(navigation image)
Home American Libraries | Canadian Libraries | Universal Library | Community Texts | Project Gutenberg | Children's Library | Biodiversity Heritage Library | Additional Collections
Search: Advanced Search
Anonymous User (login or join us)
Upload
See other formats

Full text of "Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural"


HB I3Ï ÜS 

no f}*'?* : i HH I tKffUUf ERmAh 

V Si 

«SB88B8BSÍ vSSt 

H 

■fi BL 

Mil ■ 



^ 



m 



li H 



hib& 

■midn 



1BHL 



m us si 

Ki Isil! 



l^^l 



URII hü 



£81 



€ ( ( i^ C í 



«- «rrrc 



c < 

r 






< c 

«i < 
" ^ < 


: «. "W ■ 

<°í 5F' 


1 c 


< < 

r . 



c < < 
r ' < 
r* < < 
c < « 

( < c 
( c < 



« < 









S € < 

\5 <. <. 



- <■ *c ^ << 






< c ' 











*. * * * ? , 


' í 1 v «?• ' 


f r r < «r~ < c < 


Ct. « v 


fi 1 c 
re < i 








* c 






< 4^ ' 


^'í 


í. 


^ '« 


< 




1 





(( c c 


t Cv v ■ <v ^ <C 


^ SK« 


ir^ç v<^ * 


.*^" < r 


c « v« r . v.« , 




* «" 


*-*- v % V v*l * 


c T 




- 


^ v < 


<' v< 


; 






r 








u «. « 









'■■v «rr.'ï 



- V 
* V«L « 



* C (' 



4 < ** 

« 1 « 






1 


* (Us 

'* «"' « 

/ce i 


c 

c 


V5v \ ' 

M'C 1 < 

v <t i 

t 4. 
i «■»" 
. «T < 
< <í « 


4K. 

« ( < 

«i 

«i 

« * 

wl v 


r 
r 

C 

i 

f 
i 

I 

f 

* 


** 


■m 

~v «ST" 
C*T 


; í 


v <C i 


r 


C '« 




« ar 



^ «L <: c 









9t_ 



« dC C 





. c. 
c 




V5_ «C 










v 4 


« € 


^*ï 







4L. <M 




« i. 






Cm 

cc« 

■ai 


■ * 


«L' 

C 

<r - 

ç 

c 


• 
f 




l_ 














c ' 








BUTLLETÍ 



INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 



V 



ïoc/- 



BUTLLETÍ 



DE LA 



INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 



ANY QUINT 

(Segona època) 
1908 




LOCAL SOCIAL 

Carrer del Paradís, múm. 10, pis l. BR , 2. a 

BARCELONA 



Segona època. Any 5,"'— Mm, 1 JagerJ908^ 

Butlletí de fa 

Institució Catalana 
d' Historia Natural «-« — «-. 



Wu//a unquam inter fidem et rationem 
vera dissensió esse potest. 

CONST. DE FlD. CATH. C. IV. 



SUMARI 

Socis de V Institució Catalana d' Historia Natural. 

Secció oficial; 

Sessió ordinària del 2 de Janer de 1908. 

Comunicacions: 

Serradell, Dr. Baltasar.— Nota dels moluschs recullits en la 

excursió espleológica al arench d' en Roca (Corbera). 
Tarré, Emili. — Contribució à la Nomenclatura ornitològica sobre 

el cambi de nom del genre Caprimulgus, Linnoeus. 
Delgado Lauger, Georges. — Un mot sur les gisements de pie- 

rres precieuses de Madagascar. 
Font y Sagué, Pbre v Norbert.— Nota mineralògica. 
Obres y publicacions periòdiques rebudes pera la biblioteca. 
Fulletí. —Historia de les Ciències Naturals à Catalunya, del sigle 

xii al xviii.— Astrologia, Cartografia, Medicina y Epidemilogía. 



LOCAL SOCIAL 
Carrer del Paradís, núm. 10, pis l. er , 2. a 

BARCELONA 



INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 

Socis numerari». — Deuen ser presentats per tres socis, y atme- 
sos en sessió. Pagan deu pesseta» 1 any (que poden fer efectivas à 
D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de -la 
Institució, Paradís, 10, l. er ), reben totas las publicacions de la So- 
cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. 

Butlletí. --Cada mes surt el Butlletí de la Institució menos 
los mesos de Juliol, Agost y Septembre. 

Anuncis.— Els de ca mbis de llibres ú objectes d' Historia Natural 
s' insertaràn gratis, encare que signin de personas extranyas à la Ins- 
titució, prèvia aprovació de la Junta. 

Tira tj es » part: 

50 exemplars 100 exemplars 



jg , 1-4 planas 2'50 ptas. 5 ptas. 

1)5-8» 5 » 10 » 

M í 8-16 » 10 » 20 » 

Números de mostra. — Seran enviats gratuïtament à qui Is 

demani. 

Toutes les Communications et échangess doivent étre en- 
voyées au siége de la Societé: 

Paradís, 10, 1. er , 2. a .— Barcelona (Espagne) 



NOTA. — BEMERKUNG 

La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desitja '1 cambi de publicacions. 

Die «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» bittet um Gegensendungen. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desea el cambio de publicaciones. 

The «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10. Barce- 
lona)» desires to exchange publications. 

La «Institució Catalana d'Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» demande Y échange. 

La- «Institució Catalana d 1 Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» chiede ricambio. 



BUTLLETÍ 

DE LA 

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 

2. a època Barcelona, Janer de 1908 Any V.— Núm. 1 

Socis de r Institució Catalana f Historia Natural 

Concell Directiu 

D. Emili Tarré y Tarré, President. 

» Norbert Font y Sagué, Pbre., Vis- President. 

» Ignasi de Sagarra, Secretari. 

» Frederich Wynn y Ellis, Vis- Secretari. 

» Lluis Soler y Pujol, Tresorer. 

» Llorens Tomàs, Bibliotecari. 

» Feliph Ferrer y Vert, Conservador del Museu. 

» Joseph M. a Bofill y Pitxot, Vocal. 

» Joseph M. a Màs de Xaxars, Vocal. 

Socis Honoraris 

M. I. Sr. Dr. D. Jaume Almera, Pbre. — Sagristàns, 1 3. e *, 

Barcelona. — Geologia. 
Ilm. Sr. Dr. D. Ignasi Bolívar y Urrutia. — Jorge Juan, 

17, Madrid. — Ortopters. 
Dr. D. Joan Cadevall y Diars. — Carrer de la Vall, Tarras- 

sa (Barcelona).— Botànica. 
Iltre. Sr. Dr. D. Joaquim Gonzàlez é Hidalgo. — Alcalà, 

36, Madrid. — Malacologia. 
R. P. Longinos Navàs, S. J. — Colegi del Salvador, Zarago- 

za. — Neuropters. 
R. P. Joseph Pantel, S. J. — Castel Gremert, per Helmond, 

Holanda (Brabant septentrional). (A l' hivern à Sarrià, 

Colegi de Sant Ignasi);— Anatomia dels Insectes. 
Dr. D. Carlos Pau.— Segorbe (Castellón). — Botànica. 
D. Lluís María Vidal. — Diputació, 292, pral., Barcelona. 

— Mineralogia y Geologia. 



Institució Catalana d'Historia Natural 



Numeraris (1) 

* Aguilar-amat y Banús, Juan Bta. de. — Enginyer. — Diputa- 

ció, 273, 3. er , 1.*, Barcelona. — Malacología, 

Amoedo Galarmendi, Eduart. — Estudiant de Ciencias Na- 
turals. — Alberto Aguilera, 42, 2. 0n , Madrid. — Zootecnia. 

Ateneo Barcelonès. — Barcelona. 

Ardid de Acha, Manuel. — Zaragoza. 

Artigas y Castelltort, Joseph M. & — Carme, 47. — Barcelona. 

Barnola, S. J., Joaquim M? — Colegi de Sant Ignasi Sarrià 
(Barcelona). — Botànica. 

Barrera y Arenas, Jacinto. — Apotecari, Teyà (Barcelona). 
— Ornitologia. 

Blanes y Sancho, Rafel. — Estudiant de Medecina, Artà (Ma- 
llorca), Casasnovas, 26, 2.on ? 2. a , Barcelona. 

Boada y Lladó, Antoni. — Sant Antoni, Tarrassa (Barce- 
lona). 

Bofill y Pichot, Joseph M.' A — Metje, Aragó, 281, pral., Bar- 
celona. — Himenopters de Catalunya. 

Cabrera y Diaz, Anat ad. — Dr. en Medecina, Laguna de 
Tenerife (Canarias).— Himenopters. 

Callol y Chevalier, Rafel. — Apotecari, Diputació, 273. 

Có y de Triola, Joseph M. & — forners, Plassa de Sant Jau- 
me, 2, 3.er, i. a , Barcelona. 

* Comàbella y Maluquer, Joan. — Dr. en Farmàcia, Carme,. 

23, Barcelona. — Entomologia. 

Concabella, E. P., Joseph. — Colegi de las Escolas Pias, Ma- 
taró (Barcelona). 

Cortés Lladó Antoni. — Rambla Catalunya, 116, 3. er , Barce- 
lona. 

Cubas y Oliver, Enrich. — Font de Sant Miquel, 64, Barce- 
lona. 

Delgado, Jordi. — Passeig de Colón, Agencia de B. A. Ra- 
mos, Barcelona. — Mineralogia. 

Dusmet y Alonso, Joseph M. & — Dr. en Ciencias Naturals, 
Plassa de Santa Cruz, 7, Madrid. — Himenopters. 

Esteve, Joseph. — Apotecari, Plassa del Oli, Manresa (Bar- 
celona). 

Fàbregas, Rossendo. — Advocat, Corts, 583, 4.t, Barcelona. 



(l) Els que portan asterich son socis fundadors. 



Institució Catalana d'Historia Natural 3 

Fan*iols y Centena Joseph. — Rambla de Sant Joseph, 25, 

2. 0tl , Barcelona — Entomologia. 
Faura y Sans, Marian. — Seminari Conciliar, Barcelona. — 

Geologia. 
Ferré y Gomis, Robert. — Ferran VII, 31, 2. 0Tl , l. a , Barcelona. 
Ferrer y Dalmau, Miquel. — Lancaster, 6, 3. er , Barcelona. 

* Ferrer y Dalmau, Eugeni. — Enginyer, Sant Domingo, 20, 

Tarr assa . — Entomol ogia . 

* Ferrer y Vert, Felip. — Del còrners, Lancaster, 6, 3.e r , Bar- 

celona — Entomologia ( Coleópters y Lepidòpters). 
Font y Sagué, Pbre., Mossèn Norbert. — Doctor en Ciencias 

Naturals, Elisabets, 8-10, Barcelona. — Geologia. 
Galera y Planas, Ramon. — Corredor R de Còrners, Tem- 

plaris, 3, Barcelona. 

* Garcias y Font, Llorens. — Apotecari, Artà, (Mallorca). — 

Entomologia y Botànica. 
Gelabert y Rincón, Pbre., Mossèn Joseph. — Llagostera (Gi- 
rona). — Geologia . 
Guitart, Pbre., Mossèn Joseph. — Plassa de Creus, 2, 2. 0n , 

Manresa (Barcelona). 
Jordà y Perelló, H. Joan. — Convent Sant Alfonso M. a Li- 

gorio. — Capdeperas (Mallorca). 
Llenas y Fernàndez, Manel. — Dr. en Farmàcia, Muntaner, . 

38, 2.<> n , l. a , Barcelona. 
Malgà, Pbre., Mossèn Andreu. — Per Parets dels Vallés, 

Gallechs. 
Maluquer y Maluquer , Lluis. — Dr. en Medecina, Balaguer 

(Lleyda). 
Maluquer Nicolau, Joaquim — Jaume I, 14, principal. 

* Maluquer y Nicolau, Joseph. — Enginyer, Alteburgerstr, 

297. — Kòln (Bayenthal) Alemania. 

* Maluquer y Nicolau, Salvador. — Advocat, Provença, 316, 

l. er , 2. a , Barcelona.— Lepidòpters. 

Marcet, Adeodat Francisco, O. S. B — Monastir de Montse- 
rrat (Barcelona). — Botànica. — (Hivern, per Solsona, Mi- 
racle). 

Mas y Morell, Antoni. — Pelayo, 50, l. er , Barcelona. — Estu- 
diant de Medecina. — Entomologia. 

* Mas de Xaxars y Palet, Joseph M. & — Enginyer. — Còrners, 

5 6, 2 o* 1 , Barcelona. 
Matas y Guitó, Francisco. — Alvareda, 13. pral., Girona. 
Noguera, Ramon. — Metje. — Plassa dels Àngels, 4, l.er, 2.* 

— Geologia. 



4 Institució Catalana d'Histokia Natural 

Palet y Barba, Domingo. — Advocat, Tarrassa (Barcelona). 

Palou, Pbre., Dr. Mossèn Joan.— Corts, 665, principal, 
Barcelona. 

Patxot y Jubert, Rafel. — Passeig Bonanova, 64, Sant Ger- 
vasi (Barcelona). 

Pons, Isidoro. — Institut Saint Ignace. — Anvers (Bèlgica). 

Ragué y Camps, Joan. — Propietari, Gualba (Barcelona). 

Rector del Golegi del Sagrat Cor, Rvt. P. — Caspe, Barce- 
lona. 

Roigé, Ramon. — Apotecari, Prat de Llobregat (Barcelona). 

Romaní y Guerra, Amador. — Capellades. 

Rosals y Corretjer, Joan. — Portaferrisa, 30, Barcelona. — 
Malacología. 

Romaüà y Pujo, Joseph ilf. a — Avinyó, 20, 2. on , Barcelona. 
— Lepidòpters. 

Sagarra y Castellarnau, Ignasi de — Mercaders, 33, l. er , 
Barcelona. — Lepidòpters. 

Serradell, Baltasar. — Metje, Sant Pau, 73, l. er , Barcelona. 
— Malacología y Mineralogia. 

Solano y Eulate, Joseph de. — Marqués del Socorro, Conde 
de Carpio, Jacometrezo, 41, Madrid. — Geologia. 

Soléy Pla, Joan. — Dr. en Medecina, Condal, 24, l. er , Bar- 
celona. — Geologia. 

* Soler y Pujol, Lluis. — Naturalista-preparador, Raurich, 9, 

botiga, Barcelona. 

Tarré y Tarré, Emili. — Sobradiel, 4, l. er , Barcelona. — Or- 
nitologia. 

Tous y Biaggi, Francisco. — Dr. en Medecina, Ronda de 
Sant Antoni, 63, l. er , Barcelona. 

Tomàs, Llorens. — Advocat, Claris, 43, pral. — Geologia. 

Ventalló, Domingo. — Font Vella, 118, Tarrassa (Barcelona). 
— Coleopters, Dipters. 

Wynny Èllis, Frederich. — Carrer de Cortes, 630, Barcelo- 
na. — Geologia. 

* Zulueta y Escolano, Antoni de. — Plaza del Àngel, 13 y 14, 

Madrid. — Moluschs, Batracis y Rèptils. 



Institució Catalana d'Historia Natural 



SECCIÓ OFICIAL 



Sessió ordinària del 2 de Jaster de 1908. 

A les nouy mitja el Sr. President D. Emili Tarré y Tarré obrí 
sessió ab la assistència dels Srs. socis Font y Sagué, Bofill, Ferrer 
y Vert, Soler, Maluquer (S.), Maluquer (J.), Serradell, Tomàs, 
Wynn, Sagarra y Có deTriola. 

Seguidament se llegí 1' acta de la anterior sessió que fou apro- 
bada per unanimitat. 

D. Joseph Maria Bofill feu entrega de la caxa al nou Sr. Tre- 
sorer, llegintse el balans general del any 1907 que s' aprobà per 
unanimitat, resultant del metex els datos següents, ingresos 938'83 
pessetes; gastos 921'56 pts.: quedant en caxa al 31 de Desembre de 
1907, 17'27 pts. 

Mossèn Norbert Font y Sagué llegí un interessant treball del 
soci Mi. Georges Delgado, titolat «Un mot sur les gisements de 
pierres pretieuses de Madagascar» , parlant de uns jaciments situats 
en el macís central de dita illa y cita, como un exemplar notable y 
únich en lo mon una turmalina roja que pesa 5'884 kilos. 

El Dr. Serradell presentà una nota dels moluschs recullits en la 
excursió espeleològica al avench d'en Roca, citant bon nombre de 
exemplars y describintne un de nou pera la ciència, 1' Hèlix (Xero- 
phila) ordalensis Serradell trobat ab abundor prop la carretera d' 
Ordal. 

El Sr. President presentà baix el títol de «Contribució a la no- 
menclatura ornitològica.— Sobre '1 cambi de nom del genre Capri- 
mulgus Linnceus», un detingut estudi de dit nom, fent veure l" im- 
propi que es el metex y exposant el seu parer de cambiarlo per el 
de Lepidopterophagus, nom que està d' acort ab les costums de dits 
aucells. 

D. Joseph M. a Có posà en conexement dels socis el resultat de 
una excursió espeleològica a Sant Llorens del Munt. 

El Dr. D, Manel Llenas donà ab destí al Museu un interessant 
aplech de molses, constant 1' agrahiment de la Institució envers 
dit soci per son donatiu. 



Institució Catalana. d'Historia. Natural 



COMUNICACIONS 



Nota dels moiuseís recullits en í excursió espleológica 

al arench d' en Roca (Corbera) 

— Hyalinia (Polita) Courquini Bourg. Un exemplar mort, junt à 
la boca del avench; quatre de morts y un de viu dins 1' avenen à 
tretze metres sota terra probant que hi te estada. 

— Hyalinia (Polita > HarleiFsLgot. Un sol exemplar mort y de- 
fectuós à tretze metres de fondària, casi enterrat dins una esta- 
lactita. 

—Hèlix (Xerophila Ordalensis) Serradell (n. sp.). 

T. perforata conico-semiglobosa lozvigaia, nitidula, albida vel 
sordide fasciata in ultimum anfractum, fasciis interruptis, regulari- 
ter oblique ruguloso-striatula; anfractibus 5V 2 — Q,vix convexiusculi, 
ultimus in extremis parum descendens; spira elevata, apice cornea, 
sutura impressa, separatis; apertura rotundata, obliqua, brevis; 
peristomate acutum, mtus labiatum, robustum, margine columellari 
subdilatato; umbilicus mediocris pervius. — Diam. maj. 10-12, 
min. 9-10 1 / 2 , alt. 8-10 i / i , umbilicus max 1. mill. 

Difereix del H. acomtiella Ancey, per presentar les voltes d' es- 
pira casi planes, la sutura bordejada per la carena y apenas decliu 
en sa extremitat; la forma es més estretament cònica, 1' àpice mitj 
transparent y la boca més arrodonida al ensemps qne petita y menys 
transversal, el llabi més robust y quelcom més reflex; aduch que 
més estretament umbilicada. 

Del Hèlix grannonensis Serv. se '1 distingeix à colp d'ull per 
ésser més cónich, tenint l'última volta menys ampla y més decliu; del 
grupu del H. aspila Bourg, les diferencies son remarcables, car n' es 
aquest més globulós y son àpice es negre blavós. 

Habita al indret del Maset de cà 'n Dispanya, junt à la carretera 
d' Ordal, y viu demunt les plantes seques. Abundant. 

Hèlix (Xerophila) megastoma Hidalgo. Aqueix se troba en tota 
aquella regió. 



Institució Catalana d'Histokia Natural 7 

Hèlix (Xerophila) Penchinati Bourg. Un exemplar mort aprop 
I' avench. 

Hèlix (Tachea) splendida Drap. var. microstoma Salvanyà. Di- 
ferents exemplars junt al avenç, axis com en el fons del mateix, 
essent aquestos morts, fent suposar, qu' hi caigueren y que no hi 
habita per mancarli condicions favorables . 

Hèlix {Macularia) apalolena Bourg. var. -lúcida Fagot. Un her- 
niós exemplar entre 'Is rochs d' un marge enfront el Maset de ca 'n 
Dispanya. 

Pupa (Torquilla) Montserratica Fagot. Del mateix modo que '1 
H. splendida ja citat. 

• Cyclostoma elegans Mull. Ab iguals ^condicions que l'anterior, 
trobantne à dins y à fora. 

Barcelona 2 Janer 1908. 

DR. BaLTASAR SERR ADELL 



GontrH a la Nomenclatura ornitològica 

Sobre el carnúi de nom del genre 

Caprimulgus, Linnoeus 

Hi ha en 1' estudi de 1' Historia Natural tanta matèria, que no 
es extrany que molta cosa estigui per fer. Ocupats els sabis en les 
qüestions fonamentals, no han descendit à certes qüestions de de- 
tall, dexades als petits aimants de la ciència dels éssers de la Te- 
rra. Avuy, vinch à parlarvos d' una d' aquestes qüestions de detall, 
que, no per esserho, crech mancada d' interès pera la ciència zoo- 
lògica, y especialment pera la bona inteligencia ó popularisació de 
la meteixa entre la multitut. 

Crech que es necessari tenir un bon nom pera cada espècie; es 
dir, un nom que 'ns evoqui ab la major justesa la característica del 
ésser; y à aquesta creencia crech que tots hi assentireu. Perquè 
tenint cada ésser una característica, essent un agent de treball en 



8 Institució Catalana d'Historia Nacurai» 

el laboratori terrestre, ^qué mès natural que, una vegada s' es 
posat en clar el treball que ell porta à cap, se li dongui el nom que 
1' expressi? ^No es axó lo que es just é indicat pera 1' avenç en 
el camí de la cultura, y en el ordre que en el camp de la ciència ha 
d' existir? <:No es per ventura axó un alicient pera que 1' estudi 
de 1* Historia Natural tingui entre el poble més atractius? Essent 
aixís, í es impertinenta la tasca de cambiar els noms que no res- 
ponguin al caràcter dominant d' una familia, d' un genre ó d' una 
espècie? 

Al considerar baix aquest punt de vista els diversos noms orni- 
tológichs m' ha cridat de tot temps 1' atenció de l' impropietat re- 
marcable del d' un dels genres mès coneguts y mès interessants; 
me referexo al genre anomenat per Linneu Caprimulgus en 1760, 
ab quin sembla volgué conmemorar la dita popular, destituïda de 
fonament, que presentava al aucell com à mama-cabres, ja que no 
es possible que 1' acceptés com à una veritat. D' ell vinch à ocupar- 
men breument, manifestant la conveniència de que 's cambii per 
un altre, que indico al final. 

El nom Caprimulgus donat per Linneu en 1760, ha sigut acceptat 
per tots els ornitólechs, excepció feta de Montagu en Ornithologi- 
cal Dictionnary, 1831, quil' anomenà Nyctichelidon,y de Nattall en 
Manuel of the Ornitology of united States and Canadà 1840, que va 
anomenar-lo Antrostomus, noms que considerem superiors al de 
Caprimulgus, més que creiem no són suficientment acceptables. 

Sembla extrany que quan tants ornitólechs han cambiat tants 
noms, cambi moltes vegades innecessari, res hagin vist ó volgut 
veure de la necessitat del cambi del del Caprimulgus, després de 
haber transcorregut ja 147 anys d' haverlo rebut de Linneu. 

* 
* * 

Com sabreu segurament, el genre Caprimulgus de Linneu te dos 
espècies europees (el C. Europseus, Linnseus, el C. ruficollis, Tem- 
minck, conegut el primer en tota nostra part de mon y el segon en 
son extrem meridional), forma part de la familia Caprimulgidse, 
pertanyenta al agrupament de la Fissirrostra, Sub-ordre de la Deo- 
dactila y Ordre de la Sedipedse. Les espècies d' aquesta familia se 
distingexen per la grandària de la cavitat bucal, y per tenir aquesta 
en la basa uns pèls Uarchs, groxuts y dirigits en avant, que donen 



Institució Catalana d'Historia Natural 9 

à la metexa una major grandària efectiva, ja que formen com una 
continuació de ses parets, lo que es un medi enginyós de donar 
grans facultats de captura à la boca, sens aumentar el tamany de 
la emtexa, cosa per altra part molt difícil de concebir. 

Les espècies d'aquesta familia, que ascendexen à 86 segons 
Hartert, poden ésser considerades, donchs, com à cassadores dels 
grans insectes voladors nocturns, y en especial dels lepidòpters, 
que son els que presenten major superfície alada. 

El genre Caprimulgus presenta una grandària extraordinària 
d' ulls y una insuperable finura de plomatje, y abdues coses indi- 
quen ben clar que '1 genre es de vida nocturna. En efecte, es al cap- 
vespre, à la nit de lluna ó à la matinada en que se '1 veu rondar 
pe'ls camps y per les prades cassant als insectes voladors. No es 
estrany que 'Is pobles de 1' antigor, al veurel volar per les pastures 
durant la nit quan els remats dormen, haguessin pogut pensar que 
1' aucell anava à mamar de les cabres ó de les ovelles, quan en ve- 
ritat no s' hi acosta més que pera devorar els dípters que volen al 
entorn dels remugadors y que tanta molèstia y perills representen 
ab llurs picades. 

Una particularitat tè la boca del Caprimulgus, que la fa una 
poderosa arma de captura, y es la secreció que de son paladar 
flueix durant el temps en que V auceil està en son exercici de cassa. 
L'ajuda d' aquesta secreció ha sigut de necessitat pera conseguir 
que les grans espècies lepidoptériques nocturnes com la Deilephila 
Nerii, Sphinx Convolvuly, Sphinx Ligustri, Smerinthus Populi y 
Saturnia Pyri, que tenen una superfície molt superior à la de la boca 
del Caprimulgus, poguessin ésser capturadas pe'l metex. El lepi- 
dòpter que toca al paladar del aucell de que 'ns ocupem ja pot dir la 
frasse aquella que Dante posa al portal de son Infern: «Lasciate 
ogni speranza». En efecte, estan engafitós el líquit, y l'insecte es 
tan lleu, que resta apresonat sens remey en la boca del Caprimul- 
gus que en un moment se 1* empassa. El millor lepidopterólech al 
cassar, provehit del millor aparell, no agafa ab més prestesa y se- 
guretat à sa presa. 

El poble francès ha donat al aucell de que'ns estem ocupant el 
nom de Engolavent (Engoulevent), y aquet nom, àdhuc y no essent 
recomanable, es incomparablement més acceptable qu' el que cien- 
tíficament se li dona. No cal entretenirshi molt pera provarlio. Per- 
què si aparentment volant ab la boca oberta, pot significar que 



10 Institució Catalana d'Historia Natural 



1' aucell engoleix el vent, en realitat no fa mes que tenirla apunt 
pera darhi entrada als insectes, y especialment als lepidòpters mit- 
jans y grans, son predilecte aliment. 

El poble alemany dona al Caprimulgus el nom de Aureneta de 
nit (Nachtswalbe), no tenint per res la llegenda antigua que '1 pre- 
senta com à mama-cabres, tenint més acert que '1 poble inglés, que 
demostra ésser encara esclau del antich prejudici (que pesa sobre 
altres pobles), al anomenarlo Goat-Sucker ó mama-cabres. 

Entre nosaltres el Caprimulgus ha rebut el nom d' Enganya- 
pastors, ab motiu d' un fet observat en la espècie vulgar à Cata- 
lunya, el G. Europceus. L' aucell quan se troba extenuat de fam, à 
conseqüència de la manca d' aliment ocasionada per el mal temps, 
en el que 'Is insectes voladors romanen amagats en llurs caus, y 
per consegüent, F aucell, que no en menja d' altres, no pot caçar- 
los, se fingeix malalt, se dexa agafar pe'l pastor à fi de que aquest 
li dongi menjar y '1 segueix com un gosset, y quan se troba refet 
reprèn sa llibertat. Heus aquí, donchs, un motiu de nom, una carac- 
terística veritat, que el nostre poble ha aprofitat ab molt acert; 
heus aquí un nom que val incomparablement més que '1 de mama- 
cabres. 

Ningú ha de pretendre que tal nom basat sobre un prejudici 
sigui digne de conservarse. Ni en Ciència ni en Folklore pot adme- 
tres un nom que 's basi sobre una aberració ó atentat contra el 
sentit comú perquè el Caprimulgus no sols no tè la costum de ma- 
mar de les cabres, sinó que ni pot fer ho encara que volgués ó se li 
obligués à fer ho. No pot, donchs, esperarse més à retirarlo. 

Anem ara al nom que en opinió meva deuria substituir al que 
avuy porta. 

Pera mi, el caràcter més sortint, la característica indiscutible es 
el de devorador de lepidòpters nocturns. Es veritat que la Strix 
flammea ú Òliba també devora els esmentats insectes. Mes els lepi- 
dòpters nocturns no són pera aquesta, ni 1' aliment preferit, ni son 
una part important de son consum. Semblanta cosa podríem dir del 
Otus vulgaris ó Mussol. No hi ha cap mes genre à Europa que à la 
nit cassi als lepidòpters. Hem de dir, donchs, que essent el Capri- 
mulgus aucell que cassa abans tot els esmentats insectes, pera lo 
qual disposa de medis com havem vist apropósit, ha d' ésser prou 
à motivar el nom de devorador dels esmentats insectes. Per conse- 
güent manca sols indicar el nom compost que ha d' expressar la 



Institució Catalana d'Historia Natural 11 



idea de la característica del aucell. Crech que '1 nom que, segons 
me sembla, més bè escauria al Caprimúlgus fora el de Nyctilepi- 
dopterpphagus ó devorador de lepidòpters nocturns, mes com que 
realment el nom resulta excessivament llarch en comparació dels 
altres noms adoptats pe'ls naturalistes, no deu ésser admès y se 'n 
deu adoptar un altre que, si bé no tant precís, no topi tant ab lo 
corrent, y aquest nom es el de Lepidopterophagus, es dir devorador 
de lepidòpters. Bè es veritat que ell no remarca la condició noctur- 
na de les preses, mes també no la contradiu y dexa evident de tots 
modos el caràcter primordial del genre, el de devorador d' aques- 
tos grans insectes alats. He composat el nom ab les radicals deri- 
vades del grech, perquè crech que es la llengua grega la que deu- 
ria ésser prou à provenir nostre vocabulari científich, descartant 
tota altra, obtenint una unitat, qué, à més de ésser desitjable baix 
el punt de vista estétich, contribueix à la claretat y à la popularisa- 
ció de la ciència. 

Potser se farà 1' objecció de que 'Is Caprimúlgus devoren, à mes 
dels lepidòpters, els neurópters, himenópters y dipters, segons ho 
evidencien les fidedignes observacions de Florent-Prevost, eminent 
preparador del Museu de París, mort fa una trentena d* anys. Mes, 
si es cert axó, ho es també que 'Is aucells de que parlem cassen 
abans tot als lepidòpters, à quina cassa 'Is hi porten llurs medis de 
captura y llurs instints que cap més que ells à Europa posseexen, 
de modo que si bè no seria cap erro anomenarlo devorador d' in- 
sectes voladors nocturns (Nickemtomterophagus), no fora de molt 
tant acertat aquest nom com el de devorador de lepidòpters, perquè 
expressaria un concepte més allunyat de les característiques dels 
aucells en qüestió. 

Altre objecció pot ésser presentada pe'ls escrupulosos. Es la de 
que Linneu formulà, segons se diu, la regla de que 'Is noms no 
tinguessin mes de cinch sílabs pera no ésser sa pronunciació pe 
sada al oído. A axó diré que si es convenientíssima la brevetat 
sempre en el llenguatje científich, com en tot, no pot admetre que 
s' hagi de rebutjar un nom que expressa més que cap altre la ca- 
racterística d' un aucell, sols porque conté set sílabes, dos més del 
nombre màxim acordat per un naturalista, digne del major respec- 
te per son eminent valer, mes que no pogué pretendre que sa opi- 
nió hagués de substituir en tots els cassos, fins quan la claretat y 
el avenç de la Ciència. ho demanessin 



12 Institució Catalana. d'Historia Natural. 



Ens sembla, donchs, que serà reconeguda la necessitat de dexar 
un nom que suposa un descuit imperdonable de part dels natura- 
listes, ó una acceptació d' un perjudici ridícol. jQuàntsnoms encara 
per cambiar! Síguim dispensat que sens autoritat m' hagi atrevit 
à proposar el cambi d' un, que 'm sembla constituir un dels cassos- 
més urgents. 

Emili Tarré. 



0o mot sor les gisements de pienes prens 

de Maclasrascar 



Ayant dans un precedent travail paru au bulletin de notre «Ins- 
titucion» traité de «V Influence du radium sur les pierres pre- 
cieuses» et énuméré les constantes rechercbes faites par les profes- 
seurs Berthelot, Bordas, William Ramsay, Max Garnet, ainsi que 
les brillants resultats par eux obtenus jusqu'à nos jours, il m'est 
aujourd'hui agréable de parler des fameux gisements miniers situé& 
dans le massif Central de l' Ilede Madagascar, actuellement exploités 
par la Société Nantaise des Mines de Madagascar. 

Au pied de la chaine des monts Ankaratra et du mont Bity 
se trouvent les concessions constituées par des schistes cristallins 
(gneis, micachistes, cipolins) oú prédomine 1' element pegmatites 
& quartz. 

La présence de l'or dans ces terrains est justifiée, toutefois que 
des éruptions postérieures à F origine des dits terrains, ont traversé 
ou recouvert en différents endroits ces massif s de leurs produits. 
Etudié tres sé rieusement le gisement de ce métal précieux, il àété 
permis d'obtenir un ren dement de pres de 40 grammes à la tonne. 
Les roches éruptives appartenant à la ligne aurifère du pic Andra- 
noflto contiennent des gros cristaux octaédriques de fer magnétique, 
tourmaline noire, ainsi que de beaux cristaux de malacolite. 

Le rendement le plus important est celui obtenu] par l'exploita- 
tion des gisements de pierres précieuses, et entr'elles des belles 



Institució Catalana d'Historia Natural 13 



tourmalines lithiques d'un rouge vif et d'une parfaite réfractión. 

A Antandranokoniby, toute la sèrie des tourmalines rouges, ro- 
ses, vèrtes, jaunes. oranges, etc., à été recueillie disseminés dans les 
mieachistes et pegmatites. Quant aux grenats, rubis oriental, 
béryls, saphirs, on les trouve à Ambalaorakarina en quantité 
variée. 

La région «Antsirabe» est particuliérement favorisée et les pier- 
res précieuses recueillies auraient pu se vendre au méme cours que 
celles venant du Brésil ou de l'Oural. Comme exemplaire notable et 
unique au monde, il convient de citer un bel exemplaire de Tour- 
maline rouge (Rubellite) extraite d'une des susnommées concessions 
■et qui pése 5 kilos 884, d'une longueur de 38 centimètres sur 8 
-d'épaisseur. Examinée par Mr. Lacroix, professeur au Muséum de 
Paris, ce spécimen à été reconnu malgré son poids et son volume 
d'une beauté remarquable. 

Mentionnons aussi l'existence de terres rares (Kunsite & Tri- 
phane) qui seront 1' objet d'une prochaine exploitation. 

On voit que, soit par l'abondance de pierres précieuses en état 
naturel, soit par la transmutation des corindons sans valeur par 
l'influence du «Radium», soit par les prochaines dècouvertes qui ne 
tarderont longtemps à voir le jour, l'heure des bijoux et pierres 
précieuses à bon marché^est proche. 

Barcelona, le 28 Décembre 1907. 

Georges Delgado Lauger 



14 Institucíó Catalana d'Historia Natural 



NOTA MINERALÒGICA 



La Molibdenita, aquest sulfur tan poch comú, y circunscrit 
quasi als jaciments metamórfichs, fou descobert per nosaltres en 
tres localitats catalanes ja citades en les planes d' aquest Butlletí, 
y ara ens cal donar compte d' haverse 'ns presentat una altra mos- 
tra del Montseny, si be no sabem el punt exacte. Se troba el mine - 
ral formant petites bolsadetes dintre una roca metamórfica com- 
posta quasi tota de granatita, que es la metexa forma en que la 
trobarem al Costabona (Pirineu). 

No dexa de ser interessant la presencia de la Molibdenita en 
cuatre localitats catalanes diferentes, sent axis que de tot Espanya 
ja sols se cita de les següents: Túnel de Torrelodones y Hoyo de 
Manzanares (Sierra del Guadarrama), Villacastín (Segòvia), Val de 
Tejos (León), Cuevas de Salàbe (Asturias). 

Creyém que encara pot trobarse '1 meteix sulfur de molibdé en 
moltes altres localitats catalanes hont hi ha fenòmens de metamor- 
fisme intensíssims. 

N. Font y Sagué, Pbre. 



OBRES 

V publicacions periòdiques rebudes pera la Biblioteca 



Almera, Pbro., Canónigo Dr. D. Jaime. — Extracto de la Memò- 
ria «Un reconocimiento de los terrenos terciarios de las comarcas 
occidentales banadas por el Mediterràneo», por el Dr. Eeodofe Ibó- 
rices. (Donatiu del autor). 

«Nota sobre el supuesto granito eruptivo del Serrat Negre», per 
don Lluis M. a Vidal. (Donatiu del autor). 



Institució Catalana d'Historia Natural 15 



Memorias de la Real Acadèmia de Ciencias de Madrid. — T. 25. 

Eesenya biogràfica y bibliogràfica de D. Carles de Guimbernat, 
per Mossèn Marian Faura. (Donatiu del autor). 

V. 8. G. S. Wàter Sapply Paper; números 153 à 181 y 186. 

V. S. G. S. Bulletin; núms. 275, 277, 278, 280, 282 à 85, 288 à 
'93, 258 y 301. 

V. S G. S. Professional Paper; núms. 44, 45, 47 à 51, y 55. 

Missouri Botanical Garden.— Anual Report. 1906. 

Procedings of the Academy of Natural Sciencies of Filadèlfia. — 
Vol. LVII y LVIII. 

The American Museum of Natural History Annual report 1905. 

Mycological Notes: núms. 19 à 23. 

Bulletin de la Société entomologique suisse. — Vol. XI, n.° 6. 

Atti delia Reale Accademia dei Lincei.— Vol. XVI, n.° 10. 

Revue mensuelle de la Societé entomologique Namuroisse. — 
Núms. 6 à 11. 

The Canadian Entomologist.— Vol. XXXIX, núms. 6 à 12. 

Memorias de la Real Acadèmia de Ciencias y Artés de Barcelo- 
na.— Vol VI, núms. 10 à 21. 

The Journal of Conchiology.— Vol. XII, n.° 3. 

Deustche entomologische Veitschrift. — 1907, n.° 4. 

Bulletin biologique de l'Université de Jarjew (Rusia).— Núms. 
1 àl8. 

Anales del Museo Nacional del Salvador. — T. III, n.° 19. 

La Feuille des Jeunes Naturalistes. — Núms. 440 à 443. 

Gaceta agrícola de Espana.— N.° 1. 

Bulletin de la Societé entomologique de France. — 1907, núms. 7 
àl6. 

Bulletin de la Societé Royale de Botanique de Belgique. — Tomo 
XLIII. 

Revista del Museo de la Plata. — Tomo XI. 

Anales del Museo de la Plata.— I-V. 

Revista de la Real Acadèmia de Ciencias exactas, físicas y na- 
turales de Madrid — Núms. 7 à 12. 

Redia — Vol. III, núms. 1 y 2. 

Bolletino delia Società zoològica italiana.— Sèrie II, vol. VII, 
núms. 4 à 9. 

Natura Novitates. — 1907, núms. 9 à 14. 

Annales de la Société entomologique de Belgique.— Tomo 5.° 



16 Institució Catalana d'Historia Natural 



Bulletin du Museum d'Histoire Naturelle de París.— 1906, núms. 
4à 6. 

Bulletin de la Société d'études científiques de l'Ande. — Tomo 
XVII. 

Bulletin de la Société des Sciencies naturelles de l'ouest de la 
France. — 1906, núms. 1 à 3. 

Procés -verbaux de la Société belge de Geologie, de Paleontolò- 
gic et de Hydroghraphie. — Tomo XIX y núms. 1 à 4 del tomo XX. 

Floral Societates entoinological roseical.— Tomo XXXVIII, nú- 
meros 1 y 2. 

Bolletino delia Società entomologique delia Acadèmia Gioenia. 
— N.° 94. 

Communicaçoes da Commissao do Leroiço geologico de Portu- 
gal.— Tomo VI, n.° 2, y Mapa ipsometrico. 

Boletín de la Sociedad Aragonesa de ciencias naturales. — Zara- 
goza. 

Geografia general de Cataluna. — Núms. 1 à 8. 

Boletín de la Eeal Sociedad Espanola de Historia Natural. — 
Números 6 v 7. 



■ap. LA HORM1G* DE ORO. -Nuarà San Fruolioo 17. B.rcolopa. 



Publicacions en venta en la «Institució Catalana S Historia Natural» 



Butlletí. 

Any 1902 . . . 8 ptas. 

• 1903 8 

» 1901, 1902 y 1903 plegats (quedan pocas colec - 

ciòns) 25 » 

Any 1904 . 5 

Números solts, sempre ,que n'hi hagin de sobrers. 0'25 » 

Catàlech de Himenjpters de Catalunya, 

per D. Joseph M. a Jlonll y D. Pere Antiga 

I 

Tentredinidce 0*60 ptas. 

Chrysidce 0'50 » 

Sphegidce 0'60 » 

Sapygidce, Scolidm y Mutillidfz 0'60 » 

Vespidce 0'50 » 

Pompilidae 0'50 » 

Per D. Joseph M. a Bofill 

IchneumonidcR <..... l'OO » 

Apidae l'OO » 

Pera adquirir qualsevol d' aquestas publicacions, dirigirse al Tresorer 
de la Institució (Paradís, 10, l.er, Barcelona). 

Pera pagos inferiors à 50 pessetas poden enviarse sellos de correus 
de0'15ptas., O'IOptas., 0'05 ptas., y 0'02 ptas. Els sellos francesos, 
italians j alemanys de 0*15 frs., 0*15 lirasyò'20 mks., també son 
atmesos. Els pagos superiors à 50 pessetas poden ferse efectius pel Giro 
Mutuo ó lletra de fàcil cobransa. 



Segona època. Any 5,"'— Mm, 2 í?MJ* 

BUtUetl de la 

Institueió Catalana 
d* Historia Natural • «• •> » . 



Nulla unquam inter fídem et rationem 
vera dissensió esse poíesí. 

OONST. DE FlD. CATH. C. IV. 



SUMARI 

Secció oficial: 

Sessió ordinària del 6 de Febrer de 1908. 

Comunicacions: 

Faura y Sans, Mossèn Marian. — Mamífers fòssils descoverts 

à Catalunya. 
Font y Sagué, Pbre v Norbert.— Sobre la presencia de la Ido- 

crasa en la mina de Orsavinyà. 
Serradell, B. — Trovalla de una tortuga del grupu «Emydoe» en 

el Pilocénich del Hospitalet (Barcelona), nova per Europa. 
Rosals, Joan. — Contribució à la fauna paleontológica braquio- 

pódica del Carumnià de Berga. 
Faura y Sans, Marian.— Nota. 
Eulletí.— Historia de les Ciències Naturals à Catalunya, del sigle 

xn al xviii. — Astrologia, Cartografia, Medicina, Epidemilogía y 

Menescalía. 



LOCAL SOCIAL 
Carrer del Paradís, núm. 10, pis l. er , 2. 

BARCELONA 



INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 

Socis numeraris. — Deuen ser presentats per tres socis, y atme- 
sos en sessió. Pagan deu pessetas 1' any (que poden fer efectivas à 
D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la 
Institució, Paradís, 10, l.er), reben totas las publicacions de la So- 
cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. 

Butlletí.— Cada mes surt el Butlletí de la Institució, menos 
los mesos de Juliol, Agost y Septembre. 

Anuncis.— Els de cambis de llibres ú objectes d' Historia Natural 
s' insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas à la Ins- 
titució, prèvia aprovació de la Junta. 

Tira tj es a part: 

50 exemplars 100 exemplars 



I 



1- 4 planas 250 ptas. 5 ptas. 

5- 8 » 5 » 10 » 

8-16 > 10 20 



Números de mostra. — Seran enviats gratuïtament à qui 'Is 

demani. 

Toutes les Communications et échanges doivent ètre en- 
voyées au siége de la Societé: 

Paradís, 10, 1. er , 2. \— Barcelona (Espagné) 



NOTA. — BEMERKÜNG 

La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desitja '1 cambi de publicacions. 

Die «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» bittet um Gegensendungen. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desea el cambio de publicaciones. 

The «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10. Barce- 
lona)» desires to exchange publications. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» demande V échange. 

La «Institució Catalana d 1 Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» chiede ricambio. 



BUTLLETÍ 

DE LA 

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 

2. a època Barcelona, Febrer de 1908 Any V.— Núm. 2 



SECCIÓ OFICIAL 



Sessió ordinària del 6 de Febrer de 1908. 

A les nou y mitja el Sr. President D. Emili Tarré y Tarré obrí 
la sessió ab 1' assistència dels socis Srs. Delgado, Ferrer y Vert, 
Maluquer (S.), Maluquer (J.), Noguera, Rosals, Soler, Serradell, 
Tomàs, Ventalló, Wynn y Sagarra. 

Els socis D. Llorens Tomàs, D. Federich Wynn y D. Ramon 
Noguera proposaren pera socis numeraris à D. Camil Valls y Ven- 
tura y à D. Joan Camprubí. 

Els socis D. Llorens Tomàs, D. Federich Wynn y D. Ignasi de 
Sagarra proposaren pera socis numeraris àD. Manel Corretjer y à 
D. Antón Armengol. 

Els socis D. Emili Tarré, D. Salvador Maluquer y D. Ignasi 
de Sagarra proposaren també pera soci numerari à D. Melcior 
Cases Rubiol. 

Se llegí un trevall de Mossèn Norbert Font y Sagué sobre la 
troballa de la idocrasa à Oisavinyà, recullida en dita localitat per 
D. Llorens Tomàs. 

També se donà compte d' un trevall de Mossèn Marian Faura, 
titolat «Excursió geològica à Gurb», en la que cita un gran nom- 
bre de fòssils recullits en la metexa. 

D. Joan Rosals llegí una «Contribució àla fauna paleontológica 
y braquiopódica del Garumnià de Berga» citant un bon nombre de 
fòssils del cretàcich recullits entre Serens y Vallcebre. 

El Dr. D. Baltasar Serradell presentà una comunicació sobre la 
troballa que feu en lo plasencià de Hospitalet de la Geomida gran- 



18 Institució Catalana d'Historia Natural 

dis, tortuga fòssil neva pera Europa, junt ab altres fòssils de dit 
terrer. 

El Sr. President una comunicació citant uu aucell nou pera la 
fauna europea, el Gecinus squamatas, Gray; cassat en lo terme de 
Gavà, citat tan sols de la regió central d' Assia. 

D. Salvador Maluquer donà compte de la troballa que feu 
el R. P. Adeodat Marcet, 0. S. B., al Miracle, prop de Solsona, de 
la Graellsia isabellae Graells, lepidòpter molt interessant, fins ara 
considerat propi de la regió central d' Espanya. 

El Sr. President donà compte de la convocatòria del «Primer 
congreso de Naturalistas Espanoles» pera el Congrés de Historia 
Natural que deu celebrarse à Saragossa, acordantse que la Institu- 
ció s' adherexi al meteix y se suscrigui al volum de Memòries. 

El Sr. Secretari posà en conexement dels Srs. socis V acort 
pres en lo Concell Directiu de 29 de Janer de 1908, que es com se- 
gueix: «S'acorda que no deu avisarse als Srs, Socis pera les 
juntes ordinàries, fixant los dies y hores de les metexes en la Jun- 
ta de elecció de càrrechs, haventse de convocar solzament aquesta.» 

S'acordà que constés la satisfacció de la «Institució» per lo premi 
obtingut pe '1 soci de la metexa D. Jordi Delgado y Lauger en un 
concurs celebrat per la Societat Aragonesa de Ciències naturals. 

D. Salvador Maluquer llegí un fragment de la obra publicada 
per lo Dr. D. Joan Cadevall «Botànica Popular», obra molt interes- 
sant pera els botànichs de Catalunya, y de part del autor ne donà 
un exemplar pera la Biblioteca. 

El Sr. Bibliotecari donà compte d ; haverse rebut també pera la 
biblioteca una obra delRt. P. Joaquim Barnola, titolada «Manual 
del Botànico herborizador», y un altre de D. Joan Maluquer y Vila- 
dot titolada «Impresiones de un viaje à Canarias,» agranint moltís- 
sim la Institució als autors de les esmentades obres que venen à 
enriquir ab les metexes la seva Biblioteca. 

Y no haventhi res més de qué tractar, s' axecà la sessió à les 
onze. 



Institució Catalana d'Historia Natural \<j 



OOIVXTJISTC A CIÓNS 



Mamífers fòssils descoverts à Catalunya 

MASTODON LONGIROSTRIS KdUp. 

Aquest gran mamífer fou trobat à Catalunya primerament ab 
fragments de caxals per En Lluis M. Vidal, en el fons del llach 
miocénich-superior que cubrí tot el pla d' Urgell, avuy gretat per 
1' erosió de 1' aygua y essent limitat per el paleoçoich (1), en la 
montanyeta anomenada el Firal aprop de la Seu d' Urgell (2). 

Es de suposar que aqueix proboscidi habitaria per entre 'Is es- 
pessos arbrats que hi havia en aquella època del miocénich (3) en 
les valls properes al estany, car els pochs restes que 'n romanen 
proban les continuades inundacions que cubrían aquelles vessants 
formant alternatives capes de lignit, ab conglomerats grollers ce- 
mentats per argila roja (4), entre quins sediments (5) D. Antoni 
Faus y Condomines hi trovà alguns restes de caxals trencats à 
Llenguadera (Ballesta) pe '1 camí de Sant Joan de 1' Erm, y que 
combinats han resultat pertànyer al grupo del Mastodon, y que jo 



(1) Memorias de la Comisión del Mapa Geológico de Espaiia. Explicación 
del Mapa Geológico de Es pana. por L. Mallada, 1907. Tom. VI., pàg. 377 y 
378, en les quals hi ha resumits els conceptes de 'n LI. M. Vidal exposats en 
llurs diferentes publicacions referents à n' aqueix llach miocénich. 

(2) Compte Rendu du quatrieme Congrés Seientifique International des co- 
tholiques tenu à Fríbourg (Suisse) du 16 au 20 aoút 1897. Enumération des 
mammiféres fossiles découverts en Catalogne par M. l'abbé Jaime Alme- 
ra, 1898, pàg. 3. 

(3) Puig qu' aytals probiscidis son tipichs del miocénich. Geologie de 'n 
Lapparent, any 1^85, pàg. 1191. 

(4) Boletin de la Comisión del Mapa Geológico de Espaiía. Provincià de 
Lérida, por L. M. Vidal. Tom. II, pàgs. 342-70. Ahont s' hi troba considerat 
com al sistema superior del Supranummulitich, y avuy al Tortonià, te- 
nint en compte que les capes estan en buçament. 

(5) En aquestes mateixes sedimentacions s' hi trovaren Cervus y à mes 
el Dinotherinm Bavaricum Kaup, que 's considera com espècie transitò- 
ria del D. Cuvieri y el D. giganteum tipich del Miocénich mitj y superior; y 
que en virtut d' eixa trovalla feta per el Dr. Almera y en Bofill se resolgué, 
ab intervenció de M. Deperet, el problema d' haver passat aqueixa espè- 
cie la serralada pirenaica, al contrari de lo que 's creya antigament. Bole- 
tin de la Comisión del Mapa Geológico de Espana. Eesenya geològica y mine- 
ra de la provincià de Gerona, por L. M. Vidal, T. XIII, pàg. 262 à 263-54 à 
55. Bull. de la Soc. Géol. de France, agost 1885, p. 504. 



20 



Institució Catalana d'Histobia Naturai» 



he procurat restaurar sustituint tot lo qu' hi mancava, aydat per 1' 
exemplar que 'n presenta en Pictct (1); y com tro vi diferentes pes- 
ses corresponentes à diferents caxals, pugui quant menys comple- 
tar el que presento y un altre, quedant altres trossos extraviats. Un 
colp feta la restauració,- me decidí à la determinació específica, y 
com son moltes les que se 'n han fet, per rahó de considerar els na- 
turalistes certes diferencies degudes solzament al cambi d' edat del 
individuu, y no vers caràcters diferencialment específichs, m' he 
vist precisat à considerarlo com el meteix de 'n Vidal, ja qu' es el 
meteix el terreny à que pertany exa última tro valia, y à mes per- 
què segons els caràcters que presenta M. Kaup ne son mes propis, 
y entre altres principalment per tenir els molars relativament tres 




Mastodon longirostris Kaup. (Seu de Urgell) (11. 20 cm. X am. 8 cm.) 



étroites (2) el Mastodon longirostris Kaup. Donchs be, ab la confor- 
mitat del Dr. Almera, m' apar ésser els dos caxals infero-posteriors 
d' abdós parts, encara que segons explicacions de M. Kaup el su- 
perior arribi algunes vegades à presentar sis carenes, ja que gene- 
ralment cinch; empro 1' inferior els presenta al ésser 1' individuu 
un poch adult (3). Y els molars aquestos pertanyen à un de molt 
adult, per sa configuració. 



1) Traité de Paleontologie par F. J. Pictet, 1853, planche IX, fig. 9, a-b. 

(2) Ossem. fossiles de Darmstadt, 4. e livre, pi. 16 à22. 

(3) Traité de Paleontologie par F. J. Pictet, 1853, Tom. I, p. 286. «A la 
màchoire inferieure... la derniere avait six colliries transverses»; y en 
Mémoires de la Société Géologique de France, Qnelques remarques sur les 
Mastodontes à propos de 1' animal du Cherichiara, por A. Gaudry, 1891. 
Mem. N. 8. T. II. Fase. I. p. 3 y lam. 3. 



21 
Institució Catalana d'Historia. Natural 

La forma especial de les dents d' aytal Mastodon fa creurer que 
era casi totalment herbivor, com se demostrà per la trovalla feta 
en V Amèrica septentrional en 1 ! interior d' un esquelet fòssil que 
en el lloen corresponent al estómach hi romanían qualques restes 
vegetals. Y en virtut d' axó no es d' extranyar que avuy nosaltres 
els trobem en un lloen quina formació es lacustre y que la rode- 
java una frondosíssima vegetació com era en el llach miocénich del 
baix-Pirineu, essent extingit en el periode Pliocénich per sobtats 
cambis climatológicbs. 

Aquexa metexa espècie, per ara, no tinch present s' hagi trobat 
en altres llochs de Catalunya (1), encar que sí s' han recullit en el 
lignit d' Estavar (Cerdanya) (2) diferents fragments, algun molar 
complert y defenses del Mastodon anguslidens Cuv., com també en 
el Tortonià de Banyeres (Panadés) (3); al ensemps que en les mar- 
gues de la Salut de Sabadell que 's creuen del pontià (4); y à mes 
un altre que pot ésser el Mastodon arvernensis, Croizet et Jobert, en 
el sub-sol de Les Corts de Sarrià corresponent al Plasència (5). S'ha 
de tenir en compte que el M. longirosiris fou extés per casi tota la 



(1) No sé ahont hi ha els restes suposats d' aquest Mastodon que cita el 
Dr. Almera en el Bull. Soc. geol. de France, troisieme sèrie, T. XXVI, 1898, 
p. 690 y 740, com també en el Bol. de la Comisión del Mapa Gral. de Espana, 
tom. XXVir (1903), p. 110-22 y 165-77, de les capes pontianes de Tarrassa y 
Sardanyola. 

(2) Boletín de la Real Acadèmia de Ciencias y Artés de Barcelona. Informe 
sobre el descubrimiento de un gran vertebrado. el Mastodon angustidens, en 
la mina de lignito de Estavar (Cerdana), por D. Arturo Bofill, 1901, Ter- 
cera època: Vol. II, Núm. I, p. 31 à 36; Boletín... id. Sobre la presencia del 
Hiparion gracile Kaup, en la mina de lignito denominada «Mercedes» del 
termino de Sanabastre (CerdaSa), por D. Arturo Bofill, 1900, Tercera època, 
Vol. I, N. 27, p. 372 à 373; Compte Bendu..., p. 3; Bol. Real... id. Sobre la sèrie 
•de Mamiferos fósiles descubiertos en Cataluna, 1898. Tercera època, Vol. 1 K 
Núm. 20. p. 353; Crònica Científica. Eecientes descubrimientos paleontológi- 
cos en Cataluna y efectuados por el Canónigo Dr. D. Jaime Almera y don 
Arturo Bofill y Poch. T. XII, Núm. 268, p. 3 à 4, 1889; Bull. de Soc. geol. de 
France. Note sur la Geologia et sur les mammiferes fossiles du bassin la- 
custre (mioc. sup.) de la Cerdagne, par Deperet et Kérolle, 1885, p. 362; 
Explicación del Mapa Geológico de Espana por Mallada, 1907, T. VI, p. 454 a 
455; Curs de Geologia aplicada d Catalunya, per MossenFont, p. 424. 

(3) Compte Rendu... p. 3; Bol. Real... id. Sobre la sèrie de ManúïerQ.* 
fósiles descubiertos en Cataluna. p. 353. 

(4) En les mateixes anteriors . 

(.5) Compte Rendu... etc, id. per el Dr. Almera. plana 3 



22 Institució Catalana d'Histokia Natural 

Europa, y tant es així que n' hi ha exemplars en molts museos, 
essent un crani cumplert el que presenta elBritish Museum (Natural 
History), Comwal Road, London S. W. (1), per lo que se 'n poden 
trobar en altres indrets de Catalunya. 

Es d' encoratjar als naturalistes que particularment recorrin els 
voltants de la Seu pera que fassen serioses exploracions per apor- 
tar richs descubriments à la fauna íóssil catalana, com fa notar 
Mossèn N. Font en sa Geologia (2); car hi ha condicions admira- 
bles y favorables pera ferhi importants trovalles. 

Elephas primigenius Blum. 

El Mammouth, com se 1' anomena vulgarment, s' extengué per 
casi tot Catalunya, pera els molts restes que fins al present s' han 
trobat, essent de suposar que habitaria pera les planes ahont la ve- 
getació hi devia ésser frondosa, al ensemps que per els innombra- 
bles estanys que li servían pera banyarshi, y després s' espargia 
cap à les valls de les altes montanyes Montseny y Pirineus pera 
hostatjarse entre castanyers centenaris, ensenyant així als primers 
pobladors de la Paleolítica la castanya, aliment predilecte (3). 

Fou molt limitada sa existència (4), car al entrar en el període 
geiar de Catalunya se 'n perdé la rassa, y llurs restes foren arras- 
trats per les grans inundacions que hi hagueren en el període 
diluvial ab la fusió de les neus, essent recoverts per aquella gran 
quantitat d' aluvió que omplenà totes les vessants formant exten- 
síssimes planes. Y per això avuy nosaltres trobem els restes d» 
aquest probiscidi entre '1 dit aluvió quaternari. 

Pera confirmarho se contan les trovalles següents: 

En el «Mas Rossell», terme municipal de Fontrubí, partit de Vi- 
lafranca del Panadés, en G. Vidal de Valenciano hi reculli un tros 
de defensa d' uns 72 centímetres de llarch y 14 de diàmetre, pre- 



(1) AOuideto the exhibition galleries of the departement of Geology and 
Palozontology, pi. 21. 

(2) Curs de Geologia aplicada d Catalunya, pi. 425. 

(3) El Mundo antes de la creación del hombre, por MM. L. FigUier y W. 
F. A. Timmermann, traducido en espafiol por D. Enrique L. de Verneuü» 
1871, pàg. 135. 

(4) Traitè de Paleontologie par Pictet, 284, fentlo exclusiu del quater- 
nari antich, no havent existit en el periode Pliocenich, negant l' atribució 
feta per alguns naturalistes que han pretingut provar ésser tere'ari. 



Institució Catalana d'Historia Natural 



23 



sentant el marfil un xich descompost, en part recubert per terra 
sorrenca que acredita pertànyer al quaternari d! aluvió qu' inundà 
el Panadés (1). En 1883 se descubrí un hermós fragment de defen- 
sa à Sant Vicens dels Horts, ab totes les capes de marfil concèntri- 
ques, y bon tros recubert d' una argila sorrenca de llicorella des- 
composta, essent de major diàmetre que 1' anterior, al ensemps que 
curvat (2). També poden pertànyer à n' aquest mamifer uns pochs 




Clixé d 1 en T. Colominas. 
Elephas primigenius Blum. (9 X 10 em.) 

restes molt descompostos, y probablement de defensa, trobats à 
Arenys de Mar fent un pou als afores. A mes, fa poch temps que la 
prempsa parlà d' una important banya (segons el públich) recullida 



(1) Compte Bendu... etc, per el Dr. Almera, p. 3; y Crònica Científica, t. 10, 
10 de Janer de 1887, N. 220, pi. 1. Descubrimiento de grandes mamiferos 
f ósiles en Cataluna, por J. Almera y A. Bofill. 

(2) Compte Bendu... etc, per el Dr. Almera, p. 3; Crònica Científica, t. 10, 
1C de Janer de 1887, N. 220, pi. 1, y El Mamut en el bajo Llobregat, por el 
Lr . D. Jaime Almera. Crònica Científica, t. VI, p. 362. Barcelona, 1883. 



2Í Institució Catalana d'Historia Natural 



à Tarrassa per els senyors Palet y Cadevall, quins naturalistas s'en- 
carregaren de fer ab cuidado les operacions pera extréurerla; jo 1' he 
vist, y à la veritat quedí sorprès enfront d' aquella magnífica pessa 
que 's conserva à la Casa del Comú de Tarrassa juntament ab 
altres trossos trobats per aquells indrets; m' apar pertànyer à la 
part mitja de la defensa dreta, faltanthi la part corresponent à la 
base y à la punta de terme. Llàstima que no tingui, la colocació de 
dit exemplar, la deguda posició precisant la natural disposició de la 
matexa, al ensemps que ferne una mes escrupulosa reconstrucció 
pera sa millor conservació. Y à Catalunya no tant sols s' han tro- 
bat defenses d' aquest Elephas, sinó que també caxals, precisantse 
millor 1' existència de dit animal: així tenim qu' en la colecció 
Bolós d' Historia Natural que hi ha à Olot, hi consta un caxal recu- 
llit entre el quaternari del Pla de Vianya aprop d' Olot (1), que 
pertany à un individuu relativament jove; y per últim se n' ha 
trobat un altre magnífich tros de caxal en el quaternari de Sarrià 
corresponent à 1' última porció del postero-inferior ab unes cinch 
parelles de rengles d' esmalt, de les 23 que arriba à tenir el sisè 
caxal (2), al qual jo crech que pertany; demostrant ésser d' un in- 
dividuu molt adult, que tal volta s' havia refugiat al pla de Barce- 
lona, allavors tot pantanós, ahont hi tenia, sens dubte, millor 
clima, en contra del molt fret que arreu intensament regnava. 

Aquestos son els restes que fins al present s' han trobat à 
Catalunya, donant proba de les moltes remades que pasturavan 
pera tots indrets de nostre terreny en el període post-pliocénich. 

HlPPOPOTAMUS MAJOK Cuv. 

Entre 'Is imparadigitats que ocuparen nostra Catalunya ba 
nyantse per entre 'Is estanys de nostre terrer hi ha el gegantesch (3) 
Hippopotamus d' en Cuvier; el qual ja comensà à existir al plio- 



(1) Compte Rendu, etc, pe'l Dr. Almera, pi. 2-3.; Crònica Científica, pi. 1, de 
la citada; en el discurs pronunciat en 1' Associació Literària de Girona en 
1883 per en P. Alsius. Bull. Soc. geol. de France. Excursión de Gerona a 
Olot et a San Juan de las Abadesas, par L. M. Vid 1, 1898, troisième 
sèrie, T. XXVI, p. 675; Bol. de la Comisión del Mapa geol. de Espana, 1903, 
T. XXVII, p. 90-2. 

(2) Traité de, Paleontologie Pictet, T. I, pi. 283; id. Atlas, planxa IX. fig 
1-3; y Eecherches des Ossements fossiles, Cuvier, Atlas T. I, planxa XII, fig. 1. 

(3) Ostèographie. Hippopotames et Oochons, par M. de Blainville, p. 55. 



Institució Catalana d'Historia Natural 



25 



cénich superior, y així d' ell se 'n trobà un caxal postero-mferior 
à Terrassa (1) en el terrer format per un extens llach pliocénich 
c^u' lii hagué y del qual els sediments constan d* argiles gro- 
guenques ab claps de palets de aluvió. A mes, à Serinyà al fons de 
una excavació practicada en el dipòsit trivertinich del pliocénich 
lacustre que hi ha entre Banyolas y Besalú y que s' extén per el 
pla d' Usall y d' Espo- 
lla, y que jau demunt 
les pudingues nummuli- 
tiques (2), hi trobà en Al- 
síus, segons pròpies co- 
municacions, un caxal, 
uns ullals, una denty un 
metatarsià, ab altres de 
classificació difícil (3). 
Empro aquexa espècie 
permanesqué fins el di- 
luvial, probantho 1' ha- 
ver últimament trobat à 
Sarrià en el carrer de Ca- 
rrencà, 7, à 20 metres de 
fondària, seguint inme- 

diatament una capa sorrenca brollantne greu quantitat d' aigua, se- 
gons indicacions del donant, el propietari en Pallerola (4); en 
aytal Ho eh hi reculliren els pouetaires dos caxals complertsab un 
tros de mandíbula que m' apar ésser infero-posteriors de 1' esquerra. 

Es de suposar que aquest Hippopotamus desaparesqué de nostre 
terrer ab les metexes circunstancies que 1' Elephas primigenius 
Blum. 

Mossèn M. Faura y Sans 

Barcelona, 5-12-07. 




Hippopotamus major Cuv. (Terrassa) 



(1) Compte Rendu.. pag. 5; Boletín de la Real Acadèmia de Ciencias y 
Artés de Barcelona, 1892, T. I, p. 218; Geologia aplicada d Catalunya, per 
Mossèn Font y Sagué, p. 435; Crònica Científica, T. XV, 10 y 15 de Desem- 
bre de 1892, N. 362 y 363, p. 440. 

(2) Boletín de la Comisión del Mapa Geològica de Espana, p. Vidal, T, XIII» 
pag. 268-57. 

(3) Compte Rendu... p. 5. En qui el Dr. Almera el posa en el quaternari 
de la caverna de Serinyà, ab la qual no hi te cap relació segons explica- 
cions particulars del mateix Alsius; y en el discurs ja citat de 'n P. Alsius 

(4) El Sr. Pallerola ne feu generosa ofrena al Museo del Seminari. 



26 Institució Catalana d'Historia Natural 



Sofire la presencia de la Uotrasa en la mina de Orsavlngi 



En algunes notes anteriorment publicades en aquest Butlletí 
respecte a la trovalla de minerals nous per Catalunya, feya remar- 
car la importància de les regions de contacte y lo que convenia 
exploraries detingudament, ja que en elles es hont el metamorfisme 
determinà la formació de diferents minerals del grupu dels sili- 
cats, molts d' ells veritables rareses mineralògiques. 

A Catalunya n' hi ha moltes de regions de contacte, del gra- 
nit ó granulit ab les piçarres ó ab les calices, y perçó son també ja 
relativament abundosos els minerals citats de les metexes, y no 
tinch cap dupte que à mida que 1' estudi de la geologia y de la 
mineralogia de nostra terra vaja sent més general y profón se 'n 
trobaran moltíssims més. 

La comarcada de Orsavinyà ho es una regió de contacte, y en 
ella nostre consoci Llorens Tomàs, qui 'n te fet 1' estudi geológich, 
hi ha descobert una munió de minerals, entre altres los següents: 

— Caleopirita — Mineral de manganès. 

— Azurita — Calcita 

— Malaquita — Kaoli 
— Erubescita / Grosularia 

. —Coure gris — Granats jAlmandina 
— Limonita ' Melanit 

— Magnetita — Idocrasa 

— Magnetita polar — Grafit 

De tots aquestos el menys abundant es la Idocrasa que 's troba 
en petits cristalls, junt als grossos granats de color groch de mel, 
els quals oferexen la particularitat d' estar empastats per la Filip- 
sita ó Erubescita, que està transformada en Malaquita tot al voltant 
dels granats en una gruxa d' uns quants milímetres. Aquesta rela- 
ció de la Idocrasa ab els granats en un meteix jaciment es molt 
comú, y à Catalunya s' ha comprobat també en el Tibidabo. 

Els cristalls de Idocrasa de Orsavinyà son prismàtichs, fina- 
ment estriats longitudinalment, del tamany de alguns milímetres à 
mes de un centímetre, brill resinós coloració groch de mel à groch 



Institució Catalana d'Histobia Natural 27 



rogench. Fonen fàcilment al soplet ab bullició, donant un glòbul 
negrós; directament son poch atacats pe 'Is àcits, però fosos ja ho 
son més, donant clarament la reacció del ferre y la del coure. 
Aquest darrer detall es degut, no à que 's tracte de la varietat ano- 
menada cyprina, sinó à que '1 sulfur de coure que engloba à tots 
ells deu estar difundit per les seues esquerdes. 
Barcelona, Febrer 1908. 

N. Font y Sagué, Pvre. 



TQOVflLLH DE ONH TOUTÜGB DEL GDDPU «EDÏÏDIE 

EN JÜL. 

Pliocénich del Hospitalet (Barcelona) 

NOVA PER EUROPA 



El dia 26 de Desembre de 1905, ab mon amich En Joseph Colo- 
minas, anàrem à estudiar el jaciment Pliocénich (Sorres del Astià) 
del Hospitalet, prop del Cementiri, bsen explorat per 1' inteligent 
geólech y paleontólech lo Canonge Dr. D. Jaume Almera.. ahont 
recullirem: 

Scalaria pseudoscalaris, Brocehi. 
Ostrea cochlear, Poli. 
» lamellosa, Brocehi. 
» Companyoi, Fontannes. 
Anomia ephippium, L. 
Chlamys scabrellus, Lam. 

» venustus, Golf us. , 

» opercularis, L. 
» Bollenensis, Mayer. 
» pes felis, L. 
Pecten benedictus, Lam. 

. » Jacoboeus, L. 
Amussium cristatum, Bronn. 

Pólipers y Foraminifers que actualment tè en estudi el Canonge 
Almera. 



28 Institució Catalana d'Historia Naïueal 



Resseguint els encontorns y el torrent que porta à Esplugas, ben 
aprop del ja esmentat Cementiri, hi ha un gran marge d' ahont ne 
treuhen marga y poguérem veure que la part superior pertany al 
pis Astià y la part baixa al Plasència, sent les margues blavoses 
ben caracterisades y ahont recullirem les espècies següents: 

Ringicula buccinea, Broc. 
» Africana, Morlet. 

Mangilia (Raphitoma) brachystoma, Phi. var comitatensis Fon- 
tannes. 

Nassa semistriata, Brocchi. 
» incrassata, Müll. 

Chenopus Uttingerianus, Risso. 

Potamides Basteroti, Marcel de Serres. 

Turritella communis, Risso var Ariesensis, Fontannes 

Natica, spc. 

Scalaria tenuicostata, Mich. var Michaudi, Fontannes 

Turbonilla, spc. 

Dentalium, spc. 
» » 

Chlamys, spc. 

Arca (Anadara) diluvií, Lam. 

Venus multilamella, Lam. 
' Corbula gibba, Olivi. 

Lucina spinifera, Montagu. 

Tellina, spc. 

Foraminifers. 

Impresió de una fulla indeterminable. 

Ja al anantsen me cridà la atenció una cosa que sortia d' entre 
la marga del Plasència à un metre de terra y que tenia demunt 
ben bè 15 metres de la metexa capa de marga: comensarem à gra- 
tar, y equina no va ser nostra sorpresa al veure que era un ós, pro- 
bablement un metatarsià d' un vertebrat? creguérem ab fonament 
que aquell ós no estava sol, y comensà la obra destructora del qui 
vol furgar les entranyes de la terra pera arrencarli sos secrets: 
remoguérem al menys 3 ó 4 metres cúbichs de margues, sent ben 
profitós nostre trevall, puig recullirem bastants troços d' ossos, 
mes no seguirem nostra destrucció per creure que '1 reste del es- 
quelet havia sigut destruit pe 'Is obrers de la pedrer. a 

Férem part de nostra troballa à mossèn Font, qui cregué que 



Institució Catalana d'Historia Natural 29 



eran dignes d' estudi aquells ossos y que devíem enviarlos à Mr. De- 
peret de 1' Universitat de Lyon y especialista per 1' estudi dels ver- 
tebrats fòssils. 

Al tenir noticia de la trovalla nostre benvolgut amich En Camil 
Valls, va anar à veure si encara en trobava algun altre, y aprofità 
la seva anada, puig ne trovà un que va resultar ser un cuboides 
del tars, y que fou enviat al esmentat Mr. Deperet juntament ab 
els que nosaltres havíam trovat. Transcribim literalment la carta 
que 'ns va escriure al retornar els ossos objecte de la consulta. Diu 
aixís: 

«Les ossements envoyés par M. Serradell m'ont donné beaucoup 
de peine à determiner d'une manière precise. 

Le premier que j'ai pu reconnaitre des os de Tortue en particu- 
lier une demi-mandibule bien caracterisée par la sèrie de petits 
trous qui garnissent le bord alveolaire. II y avait en mème temps 
les deux extremités superieures des deux cubitus d' une forme tres 
particulière que je ne connaissais pas dans aucun autre groupe de 
Tortues. J'ai fini en cherchant bien par les Tortues vivantes, à dé- 
couvrir que celle Tortue d'Hospitalet du Plaisancien avait de gran- 
des affinités avec un groupe des grandes Emydes de la région 
indienne et malaise qui habitent les grands fleuves et fréquentent 
aussi les estuaires, c'est-à-dire des eaux salées. Ce sont les genres 
Kachuga, Batagur et alors particuliérement le genre Geomyda dont 
les cubitus presentent de tres grands raports avec celui de la Tor- 
tue fossile en question, c'est-à-dire un olécrane bien precisé et 3 
cavités articulaires, presque sur le mème plan vertical. L'une des 
espèces de ce genre, la Geomyda grandis, à une longueur de capara- 
ce de pres de 50 centímetres et se raproohe des dimensions de 
votre espèce qui est cependant encore un peu plus forte. 

II est difficile, avec les pièces que vous avez, d'aller plus loin 
dans cette determination: il faudrait pour cela avoir des parties 
du plastron et de la caparace; peut-ètre les trouverez-vous en 
clierchant sur le meme point. 

En resume, vous pouvez determiner précisement Emyda de 
grande taille (0'50 au moins) voisine du genre Geoemyda de la ré- 
gion indo-malaise. Je ne crois pas que ce groupe ait été encore en 
Europe. En tout cas celà va tres bien avec la faune d'Oiseaux plio- 
cènes du Rousillon dont j'ai fait ressortir le indo-malais dans mon 
grand Mémoire de la Societé Geologique.» 



30 Institució Catalana d'Histokia Natural 

Com diu Mr. Deperet, els ossos pertanyen à una tortuga del 
grupo Emydce y que podem ben bè referir à la Geomyda grandis; 
tè interès fer remarcar que en el Pliocénich del Eosselló dit geó- 
lech ha trovat aucells de la fauna actual Indo-Malàsica y que co- 
rrespon perfectament ab que en el nostre Pliocénich hi trovem una 
espècie de tortuga d' aquella regió, y que no sols no s' havia tro- 
vat à Catalunya, sinó tampoch à Europa. 

En resum, els ossos trovats son: un cuboides del tars; un meta- 
tarsià; una falange; extremitats superiors dels cúbits dret y esque- 
rra, y mandíbula inferior recomposta afegint la mitja estudiada 
per Mr. Deperet ab el resto de troços que havíam trobat. 

B. Seke ADELL. 
Barcelona, 6 Febrer 1908. 



OOISTTIE^IB TJOIÓ 
a ia fauna paíeontoíógica Draguiopódica del fiarunmia de Berga 



Una de les formacions geològiques més interessants de Cata- 
lunya es sens dupte la cretàcica, ja qu' es la que apart de la oligo- 
cénica tè més extensió en nostra terra. Tots sabem que aparexen sos 
claps en Torroella de Montgrí, Sant Miquel de Fluvià y Campde- 
vànol, en la provincià de Gerona; Vendrell, Calafell y Tortosa, en 
la de Tarragona; mes los tres més importants son lo de mitja pro- 
vincià de Lleyda, les vehines Costes de Garraf y lo macís del 
Cadí en que agafa tot 1' alt Bergadà. Es notable aquest darrer, tant 
per sa gran extensió com per 1' alsada d' alguns de sos cims, entre 'Is 
que recordaré los Rasos de Paguera (2.200 m.), la serra d' En 
Cïja (2.280 m.) y 'Is Pals del Pedra Forca (à 2.450). Regió interes- 
santíssima es resultat sempre pera mi lo Bergadà, primerament 
baix lo punt de vista excursionista, ja que sos paissatjes, boscos y 
abundoses corrents d' aygua, la fan digne rival dels pahissos alpins, 
com he tingut lloch de comprobar, y segonament baix lo punt de 
vista geológich y mineralógich, donchs en ell s'hi trovan abun- 
dants jaciments de diferents minerals, entre 'Is que puch citar lo 
guix, lo ferre, la cals (del Garumnià) que s' aplica pera la fabrica- 



Institució Catalana d'Histokia Natural 31 



ció del caibur de calci en la important Societat Espanyola de car- 
burs nietàlichs de Olvan, y més particularment lo lignit que 
s' explota en gran escala à Fígols sobre 1' ermita de la Consolació. 
Durant set ó vuyt anys he visitat cada estiu aquesta comarca dete- 
nintme particularment entre Serchs y Vallcebre, quins terrenos 
pertanyen sens dupte al Garumnià. En dits llochs he trovat sovint 
diferents fòssils, entre 'Is qui s'han distingit sempre per sa abundàn- 
cia los braquiópots entre diferents equinits, Ostrea carinata, Pec- 
ten, etc. Lo número d' exemplars recullits fins avuy me permeten 
fer una petita llista, quina classificació dech à nostre estimat amich 
y consoci Mossèn Faura, qui m' animà à donaria à conexer à nos- 
tra Institució. 

Son aquestes les següents espècies: 

Rynchonella Cuvieri d' Orb.? (abundant). 

» esp.? 

» cf. rudis Arnaud. 

» depressa d' Orb. 

» beaugassii d' Orb. 

» difformis d' Orb. (var.) 

» cf. renausxiana d' Orb. 

» cf. beaugassii d' Orb. 

» cynocephora. 

» cf. grasiana d ( Orb. 

» gr. lata. 

Terebratula sella, Sow. 

» esp.? 

» moutoniana d' Orb. 

» montelaureniis d' Orb 

» biplicata Brdp. 

Terebratella bourgeoisii, d' Orb. 

» coraníonensis, d' Orb. 

En total 18 espècies. 

Sens altre pretensió que com à modest recolector de fòssils y com 
à admirador de la ciència paleontológica, presento à mos companys 
de la I. C. de H. N. aquesta nota ab lo fi de poder, encara que com 
à modest granet de sorra, contribuir al estudi del cretaci català. 

Joan Rosals. 



32 Institució Catalana d'Historia Natural 



NOTA. — De mon benvolgut company en Joseph Granger y Pa- 
ris he rebut pera el Museo de la Institució alguns magnífichs exem- 
plars recullits pe' Is pescadors de Badalona en unes roques molt 
llunyanes de la platja, però que la troben à no molta profunditat, 
al passarhi per allí ab les xarxes; essenthi, segons llurs explica- 
cions, en gran abundo, si bè son pochs els exemplars que surten 
perfectes com els presents: 

Gorgonia verrucosa Pall (poliper anthozoari de la fam. de Gorgo- 
nides). 
» » que'n part recubreix una Avicula tarentina Lam, 

» » id. aillada. 



Marian Faura y Sans. 



Barcelona 4 de Desembre de 1907. 



tiup. La HüBMKiA DE 0»0, - flucva San Krancisco 17, Barcelona. 



Publicacions eo venta en la «Institució Catalana S Historia Natural>> 

Butlletí. 

Any 1902 , . 8 ptas. 

> 1903. . . . 8 » • 

» 1901, 1902 y 1903 plegats (quedan pocas colec- 

ciòns) 25 » 

Any 1904 5 » 

Números solts, sempre que n' hi hagin de sobrers. 0'25 » 

Catàlech de Himenopters de Catalunya, 

per D. Joseph M. a Bofill y D. Pere Antiga 

Tentredinidm. . 0' 60 ptas. 

Chrysidm 0'50 » 

Sphegidce 0'60 » 

Sapygidce , Scolidce y Mutillidce. 4 60 » 

VespidíB 0'50 » 

Pompilidae 0'50 » 

Per D. Joseph M. a Bofill 

lchneumonidce l'OO » 

Apidae l'OO » 

Pera adquirir qualsevol d' aquestas publicacions, dirigirse al Tresorer 
de la Institució (Paradís, 10, l. er , Barcelona). 

Pera pagos inferiors à 50 pessetas poden enviarse sellos de correus 
de 0*15 ptas., O'IO ptas., O'Oó ptas., y 0'02 ptas. Els sellos francesos, 
italians j alemanys de 0*15 frs., 0*15 lirasy0'20 mks., també son 
atmesos/ Els pagos superiors à 50 pessetas poden ferse efectius pel Giro 
Mutuo ó lletra de fàcil cobransa. 

Gambis pe té l' lostíiucio afi altres Societats 

Natural Novitates — Berlin. 

Deutschen Entomologisdzen Gessellschaff. — Berlín. 
R. R. Zoologisch-Botanische Gessellschaff. — Viena. 
Polixena . — Viena . 
Instituto Egyptien. — Cairo (Egipto). 
Societé Entomologique de Belgique. — Bruselas. 
Societé Royale Malacologique de Belgique. — Bruselas. 
Societé Royale de Botanique de Belgique.— Bruselas. 
Societé Entomologique Namuroisse.— Namur (Bèlgica). 
Societé Belge de Geologie, de Paleontologie et d'Hydrologie. — 
Bruselas. 

Sociedade scientifica de Sao-Paulo.— San Pablo (Brasil). 

Museum de Sao-Paulo.— San Pablo (Brasil). 

Revista Chilena de Historia Natural. — Valparaíso (Chile). 

Entomological Society of Ontario. — Ontario (Canadà). 

Real Sociedad Espafiola de Historia Natural. — Madrid. 

Real Acadèmia de Ciencias Exactas, Físicas y Natural es .-Madrid . 

Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. — Zaragoza. 

Butlletí delDiccionaridelallenguacatalana. —Palma deMallorca. 



Eevista Montserratina. — Monastir de Montserrat. 

Revista de Menorca, del Ateneo Científico, Literario y Artísti- 
co.— Mahon (Menorca). 

Smithsonian Institution. — Washington (E. U. A.) 

United States National Museum.— Washington (E. U. A.) 

United States Geological Survey.— Washington (E U. A.) 

American Museum of Natural History. — New -York (E. U. A.) 

Boston Society of Natural History.— Boston (E. U. A.) 

Missouri Botanical Garden. — Saint Louis (E. U. A.) 

The Lloyd Library.— Cincinati-Ohio (E. U. A.) 

Academy of Sciences, Arts and Lettres. — Madison Wis (E. U. A.) 

The Chicago Academy of Sciences. — Chicago (E. U. A.) 

La Feuille des jeunes Naturalistes. — Paris. 

Museum de Histoire Naturelle. — París. 

Societé Entomologique de France.— París. 

Societé Zoologique de France. — París. 

Institut de Zoologie de 1' Université de Montpeller. 

Societé d' Etudes scientifiques de l'Aude. — Carcasona. 

Societé des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France. — 
Nan tes. 

Museo Civico diStoria Naturale di— Gènova. 

Museo di Zoologia et Anatomia comparata delia R. Università 
di Torino. 

R. Stazione di Entomologia Agrària, «Redia»— Florència. 

Società di Naturalisti. -Nàpoles. 

Acadèmia Gioenia di Science Naturali.— Catania (Itàlia). 

Reale Accademia dei Lincei. — Roma. 

Pontifícia Accademia dei Nuo vi Lincei. — Roma. 

Zoological Society of London. — Londres. 

Conchological Society of Great Britani and Irland, — Manchester. 

Musee Oceanografique de— Mònaco. 

Institut Geologique de México. — México. 

Commissao do Serviço Geologico de Portugal. — Lisboa. 

«Broteria» — Revista de Sciencias Naturaes do Collegio de San 
Fiel. — Soalheira (Portugal). 

Societé Portugaise des Sciences Naturelles. - Lisboa. 

Societé de Naturalistes de Kiew (Rusia) . 

Institut Zootonique de l'Université de— Jurgèn (Rusia). 

Museo Nacional de— Buenos-Aires (Rep. Arg.) 

Societé Entomologique-du-Musee d'Histoire Naturelle.— Berna 
(Suissa). 

Institut National Genovois. — Genève (Suissa). 

Entomologisk Tidokrift. Entomologista Foreningen i— Sto- 
ckholm (Suècia). 

Université de Upsala (Suècia) 

Museo Nacional de San Salvador (Rep. de El Salvador). 

Museo Nacional de Ciencias Naturales.— Montevideo. 

Real Acadèmia de Ciencias Naturales. — Barcelona. 

Centre Excursionista de Catalunya. — Barcelona. 

El Colínenero Espanol. — Barcelona (Gracia). 






Segona època. Any 5. nt — Núm. 3 



Març 1908, 



Butlletí de la 



Institució Catalana 



d'Historia flatural 



-¥4- 



Nulla unquam inter fídem et rationem 
vera dissensió esse potest. 

CONST. DE FlD. CATH. C. IV. 



SUMARI 



Secció oficial: 

Sessió ordinària del 5 de Març de 1908. 

Comunicacions: 

Tarré, Emili.— Contribució à la Ornitologia de Catalunya. El Ge- 

cinus squamatus, Cray, trobat a Catalunya. 
Faura y Sans, Mossèn Marian. — Excursió geològica à Gurb 

(Plana de Vich). 
Barrera, Jacinto. — Per qué escatainan les gallines quan han 

post 1' ou? 
Wynn y Ellis, F.— Excursió geològica à Eexach. 
Fülletí. — Historia de les Ciències Naturals à Catalunya, del sigle 

xn al xvin. - Astral ogía, Cartografia, Medicina, Epidemilogía, 

Menescalía, Ensenyança y Alquímia. 



LOCAL SOCIAL 

Carrer del Paradís, núm. 10, pis l. er , 2. 

BARCELONA 



INSTITUCIÓ CATALANA D f HISTORIA NATURAL 

Socis numeraris. — Deuen ser presentats per tres socis, y atme- 
sos en sessió. Pagan deu pessetas 1 any (que poden fer efectivas à 
D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la» 
Institució, Paradís, 10, l. er ), reben totas las publicacions de la So- 
cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. 

Butlletí. — Cada mes surt el Butlletí de la Institució, menos 

los mesos de Juliol, Agost y Septembre. 

Anuncis. — Els de cambis de llibres ú objectes d' Historia Natural 
s' insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas à la Ins- 
titució, prèvia aprovació de la Junta. 

Tiratjes & part: 

50 exemplars 100 exemplars 

s| < 1~ 4 planas 250 ptas. 5 ptas. 

s < 5- 8 » ' 5 > 40 » 

J ( 8-16 » 40 20 

Números de mostra. — Seran enviats gratuïtament à qui 'is 

demani. 

Toutes les Communications et échanges doivent étre en- 
voyées au siége de la Societé: 

Paradís, 10, 1. er , 2.\ — Barcelona (Espagne) 



NOTA. — BEMERKÜNG 

La «Institució Catalana d'Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desitja '1 cambi de publicacions. 

Die «Institució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» bittet um Gegensendungen. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desea el cambio de publicaciones. 

The «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desires to exchange publications. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» demande 1' échange. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» chiede ricambio. 



BUTLLETÍ 

DE LA 

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 

2. a època Barcelona, Març de 1908 Any V.— Núm. 3 

SECCIÓ OFICIAL 



Sessió ordinària del 5 de Març de 1908. 

S' obrí la sessió à les nou y mitja del vespre, presidint D. Emili 
Tarré y ab la assistència dels socis Srs. Llenas, Ferrer y Vert, So- 
ler, Tomàs, Wynn, Sagarra, Corretjer y Armengol. 

Se llegiren las propostas firmades dels, socis Mossèn Norbert 
Font y Sagué, D. Llorens Tomàs y D. Federich Wynn, solicitant 
1* admissió de D. Juli Vintró y D. Joseph Salvany com à socis 
numeraris. 

Foren admesos: D. Manel Corretjer, D. Anton Armengol, don 
Melcior Cases Rubiol, D. Camil Valls y D. Joan Camprubí, com à 
socis numeraris proposats en la darrera sessió. 

Se donà compte de una comunicació de Mossèn Marian Faura 
sobre adicions à la fauna miocénica de Montjuich, citant un aplech 
d' espècies, algunes noves pera la ciència y altres no citades enca- 
ra à Catalunya. 

D. Federich Wynn y Ellis llegí una comunicació sobre la ex- 
cursió que feren el professor y alumnes de la càtedra de Geologia 
dels «Estudis Universitaris Catalans» el dia 9 del passat mes à Re- 
xach, visitant una mina de Baritina que s' explota en dita regió, 
de la que 'n feu una interessant resenya y cità la Limonita junt 
ab altres minerals recullits en la metexa. 

Se llegí una comunicació del soci de Teyà D. Jacinto Barrera 
tractant d' unes notes sobre les costums de la gallina, fundantles 
dit senyor en observacions molt interessants. 

El Conservador del Museu donà compte d' haverse rebut pera 



34 Institució Catalana d'Historia Natural. 



el meteix un Alcedo hispida cassat al Prat del Llobregat, donatiu de 
don Manel Llenas, y el peix Lota maculata de Pineda, donatiu de 
don Llorens Tomàs. 

El Bibliotecari també donà compte d' baverse rebut pera la Bi- 
blioteca el llibre d' «Adresses d' Entomólechs» publicat per la casa 
Junk, donatiu de D. Emili Tarré. La «Institució» agraheix viva- 
ment als senyors donants que venen à enriquiria ab sos donatius. 

Y no haventhi res més de que tractar s' axecà la sessió à tres 
quarts de onze. 



COMUNICACIONS 



CONTRIBUCIÓ ALA ORNITOLOGIA DE CATALUNYA 

El Gecinus squamatus, Cray, troDat a Catalunya 



A primers de Febrer fou caçat, al terme de Gavà, un eczemplar 
de la espècie à que 'm refereixo. Adquirit per 1' amich y consoci se- 
nyor Soler, preparador de nostra Institució, me fou venuda als pochs 
dies, havent entrat à formar part de la meva colecció d' aucells de 
nostra regió. 

La espècie à que 'm referexo, que m' era desconeguda, se 'm 
mostrà à primer cop d' ull com pertanyent (y axis ho es) al genre 
Gecinus, que com ja sabeu es un dels més típichs de la familia 
Picidce, formada per Vigors en 1825. 

L' exemplar en qüestió apareix com un Gecinus viridis ó Picot 
vert, conegut segurament de molts del meus consocis. Les diferen- 
cies que desde : 1 moment d' observàr-se-1 s' hi remarquen són: 
Primera: Una major talla, la que es de 34 l J s centímetres, en tant 
que la del G. viridis es tan sols de 32. Segona: L' acoloriment del 
carpó, que es groch de crom, mentres que '1 del G. viridis es groch 
verdós. Després, seguint observantse se remarca una major vivesa 



Institució Catalana d'Historia Natural 35 



y nitidesa d' acoloriment, y una diferencia en la mitat superior de 
la esquena, en les espatlles y en les sutectrius aleres; es el dibuixat 
à modo d' un mallat, ó més bè d' una sèrie d' escates que donen ca- 
ràcter de distinció y magnificència ala espècie. D' aquest decorat 
li vé '1 nom de squamatus, donat per Gray en 1846, y acceptat 
per la immensa majoria dels ornitólechs. El dibuix es fet per dos 
tintes, més clara la una, més fosca la altra; aquella d' un cendrós 
groguench, la altre d' un bru rosench. Cal dir que '1 dibuix se des- 
taca ab suavitat sobre '1 fons general vert-olivaci. 

En cambi 1' acoloriment del carpó, determinat per les plomes 
decoratives ó sobre plomes que mitj covrexen 1' esmentat carpó, son 
d' un acoloriment molt viu, que salta molt del conjunt d' acolori- 
ment general de 1' aucell. S' ha d' afegir que la cara inferior es més 
clara que la del Gecinus viridis. 

Acudint al volum XVIII, redactat per Edouard Hargitt, de l' in- 
comparable Catalogue of the Birds in the British Museum, editat 
pe '1 mateix, veritable catàlech mondial d' aucells, 1' únich en son 
genre per ara y sens dubte per molt temps, he trobat que 1' eczem- 
plar en qüestió es el mascle adult de 1' espècie Gecinus squamatus, 
Gray; una de les 17 que '1 genre Gecinus ens ofereix fins avuy. Es 
exa espècie una de les més grans del genre, ja que sols n' hi ha una 
altra, el G. gorii, que la iguali; totes les demés oscilen entre 24 cen- 
tímetres mascle y 22 femella el G chlorogaster, y 32 centímetres 
ei G. viridis. Segons 1' autor del esmentat volum, la espècie tè per 
habitat Catxemira, Afghanistan, Himalaya yKumaón. 

En cap de les obres que tracten dels aucells de nostra part de 
món he vist que s' indiqui la existència en ella del G. squamatus. 
Es donchs oportuna la noticia que donem, salvant el cas que desde 
la publicació del esmentat volum del British Museum, no hagi arri- 
bat la noticia de sa aparició en altres parts del vell continent. 
^Aquesta espècie ens haurà arribat excepcionalment à Espanya de 
1' Àfrica, hont hi habiti, ó hi sigui temporalment domiciliada? ^0 bè 
hi serà en ella resiclenciada? 

Carexent completament de dats de les regions meridionals do 
nostre Estat, hont la ornitologia probablement ha de nàixer encara; 
no tenint-ne tampot:h de Y Àfrica (1) respecte à la existència de 



(1) Bè es veritat que qualques ornitólechs anglesos y alemanys han 
ipassat à explorar aquells terrers, mes ab son treball aillat, massa curt y 



36 Institució Catalana d'Historia Natural 



la espècie en qüestió, es difícil aventurar una opinió sobre '1 par- 
ticular. De tots inodos, pot opinarse ab moltes probabilitats d' èxit 
que la espècie hagi arribat fins à nosaltres de properes terres meri- 
dionals, Valencià, Múrcia, Andalusia, hont hi deu existir en petit 
nombre igualment que à 1' Àfrica. 

Emili Tarré. 



Excursió geològica à Gurb (Plana de Vich) 



Acabí 1' antany ab una excursió à Gurb, localitat important per 
la abundància de fòssils, al ensemps que per la bona conservació 
d 4 aquests, y que jo desconexía per complert. En aquesta m' hi 
acompanyaren els socis Sr. Eosals y Ferrer, quins també fruireu 
de belles troballes. 

Tota la Plana de Vich correspon al període del mar eocénich, 
trobantshi representats ab fòssils més ó menys característichs tots 
els pisos principalment en la època mitjana, segons els estudis 
que n' ha fet el canonge Almera (1), donant una idea clara y una 
determinació precisa d' aquella extensa formació, que no dupto 
que en l'esdevenir serà objecte d'importants estudis. Y pera lo que 
pugui ajudar als metexos, avuy presento mes impresions respecte 
d' aquexa localitat, que no 's diferencian, sinó que refermen les 
donades pe'l Dr. Almera. 



quasi sempre fragmentari, ja que moltes voltes ha consistit en la investi- 
gació de determinada familia, genre ó espècie, no ha pogut evidenciarse 
el contingent d' aucells en les terres à que 'ns referim. Es de desitjar, 
donchs, que hi hagi allí aymants d' aquexa part de la Zoologia que treballin 
pera fer la llista de les llurs espècies ornitològiques. De segur que podrian 
figurar-hi qualques espècies quina existència à Europa y à Àfrica no ea 
coneguda. 

(1) «Almera», Descripción geològica de la comarca titulada «Plana de 
Vich.» Mem. deia R. Soc. Esp. de Hist. Nat. Tom. III. Mem. 6 a Madrid, 
1906. — «Descripción Geològica y Gènesis de la Plana de Vich.» Mem.de 
laEeal Ac. de Cienc. y Art. de Bar. Tercera època, vol. V, num. 20. Bar- 
celona, 1906. 



Institució Catalana d'Historia Natural 37 



Per tota la vessant del Montseny fins à Vich se veu la extensió 
del Lutecià, que per sa inclinació, deguda al axecament del Mont- 
seny, se soterra al arrivar à Vich quedant trencades en espedats, 
per rahó de 1' erosió, les capes del Bartonià; axó en casi tota la 
part de ponent y fins à Centelles y Balenyà. 

Nosaltres ens dirigirem cap al turó de Gurb, empro immediata- 
ment reconeguerem la base de l'eocénich superior, caracterisada per 
unes tres ó quatre espècies de pólipers que hi son ab abundo, prin- 
cipalment la Guettardia Thiolati D' Arch, en que jo hi trobí 1' Es- 
calaria cf. collaborata Boury en perfecte estat y de major tamany; 
després segueix un bancal de poch espessor contenint motllos de 
variades espècies, empro à voltes dexen molt que desitjar pera po- 
guersen fer una determinació ben exacta, poguentshi distingir al- 
guns Pectens y rares Terebraiulines, que son més abundantes en les 
capes immediates superiors junt ab Mïliolites y pues d' equinits, ad- 
junts s' hi troban immediatament els Coelopleurus característichs 
d' aquesta localitat y que hi son abundantíssims, dexantshi veurer 
quelcuna Serpula que després fins al últim segueix essenthi ab 
abundo entre equinits, Spondylus y altres bivalbs; y acaba l'espedat 
ab un dipòsit de guix que correspon sens dupte al Oligocé reco- 
bert per margues postpliocéniques poch consistentes. 

Aqueix es el tall corresponent à n' aquell turó, estudiat ja en 
particular pe 'Is senyors Thos y Maureta (1), com també encar que 
més lleugerement per M. Carez (2), recopilats dits treballs per en 
Mallada (3) y del qual nosaltres n' hem tret les següents espècies 
presentades en conjunt: 

Foraminífers 

Orbilolites radians D' Arch. 
» stellata D' Arch. 
» Forlissi D' Arch. 
» papyracea? D' Arch. 



(1) Thos y Maureta, «Descripción física, minera y geològica de la pro- 
vincià de Barcelona.» Mem. de la Keal Com. del Mapa Geol. de Espana, 
p. 336 y seg. 

(2) Carez, «Etudes des terrains crétacés et tertiaires du Nort de l'Es- 
pagne.» 

(3) Mallada, «Explicación del Mapa GeoLógico de Espana», Mem. de la 
Com. del Mapa Geol. de Espana (1907), t. VI, p. 115, etc. 



88 Institució Catalana d'Histokia Naturai, 



Operculina granulosa Leym. 
» calamifera D' Arch. 

Pólipers 

Guettardia Thiolati D' Arch. 

» sp. 

Trochocyathus sp. 

? ? (algunes altres espècies indeterminables). 

Equinits 

Coelopleurus coronalis Klein. (=equis), es abundantíssim en la 

part mitja. 
Schizaster sp. 

? ? Tres espècies noves. 

Crenaster ? sp. (1). 

Crustaci 

Càncer sp. ab perfecte estat, empro que per mancaments especials- 
sento no poguerlo determinar. 

Anelits 

Serpula spirulea Lam. Abundantíssima y característica de nos- 
tre Bartonià. 
Serpula dilatata Arch. 

Gasteropots 

Conus brevis J. Sow. 

Voluta harpula? Lam. 

Murex contabulatus? Lam. 

Turritella carinifera Desh. var. En les margues superiors (2) 

» cf. Vasseuri ? Cossm. id. id. 

» sp. id. id. 

Cerithium Geslini Desh. 

» curvicostatum, Desh. id. id. 

» sp. id. id. 



(1) Aquest Cremastir juntament ab les tres espècies noves anteriors les- 
hem enviat à determinar à M. Lambert, de les que 'n donarem compte 
segons el resultat de sos estudis. 

(2) Aquestes margues més superiors à mon entendre pertanyen al 
Ludià, empro ens faltan datos paleontológichs més concrets. 



Institució Catalana d'Historia Natural 39 



Scalaria cf. collaborata Boury, de majors dimensions que la tipu. 

En les margues més inferiors. 
iPleurotomaria còncava Desh. 

Lamelibranquis 

Ostrea Raincourii Desh. 
Anomia peïlucida Desh. 
Spondylus limoideus Bell. 
» rarispina Desh. 

» atacicus Doncieux. 

» sp. Varies espècies interessants desconegudes y 

que no he pogut determinar. 
Pecten subtripartitus D' Arch. Abundantíssim. 
» af. multicarinata Desh. 
» af. infumata Lam. 
» sp. 
Arca af. inierposita Desh. 

» heterodonta Desh. 
Crassatella Parissiensis D'Orb. 

gibbossula Lam. 
Cardium cf. verrucossum Desh. 
Chama calcar ata Lam. 

— granulosa Bou. En les margues més superiors, tal volta 

ludianes. 
Venus targidula Desh. 
Sirena roborata Desh. 
Lucina contorta Def. 

— consohrina Desh. 
Tellina escàlaroides Lam. 

Braquiopots 

Terebratulina Defrancei Brong. 
» tenuistriata Leym. 

(S. tenuiplicata) Leym. Aquesta hi es ab abundo en 
les margues mitjes y que m' apar 
ésser una espècie nova. 

Aquestes son les espècies que nosaltres trobarem en aquest jaci- 



40 Institució Catalana d'Historia Natural 



ment tant important que malgrat y ésser superficialment estudiat 
no dexa de reconéxerlo el paleontólech. Y pera que aquesta nota 
resulti més complerta cal fer constar les espècies que à més de les 
dites han reconegut eminents geólechs. 
Axí el canonge Almera (1) cita: 

Turbinólia sp. 

Ccelopleurus Isabellae Collin. 

Spondylus Roualti D'Arch. 

— radula Lamk. var. 
Pecten (Clamys) Parisiensis D'Orb. 

— imbricatus Desh. 

— subimbricatus de Munst. (in Goldfuss. lam. 

91, f. 8). 

— ornatus Desh. var. 

— Bouei D'Arch. 

— opercularis Lamk. 

— optatus Desh. 
Car diürn cf. Bar in Sow. 
Chama papyracea Desh. 
Cytherea Icevigata Lamk. 

Los Srs. Thos y Maureta (2) hi citan en aquesta metexa locali- 
tat, à més, les espècies que seguexen: 

Styloccenia Vicaryi Haime. 
Cycloseris andianensis D'Arch. 
Eschara monilifera Edw. 
Spondylus Talavignesi D'Arch. 

— granulosus Desh. 

— asperiulus Munst» 
Crassatélla sinuosa Desh. 
Pleurotomaria Deshayesi Bell. 
Turriiella imbricataria Lam. 

Y per últim en Carez (3) ja hi trobà, à més d' algunes dites: 
Arca Genei Bell. 
Ostrea giganiea Dub. 



(1) En les obres ja citades. 

(2) En sa obra ja citada «Descripción de la provincià de Barcelona», 
pàginas 319 à 322. 

(3) Obr. cit. 



Institució Catalana. d'Historia Natural 41 



en la part inferior; com jo també ne trobí restes d' una gran Os- 
trea que tal volta son també d' aquesta que cità en Carez, empro al 
mitj. 

Axí quedan acoblats tots els trevalls que fins el present s' han 
fet d' aquest jaciment y que pe'ls datos paleontológichs el fan 
pertànyer al període del pis Bartonià, sens lloen à duptes, encar 
que à mon entendre les capes mes superiors poden pertànyer al Lu- 
dià, com ja he dit més amunt, empro no m' atrevesch à aflrmarho 
sens datos més característichs que tal volta nos els proporcionaran 
esdevenidors y més profonds estudis. 

Mossèn Marian Faura t Sans 

Barcelona, 6 Febrer 1908. 



Per m esüaiaínan les gallines quan ton pnst r ou? 



La naturalesa no obra may à cegues; tot en ella té la seva rahó 
de ser: quan en determinades circunstancies un animal fa constant- 
ment un meteix acte, encara que n' ignorem el fi, no hi ha dupte que 
per un motiu ó altre el fa. Els animals silvestres al passar à domés- 
tichs conservan los seus òrgans é instints, per més que no necessitin 
d' uns ni altres en lo nou estat. Axis el toro conserva les banyes y 
el caball 1' instint de tirar còsses. Lo fi perquè la naturalesa ha 
dotat de semblants armes al toro y de tals instints al caball, es tan 
clar que lo més llech 1' endevina. Però hi ha vegades, com lo cas 
objecte d' aquesta nota, en que la explicació no tè res de senzilla. 
Per explicar aquestos difícils cassos lo millor es estudiar als ani- 
mals en 1" estat silvestre si es possible, ó quan menos en 1' estat de 
complerta llibertat. 

En V istiu de 1908 criava jo à Teyà unes quantes gallines, à 
les que permetia córrer lliurement à tota hora per lo jardí de casa. 
A entrada de fosch anaven les tals gallines à ajocarse en el galliner, 
que permanexía obert durant tot lo dia y en el qual hi entraven 



42 Institució Catalana. d'Historia Natural 



sempre que 'Is convenia, ja fos pera menjar ó beurer, ja pera pon- 
drer en els nials. Un dia, de casualitat vaig observar que una d' 
elles, que per son natural era molt mansa, sortia de dintre una 
bardissa que cubría un marge, tota esberada y eseatainant escan- 
dalosament llarch rato per los alrededors del punt d' ahont havia 
sortit. Picat per la curiositat, vaig voler examinar qué hi havia en 
la bardissa que hagués esberat d' aquella manera à la mansa ga- 
llina, y ab gran sorpresa, en lloch de descubrirhi una mustela, 
serp ó altre alimanya, vaig trobarhi un niu completament amagat 
ab uns quants ous de gallina dintre. En lloch de emportarmen els 
ous, vaig dexarlos en el niu, tal com estaven, pera veurer si c s 
repetiria altre vegada aquest rar fenomen del que no m' en sa- 
bia explicar la causa. Axis succehí, en efecte: sempre que vaig 
veurer sortir la gallina de son niu, y ho vaig veurer moltes vega- 
des, va efectuarho esberada y escatainant. Per fi , satisfeta ja ma 
curiositat, vaig tréurerli los ous del niu à mesura que 'Is hi anava 
ponent; però per axó 1' escataineig y 1' esberament continuaren de 
igual manera al dexar el niu. 

óQuina explicació satisfactòria 's pot donar à aquest extrany 
fet de la gallina? La que jo li dono es la següent: Los antecessors 
silvestres de nostres gallines, sens dupte, viurían en boscos ó 
herms ahont abundarían les musteles, fuines, gats mesqués y al- 
tres animals danyins que acostuman cassar à 1' aguait. Si la gallina 
surtis tranquilament de dintre una mata ó bardissa, ahont res hi 
tenia que fer lo animal carnicer que axó per casualitat observés, 
sospitant ab fonament que allí hi tenia lo niu la gallina, hi aniria 
à menjàrseli 'Is ous; però si la gallina surt esberada entonant lo 
crit d' alarma, dit carnicer fugirà més que depressa d' aquell 
lloch, sense res examinar, de pòr que del perill que amenassava à 
la gallina ne fos ell la víctima. Que 1' escateineig es lo crit ab que 
la gallina expressa 1' esferament, à més d' indicar ho la naturalesa 
del cant, ho proba que algunes vegades al entrar les mestresses 
als galliners à recullir los ous que dit escateineig els prometia, en 
lloch d' ous en los nials sols s' han trobat ab V aviram esberada 
per la presencia d' algun animal ó persona extranya en lo galliner. 

Donchsbè, si '1 toro conserva 1' instint de donar banyades y 
el caball lo de tirar còsses, fins quan ja no necessitan defensarse 
de sos naturals enemichs, ossos, lleons ó tigres, res tindria d* ex- 
trany que la gallina, encara que no tingués necessitat d* alarmar à 



Institució Catalana d'Hjstoria Natukal 43 

cap fuina ó gat mesqué, també entonés lo crit d.' alerta quan surt 
de lo nial un cop post 1' ou. Que 'Is aucells prenen moltes pre- 
caucions al sortir de son niu à fi de no descubrirlo à sos naturals 
enemichs, ho he pogut observar ab un de cogullades fet à terra 
dintre d' un clotet en un camp incult. Al descubrir aquest niu vaig 
palpar els ous trobantlos calents, lo que probava que la vella 
(mare) els acabava de dexar, encara que jo no la vegi volar. Una 
altre vegada, visitantlo ab prevenció, al arribarhi vaig- veure la 
vella que s' axecava volant, no de ahont hi tenia lo niu, sinó de 
molt mes enllà. Axó me probà que al veurem ja de lluny havia 
abandonat lo niu peonant à gran distancia. 

Jacinto Barrera. 
Teyà, 26 Febrer 1908. 



EXCURSIÓ GEOLÒGICA A REXACH 



El dia 9 del passat mes de Febrer ens vàrem reunir à les onze del 
dematí en la estació del ferrocarril del JSTort pera marxar cap à 
Moncada els alumnes de la càtedra de geologia dels «Estudis Uni- 
versitaris Catalans», honrosa institució genuina de la nostra terra, 
més alguns altres companys, amants també d' aquesta ciència, pre- 
sidits tots, com de costum, per nostre intelligent y benvolgut pro- 
fessor, Mossèn Norbert Font y Sagué. 

Arribats allí dexarem el tren y ens encaminarem tot seguit,. 
atravessant dita població y el riu Besòs, envers Rexach, ahont ens 
proposàvem visitar la mina de Baritina en aquella comarca enclo- 
sa, objecte principal de la excursió. 

Tan bon punt allí congregats, 1' esmentat professor ens feu ins- 
tructives observacions à la vista metexa del filó ab l' intent de fa- 
cilitar nostres estudis y conexements en aquet ram de la Historia 
Natural. 

Dit filó apareix avuy dia à vuy tanta metres d' altitut, empreso- 
nat dins una massa de piçarra entre capes d' argila, y la part que 



44 Institució Catalana d Historia Natural 

hi ha al descobert presenta una amplada de quatre metres per nou 
d' alçada aproximadament; va en direcció de NE. à SE. y cap- 
bussa cap al E. 

Eecullirem, ensemps, diferents exemplars de Baritina, Fluorina 
de diversos matissos, Galena, dendrites d' óxit de ferre, Espat ca- 
liç, Siderosa y també alguna roca ab unes incrustacions qual natu- 
ralesa no poguérem definir à primera vista, però que 1' anàlisis fet 
posteriorment en el laboratori ha demostrat ser de Limonita. 

Aquesta mina està en plena explotació per una empresa catala- 
na que destina tot el producte d' extracció à una nova indústria 
química y no à falsificacions, com desgraciadament en molts casos 
s' ha utilisat aquet mineral per gent poch escrupulosa. 

A la tarde vàrem anar al tall obert per la via férrea de Sant 
Joan de les Abadeses entre Masrampinyo y Mollet, ahont s' hi tro- 
ba el miocénich ab alguns fòssils, entre ells, Turritelles, Conus y 
Balanus, si bè hi son molt escassos y en no gayre bon estat, per lo 
que en resulta molt difícil llur classificació. 

Ja de tornada emprenguérem la ascensió al turó de Moncada fins 
prop del cim en que 's troban les piçarres silúriques ab Graptolites 
y la caliça blava nodulosa ab Orthoceras, donant axis per acabada 
la excursió, y disposats à empendren una altra lo abans possible. 

"F. Wyïtn v Ellis. 



ifflp. LA HORMIGA DK OKO.— WU6TJ San Fk 



Publicacions en venta en la «Witaeio Catalana d' Historia Natural» 

Butlletí. 

Aüy 1902 8 ptas. 

» 1903 8 .» 

» 1901, 1902 y 1903 plegats (quedan pocas colec- 

ciòns) 25 » 

Any 1904. 5 

Números solts, sempre que n' hi hagin de sobrers. 0'25 » 

Catàlech de Himenópterg de Catalunya, 

per D. Joseph M. a Bofill y D Pere Antiga 

Tentredinidm 0*60 ptas. 

Chrysidaz , 0'50 » 

Sphegidce 0'60 » 

Sapygidce, Scolidm y Mutülidw 0'60 » 

Vespidm 0'5U » 

Pompilidae. 0'50 » 

Per D. Joseph M. a Bofill 

Ichneumonidce l'OO » 

Apidae • 100 » 

Pera adquirir. qualsevol d' aquestas publicacions, dirigirse al Tresorer 
de Ja Institució (Paradís, 10, l. er , Barcelona). 

Pera pagos inferiors à 50 pessetas poden enviarse sellos de correus 
de 0'15 ptas., O'IO ptas., O'Oó ptas., y 0'02 ptas. Els sellos francesos, 
italians j alemanys de 0'15 frs., 0'15 liras y 0'20 mks., també son 
atmesos.' Els pagos superiors à 50. pessetas poden ferse efectius pel Giru 
Mutuo ó lletra de fàcil cobransa. 

Camins m té l' institució ah altres Societats 

Natural Novitates — Berlín. 

Deutschen Entomologisdzen Gessellschaff. — Berlín. 
R. R. Zoologisch-Botanische Gessellschaff. — Viena. 
Polixena. — Viena. 
Instituto Egyptien. — Cairo (Egipto). 
Societé Entomologique de Belgique. — Bruselas. 
Societé Royale Malacologique de Belgique. — Bruselas. 
Societé Royale de Botanique de Belgique.— Bruselas. 
Societé Entomologique Namuroisse.— Namur (Bèlgica). 
Societé Belge de Geologie, de Paleontologie et d'Hydrologie.— 
Bruselas. 

Sociedade scientiflca de Sao -Paulo.— San Pablo (Brasil). 

Museum de Sao-Paulo.— San Pablo (Brasil). 

Revista Chilena de Historia Natural.— Valparaíso (Chile). 

Entomological Society of Ontario. — Ontario (Canadà). 

Real Sociedad Espafiola de Historia Natural. — Madrid. 

Real Acadèmia deCienciasExactas ; FísicasyNaturales. -Madrid. 

Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. — Zaragoza. 

Butlletí delDiccionaridelallenguacatalana. - Palma deMallorca. 



- 



Eevista Montserratina. — Monastir de Montserrat. 

Revista de Menorca, del Ateneo Científico, Literario y Artísti- 
co.- Mahon (Menorca) 

Smithsonian Institution. — Washington (E. U. A.) 

United States National Mnseum.— Washington (E. U. A.) 

United States Geological Survey.— Washington (E. U. A.) 

American Museum of Natural History. — New-York (E. U. A.) 

Boston Society of Natural History.— Boston (E. U. A.) 

Missouri Botanical Garden. — Saint Louis (E. U. A.) 

The Lloyd Library.— Cincinati-Ohio (E. U. A.) 

Academy of riciences, Arts and Lettres. — Madison Wis (E. U. A.) 

The Chicago Academy of Sciences.— Chicago (E. U-. A.) 

La Feuilledes jeunes Naturalistes. — Paris. 

Museum de Histoire Naturelle. — París. 

Societé Entomologique de France. — París. 

Societé Zoologique de France. — París. 

Institut de Zoologie de 1' Université de Montpeller. 

Societé d' Etudes scientifiques de l'Aude. — Carcasona. 

Societé des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France.— 
Nan tes. 

Museo Civico diStoria Naturale di— Gènova. 

Museo di Zoologia et Anatomia comparata delia R. Università 
di Torino. 

R. Stazione di Entomologia Agrària, «Redia» — Florència. 

Società di Naturalisti. Nàpoles. 

Acadèmia Gioenia di Science Naturali. — Catania (Itàlia). 
■ Reale Accademia dei Lincei. — Roma. 

Pontifícia Accademia dei Nuo vi Lincei. — Roma. 

Zoological Society of London. — Londres. 

Conchological Society of Great Britani and Irland, — Manchester. 

Musee Oceanografique de— Mònaco. 

Institut Geologique de México. — México. 

Commissao do Serviço Geologico de Portugal.— Lisboa. 

«Broteria» — Revista de Sciencias Naturaes do Collegio de San 
Fiel.— Soalheira (Portugal). 

Societé Portugaise des Sciences Naturelles. r Lisboa. 

Societé de Naturalistes de Kiew (Rusia) . 

Institut Zootonique de l'Université de— Jurgen (Rusia). 

Museo Nacional de— Buenos-Aires (Rep. Arg.) 

Societé Entomologique-du-Musee d'Histoire Naturelle.— Berna 
(Suïssa). 

Institut National Genovois. — Genèye (Suissa). 

Entomologisk Tidokrift. Entomologista Foreningen i— Sto- 
ckholm (Suècia). 

Université de Upsala (Suècia). 

Museo Nacional de San Salvador (Rep. de El Salvador). 

Museo Nacional de Ciencias Naturales. — Montevideo. 

Real Acadèmia de Ciencias Naturales. — Barcelona. 

Centre Excursionista de Catalunya. — Barcelona. 

El Colmenero Espanol.— Barcelona (Gracia). 



Segona època. Any 5,"'— Mm, 4 JÉi 9 JL 

BUtlletí de la 

Institueió Catalana 
d'Historia fiatUFal «*+> — «-. 



Nulla. unquam inter fídem et rationem 
vera dissensió esse potesí. 

CONST. DE FlD. CATH. C. IV. 



SUMARI 

Secció oficial: 

Sessió ordinària del 2 de Abril de 1908. 

Comunicacions: 

Font y Sagué N. f Pbre.— Un nou jaciment de Molibdenita. 

Pau C— Una visita à Gredos. 

Tarré, Emili.- Contribució à la Ornitologia de Catalunya. 

Faura y Sans, Mossèn Marian. — Adicions à la Fauna niiocé- 

nica de Montjuich. 
Fülletí. — Historia de les Ciències Naturals à Catalunya, del sigle 

xn al xviii. — Astrologia, Cartografia, Medicina, Epidemilogía, 

Menescalía, Ensenyança, Alquimia y Química.' 



LOCAL SOCIAL 

Carrer del Paradís, num. 10, pis 1 . er , 2. 

BARCELONA 



INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 

Socis numeraris. — Deuen ser presentats per tres socis, y atme- 
sos en sessió. Pagan deu pesseta* 1* any (que poden fer efectivas à 
D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la 
Institució, Paradís, 10, l. er ), reben totas las publicacions de la So- 
cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. 

Butlletí.— Cada mes surt el Butlletí de la Institució, menos- 
los mesos de Juliol, Agost y Septembre. 

Anuncis.— Els de cambis de llibres ü objectes d' Historia Natural 
s' insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas à la Ins- 
titució, prèvia aprovació de la Junta. 

Tiratjes a part: 

50 exemplars 100 exemplars 

s / 1- 4 planas 250 ptas. 5 ptas. 

I ) 5- 8 ï 5 » 10 » 

J ( 8-16 » 10 20 

Números de mostra. — Seran enviats gratuïtament à qui 'Is 

demani. 

Toutes les Communications et échanges doivent étre en- 
voyées au siège de la Societé: 

Paradís, 10, 1. er , 2.\ — Barcelona (Espagné) 



NOTA. — BEMERKÜNG 

La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desitja '1 cambi de publicacions. 

Die «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» bittet um Gegensendungen. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desea el cambio de publicaciones. 

The «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10 ; Barce- 
lona)» desires to exchange publications. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» demande F échange. 

La «Institució Catalana d 1 Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» chiede ricambio. 



BUTLLETÍ 

DE LA 

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 

2. a època Barcelona, Abril de 1908 Any V.— Núm. 4 

SECCIÓ OFICIAL 



Sessió ordinària de 2 de Abril" de 1908 

A las nou del vespre el Sr. president D. Emili Tarré obrí la 
sessió ab la assistència dels socis senyors Llenas, Ferrer y Vert, 
Maluquer (S.), Maluquer (J.), Tomàs, Wynn, Soler, Ferrer y Go- 
mis, Mas de Xaxars, Corretjer, Ventalló y Armengol. 

Seguidament se llegí 1' acta de la anterior sessió, que fou apro- 
vada per unanimitat. 

Prèvia votació foren admesos per majoria com à socis numera- 
ris D. Joseph Salvany y D. Juli Vintró, proposats en la anterior 
sessió. 

Els socis D. Emili Tarré, Mossèn Norbert Font y Sagué y don 
Joseph M. a Bofill presentaren com à soci numerari à D. Lambert 
Mata, que viu en lo carrer de Tantarantana, 2, ler., de aquesta 
ciutat. 

Els socis D. Federich Wynn, D. Felip Ferrer y Vert y D. Ignasi 
de Sagarra proposaren com à soci numerari à D. Ramon de Casano- 
va y de Parrella, que viu en lo carrer de Casp, 41, principal, 
també de aquesta ciutat. 

Els socis D. Emili Tarré, D. Felip , Ferrer y Vert y D. Joseph 
M, a Mas de Xaxars proposaren com à soci numerari à D. Asenci 
Oodina, que viu à Montgat (casa-Antonet). 

Se llegí un trevall de Mossèn Norbert Font y Sagué sobre un 
nou jaciment de Molibdenita trobada junt ab Epidota en el sub-sol 
de Sarrià. 

També s { en presentà un de Mossèn Marian Faura, citant, Ja 



46 Institució Catalana d'Historia Natdkai» 



Fosforita à Catalunya, trovada à Santa Creu de Olorde y poste- 
riorment à Malgrat. 

Don Federich Wynn llegí una nota de la excursió que feren à 
Sant Andreu de la Barca el professor y alumnes de la Càtedra de 
Geologia dels «Estudis Universitaris Catalans. > 

Se donà compte d' un trevall de D. Carlos Pau sobre una ex- 
cursió à Gredos, citant moltes formes noves de plantes, pròpies de 
aquella encontrada. 

D. Emili Tarré presentà un trevall sobre la arribada de alguns 
aucells à Catalunya. 

D. Felip Ferrer y Vert presentà alguns coleópters recullits en 
1' avenchd' En Eoca, al explorarlo el «Club Montanyench.» 

Finalment D. Llorens Tomàs donà compte d* haverse trobat al 
Papiol 1' Hèlix vilasarum. 

Mossèn Norbert Font y Sagué y Mossèn Marian Faura donaren 
respectivament pera'l Museu Molibdenita de Sarrià y Fosforita de 
Malgrat, agrahint moltissim la Institució à dits senyors els seus 
donatius. 

Y no haventhx res més de que tractar s' axecà la sessió à le» 
onze. 



COMUNICACIONS 



Un nou jaciment de Molibdenita 



À les localitats ja citades en les planes d' aquest Butlletí de la 
Institució Catalana de Historia Natural, donant compte de la 
trovalla de jaciments de Molibdenita a Catalunya, aytals com els 
dels Pirineus, Pedralbes y Montseny, ens cal afegirnhi avuy una 
altra que, si be ara ja es inaccessible, no dexa de tenir interès 
científlch desde '1 moment en que 's conserven els exemplar» 
trovatg. 



Institució Catalana d'Historia Natural 47 

Aquets ho foren al fer la perforació de un pou en el pati del col- 
legi dels PP. Escolapis de Sarrià, pou obert en la massa del granit 
que allí està del tot alterat en la superfície de la terra, però als 
pochs metres de fondària ja 's presenta en estat normal. 

Del examen dels troços arrencats al obrir el pou se veu que '1 
granit es del tipu normal d' aquesta localitat, molt grisench per 
1' abundós predomini de la mica negra. Dintre la massa compacta 
de aquest granit y a una fondària de 8 m. s' hi presentà com una 
veta ó filó de roca més rosada, que es la que contenia '1 mineral en 
bastanta abundància. Avuy el pou es plé d' ayga y no es possi- 
ble estudiar in situ el jaciment pera ferse càrrech de les 
seues condicions de formació; ab tot tenim à la vista un hermós 
exemplar cedit pe'l P. Rector del Colegi, que per la seua constitució 
pot donarnos molta llum. En ell s' hi veu el granit típich molt 
abundós en mica negra, que passa insensiblement, sense fractura, 
ni plà de juntura, a una pegmatita formada per grossos cristalls 
de quarç y feldespat de intensa color rosada; de manera que no 's 
tracta de un filó pròpiament dit, sinó de una mena d' exudació ó 
secreció de la roca granítica. 

Dintre aquesta pegmatita aparexen abundoses bolsadetes de 
Molibdenita y de Epidota radiada, junt ab altres més grans de Pf^ 
rita. La Molibdenita y la Epidota son barrejades, de manera que 
totes les bolsades de Molibdenita tenen Epidota, però en cambi hi 
ha bolsades de Epidota sola. 

L' origen metamórfich d' aquesta formació y associació de mi- 
nerals es induptable si la considerem ailladament, però molt més 
si la relacionem ab les properes formacions del Tibidabo ab ses 
amfibolites y granatites, demunt les quals descansen les piçarres 
ab chiastolita y estaurótida. 

N. Font y Sagué, Pbre. 
Abril 1908. 



48 Institució Catalana d'Historia Natural 



UNA VISITA A GREDOS 



Iier 



C Pau 



Sobre cuatrocientas f ormas diferentes recogí en seis días por los 
montes de Logroüo, Burgos y Soria: este ano pasado, en la pro- 
víncia de Àvila, no pude llegar à doscientas setenta. 

Las plantas de Gredos hay que estiidiarlas por comparación, 
porque hànse dado como idénticas a las de otras regiones, por 
ejemplo en las de Sierra Nevada, y à mi no me resulta esa con- 
formidad. 

La estructura de aquellas cumbres, vista con los gemelos desde 
los montes que separan Piedrahita de Navalperal de Tormes, me 
entristeció: rodé la cabeza y auguré poca recolección. Hay mucho 
pico, mucha inclinación en sus laderas: pocas llanuras. Lo verdade- 
ramentc rico en la Sierra de Gredos es la región montana: però 
era tarde (23 de Julio). 

El Pinar de Hoyoquesero es de lo mas rico que conozco en Es- 
pana. Se puede comparar con el monte del castillo de Jàtiva; es 
inuy parecido à ciertos rincones y valies del Pirineo Aragonès. Yo 
creo que en el centro de la Península no existe cosa que ni remo- 
tamente se le parezca. Aquello es un verdadero paraíso. 

El dia 24 de Julio salimos en companía del Sr.. Klieil, de Praga, 
de Navalperal de Tormes: nos ref agiamos en un chpzo de pastores 
que cerca de las Pozas existia. El dia 25 subimos à la Laguna: el 
Sr. Ivheil compara aquel anflteatro rocoso con el Circo de Gavarníe 
y lo encuentra muy parecido. Aquella tarde herborizamos en las 
cercanías de la Laguna: fuera de nuestro alcance, però no muy 
lejos de la orilla Norte, vi en abundància un Sparganium que no 
pude recoger ni adivinar la espècie. Leresche (Deux exc. bot. 
p. 148 in observatione) afirma que se trata del Sparganium natans 
L. Volvimos al chozo con las cajas bien repletas de hierbas raras, 
y al dia siguiente (26) atravesando montes, ríos, barrancos y carn- 
pos nos dirigimos à Navarredonda; però como en el pueblo era feria, 



Institució Catalana d'Historia Natural 49 



temimos la aglomeración de gente en las posadas y dejamos el pue- 
blo à la izquierda, yendo à dormir à la Venia nueva de San Martín. 

El dia 27 el Sr. Kheil marchó à Talavera y yo al Pinar de Ho- 
yoquesero. Aquella misma tarde la diligència me condujo à Àvila. 

Hé aquí una ligera noticia de las formas nuevas, críticas ó cu- 
riosas que traje, omitiendo las nuevas para la región (Carex dista- 
duja Desf. por ejemplo) y las propias del país Cirsium Bourgata- 
num Willk.! Genista Carpetana Leresche!, etc.) 

Cotyledon Greoensis. — Cotyledoni pendulince per afflnis, sed 
corollis magnis primo aspectu diversa. 

Eocas de la región montana en companía del Sedum anglicum 
Huds. var. pyrenaicum Lge. 

Centaurea Avil^e.— C. Paui Loscos valde pròxima hoc non 
obstante, anthodii squamis in spínula molli producta apendice, 
ciliis longioribus disco nigro ovato ad basim membrana latissima, 
distin cta. 

En las rocas junto à la Laguna.— Dedicada à D. Pedró de Àvila, 
por tener noticias de haberla recogido en el mismo sitio que nos- 
otros, yendo en companía de D. José Secall, ha dos ó tres anos. 

Festuca pyrenaica Reut. var. ibèrica (Hack.) Pau. F. violacea 
var. ibèrica Hack. monogr. 196 (1882). 

Mas arriba de los 2.000 m. en los montes vecinos à la Laguna. 

Las gramíneas son abundantes; yo las descuidé bastante y hoy 
lo siento, porque han de existir no vedades. ^An «7. rubra var. prui- 
nosa Willk.V ' 

Genista lanata.— Cytissi albi facies sed foliis parvulis, petalis 
candidis, Genistce, cinerem leguminibus sed dense sericeis, lanatis, 
unde nomen. Eam nulla species mihi afflnis dicere potest. 

Laderas yesosas y calizas de la región montana. 

Erodium romanüm (L.) W. var. carvifolium (B. et R.) Pau.— 
E. carvifolium B. et R. 

Praderas desecadas en los pinares de Navarredonda. 

SOLIDAGO VIRGA-AUREA L. Var. GREDENSIS. 

Caules simplices 15-40 cm. Folia eliptica cuneata apicé lanceo- 
lata serrata serraturis mucronato-aristulatis. Anthodii sqüamse ex- 
ternse lanceolatis omnes plus minusve acutis. Ad varietatem al- 
pestrem Willk. p. p. differt foliis brevioribus latioribusque dentibus 
maioribus. Eisdem caract. alpestri Boiss.— Variat foliorum marginé 
integro! (Reyes Pròsper, 25 Aug.' 1904) . 



50 



Institució Catalana d'Historia Natural 



Mas arriba de los 2.000m frecuente. 

Brassica Cheiranthus Vill. var. gredensis. 

Difiere de la var. nevadensis Boiss. por las hojas un poquito màs 
pelosas, pedúnculos màs largos, silieuas mas anchas y doble ma- 
yores, pico màs robusto y mayor. 

Var ORTHOCARPA — Subescaposa como la precedente y corres - 
pondiente como ella à la variedad montana Willkomm, però las 
hojas son en mayor número é hirsutas, las silieuas erectas màs 
cortamente pedunculadas. Difiere de la variedad gredensis por las 
hojas en mayor número, silieuas no adelgazadas en la base. 

Cumbres de Gredos; però la variedad Gredense sube à mayores 
alturas. 

Centaurea carpetana B. et R. var. maiorifolia. 
Folia ampliora et longiora capitulis robustioribus. — Pinar de 
Hoyoquesero. 

ECHIUM GREDENSE. 

Folia radicalia oblonga acuta, caulina linearia, caules simpli- 
ces duplici induinento, primo vetifero, altero piloso; calyces laci- 
nns linearibus obtrinculis; corola cornea tubulosa parce ampliata 
staminibus exertis; nuculse parvulse rugosae transverse, acumina- 
tse dorso carinat». A. E. Pavoniano Boiss., ex descriptione, differt 
roliis in petiolum longum attenuatis indumento simplici, panicula 
oblonga et habitu E. vulgaris. 

Sitios pedregosos al rededor de la Laguna. 

RüBUS HOYOQUESERANUS. 

E sectione Corylifolii Jocke gr.? Sub thyrsoidei Jocke. 

Turiones angulato-sulcati glauci aculeis parvis rectiusculis; 
folia ternata longe petiolata petiolis villosulis; ramis fertilibus 
pubescentibus aculeis brevioribus, foliis longe pedunculatis quina- 
tis petiolo canaliculato, foliolse medige longe petiolulatse. Pomicula 
pauciflora floribus parvis, sepalis tomentosis insequaliter mucro- 
natis petalis albis moris pubescentibus. 

Pinar de Hoyoquesero ad vias. 

Rubus {Koeleri var.) Gredensis. 

Turiones obtuse angulati faciebus canaliculatis. Rami fertiles 
aculeati, aculeis subulatis curvatis basi dilatatis, et dente glandulo- 
so setosi. Folia quinata sat petiolata, foliolis discoloribus serratis, 
serraturis brevibus, medio longe petiolulato. Pomicula pauciflora, 
sépalis tomentosis villosis et glandulosis mucronatis mucrone elon- 



Institució Catalana d'Historia Natural 51 



gato, petalis ovatis unguiculatis staminibus stylis longioribus 

Navarredonda junto à los caminos y en companía del R. thyr- 
soideus Wimm. , sin producir híbridos! rarísimo. 

Butinia bunioides B. et R. var. oredensis. 

Estilos abiertos en angulo obtuso, à lo sumo, horizontales.— Re- 
gión alpina. 

Hieracium cinerascens Jord. var. carpetanum (Uk.) Pau. — 
H. carpetanum Willk.! e loco. 

Apenas constituye variedad esta compuesta que no es rara 
à 2.000m. 

Silene ciliata Pourr. var. Arvatica (Lag.) Pau.— 8. Arvatica 
8. ciliata var. geniculata Willk. (non Pourr.) 

Varios autores (Leresche, Levier, Àvila, Secall) indicaron aquí 
esta forma que se encuentra à unos 2.200m de altura en sitios pe- 
dregosos. 

BlSCUTELLA LJ5VIGATA L. Vai\ GREDENSIS., 

B. variai Dum. affinis. Humilis 20 cm. caulibus simplicibus ro- 
sularum foliis 30-40mm. oblogo-spathulatis margine 2-4 dentatis 
í^arce villosis, caulinis 2-3 parvulis bracteifumibus, floribus parvis, 
siliculis corymboso-racemosis, Isevibuslatitudine 6tnm. 

Sierra de Gredos. 

Var.) STRlCTIFOLIA. 

B. Limm Rchb. habitu. Robusta 30-40 cm. foliis radicalibus 
hirtis linearibus plurimis erectis densis, margine integris, subden- 
tatis vel profunde 2-6 dentatis, caulinis minoribus ciliatis integris 
seu dentatis floribus mediocribus, siliculis ad basim et ad súmmum 
truncatis dense granulatis. 

Àvila (Barras, Gutiérrez) en las rendijas de las rocas (Pau), 
Mayo y Junio. 

Oenanthe galloecica P. et M. var. heroülea. 

Robusta maior valde pruinosa umbellis fructiferis magnis pe- 
tiolis longioribus robustioribusque ut fructu. 

Pinar de Hoyoquesero en los riachuelos. 



52 Institució Catalana d'Histokia Natura!» 



GoQtrltiuclo a la Ornitologia de Catalunya 



Remarques sobre la HIRUNDO RÚSTICA Linnaeus; ia UPUPA EPOPS. 
Tinnaús; el LUSCINIA VERA Brehm, y el RUBECULA FAMILIARIS 
Blyth. 

I 

Sobre la Hirundo rústica Lintiaeus. 

El poble diu que la Aureneta es la missatgera de la primavera. 
Aquesta dita no es exacta, mes s' acosta molt a la veritat. Si la pri- 
mavera no arriba ab la aureneta, es vinguda fa poch, ó no tardarà 
gayres dies en venir. La observació de la arribada de les aurenetes 
domèstiques (parlo de la Hirundo rústica y de la Chélidon urbica), 
si ha pogut ésser observada ab tanta justesa es per la circonstaneia 
que elles viuhen en el meteix domicili del home, elles son les més 
fidels à la casa, hont, com sabreu, viuhen la una sota els porxos, 
sota la cornisa, ó sota el teulat d' una xemeneya, y 1' altra sota un 
balcó ó cornisa. La observació es, donchs, fàcil. 

Concretemnos ara à la Hirundo rústica. Com sabeu, ella passa 
la tardor y 1' hivern al Nort de la Àfrica, hont se la ha trobada fins 
més enllà del Equador, si bè la immensa majoria se deturen als 
límits de la Zona temperada. 

Al arribar 1' equinocci de primavera la Hirundo rústica retorna 
à Europa. 

Heus aquí les observacions que sobre '1 dit aucell, fetes à SanÇ 
Pol de Mar (Costa de Llevant), per lo que respecta al primer dia en 
que se les ha vist, puch oferir. Aquestes observacions puch garan- 
tiries, perquè encara que no han sigut per mi fetes, ho han sigut 
per un amich mèu (1) en qui la veracitat es manifesta. 



1898 Març 18 


1904 - 


- 16 


1899 — 16 


1905 - 


- 17 


1900 — 17 


1906 - 


- 11 


1901 — 17 






1902 — 13 


1907 - 


- 21 


1903 — 13 


1908 - 


- 15 



(1) 



D. Joan Roig y Reverter, inteligent viticultor y horticultor r 



Institució Catalana d'Història Natural 53 



II 

Sobre la Upupa epops Linnaeus. 

La Üpupa epops viu durant la bona temporada per tota la part 
meridional de la zona Paleàrtica, desde les illes Britàniques fins al 
Japó (accidentalment en Spitzberg), emigrant envers el N. E. de la 
Àfrica, Aràbia, Planures de la índia, vejéntsela també en la índia 
Central barrejada ab la espècie del país, la U. indica Keichenb. 

Heusaçí els dies en que per la primera vegada se la es vista à 
Sant Pol de Mar. 



1899 Febrer 8 


1902 


— 


7 


1900 — 12 


1903 


— 


7 


1901 — 25 


1904 


— 


9 



Com que no he vist senyalada la fetxa de la inmigració à nostra 
terra de la Upupa epops abans de Març, he cregut útil la present 
nota. 

III 
Sobre el Luscinia vera Brehm. 

En Abril, el Luscinia vera retorna a Europa del Nort de la Àfri- 
ca hont hi era desde darrers de Septembre de 1' any anterior. La 
arribada d' aquét aucell no pot precisarse com la de la Aureneta, 
mes sa presencia, al sentirlo cantar, es evidenta. 

Heusaçí els dies en que, segons les observacions de la persona 
à que me he referit, se la ha sentit per primera vegada à Sant Pol 
de Mar: 



1898 Abril 


12 


1899 — 


10 


1900 — 


13 


1901 — 


16 


1902 — 


o 
D 



1903 


— 


3 


1904 


,; — 


9 


1906 


' — 


8 


1907 


— 


17 



54 Institució Catalana d Histohia Natural 



IV 

Sobre el Rubecula familiaris Blyth. 

El Rubecula familiaris ó Pit-roig es un dels pochs Bec-fms que 
no emigren. La característica del aucell es la familiaritat; son nom 
específich se basa sobre aquesta qualitat dominant en el psíquich 
de la espècie. Podria comparàrsel ab el gos, aquest noble amich 
del home. Al parlar del Pit-roig diu Toussenel que es el aucell més 
amich del home. Aquesta adhessió ó amor al home fa que s' ha po- 
gut anotar sa presencia. A entrada d' hivern, dexant els boscos, va 
à establirse en les encontrades baxes y 's dexa veure en les ca- 
ses de camp ó convents. L* amich de Sant Pol de Mar (à qui me he 
referit abans) m' ha donat les següents fetxes en les quals V ha vist 
per primera vegada durant la estació. Y dech esmentar que tro- 
bantse 1' amich en qüestió en son treball agrícol quasi cada any en 
el meteix indret, me deya que creya què era '1 meteix aucell el que 
venia à acostàrseli com donantli el Deu-vos-guard d* amich Ha 
de conceptuar-se axis, li vaig dir; perquè tota la historia de 1' au 
celi demostra una afecció al home y al lloch hont aquet es; en el 
que 1' any anterior se trobà. No he tingut ocasió d' agafar cap d' 
aquets nobilíssims aucellets pera posàrloshi una senyal, quan 
propers à la primavera estan al punt d' anàrsen cap al bosch y 
altes terres. Mes qualques ornitólechs han colocat lligams vermells 
als peus dels esmentats Pit-roijos, havent vist retornats à sa casa 
els metexos. La memòria topogràfica per altra part no es exclusiva 
del Pit-roig y de les Aurenetes, es patrimoni de moltíssimes espè- 
cies, encara que en les esmentades indubtablement hi es molt re» 
marcable. Mes dexant aquestes consideracions heusaçí les fetxes 
à que m' he referit: 



1898 Octubre 16 

1899 » 13 

1900 » 9 


1902 
1903 


6 
• 13 


1901 » 15 


1905 


» 1! 
Emili Tarké 



Institució Catalana d'Histohia Natural 55 



iiGiüDS à la Faana miocsnica de piantjuiGii 



Nostre Montjuich ha sigut objecte de seriosos estudis pera tots 
els qui, més ó menys, han estudiat la constitució geològica de nos- 
tre terrer. 

Aquesta montanya ha ocasionat innombrables lluites científi- 
ques pera determinar ab datos fonamentats la època corresponent 
à la formació de quiscuna de les capes que la constituexen. Hi ha 
variades opinions respecte d' aqueix punt, defensades per inteli- 
gents geólechs; essent admesa la determinació donada per el doctor 
Almera en son valiós trevall (1) presentat ab motiu de les excursions 
que feren alguns individuus de la «Societé géologique de France» 
en el Setembre y Octubre de 1898, quina opinió fou aprovada per 
distingits geólechs com en Deperet; essent aquesta de que la basa 
correspon al helvecià y que fins al cim del castell pertany al tortonià, 

Aytal conclusió ha resultat de la compro bació de tots els estudis 
que d* aquesta montanya se havían fet, essent importants els d' en 
Llovet al agrupar la estratificació en 18 capes, que després foren 
reduides per La Marmora (2) y Toschi (3); no menys escrigué sobres 
aquesta localitat En Janer, essent no obstant més importants els 
trevalls d' en Vezian (4), Carez (5) y els Srs. Maureta y Thos (6); 
empro el que ha investigat fins al últim aquesta montanya, gabinet 
ó laboratori natural de geólechs, ha sigut el Dr. Almera, com ho 
demostra en ses diferentes publicacions (7). 



(1) «A Sans et a Montjuich » por M. J. Almera.— Bull. Soc. geol. de Fran- 
ce, troisième sèrie, tome vingt-sixième. p. 680, París, 1898= «De Sans à 
Montjuich.» Bol. de la Com. del Mapa geol. de Espafia, t. XXVII, p. 96 (8). 
Madrid, 1903. 

(2) «Coupe demostrative de la montagne de Montjuich», La Marmora. 

(3) «Sur quelques localités d'Espagne et de France» par Toschi. 

(4) «Du terrain postpyréuéen des environs de Barcelona» par Vezian. 

(5) Carez, «Etude des terrains crétacés et tertiaires du Nord de i'Es- 
I agne.» 

(6) Maureta y Thos, «Descripción geològica de la provincià de Barce- 
lona,» p. 383. 

(7) Entre altres: «De Montjuich al Papiol». = «De Sans à Montju'ch», etc. 



56 Institució CatalÀïía d' Historia Natural 



Mes jo en la present nota no pretenen presentar noves opinions, 
sinó que, subjecte à les determinacions donades per el Dr. Almera, 
tant sols pretench enriquir la Paleontologia d' aquesta montanya, 
jaciment típich de nostre Miocénich, essent objecte d' admiració y 
d' estudi per tots els distingits naturalistes del país y extrangers; 
si bè acaba de desaparexer el jaciment més important, el de la 
Turritélla rotí fera. . 

D' aquesta montanya passan de 200 les espècies citades, havent- 
nhi algunes de noves per la Ciència, altres per nostres regions ibè- 
riques, y moltes per Catalunya; encar que hi ha un altre jaciment 
important el de Sant Pau d' Ordal, que com perteneix al meteix 
pis (Tortonià), resulta que mòltes de les espècies se troban en 
abdós. 

Per lo tant després d' haverhi trobat aquest nombre d' espè- 
cies es difícil recullirnhi de noves; no obstant, en virtut d' haver 
encomenat Mossèn Norbert Font y Sagué la fal-lera d' anar à bus- 
car fòssils, en llurs excursions pràctiques, ha resultat que algun3 
dexebles dels «Estudis Universitaris Catalans» com en Valls, J. Co- 
lominas, Miquel Colominas, etc, després hi han fet excursions 
particulars pera aprofitarsen, recullinthi abundància d' espècies, 
fins à trovarnhi algunes de noves per la paleontologia catalana y 
quelcuna per la Ciència. 

Y à aquest objecte, pera que no quedin esvahides aquestes trova- 
lles, avuy les acoblo ab les que jo hi troví en mas excursions, pre- 
sentant la adjunta llista d' espècies que encar no s' havían trobat 
en la montanya de Montjuich, quins exemplars jo he classificat 
sots la aprobació del Canonge Almera, nostre mestre, y que figu- 
ren en les col•leccions particulars dels excursionistes que les tro- 
baren, y altres en la col•lecció del Seminari Conciliar. 

Son, donchs, les que seguexen: 

Vertebrats 

... Carcharodon auriculatus? Agass. Una dent. Col. Dr. Serra- 
dell. I 

Lamna elegans Agass. Una dent en molt bon estat de mitjanes 
dimensions. Col. Colominas. , ; 

, Oçcyrhina incerta? Miçh. Un exemplar. Col. Semjnari. 



Institució Catalana d'Historia Natural 



57 



MOLTJSCHS 

Conus (Dendroconus) Steindachneri (Hochstetteri) H. et A. (gr. 
subraristnatus Costa) . Algun exemplar relativament perfecte que 
dóna idea de pertànyer à n' aquesta espècie. Col. Colominas. 




Clypeaster barcinensis Lamhert 



Conus (Lithoconus) hungaricus H. et A. (gr. Mercati Brocc). 
Alguns exemplars^ Col. Colominas. 

Conus (Lithoconus) Cacellensis Costa (gr. Mercati Brocc). Dos 
exemplars. Col. Colominas. 

Conus (Leptoconus) Tarbellianus Grat. (var. — C. Sharpeanus 
da Costa). Pochs exemplars. Col. Colominas. 



58 Institució Catalana d'Historia Natural 

Conus (Leptoconus) extensus? Partsch. Algun exemplar que per 
son estat m' ofereix dupte. Col. Colominas. 

Conus (Chelyconus) avellana Lam. Alguns exemplars. Col. Colo- 
minas. 

Conus (Chelyconus) Johannae? H. et A. (gr. C. avellana). Per no 
estar en perfectes condicions els exemplars, no m' atrevexo à de- 
terminarho, encar que la facies general corresponga à la espècie 
senyalada. C. Colominas. 

Conus (Chelyconus) Suessi H. et A. Un exemplar. Col. Colo- 
minas. 

Conus (Chelyconus Schroeckingeri? H. et A. (gr. C. ventricosus). 
Alguns exemplars. Col. Colominas. 

Voluta taurinia Bon. Sp. n. per Catalunya. Un sol exemplar. 
Col. Colominas. 

Mitra fusiformis Brocc. Un exemplar. Col. Colominas. 

Chenopus pes-pelicani Phil. Un exemplar incomplert. Col. Colo- 
minas. 

Sigaretus haliotoideus Lin. Dos perfectes exemplars- Col. Colo- 
minas. 

Cerithium margaritaceum Brocc. Un exemplar. Col. Colo- 
minas. 

Turritella Archimedisf Brong. Un exemplar. Col. Colominas. 

Capulus hungaricus Lin. Un exemplar empastat à un Conus. 
Col. Seminari. 

Mytïlus titanicus Alm. et Bof. (in literis). Espècie nova per la 
Ciència que trobà En Valls. Un exemplar en la Col. Valls, y un al- 
tre en la Col. Seminari. 

Modiola praeadriatica Alm, et Bof. (in literis). Esp. n. per la 
Ciència, que 's troba en gran abundo en les margues fines groguen- 
ques del Castell-vell SO. de Montjuich, ab les impresions de vege- 
tals. Col. Seminari; Col. Colominas; Col. Serradell, etc. 

Lucina incrassata Dubois. Un exemplar. Col. Colominas. 

Tellina strigosa Gmel. Un exemplar. Col. Colominas. 

Equiïtits 

Amphiope sp. Un tros. Col. Seminari. 

Clypeaster barcinensis Lambert. Un exemplar que, no poguentse 



nstitdció Catalana d'Historia Natural 59 



classificar ab els coneguts, s' envià à M. Lambert, qui 'n feu una es- 
pècie nova per la Ciència (1). Col. Almera (Seminari). 

Clypeaster Almerai Lambert. Un excelent exemplar, y espècie 
nova per la Ciència (2). Col. Almera (Seminari). 

Hemiaster sp. Dos exemplars en pirita més ó menys limonitisada; 
y un d' ells encar conserva les pues. Col. Almera (Seminari). 



(1) Lambert, «Description des Echinides fossiles de laprovince de Barcelo- 
ne. 2me. et 3me. parties: Echinides des Terrains Miocène et Pliocène. Appen- 
dice: Genre Hemiheliopsis.* En aquest trevall publicat en les «Memoires 
de la Societé Géologique de France» (Mem. 24, tome XIV, fase. 2-3. Paris, 
1906, en les planes 84 y 85 (Plancha VII, fig. 7) hi consta 1' estudi que el mo" 
tivà à ferne. la espècie nova, essent la part més interessant: «Grande espé- 
ce dèprimée, à margues étalées, dont le test se souleve faiblement sous les 
pétales; ceux-ci sont peu saillants, larges, extérieurement obtús, presque 
complétement fermés, subégaux; l'anterieur est seulement un peu plus 
allongé, mais non plus large que les autres. Zones pori feres peu déprimées 
dont les pores sont separés par des crètes etroites ne portant- qu'un rang 
de cinq à six petits tubercules. Les aires interambulacraires, convexes 
entre les pétales, le sont cependant moins que ces derniers. 

Tubercules des pétales scrobiculés, serrés, separés par une simple crète 
de granules miliaires et bien différents de ceux plus petits de la face SU' 
périeure, qui emergent d' une fine et large granulation miliaire. Ces tu- 
bercules des pétales son disposés par rangées obliqües bien distinctes, qui 
divergent de l'axe de l'ambulaere vers les zones porifères. 

Le C. barcinensis rentre encore dans la section Platypleura de Pomel. II 
diffère de C. scutellatus par ses pétales plus larges, portant des tubercules 
disposés par lignes obliqües régulières et sa marge beaucoup moins éf en- 
dae. C. marginatus a ses pétales plus courts, plus larges et plus bossués, 
une marge beaucoup plus étendue, un test plus fortement soulevé sous 
1' étoile ambulacraire. 

Le Clypeaster laganoides Agassiz serait plus voisin de notre espéce; mais 
il en diffère par ses pétales moins effilés, proportionellement plus courts 
et plus larges, son infundibulum plus évasé, son péristome plus étroit. 

(2) Lambert. id., en les planes 89 y 90 (Planche VIII fig. 1 y 2), hi consta 
la diagnosis com CLYPEASTER ALMERAI Lambert. 

(Sinonímia). — Clypeaster altus Almera (non Lamark): B. S. G. F., (2), 
XXVI, p. 686-1898 C. turritus Almera (non Agassiz) in Sched. 

Espéce gèante de 175 mm. de longueur sur 162 de largueur et 81 de hau- 
teur, large, subpentagonale, plane en dessous; sommet subconvexe; flancs 
régulièrement déclives dans les aires ambulacraires. Pétales egaux, sai- 
llants, tres allongés, lancéolés, largement ouverts, subcarénés au milieu, 
avec zones porifères peu profondes. Interambulacres tres étroits, linèaires 
pres de l'apex, s' elargissant progressivement à partir du milieu des peta- 



60 Institució Catalana d'Histoeia Ííatwral 



Aquestes son les adicions que cal fer à la fauna de Montjuich, y 
que no dubto que en virtut de les aflcions dels novells y incansa- 
bles geólechs que naxen al escalf de la Càtedra de Geologia, no 
tardarem molt temps en poguerles ampliar. 

Mossèn Marian Faura t Sans 
Barcelona, 4 Mars 1908. 



les et ne diminuant pas beaucoup de largeur sur la marge; ils sont depri- 
més et présentent une déclivíté inegale, un peu moindre à la marge qu' 
entre les pétales. Marge courte, épaisse, à limites peu distinctes dans les 
aires ambulacraires avec bords partout anguleux, mais à angle plus 
émousse presque arrondis en avant, plus étroits, toutefois non tranchants 
en arrière. Face interieurè plane, à sillons ambulacraires profonds vers 
le centre, s'atténuant vers les bords, qu'ils n'atteignent pas, l'impair dis- 
paràissant aux deux tiers de la distance entre le peristome et le bord. 
Inf undibulum peristomien assez brusqiiement ouvert de largeur et de 
profondeur moyenne. Tubercules petits, tres serrés, à scrobícules presque 
partout tangents entre eux en dessous, encore tres serrés en dessus dans 
les ambulacres, oú ils sont cependant separés par une légère ceinture de 
granules miliaires, a peine plus espacés danslès interambulacres. Granu- 
les intermediaires rares apparaissant soulement ça et là dans les interam- 
bulacres entres les granules scrobiculaires. Test épais, rocture interne 
inconnue.» 

Continua senyalant altres diferencies especifiques comparantles ab 
les espècies mes afins, y acaba: 

«Malgrè les diferénces signalées, il est certain qué les C. petalodes du 
Burdigalien, C. atlas de l'Helvétien, et C. Almerai du Tortonien font partie 
d'une mème groupe et tres probablement representant trois modifications 
cPune mème type, mutations d'autant plus interessantès à constater qu'e- 
lles sont chaucune jusqu'ici característiques d'une étage diferent.» 



,7. HMrrnlona. 



PoMicacions en venta en la «Institució Catalana (f Historia Natural» 

Butlletí. 

Any 1902 . 8 ptas. 

» 1903. ... 8 

» 1901, 1902 y 1903 plegats (quedan pocas colec- 

cións) 25 » 

Any 1904 5 » 

Números solts, sempre que n' hi hagin de sobrers. 0'25 » 

Catàleeh de Himenopters de Catalunya, 

per D. Joseph M* Bofill y D. Pere Antiga 

Tentredinidce. 0*60 ptas. 

Chrysidce 0'50 » 

Sphegidce 0'60 » 

Sapygidce, Scolidaz y Mutillidm 0'60 » 

Vespidre 0'50 » 

Pompilidae 0'50 » 

Per D. Joseph M. a Bofill 

Ichneumonidce 1*00 » 

Apidae l'OO » 

Pera adquirir qualsevol d' aquestas publicacions, dirigirse al Tresorer 
de la Institució (Paradís, 10, l. er , Barcelona). 

Pera pagos inferiors à 50 pessetas poden enviarse sellos de correus 
de 0'15 ptas., O'IO ptas., 0'05 ptas., y 0'02 ptas. Els sellos francesos, 
italians j alemanys de 0'15 frs., O'l 5 lirasyO'20 mks., també son 
atmesos.' Els pagos superiors à 50 pessetas poden fer se efectius pel Giro 
Mutuo ó lletra de fàcil cobransa. 

Gambis qu té r institució ah altres Sacietats 

Natural Novitates — Berlin. 

Deutschen Entomologisdzen Gessellschaff. — Berlín. 
E. R. Zoologisch-Botanische Gessellschaff. — Viena. 
Polixena. — Viena. 
Instituto Egyptien. — Cairo (Egipto). 
Societé Entomologique de Belgique — Bruselas. 
Societé Eoyale Malacologique de Belgique. — Bruselas. 
Societé Royale de Botanique de Belgique.— Bruselas. 
Societé Entomologique Namuroisse. — Namur (Bèlgica). 
Societé Belge de Geologie, de Paleontologie et d'Hydrologie. — 
Bruselas. 

Sociedade scientiflca de Sao-Paulo. — San Pablo (Brasil). 

Museum de Sao-Paulo. — San Pablo (Brasil). 

Eevista Chilena de Historia Natural. — Valparaíso (Chile). 

Entomological Society of Ontario. — Ontario (Canadà). 

Eeal Sociedad Espanola de Historia Natural. — Madrid. 

Eeal Acadèmia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales .-Madrid . 

Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. — Zaragoza. 

Butlletí delDiccionaridelallenguacatalana.— Palma deMallorca. 






Revista Montserratina. — Monastir de Montserrat. 

Revista de Menorca, del Ateneo Científico, Literario y Artísti- 
co.— Mahon (Menorca). 

Smithsonian Institution. — Washington (E. U. A.) 

United States National Museum.— Washington (E. U. A.) 

United States Geological Survey. — Washington (E U. A.) 

American Museum of Natural History. — New -York (E. U. A.) 

Boston Society of Natural History.— Boston (E. U. A.) 

Missouri Botanical Garden. — Saint Louis (E. U. A.) 

The Lloyd Library.— Cincinati-Ohio (E. U. A.) 

Academy of Sciences, Arts and Lettres. — Madison Wis (E. U. A.) 

The Chicago Academy of Sciences. — Chicago (E. U. A.) 

La Feuille des jeunes Naturalistes. — Paris. 

Museum de ïïistoire Naturelle. — París. 

Societé Entomologique de France.— París. 

Societé Zoologique de France. — París. 

Institut de Zoologie de 1' Université de Montpeller. 

Societé d' Etudes scientifiques de l'Aude. — Carcasona. 

Societé des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France — 
Nantes. 

Museo Civico di Storia Naturale di — Gènova. 

Museo di Zoologia et Anatomia comparata delia R. Università 
di Torino. 

R. Stazione di Entomologia Agrària, «Redia»— Florència. 

Società di Naturalisti. -Nàpoles. 

Acadèmia Gioenia di Science Naturali.— Catania (Itàlia). 

Reale Accademia dei Lincei. — Roma. 

Pontifícia Accademia dei Nuo vi Lincei. — Roma. 

Zoological Society of London. — Londres. 

Conchological Society of Great Britani and Irland, — Manchester. 

Musee Oceanografique de — Mònaco. 

Institut Geologique de México. — México. 

Commissao do Serviço Geologico de Portugal.— Lisboa. 

«Broteria» — Revista de Sciencias Naturaes do Collegio de San 
Fiel. — Soalheira (Portugal). 

Societé Portugaise des Sciences Naturelles. - Lisboa. 

Societé de Naturalistes de Kiew (Rusia) . 

Institut Zootoníque de l'Université de— Jurgen (Rusia). 

Museo Nacional de — Buenos-Aires (Rep. Arg.) 

Societé Entomologique-du-Musee d'Histoire Naturelle.— Berna 
(Suissa). 

Institut National Genovois. — Genève (Suissa). 

Entomologisk Tidokrift. Entomologista Fòreningen i— Sto- 
ckholm (Suècia). 

Université de Upsala (Suècia) 

Museo Nacional de San Salvador (Rep. de El Salvador). 

Museo Nacional de Ciencias Naturales. — Montevideo. 
; Real Acadèmia de Ciencias Naturales. — Barcelona. 

Centre Excursionista de Catalunya. — Barcelona. 

El Colmenero Espanol. — Barcelona (Gracia). 



Segona època, Any 5, 1 "— Niim, 5 JaiÜIIL 

BUtlletí de la 

Institució Catalana 
d'J-Hstopia Natural ■-* — «-. 



Nul la unqiiam inter fidem et rationem 
vera dissensió esse potest. 

CONST. DE FlD. CATH. C. IV. 



SUMARI 

Secció oficial: 

Sessió ordinària del 7 de Maig- de 1908. 

Comunicacions: 

Font y Sagué N., Pbre.— Una bretxa ferruginosa de formació 

actual à la Espluga de Francolí. 
Marcet, Adeodat, O. S. B.— La Graellsia Isabellse Graells à 

Catalunya. 
Tomàs, LI.— Nota geològica sobre Gualba. 
Faura y Sans, Mossèn Marian. — La Fosforita à Catalunya. 

(Una excursió à Malgrat). 
Tarré, Emili. — Contribució à la historia del Canis familiaris 

Linnceus. 
Fulletí. — Historia de les Ciències Naturals à Catalunya, del sigle 
xn al xviii.— Astrologia, Cartografia, Medicina, Epidemilogía, 
Menescalía, Ensenyança, Alquimia, Química y Farmàcia. 



LOCA.L. SOCIAL 

Carrer del Paradís, núm, 10, pis 1 . er , 2. a 

BARCELONA 



INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 

Socis numeraris. — Deuen ser presentats per tres socis, y atme- 
sos en sessió. Pagan deu pessetas 1' any (que poden fer efectivas à 
D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la 
Institució, Paradís, 10, l.er), reben totas las publicacions de la So- 
cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. 

Butlletí. — Cada mes surt el Butlletí de la Institució, menos 
los mesos de Juliol, Agost y Septembre. 

Anuncis. — Els de cambis de llibres ú objectes d,' Historia Natural 
s' insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas à la Ins- 
titució, prèvia aprovació de la Junta. 

Tira tj es a part: 

50 exemplars 100 exemplars 



f 



1- 4 planas 2 50 ptas. 5 ptas. 

5- 8 » 5 » 10 » 

( 8-16 > 10 20 



Números de mostra. — Seran enviats gratuïtament à qui 'Is 

demani. 

Toutes les Communications et échanges doivent ètre en- 
voyées au siège de la Societé: 

Paradís, 10, 1. er , 2.\— Barcelona (Espagne) 



NOTA.— BEMERKUNG 

La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desitja '1 cambi de publicacions. 

Die «Institució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» bittet um Gegensendungen. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desea el cambio de publicaciones. 

The «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10. Barce- 
lona)» desires to exchange publications. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» demande Y échange. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» chiede ricambio. 



BUTLLETÍ 

DE LA 

INSTITUCIÓ CATALANA D 5 HISTORIA NATURAL 

2. a època Barcelona, Maig de 1908 Any V.— Núm. 5 

SECCIÓ OFICIAL 



Sessió ordinària de 7 Maig de 1908 

A dos quarts de deu del vespre s' obrí la sessió ab la assistència 
dels socis Srs. Bofill, Ferrer y Vert, Có de Triola, Noguera, To- 
màs, Rosals, Ferrer y Gomis y Sagarra. 

Se llegí una comunicació del Sr. President excusant la seva 
assistència. 

D. Llorens Tomàs llegí una nota geològica de Gualba (Montseny). 

Se presentà un trevall de Mossèn Norbert Font y Sagué sobre una 
«Bretxa ferruginosa de formació actual à la Espluga de Francolí.» 

S* en presentà també un del P. Adeodat Marcet sobre la tro va- 
lia de la Graellsia Isabellae Graells, à Catalunya, primerament al 
Miracle prop de Solsona y després al santuari de Queralt. 

Finalment se llegí un trevall del Sr. President sobre la historia 
del Canis familiaris Lin. 



OOMTJIVIOAOIOÏVS 



Una metxa ferruginosa de formació actual à la 

Espluga de Francolí 

Els manantials ferruginosos de la Espluga de Francolí son co- 
neguts desde fà molts sigles à Catalunya y ja En Menós se'n ocupà 
detingudament y'n feu l'anàlisis (1) l'any 1786. 



(1) Memòria ó Breve Descripción de las aguas minerales de la fuente 
de la villa de Espluga de Francolí en el Principado de Catalunya. Por el 
Doctor Jayme Menós y de Llena... etc. 



62 Institució Catalana d'Historia Natural 



Brollen en les piçarres carbonoses del silúrich superior, en el 
lloen hont aquestes comencen à aflorar per demunt del contacte 
anormal ab l'oligocénich, ó sia al peu dels estreps montanyosos que 
baxen cap à la conca del Francolí. Aquí, com per tot arreu, resulta 
veritat el principi aquell de Plini de que «aytals son les aygues 
quals son els terrenos per hont passen, » car la mineralisació de la 
ayga de La Espluga es deguda à que en son curs soterrani atravessa, 
com he dit, les piçarres carbonoses del silúrich superior que aquí 
estan fortament carregades de pirita de ferre, qual presencia se re- 
vela per tot aquell terrer ab ses taques groguenques y ferroses en 
l'exterior, per mor de la descomposició de la pirita, deguda à la 
acció de les aygues de pluja. 

Els manantials de La Espluga de Francolí son fortament ferro- 
sos, com ho revela l'anàlisis, el meteix gust y els sediments que de- 
positen en llurs deus al ser 1' ayga en contacte ab l'aire. 

Aquets sediments que avuy desaparexen ab facilitat per la 
intervenció del home, abans quan aquest no utilisava les aygues 
aquelles, restaven in situ, de manera que arribaren à formar un 
veritable terreno ó capa, qual fondària 'ns es desconeguda, que 
ocupa encara avuy una bona extensió de terrer. 

La capa aquesta es una veritable bretxa, es à dir, està forma- 
da per trossos de piçarra, granit ó porflts arrastrats y depositats 
per les aygues torrencials en el fons del llit d' aquells barranchs, 
y empastats després pe'ls òxits de ferre que les aygues dels manan- 
tials portaven. 

Es tanta la quantitat de Limonita que conté aquesta bretxa, que 
la creuríam pràcticament explotable, si ocupés major extensió. Ab 
tot, tè gran importància científica perquè revela la mineralisació 
dels manantials de La Espluga de Francolí, ja desde sigles enrera, 
y es un exemple per demés demonstratiu de com poden formarse 
alguns jaciments minerals ab la sola intervenció dels manantials. 

N. Font y Sagué, Pbre. 
Barcelona, maig de 1908. 



-♦■ 



Institució Catalana d'Historia Natural 63 



LA GRAELLSIA MIM GRAELLS 

à Catalunya 

Era à últims d' Abril de 1' any passat (1907), quan al tornar de 
passeig els meus dexebles m' anunciaren tots alegroys la troballa de 
una hermosíssima y grossa papallona que 'm feren à mans tot se- 
guit. Era tan característica que, malgrat no haberme dedicat may 
als lepidòpters, vaig compendre à primera vista que 's tractava de 
la interessantíssima espècie Graellsia Isabellce trobada per primera 
vegada 1' any 1850 en el Pardo (Madrid) per D. Mariano de la Paz 
Graells, qui la dedicà à Isabel II baix el genre Saíurnia, y Grote 
creà pera ella sola el genre Graellsia en 1896, vivint encare el sèu 
descubridor. 

Me faltà temps naturalment pera comunicar tan notable troba- 
lla al mèu bon amich y company d'Institució l'inteligent advocat y 
lepidopterólech En Salvador Maluquer, enviantli datos sobre la 
metexa per si volia publicar una nota en el Butlletí de la Institu- 
ció Catalana d'Historia Natural. 

Com sens dupte per les moltes ocupacions professionals del se- 
nyor Maluquer, no s' ha donat encare compte de tal descubriment à 
Catalunya en nostre Butlletí y com per altra part he vist en una re- 
vista d'Historia Natural (Linneo en Espana, num. extraord. corres- 
pondiente à Mayo de 1907 del Boletín de la Sociedad Aragonesa de 
Ciencias Naturales; pag. 348, nota), que 's feya menció d' ella d'un 
modo algo dubtós («Recientemente, diu, parece que la ha encon- 
trado la Graellsia Isabellos, el E. P. Marcet en Miracle, Lérida), m'he 
decidit ab la venia del Sr. Maluquer à publicar els següents datos: 

L' exemplar en qüestió es un çf y fou cassat cap al tart d' un 
dels últims dies d' Abril de l'any passat, com he indicat abans. El 
dia fresquejava força y estava molt carregat, arrossegantse per la 
copa dels pins la boira baxa que gotejava de tant en tant; el lepi- 
dòpter estava ab les ales exteses demunt una branca d' un pi jove 
y baix, de la espècie Pinus silveslris L., y semblava esmortuit per 
la freda temperatura, puig ni '1 xibarri dels noys que tornaren de 
passeig, ni les moltes maniobres que feren pera agafaria, semblava 
que la haguessen despertada: no obstant, estava plena de vida, puig 
després de tenirla tota la nit demunt un borrall ó de cotó-fluix em- 



64 Institució Catalana d'Historia Nat^raí 



papat ab algunes gotes de benzina, encara 'm fou precís 1' endemà 
axafarli '1 tòrax entre 'Is dits pera que no 's bellugués al posaria 
al extenedor. 

Està perfectament conservada y forma nombre en la colecció del 
Museu del Monestir de la Mare de Deu del Miracle (1) en quals vol- 
tants fou trobada. 

El cós de la papallona tè 26 mm. de llarch per 9 mm. de ample. 

El contorn rectilini de les ales exteses forma un trapeci isósce- 
les capgirat, quals bases midexen 96 mm. y 81 mm. respectiva- 
ment, ab una altura de 86 mm. y de 114 mm. son les diagonals. 

Pochs dies després en altre dels boscos que rodejan nostre con- 
vent vaig trobar una botxa ó capell de dita papallona. Y pe'l Juny 
la Sra. D. a Hilaria Mas, esposa del distingit metje de Solsona doc- 
tor Antoni Majó, m' entregà 1' ala esquerra superior d' un altre 
exemplar de la metexa espècie que havia arreplegat sota un pi 
als voltants del Santuari de la Mare de Deu de Queralt, aprop de 
Berga (Barcelona). 

Queda, donchs, ben aflrmada la existència en Catalunya y en 
les seves provincies de Lleyda y Barcelona de tan bonica é interes- 
sant espècie, fins ara exclusiva de Castella y Aragó. 

Adeodat F. Marcet, 0. S. B. 



Nota geològica sobre Gualba 

En el número de Febrer d' aquest Butlletí, el mèu volgut mes- 
tre el Dr. Mossèn Font y Sagué publicà un treball sobre la presen- 
cia de la Idocrasa à Orsavinyà, fent remarcar la importància que 
per el geólech, y especialment per el mineralogista, tè sempre tota 
regió de contacte, y en comprobació d' aquesta idea, me ha semblat 
del càs publicar la present nota. En una de les varies excursions 
geològiques en que me ha capigut la bona sort de acompanyar al 
Dr. D. Jaume Almera, visitarem una de les pedreres de caliça ar- 
caica que à Gualba explotan per usos industrials: examinant el 
greny de dita caliça y els materials ja arrencats, vàrem trovar que 
dintre d' ell, aprop de la seva unió ab les piçarres arcaiques, en 



(1) En el número de Febrer-Mars de l'any passat d'aquest Butlletí 
pàg. 23 poden veures alguns datos geogràfichs sobre '1 Santuari del Miracle. 



Instiíució Cataíana d'Historia Natural 65 

sortia un petit filó que, examinat, resultava contenir los següents 
minerals: limonita, malaquita, azurita, pirita, marcasita, epidota, 
esteatita, serpentina, granatita y el mispikel. Aquet últim no se 
havia senyalat encara per aquets voltants, y per cert no es mine- 
ral que abundi, per lo que si 's trovés en quantitat podria consti- 
tuir una veritable riquesa industrial. En un altre lloch ahont apa- 
reix de nou à la superfície la dita caliça, hi ha també un filó de 
pirrotina molt pura. La caliça arcaica se presenta en diferents as- 
pectes, desde compacta, semblant à n' el marbre de Carrara, à 
formar un veritable conglomerat de cristalls romboedrichs, essent 
aquets en uns troços de petitíssim tamany, mentres en altres arri- 
ban à tenir més d' un centímetre de llargada; el color es per regla 
general el blanch, si bè hi ha petites bandes rosades y algunes 
verdes-blavenques, tenyides segurament per 1' óxit de ferre y els 
carbonats de coure que aprop d' ella se presentan. N' hi ha de tan 
pura en sa composició química, que se aprofita ab èxit per la obten- 
ció del àcit carbónich, destinat à compondre begudes carbóniques. 
En una de les pedreres, en contacte immediat ab la caliça, se veu 
un hermós y potent filó de pegmatita de color rosat en conjunt, ab 
petits cristalls de cuarç de forma molt regular y completament cris- 
tallins, que li donan quelcom F apariencia de la pegmatita gràfica; 
erupció de pegmatita que segurament va ésser la que va metamor- 
fisar la caliça. 

Aquesta regió de Gualba es lo que podríem dir una magnífica 
estació pera el naturalista: 1' entomólech, el botànich, el conchió- 
lech, el geólech, tots tenen un gran camp d' estudi; y referintme es- 
pecialment à aquest últim, tè hermosos estudis à fer. La estrati- 
grafía del terrer es tan variada y complicada, que à voltes costa 
gran treball ferse càrrech de la manera com se presentan les dife- 
rentes capes; les piçarres arcaiques se entrecrusan ab filons de peg- 
matites, de pórfits, de granits, de granulits y de les calices arcai- 
ques ó metamórfiques; aquestes roques se presentan ab diferents 
aspectes, formant verdaders trànsits de les unes à les altres; les di- 
tes piçarres en uns llochs estan rublertes de sericita, y en altres se 
presentan ab macles; la pegmatita en algunes bandes s' ha des- 
composat, formant dipòsits de Kaolí, que, encara que impur, tal 
volta seria aprofitable per la indústria. Entre mitj de tots aquets 
elements barrejats, podríam dir, ab extranya confusió, aparexen 
alguns claps de terreno triàssich, penjats, com ab expressió gràfica 



66 Institució Catalana d'Histokía ÍíatüRaL 

deya el Dr. Almera al ensenyàrmels, caracterisats per la arenisoa 
rogenca de la seva basa, y la caliça compacta dolomítica, que en 
alguns llochs passa à formar la anomenada carniola. El terreno en 
general se veu que ha sofert un gran enfonsament, haventse- oca- 
sionat grans falles escalonades, lo que queda perfectament de ma- 
nifest per la posició que ocupan els diferents claps de la caliça ar- 
caica. 

Y per fi, apart de tot axó, se tro van los dipòsits que un dia 
constituiren lo que 'Is francesos anomenan la moraine terminal de 
la gelera del Montseny, que originada en el pla de Sta. Fé s' esco- 
rria pe'l punt per ahont baxa avuy 1' anomenat «Salt de Gualba,» 
hermosíssim saltant d' ayga que tè '1 meteix origen ó procedència 
que aquella. 

Ll. Tomàs. 

Maig 1908. 



LA FOSFORITA A CATALUNYA 

(Una excursió à Malgrat) 

No tinch present que aquest mineral haja sigut citat en el catà- 
lech mineralógich de Catalunya, ab tot y haverlo descobert fa 
molt temps el Dr. Almera en les lidianes de Sta. Creu d' Olorde, y 
darrerament en les de Malgrat, al turó de Montagut, en una porció 
de terreny paleozóich molt cap-girat; y que lo meteix Dr. Almera 1' 
hi ha determinat al estudiar hi aquell trencament. En la part baxa 
de la montanya, al peu de la carretera, s' hi comensen à trobar 
les piçarres del Gothlandià ab unes macles molt característiques; 
aquestes piçarres se presentan molt negres y satinades, y després, 
entre varies erupcions granulítiques aparexen unes altres piçarres 
negres ab cristalls de Chiastolita dels mes hermosos que s' han 
trobat à Catalunya, essent prismàtichs, de coloració verdosa y molt 
poch descompostos; demunt seguexen les calices, probablement 
devóniques, metamórflques, ab betes de caliça espatica blanca ó lle- 
tosa, les que alternan varies vegades ab piçarres, sens poguerse ex- 
plicar aquells doblechs, que estan endiferentes y variades direccions. 
En aquestes caliçes no s'hi ha trobat cap Tentaculites, empro en les 
piçarres, fins en les maclades, s' hi han pogut distingir Graptolites, 



Institució Catalana d'Historia Naturab 67 



encar que en molt mal estat; després en la carena hi apareix una 
important erupció granulítica, com també en direcció à Ponent s' hi 
troba un ample filó de Limonita que ha sigut objecte de tentatives 
xorques pera una profitosa explotació. Donchs bè, aquí dalt de la 
montanya formant la eminència del Montagut es ahont surten les 
lidianes ó quarcites negres, quasi verticalment. 

Aquestes lidianes aparexen ab doblechs de forma ondulada 
y en capes de variada coloració, car n'hi ha d'absolutament blan- 
ques y altres quasi totalment negres; y s' hi presentan uns mot- 
llos nodulars, semblants als de les lidianes del Carbónich de Ca- 
briéres (Herault) de França, ab iguals aspectes que les que estu- 
dià de Santa Creu d'Olorde ei Dr. Almera, qui no tè reparo 
en atribuiries al Carbónich, al meteix temps que presenten els 
metexos buits ó motllos nodulars que à Cabriéres, trobantse om- 
plenats de Fosforita, com també ho resultaren els de Sta. Creu; em- 
pro à Malgrat encar no n'hi havia trobat de mineral, fins que un 
jorn, al anarhi d'excursió, doní uns quants colps de martell y ne va- 
reig poguer extreurer qualque nódol, com també ne reculli poste- 
riorment nostre consoci Sr. Tomàs, en més quantitat, poguentse fer 
un recte examen del que n'ha resultat comprobat el mineral supost, 
la Fosforita. 

Es especial la forma característica de presentarse aquest mine- 
ral, lo que ha donat lloch à variades opinions, essent lo més probable 
que, en virtut de la molta vegetació, algunes algues, ja carregades 
d'aquest element, al ensemps que altres vegetals, al ésser sorpreses 
per la sedimentació quarçosa ha fet que s' acoblessin els elements 
fosfórichs formant aquests nódols, recoverts per les capes de quar- 
cita; empro que ara al estar sots els agents atmosférichs, la Fosforita 
se descompón ab més facilitat dexant solzament llur impresió, que 
es precisament del modo que's presentan aquestes lidianes, com 
corcades. Si s'esfullen les capes superiors se'n poden extreurer 
nódols perfectes de son interior; aquestos son generalment de 5 à 
10 centímetres de diàmetre, d'un color cendrós, traspassats per 
petites infiltracions de quarç, y à voltes variades capes concèn- 
triques de fosforita alternan ab altres de quarç. 

Aquest mineral, la Fosforita, resulta inexplotable en virtut d'es- 
tar dins la quarcita, que es molt dura y per lo tant presenta grans 
dificultats per la extracció. 

Mossèn Marian Faura y Sans. 

Barcelona 5 de Març de 1908. 



Institució Catalana d'Historia Naïural 



Contn&üció a la nisiotia m panis familiaris Llunes 

Els instints del Canis familiavis han sigut, y son, per la educa- 
ció refinats. Si no tè aquesta espècie la comprensió demostrada per 
certes espècies de quadrumans, tè en cambi una adaptació à la obra 
del home, una comunicació ab son esperit, que no tè cap d' aquelles 
espècies, per possehir la adhesió al meteix, com sa qualitat domi- 
nant. Cap animal demostra al home un amor tan desinteressat, sinó 
es el Rubecula familiaris Blyth, ó Pit-roig, aucell que per 1' adhes- 
sió al home pot comparàrseli. 

El Canis familiaris es la espècie que presenta una major diferen- 
ciació en el físich- y en el psíquich, en virtut de les qualitats esmen- 
tades. 

La comprensió del Canis familiaris es remarcabilíssima, y s' es 
dit ja que ell llegeix en la mirada del seu amo lo que aquet li vol 
dir, ó li diu. Nombrosíssimes son les anècdotes referents al esmen- 
tat animal, que posen à la vista son psíquich. Avuy puch oferir les 
següents observacions fetes per un amich mèu, D. Emili T. Napo- 
león, sobre un gós de raça barrejada, que va tenir durant uns tres 
anys (de 1899 à 1902, en que morí). Era de talla petita: son pel, de 
uns tres centímetres de llarch, era sedós y riçat. 

Heus ací lo contat pe'l esmentat amich: 

«Al tornar à casa, si no havia vingut ningú à preguntar per mi, 
el gós se concretava à venirme à rebre à la porta, entrava al des- 
patx, se posava à terra extés com si 'm demanés carícies. Mes, si 
qualque ó qualques persones havien vingut à veurem durant la 
estona que m' havia trovat fora, no s' ajeya a terra, sinó que espe- 
rava que jo estigués assegut, y allavors s' enfilava damunt de la 
meva falda, y axecantse dret me posava els peus devanters 
damunt mon pit, m' ensumava, me donava ab el morro tres ó 
quatre copets al ensemps que esbufegava suaument, y finalment 
donava dos ó tres petits lladruchs y saltava à terra. Axó ho va fer 
després que feya dos anys de tenirlo, ó sigui quan f animal tenia 
d' edat el esmentat temps, no haventse oblidat ni un sol dia de fer- 
me aquestes demostracions.» 

Emili Tarré 

Barcelona, 7 Maig 1908. 

<np. Li HORHÍS/i Dl ORO No<st» San rranclico 17, Barcelona. 



Publicacions en venta en la «Institució Catalana d' Historia Natural» 

Butlletí. 

Any 1902 , . 8 ptas. 

» 1903. 8 

» 1901, 1902 y 1903 plegats (quedan pocas colec- 

cións) 25 » 

Any 1904 . 5 » 

Números solts, sempre que n' hi hagin de sobrers. 0'25 » 

Catàlech de Himenopters de Catalunya, 

per D. Joseph M. a Bofill y D. Pere Antiga 

Tentredinidm. 0'60 ptas. 

Chrysidm 0'50 » 

Sphegidce.. . 0'60 » 

Sapygidce , Scolidce y Mutillidm 0'60 » 

Vespidce 0'50 » 

Pompilidae 0'50 » 

Per D. Joseph M. a Bofill 

JchneumonidíB. l'OO » 

Apidae l'OO » 

Pera adquirir qualsevol d' aquestas publicacions, dirigirse al Tresorer 
de la Institució (Paradís, 10, l. er , Barcelona). 

Pera pagos inferiors à 50 pessetas poden enviarse sellos de correus 
de 0'15 ptas., O'IO ptas., 0'05 ptas., y 0'02 ptas. El$ sellos francesos, 
italians j alemanys de 0'15 frs., 0'15 lirasy0'20 mks., també son 
atmesos.' Els pagos superiors à 50 pessetas poden ferse efectius pel Giro 
Mutuo ó lletra de fàcil cobransa. 

mims p té r institució ah altres Sacietats 

Natural Novitates — Berlín. 

Deutschen Entomologisdzen Gessellschaff. — Berlín. 
E. R. Zoologisch-Botanische Gessellschaff. — Viena. 
Polixena. — Viena. 
Instituto Egyptien. — Cairo (Egipto). 
Societé Entomologique de Belgique. — Bruselas. 
Societé Royale Malacologique de Belgique. — Bruselas. 
Societé Royale de Botanique de Belgique. — Bruselas. 
Societé Entomologique Namuroisse. — Namur (Bèlgica). 
Societé Belge de Geologie, de Paleontologie et d'Hydrologie. — 
Bruselas. 

Sociedade scientifica de Sao-Paulo.— San Pablo (Brasil). 

Museum de Sao-Paulo.— San Pablo (Brasil). 

Revista Chilena de Historia Natural.— Valparaíso (Chile). 

Entomological Society of Ontario. — Ontario (Canadà). 

Real Sociedad Espanola de Historia Natural. — Madrid. 

Real Acadèmia de Ciencias Exactas, Písicas y Naturales . -Madrid . 

Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. — Zaragoza. 

Butlletí del Diccionari de la llengua catalana . -—Palma de Mall orca . 



Revista Montserratina. — Monastir de Montserrat. 

Revista de Menorca, del Ateneo Científico, Literario y Artísti- 
co.— Mahon (Menorca). 

Smithsonian Institution. — Washington (E. U. A.) 

United States National Museum.— Washington (E. U. A.) 

United States Geological Survey. — Washington (E. U. A.) 

American Museum of Natural History. — New-York (E. U. A.) 

Boston Society of Natural History.— Boston (E. U. A.) 

Missouri Botanical Garden. — Saint Louis (E. U. A.) 

The Lloyd Library.— Cincinati-Ohio (E. U. A.) 

Academy of Sciences, Arts and Lettres. — Madison Wis (E. U. A.) 

The Chicago Academy of Sciences. — Chicago (E. U. A.) 

La Feuille des jeunes Naturalistes. — Paris. 

Museum de HistoireNaturelle. — París. 

Societé Entomologique de France.— París. 

Societé Zoologique de Erance. — París. 

Institut de Zoologie de 1' Université de Montpeller. 

Societé d' Etudes scientifiques de l'Aude. — Carcasona. 

Societé des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France. — 
Nantes. 

Museo Civico di Storia Naturale di— Gènova. 

Museo di Zoologia et Anatomia comparata delia R. Università 
di Torino. 

R. Stazione di Entomologia Agrària, «Redia»— Florència. 

Società di Naturalisti. — Nàpoles. 

Acadèmia Gioenia di Science Naturali.— Catania (Itàlia). 

Reale Accademia dei-Lincei. — Roma. 

Pontifícia Accademia dei Nuo vi Lincei. — Roma. 

Zoological Society of London. — Londres. 

Conchological Society of Great Britani and Irland, — Manchester. 

Musee Oceanografique de — Mònaco. 

Institut Geologique de México. — México. 

Commissao do Serviço Geologico de Portugal.— Lisboa. 

«Broteria» — Revista de Sciencias Naturaes do Collegio de San 
Fiel. — Soalheira (Portugal). 

Societé Portugaise des Sciences Naturelles. -Lisboa. 

Societé de Naturalistes de Kiew (Rusia) . 

Institut Zootonique de l'Université de— Jurgen (Rusia). 

Museo Nacional de — Buenos-Aires (Rep. Arg.) 

Societé Entomologique-du-Musee d'Histoirè Naturelle.— Berna 
(Suissa). 

Institut National Genovois. — Genève (Suissa). 

Entomologisk Tidokrift. Entomologista Fòreningen i-Sto- 
ckholm (Suècia). 

Université de Upsala (Suècia). 

Museo Nacional de San Salvador (Rep. de El Salvador). 

Museo Nacional de Ciencias Naturales. — Montevideo. 

Real Acadèmia de Ciencias Naturales. — Barcelona. 

Centre Excursionista de Catalunya. — Barcelona. 

El Colmenero Espanol. — Barcelona (Gracia). 



SegoM època. Any 5."' — Nflm. 6 JlLlML 

BUtlletí de la 

Institució Catalana 
d' Historia Natural •-« — %«-» 



Nulla unquam inter fidem et rationem 
vera dissensió esse potesí. 

CONST. DE FlD. C4TH. C. IV. 



SUMARI 

Secció oficial: 

Sessió ordinària de 4 de Juny de 1908. 

Comunicacions: 

Romaní y Guerra, Amador.— Contribució à la fauna ictiológi- 

ca de Catalunya. 
Codina A. (Mongat).— Noticia sobre una monstruositat que 's 

trova en el palpe esquerre d' una Ç Cicindela paludosa var. sa- 

bulicola Waltl. 
Fulletí.— Historia de les Ciències Naturals à Catalunya, del sigle 
xii al xviu Astrologia, Cartografia, Medicina, Epidemilogía, 
Menescalía, Ensenyança, Alquimia, Química .y Farmàcia. 



LOCAL SOCIAL 

Carrer del Paradís, nóm. 10, pis l.« r , 2. 
BARCELONA 



INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 

Socis numeraris. — Deuen ser presentats per tres socis, y atme- 
sos en sessió. Pagan deu pessetas 1' any (que poden fer efectivas à 
D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la 
Institució, Paradís, 10, l.er), reben totas las publicacions de la So- 
cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. 

Butlletí. — Cada mes surt el Butlletí de la Institució, menos 
los mesos de Juliol, Agost y Septembre. 

Anuncis.— Els de cambis de llibres ú objectes d' Historia Natural 
s' insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas à la Ins- 
titució, prèvia aprovació de la Junta. 

Tiratjes & part: 

50 exemplars 100 exemplars 



1- 4 planas 2'50 ptas. 5 ptas. 

5- 8 5 » 10 

J ( 8-16 » 10 20 

Números de mostra. — Seran enviats gratuïtament à qui 'Is 

demani. 

Toutes les Communications et échanges doivent étre en- 
voyées au siège de la Societé: 

Paradís, 10, 1. er , 2.\— Barcelona. (Espagne) 



NOTA. — BEMERKUNG 

La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desitja '1 cambi de publicacions. 

Die «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» bittet um Gegensendungen. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desea el cambio de publicaciones. 

The «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desires to exchange publications. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» demande 1' échange. 

La «Institució Catalana d 1 Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» chiede ricambio. f 



BUTLLETÍ 

DE LA 

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 

2. a època Barcelona, Juny de 1908 Any V.— Núm. 6 

SECCIÓ OFICIAL 



Sessió ordinària de 4 de Juny de 1908 

A les nou y mitja del vespre el Sr. President D. Emili Tarré 
obrí la sessió ab la assistència dels socis Srs. Font y Sagué, Ferrer 
y Vert, Corretjer, Có de Triola, Soler, Tomàs, Rosals y Wynn. 

Seguidament se llegí 1' acta de la anterior sessió, que fou apro- 
vada per unanimitat. 

Prèvia votació foren atmesos com à socis numeraris don Lam- 
bert Mata, don Ramon de Casanova y de Parreila y don Asenci 
Codina, proposats en la darrera sessió. 

Don Emili Tarré, don Felip Ferrer y Vert y don Ignasi de Sa- 
garra proposaren com à soci numerari à don Santiago Gras y 
Tarré. 

Mossèn Norbert Font y Sagué presentà un treball sobre la tro- 
valla de minerals de niquel y cobalt à L' Albiol (provincià de Ta- 
rragona). Dit senyor comunicà també la pròxima arribada del 
professor Maneu de la Sorbona, que ve à estudiar la vegetació de 
les cavernes de Catalunya. 

Don Joseph M. a Có donà, ab destí al Museo, una pedra volcà- 
nica (limburgita?) de Sant Feliu de Buxadeu (Arbúcies); ademés 
posà en conexement dels socis la pròxima publicació de una obra 
sobre la exploració dels avenchs de Catalunya y la recomanà à la 
«Institució». 

El senyor Conservador del Museu donà compte del donatiu de 
Mossèn Norbert Font y Sagué del Unió Turtoni del Ter (Girona). 

Y no haventhi res més de que tractar, s' axecà la sessió à dos 
quarts d' onze. 



70 Institució Catalana d'Historia Natural 



OOIVLXJIVTO^LOIÓIVS 



CONTRIBUCIÓ A LA FAUNA IflMMU DE CATALUNYA 



per 



Amador Romaní y Guerra 



Aficionat d'alguns anys ensà als estudis histórich-naturals y ha- 
ventme dedicat últimament als pexos, he cregut convenient 
comunicar à la nostra Institució y ab ella à tots els aficionats à la 
Historia Natural de nostra terra y als qui, mes ó menys, pugui in- 
teressar el conexement de la Ictiologia Mediterrània, la trovalla 
d'algunes espècies no citades en els catàlechs fins ara publicats, 
dels pexos que habitan ó freqüentan nostres costes. 

La nostra obra serà una adició al catàlech de Antoni Sànchez 
Comendador, que crech es el mes complert de Ictiologia catalana 
y que la nostra Institució tingué el bon acert de publicar en un 
dels primers nombres del Butlletí. Les espècies citades per dit na- 
turalista son 190; si tenim en compte que en Barceló y Combis en 
son «Catalogo metódico de los peces que habitan ó frecuentan las 
costas de las Baleares» ne cita 247, que Risso en sa Ictiologia de 
Niza publicada en 1810 descriu 317 espècies y que C. C. Bonaparte 
ne cità 501 del Mediterrani, podrem pensar lo molt que hi ha per 
fer en aquesta branca de la Historia Natural Catalana. 

De dos Selacis donaré compte en aquesta comunicació, dexant 
per altres sucessives la ressenya d'algunes altres espècies tam- 
poch citades y que tenim en estudi. 

SELACHA 
Plagiastomi 

ACANTHIASIDI 

Spinax niger Hip. Cloquet, fig. 1. Sinonímia. — Galeus acanteias 
ó Spinax fuscus, Willughley. 
Squalus spinax, Linn. 
Le Sagre, Brousson. 



Institució Catalana d'Historia Natural 



71 



v 

o 






oi 

3 

•P* 

35 





cl 

eS 

P-< 

M 



72 Institució Catalana d'Histoiua Natural 



Le Squale sagre, Squalus spinax Lacép., Riss., Blaim. 

Acanthias spinax, Aiquillat sagre, Riss. 

Spinax niger, Hip. Cloquet, Agass., Muller et Heul., A. Dumer, 
Güntht., Canestr. 

N. vulg. 

Morou, Mora, Nice. 

Llarch; de O m 25 à O m 50 segons Risso. 

Cos, allargat ab escales espinil'ormes molt fines. 

Cap, aplanat, morro ample y obtús, deprimit endevant; nivell 
dels ulls estret, obtenint sa màxima amplada à nivell dels espi- 
rdculs, de manera que, mirat per sobre, la silueta del cap forma 
una ondulació molt marcada. 

Boca, ab un tall à cada costat; llavis negres y ab replechs. Dents 
diferentes en cada mandíbula; à la superior ab tres ó més puntes, 
essent la del mitj la més llarga; à la inferior dents ab vora trin- 
xant ab llur punta en fora. 

Ulls, grans, òrbita oval y molt llarga. 

Espiràculs, bastant allunyats dels ulls, color negre y blavós in- 
teriorment. 

Obertures branquials 5, petites y acostades, tocant la última 
al nexement de la pectoral, interior color negre blavós. 

Forats nassals grans y situats à la punta del morro, y com els 
demés orificis, negre blavós interiorment. 

Aletes: La segona dorsal no oposada à la base de les ventrals 
y molt més grossa que la primera, provehides abdúes d'un esperó 
ó agulla, molt més desenrotllat en la segona, presenta un solen la- 
teral y la bora anterior carenada. Pectorals curtes; Ventrals trian- 
gulars; Caudal desenrotllada y una mica escotada en sa part in- 
ferior. En el tronen de la cua hi ha un solch des la segena dorsal 
à la caudal y un altre des l'ano. 

Color: En la esquena es sèpia y complertament negre en la cara 
inferior desde'l morro fins à la caudal; una faxa gris clar molt 
destacada corre desde'ls espirdculs à la cua, tenint per límit su- 
perior en toda sa llargada à la ratlla lateral: entre la pectoral y la 
ventral y en sa part inferior hi ha una tira d'un pissarra fosch sem- 
brada de pichs negres, separada solzament de l'abdomen per una 
ratlla blanquíssima més ó menys ondulada: ocupant el centre de 
de dita faxa desde'l nexement de la ventral fins una mica més 
avall de l'acabament de la base de la segona dorsal, hi ha una 
taca negra llarga é irregular; la vora anterior de la base del lòbul 
inferior de la caudal es també negre. 



Institució Catalana d'Historia Natuhal <3 



Llarch O.m 225. Alt O.m 023. Ample O.m 019. 
Exemplar pescat en Desembre de 1905 devant de Badalona y 
existent en el Museu de la Institució Catalana d' Historia Natural. 



CENTRINA VULPECULA Belace 

Sinonímia: Vulpecula. Belace: 

Du porc, Bemardet, Renard, Humantin, Centrina. Rondeleti. 

Centrina. Salviani. 

Squalus Centrina. Linneo, Bloch. 

Le Humantin. Brousson. 

Le Squale humantin, Squalus centrina. Lacépòde, Risso, Blain- 
ville, Centrina Salviani, Humantin de Salviani. Risso, Muller et 
Heule, Bonaparte, Bocage et Capello, Günther, Canestrini. 

Oxynotus centrina. Raflnesqne, A Dumeril. 

Centrina vulpecula. E. Moreau, A. Acloque. 

Noms vulgars: Puorc marin, Nice; Porc, Provence Languedoc, 
Peïporc, Cette; Coffre, Arcachon; Cochon de mer, costas de Poitou; 
Porc, Barcelona. 

Llargada: de Om 70 à lm 50. y segons Risso 2m. 

Cos rabassut, prismàtich triangular. Pell coberta d 1 escates es- 
piniformes extremadament aspres. Llom formant carena, ventre 
pla y ample' ab un replech cutani à cada costat desde les pectorals 
ales ventrals. Obertures blanquia Is cinch, estretes y casi iguals. 
Uno en el ters posterior. 

Cap petit y axafat per sobre; morro curt y ampla. Boca petita 
ab una incissió à cada costat; dents de la mandíbula superior còni- 
ques y multiseriades, y en la inferior uniseriades ab vora lliure 
triangular; una dent mitja. Ulls grans, iris verdós y sens parpella 
nictitant. Espiralls grans casi triangulars. Orificis nassals prop del 
morro. 

Aletes; segona dorsal oposada à les ventrals y més petita que la 
primera: un asperó à cada dorsal casi totalment cobert per la pell 
dexant sortir solsament la punta pèl costat anterior de l' aleta. Cau- 
dal triangular ab son costat posterior tallat obliquament Pectorals 
bendesenrrotllades, triangulars; ventrals casi quadrades; anal nula. 

Llarch Om 628, alt Om 113. 

Exemplar pescat devant de Sitges à 150 brasses en 5 d' Octubre 
de 1905 y existent en el Museu de la Institució Catalana d' Histo- 
ria Natural. 



74 Institució Catalana d'Historia Natural 

Noticia sofire una monstruositat que 's trova en el palpe esquerra d' una 

£ Cicindela paludosa var. sabulicola Waltl; 

per .A. Codina (Mongati 

De retorn d' una excursió entomológica à las riberas del Besos 
prop de Badalona à últims del mes d' Agost del any passat, al ocu- 
parme en posar en ordre y preparar el producte de ma cassera, 
vaig topar ab un Cicind. paludosa var. sabulicola ab una monstruo- 
sitat raríssima, consistent en un palpe (antennae) triforcat (Fig. 1) 
que procuraré descriurer. Aquest palpe, compost d' onze articu- 
lacions, es normal fins à la articulació 
quinta inclusiu. 1/ articulació següent ó 
sexta es molt curta y groixuda y en for- 
ma de cor ab la part més ample unida à 
1' articulació següent ó séptima (Fig. a'), 

a" P^*" 1 *^^ que presenta també la mateixa facies, 

a'.-*.*. ff a pero molt més agrandada (Fig. A. a"). 

Aquesta articulació séptima anormal 
's biforca en sa extremitat superior en 
dos articulacions separades, que anome- 
naré dreta y esquerra y que arrelan à.l* 
extremitat de cada un dels ànguls late- 
rals y que corresponen à 1' articulació octava del palpe. De aques- 
tas dos articulacions, la de la esquerra es biforme, donchs poch 
mes amunt del punt ahont arrela ó d'unió ab la articulació comú 
precedent ó séptima del palpe, es de mitj en avall compacta y de 
mitj en amunt dividida ó partida en dos munyons ó flols desiguals, 
el mes exterior casi recte y allargat, 1' altre marcadament cur- 
vat y de forma angular y dels quals arrelan y 's desenrotllan de 
cada un per separat tres articulacions casi normals y molt sem- 
blants à las del palpe dret, encare que una mica més curtes ó atro- 
fiades, donant aixís el cas extraordinari y crech que poch conegut 
d'arrelar dos brancas dels munyons d'una articulació biforcada per 
lo que respecta à la meitat superior, mentres que la meitat inferior 
resta comú à las dugas brancas. (Fig. a'") Podria ser, no obstant, 
que aquesta articulació anormal y que te la forma de Y no fos 
sinó la forma aparent y enganyadora de dos articulacions com- 
pletament distintes úuides en un peu comú, que soldantse y 
confonentse íntimament una ab 1' altre forman un sol cos en son 
punt d' unió ab 1' articulació precedent ó séptima. Mes en aquest 
cas hipotétich, pero probable, faig constar que tot rastre ó senyal d' 
unió ó soldadura ha escapat à ma mirada. 




Institució Catalana d'Historia Natural 

La articulació octava bis ó de la dreta (Fig. a), 's desenrotlla 
ab tota normalitat y sosté las tres articulacions que iguals à ses 
corresponents del palpe dret rematan el palpe. 

Per altre part 1' exemplar no ofereix cap altre anomalia ó de- 
fecte de conformació, molt al contrari, 's tracta d' una Ç molt ben 
desenrotllada, una de las més hermosas que he tingut ocasió de veu- 
rer y d' un tamanyo més gran que 1' ordinari. Això per lo que res- 
pecta à la descripció. 

Ara bè, habent atmés els autors tres classes ó categorías de 
monstruositats envers els insectes, que son, per excés, per defecte 
y mixta, es dir part per excés y part per defecte, la monstruositat 
entra de plé à la primera classe ó categoria, això es, hi ha una ano- 
malia ó vici de conformació per excés en l 4 instrument en qüestió. 
Per lo demés, molts naturalistas s' han dedicat al estudi de las 
montruositats entomológicas, y en els insectes en que aquesta classe 
d' estudi ha tingut lloch las anomalías observadas s' han presen- 
tat sempre, ja en los instruments òrgans de la locomoció, ja en los 
del vol, ja sovint també, com en lo cas present, en los del tacte. De 
manera que no s' han presentat y observat que jo sàpiga altres ano- 
malías com per exemple un cap ó un abdomen doble, etc, mons- 
truositats que 's troven molt sovint en los animals superiors. Per lo 
que respecta als motius d' origen d' aquestas monstruositats ó ano- 
malías, transcriuré y copiaré als autors en ses diferents hipòtesis y 
plausibles intents d' una explicació clara, precisa y convincent que 
fins al present no han lograt encare. 

Aixís tenim que segons M. Seringe (1) la presencia de las mons- 
truositats en els animals articulats 's deu à la classe d' alimentació, 
y a la cantitat mes ó menos gran assimilada per 1' animal, influeix 
notablement sobre las larvas y sobre tot sobre '1 desenrotllo d' els 
òrgans dels insectes. Que les monstruositats s' operen, no en la fe- 
condació del ou, sinó de la primera à la segona metamorfosis, 
això es, de la transició del estat de la larva al estat de ninfa. Ade- 
més divideix las monstruositats en dos classes: primera, monstruo- 
sitat per soldadura ó produida per la unió de dos individuos apro- 
ximats accidentalment durant sa transformació de larva en ninfa, 
y segona, monstruositat per abortament ó produida per una pressió 
accidental en la ninfa que l'ocasiona un abort dels òrgans oprimits. 

Segons M. Max. Spinola (2), las monstruositats per associació de 
membres similars son degudas à la conjunció dels dos gèrmens en 



(1) Societat Linneana de Lyon, 1843. 

(2) Annales de la Soc. Entomol. de France, any 1835, p. 587. 



76 Institució Catalana d'Historia Natural 



1' ovari ahont un dels dos haurà sigut xuclat ó apropiat per 1' altre 
com à més potent, però solzament per lo que respecta à la concu- 
rrència de las parts anormals y abortant el reste, les quals parts 
anormals adheridas ó lligadas d' aquest modo al individuo super- 
vivent hauran continuat aixís sa vida y desenrotllo à expensas d' 
aquest. 

Segons M. Lefebvre (1), el qual no admet 1' anterior probabilitat 
sinó per lo que respecta à indivicluos de doble tronch, pensa en lo 
relatiu al cas que tinch 1' honor d'interessar à la Institució, que sa 
causa deu ésser atribuïda à la presencia en excés del principi or- 
ganisador sobre el punt ahont 1' anomalia te lloch; principi que no 
pot donar naixensa y desenrotllo que à membres semblants als nor- 
mals que tenen el mateix principi per origen, fent una comparació 
entre aquesta anomalia per excés en els insectes y la de la sex digi- 
tació en 1' home, monstruositats que colocaenigual categoria assig- 
nantlos la mateixa causa. 

No seré jo qui à les altres explicacions y teories que sobre ano- 
malies de insectes diferents ilustrats autors han publicat, afegeixi 
la meva, que podria fundar y comparar ab lo que sucseheix en els 
vegetals ab lo que coneixem abel nom de «empelts» ó sigui desen- 
rrotllo en una planta dels gèrmens injertats procedents d' un altre 
similar y que podria aplicar al cas present, dient desenrrotllo en els 
òrgans del insecte dels gèrmens procedents d' òrgans similars injer- 
tats per causes accidentals y fortuitas (juxtaposició, transport del 
germen o inoculació per la picada de un altre insecte ó larva, etc.) 
durant son estat ex-larva, això es, quan al principi de sa transfor- 
mació en ninfa, 1' animal no es mes que una petita massa tova, ge- 
latinosa (chitina) que per lley natural va endurintse y adoptant 
novas formas evolutivas, y quan per lo tant li es tan fàcil rebrer y 
conservar 1' impresió dels agents citats. No deixo de compenclre 
que fundo ma teoria en una nova hipòtesis y en un sens fi de ca- 
sualitats; per lo tant deixaré que temps à venir, quan 's logrin 
reunir molts individuos del mateix genero que ofereixin mostruosi- 
tats semblants, 's podrà sacrificar algun al scalpel anatómich per 
estudiar les parts internes d' aquestes anomalies y aixís reconèixer 
la posició respectiva dels muscles y de les ramificacions vasculars, 
nervioses, etc, lo que serà un complement à 1' historia anatòmica 
dels insectes, sens desconfiar que d' un moment à 1' altre un nou 
fet millor observat pot donar nova llum y un nou camí per esbrinar 
la veritat sobre aquest assumpto. 



(1) Butlletí de la Soc. Entomol. de France, any 1835, p. 14. 



Publicacions en venta en la «Institució Catalana d' Historia Natural» 

Butlletí. 

Any 1902 8 ptas. 

* 1903 8 » 

■» 1901, 1902 y 1903 plegats (quedan pocas colec- 

ciòns) 25 » 

Any 1904 5 » 

Números solts, sempre que n' hi hagin de sobrers. 0'25 » 

Catàlech de Himenópters de Catalunya, 

per D. Joseph M. a Bofill y D Pere Antiga 

Tentredinidce 0*60 ptas. 

GhrysidcB 0'50 > 

Sphegidce 0'60 » 

Sapygidce, Scolidce y Mutillidce 0'60 » 

Vespidm 0'50 » 

Pompilidae 0'50 » 

Per D. Joseph M. a Bofill 

lchneumonidm l'OO » 

Apidae. . . * l'OO » 

Pera adquirir qualsevol d' aquestas publicacions, dirigirse al Tresorer 
de Ja Institució (Paradís, 10, l.er, Barcelona). 

Pera pagos inferiors à 50 pessetas poden enviarse sellos de correus 
de 0'15 ptas., O'IO ptas., 0'05 ptas., y 0'02 ptas. Els sellos francesos, 
italians j alemanys de 0'15 frs., 0'15 liras y 0'20 mks., també son 
atmesos.' Els pagos superiors à 50 pessetas poden ferse efectius pel Giro 
Mutuo ó lletra de fàcil cobransa. 

Camfiis pe té r inslltució é altres Societats 

Natural Novitates — Berlin. 

Deutschen Entomologisdzen Gessellschaff. — Berlín. 
E. R. Zoologisch-Botanische Gessellschaff. — Viena. 
Polixena . — Viena . 
Instituto Egyptien. — Cairo (Egipto). 
Societé Entomologique de Belgique — Bruselas. 
Societé Royale Malacologique de Belgique. — Bruselas. 
Societé Royale de Botanique de Belgique.— Bruselas. 
Societé Entomologique Namuroisse. — Namur (Bèlgica). 
Societé Belge de Geologie, de Paleontologie et d'Hydrologie.— 
Bruselas. 

Sociedade scientifica de Sao-Paulo.— San Pablo (Brasil). 

Museum de Sao-Paulo.— San Pablo (Brasil). 

Revista Chilena de Historia Natural.— Valparaíso (Chile). 

Entomological Society of Ontario. — Ontario (Canadà). 

Real Sociedad Espanola de Historia Natural. — Madrid. 

Real Acadèmia deCienciasExactas,Físicas y Naturales.-Madrid. 

Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. — Zaragoza. 

Butlletí del Diccionari de la llengua catalana . —Palma de Mallorca . 



Revista Montserratina. — Monastir de Montserrat. 

Eevista de Menorca, del Ateneo Científico, Literario y Artísti- 
co.— Mahon (Menorca). 

Smithsonian Institntion. — Washington (E. U. A.) 

United States National Museum.— Washington (E. U. A.) 

United States Geological Survey. — Washington (E U. A.) 

American Museum of Natural History. — New -York (E. U. A.) 

Boston Society of Natural History.— Boston (E. U. A.) 

Missouri Botanical Garden. — Saint Louis (E. U. A.) 

The Lloyd Library.— Cincinati-Ohio (E. U. A.) 

Academy of Sciences, Arts and Lettres. — Madison Wis (E. U. A.) 

The Chicago Academy of Sciences.— Chicago (E. U. A.) 

La Feuille des jeunes Naturalistes. — Paris. 

Museum de Histoire Naturelle. — París. 

Societé Entomologique de France.— París. 

Societé Zoologique de France. — París. 

Institut de Zoologie de 1' Université de Montpeller. 

Societé d' Etudes scientifiques de l'Aude. — Carcasona. 

Societé des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France. — 
Nan tes. 

Museo Civico diStoria Naturale di— Gènova. 

Museo di Zoologia et Anatomia comparata delia R. Università 
di Torino. 

R. Stazione di Entomologia Agrària, «Redia»— Florència. 

Società di Naturalisti. - Nàpoles. 

Acadèmia Gioenia di Science Naturali.— Catania (Itàlia). 

Reale Accademia dei Lincei. — Roma. 

Pontifícia Accademia dei Nuo vi Lincei. — Roma. 

Zoological Society of London. — Londres. 

Conchological Society of Great Britani and Irland, — Manchester. 

Musee Oceanografique de— Mònaco. 

Institut Geologique de México. — México. 

Commissao do Serviço Geologico de Portugal.— Lisboa. 

«Broteria» — Revista de Sciencias Naturaes do Collegio de San 
Fiel. — Soalheira (Portugal). 

Societé Portugaise des Sciences Naturelles. - Lisboa. 

Societé de Naturalistes de Kiew (Rusia) . 

Institut Zootonique de l'Université de— Jurgen (Rusia). 

Museo Nacional de — Buenos-Aires (Rep. Arg.) 

Societé Entomologique-du-Musee d'Histoire Naturelle.— Berna 
(Suissa). 

Institut National Genovois. — Genève (Suissa). 

Entomologisk Tidokrift. Entomologista Fòreningen i— Sto- 
ckholm (Suècia). 

Université de Upsala (Suècia) . 

Museo Nacional de San Salvador (Rep. de El Salvador). 

Museo Nacional de Ciencias Naturales. — Montevideo. 

Real Acadèmia de Ciencias Naturales. — Barcelona. 

Centre Excursionista de Catalunya. — Barcelona. . 

El Colmenero Espanol. — Barcelona (Gracia). 



luip. L.k HiiKMItiA DE ultü. — Nueva San FranuUco 17, Barcelona. 



Segona època, Any 5, 1 "— Mm, 1 OJÉlM- 

BUtlletí de la 

Institució Catalana 
d' Historia Natural «-« — ^ 



Nulla unquam inter fidem et rationem 
vera dissensió esse poíesí. 

CONST. DE FlD. CATH. C. IV. 



SUMARI 

Fliche, P.— Nouvelle note sur quelques végétaux fossiles de la 

Catalogne. 
Font y Sagué N., Pbre.— Minerals de níquel y cobalt à 1' Albiol 

(Tarragona). 
Aguilar- amat y Banús, J. B. de — Contribució à la fauna 

malacológique de Catalunya. 
Nota Bibliogràfica. 

Fülletí.— Historia de les Ciències Naturals à Catalunya, del sigle 
xii al xvili. — Astrologia, Cartografia, Medicina, Epidemilogía, 
Menescalía, Ensenyança, Alquimia, Química y Farmàcia. 



LOCAL SOCIAL 

Carrer del Paradís, núm, 10, pis l. er , 2*$~T 



BARCELONA 



( DEC 7 



1908 



INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 

Socis numeraris. — Deuen ser presentats per tres socis, y atme- 
sos en sessió. Pagan deu pesseta» 1' any (que poden fer efectivas à 
D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la 
Institució, Paradís, 10, l. er ), reben totas las publicacions de la So- 
cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. 

Butlletí. — Cada mes surt el Butlletí de la Institució, raenos 

los mesos de Juliol, Agost y Septembre. 

Anuncis. — Els de cambis de llibres ú objectes d' Historia Natural 
s' insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas à la Ins- 
titució, prèvia aprovació de la Junta. 

Tirat j es a part: 

50 exemplars 100 exemplars 



1- 4 planas 2'50 ptas. 5 ptas. 

5- 8 » 5 » 10 » 

8-16 > 10 20 

Números de mostra. — Seran enviats gratuitament à qui 'fe 

demani. 

Toutes les Communications et échanges doivent étre en~ 
voyées au siége de la Societé: 

Paradís, 10, 1. er , 2.\ — Barcelona (Espagne) 



NOTA. — BEMERKUNG 

La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desitja '1 cambi de publicacions. 

Die «Institució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» bittet um Gegensendungen. 

La «Institució Catalana d'Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desea el cambio de publicaciones. 

The «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10. Barce- 
lona)» desires to exchange publications. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» demande 1' échange. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» chiede ricambio. 



BUTLLETÍ 

DE LA 

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 

2. a època Barcelona, Octubre de 1908 Any V.— Núm. 7 

NOUVELLE NOTE 

sur quelques vtyétiii fossííes de In ÍÉIope 

par E*. Fliclie 

M. Vidal a bieu voulu me communiquer quelques nouvelles em- 
premtes végétales recueillies par lui dans les gisements dont la 
florule a fait l'objet de ma première note. Ces fossiles, provenant de 
Tàrrega (prov. de Lérida), sont malheureusement encore en petit 
nombre et d'une conservation imparfaite, sauf les restes nom- 
breux d'une fougère dont la nervation en tres bon état permet de 
faire l'étude approfondie. C'est d'ailleurs et de.beaucoup l'espèce 
la plus intéressante, nou seulement de ce nouvel envoi, mais de 
tout ce que j'ai reçu de la Catalogne. Comme d'après l'ordre suivi 
dans ma première note, ce sont, dans ce que j'ai entre les mains, 
les fougères qui viennent les premières, c'est par elles que je com- 
mencerai la partie descriptive de cette note. 

FOUGÈRES 

Cl•lRYSODIUM SuBHAIDINGERIANUM, NOV. Sp. pi. l. a , flg. 1-4 

Foliis coriaceis pinnatis; pinnis elongatis marginibus fere 
parallelis basi et extremitate attenuatis, 12 mill., 26 mill. latis, 
76 mill. longioribus; nervo primario sat valido, latitudine lno. me- 
tiente nervis secundariis numerosis simplicibus parallelis, nervis 
tertii ordinis scepè sub angulo recto exoríentibus. 



78 Institució Catalana d Historia Natürai» 

Les Chrysodium ont été longtemps inconnus à l'état fossile. 
Le premier, en 1858, Visiani (1) en dècrivit deux espèces provenant 
des couches, alors considérées comme Eooènes, aujourd'hui rap- 
portées à l'Oligocene de Monte-Promina en Dalmatie. Mais, bien 
qu'il eut reconnu la grande ressemblance de la nervation d'une de 
ses espèces surtout avec celle du Chrysodium aureum vivant, il 
n'osa pas affirmer l'identité générique et il créait pour ses deux 
espèces un nouveau genre Fortisia. En 1879 Gardner (2) signalait, 
dans l'Eocène de Bournemouth et de plusieurs autres localités an- 
glaises, une fougère qu'il identifiait avec le Fortisia Lanzeana de 
Visiani, mais en faisant observer, avec raison, qu'il n'y avait 
aucun motif pour ne pas la placer dans le genre Chrysodium. A pro- 
pos de cette espèce, il citait le fragment d'une lettre de Saporta lui 
disant qu'il avait trouvé à Manosque, en 1877, un Chrysodium que, 
dans un travail postérieur (3), l'eminent paléontologiste français 
citait également, mais sans la décrire, ni la figurer, en se bornant 
à diré qu'elle était alliée, de plus ou moins pres, au (Fortissio) Chry- 
sodium Haidingerianum, de Visiani. 

En 1889, dans le travail que je viens de citer, Saporta décrivait 
et figurait deux nouvelles espèces du genre, trouvées dans l'oligo- 
cène inférieur d'Aix; les Chr dilaceratum et minus. Enfin en 1890 (4) 
Saporta signalait, décrivait sommairement et figurait une tres belle 
espèce de l'Aquithanien de Manosque et de Céresti à laquelle il don- 
nait le nom de Chr. Splendidum; il ètait porté à lui identifier les- 
plus grands échantillons figurés par Gardner et rapportés par lui 
aux Chr. Lanzeanum; il faisait observer que cette dernière espèce 
se trouvait également à Manosque. En 1899, Mr. L. Laurent a si- 
gnalé et figuré le chr. Lauzeanum dans l'oligocène de Célas (5). Pour 
ne rien négliger, je dois ajouter que Saporta en 1894 a signalé, 
dans le jurassique supérieur du Portugal, deux empreintes qui lui 



(1) Piante fossili delia Dalmatia.— Venise, 1858. 

^2) British eocène Flora I, p. 26, pi. I* n. II, fig. 1-4 in Pal. Soc. XXXIII, 
pag. 26. 

(3) Dernières adjonctions à la Flore fossile d'Aix en Provence, 1889, 
pag. 19. 

(4) Revue des travaux de paléontologie végétale, etc. Extr. de Revue 
générale de botanique, II, p. 40, pi. 12, fig. 1, l. a et lb. 

(5) Flore des Calcaires, etc , p. 55, pi. I, fig. 10. 



Institució Catalana d'Historia Natural 79 



ont semblé devoir se rapprocher des chrysodium, il les a décrites et 
fígurées (1) sous le nom de Chrysodiopteris Marchantiae formis; mais 
lui mème a fait observer que le nieilleur de ces échantillons est 
essentiellement mediocre, que l'attribution aux fougères elles- 
mèmes est un peu douteuse; à fortiori en est-il ainsi pour le rap- 
prochement générique. 

Comme l'a fait observer justement Mr. L. Laurent à propos de 
l'échantillon de Célas, dont il a donné la figure, la nervation des 
chrysodium, quand elle est bien conservée, est tellement carac- 
téristique qu'elle emporte la conviction quant à l'exactitude de 
l'attribution générique de l'empreinte étudiée. C'est le cas pour les 
nombreux échantillons de Tàrrega, dont la nervation est remar- 
quablement conservée. Mais étant donné que nous sommes en pré- 
sence d'un Chrysodium, s'agit il d'une des espèces déjà décrites ou 
d' une forme nouvelle. II convient d'abord d'élíminer les deux espè- 
ces d'Aix, bien qu'elles aient été décrites d'après des échantillons 
singulierèment imparfaits, ne permettant guèré de se bien rendre 
compte de la forme et de la taille des pinnules des frondes aux 
quelles elle* ont appartenu, la nervation qui, d'après les dessins, 
parait ètre assez bien conservée, montre tres nettement que la fou- 
gère espagnole, avec ses nervures secondaires bien marquées, celles 
de 3. e ordre le plus habituellement normales ou presque normales 
aux premiers, est tres différente des débris de pinnules figurés par 
Saporta, aussi bien pour une espèce que pour l'autre; le réseau 
veineux de ces dernières étant tout autre, avec ses mailles essen- 
tiellement irrégulierès, formées par des nervures secondaires faibles 
et des nervures de 3. e ordre franchement obliqües. II y a lieu èga- 
lement d'éliminer le Chr. Splendidum Sap. de Manosque qui, res- 
semblant d'avantage à nos échantillons par sa nervation et sa forme 
générale, s'en écarte completement par l'extrème ampleur de la 
fronde qu'il suppose ce qui avait légitimement frappé Saporta. 
Restent donc les deux espèces de Visiani; il y a lieu d'écarter le 
Chr. Lanzeanum pour les mèmes raisons que le Chr. Splendidum; 
le Chr. Haidingerianum, àtous égards, taille et nervation, présente 
beaucoup d'analogie avec les échantillons espagnols; on serait 
mème tenté de les identifier. Cependant un examen approfondi fait 



(1) Flore fossile du Portugal, p. 41, pi. IV, fig. 9 et 17. 



80 Institució Catalana d'Historia Natural 



saisir plusieurs diffèrences qui ne permettent pas, au moins provi- 
soirement, d'agir ainsi. En effet, alors que les pinnules du Chr. Hai- 
dingerianum ont 2 à 3 cent. de largeur et 6 à 8 cent. de longueur, 
les pinnules de la fougère catalana ont de 12 à 26 mill. de largeur, 
et, si on ne peut mesurer exactement leur longueur, parce que 
aucune n'est complete, ou peut affirmer que cette ei était supérieure 
à 9 centimèires, puisque l'empreinte la plus grande, fig. 1, mesure 
87 mill. sans qu'on ait ni la base ni le sommet; j'estime qu'elle 
devait avoir au moins 95 mill. et les plus completes des autres pin- 
nules conduisent aux mèmes conclusions. C'est diré que la pinnule 
est plus longue et plus étroite que chez le Chr. Haidingerianum, ee 
qui se traduit par une forme plus oblique à bords plus paral•leles; 
la nervure médiane est plus faible, 1 mill. de largeur au lieu 
de 1 mill. 5. La nervation est sensiblement la mème des deux parts, 
avec cette caractéristique des nervures de troisième ordre genera- 
lement normales au nervures secondaires, ce qu'on rencontre quel- 
quefois tres nettement chez le Chr. Aureum vivant, l'espèce avec 
laquelle ces formes fossiles ont le plus d'analogie. 

Les diffèrences entre la fougère que nous étudions et le Chr. Hai- 
dingerianum sont, on le voit, d'assez faible importance, surtout 
quand on considère toutes les variations non seulement de forme 
et de dimensions des pinnules, mais mème de nervation offertes 
par le Chr. Aureum vivant. Cependant, comme, dans chacune des 
localités, les empreintes recueillies ont été assez nombreuses, il 
semble qu'il y ait là des diffèrences dignes d'étre prises en considé- 
ration et qu'il vaille mieux, pour ne pas s'exposer à confondre 
deux formes réellement dissemblables, imposer à la plante espa- 
gnole un nom spécifique distinct. J'ai composé celui-ci de telle façon 
qu'il indique d'étroites af finites avec le Chr. Haidingerianum, en 
admettant d'ailleurs qu'il n'est pent-ètre que provisoire, destiné à 
disparaitre le jour ou on trouverait des intermédiaires reliant étroi- 
tement les deux formes. 

Coinme les deux Chrysodium de Monte Promina. celui-ci présente 
d'étroites affinités avec le Chr. aureum vivant; comme eux aussi il 
para'it cependant s'en distinguer par un caractère d'une certaine 
valeur; on n'a pas trouvé jusqu'à present les pinnules attachées sur 
lerachis, et par contre ces pinnules ne sont souvent pas rares dans 
la roche qui les contient; c'est le cas notamment pour le Chr. 
Súb -Haidingerianum, la roche est absolument remplie de ses pin- 



Institució Catalana d'Historia Natural 81 



nules; il semble dès lors que ces organes étaient caducs, alors qu* 
ils ne le sont pas chez les espèces vivantes. Ce n'est pas toutefois 
une raison pour les sortir du genre. Parmi les coupes genèriques 
chez les Fougères de la flore actuelle, il en est qui présentent des 
especes à pinnules caduques alors que chez d'autres elles ne le 
sont pas. 

Le Chr. Aureum est une espéce répandue dans les stations ma- 
récageuses, surtout sauniàtres, des regions tropicales et subtropi- 
cales du monde entier. II est probable que, pendant l'oligocéne et 
surtout au debut de la période, le genre, au moins pour les espèces 
anàlogues à celle qui vient d'ètre nommée, a joué le méme róle dans 
les mèmes stations de ce qui est aujour d'hui l'Europe méridionale; 
la découverte du genre, et d'une façon aussi caractérisée dans 
l'oligocéne catalan, est fort intéressante, puis qu'elle montre que, 
dès à present, la présence de cette fougère a été constatée du Mon- 
te Proniina en Dalmatie jusqu'en Catalogne. 



CONÍFERES 

PODOCARPUS EOOENICA Ung. 

Le dernier envoi de M. Vidal renferme deux fragments consi- 
derables de feuilles allongées, coriaces à forte nervure mediane, 
sans traces d'autres nervures, à bords légérement recourbés en 
dessous, chaque moitié du limbe étant un peu bombée entre la 
nervure médiane et le bord. Tous ces caractères conviennent aux 
feuilles des Podocarpus. En outre, les dimensions et la forme gé- 
nérale concordent avec le type, assez polymorphe d'ailleurs, qui 
a été qualifié, par Unger, de P. Oeocenica et qui a été indiqué de 
V Eocène ou plutót de l'oligocéne le plus inférieur jusque dans 
l'aquitanien, qu'ily aurait peut-etre lieu de ne pas maintenir comme 
unité spécifique, si nous étions en possession de matériaux plus nom- 
breux et surtout plus complets. 

Des deux empreintes, dont je viens de parler, une qui appar- 
tient à la base de la feuille avec son limbe graduellement atténué 
en coin, allongé, compare à des figures dè l'espèce, me semble ne 
laisser aucun doute quant à la détermination spécifique. La se- 
conde en inspirerait peut-ètre davantage, on pourrait songer à 



82 Institució Catalana d'Histokia Natural 

un Saule, le S. angusla par exemple, parmi les espèces éteintes, 
òu à l' Echitonium. Le premier de ces rapprochements me semble 
devoir ètre immédiatement écarté, parceque la feuille de Tàrrega 
est visiblement tres coriace, parce qu'aussi il n'y a nulle trace de 
nervation, alors que le grain de la roche aurait pu permettre à celle- 
ci de se conserver, au moins en partie; le secoud rapproehement 
pourrait peut-étre se discuter davantage. Cependant la ressem- 
blance est plus grande avec le P. eocenica, notamment par suite 
des sillons plus ou moins accusés parallèles à la nervure médiane 
qu'on voit sur elle comme cela se rencontre fréquemment chez les 
Podocarpus; aussi, sous les reserves que commandent, en general, 
ces feuilles sans caractères de nervation, il me semble que cette 
empreinte, comme la précédente, appartient au P. eocenica, assez 
hétérogène d' ailleurs comme je l'ai observé déjà. 

LAURINIES 
Laurus cf. prgtodaphne Sap. PI. 2. a fig. 1. 

Une feuille de Laurinée, presque compléte, se rapproche beau- 
coup de cette espéce créée par Saporta sur de rares empremtes de 
1' oligocéne d' Aix. II ya identité dans la forme générale du limbe 
et dans ses dimensions, soit en largeur, soit en longueur, dans le 
nombre des nervures secondaires principales, dans 1' extréme 
obliquité des deux basilaires, par rapport aux suivants, dans la 
préscnce d'un pétiole; peut-ètre au moins d' un cóté dans la pré- 
sence des caronsules à l'aisselle des nervures basilaires; mais la 
feuille d' Aix parait ètre un peu plus ondulée sur les bords que la 
feuille espagnole, chez laquelle ce qui parait deux fortes ondula- 
tions du cóté gauche est du, pour plus grande partie au moins, à 
une destruction de l'organe; de plus le pétiole étant en partie 
caché dans la roche et la nervation étant fort imparfaitement con- 
servée, en dehors de la nervure primaire et des principales secon- 
daires, on ne saurait ni affirmer l'identité, ni établir qu'il s'agit 
d'une espéce simplement affine. C'est pour cela que jïndique seule- 
ment un rapproehement tout en considerant la premiére hypothèse 
comme la plus vraisemblable. 

Saporta rapproche son espéce du Laurus nobilis, ce qui ne me 



Institució Catalana d'Historia Natural 83 



senible pas tres exact. à raison de la forme et de la disposition des 
deux nervures secondaires basilaires. C'est plutòt dans les genres 
Oreodaphne, Persea et Phuebe qu'on trouve des espéces ayant une 
nervation analogue. 

CONCLUSIONS 

Les nouvelles trouvailles de Mr. Vidal portent à dix le nombre 
des plantes recueillies par lui dans le terrain tertiaire qui fait l'objet 
de ses études. Ce sont uneFougère, un Conifère, une Monocotylédone, 
un Myricée, quatre Laurinées, un Ericinée, un Nymphaeacée. C'est 
encore un bien petit ensemble pour permettre des conclusions gene- 
rales, relatives aux caractères de la végétation et de l'àge des dé- 
ptós contenaut les fossiles. II est remarquable cependant de cons- 
tater que, non seulement les dernières espèces récoltées n'inftrment 
en rien ce que j'avais cru pouvoir conclure, sous reserves, il est 
vrai, à la fln de ma premiére note, mais encore ces conclusions qui 
se trouvent notablement fortifiées. 

Au point de vue des caractères de la végétation, toutes les espè- 
ces, les nouvelles comme les anciennes, dénotent un climat chaud, 
des afíinités tropicales ou à tout le moins subtropicales, une contrée 
ou à cóté de terrains plus ou moins asséchés se trouvaient des eaux 
courantes ou stagnantes, plutót ces derniers. Le Chrysodium en ha- 
bitait les bords alors que les Nymphaca portaient leurs larges feui- 
lles à leur surface; sur les sols plus secs, se trouvant surtout une 
forèt; une des nouvelles espèces ajoute une confirmation à ce que 
j'avais dit du róle important que paraissent y avoir joué les Lau- 
riniés. 

De méme, pour l'àge du dépàt, j'avais fait observer que toutes 
les espèces étudiées se rencontrent plus spécialment dans l'oligo- 
cène proprement dit et gagnent parfois l'aquitanien, ou bien y trou- 
vent les types dont elles se rapprochent le plus. 11 en est de méme 
pour les trois espèces qui viennent d'étre étudiées et d'une façon 
encore plus accentuée, puisque le Chrysodium et le Laurus sont 
afflnés sinon idèntiques à des espèces de l'oligocène tellement in- 
férieur que les dépóts de Monte Promina pour le premier et d'Aix 
pour le second ont été, pendant longtemps, considerés comme Eocé- 
nes. Un des Chrysodium de Monte Promina, celui qui, il est vrai, 
diffère le plus de celui de Tàrrega, a été rencontré longuement 



84 Institució Catalana d'Historia Natural 



dans TEòeène anglais; quant à 1& ítroisièine . espèce le Podocàrpus 
son nom; mème ïndique sa présence ànciennè : dans le ter.tiaire. II 
me semble donc de plus en plus eertain, sous les reserves héces- 
saires en pareille matière, que la flore confirme Ce que d'autres 
moyens d'investigation ont révélé quant à l'àge oligocène ancien 
des dépóts qui ont fourni ces f dssilés i 

EXPLICATION DES FIGURES 

Pl.an.che 1, Fig. 1. Chrysodium Subhaid ingerianum n Sp. — 
Fragments de pinnule presentant la plus grand longueur conservée 
de l'organe. 

Fig. 2. Id.— Pinnule la plus large. 

Fig. 3. Id — Pinnule la plus étroite. 

Fig. 4. Id.— Deux fragments de.pinnules presentant la nervation 
de3.e ordre la mieux conservée. 

Toutes ces figures sont de grandeur naturel. 

APPENDICE 

. : Gette npte é.tait : rédigée et déja envoyée à l'impression, lorsque 
Mr. Vidal, a bien voulu me communiquer un nouveau fossile vege- 
tal provenant, de Tàrrega: trois échantillons ont été recueillis; deux 
sont l'empreinte et la contre-empreinte des mémes fragments végé- 
taux,.le troisième est l'empreinte seule d'un autre fragment à peu 
pres de.mèmes dimensions. J'ai reçude Mr. Vidal l'empreinte du pre- 
mier et des photographies des autres. 

... De l'échantillonque j'ai eu sous les yeux, il résulte que les dé- 
bris végétaux se trouvent dans une marne d'un gris jaunàtre tres 
clair; ils consistent en fragments foliaires representés parfois par 
una simple. empreinte, plus habituellement avec partie de la subs- 
tance organique ou plutót avec du piroxyde de fer hydraté qui a 
remplacé .celle-ci: dans ce dernier cas, la nervation est parfois 
moins distinçte que sur la simple empreinte. Dans tous les cas, il est 
tres facile de eonstater que tous ces restes proviennent d'une seule 
espèçe et que .celle-çi était une f ougère bipennée dont il reste une 
partien de raçhis principales, des fragments de pennes à pinnules 
soudées, sur une partie notable de leurétendue. 



Butlletí de la Inst. Cat. d'Hist. Nat. 



Làminv i. a 







1, 2, 3, 4, Echantiltons divers íj ChrysodJum Subhaidinierianum nov, sp. 



Butlletí de la Inst. Cat. d'Hist. Nat. 



Làmina 2/ 










1.— LAURUS cf. PROTODAPHNE Sap. 2. — GONIOPTERIS (NEPHRODIUM) DALMÀTICA Braun echantillon de l'Oligocène de 
Tàrrega, grandeur naturel. 3. — Le mème echantillon, grandeur 2 : 1. 4— Un autre echantillon grandeur 2 : 1. 



Institució Catalana d'Historia Natural 85 



A un examen plus attentif, il n'est pas moins facile de voir que 
celle-ci rentre dans un groupe de fougères étroitement alliées par 
la forme et la nervation des frondes, qui sont largement representées 
dans l'oligocène et miocène enropéens dès la base du premier terrain 
à Aix, en France, et surtout à Monte Proniine, en Dalmatie. Elles 
sont généralement décrites par les auteurs de flores tertiaires sous 
divers vocables genèriques tels que Aspidium, Goniopteris, Phegop- 
teris, Nephrodium, Lastraea, ce dernier assez fréquemment. 

Il n'est pas sans difficulté de déterminer spécifiquement des 
fragments de froüdes aussi incomplets que ceux récoltés à Tàrrega 
et qui sont figurés ici; cependant il y a une telle ressemblance avec 
les bons exemplaires de l'espèce décrite primitivement par A. Braun 
sous le nom de Goniopteris {Lastraea) Dalmatica, figuré d'abord 
par lui, puis par Ettingshauser que l'attribution me semble certaine 
et c'est sous le nom de cette espéce, mais sous un autre vocable gé- 
nerique que je vais exposer ce que j'ai à diré des échantillons ca- 
talans. 

Aspidium dalmaticum. Heer FI. test. Helvet. III. p. 15, 1859. 

Goniopteris (Lastraea) dalmatica. Al. Braun. Ueb. foss. Goniop- 
teris Arten. Zeitscb de Deutsch. geol. Gesells. 12, 1852, p. 558, pi. 
XIV, fig. 2, grandeur naturelle, 3 et 4. 

Goniopteris dalmatica. Al. Br. Ueber die fossile flora des Mon- 
te Promina in Dalmatien. Von Dr. Constantin v. Ettingshausen 
Sitzungsberi d. math. naturw. classe der ak. d. Wiss. Wien. 1853. 

Goniopteris dalmatica. Al. Br. Die eocen Flora des Monte Promi- 
na Von Prof. Dr. Constantin v. Ettingshausen Denksch, d. K. aka. 
d. Wissens. math Naturw. classe v. Wien VIII, 1854, p. 25, PI. 1, 
fig. 8-9. 

Lastraea (Goniotperis) Dalmatica Al. Br. Flora tertiaria Helve- 
tia von. 0. Heer. I, 1855, p. 33, PI. IX, fig. 1. 

Goniopteris (Nephrodium) Dalmatica. Al. Braun. Traité de Pa- 
léontologie végétale par W. Ph. Schimper, 1869, p. 549. 

Non seulement la diagnose d' Al. Braun, mais ses figures, celles 
aussi données par Ettingshausern, d' après de tres beaux échanti- 
llons, établissent l' identité de la fougère de Tàrrega avec celle de 
Monte Promina. Les pennes paraissent avoir eu mème forme géné- 
rale, méme taille, mème largeur surtout, les pinnules, mèmes di- 
mensions, mème nervation quant au nombre et à la direction des 
nervures, au mode de soudure des deux inférieures de deux pin- 
nules adjacentes. 



■fc'G Institució Catalana d'Historia Natural 



Les deux seules différences qui peuvent ètre signalées encore, 
pour partie au moins, sous reserves, seraient la forme plus arron- 
die de la portion saillante des pinnules et le nombre un peu plus 
f ai ble des nervures. 

En ce qui concerne le premier caractère, il convient de faire 
observer que la forme arrondie des lobes, formés par les extremi- 
tés des pinnules, est généralement exagérée par une conservation 
imparfaite de leur bord; toutefois sur l'empreinte représentée, 
planche 2, fig. 2, elle parait n' avoir point été alterée; mais Al. 
Braun fait observer que, sur les échantillons de Mon te Promina, 
on en trouve aussi d'arrondies, ce que montre également une de 
ses figures. D' ailleurs, quand on voit les différences qui existent, 
sous ce rapport, entre échantillons de l'espèce vivante avec laquelle 
le G. Dalmatica présente le plus d' analogies, on est porté à ne 
pas attacher une importance excessive à ce caractère. On peut en 
diré autant pour la seconde différence signalée plus haut entre la 
fougère Catalane et celle de Dalmatie, un nombre un peu moindre 
de nervures, différence tres légére d'ailleurs, car il s'agirait seu- 
lement d'une unité en moins autant qu'on peut s'en rendre comp- 
te sur des empreintes qui à raison de leur état de conservation ne 
permettent pas un comptage tres facile des nervures. 

Si la fougère de Tàrrega n' est pas identique h celle de Monte 
Promina, elle en est singulièrement voisine, et je suis plutòt porté 
à conclure à l'identité. 

L' A. dalmaticum est tres commun à Monte Promina, dans les 
couches les plus inférieures, à la base de l'oligocène, par conse- 
qüent, il a été signalé à Cilli en Styrie et aussi dans 1' aquitanien 
de Suisse à Rochette, mais cette dernière localité me semble un peu 
douteuse; la différence de taille des pennes déja signalée par Heer, 
parait étre, jusqu'à nouvel ordre, un obstacle à l' identification 
absolue alors qu'il s' agisse d'un dépót placé à un niveau aussi su- 
périeur à celui de Monte Promina. 

Parmi les fougères vivantes Al. Braun signale comme tres voisins 
de son G. Dalmatica, V Aspidium gongylodes Schk et surtout 
YA. Eckloni Kunze. Ces deux espèces sont aujourd'hui généralement 
reunies; par les ptéridographes les plus autorisés, k V A. unitum. 
S. W. Heer fait observer que c'est avec cette espèce, d'après examen 
d' échantillons indiens, semble-t-il, qu' il trouve les plus grandes 
affinités de l'espèce fossile, il les considère comme tres voisines. 



Institució Catalana d'Historia Natural 87 



Cette manière de voir me semble parfaitement exacte et c'est mèmo 
moins à telle ou telle des tres petites espèces qu'on a établies à ses 
depens, mais à certains échantillons de la plante vivante qu' il faut 
s'attacher pour bien mettre en évidence ces af finites. Parmi les 
tres nombreux échantillons contenus dans l'herbier du Museum, 
sous le titre Nephrodium unitum Sins. Cat. C'en est un, recueilli 
par Poppig, au Brésil, dans la région de 1' Amazone qui m'a paru 
avoir le plus de ressemblance avec le Goniopieris dalmatica et sur- 
tout avec les empreintes de Tàrrega. 

1/ Aspidium unitum est une fougère tres répandue dans les re- 
gions tropicales du monde entier; elle à aussi des stations sub-tro- 
picales et ínème une, fort isolée d'ailleurs, aux environs de La 
Calle, en Algérie. La fougère de cette localité a été souvent donnée 
sous unautre nom spécifique, mais son identité avec 1' A. unitum 
a été bien établie notamment par Milde (1) qui l : avait spéciale- 
ment étudiée. La présence de cette espèce au boíd sud de la Médi- 
terranée est particulièrement intéressante à raison de l'existence 
d'une fougère singulièrement affiae, sinon identique, sur le bord 
nord de la méme mer et de l'Adriatique qui l'explique si bien. 
h' A. unitum habite les marais et les foréts marécageuses. 

La nouvelle espèce rencontrée dans le tertiaire à Tàrrega porte 
à onze celles qui ont été recueillies par M. Vidal dans cette loca- 
lité ou dans d'autres du méme horizon. II est remarquable, suivant 
1' observation déjà faite plus haut, de constater qu'à mesure que 
cette petite florule se complète les conclusions qu' avaient laissé 
entrevoir les premières récoltes, se confirment de plus en plus, soit 
au point de vue de 1' àge oligocène inférieur des depóts qui la con- 
tiennent, soit en ce qui concerne les caractères de la végétation 
qui a ses anàlogues dans les foréts et les marais des tropiques ou 
des pays les avoisinant. 



(l) Filiceas Europae et Atlantidis, etc. 1867, p. 112. 



88 Institució Catalana d'Historia Natural 



PERBLS DE NÍQUEL Y COBALT 8 L'HLBIOL (TBH.R8G0M) 

A la nombrosa sèrie de minerals trobats y citats à Catalunya ens 
cal afegirnhi tot sovint de nous, lo que demostra el ressurgiment 
que en aquesta branca de la Historia Natural va operantse à Ca- 
talunya. 

Al realisar fa poch temps l'estudi de una antiga mina abando- 
nada del terme de L'Albiol y denunciada de nou com de blenda y 
galena, ens cridà la atenció la presencia de unes taques verdoses 
que's destacaven clapejant el blanch dels carbonats de cals, plom 
y zinc, de les parets y sostre de la mina, depositats allí per les 
abundoses filtracions d'ayga. Com que'l nostre objecte era l'estudi 
de la potencia y condicions del filó de blenda y galena, de moment 
no'n férem cas, atribuhint el color verdós aquell al carbonat de 
coure, per més que no era'l típich de la malaquita; però visitant 
després una altra mina en explotació situada à cosa de un kilo- 
metre de la primera, tinguérem la sorpresa de veure entre'l munt 
de mineral depositat à boca-mina gran nombre d'exemplars de 
galena y blenda barrejats ab altres minerals que per la seva típica 
coloració era induptable que's tractava de minerals de niquel y de 
cobalt. Per si algun dupte hi hagués hagut ab la simple inspecció 
ocular, se presentaven ben manifestos en els exemplars exposats 
desde molt temps ala intempèrie els óxits d'abdós minerals, ó sia les 
anomenades «flors del níquel y del cobalt» ab llurs típiques colora- 
cions verdes y rosades. Axó ens indicà l'origen de les clapes verdo- 
ses trobades en la primera mina. 

Aquets minerals de niquel y cobalt formen part dels filons de 
blenda y galena que en el terme de L'Albiol se troben atravessant 
en direcció N. à S. y sent paralels entre ells pròximament, les pi- 
çarres primàries metamorfosejades, y tenint per ganga el quarç. 
Aquest es el que forma el veritable filó, car els minerals se pre- 
sentan en son interior à manera de petites bolsades hont se veu 
la blenda y galena en contacte íntim, però ab marcat predomini 
de la blenda, que es laminar y de color axocolatada. Els minerals 
de niquel y cobalt acompanyen à la galena y fins pot dirse que son 
englobats per ella, de manera que en les bolsades en que hi ha 
molta galena son també abundosos, mentres que manquen per 
complert quan les bolsades son exclusivament de blenda. 



Institució Catalana d'Historia Natural 89 



Del seu examen químich resulta que's tracta de la niquelina y 
de la cobaltina, no citats encara, que bo sapiguem, à Catalunya. 

La explotació industrial està tot just en el sèu començament, 
per lo que no's pot avençar cap judici respecte à la importància 
que pugan adquirir els minerals aquets. 

N. Font y Sagué, Pbre. 
Maig 1908. 



CONTRIBUCIÓ A LA FAUNA MALACOLOGIQUE 

DE CATALUNYA 

Algunes Xerophiles del grupo Helyomanes, existents en la 

meva colecció 

Helyomanes acomtiella Locard. Pla del Llobregat (!) 

— agna Hagenmüller. Mataró (Maluquer), Vilassar (Zu- 

lueta). 

— albovariegata Caziot. Santa Coloma de Gramanet (!) 

— alluvonium Servain. Horta (!) 

— aqualatensis Sal vana. Igualada (Salvanà). 

— astuta Bourguignat. Palafrugell (Tbieux), Casa Antú- 

nez (!) 

— avenionensis Bourguignat: Pla del Llobregat (!) 

— azami Bourguignat. Montserrat (Marcet). 

— canovasiana Servain. Badalona (!) 

— castroina Servain. Ripoll (Maluquer). 

— ciiifiensis Locard. Pla del Llobregat (!) 

— cysicensis Coutagne. Palafrugell, sobre les oliveres 

(Thieux). 

— clidymopsis Fagot. Pla del Llobregat (!) 

— edax Locard. Casa Antunez (!) 

— emporiensis Fagot. Ampurias (Zulueta). 



90 Institució Catalana d'Histokia Natural 



Helyomanes foedata Hagenmüller. Ampurias (Zulueta), Casa Antu- 
nez (!), La Garriga (!) 

— grannonensis Servain. Artesa de Segre (Maluquer), 

Parque de Barcelona (!) 

— herbicola Paulucci. Santa Coloma de Gramanet (!) 

— jusiana Bourguignat. Pla del Llobregat (!) 

— melanthozona Caflci. Vilassar (Zulueta), Palafrugell 

(Thieux). 

— Mendranoi Servain. Barcelona (Serradell), Cornellà (!) 

— mendranopsis Fagot. Casa Antunez (!) 

— muscinica Bourguignat. Camp de la Bota (!) 

— nemausensis Bourguignat. Casa Antunez (!) 

— odersensis Fagot. Vilarrodona (Maluquer). 

— palavasensis Germain. Casa Antunez (!) 

— peregrina Bourguignat. Brugués (Bofill), Pla del Llo- 

bregat (!) 

— pila Caziot. Mataró (Maluquer), Flassà, sobre la caliça 

(Thieux). 

— roigiana Bofill. Casa Antunez (!) 

— sub-cysicensis Saint-Simon. Casa Antunez (!) 

— tabarkana Bourguignat. Vores del Besòs (Thieux), Casa 

Antunez (!) 

— variabilis Draparnaud. Ripoll (Maluquer). 

— xalonica Servain. Palafrugell (Thieux), Casa Antu- 

nez (!) 

— Zuluetai Caziot. Santa Coloma de Gramanet (!) 

Algunes d' aquestes espècies son noves pera la fauna catalana y 
han sigut determinades per M. E. Thieux, que treballa molt per 
1' esclariment de la malacología catalana. 

J. B. de Aguilar-amat t Banús. 
Barcelona, juliol 1908. 



Institució Catalana d'Historia Natural 91 



BIBLIOGRAFIA 

ÜESCRIPCIÓN DE LOS TERRENOS PLIOCÉNICOS DE LA CUENCA DEL 

Bajo Llobregat y llano de Barcelona, por el canónigo doc- 
tor D. Jaime Almera. 

Al qui, sense ser home de ciència, se li digués que aquesta da- 
rrera obra del canonge Almera representa més de vint anys de in- 
vestigacions continuades ab paciència de benedictí, potser no 'ns 
creuria; donchs consti que 'ns quedem curts. Hi ha que conéxe'l, 
que haverlo vist trevallar hores y més hores en el laboratori y ha- 
verlo seguit en ses repetides excursions, pera tenir plena concien- 
cia de la obra que acaba de publicar, aplech de diferentes mono- 
grafies començades a estampar 1' any 1894. 

Conexém les obres que describint els terrers pliocénichs »' han 
publicat à França y à Itàlia, y no duptém en afirmar que, prescin- 
dint de les condicions tipogràfiques, cap d' elles pot compararse 
ab la del canonge Almera, que forma un estudi acabadíssim, baix 
tots conceptes, del pliocénich català. En ella hi hà la descripció 
de tots els claps d' aquest terreno, ab la enumeració dels sens fi 
d' espècies que s' hi han recullit, els talls geológichs, etc, la des- 
cripció de la fauna y flora, ab gran nombre de làmines que repro- 
duexen les espècies noves ó les més interessants, que per cert son 
moltes, sobretot les primeres; les relacions del nostre pliocénich ab 
el descobert en altres llochs de la conca mediterrània; la evolució 
de nostra comarca en les darreries de la era terciària, tant baix el 
punt de vista biológich, com físich. etc, etc. 

Aquesta extensa monografia la considera el seu autor com a 
una de les que deuhen acompanyar el Mapa Geológich de la pro- 
vincià de Barcelona, y à n' ella deuran seguir les dels terrers mio- 
cénichs, eocénichs, etc, formant la veritable geologia de Catalu- 
nya. Devant la magnitut de la empresa sols ens cal dir al canonge 
Almera: Visqui molts anys pera fer semblants obres. 

N. F. Y S., Pbre. 



Institució Catalana d'Historia Natural 



O A.RCINOLOGIE 

Le Prof. Garlos E. Porter, Directeur du Musée, est prèt a faire 
des échanges de ses publications et des Crustacés du Chili pour des 
iravaux recents sur les Crustacés malacostracès et des exeuiplaires 
exòtiques. 

II désire augmenter ses relations scientifiques aven ses collégues 
(Zoologie, Histologie, Carcinologie) du monde entier. 

Adkesse: Prof. PORTER, Casilla, 2352, SANTIAGO (Chile). 



Iinp. LA HOKM1GA DE ORO. — Kueva San Krancisco 17, 1 



Publicacions en venta en la «Institució Catalana d' Historia Natural» 

Butlletí. 

Any 1902 ■■ . 8 ptas. 

> 1903. 8 » 

» 1901, 1902 y 1903 plegats (quedan pocas colec- 

cións) 25 » 

Any 1904 5 » 

Números solts, sempre que n' hi hagin de sobrers. 0'25 > 

Catàlech de Himenópters de Catalunya, 

per D. Joseph M. a Bofill y D. Pere Antiga 

Tentredinidce 0'60 ptas. 

Chrysidm 0'50 » 

Sphegidce 0'60 » 

Sapygida?, Scolidm y Mutülidce.. ...... 0'60 » 

Vespidce 0'50 » 

Pompilidae 0'50 » 

Per D. Joseph M. a Bofill 

Ickneumonidce l'OO » 

Apidae l'OO » 

Pera adquirir qualsevol d' aquestas publicacions, dirigirse al Tresorer 
de la Institució (Paradís, 10, l. er , Barcelona). 

Pera pagos inferiors à 50 pessetas poden enviarse sellos de correus 
de 0*15 ptas., O'IO ptas., O'Oó ptas., y 0'02 ptas. Els sellos francesos, 
italians y alemanys de 0'15 frs., 0'15 liras y 0'20 mks., també son 
atmesos.' Els pagos superiors à 50 pessetas poden ferse efectius pel Giro 
Mutuo ó lletra de fàcil cobransa. 

Gambis p té r institució ai altres Societats 

Natural Novitates — Berlín. 

Deutschen Entomologisdzen Gessellschaff. — Berlín. 
R. R. Zoologisch-Botanische Gessellschaff. — Viena. 
Polixena.— Viena. 
Instituto Egyptien. — Cairo (Egipto). 
Societé Entomo logique de Belgique — Bruselas. 
Societé Royate Malacologique de Belgique. — Bruselas. 
Societé Royale de Botanique de Belgique.— Bruselas. 
Societé Entomologique Namuroisse.— Namur (Bèlgica). 
Societé Belge de Geologie, de Paleontologie et d'Hydrologie.— 
Bruselas. 

Sociedade scientifica de Sao-Paulo.— San Pablo (Brasil). 

Museum de Sao-Paulo.— San Pablo (Brasil). 

Revista Chilena de Historia Natural.— Valparaíso (Chile). 

Entomological Society of Ontario. — Ontario (Canadà). 

Real Sociedad Espanola de Historia Natural. — Madrid. 

Real Acadèmia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. --Madrid. 

Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales.— Zaragoza. 

Butlletí del Diccionari de la llengua catalana . —Palma de Mall orca. 



Revista Montserratina. — Monastir de Montserrat. 

Revista de Menorca, del Ateneo Científlco, Literario y Artísti- 
co.-Mahon (Menorca). 

Smithsonian Institution.— Washington (E. U. A.) 

United States National Museum.— Washington (E. U. A.) 

United States Geological Survey. —Washington (E U. A.) 

American Museum of Natural History. — New -York (E. U. A.) 

Boston Society of Natural History.— Boston (E. U. À.) 

Missouri Botanical Garden. — Saint Louis (E. U. A.) 

The Lloyd Library.— Cincinati-Ohio (E. U. A.) 

Academy of Sciences, Arts and Lettres — Madison Wis (E. U. A.) 

The Chicago Academy of Sciences.— Chicago (E. U. A.) 

La Feuille des jeunes Naturalistes. — Paris. 

Museum de Histoire Naturelle. — París. 

Societé Entomologique de France.— París. 

Societé Zoologique de France. — París. 

Institut de Zoologie de 1' Université de Montpeller. 

Societé d' Etudes scientifiques de l'Aude. — Carcasona. 

Societé des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France. — 
Nan tes. 

Museo Civico diStoria Naturale di— Gènova. 

Museo di Zoologia et Anatomia comparata delia R. Università 
di Torino. 

R. Stazione di Entomologia Agrària, «Redia»— Florència. 

Società di Naturalisti. Nàpoles. 

Acadèmia Gioenia di Science Naturali.— Catania (Itàlia). 

Reale Accademia dei Lincei. — Roma. 

Pontifícia Accademia dei Nuo vi Lincei. — Roma. 

Zoological Society of London. -^Londres 

Conchological Society of Great Britani and Irland. — Manchester. 

Musee Oceanografíque de— Mònaco. 

Institut Geologique de México. — México. 

Commissao do Serviço Geologico de Portugal.— Lisboa. 

«Broteria» — Revista de Sciencias Naturaes do Collegio de San 
Fiel. — Soalheira (Portugal). 

Societé Portugaise des Sciences Naturelles. - Lisboa. 

Societé de Naturalistes de Kiew (Rusia) . 

Institut Zootonique de P Université de— Jurgen (Rusia). 

Museo Nacional de — Buenos-Aires (Rep. Arg.) 

Societé Entomologique-du-Musee d'Histoire Naturelle — Berna 
(Suissa). 

Institut National Genovois. — Genève (Suissa). 

Entomologisk Tidokrift. Entomologista Foreningen i— Sto- 
ckholm (Suècia). 

Université de Upsala (Suècia) 

Museo Nacional de San Salvador (Rep de EL Salvador). 

Museo Nacional de Ciencias Naturales. — Montevideo. 

Real Acadèmia de Ciencias Naturales. — Barcelona. 

Centre Excursionista de Catalunya. — Barcelona. 

El Colmenero Espanol. — Barcelona (Gracia). 



liup. La HUKMIii \ DE UHO. — MueVa San Kranclsoo 17, Barcelona. 



Butlletí de i a 

Institució Catalana 
d' Historia Natural «-« — «-- 



Nulla unquam inter fidem et rationem 
vera dissensió esse potest. 

CONST. DE FlD. CATH. C. IV. 



SUMARI 

Secció Oficial: 

Sessions de 2 de Juliol y 1 d' Octubre 1908. 

Comunicacions: 

Font y Sagué, Pbre., Norbert.— Troballa de la Tremolita à 
Gualba (Montseny). 

Id. id. id. — Sobre la presencia de la Emys Caspica à Catalunya. 

Tarré; Emili. — Contribució à la morfologia ornitològica. Les pro- 
porcions en el Cignus olor, Vieill. 

Ferrer y Vert; F. — Sobre alguns artrópods dels avenchs. 

Faura y Sans, Pbre.; Marian.— Crustacis fòssils de Catalunya. 



LOCAL, SOCIAL 

Carrer del Paradís, núm, 10, pis l. er , 2. 
BARCELONA 




INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 

Socis numeraris. — Deuen ser presentats per tres socis, y atme- 
sos en sessió. Pagan deu pessetas V any (que poden fer efectivas à 
D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la 
Institució, Paradís, 10, l. e r), reben totas las publicacions d'ela So- 
cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. 

Butlletí. — Cada mes surt el Butlletí de la Institució, menos 
los mesos de Juliol, Agost y Septembre. 

Anuncis. — Els de catnbis de llibres ú objectes d' Historia Natural 
s' insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas à la Ins- 
titució, prèvia aprovació de la Junta. 

Tiratjes s part: 

50 exemplars 100 exemplars 

j§ / 1- 4 planas 2' 50 ptas. 5 ptas. 

1)5-8 » 5 » 10 » 

M ( 8-16 > 10 20 

Números de mostra.— Seran enviats gratuïtament à qui 'Is 

demani. 

Toutes les Communications et échanges doivent ètre en- 
voyées au siège de la Societé: 

Paradís, 10, 1. er , 2.\— Barcelona (Espagné) 



NOTA.— BEMERKUNG 

La «Institució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desitja '1 cambi de publicacions. 

Die «Institució Catalana d' Historia NaturaL — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» bittet um Gegensendungen. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desea el cambio de publicaciones. 

The «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10. Barce- 
lona)» desires to exchange publications. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, LO, Barce- 
lona)» demande 1' échange. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» chiede ricambio. 



BUTLLETÍ 

DE LA 

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 

2. a època-Barcelona, Novembre-Desembre de 1908. -Any V.-Núms. 8 y 9 

SECCIÓ OFICIAL 



Sessió ordinària del 2 de Juliol de 1908 

S' obrí la sessió ab assistència dels senyors Farré, Font y Sagué, 
Ferrer y Vert, Maluquer, Llenas, Wynn, Có, Soler Ventalló, Sa- 
garra, Rosals, Ferrer y Gomis, Vintró y Corretjèr. 

Mossèn N. Font y Sagué presentà una Nota sobre la trovalla de 
la Tremolita à Gualba (Montseny). 

El Sr. Rosals comunicà 'Is resultats de una excursió feta per la 
Costa de Llevant, en la que reculli gran nombre de moluschs. 

El senyor President posà en conexement dels senyors socis el 
fallo del Jurat calificador del concurs obert per la Institució, pre- 
miant el trevall número 3, quin lema es: «Nylander» y que segons 
1' acort pres en el darrer Concell directiu s' havia d' obrir el plech 
del autor premiat. Axis se feu y resultà ser En Manel Llenas y Fer- 
nàndez, al qui se li entregà el premi, rebent una coral felicitació 
de la Institució: tot seguit se cremaren els plechs dels autors no 
premiats. 

El Conservador del Museo comunicà haverse rebut un exemplar 
del Loxia curvirostra del Pirineu de Lleyda, donatiu del senyor 
Salvador Maluquer. 

Sessió ordinària del 1 d'Octubre de 1908 

S' obrí la sessió ab assistència dels socis senyors Font y Sagué, 
Soler, Llenas, Tomàs, Rosals. Ferrer y Gomis, Corretjèr, Armen- 
gol, Fàbregues, Ventalló, Có y Maluquer. 

Mossèn N. Font y Sagué donà compte de la trovalla del Emys 



94 Institució Catalana d'Historia Natural 

caspica Gmel., quelonit trobat al Coll de Banyuls, presentantne un 
exemplar pera '1 Museo. 

El senyor Soler donà compte d' haver preparat un exemplar de 
tres metres de llargada del Selache màxima, pescat à Sant Feliu de 
Guíxols y actualment existent al Museo de Ciències del Parell. 

El meteix senyor donà ab destí à la Biblioteca un exemplar de 
son Manual de Taxidermia, y el senyor Llenas varis fòssils del 
miocénich de Mano y una colossal defensa del porch-sengla, ab 
destí al Museo. 



Trovaila de la Treiollía à Gualba (Iflontseng) 

La vessant del Montseny que mira à Gualba es remarcable baix 
el punt de vista geológich pe 'Is fenòmens dinàmichs que s' hi han 
desenrotllat desde '1 període gelar ençà, y pe' Is efectes de meta- 
morfisme d' origen més antich. 

Resultat d' aquets son les calices blanques cristal•lines que per 
la llur puresa son explotades desde fa alguns anys pera la obtenció 
del àcit carbónich, en varies pedreres. Si 'ns era sapiguda la pre- 
sencia de semblant roca metamórfica, ignoràvem en cambi si son 
metamorfisme era degut à un moviment dinàmich ó be à un feno- 
men eruptiu, ó sia al anomenat metamorfisme termal ó de influencia. 

Ab motiu de una excursió realisada fa poch à n' aquella loca- 
litat sortirem de duptes, al comprobar la relació de aquella caliça. 
cristal•lina ab una potenta erupció de pegmatita, que està en con- 
tacte íntim ab ella. 

Sapiguent els nombrosos silicats richs en cals, ó en cals y mag- 
nèsia, que sempre acostuma originar el metamorfisme termal en 
les roques calices, cercarem la regió de contacte entre la pegmatita 
y la caliça, y efectivament la trobarem formada per una faxa de 
5 à 10 centímetres del amfibol més comú en semblant roca, la 
tremolita, de brill nacrat, color blanca ó lleugerament verdosa per 
la serpentina que 1' acompanya, estructura fibrosa y bacilar y 
agrupacions en forma de garba, qu' es la forma més general de 
presentarse en cassos semblants. 



Institució Catalana d'Historia Natural 95 



La caliça propera al contacte à més de sa estructura ben cris- 
tal•lina se presenta serpentinisada, y no duptém que noves inves- 
tigacions hi descubriràn altres silicats. En la metexa formació, si 
be en altra pedrera, se 'n troben ja alguns mes, resultat també del 
metamorflsme termal en la caliça, aytals com la grenatita, la epi- 
dota, esteatita, etc, y entre 'Is altres productes la clorüa, pirila, 
pirrotina, michpikel, etc. 

N. Font y Sagué, Pbre. 



Softre la presencia He la eiïiys CflSPlCH Giel. a Gataiunna 

Ab tot y que Catalunya ve sent objecte de nombroses explora- 
cions desde fa molts anys per nombrosos y distingits naturalistes, 
queda encara molt per fer, sobre tot en certs grupos de la fauna y 
flora que no han trobat encara llur especialista. 

Tal passa en els rèptils, dels que tenim molts representants, 
poch ó mal estudiats encare; però gràcies à la Junta Municipal de 
Ciències Naturals, que habent reorganisat 1' antich Acuarium, fun- 
dat un Laboratori ictiogènich, y projecta pera dintre de poch un 
Terrarium, es de creurer que dintre de poch serà ben coneguda 
nostra herpetología y fauna lacustre. 

En proba d' això tenim el fet que motiva aquesta Nota, car al 
demanar el qui subscriu una relació de les espècies que viuhen en 
els barranchs de les vessants del Pirineu de Girona pera enviaries 
à buscar, En Francisco de Budallés, apotecari de Portbou, li in- 
dicà la presencia de una tortuga lacustre en les montanyes de Cu- 
lera. Semblant noticia m' estranyà moltíssim, car no tenia cap 
noticia de que n' hi hagués en nostre pays, ni sabia que cap autor 
n' hagués parlat, per lo qual vaig demanarne alguns exemplars 
vius pera 1' acuari municipal. 

N' arribaren 8, de diferent tamany, tenint els exemplars més 
grossos 20 centímetres y 5 els més petits. Els seus caràcters co- 
rresponen tots à la Emys caspica Gmel. , però no al tipo descrit 
per Schreiber en sa Herpetología Europoza, sinó à la que denomina 
Var. a (Emys leprosa Schweigg, Emys Sigritzii Michah., Emys 
Sigriz Dum., Terrapene Sigriz Bonap.) 



96 Institució Catalana d'Historia Natural 



Viu aquesta tortuga en les vessants del Pirineu de la proviücia 
de Girona en sa part més oriental, ó sia en les montanyes de Re- 
casens, à gran altura, y 'Is exemplars que m' enviaren foren recu- 
llits en el torrent del Coll de Banyuls, prop de Culera. 

Posteriorment he tingut noticia de que 's troba també en el 
macís del Cap cle Creus, prolongació de la serralada pirenaica ci- 
tada, y '1 nostre con soci Sr. Llenas me manifesta que 1' ha vista en 
uns bassals d' aygua de Tossa y Vidreras. Lo qual, junt ab altres 
datos, fa creurer que la Emys vivia en 1' estany de Sils, avuy des- 
secat artificialment, haventse refugiat en els barranchs propers, 
y que tè una àrea molt més extensa de lo que en un principi me 
vaig creurer, com suposem ho confirmaran noves investigacions. 

Pera cerciorarme de si havia sigut citada anteriorment à Cata- 
lunya la dita espècie, vaig dirigirme en consulta al docte herpetó- 
lech Sr. Boscà, de Valencià, qui 'm comunicà que «de la parte de 
Cataluna no existia ningún dato à propósito de encontrarse la 
Emys caspica Gmel., ó por lo menos no había llegado à mi cono- 
cimiento,» assegurantme en cambi «que dicha espècie se halla 
abundante en Andalucía, Extremadura, Castilla la Nueva y Por- 
tugal; siendo rara en el reino de Valencià; habiéndola encontrado 
siempre en aguas finas y en companía frecuentemente con la Cís- 
tudo Xutaria.* 

Aquest darrer extrem no havem pogut comprovarlo encara à 
Catalunya, però no duptém que si existeix també la cistudo no 
trigarem en sapiguerho. 

N. Font t Sagué, Pbre. 



CONTRIBUCIÓ fl IB JlIFBLBfiÍH ORNITOLflfilCB 

Les proporcions en el Cignus olor, Vieill. (*) 

L' òrgan revela la funció; la funció revela 1' òrgan. Si aquets 
axiomes, may desmentits, fossin tinguts en compte per tots els 



(*) Gran Cigne blanch de bech rosat y negre; habitant en el Mitjdia de 
Europa y Assia. Es 1' espècie de major bellesa. 



Institució Catalana d'Historia Natural 97 



que 's dedican 'al estudi dels éssers organisats, molt més s' avença- 
ría en el coneixement dels mateixos. 

La forma de les espècies ornitològiques, com la de tots els de- 
més animals, y aixís també la de tots els vegetals, — si bé en aquets 
darrers d' una manera menys determinada, — es la que demostra 
una sèrie de funcions realisades per 1' espècie: es el motllo que per- 
sisteix al través del temps, ó al menys d' un període que, en com- 
paransa ab el de la vida del observador, es indefinit, es inmens. 
Aquesta forma expressa una adaptació al medi en que viu, ó medi 
cósmich, y à la funció qu' en ell desempenya. 

L' estructura de les distintes parts del individuu zoológich ó bo- 
tànich dona una resultant d' utilitat; això es evident; mes també cal 
dir qu' ella porta aparellada un' altre resultant; la de bellesa, de 
apariencia, ó de presencia, com vulgui dírseli; y ab això tenim ja 
indicada la existència de la nota estètica en 1' espècie. Son estudi, 
que es anomenat anatomia artística (creen que més bè li escauria el 
nom de morfologia estètica), no es de cap modo impropi dels tractats 
de Zoologia y Botànica; abans bè es complement dels mateixos. 

Les formes més belles son les que 'ns ofereixen ab més abundor 
les superfícies elipsoidals; elles son les pròpies dels sers superiors. 
Mireules sinó en els artrópods y en els vertebrats, y entre uns y 
altres, principalment els insectes, els aucells y els mamífers, y ob- 
serveules preeminentment en 1' home. 

En el genre Oignus (*) y superiorment en 1' espècie Cignus olor, 
Vieillot, les superfícies elipsoidals hi son surabundantes y gracio- 
síssimes. 

En el Cignus olor, la talla es set vegades la longitut del cap 
(el bech inclòs). El cap es, donchs, el mòdul ó mida que regula 1' ar- 
quitectura ó geometria de la forma, com ho es en [altres sers su- 
periors. 

Les proporcions de les distintes parts respecte à la longitut 
total poden ser expressades aixís: Cap, 1/7; coll, 2/7; tronch, 4/7, 
inclòs la cúa; aquesta, 1/7; ales plegades, 2/7; tarses, 1/14, y la 
planta del peu, en sa part més llarga, 1/7. Les proporcions del bech 
respecte à la llargària total del cap es de 1 à 2. La amplaria ó ma- 
jor diàmetre transversal del tronch es de 2/7. 



(*) Comprèn sis espècies: Cignus musicus, Bechs.; C. bewicki, Yarr.; 
C, columbianus, Cones; C. bucinator, Rich.; C. olor, Vieill., y C. nigricol- 
lis, Lath. 



98 Institució Catalana d'Historia Natural 

Si observem el perfil del Cignus olor, remarcarem que les ales 
plegades miden 2 mòduls, y que 's tro van emplaçades marcant la 
distancia entre el 1/4 y el 3/4 de la llargària del tronen, ó sigui en- 
tre el mòdul 4 y el 6 de la longitut total ó talla. Veurem també 
que 'Is tarses se troben implantats à la mitat de la llargària del 
tronch, ó sigui en 1' unió dels mòduls 5 y 6. 

Abans d' acabar síguim permès remarcar 1' analogia existent 
entre les dimensions del Cignus olor ab les del mòdul humà. Accep- 
tant la mida presentada pe'l distingit esteta Charles Rochet en son 
llibre «Le protothipe humain donant les lois naturelles des propor- 
tions dans les deux sexes,» el terme mitj del mòdul humà (1' altura 
del cap) pot considerarse qu' es d' uns 22 centímetres. La llargà- 
ria ó altura humana es de 8 mòduls; lo que dona un total de 1 me- 
tre 76 centímetres. Are bè: prenent per talla mitja del Cignus olor 
1 metre 50 centímetres, que es la generalment presentada, resulta 
que '1 mòdul del mateix, 1/7 de la talla, com havem dit, tè 21 cen- 
tímetres y fracció. Compàrisel ab el del home, y 's veurà la gran 
identitat. 

Emili Tarré. 



Sobre alguns artrópods dels avenchs 

per 

F. Ferrer y A^ert 

He tingut ocasió d' examinar alguns insectes y aràchnids recu- 
llits per socis del Club Montanyench en las exploracions efectuades 
à varis avenchs de Catalunya. El nombre es reduhit y no son 
precisament totes espècies pròpiament carvenícoles, donchs la pre- 
sencia d' algunes en els llochs ahont han sigut trobades sols pot 
explicarse per causes fortuites. 

En detall son las següents: 

Coleópters 

Ocys harpaloides Serv. — Varis exemplars. — Cova del salitre 
(Collbató). 

Percits stultus Duf . — Avench d'en Roca (Corvera). Un exem- 
plar trobat en un replà à 13 metros. 



Institució Catalana. d'Historia Natural 99 



Trocharanis sp. nov. — Avench d' en Roca. Varis exemplars 
sobre les pedres humides del fons (40 metros): arribaren molt de- 
fectuosos, per lo que ha sigut impossible ferne una descripció. Es 
una troballa notable, si 's tè en compte que actualment sols se 'n 
coneix à la fauna paleàrcica un altre espècie pròpia del S. de 
Fransa. 

Perrinia Kiesmiuetteri Dieek. —Cova del Mansueto — Cavernícola 
molt vehí de 1' anterior y propi d' Espanya: no sé que fins are 
hagués sigut citatde Catalunya. 

Cerambyx cerdo Lin. — Avench d' en Roca. Dos exemplars tro- 
bats prop del Percus citat. 

Dípters 

Psila ftmetaria Lin. — Avench d' en Roca. Un exemplar: encar 
que un poch defectuós, ha sigut determinat ab complerta exactitut. 
Fou cassat al fons, à 40 metros de fondària. 

Aràchnids 

Clubonia pallidula Cl. — Avench d' en Roca. Dos exemplars 
agafats al fons. 



CRUSTACIS FÒSSILS DE CATALUNYA 

Els fòssils son la moneda corrent dels geólechs pera la evaluació 
de 1' antiquitat dels estrats de 1' escorsa de la terra. Reconeixent, 
per les geneologíes dels animals, que hi han hagut èpoques de gran 
desenrotllo en determinats grupos, per rahó d' essérloshi més favo- 
rables las condicions especials pera sa existència; àdhuc que també 
se presentan períodes d' extincions casi universals pera algunes 
classes d' animals, com també de vegetals. 

Els crustacis son dels fòssils més antichs, dels que ab gran per- 
fecció y varietat se presentaren ja en els primitius temps geoló- 
gichs; aquesta relació es general, y sols ens manca pera compro - 
barho ferne el recompte del gran nombre d' espècies, les més per- 
fectes en els períodes primers, ab relació à la fauna actual, qu' es 
migrada baix aquest punt de vista. 



100 Institució Catalana d'Historia Natural 



Aixó prova un perfecte plan admirablement senyalat y realisat 
per 1' Ésser Suprem, incomprensible à la pensa humana, per el re- 
duint estudi dels fets que son à nostra observació. ^Cóm queden 
aquelles relacions evolucionistes darwinianes devant aquesta retro- 
gradació numèrica y específica? Y no dich res de la perfecció llur, 
que pera fersen càrrech, solzament es necessari fullejar 1' extens 
tractat de En Barrande al estudiarlos anatómicament, car es ad- 
mirable en son desenrotllament. 

Pera fer veurer qualques trovalles que la Paleontologia catalana 
nos ha descovert en els períodes geológichs corresponents, en aquesta 
nota presentaré totes les espècies de Crustacis reconegudes üns al 
present à Catalunya, especials de quiscun dels pisos geológichs (1); 
y constan els exemplars de casi totes elles en el Museo del Dr. Al- 
mera, que està en el Seminari Conciliar de Barcelona. 

PERÍODE SILÚRICH 

1. — (1) Ceratioca.ris sp. (m, r.) 
(Mac Coy: Ann. and Magaz o/Nat. Hist. ser. 2, vol. IV, pi. 412) 
1891.=Almera: Descvbrimientos de otras dos faunas del silúrico 

inferior en nuestros contornos, determinació n de sus nive- 

les y del de la fauna rojo-purpúrea del Papiol. = Crònica 

científica. Tom. XV, planes 5, 8 y 9. 
1893.=Barrois: El terreno siluriano en los dlrededores de Barcelo- 
na. =Ka,dLT\(i, pi. 14. 
1896.=Mallada: Explicación del Mapa geológico dl Espana. =M.em. 

de la Com. del Mapa geol. de Espana; tom. II, Sistemas: 

Cambriano y Siluriano, plana 313. 
1898.=Almera: Reunión extraordinaire de la Sociétè Geologique a 

Barcelone (Espagne) .=Bull. soc. geol. de France, sèrie 

3. a , tom. XXVI, pi. 746. 
1902.=Almera: Mas Graptólites en la mole del Tibidabo (Barcelona) , 

=Mem. de la R. Acad. de C. y A. de Barcelona. Època 

tercera, vol. IV, núm. 21, pi. 10. 
1903.=Almera: Reunión extraordinària de la Sociedad Geològica 



(1) A continuació dels noms específichs hi farem constar si es molt 
rara, rara, comú j abundantissima ab les següents abreviacions: (m. r.), (r.), 
(c), (a.). 



Institució Catalanv d'Historia Natural 101 



de Fr ancià en Barcelona. =Bol. de la Com. del Mapa 
Geol. de Espana, tom. XXVII, pi. 172 (84). 
Ordovicià. — En la pissarra argilosa de Vallcarca ó pissarres 
blanquinoses del Putxet y en la gris de Montcada s' hi ha trobat 
aquest fil-lipot 

Gothlandià. (?) En mòduls de caliça que 's troban al turó Mora 
del Coll à Vallcarca. 

2.— (2) Dalmanites longicaudatus, Murch. (c.) (1) 
(Bàrrande: Systme silurien du centre de la Bohème. — Sup pi. 437, 

lam. XVII, flg. 3 à 6). 
1905.=Font y Sagué: Curs de Geologia dinàmica y esiratigrdfica 
aplicada d Catalunya, pi. 248. 
Gothlandià. En unes pissarres negres dels voltants de Cam- 
prodon; y suposo serà sinonímia del Phacops longicanda tus, Murch. 

3. — (3) A&saphellus cf. innotatus , Barr. (r.) 
1892.=Barrois: Sur le terram devonien de la Catalogne. =Ann. 

soc. geol. du Nord., pi. 182. 
1898.=Almera: Reunion extraordinaire de la Société geologique a 

Barcelone (Esp ag ne). =B all. soc. geol de France.=Se- 

rie 3. a , tom. XXVI, pi. 784. 
1903.=:Almera: Reunión extraordinària de la Sociedad geològica 

de Francia en Barcelona — Bol. Com. del Mapa geol. de 

Espana, tom. XXVII, pi. 219 (131). 
Ordovicià. (Euloma-Niobe) =Pissarres vinoses del Papiol (can 
Puig), 

4.. — (4) Assaphellus cf. Wirthi, Barr. (?'.) 
1892.=Barrois: Sur le terrain devonien de la Catalogne. =Ann, soc. 

geol. du Nord, pi. 182. 
1398. = Altnera: Reunion extraordinaire de la Société geologique a 



(1) Eq Bàrrande en la obra «Syst^me silurien de la Boheme.»; vol. I, 
pi. 552, ens posa el "Phacops longicaudatus Rou. (non. Murch),» com à sy- 
nonimia del Dalmanites socialis Barr., lo mateix opina ( n Pictet en lo 
«Traite de Paleontologie,» tom. II, pàg. 511. Empro en Barraude en l f obra 
ja citada, pàg. 555, diu lo següent: «Parmi les formes etrangeres Dalm. 

(Shac ) longicaudatus Murch ont, ou premier aspect, quelque analo- 

gie avec D, socialis, mais l'un et l'autre se distinguent par la presence 
d'un lobe frontal très-détaché.» 



102 jNstitl'ció Catalana d'Historia Natural. 

Barcelone (Espagne). =Bu\l. soc. geol. de France.=Se- 
rie 3. a , tom. XXVI, pi. 784. 
1898.=Barrois: Id. id.=Pl. 830. 

1903.=Almera: Reunión extraordinària de la Sociedad geològica de 
Francia en Barcelona. =Bol. Com. del Mapa geol. de Es- 
pafla, tom. XXVII, pi. 219 (131). 
» ==Barrois: Id. id.=Pl. 273 (185). 

Ordovicià (Eulema-Niobe).= Pissarres vinoses del Papiol (can 
Puig). 

5. — (5) ASSAPHELLTJS cf. SOLVENSIS, Hicks. (?*.) 

1892. — Barrois: Sur le terrain devonien de la Catalogne. =Arm. 

soc. geol. du Nord., pi. 182. 
1898.=Almera: Reunion extraordinaire de la Socièté geologique a 

Barcelone (Espagne) =Bull. soc. geol. de France.=Se- 

rie 3.% tom. XXVI, pi. 783. 
1903.=Almera: Reunión extraordinària de la Sociedad geològica de 

Francia d Barcelona. =Bol. de la Com. del Mapa geol. de 

Espafia, tom. XXVII, pi. 219 (131). 
Ordovicià (Eulema-Niobe).=Pissarres vinoses del Papiol (can 
Puig). 

6.— (6) Ogygia sp. (gr. desiderata, Barr. (r.) 

(Barrande, «Système silurien de la Bohème. »=vol. I Suppl. pi. 54,. 
lam. 4, fig 1-12; lam. 9, fíg. 11.) 

1891.=Almera: Descubrimientos de otras dos faunas del silúrico 
inferior en nuestros contomos , determinación de sus ni- 
veles y del de la fauna rojo-purpúrea del Papiol. = Crò- 
nica científica, tom. XV, pi. 6. 
» =Mallada: Catalogo general de las espècies fòsiles encontradas 
en Espana. =Bol. de la Com. del Mapa geol. de Espana,. 
tom. XVIII, pi. 32. 

1892.=Almera: Explicaciòn somera del mapa geológico de los al- 
rededores de Barcelona. =Crónica científica (25, III y 
10, VII; 1892), pi. 6. 

1893.=Barrois: El terreno siluriano en los alrededores de Barcelo- 
na, pi. 3. 

1896.=Mallada: Expicaciòn del Mapa geológico de Espaïïa.= 
Mem. de la Com. del Mapa geol. de Espana; tom. II 
(Sistemas: Cambriano y Siluriano), pi. 307. 



Institució Catalana d'Historia Natukal 103 



1898.=Barrois: Reunion extraordinaire de la Société geologique a 
Barcélone (Espagne). — Bul. soc. geol. de France, sè- 
rie 3 a , tom. XXVI, pi. 830. 

1903.=Barrois: Reunión extraordinària de la Sociedad geològica de 
Francia en Barclona. =Bol. de la Com. del mapa geol. de 
Espana, tom. XXVII, pi. 272 (184), 273 (185). 
Ordovicià (Eulema-Niobe).=Pissarres vinoses del Papiol (can 

Puig). 

PEEÍODE DEVONICH 

7. — (1) Pe,(Etus dormitans, Richt. (r.) 

(M. Richter: Zeitesd. deuts géol. Gesells.=Bd. XV, 1863, pi. 662, 

lam., 18flg. 5-8). 

1892.=Barrois: Sur le ierrain devonien de la Catalogne.= Ann. soc. 
geol. du Nord., pi. 182. 
» — Almera: Explicación somera del mapa geológico de los al- 
rededores de Barcelona. = Crònica científica (25, III, y 10, 
VII), pi. 5. 

1893.=Barrois: El terreno siluriano de los alrededores de Barcelo- 
na, pi. 7. 

1896.=Mallada: Explicación del mapa geológico de Espana. — Me- 
mòria de la Com. del mapa geol. de Espana, tom. III 
(Sistemas: Devoniano y Carbonifero), pi. 64. 

1898.= Almera: Reunion extraordinaire de la Société geologique a 
Barcélone (Espagne). = Bul. soc. geol. de France, sè- 
rie 3. a Tom. XXVI, pi. 792. 

1903.= Almera: Reunión extraordinària de la Sociedad geològica de 
Francia en Bar celo na. =Bol. de la Com. del mapa geol. 
de Espana, tom. XXVII, pi. 228 (140). 

19Q5.=Font y [Sagué: Curs de Geologia dinàmica y estratigrdfica 
aplicada d Catalunya, pi. 260. 
Hercinià. =Caliça gris de Brugués. 

8.— (2) Prcetus expansus, Richt. (c.) 
(M. Richter. Zeiis. d. dents. #eoZ.GWte.=Bd.XVII1865,pl.361, 
lam. 10, fig. 1). 
1892.=Barrois: Sur le terrain devonien de la Catalogne.=Aia.Ti. soc. 
geol. du Nord., pi. 182, etc. 



104 Institució Catalana d'Historia Natural 



1893.=Barrois: El terreno siluriano en los alrededores de Barcelo- 
na, pi. 8. 
1898.— Mallada: Explicación del mapa geológico de Espana. = 
Mem. de la Com. del mapa geol. de Espana, tom. III 
(Sistemas: Devoniano y Carboni fero), pi. 65. 
» =Almera: Reunion extraordinaire de la Société geologique a 
Bíircelone (Espagne). = Bul. soc. geol. de France, sè- 
rie 3. a , tom. XXVI, pi. 785. 
> =Rarrois: Nouvelles observations sur les faunes sïluriennes des 
environs de Barcelone.= An. soc. geol. du Nord, to- 
mo XXVII, pi. 180 y següents. 
1903.=Almera: Reunión extraordinària de la Sociedad geològica de 
Fr ancià en Barcelona.=Bo\. de la Com. del mapa geol. 
de Espana, tom. XXVII, pi. 220 (132). 
1905. =Font: Curs de geologia dinàmica y estratigrdfica aplicada à 
Catalunya, pi. 259. 
Hercinià.= Capes pissarroses, groguenques y argiloses del Pa- 
piol (can Amigonet). 

9.— (3) Cyphàspis cf. Burmeisteri, Barr. (ra. r.) 

(Barrande: Système sil... =Vol. I, pi. 484, lam. 18 fig. 61-71). 
1891.=Almera: Descubrimientos de olras dos faunas del silúrico 
inferior en nuestros contornos, determinación de sus ni- 
veles y de la fauna rojo-purpúrea del Papiol. =Crónica 
científica, tom. XV, pi. 7. 
1896.=Mallada: Explicación del mapa geológico de Espana. — 
Mem. de la Com. del mapa geol. de Espana, tom. II 
(Sistemas: Cambriano y Siluriano), pi. 311. 
J2emm'ó.=Pissarres argiloses del Papiol (can Amigonet). 

10.— (4) Harpides Grimmi ? Barr. (m. r.) 

(Barrande: Système sil... =Vol. I, Texte pi. 931; sappl. pi. 22, lam. 

1, fig. 11-14). 

1891.=Almera: Descubrimientos de otras dos faunas del silúrico 
inferior de nuestros contornos, determinación de sus ni- 
veles y del de la fauna rojo-purpúrea del Papiol. =Cróni- 
ca científica. Tom. XV, pi. 7. 

1896.=Mallada: Explicación del mapa geológico de Espana. — Me- 



Institució Catalana. d'Historia Natural 105 



moria de la Com. del mapa geol. de Espana. Tom. II 
(Sistemas: Cambriano y Siluriano), pi. 311. 
Hercinià.='PisssLrres argiloses, grogues, del Papiol (can Ami- 
gonet). 

11.— (5) Phacops cf. Brostni, Barr. (m. r.) 
(Barrande: Système sil .. vol. I, pi. 519, lam. 20, flg. 15-17). 
1891.=Almera: Descubrimientos de otras dos faunas del silúrico 
inferior en nuestros contornos, determinación de sus ni- 
veles y del de la fauna rojo-purpúrea del Papiol. = Crò- 
nica científica, tom. XV, pi. 3, 7. 
1896.=Mallada: Explicación del mapa geológico de Espana. =Me- 
moria de la Com. del mapa geol. de Espana, tom. II 
(Sistema: Cambriano y Siluriano), plana 311. 
Hercinià.=: Pissarres grogues, argiloses, del Papiol (can Ami- 
gonet). 

12.— (6) Phacops cf. cephalotes Cord. (m. r.) 

(Barrande Système sil... vol. I, pi. 509, lam. 20, fig. 1-14). 
1891.=Almera: Descubrimientos de otras dos faunas del silúrico 
inferior en nuestros contornos, determinación de sus ni- 
véles y del de la fauna rojo-purpúrea del Papiol. =Cróni- 
ca científica. Tom. XV, pi. 3, 7. 
1896.=Mallada: Explicación del mapa geológico de Espana. =Me- 
moria de la Com. del mapa geol. de Espana, tom. II 
(Sistemas: Cambriano y Siluriano), plana 311. 
IZercim'd. =Pissarres argiloses, grogues y ferruginoses del Pa- 
piol (can Amigonet). 

13.— (7) Phacops fecundus, Barr. (m. r.) 
(Barrande Système sil. ..=Yol. I, pi. 514, lam. 21 fig. 1-27.) 
1891.=Almera: Descubrimientos de otras dos faunas del silúrico 
inferior en nuestros contornos, determinación de sus ni- 
veles y del de la fauna rojo-purpúrea del Papiol. =Cróni- 
ca científica, tom. XV, pi. 3-7. 
Hercinid. =Pissarres argiloses, grogues y ferruginoses del Pa- 
piol (can Amigonet). 



106 iNSTïTueró Catalana d'Historia Natural 



14.— (8) Phacops fugitivus Barr. (c.) 
(Barrande: Système sil... Vol. I, supp. p. 25, lam. 9, fig. 2). 

1891.=Almera: Descubrimientos de otras dos faunas del silúrico 
inferior en nuestros contornos, determinación de sus ni- 
veles y del de la fauna rojo-purpúrea del Papiol. =Cróni- 
ca científica, tom. XV, pi 3-7. 

1892.=Barrois: Sur leterrain devonien de la Cat alog ne. =Ann. soc. 
geol. du Nord, pi. 182. 

1893.=Barrois: El terreno süuriano en los alrededores de Barcelo- 
na, pi. 8-9. 

1896.=Mallada: Explicación del mapa geológico de Espana. = Me- 
moria de la Com. del mapa geol. de Espana, tom. II 
(Sistemas: Cambriano y Süuriano), pi. 311. 

1898.=Almera: Reunion extraordinaire de la Société geologique a 
Barcelone (Espagne). =Bul. de la soc. geol. de France.= 
Sèrie 3. a , tom. XXVI, pi. 785. 
» =Barrois: Nouvdles observations sur les faunes silurienes des 
environs de Barcelone. =Ann. soc. geol. du Nord, to- 
mo XXVII, pi. 180. 
» =Mallada: Explicación del mapa geológico de Espana. =*Mè- 
moria de la Com. del mapa geol. de Espana, tom. III 
(Sistemas Devoniano y Carbonífero), pi. 65. 

1903.=Almera: Reunión extraordinària de la Sociedad geològica de 
Francia en Barcelona. =Bol. de la Com. del mapa geol. 
de Espana, tom. XXVII, pi. 220 (132). 

1905.=Font: Curs de Geologia dinàmica y estratigrdfica aplicada 
d Catalunya, pi. 259. 
Hercinid.= Pissarres argiloses ferruginoses del Papiol (can Ami- 

gonet). 

15. —(9) Phacops cf . G-lockeri, Barr. (r.) 
(Barrande: Système sil... Vol. I, p. 525, lam. 22, flg. 9-18). 
1891.=Almera: Descubrimientos de otras dos faunas del silúrico 
inferior en nuestros contornos , determinación de sus ni- 
velee y del de la fauna rojo-purpúrea del Papiol.— Crò- 
nica científica, tom. XV, pi. 3-7. 
1896.=Mallada: Explicación del Mapa geológico de Espafia.=M.e- 
moria de la Com. del mapa geol. de Espana, tom. II 
(Sistemas: Cambriano y Siluriano),p. 311. 



Institució Catalana d'Historia Natural 107 



Hercinid =Pissarres grogues del Papiol. 

16.— (10) Pl•lACOPS Cf. 1NTERMED1ÜS, BaiT. (í\) 

(Barrande: Système sil... Vol. I, p. 511, lam. 22, fig. 34 39). 

1891.=Almera: Descubrimientos de otras dos faunas del silúrico 
inferior en nuestros coniornos, determinación de sus ni- 
véles y del de la fauna rojo-purpúrea del Papiol. — Crò- 
nica científica, tom. XV, pi. 3-7. 

1896.=Mallada: Explicación del Mapa geológico de Espana.='M.e~ 
moria de la Com. del mapa geol. de Espana, tom. II 
(Sistemas: Cambriano y Siluriano), p. 311. 
Hercinid, =~Pissa,rres grogues argiloses del Papiol (can Ami- 

gonet). 

17.— (11) Phacops míser, Barr. (c.) 

(Barrande: Système sil... Vol. I, p. 522, lam. 23, fig. 5-9). 

1892.=Barrois: Sur le terrain devonien de la Catalogne. =Ann. soc 

geol. du Nord; pi. 182 y següents. 
» =Almera: Explicación somera del Mapa geológico de los al- 

rededores de Barcelona. =Crónica científica, (25, III y 10, 

VII), pi. 5. 
1893.=Barrois: El terreno sihiriano en los alrededores de Barcelo- 
na, p. 5, 7 y 10. 
1896. = \lallada: Explicación del Mapa geológico de Espana. =Me- 

moria de la Com. del mapa geol. de Espana, tom. II, 

(Sistemas: Cambriano y Siluriano), p. 307. 
1898.=Almera: Eeunion exlraordinaire de la Société geologique d 

Barcelone ( Espag ne). =Bul. de la soc. geol. de France, 

sèrie 3. a , tom. XXVI, pi. 792. 
1903.=Almera: Reunión extraordinària deia Sociedad geològica de 

Francia d Barcelona. =Bol. de la Com. del mapa geol. de 

Espana, tom. XXVII, pi. 228 (140). 
1905.=Font: Curs de Geologia dindmica y estratigrdflca aplicada 

d Catalunya, pi. 260. 
Hercinid? =Caliça, amigdaloide de Brugués. 

18=(12) Dalmanites cf . atavus? Barr. (m. r.) 
1891.=Almera: Descubrimientos de otras dos faunas del silúrico 
inferior eii nuestros coniornos, determinación de sus nive- 



108 Institució Catalana d'Historia Natural 



les y de la fauna rójo-purpúrea del Pap iol. — Crònica cien- 
tífica, tom. XV, pi. 7. 

1892. =Alm era: Explicación somera del mapa geológico de los aire- 
dedores de Barcelona.= Crònica científica (25 III y 10 VII) r 
plana 6. 

1896.=Mallada: Explicación del Mapa geológico de Espana = 
Mem. de la Com. del mapa geol. de Espana, tom. II (Sis- 
temas: Cambriano y siluriano), plana 31. 
Hercinid. — Pissarres argiloses, groguenques ferroginoses del 
Papiol (ca 'n Amigonet), 

19. =(13) Dalmanites cf. Phtllipsi, Barr.(m. r.) 
(Barrande Système s'd:... vol. I, pi. 557, lam. 22, fig. 1-2; lam. 26, 

fig. 31-36.) 
1892.=Almera: Explicación somera del Mapa geológico de los alre- 
dedores de Barcelona. = Crònica científica (25 III y 
10 VII), pi. 6. 
S'ercmia. =Pissarres argiloses del Papiol (ca 'n Amigonet). 

20. =(14) Hakpes cf. UNGULA, Sternb. (m. r.) 
(Barrande Système sil:... vol. I, pi. 347, lam. 8, fig- 2-6; lam. 9, 

figura 1-6.) 
1891.=Almera: Descubrimiento de otras dos faunas del sílúrico in- 
ferior en nuestros contornos, determinación de sus niveles 
y del de la fauna rojo-purpúrea del Papiol. =Crónica 
científica, tom. XV, pi. 3, 7. 
1896.=Mallada: Explicación del Mapa geológico de Espana. — 
Mem. de la Com. del mapa geol. de Espana, tom. II 
(Sistemas: Cambriano y siluriano), plana 311. 
Hercinid. — Pissarres argiloses del Papiol (ca 'n Amigonet) 

21. =(15) Harpes venulosus, Cord. (c.) 
(Barrande Système sil:... vol. I, pi. 350, lam. 8, fig. 15-15; lam. 9, 

flguras 11-19.) 
1892.=Barrois: Sur le terrain devonien de la Caialogne. =Mem. soc 
geol. du Nord.; pi. 182 y següents. 
» Almera: Explicación somera del Mapa geológico de los alre- 
dedores de Bareelona. =Crónica científica (25 III y 10 VII), 
plana 5. 



Institució Catalana d Historia Natural 109 



1893.=Barrois: El terreno siluriano en los àlrededores de Barcelona. 

=P1. 5, 7 y 8. 
1896.=Mallada: Explicación del Mapa geológico de Espana. — 

Mem. de la Corn. del Mapa geol. de Espana. Tom. II (Sis- 

temas: Canbriano y Siluriano, pi. 307. 
1898.=Almera: Reunion extraordinaire de la Societé geologique d 

Barcelona (Espag ne). =Bul\ de la soc. geol. deFrance. 

3. a sèrie, tom. 26, pis. 785 y 792. 
» Barrois: Nouvelles observations sur les faunes silurianes des 

environs de Barcelone. =Ann. soc. geol. du Nord. To- 
mo XXVII, pi. 180. 
» Mallada: Explicación del Mapa geológico de Espana. = 

Mem. de la Com. del mapa geol. de Espana. Tom. III 

(sistemas: Devoniano y Carbonífero), pi. 65. 
1903.=Almera: Reunión extraordinària de la Sociedad geològica de 

Francia en Barcelona.=Bol. de la Com. del mapa geol. de 

Espana. Tom. XXVII, pis. 220 (132) y 228 (140). 
1905.=Font: Curs de Geologia dinàmica y eslraligrdfica aplicada 

d Catalunya. =Pls. 259 y 260. 
Hercinid.=E^ la caliça anigdaloide de Brugués; capes argilo- 

ses ferroginoses del Papiol (ca 'n Amigonet). 

22. =(16) Pterygotus, Agassiz sp. (m. ?*.) 

(Barrande: Système sil... suppl. pi. 556 ) 
1892.=Barrois: Sur le terrain devionen de la Catalogne.=Ami. soc. 

geol. du Nord; pi. 182 y següents. 
1893. = Barrois: El terreno siluriano en los àlrededores de Barce- 

lona.=P\. 8. 
1898. = Almera: Reunion extraordinaire de la Societé geologique d 

Barcelone (Espagne). = Bull. de la soc. geol. de France; 

3. a sèrie, Tom. XXVI, pi. 785. 
» Barrois: Nouvelles observations sur les faunes silurianes des 

environs de Barcelone.=Ami. soc. geol. du Nord. To- 
mo XXVII, pi. 180. 
1903.=Alinera: Reunión extraordinària de la Sociedad geològica de 

Francia en Barcelona. — Bol. de la Com. del Mapa geol. de 

Espana. Tom. XXVII, pi. 220 (132). 
1905.=Font: Curs de Geologia dinàmica y estratigràfica aplicada à 

Catalunya.**?!. 259. 



110 Institució Catalana d'Historia Naturaü 



Hercinid.=Se suposen pertanyents à n' aquest genre d' Enry- 
pterit una espècie d' espines ó pues trovades entre les 
pissarres argiloses del Papiol (ca 'n Amigonet). 

23. =(17) Ill^nüs Panderi, Barr. (r.) 

(Barrande Système sü:... vol I, pi. 682, lam. 30, fig. 4-11; lam. 35, 

figuras 21-25.) 

1891.= Almera: Descubrimientos de otras dos faunas del silúrico 
inferior en nuestros contomos, determinación de sus nive- 
les y del de la fauna rojo-purpúrea del Papiol.= Crònica 
científica. Tom. XV, pi. 3, 7. 

1892.=Almera: Boletín de la Real Ac. de Cien y Art. de Barcelona; 
mes de Abril, pi. 6. 

1896.=Mallada: Explicación del Mapa geológico de Espaüa.= 
Mem. de la Com. del Mapa geol. de Espana. Tom. II (sis- 
temas: Cambriano y Siluriano), pi. 311. 

1898. =d' Angelis: Contrïbución d la fauna paleozoica de Cataluna . 
=Versió del Dr. Almera =Bol. de la R. Ac de Cien. y 
Artés de Barcelona; tercera època, vol. I, núm. 20, pi. 345. 

1899. =&' Angelis: Contribución dia fauna paleontòleg ica de Cataluna 
= Versió del Dr. Al mera. =Bol. de la R. Ac de Cien. y 
Artés de Barcelona; tercera època, vol. I. núm. 26, pla- 
na 2. 
JSemmcí.=Pissarres argiloses ferroginoses del Papiol (ca 'n 
Amigonet). 

24. =(18) Arethusina Koninckii? Barr (m. r.) 

(Barrande Sysceme sü:... vol. I, pi. 495, lam. 18, fig. 1-21). 

1891.= Almera: Descubrimientos de otras dos faunas del silúrico 

inferior en nuestros contomos, determinación de sus nive- 

les y del de la fauna rojo-purpúrea del Pap í'oZ.= Crònica 

científica. Tom. XV, pi. 3, 7. 
1896.=Mallada: Explicación del Mapa geológico de Espafía = 

Mem. de la Com. del Mapa geol. de Espana. Tom. II (Sis- 

temas: Cambriano y Siluriano). pi. 311. 
Hercinid. =Pissarres argiloses ferroginoses del Papiol (ca 'n 

Amigonet). 



Institució Catalana d'Historia Natural li i 



CARBONICH 

25. =(1) Philipsia, sp. (m. r.) 
(Portlock. in Konincki: 595 a 607, lam. LIII, fig. 1-7.) 
1902.= Almera: Excursión geològica dirigida d estudiar el grupo 
de Mongol con el de Vallcarca.=~Kem. de la Real Ac. de 
Cien. y Art. de Barcelona. Època tercera, vol IV, nú- 
mero 25, pi, 3. 
1903.=Almera y Bofill: Condiciones sobre los restos fósiles cuater- 
narios de la Caverna de Gracia (Barcelona) .=-Mem. de 
la R. Aca. de Cien. y Art. de Barcelona. Època tercera, 
vol. IV, núni. 33, pi. 4. 
Dinantid (CuLM).=En la grauwaka pissarrosa de Vallcarca. 

TRIASSICH 

26. = (1) Boardia gr. Triasina, Schaur (m- r.) 

1891.=Alrnera: Caracterización del MuscL•lkalk en Oavd, Begas y 
Pallejd. =Crónica científica. Tom. XIV, pi. 11-474. 

1892.=Almera: Explicación somera de los alrededores de Barce- 
lona. =Crónica científica (25, III y 10 VII), pi 5. 

1893.=Bofill: Nota sobre el mapa lopogrdfico-geológico del medio y 
alto Vallés. Descubrimientos paleontológicos en el trias de 
dicha regió n.=Bol. de la R. Ac. de Cien. y Art. de Bar- 
celona. Tercera època, vol. I, núm. 8, pi. 142. 

1902.=Mallada: Explicación del Mapa geológico de Espana.= 

Mem. de la Com. del Mapa geol. de Espana Tom. IV 

(sistemas: Permiano, Triàsico, Liàsico y Juràsico pi. 151. 

Virglorid (MuscHELKALK).=En les calices cendroses de Pallejà. 

CRETACICH 

27. = (1) PODOPHTALMUS, Sp. (m. ï\) 

(Lamarck: Invert... Tom. V, pi. 470) 
1898.= Vidal: Reunión extraordinària de la Societé geologique a 

Barcelone (Espagne).—B\i\l. de la Soc. geol. de France. 

3. a sèrie, tom. 26, pi. 896. 
1903.=Vidal: Reunión extraordinària de la Sociedad geològica de 



112 Institució Catalana d'Historia Natiíral 



Barcelona. =Excursiones de la província de Lérida (des- 
de Barcelona à Camarasa. De Camarasa à Vilanova de 
Meyà).=Bol. de la Com. del Mapa geol. de Espana. 
Tom. XXVII, pi. 353 (265). 
Senonià inf. (Santonià).=En les calices de Montsech d' Àger. 

EOCENICH 

28. = (1) Portunus ? (m. r.) 

1906.=Almera: Descripción geològica y gènesis de la plana de Vich. 
—Mem. de la R. Ac. de Cien. y Art. de Barcelona. Època 
tercera, vol. V, núm. 20, pi. 28. 
» Almera: Descripción geològica de la comarca titulada *Pla- 
na de Vich».=Mem. de la R. soc. Esp. de His. Natural. 
Tom. III, Mem. 6. a , pi. 449 (27). 
Lutecid.=E,xi les capes caliç-sorrenques de la serra de Cànoves 
à Puiglagulla. 

29. =(2) Càncer, sp. (r.) 

(Lamarck: Invert... Tom. V, pi. 489) 
1906.=Almera: Descripción geològica y gènesis deia Plana de Vich. 
=Memoria de la R. Ac. de Cien. y Art. de Barcelona. 
Època tercera, vol. V, Mem. 20, pi. 28. 
» Almera: Descripción geològica de la comarca titulada «Plana 
de Fe'c7i.»=Mem. de la R. soc. Esp. de His. Nat. Tomo III, 
Mem. 6. a , pi. 449 (27). 
1908.=Faura: Excursió geològica d Gurb {Plana de Fic7i),=Butll. 
de la Inst. cat. d' His. Nat. Any V, núm. 3, pi. 38. 
Lutecid swp.=Se n' han trovat alguns exemplars que podrían 
atribuirse à diferentes espècies; corresponen al nivell de entre les 
capes caliç-sorrenques més desfetes y d' un to gris menys blavós, 
de la Passarel•la à Sant Llorens y Puigsech. N' hi ha exemplars 
en la Col. de Seminari, en la d' en Lluis Maria Vidal y entre altres 
dos en la dels Jesuites de Barcelona, procedent de Manresa. 

Bartonià.=~Ne vareig trobar un exemplar ab perfecte estat, 
empro que 's difícil determinarlo per mancament d' obres ben com- 
plertes. Està en la colecció particular del soci Sr. Ferrer. 



Institució Catalana d'Historia IN'^tubal 113 



30.=(3) Balanus gr. subl^evis, Sow. (c.) 
(J. de C. Sowerby: Transact. geol. Soc of. London; 2." sèrie, 

vol. V, lam. XXV, fig. 3-1840.) 
1906.=Almera: Descripción geològica y gènesis de la Plana de Vicií. 
=Mem. de la R. Ac. de Cien. y Ar. de Barcelona. Època 
tercera, vol. V, núm. 20, pi. 28. 
» Almera: Descripción geològica deia comarca titulada «Pla- 
na de Fic/i».=Mem. de la R. soc. Esp. de Hist. Nat.; 
tomo III, Mem. 6. a , pi. 449 (27). 
Lutecid sup.= Aquest crustaci es bastant comú y 's presenta 
agafat ab els fòssils, jade les capes caliçes,'com sorrenques y margo- 
ses de Puigsech, S. Llorens y Puiglagulla. A més, alguns exemplars 
tal volta pertanyen à altres diferentes espècies, indeterminades fins 
al present. 

OLIGOCENICH 

3t.=(l) Cypris faba, Desm.; var. minúscula (r), 
1907. =Alniera: Estudio de un lago oligocénico en Campins. = 
Mem. de la R. Ac. de Cien. y Ar. de Barcelona. Època III, 
vol. VI, núm. 2, pi. 6. 
Equitanid.= Capes argiloses fosques de Campins (Montseny). 

MIOCESICH 

32. =(1) Balanus tintinabulum, Lin. (c.) 
(Lamarck.=I?ii;eï*í... Tom. V, pi. 657). 

1881.=Maureta y Thos: Descripción física, geològica y minera de 
la província de Barcelona. =Mem. de la Com. del Mapa 
geol. de Espana. PI. 375. 

1890.=Mallada: Reconocimiento geogrdfico y geológico de la provin- 
cià de Tarragona. — ~Bo\. de la Com. del Mapa geol.de 
Espana. Tom. XVI, pi. 123-125. 

1891.=Mallada: Catalogo general de las espècies fósil es encontradas 
en Espana. =Bol. de la Com. del Mapa geol. de Espana; 
tom. XVIII, pi. 228. 

1907.=Mallada: Explicación del Mapa geológico de Espana. =Me- 
moria de la Com. del Mapa geol. de Espana; tom. V, 
(Sistemas: Eoceno, Oligoceno y Mioceno), pi. 494, 



114 Institució Catalana. d'Hstoria Natural 



Helvecid (?)=En les margues y calices de Tarragona, Castell- 
vell y Semita que 'n Mallada el cita en el pis de miocé marí, per 
això el faig constar al Helvecià; encar que per allí hi surt el Bur- 
digalià ab fòssils característichs, lo que priva que jo determini el 
pis ab exactitut, ja que pot ésser molt bè que pertanyin à abdós 
nivells els exemplars recullits. 

Torto nid.=~E>n les niargu.es y arenisques de Montjuich; à vol- 
tes solt y altres agafat als fòssils, qu' hi son ab abundo. Aquesta 
espècie es citada per els Srs. Maureta y Thos, empro que '1 doctor 
Almera fins al present no s' ha atrevit à reconeixeria, sens dubte que 
per la molta varietat de formes que s' presentan y que fan creurer- 
les pertany entès à diferentes espècies; per lo tant. dignes d' un estu- 
di detingut y escrupulós. 

33.=Balanus concavum, Bronn. (c.) 
(Bronn: The Santa Clara Valley, Puente Hills and los An geles off 
distrit sothern Califòrnia by G-lorge Homans Eldridge =De- 
partament of the interior U. E. Geological Survey. Bol. número 
309, lam. XXXII, flg. 5.) 
1881.=Maureta y Thos: Descripción física, geològica y minera de 
la província de Barcelona. =Mem. de la Com. del Mapa 
geol. de Espana; PI. 375. 
1891.=Mallada: Catalogo general de las espècies fosiles encontradas 
en Espana. =Bol. de la Com. del Mapa geol. de Espana; 
tom. XVIII, pi. 228. 
Tortonid.= Aquesta espècie la senyalaren els Srs. Maureta 
y Thos, com trovada en les margues de Montjuich, empro que 
'1 doctor Almera no 1' ha reconegut en llurs diferentes publica- 
cions. 

34. =(3). Balantjs, sp. (a.) 

1896.=Almera: Reconocimiento de la presencia del primer piso me- 
diterrdneo en el Panades.-~M.em. llegida en la sesió cele- 
brada per la E. Ac. de Cien. y Ar. de Barcelona el dia 30 
de Juny de 1796, pi. 8. 

1898. = Almera: Reunion extraordinaire de la Societé geologique a 
Barcélone (Espagne). =Bull. de la Soc. geol. de France. 
3. e sèrie, tom. 26, pi. 684, 781, etc. 

1903. = Almera: Reunión extraordinària de la Sociedad geològica de 



Institució Catalana d'Historia Natural 115 



Francia d Barcelona .=Bol. de la Com. del Mapa gueol. de 

Espana, tom. XXVII, pi. 100 (12), 214 (126), etc. 
1995.=Font: Curs de Geologia dindmica y estrat' gràfica aplicada 

d Catalunya, pi. 412, etc. 
1906.=Faura: Nota de excursions geològiques per la comarca del 

Vendrell (Tarragona)=Butl\. deia Ins. Cat. d' His. Nat.; 

segona època, any III, núm. 7, pi. 108, 109 y 111. 
Ab el nom genérich de Balanus si fan entrar indistintament 
totes les varietats que s' han trobat, per mancament d' obres ab 
classificacions exactes pera poguerlas determinar. Y per això casi 
en tots els autors que han tractat de nostre Miocénich, senyalan 
sempre el genero prescindint de llurs espècies. Son moltes les espè- 
cies semblants à les actuals; no obstant, es de créurer que algunes 
han d' ésser característiques dels pisos de la Terciària. Per això 
seguidament donaré à conèixer algunas de las localitats en las que 
s ; hi han trobat exemplars; encar que en casi tots els jaciments 
de nostre Miocénich pot dirse que ab més ó menys abundo se n' hi 
han recullit; ja agafats à les conxes dels Moluschs, com també 
aillats per haverse descompost la conxa en que estaban enganxats. 
Valdria la pena de estudiar detingudament aquest genre y senya- 
lar les espècies corresponents en el mateix, trovades à Catalunya. 
Burdig alià. =E1 Dr. Alinera el cita en les margues càlices de 
Bagà y S. Vicents dels Calders, ahont jo hi troví exemplars corres- 
ponents à dugués varietats molt característiques. 

Helvecià.=¥ïa. les caliçes més ó menys compactes que contitueix 
el masif corresponent à les Escletxes del Papiol; com també entre 
altres à S. Sadurní de Noya; y jo el vareig poguer reconèixer ab 
abundo à La Bisbal del Panadés. 

Tortonid.=E$ abundantíssim en les margues y arenisques de 
Montjuich, formant grupos molt numerosos; hi ha una varietat molt 
grossa qu' es característica d' aquesta localitat, encar qu' es la 
menys abundant. Tampoch s' ha deixat de trovarse à 1' Empordà 
en els resurgiments de S. Miquel de Fluvià y Garriga. 

35. =(4) Neptunus (Lupea) granulatus, Mil. Edw. (c.) 

1896. = Almera: Reconocimiento de la presencia del primer piso 
mediterràneo en el Panadés. =Mem. llegida en la sessió ce- 
lebrada per la R. Ac. de Cien. y Ar. de Barcelona el dia 
30 de Juny de. 1896; pi. 22. 



116 Institució Catalana d'Histoeia Natural 



1898.= Almera: Reunien extraordinaire de *la societé geologique a 

Barcelone (Espagne).— Bull. de la Soc. geol. de France; 

troiseme sèrie, tom. 26, pi. 821. 
1903.=Almera: Reunión extraordinària de la Sociedad geològica de 

Francia d Barcelona. =Bol. de la Com. del Mapa geol. de 

Espafia; tom. XXVII, pi. 262 (174). 
Helvecid.=En ces margues més ó menys sorrenques de La Vall 

à S. Martí Sarroca y als Monjos (Sta. Margarida). 

PLIOCENICH 

36.=(l) Portunus, sp. (r.) 

(Cuvier.=Le Regne animal, tom XVII, pi. 4.) 

1894.=Almera: Descripción de los terrenos pliocénieos de la cuenca 

del bajo Llobregat y llano de Barcelona, pi. 125. 
1907.= Almera: Catalogo de la Fauna y Flora fósiles contenidos en 
estos depósitos pliocénieos y determinació n de cada uno 
de sus tramos.='Mem. de la R. Ac. de Cien. y Art de Bar- 
celona-, època tercera, vol. III (Segunda parte: Paleonto- 
logia), pi. 125. 
Astià. — Margues blaves y groguenques de Gracia y S. Martí. 

37. =(2.) Xantho ttjberculata, Th. Bell. 
(Thomas Bell: A. hist. of the Brist Stalk-eyid. Crustacea, pi. 359. 
1894. — «Almera:» — Descripción de los terrenos pliocénieos de la 

cuenca del bajo Llobregat y llano de Barcelona, pi. 125. 
1907. — «Almera:» — Catalogo de las Fauna y Flora fosiles conte- 
nidos en estos depósitos (pliocénieos) y determinaicón de 
cada uno desús tramos . — Mem. de la Real Ac. de Cien- 
cias y Art. de Barcelona; època tercera, vol. III (Segunda 
parte: Paleontologia), pi. 125. 
Sicilià Marí: En les sorres fines semi-margoses del sots-sòl 
del Prat (Pla del Llobregat) y Vilassar de Mar. 

3S.=(3.) Balanus tintinnabulum, Lamk. 
(Lamark: Invert..., tom. V, pi. 657). 
1907. = «Almera:» Catalogo de las Fauna y Flora fósiles conteni- 
dos en estos depósitos (pliocénieos) y determinación de 
cada uno desús tramos. =Mem. de la Real Ac. de Cien. y 



Institució Catalana d'Historia Natural 117 



Art. de Barcelona; època tercera, vol. FI Segunda par- 
te: Paleontologia), pi. 125. 
Astià.=Ma,rg\xes grogues y sorrals de poch espessor, de Mo- 
lins de Eey à Esplugas, Sans y Les Corts. 

39. =(4.) Balanus talipa, Ranz. 

(Philippi: Enumeratio Moli. Sicilice; tom. I, pi. 247, tom. II,pl. 209). 

1894. = « Almera:» = Descripción de los terrenos pliocénicos de la 
cuenca del bajo Llobregat y llano de Barcelona, pi 125. 

1907. = «Almera:» Catalogo de las Fauna y Flora, fósiles contenidos 
en estos depósitos (pliocénicos) y determinacion de cada 
uno de sus tramos. =Mem. de la Real Ac. de Cien. y Art. 
de Barcelona, època tercera, vol. III (Segunda parte: Pa- 
leontologia), pi. 125. 
Sicilià Marí.— En les sorres fines semi-margoses dels sots- 
sòl del Prat (Pla del Llobregat) y Vilassar. 

40. =(5.) Balanus sp. 

1894. = «Almera:» Memòria sobre los depósitos Pliocénicos del bajo 

Llobregat y Llano de Barcelona. Boletín de la Real Ac. 

de Cien. y Art. de Barcelona, època tercera, vol. I, 

n ° 12, fol. 43. 

Turó de 'n Bruta (Molins de Rey). Aquesta es 1' única localitat 

citada; no obstant, sabut es per tots els excursionistas que 's tro- 

van ab relativa abundo en moltíssims jaciments pliocénichs, altres 

espècies completament diferentes de las anteriors. 

41. =(6.) Lepas sp. 

(Lamark: Invert...; tom. V, pi. 675). 
1894.= «Almera» : Descripción de los terrenos pliocénicos de la 

cuenca del bajo Llobregat y llano de Barcelona, fol. 125. 
1907. = «Almera»: Catalogo de las Eaunay Flora, fósiles conteni- 
dos en estos depósitos (pliocénicos) y determinacion de 
cada uno de sus tr amos. =M.em. de la Real Ac. de Cien. 
y Art. de Barcelona; època tercera, vol. III. (Segunda 
parte: Paleontologia), pi. 125. 
Sicilià Marí.— En les sorres fines semi-margoses del sots- 
sòl del Prat (Pla del Llobregat) y Vilassar. 
No serà per demés transcriurer quelcom del Pr. Almera refe- 



118 Institució Catalana. d'Historia. Natural 



rent als Crustacis del Astià de Esplugas que publica en la Des- 
cripción de los terrenos pliocénicos de la cuenea del bajo Llobre- 
gat y Llano de Barcelona, y en las Memorias de la Real Acad. 
de Cien. y Art. de Barcelona, època tercera, vol. III, pi. 125: 
«Ademàs se encuentran en las arenas amarillas astienses de Esplu- 
gas impresiones y moldes de pequefios Cruüdceosf, que atendido 
el número crecido que de ellos se encuentran vivirían al parecer 
formando colonias.» 

Caràcters generals dels Crustacis. — Reconegut es per tots 
els naturalistas qu' era més nombiosa la vida dels crustacis en al- 
guns dels períodes geológichs que en V actual. Aquet fet ha sigut 
causa de variades explicacions al interpretar les condicions de vida 
pròpies de dits animals, per comparació de les condicions fisiològi- 
ques de les espècies actuals, ab les corresponentes à les impresions 
més ó menys perfectes trovades en les diferentes capes de 1' escorsa 
de la terra desde 'Is primitius períodes; empro com aquesta secció de 
1' escala zoològica es la menys estudiada, solsament se troban que 
diferentes notes aillades, explicatives de la trovalla de noves espè- 
cies, vivents esclusivament en localitats determinades; mentres que 
'ns manca una obra única y complerta de la descripció de totes les 
espècies actuals (1). Per totes les diferentes seccions hi ha especia- 
listes: hi ha malacólechs, ontomólechs, etc... y cncar se subdividei- 
xen, yno obstant pera els crustacis en general n' es reiuit el nom- 
bre de especialistas. 

En conjunt passan de 3000 les espècies que 's calculan existents 
fins al present, empro que '1 jorn qu' hi hagi naturalistas que s' ocu- 
pin més d' aquesta sola branca, allavors ne surtiràn un sens nombre. 

L' ordre de classificació general es variat pera quiscun dels au- 
tors de Historia Natural, obligats à seguiria per completar 1' Escala 



(1) Al anar à publicar aquesta nota, el Dr. Bolívar, Catedràtich de la 
Universitat central, ha tingut 1' amabilitat y atenció de donarme una por- 
ció de datos referents als Crustacis actuals, y una nota dels molts trevalls 
publicats últimament, que donan una idea dels molts aprofitosos estudis 
fets per alguns naturalistas extrangers. Pera donar compte del número 
exacte de espècies actuals conegudes, es molt difícil per referirse à estudis 
de regions determinades; així tenim que en el Catalogue of the Australian, 
Synden (1882), en el que se citan uns 540 Malacostracis. El mateix Dr. Bolí- 
var en els «Anales de la Sociedad Espaüola de Historia Natural> hi dona 
compte dels Crustàceos de Hispana, que's conserven en el Museo Nacional de 
Ciències Naturals, y n' hi ha unes 300 espècies. 



Institució Catalana d'Historia Natural 119 

Zoològica; en totes les classificacions se prescindeix de trovar els 
veritables esglaons per rahó de una específica perfecció animal, y 
solsament s' hi veu llur esperit orgullós de presentar un nou plan. 
Per axó que ara al sintetisar el grupo de crustacis estich indecís 
en el sistema de classificació que dech seguir y com erech que es 
un dels més escrupulosos el del cèlebre naturalista Pérez Arcas, 
per axó l'introdueixo en aquesta nota, sens pretensió de l'erhi modi- 
ficacions. 

/Jifosurs.. . _ Limulus 

(üecàpots. ÍBraquiurs. J Càncer 

Pn,Wr Q W i ( Macrurs. JPalimurus 

fx . j irOClOrtalms. .i "«Estacus 

\Estomàpots Aq a únia° n 

iHidrioftalms Onisocus 

Trilobites... 
I Daphnia 

lEntromostacis . 'Cypris 

\ Cyclops 
f Lepas 
\ Balanus 

Aquesta es una de les més clàssiques, tenint en compte 1 ordena- 
ció de '1 Aties d' En Cuvier, ahont hi constan molts estulis anató- 
michs diferencials. 

Desenrotllo cronológich à Catalunya. — Els Crustacis en 
general vi uhen junt à les costes entre les roques y existeixen al- 
gunes espècies que tenen la particularitat d* amagarse per entre la 
sorra de les platjes pera sostenir la frescor humida que rv< >van à 
n' alguns centímetres de fondària; en una paraula, apar com si 
volguessin amagarse y refugiarse com per 1' instint de lluytar per 
V existència. Donchs bè; les aigües actuals son netes, casi pures, 
en general, no hi ha transport d' algues marines ni de matèries 
orgàniques continentals que facilitin el refugi dels Crustacis: tnen- 
tres que als primitius temps geológichs les aigües eran ca rregades 
de sals, llotoses, lo que facilitava la vida dels crustacis; y aquí te- 
nim una de les causes primàries del per qué era mes abundosa la 
varietat d' espècies en la Primària. Solsament dels trilobid^s- del si- 
lúrich se 'n conten moltes mes espècies que de tots els Crustacis ac- 
tuals y que son mes estudiats en el dia d' avuy, com se pot veure 
en diferentes obres de 1' era Primària, essent la primera y la prin- 
cipal la de Barrande al fer lo estudi del Silúrich de Bohèmia, obra 
mundial qu' ab tot y tenir ja acoblats la major part de datos, no 



120 Institució Catalana d'Hstoria Natural 



pogué acabaria de publicar en ella hi constant mes de 500 espècies 
de Crustacis, solsament de Bohèmia. 

Els trilobites son la forma característica de la Primària, ordre 
el més numerés y notable per la perfecció en les disposicions dels 
organismes y que 1' Ésser suprem els reservà per aquella era, que 
havia sigut coneguda per trilobitica; y que no n'hi ha un sol repre- 
sentant en els terrers més antichs de la secundaria. Després de ex- 
tinguits aquets crustacis, que fou molt pausadament, ja que als úl- 
tims del Carbónich son molt escassos, allavors se notà un període 
casi d' extinció total, fins que dins la Secundaria comensaren a 
aparèixer alguns genres dels actuals, empro ab migrades espècies, 
y jo crech que se 'n trobarían moltes més si 's fes un estudi d' 
exacte classificació dels exemplars que hi ha pe 'Is museus. La sus- 
titució de les espècies de Crustacis se remarcà als últims de la Se- 
cundaria, y entrant al període Eocénich; car se pot dir qu' exis- 
teixen ja la majoria ó casi totalitat dels genres actuals, demostrant 
grans varietats específiques y una riquesa relativa d' aquesta 
fauna: axí tenim representats els cranchs, llagostas, etc, que se 
han continuat fins à 1' actualitat. Y avuy se pot afirmar que 'Is Crus- 
tacis tornen à sufrir una gran rebaixa d' extinció ab tot y les 
varietats dites y 1' existència de moltes espècies, empro com viuhen 
junt à la costa y no van molt lleugers, no 's poden escapar de la 
pesca del home y del rapte de alguns mamífers, al contrari dels te- 
rrestres desconeguts casi per tothom. 

A Catalunya veyém realisades, en part, aquestes conclusions 
de caràcters generals ab tot y no haverse estudiat molt aquest 
grupo de 1' Escala Paleontológica. Cal fer constar lo mancament 
de restes de Crustacis durant el període Juràssich, y en general per 
casi tota la Secundaria; no obstant, si de la Terciària no se n' han 
citat més fins el present, pot atribuirse à la falta de bona classifica- 
ció dels exemplars trovats, ja qu' aquets no son escassos. Aquesta 
disposició general de Catalunya pot reproduirse ab el present fac- 
símil senyalant ab * el número de espècies y genres corresponentes 
als respectius períodes. 



Institució Catalana d'Historia Natural 



121 





* H= * * * * 

ïfï ïjí Sfï •£ 


Total 
de espècie: 


Total 
de genres 


í Pliocènich.. . . 
Ü ) Miocènich. . . . 


6 
4 
1 
3 

1 
1 

1 

18 
fi 


4 
2 


s ) Oligocènich. . 


* 


1 


* Eocènich. . . . 


* * * 


3 


rt I 


* 


1 


Jj \ Triàssich. . . . 


* 


1 








c ] Carbònich. . . . 


* 


1 


§ ] Devònich. . . . 


:;::::::;;""*•"■ : 


9 
4 




44 


29 



Condició» s de fossilisació à Catalunya. = Ab tot y ésser 
actualment menys numerosa la fauna dels Crustacis que dels in- 
sectes, son no obstant dels que han deixat més restes en les capes 
estratigràflques de la escorsa de la terra, que s' han anat formant 
als corresponents temps de les diferentes èpoques geològiques. Pera 
1' explicació d*' aquestes diferencies, tenint en compte els caràcters 
generals dels Crustacis y llur desentrotllo cronológich, se pot sinte- 
tisar; al estat constitucional dels mateixos y à les condicions de vida 
en que s' hantrovat en nostre terreny durant els diferents períodes 
geológichs à Catalunya. % 

En primer lloch se tracta d' animals provehits d' una closca 
sòlida, més ó menys ressistent als agents destructors de la Na- 
tura; y com en els períodes primaris fou temps de revolucions y so- 
tregades mundials, que ocasionavan grans inundacions, arreple- 
gant àn' aquelles closques en mitj del llot ó fanch qu' omplenava 
les valls y així se formaren els estrats ab els fòssils d'aquells éssers. 
A més se ha de tenir en compte que la talla ó dimensió dels crusta- 
cis en general es regular y no son espècies microscòpiques, encar 
que dintre els trilobites n' hi correspongui alguna de pochs milíme- 
tres. Donchs bè, això ha influit à que juntament ab la causa anterior 
no desapareguessin espècies de la fauna corresponent, quedant 
quant menys algunes de sas parts, com passa en la Primària que à 
voltes se presentan solament els caps, altres la columna toràcica ó la 
termenal en altres, per rahó de trencarse 1' esquelet y separarse les 
pesses corresponents; y en els de la Secundaria y Terciària se troba 



122 Institució Catalana d'Historia Natukal 

la closca central ó d' alguna de les extremitats ambulacrals y de 
tentàculs, deixantse de trovar lo restant dels esquelets; empro casi 
may 1' esquelet complert, es una raresa; no obstant se pot classi- 
ficar ab relativa precisió, mentres que si 's tractés d' animals de 
dimensions molt petites fora casi impossible ferne una exacta clas- 
sificació. Per últim, una de les causes que s' han de tenir en compte 
al fer 1' estudi de la fossilisació dels Crustacis es les condicions 
fisiològiques de relació ó sigui les condicions del viure d' aquets 
animals, que com ja hem dit estan sempre en les costes entre les ro- 
ques, ó bè en els sorrals de les platjes, colgats junt ahont s' humillan 
les revoltes ones, també en llochs enllotats y fangosos; per lo tant 
estan en condicions excelents pera sufrir els efectes de les inunda- 
cions fins de les més insignificants, essent embolcallats per les ma- 
tèries terroses de les aigües continentals y així pagan el tribut à la 
mort y llurs restes son preservats dels agents exteriors, entrant la 
fossilisació y quedantne quant menys 1' impresió com passa en els 
restes de nostres Trilobites, ó bè sustituits per sustancies pétreas 
com passa en alguns Balanus de Montjuich, à voltes ne resta 
solsament el motllo, per exemple algun dels Càncers recullits al 
Eocénich y altres del Pliocénich, mentres que també pot conservarse 
íntegra la mateixa sustancia o components de la closca del animal, 
com pot veurers en alguns Balanus de nostre Miocénich. 

M' extendría moltissim al descriure detingudament els diferents 
moviments del terreny català durant els diferents períodes geoló- 
gichs, els que ja estan ben detallats y descrits per Mossèn Norbert 
Font y Sagué en sa «Geologia de Catalunya.» Diferentes causes 
que prodairen els mateixos efectes, tant per la fauna com per la 
fiora paleontológiques y que solsament donaré una idea general de 
les relacions estratigrafiques pera relacionaria ab el desenrotllo 
cronológich que he fet dels Crustacis à Catalunya. Durant 1' època 
Primària en nostre terrer hi havia unes circunstancies excelents 
pera la existència dels trilobites, que han quedat estampats en les 
capes pissarrosas, de composició generalment argilosa, empro que 
per la presió de la superposició de successives capes s' enfortiren 
fins à enrocarse y à pendre la estructura pissarrosa. Al contrari 
passà en la Secundaria, que fou de grans sedimentacions aluvials 
per les mundials inundacions motivades per els cambis orogràfichs 
del terrer avuy de Catalunya, lo que ho provan els grans massifs 
dels Triasichs, tot pinyolench, que fins al present no s' hi havian 



Institució Catalana d'Historia Natural 123 



trovat fòssils, y qu' ara acaba de descubrirne el Dr. Almera el pri- 
mer jaciment en la Garriga; després als últims de la Secundaria 
podria ésser qu' aumentés la vida dels Crustacis per 1' abundància 
d' Ammonites y Equinits que se n' han descrit, empro que no pot 
dirse així de nostre terreny. Y per últim, després al entrar en la 
Terciària, allavors sí que degueren desenrotllarse els Crustacis, 
per la quietut de les aigües en el mar del Eocenich mitj, encar que 
al últim ab 1' aixecament del Montseny y Pirineus devia ocasionar 
una casi complerta extinció de les espècies d' aquell període y que 
després al entrar al Miocénich, per 1' introducció de les aigües me- 
diterrànies 's hi devia extendre una fauna casi igual à 1' actual, 
com ho provan les espècies trovades ó descrites fins al present, 
trovantse aquestos restos generalment en les margues més fines, y 
no en les arenisques granudes, com tampoch en els pinyolenchs y 
conglomerats pera demostrar son desenrotllo a el temps de la mar 
quieta. 



! 

En aquesta nota m' he atrevit à acoblar totes les noticies res- 
pecte de Crustacis fòssils de Catalunya donades à conèixer fins al 
present. Molt s' ha fet tenint en compte les condicions en que s' 
han trovat els paleontolechs catalans pera deduirme uns exac- 
tes reconeixements; per això veyém discrepàncies, en els pisos 
principalment de la Primària, al donar à conèixer per primera 
vegada les formes d' una localitat determinada y que després se 
n' han reconegut altres de noves, que al estudiar la relació d' 
antiquitat entre elles s' han hagut de modificar algunes de les 
opinions primitives; per això s' ha consultat à paleontolechs extran- 
gers, principalment àM. Barrois, poguentse així precisar ab exac- 
titut alguns dels pisos y fins nivells. Com à detall podré recordar, 
que s' creya més antiga la fauna de Montcada que la del Papiol, 
lo que avuy s' ha provat es al revés, al mateix temps que el Devó- 
nich de ca'n Amigonet del Papiol, durant molt temps se creya del 
Silúrich; y per 1' estil podríam dir d' altres localitats ó jaciments, 
empro jo ja he procurat senyalar el pis que avuy se creu com à propi 
de quiscuna de les espècies anotades en aquest recull. 

Avuy aumentan les trovalles fentse necessari un estudi perfecte 
de tots els Crustacis; à n £ aquet fi crech podré prestar mos petits 
serveys per aquesta gran obra científica, mitjansant aquest acobla- 



124 Institució Catalana d'Historia Natural 

ment qu' he fet. Fa poch temps el Dr. Almera descubrí un jaciment 
molt important à La Mora (Aiguafreda) ahont s' hi han recullit 
dos ó tres espècies de trilobites, que juntament ab els excelents exem- 
plars trobats en un altre nou y abundós jaciment de Samalús (La 
Garriga) s' han enviat tots al Sr. Barrois y s' està esperant una clas- 
sificació exacte; son moltíssimes les diferentes espècies recullides 
en aquest últim jaciment, totes en un estat perfecte y que el doctor 
Almera creu son la major part noves per la Ciència y característi- 
ques de nostra fauna, car son poques les que tenen relació ab les 
d' altres jaciments típichs extranjers. Últimament el Sr. D. Antón 
Mir y sos nebots els senyors Pere y Pau, de Sant Sadurní de Noya, 
ab un zel de amateur geólech digne d' admiració, n' han pogut 
recullir diferents trossos de crustacis, la major part d' extremitats, 
crovats en 1 : Helvecià de Sant Sadurní, que no ha sigut possible 
determinar, haventlos de enviar à M. Deperet pera consultar res- 
pecte la classificació. Lo mateix puch dir dels Càncers tro\ ats en el 
«Z/Míecíà» y «Bardonià» per els Sr. Rosals, Dr. SerradeJly Farrer, 
que 'Is conservan en llurs particulars coleccions com també segons 
indicacions del P. Barnola n' hi ha en el Museu del Colegi de Jesui- 
tas de Sarrià. 

Ab aquestes notes no 's pot menys que reconèixer 1* importàn- 
cia d' aquest grupo de V Escala zoològica y en el descuit en que 
restan els trevalls de classificació del mateix, fentse necessari un 
ver acoblament y allavors sapiguer exactament les moltes espècies 
fòssils existents de Crustacis. 

Mossèn Marian Faura y Sans. 



Madrid— 31-X-08. 



lip. LA HOHMIlií 



) 17, Barcelona 



TAULA GENERAL 

ÜEL ANY V.-3. a ÈPOCA 
1908 



Pag. 

Nota dels Moluschs recullits en V excursió espeleològica d 
V avenchd 1 en Roca (Corbera), per D. Baltassar Serradell. . 6 

Sobre elcambi de nom del genre «Caprimulgus* Lin., per 
D. Emili Tarré 7 

Un mot sur les gisements de pierres precieuses d Madagas- 
car, per D. Georges Delgado Lauger 12 

Nota mineralògica, per Mossèn N. Font y Sagué.. . r 14 

Mamífers fòssils descoverts d Catalunya, per Mossèn M. 
Faura y Sans 19 

Sobre la presencia de la Idocrasa en la mina d 1 Orsavinyd, 
per Mossèn N. Font y Sagué 26 

Troballa de una tortuga del grupu «Emydae» en el Pliocè- 
nich del Hospitalet. Nova per Europa, per D. Baltassar Se- 
rradell 30 

Contribució d la fauna paleontològica braquiopódica del 
Garumnid de Berga, per D. Joan Rosals. . . . . . 31 

Nota sobre varis animals marins, per Mossèn M. Faura y 
Sans. 32 

Contribució d la Ornitologia de Catalunya. El *Gecinus 
squamatus» Gray, trobat d Catalunya, per D. Emili Tarré. 34 

Excursió geològica d Gurb (Plana de Vich) , per Mossèn 
M. Faura y Sans 36 



— 126 — 

Pàg. 

Per què escatainan les gallines quan han post V ou, per 
D. Jacinto Barrera 41 

Excursió geològica d Reixach, per D. F. Wynn y Ellis. . 44 

Un nou jaciment de «Molibdenita», per Mossèn N. Font y 
Sagué 46 

Una visita d Gredos, per D. Carlos Pau 48 

Contribució d la Ornitologia de Catalunya, per D. Emili 
Tarré 52 

Adicions d la Fauna miocénica de Montjuich, per Mossèn 
M. Faura y Sans 55 

Una bretxa ferruginosa de formació actual d la Espluga de 
Francolí, per Mossèn N. Font y Sagué 61 

La <Graellsia Isabellae» Graells, d Catalunya, per el P. 
A. F. Marcet 6í> 

Nota Geològica sobre Gualba, per D. LI. Tomàs. ... 64 

La Fosforita d Catalunya. {Una excursió d Malgrat), per 
Mossèn M. Faura y Sans 66 

Contribució d la historia del «Canis familiaris» Lin., per 
D. Emili Tarré 6$ 

Contribució d la Fauna Ictiológica de Catalunya, per don 
Amador Romaní y Guerra 70 

Nota sobre una monstruositat que 's trova en el palpe es- 
querra d 1 una «Cicindela paludosa var sabulicola» Waltl, per 
D. A. Codina 74 

Nouvelle Note sur quelques vegétaux fossïles de la Cata- 
logne, par Mr. P. Fiiche 77 

Minerals de Níquel y Cobalt d l l Albiol (Tarragona), per 
Mossèn N. Font y Sagué, Pbre 88 

Contribució d la Fauna Malacologique de Catalunya, per 
Joan Bta. de Aguilar- Amat y Banús 89 

Bibliografia, per Mossèn N. F. y S 91 

Troballa de la Tremolita d Gualba (Montseny), per Mossèn 
N. Font y Sagué 94 



— 127 — 



Pàg. 



Sobre la presencia de la tEmys Caspica» d Catalunya, per 

Mossèn N. Font y Sagué 95 

Contribució d la morfologia ornitològica, per D. Emili Tarré 96 

Sobre alguns artrópods dels avenchs, per D. Felip Ferrer. 98 

Crustacis fòssils de Catalunya, per Mossèn M. Fauray Sans . 99 



SECCIÓ OFICIAL: 



Sessió del 2 de Janer de 1908. 

» » 6 » Febrer » 

» » 5 » Mars » 

» 2 » Abril » 

» » 7 » Maig » 

» > 4 » Juny » 

» 2 » Juliol 

» » 1 » Octubre » 



5 
17 
33 
45 
61 
69 
93 
93 



EERATAS 

En la pàgina 54, ratlla 9, diu: «de camp ó convents», y ha de 
dir «...de camp i conreus.» 

En la pàgina 98, ratllas 17 y 18, diu «...y 's veurà la gran iden- 
titat»... y ha de dir «...y 's veurà la quasi identitat.» 



Publicacions en venta en la «Institució Catalana d' Historia Natural» 

Butlletí. 

Any 1902 8 ptas, 

> 1903 8 

» 1901, 1902 y 19C3 plegats (quedan pocas colec- 

ciòns) 25 » 

Any 1904 5 

Números solts, sempre que n' hi hagin de sobrers. 0'25 ». 

Catalech de Himenópfcers de Catalunya, 

per D. Joseph M. a Bofill y D. Pere Antiga 

Tentredinidce 0*60 ptas. 

Chrysidce 0'50 » 

Sphegidce.. . . ; 0'60 » 

Sapygidce, Scolidce y Mutillidce 0'60 » 

Vespidce 0'50 » 

Pompilidae. ..' . 0'50 » 

Per D. Joseph M. a Bofill 

Ichneumonidm l'OO » 

Apidae l'OO » 

Pera adquirir qualsevol d' aquestas publicacions^ dirigirse al Tresorer 
de Ja Institució (Paradís, 10, l. er , Barcelona). 

Pera pagos inferiors à 50 pessetas poden enviarse sel.los de correus 
de 0'15 ptas., O'IOptas., 0'05 ptas., y 0'02 ptas. Els sellos francesos, 
italians y alemanys de 0'15 frs., 0'15 liras y 0'20 mks., també son 
atmesos/ Els pagos superiors à 50 pessetas poden ferse efectius pel Giro 
Mutuo ó lletra de fàcil cobransa. 

Gamuis p té r insiliució ad altres Societats 

Natural Novitates — Berlin. 

Deutschen Entomologisdzen Gessellschaff. — Berlín. 
R. R. Zoologisch-Botanische Gessellschaff. — Viena. 
Polixena. — Viena. 
Instituto Egyptien. — Cairo (Egipto). 
Societé Entomologique de Belgique — Bruselas. 
Societé Royale Malacologique de Belgique. — Bruselas. 
Societé Royale de Botanique de Belgique. — Bruselas. 
Societé Entomologique Namuroisse. — Namur (Bèlgica). 
Societé Belge de Geologie, de Paleontologie et d'Hydrologie.— 
Bruselas. 

Sociedade scientiflca de Sao-Paulo. — San Pablo (Brasil). 
Museum de Sao-Paulo. — San Pablo (Brasil). 
Revista Chilena de Historia Natural. — Valparaíso (Chile). 
Entomological Society of Ontario. — Ontario (Canadà). 
Real Sociedad Espanola de Historia Natural. — Madrid 
RealAcademia deCienciasExactas, FísicasyNaturales. -Madrid. 
Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. — Zaragoza. 
Butlletí del Diccionari de la llengua c atalana. — Palma de Mall orca . 



Revista Montserratina. — Monastir de Montserrat. 

Revista de Menorca, del Ateneo Científico, Literario y Artísti- 
co - Mahon (Menorca). 

Smithsonian Institntion.— Washington (E. U. A.) 

United States National Museum.— Washington (E. U. A.) 

United States Geological Survey. — Washington (E U. A.) 

American Museum of Natural History. — New-York (E. U. A.) 

Boston Society of Natural History.— Boston (E. U. À.) 

Missouri Botanical Garden. — Saint Louis (E. U. A.) 

The Lloyd Library.— Cincinati-Ohio (E. U. A.) 

Academy of Sciences, Arts and Lettres. — Madison Wis (E. U. A.) 

The Chicago Academy of Sciences. — Chicago (E. U. A.) 

La Feuille des jeunes Naturalistes. — Paris. 

Museum de Histoire Naturelle. — París. 

Societé Entomologique de France.— París. 

Societé Zoologique de France. — París. 

Institut de Zoologie de 1' Université de Montpeller. 

Societé d' Etudes scientifiques de l'Aude. — Carcasona. 

Societé des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France. — 
Nan tes. 

Museo Civico di Storia Naturale di— Gènova. 

Museo di Zoologia et Anatomia comparata delia R. Università 
di Torino. 

R. Stazione di Entomologia Agrària, «Redia»— Florència. 

Società di Naturalisti. -Nàpoles. 

Acadèmia Gioenia di Science Naturali.— Catania (Itàlia). 

Reale Accademia dei Lincei. — Roma. 

Pontifícia Accademia dei Nuo vi Lincei. — Roma. 

Zoological Society of London. — Londres. 

Conchological Society of Great Britani and Irland. — Manchester. 

Musee Oceanograflque de— Mònaco. 

Institut Geologique de México. — México. 

Commissao do Serviço Geologico de Portugal.— Lisboa. 

«Broteria»— Revista de Sciencias Naturaes do Collegio de San 
Fiel. — Soalheira (Portugal). 

Societé Portugaise des Sciences Naturelles. —Lisboa. 

Societé de Naturalistes de Kiew (Rusia) . 

Institut Zootonique de l'Université de— Jurgen (Rusia). 

Museo Nacional de— Buenos-Aires (Rep. Arg.) 

Societé Entomologique-du-Musee d'Histoire Naturelle.— Berna 
(Suissa). 

Institut National Genovois. — Genève (Suissa). 

Entomologisk Tidokrift. Entomologista Foreningen i— Sto- 
ckholm (Suècia). 

Université de Upsala (Suècia). 

Museo Nacional de San Salvador (Rep. de El Salvador). 

Museo Nacional de Ciencias Naturales. — Montevideo. 

Real Acadèmia de Ciencias Naturales. — Barcelona. 

Centre Excursionista de Catalunya. — Barcelona. 

El Colmenero Espafiol. — Barcelona (Gracia). 



l üü oitü. — l 



BUTLLETÍ 



INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 



BUTLLETÍ 



DE LA 



INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 



ANY SISÈ 

(Segona època) 

1909 




LOCAL SOCIAL 

Carrer del Paradís, núm. 10, pis l. BR , 2. a 

BARCELONA 




època. Any 6. é — Niim. 1 






Janer 1909, 



BUtlleti de la 



Institució Catalana 



d'Historia Natural 



Nulla unquam inter fidem et rationem 
vera dissensió esse potest. 

CONST. DE FlD. CATH. C. IV. 



SUMARI 

Llista de Socis. 

Secció Oficial: 

Sessions mensuals del 5 de Novembre y 3 de Desembre de 1908. 

Llenas y Fernàndez; Manel.— Ensaig d'una Flora Liquénica 

de Catalunya. Pàginas 1 à 8 (paginació especial). 
Concurs d* Historia Natural pera 1909. 
Avís. 
Nota Bibliogràfica. 



LOCAL SOCIAL 

Carrer del Paradís, núm. 10, pis l. er , 2. a 

BARCELONA 



^^A^onian h 



O^'onal «!u*e tt< 5 



" ■..';■: wl•ïïQwW '■ ' - 




INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 

Socis numeraris.— Deuen ser presentats per tres socis, y atme- 

sos en sessió. Pagan deu pesseta» 1' any (que poden fer efectivas à 
D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la 
Institució, Paradís, 10, l. er ), reben totas las publicacions de la So- 
cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. 

Butlletí. — Cada mes surt el Butlletí de la Institució, menos 
los mesos de Juliol, Agost y Septembre. 

Anuncis.— Els de cambis de llibres ú objectes d' Historia Natural 
s' insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas à la Ins« 
titució, prèvia aprovació de la Junta. 

Tiratjes é part: 







50 


exemplars 


10C exemplars 


s§ 1- 4 planas 

1)5-8 

M ( 8-16 > 




5 
8 


ptas. 

» 


8 ptas. 
15 




15 


» 


25 


El» pedidos deuràü 
Nova de S. Francisco, 17. 


ferse 


directament 


a la imprenta 



Toutes les Communications et échanges doivent étre en- 
voyées au siége de la Societé: 

Paradís, 10, 1. er , 2.*.— Barcelona (Espagne) 



NOTA. — BEMERKl 

La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Pt 
lona)» desitja '1 cambi de publicacions. yK 

Die «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Part 
lona)» bittet um Gegensendungen. ^ 

La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradk 
lona)» desea el cambio de publicaciones. J& 

The «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 
lona)» desires to exchange publications. *& 

La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10 
lona)» demande 1' échange. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, 1 
lona)» chiede ricambio. 



ERRATAS 

rle dosi ti*e"fc>alls ;pvil>licats eix aquest Butlletí 
per el Comandant Caziot 

Etudes malacologiques sur queíques especes asiàtiques que se sont re- 
pandues dans les sous centres alpiques e hispàniques 

au lieu de: il faut lire: 



ie. ligne, assiatiques 

7* 1 - ligne, p. 164 

9e. ligne, p. 3,455 

10e. ligne, Àngel, math. veis 

lle ligne, feuv. disne 

14e. ligne. 180 

17 1 '- ligne, Synops. nat. hist. 

p 20 
I9e. ligne, verseich 
20« ligne, Hylaster... veiseich, 

p 13 
2le. ligne, Gen. or terre. moll. 
26e Coinelía 

2.c pag. 
9e. ligne, Gesstilbis... Gesstilbis 
17e. Tornatelloides 
14 P - paléararctique 
3.e. pag. 
3 e - avant dernière ligne 
paléararctique 



asiàtiques 

p. 104 

p. 3,655. 

Encycl, method., Vers., 

flur. Aisne 

80 

Syn. Meth. moll, p. 29 
Verzeich 

Hydaster... Verzeich, p. 12 
Gen. recent moll. 
Cionella 

Geostilbia... Geostübia 

Tornatellinoides 

paléarctique 



paléarctique 



Etudesur queíques especes de mollusques qui, du sous centre hispaníque 
se sont repandues dans le sous centre alpiques. 

au lieu de: ü faut lire: 



le. pag. 

16e. ligne, Gaibet 
3«- pag. 
4e. ligne, Ionog 
6^- » Perro 
14e. > ilagagné... 
15e. » effacer les Parenthèses 
Comprenant les (Bouches 

du Rhòne) 
18e. l'Aude, Bize, Limoazis 

Mt alaric 
19 e ' et les Pyrenées 
(Not. Au bas de la pag. avant 

dernière ligne, après la Roya, 

au lieu de et 



Garbet. 

Iconog. 

Porro. 

elle a gagné 



l'Aude à Bide et Limouzis 

au M. Alaric 

et dans les Pyrenées 



aussi 



BUTLLETÍ 

DE LA 

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 

2. a època Barcelona, Janeb de 1909. Any VI.— Núm. 1 

iocis de l' InsfituGió latalana d' Historia laiural 

CONCELL DIRECTIU 

President. — Felip Ferrer y Vert. 

Vis -President. — Manel Llenas y Fernàndez. 

Secretari. — Domingo Ventalló y Vergés. 

Vis -Secretari. — Robert Ferré y Gomis. 

Tresorer. — Lluis Soler y Pujol. 

Bibliotecari, — Llorens Tomàs. 

Conservador del Museu. — Jordi Delgado y Lauger. 

Vocal. — Juli Vintró. 

Vocal. — Ramon Noguera y Casabosch. 

SOCIS HONORARIS 

M. I. Sr. Dr. D Jaume Almera, Pbre.— Sagristàns, 1, 3er., Bar- 
celona . — Geologia . 

Htm. Sr. Dr. D. Ignasi Bolívar y Urrutia. — Paseo Martinez 
Campos, 17, Madrid. — Ortópters. 

Dr. D. Joan Cadevall y Diars.— Carrer de la Vall, Tarrassa 
(Barcelona). — Botànica. 

litre. Sr. Dr. D. Joaquim Gonzàlez é Hidalgo. — Fuentes, 9, 
2on., izquierda, Madrid. — Malacologia. 

R. P. Longinos Navàs, S. J.— Colegi del Salvador, Zaragoza. — 
Neurópters. 

R. P. Juseph Pantel, S. J. — Castel Gemert. per Helmond, 
Holanda (Brabant septentrional). — Anatomia dels Insectes. 

Dr. D. Carles Pau. — Segorbe (Castellón). — Botànica. 



2 Institució Catalana d'Historia Natural 

D. Lluís Maria Vidal.— Diputació, 292; pral., Barcelona. — Mine- 
ralogia y Geologia. 
Mossèn Joseph Gelabert y Ríncón, Pbre.— Llagostera (Girona). 
_ t -^.Geologia. , 

NUMERARIS d) 

* Aguilar- Amat y Banús, Joan Bta. de. — Enginyer. — Diputació, 
273, 3er. l. a , Barcelona — Malacologia. 

Ardid de Acha, Manel. -Paseo de Pamplona, 2, dup.° — Zaragoza. 

Armengol, Antoni. — Balmes, 88, 3er., l. a Barcelona. 

Artigas y Castelltort, Joseph M. a — Carme, 47, Barcelona, 

Ateneo Barcelonès. — Barcelona. 

Barnola, S. J., Joaquim M. a — Colegi de Sant Ignasi, Sarrià (Bar- 
celona) . —Botànica. 

Barrera y Arenas, Jacinto. — Apotecari. — Teyà (Barcelona). — 
Ornitologia. 

Blanes y Sancho, Rafel. — Estudiant de Medicina. — Artà (Mallor- 
ca). — Casanovas, 26, 2on., 2. a , Barcelona. 

Bofill y Pichot, Joseph M. a — Metje. — Aragó, 281, pral., Barce- 
lona., — Himenópters de Catalunya. 

Cabrera y Diaz, Anatael. — Doctor en Medicina.— Laguna de Te- 
nerife (Canarias).. — Himenópters. 

Callol y Chevalier, Rafel. — Apotecari. — Diputació, 273, Barce- 
lona. 

Camprubí y Alumó, Joan. — Pelayo, 52, ler., l. a , Barcelona. 
, Casanovas de Parrella, Ramon de. — Caspe, 41., pral., Barcelona. 

Cases y Rubiol, Melcior. — Mallorca, 253, 3er., l. a , Barcelona. 

Có y de Triola, Joseph M. a — Còrners.— Plassa de Sant Jaume, 
2, 3er., l. a , Barcelona. 

Codina, Asenci. — Mongat (Barcelona). — Entomologia. 

Coinabella y Maluquer, Joan. — Farmaceutich, Carme, 23, Barce- 
lona. — Entomologia. 

Concabella, E. P., Joseph.— Colegi de las Escolas Pies, Mataró 
(Barcelona). 

Corr'etger, Manel. — Estudiant de Medicina. —Ronda de S. Pere, 
26, pral., Barcelona. 



(1) Els que portan asterisch son socis fundadors. 



Institució Catalana d'Historia Natural 3 

. Cubas y Oliver, Enrich. — Font de Sant Miquel, 64, Barce- 
lona. 

Delgado y Lauger, Jordi.— Passeig de Colón, Agencia de B. A. 
Ramos, Barcelona. — Mineralogia. 

Dusmet y Alonso, Joseph M. a — Dr. en Ciencias Naturals.— Plaza 
de Santa Cruz, 7, Madrid. — Himenópters. 

Esteve, Joseph. — Apotecari. — Plassa del Oli, Manresa (Barce- 
lona). 

Fàbregas, Rossendo. —Advocat. — Corts Catalanes, 583, 4. 1 , Bar- 
celona. 

Farriols y Centena, Joseph. —Rambla de Sant Joseph, 25, 2on., 
Barcelona. — Entomologia. 

Faura y Sans, Marian. — Victoria, 4, 3." Madrid. 

Ferré y Gomis, Robert. — Ferran VII, 34, 2on., l. a , Barcelona. — 
Geologia y Mineralogia. 

Ferrer y Dalmau, Eugeni. — Enginyer. — Sant Domingo, 20, 
Tarrassa. — Entomologia. 

Ferrer y Dalmau, Miquel.— Lancaster, 6, 3er., Barcelona. 

* Ferrer y Vert, Felip. — Lancaster, 6, 3er,, Barcelona. — Entomolo- 

gia (Coleópters y Lepidòpters). 

Font y Sagiié, Pbre., Mossèn Norbert. — Doctor en Ciencias Natu- 
rals. — Elisabets, 8-10, Barcelona. —Geologia. 

Galera y Planas, Ramon.— Corredor R. de Còrners.— Templa- 
ris, 3, Barcelona. 

* Garcías y Font, Llorens. — Farmacéntich. — Artà (Mallorca). — 

Entomologia y Botànica. 

Gras y Tarré, Santiago. — Sobradiel, 4, l. er , Barcelona. 

Guitart, Pbre., Mossèn Joseph. — Plassa de Creus, 2, 2on., Man- 
resa (Barcelona). 

Jordà y Perelló, H. Joan — Convent de Sant Alfonso M. a Ligo- 
rio.— Pollensa (Mallorca). 
. Llenas y Fernàndez, Manel. — Doctor en Farmàcia.— Muntaner, 
38, 2on., l. a , Barcelona.— Botànica— (Ciiptógamas) . 

Malgà, Pbre-, Mossèn Andreu —Per Mollet del Vallés, Gallechs 
(Barcelona) . — Botà nica . 

Maluquer y Maluquer, Lluis. — Doctor en Medicina. — Balaguer 
(Lleyda). 

Maluquer y Nicolau, Joaquim. — Jaume I, 14, pral., Barcelona. — 
Entomologia. 



4 Institució Catalana d'Historia Natural 

* Maluquer y Nicolau, Joseph. — Enginyer. — Alteburgerstr, 297. — 

Koln (Bayenthal), Alemania. 

* Maluquer y Nicolau, Salvador. — Advocat. — Plassa Sant Jaume, 

3, 3.er, 2. a , Barcelona.— Lepidòpters. 
Marcet, Adeodat Francisco, 0. S. B. — Monastir de Montserrat 

(Barcelona). — Hivern, Monastir del Miracle, per Solsona. — 

Botànica. 
Mas y Morell, Antoni.— Pelayo, 50, l.er, Barcelona.— Estudiant 

de Medicina. — Entomologia. 

* Mas de Xaxars y Palet, Joseph M. a — Enginyer.— Princesa, 57, 

2on, Barcelona. 

Mata, Lambert. — Tantarantana, 9, l.er 

Noguera y Casabosch, Ramon. — Metje. — Plassa dels Àngels, 4» 
l.er, 2. a — Geologia. 

Oleo, Joan. — Aribau, 88, Barcelona. 

Palet y Barba, Domingo.— Advucat. — Tarrassa (Barcelona). 

Palou, Pbre., Dr. Mossèn Joan.— Corts Catalanes, 665, principal > 
Barcelona. 

Patxot y Jubert, Eaf el.— Passeig de la Bonanova, 64, Sant Ger- 
vasi de Cassolas (Barcelona). 

Ragué y Camps, Joan. — Propietari. — Gualba (Barcelona). 

Rector del Colegi del Sagrat Cor, Rvt. P. — Caspe, Barcelona. 

Roigé, Ramon. — Apotecari.— Prat del Llobregat (Barcelona). 

Romaní y Guerra, Amador. — Capellades (Barcelona). Prehistòria 

Rosals y Corretjer, Joan. — Portaferrissa, 30, Barcelona — Malaco- 
logía. 

Romana y Pujo, Joseph M. a — Avinyó, 20, 2. on, Barcelona. — Le- 
pidòpters. 

Sagarra y Castellarnau, Ignasi de — Mercaders, 33, l.er, Barce- 
lona. — Lepidòpters. 

Salvany, Joseph.— Pelayo, 22, l.er, i. a , Barcelona. 

Serradell, Baltasar.— Metje.— Sant Pau, 73, l.er, Barcelona. — 
Malacología y Mineralogia. 

Solé y Pla, Joan.— Dr. en Medicina.— Condal, 24, l.er, Barcelò"- 
na. — Geologia. 

* Soler y Pujol, Lluis. — Natuvaïista-preparador. — Raurich, 9, bo- 

tiga, Barcelona. 
Subirachs y Figueras, Jaume. — Brusi, 9, Sant Gervasi de Casso- 
las (Barcelona). — Botànica. 



Institució Catalana d'Historia Natural 5 

Sureda, Joseph. — Muntaner, 41, Barcelona. 

Tarré y Tarré, Emili.— Sobradiel, 4, l.er, Barcelona. — Ornitolo- 
gia. 

Tous y Biaggi, Francisco. — Dr. en Medicina.— Ronda de Sant 
Antoni, 63, l.er, Barcelona. 

Tomàs, Llorens. — Advocat. — Claris, 43, pral., Barcelona. — Geo- 
logia. 

Valls y Ventura, Camil. — Carrer de Santa Ana, 30, duplicat, Bar- 
celona. 

Ventalló, Domingo. — Plassa Nova, 3, Farmàcia, Barcelona. — 
Botànica. 

Vintró y Casallachs, Juli. — Plassa del Beat Oriol, 6, entressol, 
Barcelona. 

Wynn y Ellis, Frederich.— Corts Catalanes, 630, Barcelona. — 
Geologia. 
* Zulueta y Escolano, Antoni de.— Plassa del Àngel, 13 y 14, Ma- 
drid, — Moluschs, Batracis y Rèptils. 



SECCIÓ OFICIAL 



Sessió del 5 de Novembre de 1908 
Presidència de D. Emili Tarré 

A les 21 horas y 59 minuts el senyor President obrí la sessió ab 
1' assistència dels socis senyors Soler y Pujol, Tomàs, Ferrer y Go- 
mis, Corretger. Ventalló, Maluquer (S.), Maluquer (J.), Serradell, 
Ferrer y Vert, Font y Sagué y Rosals. 

Comunicacions. — El senyor Font y Sagué amplia la nota sobre 
1' Emys caspica afeginthi las observacions del Sr. Llenas, que diu 
haverla trovada molt numerosa als rechs y aiguamolls dels voltants 
de Tossa. 

— El Conservador del Museo Sr. Ferrer y Vert presenta varis 
fòssils d' Espiells donats per D. Ramon Sal. 

El mateix senyor llegeix una nota sobre «Insectes dels avenchs» 
que li foren comunicats per varis socis del Club Montanyench. 



6 Institució Catalana d'Historia Natural 

— També 's llegeixen: una nota del Sr. Delgado sobre la pro- 
ducció minera à Espanya; un altre del Sr. Faura sobre Crustacis 
fòssils de Catalunya, y finalment del Sr. Tarré y Tarré una Contri- 
bució à la morfologia ornitològica. 

Socis atmesos. — Ho es com à numerari D. Jaume Subirachs y 
Figueras, presentat en 1' anterior sessió per els socis Srs. Font y 
Sagué, Ventalló y Soler. 

No haventhi res més de que tractar, s' aixecà la sessió à les 22 
hores y 35 minuts. 

Sessió del 3 de Desembre de 1903 
Presidència de D. Emili Tarré 

A les 21 horas y 50 minuts el Sr. President obrí la sessió, à la que 
hi assistiren els socis Srs. Soler, Forn y Sagué, Tarré, Llenas, Ma- 
lüquer (J.) ( Eosals, Ferrer y Vert, Tomàs, Corretger, Ferrer y Go- 
mis, Delgado, Ferrer y Dalmau (AI ), Serradell y Ventalló. 

Comunicacions.— El Sr. Font y Sagué dona compte de dos nous 
jasciments de fòssils à Espluga de Francolí, llegint també una nota 
del P. Navàs de Zaragoza sobre un Mirmeleónido nuevo de Mada- 
gascar. 

Elecció de Nova Junta Directiva. — El Sr. President anuncia 
que haventse d' efectuar la renovació de la Junta Directiva aixeca 
la sessió pera que 'Is senyors socis concurrents al acte 's posin 
d' acort. 

Represa la sessió y prèvia votació, resulta elegida per majoria la 
següent Junta Directiva: 

President, D. Felip Ferrer y Vert; Vis-President, D- Manel Lle- 
nas y Fernàndez; Secret ari, D. Domingo Ventalló y Vergés; Vis- 
Secretari, D. Robert Farré y Gomis; Tresorer, D. Lluís Soler y Pu- 
jol; Bibliotecari, D. Llorens Tomàs; Conservador del Museo, D. Jor- 
di Delgado Lauger; Vocals, D. Juli Vintró y D. Ramon Noguera. 

Es proposa un vot de gràcies pera la Juuta que acaba y acte 
seguit s' aixeca la sessió à les 23. 



"NA/W^ 



Institució Catalana d'Histokia Natural 



COPES D' HISTORIA PTURBL PERfl 1909 



Aquesta institució en Concell Directiu celebrat en 23 del 
corrent Janer acordà per unanimitat obrir un nou concurs 
pera premiar treballs d' Historia Natural baix las següents 
bases: 

l. a Se donaran un premi de 100 pessetes y un accèssit 
als autors dels millors treballs sobre qualsevulga punt de la 
gea, flora ó fauna de Catalunya. 

2. a Els treballs deuran ésser inèdits y podran escriurers 
en qualsevulga idioma. 

3. a El plasso d' admisió acabarà el 30 de Juny y 1' en- 
trega deurà efectuarse al Secretari de la Institució (Plassa 
Nova, 3, Farmàcia) qui extendrà un resguard mitjansant el 
que podran ésser retirats, una vegada acabat el concurs. 

4. a Els treballs premiats quedaran propietat de llurs 
autors, empro la Institució 's reserva el dret de publicarlos 
en son Butlletí. 

5. a El Jurat calificador el formaran un individuo desig- 
nat per la Excma. Diputació, un altre designat pe l l Exce- 
lentíssim Ajuntament d' aquesta ciutat, els Doctors don 
Jaume Almera, D. Joan Cadevall y el senyor President de 
la Institució. Son fallo 's farà públich en temps oportú. 

AVÍS 

Ab el present Butlletí 's comensa à publicar el treball 
premiat en el passat Concurs d' Historia Natural (1908) ano- 
menat Ensaig d 1 una Flora Liquénica de Catalunya per en 
Manel Llenas y Fernandez. 

La forma de publicació, com podrà veures, es fà ab pagi- 
nació especial à fi y efecte de que 'Is que desitjin coleccio- 
nar el dit treball independentment del Butlletí, puguin ferne 
un volum apart. 



Institució Catalana d'Historia Natwral 



BIBLIOGRAFIA 

Neurópteros de Espana y Portugal , por el Rvt. P. Longinos 

Navàs, S. J. 

No resultava en veritat una feyna gens fàcil ni falaguera 1' es- 
tudi dels Neurópters peninsulars, tant descuidats fins poeh temps 
ensà: axis 's compendrà que sols un encoratjament sostingut hagi 
pogut donar els resultats obtinguts per 1' autor. 

Els precedents per la tasca eran ben pochs, y encare molts de 
ells purament generals, no havent hi particularisats més que alguns 
treballs d' en Pictet, Mac Lachlan, Rambur, Selys-Longchamps; 
faunas locals molt deficients é inseguras, notas isoladas, etc; en 
resum, alguns dats dispersos que demanaban una cuidadosa com- 
probació al ensemps que 's reunia el material per una veritable 
fauna. Aquet ha sigut el treball emprés per 1' autor, qui durant al- 
guns anys ha anat publicant monografías parcials sobre aquestos 
insectes, preparatorias de 1* obra que acaba de publicar. 

Es una monografia general en forma de catàlech dels Neuróp- 
ters de la Península ab dicotomias deseriptivas exposadas ab gran 
claretat y acompanyadas de varias làminas representant els caràc- 
ters més important©: las espècies novas hi son nombrosas, espe- 
cialment en Chrisópits y Mirmeleónits, que semblan caracterisar 
marcadament la fauna peninsular. En conjunt cita nombrosíssimas 
espècies de Espanya y Portugal de las que en sa majoria 's troban 
à Catalunya. Tan notable treball ve arrodonit ab un ensaig sobre 
1' ordre dels Tisanuros, insectes ihteressantíssims quin estudi encare 
està per fer. 

L' autor fa notar que no es una obra complerta, mes això no 
obstant hi ha que reconèixer que es una fita molt avensada que 
guiarà els estudis posteriors. Seria curiós saber quinas obras com- 
jplertas s' han publicat à Espanya sobre Historia Natural, y es pre- 
cisament 1' equivocat concepte de que s' ha de publicar sols lo 
complert, lo que 'ns priva tot sovint de fruir altres estudis tant 
hermosos com el present. 

F.F.tV. 



Publicacions en venta en la «tóitoció Catalana S 

Butlletí. 

Any 1902 8 ptas. 

> 1903. 8 

* 1901, 1902 y 1903 plegats (quedan pocas colec- 

cions) 25 » 

Any 1904 5 » 

Números solts, sempre que n* hi hagin de sobrers. 0'25 » 

Catàlech de Himenópters de Catalnny», 

per D. Joseph M. a Bofill y D. Pere Antiga 

TentrediniíUc 0'60 ptas. 

Chrysidm 0'50 » 

Spkegidce 0'60 , » 

Sapytjidcp, Scolidce y MutilliíUe 0'60 » 

Vespidm 0'50 » 

Pompüidae O'óO » 

Per D. Joseph M. a Bofill 

lchneumonidm l'OO » 

Apidae l'OO » 

Pera adquirir qualsevol d' aquestas publicacions, dirigirse al Tresorer 
de la Institució (Paradís, 10, l. er , Barcelona). 

Pera pagos inferiors à 50 pessetas poden enviarse sellos de correus 
de 0'15 ptas., 040 ptas., O'Oó ptas., y 0'02 ptas. Els sellos francesos, 
italians y alemanys de 0'15 frs., 0'15 liras y 0'20 niks., també son 
atraesos." Els pagos superiors à 50 pessetas poden ferse efectius pel Giro 
Mutuo ó lletra de fàcil cobransa. 

Gambis p té r idsiíidgíü ai altres Societats 

Natural Novitates — Beii i n . 

Deutschcn Entouiologisdzen Gessellschaff. — Berlín. 
R. R. Zoologisch-Botanische Gessellschaff. —Viena. 
Polixena, — Viena. 

iituto Egyptien. — C'aïro (Egipte). 
Societé Entomologique de Belgique — Bruselas'. 

Royale Malacologíque de Belgique.— Bruselas. 
líoyalc de Botanique de Belgique.— Bruselí 
ieté Entomologique Namuroisse.— Namur (Bèlgica). 
ieté Belgc de Geologie, de Paleontologie et d'Hydròlogie.-*- 
Brus< 

So< scientifica de Sao-Paulo.— San Pablo (Brasil). 

Müseum de Sao-Paulo.— San Pablo (Brasil). 
Revista Chilena de Historia Natural.— Valparaíso (Chi 
omological Society of Ontario.— Ontario (Canadà), 
iedad Espafíola de Historia Natural. — Madrid 
Real Acadèmia deCiencias Exactas, Eísicas y Naturales. -Madrid. 
Sociedad Aragonesa de Cieneias Naturales. — Zaragoza. 
Butlletí del Diccionari delallengua català na.— Palma deMallorca. 



Revista Montserratina. — Monastir de Montserrat. 

Revista de Menorca, del Ateneo Científico, Literario y Ai 
eo.— Mahon (Menorca). 

Smithsonian Institution.— Washington (E-. U. A.) 

United States National Museum.— Washington (E. U. A.) 

United States Geological Survey.— Washington (E U. A.) 

American Museum of Natural History. — New -York (E. U. A.) 

Boston Society of Natural History.— Boston (E. U. A.) 

Missouri Botanical Garden. — Safett Louis (E. U. A.) 

The Lloyd Library.— Cincinati-Ohio (E. U. A.) 

Academy of aciences, Arts and Lettres. — Madison Wis (E. U. A.) 

The Chicago Academy of Sciences.— Chicago (E. U. A.) 

La Feuille des jeunes Naturalistes. — Paris. 

Museum de Histoire Naturelle. — París. 

Societé Entomologique de France. — París. 

Societé Zoologique de France. — París. 

Institut de Zoologie de 1' Université de Montpeller. 

Societé d' Etudes scientifiques de l'Aude.— Carcasona. 

Societé des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France. — 
Nantes. 

Museo Civico di Storia Naturale di— Gènova. 

Museo di Zoologia et Anatomia comparata delia R. Università 
di Torino. 

R. Stazione di Entomologia Agrària, «Redia»— Florència. 

Società di Naturalisti. - Nàpoles. 

Acadèmia Gioenia di Science Naturali. — Catania (Itàlia). 

Reale Accademia dei Lincei. — Roma. 

Pontifícia Accademia dei Nuo vi Lincei. — Roma. 

Zoological Society of London. — Londres. 

Conchological Society of Great Britani and Irland. — Manchester. 

Musee Oceanografique de— Mònaco. 

Institut Geologique de México. — México. 

Commissao do Serviço Geologico de Portugal.— Lisboa. 

«Broteria» — Revista de Sciencias Naturaes do Col•legio de San 
Fiel.— Soalheira (Portugal). 

Societé Portugaise des Sciences Naturelles. —Lisboa. 

Societé de Naturalistes de Kiew (Rusia) . 

Institut Zootonique de l' Université de— Jurgen (Rusia). 

Museo Nacional de — Buenos-Aires (Rep. Arg.) 

Societé Entomologique-du-Musee d'Histoire Naturelle.— Berna 
(Suïssa). 

Institut National Genovois. — Genève (Suissa). 

Entomologisk Tidokrift. Entomologista Fòreningen i— Sto- 
ckholm (Suècia). 

Université de Upsala (Suècia). 

Museo Nacional de San Salvador (Rep. de El Salvador). 

Museo Nacional de Ciencias Naturales. — Montevideo. 

Real Acadèmia de Ciencias Naturales. — Barcelona. 

Centre Excursionista de Catalunya. — Barcelona. 

El Colmenero Espafiol. — Barcelona (Gracia). 



Iiitl». U HilKMl'iA Ut£ llKO. — Nil*-»» ! 



nCO 17, H»t,:«ii>nt 




Segona època. Any 6. é — Nüm, 2 






Febrer 1909 



BUtlletí de la 



Institució Catalana 



d'Historia Hatural 



+% — %+ 



Nulla unquam inter fídem et rationem 
vera dissensió esse potest. 

CONST. DB FlD. CATH. C. IV. 



SUMARI 

Concurs de L• l Ikstitució pera 1909 (Errata). 

Secció Oficial: 

Sessions del 5 de Janer y 4 de Febrer de 1909. 

Almera, Pbre., Jaume. — Descubriment d' una de las floras 

triàssicas al Nort de Barcelona. 
Tomàs, Llorens. — Moluschs marins de Catalunya. 
Pau, Carlos. — Crocus Marceti n. sp. 
Llenas y Fernàndez; Manel.— Ensaig d'una Flora Liquénica 

de Catalunya. Pàginas 9 à 16 (paginació especial). 
Exemplars rebuts pera el Museo. 



LOCAL SOCIAL 

Carrer del Paradís, núm. 10, pis l. er , 2. 1 

BARCELONA 




■■>Wm$lw%wmW?mW * 



INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 

Socis numeraris. — Deuen ser presentats per tres socis, y atme- 
sos en sessió. Pagan deu pessetas 1' any (que poden fer efectivas à 
D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la 
Institució, Raurich, 16 y 18), reben totas las publicacions de la So- 
cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. 

Butlletí.— Cada mes surt el Butlletí de la Institució, menos- 
los mesos de Juliol, Agost y Septembre. 

Anuncis.— Els de cambis de llibres ú objectes d' Historia Natural 
s' insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas à la Ins- 
titució, prèvia aprovació de la Junta. 

Tirat j es é part: 

50 exemplars 100 exemplars 



jf / 1- 4c planas 5 ptas. 8 ptas. 

15 5-8» 8 > 15 » 

1 ( 8-16 » 15 » 25 

Bis pedidos deuran ferse directament a la imprenta 

Nova de S. Francisco, 17. 

Toutes les Communications et échanges doivent étre en- 
voyées au siège de la Societé: 

Paradís, 10, 1. er , 2*. —Barcelona (Espagné) 



NOTA. — BEMERKÜNG 

La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desitja '1 cambi de publicacions. 

Die «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» bittet um Gegensendungen. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desea el cambio de publicaciones. 

The «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10. Barce- 
lona)» desires to exchange publications. 

La «Institució Catalana d'Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» demande 1' échange. 

' La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» chiede ricambio. 



BUTLLETÍ 

DE LA 

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 

2. a època Barcelona, Febrer de 1909 Any VI.— Núm. 2 

Concurs de 1' Institució pera 1909 

ERRATA 

En el nombre passat y en el detall de las bases del Concurs de 
Historia Natural que 1' Institució celebra en el corrent any hi ha 
una errata de tanta importància que precisa el següent aclariment: 

Diu en la base l. a : Se donaran un premi de 100 pessetas y un 
accèssit als autors, etc 

Ha de dir: Se donaran un premi de 200 pessetas y un accèssit 
de 100 als autors, etc . . . 

SECCIÓ OFICIAL 



Sessió del 5 de Janer de 1909 
Presidència de D. Felip Ferrer y Vert 

A les 22 y 5 minuts y ab assistència dels socis Sr. Tarré, Lle- 
nas, Subirachs , Delgado, Tomàs, Eosals, Corretjer , Armengol, 
Ferrer y Gomis, Maluquer (Joaquim) y Ventalló s' obrí la sessió 
Uegintse 1' acta de 1' anterior que s' aprova per unanimitat. 

— El Sr. President dóna en nom de la nova Junta Directiva las 
gràcies per son nomenament. Fa un resum del estat del Museo per 
haber cessat en el càrrech de Conservador del mateix que venia 
desempenyant; ab aquest motiu fa remarcar el desinteressat con- 
curs del Sr. Soler y Pujol, qui ha vingut dissecant graciosament la 
majoria de mamífers y aus que figuran en la colecció de P Insti- 
tució, y proposa 's dongui àn' aquell senyor un expressiu vot de 
gràcies, com axis s' acorda. 



10 Institució Catalana d'Historia Natural 



—El Sr. Delgado llegeix unas notas sobre curiositats científicas. 

— El Sr. Eosals presenta uns insectes cassats per ell à la Vall 
d' Aran, un exemplar de Lezolita y alguns fòssils y roques del 
Monterh. 

No ha ventin res més de que tractar, s' aixecà la sessió à les 22 
y 45 minuts. 

Sessió del 4 de Febrer de 1909 
Presidència de D. Felip Ferrer y Vert 

A les 22 y ab 1' assistència dels socis senyors Llenas, Tomàs t 
Fonty Sagaé, Soler, Maluquer (S.), Maluquer (Joaquim), Subirachs, 
Corretjer, Aguilar-amat, Armengo 1, Ferrer y Dalmau (M.) y Ferré 
y Gomis s' obrí la sessió llegintse 1' acta de 1' anterior, que fou apro- 
vada per unanimitat. 

— Foren proposats com à socis numeraris els senyors següents: 

D. Manel Gibert y Millet, de Sitjes, pe'ls socis Srs. Font y Sa- 
gué, Tomàs y Aguilar-amat. 

D. Joaquim Folch y Girona de Sarna, pe'ls socis Srs. Font y 
Sagué, Tomàs y Corretjer. 

D. Pius Font y Quer, de Barcelona, pe'ls socis Srs. Tomàs, Lle- 
nas y Armengol. 

— El Dr. Font y Sagué llegeix dos interessants treballs deguts 
1' un al Dr. Almera sobre el «Descobriment d' una flora triassique 
al Nort de Barcelona», y 1' altre de Mr. Harlé sobre «L' Elephas 
antiquus» à Barcelona, passant abdós trevalls à la Comissió de pu- 
blicacions. 

— El Sr. Maluquer y Viladot ( Joseph) dóna ab destí al Museo de 
1' Institució 10 exemplars d' aucells cassats per dit senyor al Prat 
del Llobregat. 

— El Sr. President dona compte d' haver sigut cassat pe'l Comp- 
te de Sant Joan en el terme de Tortosa un exemplar de Gypàètu? 
barbatus y '1 Hirundo riparia pe'ls voltants de la ciutat. 

No haventhi res més de que tractar, s' aixecà la sessió à les 22 
y 45 minuts. 



Institució Catalana d'Histokia Natural 11 

Descubriment de una de k antigues floras trïííssïcas 

AL NORT DE BARCELONA 



Durant las excursions fetes en companyia de nostres consocis 
Llorens Tomàs y Frederich Wynn, ab objecte d' estudiar los límits 
del terreno triassich interior de las regions del Congost, en los termes 
de la Garriga, Figaró y Aiguafreda, vingué en conexement, per 
medi de nostre consoci Rnt. Marian Faura, de que no molt lluny 
de la Garriga s' habían trobat impresións de tronchs vegetals. 

En efecte, ab destí à edificar algunes cases-torres à la Garriga, 
se ha obert demunt de Sant Bartomeu de Polonell, terme de Mont- 
many, una pedrera de la qual se trauhen pedres, moltes de las 
quals porten freqüents impressions ferrugïnoses de tronchs d' ar- 
bres, que tot seguit criden 1' atenció dels obrers ó treballadors que 
las arrenquen, y no hi ha que dir que cridaren molt més encara la 
meva, moventme à anar ha véurerho in situ. 

En efecte, ab los mentats bons companys Tomàs y Wynn, férem 
lo dia 19 d' Octubre una excursió desde la Garriga à aytal pedrera, 
no solsament pera recullir bons exemplars, sinó encara més pera 
examinar lo nivell estratigrafich y època geològica, é, que pertany 
aquesta flora especial, fins al present absolutament desconeguda à 
Catalunya. 

Després de caminar sortint de la Atmetlla, més de 8 kilómetres 
sobre granet alterat y atravessat per dotzenes de vetes de pórfits de 
varias classes, de granulita y d'algún filonet depegmatita, vingué- 
rem à caurer sobre '1 terreny triassich inferior ó sigui sobre una pu- 
dinga poligenica, que sosté inmediatament banchs de una arenisca 
roja, en general micàfera,. també dividida en banchs, en mitj de la 
qual hi ha com ficat algun islot d' altre arenisca de color verdós 
clar ó blanquinós, ab més mica que la roja. 

En aquet islot d' arenisca en el que s' ha obert la pedrera ano- 
menada de Polonell, es ahont s' hi troben abundància de restos fòs- 
sils de tronchs y fulles de vegetals, pertany ents als tipos inferiors 
d' aytal regne. 

La situació estratigràfica y geognóstica d' ells ens donen à 
conèixer clarament que '1 nivell estratigrafich d' aquesta flora es 
la base del triassich inferior, y per lo tant, 1' època à que deu refé- 
rirse es la de la arenisca abigarrada. • ••... 



12 



Institució Catalana d'Historia Natural 



Es llàstima que en aquest jasciment, à causa d' ésser la roca, 
que conté aquestos tronchs fòssils granosa, com totas las areniscas, 
els exemplars que s' hi recullen no siguin fàcilment determinables, 
puig no conserven los caràcters precisos pera conseguirho, com 
son las articulacions de las braricas ó nusos del tronen, los nervis 
de les fulles, que son petites y estretes, la estructura de Is fruyts y 
llevors, que han desaparescut casi per complert. 

JSTo hi ha que dir, que visqueut lo company Wynn molta part del 
any à la Garriga, li digué que convenia que encarregués als trevalla- 
dors que separessin y guardessin els tronchs que portessin branques, 




Fig. i • 

y recullis tots los exemplars bons que pogués, à fi de poderne fer 
un estudi comparatiu ab los trobats en aquet mateix nivell, al peu 
occidental de la montanya dels Vosgos, los quals à mes de haber 
sigut objecte de interessants notas y descripcions publicades en los 
«Annales des sciences naturelles» de París, y en las *Memoires de la 
Societé d'histoire naturelle de Strasbourg», han donat matèria per una 
important Monografia escrita per Ad. Brongniart y Mougeot (1). 



(1) Monograpkie des plantes fossiles du gres higarri de la chaine des Vosges 
avec 42 planch. col.; Leipzig, 1844. 



Institució Catalana d'Historia Natubal 13 



Reconeguda la existència y situació estratigràfica d' aquest jas- 
ciment, com lo triàssich s' extén per tot lo Congost, cregué que 
buscant bè en altres llochs, sobre tot en lo fondo del tros que va 
desde el Figaró fins à la vora de Aiguafreda, constituhit per la base 
de dit terrer triàssich, en un punt ó altre descubriría la continua- 
ció de ay tal jaciment de vegetals. 

En efecte, seguint un altre dia (lo 23 del mateix mes) ab els 
dos companys ja anomenats, la via férrea desde Figaró amunt, no- 



1 \Mi&'%£j*mL• -L• '■% 







Flg. 2 

gayre més enllà del barranch y de la casa anomenada el Torn, tin- 
gué la satisfacció de reconèixer lo mateix terrer en lo tall fet per lo 
pas de la via férrea, ó siguin capes verdoses entre mitj de las rojas, 
y en ellas descubri un nou jasciment qu' es continuació del de Polo- 
nell, ab laventatja de ésser aquí més variades les espècies, y de pre- 
sentarse els exemplars en molt millor estat y ben susceptibles de 
ésser estudiats y classificats. 

En los grabats adjunts se poden veurer la figura fotogràfica de 



14 Institució Catalana d'Historia Natural 



alguns exemplars trobats de primer entübi. Las espècies reconegu- 
des entre ells, de las quals ne acompanyen altres varies, son la: 
Pecopteris Sulziana Ad. Brong. fig. 1. 
Voltzia heterophylla Ad. Brong. fig. 2. 
com se veu clarament comparant els exemplars ab las figures de 
las làminas 6 à 14, y ab las de la 40, de la Monografia última citada. 

Ademés s' hi reconeixen los generós Albertia, iEthophyllum, 
Calamites y varies altres. 

No hi ha que dir que es molt convenient buscar bè en aytals ja- 
ciments, à fi de poder recullir totas las espècies que visqueren de 
aquella tant llunyana època en nostres voltants, ab lo fi de donarà 
conèixer al mont científich que las plantas dels boscos de las mon- 
tanyas dels Vosgos s'extengueren cap al S. 0. de Europa, y vingue- 
ren à poblar nostre Principat, arribant fins à las portes mateixes de 
Barcelona, puig que dit terrer lo tenim representat en lo reco del 
santuari de la Madre de Deu del Coll, demunt de Vallcarca. 

Jaume Almera, Pbre. 



PloloscUs marins fle Catalunya 



Un estudi complert sobre la fauna malacológica de Catalunya 
està encar per fer; ó millor diré (cometent pot ser una disculpable 
indiscreció), per publicarse, ja que fà temps que hi treballa un dels 
malacólechs més entesos de Catalunya, tenint 1' esperança de que 
no trigarem molt temps à poguer disfrutar d' els fruyts de son 
treball, que per cert, per lo que jo he vist, serà una obra acabada y 
nova en la seva exposició. 

Precisament pera aquets treball se m' ha demanat la llista de 
lo que jo tinch recullit, y al feria, hi pensat seria interessant per els 
aymants d' aquesta ciència qu' hi ha à 1' Institució, el tenir noticia 
avansada d' els marins que posseheixo. Molts d' ells ja han sigut ci- 
tats en els contats treballs parcials que se han publicat; alguns no 
ho han sigut encar: aquells, donchs, serviran per comprobació d' els 
esmentats treballs, y els últims per la seva adició. 

Fora de lo que el Dr. Hidalgo diu en les seves obres, sols tinch 
esment d' els següents treballs parcials que se han publicat sobre 



Institució Catalana d'Historia Natural 15 



la fauna malacológica marina de Catalunya: «Catalogo de Moluscos 
marinos, terrestres y de agua dulce de Mataró», por el Dr. D. Joa- 
quín M. a Salvana, en 1889. — «Moluscos marinos de Llansà», por 
D. Arturo Bofill y Poch, en 1890. — «Moluscos marinos de Llansà», 
por D. José M. a Maluquer y Nicolau, en 1903 (Boletín de la Socie- 
dad Espanola de Historia Natural). — «Contribution à la faune inala- 
cologique maritime de Vilasar de Mar», por D. A. de Zulueta, en 
1903 (Butlletí de l' Institució).— «Contribució à la fauna malacoló- 
gica de Catalunya», per D. Joseph M. a Maluquer y Nicolau. «Al- 
guns moluschs marins del Masnou», en 1904 (Butlletí de 1' Institu- 
ció).— «Moluschs marins de Catalunya», per D. Joseph M. a Malu- 
quer y Nicolau. - Cefalopods, any 1906.— Pteropods y Heteropods, 
any 1907. (Butlletí de l' Institució). 

La major part de las espècies que posseheixo han sigut reculli- 
das en lo que s' en diu les Costes de Llevant, ó sia desde Cap de 
Creus (lindant ja ab Fransa), fins à Barcelona; de les Costes dites 
de Ponent, ó sia desde Barcelona cap à Valencià, molt poques ne 
tinch; per axó se 'm va aconsellar per persona competent, que de- 
manés al Sr. Marqués de Samà, quina residència habitual es Vila- 
nova y Calafell, si 'm volia enviar la llista de lo qu' ell tingués 
recullit, que ab seguretat ho seria en la major part en aquelles cos- 
tes: axis ho feu, y dit Sr., ab amabilitat que li agrahexo moltíssim, 
ha accedit à ma petició, enviantme la llista de sos valiosos re- 
culls, que al poguerlos juntar ab lo mèu, farà sia més complert el 
treball, avalorantse en gran manera. 

Ab el fi de simplificar, senyalaré ab las inicials (M. de S.) las 
localitats y espècies que no figuraban en la meva llista, senthi en la 
de dit senyor. 

Passaré, donchs, à la enumeració d' espècies, fent avinent que 
1' ordre que seguiré es el del Dr. Ficher en el sèu «Manuel de Con- 
chyliologie.» 

CEPHALOPODA 

Argonauta argo. =Lin.=Pineda.=(M. de S.) Vilanova. = Calafell. 
(M. de S.) Ommastrep hes' sagittatus.=Lam..= Vilanova. =Calaf ell. 
Loligo vulgaris .—Lam,=Pmeda,.— (M. de S.) Vilanova. = Calafell. 
Sèpia officinalis. =Lin.=Pineda.=Vilassar.=(M. de S.) Vilanova, 
Calafell. 



16 Institució Catalana d'Histobia Naturaj. 



Sèpia orbignyana. =Fer .=Vilassar .=(M. de S.) Vilanova. = Cala- 
fell. 
» Filliouxi. =La,iont.= Vilassar. =(M. de S.) Vilanova. =Cala- 

fell. 
» rupellaria.=Orbig.=Vïla,ss8Lr. 
(M. de S.) Sèpia -FYscftm.— Lafont.= Vilanova. =Calafell. 

PTEROPODA 

Cavolinia tridentata. =Griml.=Pineda.=(M. de S.) Vilanova. 
(M. deS.) Cavolinia #z'ò&osa.=Raug.=Calafell). 

» vaginella. =Ca,ntr.= Vilanova. 
(M. de S ) Cleodora pyramidata.=Lim.= Vilanova. 

= Creseis ac?'cwZa.=:Raug.= Vilanova. =Calafell. 

GASTEROPODA 
Gadiniidae 
(M. de S.) Gardinia Garnoti. = Pa,yr.= Vilanova. =Calaf ell. 

Acteonid^e 
Acteon tornaiilis. =Lin.=Pineda. = (M. de S.) Vilanova. =Calafell. 
» ^ïo&wZi?2Ws. = Forbes. = Vilassar. 

SCAPHANDID^E 

Scaphander Mgnarius.=~Lm.=l i me&a,.= (M. de S.) Vilanova. =Ca- 
lafell. 
» </í<7cm£ews.=Risso. =Pineda. 

Cylinchna obtusa. =Mont.= Vilassar. 

(M. de S.) Cylinchna cylindracea. =Penn.=Vilanova. = Calafell. 
= > truncatella. =Loc.=Calafell. 

= » acwwHwaía.=Brug.=Calafell. 

Büllid^e 

Bulla utricularia . = Brochi . =Pineda. 

» striata. =Brug.=Pineda. = Vilassar. =(M. de S.) Vilanova. = 

Calafell. 
» 7&ï/cZaíis.=Lin.==Vilassar.=(M. de S.) Vilanova. = Calaf ell. 

Philinid^: 

Fhilina Monteï•rosatois. =Yoïfr.— Pineda,. =(M. de S.) Vilanova. = 
Calafell. 
» aj?erfa.=Lin.=== Vilassar. =(M. de S ) Vilanova. =Calaf ell. 
(M. de S.) Philina scabra. = Mull.= Vilanova. =Calafell. 



Institució Catalana d'Historia Natural IV 



Umbrellid^: 
Umbrella mediterranea. =Lam.=Barcelona. 

Pterocheidje 
Carinaria mediterranea.^Ver on =Pineda. 

Atlantid^e 
(M. de S.) Atlania Peroni. =Lesmeur.— Calafell. 

Conid.e 
Conus gallo-provincialis. =Loc.=Pineda.=Rosas. 

» mediterraneus.^Brug. = Pineda. = Lloret. =(M. de S.)=Ca- 

lafell. 
» » var. rubescens.=B. D. D.=Vilasar.=Rosas. 

» sub-mediterraneus. = Loc . =Cadaqués . 
Pleurotoma emarginatum,= :Donov.=Pineda. . 
Mangilia Doll f usi. =Pa,jr.= Pineda. 

» Cordieri. =Payr. =Pineda. 

■» re£icwZa£a.=Renieri.=Pineda.=Vilasar==(M. de S.)=Vi- 
lanova. 

» _pwrpiírea.=Mont.=var. P/wZòer£i.=Mich.=Rosas. 

» » var. La riae.=Mont.=Rosas. 

» » var. bicolor. =Risso.=Pineda. 

» decusata. =Loc.=Pineda. 

» aííewwaíct.=Montg.=Pineda.=(M. de S.)= Vilanova. 

» FtWíersi.=Mich.=Pineda. 

» hòrrida. =Mont.=Pineda.=(M. de S.)=- Vilanova. 

» íecaZ£wa.=Philip.=Pineda. 

» íaem<z£a.=Desh =Rosas. 

» linearis. =Montg.==Rosas. 

» aZ6í'íZa.=Desh.=var. c8erulea.=Philip.=Vilasar. 
(M. de S.) Mangilia septangularis. =Mont.= Vilanova. 

= » í>mcft?/síomci.==Philip.== Vilanova. 

= » Zawgraía.=Philip.= Vilanova. 

= » Fa?zgweZtm.=Payr.= Vilanova. 

= » deï'eZ?c£a.=Reeve.=: Vilanova. 

= » Paciniana. =»Calc.=Vilanova. 

= » cowciwwa.=Seac.= Vilanova. 

= » e/eaaws.=Donov.= Vilanova. 



18 Institució Catalana d'Historia Natural 



Cancellaridíe 

(M. de S.) Cancellaria cawceZZaía.=Lam.=Vilanova.==Calafell. 
= » símil is. = So w.= Vilanova. 

Marginellid^e 

Persícula mi7Zíacea.=Lam.=(Marginella milliaria.=Lin.)=Rosas. 
Vilassar. =(M. de S )=Vilanova. 

» clandestina. =Brochi.=Rosas. 

» triticea. =Lam =Rosas.=Vüassar. 
(M. de S.) Persícula Philippii. =M.ont. = Vilanova. 

Mitrid^e 

Mitra e&ercíís.=Lam.=Rosas.=(M. de S )=Vilanova. 

» corwecs.=Lam.=Pineda.=Rosas.=: Vilassar. 

» tricolor.=Gml. =Palamós. =Cadaqués. = Vilassar. 

» /wíescercs.=Lam.=Lloret.=Rosas. 
Turrícula (Mitrolumna) oliviformis. =Cantr.= Pineda. 
» ( » ) olivacea. =Cantr.=Cadaqués. 

Fasciolarid^: 

Fusus rostratus. =01ivi.=(strigosus Lam).=Pineda.=(M. de S.)= 
Calafell. 
» 2><m;wZws.=Moiit.=Pineda. 
» kobaltianus. =Mont.=Pineda. 

» ZataVo/<2es.=Mont.=Pineda.==(M. de S.)=Vilanova. 
» 2?wZc7teWwí.=Philip.=Pineda.=Vilassar. 
» contrarius. =Lam.=Pineda.=(M. de S.)= Vilanova. 
* Syracusanus. = Lin . = Vilassar . 

Buccinid^e 

Pisana maculosa. =Lam.=Pineda.=Vilassar. =Lloret. 

» orbiguí. =Loc.=Cadaqués.=Lloret.=Pineda. 
Euthria major. =Loc.=Pineda.=(M. de S. )= Vilanova. = Calafell. 

» corwea.= Lin. = Vilassar. = (M. de S.) =Vilanova. =Cala- 
fell. 

» gracilis. =Loc.=Cadaqués. 



Institució Catalana d'Histobia Natural 19 



NASSID.E 
Nassa grqniformis.=LdLm =Pineda =Rosas. = (M. de S. ^Vilano- 
va. =Calaf ell. 
» graniformis. =Lam.=Varietas. — Castelldefels. 
» mcmsaía.=Mull.=Pineda.= Vilassar. ==(M de S. ^Vilano- 
va. = Calaf ell. 
» am&£<7wa.= Mont. = Pineda. = Vilassar. 
» Jòtíseaiíme?/. =Loc.=Pineda, 

» pigmoza. =Lam.=Pineda.=Vilassar.=(M. de S. )= Vilano- 
va. = Calaf ell. 
» cornícula.=Olivi =Pineda.=(M. de S.)=Vilanova. 
» Donavania =Risso.=Pineda. 

» reíicwZafa.=Lin.=Pineda.=Barcelona. = (M. de S. )= Vila- 
nova. = Calaf ell 
» peZ£wcííZa.=Risso.=Pineda. 
> nana =Yem.=Pineda. 

» 6rwemei\=Loc.=Cadaqués.==Pineda.=Vilassar. 
» mwto6i7is.=Lin.=Cadaqués.=Rosas.=(M. de S.)=Vilano- 

va.=Calafell. 
» inflata. =Lam.= Ros as. = Cadaqués. 
» ^Zo6wiiwa.=Loe.=Rosas. 
» Cuvieri.—F &yr.= Barcelona.— Pineda. = Vilassar. = (M. de 

S.)=Vilanova. 
» Bucquoi.—Loc— Barcelona. =(M. de S.)=Vilanova. 
» Monterrosatoi. — Loc.=Barcelona. 

» -Ferwsacci.=Payr.=Barcelona.=(M. de S.) Vilanova=Ca- 
lafell. 
(M. deS.) Nassa Ferusacci var. eZo7í#aía.=Vilanova= Calaf ell. 
= » » var. varicosa. =Vilanova=Calafell. 

Nassa Bourguignati,=Loc. =Ba,rcelona l .=(}í. de S.)= Calaf ell. 
» elongata. =Loc. ^Barcelona. 
» mwía&i7£s.=Lin.=var. minor. = Mont. — Rosas. 
» vaZ/tcwZaía.=Loc.=Pineda. 

» Lac<^>eíZi.=Payr.=Pineda.=(M. de S.)=Vilanova.=Calafell 
» wm/asciaía. =Kiener.= Cadaqués = Pineda = Vilassar. =(M, 
de S.)=Vilanova. 
(M. de S.) Nassa reticulata. =Lin. = var . Poinm".=Loc.=Calafell. 
= » ilfa&iZZei.=Loc.=Vilanova. 

= » mtaZct. =Jeffreir.= Calaf ell. 



20 Institució Catalana d'Historia Natural 



COLUMBELLIDJE 

Columbellarústica.=Lm,==Pmed.8L=Vïla,sa,r.==(M. de S,)= Vilano- 
va. = Calafell 
Columbella ramoí\=Scac.=Pineda.=(M. de S.)=Vilanova. 
» scripta.=Lm.— Pineda, =(M. de S.)= Vilanova. 

MüRiCÏD^E 

Trophon musicatus. = Montg.= Vilassar. =(M. de S.) = Vilanova. 
itfwï'e£círMwcMZws.=Lin.=Cadaqués=Vilassar.=(M. de S.)=Calafell 
» brandaris. =Lin.=Pineda.=(M. de S.)=Vilanova=Calafell. 
» brandar i formis. =Loc.=Pineda. 
» cowgfZo&aíM*.=Mich.=Pineda.=(M. de S ) = Calafell. 
» Edwardsi.=I'sLjr .=Pineda. = (M. de S.)=Vilanova=Cala- 

fell. 
» .BZai'ww7Zeï.=Payr.=Pineda.=(M. de S.) =Calafell. 
» aciculatus. =Lam.=(corallinus. Scac.)=Vilasar. = (M. de S.) 
Vilanova. 
Murex sub-aciculatus .=Loc.= Pineda. 

(M. deS.) Murex brandaris. =Lin.— var. trispinosus.=Loo,. ^Vila- 
nova. 
(M. de S.) Murex brandaris.=Lm.—va,r. unispinosus =Calafell. 
= » decMsafws.=Guel.= Vilanova, Calafell. 

= » porrectus. =JjOG.— Vilanova. 

= » íiw£e.=Reeve.= Vilanova. 

Ocinebra Meyendorffii .=Calcara.=Pineda. 
» craliculata. =Broch. =Pineda. 

» cm#wZi/iem.==Lam.=Pineda.=(M. de S.)= Vilanova. 
» mn«cea.=Lin.=Pineda.==(M. de S )=Vilanova= Calafell. 
» wMcaZí'*.=Reeve.=Pineda=Vilasar. 
» farni£ma.=Lam.=Vilassar.=(M. de S.)=Vilanova=Ca- 

lafell. 
» (Hadriana) Brochii. =Mont.=Pineda.=(M. de S.)= Vila- 
nova. 
Lachesis mínima. =Risso, = Vilassar. =(M. de S.)= Vilanova. 

» mamillata. =Mont. = Cadaqués.=(M. de S.)=Vilanova. 
(M. de S.) Lachesis turitelldta. = Desh. = Vilanova. 

= » candidissima.= Philip. = Vilanova. 

Púrpura 7imasíoma.=Lin.=Vilasar.=(M. de S.)=Vilanova=Ca- 

lafell. 
(M. de S.) Púrpura Barcinonensis.=Ki(Í8L\go. =Barcelona. 



Institució Catalana d'Historia Natural 21 



CORALLOPHILID^E 

Corallophilia alucoides. =Blainville.=Cadaqués=Pineda. 

Tritonid^ 

Triton cwíacews.=Lin.=Pineda— Cadaqués. =(M. de S.)=Vilano- 

va.=Cadaqués. 
Triton wodi/ r er.=Lam.=Cadaqués.=(M. de S.)= Vilanova. =Cala- 
fell. 
» cor/'w#a£ws. =Lam.=Pineda.=Cadaqués.=(M. deS.)=yila- 

no va.— Calafell. 
» curtum. — Loc.=Piueda. 
» » =Loc.=varietas?=Pineda. 

» Z)am'e/íi.=Loc.=PÍQeda.=(M. de S.)=Vilanova. = Calafell. 
Argobucinum giganteum. =Lani =Pineda =(M. de S.)=Calafell. 

Casidid^e 
(M. de S.) Casis saburum .=Brug.= Vilanova. 
» 0í'ímwZosa.=Bourg.=Pineda. 
» calamistrata. =Loc.— Pineda. 
» t(?icZwZa/,a.=Gml.=Pineda. = (M. de S.)=Calafell. 
» » var. 6rmeZm£.=Loc.=Calafell. 

Morio ec/mio/br a.=Lin.= Pineda. == (M. de S). = Vilanova. = Ca- 
lafell. 
» » var. subusdulosa.=(B. D. D.)=Pineda. 

» » var. obsoleta =(B. D. D.)=Pineda. 

» » var. sòlida. =(B. D. D.)=Pineda. 

» » var. globosa =(B. D. D.)=Vilassar. 

» mútica. =Tiberi.= Pineda. = (M. de S ) = Vilanova. = Ca- 
lafell. 
» rugosa-— lÀn. =Pineda.=(M. de S.)=Vilanova. 
» thyrrhena. —Chemn.= Pineda. 
(M. de S.) Mario Bucquoy i. =Loc.= Vilanova. =Calafell. 

Dolid^e 
(M, de S.) Dolium galea.=Lm = Vilanova. =Calaf ell. 

Ctprid^e 

Ovula carnea. =Lam.=Pineda. 

» adriatica =Sow.=Pineda.=(M. de S.)=Calafell. 
Cyprcea spurca =Lin.= Cadaqués. 

» pzrwm.=Gml.=Cadaqués.=(M. de S.)= Vilanova. 



22 Institució Catalana d'Histohia Natural 



Cyprosa lur ida. =Lin.= Cadaqués. = (M. de S.)=Calafell. 

» (trivia) ewroj?cea.=Vilasar. =(M. de S.)=Calafel]. 

» » «7owseemme?/.=Loc.=Vilasar.=Rosas. 

» » pulex.= Sol.=Pineda.=Rosas. 

» » JíoWeraít.=Loc.=Pineda. 

Erato Zoet?ií.=Donov.=Pineda. 

Chenopodid^e 

Chenopus bilobatus. =Loc.=Pineda. 

» pespelecani =Lin.= Pineda. = (M. de S.) = Vïlanova.= 

Calafell. 
» serresianus. =Mich.=Pineda.=(M. de S.)= Vilanova.= 
Calafell. 

CERITHID.E 

Tr i f 'oris perversa. =Lin.=La Escala. =(M. de S. )= Vilanova. = Ca- 
laf ell. 
Cerithium muritis.— Anton. =Cadaqués. 

(M. de S.) Cerithium protractus. =Biv. fili = Vilanova. = Calafell. 
= » /Serí?aim'.=Loc.=Vilanova.=Calafell. 

= » Bourguignati.=LiOC.-= Cadaqués. 

» rupesírís. =Risso.=Rosas. 

» » var. minor =B« D. D.=Pineda. 

» » var. attenuata.—B. D. D. = Cada- 

qués. 
» » var. plicata.=B. D. D.=Cadaqués. 

» j??'Oï;mciaZi5.=Loc.=Cadaqués. = (M. de S.)= 

Vilanova. =Calaf ell. 
» lividum.=Heig.= Cadaqués. 

» Jf<mfa'e?m$.==Loc.=Cadaqués. 

» sírowiaficttm.=Loc.=Cadaqués. 

» renovatum. =Mont.=Pineda.=Cadaqués. 

» vulgatum. =Brug. =Pineda . = Vilassar. 

» » var. hirta.=B. D. D.=Cadaqués. 

» » » tuberculaia = Philip. = Pineda. 

(M. de S.)= Vilanova = Calafell. 
» » » spinosa.=B. D. D.=Vilassar. 

» » » alucaster. =Brochi.=Pineda.= 

(M. de S.)= Vilanova. =Calaf ell. 



Institució Catalana d'Historia Natural 23 



Bittium Latrelly. =Ba,yr.= Cadaqués =Pineda.=(M. de S )=Vila- 
nova. 

» reticulatum.=DdL Costa. = Pineda. 

» » var. exigua. =Mont.=Rosas. 

» paludosum,.=M-ont.— Pineda. =(M. de S.)=Vilanova. 

» lacteum. =Philip.=Rosas. 

» » var. tessellata. — B. D. D. = Vilassar. 

(M. de S.) Bittium scabrum. —0\ivi.= Vilanova. 

= » J./rwm.=Damilio et Saudrí.= Vilanova. 

= » Jadertinum. =Brusma,.= Vilanova. 

= » persillum?=Yelh\ = Vilanova. 

Cerithiojpsis=tuberculatus.=M.ontg. = Masnou.=(M. de S.) ^Vila- 
nova. 
(M. de S.) Cerithiopsis minima. =Brusinsi.— Vilanova. 

Vermetidae 
Vermetus ínçMe<er.=Bivona.=Pineda.=(M. de S.)=Vilanova.= 
Calafell. 
» errowew5.=Montg.=Pineda. 

» Ctm'm.=R,isso.=Vilassar.=(yi. de S.).=Vilanova=Ca- 

lafell. 
» subcancéllatus.=Bivon8L.=llosa,s.=(M.. de S.).=Vilano- 

va.=Calafell. 
» cristatus.= Briondí.=La Escala. 

» areíiím'tís. =Lin.=Pineda. 

» <7Zomera£ws.=Lin.=Rosas. 

Tenagodes engina. =Lin.=Pineda. 

TüRRITELLIDAE 

Turritella comimJs.=Risso.=Pineda.=(M. de S.).=Vilanova=Ca- 

lafell. 
» » var. soZwía.=B. D. D.=Pineda. 

» » var. nivea. = B. D. D.=Pineda. 

» » var. obsoleta. =B. D. D.=Pineda. 

» mediterranea. = Montg.=Pineda. 
» íry?Zicafa.=Brochi.=Rosas.=Vilasar. 
(M. de S.) Turritella turbona. = M.onot.=Vïla,uova,= Calafell. 
= Mathilda retusa. =Brug.= Vilanova. 



24 Institució Catalana d'Historia Natural 



CROGUS MARCETI.-PAU, N. SP. 

Jnvolucrali et Vernales. — Cr. carpetano, B. et R. affinis. 

Uniflorus tubere ovato-conico avellanse magnitudine, tunicis 
fibrosis parallele, foliis synanthiis subulatis obtusis canaliculata et 
albo-univittata facie; spatha monophilla; perigonii tubo valde longo 
albo vel variegato, laciniis oblongis externis paulo longioribus, 
omnibus violaceo-striatis, stris ramosis, fauce alba et glabra, fila- 
mento candido anthera duplo breviore; stigmatibus antheras triplo 
brevioribus albis denticulatis —Miracle (Lérida): Febr. Mart. P. 
Marcet, Leg. 



Donatius pera el Museo 



Donatiu del Excm. Sr. Duch de Tarifa y de Dénia. — Exemplar 
de sal; Cardona. 

Donatiu del Dr. Baltassar Serradell. — Varias rocas y minerals pro- 
cedents de Catalunya. 

Donatiu de D. Llorens Tomàs.— Sofre natiu; ópal dintre de calissa 
(El Figaró). 

Donatiu de D. Federich García. — Dos blochs de calissa; Vallirana. 

Donatiu de Mr. Georges Delgado. — Varis minerals procedents de 
Catalunya. 

Donatiu del Sr. Rosals.— Exemplars de tremolita, de Gualba. 
» » » » llhersolita » 

» » » » ofita » 

Donatiu de mossèn Font y Sagué. — Disodila, de Castellar del Riu. 

Donatiu del Sr. Ferrer y Gomis. — Ampelita; Sant Climent del Llo- 
bregat. 

Donatiu del Sr. Manel Llenas. — Un exemplar de gran tamany de 
un tronen d' eura Escletxas del Papiol. 







Publicacions en venta en la «Institució Catalana d' Historia Natural» 

Butlletí. 

Any 1902 . 8 ptas. 

> 1903. 8 

» 1901, 1902 y 1903 plegats (quedan pocas colec- 

ciòns) 25 » 

Any 1904 5 

Números solts, sempre que n' hi hagin de sobrers. 0'25 > 

Catalech de Himenópterw de Catalunya, 

per D. Joseph M. a Bofill y D. Pere Antiga 

Tentredinidce 0*60 ptas. 

Chrysida 0*50 » 

Sphegidw 0'60 » 

Sapygidce , Scolidce y Mut Mida 0'60 » 

Vespidm 0'50 » 

Pompilidae 0'50 » 

Per D. Joseph M. a Bofill 

Ichneumonidce l'OO » 

Apidae l'OO » 

Pera adquirir qualsevol d' aquestas publicacions, dirigirse al Tresorer 
de Ja Institució (Paradís, 10, l.er, Barcelona). 

Pera pagos inferiors à 50 pessetas poden enviarse sellos de correus 
deO'15ptas., O'IOptas., 0'05 ptas., y 0'Ç2 ptas. Els sellos francesos, 
italians y alemanys de 0*15 frs., 045 hras y 0'20 mks., també son 
atmesos. Els pagos superiors à 50 pessetas poden ferse efectius pel Giro 
Mutuo ó lletra de fàcil cobransa. 

Gambis pe té l'institució ab altres Societats 

Naturae Novitates — Berlin. 

Deutsch Entomologisdzen Gessellschaff. — Berlín. 
R. R. Zoologisch-Botanische Gessellschaff.— Viena. 
Polixena. — Viena. 
Instituto Egyptien. — Cairo (Egipto). 
Societé Entomologique de Belgique — Bruselas. 
Societé Royale Malacologique de Belgique. — Bruselas. . 
Societé Royale de Botanique de Belgique.— Bruselas. 
Societé Entomologique Namuroise. — Nauiur (Bèlgica). 
SocietélSelge de Geologie, de Paleontologie et d'Hydrologie.— 
Bruselas. 
. Sociedade scientiflca de Sao-Paulo. — San Pablo (Brasil). 
Museum de Sao-Paulo . — San Pablo (Brasil). 
Revista Chilena de Historia Natural. — Valparaíso (Chile). 
Entomological Society of Ontario. — Ontario (Canadà). 
Real Sociedad Espanola de Historia Natural. — Madrid 
Real Acadèmia deCienciasExactas,Físicas yNatural es. —Madrid. 
. Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. — Zaragoza. 
Butlletí del Diccionari de lallengua catalana. —Palma de Mall orca . 



Revista Montserratina. — Monastir de Montserrat. 

Revista de Menorca, del Ateneo Científico, Literario y Artísti- 
co — Mahon (Menorca). 

Smithsonian Institution.— Washington (E. U. A.) 

United States National Museum. —Washington (E. U. A.) 

United States Geological Survey.— Washington (E U. A.) 

American Museum of Natural History. — New-York (E. U. A.) 

Boston Society of Natural History.— Boston (E. U. A.) 

Missouri Botanical Garden.— Saint Louis (E. U. A.) 

The Lloyd Library.— Cincinati-Ohio (E. U. A.) 

Academy of Sciences, Arts and Lettres— Madison Wis (E. U. A.) 

The Chicago Academy of Sciences. — Chicago (E. U. A.) 

La Feuille des jeunes Naturalistes. — Paris. 

Museum de HistoireNaturelle.— París. 

Societé Entomologique de France.— París. 

Societé Zoologique de France. — París. 

Institut de Zoologie de 1' Université de Montpeller. 

Societé d' Etudes scientifiques de l'Aude. — Carcasona. 

Societé des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France. — 
Nan tes. 

Museo Civico di Storia Naturale di— Gènova. 

Museo di Zoologia et Anatomia comparata delia R. Università 
di Torino. 

R. Stazione di Entomologia Agrària, «Redia»— Florència. 

Società di Naturalisti. -Nàpoles. 

Acadèmia Gioenia di Science Naturali. — Catania (Itàlia). 

Reale Accademia dei Lincei. — Roma. 

Pontifícia Accademia dei Nuovi Lincei. — Roma. 

Zoological Society of London. — Londres. 

Conchological Society of Great Britain and Irland.— Manchester. 

Musee Oceanografique de— Mònaco. 

Institut Geologique de México. — México. 

Commissao do Serviço Geologico de Portugal. — Lisboa. 

«Broteria» — Revista de Sciencias Naturaes do Col•legio de San 
Fiel.— Soalheira (Portugal). 

Societé Portugaise des Sciences Naturelles. -Lisboa. 

Societé de Naturalistes de Kiew (Rusia) . 

Institut Zootecnique de l 'Université de— Jurgen (Rusia). 

Museo Nacional de— Buenos-Aires (Rep. Arg.) 

Societé Entomologique-du-Musee d'Histoire Naturelle.— Berna 
(Saissa). 

Institut National Genevois. — Genève (Suissa). 

Entomologisk Tidskrift. Entomologista Foreningen in.— Sto- 
ckholm (Suècia). 

Université de Upsala (Suècia). 

Museo Nacional de San Salvador (Rep. de El Salvador). 

Museo Nacional de Ciencias Naturales.— Montevideo. 

Real Acadèmia de Ciencias Naturales. — Barcelona. 

Centre Excursionista de Catalunya. — Barcelona. 
. El Colmenero Espanol.— Barcelona (Gracia). 



Imp. I.x HilllMll-A tlK UltO. 




Segona època. Any 6. é — Núm. 3 



Mars 1909 






BUtlletí de la 



Institueió Catalana 



d'Historia flatural 



+* *r*—» 



Nulla unquam inter fídem et rationem 
vera dissensió esse potest. 

CONST. DE FlD. CATH. C, IV. 



SUMARI 

Secció Oficial: 
Sessió del 4 de Mars de 1909. 

Tomàs, Llorens. — Moluschs marins de Catalunya, 
Llenas y Fernàndez; Manel.— Ensaig d'una Flora Liquénica 
de Catalunya. Pàginas 17 à 24 (paginació especial). 



LOOAL SOCIAL 

Carrer del Paradís, núm. 10, pis l.« r , 2.* 

BARCELONA 



cP.U^v' 






INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 

Socis numeraris. — Deuen ser presentats per tres socis, y atme- 
sos en sessió. Pagan deu pesseta» 1' any (que poden fer efectivas à 
D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la 
Institució, Raurich, 16 y 18), reben totas las publicacions de la So- 
cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. 

Butlletí. — Cada mes surt el Butlletí de la Institució, menos 
los mesos de Juliol, Agost y Septembre. 

Anuncis. — Els de cambis de llibres ú objectes d' Historia Natural 
s' insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas à la Ins- 
titució, prèvia aprovació de la Junta. 

Tiratjes s part: 

50 exemplars 100 exemplars 



i 



1- 4 planas 5 ptas. 8 ptas. 

5- 8 8 > 15 » 

8-16 > 15 25 



Fils pedidos deuiàn ferse directament à la imprenta 

Nova de tí. Francisco, 17. 

Toutes les Communications et échanges doivent étre en- 
voyées au siége de la Societé: 

Paradís, 10, 1. er , 2.\ — Barcelona. (Espagne) 



NOTA. — BEMERKUNG 

La «Institució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desitja '1 cambi de publicacions. 

Die .Institució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» bittet um Gegensendungen. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desea el cambio de publicaciones. 

The «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10. Barce- 
lona)» desires to exchange publications. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» demande 1' échange. 

La «Institució Catalana d 1 Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» ckiede ricambio. 



BUTLLETÍ 

DE LA 

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 

2. a època Barcelona, Mars de 1909 Any VI.— Núm. 3 

SECCIÓ OFICIAL 



Sessió del 4 de Mars de 1909 
Presidència de D. Felip Ferrer y Vert 

A les 21 y 50 minuts y ab 1' assistència dels socis Srs. Malu- 
quer (S.), Maluquer (Joaquim), Ferrer y Dalmau (M.), Ventalló, 
Ferrer y Gomis, Corretjer, Font y Sagué, Delgado, Soler, Llenas, 
Tarré y Tomàs, el Sr. President obrí la sessió llegintse tot seguit 
1' acta de 1' anterior, que fou aprovada. 

Socis atmesos. — Ho son per unanimitat els senyors Manel Gibert 
y Millet, Joaquim Folch y Girona y Pius Font y Quer, que foren 
presentats en 1' anterior sessió. 

Propostas de nous socis. — Els socis Robert Ferrer y Gomis, Ma- 
nel Corretjer y Norbert Font y Sagué, proposan à D. Manel Nava- 
rro y Ferré (de Barcelona). 

Els Srs. Jaume Almera, Norbert Font y Sagué y Llorens Tomàs 
proposan à D. Antoni de Samà (de Vilanova y Geltrú). 

Els Srs. Lluis Soler, Llorens Tomàs y Manel Llenas proposan à 
D. Eduard Xammar (de Barcelona). 

Els Srs. Felip Ferrer, Norbert Font y Sagué y Salvador Malu- 
quer proposan à D. Joseph M. a de la Fuente (de Pozuelo de Cala- 
trava — Ciudad Real). 

Ditas propostas quedan en el cartell d' anuncis pera votarlas en 
la vinenta sessió. 

Comunicacions.— El Conservador del Museo llegeix una nota de 
diversos donatius, acordantse remerciar à llurs donants y al em- 



26 Institució Catalana d'Historia Natural 

semps interessar à tots els socis de l' Institució pera que remiteixin 
els duplicats que tinguin, àfi de cooperar à 1' engrandiment de 
les col•leccions comensadas. 

— Mossèn Font y Sagué presenta un exemplar de Disodila, re- 
cullit à Castellar del Riu, fent remarcar lo interessant d' aquesta 
troballa, ja que 's tracta d' un mineral no citat fins are à Cata- 
lunya y del que hi ha probabilitats sigui també nou per Espanya. 

El mateix senyor llegeix un treball de Mr. Harlé sobre mamí- 
fers fòssils de Catalunya, en el que tracta d' uns fragments de man- 
díbula» y crani de la Hyaena spelaea acompanyant els exemplars 
que foren trobats à Moncada y que presentan grans analogías ab 
la H. siriata. 

— El Sr. Maluquer (S). llegeix una nota del P. Navàs sobre els 
Ascalàflts. 

També dona compte dit senyor d' un treball llegit per el Doctor 
Cadevall à 1' Acadèmia de Ciencias titolat «Notas fitogeogràficas 
críticas» en el que descriu quatre espècies noves per la ciència y 
moltes altres per Espanya y Catalunya. 

— El Sr. Tarré llegeix una nota ornitològica en la que descriu 
una nova espècie d' au nadadora, el Podiceps major, cassada al 
Prat del Llobregat. 

— El Sr. Llenas dona compte d' un treball que publicarà més 
endevant sobre las plantas trovadas per ell à la Vall d' Aran en 
una excursió qu' efectuà el passat istiu. 

Dit senyor comunica també haber observat quiscun exemplar 
de Passer hispanolensis, cassat en nostra regió, ahont sembla ésser 
molt raro. 

Finalment presenta y dona ab destí al Museo un fragment de 
un enorme exemplar de Hedera hèlix, L., trobat en las escletxas 
de Papiol. 

Y no haventhi res més de que tractar, s' aixeca la sessió à le& 
22 y 45 minuts. 



Institució Catalana d'Historia Natural 27 



museus marins ne Catalunya 



(Continuació) 

Caecidae 
(M. de S.) Cceciim trachea.=M.ontg.= Vilanova. 
= » glabrum.=M.ontg.= Vilanova. 

= » Zcew'mmwm.=Contr.= Vilanova. 

= » subanulatum? =Jolvi,= Vilanova. 

= » (Spirolidium) Mediterraneum. = Costa, Vila- 

nova. 

LlTTORINIDAE 

Littorina ?imíoicZes.=Lin.=Rosas=Lloret=Cadaqués.=(M. de S.) 
Vilanova. 
» punctata.= Gmel.=Vilanova=Mongat. — (M. deS.).=Vi- 
lanova. 

FüSSARIDAE 

(M. de S.) Fossarus am&/<7Wws.=Lin.=Vilanova. 

SOLARIDAE 

(M. de S.) Solàrium fallaciosum. = Tiberi. =Vilanova. 

Rissoidea 

Rissoa Similis.—Sc2LC.= Vilanova. — Pineda. — (M. de S.), Vilanova. 
Calafell. 

» ventricosa. =Besm.— Pineda.— Rosas, Vilasar.— (M. de S.) 
Vilanova=Calafell. 

» violacea. =Desm.=Pineda.— (M. de S.). Vilanova, Calafell. 

» Guerini.='Rec\\xz =Pineda.— (M. de S.) Vilanova, Calafell. 

» mowodew£a.=Bivona.=Pineda.=(M. de S.).= Vilanova, Ca- 
lafell. 

» van'a6tZí5.=Mulf.=Mataró.— (M. de S.). Vilanova, Calafell. 

» costata. =Desm.=Palamós. — (M. de S.).= Calaf ell. 

» awn'5ca/pmm.=Lin.=Rosas= Vilassar. =(M. de S.).=Vila- 
nova. 



28 Institució Catalana d'Historia Natural 

Rissoa Z>oZmm.=Nyst.=Rosas.=(M. de S.).= Vilanova, Calafell. 

» Lia. =Monte.=Pineda. 
(M. de S.) Rissoa simplex. =Philyip.= Vilanova, Calafell. 

= » wie/emosfoma.=Requieni.= Vilanova, Calafell. 

= » m'fewí.=Mont.=Calafell. 

= » acicula. =Desm.=Vilanova. 

» (Albània) cimea?.=Lin.= Cadaqués.— (M. de S.) 

Vilanova=Calafell, 
•» » » var. fasciaía. = Philip. = Cada- 

qués. 
» » Montagut. =Payr. = Pineda. = Ro- 

sas=(M. de S.)= Vilanova, Cala- 
fell. 
= » » laciea. = Mich. = Vilanova. 

= > » cctMceZZaía.=Costa.=Vilanova. 

— » » SM&crewwZaía.=Schvartz.= Vilanova. 
= » » 7'e£icw££iía. = Montg.== Vilanova. 

= » » Lawcíce. =Càlcai , a.=Vilanova. 

= » » puncturata. —Montg.= Vilanova. 

= » » pagodula.=B. D. D.=Vilanova. 

= » (Zingula) J.Zí?eri.=Jeffreys.=Vilasar. 

(M. de S.) » » *íriaía.=Montg.= Vilanova. 

= » » sewm£nata.=Montg•.= Vilanova. 

— » » Beniamina. =Mont.= Vilanova. 
= » . » pròxima.— A\der.= Vilanova. 
= « « elegans.=~Loc.=Sitjes. 

— » » fusca= Philip. = Vilanova. 

= » » turricúlata. =Mont.= Vilanova. 

Risoina -Brií0i«em.=Payr.=Rosas.=(M. de S.) = Vilanova. =Ca- 
lafell. 

Tkuncatellidíe 
Truncaíella truncatula . =Drap . = Cadaqués . 

Capullid^ 

Capulus hungaricus. —Lm.=Pmeda..=(M.. de S.) = Vilanova. =Ca- 

lafell. 
Crepidula tm#i/V)nm's.=Lam.== Vilassar. ==(M. de S.)=Vilanova,= 

Calafell. 



Institució Catalana d'Historia Natukal 29 



(M. de S.) Crespidula Desmoulinsi. =Mich.= Vilanova. 
Caliptrea smewsis.==Lin.=Pineda. = (M. de S.) = Vilanova. =Ca- 
lafell. 

LAMELLARID.E 

(M. de S.) Lamellaria perspécaa. =Blainv.=Sitjes. 

NAT1CID.E 

Ndtica habrea =Mart.=Piaeda.=(M. de S.)=Vilanova. = Calafell. 
» 6rMi7üewtm'.=Payr.=Pineda. = (M. de S )= Vilanova. =Ca- 

lafell. 
» _Di7Ztoi/m.=Payr.=Pineda =(M. de S. )= Vilanova. =Cala- 

fell. 
» / ? tí*ea.=Blainv.=Pineda.=(M. de S.)= Vilanova. =Calafell. 
» valencianensis.=Ya,yr.=~Pmed8L. 
» #a#ramwa.=Orbig.=Pineda.=Vilasai\:=(M. de S.)=Vila- 

nova.= Calaf ell. 
» miïlepunctata. =Lam.=Pineda.=Vilassar.=(M. de S.)= Vi- 
lanova. =Calafell. 
» compZenaía.=Loc.=Vilasar. 
» crasatella.— Loc.=Pineda. 

» tw<rica£a.=Donov.==Pineda.=(M. de S.)=Vilanova.=Ca- 
lafell. 
(M. de S.) Natica catenata.—Cost3b (monilif era, Lam )= Vilanova. 
= » Alder i. =Jorbes (glaucina.= Lin.=macilenta.= 

Eeev.)= Vilanova. 
= » 7VeM5ín'aca.=Loc.= Vilanova. 

= » Poliana.=De la Chiaje.= Vilanova. 

Adeorbid^e 
(M. de S.) Adeorbis (circulus) striatus. =T?bï[ip.= Vilanova. =Ca- 
lafell. 

Jauthinidje 

Jauthina PaZZieZa.=Harvey.=Pineda.=(M. de S.)=Calafell. 
» nitens.=M.enk..= Altafulla. 
» sj>Zew£Zews.=Mont.=Pineda.==Vilassar.=(M. deS).=Vila- 

nova.=Calafell. 
» Zeeía.=Mont.=Pineda. 

SCALARIDuE 

Scalaria o£mYa. = Loc.=Cadaqués.=Vilasar. 



30 Institució Catalana d'Historia Natural 

Scalaria cowmms.=Lam.=Pineda.==(M. de S.)=Vilanova.=Cala- 
fell. 
» Turtoni. =Turton.=Pineda. 
» Janseaumei, =Loc.=Pineda. 

» cowmtóíaía. =Mont.= Vilassar. =(M. de S.) = Vilanova. = 
Calafell. 
(M. de S.) Scalaria tenuicosta. =Mich.=Vilano va. = Calaf ell. 
= » ^?wZc7ieWa.=Bivona =Calafell. 

= Achis Pointeli.=de Foliu.= Calaf ell. 

Eulimid^: 

Eulima polita.— Lin.=Pineda.=Vilasar. = (M. de S.) = Vilanova. 
(M. de S.) Eulima microstoma. =Brusina.= Vilanova. 

= » intermèdia. =Contr = Vilanova. 

= » Manterrosatoi.=-~Bo\Lrg.= Vilanova. 

= » subulata. =D<moY.= Vilanova. 

= » *ncwrva?=Kenieri.= Vilanova. 

Pyramidellid^e 

Odostomia conoidea. =Broc.=Rosas. 

(M. de S.) Odostomia (Parthenina) decusata. = Montg. = Vilanova. 

= » » excavata. =~Phïlip.= Vilanova. 

= » » doliolum.= Philip. = Vilanova. 

= » » Hortènsies. = Nomsontg. = Vila- 

nova. 

= Eulimélla co7imwía£a.=Mont.=Vilanova. 

= » (Menesthse) J5wm&oZíi.=Risso.=Vilanova. 

= Turbonilla lactea. =Lin.=Vilanova.= Calafell. 

= » o&fa'2waía.=Philip.=Vilanova.=Calafell. 

= » densecostata. = Philip. .= Vilanova. =Calafell. 

= » #mdaía?=Mont.=Vilanova.==Calafell. 

= » rw/"a.=Philip.=Vilanova.=Calafell. 

= » indistincta. =Montg.=Vilanova.=Calafell. 

Neritid^e 
Neritina vm'cZis. =Lam.=Pineda.=(M. de S.)=Vilanova. 

TüRBLNIDiE 

Phasionella pécía,=Costa=Pineda. 
» <Zw6io.=Mont.=Pineda. 



Institució Catalana d'Historia Natural 31 



Phasionella speciosa.— Megerb. = Vilanova. = Rosas. = Vilasar.= 
(M. de S.)=Vilanova. 
» pwZ/a.=Lin.==Vilanova.=Vilasar.=Rosas.=(M. de S.) 

=Vilanova =Sitjes. 
» jpimc£a£a.=Risso.=Pineda.=Vilasar.=(M. de S.)= Vila- 

nova. 
» Vieuxii. =Pa,yr.=.Rosa,s. 

Turbo sangineus.=Lm.=Pmeà.8L. 

Astvalium rw^osmn. =Lin'=Pineda.==Cadaqués.=(M. de S.)= Vila- 
nova. =Calafell. 

Trochidíe 

Clauculus Jusiei. =Pa,yr.= Cadaqués. =Vilasar.=(M. de S. ^Vila- 
nova. =Calafell. 
» cruciatus. = Lin.=Vilasar. == (M. de S.) = Vilanova. = 

Calafell. 
» cruciatus varietas (unicolor) =Vilasar =Cadaqués. 

(M. de S.) Chauculus comZZmws.=Gml.==Vilanova.==Calafell. 
Monodonta íwr&ma£«.=Born.=Cadaqués. == Lloret. = (M. de S.)= 
Vilanova. = Calafell. 
» lineata.— Da Costa. ^Cadaqués. 

» retusa. =Mont.=Cadaqués. 

» mwfa&ífa's.=Philip.=Pineda. 

» íwraioía.=Montg.=Vilasar. 

Gibbula divaricata. =Lin.=Cadaqués.=(M. de S).=Vilanova. 
» .<4dawisom'.=Payr.=Cadaqués. 
» Ardens . = Von .= Salis . = March . = Cadaqués . 
» rarilineata. =Mich. = Cadaqués. =Pineda . 
» i?íCctï•£Zi.=Payr.=Cadaqués.=Pineda.= Vilassar=(M. de 

S.)= Vilanova. =Calaf ell. 
» -Drepcmm*. =Brug.=Rosas. 
» wm&i7icar•is.==Lin.=Pineda.== Vilassar. 
» PMòeríi. =Reclus.=Pineda.= Vilassar. =(M. de S )=Ca- 

lafell. 
» maga. = Lin. = Pineda. =(M. de S. )= Vilanova. = Cala- 
fell. 
» òaròara. =Mont.=Pineda.=Cadaqués. 
» Zewco/?7iea.=Philip.=Pineda. 

» vaWa.=Lin.=Pineda.=Rosas.=Vilassar.=(M. de S.)== 
Vilanova. = Calafell. 



32 Institució Catalana d'Historia Natural 



Gibbula divaricata Raketti=T > ayr.=Pineda. 
» 6rwf£adatm'.=Philip.==Pineda.=Rosas. 
» acfo'iaíica. =Philip.=Rosas. 
» fanula. =Grxü.-= Vilassar. =(M. deS.)=Calafell. 
» ■üiZfa'ca.= Philip. = Vilassar. 
Càlliostoma Linnei. =Mont.= Vilassar. =Pineda.=(M. de S.)= Vi- 
lanova. =Calafell. 
» comeloides. =Lam.=Pineda.=(M. de S.)=Vilanova.= 

Calafell. 
» #mmíZa£ws.:=Born. —Pineda. =(M. de S.)= Vilanova, 

= Calafell. 
» » var. aZòa.= Pineda. 

» C7ieramtei.=Philip.=Pineda.=(M. de S.)= Vilanova. = 

Calafell. 
» ea?as/jera£ws.=Payr.=Pineda.=(M. de S )=Vilanova. 

= Calafell. 
» £aw#wtM'.=Payr.=Pineda.= Vilassar. =(M. de S.)= 

Calafell. 
» ecmwZws.=Lin.=Pineda. 

» sírïaíws.=Lin.=Pineda.=Rosas.=«: Vilassar. 

» wu/Z/aWs. =Mont.=Pineda. 

» kocki =Pallares =Pineda. 

» 2?ZawaíM5.=Mont.=Pineda. 

» depicíws.=Desh.=Pineda.= Vilassar. 

» Montagui.^W. Wood.=Pineda. 

» eZw&wts.=Philip.=Pineda.=Vilassar.=(M. de S.)=Vi- 

lanova.= Calafell. 
» Gualterianus .=- Philip. =Mongat.=(M deS.)=Calafell. 

» 6rí•at;míe.=Mont > =Pineda.=Rosas. 

» piramidata.=Lsím..=MsLta,ró. 

(M. deS.) ilíaíom'?=Payr.=Calafell. 

Cyclostrematid^; 

(M. deS.) Cyclostrema (Homalsegyra) atomge.=Philip.=Vilanova. 
= Calafell. 

Haliotid^e 

Haliotis-laméllosa. =Lam.=Cadaqués= Vilassar. =Pineda.=(M. de 

S.)=Calafell. 



Institució Catalana d'Historia Natural 33 



Haliotis lamellosa var. wm'a.=Risso.=Pineda. 

» » var. marmorata.— G. Costa. = Pineda. = Rosas. 

» tuberculata. =Lm.=La, Escala = Pineda. =Vilassar.= Ro- 

sas.=(M. de S.)=Calafell. 

PlEUROTjEMARIDíE 

(M. de S.) Scisurella (Schismope) striatula.=Philip.=Calafell. 

FISURELLIDjE 

Fisurella nubecula. =Lin, Pineda. = Vilassar. 

» #neca.=Lin.=Pineda.= Vilassar. =Rosas. 

» we^ïecící.=Desh.=Vilassar. 

» gibberula.='La,m..=~ Vilassar. 
(M. de S.) Acmea (Tectura) virgínea?—M\i\l.= Vilanova. 
Emarginula elongata.=G. Costa. =Rosas.= Vilassar. =(M. de S.) 

= Calafell. 
(M. deS.) Emarginula Sicula. =Costa.=Calafell. 

Patellid^e 

Pateïla corulea.— Lin.=:Pineda.=Cadaqués.=(M.de S.)=Vilanova. 

» stt&-^/a?ia=Micli.=Pineda.==Lloret.=(M. deS.)= Vilanova. 

» » var. = Cadaqués. 

» lusitanica.=(}mél.= Pineda. =Cadaqués.=Lloret. = Vilas- 
sar. =(M. de S.)=Vilanova. 

» aspera. =Loc.=Barcelona.=Pineda.— Lloret. = Cadaqués. 
=(M. de S.)=Vilanova. 

> scutellina. — Loc.=Cadaqués.=Lloret. 

» vulgat a.=Lin.=Lloret. 

» iTfaviMeí=Loc.==Barcelona. 

» TasZe£.=Maville.=Calella.=Lloret. 

» Bonardi. =Pa,yr. = Cadaqués. =(M. de S.)— Vilanova. 

» tarentina.=V on Salis, etc.=Pineda.=L•loret.=(M. de S.) 
=Vilanova. 

» /'m•w<jrïwea.==Lam.==Cadaqués. 

Chitonid^í 

Chiion olivaaceus. =Spengler.=Piaeda.=Vilasar. 

» marginaíus . =Penn. = Pineda. =Vilassar.=(M. de S.) -Vi- 
lanova. 



34: Institució Catalana d'Historia Natueai. 



(M. de S.) Chiton cinereus. =Lin.=Vilanova. 

— » alb us. =Lin.=Vilanov a. 

— » Bissoi.= 1 Payr.= Vilanova. 

— » Zceyís. ? =Penn.=Vilanova. 

Anisochiton díscrepans. =Brow. =Vilassar.=(M. de S.)— Vilanova. 
» /ia*ciciiZaj'is.=Lin.=Vilassar.=(M. de S.)=Vilanova. 

SCAPHOPODA 
Dentalidíe 
Dentalium strangulaíum. =Desh.=Pineda.=(M. de S.)=Vilanova. 
» alternans.=B. D. D.=Pineda.=(M. de S.)=Calafell. 

» dewíaZe.=Lin.=Pineda.=Vilassar.=(M. deS.)— Calafell. 
» vulgare.=Da, Costa. =Pineda. . 

» 7iovem-cosía£wwi.=Lam.=Pineda. 

(M. de S.) Dentalium rM&esce?is.=Desh.=Vilaiiova.=Calafell. 
(M. deS.) Siphonodentalium Lafotensef. — M. Sars.=Calafell. 

PELECYPODA 

OSTRJFADM 

Osiroa cZepresa.=Lam.=Pineda. 

» cri5íaía.=Born.=Vilassar.=Pineda. 
» stantina. =Par.=Pineda.=(M. de S.)=Vilanova. 
» » var. PetratxL =B. D. D. =Casteldefells. 

(M. de S ) Ostraza edulis. =Lin.=Vilanova.=Calafell. 

= > lamellosa. =Broc.=Vilanova.=Calafell. 

= » cociWeans.=Poli.=Vilanova. 

Anomid^e 

Anomia ej?7iippm.=Lin.=Pineda.=(M. de S.) Vilanova. = Calafell. 

» » var. radiata. =Brochi.=Tossa. 

» eZecínca.=Lin.=Pineda.=(M. de S.)=Vilanova.=Cala- 
felí. 
Anomia patelliformis.=Lm.=Pmedsi.=(M.. de S )=Vilanova. 

Spondilid^e 

Spondilus gcederopus. =Lm,=M.a,tSiró.= Vilassar. =(M. de S. ^Vila- 
nova. = Calaf ell. 

LiMIDiE 

Lima iw^ítí«.=CJiemn.=Pineda =(M. de S.)=Vilanova.=Calafell. 



Institució Catalana d'Histokia Natitiíal 35 



Lima squamosa. =Lam = Vilassar. =(M. de S. ).= Vilano va. = Cala- 
fell. 
» Maras.=Gml.=Lloret.==(M. de S.) Vilanova=Calafell. 
» subauriculata.=M.ont.— Pineda. 

Pectinid^e 

Clayms /?ea?ttoíWí.=Lam.=Pineda. 

» opercularis, Lin.=Pineda.=(M. de S.)=Vilanova.=Ca- 

lafell. 
» clavatus.='Po\i.='Pme&Sí. 

» van'ws.=Lin.=Pineda.=(M. de S.)=Vilanova.=Calafell. 
» » var. rotundaius. =Loc. et Peubron.=Pineda. 

» multistriatus.=I>oli.— Pineda,. =(M. de S.)=Vilanova=Ca- 

lafell. 
» *ewíts.=Beeve.=Pineda. 
» ^lwíZoMm.=Payr.=Pineda. 
» iíníeé. =Payr.=Pineda. 
» distortus.—Da, Costa.— Barcelona. 

» ^nm'o. =Lin.=Vüassar.=(M. de S. )=Vilano va. = Calaf ell. 
» i;íírewí.=Chenin.=Pineda. 
» m/?eícws.=Lam.=Pineda. 
» Dumasi =Payr.=Pineda. 
{M. deS.) Clayms simüis. =L•sLskey.= Vilano va. 
= » wmcoZo?'. =Lam.= Calaf ell. 

= » sulcatus.=Bom.= Calafell. 

= » -dís£<m*«=Lani.=Calafell. 

t=s » conmutatus. = Mont. = Calafell. ' 

= » pes- f elis. =~Lm.=Cala,f ell. 

Pecten Jacobceus.— Lin.=Pineda.=(M. de S.)=Vilanova.=Calafell. 
» hyalinus. =PolL — La Escala. =(M. de S.)=Vilanova. 

Avicülid^e 

^.victíZa íareníiwa.=Lam.=Pineda.=(M. de S. )= Vilano va. = Ca- 
lafell. 
Pinna truncatula. =Philip.=Pineda.=(M. de S.)=Vilanova.=Ca- 

lafell. 
» wiwcro?iaía.=Poli.=Pineda.=(M. de S.)=Vilanova.=Cala- 

fell. 
» wo5í7is.=Lin.=Cadaqués.=(M. de S. .)= Vilano va. = Calaf ell. 



36 Institució Catalana d'Historia Natural. 



Pinna pectinata. =Lin.=Pineda. 

» » var. spinosula.=B. D. D.=Pineda, 

Mttilid^: 

Mytilus £rt'0owws.=Loc.=Pineda.=Calella.=(M. de S.)=Vilanov& 
» reíwsws.=Lam.=Barcelona 
» edwZij?.=Lin.=Calella.=(M. de S.)=Vilanova. 
» graZZoprow'wcmíiS. =Lin.=Barcelona.=(M.deS.)= Vilanova 
» a66rgw'a<ws.=Lam.=Barcelona. 

» ^eíasmocwZmws.=Loc.=Cadaqués — (M. de S.)=Vilanova» 
/> minimus. =Poli =Barcelona=Vilassar.==Pineda.=(M. de 

S.)= Vilanova. 
» #Zoq/?wMs.=Loc.=Barcelona.=(M. de S.)=Vilanova. 
» ftm;wZew$.=Mont.=Barcelona.— (M. de S.)=Vilanova. 
» 5pa<wZmws.=Loc.=Ca]ella. 
(M. de S.) Mytilus afer. =Gml.=aclimatada en Barcelona. 
= « soZicZws.= Martín. =Vilanova. 

= » cí/ZtwcZmcews.=Requieni.=Vilanova. 

= » pictus. =Born.=Barcelona. 

= » peZeciwws.— Loc.=Vilanova. 

Modiola barhata. =Lin.=R,osas.=Vilassar.— (M. de S.)=Vilanova.. 
=Calatell. . 
» 2?7ia*eoZma.=Philip.=Vilassar. 
» radiata. =Sow.=Pineda. 
» oraZí*. —Sow.=Pineda. 
> síí•aw^MZaía?=Lam.=Pineda. 

» ilíaí•ío?'eZZi.=Hidalgo.=Aniposta.=(M. de S.)=Costas de 
Garraf. 
Modiolaria d2scors.=Lm.=Pineda.== Vilassar. 

» raarmom£a.=Forbes.==Pineda.==(M. de S.)=Vilanova. 

Calafell. 
» cosíwZaía.=Risso.=Pineda.=(M. deS.)=Vilanova.=Ca- 

lafell. 
» P<eía<7we.=Scac.=Vilassar. 

(M. de S.) Modiolaria sulcata. =Risso.=Vilanova.=Calafall. 

Arcid^e 

Arca 2Vòee.=Lin.= Vilassar. =Pineda.=(M. de S.)=Calafell. 
» PoZr=Mayer.=Vilassar.=(M. de S.)=Vilanova. 
» 6ar6aía.=Lam.— Vilassar.=(M. de. S.)=Calafell. 



Institució Catalana d'Historia Natural 37 



Arca feíra#<mít.=Poli.==Vilassar.— Rosas.=(M. de S.)=Vilanova. 
» lactea.— Lin.== Vilassar. ==Pineda.=Barcelona.==(M. de S.)= 

Vilanova . =Calaf el 1 . 
» Qtio?/i.=Payr.=Vilassar.=Pineda.=(M. de S.)=Vilanova.= 
Calafell. 
{M. de S.) Arca sca&m.=Poli.=Vilanova. 

= » pulcheUa.=Reeve.=Vil•à,Tioysi. 

= » o&Kctm. =Philip.=Vilanova. =Calafell. 

— » 6r<x?/marcM?=Payr.=Vilanova.=Calafell. 

Pectunculus £arfi£cmws.==Gml.==Vilassar.==(M. de S.)=Vilanova.= 
Calafell. 
» #Zycmens.==Lin.==Pineda. 

» bimaculatus.—-Foli.=Vilassur. 

» w'o/acescews.=Lain.==Pineda.=(M. de S.)=Vilanova. 

—Calafell. 
(M. de S.) PecítmcwZws^nZosws.=Lin.=Calafell. 
Nucula wwcZeaía.=Lin.=Pineda.=(M. de S.) Vilanova. =Calafell. 
» decusata.=Sow. — (sulcata.=~Bom.— Pineda. =(M. de S.)= 

Calafell. 
» TiiíicZa. =Sow.=Rosas.=(M. de S.)= Vilanova. =Calafell. 
» tenuis. =M.ont.= Vilassar. 
XecZa /Ta<7ÍZi's.==Chenm.=Pineda.=(M. de S.)=Vilanova.= Calafell. 
• » j?eZZi/ r oï'mí5.=Lin.=Pineda.=Vilassar.=(M. de S.) Vilanova. 
=Calafell. 

CaRDITID^E 

■Cardita acwZeaía.=Poli.=Pineda.=(M. de S.)=Vilanova. 
» formosMZa.=Loc.=Pineda.= Vilassar. =Rosas. 
» caZt/cwZaía.=Lin.=La Escala =Lloret.=Rosas.=Vilassar. 

Astartidje 

Astarte fusca. =Poli.=Pineda.=(M. de S.)=Vilanova. 
» triangularis. =Mont. = Vilassar . 

Erycinid^e 

Kelly a corbuloides. =Pbilip.= Vilassar. 

Cardidje 

Cardium echinatum.—Lm.=Pineda,. 
» m/mcewm.=Lam.=Pineda. 
» worve^icMm.=Spengl.=Pineda.=(M. de S.)=Vilanova. 



38 Institució Catalana d'Historia Natural. 



Cardium oblongum.= Chemn. — Pineda. =(M. de S.)=Calafell. 
» / ? ascm£wm.==Mont.==Vilasar. 

» Lamarkii. =Reeve.=Pineda.=(M. de S.)=Calafell. 
» íw6ercwZaíttm.=Lin.=Pineda. = (M. de S.)=Vilanova.= 
Calafell. 

> » var. aZ&a.= Pineda. =(M. de S.)= Calafell- 
» paucicostatum. =Lin.=Pineda.=(M. de S .)= Vilanova. = 

Calafell. 
» ^a^i7Zoswm.=Poli.=Pineda.=Vilasar.=(M. deS.)=Vila- 

nova.=Calafell. 
» mucronatum. =Poli.=Pineda.=(M. de S.)=Vilanova.= 

Calafell. 
» Derhayesii.— Pair. =Pineda. 
» aculeatum. =Lin,=Rosas. = (M. de S.)=Vilanova.=Ca- 

lafell. 
» o&£ï'2£wm.=Loc.=Barcelona. =(M. de S.)=Vilanova. 
» e<2tóZe.=Lin.=La Escala. =(M. de S.)=CalafelI. 
» »wmmwm.=Philip.=Pineda. 
(M. de S.) Cardium nodo*M»i.=Turt.=Calafell. 
= » jparmtm.=Philip.= Calaf ell. 

Chamid^e 

Chama #rí/^ftoï<Zgs.=Lm.=Pineda.=Vilasar.=(M. de S.)=Vilano- 
va. --Calaf ell. 

Cyprinid^e 
Isocardia coí*.=Lin.=Pineda.=(M. de S.)=Vilanova.=Calafell. 

Venerid^e 

Meretrix c7iio?if?.=Lin.=Pineda.=(M. de S.)=Calafell. 

» míicZw7a.=Lam.=Pineda.=Vilasar.=; (M. de S.)= Vila- 
nova. 

> r•w<jraííi?=Lam.=Pineda. 

» rwefa*ór.=Poli.=Pineda.=(M. de S.)= Vilanova. 

» #rac&7ew£a.==Loc.=Barcelona.==(M. de S.)= Vilanova. 

» mediterranea. =Tiberí.=Pineda. 
Circe striata.=~Loc.= Pineda. 

» mínima. =Mont.=Pineda. 
Dosinia exoleta. =Lin.=Pineda. 

» Zwpiwws.=Poli.=Pineda.=(M. de S.)— Calafell. 



Institució Catalana d'Historia Natural 39 



Dosinia lunaris.— Lam =Pineda =Vilasar. 

Venus gallina. =Lm.=l?med.a,.=(\L de S.)=Vilanova.=Calafell. 

» casina. =Lin.=Pineda.=:Tossa. 

» verrucosa.=Lin. ,=Vilasar.=(M. de S.)=Vilanova.=Calafell. 

» ovata.— Penn.=Pineda.=Vilanova.=:(M. de S.)=Vilanova.. 
^Calafell. 

» fasciata.—Bsi Costa. =Pineda.=(M. de S. )= Vilanova. =Ca- 
lafell. 
Lucinopsis wncïafa. =Penn.=Pineda.=(M. de S.)=Calafell. 
Tapes geographicus. =Chemn.=Pineda.=(M. de S.)=Calafell. 

» decusatus. =Lin . =Cadaqués . —Barcelona . 

» íéícííí? , afa.=Lam.=Barce'ona.=(M. de S.)=Calafell. 

» a«rews.=Gml.=Vilasar.=Pineda. 

» íaceaft7i's.=Fleurian de Bellvile.=:Pmeda. 

» òico£or.=Lam.=Barcelona.==Pmeda.=(M. deS.)=Calafell. 

» cmíemoeüts.=Loc.=Barcelona. 

» Zwcews.=Loc.=Barcelona. 

» ilfa w'We£.=Loc.=Barcelona. 

» centíWs.=Turton.=Barcelona. 

» Grangerii.=Loc.=Barcelona,. 

» Bendantii=. ~P&y r.=(petalinus.= Lam. = Barcelona. =(M. de 
S.)?=Calafell. 

» rostratus. =Loc.=Barcelona. 

» /íoï•/eZeZZws.=Loc.=Barcelona. 

» Cert;aÍ7ie.=Loc.=Barcelona. 

» reíoï-£ws.=Loc.=Barcelona. 

» extensus.=LoG.—BsircelOYiSL. 

» m'£ido$ws.=Loc.=Barcelona. 

» |ntZc7ieZZws.=Lam.=Lloret. 

» marmoratus. =Philip.=Vilasar. 

» caíem/ ? ertís.=Lam.=Barcelona. 

» floridus.— Lam.=Barcelona. 
Venerupis ii w«.=Lin.=Cadaqués,=Vilasar.=(M. de S.)=Vilanova. 

=Calafell. 
(M. de S.) Venerusis perforans.=Mo nt.= Vilanova. =Calaf ell. 
= » La/owfcaíí^.=Payr.=Vilanova. 

Petricolidíe 
Petricola lithophaga.=Rtz. =Vilasar.=La Escala. =(M. de S.)= Vi- 
lanova. 



40 Institució Catalana d'Historia Natural 

(M. de S.) Petricola rw^ereMa.=Lam.==Vilanova. 

Ungulinidíe 

Axinus flexuosus.—Montg.— Pineda. 

Diplodonta roíwn<2aía.=Mont.=Pineda.=Vilasai\=(M. de S.)=Ca- 

lafell. 

DONACID^E 

Donax emafàwws.=Lam.=Pineda.=Rosas.=Castelldefels.==(M. de 

S.)=Vilanova.=Calafell. 
» j9oZï£ws.=Poli.=Pineda. 
» vitlatus.=Da, Costa. ^Pineda. 

» $emiestriatus.=Po\i.=VH8Lsa,r.=(M. de S.)=Calafell.=Vi- 
lanova. 

Psamnobld^e 
Psamnobia w*perímcí.=Chemn.=Vilasar.=Pineda. 
> ferroensis.=CheTa.n.—F'med•à. 

Solen id^e 
Solenocurtus s£n#i7Zaítts.=Lin.==Vilasar.=Pineda.==(M. de S.)= 

Vilanova. =Calafell. 
» cawíZïíZws.^Renieri.^Pineda. 

» anticuatus.— Pult. =Pineda.=(M. de S.)— Calafell, 

Solen siligna. =Lin.— Vilasar.==(M. de S.)=Vilanova ^Calafell. 
» vagina.=ljm.—Yil8isa,r.— (M. de S.)= Vilanova. —Calafell. 
» ercm.=Lin.=Vilasar.==(M. de S.)=Vilanova.=Calafell. 
» (Ceratisoleri) legumen. =Lin-=Vilasar.=(M. de S.)=Vilano- 

va = Calafell. 

Mesodesmatioe 
Mesodesma cornea. =Poli.=Pineda.=Vilassar. — (M. de S.)=Oa- 
lafell. 

Macirid^e 

Mactra 7ieZt;acea.=Chemn.==Pineda.=(M. de S.)=Calafell. 

* coraZZmfl?=Lin.=Vilassar.=(M.deS.)= : Vilanova.=Calafell. 
» síwZíoï•wm.=Lin.=Pineda.==(M. de S.)= Vilanova. =CalafelL 

. (Acabarà) 

Irop La HuKMlüA Dh UKU. - Nueva San írancísco 17, Barcelona. 







Publicacions en venta en la «Institució Catalana d' Historia Natural» 

Butlletí. 

Any 1902 8 ptas. 

> 1903. 8 

» 1901, 1902 y 1903 plegats (quedan pocas colec- 

ciòns) 25 » 

Any 1904 5 

Números solts, sempre que n' hi hagin de sobrers. 0'25 » 

Catalech de Himenopter* de Catalunya, 

per D. Joseph M. 8 Bofill y D Pere Antiga 

Tentredinidce. 0'60 ptas. 

Chrysidai 0'50 » 

Sphegidw 0'60 » 

Sapygidce, Scolidce y Mutillidce, 0'60 » 

Vespidm 0'50 » 

Pompüidae 0'50 » 

Per D. Joseph M. a Bofill 

lchneumonidce l'OO » 

Apidae l'OO > 

Pera adquirir qualsevol d' aquestas publicacions, dirigirse al Tresorer 
de )a Institució (Paradís, 10, l. er , Barcelona). 

Pera pagos inferiors à 50 pessetas poden enviarse sellos de correus 
de 0*15 ptas., O'IO ptas., 0'05 ptas., y 0*02 ptas. Els sellos francesos, 
italians y alemanys de 0'15 frs., 0*15 lirasyO'20 mks., també son 
atmesos.' Els pagos superiors à 50 pessetas poden fer se efectius pel Giro 
Mutuo ó lletra de fàcil cobransa. 

Gambis p té l' lnsiiiució ai altres Societats 

Naturae Novitates — Berlin. 

Deutsch Entomologisdzen Gessellschaff. — Berlín. 
E. B,. Zoologisch-Botanische Gessellschaff. — Viena. 
Polixena. — Viena. 
Instituto Egyptien. — Cairo (Egipto). 
Societé Entomologique de Belgique— Bruselas. « 

Societé Royale Malacologique de Belgique. — Bruselas 
Societé Royale de Botanique de Belgique.— Bruselas. 
Societé Enomologique Namuroise.— Naraur (Bèlgica). 
Societé Belgte de Geologie, de Paleontologie et d'Hydrologie. — 
Bruselas. 

Sociedade scientifica de Sao-Paulo.— San Pablo (Brasil). 

Museum de Sao-Paulo.— San Pablo (Brasil). 

Revista Chilena de Historia Natural. — Valparaíso (Chile). 

Entomological Society of Ontario. — Ontario (Canadà). 

Real Sociedad Espanola de Historia Natural. — Madrid 

Real Acadèmia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales .-Madrid . 

Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. — Zaragoza. 

Butlletí delDiccionaridelallenguacatalana.— Palma deMallorca. 






Revista Montserratina. — Monastir de Montserrat. 

Revista de Menorca, del Ateneo Científico, Literario y Artísti- 
co.— Mahon (Menorca). 

Smïthsonian Institution.— Washington (E. U. A.) 

United States National Museum.— Washington (E. U. A.) 

United States Geological Survey.— Washington (E. U. A.) 

American Museum of Natural History. — New -York (E. U. A.) 

Boston Society of Natural History.— Boston (E. U. A.) 

Missouri Botanical Garden. — Saint Louis (E. U. A.) 

The Lloyd Library. — Cincinati-Ohio (E. U. A.) 

Academy of aciences, Arts and Lettres. — Madison Wis (E. U. A.) 

The Chicago Academy of Sciences.— Chicago (E. U. A.) 

La Feuille des jeunes Naturalistes. — Paris. 

Museum de Histoire Naturelle. — París. 

Societé Entomologique de France.— París. 

Societé Zoologique de France. — París. 

Institut de Zoologie de 1' Université de Montpeller. 

Societé d' Etudes scientifiques de l'Aude. — Carcasona. 

Societé des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France. — 
Nàntes. 

Museo Civico diStoria Naturale di— Gènova. 

Museo di Zoologia et Anatomia comparata delia R. Universita 
di Torino. 

R. Stazione di Entomologia Agrària, «Redia»— Florència. 

Società di Naturalisti. — Nàpoles. 

Acadèmia Gioenia di Science Naturali.— Catania (Itàlia). 

Reale Accademia dei Lincei. — Roma. 

Pontifícia Accademia dei Nuo vi Lincei. — Roma. 

Zoological Society of London. — Londres 

Conchological Society of Great Britain and Irland.— Manchester. 

Musee Oceanograflque de— Mònaco. 

Institut Geologique de México. — México. 

Commissao do Serviço Geologico de Portugal. — Lisboa. 

«Broteria» — Revista de Sciencias Naturaes do Collegio de San 
Fiel.— Soalheira (Portugal). 

Societé Portugaise des Sciences Naturelles. -Lisboa. 

Societé de Naturalistes de Kiew (Rusia) . 

Institut Zootecnique de l' Université de— Jurgen (Rusia). 

Museo Nacional de — Buenos-Aires (Rep. Arg.) 

Societé Entomoogique-du-Musee d'Histoire Naturelle.— Berna 
(Suissa). 

Institut National Genevois. — Genève (Suissa). 

Entomologisk Tidskrift. Entomologista Fòreningen in.— Sto- 
ckholm (Suècia). 

Université de Upsala (Suècia) 

Museo Nacional de San Salvador (Rep. de El Salvador). 

Museo Nacional de Ciencias Naturales. — Montevideo. 

Real Acadèmia de Ciencias Naturales. — Barcelona. 

Centre Excursionista de Catalunya. — Barcelona. 

El Óolmenero Espanol.— Barcelona (Gracia). 






Segona època. Any 6.* — Nom. 4 



Abril 1909 



Butlletí dc i a 



Institució Catalana 



d'Historia Natural 



■+v — -%♦■ 



Nulla. unquam inter fídem et rationem 
vera dissensió esse potesí. 

OONST. DE PlD. CATH. C, IV. 



SUMARI 

Secció Oficial: 
Sessió del 1 d' Abril de 1909. 

Tomàs, LI. — Moluschs marins de Catalunya (Acabament). 
Tarré, Emili. — Contribució à la Ornitologia de Catalunya. 
Harlé, E. — L' Elephas antiqïius, à les Corts de Sarrià. 
Llenas, Manel.— Ensaig d' una Flora Liquénica de Catalunya. 
Pàginas 25 à 32 (Paginació especial). 



LOCAL SOCIAL 

Carrer del Paradís, núm. 10, pis l. er , 2. 

BARCELONA 



M..oOütft' 



INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 

Socis numerari».— Deuen ser presentats per tres socis, y atme- 
sos en sessió. Pagan deu pesseta» 1' any (que poden fer efectivas k 
D. Lluis Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la 
Institució, Raurich, 16 y 18), reben totas las publicacions de la So- 
cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. 

Butlletí.— Cada mes surt el Butlletí de la Institució, menos 
los mesos de Juliol, Agost y Septembre. 

Anuncis.— Els de cambis de llibres ü objectes d' Historia Natural 
s' insertaràn gratis, en car e que siguin de personas extranyas à la Ins- 
titució, prèvia aprovació de la Junta. 

Tiratjes a part: 

50 exemplars 100 exemplars 



1- 4 planas 5 ptas. 8 ptas. 

5- 8 8 » 15 

8-16 » 15 25 

Els pedidos deuran ferse directament à la i m pren ta 

Nova de S. Francisco, 17. 



Toutes les Communications et échanges doivent ètre en- 
voyées au siège de la Societé: 

Paradís, 10, 1. er , 2*.— Barcelona (Espagne) 



NOTA. — BEMERKUNG 

La «Institució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desitja '1 cambi de publicacions. 

Die «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» bittet um Gegensendungen. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desea el cambio de publicaciones. 

The «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desires to exchange publications. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» demande 1' échange. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» ckiede ricambio. 



BUTLLETÍ 

DE LA 

INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 

2. a època Barcelona, Abril de 1909 Any VI.— Núm. 4 

SECCIÓ OFICIAL 



Sessió del 1 d' Abril de 1909 
Presidència de D. Felip Ferrer y Vert 

A les 21 y 45 minuts el Sr. President obre la sessió ab 1' assis- 
tència dels Srs. Ferrer y Dalmau (M.), Maluquer(S.),Maluquer (Joa- 
quim), Llenas, Kosals, Tomàs, Font (Pius), Noguera, Font y Sagué, 
Ventalló, Ferrer y Gomis y Corretjer. 

Se llegeix 1' acta de la sessió anterior qu'es aprobada per unani- 
mitat. 

Socis atmesos. -Ho son per unanimitat els senyors Antoni de 
Sarna, Manel Navarro y Ferré, Joseph M. a de la Fuente, Pbre., 
y Eduard Xammar. 

Propostas de nous «ocis. — Els Srs. Corretjer, Ferrer y Vert y 
Ferrer y Gomis proposan pera soci numerari à D. Miquel Alexan- 
dre y Casas (de Barcelona). 

Comunicacions. - Mossèn Norbert y Sagué dona compte de la 
trovalla d' un nòdul d' Estroncianita recubert de sílice en el creta- 
ci de Sant Martí Sarroca, quin exemplar dona pel Museo. 

El Sr. Maluquer (S.) llegeix un treball del Dr. Cadevall sobre 
«El genero Taraxacum en Catalunya,» en el que descriu 9 espècies 
de dit genre. 

—El Sr. Tomàs llegeix un treball de P. Prat sobre el Microgas- 
ter glommeratus com paràssit de la Pieris brassicae comentant un 
treball de M. J. Fabre. 

El mateix senyor llegeix un treball propi sobre «Un Pórfid lam- 
proflr» trobat à Arbucias. 



42 Institució Catalana d'Historia Natürai, 

—El Sr. President llegeixuna «3. a Contribució à la FloraBalear» 
del soci Llorens Garcías y una nota de M. Faura y Sans, Pbre., des- 
cribint una excursió feta pels professors y alumnes de 1" Escola de 
Minas de Madrit. 

No haventhi res més de que tractar s' aixecà 1' sessió à les 22 
hores y 40 minuts. 



lüoiusoíis marins de Catalunya 



(Acabament) 

Maclra íWa??#MZa.=Benieri.=Vilassar.=Pineda.=(M. de S.)=Ca- 
lafell. 
» 2acf ea.=Lam.=Barcelona. 
(M. de S.) Mactra m/foí&.==Bronn.==Vilanova.=Calafell. 

= » Bourguignati.=IjOC,=Yi\8LnoveL.= Calafell. 

Lutraria eliptica =Lam.=Rosas.=Vilassar.=(M. de S )=CalafelL 
» oòïtm^a. =Gml.:=Vilassar.=(M. de S.)=Calafell. 

Myid^e 

Corbula ^66a.=01ivi.=Pineda.=(M. de S.)=Vilanova.=Calafell. 

» porcina.— Lam.=Pineda. 
(M. de S). Corbula curta =Loc.=Vilanova. 

Corbula (Oorbulomia) mediterranea.=Costa,.=Hos3iS.=(M. de^S).= 
Vilanova. =Calaf ell. 

Glycimerid^e 

Saxicava rw<7osa.=Lin.=Pineda.=(M. de S.)=Vilanova.=Calafell. 
» arcíioa.=Lin.=Pineda.=(M. de S.)=Vilanova.=CalafelL 

Pholadid^e 
Fholas cawd£da.=Lm.=Pineda.=:Rosas.=(M. de S.)=Vilanova.= 
Calafell. 
» dactylus.=Lm.==LsL• Escala. — (M. de S. )=Vilano va. = Ca- 
lafell. 
» parva. =Penn.=Pineda. 
Xilophaga dor•saZis=Turt.=Pineda. 



Institució Catalana d'Historia Natural 43 

Tkhedid^e 
Teredo sp.?= Pineda. 

Lucinid^e 

Lucina sjnmfem.=Montg.:*=Pineda.=Vilassar. 

» Zewcoma,=Turt.=Pineda =Vilassar.=(M. de S.)=Vilanova. 
=Calafell. 

» reticulata. =Poli.=Vilassar 

■» borealis. =Lin.=Pineda. 

» transversa.=Brou. — Vilassar. 

» divaricata. =Lin =Salou. 

» Desmaresii.—FsLyr. =Salou.=(M. de S.)=Vilanova. 
(M. de S.) Lucina ccmmw£aía.=Philip.=Calafell. 

TeLLINIDíE 

Tellina pusilla.=Phïlij).=Vil8LSsa,r. 

» jpwZc7ieZZa.==Lam.=Pineda.=Vilassar.==(M. de S.)=Calafell. 

» ni£uZa.=Poli:=Pineda.=Vilassar.=(M. de S )=Calafell. 

» donacina. =Lin.=Vilassar.=(M. de S.)=Calafell. 

» sgwafo'da.=Pulz.=(depresa=Gml.=incarnata.= Poli).=Pi- 
neda.=(M. de S )=Calafell. 

» planata. =Lin =Vilassar.=(M. de S.)— Calafell. 

» ea%ita. =Poli,=Pineda. 

» / , aòwZo7'cZes.=Mont.=Pineda =(M. de S.)?=Calafell. 

» conmutata =Pineda.=Vilassar.=(M. de S.)?= Vilanova 

» compresa. =Broch.=Pineda. 

» serrata. =Eenieri =Pineda =(M. de S)=Vilanova. 

» fmgtZts.— Lin.=Cadaqués. 

» / ? íi6tíZa.=Gnil.= Vilassar. 
(M. de S ) Tellma ciimana.=Q. Costa. =Calaf ell. 

= » / ? a6iíZi/ ? o?•mts.=Gronovius.=Calafell. 

SCROB1CULAR1D.E 

Scrobicularia j3Ípe? , aía.=Poir.=Pineda.=(M. de S.)=Calafell. 

» tofíarcfa. =Payr.=Barcelona.=(M. de S.)=Calafell. 

Syndesmia ovata. =Philip . = Vilassar . 

» aZò«.=Reclus.=Barcelona. 

» £emus.=Mont.=Vilassar. 

» prismàtica — Montg.=Pineda. 



44 Institució Catalana. d'Historia Natural 

(M. de S ) Syndesmia ajpefa"wa.=Renieri.=Oalafell. 
= » occiíam'ca. =Reclus. =Calafell. 

= » frayüis =Risso.=Calafell- 

CuSPlDAIUDiE 

» rostrata =Spengl.=Pineda. 

» cosf/eiZaía-=Desh.=Pineda. 

» cuspidata. =01iví =Pineda. 

Solenomid^e 
(M. de S). Solenomia (Solemys) togata. —Foli.— Vilanova. 

Pandorid.e 

andora obtusa. =L&m. =Pineda. 
» pinnoides =Montg.=Pineda. 

» incequivalvis.=Lm=Fmed3L.=(M. de S) : =Vilanova.=Ca- 
lafell. 

Ltonsidíe 

Lyonsia worv^ica.— Chemn.=Pineda. 
» Maestagni =Brow.=Pineda. 

Anatinidíe 
Thracia vi7Zon'wscwZa.=Macgllivray.=Pineda. 
(M. de S) Thracia pubescens.=Fxútnej. =Calafell. 

= » papyracea. =Poli =Calafell. 

Poromya #ra?iwZa£a.=Nyst.=Pineda.:=(M. de S.)— Calafell. 

Ll. Tomàs 
Barcelona, Desembre de 1908. 

COKTfMllí í LE OllTOLOBIfl DE CflTflLDHYfl 

Nova espècie del genre Podiceps Lath. 

Ha vingut à mon poder un exemplar d' una espècie que deu 
ésser plaçat entre les del genre Podiceps Lath. Ella no apareix 
descrita en cap de les obres de la meva colecció d' autors en Orni- 
tologia. Es per això que ab satisfacció ne dono avuy coneixement 
à nostra Institució. Aquet exemplar, caçat en 15 de Febrer del any 
darrer al Prat del Llobregat, fou comprat per nostre consoci sen- 
yor Soler, qui '1 preparà y me '1 vengué. 



Institució Catalana. d'Historia Natural 



45 



Al primer cop d'ull se vegé que pertanyia al petit agrupament, 
que, acceptant en aquest punt les idees de Toussenel, anomeno com 
-ell de 1' Hyperteriga, es dir, de peu provehit extraordinàriament de 
membranes. Aquet agrupament se troba plaçat en els darrers 




rengles del ordre dels aucells nadadors (Remipeda), que començant 
ab les espècies provehides d' ales escatoses, ó ales-rems, incloses eu 
un agrupameut anomenat Remiptera, acaba ab les espècies de les 
famílies Fulicidse y Phalaropidse que formen 1' agrupament anome- 



4Q Institució Catalana d'Histouia Natural. 



nat Remigrallidse, quines espècies venen à ésser d' un caràcter am- 
biguu entre 'Is aucells nadadors y els xancuts. 

L : agrupament de 1' Hyperteriga compren sols la familia Podi- 
cipidse, la que conté tres genres: Podiceps, Podilimbus y (Ekmo- 
phorus, segons Ogilvie-Grant en el vol. XXVI del «Catalogue of 
Birds in the British Museum.» 

Heus aquí la descripció de l l exemplar, del que ademés en dono 
adjunt un grabat, reduit à '/ 4 de la grandària natural. 

Capycoíl. — Cap, part superior: gris verdós, més clar en la mei- 
tat anterior; front y vèrtex negrós rojench, quasi negre, ab une& 
quantes taques blanquinoses (les plomes del vèrtex formen una 
lleugera hupa). Part inferior: Lorums; tinta similar à la del front y 
vèrtex, però més clara, vorejada en sa part anterior per una faixa 
blanca, que va aprimantse y prenent color ros moradench pe'ls con- 
torns dels ulls, y s' uneix al fons blanch de la regió auditiva, la 
que presenta en sa part posterior una taca d' un acoloriment gris- 
moradench, anàlech al de la vora superior dels ulls. 

Tronch. — Part superior: Gris rogench molt fosch. Costats: Gris 
rogench. Part inferior: Blanch pur, lleugerament gris-groguench 
en la regió anal. 

Ales. — Part superior: Primàries, d' una tinta igual à la de la- 
part posterior del coll, en sa meitat inferior; secundaries, d' una 
tinta més clara, igual que la de 1' esquena. Les ales plegades pre- 
senten dos faixes blanques (que corresponen à les vores externa é 
interna), formades per les plomes secundaries inferiors blanques, 
les quals no son enterament covertes per les secundaries superiors,, 
que compleixen 1' objectiu de covertores ó tectrius. 

Tarses. — D' un negre- verdós. 

Talla. — 60 cents, dels quals en corresponen 10 al cap (bec inclòs), 
20 al coll, y 30 al tronch. L'ala plegada mideix 18 cents.; els tarses. 
6 cents., y el dit extern (el més llarg), inclòs V ungla, 7 y V 2 cents. 

En les espècies del genre Podiceps, per mi observades, he tro- 
bat ésser aixís les proporcions de les diverses parts del individuu 
respecte à la talla: Cap, V 4 ; coll, ! / 4 ; tronch, 2 / 4 . En la espècie de 
que tracto, les proporcions son aquestes: Cap, V 6 ; coll, 2 / 6 ; tronch, 
3 / 6 . El coll, que en les espècies per mi conegudes es igual en llargà- 
ria al cap, es doble en la nova espècie. La proporció del tronch, 
com se veu, es igual. Aquesta diferencia en el coll seria donchs 
una característica suficient à ésser tinguda en compte pera pró- 



Institució Catalana d'Historia Natural 47 



porcionar el nom à 1' espècie. Mes, com que no son per mi conegu- 
des més que les d' Europa, y en les descripcions de les altres espè- 
cies no he trobat senyalada la mida de la llargària del coll, y tam- 
poch cap grabat es vingut à ma observació, no puch intentar basar 
la denominació sobre aquesta característica del coll, perquè be po- 
dria ésser que altra espècie fos més accentuada en quant à la relativa 
llargària del mateix, y dich relativa, perquè entenen que es aquesta 
la que ha d' ésser tinguda en compte. 

Com que 1' espècie presentada té una talla de 60 cents., com hem 
vist, y 1' espècie més gran entre les 19 compreses en el genre Podi- 
ceps, segons T esmentat Ogilvie-Grant en el ja indicat vol. XXVI 
del «Catalogue of Birds in the British Museum», el P. cristatus, ne 
té sols 51, resulta ésser la característica de la talla la que ha de 
servir pera proporcionar el nom à 1' espècie. 

Crech, donchs, que fins y à tant no 's demostri 1' existència de 
una espècie de major talla, ó be que la ara presentada hagi sigut 
abans descrita, baix el mateix nom ó qualque altre, serà conside- 
rat el nom de Podiceps major com 1' apropiat pera la mateixa. 

Emilt Tareé 
Barcelona, Març 1909. 



L Eiepnas antlps à les Cons de Sarria (Barcelona) 

Par E. HARLÉ 

La portion de molaire d'Eléphant trouvée à Corts de Sarrià, fau- 
bourg de Barcelone, est une portion antérieure, car les lames les 
plus usées sont à l'extrémité intacte del'échantillon— c'est une por- 
tion de molaire supérieure, parceque la surface de trituration est 
convexe et parceque l'angle des lames avec cette surface est obtús 
vers l'avant — sa courbure en plan prouve qu'elle appartient à un 
maxillaire droit, car la face latérale convexe des molaires supé- 
rieures d'Eléphant est du còté extérieur. C'est la derniére oul'avant- 
derniére molaire. 

La détermination de l'espéce d'Eléphant à laquelle appartient 
une molaire est souvent difficile. 

Depuis mon voyage à Barcelone, il y a bientót un mois, j'ai 



48 Institució Catalana d'Historia Natural 



examiné les moJaires d'Eléphants de ma collection— du Muséum de 
Bordeaux — de celui de Toulouse — de la collection Chauvet, à Ruf- 
fec (Charente) - et un bon nombre de celles du Muséum de Paris — 
-soit, en tout, environ 45 molaires d'Elephas primigenius, 40 d'Ele- 
phas antiquus et 20 d'Elephas meridionalis. Je leur ai compare, 
d'aprés mes souvenirs et quelques notes, la dent de Corts de Sarrià. 

L'émail me semble trop épais et l'intervalle, d'axe en axe, des 
lames trop grand pour que cette dent soit d'Elephas primigenius. 
Mais l'émail n'est pas aussi épais et l'intervalle d'axe en axe des 
ames aussi grand que dans l'El. meridionalis, et surtout que dans 
l'El. meridionalis de type ancien. II me semble aussi que, si cette 
dent était de cette dernière espéce, elle serait plus large. Ses carac- 
téres cadrent mieux avec ceux de l'El. antiquus. J'ai été particu- 
liérement intéressé par une des 15 molaires d'El. antiquus de la 
collection Chauvet, recueillies avec 5 molaires d'El. primigenius et 
de nombreux silex chelléens característiques, dans les gravières de 
Saint- Amant de Graves, alluvions anciennes de la Charente, en 
aval d'Angouléme. Cette dent ressemble beaucoup à celle de Corts 
de Sarrià, sauf que, appartenant à la màchoire inférieure, elle est 
plus étroite (largeur 74 millimétres, au lieu de 90 à celle de Corts 
•de Sarrià): l'épaisseur de l'émail est presque aussi forte (2 mm., 5 
au lieu de 3 ou 8,5 à celle de Corts de Sarrià — épaisseur mesurée 
perpendiculairement); l'intervalle d'axe en axe de deux lames con- 
secutives est le mème (20 mm., mesure prise perpendiculairement 
aux lames); la forme des ilots d'émail est pareille; l'émail est, de 
méme, extrémement plissé et ces plissements se prolongent, par des 
lignes prof ondes, sur sa surface verticale. La différence est com- 
pléte avec les molaires d'El. primigenius de la mème provenance, 
à lames plus serrées, à émail mince et peu ou pas plissé. 

La mclaire de Corts de Sarrià est donc, si je ne me trompe, 
■d'Elephas antiquus. 

Bordeaux 12 Dbre. 1908. 



- La Institució Caialana d' Historia Natural sols se declara 
responsable de lo contiügut en la Secció Oficial del seu Butlletí, 
deixant íntegra als respectius autors la responsabilitat dels treballs 
firmats. 

iui|). LK IIURM1GA DE ORO.— Nueva San Fr»octsco 17, Barceloní 









Publicacions eo venta en la «Institució Catalana (f Historia Natural» 

Butlletí. 

Any 1902 . 8 ptas. 

> 1903. 8 

» 1901, 1902 y 1903 plegats (quedan pocas colec- 

cións) 25 * 

Any 1904 5 » 

Números solts, sempre que n' hi hagin de sobrers. 0'25 » 

Catàlech de Himenópters de Catalunya, 

per D. Joseph M.* Bofill y D. Pere Antiga 

Tentredinidce 0'60 ptas. 

Chrysidce, 0'50 > 

Sphegidce *. . . . 0'60 » 

Sapygidce , Scolidm y Mutillidm 0'60 » 

Vespidm 0*50 » 

Pompilidae 0'50 » 

Per D. Joseph M. a Bofill 

Ichneumonidce 1*00 » 

Apidae l'OO » 

Pera adquirir qualsevol d' aquestas publicacions, dirigirse al Tresorer 
de la Institució (Paradís, 10, l. er , Barcelona). 

Pera pagos inferiors à 50 pessetas poden enviarse sellos de correus 
de 0*15 ptas., O'IOptas., 0'05 ptas., y 0*02 ptas. Els sellos francesos, 
italians j alemanys de 0'15 frs., 045 liras y 0'20 mks., també son 
atmesos. Els pagos superiors à 50 pessetas poden ferse efectius pel Giro 
Mutuo ó lletra de fàcil cobransa. 

Gambis pe té r Institució ao altres Societats 

Naturae Novitates — Berlin. 
Deutsch Entomologisdzen Gessellschaff. — Berlín. 
E. R. Zoologisch-Botanische Gessellschaff. — Viena. 
Polixena. — Viena. 
Instituto Egyptien. — Cairo (Egipto). 
Societé Entomologique de Belgique — Bruselas. 
Societé Royale Malacologique de Belgique. — Bruselas 
Societé Royale de Botanique de Belgique.— Bruselas. 
Societé Enomologique Namuroise. — Namur (Bèlgica). 
Societé Belgte de Geologie, de Paleontologie et d'Hydrologie. — 
Bruselas. 

Sociedade scientifica de Sao-Paulo. — San Pablo (Brasil). 

Museum de Sao-Paulo.— San Pablo (Brasil). 

Revista Chilena de Historia Natural. — Valparaíso (Chile). 

Entomological Society of Ontario. — Ontario (Canadà). 

Real Sociedad Espanola de Historia Natural. — Madrid 

Real Acadèmia deCienciasExactas, Písicas y Natural es.— Madrid. 

Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. — Zaragoza. 

Butlletí del Diccionari de la llengua catalana . —Palma de Mall orca : 



Revista Montserratina. — Monastir de Montserrat. 

Revista de Menorca, del Ateneo Científico, Literario y Artísti- 
co.— Mahon (Menorca). 

Smithsonian Institution. — Washington (E. U. A.) 

United States National Museum.— Washington (E. U. A.) 

United States Geological Survey.— Washington (E. U. A.) 

American Museum of Natural History. — New -York (E. U. A.) 

JBoston Society of Natural History.— Boston (E. U. A.) 

Missouri Botanical Garden. — Saint Louis (E. U. A.) 

The Lloyd Library.— Cincinati-Ohio (E. U. A.) 

Academy of Sciences, Arts and Lettres. — Madison Wis (E. U. A.) 

The Chicago Academy of Sciences. -^Chicago (E. U. A.) 

La Feuille des jeunes Naturalistes. — Paris. 

Museum de Histoire Naturelle. — París. 

Socioté Entomologique de France.— París. 

Societé Zoologique de France. — París. 

Institut de Zoologie del' Université de Montpeller. 

Societé d' Etudes scientiíiques de l'Aude. — Carcasona. 

Societé des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France. — 
Nan tes. 

Museo Civico diStoria Naturale di— Gènova. 

Museo di Zoologia et Anatomia comparata delia R. Universita 
di Torino. 

R. Stazione di Entomologia Agrària, «Redia»— Florència. 

Società di Naturalisti. — Nàpoles. 

Acadèmia Gioenia di Science Naturali.— Catania (Itàlia). 

Reale Accademia dei Lincei. — Roma. 

Pontifícia Accademia dei Nuo vi Lincei. — Roma. 

Zoological Society of London. — Londres. 

Conchological Society of Great Britain and Irland. — Manchester. 

Musee Oceanografique de— Mònaco. 

Institut Geologique de México. — México. 

Commissao do Serviço Geologico de Portugal. — Lisboa. 

«Broteria» — Revista de Sciencias Naturaes do Collegio de San 
Fiel.— Soalheira (Portugal). 

Societé Portugaise des Sciences Naturelles. -Lisboa. 

Societé de Naturalistes de Kiew (Rusia) . 

Institut Zootecnique de l'Université de— Jurgen (Rusia). 

Museo Nacional de— Buenos-Aires (Rep. Arg.) 

Societé Entomoogique-du-Musee d'Histoire Naturelle.— Berna 
(Suissa). 

Institut National Genevois. — Genève (Suissa). 

Entomologisk Tidskrift. Entomologista Fòreningen m.—Sto- 
ckholm (Suècia). 

Université de Upsala (Suècia). 

Museo Nacional de San Salvador (Rep. de El Salvador). 

Museo Nacional de Ciencias Naturales. — Montevideo. 

Real Acadèmia de Ciencias Naturales. — Barcelona. 

Centre Excursionista de Catalunya. — Barcelona. 

El Colmenero Espaííol.— Barcelona (Gracia). 

laip. la hohmiga DE 0H0. — Nueva San Francisco 17, Barcelona. 



BUtlleti de la 

Institució Gatalana 
d* Histotíia flatupal «-♦* — «-, 

Wu//a unquam inter fídem et rationem 
vera dissensió esse potest. 

CONST. DE PlD. CATH. C. IV. 

SUMARI 

Secció Oficial: 

Sessions del 6 de Maig y 3 de Juny de 1909. 

Comunicacions: 

Navàs; R. P. Longinos.— Notas Neuropteroiógicas. X. 

Garcias; Llorens. —Contribució à la Flora Balear. III. Plantas 

dels voltants d' Artà y Capdepera. 
Harlé: M. — L' Hyctsna spelcea à Catalogne. 
Tomàs; Llorern-.— Sobre la formació de 1' Anhidrita. 
Ferrer y Vert; F. — Anomalia en 1' antena dreta d'un Palinurus 

vulgaris. 
Llenas y Femandez; Manel Ensaig d' una Flora Liquénica 

de Catalunya. r (Acabament).Pàginas 33 à 39 (Paginació especial). 






LOCAL SOCIAL 

Carrer del Paradís, núm. 10, pis l.® r , 2.* Jan Instif 
BARCELONA 






INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 

Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis, y atme- 
sos en sessió. Pagan dea pessetas 1' any (que poden fer efectivas à 
D. Lluis Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la 
Institució, Raurich, 16 y 18), reben totas las publicacions de la So- 
cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. 

Butlletí.— Cada mes surt el Butlletí de la Institució, menos 
los mesos de Juliol, Agost y Septembre. 

Anuncis.— Els de cambis de llibres ú objectes d' Historia Natural 
s' insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas à la Ins- 
titució, prèvia aprovació de la Junta. 

Tirat j es a part: 

50 exemplars 100 exemplars 



3»l-4 planas 5 ptas. 8 ptas. 

15 5-8» 8 > 15 » 

I ( 8-16 » 15 25 » 

Els pedidos deuran ferse directament à la imprenta 

Nova de S. Francisco, 17. 

Toutes les Communications et échanges doivent étre en- 
voyées au siége de la Societé: 

Paradís, 10, 1. er , 2.*.— Barcelona (Espagne) 



NOTA. — BEMERKUNG 

La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desitja '1 cambi de publicacions. 

Die «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» bittet um Gegensendungen. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desea el cambio de publicaciones . 

The «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10. Barce- 
lona)» desires to exchange publications. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» demande 1' échange. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» ckiede ricambio. 



BUTLLETÍ 

DE LA 

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 

2. a època Barcelona, Maig y Juny de 1909 Any VI.— Núms. 5 y 6 

SECCIÓ OFICIAL 



Sessió del 6 de Maig de 1909 
Presidència de D. Felip Ferrer y Vert 

A les 22 y ab assistència dels socis Srs. Font y Sagué, Tomàs, 
Rosals, Delgado, Ferré y Gomis, Maluquer (S.), Maluquer (Joa- 
quim), Ferrer y Dalmau (M.) y Llenas, el Sr. President obrí la 
sessió 

El senyor Secretari llegí 1' acta de la sessió anterior, que fou 
&probada per unanimitat. 

Soci atmés.— Ho es per majoria el senyor D. Miquel Alexandre 
y Casas. 

Phopostes de nous socis. — Els Srs. Ferrer y Vert Ferré y Go- 
mis y Llenas proposan pera soci numerari à D. Joseph Baltassar 
Duch y Ferré (de Barcelona). 

Els Srs. Tomàs, Ferrer y Vert y Ferré y Gomis proposan pera 
soci numerari à D. Joseph Salas y Molas (de Vich). 

Comunicacions. -Mossèn Norbert Font y Sagué dona compte d'ha- 
ber observat prop de Martorell una bossada molt notable de granit. 

Seguidament llegeix dos treballs de Mossèn Faura y Sans; 1' un 
tracta sobre el descobriment de la Wollastonita à Catalunya y 1* 
altre sobre «Bibliografia de la Paleontologia Catalana». 

—El Sr. President llegeix un treball de Mossèn Andreu Malgà 



50 Institució Catalana d'Historia Natural 



titolat eDe Mollet à la Conrería de Montealegre» , en que descriu 
una excursió botànica citant un gran nombre de plantes. 

—El Sr. Tomàs dona compte de la troballa de 1' Analcima à Sant 
Feliu de Pallarols, mineral qu' encara no havia sigut citat à Ca- 
talunya. 

—El Sr. Maluquer (S.) fa la ressenya d' una excursió que veri- 
ficà el 16 d' Abril del corrent any ales dunes de Castelldefels y 
costes de Garraf ab els socis Srs. Llenas, Segarra y Maluquer (Joa- 
quim), en la que reculliren varias plantes é insectes, y entre aquets 
el Tridactylus variegatus Latr., ortópter gríllid, no citat fins ara à 
Catalunya. 

No haventhi res més de que tractar, s' axecà 1' sessió à les 22 
hores y 35 minuts . 



Sessió del 3 de Juny de 1909 
Presidència de D. Felip Ferrer y Vert 

A las 21 y 45 minuts s' obri la sessió ab assistència dels socis 
Srs. Ferrer y Dalmau (M ), Armengol, Maluquer (S.), Maluquer 
(Joaquim), Font y Sagué, Tomàs, Soler y Pujol, Delgado, Eosals, 
Ferré y Gomis, Ventalló y Corretjer. 

Llegida 1' acta de la sessió anterior s' aprova per unanimitat. 

Socis atmesos. — Ho son per unanimitat els Srs. Joseph Balta- 
sar Duch y Ferré y Joseph Sala y Molas. 

Comunicacions.— El Sr. Ferrer y Vert llegeix un treball del soci 
D. Llorens Garcías, titolat «Un cas d' anomalia vegetal», describint 
un fruyt anormal del Citrus limonum L. També llegeix un altre 
treball del soci D. Joseph Maluquer que porta per títol «Moluschs 
marins de Catalunya» y qu' es continuació à la sèrie que té publi- 
cats 1' autor en les pàgines d' aquest Butlletí. 

—El Sr. Maluquer (S.) dona compte de 1' excursió verificada el 
12 de Maig del corrent any al Prat del Llobregat y estanys de la Ma- 
rina, citant la trovalla del peix Cyprinodon iberus ó Fundulus his- 



Institució Catalana d'Histokia Natural 51 



panicus, bastant comú pe'ls canalissos y rechs d' aquella cncon- 
trada. 

El meteix senyor presenta un donatiu pe'l Museo, consistent en 
8 exemplars d' aus xancudes y palmípedes, donades pe'ls senyors 
Joan Maluquer y Viladot y Antoni Olivar. 

— Mossèn Norbert Font y Sagué comunica haver trovat dins 
unes canyeríes d'aigues potables el crustaci cego Asellus cavaticus, 
y el Sr. Ferrer y Vert diu haverlo observat també habitant varis 
pous de la ciutat. 

El meteix senyor Font y Sagué presenta un exemplar que don 
Frederich Rahola cedeix pe'l Museo, consistint en una àncora ro- 
mana recuberta de serpules é incrustacions ferruginoses, proce- 
dent de la badia de Rosas. 

—El soci D. Georges Delgado llegeix una nota que titula «Co- 
mentarios» y en que fa un estudi crítich de la tasca que compleexen 
les societats científiques. 

—El Sr. Maluquer (S.) llegeix un treball crítich del genero Ve- 
rònica enviat per don Carles Pau de Segorbe. 

— El Sr. Soler y Pujol dona lectura à un treball sobre «Espè- 
cies que desaparexen» y en que, tractant de la Capra hispànica, 
emet la opinió de que aquest mamífer per diferentes causes s'extin- 
girà dintre pochs anys à Catalunya. 

— Finalment el Sr. Rosals llegeix una nota sobre la «Malacolo- 
gía subterrània» citant entre altres espècies 1" Hèlix lusitanica Pffr. 
trobat en un avench prop d' Arbós y que segons 1' autor es espècie 
que no sab hagi sigut citada d' Espanya. 

Y no haventhi res més de que tractar s' aexecà la sessió à les 
22 y 45 minuts. 



-Vs/^^^N-^ 



52 Institució Catalana d'Hist•iua Natural 

NOTAS NEUROPTEROLOGICAS 

por el R. P. Longinos Navàs S. J. 



X 

Sobre Ascalàfidos 

I. Monografia de los Ascalàfidos por el Dr. H. W. Van der Weele. 
Bruselas, 1908 (Nota bibliogràfica) 

Al estudiar esta família con el fin de hacer el Catalogo descrip- 
tivo de los ejemplares existentes en la colección de Sélys-Long- 
champs, el autor ha extendido el campo de sus investigaciones y 
ha realizado una obra clàsica en la monografia de todos los Asca- 
làfidos hasta el presente conocidos. Para conseguirlo ha tenido à 
la vista las colecciones de los principales museos de Europa, que 
se las han comunicado generosamente. 

De esta suerte, de 130-140 que eran las espècies hasta ahora 
conocidas, ha podido elevar este número à 201 y los generós igual- 
mente de 37 hasta 54. 

Tomando como base la división de los ojos, tan característica 
en muchas de las espècies de esta família, la longitud de las ante- 
nas y la venación de las alas, ha dividido la família en tres subfa- 
milias, cuya sinopsis, algo abreviada, plàcenos poner aquí, para 
utilidad de todos. 

1. Ojos simples. . ■ 2 

— Ojos divididos por un surco horizontal 

3. a Subfam. Schizophthalmlníe. 

2. Antenas muy cortas, mas que el tòrax. Eamo oblicuo del 
cúbito en el ala posterior no desarrollado 

l. a Subfam. Protascalaphin^e. 

— Antenas siempre mas largas que la cabeza y tòrax juntos, à 
veces muy largas. Ramo oblicuo del cúbito en el ala superior, casi 
siempre bien desarrollado. . . 2. a Subfam. Holophthalmin^:. 



Institució Catalana d'Historia Natural 53 



La l. a subfamilia se divide en dos tribus: Estübopteriginos y 
Albardinos; la 2. a el autor no la subdivide, y la 3. a , muy numerosa, 
divídela en las siete siguientes tribus: Ululodinos, Sufalacsinos, 
Acmonotinos, Proctarrelabrinos, Hibrisinos, Encioposinos y Asca- 
lafinos. 

Las descripciones no son recargadas, però sí completas; todas 
estan ilustradas con alguna figura de un ejemplar típico, y acom- 
panan asimismo à la obra dos làminas en litografia de color. 

2. Sinopsis de los Ascalàfídos de Espaha 

En virtud de los nuevos datos aportados por la docta monogra- 
fia del Dr. Van der Weele, serà oportuno poner ante los ojos un 
cuadro sinóptico de los Ascalàfidos de Espana, modificando y corn- 
pletando el que publiqué en la segunda de mis Notas Neuroptero- 
lógicas (Butlletí Inst. Cat. Hist. Nat., 1901, p. 19) y en mis «Neu- 
rópteros de Espana y Portugal.» (Broteria, 1907, p. 88). 

Todos los Ascalàfidos de Espana pertenecen à la subfamilia de 
los Esquizoftalmos, ó sea de los que tienen los ojos divididos por 
un surco transversal; y de estos mismos à los que poseen ramo 
oblicuo del cúbito en el ala posterior, que va hasta el margen, y 
en la misma, por consiguiente, el postcúbito (postcosta) es corto y 
mas ó menos recto. El abdomen de los tfçf lleva cercos'bien 
visibles. 

Su disposición taxonòmica puede ser la siguiente: 

1. Alàs hialinas, sin ningima mancha, alargadas ú oblongas. 
Ramo obiicuo del cúbito reunido con el postcúbito en ambas alas. 
Espolones de las tibias posteriores tan largos ó apenas màs que el 
primer artejo de los tarsos (Tribu Encioposinos). Un solo genero y 
una sola espècie: Bubopsis ogrioides Eamb. 

— Alas cortas y anchas, màs ó menos triangulares, especial - 
mente las posteriores, manchadas de pardo, negro, amarillo, con 
membrana frecueuteuiente opaca por el color. Postcúbito casi pa- 
ralelo con el ramo oblicuo del cúbito hasta el margen posterior en 
ambas alas. Espolones de la tibia posterior tan largos ó algo menos 
que el metatarpo (Tribu Ascalafinos) 2 

2. Alas hialinas, con estigma coloreado y algunas manchas 
pardas en forma de faja transversa detràs del estigma en el ala 
posterior. Cercos del o* ramosos. Una sola espècie: Theleproctophylla 
variegata Klug. 



54 Institució Catalana. d'Historia Natural 



— Alas opacas del todo ó casi del todo por su color amarillo y 
pardo ó negruzco. Cercos del çf sencillos (G-. Ascalaphus Fabr.) 3 

3. Ala posterior con una mancha semilunar negra en el tercio 
apical. Pelos leonados en el occipucio. . . A. longicornis L. 

— Ala posterior sin mancha semilunar 4 

4. Ala posterior opaca hasta la mitad, con mancha parda en 
la base y mancha amarilla que ocupa todo el medio. ... 6 

— Ala posterior casi hialina en el fondo, con manchas obscu- 
ras; reticulación amarilla en su may or parte. .... 5 

5. Dos manchàs obscuras en el ala posterior, una mas intensa 
en la base y otra oval antes del àpice. Pelos del occipucio leo- 
nados A. ictericus Charp. 

— Tres manchas obscuras en el ala posterior, la de la base 
bíflda, las del disco llegan hasta el borde externo. Algunos pelos 
del occipicio blanquizcos A. hispanicus Rb. 

6. Espacio amarillo de ambas alas de color uniforme, termi- 
nando mucho antes del estigma; tarsos posteriores totalmente 
negros A. Cunit Sel. 

— Espacio amarillo de las alas blanquecino exteriormente, 
avanzando hasta el estigma en el ala posterior; primer artejo de 
los tarsos posteriores, amarillo por encima. . . A. bceticus Rb. 

Con esto las espècies de Ascalàfldos de Espana son las si- 
guientes: 

1. Bubopsis agrioides Rb. — Andalucía, Múrcia, Valencià, Ca- 
taluna. 

2. Theleproctophylla variegata Klug. — Andalucía, Múrcia, Cas- 
tilla, Aragón. La Th. australis Fabr. es muy parecida y se había 
confundido con ella; ambas formas son de la fauna mediterrànea; 
la variegata es africana y penetra en Espana; la australis es de la 
Europa meridional y sus is] as. 

3. Ascalaphus longicornis L. var. Bolivari V. d. Weele. — Los 
ejemplares de Espana son mas obscuros que los de Suiza y Fran- 
cia, y la media luna del ala posterior extiende su negro en el ex- 
tremo ó màrgenes del ala, acercàndose al macaronius Scop. ; en , 
general son mayores. Esta forma espanola constituye una variedad 
que Selys designo con el nombre de Bolivari en su colección, nom- 
bre que le ha conservado Van der Weele en su monografia. Se halla 
en toda Espana. 



Institució Catalana d'Historia Natural 55 



4. Ascalaphus iciericus Charp. — Portugal, Andalucía, ambas 
Castillas y Catalufia. 

5. Ascalaphus hispanicus Ramb. — Castilla y Aragón. 

6. Ascalaphus Cunii Sel. — Catalufia y Aragón. 

7. Ascalaphus b&ticus Ramb. — Andalucía, Castilla y Aragón. 
Nota. Excluyo de Espafia por ahora las dos espècies de Asca- 

làfidos: Puer maculatus Oliv. y Ascalaphus libelluloides Schàffer 
(coccajus Schiffer), aunque las dos se hallen en el Mediodía de 
Francia. El Puer no se ha encontrado aún en nuestra península, 
aunque podrà ser que exista en Catalufia. El A. libelluloides, 
por mas que con el nombre de coccajus lo cita Asso de Sora y Cuní 
de Camprodon, no lo admito interinamente, porque no dudo que la 
forma de Sora sea el Cunii, y lo mismo sospecho de la de Campro- 
don, si bien de esta no tengo tanta seguridad. A los entomólogos 
catalanes toca resolver la duda. 

3. Ascalàfídos nuevos 

EPISPERCHES MOLINAI, sp. nov. (fig. 1>) 
Fuscus, stigmate fusco-fulvo. 

Caput fronte fusca, juxta oculos flavida, pilis longis fusco-rufis 
vestita, clypeo flavido; vertice pilis densis, fusco-rufis; oculis fu- 
scis; antennis ala anteriore brevioribus, fuscis, articulis apice an- 
guste nigris; clava pyriformi, lata, fusco-fulva. 

Thorax totus fusco-rufus, pilis griseis, parum densis, ornatus. 

Abdomen ala posteriore lon- 
gius, basim versus sensim, sed 
modicedilatatus, fusco ferrugi- 
neum, sublseve. 

Alse (fig. 1), angustse, apice 
rotundatse, membrana penitus 
hyalina, iridea, reticulatione 
fusca; stigmate distinctissimo, 
fusco-fulvo, 5 venulis fuscis dis- 
Fig. i .-Episperches Moiinai. Nav. tincto f in ala ante riore subtrian- 

gulari, seque lato ac alto, in posteriore longiore; campo apicali du- 
plici cellularum sèrie distincto, intra sectorem radii sex cellularum 
seriebus. Ala anterior margine antico usque ad stigma recto, postico 
rotundato. Ala posterior basi angustata, dein regulariter ampliata, 
ad apicem cubiti constricta. 




56 



Institució Catalana d'Historia Natural 



Pedes breves tenucsque, fusco-picei, nitentes, pilosi, unguibus 
longis, parum arcuatis. 

Long. corp. 32 mm. 

— alse anter. 25 » 

— — pòster. 21 » 

— abdom. 24 » 

— antenn. 20 » 

Pàtria. Colòmbia. Recibido poco ha de la casa Rolle, de Berlín. 
Dedico esta espècie al Edo. P. Juan de Molina, S. J., insigne 
naturalista chileno del siglo xvm. 

IDRICERUS WEELEI sp. nov. (fig. 2. a ) 

Mediocris, fuscus, lanugine alba et fusca vestitus. 
Caput facie fiava, pilis longis albis tecta; mandibulis apice fu- 
scis; palpis tenuibus, testaceis; fronte inter et extra antennas pilis 
longis fuscis; oculis seneis; antennis flavis, ala anteriore i f i brevio- 
ribus, singulis articulis basi late f usco annulatis, latius extrinse- 
cus, annulis spiram simulantibus, clava pyriformi, fusco-pallida, 
inferne flavescente (fig. 2. a ) 

Thorax fusco-luteus, totus lanugine tectus, superne griseo-fusca, 
inferne alba . 

Abdomen ala posteriore brevius, fuscum, lanugine alba, ad ba- 
sim densiore, ad latera mediocri, superne exigua, aut nulla; ad 
medium modice inflatum; singulis segmentis postice late flavidis. 

Alse elongatse, angustse, 
apice rotundatse, membrana 
penitus hyalina, reticulatione 
fusco et.fulvo variegata; stig- 
mate exiguo, vix apparente, 
tribus venulis distincto; cam- 
po apicali duplice cellularum 
sèrie instructo. Ala anterior 
basi circulariter emarginata, 
Fig. 2.-iaricerus Weelei. Nav. angulo postico prominente, 

rotundato, margine fulvo; mox margine postico late emarginato. 
Ala posteriorbasim versus angustata, angulo postico late rotundato 
(fig. 2. a ) 

Pedes flavidi, femoribus, prseter apicem, fuscescentibus, pilis 
nigris fortioribus albisque tenuibus hispidis, tibiis medio late, apice 




Institució Catalana d'Histokia Natural °* 

anguste annulatis, pilis nigris longis; calcaribus fulvis, subrectis 
apice curvis, in tibia antericre duos primos, in posteriore primum 
tarsorum articulum superantibus; tarsis quinto articulo reliquos 
quatuor longitudine subsequante; unguibus longis, parum arcuatis. 
Long. corp. 30 mm. 

— alse ant. 36 » 

— — pòster. 32 » 

— abdom. 20 » 

— antenn. 25 > 

Pàtria. Victoria. Lo he recibido recientemente de la casa Rolle 
de Berlín. 

Lo denomino del nombre del Dr. Van der Weele, autor de la 
monografia de los Asealàfidos, en testimonio de aprecio y gratitud 
por los favores que de él he recibido y en justo retorno del obse- 
quio con que me dedico una espècie de Balanopteryx. 



GQJITBIBUGIQ I LI FLORA B0LEHB 

in 

Plantes dels voltants cl s Artà y Capdepera 
per Llorens Garcías y Foní 

Els resultats de les excursions que he fetes aquests anys prop 
passats y les observacions que de la Flora Balear han fèt tants de 
botànichs que han herborisat aquestes Illes, demostren lo rica que 
es nostra Flora y comproven lo equivocats que anaven els suces- 
sors de Cambessedes, les observacions del qual donaren lloch a 
creure que no passaven de 700 les espècies que crexíen en sos terrers. 

L' any 1867 el catedràtich del Institut de Palma D. Francisco 
Barceló y Combis publicà un catàlech de 457 espècies, Faneróga- 
mes, no contengudes en la Enmeratio plantarum quas in msulis 
Balearibus col•legit F. Cambessedes. 

Aquets datos entelaren fort ferm aquella opinió, destruida per 
complet ab els descubriments que posteriorment feren altres botà- 
nichs, sobre tot el mateix Barceló quepe'ls anys 1879 à 1881 publi- 
cà la «Flora de las Islas Baleares» ahont descriu 1,450 Faneróga- 
mes y cataloga un gran nombre de Cnptogames. 

Després d' en Barceló molts altres han herborisat per les 
Balears y tots han contribuit al enriquiment de nostra Flora, uns 



58 Institució Catalana. d'Historia Natural 



amb el descubriment d' espècies noves per la Ciència, altres ab 
la cita d' espècies noves per la regió; se pot dir que, ab els cone- 
xements botànichs d' avuy el qui esplora ab atenció un reco qual- 
sevol d' aquestes illes, trobarà notes importants per afegir à la 
Flora Balear. 

Ab el poch temps que dedich à la botànica y sense explorar 
minuciosament cap lloen, he trobat algunes espècies no citades de 
Balears, altres de Mallorca y bastantes localitats d' espècies rares, 
noves que, junt ab les altres espècies recullides en els meus passeigs, 
he pensat reunir à n' aquesta nota, per contribuir all conexement 
de nostra Flora. 

LLISTA D' ESPÈCIES 

Ranunculus ophioglosifolius , Vill. — Aquesta espècie no vista per 
Barceló y sí per Mares, se troba à n' els torrents d'Artà. 
— arvensis, L. — En els camps. 

Delphinium staphisagria, L. — Sos Sanchos, rara. 
Papaver dubium, L. (V. Eoelles). — En els camps, entre els sembrats. 

— Jíybridum, L — Id., id. 

Diplotaxis viminea, D. C. — Na Vergunya, rara. 
Sisymbrium officinale, Scop. — Voreres dels camins y camps. 
Fumana Spachii, Gr. Godr. — Turons y garrigues. 

— viscida, Spach. var. juniperifolia, Gr. Godr. 
Viola arborescens,~L. — Ermita. 

Poligala monspéliaca, L. — Molinet, Can SimOneta. 
Dianthus prólifer, L —Citada per Mares à Lluch, no vista per Bar- 
celó, la vaig trobar à n' el Serral. 
Cerastium viscosum, L. — Comú en els camps. 
Linum Gallicum, L. — Turons y garrigues. 

Geranium dissectum, L. (V. Rellotjes) — Camins y llochs herbosos. 

» Robertianum L. — (v. Rellotjes). Camins y llochs herbosos. 

Erodium Reichardii, D. C. — Aquesta espècia pròpia de Balears y 

Córcega 's troba abundant en els penyals de L' Ermita. 
Oxalis corniculata, L. — Voreres dels camins y prats. 
Anagyris fcetida, L. (V. Garrober pudent). — En el turó de Sant Sal- 
vador. 
Argyrolobium Linneanum, Walp. — Rara, en el Serral. 
Antyllis vulneraria, L. — En els turons àrids; comú. 
Medicago marina, L. — Arenals marítims. 



Institució Catalana d'Histokia Natural ó9 



Melilotus sulcata, Desf. — Caps conrats. 

Trifolium stellatum, L. — Voreres dels camins y camps. 

— angustifolium, L. — Turons y garrigues. 
Lotus ornithopodioides , L. — Comú en els camps. 
Lathyrus apliaca, L. — Camps conrats. 

— cicera, L. — Id., Id. 

— annuus, L. — Id., Id. 

Hipocrepis unisiliquosa, L. — Anzinar del Molinet. 
Hedysarum capitdtum, L. v. pallens Moris.— Anzinar del Molinet. 
Poterium muricatum, Spach. — Camps y camins. 
Lythrum bibracteatum, Sabzm. — En el Prat des Lli-Nova per Ma- 
llorca. — Menorca. (Casall ex Texidor). 
JSedum stellatum, L. — En les parets. 

— dassyphyllum , L. — Taulades y turons. 
Scandix Pecten veneris, L — Camps conrats. 
Galium aparine, L.— (V. Rébola). Camps conrats. 

— sacharatum, All. — (V- Rèbola). Camps conrats. 
Vaïllantia hispida, L. — Camps ineults. 

Asperula laevigata, L. — Llochs humits. 

— arvensis, L. — Camps conrats. 
Sherardia arvensis, L, — Camps conrats. 
Centranthus calcitrapa, D. C — Llochs herbosos. 
SenecioRodriguezii,Wi\k. -Aquesta espècie menorquina la cita Cres- 
pi à Sóller trobantla jo à les montanyes marines de Capdepera. 

Leuzea conífera, D. C. — Serral. 
Bhagadiolus edulis, D. C. — En els camps. 
Specularia hybrida Alph v D. C — Entre els sembrats. 

— falcata Alph., D. C— Entre els sembrats. 
Campanula erinus. L. — En els camps. 

Eriça arborea, L. — (V. Bruch) Garrigues. A S' on Pussa hey ha es 
Turó des Bruch ahont forma aquesta espècie una clapa. 

Asterolinum stellatum, Linck. et Hoffm. — Aquesta espècie es rara 
à Mallorca; Barceló la cita à Bellver; vaig trobarne alguns 
exemplars en el Molinet. 

Coris monspeliensis , L. —Molinet. 

Anagallistenella,h.— Rara, la vaig trobar en el camí de S' on Vives. 

Samolus valerandi, L.— Siquies y llochs humits. 

Chlora perfoliata, L. — Llochs humits. 

Cuscuta minor, D. C. — Demunt 1' ïïelianthemum Spahii. 



60 Institució Catalana d'Historia Natural 



Lithospermum officinale, L. — Eara, na Vergunya. 

— arvense, L. — Comú en els camps. 

JSchium calycinum, Viv. — En els camps, comú. 
Linaria cirrhosa, Willd.— Nova per Mallorca, la vaig trobar en el 

Molinet, dia 9 de Juny. 
Verònica hederaefolia, L. — En els camps. 

— cymbalaria, Bodart. — En els caps. 

— anagallis, L.— Llochs humits, torrents. 
Phlomis Itàlica, Smith.— A S' Ermita. 

Plantago major, L. — (V. Plantatje). Llochs humits. 

— lanceolata, L. — Camins y llochs herbosos. 

— Bellardi, All. — En els camps. 

— coronopus, L. (3. crithmifolia Wilk.— Terrers arerosos y 

camps. 4 

Theligonum cynocrambe, L. — Vores dels camins y parets. 

Merendera filifolia, Camb.— Comú en les montanyes de S' Ermita. 

Urginea scilla, Stein. — (V. Seba marina). Comú en les montanyes. 

Scilla autumnalis, L. — Nova per Mallorca, la vaig trobar à sa Ca- 
baneta dins la garriga. 

Ornilhogalum Narbonense, L. — Camps conrats. 

Allium subvillosum, Salzm. — Turons àrits. 

Tamus communis, L. — Llochs ombrívols. 

Iris Pseudo-acorus, L. — Estany de Canyamel. 

Leucoium Hernandezii , Camb. — Eara; Barceló la cita junt am 
Cambessedes y Wilk. à tres punts de la cordillera N. de Ma- 
llorca y després ab nota apart an el torrent de S'on Sanchos 
ahont 1' he vista, y també la vaig trobar vora els noguers de 
sa Torra. 

Narcisus tazetta, L. — Llochs humits. 

— serotinus, Clus. — Eara; la vaig trobar à sa Cabaneta 

abundant dins la garriga. 
Aceras pyramidalis, Echb. — S'on Frare, rara. 
Ophrys bombyliflora, Link.— Turons àrits. 
Spirantes autumnalis , Eich. — Nova per Mallorca, la vaig trobar à 

ses montanyes de S' Ermita. 
Limodorum abortivum, Sw. — (V. Clavell). Mares la cita à S'on Su- 

reda, jo 1' he trobada en el Molinet. 
Sparganium ramosum, Huds. — Torrents. 

Artà, Novembre de 1908. 



Institució Catalana d'Histouia Natural 61 



T «HYEIIÍ SPELEfl» d MTILOHE 

par ]yr. Harlé 

La portion de mandibule de Casa Sans, à Moncada, est la par- 
tie antérieure de la mandibule gauche d'une forte Hyéne, bien 
adulte. Elle comprend la canine, à laquelle il ne manque que la 
j.ointe et dont la racine est entiérement visible du cóté intérieur. 
Elle comprend aussi les racines des deux premíères prémolaires, 
P2 et P3, la couronne faisant complétement défaut par suite de la 
rupture accidentelle de ces deux dents au niveau de la mandibule. 

S'il est evident que cet échantillon est de Hyéne, il est, par con- 
tre, difficile, à cause desen tres mauvais état, de préciser si cette 
Hyéne est une Hyéne rayée ou YHaeyna spelaea- Pour tàcher de ti- 
rer ce point au clair, j'ai commencé par comparer: 

D'une part, les mandibules de 8 Hyénes rayées actuelles et 6 
mandíbules de Hyénes rayées quaternaires (dont 1 d'Es-Taliens, 
Hautes-Pyrénées, à ma collection, et 5 de Furninha, Portugal, au 
service géologique du Portugal qui me *les a envoyées pour les 
étudier); 

D'autre part, 39 mandibules et 30 canines inférieures isolées de 
Hyaena spolaea. 

II était nécessaire d'examiner un tres grand nombre d'echanti- 
llons de chaque espéce afin d'écarter les différences purament in- 
dividuelles. 

Me bornant à ce qui nous intéresse dans le cas present, j'ai 
constaté que:] 

1.° La canine est relativement plate chez l'Hyéne rayée. Elle 
est à section transversale bombeé chez V Hyaena spelaea. 

2.° Chez l'Hyéne rayée, l'arète de la face intérieure de la ca- 
nine est généralement moins éloignée du bord convexe de la partie 
antérieure de cette dent que chez V Hyaena spelaea. 

3.° En general, l'arète postérieure de la canine est située laté- 
ralement, vers l'intérieur, chez l'Hyéne rayée, tandis qu'elle est 
située à l'arrière de cette dent chez V Hyaena spelaea. 

4.° L'intervalle entre la canine et la premiére prémolaire, P2, 
est relativement plus grand chez l'Hyéne rayée, mème jeune, que 
chez V Hyaena spelaea. 



62 Institució Catalana d'Historia Natural 

Ces caractéres son plus ou moiDS accentués suivant les indivi- 
dus. Parfois mème, l'un d'eux est mal réalisé. On peut diré qu'ils 
caractérisent: les uns, l'Hyéne rayée, les autres, YHyaena spelaea, 
dans leur forme type. L'échantillon de Moncada les posséde tous 
dans le sens de VHyaena spelaea. II différe de tous les échantillons 
d'Hyéne rayée que j'ai vus. II est donc au moins tres probable 
que'il est ú.'Hyaena spelaea. 

Bordeaux 12 Dbre. 1908. 



SoBre la formació íe r flnlrita 



Examinant fa pochs dies un petit jaciment sedimentari de guix r 
buscanthil' anhidrita, que per cert no vaig trobar, se'm va ocórrer 
varies ideas sobre la seva respectiva formació ú origen, que son 
las que constituiran 1' objecte d' aquesta nota. 

La formació del sulfat de cals en masa que 's troba en la natu- 
ralesa s' atribueix en el fons de mars, ó llachs de aigües salobres ó 
dolces, efecte de la supersaturació de las matexas produhída ó di- 
rectament, podriam dir, per anarhi excés de substància, ó' indirec- 
tament per evaporació de part de 1' aiga; ó al metamorfisme (do- 
nant per resultat lo que per alguns autors s' anomena el guix 
eruptiu), que s' explica per 1 £ acció d' emanacions de vapors sul- 
furosos ó aigas termals sulfurosas sobre el carbonat de cals, con- 
vertint aquet en el sulfat. 

Se diu que molta part del guix sedimentari fou en son origen 1' 
anhidrita, que s' hidrata, convertintse en aquell, per el seu contac- 
te ab aigas, que s' introduhiren de la superfície, ó per el contacte 
ab 1' atmosfera, ó 1' aire atmosférich carregat sempre en més ó 
menys de humitat. Crech que això en part es veritat, però que na 
ho es menys que 1* origen primer de tota anhidrita sedimentaria 
ha sigut sempre el guix: sense que vinga à ésser axó lo que 'n 
diem un circul viciós, ja que, com se fa al tractar d'els filons me- 
talifers, debem distingir la primitiva formació d' una substància 
y las transformacions posteriors de la matexa, produhidas per la 
influencia del aire y de las aigües superficials. 

Si s' admet com origen del sulfat de cals sedimentari la sedi- 



Institució Catalana d'Historia Natural 63 



mentació en el fons de aigas, y tenint present la seva naturalesa 
química, tant aimant de V aiga, qu' essent anhidre, ab el sols 
contacte prolongat ab 1' atmosfera arriba à hidratarse, ^cóm se 
compendría qu' al precipitarse dintre d' ella, ó en sa presencia, 
no s' formés 1' hidrat, ó sia el guix? Mrs. Ed. Fuchs y L. de Launay 
en la seva magnífica obra «Traité des gites mineraux et meta- 
lliferes», axis ho admeten, creyen que posteriorment, efecte d' ele- 
vadas temperaturas produhides, diuhen, per reaccions químicas ó 
per la intervenció d' aigas termals, el guix se deshidratà, conver- 
tintse en anhidrita. Però si s' han d' admetre com à causes de dita 
temperatura, algunas accidentals, com las dos citades, de reaccions 
químicas y aigas termals, ,-per qué no hem d' admetre una causa 
mes essencial, diriam, y permanent, com es la presió? ^No s' expli- 
ca per aquesta, com à productora de calor, 1' estat pastós en que 
habían de trobarse las caliças, las pizarras y las lidianas; per po- 
derse plegar y replegar, com veyem que ho han fet, formant ade- 
mes anticlinals y sinclinals inmensos, y els fenòmens d' escorri- 
ment, com ho admet el antes citat Mr. de Launay en la seva obra 
«La science geologique?> ^No se li atribuex també la conversió 
de la caliça compacte en cristal•lina metamórfica; com la de las 
argiles, mineral hidratat, en pissarras, mineral ó roca anhidre? 

Crech, donchs, que la primitiva formació de tot sulfat de cals 
sedimentari foul' hidratat, el guix, transformat en tot, ó en part, 
posteriorment en 1' anhidro, 1' anhidrita, per deshidratació pro- 
duhida per temperatura, quina causa, per regla general, ha sigut 
la presió exercida per les capes superiors de terreno depositades 
sobre d' aquell. Anhidrita [que després, al posarse en contacte 
ab aigües d' infiltració, ó ab 1' atmosfera, ha pogut hidratarse de 
nou, passant à guix; complintse el cicle de transformació que pre- 
sentan tots els materials que formen 1' escorsa de la terra. 

Y axó sembla tenir la seva confirmació en el fet de que sols se 
troba 1' anhidrita sedimentaria en els jaciments de sulfat de cals 
pertanyents à terrenos geológichs relativament antichs, com son els 
pérmichs, triàssichs y juràssich: axis à Strassfurt, pérmich; als Alps 
(Montiers, Bourg, Saint-Maurice, etc), base del juràssich, segons 
Mr. Fabre; aquí à Catalunya sols se ha senyalat à Cervelló y Va- 
llirana, triàssich: y no 's troba en jaciments de terrenos posteriors, 
com en el eocénich de París; ni en els del miocénich de Alsacià, 
Provincià de Tocco, voltants de Kimpina, Sicilià; ni menys en els 



64 



Institució Catalana d'Historia Natural 



senyalats en el pliocénich, com son alguns de la citada Sicilià. 
En quant al sulfat de cals, que es creu produit per metamor- 
fisme, com que se suposa que fou produhit per 1' intervenció d' 
emanacions sulfurosas, sempre acompanyadas de temperatura, ó 
d' aigües termals sulfurosas, ja 's pot explicar la formació directa 

de 1' anhidrita. 

Ll. Tomàs. 
Barcelona, Desembre de 1908 



Anomalia en r antena dreta r un PHL1NUBUS VULGBRIS 

Las anténulas eran normals axis com 1' antena esquerra, empro 
la dreta presentaba la següent conformació: protópod normal, exó- 

pod allargat per sota fins 1' extremitat 
del primer article del endópod, quina 
terminació era sensiblement més ample 
de lo normal: en aquest punt arrenca- 
ban tres articles secondaris: el primer, 
intern, que per sa forma y tamany 
semblaba ésser el que forma habitual- 
ment el segon article del endópod, 
sostenia un fuet anellat dirigit cap en 
avant, un poch més curt qu'el de 1' an- 
tena esquerra: en sa base s' articulaba 
ab un segon article col•locat oblicua- 
ment enlairat, ab un fuet anellat com 
el primer, y finalment un tercer ex- 
tern, articulat ab els dos precedents, 
s' era dirigit de costat cap enrera, 
també ab son fuet seguint la mateixa direcció. 

L' exemplar era ben desarrollat, fou pescat en nostras costas y 
ab motiu de s' anomalia el dissecà nostre benvolgut amich Sr. Soler 

y Puiol per encàrreoh d' un particular. 

F. Ferrer t Vert. 

Barcelona, Mars de 1909. 







La Institució Catalana d'Historia Natural sols se declara responsable 
de lo contingut en la Secció Oficial del seu Butlletí, deixant integra als res- 
pectius autors la responsabilitat dels treballs firmats. 



lluKMIGA DKORO.-Nue». San Fr»uclsco 17. Barceloní 









Publicacions en venta en la «Institució Catalana d' Historia Natural» 

Butlletí. 

Any 1902 . 8 ptas. 

> 1903. 8 » 

» 1901, 1902 y 1903 plegats (quedan pocas colec- 

ciòns) . . . ., 25 » 

Any 1904 5 

Números solts, sempre que n' hi hagin de sobrers. 0'25 > 

Cntalech de Himenópters de Catalunya, 

per D. Joseph M." Bofill y D. Pere Antiga 

Tentredinidm 0'60 ptas. 

Chrysidce 0'50 » 

Sphegidce 0'60 » 

Sapygidce, Scolidce y Mutillidie 0'60 » 

Vespidw 0'50 » 

Pompilidae 0'50 » 

Per D. Joseph M. a Bofill 

lchneumonid(B 1*00 » 

Apidae 1 00 » 

Pera adquirir qualsevol d' aquestas publicacions, dirigirse al Tresorer 
de la Institució (Paradís, 10, l. er , Barcelona). 

Pera pagos inferiors à 50 pessetas poden enviarse sellos de correus 
de 0'15 ptas., O'IO ptas., O'Oó ptas., y 0'02 ptas. Els sellos francesos, 
italians y alemanys de 0*15 frs., 0'15 liras y 0'20 mks., també son 
atmesos/ Els pagos superiors à 50 pessetas poden ferse efectius pel Giro 
Mutuo ó lletra de fàcil cobransa. 

Camíiis pe té r losiiiució ad altres Societats 

Naturae Novitates — Berlin. 

Deutsch Entomologisdzen Gessellschaff. — Berlín. 
R. R. Zoologisch-Botanische Gessellschaff.— Viena. 
Polixena. — Viena. 
Instituto Egyptien.— Cairo (Egipto). 
Societé Entomologique de Belgique — Bruselas. 
Societé Royale Malacologique de Belgique. — Bruselas 
Societé Royale de Botanique de Belgique.— Bruselas. 
Societé Enomologique Narnuroise.— Namur (Bèlgica). 
Societé Belgte de Geologie, de Paleontologie et d'Hydrologie.— 
Bruselas. 

Sociedade scientifica de Sao-Paulo.— San Pablo (Brasil). 

Museum de Sao-Paulo-— San Pablo (Brasil). 

Revista Chilena de Historia Natural.— Valparaíso (Chile). 

Entomological Society of Ontario. — Ontario (Canadà). 

Real Sociedad Espanola de Historia Natural. — Madrid 

Real Acadèmia de Ciencias Exactas, Físicas y Natural es . -Madrid. 

Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. — Zaragoza. 

Butlletí delDiccionaridelallenguacatalana. —Palma de Mallorca. 






Revista Montserratina. — Monastir de Montserrat. 
Revista de Menorca, del Ateneo Científico, Literario y Artísti- 
co.— Mahon (Menorca). 

Smithsonian Institution.— Washington (E. U. A.) 
United States National Museum.— Washington (E. U. A.) 
United States Geological Survey. — Washington (E U. A.) 
American Museum oi* Natural History. — New-York (E. U. A.) 
Boston Society of Natural History.— Boston (E. U. A.) 
Missouri Botanical Garden. — Saint Louis (E. U. A.) 
The Lloyd Library.— Cincinati-Ohio (E. U. A.) 
Academy of >ciences, Arts and Lettres.— Madison Wis (E. U. A.) 
The Chicago Academy of Sciences.— Chicago (E. U. A.) 
La Feuille des jeunes Naturalistes. — Paris. 
Museum de Histoire Naturelle. — París. 
Societé Entomologique de France.— París. 
Societé Zoologique de France. — París. 
Institut de Zoologie de 1' Université de Montpeller. 
Societé d' Etudes scientiüques de l'Aude. — Carcasona. 
Societé des Sciences Naturelles de l'Ouset de la France. — 
Nan tes. 

Museo Civico diStoria Naturale di— Gènova. 
Museo di Zoologia et Anatomia comparata delia R. Università 
di Torino. 

R. Stazione di Entomologia Agrària, «Redia»— Florència. 

Società di Naturalisti. Nàpoles. 

Acadèmia Gioenia di Science Naturali.— Catania (Itàlia). 

Reale Accademia dei Lincei. — Roma. 

Pontifícia Accademia dei Nuovi Lincei. — Roma. 

Zoological Society of London. — Londres 

Conchological Society of Great Britain and Irland, — Manchester. 
Musee Oceanograflque de— Mònaco. 

Institut Geologique de México. — México. 

Commissao do Serviço Geologico de Portugal. — Lisboa. 

«Broteria» — Revista de Sciencias Naturaes do Collegio de San 
Fiel. — Soalheira (Portugal). 

Societé Portugaise des Sciences Naturelles. -Lisboa. 

Societé de Naturalistes de Kiew (Rusia). 

Institut Zootecnique de l'Université de— Jurgen (Rusia). 

Museo Nacional de— Buenos-Aires (Rep. Arg.) 

Societé Entomoogique-du-Musee d'Histoire Naturelle.— Berna 
(Suissa). 

Institut National Genevois. — Genève (Suissa). 

Entomologisk Tidskrift. Entomologista Foreningen in.— Sto- 
ckholm (Suècia). 

Université de Upsala (Suècia). 

Museo Nacional de San Salvador (Rep. de El Salvador). 

Museo Nacional de Ciencias Naturales. — Montevideo. 

Real Acadèmia de Ciencias Naturales. — Barcelona. 

Centre Excursionista de Catalunya. — Barcelona. 

El Colmenero Espanol.— Barcelona (Gracia). 



1 17, Barcelona. 




Segona època. Any 6. é — Núm. 1 






Octubre 1909, 



Butlletí de 



ia 



Institueió Catalana 



d' Historia flatural 



-+h — %- 



Nulla unquam inter fidem et rationem 
vera dissensió esse potest. 

OONST. DK FlD. CATH. C. IV. 



SUMARI 

Secció Oficial: 

Sessió del 1 de Juliol de 1909. 

Comunicacions: 

Cadevall; Juan, Dr. — El genero Taraxacum Hall., enCataluna. 
Navàs; R. P. Looginos.— Notas Neuropteroiógicas. XI. 
Prat; P. — Lo Microgaster glomeratus L., paràssit de la P. Bras- 

sicae, L. 
Font y Sagué, Pbre.; N. — Sobre la presencia del Silurieh 

superior à la Espluga del Francolí. 
Tomàs; LI— Un pórflt laraproíir d' Arbucius. 
Faura y Sans, Pbre.; Marian.— Excursió dels alumnes de 

1' Escola de Mines. 



LOCA.L SOCIAL 

Carrer del Paradís, núm, 10, pis 1.9*^ J2, 

BARCELONA / 



INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 

Socis numeraris. — Deuen ser presentats per tres socis, y atuie- 
sòs en sessió. Pagan «leu pesseta» i' any (que poden fer efectivas à 
D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la 
Institució, Raurich, 16 y 1K), reben totas las publicacions de la So- 
cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. 

Butlletí. — Cada mes surt el Butlletí de la Institució, menos 
los mesos de Juliol, Agost y Septembre. 

Anuncis. — Els de caoibis de llibres ú objectes d' Historia Natural 
s' insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas à la Ins- 
titució, prèvia aprovació de la Junta. 

Tiratjes » part: 

50 exemplars 100 exemplars 



3 / 1-4 planas 5 ptas. 8 ptas. 

i s 

' 5- 8 8 » 15 



( 



8-16 » 15 25 



£1» pedidos deuran ferse directament à la imprenta 

Nova de S. Francisco, 17. 

Toutes les Communications et échanges doivent étre en- 
voyées au siège de la Societé: 

Paradís, 10, 1. er , 2.\ — Barcelona (Espagne) 



NOTA. — BEMERKÜNG 

La «Institució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desitja '1 cambi de publicacions. 

Die «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» bittet ura Gegensendungen. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desea el cambio de publicaciones. 

The «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10. Barce- 
lona)» desires to exchange publicatious. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» demande 1' échange. 

La «Institució Catalana d'Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» chiede ricambio. • 



BUTLLETÍ 

DE LA 

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 

2. a època Barcelona, Octubre de 1909 Any VI. — Núm. 7 

SECCIÓ OFICIAL 



Sesstó del 1 de Juliol de 1909 

El Sr. President obrí la sessió à les 21'45 ab assistència dels 
socis Srs. Ferrer y Dalmau (.M.), Font y Sagué, Ferré y Gomis, 
Corretjer y Rosals. 

El Vis-secretari llegeix 1' acta de la sessió passada, qu' es apro- 
vada per unanimitat. 

El Sr. President dona compte d' haverse tancat el concurs obert 
per la Institució à fi de premiar treballs sobre la Historia Natural 
de Catalunya y enumera els treballs rebuts. Son els següents: 

Minerals de Catalunya, lema: «Cervell, cames y martell.» — 
Assaig monogràfich sobre les Cincindeles catalanes, lema: «Petits 
tigres alats.» — Aplech de noticies sobre 'Is moluschs marins de Ca- 
talunya y catàlech provisional dels metexos; lema: «Pro pàtria.» 
— Extracte de la flora catalana sobre plantes observades al veral 
de 1' Ametlla del Vallés; sense lema. 

Mossèn Norbert Font y Sagué fa una comunicació respecte à la 
freqüència dels terratrèmols que conmouhen la conca mediterrà- 
nia y en particular als experimentats fa poch en la comarca de la 
Costa de Llevant, que fa dependre de una falla submarina que vo- 
reja segurament à poca distancia la dita costa, y à la qual no son 
potser extranyes les esquerdes submarines que 'Is pescadors ano- 
menen «rechs» y el moviment general de submersió que experi- 
menta aquella costa. 

El Sr. Ferrer Vert diu que tè en estudi diverses varietats del 
«Carabus latus» Fabr. 

Finalment, mossèn Font cedeix pel Museo un exemplar de 
«Gneis granatifer» de Rosas. 

S' aixeca la sessió à les 22'30. 



66 Institució Catalana d'Historia Natural 



ei genero TflBffl&jJpi HalL, en Gataiuna 



Al formar la dicotomia de las Compuesias hubimos de tropezar 
con el genero Taraxacum HalL, uno de los mas difíciles y «peor 
tratados por los autores», según gràfica y feliz expresión de nuestro 
buen amigo el Dr. Pau, el insigne botànico de Segorbe. 

Aunque el ojo menos perspicaz distinguirà al momento las tres 
únicas espècies citadas por Willkomm, perplejo ha de encontrarse 
cuando, al estudiar las formas que en nuestro país presenta este 
genero, trate de referirlas à dichas tres espècies ó de incluirlas en 
alguna de las borrosas variedades admitidas ó creadas por el es- 
clarecido autor del Prodromus Florae Hispaniae. 

Desde luego se advierte que los botànicos concedieron excesiva 
importància à la forma de las hojas, siempre polimorfas y varia- 
bles incluso en el T. obovatum, que, por haberla creido típica, re- 
cibió de ella el nombre especifico que ostenta. En cambio no se 
apreciaron en su justo valor los caracteres del aquenio ni de las 
bràcteas exteriores que, amanera de calecillo, rodean el antodio. 
Y, no obstante, ahí residen las mejores diferencias, por.lo-fijas y 
constantes. 

Ni los autores espanoles ni los franceses, à juzgar por las obras 
mas recientemente publicadas, parecen haber advertido la impor- 
tància que para distinguir espècies muy afines ofrece la falta ó 
existència de un reborde membranoso que circunda las bràcteas ex- 
teriores del periclinio, ora blanco y bien distinto de la parte verde 
de las mismas, ora colorado é insensiblemente confundido con su 
cuerpo herbàceo. 

Parece que Brenner fué el primero quefijó, aunque no suficien- 
temente, su atención sobre este caràcter, al pretender determinar 
el T. laevigatum; però quienes le atribuyeron toda la importància 
que se merece fueron Ileinrichy Handel-Mazetti, al diferenciaren 
1907 espècies hasta ahora confundidas en el T. vulgare. 



Institució Catalana d'Historia Natural 67 



Deseosos de desvanecer nuestras dudas y de hacer alguna luz 
en las espècies eatalanas de este intrincado genero, recogimos 
cuantas plantas creíamos de algun interès en las excursiones cl el 
ano pasado, y después de prolijo estudio y no sin la cooperacion 
del enpresado Dr. Pau, podemos afirmar que hasta hoy es Cataluna 
la región de Espana mas rica en espècies de laraxacum, puesto 
que no solamente existen aquí las que podríamos llamar clàsicas , 
aunque no siempre concretamente senaladas, sí que también algu- 
na sobrado rara y otra completamente nueva para la Flora Espa- 
nola, cuya espècie tuvimos la fortuna de encontrar à mediados de 
Septiembre ultimo al recórrer las playas del golfo de Eosas junto 
à La Escala. 

En la clave dicotómica que ponemos à continuación hemos pro- 
curado condensar los caracteres esenciales mas salientes para 
distinguir las ocho espècies eatalanas reunidas en nuestro Her- 
bario. 



Genero Taraxacum Hall. 

Flores amarillas, todas hermafroditas; aquenios fusiformes, sub- 
comprimidos, asurcados, con tuberculós en el àpice, terminados en 
pico cónico ó cilíndrico que sostiene el pie de un vilano forma do 
por pelos simples multiseriados; periclinio oblongo-acampanaclo, 
multi- aparentemente bi-seriado. Hierbas vivaces, acaules, de pe- 
dúnculos radicalesy hojas en rosetón, raramente erguidas. 



'brdcleas exteriores del periclinio reflej as, falci- 
formes, lineares, desprovistas de margen 
membranoso, poco mas cortas que las inte- 
riores, todas gris-verdosas; aquenios grisà- 
ceos ú olivàceos, con tuberculós medianos, 
largos, abundantes, contraídos en pico cilín- 
drico, de 7c del fruto y pie del vilano de 2 à 
mas de 3 veces mas largo que el aquenio. vulgare. 



5. 



brdeteas exteriores del periclinio aplicadas ó 
abiertas ; 2. 



68 Institució Catalana d'Histoeia Natural 



vilano leonado, brdcteas exteriores lanceoladas, 

mds angostas que las interiores, aquenios 

grisàceos, con tuberculós pequenos ó media- 

nos, atenuados en pico de l / i à l f s del fruto, 

pié del vilano casi tan largo como el aque- 
\ nio; hojas generalmente lanosas, coriàceas, 
I nerviós y pedúnculos tomentosos pyropappurn. 

f . *■ 

! vilano blanco, brdcteas exteriores aovadas. mds ó pyrrhopapp. 

\ anchas que las interiores 3. 

bràcteas exteriores con angosta margen mem- 

branosa blanca, bien distinta 4. 

3 \ 
j bràcteas exteriores sin margen membranosa ó 

con margen color ada 6. 

/flores precursoras de las hojas, florescencia au- 
tumnal, raíz gruesa (5-15 mm. de diàm.); 
aquenios generalmente pàlidos, rugosos, con 
tuberculós casi siempre grandes, atenuados 
en pico cónico, de V 4 a V 3 del fruto, pié del 
vilano de igual longitud que el aquenio à V 2 

mas largo que él megalorrbizon. 

2. 
flores coetdneas delas hojas ó posterior es d ellas, 
flor escencia primaveral, raíz tènue, bràcteas 
garzo-escarchadas 5. 

'aquenios grisdceo-pardos , con tuberculós pe- 
quenos, agudos, claros, contraidos en pico 
cilíndrico de 1 / 5 del aquenio, pie del vilano 
de * j 2 à mas de dos veces mas largo que el 

fruto obliquum. 

8. 

\aquenios rojo ó negro purpúreos, con tubercu- 
lós largos, agudos, contraidos en pico cilín- 
drico de V 3 del aquenio, pie del vilano de '/ 2 
à màs de dos veces mas largo que el fruto. . laevigatum. 

7. 



In.stituciü Catalana d'Historia Natural 



69 



, hojas trasovadas, brdcteas marcadament e cor- 

! niculadas, las exteriores con margen meni- 

i branoso pardo, mitad mas cortas que las in- 

1 teriores, aquenios generalmente pardos, ru- 

] gosos, con tuberculós medianos, contraidos 

' en pico cónico, de l ( s à '/ 3 del aquenio; pie 

1 del vilano poco ó hasta una vez mas largo 

j que el fruto, florescencia primaveral. . . . 

hojas mds 6 menos angostas, brdcteas poco ó 

\ nada corniculadas 7. 

/hojas erguidas, serpenteado-dentadas, brdcteas 
exteriores con margen membranoso rojizo, 
raras veces blanco; aquenios parduzcos, an- 
gostos, con tuberculós cortos, agudos, cla- 
ros, contraidos en pico cónico, de '/ 4 a V 3 del 
fruto; pie del vilano de igual longitud à dos 
veces mas largo que el aquenio: florescencia 
primaveral . 

hojas tendidas, diversamente runcinadas; brdc- 
teas exteriores sin margen membranoso, aque- 
nios parduscos, con tuberculós anchos, me- 
dianos, contraidos en pico de i / 3 à i / 3 del fru- 
to; pie del vilano de un -poco à mas de una vez 
mas largo que el aquenio; florescencia estival. 



obovatum. 
3. 



paludosum. 
4. 



alpinum. 
6. 



T. pyropappum Boiss. et Reut. — T. to mento sumhge — T. sero- 

tinum Bub. 

Prados de Sant Magí de Brufagafia, abundante formando cés- 
ped; orillas de los caminos junto à Santa Coloma de Que- 
ralt. — Màrgenes de los campos en el llano de Vicb (Masf. in 
Hb. Cad.); entre Fórnols y la Sierra de Cadí (Jover !); entre 
Cardona y Berga (Comprí. !); Sopeyra (Bub.). May.-Ag. 
T. megalorrhizon (Forsk.) Hand. — Mzt. — T. gymnanthum DC. 

— T. hybemum Stev. — T. minimum Arcang. 

Orillas de los caminos en la Escala (Ampurdàn), hacia la Clota. 
— 17 Septiembre 1908 legi. — Cadaqués (Hb. Trèmols, sin cla- 
siflcar). — Nueva para Espana. 



70 Institució Catalana d'Histokia Natural 



3. T. obovatum (Willd.) DC. — T. officinali 8. taraxacoides Rchb. 
— T. taraxacoides var. obovatum Wk. 

Terrenos arcillosos de los alrededores de Lérida; Montserrat, 
camino de Santa (Jecilia; Manresa, Sierra de Cadí y en los 
Pirineos centrales (Csta.). — Abr.-Jun. 

4. T. paludosum (Scop.) Schlechtr. — T. p al ustre Lamk. — T. offi- 
cinale var. lividum Koch. 

La Sellera, orillas del Ter (Codina !), Prats de Molló, Port-Ven- 
dres (Gant.); San Juan de Sevres, en la Coruna(Reverchon), 
única localidad espanola en que se ha citado. — Marz.-Abr. 

5. T. vulgare (Lamk.) Schrk. — T. offícinale Roth. 

Üiente de león, hocico de puerco, amargón. — Cat. Caixals de 
vella, pixacà, pixallit, apagallums, angelets. 

Común en parajes frescales de todo el país, desde la costa al 
Pirineo. Florece desde Febr. à Dicbre. 

6. T. alpinum (Hppe.) Heg. et Heei\— T. nigricans Rchb. — T. offi- 
cinale var. a ] pinum Koch. —T. glabrum DC. — T. vulgare var. 
alpinum Arcang. 

Prados alpinos de Comabella y Pedró dels Quatre Batlles, en la 
Sierra del Cadí, sobre Coll de Pal, 5 Ag. 1908. Sallent legit! 
Cree Pau que debe ser común en el Pirineo, donde pasa in- 
advertido por confundirse con el T. vulgare Schrk. Induda 
blemente pertenece à esta espècie la renombrada Xicoyra 
del Valle de Núria, lo que no podemos asegurar ahora por 
falta de ejemplares. 

7. T. laevigatum (Willd.) DC. — T. erythrospermum Bess. — T. cor- 
niculatum Guss. — T, taraxacoides a laevigatum Wk. 

Prados secos del Vallés: Montseny, donde se remonta à las Agu- 
das y Turó de V Home; Ampurdàn, Castelló de Ampurias, 
Palau et alibi.— Marz.-Jul. 

8. T. obliquum(Fr.) Dahlst. — T. laevigatum Rchb. — T. offícinale 
|3. glaucescens Fiek. 

Bosques y prados secos de Tarrasa y, probablemente, bastante 
extendido en el país. El único punto de Espana en que lo 
citan Heinrich y Handel-Mazetti es Barcelona, con referèn- 
cia al Hb. Trèmols, regalado por la familia à la Real Aca- 
dèmia de Ciencias; però hoy no existe allí tal espècie. En 
cambio no escasea en Segorbe, según buenos ejemplares re 
mitidos por Pau. — Marz.-Jul. 

Tarrasa, Marzo de 1909. Dr. Juan Cadevall 



Institució Catalana d'Historia Natural 



71 



NOTAS NEUROPTEROLÓGICAS 

por el R. P. Longinos Navàs, S. J. 



XI 

MiRMELEÓNIDO NUEVO DE MADAGASCAR 

El respetable número de espècies nuevas de Neurópteros y en 
especial de Mirmeleónidos, descritas poco ha por Van der Weele 
(Les Myrméléonides de Madagascar, Bull. seient, de la France 
et de la Belg., 1907) y por mi propio (Memorias Real Acad. Cienc. 
de Barcelona, 1908), revelan en parte la riqueza entomológica de 
aquella isla africana. Posteriormente he recibido de allí mismo 
otro Mirmeleónido del grupo de las Acanthaclisis, que me ha pare- 
cido nuevo y lo voy à describir creando para él el genero 

Centroclisis (1) gen. nov. 

Affinis Acanthaclisi Ramb. et Paranthaclisi Banks. 

Campus costalis in utraque ala haud reticulatus, venulis paucis 
costalibus extremis ante stigma furcatis, nulla venula obliqua du- 
plicem cellularum seriem formante; in eodem campo ultra stigma 
duplici sèrie venularum gradatarum. (Fig. 3). Sector radii decies 
aut pluries furcatus, cum radio venula obliqua seu furca ultima 
confluens (fig. 3. a ), venulis 20 aut pluribus inter eum et radium dis- 
positis, nulla inter stigma et apicem. Sector cubiti in ala anteriore 
(fig. l. a ) rectus, marginem posticum intra primum ejus tertium 
attingens, cum vena postcubitali (anali) venula conjunctus; in pos- 
teriore (fig. 2. a ) immediate cum vena postcubitali in primo tertio 
confluens, hinc antrorsum irregulariter curvatus. Calcaria ad me- 
dium angulo recto flexa. 

Por la estructura de las venas de las alas se parece mas al gene- 
ro Acanihaclisis que al Paranthaclisis; la sencillez del campo costal 
lo asemeja al Paranthaclisis y lo aparta del típico Acanthaclisis de 
Rambur. 



(1) De Klvxpov, espolón. 



72 



Institució Catalana. d'Historia Nvtural 




Centro clisis lanosa sp. nov. 

Fusea, alis hyalinis, stigmate brunneo. 

Caput fronte pilis longis albis, labro et palpis testaceo fuscis, 
ultimo articulo fuscescente; vestice sublavi (1); antennis fusco ni- 
gris, singulis segmentis apice tenuissime fulvo-annulatis. 

Thorax totus lanugine seu pilis longis albis vestitus, longioribus 
in metanoto. Pronotum fasciis longitudinalibus obscurioribus dis- 
tinctum. Metanotum medio plumbeo ciaereum, pilis nigris brevibus 
sparsiscum albis. 

Abdomen fere unicolor, fusco-rufuui, memb rana granulosa,. 
lanugine brevi, inferne densiore. 

Pedes femoribus in- 
flatis, pilis albis densis 
longis hispidis; tibiis ^H<Jv% 

fulvo et fusco late et U-tfit^ ; 

vage annulatis, pilis l- Porciónbasilardet 

rarioribus, albis nigris . ala ailter i°r. Procúbito, 

mi sti S ;ea.eanb„s m edio =^^^2 ^^»f - -cto, „osf 

basilari subcylindricis, '^ï£$à. 2.-Porciónbasilardel 

apice vixinflatis, medio ala posterior. Las mismas venas. 

apicali subito in angu- 3. -- Porción apical del a ! a anterior. Subcos- 

lum rectum flexo, enui, tal > ra<ii0 y su sector ' esti g ma - 

parum curvato; unguibus divaricatis, armatis. 

Alse longse, angustse, membrana hyalina; stigmate branneo, a 
vena subcostali separato, in ala anteriore(ng. 3. a ) ellipüco, mar- 
ginem quoque haud attingente; reticulatione fusco et fulvo varie- 
gata, coiore membranam nullatenus invadente. 

Mas mihi ignotus. 

Longit. corp 35 mm. 

— alse anter 48 » 

— — pòster. .... 42 » 
Latit. alse anter. . - . . . 11 » 

— — pòster 9'5 » 

Pàtria Vohemar (Madagascar), 1938. 

Con esta son 20 las espècies de Mirmeleónidos que se conocen 
de Madagascar. 

(1) Podrà ser que el ejemplar que tengo à la vista por el frente haya 
perdido parte del vello. 



Institució Catalana d'Historia Natural 



73 



LO lüIOBOMSTER GLOHTÜS, L 

paràssit de la P. BRASSIC/E, L 

Mr. J. H. Fabre es un naturalista molt estudiós, qui ab fre- 
qüència publica alguns treballs, veritables monografies, plenes de 
observacions atinadíssimes fetes en insectes, y ab les que, gràcies 
à n' el seu enginy y paciència, ha lograt esvahir alguns errors, que 
ja havien passat com à cosa certa entre 'Is naturalistes, per la sen- 
zilla rahó que ningú s' havia pres la molèstia d' esbrinar la veritat. 

Ara fa poch publicà à la Eevue des Qüestions Scientifiques un 
interessant y llarch article sobre la Pieris brassicce, L., ahont ex- 
posa 1' origen de la col y les varietats obtingudes pe'l cultiu; inves- 
tiga de qué s' alimentaba la Pieris avans d' ésser importada la col 
selvatje, que solsament se troba en los acantilats oceànicbs; fa co- 
nèixer les diferentes observacions y experiències que feu ell, pera 
deduhir que la dita papellona se nodreix exclusivament d' un 
gran nombre de crucíferes y fins pot ser de totes. 

Aquí fa notar Y admirable instint del lepidòpter en conèixer si 
una planta es ó no es crucífera: es infal•lible, no falla may. Ja pot 
estar la planta mancada de flors ó de fruit, ja pot trobarse entre 
mil altres de diferenta familia, la Pieris sabrà distingiria ab més 
certesa que '1 més hàbil botànich, de modo que, planta ahont hi viu 
una larva d' aquelles, ja pot ben dirse que serà crucífera. 

Es per demés instructiva y amena 1' explicació que 'ns fa mon- 
sieur Fabre de la posta, forma y eclosió dels ous, de les mudes, de 
la fam ab que devoran, de la resistència bastant notable al fret y 
à la calor, del lloch escullit per la larva quan arriba '1 temps de la 
crisalidació, de la ninfosis y d : una pila més de coses relacionades 
ab la primera vida del insecte; tot tan ben dit y tractat ab un istil 
tan atractiu, qu' un hi gosa de debò. 

Y arriba '1 punt més interessant per 1' autor, es à dir, 1' estudi 
del paràssit de la pobre oruga, nomenat Micrcgaster glomeratus, L. 
Es aquest un petit himenópter de 3 à 4 milímetres, de color negre 
uniforme, si no es à les potes que son d' un roig clar. La femella 's 
distingeix fàcilment per tenir 1' abdomen voluminós y plé d' ous. 

óCóm se ho fa aquest atrevit pera hostatjarse en la Pieris, ma- 
tantla traïdorament després qu' ell se n' ha atipat prou? «Aquesta, 



7+ Institució Catalana d'Histokia Natural 



diu en Fabrc, com moltes altres qüestions anàlogues qu' haurien de 
ser objecte primordial d* estudi, son generalment oblidades per los 
col•leccionistes (empaleurs los anomena 1' autor) d' insectes, més 
solícits de futeses que de bells resultats. Pera '1 col•leccionista clas- 
sificar y rotular los insectes ab bàrbares etiquetes, es arribar aï 
més alt grau del saber entomológich.» 

«Noms y més noms, continua, lo demés, óqué 1' hi importa? 
Avans, del enemich de la Pieris se 'n deya Microgaster, això es, lo 
de ventre curt. Ara ja tè un altre nom, avuy se : n diu ApanteUs, ó 
sigui, 1' incomplert. ;Oh! ;y quin bell progrés! <jY qué avansem ab 
això? ^Podem saber per ventura cóm s' introdueix en la larva, lo 
del ventre curi ó V incomplert?» 

Després s £ admira d' alguns autors que fa poch han publicat 
tre valls entomológichs y encara escriuhen que '1 Microgaster glo- 
meratus inocula directament sos ous à la oruga de la papellona de 
la col, en quina crisàlida han de viurer paràssites les larves de 
aquell, fins que 'n sortirà perforant la dura y còrnia escoberta. No 
sé qué diria en Fabre, si veigés lo que llegeixo en uns Nuevos Ele- 
mentos de Historia Natural (1900), ahont s' hi diu, à propòsit de la 
Pieris: «Esta espècie tiene un enemigo que impide su desarrollo, y 
es unpequeno himenóptero que pone sus huevos en la crisàlida.* — 
Evidentment això no pot ser. Basta, pera persuadirsen, véurer al- 
guna plantació de cols, ahont de preferència s' hi sol desenrotllar 
la papellona: may hi trobareu les crisàlides atacades pe'l Micro- 
gaster, sinó les orugues arrimades à les parets ó als objectes que 
rodejen la plantació. A dotzenes de vegades les hem vistes esllan- 
guides y bona part cobertes dels petits y grochs capells del paràs- 
sit; mes de crisàlides no n £ hem vista may cap que 'n dugués ni un. 

Y no pot ésser altre cosa. Perquè, com nota 1' il•lustre entomó- 
lech, examinada la boca de la larva del Microgaster (que seria V 
òrgan perforant), se veu qu 1 es apropiada pera la succió y no con- 
té cap classe d' armadura prou potenta pera atravessar la coberta 
crisalidaria. Per altre part, si s' observa atentament la mateixa 
víctima, no 's veu que presenti interiorment cap mossegada ni se- 
nyals de traumatisme, ni pe 1 sèu exterior se distingeix de les al- 
tres. De manera que si no fos per aquell esllanguiment que se li 
nota quan arriba '1 temps de crisalidarse, no 's coneixeria quines 
son les atacades. 

Ab tot y la falta de medis resistents, lo Microgaster ix de la seva 



Institució Catalana d'Historia Natwual 7ó 

presó per lo ventre ó per los costats del ventre de la víctima, bus- 
cant la part més vulnerable, com es la juntura de dos dels anells. 
Aquesta operació, bastant laboriosa per cert, es probable que no 1' 
executi un sol individuo, sinó que caldrà la cooperació dels demés, 
substituintse 'Is uns als altres fins qu £ arribin à fer pas. Mes ho fan 
■de manera que, una vegada sortits, no hi deixen ni rastre de forat. 

Demostrat ja que '1 paràssit no ix de la crisàlida, sinó de la 
oruga, volgué en Fabre descobrir si era també fals que deposités 
los seus gèrmens en 1' oruga directament. 

Al efecte posà horitzontalment demunt d' una taula un pot de 
vidre d' un litre de cabuda, ab lo fons del mateix vers la llum de 
una finestra. A dintre hi ficà un tros de fulla de col ab larves de 
Pieris grans, mitjanes y petites, un nombre suficient de Microgas- 
ters fecondats y una tira de paper lleument untat de mel pera no- 
drir à n'aquets. Després se posà à observar. Les orugues menjaven 
tranquilament y ab completa confiansa à la presencia dels terribles 
enemichs qui les voltejaven. Si per cas algun esvalotat Microgaster 
passaba per damunt de 1' esquena de les larves, aquestes, excitades, 
no feyen més qu' aixecar y abaixar bruscament la meitat del sèu 
cos, y la cosa no passaba més endevant. Per lo demés tampoch se 
notaba que 'Is Microgaslers tinguessin empenyo en molestar à n' els 
seus hostes, sinó qu' anaven y venien ab gran fressa d' una banda 
à 1' altre, y si hi havia entre ells y les orugues alguna ensopegada, 
era purament casual. 

Això era lo que succehía encara que fossin les larves de dife- 
renta edat, tant si se sustituíen unes per altres, com si 's remuda- 
ven los Microgasters; lo mateix s' observaba ab llum intensa que 
ab llum dèbil, al matí qu' à la tarde, després d' una hora ó de 
varies hores seguides: no 's veya absolutament cap escomesa dels 
paràssits à les orugues. Era, donchs, evident que la inoculació no 's 
feya inmediatament à 1' oruga, com creuhen molts. 

óCóm se les heu, donchs, aquet diantre d' himenópter per intro- 
duirse à dintre de la pobre oruga? 

Aquí 's manifesta P enginy d' en Fabre, pera sorpéndrer lo mo- 
ment del atach. Se li ocorregué que P inoculació podria ferse à n' 
els ous de la papellona, ja que no 's pogués practicaria à la oruga. 
Mes com P amplada del pot, ahont hi feya les observacions, no { s 
prestava gaire bè pera véurelos ab la netedat necessària pera ex- 
clourer duptes, agafà un tubo de vidre del diàmetre del dit gros ; 



76 Institució Catalana d'Histokia Natukal 



va ficarhi un trosset de t'ulla de col, que contenia ous de la pape- 
llona, un paperet ab una mica de mel y uns quants Microgasters. 
jValgans Deu! jy quin bullit s* hi va armar tot de seguida! Movent 
ab fressa y ab senyal d' alegria les ales y fregant ab viva satisfac- 
ció les potes, se tiren les femelles ab gran deliri demunt dels ous, 
los oviran per tots cantons, sondejan jos instersticis ab les antenes, 
los tantejan ab los palps, y bellugantse d' una part à 1' altre, apli- 
cant ràpidament al ou escullit 1' extrem del ventre, d' ahont ne surt 
un fibló com un bisturí qu' empelta '1 germen dessota de la pell del 
ou. Tot això 's fa ab mètode y ordre, encara que siguin moltes les 
que ponen à 1' hora. Advertint que per hont ne passa una, n' hi 
passan d' altres, de vegades quatre, cinch y més, sense poderse 
fixar lo nombre de visites fetes al mateix ou, ficanthi cada vegada 
el fibló y deixanthi un nou germen. 

Lo nombre de gèrmens inoculats podria determinarse després 
de morta 1' oruga, contant los capells del paràssit construits al 
entorn de la mateixa. Per terme mitj se n : hi solen trobar uns vint. 
però altres cops se n* hi conten més, donantse 1' cas d' havérsenhi 
vist fins à seixanta cinch. 

P. Prat. 



La constitució geològica de la provincià de Tarragona es poch 
coneguda y estudiada en relació à les demés províncies de Catalu- 
nya, y per això cal anar citant tots els datos, per insignificants 
que semblin, ab el fi d' ajudar à son esclariment. 

Y encara ens cal manifestar que de tots els terrers que la cons- 
tituhexen el menys conegut es el paleozóich, sots qual denomina- 
ció s' engloven en comú y sens senyalament de nivells la potenta y 
extesa faxa de piçarres que forma el fonament de les serres de 
Poblet, Prades, 1' Albiol, Argentera y la comarcada del Priorat. 

En aquesta formació piçarrosa hi haurà indubtablement varis 
nivells, com ho demostra ja sa estructura física y son major ó me- 
nor grau de metamorfisme, però son aquets elements poch fixos 
pera fer una divisió exacta. Avay per avuy crech que no es possi- 
ble senyalar més divisió que la del silúrich superior, per pertànyer 
à n' ell els únichs fòssils descoberts. 

Aquets son els graptolites que 's troben ab relativa abundor en 
les piçarres blanques y negres properes al cèlebre monestir de Po- 



Jnstitució Catalana d'Historia üatükai __ 



blet, per demunt la font ferrosa de Villa Engràcia. Entre 'Is exem- 
plars recullits son ben caracterisats els Monograptus priodon 
Brow. y M. turriculaius Barr. 

Un detall que considero de gran importància vull citar: entre 
les plaques de pi garra qu' en dita localitat vaig recullir n' hi ha 
una de color vinosa fosca, que presenta les taques ó macles carac- 
terístiques de les piçarres sotmeses al metamorfisme, y no obstant 
y això s' hi couserven encare les impresions abundoses dels grap- 
tolites. Es aquest un fet que cal tenir en compte, ja qu' es prou sa- 
pigut que '1 metamorfisme esborra quasi bè sempre els restos 
orgànichs que portava la roca abans de ser sotmesa à la seva acció. 

Nostre consoci En Lluis M. Vidal había trobat ja abans de 
nosaltres les piçarres ab graptolites en les montanyes de Poblet, de 
manera que suposem hi haurà varis jaciments en la regió aquella, 
y potser que noves exploracions descubrexen la existència del si- 
lúrich mitjà, car hi hem vist piçarres de color vinosa per la banda 
de Montblanch, que 's confonen per son aspecte físich ab les del 
Ordovicià del Papiol, del meteix modo que les citades ab graptoli- 
tes, del Gothlandià, son del tot iguals ab les del meteix nivell que 's 
troben en la çona paleozoica dels voltants de Barcelona, Papiol, 
Cervelló, Brugués y Montcada. 

El dia que s' estudie ab detenció aquella formació podrem veu- 
rer les íntimes relacions estratigràfiques, paleontológiques y tectò- 
niques que la unexen ab la dels nostres encontorns, donchs una y 
altre no son mes que 'Is marges de la geosinclinal, à la que deu 
Catalunya sa formació. 

N. Font y Sagué, Pbre. 

llu pórïií lanpflr i' Brfiucias (Provincià de Girona) 

Aquesta regió d' Arbucias forma part del macís granítich del 
Montseny, d' etat geològica post-carbonífera, segons el Dr. D. Jau- 
me Almera, essent atravessada per una porció de filons de diferen- 
tes roques eruptives, quin estudi potser intentaré algun dia en con- 
junt, ó al menys n' aniré donant compte en aquest «Butlletí,» à 
mida que 'm sia possible determinarlas, acudint, com ho he fet en 
el cas present, à 1' experiència y dictamen de persones competents. 

Entre 'Is diferents tipos que tinch recullits d' allí, sempre 'ni 
crida 1' atenció pe '1 sèu aspecte un pórfit (puig com à tal lo 



7S Institució Catalana, d'üistoria Natural 



tenia), diferent per complert dels demés. Per fi, me determiní à 
demanar à D. Eamón Adan de Yarza, especialista, com se sab, en 
el estudi microgràfich de roques, me fes el favor d' estudiarlo. Axís- 
ho feu; contestantme qu' el trobà molt interessant, essent un portit 
del grupo dels lamprofirs. Sa composició, segons dit senyor, es la 
següent: feno-cristalls de hornblenda, destacantse en un magma 
microcristallí compost d' elements de feldespats, que parexen ser 
paglioclases, de clorita (segurament per descomposició de dita 
hornblenda), y d' una gran cantitat de magnetita uniformement dis- 
seminada ó escampada. 

Se tracta, donchs, d'un pórfit lamprofir (camptonita) de horn- 
blenda. 

Els lamprofirs constituexen un grupo especial de roques, riques 
en silicats ferro-magnesians, de gra fi, holocristallines y de tipo es- 
pecial, que 's presenten casi bè sempre en forma de dichs ó altres 
petites inclusions. Se poden dividir, en general, en lamprofirs de 
mica, de augita y de hornblenda, segons sigan els feno-cristalls 
que hi dominan. La hornblenda, quan hi es en feno-cristalls, se 
presenta generalment en prismes allargats ben formats, ab fre- 
cuencia maclats; que à voltes se converteix en una substància clo- 
rítica. Els feldespats, que no acostumen à presentarse à 1' estat de 
feno-cristalls, son generalment 1' orthosa (en les denominades vo- 
gesites) y les paglioclases (en les camptonites); aquestes, moltes 
voltes difícils de determinar. Com à elements accessoris s' acostu- 
man à trobar la pirita y la magnetita. 

En 1' obra de Alfred Harker, traduida per 0. Chemin, «Petro- 
graphie. Introduction à l'étude des roches au moyen du microsco- 
pe», se citan diferentes localitats en les que se han senyalat roques 
d' aquesta familia. La que aquí ens referim, pareix ésser del tipo de 
la comptenita que, diu, se troba en el disticte d' Assynt, en el Sut- 
herland; tant per la descripció qu' en dona, com per lo que 's veu 
en el grabat que acompanya de la preparació microgràfica. 

L' aspecte del lamprofir d' Arbucias es el de un pórfit de gra fi, 
de color vert fosch, destacantse els feno-cristalls negres, brillants, 
allargats prismàtichs, alguns maclats, de la hornblenda. Se troba 
atravessant el granit en un filó de pochs centímetres d' espessor, y 
bastants metres de llargada; à 1' esquerra del camí que d' Arbucias 
condueix à Sant Segimont del Bosch, aprop del regareny ó petita 
riera que vè de la part de la casa de camp anomenada Can Riera. 

Barcelona, Abril de 19C9. Ll. Tomàs 



Institució Catalana d'Historia Natural 7 j 



Excursió fleis alumnes ne r Escola ne mines 



Als distingits geólechs D. Ramon 
Adàn de Yarza, d D. Florentí Az- 
peitia y à llurs alumnes de la Esco- 
la de Mines: 

Després de vostra carinyosa invitació mostrantme el goig ab 
que veuríau que vos hi acompanyés à les pràctiques que junts anà- 
veu à realisar per i' Aragó, me plau correspondre fent públieh 
aquest mon agrahiment per les moltes atencions de que inmeres- 
cudament he sigut objecte, com també per haver conquerit variats 
conexements y valioses trovalles, àdhuc que per lo molt que tots 
vos interesseu per la Geologia de Catalunya, y que tants bons re- 
corts vos dexà vostre anterior excursió d' antany, esperant vosal- 
tres y nosaltres que en 1' esdevenir retornareu à fer aquestes ins- 
tructives pràctiques à Catalunya. 

Fa un any que la Institució procurà complàurervos en aquella 
excursió geològica, y que d' ella se 'n feu la corresponent ressenya 
en aquestes planes del Butlletí: donchs bè, pera que no quedin in- 
terrompudes aquestes ressenyes, jo vos donaré, distingits consocis, 
una descripció de la marxa de 1' excursió de pràctiques de geolo- 
gia, dels alumnes de 1' Escola de Mines de Madrid. 

El 24 de Març ens reunirem à 1' Estació del Mitj-día pera arre- 
lar aquesta important excursió: jo en mitj de vosaltres me sentí 
unificat à 1' Escola, y si bè formalment no 'n soch alumne, no obs- 
tant jo 'm considerava com à tal, y un llaç d' afecte m' uní pera 
tota 1' excursió, poguent seguiria ab aquell noble esperit de ver 
aficionat à la Geologia. 

Durant aquest dia resseguirem els voltants de Sigüenza, carac- 
terisat per el Triàssich, ab regular inclinació cap à ponent, de poch 
espessor en conjunt y molt semblant al Triàssich de Catalunya. 
L' inferior ó Vosgià està representat per 1' arenisca abigarrada; 
seguidament el Murchelkalk (Virglorià), de inolt poch espessor y 
podria ésser que les caliçes que s' atribueixen à n' aquest pis fos- 
sin ja de la base del inmediat superior, com ja succeheix en molts 
punts de Catalunya que del Triàssich inferior se passa al superior; 



^ Institució Catalana d'Historia Natural 

y aquest dubte el manifesto per no haver hi trobat els fucoides ca- 
racterístichs d' aquest nivell, àdhuc que la caliça es poch com- 
pacta y estratificada, à voltes tabular com la de nostre Keuper. Ab 
estratificació concordant seguexen unes margues irissades y roges, 
carregades de cristalls de guix, en les que jo hi vareig recullir al- 
guns petits cristalls d' aragonit transparent: aquestes capes sens 
dupte pertanyen al Keuper (Tyrolià), demunt de les quals hi co- 
rresponen les característiques carnioles, ab grans espessors de do- 
lomia, ja roja, ja rosada, y fins de fosca, tota corcada y sens rastre 
de fossilisació. 

El dia 25 resseguirem els voltants de Alhama d' Aragó, població 
tan coneguda per 1' eficàcia y abundo de les aigües termals, les que 
brollan en un conglomerat que 's pot atribuir à la formació miocé- 
nica y que ab poca inclinació cubreix els estrats del Cretàcich que 
traspassan la població casi verticalment. En aquets estrats hi he 
trobat alguns fòssils en les capes margoses, mentres que en les ca- 
liçes es inútil el poguerne extreure ab perfecció: els fòssils mes 
abundants son, entre altres, un Tylosthoma sp. y alguns equiníds. 
Si bè no hi vareig trobar cap fòssil que precisés el pis d' aquestes 
capes, no obstant, estant ja reconegudes com del Cenomanià per 
correspondre ab la metexa estratificació al nivell inferior ó sigui 
com à base una espècie d' arkoses ó arenisques blanques y roges 
compostes de quarç, feldespats aolinitisats ab petits fragments 
de mica; arkoses que en altres llochs se fan pertànyer també al 
Cenomanià. Entre aquestes arenisques tan especials hi aparegué 
una capa d 1 ostres molt petites formant lumaqueles, y que al exte- 
rior està tota descomposta, d' un color verdós y de composició 
argilosa. 

Es importantíssim 1' estudi tectónich d' aquesta comarca, car 
les capes cretàciques estan molt revoltes en poca extensió de te- 
rrer y 1' inclinació dominant es cap à ponent. 

Mossèn M. Faura, y Sans. 
(Acabarà) 



La Institució Catalana d'Historia Natural sols se declara responsable 
de lo contingut en la Secció Oficiat, del seu Butlletí, deixant integra als 
respectius autors la responsabilitat dels treballs firmats. 

i<np. LA. 1IOBM1GA DE ORO.-NueT» San FTMCisco 17, B»rcelOM. 






Publicacions en venta en la «Institució Catalana d' Historia Natural» 

Butlletí. 

Any 1902 8 ptas. 

» 1903 8 » 

» 1901, 1 902 y 1903 plegats (quedan pocas colec - 

ciòns) 25 » 

Any 1904 5 

Números solts, sempre que n' hi hagin de sobrers. 0'25 » 

Catalech de Hiro.enopt.ers de Catalunya, 

per D. Joseph M." Bofill y D. Pere Antiga 

TenlredinidcB 0'60 ptas. 

Chrysidm 0'50 » 

Sphegidm 0'60 » 

Sapygidcp, Scolidce y Mutillidm 0'60 » 

vidre 0'50 * 

Pompilidae 0'50 » 

Per D. Joseph M. a Bofill 

Ichnenmonidm l'OO » 

Apidae l'OO » 

Pera adquirir qualsevol d' aquestas publicacions, dirigirse al Tresorer 
de )a Institució (Paradís, 10, l.er, Barcelona). 

Pera pagos inferiors à 50 pessetas poden enviarse sellos de correus 
de O'l 5 ptas., O'IO ptas., O'Oó ptas., y 0'02 ptas. Els sellos francesos, 
italians j alemanys de 0'15 frs., O'l 5 lirasy0'20 mks., ( també son 
atmesos. Els pagos superiors à 50 pessetas poden ferse efectius pel Giro 
Mutuo ó lletra de fàcil cobrausa. 

Gambis p té r institució aü altres Societats 

N atura e Novitates — Berlín. 

Deutsch Entomologisdzen Gessellschatï. — Berlín. 
R. R. Zoologisch-Botaniscne Gessellschaff. — Viena. 
Polixena. — Viena. 
Instituto Egypticn. — Cairo (Egipto). 
Societé Entomologique de Belgique — Brüselas. 
Societé Royale Malacologique de Belgique. — Brüselas 
eieté Royale de Botanique de Belgique.— Brüselas. 
ieté Enomologique Namuroise. — Namiir (Bèlgica). 
Societé Belg íe, de Paleontologie et d'Hydrologie. — 

Brusela 

ciedade • Paulo.— San Pablo (Brasil). 

Museum de Sao-Paulo.— San Pablo (Brasil). 
Revista Chilena de Historia Natural. — Valparaíso (Chile). 
Entomological Society pf Ontario. — Ontario (Canadà). 
Real Sociedad Espailolà de Historia Natural. — Madrid 

d Acadèmia de CienciasExactas,FísieasyNaturales.™ Madrid. 
Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. — Zaragoza. 
Butlletí del Diccionari delallenffuacatalana.-^- Palma deMallorca. 






Revista Mpntserratina. — Monastir de Montserrat. 

Revista de Menorca, del Ateneo Cientítieo, Literario y Artísti- 
co.— Mahon (Menorca 

Smithsonian Institution. — Washington (E. U. A.) 

United States National Museura. — Washington V.) 

United States Geological Survey.— Washington (E U- A.) 

American Museum of Natural History. — New-York (E. U. A.) 

Boston Society of Natural History. — Boston (E. U. A.) 

Missouri Botanical Carden.— Saint Louis (E. U. A.) 

The L•loyd Library.— Cincinati-Ohio (E. U.-A.) 

Academy of -ciences, Arts and Lettres. — Madison Wis (E. U. A.) 

The Chicago Academy of Sciences. — Chicago (E. U. A.) 

La Feuille des jeunes Naturalistes. — Paris. 

Museum de Histoire Naturelle. — París. 

Societé Entoniologique de France.— París. 

Societé Zoologique de France. — París. 

Institut de Zoologie de 1' Université de Montpeller. 

Societé d* Etudes scientiíiques de l'Aude.— Carcasona. 

Societé des Sciences Naturelles de l'Ouset de la France. — 
Nan tes. 

Museo Civico di Storia Naturale di— Gènova. 

Museo d i Zoologia et Anatomia comparata delia R. Universita 
di Torino. 

R. Stazione di Entomologia Agrària, «Redia» — Florència. 

Società d i Naturalisti. • Nàpoles. 

Acadèmia Gioenia di Science Naturali.— Catania (Itàlia). 

Reale Accademia dei Lineci —Roma. 

Pontifícia Accademia dei Nuovi Lincei. — Roma. 

Zoological Society of London.— Londres 

Conchological Society of Creat Britain and Irland, — Manchester. 

Musee Oceanografíque de— Mònaco. 

Institut Geologique de México. — México. 

Commissao do Serviço Geologico de Portugal.— Lisboa. 

«Broteria»— Revista de Sciencias Naturaes do Collegio de San 
Fiel.— Soalheira (Portugal). 

Societé Portugaise des Sciences Naturelles. -Lisboa. 

Societé de Naturalistes de Kiew (Rusia). 

Institut Zootecnique de l'Université de— Jurgen (Rusia). 

Museo Nacional de— Buenos-Aires (Rep. Arg.) 

Societé Entomoogique-du-Musee d'Histoire Naturelle.— Berna 
(Suissa). 

Institut National Genevois. — Genève (Suissa). 

Entomologisk Tidskrift. Entomologista Fòreningen in.— Sto- 
ckholm (Suècia). 

Université de Upsala (Suècia). 

Museo Nacional de San Salvador (Rep. de EI Salvador). 

Museo Nacional de Ciencias Naturales.— Montevideo. 
! Acadèmia de Ciencias Naturales. — Barcelona. 

Centre Excursionista de Catalunya. — Barcelona. 

El Colmenero Espanol.— Barcelona (Gracia). 



Iiup. La hohmiiía L)h uKO. — Nucva San FnnoUco 17, barcelona 




Segona època. Any 6.*— Núms. 8 y 9 



1 



Noyembre-Desembre 1909, 






Butlletí de i 



a 



Institució Catalana 



d' Historia fiatural 



■+V — -V+- 



Nulla unquam inter fidem et rationem 
vera dissensió esse potest. 

CONST. DE FlD. CATH. C, IV. 



SUMARI 

Secció Oficial: 

Sessions del 4 de Novembre y 2 de Desembre de 1909. 

Comunicacions: 

R. P. Marcet, O. S. B.; Adeodat.- Notes pera la «Flora Mont- 
serratina» . 

Ferrer y Vert; F.— Notas Coleopterológicas, I; Espècies del 
genre Suplia L. 

Tomàs; Llorens— Un basalt ab Hornblenda de la regió volcà- 
nica de la Provincià de Girona. 

Rosals; Joan — Alguns moluschs no citats en lo recent treball de 
D. LI. Tomàs. 

Maluquer y Nicolau; Joseph — Moluschs Marins de Catalunya. 

Faura y Sans, Pbre.; Marian.— Excursió dels alumnes de 
1' Escola de Mines. 

Nkcrología. 

BlBLIOGRAMA. 



FEB 1 



LOCAL SOOIAL 

Carrer del Paradís, num. 10, pis l. er , 2. f 
BARCELONA 










INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 



Socis numerari». — Deuen ser presentats per tres socis, y atme- 
sos en sessió. Pagan deu pesseta s 1" any (que poden fer efectivas à 
D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la 
Institució, Raurich, 16 y 18), reben totas las publicacions de la So- 
cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. 

Butlletí. — Cada mes surt el Butlletí de la Institució, menos 

los mesos de Juliol, Agost y Septembre. 

Anuncis.— Els de cambis de llibres ú objectes d' Historia Natural 
s' insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas à la Ins- 
titució, prèvia aprovació de la Junta. 

Tirat j es » part: 

50 exemplars 100 exemplars 



s / 1- 4 planas 5 ptas. 8 ptas. 

1 } 5-8 » 8 » 15 » 

I ( 8-16 » 15 25 

Els pedidos deuran ferse directament d la imprenta 

Nova de S. Francisco, 17. 

Toutes les Communications et échanges doivent étre en- 
voyées au siège de la Societé: 

Paradís, 10, 1. er , 2.\ — Barcelona (Espagne) 



NOTA. — BEMERKUNG 

La «Institució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desitja '1 cambi de publicacions. 

Die «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» bittet um Gegensendungen. 

La «Institució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» desea el cambio de publicaciones. 

The «Institució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10. Barce- 
lona)» desires to exchange publications. 

La «Inst.^ució Catalana d' Historia Natural.— (Paradís, 10, Barce- 
lona)» demandc 1' échange. 

La «Institució Catalam d 1 Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- 
lona)» ckiede rica'Jibio. 



BUTLLETÍ 

DE LA 

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 

2. a època Barcelona, Novembre-Desembre 1909 Any VI. — Núms. 8-9 

SECCIÓ OFICIAL 



Sessió del 4 de Novembre de 1909 
Presidència de D. Felip Ferrer y Vert 

A les 21 horas y 50 minuts el Sr. President obrí la sessió en que 
hi assistiren els socis Srs. Maluquer (S.), Font y Sagué, Tomàs, Fe 
rrer y Dalmau (M.), Ferré y Gomis, Llenas, Duch y Wynn. 

— El Vis- Secretari llegí l' acta de la sessió anterior, que fou apro- 
vada per unanimitat. 

Comunicacions 

—El Sr. Maluquer (S.) donà compte de que un eczemplar de Lo- 
xia curvirostra que cedí temps enrera pe'l Museu ha sigut exami- 
nat per el R. P. Navàs de Zaragoza, resultant pertànyer à una va- 
rietat nova que aquest senyor classifica com v. aragonica. 

— Se presentà un eczemplar <f del Lucanus cervus donat per 
el Sr. Serradell pera el Museu, notable per son gran desenrotllo, y 
ab el mateix objecte donà el Sr. Tomàs un fragment de galena 
sobre quartz, procedent de Montrós, y el Sr. Llenas varis hermosos 
pólips pescats à Cap de Creus. 

—El Sr. Tomàs donà compte d' haber rebut de D. Lluis Marià 
Vidal pera la Biblioteca un exemplar del «Informe sobre una ins- 
tància del Ayuntamiento de Penas de San Pedró para alumbrar 
aguas subterràneas» y un altre de «Nota sobre un fósil del tramo 
Kimeridgense del Montsech (Lérida).» 

—El Sr. Ferrer y Vert llegeix un treball de D. Joaquim Codina 
que va encapsat ab el títol de «Un bon bolet...» En ell fa la des- 



82 Institució Catalana d'Historia Natural 



cripció del Polyporus tunetanus Patouillard, espècie nova per Euro- 
pa, ja que sols había sigut trovada à Tunisià y que 1' autor ha recu- 
llit à La Sellera (Girona). 

El mateix Sr. llegeix un treball propi sobre «Espècies del gene- 
ro Silpha», enumerant totes les trobades fins avuy à Catalunya. 

— El Sr. L'Ien as exposa la conveniència d' adquirir un bell 
eczemplar del Passer Hispanolensis pera el Museu de la Institució y 
que actualment es propietat del Sr. Soler y Pujol, fundant sa peti- 
ció en ésser aquesta espècie bastant rara à Catalunya. 

Y no haventbi res més de que tractar, s' aixecà la sessió à les 24 
horas 30 minuts. 



Sessió del 2 de Desembre de 1909 

Presidència de D. Felip Ferrer y Vert 

El Sr. President obrí la sessió à les 21 horas y 55 minuts ab V 
assistència dels socis Srs. Delgado, Font y Sagué, Bofill, Llenas, 
Maluquer(J.), Fàbregas, Ferrer y Dalmau (M.), Aguilar- amat, Duch, 
Ferré y Gomis, Tomàs, Maluquer (S.), Soler, Wynn, Ventalló y Vin- 
tró, excusant 1' assistència y essenthi representats els socis senyors 
Tarré, Serradell, Sagarra, Comabeila, Maluquer (LI.), Ragué, Ba- 
rrera, Rosals, Camprubí, Valls, Salvany y Noguera. 

.Llegida 1' acta de la sessió anterior, s' aprova per unanimitat. 

Comunicacions 

— Mossèn Font y Sagué cedeix pera el Museu un exemplar de 
fluorina cristallisada procedent de Papiol. 

— El Sr. President dona compte del fallo del Jurat calificador 
nomenat pera examinar els treballs presentats en el Concurs 
obert per la Institució durant el present any y del que resulta pre- 
miat ab el primer premi el treball que porta per títol «Minerals de 
Catalunya»; ab 1' accésit el titolat «Assaig monogràfich sobre les 
Cicindeles de Catalunya», y ab un premi extraordinari el treball 
quin títol es «Aplech de noticias sobre 'Is moluschs marins de Ca- 
talunya y Catàlech provisional dels mateixos. » 

També manifesta que el repartiment dels premis s' avisarà opor- 
tunament. 



Institució Catalana d'Historia Natural 8'3 



— El Sr. Tomàs comunica que la tremolita que sols havia sigut 
citada à Catalunya en la localitat de Gualba per Mossèn Font y 
Sagué, havia sigut trovada recentment à Montlude (Vall d' Aran) 
per el consoci Sr. Llenas. 

Afegeix que junt ab el Dr. Almera había trobat la calissa mag- 
nesiana anomenada aiche pe'ls francesos, en forma de capes, à la 
comarca del Vallés y que dit mineral 's troba també à Calafell en 
forma de nòduls. 

— El Sr. Maluquer (S.) manifesta que son Sr. pare D. Joan cassà 
días passats al Prat del Llobregat un hermós exemplar del Phalacro 
corax carbó, que cedeix pera el Museu. 

Renovació de Junta 

— El Sr. Ferrer y Vert fa avinent als presents que, atenentse à 
lo disposat en els Estatuts de la Institució, en la present sessió, últi- 
ma de 1' any, deu renovarse el Consell Directiu pera 1910. Diu que 
en la última sessió de Junta Directiva va acordarse presentar als 
Srs. socis una candidatura pera sa orientació. 

El Sr. Bofill proposa que la candidatura presentada per el Con- 
sell Directiu sigui elegida per aclamació 

El Sr. Tomàs manifesta no estar conforme ab aquet procedi- 
ment y demana sigui elegida prèvia votació, acordantse axis y ai- 
xecantse la sessió durant 10 minuts pera que 'Is Srs. socis es posin 
d' acort. 

Represa la sessió, s' efectua la votació, quin escrutini dona per 
resultat la elecció del següent Consell Directiu: 

President, Salvador Maluquer y Nicolau; Vis- President, Joan 
Bta. de Aguilar amat y Banús; Secretari, Frederich Wynn y Ellis; 
Vis- Secretari, Robert Ferré y Gomis; Tresorer, Lluís Soler y Pujol; 
Bibliotecari, Llorens Tomàs; Conservador del Museu, Ignasi de Sa- 
garra y de Castellarnau; Vocals, Mossèn Norbert Font y Sagué y 
Miquel Ferrer y Dalmau. 

No aventhi res més de que tractar, s' aixecà la sessió à les 22 
hores 45 minuts. 



84 Institució Catalana d'Historia Natural 



IOTES PEU LO «FLORÍ W1IT5ERR0TII 

pe 'I 

R. P. Adeodat Marcet, 0. S. B. 



)) 



Thalictbum minus L. var. subcuneatum Pau. var. nov. 

Foliis basi cuneatis, trilobatis, lobo medio mucronato, lobis sub- 
ovatis, acutiusculis, margine subtus reflexo. Montserrat, en varis 
punts, especialment en el camí de V ermita de la Sma. Trinitat à 
Santa Cecília. 

El Thalictrum minus L. es sumament polimorf, y noto que tots 
els autors se veuhen embolicats quan tractan de destriar les moltes 
sub-especies y varietats en que 1' han dividit: jo crech que no exis- 
teix en realitat més que 1' espècie lineana, essent tot lo demés for- 
mes que 's separan més ó menys del tipo. A Montserrat s' hi han 
citat el Th. odoratum Gr. et G., Th. pubescens Schl. (non DC). 
Th. f&tidum Wk. (non L.) y les varietats noves montserratense Pau 
y subcuneatum Pau. El Th. foztidum lo cità à Montserrat Pourret 
(Wk. Prodom. III, 956) y les altres formes existeixen en mon her- 
bari montserratí; mes dech confessar que, habent observat ab cons- 
tància, esperonat per 1' amich Pau, infinitat d' exemplars de dife- 
rents indrets de la montanya (lo que m' ha sigut fàcil per abundar 
molt dita espècie en Montserrat), no he trobat casi dos exemplars 
iguals; puig, encare que en alguns se presentan molt típichs els ca- 
ràcters morfológichs de les varietats montserratense y subcunea- 
tum, se donan totes les gradacions possibles d' una forma al altra 
d' entre totes les citades à Montserrat. La que més constant se pre- 
senta es la var. montserratense Pau. 

Arabis auriculata Lam. Planta rara à Catalunya y que Costa 
cita solsament de 1' alta montanya. L' he trobada à les vores de la 
carretera de Santa Cecilia y en el camí de la font de les Guilleumes, 
baixant fins als 300 mts. sobre 1 mar. També V he trobada als vol- 
tants del Miracle (Solsona). 

Linum Ortegm Planch. Ortega donà aquesta planta com à L, suf- 



Institució Catalana d'Histokia Natural 85 



fruticosum L. y realment tè molta afinitat ab ell, ó millor dit ab el 
L. salsoloides Lam, que 'Is autors catalans habían pres per L. suf- 
fruiicosurn, confonentlos entre sí, fins que '1 Dr. Cadevall feu re- 
marcar bè les diferencies entre ells. La planta d' Ortega es molt més 
gràcil, ab rams florifers molt allargats, etc. Les flors, desconegudes 
per Wk. (Prod. III, 547), son com les del salsoloides, encare que un 
xich méspetites. En 1' herbari de Boutelou existia, segons Will- 
komm (1. c), una planta procedent de Montserrat que dit autor re- 
fereix à aquesta espècie. Jo 1' he trobada en la via del Cremallera 
aprop de Monistrol y en el camí dels Degotalls, presentant en ab- 
dós llochs els mateixos caràcters morfológichs, malgrat de vegetar 
en condicions mesológiques completament contraries, puig 1' un 
lloch es pedregós, àrit y soley/mentres que 1' altre es bona terra, 
relativament humit y ombrívol. 

Sper guiaria rúbra Pers. (3 Atheniensis Heldr. et Sart. — S. Athe- 
niensis Ascher (utsp.) — S. campestris Wk. (Prod. III, 165). Planta 
fins ara donada del centre y mitjdía d' Espanya y qual troballa en 
Catalunya confirma la sospita de Costa (Suplem. 14, N. B.). Es 
abundant en els curriols dels horts interiors del monastir de Mont- 
serrat. 

Erodium rupestre Pourret. Fins al present aquesta espècie es 
exclusiva del Montserrat, puig totes les cites de Willkomm, com si 
fossen localitats diferentes, no son més que diversos indrets de la 
mateixa montanya, y la cita Penagolosa es error del Herb. madriten- 
se que enganyà à Willkomm (Pau, Notas bot. V. 14 y Suppl. Prod. 
Wk. 265) Crech que deu conservàrseli à aquesta espècie lo nom de 
erodium rupestre, puig ab aquet nom específich baix el genre Gera- 
nium fou descrita per primera volta per Cavanilles (Diss. IV, 225, 
tab. 90, fig. 3), sibè que 1' Héritier 1' había dibuixada avans (Geran. 
monogr. t. 2) ab el nom de Geranium supracanum, però sens do- 
narne la descripció. 



Acer Cadevalli Marcet. sp. nov. 

Arbor mediocriter excelsa; ramis divaricatis; flores apparentes 
simul cum foliis, sed ante perfectam foliationem. Foliis juvenilibus 
supra glaberrimis, subtus valde pubescenti villosis; adultis papira- 
ceis supra reticulatis, glabris, viridibus; subtus cinereo-tomentellis, 



8G 



Institució Catalana d'Historia Natural 



presertiui adnervos; basi cordatis, profunde et insequaliter 5 loba- 
tis, lobis sinu acuto separatis, lateralibus minoribus, omnibus 
acutis, cuspidatis, laxe et grosse dentatis; pedunculis limbo sequan- 
tibus ve', paulumm minoribus, glabris: floribus 12-15, corymbosis, 
pedicellis rufescentibus, glabris, calice profunde 5-partito, divisio- 
nibus spatulatis, apice crenatis; petalis ellypticis-oblongis, subacu- 
tis, calicem valde superantibus; staminibus octo, inclusis; ovario 
dense et longe lanuginoso; stigmatibus puberulis, valde exertis: 
fructibus parvis; coecis oblongis, carinatis, perinflatis, transverse 
sulcatis, supra sat dense pilosis;. pilis albis, rigidis; alis íalcifor- 
mibus, basi angustatis, apice ut plurimum superpositis. Montserrat, 
camí de St. Geroni en el Pla dels aucells. 




vives 




Acer Cadevalu Marcet 
(Fulla y fruyt grandor natural) 



Aquesta espècie tè alguna afinitat ab 1' A. hispanicum Pourr. 
= A. ValenUnum Pau sec. Pax! a?. Engl.) , del qual, no obstant, 
se diferencia à primera vista, segons una mostra enviada pe'l ma- 
teix Dr. Pau, per tenir les fulles velloses de la part de sota, els 
lòbuls més llarchs y més punxaguts, fruyts ab el nudi molt oblonch, 
més carenat, ab pels llarchs y rígits en la part contigua à les ales, 
aquestes en forma de fals, etz. Més semblant encare al A. grana- 



Institució Catalana d'Histohia Natural 87 



tense Boiss. (Prodom. III, 561), però 's diferencia bè d' ells pe'ls 
estams no surtits de la flor, per la forma y pelositat del fruyt, per 
la forma de les ales, etz. 

L' amich Pau (in litt. ad me) creu que son A. Valentinum 
no es sinònim del A. hispanicum Pourr, com pretén Pax en la 
monografia de la familia, puig es poch verosímil que Pourret cone- 
gués la planta de Valencià descrita pe'l Dr. Pau. 



Acer Opalus Mill. var. stenopterum Pau. var. nov. 

Folia màxima, coriacea, 3-lol>a, alis samarum erectis, paralle- 
lis, angustioribus. Montserrat en 1' ermita de Santa Magdalena. 

Acer Opalus Mill. f. a grandifolia. Differt a typo alis samarum 
basi retractis, foliis permagnis, subcordatis. Montserrat en el camí 
de la Mentirosa. 



Cytissus patens L. var. oxycarpus Pau. var. nov. 

Differt a typo leguminelanceolato, apiculato. Montserrat, aprop 
de Can Massana. 

Medicago trïbuloides Desr. f . a longepedunculata Pau. Peduncu- 
lis fructiferis perlongis folia valde superantibus. Montserrat, San- 
ta Cecília. 

Caucalis leptophylla L. A Catalunya sols ha sigut citada ab 
certesa per Costa en el Montsant (Supl. 32), puig de les cites de 
Colmeiro, Boutelou y del Herb. madrit. son duptoses les dos últi- 
mes y massa vaga la primera. La trobí 1' any passat en la via del 
Cremallera. 

Ferula communis~L. Colmeiro cita ab vaguetat aquesta espècie 
à Catalunya y Boutelou à Montserrat, mes ni 1' un ni 1' altre m' 
haurían mogut à iuclóurerla entre les plantes de Montserrat, puig 
sabem tots la fe que *ns mereixen les cites d' abdós autors, si jo ma- 
teix no 1' hagués trobada, encare que un xich passada ja, en sufi- 
cient bon estat pera ésser determinada ab certesa en el camí de 
Can Gomis. (Montserrat). 



88 Institució Catalana d'Historia Natural 



Ptychotis stenoloba Pau. sp. nov. 

Planta glaberrima; radice cònica, flexnosa et penetrante; caule 
erecto 40-60 c. m. solido, striato, fere a basi 4-6 ramoso, foliis ra- 
dicalibus longe et ad insertionem late petiolatis, pinnatisectis, 3-5 
segmentis, patulis, ovatis, profunde incisis, lobatis; lobulis apice 
obtusis; foliis caulinis vaginatis, sessilibus, bipinnatisectis, laciniis 
longis, filiformibus, canaliculatis, cuspidatis: pedunculis umbeli- 
feris ante florationem perfectam nutantibus; umbella 8-12 radiata; 
radiis sat insequalibus, gracilibus, glabris; umbellulis involncratis; 
involucellis 2-3 phyllis, cuspidatis, pedicellis floralibus superan- 
tibus; floribus insequaliter pedicellatis, calice duplo majoribus; 
petalis niveis. Falda oriental de Montserrat. No es escassa en els 
ermots, vinyas, etc. 

Se distingeix à primera vista en que tè triple ó quàdruple més 
llargas les fulletes del involucret que la Pt. heterophylla, pujant 
més altes que les coroles. 

Galium Gerardi Vill. f. a longipes Pau. Pedunculis florigeris 
perlongis quam in typo. Montserrat, camí de las Covas ronyosas. 

Tè 1' aspecte de G. Gerardi Vill., var. tenuissimum Lange y 
de G. corrudcefolium Vill. ab els quals podria confóndrers, però 's 
diferencia per les fulles inferiors més amples, coroles més grans, 
lòbuls llargament mucronats ó aristats. Del G. erectum Huds. se 
diferencia per les fulles rameals estretes, pedúnculs florifers drets, 
molt més llarchs, etz. Vetaquí dos formes, el G. erectum Huds. y '1 
G. Gerardi Vill. que no semblan tenir altres diferencies que les 
produhides perla més ó menys sequetat del lloch ahont vegetan: lo 
mateix que la diferencia entre '1 G. Gerardi y '1 G. fruticescens 
Cav. es produhida pel terré aridíssim ahont ee desenrotlla aquet 
últim. 



Scabiosa colümbaria L. var. viduiformis Pau. var. nov. 

Planta glaberrima; foliis radicalibus Se. maritimce L. , foliis 
ramorum ut in Pycnocomon rutcefolium Hffg. Montserrat en la via 
del Cremallera. 

Tè les fulles de Se. marítima, ab la qual podria confóndrers 
molt fàcilment, si no s veyan els fruyts, que son de Se. colümbaria. 



Institució Catalana d'Historia Natural 8ff 



X Coniza Flahautiana Senen (E. Canadense x C. ambigua Sen.) 

Abunda en els horts interiors del monastir de Montserrat. 

Sembla que 's tracta del E. crispum. Pourr.=2£. linifolinum W., 
que es la planta que Costa (Flor. Catal. 120) diu comunissima 
desde '1 litoral à Figueras, 



Erigeron acris L. var. asteroides DC. — E. podolicus Pau (nonBess.) 

Willkomm (Supp. 75, n.° 1273), després d' haber posat ún inte- 
rrogant devant del susdit nombre, anyadeix: «Vix crederem, plan- 
tam hispanieam ab E. aeri specifice differre et identicam esse cum 
specie Besseriana.» Y '1 Dr. Pau me diu en una carta respecte à la 
mateixa planta: «Según los autores que vi después de haber publi- 
eado en mis primeros trabajos botànicos bajo E. podolicus Bess. esta 
planta, siguiendo à Lange que la cito en el reino de León, el E. po- 
dolicus de Reich, es el E, acris L. (3. asteroides DC, y el verdadero 
E. podolicus Bess. es una subespecie del E. acris L. — E. asteroi- 
des Andry (non Lamk.)» A Montserrat 1' he trobat no escàs en las 
voras de la carretera de Santa Cecilia, 



Leucanthemum vulgare Lamk. var. ageratifolium Pau. 

Planta nova per Catalunya y que he trobat bastant extesa per 
la montanya de Montserrat. La forma de la corona dels aquenis 
marginals, que es semblant à la que presenta '1 llim del càlzer de 
la Valerianella Aurícula DC., fa sospitar si 's tracta de la var. auri- 
culatum Peterm. 



X Hieracium Marceti Pau (H. Lychnitis X Neocerinthe Pau). 

hyb. nov. 

Foliis radicalibus spatulatis, longe attenuatis; squamis obtusius- 
culis, interioribus non longe lanceolatis ut in H. Neocerinthe Fries. 
Montserrat, en el camí de Can Gomis. 



90 Institució Catalana d'Historia Natural 



Hieracium murorum x Neocerinthe Pau. hybr. nov. 

Foliis ovatis, membranaceis et tenuibus ut in H. murorum L.; 
foliolo caulinari et inflorescenti ut in H. Neocerinthe Fries; squa- 
mis anthodii cuspidatis. Herb. Paul. Montserrat. 



Hieracium polybracteatum Pau. sp. nov. 

Foliorum forma simile H. stenophyllo Pau, sedrobustius, majus 
floribundum, pedunculis dense nigro-glandulosis, stylis nigris. 
Planta magis villosa. Herb. Paui. Montserrat. 



Hieracium nobile Gr. et G. var. farinosum Pau. var. nov, 

Caule hirsuto, foliis cuspidatis. pedunculis et squamis farinosis. 
Habitus H. Lamyi F. Sch. Montserrat en el camí de Can Gomis. 



Hieracium nobile Gr. et G. var. subcequale Pau. var. nov. 

Differt a prsecedente foliis caulinis a basilaribus parce minori- 
bus, bracteis longe cuspidatis, caule minus villoso. Habitus H. Che- 
valieri T. et M.,sed foliorum margine integro. Montserrat en el camí 
de Can Gomis. 

Les formes d' aquet genre que existeixen en mon herbari y les 
que 'Is autors han citat de Montserrat que no possehexo son innom- 
brables, presentant tals variacions y transicions, qu' estich segur 
que se 'n veurà un bull el qui vulga treure 'n 1' entrellat. Per aca- 
barho d' arreglar, aquet istiu han vingut à Montserrat dos extran- 
gers, que per referencias sospito serían dos botànichs francesos 
ben coneguts., els quals segurament vingueren pels Hieracium, puig 
després qu' ells passaren, apenas n' he trobat un per remey, allí 
ahont els altres anys n' estaba ple. ;Veurém quantes novetats ne 
surtiràn! Jo per ma part desd' ara determino posar per rótul del 
gros volum d' aytal genre que tinch en mon herbari el famós dis- 
tich: 

Hic labyrinthus adesi: verum si laberis intus, 
non labyrinthus enit, sed labor intus erit. 



institució Catalana d'Historia Natural 91 



Myconia borraginea Lapey. Abunda aquesta interessant espècie 
en totes les roques ombrívoles de Montserrat, especialment en les 
torrentades, baixant fins als 400 mts. sobre '1 mar en la vessant 
oriental. Però no es sols pera citaria de Montserrat el motiu de fer 
menció d' ella, sinó principalment pera tornar per la glòria d' un 
dels primers botànichs catalans que recorregué herboritzant nos- 
tra montanya, el Dr. Francesch Mico, metje, honra de la ciutat de 
Vich, ahont vejé la primera llum y ahont exercí sa carrera prime- 
rament, passant més tart à exerciria à Barcelona. A Mico li ha pas 
sat ab l 1 orella à" os ó Aurícula ursi, com ell 1' anomenaba, lo que à 
Colón ab V Amèrica: ells treballaren, y altres se n' emportaren la 
glòria. 

La planta que 'ns ocupa fou trobada per primera vegada à 
Montserrat pe'l Dr. Mico, com assegura Lapeyrouse (Hist. abrégé 
des Plantes des Pyren., p. 115). Després de dir qu' aytal planta no 
pot permaneixer dintre '1 genre Verbascum, en el qual la colocà 
Linneus, y després de demostrar que es just que '1 genre nou que 
d' ella deu formarse porte '1 nom del botànich que primer la va des- 
cubrir, anyadeix: «Voici comment Tournefort parle de Mycon au 
»sujet du Montserrat et de 1' Aurícula ursi Myconi: In ipso (Monte- 
»serrato) nascuntur rariores plantae, e.tiamsi errorum magis quam 
•»botanicorum peregrinalionibus celebretur. Quamplures ex his des- 
»cripsit olim Franciscus Myconus medicus Ausoniensis, qui in Bar- 
pcinone degebat anieplures annos; quas hodie plane ignoraremus, 
»nisi ad Jacobum Delechampium egregius ille vir eas perhumanemi- 
»sisset.» Lo qual no es contrari à lo que diu D. Pere Felip Monlau en 
la vindicia que fa d' aquesta planta en una nota als «Elementos de 
Botànica por Aquiles Richard» traduits pe'l mateix Monlau. «No 
»fué en ellos (Pirineos), diu, donde se halló por primera vez, sinó 
»que fué en la antigua Ausetania,» puig que la montanya de Mont- 
serrat pertenexía allavors al bisbat de Vich. 

Linneus batejà 1' Aurícula Ursi ab el nom de Verbascum Myconi 
L. (Cod. 1416) y dintre aquest genre quedà fins que Ramond (any 
1804) digué que no podia permanexer entre 'Is Verbascum, y 1' any 
següent (1805) apareix ja el genre Ramondia creat per Richard pera 
nostra planta. «/Oh felix Ramond! exclama ab fina ironia Bubani, 
t>jQuam dignant coronam tuos obtinuerunt labores!» 

Ab quanta injusticia Richard donà à la planta de Mico el nom 
de Ramondia pyrenaica ho demostra llargament el Dr. Monlau 



92' Institució Catalana d'Historia Natural 

(1. c), del qual n* extractaré algun paràgraf, pera no allargarme 
massa. Comensa dient que la descripció de Richard es molt exacte, 
y anyadeix: «Però nunca perdonaremos à Richard el que, haciendo 
•un nuevo genero de esta planta, haya menoscabado, en obsequio 
•de Ramond, la memòria del Dr. Mico, quien ha sido indudable- 
»mente el primer botànico que la descubrió y à quien Delechamp, 
«corresponsal suyo, la había dedicado muchos anos antes. Estamos 
•seguros que si Mr. De Candolle (un dels autors de la Flore fran- 
»caise ahout se publicà la Ramondia pyrenaica Richard) hubiese 
•tenido que separar esta planta de los Verbascos y formar de ella 
»un genero nuevo, no la habría dado otro nombre que el que este 
»sabio filologista nos autoriza à darle, insiguiendo las juiciosas re- 
•glas de su Teoria de la Botànica descriptiva.» 

La segona de les regles de De Candolle diu que, quan d' un 
genre se treu un grupo d' espècies pera formarne un de nou, s' ha 
d' atendre si entre les espècies que han de formar el nou genre, n'hi 
ha alguna que porte un nom sustantiu, y en aquet cas, del nom sus- 
tantiu s' ha de formar el nom genérich del nou grupo. D' aquí de- 
dueix molt acertadament Monlau que «el Verbascum Myconi L. que 
»debe separarse de los Verbascos..., constituyendo un genero nue- 
»vo, deberà llamarse Micona, por ser un nombre sustantivo y no 
•existir genero alguno de este nombre (1).» Y continua Monlau: 
«Mr. Richard al dar nombre à esta planta ha incurrido en dos 
•grandes faltas, quebrantando dos cànones del inmortal Linneo. 
•Una de ellas es imperdonable, pues versa sobre el cànon 238 de la 
^Filosofia botànica de aquel autor. Dice así: Nòmina genèrica ad 
•»Botanici optimi meriti memoriam conservandamconstructa, sancte 
»servanda sunt.... Este cànon se hace extensible no solo à los nom- 
•bres genéricos, sí que también à los específicos, pues tan digno de 
•memòria se hace el botànico que da origen à un genero, como el 
•que enriquece à éste con una espècie. A màs de que el Dr. Mico es 
•aquí el descubridor de la planta, única en su genero.... Si à lo 
•menos nos hubiese conservado el nombre especifico, tendría algú i 
»disimulo; però es imperdonable el que haya echado en olvido el 
•nombre del ilustre botànico espafiol, para dar à la espècie el de 
vpyrenaica, que està pésimamente aplicado.» Realment ni la planta 



(1) Deu advertirse que la Myconia Chrysanthemum Schultz de les Com- 
postes es posterior (any 1836) à la Myconia borraginea Lapey. (a. 1813). 



Institució Catalana d'Histokia Natural 93 



es exclusiva dels Pirineus, ni sisquera fou allí ahont se trobà per 
primera vegada. Sintetisant, donchs, podem dir que '1 nom deRa- 
mondia pywnaica va ésser donat ab molt mala sombra y '1 genre 
Ramondia nasqué mort legalment per faltar Eichard à les regles 
de nomenclatura botànica vigents en aquella època. Y dexém al 
doctor Monlau que se les arregle ab Mr. Richard (puig tè molta 
gràcia la banderilla final que li clava), pera passar à un altra 
qüestió, la filològica. El nou genre <£lia de ser Myconia, com diu La- 
peyrouse; Micona, com 1' anomena Monlau, ó Mycoa, com vol Bu- 
bani? Jo, atenent à les regles donades pe'l Congrés botànich de 
Viena (1905) respecte à la formació de noms genérichs ab els patro- 
nímichs (Cap. III, sec. 3, §. 3, art. 25, recom. IV, a.), diria Micoa; 
mes ha de tenirse present la costum antiga de llatinisar els noms 
propis, ademés de que no sabem cóm se firmaba el Dr. Mico en sos 
escrits y quan escribía als seus amichs. Axis es que, salvo meliori, 
creen s' ha de conservar el nom à la planta que 'ns ocupa tal com 
lo va donar Lapeyrousse, qui fou el primer que creà el genre My- 
conia. 

La sinonimia pot donarse del modo següent, seguint 1' ordre 
cronológich: 

Verbascum Myconi L. (Còdex 1416). 

Ramondia pyrenaica Richard. (ap. Pers. Ench. I, 216 y DC 
Prod. IX. 272). 

Myconia borraginea Lapey. (Hist. abr. des pi. des Pyr. 115). 

Chaixia Myconi Lapey. (Suppl.) 

Myconia borraginoides, Bub. (Flor. Pyr. I, 525). 

Micona aretotis, Monlau. (Elem. de Bot. por Rich. trad. por 
Monlau). 

Ramondia Myconi, F. Schultz. (Herb. norm. n. 321). 

Ramondia Micoi, Pau. (Bol. Soc. Arag, t. VII, 106). 



Verònica Teucrium L. var. Marceti Pau. var. nov. 

Planta valde similis V. pvoslvatce L. var. fruticarpee Smk. ex 
Transilvania, sed ab ea differt foliis omnibus laciniatis, corolis et 
stylis majoribus. Montserrat en el pla de Sant Miquel. Rara. En el 
Miracle 1' he trobada molt abundant, barrejada ab la V. tenuifolia 
Asso que hi es abundantíssima. La planta del Miracle tè les coro- 



94 Institució Catalana d'Historia Natural 



les més grosses encare que la de Montserrat. Ab els exemplars 
existents en mon herbari procedents de Montserrat, Olesa y '1 Mi- 
racle pot formarse una escala bastant complerta respecte à la divi- 
sió de les fulles, passant casi insensiblement de la V. Teucrium de 
fulles senceres à la V. tenuifolia Asso var Cadevalli Pau de seg- 
ments foliars capilars. 



Teucrium capit atum L. var. anthenatum Pau. var. nov. 

Flores laxi; bracteis spatulatis, longe petiolatis. Montserrat, 
vessant occidental aprop de la Vinya nova. Es semblant al T. car- 
thaginense Lange. 



Amaranthus silvestris L. (sec. Coste, Flore française III, 173). 

A. süvestris Desf. Me sembla que regna bastanta confusió entre 
'Is autors respecte à aquesta espècie. La planta de Montserrat es 
conforme exactament à la figura y descripció de 1' abbé Coste (1. c.) 
baix lo nom d' A. süvestris L. (an A. viridis L?) y tè ademés los 
caràcters del A. viridis L. *folia margine membranaceo-rubicundo , 
-hcaule rubro, recto, striato», que, segons Costa (Flor. de Catal. 211), 
troban à faltar Grenier y Godron en el A. Blitum d' Europa, pera 
ser igual al A. viridis L. Willkomm (Prod. I, 277) dona al A. viri- 
dis L. entre altres caràcters «foliis... obtusissimis vel emarginatis... 
vglomerulis... superioribus in spicam terminalem erectam, elonga- 
»tam, densam, congestis,» que no veig cóm se pot conjuminar ab lo 
de Coste (1. c); caràcters aquets que tampoch convenen à nostra 
planta, que tè les fulles agudes, tot lo més algunes quelcom obtu- 
ses, y 'Is grupos de flors son tots axilars. Boutelou cita à Montse- 
rrat un A, viridis Moq, que segurament voldrà ser V A. viridis Wk. 
(nou L.) (Prod. 1. c.) 

El fer Coste creació de Linneus 1' A. süvestris deu ser errata de 
imprempta ó un lapsus calami fàcil de sufrir, puig veig que tots 
los autors lo fan de Desfontaines. Lo que no 's comprèn tan fàcil- 
ment es 1' embolich que ! ns fa Willkomm ab 1* A. viridis L. 



Institució Catalana d'Historia Natural 95 



X Quercus Maeceti Pau (Q. Ilex X Robur Pau) — an Q. ïlex X 
sessili flora Marcet? hb. monts. nov. hybr. 

Arbor mediocris, gracilis; ramis gracilibus, patulis, laxe folia- 
tis; ramulis, petiolis et pedunculis luteo-tomentosis; foliis peren- 
nantibus, perlongis quam latis, (longitudo 8-12 c. m,, latitudo 3-4 
c. m.), petiolatis, (petiolo 1 1 / 2 cm) subopacis, supra lsete viridi- 
bus, subtus albo-tomentosis presertim ad nervos, basi cuneatis, sub- 
integris, vel a primo tertio rude et laxe dentatis, dentibus et api- 
ce mucronatis, margine paululum crispatis; fructibus pedunculatis, 
axilaribus, pedunculo foliorum petiolo sequante; glande parvissima, 
oblonga, apice conico et sat porrecto, cúpula ferè omnino inclusa, 
apice exerto. Montserrat en el canal dels Avellaners. 

El Quercus més semblant à nostre híbrit (per la descripció, puig 
no he vist P exemplar), es el Q. alpestris Bss. (Prod. I, 240), però 
la planta montserratina es de fulles perennes y '1 marge de les ma- 
texes rara vegada es una mica ondulat; mes se diferencia encare 
del Q. cerrioides Wk. et Costa, per tenir les fulles íntegres, no pin- 
natifides, fruyt pedunculat, petit y tapat completament pe'l didal. 



B-Rachipodium RAMOsuM E. Sch. var. planifolitjm Pau. var. nov. 

Viride, majus; foliis planiusculis, debilibus; spiculis elongatis, 
margine membranaceo. Montserrat en el camí anomenat Dr ésser a 
de las monjas. 

Adeodat F. Marcet, 0. S. B. 
Montserrat, Mars 1909. 



í)fi Institució Catalana d'Historia Natural 



NOTAS COLEOPTEROLOGICAS 

i 

Espècies del genre Silpha L. 

Juntant materials y dats diversos pot establirse al present per 

Catalunya el següent catàlech de las espècies d' aquest genre: 

8. obscura L. — Poch freqüent encar que d' àrea molt extensa. Bar- 
celona, Masnou (coll mini), Besòs, Pirineus, jNuria! (Aguilar- 
amat). 

S . puncticollis Luc. hispànica Küst.— Es trova tot sovint à n' els 
excrements. Barcelona, Prat del Llobregat, Badalona, Mon- 
cada (coll. mihi), Pirineus. 

S, granulata Thunb. tristis 111.— Molt comú per tot arreu sobre els 
excrements y animals morts. Durant varis anys hem obser- 
vat à les vores del Besòs pe '1 mes de Maig sas larvas més ó 
menys nombroses. 

8. tyrolensis Laic. — El tenim de Núria (coll. Aguilar-amat). Gorja 
del Cremal (Ferrer y Dalmau). 

S. tyrolensis v. nigrita Cretuz. — Un exemplar de Núria en ma col- 
lecció (coll. Aguilar-amat). Pirineus. (Antiga, Martorell y 
Pena). 

S. tyrolensis v. ambigua Graells.— Núria (coll. Aguilar-amat). 
Aquesta varietat fou recullida à la Vall d' Arén y Andorra 
per en Muller (D.) 

S. Olivieri Bedel. granulata Oliv.— Bastant general. Quiscunde'ls 
exemplars d' aquesta espècie coincideixen ab els que' en 
Reitter (1) descrigué baix el nom de v. unicostata referintse 
à exemplars del Marroch. No son precisament de tamany 
més gran, com aquell autor refereix, empro sí molt més fina- 
ment puntejats, sense qu' els punts grossos siguin més petits 
que 'n els exemplars típichs: las dos linias internasson ente- 
rament planas y 1' externa careniforme. 

F. Ferrer r Vert. 
Novembre de 1909. 



(1) Deutschent. Zeitschr. 1884, p. 58. 



Institució Catalana d'Historia Natural 97 

UN BASALT AB HORNBLENDA 

de la regió volcànica de la Provincià de Girona 

La regió volcànica de la provincià de Girona de la nostra Cata- 
lunya es realment tant important per V extensió que comprèn, y 
varietat de productes que 1* integran, com poch estudiada encar, 
quant menys en els seus detalls. El primer que la donà à conéxer 
fou, com se sab, un català en 1796, el distingit naturalista D. Fran- 
cesch Bolós: demprés d' ell diferents autors se n* ocuparen, devent 
fer coment d* els tres últims treballs coneguts per la seva impor- 
tància. Lo any 1904 el Rnt. M. a Joseph Gelabert, Pbre., publicà el 
seu llibre «Los volcanes extinguidos de la Provincià de Gerona,» en 
el que estudia tota la regió y els seus productes; en 1907 aparegué 
en el «The American Journal of Science» (vol. 24 September) el 
follet titulat «The Catalan volcanoes and their rocks,» obra del 
Dr. Henry S. Washington; treball curt, però molt substanciós, 
ahont 1' autor, ab la competència que tè tan reconeguda, fa 1' es- 
tudi quimich y micrografich de las principals roques que va reou- 
llir en la regió; y finalment en el matex any 1907 sortí la Memòria 
de la Real Societat Espanyola de Historia Natural, «Formaciones 
volcànicas de la Provincià de Gerona», per els senyors Calderón, 
Cazurro y Fernàndez Navarro, que serà d' aquí endevant el punt 
d' ahont deuran partir tots els estudis é investigacions que 's vul- 
guin fer. 

Un dels afloraments volcànichs, ó millor dit, corrents, basaiteas, 
per cert citat per primera vegada en 1' obra de que acabem de fer 
esment, es al terme de Sant Feliu de Buxalleu; un dels punts de la 
ratlla exterior del perímetre de la regió volcànica, quant menys per 
lo que fins avuy se coneix. A punt ja de sortir la seva esmentada 
obra, ne tingueren noticies los senyors Calderón, Cazurro y Fer- 
nàndez Navarro, per lo que no pogueren estudiaria en situ y sol- 
sament examinar alguna mostra que 'Is hi enviaren. Dono aquet 
detall, perquè axó, juntament ab la manera especial en que 's pre- 
senta la corrent, pot explicar perfectament la determinació per ells 
donada, quelcom diferenta de la que pareix ésser realment. 

En dit terme, donchs, y aprop de la casa anomenada Molí d' en 
Pons, en el fons d 4 un petit barranch, que avuy aprofita una co- 
rrent d* aiga convertintla en un torrentet, orientat poch més ó 



98 Institució Catalana d'Historia Natubal 



menys de N. E. à S. 0., se presenta la corrent basàltica. Tindrà 
d* ampla de uns dos ó tres metres per altres tants de profunditat ó 
grux; sense que sàpiga la seva extensió, puig que aviat desaparex 
de la vista. Me digueren allí que reaparex en un caseriu distant 
com una mitja hora; mes no me ha sigut possible comprobarho, y 
per tant, en el cas de ser cert, no sé si serà continuació d' aquesta 
matexa corrent ó se tractarà d' un nou aflorament. 

El color del basalt es gris fosch casi negre, pesant; oferint una 
particularitat à que avans m' he referit, y que no sé s' hagi fet pre- 
sent de cap altre basalt d' aquesta regió, y que se observa en al- 
guns afloraments porfldichs, y es, que la part que està en contacte 
ab las parets, qu' aquí es el granit, se presenta formant una massa 
compacte, sense cap cristall porfldich, anant aparexent aquets en 
major número y tamany, à mida que 'ns allunyem d' aquellas cap 
al centre; de tal manera qu* arriba un punt, en que desaparexent 
casi bè per complert la pasta, se con vèrtex en un veritable con- 
glomerat de cristalls Microgràficament se distingeixen perfecta- 
ment els hornblendos, que son los més abundants, la major part ben 
cristallisats en prismas exagonals; 1' oliví, que passa en alguns 
punts à serpentina, observantse perfectament las reticulacions ca- 
racterísticas y alguns pochs cristalls de feldespats bastant alterats. 
La roca en general se conserva bastant fresca en las parts fondes, 
y per lo tant, més compacte y en massa, com habem dit; però en lo 
superficial y quant més cristallisada, més se desgrega, dexant solts 
els cristalls. 

L' estudi microgràfich que d' aquesta roca ha tingut la bondat 
de fer, accedint à la meva súplica (per lo que li quedo molt agrahit), 
el Professor de la Escola de Minas de Madrid, D. Ramon Adam de 
Targa, ha confirmat plenament 1' existència dels dits minerals, 
com l' impresió que m' había fet y que vaig comunicarli. Per 1' exa- 
men li varex enviar varis exemplars, donada la manera especial 
de presentarse la mateixa, com he dit, y en carta particular me 
diu: «En cuanto à los primeros ejemplares, confirmo lo que le dije 
»anteriormente; esto es, que las preparaciones observadas contie- 
»nen hornblenda abundante, poco angita, plagioclasa y magvetita 
» alterada, no apareciendo olivina. 

»En la preparación de uno de los nuevos ejemplares he visto 
»un cristal de olivina, relativamente grande, rodeado de granos 
»de angita; abunda la hornblenda, como en los ejemplares prime- 



Institució Catalana d'Historia Natural 9& 



»ros, y contiene igualmente plagioclasa y magnetita, alterada en 
*hematites la mayor parte. Es de notar que en esta preparación, 
»en uno de los bordes no se ve mas que hornblenda y sanidino, 
»diferenciàndose desde luego del resto por el predominio del ele- 
»mento blanco. 

»La roca no es, pues, limburgita. Creo que puede calificarse de 
rbasalto con hornblenda, tipo poco abundante y que llegando à fal- 
»tar ó estando muy espaciados los cristales de olivina, pasa la 
vroca à una andesita amfibólica, y aun à una iraquita, como sucede 
»en un extremo de la preparación últimamente examinada. Tal vez 
»estas variaciones dependen de la mayor ó menor distancia al 
»contacto con el granito, ó con otras rocas atravesadas por la erup- 
»ción. De todos modos es un tipo de roca poco común.» 

Çom se veu, donchs, aquesta roca fou califlcada equivocada- 
ment de limburgita en 1' última esmentada obra, «Formaciones 
volcànicas de la Provincià de Gerona», lo que s'explica per lo 
que antes he indicat. 

En quant à basalts ab hornblenda, no se 'n fa esment de que se 
haguessin trobat en aquesta regió volcànica en cap obra, que jo 
sàpiga. Mr. Washington, en el sèu citat follet (pàg. 238), al parlar 
dels minerals que ha trobat en els seus exàmens, diu que «1' hom- 
tblenda, biotita y titanita, faltan per complert {are entirely absent); 
»ni un sol gra de cap d' ells ha sigut observat en las preparacions 
»examinadas.» Y ja en la pàg. 228 había dit: «Examinadas les ro- 
sques al microscopi se troba la augíta en bastanta abundor, en 
»menor cantitat V olivi y la magnetita; si bè 's troban los tres en 
»totes les roques, mentres la hornblenda y la biotita faltan per com- 
»plert {are entirely wanting)». 

En 1' obra «Formaciones volcànicas de la Provincià de Gerona» 
no 's cita pera res la hornblenda, com mineral constituent els dife- 
rents productes volcànichs de la regió; y diu (pàg. 442 y següents) 
«que sols se troba en las inclusions d' altres roques més profundes 
*f anteriors qu' engloben alguns dels basalts ó laves actuals.» 

^Podria tot axó indicar qu' aquesta corrent basàltica, de que 
aquí tracto, es d' època anterior als qu' avuy dia se coneixen y 
s' han estudiat d' aquesta regió? No ho crech, però de tots modos, 
com se veu, se tracta d' una corrent basàltica digne de ser ben 
estudiada per qui tingui les aptituts necessàries. 

Llorens Tomàs. 
Barcelona, Octubre de 1909. 



100 Institució Catalana. d'Histohia Natubal 



Alguns moloscfis no citats en lo recent treball 

d.e I>- Llorens Tomàs 

.D' enhorabona estem tots los aymants en nostra terra de la im- 
portant branca de la zoologia anomenada malacológica, gràcies al 
trevall de nostre estimat consoci En Llorens Tomàs, publicat fa 
poch en les planes de nostre Butlleli, ja que gràcies à dit company 
tindrem, si no lo catàlech complert de nostres moluschs litorals, al 
menys la base en que formarlo. De molt temps à aquesta part sols 
han aparegut en aquesta branca petits trevalls locals, però no una 
llista complerta de nostres moluschs, desitjada de molts coleccio- 
nistes y malacólechs, ja que desde los -trevalls de Salvanyà y Hidal- 
go no hi havia hagut ningú que gosés emprendre aquest trevall. Fa 
alguns anys sento dir que diferents distingits conxiliólechs catalans 
volen publicar catàlechs complerts de nostra malacología, però lo 
cert es que fins avuy res n' havem vist, per lo que devem tots agra- 
hir al consoci Sr. Tomàs 1' haverse anticipat. Dit trevall, malgrat 
algunes irregularitats insignificants y les nombroses faltes d' im- 
prenta, es forsa recomanable. S' ha fet lo més complert possible, 
describintshi la majoria de les espècies mediterrànees, gràcies à 
haver ajuntat à les numeroses espècies recullides per lo Sr. Tomàs 
en les costes de Llevant (Litorals de les provincies de Barcelona y 
Girona), les del Sr. Marqués de Samà, recullides en les costes de 
Ponent (Barcelona y Tarragona). 

Haventme dedicat també desde llarch temps à la recolecció y 
estudi dels moluschs, vaig notar ja à la primera lectura de dit ca- 
tàlech la manca de varies espècies per mi trobades en diferents 
llochs, principalment en lo litoral de 1' alta provincià de Girona, 
ahont he passat dies sensers de rebusca, y creyent que fora d' uti- 
litat, m' he à decidit publicaries com apèndix al trevall del senyor 
Tomàs, à fi de que altres segueixin mon exemple y poguém per fi 
entre tots fer lo més complert catàlech de nostres espècies conxi- 
liológiques. 

No son molt numeroses les espècies que à continuació cito, però 
es prou important si 's tè en compte que les coleccions Tomàs y 
Samà, ademés de les espècies comuns, contenen també moltes al- 
tres poch freqüents en lo Mediterrà català. 



Institució Catalana d'Historia Natural 



101 



Veus' aquí la llista; 



GASTEROPODA 



Família 



Genero 



Espècie Autor 



Localitat 



Umbrellidse Tilodina excèntrica, Tiberi (Cadaqués) 

Conidse Pleurotoma Maravignse. Bivona > 

» » emendatum, Monterrosato (Rosas) 



9 


Mangilia 


coerulans, Philippi 


(Cadaqués) 


» 


» 


pusilla, Scacchi 


9 


» 


» 


unifasciata, Deshayes 


9 


» 


» 


goodalliana, Gray 


(Palamós) 


9 


» 


rugulosa, Philippi 


(Cadaqués) 


9 


» 


multilineolata, Deshayes 


i » 


» 


» 


Bertrandi, Payrdeau 


(Barcelona) 


» 


9 


Stosiciana, Brugiere 


(Rosas) 


9 


9 


scabrida, Monterrosato 


9 


» 


» 


Isevigata, Philippi 


(Barcelona) 


* 


» 


ginnaniana, Risso 


(Rosas) 


» 


» 


tenuicostata, Bignone 


(Port Selva) 


» 


> 


zonata, Locard 


(Barcelona) 


9 


» 


costata, 


(Palamós) 


9 


Clathurella 


Bocquoyi, Locard 


(Cadaqués) 


9 


- » 


Leufroyi, Michaud 


(Rosas) 


» 


» 


Bourguignati, Locard 


(Palamós) 


> 


9 


r adula, Monterrosato 


(Cadaqués) 


9 


9 


corbiformis, Michaud 


(Palamós) 


Mitridse 


Mitra 


exilis, Locard 


(Llansà) 


» 


» 


Savignii, Payrdeau 


(Palamós) 


» 


9 


Defrancei, » 


9 


Fasciolariidse Fasciolaria 


lignaria, Linneo 


(Rosas) 


Nassidse 


Nassa 


ascaniasi, Brugiere 


(Cadaqués) 


9 


» 


isimera, Locard 


(Barcelona) 


» 


9 


interjecta, > 


(Palamós) 


9 


9 


reticulata, Linneo 


(Masnou) 


Buccinidse 


Písania 


picta, Scachi 


(Llansà) 


9 


9 


scabra, Monterrosato 


> 


Muricidse 


Trophon (Trophonopsis) curta, Locard 


(Rosas) 


» 


Murex 


cyclopus, Benoit 


(Culera) 



102 



Institució Catalana d'Historia Natural 



Família 


Genero 


Espècie, Autor Localitat 


Muricidse 


Mudex 


scaleriformis, Blainville 


(Palamós) 


» 


» 


spinulosa, 0. G. Costa 


(Palafrugell) 


Oyprseidge 


Ovula 


spelta, Linneo 


(Port Selva) 


Cerithidse 


Trifosis 


obesulus, Locard 


» » 


» 


Cerithiopsis 


trilineata, Philippi 


(Palamós) 


» 


» 


mataxse, delia Chiaje 


(Llansà) 


• 


i 


scalaris, Monterrosato 


» 


Rissoidse 


Rissoa 


lineolata, Michaud 


(Palamós) 


» 


» 


oblonga, Desmarest 


(Cadaqués) 


Pyramidellidse 


i Turbonilla 


striatula, Linneo 


(Palamós) 


» 


» 


fulvocincta, Tompson 


» 


Trochidse 


Gibbula 


agatensis, Rechiz 


(Llansà) 


Fissurellidse 


Emarginula 


solidula, 0. G. Costa 


(Port Selva) 



Acmea (Tectura) unicolor, Forbes 



PELECYPODA 



Ostreidge 


Ostrea 


Anomiidse 
Pectinidge 


Anomia 
Chlamys 


Pectinidge 
Arcidge 
Astartidge 
Erycinidse 
Veneridge 
» 


Pecten 

Limopsis 

Woodia 

Kellia 

Venus 


» » 

» Venerupis 
Mactridse Lutraria 
Gastrochenidse Gastrochena 
Tellinidse Tellina 



angulata, Lamarck 
parasitica, Guelin 
boletiformis, Locard 
flagellatus, Lamarck 
incomparabilis, Risso 
glober, Linneo 
aurita, Brocchi 
digitaria, Linneo 
Geofroyi, Payrdeau 
striatula, da Costa 
nuciformis, Guelin 
rusterucii, Payrdeau 
substriatus, Montagu 
hians, Pult 
dubia, Penaut 
incarnata, Lamarck 



(Canet Mar) 

(Badalona) 

(Rosas) 

(Cadaqués) 

(Palamós) 

(Mataró) 

(Culera) 

(Llansà) 

(La Escala) 

(Port Selva) 

(Amposta) 

(Llansà) 

(La Escala) 

(Mataró) 

(Rosas) 



En total 64 espècies, à les que sens dupte se hi afegiran moltes 
més que flguran en altres coleccions particulars catalanes. 



Institució Catalana d'Historia Natural 103 



Ara sols ens manca animar als molts y distingits conxiliólechs 
de nostra terra à empréndrer la publicació del catàlech de nostres 
espècies terrestres y fluviatil-lacustres, que fora lo complement del 
trevall del Sr. Tomàs, convertintse en valiós auxili pera tots los 
qui sentim afició per aquesta secció de la Zoologia. Lo qui logri fer 
un trevall complert en aquest sentit, rebrà F agrahiment de la 

ciència y de la pàtria. 

Joan Rosals. 
Barcelona, 30 Juliol 1909. 



MOLUSCHS MARINS DE CATALUNYA 

PER 

D. Joseph Maluquer y Nicolau 

IV 
GASTERÓPODS 

Ordre l.er, PROSOBRANQUIS.— Secció I, SIPHONOSTOMATA 
Familia 1, Muricio^e 

1. Gen. Murex Linneo 

1. Murex brandaris Linneo. 

Abundant en tot el litoral, trovantse en ela fonds fangosos y en 
la platja, deixat per las onadas. Aqueixa espècie es de las pocas 
de cargols marins, qu' es comestible. 

2. Murex trunculus Linneo. 

Molt comú. Barcelona, Salou, Vilassar, Llansà. Sobre tot en els 
clars fangosos, en els fonds de rocas. 

3. Murex Blainvillei Payraudeau. (M. cristatus Brocchi). 
Comú. Barcelona, Masnou, Vilassar, Blanes, Llansà. En els 

fonds de rocas. 

var. inermis Philippi. (M. inermis Phil.; M. Polliseformis Weink). 

Comú en la badia de Rosas y Llansà. 
M'inc tr l mm us Liaaio. (\I. ciaere us L.) 
Molt comú en tot el litoral , trovantse més comunment las dos 
següents formas ó varietats. 



104 Institució Catalana d'Historia Natueal 



var. Tarentína Lamarck. (M. Tarentinus Lam.) 

Es la més abundant. Salou, Vilanova y Geltrú, Barcelona, 
Masnou, Llansà. 

var. Cingulifera Lamarck. (M. cinguliferus Lam.) 

Més rara que 1' anterior. 

5. Murex Edwardsii Payraudeau. (\I. Lassaignei Deshayes). 

No abunda, trovantse en tota la costa, especialment en la badia 
de Rosas y Llansà. 

6. Murex acicülatus Lamarck. (M. corallinus Scacchi). 

Comú, sobre tot en las algas y en las rocas. A Barcelona en las 
rocas de 1' antiga boca del port y molls. Salou, Masnou, Llansà. 

2. Gen. Pisania Bivona. 

1. Pisania maculosa Lamarck. (Buccinum maculosum Lam.) 
Abundant en tot el litoral, en las rocas. Es molt variable en sa 

coloració, essent la forma més comú la var. fasciata Mont. 

2. Pisania d 1 Orbignyi Payraudeau. (Buccinum d' Orbignyi Payr.; 

Murex pulchellus Lam.) 

Molt abundant en tot el litoral. 

En abdós espècies s' hi trova molt sovint el crustaci Pagurus 
Bernardus (ermità), sobre tot en els exemplars que 's recullen per 
la platja. 

8. Gen. Banélla Lamarck. 

1. Eanella gigantea Lamarck. 

Bastant rara. Se trova algunas vegadas en la platja, si bè may 
en bon estat. Els pescadors la recullen algun que altre cop en els 
filats del Bou. També 's veu alguna vegada en la pescatería, en- 
tre 'Is corns. Barcelona, Masnou. 

Fòssil bastant comú en els terrenos pliocens del Ampurdà y 
argilas Placentinas del Papiol. 

4. Gen. Triton Montfort 

1. Triton nodiferus Lamarck. 

Comú en tot el litoral. Barcelona, Salou, Vilassar, Rosas, En la 
platja. " )?. 



Institució Catalana d'Historia Natural 105 



2. Tritons corrugatu Lamarck. 

Raro, sobretot en bon estat de conservació. Algun exemplar 
sencer recullit en la platja, 's trovaba habitat pe'l Pagurus. Bar- 
celona, Masnou, Vilassar, San Pol, Cadaqués. 

Fòssil, se tro va en el miocé de Sant Martí Sarroca. (Panadés). 

3. Tritó n. cutaceus Linneo. 

Comú en la platja y entre las rocas. Castelldefels, Masnou, 
Llansà. 

5. Gen. Cancel•laria Lamarck 

1. Cancellaria cancellata Linneo. 

No abunda gaire, trovantse en tot el litoral. Barcelona, Castell- 
defels, Masnou, Vilassar, Llansà. 

Fòssil en el pliocé del Ampurdà y del Papiol, aixís com en el 
miocé de Sant Pau d' Ordal (Panadés). 

6. Gen. Hadriania Bucqoy D. D. 

1. Hadriania craticulata Brocehi. (Murex craticulatus Broc; Fu- 
sus craticulatus Linneo). 
Rara. Barcelona, Masnou, Llansà. En la platja. 
Fòssil, en els citats pliocens del Ampurdà y Papiol. 

7. Gen. Fusus Lamarck 

1. Fusus Syracusanus Linneo. 

Poch comú, trovantse à la platja y entre las rocas del litoral, 
sobretot al istiu. Barcelona, Castelldefels, Masnou. 

2. Fusus rostratus Olivi. 

Abundant en la platja. Tarragona, Sitjes, Barcelona, Masnou, 
Mataró, Llansà. A l'istiu com 1' anterior. 

3. Fusus pulchellus Fhiliíppi. 

Bastant rara, recullintse en la platja y à poca fondària en las 
rocas y entre las algas. Barcelona, Masnou, Llansà. 

4. Fusus lamellosus Cristophor. et Jan. 

Rara. Se trova de tant en tant en la platja, entre las plantas 
llansadas per las onas. Barcelona, Mataró, San Pol, Rosas. 

5. Fusus vaginatus Cristophor. et Jan. (F. echinatus Kiew). 



106 Institució Catalana d'Historia Natural 



Bastant rara. Se recull algunas vegadas en la platja, però viu à 
grans fondàrias. Se tro va sovint entre las algas portadas pe 1 Bou. 
Badalona, Badia de Rosas, Llansà. 



8. Gen. Euthría Gray 

1. Euthria cornea Linneo. (Fusus corneus L.) 

Comú en tot el litoral, sobretot en els fonds de roca, y en 1' 
arena entre las algas. Salou, Castelldefels, Masnou, Vilassar, Bla- 
nes, Llansà. 

9. Gen. Trophon Montfort 

1. Trophon müricaius Montagu. (Fusus echinatus Sowerby). 

Se trova pertot el litoral, si bè no abunda gaire. Viu en las ro- 
cas. Barcelona, Masnou, Llansà. En las escolleras del Port de Bar- 
celona, en las algas, s' hi trova sovint junt ab el Murex aciculatus 
Lam. 

10. Gen. Fasciolaria Lamarck 

1. Fasciolaria Ugnaria Linneo. (F. Tarentina Lamarck)." 

Rara. Viu à poca fondària entre las rocas del litoral. Se trova 
també per la platja, però generalment en mal estat de conservació. 
Masnou. Llansà. 



Institució Catalana d'Historia ' Natural 107 



Excursió fleis alumnes fe r Escola de mines 

(Acabament) 

Junt al gran estany y en els demés manantials termals hi he 
pogut recullir abundo de Melanopsis y Neritines, ab espècies prò- 
pies d' aquesta localitat. 

El 26 sortirem d' Alhama d' Aragó en direcció à Ateca, y à 
poca distancia de la primera de dites poblacions, en el fondo del 
Monegrillo hi poguérem reconèixer al Triàssich, sobre el que hi 
corresponen les capes cretàciques. El Tyrolià ó Keuper ha desapa- 
rescut casi per complert y han quedat les caliçes magnesianes ro- 
sades del Muschelkalk', sens fòssils, empro que son característiques 
per presentarse unes concrecions silíceas molt especials concordants 
à 1' estratificació; y per últim 1' arenisca roja del Vorgià. Tot això 
ab molt poch espessor, y dessota hi corresponen les revoltes pis- 
sarres del Ordovicià sens fòssils y que estan à voltes atravessades 
per filons de pórflts permians, que son d' un magne nicrolítich 
molt descompost què recubreix els cristalls de quarç. Avans d £ arri- 
bar al túnel deixarem la carretera pera anar à un important jaci- 
ment de Crucianes, entre les que hi poguí distingir la C. fur cí fera 
y la C. Ximeneci, relativament abundants y que 's troban junt à 
les capes de Lingulaflax, que hi es abundantíssima: aquesta espè- 
cie la vàrem trobar en altres indrets junt à les quarcites silu- 
rianes. 

Després trobarem una formació tobàcia en la partida d' Alar- 
ca d' Ateca; n' es molt important, car es riquíssima en Melanopsis 
fòssils de grans dimensions, que probablement es el M. Perchinati, 
Bourg, à més alguns exemplars [de Neridina fiuvialilis, Ancilus, 
etzétera. Això dona idea que en el Quaternari antich hi brollavan 
manantials com à Alhama, y que formarían com un gran estany, 
que avuy se troba tot recubert de tosca ab bastant d' organisació 
vegetal. 

A poca distancia apareixereu en les primeres pissarres ab Areni- 
colites, que son unes taques disposades de dos en dos, estudiades 
ja per M. Barrois; essent molt importants per la gran extensió en 
que 's troban. 



108 Institució Catalana d'Historia Natural 



No molt lluny d' Ateca se 'm presentaren unes pissarres molt 
semblants à les descuvertes pe'l Dr. Almera à Samalús ab Trilobi- 
tes del Ordovicià, dels que solsament ne recullirem alguns exem- 
plars per enumerarse les pissarres ab gran facilitat y borrarse les 
impresións fòssils. 

El 27 al matí anàrem à reconèixer una gran extensió diluvial 
que àdhuc es de molt espessor, y en la que hi ha un lloch anome- 
nat Les Carcamas en que s' hi veuhen uns efectes d' erosió admi- 
rables, prenent 1' aspecte en alguns detalls de la tant anomenada 
ciutat encantada de Conca. 

Aquest al avió està constituit de pissarres, pórfits, rocas molt 
cantalludes que prova 1' haver rodat molt poch y correspondre à lo 
dels voltants. En direcció al N. E. ovirarem els guixos terciaris que 
s' extenen per tot 1' Aragó y que en els mapes se fan com del Mio- 
cé, però que avuy ja 's creuhen oligocénichs. 

D' Ateca ens dirigirem cap al Monastir de Pedra, podent com- 
provar 1' inclinació general de les pissarres: després junt à la pri- 
mera de les confluències del Biu Pedra hi vegerem l c arenisca del 
Triàssich, d' estratificació horitzontal cubrint al Ordovicià, y en la 
part més superior de la montanya s' hi distingían les capes del Vir- 
glorià , empro que inmediatament vejerem la inclinació cap à ponent 
soterrada inmediatament junt à la carretera en el lloch ahont s' 
ajunta ab la que vé d' Alhama. En aquestes capes ab concrecions 
de quarcita com en les vistes al surtir d' Alhama, però poch mag- 
nesianes, y d' estructura més pissarrosa, hi distingí la Natica grega- 
rea, algunes Myophoria que podria ésser la M. vulgaris, y alguns 
turriculats molt petits que D. Lluis M. Vidal ja ha descuvert en 
alguns jaciments de Catalunya. Pe'ls fòssils hauria dit que son ca- 
pes del Keuper, empro com hi ha abundo de fucoides jo crech que 's 
poden fer pertànyer al Muschelkalk més superior. Seguidament ve- 
nen les marques irisades del Tyrolià; les roques son molt gaixoses 
ab unes betes de guix fibrós. Per demunt d' aquestes capes, que son 
molt inclinades, hi ha les carniales, é inmediatament les arkoses, se- 
guint les capes de margues cenomanianes y per demunt les caliçes 
que forman grans espidats. 

El Triàssich superior que 's troba tant enlairat per sa inclina- 
ció de un 40° à 50° cap al 0. presenta la particularitat de veurers 
serrat normalment per les corrents hydrológiques, complint aquella 
lley de geodinàmica que sempre les aigües tallan als estrats segons 



Institució Catalana d'Historia Natural 109 

la mínima de resistència que à n' aquí resulta ésser la perpendi- 
cular. 

El 28 admirarem les poètiques belleses dels escarpats per els que 
s' encorva el Eiu Pedra. La geo-poesía hi tè un camp inmens pera 
estudiar els efectes hydrológichs del Riu Pedra; els de descomposi- 
ció per la infiltració de les aigües per entre les capes de les arkoses, 
descalsant les càliçes del Cenomanià y que digueren formant una 
inmensa volta que se soterrà per mancament de base; però actual- 
ment s' hi veu la reconstitució d' extraordinàries masses d' incrus- 
tacions caliçes. 

Deixo als poetes pera que cantin la bellesa de 1' accidentada 
Natura en aquestes maravelles del Monastir de Pedra per ésser ma 
ploma mancada d' expressió suficient pera poguerles descriurer dig- 
nament. ;Oh! ;y la poesia fantàstica de la Gruta! 

No parlo de la importància de 1' instalació pera el criadero de 
truxes que hi ba en el Monastir per fugir de 1' objecte principal de 
nostra excursió. 

Després marxarem en direcció al E. pera anarhi à recullir en les 
capes del Triàssich superior els tant importants cristalls d 4 arago- 
mit, qu' hi eran en gran abundo y de gran dimensió, ab moltes va- 
rietats de macles. A mes entre els arrastres del riu hi recullirem dia- 
bases y ofidis de la erupció de la era secundaria. 

El Cenomanià resulta poch fossilifer en tota aquesta comarca. 

Al 29 ab mon distingit amich V amable jove Sr. Solana, abdós 
anàrem à visitar una petita taca del Liàssich que senyala el mapa 
de la Comissió del Mapa Geológich d' Espanya, pera veurer si hi 
podíam recullir fòssils. Empro nosaltres trovarem el Triàssich y el 
Miocénich que pertanyen al interior de la taca tiànica, empro no 
poguérem distingir cap dels estrats caractichs del Liàssich per 
ésser recuverta pe'l Diluvial capi tota la fondalada del Riu Pedra. 



Després de tant important excursió no puch menys que expres- 
sar ma gratitut envers D. Ramon Adàn de Yarza y al Sr. Azpeitia 
pera els molts dubtes quem' aclariren durant 1' excursió; com tam- 
bé per 1' amabilitat ab que 'm reberen els deixebles llurs, alternant 
ab ells les converses sobre la película que de V observació de la 



110 Institució Catalana d'Historia Natural 



Naturalesa anava passant per nostres ulls d' investigació geolò- 
gica. 

A tots nos serà profitosa aquesta excursió y haurà gravat en 
nostres recorts una impresió misteriosa que ja rnay s' esborrarà. 

Els de Catalunya vos esperen pera poguervos donar en 1' esde- 
venir un altra forta abrassada com la que ab fruició estranyeren 
antany, y acabo ab un d revéurer. d Catalunya al any vinent si d 
Deu plau. 

Mossèn M. Faura y Sans 

Madrid 30, III, 09. 



3STEO JE^O LO Grí-A. 



J?ax*clo y Sastron. — IP. ï^u.r•g•íis, £?. «T. 

Al mateix dia y à la mateixa hora, el 29 de Janer d' aquest 
any à las vuyt del matí deixavan de viurer dos preuhats natura- 
listes en la nostra pàtria: el R P. Juli Furgús, S. J., à Oriola (Ala- 
cant), y l'Illtm. D. Joseph Pardo y Sastrón, à Valdealgorfa (Teruel). 
Encara que abdós nascuts fora de Catalunya, podem consideraries 
com naturalistas catalans. El P. Furgús, francès de naixement, 
visqué de petit à Tarragona y à Barcelona, per lo que 's tractava 
com à català. En Pardo estudià Farmàcia à Barcelona y aprengué 
la Botànica ; tant teòrica com aplicada à la Agricultura, en la escola 
que à les hores vers 1' any 1845 sostenia la Junta de Còrners de 
Barcelona. 

En Pardo nasqué à Torrecilla d' Alcanyís el 14 d' Abril de 1822. 
Fou un veritable obrer de la ciència. En el discurs de sa llarga 
carrera de més de 60 anys de botànich y sens més aspiracions que 
de conèixer y fer conèixer y estimar sa pàtria, estudià les regions 
vehines al punt hont residia y reculli materials ab que altres s' en- 
riquiren. La provincià de Teruel, per sa posició topogràfica y gens 
sobrada de vegetació, havia d' ésser de les menys conegudes d' Es- 
panya pe'ls botànichs, y ha ocorregut tot lo contrari. En les flores 



Institució Catalana d'Historia Natural 111 



generals d' Espanya à cada pas se veuhen plantes d' aquella regió, 
y aquesta abundo 's deu «n gran part à Pardo y à la obra de Los- 
cos, à qui Pardo inicià en el gust y secrets de la Botànica. 

Sabi modest y humildíssim, ni cercà ni ambicionà 'Is honors que 
altrament li foren oferts sovint. Son mestre de Botànica en Colmeiro 
li oferí una càtedra à Madrit; sos admiradors li procuraren la con- 
decoració del Ordre cívich d' en Alfós XII y li feren un espléndit 
homenatje à Alcanyís 1' any 1905; finalment la Societat Aragonesa 
de Ciències Naturals, de la que fou el primer President, lo conde- 
corà ab sa medalla y 1' elegí son membre honorari. Son herbari 
essencialment regional quedà en la casa del sèu germà D. Marià, 
mes moltíssimes altres plantes havia distribuhit ab generositat 
entre 'Is nombrosos conreuadors de la botànica que '1 distingían ab 
sa amistat. 

El R. P. Juli Furgús, després d' haver desempenyat diferents 
càrrechs en la Companyia y especialment el de Prefecte al Col-legi 
de Sant Ignasi, à Sarrià, fou trasladat à Oriola, al Col-legi de Sant 
Domingo. Allí comensà à escorcollar els voltants, y tantes troballes 
feu de sepultures y objectes ibérichs, que pogué fer un museu ar- 
queológich digne de figurar en qualsevol capital. Alguns dels ob- 
jectes duplicats que trobà '1 P. Furgús se veuhen al museu del Col- 
legi de Sant Ignasi à Sarrià. Sa ciència fou estimada y buscada 
pe'ls extrangers, y la Societat Arqueològica de Bèlgica fou la pri- 
mera Societat que 1' honrà ab son diploma de soci. Tampoch se 
descuydà la «Associació Arqueològica de Barcelona» enterada dels 
avans d' un arqueólech de fama, y à la sessió del 7 de Juliol de 1907 
li conferí '1 títol de soci correspondent. 

Trovà la mort desgraciada estimbantse d' unes penyes d' uns 
30 metres d' alsaria à la montanya de Sant Miquel que havia estat 
el principi de sa glòria científica. 

L. N. 



112 Institució Catalana d'Historia Natural 



BIBLIOGRAFIA 



«FAUNE DU CHILI» 

Le Professem* Carlos E. Porter, C. M. Z. C, Directeur du Mu- 
sée d'Histoire Naturelle de Valparaíso et de la « Revista Chílena de 
Historia Natural» mettra tout prochainement sous prèsse le l. er vo- 
lurne de son recent ouvrage «Fauna de Chile», inventaire raisonné 
et méthodique, profusément illustré, des animaux qui vivent dans 
le pays. L'ouvrage dont il a suivi la préparation depuis plusieurs 
années, ainsi que les vols. II à XII (grand in 8.°), seront publiés, 
sans ordre de précédence, avec la coopération de nombreux spécia- 
listes européens et américains. Cette oeuvre, naturellement mise au 
niveau des derniers progrés, contiendra des données indispensables 
pour compléter les renseignements de tous les Musées et des Biblio- 
théques de Sciences Naturelles. 

Le l.er volume comprendrà les mammiféres par M. John A. Wolf- 
fsohn, C. M. Z. C, avec de nombreuses planches en noir et en cou- 
leurs et des photogravures intercalées dans le texle. Prix de sous- 
cription: 25 francs, au Chili. 

N. B. — Les spécialistes, Musées, Bibliothéques, etc, qui auraient 
iníérét à obtenir cet ouvrage, pourront s'adresser à son éditeur, 
Monsieur le Prof. Carlos E. Porter, Casilla2352, à Santiago (Chili). 



La Institució Catalana d'Historia Natural sols se declara responsable 
de lo contingut en la Secció Ofieial del seu Butlletí, deixant integra als 
respectius autors la responsabilitat dels treballs firmats. 

Imp. LA. HORMIGA DE ORO.— Nuen San FrMclíCO 17, Barceloní 



TAULA C_. ERAL 

X>EL ANY VI.-2.' ÈPOCA 
1909 



Pag. 

BIBLIOGRAFIA 

«Faune du Chili» 112 

Neurópteros de Espafia y Portugal, per el Evt. P. Longi- 
nos Navàs, S. J., F.. F. y V 8 

Botànica 

Contribució à la flora balear III, per García, Llorens. . 57 

Crocus Marceti Pau N. sp M per Pau, C 24 

El genero Taraxacum Hall, en Cataluna, per Cadevall, 

Dr. Joan .66 

Notes pera la «Flora Montserratina», pe'l K. P. Adeodat 

Marcet, 0. S. B 84 

Geología 

Excursió dels alumnes de 1' Escola de Mines, per Faura 
y Sans, Mossèn M 79, 107 

Sobre la presencia del silúrich superior é la Espluga de 
Francolí, per Font y Sagué, N. Pbre 76 

Mineral ogía 

Sobre la formació de 1' anhidrita, per Tomàs, Llorens. . 62 
Un basalt ab hornblenda de la regió volcànica de la pro- 
vincià de Girona, per Tomàs, Llorens. 97 

Un pórflt lamproflr d' Arbucias (Provincià de Girona), 
per Tomàs, Llorens 77 

Necrología 
Pardo y Sastrón.— P. Furgús, S. J., per L. N. . . 111 



— 114 — 

PALE0NT0L06ÍA 

Pag. 

Descobriment de una de S 3S antigues flores triàssicas al 

Nort de Barcelona, per Almefa, Doctor D. Jaume, Pbre. . 11 

L' Elephas antiquus à les Corts de Sarrià (Barcelona), 

perHarlé, E 47 

L* Hyaena spelaea à la Catalogne, per Harlé, E. 61 

SECCIÓ OFICIAL: 

Concurs d 1 Historia Natural per 1909 7 

» » » » » Errata. . . 4 

Donatius pera el Museu 2& 

Sessió del 5 novembre de 1908 9 

» » 3 desembre » » 9 

» * 5 janer » 1909 5 

■» » 4 febrer » » 10 

» » 5 mars » » 25 

» » 1 abril » » 41 

» » 6 maig » » 49 

» » 3 juny » » 50 

» » 1 juliol » » 65 

» » 4 novembre »>......«. 81 

» » 2 desembre » » 82 

Socis de 1' Institució Catalana d' Historia Natural. . . L 

ZOOLOGÍA 

Alguns moluschs no citats en lo recent treball de D. Llorens 

Tomàs, per Joan Rosals 100* 

Anomalia en 1' antena dreta d' un Palinurus vulgaris, per 

Ferrer y Vert (E.) 64- 

Contribució à 1' Ornitologia de Catalunya. Nova espècie del 

genero Podiceps Lath., per Tarré, Emili 44 

Lo Microgaster glomeratus L. paràssit de la P. brassicse L., 

per Prats, P 73 

Moluschs marins de Catalunya, IV.— Gasteropods, perMalu- 

quer y Nicolau, D. Joseph 103 

Moluschs marins de Catalunya, per Tomàs, Llorens. . 14, 27, 42 
Notas coleopterológicas, I. — Espècies del genre Silpha L., per 

F. Ferrer y Vert 96 

Notas neuropterológicas X, per Navàs, S. J., R. P. Longinos. 52 

• » XI, » » » . 71 

ORDRE D' AUTORS 
Almera, Pbre., Dr. D. Jaume. — Descubriment d' una de les 

antigues flores triàssicas al nort de Barcelona. . . . 11. 
Cadevall, Dr. D. Joan.—'EA genero Taraxacum Hall., en 

Cataluna 66- 



- 115 — 

Pàg. 

Faura y Sans, Mossèn M. — Excursió dels alumnes de 1' Esco- 
la de Mines 79 y 107 

Ferrer y Vert, i* 1 .— Anomalia en 1' antena dreta d' un Palinu- 

rus vulgaris 64 

Ferrer y Vert, F, — Notas coleopterológicas. — Espècies del 

genre Silpha L. . 96 

F. F. y V. «Neurópteros de Espana y Portugal,» per el reve- 
rent P. Longinos Navàs, S. J 8 

Font y Sagué, Pbre., N.— Sobre la presencia del silúrich su- 
perior à 1' Espluga de Francolí 76 

Garcias, Llorens. — Contribució à la flora balear, III. . . 57 

Harlé, E. — L'Elephas antiquus à las Corts de Sarrià (Bar- 
celona) 47 

Harlé, E. — L'Hyaena spolaea à la Catalogne 61 

L. N.— Pardo y Sastrón.— P. Furgús, S. J lli 

Maluquer y Nicolau, D. Joseph. — Moluschs marins de Cata- 
lunya, IV 103 

Marcet, 0. S. B., R. P. Adeo dat.— Notas pera la tFlora Mont- 

serratina.» 84 

Navàs, S. J. , R. P. Longinos. — Notas neuropterológi- 

cas, XyXI 52,71 

Pau, C. — Crocus Marceti Pau. N. sp 24 

Prats, Rnt. P. 8. J. — Lo Microgaster glomeratus L. paràssit 

delaP. brassicse L 73 

Rosals, Joan. — Alguns moluschs no citats en lo recent treball 

de D. Llorens Tomàs 100 

Tarré Emili.— ^Nova espècie de genero Podiceps Lath. . . 44 

Tomàs, Llorens. — Moluschs marins de Catalunya. . 14, 27, 42 
•» » — Sobre la formació de V anhidrita.. . . 62 
» » — Un basalt ab hornblenda de la regió vol- 
cànica de la provincià de Girona 97 

Tomàs, Llorens.— Un pórflt lampofir d' Arbúcies (Provincià 

de Girona) 77 

LLISTA ALFABÈTICA 
de les espècies citades en 1' any 1909 d' aquet Butlletí 

Aiche (Miner.) 83 

Analcima (Miner.) 50 

Anhidrita (Miner.) 62 

Ascalaphus baeticus (Ent ) 55 

» Cuvii (Ent.) 55 

» hispanicus (Ent.) 55 

» ictericus (Ent.) 55 

» longicornis var, Bolivari (Ent.) 55 



116 — 

Pàg. 

Asellus cavaticus (Carc. . ... . . . . 51 

Bubopsis agrioides (Ent 53 

Calissa magnesiana (Mir . 83, 

Camptonita (Miner.). . 78 

Capra hispànica (Mamm). 51. 

Carabus latus (Ent.) 65 

Centroclisis lanosa (Ent ) .72 

Citrus limonum (Bot.) .......... 50 

Crocus Marceti (Bot.). 24 

Cyprinodon iberus (Ictiol.) 50 

Disodila (Miner.) 26 

Elephas antiquus (Paleont.) 47 

Emys .caspica (Erpet.) 5 

Episperches Molinai (Ent) 55 

Estroncianita (Miner.) 41 

Fundulus hispanicus (Ictiol ) 50. 

Gneis granatifer (Miner.) 65 

Gypaetus barbatus (Ornit). ........ 10 

Hedera hèlix (Bot.) 26 

Hèlix lusitanica (Malac.) 51 

Hirundo riparia (Ornit.). . . . . . . . . . 10 

Hyaena spelaea (Paleont.). . . . . . . * ; 26 y 61 

> striata (Paleont ) 26 

Idricerus Weelei (Ent.) . 56 

Lerzolita (Miner.) 10 

Loxia curvirostra var. aragonica (Ornit.) 81 

Lucanus cervus (Ent.) 81 

Microgaster glomeratus (Ent.) 73 

Monograptus priodon (Paleont.) 77 

» turriculatus (Paleont.) 77 

Palinurus vulgaris (Carc.) 64 

Passer hispanolensis (Ornit.) . 26 y 82 

Phalacrocorax carbó (Ornit). . 83 

Pieris brassicae (Ent.) 73 

Podiceps major (Ornit.) . 26 y 27 

Polyporus cunetanus (Bot.) ......... 83 

Porflt lamprofir (Miner.) 77 

Silpha granulata (Ent.) 96 

» obscura (Ent ) 96 

» Olivieri (Ent ) 96 

» pnncticollis (Ent.). 96 

» » var. ambigua (Ent,), 96 

» ^ var. nigrita (Ent.) 96 

Theleproctophylla variegata (Ent.) 53 y 84 

Tremolita (Miner.) 83 

Tridactylus variegatus (Ent.) 50 

Wollastonita (Miner.) . . 49 






Publicacions en venta en la «Instit Jana (f Historia Natural» 

Butlletí. H 

Any 1902 . . .8 ptas. 

> 1903. ..... .... 8 » 

» 1901, 1902 y 1903 plegats pocas colec- 

cións) 25 » , 

Any 1904 5 

Números solts, sempre que n' hi hagin de sobrers. 0'25 » 

Catàlech de Himenopter* de Catalunya, 

per D. Joseph M* Bofill y D. Pere Antiga 

Tentredinidee 0' 60 ptas. 

Ghrysidm 0'50 » 

Sphegidce 0'60 » 

Sapygidce, Scolidce y Mutillidm 0'60 » 

VespidfeT 0'50 » 

Pompilidae 0'50 » 

Per D. Joseph M. a Bofill 

Ichneumonidee l'OO » 

Apidae l'OO » 

Pera adquirir qualsevol d* aquestas publicacions, dirigirse al Tresorer 
de Ja Institució (Paradís, 10, l.er, Barcelona). 

Pera pagos inferiors à 50 pessetas poden enviarse sellos de correus 
de 0*15 ptas., O'IO ptas., O'Oó ptas., y 0*02 ptas. Els sellos francesos, 
italians y alemanys de 0'15 frs., 0'15 lirasy0'20 mks., també son 
atmesos. Els pagos superiors à 50 pessetas poden ferse efectius pel Giro 
Mutuo ó lletra de fàcil cobransa. 

Gambis p té í Insiiioció ah altres Societats 

Naturae Novitates — Berlin. 

Deutsch Entomologisdzen Gessellschaff. — Berlín. 
E. R. Zoologisch-Botanische Gessellschaff.— Viena. 
Polixena. — Viena. 
Instituto Egyptien. — Cairo (Egipto). 
Societé Entomologique de Belgique — Bruselas. 
Societé Royale Malacologique de Belgique. — Bruselas 
Societé Royale de Botanique de Belgique.— Bruselas. 
Societé Enomologique Namuroise. — Namur (Bèlgica). 
Societé Belgte de Geologie, de Paleontologie et d'Hydrologie. — 
Bruselas. 

Sociedade scientifica de Sao-Paulo. — San Pablo (Brasil). 

Museum de Sao-Paulo.— San Pablo (Brasil). 

Revista Chilena de Historia Natural. — Valparaíso (Chile). 

Entornological Society of Ontario. — Ontario (Canadà). 

Real Sociedad Espafiola de Historia Natural. — Madrid 

Real Acadèmia de CicnciasExactas,FísicasyNnturales.— Madrid. 

Sociedad Aragonesa de Ciencias Natural es. — Zaragoza. 

ButlletídelDiccionaridelallemniacatalana. — PalmadeMallorca. 







Revista Montserratina.— Monastir de Montserrat. 

Revista de Menorca, del Ateneo Cientíüco, Literario y Artisti- 
co.— Manem (Menorca). 

Smithsonian Institution.— Washington (E. U. A.) 

ational Museum.— Washington (E. U. A.) 

United htates Geological Survey.— Washington (E U. A.) 

American Museum of Natural History. — New-York (E. U. A.) 

Boston Society of Natural History.— Boston (E. U. A.) 

Missouri Botanical Carden.— Saint Louis (E. U. A.) 

The Lloyd Library.— Cincinati-Ohio (E. U. A.) 

Academy of Sciences, Arts and Lettres — Madison Wis (E. U. A.) 

The Chicago Academy of Sciences.— Chicago (E. ü. A.) 

La Feuille des jeunes Naturalistes.— Paris. 

Museum de HistoireNaturelle.— París. 

Societé Entomologique de France.— París. 

Societé Zoologique de France.— París. 

Institut de Zoologie del' Université de Montpeller. 

Societé d' Etucles scientiüques de l'Aude.— Carcasona. 

Societé. des Sciences Naturelles de l'Ouset de la France.— 
Nan tes. 

Museo Civico diStoria Naturale di— Gènova. 

Museo di Zoologia et Anatomia comparata delia R. Università 
d i Torino. 

R. Stazione di Entomologia Agrària, «Redia»— Florència. 

Società di Naturalisti. -Nàpoles. 

Acadèmia Gioenia di Science Naturali.— Catania (Itàlia). 

Reale Accademia dei Lincei.— Roma. 

ntiticia Accademia dei Nuovi Lincei.— Roma. 

Zoological Society of London. — Londres. 

Lchological Society of Great Britain and Irland.— Mauchester. 

Musee Oceanograüque de— Mònaco. 

Institut Ceologique de México.— México. 

Commissao do Serviço Geologico de Portugal. —Lisboa. 

«Broteria» — Revista de Sciencias Naturaes do Collegio de San 
Fiel.— Soalheira (Portugal). 

Societé Portugaise des Sciences Naturelles. -Lisboa. 

Societé de Naturalistes de Kiew (Rusia). 

Institut Zootecnique de l'Université de— Jurgen (Rusia). 

Museo Nacional de— Buenos-Aires (Rep. Arg.) 

Societé Entomoogique-du-Musee d'Histoire Naturelle.— Berna 
(Suissa). 

Institut National Genevois. — Genève (Suissa). 

Entomologisk Tidskrift. Entomologista Fóreningen in.— Sto- 
ckholm (Suècia). 

Université de Upsala (Suècia). 

Museo Nacional de San Salvador (Rep. de El Salvador). 

Museo Nacional de Cieneias Naturales.— Montevideo. 

Real Acadèmia de Cieneias Naturales. — Barcelona. 

Ceu nrsionista de Catalunya. — Barcelona. 

El Òolmenero Espafiol.— Barcelona (Gracia). 








> 

> 
> 

ï 

> 


J* 






"Tfcfe. 




* 
* 
B 


1» 




• » J 


fe 


.' 




» 


5» 


3 
1 


fe 
* 






> 5 


1 


i 


> ^ 


fe 


m 


. "? 


» > 


> >>: 


tt 


Í 


•■ 


> 

> 




fc "■ > S' 




fe s , > 








■1 




\í 


> "> 1 


fe '• 
> 


J 


> 

» 

a 


* 
> 

* > 

> > 

> > 


> 

i 


» 

• 


~M 


y 


>> 


> 


m 


I 


J& 






■■ 


1 


► » 

> > 

> ! 


~9* 




* 









> > > 
> > 



u» » 

m >» -> 
■» >> "» 

>> ■> 
>> ^» 

> » ■* 

•i » ">■ 






> > 


fe V 

fe > 

> * 

* fe 

> J 


fe 




^ V 






j» "V» 

^fe »> 






J 


► 



V > > 

,»> 

>> 

>> 

>> 









>., 






» > > > 



j» > 

> ^ 






1» j >> 



> > 



fe ^ 

> J» > 



> > > ">» 



> % » > 1 

^ » > 

■ 1 > > 






> > >^k 



)> .» ^ 



1 ) ) 



ï > > • 









r*> ^» m> 



> 

> 
> 


> > > 'JflBo 
> > > lft 


1* „ 


*> *' -* 


* -> 2>^J 


U->" 


> ^ 




>Jfc } 


> Y> 


r< 


>^> > 


> > > ■ 


» * 
-» > 

i » 




1» > > » 


1» > > 






> AMB* 


JB» 


i) 

i 


■ "\ % «■»! 


> 



> ! > > J* 
* > > > >> 



*> > > te 

> 1» > 
>> 16 » 



m » ~> > >> 



g» » > 

> > » 

> » ~» 
) » > 
) >.~> 



> > 



) > > > 

5 * >> 
J > S 









>> > 






:> > > 

JO > » < 

">1 ) > > 






> ) ) 

> ) ; 

> > J> 

) s 3 

> í ^ 

> > " > > 
i 3 ; ) 



k » > > 
►> > > i 

»^S»-> > > j 

j » ^fc > ^> > 

>> » ) ^ > 

* > * ^ » í > 

)> J ii ) >-> 
/ > j» > > J > 

» » » ^ > > . 



ra 



SMITHSONIAN INSTITUTION LIBRARIES 



tfifl 



3» 



"B - 




01228 



H9 Hi 

m&BÍ 



H 




9931 



Hü 

ïtiff iS 

■ 







am 



■ ■ 

SBBS 

■ ■ 



li; 




iaui Bas iiiv/HbfíH Íih 

11 HHÉ 

BMW HSBHH 'üà