d'Alfara, i segurament es troben poc menys que barreja-
des en els indrets d'on s'han citat, o ben properes, això que no obstant,
no aduirem, per no tenir-ho comprobat personalment. No podem,
doncs, admetre aquestes espècies com a mútuament sustitutives una
de l'altra, en diversa regió botànica.

de
Xe

Entre mig dels exemplars, que recollírem i observàrem a la locali-
tat tortosina esmentada, uns eren ben formats, amb la fàcies típica de
l'espècie, d'altres es trobaven deformats o contrets per l'escassesa
dematèries nutritives, on la roca, que els hi serveix de substratum

(conglomerat poligènic, amb alternància de capes argilocalcàries) no

era encara descomposta, o tan poc que les arrels amb prou feines

s'arrapaven. Entre la diversitat de formes migrades, que no cal

esmentar, hi distingirem la var. Orevís Bert. (1), que es caracteritza
per son contorn cordirenitorme a la base de les frondes, i oval en el
rest, amb l'àpex rom. Goldschmidt (2) la considera com un estadi
jove. En Christensen no li dóna més valor que de sinonímia (3).

Laboratori Biològic del Col'legi de Sant Ignasi, Sarrià, Maig 1918.

(i, eMisc. bot.a, t. V., sub: Scolopendviun.

(2) cTabellen zur Bestimmung der Pteridophytenarten2. Cassel, 1901, pàg. 2 4

(3) eIndex Filicuma. Hafnie, 1906, pàg. 619.

Francesc X. Altés Alabart - Impressor - Barcelon s

qi NSTTUNÓ, CATALANA DHISTORIA NATURAL

i de da . Dies de sessió. i Primer dijous de ssdà mes, a les set del
vespre.

2, Socis adjunts —Deuen ser presentats per tres socis i ad-
I mesos en sessió de Consell Directiu. Paguen deu pessetes
— l'any (qué poden fer efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35,
- Barri de la Salut-Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució,
rebent totes les publicacions de la Societati podent consultar

la Biblioteca i Museu.

o 3. Butlletí—Cada mes surt el Butlletí de h auca menys
o els de juliol, agost i setembre.

ed 4. Volum de treballs:
i Cada any es publica un volum de treballs de unes 300
planes. l pies:

do 5, Tiratges apart:
i Els autors que desitjin titatges apart dels treballs publicats
en el Butlletí, deuran solicitar-ho del Consell de Redacció
. avans de que siguin desfets els motllos.
— Dels treballs que tinguin en el volum, els autors en rebran —
50 exemplars encara que no ho solicitin, en cas de desite
jar-ne major nombre deuran comunicar-ho al Consell de
Redacció, al corretgir les probes.

i , I Os , L'Institució Catalana d'Història Natural,
ha trasladat son lloc social al Palau de la Diputació,
Carrer del Bisbe. Barcelona.

674

7. — Toutes les communications et échanges doivent étre envo-
DEE dra (a l

ii — o Apartado de Correos, 653, Barcelona (Espagne)

atitcó Catalar dit

der eis

RE a Re o SESSIONS Ds

DD ca er: a INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÓRIA NATURAL celebrarà Se
QR AT . sessions científiques d'enguany els jorns:

10 de Gener —— lo 4 d'Abril J: 3 d'Octubre der
ade Febrer dia di 2 de Maig, l 7 de Novembre ——
A de du i 6 de Juny Ll 5 de il

l ae PUBLICACIONS DE LA INSTITUCIÓ
a
i Piimers Época.—1901-1903, tres anys... 4 a a an
Segona poca, 1904 8 1917, cada any. . Ra La Curt

a tes / MEMORIES

imenèpirs de Catalunya, rq P. Antigai i Josep a Bofi. d ds di
Fam. ONtROdIMITS Lla ia ea dei rers

XII, 'Sapigids . git I
XU, Belda ne ee a OR ES
XIV, Mutillids. — . ) SECS Be pen

RC EN) OO Història de les Ciencies Naturals a Catalunya, per Mossèn Aj
NA, PIN L Nobert Font i Sagué. eta LE ptes
EES da Ensaig d'una Flora liquènica de Catalunya, per dlanel Lle. ENS A
DR SE CR nas i Fernàndez, —. era :
Cat 4 — Minerals de Catalunya, per Llorenç Gomàs Ll pas EE
de Contribuciones al estudio de la Flora del Pirineo" Central Rda
(Valle de Arún), por Mannel Llenas y Ailerayd lt Ri

i L 1v) 'Tehneumónids. De RS: h
Res 2 VIII, DRISI OS, ae ae sn ACE A
Dani da 2 X BIEgiaS OS ge Are tes
Beca Da . XIX: Apids: RT OS ae RRI P NEA Suda S
CA ca XVIII, VBapidsl Sec, ERO eI Ó

, dan ç
És
a

È Fauna ictiològica de Catalunya, pèr Agus/í M2 Gibert 2
i Sismologta Ia La per M. Fanra i Sans, Ses GARCIA RA ES el
d da deia NC) —TBEBALLS

Pd Volum IÍ, RT SEC NE a a ei DO

Volum HÍ, su Ds es da a)

OO i BUTLLEIL DE LA
INSTITUCIÓ CATALANA
D'HISTORIA NATURAL

Octubre 1918
j -

LOCAL SOCIAL:

Palau de la Diputació, carrer del Bisbe. —BARCELONA

—OSUMARI: Secció OFician: Sessió
científica de3 d'Octubre-de 1918. —Al-
guns mol'luscos terrestres i de aigua
dolça de la provincia de Tarragona, per
el Dr. F. Haas, Flix.—Sobre una col-
lecció de Anèlids de les costes Nord i
Sud de la Península Ibèrica, per Josef
Maluquer.—En Emili Tarré i Tarré,
per. Lluis Soler Pujol.—L'(Gnophos
stevenaria) B. de l'Europa oriental,
integrant de la fauna espanyola, per
lgnaci de Sagarra.

BETEEETI

DE LA

institució Catalana d'Historia Natural

3." Epoca. BARCELONA, OCTUBRE, I9I8. ANy Il — Núm. 7

SECCIÓ OFICIAL

SESSIÓ CIENTÍFICA DEL DIA 3 D'OCTUBRE DE 1918

Presidència del Runt. P. Joaquim M." de Barnola S. J.
President

Amb assistència dels membres i socis Srs. P. Barnola, Bofill i Pixot,
Broquetas, Codina, Sagarra l., P. Pérez Acosta i Zariquiey, el Sr. Presi-
dent obra la sessió a les 10, actuant de Secretari el Sr. Codina.

o Se llegeix una carta del membre Sr. 8. Maluquer excusant l'assistència,
així com la d'En Joaquim Maluquer, a causa de la greu malaltia d'aquest, i
manifestant al ensems el seu sentiment de no poder donar compte, en
en aqueixa sessió, de varies excursions efectuades el passat istiu a la
comarca del Pallars, i que espera porguer-ho fer en la pròxima sessió.

Es dóna compte d'una comunicació del Sr. Enginyer Quefe del 4Distrito
Minero de Barcelona y Gerona) invitant a l'ÍNSrirució CATALANA D'HISTÒRIA De BAS: Der
NATURAL a associar-se a l'homenatje a nostre il'lustre membre En Leer 2
M." Vidal, amb motiu del 50" aniversari del seu ingrés en el cos d'Enginyers,

i obsequiar-lo amb un present apropiat a l'objecte. La comunicació, que fóu

- Ea—

T1

BS i

acollida amb unànim i viu aplaudiment entusiàstic, passa a la Junta ,

directiva. Gas Pe

/0 da
nal US

36 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

I

El P. Barnola manifesta que el Sr. En Emili Tarré i Tarré, membre
de l'INSrirució CATALANA p'HisrTORIA NATURAL des de 1904, morí en
18-vi-18 (a. c. s.). Fou President de la nostra societat l'any 1908, Conceller
el 1911, i Vis-president el 1912. Conegudes són les seves contribucions a
l'Ornitologia de Catalunya i els llibrets de vulgarització sobre diversos ani-
mals. El membre En Lluis Soler i Pujol s'encarregà de fer la nota necrolò-
gica. Descansi en pau nostre benvolgut membre, i dirigim una pregària al

cel pel descans etern del seu esperit.

COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES

Per la hepaticologia catalana. — En excursió verificada de Gavà a
Brugués, el 26 de Juny pels Srs. Codina, P. Navàs, i Presidenty recollí
aquest les Hepàtiques segúents: Frullania fragilifolia Tayl., en el bosc de
la (font de la Salutv: -Madotheca platyphylla (L.) Dum., en tota la regió
boscana, Radula complanata (L.) Dum.: Scapania nemorosa Dum., amb
propàguls i fructificacions, barrejada amb la Frullania, Lophocolea biden-
tata (L.) Nees., a voltes sola, a voltes amb la Eulejeunea serpillifolia (Lib.)
Spr., que per son costat s'asocia a la Scapania i a la Frullania, Pellia
Fabroniana (calycina Nees.) Raddi. var.: furcigera Nees, a la font, i la var.:
lorea Hools., al barranc que devalla de Brugués, Lunularia cruciata (L.)
Dum., per les infiltracions d'aigua al barranc de Gavà i als marges del de
Brugués, Conoçephalum conicum (Necls.) Steph., en aquest darrer.

La cSelaginella denticulataz Lint a Gavà.—En la excursiò a dita pobla-
ció, de que fem esment en altra lloc d'aquesta crònica, diu el President,
trovàrem en abundor extraordinària dita criptògama vascular, i la major
part dels peus amb llurs espigues esporangiferes. A poc d'allunyats del poble,
per la riera de son nom, que du en derrer terme a la dfont de la saluto, tot
el marge esquerra n'està cobert en extensió de pot ser centenars de metres.
La terra argilosa vermellenca, es Qn n'hi ha el màximum.

Exploració del Montseny. —L'efectuaren per Agost i Setembre, amb bons
resultats, el R. P. Navàs, el P. Pérez—Acosta i nostre President, qui comu-
nicà lo segúent: les excursions s'estengueren pels voltants de Viladrau, fins
a Espinelves, cap a Sant Marsal, Sant Segimont, Gorg negre i els plans de
Can Gat, Can Sala, i castell de Serrallonga. En la PART GEOLÒGICA, recolliren
formoses druses i geodes de cuarç cristal'litzat, en gaire bé totes ses varie-

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 137

tats, la amatistada es escassa, essent avui impracticable la mina d'on,
segons la gent del país, la beneficiaven els antics. A Espinelves, sota Vila—
drau, i cant Gat, filons més o menys potents de baritina, compacta 1
tabular, generalment de color rosada, del primer lloc l'extrau la casa
Argemir, com a base de la fabricació del seu envejat colorant (mevin). La
carretera en construcció, de Viladrau cap a Santa Fe per Sant Marsal, ha
posat al descobert un gros filó de fluorina, on es poden recollir exemplars
cúbics incolors, blanquinosos, grocs i morats. Mostrà un exemplar de
granit que presenta una exfoliació laminar molt prima i en extensions no
reduides, efecte segurament de compressions laterals. — PART BOTÀNICA.—
Son moltes les Molses i Hepàtiques recollides, que es presentaran en
treball apart, quan estiguin totes ben determinades: particularment- crida
l'atenció nostre President sobre qualques falgueres, o no citades del Mont-
seny, o d'especial interès. Tals son el Polysticnum angulare, en sa forma
típica, no gens escàs: el Athyrium alpestre, la varietat, que sembla parti—
cipar de les dugues longearistatum i hastatum d'En Christ de la espècie
Pol. lonchitis, en el barranc aprop de la font del cristall: i la varietat
obovata Moore del Asplenum lanceolatum, que alguns autors eleven a la
categoria de espècie, recollida en el últim revol del camí de la Arola cap a
Sant Segimont, al començar la pujada, en unes llicorelles, en forma del tot
igual als exemplars trobats l'istiu de l'any passat en idèntica habitació en
Una reconada del Cap de Creus.— PART zooLògica: Moltes novetats va
trobar el R. P. Navàs, de que s'en cuidarà de donar compte en una o altra
forma, tan en sa especialitat com en espècies de Quernefos o Pseudo-escor-
ins. En el torrent de Matagalls, fins prop de la font del mateix nom, ens
crida l'atenció en els balsaments d'aigua unes petites esferes gelatinoses,
de diàmetre aproximat, de un centímetre, que contenien moltes d'elles.
petits embrions, força semblants als de alguns mol'luscos d'aigua dolça:
sospitaren si serien d'uns petits batràcis, dels que hi havia prous larves,
i que no assoliren conservar fins dur-los a ciutat. Mol'lusc aquàtic no s'en
veia altre que el Ancilus, del que no sabem com deixa els seus ous.—
L'exploració de que parlem ens va tornar a convèncer de la conveniència
de fer un treball de conjunt de la fauna, flora i gea de nostra preuada mun-
tanya, com recordaran molts senyors assistents que ja s'havia intentat
anys enrera per part de l'INsrirució. També la varietat d'aus, i de insectes
de tots els ordres, ens confirmaren en aital idea.

Guix fibrós sedós en abundància.— El descobrí nostre President en la
riera de Rubí a Papiol, vora dreta, pròximament enfront de les mines de

138 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL

galena i fluorina, en explotació. Forma llits de gruixos molt diferents,
alguns prou considerables, alternant amb bancs molt més potents de mar—
gues de color rogenc fosc i verdoses. El guix es presenta gaire be tot inco—
lor, però qualques exemplars són negrosos, sigui per matèries orgàniques
empresonades, sigui per diversos òxits. Cita la localitat per cas que no ho
hagués sigut anteriorment per nostres geòlecs.

La cLacerta viridis) L. a Catalunya. — El senyor Codina manifesta que
al Museu de Catalunya s'han rebut darrerament una formosa parella de llar-
gandaixos de Viladrau (Montseny), que estudiats pel senyor Maluquer
(Joaquim), resultaren ser de Lacerta viridis, espècie nova per a Catalunya.

Sobre el Coluber longissimus lL.aur.— El mateix senyor Codina, en nom
del senyor Maluquer (Joaquim), comunica l'ingrés al Vivarium del Parc,
de Barcelona, d'un formós exemplar de Coluber longissimus Laur., serp
raríssima a Catalunya, fins al punt que en 15 anys sols se n'han trobat dos
exemplars.

La localitat es també Viladrau (Montseny).

Contribució a la fauna malacològica de Catalunya.— El senyor Codina
entrega, per a la seva publicació en el Burtterí, la continuació del doctor
Haas de Flix, al seu anterior treball, i que tracta d'Alguns mol'luscos
terrestres i d'aigua dolça de la provincia de Tarragona.

Sobre l'cAvena steriliso L.—També llegeix el senyor Codina una comu—
nicació del senyor Pere Palau, farmacèutic de Sant Jaume dels Domenys
(Tarragona), tractant de: dUn curiós mitjà de dispersió de les llevors de
l'/Avena sterilis) L., que ve recomenada pel doctor Joan Cadevall.

Després d'un entretingut parlament entre els senyors P. Barnola,
P. Pérez Acosta, l. de Sagarra, i Zariquiey sobre les excursions d'aquest
istiu, amb interessants troballes de minerals, plantes i insectes, de les
quals donen detallades comunicacions, el Sr. President aixeca la sessió

a les 20115.

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL - 139

Alguns mol'luscos terrestres í de aigua dolça

de la província de l'arragona
per el
DR. F. HBAS, Flix

(Continuació)

FLIX (Suplement)

Candidula heripensis Mab.
Helicella neglecta Drap.
Cochlicella acuta Miill.

RIBARROJA, uns 6 Rm. riu amunt de Flix

Margaritana auricularia Spgir.—Molt rara en pous fondos al
llit de l'Ebre.

BARRANCO 4dFONTEULE) PROP DE ASCÓ

Carthusiana carthusiana Mill.
Tacheopsis splendida Drap,
Chondrula quadridens Miill.
Rumina decollata L.

Ericia elegans Miill.

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

MUNTANYES PROP DE MORA DE L'EBRE

Agríolimasx Sp.

Candidula striata barcinonensis Bgt.
. Cand. murcica penchinati Bgt.

Cand. rugosiuscula Drap.
Tacheopsis splendida Drap.

Eobania vermiculata Mill.

Archelix alonensis Fér.

Rumina decollata L.

Ferussacia folliculus Gron.

Ericia elegans Mill.

MUNTANYA 4dLA PiCOSA2 PROP DE MORA DE L'EBRE

Pyramidula rupestris Stud.

Candidula murcica penchinati Bgt.

Tacheopsis splendida Drap.

Eobania vermiculata Mill.

Archelix alonensis Fér.

Pupa (Modicella) avenacea subsp.

Chondrula quadridens Miill.

Limnaea (Galba) truncatula Múll. —En la font de Sta. Madrona.
Aneyelus simplex Buch.—En la mateixa.

Ericia elegans Mill.

VORA DRETA DE L'EBRE DES DE MIRAVET FINS A XERTA

Xerophila palavasensis Germ.
Xer. xalonica Serv.

Xer. variabilis Drap.

Xer. arigoi Rossm.

Xer. cespiíum Drap.
Candidula striata subsp.
Cand. murcica subsp.

Cand. rugosiuscula Drap.
Carthusiana carthusiana Mill.

d'a AQER SS Da Ta
7 Mi

(NSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL

Tacheopsis splendida Drap.
Cryptomphalus aspersus Miill.
Eobania vermiculata Mill.
Archelix punctata Miill.

Arch. alonensts Fér.
Euparypha pisana Miill.
Leucochroa candidissima Drap.
Chondrula quadridens Miill.
Rumina decollata L.
Ferussacia folliculus Gron.
Ericia elegans Mill.

"' ALFARA, PEU DE MONTE CARO

Pyramidula (Goniodiscus) rotundata Mill.
Huyalinia (Polita) lucida Drap.
Carthusiana carthusiana Mill.

Tacheopsis splendida Drap.
Cryptomphalus aspersus Mill.

Archelix punctata Mill.

Arch. alonensis Fér.

Eobania vermiculata Mill.

Chondrula quadridens Miill.

Pupa (Modicella) brauni Rossm.

P. (Mod.) avenacea dertosensis Bot.

- Rumina decollata L.

Limnaea (Galba) truncatula Múll. —En la font de Serrano.
Aneylus simplex Buch. —En la mateixa.
Ericia elegans Mill.

Pomatias septemspiralis subsp.

SERRA DEL TOSCAR I MOLA DE TORTOSA, alt. 1000-1200 m.

Xerophila cespitum Drap.
Candidula striata subsp.
Cand. murcica subsp.
Tachea nemoralis L.
Tacheopsis splendida Drap.

I4I

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL

Cryptomphalus aspersus Mill

Archelix punctata Miill.

Arch. alonensis Fért.

Chondrula quadridens Miill.

Pupa (Modicella) avenacea dertosetsis Bot.

Rumina decollata L.

Limnaea (Galba) truncatula Múll.- En la font de la Cova Pintada.
Ericia elegans Mill.

MONTE CARO, alt. uns 600 m.

Xerophila palavasensis Germ.

TIVENYS

Candidula striata subsp.
Tacheopsis splendida Drap.
Leucochroa candidissima Drap
Rumíina decollata L.

Ericia elegans Miil).

BENIFALLET

Xerophila palavasensis Germ.
Xer. arigoi Rossm.

Helicella neglecta Drap.
Cryptomphalus aspersus Miill
Eobania vermiculata Mill.
Archelix punctata Miill.

Arch. alonensis Fér.
Cochlicella barbara L.
Rumina decollata L.

CREU DELS SANTS, SERRA DE CARDÓ, alt. 950 m.

Candidula murcica subsp.
Tacheopsis splendida Drap.

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

Archelix alonensis Fér.
Chondrula quadridens Mill.
Pupa (Modicella) polyodon Drap.
P. (Mod.) secale Drap.

Rumina decollata L.

Ericia elegans Miill.

LA MoLaA (Suplement)

Candidula carascalensis subsp.
Cand. rugosiuscula Drap.
Cruptomphalus aspersus Miill.
Buliminus (Ena) obscurus Miill.
Chondrula quadridens Miill.
Pupilla muscorum Mill.
Pomatias septemspiralis Subsp.
/

ENTRE COLLDEJOU 1 MARSAÀ

Xerophila cespitum Drap.
Carthusiana carthusiana Mill.
Tacheopsis splendida Drap.
Archelix alonensis Fét.
'Cryptomphalus aspersus Miill.
Chondrula quadridens Miill.
Rumina decollata L.

Limnaea (Radix) limosa L.
Aneylus simplex Buch.

Ericia elegans Mill.

SANT PAU DE LA FIGUERA, peu del Montsant

Helicella neglecta Drap.
Carthusiana carthusiana Miill.
Archelix alonensis Fér.

144 INSTITUCIÓ (CATALANA D'HISTORia NATURAL

Sobre una col'lecció de Anèlids
de les costes Nord í Sud de la Península Ibèrica

JOSEP MALUQUER

Tinc el gust de presentar a l'INSTITUCIÓ una col'lecció típica de
anèlids marins, Polychaeta, remesa al Museu de Ciències Natu:
rals pel Dr. Enric Rioja Lo-Bianco, í que es d'esperar donarà lloc, amb
les demés que ja hi ha instal'lades en aquell, a interessar en major grau
als naturalistes catalans envers aquests interessants cucs.

Componen la col'lecció les 51 espècies segients:

Família Aphroditidae

Hermione hystrix Savigni. —Màlaga.
Lepidonotus clava Montagu. —Santander.
Halosydna gelatinosa Sars. —Santander.
Harmothoè setossisima Savigny.—Santander.
L lunulata Delle Chiaje. —Santander.
) extenuata Grube.— Santander.
Sthenelais Boa Jhonston. Santander.

RI DO) OI HB CU ID —

Família Nereidae

Perinereis oliveirae Horst. —Gijón.

Nereis irrorata Malmgren. — Gijón.
) — diversicolor O. F. Miller. — Sant Vicente dé la
Barquera.

(dono sud

Família Eunicidae

, 11 Diopatra neapolitana Delle-Chiaje. —Gijón.

Família Phyllodocidae

, 12 Efeone picta.—Gijón.
, 13 Phyllodoce lamelligera. —Santander.

INSTITUCIÓ CATALANA D'HisTORIA NATURAL 145
Família Cirratulidae
N.20 14: Audouinia tentaculata Montagu.—Gijón.
, 15 Cirratulus crysoderma Claparède.—Màlaga.
, 16. Dodecaceria concharum Oersted.—Santander.
Família Spionidae
17 Nerine cirratulus Delle-Chiaje —Santander.
x 18 Aonides cirrata Sars. —Màlaga.
19 Or ycephala Sars.—Santander.
, 20 Polydora hoplura Claparède. —Màlaga.
,. 21 Magelona papillicornis Fr. Miller. —Santander.
Família Anicidae
29 Aricia foetida Claparède.—Gijón.
, 23 Scoloplos armiger O. F. Miiller. — Santander.
Família Ophelidae
2. 24 Ophelia bicornis Savigny.—Marin.
). 29 Polyophthalmus pictus Dujardin. —Santander.
Família Capitellidae
26 Notomastus latericeus Sars. —Santander.
Família Arenicolidae
21€ Arenicola pusilla Quatretages.—Santander.
). 28 ) branchialis Audouin et Milne Edvvards.—San.-
tander.
Família Maldanidae
). 29 Leichone clypeata Sant Josep.—Santander.
Familia Chaetopteridae
2. 30 Phyllochaetopterus solitarius Rioja. —Santander.

146

33

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA. NATURAL

Família Ovvenidae

Omenia fusiforme Delle-Chiaje. —Sant Vicente de la Bar-
quera.

Família Amphictenidae

Pectinaria (Lagis) Roreni Malmgren. —Santander.

Família Ampharetidae

Melinna adriatica van Marenzeller. —Sant Vicente de la
Barquera.

Família Sabellaridae

Salbellaria alveolata Linné.—Gijón.
) spinulosa Leuchtart.—Santander.

- Família Terebellidae

Amphitrite gracilis Grube.—Santander.
Thelepus cincinatus Fabricius. —Màlaga.
Terebella lapidaria Linné. —Màlaga.
Pista cretacea Grube. —Santander.
Lanice conchilega Pallas. —Santander.
Terebellides Stroemi Sars. —Màlaga.
Polycirrus caliendrum Claparède. — Sant Vicente de la
Barquera.
Y haematodes Claparède. —Gijón.

Família Sabellidae

Potamilla reniformis O. F. Miller. —Gijón.
Dasychone bombyx Dalyell. —Màlaga .
x lunullata.— Màlaga.

Família Serpulidae

Huydroides norvegica Gunnerus.-—Santander.
Vermiliopsis infundibulum Langerhaus. — Gijón.
Pomatocerus triqueter Linné.—Gijón.
Placostegus tridentatus Fabricius. — Santander.
Omphalopoma fimbriata Delle-Chiaje. —Santander.

Barcelona, Desembre 1917.

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 147

En Emilí Tarré i T'arré

per

LLUIS SOLER PUJOL

El dia 17 del darrer juliol va deixar aquest món per a passar a
l'eternitat, En Emili Tarré i Tarré.

Ordenat i culte, estudiós i sadollat de bondat, amatent entusiasta
de nostra terra, era un intel'ligent i acurat conreuador de l'Història
Natural, en quins estudis arribà a conquerir ben justificadament un
lloc força distingit.

Fa uns 27 anys que sortosament va començar nostre rel'lació amb
motiu de preparar-li el primer exemplar dela seva, després tant im-
portant, col'lecció. Fou aquest—ho recordo perfectament—un rossi-
nyol, i ben present tinc encara com En Tarré no el volia pas pel sol
fet de comptar amb una au dissecada, sinó que el que el guiava era
la curiositat científica, el poguer-lo estudiar, tot establint compara-
cions amb altres espècies. En Tarré, força admirador de la bellesa i de
la poesia—car ses inspirades composicions poètiques bé ho palesen—
prou recordatia el cant meravellós del rossinyol que tant admirava,
però ell tindria molt especialment en compte que aquell ocell, per les
condicions de son bec, necessita per a llur alimentació d'una munió
d'insectes, que amb afany cerca, deslliurant així a l'agricultura de
nombrosos enemics i reportant-li en sa consequència, innombrables
beneficis. Aqueixa finalitat enlairada, patriòtica, resultant de son
amor a la ciència i a la terra, fou una de les principals característi-
ques de la tasca d'En Tarré, cristal'litzant principalment en sa notable
i coneguda obra, cEls ocells més útils a l'agricultura de Catalunya),
per mitjà de la qual destruí força prejudicis i demostrà palesament el
valor de moltes espècies cegament perseguides per l'home. Així En

148 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

Tarré va tenir el gran encert d'especialitzar sos coneixements, do-
nant-els-hi a l'ensems un caire profitós i pràctic.

Lo que més l'interessà fou, doncs, l'estudi dels ocells, al qui dedicà
bona part de sa vida, i fruit del qual foren sos tan notables Col'lecció
d'ocells de Catalunya i sa biblioteca d'ornitologia, llegats per a
després de sa mort al Museu de Ciències Naturals, i a la Biblioteca
de Catalunya, respectivament. No per això deixà de fer objecte de
ses investigacions a moltes altres espècies, éssent molt digne de
recordar se com darrerament es consagrà a vindicar-ne algunes
d'aqueixes, i com divulgà les característiques aptituts i condicions
d'altres per mitjà de la col'lecció Nostres bèsties.

L'estudi, l'observació, i la visita als principals centres culturals,
serviren an En Tarré per a donar-li la terma i seriosa preparació que
es manifesta clarament en sos nombrosos treballs. Visità les més
importants ciutats de França, Anglaterra Itàlia i Suissa, fixant-se
detingudament en l'examen de les col'leccions contingudes en sos
coneguts Museus. I no sols estudià la naturalesa dins d'aquests, sinó
que la volgué contemplar vivent, dedicant-se, a l'efecte, a recórrer les
principals encontrades de nostra terra, éssent també an aqueix fi un
dels fundadors de nostre cCentre Excursionista de Catalunya...

La seva forta preparació l'interioritzà en el sí de les associacions
científiques de nostra terra, principalment de nostra benvolguda
INSTITUCIÓ CATALANA, de la que va ésser un dels primers socis,
éssent per a mí un motiu de perdurable satistacció l'haver-lo presen-
tat a la mateixa. En Tarré en fou després President de nostra Socie-
tat, i tots recordem amb joia ses comunicacions i sos interessants
treballs publicats en aquestes pàgines, i, entre altres, Contribució a
la Ornitologia de Catalunya, Nova espècie del genre Podicepso
Lath, Contribució a la morfologia ornitològica, Sobre el 4Rube-
cula familiaris, Blyth, Contribució a l'història del 4Canis fami-
liaris,) L., etc., etc. Era també membre de diverses corporacions
nacionals i extrangeres.

Publicà ademés nombrosos llibres i fou col'laborador de La Veu
de Catalunya, La Pagesia, La Vanguardia, L'Art del Pagès, La
Costa de Llevant, etc., etc.

La delicadesa de sentiments i la seva peculiar bondat el decidiren
a pendre part activa en les campanyes en prò del ocells, i dels ani-
mals en general. Així, fou President de la Societat Protectora dels
Animals i de les Plantes, organitzant la campanya protectora dels
ocells i, amb semblant fí, la Lliga escolar.

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 140

I per a posar terme an aquestes notes, crec oportú ter constar un
detall que entenc no deixa d'ésser de força Significació. L'Emili
Tarré, que tant les sentia les joies de la natura, que segons ens digué
un de sos allegats, feia viatges únicament per a fruir del cant dels
ocells, no en tingué jamai en la seva llar cap, preferint privar-se de
llurs cantúries que no pas reduir-lo a esclavatje dins d'una estreta
gàbia, experimentant gran dolor al veure'n algún en aital forma,
prova ben manifesta de la bondat de son cor i de les grans afeccions
que en ell s'hi contenien, pels xamosos ocellets.

Serveixin aquestes mal traçades línies d'homenatge modestíssim a
la memòria del bon patrici, del excel'lent mestre i estimadíssim amic,
En Emili Tarré i Tarré (q. e. p. d.), quina recordança sia sempre per
a nosaltres un ferm estímul per a treballar amb la constància, la fe i
el zel en que ell ho va fer.

L'eGnophos stevenaria) B. de l'Europa oriental,
integrant de la fauna espanyola

per

IGNACI DE SAGARRA

Pel mes de març rebia una tramesa de lepidòpters per a determi-
nar, recollits pel P. J. Boguià, S. J., qui s'ha distingit ben aviat en
l'exploració lepidopterològica del Moncayo, Veruela i Tortosa.

La majoria de les formes m'eren familiars per trobar-se pels nos-
tres voltants, però n'advertírem d'altres que s'allunyaven dels tipus
corrents i entre les quals em cridà l'atenció una Boarminae que
m'era del tot desconeguda.

A l'arribar son torn, foren estudiats tots aquells lepidòpters restant
la forma esmentada sense concretar sa filiació específica. De no

I50 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

portar la indicació precisa de cVeruela 1914: hauria cregut es trac-
tava d'una forma exòtica, tan eta son aspecte desacostumat, ni el
contorn de les ales ni sa decoració ens acostava a cap de les formes
' pròximes, de les col'leccions que's guarden al Laboratori d'Entomo-
logia del Museu de Catalunya i no havent cap resultat positiu en llur
comparació, resseguírem les il'lustracions de les Geometridae de
A. Spuler (1), on de primer anduvi res posàrem en clar fins que in-
terpretant la factura d'aquelles representacions advertírem l'espècie
que cercàvem en la tig. 23 de la làmina 62. I

Respecte d'aquesta figura hem d'advertir que no sols és de dite-
renta tonalitat (cosa frequent en les làmines de l'obra citada), sinó
que també no hi ha l'exactitut desitjada en els motius de decoració,
aquestes diferències podrien tenir per causa la manca de fidelitat en
la representació d'una forma que sembla no és molt frequent, o bé
ens revelarien certes diferències pròpies d'una nova forma occidental
de la G. sfevenaria B., representada en l'exemplar de Veruela. Aquest
està en bon estat de conservació i per tant permetrà, quan les circums-
tàncies sien més favorables per a l'intercanvi científic, comprovar
la certesa del cas. De tota manera és manifesta la presència a la
nostra fauna d'una espècie més de l'orient, confirmant la gran afinitat
faunística als dos extrems de la conca del mediterrani.

L'Gnophos stevenaria B. es citat dels Balcans, Carniola, migdia
de Rússia i bona part de l'Assia occidental.

Barcelona, 28 de Maig de 1918.

(1) A. SPULER.—Die S:hmetterlinge Europa's.

Francesc X. Altés Alabart — Impressor - Barcelona.

o NSTITUCIÓ CATALANA DHISTORIA NATURAL

1. Dies de 300610. Primer dijous de cada mes, a les set del
vespre.

2... Socis adjunts.—Deuen ser presentats per tres socis i ad-
Lo Mesos en sessió de Consell Directiu. Paguen deu pessetes
l'any (que poden fer efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35,
Barri de la Salut-Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució,
rebent totes les publicacions de la Societat i podent consultar
la Biblioteca i Museu. c
3. Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució menys
els de juliol, agost i setembre.

4. Volum de treballs:
Cada any es publiea: un volum de treballs de"unes 300
planes.

5. Tiratges apart:
Els autors que desitjin tiratges apart dels treballs poblicie
en el Butlletí, deuran solicitar-ho del Consell de Redacció
avans de que siguin desfets els motllos.
Dels treballs que tinguin en el volum, els autors en rebran
- 50 exemplars encara que no ho solicitin, en cas de desite
jar-ne major nombre deuran comunicar-ho al Consell de
Redacció, al corretgir les probes.

de L'Institució Catalana d'Història Natural,
ha trasladat son lloc social al Palau de la Diputació,
Carrer del Bisbe. Barcelona.

7. Toutes les communications et échanges doivent ètre envos
yee::

Apartado de Correcs, 653, Barcelona (Espagne)

da
RN

Institució Catalana d'Historia Natural P

SESSIONS

La INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÓRIA NATURAL celebrar ses
sessions científiques d'enguany els jorns:

10 de Gener 4 d'Abril, 3 d' Octubre
7 de Febrer 9 de Maig 7 de Novembre
7 de Març í 6 de Juny 5 de Desembre

PUBLICACIONS DE LA INSTITUCIÓ
BUTLLETÍ MENSUAL

Primera Época.—1901-1903, tres anys.—. —. —. GA A peses san si
el e È Ld 43 4

Segona Época. —1904 a 1917, cada any. MS ea

MEMORIES
Himonòpters de caga per P. Antiga i per Mo Bofill a, DE RO
Fam I, Tentredinits, — , , . 1 pta.
. IV, Tehneumónids. PEN Ra Sa ON Ge ESE A
, VIII, Crisids , de I Tia
2 X, Slóégids i ls
, ÒoXIX, Apids é 19
, XVIII, Vespids . . . i os
L XII, Sapigids. — .
L XIII, Seoliids , i o JE
so XIV, Mutillids. —. 1
Història de les Ciencies Naturals a pen per, Mossén RS
Nobert Font i Sagué. —. 2ptes

Ensaig d'una Flora liquènica de Catalunya, per Manel Ll.
nas È Fernàndez, —. à

Minerals de Catalunya, per Llorenç Tomàs .

Contribuciones al estudio de la Flora del Pirineo Central

Fauna ictiològica de Catalunya, per Agusií M. Gibert .
Sismología Catalana, per M. Faura i Sans, Pore, 4, 4.04

1

1
(Valle de Arén), por Manuel Llenas y Fernúndez . È dl

1

TBEBALLS

Van Ia Da ee ai mal dE Ta dte VC IS tope

Volum II, 1916 . Ll Li Ll " LJ . Li . LI

Vola DL IT da SIÓ a des

ONA

del Bisbe.—Bar

al

Ll

un
El
8
8

ufació,

Ri

SUMARI: Secció OFICIAL: Sessió
científica del 7 de Novembre ji 1918. — È
Una ligera visita botànica a Tous, por
C. Pau. — Resposta a les observacions
del Dr. Pardifió sobre la OZOQUE:
RITE cristal'litzada i la NAFTALINA
natural a Catalunya, per EI Doctor

M. Faura i Sans

EUTLERTI

DE LA

ep

institució Catalana d'Historia Natural

3." Epoca. BARCELONA, NOVEMBRE, IOIS. ANY l — Núm. 8

SECCIÓ OFICIAL

SESSIÓ €CIENTIFICA DEL DIA 7 DE NOVEMBRE DE 1918

Presidència del Runt. P. Joaquim M.' de Barnola, S. J.
President

Té lloc la reunió en el local social, del Palau de la Generalitat, a les sis
trenta p. m., assistint-hi els membres i socis Senyors: P. Barnola, Bataller,
Bofill i Pichot, Broquetas, Codina, Faura, Font Quer, Haas, Maluquer (Sal-
vador), Maluquer (Joaquim), Mas de Xaxars, i Zariquiey.

Excusen l'assistència els Srs. Aguilar-Amat i Sagarra.

De l'obsequi al membre D. Lluis M." Vidal. —Es dona lectura a la contesta
de nostre President, en nom de la ÍNsrirúció, a la comunicació feta per l'Engi-
nyer Quefe de Mines, relativa a l'obsequi projectat a nostre il'lustre geòlec,

per a que consti la bona impresió produida per tal idea.

I52 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

,

Nostre President dóna compte de la pèrdua de dos socis arrencats de
nostre costat per la epidèmia gripal. En Francesc Bertràn i Musitu, de famí-
milia prou coneguda. Encara que ficat de ple en els treballs propis de la
seva carrera d'Enginyer industrial, seguia el moviment científic de nostra
terra, particularment en lo referent a Geologia, per la que tenia especial
afició. La mort el trovà el 26 d'Octubre, a Sitjes, on havia anat amb la seva
familia, precisament per a deslliurar-se de la infecció, quan començava a
causar víctimes en nostra ciutat comtal. Perteneixia a la INSTIrUCIÓ
d'ençà 1912.

En Joan Pardo i Lluis, d'origen més modest, no pogué continuar els es—
tudis des de jovenet per una malaltia que aleshores el sorprengué, esmer—
çant luego la seva activitat en l'art de la jardineria: çò que naturalment el
portà a l'estudi de la Botànica. Encara que son ingrés a la INSrizució sols
databa de l'any 1015, poden recordar nostres consocis que sovint s'havien
fet, en nostre Batllelí, comunicacions importants de plantes recollides en
ses excursions. Sembla que ara anava preparant material per a escriure la
Flora de Sarrià, on morí el 4 del corrent.

A les respectives famílies enviem el condol més sentit.—R. I. P.

ESTER

COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES

Més hepàtiques de Gavà i alentorns.—A les espècies citades en el Butlletí
d'Octubre hi afegeix el P. Barnola les segúients, recollides en excursió feta
per aquelles precioses encontrades el 20 de l'esmentat mes, en companyia del
soci D. Josep Broquetes, i son: Lejeunea serpillifolia Lib. en el bosc de la
(dont de la saluto, barrejada amb Radula complanata Dum., i amb Lopho-
colea bidentata (L..) Nees., les dugues darreres barrejades entre elles soles:
la Frullania fragilifolia Tayl., junt amb la Radu/a, i sola en la pujada del
castell d'Aramprunyà: Fr. di/afata Dum., en les roques que aguanten el pont
natural de Brugués, prou conegut dels nostres geòlecs i turistes, la var.
grandifiora Spruce, de la Encephalozia bicuspidata Dum., en fructificació,
entre mig d'un Fissidens, i la Lunnlaria cruciata amb magnífics arquegonis,
pels mateixos indrets on s'hi trova la Salaginella.

El Spiranthes autumnalis Rich. a Gavà.—El P. Barnola participa haver

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 153

trovat abondantment dita orquidàcia, el 20 d'Octubre pp., en el marge dret
de la riera de Gavà, en els punts més argilosos, on es abundantíssima la
Selaginella denticalata, Linls., segons comunicà en l'anterior Butlletí.

Comunicació histològic-biològica. — El P. Barnola fa el resum d'una llar-
ga i detallada nota del membre P. Pujiula, relativa a un nou procediment
de tinció i observacions personals sobre diverses cèl'lules de la molla dels
ossos de badella. Va acompanyada de fines pintures, que circularen entre els
presents

Sobre la fecundació i fructificació del Platanus orientalis L.—Recor—
dant nostre President la observació anotada en el Batllefí de Març d'enguany
(A. 3. pàg. 58), diu que
ha observat a dotzenes
els peus eixits de lla-
Vvor, en punts arresse—
rats, de Sarrià, on el
vent hauria conduit els
aquenis de dit arbre.

Dels castanyers ge-
gantins del Montseny. —
Com a complement de
lo exposat en la darrera
sessió pel P. Pérez
Acosta, presenta el
P. Barnola una foto-
grafia d'un dels exem-
plars més notables per
sa grandiositat i boni-
ca forma, que palesa
son bon estat de vida
a pesar dels molts anys
d'existència que suposa
la soca de 7'75 m. de
circumferència a t m.

pròximament de terra.

Es trova entre dRocs
cremats) i la ermita de

Viladrau, D. Ramón Bofill, asseguraba posseir ell en ses castanyedes

Nostra Senyora de l'Arola (900 m. s. e. n. d. m.). El ric propietari dens

154 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL

l'exemplar més gran del Montseny, doncs afirma tenir 40 pams de cir—
cumferència. No són escassos en els voltants de l'Arola els que passen
de 6 m.

Sobre el Coelopeltis monspesulana, Hermann. — El mateix Sr. President
diu haver observat i agafat algún Coelopeltis, dintre el mateix jardí del
Col'legi de Sant Ignasi de Sarrià, i en presenta un exemplar jove perta-
nyent a la forma Neumageri Fitz.

El Sr. Maluquer (Salvador) manifesta haver trovat en els voltants de
Barcelona, aquesta serp amb molta frequència.

Sobre la troballa del cLithothamniumv.—Amb ocasió d'obrir-se el Gran
Emisari de la Gran-Via en el trajecte de la Plaça d'Espanya a la riera Ma-
gòria, trobà el Dr. Almera el gènere que encapsala la present nota. La pre-
sència d'aquesta alga en els dipòsits terciaris de Catalunya es de temps
coneguda, essent molt abundant en les capes miocèniques del nostre Pena-
dés, sols que allí es presenta en la facies calissa, essent més fàcil llur deter-
minació, per manifestar-se més clarament l'estructura, amb la mateixa
disposició s'ha trovat aquest fòssil en el cretàcic inferior de València.
Aquestes algues calcaríferes no són exclusives de les formacions terciaries,
sinó que ja són molt abondants al cretàcic superior, remontant:se les
primeres troballes a les calisses més antigues del carbonifer. re

La disposició variada que prenen al fossilitzar-se ha fet que molts
paleontòlecs creguin tractar-se d'un animai inferior o be ésser simples
concrecions calisses, en tant que altres opinen éssser un verdader vegetal.

Els exemplars que hem recollit presenten formes molt semblants al
Lithothamnidm reproduit a la Paleofitologia de Zittel-Schimper, pàg. 37-38,
fig. 321 3318. Donat que el jasciment es trova en margues, resulta que'l
fòssil en quiestió sols presenta la forma externa. essent impossible el deter-
minar l'estructura interna. La possibilitat de que es tracti d'una forma
concrecionada o causada per la erosió de les aigúes ha de descartar-se, per
no presentar-se en capes ni ésser aquesta forma la produida per les aigues
en les margues.

Els primers exemplars foren recollits pel Dr. Almera en uns munts
de desferres tretes per obrir la galeria soterrània del Gran Emisari: els ma-
terials trets han sigut dipositats al final de la Gran-Via prop d'uns camps
que hi ha davant de l'Estació de Magòria. La formació geològica a que
pertany el Lifhothamnium es el nivell més superior del Pliocènic, correspo-
nent a les margues grogues de l'Astià amb llurs fòssils característics.

Aquest mateix fòssil s'ha trovat en el montícul atravessat per la carre—

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 155

tera reial de Madrid a La Junquera en el indret on està edificada l'església
Parroquial de Sans, actualment no es pot recollir cap exemplar per ésser
urbanitzat i edificat aquest paratje.

La trovalla d'aquest fòssil te interès per no haver sigut encara trovat
en les formacions pliocèniques del nostre baix Llobregat.

Observacions de costums d'animals de terrari i aquari.—L'encarregat
del Vivarium que la Junta de Ciències Naturals té al Parc de Barcelona,
senyor Maluquer (S.), explica algunes interessants observacions de costums
d'animals, sobretot reptils. Entre altres ha pogut observar detalladament
tot el curs de reproducció de la Hyla arborea, la famosa reineta, l'acopla-
ment i posta de la serp Coluber scalaris, acoplament i posta de la tortuga
d'aigua dolça Emys orbicnlaris, etc.

Exploració cientifica de l'Estany de Moncortés. —D. Salvador Maluquer
i D. Frederic Haas, expliquen amb deteniment, les seves excursions
pel N. de la Província de Lleida, fetes l'estiu darrer, en les que recolliren
abundant material, insectes, reptils i batracis, mamífers, peixos, moluscs
i plantes, quin estudi, no està encara acabat. Un cop llest es publicarà la
relació detallada, en la que figuraran forsa novetats.

Excursions d'estiu.—El Director del Museu de Ciències Naturals de
Barcelona Sr. Bofill i Poch, dóna compte de ses excursioes del darrer estiu
al N. de les Províncies de Lleida per a recollir material per a com—
pletar el treball que amb la col'laboració dels Dr. Haas i Sr. Aguilar-Amat
s'està imprimint per al volum de Treballs de "918 de la ÍNsrirució.

Una lleugera visita botànica a Tous. —El Dr. Pau, ha enviat un treball
sobre una excursió a les riberes del Júcar al que dóna lectura el Sr. Malu-
quer (J.:. Esmenta les plantes més curioses recollides, algunes d'elles molt
interessants com la Linaria tenella (Cavanilles), de la Cueva de la Abuela,
segona localitat coneguda fins aquesta data, la Erica carnea L. dels voltants
de Tous, espècie nova per a la península.

'Una nova localitat de la Scilla Hyacinthoides L.—Segons manifesta
el Dr. Font Quer aquesta Scilla de gran talla, que en Ramón Queralt des-
cobrí vora Horta l'any darrer, nova per a Catalunya, ha estat retrobada
per la senyora Na Montserrat G. de Gallardo, prop de Sant Medí. Deu a la
seva amabilitat uns exemplars d'aquesta espècie que cultiva en els jardins
de la Junta de Ciències Naturals.

Algunes plantes curioses del Parc de Hartolaie —El Dr. Font Quer,
diu que no vol avui fer comentaris sobre la presència en els marges, vores
dels caminals, etc., del Parc de Barcelona, d'unes quantes plantes interes-

I5Ó

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL

sants, alguna nova per a Catalunya: però no vol deixar de publicar aquesta

petita llista: :

Te

Lo)

RS VR

Da

Trigonella polgcerta L.—Uns pocs exemplars prop la muntanya de
Montserrat.

Cerastium perfoliatum L.—Parterres, en el mateix lloc que l'anterior.

C. dichctomum L.—Amb l'anterior,

Senebiera didyma (L.) Pers.—Al peu de la paret que tanca el Parc pel
cantó de la via de França, vora l'escala monumental de la Secció
Marítima.

Anthemis mixta L.—Parterres, vora el Montserrat.

Neslea paniculata Desv. —Amb l'anterior.

Conringia orientalis Andrz.—Amb les anteriors.

Bromus erectus Huds.—Parterres davant l'Estufa de la Junta de Cièn-
cies Naturals,

Silene conoidea L.—Vora el Montserrat.

Panicum repens L.—Canals que deriven de l'Estany del Parc.

dEtheorrhica bulbosa Cass.—Parterres del Parc, com mala herba en el
Passeig de les Magnòlies.

Nothoscordum fragrans Runthè—Per tot el Parc, en alguns llocs
abundantíssim.

Algunes plantes de Puigsacalm. —El sehor Maluquer (J.), diu que els ger-

mans Bartomeu per Pasqua Granada feren una excursió a Puigsacalm,

desde Vidrà a Pla Traver, portaren d'allí, i en feren mercè al Museu de

Catalunya, les segients espècies determinades pel Dr. Font Quer.

Orchis Simia Lamls.—Cap a Salt de Sallent.
O. laxiflora Lambl.—Maciu de Puigsacalm, des de prop de Vidrà fins

vora S. Privat.

O. sambucina L.—Pla Traver, a 1,250 m.

Narcissus Psendo-narcissus L.—Puigsacalm, a 1,515 m.

Scilla Lilio- Hyacinthus L.—Prop de Puigsacalm, i més avall.

Gentiana hoochiana Perr. et S.—Pla Traver, 1,200 m.

Glechoma hederacea L.—Prop de S. Privat.

Melitlis Melissophyllum L.—Prop de S. Privat.

Dentaria pinnata Lamls. —Prop del Salt de Sallent.

D'una excursió al Montseny.—El Dr. Font Quer, referent a una excursió

al Montseny, diu lo segúent:

Poques espècies poguérem recollir en l'excursió que férem al Montseny

amb el Dr. Haas, perquè ja al setembre, és tot sec i solament qualques

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 157

coses de tardor poden ésser recollides. Entre aquestes les Carlines, que
estaven en plena florida,

Al Montseny hi ha realment les dugues Carlines de les muntanyes de
Catalunya: C. acaulis i C. cinara. La primera l'hem vista cap el naixement
de la Riera Major, dessota Matagalls, i després a Coll Pregón, dominant la
forma caulescent. la segona és escampada per tota la muntanya. A Coll
Pregón hi ha també l'híbrit C. acanlis X C. cinara, amb fulles de forma
intermitja entre les de les dugues Carlines, però més semblants a les de
la 6. acaulís, tronc de cinc centímetres, bracties extremes menys espinoses,
però d'espines robustes i ramoses, les internes d'un groc brut, lacínies
de les palletes del receptacle en forma de porra com en la C. acanlis. El
— predomini d'aquesta última és evident en l'hibrit de Coll Pregón.

Aquest híbrit podria correspondre al que descriu VAYREDA en Plantas
notables de Catalutia, p. 06, i que té, segons ell, el posat de la OC. acaulis o a
la C. Jonannettiana Sennen.

La Carlina acaulis ha estat tinguda per dubtosa en el Montseny, Cou-
mMEIRO ja la indicà, però les seves cites sabem el valor que tenen. La localitat
de Montseny és interessant per ésser la més meridional de la península.

No havent-hi altres assumptes de què tractar, s'aixecà la sessió a les
vuit p. m,

158 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

Una ligera visita botànica a Tous

por

C. PAU

Invitado por los amigos D. Emilio Moroder y D. Ramón Trulien-
que, uno de los farmacéuticos més ilustrados que he conocido en mis
viajes, a pasar unos días por las riberas del río Júcar, región que me
era desconocida, salimos de Carlet el día 28 de Marzo y marchamos
hacia Tous. Apenas salimos de Carlet, encontramos el Astragalus
Barrelieri Dui. y la Salvia valentina Vahl, y en las tierras cultiva-
das, antes de llegar al 4 Mas de la Garroferao, la Mafthiola luna-
ta DC. Entre las malezas de los montes, florecía la Tulipa ausíra-
lis LR. var. montana VVillt.

Bajando a Tous, se anima algo la vegetación, defendida al abrigo
de la solana, y aquí descubro una especie lefiosa nueva para la flora
espafiola y de inesperada presencia, pues ningún autor llegó a sospe-
char que pudiera encontrarse en Espafia. Se trata de la Erica car-
nea L., que al otro día ví con frecuencia y en algunos rincones en
abundancia, entre los ríos Júcar y Escalona. El 29, lo dedicamos a las
cercanías de Tous: el 30, marchamos al río Escalona, pero, cometimos
la falta de no llevarnos comestibles y tuvimos que volvernos a medio
día. En la 4Cueva de la abuelaa se encuentra en abundancia una de
las especies més raras de la Península, puesto que no se conocía més
que de la cCueva horadào (Ayora). La Linaria tenella Cavanilles

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 159

(nomine Antirrhini). El suelo de la cueva estaba alfombrado de esta
preciosa linaria Al cruzar el monte que separa los ríos jJúcar y Esca-
lona, y en la falda que mira a Tous. descubto un híbrido que me
pareció diferente del que acababa de describir en el 4 Boletín de la
Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales, pero muy atrasado. Por /
fortuna le volví a ver el dia 31, bajando a Carlet, y el Sr. Trullen-
que quedó encargado de proporcionarme ejemplares en flor, como
efectivamente los recibí a su tiempo. Justo serà dedicàrselo, como
muestra pequefia de agradecimiento, y muy merecedor por su gran
entusiasmo por las Ciencias naturales.

El día 30 lo dedicamos al monte del Castillo, por la tarde bajamos
a Carlet: bastante entrada la noche, llegamos al pueblo, después de
sufrir un aguacero, seguido de un molesto viento, que nos hacia ape-
tecer con ansia un tranquilo descanso.

Aunque la época no era muy oportuna y mi intención era visitar
la Sierra Maltés que sospecho ha de ser muy notable, bajo el punto
de vista geogràfico, no estoy quejoso de la excursión, tanto de las
yerbas traidas, como por lo agradable que se pasó el tiempo en com-
paflía de tan complacientes y buenos amigos. Acostumbrado a trotar
siempre solo, estas salidas, acompafiado de amigos sencillos y nada
maliciosos, me enamoran y no volvería nunca a casa. Es tan agrada-
ble la conversación meramente científica y algo elevada del suelo.

Indicaré lo més curioso que traje.

Sisymbrium erysimoides Des. — Sitios arenosos e incultos de las
huertas al pié del monte del castillo y en las cercanías del molino. No
fué citada en Valencia.

Diplotaxis nudicaulis, (Lag.) Pau. — Sisymbrium —Barrelieri
Asso syn., p. 86 (1779).—S. monense Cavanilles observ., p. 334,
(1797).—Al pié del monte del castillo, por la parte occidental.

Papaver dubium L. var. valentinum Pau. Ribazos de las huer-
tas en la margen derecha del Júcar.

160 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL

Folia Pap. dubii, capsula elongata Pap. pinnatifidi. Difiere del
dubium por las càsulas y lacinias foliares muy ensanchadas, del pinna-
tifidum por las hojas cortadas, como en el P. dubium.

Centaurea resupinata Cosson sec. Porta y Rigo iter III, n.2 349,
(1889).— Frecuente, pero, muy atrasada.

Populus alba L. Forma cuneata.—Orillas del Júcar. Difiere de
todas las muestras que poseo, por las hojas, con la base cuneitorme.

Equisetum hiemale L.— Ribazadas del río. También abunda en
riberas arenosas del Palancia.

Linaria tenella (Catala — Abundantísima en la Cicil de la
abuela, margen derecha del río Escalona. Segunda localidad conocida
hasta el día.

Erica carnea L.— Cercanias de Tous, descendiendo al pueblo,
orillas de la acequia de riego del Escalona, frente a Tous, y montafia
situada entre los dos ríos. Especie lefiosa, nueva en la Península.

Ciypeola Jonthlaspi L.—Tierras incultas bajo del pueblo.

Tamarix segobricensis Pau hb.— Ejemplares muy jóvenes reco-
gidos en las orillas del Júcar y comparados con las muestras de mi
pais, los considero idénticos por el color de la corteza y las hojas.
Yo tomé esta misma forma por T. Hispanica Boiss., pero, al com-
pararla con la descripción que nos da VVilllomm en la pg. 272 del
Supplementum, observo que no todos los caracteres le convienen,
por lo que me inclino a considerarla nueva, hasta que pueda procu-
rarme ejemplares auténticos y podamos asegurarnos de su certeza.

HISPÀNICA SEGOBRICENSIS

Bracteis triangulari-lanceola- Ericteió lanceolato-linnearibus

tís calycem aequantibus . . . calycem superantibus.
SEPpaliS ObIQNEIS a eu Sepalis ovatis apice attenuatis.
Petalis obovato-elipticis. . . . —Petalis oblongis albis.

Da Lis ae dl

(NSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 161

Filamentis 9, cum glandulis ge-- Filamentis 5, ad apicem glan-
minatis disci confluentibus. . dularum ortis.

Las formas parvifloras de la 7. africana, De Notaris las dió
bajo T. lioustica.

Linaria oligantha Lange. — L. amethystea var. ignescens VVilll.
Supplem. pàg. 175 (e. loco Alcira). L. //ava Lange in Prodromo FI.
Hisp., Il, pàg. 562.—Abunda en las tierras cultivadas de Carlet
(Trullenque).

Phuyllitis hemionitis (Lag. Garcia et Clemente). —Tous.

Phlomis Trullenquei Pau nm. hybr.—Ph. crinita. X Lycehnitis
Pau.

Difiere de la P/hl. composita Pau.—Phl. crinita. X Lycehnitis
Pau (Sociedad Aragonesa de Historia Natural, tomo XVII, pàg. 132,
Mayo del 1918), por las hojas mayores, més estrechas, con la decu-

— rrencia del limbo mayor y més delgadas.

De la Ph. Luychnitis trae la vellosidad y decurrencia de la làmina
foliar: de la Ph. crínita el engruesamiento de las hojas, la mayor
cortedad de las bracteitas, el angostamiento de los dientes calicinales
en la base y su corola algo menor.

Y difiere de la Lychnifís por las hojas lanceoladas, cortamente
decurrentes y tomentosas, bracteitas menores y con doble vestidura,
siendo los pelos més cortos, dientes calicinales con la base triangular.
Difiere de la crinifa por las hojas oblongas y su decurrencia.

162 , INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

Resposta a les observacions del Dr. Pardillo
sobre la OZOQUERITA cristal'litzada í la
NAFTALINA natural a Catalunya

per el

DR. M. FAURA Il SANS

Remerciem en gran manera l'atenció del doctor Pardillo, d'haver-
nos honrat, glosant nostres troballes mineralògiques, fetes antany a
Catalunya, encara que aquestes no hagin sigut gaire grans (1).

L'OZOQUERITA CRISTAL'LITZADA la trobàrem en el torrent de Po-
rrella, a Sant Joan de les Abadeses (2), essent aquesta la primera volta
que's menciona en estat de cristal'lització a Catalunya i en la Pe-
nínsula ibèrica, i diguérem llavors que: cen el fons d'una de les
galeries poguérem recollir unes mostres, encar que en petites propor-
cions, d'una substància d'un color Xacolata, amb cares llustroses, i
que al dirigir-hi el llum se'ns fonia, donant origen a reguers negres,
efectivament es tractava de la cera mineral, en son estat natural i
cristal'litzada. Com la cristal'lització de l'Ozoquerita és dubtosa, i
fins al present, son escassos els exemplars que s'han pogut trovar en
aquest estat, és per lo que havia ensajat una medició d'angles per a
poder determinar la verdadera cristal'lització d'aquest mineral orgà-

(1) PARDILLO (F.) El Laboratori de Cristal'lografia i Mineralogia Anuari de la Junta de
Ciències Naturals de Barcelona, t. II, v. 1, pàgs 244-249.

(2) FAURA I SANS (M.) La Ozoquerita cristal'litzada a Catalunya. Butlletí de l'Institució
Catalana d'Història natural, t. XIV, pàgs. 10-11.

,
:
1
sa

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 163

nic. Del resultat solament podem indicar que les cares son verdade-
rament rombos, per lo que alguns autors l'han suposat cristal'litzat
en el sistema Ròmbic: no obstant, podria molt bé pertànyer al sistema
Monoclínic. Serà difícil de poder definir el sistema de cristal'lització
d'aquest mineral mentre no es puguin separar de la massa, formes
més completes 7.

Il en.això observa el doctor Pardillo, que: cEs llàstima que de les
recerques fetes en els exemplars de Sant Joan de les Abadeses
s'hagi pogut concloure no més el pertanyent al contorn de les cares,
particularitat que, com és ben sabut, no està sotsmesa a cap llei, puix
en cas de més fruit aquelles encerques hagueren servit de comple-
ment als treballs microgràfics de Fischer i Riist, i principalment als de
Cesaro, que trobà en cristal'lets tabulars d'Ozoquerita les propietats
òptiques del sistema ròmbic, establint en l'angle dels eixos òptics i en
la recristal'lització la diferència d'aquest mineral amb la hatchetina:.

Ampliant aquella ma primera comunicació m'obliga el ter present
que la recerca d'aquest mineral fou completa, car tan prompte vaig
donar-me compte de l'importància de la trovalla, escrupulosament
vaig seguir totes les galeries recent obertes en busca d'una geoda
O qualque massa cristal'lina, àdhuc encomanant als facultatius em
separessin tota matèria semblant, mentre duressin els treballs preli-
minars d'exploració d'una calissa margosa bituminifera, però fou
sumament escàs aquest mineral, i tot el recollit el servem en tota
cura. Per això no ens fou possible el fer l'anàlisi químic qualitatiu i
quantitatiu, practicant solament els assaigs precisos per a la seva
determinació, incluint-lo en el grup de les ceres minerals, sense cap
gènere de dupte.

Reconeixérem prompte la trascendència de poder precisar la seva
cristal'lització per a definir amb certesa l'espècie mineralògica. Inten-
tàrem l'assaig de les medicions dels angles diedres, i per a no publi-
car una relació satisfactòria de les anotacions, fou pel que ens limità-
rem a descriure el contorn de les cares, no ignorant que aquesta
referència és d'una valor ben relativa.

Per la qual cosa, si el Dr. Pardillo desitja completar els treballs
microgràfics dels mineralògecs Fischer i Riúst, i principalment els de

164 ' o INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL

Ll

Cesaro, orientats en l'investigar la precisió d'altres consemblants,
des d'ara generosament li oferim el material que personalment reco-
llírem i que fou el que motivà aquella primera nota. Gaudiríem d'una
plena satisfacció si aquesta nostra modesta trovalla, en l'avenç cien-
tífic, podia prestar utilitat per a la caracterització de qualque de les
moltes espècies mineralògiques que constitueixen, amb vera confusió,
el grup de les ceres minerals.

De la NAFTALINA NATURAL que trovàrem en la falda septentrio-
nal del Montjuic, mentre es feien les galeries del gran emisari, en
reculliírem terres en abundor, d'entre les quals separàrem qualques
cristal'litzacions, publicant-ne una nota donant a conèiter aquesta
trovalla, de ver interès científic (1), reconeixent-ho així alguns natu-
ralistes extrangers, àdhuc el Dr. Pardillo al fer-ne menció en sa
ressenya crítica (2), en la qual després d'un breu resum de la nota
científica que publicàrem, acaba dient: dNo hi ha en el treball cap
dibuix ni cap mena de mides, i és per això impossible de saber si
l'estudi microscòpic podria mostrar en aquells prismes algunes pro-
pietats òptiques més determinatives que les descripcions de la Bran-
chita, Dinita i Tecoretina que entra en una munió d'espècies, són
afins, segons l'autor, a la substància trovada i no ha pogut consultar. .

Poc més dec afegir a la nota de referència publicada en nostre
BUTLLETÍ, solament aprotitaré l'ocasió per a insistir breument en
nostra determinació genèrica mineralògicament, car en el que es
refereix a la composició química es el mineral de vera semblança amb.
la Naftalina comercial, havent-ne fet el corresponent anàlisi químic
comparatiu d'ambdues formes, això és, de la natural i de la comercial:
lo mateix podem atirmar en lo referent a les propietats físiques, i la
seva forma cristal'logràtica, per ésser la seva cristal'lització no pas

molt clara, presentant-se en prismes romboidals inclinats, tan sols en

(1) FAURA1ISANS (M ).—Trovalla de la naitalina natural (2) en la falda septentrional de
la muntanya de Montjuich, Barcelona.— BUTLLETI DE L'INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÒRIA
NATURAL, t. XIV, n. 4, p. 25-39.

(P2) Gran cloaca colectora de la Izquierda del Ensanche de Barcelona.—Jbéèrzca, any V, t. I,
v. IX, n.o 220, p. 178 i 179.

(2) PARDILLO (F.) —Id. id. p. 249,

a
h
i

des ase dida al)

te -

xa
P

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 165

férem menció i encara amb les oportunes reserves, per ésser poc ben
definits els cristalls. No obstant examinàrem al microscòpic els cris-
talls més petits, que, freqientment, son els més perfectes i els més
ben conservats, per a l'assaig de la corresponent medició d'anglès,
la qual no ens fou possible completar, i per aquest motiu deixàrem de
publicar-les.

En donant la denominació de Na/falina, ho férem atenent a la
seva composició química i les propietats físiques, però com que
aquesta denominació està reservada als productes industrials per això
a l'anomenar-la rafural ho férem seguit d'un interrogant. A l'ensems
no ignoràvem que hi ha una munió d'espècies mineralògiques afins en
el grup de les Naitalines, com: la Branchita, Dinita i Tecoretina, i
com aquestes no figuren en nostres museus, amb exemplars proce-
dents dels llits clàssics, no poguérem comparar les mostres recollides
amb les formes de quiscuna de les espècies mineralògiques indicades
el que tal volta ens hauria permès determinar la espècie mineralògica
que li correspon, mentre no es tracti d'una espècie mineralògica
nova per a la ciència, el que fóra molt probable. Aquest llit de la Nat-
talina natural resta avui altra volta ocult per haver-se omplenat la
trinxera que s'obrí amb motiu de construir-se el gran emisari.

Així és, que, si el Dr. Pardillo disposa de mitjans comparatius
per a poder arribar a la determinació precisa de l'espècie mineralò-
gica de la Naitalina catalana, de nostra part li fem des d'ara ofrena
dels exemplars de la massa de terra impregnada d'hidrocarburs, i
també de les formes aillades que servem, àdhuc d'algunes microfoto-
grafies, car fóra més honrós per nosaltres que un company nostre en
fes la determinació d'aquesta nova substància orgànica cristal'lina,
abans no ho faci qualque naturalista extranger. $

Ja sab, doncs el Dr. Pardillo, catedràtic de Cristal'lografia de
la Universitat de Barcelona, que el material li és ofert d'una i altra
d'ambdues espècies: l'OZOQUERITA i la NAFTALINA natural, per Si li ha
d'ésser profitós per a les seves investigacions cristal'logràfiques, que
sempre determinen un progrés científic. Nosaltres, per nostra part,
li restem doblement obligats: primerament, per l'atenció d'haver-se
ocupat el Dr. Pardillo preferentment de nostres treballs, i després

66 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

perquè foren fetes les recerques personalment i amb tota cura, avui
impossibles de repetir, i haver-ne procurat escrupulosament la seva
determinació genèrica, si no específica, fonamentant-nos en les carac-
terístiques de tota definició mineralògica taxonòmica, això és, de la
composició química i la llur cristal'lització, contribuint a augmentar les
dades tòpiques de la mineralogia catalana.

Francesc X. Altés Alabart - Impressor - Barcelona.

CL Diès de sessió. —Primer dijous de cada més, a les set del
Ed Vespre. l

dE da, / Socis sades Dden ser. presentats per tres socis i ad- —

i mesos en sessió de Consell Directiu. Paguen deu pessetes
l'any (que poden fer efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35,
el Barri de la Salut-Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució,

o rebenttotes les publicacions de la Societat i podent consultar
la Biblioteca i Museu.

De : Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució menys.
dia els de juliol, agost i setembre.
4. Volum de treballs:
OO Cada any es publica un volum de cebralls de unes 300
planes.

afir Do Tiratges apart:
Le Els autors que desitjin tiratges apart dels treballs publicats
en el Butlletí, deuran solicitar-ho del Consell de Redacció
— avans de que siguin desfets els motllos. AR
— Dels treballs que tinguin en el volum, els autors en rebran
— 5o exemplars encara que no ho solicitin, en cas de desite.
— jar-ne major nombre deuran comunicar-ho al Consell de
— Redacció, al corretgir les pe dt

: i GA L'Institució Catalana d'Història Natural,
— o ha trasladat son lloc social al Palau de la Diputació,
— Carrer del Bisbe. Barcelona.

ce de Toutes les communications et écfianges doivent ètre envos
L'yges:

Apartado de Game 653, Barcelona ene)

Institució Catalana d'Historia Natural dl

— SESSIONS l el : A

La INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÓRIA NATURAL celebrarà : ses as
sessions científiques d'enguany els jorns: — ps

— 10 de Gener LA d'Abril 3 d'Octubre A
7 de Febrer 9 de Maig 7 de Novembre — di

7 de Març 6 de Juny: 5 de Desembre di
PUBLICACIONS DE LA INSTITUCIÓ ———
BUTLLETÍ MENSUAL

Primera Rpder A901:19087 1088098 aa Ja
Segona Época. —1904 a 1911, cada any. hi i

MEMORIES

dera ea de Co eea: per P. Antiga i en Me Bot.
: : Fam. — 1, Tentredinits , .
IV, Ichneumónids.
: VII, ORSIdSó: XL SR de cera
EDICIONS ED A
XIX, Ap de I RO EES dies
XVIII, Vespids . — Lc...
XII, Sapigids. — . )
XIII, Scoliids ,
/ XIV, Mutilids. —. J
Història de les Oigue es Naturals a Catalunya, per Mossén

'Nobert Font i Sagué. — . È
Enseig d'una Flora liquènica de Catalunya, per Manel Lle: de

í

es segevvE

nas i Fernàndee. — . ae
Minerals de Catalunya, per Llorenç Tomàs ce I OA DES ca
Contribuciones al estudio de la Flors. del Pirineo Central — RA RETA Di
(Valle de Aràn), por Maunel Llenas y Lmaeie DR a de OS ia
Fauna ictiològica de Catalunya, per Agusíí M.3 Gibert . —. PE as Nen:
Sismologia Catalana, per M. Faura i Sets, Pure, ca a LC Qu
TBEBALLS dni Betuteva
Volum I, 1915 . . L Ll . , - - . . Li 3è - RE . i 10 pes É 3 3 x
Volia Il 1916 ES NIE CR BSM) ed ie OR A ARA DC
Nota LI DITA NS EN A P ge an (en area) pa),

BUTLLETÍ DE LA
INSTITUCIÓ CATALANA
D'HISTORIA NATURAL

Desembre 1918

iots h am. pi
fes a
É A dx X ú
À AUG' 44019: 88
dd y XI Sy
3 ha DL

LOCAL SOCIAL:

Palau de la Diputació, carrer del Bisbe. — BARCELONA
I 4

SUMARI: Secció OFrerar: Sessió
científica del 5 de Desembre de 1018.—

Un curiós mitjà de dispersió de les lle-

vors del qAvena sterilis) L., per Pere
Palau. — Breve herborisation par les.

lo coteaux de Vallcarca, dits (Turó d'en

Falcó), par le F. Sennen. — Hepàtiques

i de la regió olotina, per Jaume Tenas.—

Index (Vol. XVIII -— 1918). — Sumari, —

Fe d'errades.

i Dl ns

LE

CORUTLIETI

DE LA

institució Catalana d'Historia Natural

3." Epoca. BARCELONA, DESEMBRE, 1918. ANy Il — Núm. 9
inso ni
Ld M
SECCIÓ OFICIAL 1746
Re
NN

SESSIÓ CIENTÍFICA DEL DIA 5 DE DESEMBRE DE 1918

Presidència del Rund. P. Joaquim M. de Barnela, S. J.,

President

A les 18:30 assitin—hi els membres i socis senyors Aguilar-Amat,
Barnola, Bofill i Pichot, Bofill i Poch, Broquetas, Casanova, Codina,
Faura, Haas, Maluquer (Salvador), Maluquer (Josep), Maluquer (Joaquim),
Mas de Xaxars, Pérez Acosta i Zariquiey, el President obre la sessió.

SECCIÓ OFICIAL

El obsequi a D. Lluis M. Vidal. — Relata nostre President, al començar
la sessió, l'ordre de la festa íntima en que es feu entrega a nostre digne
Membre del obsequi, que ja coneixen molts de nostres socis. Es un martell,
de la forma clàsica dels geòlecs, amb el mànec, que té 42 cm. de llargària,
de preciós ivori, el cap del martell es d'acer paonat, amb incrustacions
damasquinades d'or, argent i llautó, d'un gust exquisit: en les cares laterals
hi ha representades dues escenes de la vida dels homes "prehistòrics: una,
la cacera d'un ciervo, l'altre, la defensa contra un lleò. El mànec té com

( 1Q7

168 INSTITUCIÓ CATALANA D'IHISTORIA NATURAL

contera una hermosa placa, de la cual arrenquen uns penjants finits en
adornos arrodonits, extesos pel mateix. L'estoix, folrat de pell verdosa
per de fora, i de vellut morat per dins, té en la part interna de la tapa un
medalló conmemoratiu de la ofrena, fet d'un gran tros d'aerinita, mineral
descobert pel Sr. Vidal a Catalunya: i sota una placa d'acer paonat, on son
esculpits, en or el noms de les Societats que concorregueren a subvencio -
nar tan rica joia i els de llurs Presidents respectius. El agraciat va contes—
tar al missatje d'entrega, fet pel Enginyer Quefe del districte de Mines,
D. Francesc Fontrodona, donant lectura a unes quartilles força ben escrites,
on fa ressaltar lo que val i en lo que ell aprècia el ver companyerisme, i el
esperit d'agraiment que'l animaba. Els assistents forent obsequiats amb

un verdader lunc, dintre de la íntimitat de nostre simpàtic Membre. Sia
per molts anys.

COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES

Catàlogo del herbario Barcelonés.—El P. Barnola, llegeix una nota
del G. Sennen E. C. sobre el Catàleg publicat fà poc per aquest darrer, de
les plantes dels voltants de Barcelona, i dona en breu resum algunes partí-
cularitats sobre dit llibret.

Hepàtiques dels voltants d'Olot. —El P. Barnola comunica haver rebut
una nota sobre les Hepàtiques recollides pel soci En Jaume Tenas pels vol-
tans d'Olot, primera d'altres que ofereix publicar sobre les Muscinies de
dita regió particularment. Cita en aquesta nota 32 espècies, entre elles
4 noves per a Catalunya, i 3 per a Espanya.

Varacteristica de la vegetació del Turó del castell d'Olérdola.—Era el
17 de novembre, diu nostre President, que tinguí ocasió de fer una excur-
sió cap a Olérdola . Fins la vigilia haviem estat en plé règsimen de pluja,
amb greu perill de tenir que desistir d'aquella. Çò feu que tinguessin que
limitar les exploracions a les parts altes: triarem el turó on es conserven
notables restes del antic castell, circunstància que s'ajuntava per a donar-li
la preferència. Una munió de plantes eren en plena floració, que, ajuntant-se
amb la verdor de mates, herbes i arbres, ens feren la marxa prou afalaga-
dora. Les rosades corol'les de la dbruguera) Erica multiflora L., constras-
taven bonicament amb les blaves de la dfuxarda) Globularia Alypum L.,
del cromanís Rosmarinus officinalis L., i del qespigolv Lavandula lati—
folia VVilld., enlairades demunt de les baixes i blanques de la qsajulidad)

Satureia montana L., de les virolades de les dmargaridoiesy Bellis silves-

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 169

trís Cyrillo, i les grogues de la Fumana Procumbens Gr. G., superades
totes per les panícules de la excelsa graminacia Ampelodesmos tenax Lam.
Com es veu, totes les espècies citades presenten un caràcter del tot medite-
rrani i de les integrants les garrigues mediterrànies, amb facies marcada-
ment oestmediterrània. Les demés espècies no florides encare, que recor-
dem, com l'aladern de fulla estreta), Phillyrea angustifolia. L., els
(garrigs) Quercus coccifera L., l'Osyris alba L., la efarigolan Thymus
vulgaris L., la dbufalagar Thymelaea tinctoria Endi., el (ars negra
Rhamnus liciodes L., (element ibero-mauritànic), l'carinjolo: Smilax
asbera L., el Narcissus juncifolius Lag., a punt d'obrir son grog peri—
goni, ho palesen a les clares. Hom observa ademés el caràcter calcífil típic
de moltes de les plantes citades: Erica, Rosmarinus, Phyllirea, Fumana,
en consonància amb el substratum, que, on resta despullat, manifesta un
potent banc de caliça rosada, amb semblants fòssils que la de les escletxes
del Papiol. Es poden estudiar també la esclerofilia del Quercus, Globula-
ria, Passerina, Rosmarinus, Thymus, aixís com la microfilia dels dos
darrers, de la Erica i Satureja. En conjunt, ens trovem a la pujada del
turó del castell d'Olérdola amb un interessant tipu de garriga ostmedite-
rrània.

Dades sobre la existència de la limnea (Limnus) stagnalis Linné a
Espanya. — Els Srs. Bofill i Poch i Dr. Haas manifesten que la espècie en
questió que abunda en el centre de Europa, no se havia citat a Espanya.
Solament se troba una indicació en els (Moluscos terrestres i fluviàtiles
de la provincia de Gerona), per M. de Chía, segons la cual L. stagnalts
viu en el baix Empordà.

Aquesta citació que és original icomprobada per un exemplar recullit
per A. Bofill en Montiró, plana d'Empòries, i existent en sa col'lecció, s'ha
repetit en el fasc. Il de la dFauna malacològica de Catalunya), p. 32 (1914),
de A. Bofill i M. de Chia, i en la 4dFauna malacològica de la provincia de
Gerona), de aquest últim autor, de 1916, p. 25.

A la esmentada localitat deuran afegir-se altres dues conegudes des de
fa pocs mesos: una d'elles, ja esmentada en el Butlletí, vol. XVIII, p. 100,
es del estany de Montcortés, província de Lleida, a 5 h. de la Pobla de Segur,
descuberta pels Srs. S. Maluquer i F. Haas: i l'altra trobada pel Sr. To-
més Saiz, a Tardajos, en el riu Arlanzón, afluient del Duero, província de
Burgos.

Nota sobre la nomenclatura dels Pomatias de Montserrat.— Els matei-
xos senyors Bofill i Poch i Dr. Haas, diuen que en els estudis malacolò-

170 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

gics que actualment els ocupen, s'els ha presentat ocasiò de fixarse detin-
gudament en els Pomatias que es citen de Montserrat.
Son aquests els segúents:

Pomatias crassilabrum Serv. Etudes mol. (1880), p. 143, Esp. et Por-
tugal.

P. hisbanicus Serv. l. c., p. 144.

P. martorelli Bourguignat in Serv. l. c. p. 144.

P. labrssus VVesterlund, Fauna der in der palxarlst. Reg. leb.
Binnenconch.. V (1885). p. 117.

P. montserraticus Fagot, Hist. Nat. Pyr. franç et esp., (1892) (nom.
nud.)

Deu comensar-se dient que el Pomatias de Montserrat no presenta
una especie ben definida, sino que deu considerar-se com forma local del
P. obscurus Draparnaud, espècie molt disseminada en les vessants N. i S.
dels Pirineus.

Per la denominació de la forma local montserratina de aquest Pomatias
obscurus cal escollir entre les quatre més amunt esmentades.

P. crassilabrum Dupuy no pot servir, ja que és una forma local fran-
cesa del mateix obscurus.

P. hisbanicus, tampoc, per tractar-se de la forma local asturiana de
P. obscurus. i

Queda, dones, la denominació de P. martorelli, del que P. labrosus
és una forma robusta àmb el peristoma ample i groxut.

No pot conservar-se el nom de montserraticus per haber quedat tant
sols com xomen nudum.

La sinonímia del Pomatias de Montserrat és, doncs, la segúent:

Pomatias obscurus martorelli Bgt.
P. crassilabrum Serv. non Dup. Etud. mol. Esp. Port. (1880) p. 143.
P. hispanicus Serv. non Bgt., l. c. p. 144.
P. martorelli Bgt. in Serv., l. c. p. 144.
P. labrosus VVesterl., Fauna pal. Reg. Binnenconch., V, (1885), p. 117.
P. montserraticus Fag. Hist. Nat. Pyr. franç et esp., (1892), p. 120
(nom. nud.)

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 171

Mol'luscos terrestres i d'aigua dolça d'Asturies. — El Sr. Bofill i Poch
presenta unes notes seves i del Dr. Haas, respecte als mol'luscos recullits
per el Sr. Maluquer (Josep) a Astúries durant l'estiu darrer, on fou en
comissió especial del ministeri de Proveiments, esmentant 30 espècies,
d'elles 18 noves per a la fauna malacològica asturiana, que constarà aixís
de 58 espècies.

Una ballena en la costa cantàbrica.—El Sr. Maluquer (Josep) dona
compte de que el dia 12 de septembre darrer, essent a Salines d'Avilés
(Astúrias), li fou comunicat que acabava d'embarrancar a Candàs, prop
de Gijón, un gran cetaci. En el acte se hi traslladà, vegent que efecti-
vament fora el moll de pescadors del poblet aquell, romania morta ja,
una ballena de gran tamany. Les barbes i tota la ballenada bucal, se li
havien arrancat de cop al topar contra les roques del moll i es veien al peu,
a un metre de fondària. L'havien remolcat allà en fora, per la fetor d'oli
que feia, per sobre el que surava la llanxeta amb que feu el reconeixement.
Tot el paidor li exia per la boca, com una enorme bufeta, poguent desse-
guit comprobar que's tractava de la Megaptera nodosa Bonn, per les fon-
des ratlles del ventre, que era la part que surava fora l'aigua.

Era un mascle, de 2t metres de extrem a extrem, amb la cúa de prop
de 3,20 metres.

Estudis de la Naturalesa.—El Sr. Maluquer (S.) explica curiosos
detalls de la vida d'alguns animalets del Vivari, que la Junta de Ciències
Naturals té al Parle de Barcelona. Darrerament s'han pogut observar alli,
detingudament, el naixement de nombroses salamandres i d'un Lacerta
viridis.

Entre els exemplars darrerament ingressats de Catalunya, hi figura un
Zaments hipocrebbis, formosa serp, esmentada fins are sols de Castelldefels
un exemplar jove, i de les garrigues de Tarragona, una pell sencera. El
exemplar del Vivari procedeix del Vendrell.

Nota geològica. — El Dr. Faura presenta un interesant treball sobre
els bancals fossilifers del helvecià de Rubí (Provincia de Barcelona).

Ino havent-hi altres assumptes de què tractar s'aixeca la sessió a les 20,

"q2 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL -

Un curiós mitjà de dispersió de les llevors
del "Avena sterilis" L.

per

PERE PALAU

Als molts cassos notables de dispersió de llevors n'hi hem de jun-
tar un que creiem nou ben digne de ser conegut.

L'observació fou casual, i després de feta hem pogut constatar que
un fet desconegut—creiem—dels botànics, és conegut de tots els
pagesos. / 3

Havíem observat i llegit que certes espècies del genre Avena
tenen les arestes de les glumelles acolzades y torçades en hèlix des
de l'acolzament fins a la base. Lo que no sabem que s'hagués acudit
a ningú, (F) ni a nosaltres se'ns acudí, és la finalitat amb que la natu-
ralesa ha dotat a les llevors d'aquelles plantes, de glumelles arestades
d'aital faisó.

Un matí d'estiu, de sol roent, cercàvem fer un manat d'Herniaria
hirsuta L., que el vulgus gasta com diurètica, a manca de la glabra
que aquí no hi existeix—i si això no vé a tom, serveixi al menys com
una dada de geografia botànica.

Recorríem nostre propi camp, rescent segat, i ens sorprengué
veure botar una cosa que, de moment, ens semblà una bestiola estra-
nya. Amb la natural curiositat volguérem veure de què es tractava, i
nostra sorpresa cresqué al observar que no era res menys que una
espigueta de cugula o Avena sterilis L., amb ses llarguíssimes arestes
i despullada de les glumes. Però aquesta sorpresa no durà: una ràpida
associació d'idees ens portà a creure que l'espigueta no havia botat
accidentalment tocada per un brí d'herba que haguéssim pogut moure
amb el peu, sinó que ens feu sospitar que entre el salt, les arestes
retorçades i el fort calor estival hi havia alguna relació íntima.

Efectivament: portada l'espigueta a un lloc pla, desembraçat de
rostoll i herbes, i exposada a ple sol, poguérem veure com, a la curta

(4) En nostra terra al menys res s'ha publicat a aquest respecte. (N. del C de R.).

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL

UG:

estona, encavallava les arestes acabant per dar un salt i allunyant-se
alguns centímetres del lloc on l'havíem deixat.

Repetint les experiències hem pogut constatar que una espigueta
de Cugula, durant les hores de sol fort d'un dia d'estiu, pot allunyar-se
més d'un metre del punt on restà el dia anterior. Clar que hi inter-
venen factors modificatius d'aquesta velocitat de trasllació, com, que
el sol siga o no tapat a estones pels núvols, que l'herba, pedres,
terroços, etc., contraríin el Salt, i, finalment, la posició en que resti
l'espigueta al acabar una progresió, puix segons ella sigui, s'allunyarà
més o destarà el camí al saltar novament.

Aquesta progresió de les espiguetes de Cugula, determinada
naturalment pel calor solar transformat en força motriu, es pot pro-
vocar artificialment, a casa, posant una espigueta sobre una planxa
de ferro—la mateixa pala de cuina—i aquesta a son torn, sobre un
fogó, procurant que el foc no siga massa viu per a evitar que les
arestes es cremin.

La Cugula es troba poc menys que en tots els camps de blat i es
planta molt avorrida dels pagesos. Per tal de conservar-se com
espècie, ella es defensa produint espiguetes caduques, espiguetes
que'l pagès destruiria, al segar, si les trobés sobre la planta, i no sols
les prudueix caduques, sí que, també, segons acavem de veure, salta-
dores, que no resten al peu de la planta, on sería fàcil destruir-les,
sinó que's dispersen pel camp fins que la manca d'un grau suficient de
calor o un objecte qualsevulla les obliguen a la inmovilitat, en quin
càs sols poden ésser transportades pel vent o les aigiies de pluja.

Facis l'observació a ple sol, o al fogó com hem dit, i es podran
constatar fàcilment i perfecte els segiients extrems:

l.er o Que'l calor provoca una major torsió de les arestes.

2,01. Que aquestes, en el moviment de torsió, s'encavallen i mu-
tuament se'l priven.

3.€ Que vé un moment en que la força de torsió d'una aresta
venç la resistència de l'altra i, obrant com una molla o ressort en
tensió, d'un poder relativament gran, s'escapa i produeix el Salt, en
quin fenòmen hi intervé la reacció sobre la part d'espigueta que con-
tacta amb el soport.

4t Que l'acolzament de les arestes juga un paper tant important
com la mateixa torsió, puix de ser enterament dretes o paraleles,
seria impossible que s'encavallessin al augmentar la torsió i deixarien
d'actuar com una molla.

5t Que'l natural mitjà de dispersió de les llevors de la Cugula
és el salt de les seves espiguetes.

No portem fetes altres experiències, però pensem fer-les sobre
altres espècies d'Avena d'arestes torçades, sospitant que hi hem
d'obtenir iguals resultats.

Sant Jaume dels Domenys.— Juny de 1918.

174 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

Breve herborisation par les coteaux de

Vallcarca, dits "Turó d'en Falcó" Ò

ci patale

F. SENNEN.

Bien que tres pressé per les besognes que vous connaissez bien,
et d'autres que vous ne connaissez pas, je ne résiste pas a la pensée de
Vous donner pour vous-méme et pour les lecteurs du Bulletin, si vous
croyez que cela puisse les intéresser, une rapide relation de ma
petite herborisation s'hier soir. Durée: 3 heures, Compagnons: Fres.
Lucien et Alexandre. Trajet: petite demi-heure, sans s'amuser, du
Collège de la Bonanova aux premiers coteaux et champs qui limitent
la Carretera de Circunvalación, juste au carrefour des chemins de
Horta et de celui de Vista-Rica. On peut récolter là Schismus ca-
lycinus Duval-Jouve, par les marges du chemin. Dernièrement nos
chercheurs botanophiles y prisent una vulgaire espèce, peu commune
autour de Barcelona, Ranunculus arvensis L., tandis qu'à quelques
centaines de mètres plus loin, ils étaient attirés par les fleurs éclatan-
tes de deux Oxalis échappés des cultures et fréquemment subsponta-
nés aux bords des chemins et par les décombres: O cernua Thunb.,
à belles fleurs jaunes, O //oribunda Lincx, à fleurs rouges. Un peu
plus loin, aux bords du méme chemin, je leur signalai, le leur cuei-
llant moi-méme et le fragmentant, afin d'étendre la distribution à un
plus grand nombre d'heureux, je leur signalai, car j'étais le premier,
chacun étant occupé à brouter aux alentours, je leur signalai, je leur
distribuai una espèce des moissons, peu fréquente chez nous, l'ele-
gant Neslia paniculata Desv., aux grappes si legères, le long des-

(1) Extret d'una carta del G. Sennen al nostre President.

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 175

quelles les silicules sphériques s'étalent sur leurs gréles pédicelles. Et
tant que j'y suis jajouterai que le 28 avril je trouvai par les talus
herbeux du chemin de S. Genís le Vicia narbonensis L., que je
n'avais pas encore vu autour de Barcelone. L'année d'avant,—dois'je
m'arréter en si beau cheminl—en poursuivant vers Horta, je trouvai
également le Camelina silvestris VVallr., autre nouveauté de notre
interessante flore. Mais ne perdons rien et disons que, cette mème
année-là, qui est 1917, Ramón Queralt récoltait dans un des barrancs qui
descendent le Scilla hyacinthoides L., belle espèce, intéressante
découverte. Vous savez aussi que par ces mèmes ravins plus on
moins tourmentés ou par les talus de la route se trouve la suave
espèce hivernale Pefasites fragans Patl., et que c'est en suivant
cette route qu'on arrive aux plus curieuses raretés barcelonaises:

Arisarum simorrhinum D. R.
Cistus ladaniferus L.

et leurs hydrides. Pour parcourir tant ce chemin, il faut bien une
heure. Pour rentrer, une autre heure. Mais tout cela s'est fait en
pensée, et par consequent nous voilà encore en face le cTuró d'en
Falcó et sur la route.

Je prends un petit sentier, aux bords japerçois de rares pieds
fleuris de Valerianella multidentata Loscos Pardo, par les terres
en friche Hippocrepis unisiliquosa L., Brachypodium Pauí Sennen,
et par les blés un Gladiolus à étudier et à comparer avec deux
autres espèces des moissons de ces parages: les Vicia peregrina L.,
V. Linnei Rouy, qui ne sont pas des plus communs chez nous, le
Lathyrus odorus L., parmi les tiges de blés—je l'ai d'ailleurs dans
ce méme état a Horta et à Tianaj—le R/hagadiolus stellatus
D C. forme, et d'autres menues choses moins saillantes.

On saute la fossé ou lit de torrent, on grimpe du còte opposé:
gràce aux clous saillants de la chaussure, ad hoc, on traverse le
chemin qui mène des faubourgs dans la campagne les nombreux cita-
dins et nous voilà aux premières pentes des coteaux au plutót du c Turó
d'en Falcóo, qui s'elève à plus de 200 m, entre Vallcarca et l'encaisse-
ment du torrent ou plutót la Carretera de Circonvalación.

Ce mamelon d'une assez vaste étendue est de nature calcaire et
par conséquent présente une végétation sensiblement ditférente des
pentes opposées du Tibidabo, qui sont schisteuses ou granitiques,

176

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL

parfois argileuses à la base. Voici ce que jy ai noté de plus intéres-
sant, procédant par ordre de récolte ou à peu près, au lieu d'adopter

un ordre systématique:

Cynoglossum cheirifolium L.

C. creticum Ait.

C. Salesianorum Sennen.

—C. cheirifolium X creticumP
ej.

Scrofularia canina L.

Crepis bulbosa bulbosa Tausch.

Caucalis leptophiylla L.

Vaillantia hispida DC.

Euphorbia exígua L.

E. peploides Gm.

Vicia amphicarpa Dorthes.

Lathyrus Clymenum L.

var pauci//orus Sennen.

LL: olatus Ten:

Trifolium stellatum L.

Atractylis cancellata L.

Echinaria capitata L.

Clypeola petraea Jord. et Fourr.

Stipa tortilis Dest.

Arenaria leptoclados Guss.

Aisine arvatica Guss.

Gladiolus illyricus Roc.

Campanula Erinus L.

Astragalus monspessulanus L.

Medicago disciformis DC,

M. truncatula Gaertn.

var. microcarpaP

Echinops Ritro L.

Vicia laxiflora Brot. v. séíeno-

Salvia horminoides Poutt.

S. Barnolae Sennen.

S. Clandestína L.

Hippocrepis glauca Ten.

Phlomis purpurea L.

P. Lychnitis L.

Allium roseum L.

Avena Bolivaris Semnen in hb.
phylla Rouy.

Gladiolus Paui Sennen.

—QG. illyricus Roc formar

Thrincía hispida Roth.

Heduypnois rhagadioloides
VVild.

H. cretica VVilld.

Poterium microphyllum Jord.

Anpelodesmos tenax Lin.

Rhagadiolus stellatus DC. Vv.
hebelaenus DC.

Barclchausia Rosseti Sennen

—B. taraxacifolia DC. torma2

Sonchus Fabrae Sennen.

—S. lacerus Auct., non VVilld.

Arenaria leptoclados Guss.

Scandix Pecten Veneris L.

S. Chevalieri Sennen.

Valerianella discoidea Lois. au
lieu de V. multidentata.

HippocrepisP ditterent de

H. glauca Ten.

Je crois bien avoir dit tout ce que j'ai vu de plus frappant—vous
me pardonnerez quelques noms bien vulgaires, qui ne font qu'en
accompagner d'autres.—Mais je me permets d'acttirer l'attention sur
quelques noms qui ne figurent pas dans nos catalogues:

INSTITUCIÓ CATALANA D'HisTORIA NATURAL I 177

Phlomís purpurea L.
encore seulement en feuilles et non encore signalé en Catalogne:
Phlomís Lychinitis L.

non encore connu, croyons-nous, autour de Barcelone. Il est au turó
de Moncada.

II état sur le point d'epanouir ses belles fleurs jaunes, réunies en
verticilles distants.

Vaillantia hispida DC.
Medicago disciformis DC.

que nous n'avions encore vu que par les pentes à sables siliceux du
Tibidabo,

Echinaria capítata L.

dont la vue nous causa un véritable plaisir, car nous croyions pas que
ce fut une espèce de la flore Barcelonaise. On pourrait ajouter encore:

Alsine arvatica Guss.
Vicia amphicarpa Dorthes.
Avena Bolivaris,

ce dernier en étude, et qui nous a paru intéressant. Mais vous devez
commencer à vous fatiguer, comme c'est le cas pour ma plume, qui
va rentrer dans le repos, après lui avoir fait dire que votre Contfrère
et ami profite de l'occasion pour vous otfrir affectueusement ses té-
moignages accoutumés.

La Bonanova, le 10 mai 1918.

e78 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL

Hepàtiques de la regió olotina 7
per

JARUME TENAS

JUNGERMANNIALES

JUBULACEAE
Frullania Radd.

Fr. dilatata Dum. Sobre troncs, comú.
F. dilatata, microphylla Nees. Sobre brossa de pí. Fruitada.
Valldelbach.

F. Tamarisci Dum. Talusos i en el bosc, comú.

Eulejeunea
E. serpillifollia Dum. Parets, troncs, terra, comú. Fruit.
Cololejeunea Spr.

t C. calcarea Lib. Sobre molses. Corp. Bianya. Fruitada.

MADOTHECACEAE
Madotheca Dum,

M. laevigata, obscura Nees. Font Picant, Amer.
M. platyphylla Dum. Comú al bosc.

() Assenyalem amb un asterísc les espècies noves per ala Flora de Catalunya, y amb dos les
que ho son per ala d'Ibèria.

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 170

RADULACEAE
Radula Dum.

R. complanata Dum. Comú sobre troncs, talusos. Fruitada.

SCAPANIEAE
Scapania Dum.

S. nemorosa Dum. Fajeda d'en Jorda. Corp. Sant Valentí.
Fruitada.

BLEPHAROZIEAE
Blepharostoma Dum.

é BI. tricophyllum Dum. Nuria 1917, a 2,000 mts.

Anthelia Dum

i $È A, julacea Dum. Puigmal. 2,600 mts. 1917. Fruitada. 1918.

Cephaloziella R. Spr.

C. divaricata (S. VV.). Heeg. Sobre molses humides. Font de
Serrat, Las Feixas. Fruitada.

EPIGONIANTHEAE
Chiloscyphus Cord.
C. polianthus Cord. Recs de la Moixina.

Lophocolea Dum.

L bidendata (L.) Nees. Font del Serrat, Nocs d'en Cols.
L. minor Nees. Comú en talusos.

180 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL

Plagiochilla Dum.

P. asplenoides, major Nees. Font del Serrat, entre Mniums.

Sphenolobus (S. O. Lindb.)
EE S, exsectus Stph. Corp.

Lophozia Dum.

" L. barbata, Schreberi Nees (2). En parets de Cuni.
FE L. capitata Hoolx. Aubaga del Puig. Fruitada.

Haplozia

H. riparia Dum. Llocs calcinals de Valldelbach.

CODONIEAE
Fossombronia

F. pusilla (Dill., L.) Dum. Per poca amplitut del microscop no he
pogut diagnosticar de cert les espores. Sant Valentí. Març.

HAPLOLAENACEAE
Pellia Radd.
P. epiphylla Cord. Aubaga de Puig. Font del Serrat. Fruitada.
P. fabroniana Camí de la Font de les Trias. Fruitada.
METZGERIAE
Metzgeria Radd.
M. furcata Dum. Font del Serrat, Corp., Santa Magdalena

Aneura Dum.

A. pinguis Dum. Aubaga del Puig. Fruitada.
A. sinuata Dum. Font del Serrat.

ÍNSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 181

MARCHANTIALES
MARCHANTIACEAE

Marchantia

M. polymorpha Linn. Santa Llúcia de Santa Pau. Fruitada.

Lunularia Mich.

L. cruciata (L.) Dum. Comú en Íruit a les Olletes de Santa
Magdalena.

Fegatella Radd.

F. conica Cord. Poret. Sobre terra. Fruitada.
Grimaldia Radd.
t G. fragrans (Balb.) Cord. Talusos humits.

Reboulia Radd.

R. hemisphaerica Raddi. Parets, talusos.

ANTHOCEROTINEAE

Anthoceros L.
A. laevis Linn. Camí vell de Santa Pau, talus. Fruit.

Olot, Novembre, 1918.

IG ES È

ai

3) av duel

4 Mi LU LE aa
aer als LAS P SAT iò Ra) Midi ( JE

ci ia, a geni dep PP ca als

4 vl - : I

pe) i eren tar RM Cas ell erdgr

i Ui ciat: a Rii P: At. EE
— I I lt iiigant v tr, datar Ro) Bici
Et ps en Liba ,

4 É I ESE ss GE ne End
i A - 1 À alia dis Da de) a

vn

Vega I / Di alat
3 OR as PIC, dodulv da edi ci

i h H i. EA EMT

Ú I x ra, es

AN Es y - hu" L L pl
Ven CL EM ta lats A. Rem a) Va VS Dudga
h, í J hi à Ll h La

EBA AA TA ROC Ui cat DANSA ea P apa
4 t í I 4 h

é Ra) CCR AD h l
c'agbil a h. de Sa
DE, Tens Ge Dei see)

i ' Arial Ara, an
I Ce mss dr de His duecóa
L. Ni ut de" Netiert
vv, ul

INDEX

(Vou.

X VLEL- EO 8)

MINERALOGIA, GEOLOGIA I PALEONTOLOGIA

Pàgs.

Algunes localitats de Grapto-
Des Re 18
Transformació de I lar sió
Naturalesa, origen i edat de
formació de les Bauaites de
la Serra de La Llacuna .
Ascens de la nivellació piezo-
mètrica de les aigties subàl-
vees de l'urbs de Barcelona 75, (8

49

Montsech (Lleida) .
Desprendiment de gas carbò-

nic en la regió sismica de la
costa de Llevant prop de
Barcelona.

Troballes palcontològiques a a
Piera .
Guix fibrós,
dància.

sadés en abúit:

Observacions geològiques. 100 1 Sobre la troballa del Tàtho-

Una nova localitat de Jiló- thamnium. É :
pal . $ . 121 l Resposta a les oBsordaciont

Sulfat de ferro Situral: a Ga: del Dr. Pardillo sobre la
talunya. , 120 OZOQUERITA eristalitzada i

Entar isement doten es a Su la NAFTALINÀA natural a Ca-
Pau d'Ordal. 3 191 talunya 4. ee os

Contribució a 1a fauna fetfe: Bancals fossilifers del hielve:
lògica del Rimerigdià del cià de Rubi .

BOTÀNICA

Efectes del fret en les fulles de Junyars qe as

a Ficus elàstican 834 l Una excursió de Gater afia bo-

La murtra Mirlus commu-

mesu. cc ds Balcó

Hepaticologia catalana. 85, 119, 136

Llavors fetes de Platanus
orientalis.

: 58
Cariofilàcies noves per a leata:

tànica al Montseny

Un cas de Parasitisme interes-
sant. :

Una exploració botànica: als
Ports de Beceit.

Nota fitogràfica

Pàgs.

184

EES:
Lepidium subglabrum (D. C.),
PUbeaeias d 80
Un gènere de Fanerògames
nou per a Catalunya. . . 81
Un Trifolium nou per a Es-
DAOya is 81

Una nova localitat cua

del Melampyrum cristatum —81
Sobre vàries Centaurea curio-

ses de l'occident de Cata-

lunya . . 82
Les localitats Mo aeiaens dé

l' Asplenum glandulosum

Lois. (4. Petrarchae D. C.)..— 83
La Saponaria caespitosa D C.,

al Montsec . . . 89
Qualques plantes interessants

de la flora Tarragonina . . 101
Exploració botànica d'Ívica

i Formentera . . . 201

Plantes de Pobla de En . 102
Herborització del Turó d'En

DOC l'e oo CI 120
Un grapat de Hepàtiques ca-
talanes. . . 124

A propòsit d'una s nova locali:
tat de Phuyllites hemionàtis

El Spiranthes autumnalis
Rich. a Gavà PE

Sobre la fecundació i fructifi-
ció del Platanus orienta-
lis L. :

Dels castanyers gogantins del
Montseny .

Una lleugera visita botàmiel
a den 2

Una nova localitat de 1 Sei-
lla Hyacinthoides L.

Algunes piantes enrioses del
parc de Barcelona.

Algunes plantes de Puigsa-
Calma ec 44

D'una excursió al Mont olEs,
(Carlina acualès i C. cinara)

Catàlogo del herbario Barce-
JOmèSt Atac tes

Hepàtiques dels volem: de
Olot.

Característica de tv Deute
ció del Turó del Castell
d'Olèrdola

Un curiós mitjà de A uap i
de l'Avena sterilis.

Breve herborisation par les

(Lee) Or Rize, ru a sia 30 cotèaux de Vallcarca, dits
La Selaginella denticulata cTuró de'n Falcó,.
Lin a Gavà. . . 136 j Hepàtiques de la regió Olo-
Més Hepàtiques de Eny i tina.
RIOntorna ss Li. 4 (au ad DE
ZOOLOGIA
CNIDABIA EQUINODERMOS
1 Equinodermos de Catalunya .
Acalepha

Algunes meduses de la costa
Catalsos i Los Ment ah Gi ila

VERMES

Algunes vermes (Hirudinaea

Pàgs.

152

168

168

172

84.

Pàgs.
i Polyehaeta) del litoral
catalàts tes dE oa, 6B
Sobre una col'leeció d' anelids
de les costes N. i S. de la
Peninsula. . 84, 144
ARTROPODA
Aracfinoídes
Pseudoseorpiones de Espaia ..— 55

Algunes zoocecidies trobades
rescentment a Catalunya . 120

Insecta

Uns quants insectes de Cape-

llades i sa comarca. . . . 14
Insectes interesants dels Vol-

tants de Barcelona. —. . . —85
Algunes zoocecidies trobades

rescentment a Catalunya . 120

DIPTERA

Algunes zooceeidies trobades
rescentment a Catalunya . 120

NEUROPTERA

Excursiones —entomològicas
por el N. de la Provincia de
OR a ua na ds ES, 80
Tricópteros nuevos de Es-
DAMDN Se. : Gadel onada ci

Sobre l'Embia solien: El Fou daten LO) L

LEPIDÓÒPTERA

Heteròcers nous per a la fauna
de Catalunya 13, 60

185
Pàgs.
Sobre una funció del apendix

que presenten les larves dels
Esfingids en el derrer anell

ADC A es cl A
La recol'lececió de cr inalides . 34
Lepidòpters nous per a Cata-

lanya ee i.: 54

Revisió del gènere Mar mbrt i
algunes formes noves per a

Catalunya . . T5
Catàleg de Pr rdo ries nous
per a Catalunya. . . 3 . 100

L' Gnophos stevenaria B. de
l'Europa oriental, integrant
de la fauna espanyola —. 120-149

OÒRTÓPTERA

Excursiones entomològicas por
el N. de la Provincia de
UEC a es, es, er a tel es ERO

HIMENÒPTERA

Algunes zoocecidies trobades
resentment a Catalunya —. 120

COLEÓPTERA

Notes sobre Staphylínidae de
CaisIUnyYA ces so mera El

El gènere Troglocharinus. . 84

Contribució al coneixement
dels coleòpters subterranis

catalans . . T4
Un cas de Parasitisme inte-

ressant. . . T4
Coléoptéres GE dues de la Eu:
talogne . . , 105
Coleòpters nous ue a Cata-

lgnyac.. PAS Da a

186
Pàgs.

MOL':LUSCA

Notes per al estudi dels Sole-
nogastres (mol'luscos amfi-
neures) de Catalunya. —. . — 14

Estudi sobre la fauna malaco-
lógica de la Vall del Essera..— 14

Alguns mol'luseos terrestres i
d'aigua dolça de la provin-

cia de l'arragona 14-10
Mol'luscos de Montesquiu 34-84
Solenogastres de Catalunya . — 53
Excursions malacològiques ..— 75

Observacions melacològiques..— 99
Contribució a la fauna mala-
cológica de Catalunya (Pro:
vincia Tarragona) 188 189
Dades sobre l'existència de la
Limnaea (Limnus)stagnalis
Linné a Espanya . . . . 169
Sobre la nomenclatura dels
Pomatias de Montserrat . 169
Mol'lusceos terrestres i d'aigua
dolca d'AStUtIeSa a rn des A

Reptília et Batrachía

Les tortugues de Catalunya... 14
Recull herpetológie .. .. —. .. — 283
Larvas de Salamandra ma-
CULOS GE i ee 85
El Molge Mar Ba ats: Ha
BARVONOS a da ae ed, DO

Pàgs
Excursió herpetològica a Ivi-
ça i Formentera . . . (6)
Nova localitat de Pelodytes
punctatus Dand. . 4. uo da
La Lacerta viridis Linné a
Catdlunya. 4... . 188
Sobre el Coluber tongissimus
Dant. Ne else co 188
Sobre el Coelopeltis a ons ce)
SUlana ELa is, érem gel ds El
Observacions de costums, en
terraris i acuaris. . . 155, 171
Aves
Impressions of the voices of
the tropicals Birds. 4... 88

Mammalía

Origine et developpement del
appareil surrenal et du sis-
tème nerveux sympatique
chez les Chéiropteres. . , — 56

Fourth supplementary List of

Mammals in the Transvvaal

VÀRIA I SECCIÓ OFICIAL

Qancell Directiu . Le aus
Li de Redacció .
Membres de l'Institució
2 supernumeraris.
2 corresponents

coca cm en

Museum eollecetion. . . D6 -
Un porc singlar de igrel

de Mar. 458 4.4 58
Presència del Cervus , elaphus

a la Vall d'Aran rec i
Una ballena de la costa can-

tàbrica. Qi. a car es EA
Protectors de l'Institució . . 1
Llista de membres i socis ad-

QUALS, qe i ir (i
Coneell general de 6 de DE.

sembre de 1917. . /... 4 eq HE

Pàgs.

Concell general de 80 de De-
sembre de 1917 .

Sessió científica de 10 de cle
ner 1918
Memòria del

l'any 1917. .
Estatuts de l'Institució.
Llista de les societats i publi-

cacions que tenen canvi
amb l'Institució.
Sessió cientifica de 7 Fobrer

de 1918. I
Sessió científica de 1 ec

de 1918, í
Conveniència de la bibiigera- a-

fia cientifica natural catala-

na i del vocabulari tècnic i

vulgar català
Sessió cientifica de 4 Abril

see BAS ae hasta
Sessió científica de 2 Maig

dg IE le OE AC TE

Sessió cientifica de 6 CA
de 1918.

Concell general de Diem mes
de 9 Juny 1918. :

Sessió cientifica de 3 Octubre
de 1918,

Sessió científica de 1 Novdin:
resoltes ie. 3

Del obsequi al ASS qe
Plus ME Vidal . .. o 151,

Comunicació histológic-bioló-
gica.

Secretari de

Sessió cientifica de 5 de De-
sembre de 1918. . . . . 161
OBITUARI

L En Emili Tarré i Tarré . 136-147

d- En Francesc Bertrand i Mu-

BIRE es d'e 152
f En Joan Pardel i Elols ee 52

EXCURSIONS

Excursiones entomològicas por

el N. de la Provincia de

LOrIdaAL sie: . 96
Excursions alieolieiiees cio
Una excursió de geografia

botànica al Montseny. . . — 88
Una exploració botànica als

Ports de Beceit.. . . . 16
Excursió herpetológica a RE

ça i Formentera . . . T5
Excursions científiques pel

N. dela Preia. de Lleida . 100
Una visita al Montseny en

ple hivern . . dos VR
Exploració del CC Ó fc soca
Exploració cientifica del Es-

tany de Montcortés . . . 15ò
Excursions d'estiu . . . . 15ò
D'una excursió al Montseny . 156

Una ligera visita botànica a
EOI clans dc ces 10€

———€s Es ue ——

dat "hi

h 48 st trail

piso idonis dd
i o i A hun Mil
Cas es 4 Lu

SUMARI

DE LO CONTINGUT EN EL VOLUM XVIII-1918 DEL BUTLLETÍ DE LA

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÒRIA NATURALX

Notes sobre Staphyvlinidae de Catalunya, per Francesc Morer .

Recull herpetològic, per Joan Bta. d'Aguilar- Amat

Excursiones entomològicas por el N. de la provincia de Porida,
por el R. P. L. Navds, S. J. 3

Naturalesa, origen i edat de aideió de EE: Eairites de la serra
de la Llacuna, per el Dr, M. Faura i Sans 3

Heterocers nous per a la fauna de Catalunya, per A. Godona

Vermes (Hirudinaea i Polychaeta) del litoral RE RE per Josep
Maluquer

Contribució a la fauna a alueclòciel de Gates Der él Dr. ETian

Ascens de la nivellació piezomètrica de les aigúes subalvees de la
urbs de Barcelona, per el Dr. M. Faura i Sans .

Nota fitogràfica, per el Dr. Font Quer . . ts

Observacions malacològiques, per Joan Bta, Aguilar Pr.

Coleòpteres endogés de la Catalogne, par A. Dodero :

Una visita al Montseny en ple hivern, per S. Cuixart, J. M, Subna,
i F. A. Rubió . :

Notes eriptogàmiques: I. de rau en d'Hopatiques SGR S una
espècie i dues varietats noves per a la Peninsula Ibèrica,
II. A propòsit d'una nova localitat de cPhillitis hemionitiso
(Lag.) O. Rtz. dens per el Runt. P. J. M.. de Bar-
nola, S. J. : :

Alguns mol'luseos SORi rial i d' aigua aa, de la ae de
Tarragona, per el Dr. F. Haas . :

Sobre una col'leeció d'anelids de les costes N. iS. di. la Eoninsnla
Ibèrica, per Josep Maluquer.

En Emili Tarré i Tarré, per Lluís Soler: i Pons 3

La Gnophos stevenaria B. de l'Europa oriental Biecrant de la
fauna espanyola, per Ignasi de Segarra, Du

Una ligera visita botànica a Tous, por C. Pau. . . .

Resposta a les observacions del Dr. Pardillo, sobre la osoquer ifa
cristal litzada i la naftalina natural a Catalunya, per el Doctor
M. Faura i Sans. . . ed ME AE ie

Un curiós mitjà de dispersió de l des sterilis :

Breve herborisation par les cotègaux de Vallcarca, dits eTuró d' en
BIC ae a Mare di da Im RE ME Ca rr a

Hepàtiques de la regió cletma Da a

Pàgs.

21
283

36

49
60

65
1

18
80
84
108

114

174
178

pàg. línia
21 1
Ds 18
Ds 22
22 22
x 81
34 18
(4 1
, 1
120 16
129 15
y Y

FE D'ERRADES

diu

STAPHILINIDAE
Authobium

pisceus

Pseudaypus

Alheta

J.anueli

CONTINUACIÓ

Jaromus
L'GNOPHOSSTEVENASIA
Allalus

obscurico: nis

NOTA

llegir (2

STAPHY LINIDAE
Anthobium
piceus
Pseudocypus
Atheta

Jeamneli
CONTRIBUCIÓ
Favonus
L'GNOPHOS STEVENARIA
Attalus
obliteratithoraa

Per error d'imprenta la paginació passa de 88

a 99, en lloc de 89, com tindria que ser.

Francesc X. Altés Alabart - Impressor - Barcelona,

É A 7

. Dies de sessió.—Primer dijous de cada mes, a les set del

vespre.

Socis adjunts.—Deuen ser presentats per tres socis i ad-

mesos en sessió de Consell Directiu. Paguen deu pessetes
l'any (que poden fer efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35,
Barri de la Salut-Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució,
rebent totes les publicacions de la Societat i podent consultar

I la Biblioteca i Museu.

Butlletí —Cada mes surt el Butlletí. de la Institució menys
els de juliol, agost i setembre.

Volum de treballs:
Cada any es publica un volum de treballs de unes 300

planes.

Tiratges apart:

Els autors que desitjin tiratges apart dels treballs publicats
en el Butlletí, deuran solicitar-ho del Consell de Redacció
avans de que siguin desfets els motllos.

Dels treballs que tinguin en el volum, els autors en rebran
50 exemplars encara que no ho solicitin, en cas de desita
jar-ne major nombre deuran comunicar-ho al Consell de

h Redacció, al corretgir les probes.

— L'Institució Catalana d'Història Natural,

ha trasladat son lloc social al Palau de la Diputació,

Carrer del Bisbe. Barcelona.

- Toutes les communications et échanges doivent étre envos

yées:

a Apartado de Correos, 653, Barcelona (Espagne)

Natació Catalana d'H toria Natural.

SESSIONS

- La INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL celebrarà ses: $
sessions científiques d'enguany els jorns: SH

10 de Gener — 4 d'Abril ia d ideat ae
7 de Febrer 2 de Maig 7 de Novembre. :
7 de Març 6 de Juny 5 eo,

PUBLICACIONS DE LA INSTITUCIÓ

BUTLLETÍ MENSUAL (A

Primera Época.—1901:1903, tres anys. a
Segona Sopa, —1904 a 1917, cada BC a da ia

MEMORIES da Pet
Himenòpters de Catalunya, per P. Antiga i Je Me Bofill. XS ia r Ri

mM, l, Tentredinits. — i Ri Pe ee
RR IV, Tebnenmónids. quc dia 1 PN
VH, Orlids i as Se LL cs Res
ce SILS SS A a i pa LA rra OA
FXEE, ADSL ES do ie oo A
RVUE VESpIdS a peies Da or Dec a A
XII, Sapigids. —. )
XII, Scoliids . a 1
XIV, Mutillids. — . h

Història de les Ciencies Naturals a Catalunya, per: Mossen: tt pu
Nobert Fonl i Sagué. -. ptes

vv evuvsvB

— Ensaig d'una Flora liquènica de Catalunya, per Manel Lle. Si
nas i Fernàndez. . Neta a ENS EL A 3

1

Minerals de Catalunya, per Llorcaó Gomés —. 3 1
Contribuciones al estudio de la. Flora del Pirineo Central—— a a,
3 (Valle de Aràn), por Manuel Llenas y Fernúndee , Dg Sres
Ò Fauna ictiològica de Catalunya, per Agusií M.3 Gibert . DU SEu

SE: Catalana, de M. Faura i Sans, Pure . È 1

TBEBALLS / Se Vda
d Volum i 1915 . . Li ' Li . . . . 3 e, ha ae S 10 ptes, ei A i cl
Volum Ms Ta Coro et degli ci ea DE II MU LÓ

Vola HR i Sus a EE prempsa): i

i
i
mi
és
di
a i

h—

Dr ia da

IAE

3 9088 01228 2240