Skip to main content

Full text of "Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural"

See other formats


butlletí de la 

institució catalana 

d'historia natural 



Cjrener 1918 



Local social: 
Palau de la Diputació, carrer del Bisbe.— Barcelona 



butlletí de la 

institució catalana 

d'historia natural 



(jrener 1918 



Local social: 
Palau de la Diputació, carrer del Bisbe. — Barcelona 



SUMARI: Secció Oficial: Consell Direc- 
tiu. — Consell de Redacció. — Membres de 
l'Institució. — Membres Supernumeraris. — 
Membres Corresponents. — Llista de Membres 
i Socis Adjunts. — Memòria informativa 
corresponent al any 1917, per Fo«í Quer. — 
Estatuts de l'Institució Catalana d'Història 
Natural. — Notes sobre Staphilinidas de Cata- 
lunya per Francesc Morer. — Revista de Revis- 
tes: Recull herpetològic per Joan Bta. d'Agui- 
lar-amat. — Llista de les societats i publicacions 
que tenen cambi amb l'Institució Catalana 
d'Història Natural. 



butlletí 



DE LA 



lostítacíó Catalana d'Historia Natural 



3." Època. Barcelona, Gener, 1918. Any I — NÚJ 



SECCIÓ OFICIAL 



CONSELL DIRECTIU 

President, Rvnt. P. Joaquim M/ de Barnola, S. J. 
Vis-President, Felip Ferrer i Vert. 
Secretari, Joaquim Maluquer i Nicolau. 
Vis-Secretari, Joan Bta. d'Aguilar-Amat i Banús. 
Bibliotecari, Manuel Llenas i Fernàndez. 
Conservador del Museu, Marian Faura i Sans, Pvre. 
Tresorer, Ascensi Codina i Ferrer. 

CONSELL DE REDACCIÓ 

Rvnt. P. Joaquim M." de Barnola, S. ]., President. — Joaquim Maluquer 
Nicolau, Secretari. — Josep M." Bofill Pichot, Membre delegat, 

MEMBRES DE L INSTITUCIÓ 

1 Joan Bta. d'Aguilar-Amat i Banús. 

2 Joan Comabella i Maluquer. 

3 Eugeni Ferrer i Dalmau. 

4 Felip Ferrer i Vert. 

5 Llorenç Garcías i Font. 

6 Josep Maluquer i Nicolau. 

7 Salvador Maluquer i Nicolau. 

8 Lluis Soler i Pujol. 



Institució Catalana d'Historia Natubal 

9 Antoni de Zulueta i Escolano. 

10 Jaume Almera i Comas, Pvre. 

11 Lluis Marià Vidal i Carreras. 

12 Joaquim M/ de Barnola, S. J. 

13 Joan Solé i Plà. 

14 Emili Tarré i Tarré. 

15 Ignasi de Sagarra i de Castellarnau. 

16 Joan Palou i Dachs, Pvre. 

17 Manuel Llenas i Fernàndez. 

18 Marian Faura i Sans, Pvre. 

19 Josep M." Artigas i Castelltort. 

20 Josep M.^ Romanyà i Pujo. 

21 Frederic Wynn i Ellis. 

22 Miquel Ferrer i Dalmau. 

23 Raimon Noguera i Casabosch. 

24 Joaquim Maluquer i Nicolau. 

25 Joan Camprubí i Alumó. 

2Ó Ramon de Casanova i de Parrella. 

27 Ascensi Codina i Ferrer. * • 

28 Joaquim Folch i Girona. 

29 Pius Font i Quer. 

30 Eduard de Xammar. 

31 Miquel Alexandre i Casas. 

32 Manuel Degollada Pouplana. 

33 Emili Juncadella i Vidal-Ribas. 

34 Xavier de Sagarra i de Castellarnau. 

35 Artur Bofill i Poch 

36 Ricard Zariquiey i Alvarez. 

37 Odon Carles Rosset. 

38 Lluis Cirera i Salse. 

39 Jaume Pujiula, S. J. 

40 Germà Sennen, E. C. 

MEMBRES SUPERNUMERARIS 

1 Josep M." Bofill i Pichot. 

2 (vacant). 

3 (vacant), 

MEMBRES CORRESPONENTS 

1 Ignasi Bolivar i Urrutia, Madrid. 

2 Joan Cadevall i Diars, Terrasa (Barcelona). 

3 Josep Gelabert i Rincón, Pvre., Llagostera {Girona) 



Institució Catalana d' Historia Natural 

4 Agustí M/ Gibert, Tarragona, 

5 Joaquim Gonzalez i Hidalgo, Madrid. 

6 Longí Navàs, S. J., Çaragoça. 

7 Josep Pantel, S. J., Kasteel Gemert {Holanda). 

8 Carles Pau, Segorbe. 

Protectors de l' Institució 

Excma. Diputació Provincial de Barcelona. 

Excm. Ajuntament Constitucional de Barcelona. 

Dr. D. Salvador Andreu, Passeig de Sant Gervasi, 44, Barcelona. 



LLISTA DE MEMBRES I SOCIS ADJUNTS (*) 

(*) Aguilar Amat i Banús, Joan Bta. de— Vis-Secretari.— Enginyer. — Di- 
putació, 280, l.er, 2.^, Barcelona. — Vertebrats i Moluscos. 
1909. Alexandre i Cases, Miquel. — Trafalgar, 6, l.er, \.^^ Barcelona. -'E^mo- 

MOLOGIA. 

1905. Almera i Comas, Pvre., M. I. Sr. Dr. D. Jaume.— Sagristans, 1, l,er^ 
Barcelona. — Geologia. 

1906. Artigas i Castelltort, Josep M.*— Carme, 43, Barcelona.— QvimcA.. 
1912. Ateneo de Madrid.— Prado, 20, Madrid. 

1905. Ateneo Barcelonès. — Carrer Canuda, Barcelona. 

1916. Alós i de Fontcuberta, Francesc M.* de— Baix de Sant Pere, 29 bis, 
Barcelona . — Coleòpters . 

1914. Aulet, Pvre , Eugeni.— Catedràtic de l'Institut General i Tècnic, Tarra- 
gona . — Cristalogeafi A . 

1904. Barnola, S. J., Rvnt. P. Joaquim M.'^ de— President.— Col•legi de Sant 
Ignasi, Sarrià (Barcelona). — Botànica, esp. Falgueres. 

1915. Bassegoda i Musté. Bonaventura. — Roger de Llúria, 7, 3.er^ 2.*, Barce- 
lona. — Geologia. 

1917. Bataller i Calatayud, Pvre., Josep. — Trafalgar, 34, l.er, Barcelona. — 
Geologia i Paleontologia. 

1917. Benet, Josep. — Professor d'Història Natural del Seminari del Collell 

(Girona). 
1912. Bertran i Musitu, Francesc. — Enginyer. — Claris, 21, Barcelona. — 

Geologia. 
1917. Bofill i Pichot, Dr. D. Josep M.*^ — Membre del Institut, membre delegat 

al Concell de Redacció. —Aragó, 281, pral., Z?arce/o«a.— Entomologia. 
1911. Bofill i Poch, Artur.— Provença, 256, 3.er, 2.^, Barcelona.— Mala- 

coLOGiA i Geologia. 



(*) El nombre que precedeix al nom de cada soci indica l'any de son ing•rés a l'Insti- 
tució, i l'esterisc, els fundadors. 



S Institució CaTaLana d'Historia Natural 

1915. Boixeda i Coll, Josep M.^ — Plaça de Lleó XIII, Sarrià (Barcelona).— 
Mineralogia. 

1905. Bolívar i Ui'rutia, Excm. Sr. Dr. D. Ignasi. — Paseo del General Martínez 
Campos, 31, Madrid. — Ortòpters, Hemipters i Crustacis. 

1917. Bolívar Càndid, Doctor en Ciències Naturals, Museo Nacional de Ciencias 
Naturales. — Hipód romo, ilfairií/.— entomologia. 

1916. Bolós i Vayreda, Antón. -Farmacèutic— Caire r de Sant Rafel, 24, Olot. 
— Botànica. 

1918. Broquetas, Josep.— Valencià, 356, 4 art^ 2.^, Barcelona. — Geologia. 
1916. Bultó i Marqués, Josep M. ^-Carrer de Mallorca, ^^a/'ce/owa. -Mineralogia. 
1916. Caballero, Arturo —Catedràtic de la Facultat de Ciències Naturals.— 

Bertran, 104, Barcelona. — Botànica. 
1905. Cabrera i Díaz, Anatanel.— Doctor en Medicina. — Hotel Aguere et Con- 
tinental. — La Laguna de Tenerife (Illes Canàries).— Himenòpters, esp. 
Vespids, Eüménids i Masarids. 

1905. Cadevall i Diars, Dr. D. Joan. — Catedràtic de l'Escola Industrial. — 
Ter rasa . — Botànica . 

1914. Calzado i Barret, Francesc — Claris, 68, .5arce/o;m.— Mineralogia. 
1908. Camprubí i Alumój Joan.— Pelaí, 52, l.er, 1.*, j?arce/o«a.— Geologia. 

1908. Casanova i de Parrella, Ramon de — Casp, 41, pral., Barcelona. — Botà- 
nica forestal. 

1909. Caselles, Pere —Plaça de la Constitució, 1, Rens. 

1914. Cazurro, Manuel. — Catedràtic del Institut General i Tècnic, Passeig de 
Gràcia, 72, Barcelona, — Prehistòria. 

1913. Cirera i Salse, Lluis. — Claris, 8, pral , Barcelona — Radiologia. 

1908. Codina i Ferrer, Ascensi.— Tresorer.— Sors, 35, Ba?'celona.—Em•o- 

M0L0GIA. 

1904. Comabella i Maluquer, Joan. — Doctor en Farmàcia.— Carme, 23, Barce- 
lona. — Botànica. 

1915. Cortés i Lladó, Marío. — Provença, 185, ^fl/'C^/owa.- Coleòpters. 
1913. Cuyàs, Narcís. — Paradís, 10, 2.ón, 2.*, Barcelona. — Microfoto- 

GRAFIA. 

1910. Degollada, Manuel.— Llicenciat en Farmàcia.— Concell de Cent, 314, 
entresol, Barcelo?ia.— Botànica. 

1904. Dusmet i Alonso, Josep M.*— Doctor en Ciències, — Plassa de Santa 
Creu, 7, Madrid. — Himenòpters. 

1906. Faura i Sans, Pvre., Marian. —Conservador del Museu.— Doctor en 
Ciències Naturals. — Valencià, 234, Batxelona .—Geologia. 

(*) Ferrer i Dalmau, Eugeni. — Enginyer. — Escola Industrial, Terrassa 

(Barcelona). — Coleòpters. 
1908. Ferrer i Dalmau, Miquel.— Compte del Assalt, 13, S.er, l.^^ Barcelona. 

— Entomologia. 
(*) Ferrer i Vert, Felip —Vis-President.— Compte del Assalt, 13, 3.er, i.». 

Barcelona,— EmoiiOhOGiA. 



Institució Catalana d' Historia Natural g 

1913. Ferret, Pvre. Pau —Vicari de la Parròquia de Sitjes (Barcelona).— 
Geologia. 

1917. Fodina, S. k.—Flix (Tarragona). — Sals potàsiqües. 

1909. Folch i Girona, Joaquim.— Enginyer.— Santa Rosa, 15 i 17 (Quinta 
Amèlia), Sarrià (Barcelona). — Mineralogia. 

1915. Folch i Girona, Manuel.— Santa Rosa, 15 117 (Quinta Amèlia), Sarrià 
(Barcelona). — Botànica. 

1909. Font i Quer, Pius.— Doctor en Farmàcia.— Farmàcia militar, Sicília, 25, 
Barcelona . — Botànica. 

1918. Garriga de Gallardo, Montserrat. — Canuda, 17, 19 i 21, Barcelona. — 
Botànica. 

1914. Gallart i Folch, Jordi. — Rambla de Catalunya, 10, Barcelona.— Em o- 

MOLOGIA. 

1905. Garcías i Font, Llorenç. -Llicenciat en Farmàcia. — Artà (Mallorca). — 
Botànica i Entomologia. 

1906. Gelabert i Rincón, Pvre., Josep. — X/aí/os/era (Girona).— Geologia. 

1909. Gibert i Millet, Manuel.— Passeig Verdaguer, 8, Sitges (Barcelona),— 
Malacologia. 

1906. Gibert, Agustí M.*— Rambla de Sant Joan, 72, Tarragona.— Zoologix 
Prehistòria. 

1906. Gonzàlez Hidalgo, Joaquim. — Fuente, 9, 2.° izquierda, Madrid. — 
Malacologia. 

1904. Guitart, Pvre., Josep.— Talamanca, 1,2. ón, 2.^, Manresa (Barcelona). 
— Geologia. 

1916. Haas. Alfred. — Enginyer. — Doctor en Ciències Naturals. — Sub-director 
del Museu Senkenberg (Frankfort). — Societat Electró Química de Flix (Ta- 
rragona) . — Malacologia. 

1914. Homs i Hernàndez, Josep M.*^ — Barcelona. 

1915. Institut General i Tècnic de Girona. 

1915. Institut General i Tècnic de Reus. 

1910. Juncadella i Vidal-Ribas, Emili.— Enginyer. — Rambla de Catalunya, 26, 
Barcelona. — Entomologia, esp. Himenópters i «Carabüs». 

1905. Llenas i Fernàndez, Dr D. Manuel.— Bibliotecari. — Doctor en Ciències 
Naturals i Farmàcia. — Passeig de la Diputació, 5, pral., Barcelona.— 
Botànica. 

1904. Maluquer i Maluquer, Lluis. — Doctor en }IÍQÒ.\cind..— Balaguer (Lleida). 

1907. Maluquer i Nicolau, Joaquim.— Secretari.— Còrcega, 413, Barcelona. — 
Herpetologia. 

(*) Maluquer i Nicolau, Josep.— Enginyer.— Rosselló, 323, pral., Barcelona. 

— Oceanografia i Malacologia. 
(*) Maluquer i Nicolau, Salvador.— Advocat. — Diagonal, 416, Barcelona. — 

Entomologia. 

1916. Maluquer i de Motes, Ignasi. — Estudiant. — Diagonal, 416, Barcelona.— 
Entomologia. 



lO Institució Catalana d'Historia Natural 

1912. Malnquer i Rosés, Joan. —Estudiant. — Còrcega, 413, Barcelona. — 
Ornitologia. 

1904. Marcet. 0. S. B., Rvnt. P. Adeodat Francesc. — Monesti?' de Montserrat. 
— Botànica. 

1914. Margarit i Duran, Joan.— Avinguda del Tibidabo, 27, Barcelona. — 
Botànica. 

1913. Margineda i Duran, Ramon. — Administrador del Mànantial de Vilajuïga 
(Girona).— Mineralogia. 

1911. Mir i Ràfols, Pau.— íSrtwí Sadurní de Noya (Barcelona). — Geologia. 

1916. Morer i Ramon, Francesc— Rambla dels Estudis, 11, l.er^ Barcelona.— 
Coleòpters, esp. Estafilinits. 

1904. Navàs, S. J., Rvnt. P. Longí. — Golegi del Salvador.— Apartat 32, 
Çaragoça. — Neuròpters. 

1918. Noguera i Gasabosch, Raimon Plaça Àngels, 4, l.er 

1913. Nogués i Ferré, Antoni. — Trinquet Nou, 15, Tarragona. — Botànica. 

1905. Palet i Barba, Domingo. — Elisabets, 3 pral., 1.^ iíarce/o«a i Terrassa. 
Geologia. 

1905. Palou, Pvre., Joan. — Gatedràtic del Seminari Gonciliar.— Plassa de 
Tetuàn, 4, 2.ón^ i.a^ Barcelona.- Citologia. 

1905. Pantel, S. J., Rvnt. P. Josep. — Kasteel Gemert per Helmond (Holanda). 
Anatomia i Biologia dels insectes. 

1910. Pau, Carles. — Doctor en Yii.vm.kui.. — Se gorbe (Castelló). — Botànica. 

1915. Pardo i Lluis, Joan. — Caputxins, 58, Sarrià (Barcelona).— Botànica. 

1917. Pascual, Lluís.— Roselló, 175, Barcelona.— Bor kmcx. 

1913. Pérez de Olaguer-Felíu, Francesc — Diagonal, 510, Barcelona. — Mi- 
neralogia. 

1915. Pujadó, Josep M.^ — Enginyer.— Trafalgar, 36, Barcelona. 

1917. Pujiula, S. J.. Rvnt. P. — Laboratori de Biologia, Sarrià (Baixelona) . 
— Biologia. 

1917. Queralt i Gili, R.— Aragó, 183, pral., 2.'*^, Barcelona. — Botànica. 

1904. Ragué i Camps, Josíü.— Gualba (Barcelona). 

1906. Rector del Col•legi del Sagrat Cor, Rvnt. P.— Roger de Llúria, 13, 
Barcelona. 

1912. Riera i Sans, Tomàs. — Advocat. — Ganduxer, 12, Barceló na- Sant 
Gervasi. — Entomologia, esp. Dípters. 

1904. Romaní i Guerra, Amador. — Rambla Principal, 27, Vilanova i Geltrú. — 
Prehistòria. 

1907. Romanyà i Pujó, Josep M.'^— Avinyó, 20, 2.ón , Barcelona.— Lepidòf- 

lERS. 

1912. Rosset, Odon Carles.— Professor.— Concell de Cent, 306, 4.rt , l.», Barce- 
lona. — Lepidòpters. 

1915. Rosset, Guillem.— Concell de Cent, 306, 4.rt, 1.*^ Barcelona.— Mine- 
ralogia.. 

1915. Rovira i Sellarés, Josep.— Brosa, 1, Palma (Mallorca). 



Institució Catalana d Historia Natural i i 

1905. Sagarra i de Castellarnau, Ignasi de. — Diagonal, 482, Barcelona. — 

Lepidòpiers, Ornitologia. 
1910. Sagarra i de Castellarnau, Xavier de. — Diagonal, 4S2, Barcelona. — 

Química. 

1917. Sennen, E. C. Germà. — Bonanova (Barcelona). — Botànica. 

1918. Seró Navàs, Prudenci.— Metge.— Aribau^ 150, 2.ón^ i.a^ Barcelona. 

1915. Serra i Riera, Josep. — Rambla Catalunya, 33, l.er, 1,'"^, Barcelona. — 
Botànica i Entomologia. 

1914. Sivatte i de Bobadilla, Jaume. — Rambla d'Estudis, 8, pral , Barcelona; 
«Torre del Baró», Horta (Barcelona). — Botànica. 

1904. Solé i Plà, Joan. — Doctor en Medicina. — Ronda de Sant Pere, G, pral., 
Barcelona.— GEOLOGIA.. 

(*) Soler i Pujol, Lluís.— Naturalista preparador.— Raurich, 16 i 18, Bar- 
celona. — Ornitologia. 

1904. Tarré i Tarré, Emili. — Sobradiel, 4, pral., Barcelona. — Ornitologia. 

1916. Tenas, Jaume. — Olot (Girona). — Botànica. 

1905. Vidal i Carreras, Lluis M.*— Enginyer.— Diputació, 292, pral., Barce- 
lona. — Geologia, Palentologia i Prehistòria. 

1916. Vidal, Manuel. — Caja de Reclutas. — Hiiercal-Overa (Almeria). — Co- 
leòpters. 

1914. Vila, Frederic, Rvnt. P., Missionista del Cor de Maria. — Professor del 
Seminari de Solsona. — Botànica. 

1907. Wynn i Ellis, Frederic— Corts Catalanes, .548, Barcelonai La Garriga. 

— Geologia. 
1909. Xammar, Eduard de— Bruch, 19, entressol, Barcelona.— ^oikmcx. 

1915. Xiberta i Raig, Antón.- Farmacèutic militar, Girona. — Botànica. 
1913. Zariquiey i Alvarez, Ricard.— Mallorca, 237, entressol, Barcelona.— 

Coleòpters, esp. Cavernícoles. 
(*) Zulueta i Escolano, Antoni de — Catedràtic. — Museu d'Història Natural. 
— Madrid. — Zoologia. 



CONSELL GENERAL DE MEMBRES DE 6 DESEMBRE DE 1917. 

Presidència de D. Ignasi de Sagarra 
President. 

Te lloc la reunió en el local social, i assisteixen els membres Srs. Aguilar- 
amat, Barnola S. J., Codina, Faura, Ferrer (Felip), Ferrer (Miquel), Font- 
Quer, Juncadella, Llenas, Maluquer (Salvador), Maluquer (Josep), Maluquer 
(Joaquim), Sagarra (Ignasi), Sagarra (Xavier). 

Obre la reunió el Sr. President a les set del vespre, manifestant als reunits 
que conforme disposen els nous Estatuts, article transitori B, la Institució queda 
constituïda amb els membres per dret propri, segons escalafó que llegeix el Secre- 



12 INSTITUCIÓ CaTALaNa D' HlSTORIA N ATURaL 

tari Dr. Font Quer, i que va publicat en aquest Butlletí. També manifesta el 
President que deu procedir-se a la votació dels membres per als llocs vacants, 
acordant-se votar a set, resultant elegits per majoria, en votació secreta, els 
senyors que ocupen el número 35 i següents del escalafó de membres i número 1 
de membres supernumeraris, quedant dos vacants de membres supernumeraris per 
a omplir. La sessió es aixecada a dos quarts de nou del vespre. 



CONSELL GENERAL DE MEMBRES DE 30 DE DESEMBRE DE 1917. 

Presidència de D. Josep Malaqner 
Vis- President, 

Te lloc la reunió en el Institut de Ciències, del Palau de la Diputació. Assis- 
teixen els membres Srs. Aguilar-amat, Bofill i Pichot, Artigas, Barnola, S. J., 
Ferrer i Vert, Ferrer Dalmau (Miquel), Llenas, Maluquer (Salvador), Maluquer 
(Josep), Maluquer (Joaquim), Codina, Casanova, i Zariquiey. 

Estan representats els membres Srs. Almera, Degollada, Cirera, Comabella, 
Soler i Pujol, Pujiula, S. J., Bofill i Poch, Rosset, Sennen, Solé i Pla i Vidal. 

Oberta la sessió a les onze del matí, i llegida l'acta de l'anterior Consell 
general pel Secretari accidental D. Miquel Ferrer, el President manifesta que 
d'acord amb l'article 12 dels Estatuts vigents, te que nomenar-se el Consell Di- 
rectiu per al pròxim bieni. 

Es procedeix tot seguit a la votació secreta, resultant per unanimitat elegit 
el Concell Directiu que figura en la primera plana de aquest Butlletí, passant a 
ocupar la Presidència el R. P. Joaquim M.* de Barnola, S. J., qui en un bell par- 
lament saluda a tots els membx-es i reclama una decidida col•laboració, que tots 
els presents li prometen. 

Després de breus manifestacions dels Srs. Bofill i Pichot, Aguilar-amat, 
Ferrer i Vert, Maluquer (Salvador i Joaquim), el President aixeca la sessió a la 
una de la tarda. 



SESSIÓ CIENTÍFICA DE 10 DE GENER DE 1918. 

Presidència del Bvnt. P. Joaquim M.^ de Barnola, S. J. 
President. 

En el lloc social, assistint-hi els membres i socis Srs. Dr. Almera, Barnola, 
S. J,, Bataller Pvre, Bofill i Pichot, Codina, Faura, Folch (Joaquim), Lluis M.^ 
Vidal, Llenas, Maluquer (Salvador), Maluquer (Josep), Maluquer (Joaquim), Saga- 
rra (Ignasi) i Zariquiey, el Pi-esident obre la sessió a dos quarts de set del vespre. 

El President dóna compte d'una comunicació del Sr. Secretari de l'Institut d'Es- 
tudis Catalans, felicitant als membres del Consell Directiu per la seva elecció. 



Institució Catalana d* Historia Natural , , 

comunicacions científiques 

Heteróceros nous per a la fauna de Catalunya. — Ea Asenci Codina 
llegeix una llista de Heteróceros recullits en ses escursions entomològiques per 
Catalunya desde 1914. 

Les formes que cita són 90, noves per a Catalunya, de les quals 41 ho son a 
Península ibèrica, i corresponen a les famílies ; Noctnidae — Geometridae — 
Ardiidae — Psychidae— Pijralidae— Tortricidae— Atijchiidae — Gelechiidae — 
— Tineidae —Momphidae— Coleophoridae— Gracilariidae—Hijponomentidae— 
Acrolepndae—Monopidae — Incnrvarüdae, 

Algunes localitats de Graptolites: — El Sr. Bataller Pvre. esmenta les 
següents localitats de Graptolites. 

ToLOEïu (Província de Lleida). 

En una excursió que verificà l'istiu proppassat vers les valls altes del Segre, 
va trobar a Toloriu, a 17 Km. de la Seu d'Urgell, sola del poble, a mitj carener, 
unes pissarres carbonoses amb impresions de graptolitos, de les que va recollir-ne 
algunes com mostra. Havent mirat de relacionar el llit trovat amb altres sa des- 
coberts als nostres Pirineus, resulta ésser, l'aflorament que esmenta, continuació 
del jasciment senyalat a Estana, per Mr. Roussel. En els exemplars recollits, hi 
ha Monograptus que no pot precisar la espècie per ésser molt mal conservats, 
i un Z>//?/o(7/•«/)///s^ probablement elpalmens Barr. Aquest jasciment, com el d'Es- 
tana, perteneix al mateix horitzó Tarannon de Camprodon, en opinió del 
Dr. Faura. 

Coll de la Mata (Vallvidrera). 

Sota les llicorelles blanques del Llandovery, es ti-oben unes altres pissarres 
grises negroses que tenen la mateixa facies de les de C. Tintoré de S. Bartomeu 
de la Quadra, pertanyents al Wenlock. Ha trobat en aquestes llicorelles algunes 
impresions de Monograptus, que poden referir-se a,l priodon Bronn. que també se 
cita de C. Tintoré juntament amb Monograptus basilicns Lap?, M. Jaeckel 
Perner.;, M. aff. lobiferus, M. Coij, M. priodon Bronn. var nova. 

Sta. Creu d'Olorde. 

Al S. de la Església de Sta. Creu d'Olorde, al peu mateix del camí que va a 
la Creu, es troben unes pissarres ampelítiques sobre les que descansen les caliçes 
compactes ?imh Orthoceras, Cardiola interrnpta,Lnnulicardinm confertissinuim 
i Encrimis del siluric superior. En dites pissarres mai se havia pogut trovar cap 
impresió de Monograptus , fins que dies passats va tindré Mn. Bataller la sort de 
algunes impresions, encar que indeterminables. Aquest horitzó perteneix cercar-ne 
al Wenlock, corresponent a les pissarres compactes ampelítiques de la Font del 
Carbó, de Gràcia, que tornen a aflorar en la vessant del Vallés, en el torrent den 
Sardà. El Dr. Almera ha trobat a Gracia el Monograptas dnbius Sues. 
M. Hissingeri? Carr. M. Nilsoni? Barr.^ M. priodon Bronn., M. vomerimis 
Nich.^ M. valgaj•is Wood. 



14 Institució Catalana d'Historia Natural 

En les llicorelles blanques corresponents al Llandovery de Sta. Creu d'Olorde 
hi ha uns indicis de sers orgànics, potser cucs, que el Dr. Faura creu ésser A/'em- 
eolites idèntics als representats, pro no descrits en l'obra de J. F. Nery Delgado 
sobre els terrenys paleoçoics de Portugal, planxa XXVI, figures 3-5. Se han tro- 
bat també al Tibidabo. Potser siguin aquestes impresions una simple descomposi- 
ció de les dites llicorelles. 

Notes per al estudi dels Solenogastres (Mol'luscos amfineures) de Cata- 
lunya. — El Sr. Maluquer (Josep), presenta unes notes bibliogràfiques i descripti- 
ves sobre aquests interessants Amfineures, amb el detall dels citats en el Medite- 
rrani Occidental, i resum dels pescats en els altres mars. Es deté especialment 
en la distribució geogràfica, ben senyalada en un mapa que acompanya al treball. 

Algunes Meduses de la costa catalana. — El mateix membre llegeix una 
relació dels Acalèfids observats en nostra costa, amb qualques detalls bibliogràfics, 
ecologia i dispersió. 

Estudi sobre la fauna malacològica de la vall del Essera.— El Director 
del Museo de Ciències Naturals, D. Artur Bofill i Poch, presenta un important 
treball en col•laboració amb els Srs. Dr. Haas i Aguilar-amat, sobre aquesta part 
tan interessant de la fauna malacològica pirinaica, amb l'estudi crític de tot 
lo fins are en ella conegut. 

Alguns Mol'luscos terrestres i d'aigua dolça de la província de Tarra- 
gona. — El Dr. Haas, de Flix, envia una nota dels mol•luscos recollits per ell en 
diferentes localitats de la Catalunya meridional, i de una manera especial pels 
voltants de Flix. Digne de notar es la carència dels gèneres Piipa i Clausilia en 
aquells encontorns. 

Les tortugues de Catalunya.— El Sr. Maluquer (Joaquim), presenta una 
extensa nota sobre Tortugues de Catalunya, segona de la sèrie de notes monogrà- 
fiques sobre Rèptils de Catalunya. Es publicarà en el Volum de Treballs. 

Sobre una funció de! apèndix que presenten les larves dels Esflngíts en 
el derrer anell abdominal. — Amb relació a observacions per ell efectnades diu 
el P. Barnola no haver llegit en cap llibre de Entomologia si era o no coneguda la 
funció peculiar que estigui encomenada al característic appèndix, que presenten 
les erugues de diverses papellones, particularment les dels Esfíngits, Es molt 
probable que un estudi anatòmic perfecte donés força llum sobre aquesta qüestió. 
Ell esmenta haver observat en larves de Deilephila Euphorhia , que cria per a 
mostrar les metamorfosis llurs a la seva classe, que trovant-se en actituts 
difícils per aguantar l'equilibri, gairebé verticals, la dita larva apoia l'appèndix 
en branquetes veïnes del seu àpat, restant aixís sense perill de perdre el centre 
de gravetat, ja menjant, ja inmòvil si'l sorprèn per ex. la dormida prèvia al 
cambiament de l'epidermis. 

Uns quants insectes de Capellades i sa comarca.— El P. Barnola presenta 
un treball del consoci Sr. Romaní (Amador), que constitueix la darrera de les 
seves notes sobre la fauna dels voltants de Capellades. 



NSTITUCIÓ CaTALaNA D' HiSTORIA NaTURAL I 5 



MEMÒRIA informativa corresponent al any 1917 

Els dos problemes capdals que'l Consell Directiu de la Institució 
trobà plantejats a primers de 1917, foren els de la reforma dels Esta- 
tuts i els de les col•leccions del Museu. Aquesta Secretaria tingué 
l'honor d'exposar als socis de la Institució en la reunió general extraor- 
dinària de 3 de juny, les raons que'l Consell cregué fonamentals per al 
canvi de regisme de nostra Societat. Solament volem recordar aquí, 
que, la susdita reforma fou plantejada ja en la primera reunió de 
Consell Directiu de 4 de febrer, aprovada en la de 2 de març i ratifi- 
cada en la de 18 d'abril. Els socis fundadors de la Institució, que, 
segons els Estatuts de 1912 eren els únics que podien fer la susdita 
reforma, estigueren d'acord amb el Consell Directiu en la reunió que 
celebraren en 30 de maig. El 3 de juny fou comunicat l'acord a la 
Institució en plè, i passades les vacances estiuals, el Gobernador de 
Barcelona aprovà els Estatuts el 3 de Desembre. El canvi de regisme 
més important per que ha passat la Institució, és doncs cosa establerta. 

Tant la modificació dels Estatuts de la Institució, com ço que's 
refereix al dipòsit de bona part de nostra biblioteca en la de Catalunya, 
com, finalment, l'acord que fou pres en la sessió de Consell Directiu 
de 18 d'abril de dipositar nostres col•leccions en el Museu de Catalunya, 
no són sinó conseqüències de l'estat actual de la Institució i dels canvis 
que han estat operats en la vida cultural catalana en el que va de segle. 
Així com aquella reforma d'Estatuts ens permet una col•laboració 
més íntima amb l'Institut de Ciències, així la fundació del Museu de 
Catalunya, sembla que'ns rellevi idealment de continuar nostre Museu. 
Perquè, si la Institució se sent ufanosa de vida científica, en canvi els 
medis econòmics de què disposa, no li permeten, ni de molt, sostenir 
les col•leccions científiques a l'altura que fóra de llei. Aquest fou l'es- 
perit que animà al Consell Directiu a pendre l'acord esmentat. 

Després d'aquest periode de treball, en què foren resoltes aquestes 
qüestions capdals, solament les sessions mensuals ordinàries i la publi- 
cació del Butlletí han estat la vida de la Institució; perquè segons 
aquests Estatuts, que ara ens regeixen, era entès que el Consell en 
plé devia cessar, i a fi d'any, proclamats oficialment els membres de la 
Institució, i elegits els que fossin precissos, calia celebrar la Reunió 
General ordinària per a la elecció del Consell. Ço que diem fou fet 
solemnialment, i ara que la Institució va a empendre altre cop la tasca 
de sempre, potser en condicions com mai apropiades, solament ens cal 



j^ Institució Catalana d'Historia Natural 

desitjar-li ço que dèiem al juny, que sia tota aciensada i tota 
catalana. 

* 
* * 



Poques paraules més, per a donar compte lleument, com sol ésser 
fet cada any, del moviment ordinari de la Societat. 

La publicació del Butlletí, variat en extrem de treballs, ha arri- 
vat a 151 pàgines, amb treballs ben interessants dels Srs. Bataller, 
Fre. Sennen, Xiberta, Queralt, Pascual, Fre. Bianor, que venen 
a treballar de nou entre nosaltres. La publicació del Volum de treballs 
corresponent a 1916, amb les firmes del Srs. Haas, Rosals, Faura i 
Canu, Romaní, Pau, Aguilar-amat i Codina, honora a l'Institució i a 
rinstitut de Ciències, i als Srs. Membres Bofill i Pichot, Maluquer i 
Sagarra que hi formen el Consell de Redacció. 

Han ingressat set socis, i han estat donats de baixa tres. La mort 
ens en ha pres altres tres, que verament ens han dolgut: els senyors 
Chía, Rosals i R. P. Félix de Barcelona. 

L'estat de la Caixa Social és el següent, al finir l'any: 

Entrades 1933,38 Ptes. 

Sortides 1560,77 » 

Remanent. . . 372,61 » 



Font Quer, 

Secretari. 



Barcelona 1 Gener 1918 



Institució Catalana d'Historia Natural 17 



ESTATUTS de la Institució Catalana d'História Natural 
aprovats per la Junta Directiva en sessió de 2 de març de 1917 
i pels socis fundadors en la de 30 de maig. Aquests Estatuts 
foren donats a conèixer a la Societat en ple en la Junta 
extraordinària de 3 de Juny del passat any, i foren aprovats 
pel Governador de la Província en 3 de Desembre 1917 . 

Article 1.^"^ EI fi que es proposa realitzar la Institució Cata- 
lana d'História Natural, és l'estudi integral dels éssers naturals 
de Catalunya en primer terme, i els de fora, que .li permeti la seva 
activitat, i el foment de tota mena d'investigacions científiques histò- 
rico-naturals. 

Art, 2.°" La Institució serà integrada per quatre menes d'ele- 
ments: 

A) Membres de la Institució, amb caràcter honorífic. 

B) Membres corresponents, del mateix caràcter que els anteriors, 
però amb residència fora de Barcelona. 

C) Membres supernumeraris, amb caràcter transitori. 

D) Socis adjunts, els admesos com a tals segons aquests Estatuts. 

El nombre dels primers queda limitat a quaranta, i el dels corres- 
ponents i adjunts és il•limitat. 

Art. 3.^"^ Els aspirants a membre de la Institució, seran proposats 
per escrit per tres que ho siguin, el dia de la reunió general del 
Consell de Membres, i seran elegits en votació secreta en la pròxima 
reunió general del Consell. 

Per ésser proposat membre de la Institució, caldrà que hi hagi una 
vacant i que el proposat hagi publicat algun treball d'història natural 
referent a Catalunya, que presentarà junt amb tots els seus mèrits a 
la consideració de la Societat. 

Per ésser elegit membre de la Institució caldrà obtenir un mínimum 
de vint-i-un vots. 

Per ésser elegit membre corresponent caldrà igualment ésser pro- 
posat per tres membres de la Institució i votat per majoria en Concell 
General. 



iS Institució CaTaLaNa d'Historia Natural 

Els socis adjunts seran proposats també per tres membres de la 
Institució i seran admesos per majoria de vots pel Consell Directiu, 
havent de ratificar el nomenament el Consell General. 

Art. 4.^''* Els membres de la Institució i els corresponents no 
seran obligats a pagar cap mena de quota i rebran totes les publica- 
cions de la Societat. Únicament els primers seran electors i elegibles 
per a formar part del Consell Directiu. 

Els socis adjunts rebran de la mateixa manera totes les publicacions 
de la Institució, podran visitar i consultar la Biblioteca i el Museu, 
però no seran electors ni elegibles. Pagaran la quota anyal de deu 
pessetes. 

El soci adjunt que deixi de pagar la dita quota durant dos anys 
serà donat de baixa de la Societat. 

Art. 5."* Els membres de la Institució que per qualsevol circuns- 
tànscia abandonin la seva residència de Barcelona, continuaran com 
a tals amb els mateixos drets i honors, però no podran pendre part 
en les votacions i acords de la Institució mentres no fixin novament 
la seva residència en aquesta ciutat i ho comuniquin així per escrit. 

Durant la seva absència, el Consell General elegirà els membres 
supernumeraris amb caràcter temporal; tot entenent que acabaran la 
seva missió quan el membre que representin torni a la ciutat. Els mem- 
bres supernumeraris podran pendre part en les votacions i acords de 
la Institució amb veu i vot. 

Art. 6.è Un Consell directiu format per President, Vice-presi- 
dent, Secretari, Vice-secretari, Bibliotecari, Conservador del Museu 
i Tresorer, tindrà la direcció i administració de la societat. Aquest 
Consell Directiu es renovarà parcialment cada bienni, en la reunió 
ordinària de desembre del Consell General, tres dels seus membres 
una vegada i els altres quatre una altra, així alternativament. Tots 
els que ocupin o hagin ocupat càrrecs del Consell Directiu podran 
ésser reelegits. 

Art. 7 è ei President representarà la societat, presidirà els seus 
actes i sessions, i en el cas de votacions indecises, decidirà el seu 
vot; tots els documents oficials portaran la seva firma. En cas d'absèn- 
cia o malaltia el Vice-president el substituirà. 

Art. 8.è El Secretari donarà cumpliment als acords del Consell 
Directiu i de la societat, i estarà encarregat de les relacions exteriors. 
El Vice-secretari el substituirà en cas d'absència o malaltia, i l'ajudarà 
en el seu treball. 

Art. 9.^ El Tresorer tindrà al seu encàrrec la caixa de la socie- 



Institució GataLana d'Historia Natural ig 

tat, recaptarà les quotes dels socis i els altres ingressos i efectuarà 
els pagaments acordats pel Consell Directiu; portarà els llibres corres- 
ponents i els comptes, i presentarà en el Consell General de fi d'any 
un balanç detallat de l'estat de la caixa social. 

Art. 10. é El Conservador del Museu curarà de tot allò que es 
refereix a la formació i conservació de les colieccions de la Institució 
portant en deguda forma el llur inventari. 

Art. U.é El Bibliotecari curarà de la Biblioteca, tramesa del 
Butlletí, i tot allò que tingui relació amb el canvi de publicacions amb 
altres societats. En la darrera sessió de l'any donarà compte de l'estat 
de la Biblioteca i dels canvis. 

Art. 12.é El Consell Directiu resoldrà totes les qüestions que 
afectin a la societat i obrarà amb plena sobirania, reunint-se sempre 
que ho cregui convenient. Serà executiu i els seus acords seran 
refrendats pel Consell General o bé en les seves sessions ordinàries 
o en les extraordinàries a què fos convocat. El Consell Directiu 
s'haurà de reunir en sessió extraordinària sempre que ho sol•liciti un 
dels seus membres. 

El Consell General celebrarà dues sessions anyals ordinàries, una 
a la primera setmana de juny i una altra a la darrera setmana de l'any. 
S'haurà de reunir en sessió extraordinària sempre que sigui convocat 
per a això pel Consell Directiu. 

La Institució en ple, membres de la Institució, membres correspo- 
nents que es trobin a Barcelona, adjunts i membres supernumeraris, 
tindrà cada mes una reunió, exceptuant juliol, agost i setembre, i 
aquestes reunions seran purament científiques, i les comunicacions 
que s'hi presentin nodriran el Butlletí i així mateix les que acordi el 
Consell Directiu, el volum o volums de treballs. En les dites reunions 
serà demés tractat i resolt tot allò que es refereixi a excursions i els 
altres assumptes d'aquest ordre. 

Art. 13.^ La Societat publicarà un Butlletí mensual, exceptuant 
juliol, agost i setembre, on hi haurà inscrites les comunicacions cien- 
tífiques i les novetats d'interès històrico-natural, demés de la Secció 
Oficial de la Institució. La publicació del Butlletí i la del volum o 
volums de treballs estarà a l'encàrrec d'un Consell de Redacció, for- 
mat pel President i Secretari de la Societat i per un membre que 
podrà ésser o no del Consell Directiu, elegit expressament per a 
aquell fi pel Consell General, cada bienni. 

Tant dels treballs publicats en el Butlletí com dels que ho siguin 



20 Institució Catalana d' Historia Naturai. 

en el volum de treballs, cada autor en rebrà cinquanta exemplars de 
tiratge apart, sempre que ho soliciti. 

Art. \4.^ Aquests Estatuts només podran ésser modificats per 
acord de les tres quartes parts dels membres de la Institució, convo- 
cats expressament en Consell extraordinari per a aquest objecte. 



ARTICLES TRANSITORIS 

Article A.— Per constituir la Institució en la forma detallada, 
quedaran com a membres de la Institució per dret propi : 

a) El socis fundadors de la Institució. 

b) Els actuals socis honoraris que resideixin a Barcelona. 

c) Tots els actuals socis numeraris que tot residint també a Bar- 
celona, pertanyin a la Societat de fa set anys. 

Art. B. — La Institució constituïda així, procedirà tot seguit al 
nomenament, com a membres seus, mentre hi hagi vacants, d'aquelles 
persones, que, o bé dins de la Societat o bé fora, siguin mereixedo- 
res de tal honor. 

Art. C. — Els membres que vinguin així a integrar la Institució 
formaran un escalafó, en primer lloc els socis fundadors i després els 
que procedeixin dels socis honoraris actuals per ordre d'antiguitat en 
el nomenament, i finalment, els que hagin estat fins ara numeraris 
també per ordre d'antiguitat. Dels elegits, ocuparan els últims llocs 
en primer terme els procedents de la Institució. 

Art. d. — Els socis honoraris actuals residents fora de Barcelona, 
quedaran membres corresponents. Tots els altres continuaran com els 
socis adjunts i així seran considerades igualment les Corporacions que 
figuren ara com a numeraris. 

Art. E. — La Institució espera dels seus membres que li voldran 
prestar el seu ajut econòmic com li han prestat fins ara, i mentre la 
fermesa de la caixa de la Societat no permeti altra cosa. 

El Secretari, El President, 

Font Quer. Ignasi de Sagarra. 



Institució Catalana d'Historia Natural 



Notes sobre Staphílínídíe de Catalunya 

per 
FRANCESC MORER 

Sols pel que pugui tenir d'interessant consigno aquesta llista, la 
qual dec a l'amabilitat del Sr. Codina, que m'ha fet l'obsequi de clas- 
sificar-me gairebé la totalitat dels Estafilínids que venen a conti- 
nuació. 

L'interès que d'un quant temps ençà he pres per l'estudi d'aquesta 
família, farà que aquesta llista vagi essent continuada a mesura que 
tingui classificades les espècies recollides d'aquest any i les que em 
proposo recollir intensament d'aquí endevant. 

La major part d'espècies són del Pirineu cerdà, altres de l'excur- 
sió que férem amb el meu amic i company aprofitat Sr. Zariquiey a 
Montseny l'istiu passat, i per fi altres poques dels voltants de Bar- 
celona. 

Les espècies han estat ordenades segons l'ordre seguit en el 
cat. Reitter 1906, i les que de moment tinc classificades són les 
següents: 

Aüthobium torquatum, Marh.— Montseny VL 

Omalium excavatum, Steph.— Montseny VL 

Deleaster dichrous, Qrav. 

Oxytelus rugosus, F.— Cerdanya VIL 

O. pisceus, L.— Besòs IIL 

O sculpturatus, Grav.— Besòs IIL 

O. intrincatus, Er.— Cerdanya VIL 

Platystethus arenarius (morsitans), Qeoff.— Cerdanya VIL 

P. cornutus v. alutaceus, Thoms.— Prat IV. 

Bledius fossor, Heer.— Cerdanya VIL 

Stenus guttula, Müll.— Montseny VL 

5. (Parastenus) cordatus, Qrav. — Montseny VI. 

Pcederus ruficollis, F. Cerdanya VII; Prat IV. 

P. caligatus, Er.— Cerdanya VII; Prat IV. 



Institució Catalana d' Historia NaturaL 

P. littoralis, Gra V.— Cerdanya VII. 

Stllicus orbiculatüs, Payk. — Cerdanya VII. 

Lathrobium multipunctum, Qrav. - Montseny VI. 

L. elongatum, L. — Cerdanya Vil. 

Xantholinus punctulatiis, Payk.— Cerdanya VII.— Montseny VI. 

X. atratus, Heer.— Cerdanya VIL 

X. tricolor, F. Cerdanya VII. 

X. linearis v. longiventris, Heer.— Cerdanya VII. 

Neobisnius procerulas, Grav.— Cerdanya VII. 

Philonthus concinmis, Grav.— Cerdanya VII. 

P. fuscipennis, Mannh.- Cerdanya VII. 

P. fenestratus, Faw. — Cerdanya Vil. 

P. rufimanus, Er.— Cerdanya VII. 

P. nigrita, Grav. — Cerdanya VII. 

P. fulüipes, F.— Cerdanya VII. 

P. rubripennis, Kiesv.— Cerdanya VII. 

P. astiitiis, Er.— Montseny VI. ^ 

Philonthus nigritulus, Grav. — Cerdanya VII. 

Staphylinus caesareus, Cederh.— Cerdanya VII. 

5. olens, Müll.— Cerdanya VII. 

S. ophthalmicus, Scop.— Montseny VI. 

5. {Pseudaypus) picipennis, F.— Cerdanya VII. 

Ontholestes murinus, L.— Cerdanya VII. 

Creophilus maxillosus, L. — Cerdanya VII. 

Quedius cinctus, Payk. — Montseny VI. 

Q. fuliginosus, Grav.— Cerdanya VII. 

Bolitobius [Tachimis) ruflpes, E. 

Conosoma pubescens, Grav.— Cerdanya VII. 

Tachy porus nitidulus, F.— Montseny VI. 

T. obtusus, L.— Cerdanya VII. 

Alheta picipennis, Mannh.— Montseny VI. 

A. ( AcT otona) fungui , Grav —Cerdanya VII. 

A. (Acrotona) fungui v. orbata, Er.— Cerdanya VII. 

Astilbus canaliculatus, F. — Cerdanya VII. 

Aleochara crassicornis, Lac. — Cerdanya VII. 

A. brevipennis, Grav. — Montseny VI. 

A. tristis, Grav. — Cerdanya VII. 

A. bipustulata, L.— Montseny VI. 

Barcelona, 15 octubre 1917. 



Institució Catalana d' Historia Natural 



23 



REVISTA DE REVISTES 



Recull herpetològíc 

per 

dOAN BTfl. D' flGUlLiAPJ - AMAT 



I 

En revisar les Revistes darrerament vingudes a mes mans, he tro- 
bat els treballs següents sobre herpetologia, dels quals dono referèn- 
cia, per creure'ls d'interès: 

A REVisiON OF THE LiZARDS OF THE Qenus Nucras Qray. 

Q. A. Boulenger LL. D., Dr- Se, F. R. S., publica en Annals of 
the South African Museum, Volume XIII, part VI., un treball notable 
de caràcter monogràfic, sobre l'interessant gènere Nucras de llan- 
gardaixos, característic per ésser considerat com els més primitius 
dels Lacertidce. Acompanyen el treball dues làmines: 

Description of a New South african Lizard of the qenus 

Eremias. 

El mateix Dr. Boulenger descriu en el lloc esmentat, l'espècie 
Eremias aspera sp. n. a bas de dos exemplars femelles del South 
African Museum; la localitat de procedència és Bechuanaland. 

Cold-Blooded vertebrates from Costa Rica and the 
Canal Zone 

Henri W. Fowler, publica en Proceedings of the Academy of Na- 
tural Sciences of Philadelphia, Volum LXVIII, Maig-Desembre 1916, 



24 Institució Catalana d' Historia Natural 

pàg. 389, una relació descriptiva dels vertebrats inferiors (peixos, 
batracis, rèptils) de les localitats Guapilis, Vall del Chirripo i Port 
Limon de Costa Rica i Colon, Empire i Panamà de la zona del Canal. 

Los TaPAYAXIN (PhRYNOSOMA) de MÉXICO V LA IMPROPIEDAD 

DE SU NOMBRE 

Notable treball en què l'autor, el Dr. S. J. Bonanses, en Memòries 
y Revista de la Sociedad Científica «Antonio Alzate» tom. 34, N.° 10, 
pàgs. 329-340, Octubre 1916, no sols glosa el nom de Tapaxin, com 
a més indicat per a anomenar el gènere corresponent, sinó que expli- 
ca també ses notables observacions sobre els costums d'aquest animal 
del qual tantes coses conten els indis mexicans. Són particularment 
interessants els detalls sobre la reproducció unes vegades ovípara 
i altres vivípara observada en individus de l'espècie orbiculare (?) 
en captivitat. 

Rectification: Uroplatus Schneideri Lamberton, est identique 
A Ur. Ebenaui Boettqer 

M. F. Mocquard en Bulletin du Muséum National d'Histoire Natu- 
relle de Paris, 1915, N.° 1, pàg. i3, estableix la identitat del Ur. 
Schneideri descrit per Lamberton en el Bulletin N.° 13, de 1913, amb 
Ur. Ebenaui a base de la comparació de la descripció de Lamberton 
amb exemplars del Museu de París. Un caràcter que Lamberton cre- 
gué definitiu per a la consideració de distinta espècie, era la forma 
i gran desenrotllament de la cua, ço que segons Mocquard no és sinó 
que aquest membre es trovaba en reproducció. 

Mecanisme de la resistence des Batraciens et des Reptiles 
AU virus rabique 

Mme. Phisalix publica en el mateix Bulletin anterior, pàg. 29, 
aquest treball que no és sinó una continuació de sos interessantíssims 
estudis histològics, embriològics i fisiologies, dels rèptils i batracis. 
En aquest article estudia particularment els distints mecanismes pels 
quals els vertebrats inferiors són refractaris al virus ràbic o siguin 
les propietats rabicides més o menys marcades, del sèrum en uns, i 



NSTiTUCió Catalana. d'Historia Natural 25 

propietats immunitzadores de son propi verí en altres. Aquests dos 
mecanismes poden sobreposar-se i reenfortir-se com passa en l'escur- 
çó Vipera aspis, el verí del qual posseeix, igual que les glàndules 
cutànies de la Salamandra maculosa, propietats immunitzadores 
contra el virus ràbic. 

NOTE SUR DIVERS REPTILES DE ROUMANIE 

En el N.° 7, de 1915 del mateix Bulletin, pàg. 292. Paul Chaba- 
naud, escriu de rèptils recollits per A. C. Montandon en diverses 
localitats rumanes i que figuren entre les col•leccions del Laboratori 
d'Herpetologia del Museu de París, i són els següents: 2 Anguis fra- 
gilis, 8 Lacerta taurica, 5 Ablepharus pannonicus , 1 Coronella 
austríaca, 2 Vipera berus typica, 5 Vipera berus prester. Són 
particularment interessants els escurçons a causa de sos escuts ce- 
fàlics. 

Les propietes vaccinantes de la secretion cutanée 

MUQUEUSE des BATRACIENS CONTRE LE VIRUS RABIQUE SONT INDE- 

PENDANTES DE CELLES QU'ELLE POSSEDE CONTRE SA PrOPE 

ACTION ET CONTRE CELLE DU VENIN DE VlPERE ASPIC 

Aquest treball és de Mme. Phisalix, i aparegué en el N.° 7, de 
1915, pàg. 297, del Bulletin del Museu de París; és notable com tots 
els d'ella, i és dels que honren el Laboratori d'Herpetologia del Mu- 
seu de París. E!s punts tractats en aquest treball i els experiments de 
què dóna explicació, condueixen a Mme. Phisalix a la conclusió què: 
En la secreció mucosa de la pell dels Batracis, la substància que 
immunitza contra els verins no és la mateixa que immunitza contra 
el virus ràbic. 

Serpents d'Afrique Occidentale recueillis par M. Gruvel 

Aquesta nota de P. Chabanaud, que figura en el N.° 2 de 1916, 
pàg. 75, és interessant per quant es refereix a exemplar herpetolò- 
gics de regions que si bé han estat ja estudiades, són encara poc 
conegudes. Esmenta un exemplar de la raríssima serp Atractaspis 



20 Institució Catalana d' Historia Natural 

dahomeyensis Bocage, de la qual fins avui sols sabem de 3 exem- 
plars; un el tipus que serví a Barboza du Bocage per a les descrip- 
cions (Jorn. SC Lisb., pàg. 196, 1887), altre fou esmentat per Werner 
en un treball sobre rèptils i batracis de Togoland, del Camerun, i de 
la Nova Guinea alemanya, (Verhandlungen der zoologisch botanisch 
Geseilschaft in Wien, XLIX, 1899, pàg. 149.)- 

Description d'un serpent nouveau de Mauritanie Saharienne 

Chabanaud, descriu a continuació del treball anterior, un Tarbo- 
phis, al qual dóna el nom específic de guidimakaensis, ingressat al 
Museu procedent de la regió de Guidimaka, on fou agafat per Audan. 

Reptiles recueillis au Maroc par M. Pallary 

Després del treball acabat d'esmentar, el mateix Chabanaud, dóna 
la llista dels rèptils recollits per Pallary, procedents de les localitats: 
Dar Kaïd mToughi, Dar Kaïd Embareck, Dar Goudafi, Imin'Tahout. 

Propietes venimeuses de la sali ve parotidienné chez les 

colubrides aqlyphes des genres tropidonotus Kuhl, 

Zamenis et Helicops Wagler. 

Nota de Mme. Phisalix i del R. P. F. Caius, publicada en el Bu- 
lletin du Museum de París, 1916, N.° 4, pàg. 213, que conté la marxa 
seguida per a palesar les esmentades propietats verinoses. És inte- 
ressant seguir els experiments portats a cap amb els conillets d'ín- 
dies, petits roedors, ocells i llargandaixos, que foren morts per medi 
d'injeccions de la saliva estudiada. 

SuR divers reptiles de Kebili (Sud Tunisien) recueillis 

PAR M. LE COMMANDANT ViBERT 

Nota de Paul Chabanaud, també en el Bulletin du Museum, 1916, 
N.° 5, pàg. 226 conté la relació de rèptils de la localitat de Kebili, 
essent els més interessants els Chalcides Boiilengeri, Andersen, 
espècie típica de Tunis. 



Institució Catalana d' Historia Natural 



27 



SUR DIVERS REPTILES ET BATRACIENS DU MaROC RECUEILLIS 

PAR M. Pallary 

Segona part del treball ja esmentat (1916, N° 2, pàg. 79), publica 
Chabanaud en el N.° 5 del mateix any 1916, pàg. 228, la llista dels 
rèptils i batracis determinats, entre els quals es troba el Gymnodac- 
tylus moerens no\. sp. Les localitats són Imi n'ta Kandout, Dar 
m'Zoudi, Zaouia el-Moktar, Telouet, Settat, Aïn el-Hardjar, Oued 
n'Fis, Ourika. 

Le Musee Goeldi au Para 

Paul Serre, en Bulletin du Museum National d'Histoire Naturelle, 
1916, N.° 6, pàg. 351, descriu una visita a l'esmentat Museu Goeldi, 
un dels més importants de Sud Amèrica, visitat anualment per 
200,000 persones, (Parà Belem conta sols amb 50,000 habitants). 
La direcció de la galeria de Zoologia la porta la Srta. alemanya Emí- 
lia Snethlage. Es curiosa i magnífica la colleció de serps en alcohol 
i entre els rèptils vius els jacarés tinga (Caiman sclerops) Corva 
i Assu [Caiman niger), no hi manquen així com tampoc grans llar- 
gandaixos, iguanes de l'Amazones, enormes Boas i un Anaconda, la 
més grossa serp d'aigua coneguda. 

Completa les instal lacions que depenen del Museu un aquàrium 
essent el més curiós dels exemplars la tortuga de l'Amazones Nico- 
ria punctülata que té dos caps perfectament formats. Les dues 
boques mengen al mateix temps. Seran interessants els estudis ana- 
tomies que un cop morta hom podrà fer amb la tortuga esmentada. 

Es d'interès la relació de la visita al Museu Goeldi feta per P. Se- 
rre i ho fóra més si no hi hagués alguna apreciació mortificant per a 
Alemanya. 

He de lamentar que les males comunicacions amb Alemanya em 
priven de donar compte dels treballs que allí apareixen, segons noves 
de poc rebudes. 

Barcelona, 1 desembre 1917. 



sS Institució Catalana d'Historia Natural 



LLISTA 

de les societats i publicacions que tenen cambí 
amb rinstitució Catalana d'Història Natural 



EUROPA 

Espanya 

Ateneo Barcelonès.— Barcelona. 
Ateneo. — Madrid. 

Butlletí del Diccionari de la llengua catalana. — Palma (Mallorca). 
Centre Excursionista de Terrassa. 
Centre Excursionista de Barcelona.— Barcelona. 
Centre Excursionista de la Comarca de Bages.— Manresa. 
Centre Excursionista de Lleida.— Z,/e/úfa. 
Centre Excursionista de Vich.— Vich. 
Centre Excursionista de Zan\ora.— Zamora. 
Concell provincial d'Investigació Pedagògica.— Barcelona. 
Estudis Universitaris Catalans. — Barcelona. 
Facultad de Clenclas. — Zaragoza. 
«Ibérica».— Observatorio del Ebro. — Tortosa. 
Institut de Ciències (Institut d'Estudis Catalans).— Barcelona. 
Institut de la Llengua Catalana (Institut d'Estudis Catalans).— Barce- 
lona. 
Junta de Ciències Naturals. — Barcelona. 
Museo Nacional de Ciencias Naturales. — Madrid. 
Real Acadèmia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. — Madrid. 
Real Acadèmia de Ciencias y Artés.— Barcelona. 
Real Sociedad Espafiola de Historia Natural.— Madrid. 
Revista de lAenorca.—Mahón. 
Revista Montserratina. — Monestir de Montserrat. 
Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Zaragoza. 



iNSTiTUCid CaTaLana d Historia Natural 2Q 

Sociedad Entomológica de Espana. —Zaragoza. 
Societat Protectora dels Animals i de les Plantes de Catalunya.— 
Barcelona. 

Alemanya 

Deutsche Entomologische DMtteWüngen. — Berlin-Dahlem . 

Deutsche Entomologische Ze'úschrlH, —Berlin-Friedenau. 

Entomologische }A\tte\\üngen.—Berlin-Dahleni. 

Entomologische Rundschau. — Berlín- Friedenau. 

Qesellschaft naturforschender Freunde.— ^e/-///z. 

«Herbariun».— Exsiccatensammlungen.— Ze/y?^/^. 

Kaiserlichen Leop. Carol. Deutschen Akademie der Naturforscher. — 

Halle am Saale. 
Naturae Novitates.— ^er/Z/z. 
Naturwissenchaftlichenverein.— //ízmÓMr^. 
Schriften des naturwissenschaftlichen Vereins für Schleswig-Hols- 

ie.\x\.—Kiel. 
Vogelwarte Rossi ten.— Z)<2/20/^. 
Zeitschrift fur wissenschaftliche Insektenbiologie. — Berlin-Schó- 

neberg. 

Anglaterra 

Journal of Conchology-Conchological Society of Great Britain and 

\rç\ax\ú..—Manchester. 
Zoological Society of LonÓLon.— Londres. 

Àustria 

K, K. Zoologisch-Botanischen Qesellschaft in Wien. 
Polyxena.— Me/z. 

Bèlgica 

Société Belgüe de Géologie, de Paleontologie et l'Hidrologie. — 

Bruxelles. 
Société Entomologique de ^^\g\ç\\i&.— Bruxelles. 
Société Entomologique Namuroise.— Sa/'/zí Gervais-Namur. 
Société Royal de Botanique de Belgique.— 5rMxe//e5. 
Société Royale Malacologique et Zoologique de Belgique.— Br«- 

xelles. 



30 Ihstitució GataLana d' Historia Natural 



Fransa 

Association des Naturalistes de Nice et des Alpes marítimes.— TV/ce. 
Bulletin de l'Enseignement professionel et technique des Péches 

mari times . — /-*<2Az.s. 
La Feuille des Jeunes Naturalistes.— Par/'s. 
Miscellanea Entomologica. — 6^^es. 
Musée d'Histoire NatureWe. —Marseille. 
Muséum d'Histoire Naturelle.— Par/5. 
Revue française d'Ornitl•ioiogie. — Or/ea/zs. 
Société d'Etudes scientifiques de VAude —Carcassonne . 
Société des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France. — Nantes, 
Société Entomologique de France.— Par/.s. 
Société Zoologique de France. — Paris. 
Station Entomoiogique de la Faculte des Sciences a Rennes. 

Itàlia 

Accademia Gioenia di Scienze Natural i.— C<2ía/zm. 

Musei de Zoologia et Anatomia comparata delia R. Università de 

T orino. 
Museo Cívico di Storia Natural i.— Ge/zoya. 
Pontifícia Accademia Romana dei Nuovi-Lincei.— /Po/tzg. 
Reale Accademia dei Lincei.— /?o/72a. 
Reale Scuola Superiore di Agricultura.— Por//c/. 
Reale Stazione di Entomologia Agrària «Redia».— F/re/z.se. 
Società Siciliana di Scienze Naturali.— Pa/^rz/zo. 
Società Zoològica Italiana.— i^oz/za. 

Mònaco 

Institut Océanografique et Musée de Océanografie.— ylío/zaco. 

Portugal 

«Broteria».— Sèrie Zoològica -^rfl^a. 

Comissao do Serviço Qeologico de Portugal.— Z,/56oa. 

Société Portugaise des Sciences Naturelles.— Z,/56oa. 



Institució Catalana d' Historia Natural -jl 



Rússia 



Institut Zootecnique de V'\Jn\vers\té.—/urgen. 
Revue Russe d'Entomologie. Petrograd. 
Société des Naturalistes de Kiew. — Kiew. 

Suècia 

Entomologiska F'òrerúngQ. —Stockholm. 
Geological Institucion of the \]n\yQr&\iy .— Upsala. 
Université de X^'pssAa.— Upsala. 

Suissa 

Institut National Qenevois.— Ge/ze^e. 
Société Entomologique.— 5er/zí2. 



AMERICA 

S. XJ. del Nort i Canadà \> 

American Museum of Natural History.— A^e^y- York. \ 

Boston Society of Natural-History. — jBo5/o«. ' 

Bulletin of Agricultural College. Toronto Ontario. \ 

Entomological Society of Ontario.— roro/z/'o-O/z/ar/o. | 

Illinois State Laboratory of Natural Wx'íXQxy . — Urbana. i 

Missouri Botanical Garden Saint Louis. \ 

Smithsonian Institution— R/os/tZ/z^ío/z. j 

The Academy of Natural Sciences.— Philadelphía. \ 
The Canadian Entomologist — Toro/z^o. 
The Chicago Academy of Sciences. — Chicago. 

The Lloyd Lihrary.—Cincinnati Ohio. ] 
She University of lUmols.— Urbana. 

United States Geological Survey.— Washington. ] 

United States National Museum.— H/ízS)^//z^/o/z. j 

University of Califòrnia. — Ca/z/or/z/c i 

Wisconsin Academy of Sciences, Arts and Lettres.— ykí<2í//so/z. i 

«Zoològica».— Zoològica! Society.— Aez/;-Kor^. \ 



32 



Institució Catalana d'Historia Natural 



AMERICA DEL SXJT 

Analesdel Museo Nacional. —Buenos- Aires. 

Centro de Sciencias, Letras e Artés.— Campínas. (Brasil). 

Instituto de Pesca. — Montevideo. 

Museo Nacional de Ciencias Natura\es. —Monfeüideo. 

Museo Nacional. — San Salvador. 

Museo Paulista. —Sí7o Paulo. (Brasil). 

Revista Chilena de Historia Natural.— Valparaíso. 

Revista del Museo de la Plató.— Baenos- Aires. 

Sociedade Scientífica de Sao Paulo.— Sao Paulo. (Brasil). 



AMÈRICA CENTRAL 

Instituto Geológico de ^[éxico. —Méxlco. 

ÀFRICA 

Annals of the Trasvaal }\usenm.— Pretòria. 

Institut Egyptien. — Ca/ro. 

Museum and Zoological Qarden.— /^/-e/ona. 



Francesc X. Altés Alabart - Impressor - Barcelona. 



INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 



1. Dies de sessió. — Primer dijous de cada mes, a les set del 
vespre. -^ 

2. Socis adjunts. — Deuen ser presentats per tres socis i ad- 
mesos en sessió de Consell Directiu. Paguen deu pessetes 
l'any (que poden fer efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, 
Barri de la Salut-Gracia) Barcelona,Tresorer de la Institució, 
rebent totes les publicacions de la Societat i podent consultar 
la Biblioteca i Museu. 

3. Butlletí.— Cada mes surt el Butlletí de la Institució menys 
tls de juliol, agost i setembre. 

4. Volum de treballs: 

Cada any es publica un volum de treballs de unes 3oo 
planes. 

5. Tiratges apart: 

Els autors que desitjin tiratges apart dels treballs publicats 
en el Butlletí, deuran solicitar-ho del Consell de Redacció 
avans de que siguin desfets els motUos. 
Dels treballs que tinguin en ^ volum, els autors en rebran 
5o exemplars encara que no ho solicitin; en cas de desit- 
jar-ne major nombre deuran comunicar-ho al Consell de 
Redacció, al corretgir les probes. 

6 L'Institució Catalana d'Història Natural, 

ha trasladat son lloc social al Palau de la Diputació, 
Carrer del Bisbe. Barcelona. 

7. Toutes les Communications et échanges doivent etre envo- 
yée-: 

Apartado de Corrcos, 653, Barcelona (Espagne) 



Institució Catalana d'Historia Natural 



SESSIONS 



La Institució Catalana d'História Natural celebrarà ses 
sessions científiques d'enguany els jorns: 



10 de Gener I 4 d' Abril 

7 de Febrer 2 de Maig 

7 de Març 6 de Juny 



3 d' Octubre 
7 de Novembre 
5 de Desembre 



PUBLICACIONS DE LA INSTITUCIÓ 
BUTLLETÍ MENSUAL 

Primera Època.— 1901-1903, tres anys 25 ptes. 

Segona Època.— 1904 a 1917, cada any 5 » 

MEMÒRIES 

Himenòpters de Catalunya, per P. Antiga i Josep M.^ Bofill. 

Fam. I, Tentredinits .... . 1 pta. 

» IV, Ichneumónids 1 » 

» VIII, Crisids 1 » 

» X, Sfégids 1 » 

» XIX, Apids 1 ,» 

. XVIII, Vespids ...... 1 » 

» XII, Sapigids ■ • \ 

» XIII, Scoliids . . ( 1 » 

XIV, Mutillids. . ) 

Història de les Ciències Naturals a Catalunya, per Mossèn 

Nobert Font i Sagné . 2 ptes. 

EnsAig d'una Flora liquèoica de Catalanya, ^&v Manel Lle- 

nas i Fernàndes 1 » 

Minerals de Catalunya, per Llorenç- lomàs 1 » 

Contribuciones al estudio de la Flora del Pirineo Central 

(Valle do Aran), por Manuel Llenas i/ Fernàndes . 2 » 

Fauna ictiològica de Catalunya, per A gasti M^ Gibert . . 2 » 

Sismologia Catalana, per M. Faura i Sans, Pvre .... 1 » 

TBEBALLS 

Volum I, 1915 10 ptes. 

Voinm II, 1916 10 » 

Volum III, 1917 (en prempsa). 



BUTLLETÍ DE LA 

INSTITUCIÓ CATALANA 

D'HISTORIA NATURAL 



"V--•S:•i ^^Ur^^* 



Jebrer 1918 



Local social: 
Palau de la Diputació, carrer del Bisbe. — Barcelona 



SUMARI: Secció Oficial: Sessió 
científica de 7 de febrer de 1918. — 
Excursiones entomológicas por el Norte 
de la provincià de Lérida, por el Reve- 
renda P. Longinos Navàs, S. J. — 
Naturalesa, origen i edat de formació 
de les Bauxites de la Serra de La 
Llacuna, per el Dr. M. Faura i Sans. 
— Revista de Revistes, per Joan Bta. 
d'A suilar-amat. 



butlletí 



DE LA 



Institució Catalana d'Historia Natural 



^.' Època. Barcelona, Febrer, 1918. Axy I — Núr 



SECCIÓ OFICIAL 



SESSIÓ CIENTÍFICA DE 7 DE FEBRER DE 1918. 

Presidència del Rvnt. P. Joaquim M.' de Barnola, S. J. 
President. 



En el lloc social, assistint-hi els membres i socis Srs. P. Barnola, 
Aguilar-Amat, Batallar, Broquelas, Faura, Llenas, Queralt, Maluquer 
(Salvador), Maluquer (Josep), Maluquer (Joaquim), Pascual, Sagarra 
(Ignasi) i Zariquiey, el President obre la sessió a les set del vespre. 

El President dona compted 'haver-se rebut el primer nombre de la revista 
PiiYSis destinada especialment a fomentar les aficions al estudi de les 
Ciències naturals; diu que la Institució accepta gustosa el camvi, i felicita 
a En Josep Maluquer, Redactor en cap d'aquesta revista de amics de la 
Naturalesa. 

També comunica el Sr. President que s'ha establert camvi amb la 
Sociedad Entomológica de Espana, havent-se rebut ja el primer número 
de la revista d'aquesta nova entitat científica. 

El Sr. Codina excusa l'assistència del membre En Odon Carles Rosset, 
quines ocupacions no li permeten assistir a la sessió. 



^ < , Institució Catalana d' Historia Natural 

El Dr. Faura, fa entrega d'un mapa geològic de Montserrat, enquadrat, 
que dona a l'Institució, la que aprecia el donatiu, felicitant-se dels treballs 
del Dr. Faura. 

Mol'luscos de Montesquiu. — El Sr. Aguilar-Amat, presenta la segona de 
ses observacions malacològiques, la que es refereix especialment a alguns 
mol•luscos de Montesquiu. 

La recol'lecció de crisàlides. — En Salvador Maluquer llegeix una carta 
i interessant nota del Professor Sr. Rosset, referent a la recol•lecció de 
crisàlides ; en ella aquest membre dona detalls de com fa ell ses escursions, 
sempre profitoses, en busca de crisàlides. 

El gènere Troglocharinus (Ins. col.): El Sr. Zariquie}^ llegeix un tre- 
ball sobre el gènere Troffloc/iarinus, i en ell descriu dos noves subespe- 
cies, de la espècie Ferreri Reit. que son \?í J.anneli i la Codinai. 

Alguns Vermes (Hirudinea & Polychseta) del litoral català.— En Josep 
Maluquer presenta una col•leccioneta de ió espècies de cucs marins re- 
collits durant el darrer istiu en la Badia de Roses, Blanes i Barcelona, 
revisats pel Dr. Enric Rioja. La relació que l'acompanya, va precedida 
d'una lleugera bibliografia de les espècies citades a Catalunya. 

Sobre una col•lecció de anèlids de les costes Nord i Sud de la 
Península Ibèrica.— El mateix membre dona compte d'un'altra relació de 
51 espècies de Polychceta de Santander, Gijón, i Màlaga, remesa al Museu 
de Ciències Naturals de Barcelona, per l'esmentat Dr. Rioja, de Madrid. 

Equinoderms de Catalunya. — També presenta una memòria sobre els 
equinoderms de la costa catalana, acompanyada de la iconografia de 
la major part de les espècies citades. El treball va seguit de una com- 
plerta literatura sobre els equinoderms en general, i de les obres consul- 
tades. 

Efecte del fret en les fulles de «Ficus elàstica».— El P. Barnola llegeix 
un notable treball del membre Rvnt. P. Jaume Pujíula, S. J., Director 
del Laboratori Biològic de Sarrià. Es tracta d'una observació que entra 
de plé en el domini de la Patologia vegetal, per quant es refereix a l'alte- 
ració, sobretot citològica, causada per un agent íísic. 

Lepidòpters nous per a Catalunya.— El Sr. Sagarra presenta alguns 
exemplars de lepidòpters pertanyents a la família Geometridae que aug- 
mentaran la llista de les formes catalanes, i són: Operophthera briunata L., 
espècie característica del nord i centre d'Eurcpa. La troballa d'aquesta geò- 
metra als voltants de Barcelona, pels mesos d'hivern, és sens dupte la dada 
més meridional de sa dispersió al migdia d'Europa. Altra geòmetra també, 
la Larentia dilatata Bkh., en iguals condicions, és digna d'esmentar per 
ésser espècie de latituts septentrionals. 

La Crocalis tusciaria Bkh. geigeri Stgr., Biston hirtarius Cl. istriana 
Glv., Thamnona wauaria L. i Phibalapteryx lapidata Hb. millierata Stgr., 
no són tampoc citades de Catalunya. 



Institució Catalana d' Historia Natural 



35 



Insectes interessants dels voltants de Barcelona.— El mateix membre 
presenta el Coleòpter longicorni Haplocnetnia curculionoides, caçat a Vallvi- 
tJrera, el passat Gener, per En O. C. Rosset, espècie pròpia de regions 
muntanyoses i no citada més que del Pirineu en nostra regió. També són 
d'esmentar la Larentia multistrigai ia Hw. i sa forma olbiaria Mill. 
que essent pròpies de Catalunya, es presenten a l'hivern pels nostres 
encontorns entre les poques espècies que volen a n'aquesta època i solen 
ésser totes molt interessants. 

Larves de «Salamandra maculosa». — El P. Barnola cita la presència 
abundosa de dites larves en 20 de gener als barrancs de Vallvidrera i sota 
Santa Creu d'Olordre, on no les havia observat mai tan dejorn. Alguns 
dels socis presents observen haver-les trovat altres anys pel mateix temps. 
Segurament es tracta d'individus que no assoliren les metamorfosis a 
la tardor i quo resten en estat larvari fins a la primavera, segons esdevé 
en altres batracis. 

La murtra ^^Mirtus communis» L.— Ha sigut trovada pel nostre Presi- 
dent en el barranc que devalla de Santa Creu dOlordre cap a l'ermita de la 
Salut (Sant Feliu de Llobregat). Els pocs llocs puntualitzats d'on s'esmenta 
pels nostres botànics, dona interès a aquesta trovalla. 

Hepatoiogia catalana. — El President dona compte d'haver recollit el 
20 de gener pels voltants de Santa Creu d'Olordre, les espècies: 

Plcigiochila asplenioides Dum., var. minor. 

Friillania dilatata Dum., en fructificació. 

RadiiLx complanata Dum. 

Lejeimea serpílli/olia Lib., una forma amb les fulles molt espaiades. 

Lunularia cruciata Dum. 

Metzgeria furcata Dum. 

Transformació de l'f^alofana». — Conegut és el jasciment d'aquest preciós 
silicat prop de la parròquia de Santa Creu d'Olordre. En excursió del 20 
del prop passat gener, observà el mateix senyor que els filons de bonic vert 
i blau afloren per sota del punt d'observació fins ara conegut, transformats 
en limonita. El lon ferros es, doncs, substituit pel fèrric i mercès a l'acció 
dels agents exteriors té lloc la transformació esmentada. 



^5 Institució Catalana d'Historia Natural 

Excursíones entomológícas 
por el Norte de ía província de Lérída 

(6-24 de Julio de 1917) 

por el 

RDO. P. ÜOHGINOS NAVAS, S. ü. 



EI éxito extraordinario que obtuvimos el verano anterior, de 1916,. 
en las excursíones verificadas por el Norte de la provincià de Lérida^ 
impulsónos a acometer otras este verano pasado, por parajes seme- 
jantes. Los excursionistas fuimosit)s mismos, el Rdo. P. Joaquin Ma- 
ria de Barnola, S. J., D. Ascensió Codina y el que esto escribe. 

Con el P. Barnola visitamosla Seo y orillas del Segre los días 6 
y 7 de Julio. De allí subimos a Andorra y el dia 12 pasamos de Sant 
Julià de Lòria (Andorra) a Sant Joan de l'Erm (Lérida) cuyos alre- 
dedores exploramos los días siguientes y el 16 bajamos de Sant Juan 
de l'Erm por Montanartró y Roní a Sort. 

De aquí regresó a Barcelona el P. Barnola el dia 17, quedàndome 
en Sort para aguardar la llegada de nuestro compafiero y consocio 
D. Ascensió Codina, quien por la inoportuna combinación de trenes 
y automóviles no pudo llegar la tarde antes a Sort, como esperàbamos. 
No fué inútil mi detención forzosa en Sort la mafíana del dia 17, pues 
exploré con provecho el barranco que se ve en frente de la poblaciór> 
y algo el pinar que dista pocos kilómetros de la misma. 

El mismo dia 17 en la tartana del correo subimos a Llavorsí donde 
pernoctamos y de allí el dia siguiente a pié hasta Espot. De paso 
exploramos las orillas del rio y del camino y llegamos a Espot a cosa 
de las 5 de la tarde. 

Es Espot, sitio muy visitado de los turistas, algunos de los cuales 
vimos aquellos días y con uno de ellos. D, Antonio Amorós, subimos 
el dia 22 al estanque de Peguera. El dia anterior 21 lo habíamos de- 
dicado entero a reconocer el estanque de San Mauricio, distante dos 
horas y media de Espot, punto ideal a donde acude gran número de 
excursionistas. A pesar de la tormenta que nos obligo a retroceder 



Institució Catalana d'Historia Natural -j-j 

ïTiucho antes de lo que quisiéramos y de la porfiada lluvia que nos 
acompanó parte de la tarde y de que nos defendimos como pudimos 
al pié de un pino, la caza para mi no fué despreciable. 

Finalmente el 23 emprendimos la vuelta de Espot a Llavorsí a pie 
y de aquí en tartana hasta Sort, de donde salimos el dia siguiente 24 
a las 4 de la mafíana hasta Balaguer en automóvil, donde nos despe- 
dimos, para llegar en tren a nuestra respectiva morada aquella misma 
noche, 

Dejo para mis compafieros el dar cuenta del resultado de la excur- 
sión en otros ramos, reservàndome solo para mi resefíar los Neuróp- 
teros en sentido lato. Y al hacer la enumeración de lo recogido no 
lOmitiré las espècies halladas en el mismo sitio el afio anterior, ya que 
algunas que abundaban antes escasean este afio y en cambio apare- 
cieron otras. Con esto no resulta inútil la repetición de alguno que 
otro nombre. 

PARANEURÓPTEROS 

Fam. Libelúlidos 

1. Orthetrum brunneum Fonsc. Escaló, Rialp. 

2. Sympetriím striolatiim Charp., Escaló, Rialp. 

3. — flaveoliim L. Escaló. 

Fam. Ésnidos 

4. j€.shna cyanea Müll. 

5. Cordiilegaster annulata Latr. Espot. 

6* — bidentata Sel. Espot. Es la segunda vez que 

se captura en la provincià de Lérida 
y la tercera en Espafia. 

Fam Agriónidos 

7. Ccenagrion puella L. La Seo, Llavorsí, Escaló. 

8. — mercuriale Charp. La Seo. 

9. Pyrrhosoma nymphula Sulz. 



38 



Institució Catalana d' Historia Natural 



EFEMERÓPTEROS 
Fam. Efeméridos 

10. Ephemera danica Müll. Llavorsí. 

Fam. Leptoflébidos 

1 1 . Habrophlebia fusca Curt. Espot. 

Fam. Bétidos 

12. BcEtis Rhodani Pict. Llavorsí, Espot. 

13. — nexus sp. nov. (fig. 1). 

Subimago. Caput fuscescens, oculis in sinó fuscis. 

Thorax fuscus; mesonotum 3 striis longitudinalibus tenuibus gri- 

seis. 

Abdomen ferrugineum, margine posteriore segmentorum fusco; 
cercis superioribus griseis, apice articulorum tenuiter fusco. 
Pedes fulvo fusci, femoribus apice fuscescentibus. 
Alse hyalinae, leviter griseo tinctas, reticulatione fusco-grisea. 
Ala anterior regione stigmatica reticulata, venulis principalibus 

5-7; venis marginalibus in- 

tercalatis binis longiusculis. 

Ala posterior (fig. 1) 

oblonga, apice elliptice ro- 

tundata; margine costali in 

dentem acutum fortem pro- 

ducto; 3 venis, prima ante 

alae apicem, secunda paulo 

pone apicem finiente, tertia 

longa, ad angulum posterio- 

rem sive ultra alae medium 

pertingente; alia vena in- 

tercalata inter secundam et 

tertiam; 3 venulis, singulis 

in singulis areis, hoc est, inter marginem costalem et primam venam, 

inter hanc et secundam, inter secundam et venam intercalatam ultra 

alae medium. 




Fig. 1 

Bcetis nexus Nav. 
Ala posterior (con mucho aumento). (Col. m.' 



Institució Catalana d'Historia Natural 39 

Long. corp. 6'6 mm. i 

— al. ant. 7'8 » \ 

Pàtria. Sant Joan de l'Erm, 15 de Julio de 1917.— (Col. m.). \ 

La forma del ala posterior, adornada de varias venillas, una entre j 

cada dos venas principales y entre la segunda y la intercalada, separa i 

totalmente esta espècie de sus congèneres, acercàndola al genero : 

Callibcetis Etn. 

Fam. Ecdiúridos 

14. Rhithrogena semicolorata Curt. Sant Joan de l'Erm, Roní, j 

Espot. ' 

15. Heptagenia siilpluirea Müll. Sant Joan de l'Erm. < 
IG. Ecdi/uriis fiuminum P\ct. La Seo. j| 

17. — forcipula Koll. La Seo. ] 

I 

í 
I 

PLECÓPTEROS -) 

1 

Fam. Perlódidos ! 

1 

18. Períodes microcephala Pict. Rubió, Espot. I 

Fam. Périidos 

19. Perla bicaiidata L. Rubió. 

20. — marginata Panz. Rubió, Llavorsí, Espot. 

21. Isoperla riuulorum Pict. La Seo, Ars, Sant Joan de l'Erm, Espot. \ 

22. — Barnolai sp. nov. Sant Joan de l'Erm. - 

23. Chloroperla torrentíiim Pict. En todas partes. ! 

24. — calceata sp. nov. i 

Fam. Léuctridos 

25. Leuctra inermis Kpn. Sant Joan de l'Erm, Espot. \ 

26. — Be/z//oc/;/ Nav. La Seo, Erm, Espot. \ 



40 



Institució Catalana d' Historia Natural 



Fam. Nemúridos 

27. Nemura variegata Oliv. Espot. 

28. — lobulata sp. nov. 

29. — fulüiceps Klap. Sant Joan de l'Erm 

30. — linguata sp. nov. Sant Joan de l'Erm, Espot. 

31. — Rodriguezi sp. nov. Espot. 



NEUROPTEROS 

Fam. Ascalàfidos 

32. Ascalaphus longicornis L. var. Boliuari Weele. Llavorsí. 

Fam. Mirmeleónidos 

33. Myrmeleon formicarius L. Espot. 

34. Neiiroleon ocreatus Nav. Sort. 

35. Nelees nemausiensis Borkh. Sant Joan Fumat. 

36. Gymnocnemia variegata Schn. Sort. 

Fam. Crisópidos 

37. Chrysopa vulgaris Schn. En todas partes. 

38. — — var. rubricata Nav., Espot. 

39. — — var. gemella nov. 
Similis var. rubricatce Nav. 

Caput facie fiava, inter oculos et os rubro suffusa; vertice viridi 
vel viridi -flavo. 

Thorax et abdomen superne fascia media longitudinal! fiava conspi" 
cua. Metanotum gemino puncto rubro antico signatum juxta lineam fia - 
vam Interdum mesonotum leviter rubro suffusum ad latera line« flavas. 

Abdomen impunctatum. 

Alae reticulatione et stigmate viridibus, haud punctatis. 



Institució CaTalana d' Historia Natural ^ 

Long. corp. 8 mm. 

— al. ant. 13 » 

— — post. 12 » 

Pàtria. Sant Joan de l'Erm (Lérida), 15 de Julio de 1917. Poste- 
riormente la encontre en Javier (Navarra), 4 y 5 de Agosto, Hecho 
(Huesca), 10 y 11 de Agosto y Jaca, 12 de Agosto. 

Distingo esta variedad de la rubricata Nav. por carecer de la 
línea roja semilunar ante las antenas que la caracteriza y de las líneas 
rojas distintas del meso y metanoto. Se aproxima al tipo por el color 
de la cara y de las alas. La circunstancia de los dos puntos rojos del 
metanoto, que he observado en todos los ejemplares, junto con gran- 
de uniformidad en los demàs caracteres, dan a esta forma un aspecto 
igual y bien definido que le merecen la categoria de variedad. 
40 Chrysopa valgaris Schn. var. üiridella Nav. Llavorsí. 

41 . — granatensis Ed. Pict. Roní. 

42. — flavifrons Brau. var. riparia Ed. Pict. Sant Joan 

Fumat, Llavorsí, Espot. 

43. — — var. vestit a Nav. Espot. 

44. — prasina Burm. var. adspersa Wesm. Espot. 

45. — — var. abdominalis Brau. Sant Joan Fumat, 

Espot. 

46. — vent ral is Curt. Espot. 

47. — perla L. La Seo. 

Fam. Hemeróbidos 

48. Hemetobiüs nitidulus F. Ars, Sant Joan de l'Erm. 

49. — stigma Steph. Sant Joan de l'Erm. 

50. — lutescens F. Llavorsí. 

51. — 5/i6/2e6«/o5z/s Steph. Sant Joan de l'Erm. 

52. Niremberge pelliicida Walk. Sant Joan de l'Erm, Espot. 

53. — inconspicua Me. Lachl. Espot. 

54. Sympherobius striatellus Klap. Llavorsí. 

55. Micromus paganus L. Montanartró. 

56. — variegatus F. La Seo. 

Fam. Coniopterígidos 

57. Coniopteryx tinei formis Curt. Espot. 

58. — pygmoea End. .Espot. 



42 



Institució Catalana d" Historia Natural 



59. Aleuropteryx aequalís sp. nov. (fig. 2). 
Similis Lcewi Klap. 
Corpus atrum, cinereo pulverulentum. 

Antennae 27 articulis, fulvo-albidas, primo articulo grandi, fusces- 
cente, obovali, secundo (fig. 2, a) apice incrassato, in çf dente inferno 

tenui et longo, ceteris articulis fere 
aequaliter longis ac latis, ultimis lon- 
gioribus, fuscescentibus. 
Pedes fulvo-pallidi. 
Alae (fig. 2, b) grandes, reti- 
culatione fusco-pallida, membrana 
leviter infumata, striola dotatae in 
àrea intermèdia, utramque interme- 
diam excedente. 

Ala anterior areis subcostali et 
radiali externa seu ultra ortum sec- 
toris radii aequelatis; venula subcos- 
tali pallida subcostae et radio per- 
pendiculari, ab apice subcostae dis- 
tante spatio sesquilongiore latitudine 
areee subcostalis; venulis intermediis 
procubito subperpendicularibus, in- 
sertione vix distantibus a venulis 
radiali et cubitali; secunda intermè- 
dia parum distante a furca apicali, seu furca apicali saltem duplo 
longiore suo pedunculo. 

Ala posterior venula subcostali manifesta, pallida, minus distante 
ab apice subcostae latitudine areae subcostalis; furca apicali multo 
breviore suo pedunculo; venula radiali leviter obliqua procubito. 




Fig. 2 

Aleuropteryx cequalis Nav. 

a. Primeres artejos de la.s antenas 

b. Alas (con grande aumento>. 

(Col. m.) 



Long. corp. 


l'8 mm 


— al. ant. 


3'4 » 


— — post. 


2'3 » 



Pàtria. Sort, Espot (Lérida), 18de Julio de 1917; Javier (Navarra), 
4 de Agosto; Jaca (Huesca), 12 de Agosto (Col. m.). 



Fam. Dilàridos 
60. Lidar meridionalis Hag. Espot. 



Institució Catalana d'Historia Natural ^^ 

Fam. Osmílidos 
61. Osmy las falvicephalus Scop. Ars, Espot. 



MECOPTEROS 

Fam. Panórpidos 

62. Panorpa meridionalis Ramb. Sant Joan de l'Erm, Montenartró, 

Espot. 

63. — — var. fenestrata Nav. Espot. 

64. — communis L. Espot. 



RAFIDIOPTEROS 

Fam. Rafídidos 

65. Erma (gen. nov.) abdita (sp. nov.) (Mem, Real Acad. Cienc. 

Barcelona). Sant Joan de l'Erm 

SOCÓPTEROS 

Fam. Sócidos 

66. Amphígerontia veriegata Oliv. Sant Joan de l'Erm. Espot. 

Fam. Estenopsócidos 

67. Graphopsocus cruciatus L. Espot. 

68. — — var. brevipennis End. Espot. 

Fam. Mesopsócidos. 

69. Mesopsocus unipuncfafus Müll. Sant Joan de l'Erm. 



4-1 



Institució Catalana d'Historia Natubal 



Fam. Cecílidos 

70. CcBCí'lius obsoíetus Steph. Espot. 

71. — ^ot'/í/ws Steph. Montenartró. 

72. Ectopsocus limbatus Nav. Espot. 



TRICOPTEROS 

Fam. Limnofílidos 

73. Limnophilus vitiatus F. Espot. 

74. » sparsus Curt. Sant Joan de l'Erm. 

75. Stenophylax nigricornis Pict. var. testacea Zett. Sant Joan 

de l'Erm. 

76. — — var. mista nov. • 
Similis var. testacece Zett. et typo. 

Corpus totum testaceum, vertice fusco. 

Antennae fusco-nigras^ primo articulo testaceofusco. 

Ala anterior griseo-fusca, pubescentia sat densa; striis digitifor- 
mibus longitudinalibus testaceis vel pallidis in plerisque cellulis apica- 
libus, apicem alge haud attingentibuS; in ? minus apparentibus; ma- 
cula thyridiali sensibili, transversa. 

Ala posterior hyalina, ad apicem fulvescente. 

Long. corp. 12 mm. 

— al. ant. 17'5 » 

— — post. 15 » 

Pàtria. Sant Joan de l'Erm. (Lérida) 13 y 15 de Julio de 1917. Varios 
ejemplares.— (Col. m.). 

En el color general del cuerpo esta forma se parece mucho a la 
var. testacea Zett., però en el color y forma del ala anterior se acerca 
mas al tipo, pues de la variedad dice expresamente Mac Lachlan, 
(Revision and Sinopsis, p. 128): «the wings with a yellowish tinge, 
and the pale lines nearly obsolete». Esta frase, como las demàs de la 
descripción de la variedad testacea conviene perfectamente a otros 
ejemplares de la misma localidad, mas no a esta variedad nueva, que 
en esto se acerca mas al tipo, del cual también difiere en la mancha 



Institució Catalana d'Historia Natural 



45 



tiridial, la cual no es bilobada, sinó màs bien transversa y poco defi- 
nida en sus contornos. 

77. Stenophylax stellatus Curt. Espot. 

78. — spinifer Mac Laclil. Ars, Sant Joan de l'Erm. 

79. Eclisopteryx gattulata Prit. Espot. 

80. Drusus discolor Ramb. Espot. 

81. — annulatus Steph. Sant Joan de l'Erm, Espot. 

82. — bicolor sp. nov. (fig. 3). 
Similis chrysoto Ramb. 

Corpus testaceum 

Caput fulvo pilosum; vertice medio nigro; oculis fuscocinereis. 

Thorax fulvo pilosus. Prothorax sulco medio longitudinali divisus. 
Metanotum postscutello fusco. 

Abdomen fulvo pilosum, ultimo tergito fascia rectangulari, margi- 
nibus lateralibus concavis nigro spinulosa; cercis superioribus conicis, 
apice rotundato, brevibus, leviter adscendentibus, ferrugineis, fulvo 
pilosis; cercis inferioribus longis, divergentibus, adscendentibus, 
testaceis, fulvo pilosis. 

Pedes testaceo-fulvi, nigro spinulosi, calcaribus 0, 3, 3 testaceis. 

Alas pubescentia fulva, reticulatione testacea; stigmate testaceo, 
parum distincto. 

Ala anterior augusta, apice elliptice rotundata, margine externo 
late convexo, uniformiter 
testaceo; striola augus- 
ta longitudinali ad thyri- 
dium et alia transversa 
ad arculum, albidis; cè- 
l•lula discali brevi, pe- 
dunculo longi, subduplo 
vel saltem sesquilongiore 
cellula. 

Ala posterior (fig. 3) 
basi dilatata, apice sub- 
parabolico, pubescentia 
usque ad marsupium tes- 
tacea, ad apicem fusces- 
cente, pone marsupium sive plicam membrana, pilis fimbriisque gri- 
seis; pilis marsupii testaceis; cellula discali breviore, fere medio vel 
sesqui breviore suo pedunculo; sectore radii furcato paulo ultra divi- 
sionem procubiti. 




Fig. 3 

Drnsiis bicolor C> . Nav. Ala posterior. 
(Col m.) 



^6 Institució Catalana, d' Historia Natural ; 

Long corp. çf 6'5 mm "^ 

— al. ant. 11 » i 

— — post. 9'2 » ■ 

Pàtria. Montenartró (Lérida), 16 de Julio de 1917. (Col. m.). j 

Por el color y malla del ala posterior esta espècie fàcilmente se ] 
distingue de sus congèneres. La horquilla del sector del radio comienza 

algo mas afuera que la del procúbito, y el tercio posterior del ala, por \ 

detràs de la bolsa o pliegue, se torna grisàceo, contra lo que ocurre j 

en otras espècies. ■ 

Fam. Serícostómidos 

83 Sílo piceusBran. La Seo. ; 

Todos los caracteres de la descripción de Mac Lachlan y la com- A 
paración con otros ejemplares convienen a éste ? , excepto uno que 

menciona Ulmer (Tripchoptera, p. 187): «Beim $ fehlt der Dorn unter ■ : 

den Lappen 10 Segments (fig 303, c).» En este ejemplar es bien j 

visible dicha espina. A pesar de esta divergència no me atrevo a ': 

separarlo de dicha espècie, j 

84. — codinalis Nav. Espot. ^ j 

85. Schizopelex furcifera Mac LachI. Espot. I 

86. Lasiocephala basalis Ko\. Llavorsí, Espot. Abundante. 'ú 

87. Lithax obscurus Hag. Espot. J 

88. — anceps sp. nov. (Broteria, 1918). Espot. '* 

89. Cruncecia irrorata Curt. Ars. 1 

90. Micrasema longulum Mac Lachl. Espot. ] 

91 . Sericostoma pyrenaicum Pi et. í 

Fam. Filopotàmidos 

92. Philopotamus montanus Don. Llavorsí, Espot. Común. \ 

93. — /í/'5)0(2/z/c«5 Mac Lachl. var. ^m^a Nav. Espot, \ 

94. Wormaldia occipiialis Piet. Sant Joan de l'Erm. ■ 

Fam. Hidropsíquidos 1 

95. Hi/dropsi/c/ie pelíiícidu/a Steph. La Seo, Espot. ' 

96. — insfabilis Curt. Sant Joan Fumat- \ 



Institució CataLana d Historia Natural 



47 



Fam. Sicoiníidos 

97. Psycíiomyia pusilla F. La Seo. 



Fam. Policentrópidos 

98. Plectrocnemia loetabilis Mac Lachl. Espot. 

99. — ^e«/c«/tí/a Mac Lachl. Espot. 



Fam. Riacofílidos 



100 
101. 



Sant Joan de 



102. 
103 
104. 
105. 
106. 



Rhyacophila tritis Pict. Espot. 

— viduata sp. nov. (Broteria, 1918) 
l'Erm, Roní. 

— occidentalis Mac Lachl. Espot. 

— rapta Mac Lachl. Espot. 
Agapeíus fiiscipes Curt. Espot. 
Pseudagapetus insons Mac Lachl. Sant Joan de l'Erm 

— placidus sp. nov. (fig. 4). 

Similis insonti Mac Lachl. 

Fuscus, íuscofulvo pilosus. 

Abdomen o" cercis superioribus 
brevibus, subtriangularibus; cercis 
inferioribus (fig. 4, «, 6), longis, 
a latere visis marginibus subpa- 
rallelis, apice leviter ampliatis; 
deorsmn visis (fig. 4, b) triangu- 
lari elongatis, apice acutis, mar- 
gine interno inermi; processu ab- 
dominali paulo longiore quam latio- 
re, apice truncato rotundato. 

Fedes fusco-pallidi, tibiis tar- 
sisqtie fui vi s. 

Alae angustfe, elongatae; reti- 
culatione fusco-pallida, pilis fim- 
briisque concoloribus; membrana 
iridea. 

Ala anterior leviter fusco tincta; cellula discali brevi, suo pedunculo 
duplo longiore; furca apicali 3 subduplo longiore suo pedunculo. 




Pseudagapetus placidus çf Nav. 

a. Extremo del abdomen visto de lado. 

b. > » > vlsto por debajo. 

c. Ala posterior. (Col. m.) 



^8 ■ NsTiTuciò C*.tal\Na d'Historia Natubal 

Ala posterior (fig. 4, c) sectore radií apice simplici, seu furca 
apicali I penitus obsoleta, 2 subquali suo pedunculo, 3 breviore, 5 lata, 
brevissime pedunculata. 

Long. corp. o^ 3 mm. 

— al. ant. 5'4 » 

— — post. 4 » 

Pàtria. Sant Joan de l'Erm (Lérida), 13deJulio de 1917.— (Col. m.). 

Fam. Hidroptílídos 

107. Ptilocolepiis üillosus Nav. Rubió. 

108. Hydroptila sparsa Curt. La Seo. 



FORMAS NUEVAS 

Para hacer resaltar el feliz y casi inverosímil éxito de las excur- 
siones anteriormente mencionadas, plàceme poner aquí por orden las 
formas nuevas para la ciència, prescindiendo de las que lo son para 
Cataluna o para la península ibèrica. Son las siguientes: 

1 . Bcetis nexus. Efemerópteros. 

2. Isoperla Barnolai. Plecópteros. 

3. Chloroperla calceata. » 

4. Nemura lobulata. » 

5. — lingiiata. » 
6 — RodrigaezL » 

7. Chrysopa viilgaris Schn. var. geinella. Neurópteros. 

8. Aleiiropteryx cequalis. » 

9. Erma abdita. Rafidiópteros. 

10. Stenophylax nigricornis Piet. var. mista. Tricópteros. 

1 1 . Drusus bicolor. » 

12. Lithax anceps. » 

13. Rhyacophila viduata. » 

14. Pseudagapetíis placidiis. » 

Resulta, pues, mas del 12 por ciento de formas nuevas de entre 
las recogidas. 



Institució Catalana d' Historia Natural ^g 



ORTOPTEROS 

Parece conveniente consignar aquí el hallazgo de las siguientes 
espècies de Ortópteros. 

Ectobia lapponica L. Rubió. A esta espècie pertenece la que cité 
hace anos del Montseny con el nombre de Aphlebia sardoa Serv. 

Eplüppiger Cunii Bol var. Jagicola Bol. Abundante en el camino 
de Sant Joan Fumat a Ars. 

Antaxius hispanicus Bol. Sort. 



Zaragoza, 16 de Noviembre de 1917, 



Naturalesa, origen í edat de formació 
de les Bauxites de la Serra de La Llacuna 



per el 

DR ]VI. FAURA I SANS 



En una de les darreres sessions del curs passat, mostràrem a la 
Societat un exemplar procedent dels llits de Bauxita descoberts, a la 
Serra de la Llacuna, recollit en nostra expedició feta el 12 de maig 
d'enguany. Llavors nostres primeres observacions no permetien teo- 
ritzar sobre la seva constitució; i demés podien ésser compromesos 
certs interessos industrials, amb motiu de l'entussiasme ràpidament 
divulgat per la premsa amb la falaguera nova de la suposada produc- 
ció nacional de l'alumini metàllic. Era precís alliçonar-nos en un 
reconeixement estratigràfic molt detingut per apreciar l'època de 
formació. 

Es la Bauxita, o sigui, l'hidrat ferrífer d'alumina [Al- (OH)'. nFe- 
03(0H)-] objecte d'especials explotacions mineres, a França, des que 
Berthier, en 1821 va assenyalar el llit de Beaux de la Provença en la 
conca baixa del Ròdan, prop de Mouries i Arles, d'on ve la denomi- 



CQ INSTITUCIÓ CaTALaNa D' HiSTORI A N ATURaL 

nació de Bauxita, essent a Marsella el centre de les cotitzacions 
mercantils d'aquest mineral. No obstant, es troben en explotació 
molts altres llits, alguns d'ells de no menys importància que l'origi- 
nari, com a Lozère, prop de Mende; a l'Ariège hi ha el llit de Pèrei- 
Ihes; a Saint-Chinian i a Villa Veyrac, a l'Herault; en l'Auvèrnia, hi 
ha els de Madriat, Boudes i Augnat; a fora de França hi ha el de 
Belfast a Irlanda; en el Piemont el de Mozze; a Àustria el de Wochein; 
en el Canadà; com també en els Estats Units, on tenen fàbriques 
d'aluminotèrmia en les centrals elèctriques de la«Cia.Pittsburg Reduc- 
tion», establertes a New-Kensington i al Niagara Falls, les que 
produiren en 1897, 1.814,400 quilos d'alumini del 98 ^j^. 

Es poc menys que impossible assenyalar avui l'obtenció mundial 
d'alumini per l'electrotèrmia, donades les presents circumstàncies. 
No obstant, es manifesta arreu la investigació geològica de les forma- 
cions que en quiscuna de les nacionalitats el terreny serva amagades 
les primeres matèries, per a transformaries industrialment. 

La Bauxita no tan sols és aprofitable per a l'obtenció de l'alumini 
metàl•lic, del qual cada dia es fan noves aplicacions per la seva lleu- 
geresa, com també per ésser resistent a les descomposicions; sinó que 
també s'aprofita com a argila refractària; serveix per a la preparació 
de l'alum i del sulfat d'alumini, etc. 

A Espanya eren molt escasses i dubtoses les referències, com ho 
feu constar Calderón, (1) mereixent l'atenció les mostres procedents 
de la serra de Cartagena, i d'una manera especial el llit descobert a 
Fontsanta, prov. d'Almeria, pel Sr. Calafat, i a Catalunya el 
Dr. Almera, la reconegué, fa una trentena d'anys a Marmellà (2) en 
preparar la fulla IIP del mapa geològic de la província de Barcelona, 
trobant-la en el mateix camí que va de la riera de Torrellas a la de 
Marmellà passant pel molí de can Morgades a Roca de Vidal. Dessota 
aquest últim Mas, poguérem reconèixer-la recentment, presentant-se 
en una petita veta de fractura, i d'escorriment, d'entre els dobles de 
les calisses dolomítiques del Cretàcic, on són amb relativa abundor 
les pissolites; no obstant, per les impureses que l'acompanyen, per 
l'escassa quantitat amb què es presenta no es pot intentar cap aprofi- 
tament industrial, podent ésser interessant tan sols per la topografia 
mineralògica. 



( 1) 1910.— Calderón, «Los Minerales de Espana», tom. I, p. 339. 

(2) 1900.— Almera, <íMapa Geològica y topogrúfico de la provincià de Barcelona.— 
Rcgión tercera, o del Rio Foix y la Llacuna». Escala de 1: 40,000. 



Institució (Catalana d' Historia Natural 



51 



Poc abans del començament de la guerra ens foren presentades 
unes mostres de Bauxita rogenca, compacta, amb abundor de pissoli- 
tes incloses; assegurant-nos que eren recollides de la conca alta del 
Segre, i pel seu aspecte deduírem que podria molt bé trobar-se en les 
estribacions meridionals de la serra del Cadí; férem l'anàlisi d'aquesta 
mostra i el resultat fou el següent: 

Òxid d'alúmina 49.40 % 

» de silici 36.20 » 

» de ferro 10.60 » 

Òxids de calci i magnesi ... No n'hi ha. 

Aigua i altres cossos 380 » 

100.00 "/o 

Romanent a Espanya de des del començament de la guerra l'espert 
geòlec alemany Rodolf Goetz-Philippi, coneixedor dels clàssics llits 
francesos, excursionejant per la península ibèrica, amb l'exclussiu 
objecte de buscar llits de bauxita de condicions especials per a ésser 
explotada industrialment, ha tingut ocasió de descobrir diferentes for- 
macions amb Bauxita. Vingué a Catalunya, i li foren facilitades del 
Museu del Dr. Almera les poques dades que podien ésser-li interes- 
santes, quan recorrent per diferents indrets de nostra regió li propo- 
saren unes mines ja demanades; quan, en reconèixer les mostres, 
se pogué convèncer de la presència d'importants afloraments de Bau- 
xita, llavors començaren els anàlisis, les negociacions, i alguns 
assaigs industrials, etc, i en estendre's la nova s'han fet altres demar- 
cacions mineres, apareixent nous afloraments per diferents indrets de 
la serra de La Llacuna. 

En la Revista minera, Ibèrica, etc, aparexien umbrívoles refe- 
rències; la premsa anuncià la vinguda d'una comissió especial de 
rinstitut Geològic d'Espanya, i en la Reial Societat Espanyola 
d'Història Natural el senyor Calafat en publicà una nota científica (1) 
reproduïda en la revista alemanya Deutsche Warte (2). 

Interessant-nos la troballa, i també per conèixer la formació 
d'aquest mineral tan envejat, el qual podria ésser objecte d'una vera 



(1) 1917.— Calafat, iSobre los nuevos yacimientos de Bauxita en Espaita*. Bol. de la 
Soc. Esp de Hist. Nat. tom. XVII, n." 7. 

(2) Atalaya Alemana, any 11, n.° 43, p. 3, Barcelona l'7 d'Octubre de 1917. 



52 Institució Catalana d'Historia NaturaL 

explotació nacional, decidírem estudiar les formacions geològiques 
amb les seves relacions estructurals per a deduir-ne el probable origen 
de la constitució de la Bauxita catalana. Sabut és que les teories sobre 
les formacions de les Bauxites són molt diferents; és freqüent suposar 
com Coquand, Meunier, Spencer, etc. que les Bauxites són d'origen 
hidrotermal, mentre altres com M. Auge, s'estenen en considerar-les 
formades per erupcions geiserianes; també són atribuïdes a sedimen- 
tacions, en condicions especials, per la qual cosa es troben freqüent- 
ment interestratificades. 

No obstant, essent respectuosos amb totes les suposicions fetes 
pels eminents geòlegs que han estudiat els diferents llits estrangers, 
sense mostrar-nos contraris a llurs teories, reflexionant en les descrip- 
cions publicades, i fixant-nos únicament i exclusivament en els aflora- 
ments, objecte d'aquesta nota, debem exposar nostre convenciment 
d'ésser constituïdes les nostres Bauxites per efecte d'una reducció 
metal•lífera entre els estrats del Keuper en les flacs romputs mitjan- 
çant els moviments geotectònics. 

Havem practicat el reconeixement dels afloraments de què havem 
tingut notícia, com: els de prop de Sant Joan, Orpinell, Tossals dels 
Agullons, Puigfret, Montori, El Puig, Els Casals, can Xixella, can 
Torrents, can Morgades de Miralles, etc. Tots els llits són verges, 
sense haver-s'hi practicat cap treball d'exploració; solament a Orpi- 
nell, i encara superficialment. Així és, que el mineral es troba, gene- 
ralment, escampat en la superfície, d'on s'han recollit les mostres, i 
d'algun d'ells fins n'han extret certes partides considerables. 

El terreny que interessen tots aquests afloraments, segons consta 
en el mapa del Dr. Almera, pertany al triàsic superior o Keuper. 
No obstant, tractant se d'uns afloraments localitzats, i quiscun d'ells 
de certa caracterització, és dificilíssim apreciar l'horitzó estratigràfic 
a què correspon; a part que l'e^^tens clap del Keuper, no és realment 
del triàsic superior en sa totalitat. Entre can Maxines i el Molí, anant 
de Sant Joan de Conilles a la Llacuna per la riera de Riudevitlles 
apareixen les arenisques del triàsic inferior o Virglorià; com també, 
les cingleres de des del Torrent de les Feixes a can Sanaüja, per la 
vora esquerra de la riera de Riudevitlles, son de calissa del Muschel- 
kalk. Aquests mateixos períodes, anteriors al Keuper, els havem 
pogut reconèixer en les immediacions de Fontrubí, i àdhuc poc abans 
de Pontons en el paratge del Molí del mig. 

Són verídics els dos anticlinals indicats pel Dr. Almera que van de 
NE, a SW, entre els quals correspon el Keuper enfondrat en un sincli- 



Institució Catalana d' Historia Natural 



5? 



nal que va dels Carbons a Puig l'Espinagosa i Sant Joan de Cunilles 
(Mediona) Però, en realitat tals alineacions són les predominants; 
resultant de les direccions del plegament general, ocorregut abans de 
l'invasió del mar eocènic. Les formacions terciàries cobreixen les trià- 
siques ja rebregades. Són nombrosíssims els doblecs parcials, freqüent- 
ment en sentit normal als plegaments generals; i entre les zones més 
rebregades, particularment entre els estrats del triàsic superior, és 
on afloren les Bauxites. 

Damunt les calisses del Muschelkalk hi ha les calisses més o menys 
margoses del Keuper, amb Mijophories, Natica gregària, etcètera; 
seguidament hi corresponen les calisses dolomítiques, un xic caver- 
noses, en les quals a voltes s'hi troben fòssils; en concordància hi 
venen sobreposats els guixos, sense estratificació manifesta, junta- 
ment amb les carnioles; essent molt probable que els guixos del Puig 
Espinagosa, i els del carener d'Orpinell siguin del nivell més superior 
del Keuper. Manquen les margues irisades; de les quals tan sols a 
voltes, entre el Puig i Fons i en algun altre indret, sembla que n'hi 
hagi barrejades amb altres elements formant la terra de conreu. 
Doncs bé, les bauxites es troben on se pot apreciar llur contacte, 
gairebé sempre en les carnioles. I a damunt de totes aquestes forma- 
cions hi ha els bancals calissos, compactes, acinglerats, de l'eocènic 
marí amb Alveolines i Aíiliolites: presentant-se a voltes en l'entre- 
mig les margues rogenques i guixoses del Ipresià, en estratificació 
concordant amb les calisses del Lutecià inferior. 

Es venturós fixar les normes de la vera constitució de la Bauxita 
fins que es facin els treballs d'exploració ordenats. Mentrestant tenint 
present la manera de presentar-se a Orpinell, les bauxites entre les 
calisses dolomítiques sumament trossejades, en marcada direcció 
segons la falla del terreny i amb grosses concrecions pissolítiques 
ferríferes; ni oblidant la direcció i forma aparentment filoniana, de 
l'aflorament dels Casals; deixant de banda l'extens escampall del 
mineral a Orpinell, com també el potent rocam de can Xixella dels 
quals tenim un concepte format, però que en els moments presents 
ens reservem; i fixant-nos tan sols en els dos llits abans indicats 
d'Orpinell i Casals, és nostra suposició ésser formada la Bauxita com 
a reducció mineral per efectes de les pressions en les zones de plega- 
mans i falles transversals, combinats amb els doblecs generals. 

Aquest, doncs, és nostre criteri d'origen; i fixant-nos amb la cons- 
titució, i àdhuc amb les relacions estratigràfiques, és impossible esta- 
blir per ara càlculs de cubicació; els afloraments estan escampats, en 



S4 



Institució Catalana d' Historia Natural 



pocs d'ells es pot reconèixer el caràcter o les salvandes, i menys 
apreciar les continuïtats per a deduir-ne el volum, mentre no es prac- 
tiquin seriosos treballs d'exploració. Per les apreciacions fetes super- 
ficialment podem assegurar l'existència total de més de 100.000 tones. 

El mineral és semblant al dels llits francesos que estan en explota- 
ció. Es presenta amb pisolites ferríferes, rares voltes bretxoses, i la 
massa d'òxit d'alumini és més o menys blanquinosa; a voltes la bauxita 
és tenyida per la descomposició del ferro pisolític. 

Tenint en consideració els anàlisis a què al•ludeix el Sr. Calafat, 
en sa nota científica, fets a París, en el Laboratori dels Srs. L. Morin 
i P. Dubois, assajadors del Banc de França, els quals tan sols preci- 
saren les diferències de silici, ferro i alúmina, els quals són els ele- 
ments principals de la Bauxita. 

Nosaltres també havem practicat anàlisi de mostres de gairebé 
tots els llits d'aquella comarca, havent obtingut notables diferències 
igual que els Srs. Morin i P. Dubois entre les quantitats dels ele- 
elements que caracteritzen les Bauxites. Anem a fer una breu exposi- 
ció dels resultats obtinguts en diferents mostres, procedents totes 
elles dels llits de la Serra de La Llacuna; la quantitat de l'aigua que 
contenen és inferior sempre al 2 "'o; la sílice no es troba lliure sinó en 
combinació amb l'alumini, i en certs cassos aquest es troba substituït 
pel ferro, des del 4.20 al 64.24 %; l'òxid d'alúmina separat per disgre- 
gacions del mineral des del 20.16 al 75,80 %; el ferro hi entra en més 
o menys proporció en formes pisolítiques hematítiques, que reduït a 
l'òxid, n'hi ha desde 4.5 a 22.30; demés hi havem pogut reconèixer la 
presència dels carbonats càlcic i magnèsic en reduïdes proporcions, 
formant petites granulacions interposades a la massa mineral. Per 
tant, després d'apreciar tals diferències, en mostres de certa sem- 
blança, en l'exterior, no és possible establir una llei de la riquesa 
minera de les Bauxites de La Llacuna i Mediona, sense fer una classi- 
ficació ordenada en els llits mateixos, segons l'aplicació industrial en 
què hagi d'ésser aprofitat el mineral. 

Resumint, doncs, havem d'afirmar que és poc menys que impos- 
sible teoritzar sobre la mineralogènesi de la Bauxita dels afloraments 
de l'extensa formació triàsica de la serra de la Llacuna, per no haver- 
se practicat fins al present els treballs d'exploració com és degut, amb 
un veritable criteri científic d'investigació. No obstant, podem afir- 
mar: que no es troba la bauxita interestratificada; que tots els aflora- 
ments, es troben a les zones dislocades pels moviments, geotectònics 



Institució Catalana d'Historia Natural 515 

preeocènics en sentit gairebé normal al sinclinal que va de la vall de 
Pontons a la de Sant Joan de Conilles, interessant el de La Llacuna, 
per un dels anticlinals paral•lels a l'enfondrament d'entremig; i que 
la seva col•locació correspon cronològicament entremig de les carnio- 
les i calisses dolomítiques del triàsic superior o Keuper. I en conse- 
qüència podem avençar, amb les oportunes reserves, que les bauxites 
poden ésser resultat d'una reducció mineral de les argiles abigarrades, 
per pressió, en les zones dels enclavaments normals. 

Pels distints aspectes observats en els minerals de cada un dels 
llits estudiats en els termes de Sant Joan de Cunilles, La Llacuna i 
Miralles; per la varietat que es troba en els exemplars procedents d'un 
mateix llit; i per les notables diferències apreciades en els assaigs 
mineralogies, no es possible establir una racional proporció mitjana 
de riquesa. 

Per tant entenem que fins després de practicats els treballs 
d'exploració, podrà teoritzar-se amb major fonament sobre la quanti- 
tat i qualitat de tots i cada un dels afloraments reconeguts, per si 
reialment poden assegurar una explotació industrial. 

Mentrestant té en preparació una extensa memòria explicativa, 
nostre ajudant i company d'expedició el jove geòleg, Mn. Ramon Bata- 
ller i Calatayut, de la qual donarà compte oportunament. 



REVISTA DE REVISTES 

Per J. Bta. d'A-a. 

PSEUDOSCORPIONES DE ESPANA POR JOSÉ FeRNÀNDEZ NoNIDEZ 

El número 32 de la sèrie zoològica de «Trabajos del Museo Nacio- 
nal de Ciencias Naturales» està constituït per un treball del senyor 
Nonidez sobre els falsos escorpins d'Espanya, en el qual cita de 
Catalunya: Chelifer cimicoides Fabr., Barcelona i Calella; Chelifer 
maculatus L. Koch. de Girona; Chiridium museorum Leach, Cale- 
lla; Ideobisium Racovitzai Elling., de la cova den Merla, en Roda de 
Barà; Obisium süblaeve Simón, de Girona, nou per a la fauna cata- 
lana; Obisiíim museorum Leach, de Calella i Chthonius tetrachela- 
tus Preyss., de la cova den Merla, en Roda de Barà. 



56 Institució Catalana d' Historia Natural 

Tricópteros nuevos de Espana por el R. P. Lonqinos Navàs 

Es el quadern 1 del volum XVI de la sèrie zoològica de «Brote- 
ría», publica nostre consoci R. P. Navàs, un estudi sobre Tricòp- 
ters, en el qual cita varies espècies noves, entre elles, Rhyacophila 
üiduata de Roní, prov. de Lleida, Lithax anceps d'Espot, i Mi- 
crasema vestitum de Benasc i un genre nou per la ciència, al que 
denomina Ulmeria. 

Impressions of the voices of the tropical Birds 
BY Louis Aqassiz Fuertes 

En el volum de 1915 del «Annual Report» de la Smifhsonian Ins- 
titution publica el Sr. Fuertes una notable reunió d'observacions 
sobre els cants dels ocells tropicals i sobre les actituts que prenen 
durant el mateix, entre les quals son les curioses, segons els croquis 
trets per el mateix autor les del oriol de Mèxic (Gymnostinops Mon 
te2uma), les úe Mimocíchla bahamensis, les dels tucans {Ptero 
^lossus i Rhamphastos) i la del mamífer quadrumà del genre Aliia- 
tes mico cridaire. 

Oriqine et developpement de l'appareil surrenal et 

DU SYSTÉME NERVEUX SYMPATHIQUE CHEZ LES ChÉIROPTÉRES PAR 

Celestino da Costa 

Amb aquest títol publica si Sr. de Costa en les «Mémoires publiées 
par la Société Portugaise des Sciences Naturelles» un detallat estudi 
de l'aparato suprarrenal i sobre el gran simpàtic; d'aquest estudi treu 
l'autor arguments que li serveixen per a sentar l'hipòtesis de que els 
elements paraglanglionars son òrgans molt antics i de molta importàn- 
cia per a l'organisme embrionari, doncs el gran desenrotllo del teixit 
paraglanglionar, sobre tot en els Quiròpters deu tenir, sens dubte, 
alguna significació. 

FouRTH supplementary List of Mammals in the Collection of 

THE TrANSVAAL MuSEUM BY AUSTIN ROBERTS 

En la part 4 del volum V dels «Annals of the Transvaal Museum», 
Mr. Roberts continua la publicació de les espècies de mamífers que 
formen la col•lecció de dit Museu, citant varies formes noves, entre 
les quals son notables C/oeo/'/s /?erc/üa// australis, de Mooismeis- 
jesfontein; Ictonyx capensis limpopoensis, de Mooivlei; Geory- 
cims Komatiensis, de Arnhemburg; G. riifulus, de Mooivlei; G. 
stellatus, de Komatiport; G. vandami, de la Rhodesia del S.; 
G. vryburgensis, de Vryburg, i Amblysonius hottentotus garne- 
ri, de Piggs Peak, Swaziland. 

Francesc X. Altés Alabart - Impressor - Barcelona. 



INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 



1. Dies de sessió. — Primer dijous de cada mes, a les set del 
vespre. 

2. Socis adjunts. — Deuen ser presentats per tres socis i ad- 
mesos en sessió de Consell Directiu. Paguen deu pessetes 
l'any (que poden fer efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, 
Barri de la Salut-Gracia) Barcelona,Tresorer de la Institució, 
rebent totes les publicacions de la Societat i podent consultar 
la Biblioteca i Museu. 

3. Butlletí.— Cada mes surt el Butlletí de la Institució menys 
els de juliol, agost i setembre. 

4. Volum de treballs: 

Cada any es publica un volum de treballs de unes 3oo 
planes. 

5. Tiratges apart: 

Els autors que desitjin tiratges apart dels treballs publicats 
en el Butlletí, deuran solicitar-ho del Consell de Redacció 
avans de que siguin desfets els motllos. 
Dels treballs que tinguin en el volum, els autors en rebran 
5o exemplars encara que no ho solicitin; en cas de desit- 
jar-ne major nombre deuran comunicar-ho al Consell de 
Redacció, al corretgir les probes. 

6. L'Institució Catalana d'Història Natural, 

ha trasladat son lloc social al Palau de la Diputació, 
Carrer del Bisbe. Barcelona. 

7. Toutes les Communications et échanges doivent étre envo- 
yée5 : 

Apartado de Correos, 653, Barcelona (Espagne) 



Institució Catalana d'Historia Natural 



SESSIONS 



La Institució Catalana d'História Natural celebrarà ses 
sessions científiques d'enguany els jorns: 



10 de Gener 
7 de Febrer 
7 de Març 



4 d' Abril 
2 de Maig 
6 de Juny 



3 d'Octubre 

7 de Novembre 
5 de Desembre 



PUBLICACIONS DE LA INSTITUCIÓ 
BUTLLETÍ MENSUAL 

Primera Època.— 1901-1903, tres anys 25 ptes. 

Segona Època.— 1904 a 1917, cada any. ...... 5 » 

MEIIORIES 

Himenòpters de Catalunya, per P. Antiga i Josep M.^ Bofill. 

Fam. I, Tentredinits .... . 1 pta. 

» IV, Ichneumónids 1 » 

» VIII, Crisids 1 » 

» X, Sfégids 1 > 

» XIX, Apids 1 » 

. XVIII, Vespids . . .... 1 » 

» XII, Sapigids . . \ 

» XIII, Scoliids . . ( \ y> 

XIV, Matillids. . * 

Història de les Ciències Naturals a Catalunya, per Mossèn 

Nobert Font i Sagué 2 ptes. 

Ensaig d'una Flora liquènica ide Catalunya, per Manel Lle- 

nas i Fernàndes 1 » 

Minerals de Catalunya, per Llorenç lomàs 1 » 

Contribuciones al estudio de la Flora del Pirineo Central 

(Valle de Aran), por Manael Llenas y Fernàndes , 2 » 

Fauna ictiològica de Catalunya, per Agustí Jlf * Gibert . . 2 » 

Sismologia Catalana, per M. Faara i Sans. Pvre .... 1 » 

TBEBALLS 

Volum I, 1915 , 10 ptes. 

Volum II, 1916 10 » 

Volum III, 1917 (en prempsa). 



butlletí de la 

institució catalana 

d'historia natural 



-M-arç Í918 



■^«N, > : 



Local social: 
Palau de la Diputació, carrer del Bisbe.— Barcelona 



SUMARI: Seccií? Oficial: Sessió 
científica de 7 de març de 1918. — 
Heteròcers nous per a ia fauna de Ca- 
talun^'a, per Ascensi Codina. — Alguns 
A'ermes, (Hirudinea i Polychasta) del 
litoral català, per Josep Maluquer. — 
Contribució a la Fauna malacológica de 
Catalunj'a. pel Dr. Fred. Haas a[ Flix. 



butlletí 



DE LA 



Institució Catalana d'Historia Natural 



3/ Època. Barcelona, Març, igi8. Axy I — Núm. 3 



SECCIÓ OFICIAL 



SESSIÓ CIENTÍFICA DE 7 DE MARÇ DE 1918 

Presidència del Rvnt. P. Joaquim M." de Barnola, S. J., 
President 



A les set en punt, p. m., i assistint-hi el? Srs.: Almera, Barnola, Bofill 
i Pichot, Bofill i Poch. Bataller, Broquetas, Godina, Faura, Font Quer, 
-Maluquer (Josep), Maluquer (Joaquim), Pérez Acosta (representant del 
Col•legi del Sagrat Cor), Sagarra i Zariquiey, el President obra la Sessió. 

Nou local social. — El P. Barnola, fa constar l'agraïment de I'Institució 
vers l'alnstitut d'Estudis Catalans», amb motiu de ser aquesta la primera 
reunió en el local cedit per dit Institut a nostra societat. El Sr. Maluquer 
(Josep), s'adhereix a lo manifestat pel P. Barnola, i fa constar que dit local 
és especialment degut a les gestions del Sr. Bofill i Pichot, en pró de 
I'Institució; li contesta agraint en nom de l'Institut les manifestacions 
del President, el membre de l'Institut, i de I'Institució Sr. Bofill i 
Pichot. 

Volum de treballs de 1917.— Manifesta el Sr. President, que continua 



58 Institució Gatalana d' Historia Natural 

activament l'impressió del Volum de treballs de 1Q17, esperant poder pron- 
tament repartir-se als socis. 

Notes per a Testudi dels «Solenogastres» de Catalunya.— En Josep Ma- 
luquer, corroborant lo manifestat pel Sr. President, presenta i entrega per 
a la Biblioteca de l'Institució, el primer tiratge apart del Volum de treballs 
de 1917, ço és, un notable treball sobre aquells interessants mol•luscos (an- 
fineures aplacòfors). 

Un porc singlar de Lloret de Mar. — El P. Pérez Acosta, manifesta ha- 
ver-se rebut en el Museu del Col•legi del «Sagrat Cor», un hermós exem- 
plar de porc singlar, procedent de Lloret de Mar. Les dimensions principals 
son: llargada, 1*48 m.-, alsada, ©'76 m.; pit, i'4o m.; centre de orelles a 
morro, o'42 m.. ullals superiors, o'og m.; ullals inferiors, o'ii m. 

Llavors fetes de «Platanus Orientalis». — El President mostra uns ga- 
tells (amentum) de dit arbre, amb els aquenis fecundats, cosa poc freqüent 
en nostres climes. Hom pot veure quan cauen dels arbres pels nostres parcs 
i passeijos els capitols de les flors femelles (boles, en terme vulgar), els 
fruïts secs acompanyats de llargs pels. a mode de plomall, insertats sobre 
d'un receptacle llenyós, irregularment esfèric (poliantocarpi). Rarament es 
podran observar plens i ben formats com els presentats en aquesta ses- 
sió. La ocasió de trovar-los fou deguda a l'observació de qualques peus no- 
vells de plàtano, que no podien procedir si no era per llavor, en llocs on 
era impossible que s'haguessin fet per plansons o d'esqueig. Doncs, sospi- 
tada la manera de propagació, fou fàcil tenir compte de recollir en les pro- 
ximitats les espigues unisexuals compostes de escasos capítols i espaiats, 
en que s'agrupen les flors çf monandriques, i els carpels uniovulars de 
les Ç . Amb constància en la observació, assoliren comprobar que la sos- 
pita arrivaba a realitat, i que per tant, encara que com raresa, com excep- 
ció si es vol, els plàtanos es poden trovar amb llurs fruits fecundats i en 
condicions de grillar. 

Cariofilàcies noves per a Catalunya. — El Sr. Font Quer donà a conèixer 
les següents local'litats catalanes de les espècies de Cariofilàcies: 

Cerastium^Ricei Desm. — Punta de Coves roiges, als Ports de Tortosa; 
pedruscam calcari, als i,'500 m. alt. 

Dianthus hispantcus Asso. — Coll d'Ares, al Montsec. Costa no inclou 
entre les espècies catalanes aquest Dianthus, amb tot i citar-la Willkomm 
en el Prodomiis, III, p. 690 del Montsant i precisament amb referència a 
Costa. Cadevall no'n diu res en sa Flora. 

Arenaria, ciliaris Loscos. — Carrelares, en els Ports de Tortosa. Es del 
centre d'Espanya (Burgos, leg. Font Quer) i de Llevant, fins ara descone- 
guda a Catalunya. 

Una excursió de geografia botànica al Montseny. — El mateix Sr. Font 
Quer, llegí un resum de l'excursió que feren al Montseny els alumnes de 
Botànica de la Facultat de Farmàcia. En dita nota, firmada pels senyors 



Institució Catalana d' Historia Natural <^q 

Cuixart, Rubió i Suana, és esmentada la troballa del Galaulhiïs )2ÍTalis 
al Montseny, i hi són consignades, demés, una pila d'observacions de geo- 
grafia botànica. 

El «Molge marmorata Latreille» de Banyoles. — En Joaquim Maluquer ma- 
nifesta haver-se rebut en el Vivar{u7i2 de la Junta de Ciències Naturals, 
nombrosos exemplars vius del tritó Molge marmorata Latr., enviats pel 
Director de la Col•lecció Zoològica, Sr. Darder. des de Banyoles. Són espe- 
cialment interessants alguns exemplars atacats d'una enfermetat que es 
caracteritza especialment per la decoloració del individu que la sofreix. 

Conveniència de la Bibliografia científica natural catalana i del vocabuiari 
tècnic i vulgar català. - El Sr. Bofill i Pichot feu us de la paraula invocant 
la conveniència de fer un recull bibliogràfic de tot lo publicat respecte a 
Ilistòria Natural de Catalunya, proposant que fos la Institució la que diri- 
gís els treballs necessaris amb l'ajuda que era de esperar de tots els mem- 
bres; va indicar que les publicacions podrien dividir-se en 4 grups, un de 
les pròpies d'autors catalans sobre coses de Catalunya, un altre d'autors 
catalans sobre assumptes de fora, un altre de autors espanj^ols i, finalment, 
un d'autors estrangers. 

També proposa que seria útil per a l'extensió de la nostra llengua que 
s'anés formant un vocabulari tècnic català de les branques de la nostra 
ciència per a facilitar la tasca de la secció filològica del Institut d'Estudis 
Catalans. 

S'acceptaren les dugués proposicions designant una comissió composta 
dels Srs. M. Faura, Font Quer i Bofill i Pichot com a President de la' 
mateixa, als que poden anar-se entregant les paraules i les referències biblio- 
gràfiques que s'anotaran en un registre fins que's cregui convenient sa 
publicació, encarregant al mateix temps als cooperadors que donguin les 
referències de fetxes, titols, localitat i autor amb tota exactitut. 

No havent-hi altre assumpte de que tractar s'aixeca la sessió a dos quarts 
de nou p. m. 



6c Institució Catalana d' Historia NaturaL 



Heteròcers nous per a la fauna de Catalunya 

per 

flSCENSI CODINA 



Es la següent llista (í'Heterócers una relació de les formes noves 
xampades en les meves excursions entomològiques per Catalunya 
des de 1914, en que aparegué el resultat de excursions anteriors en 
nostre confrare el Butlletí de la «Sociedad Aragonesa de Ciencias 
Naturales», del primer semestre del mateix any, àdhuc que un treball 
més complert amb Tadició de totes les demés formes noves o no per a 
Catalunya, se publicarà en el esmentat Butlletí. He tingut en compte 
tot lo citat aquí sobre Heteròcers per Cuní, Ventalló, Sagarra, 
Weiss, etc, i m'he servit de la obra de Spuler «Die Schmeterlinge 
Europas», liberalment facilitada en el Laboratori d'Entomologia del 
Museu de Catalunya i de la de Berce «Faune Francaise», per a la 
ordenació sistemàtica de les espècies. Als meus col•laboradors Germà 
Hilari, E. C, de Les (Vall d'Aran) i P. Vila, C. F. M., de Cervera 
(Lleida) per la comunicació de qualque forma interessant i al P. de 
Joannis, de París, per l'estudi i determinació de bon nombre d'espè- 
cies, mercès. 

Les localitats explorades son: Barcelona: Entorns de Barcelona 
(Gràcia), Gavà-Begas, Castelldefels, desembocadura del R. Besòs, 
Mongat, Masnou, Teyà, Vallromanas (Can Panna), Farell, Mont- 
serrat, Manresa, Moncada; Girona: Hostalets de Bas, Setcases; 
Lleida: Les (Vall d'Aran). Les formes que cito, noves pera Cata- 
lunya són 90, de les quals, les 41 senyalades amb esterisc, noves al 
ensemps per a la península ibèrica i corresponen a les famílies: 

Noctuidae . — Geometridae.— Arctiidae.— Psychi- 
dae . — Py ralidae . — Tortricidae. — Atychiidae. — 
Gelechiidae . — Momp hidae . — Coleophoridae. — 
Gracilar iidae . — Hy ponomeutidae . — Acrolepii- 
dae. — Tineidae . — Monopidae . — Incurv ar iidae . 



Institució Catalana d' Historia Natural 6i 



Fam. Noctuidae 

* Mamestra cappa Hb. Cervera (LI.), 27-VI-15 (Vila!). 

* 1 apinostola musculosa Hb. Cervera (LI.), 27- VI- 15 (Vila!) 
Erastria numèrica Bv. Cervera (LI.), 29-V-15(Vila!), 

Fam. Geometridae 

* Geòmetra papilionaria L. Lés, 21-VII-15. 

Acidalia sericeata Hb. Cervera (LI.) (Vila!); Lés, 21-VII-15. 
concinnaria Dup. Cervera (LI.) (Vila!). 
macilentaria H. S. Lés, 21-VII-15. 
cervantaria depressaria Stgr. Masnou (B.), 5-VII 12, 
lO-X-U. 
^ turbidaria turbulentaria Stgr. Mongat (B.). 

piinctata Se Lés, 21-VII-15. 
Lareniia rivata Hb. Lés (Hilaire!;. 

sociata Bkh. Lés, 21-Vn-15; Vallromanas (Can Panna) 
(B.), 14-V-12. 
"^^ sordidata F. Setcases (G), 1. 15-VIII-ll. 

* adaequataB\ú\. Setcases, 1. 15-VIII-ll. 
minorata Tr. Setcases 1. 15 VIII-11. 

* Tephroclystia succenturiata oxydata Tr. Lés, 21 -VII- 15. 

* innotata tamarisciata Frr. Mongat, 1910. 

* Abraxas adustata Schiff. Lés, 24-VII1-14. 

Fam. Arctiidae 

* Lithosia griseola Hb. Lés, 21-VII-15. 

Fam. Psychidae 

•■•■ Fitmea siibflavella Mill. Ent. Barcelona (Gràcia, méu jardi), 
28-1 V-1 4. 

Fam, Pyralidae 

Aphomia sociella L. Lés, 21-VII-15; Setcases, 1, 15-VIII-ll. 
Crambus perlellus warringtonellus Stt. Lés, 21-VII•15; Setca- 
ses, 1. 15-VIII-ll. 



(j2 Institució Catalana d Historia Natubal 

* Crambus radiellus tristrigellus Rag. Setcases, 1. 15 VIII 11. 

* falsellus Schiff. Lés, 21-VIIM5. 

* pascuellus Thubrg. Setcases, 1. 15 VIII-11. 
Plodia interpunctella Hb. Masnou, 9. VI-12, 7-IX-ll. 
Epischnia illotella Z. Masnou, 21-IX-ll. 

Cryptoblabes gnidiella Mill. Ent. Barcelona (Gràcia, méu jardi), 

l-IX-13, 27-VIII-13, 7-X-13, 5-VI-16. 
Hypsopygia cost al is F. Mongat. 
Pyralis obsoletalis Mn. Masnou, 20-VI1-12. 

* Scoparia sudetica Z. Setcases, 1 15-VIIl-ll. 

* tmncicolella Stt. Montserrat, 20-VII-lO; Lés, H-VIII- 

14(Hilaire!). 
frenquentella Stt. Lés, 14VIII-14 (Hilaire!). 
Euergestis sophialis F. Setcases, 1. 15-VIII-ll. Coneguda de 
Aragó. 
extimalis Se. Castelldefels (B.), 20-V-15. 
Titanio phrygialis Hb. Lés, 21 -VII- 15. 

* Pionea lutealis Hb. Setcases, 1. 15-VIII-ll. 
Pyrausta flavalis lutealis Dup. Mont. Farell, 2-VI-lO. 

Fam. Tortricidae 

'■•' Acalla cristana brunneana Steph. Lés, 21-VII-15. 

boscana parisiana Qn. Ent. de Barcelona, 17-X-15. 
variegana Schiff. Ent. de Barcelona (Gràcia, méu jardí), 
7-X-13. 

* permutaria Dup. Ent. de Barcelona (Gràcia, méu jardí), 

5-VI-13. 
Cacoecia unifasciana Dup. Ent. de Barcelona (Gràcia, méu 
jardí), 26-V-13; Mongat, 14-XII-lO. 
strigana Hb. Castelldefels, 20-V-15. 
Tortrix (Eulia) rigana Sodoff. Masnou, Q-VII-íl. 

politana Haw. Gavà-Begas, l-VIl•15. 

* (Cnephasia) nubilana Hb. Lés, 21-VII-15. 
Argyroploce lacunana Dup. Teyà, 21-V-ll. 

striana Schiff. Lés, 21-VII-15. 
Lobesia permixtana Hb, 21-VII-15. 
Crosidosema plebejana Z.Masnou, l-X-U. 
Bactra lanceolana Hb. Castelldefels, 20 V-15. 

* Steganoptycha fractifasciana Haw. Moncada, 8-IV-14. 



Institució Catalana d' Historia Natural 63 

Epinotia (Gypsonoma) aceriana Dup. Besòs, 8-VI-12. 

* Notocelia suffusana Z. Lés, 21-VII-15. 

roborana Tr. Setcases, 1. 15-VIII-ll. 

* Epiblema fulvana Steph. Setcases, 1. 15-VIII-ll. 

luctuosana Dup. Hostalets de Bas (G.), 9-VII-14. . 

* foenella L. Lés, 21-VII-15. 
tripunctana F. Lés, 21-VII-15. 

* Hemimene petiverana L. Setcases, 1. 15-VIII-ll. 

Laspey resta succedanea ulicetanaUaw. Ent. Barcelona, 4-III-13. 

Fam. Atychiídae 

* Atychia appendiculata Esp. ? Gavà-Begas, l-VII-15. 

Fam. Gelechiidae 

Depressaria subpropinquella Stt. Masnou, 12-VII-Il. 
discipunctella H. S., Masnou, 27-XII-ll. 
Pleurota ericella Dup. Castelldefels, 8-V-15. 

* Lecithoceia briantiella E. Tur. Masnou, 19-VI-ll. 

luticornella Z. Cervera (LI.), 12-VI-16 (Vila!). 
== orsoviella Hein. Masnou, 15-VII-ll. 

* Symmoca oxybiella Mill. Masnou, 17-IX-ll. 
Borkhansenia formosella F. Ent. Barcelona (Gràcia, méu jardí), 

16-VI-13. 

* Acanihophila alacella Dup. Masnou, 17-VII-ll. 
Teleia humeralis Z. Masnou, 30-III-11. 

* Anacampsis biguttella H. S. Ent. Barcelona (Gràcia, méu jardí), 

1-II-13. 
anthyllidella Hb. Masnou, S-IX-U. 

* taeniolella Z. Setcases, 1. 15-VIII-ll. 
Bryotropha terrella Hb. Setcases, 1. 15-VIII-ll. 

domestica Haw. Masnou, 27-VII-12, 26-VII-ll, 5- 
VII-ll. 

* Aristotelia decurtella Hb. Manresa, 28-VII-14. 

Fam. Momphidae 
Pyroderces argyrogrammus Z. Masnou, 9-VII-ll. 



64 



Institució Catalana d' Historia Natural 



Fam, Coleophoridae 

Coleophora genistae Stt. (probable). Masnou, 20-X•ll. 

Fam, Gracilariídae 

* Lithocolletis platani Stgr, Ent, Barcelona (Gràcia, méu jardí), 

MV-14. 

Fam. Hyponomeutidae 

* Prays oleae Bern. {=oleella F.) Ent, Barcelona (Gràcia, méu 

jardí). 28-IX-13. 

* Argyresthia ephippiella F. Lés, 21-VII-15. 

* G/6/s/r/(2 Haw. Setcases, 1. 15-VIII-ll. 

* goedartella L, Lés, 21-VII-15. 

Fam, Acrolepiidae 

* Acrolepia assectella Z. Ent. Barcelona (Gràcia, ma casa), 

9-III-14. 

Fam. Tineidae 

* Ttnea quercicolella H. S. Setcases, 1. 15-VIII-ll. 

Fam, Monopidae 

* Blabophanes lombardica Hering. Masnou, 15-V-II 

Fam. lucurvarüdae 
Adela degeerella L. Lés, 2l-Vll•15. 

Barcelona-Gràcia, gener de 1918. 



Institució Catalana d' Historia Natural 65 

Alguns Ver mes, (Hírudínea í Polychaeta) 
del litoral català 

per 
dOSEP MfiLiUQUER 

Procedents de les recol•leccions del darrer istiu, he reunit una 
colieccioneta de cucs marins que tinc el gust de presentar a 
I'Institució. Encara que es tracta d'espècies bastant conegudes, 
crec convenient publicar-les ja que és tan poc el treball fet fins are a 
Espanya en aquest tipus animal. Nombrosa com és la literatura 
científica respecte an ell, poquíssimes són les dades que a Catalunya 
es refereixen, tenint únicament coneixement de les publicacions 
següents: 

1870. Graells. — Exploración cientitioa del Departaraento marítimo de 
Ferrol. Madrid. 

Serpulu vermicnhiris Linné.— Barcelona. 
1895. Pruvot, G.— Distribution générale des invertebrés dans la region 
de Banyuls, in: Archkes de Zool. Expér. et Gen., París, t. III, 3 me Série (1): 

Sclerocheilns mimitns Gr.— Badia de Roses. 

Amphitrite cirrata 0. F. Muller. — Badia de Roses. 

Pol/jcirnis aiirauticicus Gr. — Badia de Roses. 

Spiroffniphís spallaii^an/i Viviani.— Badia de Roses. 

Potamilla reniformis (0. F. Muller).— Badia de Roses. 

Serpnla vermicnlaris L. (S. philippi).— Badia de Roses. 

Pomatoceros triqneter iLinné).- Badia de Roses. 

Protiüa fiibiilai-ia (Montagu). — Badia de Roses. 

1901. P r u vot, G. — Le Roland et sa prémière croisière par la cóte de Ca- 
talogne, en juillet-aóut 1900, in: ArcJiiv. Zool. EApér. et Oén., París. t. IX, 
3. me Série: 

Chcetopicriis variopedatus (Renier). — Costa de Girona. 

Sabella pcnonina Sav. — Costes de Girona. 

Filograva imple.xa (Berkeley) —Costes de Girona. 



(1) Ademés: Tlielcpus renoiiardi, Aclioloe astcrirola, Serpnln infundibiilutu, Try- 
partosyllis sebra, Opliiodromus vittatits, Eitnice vittata, Cariuella polyívorpltac 



66 Institució CaTaLana d'Historia Natur 



1915. M a 1 u q u e r , Josep. — Excursió oceanogràfica en la costa de l'Empurdà , 
in: Biitll. Inst, Cat. Jíist. Nat., vol. XV. pàg. 87. 

Sabella longibranchiata Qtf. 

Spií'orbis patjenstechcri Qtf. 

Serpula gervaisi Qtf. 

Terebella pnidens Cuv. 

En la badia de Roses, L'Escala i Llansà. 

1916. AI a 1 u q u e r , Josep. —Treballs oceanogràfics en la costa de l'Empurdà 
in' Anuari de la Junta de Ciènc. JVat. de Barcelona, vol. I, pàg. 240: 

Aphrodita echinns Q,tf. -L'Escala. 
JS'ematonereis nnicornis Gr. — Llan.sà, Roses. 
Lumbriconereis grnbiana Clap.— Llansà. 

— latreilli Aud. & Edw. -L'Escala. 

Xereis cultrifera Gr. -L'Escala, Roses, Llansà. 
Xephthys scolopendroides D. Ch.— Empúries. 
Afenicola marina Mlmgr. — L'Escala, Empúries. 
Terebella lapidària v. Mrzllr. - L'Escala, Roses. ' 

Sabella longibranchiata Qtf — LEscala. 
Spirographis spallansani Viv.— L'Escala, Roses. 
Serpula gervaisi Qtf. — Llansà 
Spirorbis pagenstecheri Qtf. — Llansà. 

1917. Rioja, E. — Datos para el conocimiento de los Anélidos poliquetos 
del Cantàbrico, in: Trabajos del Mnseo Nacional de Ciencias Nat,, Madrid, 
Sèrie Zool., núm. 29. 

Esmenta els citats per Graells, Pruvot i Maluquer, amb les correccions 
següents: 

Arenicola marina Mlmgr. =.4. marina L. 
Terebella lapidària Mrzllr. =i^. lapidària L. 
Sabella longibranchiata Qif.=Sabella pavonina Sav. 

1917. Maluquer, Josep., Organització i increment de la secció oceano- 
gràfica, in: Anuari Junta Cièn. Nat., Barcelona, vol. U, pàg 221: 

Aphrodite aculeata Linné.— Cadaqués 

Els darrerament recollits, revisats pel distingit i jove especialista 
del iMuseu Nacional de Ciències Naturals, Dr. Enric Rioja, són els 
següents, seguint la ordenació de J. V. Car us, Prodomus Faunae 
Mediterranege, Stuttgart, 1885. 



Institució C»taLana d' Historia Natural 



HIRUDINEA 

Fam. iCHTHYOBDELLiD>E Hcsse & van Ben. 

1 . Pontobdella muricata (Linné). 

Sin: Hiriido muricata L.; Albione muricata Sav., Pontobdella spimi- 
losa Leach ; P. muricata Risso. 

Tres exemplars de Barcelona. 

Un exemplar de dimensions bastant més grosses, procedent de 
Blanes. 

CH/ETOPODA 

Fam. APHRODiTiD/E Gr. 

2. Aphrodite aculeata Linné. 

Sin.: Halithea aculeata + H. aurata Risso; Aphrodite sericea Aud. 
Un exemplar jove procedent de Blanes. 

3. Hermione hystrix (Sav.). 

Sin.: Halithea hystrix ^í^v .\ Aphrodite hijstrix Aud. & Edw.: A. me- 
diterranea 0. Costa. 

Un exemplar de Blanes. 

4. Harmothoé extenuata (Gr.). 

Sin.: Polijnoe extenuata Gr.; P. cirrata 0. F. Muller; P. longisetis 
Gr.; Lagisca ehlersiyí\mgv.\ Lagisca extenuata v. MrzUr. 

Dos exemplars. L'Escala. 

Fam. EuNiCEA Gr. 

5. Eunice harrasi (Aud. & Qtf.). 

Sin.: Leodice panctata Ri.sso. 

Dos exemplars. Blanes. 

6. Eunice torquata Qtf. 

Sin.: Eunice fasciata Risso; E. lanrillardi Qtf ; E. claparedii Qtf.; 
E. Jiarrasii Gr. 

Tres exemplars. Blanes. 



08 INSTITUCIÓ (J*talana d'Historia Natural 

7. Lumbriconereis latreilli Qtf. 

SiN.: Lumbriconereis nardonis Gr. 

Sis exemplars de l'Estany de la Illa, Prat de Llobregat. 

Fam. Li COR IDEA Sav. 

8. Perenereis cultrifera (Qr.). 

SiN.: Nereis cultrifero Gr. 

Un exemplar. L'Escala. 

Fam. Qlycerea Gr. 

9. Glycera siphostoma D. Ch. 

SiN : Ghjcera coiivolnta Kfstn. 
Quatre exemplars de L'Escala. 

Fam. Opheliacea Gr. 

10. Ophelia radiata (D. Ch.)- 

SiN : Lnmbi'icns radiatns D. Ch ; Neomeris nrophijUa O.Gofit».;Op//(- 
lia neapolitana Qtf.; 0. radiata Clpde. 

Nombrosos exemplars del Masnou. Enterrats en l'arena. 
Tres exemplars de Blanes. 
Tres exemplars de Barcelona. 

Fam. Spiodea Gr. 

11. Nerine cirratulus (D. Ch.). 

SiN.: Liimbriciis cirratulus D, Oh.; Cirratulus lamarckii D. Ch.; Ne- 
rine cirratulus Clpde. 

Cinc exemplars de Barcelona. 

Fam. Syllidea Gr. 

12. Trypanosyllis zebra Gr. 

SiN.: Sjjllis zebra Gr.: Tri/pauosi/llis kroJniii Clpde.; T zebra v. 
Mrzilr. 

Quatre exemplars de L'Escala. 



Institució Catalana d Historia Natural 69 



Fam. Terebellacea Qr. 

13. Polymnia nebulosa (iMont,). 

SiN.: Terebella nebulosa Mont.; T. debilis Mlnigi-.; Polipnnia nebulosa 
V. Mrzllr. 

Tres exemplars de l'Escala. 

Fam. Serpulacea Burmstr. 

14. Serpula vermícularís Phil. 

SiN.: Serpnla philippii Mcirch.?; S. interrnpta Qtf.? 
Un exemplar entortolligat en una Balanophyllia. L'Escala 

15. Vermiliopsis infundibulum (Ren.). 

SiN.: Terebella infundibulum Ren.; Sabella infundibulum D. Ch ; J///- 
xicola infundibulum Johnst. 

Un exemplar de l'Escala. 

16. Protula tubularia (Mont.). 

SiN.: Serpula tubularia Mont.; Protula rudolplii Risso; Protula tnbu 
laria v. Mrzllr. 

Tres exemplars. Blanes. 

Tots els exemplars esmentats formen part de les col•leccions de 
estudi del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, junt amb 
altres interessants procedents de excursions i trameses anteriors. 

Barcelona, 15 gener 1918. 



Institució Catalan* d Historia Natural 

Contribució a la Fauna malacológica 
de Catalunya 

Alguns mol•luscos terrestres í d^aígua dolça 
de la Província de Tarragona 

pel 

DR. FRED. l^RRS bI FüIX 



La Catalunya meridional i transibèrica ha estat bastant descuidada 
per part dels naturalistes catalans, havent sigut molt pocs els que, 
amb tot i lo interessant de la seva flora i fauna, l'han feta objecte de 
llurs estudis i investigacions. Fa un parell d'anys qu'En Font Quer (1) 
ha començat a recorre-la estudiant la flora; En Bofill i Poch (2) publi- 
cà l'any 1890 els mol•luscos recollits per ell en la serra de Cardo 
(Tortosa); En Cuníi Martorell (3) en 1889 alguns insectes de Santas 
Creus; el P. Navàs (4) en 1899, insectes del Montsant; En Martí i 
Turró (5) en 1890 algunes plantes del Priorat i Montsant; i En Malu- 
quer (6) en 1902, reculli alguns mol•luscos en una excursió a Reus, 
Borges de Camp, Coll Negre, Les Iries i Salou. 

Retingut per la guerra a Flix, he tingut ocasió de recorre aquests 
indrets en tots sentits, havent pogut recollir un bon aplec de mol- 
luscos terrestres i d'aigüa dolça, com poso a continuació. 

1. Voltants de Flix 

Arion ater L., Zonitoides nitidus M., 

Agriolimax agrest/s L., Euconulus fulvum M., 

Testacella halioíidea Drap , Sphyradium muscorum Drap.— 
Hyalinia (Polita) glabra Stud., Entre la fullaraca en la illa. 

— pura Aid., Leucochroa candidisima Drap. 

Vitrea cristallina M., — Montanya del Castell. 

— contracta V\l est., Xerophila palavasensís Germ., 



(l) Font Quer, Treb. /«s/. Cflí. Hist. Nat., Barcelona, 1915, p. 9; Anuari II, Junta de 
Ciències Naturals, Barcelona, 1917, pàg. 613. 

(2> Bofill i Poch, Butll. Ass. Excurs. Cat., Barcelona, 1890, p. 188. 

(3) Cuní i Martorell, Anal. Soc. Esp. Hist. Nat., Madrid, 1889, p. 5. 

(4) Navàs, Act. Soc. Esp. Hist. Nat., Madrid, 1899, p. 45 i 76. 

(5) Marti i Turró, Butll. Ass. Excurs. Cat., Barcelona. 1890, p. 49. 

(6) Maluquer, Josep, Btitll. lusí. Cat. Hist. Xnt.. Barcelona. 1902, 107. 



Institució Catalana d' Historia Natural ■^i 

Xerophila grannonensis Serv., Archelix alonensis Fér., 

— ar igoi Rossm., Euparypha pisana M.., 

— papalis Loc, Chondnila quadridens M., 
Candidula conspurcata Drap., Vertigo minutissima Hartm., 

— murcica penchinati Rumina decollata L., 

Bgt., Fenissacia folliculus Gron., 

— striata barcinonen- Caeciliodes acicula l•A..., 

sis Bgt., Limnaea (Galbà) truncatula!A. 

— rugosíuscula suhsp., —En les segles. 
Cochlicella aciita M., Physa acata Drap., 
Carthiisiana carthiisiana M., Aticy las {Ancylus) simple x Bii- 
Vallonia pulchella lA., choz, 

— costata M., Ericia elegans M., 

Caracollina lenticula Fér., Amnicola similis Drap —En les 

7 acheopsis splendida Drap., segles, 

Cryptomphaliis aspersus M-, Theodoxia fluviatilis L.— Rara, 

Eobania vermiculata M., en l'Ebre, pedres de sobre la 

Archelix punctata apalolena presa de Flix. 
Bgt., 

Les espècies anteriors, son totes elles recullides en estat vivent. 
En el. detritus aportat per les riuades, la cullita es nombrosísima i inte- 
ressant, havent-hi trovat entre altres, diferentes formes dels gèneres 
Eiiconulus, Pupa, Carychium, Caecilioides, Limnaea, Physa, 
Planorbis, Lartetia, Bythinia, Bythinella, Pisidium i Sphaerium. 

En general, es digne d'esment per lo característic en sentit nega- 
tiu, la carència dels gèneres Papa, Clausilia i Pomatias, en els 
voltants de Flix. 

2. Torre de Fontovella 
Hyalinia (Polita) glabra Stud. 

3. La Mola 

Les següents espècies procedeixen de la Serralada de la Mola. 
Baixant a l'estació de Pardell (f. c. M. Z. A.), en llur majoria del 
costat Nort en les anfractuositats de les roques calices. 

Hyalinia {Polita) pura Aid., 

7 acheopsis splendida Drap.— Es d'observar que'ls exemplars de 
mitja montanya, presenten l'especte normal; en canvi els del cim 
(uns 800 m. alt.), són més globosos amb ratlles amples borroses 
de color marró. Igual forma viu en la veïna Serra de Llaveria 

Tachea nemoralisL.—Vna tercera part dels exemplars amb el mar- 
ge de la boca blanc. Es aquesta localitat el límit occidental de la 
espècie en la Vall de l'Ebre meridional. En l'alt Ebre estrova altre 



72 



Institució Catalana d'Historia Natural 



vegada a Navarra, així com en els afluents pirinaics del mateix, 
Segre, Noguera, etc, 



Chilotrema lapicida L., 
Pyramidula rupestris Stud., 
Balea deshayesiana Bgt,, 
Pupa {Modicellà) secale Drap., 
— polyodon der- 

tosensis Bof., 



Pupa ( Modicellà ) farínesi 

Desm., 
Piipilla {Laurid) cylindracea 

Costa., 
Ericia elegans M. 



4. Serra de Llaveria 

Exemplars recullits a uns 900 m. d'altura. 
Tacheopsis splendida Drap.— Exemplars presentant les mateixes 

característiques que'ls de la Mola. 
Ericia elegans M. 

5. Vilanova de Escornalbou 
Limnaea {Radix) limosa L.— En la font del Arch. 

6. Dos Aigües 

Limnaea {Galba) truncatula M. — Enun regaró en la població, 
Ancylus {Ancylus) simplex Buchoz.— Amb l'anterior. 



7. Camposines 



a) En terreny miocènic 

Carthusiana carthiisiana M., 
1 acheopsis splendida Drap., 
Xerophila palavasensis Germ., 

— grannonensis Serv., 

— arigoi Rossm., 

— papalis Loc, 
Cochlicella bàrbara L , 
Rumina decollata L., 
Chondrula quadridens M., 
Limnea {Galba) truncatula M., 

b) En terreny triàssic 

Archeli.x punctata M. , 

— alonensis Fér., 
Eobania vermiculata M., 



Tacheopsis splendida Drap., 
Carthusiana carthusiana M , 
Xerophila palavasensis Germ., 

— grannonensis Serv , 

— arigoi Rossm., 

— papalis Loc, 
Candidula murcica penchinati 

Bgt., 

— striata barcinonensis Bgt. , 

— rugosiuscula suhsp., 
Cochlicella bàrbara L., 
Rumina decollata L , 
Chondrula quadridens M., 
Pupa {Modicellà) polyodon 

montserratica Fag., 

— aiL Jumillensis Gmrao. 
Ferussacia vescoi Bgt , 
Ericia elegans M., 



Francesc X. Altés Alabart - Impressor - Barcelona. 



INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 



1. Dies de sessió. — Primer dijous de cada mes, a les set del 
vespre. 

2. Socis adjunts. — Deuen ser presentats per tres socis i ad- 
mesos en sessió de Conseil Directiu. Paguen deu pessetes 
l'any (que poden fer efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, 
Barri de la Salut-Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució., 
rebent totes les publicacions de la Societat i podent consultar 
la Biblioteca i Museu. 

3. Butlletí.— Cada mes surt ei Butlletí de la Institució menys 
els de juliol, agost i setembre. 

4. Volum de treballs: 

Cada any es publica un volum de treballs de unes 3oo 
planes. 

5. Tiratges apart; 

Els autors que desitjin tiratges apart dels treballs publicats 
en el Batlíetí, deuran solicitar-ho del Consell de Redacció 
avans de que siguin desfets els motllos. 
Dels treballs que tinguin en ei volum, els autors en rebran 
5o exemplars encara que no ho solicitm; en cas de desit- 
jar-ne major nombre deuran comunicar-ho al Consell de 
Redacció, al corretgir les probes. 

6. L'Institució Catalana d'Història Natural, 

ha trasladat son lloc social al Palau de la Dputació, 
Carrer del Bisbe. Barcelona. 

7. Toutes les Communications et échanges doivent étre envo- 
yée.s : 

Apartado de Correos, 653, Barcelona (Espagne) 



Institució Catalana d'Historia Natural 



SESSIONS 



La Institució Catalana d'Históriat Natural celebrarà ses 
sessions científiques d'enguany els jorns: 



10 de Gener 
7 de Febrer 
7 de Març 



4 d' Abril 
2 de Maig 
6 de Juny 



3 d' Octubre 
7 de Novembre 
5 de Desembre 



PUBLICACIONS DE LA INSTITUCIÓ 
BUTLLETÍ MENSUAL 

Primera Època.— 1901-1903, tres anys 

Segona Època.— 1904 a 1917. cada anj' 

MEMÒRIES 

Himenòpters de Catalunya, per P. Antiga i Josep M.^ Bofill. 



Fam 



Teutredimts 
» IV, Ichneumónids 
» VIII, Crisids . 
» X, Sfégids . 

» XIX, Apids 
» XVIII, Vespids , 
» XII, Sapigids 
» XIII, Scoliids 
XIV, Miitillids 

Història de les Ciències Naturals a Catalunya, per Mossèn 
Nohert Font i Sagné . . . . 

Ensaig d'una Flora liquènica de Catalunya, per Manel Lh- 
nas i Fernànàes 

Minerals de Catalunya, per Llorenç lomàs 

Contribuciones al estudio de la Flora del Pirineo Centr&l 
(Valle de Aran), por Mannel Llenas y Fernàndes . 

Fauna ictiològica de Catalunya, per Agustí M.^ Oibert . 

Sismologia Catalana, per M. Fanra i Sans, Fvre .... 



25 ptes. 
5 » 



1 pta. 
1 » 



2 ptes. 

1 » 

1 » 

2 » 
2 » 
1 » 



TBEBALLS 



Volum I, 1915 . 
Volum II, 1916 . 
Volum III, 1917. 



10 ptes. 
10 » 
(en prempsa(. 






butlletí de la 

institució catalana 

d'historia natural 



Abril 1918 



Local social: 
Palau de la Diputació, carrer del Bisbe. — Barcelona 



SUMARI: Secció Oficial: Sessió 
científica de 4 d'abril de igi8. — Ascens 
de la nivellació plezométrica de les 
aigües subàlvees de l'urbs de Barcelona, 
pel Dr. M. Faura i Sans. — Nota fito- 
gràfica, pel Dr. Font Quer. — Observa- 
cions malacològíques, per J. B. de 
Asuilcir-Amat. 



butlletí 



DE LA 



Institució Catalana d'Historia Natural 



3/ Època. Barcelona, Abril, 1918. Any I — Núm. 4 



SECCIÓ OFICIAL 



SESSIÓ CIENTÍFICA DE 4 D'ABRIL DE 198 

Presidència de D. Felip Ferrer Vert, 
Vis-president 

A les set p. m., assistint-hi els membres i socis adjunts: Srs. Aguilar- 
Amat, Alós, Bataller, Bofill i Pichot, Bofill i Poch, Broquetas, Codina, 
Faura, Maluquer (Salvador), iMaluquer (Josep), iMaluquer (Joaquim), Sa- 
garra (Ignasi) i Zariquiey, el Vis-president obre la Sessió. 

El Sr. Vis-president excusa l'assistència del P. Barnola, qui es trova 
d'excursió pels voltants de Tortosa, Tarragona i muntanyes de Mont-Caro. 

El mateix Sr. Ferrer i Vert dóna compte de les publicacions rebudes, 
entre altres el volum del «Museo Cívico de Historia Natural de Gènova», 
on apareix la descripció d'un interessant coleòpter dedicat al nostre consòci 
Sr. Zariquiey (Abromus Zariqitieyi Dodero). 

També dona compte de haver fet donatiu el Sr. Bofill i Pichot de 
diversoc exemplars de la interessant Memòria del P. Pantel, traduïda per dit 
Sr. Bofill, i publicada per la «Real Acadèmia de Ciencias», « A pro- 
pósito de un Anisolabls alado», a fi de que es reparteixin entre 
els socis. 




7^ 



Institució Catalana d' Historia Natural 



COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES 

Continuació al coneixement dels coleòpters subterranis catalans: EI 

Sr. Zariquiey, presenta un treball degut al notable especialista sobre co- 
leòpters subterranis Sr. Dodero, en el que descriu les espècies noves. 

Cylindropsis Zariquieyi Dodero, Mayetia amplipetmis Dodero, Jaro- 
mus Guimjuani Dodero, Trogasteropsis anophthalmus n. gen. i nov. sp. de 
Dodero, Cephennium (Geodiles) catalonicum Dodero. 

Un cas de parasitisme interessant: El Sr. Bofill i Pichot presenta una 
larva de Saperda carcharias L. , i una imatge del mateix insecte atacats de 
la Entomophora grylli, cas de parasitisme nou i una mica interessant per 
tractar-se d'un insecte lignivor, quina vida evolutiva té lloc a l'interior 
dels troncs del Populus nigra. Explica el cas referint que li varen ser en- 
viats en 19M, de Bordils a la província de Girona, per l'inginyer agrònom 
Sr. Aguiló, un tronc de pollancre jove, de 7 pams de llarg, foradat en el 
sentit axial; en dividir-lo en pesses petites per buscar les larves ocasionals 
d'aquesta lesió, va trobar-ne dos ja crescudes, a punt de ninfalidar, ata- 
cades de la criptògama, i altres dos sanes de Saperda; això era el mes de 
septembre; pel juny dels troços de fusta que guardaba al seu despatx, 
varen sortir expontàniament dos mascles sans, i en trossejar els troncs tro- 
bà encara una femella que semblava malalta, presentant l'abdòmen abultat 
amb unes taques negrenques a cada costat, que pocs dies després varen 
convertir-se en ulceracions de les que surt un liquid groguenc; per 
sota dels èlitres s'hi notava una pulverulència blanca que anà invadint len- 
tament tot l'abdòmen i finalment el reste del cos, morint als 12 dies. L'exa- 
men microscòpic de la criptògama demostrà ser la Entomophora grylli La 
forma d'invasió s'explica tenint en compte que es tracta d'un paràssit endo- 
gen, que ataca l'aparell digestiu primitivament, seguint el miceli els espais 
inter-cel"lulars i al engroxir-se extrangula els teixits produint la gangrena, 
com succeí en el cas mencionat i al sortir a l'exterior té lloc la esporulació. 
Per a estudiar el procés la primavera passada va probar el Sr. Bofill si era 
possible provocar la malaltia en els cucs del Bombyx mori, escampant per 
les fulles de la morera la pols blanca despresa dels seus exemplars, i si be 
varen morir va ser a conseqüència d'altra malaltia, deguda a la coexistèn- 
cia amb la Entomophora de un Aspergillus, que va provocar síntomes molt 
diferents. 

El Sr. Bofill va entregar pel seu examen al Dr. Caballero la pols 



Institució Catalana d'Historia Natural -715 

blanca, i va dir que en efecte els cultius havien donat per resultat la proli- 
feració del Aspergillus, però no de VEntomophora, quins resíduus es tro- 
baven en les preparacions microscòpiques , però probablement havien 
perdut la seva vitalitat. 

El cas és interessant, com s'ha indicat ja, perquè notícies posteriors li 
feren sapiguer al Sr. Bofill i Pichot que la plaga que durant alguns anys 
acotava les plantacions, havia desaparegut del lloc, i s'ha de creure que per 
propagació natural i en gran escala de la malaltia, és en segon lloc per la 
dificultat que hi ha en la manera de passar d'uns insectes als altres, donada 
la seva manera d'evolucionar; tal vegada hi tindran certa influència els 
molts insectes que pels forats que des de l'exterior de l'abre passen als 
canals interiors on viu l'insecte, per trajectes accidentals, o podrien ser ells 
els trasmisors deia malaltia. 

Excursions malacológiques.— El Sr. Alaluquer (Josep), comunica que el 
Dr. Haas li escriu que es trova al Mont Caro d'excursió malacològica, i que 
els resultats de la mateixa fins ara sòn interessants, esperant poguer-ne 
publicar prontament la relació. 

Revisió del gènere Acidalia (Lep.) i algunes formes noves per a Cata- 
lunya. — El Sr. Sagarra comunica haver finit l'estudi dels exemplars de 
lepidòpters de sa col•lecció, pertanyents al gènere Acidalia, amb alguns 
aportats pel consoci En Ascensi Codina, al Museu de Catalunya i altres que 
formen part de la col•lecció del museu. Després ha utilitzat l'aplec de exem 
plars que el Dr. Weiss de Kònigsberg ha cassat en sa estada a Catalunya. 

En resum, ha reconegut unes 56 espècies amb nombroses formes, algu- 
nes de les quals no són figurades encara. Pot avençar entre les no citades 
amb dades concretes per a Catalunya, les següents formes: 

Acidalia litigiosaria B.; Acidalia vir guiaria Hb. obscura Mill.; Aci- 
dalia extarsaria HS.; Acidalia infirmaria Rbr.; la forma aquitanaria 
Coust.; Acidalia ochroleiicata HS.; Acidalia incarnaria HS. riificostata 
7.. \ Acidalia engeniata M'iW.; Acidalia heliauthemata Mill.; Acidalia bis- 
cata Hufn. extinta Stgr. ; Acidalia lutulentaria Stg. ; Acidalia ttirbi- 
daria HS. 

Ascens de la nivellació piézométrica de les aigües subàlvees de l'urbs 
de Barcelona. — El Dr. Faura, llegeix una nota sobre aquest fet tant inte- 
ressant i demana se l'hi donguin a conèixer tots els detalls que hom sàpiga, 
per a fer-ne el més complert estudi. 

Excursió erpetològica a Iviça i Formentera. — El Sr. Maluquer (Joaquim) 
dóna compte d'haver fet una excursió a les illes d'Iviça i Formentera, els 



7Ó 



Institució Catalana d' Historia Natural 



dies 24 a 31 de Març passat, que ha resultat veritablement interessant, 
essent de importància els resultats i conclusions; del mateixos que es pu- 
blicaran per la Junta de Ciències Naturals de Barcelona. 

Reculli en la mateixa excursió molts mol•luscos, que actualment els té 
en estudi el Sr. Bofill i Poch i molts coleòpters, en quina determinació està 
ocupat el Sr. Codina. 

Nova localitat de Pelodytes punctatus Daud. — El Sr. Maluquer (Joa- 
quim), comunica haver rebut de són germà Salvador, diversos exemplars 
de aquest interessant Pelobatidae, procedent del Pantan de Vallvidrera. 
RecuUit en 19x5 a Figueres pel Sr. Maluquer (Joaquim), sols estava esmen- 
tat d'aquesta localitat i de Salou pel Dr. Boscà. 

Una exploració botànica als Ports de Beceil. — El Dr. Carles Pau, 
comunica a la Institució un avenç dels resultats de sa exploració botànica 
als Ports de Beceit, en companyia del Prof. Beltran, de València, i del 
Sr. Pertegàs, Farmacèutic de La Cènia; l'itinerari que seguiren fou així: 
dia 22 de Juny de 1917, de Ulldecona a La Cènia-, dia 23, de La Cènia a 
Benifasar; dia 24, de Benifasar a Fredes; dia 2Ó, de F'redes a Mas de 
l'Amat; dia 27, de Mas de l'Amat a Carrelares, on és reuniren amb els 
Srs. Font Quer i Enric Gros; dia 28, de Mas de TAmat a La Cènia. per 
Vallcanera, La Fou i Tenalla. 

Com a novetats per a Catalunya indica les següents: 

X Centaiirea caiilesce7ts {Loscos et Pardo) Pau =C. Loscosii Willk. 
(C -podospermifolia X Scabiosa Pau) 

Poteriíim rupicolum Bciss. et Reut. 

Tyrimnus leucographus Gass. 

Sideritis Tragoriaanum Lag. 

X S. Pertegasii Pau, n, hybr. (S. subspinosa X Tragorigxniun). 

X Marrubium supinum"^ vulgar e Pau. 

X Helianthetnum canum X inarifolium n. hybr. ? (en fragments sola 
ment). 

Anthirrinum Pertegasii Pau, n. sp. 

Rosa Thuretii Burnat et Gremli. 

Campanula Beltranii Pau, n. sp. = C. a/finis Loscos et Pardo, Sèrie 
imperfecta, p. 260 (descriptio òptima!) 

Viscum laxum Boiss. Reut. 

Sisymbrium siibhastatum Willd. = S. longesiíiquosum Willk. 

Heliantemum thymijolium (L.) P. = H. lineare Cav. (sub Cisto) 



Institució CataLana d Historia Natural 77 

Fritillaria hispànica Boiss. et Reut. 
Satureja innota Pau. 

Les espècies del gènere Hieracium són tan curioses i variades que 
motivaran un treball especial que espera publicar pròximament junt amb 
el Sr. Font Quer; no obstant consigna les següents: 

Hieracium laniferiim Cav. 

H. laniferum var. ! spathiilatinn {Scheús) Pau. 

H. setigerum Tausch var. hispanicum (Willk.) Pau; //. sabimim Loscos 
€t Pardo; H. echioides var. ? hispanicum Willk.; H. anchiisoides Arvet- 
Touv. 

El H. leptobrachium Arvet-Touv. et Gaut., de Montserrat, deurà ésser 
segons Pau, H. setigerum Tausch \ai\ fiircatiim (Scheele) Pau = 7/. pioeal- 
tum Vill. var. J urea tum Scheele ap. Willk., Prodr., II, 2^5 (1870), i encare 
que molt semblant, és distint del dels Ports. 

El H. laniferiim Cav. ha desaparescut de Benifasar amb la destrucció 
dels boscos; iou indicat en el Pireneu. 

I no havent altre assumpte de que tractar s'aixeca la sessió a les 8 p. ra. 



nQ Institució C*talana d'Historia Natural 



Ascens de la nivellacíó píezométríca de les 
aigües subàlvees de Turbs de Barcelona 

pel 

Df^. M. FAÜRfí I SANS 



En el present hivern estem observant una manifestació Hidrolò- 
gica en el sotssol de nostra urbs, digne d'un especial regoneixement 
per a evitar molèsties, aduc funestes conseqüències. 

Qualques son les zones afectades; en elles el nivell de l'aigua dels 
pous ha pujat manifestament més amunt dels límits acostumats, d'un 
modo particular, pels indrets del carrer d'Escudillers, per les rodalies 
del carrrer del Cardenal Cassanyes, pel carrer de Sant Pau, etc... 
Empro aquest ascens no fora alarmant si no hi haguessin cases de 
soterranis i moltes d'elles mal fonamentades. 

En les cases de soterranis, filtrant-se les aigües per entre les 
escletxes obertes entre les pedres, o be traspuant per entre el mate- 
rial de les mateixes parets, han arribat a inundar aquestes baixes 
cambres dels magatzems, ocasionant greus trastorns. S'ha demanat 
ajuda a les autoritats disposant aquestes dels serveis convenients per 
a fer el desaigüa. El sorprenent es, que, en les çones on s'han ins- 
talat els bombers establint el desaigüa, al paralitzar el funcionament 
de les bombes s'ha renovat l'aigua, a l'encems que la nivellació. 

Això ens feu pensar en una causa general, i a en aquest objecte 
practicarem un detingut regoneixement de la nivellació piezomètrica 
de les aigües subàlvees en l'embrancament del carrer de Sant Pau 
i el carrer de Mendizàbal, en els soterranis de les cases números 26, 
28 i 30, essent en aquesta última l'alsada de l'aigua que omplenava 
els soterranis, de 0'34 metres, corresponent exactament amb la nive- 
llació dels pous i d'altres soterranis també negats. Ens manifestaren 



Institució Catalana d'Historia Natural -^g 

els propietaris llurs, que aital fet havia ocurregut uns deu anys enre- 
ra, i que recordaven haver sigut reproduit en anteriors ocasions. 

Ambdós antecedents : d'ésser un fenomen de certa amplitut, 
encar que s'observi en çones, aduc d'ésser periòdic amb intermi- 
tències, en atenent a la naturalesa del sotssol, en els respectius 
paratges, nosaltres ho devem relacionar amb les altes i baixes pluvio- 
mètriques periòdiques. 

Efectivament, antany registrà la pluviometria dels encontorns 
de Barcelona un'alsa pluviomètrica, aduc les plujes foren mesurades, 
filtrant-se una gran proporció de l'element líquid. Aquesta aigua 
seguint per les vessants naturals antigues, avui totalment confoses 
amb la edificació, devallan pausadament, constituint els mantells acuí- 
fers de les primeres filtracions, per lo tant, de les aigües subàlvees, 
extenent-se considerablement fins arribar a desaiguaren elmar.Men- 
tres tant, s'emboteixen, i per tant puja la nivellació piezomètrica, en 
el seu descens envers al mar; ja mai podrem, doncs, prestar nostre 
conformitat en suposar que les aigües siguin procedents del mar, sinó 
que son continentals. 

Devem recordar que en aquests paratges de les inundacions, fa poc 
menys d'un segle, encar hi havia hortes amb pous d'escasa fondària. 

També devem fer observar que en els períodes anteriors, encar 
que indicats amb certa confusió, son una continuació dels anys 
corresponents a les altes pluviomètriques de major consideració. 

En atenent, doncs, a l'origen d'aquestes inundacions, en alguns 
barris de nostra urbs, actualment que estem en un període d'una ni- 
vellació notablement alta, avans no's restableixi la normalitat, inte- 
ressaria mapar amb precisió la nivellació piezomètrica; al ensems que 
amb ella podria reglamentar-se la fondària amb que podrian construir - 
se els soterranis de les cases particulars. Evitaríem moltes molès- 
ties, aixís com també el que restessin els fonaments mancats de 
base, amb els parcials enfondraments ocurreguts que en un jorn 
podrien ésser de greus consecuències. 



8o Institució Catalana d' Historia Natural 



Nota fítogràfíca 

pel 
Dr. FO]SJT QUER 

I. Lepidium subglabrum (DC. ) Pau 

En una excursió a Quintanapalla (Burgos), descobrirem pel maig 
de 1914, un Lepidium que ens cridà fortament l'atenció. En nostre 
herbari no teníem aleshores cap espècie semblant, i referirem la 
planta de Burgos al L. pratense Serres. Consultada a Pau, ens donà 
la següent sinonímia: L. snbglabriim (DC.) Pau; L. campestre P 
sübglabmm DC, Syst. II (1821); Prodr., I, p. 205 (1824); L. pra- 
tense Serres; L. Reverchonii Debeaux. La planta burgalesa és 
igual a la de Monreal del Campo (leg. Benedicto, in Herb. Mus. 
Cat.) i apenes difereix de una de Montgarri, Vall d'Aran, que collí 
Llenas (in Herb. Mus. Cat.) Els exemplars de Montgarri, foren pre- 
sos per L. heterophyllum var. alpestre Schultz (Cf. Cadevall, 
FI. Cat., I, p. 187 et Notas fitogeogrdficas críticas, 1910, p. 11). 
Timbal, en Une excursion scientifique aux soiirces de la Ga- 
ronne, etc, p. 88, diu que el Thlaspi heterophyllum de la Vall de 
Baríos, és completament glabre, inclús els pedicels, amb fulles el•líp- 
tiques de peciol igual al llim... Així, son, efectivament, els exemplars 
de la Vall d'Aran, de Llénas, que guardem en el Museu de Cata- 
lunya; la planta aranesa té les silícules lleument escotades a l'apex; 
en els exemplars castellans i aragonesos son sense escotar. Coste 
i SouLiÉ, citen també el Lep. heterophyllum a la Vall d'Aran, a 
Arties, Tredòs, Ruda. El Lep. subglabrum o sia el Lep. pratense 
Serres, no ha estat fins ara senyalat a Catalunya. 



Institució Catalana d' Historia Natural 



II. Un Gènere de faneròqames nou per a Catalunya 

Nostre col•lega, el farmacèutic militar de Girona senyor Xiberta 
Raig, que aquests darrers temps ha reprès amb activitat la explo- 
ració de la comarca de La Selva, ens remeté, entre altres plantes, el 
juny passat, V Adenocarpus grandiflorus. El gènere Adenocarpus 
no havia estat citat encara de Catalunya, i la espècie grandi'/ïorus, 
que és rara al migdia de França des de les illes Hyeres fins a Port 
Vendres, no la retrobem a la Península ibèrica, des de La Selva fins 
a Castella la Nova i Andalusia. 

Les localitats on creix V Adenocarpus grandiftoras Boiss. a La 
Selva, estan situades en els soleis de les muntanyes derivades de les 
Gabarres, des del Puig Gros d'En Gironès i Can Sitges al Puig del 
Dric Puig d'Aric, per Can Llac, de Romanyà de la Selva; viu en 
terres silúrico-granitiques, entre 350 i 450 metres sobre el mar, i és 
particularment abondant a Can Cases. La gent del camp nomenen 
Herba escruixidora i Escruixidors a V Adenocarpus, probablement 
per cruixir en menjar-se-la el bestiar. 



III. Un Trifolium nou per a Espanya 

L'any 1914, en una de les excursions que férem per Burgos, a 
Quintanar de la Sierra, descobrirem vora l'Arlanza el Trifolium 
hybridum L. (T. fistulosum Gilib.). Aquest Trifolium no havia 
estat citat, fins ara, de la Peninsula ibèrica; es de l'Europa septen- 
trional, central i oriental, i Sennen l'ha trobat, de poc, a la Cer- 
danya francesa. 



IV. Una nova localitat catalana del melampyrum cristatum 

La senyora Na Montserrat Garriga de Gallardo, entusias- 
ta col•laboradora del Museu de Catalunya, ha començat amb fortuna 



82 Institució Catalana d'Historia Natural 

diverses exploracions botàniques. Una de les localitats visitades que 
més interès ofereix és Vallfogona de Riucorp, per la manca completa 
de dades botàniques que en teníem. Entre les espècies que figuren en 
els herbaris del Museu de Catalunya, recollides a Vallfogona per la 
senyora Gallardo, hem d'esmentar el Melampyrum cristatiim L., 
espècie ben rara a Catalunya. 

Res diu d'ella Costa, ni Bentham la cita mes que dels Pireneus, 
sens precisar localitats; ni Bubani, ni cap dels autors moderns la 
citen de Catalunya, fora Cadevall, que la trobà a la Molina (Cer- 
danya) i Sennen a Qombreny, sobre Montgrony. La localitat desco- 
berta per la senyora Gallardo és tant més notable quant totes les 
cites espanyoles d'aquest Melampyrum son pirenenques o de les serres 
del centre (Guadarrama, leg. Vicioso!) i boscos de Castella la Vella, 
rouredes de Quercus Tozza de Cardefíajimeno, provincià de Burgos, 
on la vejerem abondant en 1914. 



V. Sobre varies Centaurea curioses de l'occident 
DE Catalunya 

Pel juny de 1916, herboritzant al Montsià (Ulldecona), ens cridà 
molt l'atenció una Centaurea del tipus de la 6. linifolia, però amb 
fulles ben diverses de les d'aquesta i amb un posat del tot diferent; això, 
i el fet d'ésser allí relativament aoundosa, sobre tot cap a mitja serra 
i a la banda septentrional, ens feu creure si podria ésser una raça de 
la susdita C. linifolia, i collirem d'ella abundosament. En l'estudi 
que estem fent del material de l'occident català, no hem arrivat enca- 
ra a les compostes; però, el mes passat, aprofitant l'estada entre 
nosaltres de Carles Pau, volguérem mostrar-li dita planta, i li con- 
sultarem nostres dubtes. Desprès d'estudiada per l'amic Pau, la pro- 
posem com a espècie nova, dedicada per nosaltres al savi Professor 
Artur Caballero, de l'Universitat de Barcelona, d'aquesta ma- 
nera: 

Centaurea Caballeroi Pau et Font Quer, nov. sp.— C. linifolice 
affinis sed foliis inferíoribus ohovato-spathulatis usque 15 mm., 



Institució Catalana d'Historia Natural 8^ 

superioribus spathiilatis 3-5 mm. latis differt. Cinerascens, 
ccepitosa, habito Asterisci maritimi. Hab. ad rupes calc. Serra 
de Montsià pr. Ulldecona. 

Comparades les escates involucrals, pèls del receptacle i aquenis 
de les Cent. linifolia i C. Caballeroi, hom no hi veu diferències, 
llevat dels apèndix de les escates que son polimorfes en ambdós 
tipus, sense que puguin ésser establertes diferències precises. 

El Montsec d'Ager és una localitat ben rica en espècies inte- 
ressants. Qualques Centaurea d'allí son ben notables. Cap a Coll 
d'Ares, poderem recollir abundosament formes de una espècie que 
BuBANi nomena Cent. cinerascens. Creiem amb En Pau que es tracta 
de una forma local tot just diferenciada de la Cent. Costce de 
WiLLKOMM, forma que proposem com a var. monsicciana Pau et 
Font Quer. Creix allí també una altra espècie, la C. biformis Timb. 
var. oscilans Pau et Font Quer (C. polycephala Costa non Jord.). 
La Ceni. Costce var. monsicciana'i la C. biformis var. oscilans ens 
donen l'híbrit C. Sagarrce, que Pau i jo, tenim l'honor de dedicar al 
savi entomòlec Ignasi de Sagarra. La X Cent. Sagarrce, presenta 
els apèndix escatosos de l'involucre com els de la C. Costce, però, 
amb qualques pestanyes en els marges, influència de la C. biformis. 

VI. Les localitats catalanes de l'Asplenum 
glandulosum Lois. (A. Petrarch^e DC.) 

El primer que observà i mencionà a Catalunya aquesta felguera, 
fou Bubani, que la descobrí a Organyà (FL Pyr. IV, pàg, 427). 
Costa res ens diu d'ella, i fins a Coste, que la trobà a La Pobla de 
Segur, cap a Qerri, en 1908, cap mes botànic l'havia citada a Cata- 
lunya. Posteriorment, el Germà Sennen la herboritzà a Tortosa, 
i nosaltres, en 1912, a Coll de Daví, sobre Rehinàs. De aleshores en 
çà han sovintejat les cites d'aquesta espècie, que si bé és rara, està 
molt escampada a Catalunya, i viu sobre les calices o els conglome- 
rats, des de ben prop de la costa fins al Montsec i la Pobla de Segur. 



Ça Institució Catalana d'Historia Natural 

Les localitats conegudes, son: Tortosa (Sennen), Costes de Garraf a 
Garraf i Vallcarca (Barnola i Font Quer), Montserrat, a Collbató 
i Cami que devalla de la Cova de la Mare de Deu (Barnola), Coll de 
Daví (Font Quer), Montsec d'Ares al Barranc de la Pardina, r. r. 
(Font Quer), Organyà (Bubani), La Pobla de Segur, cap a Gerri 
(Coste), S. Julià de Ramis, província de Girona (Barnola), Port Bou 
(Germà Agustí, ex Sennen in litt.). 



VIL La Saponaria c^spitosa DC, al Montsec 

Prop del cim del Montsec, sobre Àger, ens sorprengué la presèn- 
cia d'aquesta planta, bon xic escassa allí, i de la qual no podíem pas 
pensar que existís en aquella serra. Fins ara sols era coneguda dels 
Pireneus, en contades localitats franceses i espanyoles dels alentorns 
de Les Maleïdes. 

Barcelona, Novembre 1917'. 



Observacions malacològíques 
II 

Algfuns molctscos de Montesquiu 

per 

d.B. DE flGUlLiAf^-fíMfiT 



En mes repetides i curtes estades en Montesquiu, pintoresc 
poblet situat en la província de Barcelona, tocant a la de Girona, en 
la vora dreta del riu Ter i a molt poca distància de Sant Quirse de 
Besora, he pogut recollir algunes formes de moluscos que són les 
que integren aquesta nota. 



Institució Catalana d' Historia Natural 85 

Els terrenys que rodejan dit poble són en sa més gran part 
nummulítics, abundant les margues i calisses compactes amb profussió 
de impressions fòssils, sobre tot d'espècies del genre Pecten i amb 
exemplars de Nummitlites, i una arenisca d'elements molt grollers 
Malgrat la poca elevació demunt el nivell del mar (un promig de 600 
metres) l'aspecte del paisatje es, en molts indrets, netament piri- 
nenc, abundant, en les parts enlairades, els englebats que formen bons 
pasturatjes i en els llocs enclotats, torrenteres i barrancs fresquívols 
i molsosos. 

Les espècies trobades son : 

1. Testacella Companyoi Dupuy. 

Dupuy; Hist. Moll. France, p. 47, pi. 1, fig. 3; 1847. 

Aquesta espècie, establerta per labbé Dupuy sobre formes del* 
Pirineus orientals, l'hi trobada en el bosc del turó del Castell, entre 
la molsa. No habia estat citada fins ara de Catalunya. 

2. Testacella haliotidea Draparnaud. 

Draparnaud; Tabl. Moll. France, p. 99, 1801. 
En el bosc del turó del Castell; junt amb l'anterior. 

3. Hyalinia (Polita) lúcida Farinesi Bgt. 

Bourguignat; Moll. nouv. lít. et peu conn., XI dec, p. 11, pi. III, 
figs. 1 a 3, 1870. 

Prop del riu, dessota de les pedres. 

4. Hyalinia (Vítrea) cr^stallina (Muller). 

Mülter; Verm. terr. hist.\ t. II, p. 23, 1774. 

Bosc del turó del Castell; entre la fullaraca i les molses. 

5. Pyramidula rupestris (Studer). 

Studer in Coxe; Trau. Swiiz., III, p. 430, 1789. 
En les roques calisses de tot el terme. 



§5 Institució CataLana d' Historia Natural 



6. Hèlix (Xerophila) Arigoi Ross. 

Rossmassler; Icon , XIII, p. 21, pi. 66, fig. 823-824, 1854. 
En tots els camps i prades; molt abundant en la fàbrica de carbu- 
ro, on s'enfila per les tanques i parets, en gran nombre. 

7. Hèlix (Xerophila) Arigoi subarigoi Fagot. 

Fagot Spec. nov. 

No molt comú, en els camps a la dreta del riu. 

8. Hèlix (Candidula) caperata ribasica Fagot. 

Fagot; Hist. mal. Pyr. franc, et spag.. I, p. 79, 1892 (nomen). 
En les vores de la carretera; no gaire abundant. 

9. Hèlix (Theba) strigella russinica Bgt. 

Bourguignat; Test. nov., n.*^ 140, 1878. 
En el bosc del turó del Castell. 

10. Hèlix (Theba) carthusiana Muller. 

Muller; Verm. terr. fluv. hist., II, p. 15, 1774. 
Comú en el bosc del turó del Castell. 

11. Hèlix (Helicigona) LAPICIDA andorrica Bgt. 

Bourguinat; Spec. nouv. Moll., p. 47, 1876. 

Comú en tot el terme; abunda la varietat ex colore flamnmlata. 

12. Hèlix (Tacheopsis) splendida Drap. 

Draparnaud; Tabl. Moll. France, p. 83, 1801. 
Comú per tot arreu. 

13. Hèlix (Tachea) nemoralis Linné. 

Linné; Syst. nat., p. 773, 1758. 

Comú; un poc per tot arreu i abundant en el bosc del turó del 
Castell. 



InstituckS Catalana d'Historia Natural 87 



14. BuLiMiNUS (Zebrinus) detritus Arnouldi Fagot. 

Fagot; Contrib. faun. mal. Ar., Cat. Mol. Essera in Crònica 
Cientifica, p. 14, 1887. 

No molt comú; en els llocs assoleiats. 

15. Chondrula quadridens (Muller). 

Muller; Verm. terr. fluv. hist., II, p. 106, 1774. 
Sota les pedres en els llocs assoleiats. 

16. PuPA (Modicella) polyodon Drap. 

Draparnaud; Tabl. Moll. France, p. 60, 1801. 
En les roques calisses; vores de la carretera. 

17. PuPA (Modicella) goniostoma Küster. 

Küster in Chemnitz: Conch. cab. p. 53, pi. V, figs. 1-3, 1845. 
En les roques calisses: vores de la carretera. 

18. PuPA (Modicella) Brauni Rossm. 

Rossmassler; /co/z., XI, p. 10, fig. 726, 1842. 
Sota les pedres, aprop del riu. 

19. Clausilia (Kuzmicia) pyrenaica Saint-Simoni Bgt. 

Bourguignat; Claus. France, III, p. 3, 1877. 
En els llocs frescals; entre la molsa. 

20. Clausilia (Kuzmicia) abietina Dupuy. 

Dupuy; Hist. Moll. France, p. 358, pi. 17, fig. 5, 1850. 
Sota el pont del canal i en la riera de la Solana. 

21, Clausilia (Kuzmicia) nigricans Pult. 

Pultney; Catal. Dorset., p. 48, 1799. 
En el bosc del turó del Castell. 



Institució CaTalana d'Historia Natur 



22. RuMiNA DECOLLATA (Linné). 

Linné; Si/st. Natur.; p. 773, 1758. 

Sota les pedres, vores del riu i talus de la via férrea. 

23. Cyclostoma elegans (Muller). 

Muller; Verm. terr.fluv. hist., II, p. 77, 1774. 
Comú per tot arreu; abundan els exemplars amb tendència a la 
forma soluta. 

Poques son les formes contingudes en aquesta nota; emperò basten 
per a dar a la faunula de Montesquiu un caràcter bastant pirinenc, el 
caràcter de la part baixa de les valls pirinenques; la manca de les 
espècies i formes de les planuries com H. vermiculata, H. apalole- 
na, de les formes del grupo de M. variabilis, l'abundància de Clausi- 
lia i H. andorrica i la tendència de Cyclostoma elegans a pendre 
la forma soluta són caràcters que enllaçan la faunula de Montesquiu 
amb la de la no llunyana Vall de Ribes. 



BIBLIOGRAFIA 

Dupuy, D.— Histoire Naturelle des Mollusques terrestres et flu- 

viatiles de la France. Paris, 1847-1852. 
Rossmassler, E.-A. — Iconographie der Land-und-Süsswasser- 

Mollusken, Dresden Leipzig, 1835-1854. 
Locard, A. — Les Coquilles terrestres de France, Paris, 1894. 
Fagot, P.— Histoire malacologique des Pyrénées français et espag- 

noles, I partie, Bagnères-de Bigorre, 1892. 
Germain, L.— Gasteròpodes pulmonés et prosobranches terrestres 

et fluviatiles de la France et des regions voisines. Paris, 1913. 



Francesc X. Altés Alabart - Impressor - Barcelona. 



INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 



1. Dies de sessió. — Primer dijous de cada mes, a les set del 
vespre. 

2. Socis adjunts. — Deuen ser presentats per tres socis i ad- 
mesos en sessió de Consell Directiu. Paguen deu pessetes 
l'any (que poden fer efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, 
Barri de la Salut-Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució, 
rebent totes les publicacions de la Societat i podent consultar 
la Biblioteca i Museu. 

3. Butlletí. — Cada mes surt el Butlletí de la Institució menys 
els de juliol, agost i setembre. 

4. Volum de treballs: 

Cada any es publica un volum de treballs de unes 3oo 
planes.^. 

5. Tiratges apart: 

Els autors que desitjin tiratges apart dels treballs publicats 
en el Butlletí, deuran solicitar-ho del Consell de Redacció 
avans de que siguin desfets els motllos. 
Dels treballs que tinguin en el volum, els autors en rebran 
5o exemplars encara que no ho solicitin; en cas de desit- 
jar-ne major nombre deuran comunicar-ho al Consell de 
Redacció, al corretgir les probes. 

6. L'Institució Catalana d'Història Natural, 

ha trasladat son lloc social al Palau de la Diputació, 
Carrer del Bisbe. Barcelona. 

7. Toutes les Communications et échanges doivent etre envo- 
yées: 

Apartado de Correos, 053, Barcelona (Espa^ne) 



Institució Catalana d'Historia Natural 



SESSIONS 



La Institució Catalana d'História Natural celebrarà ses 
sessions científiques d'enguany els jorns: 



10 de Gener 
7 de Febrer 
7 de Març 



4 d' Abril 
2 de Maig 
6 de Juny 



3 d' Octubre 
7 de Novembre 
5 de Desembre 



PUBLICACIONS DE LA INSTITUCIÓ 

BUTLLETÍ MENSUAL 

Primera Època.— 1901-1903, tres anys 

Segona Època.— 1904 a 1917, cada any 



MEMÒRIES 

Himecòpters de Catalunya, per P. Antiga i Josep M.^ Bofill. 
Fam. I, Tentredinits , 

» IV, Ichneumónids 
» VIII, Crisids . 
» X, Sfégids . 

» XIX , Apids . 
» XVIII, Vespids . 
» XII, Sapigids . 
» XIII, Scoliids . 
XIV; Mutillids. 

Història de les Ciències Naturals a Catalunya, per Mossèn 

Nobert Font i Sagné . 

Ensaig d'una Flora liquènica de Catalunya, per Manel Lle- 

nas i Fernàndes . 

Minerals de Catalunya, per Llorenç lomàs 

Contribuciones al estudio de la Flora del Pirineo Central 
(Valle de Aran), por Manuel Llenas ij Fernàndes . 
Fauna ictiològica de Catalunya, per Agustí M.^ Qibert . 
Sismologia Catalana, per M. Fanra i Sans^ Pvre .... 



25 ptes. 
5 » 



1 pta, 
1 » 

1 » 
1 » 
1 » 
1 » 



2 ptes. 

1 » 

1 » 

2 •» 
2 » 
1 » 



TBEBALLS 

Volum I, 1915 10 ptes. 

Volum n, 1916 10 » 

Volnm III, 1917 (en prempsa) 



y 



butlletí de la 

institució catalana 

d'historia natural 



■Alaíg 1918 






Local social: 
Palau de la Diputació, carrer del Bisbe. — Barcelona 



SUMARI: Secció Oficial: Sessió 
científica de4deMaigde 1918.— Coléop- 
tères endogés de la Gatalogne par 
Agustino Dodero. — Una visita al Mont- 
seny en ple hivern, per S. Cuixart, 
J.-^M.^ Suana i F. A. Rubió. 



butlletí 



DE LA 



Institució Catalana d'Historia Natural 



3.' Època. Barcelona, Maig, 1918. Any I — Núm. 5 



SECCIÓ OFICIAL 



SESSIÓ DEL DIA 2 DE MAIG DE 1918 

Presidència del Rvnt. P. Joaqnim il/.' de Barnola, S. J., 
President 



A les 7"i5 p. m., i amb l'assistència dels socis Srs. Aguilar-Amat, 
Almera, Bataller, Bofill Pichot, Bofill Poch, Broquetas, Codina, Faura, 
Font Quer, Maluquer (Salvador), Llenas i Zariquiey, el Sr, President 
obrí la sessió. 

El Sr. President mostrà als senyors membres i socis presents el Vo- 
lum de Treballs de l'any 1Ç17, quedant així al corrent en la publicació de 
Volums de Treballs. Fa notar l'esforç que la publicació ha representat pel 
Consell de Redacció, puix el material d'aquest Volum 1917, fou portat a 
rimpremta a darrers de Gener, o sigui immediatament després de publicat 
el de 1916. 

COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES 

Observacians malacològiques. — El Sr. Bofill i Poch va fer atinades 
observacions damunt la fauna malacològica terrestre i marina de les illes 
d'Eviça i Formentera, referint-se a exemplars recullits per En Joaquim 
Maluquer, remarcant el caràcter verament africà dels mateixos, doncs en 



loo Institució Catalana d' Historia NaturaL 

ells manquen completament moltes de les espècies i formes de les altres 
illes Balears i de la costa de la Península, i estan substituïdes per formes 
anàlogues a les de la fauna del N. d'Africa. 

Observacions geològiques. — El Dr. Faura donà compte de la presència 
del xilopal a Agramunt; de l'existència de desprendiments de gas carbònic 
a Sant Mateu, en les mines, per a la captació d'aigües, sites en la çona de 
contacte del granit d'aquesta regió, que es un dels centres sísmics de Cata- 
lunya; i de notables fenòmens d'enfondrament d'origen hidrològic, en les 
proximitats de Sant Pau d'Ordal. 

Presència del «Cervus elaphus»a la Vall d'Aran — El Dr.Llenas comuni- 
ca que estant en la ^'^all d'Aran, sota el Alall de l'Artiga, dins d'una barraca 
de pastor, i havent deixat lligada al defora una mula, de prompte el sor- 
prengué el soroll que aquesta feia, i sortint va veure que la causa del 
espant era la proximitat (8 ó lo metres) d'un magnific exemplar femella de 
Cervus elaphns. 

Catàleg de Lepidòpters de Catalunya.— El Sr. Maluquer (Salvador) pre- 
senta un «Catàleg de Lepidòpters de Catalunya» del soci D. C. O. Rosset, 
notable treball que ademés de contindré una lleugera descripció de \^ pape- 
llona, eruga i crissàlida, conté molt interessants dades sobre la cacera i la 
ecologia dels lepidòpters. S'acorda que passi a la Comissió per sa publicació. 

Excursions científiques pel Nort de la Província de Lleida.— El mateix 
soci Sr. Maluquer dóna compte d'una sèrie d'excursions verificades amb cl 
Dr. Haas del «Senkenberger Museum» de Francfort i amb D. Josep xMalu- 
quer als voltants de Pobla de Segur (Pallars) del i^ al 25 del passat Abril 
en que es recofliren ademés de gran nombre de moluscos que actualment té 
en estudi el Dr. Haas, a Flix, bastants insectes i algunes plantes que estan 
estudiant respectivament el Sr. Codina i el Dr; Font Quer. Ademés, fou 
remés al Sr. Aguilar-amat per a sa determinació, un interessant petit 
mamífer. 

Les localitats e .plorades foren Pobla de Segur, Mont de Claverol, Gerri 
de la Sal i Estany de Montcortés. 

Les espècies més interessants que de moment es pot donar compte, són: 

Artemia salina (crustaci). — Gerri de la Sal. 

Sphijradinm clanstrale Gredl. — Pobla de Segur, nou per a la Península. 
Limnea staqnalis L. grans exemplars, Estany de Montcortés (nova per a 
Catalunya). 

Limnea lacusiris. — (Id. id., nova per a la Península ibèrica). 

Limnea palustris L. — Id . 

Ranatra linearis L. (Hemipter). — Id. 

Erebia epistiffne. — Poh\a de Segur (Llanía). 

El Sr. Maluquer prometé donar a conèixer més extensament els resul- 
tats de tant profitosa excursió. 



Institució Catalana d'Historia Natural ioi 

Sobre l'oEmbia solieri» (ins. neur.).— El Sr. President mostrà un exem- 
plar del neuròpter apter Emhia solieri, donant una breu explicació de les 
costums i anatomia del mateix. 

Qualques plantes interessants de la flora tarragonina. — El P. Barnola 
dóna lectura d'algunes espècies recollides en la província de Tarragona pel 
soci corresponent En Antoni Nogués Ferré. Té importància la cita pel íet 
de les poques que es fan de dita part de nostra terra: Ophrijs apifera Huds., 
«Flor d'abella)), en les acèquies del riu Clar i Reco de Salou; Ophrijs arani- 
fera Huds., «Flor d'aran3'a)), en el bosc de la Font d'En Garrot; Cepha- 
lanthera ensifolia Rich., en un canal de rec de la Torre de Fontaubella 
(Falset), vessant ponentina de la iMola: Orchis mascula L., en els mateixos 
indrets que l'anterior: Orchis laxi flora Lam., en els llocs humits de la 
muntanya de la Penya (Poblet); Spirarithes autnmnalis Rich., en els parat- 
ges humits del Mas de Batista: Paeonia peregrina Mill., «Peonia)), en les 
vessants ponentines de la Mola (Falset): Spartium juiícenm L., «Ginesta)), 
en els barrancs del Reco de Salou: Lonicera implexa Ait., «Lliga-bosc», 
«Mare-selva)), en els barrancs sombrejats del Reco de Salou; Jasminnm 
fruticans L., «Gesamí groc», en la Font d'En Garrot i Mas de Torelló. 

Exploració botànica d Eviça i Formentera. — El Dr. Font Quer comunica 
les primeres impressions de son viatje a Iviça amb el recol•lector del Museu 
de Catalunya, Enric Gros. Durant el dies que estigueren allí visitaren: 
Contorns d Iviça, Puig dels Molins i les Salines, Sant Joan i el Fornàs. 
Sant Antoni, Els Cubells, Puig d'En Serra i L'Atajayassa, Santa Eulàlia i 
Santa Gertrudis, Formentera fins al Cap de Nerberia, Els Trucadors i 
l'Espalmador. Fins que totes les recol•leccions, que deuen continuar durant 
aquest maig i ésser repetides a l'estiu i a la tardor, no sien terminades, no 
podran ésser estudiades en detall les plantes recollides. No obstant figuren 
com a espècies interessants, per ésser rares o noves per a Balears, les 
següents: 

Fumaria spicata L. — Cala d'Or (Gros). 

Irigonella monspeliaca L. — Formentera. 

Bnlliarda VaiUantii De — Formentera. S. Francisco. 

Aisoon hispanicnm L. — Els Cubells (Gros). 

Scabiosa cretixa L. — Punta Sabina (Gros). 

Lithospermnm apnlum 'Vahl. — Iviça i Formentera. 

Laiandula dentata L. — Iviça: Illa Plana, Puig dels Molins, Corp marí. 

Plantago Bellardii All. - Iviça i Formentera. 

Osyris lanceolata Hochst. — Punta Sabina (Gros). 

Parietaria lusifanica L. — Puig d'En Serra. 

Scilla obtusifolia Poir. — Iviça: Illa Plana. 

Orchis intacta Link. — Iviça: Puig d'En Ràfol, r. 

Ophrys Bertoloiiii Moretti. — S. Antoni, a Cala Gració. 

Macrochloa tenacissima (L.) Kunth. 



I02 Institució Catalana d'Historia Natural 

Sphenopus Gonanii Trin. — Sta. Eulàlia, Cala Llonga (Gros). 

Ophioglossum liisitanicum L•. — Iviça: S. Antoni. Formentera: S. Fran- 
cisco i Cap de Berberia, pradells marítims. 

Asplennm glandalosiim Lois. ?, vel. A. majoriciim Lit. ? — Cim del Puig 
d'En Serra. 

Cheilanthes fragans Webb et Berth. — S. Joan (Gros), Puig d'En Serra, 
al cim. 

Plantes de la Pobla de Segur. — El mateix senyor comunica que entre 
les plantes que li entregà el Sr. Maluquer (Salvador) per a son estudi, 
procedents de la Pobla de Segur, mereixen esmentar-se les següents. 

Viola arenaria De, de S. Salvador de Toló i Mont Claverol. 
Narcissus paucifolius Lag., de Mont Claverol. 
Hippnris vnlgaris L., de L'estany de Montcortés. 

Noves criptogàmiques. — El P. Barnola exposa el tema de dugués notes 
escrites amb ocasió de haver realitzat excursions pels voltans de Tarragona 
i Tortosa. En la darrera localitat trovà no escassa la falguera xecròfila: 
Phgllitis hemionitis tant rara a nostra terra. 

En els llocs esplorats recollí vàries Hepàtiques^ algunes espècies noves 
per a la Flora Catalana i una, al menys, per a la Ibèrica. 

Sense més assumptes de què tractar el Sr. President aixecà la Sessió 
a les 8'20 p. m. 



Institució CataLana dHistoru Natural 



lOJ 



Coléoptères endogés de la Catalogne 

Premíère note 



par 
flGOSTINO DODERO 



Les coléoptères qui vivent dans le domaine souterrain ont, depuis 
bon nombre d'années, attiré l'attention des entomologistes soit par 
leur habitat particulier, soit par leur formes, parfois assez bizarres, 
qui représentent en quelques cas des types actueilement disparus de 
la faune vivante épigée. Mais si, pour les coléoptères qui vivent dans 
les cavernes, les recherches ont été assez pratiquées et ont donné 
souvent des resultats de grand intérét, ceux qui passent leur vie dans 
le sol, et qu'on trouve seulement en les recherchant sous les pierres 
enfoncées ou dans la terre au pied des arbres ou parmi les racines 
des plantes, ont été beaucoup plus délaissés, à cause peut étre de 
l'exiguité de la taille de beaucoup d'entre eux et de la patience et 
de l'outillage spécial qu'il faut pour en retrouver en quelque nombre. 

Ces recherches, dans la péninsule Ibérique, n'ont été faites par le 
passé qu'en partie minime, quoique les belles découvertes faites par 
Georges Dieck et W. Ehlers dans l'Espagne méridionale aient 
pu faire entrevoir la richesse de la faune souterraine ibérique. Seule- 
ment dans les dernières annés les magnifiques resultats obtenus par 
le Dr. R. Jeannel ont poussé d'autres entomologistes à explorer 
avec fruit les nombreuses cavernes, mais personne ne dirigea ses 
recherches à la faune endogée qui est, jusqu'à ce jour, à peu pres 
inconnue en dehors des espèces de Dieck et Ehlers et quelques 
autres décrites isolément dans les derniers trentè ans. 

Monsieur leDr. RicardoZariquieyde Barcelone parait étre 
le seul qui fasse exception à ce lamentable défaut et ses chasses dans 
sa région ont été couronnées, malgré le temps limité qui s'est écoulé 
depuis leur commencement, du succés le plus flatteur. J'espère et je 
crois que le Dr. Zariquiey continuera sans interruption ses 
recherches et pourra ainsi augmenter le nombre de ses découvertes et 



I04 



Institució CaTalana d'Historia Natural 



retrouver quelques espèces que je considère nouvelles mais que 
j'attends de connaitre dans les deux sexes avant de les décrire. Je 
pense aussi qu'il puisse intéresser à mes Collègues de connaitre 
i'état actuel de nos données sur les coléoptères endogés de la Cata- 
logne, et que cette connaissance puisse leur donner l'envie d'étendre 
ailleurs, sans doute avec fruit, ces mèmes recherches. C'est pourquoi, 
en cette première note je me limite à donner la liste des espèces 
observées, en ne laissant, pour quelques formes nouvelles dont je 
n'ai vu encore que des ? ? , qu'un simple signalement, avec réserve 
de les décrire complètement quand je pourrai examiner des exem- 
plaires masculins. 

CARABIDAE 

Reicheia lucifuga Saulcy. — La Rabasada (Env. Barcelone), 
S. Llorens (Terrassa). 

Scotodipnus Zariquieyi Bolivar — parvicollism. (1). — Les des- 
criptions de M r . C . Bolivar et la mienne portent sur des insectes 
de la méme provenance. II ne peut donc y avoir de doutes sur cette 
synonymie. Le nom donné par Mr. Bolivar doit prévaloir ayant 
été publié le premier. Montseny, Montnegre (B.), abondant. 

Scotodipnus Ganglbaueri Breit. — Cette espèce parait étre 
beaucoup plus rare que la précédente, mais elle semble plus répan- 
due. J'en ai vu des localités suivantes: Turó Moncada (B.), Vallvidrera 
(Env. Barcelone), Bonanova (Env. Barcelone). 



STAPHYLINIDAE 

Phloeocharis (Scotodytes) paradoxus Saulcy. — J'ai vu un 
exemplaire identique à ceux que je possède de diverses localités des 
Pyrénées. Cet exemplaire venait du Montseny. 

Cylindropsis Zariquieyi n. sp. — Tres distincte de toutes ses 
congèneres par ses joues saillantes, ses élytres courtesetlaconforma- 
tion de ses antennes et de ses pattes. Téte transversale, plus large en 
arrière que le corselet, brusquement étranglée pres de celui ei de façon 
à former un cou qui se confond avec le vèrtex dans sa partie supérieu- 



(1) Pour des détails plus complets relatifs aux deux espèces ^e Scotodipnus voir dans ce 
Butlletí la note de Mr. Zariquiey: «Scotodipnus catalanes».— Année 1916, XIII, p. 71-136. 



Institució Catalana d'Historia Natural 



105 



re, cotes assez fortement rétrécis en avant, ce qui fait que la téte a 
une forme de trapèze assez régulier, Yeux nuls. 

Antennes de longueur ordinaire à art. 4 à 10 légèrement trans- 
verses, les art. 6^ et 8^ beaucoup plus petits que les 5'^' et 7^ , les 
articles 9 à 11 forment nettement une massue triarticulée. Corselet 
en trapèze renversé, un peu plus long que large en avant, cotes tres 
légèrement arrondis, presque droits en avant, un peu plus rétrécis 
pres de la base, garnis, au tiers antérieur d'une soie dirigée en 
dehors. Une soie semblable se trouve tout à fait à l'angle antérieur. 
Base et sommet coupés en droite ligne, angles antérieurs nullement 
saillants, postérieurs obtús. 

Elytres tres courtes, environ du double plus larges que leur lon- 
gueur à la suture, tres peu rétrécies vers la base, aussi larges au 
sommet que le corselet dans sa plus grande largeur; cotes garnis de 
deux soies: une entre le tiers et le quart apical, l'autre à l'angle 
huméral. 

Abdomen subparallèle, quatre premiers tergites visibles à peu 
pres d'égale longueur, 5^ beaucoup plus long, peu plus court que les 
deux precedents, sixième triangulaire à sommet largement arrondi. 

Pattes courtes comme dans les autres Cylindropsis, mais tibias 
bien plus gréles, droits, ni dentes ni épineux sur leur aréte externe. 

Tout le dessus du corps réticulé, mais brillant, avec quelques 
traces de gros points tres espacés et tres superficiels à l'avant-corps, 
un peu plus distincts sur la téte. Forme générale beaucoup moins 
robuste que les espèces du groupe de corsica, un peu plus robuste 
que celle de C Doderoi Razz. 

Long. environ 2 mill. 

J'ai examiné une douzaine d'exemplaires de cette espèce, mais 
il m'a été impossible de trouver des différences sexuelles extérieu- 
res. Ce fait n'est pas surprenant car ces différences, tres marquées 
dans la C. africana Norm., sont à peine appréciables dans la C. Do- 
deroí Razz. Les exemplaires que j'ai vu ont été récoltés à la Bona- 
nova et à S. Feliu de Llobregat (B.). 

Cylindropsis Doderoi Razzanti. — Cette espèce découverte dans 
le jardin botanique de Pisa (Toscane), a été plus tard retrouvée par 
mon chasseur Derosas à lílle Lampedusa, pres de la cóte Tuni- 
sienne, et plus récemment encore, dans les environs de Montpellier 
(Hérault) par mon ami Mr. H. Lavagne. Le Dr. Zariquiey 
m'en a envoyé deux exemplaires catalans, qu'il a pris à Ar'enys de 
Mar (B.). 



io6 Institució Catalana d'Historia Natural 

C'est donc une espèce à tres vaste habitat, mais qui ne parait 
nullement varier dans ses diverses stat'ons. 

Leptotyphius Grouvellei Fauv. — Ce n'est que provisoirement 
que je désigne sous ce nom cette espèce, car c'est bien cet insecte 
qui a été décrit par le regretté de S a u 1 c y comme Mayetia atomus. 
L'auteur alsacien lui méme faisait remarquer que son espèce formait 
en quelque sorte le passage aux Leptotyphius. En effet le corps 
convexe, les deux ocelles sur le vèrtex, ne se trouvent chez aucune 
Mayetia, et sont par contre, avec tous les autres caractères énoncés, 
et notammant la sculpture si spéciale du dos du corselet, l'apanage 
du L. Grouvellei. J'ai fait chasser à plusieurs reprises à Bànari 
(non Bonnari, qui n'existe pas en Sardaigne) et j'en ai reçu beaucoup 
d'insectes hypogés, entre lesquels un bon nombre de Leptotyphius 
Grouvellei. Les plus petits exemplaires (l'espèce est extraordinaire- 
ment variable de taille) correspondent en touts points à la description 
de Mr. de Saulcy, et cette synonymie, déjà entrevue par le 
Dr. Normand (Ann. Soc. Ent. Fr. 1910, Bull., p. 88), ne fait 
pour moi l'ombre d'un doute. 

Les exemplaires catalans sont assez souvent de taille avantageu- 
se, mais on en trouve aussi de tres petits. J'en ai examiné des prove- 
nances suivantes: Bonanova (grands exemplaires), Alella (B.) (ex. de 
taille moyenne ou petite), Arenys. 

Leptotyphius sp.? prope sublaevis Fauv.— Je n'ai vu que deux 
exemplaires, un venant de Alella, l'autre de Turó Moncada, d'une 
espèce tres voisine à celle de Corse. Le matériel insuffisant ne me 
permet encore une détermination précise de cette forme. 

Mayetia amplipennis n. sp.— Cette espèce est tres distincte de 
la plupart des autres du genre par ses élytres relativement courtes et 
n'a de rapports que avec les M. istriensis Breit et Matsenaueri 
Bernh. de l'Istrie et de l'Herzégovine. Mais elle se sépare nettement 
de istriensis par son corps beaucoup moins brillant et l'absence de 
strie suturale, de la Matzenaueri par son corselet sensiblement 'plus 
allongé, plus rétréci en arrière, des deux par ses élytres à cotes 
beaucoup plus nettement arrondis, plus larges à leur milieu que la 
téte et le corselet dans leur plus grande largeur, et dépourvus de 
cette petite fossette qui existe, tant dans la M. istriensis que dans 
la Matsenaueri, à la base des élytres pres de la suture. 

La taille, dans les deux seuls exemplaires que j'ai vu de cet insec- 
te, est à peu pres celle de M. istriensis Breit, celle de Matzenaueri 
leur est sensiblement supérieure, malgré les indications qu'on peut 



Institució Catalana d' Historia Natural 



107 



tirer des descriptions. La mesure des types n'a peut étre pas étéfaite 
toujours au micròmetre ou les exemplaires mesurés étaient deformés 
par la préparation, ce qui peut expliquer parfaitament la contradiction 
apparente. 

II est tres regrettable que les deux exemplaires de M. ampli- 
pennis soient des ? ? , je ne peux donc indiquer de différences 
sexuelles, qui semblent fournir dans ce genre de bons caractères 
pour séparer les espèces. Le Dr. Zariquiey les a capturés à la 
Bonanova en Octobre 1916. 

Octavius crenícollis Fauv. — Cette espèce, la plus petite de 
celles qu'on connait aujourd'hui, a été prise en tres petit nombre à la 
Bonanova. Quelques exemplaires sont encore plus petits que mon 
exemplaire d'Amélie-les-Bains que j'ai eu, il y a longtemps, du 
Prof.'' Valéry Mayet. 



PSELAPHIDAE (1) 

Amauronyx Doderoi Norm.— J'ai repris en Í1914 un çf de cet 
insecte dans les environs de Foix (Ariège) et Mr. Zariquiey ena 



(1) Faronus Ouimjuani n. sp.— Parmi les Psélaphides interessants qui m'ont été commu- 
niqués par Mr. Zariquiey jai trouvé deux femelles d'un Farotitis qn'on ne peut rapporter à 
aucune des espèces décrites. La taille est celle de iticaeensis et les cotes du corselet sont, 
comme chez cette espèce, nettement anguleux au railieu, mais l'abdomen est bien plus large, plus 
convexe, plus luisant, les élytres sont moins courtes, leurs stries moins profondes, la suturale est 
assez uniformement enfoncée dans tout son parcours, la dorsale est un peu plus longue, beaucoup 
moins oblique ce qui fait qu'elle est beaucoup moins convergente en arrière avec sa pareille de 
l'autre élytre, le corselet est proportionellement plus court, plus large, le sillon longitudinal de 
la téte est plus large, les yeux plus grands, plus saillants, les tubercules temporaires moins aigus 
au sommet. Du F. hispanus, avec lequel il a commune la disposition des stries des élytres, il se 
sépare facilement par la forme de la tète, dont les tempes ne sont point avancées en dehors 
et prolongées en longs tubercules aiguisés et un peu recourbés au sommet, par l'impression 
discale du corselet qui n'a nullement la form de lyre, l'absence du point enfoncé à la base des 
élytres entre la strie suturale et la discale, etc. 

Y'ai communiqué le premier exemplaire que j'ai vu de cette espèce à notre savant collègue 
Mr. Raffray avec prière de le comparer à ses types espagnols, et, avec son amabilité habitue-- 
lle, il a bien voulu me transmettre les remarques suivantes qui me dispensent de comparer le 
F. Guiínjuaiii au F. gravidus: 

«Tres voisin du gravitius Reitt., en diffère part la tète plus longue, plus en triangle isocèle, 
Antennes plus courtes et plus robustes, massue plus forte, art. Q-IO plus gros, moins transver- 
saux. Prothorax plus long, plus arrendi sur les cotes; l'impression médiane en fer à cheval plus 
profonde. Élytres plus longs». 

Les deux femelles que j ai vu, viennent, une de la Montaíia de Sta. Coloma de Gramanet (B.), 
l'autre de Figueras (O.). J'espòre que Mr. Zariquiey pourra trouver aussi des masculins, ce qui 
permettra de compléter la description de l'espèce. 



io8 Institució Catalana d* Historia Natural 

trouvé trois V à Capdella (LI.). Cette espèce est donc assez répandue, 
mais elle parait tres rare partout. 

Trogasteropsis anophthalmus n. gen, et n. sp. — Je signale 
ici cette tres intéressante capture dans l'espoir qu'elle puisse exciter 
des recherches qui parviennent à trouver des exemplaires masculins. 
C'est un insecte à facies tres voisin de celui des Trogaster, dont il a 
les caractères principaux, mais les corps est de forme plus parallèle, 
les yeux font complètement défaut et les antennes son nettement 
coudées entre le l^'et le 2'^ article, ce qui rapproche le nouveau 
genre du groupe des Rhexiini. J'en connais trois espèces de Sar- 
daigne et une de la Catalogne, toutes soní de taille beaucoup plus 
petite que les Trogaster et aucun des d"cP que je connais ne prèsente 
de dimorphisme antennaire comme il arrive chez les Trogaster hete- 
rocerus Saulcy et aberrans Saulcy. 

Je décrirai en détail ce genre dans une note spéciele. Les exem- 
plaires catalans ont été pris à Arenys et à La Garriga (B.). 

Decatocerus bicornis Reitt.— Ce joli Bythinien, qui paraissait 
jusqu'ici propre aux iles Baléares, a été retrouvé en Catologne par 
le Dr. Zariquiey, qui en a pris quelques exemplaires des deux 
sexes à Figueras et Vallvidrera. 



SCYDMAENIDAE 

Cephennium (Geodytes) catalonicum n. sp. (1). — Tres dis- 
tinct de toutes les espèces du groupe, décrites jusqu'à ce jour, par 
son corps tres étroit et allongé, assez semblable, comme forme géné- 
rale, aux exemplaires plus étroits du Cephennium {Phennecium) 
1 heryanum Rtt. var. conflexum Norm., avec lequel il est cependant 
impossible de le confondre par la position différente du pli huméral 



(1) On trouve en Catalogne une autre espèce de Ceplienniítm , mais celle-ci a des moeurs 
frondicoles ou muscicoles: c'est le thoyacicniíi MüU. — Les exemplaires catalans que j'ai pu 
examiner diffèrent cependant de la forme typique par leur couleur uniforme testacé intense 
(à pigmentation définitive, testacé plus ou moins pàle quand ils sont immatures) et la ponctua- 
tion des élytres beaucoup plus fine, ce qui leur donne un facies assez diffèrent. Mais les carac- 
tères des males sont conformes à ceux des tlioracictim d'Allemagne et de France et la 
ponctuation des élytres prèsente parfois des variations, quoique moins accentuées, dans des 
exemplaires pris ensemble à d'autres parfaitement typiques. Je crois donc qu'on ne doit considé- 
rer la forme catalane que comme une race locale que j'ai nommée C. thoracicum subsp. Codi- 
NAE. Les exemplaires examinés venaient de La Barata pres Tarrasa, (Codina), Vich, Alella, Mont- 
seny (Dr. Zariquiey). 



Institució Catalana d'Historia Natural 



109 



des élytres, les antennes plus robustes et la ponctuation du dessus 
presque nulle. De couleur uniforme testacée assez pàle, sans yeux. 
Antennes à 2^ article aussi gros et au moins ausi long que le l^'»", 
3-6 plus étroits, subglobuleux, 7'' et 8^ légèrement transverses, 9-11 
formant une massue beaucoup plus large que les articles precedents, 
art. 9 et 10 transverses, environ une fois et demi aussi larges que 
longs, 11^ brièvement ovale, acuminé au sommet. 

Corselet légèrement transverse, à plus grande largeur vers le V4 
antérieur, cotes rétrécis en arrière à peu pres en ligne droite, dessus 
à ponctuation extrémement fine, presque invisible. Elytres allongées, 
aussi larges à la base que la base du corselet, légèrement arrondies 
sur les cotes, largement tronquées au sommet, finement pubescentes, 
à ponctuation presque nulle. Fossettes basales assez grandes, placées 
à peu pres à égale distance de la sutura et des épaules, pli huméral 
tres net mais court, placé exactement en arrière des angles posté- 
rieurs du corselet. 

cí : métasternum largement et peu profondément impressionné au 
milieu, l'impression, graduellement effacée vers les hanches intermé- 
diaires, est ornée à son milieu, un peu en arrière de la moitié du mé- 
tasternum, d'un petit tubercule allongé assez saillant. 

Long. 0,8 mill. 

Cette description est faite sur deux exemplaires d'cf pris à 
Alella et Moncada. J'ai vu un exemplaire ? venant de Arenys qui 
diffère des precedents par la taille un peu plus forte (1 mill. env.) 
et les antennes un peu plus longues. Les art. 7^' et 8.^ ne sont pas 
transverses mais globuleux (le 7."-^ est aussi un peu plus gros que 6 et 8) 
et les art. 9-10 sont beaucoup moins transverses. Je ne sais si ce 
dimorphisme antennaire est un caractère constant de l'espèce, ou si 
cette conformation particulière est purement accidentelle. Seulement 
l'examen d'un matériel plus abondant permettra de mieux apprécier 
la valeur de ces différences. 



COLYDIIDAE 

Langelandia Reitteri Belon.— Je crois devoir rapporter à cette 
espèce deux exemplaires communiqués par Mr. Zariquiey et 
pris par lui à la Bonanova. 

Abromus Zaríquieyi Dod. — Cet interessant petit Colydien a 
été repris en plusieurs exemplaires à Moncada et, plus récemment. 



no Institució Catalana d' Historia Naturai. 

à La Garriga (B.). J'ai vu deux exemplaires de cette localité et j'ai 
remarqué que leur taille était plus avantageuse que celle du type de 
Vallvidrera et de tous ceux que j'ai vus de Moncada. Par contre les 
élytres paraissent proportionnellement un peu plus courtes. Je crois 
qu'il n'y a là qu'une petite variation individuelle ou locale. 



CURCULIONIDAE 

Raymondionymus Benjamini Marq. — Quoique assez habitué à 
la variabilité des espèces de ce genre, j'ai été d'abord dérouté quand 
j'en ai vu le premier exemplaire venant de Catalogne. 

Les élytres beaucoup plus longues, plus étroites, plus paral•leles, à 
peine plus larges que le corselet, à ^^''^strie tres enfoncée, sulcifor- 
me, le corselet déprimé sur son disque, nettement caréné longitudi- 
nalement au milieu, à ponctuation beaucoup plus grosse et moins 
dense que dans les Benjamini des Pyrénées orientales, donnaient 
à cet unique exemplaire, pris à Vallvidrera, un air si particulier que 
j'ai cru me trouver en présence d'une espèce nouvelle. J'en ai vu 
plus tard plusieurs exemplaires pris à La Garriga, et, si dans aucun 
de ces derniers je ne retrouve reunies toutes les différences obser- 
vées sur l'exemplaire de Vallvidrera, je vois dans un la íorte 
ponctuation du corselet, dans l'autre la première strie en sillon enfon- 
cé, et la largeur des élytres, sans étre aussi reduite que dans le 
premier exemplaire, est variablement intermédiaire entre celui ei et 
les exemplaires pyrenéens. En conclusion je crois que ces insectes 
doivent se rapporter au Raymondionymus Benjamini Marq., duquel 
on ne peut les séparer méme à titre de variété, vu la grande instabi- 
lité des différences que j'ai pu relever. 



Institució Catalana d' Historia Natural 



Una visita al Montseny en ple hivern 

(n-í4 de Febrer) 

per 

S. CUIXART, ü. U^ SUANA 1 F- A. RUBIÓ 



Uns quants alumnes de Botànica de la Facultat de Farmàcia 
d'aquesta Universitat, els Srs. Badia, Bellver, Budallés, Cuixart, 
Guinart, Ponsati, Pujol, Rubió i Suana, tinguérem el gust de realitzar 
pel Carnaval passat, una agradosa excursió al Montseny, amb nostre 
Professor Dr. Font Quer. Ni el temps pogué ésser més explèndit, ni 
els resultats obtinguts més profitosos, donada l'època en què fou feta. 
El fi primordial que ens dugué al Montseny, fou estudiar els canvis de 
vegetació que presenta des de la base al cim, i recollir les plantes 
d'hivern que bonament poguéssim. Nosaltres tres fórem els designats 
per a anotar aquelles observacions durant els tres dies de nostra excur- 
sió: En Salvador Cuixart, des de Gualba a Santa Fe, En Josep Maria 
Suafía des de Santa Fe a Les Agudes, i En Ferran A. Rubió, des de 
Santa Fe a Sant Celoni. Veus aquí ço que fou vist per nosaltres. 



El dia 12 de febrer, l'hora marcada per a la partida de Gualba a 
Santa Fe era la de vuit hores del matí; mes, la sortida, fou en realitat 
a les vuit i mitja, excepte En Gros, del Museu de Catalunya, que 
també venia amb nosaltres, que partí a punta de dia per tal de tenir 
temps de collir, per al jardí del Museu, uns quants exemplars de 
Osmiinda regalis. 

A les vuit del matí tot era moll de la rosada, i camí enllà, per entre 
mig de conreus, solament trobàrem les plantes arvenses més comuns, 



112 Institució Catalana d'Historia NaTuhal 

i qualques altres d'aquells marges i vores de camins: Capsella, Bursa 
pastoris, Vinca media, Bellis perennis, Cardamine hirsuta, Tus- 
silago Farfarüy^ Trifolium pratense,... i algunes Falgueres^, Poly- 
pòdium vulgar e, Asplenum Trichomanes, Pteridium aquilinum, 
Asplenum Adiantumnigrum, Ceterach officinarum, Aspidíum 
aculeatum... Així arri vàrem fins a can Illa, que té al peu de l'eixida 
davantera uns ta-rongers molt ufanosos. Darrera mateix, a uns 200 
metres, el bosc, format d'Alzines més o menys clares, té com a espècies 
stc\mà.ax\&s,Ulex paroiflorusXistus monspeliensis, C. salviifolius, , 
Andropogon hirtum, Lavandula Stcechas, Sarothamnus scoparius, 
Pistacia Lentiscus... Es el tipu de bosc solei, en terres sense calç, de 
per aquelles encontrades. Mirant al fons de la vall, hom hi veu, vora 
la riera, Populus alba i més Carolines; a les vessants mitjorn Alzi- 
nes i Sureres, i Castanyers a les septentrionals, entre mig qualques 
Oliveres conreuades. Més amunt veiem Calycotome spinosa, i co- 
mencem a trobar alguns Pins, la Eriça arborea va augmentant, i 
compareixen Callunavulgaris, ArbutusUnedo, Daphne Gnidium,... 
sobre tot en llocs més ombrejats; entre els arbres el Roure és el que 
domina en l'ubaga. Però, en el solei, en camvi, la vegetació és més 
xerofila que avans, perquè les pluges, no són prou encara, per a 
compensar la falta d'aigua telúrica més abundosa al fons de la vall. 
Així, molt per dessobre dels Castanyers, que ja hem trovat vora les 
torrenteres, l'Alzina surera és ara mestreça de les faldes meridionals, 
cap a 300 metres, i l'especte del sol és d'aridesa, cobert de Fenàs 
(Brachypodium ramosum). A 320 metres, orientació NNE el bosc és 
altre cop de Castanyers i el sotabosc, Pteridium aquilinum, Arbutus 
Unedo, Cistus salviifolius, Origanum vulgare, Lavandula StcB - 
chas, i qualque Cistus monspeliensis. A 360 metres. Castanyers, 
dominant, i mesclats amb ells Alzines i superbes Sureres. Les empre- 
nem per una drecera bastant costosa de pujar, fins a trobar novament 
el camí, més amunt, a uns 460 metres, amb el Sarothamnus scoparius 
molt abundant, i devallem al fons, a la riera de Gualba, per a collir la 
Osmunda, que En Gros, amb tota sa bona voluntat no havia pogut 
arrencar més avall, a la Farga d'Aram, perquè s'hi oposaren els maso- 



Institució CaTalana d' Historia Natural 



i'3 



vers. Aquesta Osmundacia, es desenrotlla sobremanera, adquirint 
ses frondes una alçada de més d un metre, ensems que son riçoma ver- 
tical ens obliga, per a arrencar-lo, a cavar fins a una profonditat gaire 
bé igual a l'alçada de les frondes i encara no conseguim trobar-ne la 
fi. Així i tot, ne collim uns quants exemplars, i en haver pujat de nou 
dalt del camí, trobem l'altre grup de companys que no havia devallat 







Fig. 1.— El Galanthiis tiivalis a la Vall de Gualba, entre Esbarsers i Felgueres, 800 m. alt. 



amb nosaltres i Gros amb ells, que també havien trobat i collit la 
citada Osmundacia. I camí amunt altra vegada; 550 metres, veiem 
Genista pilosa, i Vibiirnum Tinus, Cy tissús tri/ïorus, etc..., i cent 
metres més de pujada, i som a la Font de la Polla, on dinem. 

En havent dinat, a un quart de tres, reprenem altra vegada el 
camí, desviant nos un poc per a anar al Gorc Negre. Passem per da- 
vant de la ex-fàbrica de pólvora, i d'allí baixem a la riera on trobem 
el Gatell (Salix cinerea, mascle i femella), i Osmunda regalis, altre 
cop, amb Blechnum Spicanf, que encara no haviem vist. A l'entorn 



114 



Institució Catalana d'Historia Natural 



del Qorc Negre, hi veiem Laurus nohilis, Querciis Ilex, Vibumum 
Tinus, Eriça arborea, Arbutus Unedo, Ruscus aculeatiis, Sniilax 
aspera..., totes les ombrofiles mediterrànies d'aquestes valls. 




Fig. 2.— Vall de Gualba. El contrast entre la çona mediterrània 

sempre verda i la dels arbres desfuUadiços, de la part superior, 800 

metres. La faixa núa correspon a la Castanyeda arrasada. 



En fixar altre cop l'alçada, ho fem a 730 metres, cara NNE, on les 
Alzines constitueixen la característica del bosc; trobem Daphne Lau- 
reola, florit. La Calluna viilgaris gaire bé predomina sobre el 
Pteridium aquilinum, malgrat ésser aquesta Falguera molt abondant 



1 



Institució Catalana d' Historia Natural 



'15 



d'aquí per amunt; també hi ha amb relativa abundor: Sarothamnus 
scoparius, Eriça arborea, Arbutus Unedo, Phyllirea august i- 
folia... Trobem rebrolls de Ilex aquifolium, constituint matolls sem- 
blants al Garric. Hi ha qualques exemplars isolats de Valeriana offl- 
cinalis. A 800 metres, compareixen els primers coixinets de la Saxi- 
fraga Vayredana, i aquí en una recolsada de la riera, nostre mestre 
Dr. Font Quer, descobreix el Galanthus nivalis, encara no citat del 
Montseny. En aquesta part de la vall de Gualba, veiem el primer 
Faig i l'Alzina minva notòriament; se'ns presenten qualques Avella- 
ners; tot el món meditenà el tenim davall nosaltres, i vall amunt, 
Roures i Faijos, tots sense fulles, marquen laçona extramediterrània. 
Per aquí retrobem \'Ilex, ara arborescent, amb la forma de fulles 
desdentegades (var. senescens), i qualques Castanyers. 

A 910 metres, estem en plena çona del Castanyer, per un costat, 
i a la part més ubaga en la del Roure, amb sotabosc pobríssim ara a 
l'hivern. Mes, aquest bosc explènditde Castanyers, és tot arrasat, que 
solament ne queden les soques tallades en rodó, la fullaraca caracte- 
rística i les pellofes de son fruit. 

A 1,010 metres, és gaire bé completa la desaparició del Quercus 
Ilex, no quedant-ne més que molt pocs individuus, que d'aquí en 
endavant són encara més rars i s'esvaeixen del tot cap a 1 ,070 metres. 
A aquesta alçada, i orientada a SE comença la Faigeda, mesclants'hi 
Roures, amb el sotabosc de Pteridium aquilinum. A la vessant NNE 
domina per complert el Faig, continuant-ne una extensa regió que 
comprèn després les dues vessants, quan s'estreny la vall, i no es veu 
per tot més que Faig i Ginebre (funiperus communis). Finalment, 
prop de les sis de la tarda, tenim a la vista Santa Fe, i trobem la 
primera clapa de neu a 1,180 metres; sols ens en resta pujar uns quants 
més i som a Santa Fe, on ens quedem a sopar i dormir. 

El dia 13 de febrer, surtim de Santa Fe a dos quarts de deu, per 
a pujar a Les Agudes. La vegetació de la vall, en sa part plana, és 
igual a la que trobàrem el dia avans en la part alta; el Sarothamnus 
scoparius, és allà abundant, com també, encara que no tant, Pteri- 



n6 



Institució Catalana d' Historia Natural 



dium aquilinum, Calluna vulgaris, etc; retrobem el Galanthus 
nivalis menys desenrotllat que al peu de la riera de Gualba, proba- 
blement per estar en lloc descobert, desbrossat de poc. Passem pel 
Plà dels Ginebrons, on és el Juniperus communis, molt abundant, i 
entrem en la densa Faigeda que comença allà, i que ja no ens deixa, 
llevat d'alguns troços descoberts, fins prop de Les Agudes. Per tota 




Fig. 3.— La Abeteda de Passa Abetes des del Pla de l'Espinal. Els Abets són envoltats pels 
Faijos per totes bandes. 



aquesta part alta del Montseny, no es veuen altres arbres o arbustes 
verts més que Juniperus communis, Ilex aquifolium i els Abies 
pectinata. Segons nostres observacions els Abets no viuen al Mont- 
seny més que en exposicions septentrionals, entre 1,300 i 1,600 
metres; allà on els hem vist més abundants és a la vessant NW, on 
alcancen el límit inferior de 1,300 metres (Bosc de Passa Abetes); en 
la NNE comencen a trobar-se a 1,450 i són escassos; en la N aquest 
límit inferior sembla ésser intermig entre els altres dos. Per tot arreu 



Institució CataLana d' Historia Natural hj 

estan envoltats de Faig, que és l'arbre que s'enfila més amunt, fins 
davall mateix del cim de Les Agudes, que ara està sense ni una 
flor. Allí, a 1,740 metres un hi veu Juniperus nana, Saxifraga 
Vayiedana, Sarothamnus piirgans, etc, i el sol és cobert de 
Festuca. En les clivelles de les roques, totes verdes de Lecidea 
geographica, es veuen els rosetons vermellosos d'un Semper- 
üivum. 

Dinàrem, de baixada, a la Font del Briansó, i havent dinat, 
emprenguérem de nou l'ascensió fins al cim del Turó de l'Home; pel 
camí trobàrem uns pobres exemplars de Asplenum septentrionale, 
i dalt del cim la neu no ens deixa veure res de les plantes que hi ha, 
en alguns llocs en tanta quantitat que era de prop de dos metres l'es- 
pessor. El dia explèndit que disfrutàrem ens permeté ovirar un pano- 
rama extensíssim, i ja que no podiem fer altra cosa emprenguérem la 
devallada, improvisant una mena de óyoo/-/ d'hivern d'estar per casa, 
i així baixàrem a Passa Abetes, i arrivàrem a Santa Fe a entrada 
de fosc. 

El dia 14, a les deu, surtim de Santa Fe amb boira i fret. Després 
de quinze minuts de marxa, fem la primera observació a la cota 1,120 
metres; és una petita turbera amb Sphagnum i Drosera rotundifo- 
lia, que hi ha en una clariana de la Faigeda; en aquest lloc desco- 
bert, creixen Sarothamnus scoparius, Eriça scoparia, Pteridiuni 
aquiliniim, Juniperus nana. 

El camí, que és fet de poc i va per la vall de Gualba, és molt bo, 
i la boira continua essent espessa. En passar a la vessant SE i a 1,070 
metres d'alçada trobem els primers Quercus Ile.x% que a la cota 
1,040 metres esdevenen un nodrit Alzinar, amb un sotabosc de 
Sarothamnus scoparius, abundant. Eriça arborea barrejada amb 
Eriça scoparia i Pteridium aquilimim. El Fagus siluatica es con 
serva en les exposicions N i desapareix en les S, havent-hi torrents 
orientats al NE, en els quals en una vessant hi ha Fagus i en l'altra 
Quercus líe.x, formant el torrent, una divisòria molt clara; el sotabosc 
és sempre el mateix. 



^jg INSTITUCIÓ CatalaNa D'Historia Natural 

A les dotze passem per un mal pas; són els barrinaires que treba- 
llen en el nou camí, i en alguns llocs, hem de saltar de pedra en pedra 
i fer equilibris per a passar a l'altra banda i retrobar el camí bò. El 
bosc continua igual fins a 950 metres, on amb exposició SSE trobem 
una magnífica Roureda. En la vessant ENE encara es veu algun 
Fagus, però van desapareixent. 

Entre les cotes 920 i 910, amb exposició S trobem en el fons de la 
vall una agrupació de Castanea vulgaris Lamk., completament vol- 
tada per l'Alzinar. El sotabosc està compost principalment de Pteri- 
dium aquilinum. Allà trobem Helleborus viridis amb H. fcetidus. 
Ja no es veu cap Faig; als pocs minuts de deixar el bosc de Castanyers 
i a una alçada de 900 metres, amb exposició SE veiem els primers 
Quercus Saber, apareixen els Cistus monspeüensis, C. albidas, 
Lavandula Stoschas, Calycotome spinosa, 

El camí baixa ràpidament, i als 750 metres trobem altra vegada 
V Ulex parviflorus tot florit; encara resta algun Sarothamnus, però 
es perd desseguida. 

A tres quarts de dues dinem, i després carretera enllà, tot depres- 
sa fins a Sant Celoni, on arrivàrem a les cinc. El guia vé més tard, \ 
ens porta els impermeables tots plens de plantes montsenyenques per 
a plantar, les Osmunda, Aspidium aculeatum, Pieridium aquilinum, 
Nephrodium Filix-mas. Athyrium Filix-fosmina, Blechnum Spi- 
cant, etc, i després Viola Bubanii, Helleborus viridis, Galant hus 
nivalis, Dianthus monspessulanus, Potentilla splendens,.... I tot 
seguit agafàrem el tren que ens retorna a Barcelona. Els cims del 
Montseny són tots emboirats, just quan nosaltres els acabem de dei- 
xar, i el cel és cobert, però no fa fred. 

Barcelona, febrer de 1918. 



Francesc X. Altés Alabart - Impressor - Barcelona. 



INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 



1. Dies de sessió. — Primer dijous de cada mes, a les set del 
vespre. 

2. Socis adjunts. — Deuen ser presentats per tres socis i ad- 
mesos en sessió de Consell Directiu. Paguen deu pessetes 
l'any (que poden fer efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, 
Barri de la Salut-Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució, 
rebent totes les publicacions de la Societat i podent consultar 
la Biblioteca i Museu. 

3. Butlletí.— Cada mes surt el Butlletí de la Institució menys 
els de juliol, agost i setembre. 

4. Volum de treballs: 

Cada any es publica un volum de treballs de unes 3oo 
planes. 

5. Tiratges apart: 

Els autors que desitjin tiratges apart dels treballs publicats 
en el Butlletí, deuran solicitar-ho'del Consell de Redacció 
avans de que siguin desfets els motllos. 
Dels treballs que tinguin en el volum, els autors en rebran 
5o exemplars encara que no ho solicitin; en cas de desit- 
jar-ne major nombre deuran comunicar-ho al Consell de 
Redacció, al corretgir les probes. 

6. L'Institució Catalana d'Història Natural, 

ha trasladat son lloc social al Palau de la Diputació, 
Carrer del Bisbe. Barcelona. 

7. Toutes les Communications et échanges doivent etre envo- 
yée^: 

Apartado de Correos, 653, Barcelona (Espag^ne) 



Institució Catalana d'Historia Natural 



SESSIONS 



La Institució Catalana d'História Natvral celebrarà ses 
sessions científiques d'enguany els jorns: 



10 de Gener 
7 de Febrer 
7 de Març 



4 d' Abril 
2 de Maig 
6 de Juny 



3 d' Octubre 
7 de Novembre 
5 de Desembre 



PUBLICACIONS DE LA INSTITUCIÓ 

BUTLLETÍ MENSUAL 

Primera Època.— 1901-1903, tres anys. ... 

Segona Època.— 1904 a 1917, cada any 



MEMÒRIES 

Himecòpters de Catalunya, per P. Antiga i Josep M.^ Bofill. 
Fam, I, Tentredinits , 

» IV, Ichneumónids 
» VIII, Crisids . 
» X, Sfégids . 

» XIX, Apids 
. XVIII, Vespids . 
» XII, Sapigids . 
» XIII, Scoliids . 
XIV, Mutillids. 



\ 



Història de les Ciències Naturals a Catalunya, per Mossèn 
Nobert Font i Sagné 

Ensaig d'una Flora liquènica de Catalunya, per Manel He- 
nas i Fernàndes 

Minerals de Catalunya, per Llorenç lomàs ..... 

Contribuciones al estudio de Ja Flora del Piríneo Central 
(Valle de Aran), por Manuel Llenas y Fernàndes . 

Fauna ictiològica de Catalunya, per Agustí M.^ Gibert . 

Sismologia Catalana, per M. Faura i Sans, Pvre .... 



25 ptes. 
5 » 



pta. 



2 ptes. 

1 » 

1 » 

2 » 
2 » 
1 » 



TBEBALLS 

Volnm I, 1915 10 ptes. 

Volum 11, 1916 10 » 

Volum III, 1917 (en prempsa) 



BUTLLETIDE LA 

INSTITUCIÓ CATALANA 

D'HISTORIA NATURAL 



uny 191 



8 



Local social: 
Palau de la Diputació, carrer del Bisbe. — Barcelona 



SUMARI; Secció Oficial: Sessió 
científica de 6 de Juny de 1918. — Notes 
criptogÀmiques: I. Un grapat de Hepà- 
tiques catalanes, una espècie i dugués 
varietats noves per a la península ibè- 
rica. -II. A propòsit d'una nova localitat 
de «Phillitis Hemionitis» (Lag.) 0. Ktz. 
(Falguera) per el Rvnt. P. Joaquim M." 
de Barnola, S. J. 



BUTLLETÍ 




DE LA 



institució Catalana d'Historia Natural 



í.' Època. Barcelona, Juny, 1918. Any I — Núm. ó 



SECCIÓ OFICIAL 



SESSIÓ CIENTÍFICA DEL DIA 6 DE JUNY DE 1918 

Presidència del Rvnt. P. Joaquim M.' de Bar noia, S. J. 
President 

Assistiren els membres i socis Srs. Barnola, Bataller. Botey, Broque- 
tas. Codina, Faura, Font, Maluquer (Joaquim) i Morer. 

Excusen l'assistència els Srs. Bofill i Pichot, Maluquer (Salvador i 
Josep) i .-Xguilar-.Amat. 

El P. Barnola dóna compte d'una comunicació del Consell de Pedagogia, 
agraint el donatiu fet per a son laboratori químic. 

També dóna compte el President d'haver-se rebut un volum de Citolo- 
gia de rescent publicació, donat per son autor el P. Pujiula, S. J., Director 
del Laboratori biològic de Sarrià. 

COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES 

Hepaticologia catalana. — El President esmenta les espècies que recollí en 
■el bosc de la riera de Llevaneres (Sant Andreu), el 19 del mes de A\aig. — 



120 .NSTITUCIÓ CaTALaNa D' HiSTORIA N ATURAL 

Conocephalum conicum (L.) Necker, prop del mol í ; Met^geria fiircata (L. ) Dum . . 
algunes plantes amb fructificacions, no escassa; Pellia Neesiana (Gott.) 
Limpr., junt a voltes amb Conocephalum: Plagiochila asplenioides (L.) 
Dum., en pans compactes fins de 4 cm. de llargària, al demunt del granit 
en disgregació; Lophocolea bidentata (L.) Nees , freqüent; Lophocolea minor 
Nees., amb mohes fulles rosegades per la formació i caiguda dels propà-, 
guls; Eadiila coniplanata Dum., molt abondosa. associada a la Lophocolea 
bidentata \ Metsgeria; Madotheca platyphifUa Dum., gens escassa, amb la 
Metsgeria; Frullania dilatata Dum., en fructificació, molts anfigastris qua- 
dridentats, abondosa, entremig d'ella la Lophocolea minor; Lejeiinea serpi- 
llifolia Lib., en recons humits i sombrejats, molt freqüent, barrejada també 
amb Metsgeria i Radnla. 

Herbontzació del Turó d'en Falcó.— El Dr. Font Quer, presenta una 
interessant nota del membre Germà Sennen sobre: «Breve herbcrisation 
par les coteaux de Vallcarca, dits «Turó d'en Falcó)). 

L'Gnophosstevenasia B. de l'Europa oriental, integrant de la fauna 
ESPANYOLA. — Aquest es el títol del treball presentat pel Dr. Font en la 
sessió de Juny, en el que es fa relerència a Lepidòpters recullits pel Pare 
Lluís Bogunà, S. J. 

Algunes zoocecídies trobades recentment a Catalunya.— El Dr. Font 
Quer, en nom del Sr. Sagarra, comunica la troballa de les següents 
zoocecídies: Sobre el Plantago albicans, l'acarid Eriophyes Barroisi, 
Focken. 

Sobre el Salix cinerea de Sant Medi. la Potanina peduncnlata, (Tcn- 
tredinid). 

Sobre el Lycium europaenm del Plà del Llobregat, Tacàrid Eriophyes 
eucricotes Nal. 

Sobre el Quercas coccifera de Sardanyola, el cinipid Plagiotrochiïs 
ilicis Fabr. 

Sobre el Crataegiis monogyna de Martorell, \ Eriophyes crataegi Can. 

Aquestes dates serviran per augmentar la llista de les Zoocecidies cata- 
lanes, consignant així noves formes que anirem observant al pas. 

Sulfat de ferro natural a Catalunya. — El Dr. Faura comunica la troballa 



Institució Cat*lana d' Historia Natural 



•de sulfat de ferro natural a Sampedor, essent nou per a Catalunya. Actual- 
ment està ocupat en l'anàlisi dels exemplars minerals recullits. 

Una nova localitat del Jllòjal. — D'aquesta varietat d'òpal, d'aspecte 
Ilenyós, excursionejant el Dr. Faura i Sans amb el Sr. Baldomer Trepat, 
de Tàrrega, pels encontorns d'Agramunt (Lleida), en unes pedreres de roca 
per a la fabricació de ciment prop de la masia Trepat, en l'agregat d'Ala- 
drell, han pogut recollir formosos exemplars de Jilòpal^ o sigui de fusta 
siliciíicada. Les capes de la llenya són concèntriques, i en la fosilització llur 
sMian conservat perfectament les tormes fibrilars. El tronc és aplastat, 
essent impossible el determinar a l'espècie vegetal a que pertany; tan sols 
feren constar que el diàmetre major és d'uns 13S mm. El nivell geològic on 
fou trobat pertany al dels guixos del període Oligocènic inferior. 

Enfondrament de terres a Sant Pau d'Ordal. — Aquest hivern, en el qual 
registrem una de les altes pluviomètriques més notables, ha ocorregut en 
els terrenys miocènics de sant Pau d'Ordal un gros enfondrament i escorri- 
ment de terres amb escletxes alineades en més de 300 metres de llarg. 
D'aquesta manifestació hidrica soterrània, anuncia el Dr. M. Faura i Sans, 
que amb els alumnes de Geologia de l'Escola Superior d'Agricultura, en 
practicaran un detingut estudi mapant els trastorns ocorreguts. 

Confribucló a la fauna ictlològica del Kimerigdià del Montsech, pro- 
víncia de Lleida. — El doctor M. Faura i Sans comunica que té un exem- 
plar (en motllo i contra-motllo) de V Aethalion Vidali Savivage (1903), d'uns 
287 mm. de llarg, coincidint pels seus caràcters amb la diagnosis de l'espè- 
cie; la columna vertebral conté 65 vertebres robustes. D'aquesta espècie 
solament se n'havien trobat dos exemplars. 

Del mateix llit n'hi ha fet ofrena el senyor D. Francisco Fontrodona, 
enginyer de mines en cap. d'una altra forma de peix fòssil de 43 mm. de 
llarg, amb 75 vertebres, la qual té certa semblança amb el Leptolepsis 
Woithi Agassiz, en estat jove, de la qual ja se n'hi havien trobat en aquelles 
pedreres de caliça litogràfica uns cinc exemplars; no obstant, ens sembla es 
tracta d'una varietat quelcom distinta de la forma descrita. 

Ambdues espècies perteneixen a la família dels leptolcpits. 

Oesprendiment de gas carbònic en la regió sísmica de la Costa de Lle- 



122 Institució Catalana d Historia Natukai 

vant, propera a Barcelona. — El doctor M. Faura i Sans. fent l'us de la 
paraula, i ampliant les dades sobre la Sismologia catalana, publicades en 
la memòria de I'Institució Catalana d'Història Natural: v^ Estudi geo- 
tedònic cVnna llaga sismica propera a Barcelona, corresponent V epicentre en 
el Maciu de Sant Maten^ al N. NE. de Teyà (191 3); i demés fent present que 
juntament amb D. Xavier Aragó i el Sr. Biada, en l'interior d'unes mines 
per a captacions d'aigua potable construïdes en la vessant septentrional de 
la muntanya de Sant Mateu, a Vilassar de Dalt, el dia 15 de Març d'en- 
guany, experimentaren, prop d'un dic de pòrfit, desprendiments de gas 
carbònic natural amb certes intermitències. Aquesta manifestació de l'anhí- 
drit carbònic, juntament amb les de l'aigua picant de Cabrera i les d'Ar- 
gentona, limiten la zona epicentral de les sotregades sísmiques, degudes 
als moviments tectònics costés, per a l'influència de les depresions marines. 

Coleòpters nous per a Catalunya. — En Francesc Morer, comunica haver 
recuUit els coleòpters següents: 

Allalus amictas ah. obscuricornis. Pic. (Sta. Coloma de Farnés. VI-17). 

Chalcoides Plutiis Latr. Cerdanya, VII-17. En el Cat. Reitter 1906 
esmentada de Gunia, Galia i Germania. Tampoc esmenta Cuni en el seu 
Cat. Probable nova per a Catalunya si no ho és per a la península ibèrica. 

Troballes paleontològiques a Piera — Mn. Bataller, en un extret del seu 
treball «Recopilació de lo fet sobre mamífers fòssils a Catalunya)), que es 
publicarà probablement en el pròxim volum de treballs, dóna compte de la 
troballa feta en 191 ^ del Chelicotheriuni Goldefussi Kaupp a Piera. 



CONSELL GENERAL DE MEMBRES DE 9 DE JUNY DE 1918 

Presid'l•ncia del Rvnt. P Joaquim M. de Rarnola, S. ./., 
Pi'esident 

Té lloc la reunió en el local social en el Palau de la Diputació. Assisteixen 
els membres Rvnt. P. Barnola, S. J., Dr. Bofill i Pichot, D. Artur Bofill i 
Poch, D. Ascensi Godina. D. Joaquim Folc i Girona, Dr. Font Quer i 
D. Emili Juncadella. 



ÍNSTITUCIÓ CaTaLaNA D'HiSTOUlA NaTURAL j 2 :; 

Per trovar-se ausents de Barcelona excusen l'assistència els senyors 
Maluquer (Salvador, Josep i Joaquim), i xAguilar-amat. 

Oberta la sessió a les 11,30 a. m. i actuant de secretari D. Ascensi 
Godina, després d'aprovada l'acta de la reunió de Consell general de 30 de 
Desembre de 1917, es dóna lectura a les actes dels Consells Directius cele- 
brats durant lo que va d'any, que corresponen als dies 3 Gener, i Febrer, 
2 Mars, II Abril, 23 Maig, i s'aprova per unanimitat l'actuació del Consell 
Directiu. 

Llegida pel secretari accidental la relació de socis adjunts admesos pel 
Consell Directiu en les esmentades reunions del mateix, el Consell General 
per imanimitat ratifica els nomenaments. 

En votació secreta són nomenats membre supernumerari el Sr. .Mas de 
Xaxars, i membres corresponents, el P. Marcel, i els Srs. Palet i Barba i 
Amador Roroani, que viuen a Montserrat, Tarrassa i Vilanova, respectiva- 
ment. 

S'acordà, finalment, que en la sessió de Consell General de Desembre 
de 1918, el Consell Directiu presenti una relació de persones de reconeguts 
mèrits científics per a ésser nomenats membres corresponents. 

S'aixeca la sessió a la una de la tarda. 



124 



Institució CaTalana d'Historia Natural 



NOTES CRIPTOGAMIQUES 
I 

Un grapat de Hepàtiques catalanes» 
una espècie í dugués varietats noves per a la península ibèrica 

per el 

RVNT. P. JORQUm M•'' DE Baf^NOüfí, S. d. 



El règimen udomètric excessivament abundós d'enguany, ha sigut 
força propici per a la vegetació de les Muscinies. Seguint la tasca 
que ens tenim imposada d'ençà uns anys, havem aprofitat aquesta 
bona circumstància per a sovintejar les excursions, que, no obstant, 
moltes voltes la mateixa pluja ens ha destorbat, privant-nos de herbo- 
ritzar per indrets nous. Ademés un viatje a Tortosa, encara que no 
amb finalitat directa d'exploracions botàniques, ens ha donat propor- 
ció de fer vàries exploracions, i dugués excursions llargues per a llurs 
alentorns. Una d'aquestes fou per la vessant S. del Mont Caro, on 
devallen en imposants cascates les aigües que, provinentes del des- 
glassament de la neu, empapen les roques, i filtrant-se brollen en la 
preciosa reconada dita «La Caramella»; on degudament reunides, 
filtrades i canalitzades, formen el capdal d'aigües potables de la ciutat 
de Tortosa. L'altra excursió la férem al barranc de Sant Antoni, pel 
qual s'escorren els sobrants de les aigües no captades en «La Cara- 



Institució '\taLapia d Historia Natl-ral 125 

mella»; té llocs força ombrívols adequats a la vegetació de les 
Muscí'nies, encare que molts anys l'estiuatje es converteix en com- 
pleta sequetat, car, com venim de dir, son manantial és el mateix 
que proporciona les aigües potables a la ciutat tortosenca. 

En aquest treball condensem el resultat de nostres campanyes 
hepatològiques en els prop-passats mesos de Mars i Abril; verificades, 
a més dels punts esmentats (que per cert no foren dels més afavorits), 
pels voltants de Tarragona, on ens deturàrem un jorn a la anada a 
Tortosa i unes hores a la tornada, temps esmerçat en herboritzacions, 
en part en companyia de nostre benvolgut amic i preuat consoci el 
Dr. En Agustí M.^ Gibert, per Sant Celoni i Olzinelles i per les 
vores del Rec Comtal, darrera de sant Andreu de Palomar. 

Reunides metòdicament les espècies recollides hi afegim la dada 
de la recol•lecció, subtratum, localitats i altres anotacions que ens 
semblin pertinents o d'oportunitat. Assenyalem amb un asterisc les 
novetats que ho són per la Flora de Catalunya, i amb dos, les que 
ho són per la d'Ibèria. 

MARCHANTÍALES 

RICCIACE^ 
Gèn.: Riccia L. 

•• R. Crozalsii Lev. — Vores dels camins prop del molí d'En Compte, 

Jesús (Tortosa), 27, III; pans de terra descoberts pels voltants de 

la pedrera de Santa Yecla (Tarragona), 7, IV. 
* R. nigrella DC.—R. mínima L. (p.)— Vores descobertes dels 

camins prop del molí d'En Compte, Jesús (Tortosa), 27, III; entre 

la carretera de Tarragona a Barcelona i la pedrera de Santa 

Tecla (Tarragona), 7, IV. 
' R. sorocarpa Bisch.— Erms prop de la pedrera de Santa Tecla 

(Tarragona), 7, IV. 
**/?. Micheli Raddi.— Erms argilosos a la vora de la carretera del 

Port, a poc de la sortida de l'arrabal del Jesús (Tortosa, 27, III; 



1 2Ó Institució Catalana d' Historia Natural 



voltants de la pedrera de Santa Tecla (Tarragona), 7, ,IV. — 
Aquestes localitats donen fermesa a les sospites de que l'espècie 
es trobi disseminada per tota la regió mediterrània (1). Els 
exemplars recollits semblen referir-se a la forma típica. 
R. lamellosa Raddi.— /?. Dufourii Nees. — Camins propers del molí 
d'En Compte, Jesús (Tortosa), 27, III. 

MARCHANTIACE^ 

Qèn.: Reboulia Raddi 

R. hemisphaerica (L.) Raddi.— Associada a la Lunularia i Mar- 
chantia, vores del Tordera, Sant Celoni i Olzinelles, 21, IV.— 
Escassa. 

Qèn.: Conocephalum (Neck) Steph 

C conícum (L ) Neck.— Marchantia c. L., Conocephalus c. 
Dum., Fegatella c, Raddi.— En les parets de les derivacions de 
regar del Rec Comtal, Sant Andreu de Palomar, 28, IV. 

Gèn.: Lunularia Mich. 

L. cruciata (L.) Dum., Marchantia cr. B., Lunularia vulgaris 
Mick., Z. Z)///e/2// Le Jolis.— Tarragona, parets dels reguerons 
dels horts cap al riu Francolí, 26, III; Sant Celoni, vores del riu 
Tordera, amb propaguis, abundosa, 21," IV; barrancs del Regués 
(Tortosa), 27, III. 

Qèn.: Marchantia (L ) Raddi 

M. polymorpha L.— Paret llevant de l'embassament del molí d'En 
Compte (Tortosa), 27, III.— Amb propaguis, abundosa. 



(1) Boulay «Muscinées de la France- iépatiques» 



NsTiTiicíó CatalaNa t>' Historia Natural 



M. paleacea Bertol —Recs de Roquetes, barranc del Regués al 
Jesús (Tortosa), 27, III: Sant Celoni, roques properes al Tordera, 
21, IV.— Amb fructificacions ? i propaguis, abundosa. Sant 
Andreu, reguerons del Rec Comtal, 28, IV. 



JUNGERMANNIALES 

SPHAEROCARPACEAE 

Qèn.: Sphaerocarpus Mich. 

Sph. terrestris Sm., Sph. Michelií Bell.— Marges de camps, 01- 
zinelles, molt escassa, 21, IV. 

METZGERIACEAE 

Qèn.: Metzgeria Raddi 

M. furcata (L.) Dum. (part.).— Soques d'arbres, Olzinelles, 21, IV. 
— Escassa. 

HAPLOLAENACEAE 
Gèn.:'Penia Raddi 

P. Fabroniana Raddi, P. calycina (Tayl.) Nees., Marsilia 
endimaefolia (Dicks.) Lindb.— Parets del regueró de la fàbrica 
d'electricitat en el barranc del Jesús, cap a Roquetes, 20, IV; re- 
guerons del Rec Comtal, 28, IV. 

*=•=var.: lorea Nees. - Rec Comptal, 28, IV.— El R. P. Navàs ens 
va remetre uns exemplars d'uns aiguamolls de Muel (Saragossa), 
per a la seva determinació; resultant ésser aquesta típica varietat, 
pròpia de les aigües estanties en terrers caliços. Segurament 
que es troba en molts altres indrets de la península, de la qual 
encara no havia sigut esmentada. 



128 INSTITUCI.Í CaTaLaNA d'Historia NaTURaL 

TRIGONANTHACEAE 

Gèn.: Cephaloziella Spr. 

C. divaricata Heeg., Jungermannia d. Sw., /, byssacea Roth., 
Cephalosia byssacea Heen., C. Starkii Nees. — La manca 
d'anfigastris, i les fulles cocleariformes fan que ens determinem 
per aquesta espècie. Barranc de Sant Antoni (Tortosa), 4, IV. 

RADULACEAE 

Gèn.: Raduía Dum. 

R. complanata Dum., Junger mannia c. L.— Sobre troncs vells, amb 
fructificació i foliols amb propaguis. Sant Celoni, Olzinelles, 
21, IV. 

MADOTHECACEAE 

Gèn.: Madotheca Dum. 

M. platyphylla (L.) Dum.— Barranc de Sant Antoni, en grans 
mates, 4, IV. — Abundosa. 

CODONIACEAE 

Gèn.: Fossombronia Raddi 

F. caespitiformis de Not— Claps de terra entre les roques darrera 
l'arrabal del Jesús (Tortosa), entre els garrofers, 4, IV. — Trobà- 
rem abundoses matetes amb les càpsules imperfectes, que havem 
tingut vives més de quatre setmanes, esperant l'aparició de les 
espores, per a la definitiva i exacta determinació de l'espècie; car 
hom sab que és gairebé indispensable son examen. Malgrat la 



Institució Catalana d' Historia Natural 



129 



manca llur, doncs no poguérem assolir, com altres cops, son 
complet desenrotllament, el conjunt dels caràcters vegetatius, 
ens inclina a l'esmentada, que coneixem d'altres localitats de 
nostra terra. 

EPIGONANTHACEAE 

Gèn.: Haplozia (1) Dum. 

//. n'paria (Tayl.) Dum. 

**var.: rivularis Bern.— Rec Comtal, del tot submergida, 28, IV, 
i molt avans, (Nov, 1917). — Té l'aspecte d'un Chiloscyphus. 

Gèn.: Lophocoíea Dum. 

L. bidentata (L.) Nees., L. lateralis Dum.— Sant Celoni, Olsi- 
nelles, 21, IV. -Abundosa al dumunt de terres silícies humides i 
sombrejades. 

L. rivularis Raddi, L. Hookeriana Nees. — Riera d'Olzinelles, 
escassa, 21, IV. 

JUBULACEAE 

Gèn.: Frullania Raddi . 

Fr. diíatata (L.) Dum., Fr. minor Raddi. — Barranc de Sant 
Antoni, 4, IV; no abundosa; Sant Celoni, Olzinelles, en fructifi- 
cació, 21, IV.— No gens escassa. 

Gèn.: Eulejeunea Spr. 

Ell. serpillifolia (Lib.) Spr., Jungermannia Dick., Lejeunea 
CQüifolia Ehrh.— Reconadesaubaguesde La Caramella (Tortosa), 
2, IV. 



(I) Per raó d'etimologia es deu escriure amb li, encara que no ho fassin molts autors. 



130 



INSTITUCIÓ Catalana d Historia Natural 



Tot finint aquesta nota volem fer constar la abundor en que hom 
veu es presenten les Marchantiales cap al pla i en els alentorns de 
la çona mediterrània, ço que férem remarcar anys avans en una llista 
d'Hepàtiques d'Oriola (Alacant) (1), i que no desdiu de la conseqüèn- 
cia que es pot treure de l'estudi de llur repartició geogràfica, en els 
autors que d'aquesta s'han ocupat (2). 



II 

A propòsit d^una nova localitat de 
'ThíIIítís Hemíonítís'* (Lag.) O, Kt2. (Falguera) 



Una curta estada a Tortosa, per les derreries de Març i primers 
jorns d'Abril prop passats, em permeté realitzar un parell d'excur- 
sions un xic detingudes pels manantials d'aigües potables, a la «Cara- 
mella», en la vessant S. del Mont Caro, i per qualcunes de les 
reconades més ombrívoles del barranc anomenat de Sant Antoni, 
que de aquella es deriva per a donar els sobrants de les aigües a 
l'Ebre, en sa vora dreta, pocs kilòmetres més enllà de Tortosa. 
En l'esmentat barranc, en llarga extensió, sota la propietat ano- 
menada «la casa dels Canonges» , que ;s'alça sobre l'espadat tallat 
de la riera, vaig tenir la fortuna de trobar, amb relativa abun- 
dor, la curiosa falguera, que tan escassa es en nostra Flora pteri- 
dològica. 

Les dades de les localitats catalanes, on s'es trovada l'espècie, 



(1) Boletíh de laSoc. Arag. de C N. 

ei) Cf «Ètiides sur la distribation géographique des Mouises tn France» , par M. l'Abbè 
Boulay, 1877. 



Institució Catalana d' Historia Natural i-^i 

les consignàrem en nostre assaig monogràfic de les Falgueres de 
Catalunya, publicat en el primer volum de «Treballs de V Institució 
Catalana d'Història Naturah, l'any 1915 (1), i, que ens ha semblat 
del cas reprotiuir en la mateixa forma en que les estampàrem ales- 
hores : 

«Colm.: (sub: Scolopendrium sagittatum D. C); cerca de Bar- 
»celona (Salv., Quer); Gerona (Salv., Pourr.); Pirineos, Montseny 
(Quer, Palau); Montserrat (E. Bout.); Prats de Rey en algunos pozos 
(Puigg.) — N. V.: «Melsera» (Palm.)-» 

Referint-se a una espècie que no és gens abundant trobem massa 
general la frase: «cerca de Barcelona»; amb tot i tractar-se de cites 
atribuïdes a Salv. i En Quer. Tant més quant, per un ordinari, es fa 
en llocs ombrívols molt localitzats, com son: entrades de coves, 
avencs, baumes, boques de pous, etcètera. La cita de Bout. a Mont- 
serrat, sembla fictícia, segons deduim de catàlegs demanats directa- 
ment al R. P. A. Marcet, O. S. B. 

Costa (H.): (sub: Scoíop): «Prats de Rey, en algunos pozos, 
*Puigg.! Monseny y Pirineos, Colm. No la he visto en estàs locali- 
»dades». 

En son Herb. no n'hi ha cap exemplar. En el d'En Trèmols els que 
s'hi conserven no son pas de Catalunya. 

Gibert (in lit.; sub: Scol.) avencs de la Febró, Tarragona. 

Wk. et Lge. «In fissuris rupium umbrosis cavernisque regionis 
»inferioris Hispaniae orientalis et australis, raro; in Catalaunia 
(Montseny, Pyr., Colm.)» (sub: Scolop.) 

L'escassa que és aquesta espècie, segons es pot deduir de les 
cites aduides, fa que transcribim aquí la noteta de nostre erudit conso- 

(i'; Pàgines K7-ll.'8, 



1^2 Institució Catalana d'Historia Natural 

ci honorari Dr. D. Carles Pau, de Segorbe, publicada en el Butlletí 
de Novembre de l'any 1912 (1): 

vPhyllitis hemionitis (Lag., Garc. y Clem.) en Barcelona. 

»E1 trabajo del P. Barnola pubticado en el Boletín de Junio 
»1912 (2), me recuerda la indicada criptógama vascular que ningün 
» amigo de Cataluna me ha comunicado recientemente. 

»Dicha espècie fué recogida por el Dr. Tréinols y su etiqueta 
»trae estos detalles: 

«—Barcelona, Montes de S. Qerónimo. 

»Fuentes, riachuelos, etc. 

»3 a 400 metros. 

»Junio 1875.— 

»Según esto deberà ser o debió ser abundante; se puede buscar 
»en el herbario del difunto Dr. Trèmols bajo Scolopendrium offtci- 
y>nale, que ciertamente no lo es. 

»Segorbe 15. X. 1912.» 

Tenim prou resseguides les encontrades de Sant Jeroni de la vall 
d'Hebron, a què sens dubte es refereix l'etiqueta del Dr. Trèmols, 
que poseeix el Dr. Pau, no havent trobat mai l'espècie en qüestió. 
Però com que llurs condicions fitostàtiques són tan singulars, tenim 
com a força probable que es trobés, i àdhuc es trobi, en qualque reco 
d'exploració difícil, sigui per estar cercat per a defensa de la pro- 
pietat, sigui per estar tancat com mina d'aigua, sigui destrossat al 
fer la carretera, edificar, o per qualsevol altre motiu. Ja havem fet 
constar que no es trova pas en l'Herbari del Dr. Trèmols en son lloc 

propi, ni en la següent espècie, que sinonímicament es refereix 

a la denominació Scolopendrium officinale, notada pel dit doctor 
Pau. Es, doncs, o localitat avui perduda, o que cal explorar amb 
nova diligència, com ens proposem fer-ho. í ara ens permetem afegir 



(l) V. Secció oficial, primera plana. 

('Jj V. p. 83 a 86. «Una falguera nova per a Catalunya i una nova localitat de V Aiiuo- 
gravinia leptopliylta (L.) Link. 



Institució GatalaNa d' Historia Natural ' 133 

que la tenim en nostre Herbari d'un pou de «Can Rovira», a Santa 
Eulària de Ronsanes en el Vallés.. 

* 
* * 

A l'afegir ara aquesta nova localitat férem qualques reflexions 
respecte de Vhabitat de l'espècie, i sa dispersió geogràfica. 

La falguera de que ens ocupem és espècie constitutiva de Vele- 
ment mediterrani; gaire bé en diríem perimediterrània. Aquesta 
única regió li assenyala En Christensen (1). Son localitats aduïdes 
per Christ (2) les coves de la çona litoral mediterrània, particular- 
ment en les illes del mediterrà, dés de Palestina (Frey) i Grècia, fins 
Alger i Espanya. La dóna com sustituint la Phyüitis Scolopendrium 
(L.) Newm. en els països més càlits de la mar llatina (3). Hooker i 
Baker (4) li assignen Espanya, S. de França, Itàlia i les illes medite- 
rrànies. Ettingshausen (5) li senyala la localitat general, sud d'Europa. 
•De Rey-Paillhade (6) enumera com localitats franceses: Provença, 
Còrcega i Alger, donant com a fites, inferior i superior respectiva- 
ment, les longituts de 10 a 2,000 m. En el Compendio de la Flora 
Espafiola, por Blas Làzaro e Ibiza (7) llegim: «Pirineo; indicada en 
Gibraltar». 

Contra la suposició d'En Christ (8) de fer la Ph. Hemionitis 
reemplassant de la Ph. Scolopenrdium en la regió mediterrània, 
podem fer remarcar que en la localitat de «Can Ros», (9) en plé Vallès, 
es troben a poques passes una espècie de l'altra, aquella en un pou, 
aquesta en una cínia veïna; a Tortosa, la torrentera més veïna a la 
de Sant Antoni, és la dels molins d'En Compte, o del Jesús, on tenim 



(1) «Index Filicum». h'afniffi, 1906, pàg. 492. 

(2) «Die Farnkraüter der Erde». Jena, 1S97, pàg. 211. 

(3) V. 1. cit. 

(4) «Synopsis Filicum». London, 1874, pàg 217, sub: Scolopeíidrium Hemionitis Sw. 

(5) «Die Farnkraüter der Jetztwelt», Wien, 1865, pàg. 125; sub: Scolopendrium hemio- 
nitis Swartz. 

(6) «Les Fougères de France». París, 1893, pàg. 105, sub: Scolopendrium. 

(7) Madrid, 1906, 2 ^ edic , t. 1, p 569; sub: Scolopendrium Hemionitis Lag. García 
Clem. 

fS) «Die Farnkratüer der Erde», sub gen : Scolopendrium, pàg. 211. 

(9) Per equivocació anotàrem avans «Can Rovii:a>, en lloc de «Can Ros». 



'^4 



INSTITUCIÓ Catalana d'Historia Natural 



recollida la Scolopendrium; que també es cria una mica més lluny 
en el barranc d'Alfara; i segurament es troben poc menys que barreja- 
des en els indrets d'on s'han citat, o ben properes; això que no obstant, 
no aduïrem, per no tenir-ho comprobat personalment. No podem, 
doncs, admetre aquestes espècies com a mútuament sustitutives una 
de l'altra, en diversa regió botànica. 



Entre mig dels exemplars, que recollírem i observàrem a la locali- 
tat tortosina esmentada, uns eren ben formats, amb la fàcies típica de 
l'espècie, d'altres es trobaven deformats o contrets per l'escassesa 
dematèries nutritives, on la roca, que els hi serveix de substratum 
(conglomerat poligènic, amb alternància de capes argilocalcàries) no 
era encara descomposta, o tan poc que les arrels amb prou feines 
s'arrapaven. Entre la diversitat de formes migrades, que no cal 
esmentar, hi distingirem la var. brevis Bert. (1), que es caracteritza 
per son contorn cordireniforme a la base de les frondes, i oval en el 
rest, amb l'àpex rom. Qoldschmidt (2) la considera com un estadi 
jove. En Christensen no li dóna més valor que de sinonímia (3). 



Laboratori Biològic del CoMegi de Sant Ignasi, Sarrià, Maig 1918. 



(1 ( «Misc. bot.», t. V., sub: Scolopendrium. 

(2) «Tabellen zur Bestimmung der Pteridophytenarten». Cassel. 190!, pàg. 20 

(3) «Index Filicum.. Hafnic, 1906, pàg. 619. 



Francesc X. Altés Alabart - Impressor - Barcelon - 



INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 



1. Dies de sessió. — Primer dijous de cada mes, a les set del 
vespre. 

2. Socis adjunts. — Deuen ser presentats per tres socis i ad- 
mesos en sessió de Consell Directiu. Paguen deu pessetes 
l'any (que poden fer efectives a D. Asenci Godina, Sors, 35, 
Barri de la Salut-Gracia) Barcelona,Tresorer de la Institució, 
rebent totes les publicacions de la Societat i podent consultar 
la Biblioteca i Museu. 

3. Butlletí.— Cada mes surt el Butlletí de la Institució menys 
els de juliol, agost i setembre. 

4. Volum de treballs: 

Cada any es publica un volum de treballs de unes 3oo 
planes. -^ 

5. Tiratges apart: 

Els autors que desitjin tiratges apart dels treballs publicats 
en el Butlletí, deuran solicitar-ho del Consell de Redacció 
avans de que siguin desfets els motllos. 
Dels treballs que tinguin en el volum, els autors en rebran 
5o exemplars encara que no ho solicitin; en cas de desit- 
jar-ne major nombre deuran comunicar-ho al Consell de 
Redacció, al corretgir les probes. 

6. L'Institució Catalana d'Història Natural, 

ha trasladat son lloc social al Palau de la Diputació, 
Carrer del Bisbe. Barcelona. 

7. Toutes les Communications et échanges doivent etre envo- 
. yée^ : 

Apartado de Correos, 653, Barcelona (fispagne) 



Institució Catalana d'Historia Natural 



SESSIONS 



La Institució Catalana d'História Natural celebrarà ses 
sessions científiques d'enguany els jorns: 



10 de Gener 
7 de Febrer 
7 de Març 



4 d' Abril 
2 de Maig 
6 de Juny 



3 d' Octubre 
7 de Novembre 
5 de Desembre 



PUBLICACIONS DE LA INSTITUCIÓ 

BUTLLETÍ MENSUAL 

Primera Època.— -ISOl•lSOS, tres anys. 25 ptes. 

Segona Època.— 1904 a 1917, cada any. 5 » 

MEMÒRIES 

Himetiòpters de Catalunya» per P. Antiga i Josep M.^ Bofill. 

Fam. I, Tentredinits . . . ... . 1 pta. 

» IV, Ichnenmónids 1 » 

» VIII, Crisids 1 » 

» X, Sfégids 1 » 

» XIX,Apids 1 » 

» XVIII, Vespids ...... 1 7> 

» XII, Sapigids . . \ 

» XIII, Scoliids . . f 1 » 

» XIV, Mutillids. . ) 

Història de les Ciències Naturals a Catalunya, per Mossèn 

Nobert Foni i Sagné . . . . . . . 2 ptes. 

Ensaig d'una Flora liquènica de Catalunya» per Manel Lle- 

nasiFernàndes 1 » 

Minerals de Catalunya» per Llorenç lomàs 1 » 

Goutribuciones al estudio de la Flora del Pirineo Central 

(Valle de Aran), por Manuel Llenas g Fernàndes . 2 » 

Fauna ictiològica de Catalunya, per Agustí M.^ Gibert . . 2 y> 

Sismologia Catalana, per M. Faura i Sans, Pvre .... 1 » 

TBEBALLS 

Volum I, 1915 10 ptes, 

Volum II, 1916 ............. 10 » 

Volum III, 1917 (en prempsa) 



BXJTLLETI DE LA 

INSTITUCIÓ CATALANA 

D'HISTORIA NATURAL 



Octut 



re 191 



8 




Local social: 
Palau de la Diputació, carrer del Bisbe. — Barcelona 



SUMARI: Secció Oficial: Sessió 
científica de 3 d'Octubre-de 1918.— Al- 
guns moliuscos terrestres i de aigua 
dolça de la província de Tarragona, per 
el Dr. F. Haas, Flix. — Sobre una col- 
lecció de Anèlids de les costes Nord i 
Sud de la Península Ibèrica, per Josep 
Maluquer.-— En Emili Tarré i Tarré, 
per Lluís Soler Pw^o/.— L'wGnophos 
stevenaria» B. de l'Europa oriental, 
integrant de la fauna espanyola, per 
Ignaci de Sa garra. 



butlletí 



Institució Catalana d'Historia Natural 



3.' Època. Barcelona. Octubre, igi8. Any I — Nú.m. 7 



SECCIÓ OFICIAL 



SESSIÓ CIENTÍFICA DEL DIA 5 D'OCTUBRE DE igi8 

Presidència del Rvnt. P. Joaquim M.^ de Barnola S. J. 
President 

Amb assistència dels membres i socis Srs. P. Barnola, Bofill i Pixot, 
Broquetas, Codina, Sagarra I., P. Pérez Acosta i Zariquiey, el Sr. Presi- 
dent obra la sessió a les 19, actuant de Secretari el Sr. Codina. 

Se llegeix una carta del membre Sr. S. Maluquer excusant l'assistència, 
així com la d'En Joaquim Maluquer, a causa de la greu malaltia d'aquest, i 
manifestant al ensems el seu sentiment de no poder donar compte, en 
en aqueixa sessió, de varies excursions efectuades el passat istíu a la 
comarca del Pallars, i que espera porguer-ho fer en la pròxima sessió. 

Es dóna compte d'una comunicació del Sr. Enginyer Quele del «Distrito 
iWinero de Barcelona y Gerona» invitant a I'Institució Catalana d'Hístòria .^íx-- ~ 

Natural a associar-se a l'homenatie a nostre il•lustre membre En Lluié.-A*' ' ' 

M."" Vidal, amb motiu del 50° aniversari del seu ingrés en el cos d'Enginyers, 
i obsequiar-lo amb un present apropiat a l'objecte. La comunicació, que ioü ^PR ^ %( 
acollida amb unànim i viu aplaudiment entusiàstic, passa a la Junta / ^ *■ 

directiva. ^ ' *írn 1 >. 



i-j5 Institució CaTaLana d'Historia Natural 



El P. Barnola manifesta que el Sr. E« Emili Tarré i Tarré, membre 
de I'Institució Catalana d'Historia Natural des de 1904, mori en 
18-VI1-18 (a. c. s.). Fou President de la nostra societat l'any 1908. Conceller 
el 1911, i Vis-president el 1912. Conegudes són les seves contribucions a 
l'Ornitologia de Catalunya i els llibrets de vulgarització sobre diversos ani- 
mals. El membre En Lluis Soler i Pujol s'encarregà de fer la nota necrolò- 
gica. Descansi en pau nostre benvolgut membre, i dirigim una pregària al 
cel pel descans etern del seu esperit. 



COMUNICACIONS Cl KNTI KIQJ.' ICS 

Per la hepaticologia catalana. — En e.xcursió verificada de Gavà a 
Brugués, el 2Ò de Juny pels brs. Codina, P. Navàs, i President, recollí 
aquest les Hepàtiques següents: Frullania fragilifolia Tayl., en el bosc de 
la «font de la Salut»; -Madotheca flatyphylla (L.) Dum., en tota la regió 
boscana; Radula complanata (L.) Dum.; Scapania tiemorosa Dum., amb 
propaguis i fructificacions, barrejada amb la Frullania-, Lpphocolea biden- 
tata (L.) Nees., a voltes sola, a voltes amb la Eulejeiinea serfillifolia (Lib.) 
Spr., que per son costat s'asocía a la Scapania i a la Frullania; Pellia 
Fabroniana fcalycifta Nees.) Raddi. \a.r.:furcigera Nees, a la font, i la var.: 
lorea Hook., al barranc que devalla de Brugués; Lunidaria cruciata (L.) 
Dum., per les infiltracions d'aigua al barranc de Gavà i als marges del de 
Brugués; Conocephaliim conicum (Neck.) Steph., en aquest darrer. 

La<!(Selaginella dentíDulata» Link a Gavà.— En la excursió a dita pobla- 
ció, de que fem esment en altra lloc d'aquesta crònica, diu el President, 
trovàrem en abundor extraordinària dita criptògama vascular, i la major 
part dels peus amb llurs espigues esporangíferes. A poc d'allunyats del poble, 
per la riera de son nom, que du en derrer terme a la «tont de la salut», tot 
el marge esquerra n'està cobert en extensió de pot ser centenars de metres. 
La terra argilosa vermellenca, es on n'hi ha el màximum. 

Exploració del Montseny.— L'efectuaren per Agosti Setembre, amb bons 
resultats, el R. P. Navàs, el P. Pérez-Acosta i nostre President, qui comu- 
nicà lo següent: les excursions s'estengueren pels voltants de Viladrau, fins 
a EspinelvÈS, cap a Sant Marsal, Sant Segimont, Gorg negre i els plans de 
Can Gat, Can Sala, i castell de Serrallonga. En la part geològica, recolliren 
formoses druses i geodes de cuarç cristal•litzat, en gaire bé totes ses varie- 



Institució (^atalaNa d' Historia Natural 



137 



tats, la amatistada es escassa, essent avui impracticable la mina d'on, 
segons la gent del país, la beneficiaven els antics. A Espinelves, sota Vila- 
drau, i cant Gat, filons més o menys potents de baritina, compacta i 
tabular, generalment de color rosada; del primer lloc l'extrau la casa 
Argemir, com a base de la fabricació del seu envejat colorant anevin». La 
carretera en construcció, de Viladrau cap a Santa Fe per Sant Marsal, ha 
posat al descobert un gros filó de fluorina, on es poden recollir exemplars 
cúbics incolors, blanquinosos, grocs i morats. Mostrà un exemplar de 
<yranit que presenta una exíoliació laminar molt prima i en extensions no 
reduides, efecte segurament de compressions laterals. — Part botànica. — 
Son moltes les Molses i Hepàtiques recollides, que es presentaran en 
treball apart, quan estiguin totes ben determinades; particularment crida 
'l'atenció nostre President sobre qualques falgueres, o no citades del Mont- 
seny, o d'especial interès. Tals son el Polysticmim angiilare, en sa forma 
típica, no gens escàs; el Athyriíim alpestre; la varietat, que sembla parti- 
cipar de les dugués longearistatum i hastatiim d'En Christ de la espècie 
Pol. lonchitis, en el barranc aprop de la font del cristall: i la varietat 
obovata hXoore. del Asplenimi lanceolatiim, que alguns .autors eleven a la 
categoria de espècie, recollida en el últim revol del camí de la Arola cap a 
Sant Segimont, al començar la pujada, en unes llicorelles, en lorma del tot 
igual als exemplars trobats l'istiu de l'any passat en idèntica habitació en 
'una reconada del Cap de Creus. — Part zoològica: Moltes novetats va 
trobar el R. P. Navàs, de que s'en cuidarà de donar compte en una o altra 
forma, tan en sa especialitat com en espècies de Quernetos o pseiido-escor- 
pms. En el torrent de Matagalls, fins prop de la font del mateix nom, ens 
crida l'atenció en els balsaments d'aigua unes petites esferes gelatinoses, 
-de diàmetre aproximat, de un centímetre, que contenien moltes d'elles, 
petits embrions, força semblants als de alguns mol•luscos d'aigua dolça: 
sospitaren si serien d'uns petits batracis, dels que hi havia prous larves, 
i que no assoliren conservar fins dur-los a ciutat. Mol•lusc aquàtic no s'en 
veia altre que el Anciliis, del que no sabem com deixa els seus ous. — 
L'exploració de que parlem ens va tornar a convèncer de la conveniència 
de fer un treball de conjunt de la fauna, flora i gea de nostra preuada mun- 
tanya, com recordaran molts senyors assistents que ja s'havia intentat 
anys enrera per part de I'Ixstitució. També la varietat d aus. i de insectes 
de tots els ordres, ens confirmaren en aital idea. 

Guix fibrós sedós en abundància. — El descobrí nostre President en la 
riera de Rubí a Papiol, vora dreta, pròximament enfront de les mines de 



1 38 Institució Catauana d' Historia Natural 

galena i fluorina, en explotació. Forma llits de gruixos molt diferents^ 
alguns prou considerables, alternant amb bancs molt més potents de mar- 
gues de color rogenc fosc i verdoses. El guix es presenta gaire be tot inco- 
lor, però qualques exemplars són negrosos, sigui per matèries orgàniques 
empresonades, sigui per diversos èxits. Cita la localitat per cas que no ho 
hagués sigut anteriorment per nostres geòlecs. 

La ((Lacerta viridis» L. a Catalunya.— El senyor Codina manifesta que 
al Museu de Catalunya s'han rebut darrerament una formosa parella de llar- 
gandaixos de Viladrau (Montseny), que estudiats pel senyor Maluquer 
(Joaquim), resultaren ser de Lacerta viridis, espècie nova per a Catalunya. 

Sobre el Coluber longissimus Laur. — El mateix senyor Codina, en nom 
del senyor Maluquer (Joaquim), comunica l'ingrés al Vivarium del Parc,, 
de Barcelona, d'un formós exemplar de Coluber longissimus Laur., serp 
raríssima a Catalunya, fins al punt que en 15 anys sols se n'han trobat do& 
exemplars. 

La localitat es també Viladrau (Montseny). 

Contribució a la fauna malacològica de Catalunya.— El senyor Codina 
entrega, per a la seva publicació en el Butlletí, 'la continuació del doctor 
Haas de Flix, al seu anterior treball, i que tracta ò.' Alguns mol'hiscos 
terrestres i d'aigua dolça de la província de Tarragona. 

Sobre l'aAvena sterilis» L. — També llegeix el senyor Codina una comu- 
nicació del senyor Pere Palau, farmacèutic de Sant Jaume dels Domenys 
(Tarragona), tractant de: aUn curiós mitjà de dispersió de les llevors de 
l'ccAvena sterilis» L., que ve recomenada pel doctor Joan Cadevall. 

Després d'un entretingut parlament entre els senyors P. Barnola, 
P. Pérez Acosta, I. de Sagarra, i Zariquiey sobre les excursions d'aquest 
istiu, amb interessants troballes de minerals, plantes i insectes, de les 
quals donen detallades comunicacions, el Sr. President aixeca la sessió 
a les 20' I 5. 



Institució Catalana d* Historia Natural 



'39 



Alguns mol•luscos terrestres í de aigua dolça 
de la província de Tarragona 



per el 

DR. F. HfíflS, Flix 

(Continuació) 

Flix (Suplement) 



Candidata heripensis Mab. 
Heliceíla negíecta Drap. 
Cochlicella acata Müll 



RiBARROjA, uns 6 km. riu amunt de Flix 

Margaritana auricalaria Spglr.— Molt rara en pous fondos al 
llit de l'Ebre. 



Barranco «Fonteule» prop de Ascó 

Carthasiana carthasiana Müll. 
Tacheopsis splendida Drap, 
Chondrala qaadridens Müll. 
Ramina decollata L. 
Ericia elegans Müll. 



INSTITUCIÓ CaTALaNa D' HlSTORIA NaTURaL 



Muntanyes prop de Mora de l'Ebre 

Agriolimax sp. 

Candidula striata barcinonensis Bgt. 
Cand. murcica penchinati Bgt. 
Cand. ragositiscula Drap. 
Tacheopsis splendida Drap. 
Eobania vermiculata Müll. 
Archelix alonensis Fér. 
Rumina decollata L. 
Fenissacia folliculus Gron. 
Ericia elegans Müll. 



Muntanya «La Picosa» prop de Mora de l'Ebre 

Pyramidula rupestris Stud. 

Candidula murcica penchinati Bgt. 

Tacheopsis splendida Drap. 

Eobania vermiculata Müll. 

Archelix alonensis Fér. 

Pupa (Modicella) avenacea subsp. 

Chondrula quadridens Müll. 

Limnaea (Galba) truncatula Müll.— En la font de Sta. Madrona. 

Ancyclus simplex Buch.— En la mateixa. 

Ericia elegans MiüU. 



Vora dreta de l'Ebre des de Miravet fins a Xerta 

Xerophila palavasensis Germ. 
Xer. xalonica Serv. 
Xer. variabilis Drap. 
Xer. arigoi Rossm. 
Xer. cespiíum Drap. 
Candidula striata subsp. 
Cand. murcica subsp. 
Cand. rugosiuscula Drap. 
Carthusiana carthusiana Müll. 



Institució Catalana d'Historia Natural izji 

j 

Tacheopsis splendida Drap. ) 

Cri/ptomphaliis aspersus Müll. \ 

Eobania venniculata Müll. \ 

Archelix punctata bMiU. | 

Arch. alonensis Fér. ' j 

Eiiparypha pisana l•AnW. ■! 

Leiicochroa candidissima Drap. ■ 

Chondrula qiiadridens Müll. -j 

Rumina decollata L. j 

Feriissacia folUculiis Groxx. i 
Ericia elesans Müll. 



Alfara, peu de Monte Caro 

Pyramidiila (Goniodiscus) rotiindata Müll. ■ 

Hyalinia (Polita) lúcida Drap. ^ 

Carthiisiana carthusiana Müll. 1 

Tacheopsis splendida Drap. í 

Cryptomphalus aspersus Müll. ' 

Archelix punctata MüW. I 

.4rcA. alonensis Fér. 

Eobania venniculata Müll. " 

Chondrula quadridensWxW. - 

AiyCíz (Modicella) brauni Rossm. , 

P. (Mod.) avenacea dertosensis Bof. 

Rumina decollata L. I 

Limnaea (Galba) truncatula Müll.— En la font de Serrano. ; 

Ancylus simplex Buch.— En la mateixa. 
Ericia elegans Müll. 
Pomatias septemspiralis subsp. 



Serra del Toscar i Mola de Tortosa, alt. 1000-1200 m. \ 

Xerophila cespituni Drap. 

Candidula striata subsp. i 

Cand. murcica subsp. i 

Tachea nemoralis L. 

Tacheopsis splendida Drap. '. 

j 

I 
1 



j^2 Institució Catalana d'Historia Natural 

Cryptomphalus aspersus Müll 

Archelix punctata Müll. 

Arch. alonensis Fér. 

Chondrula quadridens Müll 

Pupa (Modicella) avenacea dertosensis Bof. 

Riimina decollata L. 

Limnaea (Galba) triincatula Müll— En la font de la Cova Pintada. 

Ericia elesans Müll. 



MoNTE Caro, alt. uns 600 m. 
Xerophila palabasensis Qerm . 

Tivenys 

Candidata striata subsp. 
Tacheopsis spíendida Drap. 
Leucochroa candidissima Drap 
Riimina decollata L. 
Ericia elegans Müll. 

Benifallet 

Xerophila palauasensis Qerm. 
Xer. arigoi Rossm . 
Heticetla neglecta Drap. 
Cryptomphalus aspersus Müll 
Eobania vermiculata Müll. 
Archelix punctata Müll. 
Arch. alonensis Vér. 
Cochlicella bàrbara L. 
Rumina decollata L. 

Creu dels Sants, Serra de Cardo, alt. 950 m. 



Candidula murcica subsp. 
Tacheopsis spíendida Drap. 



Institució Catalana d" Historia Natural i^o 

Archelix alonensis Fér. 
Chondrula quadridens Müll. 
Pupa (Modicella) poli/odon Drap. 
P. (Mod.) secale Drap. 
Rumina decollata L. 
Ericia elegans Müll. 



La Mola (Suplement) 

Candidula carascalensis subsp. 
Cand. rugosiuscala Drap. 
Cryptomphalus aspersus Müll. 
Buliminus (Ena) obscurus Müll. 
Chondrula quadridens Müll. 
Pupilla muscorum Müll. 
Pomatias septemspiralis subsp. 



Entre Colldejou i Marsà i 

i 

Xerophila cespituni Drap. i 
Carthusiana carthusiana Müll. 
Tacheopsis splendida Drap. 

Archelix alonensis Fér. ' 

Cryptomphalus aspersus NíVíW. \ 

Chondrula quadridens Müll. I 

Rumina decollata L. j 

Limnaea (Radix) limosa L. i 

Ancqlus simplexBuch. I 
Ericia elegans Müll. 



Sant Pau de la Figuera, peu del Montsant 

Helicella neglecta Drap. 
Carthusiana carthusiana Müll. 
Archelix alonensis Fér. 



M4 



Institució Catalana r>' Histori» Natural 



Sobre una colieccíó de Anèlíds 
de les costes Nord í Sud de la Península Ibèrica 



per 

dOSEP MflLiU©UEÍ^ 



Tinc el gust de presentar a I'Institució una coliecció típica de 
anèlids marins, Poly chaeta, remesa al Museu de Ciències Natu- 
rals pel Dr. Enric Rioja Lo-Bianco, i que es d'esperar donarà lloc, amb 
les demés que ja hi ha instal•lades en aquell, a interessar en major grau 
als naturalistes catalans envers aquests interessants cucs. 

Componen la col•lecció les 51 espècies següents: 

Família Aphroditidae 

N.^ 1 Hermione hystrixSav\gm.—fAd\síga. 

•'■> 2 Lepidonotns claoa bAontagu.— Santander. 

» 3 Halosydna gelatí'nosa Savs. —Santander 

» 4 Harmothoé setossisima Savigny. — Santander. 

» 5 ;> lunulata Delle Chiaje.— Santander. 

» 6 » exteniiata Grube. — Santander. 

» 7 5í/!e/ze/a/s .fíoa Jhonston. --Santander. 

Família Nere idae 

» 8 Perinereis olweiraeY{<òr'it.—Q\]òn. 
» 9 A^ere/s /r/-ora/a Malmgren.— Gijón. 

» 10 » diversicolor O. F. Muller. — Sant Vicente de la 
Barquera. 

Família Eunicidae 

» 11 Dlopatraneapolitana\^e\\e-C\\\a]e.—Q\)òn. 

Família Phyllodocidae 

> 12 Eteone plet a.— Gijón. 

> 13 Phyllodoce lamelligera.— Santander. 



N.« 


14 


» 


15 


» 


16 


•!> 


17 


i\ 


18 


'> 


19 


■> 


20 


» 


21 



Institució Catalana n'HisroniA Natubal 1^5 



Família Cirratulidae 

Audouinia tentaculata Montagu. — Gijón. 
Cirratulus crysoderma Claparède.— Màlaga. 
Dodecaceria conchariim Oersted. — Santander. 

Família Spionidae 

Nerine cirratulus Delle-Chiaje— Santander. 
Aonides cirrata Sars. — Màlaga 

» oxycephala Sars.— Santander. 
Polydora hoolura Claparède.— Màlaga. 
Magelona papillicornis Fr. Muller. — Santander. 

Família A n i c i d a e 

'> 22 y4r/c/a /oe//í/a Claparède.— Gijón. 

» 23 ó'co/oyo/os arm/o-er O. F. Muller.— Santander. 

Família Ophelidae 

» 24 Ophelia bi'cornis Savigny. — Marin. 

) 25 Poli/opht/ialmus pictus Düjavdm.— Santander . 

Família Capitellidae 

> 26 Notomastus latericeas Sars. — Santander. 

Família Arenicolidae 

> 27 ^re/z/co/<2 /0M5///a Quatrefages.— Santander. 

> 28 » branchialis Audouin et Mi I ne Edwards.— San- 

tander. 

Família Maldanidae 

> 29 Leichone clypeata Sant Josep.— Santander. 



Familia Cbaetopteridae 

30 Phyllochaetopterus solitarius Rioja.— Santander. 



ia6 Institució CaTaLan* d'Historia Natural 



Família Owenidae 

N.° 31 Otvenia fusiforme Delle-Chiaje.— Sant Vicente de la Bar- 
quera. 

Família Amphictenidae 

» 32 Pectinaria (Lagis) Koreni lAaimgvQw.—Sanïdin^ev. 

Família Ampharetidae 

» 33 Meliana adriatica vqn Marenzeller.— Sant Vicente de la 
Barquera. 

Família Sabellaridae 

» 34 Salbellaria alveolata Linné.— Gijón. 

» 35 » spinulosa Leuckart.— Santander. 

* Família Terebellidae 

» 36 Amphitrite gracilis Gmht.—Sdinidindi&r. 

» 37 Thelepus cincinatus¥ahr\c\\xs.—lAa\aga. 

» 38 Terebella lapidària Linné.— Màlaga. 

» 39 Pista cretacea Qrube.— Santander. 

» 40 Lanice conchilega Pallas. — Santander. 

» 41 Terebellides Stroemi Sars.— Màlaga. 

» 42 Polycirrus caliendrum Claparède. — Sant Vicente de la 

Barquera. 

» 43 » //ae/Tza/oí/es Claparède.— Gijón. 

Família S a b e 1 1 i d a e 

» 44 Potamilla reniformis 0.¥ Muller.— Gijón. 
» 45 Dasy chone bombyxDaXy t\\.—!Aa\aga. 
» 46 » lunullata.- Wa\aga. 

Família Serpulidae 

» 47 Hydroides norvegica Gunnerus. — Santander. 

» 48 Vermiliopsis infundibulum Langerhaus.— Gijón. 

» 49 Pomatocerus triqueter Lmwé. — Gijón. 

» 50 Placostegus tridenta^us Fabricius. - Santander. 

» 51 0/77/)/?<7/o/?o/77a ^/w^rm/fl DelIe-Chiaje.— Santander. 

Barcelona, Desembre 1917. 



Institució Catalana d' Historia Natural iaj 



En Emili Tarré i Tarré 



per 



ÜÜUIS SOüER PUüOü 



El dia 17 del darrer juliol va deixar aquest món per a passar a 
l'eternitat, En Emili Tarré i Tarré. 

Ordenat i culte, estudiós i sadollat de bondat, amatent entusiasta 
de nostra terra, era un intel•ligent i acurat conreuador de l'Història 
Natural, en quins estudis arribà a conquerir ben justificadament un 
lloc força distingit. 

Fa uns 27 anys que sortosament va començar nostre rel•lació amb 
motiu de preparar-li el primer exemplar de la seva, després tant im- 
portant, col•lecció. Fou aquest — ho recordo perfectament — un rossi- 
nyol, i ben present tinc encara com En Tarré no el volia pas pel sol 
fet de comptar amb una au dissecada, sinó que el que el guiava era 
la curiositat científica, el poguer-lo estudiar, tot establint compara- 
cions amb altres espècies. En Tarré, força admirador de la bellesa i de 
la poesia — car ses inspirades composicions poètiques bé ho palesen — 
prou recordaria el cant meravellós del rossinyol que tant admirava, 
però ell tindria molt especialment en compte que aquell ocell, per les 
condicions de son bec, necessita per a llur alimentació d'una munió 
d'insectes, que amb afany cerca, deslliurant així a l'agricultura de 
nombrosos enemics i reportant-li en sa conseqüència, innombrables 
beneficis. Aqueixa finalitat enlairada, patriòtica, resultant de son 
amor a la ciència i a la terra, fou una de les principals característi- 
ques de la tasca d'En Tarré, cristal•litzant principalment en sa notable 
i coneguda obra, «Els ocells més útils a l'agricultura de Catalunya», 
per mitjà de la qual destruí força prejudicis i demostrà palesament el 
valor de moltes espècies cegament perseguides per l'home. Així En 



iaS institució CatalaNa d' Historia Natural 

Tarré va tenir el gran encert d'especialitzar sos coneixements, do- 
nant-eis-hi a l'ensems un caire profitós i pràctic. 

Lo que més l'interessà fou, doncs, l'estudi dels ocells, al qui dedicà 
bona part de sa vida, i fruit del qual foren sos tan notables Col•lecció 
d'ocells de Catalunya i sa biblioteca d'ornitologia, llegats per a 
després de sa mort al Museu de Ciències Naturals, i a la Biblioteca 
de Catalunya, respectivament. No per això deixà de fer objecte de 
ses investigacions a moltes altres espècies, essent molt digne de 
recordar se com darrerament es consagrà a vindicar-ne algunes 
d'aqueixes, i cgm divulgà les característiques aptituts i condicions 
d'altres per mitjà de la col•lecció Nostres bèsties. 

L'estudi, l'observació, i la visita als principals centres culturals, 
serviren an En Tarré per a donar-li la ferma i seriosa preparació que 
es manifesta clarament en sos nombrosos treballs. Visità les més 
importants ciutats de França, Anglaterra Itàlia i Suissa, fixant-se 
detingudament en l'examen de les col•leccions contingudes en sos 
coneguts Museus. I no sols estudià la naturalesa dins d'aquests, sinó 
que la volgué contemplar vivent, dedicant-se, a l'efecte, a recórrer les 
principals encontrades de nostra terra, essent també an aqueix fi un 
dels fundadors de nostre «Centre Excursionista de Catalunya». 

La seva forta preparació l'interioritzà en el sí de les associacions 
científiques de nostra terra, principalment de nostra benvolguda 
Institució Catalana, de la que va ésser un dels primers socis, 
essent per a mi un motiu de perdurable satisfacció l'haver-lo presen- 
tat a la mateixa. En Tarré en fou després President de nostra Socie- 
tat, i tots recordem amb joia ses comunicacions i sos interessants 
treballs publicats en aquestes pàgines, i, entre altres. Contribució a 
la Ornitologia de Catalunya, Nova espècie del genre «-Podiceps» 
Lath, Contribució a la morfologia ornitològica, Sobre el «Rube- 
cula familiaris» Blyth, Contribució a V història del «Canis fami- 
liaris,y> L., etC, etc. Era també membre de diverses corporacions 
nacionals i "fextrangeres. 

Publicà ademés nombrosos llibres i fou col•laborador de La Veu 
de Catalunya, La Pagesia, La Vanguardia, L'Art del Pagès, La 
Costa de Llevant, etc, etc. 

La delicadesa de sentiments i la seva peculiar bondat el decidiren 
a pendre part activa en les campanyes en prò del ocells, i dels ani- 
mals en general. Així, fou President de la Societat Protectora dels 
Animals i de les Plantes, organitzant la campanya protectora dels 
ocells i, amb semblant fi, la Lliga escolar. 



Institució (JaTalana d'Histomi* Natural i^q 

I per a posar terme an aquestes notes, crec oportú fer constar un 
detall que entenc no deixa d'ésser de força significació. L'Emili 
Tarré, que tant les sentia les joies de la natura, que segons ens digué 
un de sos allegats, feia viatges únicament per a fruir del cant dels 
ocells, no en tingué jamai en la seva llar cap, preferint privar-se de 
llurs cantúries que no pas reduir-lo a esclavatje dins d'una estreta 
gàbia, experimentant gran dolor al veure'n algun en aital forma, 
prova ben manifesta de la bondat de son cor i de les grans afeccions 
que en ell s'hi contenien, pels xamosos ocellets. 

Serveixin aquestes mal traçades línies d'homenatge modestíssim a 
la memòria del bon patrici, del excel•lent mestre i estimadíssim amic, 
En Emili Tarré i Tarré (q. e. p. d.), quina recordança sia sempre per 
a nosaltres un ferm estímul per a treballar amb la constància, la fe i 
el zel en que ell ho va fer. 



L'((Gnophos stevenaría)) B. de TEuropa oriental, 
integrant de la fauna espanyola 



per 
IGpíflCI DE SAGflRí^fi 



Pe! mes de març rebia una tramesa de lepidòpters per a determi- 
nar, recollits pel P. J. Bogufïà, S. J., qui s'ha distingit ben aviat en 
l'exploració lepidopterològica del Moncayo, Veruela i Tortosa- 
La majoria de les formes m'eren familiars per trobar-se pels nos- 
tres voltants, però n'advertírem d'altres que s'allunyaven dels tipus 
corrents i entre les quals em cridà l'atenció una Boarminae que 
m'era del tot desconeguda. 

A l'arribar son torn, foren estudiats tots aquells lepidòpters restant 
la forma esmentada sense concretar sa filiació específica. De no 



IJO 



Institució Catalana d Historia Natural 



portar la indicació precisa de «Veruela 1914» hauria cregut es trac- 
tava d'una forma exòtica, tan era son aspecte desacostumat; ni el 
contorn de les ales ni sa decoració ens acostava a cap de les formes 
pròximes, de les col•leccions que's guarden al Laboratori d'Entomo- 
logia del Museu de Catalunya i no havent cap resultat positiu en llur 
comparació, resseguírem les il•lustracions de les Geometridae de 
A. Spuler (1), on de primer anduvi res posàrem en clar fins que in- 
terpretant la factura d'aquelles representacions advertírem Tespècie 
que cercàvem en la fig. 23 de la làmina 62. 

Respecte d'aquesta figura hem d'advertir que no sols és de dife- 
renta tonalitat (cosa freqüent en les làmines de l'obra citada); sinó 
que també no hi ha l'exactitut desitjada en els motius de decoració; 
aquestes diferències podrien tenir per causa la manca de fidelitat en 
la representació d'una forma que sembla no és molt freqüent, o bé 
ens revelarien certes diferències pròpies d'una nova forma occidental 
de la G. stevenaria B., representada en l'exemplar de Veruela. Aquest 
està en bon estat de conservació i per tant permetrà, quan les circums- 
tàncies sien més favorables per a l'intercanvi científic, comprovar 
la certesa del cas. De tota manera és manifesta la presència a la 
nostra fauna d'una espècie més de l'orient, confirmant la gran afinitat 
faunística als dos extrems de la conca del mediterrani. 

VGnophos steüenaria B. es citat dels Balcans, Carniola, migdia 
de Rússia i bona part de l'Assia occidental. 

Barcelona, 28 de Maig de 1918. 



(1) A. Spuler.— Die S:hmetterlinge Europa's. 



Francesc X. .'\ltes Alabart - Impressor - Barcelona. 



INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 



1. Dies de sessió. — Primer dijous de cada mes, a les set del 
vespre. 

2. Socis adjunts. — Deuen ser presentats per tres socis i ad- 
mesos en sessió de Consell Directiu. Paguen deu pessetes 
l'any (que poden fer efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, 
Barri de la Salut-Gracia) Barcelona,Tresorer de la institució, 
rebent totes les publicacions de la Societat i podent consultar 
la Biblioteca i Museu. 

3. Butlletí.— Cada mes surt el Butlletí de la Institució menys 

els de juliol, agost i setembre. 

4. Volum de treballs: 

Cada any es publica un volum de treballs dejunes 3oo 
planes. 

5. Tiratges apart: 

Els autors que desitjin tiratges apart dels treballs publicats 
en el Butlletí, deuran solicitar-ho del Consell de Redacció 
avans de que siguin desfets els motUos. 
Dels treballs que tinguin en el volum, els autors en rebran 
5o exemplars encara que no ho solicitin; en cas de desit» 
jar-ne major nombre deuran comunicar^ho al Consell de 
•Redacció, al corretgir les probes. 

6. L'Institució Catalana d'Història Natural, 

ha trasladat son lloc social al Palau de la Diputació, 
Carrer del Bisbe. Barcelona. 



/ 



Toutes les Communications et échanges doivent étre envo- 

yéc' : 



ApuFtado de Correos, 653, Barcelona (Espagne) 



Institució Catalana d'Historia Natural 



SESSIONS 



La Institució Catalana d'História Natural celebrarà ses 
sessions científiques d'enguany els jorns: 



10 de Gener 
7 de Febrer 
7 de Març \ 



4 d' Abril 
2 de Maig 
6 de Juny 



3 d' Octubre 
7 de Novembre 
5 de Desembre 



PUBLICACIONS DE LA INSTITUCIÓ 
BUTLLETÍ MENSUAL 

Primera Épooa.— 1901-1903, tres anys. 25 ptes. 

SegonaÉpoca.— 1904 a 1917, cada any 5 » 

MEMÒRIES 

Himenòpters de Catalunya, per F. Antiga i Josep M.^ Bofill. 

Fam. I, Tentredinits ...... 1 pta. 

» IV, Ichneumónids 1 » 

» VIII, Crisids 1 » 

» X, Sfógids , . . 1 » 

» XIX, Apids 1 » 

. XVIII, Vespids . . .... 1 » 

» XII, Sapigids . . \ 

» XIII, Scoliids . . ! 1 » 

. XIV, Mutillids. . ] 

Història de les Ciències Naturals a Catalunya, per Mossèn 

Nobert Font i Sagué 2 ptes. 

Ensaig^ d'una Flora liquènica de Catalunya, per Manel Lle- 

nasiFernàndes 1 » 

Minerals de Catalunya, per Llorenç lomàs 1 » 

Contribuciones al estudio de la Flora del Pirineo Central 

(Valle de Aran), por Mannel Llenas g Fernàndes . 2 » 

Fauna ictiològica de Catalunya, per Agustí Jkf* Oibert . . 2 » 

Sismologia Catalana, per M. Faura i Sans, Pvre .... 1 » 

TBEBALLS 

Volum 1, 1915 '. 10 ptes 

Volum II, 1916 10 » 

Volum III, 1917 (en prempsa) 



butlletí de la 

institució catalana 

d'historia natural 



^ ovembre 1918 




Local social: 
Palau de la Diputació, carrer del Bisbe. — BARCELONA 



i 



SUMARI: Secció Oficial: Sessió 
científica del 7 de Novembre de 1918. — 
Una ligera visita botànica a Tous, por 
C. Pau. — Resposta a les observacions 
del Dr. PardiUo sobre la OZOQUE- 
RITE cristal•litzada i la NAFTALINA 
natural a Catalunya, per el Doctor 
M. Faura i Sans 



butlletí 

DE LA 

institució Catalana d'Historia Natural I 

3/ Època. Barcelona, Novembre, 1918. Any I — Núm. 8 ' 

__ I 

,i 

SECCIÓ OFICIAL 1 

SESSIÓ científica del dia 7 DE NOVEMBRE DE 1918 



Presidència del Rvut. P. Joaquim M.' de Banio/a, S. /. 
President 



Té lloc la reunió en el local social, del Palau de la Generalitat, a les sis '. 

i 

trenta p. m., assistint-hi els membres i socis Senyors: P. Barnola. Bataller, 

I 
Bofill i Pichot, Broquetas, Codina, Faura, Font Quer, Haas, Maluciuer (Sal- .' 

vador), Maluquer (Joaquim^, Mas de Xaxars, i Zariquiey. j 

Excusen l'assistència els Srs. Aguilar-Amat i Sagarra. .i 

De l'obsequi al membre D. Lluis M/ Vidal.— Es dona lectura a la contesta i 

<ie nostre President, en nom de la Institució, a la comunicació feta per l'Engi- j 

nyer Quefe de .Mines, relativa a l'obsequi projectat a nostre il•lustre geòlec, 

per a que consti la bona impresió produïda per tal idea. i 



152 



Institució Catalana d' Historia Natural 



Nostre President dóna compte de la pèrdua de dos socis arrencats de 
nostre costat per la epidèmia gripal. En Francesc Bertran i Musitu, de fami- 
milia prou coneguda. Encara que ficat de ple en els treballs propis de la 
seva carrera d'Enginyer industrial, seguia el moviment científic de nostra 
terra, particularment en lo relerent a Geologia, per la que tenia especial 
afició. La mort el trovà el 26 d'Octubre, a Sitjes, on havia anat amb la seva 
família, precisament per a deslliurar-se de la infecció, quan començava a 
causar víctimes en nostra ciutat comtal. Perteneixia a la Institució 
d'ençà igi 2. 

En Joan Pardo i Lluis, d'origen més modest, no po^gué continuar els es- 
tudis des de jovenet per una malaltia que aleshores el sorprengué, esmer- 
çant luego la seva activitat en l'art de la jardineria; çò que naturalment el 
portà a l'estudi de la Botànica. Encara que son ingrés a la Institució sols 
databa de l'any 1915, poden recordar nostres consocis que sovint s'havien 
fet, en nostre Butlletí, comunicacions importants de plantes recollides en 
ses excursions. Sembla que ara anava preparant material per a escriure la 
Flora de Sarrià, on morí el 4 del corrent. 

A les respectives famílies enviem el condol més sentit. — R. 1. P. 



COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES 

Més hepàtiques de Gavà i alentorns.— A les espècies citades en el Butlletí 
d'Octubre hi ategeix el P. Barnola les següents, recollides en excursió feta 
per aquelles precioses encontrades el 20 de l'esmentat mes, en companyia del 
soci D. Josep Eroquetes, i son: Lejeanea serpillifolia Lib. en el bosc de la 
((font de la salut», barrejada amb Radula complanata Dum., i amb Lopho- 
colea bidentata (L.) Nees.; les dugués darreres barrejades entre elles soles; 
la Frnllania fragilifolia Tayl., junt amb la Radula, i sola en la pujada del 
castell d'Aramprunyà; Fr. dilatata Dum., en les roques que aguanten el pont 
natural de Brugués, prou conegut dels nostres geòlecs i turistes; la var. 
fjrandiflora Spruce, de la Encepkalozia hicuspidata Dum., en fructificació, 
entre mig d'un Fissidens; i la Lunnlaria cniciata amb magnífics arquegonis, 
pels mateixos indrets on s'hi trova la Salaginella. 

El Spíranthes autumnalis Rich. a Gavà.— El P. Barnola participa haver 



Institució Catalana d' Historia Natural 



153 



trovat abundantment dita orquidàcia, el 20 d'Octubre pp., en el marge dret 
de la riera de Gavà, en els punts més argilosos, on es abundantíssima la 
Selaginella denticnlata, Link., segons comunicà en l'anterior Butlletí. 

Comunicació histològic-biològica. — EI P. Barnola la el resum d'una llar- 
ga i detallada nota del membre P. Pujiula, relativa a un nou procediment 
de tinció i observacions personals sobre diverses cèl•lules de la molla dels 
ossos de badella. Va acompanyada de fines pintures, que circularen entre els 
presents 

Sobre la fecundació i fructificació del Platanus orientalis L. — Recor- 
dant nostre President la observació anotada en e\ Butlletí de .Març d'enguany 
(n. 3. pàg. 58), diu que 
ha observat a dotzenes 
els peus eixits de lla- 
vor, en punts arresse- 
rats, de Sarrià, on el 
vent hauria conduitels 
aquenis de dit arbre. 

Dels castanyers ge- 
gantins del Montseny. — 
Com a complement de 
lo exposat en la darrera 
sessió pel P. Pérez- 
Acosta , presenta e 1 
P. Barnola una foto- 
grafia d'un dels exem- 
plars més notables per 
sa grandiositat i boni- 
ca forma, que palesa 
son bon estat de vida 
a pesar dels molts anys 
d'existència que suposa 
la soca de 7*7^ m. de 
circumferència a i m. 
pròximament de terra. 
Es trova entre «Rocs 
cremats» i la ermita de 
Nostra Senyora de l'Arola (900 m. s. e. n. d. m.). El ric propietari de; 
Viladrau, D. [\amón Bofill, asseguraba posseir ell en ses castanyedes 




154 



INSTITUCIÓ Catalana d'Historia Natural 



l'exemplar més gran del Montseny, doncs afirma tenir 40 pams de cir- 
cumferència. No són escassos en els voltants de l'Arola els que passen 
de 6 m. 

Sobre el Coelopeltis monspesulana. Hermann. — El mateix Sr. President 
diu haver observat i agafat algun Coelopeltis, dintre el mateix jardí del 
Goliegi de Sant Ignasi de Sarrià, i en presenta un exemplar jove perta- 
nyent a ia forma Neiimaijeri Fitz. 

El Sr. Maluquer (Salvador) manifesta haver trovat en els voltants de 
Barcelona, aquesta serp amb molta freqüència. 

Sobre la troballa del ((Llthothamnium». — Amb ocasió d'obrir-se el Gran 
Emisari de la Gran-Via en el trajecte de la Plaça d'Espanya a la riera Ma- 
gòria, trobà el Dr. Almera el gènere que encapsala la present nota. La pre- 
sència d'aquesta alga en els dipòsits terciaris de Catalunya es de temps 
coneguda, essent molt abundant en les capes miocèniques del nostre Pena- 
des, sols que allí es presenta en la facies calissa, essent més fàcil llur deter- 
minació, per mànifestar-se més clarament l'estructura; amb la mateixa 
disposició s'ha trovat aquest fòssil en el cretàcic inferior de València, 
Aquestes algues calcaríferes no són exclusives de les formacions terciàries, 
sinó que ja són molt abondants al cretàcic superior. remontantTse les 
primeres troballes a les calií-ses més antigues del cnrboniler. 

La disposició variada que prenen al fossilitzar-se ha fet que molts 
paleontòlecs creguin tractar-se d'un animal inierior o be ésser simples 
concrecions calisses, en tant que altres opinen éssser un verdader vegetal. 

Els exemplars que hem recollit presenten formes molt semblants al 
Lithothainniítm reproduit a la Paleofitologia de Zittel-Schimper, pàg. 37-38, 
fig. 32' 33'-^. Donat que el jasciment es trova en margues. resulta que'l 
fòssil en qüestió sols presenta la forma externa, essent impossible el deter- 
minar l'estructura interna. La jiossibilitat de que es tracti d'una forma 
concrecionada o causada per la erosió de les ai.nües ha de descartar-se, per 
no presentar-se en capes ni ésser aquesta forma la produïda per les aigües 
en les margues. 

Els primers exemplars foren recollits pel Dr. Almera en uns munts 
de desferres tretes per obrir la galeria soterrània del Gran Emisari: els ma- 
terials trets han sigut dipositats al final de la GranVia prop d'uns camps 
que hi ha davant de l'Estació de Magòria. La formació geològica a que 
pertany el Lithothamninm es el nivell més superior del Pliocènic, correspo- 
nent a les margues grogues de l'Astià amb llurs fòssils característics. 

Aquest mateix fòssil s'ha trovat en el monticul atravessat per la carre- 



Institució Catalana d' Historia Natural 155 

tera reial de .Madrid a La Junquera en el indret on està edificada l'esglcsia 
Parroquial de Sans; actualment no es pot recollir cap exemplar per ésser 
urbanitzat i edificat aquest paratje. 

La trovalla d'aquest fòssil te interès per no haver sigut encara trovat 
en les formacions plioccniques del nostre baix Llobregat. 

Observacions de costums d'animals de terrari i aquari.— L'encarregat 
del Vivariíiin que la Junta de Ciències Naturals té al Parc de Barcelona, 
senyor iMaluquer (S.), explica algunes interessants observacions de costums 
d'animals, sobretot rèptils. Entre altres ha pogut observar detalladament 
tot el curs de reproducció de la Hjla arboreu, la famosa reineta; l'acopla- 
ment i posta de la serp Coluber scalaris. acoplament i posta de la tortuga 
d'aigua dolça Emys orbicularis, etc. 

Exploració científica de l'Estany de Moncortés. — D. Salvador Alaluquer 
i D. Frederic Haas, expliquen amb deteniment, les seves excursions 
pel N. de la Província de Lleida, fetes l'estiu darrer, en les que recolliren 
abundant material, insectes, rèptils i batracis, mamífers, peixos, moluscs 
i plantes, quin estudi, no està encara acabat. Un cop llest es publicarà la 
relació detallada, en la que figuraran forsa novetats. 

Excursions d'estiu. — El Director del Museu de Ciències Naturals de 
Barcelona Sr. Bofill i Poch, dóna compte de ses excursioes del darrer estiu 
al N. de les Províncies de Lleida per a recollir material per a com- 
pletar el treball que amb la col•laboració dels Dr. Haas i Sr. Aguilar-Amat 
s'està imprimint per al volum de Treballs de 918 de la Institució. 

Una lleugera visita botànica a Tous. — El Dr. Pau, ha enviat un treball 
sobre una excursió a les riberes del Júcar al que dóna lectura el Sr. Malu- 
quer {].]. Esmenta les plantes més curioses recollides, algunes d'elles molt 
interessants com la Linaria tenella (Cavanilles), deia Cueva de la Abuela, 
segona localitat coneguda fins aquesta data, la Eriça carma L. dels voltants 
de Tous, espècie nova per a la península. 

•Una nova localitat de la Scilla Hyacinthoides L— Segons manifesta 
el Dr. Font Quer aquesta Scilla de gran talla, que en Ramon Queralt des- 
cobrí vora Horta l'any darrer, nova per a Catalunya, ha estat retrobada 
per la senyora Na Montserrat G. de Gallardo, prop de Sant Akdí. Deu a la 
seva amabilitat uns exemolars d'aquesta espècie que cultiva en els jardins 
de la Junta de Ciències Naturals. 

Algunes plantes curioses del Parc de Barcelona.— El Dr. Font Quer, 
diu que no vol avui fer comentaris sobre la presència en els marges, vores 
dels caminals, etc, del Parc de Barcelona, d'unes quantes plantes interès- 



156 Institució CataLaNa d'Historia Natural 

sants, alguna nova per a Catalunya; però no vol deixar de publicar aquesta 
petita llista: 

1. Trigonella polycerta L. — Uns pocs exemplars prop la muntanya de 

Montserrat. 

2. Cerastiiiin perfoliatnm L•. — Parterres, en el mateix lloc que l'anterior. 
3.S C. dichctomiim L•. — Amb l'anterior, 

4, Senebiera didipna {L•.) Pers. — Al peu de la paret que tanca el Parc pel 
cantó de la via de França, vora l'escala monumental de la Secció 
Marítima, 
s. Anthemis mixta L. — Parterres, vora el Alontserrat. 
ó. Neslea panicnlata Desv. — Amb l'anterior. 
7. Conringia orientalis knàrz. — Amb les anteriors. 

y. Bromus erectiis Huds. — Parterres davant l'Estufa de la Junta de Cièn- 
cies Naturals. 
9. Silene conoidea L•, — 'Vora el Montserrat. 

10. Paniciim repens L•. — Canals que deriven de l'Estany del Parc. 
1 I. ^'Etheorrhisa bulbosa Cass. — Parterres del Parc, com mala herba en el 

Passeig de les Magnòlies. 
12. Nothoscordum fragrans Kunth? — Per tot el Parc, en alguns llocs 
abundantíssim. 
Algunes plantes de Puigsacalm. — El sefior Maluquer (J.), diu que els ger- 
mans Bartomeu per Pasqua Granada feren una excursió a Puigsacalm, 
desde Vidrà a Pla Traver, portaren d'alli, i en feren mercè al Museu de 
Catalunya, les següents espècies determinades pel Dr. Font Quer. 
Orchis Simia Lamk. — Cap a Salt de Sallent. 

0. laxiflora Lamk. — Maciu de Puigsacalm, des de prop de Vidrà fins 
vora S. Privat. 

0. sambacina L. — Pla Traver, a 1,250 m. 
Narcissns rseudo-narcissns L•. — Puigsacalm, a i,=5i5 m. 
Scitla Lilio-Hijacinihns L. — Prop de Puigsacalm, i més avall. 
Gentiana koochiana Perr. et S. — Pla Traver, 1,200 m. 
Olechoma hederacea L. — Prop de S. Privat. 
Melittis Melissophglliim L•. — Prop de S. Privat. 
Dentaria pinnata Lamk. — Prop del Salt de Sallent. 

D'una excursió al Montseny. — El Dr. Font Quer, referent a una excursió 
al Montseny, diu lo següent: 

Poques espècies poguérem recollir en l'excursió que férem al Montseny 
amb el Dr. Haas, perquè ja al setembre, és tot sec i solament qualques 



Institució Catalana d'Historia Natural 157 

coses de tardor poden ésser recollides. Entre aquestes les CarHnes, que 
estaven en plena florida. 

Al Montseny hi ha realment les dugués Carlines de les muntanyes de 
Catalunya: C. acaulis i C. cinara. La primera Ihem vista cap el naixement 
de la Riera Alajor, dessota Matagalls, i després a Coll Pregon, dominant la 
forma caulescent. la segona és escampada per tota la muntanya. A Coll 
Pregon hi ha també l'hibrit C. acanlisy^C. cUtara, amb fulles de forma 
intermitja entre les de les dugués Carlines, però més semblants a les de 
la C. acaulis, tronc de cinc centímetres, bracties extremes menys espinoses, 
però d'espines robustes i ramoses, les internes d'un groc brut, lacínies 
de les palletes del receptacle en forma de porra com en la C. acaulis. El 
predomini d'aquesta última és evident en l'hibrit de Coll Pregon. 

Aquest híbrit podria correspondre al que descriu Vayreda. en Plantas 
notables de Catalnfia, p. 96, i que lé, segons ell, el posat de la C. acaulis o a 
la C. Jonannettiana Sennen. 

La Carlina acaulis ha estat tinguda per dubtosa en el Montseny; Col- 
MEiRo ja la indicà, però les seves cites sabem el valor que tenen. La localitat 
de Montseny és interessant per ésser la més meridional de la península. 

No havent-hi altres assumptes de què tractar, s'aixecà la sessió a les 
vuit p. m. 



iç8 Institució Catalana d' Historia Natural 



Una lígera visita botànica a Tous 



por 
C. PAU 



Invitado por los amigos D. Emilio Moroder y D. Ramon Trullen- 
que, uno de los farmacéuticos mas ilustrados que he conocido en mis 
viajes, a pasar unos días por las riberas del río Júcar, región que me 
era desconocida, salimos de Carlet el dia 28 de Marzo y marchamos 
hacia Tous. Apenas salimos de Carlet, encontramos el Astragalus 
Barrelieri Duf. y la Sàlvia Valentina Vahl; y en las tierras cultiva- 
das, antes de llegar al «Mas de la Garrofera», \a Matthiola luna- 
ta DC. Entre las malezas de los montes, florecía la Tulipa austra- 
lis Lk. var. montana Willk. 

Bajando a Tous, se anima algo la vegetación, defendida al abriga 
de la solana; y aquí descubro una espècie lefíosa nueva para la flora 
espanola y de inesperada presencia; pues ningún autor llego a sospe- 
char que pudiera encontrarse en Espana. Se trata de la Eriça car- 
nea L.; que al otro dia vi con frecuencia y en algunos rincones en 
abundància, entre los ríos Júcar y Escalona. El 29, lo dedicamos a las 
cercanías de Tous; el 30, marchamos al río Escalona; però, cometimos 
la falta de no llevarnos comestibles y tuvimos que volvernos a medio 
dia. En la «Cueva de la abuela» se encuentra en abundància una de 
las espècies mas raras de la Península, puesto que no se conocía màs 
que deia «Cueva horadà» (Ayora). La Z.//zar/« /e«e//a Cavanilles 



Institució Catalana d'Historia Natural içg 

(nomine Antirrliini). El suelo de la cueva estaba alfombrado de esta 
preciosa linaria Al cruzar el monte que separa los ríos Júcar y Esca- 
lona, y en la falda que mira a Tous. descubro un híbrido que me 
pareció diferente del que acababa de describir en el «Boletíndela 
Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales»; però muy atrasado. Por 
fortuna le volví a ver el dia 31, bajando a Carlet, y el Sr. Trullen- 
que quedo encargado de proporcionarme ejemplares en flor; como 
efectivamente los recibí a su tiempo. Justo serà dedicàrselo, como 
muestra pequena de agradecimiento, y muy merecedor por su gran 
entusiasmo por las Ciencias naturales. 

El dia 30 lo dedicamos al monte del Castillo; por la tarde bajamos 
a Carlet; bastante entrada la noche, llegamos al pueblo, después de 
sufrir un aguacero, seguido de un molesto viento, que nos hacia ape- 
tecer con ànsia un tranquiio descanso. 

Aunque la època no era muy oportuna y mi intención era visitar 
la Sierra Maltès que sospecho ha de ser muy notable, bajo el punto 
de vista geogràfico, no estoy quejoso de la excursión, tanto de las 
yerbas traidas, como por lo agradable que se pasó el tiempo en com- 
pafiía de tan complacientes y buenos amigos. Acostumbrado a trotar 
siempre solo, estàs salidas, acompafiado de amigos sencillos y nada 
maliciosos, me enamoran y no volvería nunca a casa. Es tan agrada- 
ble la conversación meramente científica y algo elevada del suelo. 

Indicaré lo mas curioso que traje. 

Sisymbrium erysimoides Des.— Sitios arenosos e incultos de las 
huertas al piè del monte del Castillo y en las cercanías del molino. No 
fuè citada en Valencià. 

Diplotaxis nudicaulis^ (Lag.) Pau. — Sisymbrium Barrelieri 
Asso syn., p. 86 (1779).— 5. monense Cavanilles observ., p. 334, 
(1797).— Al piè del monte del Castillo, por la parte occidental. 

Papaver dabiam L. var. valentinum Pau. Ribazos de las huer- 
tas en la margen derecha del Júcar. 



i6o Institució CataLana d'Historia Natural 

FoWa Pap.' dubtí, capsü\a e\ongata Pao. pinnati/idí. Difiere del 
dubíum por las casulas y lacinias foliares muy ensanchadas; del pinna- 
tiftdum por las hojas cortadas, como en el P. dubium. 

Centaurea resupinata Cosson sec. Porta y Rigo iter III, n.*^ 349, 
(1889).— Frecuente; però, muy atrasada. 

Populus alba L. Forma cuneata. —OnWas del Jücar. Difiere de 
todas las muestras que poseo, por las hojas, con la base cuneiforme. 

Equisetum hiemale L. — Ribazadas del río. También abunda en 
riberas arenosas del Palancia. 

Linaria tenella (Cavanilles).— Abundantísima en la Cueva de la 
abuela, margen derecha del río Escalona. Segunda localidad conocida 
hasta el dia. 

Eriça carnea L. — Cercanías de Tous, descendiendo al pueblo; 
orillas de la acequia de riego del Escalona, frente a Tous; y montafia 
situada entre los dos ríos. Espècie lefiosa, nueva en la Península. 

Clypeola /onthlaspi L.—Tierras incultas bajo del pueblo. 

Tamarix segobricensis Pau h6.— Ejemplares muy jóvenes reco- 
gidos en las orillas del Júcar y comparades con las muestras de mi 
pais, los considero idénticos por el color de la corteza y las hojas. 
Yo tomé esta misma forma por T. Hispànica Boiss.; però, al com- 
pararia con la descripción que nos da Willkomm en la pàg 272 del 
Síipplementum, observo que no todos los caracteres le convienen, 
por lo que me inclino a consideraria nueva, hasta que pueda procu- 
rarme ejemplares auténticos y podamos asegurarnos de su certeza. 

Hispànica Segobricensis 

• 
Bracteis triangulari•lanceola• Bracteis lanccolato-linnearibus 

tis calycern aequantibus . . . calycem superantibus. 

Sepalis oblongis Sepalis ovatis apice attenuatis. 

Petalis obovato-elipticis. . . . Petalis oblongis albis. 



ÍNSTiTució Catalana d'Historia Natural i6i 



Filameníis5,cum glandulisge- Filamentis 5, ad apicem glan- 
minafis disci confluentibus. . dularum ortis. 

Las formas parvifloras de la T. africana, De Notaris las dió 
bajo T. ligustica. 

Linaria oligantha Lange.— L, amethystea var, ignescens Willk. 
Supplem. pàg. 175 (e. loco Alcira). L. fiava Lange in Prodromo FI. 
Hisp., II, pàg. 562.— Abunda en las tierras cultivadas de Carlet 
(TruUenque). 

Phyllitis hemionitis (Lag. Garcia et Clemente).— Tous. 

Phlomis Trullenquei Pau o. \\yhr. —Ph. crinita. X Lychnitis 
Pau. 

Difiere de la Phl. composita Pau.— PhL crinita. X Lychnitis 
Pau (Sociedad Aragonesa de Historia Natural, tomo XVII, pàg. 132; 
Mayo del 1918), por las hojas mayores, mas estrechas, con la decu- 
rrencia del limbo mayor y mas delgadas 

De la Pli. Lychnitis trae la vellosidad y decurrencia de la làmina 
foliar: de la Ph. crinita el engruesamiento de las hojas, la mayor 
cortedad de las bracteitas, el angostamiento de los dientes calicinales 
en la base y su corola algo menor. 

Y difiere de la Lychnitis por las hojas lanceoladas, cortamente 
decurrentes y tomentosas, bracteitas menores y con doble vestidura, 
siendo los pelos màs cortos, dientes calicinales con la base triangular. 
Difiere de la crinita por las hojas oblongas y su decurrencia. 



l52 ' INSTITUCIÓ C/TALaNa D' HlSTORIA NaTUHaI- 



Resposta a les observacions del Dr. Pardíllo 

sobre la OZOQUERITA cristallítzada í la 

ISfAFTALINA natural a Catalunya 

per el 

Dí^. M. FflUf^fl I SANS 



Remerciem en gran manera l'atenció del doctor Pardillo, d'haver- 
nos honrat, glosant nostres troballes mineralògiques, fetes antany a 
Catalunya, encara que aquestes no hagin sigut gaire grans (1). 

L'OzoQUERiTA CRISTAL•LITZADA la trobàrem en el torrent de Po- 
rrella, a Sant Joan de les Abadeses (2), essent aquesta la primera volta 
que's menciona en estat de cristal•lització a Catalunya i en la Pe- 
nínsula ibèrica, i diguérem llavors que: «en el fons d'una de les 
galeries poguérem recollir unes mostres, encar que en petites propor- 
cions, d'una substància d'un color xacolata, amb cares llustroses, i 
que al dirigir-hi el llum se'ns fonia, donant origen a reguers negres; 
efectivament es tractava de la cera mineral, en son estat natural i 
cristal•litzada. Com la cristal•lització de l'Ozoquerita és dubtosa, i 
fins al present, son escassos els exemplars que s'han pogut trovar en 
aquest estat, és per lo que havia ensajat una medició d'angles per a 
poder determinar la verdadera cristal•lització d'aquest mineral orgà- 



(1) Pardillo (F.) El Laboratori de Cristallografia i Mineralogia Atiiiari de In Junta de 
Ciències Naturals de Barcelona, t. II, v. 1, pàgs 244-249. 

(2) Faura I Sans (M.) La Ozoquerita cristal•litzada a Catalunya. Butlletí de l' Institució 
Catalana d'Història natural, t. XIV, pàgs. 10- IL 



Institució Catalana d'Historia NaturaU 16-5 

nic. Del resultat solament podem indicar que les cares son verdade- 
rament rombos, per lo que alguns autors l'han suposat cristal•litzat 
en el sistema Ròmbic; no obstant, podria molt bé pertànyer al sistema 
Monoclínic. Serà difícil de poder definir el sistema de cristal•lització 
d'aquest mineral mentre no es puguin separar de la massa, formes 
més completes». 

I en això observa el doctor Pardillo, que: «Es llàstima que de les 
recerques fetes en els exemplars de Sant Joan de les Abadeses 
s'hagi pogut concloure no més el pertanyent al contorn de les cares, 
particularitat que, com és ben sabut, no està sotsmesa a cap llei, puix 
en cas de més fruit aquelles encerques hagueren servit de comple- 
ment als treballs microgràfics de Fischer i Rüst, i principalment als de 
Cesaro, que trobà en cristallets tabulars d'Ozoquerita les propietats 
òptiques del sistema ròmbic, establint en l'angle dels eixos òptics i en 
la recristal•lització la diferència d'aquest mineral amb la hatchetina». 

Ampliant aquella ma primera comunicació m'obliga el fer present 
que la recerca d'aquest mineral fou completa, car tan prompte vaig 
donar-me compte de l'importància de la trovalla, escrupulosament 
vaig seguir totes les galeries recent obertes en busca d'una geoda 
o qualque massa cristal•lina, àdhuc encomanant als facultatius em 
separessin tota matèria semblant, mentre duressin els treballs preli- 
minars d'exploració d'una calissa margosa bituminífera; però fou 
sumament escàs aquest mineral, i tot el recollit el servem en tota 
cura. Per això no ens fou possible el fer l'anàlisi químic qualitatiu i 
quantitatiu, practicant solament els assaigs precisos per a la seva 
determinació; incluint-lo en el grup de les ceres minerals, sense cap 
gènere de dupte. 

Reconeixerem prompte la trascendència de poder precisar la seva 
cristal•lització per a definir amb certesa l'espècie mineralògica. Inten- 
tàrem l'assaig de les medicions dels angles diedres, i per a no publi- 
car una relació satisfactòria de les anotacions, fou pel que ens limità- 
rem a descriure el contorn de les cares, no ignorant que aquesta 
referència és d'una valor ben relativa. 

Per la qual cosa, si el Dr. Pardillo desitja completar els treballs 
microgràfics dels mineralògecs Fischer i Rüst, i principalment els de 



IÓ4 ■ Institució Catalana d' Historia Natural 

Cesaro, orientats en l'investigar la precisió d'altres consemblants, 
des d'ara generosament li oferim el material que personalment reco- 
llírem i qife fou el que motivà aquella primera nota. Gaudiríem d'una 
plena satisfacció si aquesta nostra modesta trovalla, en l'avenç cien- 
tífic, podia prestar utilitat per a la caracterització de qualque de les 
moltes espècies mineralògiques que constitueixen, amb vera confusió, 
el grup de les ceres minerals. 

De la Naftalina natural que trovàrem en la falda septentrio- 
nal del Montjuïc, mentre es feien les galeries del gran emisari, en 
recullírem terres en abundor, d'entre les quals separàrem qualques 
cristal•litzacions, publicant-ne una nota donant a conèil^er aquesta 
trovalla, de ver interès científic (1), reconeixent-ho així alguns natu- 
ralistes extrangers, àdhuc el Dr. Pardillo al fer-ne menció en sa 
ressenya crítica (2), en la qual després d'un breu resum de la nota 
científica que publicàrem, acaba dient: «No hi ha en el treball cap 
dibuix ni cap mena de mides, i és per això impossible de saber si 
l'estudi microscòpic podria mostrar en aquells prismes algunes pro- 
pietats òptiques més determinatives que les descripcions de la Bran- 
chita, Dinita i lecoretina que entra en una munió d'espècies, són 
afins, segons l'autor, a la substància trovada i no ha pogut consultar». 

Poc més dec afegir a la nota de referència publicada en nostre 
Butlletí, solament aprofitaré l'ocasió per a insistir breument en 
nostra determinació genèrica mineralògicament; car en el que es 
refereix a la composició química es el mineral de vera semblança amb 
la Naftalina comercial, havent-ne fet el corresponent anàlisi químic 
comparatiu d'ambdues formes, això és, de la natural i de la comercial; 
lo mateix podem afirmar en lo referent a les propietats físiques; i la 
seva forma cristal•logràfica, per ésser la seva cristal•lització no pas 
molt clara, presentant-se en prismes romboïdals inclinats, tan sols en 



(1) Faura I Sans (M V— Trovalla de la naftalina natural (?) en la falda septentrional de 
la muntanya de Montjuich, Barcelona.- Butlletí de l'Institució Catalana d'Historia 
Natural, t. XIV, n. 4, p. l'5-39. 

(?) Gran cloaca colectora de la Izquierda del Ensanche de Barcelona.— /èt'f/ca, any V, 1. 1, 
V. IX, n.° L'20, p. 178 i 179. 

(2) Pardillo(F.)— Id. id. p. 249. 



Institució Catalana d" Historia Natural 165 

férem menció i encara amb les oportunes reserves, per ésser poc ben 
definits els cristalls. No obstant examinàrem al microscòpic els cris- 
talls més petits, que, freqüentment, son els més perfectes i els més 
ben conservats, per a l'assaig de la corresponent medició d'anglès; 
la qual no ens fou possible completar, i per aquest motiu deixàrem de 
publicar-les. 

En donant la denominació de Naftalina, ho férem atenent a la 
seva composició química i les propietats físiques, però com que 
aquesta denominació està reservada als productes industrials per això 
a l'anomenar-la natural ho férem seguit d'un interrogant. A l'ensems 
no ignoràvem que hi ha una munió d'espècies mineralògiques afins en 
el grup de les Naftalines, com: la Branchita, Dinita i Tecoretina; i 
com aquestes no figuren en nostres museus, amb exemplars proce- 
dents dels llits clàssics, no poguérem comparar les mostres recollides 
amb les formes de quiscuna de les espècies mineralògiques indicades 
el que tal volta ens hauria permès determinar la espècie mineralògica 
que li correspon; mentre no es tracti d'una espècie mineralògica 
nova per a la ciència, el que fóra molt probable. Aquest llit de la Naf- 
talina natural resta avui altra volta ocult per haver se omplenat la 
trinxera que s'obrí amb motiu de construir-se el gran emisari. 

Així és, que, si el Dr. Pardillo disposa de mitjans comparatius 
per a poder arribar a la determinació precisa de l'espècie mineralò- 
gica de la Naftalina catalana, de nostra part li fem des d'ara ofrena 
dels exemplars de la massa de terra impregnada d'hidrocarburs, i 
també de les formes aillades que servem, àdhuc d'algunes microfoto- 
grafies; car fóra més honrós per nosaltres que un company nostre en 
fes la determinació d'aquesta nova substància orgànica cristal•lina, 
abans no ho faci qualque naturalista extranger. 

Ja sab, doncs el Dr. Pardillo, catedràtic de Cristallografia de 
la Universitat de Barcelona, que el material li és ofert d'una i altra 
d'ambdues espècies: I'Ozoquerita i la Naftalina natural, per si li ha 
d'ésser profitós per a les seves investigacions cristallogràfiques, que 
sempre determinen un progrés científic. Nosaltres, per nostra part, 
li restem doblement obligats: primerament, per l'atenció d'haver-se 
ocupat el Dr. Pardillo preferentment de nostres treballs; i després 



,66 Institució CaTaLana d'Historia Natural 

perquè foren fetes les recerques personalment i amb tota cura, avui 
impossibles de repetir, i haver-ne procurat escrupulosament la seva 
determinació genèrica, si no específica, fonamentant-nos en les carac- 
terístiques de tota definició mineralògica taxonòmica, això és, de la 
composició química i la llur cristal•lització, contribuint a augmentaries 
dades tòpiques de la mineralogia catalana. 



Francesc X. Altés Alabart - impressor - Barcelona. 



INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 



1. Dies de sessió. — 'Primer dijous de cada mes, a les set del 
vespre, 

2. Socis adjunts. — Deuen ser presentats per tres socis i ad- 
mesos en sessió de Consell Directiu. Paguen deu pessetes 
l'any (que poden fer efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, 
Barri de la Salut-Gracia) Barcelona,Tresorer de la Institució, 
rebent totes les publicacions de la Societat i podent consultar 
la Biblioteca i Museu. 

3. Butlletí.— Cada mes surt el Butlletí de la Institució menys 

els de juliol, agost i setembre. 

4. Volum de treballs: 

Cada any es publica un volum de treballs de unes 3oo 
planes. 

5. Tiratges apart: 

Els autors que desitjin tiratges apart dels treballs publicats 
en el Butlletí, deuran solicitar-ho del Consell de Redacció 
avans de qu^e siguin desfets els motlles. 
Dels treballs que tinguin en el volum, els autors en rebran 
5o exemplars encara que no ho solicitin; en cas de desit- 
jar-ne major nombre deuran comunicar-ho al Consell de 
Redacció, al corretgir les probes. 

6. L'Institució Catalana d'Història Natural, 

ha trasladat son lloc social al Palau de la Diputació, 
Carrer del Bisbe. Barcelona. 

7. Toutes les Communications et échanges doivent etre envo- 
• yées: 

Apartado de Correos, 653, Barcelona (Espagne) 



Institució Catalana d'Historia Natural 



SESSIONS 



La Institució Catalana d'História Natural celebrarà ses 
sessions científiques d'enguany els jorns: 



10 ^ Gener I 4 d'Abril 

7 de Febrer 2 de Maig 

7 de Març 6 de Juny 



3 d' Octubre 
7 de Novembre 
5 de Desembre 



PUBLICACIONS DE LA INSTITUCIÓ 
BUTLLETÍ MENSUAL 

Primera Època.— 19011903, tres anys. . . . . . . 25 ptes. 

Segona Època.— 1904 a 1917, cada any. . , . . . . 5 » 

MEMÒRIES 

Himecòpters do Catalunya, per F. Antiga i Josep M.^ Bofill. 

Fam. I, Tentredinits .... . 1 pta. 

» IV, Ichneumónids 1 » 

» VIII, Crisids 1 » 

» X, Sfégids ' 1 » 

» XIX , Apids ,..•.... 1 > 

» XVIII, Vespids . 1 » 

» XII, Sapigids . . \ 

•» XIII, Scoliids . • ! 1 » 

. XIV, Mutillids. . ) 

Història de les Ciències Naturals a Catalunya, per Mossèn 

Nobert Font i Sagné 2 ptes. 

Ensaig d'una Flora liquènica de Catalunya, per Majíel Lle- 

nas i Fernàndes '. , , 1 » 

Minerals de Catalunya, per Llorenç lomàs 1 » 

Contribuciones al estudio de la Flora del Pirineo Central 

(Valle de Aran), por Manuel Llenas g Fernàndes . 2 » 

Fauna ictiològica de Catalunya, per Agustí M* Gibert . . 2 » 

Sismologia Catalana, per M. Faura i Sans, Pvre .... 1 » 

TBEBALLS 

Volum I, 1915 10 ptes. 

Volum II, 1916 10 » 

Volum III, 1917 (en prempsa) 



it-' 



butlletí de la 

institució catalana 

d'historia natural 



-Desembre 1918 



cJ^ 






Local social: 
Palau de la Diputació, carrer del Bisbe. — Barcelona 



SUMARI: Secció Oficial: Sessió 
científica del 5 de Desembre de 1918.— 
Un curiós mitjà de dispersió de les Ue- 
vors del «Avena sterilis» L., per Pere 
Palau. — Breve herborisation par les 
coteaux de Vallcarca, dits «Turó d'en 
Falcó», par le F. Sennen. — Hepàtiques 
de la regió olotina, per Jaume Tenas. — 
Index (Vol. XVIII - 1918). — Sumari.- 
Fe d'errades. 



• BUTLLETÍ 

DE LA 

Institució Catalana d'Historia Natural 



3.' Època, 



Barcelona, Desembre, 1918. Any I — Núm. 9 



SECCIÓ OFICIAL (* aug , , 




<^xA 



SESSIÓ CIENTÍFICA DEL DIA 5 DE DESEMBRE DE 1918 

Presidència del Rvnd. P. Joaquim M.° de Barncla, S. J., 
President 

Ales 18' 30 assitin-hi els membres i socis senyors Aguilar-Amat, 
Barnola, Bofill i Pichot, Bofill i Poch, Broquclas, Casanova, Codina, 
Faura, Haas, Maluquer (Salvador), Alaluquer (Josep), Maluquer (Joaquim), 
iWas de Xaxars, Pérez Acosta i Zariquiey, el President obre la sessió. 

SECCIÓ OFICIAL 

El obsequi a D. Lluis (VI. Vidal. — Relata nostre President, al començar 
la sessió, l'ordre de la festa íntima en que es feu entrega a nostre digne 
Membre del obsequi, que ja coneixen molts de nostres socis. Es un martell, 
de la forma clàsica dels geòlecs, amb el mànec, que te 42 cm. de llargària, 
de preciós ivori; el cap del martell es d'acer paonat, amb incrustacions 
damasquinades d'or, argent i llautó, d'un gust exquisit; en les cares laterals 
hi ha representades dues escenes de la vida dels homes prehistòrics; una, 
la cacera d'un ciervo, l'altre, la defensa contra un llcò. El mànec té com 



i58 INSTITUCIÓ Catalana d'Historia Natural 

conlera una hermosa placa, de la cual arrenquen uns penjanls finits en 
adornos arrodonits, extesos pel mateix. L'estoix, lolrat de pell verdosa 
per de fora, i de vellut morat per dins, té en la part interna de la tapa un 
medalló conmemoraliu de la ofrena, fet d'un gran tros d'aerinita, mineral 
descobert pel Sr. Vidal a Catalunya; i sota una placa d'acer paonat, on son 
esculpits, en or el noms de les Societats que concorregueren a subvencio- 
nar tan rica joia i els de llurs Presidents respectius. El agraciat va contes- 
tar al missatje d'entrega, fet pel Enginyer Quefe del districte de Mines, 
D. Francesc Fontrodona, donant lectura a unes quartilles força ben escrites, 
on fa ressaltar lo que val i en lo que ell aprecia el ver companyerisme, i el 
esperit d'agraiment que'l animaba. Els assistents forent obsequials amb 
un verdader lunc, dintre de la intimitat de nostre simpàtic Membre. Sia 
per molts anys. 

COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES 

Catalogo del herbarlo Barcelonès.— El P. Barnola, llegeix una nota 
del G. Sennen E. G. sobre el Gatàleg publicat fà poc per aquest darrer, de 
les plantes dels voltants de Barcelona, i dona en breu resum algunes parti- 
cularitats sobre dit llibret. 

Hepàtiques dels voltants d Olot. — El P. Barnola comunica haver rebut 
una nota sobre les Hepàtiques recollides pel soci En Jaume Tenas pels vol- 
tans d'Olot; primera d'altres que ofereix publicar sobre les Muscinies de 
dita regió particularment. Gita en aquesta nota 32 espècies, entre elles 
4 noves per a Gatalunya, i 3 per a Espanya. 

Característica de la vegetació del Turó del castell d'OIérdola.— Era el 
17 de novembre, diu nostre Presldenl, que tinguí ocasió de fer una excur- 
sió cap a Olèrdola . Fins la vigilia haviem estat en plé règimen de pluja, 
amb greu perill de tenir que desistir d'aquella. Çò feu que tinguessin que 
limitar les exploracions a les parts altes; triarem el turó on es conserven 
notables restes del antic castell, circunstància que s'ajuntava per a donar-li 
la preferència. Una munió de plantes eren en plena floració, que, ajuntant-se 
amb la verdor de mates, herbes i arbres, ens feren la marxa prou afalaga- 
dora. Les rosades corolies de la «bruguera» Eriça multiflora L., constras- 
taven bonicament amb les blaves de la «fuxarda» Globiilaria Alypum L., 
del «romaní» Rosmarinus offtcinalis L., i del «espígol» Lavcindula lati- 
folia Willd., enlairades demunt de les baixes i blanques de la «sajulida» 
Satureia montanA L., de les virolades de les «margaridoies» Bellis silves- 



Institució Catalana d' Historia Natural 169 

trts Gyrillo, i les grogues de la Fumana -procumbens Gr. G., superades 
totes per les panícules de la excelsa graminacía Am-pelodesmos tenax Lam. 
Gom es veu, totes les espècies citades presenten un caràcter del tot medite- 
rrani i de les integrants les garrigues mediterrànies, amb facies marcada- 
ment oestmediterrània. Les demés espècies no florides encare, que recor- 
dem, com '.'«aladern de fulla estreta», Phillyrea anvustifolia. L., els 
«garrigs» Ouercus coccifera L., rOsyris alba L., la «farigola» Thytnus 
vtilcraris L., la «bufalaga» Thymelaea tinctoria Endl., el «ars negra» 
Rhatnnus licioies L., (element ibero-mauritànic), Taarinjol» Smilax 
aspera L., el Narcissus juncifolius Lag., a punt d'obrir son grog peri- 
goni, ho palesen a les clares. Hom observa ademés el caràcter calcifil típic 
de moltes de les plantes citades: Eriça, Rosmarinus, Phyllirea, Fumana, 
en consonància amb el substratum, que, on resta despullat, manifesta un 
potent banc de caliça rosada, amb semblants fòssils que la de les escletxes 
del Papiol. Es poden estudiar també la esclerofilia del Qtiercus, Globula- 
ría, Passerina, Rosmarinus, Thytnus, aixís com la microfilia dels dos 
darrers, de la Eriça i Satiireja. En conjunt, ens trovem a la pujada del 
turó del castell d'Olérdola amb un interessant tipu de garriga ostmedite- 
rrània. 

Dades sobre la existència de la Limnaea (Limnus) stagnalis Línné a 
Espanya. — Els Srs. Bofill i Poch i Dr. Haas manifesten que la espècie en 
qüestió que abunda en el centre de Europa, no se havia citat a Espanya. 
Solament se troba una indicació en els aMoluscos terrestres i fluviàtiles 
de la provincià de Gerona», per M. de Chia, segons la cual L. stagnalis 
viu en el baix Empordà. 

Aquesta citació que és original icomprobada per un exemplar recullit 
per A. Bofill en Montiró, plana d'Empòries, i existent en sa col•lecció, s'ha 
repetit en el fase. 1 de la «Fauna malacològica de Gatalunya», p. 32 (1914), 
de A. Bofill i M. de Chia; i en la «Fauna malacològica de la provincià de 
Gerona», de aquest últim autor, de 1916, p. 2^. 

A la esmentada localitat deuran afegir-se altres dues conegudes des de 
fa pocs mesos: una d'elles, ja esmentada en el Butlletí, vol. XVIII, p. 100, 
es del estany de Montcortés, provincià de Lleida, a 5 h. de la Pobla de Segur, 
descuberta pels Srs. S. Maluquer i F. Haas: i l'altra trobada pel Sr. To- 
màs Saiz, a Tardajos, en el riu Arlanzón, afluient del Duero, província de 
Burgos. 

Nota sobre la nomenclatura dels Pomatias de Montserrat.— Els matei- 
xos senyors Bofill i Poch i Dr. Haas; diuen que en els estudis malacolò- 



170 



Institució GatalaNa d' Historia Natural 



gics que actualment els ocupen, s'els ha presentat ocasió de fixarse detin- 
gudament en els Pomatias que es citen de Montserrat. 
Son aquests els següents: 

Pomatias crassilabtum Serv. Etudes mol. (1880), p. 14^, Esp. et Por- 
tugal. 

P. hispanicus Serv. 1. c, p. 144. 

P. martorelli Bourguignat in Serv. I. c. p. 144. 

P. labr^sus Westerlund, Fauna der in der palsearkt. Reg. leb. 
Binnenconch.. V (1885). p. 117. 

P. montserraticus Fagot, Hist. Nat. Pyr. franc et esp., (1892) (nom. 
nud.) 

Deu comensar-se dient que el Pomatias de Montserrat no presenta 
una espècie ben definida, sinó que deu considerar-se com forma local del 
P. obscurus Draparnaud, espècie molt disseminada en les vessants N. i S. 
dels Pirineus. 

Per la denominació de la forma local montserratina de aquest Pomatias 
obscjiriis cal escollir entre les quatre més amunt esmentades. 

P. crassilabrum Dupuy no pot servir, ja que és una forma local fran- 
cesa del mateix obscurus. 

P. hispanicus, tampoc, per tractar-se de la forma local asturiana de 
P. obscurus. 

Queda, doncs, la denominació de P. martorelli, del que P. labrosus 
és una forma robusta amb el peristoma ample i groxut. 

No pot conservar-se el nom de montserraticus per haber quedat tant 
sols com nomen nudum. 

La sinonímia del Pomatias de Montserrat és, doncs, la següent: 

Pomatias obscurus 7iizrtorelli Bgt. 

P. crassilabrum Serv. non Dup. Etud. mol. Esp. Port. (1880) p. 143. 

P. hispanicus Serv. non Bgt., 1. c. p. 144. 

P. martorelli Bgt. in Serv., 1. c. p. 144. 

P. /a/rosMS Westerl., Fauna pal. Reg. Binnenconch., V, (1885), p. 117. 

P. viontserralicus Fag. Hist. Nat. Pyr. franc et esp., (1892), p. 129 
(nom. nud.) 



Institució Catalana d'Historia Natuhal i^i 

Mol'luscos terrestres i d'aigua dolça d'Asturies. — El Sr. Bofill i Poch 
presenta unes notes seves i del Dr. Haas, respecte als moliuscos recullits 
per el Sr. Maluquer (Josep) a Astúries durant l'estiu darrer, on fou en 
comissió especial del ministeri de Proveïments, esmentant 30 espècies, 
d'elles 18 noves per a la fauna malacològica asturiana, que constarà aixis 
de 58 espècies. 

Una ballena en la costa cantàbrica.— El Sr. Maluquer (Josep) dona 
compte de que el dia 12 de septembre darrer, essent a Salines d'Avilés 
(Astúrias), li fou comunicat que acabava d'embarrancar a Gandàs, prop 
de Gijón, un gran cetaci. En el acte se hi traslladà, vegent que efecti- 
vament fora el moll de pescadors del poblet aquell, romania morta ja, 
una ballena de gran tamany. Les barbes i tota la ballenada bucal, se li 
havien arrancat de cop al topar contra les roques del moll i es veien al peu, 
a un metre de fondària. L'havien remolcat allà en fora, per la fetor d'oli 
que feia, per sobre el que surava la llanxeta amb que feu el reconeixement. 
Tot el paidor li exia per la boca, com una enorme bufeta, poguent desse- 
guit comprobar que's tractava de la Megaplera nodoscí Bonn, per les fon- 
des ratlles del ventre, que era la part que surava fora l'aigua. 

Era un mascle, de 21 metres de extrem a extrem, amb la cúa de prop 
de 3,20 metres. 

Estudis de la Naturalesa. — El Sr. Maluquer (S.) explica curiosos 
detalls de la vida d'alguns animalets del Vivari, que la Junta de Giències 
Naturals té al Park de Barcelona. Darrerament s'han pogut observar alli, 
detingudament, el naixement de nombroses salamandres i d'un Laceita 
viridis. 

Entre els exemplars darrerament ingressats de Gatalunya, hi figura un 
Zamenis hipocreppis,íormosà serp, esmentada fins are sols de Gastelldefels 
un exemplar jove, i de les garrigues de Tarragona, una pell sencera. El 
exemplar del Vivari procedeix del Vendrell. 

Nota geològica. — El Dr. Faura presenta un interesant treball sobre 
els bancals fossilífers del helvecià de Rubí (Provincià de Barcelona). 

I no havent-hi altres assumptes de què tractar saixeca la sessió a les 20. 



'72 IssTiTució CataLana d'Historia Natural 



Un curiós mitjà de dispersió de les llevors 
del ''Avena sterilis*' L. 



per 
PEl^B PAÜAU 



Als molts cassos notables de dispersió de llevors n'hi hem de jun- 
tar un que creiem nou ben digne de ser conegut. 

L'observació fou casual, i després de feta hem pogut constatar que 
un fet desconegut— creiem— dels botànics, és conegut de tots els 
pagesos. 

Havíem observat i llegit que certes espècies del genre Avena 
tenen les arestes de les glumelles acolzades y torçades en hèlix des 
de l'acolzament fins a la base. Lo que no sabem que s'hagués acudit 
a ningú, (*) ni a nosaltres se'ns acudí, és la finalitat amb que la natu- 
ralesa ha dotat a les llevors d'aquelles plantes, de glumelles arestades 
d'aital faisó. 

Un matí d'estiu, de sol roent, cercàvem fer un manat ú' Hertiiaria 
hirsuta Z,., que el vulgus gasta com diurètica, a manca de la glabra 
que aquí no hi existeix— i si això no vé a tom, serveixi al menys com 
una dada de geografia botànica. 

Recorríem nostre propi camp, rescent segat, i ens sorprengué 
veure botar una cosa que, de moment, ens semblà una bestiola estra- 
nya. Amb la natural curiositat volguérem veure de què es tractava, i 
nostra sorpresa cresqué al observar que no era res menys que una 
espigueta de cugula o Avena sterilis L., amb ses llarguíssimes arestes 
i despullada de les glumes. Però aquesta sorpresa no durà: una ràpida 
associació d'idees ens portà a creure que l'espigueta no havia botat 
accidentalment tocada per un bri d'herba que haguéssim pogut moure 
amb el peu, sinó que ens feu sospitar que entre el salt, les arestes 
retorçades i el fort calor estival hi havia alguna relació íntima. 

Efectivament: portada l'espigueta a un lloc pla, desembraçat de 
rostoll i herbes, i exposada a ple sol, poguérem veure com, a la curta 



;*) En nostra terra al menys res s'ha publicat a aquest respecte. (N. del C de R.). 



Institució Catalana d'Historia Natural 1-73 



estona, encavallava les arestes acabant per dar un salt i allunyant-se 
alguns centímetres del lloc on l'havíem deixat. 

Repetint les experiències hem pogut constatar que una espigueta 
de Cugula, durant les hores de sol fort d'un dia d'estiu, pot allunyar-se 
més d'un metre del punt on restà el dia anterior. Clar que hi inter- 
venen factors modificatius d'aquesta velocitat de trasllació, com, que 
el sol siga no tapat a estones pels núvols, que Iherba, pedres, 
terroços, etc, contraríin el salt, i, finalment, la posició en que resti 
l'espigueta al acabar una progresió, puix segons ella sigui, s'allunyarà 
més o desfarà el camí al saltar novament. 

Aquesta progresió de les espiguetes de Cugula, determinada 
naturalment pel calor solar transformat en força motriu, es pot pro- 
vocar artificialment, a casa, posant una espigueta sobre una planxa 
de ferro— la mateixa pala de cuina— i aquesta a son torn, sobre un 
fogó, procurant que el foc no siga massa viu per a evitar que les 
arestes es cremin. 

La Cugula es troba poc menys que en tots els camps de blat i es 
planta molt avorrida dels pagesos. Per tal de conservar-se com 
espècie, ella es defensa produint espiguetes caduques, espiguetes 
que'l pagès destruiria, al segar, si les trobés sobre la planta, i no sols 
les prudueix caduques, sí que, també, segons acavem de veure, salta- 
dores, que no resten al peu de la planta, on seria fàcil destruir-les, 
sinó que's dispersen pel camp fins que la manca d'un grau suficient de 
calor un objecte qualsevulla les obliguen a la inmovilitat, en quin 
cas sols poden ésser transportades pel vent o les aigües de pluja. 

Facis l'observació a ple sol, o al fogó com hem dit, i es podran 
constatar fàcilment i perfecte els següents extrems: 

l.^"" Que'l calor provoca una major torsió de les arestes. 
2.°" Que aquestes, en el moviment de torsió, s'encavallen i mú- 
tuament se'l priven. 

ò.^^ Que vé un moment en que la força de torsió d'una aresta 
venç la resistència de l'altra i, obrant com una molla o ressort en 
tensió, d'un poder relativament gran, s'escapa i produeix el salt, en 
quin fenomen hi intervé la reacció sobre la part d'espigueta que con- 
tacta amb el soport. 

4."^* Que l'acolzament de les arestes juga un paper tant important 
com la mateixa torsió, puix de ser enterament dretes o paraleles, 
seria impossible que s'encavallessin al augmentaria torsió i deixarien 
d'actuar com una molla. 

5."t Que'l natural mitjà de dispersió de les llevors de la Cugula 
és el salt de les seves espiguetes. 

No portem fetes altres experiències; però pensem fer-les sobre 
altres espècies d'Auena d'arestes torçades, sospitant que hi hem 
d'obtenir iguals resultats. 

Sant Jaume dels Domenys.— Juny de 1918. 



174 



Institució CaTalana d'Historia Natural 



Breve herborisatíon par les coteaux de 
Vallcarca, dits 'Turó d^en Falcó'' ''' 

par le 



Bien que tres pressé per les besognes que vous connaissez bien, 
et d'autres que vous ne connaissez pas, je ne résiste pas a la pensée de 
vous donner pour vous-méme et pour les lecteurs du Bulletin, si vous 
croyez que cela puisse les intéresser, une rapide relation de ma 
petite herborisation s'hier soir. Durée: 3 heures, Compagnons: Fres. 
Lucien et Alexandre. Trajet: petite demi-heure, sans s'amuser, du 
CoUège de la Bonanova aux premiers coteaux et champs qui limitent 
la Carretera de Circunvalación, juste au carrefour des chemins de 
Horta et decelui de Vista-Rica. On peut récolter là Schismus ca- 
lycinus Duval-Jouve, par les marges du chemin. Dernièrement nos 
chercheurs botanophiles y prisent una vulgaire espèce, peu commune 
autour de Barcelona, Raniinciilus arvensis L., tandis qu'à quelques 
centaines de metres plus loin, ils étaient attirés par les fleurs éclatan- 
tes de deux Oxalis échappés des cultures et fréquemment subsponta- 
nés aux bords des chemins et par les décombres: O cernua Thunb., 
à belles fleurs jaunes; O floribunda Linck, à fleurs rouges. Un peu 
plus loin, aux bords du méme chemin, je leur signalai, le leur cuei- 
llant moi-méme et le fragmentant, afin d'étendre la distribution à un 
plus grand nombre d'heureux, je leur signalai, car j'étais le premier, 
chacun étant occupé à brouter aux alentours, je leur signalai, je leur 
distribuai una espèce des moissons, peu fréquente chez nous, l'ele- 
gant Neslia paniculata Desv., aux grappes si legères, le long des- 



(1) Extret d'una carta del Q. Sennen al nostre President. 



Institució Catalana d" Historia Natural 175 

quelles les silicules sphériques s'étalent sur leurs gréies pédicelles. Et 
tant que j'y suis j'ajouterai que le 28 avril je trouvai par les talus 
herbeux du chemin de S. Genis le Vicia narbonensis L., que je 
n'avais pas encore vu autour de Barcelone. L'année d'avant, — doisje 
m'arréter en si beau chemin!— en poursuivant vers Horta, je trouvaj 
également le Camelina silt)estrisV\ia\lr., autre nouveauté de notre 
interessante flore. Mais ne perdons rien et disons que, cette méme 
année-là, qui est 1917, Ramon Queralt récoltait dans un des barrancs quj 
descendent le Scilla hyacinthoides L., belle espèce, interessante 
découverte. Vous savez aussi que par ces mémes ravins plus on 
moins tourmentés ou par les talus de la route se trouve la suave 
espèce hivernale Petasites fragans Pari., et que c'est en suivant 
cette route qu'on arri ve aux plus curieuses raretés barcelonaises: 

Arisarum simorrhinum D. R. 
Cistus ladaniferus L. 

et leurs hydrides. Pour parcourir tant ce chemin, il faut bien une 
heure. Pour rentrer, une autre heure. Mais tout cela s'est fait en 
pensée, et par conseqüent nous voiià encore en face le «Turó d'en 
Falcó» et sur la route. 

Je prends un petit sentier, aux bords j'aperçois de rares pieds 
fleuris de Valerianella multidentata Loscos Pardo, par les terres 
en friche Hippocrepis unisiliqiiosa L., Brachy pòdium Paw/Sennen; 
et par les blés un Gladiolus à étudier et à comparer avec deux 
autres espèces des moissons de ces parages; les Vicia peregrina L., 
V. Linnei Rouy, qui ne sont pas des plus communs chez nous, le 
Z,a/'/?í//-«5 Oí/oras L., parmi les tiges de blé;— je l'ai d'ailleurs dans 
ce méme état a Horta et à Tiana;— le Rhagadiolus stellatus 
D C. forme, et d'autres menues choses moins saillantes. 

On saute la fossé ou lit de torrent, on grimpe du cóte opposé' 
gràce aux clous saillants de la chaussure, ad hoc, on traverse ie 
chemin qui mène des faubourgs dans la campagne les nombreux cita- 
dins et nous voiià aux premières pentes des coteaux au plutòt du «Turó 
d'en Falcó», qui s'élève à plus de 200 m, entre Vallcarca et l'encaisse- 
ment du torrent ou plutót la Carretera de Circonvalación. 

Ce mamelon d'une assez vaste étendue est de nature calcaire et 
par conseqüent présente une végétation sensiblement différente des 
pentes opposées du Tibidabo, qui sont schisteuses ou granítiques. 



176 



Institució Catalana d'Historia Natural 



parfois argileuses à la base. Voici ce que j'y ai noté de plus interes- 
sant, procédant par ordre de récolte ou à peu pres, au lleu d'adopter 
un ordre systématique: 



Cijnoglossum cheirifoliíim L. 

C. creticiim Ait. 

C. Salesianoriim Sennen. 

=C. chetrifolium X creticum? 

ej, 
Scrofularia canina L. 
Crepis biilbosa bidbosa Tausch. 
Caiicalis leptophylla L. 
Vaillantia hispida DC. 
Euphorbia exigua L. 
E. peploides Gm. 
Vicia aniphicarpa Dorthes. 
Laíhyriis Clymeniim L. 
var pauciftorus Sennen . 
L. alatiis Ten. 
Trifolium stellatum L. 
Atractylis cancellata L. 
Echinaria capitata L. 
Clypeola petraea ]oxò.. etFourr. 
Stipa tortilis Desf . 
Arenaria leptoclados Quss. 
Aisine arvatica Guss. 
Gladiol us illyricus Koc. 
Campanula Erinus L. 
Astragalus monspessulanus L. 
Medi cago disciformis DC. 
yW. truncatula Gaertn. 
var. microcarpa? 
Echinops Ritro L. 
Vicia laxiflora Brot. v. steno- 



Salüia horminoides Pourr. 

S. Barnolae Sennen. 

5. Clandestina L. 

Hippocrepis glauca Ten. 

Phlomis purpurea L. 

P, LychnitisL. 

Allium Toseum L. 

Avena Bolivaris Sennen in hb. 

phylla Rouy. 
Gladiol us Paui Sennen. 
=:G. illyricus Koc forma? 
Ihrincia hispida Roth. 
Hedijpnois rhagadioloides 

Wild. 
H. cretica Willd. 
Poterium microphyllum Jord. 
Anpelodesmos tenax Link. 
Rhagadiolus stellatus DC v. 

hebelaenus DC. 
Barclchausia Rosseti Sennen 
=^. taraxacifolia DC. forma? 
Sonc/ms Eabrae Sennen. 
zzzS. lacerus Auct., non Willd. 
Arenaria leptoclados Guss. 
Scandix Pecten Veneris L. 
6'. Cheualieri Sennen. 
Valerianella discoidea Lois. au 

Heu de K. multidentata. 
Hippocrepis? différent de 
H. slauca Ten. 



Je crois bien avoir dit tout ce que j'ai vu de plus frappant— vous 
me pardonnerez quelques noms bien vulgaires, qui ne font qu'en 
accompagner d'autres. — Mais je me permets d'acttirer l'attention sur 
quelques noms qui ne figurent pas dans nos catalogues; 



Institució Catalana d'Historia Natural 



177 



Phlomis purpurea L. 

encore seulement en feuilles et non encore signalé en Catalogne: 

Phlomis Lychnitis L. 

non encore connu, croyons-nous, autourde Barcelone. II est au turó 
de Moncada. 

II état sur le point d'epanouir ses belles fleurs jaunes, reunies en 
verticilles distants. 

Vaillantia hispida DC. 
Medicago disc i forní is DC. 

que nous n'avions encore vu que par les pentes à sables siliceux du 
Tibidabo; 

Echinaria capítata L. 

dont la vue nous causa un veritable plaisir, car nous croyions pas que 
ce fut une espèce de la flore Barcelonaise. On pourrait ajouter encore: 

Alsine arvatica Quss. 
Vicia amphicarpa Dorthes. 
Avena Bolivaris, 

ce dernier en étude, et qui nous a paru interessant. Mais vous devez 
commencer à vous fatiguer, comme c'est le cas pour ma plume, qui 
va rentrer dans le repòs, après lui avoir fait diré que votre Confrère 
et ami profite de l'occasion pour vous offrir affectueusement ses té- 
moignages accoutumés. 

La Bonanova, le 10 mai 1918. 



E-jS Institució Catalana d' Historia Natural 



Hepàtiques de la regió olotina ^^ 

per 

dflUME TEflfíS 

JUNQERMANNIALES 

JUBULACEAE 

Frullania Radd. 

Ft. dilatata Dum. Sobre troncs, comú. 

F. dilatata, microphylla Nees. Sobre brossa de pi. Fruitada. 
Valldelbach. 

F. 7 amarisci Dum. Talusos i en el bosc, comú. 

Eulejeunea 

E. serpillifollia Dum. Parets^ troncs, terra, comú. Fruit. 

Cololejeunea Spr. 
* C. calcarea Lib. Sobre molses. Corp. Bianya. Fruitada. 

MADOTHECACEAE 

Madotheca Dum. 

M. laevigata, obscura Nees. Font Picant, Amer. 
M. platyphylla Dum. Comú al bosc. 



(*) Assenyalem amb un asterisc les espòcies noves per a la Flora de Catalunya, y amb dos les 
que ho son per a la d'Ibèria. 



Institució Catalana d'Historia Natural i 79 

RADULACEAE 
Radula Dum. 
R. complanata Dum. Comú sobre troncs, talusos. Fruitada. 

SCAPANIEAE 

Scapania Dum. 

S. nemorosa Dum. Fajeda d'en Jordà. Corp. Sant Valentí. 
Fruitada. 

BLEPHAROZIEAE 
Blepharostoma Dum. 

* Bl. tricophyllum Dum. Núria 1917, a 2,000 mts. 

Anthelia Dum 

* *^.y«/aceaDum. Fuigmal. 2,600 mts. 1917. Fruitada. 1918. 

Cephaloziella R. Spr. 

C. dwaricafa (S W.). Heeg. Sobre molses humides. Font de 
Serrat, Las Feixas. Fruitada. 

EPIGONIANTHEAE 

Chiloscyphus Cord. 

C. polianthus Cord. Recs de la Moixina. 

Lophocolea Dum. 

L bidendata (L.) Nees. Font del Serrat, Nocs d'en Cols. 
L. minor Nees. Comú en talusos. 



i8o Institució Catalana d'Historia Natural 



Plagiochilla Dum. 
P. asplenoides, major Nees, Font del Serrat, entre Mniums. 

Sphenolobus (S. O. Lindb.) 

* * S. exsectus Stph. Corp. 

Lophozia Dum. 

* L. barbata, Schreberi'HQQs (?). En parets de Ciini. 

* * L capitata Hook. Aubaga del Puig. Fruitada. 

Haplozia 

H. riparia Dum. Llocs calcinals de Valldelbach. 

CODONIEAE 

Fossombronia 

F. piisilla (Dill., L.) Dum. Per poca amplitut del microscop no he 
pogut diagnosticar de cert les espores. Sant Valentí. Març. 

HAPLOLAENACEAE 

Pellia Radd. 

P. epiphylla Cord. Aubaga de Puig. Font del Serrat. Fruitada. 
P. fabroniana Camí de la Font de les Trias, Fruitada. 

METZGERIAE 
Metzgeria Radd. 
M. furcata Dum. Font del Serrat, Corp., Santa Magdalena 

Aneura Dum. 

A. pinguis Dum. Aubaga del Puig. Fruitada. 
A. sinuata Dum. Font del Serrat. 



Institució Catalana. d'Histouia Natural 181 

MARCHANTIALES 

MARCHANTIACEAE 
Marchantia 

M. polymorpíia Linn. Santa Llúcia de Santa Pau. Fruitada. 

Lunularia Mich. 

L. cruciata (L.) Diim. Comú en fruit a les Olletes de Santa 
Magdalena. 

Fegatella Radd. 
F. cònica Cord. Foret. Sobre terra. Fruitada. 

Grimaldia Radd. 
* G. fragrans (Balb.) Cord. Talusos humits. 

Reboulia Radd. 
R. hemisphaerica Raddi. Parets, talusos. 

ANTHOCEROTINEAE 

Anthoceros L. 

A. laevis Linn. Camí vell de Santa Pau, talus. Fruit. 

Olot, Novembre, 1918. 



INDEX 

(Vol. XVIII-1918) 



MINERALOGIA, GEOLOGIA I PALEONTOLOGIA 



Pàgs. 



49 



Algunes localitats de Grapfo- 
liteft 

Transformació de Valofana , 

Naturalesa, origen i edat de 
formació de les Bauxites de 
la Serra de La Llacuna . . 

Ascens de la nivellació piezo- 
mètricade les aigües subàl- 
vees de l'urbs de Barcelona 75, 78 

Observacions geològiques. . 100 

Una nova localitat de Jiló- 
pal 121 

Sulfat de ferro natural a Ca- 
talunya 120 

Enfondsament de terres a Sant 
Pau dOrdal 121 

Contribució a la fauna ictio- 
lògica del Kimerigdià del 



Pàgs. 

Montsech (Lleida) .... 121 

Desprendiment de gas carbò- 
nic en la regió sismica de la 
costa de Llevant prop de 
Barcelona 121 

Troballes ,'paleontològiques a 
Piera 122 

Guix fibrós, sedós en abun- 
dància 137 

Sobre la troballa del Litho- 
thamnium 154 

Resposta a les observacions 
del Dr. Pardillo sobre la 
ozoQUERiTA cristalitzada i 
la NAFTALINA natural a Ca- 
talunya 162 

Bancals fossilifers del helve- 
cià de Rubí 171 



BOTÀNICA 



Efectes del fret en les fulles de 

(íFicus elàstica» .... 34 
La murtra Mirtus commií- 

nis L 35 

Hepaticologia catalana. 35, 119, 136 
Llavors fetes de Plata.nus 

orientalis 58 

Cariofilàcies noves per a Cata- 



lunya 

Una excursió de geografia bo- 
tànica al Montsenj' . . . 

Un cas de Parasitisme interes- 
sant 

Una exploració botànica als 
Ports de Beceit 

Nota fitogràíica 



58 



58 



80 



184 



Lepidiumsubglabrum {D. C), 
Pau 80 

Un gènere de Fanerògames 
nou per a Catalunya ... 81 

Un Trifolium nou per a Es- 
panya 81 

Una nova localitat catalana 
del Melampyrum cris*atum 81 

Sobre vàries Centawea curio- 
ses de l'occident de Cata- 
lunya 82 

Les localitats Catalanes de 
1 ' Asplenum glandulosum 
Lois. {A. Petrarchae D. C). 8.} 

La Saponariacaespitosa DC, 
al Montsec 89 

Qualques plantes interessants 
de la flora Tarragonina . . 101 

Exploració botànica d'iviça 
i Formentera 101 

Plantes de Pobla de Segur . 102 

Herborització del Turó d'En 
Falcó 120 

Un grapat de Hepàtiques ca- 
talanes 124 

A propòsit d'una nova locali- 
tat de PhylliUs hemionitis 
(Leg.) O.' Kze 130 

La Selaginella denticulata 
Link a Gavà. . . . . . 136 

Més Hepàtiques de Gavà i 
alentorns 152 



PàííS. 

E 1 Spirantheii autumnalis 
Rich, a Gavà 152 

Sobre la fecundació i fructifl- 
ció del Platanus orienta- 
lish 153 

Dels castanyers gegantins del 
Montseny 153 

Una lleugera visita botànica 
a Tous 155 

Una nova localitat de la Sci- 
lla Hyacinthoides L. . . 155 

Algunes plantes cnrioses del 
parc de Barcelona. . . . 155 

Algunes plantes de Puigsa- 
calm 156 

D'una excursió al Montseny 
[Carlina acuolis i C. cinara) 156 

Catalogo del herbario Barce- 
lonès 168 

Hepàtiques dels voltants de 
Olot 168 

Característica de la vegeta- 
ció del Turó del Castell 
d'Olèrdola 168 

Un curiós mitjà de dispersió 
de VAvena steriUs. . . . 172 

Breve herborisation par les 
cotèaux de Vallcarca, dits 
«Turó de'n Falcó». . . . 174 

Hepàtiques de la regió Olo- 
tina 178 



CNIDARIA 

Acaí epha 

Algunes meduses de la costa 
Catalana 14 



ZOOLOGIA 

EQUINODERMOS 

Equinodermos de Catalunya . 

VERMES 
Algunes verm es (Hirudinaea 



34. 



Pàgs. 

i Polychaeta) del litoral 

català 34, 65 

Sobre una col•lecció d'anelids 
do les costes N. i S. de la 
Pcninsnla 34, 144 



ARTROPODA 
Arachnoides 

Pseiidoscorpiones de Espaüa . 55 
Algunes zoocecidies trobades 
rescentment a Catalunya . 120 

Ins e c t a 

Uns quants insectes de Cape- 
llades i sa comarca ... 14 

Insectes interesant? dels vol- 
tants de Barcelona ... 35 

Algunes zoocecidies trobades 
rescentment a Catalunya . 120 

D I I' T E R A 

Algunes zoocecidies trobades 
rescentment a Catalun3'a . 120 

Neuroptera 

Excursioncs entomológicas 
por el N. de la Provincià do 
Lérida 36 

Tricópteros nuevos de Es- 
paüa 



Sobro VEmbia solieri 



56 
101 



Lbpidóptbra 

Heteròcers nous pera la fauna 
do Catalunya .... 13,60 



.85 

Pàgs. 

Sobre una funció del apèndix 
que presenten les larves dels 
Esfingids en el deirer anell 
abdominal ...... 14 

La recoliecció de crisàlides . 34 

Lepidòpters nous per a Cata- 
lunya 34 

Revisió del gènere Acidalia i 
algunes formes noves per a 
Catalunya 75 

Catàleg de Lepidòpters nous 
pera Catalunya. • • I . 100 

L' Gnophos stevenaria B. de 
l'Europa oriental, integrant 
de la fauna espanyola . 120-149 

Ortóptbra 

Excursiones entomológicas por 
el N. de la Provincià de 
Lérida 49 



Himenòptera 

Algunes zoocecidies trobades 
resentment a Catalunya . 120 

COLEÓPTERA 

Notes sobre Staphylinidae de 

Catalunya 21 

El gènere Troglocharínus . . 34 
Contribució al coneixement 
dels coleòpters subterranis 

catalans 74 

Un cas do Parasitisme inte- 
ressant 74 

Coléoptéres endogós de laCa- 
talogne ........ 103 

Coleòpters nous per a Cata- 
lunya 122 



1 86 



Pàgs. 



MOL•LUSCA 



Notes per al estudi dels Sole- 
nogastres (mol•luscos amfi- 
neures) de Catalun.ya . . 14 
Estudi sobre la fauna malaco- 

lógica de la Vall del Essera. 14 
Alguns mol•luscos terrestres i 
d'aigua dolça de la provin- 
cià de Tarragona . . . 14-70 
Mol•luscos de Montesquiu . 34 84 
Solenogastres de Catalun3'a . 5S 
Excursions malacològiques . 75 
Observacions melacològiques. 99 
Contribució a la fauna mala- 
cológicade Catalunya (Pro 
vincia Tarragona) . . 138 139 
Dades sobre l'existència de la 
LimnaeaiL•ixímvL?:) stngnalis 
Linné a Espanya .... 169 
Sobre la nomenclatura dels 

Pomatias de Montserrat . 169 
Mol•luscos terrestres i d'aigua 
dolça d'Astúries .... 171 

Reptília et Batrachia 

Les tortugues de Catalunya.. 14 

Recull herpetológic .... 23 
Larvas de Salamandra ma- 

culosa 35 

El Molge Marmorata Lats. de 

Banyoles 59 



Pàgs- 

Excursió herpetológica a Iví- 

ça i Formentera .... 75 
Nova localitat de Pélodytes 

punctatus Dand .... 76 
La Lacerta viridis Linné a 

Catalunya 188 

Sobre el Goluber longissimus 

Laur 138 

Sobre el Coelopeltis monspe- 

sulana H 154 

Observacions de costums, en 

terraris i acuaris. . . 155, 171 

A ves 

Impressions of the voices of 
the tropicals Birds. ... 56 

Ma tntnalía 

Oiigine et developpement del 
appareil surrenal et du sis- 
tème nerveux sympatique 
chez les Chéiropteres. . . 56 

Fourth supplementary List of 
Mammals in the Transwaal 
Museum collection. ... 56 

Un porc singlar de Lloret 
de Mar 58 

Presència del Ccrvua elaphus 
a la Vall d'Aran .... 100 

Una ballena de la costa can- 
tàbrica 171 



VÀRIA I SECCIÓ OFICIAL 



Concell Directiu . . . 
» de Redacció . . 

Membres de l'Institució 
» supernum eraris 

» corresponents 



Protectors de l'Institució . . 

Llista do membres i socis ad- 
junts 

Concell general de 6 do De- 
sembre de 1917 



11 



i87 



Pàgs. 

Concell general de 30 de De- 
sembre de 1917 12 

Sessió científica de 10 de Ge- 
ner 1918 12 

Memòria del Secretari de 
l'any 1917 15 

Estatuts de l'Institució . . . 17 

Llista de les societats i publi- 
cacions que tenen canvi 
amb l'Institució 28 

Sessió científica do 7 Febrer 
de 1918 34 

Sessió científica de 7 Març 
de 1918 57 

Conveniència de la bibliogra- 
fia científica natural catala- 
na i del vocabulari tècnic i 
vulgar català 59 

Sessió científica de 4 Abril 
de 1918 73 

Sessió científica de 2 Maig 
de 1918 99 

Sessió científica de 6 Juny 
de 1918 \ 119 

Concell general de membres 
de 9 Juny 1918 122 

Sessió científica de 3 Octubre 
de 1918 135 

Sessió científica de 7 Novem- 
bre 1918 151 

Del obsequi al membre don 
Lluís M."^ Vidal . . . 151, 167 

Comunicació histológic-bioló- 
gica 153 



Pàgs 

Sessió científica de 5 de De- 
sembre de 1918 167 

B I T UA RI 

f En Emili Tarré i Tarré . 136-147 
f En Francesc Bertrand i Mu- 

situ 152 

t En Joan Pardo i Lluís. . . 152 

EXCURSI ONS 

Excursionesentomológicas por 
el N. de la Província de 

Lérida 36 

Excursions malacológiques . 75 
Una excursió de geografia 

botànica al Montseny. . . 58 
Una exploració botànica als 

Ports de Beceit 76 

Excursió herpetológica a Ivi- 

ça i Formentera .... 75 
Excursions científiques pel 

N. de la Prcia. de Lleida . 100 
Una visita al Montseny en 

ple hivern 111 

Exploració del Montseny . . 136 
Exploració científica del Es- 
tany de Montcortés ... 155 
Excursions d'estiu .... 155 
D'una excursió al Montseny . 156 
Una ligera visita botànica a 
Tous 158 



SUMARI 

de lo contingut en el volum xviil-1918 del «blitlletí db la 
Institució Catalana d'Història Natural» 



Pàgs. 

Notes sobre Staphylinidae do Catalunya, per Francesc Morer . . 21 

Recull herpetològic, per Joan Bta. cV Aguilar- Amat 23 

Excursiones entomológicas por el N. de la provincià de Lérida, 

por el R. P. L. Navàs, S. J 36 

Naturalesa, orig-en i edat de formació de les Bauxites de la serra 

de la Llacuna, per el Dr. M. Faura i Sans 49 

Heterocers nous per a la fauna de Catalunya, per A. Codina . . 60 
Vermes (Hirudinaea i Polychaeta) del litoral català, per Josep 

Maluquer 65 

Contribució a la fauna malacològica de Catalunya, per el Dr. Haas. 71 
Ascens de la nivcllació piezomètrica de les aigües siibalvees de la 

urbs de Barcelona, per el Dr. M. Faura i Sans 78 

Nota fltogràfica, per el Dr. Font Quer 80 

Observacions malacològiques, per Joan Bta. Aguilar-Amat ... 84 

Coleòpteres endogés do la Catalogno, par A. Dodero 103 

Una visita al Montseny en ple hivern, per S. Cuixart, J. M. Suana, 

i F.A. Rubió 111 

Notes criptogàmiques: I. Un grapat d'Hepàtiques catalanes, una 

espècie i dues varietats noves per a la Península Ibèrica; 

II. A propòsit d'una nova localitat de «Phillitis hemionitis» 

(Lag.) 0. Ktz. (Falguera), por el Rvnt. P. J. M."" de Bar- 

nola, S. J 124 

Alguns mol•luscos terrestres i d'aigua dolça, de la pi-ovincia de 

Tarragona, per el Dr. F. Haas 139 

Sobre una col•lecció d'aiielids de les costes N. i S. de la Península 

Ibèrica, per Josep Maluquer 144 

En Em'ihTarré i Ta,rré, per Lhiís Soler i Pujol ....... 147 

La Gnophos stevenaria B. de l'Europa oriental integrant de la 

fauna espanyola, per Ignasi de Segarra 146 

Una ligera visita botànica a Tous, por C. Pau . . . . • . . 158 
Resposta a les observacions del Dr. Pardillo, sobre la ozoquerita 

cristal litzada i la naftalina natural a Catalunya, per el Doctor 

M. FaxiraiSans , 162 

Un curiós mitjà de dispersió de VAvena sterilis 172 

Breve herborisation par les cotèaux de Vallcarca, dits «Turó d'en 

Falcó» , 174 

Hepàtiques de la regió olotina 178 



FE D'ERRADES 



pàfr. 


línia 
1 


diu 


llegir 


21 


StAPHIL•INIDAE 


Staphylinidae 


» 


18 


AiUhobium 


Anthobium 


» 


22 


pisceus 


piceus 


22 


22 


Pseudaypus 


Pseudocypus 


» 


31 


Alheta 


Atheta 


34 


13 


J.anueli 


Jeanneli 


74 


1 


Continuació 


Contribució 


» 


4 


Jar'omus 


Faronus 


120 


16 


L'Gnophosstevenasia 


L'Gnophos stevenaria 


122 


15 


AUcdus 


Attalus 


» 


» 


obscurico) nis 


obliteratithorax 



NOTA 

Per error d'imprenta la paginació passa de 
a 99, en lloc de 89, com tindria que ser. 



Francesc X. Altés Alabart - Impressor - Barcelona. 



INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 



1 . Dies de sessió. — Primer dijous de cada mes, a les set dèi 
vespre. 

2. Socis adjunts. — Deuen ser presentats per tres socis i ad- 
mesos en sessió de Consell Directiu. Paguen deu pessetes 
l'any (que poden fer efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, 
Barri de la Salut-Gracia) BarceIona,Tresorer de la Institució, 
rebent totes les publicacions de la Societat i podent consultar 
la Biblioteca i Museu. 

* 

3. Butlletí.— Cada mes surt el Butlletí de la Institució menys 
els de juliol, agost i setembre. 

4. Volum de treballs: 

Cada any es publica un voluni de treballs de unes 3oo 
planes. 

5. Tiratges apart: 

Els autors que desitjin tiratges apart dels treballs publicats 
en el Butlletí, deuran solicitar-ho del Consell de Redacció 
avans de que siguin desfets els motlles. 
Dels treballs que tinguin en el volum, els autors en rebran 
5o exemplars encara que no ho solicitin; en cas de desit- 
jar-ne major nombre deuran comunicar-ho al Consell de 
Redacció, al corretgir les probes. 

6. L'Institució Catalana d'Història Natural, 

ha trasladat son lloc social al Palau de la Diputació, 
Carrer del Bisbe. Barcelona. 

7. Toutes les Communications et échanges doivent etre envo- 
yées: 

Apartado de Correos, 653, Barcelona (Espagne) 



Institució Catalana d'Historia Natural 



SESSIONS 



La Institució Catalana d'História Natural celebrarà ses 
sessions científiques d'enguany els jorns: 



10 de Gener 
7 de Febrer 
7 de Març 



4 d' Abril 
2 de Maig 
6 de Juny 



3 d' Octubre 
7 de Novembre 
5 de Desembre 



PUBLICACIONS DE LA INSTITUCIÓ 
BUTLLETÍ MENSUAL 

Primera Època.— 1901-1903, tres anys 25 ptes. 

Segona Època.— 1904 a 1917, cada any 5 » 

MEUORIES 

Himenòpters de Catalunya, per P. Antiga i Joseji M.^ Bofill. 

Fam. I, Tentredinits .... . 1 pta. 

» IV, Ichneumónids 1 » 

» VIII, Crisids 1 » 

» X, Sfégids 1 » 

» XIX , Apids . 1 » 

» XVIII, Vespids . . . ♦ . . . . 1 » 
» XII, Sapigids . . \ 

» XIII, Scoliids ..[..... 1 » 
XIV, Mutillids. . ) 

Història de les Ciències Naturals a Catalunya, per Mossèn 

Nohert Font i Sagné 2 ptes. 

Ensaig d'una Flora liquènica de Catalunya, per Manel Lle- 

nas i Fernàndes . . . . . . , . 1 » 

Minerals de Catalunya, per Llorenç lomàs 1 » 

Contribuciones al estudio de la Flora del Pirineo Central 

(Valle, de Aran), por Manuel Llenas y Fernàndes , 2 » 

'Fauna ictiològica de Catalunya, per Agustí ilf * Gibert . . 2 » 

Sismologia Catalana, per M. Faura i Sans, Pvre .... 1 » 

TBEBALLS 

Volum I, 1915 10 ptes, 

Volum II, 1916 . 10 » 

Volum III, 1917 (en prempsa) 



SMITHSONIAN INSTITUTION LIBRARIES 




3 9088 01228 2240