Skip to main content

Full text of "Calendari catalá per l'any 1898-1905"

See other formats


7r r r^'/^trr::czes:j7-:íKíKr<T^.c^j7••^c^ 

ïiíirería pubill ^ 

LIBKOS ANTIGUOS 
Boters. 10-BARCEL0NA-2-(Egp«fl«) 





PURCHASED FOR THE 

VmVERSlTY OF TORONTO LIBRARY 

FROM THE 

CANADÀ COUNCIL SPECIAL GRANT 

FOR 



CATALAN LANGUAGE & LITERATQRE 68 



1^. 



h 



^ 



i 







<<-' 

K 



p" 



!«• 



j) 



4 ' 



)f 



) 



W' 




ttr^nt•u.O é. NI ací» . fJSOty 



/ 



/ 



CALENDARI 

CATALÀ 



PERA L' ANY 1898 



COLECCIONAT Y PUBLICAT PER 



JOAN B- BATLLE 




L' ARXÍU 

CARRER DE LA TAPINERÍA NÚM.* 48 
BARCELONA 




La Catalana.— Imp. de J. Puigventós.— Dormitori St. Francesch, 5. 




M' ha demanat 1' editor d' aquest Calendari Ca- 
talà, que li 'n faça la presentació al públich, en 
comptes del macarrónich Judici del any que sol anar 
à la primera plana dels Almanachs y pare-nóstrichs, 
com diu lo nostre poble. 

Ves, jo r anyorava un Calendari Català de forma 
literària com lo que publicà tants anys 1' infatiga- 
ble Briz y que després ab lo nom d' Anuari edità 
algun any en Francesch Matheu. Me dolía que à 
la nostra renascuda literatura li mancàs aquesta pu- 
blicació anual, avuy tan comuna y estesa, y ab la 
qual en los principis del nostre renaxement se hi 
íeya molta y bona propaganda. Jo sempre li tindré 
deyocióy perquè me recordo de l' alegria íntima, de la 
satisfacció de noy ab que vegi, à mos florits vint 
anys, insertada per en Briz en lo seu Calendari una 
poesia meva, de les primerenques, un romancet ab 
pel muxí, senzilla, ingènua, filla natural del crepús- 
col ponentí de aquell romanticisme à qui se poden 
perdonar totes les extravagàncies de les noyes pàli- 
des y dels poetes ab los cabells à coll-y-bé, tant sols 
per haver infantat, sense pensarsho tal volta, lo re- 
naxement actual plé de vida y de veritat. En Briz 
à tothom hi convidava, y, tothom responia; y en la 



— 4 — 
colecció dels Calendaris s' hi troban los assaigs dels 
qui més tart foren mestres, al costat dels fruyts ma- 
aurs dels qui portavan per dret propi la estimada 
bandera en la qual resplandexen los tres sagrats noms 
de Pàtria, Fides, Amor. Com les publicacions en ca- 
talà eran aleshores escasses, lo volum dels Jochs Flo- 
rals y lo Calendari den Bríz eran esperats ab dalera 
per los catalanistes, y sempre llegits ab fruició, ve- 
yent que 1' esplet d' any en any no minvava, sinó 
que anava crexent, y aumentant com un bé de Deu; 
y aquell llibret de cubertes grogues que lo neurótich 
solitari de la placeta dels Cegos de la Boquería ab 
tant amor compilava, era com lo paradigma anual 
que demostrava la puja constant del Catalanisme. 

Un Calendari, fet com s' ha de fer, té més impor- 
tància de la que sembla, y perçó los nostres germans 
del Mitg-jorn de França, han sostingut desde un 
principi sense interrupció lo seu Armand Provençau, 
que lo fan entrar en la sala del aristòcrata, com es 
llegit ab gust y comentat ab franques rialles en los 
masets de la terra den Mistral. L' article científich 
al costat de la anècdota picaresca; la llegenda popu- 
lar ben presentada donantse lo braç ab la poesia fres- 
ca d' un novell; la crònica anual del moviment re- 
gionalista feta à conciencia pera que fàcilment puga 
consultarse després quan convinga, lo necrologi del 
any com un tribut de familia à la memòria dels qui 
sen van, tot açó y molt més que mos lectors fàcil- 
ment endevinaran, forma un conjunt variat é inte- 
ressant que se fulleja ràpidament quan se compra 
per Nadal, y després entre any se llegeix y se repassa 
à estones. 

Açó es lo que ha volgut fer lo actiu propietari de 
la llibreria U Arxiu, publicant aquest Calendari, 
ben provehit de bones firmes, com veureu, y ben 
assahonat de esperit catalanista en totes ses pàgines, 
fentse per tant merexedor de la atenció y favor del 
públich que sabrà perfectament distingir entre 1' Al-- 
manach volander que se llegeix y se llença, y lo Ca- 
lendari formal que s' assaboreix y se guarda. Axis 
sia. 

Jaume Collell, Pvre. 



— 5 — 

JANER 

1 Dis. >í< La Circumcisió del Senyor, y sant Concordi, m.; se 

V. à Besalú. 

2 Diu. Sant Blidulf, ab., fill de Tarragona. 

3 Dili. Sant Daniel, m.; se V. à Barcelona, y sta. Genoveva, v. 

4 Dim. Sant Tito, b. y c. y santa Dafrosa, m. 

5 Dim. Sants Telesforo, p. y m. y Flamidià, m.; se v. à Conflent. 

6 Dij ^ La Adoració dels Sants Reys; se v. à Barcelona. 

7 Div. Sant Ramon de Penyafort, c, fili de Barcelona. 

8 Dis. Sant Apolinar, b. y sant Eladi, m. 

9 Diu. Sant Marcelí, b. y santes Marciana y Basilissa, v. y m. 

10 Dill. Sant Pere ürcéolo, Dux de Venècia; se v. à Cuxà. 

11 Dim. Sant Higini, p. y santa Honorata, v. 

12 Dim. Sant Nazari, c; se v. à Cuxà, y sant Victorià, c. 

13 Dij. Sant Lleonci, b., santa Glafira, v. y st. Gumersindo. m. 
Sant Ephis, m., fill de (Càller; se v. à Pisa. 
Sant Pau, primer hermità y sant Maure, abat. 
Lo Dolç Nom de Jesús y sant Honorat, b. de Arles; se 

v. à Barcelona. 
Sant Anton Abat, y sant Sulpici, b y c; se v. à Conflent. 
La Càtedra de sant Pere en Roma, y sta. Prisca, v. y m. 

19 Dim. Sant Canut, rey y m., y santes Pia y Germana, mrs. 

20 Dij, Sant Sebastià, m., fill de Narbona; se v. à Barcelona. 

21 Div. Sants Fruytós, b.. Auguri y Eulogi, diaques m., fills de 

Tarragona, y santa Agnès, v. y m.; se v. à Manresa. 

22 Dis. Sants Vicens, m., patró de Valencià, Vicens, Oronci y 

Víctor, ab sa mare Aquilina y son marit; se v. à Girona. 

23 Diu. La Sagrada Família, y st. Joan AJmoyner, c; se v.^ Vich. 

24 Dill. Sant Plàcit, m.; se v. à Cambrils, y lo B. Nicolau Fac- 

tor, c, fill de Valencià. 

25 Dim. La Conversió de sant Pau, ap. y la del B. Ramon Lull. 

26 Dim. Santa Paula, viuda y sant Policarpo, b. y m. 

27 Dij. Sant Mer, ab.; se v. à Banyolas, y sant Teodosi, b. de 

Barcelona. 

28 Div. Sant Tirs, m.; se v. à Banyoles, y sant Carlemany, se 

celebra à Provença. 

29 Dis. Sant Francisco de Sales, b. y sant Valero, b. 

30 Diu. Santa Martina, v. y m., y santa Marcela, viuda. 

31 Dill. Sant Pere Nolasch, c; se v. à Barcelona, y lo B. Bernat 

de Travesseres, m.; se v. en la Seu de Urgell. 



14 Div. 


15 Dis. 


16 Diu. 


17 Dill. 


18 Dim, 



— 6 — 

FEBRER 

1 Dim. Saot Ignasi, b , sant Cecili, b. y m. y santa Brígida, v. 

2 Dim. >í< La Mare de Deu de la Gandelera, patrona de Valls, y 

sant Felicià, m.; se v. à Mataró. 

3 Dij. Sant Blay, b. y m. se v. à Barcelona, y sant Oscar, b. 

4 Div. Sant Andreu Corsino, b. y Sant Rembert, b. 

5 Dis. Santa Calamanda, v. y m., filla de Calaf, y santa Àgata, 

V. y m.; se v. à Barcelona. 

6 Diu. de Septogesma . Lo Sant Misteri de Cervera, sant 

Amant, b ; se v. à Perpinyà, santa Dorotea, v. y m.; 
se V. à Capellades, y sta Dorotea, v. se v. à Barcelona. 

7 Dill. Sant Romualt, ab., se v. à Cuxà, y sant Ricart, rey. 

8 Dim. Sant Joan de Mata, f., se v. à Falcó, 

9 Dim. Santa Apolonia. v. y m.; se v. à Barcelona, y sant Nebridi 

b. de Tarrassa. 

10 Dij. Santa Escolàstica, v., patrona de Vich., sant Guillem, 

Duch de Aquitania, y santa Sotera, m. de Palamós. 

11 Div. Los set Sirvents de Maria, t.; se v. à Barcelona. 

12 Dis. Santa Eulària, v. y m., filla y patrona de Barcelona, y 

sos campanys sant Feliu y Julià, mrs. 

13 Diu. Sexagesma. St. Benigne, mr. y sta. Catarina de Rizzis, v. 

14 Dill. Sant Valentí, b. y m.; se v. à Navarcles; sant Valentí, 

Pvre. y m.; se v. à Ribas, y sant Vidal, Zenón, y Felí- 
cula, m.; se v. à Serrateix. 

15 Dim. Sant Faustí, Pvre. y santa Jovita, m. 

16 Dim: Sant Honessim y sant Honest, b. de Tolosa. 

17 Dij. Sant Policroni, b. y sant Rómulo, m. 

18 Div.. Sant Simeó. b. y m. y la Bta. Cristiana, v, y m. 

19 Dis. La Mare de Deu de Campanar; se v. à Valencià, y sant 

Conrat, c. 

20 Diu. de Cinquogesma. Lo B. Maurici Proeta, fill de Torroella 

de Montgrí, se v. à Castelló de Ampurias. 

21 Dill. La Miraculosa Llum de Manresa. Santa Irene, v., filla 

de Argelae-uer, y sant Ascani, arq. y fill de Tarragona. 

22 Dim. La Càtedra de sant Pere en Antioquia. 

23 Dim. de Cendra. Sant Pere Damià, b. y Sta. Margarida de 

Cortona. Ahst. de carn. 

24 Dij. Sant Macià ó Matías, ap., sta. Primitiva y sant Modest. 

25 Div. Sant Cessari, b. y sant Avertano, c; abst. de carn. 

26 Dis. La Mare de Deu de Guadalupe de Mégich. 

27 Diu / de Quaresma. Sant Nestor, b. y sant Baldomer, c. 

28 Dill. Sant Macari y Companys màrtyrs, y sant Romà, ab. 



MARÇ 

1 Dim. Sant Rossendo, b. y V Àngel de la Guarda de Tortosa. 

2 Dim. Sant Simplici, p. y c, fill de Barcelona y sant Absaló, m. 

3 Dij. Sant Medi, pagès; se v. al Vallés, y sants Hermenter y 

Celdoni, m.: se v. à Cardona. 

4 Div. Sant Agatodor, b. de Tarragona, y sant Eteri, b. de 

Barcelona. Abst. de carn. 

5 Dis. Sant Geràssim, anacoreta, sant Focas y Comps. mrs. 

6 Diu. II de Quaresma. Sant Oleguer, b. de Barcelona y arq. de 

Tarragona. 

7 Dill Sta. Perpètua, v.ym.; se V. al Vallés, ySt. Tomàs de Aquí. 

8 Dim. Sant Teófil, m.; se v. à Sagaró y sant Joan de Deu, f. 

9 Dim. Sant Pacià, b. y fill de Barcelona, y santa Franciscà, vda. 
10 Dij. Sant Melitó y 39 Companys màrtyrs. 

Sant Constantí, c. y santa Aurea, v. Abst. de carn. 

Sant Gregori, p. y sant Mamilià y companys mrs. 

III de Quaresma. Sant Urbà^ m.; se v. à Barcelona. 

Santa Florentina, v. y santa Matilde, reyna. 

Sta. Madrona, v. y m., patrona de Barcelona. St. Ramon 

Serra, ab. de Fitero, f. y lo sant Dupte de Iborra. 
Sant Heribert, arq., y sant Julià, m. 
Sant Patrici, b. y apòstol de Irlanda. 
Sant Feliu, diaca; se v. à Girona, y lo B. Salvador de 

Horta, fill de Santa Coloma de Farnés. ^òsí. de carn. 

19 Dis. )^ Sant Joseph, espòs de la Mare de Deu, Patró de la 

Església. 

20 Diu. IV de Quor. [St.[Benet, m. en Cerdenya; se v. à Martorell. 

21 Dill. Sant Benet, ab. y f , y sants Filemon y Domnino, m. 

22 Dim. Sant Pau, b. de Narbona; se v. à Anglesola. 

23 Dim. Sts. Domici, Esparqui, Pelagia, Aquila y Teodora, fills 

de Tarragona, y lo B. Joseph Oriol, fill de Barcelona. 

24 Dij. Sant Agapito, b. y m., y sants Ròmulo y Timolau, mrs. 

25 Div. 1^ La Anunciació de la Mare de Deu y sant Dimas, lo 

bon lladre. Abst. de carn. 

26 Dis. Sants Càstulo y Teodosi, m., y santa Màxima, m. 

27 Diu. de Passió. Sant Fileto, santa Leda, sos fills Macedoni y 

Teoprepida, Amfiloqui y Cronidas, m de Barcelona, 
y sant Fortunat, noy m.; se v. à Abrera. 

28 Diil. Sant Sixto III, p. y c , y sant Timoteu, m. 

29 Dim. Sant Eustasi, ab. y sant Cirilo, diaca. 

30 Dim. Sant Joan Climach, ab. y sant Pastor, b. 

31 Dij. Santa Balbina y sant Amadeu, Duch. 



11 Div. 


12 Dis. 


13 Diu 


14 Dill. 


15 Dim 


16 Dim 


17 Dij. 


18 Div. 



ABRIL 

1 Div. Les Dolors de la Mare de Deu. Santa Teodora; se v. à 

Gracia, y la Invenció de sant Llucià y Marcià à Vich. 
Ahst. de carn. 

2 Dis. Sant Francisco de Paula, patró de Barcelona, y santa 

Maria Egipciaca. 

3 Diu. de Rams. Sant Benet de Palerm, c. y sant Ricart, b. 

4 Dill. Sant Víctor, b. de Barcelona, y sant Zocimo, anacoreta. 

5 Dim. Sant Vicens Ferrer, c. fill y patró de Valencià, santa 

Emilia, V. y m. y santa Irene, v. 

6 Dim. Sant Celestí, p. y sant Gels, b.; ahst. de carn avuy y los 

5 dies següents. 

7 DiJOüs Sant. Sant Epifani, b. y m., y sant Ciriach, m. 

8 Divendres Sant. Sant Joan de Organyà, fill de Bellcayre, y 

abat de Bellpuig de les Avellanes. 

9 Dissapte Sant. Santa Maria Cleofé y santa Cassilda, v. 

10 Diu. Pasqua de Resurrecció, Sta. Celeriana, v. y m., filla de Vich. 

11 Dill. Sant Lleó Magno, p. y santa Florència, m. 

12 Dim. Sants Verona y Zenon, m., fills de Tarragona. 

13 Dim. Sant Hermenegildo, m. en Tarragona, y sant Justí, m.; 

se V. à sant Quintí de Mediona. 

14 Dij. Sant Felicià, m.; se v. à Barcelona, y sant Telm, c. 

15 Div. Santes Bassilissa y Anastassia, mrs. 

16 Dis. Sant Toribi, b. y sant Llambert, pagès de Zaragoza. 

17 Diu. de Pasquetes. Sant Anicet, p. y m. y sant Robert, abat. 

18 Dill. Sant Eleuteri, b. y santa Antía, m. 

19 Dim. Sant Vicens de Goblliure, m. y sant Grecenci, c. 

20 Dim. Sants Víctor, Zotico, Zeno, Acindi, Siveri, Gristófoi, 

Theo y lo nen Antoni, màrtyrs de Olot. 

21 Dij. Sant Anselm, b. y dr. y sant Silvi, m. 

22 Div. Sant Sotero y sant Cayo, p. y m. y sant Apeles. 

23 Dis. Sant Jordi, m., patró de Catalunya, y sant Jordi, b. y 

c. de Cerdenya. 

24 Diu. La Divina Pastora, y sant Daniel, m. en Girona. 

25 Dill. Sant March, evangelista, y santa Franca, v. 

26 Dim, Sants Cleto y Marcelí, p. y m. 

27 Dim. Sant Pere Armengol, fill de Guardia de Prats. 

28 Dij. Sant Prudenci, b. y c. y sant Vidal, m. 

29 Div. La invenció del cos de sant Cugat, m. en lo Vallés, y 

sant Pere Màrtyr. 

30 Dis. Sant Eutropi, b. y m. de Cerdenya, sanla Catarina de 

Sena, y sant Pelegrí, c. 



— 9 — 

MAIG 

1 Diu. La Mare de Deu de Montserrat. Lo Patrocini de sant Jo- 

seph. Sant Segimón, rey; se v. en lo Montseny. 

2 Dill. Sts. Ambrós y Simplici; se v. à st. Joan de les Abadesses. 

3 Dim. Invenció de la santa ureu, yjla Vera Creu; se v.Jà Besalú. 

4 Dim. Santa Mònica, vda. y sant Floria, m. 

6 Dij. La Conversió de sant Agustí, y sant Pío V, c. 

6 Div. Sant Joan Biclarense, b. de Girona. 

7 Dis. Sant Just, m. de Catalunya, sant Sist, m., fill de Celrà. 

St. Pio y santa Faustina, mrs.; se v. à Barcelona. 

8 Diu. La Aparició de sant Miquel Arcàngel, y st. Eladi. b. y c. 

9 Dill. Sant Gregori Nacianceno, b. y santa Nona sa mare. 

10 Dim. Sant Antonino, arq. y santa Beatriu, v. 

11 Dim. Sant Eudalt, m.; se v. à Ripoll; sant Anastasi, fill de 

Lleyda y 73 companys; se v. à Badalona, y santa Seve- 
rina, m.; se v. à Sabadell, y sant Pons, m. 

12 Dij. Sant Pancràs, m.; se v. à Barcelona. 

13 Div. Les stes. Espines de la Corona de Crist; se v. à Tàrrega. 

14 Dis. La Mare de Deu de Alba; se v. à Tàrrega, y santes Justa, 

Justina y Henedina. m. de Cerdenya. 

15 Diu. Sant Simplici, b.; se v. à Cerdenya. Sant Isidor, m.; se 

V. à Martorell de la Selva, y sant Isidro llaurador. 

16 Dill. Sants Just, Faustí y Tranquili, m.; se v. à Montserrat. 

17 Dim. Sant Pasqual Bailón, c. y sant Torpetes y comp. mrs. 

18 Dim. La Trasl. del Braç de santa Tecla, m.; se v. à Tarragona. 

19 Dij. )J< La Assenció del Senyor, y los B. Joan de Cetína y Pere 

de Duenyas; se v. à Vich. 

20 Div. Sant Baldiri, m. de Nimes; se v. à Barcelona y Llobregat. 

21 Dis. Sant Timoteu, m. y santa Aglae, v. 

22 Diu. Santa Julià, m. de Córcega, y Santa Quiteria, v. y m. 

23 Dill. Sant Desideri, m.; se v. à Mataró, y sant Vicens, m ; se 

V. à Barcelona. 
Lo B. Pons de Planella, fill de Moya, m. 
Sant Gregori, p. y santa Magdalena de Pazzis, v. 
Sant Felip Neri, c. y sant Agustí, ap. d' Inglaterra. 
Sant Joan, p. y m. y lo V. Beda, Pvre. 
Sant Just, b. d' Urgell y sant Just, c, fill de Vich, y sts. 

Emilià. y comp.m. de Cerdenya. Dejuniy abst. de carn. 
)í< Pasqua de Pentecostes. St Màxim, b. y sta. Teodosia, m. 
Sants Gabino, Críspulo y Cresentià, m. de Cerdenya. 
La Mare de Deu del Amor Hermós, sant Pons, b. y 300 

comps. m. y lo B. Bertran Nicolau, c, fill de Barcelona. 



24 


Dim 


25 Dim 


26 


Dij. 


27 


Div. 


28 Dis 


29 Diu. 


30 Dill. 


31 


Dim 



2 Dij. 


3 Div. 


4 Dis. 


5 Diu. 


6 Dill. 


7 Dim 


8 Dim 


9 Dij. 


10 Div. 


11 Dis. 


12 Diu. 


13 Dill. 



— 10 — 

JUNY 

1 Dim. Sant Inyigo, ab. y sant Simeó, monjo. Dejuni 

Sant Erasme, b. y m. y sants Pere y Marcelí, mrs 

Santa Clotilde, reyna, y lo B. Joan Grau. 

Sant Francisco Caracciolo, f. y santa Sadurnina, v. y m. 
Dejuni. 

La Santíssima Trinitat. St. Bonifaci, ap. d' Alemanya, m. 

Sta. Càndia, vda.: se v. à Gualbes, y Sant Norberl, b. y f. 

Sant Sabinià, m. y santa Genívera, v. y m. 
8 Dim. Los sants Germà, Just, Paulí y Scisi, m., fills de La 
Pera; se v. à Girona. 

>J< S. S. Corpus Christi. Sants Prim y Felicià, mrs. 

Sta. Oliva, V. y m.; se v. à Olesa, y Sta. Margarida, reyna. 

Sant Bernabé, ap. y Sants Feliu y Fortunat, mrs. 

St. Onofre, hermità, St. Prim y Sta. Felicia, mrs. de Agen. 

Sant Antoni de Padua, c, sant Evidi, m. y sant Patró, 
c; se V. à Besalú. 

14 Dim. Sant Basili, b. y sant Elisseu, prof. 

15 Dim. Sants Modest, Vito y Crescencia, mrs. 

16 Dij. Sants Quirse y Julita, fill y mare, mrs. y Sta. Llutgarda, v. 

17 Div. Lo Sagrat Cor de Jesús. Santa Teresa, reyna de Portugal. 

18 Dis. Sants Teódulo, Lleonci, Joseph y Maria, mrs. de sant Cu- 

gat del Vallés y Sta. Marina, v. se v. 6 Barcelona. 

19 Diu. Sant Guillem, c; se v. à Llivia y Sts. Gervasi y Protasi, m. 

20 Dill. Sant Silveri, p. y m. y santa Idaberga, v. 

21 Dim. Sant Paliadi, arq. y c; se v. à Camprodon y sant Lluís 

de Gonçaga. c. 

22 Dim. Sant Paulí de Noia, b. y c. y santa Consorcia, v. 

23 Dij. Sant Simó Stilita, y sant Joan y Feliu, Pvres. mrs. 

24 Div. La Nativitat de sant Joan Bta., patró dels bisbats de 

Vich y Lleyda y de varis pobles de Catalunya; se v. à 
Barcelona y Perpinyà. 

25 Dis. Sant Guillem, ab., sant Adalbert, c. y santa Febronia, v. 

y màrtyr. 

26 Diu. Sants Joan y Pau, mrs.; se v. à Barcelona, y sant Salvi, 

b. y m.; molt venerat à Catalunya. 

27 Dill. Sant Ladislau, rey, y sant Benvingut, c. 

28 Dim. Sants Lleó y Pau, papes, y sant Plutarch. m. Dejuni y 

ahst. de carn. 

29 Dim. ^ Sant Pere y sant Pau, apòstols. 

30 Dij. Lo Martyri del B. Ramon Lull, y sant Marsal, b. de Limo- 

ges; se venera al Montseny, 



— II — 

JULIOL 

1 Div. Santa Elionor de Provença, y sants Galó y Aarón, b. 

2 Dis. La Visitació de la Mare de Deu, y sts. Procés y Martinià, m» 

3 Diu. La Prec. Sanch de Jcrist. y Sta. Romana, v.; se v. à Barc." 

4 Dill. B. Gaspar de Bono, fill de Valencià y St. Laureà, b. 

5 Dinm. Sant Miquel dels Sants, c. fill de Vich. 

6 Dim. Sant Isaías, prof. y sant Goar, c. 

7 Dij. Sant Ot, b. fill de la Seu d' Urgell. 

8 Div. Santa Isabel de Portugal, filla de Barcelona. B. Pere 

Cendra, c. y les Santes Reüquies de la ^eu de Tortosa. 

9 Dis. Lo B. Pere Centurió, c, fill de Barcelona, y sant Zenón, 

m.; se v. h Arenys de Mar, 

10 Diu. La segona Trasiació del cos de santa Eulària, v. y m.; 

y la Dedicació de la Catedral de Tarragona. 

11 Dill. Sant Pío, p. y m. y Sts. Januari y Abundi, Pvres. 

12 Dim. Lo Sant Crist del Hospital de Vich, St. Joan Gualbert, ab. 

13 Dim. La Trasl. dels ^ ts. Cossos dels mrs. Sts. Gaudenci, Bene- 

dicte, Teodor. Felicitas, Clemència y Columna, à Valls. 

14 Dij. Sant^ Bonaventura, card., Sant Enrich, emp.; se v. à 

Puigcerdà, y sant Just, m.; se venera à Tàrrega. 
St. Camilo de Lelis, y st. Antíogo, metge, m. deCerdenya. 
Lo Triomf de Santa Creu y la Mare de Deu del Carme. 
Sant Hou, m. de Celrà. Sant CoraU, m. de Catalunya 

y sant Aleix, c. 
St. Frederich, b. y m. y sta. Sinforosa ab sos set fills mrs. 
Sant Pere de la Cadireta, fill de Moya y la entrega de 

les claus de la ciutat de Barcelona à la Puríssima. 
St. Geroni Emilià, y stes. Margarida y Lliberada, v. y m. 
Santa Pràxedes, v., patrona de Palma de Mallorca. 
Santa Maria Magdalena, penitenta. 
Sant Llibori, b, y santa Erundina, v. Dejuni. 
Santes Cristina, Niceta y Aquilina, vgs y mrs. 

25 Dill. ^ Sant Jaume, ap. de Catalunya y sant Cugat, m. ap. 

de Barcelona; se v. en la matexa ciutat. 

26 Dim. Santa Agna, mare de la Mare de Deu. 

27 Dim. Santes Juliana y Semproniana, v. ym., filles de Mataró. 

28 Dij. B. Lluis Exarch. c, fill de Barcelona y la Bta. Caterina 

Tomàs, filla de Valldemosa, Mallorca. 

29 Div. Santa Marta, v.; molt venerada à Provença. 

30 Dis. Sts. Abdón y Senen, m., se v. à Arles y Barcelona'. 

31 Div. Sant Ignasi de Loyola. patró de Manresa. Sants Fortu- 

nat v Victorià, m.: se v. en la matexa ciutat. 



15 Div, 


16 Dis. 


17 Diu. 


18 Dill. 


19 Dim, 


20 Dim 


21 Dij. 


22 Div. 


23 Dis. 


24 Diu. 



— 12 — 

AGOST 

1 Dill. Sant Pere Ad vincula, sant Lluis, Pvre., fill de Barce- 

lona y Sant Feliu africà, m.: se v. à Girona. 

2 Dim. La Mare de Deu dels Àngels, y sant Alfons M. Ligori, b. 

3 Dim. La Invenció del cos de Sant Esteve, protomàrtyr. 

4 Dij. Sant Domingo de Guzmàn, fr. 

6 Div. La Mare de Deu de les Neus, patrona de Vilanova y Gel- 
trú, y Santa Afra, m.; se venera à Girona. 

6 Dis. La Transfiguració de Jesús. Sts. Just y Pastor y sant 

ürbici., b. y m.; se V. à Serrateix. 

7 Diu. La Traslació de sant Sever, b. y m. y sant Gayetà, fund 

8 Dill. Sant Ciriach y comps. mrs. 

9 Dim. Sants Firmo y Romà, mrs.; se v. à Vich. 

10 Dim. Sant Llorenç, diaca y m. y santa Agatónica, m. 

11 Dij. Sant Marcelí, p. y sant Hilari; se v. à Arles. 

12 Div. Sant Dionís y santes Hilaria, Digna, Eupomia y Eutro- 

pia, mrs. de Girona, y santa Clara, fund. 

13 Dis. Sant Cassià, b. y sant Hipòlit, mr. Dejuni y abst. de carn. 

14 Diu. Sant Aeci, b. de Barcelona y sant Eusebi. 

15 Dill. >í< L' Assumpta, y santa Colagia, v., filla de Barcelona. 

16 Dim. Sant Roch, c, fill de Monlpeller, patró de Barcelona, y 

lo B. Joan de santa Marta, fill de Prades. 

17 Dim. Sant Lliberat. ab. y m. Sant Pau y santa Juliana, mrs. 

18 Dij. St. Mamet; se v. à Corró, y st. Agapito, m.; se v. à Vich. 

19 Div. Sant Magí, m., fill de Tarragona, y st. Mariano, hermità. 

20 Dis. Sants Luxori, Cesello y Camerino, mrs. de Cerdenya. 

21 Diu. Sant Joaquim, pare de la Mare de Deu y sants Bono y 

Maximià, m., fills de Blanes. 

22 Dill. Sant Bernat d' Alzira, y ses germanes Gracia y Maria. 

23 Dim. Sant Felip Benici, c. y sant Restitut, m. 

24 Dim. Sant Bartomeu, ap. y sant Patrici, ab. 

25 Dij. Sant Lluís, b. de Tolosa, y sant Genis d' Arles, c. 

26 Div. Sant Ireneu, m.; se v. à Sampedor y sants Constanci y 

Vicens, m.; se v. à Olot. 

27 Dis. Sant Joseph de talasanz. fund., patró de la Seu d' Ur- 

gell, y sant Lley, b. c. de Lleyda, se v. en lo Vallés. 

28 Diu. Sant Agustí, b. y doctor, y sant Hermet. 

29 Dill. La Degollació de sant Joan Bta. Santa Sabina, vda. y 

m.; se v. à Olot. Santa Claudia, v. y m.; en Falset. 

30 Dim. La Traslació dels cossos sants en Manresa. Sant Feliu, 

Pvre. m ; se v. à Vilafranca del Panadés, y santa Rosa 
de Lima, v.; se v. à Llafranch. 

31 Dim. Sant Ramon Nonat, c, fill de Portell. Sts Pròsper, Vi- 

cens y Victori, mrs ; se v. à Reus. 



— 13 — 

SETEMBRE 

1 Dij, Sant Gil, ab.; se v. à Nuria, y sant Llop, arq.; moltv. per 

Catalunya. 

2 Div. Sant Antolí, m., y sant Esteve, rey. 

3 Dis, Sant Nonito, bisbe de Girona. 

4 Diu. La Mare de Deu de la Cinta, en Tortosa, y la Mare de 

Deu de la Consolació. 
6 Dill. Sant Llorenç Justinià, b. y santa Obdulia, v. 

6 Dim. Sant Faust, m., y sant Vicens, patró de Besalú. 

7 Dim. Lo B. Mateu de Agrigento, c, fill de pares catalans. 

8 Dij. Lo Naxement de la Mare de Deu, y lo B. Domingo Caste- 

llet, fill d' Esparreguera 

9 Div. Sant Pere Claver, c, fill de Verdú. 

10 Dis, Lo B. Jacinto Orfanell, m , fill de pares vigatans. 

11 Diu. Lo Dolç Nom de Maria. Sant Emilià, b, fill de Llívia^ 

y lo Sant Mrsteri de sant Joan de les Abadesses. 

12 Dill. Lo B. Miró, c. de Tagamanent y sts. Lleonci y Teódalo, m. 

13 Dim. Sant Amat, ab,, fill de Tarragona. 

14 Dim. Exaltació de la Santa Creu y Sant General, m. 

15 Dij. Sant Vicens y santa Clara, m.; se v. à Llissà de Vall. 

16 Div. Sant Corneli, p. y sant Cebrià, m. 

17 Dis, Sant Llambert, b. y m,; se v, à Lledó, y la Impressió de 

les Hagués de sant Francesch. 

18 Diu. Les Dolors de la Mare de Deu, y Sant Ferriol, m.; se v- 

à Besalú. 
Sant Genaro. b. y santa Constància, m. 
Sant Euslaqui y Companys, màrtyrs. 
Dim. Sant Mateu, ap. y evangelista. Dejuni. 

Sant Maurici y companys mrs.; se v. à Manresa, 
Santa Tecla, protomàrtyr, Patrona de Tarragona. Dejuni. 
La Mare de Deu de la Mercè, Patrona de Barcelona, y lo 

B. Dalmau Monner, c, fill de santa Coloma de Farnés. 
Santa Maria de Cervelló, f,, filla de Barcelona. 
Santa Urcissina, v, y m. Sant Faust, fill d' Alguayre. 

y Santa Justina, v. y m,; se v, à Sant Quintí. 
Sant Cosme y sant Damià, metges, mrs. 
Sant Wenceslau, m. y lo B. Simó de Roxas. 

29 Dij. La Dedicació de sant Miquel|Arcàngel. 

30 Div. Sant Geroni, Doctor, y santa Sofia, vda. 



19 Dill. 


20 Dim. 


21 Dim. 


22 Dij, 


23 Div. 


24 Dis. 


25 Diu. 


26 Dill. 


27 Dim 


28 Dim 



- 14- 

OCTUBRE 

1 Dis. L' Àngel Custodi, y sant Remigi, b. 

2 Diu. L' Àngel de la Guarda de Barcelona y lo B. Berenguer 

de Peralta; se v. à Lleyda. 

3 Dill. St. Càndido, m. y lo B. Joan Macias, fill de Canet de Mar. 

4 Dim. St. Francesch. f. y St. Tirs y 5 comp. ai.: se v. à Barc' 

5 Dim. Sant Froylà, b. y sant Plàcit, m. 

6 Dij. Los Sts. Màrtyrs de la Llegió Tebea, se v. à Barcelona, 

Sts. Prim y Felicià, m.; se v. à Besalú. St. Julià, m ; 
. se V. à Olot y Santa Faustina, m.; se v. à Tarrassa. 

7 Div. Sant March, p. y sant August, c. 

8 Dis. Santa Reparada, v. y m.; se v. à Bagur. 

9 Diu. La Mare de Deu del Reraey y sant Dionís, b. 

10 Dill. St. Sabí, c, fill de Barcelona, St. Gereó y 318 màrtyrs. 

se V. à Barcelona, y St. Lluís Bertran, fill de Valencià; 

11 Dim. Sant Plàcit, m.; se v. à Guissona, y sant Genis, soldat. 

12 Dim. La Mare de Deu del Pilar, y sant Remi, arq. de Cerde- 

nya; se v. à Sant Feliu de Llobregat. 
Sant Eduart, rey, y sant Grau, ab. 
Sant Calixte, p. y m. y santa Fortunada, v. y m. 
Santa Teresa de Jesús, v. y f., emparentada ab famílies 

catalanes. 
vSant Galderich, pagès; se v. al Rosselló y à Barcelona. 
Santa Eduvigis, Duquesa de Polònia. 
Sant Lluch, ev. y santa Trifona, emperadors. 
Santa Fredesvinda, v. y sant Varo, soldat, m. 
Sant Joan Ganci, c. y sant Aureli, m. 
Stes. ürsula, Florentina, Florina, m.; se v. à Barcelona, y 

santa Clara, v.; se v. à Santes Creus. 
Sant Bacari, b. de Vich, c. 
Sant Pere Pascual, fill de Valencià, la primera Traslació 

del Cos de santa Eulària, Sts. Víctor, Pacífich, Justa y 

Clara, m.; se v. à Manlleu, y St. Teodor, noy m.; se v. 

à Sarrià. 

24 Dill. Sant Bernat Calvo, b de Vich, fill de Reus, y sant Mar- 

tirià, b. patró de Banyoles. 

25 Dim. Sants Crispí y Crispinià, mrs. 

26 Dim. Sants Llucià y Marcià, mrs., fills de Vich. 

27 Dij. Sant Florenci, m. y r^anta Sabina, m.; se v. à Àger. 

28 Div. Sants Simó, y Judas Tadeu, apòstols. 

29 Dis. Sant Narcís, b. y fill de Girona, m. 

30 Diu. Sants Claudi, Luperci y Victori, mrs. 

31 Dill. Sant Quintí, m. y la Dedicació de la Seu de Lleyda. 



13 


Dij. 


14 Div. 


15 


Dis. 


16 Diu. 


17 


Dill. 


18 Dim 


19 Dim 


20 


Dij. 


21 


Div. 


22 


Dis. 


23 


Diu. 



1 Dim. 


2 Dim. 


3 Dij. 


4 Div. 


5 Dis. 


6 Diu. 


7 Dili. 


8 Dim. 


9 Dim. 


10 Dij. 


H Div. 


12 Dis. 


13 Diu. 


14 Dili. 



— i5 — 

NOVEMBRE 

)J( Diada de Tots los Sants. 

La Commemoració dels fidels difunts. 

Sant Armengol, fill y b. de Urgell. Los innombrables 

màrtyrs de Zaragoza. 
Sant Carles Borromeu, arq. y c. y santa Modesta, v. 
Sant Zacarías, profeta, y santa Isabel, pares de sant 

Joan Baptista. 
Sant Sever, b. fill de Barcelona, m. y 4 Sacerdots mrs. 
Sant Florenci, b., santa Carina, m., sant Ernest, ab. 

y sant Fortià, m.; se v. à Torelló. 
Los quatre Sants Màrtyrs Coronats. 
La Dedicació de la Basílica del Salvador à Roma, y lo 

Sant Crist de Balaguer, 
Sant Andreu Avelí, c. y santa Trifosa. m. 
Lo B. Jofre de Blanes, c; se v. à Barcelona, y St. Martí, b. 
Sant Benet, m.: se v. à Barcelona, y sant Martí, p. y m. 
Patrocini de la Mare de Deu, y st. Estanislau de Kostka. 
Sant Serapi, m.; se v. à Barcelona, y sant Ruf, b. de 

Tortosa. 

15 Dim. Sant Leopold, emperador, y sant Feliu, b. y m. 

16 Dim. Sants Rufí, Elpidi y companys mrs. 

17 Dij. Sant Iscle y Santa Victoria, germans m.; se v. à Breda y 

santa Gertrudis. 
La Dedicació de la Seu de Barcelona, y st. Bàrulas, noy m. 
Santa Isabel, reyna de Hungría, y sant Olimpi, b. y c. de 

Barcelona. 
Sant Feliu de Valois, f , y sant Octavi, m. 
Lo B. Romeu de Llivia, y la presentació de la Mare de 

Deu. 
Santa Cecilia, v, y m. 

Sant Climent, p. y m. y santa Lucrecia, v. y m. 
Santes Flora y Maria, v. y m. y St. Joan de la Creu. 
Santa Gatarina, v. y m. y sant Moysés 
Los Desposoris de la Mare de Deu, y St. Conrat, b. 
I de Advent. Sants Facundo y Primitiu. 
Sant Gregori, p. y sant Papinià y Mansuet, b. y m. 

29 Dim. Sant Sadurní, b. y m., apòstol de (Catalunya. 

30 Dim. Sant Andreu, apòstol, y sant Venato, m. de Cerdanya; 

se V. à sant Sadurní de Noya. 



18 Div. 


19 Dis. 


20 Diu. 


21 Dili. 


22 Dim. 


23 Dim, 


24 Dij. 


25 Div. 


26 Dis. 


27 Diu. 


28 Dili. 



— i6 — 

DESEMBRE 

Sant Eloy, b. y c , y santa Natàlia, m. 
Santa Bibiana, m, y santa Elisa, monja. Dejuni. 
Sant Claudi, m ; se v. à Vich, y sant Francisco Xavier. 
Dejuni. 

II de Advent. Santa Bàrbara, v. y m. 
Sant Dalmau, b. y m.; se v. à Sant Dalmay, y sants 
Gríspulo, Julià, Grato, Fèlix y Patavia, mrs. de Tarragona. 
Sant Nicolau de Bari, arq. y c. y santa Dionisia, m. 
Sant Ambrós, b. y doctor, sant Martí, ab. y B. Pere Cer- 
dà, c , fill de Coblllure. 

^ La Pdríssima Concepció, patrona de Barcelona. 

Santa Gorgonia, v. y santa Llogaya , v. y m. Dejuni. 

La Mare de Deu de Loreto, santa Eulària de Mérida y 
santa Julià m.: se v. à Elna. Sant Trobat y 359 com- 
panys mrs. en Girona. Dejuni. 

III de Advent. Sant Damàs, p., fill de Argelaguer. 
Sants Sinesi y Donat, mrs. 
Santa Llúcia, v. y m, 
Sant Nicasi, y sant Pompeyo, b. Dejuni. 
Sant Eusebi, b. y m., y sant Urbe. 
Santa Albina, v. y m. y santa Adelayda, emperadora. 

Dejuni. 
Sant Francisco de Sena, c, y st. Llàtzer, b. y m. Dejuni. 

IV de Advent. La Mare de Deu de la Esperança. 
Sant Adjutori, ab. de Narbona. 

20 Dim. Sants Eugeni y Macari, c. 

Sant Tomàs, ap. y sant Severià, b. 

Sant Flavià, m.; se v. à Verdú, y sant Zenón, soldat. 

Santa Victoria, v. y m y Sant Sérvulo. c. Dejuni. 

Sant Delfí. b. y santa Tarsila. v. Dejuni y ahst. de carn. 

Lo Naxement de Nostre Senyor Jesccrist. Lo bolqueret 
del Diví Jesús; en Lleyda, santa Amancia, se v. à Agu- 
llana, y sant Faust, m.; se v, à Barcelona. 

26 Dill. Sant Esteve, protomàrtyr, sant Geronci, m. y sant Pere 

de Torelló. 

27 Dim. Sant Joan, apòstol y evangelista. 

28 Dim. Los Sants Ignocents, mrs ; se v. en diferents punts de 

Catalunya. 

29 Dij. Sant Tomàs de Cantorbery, arq. y m.' 

30 Div. La Traslació de sant Jaume apòstol. 

81 Dis. Sant Silvestre, p. y santa Coloma, v. y m.; se v. en santa 
Coloma de Queralt. 



1 Dij. 


2 Div. 


3 Dis. 


4 Diu. 


5 Dill. 


6 Dim 


7 Dim 


8 Dij. 


9 Div. 


10 Dis. 


11 Diu. 


12 Dill. 


13 Dim. 


14 Dim. 


15 Dij. 


16 Div. 


17 Dis. 


18 Diu. 


19 Dill. 


20 Dim, 


21 Dim. 


22 Dij. 


23 Div. 


24 Dis. 


25 Diu. 



I? — 



MOVIMENT CATALANISTA 



Interessantíssims acontexements pera la causa de les re- 
vindicacions catalanes, han esdevingut en aquest ditxós 
any de 1897 que acaba de transcórrer; nosaltres nos pro- 
posàm recordaries desde aquestes planes, mas no tots, que 
seria tasca massa llarga pera lo nostre obgecte, sí solament 
aquells que à mes de poderse considerar com à capdals, 
tenen un ben marcat color polítich, de la nostra política 
catalana. 

Una solemnitat plena de calor, de vida, nos ve ab la en- 
trada del any, com si lo mes de Janer volgués portar ab 
son trist mantell d' hivern, alenades de primavera y d' en- 
fortidores esperances. La joventut ilustrada de Catalunya 
està de festa y ab ella ho està la pàtria entera. Deu anys 
cumpüren lo dia i5 de Janer que havia vingut à la vida lo 
apreciabilíssim Centre Escolar Catalanista y es per aquest 
motiu que reunits lo dia 17 en la «Fonda Internacional,» 
celebran tan significatiu acontexement, no sols los qui al 
ensemps que treballen per la Uivertat de Catalunya, van à 
lluhir lo seu talent y la seva aplicació en la Universitat y 
Escoles especials, sinó també los qui los han precedit y 
que, terminats sos estudis se troban avuy escampats per 
ses respectives poblacions nadiues y fins los qui han sigut 
y son mestres d' uns y altres. jHermosos exemples son los 
que està donant lo Centre Escolar Catalanista! Deu anys de 
existència, y no pas passiva y anémica^ pera una societat 
composta exclusivament de jóvens, s' atrevirà ningú à dir 
que es cosa verament escepcional? 

En los primers dies del mes de Febrer, dues societats 
inauguran les tasques del any. La primera d' elles, es lo 
Centre Excursionista de Catalunya, ab quina ocasió lo 
President D. Lluís Marià Vidal llegeix un discurs sobres 
la «Montanya catalana» que ademés de ser un valiós estudi 



- i8 — 
científich del terrer català, està sadollat tot ell de concep- 
tes altament patriótichs. 

L' endemà d' aquesta festa, ó sia lo dia 6, n' hi hagué 
una pel mateix estil en 1' Associació Popular Regionalista, 
donant à conéxer En Lluís Marsans, President de tan va- 
lenta corporació, un interessant treball referent à la orga- 
nisació de les forces catalanistes. 

Y quatre dies després, en la importantíssima societat 
Ateneu Barcelonès, mercès à la sanitosa saba que feya un 
any li donava vida pera respon<ire à sa elevada missió, se 
hi començan una tanda de conferencies en nostre idioma, 
moltes de les que devían tenir per obgecte diverses qües- 
tions íntimament relacionades ab la idea política catalana. 

De la simpàtica ciutat immortalisada per 1' esperit d* in- 
dependència que en jornades tristes varen demostrar tenir 
sos fills, nos arriba la nova d' havershi celebrat lo dia 13 
una agradosa festa. Era pera commemorar 1' aniversari de 
la fundació del Centre Catalanista de Gerona y sa Comarca, 
del que y sense que ningú ho pogués preveure encara, se 
n' havia d' esperar à no tardar gayre son important con- 
curs pera un acte de trascendencia estraordinaria en los 
anals del Catalanisme. 

Son precedents d' aquest acte, una munió d' acontexe- 
ments, la major part de massa importància pera que no sia 
de doldre hi tingàm de passar gayre bé de correguda à fi de 
no allargar. 

Catalunya, que bé massa sab quant aborrible es tota 
mena d' opresió, ab lo caràcter espansiu y ab la amplitut 
de mires que caracterisa als seus bons fills, va fixarse en 
r espectacle tristíssim, però encoratjador à la vegada, que 
oferían les terres de la Grècia, davant del despotisme y de 
les amenaces brutals del imperi turch, alentat per poten- 
cies anomenades cristianes. Admirà la actitut que se dis- 
posavan à pendre la Illa de Creta, y Grècia sa mare, y en 
penyora d' aquesta admiració, la «Unió Catalanista», re- 
presentant de tot lo Catalanisme organisat, va redactar un 
Missatge de felicitació y afecte al qui se presentava com à 
protector y deslliurador d' un poble esclau, lo Rey dels 



- 19 — 
Helens, En Jordi I. Aytal Missatge, fet à mans del Cònsol 
de Grècia à Barcelona, D. Pere Muzzópulo, se vegé avalo- 
rat per 46 firmes, les dels Presidents y Directors de qua- 
ranta sis corporacions y periódichs de la terra. L' acte de 
la entrega, efectuada à les 10 del vespre del dia 6 de Març, 
constituí una manifestació solemníssima y de perdurable 
recort. Mentres 1' Orfeó Català y Catalunya Nova dirigits 
respectivament per sos directors Millet y Morera alterna- 
van cantant cançons patriòtiques y populars davant la casa 
■del Cònsol, una Comissió composta de distingidíssimes 
persones passava à saludarlo, essent presentada per lo sabi 
helenisla y catedràtich de la nostra Universitat, D. Antoni 
Rubió y Lluch. Acte seguit, després de pronunciar lo Pre- 
sident de la Unió Catalanista, D. Antoni Sufiol, un breu 
discurs expressant los sentiments de Catalunya, entrega lo 
Missatge al senyor Cònsol. D. Pere Muzzópulo contestà 
ab afalagadors térmens de Uohança envers lo poble català, 
donant en nom del Rey y de tots los Helens oprimits les 
mes grans mercès per 1' acte que se celebrava y afegint que 
se consideraria molt honrat en trametre lo Missatge que se 
li havia entregat à son August Sobirà y Senyor. 

Una joya més acabava de dexar la estimada Pàtria nos- 
tra en lo tresor de sa historia y una vegada més havían de 
demostrar sos enemichs de sempre, lo que cent cops de- 
mostrat tenian. S' inicià desde aquest dia gloriosíssim una 
era de persecució, vinguda com tantes altres dels repre- 
sentants d' un poble ab qui nos lligarem ab pactes germa- 
nívols. 

Fites d' aquesta era son los següents fets: Prohibició de 
que se cantessen cançons populars y patriòtiques lo dia de 
la entrega del Missatge al Cònsol de Grècia. — Prohibició 
en lo mateix dia de que lo peno del Orfeó Català, passés 
pel mitg de les Rambles. — Denuncia del diari La Renai- 
xensa, recayguda en dos treballs, contra quals autors se 
declarà auto de processament ab llivertat provisional, mi- 
jançant fiança de mil pessetes cada hú; dia 13. — Suspensió de 
una reunió pública organisada per lo Centre Català, de Sa- 
badell; dia 13. — Suspensió de La Renaixensa (à les tres de 



— 20 — 

matinada,) y del quinzenari Lo Regionalista; dia 14. — Re- 
gistre policíach en lo Centre Escolar Catalanista^ (à mitja 
nit,) després d' ésser cridat diferentes vegades lo President 
al despaig del Governador; dia i5. — Negativa de permetre 
la publicació d' un diari en català ab lo títol de Lo Rena- 
xement de Catalu?iya; dia. i5. — Prohibició de repartir per 
les Rambles y carrers de la ciutat y de poblacions vehines 
programes, manifests, y fulles de propaganda catalanista, 
(publicats ab tots los requisits legals,) entre los que s' hi 
comptava un sensacional manifest «Al Poble Català,» ab 
data 16 de Març, repartit per jóvens estudiants y del que la 
Unió Catalanista, n' havia fet passar per la estampa cent mil 
exemplars y alguns centenars més ab la redacció en castellà. 
— Prohibició de que la Unió Catalanista retornés una visita 
als federals; dia 20. — Negativa, à les 10 del vespre, de per- 
metre la publicació d' un diari titolat «Lo Renaxement,» 
després de haverse autorisat oralment, hores abans; dia 21. 
— Prohibició de que en lo Centre Federal se rebés, la visita 
de la Unió Catalanista, estant autorisada aquesta pera 
feria; dia 22. — Prohibició pel Delegat del Governador de 
enrahonar en català en una sessió extraordinària del Ajun- 
tament de Cambrils. — Obstacles à permetre una reunió pú- 
blica à Gelida. — Denuncia de la Doctrina Catalanista, pu- 
blicada ab tots los requisits legals 1' any 1894; ^í^ 26. — 
Suspensió d' una reunió pública à Vilafranca del Pana- 
dés; dia 28. — Negativa de permetre la publicació del quin- 
zenari La Patina à Sant Andreu de Colomar. — Processa- 
ment del President del Centre Català, de Sabadell, y multa 
contra lo propi Centre. — Negativa de permetre V aparició 
del periódich L' Autonomista. — Prohibició d' una reunió 
pública à Vilanova y Geltrú. 

Tals son concisament enumerats los principals efectes 
de la ponentada madrilenya que se desfé ridículament ame- 
naçadora contra Catalunya. 

Diu r adagi popular: de ponent ni vent ni gent, però aques- 
ta vegada lo que vingué ab pretensions exterminadores, 
tingué la virtut de produhir los més xamosos fruyts. ^-Quí 
no va embadalirse à la vista d' aquell himne d' amor que 



sortit de diferents indrets de Catalunya, s' anava axecani 
à la Pàtria durant molts dies, — del 1 5 al 22 de Març, — més 
potent à cada hora, ostentant lo jovent per carrers y llochs 
de reunió la estimada barretina, y tothom, vells y jóvens, y 
gayes senyoretes, diferents formes de senyeres catalanes, 
escuts y llaços ab les nostres quatre barres? ^'Quí no va sen- 
tir omplenarse son cor de joya en mitg d' aquells esclats de 
patriotisme, quan acudian les multituts en determinats 
dies al teatre, à conferencies públiques y à sessions extra- 
ordinàries donades en algunes societats de la ciutat y de 
fora d' ella? ^"Quí no recorda ab pregon agrahiment la de- 
fensa de la prempsa catalana perseguida feta per la Dipu- 
tació provincial (dia 8 de Març,) y la salutació que van à 
donar (dia 16) als representants del Catalanisme los federals 
de Catalunya? ^-Quí al ensemps que sent la més gran re" 
pugnancia per los insults que la major part de diaris ma- 
drilenys dirigiren als patriotes catalans, no experimenta un 
dolç consol al veures afalagat per les principals publica- 
cions de Europa, y per lo Sobirà y Ministre de Negocis 
Extrangers de Grècia, en comunicacions dirigides per me- 
diació del Cònsol al President de la Unió Catalanista'^ 

Verament durant una pila de dies à Espanya y íora de 
Espanya se tingué la vista fixa en los qui produhían un mo- 
viment tan viril à Catalunya: «seres inconcientes ó malva- 
dos; mezquino punadode criminales;» «gente bullanguera 
y perdida y cuatro mentecatos que no saben lo que piden 
ni lo que quieren,» que aquest es lo concepte que dels 
patriotes catalans varen formarse al cerebro de Espana. al 
dignarse fixar per un moment en les seves aspiracions. No 
foren conduhits los catalanistes à les presons de Montjuich 
com demanavan los directors (!) de la opinió pública y res- 
ponent al sant entussiasme que regnava en tot Catalunya, 
lo Consell de Represeptants de la Unió Catalanista, reunit 
lo dia 4 d' Abril, acordà celebrar un acte de vindicació, 
qual magnitut correspongués à les excepcionals circustan- 
cies que s' atrevassavan; convocà al efecte als delegats de 
la Unió à una Assamblea extraordinària, que devia efec- 
tuarse precisament fora de la Provincià de Barcelona per 



— 22 — 

les dificultats que s' haurían esdevingut ab V estat en dita 
provincià, de suspensió de les garanties constitucionals, 
baix qual amparo s' havia pogut trepitjar mes impune- 
ment la dignitat de Catalunya. S' esculli la ciutat de Giro- 
na y se designà lo dia 25 pera aquest trascendental acte. 

Ningú podia preveure la grandiositat que tingué la 
Assamblea. A les deu del matí del esmentat dia, lo gran- 
diós «Teatro Principal» de Girona, cedit al efecte per lo 
Ajuntament, presentava un aspecte enlluhernador; milers 
de personas omplenavan los tres pisos, de manera que no 
s' hi pogué enquibir tothom qui volgué; lo pati era ocupat 
per 320 delegats procedents alguns dels mes llunyans re- 
cons de Catalunya, qui acudiren à la crida de la Junta Per- 
manent de la Unió. Un esclat d' aplausos y aclamacions 
acompanyà à sos individuus al lloch escullit; obrí 1' acte 
lo President D. Antoni Sunol, saludant ab afectuosos tér- 
mens à la ciutat de Girona; se procedí à la elecció de la Junta 
que devia presidir les sessions de la Assamblea y un cop 
complertes altres disposicions reglamentaries, lo senyor 
Sunol, en nom de la Junta elegida, remercià als senyors 
delegats, fent al mateix temps una brillantíssima defensa 
dels ideals catalanistes. Tot seguit varen donarse à coné- 
xer unes «Declaracions del Catalanisme en les presents cir- 
cunstancies», qual aprovació era lo que constituïa V obgec- 
te de I' Assamblea. Per lo que se vegé que I' entussiasme 
dominava en alt grau: à la tarda se preparava un acte su- 
perior à tota ponderació. 

Eran les tres, quan oberta de nou la sessió ab més con- 
currència si possible hagués sigut que al dematí, y presen* 
tades per diferents delegats algunes proposicions, lo secre- 
tari primer D. Lluís Marsans, va donar compte d' un gran 
nombre d' adhesions y felicitacions rebudes, essentne lle- 
gides sols unes quantes per falta de temps. Se procedí des- 
prés à la lectura d' una Memòria explicant los motius de 
r Assamblea, y oberta discusió sobres les «Declaracions» y 
no haventse demanat cap torn en contra, foren defensades 
per los qui havían sigut presidents de la Unió en altres 
anys, D. Lluís Domènech y Montaner, D. Joan J. Perma- 



— 23 — 

nyer y Ayats, D. Angel Guimerà y D. Joaquim Riera y Ber- 
tran; igualment varen fer ús de la paraula, lo President del 
Centre Catalanista de Girona, D. Joaquim Botet y Sisó, y 
D. Narcís Verdaguer y Callis, vicepresident de la Assam- 
blea. Es impossible donar idea del entussiasme que varen 
produhir tots aquests discursos; los aplausos eran axorda- 
dors, unànims y espontanis: les aclamacions interrompent 
als oradors se succehían la una à 1' altra. Catalunya tan 
vexada y oprimida, tan sovint oblidada per sos propis fills, 
rebia en aquelles hores una reparació... Axí tothom ho 
ha cregut, axí ho consignarà eternament la historia... 

Les declaracions ó conclusions, que eran una confirma- 
ció del programa catalanista, estrafet per la ignorància y 
la mala fé dels enemichs de la veritat, varen ser aprovades 
per unanimitat absoluta acordantse posteriorment passar- 
ne i5.ooo per la estampa, ab los noms dels delegats assis- 
tents à la Assamblea, professions y oficis y poblacions que 
representavan. 

Lo memorable dia 25 d' Abril va donar lloch encara à 
dos actes mes erï los que hi regnà un entussiasme indes- 
criptible. Es un d' ells lo sopar ab que lo Centre Catala- 
nista de Gerona y sa comarca va obsequiar als delegats fo- 
rasters, y r altre es lo que tingué lloch en lo «Teatro Prin" 
cipal», al representarshi lo valent y encoratjador monólech 
Mestre Olagiier del mestre Guimerà. Era à mitja nit quan 
rebia la pàtria esclavisada les darreres aclamacions per 
allavores de sos bons fills y quan se disposavan à pendre 
un tren extraordinari expressament disposat en la via del 
Litoral, una bona part dels delegats concurrents à la quin- 
ta Assamblea celebrada per la Unió Catalanista. 

Mentres aquexos acontexements extraordinaris que hem 
relatat, venían à donar poderosíssima força al Catalanis- 
me, se tenían molt en compte les obligacions de sa vida 
ordinària, y al efecte encara que retrassades, s' havían efec- 
tuat ab més solemnitat que may la inauguració de les 
tasques del any de la Lliga de Catalunya, (dia 13 de Març) 
donant à conéxer sen President, D. Ricart Permanyer, un 
estudi fet à tota conciencia del Catalanisme en ses reia- 



— 24 — 

cions ab la vida social; reorganisada 1* Associació Regio- 
nalista de Sant Andreu de Colomar havia verificat una se- 
ssió pública lo dia 20, en la que lo delegat de 1' autoritat 
tingué treballs pera contenir lo que creya excessos dels 
oradors y del nombrosíssim públich; havia tingut lloch, lo 
dia 8 d' Abril la sessió inaugural del any académich del 
Centre Escolar Catalanista versant lo discurs del President 
D. Francisco A. Ripoll sobre los diferents medis de propa- 
ganda y los que eran mes apropiats al jovent y s' havia 
verificat lo propi lo dia 20 en 1' Acadèmia de Llegislació y 
Jurisprudència, ab qual motiu D. Joan Permanyery Ayats, 
president de la matexa, llegí un treball referent à les injus- 
tícies del actual sistema tributari, à les que hi oposà solu- 
cions d' absoluta conformitat ab les que son part integrant 
del Programa Catalanista. 

Arran del acte sensacional, celebrat à Girona vingué lo 
mes de Maig y ab son primer diumenge que ha sigut en- 
guany lo dia 2, la festa dels Jochs Florals, la nostra festa 
nacional, puix que tot Catalunya pren part en ella y om- 
pla lo cor dels catalans una pila de dies. Es aplaudit lo dis- 
curs del President D. Francisco de S. Maspons y Labrós, 
son admirades moltes de les poesies que en la Sala de 
Llotja se llegexen, axí com lo discurs del Mantenedor don 
Miquel S. Oliver y aquests aplausos y aquestes estones 
agradoses que se passan festejant à la mare pàtria, se repe- 
texen en lo tradicional àpat à can Justin lo mateix dia de 
la festa, en les sessions donades en honor als poetes pre- 
miats per r Associació Popular Regionalista, lo mateix dia 
2; per la Lliga de Catalunya en lo Saló de Cent de la Casa 
que deuria ser del poble, lo dia 3; per lo Centre Excursio- 
nista de Catalunya, lo dia 4y en lacarinyosa despedida cele- 
brada lo dia 7 en lo «Lyon d' or» al Mantenedor foraster, lo 
entussiasta campió dels ideals regeneradors à la illa mallor. 
quina. 

En dues societats de Barcelona, potser les més impor- 
tants, haventse de procedir en aquest mes de Maig segons 
disposicions reglamentaries à la elecció de ses respectives 
Juntes Directives, s' hi presentarfen en abdues candidatu- 



— 25 — 

res patrocinades por los elements catalanistes en oposició 
à les que apoyavan tots los qui en diferents sentits y pre- 
nent los més oposats colors polítichs, se bellugan à Barce- 
lona en lo mercat de la política centralista. Les eleccions 
del Ateneu Barcelonès tenen alguns dies de durada per les 
varies seccions de que està compost y lo resultat fou tan 
absolutament satisfactori, que donà la Presidència al meri- 
tissim apòstol de la causa catalana D. Joan J. Permanyer. 

En r Acadèmia de Llegislació y Jurisprudència anaren les 
coses d' altra manera lo dia en que se tingué de renovar la 
Junta Directiva, que era lo 26. Aquesta Corporació, per, son 
particular modo d' ésser, es una de les que més en condi- 
cions se troba d' aplegar à elements burocràtichsy neguito- 
sos pera surar en les aygues brutes de la política à la madri- 
lenya y per axó es que foren 90 los qui varen votar per 
cumplir únicament ab son dever, y 164 los qui varen donar 
son vot à cambi de lo que pot deduhirse, llegint lo que à 
continuació segueix. 

Aquest grupo de 164 estava compost per persones afilia- 
des à totes les colles polítiques, comptantshi 3 senadors, 
5 diputats à Corts, 6 diputats provincials, 1' Alcalde, y 11 
regidors de Barcelona y... es clar, una considerable munió 
de gent à qui lo poble manté, empleats de tota mena ó 
que tenían ganes de serho. Los qui axis varen unirse en 
abigarrada conxorxa, varen ser dirigits en la votació pel 
qui es, ó millor potser hauríam de dir, pel qui fins ara ha 
sigut (igracies à Deu!) la més viventa encarnació del brutal 
caciquisme en la provincià de Barcelona. 

No son los mesos d' estiu los més apropósit para la vida 
activa, però ab tot s' hi realisaren alguns acontexements 
de verdadera trascendencia política. A darrers de Juny, lo 
dia 27, varen quedar definitivament aprovades unes impor- 
tants reformes introduhídes en los Estatuts de la Unió Ca- 
talanista. Temps feya que les havían demanades varies 
societats unides, y si successos extraordinaris varen des- 
torbar r estudi y aprovació de les aludides reformes, també 
foren motiu de que hi hagués mes necessitat encara d' elles. 
Son obgecte no es altre que donar legal entrada à la Unió 



— 26 — 

à moliíssims elements que en los darrers anys s* han posat 
en condicions de treballar per Catalunya dintre la supre- 
ma entitat social del Catalanisme. 

De plé ja en la temporada calorosa, s' observa com van 
fructificant fortament en lo camp de la política verament 
catalana, les llevors temps ha sembrades. En un extrem 
del Alt Vallés, se prepara pera sortir à la vida 1' Associació 
Regionalista del Congost, domiciliada à La Garriga; ab de- 
teniment, però ab entussiasme, tractan d' agruparse los 
catalanistes de La Costa de Llevant; à Berga ja concertats, 
presentan à 1' aprovació, lo Reglament perquè s' ha de re- 
gir lo Foment Regionalista y los bons catalans de Banyo- 
les constituexen la Lliga Regional de Banyoles y sa co- 
marca qual Junta Directiva queda elegida als 26 de Se- 
tembre. 

Y no deuríam pas acabar encara, però la falta d' espay 
nos hi obliga. Res hem dit, en quant als periódichs consa- 
grats à la propaganda dels ideals catalanistes, de les impor- 
tants reformes de que molts d' ells han sigut obgecte, y no 
podem passar per alt la experimentada per lo setmanari de 
Sabadell Lo Catalanista convertit en diari lo 17 de Setem- 
bre, la sortida pel mes de Maig de la revista mensual La 
Comarca de Lleyda portaveu de V Associació Regionalista 
d' aquella ciutat y 1' anunciada aparició del setmanari 
U Almogàver, z. Figueres; tampoch podem dexar de fer 
esment de les conferencies y sessions exclusivament de 
propaganda que han sovintejat en alguns centres catala- 
nistes com los de Vilafranca, Manresa, Mollet, Sabadell y 
altres; també seria imperdonable que en aquesta revista 
política no se recordessen los certàmens literaris celebrats 
en diferentes poblacions y les excursions verificades per 
les nostres notabilísskmes societats corals, que sempre do- 
nan motiu à esclats d' entussiasme patriótich; axí com 
mereix un mot 1' acte efectuat à Sant Feliu de Codines en 
un dels dies de la Festa Major, ab motiu de la obertura de 
dos carrers (en los que s' hi posaren les plaques de mar- 
bre ab los noms en català,) ja que va donar ocasió à que 
davant de concurrència nombrosíssima se pronunciessen 



— 27 — 

discursos d' una significació extraordinària; y per fi, no 
podem menys de fer remembrança del dia ii de Setembre, 
fetxa terrible que fou commemorada ab fulles extraordinà- 
ries d' alguns periódichs, ab sessions públiques ó ab cele- 
bració d' honres fúnebres pels qui al 17 14 moriren en de- 
fensa de la Uivertat de Catalunya. 

jOhl jCom nos esperança de recobraria aquesta Uivertat 
lo moviment que s' està operant y que per lo que se refe- 
reix al any 1897 hem procurat fer espurnejar en aquestes 
planes! No ha mort 1' esperit de pàtria, ^-qué podran to- 
tes les violències y totes les males arts en contra d' ell 
desplegades? Dos fets darrerament ocorreguts ho diuen ab 
més eloqüència que totes les consideracions que poguessen 
ferse: immensa munió de patriotes se reunexen lo dia 29 
de Octubre y al 14 de Novembre en 1' «Hotel Restaurant 
de Inglaterra» y en 1' «Hotel Condal» pera festejar respec- 
tivament à la Direcció y Redacció del periódich La Renai- 
xensa y Lo Regionalista per sa tornada à Barcelona després 
que despóticament perseguits, havia hagut de publicarse 
lo primer à Reus com à Suplement del diari Lo Somatent 
(des lo 25 de Març, al 17 d' Abril) y al Vendrell ab son ver- 
dader nom (des lo 18 d'Abril al 27 d' Octubre) y lo segon à 
Girona (des lo dia i d' Abril al 14 de Març.) Y ^-perquè 
sense miraments al dret de propietat havían sigut obgecte 
de mides tan arbitraries? Per no res més, que per defensar 
una ben entesa autonomia de les colònies que encara son 
espanyoles, autonomia que ara mateix, al cap de pochs 
mesos, se disposan à implantar los governants y ab la que 
se veuen obligats à conformarshi tots los qui tenen la des- 
gracia de no poder pensar ab son propi cervell. Lo Catala- 
nisme, predicant doctrines redemptores, ha sigut crucificat 
en algun de sos més preuats elements, però à la fi s' ha obert 
pas, ha guanyat les inteligencies y los cors no emmalaltits 
y en lo possible, s' han reparat les grosses injustícies en con- 
tra d'ell comeses. 

Aquest quadro de justes reparacions queda comple- 
tat ab lo fet .d' haverse sobressehit les causes formades 
en dies d* ardenta persecució contra determinats patrio- 



— 28 — 

tes, podent axí considerarse finits en bona part, los efec- 
tes de les maquinacions que se forjaren, un rebuig del 
periodisme explotador de la ignorància y un vividor de la 
política madrilenya, conseller de qui té donat compte à 
Deu de sa conducta, ajudades tal vegada per les que en 
dies mes llunyans passaren per la esbojarrada imaginació 
d' un dels més llegítims fills de D. Quijote, fugint escanda- 
litzat de sentir predicar la lley de Deu, que resa també pera 
les pàtries oprimides, à dalt de les montanyes venerandes 
ab que lo Creador volgué enjoyar à la terra catalana. 

J. Maspons y Camarasa, 



LA INVENCIÓ DE SANTA EULÀRIA 
1 

Santa Maria del Mar, 
tu que estàs de peus en V aygua, 
com un llaüt que n' ha èxit 
aquest matí à punta d' alba, 
^•es olor de violers, 
de violers ó d' alfàbrega 
la quels ayres de llevant 
duhen avuy de ta platja? 
Barcelona la sentí, 
de la Flor s' enamorava. 
No es olor de violers, 
de violers ni d' alfàbrega, 
sinó olor de lliri blanch 
la del cos de santa Eulària: 
per ella conexeréu 
hon la Verge es enterrada. 

II 

La cercan d' ací y d' allà 
dins y fora la basílica: 
la troban sota una creu, 
sota una creu adormida, 
ab una corona al front 
y à la dreta una palmissa 



— 29 — 
quel temps ha tornada d' or 
com un ceptre de regina. 

Desvetllauvos, si dormiu, 
es Barcelona qui us crida 
à reynar sobre son cor, 
en i' Acròpolis antiga, 
en trono d" or y d' argent 
hon Dacià io seu tenia. 
Del grandiós peristil 
sols ne quedan en sa ruina 
tres columnes colossals, 
tres bordons de aquella lira, 
que ja sols cantan per Vos, 
noble Màrtyr Faventina. 
Lligada en elles un jorn, 
r açotament vos plovia 
que fou batisme de sanch 
per la ciutat que us diu filla. 

III 

Ja vos pren per una mà 
y en processó se us ne porta 
del Tàber al cap de munt 
dins la Seu maravellosa, 
axecada ab los carreus 
del que fou temple de Jove. 
De Santa Creu porta '1 nom, 
mas la de Crist es la vostra, 
y en bell sepulcre jayéu 
de son altar en la soca. 

Lo que fou Lliri del Camp 
ja es en mitg de Barcelona: 
à olorarlo tots veniu, 
que es del cel la rica aroma: 
de gerro li fà la Seu, 
son àbside de corona. 

Jacinto Verdaguer, Pvre. 
(Del poemet inèdit Santa Eulària) 



— 30 — 

NECROLOGÍA 



La Mort incansable, en sa terrible tasca, ha esborrat, du- 
rant l'any, de la llista dels vivents una bona pila de perso- 
nes qui feyan honor à la terra catalana, per sos mèrits, 
per sos talents ó per ses virtuts. Entre elles recordàm à les 
següents: 

D. Francisco Santacana, acreditat apotecari de la vila 
de Martorell, antiquari entussiasta qui à costa de no pochs 
sacrificis logrà reunir en sa casa gran nombre de precio- 
sitats arqueològiques d'arquitectura, pintura, bibliografia, 
etc, ab lo que convertí aquella en un interessant museu. 

Doctor Francisco Xavier Serra y Clausell, metge 
de la vila de Canet, qual honrosa professió desempenyà ab 
notòria inteligencia durant un llarch período d' anys, 
fentse estimar de tothom. Era un català de cor. 

D. Enrich Buxaderes y Mercadal, barceloní, un dels 
catedràtichs més jóvens d' Espanya. Brillejava en lo pro- 
fessorat per sa ilustracíó vastíssima, clar criteri y depurat 
gust literari. Los catedràtichs y los alumnos del Institut 
provincial de Valencià, feren eloqüent ostentació de lo 
molt que sentiren la pèrdua de tan excelent company y 
mestre. 

D. Antoni Casanova y Estorach, pintor, natural de 
Tortosa, qui desde molt minyó donà proves de singulars 
disposicions artístiques que més tart evidencià en nostra 
Escola de Belles Arts, en lo pensionat de Roma y en la 
capital de França, hon s' establí després. S' obrí pàs per 
tot arreu; prova eloqüent de que molt valia, que compro- 
van gran nombre de quadros y aquareles que forman lo 
catàlech de sa labor artística sempre constant, may inte- 
rrompuda. 



— 31 — 
Lo P. Frederich Faura, sacerdot gesuita, fill d' Artés, 
tan apreciat per los hómens de més saber científich, mor 
als 23 de Janer, causant greu sentiment sa pèrdua. Gran 
inteligencia, impulsada per un bon cor, posà sos conexe- 
ments à contribució del bé de la humanitat, logrant ab sos 
descubriments V estalvi d' un sens fi de víctimes y la sal- 
vació de quantiosíssims interessos; per lo que 1' Observa- 
tori Meteorológich de Manila hon acabà sos dies, serà sem- 
pre lo més honrós y digne monument que à la memòria 
de son fundador y primer director puga axecarse. 

Lo Rdm. P. Frà Gayetà Sunyol, comissari apostólich 
del ordre de Mínims de Si. Francisco de Paula à Espanya, 
últim supervivent d' aquells humilíssims varons de dit ins- 
titut que existían en 1835. Acabà sos dies als 4 de Febrer, 
després de llarga enfermetat, dexant lo bon recort de ses 
virtuts exemplars. 

L' arquitecte D. Elías Rogent, tan reputat entre sos 
comprofessors. I' autor d' edificis de tanta importància 
com la Universitat de Barcelona, lo Seminari de la matexa 
ciutat y lo de Tarragona; lo director d' arquitectura de la 
Exposició Universal del 1888; y lo restaurador del mones- 
tir de Ripoll y de la Reyal Capella del Palau, acabà sos 
dies als yS anys d' edat, y als 21 de Febrer, en aquesta sa 
pàtria nadiua. 

D. Lluís Castells. En un dels primers dies de Març và 
rebres la nova de la mort d" aquest català qui en la Repú- 
blica Argentina era considerat com lo rey de la Bolsa de 
aquella nació. Dotat d' un caràcter emprenedor que no 
pogueren abatre les contrarietats, pot dirse que la Fortuna 
se cansà d' esserli contraria, y se declarà constant afavori- 
dora de ses empreses, per lo que conseguí reunir una molt 
considerable riquesa, que va permetreu establir en aquell 
pays institucions de gran importància. La «Casa d' Espa- 
nya» y lo «Centre Català» provaren que no havia dexat de 
ésser bon patrici. 



— 32 — 
D. Ramon Torelló y Borràs. Als 7 de Març dexà de 
existir aquest fill de Sant Sadurní de Noya. Fou en sa jo- 
ventut distingit mestre d' Ensenyança superior en la vila 
de Sallent. Conexedor expert de les qüestions aranzelàries, 
sa opinió en aquesta branca de la Economia política fou 
tinguda com d' una gran autoritat en los centres produc- 
tors. La causa del treball nacional li deu no escassos ser- 
veys. 

D. Eusebi Planas. Fou un dels nostres primers y més 
entesos dibuxants litógrafos, y lo primer ilustrador de 
obres publicades per entregues per les cases editorials bar- 
celonines. Lo mateix crèdit que conseguí son llapis desde 
sa joventut, s' ha mantingut en los últims anys de sa exis- 
tència, en los que per igual una obra ab làmines d' En 
Planas tenia assegurat 1' èxit, y si algun editor alguna ve- 
gada volgué prescindir d' ell, bones trobà les conseqüèn- 
cies. Cap altre artista obtingué un nom tan universalment 
conegut; ningú com ell fou tan acreditat à Amèrica. 

D. Domingo Guardiola, antich procurador causídich 
d' aquesta Audiència, qui havia en sa joventut conreuat la 
poesia y havia format part de la redacció d' algun perió- 
dich, mor als 7 de Març. 

D. Joseph Soler y Miquel, l' ilustrat fill de les Borges 
del Camp, trobà terme à sa existència als 20 de Març, 
pochs dies després d' haver manifestat son amor à la lite- 
ratura regional, donant una conferencia sobre «Mistral y 
son últim poema» que dexà traduhit à nostra llengua. 

Lo catedràtich, Dr. Francisco de Sales Jaumar, de la 

Facultat de Dret, d'aquesta Universitat literària, qui entre 
les assignatures que explicà, demostrà sos conexements 
d' una manera particular en lo referent à la part de la 
ciència jurídica que se denomina Dret natural, durant 
molts anys, mor als 27 de Març. 

D. Lluís G. Soler y Pla, degà del llustre Golegi No- 
tarial de Catalunya, quals mèrits se concretan sols ab con- 



— 33 — 
signar que havia merescut ésser elevat à tan honorífich 
lloch per una classe tan respectable, pagà també son tribut 
à la Naturalesa lo 31 de Març. 

D. Pere Secases, ilustrat notari de Vilafranca del Pana- 
dés, entussiasta catalanista, antich redactor del «Diari Ca- 
talà» y director de «Las Cuatre Barras,» y un dels qui més 
interès posaren en la celebració del primer Congrés Catala- 
nista, mor al 13 d' Abril. Era fill de la Seu de Urgell. 

D. Alfons Gelabert y Buxó, una de les personalitats 
niés actives de la revifalla artística y literària operada à 
Girona, d' una vintena d' anys à aquesta part. La Escola de 
dibuix, lo Museu Provincial d' antiguetats y la Comissió 
de Monuments d' aquella ciutat li deuen 1' a^rahiment de 
inoblidables serveys. Morí als 18 d' Abril. 

Lo Dr. Jaume Pi y Sunyer, fill de Rosas, mor en la 
matexa població en lo mes d' Abril també. Catedràtich de 
la Facultat de Farmàcia, y abans de Patologia general en 
la de Medicina, abdues d' aquesta Universitat, per son saber 
s' havia fet seu lo respecte dels hómens de ciència que 
r havian colocat en lloch honorífich entre los conreuadors 
pràctichs y teórichs de la ciència mèdica. 

Mor repentinament à Madrid lo reputat novelista y es- 
criptor dramàtich, En Joseph Feliu y Codina, lo dia 2 
de Maig. La escena catalana y la castellana també recorda- 
ran sempre al autor de verdaderes joyes de la dramàtica 
dels nostres dies. 

D. Eduart Reventós y Torras, zelós catedràtich del 
Institut de segona ensenyança, antich redactor de «El 
Correo Catalàn», catalanista de cor y home de sentiments 
nobilissims. En ciències, en literatura, arts y Uinguística 
hauria pogut brillejar molt, si no hagués tingut lo defecte 
d' ésser verdaderament modest. Morí als 37 anys, lo 5 de 
Maig. 



— 34 — 
D. Joseph Fonseré, fill de Barcelona, com 1' anterior^ 
distingit mestre de obres, autor y director de varis edificis 
entre los quals hi ha lo plano del Parch, que li fou premiat 
en públich concurs y la major part de les construccions 
que comprèn aquell lloch d' esbarjo dels barcelonins. S'es- 
devingué sa mort als i5 de Maig. 

P. Estanislau March, gesuita, mort à Manila; prefecte 
de la Església del Ateneu municipal d' aquella metròpoli, di- 
rector de la Congregació de St. Lluís, qui ab extraordinari 
zel, durant vinticinch anys, havia exercit la apostòlica 
missió d' evangelisar aquelles illes Filipines, acabà son 
peregrinatge per aquesta vida com moren los qui bé han 
servit al Senyor. 

D. Marian Aguiló y Fuster, lo venerable patriarca del 
renaxement català y lo mestre de tots los qui estiman ver- 
daderament, com correspon à bons fills, à la pàtria nadiua. 
Sa biografia no cab en tan curtes ratlles y sols es possible 
concretaria en aquests térmens: Va nàxer, va créxer y vis- 
qué 72 anys per amar à Deu com à bon cristià y à la pàtria 
com à bon ciutadà. 

Era tan entussiasta de tota la terra catalana que igual 
devoció li merexía la petita flor del camp, com la cançó 
popular; la llegenda tradicional com lo fet més capdal que 
la historia té consignat en ses , planes; lo llibre menys in- 
significant, com lo monument de major importància; en 
una paraula, totes les manifestacions de la vida de Catalu- 
nya, començant per sa llengua que ningú com ell estudià 
y procurà conservar en tota sa puritat y riquesa. Als 6 de 
Juny reté son ànima à Deu. 

• D. Domingo Sert y Rius. Industrial qui sortit de les 
files de la classe treballadora, per sa laboriositat contínua, 
per sa inteligencia claríssima y per son sentit pràctich con- 
seguí axecarse à una superior posició social, que fou lo 
premi més adequat à son patriótich zel d' elevar les manu- 
factures de sa casa al nivell de les similars que al extranger 



- 35- 
merexían lo favor del públich, y d' aquella bondat de cor 
que feu que sempre considerés com à companys à aquells 
treballadors honrats qui sempre tingueren en ell un pro- 
tector. Morí als 19 de Juny. 

D. Gayetà Cornet y Mas. Als 72 anys d' edat y als 22 
de Juny dexà d' existir aquest excelent rill de Barcelona, 
qual llarga activitat periodística consistí en ésser un fidel 
cronista, no sols dels successos que se desenrotllavanaldía 
en aquesta ciutat, sinó dels que constituhian per tradició 
la vida particular y característica de sos habitants. Dexeble 
de la primitiva escola de Taquigrafía, després de Ginesta y 
Aribau no hi ha hagut ningú que com ell treballàs tant en 
fixar la veritable escola taquigràfica-catalana. 

D. Joseph M/ Vergés. Mor à Perelada lo 25 de Juny. 
Aquest colaborador de «La Vanguardia» es autor dramà- 
tich. Lo chor «Arremoreu» del inoblidable Ventura li deu 
sa hermosa lletra y altres composicions també, lo qual es 
penyora de que les lletres catalanes no li eran indiferents* 

Dr. Joseph de Letamendi. Mor aquest fill de Barcelona 
als 6 de Juliol. Inteligencia privilegiada pera ferse seus tots 
los conexements del saber humà, sentà plaça d' estudiant 
perpétuu des de molt jove, y estudiant acabà sa carrera per 
aquest mon, als 6g anys y 4 mesos d' haverhi vingut. Però 
r estudiant fou mestre en tot, puix tant entès era en Medi. 
eina com en Dret, Antropologia, Llógica, Economia, Pe- 
dagogia, Historia, Agricultura, Pintura, Crítica, Música 
y en tot. La primera vegada que se presentà à donar una 
conferencia en 1' Ateneu de Madrid, hi hagué diari qui va 
confessar que en aquell centre may s' havia sentit à un 
home de tants conexements. 

P. Antoni Goberna, Sacerdot* gesuita. En lo colegi del 
Sagrat Cor del carrer de Casp va morir aquest incansable 
missioner. Aquell centre de verdadera ensenyança y aque- 
lla església deuen sa existència à son zel infatigable y sos 
esforços. 



-36- 
La Companyia perdé ab ell un de sos obrers més actius 
en espargir la santa y civilisadora doctrina de Jesucrist, y 
Santa Coloma de Queralt, un de sos fills més distingits. 

D. Frederich Serra y Ferrer, excelent mestre compo- 
sitor, professor conciençut y mestre de la escola municipal 
de música, mor à Calella als 19 d' Agost, dexant com à pe- 
nyora de sos talents en 1' art, varies composicions, entre 
les quals n' hi ha algunes d' importància. 

Mossèn Francesch Galí, Pvre., fill de Camprodon, 
doctor en Filosofia y Lletres, considerat com à expert hu- 
manista. No brillejà com devia perquè les obligacions del 
magisteri que exerci durant tota la vida en acreditats cen- 
tres d' ensenyança no varen permetre que donàs à conéxer 
tot son valer. Un devocionari, un llibret pera una òpera y 
la historia de sa vila nadiua constituireu sa activitat lite- 
rària coneguda. 

D. Feliu Maria Falguera, antich notari y catedràtich 
d' aquesta Universitat; zelós mantenedor de la dignitat 
professional y defensor entussiasta del Dret català, que 
considerava com à ésser lo més lliberal del mon, disfrutà 
de la més alta consideració entre sos colegues y fou respec- 
tat y atès en sos judicis com à verdadera autoritat. Morí 
al 31 d' Agost. 

P. Hermenegild Jacas, primer prefecte del Colegi que 
la Companyia de Jesús té establert en lo carrer de Casp 
d' aquesta sa nadiua pàtria, fundador del Apostolat de la 
Oració entre nosaltres; eloqüent predicador, missioner ze- 
locíssim y varó de gran bondat, mori à Manila à últims 
del mes d' Agost. 

Sor Teresa de Jesús Fornet, filla d' Aytona; mor à 
Lliria aquesta heroina dè la caritat, qual virtut exercí es- 
sentne la constant protectora dels pobres vellets desampa- 
rats, pera los quals fundà un institut, del qual, al morir, 
tingué la satisfacció de véuren establertes 104 cases. 



— 37 — 
D. Carles Bosch de la Trinxeria. Als i5 de Octubre, 
en sa casa payral de la Junquera, mor aquest patriarca dels 
excursionistes pirenenchs, autor de varies obres que lo co- 
locaren en Iloch molt distingit entre los conreuadors de la 
llengua catalana. 

D. Primitiu Pardàs, antich y reputat organista de santa 
Maria del Mar d' aquesta sa ciutat nadiua, reputat profes- 
sor y autor de varies obres musicals que lo constituïren un 
de nostres més distingits mestres. 

D. Jaume Portolà y Portales, antich notari de la vila de 
Viella, mor à últims del mes d' Octubre; era lo més vell 
de Catalunya y tal volta d' Espanya. Començà à exercir sa 
professió de depositari de la fé pública en 1830 y la exercí 
en aquella matexa casa que la exerciren de pares à fills tres 
generacions de antecessors seus. Era fidel conservador de 
les tradicions del notariat català y un bell exemple d' hon- 
rades é integritat. 

Ilm. Fra Leandre Arrué, frare agustí reformat, bis- 
be de Jaro (Vissayas) mor à principis del mes de Novem- 
bre. Ocupà aquella seu episcopal des de 1' any i885, en 
que per sa ilustració y virtuts cristianes, fou elegit pera 
rellevar al difunt Rdm. Sr. Cuartero, qui havia sigut lo 
primer pastor d' aquella diócessis. 

D. Marsal de la Trinxeria. Lo dia 13 de Novembre 
fina à Girona aquest incansable campió de la indústria ta- 
pera catalana. Poques produccions d' aquest pays han tin- 
gut com lo del suro, un advocat tan sempre disposat à sos- 
tenir les Uuytes que les irritants disposicions d' un cen- 
tralisme que no s' hi mira gayre en destruir les fonts de 
riquesa que lo treball puga proporcionar, puix sempre 
estava amanit pera amparar à sa patrocinada. 

Qne Deu Nostre Senyor en sa misericòrdia haja acullit 
r ànima de tots aquests excelents compatricis que nos han 
precehit en lo curs de la vida, y en la glòria eterna pogàm 
véurens. 

Ramon N. Comas. 



- 38- 

A MON DEU 



^Que 'm resta ja que fer sobre la terra, 

Senyor, sinó cercarvos 
y no parar pel plà ni per la serra 

fins à lograr trobarvos? 

Al veure pobra hermita ó rich santuari 

jo hi cercaré la entrada 
y no m' aturaré fins al sagrari 

hon Vos teniu estada. 

De lo cor meu de bat à bat les portes 

vos obriré totduna, 
y veureu un verger de branques mortes, 

de florida ninguna. 

Prou n' hi han baxades de sements divines 

y de suaus rosades; 
per mon descuyt les plantes peregrines 

totes s' han corgelades. 

Y ara que tot ho veig trist per defora, 

que la llum se m' apaga, 
que tot lo que floria se desflora, 

que '1 blau del cel s' amaga, 

voldria en mi matexa replegarme 

com qui retorna à casa, 
mas no hi trob un redós per xaplugarme, 

iot, lo fibló ho arrasa. 

No hi ha trispol, ni parament, ni sótils, 

sols veig la roca nua, 
ahon florexen y granan entre bótils 

carts de maleyta pua. 



— 39 — 
Aquell trocet de vinya que 'm donareu 

de regadiu tot' ella, 
perquè florís tot 1' any Vos la sembrareu 

volguentla sempre bella... 

Avuy seca, malmesa, corsecada, 

sols pel foch serviria, 
à donarli veniu nova podada 

veniu, Videta mía. 

Com horiolà us vegé la Magdalena, 

correu ab la vostra eyna, 
cambiar en rich verger un herm d' arena, 

sols Deu pol fer lal feyna. 

Senyor, ahon vostra planta hajàu posada 

jo hi posaré mos llavis, 
tornaré à veure 'I sol y la estelada 

si oblidàu mosagravis. 

De dintre lo meu cor les branques mortes 

de nou treuràn florida, 
llavores si que tancaré les portes 

per may més fer sortida. 

Victoria Penya d' Amer. 



MOVIMENT ARTlSTICH 



INVENTARI DEL ANY 1897. 

Acabàm d' escriure aquest subtítol y casi 1' esborraríam 
perquè 1' encàrrech que nos ha fet 1' editor del «Calendari» 
nos arriba tan tart, y à la impensada, irobantnos comple- 
tament desprevinguts, que nos obliga à demanar desseguida 
la venia del lector per totes les errades y omisions que hi 
façàm; puix tenim los prestatges de la memòria tan mal 
endreçats, (sobre tot quan pensàm que lo que s' hi apunta 
no té de servirnos gayre per res) que nos veurem apurats 
pera cumplir la comanda que havem acceptada. 



— 40 — 

Per un altre any, si Deu vol, pendrém les nostres provi- 
dencies; mas, per aquest, nos cal comptar ab la bona volun- 
tat dels qui nos llegexen, pera sortir ayrosos del mal pas. 

La idea de consignar lo moviment artístich del any y 
dexar apuntades les produccions més notables y significa- 
tives de les arts plàstiques à Catalunya, nos alaga; tant més 
per quant, qui se n' entere, si no porta cap prejudici ó anti- 
patia ó ressentiment contra nosaltres, veurà que es la regió 
d' Espanya que se demostra més activa y sensible à tota 
evolució, novetat, característica,'tendencia ó iniciativa vin- 
guda dels grupos extrangers que marxan à la vanguardia, 
buscant la sanció y aplauso del públich pera la seva ma- 
nera. 

Seguint aquest camí, resulta que la nostra producció té 
poch caràcter, poca fesomia local (salvo comptades escep- 
cions) pera senyalaries com à obra d' art català; y sinó fos 
que lo medi ahon se desenrotlla, los temes y assumptos 
son de casa, podria consignarse que lo nostre art, per ara, 
es enterament cosmopolita. 

No vinga, donchs, ningú à estudiar la obra dels nostres 
artistes com à manifestació vital de una escola, ni com à 
producte gernuí de la terra. Posats entre dues corrents; la 
que se diu tradicional, acadèmica, romàntica, en fi, espa- 
nyola y la forastera, independent, expansiva y modernista 
se decidexen (la majoria,) à seguir la darrera. Una vegada 
més fan bona aquella frase de que les simpaties no se com- 
pran. Ells, sia per afició, sia per devoció, sia per convicció, 
sia perquè ho portan à la massa de la sanch, tafanejan y 
atenen à tot lo que passa à I' altra banda del Pirineu, sense 
cuydarse gayre de lo que passa mes enllà del Ebre. 

Donada aquesta nota, que creyém justa y que serà de 
avenç, d' estancament ó de retrocés segons los gustos de 
qui la judique, passàm al Inventari, 

PINTURA, ESCULPTURA, Y ARQUITECTURA 

En \o Saló Parés se han succehit,com de costum, les expo- 
sicions setmanals que ab tant interès visita lo públich de 
Barcelona. Per la novetat cridà, à primers d' any, molta gent 



— 41 — 
ia que s* hi feu d' obres degudes exclusivament à senyores 
y senyoretes; les qui feren un galàn paper, causa de sorpresa 
per molts y d'apiauso pera tothom. 

Vingué després la xiv exposició, extraordinària, organi- 
sada per lo propietari de aquell local; que deii senyalarse 
per lo molt concorreguda d' autors y per haver estat la més 
ben sortida, més equilibrada, rica de calitat y pobra de fu- 
llaraca que hi hem vist. 

Seguí, pel mes de Març, la tercera Exposició del Círcol/ 
Artístich de Si. Lluch que obtingué gran èxit, tant per la 
bondat é importància dels quadros exposats per en Baixe- 
ras, en Galvvey, en Llimona (Joan,) en Vancells, en Ri- 
quer, en Mestres, y altres consocis, com per la esculpiura d' 
en Llimona (Joseph), titolada «La Comunió» que es la obra 
que ha fet més sensació dintre del any y «La benedicció 
dels Rams» d'en Berga fill, alt relleu de molta empenta. 

Ab les obres que se arreplegaren després de la mort d' en 
Joseph Llovera, lo celebrat pintor fill de Reus, s' omplí 
altra vegada (per 1' Abril) aquella Sala... y lo públich va 
engrescarse y va comprar... y la crítica va mostrarse res- 
pectuosa. 

A fi del maieix mes los pintors Urgell, Graner, Brull y 
Galvvey s' associaren pera exposarhi i58 obres, entre qua- 
dros y estudis, dignes dels quatre mestres que les firmavan. 
Després van continuar les exposicions sense cosa extraor- 
dinària fins ara, que en Laureà Barrau nos ha ensenyat lo 
que ha fet à Olot, resultant lo més superior de tot lo nota- 
ble que ha traduhit dels tipos, escenes y vistes d' aquella 
sugestionadora campinya. 

Clouran la sèrie del any,à can Parés, una altra exposició 
de obres d' en Joseph Llovera y la segona de obres firma- 
des exclusivament per senyores y senyoretes, que, pensàm, 
confirmaran la impressió que nos feren les primeres. 

Inaugurat de fresch lo cafè ó cerveseria dita «Els Quatre 
Gats» se feu, en la sala mes principal, una exposició de pin- 
tura modernista, que serví pera posar molt de relleu la per- 
sonalitat d' en Ramon Casas y fer conéxer aquell local, que 
té quelcom de museu, pinloresch y casulà. 



— 42 — 

Fora d' aquesta producció d' iniciativa particular hem 
vist, per cert molt nutrida, la exposició oficial de progectes 
de cartell d' anunci pera la vinenta Exposició General de 
Belles Arts é Industries artístiques. Lo públich la celebrà, 
fentse càrrech dels bons elements de que pot disposar 
pera tota mena de publicitats y anuncis y, encara que lo 
fallo del jurat no coincidí massa ab les seves apreciacions, 
demostrà preferència per los Cartells d' en Llimona (Joan) 
d' en Feliu de Lemus, d' en Riquer, d' en Gual, d' en Bai- 
xeras, d' en Mirabeni y d' en A. Utrillo. 

Seguint lo curs de la producció artística protegida per 
les autoritats y corporacions direm, que en les sales del Pa- 
lau de nostra Diputació provincial s' han penjat varis qua- 
dros dels adquirits en nostres Exposicions y dos retratos 
del Rey D. Alfons XIII pintats per en J. M.' Marqués y en 
M. Cusi (lo d' aquest més justament alabat que lo del 
altre;) que à Casa de la Ciutat han entrat à la galeria de 
catalans llustres los retratos d' en Frederich Soler (Pitarra,) 
per en Màs y Fontdevila, y lo del P. Boil, per en Frederich 
Trias; que en lo Centre Excursionista s' ha descobert lo re- 
trato del gran Mestre y Patriarca de les lletres catalanes don 
Marian Aguiló, per en Tomàs Moragas; que al Ateneu 
Barcelonès s* hi ha posat lo del tan plorat Joseph Ixart, 
per en Lluís Graner, (es lo retrato mes sugesíiu de tots,) y 
que à Tarragona s' ha inaugurat una galeria de retratos de 
tarragonins llustres ab un del mateix Yxart, obra d' en S. 
Russinyol. 

Finalment, los monjos de Montserrat, fent un gran esforç 
pecuniari, han fet decorar esplèndidament (sense que axó 
vulga dir ab acert, ni ab bon gust) la nau, presbiteri y altar 
de la Catedral de nostra Montanya. Entre los elements que 
componen la decoració hi ha varis plafons pintats per en 
Vancells, en Riquer, en Baixeras, en Llimona^y en Graner, 
essent algun d' ells ben ensopegat, y una sèrie d' estàtues 
d' en Agapito Vallmitjana, en Pagès y Serratosa, en Llimo- 
na (Joseph) y algun altre que no son (llevat dels quatre pro- 
fetes firmats per en Llimona,) de molt lo que se mereix 
aquell Santuari. 



— 43 — 

Los pintors escenógrafos, enguany, no han tingut gayres 
ocasions pera lluhirse; ab lot en Soler y Rovirosa y en Mau- 
rici Vilumara van aprofitar los estrenos de les òperes «San- 
són y Dàlila,» de Saint Saens, y «Don Cario» de Verdi, al 
Liceu, y «Nostra Senyora de París,» del mestre català Giró, 
à Novetats pera compondre y pintar algunes decoracions 
d' aquelles que acredilan una firma. 

Als arquitectes ben segur que no 'Is falta feyna, puix les 
cases crexen com bolets, mas en general continuan ruti- 
naris y lo seu treball resulta adoizenai. No més en Puig y 
Cadafalch lia consiruit una casa en lo carrer de Monte- 
sión que los inteligenis admiran y aplaudexen perquè, din- 
tre del seu ayre y de les seves riqueses gòtiques, s' hi sent 
una olor ben catalana. No més en Lluís Domènech ha acu- 
sat sa personalitat, desde lo conjunt de la fàbrica al darrer 
detall, en lo taller tipogràfich d' en Thomas y C", al carrer 
de Valencià. No més en Berenguer ha fet una construcció 
original en los cellers de Garraf, propietat de D. Eusebi 
Güell. No més en Vilaseca ha trassat ab llapis propi, alguns 
incidents principals de la casa de la Gran Via cantonada à 
la Rambla de Catalunya. Tot lo demés no ha passat d'om- 
plir carrers y encasiellar pedres. Ara, en camí de fabricació, 
atrauen poderosament la atenció les obres del grandiós 
temple de la Sagrada Família que dirigeix en Gaudí; y en 
més petita escala les de la església parroquial de Cervelló, 
que fan los Srs. Gallissà ) Font y Gumà; y les restauracions 
de la Capella de les Santes Espines, à Sampedor, y del Mo- 
nestir de Pedralbes que ha fet en Martorell, y del castell 
roquer de Recasens, propietat del Sr. Comte de Peralada, 
encomanada, creyém, à en August Font, qui també s' entre- 
té à posar mitges soles à la flamant y desgraciada fatxada 
de la nostra Seu. 

Aquesta es la llista de les manifestacions mes granades 
que han integrat lo moviment artístich, diguemne interior 
de Catalunya. 

Fora de les nostres fronteres naturals, nostres pintors y 
esculptors, més ò menys agrupats, han enviat à les Expo- 
sicions Nacional de Madrid, y Universal de Bruseles y als 



— 44 — 
Salons de Munich y de París, fenthi sempre an paper molt 
lluhit y obtenint dels respectius Jurats varies de les més 
altes recompenses; essent les més glorioses, la primera me- 
dalla guanyada à Madrid per en Miquel Blay, ab lo grupo 
esculplórich «Vers V ideal,» y la medalla d' Or ab que se dis- 
tingí à Bruseles un Cap al tart del mestre Modest Urgell. 

Ademés cal consignar aquí la victorià obtinguda per nos- 
tres paysans Srs. Romeu y Carbonell (arquitecte y esculp- 
tor,) en lo concurs internacional celebrat à Santo Domin- 
go à fi de premiar lo millor progecte de monument sepul- 
cral que deurà guardar les despulles de Cristòfol Colom 
dintre la Catedral d' aquella ciutat. A més del premi de 
5ooo franchs, nostres artistes tenen la concessió de la obra 
que, r any vinent, esperàm aplaudir abans d' embarcaria 
cap al seu destí. 

Moltes felicitacions ha rebut també en Santiago Russi- 
nyol per la honrosa y escepcional distinció ab que los fran- 
cesos han donat aculliment à una de les seves teles «Jar- 
dins de Granada» en lo Museu de Pintura moderna del 
Luxembourg. 

Com à final, encara que dintre un'altre orde, devem apun- 
tar lo discurs llegit en V Acadèmia Provincial de Belles Arts 
per lo Dr. Torras y Bages sobres un tema tan oportú com es 
«L' art en los temps democràtichs;» la conferencia del ma- 
teix doctor en lo Círcol Artístich de Sant Lluch sobres del 
«Verb Artístich» (comentari de Sant Tomàs;) la conferen- 
cia donada al Aleneu Barcelonès per en Puig y Cadafalch, 
respecte al «Caràcter que diferencia les arquitectures cas- 
tellana y catalana antigues» y... les converses, comentaris y 
protestes que motivà la derrota ojicial fragiiada à Madrid 
contra nostre celebrat pintor en Mas y Fontdevila; qui tin- 
gué la debilitat de anarhi à lluytar, de bona fé, en unes opo- 
sicions que resultaren una farsa y una enganyifla. 

Al anar à posar punt à aquest inventari, ó lo que sia, del 
moviment artístich del any 1897, nos recordàm, ab pena, 
que cal restar alguna cosa de les partides destinades à su- 
mar. Nos referim à la pèrdua del dibuxant en Eusebi 
Planas, que havia estat molt popular entre nosaltres; y à la 



-45 - 
del arquitecte D. Elías Rogent, mestre degà de la nostra 
Escola qui, à més de provar lo seu talent en les obres que 
ha dexat, 1' ha provat, guiant, aconsellant y donant ales à 
la colla de jóvens que avuy donan fama y esplendor à la 
arquitectura catalana (R. I. P.) 

j Lo Bon Deu permeta que l'any vinent no tingàm de 
rebaxar del total inventariat cap partida dictada per la 
Mortl 

Joaquim Cabot y Rovira. 
30 Novembre 1897. 



DEL "LLIBRET DE CONSELLS" 

DE D. MARIAN AGUILÓ. 



Tot-hom cerca un benestar, 
tot-hom lo pot conseguí; 
mas sovint s' erra '1 camí 
per hon s' ha d' anà à trobar. 

.Tot-hom cerca la fortuna, 
mas ben pochs del cor la pau, 
^•de que vos servirà 1' una 
si r altra no la trobau.^ 

Cercau viure ab alegria, 
que es font de pau y salut; 
mas font que sols se congria 
dins paratge de virtut. 

Les virtuts ne son escales 
perquè en vida al cel anem, 
mas la Fé y 1' amor son ales 
per que en vida ja hi volem. 

Los cors més richs son ben pobres 
si 'Is hi manca la Fé viva, 
reyna que per comitiva 
deu portar les bones obres. 



-46- 
Com devalla cada dia 
la rosada per les flors, 
axí Deu sa gràcia envia 
per refermar nostres cors. 

Lo mèrit de la criatura 
n' es ferse sempre millor, 
per tornar 1' ànima pura 
en mans de son Criador. 

t Marian Aguiló y Fuster. 

NOTA 

Lo dia 7 del prop passat Juny soterraren à mon benvolgut Pare 
(q. a. c. s.) Finides les tristes cerimònies de son enterro, giràs lo ca- 
pellà (nebot seu) quil presidia, als amichs fiels que V acompanyaran 
y regraciantlos de cor per son piadós afecte, los feu avinentes, més 
que la anomenada literaria;del difunt, ses qualitats relligioses quel 
feyen, mijançant Deu, acreedor à més alta y duradora glòria. 

Calentes encara ses estimades cendres, me demana lo bon amich 
qui dirigeix la publicació d' eix Calendari Català, alguna nota ó escrit 
seu que. mantingués com viva sa memòria, entre los qui ell tant volia, 
y tot cercant per cumplir eix agradós encàrrech y ensemps preparar 
lo primer volum de ses poesies que ab la ajuda de Deu no trigarà molt 
ii sortir, he trobat unes estrofes pertanyents al«Llibret de Consells,» 
que crech inèdites y no del tot impròpies d' un Calendari ahon s' acos- 
tumava à posar les regles de ben) viure resumides en Prónostichs que 
tancan, més d' una vegada, filosòfiques ensenyances per la vida. 

L' esperit que feu nàxer exes estrofes, està plenament de acort à 
mon veure, ab les paraules d' aquell sacerdot, y mon intent al posar 
unes ratlles després de la poesia, es tant sols, demanar als qui d'ell se 
recorden en la vida literària, ho façan també en sos «Pare nostres» 
prova de bona amistat que mon Pare català relligiosíssim los agrahirà 
com à la millor penyora de llur afecte. 

A. Aguiló. 



Ni missa ni donar civada, destorben llarga jornada. 

Lo primer que trenca la flor sen porta la olor. 

Una filla bona filla, dues filles prou filles, tres filles massa 
filles, quatre filles y una mare, cinch dimonis contra un 
pare. 



— 47 — 

CANÇÓ DEL REY DE TULE 



(traducció) 

Hi hagué en Tule una vegada 
un rey, constant en lo amor, 
à qui, al morir, sa estimada 
va regalar un vas d'or. 

Sempre ab ell lo rey bevia, 
que era son vas favorit, 
y al beure en ell corria 
dolç plant d' amor per son pit. 

Y quan prop la mort estava 
lo rey ses viles comptà; 
totes à sos fills les dava 
manco 'I vas que se 'I quedà. 

Y als varons de la corona 
junta en expléndit convit 
en un saló que al mar dona 
de son palau més garrit. 

Allí ab ells la última gota 
beguda del dolç licor, 
llençà al mar, que dorm dessota 
del castell, la copa d' or. 

Pas los cristalls li donaren; 
perdres tras ells la vegé: 
llavors sos ulls s' entelaren, 
de aquell jorn may més begué. 

Joaquim Rubió y Ors, 



-48 



REVISTA LITERÀRIA DE 1897 



Al acceptar 1' encàrrech d* escriure per aquest Almanach 
una revista literària del any que està à les acaballes, no me 
he volgut comprometre à inventariar totes les obres cata- 
lanes literàries pròpiament dites y les dramàtiques, sinó 
que, dexant de banda aquestes darreres pera qui ab meglior 
pletro vulga acometre la empresa, me limitaré à parlar de 
les primeres, y encara solament d' aquelles que més resso- 
nància han tingut en la nostra literatura. Tampoch tinch 
la pretenció de fer un judici crítich de cada obra, donchs 
aquest fet constituhiría en mi una imperdonable reinci- 
dència, y ni r espay de que disposo ni la peremtorietat del 
temps fixat, m' ho permeterían. Axis puch dir que per més 
antecedents consulten entre altres/on/s lacoleccíóde la La 
Renaixensa del any que s' acaba. 

Començàm aquest lleugeríssim treball doblegant lo cap 
respectuosament davant dels dos morts llustres d' enguany. 
En. Marian Aguiló y en Carles Bosch de la Trinxería. 
L' Aguiló viurà en 1' esperit de tot bon català mentres n' 
hi hage en aquesta terra que no s' avergonyescan d' ha- 
verhi nascut. Ningú com ell s' hi ha identificat tant ab Ca- 
talunya la santa, la immortal, la única pàtria del nostre cos 
y del nostre esperit; ningú com ell ha tingut una visió tan 
clara del geni català en ses manifestacions espirituals à tra- 
vés dels segles, ni ningú com ell ab tanta fé y ab videncia 
de profeta s' ha consagrat al servey de la mare pàtria; pot 
dirse que lo geni de la terra va ferse carn en la persona del 
Aguiló y que sa figurà engrandida com més temps vaja 
passant, comptat ab lesbategades patriòtiques del nostrecor, 
passarà à ser llegendària en aquesta terra benehida y serà 
invocada en los dies de prova, de dol y d' alegria, que la 
Providencia nos reserva als qui hem abraçat ab un sincer 
renoncément de tot lo demés, la bandera de les revindica- 
cions de Catalunya. 



— 49 — 

Després d' ell va desaparéxer en Bosch de la Trinxería, 
lo narrador de costums y paisatges pirenenchs, dexantnos 
en rica herència sos llibres de simpàtica lectura, en los que 
nos evoca la montanya catalana... 

Mes parlem dels qui qliedan seguint les petjades d'aquests 
exemplars literats y patricis. Poetes y prosistes nos han dat 
galanes mostres de que no minva encara, gràcies à Deu, la 
deu abundanta del nostre renaxement. Al cap de tots los 
poetes figura aquest any 1' ilustre autor del Pi de Formen- 
tor Mossèn Miquel Costa y Llobera. Sos tres nous poemets 
que ha publicat enguany ab 1' encertat títol de L' agre de 
la terra, nos han despertat en tots los amants de les lletres 
catalanes aquella sincera admiració que sentim per lo mo- 
dest poeta-sacerdotqui ha sigut calificat ab justícia sobrera 
per qui pot y sab ferho, com un dels més grans lírichs de 
la present generació. Massa nos recava lo silenci en que 
s' havia tancat un autor de tantes esperances y realitats y 
peraxó la nostra alegria fou gran al véurel reaparéxer ab 
tota la empenta poderosa de sa fantasia^ per més de que 
lo cambi de tema de sos assumptos ó sia lo baratar sa vo- 
lada lírica per la narració, no dexa de sorpéndrens. Desde 
les escenes senzilles dels camperols mallorquins fins al 
épich récit de les crueltats del rey en Pere, sa nova lira 
produheix totes les notes, vibrants y pures, mas no falta 
qui anyora aquelles altres d' una puresa encara més ex- 
celsa, les del citat Pi, de Joventut, de U Harpa, de Demunt 
r altura, de\ Temporal, àtX Epitafi y 2Au es poesies que 
axecan lo nom del poeta mallorquí entre los primers de la 
nostra terra. 

D' altres autors com en Guanyabens ab ses Alades, en 
Massó y Torrents ab sa Fada, lo nou poeta Mossèn Taulet 
ab sa primera part del poema Los Catalàunichs, un autor 
jove en Burgas, ab unes Intimes vulgars y alguns nous 
poetes valencians ab ses coleccions primerenques nos de- 
mostran ben clar que la poesia no es morta per més de que 
canten ses absoltes la gent de negocis... Mas ella triomfa 
d' aquests enemichs, y una vegada al any s' adorna à son 
gust dintre lo temple mateix de Mercuri y entre flors, ta- 
4 



— 5o — 
pissos y banderes catalanes regracía satisfeta à sos adora- 
dors... Lo tomo de\s Jochs Florals d' enguany nos dona 
una sòlida fermança de que la festa poètica es encara viva 
y vigorosa. 

Los prosistes han produhit molf y bó. Llevat d' en Nar- 
cís Oller (qüi ha publicat la hermosa colecció Figura y pai- 
satge) autor de fama indiscutible, tots los demés son jóvens 
y casi nous en lo camp de les lletres. Com à nou tenim en- 
cara, sobre tol per ses tendències, à en Santiago Russinyol, 
autor de les Oracions en lo que s* hi veu esmersat molt art 
de refinament que per axó no ha fet oblidar lo sentiment 
expontani d' alguns quadrets d' Anant pel mon. Autors 
nous, de grans esperances son'en Alexandre de Riquer y 1' 
Enrich de Fuentes, los dos de fesomia ben diferenta en son 
estil encara que los unesca la nota comuna d' afició à la 
literatura íntima; mas en Riquer en Quan Jo era noy pre- 
fereix explicar sos recorts d' infantesa passada à montanya 
y en Fuentes (Prosa) compta més aviat ses intimitats de 
amor; mas en lo procediment se distingeix del primer en 
que té un llenguatge més gràfich y més lliure, ell veu les 
coses sense lo vel púdich que devegades encara les idea- 
lisa y fà més belles. Un altre prosista nou es en Francisco 
Maspons Anglasell qui en ses Instantàneas no 'ns ha donat 
encara lot lo bó que tenim dret à esperar de son talent. Per 
últim nos ha arribat de Mallorca una original obra literària 
de Mossèn Antoni A\cover (Jordi des Reco). Ses Rondayes 
mallorquines, obra folklòrica y literària al mateix temps, 
estan escrites moll garbosamenl, plenes à desdir de frases 
populars y paraules sols usades à Mallorca, per lo que no 
es estrany que en aquella Illa germana sian celebrades per 
•la gent entesa y la profana. 

Si juntàm à aquestes produccions lo sens fi d' arlicles li- 
teraris escampats per la prempsa catalana, V esforç desgra- 
ciadament poch ajudat de la malhaurada Revista de Cata- 
lunya, la ben pensada Gramàtica Catalana del senyor Ferrer 
y Carriò y algunes notables obres dramàtiques dels mi- 
llors autors, tindrem un inventari aproximat de lo més 
meritori que ha produhit aquest any la nostra literatura. 



— 5i — 
Com se veu no es un any perdut pel renaxemeni literari 
de Catalunya. Y ja s' anuncia un floret de llibres que fan es- 
perar un esclat igual ó millor per I' any vinent. 

E. MoLiNÉ Y Brases. 



LO RAIG DE SOL Y LO PERESÓS 



APÓLECH 

Un raig de sol entrava 

per la escletxeta d' un finestró 

y amoroset besava 

lo front d' un pobre treballador. 

Ab pipelleig d' estrella 

la brinza hermosa de sol naxent, 

fregantlo à cau d' orella: 

— Alçat, li deya, ben amatent. 

Llevat, que ja es gran dia 
tothom trasieja dins la ciutat 
y Ms comparats à la masia 
ja fà estoneta que han esmorzat. 

— A mi tant se me 'n dona, 
respon lo mandra tot ensopit, 
la matinada es bona 
pera passaria dintre del llit. — 

Y *l raig de sol obrintse 
com un gran vano tot irisat, 
esbandintse, esbandintse, 
omple la cambra de claredat. 

Y diu ab falaguera 

veu que dexonda tot ser vivent: 
— Ma llum es missatgera 
de r alegria, del moviment, 



— 52 — 

Del treball que es la vida 

jo só pels hómens 1' heralt joyós; 

alçat d' una embrandida 

que '1 lelé espera lot silenciós. 

Frissa la llençadora 
que de no corre s' ha rovellat 
y '1 seu tric-lrac s' anyora 
de no sentirio tot lo veynat. — 

Y en açó llambregava 
ab més vivesa lo raig de sol 
y '1 dropo s' hi tombava 
tot estirantse sota '1 llençol. 

Més tart, quan la maynada 
tota plorosa demana pa, 
de sol una guinyada 
mostrant la taula núa y pelada 
diu ab tristesa: «fills no n' hi hà» 

Jaume Collell, Pvre. 






Sempre vé 1' adversitat 
quan lo goig ompla la vida, 
y es que sempre la Desgracia 
dorm al costat de la ditxa, 
y la desperta de sopte, 
r agitació de la brisa, 
lo vol d' un aucell que passa, 
lo refrech d' una caricia, 
una rosa que 's desfulla, 
1' ayre d' una cançó antiga, 
la vibració d' un recort, 
la sombra d' una mentida. 

quan la Ventura s' adorm 
jà despertarse, que triga...! 

S. Trullol y Plana. 



-53- 

LA MUSICA A BARCELONA EN 1897 



Ja fa algun temps que la música seria se desenrotlla à 
Barcelona ab vigorosa empenta. Qui se recorde d' una dot- 
zena d' anys enrera y compare 1' estat de la cultura musi- 
cal de nostre poble allavores, ab los conexements gens vul- 
gars y ab los refinaments de gust avuy demostrats per bona 
part del nostre públich, haurà de confessar que Barcelona 
haavençat molt pel camí del art musical més de debò. 

La inteligencia y lo gust musical del públich de la que 
s' anomenava la /Harmònica Barcelona estavan reclosos en 
lo quint pis del Liceu les nits d' òpera y en lo teatre del 
Tívoli les matinades dels concerts Clavé: un públich que 
sabia ja de cor totes les òperes de la velluria y que anava al 
teatre no més que pera entussiasmarse ab lo tenor y la tiple 
ò pera reventarlosà la més petita noia desafinada, y altre 
públich que plé de bona fé y d' eniussiasme seguia ab ve- 
neració commovedora lesderreres despulles dels choros de 
en Clavé. 

Avuy aquells públichs s' han convertit, per una banda, 
en lo públich dels Concerts Nicolau que no se recorda ja 
del tenor, que aplaudeix y aclama toies les nou sinfonies do 
Beethoven, y que sent fondament, ab un fervor que dexà 
maravellais als músichs extrangers, totes les grandeses del 
Tristan, del Anell del Nibelung y dels Mestres Cantors de 
Wagner; y, per altra banda, en lo públich del «Orfeó Ca- 
talà» que s' extasia davant la obra magna de la resurrecció 
de la Polifonia clàssica dels Palestrina y dels Victoria pro- 
clamada per en Lluí:: Millet, y segueix ab crexent interès 
la glorificació de la música popular catalana portada à cap 
per lo mateix Millel, per en Morera, en Vives, I' Alió... 

A Nicolau y à Millet se deu, donchs, en part principa- 
líssima aquest gran avenç de la cultura musical de nostre 
públich. Ab son talent sólit y ab son gust exquisit, tant 
com ab sa perseverancia y ab sa may prou alabada abnega- 



- 54- 
ció, han fet y fan un y altre per la música seria à Barcelona 
lo que no tothom los hi agraheix com es degut. No té res 
d' estrany, per consegüent, que, al tractar de la música 
més rellevant feta à Barcelona 1' any 1897 s" haja de parlar 
de Nicolau y de Millet més que de ningú. 

Ja venia del Novembre de 1896 aquella famosa Quinta 
Sèrie dels Concerts Nicolau, la de les festes matinals del 
Teatre de Novetats, que va allargarse fins al mes de 
Març de 1897. En los setze concerts d' aquesta sèrie van 
donarse ab èxit extraordinari totes les nou sinfoníes de 
Beethoven, ab una audició de les Primera, Segona, Quarta 
y Quinta, dues de les Tercera, Sexta y Séptima, tres de la 
Octava y quatre de la Novena. Sembla que ab axó n' hauria 
tingut prou à tot arreu qualsevol altre pera descansar un 
quant temps, donchs l'infatigable Nicolau se presentava 
novament ab la seva benemèrita orquesta en lo Teatre Lí- 
rich la matexa immediata Primavera, pera donar la Sexta 
Sèrie de sos concerts que foren cinch, comptant, en dos de 
ells, ab lo concurs de la pianista senyoreta Rigalt. Los re- 
corts més vius d' aquesta sèrie son: lo de La Batalla de 
Vitòria de Beethoven per pura curiositat; lo de la Sinfonla 
en Ré de Cessar Franck per son gran valer artístich; y lo 
del Final de la Novena Sinfonia de Beethoven, ab la part 
de chors arreglada pera orquesta, per la gran explosió de 
entussiasme que en lo públich va promoure. 

En la temporada de Tardor tornava Nicolau al Teatre 
Lírich pera donarnos la seva Séptima Sèrie de concerts que 
va ser desenrotllada en sis sessions. La clau mestra de les 
tres primeres va ser la Novena Sinfonia complerta; la de 
les tres últimes va ser la presentació del celebrat composi- 
tor y director alemany Richart Strauss. Los poemes sinfó- 
nichs Don Juan y Mort y Transfiguració d' aquest músich, 
lo mateix que los dos preludis de la seva òpera Guntram 
van agradar extraordinàriament, sobretot lo Don Juan que 
va valdré à Strauss un gran triomf y va demostrar, per al- 
tra banda, que quan la música més nova — diguemne més 
modernista — es música de debò, sòlida y seria, lo públich 
s' agafa à ella tant de valent com à les sinfoníes de Beetho* 



— 55 — 
ven ó à les grans peces de Wagner. Tant se val que siga de 
ara com de fà cent anys; lo mateix hi fa que tinga aquestes 
tendències que aquelles altres; la qüestió es que estiga bé. 

Lo diumenge de Passió va oferirnos Millet en lo Teatre 
Lírich una seleciíssima festa d'art choral religiós. L' «Orfeó 
Català» va solidar en tal diada lo ja molt bon nom que 
abans havia adquirit. La missa quam gloriosum de Vic- 
toria, chorals de Bach, peces de Mozart, Berlioz y Brudieu» 
y molts responsoris de Palestrina y de Victoria íormavan 
lo programa. No s' ha de dir res més. La impresió que 
aquesta sessió musical va fer al públich es de les més series 
que aquí s' han experimental. 

Al venir 1' estiu va fer 1' «Orfeó Català» una excursió à 
Masnou, la vila de son director Lluís Millel, ahon donà 
una de ses festes musicals més memorables, y allí se vege- 
ren tols glorificats per un poble agrahit y eniussiasia. Una 
part de música popular catalana, altra de música religiosa 
del segle xvi, y la tercera de música moderna, desde Clavé 
fins à Cessar Franck, formavan lo programa de la festa, 
com à expressiva mostra dels tres grans amors del «Orfeó.» 
En aquesta festa de Masnou va ser estrenada ab molt èxit 
la cantata La Bandera Catalana del mestre García Robles. 

Lo dia de la festa tradicional de la Mare de Deu de 
Montserrat anà 1' «Orfeó Català» à Sabadell à cantar en la 
església de Sant Feliu la gran missa de Palestrina dita del 
Papa Marcelo. Totes les tres seccions del «Orfeó,» la de 
senyoretes, la d' hómens y la de noys, en nombre total de 
i5o cantants van aplegarse al chor de la església. L' efecte 
produhii en lo temple de Deu per les celestials armoníes 
de Palestrina es imponderable. No hi ha paraules pera ex- 
pressar la intensitat de la emoció experimentada pels qui 
tinguérem la sort de serhi à n' aquesta festa de memòria 
perdurable. 

Lo coronament de la hermosa campanya d' enguany del 
«Orfeó Català» ha sigut 1' assistència al Concurs Interna- 
cional d' Orfeons de Niça, del qual n' ha tornat, no sols 
ab la glòria de tres premis, un d' ells lo capdal, concedits 
per unanimitat, y ab un diploma honorífich per en Millet, 



— 56 — 
sinó ab la satistacció de sentirse frenéticament aplaudit 
fora de casa, y d' haver fet conéxer y admirar als músichs 
extrangers los cants immortals del nostre Clavé. 

Una de les notes musicals més interessants del any 1897 
ha sigut r estreno à Sitges, à mitjans de Febrer, de la òpera 
en un acte del mestre Morera titolada La Fada, no sols 
per tractarse d' una obra purament catalana, inspirada en 
nostres cants populars, sinó per la significació modernista 
de son autor, de qual talent artístich tothom n' espera grans 
coses. Los qui van assistir à n' aquella festa diuen que, 
en les condicions en que va haver de donarse, ningú va 
poder ferse ben bé càrrech de la vàlua de la òpera del 
mestre Morera. S' esperava un' altra audició en millors 
condicions à Barcelona, però no s' ha donat, quedant tot- 
hom ab ganes d' aplaudiria, com ha aplaudit tothom los 
concerts donats per lo mateix Morera ab son chor «Cata- 
lunya Nova.» 

Al Liceu s' ha estrenat aquest any una òpera de les que 
valen la pena de pariarne: la Sansón y Dalila de Saint 
Saens, obra de bona lley, d' un valer musical efectiu in- 
discutible, bo públich la comprengué desseguida y 1' aplau- 
dí molt, com se mereix. Y, fora d' ella, res més s' ha fet 
aquest any al Liceu que valga la pena de recordarsen. 

En lo Teatre Lírich han tocat aquest any alguns con- 
certistes notables essent tots ells molt aplaudits: Sarasate 
qui va donarnos dues ó tres de ses sessions sempre memo- 
rables; lo nostre estimat Vidiella à qui deu Barcelona lo 
conéxer la derrera obra de Saint Saens, lo Gran Concert 
pera piano, de gran valer artístich; lo jove violinista Ma- 
nent y lo pianista Malats. 

En les sales de música respectives han donat també sos 
habituals concerts la «Associació Musical,» la Institució 
Catalana de Música» y la «Societat Filarmónica» ab gran 
satisfacció dels veritables aficionats à la música seria. 

Y veus aquí tot lo més rellevant de que me recordo de la 
anyada musical de 1897. 

E. SUNYOL. 



-57- 

L' ADÉU DEL SOLDAT 



Diuen que la lley ho mana, 
diuen que la Pàtria ho vol, 
perquè hon và 'I lleó espanyol 
hi va la honra catalana. 

Y haig de dexà aquesta terra... 
y haig de partir allà lluny 

ab r arma homeyera al puny, 
à engrexà 'Is corbs de la guerra! 

Adéu, donchs, quants de ma vida 
la infantesa heu alegrat; 
me 'n vaig sens odi al combat, 
me 'n vaig sens fé en qui m' hi crida. 

Y es tan forta !a recança 
que sento al partir d' aquí, 

que '1 que es de la Pàtria, en mi 
no 'n vé mes que 1' anyorança. 

Mas, ^qué dich si fins tal volta 
se m' inculpe de traydó!... 
jsort que soch carn de canó, 
à qui ningú se 1' escolta! 

Terra que m' has dat fins ara 
bons esplets, goig y salut; 
casal dels avis volgut; 
fossar ahon jau mon pare. 

Tu que en lo mon al posarme 
m' omplías à bessà, 'I cor, 
de aquell tendríssim amor 
del que may tinch d' oblidarme. 



— 58 — 
Y tu, galana poncella 
quin nom es pels llavis mel, 
de ma venturança estel 
que negre fat emmantella. 

Amiguets que compartireu 
ab nu, aplechs, jochs y cançons; 
vosaltres, festius moxons 
que tants cops me pertenireu. 

Alberes en quina escorça 
tants mots gravi: Font de Tort... 
Vallensana, d' hon la sort 
m' arrenca avuy, à la força. 

Adéu, y axis lo Cel vulla 
no siga per sempre més, 
me 'n vaig com si '1 cor llencés 
en lo plor que mos ulls mulla. 

Adéu, y si allí hon m' engegan, 
lloch en lo que ningú entén 
ma llengua, ni com jo sent, 
ni per qui jo prego, pregan; 

Si allí una bala traydora 
en mes entranyes ferís, 
ó bé mes sanchs destruís 
la febre del qui s' anyora. 

Perdut en la pampa brava, 
sepultat al Hospital, 
ferit, presoner, malalt... 
ma pobra existència acaba; 

En r ànsia de V agonia 
serà mon únich conhort, 
lo dolç, lo tendre recort 
de la Terra en que naxía. 



- 59- 
Dels qui per mi un Pare nostre 
al rosari afegiran, 
les llàgrimes axugani 
que senten lliscar pel rostre. 

Y sab Deu si jo creyentho 
axis, no mori tant sol, 
servintme de amich consol 
pensar que algú sent com sento. 

Per ells la oració derrera 
de mos llavis brollarà; 
mon cos podrà allí restà: 
aquí mon ànima entera! 

Aquí hon me cridan à 1' hora 
terra, cel, 1' ayre y lo pà, 
que havent nascut català, 
català dech ésse y fora. 

Y del agre de la terra 
acanyat pel mancament, 
moriré d' anyorament, 
si no moro de la guerra. 

Adéu, quants m' heu estimat!... 
Adéu, terra catalana!... 
jVetlléu per tots. Sobirana 
Princesa de Montserrat! . 

Francesch Ubach y Vinyeta, 



Tant com tindràs ardits, tindràs amichs; acabats los ardits, 
adéu amichs. 

Casa per ton geure, vinya per ton beure, y terra tota la que 
tu pugas veure. 

A fat y à mal fat, ajúdathi la meytat. 



— 6o 



LA CATEDRAL DE BARCELONA 



iQuantes volies s' ha parlat d' aquexa esplèndida joya de 
nostra comtal corona! Mas ab tot y quant s' ha dit, enca- 
ra no n' hi ha prou pera alabar ses belleses ni pera fer com- 
pendre à nostre poble tot lo que exa Catedral significa din- 
tre la historia pàtria. Catedral tenen Tarragona y Tortosa, 
Vich y Girona, Urgell y Lleyda; antigues y magnifiques les 
tenen algunes d' aquexes ciutats, mas cap d' elles podria 
apellidarsa Catedral «lo Temple de la Pàtria», com ab rahó 
pot apellidar Barcelona à la seua. Perquè à nostre enten- 
dre la Catedral barcelonina es lo símbol y la personificació 
més justa que pot trobarse, "d' aquell antich poble català 
que va bastiria, si anàm à mirar no sols à la actual sinó à la 
anterior, romànica, de la que ne restan encara mostres im- 
portantíssimes, com la coneguda portalada que dona sorti- 
da als claustres. 

En efecte: nasqué la Catedral romànica esplendorosa y 
augusta, lo dia que quedà constituïda nostra nacionalitat 
independent y perfecta, romput lo jou dels alarbs y lo pro- 
tectorat dels franchs, no menys que abolit lo Dret gótich, 
que en aquells matexos dies se substituïa ab lo maravellós 
códich de nostres Usatges, lo primer que vegé la Edat Mitja 
y fou copiat després per nacions poderoses. Lo dia que 
Ramon Berenguer loVell pogué dirse Rey y pare de la na- 
ció catalana, la Catedral romànica simbolisà son regnat, 
axecantse per les soles forces de son poble sens patronat ni 
ajuda de Reys toledans ni francesos. 

Anà crexent nostra nació arribant à posar ses fronteres 
èn Oriola y Mallorca; arrodoní sos dominis prenent forma 
definitiva; ses aris, ses lletres, ses indústries sentiren I' alé 
vivificador del gran Rey, del alí en Jaume; la nació se vegé 
coronada de esplèndida diadema ab sa matexa sanch con- 
querida, se sentí forta, gloriosa: fou menester que un mo- 
nument perpetual recordàs à sos fills tanta glòria, y llavors 



— 6i — 
lo poble català, estojanl la Catedral romànica dintre lo clos 
de la nova, mostrà à les nacions admirades quant havia 
crescut son poder y sa grandesa, y axecà la gegant mole de 
aqueix sumptuósedifici, que en la severitat de ses línies, en 
la sobrietat de ses gales y en la grandiositat y armonía del 
conjunt, fos personificació eloqüent del caràcter sobri y 
armónich y, sens ésser fastuós, magnífich, del poble que 
lo axecà. 

Mas jayl les nacions com la mar, tenen ses minves y cal- 
mes: arribades al cim de la glòria, se hi sostenen un temps 
y començan després la baxada; lo poble català no s' eximí 
d' exa lley; axis es que un cop arribat à la plenitut de sa 
glòria ab les conquestes de Itàlia y la epopeya de Grècia, 
començà à declinar à la posta y à ennuvoiarse sa glòria a! 
devallar al sepulcre lo Rey últim de sa niçaga, de nom lo 
Rey en Martí. 

Nostra Catedral retratà desseguida lo estat decaygut de 
nostra nació malhaurada; vegé pararse ses obres y desapa- 
réxer lo ingeni que havia sostingut per los segles la mages- 
tat de la fàbrica, y si bé, per un moment en temps del Pa- 
triarca Sapera, tornà à brillar com la Pàtria, y pogué acabar 
lo traschor y algunes obres del claustre, à la mort del gran 
Patriarca, decaygut y postrat ja del tot lo esperit de Cata- 
lunya, quedà la Catedral, sens acabar son cimbori ni safat- 
xada ni claustres, envolcallada ab mantell de negra y fon- 
da tristesa per anys y més anys que fan segles. 

Lo cèlebre bisbe d' Elna, després cardenal Margarit, co- 
negut per lo Geronf, entonava en les últimes Corts celebra- 
des en nostra Catedral, in domo libraria, la elegia de la Pas- 
sió que era ensemps la elegia d' exa església: 

... — Aquest poble de Cathalunya stant devant la vostra 
Magestat trist e quasi plorós, spera oir de vos qué es aquesta 
tristor, e respondraus que no es sens causa, car dir que 
aquesta es aquella tan benaventurada gloriosa e fidelíssima 
nació de Cathalunya qui per lo passat era temuda per les 
terres y les mars. Aquella qui ab sa feel e valent spasa ha 
dilatat lo Imperi e Senyoria à la Casa de Aragó. Aquella 
conquistadora de les ylles Balears e Regnes de Maylorques 



- 62 — 

e de Valencià, llençats los enemichs de la fe cristiana. 
Aquella Cathalunya qui ha conquistades aquelles grans 
ylles de Itàlia, Sicilià e Sardenya. Aquella qui aquella ve- 
lustíssima e famosíssima Athenes dont es exida tota la ele- 
gància, eloqüència e doctrina dels Grechs; e aquella Neo- 
patria, havia convertides en sa Ilenga cathalana. Aquella 
Cathalunya qui diversos Reys vehins de França e Spanya 
e altres ha rots, fugats, e perseguits e mesos à total ester- 
mini. Aquella Cathalunya qui sots Rey en Pere, llavors 
regnant, se es deífesa contra tots los prínceps del món cris- 
tians e moros, los quals tots li foren enemichs. Per los 
quals e altres singulars mèrits que comptar seria superflui- 
lat, aquell bon Rey en Martí en la Cort de Barchinona co- 
ronà la dita nació e li apropià per les sues singulars fideli- 
tats aquell dit del Salmiste: — Gloriosa dicta suní de te Ca- 
thalonia. Ara, Senyor molt excellent, es totalment arruyna- 
da e perduda.» — 

Si encara mancàs alguna esterior íjsemblança pera com- 
pletar lo proposat paralelisme, bastaria esmentar com al re- 
naxement del poble català respon la nostra Basílica rena- 
xent també à sa manera, y reflectint ab fidelitat innegable 
en les obres noves lo caràcter y fesomia de la nova Cata- 
lunya, tan diferent d' aquella que plorava lo Cardenal 
Margarit, com ho son dintre son respectiu ordre les gran- 
dioses obres antigues, glòria del segle catorze y les mes- 
quines modernes, mirall de nostres temps trists. 

Temple de la Pàtria nostra Seu, mentres la Pàtria tin- 
gué personalitat pròpia, gosà ab sos goigs y plorà ab ses 
penes, resplandí ab ses glòries y s' enlletgí ab ses misèries: 
aquí venían nostres Reys, aquí nostres Concellers, aquí 
nostra Noblesa, aquí s' entonava lo Te Deum per les famo- 
ses victòries que duyan als quatre vents lo nom de Catalu- 
nya; aquí lo poble plorava la mort de sos Comtes y Prín- 
ceps, ja que may tingué que plorar grans derrotes. Mas 
quan la Pàtria catalana passà à ésser una regió més de la 
península ibèrica, nostra Catedral passà à ésser un temple 
més de la gran Església espanyola. Res de vida pròpia, res 
de independència ni caràcter: lo Centralisme ha acabat de 



-63- 
sofocarlo. Ara la Catedral es un gran temple als ulls del 
artista, mas no parla al cor dels fills de Galalunya com al- 
gun temps parlava. En sa tribuna reyal ja no hi surt un 
rey Martí; en son presbiteri ja no hi seuen Concellers; en 
sa trona poques vegades se hi sent la llengua de la terra que 
honraren St. Vicents y Benet xiii y lo Papa sisè Alexandre; 
per açó va cayent en lo oblit del poble, d' aquell poble qui 
abans la omplia y axecà ses arcades y columnes. ^Qui lo 
veurà altre cop tornat à sa antigua vida.'' 

Si la Catedral es lo símbol y la personificació de la Pà- 
tria; si la historia de la una es la de 1' altra, nostra Església 
nacional no s' axocarà fins que Catalunya recobre sa feso- 
mia antigua, son antich caràcter. Mentres Catalunya (obli- 
dada de sa historia, entregada à mans de polítichs sens 
conciencia ni noblesa) no gire los ulls à son passat y abra- 
çantse al arbre de ses tradicions, no invoque lo nom altís- 
sim del Deu que 1' axecà un dia al pinacle de la glòria, no 
veurem à la nostra Catedral recobrar sa antigua y brillant 
grandesa, y haurem de rodar per ella humits los ulls y més 
encara lo cor per la tristesa, vivint sols dels recorts que 
guarda y representa aqueix monument insigne y eloqüent 
executòria de nostra antigua y famosa grandesa en arts, 
armes y lletres. 

Gayeta Soler, Pvre. 



AMORS 

DEDICADA A LA SENYORETA BLANCA MANAUT Y UYA 
I 

En mitg de la horta de vall solíua 

veuse una vila fresca y festíua 

com les floretes del Pirineu, 

y en mitg de sàizers, com niu d' alosa, 

apar s' amaga masia hermosa, 

hérmosa y blanca com floch de neu. 



-64~ 
Ja "1 sol no daura ab sa llum pura 
lo màs, la vilay la planura... 
que ab vel de núvols se va amagant. 
No 's veu fogueres en la masia, 
sols negres ombres, sols melangia 
jtot sent la vetlla de Sant Joan! 

Com si '1 vincles sort malastruga 
r hereu ses llàgrimes sovint axuga 
tristes, cohentes com son pesar; 
son pare acota lo cap, pensivol, 
la mare 's quexa ab tó plorívol, 
r avi somica prop de la llar. 

Sols una nina apar festiva... 

ab somrís tendre que 'Is cors cativa, 

bella com 1' àngel dels purs amors 

surt de sa cambra, tan ben posada 

que al qui la mira sembla una fada 

que al trench de 1' alba surt d' entre flors. 

— ^Per qué exes llàgrimes la nit derrera? — 

diu ab veu pura, tan falaguera 

com la canturia del rossinyol; 

llavors s' acota, als pares besa, 

al avi amoxa ab gran tendresa 

vegent per ella tant desconsol. 

— Demà enjoyada de llir y rosa 
seré de Cristo la pura esposa, 
que es de mon ànima '1 sol ideal; 
^'donar vos reca la filla amada 
per viure ab Cristo sempre esposada, 
lluny del mefítich llot terrenal.?'.. 

Des de ma celda soliua y bella, 
com lo dolç flayre d' una poncella 
pujaran sempre mos prechs à Deu; 



à 



— 65 -. 
diré que us donga vida diixosa... 
^•r espòs no escolta '1 prech de la esposa?, 
^•si sou ditxosos qué més voleu?.. 

Des de aquella hora, la nina hermosa 
que entre cors tristos es tan ditxosa» 
pensa y sospira per son amat. 
De cop lo bronzo sagrat nuncía 
lo toch solemne d' Ave Maria 
morent son eco en la immensitat. 

II 

Ab dits de plata la lluna esquinsa 
la negra boyra que al cel s' endinsa 
y son front mostra voltat de llum; 
com may la plana 's mostra encisera 
hon somriu bella la primavera 
de flors vestida, alenant perfum. 

En la finestra de la masia 
llavors la nina 1' Amor somia... 
jque bell deu ésser lo somiar seu! 
son front acota en test de roses 
que apar per ella se son descloses, 
ans que s' allunye, per dirli jAdéuI 

Arpes de 1' horta, merles y aloses, 

no assageu ara troves meloses 

que esgruna, à 1' alba, vostre bech d' or, 

no despertesseu la hermosa nina 

com querub bella, vestal divina 

que à Jesús bada son verge cor. 

Ses rosses trenes 1' ayret falaga 
que, com aucella, prop seu divaga 
com per donarli lo derrer bes; 
quan en ses galtes sent I' alenada 
la nina axeca son cap torbada... 
al entorn mira... mas no veu res. 



— 66 — 
Ovira en 1' hona, prop seu, fogueres 
que son per ella jayl les derreres 
que en nit tan bella los fadrins fan... 
ja no engarlanda porta y finestra 
ab rams de roses sa blanca destra, 
com ans solia, per Sant Joan. 

La nit es clara, suau, serena... 
les nines cullen rams de verbena 
per benehirla de bon matí; 
propet ovira al jovent que balla 
al só festívol de dolça gralla, 
fentli companya lo tamborí. 

Veu com punlejan les altres nines, 
veu com voleyan les barretines 
al entorn sempre dels foguerals; 
visió fantàstica li apar la dança 
que ara se para, que ara avança 
en mitg de sàlzers y pomerals. 

Aqueix bell quadro jcom la contrista! 
recorts voleyan davant sa vista 
com papallones voltant la flor; 
vergers y prades hon flors cullía, 
la església y poble hon missa ohía, 
lo mas que aymava ab tot son cor, 

la blanca hermita de la Devesa 
que tant ornava quan pabordesa 
son cor, com arpa, batre jay! fan. 
Quan al màs tornen per primavera 
les orenetes d' ala lleugera 
isols à la nina no hi trobaran! 

Y muda llàgrima sa galta arrosa 
que arreu axuga ab mà tremblosa, 
derrer obsequi que paga al mon; 



-67- 
dintre sa cambra se fica apresa 
y en lo silenci sospira y resa 
y à sa pregaria Jesús respon... 

En tant ressonan prop seu, en 1' horta, 
cants amorosos que '1 vent li porta 
voltats de flayre que hi vessa un cor, 
axis acaban: — Ma hermosa aymada, 
quan en lo claustre sías tancada 
pensa que dexas un aymador. — 



III 



Quan r astre rey trespuntaen la montanya, 
y aurèola de llum cenyeix a! mon, 
la veu grave y suau del sagrat bronzo 
•demana à n* als fidels oracions. 

Y la brisa, sa dolça missatgera, 
duu en ses ales lo só misteriós 
y r escampa per pobles y masies 
suptil, volant com àngel d' oració. 

Lo gall la sent y canta en la masia, 
li respon des 1' arbreda '1 rossinyol, 
papallons d' ales d' or y satinades 
volatejan cercant quiscún sa flor. 

Les nines y donzells que part de vespre 
cantavan prop del mas sos bells amors 
tot fent r ayrosa roda de sardana 
ó guarnint ab floretes sos balcons, 

s' endreçan, com esbart de caderneres 
que 's desnían bon punt trespunta M jorn, 
à benehir ses toyes en la església 
tots à r hora, com feyan altres cops. 



— 68 — 
Dalt del convent tritllejan les campanes 
com solen nunciar festa major, 
y al serhi prop sols senten sagrat cànticb 
que ab les notes del orga se confon. 

Les nines rumbejant blanca caputxa, 
los donzells descubrint son jove front 
trepitjan 1' humit sol de 1' ampla església 
lo prech als llavis, commoguts los cors. 

Y dins de dins veuse guarnit de roses 
vessant de llum, com may, V altar major, 
y '1 sacerdot, d' incens en mitg d' un núvol, 
fervent endreça à Deu ses oracions. 

Tocant al presbiteri hi ha una nina 
que garlanda de llirs cenyeix son front; 
son cos es vincladís com tendra palma 
quan V ayret del matí la mitg somou. 

Ab sa toca de verge apar un somni, 

un somni de querub que 's mostra al mon, 

rabejantse en onades d' armonía, 

voltat de llum y flayre de les flors. 

Son vel es trasparent, com glassa fina, 
que r alé de sa boca mitg somou, 
son vel es blanch com sa ànima n' es pura, 
jque es bella la virtut ací en lo mon! 

Brillan sos ulls, blavenchs com d' esmeragdí 
com brillan los estels en cel hermós, 
ses galtes son com ram d' enceses roses 
que en lo fons blanch destacan ses colors; 

sos llavis com magrana mitg oberta, 
com nimbo celestial ses trenes d' or, 
y ses mans, com la neu blanques, sostenen, 
lo llibre confident de ses amors. 



-69- 
Son cor enamorat, com de coloma, 
bat unísson al cor de son espòs, 
ííayre 's torna I' amor sant que la abrusa 
y exa flayre del cel es la oració. 

De sos ulls dolces llàgrimes rossolan 
com goles de rosada à trench de jorn... 
es que 'I cor beneheix aquexa aliança, 
es lo baptisme d' aquell pur amor. 

Y mentre eterna fé la nina jura 

y accepta à Jesucrist per son espòs 
apar que à 1' orga 'Is angelets devallan 
cantant epitalamis tots à chor: 

Y r ambent sadollat de dolça aroma 
que en 1' altar evaporan rams de flors, 
apar que del cel baxa grat efluvi 

que ubriaga les ànimes d' amor. 

Y la verge s' endreça vers lo claustre 
com cisne que ardit creua 1' estanyol; 
jque deu ser pur aquell amor d' esposa 
quan ni 's gira per veure més lo monl 

Llavors un crit d* angunia indescriptible, 
un crit que al esberlarse llença 'I cor, 
un ay que exhala la meytat de 1' ànima, 

Y ampla volta del temple apar somou. 

Es d' un donzell que cau plombat en terra 
ab la dreta posada sobre *1 cor, 
ert, tresuhat; les flors que ans rumbejava 
cayguérenli marcides sobre '1 front. 

Agustí Puyol Safont, Pvre. 

Seminari de la Seu d' Urgell, 21 Novembre de 1897. 



— 70 ~ 
DE QUAN BARCELONA INSTITUÍ FESTA 

EN LA DIADA DE LA PURÍSSIMA CONCEPCIÓ 



Lo dimars, dia 13 de Desembre del any 1390, festivitat 
de la gloriosa verge Sta. Llúcia, fou convocat lo Concell de 
Cent jurats de Barcelona per veu de pregó, que, en dita 
ciutat publicà Ferrer Vendrell, correu de la matexa. So- 
lemnialment congregat en la casa del Concell, segons cos- 
tum antiquada, s' hi aplegaren los venerables Guillem de 
Vallseca, Guerau des Palauet, Francesch Terré y Arnau des 
Torrent concellers, (dexanthi d' assistir lo conceller Pere 
Ç* Estrada) y ab ells gran nombre dels hómens del con- 
cell. Era la primera vegada que aquests ciutadans darre- 
rament elets en llurs càrrechs públichs, hi assistían. Per 
quina rahó davant de tot lo Concell, lo veguer Guillem de 
St. Climent, en nom del senyor Rey, los hi rebé lo jura- 
ment de rúbrica per 1' exercici de llur càrrech, lo qual pres- 
taren ab los térmens següents: 

Juren los Concellers tenir secret Tot ço que dit et ordonat 
serà entre ells e de Consellar be et leyalment al veguer e al 
batle a tot lur mellor enteniment a feeltat del Sr. Rey axi en 
mantenir Justícia com en mantenir lo'i priuilegis vses fran- 
queses et gràcies atorgades per lo Sr. Rey e per ses antece- 
ssors a la Ciutat de Barchinona. 

Fet aquest jurament general, los Concellers juraren per 
los Sants Evangelis tenir, servar y fer cumplir, tots los ca- 
pítols continguts en cert llibre nomenat Consueta lo qual 
començava /es ordinacions que deuen jurar los Consellers, y 
bon era recopilat tot quant atanyía al bon regiment de la 
Ciutat. 

Après se trocaren los papers. Considerantse investits de 
tota llur autoritat, los Concellers passaren à rebre lo jura- 
ment que degué prestàrioshi lo Veguer, y que fonch fet ab 
les següents paraules textuals: 

Lonrat en Guillem de sent climent veguer de Barchinona 



— 71 — 
e de palles Jura als sancts quatre euangelis de deu en poder 
dels Consellers, que estarà a consell delís e que tendra justí- 
cia per son poder a tots axi estranys com priuats no guar- 
dada amor o temor del senyor Rey e que obseruara libertats 
priuilegis pses costums franqueses et gràcies atorgades per 
lo senyor Rey e per sos antecessors a la Ciutat de Barchino- 
na e que no ajustarà parlament general sinó de Consell dels 
dits Consellers e special manament del senyor Rey, saul em- 
però en totes coses senyoria e jurediccio del dit senyor Rey. 

Igual jurament prestà als Concellers lo subveguer, Ferrer 
de Marimon. 

Ferrer de Gualbes, batlle de Barcelona y lo sots-batlle 
Francesch Costa, juraren servar tot quant promès havían 
en lo jurament prestat al senyor Rey. 

Francesch Marquet Sr. de la casa des Crós, y Periconet 
d' Usay, juraren servar tot lo contingut en certs capítols 
del predit llibre nomenat Consueta. 

Pere de Gitges, clavari de Barcelona jurà servar les ordi- 
nacions contingudes en los folis 7 y 8 de la dita Consueta 
referents à son càrrech, les quals començan: ítem lo clauari 
de la Ciutat cascun any après que Consellers son elets deu fer 
sagrament e homenatge en poder de Consellers en presencia 
del Çoncell de C Jurats de tenir e seruar los capitols següents. 
Primerament que ell durant la dita Çlauaria no regira ne 
tindrà companya etc. Acabat qual jurament y com à sub- 
gecte à la autoritat dels Concellers, los prestà homenatge 
de boca y mans, segons prescriuen Usaiges de Barcelona y 
Constitucions de Catalunya. 

Lo sindich de la Ciutat Pere Dalmau jurà servar tot 
quant en lo llibre de Consueta pertocava à son càrrech. 

No *ns detindrem à ressenyar la llarga elecció indirecta, 
que seguint los derrers privilegis de Barcelona, tingué lloch 
per provehir, en lo mateix concell, loscàrrechs demostaçaf 
y de rector de la casa del pés de la farina, pels quals resul- 
taren elets, Joan de Conomines y Pere de Busquets respec- 
tivament. 

Després de quins juraments y eleccions, la primera pro- 
posició que los Concellers al començar à exercir son càr- 



— 72 — 
rech, posaren à deliberació y aprovació del Concell de 
Cent, fou lo referent à la festa, que, en honor de la Puríssi- 
ma Concepció de Maria, tractavan d' establir en nostra Ciu- 
tat com en los anys precedents hagués sempre estat dia 
feyner. 

L' acort porta la següent nota marginal escrita ab caràc- 
ters que semblan del segle xv: Inicium in barchinona festi 
concepcionis. Està concebut ab les següents paraules: 

Primerament sobre açò si plahia al Consell que daçi a 
auant fos feta festa de la Concepció de la verge madona 
sancta Maria lo dit Consell delibera que per Reuerencia de 
nostre senyor deu Jhesuxrist e de madona sancta Maria 
mare sua la qual mereix aquesta honor e molt major daçi a 
auant perpetualment sia feta festa e aquella honorablement 
axi com lo dia del digmenge sia colta per tota la Ciutat de 
Barchinona e que per los dits Consellers ne sia parlat à 
Mossèn lo bisbe de Barchinona prouehint lo dit Mossèn Bisbe 
que la dita ffesta sia indiía denunciada e publicada à Tot 
hom generalment per les Trones a fi que sia per cascunfeel 
xptià perpetualment colta et obseruada. 

Per consegüent, la festa de la Puríssima respongué à Bar- 
celona al sentiment popular que se veu bategar dessota la 
concisió del predit acort. No es la autoritat eclesiàstica la 
que excita als Concellers à honorar tan gran solemnitat 
de la Església Catòlica. Es la autoritat popular la que per sí 
sola instituheix la festa vetllant perquè sia de tothom ser- 
vada com ho era la del diumenge y arbitrant la protecció, 
que no li podia faltar, de la autoritat eclesiàstica. 

Aquest sentiment y devoció, que ja existia en lo segle 
XIV, posteriorment se seguí posant de manifest en la Capi- 
tal Catalana, en multiplicades ocasions, de tothom sapigu- 
des y que no creyém del càs recapitular pera no sortirnos 
dels límits que tenim imposats. 

Conste, donchs, que al present reivindicàm per Bar- 
celona lo llegítim orgull d' anar à la vanguardia de les po- 
blacions catòliques, en son íntim sentiment de reverenciar 
y honrar à la Verge Santíssima sots advocació tan admirable 
com es la de la sua Concepció Immaculada. 

Francesch Carreras y Candi. 



— 73 — 

ALS MARTRES DEL BRUCH 



Martres del Bruch, dexàu la vostra estada 
Hon feys ja ha temps la funeral dormida, 
Que vuy la pàtria catalana us crida 
Per coronarvos en la vostra diada. 

Axficauvos adés, los de Igualada, 
De Piera y Mediona, gent ardida 
fQue aquí vàreu donar la vostra vida 
Per lo llorer de la immortal jornada. 

Per la justícia del bon Deu lluytareu, 
La llivertat de nostra terra y 1' honra... 
Y la glòria dels forts axí alcançareu. 

Un' altra llivertat vuy nos deshonra 
Sens fé, sens caritat, sens esperança... 
JVlartres del Bruch, feym recularia à França! 

Miquel V. Amer. 



LA GUERRA 



Feréstega barreja 
•d' ira, d' oyd y d' enveja, 
que brollan del abím; 
foguera malehida 
que al esclatar la vida, 
forjà lo primer crim. 

D' aquella sagnania hora 
la Iluyla assoladora, 
com monstre malehit, 
ab esglanyant feresa, 
d' engolir jovenesa 
no para dia y nit. 



— 74 — 
D' amors y de bonances, 
fà penes y venjances 
que esclatan à son pàs; 
de pobles fà batuda, 
de llàgrimes beguda, 
jde cors de mares, jaç! 

Tempesta que 's dilata, 
que arruna, immola y mata, 
ja ab fona, ja ab coltell, 
ja, més ensinestrada, 
ab fletxa emmatzinada, 
destral, llança ó fusell. 

Y pel planeta vola 
y destrueix y assola 
com llamp foragitat; 
y ab dolorida quexa, 

jni un pam de terra dexa 
sens ésse ab sanch marcatl 

Y passan les centúries, 
ciutats, valls y boscuries 
transforma *l pàs del temps: 
los barbres desparexen, 
ciències y arts florexen 

y r hom s' eleva ensemps. 

Mas la sagnanta fera, 

no para sa carrera; 

sols nom y arma ha mudat; 

ab docta sutilesa, 

se diu desquit, grandesa, 

conquesta ó llivertat. 

Mas ab distint ropatge, 
igual es lo carnatge, 
idéntichs los horrors; 
ses gestes més preuades, 
son vérgens deshonrades 
y camps rublerts de morts. 



-75- 
Sos fets, sos llors, ses glòries, 
derrotes y victòries, 
se compran à igual preu; 
ab llars desamparades, 
ab mares desolades, 
jab sanch brollant arreu!... 



jOh miserable terra! 
mentres la fera guerra 
alene à ton recés, 
imentida es'ta bellesa, 
falornia ta grandesa, 
y escarni ton progrés! 

Dolors Monserda de Macià. 



UN SONET ME MANA FER VIOLANT 



I 

Ja que ho vol, li dich que en vers 
jo no hi sé fer res de bó, 
y li jur, ja fet lo ters, 
que mon front no val per çó. 

Es lo vers un mal de cap 
per lo cap que es cap de un curt, 
sent no res per lo qui 'n sab 
que ell tot sol, ja fet, li surt. 

Lo qui es nat pel vers, es font 
que ses dots pot dar à broll; 
lo qui no, no li val pont, 
no hi ha pàs, tot es un toll. 

Si un li surt un poch més xich 
lo qui vé ja es molt més gros, 
y per ser un tant més rich 
si à mà vé, n' hi pot dà un troç. 



-76- 

II 

Ja ha vist, donchs, per lo que hi hà 
inés en alt, que jo no 'n sé, 
mas ja que ho vol, ^cóm se fà? 
íentho mal si no 's fà bé. 

Si r ha vist, ja té de bó 
de sos ulls la llum, mon vers, 
y fins no té tant mal só, 
mas li jur no soch per vers. 



III 



Ja que hi só, li dich que 'm fonch 
•si per cas no 'm fà bons ulls: 
tinch lo cor que 'm bat; sos bulls 
me fan sech, prim com un jonch: 
3o no sé, si vé la nit, 
lo que es son, ni lo que es llit; 
no tinch set, ni son, ni fam 
y lo cor va fent pím pàm; 
mon cos, lo gran pich del sol 
no sent, ni de res se dol, 
y de la nit lo gran fret 
en mi ja no hi té cap dret: 
En fi, crech se me 'n va 'I cap, 
^•que no m' ho pot dir, si ho sab.'' 



IV 



Jo, per ferli dir que sí, 
que ja 'm vol y que es per mi, 
mà y cor li donch: si poch es, 
ab lo temps ha de ser més. 
Un sí fa per mi la sort, 
un nó sech, pot ser ma mort. 

Oldman. 



— 77 — 

CAPELLA Y HORTES DE ST. BERTRAN 



I 

Popular fou y es encara en Barcelona, la barriada marí- 
tima de Sani Bertran que cau à Mitg-jorn de la ciutat, de- 
jús Montjuich, à qual reparo floriren per llarguíssimstemps« 
les hortes conegudes ab dit nom, vuy suprimides y confo- 
ses ab les noves construccions que forman part del modern 
axamplament de nostra h^rmosa capital. Mas, si vulgar es^ 
lo nom de Sant Bertran, no tant la procedència d' aytal 
denominació, ja que si bé encara à començos de la present 
centúria existí per aquells encontorns una hermita ó cape- 
lla del susdit Sant, no consta qui la fundà ni per quin mo- 
tiu, ni perquè s*^ esculli un titular tan poch conegut entre 
nosaltres, que ni solament figura en nostres Calendaris. 

L' autor de Barcelona antigiia y moderna diu que esta- 
va la capella al peu de la montanya y junt à les pedreres 
que cauen al mar, suposantla fundada en lo segle xiv, per 
constar que als 17 de Setembre de 1460, lo Consell assignà 
5o lliures catalanes pera repararia; que de iSjó^à 1618 la 
ocuparen los religiosos servites; que més endavant fou re- 
construïda à despeses de la Ciutat, en qual ocasió, y als 28 
de Juny de 1680, celebrà en ella la primera missa, Mossèn 
Pere Joan Alsina^ vicari perpétuu de Sant Just, de qual pa- 
rròquia dependía la susdita capella, y que últimament fou 
arrasada per los francesos en la guerra de la Independència. 

Recorrent 1' Episcopologi barceloní s' hi troba en ordre 
quinzè, entre les feixes 108Ó-1095 (Florez-, Aymerich, etc), 
un bisbe Bertran, qui cridat de França com cas excepció— 
nal, per la eminència de ses virtuts, vingué à regir la nos- 
tra Església ab una exemplaritat digna de sa notable reputa- 
ció, Canonge de Sant Ruíf, baix la regla del gran Agustí^ 
floria en son monestir capdal de la Provença, prop d* Avi- 
nyó, ab consideraWe fama de santedat, fins que cridada la 
atenció del Capítol de Barcelona,, vingué ací al morir son 



-78- 
devanser Umbert, de la família dels Alemanys. Consta en 
especial del nou Bertran, que desitjós de implantar en nos- 
tra terra la regla agustiniana à la qual pertanyia, cridà al- 
guns companyons escullits de la casa madriu de Sant Ruff 
y establí una fillola de la malexa en lo vehí poble de Sant 
Adrià de Besòs, que era del Capítol en virtut de donació 
feta per lo bisbe Deudat, segons escriptura del any 1013, 
senyalada en la Espana Sagrada, tomo XXIX, plana 213. 

Res nos hauria cridat la atenció envers tal assumpto, si- 
nó fos una carta que poch temps ha reberem de un lletrat 
arqueólech de Tolosa, Mr. J. Lestrade, demanantnos si en 
nostres arxius existiria alguna noticia referent à Sant Ber- 
tran de Comenge, de qui ell trobà en un document francès, 
que degué fundar en nostre bisbat un colegi de clergues, 
lo qual subsistia encara en lo segle XVIII, puix en tal èpo- 
ca, aquests escrigueren als canonges de Comenge demanànt- 
loshi noticies y referències de llur Sant patró. 

En quant al patronímich Bertran, venerat en nostra ca- 
pella, procedent de la Real família de Aquitanía y dexeble 
de Sant Germà (segons un Goigs que nos ha facilitat lo 
erudit investigador D. Ramon N. Comas,) fou ab lo temps 
ardiaca de la catedral de París, y bisbe de Mans, havent 
prestat extraordinaris serveys à son pays detenint ab sa per- 
suasiva eloqüència als bretons que lo assolavan; no menys 
treballà en minvar los excessos de la guerra entre Theo- 
dobert y Clotari, morint als 70 anys de edat. Invocàvanlo 
especialment los mariners, segons s' esmenta en lo susdit 
Goigs. 

No dexa de ésser rara circunstancia la intrusió de un pre- 
lat francès en nostra Església, que se senyala en los Epis- 
copologis del segle xi, com à procedent de St. Ruff de Pro- 
vença, ab 1' altra circunstancia de haver fundat un coiegi 
especial, dependent de la Seu barcelonina; y com tal fun- 
dació degué desaparéxer de Sant Adrià molt abans del se- 
gle xvni, perquè altrement n' hauria restat alguna memòria, 
,ino se fà verossímil que aquella fos mudada à nostra ca- 
pella ó hermita de St. Bertran del Port? Prescindint de 
aquesta verossimilitut, més propi apar que ell mateix fun- 



— 79 — 
dàs aquesta última capella, la qual portava lo seu nom y 
lo conservà sempre fins à nostres dies, puix res implica que 
les fundàs abdues, y axis resultaria que la tal hermita, no 
es del segle xiv (com presum V autor de Barcelona antigua 
y moderna, fixantse solament en que consta reparada en lo 
segle XV,) sinó de mes antich, ó sia del temps de son bis- 
bat (i 086- I 095. 

Dels antecedents explicats, no pretenem pas deduhir que 
lo Sant bisbe Bertran de Comenge, obgecte de la consulta 
que sens feu, resulte ésser lo mateix Bertran nostre, si bé 
un y altre convenen en haver fundat una clausura de cler- 
gues francesos, recordada casi fins à nostres dies per la ca- 
pella de son nom, nom tramés à les susdites hortes, ab que 
s' explicaria la singularitat de semblant denominació entre 
nosaltres. 



II 



Respecte à les esmentades hortes, queus diré? De perso- 
nal recort podriam observar à la actual generació, que du- 
rant Uarch temps foren les delícies dels barcelonins y V es- 
barjo més atractívol de nostra insigne capital. Sos alicients 
ne feyan un sanitós y animat passeig en totes les tempora- 
des del any; suau, pla y arraserat à dreta per les muralles, 
y à esquerra per les estribacions del Montjuich, desde 
ahon les tals hortes presentavan en conjunt, un bell cop 
de vista, ab llurs infinites capsades de verdures de tota lley 
y matisos, qual immensa caxa de pintures ó vastissim 
tauler de scachs, entrecreuat de caminets y partit, mijan- 
çant un ample caminal de cap à cap, en dos livells, I' un 
rebaxantse envers la ciutat, y 1' altre eniayrantse per graus 
costera amunt, fins al peu de la carretera del castell. Tal- 
ment admirava lo primor ab que estavan cultivades aque- 
lles plantacions, la excelencia de llurs productes, ja en ver- 
dures, ja en fruyts y delitoses flors de camp y de jardi; 
entre molts altres arbres, hi havia varietat de figueres, es- 
pecialment reputades per llur fruyia. Ademés de una po- 
blació indigena de hortolans, que gosavan de certa impor- 



— 8o — 
tancia units ab los de Sant Pau, fent cos y gremi à part en 
competència ab los de Sant Pere, existia altra població de 
ciutadans que temporalment ocupava certes torres ó ca- 
setes de fusta (per les exigències de la fortificació,) de as- 
pecte lo més rialler, ab patis y galeries, passatges de ca- 
nyissos y emparrats. Antigues cinies y grans depósits de 
aygua servían per regadiu de aquells vergers. A dit aspecte 
urbà, se unia lo rural ab munió de pallisses y establies, 
corts y corrals ahon brollavan nombroses pollades y vi- 
rams, bestiar de treball y de cria, cabrits, coloms y garri- 
nets, quals rústechs efluvis competian ab les suaus flayres 
de roses y clavells, aufàbregues y violes que borejavan les 
margenades y camins. També s' hi veyan alguns edificis 
destinats al perfeccionament de útils y eynes de pagès, y 
millora y foment de cultius. 

No cal dir quant agradós resultava lo estatge d' aquell 
petit oasis, no sols pera los vehins, sinó pera los constants 
visitants que hi anavan à festivar diades ó successos de fa- 
mília, ó simplement per verenes y gaubanses, ab tota aque- 
lla Uivertat y franca expansió de la vida del camp; plahers, 
que no obstant llurs insentius y entussiasmes, may acaba- 
van com es freqüent vuy dia, en excessos no coneguts lla- 
vors del bonjanós poble barceloní. 

|Y pensar que tot açó ha desaparegut com per ensalm, 
sens dexar rastre; convertit en- una freda y prosaica barria- 
da especulativa de hon fugiren pera sempre les ninfes y 
dríades poètiques, encisadores de un lloch en lo qual tant 
y arreu gaudiren nostres avis, richs y pobres, nobles y 
plebeus; sacrificat lo interès públich al de alguns particu- 
lars, no duptant ofegar les santes aspiracions del cor, baix 
la iníqua pressió del tant per centl 



Sols per recordança del temps vell, consignàm exes sen- 
zilles notes en lo present ^/manacAv-à qual publicació, y 
à tots los companys colaboradors de ella, desitjàm molls y 
pròspers anys de vida» 

JOSEPH PuiGGARf. 



— 8l 



LO SANT CRIST DE IGUALADA 



Finesa d' amor. 
Al peu del Montserrat, 
anys ha que entre vinyars'^seya de grat 
la vila de Igualada; 
del Montserrat al peu, 
palau que en Catalunya alçà 1 bon Deu 
pera sa Verge Mare. 

La Reyna celestial 

al véurela arrimada à son Casal 

ses gràcies li vessava, 

y ab tan suau regor, 

floria hermosa com roser de olor 

que '1 poncellàm esbada. 

Desde son camaril 

sentí, Maria, dolça com d* Abril 

sa mistica fragància, 

y en un Divendres Sant 

axí parlava al divinal Infant 

que té damunt sa falda: 

— ^Vos plauen, Fill preciós, 

les aromes que exhala pera Vos 

exa Vila galana? 

Ja que us regala 'Is cors, 

dàuli senyal de vostres fins amors 

avuy que n' es diada. — 

Jesús la ohí ab plaher. 

En la Capella hermosa del Roser 

que la Vila estojava, 

finesa d' amor feu 

à r hora en que '1 clavaren à la Creu 

al cim d' una montany^. 



— 82 — 

Lo Sant Crist venerat 

que hi portaren per ésser adorat, 

suhava sanch y aygua! 

Se n' adonà la gent 

y «jmiracle!» clamava «jgran portent!» 

postrantse entorn ia Imatge. 

La devoció cresqué, 

la Vila venlurosa agrahí bé 

exa finesa santa; 

lo Crisi miraculós 

desde llavors fou son joyell preciós, 

sa prenda més aymada. 

Tres cents anys han passat, 

y avuy, per obsequiarlo, la Ciutat 

encara més s' afanya, 

puix saben tots sos fills 

que '1 Sant Crist fou 1' escut en llurs perills, 

sa glòria en les batalles. 

Mentres sa Fé viurà, 

del cim del Montserrat li somriurà 

r Estel de nostra Pàtria; 

y florirà feliç, 

embaumant ab olors del Paradís 

la terra catalana. 

Antònia Gili Güell. 



Qui aguayta per lo forat, veu son malt fat. 

Anell en lo dit, honra sens profit. 

Qui à quaranta no se atura y à cinquanta no endevina, à 
sexanta desaiina. 

Diu lo Bisbe de Comenja, que qui no treballa no menja. 



-83- 

RODA LO MON Y TORNA AL BORN 



La plaça del Born ab tot y la animació que encara avuy 
durant certes hores hi regna, no es més que una sombra 
de lo que fou en les èpoques passades quan s' hi celebra- 
van los torneigs y festes anyals; allí s' aplegava lo bó y mi- 
llor de Barcelona, des lo Rey al menestral, pera veure 
córrer llances als campeons de més fama. Es impossible 
descriure minuciosament 1' hermós quadro que presenta- 
ria ab tantes dames y damiseles vestides ab un luxo orien- 
tal, ab tants cavallers y nobles d' arrogant figura, ab los 
cadafalchs dels mantenedors, ab los cadafalchs y finestrals 
recoberts de domasos, ab tants elms, escuts y llances com 
relluhían en la. pista; se necessitaria realment la paleta del 
més afamat pintor pera reproduhir un d' aquells quadros 
que allavors ab tanta freqüència presenciava la feliç Bar- 
celona. D' aleshores data, sens dupte, la frase de roda lo 
mon y torna al Born, com pera indicar que en lloch se 
troba res comparable en importància y bellesa com lo de 
aquella famosa plaça. 

Però no eran sols les citades festes les que li donavan 
nom; hi havia una costum que, à mon parer fou la que 
més contribuhí à la formació de la esmentada frase. Veu- 
sela aquí: 

Cada any, lo dia i de Janer ó Ninou, los honorables 
Concellers acompanyats dels Cònsols de Llotja y de molts 
prohòmens y persones distingides, com si diguessem lo bó 
y millor de Barcelona, s' aplegavan en la Plaça de Sant 
Jaume, davant la casa de la Senyora Vilagayana y ca- 
valcavan per la Ciutat, anant à donar la volta pel Born per 
veure lo vidre, puix era costum que los vidrers residents 
«n lo Born, parassen ricament llurs obradors en lo dia de 
primer d' any, gala extraordinària d' aquell temps. Però la 
cavalcada no se reduhía à voltar lo Born, sinó quasi tot 
Barcelona; en proves d' açò veges lo que ne diuen nostres 



-84- 
antichs dietaris: La nota corresponent al any 1462 diu 
solament que «feren la volta del canyet e per la Ciutat.» 
La del any i565 diu «anant per la Calcetería, Boria, ca- 
rrer de Moncada, Born, Pla den Luli, marina devanl 
lotge entrant al cap del carrer Ample y al vol del carrer de 
les Trompetes, carnicería den Sors la proa del Pi, Cucu- 
rulla, plaça de Santa, Anna carrer Condal, riera de sanct 
Joan, carrer dels mercaders, Boria, Calceteria.» 

La del any 1584 es més esplícita, diu axis: 

«En aquest dia després dinar com es de pratica se ajus- 
taren ses magnificències à la plaça de Sant Jaume y feta la 
agraduatio en la qual agraduatio y fou lo lUe. y Rnt. se- 
nyor micer Hieronym Manejat Canceller de Cathalunya 
feren la volta com es de costum quis-cun any en semblant 
jornada, ço es que anaren per la Boria fins à la capella den 
Marcús y après prengueren per lo carrer de Moncada y 
isqueren al Born y après fins al reorxador y après passaren 
devant lo baluart de mig jorn y passaren devant de llotge y 
prengueren per lo primer carrer qui hix al carrer Ample 
fins al carrer vulgarment dit la carnicería den Sors y après 
tiraren tot dret fins à la proa de micer Quintana ahont gi- 
raren à ma squerra fins al canto del carrer qui va del Pi à 
casa del compte de Aytona y anaren tot dret à la plaça de 
Santa Anna y prengueren per lo carrer Condal y passaren 
à la riera de Sant Joan y après prengueren al canto de dona 
Aldonça Doms y giraren al carrer dels Mercaders fins al 
canto qui ix à la plaça de la Lana y giraren à man dreta 
per la Boria anant per la cort del vaguer y per la Calsate- 
ria tornant à la plaça de Sant Jaume de hont tothom se 
despedí.» 

La nota del any i585 fa notar que essent la cavalcada 
«devant los baluarts tiraren com es de praticha,» detall que 
no haviam trobat encara. 

Però, no es la esmentada cavalcada de Ninou, quadro 
per cert ben original y encisador, la que més podia con- 
tribuhir à la invenció de la frase roda lo mon y torna al 
Born, n' hi havia una altra de més important pel nostre 
obgecte, puix se formava al Born, rodava per la ciutat y 



— 85 — 
tornava al Born pera disoldres, y aquesta era la Cavalcada 
ó Volia de la festa de Sani Joan, la qual tenia lloch per 
la festa d' aquest Sant, ó sia lo 24 de Juny. 

Una nota del any 1683 la explica de la següent ma- 
nera: «En aquest die los magnifichs senyors de consellers 
acompanyats quiscu delís de alguns officiais de la Casa y 
de alguna altra gent se ajuntaren al Born ab lorde antich 
y acostumat, ço es que primer se ajuste lo conseller quint 
y après los altres y essent tots ajustats y essent arribats los 
consols de lotge, feren la volta acostumada y feta la volta 
tornaren al Born y quiscu sen ana à sa casa acompanyats 
dels matexos officiais y altra gent.» 

La del any següent porta lo següent detall digne de 
ésser citat; «... y tornaren al Born à despedirse, y aqui fo- 
ren les trompetes tabalsy menestrils de la ciutat y sonaren 
ab gran impetut lo que no serè fet en ningun any.» Es 
fàcil imaginarse la saragata que farian aquella barreja de 
instruments tocant sense ordre ni concert mentres ses 
magnificències se despedian, lo més provable es que los 
axordarían impedintlos fer los deguts compliments y cere- 
monies per qual observancia eran tan zelosos los nostres 
Concellers; lo cert es que 1' any 1687, se feu, es veritat, la 
volta dels altres anys, però «no portaren tabals ni trom- 
petes com serè començat de abusar.» 

Ab tot lo esmentat no pretench dir que aquesta darrera 
costum fou la única que contribuhí à la formació de la 
frase roda lo mon y torna al Born, però si que fou, sens 
dupte, de les que més influencia hi tingué. 

N. Font y Sagué. 



RONCESVALLS 



Llamp que espategant ne baxas, 
r altiu roure cabussant; 
torrentada que devallas 
portant la mort y 1' esglay; 



— 86 — 
bufarut d' ales negroses, 
baxéu tots eri devassall 
y espoliriu d' una vegada 
1' exèrcit de Carlemany! 
Miraulos, allà s' oviran 
sos arquers y sos cavalls; 
ses armes lo sol reflexan, 
sos penons van onejanls... 
Miràu, miràu, ja s' acostan, 
ja omplenan tota la vall; 
gran brugit y terratrèmol 
se sent en mitg del boscàm; 
no ohiu? ja cantan victorià 
los clarins y 'Is atabals. 

Mas, un crit ferest de jarrera! 
ha rodolat per 1' espay; 
de r una à 1' altra les serres 
ab goig r han fet ressonar. 
Ja 's sent brunzir la sageta, 
lo còdol fuig de la mà; 
les roques avall s' estimban 
sembrant la mort y 1' esglay. 
S' embestexen y s* atupan 
los de Vasconia y 'Is franchs; 
devalla M vasch de la altura 
per torrents y xaragalls, 
torb que aterra d' un cop d' ala 
r atapahit abetar... 
Los crits y 'Is ays se barrejan 
del qui lluyta y del qui cau, 
les veus de gueira y carnatge 
y Ms sospirs d' agonejants, 
los colps de pedra y de maça, 
lo drinch d' escuts y buyrachs, 
ab lo masegardel ferro 
y ab los renills dels cavalls. 
Los lluytadors semblan feres, 



-87- 
les espases semblan fals; 
à doll per lot la sanch corra, 
la Mort dalla ençà y enllà; 
la Victoria esguarda en dupte 
sens saber qui coronar: 
al defensor de la pàtria 
la corona sempre ha dat; 
al qui per la pàtria liuyta 
^qui '1 pogué may deturar? 
Les testes pel camp rodolan 
iVictoria! cridan los vaschs; 
los franchs que restan ab vida, 
corra que més correràs, 
sentint ploure les sagetes 
y Ms còdols al seu voltant. 
En Carles irat s'allunya 
en ales de son cavall, 
dexantne nafrat enrera 
son nebot, lo brau Roldà, 
qui en sa darrera mirada 
sospira llagrimejant, 
vehentne retut per terra 
r honor de França com jau. 
jVictoria! cridan les serres, 
jVictoria! crida la vall; 
y en Carles corra més corra... 
jVictorial encar sent cridarl 

^Qué *s feu de tanta grandesa.»* 
^Hon son ara tants cavalls? 
^Hon r host sempre vencedora, 
que un jou nos vingué à posar? 
^Hon es» Carlemany, ta glòria? 
Ta fortuna ^hon es anat? 
Bé la remembrarà en Carles, 
la feta de Roncesvallsl... 

JosEPH M.* Serra y Valls. 



— 88 — 

A MON AMICH AGUSTÍ VALLS Y VICENS 

EN LA MORT DE SON FILL 



Fou 1' aucell més xamós de ta niuada, 
Y 'I bon Deu I' ha cridat al Paradís; 
No '1 plores, no, y enveja sa volada, 
iQui tingués ales per volar axísi. 

Del arbre del amor ta verda branca 
Conservava florits set tanys arreu, 
Deu n* ha cullit la flor més bella y blanca; 
iDitxosa flor la que enamora à Deu! 

Set papallones ton jardi tenia 
D' aletes matisades totes set, 
La més bella y gentil al Cel fugia 
Flayrant de Deu etern lo roseret. 

Papallona ó aucell ó flor gemada, 
Ell ha volat al Cel per no tornar, 
Ab vosaltres visqué sols de passada. 
Si ales tenia, ^-perquè no volar? 

Si tinguessem les d' ell icóm volaríami, 
No '1 plorem y envegémlo, amich del cor; 
Si la mort es la vida, ^'qué 'n treuríam 
De plorà à aquell qui viu vida millor.? 

Arthur Masriera. 



LO JOCH DE SCACHS 



En alguns de mos anteriors passatemps he manifestat la 
opinió de que Catalunya durant la Edat-Mitja portà la 
bandera de la civilisació de Europa durant alguns segles, 
y cada dia me vaig convencent més de aquesta veritat. 

Un dels datos que han contribuït à arrelar en mi aques- 



-89- 
ta opinió ha sigut la boga ab que estava en Catalunya lo 
joch dels Scachs durant los segles XI à XVI y lo que en 
ella s' hi trobassen los documents auténtichs més antichs 
que parlan de aquest noble joch y que sols en ella se tro- 
ben inventaris de Reys y Prínceps en que hi van conti- 
nuats preuats jochs y taules de scachs y molts llibres «trac- 
tats del joch,» 

Mas en Catalunya llavors, com ara, se jugava als scachs 
desinteressadament; ab lo amor propi del jugador n' hi 
havia prou pera donar interès à les partides, lo que no 
resultava axis en altres nacions especialment entre los po- 
bles de Orient, 

En lo llibre «Les Praderes d' od> del autor mahometà 
«El Maçoudí» que escrivia en la primera meytat del 
segle X, hi llegim: 
«Los Hindús quan jugan als scachs ó al Nard — Taules 
•posan per penyora teles ó pedres precioses. Però alguna 
regada esdevé que un jugador després de haver perdut tot 
quant possehía, se juga un de sos membres. Al obgecte co- 
locan al costat de aquests jugadors sobre carbons encesos 
ma petita caldera de aram en la que s' hi fà bullir un un- 
güent rogench, propi del pays, que té la propietat de clou- 
re desseguida les ferides y detenir la efusió de la sanch. Si 
lo qui ha apostat un de sos dits pert la partida, se '1 talla 
lesseguida ab lo punyal que porta al costat y que obra 
;om lo foch. Desseguida fica la mà en lo ungüent y cica- 
trisa la llaga; després torna al joch, j si la sort segueix 
Sentli desfavorable, sacrifica un segon dit, y algunes vega- 
les, si continua perdent se talla successivament tots los 
lits, la mà, lo antebràç, lo colze, y altres parts del cos. 
►esprés de cada amputació, ell mateix cauterisa la llaga 
ib aquell ungüent maravellós, curiosa barreja de ingre- 
iients y drogues particulars de la índia. Lo rasgo de cos- 
tums que referesch es una cosa notòria.» 

Los Arabes també jugarían fort als scachs, y si no se ju- 
javan los membres, se jugavan les persones estimades, de 
que ne pot ésser una prova lo celebrat problema de Dil- 
lavam. 



— 90 — 

En aquest final de una partida en la que un dels juga- 
dors, després de haver perdut tot quant tenia, se jugava sa 
esclava predilecta, aquesta, qui presenciava la partida, y 
no tindria ganes de cambiar de amo, al estar en lo mo- 
ment crítich de la jugada decissiva li digué «sacrifica lo 
Roch y estich salvada.» Axis ho feu y sortí triomfant. 

Avuy dia los jugadors de Scachs à Catalunya son rela- 
tivament pochs y menys encara de les altes classes socials. 

En cambi la civilisació moderna nos ha portat les carre- 
res de cavalls, frontons, acadèmies de billar etc. etc. en 
les que, si no s' hi jugan membres humans, ni persones 
estimades, s' hi jugan quantitats que causan la ruina de 
moltes families: y aquests Sporís donan moltes vegades 
resultats més desastrosos que los dels jugadors orientals. 

|Si Deu volgués que tornassem als Scachsl 

JosEPH Brunet y Bellet. 



LO PRIMER PAS 



Arrasserat al tronch d' una olivera 
sa mare 1* ha dexat, 
es més petit que un lliri en primavera 
tot just esbadellat. 

Es més hermós que M sol en plé mitg dia, 
més blanch que 'Is gessamins, 
voreta seu 1' està esperant Maria, 
r enrotllan serafins. 

«Mon Deu, Rey de mon cor, vina à mos braços, 
comença, no cauràs; 
si 'Is angelets no guardan los teus passos 
Jo hi soch, àmí 'm tindràs... 

«Oh mon Petit, depressa... una altra passa... 
jja hi soml» y fort, tan fort 
lo Fill de Deu à sa Mareta abraça 
que fà esclataria en plor... 



— 91 — 
— ^Per qué ploràu, oh Mare benhaurada, 
son bés vos fà sofrir? 
sos ulis serens vos han ennuvolada? 
qué, donchs, vos pot gorir? 

«Oh! no es pas Ell, més ayl llunyanes penes 
m' han ara desvetllat, 
ara he sentit lo drinch de les cadenes 
que r han d' amor lligat. 

L' he vist ara vinclantse com espiga 
que breça M ventíjol, 
y cercar, per no caure, una mà amiga 
Ell, guiador del sol!... 

L' he vist més tart, portant exa olivera, 
caygut à mitg camí, 
Ell que ha signat als astres la carrera 
y 'Is serva per 1' espay vespre y matí!!! 

Sor Eulària Anzizu. 



LA LLIVERTAT Y LA PÀTRIA 



Un jorn Catalunya 

ses penes plorava, plorava. 

La llivertat diuli: 

— ^Per tindrem que 't falta, que 't falta? 

Te faltan tal volta 

contésiam, les armes, Ics armes? 

— No 'n tinch pro no importa, 

la fals trob que 'm basta, que 'm basta. 

— ^Potse 't falta força? 

— Tinch força y coratge, coratge. 

— ^Si 't trobas valenta 

perquè no 'm proclamas, proclamas? 

— Mos fills morirían, 

no puch que soch mare, soch mare. 

Rafel Nogueras y Oller. 



— 92 



NOTES SARDO-CATALANES 



A no haver esdevingut la unitat espanyola, no duptàm 
que la Illa de Cerdenya parlaria avuy en sa major exten- 
sió r idioma de Catalunya, si hem de jutjar per la in- 
fluencia que dexà y lo desenrotllo que adquirí en menys 
de dos segles de dominació directa y exclusiva. N' hi ha 
prou per demostrar aquesta influencia ab que en i565 en 
lo Parlament reunit à Càller per lo virrey D. Àlvar de Ma- 
drigal (castellà com casi tots los qui Espanya envià à la 
illa) los tres estaments de Cerdenya demanaren que les 
lleys municipals de Sàcer, Iglesias y Rosa,' antigament re- 
dactades en genovès ó pisà, fossen traduhides al català à fi 
de que los habitants de aquelles ciutats poguessen entén- 
dreles y cumplirles, y ab que estigan escrites també en 
nostra llengua gran nombre de manuscrits y códichs de 
caràcter polítich, jurídich y administratiu à Cerdenya exis- 
tents, com son capítols, ordinacions de tota mena, unes 
trenta y tantes crides ó proclames publicades per los vi- 
reys espanyols de la illa, llibres de cartes reals, de funda- 
cions, llibres vermells ó grochs, ab moltes pragmàtiques, 
cartularis, rúbriques, y privilegis, etc. etc. Entre aquestes 
obres de estil purament pràctich, dictades per les necessi- 
tats de la administració y del govern, merexen especial 
esment los Capítols de Cort del Stament militar de Sarde- 
nya publicats en 1572, per Francesch Bellido. 

Per lo demés, los impresos catalans de Cerdenya poden 
comptarse ab los dits; però algun d' ells té induptablement 
valor literari: tal es, per exemple, la Vida y miracles del 
benapenturat Sant Antiogo, de \a qual parlarem aviat. A 
frech d' ella podríam axí mateix citar una traducció de 
Hugues de Saint Victor ab lo títol de Speculum Ecclesice 6 
sia Spill ó mirall de la Santa Sgleya, imprès à Càller en 
1493, llibre del qual han parlat successivament los erudits, 
P. Jaume Villanueva, Morel-Fatio, D. Marian Aguiló, y 
D. Eduart Toda. Lo darrer llibre català estampat à Cer- 



— 93 — 
denya es una Doctrina cristiana, y fou en i85o. Axó na 
vol dir que no se conreua ja literàriament la llengua cata- 
lana en aquella illa. Lo mateix Sr. Toda en sa obra «La 
poesia catalana à Sardenya.» (Barcelona, sens any) nos 
parla de poetes contemporanis que conreuan nostre idio- 
ma, algun d' ells com en Joseph Franch ja conegut à Ca- 
talunya per haverse publicat poesies seves en revistes de 
Barcelona, y altres com en Antoni Adami y Jordi Vítelli, 
qui son més moderns encara, puix llurs composicions da- 
tan dels anys 1878 y 1888 respectivament. De tots los poetes 
contemporanis alguerenchs lo més important y fecón es lo 
citat Franch. 

De la «Vida de Sant Antiogo» à la qual fà poch nos re- 
feríam, se han publicat à Cerdenya dues edicions. La pri- 
mera, com més avant veurem, se estampà en lo segle XV, 
y en lo XVI la segona: abdues en Càller (Cagliari). Es 
cosa sabuda que les hosts catalanes, menades per I' infant 
de Aragó, se apoderaren de Càller en 1327, y des llavors 
Cerdenya passà al domini de la monarquia aragonesa, in- 
corporantse més tart à la Corona espanyola, de la qual no 
sortí fins à 1720 en que fou anexionada al Piamont. Los 
catalans exerciren en la illa una gran influencia des lo 
principi de la conquesta, logrant en breu temps veure ex- 
tesa sa llengua per les ciutats més importants. Dues d' elles 
se pot dir que deuen als catalans sa població: Bonayre y 
Alghero. De la primera diu Muntaner que als tres anys de 
edificada comptava ja 6,000 habitants catalans. L' actual 
ciutat de Alguer ó Alghero,' que conserva encara fesomia 
del tot catalana, y la llengua del Principat de Catalunya, 
es una antiga colònia fundada per Pere IV ab gent del 
Panadés, de manera que lo català que allí se parla es prò- 
piament lo del Panadés y Camp de Tarragona. Boades, 
historiador del segle XV, diu que en son temps se parlava 
lo català ab tanta puresa à Cerdenya com à Catalunya (i). 
Despuig, escriptor del segle XVI, afirma que si bé en mol- 



(i) Boades: Libre dels Feyts darmes de Catalunya (ed. Aguiló), 
cap. XXVIII, pàg. 104. 



— 94 — 
tes parts de la Illa se conservava allavors la llengua antiga 
del regne, los cavallers, persones distingides y los comer- 
ciants parlavan català com llengua de més bon tó. fi) 
Efectivament, un escriptor sardo, casi contemporani del 
anterior, qui visqué à mijans del segle XVI, assegura tam- 
bé que entre los ciutadans estava en ús la lingua hispànica, 
tarraconensis seu catalana (2). Encara avuy los habitants 
de Alghero parlan català, anch que ab lleugeres influen- 
cies italianes, y encara hi ha allí, com hem vist, escriptors 
que se preuan de compondre poesies catalanes, y de con- 
reuar nostra literatura. Lo dialecte de Alghero, de que 
ara no es ocasió de tractar, ha sigut estudiat per filólechs 
italians com G. Morosi, (3) y P. E. Guarnerio (4) en la 
Miscellanea di filologia, y en 1' Archivio glottológico italià- 
no. Corrobora per complert los testimonis de Boades y 
Despuig la Vida y miracles de Sani Antiogo metge y màrtir 
reproduhida en 1890 per D. Marian Aguiló (5) com curiós 
testimoni del segle XV, que vé à demostrar en plé segle 
XIX la uniíat de nostre antich llenguatge en totes les re- 
gions hon se parlà en la Etat Mitja. Efectivament, en cap 
de ses pàgines pot trobarse un sol indici que denuncíe ha- 
ver sigut escrita en Cerdenya, ans al contrari, tota la obra 
es modelo de verdadera correcció y elegància, y baix aquest 
concepte pot posarse al costat de les millors produccions 
del segle XV. La unitat de la llengua literària era tan com- 
plerta allavors, que se li fà molt difícil al íilólech decidir 
sols per 1' idioma si una obra de aquella època es deguda 
à la ploma de un fill de Barcelona, de Valencià, de Palma 
de Mallorca, de Perpinyà ó de Càller. Altra circunstancia 
fà interessant la «Vida de Sant Antiogo,» y es que la pia- 
dosa llegenda de son viatge à Cerdenya des la Mauritània, 



(1) Despuig: Colloquis de la insigne ciutat de Tortosa, Barce- 
lona, 1877, pàg. 20. 

(2) hva^xxtv: SardinicB brevis historia et descriptiu. Ed. de 1788, 
pàg. 9. 

(3) G. Morosi: L' odíerno dialetto catalana d* Alghero in Serdegna. 

(4) P. E. Guarnerio: // dialetto catalano rf' Alghero. 

(5) Barcelona, estampa de la Acadèmia, 25 Setembre 1890. Un 
fascicle de 19 per 12 centímetres y 30 pàg. 



-95- 
ahon fou cruelment perseguit per 1' emperador Adrià, no 
se troba en cap dels Flos Sanctorum catalans. Lo sant met- 
ge maurità sufrí la moft en Cerdenya, y per axó, sens 
dupte, donà son nom à una de les illes de les costes, y 
quedà sa devoció arrelada en lo pays, ahon abundan los 
qui en les piles baptismals reben la denominació de An- 
tiogo. L' exemplar únich de que se valgué lo Sr. Aguiló 
pera sa edició barcelonina se troba en 1' Arxiu de la Cúria 
eclesiàstica de Càller, en quina ciutat degué imprimirse. 
Es una edició popular de 12 pàgines en quart, à dues co- 
lumnes, sens peu de imprempta, ni any de impresió; però 
no cab lo menor dupte de que fou publicada en i56o en 
Càller per 1' impressor Esteve Moretio, per ser los tiposdel 
text iguals als de la Carta de Logu, obra editada per lo 
mateix impressor en 1' any abans citat. 

Aquesta edició es al ensemps una reimpresió de altra 
anterior, y tenint en compte que Moretio es lo segon im- 
pressor de la illa, havent sigut lo primer Salvador de Bolo- 
nia, qui portà les prempses allà en 1493, es provable que 
la primera impresió feta també à Càller la pogàm atribuir 
al segle XV. Lo llenguatge nos diu, ademés, clarament 
que es de aquesta època. 

Escrit en sa primera y derrera part en català, escepte 
desde la pàg. 28 à la 64, se troba en V Arxiu Capitular de 
la Vila de Iglesias un manuscrit en foleo de j6 pàgines 
relatiu aximateix al Sant sardo. Té per títol Procés de mi- 
racles del gloriós Sant Antiogo, començail l'any 1593. En 
una nova edició que se fés de la interessant obra que nos 
ocupa seria molt convenient acudir, pera enriquiria ab 
noves tradicions populars, à aquest procés del segle XVI 
del qual dona extensa noticia D. Eduart Toda en sa Bi- 
bliografia espaiïola de Cerdena (pàg. 194, n.° 81). 

A. Rubió y Lluch. 



Qui paga lo que deu, fà cabal per son hereu. 

Qui lluny và à cassar, và enganyat ó và à enganyar. 



-96- 

À LA VERGE SANCTA MARIA 



A vos, dona verge sancta Maria, 
dó mon voler, qui 's vol enamorar 
de vos tan fort, qui sens vos no volría 
en nulla re desirar ni amar. 

Car tot voler ha melloría 

sobre tot altre que no sia 
volent en vos, qui est mayre d' amar; 
qui vos no vol no 's pot enamorar. 

Pus mon voler vol vostra senyoria, 
lo meu membrar el saber vol vuyll dar; 
car sens voler, dona, ^eu quels faria? 
E vos dona, si us play, façats membrar 

e entendre, mayre, à clerecia, 

per ço que vagen en Suría 
als infaels convertir e preycar, 
els christians íacen pacificar. 

Mant hom se vana que murria 

per vostre fill si loch venia; 
mays pauchs son çells quil vagen preycar 
als infaels, car mort los fa duptar. 

Ramon Lull. 



I 



Ni dona prop de varons, ni estopa prop de tions. 
Qui no dona lo que dol, no alcança lo que vol. 
Amichs fins al ocs, y à la bossa no m' hi lochs. 
A pare guanyador, fill gastador. 
Cabra avesada à saltar, fa de mal desvesar. 



— 97 — 



* 
^ * 



Jo só per mi mateix un gran misteri. 

No sé d' hon vinch ni ahon vaig. 

Nasquí... perquè nasquí jcrudel problemaí 

Moriré, com y quan? sols Deu ho sab! 

Si goyio envers lo Cel petit me sento, 

si miro al meu entorn me sento gran... 

A voltes crech que soch una formiga 

y à voltes un gegant. 

La càrrega fexuga de la vida, 

fexuga y tot me plau... 

Puix m' heu fet entreveure lo misteri, 

dexéumel esbrinar. 

Y si no sé d' hon vinch, senyor al menos 

diheume ahon me portau. 

EVELI DORIA Y BONAPLATA. 



LO DARRER GRALLAYRE 



I 

Temps enrera, quan tenia 
més humor y menos anys, 
no hi havia en lloch cap festa 
hon no hi anés à sonar. 

Tothom... tothom me buscava, 
era ben vist y obsequiat, 
però avuy, molts d' ells, ni 'm miran 
quan passan pel meu davant. 



Dintre uns anys, la gent de casa, 
de mi s' hauran oblidat 
y ni sombra ni memòria 
del grallayre restarà. 



-98- 

II 

Tol se pert. Fins nostres festes 
son com flors que s' han secat, 
y han perdut la fesomia 
y la fragància del camp. 

Ja no 's ballan rams ni coques, 
ni 's cantan los goigs del Sant\, 
ni à casa 's passa 'i rosari 
cada vespre com abans. 

Les costums y '1 modo d' ésser 
de la terra han cambiat 
d' un modo, que fà vergonya 
y desdiu dels catalans. 

III 

L' hereu meu... poch me respecta 
y fà sempre 'I que li plau; 
no vol rebre del seu pare 
cap lliçó, ni en bé ni en mal. 

Quan li parlo de la gralla 
gira full tot d' un plegat; 
li sab greu que jo li parle 
d' ésser músich popular. 

Com tols los altres fatxendes 
s' ha vestit d' un trajo estrany, 
y à dins de casa jo 'm trobo 
com si fos un trasplantat. 

IV 

L' instrument que encar conservo 
dels avis fou heretat, 
y de pare à fill passava 
desde temps immemorial. 



— 99 — 
Peró avuy... lo faig à troços, 
ningú més lo sentirà. 
No vull que siga joguina 
de cap net ni dels estranys 

Jo hauré sigut de la branca 
r últim grallayre del Camp. 
jAdéu costums de la terra! 
jPatria meva... Adéu siau! 

Ramon Roca Sans. 



QUADRET 



(a mon amich en frederich uyà y de solernou). 

Un furiós tràmpol de vent ha obert de bat à bat la sola 
finestra de una miserable masia que, com fita de la pobre- 
sa, se axeca sobre un erm tossal que domina un poble dels 
nostres Pirineus. 

Ja desde lluny lo miraria fa tristor. 

Lo Quel corre à tancaria de una revolada que té quel- 
com de ira y de desesperació. 

Si hagués mirat à la part de fora, hauria vist lo cel cu- 
bert de núvols plomissos com montanyes quimériquesque 
esgrahonan I' espay; los tossals vehins cuberts de neuy los 
arbres entexinats de gebre; sols la tramontana ha besat lo 
front del Quel ab son glassador alé, peró sens minvar la 
febre de sa pena. jEs tan fonda!... 

Jove de trenta anys, alt, moreno y sapat, com los fills de 
la montanya, fa quinze dies que ha vist morir à sa estima- 
da esposa, la Quima, la millor jove del poble, d' ulls ne- 
gres, negres com la pena que acora al pobre Quel. 

Tancada ja la finestra, aquest se 'n torna prop del bre- 
çol hon se hi veu un infant de deu mesos, abans de cabell 
ros rissat à manera de anellets d' or, mas ara esbullat y làs 
com si r alé de la mort hagués anat desfent aquells rulls. 



— 100 — 

Aqueix angelet morent ha tancat ses parpelles; la gro- 
gor està dibuxada en sa cara; tothom diria que 's mort, si 
r estertor de 1' agonia no revelés que en aqueix cos tan 
menut hi queda encara un alé de vida. 

— iQuina nit de amargura, Deu meu, — exclamà en Quel 
mentres creuava los braços y endreçava sa vista dolori- 
da al Cel. 

Eran més de sentir les penes aquexa nit, la vetlla de 
Nadal, vespre de santa alegria per les famílies cristianes y 
de cràpula y disbauxa per aquells que solament buscan 
una Noche-buena, es dir, una bacanal per profanar la vet- 
lla que vé à ser alba de glòria per la Humanitat. 

La exclamació que lo dolor havia posat en los llavis del 
Quel esporuguí à 1' Angeleta, nina de sis anys, retrato fidel 
de sa mare, que mirava fit à fit al infant agenollada à frech 
del breçol, y al Narciset nin de quatre anys que Murillo 
hauria pres per modelo per pintar àngels en son immortal 
quadro de la Immaculada. 

Lo Narciset segut en una cadireta y jugant ab la marru- 
xa, se posà à plorar y son pare corregué à axugarli les 
llàgrimes ab petons, extrenyentlo ab deliri entre sos braços. 

jOh quant anyorava à les hores à sa estimada esposa que 
altres anys en aytal nit era la alegria de la casa, somrihent 
à sos fills ab infinita dolçor. 

Y de cop lo pobre viudo vessava un torrent de llàgrimes 
al venir à sa pensa aquest recort. 

jQue es trista la soledat! 

Un quinqué morent y trist dibuxa ab mitges tintes la 
pobresa de la cambra. Aquesta es de parets ennegrides per 
r alé del fum que les besa en nits de tramontana. A tocar 
del breçol hi ha una taula de pi vermellenca y gastada 
en ses vores pel frech dels colzes de tres generacions, hon 
si hi veuen escampats en dolorós desordre xicres, un 
topi, un vas que conté una medicina groguenca, culleres, 
ganivets y un rosegó de pà moreno y sech; un xich à la 
esquerra hi ha la llar que ja no guspireja, tot es cendra, 
puix fà poch que s' hi ha cremat lo derrer branquilló que 
r Angeleta havia recuUit en lo camí-ral, y més enllà entre 



I 



— lOI — 

sombres apenes se ovirava 1' escorredor ó ayguera ab al- 
guns plats de barroera y vermellenca terrissa. 

iQuin quadro de dol y de misèria! 

Lo Quel, fixos sos ulls sempre en lo breçol, veu que 
son fill més petit va à finar y ab tota la precaució de una 
mare lo treu del breçol embolicat ab la robeta y 1' estreny 
contra son cor com per suplir 1' escalf, lo bes, la amor 
maternal. 

j Pobre Quel! Mentrestant arriban à son ohido, com eco 
de burla, les notes de un cant religiós y popular que ab 
veus ganyoses y desafinades entonan en un hostal vehí 
alguns hómens entre xarrichs de moscatell: 

«^•Que li darem al fillet de la mare, 
que li darem que li sàpiga bó.^ 
panses y figues y nous y olives 
y una plateta de mel y mató.» 

Y en Quel sent moure son pit en dolorós va-y-vé, escla- 
tant després en un singlot, violent com son dolor, mentres 
cohentes llàgrimes humitejan y creman les galtes, y cau- 
en sobre lo front del angelet que té en sos braços. ^'Que 
li pot oferir sinó llàgrimes son pobre pare.^ 

Y per més torment sentí que lo cant continuava: 

«Cada gronxada 't daré una abraçada 
cada abraçada un beset amorós; 
mes rosses trenes seran tes cadenes, 
niu y alcoveta les ales del cor.» 

A les hores, com instintivament, en una quietut sepul- 
cral, lo Quel besà frenéticament al nin, ab tals besos que 
semblavan mossades del ànima. 

Lo pobre infant, ara groch y escolrit ab llavis sechs per 
la febre, obra pausadament ses sedoses parpelles com per 
dir adéu à son pare, mentres de part de fora se sent cantar: 

«Que n' es de bella ta galta en poncella, 
ique 'n son de dolços tos llavis en flor! 
son una rosa que 'Is meus han desclosa 
sols per xuclarne la mel del amor.» 



— 102 — 

iQuin dolor per un viudo que es pare de un infant, 
abans grassó y somrihent com un àngel de un retaule del 
Renaxement; fresch com una rosa, blanch com un bo- 
rralló de neu, de mans toves y mitg closes com poncella à 
punt de esclatar; y ara veurel que lo respir axeca à cada 
moment son pit com aleteig de un colomí que se prepara 
per volar lluny, molt lluny... al Cel. 

Lo Quel singlotava quan li preguntà 1' Angeleta: 

— Pare, jo tinch fret, — mentres escalfa ab V alé ses ma- 
netes. 

— Yo pae vuy pi, afegí lo Narciset tot adreçantli una 
mirada suplicant. 

Son pare se 'Is mirà; mas de cop com presa de febrós de- 
liri besava estrepitosament al infant que tenia en sos bra- 
ços, mentres sos llavis llençavan un horrible crit de dolor. 

Era que l' infant havia finat. 

L' endemà à trench d' alba, les campanes de la parrò- 
quia ab son alegroy só anunciavan lo naxement del Fill 
de Deu, y seguit brandavan à glòria perquè un àngel ha- 
via pujat al cel. 

Agustí Puyol Safont, Pvre. 



I 



ASPIRACIÓ 



Axeca, ànima mía, 
r esguart al cel, 
que sols espines brotan 
del mon per 1' erm. 

No te dexes abatre 
per la dolor, 

que en goig ha de tornarse 
ton desconort. 






— 103 — 
Si per la vall de llàgrimes 
peregrinant, 
nostres ulls entelantse, 
brollan de sanch. 

Los Àngels les recullen 
dins copes d' or, 
à Maria oferinlles, 
Reyna d' amor. 

Y de sa Mare aymada 
com rich present, 
dintre son Cor les guarda 
lo Deu etern. 

L' estel de la esperança 
no 't semble lluny... 
après de les tenebres 
vindrà la llum. 

Ab corona de glòria 
tu reynaràs 
si 'I tresor de la gràcia 
sabs conservar. 

No 't pares en ta via 
que 'I camí es breu, 
y t' ajuda 'I teu Àngel 
à dur la creu. 

Axeca, ànima mía, 
r esguart al cel, 
que sols espines brotan 
del mon per 1' erm. 

JosEFA Amer y Pen^a. 



De mal just vé I' anyell, quel diable sen porte la pell. 
Dona y tela, no te la miris ab candela. 
En temps de belluga, campe qui puga. 



— 104 



LO FALS HERMITÀ DE MONTSERRAT 



(rondalla històrica) 

Catalunya tenia un mal rey, que li deyan Joan II. Per 
faltar à sos juraments los catalans li llevaren la corona. 
Llavors hi hagué molta guerra, tanta que durà deu anys 
(i 462- 1 472.) 

Los frares de Montserrat protegían la causa catalana 
contra lo mal Rey. Perquè la Santa Imatge no caygués en 
mà de les seves tropes, fou fortificat lo monestir, cosa que 
no costà gayre puix tenia muralles y podia defensarse fà- 
cilment. 

Dalt d' una gran roca que domina lo monestir s' hi ser- 
vavan les runes d' antich castell nomenat Marro que en 
veritat era del temps dels moros (segle ix.) Los catalans 
lo referen y serví de quartel general als soldats que custo- 
diavan aquell Sant lloch. 

Al castell, que li digueren de Montserrat, s' hi pujava 
per dos camins. Lo hu estretet, voltava la roca per la vora 
del cingle, en tant que sols un home hi podia passar y en- 
cara ab perill d' estimbarse. En quant al segon, era lo camí 
de les hermites que arribava fins davant de la roca hon se 
hi construhí la fortalesa y per un pont de balança se podia 
entrar à ella. Axis era que ab poch compte que lo capità 
tingués, resultava empresa inútil la d' apoderarse del cas- 
tell de Montserrat. 

Vehent axó, los soldats de Joan II, prengueren à tots 
los hermitans y trameteren un missatger al Capità de la 
fortalesa, qui era parent del Abat, dihentli que si no li en- 
tregavan aquesta y lo monestir, matarian als infeliços pe- 
nitents. 

Al dia següent trist espectacle se presentà als ulls dels 
monjos: los cossos dels hermitants bambolejantse penjats 
en les alzines properes, mostravan la fermesa del capità 



— io5 — 
Ferrer qui no cedí à dita amenaça. També sota la Hissa 
de la torra del Castell, se destacava, en lo blau del cel, la 
silueta immóvil del desgraciat missatger. 

Les hermites quedaren deshabitades, puix l'enemichno 
parava may de recórrer la montanya en totes direccions. 
De manera que los monjos se trobaren poch menys que 
assitiats dintre del convent, y fora d' ell ningú s' atrevia à 
ferhi estada. 



* 

* * 



Cert- dia se presentà al Abat un sant varó ab la pretensió 
de fer penitencia en una hermita. Prou li demostraren 
à quin gran perill s' exposava si residia en les soletats de 
la montanya; prou li explicaren la desastrosa fi dels al- 
tres hermitans; mas lo foraster mostrà aytal confiança en 
Deu y en la Verge y se mantingué tan ferm en la seua vo- 
luntat y tan immutable en son desitg, que no hi hagué 
manera de disuadirlo. 

Lo instalaren en la hermita de la Trinitat per ésser la 
més propera al Castell puix venia al enfront del precipici 
que guanyava lo pont de balança. Ab poch temps adquirí 
gran fama. Tant bon punt lo foraster s' hi hagué establert, 
renasqué la tranquilitat y la calma en lo Montserrat. Men- 
tres que à son entorn la guerra y la desolació hi regnavan 
com may, ni una partida s' enfilà ja més en los camins que 
menan al Santuari, estant en complerta vaga la gent de 
guerra que lo guardava. Los monjos s' atrevían à baxar fins 
à la Cova de la Verge, à pujar al mirador de Sant Geroni, 
à voltar fins al abandonat monestir de Santa Cecilia, sense 
que los hi pervingués cap contratemps. Axó feu que arri- 
bés à pendre dictat de miraculós, atribuint eix cambi à la 
major virtut de les seves oracions. 

Malaventurat del qui gosàs parlar mal del hermita foras- 
ter, (que es com lo conexían vulgarment) si hi haguessen 
estat al davant los soldats del vehí castell. Atrets, aquests 
per la sua entretinguda conversació, sempre anavan à ferli 
companyia passant llargues estones escoltantlo embadalits 
com narrava molts fets de les guerres de Nàpols à les que 



— io6 — 
era ben segur hi havia pres part activa. Axis es que tothom, 
monjos y soldats, li tenian la major bona voluntat. 






Una nit de molta fosca animada conversa s' ohia en la 
humil morada del hermiíà foraster. Aquest parlava desen- 
fadadament ab un guerrer, qui no pertanyia à la guarnició 
del Castell. La plana hon està la hermita de la Trinitat la 
ocupavan alguns hómens armats ab llances llargues ó espa- 
ses tirades, en actitut vigilant. 

L' hermità tenia la paraula: 

— Es necessari que tingas la gent aparellada per donar 
lo colp. Ja ne tinch prou de jugarme lo cap y de represen- 
tar lo paper de sant. Pobre de mi si lo diable volia tirar de 
la manta y sigues conegut dels de baix. Si la fortuna fins 
avuy m' ha favorescut com ja més no podia desitjar, tam- 
poch dech fiar massa en la meva bona estrella. 

— Mas ^-tu creus que fingint-te malalt lo Capità te baxarà 
de nit lo pont de balança? Conech la severitat d' En Ferrer 
y dupto que ho permeta. Val més esperar oportunitat mi- 
llor, puix per un mal punt nos exposàm à tirar à perdre lo 
que tant bé havem preparat. Mira que hi va molt en la em- 
presa. Derrerament lo rey Joan m' ha promès arribar fins 
à deu mil florins d' or si li entregàm lo Castell y lo Mo- 
nestir al ensemps. 

• 

Dexemlos que vagen maquinant progectes y traidoríes, 
y escoltem lo que 1' endemà 1' hermità foraster explicava 
à alguns dels soldats del capità Ferrer. 

— Sí, fills meus, sí. Molts dies hà que tinch semblants 
visions. Ara mateix, poch abans de venir vosaltres, estant 
en oració, les parets se m' han tornat trasparents y he vist 
de nou al espectre, cremantse en la fogata de sempre. Ves- 
tia r hàbit d' hermità benedictí y tenia la meva estatura j 
maneres. 

— ^Qué pot voler dir la visió.^^ li preguntà un alt y robust 
guerrer. 






— 107 — 
— Que prompte haig de morir carbonisat. Per çó veureu 
que desde que se m' apareix, ni tan sols faig foch y tot 
m' ho menjo fret. Alabat siga Deu qui axis ho vol. 



Pavorosa fou la nit que seguí à eix dia. Una tempestat 
desfeta y persistent envolcallava en ses negres sombres sop- 
tadament aclarides per la resplandor dels llamps, les enes- 
prades cingleres del Montserrat. Tots los sorolls queda- 
van ofegats per lo continuat ressò dels trons. Lo guayta 
qui vigilava dalt la torra d' homenatge del Castell, llençà 
de sopte un gran crit y correg^é à sembrar la alarma dins: 

— Verge Santa! La visió del hermità foraster s' ha com- 
plert! La hermita de la Trinitat està convertida en una 
mar de foch. Pobre homel! Pot ser à aquestes hores ja 
està carbonisat. 

Lo Capità obrí la finestra y tots s' hi apilotaren pera 
contemplar 1' incendi que iluminava lúgubrement les ve- 
hines roques. 

— Assistència, germans!!... cridà una veu dèbil, al altre 
costat del precipici enfront del Castell. Aculliumeü... me 
estich dessagnant... no puch més!!... 

— Es ell... es ell... 

— Encara viu! 

— Correm à assistirlo, baxém lo pont de balança!! 

Y dominant la algarabía que s' armà dins del Castell, la 
veu de Ferrer se dexà ohir imperativa y clara: 

— Vos guardareu bé prou de llençar lo pont de balança 
à aquestes hores de nit. 

Mas ja alguns eran baix, é impulsats pel general senti- 
ment de compassió, desplegaven les cadenes de ferro da- 
munt del avench, dexant caure pausadament lo pesat fus- 
tàm d' aquella porta llevadissa. 

Apenes lo pont s' hagué apoyat en la oposta cinglera, un 
crit frenétich d' alegria esclatà en I' hermità, qui adreçant- 
se soptadament se ficà per lo passatge cridant à la demés 
gent amagada que se llençava en la matexa direcció. 

— Avant minyons! visca Joan II! lo castell es nostrell 



— io8 — 

— Trayció! trayció! Madona de Montserrat ab nosaltres!! 
clamavan los de dins. 

Mas bon punt lo foraster estigué al mitg del pàs, una 
claró enlluhernadora, seguida d' horrorós tró, dexà esgla- 
yats à uns y à altres. Lo llamp havia partit y trocejat lo 
pont de balança enduhentsen al fals hermità al fons del 
precipici. 

— Miracle! miracle de Madona de Montserrat!! digueren 
los soldats de Catalunya agenollanise y donant gràcies à 
la Moreneta ab fervorosa i4;^e Maria. 



Quan los monjos tractant de donar sepultura al cos de 
aquell malaventurat home, lo buscaren pel repeu del cin- 
gle, se vegeren impossibilitats de portar à terme exa obra 
de misericòrdia puix aparegué del tot carbonisat pei llamp. 

— La falsa visió del fals hermità per voler de Deu s' ha 
complert!! digué I' Abat à tots los allí presents. No se juga 
impunement ab les coses divines. 

Francesch Carreras y Candi. 



AMOR 

Vessant perfums les roses, los lliris y engiantines, 
ab nou esclat de vida venia 'I mes de Maig: 
los rierons brollavan, cantavan les cardines, 
y '1 mon se desvetllava, d' istiu al primer raig. 

Los papallons y abelles les gayes flors voliavan, 
la dolça mel s' enduyan dels càlzers mitg oberts; 
violes y roselles pels camps vermellejavan 
y 'Is fruyterars se veyan d' hermosa flor cuberis. 

De Santa Creu la festa nos duya noves gales, 
esplendorós desfe)a sos raigs de llum lo sol, 
y en 1' enramada ombrosa, d' amor batent llurs ales, 
los aucellets cercavan son niu de plomissol. 



— 109 — 
La bisantina església n' omplia ia gentada, 
pagesos y arligayres en bona germanó; 
los ganfanons gronxava 1' oreig de matinada 
y anguilejar se veya nombrosa processó. 

Envers ia creu del terme lo poble feya via, 

alegra trililejava del campanar la veu, 

per r ample espay creuavan dels càntichs 1' armonfa, 

ressò de tot un poble que en Deu espera y creu. 

Ministre del Altíssim, ab blanca vestidura, 
alçant la seva destra lo terme benehi, 
los camps y les ramades, les valls y la planura 
y après à festa cridan la gralla y tambor!. 

^Recordas, amor meva, aquella hermosa albada 
que nostra jovenesa n' omplia de dolçor; 
del jorn del prometatge, de I' esplendent diada 
que en 1' horitzó brillava 1' estel de nostre amor? 

Més bella que les roses que omplían les marjades, 
ton fron de neu besavan los teus sedosos rulls; 
bells somnis d' ignocencia retreyan tes mirades 
y 'Is meus s' emmirallavan en tos blavosos ulls. 

Sentint de nova vida les dolces alenades, 
seguia los teus passos de ton amor sospés; 
posant genolls en terra, les nostres mans creuades, 
davant la creu jurarem aymarnos sempre més. 

Y com si la natura volgués acompanyarnos 
de nostre prometatge en l'amorós encís, 
les més gentils poncelles s' obrían per mirarnos 
y à dolls r oreig nos duya perfums de paradís. 

Tan sols al recordarho, oh dolça aymada mía, 

mon pit de goig s' omplena, mos ulls ne mulla '1 plor, 

tan sols lo remembrarne la gesta de aquell dia 

es sol que m' ilum ina, es bàlsem pel meu cor. 



— no — 
De nosire romiatge hem feta la jornada, 
la hermosa primavera arreu hem vist florir; 
bé n' han passat de roses: mas ay! à la invernada, 
hem vist com se marcían, colltórcers y morir! 

Si nostra brancalada hermosos fruyls coronan, 
del fort mestral que arriba ja havem sentit lo cop, 
los nostres caps blanquejan, les nostres mans iremolan. 
veyém V espay més ample, veyém lo cel més prop. 

Si *i pes de la matèria nostra ànima empresona 
^que hi fà, si éíprés la vida comença un bell gosar? 
crisàlida que 's torna alada papallona, 
llum clara que al empiri se "n pujarà à brillar, 

jOh, si, tos ulls axeca! ^No veus com la estelada 
tremolejant nos mostra un cel plé de claror? 
ja per 1' orient apunta la llum d' un' altra albada, 
r albada benehida d' un sempitern amor... 

Consol Valls y Riera. 



NIT DE NADAL 



Fà un fret que pela; la vigília de Nadal es freda, les 
neus escampades per carrers y places s' ha ben glassat ab 
la freda tramontana que xiula de bó y de bó; la canalleta 
surt de la escola tapada ab sos abrichs y tapa-boques, de- 
xant tan sols veure los ullets que ben clar diuen que 1' ale- 
gria fà bategar sos cors; tots los nins portan pressa, cap de 
ells romanceja; ja voldrían ésser à casa seva per fer la brena 
y esperar 1' hora que s' axecaràn de taula y s' asseuran prop 
de la llar. L' Antònia, xicota axerida y fornida ab bons 
garrots de braços, roja de cara y ab lo cap sense mocador 
acaba de entrar al estudi; y en Miquel que la sutjava ja 
feya rato y s' impacientava per la tardança de la minyona, 
se despedeix del senyor mestre, vellet de cara riallera y 



— II I — 

bonatxona; agafa la cartera ab sos llibres y cartipassos, 
s' abriga y se posa la gorreta, tapantse fins als ulls ab la 
bufanda; passan al Golegi de les monges y se n' emportan 
la Maneleia, nena de sis anys, viva com una centella, que 
frissosa ja també esperava à son germanet; besa V escapu- 
lari de Sor Maria y ben abrigadeta s' agafa de la mà d' en 
Miquel que brinca de goig com una dayna. No camina- 
van pas, que es cas d' axó, corrían los dos germanets, atra- 
fegant à la minyona que no 's cansava de preguntarlos qué • 
tenían, que volían y que esperavan; però ells, sens tornar 
resposta de cap mena, lo que volían era arribar à casa; io 
fret anava picant, lo vent apretava de bó y les neus s' aca- 
bavan de gebrar ab la fugida del sol, que ja tan sols llen- 
çava esmortuits vermellosos raigs anantsen cap à la posta 
à corre-cuyta. Ja arribavan los tres à la casa, los dos ger- 
manets brincant y cantant de goig y de gaubansa, buscavan 
sos pares, los feyan I' amistat y la seva mare los donava 
una llesca de pa ab mitja presa de xocolata. Ca no men- 
javan, no tenían espera, semblava que lo temps los man- 
caria, y lo pà ab una mà y à I' altra la mitja presa de xoco- 
lata, sens témer lo fret, anavan ab lo poch seny de la infan- 
tesa cap al llenyé y giravan les seques branques y los bos- 
calls; en Miquel deya à sa germaneta, mira teta, mira, que 
no veus quin tió tan macu, y la nena lo mirava y remi- 
ravan abdós à la hora; y ella li deya: Miquel aquesta 
branca serà molt bona; y lo noy entussiasmat li retreya que 
lo seu tió seria lo més bó, perquè tenia un forat molt gros 
à un dels dos caps d' ahon fou serrat; manoy deya lo xicot, 
que bé que anirà?., hoy que sí teta ^-y aquexa convençuda 
per son germanet, deya que sí: lo xicot se lo carregava à 
coll, y ab penes y fatigues y vermell com un perdigot, lo 
portava à la llar que estava encesa, y les estelles cremant y 
espeterrillant donavan escalfà la cuyna de la casa. Arribava 
ja la hora de sopar, mentres la familia passava lo rosari, y 
los dos germanets, que es cas de dormirse com los altres 
dies, s' estavan quietons, callats sense moures renyines 
r un al altre. Acabat de sopar, lo pare fent lo cigarret aga- 
fava la maynada y la seva esposa donava de mamar à la 



Quimeta, que saltant de goig y de alegria, feya postures à 
sos germanets. Asseguts al escó marit y muller y la mi- 
nyona, r amo arreglava la llar posanthi altres dues este- 
lles perquè los dongués més escalf: y per fora ja era negra 
nit, lo vent xisclava y lo fret tenia arraulits al gos y à la 
marruxa, que estavan talment sobre la cendra. Lo pare 
disposava lo tió y donant la berga à n' en Miquel, aquest 
pica que pica que picaràs, y may se cansava, y anava cri- 
dant entussiasmat, caga, caga tió, fes per dalt, caga turrons 
de Nadal; y lo pare li deya mira, axecal, veges si ha fet 
quelcom; y sortia d' aquella esquerda un plech ab paper 
blanch; lo noy ab pressa lo desembolicava y eran turrons 
de neu; manoy deya en Miquel, mira teta, deu ésser la 
neu que ahir va caure; y lo pare tot alegroy los ho repar- 
tia; y la més petita, la Quimeta, cridava trencant los braços 
de sa mare, babó, babó y allargant ses manetes y avalan- 
çantse agafava un trocet de turrons que lo seu pare li do- 
nava: y la Maneleta prenia la berga y picava, y allavors lo 
tió feya esclopets; y en Miquel apretava ab més fermesa 
altra volta y cada bergassada espelliscava la escorça de suru 
pelegrí que era 1' abrich de la ja morta branca; y may es- 
tava parada la berga, y los dos nins no se cansavan, y gar- 
lavan de bó y de bó; y la son encara era molt lluny y les 
boques y les dents feyan llur feyna; y la més petiteta no 
parava de saltar y donant bots cridava babó, babó. — Lo 
foch s' anava apagant, la cuyna se refredava; lo pare ex- 
plicava à sos fillets que à les dotze de la nit naxeria en 
una establia lo bon Jesuset, despullat de robes y riqueses, 
ell que era lo Rey dels Reys de cel y terra y de tots los sols 
y les estrelles que somriuen en lo firmament. Pujavan 
tots cap à dalt, los despullavan y després de haver resat 
un parenostre y tres aves-maríes s' acotxavan y mitg mor- 
molant s' adormían, somiant turrons, esclopets, atmetlles 
ensucrades, y tantes lleminadures que ja may s' acabaria 
de anomenaries: y los pares joyosos se davan un bes que 
volia dir lo molt que s' estimavan, refermat lo primer 
amor ab lo llaç afalagador de les maynades, que alegran 
les cases y fan obrir los cors à esperances encantadores. 

E. Fina y Girbau. 



— 113 — 

BABEL Y EIFFEL 



Ahir y avuy. 
I 

A la robusta soca del arbre de la ciència 

s' entortolligà M monstre de temptadora veu, 

y, quan I' orgull naxía, morintne 1' innocència, 

Adam, Adam, li deya, no temes la sentencia, 

la poma 'tfarà Deu. 

La cull. Rodant los segles, 1' humanitat febrosa 
tot escupint enlayre devalla al sí pregon, 
y, al véurela corrupta, blasfema y orgullosa, 
lo Deu de les venjances li dona '1 cel per llosa, 
per sepultura 'I món. 

Mas jay! encar humida del temporal la terra, 
s' alçaren altra volta los fills del gran Noé, 
y, amontegant les runes del món y sa desferra, 
r humanitat bramava, fent à son Deu la guerra: 
«Ton cel 1' escalaré.» 

Encar pels llunyans ecos los trons bramulejavan 
lluhía encar pels ayres lo coheteig dels llamps, 
y 'Is genis orgullosos, que deus se somniavan, 
en fer rapte satànich à Jehovà retavan, 
de peus sobre Ms rocams. 

Veniu, veniu, se deyan, y ahon 1' Eufrates corre 
una ciutat alcemnos d'incorruptible arrel; 
perquè ni Deu ni '1 segle lo nostre nom esborre, 
de fonaments ciclópichs alcemnos una torre 
que arribe fins al cel. 

Digueren: y sa obra d' atlants y d' amassones 
s' alçava à les estrelles per coronarse '1 front; 
mas jah gegant superbo! no encara 1' himne entones, 
que t' arrebassa '1 ceptre y esfulla tes corones 
lo Deu, lo Deu del món. 
8 



— 114 — 
Aquell qui, quan la mira, la terra ja trontolla, 
Aquell qui, quan los toca, los monts van fumejant; 
davant d' Ell cel y terra y avern tot s' agenolla, 
davant d' Ell exa torre s' esbulla y se sorolla, 
desfentse y tremolant. 

Adonaí la mira febrós, y ab acrimonia 
va malahint la lerra que arrastra sola '1 cel; 
confon les veus humanes, dispers' la gran colònia, 
té la ciutat superba lo nom de Babilonia, 
la torre 's diu Babel. 

II 

Avuy, en nostre segle, també del mitg d' Europa 
s' alça corcat, fatídich, 1' arbre del bé y del mal; 
dels deus petits hi nia també l'immensa tropa, 
també '1 fruyt los allarga dessots sa negra copa 
lo monstre lliberal. 

També, també 'ns ofega 1' universal diluvi 
dels més horribles crímens, dels més fatals errors; 
lo món es la Pentàpolis, 1' Europa es lo Vesubi 
que escup 1' encesa lava, ab espantós efluvi, 
per calcinar los cors. 

Mas jah! encar que ferida de mort, sobre la terra 
la societat s' agita com altre Llucifer; 
tot lo que '1 sello porta de Deu, tot ho desterra, 
y diu, fera y sacrílega, tot declarantli guerra: 
«Ton cel lo vull haver.» " 

Perquè ab globos los ayres, la mar ab les naus solca, 
perquè fà sols eléctrichs, perquè juga ab los llamps, 
perquè fà 'I desert lago y les montanyes volea, 
perquè arrastra los pobles y 'Is continents remolca, 
r orgull vol donar brams. 

Fent centre, pàtria y glòria d' eix abismal desterro, 
un no hi ha Deu vomita l' impío coratjós; 



— ii5 — 
y vegent sos prodigis, que '1 portan al enterro, 
los pren éll per miracles, al fi de fanch y ferro, 
y 's creu totpoderós. 

Veniu, veniu, sol dirse la societat moderna, 
una ciutat alcemnos que 'ns lliure de recel; 
per estimbar del soli al Deu que '1 món governa, 
alcemnos una torre ciclópica y eterna 
que arribe fins al cel. 

Y elevan vora '1 Sena los babilons del dia. 

en lo cervell de Europa, lo monstre agegantat; 

geni d' independència, colós que s' extasia 

somniant que ni '1 Zodíach immens li cenyiria 

son front divinisat. 

Mas Deu que à ningú dona son ceire y sa diadema, 
trastorna, abat y humilia V Empori del orgull. 
^Qué sembla aquella torre.^ Ah! sembla un anatema, 
la làpida mortuòria hon Deu escriu eix lema: 
«L' humanitat s' esbull.» 

Avuy ja no s' entenen aquexos deus perversos, 
lo xarroteig dels sabis ja tot es confusió, 
los pensaments dels hómens contraris y diversos; 
^•veurem, abans de gayre, los pobles tots dispersos.f* 
^vindrà una emigració.'* 

jAh! Deu sembla que hi tira los llamps de la venjança 
al cor d' aquexa terra que vol lluytà ab lo cel; 
lay, ay, ciutat y torre, lo vostre fi s' atança! 
Se diu la gran metròpoli moderna. París, França, 
la torre 's diu EifFel. 

Jaume Boloix Canela. 



Lo pagès si no treballa no té res. 

Qui aygua atura, blat mesura. 

Pensan los enamorats que tothom té los ulls tancats. 



— ii6 — 

Eximpli de dos ciutadans qui volien enganar un aldea, 
e laldea engana los ciutadans, segons que recompte 
Pere Alfons. 

Dos ciutadans anauen en romiatge, e un aldea feu com- 
panya ab ells, axi en lo menjar con en les viandes. E sde- 
uench se que totes les viandes los foren fallides, sinó que 
trobaren farina de que faeren un pa, lo qual pa meteren à 
coure demunt les brases. E axi con lo dit pa se cohia, la 
un ciutadà dix al altre: Aquest aldea menja molt, e axi no 
haurem assats tots tres de aquest pa. E per enganar lo dit 
aldea ells li digueren: Amich, en aquest pa noy ha prou 
.per a nosaltres tots tres; e axi gitem nos a dormir; e aquell 
qui somiarà sompni pus marauellos meng se lo pa. E alio 
li digueren ells cuydantlo enganar. Laldea dix lós que li 
playia. E exorense a dormir tots tres. Quan laldea los vee 
adormits, conexent quel volien enganar, menjas lo pa mig 
cuyt; e après tornas a dormir. E a cap de una peça los ciu- 
tadans se despertaren. E dix la .j.: jo he somiat que dos 
àngels me pujauen al cel em menauen deuant Jhesuchrist. 
Dix laltre: E jo he sompniat que dos àngels me mostrauen 
linfern. E laldea oyi ço que digueren, mas feu semblant 
que dormia. E los dos ciutadans despertaren laldea. EU 
los dix: E con, ja sots tornats dalla on anas.^ E con, digue- 
ren ells, e on anam.?^ Sapiats, dix laldea, que jo he somiat 
que dos àngels prenien la un de vosaltres el pujauen al cel 
deuant Jhesuchrist, e laltre prenien altres dos àngels el 
deuallauen al infern; e jo quem menjaua lo pa pensant 
que James no tornariets. 

(Recull de eximplis e miracles, del segle xv.> 



Hostalera hermosa, mal per la bossa. 

Secret de dos es perillós, secret de tres no val res. 

Aygua d' Agost safrà, mel y most, 



117 



FULLES DESPRESES DEL LLIBRE D'OLDMAN 



CANT I DE LA ILIADA 



CRYSEU, CAPELLA D APOLO 

En aquell temps, (prop de tres mil anys hà,) 

diu Homero, vivia un capellà 

qui tenia molt fresca y molt senzilla, 

una jove, elegant y guapa filla, 

de la qual, emprendat lo fill d' Atreu, 

va robaria, dexant sol à Cryseu. 

Veusaquí I' home 

desesperat 

que volta y corre 

lot lo vehinat. 

A tots pregunta, 

ningú sab res, 

qui r aconsella, 

qui, r escarneix. 

Ell, ja miig loco, 

s' arrenca 'Is pels 

pochs que li quedan 

prop del clatell. 

Vol tornà à casa, 

y à mitg carrer 

topa de nassos 

ab un Inglés; 

gírali cúa, 

fuig tot corrents, 

y à la que tomba 

cau llarch, estès. 
Al sentir los qui estavan passejantse, 
d' un cos que cau en terra, '1 pataplaf, 
acudiren en torn y sens tocarlo, 
li preguntaren... ^que heu ensopegat.^* 



De ràbia vert Cryseu, no contesta, 

S' axeca apreta 'Is punys, y llença un jayl 

més fort que tots los forts y ciutadeles, 

més tiernu que 1' amor als 70 anys. 

Conexent en les cares que '1 rodejan 

que si no marxa prompte, '1 xiularan, 

la túnica s' expolsa y diu, «oh poble, 

me 'n vaig à comprà ungüent de contre-càs: 

si algú està desitjós de mes noticies 

que vage à casa, al llit me trobarà. 

Al cap de mitg hora, 

com uns vint y cinch, 

ó trenta, del poble, 

rodejan lo llit. 

Cryseu, que 's troba 

ja molt més tranquil 

del susto, lo rapte 

està referint: 

Lo poble s' exalta 

y fà un sort burgit 

que mal temps senyala 

pel raptor mesqui. 
. L' historia comptada, 

s' axecan grans crits, 

volent r auditori 

venjança del vil, 

mas... quedan de pedra 

quan Cryseu diu 

que '1 rey, en persona, 

r autor es del crim. 
Axis com cau la pluja desplomada 
ab gran soroll, furienta desde dalt, 
y pert aquell estruendo, y s' fà mansa 
y 's fon ab lo contacte de la mar, 
axis, la fúria, 'is crits y la gatzara 
y tot lo que bullia poch abans 
se va quedar tranquil, com bassa d' oli 
al estupendo só del nom real. 



I 



— 119 — 

Y tots, poch à poch, 

enfonzant lo cap 

ab silenci y ordre 

van arjar marxant: 

r un diu, «que se 'Is passi, • 

si té mal-de-caps;» 

r altre, «jo, ab familia, 

^que hi vaig à buscar?» 

lo d' aqui s' escusa, 

murmura '1 d' allà, 

y tot sol lo dexan 

al agraviat. 

jjVeyéu quines cosesll 

^qui 's pol refiar 

de qui,... si 'Is matexos 

que 's brindan, ve '1 cas, 

y solet vos dexan 

com al capellà.'* 

Però may es perduda 1' esperança 

per r home de tesón, 

perquè ireurà satisfacció y venjança 

fins d' un Agamenon. 

II 

AGAMENON, GEFE DE LA EXPEDICIÓ GREGA 

Es ja mitg jorn: lo sol, com res li costan, 

desparrama los llums y la calor 

ab tanta força, que 'Is vivents s' amagan 

si volen evità una insolació: 

perçó r exèrcit grech, dins de ses tendes 

està ben replegat eom un cargol, 

y dintre la més alta, mirant mapes, 

està sentat lo rey Agamenon: 

ni 's veu córrer, pel camp, la segrantana, 

ni saltar la llegosta, ni cap gos, 

ni un escarbat siquiera — jres que visca!! 



— 120 — 

Diríau que es 1' imperi de la mort! 

Y encara que de tant en tant, s' axeque 

ab molta pesades, quelcom com pols, 

no us penseu que es lo yent qui la belluga 

perquè no 'n fa, es^a evaporació: 

Solament un mortal, ab molta pena, 

atravessa 1' atmosfera de plom 

ab ulls tancats, un pam de llengua enfora, 

parantse à cada pàs; respirant foch. 

Bé 's coneix que té 1' ànima trencada 

y negres les entranyes y lo cor 

qui no tem per sa vida, y axis busca 

remey en hora tal y en un tal iloch. 

Arrastra, més que porta, sa persona 

y arriba fadigat y angustiós 

à les portes de la més alta tenda, 

de la tenda del rey Agamenón. 

Sabuda la nova, 

mana 'I senyor rey 

que, per una junta 

vingan los demés 

oficials y gefes 

del gran campament 

Quan reunits foren, 

(y trigaren més 

que trigan les coses 

que més desitgem,) 

diu un d' ells, «paisanu, 

entra, y à lo rey, 

abans que li parles, 

fés acatament.» 

Lo paisanu entra, 

y de tot son pes 

cau genolls en terra 

exclamantse jjoh rey, 
ja tu veus que à tes plantes se postra 
lo ministre d' Apolo, 'I gran deu, 
que podrà darte auxili en la guerra 



I 



— 121 — 

si tu 'm lornas, avuy, lo que*es meu; 
Per rescat de Cryseida, ma filla, 
jo 't regalo, en bon or, lo teu pes, 
y un bon tronch de cavalls, per ton carro, 
que son blanchs com la més pura neu: 
iitórnam, tórnam, ma filla estimada, 
y no mori de pena aquest vell, 
puix ma mort, sobre tu portaria 
la venjança d' Apolo, 'I gran deu! 
jiOjalà que 1' exèrcit de Troya 
sucumbesca à la empenta del teu, 
y no 'n quede ciutat ni muralles, 
ni la terra del seus fonaments! 
Los meus vots cap al cel per tu volan, 
cap al cel també volan mos prechs, 
però itórnam ma filla estimada, 
ma filla... ma filla... ma filla, oh gran reyü 
Desseguit se reunexen 
en sessió secreta 'Is grechs, 
y opinan que aquella noya 
deu tornarse, y los presents 
oferts pera rescataria 
entregats al mateix temps. 
Creyan tots que axí 's faria, 
mas, de prompte, s' alça '1 rey 
treyenl los ulls de les closques 
y foch per caxals y dents, 
tremolant com la caldera 
d' un vapor que và furient, 
y encar que vol dir paraules 
sols articula... renechs, 
«iiCapellà de figues seques... 
(udola)... capellà en sech... 
si vols tornà à veure '1 poble 
hon has nascut fuig corrents, 
ó sinó, de tu y d' Apolo 
ne faré una truyta!.,. ves! 
salva, si vols, los teus ossos 



castanyoles dins ta pell, 
però '1 que es de la xicota 
ja i' ho dich, no farem rés; 
quan arri be à ser ben vella 
encara estarà à prop meu, 
en Argos, texintme teles, 
cuydant del llit y fent temps. 
En quant al or y 'Is cavalls 
blanchs ó negres que has ofert 
guarda ho tot per lo teu gasto, 
que aquí 'n tenim un femer; 
y... véstenl perquè si baxo, 
faré...» Cryseu no 1 sent, 
s' ha escapat à les primeres 
de cambi... jqui sab ahon és! 

III 



APOLO 

Lo ditxo diu, «ni en broma ni de veres, 

ab ton senyor, no hi vulgas partir peres» 

y tot lo que existeix, examinat, 

se veu que ab son senyor està lligat. 

Encara no ha pogut trobar la ciència 

un sol fet que no tinga conseqüència, 

y aquesta es l' immediat y clar senyor 

que produheix lo gust ó la dolor. 

A tu t' agrada '1 vi; jque bé '1 despatxasl 

medita donchs.., ^perquè no t' emborratxas? 

perquè tems lo senyor que està derrera 

y sabs que 't farà mal la borratxera. 

Si tens un matxo guit, ^perquè no tossas, 

ananthi per redera.?* tems les cosses! 

Y axis veyém que à tots, abans d' obrar, 

lo senyor conseqüència 'ns fà pensar; 

per ço, que cadascú està ben atent 

à mirar lo que fà, si es hom prudent: 



— 123 — 

Y no ho devia ser massa 

lo dit rey Agamenón, 

ni comptava ab la venjança 

que està à la mà fins d' un corch. 

Mentres més segur se creya, 

feliç, content, y joyós, 

lo pare de la Cryseida 

més reinflat que cap bot, 

bullint la sanch en ses venes, 

les venes batentli '1 front, 

lo front suhani sanch y aygua, 

r aygua y sanch banyant son coll, 

lo coll vomitant glopades 

de ràbia, venjança y foch; 

lo foch agitant sos membres, 

membres que semblan d' un boig, 

corre y salta per la arena, 

prop del mar, sens direcció 

fins que cau com una bomba, 

y s' aplana, y de rebot 

ja s' axeca, y torna à caure, 

y arrossega lo seu cos 

com una serp, rabiosa 

en lo fort de la calor; 

y després, quan torna à alçarse, 

ni 's troba i' ús de rahó, 

ni dos caxals que tenia 

y una dent; ho ha perdut tol, 

fins ha perdut les ulleres 

y la trompeta, que es sort: 

Vacílant sen torna à casa 

que r instint li fa de gós, 

y en casa, per instint prega, 

que es instint la oració. 

Una in^atge té de Apolo 

tota entera, d' un sol tronch 

d' alzina, y al davant d' ella 

se prostra de genollons, 



— 124 — 

dihenili, poch més ó menos, 
ab llàgrimes y singlots, 
«IjOh deu!! si alguna vegada 
t' han sigut grats los meus vots, 
si ha pujat la olor de grassa 
de les ovelles y bous 
y cabres, en honra teva 
sacrificats fins al Ol- 
ympo, 't prech no m'abandones; 
fes que paguen lo meu dol 
los grechs; envíals la peste 
puix tenen guerra, y que tots 
patescan, donchs jo patexo, 
y ploren, donchs ploro jo!! 
Tan prompte com nos venen y depressa 
les desgracies y mals y contratemps: 
tan prompte com lo toro cau en terra 
quan lo cachele '1 toca en lo cervell; 
tan prompte com d' una bona escopeta, 
apretant lo gatillo, surt lo tret, 
y arriba, en un moment, à tocà '1 bulto 
si r home que 1' engega ha apuntat bé, 
tan prompte 1' oració fou proferida, 
atravessà I' espay, arribà al cel, 
y tocant les orelles del Apolo 
r avisa, que hi havia feyna à fer: 
Furiós Apolo, 
diu al criat, 
«portam la roba, 
porta 'I carcaix, 
portam les fletxes, 
no oblidis 1' arch, 
y corre... cuyia, 
perquè men vaig, 
que vull ma ràbia 
desafogar; 
no t' impacientis 
si torno tart: 



— 125 — 

Vaya... à la vista...» 

ja es cap avall. 
Per r ayro, des 1' Olympo fins à terra 
camina à passos Uarchs, 
y un núvol que '1 rodeja, fa que s' semble 
à la nit. S' ha aturat 
no massa lluny dels barcos y dispara 
una fletxa mortal, 

rellisquenta per 1' ayre, ab tanta fúria, 
que dexa 1' arch xiulani. 
Los primers que fereix, son pobres matxos 
y gossos ignocents; 
mas après millorant la punteria, 
comença à matar grechs, 
en qual camp ja no 's veuen més que pyres 
y funerals festeigs, 
sens parar may la pluja de les fletxes 
en nou dies enters. 

Y ^-que hauria sigut del pobre exèrcit, 
si Juno, al dia deu, 

no inspira en lo gran cor del fort Aquiles 
la idea de que 'Is Grechs 
ab ell reunits, procuren trobà un medi 
per aplacar als deus.^ 



LA BAXADA A UN AVENCH 



La espeleologia à més de les ventatgesy beneficis que 
induptablement pot reportar à la agricultura y ciències en 
general, y dels perills y contratemps que pot ocasionar als 
qui s' hi dediquen, conté també un atractiu que arriba à 
ferse irresistible y es causa de que se presencien un sens fi 
de escenes y se prenga part en epissodis que alegran y dis~ 
treuen. 



— 126 — 

No vull citar aquí los cassos en que m' he vist obligat à 
entrar tot so! en algunes cavernes davant la negativa abso- 
luta dels guies en acompanyarme sota terra. ^'De qué prové 
aquest escrúpol infantil, per no dir ridícol? ^Perquè un 
home jove, valent, acostumat à lluytar ab les forces que 
la naturalesa exerceix sobre la crostra de la terra, té por de 
ficarse en cavitats hon regna la tranquilitat més complerta, 
lo silenci de la mort, interromput sols pel degotall de les 
estalagtites? La superstició, aquesta es la única causa; 
sembla que 1' home se recorde encara de quan les cavernes 
naturals eran hostatge de feres y d' éssers qui ab tot y ha- 
ver sigut predecessors seus, verdaders representants del 
Homo sapiens, llur manera de viure y vestir exagerats per 
una imaginació poch educada los feya semblar altra cosa 
de lo que eran, y d' aquí s' originaren les bruxes, bruxots, 
encantats y demés de la familia, los quals en opinió de la 
gent senzilla seguexen habitant aquells llochs. Y d' açó 
prové lo nom d' aquests, puix unes vegades se les ano- 
mena Cova dels Encantats (Sant Quirse de Besora) Cova 
del Diable (Montserrat,) Cova dels Encantats (Terrades,) 
Cataus dels Encantats (Lladó,) Cova de les Encantades (Ca- 
brera de Mataró,) etc. etc. y altres cops ab lo no menys 
significatiu nom de Fou; no obstant moltes d' aquestes 
denominacions foren cambiades pel Cristianisme y perçó 
se troban tantes coves de la Verge y dels Sants, com poden 
veures en lo Catàlech Espeleológich. 

Avuy sols desitjo explicar los epissodis que tenen lloch 
en la baxada de un avench. A la que arribeu al poble ab lo 
bagatge de cordes, escales y altres coses per 1' estil, ja cri- 
dàu la atenció de tothom; uns diuen si hi aneu per açó, 
altres si per allò, y la majoria vos prenen per un saltim- 
banquis ó gignasta que voleu donar una funció à la plaça 
lo diumenge à la tarda. Quan ho teniu tot descarregat y 
esteu aposentat al Hostal, necessàriament heu de manifes- 
tar lo vostre obgecte de baxar al avench tal ó qual; ^baxar 
al avench.^ iqué haveu dit sant cristiàl Aquella bona gent 
començan per guaytarvos de cap à peus creyent que los 
enganyàu ó leniu lo cap fora de lloch, però al veure la 



— 127 — 

vostra formalitat y decisió acaban per convéncers, y al cap 
de un quart ja tot lo poble, desde los vells fins à la canalla, 
sab perquè hi haveu anat, lo que voIéu fer y dexar de íer, 
si sou açó ó una altra cosa; y allavors començan à escal- 
farse les imaginacions, al voler saber perquè baxéu als 
avenchs, los uns diuen que es per buscarhi mines d' or ó 
plata, altres per traure un tresor que hi ha amagat del 
temps dels moros, altres que busqueu un lloch hon ama- 
garhi armes per una revolució ó alçament que vindrà 
aviat, y axis per 1' estil van fantasiant sense endevinar lo 
vostre fi y sense »que sospiten, ni de lluny, que un fa un 
gran gasto y s* exposa à trencarse la carcanada pera bene- 
ficiarlos, potser, àells matexos. La gent del camp, arrelada 
al seu troç, sens altre ideal que treballar del demalí al ves- 
pre pera guanyar una pesseta ab que comprar pa, no com- 
prenen lo desinterès de la ciència, y se creuen que si vos 
exposàu es pel vostre profit. 

Açó passa pel poble; mentrestant en 1' hostal començan 
à reclutar gent perquè vos ajuden pagantlos lo correspenent 
jornal, però açó no es tan fàcil com à primera vista sembla; 
lo distingit explorador francès M. Martel cita alguns cassos 
en que ni ab diners ni ab rés del mon volgueren ajudarlo 
à baxar à un avench. No crech que açó nos passe à Cata- 
lunya puix lo nostre poble es sens dupte lo menys supers- 
ticiós d' Espanya; de gent pera ajudarvos^à baxar desde dalt 
ne trobareu tanta com vullàu, però en tractantse de ferlos 
baxar també à ells, ja no es tan fàcil. La major part s' hi 
negan rodonament y algun que altre s' atreveix à dir que 
al derrera vostre no 'Is farà cap por baxarhi, lo qual es causa 
de que molt:: digan lo mateix: — al seu derrera també hi 
vindré jo. — La qüestió, per lo vist, es no ser lo primer, 
donchs si à dintre hi ha alguna mala cosa.... Y la bona 
gent no veuen que nos guardarem ben bé de fernhi baxar 
cap, al davant puix la falta d' experiència y lo no saber 
manejar los instruments podria ser cgusa de tristes conse- 
qüències que se poden evitar moll bé; ademés lo fons del 
avench, encara que estiga obsiruií, molles vegades pot donar 
lloch à observacions ó treballs que sols pol fer un inieli- 



— I2Ò — 

gent, y si ab la descenció d' aquest n' hi ha prou ^-perquè 
molestar à un altre? 

Per fi ja ho teniu tot arreglat y vos poseu en marxa ab 
lo bagatge y los hómens, en mitg de la admiració dels uns, 
les burles dels altres y les rialletes dels més; los hómens 
que haveu llogat se donan tanta importància com poden, 
sembla talment que vajan à conquistar un nou mon, y à 
cada pàs se senten frases com aquestes: — ^Qué no vols ve- 
nir? jMira que anem à baxar al infern! — Si trobas cap 
bruxa pórtala per mostra. — Noy, emportaten allò per un 
si per cas. — Sobre tot lo fil, no fos cas que te perdesses! — 
Si hi trobas quelcom de bó, nos ho partirem. Y axis per lo 
estil aneu fent lo vostre camí. 

AI arribarà la boca del avench vé la feyna tant per lo 
explorador com pels treballadors, aquell donant ordres 
y aquests executantles; s' han de desplegar les escales y 
cordes, tallar un pi y algunes branques, traure les roques 
sotsmogudes de la boca del avench, sondejar la fondària 
d' aquest si no se sab, examinar lo baròmetre pera saber la 
seva altura sobre lo nivell del mar y lo termòmetre pera 
comparar la diferencia de temperatura entre 1' exterior y lo 
interior, y un altre sens fi de coses y cosetes y observacions 
y notes que emplean molt temps, devegades hores, però 
que no se poden dexar, donchs 1' espeleologista ha de tenir 
sempre present que lo més petit descuyt pot ser causa de 
conseqüències terribles. 

Quan ja tot està ab ordre, després d' havervos cambiat 
la roba, vestintvos interiorment de llana, y d' haver men- 
jat sóbriament y begut una bona copa de rom, doneu les 
derreres disposicions posant los hómens à les ordres de un 
company vostre qui situat à la boca matexa del avench 
trameterà à aquell les ordres que vos li donareu tot baxant. 
En les descencions que he fet fins ara, he seguit lo método 
adoptat per M. Martel després de una llarga experiència; se 
agafa un tronch de uns tres pams de llargada, al mitg s' hi 
lliga la corda, vos hi assentàu cama ací, cama enllà, y pera 
més seguretat uniu en certa manera ab lo vostre còs la 
corda que vos passa pel davant, mijançant una cordeta ó 



— 129 — 
corretja lligada à manera de banda. Un crií de — alerta, 
avall à poch à poch, — posa en moviment à aquells hómens 
y començàu à baxar pausadament entre la admiració dels 
curiosos; si 1' avench es estret heu de cridar — alto — à cada 
moment ja pera traure les pedres despreses que hi ha en 
los rellexos les quals podrían caure dessobre, ja pera des- 
embullar la escala ó corda que haveu tirat per passa-mà, 
ja pera encendre lo llum y examinar la naturalesa geolò- 
gica ó les erosions de la roca; à mida que vos aneu esfon- 
zant, la claror se va fent més feble, la boca del avench se va 
exirenyent y los hómens qui trauen lo cap per dalt se van 
empetitint; si la cavitat s* axampla s' encén lo magnesium 
lo qual produheix un efecte lantàstich, donchs la vostra 
sombra, aislada, penjant en la negror del abím, se pro- 
gecta y llengoteja per les parets. 

A la fi toqueu à terra; un estrident crit de — alto — res- 
sona per aquelles cavitats que fins aleshores no havían sen- 
tit veu humana; en aquestes descencions convé portar tele- 
fono pera posarse en comunicació ab 1' exterior, y aquesta 
conveniència es de necessitat absoluta quan se tracta de 
baxar à avenchs de 70 à 100 metres de profunditat, puix en 
aquests cassos los vostres crits no son entesos desde dalt. 
Un cop deslligat de les cordes examinàu detingudament lo 
Uoch hon vos heu parat; allavors poden succehir tres cas- 
sos: que r avench estiga embossat ó obstruït, y que en lo 
seu fons hi haja ó una galeria lateral ó un altre avench. En 
lo primer cas aviat haveu acabat la feyna sense necessitat de 
que haja de baxar ningú més, à menys que vullàu fer al- 
guna excavació en busca de obgectes d' alties èpoques, lo 
qual pot donar molt bons resultats per la arqueologia; si no 
es axis, un cop fetes les observacions necessàries vos tor- 
nàu à assentar sobre lo bastó, féu un crit de — amunt — y en 
menys rato del empleat en baxar tornàu à veure la llum 
del sol. En lo segon càs, quan 1' avench té comunicació ab 
alguna altra cavitat ó galeria (que es lo més comú) no es 
prudent internarshi un tot sol y allavors s' ha de fer baxar 
à un ó dos companys pera explorar aquella cova, y ab açó 
devegades s' hi passan moltes hores segons sia la seva im- 
9 



— 130 — 
porlancia. Lo tercer cas es lo més perillós y exigeix molt 
més lemps, donchs s' han de baxar escales, cordes, y lo més 
difícil de trobar, uns quants hómens qui han d' ajudarvos 
à baxar al segon avench, quedantse ells en lo primer, de- 
vegades per algunes hores, lo qual es un estat violent que 
molt pochs volen tolerar. 

En qualsevol d' aquests tres cassos, però especialment 
en los derrers, al tornar à aparéxer per la boca del avench 
sou obgecte de mil preguntes y per poch que engrandiu 
los detalls y epissodís que haveu vist y passat, la vostra fi- 
gura s' engrandeix als ulls de aquella senzilla gent, tot lo 
poble ne parla y no 'n faltan més de quatre à qui los reca 
no haverhi baxat també à fi de poder explicar als altres lo 
que haguessen vist, multiplicantho tot com es de suposar. 

Si la exploració no ha donat cap resultat positiu pel po- 
ble ó comarca, quan torneu à marxar aquella gent comen- 
ta lo fet à la seva manera, y lo menys que poden fer es 
dir: — rés, cosa de gustos! — sense que comprengan que en 
la llibreta de notes hi porteu potser apuntacions ó pianos 
de gran interès per la ciència. 

Un Espeleologista. 



BALADA 



Castell d' antich llinatge 

no oneja en la cimera 

gegant del homenatge 

gloriosa la bandera 
que als enemichs del cel feu tremolar; 

lo Comte à Terra Santa 

ab r infael guerreja, 

y ni 'I joglar hi canta 

ni '1 paladí hi festeja... 
sembla '1 castell la sombra d' un fossar. 

Plorosa la Comtesa 
al pati recolzada 
espera, mentres resa. 



I 



1 — 131 — 

I tornar de la creuada 

i à qui ab un bes s* enduya lo seu cor; 

I y en tant sa fantasia 

' à llunyes terres vola, 

ou, baix la gelosia, 
lo plant d' una bandola 

I d' un pelegrí vestit de trobador. 

i 

— D' en Pons de Rocaplana 

quina es la trista nova 

que à mi, la castellana, 

vols fer sentí ab ta trova; 

^r has vist nostra senyera tremolar? 
^L' has vist en la matança 
sé '1 llamp d' aquella terra? 
^•L' has vist d' un cop de llança 
ferit caure en la guerra?... 

^Puch, trobador, somriure ó dech plorar?- 

— La nova que, Comtesa, 
us duch del espòs vostre, 
podéula veure impresa 
per trista en lo meu rostre, 

si no us ho diu mon arpa ab son dolor. 
Los últims mots, quan queya 
ferit de mort traydora, 
los últims prechs que feya 
foren per vos, senyora... 

al morirse, *1 valent era tot cor. — 

— jFerit de mort, sens heure 
un bes de qui 't volia!* 
jOh Deu! dexéumel veure 
en somnis nit y dia; 

doneu força à mos ulls pera plorar! — 
— No us entristiu, Comtesa; 
com ell també só noble; 
dexéu vostra viudesa 
que jo us estimo al doble 

per durvos, quan volguéu, fins al altar. 



— 132 — 

— En va vostra prívança 

à mi goseu retreure; 

perdeu tota esperança 

que à mi no m' heu de veure 
en braços d' un altre home, trobador; 

lo claustre solitari 

que eternament m'espera, 

ses portes, al entrarhi, 

clourà de mi al derrera, 
y resaré per éll en mon dolor. — 

— Oh, no ho fareu, ma esposa 

fidel y enamorada; 

resteu ja venturosa, 

donéume una besada 
qiie jo só 'I vostre espòs y no un joglar; 

ploreu, si jo suspiro 

d' alegre; en lo meu rostre 

miréuse, com jo 'm miro 

en tot l'encís del vostre; 
torneu en los meus braços à gosar. 

— jSetanys ab greu tortura 

que ploro vostra ausencia, 

y ab llors, per ma ventura, 

torneu à ma presencia... 
oh, axis, beseume al llavi, mon amor! — 

— Set anys he fet la guerra 

pel brill de nostra casa; 

present, genolls en terra, 

us faig d' aquesta espasa, 
rebeula ab mos petons y ab lo meu cor. — 



Castell d' antich llinatge 
ja oneja en la cimera 
gegant del homenatge 
gloriosa la senyera 
que als enemichs del cel féu tremolar; 



I 



— 133 — 
retreu de Terra Santa 
lo Comte avuy ses gestes; 
lo trobador hi canta, 
y torna ab balls y festes 
en ses cambres I' amorà galejar. 



A. BORI Y FONTESTÀ. 



UN PAYS DESCONEGUT 



Tots aquells qui havent dexat la esclofolla del ou, anant 
d' un cantó al altre, han recorregut molt de mon; tant si 
son curts de gambals, ó son uns barrets de rialles, com si 
tenen les potencies ben obertes, no ignoran que à les mil 
y quinientes dels deu mil botavans, cap à la part del garbí, 
hi ha Tots-sants y Manresa, des de hon molts pochs son 
los qui s' han atrevit à passar més endavant per por ais en- 
trebanchs que podían trobarhi y no estar amanits à posar 
la pell en remull. Los primers qui varen fer la etzegallada 
d' anar à tafanejar lo que hi havia més enllà, varen ésser 
En Milhomens, En Pere Sensepor y aquell diable de cas- 
tellanot que li diuen En Mata-siete y Espanta-ocho, junts 
ab altres galifardeus, tots de la pell d' En Carnestoltes. 
Quan fou axó, no ho podem precisar; encar que no creyém 
que fos en los temps en que encara les bèsties parlavan. 
Però d' un llibrot atrotinat que se recorda de la Maria Cas- 
tanya, sense cobertes, y que hi faltan los primers y últims 
fulls, havem tret la relació de la qual ne farem dosquartos 
als llegidors que tingan la paciència de passar los ulls per 
aquests gargots. 

Donchs com anavam dihent, aquells gats dels frares, 
sens encomenarse à Deu ni al diable, sens pensar que podia 
costarloshi cara la jugada, com si anessen à buscar la lluna 
en un cove, anaren à trobar al patró Aranya, qui pensantshi 
bé los alabà lo gust y fins los alià à que no reculessen, sinó 
que tiressen avant sos propòsits, menlres ell prudentment 



— 134 — 
recordantse de 1' anada de Mr. Arban, determinà quedarse 
en terra. Los và oferir la barca del mal temps, que no accep- 
taren y pensant que val més anar sol que mal acompanyat^ 
ab bon vent y barca nova se tiraren al aygua. AI ésser mar 
endins començà à caureloshi i' ànima als peus y entre ells 
deyan {Bona 1' havem feta Geroni! No 'n vulguen més de 
trifulgues; la mar cada punt més esvalotada, semblava que 
s' havia proposat que de ells may més se 'n cantàs gall ni 
gallina. Però al capy à la fi s' anà posant que ni una bassa 
d' oli, y lluny, lluny y més lluny, pogueren veure que hi 
havia terra y més terra. Més contents à les hores que un 
gós ab un ós, se revifaren y més trempats que un ginjol, 
més axerits que un pèsol, sens veurehi de cap ull de tan 
contents, cada segon los hi era un hora, cada quart un any 
y no sabian com ferho per arribar à aquelles platges com 
més aviat millor. Jo bé voldria comptar per peces menudes, 
ab tots los ets y uts, ab tots los punts y comes y ab tots los 
pormenors explicar 1' arribada d' aquella gent en aquells 
payssos, però jamiguets! es precís havershi trobat per saber 
lo pà que s' hi dona en semblants empreses y los alegroys 
que se senten quan un veu que al cap de vall n' ha sortit 
bé. Nosaltres jgracies à Deu! no som d' aquests set ciències 
que tot ho saben y les clavan sense engaltar, ni tó, ni só. 
Nos agrada fer les coses tal com s' han de fer; ananthi ab 
peus de plom, gastant tota aquella parsimònia y aquella 
mónita corresponent perquè resulten fetes com cal y no à 
la babalà. No es lo nostre tarannà sortir ab una pata de 
gallu, ó ab un ciri trencat que si dexan ab un pam de boca 
als babaus, no ensopegan descuydats may als nets de cla- 
tell. No voiém que nos tingan per barliquis barloquis, en- 
cara que ja sabem que no som unssabelluts ni molt menys, 
y per altra part tampoch no havem volgut may mossegar 
la lluna ab les dents. Per axó à fi de que no resulte una 
explicació de gall indi, sens solta ni volta, sens am ni em, 
prescindim de donar una idea de la satisfacció, y sorpreses 
que tingueren aquells bones peces, sens dupte lo millor 
de cada casa al desembarcar alli dalt, perquè la veritat no 
hi tocariam pilota y per lo que anirem dihent qualsevol 



- 13^- 
se 'n podrà fer càrrech, ó sinó que se pose al puesio de 
aquells. 

jTerra roja descoberta! cridaren tots; y à aquella cridò- 
ria comparexen de per lot arreu una munió de gent ab 
una cara de papanates, d' aquells que es pecat lo férioshi 
mal. Anants y vinents se quedaren sorpresos, fets uns es- 
taquirots, plantats com unes estàtues, assombrats, sens dir 
res, ni poderse traure una paraula de la boca. Al últim se 
varen cansar de fer aquell paper tan tanoca y assenyalantse 
los uns als altres ab lo dit esclafaren unes rialles tan grasses 
que desde llavors vé, allò que diuen que mitg mon se 
burla del altre mitg. Se donaren les mans y com si se ha- 
guessen conegut de tota la vida començaren à ésser més 
amichs que lo gat y la rata. Los nostres héroes desde aquell 
moment pogueren anar sens temor d' un cantó al altre, 
com D. Pedró por su casa, puix havían sigut rebuts ab tota 
confiançay pogueren convéncers aviat de que aquella gent, 
ho era de sa casa, incapaç de fer cap malifeta, ni de trencar 
cap plat ni cap olla y que tampoch estava per brochs. 

jFillets de Deu! à quina terra havían anat à parar. Plana 
com lo palmell de la mà, sens camí, ni caminet se pot re- 
córrer sens pór de perdreshi; desde Llevant fins à Ponent 
tot es una hermosura, no hi ha més que mirar; girauvos 
per lo cantó que vulgau. Es un paradís en que los àngels 
hi cantan contínuament en cós de camisa. ^No n' haveu 
sentit à parlar.ï* Allà son les índies pastanagals; aquella part 
de mon que Deu va fer en un tancar y obrir d' ulls, la và 
dexar estar y no se n' ha recordat més. S' hi està millor que 
à la torra y que à cal Sogre. Cap classe de comparació hi 
ha entre tots aquests payssos ab la terra de Xauxa, puix si 
aquesta ne val cent aquella ne val mil. Jo, francament sen- 
tiria que diguessen que exagero; però repetesch, tot lo que 
dich està en blanch y en negre en aquell llibre de que vos 
parlava suara. 

Allí tot hi es en gran, no hi falta rés de lo que hi ha, los 
arbres fan pans de crostons, les plantes mitges qüernes, hi 
plouen truytes, lo aliment principal es lo mannà y los 
gossos fins se ferman ab llangonices. Però hon tot passa de 



— 136 — 
la mida per superbo y maravellós en aquell territori hon 
hi ha la Seca, la Meca y la Vall d' Andorra, ans d' arribar 
à la Vall de Josaphat, es en la ciutat d' En Nyoca, com si 
diguessem lo rovell del ou d' aquella terra que fa oblidar 
lo tan renomenat Pays de l'Olla. Allí tot son flors y violes, 
cants y follies y lo qui no estiga per músiques, que no hi 
vaja, perquè ne sortiria ab un cap com uns tres quartans. 
No li passan la mà per la cara à aquella gran població per 
més que sian tingudes com les tres més importants capitals 
del mon Reus, Paris y Londres. Assentada sobre un plà 
que arriba de un cap fins al altre y quins límits se han de 
mirar ab una ullera de llarga vista, com aquell qui diu: 
aquí estich perquè he vingut y ab lo posat de tant se me 'n 
dona, allí està aclofada, ab ses muralles d' un gruix de ciu- 
tadela y més altes que un campanar, desde aquells feliços 
temps de abans del Diluvi, quan encara Judes no era fadrí 
ni sa mare festejava. Ningú sab res de son origen puix 
tardà molt à haverhi lletrats y 1' art de la ploma tampoch se 
conexía. Lo llibre prou anomenat de les set civelles, diu 
que và nàxer com los bolets y se ha conservat com los arbres 
de la Rambla. Que tot seguit hi va haverhi gent com for- 
migues que habitaren aquelles cases que semblan cas- 
tells, aquells edificis com catedrals que s' axecan en aquells 
carrers que may més s' acaban ó en aquelles places immen- 
ses. Y lo més original es, que tot se conserva nou de trinca, 
com si s' acabàs de fer, com si sortís de la capsa. Vaja allò 
no s' explica. Un que fà pronóstichs y pot molt bé saberho, 
ha dit que no hi ha que capficarshi perquè si es més vella 
que r anar à peu, ha de subsistir per in secula seculorum. 
Alió que 

diu lo bisbe de Comenge, 

que qui no treballa no menja, 

no son més que vuyts y nous y cartes que no lligan. 

No vos penseu que sían sos habitants richs com lo grill, 
ni que tregan més al sol que no hi ha al ombra; no, tots 
son grans potentats ab molla terra à I' Habana y més richs 
que En Fontanilles. Tots tenen una bona poma per la set, 



— ^Z7 — 
tiran pilota al olla y menjan bou y arrós per tol dia. Com 
que ^-cor que vols, cor que desitjas? qui ha fet avuy, farà 
demà, passan la vida sens incomodos, sens amohinosy sens 
reparar sisquera si '1 temps passa y la Joana balla, puix 
tenen per ben sabut que si no viuen los anys de Matusa- 
lem, viuran à lo menys lo que lo cavall de Sant Martí. 

Allí no hi han comerciants com en Robert de les Cabres, 
adroguers com lo del Padró, ni apotecaris com lo d'Olot, y 
tampoch hereus com lo de la casa cremada. Allí tot son 
cases d' En Garlanda, Joans de la Casa-gran y hereus Es- 
campa. No tenen necessitat d' anarà Salamanca à estudiar, 
puix per dó natural, tenen mes lletra menuda que un bre- 
viari; conexen de pe à pa la Gramàtica parda y saben més 
lleys que un advocat. Ja 'Is hi poden anar al derrera ab un 
fluviol sonant. Totes se les pensan, sempre estan à la que 
salta y no se dexan carregar los neulers, ni axafar la guitarra 
per ningú. Son incapaços de pintar la cigonya ni Sant 
Cristòfol nano à ningú. No gastan molla palica ni gran 
xerrameca puix no son amichs de gastar saliva, ni los xa- 
vals, ni los xitxarel-los ni tampoch los de major edat. Per 
açó no se 'Is pot dir tararits tararots, que no tenen sal ni 
oli, solta ni volta, such ni bruch; que los hi falta un bull, 
ni que sigan uns pastanagues. 

Axó sí, les esglésies hi son més escases que les vinyes. Ab 
tot no se 'Is pot negar que son bastant devots de Sant Pere 
Regalat, y de la Vírgen del Puno. May han cantat los 
goigs de Sant Prim. Y com à festa notable en aquest sentit, 
ho es la processó de la Janda, organisada per lo P. Ca- 
màndolas, 1' escolà Ratapà en la que hi assistexen tots los 
Paus y Gitanos del pays acompanyant lo Sant Cristo gros 
y la celebrada custodia den Daroca. 

Com son tan bons Jans los hómens no cal dir que les 
dones que ademésd' ésser totes guapes com un sol com no 
les hi falta un bon dot d' En Comelles, estan al costat de 
sos marits com lo peix al aygua. 

Y altres coses podria dir però diríau que xerro més que 
un sach de nous, que sembla que m' hajan donat corda y 
íaig lo bon Jesús del Editor y llegidors d' aquest Calenda- 



- 138- 
ri. Acabem donchs, fora mes romanços que no havem pàs 
menjat fideus avuy. Fou escrita aquesta descripció, d* un 
tan desconegut pays à tres quarts de quinze del derrer dia 
de la setmana dels tres dijous del any de la picó per un tal 

Flius Flaus. 



A LA DISTINGIDA SENYORETA Y BONA AMIGA MEVA 

D." BALBINA MONTANYA 



CANÇONETA 

Si n' hi ha una torre 
dalt del Figaró, 
n' hi viu una dama 
y un angelet ros. 
Si la torre es bella, 
més n' es 1' infantó; 
si sa torre es xica. 
n' es molt gran la virtut que V habita. 

Feliç aureneta 
la que hi farà '1 niu, 
ditxosa la planta 
que hi podrà florir, 
à la torre bella 
del infant bonich, 
per aymar la bondat que atresora. 

Tot pobret hi dexa 
ses oracions 
y '1 cor del trobayre 
son cantar més dolç, 
à la torre bella \ 

del angelet ros, 
à la torre gaya, 
que es del Cel y del món estimada. 

Agnès Armengol de Badía. 



'39 — 



L' AURENETA 



jCom envejo à 1' aüreneta 
que penja '1 seu niu al sostre, 
y que ab ses lleugeres ales 
à llunyanes terres vola! 

Si jo pogués ser com ella 
mon afany altre no fora, 
que penjar mon pobre niu 
al cel, que es lo millor sostre! 

Claudi Omar y Barrera. 



Miracle e eximpli con los studiants de lògica pequen 
quan despenen son temps en sofismes e qüestions sens 
profit, segons recompte Jacme de Ultriaco. 

En la ciutat de Paris mori un escola, e après aparech a 
son mestre de lògica vestit de una capa de pergami tot escrit 
de letra menuda. E demana li lo mestre quina capa era 
aquella? e aquelles letres quines letres eren? E lescola dix: 
Mes pes me donen quescuna de aquestes letres que no faria 
si tingues demunt la torre de Sent German. E sapies que 
aquestes letres son los soíTismes e les qüestions sens profit 
en que jo despengui mon temps. E not poria fer entendre 
quant foch quim crema soffir dejus aquesta capa de per- 
gami però si volies acostar la tua ma à mi e que una gota 
de aquesta suor que jo pas te tocas en la ma, ladonchs po- 
ries conexer lo gran turment de foch que jo soffir. E ten- 
tost lo maestre acosta la ma en la qual li caech sola una 
gota de la suor, la qual gota li passa la ma de laltra part 
axi com si fos una sageta ó virato. E tentost lescola despa- 
rech. E lo mestre lexa de legir lògica, e desempara lo mon, 



— 140 — 
e mes se en lorde de Cistell; e feu aquell vers: Linquo reuca- 
re ranis, cras coruis, vanaque vanis, ad logicam perago que 
mortis non timet ergo. Qui vol dir: Jo lex lo roncar à les 
granotes, e cras cras als corps, les coses vanes als vans; 
vag à la lògica que no tem per raho de la mort, la qual es 
la teulegia. E aytan com visqué tenc la ma foradada. 

(Recull de eximplis e miracles, del segle xv.) 



ESTIUENCA 



À MON ESTIMAT GOSI N ANTONI BUBIO Y LLUCH 

Tes lletres benvingudes, à manera 
de fotograma exacte, de Monmegre, 
reproducció me fan tan verdadera, 

que llegintles he vist lo mas alegre, 
les properes alzines hon s' embosca 
la vostra gent, la fondalada negre, 

la bella hermiía, la montanya tosca, 
à lots vosaltres, y per tots voltada, 
à la princesa de la selva fosca. 

No 'm cal si acompanyar ab una ullada 
vull la pensa } lo cor, que rellegiries, 
y creume, ho he fet més d' una vegada. 

Les vostres coses plaume de sentiries; 
idilis son que 1' ànima endolcexen: 
les meves, enujoses, ^'per qué diries.»^ 

Ni tinch ferials, ni à los treballs que dexen, 
més placenter falich puch dedicarme 
ab lo temps y atenció que requerexen. 

Ja ho veus: fins al escriuret haig de estarme 
interrompent per corretgir les proves 
que lo meu aprenent té à bé portarme. 

Aquí molta calor y poques noves; 
segur que menys d' aquella y més d' aquestes 
deus tenir à can Presas hon te trobes. 



— 141 — 

Jo vaig à Sarrià totes les festes, 
y 'Is jorns feyners, sempre que puch, seguexo 
de llibres y escriptures fent requestes. 

Mas no surt res. À voltes caure 'm dexo 
à casa mossèn Cinto. y les galanes 
primicies d' alguna obra conseguexo. 

jCóm fas glaiirm' quan d* admirar t' ufanas 
la flor que 't riu y 1' aucellet que 't parla, 
r or dels blais y '1 crestall de les fontanes! 

Prou voldria 1' alzina jo abraçaria, 
prou voldria seguirvos à tol hora 
y à la vostra princesa rodejaria 

tot sentinlli llegir de la Doctora 
Teresa de Jesús les Set Morades, 
escrites ab sa ploma encisadora, 

si en sa pensa de flama meditades; 
prou voldria... mas ay! la Columberta, 
la Roureda, per mi tan anyorades, 

no s' han fetes per mi. Jo en ma deserta 
cambra, per dar al cor, que en somnis vola 
vers Montnegre, conhort quan se desperta, 

tes lletres li llegesch, que à la viola 
del bosch hon les escriu roban la flayre 
per consol d' un mortal que no 's consola. 

Y llegintles me dich: Si ets bon rimayre 
com gentil prosador, ^la Poesia 
per qué 't lliga les mans si '1 cor t' enlayra? 

^De poeta lasanch, la fantasia, 
lo llenguatge no tens.'* Donchs, qué 't detura.'^ 
Vina ab ta musa à avergonyir la mía. 

Del Canigó ja ab lírica factura, 
d' un hermós poemet de Santa Eulària, (i) 
d' un Pedralbes escrit dintre clausura, 

desitjava en aquesta estrafalaria 
carta ferten cabal; mas no ho permeten 



(i) Poema inèdit que està à punt de publicar Mossèn Jacinto Ver- 
fdaguer, y del qual ne donàm les primicies en aquest Calendari. 



— 142 — 

ni la fressa que mou la maquinaria, 

ni 'Is provers que com may ara m' apretan, 
puix està sense formes la platina. 
Dexemho, donchs, per vuy. Als qui vegetan 

com tu y ab tu sots revinguda alzina 
creu que envejo sovint. D' ençà que 's bada 
com flor lo dia, fins que, estel quan fina, 

va esmortint sa claror; com martellada 
sento un desitg atormentar ma pensa, 
per r insomni insistent prou castigada. 

^No r has sentida l'anyorança intensa 
en ta vida jamay.'* Donchs jo que anyoro 
no solsament de ta amistat immensa 

los goigs quan goso y 'Is consols quan ploro, 
r escalf del patri amor que 'ns adelera, 
y 'Is consells en quant dupto y quant ignoro; 

jo que anyor, ademés, de ta encisera 
germana les canturies, les festoses 
converses de ta esposa riolera 

y 'Is besos de tos fills, branca de roses 
al sol descloses d' un amor que admiro, 
puch descríuret les hores angunioses 

que veig transcorre en mon pregon retiro. 
Mas vull gorirme, y per axó à vegades 
en recerca de bàlsem à tú 'm giro. 

No me '1 negues jamay: dom detallades 

noves de tots, y quan sos últims dies 

compte r estiu, ab sengles abraçades 

segellarem les lletres y les míes. 

Lluís Carles Viada y Lluch. 
20 Juliol 1897. 



Quan n' hi ha pel camp, n' hi ha pel Sant. 
Qui té ofici, té benefici. 
Qui no té casa per si, de molts ha de ser vehí. 
Qui lira pedretes, tira amoreies. 



143 



HISTORIA VELLA 



I 

No hi ha cap dupte que en iotes èpoques los governs de 
Castella s' han desvetllat per la felicitat, progrés y pau de 
Catalunya, fins que han tingut la dilxa de véurela axecada 
al seu nivell... 

jPobra Gastellalqui li havia de dir que sa tradicional his- 
tòrica hidalguía li sigues per nosaltres tant mal agrahida. 

Qué hi farem, los catalans som egoistes y no 'ns havem 
sapigut avenir may ab les generositats castellanes. 

^•Y cóm era possible que ho fessem al menys conexent la 
historia de sa dominació, sapiguent la manera com cum- 
plían son jurament los seus monarques, y lo bon tractament 
que 'ns donavan los virreys? 

^'Y cóm es possible que ho fem avuy si recordàm encara 
nostres llivertats robades, y veyém cada dia més y més em- 
pobrida nostra terra y degenerada nostra raça ab les pesti- 
lentes alenades que de ponent nosarriban? 

Ja sabem tols com lo govern d' avuy nos tracta, donchs 
perquè vos quedeu convençuts de lo molt egoistes que 
havem sigut sempre los catalans y lo poch agrahits que en 
tot temps nos hem mostrat ab los Jills d' algo, vos recomp- 
taré un epissodi del segle XVII que m' havia comptatalgu- 
nes vegades un pobre vellet, qui d' histories dels generosos 
castellans ne tenia un gran arxiu. 



— Sàpigas, me deya lo jayo, que per alli 'Is anys 1639 y 
40, essent rey d' Espanya D. Felip IV y regint la matexa lo 
desequilibrat Comte-Duch Olivares, qui ab sos desacerts 
havia encesa guerra per tots los àmbits de la nació, per- 
dent un bon troç dels Payssos Baxos y atissanl que Portu- 



— 144 — 
gal proclamés rey al Príncep de Braganza D. Joan, y que 
la França atent sempre al descuyt invadí lo Rosselló, 
S. M. nos demanà ajuda pera traure lo francès d'aquest 
territori. 

No cal que diga si Catalunya feu lo sort ó no, n' hi ha 
prou ab que sàpigas que lo primer que se feu, fou enviar 
un exèrcit de 5o,ooo y pico d' hómens que no costaren un 
cèntim al rey de Castella, los quins precehits per la bande- 
ra de la Diputació, sigueren, braus com sempre, los pri- 
mers en lo combat, plantant nostra gloriosa bandera en 
los reconquerits murs de Salses. 

Orgullosos los catalans per sa victorià, noesperavan més 
que la gratitut del Monarca pera justa remuneració de son 
comportament. 

Aquesta no se feu esperar; ab la escusa d' enviar exèrcits 
al Rosselló, invadíren la major part del Principat les tropes 
castellanes y com si aquesta fos terra per ells conquistada 
y mancant als acorts presos en lo Parlament de Tarragona 
lo any de 1467, rectificats per lo rey En Joan II en la Cort 
de Monçó 1* any de 1476 y per Felip II en la de Barcelona 
de r any de 1599, escarniren y trepitjaren nostres lleys, 
robaren les hisendes, deshonraren v assessinaren donze- 
lles indefenses, entregantse los soldats de S. M. Catòlica à 
les més desenfrenades vexacions y asquerosos sacrilegis. 

III 

D' entre los milers de disbarats y vexacions que les tro- 
pes castellanes cometeren en nostre principat, vull no més 
que ne sàpigas una. 

En una vila del Bisbat de Barcelona hi arribaren 800 
soldats de cavall comenats per En Alvaro de Quinones, en 
lo precís moment que en 1' església se trobavan congregats 
lo major nombre dels seus vehins ohint devotament la 
santa Missa. 

Lo comandant d'aquella força, sens esperar los butlletins 
dels jurats, ordenà als seus soldats que s' allotgessen com 
millor los hi plagués, y la soldadesca que com ja ho tenia 



— 145 — 
per costum, desde que havia entrat à Catalunya, no es- 
perava altra ordre, començà à invadir les cases, sens res- 
pecte de cap mena, ans al contrari, trepitjant lo sagrat del 
domicili, després d' haverse fet donar à la força bruta y 
sens pagar, com era de lley, menjar y beure per ells y ses 
cavalcadures, començaren à matar pollastres y gallines, 
porcells y cunills, y tot quant los hi venia à mà, los hi 
semblava que los pertanyia. 

Se començaren à avalotar les dones y los nins, protes- 
tant de tot ab energia los hómens que en casa se|trobavan, 
però totes aquestes exclamacions eran debades. L* avalot 
anà crexent. 

En un extrem del poble se reuniren alguns minyons al 
crit de 

— Muyran los traydors! 

Los quins en la església estavan, atrets per lo crexent 
avalot y lo soroll d' algunes descargues, abandonaren la 
missa y feren cap à la plaça presos de fort enuig al donar- 
se compte de lo que passava. 

Lo que allavors succehí es impossible explicartho. 

Lo sacerdot, al veure fugir als seus feligresos, acabà la 
missa y després de despullarse dels seus ornaments sagrats 
volgué exir à la plaça, però en aquell moment una munió 
de soldats se dirigia à la església ab propòsit de saquejaria. 

— Feuvos enrera; cridava lo capellà. 

— Ni por ti, ni por el mismo Santísimo Sacramenio, res- 
pongueren los soldats del rey catòlich; y veyent que lo ca- 
pellà anava à tancar les portes, dispararen ses escopetes, 
però per miracle de Deu no pogueren matarlo donantli 
temps perquè tancàs les portes. 

La soldadesca furiosa, à escopetades les obri y prengué al 
capellà, al qui lligaren y feren pujar al campanar pera pen- 
jarlo. 

Mentrestant lo poble s' amotina y lo avalot crexía en 
la plaça, y quan anavan à penjar al capellà, corregué la 
veu de que havia sigut assessinat un oficial. 

Pressurosos los soldats y preveyent que allò acabaria ma- 
lament, volgueren assegurarse de la certesa de la nova y 



— 146 — 
dexant al capellà, se dirigiren al Uoch ahon se suposava 
comès lo assessinat y allí se trobaren ab un dels seus ofi- 
cials, revolcat en la sanch que à doll exía d' una ferida 
que li havia obert lo cor. 

^•Que havia passat? 

No molt lluny del oficial mort, una hermosíssima don- 
zella d'alé fatigosay mirada esferehidora, mostrant la lluyta 
que per sa honra havia sostingut, ab sos vestits fets à 
iroços y ab sa abundosa y negra cabellera penjant ab 
horrorós desorde damunt ses nues espatlles, estrenyia en 
sa mà dreta un ensangrantat ganivet d' ample fulla y afila- 
da punta. 

La soldadesca anava à empresonaria, quan convençuda 
ella, de sa segura perdició los hi cridà: 

— Enrera! assessins! 

Y fentshi ella dos passos y apuntanlse lo gavinet en lo 
cor, afegí: 

— Abans que deshonrada, morta mil voltes. 

Y rodolà per terra banyantse ab sa pura sanch. 

— ^jHo veus perquè ni allavors, ni ara, may podrem con- 
fiar de la tradicional hidalguía Castellana.'^ 

Benvingut Cabot. 



A UNA NOYA 



EN LA PRIMERA PLANA D UN ÀLBUM 

^Vols que 't doni un bon consell.?^ 
Donchs, no 't fiis de cap jove... 
Epl ni tampoch de cap vell. 
Lo que, ben net, significa 
Que à tots te 'Is has d' escoltar 
Com aquell qui sent musica... 
Musica, tan sols, musica. 

Terenci Thós y Codina. 



1 



— '47 — 



NOTES CURIOSES 



Naix lo Redemptor y comença 1' Era per la qual los cris- 
tians comptàm los anys. 

Un català va à Judea à demanar à Jesús que sia servit 
vindré Ell ó fer venir à algun de sos Apòstols pera predi- 
car lo Sant Evangeli, en 1' any 32. 

Entre los pobles gentils que n' obtenen la llum de la 
Fé Cristiana, son los primers los qui poblan la península 
ibèrica y entre aquests ho son los catalans en 1' any 41. 

Mor à Roma V empurdanés Sant Damàs, després d' ha- 
ver governat durant divuyt anys 1' Església de Crist ab 
molta virtut y saber, dexant entre altres coses, que en lo 
reso al acabament de cada Psalm se diga «Glòria Patri, et 
Filio etc.» y que al començament de la Missa, lo poble y lo 
sacerdot digan la confessió; any 384. 

A instàncies de Desideri, zelós prevere defensor de la 
integritat de la Fé dels barcelonins sos compatricis, Sant 
Geroni traduheix los cinch llibres del Pentateuco; any 388. 

Santa Serenila barcelonina es la primera monja de que 
se té noticia à Catalunya, brillejava per los anys 390. 

Paulí de Noia estableix lo primer convent de frares her- 
mitans de St. Agustí per los anys 400. 

Catalunya es la primera regió d' Espanya en tenir arma- 
da marítima, puix ja la tenia en lo 813. 

Berenguer lo vell promulga los «Usatges», primer códech 
civil d' Europa, en 1068. 

Se celebran les primeres Corts catalanes en i io5. 

Segons Benjamí de Tudela, lo port de Barcelona era 
concorregut per negociants y mercaders grechs, pisans, 
genovesos, sicilians, egiptans, siriachs y d' altres payssos 
en ii5o. 

A Barcelona venen à provehir les principals nacions de 
Europa, d' armes pera la guerra, especialment ballestes y 
sagetes, en 1200. 



— 148 — 

Prop de Lleyda es fundat lo primer convent de la Trini- 
tat redemptora de catius, no establerta encara à Espanya, 
en I20I. 

S'estableix à Perelada lo convent de carmelites que es lo 
primer d' Espanya, en 1206. 

Mor lo català Sant Joan de Mata qui es lo primer co- 
mentarista de les Sagrades Escriptures que troba la ciència 
teològica en los llibres de les «Sentencies», en 121 1. 

Sant Francesch estableix à Barcelona lo primer conveni 
de Framenors que hi ha hagut à Espanya, en 1 2 1 1 . 

S' estableix à Barcelona lo primer gremi de Picapedrers 
à Europa, en 1218. 

Se funda à Barcelona 1' ordre de la Mercè, una de les 
institucions més piadoses que s' han establert en 1218. 

Se funda à Barcelona lo primer convent de P. P. Pre- 
dicadors que hi ha hagut à Espanya en 12 18. 

Se realisa la reconquesta definitiva de la illa de Mallor- 
ca en 1228. 

S' establexen à Barcelona les primeres monges de Santa 
Clara que hi ha hagut à Espanya, en 1233. 

Gregori IX instituheix lo cardenalat del títol de sant 
Eustaqui pera premiar los mèrits de St. Ramon Nonat, 
en 1237. 

Sant Ramon de Penyafort havia escrit la «Suma de pe- 
nitencia», que es tinguda com la primera obra de teologia 
moral que s' ha escrit; havia fet un conjunt de totes les 
decretals, que se considera com la primera obra de dret 
canónich, y havia lograt que St. Tomàs d' Aquí escrigués 
la «Suma contra gentils,» en 1240. 

S' estableix à Barcelona lo gremi de Pelaires, lo primer 
d' Espanya y França en i252. 

S' Estableix lo Concell de Cent de Barcelona, en 1267. 

S' establexen los gremis de Gerrers, Fusters, Boters, 
Freners, Courers y Sabaters de Barcelona, los primers de 
Espanya y França en 1257. 

Jaume I confirma lo «Llibre del Consolat de Mar, que es 
lo primer códech mercantil que s' ha escrit y ha servit de 
pauta à les demés nacions pera dictar los seus, en i258. 



— 149 — 

Se crea à Barcelona un cós consular compost de 80 in- 
divíduus catalans que s' estabiexen en altres tantes pobla- 
cions d' Europa, Assia y costes d' Àfrica hon estava rela- 
cionat nostre comerç, en 1266. 

Huch, frare dominich, cardenal, fill de Barcelona, varó 
de gran saber, es lo primer que divideix los llibres en ca- 
pítols y lo primer comentarista qui busca les concordan- 
cies de la Biblia; brillejava per los anys 1270. 

Se realisa la conquesta d' Ibiça en 1283. 

Se dicta lo códech «Recogtioveruni proceres,» en 1283. 

Se efectua la conquesta de la illa de Menorca en 1288. 

S' estableix lo gremi de pintors y esculptors de Barcelo- 
na, primer d' Espanya y França, en 1291. 

La primera noticia de naips que se té à Castella es del 
1332; la de Alemania del 1350 y la de França del 1387; axó 
fa sospitar ab fonament que ans de la emprempta ja se co- 
nexía aqui la estampació de gravats y que la dels naips era 
una indústria catalana, puix hi ha documents que ne par- 
lan en 1301. 

S' estableix lo gremi d' Argenters de Barcelona, primer 
d' Espanya y França, en 1301. 

Se realisa aquella gloriosa expedició de Catalans y Ara- 
gonesos à Orient en 1303. 

S' estableix lo gremi de Guanters de Barcelona, primer 
d' Espanya y França, en 1310. 

S' estabiexen los gremis de Pellayres, Pergaminers y 
Assahonadors de Barcelona, primers d' Espanya y França, 
en 1311. 

Arnau de Vilanova havia inventat la extracció del espe- 
rit de vi, del oli de trementina y de la essència de les flors 
per allí 1' any 1313. 

Se celebra à Barcelona la processó del Corpus, la prime- 
ra d' Espanya, en 13 19. 

S' estableix lo gremi de Tintorers de Barcelona, primer 
d' Espanya y França, en 1320. 

Los catalans units ab los genovesos descubrexen les illes 
Canàries, essentne aquest lo primer descubriment de terri- 
tori que fan los espanyols, en 1345. 



— i5o — 

Jaume Ferrer de Blanes, gran navegant català, va à ex- 
plorar les costes de Guinea, 29 anys abans que ho fessen 
los francesos y 99 que les exploressen losde Portugal en 1346. 

Pere IV estableix lo ducat de Girona pera los primogè- 
nits de la corona catalana-aragonesa, ab anterioritat al 
principat d' Astúries dels primogènits de la de Castella, 
en 1351. 

Se realisa la conquesta de Cerdenya, en 1356. 

S' estableix lo gremi de Vayners de Barcelona, primer 
d' Espanya y França, en 1357. 

En lo port de Barcelona y contra la de Castella, la ar- 
mada catalana fa ús de la artilleria, essentne aquest lo pri- 
mer colp que s' utilisa à Espanya, en 1359. 

S' estableix à Barcelona lo gremi de mestres de cases 
que es lo primer d' Espanya y França, en 1379. 

S' estableix lo d' arnessers de la matexa ciutat, primer 
d' Espanya y França, en 1390. 

Pere IV concedeix à la Facultat de Medicina de Lleyda, 
lo privilegi de poder fer estudis d' anatomia directament 
d' un cadàver d' un condempnat à mort que se facilitarà 
cada tres anys, en 1391. 

La colocació del rellotge seny de les hores de Barcelona, 
quina maquinaria es regalo de la República de Venècia, 
agrahida per haverli dexat copiar les nostres lleys maríti- 
mes, y que 'n fou lo primer d' Espanya, data del 1393. 

S' estableix lo gremi de Calderers de Barcelona, primer 
d' Espanya y França, en 1395. 

S' estableix la Taula de cambis ó comuns depósits de 
Barcelona, que es la primera de Europa, en 1401. 

S' estableix la primera Casa d' Infants Orfens d' Europa, 
à Barcelona, en 1420. 

Acaba Bernat Boades son llibre de Feyts d' armes é 
eclessiàstichs de Catalunya, primera obra en que se parla 
de coleccions numismàtiques formades per dit rector, 1420. 

Joan Palomar, canonge de Barcelona, en representació 
del papa presideix lo concili de Basilea del any 1432. 

S' estableix à Barcelona la primera comunitat de mon- 
ges terciàries de Barcelona en lo convent de Santa Maria 



— i5i — 
de Jerusalem, resultant ésser les primeres establertes à Es- 
panya, en 1453. 

S' estableix lo gremi de Vidrers de Barcelona, lo primer 
d' Espanya y França, en 1455. 

Se grava lo retrato del Príncep de Viana y com los 
gravats més antichs que se conexen al extranger son los 
del mestre Alemàn y los primers que se li saben son del 
1464, podem considerar que la estampació ja era aquí co- 
neguda abans que al extranger, en 1461. 

Lo primer llibre que s' imprimeix à Espanya entre los 
coneguts, ho es à Barcelona en 1' any signat en lo paper^ 
en 1468. 

Lo primer gravat fet en fusta, entre los d' Espanya, es 
del P. Domènech, del convent de Santa Catarina de Bar- 
celona del any 1480. 

Mossèn Pere Posa, un dels primers impressors catalans, 
associat ab un saboyard, estampa una versió catalana del 
«Quinto Curcio» de Lluís FenoUet, en 1481. 

Son batejats en la catedral de Barcelona los primers in- 
dis de les terres decubertes per Colom, en 1493. 

Lo expert navegant y cosmógraf català Ferrer de Blanes 
es cridat à Barcelona perquè explique à la cort dels Reys 
Católichs alguns duptes que se deduhexen de les relacions 
donades per Colom respecte aquelles terres que n' acabava 
de descubrir, en 1493. 

Marxan à les índies, descobertes per Colom, los primers 
missioners qui han divulgat allí la doctrina del Evangeli, 
essentne catalans y procedents de Montserrat, en 1493. 

Ferrer de Blanes dictamina ab molt bon acert respecte 
la partició del Occeà en les parts corresponents à Espanya 
y Portugal, en 1495. 

S' estableix à Montserrat la primera fundició de caràc- 
ters d' emprempta que hi ha hagut à Espanya, en 1499. 

Se celebra à Barcelona presidit per Carles V, 1' únich 
capítol general del ordre del Toysó d' or, únich celebrat à 
Espanya, en 1 5 18. 

Se publica à Barcelona la farmacopea de Pere Benet 
Mateu, apotecari barceloní, la primera publicada à Eu- 
ropa, en 1 52 1. 



— l52 — 

Son regalades à Carles V dotze grans culebrines anome- 
nades los dotze apòstols, perquè cada una porta lo nom 
d' un d' aquells, fabricades en les Dressanes de Barcelo- 
na, en 1533. 

S' assaja per primera vegada una espècie de força de 
vapor impulsadora del moviment dels barcos, en 1543. 

Se funda lo gremi de Sombrerers de Barcelona, primer 
d' Espanya y França, en 1545. 

Se funda lo gremi de Passamaners de Barcelona y pri- 
mer d' Espanya y de França, en 1548. 

Lo català Miquel Servet descubreix la circulació de la 
sanch, en i553. 

S' estableix lo gremi de Llibreters, primer d' Espanya y 
França en i55^. 

S' imprimeix ab caràcters musicals movibles la obra 
«Odarum» del famós canonge de Barcelona, Albert Vila, 
ab bastanta anterioritat de dies en que lo mestre de mú- 
sica de la familia reyal, feya imprimir ses obres musicals à 
Praga, en i56i. 

La capitana de D. Joan d' Àustria, en la batalla de Le- 
pant, es construïda en les Dressanes de Barcelona, per l' any 
de 1570. 

Lo primer convent de frares caputxins establert à Espa- 
nya ho fou en 1676. 

La primera noticia de que subsisteix la emprempta dels 
Abadals de Manresa, quina familia es entre totes les d' Es- 
panya, sens dupte, la que ha donat al art tipogràfich més 
artistes impressors y gravadors, y quin establiment subsis- 
tent encara, es un dels més antichs entre les empremptes 
espanyoles, es del i58o. 

L' Hospital de Santa Creu de Barcelona estableix lo tea- 
tre d' aquest títol, essentne avuy per avuy lo Principal, no 
sols de la ciutat, sinó d' Espanya, per sa llarga y brillejant 
historia, en 1597. 

La manresana Àngela Serafina estableix à Barcelona lo 
primer convent de monges caputxines espanyoles, en 1599. 

Es establerta en 1' Hospital de Santa Creu la institució 
barcelonina dels Germans que cuydan los malalts d' aquell 



- i53- 
benéfich establiment, baix 1' advocació de Congregació se- 
glar de la Nativitat de Maria, en 1600. 

Es fundat à Barcelona lo primer convent de Servites de 
Espanya, en 1619. 

Ja estava establerta la fàbrica de paper de la familia Ro- 
maní de Capellades, que subsisteix encara, en 1638. 

Lo colegi d' Adroguers y Confiters de Barcelona es la 
primera corporació que elaborà lo xacolate ab maquinaria, 
y es tant lo crèdit y fama que adquireix, que venen à com- 
praria comissionats francesos desde París; 1' establien i656. 

Se celebra à Barcelona la primera processó de Setmana 
Santa, en 1663. 

S' estableix per la familia dels cèlebres botànichs Salva- 
dor lo primer jardí botànich d' Espanya per allí l'any 1681. 

Es establerta en la casa de Misericòrdia de Barcelona la 
primera comunitat de terciàries francescanes d' Espanya 
qui cuydan d' un establiment benéfich en 1699. 

Es creada à Barcelona la primera Acadèmia militar de 
Espanya en 1699. 

La Acadèmia dels Desconfiats, avuy de Bones Lletres de 
Barcelona, celebra una sessió necrològica en honor del rey 
Carles II y ja que no altre dato més positiu se pot precisar, 
aquest es suficient pera donarli la prioritat entre totes les 
acadèmies més antigues d' Espanya, encar que se sab que 
feya anys que subsistia en 1702. 

S' estableix à Barcelona la primera comunitat de religio- 
sos seminaristes de Sant Vicens de Paul, que s' ha establert 
à Espanya, en 1704. 

En la Llotja de Barcelona se canta la primera òpera que 
s' ha cantat à Espanya, en 1704. 

Lo barceloní P. Bernat Ribera, trobantse à Moscou, sosté 
ab molt èxit importants conclusions teològiques, respecte 
la matèria que originà lo cisma, essentne molt ben escoltat 
per los principals teólechs d' aquella religió russa. Vesteix 
en aquell acte y desprès l' hàbit de Sant Domingo à quin ins- 
titut pertenexía. Es per lo tant lo primer religiós católich 
qui ha ostentat lo trajodeson ordre en aquell imperi, 1730. 

Lo metge Francesch Darder del Hospital de Santa Creu 



— 1 54 — 
institueix en aquell establiment la congregació de dones 
seglars que encar subsisteix, pera cuydar les malaltes, 
en 1731. 

S' estableix la primera ensenyança del art de navegar, de 
caràcter privat fundada à Espanya, à Arenys de Mar per 
Joseph Baralt, 1744, 

S' estableix 1' actual Acadèmia de Ciencias naturals y arts 
de Barcelona, primera d' Espanya, en 1764. 

Lo gravador Eudalt Pradell es cridat à Madrid pera que 
establesca allí son taller de fer punxons de gravador de ca- 
ràcters d' emprempta y grave los caràcters de lletra llatina, 
hebrea, grega y àrabe, en 1765. 

Benet Bails y Francisco Subiràs començan à explicar 
matemàtiques als alumnes de la ensenyança d' Arquitectura 
establerta en 1' Acadèmia de Sant Ferran de Madrid, assig- 
natura que no venia compresa en aquella carrera, en 1768. 

Benet Bails y Geroni Capmany, publican los primers 
tractats de matemàtiques pera ús de les escoles militars de 
Espanya en 1772. 

Joseph Bosch, organer, es cridat per lo rey à Madrid per 
que sia organer de la reyal Capella de Madrid, y establesca 
allí una escola de fabricació de orgues, en 1778. 

S' efectua à Barcelona lo primer assaig d' ascensió d' un 
globo aerostàtich; es lo primer assaig fet à Espanya, en 1782. 

S' axeca lo primer Motgolfier de seda que s' ha construit 
à Espanya. Varies dames y senyoretes s' emplean en cusir 
la tela. No feya gayres mesos que s' havia fet à França un 
assaig igual en 1784. 

Martí y Franques, autor de importants descubriments 
científichs fixa la verdadera cantitat d' oxigeno que hi ha 
en r ayre atmosférich, corretgint los càlculs de Lavoisier 
que eran los més acreditats, en 1788. 

Se comença à publicar lo Diario de Barcelona en lo mes 
d' Octubre de 1792. 

Se publica à Barcelona la primera obra sobre la nave- 
gació aérea que ha vist la llum pública à Espanya, en 1794. 

Carbonell y Bravo publica los primers elements de far- 
màcia formant un verdader cós de doctrina pròpia pera la 



— i55 — 
ensenyança. Esla primera obra que se publica à Espanya y 
tal volta à Europa, en 1796. 

Francisco Salvà, lo primer espanyol que progecta teòri- 
cament un barco submarí, inventa lo lelégrafo eléctrich 
en 1798. 

Carbonell y Bravo assenyala los verdaders límits de la 
Química en la Medicina, confirmant sa reputació científi- 
co-europea, en 1800. 

S' inaugura la primera classe de Mecànica establerta à 
Espanya, à càrrech de la Junta de Comerç de Catalunya, 
en 1808. 

S' estableix à Barcelona la primera càtedra de física ex- 
perimental, primera d' Espanya en 1814. 

Domingo Arquimbau obté lo títol de doctor en música 
en r Ademia de Bolonia, essentne aquest català, 1' únich 
espanyol que 1' ha obtingut, en i8i5. 

S' estableix la primera càtedra d' Economia política, 
en 1814. 

S' aplica per primera vegada en Espanya lo vapor à la 
indústria, en un molí fariner de Reus, en 1817. 

Se funda per lo P. Manel Estrada la primera Escola 
de sorts y muts d' j_Espanya, que es la de Barcelona, 
en 1816. 

S' establexen les primeres diligències a Espanya, en lo 
tragecte de Barcelona à Reus, en 1818. 

Se construeix à Barcelona la primera màquina Jacquar 
d' Espanya, en 1818. 

S' estableix la primera prempsa litogràfica que ha fun- 
cionat à Espanya en I' emprempta de Brusi, en 1819. 

La primera càtedra de Química aplicada à les Arts é In- 
dústria, s' estableix en 1819. 

Se crea la primera Escola de cegos de Barcelona, prime- 
ra d' Espanya, en 1820. 

Se celebra la primera exposició de productes indus- 
trials à Barcelona, no se n' havia celebrat encara cap à Es- 
panya en 1822. 

S' iluminan les classes de la Llotja per medi de gàs, 
primera instalació d' Espanya, en 1826. 



— i56 — 

Se funda à Barcelona la primera escola d' Arquitectura 
naval d' Espanya, en 1828. 

S' estableix lo primer conservatori de música espanyol, 
gratuit y no subvencionat per 1' Estat, à Barcelona, en 1838. 

En la classe de Química de la Llotja se presenta una 
màquina de vapor dirigida per lo professor y treballada per 
artesans de Barcelona, la primera que s' ha fabricat y ha 
funcionat à Espanya, en 1829. 

Una companyia mercantil adquireix lo barco «Balear» 
que es lo primer de vapor espanyol que ha entrat en lo port 
de Barcelona y en los d' Espanya en 1832. 

Se donan les primeres explicacions de Geologia, no ex- 
plicada encara públicament en Espanya, en 1835. 

S' estableix la primera càtedra de dibuix aplicat à texits 
y estampats, en 1837. 

S' assaja ab molt bon èxit lo daguerreotipo à Barcelona 
no conegut encara à Espanya 1839. 

Es creada la primera càtedra de dibuix lineal de Espanya 
à Barcelona, en 1840. 

Comença à iluminarse públicament per medi del gas la 
ciutat de Barcelona, ans que cap altra població espanyola, 
en 1840. 

Mariano Cubí propaga la Frenología à Espanya en 1843. 

Lo Dr. Delhom estableix à Barcelona los primers banys 
russos, en 1845. 

S' ensenya per primera vegada Paleografia en Espanya 
en lo colegi que tenia establert D. Esteve Paluzíe à Barce- 
lona, en 1845. 

S' inaugura lo primer ferrocarril espanyol de Barcelona 
à Mataró, en 1848. 

S' estableix à Barcelona la primera fundició de metalls 
artistichs d' Espanya, y la primera societat coral, en i85o. 

Un apotecari, lo Dr. Domènech, establert en lo carrer 
de la Unió de Barcelona, fà los primers experiments de 
iluminació elèctrica, en i852. 

Es botat al aygua lo primer barco de ferro construit à 
Barcelona y à Espanya y lo primer de vapor, en 1857. 

Lo primer submari ó sia 1' Ictíneo d' En Monturiol es 
assajat ab èxit, en 1859. 



- i57 - 

S' establexen les primeres Germanetes dels pobres à Bar- 
celona y à Espanya, en 1863. 

S' introduheix la zincografía à Espanya en 1868. 

S' estableix à Barcelona lo primer establiment teràpich 
funcional únich à Espanya, en 1870. 

En la Maquinista Terrestre y Marítima funciona una 
màquina pera fer les dents à les rodes d' angul que en 
r extranger se feya à mà, en 1875. 

Se dona à conéxer lo fonógrofo d' Edisson, no conegut 
pràcticament encara à Espanya, y per un fill de Palafru- 
gell se construeix lo primer, quan aquí sols se conexía per 
lo que 'n deyan les revistes científiques, en 1878. 

Se celebra à Barcelona la primera Exposició Universal 
d' Espanya, en 1888. 

La Facultat de Medicina de Barcelona es la primera 
d' Espanya en donar à conéxer la fotografia de lo invisi- 
ble, en 1896. 

MATINADA 



FRAGMENT 

Va la celistia fenent les boyroses 
glasses negrenques que endolan la nit, 
y ía flor trenca '1 capoll que empresona 
fines aromes que guarda en son sí. 

Van à extrellarse en la costa rocosa 
ones que hi llença lo fluix de la mar, 
y les gavines son somni dexantne 
banyan llurs plomes en l' immens mirall. 

Les xemaneyes de 1' alta teulada 
senyals de vida ja donan entorn; 
alçant al cel la blavosa fumera 
que r hora marca de dexà '1 repòs. 

Surt la pastora que al pral fa sa via, 
torna à la platja la nau que 'n sortí; 
y mils d' ancelles refilan alhora 
lo bon jorn dantse ab son càntich festiu. 

Vessa lo bosch son olor de rehina, 
mostran les herbes aquàtichs diamants, 
y lo cor sent lo poema sinfónich 
que entona '1 mon, quan lo sol surt del mar. 
Pere de Cots y Soldevila. 



— i58 — 



^-C^itçonerct 

enamoraís 




^efei^ani^ de omo2. 



<r^^ iEànta lo 6a(pfi. ^è^p 

Ç^nrat be t>e nuoca amat 
per no penar ningxxn ovft, 
y en veixreus. oenyora-itiía, 
feumel jurament trencar. 
S"'^ jurat ïie no amar mce 
conejcnt Jje amor los llaseoe 
y son tan ooI^og IO0 paeeoe 
que eene vo voler man prce: 
y per jo oe nous parlar 
jurí ab gran melancolía, 

V en veureus, een^pora mía, 
teomel jurament trencar. 
Ç^urí en veureue tan mu&£tí)a 
oc no parlarws ni veure, 

V baveumi Dat à creure 
que eotavau oe mi enujaOa: 
cert volia sens Ouptar 
traureuB oc ma fanteeia, 

Í> en veureue, ecnvora mía, 
eumcl iuratnent trencar. 
fSiesíç ab coní3tancia v fe 
jvcn qucuB amàe, 
penüamcnt queus oblioàfi,. 
voluntat qucua volçués be. 

V lo cor »nc feu jurar 
qucuB aborrie à porfía, 

Íf en vcureus, seirpora mía, 
eumd jurament trencar. 



<r^^ TRtspon la salana.;^^;> 

^ 3ur2rnenC0B por anK)rcft, 
amor, no son valet>ore& 

Ç ;£n las cortès od amor 
bavete be saber sei^or 
que ba? juicios be favor 
y tambien be btsfavoree: 
)uramento0 por amores, 
amor, no son vàlcbores. 

fpfSíereis allí beecontentoe 
baccr bos mil juramentos 
? como no bav funbamentoe 
vanse cual tCà^ y sus flores: 
jnramcntos por amores, 
amor, no' son valcborcs. 

ÇSlereis pues los escrívanos 
que son pensamíentos vanoe, 
tener tan ligeras manos 
que cscriven boe mil errorte: 
juramentos pòr amores, 
amor, no son valedores. 

çy cuanbo ttcnen anbienda 
en presencia, ó en ansencía, 
si pronuncian la sentcnda 
no erecutan sos rtgorce; 
juramentos por amorce» 
amor, no eon vsdeòoree. 



Jllttmt» «r Amm* «•(«■0Í*. «a hmtau 



TAULA 



Pàgines 

Bon dia y bon any que Deu nos dó 3 

Santoral Català 5 

Moviment Catalanista 17 

La invenció de Sta. Eulària, poesia 28 

Necrología 30 

A mon Deu, poesia. 38 

Moviment Artístich 39 

Del «Llibret de Consells,» poesia 45 

Cançó del Rey de Tule, poesia 47 

Revista literària de 1897 48 

Lo raig de Sol y lo peresós, apólech 5i 

Sempre vé 1' adversitat, etc. poesia 5 2 

La Música à Barcelona en 1897 ^3 

L' adéu del soldat, poesia . ... 57 

La Catedral de Barcelona 60 

Amors, poesia 63 

De quan Barcelona instituí festa en la diada de la Puríssima 

Concepció 70 

Als martres del Bruch, poesia 73 

La Guerra, poesia : 73 

Un sonet me mana fer Violant, poesia 76 

Capella y hortes de Si. Bertran. . '. 77 

Lo Sant Crist de Igualada, poesia 81 

Roda lo mon y torna al Born 83 

Roncesvalls, poesia 85 

A mon amich Agusti Valls y Vicens en la mort de son fill, 

poesia 88 



— i6o — 

Pàgines 

Lo joch de Scachs 88 

Lo primer pas, poesia 90 

La Ilivertat y la pàtria, poesia 91 

Notes sardo-catalanes 92 

A la Verge Sancta Maria, poesia 96 

Jo só per mi mateix un gran misteri, poesia 97 

Lo darrer grallayre, poesia 97 

Quadret 99 

Aspiració, poesia 102 

Lo fals hermità de Montserrat (Rondalla) 104 

Amor, poesia 108 

Nit de Nadal 110 

Babel y Eiffel, poesia 113 

Eximpli de dos ciutadans que volien enganyar un aldea, e lal- 

dea enganya los ciutadans segons que recompte Pere Alfons. 1 16 
Fulles despreses del llibre d' Olman. Cant I de la Iliada (frag- 
ment) 117 

La baxada à un avench 126 

Balada, poesia 130 

Un pays desconegut. (Intraduhible.) 133 

A la distingida senyoreta y bona amiga meva donya Balbina 

Montanya, Cançoneta 138 

L' aureneta, poesia -139 

Miracle e eximpli eon los studiants de lògica pequen quan des- 
penen son temps en sofismes e qüestions sens profit, segons 

recompte Jacme Ultriaco i39 

Estiuenca, poesia. . , 140 

Historia vella • . . .... 143 

A una noya 146 

Notes curioses I47 

Matinada i57 

Facsímil del Gançoneret de Enamorats 148 

Reírans en les planes 46, 69, 82,95,96, 103, ii5, 116 y 142. 



m 



^3PS i 



rv» 



CALENDARI 

CATALÀ 



PERA L'ANY 1899 



COLECCIONAT T PUBLICAT PER 



JOAN B^" BATLLE 




L' ARXtU 

CARRER DE LA TAPINERÍA NÜM.* 48 
BARCELONA 



ANY SEGON 



La Çafa/ana.— Imp. de J. Puigyentós.--Dormitori St. Francesch, 5. 



3 — 



JUDICI DEL ANY 



Aquest any si que 's presenta 

trempat, complert y com cal; 

es tot un any ideal: 

com que Apolo es qui '1 regenta! 

Ell vol à la gent contenta; 

donchs, es de pronosticà 

lo que Apolo 'ns donarà, 

ell que '1 malhumor detesta: 

als uns los donarà festa, 

y à molts... feste repicà. 

Lo seu govern serà suau: 

jles nou muses son tan bones! 

Diu que allà hon governan dones 

perilla no haverhi pau; 

mes no serà, si à Deu plau; 

tots los conflictes y embulls, 

les guerres y 'Is alderuUs 

d* Espanya, no son pas bromes: 

sembla, donchs, que ja dels homes 

n' hem d' estar tips fins als ulls. 

Com son de molt bona pasta 
y d' un génit excelent, 
no ho faran tan malament 
de bon troç, com en Sagasta 
y los de la seva casta, 
que à n' est país sens ventura 
han tractat ab mà tan dura 
que sense sanch 1' han dexat: 
soti govern serà sensat 
y no li caldrà censura. 



— 4 — 
La política à reco; 
vingan balls, vingan cançons; 
tots los poetes seran bons, 
tots tindran inspiració; 
los músichs faran bon só 
fins cobrant à la bestreta; 
los pintors de sa paleta 
trauran llum, calor y vida, 
y una lira, no es mentida, 
no més valdrà una pesseta. 

Se la passarà molt bé 
lo qui tinga per passà; 
lo qui no s' ho pintarà 
anch que sia un sabaté; 
qui no tindrà res que fé 
passarà estones de nyonya; 
serà cara la vergonya 
y molts la estalviaran, 
y r art avençarà tant 
que 'ns pintaran la cigonya. 

Per plets no hi haurà motiu; 
sobraran molts advocats; 
hi haurà pau entre 'Is casats... 
si algún bon amich se *n diu; 
farà '1 mes totxo '1 cap viu 
si s' adona d' un parany; 
y en fi, nostra sort enguany 
es que tothom, es ben cert, 
farà son Agost complert 
lo vuyté mes d' aquest any. 

Si dius que tot axó es broma, 
més te val anarho à veure 
que per penedit à Roma; 
si en pronóstichs no vols creure, 
dexa fé à Deu, que es bon home. 

Sebastià Farnés. 



i 



— 5 — 

JANER 

Pluja de Janer, ompla la sitja y lo celler. 

Diu. La Circumcisió del Senyor. Sant Concordi, m.; 
s. V. à Besalú, y sants Mari y Odiló, abats. 

2 Dill. Sant Blidulf, ab. n. de Tarragona. (A. 628.) sant, 
Clair, m. b. d' Apt., sant Bernayre, m. de Lé- 
rins. (s. VIII.) y sant Macari, ab. 

3 Dim. St. Daniel m. se v. à Barcelona y s." Genoveva v. 

4 Dim. Sant Tito, b. y c, y santa Dafrosa, m. 

5 Dij. Sant Telesfor, p. y m. y sant Flamidià, m. n. de 

Conflent: se v. à Cuxà. 

6 Div. >J< Los Sants Reys; se v. à Barcelona y santa Ma- 

cra, V. y m, de Reims. (L P.) 

7 Dis. Sant Ramon de Penyafori, c, n. de Barcelona, 

se V. en la metexa. (A. 1275.) 

8 Diu. Sants Llucià, pvre., Maximià y Julià, mrs. 

9 Dill. SantMarcelí,b.,ystes Marcianay Bassilisa, v. y m. 
[0 Dim. Sant Pere Urcéolo, dux de Venècia, monjo de 

Cuxà (s. x.)y sant Patroni, b. de Die, n. d' Avi- 
nyó, (s. v.) 

11 Dim. Sant Higini, p. y m., }^anta Honorata, v. 

12 Dij. Sant Nazari, m. n. de Catalunya, se v. à Cuxà, 
(A. 901) santa Cesària de Marsella, ab. d* Adés. 
(s. VI.) y sant Benet Biscop. ab. de Lérins (s. vii.) 
y sant Victorià, ab. (>í< à Barbastro.) 

13 Div. Sant Agrici, b. de Treves, (s. iv.) y sant Gumer- 
sindo, m. 

14 Dis. Sant Hilari, b. n. de Poitiers. (s. iv.)y sant Ephis, 
m. n. de Càller, se v. à Pisa. 

i5 Diu. Lo SSm. Nom de Jesús, sant Eloy, monjo de Lé- 
rins. (s. VI.) sant Pere de Castellnau m. (s. xiii,) 
sant Pau, primer hermità, y sant Maure, ab. 

16 Dill. Dedicació de la Seu de Vich. (A. 888.) sant Hono- 

rat, b. d' Arles mort en 429. se v. à Barcelona, 
y sant Jaume, b. de Tarantaise (s. v.) 

17 Dim. Sant Anton, ab., sant Sulpici, b. y c. se v. à 



— 6 — 

Conflent. La Trasl. de les Relíquies de sant Mar- 
cel, b. à Barjols (Abs. gen. en la Mercè.) {^ à 
Menorca.) 
i8 Dim. La Càtedra de sant Pere à Roma, y sta. Prisca, 
V. y m. 

19 Dij. Sant Canut, rey y m. y santes Pia y Germana, mrs. 

20 Div. Sant Sebastià, m. n. de Narbona. (s. ni.) se v. à 

Barcelona. La Trasl. de les Relíquies de sant 
Honorat à Lérins. (>í( à Capellades y à la Seu.) 

21 Dis. Sant Fruytós, b. y sos diaques Auguri y Eulogi, 

mrs. n. de Tarragona (A. 262,) y santa Agnès, 
V. y m. se v. Manresa y à Barcelona. 

22 Diu. La Sagrada Familia. Sant Vicens, mr. fill de Za- 

ragoçay patró de Valencià (A. 303) (^ à Valencià) 
sants Vicens, Oronci y Víctor ab sa mare Aqui- 
lina y lo marit d' aquesta mrs. à Girona. (A 303,) 

23 Dill. Sant Parménas, diaca, sant Joan Almoyner, se v. 

à Vich, y sant Alfons, arq. 

24 Dim. B. Nicolau Factor, n. de Valencià, (A. 1683,) sknt 

Plàcít, m. se v. à Cambrils. 

25 Dim. La conversió de sant Pau, ap. de Catalunya y la 

del B. Ramon Llull, y santa Elvira, v. y m. 

26 Dij. Santa Paula, vda.^sant Ausile, b. de Fréjus, m. 

27 Div. Sant Joan Crisóstom, b. y d., sant Mer, ab. de Ba- 

nyoles. (A. 838,) sant Teodosi, b. de Barcelona, 
(s. I,) y santa Devota, n. de Niça, m. (s. ni.) 

28 Dis. Sant Tirs, m. se v. à Banyoles, sant Joan, ab. de 

Réomée. (s. vi,)y sant Carlemany, rey. (s. viii,) 
se v. à Aquisgran y à Provença, 

29 Diu. de Sepíogesma. Sant Francisco de Sales, b. y d.» 

sant Valero, n. y b. de Zaragoça, se v. à Roda, 
y sant Pere Tomàs, d' Avinyó. (L P.) Anima. 

30 Dill. Santa Martina, v. y m. y santa Marcela, vda. 

31 Dim. Sant Pere Nolasch, f. de la Mercè, n. de Santes 

Polles, se v. à Barcelona, (A. 1 256,) sant Tor- 
quat, b. de Trois-Chàteaux, (s. iv.) sant Patro- 
cle, m. b. d' Arles, (s. v.) y lo B. Bernat de Tra- 
vesseres, m. se v. à la Seu d' Urgell, (A. 1260.) 






— 7 — 

FEBRER 

Flor de Febrer, ompla lo paner. 

1 Dim. Sants Ignasi y Cecili, b. y mrs., sant Pau, b. de 

Trois-Chàieaux (s. v.) y sant Ours, hermità de 
Meyronnes. 

2 Dij, >i< La Purificació de la Mare de Deu. La Mare 

de Deu de la Candelera, patrona de Valls, sant 
Felicià, m. se v. à Mataró {B. P.en los Minimsy 
sant Joan de Deu.) 

3 Div. Sant Blay, b. y m. y lo B. Nicolau de Longobar- 

do, sant Tigide, b. (s. iv.) y sant Remede, b. de 
Gap. (s. V.) y sant Teodor, b. de Marsella, (s. vi). 

4 Dis. Sants Andreu Corsino y Rembert, b. y mrs. 

5 Diu. Sexagesma, Santa Calamanda, v. y m. n. de Ca- 

laf, y santa Àgata, v. y m. de Sicilià, (s. iii.) se 
V. à Barcelona. {\^ à Calaf). 

6 Dill. Lo Sant Misteri de Cervera (A. 1540) (gg à Cerve- 

ra), santa Dorotea, v. se v. à Barcelona y à Ca- 
pellades, sant Amant, b. de Mastrich. (A. 684), 
y sant Bonet, b. de Clermont. (s. ix). 

7 Dim. Sant Romualt, ab. se v. à Cuxà,y st. Ricart, rey. 

8 Dim. Sant Joan de Mata, n. de Faucó (s. xiii). {Abs.gen. 

en la Trinitat). 

9 Dij. Santa Apolonia, v. y m. se v. à Barcelona. 

10 Div. Santa Escolàstica, v. patrona de Vich. (s. vi.) sant 

Guillem d' Aquitania, ab. patró de Campins. 

11 Dis. Los set Sirvents de Maria, se v. à Barcelona. 

12 Diu. Cincogesma Santa Eulària, v. y m. n. y patrona 

de Barcelona y sos companys sant Feliu y santa 
Julià (L P. )í< à Alayor.) 

13 Dill, Sant Domnin, b. de Digne. (s. iv), y santa Cateri- 

na de Rizzis, v. 

14 Dim. Sant Valentí, b. y m. de Ferni, se v. à Navarcles, 

sant Valentí, pvre. y m. se v. à Ribas, sant Teo- 
dosi, b. de Vaison. (s. x.) la Trasl. de sant Vi- 
dal, Zenon y Felícula, mrs. à Serrateix y lo B. 



— 8 — 
Joan B. de la Concepció. (Abs. gen. en la Trini- 
tat.) {Se tancan les velacions.) 

i5 Dim. de Cendra . Sagnis Faustí, pvre. y Jovita, diaca 
mr. (Abst. de carn. — Abs. gen. en la Mercè). — 
Desde avuy fins al g de Abril se guanya la In- 
dulgència de la Butlla, que rebent los Sants Sa- 
graments se pot elevar à Plenària). 

i6 Dij. Sant Onesim, b., sant Armenter, b. d' Antibes, 
patró de Draguignan(s. vi.)ysta. Juliana, v.ym. 

17 Div. SantSilví, b. de Tolosa, (s. vii.) y sant Rómulo, 

m. (Abst. de carn.) 

18 Dis. SantSimeó,b. de Gerusalem, apòstol deProvença 

19 Diu. / de Quaresma. La Mare de Deu del Campanar, 

se V. à Valencià, sant Valero, b. d' Antibes. (s. 
VI.) y sant Conrat, c. 

20 Dill. Lo B. Maurici Proeta, n. de Torruella de Mongrí. 

(A. 1546.) se V. à Castelló d' Ampuries. 

21 Dim. La Miraculosa Llum de Manresa. (A. 1345.) San- 

ta Irene, v. n. d' Argelaguer. (A. 379.) Sant As- 
cani,m.n.yarq. de Tarragona. (A. b^6) {Anima). 

22 Dim. La Seu de Sant Pere à Antioquia. {Témpores.) 

23 Dij. Sant Pere Damià, b. y santa Margarida de Cortona. 

24 Div. Sant Macià ó Matías, ap. y sant Modest, b. (Qg à 

Montblanch) {Abst. de carn.) (Témpores). 

25 Dis. Sants Cessari, b. y Averrà, c. (Témpores) (Ordres.) 

26 Diu. II de Quaresma. La Mare de Deu de Guadalupe de 

Mégich y santa Marcela, criada de santa Martha. 

27 Dill. Sant Leandre, arq. y sant Baldomer, c. 

28 Dim. Sants Macari y comp. mrs. y sant Romà, ab. 



— 9 — 

MARÇ 

Març marçot tira la vella al clot y à la jove si pot. 

1 Dim. Sant Rossendo, b., sants Adrià, Hermes, Feliu, 

Emiculus, Janvier y 24 comps. mrs. à Marsella 
(s. IV.) sant Albí, b. d' Embrun y sant Abdaló, 
b. de Marsella. 

2 Dij. Sant Simplici, p. n. de Barcelona. (A. 483,) sant 

Didier, b. de Die. (s. xiii.) 

3 Div. Sant Medi, pagès; se v. al Vallés; (A. 303,) y sants 

Hermenter y Celdoni, mrs. se v. à Cardona. 
(Abst. de carn.) 

4 Dis. Sants Agatodor, b. de Tarragona, Eteri, b. de 

Barcelona, y Eugeni, b. de Valencià, mrs. à 
Penyíscola, (A. 61.) (Anima.) 

5 Diu. /// de Quaresma. Sant Virgili, b. d' Arles, (s. vi.) 

y lo B. Pere Navarro, y comps. mrs. y sant Urbà, 
m. se V. à Barcelona. (Anima.) 

6 Dill. Sant Olaguer, n. y b. de Barcelona y arq. de Tar- 

ragona, (A. 1137.) 

7 Dim. Sant Tomàs d' Aquí, dr., santa Perpètua, v. y m. 

8 Dim. Sant Teóíilo, m. se v. à Sagaró, y sant Joan de 

Deu, f. 

9 Dij. Sant Pacià, n. y b. de Barcelona, (s. iv,) y santa 

Franciscà Romana, vda. 

10 Div. Sant Attal, ab. de Bobbio, (s. vii.) y sant Melitó y 

39 comps. mrs. (Abst. de carn.) 

11 Dis. La Trasl. de les relíquies de Sant Restitut, sant 

Constantí, c. y santa Aurea, v. 

12 Diu. IV de Quaresma. Sant Gregori Magne, p., y sant 

Mamilià y comps. mrs. (Anima.) 

13 Dill. Sant Heldrat, n. de Lambesch, ab., y santa Eu- 

frasia, v. 

14 Dim. Santes Florentina, v. y Matilde, reyna. 

i5 Dim. Santa Madrona, v. y m. n. de Barcelona, (A. 300,) 
sant Ramon Serra ab. de Fitero, descendent 
de Catalunya, (A, 1163.) 



— 10 — 

\6 Dij. Sant Heribert, arq. y sant Julià, m. 

17 Div. Sant Patrici, b. y ap. de Irlanda. La trasl. del cós 

de santa Clara, v. y m. y de les reliquies de 

santa Magdalena y sant Deudat, m. à Santes 
Creus. (Abst. de Carn.) 

18 Dis. L'Arcàngel Sant Gabriel, sant Feliu, diaca de 

sant Narcís, m. de Girona. (A. 304,) y lo B. Sal- 
vador de Horta, n. de santa Coloma de Farnés. 
(A. 1567.) (Setapan los altars.) (Ordres.) 

19 Diu. de Passió, Sant Joseph, espòs de la Mare de Deu, 

Patró de la Església. Lo sant Dupte d' Iborra, 

20 Dill. La Traslació del cós de sant Benet, m. de Càller, 

(s. III.) à Montserrat: se v. à Martorell, y sant 
Nicet, b. — Primavera. 

21 Dim. St. Benet ab. y f . y sts. Filemon y Domnino mrs. 

22 Dim. Sant Pau, b. de Narbona, (s. i.) se v. à Anglesola, 

Riusech y santa Creu de Xuclà, sant Epafrodit, 
b. de Tarragona, (s. i.) 

23 Dij. Sants Domici, Esparqui, Pelagia, Aquila y Teo- 

dora, n. de Tarragona, (A. 300,) y lo B. Joseph 
Oriol, n. de Barcelona, (A. 1702,) y sant Eusebi, 
b. de Trois-Chàteaux. 

24 Div. Les Dolors de Maria. (Abst. de carn) (Ànima.) 

25 Dis. >í< L' Anunciació de la Mare de Deu (B. P. en lo 

Carme, Sant Agusii y sant Joan de Deu.) La 
Resurrecció de sant Llàtzer, à Marsella. 

26 Diu. de Rams. Sant Pons, ab. de Vilanova de Avinyó, 

(s. XI.) y sant Brauli, b. d' Zaragoça. 

27 Dill. Sants Fileto, sa muller Leda, fills Macedoni y 

Teoprepidas, Anfiloqui, capità y Cronidas es- 
carceller, mrs. tots de Barcelona, (s. 11.) y sant 
Fortunat, noy. m. se v. à Abrera. 

28 Dim. Sant Sixt IIL p. y sant Timoteu, mr. 

29 Dim. Sant Eustasi, ab. y sant Cirilo, diaca. (Avuy y los 

tres dies vinents abst. de carn.) 

30 Dijous Sant. Sant Riení, b. d' Arles. (s. i,) y Sant Joan 

Clímach, ab. 

31 Divendres Sant. Santa Balbina, v. y sant Amadeu, duch. 



— I 



ABRIL 

Per 1' Abril cada gota ne val mil. 

1 Dissapte Sant. La invenció dels sants Llúcia y Marcià, 

mrs. vigatans, santa Teodora, m. se v. à Gra- 
cia, y sant Blay, ap. d' Aix. 

2 Diu. Pasqua de Resurrecció. Sant Francisco de 

Paula, patró de Barcelona, y santa Maria Egip» 
ciaca. 

3 Dill. Sant Benet de Palerm, n. del Llenguadoch. (s. 

IX.) sant Pancràs, b. y m. ap. de Sicilià, y sant 
Ricart, b. 

4 Dim. Sant Victor III b. de Barcelona, (s. i.) y sant Isi- 

dor, arq. de Sevilla, (B. P. en lo Carme.) 

5 Dim. Sant Vicens Ferrer, n. y patró de Valencià (A 

1419) y santes Emilia, v. y m. é Irene, v. y m. 

6 Dij. Sant Celestí, p. y sant Cels, b. 

7 Div. Sants Epifani, b. y Ciriach, m. 

8 Dis. L' Aparició de la Mare de Deu de Pueyo, sant 

Perpetuo, b. de Tours (s. v.)y sant Joan de Or- 
ganyà, ab. n. de Bellcayre. (A. 1201) se v. à 
Bellpuig de les Avellanes. 

9 Diu. de Pasquetes. Sant Marcelí, b. de Die. n. d' Avi- 

nyó, (s. VI.) y santa Maria Cleofé. (5' obran les 

velacions). 
10 Dill. Santa Celeriana, v. y m. n. de Vich. (A. 718.) La 

trasl. de sant Ramon, b. de Barbastro, à Roda. 

La trasl. de les relíquies de sant Restitut, b. de 

Trois-Chàteaux. 
u Dim. Sant Lleó Magne, p. y santa Florència, m. 

12 Dim. Sants Verona y Zenon, mrs. de Tarragona, (A. 

260.) sant Constantí, b. de Gap. (s. v.) y sant 
Florentí, ab. d' Arles. (s. vi). 

13 Dij. Sant Hermenegildo, m. à Tarragona, y sant Justí, 

m. se V. à sant Quintí de Mediona. 

14 Div. Sant Felicià, m. se v. à Barcelona, sant Benessei, 

à Avinyó (s. xii.) ysant Telm, c. 



— 12 — 

i5 Dis. Santes Bassilisay Anastasia, mrs. n. de Xàtiva 

(s. I). 
i6 Diu. II després de Pasqua. La divina Pastora, santa 

Engràcia, v. y m. à Zaragoça. (s. iii.) y sant Llam- 

bert, pagès de la metexa ciutat. 

17 Dill. Sant Anicet, p. y m. y sant Robert, ab. 

18 Dim. Sant Eleuteri, b. La invenció de les reliquies de 

santa Agna, à Apt. 

19 Dim. La Mare de Deu del Miracle à Valencià, sant Vi- 

cens, m. n. de Coblliure. (A. 303). 

20 Dij. Sants Victor, Zotico, Zenon, Acindi,Siveri, Cris- 

tòfol, Theo y lo nen Antoni, mrs. à Olot, sant 
Marcelí, b. d' Embrun. (s. iv). 

21 Div. La Dedicació de les catedrals d' Apty de Forcal- 

quier, y sant Anselm, b. y dr. 

22 Dis. Sants Sotero y Cayo, p. p. y mrs. La dedicació de 

la catedral de Tolon. 

23 Diu. III després de Pasqua. Lo patrocini de sant Jo- 

sephy sant Joreli, b. de Cerdenya. 

24 Dill. Sant Daniel, m. se v. à Girona, sant Fidel, caput- 

xí, m. La trasl. de les reliquies de sant Menna, 
m. àSenmenat. 

25 Dim. Sant March, Evang. (Lletanies majors) (I. P.) 

26 Dim. La Mare de Deu del Bon Consell, sants Cleto y 

Marcelí, p. p. y mrs. 

27 Dij. Sant Pere Armengol, m. n. de Guardia de Prats. 

28 Div. Sant Prudenci, c. b. de Tarragona, (A. 386.) y 

sant Vidal, m. 

29 Dis. La Invenció de sant Cugat, m. en lo Vallés, y 

sant Martyrere, de Verona. 

30 Diu. IV després de la Pasqua. La Mare de Deu de Mont- 

serrat. Patrona de tots los bisbats de Catalunya, 
sant Eutropi, b. y m. y sant Pelegrí, c. 



— 13 — 

MAIG 

Pel Maig cada dia un raig. 

1 Dill. Sts. Jaume, son cap se v. à Puigcerdà, y Felip, ap., 

sants Aniol, ap. de Carpentras, mr. (s. iii,) se 
V. à Cuxà., sant Arey, b. de Gap. (s. vii) y sant 
Segimon, rey; se v. à Montseny. 

2 Dim. Sants Simplici y Ambrós, mrs. de sant Joan de 

les Abadesses, y sant Germà, m. se v. à Sabadell. 

3 Dim. Invenció de la Santa Creu, y st. Alexandre, p. y m. 

4 Dij. Santa Mònica, vda. y sant Floria, m. 

5 Div. La Conversió de {sant Agustí,, sant Julià, b. de 

Apt., y sant Hilari, b. de Arles, (s. v.) 

6 Dis. Sant Joan Ante-Portam-Latinam. Sant Joan 

Biclarense, b. y c. de Girona, (A. 628.) 

7 Diu. V. després de Pasqua. La Mare Deu de la Gracia, se 

V. à Organyà. Sant Just, m. de Catalunya, sant 
Sist, m. de Celrà, (A. 301,) sant Pio y santa 
Faustina, mrs. se v. à Barcelona. 

8 Dill. L' Aparició de sant Miquel Arcàngel y sant Eladi, 

b. y c. (Lletanies.) {Abst. de carn) (I. P.) 

9 Dim. Sant Gregori Nacianceno, b. y santa Nona sa 

mare. (Lletanies.) (L P.) 

10 Dim. Sant Antoni, arq., y santa Beatriu, v. (Lletanies.) 

(Abst. de carn.) 

11 Dij. )í( L' Assenció del Senyor, y sant Eudalt, m., se 

V. à Ripoll, sant Anastasi, n. de Lleyda y 73 
comp. barcelonins mrs. (A. 303,) se v. à Lleyda. 

12 Div. Sant Pancràs ó Brancat, m. se v. à Barcelona. 

13 Dis. Les Santes Espines de la Corona de Jesús. 

14 Diu. VI deprés. de Pasqua. La Mare de Deu del Alba, 

se V. à Tàrrega, sants Pons, m. de Cinuez, santa 
Augie, V. y m. à Apt. y santes Justa, Justina y 
Henedina, mrs. de Cerdenya. (s iv.) 
i5 Dill. Sant Simplici, b. m. de Cerdenya, sant Isidor, 
m. se V. à Martorell de la Selva; sant Torquat 
primer b. de Ampuries, y sant Isidro, pagès. 



— 14 — 
i6 Dim. Santa Màxima, v. d' Arluch, (s. xii.) y latraslació 
de les rel. dels sants Just, Faustí y Tranquili, 
mrs. à Montserrat. 

17 Dim. Sant Pasqual Baylon, n. d' Aragó. Dedicació de 

la Catedral de Arles. 

18 Dij. Lo B. Joan Bta. Gelabert, c. mercenari, y Sant 

Feliu de Cantalici, c. 

19 Div. Los B. Joan Cetina y Pere de Duenyas, se v. Vich. 

20 Dis. Sant Baldiri, m. n. de Nimes, se v. en lo Llobre- 

gat, (s. VI.) y sant Bernardí deSena, se v. à Bar- 
celona. (Dejuni ab abst. de carn.) (L P.) 

21 Diu. Pasqua de Pentecostes. Sant Hospici, b. de Niça 

22 Dill. Santa Julià, m. de Córcega, (s. iv,) santa Quiteria, 

se V. en lo Vallés, santa Rita de Cassia. (L P.) 

23 Dim. Sant Desideri, m. de Benavento, (s. iv.) se v. à 

Mataró, sant Vicens, m. se v. à Barcelona, y 
y lo B. Bertran Nicolau, c. n. de Barcelona. 

24 Dim. Sant Pons de Planella, m. n. de Moya, (A. 1242.) 

se V. à la Seu d' Urgell y à Moya, sant Vicens de 
Lérins, (s. v.) (Témpores) (Dejuni) (L P.) 

25 Dij. St. Gregori VII, p., st. Gerard, c. se v. à Avinyó. 

26 Div. Sant Felip Neri, f. y sant Llambert, b. de Vence, 

(s. XII.) (Temp.) (Dejuni) (I. P.) 

27 Dis. Sant Eutropi, un dels 72 dexebles del primer b. de 

Orange ysantEutropi II, b. n. de Marsella, (s. iv.) 
(Temp.) (Ordres) (Dejuni) (I. P.) 

28 Diu. I després de Pentecostes. La SSma. Trinitat. Sant 

Just, b. d' Urgell, (s. vii.) sant Just, n. de Vich, 
(s. X,) sants Emiliày comp. mrs. de Cerdenya, 

29 Dill. Sant Chonó, ab. de Lérins, (s. vii,) y sants Vot y 

Feliu, mrs. n. de Zaragoça. 

30 Dim. Sants Gavino, Críspulo, y Crescencià, mrs. de 

Cerdenya, y sant Venanci, c. (s. v.) 

31 Dim. La Mare de Deu del Amor Hermós, sants Pons, 

b. y sos comps.. Germà, Victuro, Silvano, Do- 
nat, Estial, Ferto,Rogat, Honori, Tertula, Lau- 
tica, Fortunata, Màxima, Agapia, Càstula, Amè- 
lia, Llop, y Just, etc, (A. 303.) mrs. de Girona. 



i5 



JUNY 

Si plou entrant lo Juny, lo bon temps es lluny. 

1 Dij. Corpus Christi. Sant Inyigo, ab. n. de Calatayud 

y sant Caprais, hermità de Lérins, (s. v). 

2 Div. Sant Erasme, m. sants Pere y Marcelí, mrs. se v. 

à Marsella. 

3 Dis. Santa Clotilde, reyna de França, y lo B. Joan 

Gran, c. 

4 Diu. II. Sant Francisco de Caracciolo, f. y santa Satur- 

nina, v. y m, 

5 Dill. Sant Bonifaci, arq. y m. ap. d' Alemanya. 

6 Dim. Santa Càndia, mare de sant Mer, (A. 829.) se v. à 

Gualbes, Patrona de Lluchmajor y sant Nor- 
bert, b. y f. 

7 Dim. Sant Robert, ab. del Cister y sant Pau, b. y c. 

8 Dij. Sants Germà, Just, Paulí y Scisi, mrs. n. de la Pe- 

ra. (A. 304.) se V. à Girona, sant Màxim, pr. b. 
d* Aix, (s. I.) y sant Salustià c. n. de Cerdenya. 

9 Div. Lo Sagrat Cor de Jesús, y sants Prim y Felicià, 

mrs. d' Agen (s. iv). 

10 Dis. Santa Oliva, v. y m. se v. à Olesa y Esparraguera. 

1 1 Diu. III. Sant Bernabé, ap. de Niça y Embrun, y santa 

Rosalina de Vilanova, n. de Frans. 

12 Dill. Sant Onofre, herm. y sant Lleó III, p. 

13 Dim. Sant Antoni de Padua, missioner de Catalunya, 

(A. 1224.) sants Evidi, m. y sant Patró, c. se v. à 
Besalú. 

14 Dim. Sant Basili lo gran b. y dr. y sant Elisseu, prof. 
i5 Dij. Sants Vit, Modest, Juli yDulas, mrs. y sant Bernat 

de Menton, n. de Valencià. 

16 Div. Sants Aurèlia, b. d' Arles, (A. 55i.) sant Ferreol, 

m. de Cavaillon y sant Joan Francisco de Regis, 
n.deFontcuberta,(A. 1 640.) y santa Llutgarda,v. 

17 Dis. La Dedicació de la Seu de Tortosa, sant Veredem, 

b. d' Avinyó (s. viii). 

18 Diu. IV. Sants Teodul, Lleonci, Joseph y Maria, mrs. 



— i6 — 
de sant Cugat del Vallés, (s. viii.) santa Marina, 
V. (s. VIII.) La trasl. de les rel. de sant Guillem, 
c. à Llivia. 

19 Dill. Sants Gervasiy Protasi, mrs. 

20 Dim. Sant Silveri, p. y m. y santa Idaberga, v. 

21 Dim. Sant Palladi, b. d' Embrun, (s. vi.) se v. à Cam- 

prodon, sant Ramon, b. de Roda, se v. à Roda 
y sant Lluís Gonçaga, c. 

22 Dij. Sant Paulí, b. de Noia, n, de Burdeusy santa Con- 

sorcia, V. de la Vall de la Durange, (s. v.) y sant 
Salustià, m. n. de Blanes, pagès. 

23 Div. Sant Martí dels Ormeaux, b. de Trois-Chàteaux, 

(s. vil). 

24 Dis. La Nativitat de Sant Joan Bta. molt venerat à Ca- 

talunya, Menorca y Rosselló. 

25 Diu. V. Santa Órosia, v. y m. patrona de Jaca, fs. ix.) 

sant Pròsper d' Aquitania, c. y sant Adalbert, c. 

26 Dill. Sants Joan y Pau, mrs. (s. iv.) se v. à Barcelona. 

27 Dim. Sant Crescenci, varó ap. fund. de la església de 

Viena, y sant Benvingut, c. 

28 Dim. Sant Lleó II y Pau I, papes. (Vigília.) (Dejuni ab 

abst. de carn.) 

29 Dij. )í< Sant Pere y sant Pau, ap. y santa Beneta v. de 

Sens. 

30 Div. La Comm. de sant Pau, ap. Lo martyri del B. 

Ramon Llull (A. 131 5) y sant Marsal, b. de Li- 
moges (A. 74.) Se v. en lo Montseny y à Ridau- 
ra, junt ab los sants preveres Alpinià, Astrulí, 
Cayo y Lleó, tots de djta ciutat. 



— 17 — 

JULIOL 

Juliol sense rosada, du la pluja amenaçada. 

1 Dis. Santa Eleonor de Provença, m. Sant Domicià, f. 

se V. à Marsella, Lérins y lArlés. (s. v.) La de- 
dicació de la Catedral de Tortosa. 

2 Diu. VI. La Preciosa sanch de Jesucrist, y La Visitació 

de la Mare de Deu y Santa Romana, v. y m. 

3 Dill. Sant Trifó, m. y Sants Jacinto, Ireneu y Mar- 

cià, mrs. La trasl. de les rel. de Sant Vicens, b. 
y m. de Digne y la de Sant Màxim. 

4 Dim. Lo B. Gaspar de Bono, c. n. de Valencià. (A. 

1604.) Sant Laureà, m. b. de Marsella. 

5 Dim. Sant Miquel dels Sants. c. n. de Vich. (A. 1625.) 

6 Dij. Sant Rómul, b. y m. y Sant Isaías, profeta. 

7 Div. Sant Ot, b. n. de la Seu d' Urgell. (A. 1122.) 

(^ en la Seu d' Urgell) y sant Fermí, b. de Pam- 
plona, y st. Feliu, b. de Nantes, n. de Provença. 

8 Dis. Dedicació de la Seu de Tarragona, Primada de 

les Espanyes, santa Isabel, reyna de Portugal, n. 
de Barcelona. (A. 1336.), B. Pere Cendra, c. n. 
de Catalunya; se v. à Barcelona. (A. 1244) 

9 Diu. VII. La segona trasl. de santa Eulària, v. y m. (A. 

1339-) lo B. Pere Centurió, c. n. de Barcelona, 
y sant Zenón, m. se v. à Arenys de Mar. 

10 Dill. Sant Cristòfol, m. patró de Barcelona; santa Amà- 

lia, V. patrona dels pescadors de 1' Escalda, sant 
Romualt, n. d' Itàlia, m. à Tarragona. (A. 757.) 

11 Dim. Sant Pio, p. y m. y sants Januari y Abundi. 

12 Dim. Lo Sant Crist del Hospital de Vich, y sant Joan 

Gualbert, fr. 

13 Dij. La Trasl. dels sants cossos dels mrs. sants Gau- 

denci, Benedicte, Teodor, Felicitas, Clemència, 
y Colunna à Valls, y sant Anaclet, p. y m. 

14 Div. La Trasl. dels sants Cossos de molts martyrs de 

Cerdenya à Vilassar. (A. 1623,) y sant Bonaven- 
tura, card. ydr. y sant Just, m. se v. à Tàrrega. 



— r8 — 
i5 Dis. La Ded. de la Catedral de Digne; sant Enrich, 

emp. se v. à Puigcerdà; santCamilo de Lelis, fr. 

y sant Antiogo, metge, m. de Cerdenya, (s. u.) 
i6 Diu. VIII. Lo triomf de la santa Creu; la Mare de Deu 

del Carme. Jubileu en les esglésies de Carmelites. 

17 Dill. St. Hou, m. n. de Celrà, sant Coralt, m. català, 

(s. IV.) sant Ennod, b. n. d' Arles y sant Aleix. 

18 Dim. Santa Sinforosa ab sos set fills, mrs., sant Frede- 

rich, b. y m. y Sant Arnau, b. 

19 Dim. La entrega de les claus de Barcelona à la Purís- 

sima Concepció, (A. i65i,) Sant Pere de la Ca- 
direta, m. n. de Moya, (A. 1277,) y sant Vicens 
de Paul, fr. n. d' Aragó. 

20 Dij. Sant Geroni Emilià, fr., santa Margarida, patrona 

de Martorell, y santa Lliberata proto-martyr. 

21 Div. Santa Pràxedes, v. y m. patrona de Palma; sant 

Victor y sos comps. Alexandre, Longin, Felse- 
rano y Deuteri, mrs. tols de Marsella, (s. iv.) 

22 Dis. Santa Magdalena, penitent, apòstol de Provença. 
33 Diu. IX. Sant Cassià, fr. à Marsella, (s. v.) sant Llibori, 

b. y santa Irundina, v. y m. 

24 Dill. Sant Francisco Solano, c. valencià, santa Cristi- 

na, V. y m. se v. à Canet de Mar, à Corzà y à 
la Vall d' Aro, y sant Sixt y Teobaldo, mrs, de 
Girona, (A. 303.) (Vigilia,) (^Dejuni.) 

25 Dim. ^ Sant Jaume, ap. de Catalunya, y sant Cugat, 

m. (A. 303.) Se V. à Barcelona y à París. 

26 Dim. Santa Agna, mare de la Verge, se v. à Apt. 

27 Dij. Santa Juliana y Semproniana, v. y m. n. de Ma- 

taró, (A. 303.) Se V. à Mataró y Barcelona. 

28 Div. Lo B. Lluís Exarch, m. n. de Barcelona, (A. 1627,) 

y la Bta. Caterina Tomàs, v. n. de Valldemos- 
sa; sants Celsy Nazari, ap. d'Embrun,mrs.(s. i.) 

29 Dis. Santa Martha, v. apòstol de Provença, (s. i.)y sant 

Llop, b. de Troyes. 

30 Diu. X. Sants Abdon y Sennen, mrs. se v. à Arles. 

31 Dill. Sant Ignasi de Loyola, fr. patró de Manresa, y 

sants Fortunat y Victoria, mrs. 



— 19 — 

AGOST 

Pel mes d' Agost, figues y most. 

1 Dim. Les Cadenes de Sant Pere. Sant Feliu, africà, 

m,, de Girona (A. 303.) Sant Lluci, b. de Bar- 
celona, m. (A. 68.) y Santa Fé, v. y m. 

2 Dim. La Mare de Deu dels Àngels y sant Alfons M. Li-. 

gori, b. y dr., y sant Hospici, primer b. de Apt. 

3 Dij. La Invenció del cós de sant Esteve, protomartyr. 

4 Div. Sant Domingo de Guzman, fr. La Trasl. de les 

rel. de sant Sever, b. y m. de Barcelona. 

5 Dis. La Mare de Deu de les Neus. Patrona de Vilanova 

y Geltrú y >í< en les illes d' Ibiza y Formentera, 
y santa Afra, m. se v. en Girona. 

6 Diu. XL La transfiguració del Senyor; vulgarment se 

diu sant Salvador. ^ à Artà. Sants Just y Pas- 
tor, mrs. se v. à Barcelona; y sant Urbici, b. m. 

7 Dill. Sant Donat, m. b. d' Apt. sant Gayetà fr. y sant 

Albert de Sicília, c. 

8 Dim. Sant Ciriach y comp. mrs. 

9 Dim. Sant Romà, m. y santa Eunomia, m. se v. à Gi- 

rona, y sant Serenus, b. de Marsella (s. vii.) 

10 Dij. Sant Llorenç, diaca. mr. n. de Osca. 

11 Div. Santa Filomena, v. y m,; sant Hilari, se v. à Ar- 

les y santa Rusticula, m. d' Arles, (A. 632.) 

12 Dis. Santa Clara, v. f.; sant Dionís, santes Hilaria, 

Digna, Eupomia, y Eutropia, mrs. de Girona, 

13 Diu. XIL Sant Cassià, b. y m., y sant Hipòlit, m. 

14 Dill. Sant Aeci, b. de Barcelona, m., (A. 53.) sant Eu- 

sebi, pvre., y los Bts. Guillem y Joan, c. à Ar- 
les. (Vig.) (Dejuni ab abst. de carn.) 

1 5 Dim. ^ L' Assumpta. Santa Colagia, v. n. de Barce- 

lona, (A. 1285;) sant Torcuat, primer b. de Cas- 
telló d' Ampuries, (s. i.) (B. P. en sant Agusti.) 

16 Dim. Sant Roch, c. n. de Montpeller, sant Jacinto, c. 

patró de Barcelona, Bt. Joan de santa Marta, 
m. n. de Prades, (A. 1613;) y sant Roncon, b. 



— 20 — 

17 Dij. Sant Lliberal, ab. y comps. mrs, y sant Mamet, 

m; se v. à Corró de Munt. 
i8 Div. Santa Elena, emp. patrona d' Àger, y sant Aga- 

pito, m. se V. à Vich. 

19 Dis. Sant Magí, m. n. y patró de Tarragona, (A. 237.) 

sant Marian, herm., sants Mandrier y Flavi, 
herm. de Tolon, mrs. st. Magne, b. d'Avinyó. 

20 Diu.' XII. Sts. Luxori, Cesello y Cameri, mrs. deí Cer- 

denya, sant Joaquim, pare de la Verge, sant 
Bernat, ab. de Claraval, dr., y sant Justí, mr. se 
V. à Sant Quintí de Mediona. 

21 Dill. Sts. Bonós y Maximià, mrs. n. de Blanes, (A. i56.) 

22 Dim. St. Bernat d' Alcira y stes. Gracia y Maria, mrs. 

23 Dim. Sant Felip Benici, c. y sant Sidon, c, d' Aix. 

24 Dij. Sant Bartomeu, ap., ^ à Sóller, y sant Patrici, ab. 

25 Div. Sant Lluís, rey de França, sant Genis de Arles, 

m. (s. IV.) sant Probat, varó apost. de Tourves, 
y lo B. Joan de Ribera, de Valencià, (A. 161 1.) 

26 Dis. Sant Ireneu, se v. à Sampedor, y sants Constanci 

y Vicens, m. se v. à Olot, y sant Ceferí, p. 

27 Diu. XIV. Lo Cor de Maria. La Mare de Deu de la 

Salut, sant Joseph de Calasanz, fr. n. de Peral- 
ta, Aragó, patró de la Seu d' Urgell. (A. 1648.) 
sant Lley, b. de Lleyda, n. de la metexa ciutat. 

28 Dill. Sant Agustí, b. y dr. patró de Felanitx, y sant Ju- 

lià, m, patró de Vallfogona. 

29 Dim. La Degollació de Sant Joan Bta. Santa Sabina, v. 

y m. se v. à Olot; santa Càndia, v. y m. se v. à 
Falset, altra santa Sabina v. y m, germana de 
sants Vicens y Cristeta, mrs. se v. à Àger. 

30 Dim. La Trasl. dels cossos Sants de Manresa, santa 

Agnès, V. y m., sant Fruytós, b. y m., y sant 
Maurici, m. (A. 1372.) sant Feliu, pvre. y m. se 
V. à Vilafranca del P. y sta. Florentina, v. y m. 

31 Dij. Sant Ramon Nonat, n. de Portell. (A. 1240.) 

sant Llàtzer, patró de Marsella. (Abs. gen. en la 
Mercè.) sants Pròsper, Vicens y Victori, mrs. se 
v. à Reus, y sant Domingo de Val, m. 



— 21 — 

SETEMBRE 

Per Sant Miquel la verema se 'n puja al cel. 

1 Div. Sant Gil, ab. (s. vi.) patró de Núria, sant Llop. ar 

quebisbe, se v. à Dos-Rius per la gent del Va- 
llés y per la de Marina, y sant Arthur. 

2 Dis. Sant Just, b. de Lyó (s. iv.) sants Oronci, Modest, 

b. de Carpentras y sant Agrícola, n. y b. d' Avi- 
nyó y la Mare de Deu del Puig de Valencià. 

3 Diu. XV. La Mare de Deu de la Cinta, de Tortosa; la 

Mare de Deu de la Consolació, sant Nonito, n. y 
b. de Girona sant Plàcit, m. se v. à Granollers 
del Vallés; sant Ayou, ab. y comp. y lo B. Ge- 
rard, fr. st. Vicens, pvre. y m., patró de Besalú. 

4 Dill. Santes Rosa de Viterbo y Rosalia de Palerm, v. 

5 Dim. Sant Llorenç Justinià, b. y santa Obdulia, v. 

6 Dim. Sants Faust y Eugeni, mrs. 

7 Di). Lo B. Mateu d' Agrigento, c. fill de pares cata- 

lans, sant Augusta!, b. de Tolón (s. v,) y santa 
Regina, v, y m. 

8 Div. Lo Naxement de la Verge Santíssima; La Mare 

de Deu de Núria, de la Gleva y en general de 
totes les que han sigut trobades. Lo B. Domin- 
go Castellet, m. n. de Esparraguera (A. 1628.) 

9 Dis. Sant Pere Claver, c. n. de Verdú (A. 1654.) y la 

B. Serafina, de Mallorca. 

10 Diu. XVL Lo Dolç Nom de Maria, sant Nicolau de 

Tolentí, c. lo Sant Misteri de Sant Joan de les 
Abadesses y lo B. Jacinto Orfaneli, n. de Tiana. 

11 Dill. Sant Emilià, b. n. de Llivia (A. 5oo.) 

12 Dim. Sant Albert, m. d' Arles, coadjutor de sant Patri- 

ci à Irlanda, lo B. Miró de Tagamanent y lo 
B. Bernat d' Ofida. 

13 Dim. Sant Amat, ab. n, de Tarragona (A. 625.) sant 

Antoni, b. de Carpentras (s. v.) 

14 Dij. L' exaltació de la Sta. Creu; sant Victor, m. de la 

Legió Tebea, patró de Camprodon. 



— 22 — 

i5 Div. St. Vicents y s/ Clara, mrs. se v. à Llissà de Vall. 
i6 Dis. Sant Corneli, p. y m. y sant Cebrià, b. y m. pa- 
tró de Valldoreig. 

17 Diu. XVII. La Mare de Deu dels Dolors. La impressió 

de les Hagués de sant Francesch, sant Pere Ar- 
bués, m. n. d' Aragó, y sant Llambert, b. y m. 

18 Dill. Sant Ferreol, m. se v. à Fornell, à sant Vicens 

Folgons y altres pobles de Catalunya; sant To- 
màs de Villanova, arq. de Valencià. 

19 Dim. Sant Genaro, b. y m. y santa Constància, m. sant 

Rotlant, b. d' Arles, m. (A. 869.) 

20 Dim. Sant Eustaqui y comp. mrs. (Téfnpores) (Dejuni) 

21 Dij. Sant Mateu, ap. y ev. sant Gregori, b. d' Aunice. 

22 Div. La Ded. de la Cat. de Frégus, (Témpores) (Deju- 

ni (I. P.) sant Maurici y comp. mrs. se v. à 
Manresa, sant Florenci de Lérins y sant Cres- 
cent, m. se v. à Tortosa. 

23 Dis. Santa Tecla, proto-martyr, gg à Tarragona. (Tém- 

pores) (Ordres) (Dejuni) (I. P.) 

24 Diu. XVIII. La Mare de Deu de la Mercè. >í< en lo bis- 

bat de Barcelona. Abs. gen. en la Mercè y lo B» 
Dalmau Monner, c. fill de Sta. Coloma de Far- 
nés (A. 131 1.) 

25 Dill. Santa Maria de Cervelló, fra. n. de Barcelona 

(A. 1290.) sant Anataló, b. de Milà y de Girona, 
sant Defendant ycomp. mrs. de Marsella (s. iv,) 
y sant Castor, b. de Apt. (s. v.) 

26 Dim. Sant Faust, fill y patró d' Alguayre; sant Isarn, 

ab. de sant Víctor is. xi.) santa Urcissina, v. y 
m. se V. à Tarragona, sant Cebrià, m. y santa 
Justina, V. y m. la qual se v. à Sant Quintí. 

27 Dim. Sant Elzear de Sabran (s. xiv.) sants Cosroey Da- 

mià, mrs. y sant Adolf. 

28 Dij. Sants Zenon, b. santa Veronay altres comp. mrs. 

tots de Tarragona (s. iii.) y sants Saló, b. y 
Faust, b. de Riez (s. v.) 

29 Div. La Dedicació de sant Miquel Arcàngel. 

30 Dis. Sant Geroni, dr. y santa Sofia, vda. 



— 23 — 

OCTUBRE 

Quan 1' Octubre està finit, mor la mosca y lo mosquit. 

1 Diu. XIX. La Mare de Deu del Roser. La Dedicació de 

les Seus de Girona y Palma de Mallorca. Sant 
Remigi, b. de Reims. (Jub. del Sant Rosari.) 

2 Dill. L' Àngel de la Guarda de Barcelona y lo B. Be- 

renguer de Peralta, n. de Monçó; se v. à Lleyda, 

3 Dim. Sant Cebrià, b. de Tolón (s. vi ) lo B. Joan Ma- 

cias, c. n. de Canet de Mar, sant Gregori I, b. 
d' Elna y sant Candi, m. se v. à Barcelona. 

4 Dim. Sant Francesch, fr. y sant Tirs y 5 companys 

mrs.; se v. à Barcelona. 

5 Dij. Santa Tula, v. (s. v.) sant Apolinar, b. de Valen- 

ce (s. VI.) y sant Plàcit, m. se v. à Barcelona. 

6 Div. Sants Màrtyrs de la Legió Tebea, se v. à Barce- 

lona, sants Prim y Felicià, mrs. d' Agen. (s. iii.) 
se V. à Besalú; sant Julià, m. y santa Faustina, 
se V. à Olot; altra santa Faustina, m. se v. àTa- 
rrassa; santa Fé, m. d' Agen. (s. ni.) 

7 Dis. Sant Armenter, b, d' Aix y sant Bruno, fr. 

8 Diu. XX. La Mare de Deu del Remey. La Santa Cinta 

de la Santíssima Verge, à Tortosa. La Dedica- 
ció de la Catedral de Valencià y d' Avinyó, san- 
ta Reparada, penitenta de Provença y altra san- 
ta Reparada, v. y m. se v. à Bagur. 

9 Dill. Sant Dionís Areopagita y comp. mrs. b. d' Arles 

10 Dim. Sant Sabí, c. n. de Barcelona (A. looi,) sant Lluís 

Bertran, n. de Valencià (s. xvi.) y sant Francis- 
co de Borja, n. de Gandia (s. xvi.) y st. Gerió y 
comp. mrs.de la Legió Tebea, se v. à Barcelona. 

11 Dim. Sant Nicasi, b. de Reims, m. (s. v.) sant Plàcit, 

m. se V. à Guissona, sant Genis, soldat, m. algú 
li diu n. de Barcelona, y sant Eusebi y 39 com- 
panys, mrs. de Marsella. 

12 Dij. La Mare de Deu del Pilar de Zaragoça. La Dedi- 

cació de la Seu de Zaragoça, sant Rami, arq. de 



— 24 — 

Cerdenya (s. iv.) se v. à Sant Feliu de Llobre- 
gat, sant Jofre, b. d' Anglaterra y sant Serafí, c. 

13 Div. Sant Eduart, rey d' Anglaterra, sant Grau, ab. 

(s. X.) se V. à la Cerdanya y en I' Empurdà. 

14 Dis. Sant Calixte, p. y m. y santa Fortunata, v. y m. 

se V. à Tortosa. 
i5 Diu. XXI. Santa Teresa de Jesús, sant Fortià, m. se v. 
en La Quart, sants Cannal, b. de Marsella y An- 
tonin son comp. (s. v.) (B. P. en lo Carme.) 

16 Dill. Sant Galderich, pagès de Tolosa de Provença, se 

V. en lo Canigó y Barcelona. 

17 Dim. Sant Florenci, b. d' Orange (s. vi.) y la Bta. Ma- 

ria Alacoque. 

18 Dim. Sant Lluch, evang. y los sants Justy Flavi y com- 

panys, mrs. à Oulx. 

19 Dij. Sant Pere d' Alcàntara, c. y santa Fredesvinda, v. 

20 Div. Sant Joan Canci, pvre. y santa Irene, v. y m. 

21 Dis. Sta. Ursula y 11 mil vgs. y mrs. de les quals se v. 

à Barcelona, una santa Ursula, santes Digna, 
Benigna, Lefana, Florentina, Florina y Córdu- 
la, junt ab sant Eufaci, m. 

22 Diu. XXII. Santa Maria Salomé, vda. ap. de Provença, 

sants Víctor, Pacífich, Justa y Clara, mrs. se v. 
à Manlleu y sant Teodor, noy m. se v. à Sarrià. 

23 Dill. La Trasl. del cos de santa Eulària, v. y m. de Bar- 

celona, st. Pere Pascual, b. y m. n. de Valencià. 

24 Dim. Sant Rafel, arc. sant Bernat Calvo, b. de Vich, 

y sant Martirià, b. y m. patró de Banyoles. 

25 Dim. Sants Crispí y Crispinià, ap. de les Galies, sant 

Crisant y santa Daria, mrs. se v. à Marsella. 

26 Dij. Sants Llucià y Marcià, mrs. n. y patrons de Vich 

(A. 25 1.) sant Demetri de Gap, y sant Rústich. 

27 Div. Santes Cristeta y Sabina, mrs. se v. à Àger. 

28 Dis. Sants Simó y Judas Tadeu, apòstols. 

29 Diu. XXIII. St. Narcís, b. y m. n. de Girona (A. 307.) 

30 Dill. Sants Claudi y comp. mrs. y santa Eutropia, m. 

31 Dim. La Dedic. de la Seu de Lleyda y sant Quintí, m. 

(Vigília) (Dejuni.) 



— 25 — 

NOVEMBRE* 

Novembre humit te farà rich. 

1 Dim. ^ Diada de Tots los Sants, y sant Benigne, mr. à 

Dijon (s. II.) 

2 Dij. La commemoració dels fidels difunts. 

3 Div. Los innombrables màrtyrs de Zaragoça. (s. iv.) 

Sant Armengol, b. y n. d' Urgell (A. io25.) 

4 Dis. Sant Carles Borromeu, arq. y santa Modesta, v. 

5 Diu. XXIV. Sant Zacarías, prof. y sa muller, santa 

Isabel, pares de Sant Joan Bta. 

6 Dill. Sant Sever, b. y m. n. de Barcelona junt ab 4 

sacerdots comp. mrs. (A. 303.) Sant Esteve, b. 
d' Apt. fs. XI.) y sant Lleonart, ab. 

7 Dim. Sant Florenci, b. sant Restitut, b. de Trois-Chà- 

teaux (s. I.) Sant Fortià, noy m. se v. à Tore- 
lló, y sant Ernest, ab. 

8 Dim. Los quatre sants Màrtyrs Coronats. 

9 Dij. La Dedicació de la Basílica del Salvador à Roma; 

y lo sant Crist de Balaguer. Ven. Pere Cendra, 
gran missioner català (A. 1244.) 

10 Div. Sant Andreu Avelí, fr. >í< à Balaguer. 

11 Dis. Lo B. Jofre de Blanes, c. n. de Blanes. (A. 1414.) 

Sant Martí de Tours, patró de varis pobles de 
Catalunya, Sant Vera, b. de Cavaillon (s. vi.) y 
sant Menna, soldat m. 

12 Diu. XXV. Lo Patrocini de la Mare de Deu. Sant Martí, 

p. y m. y sant Ruf. i.er bisbe d' Avinyó, (s. i.) 
(I. P. ohint la missa major.) 

13 Dill. Sant Mitre, esclau, m. patró de Aix. (s. v.) y sant 

Estanislau de Kostka. 

14 Dim. Sant Serapi, m. fill d' Anglaterra, (A. 1240.) se 

V. à Barcelona. (Abs. gen. en la Mercè.) y sant 
Ruf. patró de Tortosa, (s. i.) 
i5 Dim. Sant Gery, b. de Cahors, governador de Marsella, 
(s. IX.) y sant Leopoldo, emp. 



— 26 - 

1 6 Dij. Sants Euc^er, senador, y b. de Lyó y sa muller 

Gala, penitent com aquell (s. v.) 

17 Div. Sants Iscle y Victoria, mrs. se v. à Breda, y sant 

Gregori, taumaturch y Sta. Gertrudis, la Magna. 

18 Dis. La Dedicació de la Seu de Barcelona, sants Nas- 

sari, Eucher, Vicens, Arnand, Silvan y Anselm, 
abats de Lérins. 

19 Diu. XXVI. Santa Isabel, reyna d' Hungría; sant 

Olimpi, b. y n. de Barcelona, (s. iv.) 

20 Dill. Sant Feliu de Valois, fr. y sant Octavi, m. (Abs. 

gen. en la Trinitat.) 

21 Dim. La Presentació de la Verge Santíssima, B. Ro- 

meu de Llivia. (A. 1261.) y Sant Lliberat, b. 

22 Dim. Santa Cecilia, v. y m. y sant Filemon, m. 

23 Dij. Sant Climent, p. y m. y santa Lucrecia, v.y m. 

24 Div. Santes Flora, Maria y Fermina, v. y m. 

25 Dis. La Dedicació de la Seu de Vaisson. Santa Cate- 

rina, V. y m., patrona Torruella de Montgrí. 
(Abs. gen. en la Mercè y Trinitat.) 

26 Diu. XXVII. Los Desposoris de la Santíssima Verge y 

santa Delfina. (s. xiv.) 

27 Dill. Sants Facundo y Primitiu, mrs. 

28 Dim. Sant Gregori, p. y sant Màxim, b. d' Avinyó. 

29 Dim. Sant Sadurní, b. y m. apost. de Catalunya, (s i.) 

30 Dij. Sant Andreu, apòstol, y sant Venat, m. de Cer- 

danya, se V. à sant Sadurní de Noya. 



— 27 — 

DESEMBRE 

Per Pasqua y per Nadal, cada ovella à son corral. 

1 Div. Sant Eloy, b. y c. sant Leonci, b. de Fréjus (s. v.) 

y sant Bernat Chabert, arq. d' Embrun, n. de 
La Salle (s. xiii.) y santa Natàlia, m. 

2 Dis. Santes Bibiana, Paulina y Aurèlia, mrs. y santa 

Elisa, monja, (se tancan les velacions.) 

3 Dim. / d' Advent. Sant Claudi, m. se v. à Vich; sant 

Francisco Xavier y lo Ven. Pons Carbonell, 
francescà//. P.) 

4 Dill. Santa Bàrbara, v. y m. y st. Pere Crisólech, arq. 

5 Dim. Sant Dalmau, b. y m. missioner del Piamont, de 

Niça y de Marsella, se v. à sant Dalmay, y sants 
Críspulo, Julià, Grato, Feliu y Patavia, mrs, 
que alguns suposan tarragonins, y st. Bas, b. de 
Niça, m. (s. iii.) 

6 Dim. Sant Nicolau de Bari arq. de Mira ^ à Alicant y 

santa Dionisia, m. 

7 Dij. Sant Ambrós, b. de Milà, n. d' Arles (s. iv.) lo B. 

Pere Cerdà, c. n. de Cobiliure. (A. 1422.) (Dej.) 

8 Div. ^ La Puríssima Concepció, patrona de Barcelo- 

na y santa Casaria, penitent de prop d' Avinyó, 
(s. VI.) (I. P. en les esglésies baix la advoc. de la 
Mare de Deu.) (Abs. gen. en la Mercè.) 

9 Dis. Santa Valerià, v.'y m. y sant Restitut, b. y m. 

(Dejuni.) 

10 Diu. // d* Advent. La trasl. de la Santa Casa de Lore- 

to. Santa Eulària de Mérida, santa Julià, y 
comp. mrs. se v. à Elna, sant Trobaty35i mrs. 

11 Dill. Sant Damàs, p. n. d' Argelaguer (A. 366.) 

12 Dim. Sant Suffren, ab. de sant Víctor (s. xii,) 

13 Dim. Santa Llúcia, v. y m. de Sicilià (s. iv.) 

14 Dij. Sant Nicasi, b. y comp. mrs, à Reims (s. v.) 

i5 Div, Sant Eusebi, b. y m. y sant Urbici, herm. (Dej.) 
16 Dis. Santa Albino, v. y m. y santa Adelaida, emp, n. 
de Provença(s, x.) (Dejuni) sta. Violant, v.ym. 



— 28 — 

17 Diu. III d' Advent. Sant Llàtzer de Betania, primer b. 
de Marsella (s. i.) y sant Franco de Sena ('/• P.) 

i8 Dill. La Mare de Deu de la Esperança ó de la O., pa- 
trona de Segorbe, sant Gauciós, primer b. de 
Tours (s. III.) 

19 Dim. Sant Adjutori, ab. de Narbona (s. xii.) 

20 Dim. Sants Eugeni y Macari, mrs. (s. v.) (Témpores.) 

(Dejuni.) (I. P.) 

21 Dij. Sant Tomàs, apóst. y sant Severià, b. 

22 Div. Sant Flavià, m. se v. à Verdú, y sants Zenon, 

Demetri y Honorat, mrs. (Témpores.) (Dejuni.) 
(I. P.) 

23 Dis. Santa Victoria, v. y m. (Témpores) (Ordres) (Vi- 

gilia) (Dejuni ab abst. de carn.) (I. P.) 

24 Diu. Santa Erminia, princesa; sant Sulpici (s. i.) sant 

Bonifaci (s. v.) sant Castor is. v.) y sant Miquel 
(s. vi) tots bisbes de Troys-Chàteaux. (I. P.) 

25 Dill. Nadal. ^ Lo Naxement del Senyor. Lo sant Bol- 

queret del diví Jesús, se v. à Lleyda, santa 
Amancia, m. se v. à Vich; santa Eugènia, m. se 
V. à Agullana; sant Faust, m. se v. à Barcelona, 
y lo B. Pere Foulquet, de Marsella, b. de Tolo- 
sa de França (s. xiii.) (I, P.) (B; P. à sant Agus- 
tí, en los Mínims y à sant Joan de Deu.) 

26 Dim. Sant Esteve, proto-màrtyr, sant Geronci, m. se v. 

à Sant Pere de Torelló. (I. P.) 

27 Dim. Sant Joan, ap. y evang, (I. P.) 

28 Dij. Los Sant Ignocents mrs. se v. en varis punts de 

Catalunya; sant Antoni Cyrus, monjo de Lé- 
rins (s. V.) 

29 Div. Sant Tomàs de Cantorberi, b. y m. y sant Tro- 

fim, primer bisbe d' Arles. 

30 Dis. La Trasl. de sant Jaume apóst. 

31 Diu. Sant Silvestre, p. y santa Coloma, v. y m. se v, à 

Santa Coloma de Queralt. 



— 29 



NECROLOGÍA 



D' entre aquells de nostres paysans qui per algun mérií 
lograren sobressortir entre sos contemporanis y han pagat 
à la naturalesa son tribut desde 1' aparició del anterior Ca- 
lendari Català, havem apuntat los següents: 

Lleó Simó y Elías. Jove escriptor reusench, mor als 
5 de Desembre del any passat en la més activa de les pobla- 
cions del Camp de Tarragona, en la que n' era un dels 
més entussiastes propagandistes de la regeneració de Cata- 
lunya. 

Benet Mercadé y Fàbrega. Notable pintor, un dels 
pochs artistes dels qui se pot assegurar que tenen concien- 
cia perfeta de 1' altesa del Art. Sos mèrits positius no di- 
vulgats per lo reclam li proporcionaren un nom envejable, 
que à dir la veritat, ell ab sa modèstia no va permetre que 
brillejàs com devia. Axis se comprèn que passés los últims 
anys de sa vida casi oblidat, de manera que à no exercir lo 
professorat en una de les classes de dibuix general artístich 
de la Llotja, ni hauria donat fé de que existís. La Bisbal té 
en r autor del famós quadro de la «Traslació del cós de 
Sant Francesch» y d' altres obres també celebrades, à un 
de sos fills més il-lustres. Barcelona, que havia vist comen- 
çar sa carrera artística, tingué la tristesa de veure com als 
10 de Desembre del any 1897 se perdia en 1' espay 1' últim 
suspir d' aquest mestre en Pintura. 

P. Gabriel Cardona y Sala. Ii-lusirat sacerdot de les 
Escoles Pies, professor del Colegi de Mataró, sa pàtria na- 
diua, acabà son peregrinatge per aquest mon pochs dies 
abans de Nadal. S' havia distingit per sos treballs referents 
à literatura é historia catalanes. Era també un entès nu- 



— 30 — 
mismàtich y dexà un notable monetari compost principal- 
ment de monedes catalanes y romanes. 

P. Fra Antoni de Igualada. Desapareix d' aquesta 
vida à últims d' any en la llunyana República de Costa- 
Rica, aquest frare caputxí, fill de la industriosa vila qual 
nom va pendre en V acte de sa professió, junt ab lo d' An- 
toni en sustitució del nom y cognom de Procopi Mena que 
n* havia obtingut al nàxer en 1834. Guatemala, Califòrnia, 
Nova Yorch, Panamà y Costa-Rica foren les terres espec- 
tadores de son zel apostólich y vegeren ses virtuts evangè- 
liques. Per axó à sa mort se manifestà la estimació en que 
lo tenia lo bisbe, lo municipi y totes les classes socials. 

Antoni Torrent y Carbonell. Mor al 7 de Janer de 
aquest any 1898, aquest varó de sentiments humanitaris y 
cristians que sapigué en sa posició desfogada recordarse 
dels necessitats fent construir à ses despeses lo magnífich 
assil de les Germaneies dels Pobres d' Arenys de Mar. 

Carles Torruella y Cortés. Apenes feya un any que 
havia perdut à son germà, constant company de treball, 
conseguint abdós una bona reputació artístich-industrial, 
omplint de dol son cor. Als 16 de Janer và ajuntarshi en la 
altra vida, desaparexent ab ell lo derrer representant de 
aquells antichs mestres argenters qui tanta glòria donaren 
à la orfebreria catalana. 

Tomàs de Rocaberti, comte de Perelada. Mor à Ma- 
llorca en un dels primers dies del mes de Febrer aquest 
descendent de il-lüstres nissagues de I' antiga noblesa ca - 
talana. Si la restauració del castell de Perelada posà de re- 
lleu à la vegada que son bon gust artístich, son amor asos 
passats, r haverse constituït en protector dels avenços mo- 
rals y materials d' aquella part del Empurdà, fins al ex- 
trem, si axis podem espressarnos, de volguer ésser ell lo 
primer mestre de la escola que fundà pera ensenyança del 
jovent, es una penyora de que, fentse càrrech de les dife- 



— 31 — 

rentes necessitats que reclaman los temps actuals, sapigué 
ésser digne dels escuts nobiliaris que havia heredat. 

P. Jaume Clotet. Als 4 de Febrer, en la casa de Gra- 
cia, morí aquest sacerdot vigatà qui fou un dels primers 
cooperadors que tingué lo Ven. P. Claret, en la tasca de 
fundar la congregació dels Missioners del Sagrat Cor de 
Maria. Fou un varó de veritable bondat evangèlica; tant, 
que no es possible que tingués may cap enemich, però sí 
molt difícil creure que qui lo conegués, dexés d' estimarlo 
com ell se merexía y desitjava. Portà una vida exemplarís- 
sima en totes les virtuts, dins una austeritat que més sem- 
blava un anacoreta que un capellà que viu en mitg la so- 
cietat. Faltat de dots oratòries pera predicar, se convertí 
en catequista dels sorts y muts, empleant en tan meritòria 
tasca tot lo zel de son cor sempre disposat à fer lo bé. Dexà 
algunes obres que va escriure, no per vanagloria, sinó per 
facilitar que altres 1' ajudessen en aytal ministeri. 

Mossèn Joseph Castells. Antich càtedra ti eh del Se- 
minari d' aquest bisbat, del de Tarragona y del Colegi que 
la Companyia de Jesús establí à Tívoli. Al morir à princi- 
pis de Febrer desapareix ab ell, 1' últim representant de 
aquella antiga escola que fou font d' un classicisme sà y 
pur. Dexà algunes obretes en prosa que son testimoni de 
la rectiiut de mires que guiava al sacerdot exemplar, y bon 
nombre de composicions poètiques llatines, catalanes y cas- 
tellanes que revelam lo bon gust literari del acreditat hu- 
manista. 

Julià de Chia. No era per cert català de naxença, però 
faltaríam en conciencia no incluhintlo en aquest «Necro- 
logi» tals y tants foren sos mèrits. Durant 28 anys desempe- 
nyà lluhidament lo càrrech de secretari del Ajuntament de 
Girona, y en lo temps que li quedava lliure de ses obliga- 
cions d' aquell càrrech, ab una solicitut de les que n' hi 
ha pochs exemples, regirà y ordenà aquell important arxiu 
municipal. Son amor cada dia més entussiasta per aquella 



— 32 — 
immortal ciutat, en la que havia creat sa famiiia, lo portà à 
ésser un de sos més actius historiayres, demostrant son in- 
cansable esperit d' investigació en los documents del men- 
tat arxiu, en lo de la Corona d' Aragó y del de V Ajunta- 
ment de Barcelona, en varies monografies d' erudició his- 
tòrica, referents à la antiga Gerunda, que sempre seran 
tingudes en gran estima per los verdaders aymadors de la 
terra, y prenent carta de naturalesa aquí no li venia mal 
tampoch escriure en nostra parla, alguna vegada que es- 
crivia à algun de sos antichs amichs. Mori à Mataró als 14 
de Febrer. 

Marian de la Pau Graells. Aquest il-lustre naturalis- 
ta barceloní, als 14 de Febrer va dexar aquest mon en lo 
qual hi havia viscut 89 anys y 21 dies. Per sos mèrits cab- 
dals li foren confiades moltes comissions científiques ó re- 
ferents à Agricultura, à Indústria ó Administració. Assis- 
tent à les conferencies de Berna ó Lausana en representa- 
ció d' Espanya, fou elegit per unanimitat president per los 
representants de les demés nacions. La càtedra de Zoolo- 
gia del Museu de Ciències de Madrid y la càtedra d* Ana- 
tomia comparada y de Fisiologia de la Universitat Central, 
recordaran sempre à son sabi professor, qui entre molts y 
molts títols d' honor que podrían retràureseli, hi ha lo de 
haver sigut 1' introductor de la ensenyança de la Piscicul- 
tura y de la Ostricultura. 

Francesch Rogent y Pedrosa. Arquitecte qui fou con- 
siderat com un dels més intel•ligents jóvens professors de 
aquella Art científich sortits de la Escola d' Arquitectura 
d' aquesta ciutat qui han obtingut algun crèdit. Varis 
edificis construits à Barcelona, à Sitges, à Sant Hilari y en 
algun altre punt, son penyora de les aptituts pràctico-pro- 
fessionals que I' acompanyavan; com la monografia que 
dexà sens acabar referent à la fàbrica de la Catedral barce- 
lonina, ho es de sos conexements teórichs. Morí à mitjans 
del mes de Febrer. 



— 33 — 
Francisco Laporta y Cladellas. Antich professor de 
instrucció primària, tai volta lo primer dels establerts à 
Sans desde que se constituí en municipi. Exercí lo més di- 
fícil dels magisteris ab verdadera fé y bona voluntat; y no 
sols formà una bona llista de dexebles que 1' honraren, 
sinó que tingué lo bon tacte de no ferse oblidar per cap 
d' ells un colp sortiren de sa ensenyança. S' esdevingué sa 
mort en la segona quinzena de Març. 

Alfons Gelabert y Buxó. Morí als i5 d'Abril. Fou 
una de les personalitats més actives de la revivalla artística 
y literària que hi hagué à Girona vint anys enrera. La Es- 
cola de Dibuix, lo Museu Provincial y la Comissió de Mo- 
numents d' aquella provincià li son deutors de senyalats 
serveys. 

Dr. Jaume Pi y Sunyer. Fou fill de Rosas aquest 
acreditat professor en la ciència de curar. En la Facultat 
de Medicina y Cirurgia y en la de Farmàcia de la Univer- 
sitat de Barcelona, conseguí una envejable reputació per 
sos talents entre los hómens de més saber. Aquella vila 
nadiua tingué lo dol de véurel baxar à la fossa als 17 de 
Abril. 

Antoni Tutau. Distingit actor y director d' escena à 
qui durant trenta cinch anys, casi constantment havia 
aplaudit lo públich de Barcelona en sos teatres. D' alguns 
personatges de diferents obres n' havia fet verdaderes crea- 
cions, especialment dins lo seu repertori del teatre regio- 
nal. Va morir als 22 d' Abril. 

Ramon Romani y Puigdengolas. Als 30 d' Abril va 
desaparéxer del mon aquest intel-ligent y entussiasta con- 
tinuador d' aquella sèrie d' individuus de sa família que 
desde més de doscents sexanta anys han consagrat sa labor 
en lo desenrotllo y manteniment del bon crèdit de la in- 
dústria papelera catalana, fent que subsistís aquella fàbrica 
de Capellades que n' es la glòria del nom de Romaní. Lo 
3 



— 34 — 
treball nacional, tingué en D. Ramon un bon defensor; per 
axó lo Foment lo distingí un dia ab lo càrrech de Presi- 
dent. La vila de Capellades tingué també en ell un bon 
historiador, en la obra que tenia bastant adelantada y à 
punt de publicar; també tenia reunits molts materials refe- 
rents à la de la fabricació de paper en nostra terra. 

Leopoldo Rius y de Llosellas. Als 17 de Maig va 
morir aquest barceloní. Fou un entès seleccionador vitíco- 
la; los vivers de ceps americans de Martorell y de Gelida, 
bé prou que ho demostraren pràcticament, de la metexa 
manera que ho evidenciaren en teoria sos escrits referents 
à la moderna viticultura. Era també peritíssim bibliòfil, y 
un il-lustrat cervantista. Pochs dies despiés de sa mort, 
vegé la llum pública un llibre que lo coloca entre los pri- 
mers devots del autor del D. Quixot. 

Heribert Mariezcurrena. Fou 1' introductor à Catalu- 
nya, y à Espanya, del procediment del gravat per medi de 
la fotografia, que tant de desenrotllo ha obtingut en la ti- 
pografia catalana. Havia en altre temps cultivat les lletres, 
demostrant en varies composicions poètiques, que les Mu- 
ses no se li mostravan pas esquerpes. Lo 20 de Maig fou 
r últim de sa vida. 

Tomàs Forteza. Fou un inspirat poeta dels qui con- 
tribuïren à solidar 1' establiment dels Jochs Florals, mere- 
xent lo cobejat títol de «Mestre en Gay Saber». Era un 
dels lletrats més distingits entre los de les Illes Balears y 
un també dels qui feya més honor à les lletres catalanes, 
puix posà à contribució de la llengua pàtria, sos extensos 
conexements clàssichs y filológlchs. jLlàstima que sa mort 
esdevinguda à les derreríes del mes de Maig, nos haja pri- 
vat de conéxer sa Gramàtica Catalana. 

Joseph de Vilallonga. La fàbrica de «Nuestra Senora 
de la Merced», de Guriezo, la de «Nuestra Senora del Car- 
men», de Baracaldo y la de «Altos Hornos», de Bilbao, se- 



-35- 

ran sempre testimoni de 1' activitat d' aquest fill de Figue- 
res qui tant se desvetllà pel desenrotllo de la indústria es- 
panyola en aquelles terres de Bizcaya. Un bon nombre de 
institucions benèfiques per ell fundades y algunes per ell 
afavorides, proclaman la bellesa de sos sentiments. La 
causa de la protecció del treball nacional tingué en ell un 
constant defensor. Acabà sa aprofitada vida als 7 del mes 
de Juny, després de 76 anys d' haverla començada. 

Koiaà Oriol y Vidal. Molt reputat caiedràtich de la 
Escola d' Enginyers de Mines de Madrid, mor als 22 de 
Juny. Era un dels nostres compatricis qui feyan honor à 
la colònia catalana de la capital de la monarquia espanyola, 
per sos conexements científichs professionals, demostrats 
en les esplicacions de la càtedra y en la direcció de la im- 
portant «Revista Minero-metalúrgica y de Ingeniería.» 

Doc^r Joseph Xiques, Pvre. Il-lustrat y virtuós sa- 
cerdot; una de les dignitats del capítol de la Seu de Girona, 
després d' haver ocupat elevats càrrechs eclessiàstichs, per 
los quals se requereix molta prudència y saber. Es 1' autor 
del Episcopologi de la catedral de Ceuta que meresqué que 
r Acadèmia de la Historia lo publicàs en lo Butlletí de la 
corporació. Mori à Canet de Mar, sa pàtria, à últims del 
mes de Juny. 

Francisco Bonet. Als últims de Juny morí en aquesta 
ciutat aquest tarragoní, qui fou un dels primers fabricants 
de generós de punt que s' han establert à Catalunya, des- 
prés d' haver sigut un inteligent professor de música. No 
abandonà aquesta professió artística ab tot y que lo negoci 
industrial li absorvía tot lo temps, y ha dexat dexebles qui 
verdaderament honran al mestre. 

Francisco Sunyer y Capdevila. Fou polítich y arribà 
à ministre. Per ses idees anti-religioses, vintinou anys en- 
rera obtingué certa popularitat. Era metge y com à tal, 
consagrà sos talents ab especialitat en combatre la terrible 



-36- 

enfermeiat de la tísis, dexant alguna obra publicada, expo- 
sant los resultats de sos estudis en aquest sentit. Morí à 
Rosas, d' hon era fill, als 14 d' Agost. 

Joseph M.* Codolosa. Fou un poeta ben conegut. Com 
la necessitat 1' assediava contínuament y no li mancava 
instrucció literària, tant que alguna de ses composicions 
havia merescut premí en algun certamen, à cambi d' algun 
ral sempre estava disposat à escriure poesies del genero 
que convingués. Per axó s' ha dit que lo dia en que va mo- 
rir, que fou à mitjans del mes d' Agost, també dexà de exis- 
tir la Musa d' algú". Dexa alguna obreta publicada ab son 
nom. 

Sor Maria Teresa Bartolomé y Montané. Era filla de 
Bellmunt y mori en 1' Arrabal de Jesús, de Tortosa, als 73 
anys d' edat y 48 de sa professió religiosa en lo benemèrit 
institut de Germanes de la Mare de Deu de la CaDsolació, 
lo primer dia de Setembre. Edificà ab ses virtuts exempla- 
ríssimes y sa evangèlica pietat à les demés religioses. Per 
espay de vintidós anys fou superiora general de la institu- 
ció desplegant extraordinari zel. 

Bernat CoUaso y Sabater. A Smirna acabà sos dies lo 
primer dia de Setembre aquest jove barceloní de quina 
il-lustració n' havia donat proves en les planes d' algun 
periódich local. També havia manifestat ab la exposició de 
alguns assaigs que no li mancavan dots pera cultivar la 
Pintura. 

Camilo Oliveras y Gensana. Havia obtingut per opo- 
sició la plaça d' Arquitecte de la Diputació provincial de 
Barcelona. La Casa de Maternitat de les Corts de Sarrià, lo 
progecte de la nova església de Santa Agna, igualment en 
construcció, son les obres més importants d' aquest dexe- 
ble de la Escola d' Arquitectura d' aquesta ciutat, y sufi- 
cients pera ferse càrrech de sa suficiència professional. 



— 37 — 
Doctor Joseph Ignasi Viladot, Pvre. Després d' haver 
desempenyat ab gran profit pera los dexebles, una de les 
assignatures del Seminari de la Seu d' Urgell, obtingué 
per oposició la canongía penitenciaria d' aquella catedral. 
Fou un dels millors predicadors de Catalunya, tant per la 
forma com per lo fondo de sos sermons. Zelós propagador 
de la devoció al Sagrat Cor de Jesús, havia anat à establir 
r Apostolat de la Oració à una població no molt llunyana 
d' aquella ciutat y, mentres se preparava pera predicar, lo 
sorprengué soptadament la mort, lo dia 8 de Setembre. 

Conrat Colomé. Mor als 9 de Setembre en aquesta ciu- 
tat de la que n' era fill aquest aplaudidíssim actor, qui dexà 
la carrera d' enginyer militar pera seguir la vocació que sen- 
tia per lo teatre. En lo período aquell que logrà surar la 
zarzuela catalana à Barcelona, en Colomé fou un dels ac- 
tors lírichs més estimats del piablich. Fou també autor 
dramàlich y dexà un bon nombre d' obres, la major part 
arreglos d' obres extrangeres, perfectament adaptats à la 
nostra escena, sempre aplaudides y celebrades. 

Joseph Cortils y Vieta. Aquest fill de Blanes, després 
de molls anys haverse dedicat al comerç marítim, se retirà 
à sa benvolguda pàtria nadiua, pera constituirse en histo- 
riador d' ella, empieant à aquest fi tota la diligència de sa 
iciiviíat en esbrinar datos en los documents recòndits en 
los arxius. Dexà també un aplech de poesies que li foren 
►remiades à Sant Feliu de Guíxols y una nombrosa colecció 
le refrans que ho fou à Barcelona, ademés d'importants 
treballs d' erudició històrica. Mor à 6 d' Octubre, als 69 
'anys d' edat. 

Teodor Joaquim Manció. Fou un expert fuster quals 
conexements se evidenciaren com à maquinista de teatre, 
ja posant los escenaris dels principals teatres de nostra ciu- 
tat à r altura que reclama la moderna escenografia y per 
lo tant en condicions de permetre los més complicats es- 
pectacles. Los qui no hajan vist lo teatre de taules endins 



- 38- 
no poden apreciar lo mèrit d' un bon maquinista director 
d' escena, però conste que son dignes d' ésser tinguts en 
compte. Per axó consignàm nosaltres la pèrdua d' aquest 
semi-artista mort à la segona meylat del passat Octubre, 
ja que fou una verdadera notabilital. 

Manel Fluvià y Borràs. Morí als 21 d' Octubre, aquest 
molt reputat calígraf del Capítol Catedral de Barcelona. 
Entussiasta per la música, se constituí en mestre de sí me- 
teix, estudiant axis fins la ciència del Art, però ab tanta pe- 
netració y acert, que alguna de ses composicions foren pre- 
miades al extranger. Apesar de que no pertanyia à certes 
escoles d' última moda que avuy predominan, ab la pre- 
tensió d' ésser la última paraula del Art, Fluvià ha dexat 
alguna pintura en que s' evidencia que per ferho bé, no es 
indispensable saber pintar d' una manera ò altra, sinó ésser 
artista. 

Victoria Penya d'Amer. Fou entre les filles de Ma- 
llorca la primera que traduhí sos sentiments religiosos, de 
pàtria y de pur y sant amor, en hermoses composicions 
poètiques, fent ús de la parla catalana. Fou la primera de 
nostres poetises qual nom fou proclamat en los «Jochs 
Florals» de Barcelona entre los autors premiats, à igual 
que en altres certàmens en que vegé recompensats igual- 
ment sos talents. Creyent y piadosa, fou un model de da- 
mes en tots los estats de la vida, dins y fora de la llar do- 
mèstica. Als 28 d' Octubre anà la que fou misericordiosa 
ab los pobres à buscar en lo cel lo premi corresponent à ses 
virtuts. 

Pere Bosch y Manlleu. Fou un mestre sastre qui de- 
sitjós d' impulsar tot lo perfeccionament als oficis relatius 
à la moderna indumentària, se convertí en autor y editor 
de diferentes obres referents à la sastreria y à la sabateria. 
Era fill de Blanes y morí en aquesta ciutat als 17 de No- 
vembre. 

Que lo Senyor, misericordiós com es, haja tingut en 



— 39 — 
compte los mèrits d' aquestscompatricis nostres y atenuant 
la rigor de sa justicia, los haja acullit en sa santa glòria y 
que son recort no s' esborre de la memòria dels fills de 
aquesta terra, perquè no puga dirse d' ells que son desa- 
grahits ab los qui honorifican la pàtria. Tals son los desitgs 
dels qui han colaborat en la confecció d'aquest Calendari. 

Ramon N. Comas. 



A MA GERMANA CALAMANDA 

EN LA MORT DE SA FILLA 



Se n' es anada per la via làctea 
ab blanca vestidura, 
cíngul color de cel, plena de roses, 
lo seu cor fet un' urna... 

Urna de rica essència, segellada 
de Crist ab la sanch pura; 
un esperit puríssim 1' acompanya 
per aquelles altures, 

Ahon sap les tresques com pel mar los pexos 
y r au per les boscuries; 
amunt s' enlayrarà fins à trobarhi 
la Trinitat augusta. 

Y resta un llit desert aquí en la terra... 
dessobre ses despulles 
s' abandona una mare desolada 
com la de les angusties. 

Res li digàu per acallar sa pena, 
res sent la malastruga, 
res sent més que '1 dolor que 1' aclapara 
com llosa d' un sepulcre. 



— 40 — 
^•Qui deté la impetuosa catarata 
ó lo llamp qui fulgura, 
qui de la mar les ones aquieta 
quan irada bramula? 

^•Qui à r àliga podrà arrencar la presa 
de ses ferestes urpes? 
Es encara menys fàcil d' esta mare 
consolar 1' amargura. 

Ella veu una verge blanca y freda, 
que es sa filla volguda, 
entre ciris y roses se la emportan 
ab vel y no de núvia. 

^•Que no la hi tornaran? ayl no ho pot creure, 
si està desperta dupta; 
passan dies y veu que fan com sempre 
tant lo sol com la lluna. 

Entran axí meteix dins la cambreta 
qui va romandre buyda... 
^•Es insensible '1 mon, ho son los hòmens? 
Mesquina se pregunta. 

De son immens dolor ni un dèbil eco 
ressona en la natura, 
ab sa filleta tot se li animava, 
sens ella res s' immuta. 

Y jo de lluny, de lluny, també la veya, 
mon pensament m' hi duya, 
la he vista, si, à la verge blanca y freda 
vestint com la de Lourdes. 

De sa casa la treyan ab tristesa 
convoy de cares musties 

may més la hi tornaran, may més; per sempre 
al mon I' havem perduda. 



— 41 — 
Se n' es anada per la via làctea 
ab blanca vestidura, 
cíngul color de cel, plena de roses, 
lo seu cor fet un' urna. 



-f- Victoria Penya d 'Amer. 



PRIMAVERA 



Benhaja F hora que la llum vaig veure, 
benhaja 'I tendre pit que m' alletà, 
benhaja aquell qui en Deu m' ensenyà à creure 
y en sa misericòrdia 'm fà esperà. 

Tot avuy que '1 somrís tench à la boca, 
derrera de les hores fuig lo jorn; 
mes cada hora que passa avuy m' aboca 
à faldades lo goig pel meu entorn. 

Del plor desentelada tench la vista 

y tot lo que 'm rodeja veig garrit; 

jcoratge! mesquinets de vida trista 

mes prest ve '1 jorn quan mes fà que es de nit. 

L' ivernada ab sa blanca cabellera 

que esfulla 'Is arbres y arrupeix los cors, 

dona sa balva mà à la primavera 

que rihent s' acosta ab son mantell de flors. 

Deu se plau d' axugà 'Is ulls més plorosos 
y espirejant de goig ferlos Iluhir; 
com se complau pels nuvolats plujosos 
portanthi 1' arch encès de Sant Martí. 



— 42 — 
Aytal com 1' arch pel cel es ma alegria, 
camí de llum que axí que 's véu ja fuig, 
si à la claror m' avés del pler de eix dia, 
quant fosch serà demà '1 núvol de enuig! 

Mes ay! Deu feis que ingrat no enterbolesca 
lo tassó que 'm donàu ab novell plor; 
ans sos glops celestials assaboresca 
dihent sovint eix càntich de bon cor: 

Benhaja 1' hora que la llum vaig veure 
benhaja '1 tendre pit que m' alletà, 
benhaja aquell qui en Deu m' ensenyà à creure, 
y en sa Misericòrdia 'm fà esperà. 

4- Marian Aguiló. 



REVISTA LITERÀRIA DE 1898 



Com també succehí en la revista passada, D. Marian 
Aguiló (q. a. c. s.) va al davant dels poetes d' enguany ab 
sa colecció Llibre de la Mort publicada ab piadosa diligèn- 
cia per r Angel Aguiló, fill del poeta. La Mort, tan espanta- 
ble y aborrida per lo comú dels mortals, nos apareixen 
aquest llibre com la visió consoladora que devem esperar y 
fins desitjar... Y es sentida de debò aquesta idea que se 
transparenta en tots los versos del Llibre de la Mort; no 'ns 
ho dona à entendre à copia de imatges barroques ni amun- 
tegant paraules inflades, no; nos ho diu ab senzillesa casi 
evangèlica. Es la metexa senzillesa de I* Aguiló que ressurt 
en ses obres y que per aquest motiu viuran junt ab ell men- 
ties visca la llengua catalana. ^Quan sortiran los altres lli- 



— 43 — 
bres del Mestre que s' han anunciat? ^-Podrem també co- 
mençar la revista del any que vé ab son respectable nom? 

Mallorquí com ell fou 1' Orlandis, lo malaguanyat Pere 
Orlandis y Despuig, mort jove després d' haver escrit unes 
quantes hermosíssimes poesies sens dupte perquè planyes- 
sem més sa pèrdua. Han sortit no fa gayre coleccionades 
aquestes composicions, ben acompanyades ab una del gran 
poeta Mossèn Costa y Llobera y ab articles d' en Forteza, 
Mossèn Alcovery en Miquel delsS. Oliver, treballs dedicats 
à honrar la memòria del autor y à ponderar son alt mérií; 
axó últim ja ho sap trobar prou 1' expert lector al assaborir 
tan inspirades poesies, totes sentides, de forma pura y ab 
aquella sonoritat y transparència que sols sap donaria entre 
nosaltres la lira mallorquina. 

Natura d' En Massó y Torrents no 'Is té aquests accents 
de dolçura refinada; al contrari, representa lo geni català ab 
sa plasticitatyaspror tot plé de grops que li donan més con- 
sistència. Les serres fréstegues dels Pirineus que proporcio- 
naren à en Massó los temes per fer sos inimitables Croquis, 
enguany li han inspirat poesíeé que son los metexos cro- 
quis en la part que tenen d' escenari, de contemplació de 
la naturalesa. Canta la montanya y la llibertat del esperit 
vagarós y contemplatiu, enamorat d' aquella naturalesa 
selvatge. La vida lliure en plena naturalesa heusaquí lo 
tema d' en Massó y Torrents desenrotllat ab gran alé de 
poeta. 

Altres tomos de poesies han sortit enguany; Lluhernas 
d' en Llimoner, Brots de romaní d' en Mirabent, Foch y 
fum d' en Ferrer, Encarnació (aplech de poesies sentidis- 
simes no posat à la venda) d' en Masferrer, algun altre que 
no recordàm d' en Cosme Vidal (J. Aladern) y les compo- 
sicions poètiques dels Jochs Florals d' enguany (bastant 
discutides) son mostra de que van sortint nous enamorats 
de ia poesia catalana qui seguexen lo camí que trassaren 
los mestres. Tots ells tenen qualitats y lots poden arribarà 
tenir personalitat pròpia dintre del camp literari. 

Com à poesia podem considerar per entrarhi, ademés de 
r art de fer versos, lo dó d' assimilarse les concepcions dels 



— 44 — 
grans autors, les traduccions de les tragèdies d'^Eschil Pro- 
ineieu encadenat y Els perses fetes ab gran conexement y 
escrúpol per 1' Arthur Masriera.y la de IJigenia à Taurida 
deguda al poeta Joan Maragall. Es d' agrahir aquesta em- 
presa de posar en llengua catalana les obres mestres d' al- 
tres literatures, antigues y modernes, y en aquest cas los 
noms dels traductors son ferma garantia de bon acert. (i) 

De la poesia passem à ia prosa d' imaginació, tan poètica 
com la que se presenta vestida ab les cadències y sonoritats 
del, vers. ^jQui negarà que sia poesia lo llibre d' en Rusinol, 
Fulls de la vida? Ho es, y à son autor devem considerarlo 
abans que tot com à poeta. Ell busca los aspectes sensibles 
de les coses; son temperament delicat y melangiós lo porta 
à enamorarse del sentiment en qualsevulla forma que se 
presente, y al toparse casi bé sempre ab una realitat xorca y 
cantelluda gira los ulls à un ideal de bellesa que no troba... 
Tot axó no ho fa ab lo místich arrobament d' un il•luminat 
sinó ab la fina percepció y lo gust depurat d' un artista des- 
content de la vida, que té la seva teoria y ab ella vol emmot- 
llarho tot. Afegiuhi una traça envejable de manifestar ses 
impresions, una fantasia brillant, devegades enlluherna- 
dora, que no dexa veure los contorns dels objectes y tindreu 
à n' en Rusinol quan escriu. 

Tol lo que en ell son idealitats y devegades lirismes, son 
realitats plàstiques y tangibles en 1' autor de Recorts de la 
darrera carlinada, l'olotí Marian Vayreda, un escriptor tot 
d' una peça que s' acaba de revelaren lo que val en aquest 
llibre. Alguns epissodis de la derrera guerra carlista en 
nostres montanyes, viscuts per en Vayreda, li donan motiu 
pera descriure quadros riquíssims de vida y expressió, ab 
una traça que poden envejar los nostres millors prosis- 
tes. Aquestes escenes de la campanya carlista los conside- 
ràm superiors (per més de que no som amichs de compa- 
racions) als que conté lo derrer llibre d' en Galdós, Zumala- 



(i) Podem mencionar entre les publicacions en vers d'enguany 
les fulles del Cançoneret (V enamorats, que devem al editor d' aquest 
Calendari. Se n' han publicades set de marcat sabor literari. 



-45- 
carregui, y no citàm fragments ni situacions perquè no 
tenim espay suficient. 

En Quím Cabot ab son llenguatge senzill y agradable 
nos ha esplicat impresions de viatge en son deliciós to- 
met que se titula De fora casa. Després dels llibres de viat- 
ges de Mossèn Cinto aquest d' en Cabot es de lo millor 
que tenim en català en aquest genero. 

Mossèn Alcover ha publicat lo tercer volum de ses boni- 
ques Rondayes mallorquines, que com los anteriors es no- 
table no sols per les rondayes metexes, sinó també per la 
prosa d'estil popular y plena d' agre de la terra. Un nou 
escriptor, V Urgellés, ha publicat una colecció de quadrats 
titulada Maniàtichs que si bé no son escrits ab prosa exce- 
lent, revelan un futur novelista. L' Eveli Doria, conegut 
per un aplech de faules ha publicat també pera sos amichs 
una coleccioneta de quadros ab lo títol de Lo tasta-olleies. 

A més de la poesia y la prosa d' imaginació s' han publi- 
cat altres obres notables. La necrología d' en Marian 
Aguiló escrita per en Jaume Massó y Torrents, los Fets 
de la marina de guerra catalana per en Francesch Rodon 
ab un prólech d' en Lluís Domènech, que constituheix la 
primera de les publicacions fetes per la Unió Catalanista. 
Lo discurs d' entrada del Doctor Torras y Bages à la Real 
Acadèmia de Bones Lletres; de aquests llibres n' hauríam 
de parlar ab alguna extensió si I' espay nos ho permetés. 
Sols podem cenyirnos à sa enumeració. Lo que pretencio- 
sament hem \\\.u\a.\. Revista literària acaba per ser biblio- 
gràfica y s' ha de reduhir à una senzilla enumeració. 

Peraquest motiu citarem no més person títol les següents 
obres publicades també aquest any: Les gàrgoles de Barce- 
lona y lo Catàlech espeleológich de Catalunya per en Nor- 
bert Fonty Sagué, la Monografia de la Jglesia de Tarrassa 
per en Joseph Soler y Palet, la Noticia de la Vila de Sant- 
pedor per Mossèn Anton Vila, La Escriptura, la imprenta, 
lo gravat y '/ llibre per en Joseph Brunet y Bellet, Sant 
Julià de Vilatorta per J. Salarich, La educació delsjills per 
En Joseph M.' Valls y Vicens, lo volum VI del Manual 
de Novells Ardits publicat per I' Ajuntament de Barcelona, 



-46- 
la Teoria y pràctica dels adobs per En Joaquim Aguilera, 
un nou tomo de la traducció en català dels Sermons del P. 
Lejeune, varis de la Biblioteca infantil, Pensanthi per Joa- 
quim Casas y Carbó, Excursió à Montnegre per Antoni 
Rubió y Lluch (aquests dos derrers de tirada limitada,) 
Excursió à Cadaqués y Sant Pere de Roda per En Lluís 
■M. Vidal, Àlbum de Montserrat ab text català, Lo nostre 
poble; Monografia de Vallfogona per Mossèn Ramon Cor- 
bella etc. etc. 

Per últim à més de algunes obres dramàtiques entre les 
que recordàm La Alegria que passa per S. Rusifíol, Mossèn 
Janotd' en Guimerà, Silenci d' en Gual, Qui sab? parodia 
d' aquesta última, per dos ingenis, y Lluny dels ulls aprop^ 
del cor per en Modest Urgell, devem mencionar varies 
obres d' estudi gramaticals: La Gramàtica de la lle?igua ca- 
talana per lo Rvnt. P. Nonell, la Contribució à la gramà- 
tica catalana per Pompeu Fabra, Lliçons familiars de 
Gramàtica catalana per Antoni Tallander y lo Promp- 
tuari de la escriptura catalana per en Francisco Flos y 
Calcat. Aquestes obres demostran un desvetllament per 
los estudis gramaticals, tan necessaris per acabar de fixar 
la nostra llengua, si bé seria molt necessari que 'Is nostres 
gramatichs se posessen més d' acort, y axis donarían unitat 
à aquesta classe d' estudis y fomentarían la afició del nos- 
tre poble à la lectura de llibres catalans. 

Com se veu, 1' esplet es abundantíssim; al pàs que se 
propaga entre 'Is catalans lo gust per tot lo de la nostra 
pàtria y los ideals polítichs del Catalanisme van arrelantse 
cada dia més, -los literats y Ms aficionats à estudis histórichs 
folklórichs y llinguístichs publican sos treballs ab afany 
crexent y lo públich ab més afició se complau en les pro- 
duccions escrites en la nostra llengua. 

Es una hermosa rv:alitat y una esperança segura. 

E. MoLiNÉ Y Brases. 



— 47 — 



FRA JOSEPH DE LES LLÀNTIES 



1654-1723 

Fra Joseph de les Llànties— àe Montserrat 
més que un home, es un àngel — de santedat. 
Desde Flandes la Verge — 1' ha duyt allí, 
de penes y esperances — per Uarch camí. 
Com palet de riera — 1' ha anat portant 
à rodolons y à empentes — pelegrinant 
desde París à Elna, — d'" Elna à Girona, 
desde Girona als temples^ — de Barcelona; 
fins que, nau rebatuda— de riba en riba, 
trobà en eix port son àncora — la roca viva. 

Desde 1' altar pujantsen — al camaril, 

vol veure aquella Imatge — bella entre mil: 

cau de genolls en terra, — besa son peu, 

quan sent à ses orelles — sonar sa veu: 

— Eix es lo lloch dolcíssim — de ton repòs; 

t' hi ha cridat desde Flandes — mon Fill hermós. 

— ^'Cóm podria à la Verge — lo cor guanyar.^ — 

diu ell. Ara 's comença — lo campanar: 

se 'n puja à la pedrera, — la escoda pren 

y fins à ses entranyes — la roca fen. 

Ab los tascons, les gayes — y '1 mall la arrenca, 

y com un pà llesquívol — après la trenca 

en lligades, dovelles — y acarreuat, 

tornàntseli de cera — 1' aspre ametllat. 

Un any en la pedrera — fa d' escodayre, 

un any y dos y quatre — fà de pedrayre; 

mes à sos colps la pedra — perdent 1' aspror, 

quan es mestre pedrayre — se fà esculptor. 



-48- 
Ab lo martell y escarpra — va desvetllant, 
ja la estàtua d' un Angel— ja la d' un Sant, 
que com les flors y fruytes, — al cor del arbre, 
dormen en són eterna — dintre del marbre, 
esperant que 'Is dexonde — lo colp diví, 
dihentlos com à Llàtzer: — Sortiu d' aquí. — 

Mentres ell romp les pedres — y les puleix, 
r entretalla 1' Altíssim — à ell meteix, 
pedra fina y hermosa, — la de més cayres 
que de Jesús treballan — los lapidayres, 

y ha de Iluhir 
entre I' or y les perles — del cel empir. 

Lo cisell en sa dreta — s' alleugereix 

y en la ploma d' una àliga — se converteix, 

que vola per los ayres — de pol à pol, 

entre núvols y estrelles, — de cara al sol: 

lo sol que sempre mira — de fit à fit 

es la Verge, à qui eix astre — fà de vestit. 

Tant y tant en sos èxtasis — la contemplà, 

que à ses divines plantes — son cor dexà. 

Allí viu la seva ànima,— mentres son cos 

s' ajup cap à la terra — vell y xacrós. 

L' Escuiptor de la verge — fà encara Sants, 

mes ja no 'Is fà de marbre — com los de abans; 

los fà de carn y ossos, — d' ànima y cos, 

lo cisell de sa ploma — maravellós; 

los fà parlant als hómens — de Jesucrist, 

que en braços de Maria — sos ulls han vist; 

y en sa divina escola — es hon ha apresa 

del Serafí y del Angel — la sabiesa. 

Es Joseph de les Llànties — un llantió 

que fà la clariana — d' un salomó, 

y al cim d' exa montanya — per Déu alçat, 

la escampa dins y fora — del Principat. 

Magnats y reys, queuscreyau — en lo pinacle, 
d' un lUch, aquí, abaxauvos — à ohir 1' oracle. 



— 49 — 
Apreneu d' ell, grans hómens, — à ser petits 
per entrar en la porta — dels elegits. 
Sabis, veniu, à apendre — d' un escolà; 
ell à les beceroles — vos posarà 
de la ciència, sola — font en que beu, 
la de cercar, conéxer — y amar à Deu. 
Sa càtedra, al principi — fou lo taller 
de pobre, miserable — picapedrer; 
ara que es vell, de trona — li fà son llit, 
hon vuyt anys de martyri— I' han reduhit. 

Fra Joseph de les Lianiies— està malalt; 
joh qui pogués estarho — de tan dolç mal! 
Sa llarga malaltia — sols d' amor es, 
per çó les medecines — no li fan res: 

r apotecari 
no té la que ell demana: — la té '1 Sagrari. 

Un altar hi ha en sa celda — sens plata ni or^ 
allí va à dir la missa — son confessor; 
ab ell per compariirse — lo Pa que '1 cel 
farà ploure à sos llavis — com una mel. 
Ja diu: — Ecce Agnus Dei, — vers ell girat; 
mira al que de la terra — trau lo pecat; 
à qui 'Is terrosos hómens — fà celestials, 
pacients, sabis, justos, — richs é immortals. — 
Desde 1' altar quan baxa — cap à son llit, 
la eucarística Perla — ja hi ha fugit. 
Com r amor la esperona — corre més que ell 
desde 'I globo à sos llavis — com un aucell, 
com un aucell que vola, — joliu, joliu, 
batent ses blanques ales — cap à son niu. 

Estrenyent en sos braços — tal companyia, 
mira una dolça imatge, — la de Maria, 
la de Maria Verge — de Montserrat, 
y en sa falda de mare — s' ha endormiscat: 

y mor axis, 
si es morir lo volarsen — al paradís. 

Jacinto Verdaguer, Pvre. 
4 



— 5o — 



MOVIMENT ARTlSTICH DEL ANY 1898 



Repassant les notes d' Art que teníam preses al objecte 
de consignar en aquest «Calendari», condensat en poques 
quartilles, lo moviment artístich d'enguany, veyém desse- 
guida que no es del cas seguir un orde cronológich; puix 
la celebració de la IV Exposició Oficial de Belles Arts é In- 
dustries Artístiques nos obliga à parlarne en primer terme, 
per ésser, indiscutiblement, lo fet més imporiant y més 
trascendent que ha afectat la cultura artística de nostra 
terra. 

Aquestes ex posicions, que, per anys alterns, se celebran à 
Barcelona per iniciativa y baix la protecció de nostre Exce- 
lentíssim Ajuntament, cal secundaries y aplaudiries com à 
la obra més essencialment benefactora; ja que los pobles no 
sols viuen de pa y progressan ab lo treball material, sinó 
que necessitan del pa que nodreix 1' esperit, del desvetlla- 
ment de sa intelectualitat pera marxar, sempre avant, ab 
pas ferm y decisiu. Axis, lo que no més sembla obra d'es- 
tímol y ensenyança pels artistes, resulta educativa, decivi- 
lisació, per tothom. 

Més concorreguda d' obres y d' autors forasters que les 
abans celebrades, la Exposició que 'ns ocupa, no ha estat 
pas la millor. En les seccions espanyoles de pintura y es- 
culptura hi han abundat les mitjaníes y també les vulgari- 
tats, destacantsen no més, com d' entre una nuvolosa un 
parell d' estrelles, dos quadros d' en Ramon Casas, La nena 
del sofà y La professo de Corpus sortint de Santa Maria, 
quals resplandors no s' eclipsaran fàcilment. Les seccions 
extrangeres més notables foren les Belga, Holandesa y Bà- 
vara per lo molt nodrides d' obres. Les demés seccions de 
dibuxos, ayguades, pastels, gravats, escenografia, arquitec- 
tura é indústries artístiques, en sos diferents grupos, oferi- 



— 5i — 
ren també una pila d* obres recomanables, ajudant tot al 
bon efecte y à la importància del conjunt. 

La atenció del públich, que fou sempre nombrosíssim, 
và fixarse en tot — sense oblidar la Sala de respecte, ahon 
s' exposaren, rendint dí^ne tribut al seu talent, una pila de 
quadros y estudis dels artistes catalans morts feya poch — 
logrant ab la seva desinteressada atenció dictar un fallo 
més acceptable que no pas lo del Jurat de recompenses, que 
repartí, com aquell qui diu à tort y à dret, sense engaltar, 
medalles y més medalles y proposà una llista d' adquisi- 
cions ben indicades pera no donar may renom ni impor- 
tància à nostres naxents Museus Municipals. 

Descartada ja la Exposició, que acabàm de senyalar com 
la manifestació artística culminant del any, lo principal 
moviment artístich s' ha desenrotllat, com ja es consue- 
tut, en la gran Sala de can Parés. Pel Janer, y com estre- 
nes del Ninou, s' hi organisà la XV Exposició estraordina- 
ria de Belles Arts que se vegé concorreguda per la majoria 
de les firmes que tenim més acreditades; fenthi, totes, lo 
seu bon paper y un paper de major lluhiment en Graner, 
en Casas, en Tamburini, en Baixeras, en Rusinyol, en Fe- 
liu de Lemus y en Brull. 

Després, per 1' Abril, vingué la Exposició dels cartells de 
anunci que pretenían lo premi y los accèssits correspo- 
nents oferts en metàlich per 1' industrial D. Vicens Bosch 
als qui li ensopeguessen més lo gust, desde lo moment que 
ell sol se constituhí en jurat, pera anunciar lo popular 
Anís del Mono. Ni un menos de 162 cartells van presentar- 
se, y alguns ab bastanta empenta pera disputarse les pri- 
mes; però tots feren mutis y s' acorralaren davant dels tres 
crits (de les tres xules) plens de rahó que 'Is feu en Ramon 
Casas. Uu crítich ja ho va escriure: «lo mestre s' ha pre- 
sentat, ha dit copo y ha copai.» 

Pel mes de les flors, lo Sr. Parés va empaperar ab flors 
exòtiques, ab una brillant colecció de, cartells extrangers 
les parets de la Sala d' exposicions casi bé fins al sostre. Y 
quanta gent no va mirar y marejarse ab aquella esplèndida 
sèrie de fantasies, de arabeschs, de caricatures, de contor- 



— 52 — 

sions, de japonismes, fastuositats, etc, obres en sa major 
part, dels maitres de Vaffiche? Y quants artistes no van em- 
badalirshi y estudiarhi? L' èxit de boquilla— ja que no lo 
material, segons tenim eniés — coronà 1' esforç del Sr. Pa- 
rés; esforç que cal agrahirli des lo moment que aquestes 
exhibicions de cartells extrangers contribuexen à espedre- 
gar lo nou camp d' acció ahon ja maniobran alguns de nos- 
tres artistes. 

Clourà la sèrie d' exposicions especials hagudes en lo 
Saló Parés, la III de obres de pintura degudes exclusiva- 
ment à senyores y senyoretes que, per les noticies que 'n 
tenim, sembla resultarà superior à les abans celebrades. 

Entremitg d' aquestes importants exhibicions han anat 
desfilant, cambiantse setmanalment, per la testera d'aque- 
lla Sala, quadros y més quadros, casi sempre de genero, 
estudis y esculptures originals de tota la colònia d' artistes 
que tenim; desde 'Is qui son aprenents als qui son fadrins 
y als qui son mestres, mantenintse, ab axó, sempre calenta 
r afició, ja casí rutinària, que té lo públich de visitar aquell 
establiment. 

Fora de les seves parets deu consignarse: i .er lo concurs de 
cartells que pera anunciar lo Carnestoltes se celebrà en lo 
que un dia se digué jardí del ex-café Colon. Entre 34 car- 
tells se 'nportà lo premi En Lluís Labarta, no perquè fos 
lo millor, segons vàram entendre, sinó perquè no n' hi ha- 
via cap de millor. 2. on la exposició de Blanch y Negre, que 
per via d' assaig, feren en son meteix local los socis del 
Círcol Artístich de St. Lluch y que segurament los anima- 
ria à organisarne un altra de més seria y més important; y 
3.er la exposició de estudis y apuntes d' en Regoyos en la 
sala, teatre de sombres y titelles, dels IV gats, en la que dit 
artista ha donat proves d' estar afiliat al impresionisme 
més ingénuo, més infantil y sempre descuydat que, no més 
casualment, sembla que dexe entreveure lo talent del 
autor. 

Encara que dintre un aspecte més comercial, però que 
induptablement anima nostre mercat artístich y afavoreix 
la producció, devem celebrar la reforma del establiment 



-53- 

que pera venda y exposició de quadros tenían los germans 
Robira en lo carrer d' Escudellers y la inauguració d' un 
altre, propietat d' un dels metexos germans, en lo carrer 
de Fernando. Abdós establiments estan ben sortits y molt 
sovint ze destaca dels quadros la tarja que fa saber als cu- 
riosos que s' han venut. 

Nostres pintors escenògrafs no han tiugut pas feyna tira- 
da ahon lluhirse: fora d' en Soler y Rovirosa que en les 
òperes Neron y Andrea Chenier ha presentat algunes deco- 
racions de importància, sinó de les més superiors que ha 
pintat, los demés, que no son mancos, s' han entretingut 
à il-lustrar, axis, paso paso, alguna comèdia y molt genero 
chico. 

Dintre de Barcelona ja tenim apuntat tot lo que recor- 
dàm de producció pictòrica. Mes, abans de posar punt y 
per lo que interessa, cal recordar la vetllada que pera ren- 
dir digne tribut als celebrats pintors extrangers, en Puvís de 
Chavannes y en Burne Jones celebrà lo Círcol Artístich de 
Sant Lluch, ja citat més amunt per altra obra meritòria. 
Feren I' apologia de aquells artistes y de les seves obres, 
senyalades per tothom com les més explendents de la pin- 
tura moderna, en Dionís Baixeras, en Alexandre de Ri- 
quer y en Joan Llimona, obtenint 1' aplauso de tots sos 
consocisal depositar sobre la tomba d' aquells il•lustres la 
corona del recort y de la admiració; corona que, com di- 
gué un d' ells, no per senzilla y humil, dexà de ser molt 
espresiva. 

Fora de nostra ciutat una cosa ha cridat poderosament 
r atenció, y es la pintura que s' ha destapat à Montserrat, 
decorant la volta del camaril de nostra Santa Patrona, obra 
original d' en Joan Llimona. Aquest artista, ja prou reno- 
menat, allí ha fet un va y tot, dexant significada y glorifi- 
cada en aquella hermosa, rica (dintre la sobrietat) y expre- 
siva composició, la fé y devoció que, à través de les gene- 
racions, ha lingut Catalunya per la Verge Moreneta. Allí 
fins al peu del trono acuden à adoraria en mística professo 
desde los Sants y los Reys més enlayrats, als pastors y pa- 
gesos més humils; allí desfilan, fins arribar à nostres dies, 



-54- 
totes les figures de més virtut, de més valer, de més signi- 
ficació, que han poblat nostra historia regional desde la 
invenció de laSagrada Imatge. Aquesta pintura decorativa, 
concebuda ab gran empenta, à la que hauran contribuït se- 
gurament ios amors més intensos que sent 1' autor vers 
Déu y la pàtria, ha estat desenrotllada sense duptes ni des- 
mays y colorida ab tota la serietat y ab tot 1' expiendorque 
requeria 1' assumpte, no per esmaginat, pura fantasia man- 
cada de vida, de veritat y de naturalesa. Davant d' aquesta 
pintura que enalteix à les generacions que foren, cal rego- 
néxer un capo lavoro com no n' haja produhit d' altre, a 
Catalunya, la pintura de nostre temps. Nosaltres, la gent 
d' avuy, ho regonexém axis y esperancem que la gent de 
demà confirmarà nostra opinió. 

Finalment, lluny de Catalunya, I' únich fet que ha tin- 
gut ressonància à favor nostre ha estat la exposició de cro- 
quis, estudis y notes originals de nostres jóvens artistes en 
Nonell Monturiol y en Ricart Canals, que tingué lloch à 
París en lo conegut establiment Le Barc de Bouttemlle, 
Quants diaris y revistes s' ocupan à París del moviment 
artístich alabaren lo vigor y decissió de la traça, la segu- 
retat y justesa especial de visió de nostres compatricis, ma- 
nifestantse d' acort, la majoria dels crítichs, ab les frases de 
en Franz Jourdin, qui les condensava axis: «En les obres 
d* en Canals hi ha en Forain (cèlebre dibuxant y caricatu- 
rista francès) espanyolisat; y en les d' en Nonell en Goya 
modernisat; mes abans que tot y per sobre de tot hi ha per- 
sonalitat, talent y un bon pervindre.» 

Arribats al cap de vall de la present relació notaran nos- 
tres lectors que no hem senyalat cap producció esculptóri- 
ca ni arquitectònica. No es pas que aquexes arts estigan en 
vaga, sinó que, per lo que respecta à enguany, no han fet 
públich res de nou que siga extraordinari; puig no sols ex- 
traordinari sinó ni sisquera passadors van resultant los 
misteris nous del rosari monumental (!) de Montserrat. 
La esculpturade Saló més notable que s' ha aplaudit es lo 
retrato, busto en marbre, d' en Marian Aguiló que presideix 
la sala principal de la Biblioteca del Ateneu Barcelonès que 



— 55 — 
per sa grandiositat sembla io fragment deia estàtua monu- 
mental del plorat mestre que hagués fet lo meteix Eusebi 
Arnau; y per lo que toca à la arquitectura s' ha vist, ab 
gust, com adelantan ó s* han rematat les construccions 
qual importància senyalarem I' any passat. 

Tals son les manifestacions més principals de les arts 
plàstiques que 'ns han procurat nostres artistes. Del seu 
recompte se n desprèn que hem tingut bona cullila, y fins 
excelent per lo que respecta à la pintura. Per molts anys, 
donchs, y endavant sempre; que desde lo moment que «la 
bellesa, finalitat de r art, com ha escrit l'artista William 
Morris, no es pas una senzilla casualitat de la vida rutinà- 
ria, de la que 'Is hómens tant se poden preocupar com des- 
cuydarsen, sinó una verdadera necessitat de la existència 
quan se viu de conformitat ab los desitgs de la naturalesa, 
es precís que 'ns hi apliquem, de valent, afegim nosaltres, 
si may no volem arribar à ésser menos que hómens.» 

JoAQuÍM Cabot y Rovira. 



CANÇÓ DE BREÇOL 

pera cantarse ab la tonada de Los presos de Perpinyà. 
(Milà, pàg. 440.) 



Les estrelles son hermoses, 
hermosetes son les flors: 
més que 'Is estels y floretes, 
més que 'Is estels y floretes, 
més que 'Is estels y floretes 
hermosos son mos amors. 

Una nit que '1 cel brillava 
com un mantell brodat d' or, 
y argentava 'Is camps la gebra, 
r àngel meu devallà al mon. 



— 56 — 
L' àngel meu que 'I cel dexava 
plorava, y plorava jo: 
jo com mare de alegria, 
y ell com àngel de tristor. 

No plores, no, ma coloma, 
àngel meu, no plores, no: 
jo 't faré un niu y una glòria 
ab les ales del meu cor. 

Un niu per que jamay sentes 
de les penes la fredor; 
la glòria perquè no '1 gele 
de r anyorança lo dol. 

Tornada 
Les estrelles son hermoses, 
hermosetes son les flors; 
més que 'Is estels y floretes 
hermosos son mos amors. 

Joaquim Rubió y Ors. 



LO CANT DEL OR 



I 

Dins d' un gorch de bruxería 
que espantava de mirar, 
entre '1 crit de quexa impía 
y '1 remor del renegar, 
ab un somrís que estremia 
lo diable 'm và crear. 



- 57- 
— Per fer del hom la ventura 
treballar miro al Etern, 
deya fent ma pasta dura, 
mes en và es son zel patern, 
jja dringa la Uevadura 
que ha de fer del mon infern! 

Afanys y lluytes 
pera mi son; 
]jo soch la vida, 
lo rey'del mon! 



II 



De sa grapa malehida 
vaig exirne tan brillant, 
que la gent embadalida, 
encisada ab mon encant, 
và ferme M nort de sa vida, 
de son cor lo governant. 
Per çó los més orgullosos, 
s' humilian al meu servey, 
fins los reys més poderosos 
se subjectan à ma lley, 
y sens tenir drets forçosos, 
de llurs pobles soch lo rey. 

Afanys y lluytes 
pera mi son; 
jjo soch la vida 
lo rey del mon! 

III 

iCom ofego ab ma presencia 
del descrèdit la clamor! 
jCom s' adorm la conciencia 
al compàs de ma remor, 



— 58 — 

y com logra ma potencia 
daurar del mal la negrorl 
Fins de la familia 'Is llaços, 
s' afluxan à lo meu pas, 
al exténdreli mos braços 
lo foch d' amor, torna glas, 
y allí hon los bens son escassos 
faig sempre de Satanàs! 



Afanys y lluytes 
pera mi son; 
jjo soch la vida 
lo rey del mon! 



IV 

Ma condempnada bellesa 
jsi n' ha tingut de serventsl 
|Cóm ha ajudat à la empresa 
dels més perversos intents! 
jEn quanta ditxa he fet presa!.. 
jQué n' he mort de sentiments!, 
Y es que la meva matèria, 
sent metall y del més fort, 
pesa tant sobre 1' artèria, 
que emboca la sanch del cor, 
que per lo dol y misèria 
molt sovint lo torno sort. 

Y afanys y lluytes, 
pera mi son; 
ly soch la vida 
lo rey del mon! 



L' origen de mon llinatge 
jbé 'I dexo prou ben sentat, 
puix que en etern romiatge 



-59- 
des que vaig ésser creat, 
m' han vingut dant vassallatge 
la trayduría y maldat! 
jQuants de crims y quanta escòria 
he anat escampant arreu! 
iQuants fulls negres de la historia 
endolats pel poder meu! 
fins per horrible memòria 
vaig servir per vendre à Deu! 

jY afanys y lluytes 
pera mi son! 
ly soch la vida 
lo rey del mon! 

Axis r or dringant cantava 

sebrexint de vanitat, 

y entant que arreu proclamava 

les horrors de son regnat, 

à sos peus s* agenollava 

la sedenta humanitat. 

DÇLORS MONCEBDÀ DE MaCIÀ. 



LA MÚSICA À BARCELONA EN 1898 



Deya 1' any passat que, al tractar de la música més relle- 
vant feta à Barcelona, s' havia de parlar principalment dels 
concerts Nicolau y dels del Orfeó Català, perquè, fora de 
la campanya del gran Teatre del Liceu y de lo que lo mes- 
tre Morera havia fet à Sitges y ab son chor «Catalunya 
Nova» y apart les acostumades sessions de les tres ó quatre 
societats musicals que aquí tenim, no hi havia de que par- 



— 6o - 
lar més que d' alguns concerts escatussers de mestres pas- 
savolants, tot lo qual poch significava al costat de les grans 
campanyes que 1' any passat portaren à cap en Nicolau y 
en Millet. 

Aquest any no 's pot pas dir lo meteix per lo que toca à 
n' en Nicolau. Lo mestre celebrat s' es adormit. No 's pot 
recordar d' ell aquest any més que la Octava sèrie de sos 
concerts en lo Teatre Eldorado, que ben segur ha sigut la 
més pobra y poch cuydada de totes les que lo mestre ha 
dirigit, y los concerts donats en lo desfregat y gens acús- 
tich saló del Palau de Belles Arts ab motiu de la Exposició 
d' enguany. Be es veritat que en aquests concerts s' hi va 
estrenar un himne sinfónich ben hermós, pera orquesta, 
banda y orga, escrita expressament pera la inauguració de 
la Exposició de Belles Arts, y digne, ben digne per tots 
conceptes, de son autor, lo mestre Nicolau: es veritat també 
que en ells va presentarse, formant orquesta, la massa 
dels dexebles de la Escola Municipal tocant la primera 
sinfonía de Beelhoven, que fou una bella sorpresa; y es 
veritat en fi, que, ab grans masses de cantants y d' instru- 
ments de vent y de percussió, van lograrse grans efectes 
públichs ab la «Pàtria Nova» de Griegy lo «Tuba Mirum» 
y lo «Lacrymosa» del Rèquiem de Berlioz; però, val à dirho: 
tol axó té un valor artístich molt relatiu, y som molts los 
qui som de parer de que en Nicolau es home pera coses de 
molta més empenta. Potser s' ho ha gastat tot aquest any 
en la sòlida organisació de la Escola Municipal de Música, 
y, si fos axis, no hi hauria res que dir, y se podria perdo- 
narli la dormida aparent pera '1 públich. 

En quant à la campanya del Orfeó Català, s' ha de dir 
enguany tant ó més de lo que 's va dir 1' any passat. Dos 
grans concerts en lo Teatre Lírich: un pel Janer y altre pel 
Juliol; dues excursions artístiques; una à Igualada y altra 
à Tarrassa; y la creació y I' exuberant desenrotllament de 
la Capella de Música de Sant Felip Neri, formada ab ele- 
ments del Orfeó, y especialment dedicada à la propagació 
per nostres temples de la gran música de la polifonia clàsica 
relligiosa del segle xvi, son los fruys de la bella feyna d' en 



— 6i — 
Lluís Millet y dels seus cantors durant V any que se 'n va. 

En les excursions y en los concerts esmentats s' han 
cantat per primera volta moltes composicions de músichs 
d' aquí y de fora; però per sobre de totes han sobressortit 
lo bellíssim madrigal Les sagetes que amor tira del mestre 
català Brudieu, de la Seu d' Urgell, y la execució de Los 
Xiquets de Valls de Clavé, que es potser la interpretació 
més viva, més expressiva y més acabada que 'ns ha ofert 
fins ara V Orfeó. 

Lo que ha fet enguany, tot just formada, la Capella de 
Sant Felip Neri, y tant se val dir la secció de hómens del 
Orfeó Català, es cosa que bé mereix lo va-y-tot de les ala- 
bances, perquè es sens dupte la nota dominant del movi- 
ment musical de 1898 en Barcelona. Aparexía per Nadal 
del any passat à Sant Felip Neri cantant la missa O quam 
gloriosum est regnum de Victoria; V endemà dels Reys anava 
à cantar à Sant Just, en la festa de Sant Ramon de Penya- 
fort, pera Ms advocats, la gran missa de Palesirina dita del 
Papa Marcelo;.y lo dia 27 de Janer cantava, en lo cap de 
any de la maie del advocat senyor Cucurella, la commo- 
vedora missa Pro defunctis, à quatre veus, de Victoria. Y 
desde allavors en moltes ocasions y en distints temples se 
han fet sentir los cantors d' en Millet fins arribar al chor 
de Santa Marfa, y, derrerament, fins al Sancta sanclorum 
del chor de la Catedral, per acort del Capítol, passant per 
demunt de totes les rutines y preocupacions de les capelles 
establertes. Per Setmana Santa va donar en Millet à Sant 
Felip Neri un bon cop que bé mereix tractament apart. 

Lo Dijous Sant s' estrenà, en la missa major, lo Kyrie y 
Glòria de la Missa Brevis de Palestrina, que se cantarà 
complerta aviat en la metexa església de Sant Felip Neri, en 
una Missa Nova; y à la tarda se cantà una superba colecció 
de responsoris d' Ingegnieri y de Victoria, entre 'Is quals 
sobressortiren lo Animam meam y lo Caligaverunt oculi, 
terminant aquella tarda memorable ab lo gran Miserere à 
dos chors, d' AUegri, y ab \o Benedictus de Genis Pérez. 
L' endemà. Divendres Sant, se cantà la famosa Passió, se- 
gcns Sant Joan, de Victoria, y, durant l'adoració de la 



— 62 — 

Santa Creu, los celebèrrims Improperis de Palestrina, à 
dos chors, que produhiren fonda impressió, acabant ab lo 
responsori O vos omnes de Victoria. La senzilla exposició 
de tot axó es prou pera fer innecessari lo comentari y la 
alabança. Que per molts anys puga fer en Millety sos can- 
tors tan bones obres. 

En lo ram de música relligiosa s' ha de notar aquest any 
la publicació de la Missa de Rèquiem del mestre Morera, 
à la memòria de Jaume lo Conqueridor, obra esperada ab 
molt desitg pels qui treballàm pera la restauració de la 
vella música polifònica y pera la creació d' una música 
relligiosa moderna en aquella fonamentada, música de fé, 
feta en nom del Pare del Fill y del Sant Esperit. 

Sembla que aviat podrà sentir lo púbÜch la missa com- 
plerta d' en Morera en lo Teatre Lírich y allavors podrà 
judicar aquest si la obra d' en Morera es una obra de fé, 
una obra de música verament relligiosa. 

Saltant ara al teatre, y no moventse del Liceu y de la 
companyia de primavera de Novetats dirigida per en Goula, 
perquè 'm sembla que no es cosa de parlar aquí d' axó que 
ne diuen el genero chico, que put pels indrets del Eldorado 
y de la Gran Via, s' ha de dir que, al Liceu s' han estrenat 
enguany la òpera Neron de Rubinstein, la òpera La Bo- 
heme de Puccini y lo ballet Javotte de Saint Saens, y que 
va à començarse la temporada d' aquest hivern ab la òpera 
Andrea Chenier de Giordano. Neron, ab tot y ser de Ru- 
binstein y de portarse y tot un incendi de- Roma, no va 
passar, ab gran estupefacció dels qui creyan que Samson y 
Dalila havia passat y agradat perquè 's portava una destruc- 
ció de temple; La Boheme va agradar molt perquè 's porta 
lo pa d' un argument interessantíssim; si la música hagués 
hagut d' anar sola me sembla à mi que no hauria passat 
tan llatina; lo ballet Javotte moh bé; y d' Andrea Chenier... 
no sé: diuen que son autor, Giordano, no resulta pas ser 
en la composició cap Lucas Giordano. Aquests son altres 
Lucas. 

En lo teatre de Novetats va donarnos lo mestre Goula 
la òpera Lackmé de Delibes. Ab tot y ser del genero fi y 



-63- 
més aposta pera agradar al nostre públich no va figurar pas 
molls dies en los cartells. Jo crech que es perquè en Goula^ 
ab son afany de posar vermell per tot arreu, va malbaratar 
aquelles finures. 

Les diferentes societats musicals d' aquí, com la «Cata- 
lunya Nova,» la Asociación musical,» «La Sociedad Bar- 
celonesa de Conciertos,» y la «Sociedad Filarmónica» han 
donat durant 1' any 1898 bons concerts; però cal fixarse es- 
pecialment ab la derrera campanya d' aquesta última que 
ab tanta persistència aguanta y dirigeix lo molt aplaudit 
.violinista belga Mr. Grickboom. Aquesta derrera campa- 
nya ha consistit en fer venir à Barcelona lo gran mestre 
francès Vicenls d' Indy, ja ben conegut y ben aplaudit 
aquí, qui ha disposat una sèrie de tres concerts tan ben 
pensada com tot lo que fa 1' autor celebrat de Wallenstein 
y de Ferwal. En lo primer concert ha ofert lo quadro de lo 
que fou y es la música de concerto desde 'Is temps de La- 
landa fins als actuals de Bruch y de Laló, passant per Bach 
y per Haydn; en lo segon ha donat la nota de la sinfonia, 
del concerto derivada, valentse no més que de Beethoven, 
lo qual es ben significatiu en un home com d' Indy, tingut 
per I' actual ^e/e del modernisme musical; y en lo tercer 
concert donarà mostres del modern poema musical, rega- 
lantnos ab la seva Mort de Wallenstein y ab lo preludi del 
seu derrer drama musical Ferwal, ab lo preludi de la òpera 
inèdita Mer/í«, del nostre Alberniz y ab altres obres del 
gran mestre Franck y altres dels més moderns. 

Lo mestre d' Indy, que es un músich de debò y fà aquí 
lo que té de fer, com que no ve mes que à interpretar obres 
musicals y no ve à ensenyar músichs ni à formar orquestes, 
no 's preocupa pas molt de que surian algunes cues des- 
cuidades y certes impureses d' execució, sinó de fer ab la 
orquesta que posan à sa disposició tot lo que pot pera evo- 
car tota la seva ànima en la música que ha d' interpretar, y 
axò ho fà ab valenta sinceritat que lo públich li premia be 
ab sos aplaudiments. A tal sinceritat devem 1' haver sentit 
la Sexta de Beethoven y sobre tot la Octava sinfonía inter- 
pretades, encara que no executades, exactament com ho 



-64- 
van ser en altre temps à Barcelona; {en un temps en que 
alguns que aTa segurament hauran cambiat d' opinió van 
trobar que en 1' Andante de la Sexta en Nicolau s' hi gron- 
xava massa y que en V Allegro de la Octava, que deyan que 
havia de ser una pastoral, en iNicolau hi feya efectismes 
de sentiment. Que ho compten al gran mestre Vicentsde 
Indy que com hi ha mon s' hi ha ben gronxat en aquell 
Andante y ha fet sentir en aquest Allegro tot aquell senti- 
ment que Wagner trobava en los Allegros de Beethoven. 
Moltes gràcies sigan donades al mestre d' Indy per haver 
volgut visitarnosy à Mr. Crickboom per haverlo fet venir. 

E. SUNYOL. 



TEMIBLE REVENJA 



Demunt del cup tresca que tresca 
lo vremador cantussejant, 
y baix sos peus la vrema fresca 
lo most preciós va regalant. 

Dels bells rahims de rossa pança 
negre sumoil, dolçmoscatell, 
al viu compàs de aquella dança, 
no 'n queda més que rapa y pell. 

Y '1 gra esclafat que most esquitxa 
sembla que diu ab cert rencor: 
«Si lo teu peu ara 'm trepitja 
jo del teu cap seré Senyor.» 

Jaume Collell, Pvre. 



65 



SON NOM 



No us diré pas son nom. Be prou que '1 diuen 

les de vora del Gave valls umbroses, 

que de cor I' aprengueren algun dia 

à força de sentirlo tantes voltes. 

No us diré pas son nom. Prou que '1 conexen 

del Montserrat les ensopides boires 

que, com si fossen vives, s' afanyavan 

à llaçaria en sos braços, amoroses. 

No us diré pas son nom. Be prou que '1 saben 

aquella fà poch temps oberta fossa 

sota 'Is pins del Vallés, y també aquesta 

de mon cor fet ja troços 1' altra tomba. 

VÍCTOR Balaguer. 



Diu que Deu va cridà un dia 
la Poesia y 1' Amor, 
y 'Is va dir:— Pel bé dels hómens 
anéusen plegats pel món. 

Tu, Amor, de gois embriàgals, 
ómplels lo cor de passió; 
y ab tes ales. Poesia, 
prívals de caure pel llot. 

Vida meva, entre mos braços 
vina, vinahi sense por: 
quan sentiràs que t' estrenyen 
serà per volar tots dos. 



F. Matheu. 



— 66 — 



LO TRAJO ARTÍSTICH É HISTÓRICH 

POMANÇ DE LA. MARQUESOTA 
(Una plana inèdita de indumentària.) 

I 

L' estudi del trajo es assumpto prou interessant de si 
meteix, per lo que importa al art y à la historia, involu- 
crant la de les costums, de la estètica, del sentiment, del 
gust, com y també la de la indústria, del comerç y de la ri- 
quesa de les nacions. Perquè tot axó se relaciona ab aytals 
estudis, ó sinó digaume^'d' ahon provingué la gràcia y per- 
fecció del art clàssich, tan exquisit en ses especulacions 
com perfecte en sos resultats? ,iQuí desconeix 1' avenç teó- 
rich y pràctich dels pahissos moderns que més se han extre- 
mat en la delicadesa de llurs productes artístichs, en la ri- 
quesa de llurs mercats y en lo millorament de llur existència 
ab treballs que la embellexen y endolcen.?^ Tota producció 
d' exa mena revoltant entorn del home, la majoria de 
aquelles la tenen per base y element. Les arts més sublima- 
des estrevan en la figura humana, en la representació de son 
ser, de ses situacions, accions y passions, y la primera for- 
ma representativa del home en concret, sots los conceptes 
industrials, es lo trajo: lo trajo que si li fou indispensable 
de tots temps, constituhint sa més significada exteriorisació; 
la cuberta ab que de sempre y en totes parts feu mésóme- 
nos paper en la moviliíat de la vida... Representeulo despu- 
llat, y lluny de profitar à la estètica y la historia, en Uoch 
de un conjunt de bellesa, serà un mer estudi académich, 
una gala artística ó un esforç plàstich, bó pera acreditar 
maestría en la tècnica orgànica, encara que exa es també 
assequible à lo inorgànich, y ab major vàlua à quant impor- 



-67 -- 
ta al abillament; y es que lo tal, enclou de sí meieix no- 
vells recursos de alta importància artística en sos capritxos 
de faysó, color, y accessoris que lo realçan, com també en 
la diversitat de ostensions de que es susceptible, prescindint 
de ses mudances successives y de sos caracterismes acciden- 
tals y locals. 

II 

Pera donar idea de una de les especialitats del abilla- 
ment, que comprèn tal volta la major de ses extravagàn- 
cies passatgeres, anem ara à ocuparnos de un document his- 
torich-literari, trobat à força de incansables investigacions 
per nostre malhaurat amich y bon company de tota la vida. 
En Marian Aguiló; un romancet de mitjans del segle XVI, 
titolat Cobles ara novament fetes sobre la Marquesota, sens 
data ni nom d' autor, ni lloch d' estampa, lo qual comença 
axis: 

No sestima sols un tant 
tot lantich, si molt be s nota, 
<ípuíx que nos te per galant 
qui no va (à) la marquesota.^ 

Exos dos últims versos riman com tornada forçosa al fi- 
nal de cada cobla. 

De lo que va seguint se deduheix, que \2i Marquesota era 
un tiou trajo (ó part d' ell), vengut de extranyes gents, — ... 
sort de vestiment, — que en alguns, mig cos escusa; es à dir, 
un trajo, en son conjunt, tan esquifit, que semblava faltar- 
li la meylat. Tots los galans mes pulits — usan curt lo cós y 
just, — semblan unes mones vestides: lo marquesot va rasu- 
rat de barba y molt satisfet, y fins armat en campanya, 
porta cuyraça e cota à la nova guisa. En la cobla següent, 
ve à indicarse exa nova guisa ab la disjuntiva de marquesota 
ó pimentella, la última com à trajo més honest. Passant à 
marcar ses diferencies, diu que Xa pimentella , davall ha de 
tenir unjlechó; la marquesota per raho — ha de semblar un 
respall. (Aytals explicacions, sabent que la marquesota era 
un val coUet guarnit de puntes, que començà à estilarse 



— 68 — 
^e temps del emperador Carles V, senyalan la diferencia 
que hi havia entre abdues; la primera rivetada d' un serra- 
llet, y la segona d' una orla de puntilla més eriçada, à istil 
de respall); y tals usos van botant— Ja per tot, com la pilota. 

Diu En Lluís Cabrera de Córdoba, cronista del rey Fe- 
lip II, que desde començos del regnat del meteix (i55o) 
data la invenció de la marquesota, que era una mena 
de collet d' home, de faysó llavors prou senzilla, per is- 
til del coll riçadet que tan bellament rematava lo trajo ca- 
balleresch d' aquella temporada; mes, no tardà en defor- 
marse y exagerarse fins à lo ridícol, produhint la nomenada 
lletuguilla que, caracterisant la indumentària de la segona 
meytat d* aquell segle, obrí tal volta lo camí à la notòria 
perversió del gust anomenat èarrocA, que passant de lesco- 
lleres de escarola, abarcà ben prompte tot lotrajo, ahurit en- 
tre nosaltres ab lo nom que' ns demostra aquest romanç. 

Venim de veure, emperò, que començà ab dos denomi- 
nacions, pimentella y marquesota (ó collar) que anava se- 
guit — d' un gipó curt ab faldeta—y calses ben alsades. — Son 
coses ja molt provades, — ser marquesota perfeta. Per igual 
istil, la camisa molt pujada— fins en lo mig cap veuran — ab 
la lletugaça gran — ques pot fer una ensalada; y sols aquest 
üs guardant, nos fa cas de caparota (ab que se ve à demos- 
trar no feya falta per lo bon efecte total, una capalluhida). 
Seguexen sayos y capots, axi meteix ab collars alsats (colls 
alts): — par sien colls de penjats, — y al restant tots van cur- 
tots: també susa mes avant — portar rugada la bota; — y ab 
aquests trajos novells — quan volen exir de casa, — ells van lli- 
gats ab lespasa , — lespasa no pas ab ells... Lo penacho per 
cimbell (cimera)— joer anar molt be de prova — à la marque- 
sota nova — portan detras al clotell... Los talls à la martin- 
gala (coltellades se 'ndeyan) — portan llarchs y sens custura — 
diuse marquesota pura — y axi ho tenen per gran gala... Los 
galans enamorats — de gros ventre sens mesura,— Jentse curta 
la cintura — semblen odres ben singlats — Dos grans ventres 
amostrant, — hu de sobre altre desola (detall curiosíssim que 
caracterisa perfectament lo aspecte d' aquella vestimenta). 
Bes pot dir aquell refrany: Llarchs de cames, curts de cós,^ 



-69- 
daulos rosegar un os — segons vern V habii estrany.,. Si vo~ 
ien son cos mostrar — ab les calses y besanques (cert rebota- 
ment que feyan les calses en un primer cenyit) — amostren 
tan grosses anques — com les dones en lavar, — y estantlos axi 
mirant — se burla delís la gent tota. 

Altres cobles extenen la censura de la nova moda al sexo 
bell fins les dames se fnetran — dins en infern, ab marquesotes 
ufanes; si convé demanaran à llurs galans sombrero fet à 
la marquesota. La muller dirà al marit: — si voleu en pau 
estar, — feume prestament tallar — de marquesota un vestit. — 
La dama perquè valega, — vol mantell fresch aportar — à la 
marquesota clar, — que /0//0 cos ///?are^í2 (referència als man- 
tells de glasseta y d' escumilla que llavors començaren à 
usar les dones). Gastavan les meiexes, gentil gràcia y ven- 
tall à la moda (primera forma del vano)... Usan també los 
tapins — à la marquesota fets {sdihaildiS d& plantilla y talons 
moll alts)... Vesiían gran varietat de faldetes y faldellins 
molt estofats à la marquesota; gorgueres al coll y al pit, 
etc. — Saboyanes y gorgueres, — na^arenes y marlotes, — vas- 
qunyies bones y rotes (apel•lacions castellanes) — son marque- 
sotes de veres... Marquesota en gran està — per ser roba de- 
licada — que la solta y la casada — pregan per qui la troba... 
Les nines porten estret — de vidres lo cap sembrat (escofietes 
y garlandes), — be los es apropia!, — segons lo llur cervelleí... 
Si la marquesota vera — dones grosses volen plaure, — lo cap 
par que vullen traure — dintre duna berenguera (ensiamera) 
— y les altres parts inflant — semblan una carracota (espècie 
de barcassa): aquesta última es verament la figura que 
presentavan les dames y senyores de les Corts de Maria de 
Médicis, de Isabel d' Anglaterra, de Felip III y altres d' Eu- 
ropa, no sent menys la dalt descrita delshómens y cavallers, 
segons fan veure les coleccions de gravats y de indumen- 
tària que ja abundan d' aquells regnes; restant axí ben jus- 
tificada la aplicació de nostre descriptiu romancet y la acer- 
tada denominació històrica que, pertanyentli ab tanta evi- 
dencia, exteném nosaltres ab cabal propietat, à tota aquella 
època de mal gust coneguda per barroquisme en les arts, y 
culteranisme en les lletres; vera contrafacció per excés, del 



— 70 — 
recte gust tan fàcil de pervertir fins à lo increhible, quan se 
separa de les regles naturals del bon sentit; y heus aquí 
perquè los principals corruptors, foren los primers mestres 
en arts y en lletres. 

III 

No re^onexen altra causa les continues evolucions de la 
moda, entre les artístiques. Aquestes, com més volubles y 
transitòries, resultan més freqüents y sensibles. Per altra 
part, no hi ha res més capritxós que lo gust, sobre tot si 
va acompanyat de fantasia sens il•lustració. Ocorre en mo- 
des de trajos una cosa singular. Se n' improvisa una per 
nou gust ó per avinença de robes y de formes, ó per in- 
ventiva individual, ó imitació importada: la novitat interes- 
sa; si es bona, arrela, progressant fins arribar à la perfecció 
dins son propi estil; axí ocorregué alfinar diverses èpoques 
y períodos histórichs: grechs, romans, mitgevals, etc, puix 
apareguda la novitat per capritxo ó cansament del estat an- 
terior, prescindint d' altres causes, poch à poquet allò que 
agradava y era ben admès, desapareix: mànega ampla, fal- 
da llisa, roba tirada, cos curt y estret, coll obert ó clos, co- 
lors vius ó apagats; tot passa à un extrem contrari; y heus 
aquí perquè la indumentària del renaxement tan noble, ai- 
rosa, elegant y folgada, segons [demostran los tipos ima- 
giners de les derreríes del segle XV y començos del XVI, 
contragueren per influencia de alemanys é iniciativa de 
suissos y lansquenets, extravagants furiosos, les extra- 
nyeses y deformitats que començant per les carlanques de 
gos (a) lletuguilles, acabaren entre un y altre segle XVI y 
XVII per les absurdes desmesures de la Marquesota. 

J. PUIGGARÍ 



Qui no adoba la gotera, ha d' adobar la casa entera. 



7" — 



LA VIDA 



Regnum Dei et justitia ejus. 

Poesia del cel, llengua ab que parla 
lo bon Deu à tot cor de dia y nit, 
déxam de ta paraula sobirana 
la veu de I' infinit. 

Al dolç oreig vivificant del ayre 
embadalida I' ànima la sent, 
y en I' ona juganera de la platja 
y en lo llamp estrident. 

Amorosa. exa veu al trench de I' alba, 
quan naix lo dia y vé à alegrar lo mon, 
ab ella les dels cels y de la terra 
goig de r ànima son. 

Mes quan irada trona la tempesta 
que aplega 'Is núvols ennegrint 1' espay, 
es la veu pahorosa del Altíssim 
que omple à tot hom d' esglay. 

Es la veu de I' amor y la justícia, 
r aygua de vida de immortal salut 
que Deu nos dona un dia y altre dia 
esperant gratitut. 

Un segle la tramet à un altre segle, 
tantost veu de la vida ó de la mort, 
la veu del Paradís y del Calvari, 
la veu de nostra sort. 

Contra la veu del Eternal s' axeca 
sexanta segles fà la del Infern, 
mes del judici en lo gran jorn la única 
serà la del Etern... 



— 72 — 
Aquella veu del fiat creadora 
dels móns que té suspesos en 1' espay, 
que omnipotent en 1' infinit gloriosa 
no cessarà jamay. 

o 

Ditxós aquell que humil 1' haurà escoltada, 
tastat lo pà del cel ja haurà en lo mon; 
la fé y r amor germanes de la glòria, 
cel ja en la terra son. 

De r amor infinida la esperança 
lo Creador en nostre cor posà, 
quan en lo mon exa esperança manque 
lo mon s' esfondrarà. 

Apagarà '1 Senyor la llum del dia, 
les fulgurants estrelles de la nit, 
restant sense consol en les tenebres 
r home dins I' infinit. 

Com voldria llavors tornar à veure 
nàxer lo jorn y haver amat à Deu 
que 'ris mostra ja en 1' escorn de la família 
la sort del regne seu! 

Anyorarà voltat de nit eterna 
del paradís d' amor lo bé perdut, 
y r inefable goig que dona à 1' ànima 
la flor de la virtut. 

Y ja eclipsat per ell lo sol de vida 
que à rembre '1 mon surgí del Orient, 
company de lo seu cor serà per sempre 
foch de remordiment. 

Senyor, tu que del cel sempre nos guaytas 
y en tes mans de la vida tens la sort, 
allunya de la terra les tenebres 
que 'ns voltan de la mort. 

Miquel V. Amer. 



— 73 



LA LLENGUA CATALANA A GRÈCIA 



Ab r establiment de la Companyia catalana en los ano- 
menats Ducats de Athenes y Neopatria, à principis del segle 
XIV, després de la brillant victorià del Cefiso, prengué pos- 
sessió de aquells territoris la llengua de D. Jaume y Ramon 
Llull, al ensemps que se introduhían en ells pera ésser ben 
estojades les Cos/ww5 de Barcelona, base de la constitució 
política y civil del nou Estat. AI possessionarse los Catalans 
de ell tractaren com de potencia à potencia ab lo Rey de 
Sicilià, abans de regonéxerlo com à son senyor y Duch, y 
la primera condició de son regonexement fou lo respecte 
à tot quant constituhía sa individualitat ètnica. En deta- 
llats capítols formularen ses aspiracions y exigències y s'as- 
seguraren per la doble sanció del dret de conquesta y de la 
confirmació real, la possessió material del territori y sa exis- 
tència com à república autònoma de soldats, regintse per 
sos propis estatuts. 

Aquest important document falla per desgracia en 1' Ar- 
xiu de Palerm, que à conseqüència dels esiragos del temps 
y del incendi, sols conté resios escampats de les actes que 
se referexen al Ducat de Aihenes en la derrera desena del 
domini dels senyors sicilians de origen aragonesa; però 
aferman sa existència documents posteriors y consta també 
per ells que fou redactat en la parla vulgar de Catalunya. 

En mes constants investigacions per los Arxius de Bar- 
celona y de la capital de Sicilià he tingut la fortuna de tro- 
bar poques, però curioses noticies del ús de dita llengua 
com oficial en lo govern de sos estats, per los conqueri- 
dors de Athenes y Neopatria, que se referexen als derrers 
vint anys del domini català. 

Lo primer testimoni que conexém del ús oficial del 
català en los Ducats grechs, es un nombrament de jutge de 
apelacions à favor de Bartomeu de Valeri, en lo qual se de- 



— 74 — 
clara lerminanlmeni que se fa conforme als capítols pro- 
mulgats per los anteriors Duchs, redactats en català. 

Altra curiosa prova se 'ns ofereix més endavant, en 1372, 
en un privilegi de exempció y franquesa atorgat à Nicolau 
Embay(sic), batlle de Athenes, per Novella, dona de Jaume 
Sanchez de Lleyda, à la qual en lo concepte de administra- 
dor de sos bens estava obligat à prestar certes servituts. Se 
expressa en ell que fou escrit en català segons l'ús establert 
en la ciutat athenesa. 

Los capítols acordats en aquesta metexa ciutat, més en- 
davant, lo 20 de Maig de 1380, un cop se aquietà un poch 
en los Ducats, ab la proclamació de D. Pere IV de Aragó, 
la anarquia que esclatà à la mort de Frederich III, corrobo- 
ran també per les referències que fan als primitius estatuts 
de la Companyia, que se havia empleat en sa redacció la 
llengua catalana, y que en ella se escrigueren també 
los especials que les principals ciutats se havían donat pera 
son régimen intern, per lo fur de sa autonomia municipal. 

Molt extés degué ser l'ús del català en los documents ofi- 
cials dels Ducats grechs, quan veyém que no sols los nota- 
ris catalans, sinó fins los metexos indígenes, se servían de 
aquell idioma pera legalisar escriptures, ab la particulari- 
tat de que alguna vegada se donava lo cas de estar aquelles 
redactades en llatí, mentres se feya la legalisacióen la llen- 
gua vulgar dels conqueridors. Aquesta observació té molta 
més importància si s' até à que lo càrrech de notari poquís- 
simes vegades lo desempenyaren los catalans, — potser per 
menys instruïts, ó per disfrutar de més medis de viure, ó 
per no conéxer tant bé la llengua y les costums del país, — y 
casi sempre la inteligent raça grega ó los extrangers avehi- 
nats en ditsiDucats. Encara més: lo càrrech de notari fou, 
segons sembla, durant la dominació franca, 1' únich pú- 
blich à que podían aspirar los grechs. Molts foren los qui 
en éll se distingiren durant lo govern dels Catalans: Nico- 
lau y Constantí Mauro Nichola, Bari, Cosme de Durazzo, 
Demetri Rendi, y Nicolau Macri. Al segon li tocà legali- 
sar en companyia del català Periulli de Ripoll, als 22 d' A- 
bril de 1380 en Salona, dues copies de la donació que del 



-75- 
Comtat de Malta feu en 1330 lo Rey Frederich II de Sicilià 
à son fill natural y quefe de la Companyia, D. Alfons Fre- 
derich, donació confirmada més tart, lo ler de Setembre 
del citat any 138c, à favor de son sçet D. Lluís Frederich, 
Comte de Salona, per D. Pere IV d'^Aragó. La fórmula de 
legalisació per lo que al notari grech se refereix, està con- 
cebuda en los següents térmens; «E yo Cojislantinus de 
Mauro Nichola per autoritat del senyor Bari en los Ducats 
de Athenes e la pàtria notari publich, etc. — » 

Ara parlarem del testimoni més eloqüent, més extens é 
important que fins à nosaltres ha arribat, del predomini que 
alcançà en la ciutat de Pericles la llengua de Ramon LluU 
y Muntaner. Sexanta ó setanta anys després de la con- 
questa, quan la terra grega era sa pàtria, y la llengua gre- 
ga la única casi que feria contínuament ses orelles, al ane- 
xionarse los Catalans à la sacrosanta corona de Aragó, com 
ells la anomenavan, redactaren uns capítols que enviaren 
al rey En Pere IV pera sa confirmació, que més que com 
interessades y pobres demandes de gràcies y mercès, deuen 
considerarse y se consideraran sempre com una prova ad- 
mirable de la vitalitat que alcançà en Grècia la parla de 
aquells axuts almogavars, y de la puresa y fidelitat ab que 
la conservaren à pesar del temps y de lo moll llunyans que 
estavan de sa mare pàtria. 

Per aquesta rahó y per la riquesa de detalls que conte- 
nen, los nomenats Capítols de Athenes son d' un valor filo- 
lógich, polítich é histórich extraordinari, y han cridat ab 
justícia la atenció de tots los historiadors del Orient llatí. 
Com una petita mostra del català que s' escrivia en aquella 
ciutat à fins del segle xiv, heusaquí les hermoses y patrió 
tiques frases ab que terminan: «ítem placia à la dita sacra 
Reyal é ducal majestat que la dita universitat de Cetines 
els habitants daquella puguen e dejen usar e perseverar e 
estar e gaudir segons los estatuts constitutions e usatges e 
costums de barchinona. Plau al senyor Rey. ítem placia a 
la dita sacra Reyal majestat que li placia de no abandonar 
nos ni derelinquir del seu títol ni dels seus descendents. E 
encara que la dita Reyal e ducal majestat nons puga donar 



-76- 
ne cambiar ne lexar sols altra senyoria neguna per nengun 
modo tilol ne rao sinó sola ala sacra sancla corona darago 
e dels seus descendents. Plau ai senyor Rey. Romeu debe- 
llarbre per los manaments Reyals e ducals Castella e Ca- 
pità de la universitat de Cetines sindiciïs proiiomens e 
consell de la dita universitat que tots genolls ficats en terra 
humilment nos comanam en gràcia de la Reyal e Ducal ma- 
jestat vostra. Dades en la ciutat deCeiines, (Athenes), etc.» 

Lo segon y últim document català que se ha conservat 
procedent de Grècia es lo que à semblança del anterior po- 
dríam denominar Capítols de Salona. Allí, en aquella petita 
vila miig-eval, que fou en la antiguelat la Amphysa dels 
Locrios, en lo castell franch construií demunt los murs de 
la Acròpolis helénica, quals ruines ombrejan les impo- 
nents altures del Parnàs y del Kiona, se reuniren à últims 
de Maig, y principis de Juny de 1380, los procuradors de 
Thebes y Livadia junt ab los de la metexa Salona, pera re- 
dactar unes peticions à Pere IV, en lo fons y en la forma 
molt paregudes à les de Athenes. Per la omissió que en elles 
se fa de les pretensions de les tres ciutats congregades, es de 
presumir, com sospita Gregorovius, que sols contenen un 
extracte dels capítols, es à dir, la part referent à D. Lluís 
Frederich de Aragó. Des lo punt de vista de la llenguaaquest 
document es un dato més que prova sa existència en les 
metexes vertenis del Parnàs, però sots I' aspecte históricb 
no té de bon iroç lo valor del precedent. 

Molt exiés degué de ser loconexement del llenguatge ca- 
talà en aquells apartats dominis de la Corona aragonesa, 
quan ab ell se dirigia lo nou príncep y duch Pere IV, no ja 
à sos propris súbdits, sinó als grechs, franchs, y albanesos 
que poblavan los Ducats. En català manifestava son pesar 
à Helena Caniacuzeno per la mort de son espòs Lluís Fre- 
derich, concedia privilegis de ciutadania franca al notari 
Dimitri Rendi, y dava les gràcies als albanesos y als caste- 
llans grechs de Salona per son zel en la defensa del país 
ducal; en català felicitava al astut florentí qui devia despos- 
sehirlo de ell, Rainerio Acciajuoli, per haver conservat la 
pau ab lo Bescomte de Rocaberti, y escrivia per fi als franchs 



— 77 — 
y grechs de Livadia fugitius en lo Negropont, à la uni- 
versitat de Neopatria, y als senyors de Argos, Patras y Le- 
pant. 

A pesar de aquests valiosos testimonis que ab dificultat 
podrían reproduhirse en i* ordre cancelleresch, en quant à 
les llengües francesa é italiana que portaren al Atica los 
nobles senyors de la Roche y de Brienne y los florentins 
Acciajuoli, no crega ningú que lo català s' arrelés entre los 
grechs. Jamay han après aquests la parla de sos conquista- 
dors, ja hajan sigut los Romans de Sila y de Metelo, ja los 
Franchs de Villehardouin y de la Roche, ja los catalans de 
Alfons Frederich, ó los Turchs de Bayaceto. 

Tal es la curta, però curiosa historia de la llengua catala- 
na en la gloriosa terra dels Héroes y les Muses. Res ha que- 
dat de nostra dominació en ella. Sa memòria va esborrant- 
se de allí de dia en dia, y sols la conservan alguna que al- 
tra tradició popular y les persones erudites. En les gran- 
dioses fortaleses que coronan les altures de Livadia y Salo- 
na, qual arrunament he presenciat ab dolor, es dificil dis- 
tingir entre los carreus pelàsgichs poligonals y los rectan- 
gulars franchs, los que alçaren ab sos braços vencedors 
nostres antepassats. Lo que no desaparexerà may més, per- 
què la historia ho ha recullit ab preferència en son mater- 
nal sí, en los interessants testimonis que acabo de citar, es 
lorecort queevocavaab orgull nostre Pau Margarit en 1454, 
en un hermós panegírich, de haver convertit la nació cata- 
lana à sa nadiua llengua «aquella vetustíssima e famosissi- 
ma Athenes dont es exida tota la elegància, eloqüència e 
doctrina dels Grechs». 

A. Rubió y Lluch 



La donzella no s* enuig, que la fortuna no li fuig. 
Val més talent que pà de formem. 



-78- 



A SANT FRANCESCH DE MONTSACOPA 



Ignem veni mittere in terram, 
et ^quid volo nisi ut accendatur? 
Luc. XII, vers. 49. 



AL DISTINGIT ARTISTA OLOTÍ EN MARfAN VAYREDA 

^•Donchs qué hi fas ací dalt, humil Patriarca? 
Fondslades y avenchs té la comarca 

y tú ^-pujas al cim? 
Si sempre aymares valls y clots y planes, 
^•qué hi ha en exes montanyes catalanes 

que 't fan dexar I' abím? 

Los plans de Bas y Presas enamoran, 
à Sant Privat y à Pinya tots t' adoran, 

^•per qué 'Is passas d' un salt? 
A Ridaura 't darían bon estatge, 
à Bianya bell y místich hermitatge, 

^•qué hi fas donchs ací dalt? 

Sant Joan tindria fonts y suaus canturies, 
Beguda jardins, hortes y boscuries, 

ses campinyes la Cot, 
Santa Pau y Batet ses amples fexes, 
^•per qué les valls hermoses ara dexes 

per un volcà d' Olot? 

Tenint tants monestirs, esglésies dóriques, 
catedrals de belleses esculptóriques, 

basíliques tan grans 
à Catalunya, à Espanya, à tot Europa, 
jno tenías, Francesch, cap Montsacopa, 

ni un temple entre volcans! 



— 79 — 
Mes ja son corgelats. Ja fa centúries 
que omplenan la comarca à voladuries 

los pobles mes gentils. 
^•Los veus? Totes les closes apagades, 
montanyes pintoresques y enesprades 

son assopluig tranquils. 

Ja les corrents bassàltiques son gredes. 
Los carralls apagats, les tosques fredes, 

s' omplí de vida eix lloch. 
Contempla bon Francesch 1' ample anfiteatre, 
los ignífers gegants no 's volen batre, 

finí '1 regnat del foch. 

No té '1 Montolibet ni una glopada, 
fins la gola ha perdut lo Garrinada, 

Batet tot ho ha escupit; 
ni té una espurna al cor lo Visaroca, 
que Aquell qui fa volcans dels monts que toca, 

de tots n' ha tret lo dit. 

^•Que no te 'n sabs anar, humil Patriarca.í^ 
Amaga, donchs, amaga à la comarca 

lo teu volcànich cor. 
S' omplenarà d^esglay si ací un jorn mira, 
veurà en lo Montsacopa la guspira, 

y fugirà de por. 

Detura exa erupció de flama eterna, 
oh místich Serafí, si s' enlluherna 

lo cim dels monts llunyans, 
des Puigsecalm, Cogolls y Capsacosta 
diran als de les valls: — la fi s' acosta, 

dexéu exos volcans. 

Reprimeix lo teu cor de ruhenta pira, 
seràfich aymador, tothom se gira, 
la veu ja es à Collfret 



— 80 — 
y à Grau y à Marboleny retruny 1' alerta, 
y à Capsech y à Montràs tothom desperta 
pel Montsacopa atret. 

Desfesne lo camí. Ton cor captiva 
hon sa flama invasora y eruptiva 

no veja un sol poruch. 
Retorna à tos avenchs y fondalades, 
no avives ací dalt les flamarades, 

serías malesiruch. 

jMes ay, mes ay de mil ^Cóm al asceta 
podrà capir lo terrenal poeta, 

al místich lo profà? 
^Cóm entendre dins sort materialisme 
la veu ab que 1' abisme atrau V abisme 

y lo volcà al volcà? 

No 't mogués d' ací dalt, ton foch no espanta, 
volcà d' amor diví, ta flama encanta, 

no crema que goreix. 
Si les closes dels cors veus apagades, 
comunícals les tendres flamarades 

d' eix foch que sempre creix. 

Remou de nostres ànimes la cendre, 
consérvahi lo caliu, fésles encendre 

en místichs, suaus amors. 
No 't mogués, serafí, d' exos paratges, 
ja sé que lú no vols cremar vilatges, 

que vens à inflamar cors. 

De tan místichs amors vessa la copa 
sobre 'Is pobles vehins del Montsacopa 

y feslos franciscans.. 
No dexes per la vall exa montanya, 
perdrías ta millor, capdal peanya, 

ton temple entre volcans. 



Roman sempre ací dalt. Venta la greda, 
agita 'Is bufadors y que may freda 

la lava 's torne llot. 
Ja veig perquè les valls, Francesch, passares 
y com, sent tan hermoses, les dexares 

per un volcà d' Olot. 

Si tots.'son corgelats, tu ets la centella, 
seràs d' exos abims lo centinella, 

dins sa foscor 1' estel. 
No 't mogués d' ací dalt, humil Patriarca, 
abasta amor diví per la comarca 

ja que ets aprop del cel. 

Dexeble del Amor, ton cor convida 
à entrar dins lo volcà per la ferida 

del cor de Jesucrist. 
Nasqueres per llençar foch à la terra, 
^•qué vols sinó saber des d' exa serra 

si 'I foch encès has vist? 

De totes les comarques, la olotina 
serà la més hermosa y més divina, 

r abrasa un serafí. 
Qui diu que '1 Montsacopa no llambrega,. 
no sap que, à son redós, d* amor batega 

lo cor del olotí. 

Benhaja, Sant Francesch, benhaja 'i dia 
en que pel Montsacopa feres via 

passant los clots d' un salt. 
No 'l mogués, no, del cim que 't dona estatge, 
y sia niu dels cors ton hermitatge, 

jno *t mogués d* ací daltl 

Jaume Boloix t Canela. 



82 



LO FEMINISTA Y LES DONES 



Preguntant separadament à dues dones, una y altra ben 
expertes à la vegada que prou franques pera no ocultarme 
la veritat — quin parer les hi merexía la solució que dona 
Paul Bourget al conflicte tremendo d' Un cceur dejemme — 
totes dues, sense pensarshi, me van respondre que la tro- 
bavan falsa. 

Cóm? 

— Sí, — me va dir una d' elles. — Perquè jo, en lo càs de 
M.me de Tillières, me 'n vaig als Estats Units ab en Po- 
yanne; no abandono à un home tan bó. 

L* altra, segurament més apassionada, tirava per un 
altre cantó: 

— Ah, no — va fer — no. Jo 'm caso ab en Casal; V amor 
es r amor; no es lo carinyo engendrat per la compassió y 
r admiració. 

Y, ni una ni altra, comprenían lo sacrifici que, per pe- 
nediment y delicadeses d' ànima, s' imposa finalment la 
heroynade Bourget. Alió de la retirada al convent era, per 
elles, poesia falsa, un pur convencionalisme de novela. 

Més tart, una tercera, més somiadora que les anteriors, 
saltà tot seguit: 

— Ah, no, no, no, no: M.me de Tillières los estimava à 
lots dos. 

Y com jo 'm quedés parat, vaig veure que tota somiosa 
y oblidant que jo fos allí, afegia entre dents: 

— Per qué, per qué no s' ha de trobar un Poyanne prou 
supeiior que, segur de la predilecció de la seva estimada, 
no li permeta jugar ab un Casal no més que per pura dis- 
tracció? Ab l'un, l'amor serio, fervorós, indestructible; 
ab r altre, la broma, 1' alegria passatgera... àdhuc pera riu- 
ressen després ab lo primer? Aquesta hauria sigut la felici- 
tat d' una Tillières. Lo del convent, m* ho calificà també 
de papa. 



-83- 

Y tot dexantme esclafat, aquesta me semblà la més sin- 
cera de totes. 

Cal afegir que les dues primeres eran viudes y que la 
tercera estava separada del marit. 

No hi veyéu en cada una d' aquexes respostes una novela 
distinta.^* A mi me revelavan tres temperaments ben opo- 
sats, tres histories secretes] ben dessemblants... fins llàgri- 
mes d' origen ben divers. 

Narcís Oller. 



NADAL ^'^ 



Som al punt de mitja nit, 
va nevant seguit, seguit; 

Beihlém somia: 
veu la escala de Jacob 
per hon baxan altre cop 

llums y armoníes. 

Entelant les vives llums, 
mísiich núvol de perfums 

d' encens y mirra, 
s' esUanega pels grahons, 
com s' escampa pels turons 

la boyra humida. 

Quan la escala ha encatifat, 
ab quieta magestat 

legions divines 
hi devallan tan suaument, 
com del cel, hon s' ha anat fent, 

la neu rellisca. 



(') Aquesta composició ha sigut armonisada per Ío mestre Mas y 
Serracant, y forma part d' un bell volum de poesies que esti à pu'àt 
de sortir ab 1' escayent títol de «Nadales.» 



-84- 
Los espurnejants capells; 
les d* encesos colors bells 

vestes polides; 
les dalmàtiques d'or fi; 
los cinyells de carmesí; 

sarrells que brilían; 
Les estoles d' or y argent; 
ales blanques, removent 
ses plomes fines... 
maravella de colors, 
sembla un fay de flors y olors 
que al mon s' estimba. 
Lo corteig angelical 
ja s' atura en lo portal 
d' una establia; 
fenthi un march los querubins, 
van omplintla 'Isserafins 
de melodies. 

Boy brandant sos encensers, 
los arcàngels son primers 

prop de Maria; 
quan han vist à son Fillet 
que en sa falda 's mor de fret, 

als àngels diuen: 

— De llevant fins à ponent 
espargiu en un moment 

salms d' alegria. 
Ha nascut lo fill de Deu 
y als pastors vol à prop seu; 

ivolàu! ique vingan!— 
Refrech d' ales s' ha sentit, 
y un chor d' àngels tot seguit 

pren embranzida; 
Glòria in excelsis cantant, 
ja son lluny; ja 's pert son cant; 

ja no s' vi ran... 



— 85 — 
Pastorets y majorals 
per aquells nevats barals 

contents fan via; 
com Jesús té lo que vol, 
ja se 'n torna '1 bell estol 

y al cel s' enfila. 

Si la escala 's va fonent, 
la nevada s' ha anat fent 

atapahida, 
y es que en los divins vergers 
ha caygut dels ametllers 

la flor puríssima. 

JosEPH Mas y Casanovas. 



PLER DEL FUMAR 



(iDILI esfumat) 

Lo perfum del bon tabach es 1' únich aroma permès als 
hómens. ^ 

Lo cigarro es símbol de la vida; ab cendra blanca 'Is 
bons, los dolents ab cendra negra... axí 'Is recorts nostres. 

Xuclàm lo cigarro per mantenirlo encès... si 'n fém 
massa, espireja y passa depressa, axí meteix les passions. 
Mantenir encès lo cor perquè no s' apague lo sentiment; 
no excitarlo massa perquè, tot volant, no 'ns acabe la vida. 
|Si 'n desperta lo fumar de fantasies! Les glopades del fum 
dins un raig de sol, recordan la creació; espirals arrodoni- 
des que s' engrandexen esíumantse... los primers móns; 
les colors de 1' arch de Sant Martí aparexen en lo fum que 



— 86 — 
se pert en 1' ayre, com se perdran los nions metexos y lot lo 
que no essent esperit haurà volat amunt, superbiosament, 
per assimilarse à Deu... 

Un bon cigarro es com la vellesa... sobre un cèrcol de 
foch lluu sa corona esblanquehida, mústiga. 

Com los cigarros apagats, son més forts y picants, tor- 
nats à encendre, axí I' ànima reviscolada per la mort (del 
cos) serà més enèrgica, més viva, més forta. 

Dels plers de la vida es lo qui més temps resta; jo '1 vull 
seguir que ell acompanyarà ma vellesa... 

Magnífich tabach, ben prompte seràs una punta envi- 
lida y un polset de cendra... 

Mes lo fum haurà pujat al cel, la cendra sola tornarà à 
la terra... 

D' unes notes de mon Pare Marian, 

Àngel Aguiló. 



LA CAMPANA DE VILELLA 



Ay! Campana de Vilella, 
que à morts brandes tota sola 
senyalant la mort dels Reys 
de la terra ^cóm no tocas? 
No s' ha mort cap Comte-Rey, 
mes s' ha mort lo qui 'Is corona, 
que es lo poble català 
lo qui avuy baxa à la fossa. 

Ayl Campana de Vilella, 
bé tens perquè tocar sola! 

Ja 's morí '1 Rey en Martí 



-87- 
sens dexar tany de sa sora; 
lo d' Urgell morí també 
6 l'han mort, com algú compta; 

lo seu net de Portugal 
la gelada '1 va colMórcer, 

la gelada del Abril 

auedexà sens fruyts les hortes; 

de Provença vingué un Duch, 
arch de pau, com Dona Dolça, 

sortí '1 sol quan arriba, 
mes layl tost anà à la posta. 
Campana la de Vilella 
,bé ho signares abans d horal 
Ara un Rey s' ha coronat 

à la Seu deÇaragoça, 

la corona se n endú 

terra endins, dexant son poble, 

com dexant la mare va 

per donar gustà la esposa. 

Son Palau abandonat 
per sí meieix s' enderroca, 
que fins la pedra ha senlil 
r alé gelat de la tomba. 

En los ports estella '1 sol 
los pochsvaxells que hi fan ombra: 

als mariners que s'hi han vist 
reys del mar, los cors los ploran. 

Dels castells y dels palaus 
als ioiglars trauen defora, 
que la llengua de llurs cants 
no la 'n troban tan senyora 
com la llengua de la Cort 
mitg cristiana mitg mora. 
Ab les lires dels jotglars 
rost avall rodan les trobes 
d'enRoiç, d'enMarchyenLlull, 
que un alé d' oblit s'emporta... 
Catalunya que ho ha vist. 



— sa- 
ni alça '1 braç, ni bada boca... 
Ayl Campana de Vilella, 
)& pots tocar, que es ben morta! 

Morta n' es la filla gran 
del alt Rey qui anà à Mallorques, 
la corona li han llevat 
y la llengua li afrontan; 
la noblesa d' antigor 
li han dexat befar del poble; 
de ses Corts y Parlaments, 
no se 'n parla tart ni d' hora; 
de ses gestes de renom 
-esborrant van la memòria: 
Catalunya avuy ha moit, 
branda, branda tota sola, 
Campana la de Vilella, 
que Catalunya es ben morta! 



La Campana no ha brandat, 
ans lo vent un crit ne porta 
que la terra fa estremir 
del Pirineu à Mallorques. 
Catalunya no ha pas mort, 
no canteu tan prest 1' absolta 
si esmortida en la pols jau 
:gorirà y s' alçarà forta. 

Quan veureu negra foscor 
à Ponent, y i' alta torra 
de Castella, com illot 
en mitg de un mar de deshonres, 
y lo estandart moradench, 
daurat del sol de la glòria, 
veureulo espurnat de fanch^ 
que fills borts li tiran sobre; 
quan no reste d' aquell Món 
d' hon fou senyora y majora, 
ni un escut en son brial 



-89- 

ni un joyell en sa corona; 

quan befada de sos fills 

veureu la Reyna orgullosa, 

que aborrí de son marit 

à la Mare per ser pobra, 

y veureu plor en sos ulls 

y humilitat en sa boca; 

llavors veureu que no ha mort 

Catalunya, la Gendrosa, 

lo seu cel veureu blavís 

y les esteles que '1 brodan 

brillejant als ulls del món 

€om les lletres de sa historia; 

de sa llengua la alta honor 

la veureu refloridora, 

y r encís de sos cantars 

ser delit de vells y jóvens'. 

nous jolglars despenjaran 

les dels Marchs liresjpolsoses 

que gemegan sens parar 

de la nit del temps en I' ombra. 

Los sagrats temples sos murs 

sentiran retrunyí ab joya 

los accents renovellats 

dels Papes Llunes y Borges, 

dels Sanis Ramons y Vicents 

barrejat ab cants de glòria 

les lleys que un rey deshonrà 

altre Rey à honor les torna; 

velles Corts y Parlaments 

obriran de nou llurs portes; 

vaxells (ompliran llurs ports, 

llurs monts aspríus noves torres; 

lo Palau abandonat 

que ab sa Capella apar tomba, 

obrirà '1 Tinell Major 

per rebre 'Is braços y 'Is Pobles, 

y allavors veurà lo mon 



1897. 



— 90 — 
que Catalunya no es morta! 
No toques no, donchs, Campana, 
fins que pugas tocà à glòria. 

Gayetà Soler, Pvre. 



LA CREU DEL COMTE DE FOIX 

EN LO TRESOR DE MONTSERRAT 



( 1465 à 1469) 

La penúria del país, mentres la guerra civil ensagnava 
les regions catalanes, empobrint lo Principat, motivà, à la 
vinguda del rey Pere, Conestable de Portugal (1464), que se 
giressen los ulls vers los tresors de les esglésies y dels mo- 
nestirs. Entre aquests derrers, Montserrat y Poblet ocupa- 
van lloch preminent à causa dels ornaments valiosos allí 
depositats per la pietat dels Sobirans y Magnats dels se- 
gles XIV y XV. 

Per lo que à Montserrat pertoca, bé 's dexa entreveure lo 
increment que la devoció à la Patrona de Catalunya, pren- 
gué, durant los regnats de Pere lo Ceremoniós y de son fill 
Joan I. Al casarse, aquest derrer, ab Violant de Bar (1380), 
residiren algunes jornades del Setembre à Montserrat (i), 
Mes avant, la muller de Joan I, en 1393, passà part del 
Agost en lo propi Monestir, fent lo camí de pujada à peu (2) 
quan era costum general pujarhi en ase ó mul (3). 



(i) Las Damas rf' Aragó, per S. Sampere y Miquel, pi. 141. 

(2) Joan I escrivia à sa muller desde Tortosa, lo 6 d' Agost de 1 393, 
acusant trebut de sa carta feta à Montserrat lo 2 d' Agost, pregun- 
lantli quants dies romandria en lo Santuari, parlantli de la obra del 
Monestir y dihentli entre altres coses E car vos sots ben trobada en lo 
cami e en lo pujar de la costa, en que però nos tenim per dit que hau- 
rets passat assats treball e affany pus a peu la avets pujada. {Revista 
històrica, Ano III, nom. 25 pi. 148, Barcelona.) 

(3) Sis sous barcelonesos costava lo lloguer d' un ase per pujar à 



— 91 — 

L' increment de la devoció à Madona de Montserrat por- 
tà com conseqüència immediata la entrega d' ofrenes valio- 
ses. D' elles no se 'n té, per ara, cap conexement detallat, 
però d' alguns d' aquests objectes ne parla la documenta- 
ció de les guerres de Joan II. 

En lo mes de Maig, del any 1466, la ciutat de Tortosa 
sufría un estret siti. Davant sos murs hi tenia concentrats, 
Joan II, quants elements de guerra disposava. Lo rey Pere 
volent atendre al socors dels assitiats, no podia per falta de 
diners. En aquesta inseguretat y no sabent de quina ma- 
nera procurarse la suma que li mancava, escrigué desde 
Manresa als Concellers de Barcelona (i5 de Maig de 1466) 
à fi d' esplanar com à solució, quese podria fer diners de la 
plata existent en les esglésies, qual plata després, mijançant 
Déu, se refaría ó reintegraria del tot. Llavors se fixà, lo Co- 
nestable de Portugal, ab algunes peces assenyalades del 
tresor de Montserrat, les quals eran, una valiosa custodia 
de plata donada al Santuari per lo penúltim Comte d' Ur- 
gell que, com sabem, era besavi seu y una creu de plata 
que havia sigut del Comte de Foix, present fet à la Verge 
per ell meteix. Son les seues pròpies paraules estes que con- 
rinuàm: «E entre les altres hi ha una custodia antiga que 
fonch dada per un nostre besavi Comte durgell a Montser- 
rat que es de fayço e forja antiga, lo qual la gloriosa verge 
Maria quins es protectora, e en qui esperam no haurà per 
mal se desfaça que mes fa ell per nos. E lo argent de les 
sglesies que ara se desfés bes refaria algun temps dant nos 
Deu victorià e prosperitat. E no es de menor estima la creu 
que a la gloriosa nostra dona presentada havem que la dita 
Custodia.» (i) 

Era, aquesta creu, originaria del Comtat de Foix, havent 
pertangut à hu dels derrers Comtes de Foix. Segurament 



Montserrat, segons ho llegim en cert document del any 14 18 enclòs 
dintre lo Manual V del Arx.'del Hospital de Santa Creu de Barcelona. 
Allí 's diu: es degut d un hom per loguer de un ase quen havia logaí 
lo defunt per anar d Montserrat VI sous. 

(i) Cartes Reals Originals 1463 fins 1466. {Arxiu Municipal de 
Barcelona. 



— 92 — 

seria molt rica: lo material era or y plata, contenint un 
valiós crucifix y molls balaxos, diamants, perles y altres 
pedres fines. Lo Gonestable de Portugal la regalà à Mont- 
serrat al ésser elegit rey dels catalans. Ingressà en lo tresor 
d' aquest Santuari en 1' any 1465. 

Lo Monestir estava exposat à algun colp de mà del ene- 
mich, si bé es cert que 's prengueren grans precaucions 
converiintlo en fortalesa, qual comandament estava, per 
aquests anys, à càrrech del donzell Ponç des Papiol de qui 
passà en Agost de 1466 à les del donzell Pere Ferrer, nebot 
carnal del Abat. Totes les joyes y ornaments de valor foren 
tretes del Santuari y conduhides à Barcelona hon se guar. 
daren depositades en la Seu. 

En una detallada relació de la manera com per lo rey 
Pere se socorregué à Tortosa en lo siti del 1466, publica- 
rem una interessant carta seua, datada à Granollers lo 4 de 
Juny de 1466 (i), hon exposant un nou progecie militar y 
económich de socors, deya que *s podia pendre una part 
del argent de Santes Creus, la custodia antigua donada per 
un Comte d' Urgell à Montserrat y altres bens que pogués 
haverhi per esglésies y monestirs y donàntloshi les segure- 
tats necessàries, fos, son metall, amonedat en la seca de 
Barcelona. 

Als pochs dies lo rey Pere moria à Granollers sense rea- 
lisar aquestes incautacions. Llavors lo govern de Catalunya 
restà à mans dels diputats finsjà 30 d' Agost en que se nom- 
brà rey à Reiner d' Anjou. 

Lo 12 de Juliol de 1466, lo concell qui havia la direcció 
del Principat, tractà de prosseguir la execució del progecte 
del difunt Monarca de amonedar la plata y or de la creu 
del Comte de Foix y retirarne les pedres precioses y cruci- 
fix segons havia estat en principi tractat y concordat entre 
lo conestable portuguès y lo convent de Montserrat. De la 
manera com se volia portar à terme ne donarà idea especi- 
ficada la copia del acort pres sobre dit particular (2). 



(i) Pere Joan Ferrer, militar y stnyor del Maresme, plana 64. 
(2) Delliberacions dels Diputats 146 5-1 467, íoli 76. (Arx. de la 
Corona d' Aragó.) 



— 93 — 
«De part dels Senyors deputats e consell representants lo, 
principat de Cathalunya en virtut de la comissió de la cort 
últimament als cathalans celebrada en la Ciutat de Leyda 
et àlias, entrevenint e consentinthi la Ciutat de Barchino- 
na, ífets manament al discret mossèn Arnau Guillem Ça- 
muntada prevere, Barthomeu Quintana mercader procu- 
radors del Rnt. abbat del Monestir de Montserrat, ffrare 
Guillem Dons procurador del convent del dit Monestir, 
Johan Brujo notari e Amador Xetard perayre tenints les. 
claus de la caxa dins la qual es lacreu deuall scrita que de- 
continent donen e liuren als dits deputats e consell !a 
quantitat de or e argent qui es en la creu vulgarment diia 
del Comte de Foix, la qual creu per lo Sermó Senyor Rey 
de loabla recordacio en lany prop passat fou oferta a nos- 
tra dona e al dit Monestir de Montserrat. Retenguts vers 
los dessus dits procuradors Johan Brujo e Amador Xetard 
en nom del dit Monestir eo dels honorable prior e convent 
de aquell lo Crucifix e los balaxos diamants perles e altres 
pedres fines qui son o stan afixes en e ab la dita creu. E 
açó facen per tant que los dits or e argent puixen ésser con- 
vertits en les despeses fahedores per lo desempatxament 
dels socors de Tortosa. Attés que en vida del dit Senyor 
Rey fou apuntat e concordat ab los prior e convent del dit 
Monestir que los dits or e argent fossen convertits en lo dit 
socors eaxi foren ells contents pus lo valor de aquells fos. 
assegurat a censaí sobre lo dit General. E attés que los dits 
deputats e consell qui per mort del dit Senyor Rey succe- 
hexen en la potestat perseguexen e continuen lo desem- 
patxament del dit socors per conservació del patrimoni 
Reyal e benefici de la cosa publica del dit principal, e son 
contents assegurar lo dit valor a censal sobre lo dit Ge- 
neral.» 

«Mes anant fou deliberat e conclòs que los Senyors depu- 
tats haien potestat amplissima de crear o vendre censal 
mort als abbat e covent del dit Monestir de Montserrat per 
tanta quantitat de preu quanta serà lo ver valor dels dits 
or e argent a raho o for de XVI ni per mil ab tals o sem- 
blants salari de procurador, pena de no fermar de dret obli-. 



— 94 — 
gacions e altres clàusules e cauteles contengudes en sem- 
blanis censals per ells venuts e carregats, e que lo preu del 
dit censal sie deduhit de la resta de aquelles Sexanta milia 
lliures qui al dit Senyor Rey foren oferies per los lavors 
deputats e consell, cometent lo dil consell sobre la ferma 
del dit censal e apoca del dit preu e coses necesaries à per- 
fecció del dil censal als dits deputats amplíssima potestat ab 
libera e general administració.» 

Passaren sis dies sense que poguessen venir à conclusió 
en aquest fet, à qual objecte, en la sessió del i8 de Juliol, 
se nombrà una junta de la que formà part un representant 
de Tortosa, à mans de la qual devia passar la dita creu. 
Del contingut de la acta se 'n deduheix que les persones qui 
la lenían en custodia, segurament los Canonges de Barce- 
lona, reíusavan entregarla per ferne moneda. 

«En quest consell fou feta delliberacio e conclusió que 
los Senyors deputats ensemps ab lo Senyor bisbe de Vich, 
mossèn Abbat de Ripoll, mossèn Johan Comes canonge, 
mossèn Johan Soldevila prevere, lo Noble mossèn Johan 
Ramon de Josa, mossèn Bernal Fivellermaior de dies cava- 
ller, Ffranci de Santmenat e Anal de Claramunt donzells, 
mossèn Jacme Ros, mossèn Ffrancesch Lobet, mossèn Luis 
Setanti Ciutedans de Barchinona, micer Johan Vello ciu- 
teda de Tortosa, en nom e per part del dit Consell per la 
potestat que ara de present los ne donen haien en tota ma- 
nera a lurs mans per lo dit consell la creu vulgarment dita 
del Comte de Ffoix, e aço per les rahons e causes conten- 
gudes en altra deliberació de la qual resulta cert mana- 
ment, feta a dotze del corrent mes de Juliol. E per haver 
la dita creu puixen fer, e fer fer tots manaments necessaris 
à qualsevol persones per qui sie detenguda e encare tots 
procehiments e enaniaments que mester sie. E fer e fermar 
apocha de aquella e totes confessions e cauteles que vist 
los serà fins realment e de fet la dita creu sie en lur ma 
per lo dit consell ab aço emperò que los crucifix e los ba- 
laxos diamants perles e altres pedres fines que son e stan 
afixes en e ab la dita creu resten a la sacristia de la seu de 
Barchinona on la dita creu de present sta e sien dits e scrits 



-95- 
als Rnl. Abbat e convent de Montserrat en manera que no 
stiguen à carrech del dit consell. E los or e argent qui en 
la dita creu es sie pres per losdepuiats e persones en nom 
del dit consell e aquell puixen fer fondre e amonedar a la 
mes utilitat que fer se puixe per ço que lo valor o proce- 
hit dels dits or e argent puixe ésser convertit a les neces- 
sitats de la guerra. Donant e comettent lo dit consell am- 
plissima potestat sobre les dites coses als dits deputats e 
persones eletes sens referir encarregants los que de les re- 
budes e dates tingueu compte per que sen puixe dar qual 
raho se pertany.» 

«E mes a sobre habundant cautela donaren amplissima 
potestat als dits deputats de fer venda de censal als dits 
Abbat e convent per tant preu quant serà lo valor ver dels 
dits or e argent en la forma e manera ja delliberades a dotze 
del corrent mes de Juliol havents aci per rehiterades la 
dita delliberacio.» 

Mes no valgué que haguessen posat en aquesta junta 
persones de la respectabilitat del Bisbe de Vich, Abat de 
Ripoll, Canonge Comes y altres, puix la Creu del Comte 
de Foix se salvà llavors d' ésser destruïda, mostrant que la 
seua costodia havia recaigut en bones mans. 

Emperò lo progecte de ferne d' ella moneda, encara que 
adormit, may s' havia abandonat y tornà à surgir 'dos anys 
després. Lo 27 d' Abril de 1468 se parlà novament de amo- 
nedar la creu de Foix, suscitantse un conflicte legal ó mi- 
llor dit burocràiich, per si devían satisferse ó no, ab dit 
motiu, certs drets de la Generalitat de Catalunya, segons 
ho diuen les següents ratlles de la acta de la sentada ha- 
guda per los diputats: 

«ítem com en lo passat per deliberació e manament del 
dit concell fossen preses les claus de una gran caxa qui es 
en la sacrisiia de la Seu de Barchinona en la qual es lacreu 
vulgarment dita del Comte de Ffoíx qui per lo Rey en Pere 
de memòria recordable fou dada al Monestir de sancta 
Maria de Montserrat les quals claus huy en dia stan en po- 
der delsSenyorsdepulats qui pretenen per aquella han ésser 
paguats certs drets al General per ço es feta deliberació e 



-96- 
conclusió que aclarida per los dits deputats als quals a so- 
les la conexença pertany la qüestió qui es si deu paguar 6 
no los dits drets puixen los dits deputats tota hora que 
volran, pus la dita declaració sie feta, restituir les dites claus 
no obstant qualsevol interès que lo present consell hi 
hagués ne sperada altra deliberació del dit consell.» 

Laboriosa incautació. Fins quasi bé un any més tart no 
se portà à efecte resolentse que se devían satisfer los drets 
de bolla de la Generalitat. Serían, aquests drets, los de en- 
trada à Catalunya de la creu de Foix, lo que provarà que 
fou adquirida per lo Conestable de Portugal després de la 
seua arribada al Principat. 

En 1469, resolta la qüestió burocràtica, la creu sigué 
desfeta y or y pedres precioses que la componían foren es- 
mersats en les despeses d' armaments navals, segons ho 
refereix 1* acta dels acorts de la Generalitat: 

«Die jouis XVII mensisMarcii anno predito M^'CCGCLX* 
Nono.» 

«Los senyors deputats e consellers e petsoneseletes en lo 
fet de! armament de les tres naus, considerant que la creu 
vthlgarment dita del comte de Foix es stada desfeta ab vo- 
luntat e consentiment dels Revists e religiosos abbat e con- 
vent del Monestir de Montserrat al qual era stada dada per 
lo Sermó Rey en Pere de loabla recordacio e dels dits de- 
putats qui sobre aquella han o verius lo General ha dret 
dentrada e de bolla lo or de la qual creu pesat a la secca 
ha pesat a March de or XXXVI marchs VII onzes.» 

«Ffan apuntament e deliberacib que los dits Senyors de- 
putats en nom lur e del consell representants lo principat 
de Cathalunya ab intervenció de la Ciutat de Barchinona 
prengueu lo dit or en aquesta manera que per lo valor de 
aquell facen venda de censal mort a raho e for de XlIIIn» 
per mil als dits abbat e convent de Montserrat ab special 
obliguacio del dret de X per cent novament imposat sobre 
los nolits juxta forma dels capítols ja per lo dit imposit e 
per dit censal composts.» 

«E que semblantment los dits deputats en lo nom que 
dessus reeben dels dits abbat e convent de Montserrat a 



— 97 — 
prestech les perles qui en la dita creu eren a fi tansolament 
que o per venda de censals o per altres vies los dits depu- 
tats haien la restant quantitat fins a les III m D lliures de- 
liberades dar als patrons de les dites Naus en ajuda de! dit 
armament.» 

«ítem per utilitat publica fan deliberació que lo dit or en 
massa sia dat als dits patrons a raho de LX lliures lo march 
muntant a XX quirats o a menys si menys dels XX quirats 
serà, comptant per prorata, e que los dits patrons fermen 
apoques del dit or a compliment o en pagua prorata de ia 
quantitat que quascu ha haver de les dites Ul^ D lliures. 
E la resta los sie dada de les peccunies que se hauran ab 
mija de les perles dessus dites.» 

Tots los altres acorts presos en dit dia, si bé se referexen 
al armament de naus y als préstechs fels per dit motiu, no 
fan la menor referència à la incautació de la creu del Com- 
te de Foix. 

Com se veu lo iMonestir no 'n sortí perjudicat, puix si 
dexà de tenir un valiós ornament per lo cuit extern, en 
cambi aumentà les seues rendes mercès à la creació de un 
censal à càrrech de la Generalitat de Catalunya. D' aquí, 
donchs, que en iloch de retenirse los balaxos, perles y de- 
més pedres precioses, com se proposava en un principi, 
pogués tenir predilecció en que dites pedres fossen preses 
per la Generalitat, avaluades en son just preu, y la quan- 
titat degudament assegurada ab sos interessos, per la pri- 
mera corporació catalana. 

Francesch Carreras y Candi. 



Qui menja fel no pol escupir mel. 

Tota píldora daurada lé la amargor amagada. 

May se sap si es gros lo nap fins que ha descoberl lo cap. 
7 



MOYSÉS 



Les aygues del Nil 
un breçol gronxavan, 
un breçol bufó, 
de brossa y de canyes. 

Lo breçol del riu 
no puja ni baxa, 
un infant hi dorm 
mentre '1 breça 1' aygua. 

Un àngel de Deu 
perquè al mar no vaja 
r aguanta ab ses mans, 
cobreixlo ab ses ales. 

Serà que ha arribat 
la hora desitjada? 
Serà '1 Redemptor 
que del Cel devalla? 

La filla del Rey 
al riu se banyava, 
les aygues del Nil 
lo breçol li atançan. 

Veu lo tendre infant, 
lo veu y r agafa 
llençant un sospir, 
fent mitja rialla. 

Lo pren ab ses mans, 
lo besa à la galta, 
r estreny contra *l pit 
que '1 calor li manca. 



— 99 — 
jAy pobre infantó! 
sanglotant li parla, 
quin cor ha pogut 
llençarte à la onada! 

Seràs d' Israel 
la derrera brancal 
Serà per la Uey 
pel pare dictada! 

Mes jo t' he salvat, 
viuràs en ma casa, 
Seràs del meu cor 
consol y esperança. 

Jo 't veuré al matí 
quan apunte 1' auba, 
quan se ponga '1 sol 
ab la lluna clara. 

Vull donarte '1 nom, 
un nom que t' escayga: 
Moysés, que vol dir 
salvat de les aygues. 

Jo 't tinch de cercar 
r aliment que 't manca, 
lo que dar no 't pot 
qui la vida 't salva. 

La mare del nen 
boy correm s' atança, 
que tot ho sentí 
d' hon era amagada 

Si '1 voleu criar 
jo tinch lo que us falta, 
si me '1 voleu dar 
no esteu per la paga. 



— lOO — 

Li diu, y li pren 
ab extrems de mare, 
tremolant de goig 
besantli la galta. 

Tot axó pot fer 
sense cap recança, 
la Filla del Rey 
es donzella encara. 

Crieumel ben bé 
no us mancarà paga, 
soldada "n tindreu 
que no serà escassa. 

Lo vent va passant, 
va movent les canyes, 
s' acotan al riu 
y axis li demanan. 

Serà que ha arribat 
la hora desitjada.?* 
Serà '1 Redemptor 
que del Cel devalla.^ 

L' aygua 'Is hi respon 
mentres va besantles: 
— No es lo Redemptor 
que no es hora encara. 

Es qui salvarà 
la trista niçaga 
qu« fà dos cents anys 
aquí jau migrada. 

Es qui salvarà 
de Jacob la raça, 
qui al mar farà obrir 
sols ab sa paraula. 



— lOI — 

Es qui al Sinaí 
rebrà la Lley Santa 
escrita per Deu 
de pedra en les taules. 

Es qui d' Israel 
guiarà les passes 
vers la terra un jorn 
promesa als Patriarques. 

Lo vent va passant, 
va movent les canyes, 
la onada del Nil 
rodola liiscanta. 

Al palau del Rey 
Moysés arribava, 
y un breçolet buyt 
riu avall devalla. 



Agna de Valldaura. 



ASTÚCIA PER ASTÚCIA 



ANÈCDOTA ORIENTAL 

Hi havia un Rey, molt aficionat à la poesia, que tenia 
extraordinària memòria. Ab una sola vegada de ohir una 
oda, per llarga que fos, ja 'n tenia prou per apéndrela de 
cor y saberla tan bé com lo meteix autor. Tenia aquest 
Rey à son servey dues persones, dotades d'aytal prodigiosa 
facultat» en grau gayre bé axí meteix extraordinari. Un de 
sos mameluchs podia repetir, sens vacilació, una composi- 



— 102 — 

ció poètica que hagués ohit dos cops; una de ses esclaves 
podia repetir tot quant escoltés tres vegades. 

Quan un poeta se presentava al Palau y suplicava li per- 
metessen oferir al trono sos homenatges y fer prova de sa 
art, lo Rey acostumava à prometre que, si trobava que sos 
versos fossen una composició verament nova y original, 
los hi recompensaria donantli or en quantitat igual al pes 
del manuscrit. 

Lo poeta, ben segur de que no havia pres les poesies 
d' un altre, les declamava ab confiança; emperò ben tost 
havia acabat, lo Rey li deya: 

«Axó no es nou. Ja fa molts anys que conech tot lo que 
acabàu de declamar; més vos diré, ho sé de cor.» Y ell ho 
repetia paraula per paraula, ab gran sorpresa del poeta. 
Afegia lo monarca: «Aquest mameluch també ho sap y vos 
ho repetirà.» Y lo mameluch, que ho havia sentit recitar 
una vegada per lo poeta y un' altra per lo Rey, ho tornava 
à dir sens obstacle. «Tinch, axi meteix, una esclava, pros- 
seguia lo Rey, que ho sap com nosaltres; que me la por- 
ten.» Feyan comparéxer la esclava, la qual, com havia es- 
tat amagada derrera les cortines, havia ohit recitar la oda 
per lo poeta, lo Rey y lo mameluch, per lo que la repetia 
sens equivocació. Lo poeta quedava confós y no podia es- 
plicarse com altra gent sabia los seus versos tan bé com ell 
meteix, y se veya obligat à anàrsen ab les butxaques buy- 
des. Axi trobà lo Rey lo medi d' apendre molts versos sens 
costarli cap diner. 

Un poeta famós, anomenat Alasmeya, cridantli l'atenció 
la desgracia de sos companys de lletres, sospità la trampa 
del Rey y resolgué sofrir la prova, confiant sortirne vence- 
dor. Composà, al efecte, una oda, hon -sense sacrificar los 
pensaments, acumulà, ab gran paciència y erudició, les 
frases poètiques aràbigues més difícils de pronunciar y de 
conservar en la memòria. Tot seguit se cobrí ab un vestit 
extrany y se tapà la cara, menys los ulls, ab un texit espe- 
cial anomenat litham, segons la costum dels alarbs del de- 
sert. Axi disfreçat, se dirigí à la cort del Rey y se presentà 
davant lo Monarca. 



— 103 — 

— Oh, arrogant alarb, li digué io Rey, d' hon vens y que 
vols de mi? 

Lo poeta contestà: — Déu acresca lo poder del Rey. Jo só 
un poeta de la tribu de B., y he compost una oda à la ho- 
nor de nostre Senyor lo Sultà. 

-—Oh lo gentil alarb, digué lo monarca, sabs tú ab quina 
lley de condició tindràs la recompensa? 

— Ho ignoro, contestà lo poeta; veyàm la condició, Rey 
poderós? 

— Si la oda que vas à recitar no ha sigut composta per 
tú meieix, no hauràs ni un senabre. Emperò, si es nova y 
tií n' ets verament 1' autor, te donaré tanta moneda com 
pés tinga lo manuscrit à qui tu has confiat la teua inspi- 
ració. 

— Com m' atreviria jo, prorrompé lo Alasmeya, voler 
passar per 1' autor d' un vers original d' altre poeta? Ningú 
dexa de saber que mentir davant d' un Rey es una acció 
lletgíssima, 1' acció més baxa que cap home puga escome- 
tre. Mos versos son meus, y me someto sens mica de por à 
la condició que vos plau imposarme, oh, mon Senyor, lo 
Sultà! 

Lo poeta recità la oda. Lo Rey turbat, incapaç de retenir 
un sol vers, interrogà al mameluch, qui res havia pogut 
aprofitar. Feu comparéxer la esclava, emperò lo resultat 
fou lo meteix. 

— Oh alarb, lo més viu dels alarbs, tu has dit la veritat! 
esclatà lo Rey. La oda es teva, sens dupte; es la primera ve- 
gada que la escolto. Ensenyam lo teu manuscrit à fi de 
que jo puga donarte là promesa recompensa. 

— Serviuse, contestà lo poeta, manar à dos de vostres 
servidors que porten als peus de vostra magestat lo que 'm 
demanàu. 

— Qué cal portar? prorrompé lo Rey. Lo manuscrit no es 
per ventura de papyrus, y no '1 portas sobre teu? 

— Nó, mon Senyor lo Sultà. Josó pobre: quan vaig com- 
pondre aquesta obra poètica no tenia papyrus y me vaig 
veure obligat à gravaria sobre un troç de columna que 
mon pare m' havia dexat en herència. Aquest troç de mar- 



— 104 — 
bre està colocat sobre la espatlla de mon camell, à la porta 
de vostre palau. 

Lo Rey quedà agafat en sa pròpia trampa. Per sostenir 
sa promesa va tenir que buydar lo seu tresor. Emperò 
aquesta lliçó li va ser profitosa, donchs desde allavors va 
renunciar à servirse d' un artifici tan poch digne d' ell, 
contra 'Is poetes: los recompensà segons llur mèrit, ab la 
generositat que correspon à les riqueses y poder d' un So- 
birà. 

JosEPH Rafel Carreras. 



DESPRÉS DE LA TEMPESTAT 



Quan s' esquexan los núvols sobre 'I cel, 
la ciutat surt rihent de la tempesta, 
regalant d' ayga lluminosa arreu, 
remorejant de nou en sons de festa. 

Recomença '1 remor en la ciutat, 
y en lo rostre dels hómens 1' alegria: 
los núvols sobre 'I cel s' han esquexat, 
la tenebrosa nit s' ha tornat dia. 

Cadascú alça 'Is ulls per si retroba 
la gran blavor del cel — jtan oblidada!— 
jBeneyta sías tempestat passada, 
perquè fas alçà 'Is ulls à la llum nova! 

Joan Maragall 



— io5 



LES MEUES ALEGRIES 



Gom les floretes de cap de brot que al bell temps de pri- 
mavera guaytan per demunt la paret del hort y somriuen 
als qui passan, 

Axis eran abans mes alegries: desde '1 fons de mon cor 
pujavan y somreyan en mos llavis, resplandían en mos 
ulls, alegrant lo cor dels qui passavan. 



Com les floretes grogues y blanques que naxen, viuen y 
moren desconegudes prop d' una tomba, dins lo fossar so- 
litari, 

Axis son avuy mes alegries: tristes y endolades no bri- 
llan ja en mos ulls, no somriuen en mos llavis. 

Tristes y desv^onegudes, naxen, viuen y moren dins de 
mon cor, trist fossar de la esperança. 

Ramon Picó y Campamar 



AL MAR 



Ronca qne ronca, 
que roncaràs. 

Brahola, mar, brahola, 

axórdans tant com vullas, 

enfelloneixte, adreçat, 

estufat tant com pugas, 

escup al cel furienta, 

alçantne monts d' escuma: 
jNo 'm fas por! 



— io6 — 
Del humanal llinatge 
mirall tan sols me semblas: 
per esborrar tes fites 
bregant tot temps superba, 
més, à despit, frenant-te 
tot temps, com éll soiinesa 
ton senyor. 

Ronca, ronca, 
mar rondina: 
no 'm fas por. 

Terenci Thós y Codina 



Durant lo bofarull del 2 de Desembre de 1887. 



LA CANÇÓ DE LA ESPERANÇA 

iQuin somni he tingut anit..! 
He somiat que m' enganyavas; 
mira tu si hauré sofert, 
que 'I coxí era moll de llàgrimes. 

Al despertarme he sentit 
que les campanes tocavan, 
he preguntat ^-qui s' ha mort.^ 
y m' han respost: la esperança. 

i Com si m' anés à morir, 
t' he cridat del fons de r ànima... 
ly que devías ser lluny 
quan no m' has sentit^ ingratal 

Després ha sortit lo sol 
y mar endins una barca 
duya-uns pescadors cantant 
la cançó de la esperança... 



— 107 — 
Si la esperança s' ha mort 
^•perquè hi ha llavis que cantan? 
Es que '1 qui canta es 1' Amor 
que viu fins sense esperança. 

Sebastià Trullol y Plana 



UN DIA DE DOL 



Quan lol just Barcelona devia començar à exir de les 
ruines causades durant lo siii de 1714, y la població veya 
desaparéxer per ordre del conquistador, una de les barria- 
des més falagueres, esdevingué una dolorosa coincidència, 
com aumentant la dissort dels qui defensavan les tradicions 
y los drets de la pàtria, durant la memorable nit de la ren- 
dició de la capital de Catalunya. 

En efecte, tres anys se complían dia per dia y hora per 
hora, de aquell acontexement trascendental, quan en la 
nit del II al 12 de Setembre de 1717, una horrorosa catàs- 
trofe, vingué à sembrar novament lo terror, entre los vehins 
de nostra ciutat. 

Lo Dr. Bruguera, en sa obra, Sitio y Bloqueo de Barce- 
lona, vol. 2. on pàg. 490, parla de aquella esgarrifosa es- 
cena, que suposa ocurreguda à les 11 del vespre del dia 1 1, 
essent axis que lo Dietari de aquell any, custodiat en V ar- 
xiu municipal, la descriu detalladament, consignant la 
data del següent dia. 

La descripció de aquella desgracia y los detalls en ella 
continguts, son de prou interès, à mon entendre pera trans- 
criurels al peu de la lletra. Diu axis lo esmentat dietari. 
«A 12 setembre 1717 dia del Patrocini ds Maria SSma. cerca 
»les dos hores de la matinada, se mogué en los ayres una 
»gran tempestat de trons y rayos, y gran pluja, y permeté 



-— io8 — 
»la Divina Mag (esia) t que un rayo pegàs foch à un magat- 
»zem de pólvora fet ab parets de tapia y taulada seca, quey 
»havia en les hortes que median de la Drassana à St. Pau, 
*en lo quai se trobavan poch mes de mil quiniars de pol- 
»vora per haversen treta molta los dies antecedents per la 
»espedició de Sardenya. Y feu tal estruendo aquest fracàs y 
»ocasionà tanta ruhina ala Ciutat que tots los barris y cases 
»de aquella feren moviment, espatllant mols envans de les 
»cases, rompé y obri les portes etíam les principals de les 
»cases, destrui les vidrieres, consentí la muralla, y una 
»pessa quey havia en ella la llençà al vall, matà algunes 
»sentinellas y paisans y generalment feu grans estragos per 
»tota la Ciutat en especial lo barri de reval ahont ab sin- 
»gularitat ne feren averiguació los Srs. Administradors 
»de la qual passaren una relació especifica à Sa Ex(celenci)a 
»que es en los registres deia secretaria que en substància 
»conté lo següent.» 

»Rambla — el convent de Sta. Mònica quedà en la major 
»part destruit y molts altars espatllats, quatre reliigiosos y 
»un secular ferits.» 

»En lo col-legi deia Mercè rompé envans y bovedes un 
»li'enzo de paret y espatlla les portes de la Capella.» 

»La casa de Joan Donato fou espatllada, ahont ferí dos 
»minyons.» 

»Lo collegi del Carme fou la major part dirruit y noy 
»prengué mal persona alguna.» 

»En lo collegi de St. Fran (ces) eh hi hagué alguna ruina 
»y nos prengué dany ningú. 

»En lo convent dels Trinitaris descalzos espatllà la bo- 
»veda y presbiteri de la església sobre lo altar major y les 
»seldes molt espatllades. 

»Carrer den trenta claus. De la casa de Jaume Iglesias 
»hortola, caygué un quarto y ferí dos minyons.» 

»Les cases de Carlos Bordas hortolà foren enterament 
»derrimbades ahont morí una dona.» 

»La casa de Joseph Carrió hortolà fou del totderruida y 
»quedaren ferits marit muller y un fill.» 

»En la casa de Onofre Carbonell caygué un quarto.» 



— 109 — 

»En la casa de Agusií Carbonell derribà altre quarto.» 

»De les cases de Joan Borrell caygué la petita sens dany 
»de Persones.» 

»La casa de Joseph Moragues fou espatllada la major part 
»y lo llogater prengué algun dany.» 

»Dos cases de Jacintho Cavaller mercader foren entera- 
»ment derribades sens dany de persona alguna.» 

»La casa de Antoni Mateu destruyda sens dany y de 
»Persona.» 

Fins aqui les noticiem del dietari, que podem completar 
per la compulsa de altres documents-, observant que la forta 
Irepidació esdevinguda, va esberlar les lloses de les tombes 
de alguns cementiris, entre altres la del Pi, que ocupava 
part de la plaça actual del Beat Oriol, que la explosió va 
reflectir de una manera terrible en lo carrer de i' Avinyó^ 
baxada de Sant Miquel y Plaça de Sant Jaume, y que les 
victimes montaren aprop de i5o. Dia de dol, fou donchs pe- 
ra Barcelona, aquella jornada memorable, en quina la força 
dels elements naturals, feu esclatar les acumulades per la 
combinació de sustancies, sembrant d' espant y de tristor 
als habitants de la capital de Catalunya, que portavan 
dol fresch encara per causa de les lluytes dominades per la 
superioritat de la força, y per 1' abandono dels aliats. 

JosEPH FiTER É Inglés. 



MARÍA EN NAZARETH 



(Imitació de un poesia de Sani Joan de la Greu.) 

Al cel es plé mitg dia 
quan Gabriel venia 
y al mon es negra nit. 
Mes la flor que ell cercava 



— I 10 — 

de lluny ja la flayrava 
encara que es de nit. 
Tot Nazareth somia, 
mes no dorm pas maría, 
encara que es de nit; 
los cels més purs envejan 
sos ulls que li Mavejan, 
encara que es de nit. 
Perdentse en les estrelles 
hi cerca 1' Autor de elles 
encara que es de nit, 
y Aquell à qui cercava 
vers Ella devallava 
encara que es de nit. 
Aquell que 1' ha formada 
més pura que 1' aubada 
encara que es de nit, 
Aquell à qui plavía 
com plau r estel del dia 
à r ombra de la nit. 
Lo Missatger parlava 
y '1 cel mut escoltava 
encara que es de nit; 
espera la contesta 
per esclatar en festa 
encara que es de nit... 
María Ms ulls alçava 
al Deu que la mirava 
encara que es de nit: 
temia per son lliri 
que li donà 1' empiri 
per que florís de nit. 
«No temas, joh Maria! 
r arcàngel responia, 
encara que es de nit; 
y eix lliri floriria 
més pur que '1 sol del dia 
si parlas exa nit.» 



— III — 
Llavors, dihentse esclava, 
la terra humil besava, 
terra de sombra y nit, 
y, «faça, diu 1' altissim 
encara que es de nit.» 
Lo Verb Etern del Pare 
baxa per dirli Mare, 
y en lo mon, fosch fins are, 
riu r alba y fuig la nit. 

Sor Eulària Anzizü 



A LA MORT DE LA DISTINGIDA POETISSA 

D.' VICTORIA PENYA DE AMER 



Trencades son les cordes de la lira 
que sols bells ideals feren vibrar; 
avuy la vista consirosa mira 
lo plor que la anyorança fà brollar. 

Passares lo romiatge de la vida, 
la caritat y amor arreu sembrant; 
los desvalguts que 'I mon sovint oblida, 
mil voltes ton recort benehiràn. 

Enamorada de ideal bellesa, 
sadollavas en elia 1' esperit; 
la vera poesia ab sa grandesa, 
atreya tos amors al infinit... 

Bé conquerires per ton front corones 
sembrant ta via de llorers en flor; 
mes tes virtuts que exhalan suaus aromes, 
t' han conquerit al Cel 1' immortal llor. 



— 112 — 

En ales de la fé y de la esperança, 
jditxosa tu que à port has arribat! 
Mes <jquí omplirà lo buyl y 1' anyorança 
que en la llar benvolguda tu has dexaü* 

Consol Valls y Riera 



Novembre de 1898, 



LO GRAVAT A CATALUNYA 



La regió catalana es entre les de Espanya, la que ocupa 
lo lloch preferent en la historia del gravat. Mes, aquesta 
historia es del tot desconeguda, perquè en aquest país 
s' ha negat moit sovint 1' apoyo à tot lo que tendeix à 
la ilustració del individuu y axeca son nivell moral é inte- 
lectual. Es una veritat regoneguda y practicada en altres 
paíssos que 1' art dignifica 1' esperit humà. Graves han si- 
gut les faltes comeses per nostres governants d' antany y 
enguany: d' ells han nascut les tristes circunstancies actuals, 
en que Espanya atravessa un período de lamentable deca- 
dència. 

Per fortuna algunes regions, entre elles les províncies 
Basques y Catalunya, han loj^rat evitar lo contagi. Elles 
s* han salvat per virtut del esforç y mèrits propis; per son 
treball, per sa iniciativa y per son amor al estudi, à lacien- 
oia y à la economia privada. 

Catalunya formà nació apart; y encara que à conseqüèn- 
cia del matrimoni dels Reys Católichs, Ferran é Isabel, se 
fongué en lo regne espanyol, conservà sa vida pròpia íin» 
al any 1714. Després... després vencé les circunstancies des- 
favorables de la pèrdua de sos furs, redoblant son amor al 
treball. Axí, mentres algunes províncies s' enfonzavan en 



— 113 — 
lo retrocés, Catalunya pogué seguir avençant pel camí del 
progrés. Avuy Catalunya no es odiada; potser siga enveja- 
da, però val més enveja que caritat. 

Catalunya perdé sa nacionalitat en lo precís moment 
kistórich en que la Imprempta y lo Gravat se propagavan. 
Apesar d' axó feu maravelles en aques» ram y los llibres del 
antich regne de Aragó, Valencià, Zaragoça y Barcelona, 
sempre podran sostenir la comparació ab les obres, no sols 
d' Espanya, sinó del extranger. Es cosa sabuda que los lli- 
bres antichs que se pagan à preu més pujat en los mercats 
de totes les nacions son los catalans. 

No pot tractarse del gravat, sens parlar del llibre. Espe- 
cialment per lo que se refereix à sos principis. Axí es que 
les obres incunables ó sia les del segle xv, totes portan ri- 
quíssimes portades y precioses lletres marginals y moltes 
van ilustrades ab hermoses vinyetes, hàbilment gravades 
al boix. Durant la primera meytat del segle xvi los llibres 
conservan encara una bellesa admirable. Al caure 1' estil 
gótich, y aparéxer lo Renaxemenl, la imprempta sofrí un 
eclipse massa sensible. 

Los impressors alemanys Spindeler y Rossembach, lo ca- 
talà Mossèn Posa, y lo provençal Carles Amorós donaren 
à llum à Barcelona obres que son monuments bibliogrà- 
íichs. No hem de citaries per no esllarguissar massa aques- 
tes ratlles. Lo que si^farém avinent es, que en moltes d' elles 
poden admirarse gravats à la fusta, tan bons com los mi- 
llors de la època. 

Barcelona tingué lo primer gravador espanyol conegut ó 
sia Fra Domènech, frare dominich del convent de Santa 
Caterina. Firmà una estampa que representa los quinze 
misteris del Roser, executada en 1488. No pot demanarse 
major íinor, habilitat més portentosa, ni gust més exquisit 
en r ús del buril. L' artista que feu estampa tan preciosa, 
no duptàm ne feu moltes altres, perquè los artistes de sa 
vàlua no s' improvisan. 

Com antigament los gravadors no acostumavan firmar 
ses estampes, resulta difícil sinó impossible, atribuírloshi 
paternitat segura. Però sabem que son catalans, per exem- 



— 114 — 
ple, los gravats que ilustran les obres sortides de les premp- 
ses de nostra regió. 

A principis del segle xvi brillà en Barcelona Joan de 
Vingles, artista inimitable en lo gravat à la fusta. Apenes 
hi ha obra de sa època que no aparega ab frisos, orles y 
vinyetes seves. Apesar de que en aquella època eran difícils 
les comunicacions, sa fama se feu general en Espanya y 
rebla encàrrechs de Medina del Campo, Burgos, Pamplo- 
na, Valencià, etc, demanantli gravats pera decorar les obres 
que publicavan. 

Vingles ilustrà la preciosa edició del «Toniich», impresa 
en Barcelona en 1534, tan cobejada per tots los bibliòfils de 
tot lo mon, y que alcança en lo mercat de llibres un preu 
escepcional. 

Quan lo celebèrrim Joan de Yciar escrigué sa notable 
obra sobre I' Art de escriure, la millor que s' ha publicat 
en lo mon, cridà à Zaragoça à Vingles y éll la reproduhí al 
boix tan fiel y ab tal habilitat, que lo meteix Yciar li dedica 
calurosos elogis en la obra esmentada. 

Joan de Vingles es dels gravadors que fan època en la 
historia del Art. Sobre ses obres podria escriures un volu- 
minós llibre, y està al nivell artístich de le Petit Bernard 
que produhía en la metexa època à França. Sobres lo Pe- 
tit Bernard los francesos han escrit moltes obres y folletos: 
sobre Vingles casi ningú ha dit res. Ara que s' inicia la re- 
generació de Catalunya ressucitaràn los artistes catalans 
que injustament dormen lo son del oblit. 

Durant lo segle xvii la imprempta sufrí una decadència 
general, que à haver gosat de independència haguera con- 
tinuat sos gloriosos començos, vivia arrastrada à la corrent 
que impulsava desde lo Centre à les Províncies. Sufrirem 
allavors la guerra dels Segadors, y com lo resultat final nos 
fou advers, nostra decadència fou major. 

No obstant; durant la època de 1639 à 56. en la qual do- 
minava la febre de la lluyta, aparegueren multitut de fo- 
lletos, romanços y fulles soltes, algunes de elles ab porta- 
des alusives, y que demostran lo molt y bó, que hagueren 
pogut fer la imprempta y lo gravat à haver gosat de protec- 
ció y estímol. 



— ii5 — 

Durant lo segle xviii la decadència fou major. Començà 
ab la guerra de successió. Catalunya combaté coratjosa- 
ment no parant la lluyia fins que socombí per haverse vist 
abandonada de tot lo mon. En aquell período aparegueren 
axí meteix multitut de interessants folletos, uns y altres 
son avuy rars, per haverlos perseguit lo govern de Madrid. 

A mitjants del segle xviii l' impuls académich feu brollar 
artistes de vàlua en tota Espanya, y Catalunya no se quedà 
enrera: allavors brillaren Tramulles, Moles, Boix y Amet- 
ller. Aquest derrer alcançà fins molt entrat lo segle actual, 
havent sigut primer gravador de Càmara de S. M. Abans, 
altre gravador barceloní, en Sorelló, havia sigut gravador 
del Vaticà. 

En lo segle actual han brillejat molts altres artistes cata- 
lans. Lo gravat al boix per causa de la fotografia, zinco- 
grafía, foto-gravat, etc, ha rebut un cop casi mortal. Sols 
resta lo gravat al aygua fort, que es personal y com porta 
impregnat I' esperit del artista, aquest no morirà may. Pera 
honra de Catalunya compiàm en aquest genero un artista 
de fama universal, Fortuny. 

Catalunya pot enorgullirsede sa historia del gravat; com 
avuy es desconeguda, hi ha qui la nega; lo dia que se co- 
nega, allavors se li farà justicia, concedintli honrós seti en- 
tre les nacions més avençades. 

Jaume Andreu. 



ESPLAY 



I 

Mir emboyrat 1' horitzó, 
veig à la terra endolada, 
veig i' ample espay sense fites, 
sent brunzir al temps que passa; 



— ii6 — 
escolt 1' etern clamoreig 
de cent veus que al entorn s' alçan^ 
veus de pau y crits de guerra, 
lays d' amor, plants d' anyorança; 
y mon cor fuig de la terra, 
y r horitzó boy 1' espanta, 
y troba I' espay estret 
y troba que '1 temps no passa, 
y les veus que al entorn seu 
à agornbolarlo se afanyan, 
res li diuen al meu cor, 
res diuen à la meva ànima. 
Corren cechs y sense fré 
mon desitg y ma esperança, 
curullant pregons abysmes, 
secant mars, rasant montanyes; 
no puch seguir llur carrera 
mes ay! no puch deturaria. 
Vent, que per 1' espay t' endinzas, 
si 'm duguesses en tes ales! 
Y '1 vent xiula apilant núvols, 
vé udolant la turbonada, 
y embolcallades de boyra 
envían rius les collades. 

Torna à riure la serena 
ab la color del cel blava, 
y plora 1' ànima meva, 
consirosa, solitària... 

II 

Bat de alegria mon cor 
y 's desvetlla la mia ànima: 
he vist al Amor somriure, 
he vist lo goig en sa cara; 
he vist en mitg de la fosca 
clarejar la llum del auba; 



— 117 — 
he trobat la verge hermosa 
de mos somnis d' esperança! 
Veig lo cel plé de claror, 
veig la terra enjoyellada, 
veig per tot la primavera 
arreu vessantne ses gales. 
Les arbredes veig en flor, 
en flor esclatar les prades, 
y somriure les violes 
ab les gotes de rosada. 
Missatges d' amor 1' ereig 
ne porta de branca en branca; 
Amor, murmura '1 rieró 
desde son llit de esmeragdes; 
Amor, los lliris que 's vinclan 
y per besarlo s' abaxan. 
Amor, suspira '1 capvespre, 
Amor, cantan les aubades 
y 'Is aucells.revolejant, 
Amor sospiran y cantan. 
jBenhajas oh Primavera! 
iBenhajas, Amor, benhajas! 

III 

May s' ha vista Primavera, 

eterna en lo mon durar. 

L' arbre que abans verdejava, 

la tardor prou V ha assecat; 

son brancatge 's balandreja, 

als bBtechs del temporal. 

Bé n' he vist caure de fulles 

y rodolar gemegant: 

à cada gemech que davan 

sentia 'I cor trontollar. 

D' enveja les branques seques 

fuetejavan los cimals, 

en que qualque fulla encara 



— ii8 — 
provava balancejars; 
avuy he vist la derrera 
espoltrirse per lo fanchi 
Ja no es més que un trist cadavre 
1' arbre altivol verdejant; 
los rossinyols llurs cantades 
no hi venen ja à refilar. 
Be has passat ay! Primavera, 
be has passat per no tornar: 
mes ilusions van marcides 
à esfullarse riu avall... 

ENDREÇA 

Adeu ensomnis hermosos, 
Primavera del meu cor; 
adeu, jorns tan venturosos 
en que *m somreya 1' Amor! 

JosEPH M." Serra y Valls 



FRAGMENT D' UN SAYNETE INÈDIT 

Y SENSE TÍTOL ENCARA 



La escena representa una botiga que fan plumeros y embalsaman 
bèsties. 

MR. ALEXIS, PANTIQUILLO 

Pantiquillo obrint la vidriera de la botiga. — ^Se pot 
entrar? 

Alexis. — En Avant. 

Pantiquillo. — Ascolti, ^qué tenim de fer pel Vanitoso per 
Sant Antoni? 



-■>9^ 

Alexis, — No 'I conech pas, no sé qui es, moi, aqueix en- 
dividu. 

Pantiquillo (miranisel de dalt à baix), Deu lo guart, que 
encara no ho havia dit (se treu la gorra; Mr. Alexis fà lo 
meteix). jEl Vanitoso!.. no es cap persona, però 'n podria 
ser. Es un cavall bayo que no n' hi ha cap més, ni que 
s' hi assembli en tota la crosta de territori de la Espanya 
actual. Lo cavall de més planta y més noblesa de sanch y 
de llinatge reconegut: {Podria gastà '1 Don y tractament de 
cerimònia... però li sobran dos rems... que podria atras- 
sarios à qualsevol pinturero dels que assisteix à besa ma- 
nos y ferhi paper més lluhit. 

Alexis. — Conech pas. 

Pantiquillo.— ^Vosté deu ser estranger? 

Alexis. — Je suis français. 

Pantiquillo.— Tòquila donchs, j viva la República. 

Alexis. — Merci; vos sou molt gentil. 

Pantiquillo. — Un servidor es en Pantiquillo de la Dres- 
serà y abanderado aquest any de Sant Antoni. 

Alexis.— Servidor vostre. 

Pantiquillo. — Alto la ronda, que no 'm coneix bé encara: 
Y 'm diuen de la Dressera, perquè pertot arreu arribo pri- 
mer que ningú; de nit, de dia, tant si plou com si pedre- 
ga sobre mullena. 

Alexis. — Bravo ^'Teniu bones gambes alors? 

Pantiquillo. — No senyor. No es aquí '1 mèrit. Un servidor 
es del art de la xurriaca. Tinch 1' estrado en lo pescante: 
sentat allí dalt, faig com lo ministeri, dirigexo la marxa 
de V arriata. 

Alexis. — Estich content ab la vostra conexença. 

Pantiquillo, — Nada, que li vuy esplicar l'últim cas que 
m' ha passat, per enllestir. ^Que té molta feyna? 

Alexis. — Podeu dir si sou servit. 

Pantiquillo, — Portavam al Labariento, ara fà pochs dies — 
uns senyors que s' anavan à divertir honradament y fer la 
comèdia al jardí... ^Quin es lo fayeton que s' hi presentà 
puntual.^ lo d' en Pantiquillo... ^A quin' hora hi van arri- 
bar los demés?... No ho vullga sapiguer... A cap hora. A 



^ I20 — 

misses dites. Si retardan sols cinch minuts, no més cincli 
minuts... vaja, adéu Grècia, ab la companyia... Que no hi 
havia funció ni drama ni saynete, perquè lo senyoriu que 
hi havia acudit des lo dia abans per arreplegar bons 
puestos se migrava, cansats d' esperar y ja feyan les male- 
tes y posavan agulles als farcells per anar à dormir à Horta 
y adéu tragèdia del Amo criado. 

La bufa, que feya de Reyna de la Soledat me buscava 
per tot arreu — ^'Ahon es en Pantiquillo.^ ri'No, adonde està 
Pantico.?* va dir. — Tothom arronçava les espatlles volent 
dir, no '1 conexém. En Pantiquillo de la Dressera jcorrer, 
buscarlo; que me lo traigan deseguida, ànsia, brillo, que 
lo traigan... Jo m' estava donant grà als cavalls! 

M' hi presentan: ese es Pantiquillo. Encara no 'm veu 
ja desplega lo mantó reyal de seda esmaltada, que entre 
arrugues y canalons hi havia una peça de tela; m' allarga 
la mà, ab lo braç nu, fí y rodó com un balustre de marfil; 
me r estreny ab afició, m' hi dexa en lo palmell quatre 
duros en plata y me diu aquexes paraules sagrades, (pega 
pipada al cigarro, treu gran fumarada per boca y nas, es- 
cup y segueix dihent). «Pantico. Usted ha sido el héroe de 
la temporada. Sin usted no hay tragèdia en el Laberiento.» 
Li faig cortesia, baxo 'Is ulls y no més li responch: |Vaya 
un bunuelo! Se 'n va corrents alj tablado — perquè no més 
esperavan à ella pera començar. — Fan córrer la cortina y 
surt. Encara no m' entreguarda, boy amagat en los derrers 
assientos, me mira fit à fit, me tira disimuladament un pe- 
tó que jo arreplego al vol, me 'I coloco al mitg del front y 
comença la tragèdia que à la cuenta fà referència à una 
terra que hi ha mines de pega de la que alimenian los vio- 
lins y les cordes del contrabaix. Jo suhava de angunia al 
veure treballar aquella dona, perquè ho feya ab alma, però 
no 'm vaig axugar may la cara per cap estil; hi tenia clavat 
un petó d' artista satisfactòria y vaig volguer que fes com 
les flors: que 's decandis tot sol fins que 'I vent 1' esborrés. 

Alexis. — Se veu bé que la demoiselle vos volia honorà. 

Pantiquillo. — ^íQuin dupte té? Un petó no 'stiraaxins 
com axis, sense intenció. No van tant à venal... Per axó, 



— 121 — 

si comencés à esplicar histories y à referirli los que han 
caygut sobre aquesta cara, se 'n cansaria de comptar floretes, 
perquè, al meu entendre, los petons deuen ser com violes 
ó com maduxes; petits y olorosos. Y diria, axó no es la te- 
va casa, P.iniiquillo; que es una primavera de fruyta sil- 
vestre y flors boscanes. 

Alexis. — jVraiment! estam d' acort. 

Panliquillo. — ^Que 's pensa que no ho sé que à França 'Is 
feu anar més endoyna? Aqui es diferent. Hi ha més escrú- 
pols; aquí 's mata à un home ó à una dona si fan un petó 
fora de reglament. Anem moll tocats y posats. 

Ara que ja sap qui es en Pantiquillo de la Dressera anem 
al cas perquè he vingut. 

Alexis. — E, preneu una mica d' assienio si es servit. 

Pantiquillo. — Mar ei s' estima. Tenim de fer lluhir loVa- 
nitoso aquest any. 

Alexis. — He bian, si senyor; cal luí fer lluhir. 

Pantiquillo. — Vull un plumero perles cabessades de plo- 
mes de pavo reyal veritable. 

Alexis. — ^Per la Saint Antoihe? 

Pantiquillo. — ^Y donchs perquan.í^ ^Pel diadels Inocents? 

Alexis. — Encara hi manca bien de jours. 

Pantiquillo. — No hi fa res, vull tenirho enllestit abans. 
Peique hi haja temps d' enviar à França si aquí no hi ha 
prou cues de pavo reyal. No 'm vé de ei nch duros ni de 
vuyt; encara que s' hajan de plomar mitja dotzena de caps 
de viràm. 

Alexis. — No hi ha hagut pas bona anyada d' aquestes 
galines. 

Pantiquillo. — ^Cóm diu? jMussiu, no fem bunyols! De 
pavo-reyal. 

Alexis. — Ben compris. Mé, com jo estich republicà jo, 
non los vuy nomenar de la façon y en dich galines. 

Pantiquillo. — Dels pavos-reyals? 

Alexis. — Mes si! 

Pantiquillo. — Vaja, alante; respecto l'escrúpol. Però vuy 
que se 'n parli del any que en Pantiquillo haurà sigut 
abanderado. 



— 132 — 

Alexis.-— Certainement, caldrà que Ms journals ne fassin 
un g ran louange. 

Pantiquillo. — Es que ireuré 'I Vanitoso... lo primer ca- 
vaH de la historia. ^Sap lo que va passar quan va arribar 
de París? 

Alexis. — Ma foi, non se pas res. 

Pantiquillo. — Però si tot Espanya ho sap!... 

Alexis. — Perdoneu, senyor; mes jo estich encara citoyen 
français. 

Pantiquillo. — Ascolti. A la que enganxo'l tronch que 'ns 
va arribar de París y *m presento al Passeig de Gracia, 
(perquè son dos los cavalls de mèrit, el Vanitoso primero 
y el Vanitoso segundo.) Un rum rum y un xiu xiu se va 
alçar tot daltabaix de la carrera desde Novedats fins à 
Provença. — jQuín tronch mena en Pantiquillo! — Axó no 
son cavalls, son magestats! — Potser costan quatre mil du- 
ros. — Potser quatre mil cinchcents! — jQuins bayos, Maria 
Santíssima dels Desem paradets! deyan los nobles à 1' orella 
de la seva senyora. Passa en Xaranga arrambat casi bé fre- 
gant lo seu Milord ab lo meu y *m diu à 1* orella:— Tiquillo, 
fill; cavalls com aquexos no 'Is ha vist fins ara la claror 
del sol. — Jo li contesto: Y ja pots endreçarie un pinyach à 
les boles dels ulls que non veuràs d' altres ni tú ni cap 
persona nada. Al segon vol tots los cotxes havían desfilat. 
Me van dexar lo passeig net com la via del carril. En una 
paraula, vaig aplacar 1' orgull de tot lo senyoríu de la ciu- 
tat que té vergonya. Res més. Al endemà, carretel-les, mi- 
lors y tronchs y eugues y guarnicions anavan al encant. 
Tota laltaritocracia se conformava d' anar à peu, per- 
què no podia frequentarse ab nosaltres y no rebre un sofo- 
cament d' enveja cada vegada que jo sortís ab lo tronch. 
Y vinga enviar desseguit propis y comissionats à París à 
cercar cavalls d' estampa y cotxes de primera, que als vuyt 
dies teníam à Barcelona un floreyo de carruatges de trinca 
y de bestiar à l'alta escuda que cap més potencia del mapa 
los pot tirar al carrer. 

Alexis.— Pardon, si vos veyessiu los que tenim à París... 

Pantiquillo. — Dexis de París ni d' Estafranchs. Lo marit 



— 123 — 
de la Guerrero ho va fer constar; no hi afegexo ni un tit- 
llet, perquè les seves paraules son públiques y conegudes. 
Me les va fer comunicar pel seu majordom. — «Los cotxes 
y les eugues de casa, va dirme, fins al estat present han 
tingut cetroy corona pel luxo y hermosura... Però en Pan- 
tiquillo ab lo landó que mena y ab lo tronch que hi en- 
ganxa, m* han desbancat. Que conste: la reputació queda 
per éll.» 
Alexis. — Més, à París... 

Pantiquillo. — No hi ha res ara à París. No mel retrega 
més aquell poble. No li he dit que 'Is comissionats d' aquí 
varen florejar y endursen lo millor que tenían? Dexim 
acabar. Va enviarlo à la quadra al seu majordom. Jo la 
tenia en aquella situació plena de capitans generals, no- 
bles y marquesos y tota la baronia de la comarca. Con- 
lemplavan lo tronch parlant baix com à missa. Lo major- 
dom inspeccionava 1' orgull y '1 plantar dels bessons; me'ls 
examinava per tots indrets; guayta, observa, entreguarda y 
contesta, à un dels grossos que li demana parer, aquestes 
paraules capitals. — «Con el permiso de Usía: El troncoque 
mena el senyor — senyalantme à mi — es un tronco Plus- 
quamperfecto. Podria enganxarse al carro del sol.» Fà lo 
saludo militar, surt, y en sent fora de la quadra rebot per 
terra '1 puro encès que fumava botent y llençant per qui 
enllà espurnes ruhentes de foch. 

Alexis. — Jo vos torno à dir que à Parí... 
Pantiquillo. — Permission, Mussiú que no hi acabat. 
Alexis. — A la bonne heure. 

Pantiquillo. — Però tenían un màcula que *ls desllus- 
trava aquexos cavalls y que no més jo me 'n vaig adonar. 
Senyoret, li vaig dir à la quadra tant bon punt m' hagué 
fet entrega del tronch; ^-sap que à França li han vengut un 
cavall més alt que 1' altre.^ 

;Lo que vaig haver dit, Mussiú! Me volia tirar un tiro! 

jEsperis, no fassi foch! Y surto corrent. Als deu minuts 

comparexía ab un agrimensor que vaig anar à cercar à les 

obres del Parque... 

Ja maniobra '1 nivell d' aygua demunt de la esquena 



— 124 — 

Ideïs animals. Apunta xifres, suma, resta... vaja, opéran 
totes les quatre retgles... Xo, que no 's bellugui cap ani- 
mal. jDues dècimes de graduació y de diferencia d' un ca- 
vall à r altre!... 

Lo senyor se passejava d' un cap à 1' altre de quadra tre- 
yentse manyochs de cabells. No s' apuri, senyoret, no 's 
precipiti la joventut que se quedarà calvo. Jo contradirélo 
defecte de la naturalesa. — Que has de fer tú; es impossible! 

D' aquí vintiquatre hores tindrà 'Is cavalls parions com 
dues gotes d' aygua. Ja no se 'Is estirava 'Is cabells, però 
cada sospir que li sortia del pit enternía. Li dich senyoret, 
que quan surtin de les meves mans no desmentirà 1' un 
del altre ni '1 sanabre d' un gruix de trenyina. 

«Si per escursarme lo cavall m' I' esguerras, t' esquerdaré 
lo cap.» Y se 'n va. 

Torna V endemà à la quadra y torna 1* agrimensor ab lo 
aparato de les matemàtiques de 1' aygua. Coloca lo canó 
de la humitat fent pont entre íes dues esquenes dels ca- 
valls; tira la operació à pols: A la quadra ni 's movia una 
mosca: ningú respirava. Enllesteix la retgla de tres y... los 
cavalls resultan iguals, exactes, que ni passant la esponja 
mullada sobre del un y dexant I' altre en sech no discre- 
pan les alçaries ni lo gruix de la mullena. 

Alexis. — Parbleu. 

Pantiquillo. — Si no hi ha lo facultatiu, lo senyor me 
abraça en públich. — ^'Gómo te las has componido.'' me pre- 
gunta. (A la quadra, y davant de forasters me parla caste- 
llà.) Vaig esperar à que estessem sols. Molt senzill li res- 
ponch. He fet venir al Trepat dels ulls de poll y encarantio 
davant del Vaíiitoso primero li dich: Ab la llanceta més 
fina que tingui al estuig, ab aquella que destria en dos 
brins lo perfil d' un cabell, rebaxím aquest tanl per cent los 
cascos del Vanitoso. Senyis, perquè 1' empenyo es de com- 
promís y s' hi arriscan reputacions; la del senyoret, la de 
vostè y la d' un servidor. Als cinch quarts justos de minu- 
tera de rellotge la operació de cirugía estava llesta: ell ab la 
eyna jo ab lo compàs de graduacions. Al Trepat cada gota 
. de angunia que li relliscava cara avall era axis, del grandor 



— 125 — 

d' un cacauet. Jo, frescal com una salalía.^Tiro nivellada 
d' esquena à esquena, exactes; ni un billar. Quan val la 
seva feyna, noy xich.'* — Donim lo que vuiigui. — Aquí té 
quatre duros. — Es massa, no 'Is val. — Aquí té quatre duros 
li torno à dir y fíquissels à la butxaca que son de vostè y de 
ningú més. Lo manescal més tonto n'haguera comptat una 
dobla de quatre. Aconductis lo cavall desd' avuy, y cada 
dissapte, si es servit, vingui à corretgirli les afiliacions... 

Ara, senyoret, si m' he propassat castiguim. Y li presento 
lo revòlver al punt de dalt. 

Gira esquena enternit y marxa. Als tres minuts baxa lo 
lacayo ab una safata plena de caxons de tabacos habanos 
y mitja dotzena d'ampolles de canya pera glopejar cada 
vegada abans de ficarme 'I puro a la boca. Tingui tàstils 
Mussiú. 

Alexis. — Oh, Mercí bien, es superbo. 

Pantiquillo. — ^Qué diu? de les escorsedures ne fan lo 
Tapé pels cardenals, los bisbes y lo capítol de canonges de 
la Seu de Barcelona. |No se 'n fumaran may més de taba- 
cos d'aquexa casta à Espanya! Ara, en compte de cigarros 
nos enviaran deutes de Cuba, y per lo que toca al ayguar- 
dent de canya, llestos també. Nos la farem aquí, directa- 
ment, dels mànechs d' escombra. 

Emili Vilanova 



LA MUSICA DEL MON 



Sempre està de festa 
qui posa r amor 
demunt jove honesta 
que d' acert té el Dó. 



— 120 — 

Qui la vida passa 
dins fonda ó cafè 
maldement guany massa 
may replega Re. 

Ni pare, ni mare 
tench ja. Som fadrí; 
y es axó per ara 
lo que 'm passa à Mi, 

Puch dir que no tinch 
casa ni fogar, 
sempre vaig y vinch. 
Tal vida no 'm Fà. 

De nit y de dia 
visch com un mussol. 
May tinch alegria. 
Sempre estich tot sol. 

Y som com la jaya 
Miquela que està, 
com si fós de paya, 
resseca y en Là. 

jNinal Jo voldria 
ab tú mitg partir... 
lAy! Quina alegria 
si 'm diguesses Si. 

Voldria que anassem 
à veure '1 Rector, 
y que mos casassem... 
^Me faràs tal Do. 



— 127 — 

Tórnam la resposta 
que esper à su-quí, 
ja que poch te costa 
que me digas Sí. 

Jo de peus en terra 
no 't faré tocar. 
Eh pau y en guerra 
sempre 't duré en La. 

Aniràs vestida, 
tendràs pà al rehol. 
De la meua vida 
Tu seràs lo Sol. 

Perquè sempre rigas 
en lloch de plorar, 
à tot quant me digas 
respondré Si, Fa. 

Tinch una caseta 
un hort y un jardí, 
y en la galereta 
tú hi vindràs ab Mi. 

Te donaré joyes, 
y un hermós ca-mé, 
y altres birimboyes... 
No 't faltarà Re. 

Jo esper que amorosa 
davant lo Rector, 
de ta mà preciosa 
me 'n faràs el Do. 

Pere d' Alcantara Penya. 



— 128 



LA CAPUTXA 



Si 't vull veure ayrosa y bella 
com mon desitg te demana 
entremitg de la vermella 
barretina catalana, 
no ha pas al plà de buscarte 
lo meu cor enamorat;] 
massa sé hon haig de trobarte 
ab lo noble y bell tirat 

que, caputxa, 
ara y sempre has conservat. 

Sé que 't plauen les rouredes, 
los ubachs solíus y ombrosos, 
les espesses salzeredes 
y 'is alens més sanitosos; 
que, fugint la clamadissa 
del veynatge neguitós 
y la boyra malaltissa 
del vilatge trafagós, 

tens, caputxa, 
à montanya '1 grat repòs. 

Sé que vols veure com llaura 
los sembrats, fent solcks, la rella, 
y la espiga que '1 sol daura 
per tombarse à Ia|Corbella; 
sé que '1 tràngol no 't plau gayre 
dels carrils y del vapor, 
y que t' agrada més 1' ayre 
del molí fressejador... 

tú, caputxa, 
tíus més feta à 1' antigor. 



— 129 — 
Tu vols, neta de ressabis, 
nostra parla montanyesa, 
les costums de nostres avis 
y '1 vestir à la pagesa; 
la ciutat t' es mal veynatge 
y à montanya estàs més bé, 
que aquí baix, fins lo llenguatge 
té regust de forasté, 
tot, caputxa, 
pren patró del extrangé. 

Ni als bateigs, ni maridatges 
d' aquí, hi portas 1' alegria; 
pels enterros y homenatges 
has perdut la fesomia; 
la mantellina que 't desa 
lo teu ayre ha emmatllevat: 
lo xambergo à la francesa 
de revés t' ha arreconat; 

sort, caputxa, 
que à montanya t' has quedat. 

Per les fires y ballades 

t' hi passejas axerida 

galejant les arrecades 

de la núvia presumida; 

y 't rumbeja la burgesa, 

la que viu del seu treball, 

y la jove pabordesa 

que ab tú, plaça amunt y avall, 

va, caputxa, 
lo recapte fent pel ball. 

L' espignet de la tenora 
que punteja la sardana, 
te plau més que la senyora 
contradança de la plana. 
Balls y copies y musica 



— 130 — 
de nous ayres que tu sents, 
no son res envers la rica 
profusió ab que tu aquí 'Is tens, 

mes, caputxa, 
ells per tu son ben dolents. 

Ayres son que 't creuen veure 
del seu garbo avergonyida; 
vents moderns que 't volen treure 
si no morta, mal ferida. 
Regatéjals la victorià 
pam à pam, fésthi ab neguit; 
y ni '1 nom, ni ta memòria 
vulgas perdre en cap sentit; 

joh, caputxa! 
pósahi tot lo teu delit. 

Si '1 delit no t' abandona, 
veurà en tu, per sempre, ufana, 
son mantell y sa corona 
nostra terra catalana. 
Busque sempre ton desfici 
à montanya alberch segú, 
y no te 'n trega '1 patrici, 
ni r extranger ni ningú 

may, caputxa, 
que la Pàtria viu ab tú. 

A BORI y FONTESTA. 



Tant si es grossa com si es xica la espina quan naix ja 
pica. 

Qui vulga bona caça vaja à compraria à la plaça. 



•3' — 



MOVIMENT CATALANISTA " 



Es tasca un bon xich difícil apuntarà tall de dietari, com 
deuria ferse en aquest treball, los successos de major im- 
portància que venen à determinar lo Moviment Catalanista 
d' enguany. Ha sigut de tal naturalesa aquest moviment, 
que més que per la força de dintre, ha sigut produhit per 
aconiexemenis de fora, y ha sigut tanta la influencia 
d' aquests acontexements que més que fets aislats que un 
à un pugan ajuniarse, donan per resultat, tota una reac- 
ció, tot un moviment de la societat catalana cap à uns 
ideals minats ab indiferència ordinàriament, ab menyspreu 
y fins ab repugnància y odiositat en dies no pas llunyans 
en que lo sentit comú, lo veritable patriotisme y lo senti- 
ment de caritat, 

Y encara més; lo trascendental d' aquest moviment, fà 
que una pila de circunstancies abell relacionades, una pila 
d' iniciatives que per ell han sigut preses, no pugan ni 
tant sols ser esmentades aquí, devent estar sempre tapades 
per lo vel de la prudència. 

Fetes aquestes aclaracions pels qui troban certa mena de 
deficiències en la crònica anyal que anem à escriure, co- 
mençàm destriant los fets y agrupantlos en dues grans 
parts: en la primera hi posarem aquells que han nascut, 
podríam dir, per se y los altres per accidens. Los primers, 



(*) Devem advertir que '1 nostre propòsit {fou escriure una revista 
de Moviment Catalanista durant 1' any. Y axis ho vàrem fer. Mes lo 
benèvol lector se té de fer càrrech de les dificultats que pera la publi- 
cació d' aquest treball, nos han sortit à derrera hora per causa de les 
circunstancies especials que atravessàm. 

Com no tenim temps d' escriure un nou treball sobre '1 mateix 
assumpto y no li es possible axis meteix al editor del Calendari Ca- 
talà anar à imprimirlo per aque?t any en altre país, devem aconten- 
tarnos en publicar aquests fragments. Si alguns quedan sense solfa 
ni volta, no 'n tenim pas la culpa nosaltres. — J. Maspons y Camarasa. 



— 132 — 
per la marxa progressiva yworwa/ del Catalanisme, y encara 
que infíuits alguns per los aconlexemenls exteriors, apa- 
reguts sense lligament ab ells; los altres, produhits per les 
circunstancies anormals perquè hem passat y passàm. 

Sempre que se tracte del Catalanisme dels nostres dies, 
s' ha de tenir en compte, la corporació ahon s' hi ajuntan 
totes les forces organisades pera defensar y propagar lo pro- 
grama acordat en la Assamblea de Manresa, ó sia la Unió 
Catalanista y en conseqüència lo paper que desempenya en 
aquest moviment politich y social, la Junta Permanent de 
la metexa. 

Be 'ns serà permès que ho fem constar, encara que 'Iqui 
escriu aquestes ratlles sia part directament interessada: la 
Junta Permanent actual, no ha restat ni resta un moment 
inactiva; que quan no tenia circunstancies extraordinàries 
que la fessen moure, aprofitava lo temps, resseguint les 
nostres forces, animantles y organisantles; quan aquelles 
circunstancies se presentavan, com se presentan encara, la 
Junta les ha vingut aprofitant ab delit y energia; la Junta 
ha fet foch quan al vol d' ella no n' hi havia, ha procurat 
conduhir les flamarades quan veya encéndreles. 

Tant bon punt à finals d' any, se despedí la Junta Per- 
manent anterior pera cedir lo lloch à la actual, no sens pu- 
blicar un magnífich document (12 Desembre 1897) recor- 
dant les persecucions sufertes y l' èxit brillant de I' Assam- 
blea de Girona, los individuus que entraren à desempenyar 
los honorífichs càrrechs de membres de la Junta Perma- 
nent de la Unió Catalanista, no se donaren ni un punt 
d' espera en la tasca que la Junta passada havia iniciat 
d' organisar les forces del Catalanisme. L' èxit no ha pogut 
ser més falaguer. Lo dia i5 de Desembre quedaren defini- 
tivament aprovades unes Bases pera la formació d' Agru-^ 
pacions de la Unió Catalanista, essent circulades per tot 
Catalunya des lo 20 de Janer, junt ab una Circular espli- 
cant los propòsits de la Junta y ab unes Instruccions enca- 
minades à comentar y à aclarir 1' esperit de les Bases. 

La campanya que desde allavors s' emprengué fou em- 
penyadíssima. No s' acontentà la Junta Permanent ab la 



— 133 — 
circulació dels impresos expossals. Celebrava seguides 
reunions extraordinàries ab los companys de causa més 
actius, ab los qui, residents à Barcelona, comptan ab rela- 
cions numeroses à dintre y à fora de la capital; convidava 
à ses sessions als catalanistes de diferents punts de Cata- 
lunya y ab ells discorria sobre 1' estat de ses respectives 
poblacions, y juntament s' estudiava la manera de fer de- 
cidir als poruchs, de convèncer à elements sans y valiosos 
però indiferents, de remoure tals ó quals obstacles; se diri- 
gia per escrit ó de paraula à les personalitats de més repu- 
tació en cada comarca y 'Is hi deya que volia posarshi en 
relació, que volia conéxer son pensament en punt à Cata- 
lanisme y manera de ferlo prosperar en cada localitat. 

Aytals gestions, jamay interrompudes ni en èpoques de 
més espectació pública per successos de diferent caràcter y 
continuades encara avuy, les ha simultanejat la Junta de 
la Unió, ab altre procediment encaminat al meieíx fi; 1' en- 
vio de documents impresos de diferent caràcter, peróapro- 
pósit tots pera donar à conéxer los nostres ideals: discursos 
literaris y politichs, fulles volants, actes de societats catala- 
nistes y tota mena de documents pertocants à les Assam- 
blees de la Unió. Pujan à alguns milers los documents que 
en pochs mesos s' han escampat desde la casa de la Unió à 
Biblioteques de importància, à regionalistes de Catalunya 
y de fora y à iotes quantes persones sia de creure que 'Is hi 
pugan aprofitar semblants lectures. Però cal que consta, 
que si tan bella escampada de documents de propaganda 
s' ha pogut fer, se deu en part à la generosa cooperació de 
societats y de particulars, que sabedors alguns del procedi- 
ment de la Junta y responent altres à ses indicacions, han 
fet ofrena à la Unió Catalanista de grans existències de do- 
cuments que guardavan arxivats. 

Y la Junta no 'n tenia prou d' axó: no acontentantse dels 
treballs empresos y seguint en sa conducta de sumarse les 
activitats dels catalanistes, decidí treballar fortament en 
una altra obra de capital importància: la formació del cens 
catalanista, iniciat, però no seguit, anys arrera. Després 
d' una sèrie de sessions preparatòries ab diferents com- 



— 134 — 
panys catalanistes, lo dia 29 de Janer quedaren consiitui- 
des tres comissions encarregades de formar lo cens catala- 
nista, que posteriorment (7 de Juny) foren reforçades ab lo 
concurs galanament ofert, dels actius socis de dues Agru- 
pacions catalanistes de Barcelona que portan lo nom de 
«Catalunya autònoma». Les tres seccions constituides fan 
respectivament sos treballs per Barcelona, pel restant de 
Catalunya y per T exterior. Al objecte de procedir en lo 
possible ab un sol criteri y de facilitar la feyna, se feren im- 
primir unes fulles ab indicacions apropiades y diferentes 
pera cada una de les tres seccions, fulles que Ms qui impul- 
san, dirigexen y ordenan aquest treball, veuen ab goig 
com cada dia se van omplint ab datos y noticies de gran 
utilitat. 

Veges ab los datos que anem à donar, una part dels re- 
sultats que ab tants treballs s' han obtingut. Volem es- 
mentar les societats existents, que essent exclusivament 
catalanistes, estan actualment adherides à la Unió. En lo 
Consell General celebrat lo dia 5 de Desembre de 1897 se- 
gons los nous Estatuts d' aquella corporació foren admeses 
.les societats següents: Lliga de Catalunya, y Centre Escolar 
Catalanista, de Barcelona; Centre Català, de Sabadell; Cen- 
tre Catalanista de Girona y sa comarca; Lliga Regional, de 
Manresaí Associació Catalanista de Reus; Associació Cata- 
lanista de Lleyda, Agrupació Regionalista de Tarrassa; 
Associació Popular Regionalista de Barcelona; Centre Ca- 
talà de id.; Centre Català de Sant Sadurni de Noya; Centre 
Català de Sant Pol de Mar; Centre Català de Castelló 
d' Ampurias; Centre Catalanista de Vilafranca del Pana- 
dés; Centre Català de Mollet del Vallés. 

Aquestes colectivitats, son, podriam dir, les antigues; 
aquelles que de temps, de molts anys algunes, venen tre- 
ballant per la reivindicació de Catalunya. 

Però veges ara quina llista més afalagadora podem ofe- 
rir de colectivitats catalanistes formades en un any y que 
son adherides à la Unió, per votació favorable recayguda 
en elles, en les dues sessions que ha celebrat lo Consell Ge- 
neral, des lo 5 de Desembre, ó sia en 12 de Juny y i5 d' Oc- 



- 135- 
tubre del any present. Les posàm per 1' orde en que han 
comunicat la seva constitució à la Unió Catalanista, excep- 
tuant les que tenen caràcter de associació que l^s posàm al 
davant: Associacions; Associació Catalanista de la Costa de 
Llevant, de Canet de Mar; Foment Regionalista, de Ber- 
ga; Lliga Catalanista de Banyoles y sa comarca, de Banyo- 
les; Agrupacions: de Vilassar de Mar; de Sant Feliu de Co- 
dines; del Cassino Mercantil de Barcelona, del Vendrell; 
Catalunya autònoma n.° i, de Barcelona; de Falset; de 
Tayà; L' Escut emporità de La Bisbal; de Pons; de Besalú; 
de Valls; de Balaguer; de La Garriga; Catalunya autòno- 
ma n.° a de Barcelona; de Caidedeu; de Horta; Escolar de 
Ramon LluU, de Barcelona; los Montanyenchs, de id.; de 
Sallent, de Rodonyà; de Vergés. 

Ja se pot veure com 1' èxit més falaguer ha coronat los 
esforços de la Junta Permanent de la Unió Catalanista y 
dels bons companys de causa que al seu costat s' han po- 
sat en aquesta tasca d' organisar les forces del Catalanisme. 
La llevor sembrada ha caygut en terrer assohonat. D' altra 
manera, aquest esclat de colectivitats catalanistes tan ad- 
mirable, seria artificial y los fets provan que no ho es pas» 
sinó que lo poble català nos comprèn y 'ns estima fins quan 
sembla estar dominat, com en dies passats, d' uns senti- 
ments contraris als nostres. 

Anem seguint. Preludi de la fortíssima reacció per I' au- 
tonomia administrativa que enbolcallada ab altres aspira- 
cions més pràctiques y radicals, avuy s'observa, fou lo des- 
content general que hi hagué à les derreríes del any passat 
per haver cedit lo Govern à un particular, de manera de- 
pressiva pera 'Is contribuyents, lo servey de recaudació y 
repartiment de les contribucions, la investigació de la ri- 
quesa amagada. 

Aquest descontent se traduhí en formes ben significati- 
ves contra lo poder central y la seva administració y una 
d' elles fou la reunió de contribuyents del Vallés celebra- 
da à Granollers lo 25 de Novembre, en la que la llengua 
catalana hi dominà exclusivament, los discursos pronun- 
ciats foren d* un tó marcadament catalanista y les conclu- 



— 136 — 

sions aprovades no eran més que una part del nostre pro- 
grama. Aquestes circunstancies y 1' entussiasme ab que fou 
rebut un telegrama de la Unió Catalanista adherintse al 
acte, demostran que 1' acte verificat à Granollers tingué 
una excepcional importància, puix que vingué à ser lo pre- 
cursor del moviment d' ara. 

Per la mena de método que 'ns hem imposat d' ocupar- 
nos dels fets principals que aparexen aisladament, al ob- 
jecte d' esmentarne després d' altres agrupats per son ca- 
ràcter, hem d' allargarnos ara fins al mes de Març. Dintre 
aquest mes, es veritat, hi han una sèrie d' actes de verda- 
dera importància catalanista, però arrencan tots d' una me- 
texa iniciativa. Era lo dia i, quan la Junta Permanent de 
la Unió Catalanista rebé à uns missatgers del Centre Cata- 
lanista de Vilafranca del Panadés, qui portavan à la con- 
sideració de la Jww/a un projecte de trascendencia pera la 
nostra causa. L' esmentat Centre Catalanista prengué la 
iniciativa de presentar candidat catalanista pera lo districte 
de Vilafranca del Panadés, en les eleccions Uegislatives 
que devían efectuarse lo dia 27. Aquest candidat era l' in- 
tegérrim defensor dels nostres ideals en Joan Permanyer. 
Acceptada la proposició per la Junta Permanent y comuni- 
cada al propi interessat, començaren immediatament los 
treballs propis del cas. Era la primera vegada que lo Ca- 
talanisme feya cara al caciquisme en unes eleccions con- 
semblants y la lluyta tingué de ser esforçada, empenya- 
díssima. Tot lo Catalanisme durant aquells dies, tingué la 
vista fita en lo districte de Vilafranca y una considerable 
part dels nostres companys, tant los entussiasmats en la 
idea, com los qui de bon principi duptavan de que la ve- 
ritat y la rahó poguessen surar en mitg d' aquesta irrisòria 
farsa del centralisme, feren durant lo temps electoral es- 
forços imponderables. Los catalanistes del districte, tin- 
gueren tota 1* ajuda de la gent independent y honrada del 
Panadés; dels companys de idees de Barcelona y del Plà 
del Llobregat, de la Costa de Llevant y del Vallés; lo dis- 
tricte fou recorregut lluytant nosaltres ab la paraula y la 
persuassió; celebrant meetings à Vilafranca, Sant Sadurní 



— 137 — 
de Noya, Piera, Gelida, Masquefa y altres pobles; publi- 
cant lo candidat un Manifest en lo que feya professió de 
fé de les idees salvadores; y lluytant lo candidat contrari y 
sos agents ab tots aquests medis que son vergonya de qui 
los usa y degradan als qui 'Is acceptan: lo caciquisme, com 
sempre, sortí triomfant. 

En aquest meteix mes de Març, succehí un fet que casi 
passà desapercebut'perque 1' atenció dels catalanistes esta- 
va fixada en lo que acabàm d' esmentar. Lo dia 21, aca- 
ban d' esfumarse del tot los maléfichs efectes de lo que 
1' any passat en aquest meteix lloch, ne deyam ponentada 
madrilenya que se desfé ridícolament amenaçadora contra 
Catalunya. Nos referim al processament de dos distingits 
companys de causa per lo delicte de cantar les veritats des- 
de La Renaixensa al Estat Espanyol, que tan trist paper 
està desempenyant en la Audiència de lo criminal de la 
provincià, s' efectua la vista de 1' apelació del auto de pro- 
cessament dictat contra 'Is apreciables companys aludits. 
L' auto del processament fou revocat. 

La festa de Sant Jordi, patró de Catalunya que s' escau 
en lo dia 23 d' Abril, fou celebrada en alguns punts ab di- 
verses funcions relligioses y literàries, però es del cas fer 
esment especial de les festes celebrades à Ripoll. En aquell 
dia se congregaren en la simpàtica vila tancada enire mitg 
de dues aygues , lo restaurador de la Bassílica y Bisbe de 
Vich, Dr. Joseph Morgades y Gili, la Junta Permanent de 
la Unió y alguns distingits catalanistes. Després de solem- 
nials funcions relligioses y un cop se hagueren depositat en 
una urna d' alabastre les cendres de Rodolf, fill del Comte 
Jofre lo Pilós, Abat del Monestir y més lart Bisbe d' Ur- 
gell, se procedí à la inauguració d* un monument format 
d' una placa de bronzo ^ab march de pedra, colocat en 
r atri de la Bassílica, contenint les hermoses paraules pro- 
nunciades per lo Bisbe de Vich, al celebrarse la restaura- 
ció del temple ripollés. Aquesta inauguració que no fou 
sinó la satisfacció d* un deute contret anys enrera, cons- 
titueix un fet que cal remarcarlo especialment, puix donà 
lloch à un acte altament patriótich, en lo qual se pronun- 



- 138 - 
ciaren alguns discursos, en mitg de gran gentada, que es- 
coltava ab ver afecte, especialment, quan lo senyor Bisbe, 
dominat per la més gran emoció donà les gràcies à la Unia 
Catalanista y parlà del bonich pervindre, que per la justi- 
cia divina, espera à nostra pàtria Catalunya. 

Ara, es precís que 'ns ocupem de altres manifestacions 
catalanistes, aplegantles en grupos diferents. 

Comencem parlant d' algunes mostres de patriotisme 
que desde derrers del any passat fins à mitjos del present, 
nos han donat algunes d'aquestes, un dia, apreciabilíssi- 
mes corporacions populars, avuy dominades en sa major 
part per lo caciquisme y per la immoralitat més desenfre- 
nada. Portam tan afecte à les Corporacions municipals y 
consideràm sa missió de tanta trascendencia pera io ben- 
estar dels pobles, que lo més petit desitg que demostran 
de rompre ab les cadenes del centralisme, creyém que ha 
d' alegrar al cor de tots los catalans y que tots los han de 
aplaudir y encoratjar. Pet axó sentim una especial com- 
plascencia, en recordar aquí que lo dia 28 de Desembre 
del any passat, 1' Ajuntament de Figueras, acordà supri- 
mir les ignominioses bandes dels regidors; que quan lo 
defensar I' autonomia, era exposat à conseqüències desa- 
gradables, tres Ajuntaments de poblacions importants de 
Catalunya, acordaren proclamarse partidaris d' ella y de- 
manaria al Govern per la nostra terra; son los de Reus, 
Vendrell y Olot; que à primers d' any V Ajuntament de 
Mollet, seguint V exemple del de Ripollet, fà posar en 
llochs públichs rètols redactats en català, prohibint dema- 
nar almoyna als pobres forasters; que pel Setembre, lo 
Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, imitant al de 
Sant Feliu de Codines, esborra los ridícols noms castellans 
dels carrers y n' hi posa de catalans, donant ademés à una 
plaça lo nom de Plaça de Catalunya. Quatre poblacions 
vallesanas, aquestes que derrerament hem anomenat, que 
solen presenlarse tal com deurían ser y com, ajudant Deu, 
seran un dia totes, ab tota sa faysó completament catalana. 

Pera les aspiracions de la restauració, perfecta aplicació 
y lliure desenrotllo del nostre dret nacional no ha sigut 



— 139 — 
pas tampoch perdut 1' any 1898. Tres importantíssimes 
manifestacions hem de recullir, sortides de la Universitat, 
de 1' Acadèmia de Jurisprudència y ilegislació de Barcelo- 
na y del Congrés de Diputats de Madrid. Entre altres de 
les belles iniciatives preses per lo Rector de la Universitat 
don Manel Duran y Bas, se hi destacan la creació de dues 
càtedres lliures: una de Literatura y llengua catalana que 
per causes imprevistes no pogué funcionar y altra de dret 
català. Les esplicacions donades en aquesta càtedra una 
per setmana, començades als 7 de Desembre del any 
passat y acabades als 3 de Maig, foren rebudes agradabi- 
líssiíTiament. Lo docte catedràtich encarregat de les mete- 
xes, rebé enhorabones de importants corporacions, una de 
elles la Diputació provmcial (4 Janer) y la espayosa aula 
ahon s' hi havia establert la càtedra, omplintse cada vegada 
més, arribà à ser insuficient. 

Entre tant los més distingits socis de 1' Acadèmia de Ju- 
risprudència y Llegislació, se concertavan pera donar en 
llengua catalana una tanda de conferencies, encaminades 
à demostrar la suficiència del dret català pera regular totes 
les relacions jurídiques del orde privat y de indicar lo sen- 
tit en que les nostres regles jurídiques escrites serían 
desenrotllades, si Catalunya recobrés la facultat de ferse 
les lleys. La Junta de 1' Acadèmia lo dia 3 de Janer 
aprovava lo projecte, lo que tingué una realisació brillant. 

Al meteix temps la pròpia Junta, pera lo concurs de Me- 
mòries vir\ent, designava aquest tema: «Exposició rahona- 
da y crítica de costums jurídiques de Catalunya ó de algu- 
na de ses comarques.» 

Al bell cor de Madrid, també hi alenà aquesta aspiració 
jurídica que per aquí tan fort se manifestava en aquells dies. 
Lo diputat à Corts 

Si Catalunya ha tingut recorts per ses lleys y per 1' ad- 
ministració de justícia que deu darse, igualment n' ha tin- 
gut per la ensenyança. Algunes corporacions profesionals 
com la Societat Econòmica Barcelonina d' Amichs de la 
Instrucció, s* han preocupat de retornar sos furs à la ense- 
nyança catalana, prenent entre altres acorts (2 Juliol) lo de 



— 140 — 
demanar al Govern la creació de càtedres de llengües re- 
gionals y que se descentralisen los concursos y oposicions, 
exigintse pera poderhi pendre pari, lo conexement de la 
llengua del país. 

Un pas més enllà s' ha donat en aquest sentit; 1' incan- 
sable propagandista en Francisco Flos y Calcat, ha obert à 
Barcelona, al començar lo curs, un Colegi de Sant Jordi, 
ahon trencant motllos vells y passats de moda, dexant de 
martiritzar als dexebles ab procediments antipedagógichs, 
se hi dona ensenyança, pràctica, y verament científica, en 
consonància ab lo modo de ser del nostre país. 

A Rodonyà desde fà poch se hi donan lliçons gratuïtes 
per lo ilustrat metge de la població, en Pau Texidor, de 
Geografia, Historia de Catalunya y de Gramàtica catalana 
y aquestes assignatures s' han introduhit enguany en lo Go- 
legi de Germanes Dominiques del Roser, de Ripollet. 

També per la religió s' ha donat la nota patriòtica à Ca- 
talunya. Quan pel mes de Janer se feyan missions à Bar- 
celona, de les 17 esglésies en que se predicava, en vuyt se 
hi sentia no més que la llengua de la terra; y en tres se hi 
compartia 1' ús del idioma català ab lo castellà. 

De les 40 misses noves que enguany s' han cantat à la 
diócessis de Vich, 38 celebrants han redactat les correspo- 
nents targetes de convit en català. 

D' entre 'Is sermons que s' han sentit de marcat caràcter 
patriótich, cal recordar lo que als 2 de Janer pronuncià à 
Manlleu lo P. Antón Medina, sermó que se 'ns digué fou 
eloquentíssim y que acabà ab los crits de jVisca lo Regio- 
nalisme! jVisca Catalunya! donats per 1' orador y contes- 
tats ab entusiasme per 1' auditori. 

jQue es hermós, que es consolador, lo veure als Minis- 
tres del Senyor, defensant lo sant lema de Deu y Pàtria, 
sense mistificacions ni afegidures que pugan enxiquirlo. 

Per tot lo exposat, ja se compendrà que malgrat als en- 
trebanchs que posa à un dels medis més eficaços de fer 
propaganda, la oral y pública, lo estat de suspensió de les 
garanties constitucionals en que hem estat una bona part 
del any y malgrat lo imprudent que haurían sigut alguns 



— 141 — 
d' aquests actes per lo modo de pensar en certes tempo- 
rades de la gent en general, les conferencies, sessions y 
meetings de propaganda catalanista han sovintejat en 
aquest any. Nos hem ocupat ja d' alguns de aquests actes; 
y ara anem à anotar los demés, triant aquells que tenint 
un caràcter purament catalanista, estan revestits de vera 
solemnitat. Dia 17 de Desembre. — Sessió inaugural del 
Ateneu Barcelonès. — Dia 2 de Janer. — Reunió à Canet 
pera tractar de constituir la Associació Catalanista de la 
Costa de Llevant. — Dia 8 de Janer. — Sessió inaugural de! 
curs de la Lliga de Catalunya, de Barcelona. — Dia 9 de Ja- 
ner. — Lo Centre excursionista de Catalunya se reuneix en 
r àpat anyal en lo Lyon d' Or, se pronuncian entusiastes 
brindis y se cinta V himne Los Segadors. — Dia 30 de Janer. 
— Reunió de propaganda à Mollet. — Dia 8 de Febrer.— 
Sessió inaugural del curs en 1' Associació Popular Regio- 
nalista de Barcelona. — Dia 12 de Febrer.— Reunió Catala- 
nista à Girona, ab motiu del àpat anyal que celebran los 
socis del centre Catalanista de dita ciutat. — Dia 18 de Març. 
— Després de les sessions inaugurals de les seccions del 
Centre Escolar Catalanista de Barcelona, s' efectua la sessió 
inaugural del curs. — Dia 4 de Setembre. — Sessió de propa- 
ganda à Berga. — Dia 8 de Setembre.— Vetllada Catalanista 
à Sant Hilari Sacalm. — Reunions de propaganda à Besalú 
y à Banyoles. — Dia 16 de Octubre. — Sessió inaugural del 
Centre Català de Sabadell. — Dia 20 de Octubre.— Meeting à 
Rodonyà. — Dia 30 de Octubre. — Meeting à Pineda. — Dia 
20 de Novembre. — Sessió inaugural de la agrupació escolar 
catalanista de Ramon Llull, de Barcelona. 

La Llista no es complerta: à ella s' hi deuen afegir 
moltes altres sessions verificades en diverses societats, s' hi 
deuen afegir també les sessions que al constituirse les agru- 
pacions apuntades en altre lloch, s' han celebrat quasi bè 
à tot arreu. 



Hora es ja de que anem à pendre nota de la influencia 
grandíssima que en lo Moviment Catalanista han tingut 



— 142 — 

les guerres sostingudes ab les colònies revoltades y ab los 
Estats Units. 

Quan en ocasió tardana, lo Govern decretà la concessió 
de 1' autonomia à Cuba y Puerto-Rico, la Unió Catalanista 
endreçà (29 Novembre 1897) un telegrama à la Reyna Re- 
gent, en lo que se felicitava de que à la fi la política ma- 
drilenya rompés per prirnera vegada ab la tradició per ella 
constantment seguida, tradició política que ab lo transcurs 
dels segles tants desmembraments ha costat à la Espanya. 
Dit telegrama fou contestat (i Desembre) per lo President 
del Consell de Ministres en térmens ben afectuosos. Alla- 
vors, transcorregueren alguns dies en que lo principi de la 
autonomia abans combatut, era considerat per molts com 
à dogma de fé. 

Mes, s' ha de fer una aclaració. Lo poble català arribà 
casi à confondres ab lo poble espanyol, però no del tot. Un 
dia, pel mes d' Agost, discorrent sobre aquest assumpto 
escrivíam un article qual publicació tingué algunes conse- 
qüències per nosaltres, 

Es que si Barcelona y alguna altra ciutat important de 
Catalunya, no demostraren haver perdut del tot lo seny, 
la majoria de poblacions d' aquesta terra, encomanantse 
com quasi sempre y per 1' acció de la prempsa, lo pitjor 
de la ciutats grans, se varen dexar dominar per 1' esperit 
aventurer que impera en les columnes de quasi tots los 
diaris. 

Mes, cal observar una cosa. Al mitg d' aquella bogeria, 
lo catalanista, quasi bé 1' únich que no havia perdut I' en- 
teniment, si tenia prou sanch freda, s' atrevia à parlar en 
contra de la opinió de tothom, era escoltat ab extranyesa 
y fins ab repugnància, se '1 considerava com à boig, anti- 
patriota y de cor endurit y ab tot si aquest era lo primer 
efecte de ses paraules, no 's feya pas esperar lo moment en 
que acabava per donàrseli la rahó. 

Prova de que aquella bogeria no havia entrat à 1' ànima 
de les gents; prova de que era més aparent que real. 

Ara, tractant ab castellans ja es altra cosa: los castellans 
en realitat les senten aquestes aventures; fan aquestes 



— 143 — 
guerres ab toiaconciencia. Son y tenen de ser eternalment 
lo D. Quijote. Haurían, per no serho, decambiarla sanch...» 

Y en efecte; ja al començar la nnortal lluyta, alguna per- 
sonalitat no precisament catalanista de Catalunya, à la que 
hi seguia alguna altra d' Espanya, feya declaracions enca- 
minades à fer veure 1' abím en que lo país anava à sepul- 
tarse; una part de la prempsa de la nostra terra no tenia 
ja miraments en esplicar la veritat dels fets y en vaticinar 
lo desastre que s' acostava, fent chor axis à la prempsa ca- 
talanista que ab admirable unanimitat de criteri havia 
lluytat fins allavors completament sola; à les masses de les 
grans ciutats, encarinyades abans ab los diaris noticiers, 
los hi entrava contra ells certa repugnància que se traduhía 
ben visiblement, y la Unió Catalanista, s' atreví à publicar 
un Manifest (12 de Juny) en lo que cridava als catalans à 
la reflexió; los hi feya veure la causa veritable de les des- 
membracions de que desde segles anava seguint Espanya 
y lo camí salvador que devían empendre. jVinga la pau! 
exclamava la Unió en son Manifest y aquest crit feblement 
sentit fins allavors, y juntat ab lo d' altres respectabilíssi- 
mes corporacions y entitats, anà ressonant, ressonant per 
tota la Catalunya. Y passà fins mes enllà del Ebre. 

Però era ja tart. Devia consumarse la obra de la Espanya 
acastellanada. Y se consumà de la manera més trista, més 
irrisòria. Allavors devia venir lo total despertar de Cata- 
lunya. Y pera que se cumplissen en un tot les profecies 
del Catalanisme, aquest desvetllament, no 'ns ha sorprès, 
que ja 'I teníam vaticinat. 

Aguda fou la malaltia que passà lo poble català, enco- 
ratjadora la reacció que experimenta. 

Y aquesta reacció la experimenta tota la Espanya que no 
ha mort definitivament; totes les regions de la Península 
que pensan y que treballan. Un sol crit ressona per tot 
arreu: jAutonomía! Y axordats per ell la gent de Madrid 
confecciona programes pera enganxarhi aquell mot: no 
queda à Espanya cap partit, cap agrupació, cap individua- 
litat que pretenga atraure opinions al seu vol, que no por- 
te aquella paraula, sinó al cor, als llavis: qui no havia pen- 



— 144 — 
sat may ab 1' autonomia ó d' ella abominava, ara fà bande- 
ra nova ab I' únich objecte, de passejar ab ella aquella 
santa paraula; qui en sa bandera vella ja la hi tenia, la res- 
palla, hi posa afegidures llampants y la presenta com à sa 
filla més estimada y ne fà generós oferiment à tots los cors 
enamorats d' ella, 

Veyàm, veyàm, perquè se 'ns fan totes aquestes festes; 
veyàm si sabrem anotar en poques paraules les proves 
d' afecte que cap à les nostres aspiracions de tot arreu sur- 
ten, ab lo que tindrem la explicació de tanta y tanta galan- 
teria com à derrera hora se 'ns despenja la gent madrilenya. 

Ja ho hem dit abans, que Catalunya no arribà del tot à 
perdre lo seny. Era pel mes d' Agost, quan arreplegant la 
Diputació provincial de Barcelona, un desitg més ó menys 
clarament manifestat principalment per les classes produc- 
tores, pren un acort d' una significació extraordinària. 
Acorda obrir una informació respecte à la conveniència 
d' encarregarse del repartiment, recaudació é investigació 
de les contribucions directes de la provincià. Ajuntaments, 
corporacions y periódichs à qui se feu la consulta, respon- 
gueren à la una que si, que era necessari treure de les ga- 
rres del centralisme lo privilegi brutalment exercit de ad- 
ministrar interessos purament catalans, no reduhintse à 
axó aquesta manifestació d' opinions, sinó que altres mu- 
nicipis y altres corporacions de fora de la provincià, alaban 
lo projecte de la Diputació de Barcelona y fan ab tal mo- 
tiu declaracions à favor de 1' autonomia de Catalunya, de- 
manant que sian esborrades les ratlles arbitraries y tot l' edi- 
fici assentat demunt d' elles, en que lo centralisme ha di- 
vidit lo terrer català. 

Ha donat lloch també à tal moviment la Diputació pro- 
vincial de Girona que en sessió del 5 de Novembre, acordà 
obrir igualment una informació sobre la conveniència 
d' encarregarse del repartiment, cobrança é investigació de 
les contribucions directes é indirectes de la provincià, acor- 
dant ademés dirigirse à les altres Diputacions catalanes per 
si creuen convenient lo concurs unit de totes pera lo mi- 
llor y més encertat èxit del progecte. . 



— 145 — 

Per lo que, la major part d' Ajuntaments y de societats 
científiques y econòmiques, tant los qui han sigut consul- 
tats directament, com los de les províncies de Barcelona y 
de Girona, tant los qui per propi impuls han pres part en 
aquest plebiscit, com los qui radican en les províncies de 
Tarragona y Lleyda, han manifestat sa opinió. 

Y la opinió general ha sigut aquesta: Que es precisa la 
creació d' una sola Diputació à Catalunya, però ben cata- 
lana, que rebi vida de totes les classes socials y que tinga 
sa residència en tota la nostra Pàtria. 

Catalunya, donchs, no per boca del Catalanisme polítich 
solament, sinó també per medi de ses colectivitats oficials 
y populars, està reclamant unànimement V autonomia ad - 
ministrativa y juntament en sa major part, la autonomia 
política perquè essent justes les dues, aquella es pràctica- 
ment insuficient, sense aquesta. 

Per si no arribessen aquests clams de Catalunya allí 
ahon poden interessar especialment, cinch importantíssi- 
mes societats de Barcelona, no polítiques ni catalanistes, 
redactan un Manifest pera elevar al Trono y presentats sos 
Presidents respectius à la Reyna, li diuen que V aspiració 
de Catalunya y la salvació d' Espanya, es 1' autonomia. Es 
del cas que reproduhim aquí les conclusions del document 
presentat à la Reyna lo dia 14 de Novembre per los senyors 
en Bartomeu Robert, en Joan Sallarés y Plà, en Carles de 
Camps y de Olzinelles, en Lluís Domènech y Montaner y 
en Sebastià Torres, representants respectivament de la So- 
cietat Econòmica Barcelonina d' Amichs del País, del Fo- 
ment del Treball Nacional, del Institut Agrícola Català de 
Sant Isidro, del Ateneu Barcelonès y de la Lliga de Defen- 
sa Industrial y Comercial. Heuseles aquí: «Primera. — Los 
Ajuntaments, les Diputacions y lo Senat seran elegits di- 
recta ó indirectament per Gremis, Classes y Corporacions. 

Segona. — Se dividirà lo Territorri d' Espanya en grans 
regions de delimitació natural per sa raça, idioma é histo- 
ria, concedint à cada una de elles amplia descentralisació 
administrativa pera que pugan establir concerts econó- 
michs, fundar ensenyances tècniques d* importància local, 



— 146 — 
tenir iniciatives pera la conservació y reforma de son dret 
propi y facultat pera empendre quantes obres públiques 
sian necessàries pera la més ràpida explotació de totes ses 
fonts de riquesa. 

Tercera. — Continuaran àcàrrech del Poder Central úni- 
cament aquelles funcions que depengan de 1' actual é in- 
destructible unitat política d' Espanya, pera mantenir la 
correcció de les diferents regions y les relacions interna- 
cionals.» 

Finalment. Es forçós que 'ns ocupem del paper que des- 
empenya la prempsa, en aquesta maravellosa reacció auto- 
nomista que per tot arreu impera. 

Si passessem balanç de les publicacions catalanistes, à 
bon segur que '1 que dona 1' any, veuríam que no es pas 
tan falaguer com seria d' esperar, puix degut à circunstan- 
ciesde diversa Índole que no hem d' esbrinar desde aquest 
lloch, lo número de periódichs exclusivament catalanistes, 
més aviat ha disminuït que no pas ha aumentat. 

Però dexant de banda la nostra prempsa, ^quín perió- 
dich de Catalunya trobaran que ab més ó menys sinceritat 
no defense idees descentralisadores.»* jQuin cambi tan ra- 
dical ha observat en pochs mesos la prempsa de Catalunya! 

Y aquest cambi s' ha operat també en la prempsa de tota 
Espanya. Aquells diaris madrilenys que quatre dies ha nos 
despreciavan, vejeulos ara com nos amoxan, com sense re- 
cordarse de lo que ahir estampavan, volen ser avuy los més 
acèrrims y constants defensors de les idees per nosaltres 
sempre preconisades. jQuin mea culpa tan solemne està 
entonant la prempsa d' Espanya! 

Digàm ara quelcom, lo que se 'ns dexe dir, de la premp- 
sa extranjera. Aquesta dona una nota importaniíssima en 
lo actual moviment regionalista d' Espanya, però princi- 
palment de Catalunya. 

Desde que la Unió Catalanista publicà son Manifest de- 
manant la pau, Manifest que fou traduhit y estampat à va- 
ries llengües, la gent pensadora de diferents paíssos y los 
qui donan informacions à la opinió pública, posada sa 
atenció en les coses d' Espanya, varen fixarse especialment 



— 147 — 
ab Catalunya, estudiaren lo moviment catalanista y lo 
comprengueren. Sens comptar que à més de la prempsa 
catalanista tota la d' Espanya, continua donant noticia del 
nostre moviment, remogué lo foch pel mes d' Octubre, 
la aparició d' un folleto estampat à París ab lo títol La 
Quesíion catalane. — L' Espagne et la Çatalogne, endreçat à 
la prempsa extranjera per lo comitè nacionalista català de 
París; y un bon xich ha donat també que parlar altra ma- 
nifestació nacionalista sortida à Perpinyà en dit mes d'Oc- 
tubre, fent estampar un català de França, la valenta poesia 
del Mestre Francesch Mateu, llegida com à discurs presi- 
dencial en lo derrer certamen d' Olot, que aquí no dexà 
passar la censura militar. 

Es interessantíssima avuy dia la lectura dels grans diaris 
extrangers. La verdadera situació d' Espanya, la força real 
dels partits polítichs, y de la idea catalanista, los problemas 
del pervenir, les terribles qüestions de la repatriació, lo 
caràcter castellà y lo caràcter català, son matèries aquestes 
que aparexen tractades en periódichs francesos, inglesos, 
alemanys, russos, suissos, italians y de per tot arreu, ab un 
criteri y ab un conexement de ^la realitat que admira. La 
Unió Catalanista té respecte al particular una informació 
acabadíssima, però se troba ab dificultats insuperables quan 
per medi de les nostres publicacions preté informarne à 
tots los catalans. La censura militar hi posa tals entre- 
banchs, que es precís desistir del empenyo. 

Que hi farem; no per axó dexa de marxar avant la idea 
que ella té fondes arrels à Catalunya y no sembla sinó 
que tothom se complaga, en feria arrelar més fort encara. 
Lo moment histórich que atravessàm, es verament crítich, 
lo pervenir incert, que ningú pot aventurar quina solució 
recaurà en lo present conflicte. Preguntemnos, no obstant: 
Catalunya, triomfarà.?* Tal vegada no sia arribada la hora 
encara; hem donat un gran pas endavant, però '1 somni 
daurat de les nostres esperances, no 1' assolirem pas del tot 
per ara, si no surten acontexements avuy improvables. 
Preparemnos pera que en la reculada que es molt possible 
vinga, no 'ns tornem à encastar al punt ahon eram; apro- 



— 148 — 
fitemnos de la empenta que 'ns donan; que no s' encalle lo 
carro triomfal ahon ara hi es passejada la nostra bandera, 
queavuy una embranzida, demà una altra, vindrà un dia, 
com diu la Unió Catalanista en lo document derrerament 
publicat (22 Novembre) en que, ab la implantació total del 
nostre programa, serà un fet la complerta restauració y 
dignificació de la terra catalana. 



FULLES DESPRESES DEL LLIBRE D' OLDNIAN^^^ 



IV 

AQUILES 

Tot just assoma 1' aurora 
per los balcons del matí 
oberts ab sos dits de rosa 
y falaguera somriu, 
sacudint sa cabellera 
brillants y perles sens fi 
demunt les flors y les plantes 
que embalsaman los jardins; 
fent sortir à les auetes 
cançoneres, de sos nius; 
renovant de la natura 
la vida ab son fresch respir; 
precursora de un nou dia 
que '1 bon Deu farà liuhir, 
quan Aquiles s' incorpora 
y d' un bot, salta del llit. 
Pren la pesada armadura, 



(*) Los I, II y III Cants se troban en nostre Calendari del any 
passat. 



— 149 — 

la que ell sols pot resistir, 

se n' arma y fora la tenda 

se llença, donant lo crit 

de convocació de quefes 

grossos, mitjants y petits, 

los quals surten de ses tendes 

fent lo rumor y brugit 

meteix que fan les abelles 

sortint per flors al istíu. 
Seguint als quefes va la soldadesca 
curiosa, de cent pobles aguerrits, 
marxant per reunirse en la planura 
hon tots, còmodament podran ohir. 
Ja hi son: y havent fet alto, fan silenci. 
Aquiles, lo gegant potent y ardit, 
retòriques dexant, y sens exordis 
al bulto dirigintse «Atridas, diu, 
temors m' assaltan de que errants encara 
per sobre del terrat de ca 'Is delfins, 
tindrem per bona sort tornar à veure 
la pàtria, derrotats y envergonyits, 
si à la mort escapàm, cosa no fàcil 
ja que '1 contagi y guerra reunits 
treballan y mos segan y mos dallan 
com segadors espigues al istíu. 
Que 'Is Deus irats estan envers nosaltres 
ja tots ho conexém, tots ne patim, 
y sent, per ço, impossible aquesta guerra, 
demà, ab los meus, me 'n torno cap al niu. 
Quiscú de valtres tots, farà com vullga, 
jo, faré lo meu fet: Senyors, ke dit.» 
Axis com desseguit que 'Is núvols senten 
ferides ses entranyes per un llamp, 
se quexan del dolor, y ab sa veu ronca 
omplenan y commouen tot I' espay, 
alborotant à les Echoses ninfes 
que tost repercudexen lo greu plant; 
axí meteix, al acabar Aquiles 



— i5o — 

r exèrcit esclatà 
en crits desaforats, grans amenaces, 

injuries y pecats: 
los reys dels pobles grechs, volen calmarlo, 

mes, no n' hi ha de fets, 
que un poble alborotat, es sort y cego, 

es fera en lo desert, 
y no hi ha res que '1 calme ni 1' ature 

fins que està satisfet 
logrant lo que volia, ó fins que 's cansa 

y torna à quedar quiet. 
Per çó, com no hi ha mal que cent anys duré, 

ni cos que 1' aguantés, 
lo poble, havent cridat deu ó dotz' hores, 

y no podent ja més, 
y ronch y extenuat, và fer silenci, 

com invitant als reys 
à pendre la paraula: axis ho feren, 

però tan malament, 
tan sense modos y tan malparlantse, 

tan aspres, tan grossers, 
tants, à r hora bramant, que comprovaren 

ab exos y altres fets, 
haverhi adulació en aquell retrato 

que d' ells pintà Samüel, 
puix que molts, fins les armes empunyaren 

ab maléfichs intents. 

La lluna, per no veure tal escàndol, 
derrera espessos núvols s' amagà 
ruborosa, y aquells, per favorirla, 
s* anaren, poch à poch, acumulant, 
llençant tanta foscor, que ja la terra 
semblava 1' antich caos renovat; 
ab la foscor vingueren lo silenci, 
y lo fret y 1' esglay y '1 tremolar 
com si lo mon temés, per lo judici, 
sentir de la trompeta '1 toch final: 



— i5i — 
tot era negre y trist:|humides sombres, 
fantasmes mil anavan simulant 
d' horrífichs monstres, que s' acomeiían 
y s' entortoUigavan, per 1' espay, 
ferintse ab llances, masses y tronchs d' arbres, 
martells y xuxos, serres y destrals; 
renyint tan crua lluyta, que 'i qui queya 
de sopte era pels altres devorat; 
aumentant les horrors de tals escenes 
al ser iWuminades d' algún llamp, 
que engrandint los espectres, los fixava 
sanguinolenchs, en los cervells malalts 
de aquells grechs, que ni antorxes encenían, 
ni à ses tendes s' havían retirat, 
ni davan proves de tenir ningú, 
entre tants militars, sentit comú. 



CALCAS LO ENDEVINADOR 

Com passan totes les coses 

filant, filant, sots lo temps 

que lo que fila ho desfila, 

tornantho à fer y à desfer, 

(fora les etats del home 

que jamay tornan à ser,) 

axis và passar la lluna, 

los núvols y los llampechs 

y fantasmes, qui causaren 

la terror en tants mils grechs; 

(bona gent, tant, que '1 de Mantua, 

fins quan fan regalos tem.) (i) 

Y vingué la matinada 

després de la nit, com es lley 

en los pobles que no estan 



(ï) Timeo Danaos et dona ferentes. N. del editor. 



— l52 — 

dexats de la mà de Deu; 

los grechs encar no s' havían 

mogut y s' estavan quiets, 

esferehits ronchs, y moxos, 

tots mullats y somnolenchs, 

que havían perdut la nit, 

com sap lo lector ú oüent. 

Aprofitant, donchs, Aquiles, 
la fresca, la quietut y lo moment, 

sens por à la campaneta 
(no coneguda encar) del president, 
no pren, sinó que dexa la paraula 

sortir pausadament 
dels llavis, clara, forta, decidida, 

tal, que tot-hom la sent, 
y diu, sens vacilar, «^'voléu la guerra? 

»nosaltres hi serem 
»si es guerra per combatre y matar hómens, 

»no guerra contra 'Is deus, 
»als quals desirritar, coste '1 que coste, 

»convé, sens mirar preu, 
»per fer cessar les pestes que 'ns envían 

»y morts per tot arreu; 
»al sacrificador y augur més sabi 

»d' entre tots consultem; 
»e\\ sap r esdevenir y esplica 'Is somhis, 

(que à voltes son dels deus, 
y tot sovint son cebes que un hom cria 

quan mes despert se creu.) 
»La culpa no es de tots y pe** saberho, 

»Calcas, si '1 preguntem, 
>senyalarà quins son, ab ciència certa, 

»lo mal y lo remey. 

•Calcas, ohint açó, d' un bot s' axeca 
més escamat que Ilebra al veure un gos, 
y sentint tot lo pés que li vé sobre, 
vol repartir la carga, y ab tó dolç 



- i53- 
que troba en sos molts anys y sa experiència, 
per més que no 'n sent res dintre son cor, 
comença poch à poch, ab veu sotsmesa, 
com si se 'n des vergonya, y diu, »Senyor, 
»es cert que ab una mirada 
»veig lo passat, lo present 
»y r esdevenir: Apolo 
»m' inspira: per çó los grechs 
»en reyal nau me portaren 
»y só tan benvolgut de ells: 
»a•ra, Aquiles, que tu 'm manas 
»dir lo pecat y qui '1 feu, 
«senyalantne penitencia 
»que puga aplacar als deus, 
»la ciència no se 'm fà enrera. 
»lo que 's fà enrera es ma pell 
»que m' està oprimint los ossos 
»volentse ficar dins d' ells, 
»tal es la temor que 'm causa, 
»dir... lo que 't jur no diré 
»si tu no 'm juras defensa 
»de paraules y de fets: 
»puix sé cert que lo que diga 
»ha de irriíar à un gran rey, 
»dels quals, quan un se n' enfada, 
»sentencia de mort ne vé 
»per lo petit qui n' es causa, 
»que ben prompte la sufreix; 
»puix los reyals dissimulos 
»no solen durar molt temps. 
»Axís donchs, Aquiles, jura, 
»que després jo parlaré.» 

Lo magnànim Aquiles, s' axeca; 
sa presencia ja inspira temor; 
les paraules que arrenca son dures, 
y son gesto es terrible, fà por: 
«Parla, Calcas, li diu, que jo 't juro 



— i54 — 
»per lo Deu que t' inspira, dar mort 
»à qui 't toque ni à un fil de la roba, 
»axís fos, entre 'Is reys, lo major... 
y>Tu dixisti, diu Calcas profétich 
»preludiant al llatí; tot lo mon 
»sap de cert que les celestials ires 
»les provoca sols Agamenón, 
»qui ja 'm mira ab sos ulls de llagosta 
»trets del cap, com buscantme lo cor, 
»per clavàrmels en ell com dos dagues 
»venenoses, donantme la mort. * 
»Tu dixisti també, que salvarme 
»prometías, jurant, contra tots; 
»per ço 'm rich d' aquells ulls, y son amo 
»pot ficàrsels en son degut lloch. 



FENT LA ESTACIÓ 



Cada vespre, si puch, solo baxarhi 

abans d' anar al llit, 
à pregar un moment vora '1 sagrari 
per mi, per mos difunts, pels qui gemegan 
per tots aquells que à la maldat s' entregan 

durant aquella nit. 

Avuy no só estat sol, com cada dia 
só alçat los ulls per saludà à Maria 
pregantli que à son Fill parlés per mi 
y al traspassar la gòtica tribuna 
pel finestral ha entrat un raig de lluna 
per ferlos companyia hasta al matí. 

Àngel Garriga Boixader, Pyre. 



— i55 



HISTORIA DE UN CANTADOR EX-SASTRE 



En una de les varies reunions-concerts que donava lo 
Kalifa Haroum el Reschid hi cantà lo celebrat cantador 
Meskin de Medina, més conegut per lo sobrenom de «Aban 
Sadakah», de veu poderosa y .sonora, y que cantava una 
cançó ab una tonada especial que lo Kalifa desitjava sen- 
tir. Arribat son torn, y acabada la cançó, lo Kalifa axecà la 
veu demanant una segona audició: Meskin la repetí ab una 
força, una gràcia y un calor que li valgueren unànims 
aplausos; lo Kalifa lo felicità y elogià calurosament y des- 
prés feu tirar la cortina que lo separava de la concurrència. 
Príncep dels creyents li digué llavors Meskin; aquest frag- 
ment està relacionat ab una historia curiosa. Cómptala, li 
digué lo Kalifa, y ell la relatà de aqueix modo: «En altre 
temps jo era esclau de un membre de la familia de Zobeir 
y feya de sastre. Mon amo me exigia dos dirhems de retri- 
bució diària, y pagada aquesta taxa jo quedava lliure de 
treballar per mon compte, ó fer lo que volgués. Jo era molt 
aficionat à cantar. Un dia, un descendent de AH pera qui 
jo havia fel una túnica, me pagà dos dirhems, me feu que- 
dar à esmorsar ab ell y me feu beure generosament. Jo 
sortia molt alegre de allí y vaig trobar una negra qui ana- 
va cantant la tonada que acabàu de sentir, carregada ab 
una gerra d' ayga sobre la espatlla. En mon aturdiment, 
oblidant tot negoci seri y no pensant ab ma pobresa, vaig 
à aquesta dona: «Per lo senyor de aquesta tomba y aques- 
ta trona — Mahoma — te demano per favor m' ensenyes 
aquesta cançó. — Per lo senyor de aquesta tomba y aquesta 
trona, respongué ella, que no te la ensenyaré si no 'm do- 
nas dos dirhems.» Llavors, Príncep dels Creyents, jo vaig 
traure de ma butxaca los dos dirhems destinats à la tasca 
diària y los vaig donar à la negra; ella descarregantse de la 
gerra, se sentà à terra y marcant lo compàs sobre la gerra 



— i56 — 
se posà à cantar la cançó y la repetí fins que jo la vaig te- 
nir gravada en la memòria. 

Al tornar à casa, 1' amo me demanà lo import de ma 
taxa, desseguida de haver arribat, y jo li vaig comptar ma 
aventura. Fill de prostituta, me digué, no sabs que jo no 
admeto may excuses, encara que no me falte sinó un cèn- 
tim? Dihent axó ab una empenta me tirà à terra y ab un 
braç vigorós m' aplicà cinquanta garrotades; ademés me 
feu pelar lo cap y la barba. De veritat, senyor, vaig passar 
la nit més trista del mon, lo dolorós suplici que acabava 
de sofrir me havia fet oblidar la cançó, y res me desespera- 
va més que la pèrdua de aquest cant. L' endemà vaig em- 
bolicarme lo cap, vaig ficarme à la mànega les meves grans 
estisores de sastre y me 'n vaig anar allí ahon havia trobat 
la negra. Estava molt perturbat no sabent ni son nom ni 
sa casa. Eslava en aquesta perplexitat quan la veig venir; 
al véurela se dissiparen tots mos disgustos; m' hi vaig acos- 
tar y ella me digué: «Per lo Senyor de la Kaaba, no te re- 
cordas de la cançó! Ho has endevinat, li vaig respondre, li 
vaig comptar com mon cap y ma barba havían sigut afey- 
tals y li oferí una recompensa, si volia tornar à cantar la 
cançó. — Per aquesta tomba y per lo qui la ocupa, me res- 
pongué aquella dona, no la tornaré à començar per menos 
de dos dirhems. Me vaig traure les estisores de la butxaca 
y vaig córrer àempenyarles per dos dirhems que li vaig 
donar. Ella baxà la gerra que portava sobre son cap, y se 
posà à cantar com havia fet lo dia abans: però al moment 
de començada la cançó: «Tórnam mos dos dirhems, li vaig 
dir, no tinch necessitat de que la cantes. — Per Deu, res- 
pongué ella, no 'Is veuràs pas més, ni esperes que jo te 'Is 
lorne may, afegí ella; jo estich certa que los quatre dirhems 
que t' has gastat, te valdran quatre" mil diners per part del 
Kalifa.» Després ella reprengué lo cant acompanyantse to- 
cant la gerra y no parà de repetirlo fins que estigué ben es- 
crit en ma memòria. Nos separarem y me 'n vaig tornar à 
casa r amo inquiet y tremolant de por. Al veurem, exigí lo 
pago de ma taxa; ma llengua tartamudejava excuses: «Fill 
de perduda, me digué, no 'n tens prou ab la lliçó de ahir? 



- i57- 
Vaig à parlarvos francament, li respongui, lo diner de la 
taxa de ahir y lo de avuy ha servit pera lo pago de aquesta 
cançó;» y me vaig donar pressa à férlila sentir. «Es dir, ex- 
clamà ell, tu sabías semblant tonada, ja fà dos dies, y no 
me n* has dit resi Que jo repudie la meva dona si no es ve- 
ritat que jo t' hauria donat la llibertat desde ahir si tu me 
la haguesses fel sentirl Tens lo cap y la barba afeytats; en 
axó no puch ferhi res: però te faig franch de ton impost, 
per amor de Deu, fins que los cabells te hajan tornat à 
créxer.» Reschid va riure de gust y digué al músich, no sé 
lo que es més agradable, si ta historia ó ton cant: per ma 
part vull que les promeses de la negra sian ratificades. Y 
en efecte, Meskin no se n' anà de allí sens haver tocat sos 

quatre mil diners. 

JosEPH Brunet. 



A LES CENDRES DE COLON 

QUE TORNAN À ESPANYA 

Gendres glorioses d' héroe gegantí 

que à la mar arrencava un continent, 

que ara tornàu dintre un vaxell rohí 

capant, |vergonya!, un trist aculliment: 

Digàu à aquell Estat pobre y mesquí 

Que sense honra y coratge ha anat perdent 

aquell imperi immens ultramarí, 

que no us ofenga ab tant d' enviliment. 

Que Castella, orgullosa, àvol, mesquina, 

no més té sanch moresca y no llatina, 

de passions criminals es vil escut. 

;No hi vuUàu reposà en cap tomba seval 

jCatalunya no més pot ser V hereva 

de les cendres d' aquell que no ha perdut! 

Arthur Masriera. 



i58 — 



LA MORT D' EN FONTANELLA 



Ploreu fills de Catalunya, 
ploreu de dol y tristor; 
los olotins més que 'Is altres 
que d' ells lo millor ha mort! 

Vell, solíu y à les entranyes 
del anyorament lo corch, 
ha vist en terra estrangera 
póndresseli 'I derrer sol, 

per no haver à la injustícia 
volgut doblegà '1 genoll, 
que era home d' aquella fusta 
que abans de corvarse 's romp. 

j Ploreu catalans, ploreulo; 
olotins, vestius de dol: 
lo sabi, r héroe, l' insigne, 
lo gran Fontanella... ha mort! 



Ab un Sant Crist entre 'Is braços, 
dels llavis brollant perdons, 
lo pensament sense boyres, 
plé d' entendriments lo cor. 

Com en dia de serena, 
à la posta al baxà '1 sol 
poch à poch s' estén la fosca, 
clogué 'Is ulls éll poch à poch. 

No eran prou pera infundirii 
remordiments ó temors, 
de la vida que acabava 
los afexugants trastorns. 



— 1 59 — 
Ciutadà honrat, Barcelona 
va ferlo y embaxador, 
per parlà ab Reys, en nom d' ella, 
de ses llibertats zelós. 

Concellé en cap V elegían 
voltat d' enemichs canons, 
fent son pit mur y defensa 
de la pàtria, ab gran brahor. 

De Múnster en les sentades, 
de greuges feyas ressò 
y preu à son cap posaren 
per que no 1' humilià al jou! 

Vencé al capdevall la força, 
caygué la pàtria!... jQuin jorn 
aquell, per en Fontanella, 
tan amarch, tan horrorós!... 

Ell, que per honrat y sabi, 
era volgut de tot hom, 
tenir de veure junyida 
Catalunya, à la opresiól... 

Abans en terra estrangera 
cercà 1' oblit del afront; 
mes... jAy que no la oblidava, 
que no la oblidava, noi... 

Y fonch en va que à la ploma 
y al seny demanàs conhorts, 
un monument al Dret patri 
alçant, en la emigració. 

Cada plomada que feya 
li obria una arruga al front; 
cada pensament, espina 
se li tornava à mitg cor. 



— i6o — 
Y entre febrades de geni 
y angoxes de patri ardor, 
del desterro y de lajvida 
s' ha precipitat los jorns. 

iQuina pèrdua, Deu 'ns valga, 
quina pèrdua!... No es tant sols 
à en Fontanella que 'ns toca 
plorar: es 1' escut, la sort 

de la pàtria independència, 
que éll defensà coratjós 
de parlaments y d' exèrcits, 
de Reys y de traicíons. 

Y encara, abans de dar 1' ànima, 
vaesclamant: — jPerdó, perdó!... 
cada volta ab veu mes dèbil 
lligant ab prou feyna 'Is mots. 

Lo pare que tè à la espona^ 

li ha preguntat enguniós: 

— Germà, ^'de que '1 perdó us manca, 

quan ningú cap mal us voli... 

Lo malalt los ulls li fixa; 
son fill es, bé '1 coneix prou; 
r altre dels dos que tenia 
va axugantli la suhor. 

— Lo perdó que necessita, 
lo vuy per vosaltres dos: 
tu ets pare de Barcelona, 
tu perpinyanench Baró, 

Y jo que vos engendrava 
catalans, al dexà '1 mon 
francès al un tinch de veure 

y al altre jay de mi, espanyol!... 



— i6i — 
iPerdó per ells, Catalunya, 
que per mi no 'm cal! Perdó 
per ells que, tenint bon pare, 
seran estrangers pertot!... 

Feu un sospir à les hores, 
besà '1 Sant Crist altre cop... 
ni' lo cavaller ni '1 pare 
gosavan respondre un mot. 

Ploreu fills de Catalunya; 
olotins, vestíus de dol: 
lo sabi, r héroe, 1' insigne, 
lo gran Fontanella ha mort! 

Y de la justícia humana 
per vergonya y per afront, 
sent català 'Is ulls ha closos 
estrangers... al Rosselló! 

Francesch Ubach y Vinyeta. 



ÍNTIMA 



Passats vint anys, al retornar un dia 
al pis que mon breçol vegé gronxarse, 
un núvol d& recorts vingué à ma pensa 
que 'm recordà ma infància. 

Y al entrar en la cambra benehída 
que '1 primer crit de vida va escoltarme, 
à ma mare 'm semblà llavors reveure 
y m' escapà una llàgrima. 

Pere de Cots y Soldevila 



— 102 — 



ÍNTIMA 



iQué bé escau un cementiri 
en lloch d* hon se veu *1 marí., 
siga com vulga que '1 miri... 
sempre 'm fà filosofar. 

Les monòtones onades 
imatge de la Mort son; 
iquantes vides enterrades, 
colgades al mar del monl.. 

Resulta justa la imatge 
de que es la existència un mar! 
al cap d' avall, à la platja 
de la Mort se va à pararl.. 

^Qué se 'n treu de sé en la vida 
r ona altíua que infla '1 vent; 
si la més ensoperbida... 
no dura més que un moment?. 

iQuantes ones altes... íaltesl.. 
com les demés van morí!.. 
iQuantes ànimes malaltes... 
dexaren lo cos aquíl.. 



Jà que ets mar, imatge vira 
del mon, jbé té millor sortí., 
i* ona tranquila que arriba 
à ia platja de la Mort/.. 

Francisco Mirabent y Soler 
Novembre de 1 898. 



-■63- 

UN DOCUMENT CURIÓS 



Ho es lo següent, que dona compte delscultos religiosos 
que acostumava celebrar anyalment la Confraria y Ger- 
mandat dels llibreters d' ençà que 's fundà é instituí en 
1 553 sots títol é invocació del gloriós doctor e illuminador de 
la sancta Mare Església sanct Hieronym, per quals festa y 
lluminària y altres despeses se compromeiían à donar cas- 
cun any cinch sous tots los confrares llibreters ó sia: tots 
los qui puy tenen y per anant tindran botiga ó obrador de 
librater dins la present ciutat de Barcelona e en son territo- 
ri. Al dar avuy dit document à llum creyém que per pri- 
mera volta, no podem manco de dóldrens de la disolució 
de la Confraria, llaç de germanorentre tols los qui la metexa 
art exercían y de ella vivían, y que feya que los llibreters 
richs no poguessen oprémer als pobres, y de la desaparició 
de la festa anyal esmentada, que desitjaríam, y podríam 
tots ab un xich de bona voluntat, veure restablerta, per lo 
meteix que era y seria prova de la religiositat y bones cos- 
tums que tots los qui al art de la llibreria consagràm nos- 
tres esforços y suficiències. Diu axis: 

«Capiíulatio feia per y entre la R. priora y Convent de les 
Hieronimes de una party la Confraria dels honor, libraters 
de la part altra en poder den Francesch Mulnell nots. de 
Barcelona de dits Monestir y Confraria a xvii de Maig del 
any M. D. LIII. 

»En nom de nostre Senyor Deu Jesucrist e deia sacratissi- 
ma verge Maria mare sua e del benauenturat Sanct Hiero- 
nim sia Amen. 

»Per y entre la Rnt. priora y convent de dit Monestir de 
Sanet Hieronim deia pnt. Ciutat de Barcelona de una part 
e los honor, libraters deia dita Ciutat de la part altra son 
stats fets fermats pactats y jurats los capitols pactes y avi- 
nenses següents: 

^Primerament es pactat y avingut entre les dites parts ela 



— 164 — 
dita Rnt. priora y convent de dit Monestir atorguen y con- 
senten als honor, libraters deia dita Ciutat pnts. y esdeve- 
nidors, que ells fassen y celebren festa del dit gloriós sanct 
Hieronim lo qual ells dits libraters ara en la nova institu- 
tio y fundatio de llur Confraria y fraternitat han pres per 
patró y advocat en lo altar maior de dit llur Monestir lo 
qual es fundat e instituït en honor y reverentia de dit glo- 
riós sanct Hieronim. Prometent adits honor, libraters que 
elles lo dia o festa del dit gloriós sanct Hieronim faran y 
celebraran en lo dit altar maior solemne offici ab prevere 
diaca y sotdiaca orgue e sermó e empaliaran y enramaran 
la dita Sglesia com millor y mes solemnament pora servint 
se dels millors vestiments palit y altres ornaments ala ce- 
lebratio de dita festa necessaris que elles tindran. E lo ma- 
teix faran y servaran à les primeres y segones vespres de 
dita festivitat. Les quals vespres e offici prometen que no 
diran ni celebraran lo dit dia y vigília íins à tant los dits 
honor, libraters eo la maior part de aquelles sien presents 
en la sglesia de dit Monestir. 

»Item es pactat y avingut entre les dites parts e la dita 
Rnt. priora y Convent de dit Monestir convenen y prome- 
ten als dits honor, libraters que cascun any lo sendema deia 
festa del dit gloriós sanct Hieronim elles celebraran y ce- 
lebrar faran en la dita sglesia de sanct Hieronim un so- 
lemne annluersarl per les animes dels dits confrares de 
St. Hieronim dels libraters de la pnt. ciutat ab prevere 
diaca soidlaca absolta ab Creu alsada ab aygua beneyta e 
oratlons e axí com millor semblants anniuersarls se acos- 
tumen celebrar en dit monestir.» 

»Item los honors. Consols de dits libraters attenent que 
qui serveix altar es raho visqué de altar, per ço Conuenen 
y prometen a dita Rnt. priora y convent que ells donaran y 
pagaran cascun any a dit monestir y convent eo al honor, 
procurador de aquell lo dit dia de Sanct Hieronim per la ce- 
lebratio de dit solemne offici y sermó vespres plctansa ena- 
pallada y enramada o festa xxv. sous de moneda Barcelo- 
nesa. E mes avant donaran cascun any a la segrestla de dit 
Monestir dos ciris de cera blancha caseu de pes de tres Uu- 



— i65 — 
res. Y altres dos ciris deia matexa cera blancha de pes de 
mija liura caseu per los canalobres. Los quals ciris crema- 
ran les primeres y segones vespres y al dit offici deia dita 
festa del gloriós sant Hieronim y après tot lanya la elevatio 
del corpus Dni. dia missa conventual de dit Monestir çoes 
à les festes manades y diumenges tant quant los dits ciris 
duraran e durar poran. ítem també donaran y pagaran cas- 
cun any per aiuda deia lantia que crema tot lany dauant 
lo corpus domini y de la ymatge del gloriós St. Hieronim x 
sous deia dita moneda. E mes avant per la celebratio de dit 
anniversari cascun any en lo modo sobredit celebrador en 
ditta sglesia altres x sous de dita moneda barcelonesa. 

»Volen emperò les dites parts que per la pnt. capitulatio 
y pacte les dites parts no sien obligades ales coses desobre 
capitulades no sinó tant quant à elles dites parts los plaurà 
yls appaura y no mes.» 



SORTINT D' UNA PROFESIÓ RELIGIOSA 



Fà un any que dins lo temple entrava una donzella, 
de flors duya corona, blanch era *i seu vestir, 
d* or y pedres precioses anava engalanada, 
«mirauia, sembla núvia, sentías repetir.» 

Tot hom la contemplava, les músiques sonaren, 
y '1 Deu de les altures baxà sobre 1' Altar... 
y lo sagrat Ministre ^'que vols? li preguntava, 
«que prompte aquestes gales jo puga trepitjar.» 

Los Àngels recuUiren i' aspiració divina, 
y '1 místich desposori cantavan terra y cel... 
coloma passatgera entrava dintre I' Arca, 
lo mon no satisfeya lo seu immens anhel. 



— i66 — 

Que r anyoravan déyanli los qui en sa llardexava 
entre sospirs y llàgrimes per sempre al dirli à Deu, 
y ab candorós somriure ella 'Is hi responia: 
«lo cel es nostra pàtria, aquí '1 temps es molt breu, 

Quedauvos ab les roses, jo sols vull les espines 
que brotan del Calvari y portan al Tabor, 
la Creu vull per herència, ella ha de ser ma ditxa, 
jo m* uniré ab vosaltres à dins lo Sagrat Cor.» 

Fà un any, y avuy lo poble que al temple 's congregava 
cridantlo '1 Monestir, s' hi torna à congregar; 
y com visió divina contempla à la novicia 
que *ls vots que llavors feya vé ab goig à refermar. 

L* hàbit de penitencia es son vestit de gala, 
du vel de blanch puríssim per mantó nupcial, 
la creu de Jesús porta sobre del cor clavada, 
penyora benvolguda de amor celestial. 

Ai seu entorn un càntich entona un chor de vérgens 
que com ella seguexen I' Anyell immaculat, 
preludi d' aquell càntich que entonan en la Glòria 
les vérgens, sols les vérgens, per una eternitat. 

La església està de festa, les músiques ressonan, 
y 'i Deu del sacrifici es jà sobre 1' altar, 
^•que vols germana meva.^ li diu lo sant Ministre, 
«à tot goig de la terra per sempre renunciar.» 

Al dir estes paraules son rostre s' ilumina, 
lo crit de la seva ànima se 'n puja fins al Cel, 
los Àngels lo recullen, sols ells poden compendre 
d' aquell amor puríssim lo celestial anhel. 

Ab religiós respecte vehent la ceremonia 
tot hom sentí commoures les fibres del $eu cor, 
y de divina gràcia caygué suau rosada 
de fé, amor y esperança fent créxer lo tresor. 

Y poch après lo poble del Monestir s' allunya, 
de virtut tan heroica portantsen grat recort... 
y de Jesús la esposa allí per sempre queda 
segura de tempestes, del Cel adintre '1 port. 

JosEFA Amer y Penya 



— 167 — 

HE CULLIT UN LLIR 



CANÇÓ DE MAURICI BOUKAY 
I 

He cullit un lür 
y una flayrant rosa; 
s' han dexat cullir 
per besar, hermosa, 
ton bell pit de llir, 
ta breu mà de rosa. 

II 

L' any empayta al any, 
r hora esquiva V hora; 
lo plaher d* antany 
tot fuig, s' evapora... 
tots los jorns del any 
aprofitem I' hora!... 

III 

Foll y sens consell 
qui sent gelosia, 
volent que 1' anyell 
fa ça ab llops paria... 
prenem bon concell: 
fora gelosia! 

IV 

Lo penar d' anyor 
cosa es massa forta: 
quan una se 'ns mor 
altra 'ns aconhorta... 
jal diable I' anyor! 
jlluny la pena forial 



-- i68 — 

V 

Lo cor es esclau 

de joya novella; 

y r amor que avuy plau 

demà serà vella 

al cor farà esclau 

la joya novella. 

VI 

He cullit un llir 
y una flayrant rosa; 
s' han dexat cullir 
per besar, hermosa, 
ton bell pit de llir, 
ta breu ma de rosa. 
Traducció de Sebastià Farnés. 



PO:ST MORTEM 



(Del Dietari de mon cor) 

Quan sia mort trocejeume: 
lleveume *1 cap y lo cor; 
lo cor ab que la he estimada, 
lo cap hon bull son recort. 

La carn y la sanch, que foren 
per nostra joya un destorb, 
llenceulos à la fossana 
hon ja hi famejan los llops. 

Buydéu un test, y encabiuhi 
mon cap en son interior; 
feuli una costra de terra, 
poseulo en lo seu balcó: 



- :69- 
cada jorn una regada, 
cada regada una flor: 
jlos versos que no escrivia, 
que floriran allavors! 

Del cor, feune per sa cambra 
virginal un llantió 
que, malaltissa, la vetlle, 
que creme fins à sa mort: 

llantió de viva brasa 
que abruse en lo seu entorn 
tot pensament que no sia 
lo pensament de ma amor. 

Quan ella mori, poseulos 
dins de sa caxa à tots dos: 
lo cap, als peus, per peanya; 
per llibre, en ses mar>|, lo cor. 

iQui sap si als qui 'm' escarnexen 
faran plorar allavors 
lo cor ab que la he estimada, 
lo cap hon bull son recort! 

Lluís Carles Viada y Lluch 



GENEROSITATS CASTELLANES 



I 



4L DR. GIL SALTOR, CATEDRATICH DE LA FACULTAT DE MEDICINA 

I 

Lo any 1640, fou pera los catalans, pródich en desdiíxes 
y lliçó profitosa pera fer compendre à poble tan aymant com 
zelós de llurs Ileys, en quanta estima tenían lo seu honor. 



— 170 — 
la seva paraula y son jurament, los generosos germans que 
ab son casament ab Isabel I de Castella, los hi havia donat 
r últim monarca de la casa d* Aragó, Ferran lo Católich. 

No es possible acoblar en los estrets límits d* un article, 
les iniquitats ó injusticies, treballs y misèries, que, en des- 
feta y espantosa tempesta llençaren demunt nostra estima- 
da terra, aquelles hordes d* assessins, lladres y sacrílechs 
de que se composavan les llegions de lo Católich monarca 
Felip IV de Castella. 

Mentres de bona fé y demostrant una vegada més lo sen- 
cer del caràcter j les cíviques virtuts que 'Is adornavan, 
los patricis de la Junta de Braços debades se esforçava en 
fer arribar à Madrid, los esgarrifadors gemechs que ab ses 
cruhentes fuetades arrencavan del cor del sufert y generós 
poble català, aquell estol de assessins y sacrílechs, coma- 
nats per Icarts y Pachecos, Arbietos y Picorellos, la gene- 
rositat de Felip IV de Castella y son agrahiment pera los 
catalans se demostrava escrivint al Comte-Duch de Santa 
Coloma que: Si no hi l^via carruatge pera portar los/or- 
ratges los catalans teniàn obligació y devien portar en ses 
espatlles lo blat, palla y civada que fos necessari, devent do- 
nar à les tropes los llits dels cavallers més principals, y si 
per cas los catalans no sabessen ahon geure que dormissen 
en terra. 

^Sería potser que S. M. Catòlica no sabia les lleys de Ca- 
talunya? 

II 

Si en alguna nacionalitat se té com à sagrat lo domicili, 
en nostra estimada y may prou alabada pàtria catalana, 
sempre s' havia donat cuit à n' aquest dret sancionantlo lo 
rey en Pere lo Ceremoniós en 1363 y ordenant lo Par- 
lament de Tarragona en 1467 que cap alcait, capità, agut' 
^{irlò altre pogués pendre à nenguna persona del Principat 
ad\embles, polles, vitualles, llenyes ni altre manera de mu- 
nició, sinó pagant primerament y satisfentho segons lo va- 
lor de la cosa. 

^Es que lo rey de Castella no havia llegit los acorts pre- 



— 171 — 
sos en ia Cort de Monçó de 1470? ^es que ja s' havia obli- 
dat de lo que en Cort y en ia metexa població s' havia or- 
denat en 1647? ^íes que no 's recordava de lo que Felip II 
havia manat en la primera Cort de Barcelona lo any 1699? 

No, lo rey de Castella sabia massa, quant mes prou, lo 
molt que devia à Catalunya, però la generositat castellana 
aquesta vegada se sortia de mara y desbordada com mar 
tempestuosa, envià ses onades prenyades de verí, pera pro- 
var d' un colp de esborrar del llibre sagrat de nostra his- 
toria, lo monument que à la Ilealiat de nostres avis, hi ha- 
vían escrit los gloriosos Comtes de la Pàtria Catalana. 

Pera envilir nostra raça, empobrir la nostra terra y ro- 
barnos nostres llibertats, lo rey perjur, la Magestat Catòli- 
ca de Felip IV nos havia enviat los seus exèrcits composts, 
en sa major part de mals factors y facinerosos, d' asse- 
ssins y sacrilechs ab la escusa d' anar en defensa del Ro- 
sselló. 

III 

^Qué tenia donchs d* estrany que aquest estol de defen- 
sors del peno de Castella com plaga de llagosta talessen 
nostres camps, cremessen nostres esglésies, atropellessen 
nostres llochs, viles y ciutats, assessinant, robant y violant 
lot lo que à son pas trobavan si n' eran sabedors de les or- 
dres que lo monarca Castellà los hi donava? 

Axis y sols axis s' esplican los actes de barbàrie y cínica 
criminalitat que com lo succehit la vigília de la Candelera 
en lo castell de Fluvià, sovintejavan arreu en Catalunya 
per hon s' hostatjavan les hosts del de Castella. 

Algunes dones y criatures que havían pogut escaparse 
del violent saqueig del poble de Fluvià, salvant sa honra 
y sa vida, buscaren aculliment en lo castell d' aquell nom 
qual senyor los hi obrí ses portes. 

Les turbes de la soldadesca castellana sabedores de lo 
aculliment que s' havia fet en lo castell à n' aquelles dones 
ja 'n tingueren prou pera que Ms seus desitgs de botí y sa 
famolenca febre de sanch y de tresors se veges novament 
excitada y sens contemplació de cap mena, ni consideració 



— 172 — 
que allà sols s' hi aplegavan dones y criatures indefenses, 
sens tenir present la sagrada inviolabilitat de la llar cata- 
lana, s* hi presentaren ab gran avalot de crits y trompeta- 
des à posarhi seti, pegant de bones à primeres foch à la 
porta principal. 

Veyent Don Anton de Fluvià, senyor del castell, cremar 
ses portes sortí per un mirador y cridà als soldats: 

— Si 'm doneu vostra paraula de no danyar à ningú vos 
obriré la porta de la capella. 

Lo quefe d* aquell estol d' incendiaris atançantse ai cas- 
tell contestà: 

— En nom dels meus y per lo meu honor, vos jur no 
serà danyat ningú si obriu aquesta porta. 

Lo senyor de Fluvià no 's feu esperar en cumplir sa pro- 
mesa y després d' haver pres lo jurament, obrí de bat à bat 
les portes de la capella en la qual s' hi havían recullit do- 
nes y criatures pregant al Santíssim Sagrament, qui expo- 
sat hi havia, les lliurés de les ires injustes d' aquella de- 
senfrenada soldadesca. 

Tantost aquelles portes sigueren obertes, com un estol de 
corps, caigueren los de Castella en aquell lloch sagrat co- 
metent en lo meteix los més asquerosos actes de violació 
robo y saqueig. 

La arrogant figura de D. Anton de Fluvià s' axecava en 
lo presbiteri de la capella pera cridar: ^Axí es com com- 
pliu vostre jurament los soldats d' un rey Católich.í* 

— Mataulol crida, lo quefe de les forces, y en lo meteix 
moment dexà sentirse una forta descarga que atravessant 
lo cos del senyor de Fluvià trencà lo braç esquerra d* un 
Sant Crist. 

Lo cos exànim de D. Anton se revolcava en sa pròpia 
sanch y obrint desmesuradament los seus ulls y llençant 
espessa bromera los hi digué: 

— Axis! axis obran los perjurs, los gossos de Felip IVI 
Malehits siau de Deul... 

Benvingut Cabot 

Barcelona 7 Novembre 1898 



— 173 — 



ESPURNES 



À MON BON AMICH EN RAMON N. COMAS 

A Sócrates, paciència predicant, 
un cop de puny li sacudí un bergant; 
y preguntat ^-per qué no s' hi tornava? 
à son preguntador repreguntava; 
«si un ruch una cossa t' dés, 
li armarías un procés?» 

Aquell serà mes bon predicadó 
qui ab obres faça ferm lo seu sermó. 



Paupertas impulit audax ut versus 
facerem*— Horaci. 
La campana, quan li pegan, 
quexantse va donant só; 
pedra foguera ferida 
per lo ferro, dona foch; 
y quan més lo vent lo bufa, 
fà lo foch més resplandor. 
Si r traguessen del apuro 
lo geni no iria al trot; 
que Cervantes, ab un duro 
diari, per son escot 
dexa que escriga '1 Quixot 
à qualsevol cap de suro. 

FAULA 

Lo rach d' una granota dins d' un rech, 
molesta à un rich, qui pren y tira un roch, 
que toca al front y mata un pobre ruch. 
De faules com aquesta ne té un sach, 



— 174 — 
d' istil tan sech, I' autor que també es sic, 
puix calsa soch y no pot dar més such. 
^Y la moral? no s' hi capfiquin massa, 
que una gran part del mon, avuy se 'n passa. 



Sobre un enorme formatge 
passejantse và un cucot, 
que 's pensa que aquella bola 
r han feta per ell tot sol; 
inflat y orgullós se monstra, 
quan, de sopte, vé un mussol, 
que '1 veu, lo pica, se '1 menja 
y encara n' hi troba poch. 
Ningú crega que axó es quento, 
puix, lo formatge es lo mon; 
lo cucot, figura 1' home; 
y lo mussol, es la mort. 

Alphons Pajés. 



A LA VENERABLE 

SOR FILOMENA DE SANTA COLOMA 



En agrahiment per haver alcançat per sa intercessió 
la salut del germà meu. 

Les iniquitats del mon 
arreu crexent cada dia, 
ja del Deu omnipotent 
estan provocant la ira. 
La Mare dels pecadors 
prega per ells afligida. 



- 175- 
mes no pot aguantà *1 braç 
de la divina justícia. 
Ans no descarregue 'Is colps 
axí exclama compassiva: 
— Rey etern, en la nació 
que 'I meu amor patrocina, 
prop del Ebre hi ha una Flor 
d' una fragància esquisida. 
Per aplacar vostre enuig, 
com una ignocenta víctima, 
exa filla del meu cor 
de bon grat s' oferiria, — 
La ofrena acceptada n* es, 
y al Senyor com hòstia viva 
per amor dels pecadors 
Filomena 's sacrifica. 
Ja lo seu cos virginal 
sens compassió martyritza, 
ja '1 seu esperit sufreix 
dolors y penes terribles. 
Sent les ànsies de Jesús, 
allà en 1' hort de les olives; 
sent jayl la desolació 
que arrencà la quexa trista 
,..^Per qué m' heu desamparat?... 
del Cor diví en la agonia. 
Les angusties son mortals, 
mes la Religiosa Mínima 
en lo calzer de passió 
de beure no 's cansaria; 
per amor dels pecadors 
en sa fel troba delícies. 
— Senyor, perdoneulos, diu 
aquesta santa heroina, 
y sinó esborreume ó mi 
fins del Llibre de la Vida. — 
Jesús s* es enamorat 
de qui tan d' aprop lo imita. 



— 176 — 
Dantli r anell de la Fé 
per esposa la esculiía 
y en sa jovenesa en flor 
ara d* amor I' ha ferida; 
la ferida del amor 
prest consumirà la víctima. 
Abrusada ab sos ardors 
va defallint cada dia, 
que '1 cos flach no resisteix 
aquella flama vivíssima. 
Mes r ànsia de patir creix 
al pas que les forces minvan, 
y ab sa creu que estima tant 
crucificada ella espira, 
pregant per los pecadors 
fins r últim alé de vida. 
Quan exa ànima feliç 
entra en la Pàtria divina, 
lo seu espòs Eternal 
dos corones li ha cenyides; 
de lliris per son candor, 
de roses per son martyri, 
puix que martyr del amor 
fou la Religiosa Mínima, (i) 

Antònia Gili y Güell. 



UN SARAU EN LA LLOTJA 



La antiga casa payral del famós Consolat de Mar de Bar- 
celona, fabricada mercè à la decidida protecció del Rey en 
Pere del Punyalet, y de la que com à garbosa mostra del 



(I) Nasqué la Venerable lo 3 de Abril de 1 841, en Mora de Ebre. 
Morí en lo convent de Mínimes de Valls, lo 13 de Agost de 1868, des- 
prés de vuyt anys de religiosa y fou declarada venerable per Sa San- 
tedat Lleó XIII, als 10 de Juny de 1891. 



— ^n — 

art ogival català, per gran sort podem encara admirar avuy 
la espayosa y bellíssima sala, no sols serví en llunyans temps 
de punt d' aplech al estament mercantívol pera tenirhi sos 
tràfechs y negociacions, y pera arrendarhi la Diputació del 
General de Catalunya, y 'Is Concellers de la ciutat los vec- 
ligals y altres drets del comú: també alguna vegada lo po- 
sitivista Merc^iri cedí lo seu temple al olímpich y esbojarrat 
Momo y à la juganera mussa Terpsícore, pera que pogues- 
sen lliurement celebrarhi les sumtuoses festes del ritual 
alegre, en actes solemnes y cortesans. 

En efecte, sota les gòtiques voltes y en 1' hort ó verger de 
la Llotja de la Mar, foren festejats galana y expléndida- 
ment per la ciutat, molts de sos Comtes-Reys. Ais Monar- 
ques Católichs se Ms obsequià ab col•lació, los diumenges 
i8 d' Agost de 1481 y 26 de Novembre de 1492; y lo dia de 
Sant Joan Baptista de 1493, anant dites Magestats y lo Prín- 
cep primogènit à la cavalcada que era de costum fer quis- 
cun any per semblant festivitat, al arribar à Llotja — «a 
cauall feren collatio a la porta qui es envers la bolla.» Lo 
27 de Maig de 1533, à la tarda, los Concellers dedicaren 
també al Emperador Carlos V y à dona Isabel sa muller, — 
«un bell aculliment» — en dita casa, al que concorregué la 
aristocràcia barcelonina; — «donantlos col•lació a tots de to- 
tes les confitures y de fruyta y altres coses molt cumplida- 
ment,»— després del sarau, en que hi prengué part la prò- 
pia Emperatriu, ballant una haxa y alia ab una distingida 
dama que li portava recullida la falda. Per donar idea de 
la sumtuositat que en tal festa desplegaren los represen- 
tants de Barcelona, caldrà dir que de la font del jardí de la 
Llotja rajava vi blanch; demostració pomposa que à més 
de causar la admiració de tothom, al meieix temps sembla 
que posà en perill la marcialitat y disciplina de la guardià 
dels Emperadors. 

Entre 'Is festeigs que organisà la ciutat de Barcelona 
l'any 1699, per solemnisar dignament la arribada de Fe- 
lip III y sa esposa dona Margarida d' Àustria, no 's descuy- 
dà de continuarhi la celebració d' un sarau en la Llotja, ab 
son corresponent refresch, segons se solia fer per la prime- 



- 178- 
ra vinguda de les Reynes, y com axí 's deliberà per la vin- 
liqualrena d' alimaries à 8 de Maig de dit any. 

La festa tingué lloch lo dilluns 12 de Juliol, vigilia de la 
partida dels Reys, de nostra capital. 

Tota la casa sigué sobergament adreçada. Los pilars y 
parets del gran saló foren empaliats ab riquíssims brocade- 
lles, domassos, tafetans y tota mena de tapicería, entre la 
que hi figuravan los draps de seda de la església de Santa 
Maria de la Mar. Al cap de dita sala, envers la actual plaça 
de Palacio, y en lo que llavors hi havia '1 portal gran del 
edifici, s' hi construhí un ample cadafalch entapissat de draps 
vermells, demunt del que s' axecava lo soli dels Reys, ab 
dosser y sengles cadires de brocat y al peu del cadafalch fou 
colocat un banch cubert també de tela vermella, destinat 
als Concellers. Junt al dels Reys hi havia altres dos cada- 
falets, lo hu per les dames de dona Margarida y 1' altre per 
les del Vicecanceller; à les de la terra se 'Is reservà lo lloch 
que mitjançava desde '1 banch dels Concellers fins als pi- 
lars del mitg de la sala, en los que se fixaren uns renchs ó 
baranes de fusta cuberts ab catifes, no sols per podersehi 
recolzar, sinó — «perquè la gent no se acostas à les dites da- 
mes...» 

Pera 'Is músichs ó ministrils va aparellarse un taulell 
que servia à la Taula del cambi de la ciutal, qui sap si per 
comptarhi moneda. 

Del sostre penjavan, magestuosos, nou salamons de cou- 
re, vuyt de la Diputació y un de la capella de Santa Eulàlia 
de Mérida; completant lo material d' il•luminació dos ar- 
tístichs canalobres d' argent, també dels Diputats, dos can- 
deleros del meteix metall, de la capella del Palau, y alguns 
altres, de coure, pagats per la ciutat. 

L' hort hon va celebrarhi la col•lació, devia presentar un 
bellíssim y pintoresch cop d' ull. Allí, entre la florida ve- 
getació varen ser parades les taules pera M refresch. A la 
capsalera de la dels Monarques s' hi construhí un grandiós 
corisseu de canyes, bella y profusament enramat de fulles 
d* aura y taronger, penjant dels branquillons, fins à torçar- 
los, bona pila de poncems, llimones y taronges, que segons 



— 179 — 
lo cronista, — «aparexia que fossen nades allí.» — Les demés 
taules destinades pera '1 servey de les dames, eran sols d'al- 
çaria de tres pams, y à son voltant y exteses à terra hi havia 
set finíssimes estores valencianes pera seure les convida- 
des, primitiu sistema que no 's recomanava pas per sa co- 
moditat. 

A la pintoresca y natural poesia del verger, hi afegían 
una nota d' artística sumtuositat la preciosa tapicería que 
al efecte ampraren al Consistori de la Diputació, y la pirà- 
mide ó tomba que feren construir los Concellers en la font. 
Aquesta, al principi havían resolt convertiria en surtidor 
de vi blanch, com ja 's va fer I' any 1633, emperò sens dup- 
te escarmentats ab lo ocorregut llavors, refiexionantho més 
sabia y prudentment, à la fi resolgueren desistir del pro- 
gecte, en consideració à que — «faria causar inconve- 
nients...» — y entre elis sobre tot, lo de que — «nos succehís 
algun sinistre entre los de la guarda de ses magestats.» 

Poch abans de les sis de la tarda, los Reys devallaren de 
sa carroça davant del portal del hort de Llotja, exintlos à 
rebre los Concellers, seguits de les principals dames de la 
aristocràcia catalana, presidides per dona Violant de Car- 
dona, (muller de don Enrich de Cardona, portant-veus del 
Governador general de Catalunya), qui 's trobavan ja aple- 
glats dins del Consolat. 

Després de cumplimentar los Magistrats populars barce- 
lonins als Soberans, totes les dames, personalment presen- 
tades per dona Violant, besaren les mansa D. Felip y sa 
esposa, ó millor dit, sols à aquesta, perquè lo Rey, — «per 
sa clementia no donaua la ma sinó que feye del cap un 
poch de senyal à manera de acatament y desviava la ma 
per no daria a les dames...» — Tingueren 1' honor de ser les 
primeres, després de dita senyora de Cardona, dona Cathe- 
rina d' Alentorn y dona Isabel de Boxadors. Aquesta cere- 
monia durà més de mitja hora — «per ser les dames de la 
terra moltes...» — distingintse més que pel nombre, per sa 
calitat y per la fastuosa elegància de sos abillaments, puix 
— «anauen tant ben adressades y tant ricament compostes 
com dir se pugue...»— y — »conforme semblant jornada re- 
queria...» 



— i8o — 

Acabat lo besamans, entraren les dames al jardí, conver- 
tit en menjador, asseguentse demunt de les esmentades es- 
tores, — «per ser les dites taules baxes y no haverhi asientos 
alguns...» — y tant bon punt ocuparen Don Felip y Dona 
Margarida son seti d' honor sota del descrit corisseu, co- 
mençà lo refresch. Sigué aquest tan exquisit com abundós 
y ricament presentat, fent les delícies dels més refinats si- 
barites, entre 'Is qui devia contarshi lo dietarista del Con- 
cell, perquè embadalit davant aquella taula — «tant fornida 
y prouehida ab tanta diversitat y tantes species de confitu- 
res...» — ab commogut y fervorós accent exclama: — «que era 
cosa de loharal Senyor.» 

Verament, la explendidesa desplegada per los Concellers 
en aquell reyal lunch, (nom exótich que 's dona avuy à 
tota collació ó refresch) era digne de les augustes persones 
à qui anava dedicat y feya honor als anfiírions. En la taula 
sola dels Reys, figuravan unes 36 ó 40 bassines de confitu- 
res, y en les demés passavan de 300; totes elles presentades 
ab exhuberant fantasia y delicadesa artístiques en forma de 
torres, castells, naus, coixos, lleons, aus, pexos y altres di- 
versos animalons, molts d' ells primorosament daurauts y 
pintats, lo que recomenava la traça y bon gust axí dels 
adroguers com de les monjes de Barcelona, à les qui per 
no poder aquells donar 1' abast en la abundant provisió de 
confitures que 's necessitava, tingueren d' encarregalshi la 
elaboració de bassines. Les monjes del monestir dels Àn- 
gels n' entregaren 8; les Jeronimes, i5; les de Pedralbes, 
18, y les de Valldonzella, 46. 

D' entre 'Is interessants detalls que 's troben en los comp- 
tes de dit refresch, relatius als productes del art de la con- 
fiteria del segle xvi y sos composants, à títol de curiositat 
n' extrayém la següent petita nomenclatura: Sucre axero- 
paí, — aygua ros, — drageya de matafaluga y de canyella 
(llisa y perlada), — canyellons, — confits fins (d' admella y de 
pinyó), — cansalada de sucre, — melmelada de codony, — pas- 
ta real, — almesch, — or partit,— gijigebrons,— goma dragant, 
— neules de pasta, — llimonets, — citronat palencià, — carabas- 
sat, — pinyonada de sucre daurada y marsapans grans dau- 
rats y pintats. 



— i8i — 

Contrastant ab aquell rumbós y variadíssim devassall de 
confitures, es digne de notar, com à virtut característica de 
nostra terra, la admirable sobrietat que presidí en la begu- 
da: solzament va servirse malvasia, y encara, de les quatre 
càrregues que foren comprades à Thomàs Alba, mercader, 
no més se 'n begueren tres; en cambi *1 consum de neu fou 
notable, puix se n' arribaren à gastar i5 càrregues. 

Lo servey de bassines, tasses, brocals y demés peces de 
vidre, era d' indústria barcelonina, la que com es sabut, 
llavors disfrutava d' universal y justa fama, haventlo su- 
ministrat lo vidrier Bartomeu Elies. 

La taula dels Reys va ser servida per los grandes que 'Is 
acompajavan, y les de les dames per los senyors de la Vin- 
tiquairena de les festes, los Obrers de la ciutat, los Cònsols 
y Defenedors de la Llotja, — «ab ses vares verdes y los caps 
daurats» — y deu cavallers catalans escullits per los Conce- 
llers. Anímavan la festa ab sos alegres sons, les cobles de 
trompetes d' en Barthomeu Melons, de tabalers d'en Pere 
Joan Moreno y de músichs ministrils d' en Antich Vergés, 

A despit de la solemnitat del acte y del respecte degut à 
les augustes persones que '1 presidían, sembla que no reg- 
nà en lo refresch la serietat y correcció que eran d' esperar 
del escullit y aristocràtich aplech que en la Llotja 's con- 
gregà aquell dia, ans bé, ocorregueren alguns lamentables 
desafurs de lesa continencia y bona criança, molt sem- 
blants als que ordinàriament solen succehir y comentarse 
en los lunchs moderns. Parle per nosaltres ab sa respectable 
autoritat de cronista y testimoni, 1' Escrivà racional del 
Concell: — «... la abundantia de dita confitura era tan gran 
que no sols abasta per les dites dames a be que sen aporta- 
ren molta, però encara tots los cauallers de la terra sen fe- 
ren molt bona part que al temps que ses ma.ts se alsaren...» 
— «... los dits cauallers donaren saco ala confitura que molta 
confitura feu mal be...» (i). 



(i) Aquests abusos, de tota manera no eran nous, puix sempre y 
per tot arreu \&s oques han tingut bech. En la collació que la ciutat 
donà al Príncep D. Karles de Viana M 17 d' Abril de 1460, hi — «falta- 
ren mes de 40 bassines de confits...»— lo que motivà que 's congregàs 
lo Concell de Cent lo dia 21 prop següent, per esbrinar dit feí. 



— l82 — 

Ab tot, los desordes de la Ilepolería no degueren de bon 
tros ser los més censurables, com axí ho fà maliciar lo lau- 
dable consell que '1 bon dietarista escriu à continuació, re- 
latiu à que — «serà be que ab altra ocasió fassen estar los 
cauallers apartats de les dames y no)- estiguen sinó los qui 
seruiran dites dames...» 

Acabada, donchs, la collació, poch menys que à la ara- 
nya estira cabells, y havent los Reys — «ben berenat ab mol- 
ta gana y gust al ques pogué coUegír...» — acompanyats dels 
Concellers y seguits de les dames entraren à la Sala gran 
de la Llotja, que entre les nombroses candeles de cera dels 
salamons y les aixes de les brandoneres y moltes altres con- 
venientment distribuhides, — «estaua tan clara per la gran 
luminaria quey hauia que aparexía que no fos nit...» 

Tantost D.* Margarida y D. Felip ocuparen lo soli, y 'Is 
Concellers son banch, en lo que usant de la alta preroga- 
tiva que de temps immemorial gaudían — «estigueren assen- 
tats y cuberts dauant dites ma.ts reals tot lo temps que 
dura lo sarau...» — les cobles començaren à refilar los bu- 
lliciosos y gronxadors compassos de la dança, essent los 
primers en rómprela lo Vescomte de Canet y dona Agnès 
d' Alentorn, filla del senyor de Seró, als qui prest seguiren 
algunes altres dames y cavallers de la terra, entregantse ab 
goig y entussiasme à les delícies de Terpsicore y al íntim 
galanteig, fins ben à la vora les nou de la nit, en que 'Is 
Reys s' alçaren, retirantse — «molt contents de semblant 
festa...» — com clarament ho significà Felip III als Conce- 
llers, dihentlos — «que se hauia olgado mutcho,» — al acte 
meteix de donarli comiat al peu del portal del hoit de dita 
Llotja, hon los soberans s' encotxaren, y à la llum de les 
— «antorxes blanques» — aparellades ad hoc per la ciutat, 
se 'n tornaren à son palau, que era les cases que en lo ca- 
rrer Ample ordinàriament ocupavan llavors los Virreys del 
Principat. A la vesprada, mentres durà '1 sarau, la partalta 
y forana de la Casa del Consolat va ser gaya y profusament 
il•luminada ab una dotzena de graelles ó teyeres. 

Les despeses de la festa, resultaren ab tot moll modes- 
tíssimes, puix sumats los comptes que havem pogut trobar 



- i83 - 
en r Arxiu municipal, y que per referirse à casi tots los di- 
ferents serveys d' aquella, tenim per bastant cumplerts, 
sols puja à la xifra total de 2.390 lliures y 9 diners. 

D' entre les molles paitides que en dits comptes figuran, 
merexen detallarse, per curioses, les següents: 
Encanyissada del hort. . 36 lliures 18 sous. 

Cadafalchs. . . : . . 'jo » 8 diners. 

Candeleros de coure. . . 6 » 

Estores valencianes. . . 20 » 

Ports y colocació de sa- 

lamons 10 » 14 sous. 

Tomba y arreglo de la 

font, enramada, etc. . 5o » 18 » 

Bassines, tasses y brocals 

de vidre 261 » 2 » 6 diners. 

Confitures 1.181 » 3 » 10 » 

Malvasia: (4 càrregas). . 40 » 16 » 

Neu: (i5 càrregas). . . 63 » 

Castos de menut. . . . 600 » 

Per fi d' aquestes notes, y com à contrast extravagant de 
la prodigalitat y explendor ab que la ciutat celebrà '1 des- 
crit sarau en honor del tercer dels Felips de la casa d' Àus- 
tria, citarem un dato curiosíssim, que hauria ell sol bastat 
pera justificar la fama que 'ns atribuhía I' llustre poeta flo- 
rentí, al parlar de /' avara povertà di Catalogna... 

Malgrat 1' excessiu consum de confitura que 's va fer en 
aquella festa cortesana, menjantla à desdir y emportàntsela 
les damiseles, y saquejantla y malmetentla 'Is cavallers, en- 
cara 'n sobrà una curta quantitat, de la que 'Is Concellers, 
ab una delicadesa pròpia de sa escrupulosa y tradicional 
probitat y que à 1' hora mostrava 1' esperit eminentment 
pràctich en que sempre s' inspiravan, pensaren tràuren 
profit posantla à la venda pública. Més aquest estalviador 
propòsit dels zelosos administradors de la ciutat va frus- 
trarse per complert: ni 'Is adroguers — que podían ferhi un 
negociet — ni 'Is particulars, à qui se 'Is presentava la no 
despreciable ocasió de poder menjar dolços per pochs di- 
ners, van donarse pressa en adquirir les dexes del refresch 



— i84 — 
reyal, ab tol y que 'Is eran ofertes à baix preu. Axí 's passa- 
ren molts dies, y ab ells, com es natural, també's passavan 
y consumian les confitures sobreres; fins que 'Is magnífichs 
Concellers, à i5 de Janer de 1600, ó siga miig any y ires 
^/íes justos després de la celebració del sarau, à fi de que 
poguessen encara aprofitarse aquells preciosos articles de 
confitería/Ó55z7 y — «attes no se ha trobat ningú qui volgués 
comprar a ningun preu los marsapans y pinyonada de su- 
cre y tortillas de pa que sobraren del Sarau de la Reyna 
per estar tot molt ransi y consumit maiorment essent com 
es tot quantitat poca...» — prengueren I' acort que — «tots 
los dits marsapsans, pinyonada de sucre y tortellets de pà 
sien portats al hospital y donats allí pera repartirlos entre 
les persones sanes malaltes quin poran on volran menjar. > 
Fora curiós saber, y es llàstima que d' axó no 'n parlen los 
papers, si 'Is afavorits ab tan galan ^VQsenl pogueren ò vol- 
gueren acceptarlo y menjarne; encara que si 's té en compte 
r estat de conservació d' aquell, es de presumir que 'I re- 
nunciarían generosament, estalvianise, axí, un provable 
trastorn gàstrich los bons, y 'Is pacients una segura recay- 
guda en ses respectives malalties. 

Alfons Damians y Manté. 



À VICTORIA PENYA DE AMER 



Victoria Penya ha mort! Guarde la historia 
de sos escrits capdals tota la glòria, 

y enlayre eternament 
los càntichs melodiosos de sa lira, 

donchs Catalunya admira 

son geni eminent. 

En Palma, la de l' illa mallorquina, 
gronxàs lo seu breçol de tendra nina, 
jquin niu pel rossinyoil 



— i85 — 
Atravessà després 1' ona blavosa, 
y à Barcelona hermosa 
parà joliu son vol. 

D* ànima noble y sentiment puríssim, 
fou espill de virtuts sempre claríssim 

lo seu angélich cor; 
fent de la llar sagrada son gran temple, 

fou lo vivent exemple 

de pàtria, fé y amor. 

Quan r astre rey baxava del mitgdía, 
vers la regió d' eterna llum fent via, 

volà son esperit 
cercant lires més dolces y més pures, 

vers hon tot son ventures 

y '1 goig es infinit. 

Los fills que dexà '1 mon, tota la vida 
io plectre que la mort trencà atrevida 

plorosos copsaran; 
les llàgrimes de dol per ells vessades, 

en perles transformades 

corona li faran. 

Los àngels del Empir, al ovirarla 
assajan los seus himnes per cantaria; 

puntejan sistres d' or, 
y acompanyan al soli de Maria 
à la que entonà un dia 
mil cants sadolis d* amor. 

Descansa en pau; proclama ta victorià 
oh Victoria sublim dins de la glòria, 

fent de querubs 1' encis, 
al cantar les divines alabances 
y benaventurances 
à dalt del Paradís. 

Carme Verdaguer de Cots. 
Barcelona 2 Noi»mbre de 1898. 



1 86 



BALADA 



Desde V ampla terrassa del castell seva veure com s' allu- 
nyavan entre núvols de pols, per la planura immensa, tota 
trista en aquell cap-al-tart plé de misteri. Feya poch que 
n' havían sortit, à glopades, lo Princep al cap, 1' estol dels 
cavallers darrera y després les mesnades y les màquines de 
guerra. Y los colors vius de les senyeres, les masses fos- 
ques dels cavalls, los llampechs de les llances, tot s' anava 
confonent, mentres la llarga corrua caminava pausada- 
ment plana enllà... plana enllà, per la celistia. Feya poch 
que encara un renill llunyà, lo toch d' un corn, lo socatreig 
de les pesantes màquines donavan idea de que allò que 
s' allunyava, allò que anava emboyrantse, allò que s' anava 
fonent, era quelcom viu... Y heusaquí que lentament los 
corns callaren, los renills s' esvahiren, lo socatreig s' allu- 
nyà y sols va quedar una Uengueta fosca allà baix de tot, 
serpejant pausadament com floch de boyra, en moviment 
sens ànima. 

Després també allò 's va fondre, los grills van rompre à 
cantar y lo cel s' omplí d' estrelles. 

Y va quedar la plana quieta, trista, plena de buydor... y 
lo castell callava ofegant pregaries y angunies, esperances 
y tristeses ofegantho en sos murs pesats que s'alçavan com 
una fantasma negra. Sols allà dalt de tots''hi veya una llum 
trista vetllant 1' insomni. 

Y varen passar hores y hores... y cap à la matinada, allà 
baix al horitzó s' hi vegé una resplandor sinistre... una ro- 
jor d' incendi en la calma de la nit... y les estrelles brilla- 
van, y 'Is grills anavan cantant... 

Però vingué lo dia, una cinta de claror dibuxà I' horit- 
zó... se va sentir un espetech d' ales y lo cant d' un gall va 
sonar esmaperdut en 1' immens silenci... la terra era fosca, 
sense color y sols allà baix d' una serra llunyana prenia 
tons moradenchs... un altre gall va contestar, més lluny... 



- i87- 
y ia claror anava crexent... una que altra euguyada s' alça- 
va de la grisor de la terra fosca y fugia pel cel, tot cantant... 
lo sol va esclatar en flames... 

Y à plé sol varen tornar, com escau al vencedor... però 
com tornavanl... semblava que un vent de malvestat los 
empenyés,.. les senyeres esquexades, helmsy cuyraces abo- 
nyegats... los cavalls plens de glebes'de sanch pura... alguns 
ranquejant, lo cap baix... y anavan avençant tristament, 
com un' ombra de mort en mitg d* aquell prat immens al 
plé de la florida... 

Y ja arribavan als murs del castell quan un cavall que ana- 
va dexant un rastre de sanch al seu derrera, se redreçà de 
sopte, en ràpit giravolt, tombà al cavaller y partia galop 
estès, camps à través, la crin estarrufada, los nassos rein- 
flats... De sopte se va parar, s' alçà de potes y caygué à 
plom, quedant com una taca negra en la verdor del plà. 

Y en tant à dintre lo castell los corns tocavan un hymne 
d' alegria, pels porxos los arquers s' emborratxavan, en les 
corts hi renillavan los cavalls y era tal lo terratrèmol de 
aquella bogeria, que semblava que lo castell tot trontollés 
com si tingués de caure... 

Però era ferm lo castell: encara avuy negreja en mitg del 
prat immens, guayiant per sobre 'Is segles... 

Claudi Planas y Font. 



RETORN 



Nau que les aygües solcas valenta; 
ab lo coratge que la fé ardenta 

me và donant, 
marco lo rumbo que 'Is cors alenta: 

faig à llevant. 



— i88 — 
Encar que 's tombe, nit borrascosa 
la que ara brilla, serena, hermosa; 

bon timoné, 
jur que à la pàtria, sempre amorosa 

jo 't tornaré. 

Greu anyorança, ífort com m' hi crida! 
Mes que 'm sangueja aquesta ferida, 

no vull morí, 
fins à la terra que 'm dó la vida... 

enllà à la fi... 

Prou de carn morta, presa segura 

de horribles monstres que 'n fan pastura 

furgant pel llot... 
Si m' escoltasseu j Veí ge del Tura! 

vos faig est vot. 

May voluntari per mar ni terra 
n* he de fer armes en só de guerra 

com altre il-lús; 
«sempre tot odi del cor desterra* 

— clama Jesús. — 

Per çó llunyanes, volgudes illes, 
mentres fort crido ja à tantes milles 

j Visca la pau! 
vos donch pobretes com fosseu filles, 

r ab Deu siau. 

A vos mareta, la esposa aymades. 
tendres filletes, cor-endolades 

quan vos tindré 
aquí à mos braços, boy enllaçades 

vos besaré... 

Sens haver 'n feta, jo, de mala obra, 
dols y misèria, jsi *n porto à sobre... 

Veureu com vinch, 
que sembla un càstich: pobre, tan pobre. 

sanch ja no tinch. 



— i89 — 

Mes com foll Iparlo jPot dir pobresa 
qui com jo porta tanta riquesa 

del novell mon? 
Guardo despulles de una grandesa 

que 'sdiu Colón. 

Pera lliuraries de tot ultratge 

cal que íinesca son llarch romiatge: 

Per çó à Deu jur 
que enllà à ma terra 1' etern hostatge 

tenen segur. 

Solca nau, solca vers à la Espanya 
sols de llurs cendres vull la companya 

ja en lo fossar... 
jAy dels qui jauen, bé en terra estranya 

ó al fons del mar. 

Manel Dolcet. 



CANTARS 



Angelets hi han en lo cel 
que son àngels de la guarda; 
y jo sens serho, amor meu, 
sempre 't guardo dins mon ànima. 

Si jo fos pare estimat, 
un raig de la blanca lluna, 
vindria totes les nits 
à besar ta sepultura 

Voldria ser molt hermosa, 
per ésser lo teu encís; 
y tindré molt bella 1' ànima 
per ferte à tú sol feliç. 

JosEFA Pujol y Serrà 



— igo — 

CANÇÓ D' HIVERN 

Vellesa. 

Com pluja de cotó la neu davalla 
y ab puríssim llençol tot ho envolcalla, 
la serra, '1 pla, les fexes y I' empriu; 

r aucelleta ja calla 

y està glaçat lo riu. 

La terra es un carner, les carcanades 
dels arbres despullats, mal soterrades, 
com creus d' un cementir ne van surant, 
fites pel temps posades 
al pobre vianant. 

En mitg tanta blancor, tant sols negreja 
la fumerola que en 1' espay serpeja, 
caliu ardent que al fret vol afrontar, 

boscall que ardent flameja 

à redós de la llar. 

La vellesa ha arribat, com I' hivernada 
y la testa també apareix nevada; 
de los rulls la negror ha fuyt volant 

com freda rufagada 

que M vent va arresserant. 

Les forces han minvat, la jovensana 
edat, se veu com auba ;ja llunyana 
y sols s' ovira 1' ombra de la nit, 

la veu de la fossana 

brahola ab ferm neguit. 

Mes perxó contrastant, com la masia 
que envolcallada ab neu, lo foch atia 
en la llar lo boscall, ab sa xardor 

en mitg de la vellesa encara nia 
ardent caliu al corl 

Lluís Tintoré y Mercader. 



— igi — 



LA vigília Y la DIADA DELS REYS 



La vigília de la gran diada de la gent menuda, es espe- 
rada ab goig per la quitxalla; nins y nines la somían to- 
tes les nits, més de una setmana abans d' arribar. Ja hi 
som; ja es arribada; ja la canaiieia sent frisança; ja saltiro- 
na rihent, ja fà castells enlayre; iquantes joguines, quantes 
lleminadures recordan per son nom! y aquelles cartes es- 
crites ab paper daurat pels cayres; y aquells encàrrechs q je 
han fet los pares als bons Reys de les maynades. jQuí po- 
gués trobarshi encara en aquella edat plena d' ilusions, de 
goigs sens penes; de plors y d' alegroys à la vegada; de ria- 
lles sens mals de cap: jGoséu nins y nines, s' acosta ja lo 
jorn de vostra festa que quan sereu grans la recordareu y 
remembraréu rodejada tal volia de dols y penes... ^Sentiu, 
arreu s' escampa la gatzara; miràu com saltironan d' un 
costat al altre ;del carrer: jDeu meu! quina bellugadiça, 
que ompla la plaça del poble; nens y nenes sebarrejan; los 
grans surten dels portals de les cases; lo Mestre no podent 
soportar la xerradissa ha obert de bat à bat les portes de la 
escola, mentres que esverats y sens ordre, concert ni guia 
fugen los nens y xicots à corre-cuyta per portar à cap la 
arribada dels tres Reys Magos, que ja la nit s' acosta y re- 
novaran la entrada que enguany ne fan. Ni los engaviats 
aucells, quan se' Is obra la portella volan ab més llestesa, 
que los nins fugen de la escola, la vigília de la gran diada; 
aquest jorn tot ho atropellan, corren per los carrers sens 
parar ni un moment fins que arriban à casa dels llurs pa- 
res; lo brenar tampoch los tempta; 1' un busca un corn 
marí, I' altre una llauna; aquell una trompeta; lo de més 
enllà, mirantse aquell xicot vermell que ven salut, agafa lo 
timbal; ja surten de sa casa; ja fan gran colla juniantse los 
d' un carrer ab los de més enllà; la plaça se omple de gom 
à gom, y arren se senten corns, timbals, trompetes, soroll 
de llaunes que amohinan à la gent mal humorada: jQuina 



— 192 — 
cridòria Deu meu, quanta alegria no vessan los cors de la 
quitxallal Mireu cap enllà à la altra banda de la plaça à 
n' aquell xicot inflat de galtes, bufa més fort que la tra- 
montana, fent sonar lo corn que ja son pare feya cornar 
quan petit era; 1' altre organisa la comitiva, però cà! qui 
los governa, qui logra posar ab ordre à la maynada en la 
vigilia de la llur festa; y en mitg de tot axó s' ouen crits y 
axordadores riallades de la gent gran que trau lo cap per 
les finestres y de les dones que restan parades en les portes 
de les cases; y entre tant la maynadeta no 's recorda del 
fretque arrauleix à ja gentada. Ja s' afileran, y arrenglerats 
los uns y en mitg los altres emprenen la marxa ab desor- 
denat orde que sols de veure ja encanta. Passan carrers y 
passan places, van drets fent via cap à la torre dels moros, 
à esperar la arribada dels Reys, que enguany serà lluhida. 
jMiràu, ja casi son à terme, ja fan forta sonada, ja 's para 
la gent menuda arrenglerats de banda à banda del camí 
vehinal; los ulls dels nins arreu se miran, buscant los tres 
grans hostes ab sos cavalls y patges que 'Is acompanyan. 
Ja s'acostan, ja allà lluny entre mitg de forta nuvolada que 
s' alça al cel feta per la polsaguera, brillan escuts y llances; 
ja avençan corrent; los renills dels cavalls s* ouen; la be- 
llugadiça dels nins es un remolí com lo de fulles seques 
mogut per la forta tramontana y que apilona per los plans 
de nostra terra; ja han arribat; ja son aquí; quins alegroys, 
jDeu meul; quines mirades! quin preguntar los xichs per 
axó, allò, los noms dels personantges; les caxes ben tanca- 
des; les escales fetes llargues, tan llargues que passan molts 
palms dels taulats més alts y de les torres de les cases. 
Obriu pas! miràu, miràu com passan! aquest es lo Rey 
Gaspar, aquest altre lo Rey Melcior y aquell lo derrer, es 
lo Rey Baltasar; jquins guarniments de seda y or los cavalls 
portan! jquines plomes de tots colors ne belluguejan! Los 
mantells son d* or y pedreria; les insígnies reyals duhen 
los patges en grans safates d' or y cisellades; les brides les 
regexen criats d' aquelles llunyanes terres!; les atxes que 
flamejan fan fugir arreu, arreu les negres sombres; camina 
ja la comitiva; les maynades saltan, corren, se paran, mi- 



— 193 — 
ran, preguntan, y la gatzara se va estenent, los crits axor- 
dan y los corns, trompetes y tabals may paran: y en mitg 
d' axó los xicots ntiés entremaliats rompen la passada, ab- 
llums, fanalets y atxes de vent que fan giravoltar com à 
roda encesa. 

Ja entran à la vila, ja de per totes parts les portes y fines- 
tres s' obren de bat à bat, trayent llums y Ilumaneres; y los 
infant<5ns arreu ne miran, amagantse de por y sumique- 
gen à r hora quan passa lo Rey negre cavalcat en cavall 
blanch, rublert tot d' or y pedreria encesa. Los hostes do- 
nan passades per la vila, seguint carrers y places y cansats 
deson llarch viatge desaparexen, mentres que les famílies 
fan via cap à sopar, entrantne cada hu à casa seua: los 
carrers recobran de nou la vida pròpia, mentre que la quit- 
xalla assentadets à taula, tan sols preguntan sens may can- 
sarse, d' ahon venen aquells grans Senyors; si porian mol- 
tes joguines; si les Ileminedures anavan tancades dintre 
d' aquelles caxes: y los pares riuen de goig, esplicant qui 
son los tres Reys, mentres que la maynada arregla les pa- 
neres y safates; les sabatetes y fins grans botes; plats y pla- 
tes ab fistonets daurats, tot fa sa via cap al balcó ó à la fi- 
nestra, esperant la repartició del Mannà que encara cada 
any lo cel envia als ignocentets d' aquí à la terra. 

Y cap al llit ja falta gent, no se Ms ha de pregar gayre à 
la quitxalla en semblant diada; mentre se despullan, van 
recordant la grossa llista de joguines, de nines, de cavalls 
de cartró, llamenchs y maltès altres coses; no 's cansan de 
demanar, tots son bons minyons exa vigilia, tots han cre- 
gut y s' adorman tot mormolant, y à somiar se llençan 
r arribada del nou jorn; la sabateta del petit serà ben ple- 
na, no hi cabrà res més si los bons Reys accedexen à la 
llarga llista que omplena tols quatre fulls de la carta que 
lo seu pare ahir va escriure. 

Mireu, ja apunta 1' auba, ja clareja; ja piulan los auce- 

llets per les taulades; lo fret glaça la rosada del matí; la 

canalleta se desperta dejorn, molt dejorn, tan sols apunta 

lo dia; qui los aguanta, saltan del llit descalços y en cami- 

13 



— 194 — 
seta se 'n van corrents à despertar los S8us pares; lo més pe- 
tit se redreça en lo breçol y xarroteja, tatà, tatà, babó, ba- 
bó... |Deu meu, quina frisança, quan tardan à vestirios, 
mes ells no tenint espera, corren lo gran, la nena y lo petit 
(qui se queda enrera) tot somicant, cap à la sala; obran los 
finestrons y allavors tots tres quina alegria y quin saltar; un 
cavall ab cua y tot, lo nen admira; la noya veu una gran 
nina pentinada, ab cabells rossos que los ulls acluca; y pa- 
pers de colors d' or y de plata; en uns hi ha turrons de neu, 
esclopets à I' altre: una piçarra, una capsa ab agulles, didal y 
estisoresy que sé joquantes coses per la nena; un timbal y 
una trompeta; una cuyna; un saló de confiança, tot axó es 
per mi, alegroya diu la nena; lo petit s' agafa ab lo cavall 
y crida picant de peus tatà, babó, babó; la noya llença en- 
rogida un paquet plé de sal, lo noy tira al carrer una verga 
embolicada y agafant les joguines y lleminadures, tot fent 
córrer les dentetes, dexan lo balcó pelat com era abans: lo 
noy s' ha posat un Kempis y un sabre de general que de- 
sembayna. 

Y axó se repeteix à cada casa; y los grans surten de po- 
llaguera y tot lo dia s' ouen trompetes, timbals, xiulets, y 
nines que ploran; y pares y avis, oncles y ties, grans y petits 
tothom s' alegra, somriu, y gosa en lo dia de la festa ma- 
jor de la maynada, 

E. Fina y Girbau 



L' hermitA de la cova 



En soletat ignorada, 
entre 'Is arbres amagada, 
una cova fonda 's veu. 
Prop, mormola una fonteta. 
al entrar, à la mà dreta, 
abans, s' alçava una creu. 



Per terra, un Ilahut hi havia, 
un escut de baronia, 
llibres de saber capdal, 
una espasa feta troços, 
seques flors ab cabells rossos 
y un bastó de general. 

Estirada al bell fons, era 
una seca calavera 
vestint hàbit caputxí 
en jaç d' herba consumida. 

Heusaquí tota una vida 
des del principi à la fi. 

Antoni Careta y Vidal. 



L' AMBICIÓ 



APÓLECH 

— Aquí hi podré plantà dos ceps encara, 
digué un pagès; y tindré més cullita, 
perquè aquesta etzevara ^'qué aprofita? — 
y per dos ceps, arrenca 1' etzevara. 

Mes, per aquell cantó, la vinya exía 
à un torrentot, per hon s' hi transitava, 
y la entrada à la vinya defensava 
la punxosa etzevara que hi havia. 

Uns lladregots, veyent la entrada franca 
y 'Is moscatells madurs, al camp entraren 
y ab tota llibertat lo fruyt robaren, 
dexant no més dels ceps, pàmpols y branca. 

L' endemà hi va '1 pagès, se desespera, 
mira '1 camí per hon li han fet lo robo, 
y exclama trastornat:— jAra, '1 mal trobo 
de pendre 1' ambició per consellera! — 
Conrat Roure. 



LA MALA ANYADA 

Pel Juny... 

Amortallais per molsoses trenyines en un recó de porxo 
jauen polsoses la fals, la dalla y lo volant. 

Los punys crispàntseli los seus enginys contempla lo bon 
pagès ab cara seria. 

Desde T ampla portalada de la masia los camps se veuen, 
que semblan hermois, mostrant per 'qui per 'Ilà, immenses 
clapes de crostàm com caps atacats per asquerosa lepra. 

Esporuguits y famolenchs passan los aucells per los 
llochs ahon un temps los festins més abundants hi cele- 
braren. 

Coll-torcen esblaymats ses branques arbres y plantes, 
com braços de colós gladiador després la brega. 

Brilla un sol caldejant emborratxant de llum la terra. 

No 's veu en 1' horitzó sombra de núvol. 

Domina en tot 1' espay la nota blava. 

Ab quant afany la pluja ja fà molt temps es esperada! 
Com noi si lo pagès veu venir la ocasió en que lo pà té que 
mancarli, y ab sa maynada pensa esporuguit, y aclaparat 
contempla à la misèria que ab tots los seus horrors s' axe- 
ca amenaçantlo. 

Gom gola de bèstia famolenca, la sitja 's bada à son en- 
front, y en son fons alguns grans jauen escampats, que 
fan parpellejar sos ulls, com si befantsen voltessen allà dins 
una dança infernal que 1* atrau y '1 desespera. 

S' escolan de sos ulls algunes llàgrimes; guspires del cor 
son, gotes de sanch per ell vessades. 

Al cel desesperat la vista enlayra, los punys amenaçants 
à ells axeca, sos llavis s' han desclós per donar pas à horri- 
pilant blasfèmia. Al contemplarlo axis sa muller estimada 
penjas à son coll, amanyagantio, paraules de consol dintre 
son cor aboca, tot recordantli al bon Deu que à sos fills 
may desampara; y 1' home que encara guarda la fé que va 



J 



— 197 — 
breçarlo, sa rabia aplaca, en terra 'Is ulls decanta, y acotant 
lo cap, ab resignació y baix, sanglotant murmura: ibon 
DeuI {Senyor! jTa santa voluntat per sempre 's façal 

Ab sa ronyosa mà axuga ses llàgrimes yensemps totcon- 
tristat diu à sa muller, 1' adagi enguany no hi resa pas en- 
tre nosaltres. 

Antoni Mas y Casanovas. 



TORNANT UN ALBUM 

Que Deu te pague, amiga, 
lo bé que m' has causat. 

Després de tanta ausencia, 
després de tants afanys, 
creyent que fins t' enutja 
sentir de mi parlar, 
jquin goig saber que encara 
de mi t' has recordat! 

Ma llum, com de Uuherna, 
per terra té d' anar, 
jno vulgas barrejaria 
ab la dels sols brillants 
que forman ta corona, 
tingas de mi pietatl 

Mes, ja que ho vols y es força 
cumplirl Donchs, bé; sabràs...! 
No, no; que calle 'I llavi 
si al cor dirho no plau, 
que fora massa amarga 
la fel del desengany! 

Que Deu te pague, amiga, 
lo bé que m' has causat! 

Manel Rocamora. 



— igS — 



LA BANDERA DEL SANT CRIST 



Si es morada ó no es morada 
la Bandera del Sant-Crist, 
prou que ho saben à Igualada 
y tots aquells qui 1' han vist. 

Hi ha qui diu, que en la batalla, 
quan li feren 1* esboranch 
dues bales de metralla, 
semblà de color de sanch. 

Altres diuen, ab íé vera, 
que al morir un sometent 
blavejava la bandera 
que abrigava '1 cos present. 

Y afegexen, tots à 1' hora, 
los pagesos d* aquell vol, 
que quan nostra pàtria plora 
la bandera porta dol. 

Que es morada y ben morada 
la Bandera del Sant-Crist, 
prou que ho saben à Igualada, 
y tots aquells qui 1' han vist. 

Qui no ho sap, perquè, sorpreses, 
la volada van girar, 
son les àligues franceses 
que en lo Bruch van recular. 

JosKPH Ignasi Mirabet. 



TAULA 

Pigiüts. 

Judici del any, poesia, per Se6asíiaFarn^í 3 

Santoral Català 5 

Necrología, per Ramon N. Comas 29 

Ama germana Calamanda, poesia per Victoria Penya d* Amer 39 

Primavera, poesia, per Marian Aguiló 41 

Revista literària de 1898, per ^. ilfoítn^y Brases 42 

Fra Josephde les llenties, poesia, perJacinio Verdaguer, Pvre 47 

Moviment artístich del any 1898, per Joagwtm Cabot y Rovira 50 

Cançó de breçol, poesia, per Joaquim Rubió y Ors. ... 55 

Lo cant del or, poesia, per Dolors Moncerdà de Macià. . . 56 

La música à Barcelona en 1898, per E. Sunyol 59 

Temible revenja, poesia, per Jaume Collell, Pvre 64 

Son nom, poesia, per Victor Balaguer 65 

/» poesia, per F. Matheu 65 

Lo trajo artistich é històric h, per J. Puiggari 66 

La vida, poesia, per Miquel V. Amer 71 

La llengua catalana à Grècia, per A. Rubió y Lluch. ... 73 

A Sant Francesch de Montsacopa, poesia, per Jaume Boloix 78 

Lo Feminista y les dones, per Narcis Oller 82 

Nadal, poesia, per Joseph Mas y Casanovas 83 

Pler del fumar, per Àngel Aguiló 85 

La campana de Vilella, poesia, per Gayetà Soler Pvre. . . 86 
La creu del Comte de Foix en lo tresor de Montserrat, per 

Francesch Carreras y Candi 90 

Moysés, poesia, per ilgfna de Faiídaura. , 98 

Astúcia per astúcia, per Joseph Rafel Carreras 101 

Després de la tempestat, poesia, per Joan Maragall. . . . 104 

Les meues alegries, per Ramon Picó y Campamar. . . . 105 

Al mar, poesia, per rcrenci rWs y Codina 105 

La cançó de la esperança, poesia, per Sebastià Trullol. . 106 



— 200 — 

Pi|ines. ^ 

ün dia de dol, per Joseph Fiter é Inglés. . 107 

Maria en Nazaret, poesia, per Sor ^MÍaria ^nzi2w. . . , lOS 
A la mort de la distingida poetissa D.* Victoria Penya de 

Amer, poesia, per Consoi Faífa 1/ iïiera 111 

Lo gravat à Catalunya, per Jaume Andreu 112 

Esplay. poesia, per Joseph M.' Serra y Valls 115 

Fragment d' un sainete inèdit y sense titol encara, per 

Emili Vilanova , 118 

La música del mon, poesia, per Pere d' Alcàntara Penya. . 125 

La caputxa, poesia, per i4. Bori 2/ Foníesíd 128 

Moviment catalanista, per /aume Aíaspons. ..*.... 131 

Fulles despreses del llibre d' Oldman 148 

Fent la estació, poesíR, per Àngel Garriga Boixader, Pvre. 154 

Historia de un can lador ex-sastre, per Josen/ifirtíneí, . . 155 

A les cendres de Colon, poesia, per Arthur Masriera. . . 157 

La mort d' en Fontanella, poesia, per Francesch Ubach. . 158 

Intima, poesia, per Pere de Coís y Soídeuiía 161 

Intima, poesia, per Francisco Mtraftení 1/ Soíer. 162 

Un document curiós . 163 

Sortint d' una profesió religiosa, poesia per Josefa Amer y 

Penya 165 

He cullit un llir, poesia, Traducció de Sebastià Fames. . . 167 

Post Mortem, poesia, per Lluís Carles Viaday Lluch. . . 168 

Generositats castellanes, per Benvingut Cabot 169 

Espurnes, poesia, per Alphons Pajés 173 

A la venerable Sor Filomena de Santa Coloma, poesia, per 

Antònia Gili y Güell 174 

ün sarau en la Llotja, per ^í/bns JDamians 1/ itfane^. . . . 176 

A Victoria Penya de Amer, peesía, per Carme Verdagmr. . 189 

Balada, per Claudi Planas y Font 186 

Retorn, poesia, per Manel Dolcet 187 

Gantars, per Josefa Pujol y Serrà 189 

Cançó d' hivern, poesia, per Lluis Tintoré Mercader. . . . 190 

La vigilia y la diada dels Reys, per E. Fina y Girbau. . . 191 

L' hermità de la cova, poesia, per Anteni Careta y Vidal. . 194 

L'ambició, poesia, per Conraí /{owre 195 

La mala anyada, per Antoni Mas y Casanovas 196 

Tornant un élbum, poesia, per Manel Rocamora 197 

La bandera del Sant Crist, poesia, per Joseph Ignasi Mirabet 198 



^'l 




CALENDARI CATALÀ 

ANY III 



CALENDARI 

CATALÀ 



PERA L' ANY 1900 



COLECCIONAT Y PUBLICAT PBR 



TA 



JOAN B^ BATLLE 




L' ARXÍU 



CARRER DE LA TAPINERÏA NÚM.° 48 
BARCELONA 



— 5 — 

JANER 

Qui replega la oliva ans del Janer, dexa V oli al oliver. 

1 Dill. ^ La Circümcisió del Senyor, Sant Concordi, m.; se v. à 

Besalú, y sants Mari y Odiló, abats. 

2 Dim. Sant Blidulf, ab., fill de Tarragona, y sant Macari, ab. 

3 Dim. Sant Daniel, m.; se v. à Barcelona, y santa Genoveva, v. 

4 Dij, Sant Tito, b. y c. y santa Dafrosa, m. 

5 Div. Sants Telesforo, p. y m. y Flamidià, m.; se v. à Guxà. 

6 Dis. >í< La Adoració dels Sants Reys; se v. à Barcelona. 

7 Diu. Sant Ramon de Penyafort, c, fill de Barcelona. 

8 Dill. Sants Apolinar, b. Eladi, m., Llucià, pvre. y Maximià, m 

9 Dim. Sant Marcelí, b. y santes Marciana y Bassilia, v. y mrs. 

10 Dim. Sant Pere Urcéolo, Dux de Venècia; se v. à Cuxà. 

11 Dij. Sant Higini, p. y santa Honorata, v. 

12 Div. Sant Nazari, c; se v. à Cuxà, y sant Victorià, c. 

13 Dis. Sant Lleonci, b , santa Glafira, v. y st. Gumersindo, m. 

14 Diu. Lo Dolcissim Nom de Jesús y sant Ephis, m., fill de Càller. 

15 Dill. Sant Pau, primer hermità y sant Maure, abat. 

16 Dim. Sant Honorat, b. de Arles; se v. à Barcelona. 

17 Dim. Sant Anton Abat, y sant Sulpici, b. y c; se v. à Conflent. 

18 Dij. La Càtedra de Sant Pere en Roma, y sta. Prisca, v. y m. 

19 Div. Sant Canut, rey, m., y santes Pia y Germana, mrs. 

20 Dis. Sant Sebastià, m., fill de Narbona; se v. à Barcelona. 

21 Diu. La Sagrada Família, sants Fruytós, b., Auguri y Eulogi, 

diaques m., fills de Tarragona, y santa Agnès, v. y m. 

22 Dill. Sants Vicens, m., patró de Valencià, Vicens Oronci y 

Victor ab sa mare Aquilina y son marit; se v. à Girona. 

23 Dim. Sant Ildefons, arq, y st. Joan Almoyner, c; se v. à Vich. 

24 Dim. Sant Plàcit, m.; se v. à Cambrils, y lo B. Nicolau Factor, 

c, fill de Valencià. 

25 Dij. La Conversió de Sant Pau, ap. y la del B. Ramon Llull. 

26 Div. Santa Paula, viuda y sant Policarpo, b. y m. 

27 Dis. Sant Mer, ab ; se v. à Banyoias, sant Teodosi, b. de Bar- 

celona, y Sant Joan Crysóstom, b. 

28 Diu. Sant Tirs, m.; se v. à Banyoles, y sant Carlemany, se 

V. à Aquisgran y à Provença. 

29 Dill. Sant Francisco de Sales, b. y Sant Valero, b. 

30 Dim. Santa Martina, v. y m., y santa Marcela, viuda. 

31 Dim. Sant Pere Nolasch, c; se v. à Barcelona, y lo B. Bernat 

de Travesseres, m.; se v. à la Seu de Urgell. 



— 6 — 

FEBRER 

Malgrat del Febrer, floreix 1' ametller. 

1 Dij. Sant Ignasi, b., sant Cecili, b. y m. y santa Brígida, v, 

2 Div. ^ La Purificació de Nostra Senyora, y sant Felicià, m.; 

se V. à Mataró, y Ntra Sra. de la Bonanova. 

3 Dis. Sant Blay, b. y m.; se v. à Barcelona, y sant Oscar, b. 

4 Diu. Sant Andreu Corsino, b., y Sant Rembert, b. 

5 Dill. Santa Calamanda, v. y m., filla de Calaf, y santa Àgata, 

V. y m.; se v. à Barcelona. 

6 Dim. Lo Sant Misteri de Cervera, sant Amant, b.; se v. à Per' 

pinya, y santa Dorotea, v., se v. à Barcelona. 

7 Dim. Sant Romualt, ab., se v. à Cuxà, y sant Ricart, rey. 

8 Dij. Sant Joan de Mata, f., se v. à Falcó. 

9 Div. Sta. Apolonia, v. y m.; se v. ú Barcelona, y sant Nebrid* 

b. de Tarrassa. 

10 Dis. Santa Escolàstica, v., patrona de Vich. sant Guillem, 

Duch de Aquitania, y santa Sotera, m. de Palamós. 

11 Diu. de Septogesma. Los Set Sirvents de Maria, f. 

12 Dill. Santa Eulària, v. y m., filla y patrona de Barcelona, y 

sos companys sant Feliu y Julià, mrs. 

13 Dim. St. Benigne, m. y santa Catarina de Rizzis, v. 

14 Dim. Sant Valentí, b. y m.; se v. à Navarcles; sant Valentí, 

Pvre. m.; se v. à Ribas, y sants Vidal, Zenón, y Feli- 
cula, mrs.; se v. à Serrateix. 

15 Dij. Sant Faustí, Pvre. y santa Jovita, mrs. 

16 Div. Sant Honessim, m. y sant Honest, b. de Tolosa. 

17 Dis. Sant Policroni, b. y sant Rómulo, m. 

18 Diu. de Sexagesma. Sant Simeó, b. y m. Apòstol de Provença. 

19 Dill. Ntra. Sra. del Campanar; y sant Conrat, c. 

20 Dim. Lo B. Maurici Proeta, fill de Torroella de Montgrí, se 

V. à Castelló de Ampurias. 

21 Dim. La Miraculosa Llum de Manresa, Santa Irene, v., filla de 

Argelaguer, y Sant Ascani, arq. fill de Tarragona. 

22 Dij. La Càtedra de Sant Pere en Antioquia. 

23 Div. Sant Pere Damià, b. y Sta. Margarida de Cortona, 

24 Dis. Sant Macià ó Matías, ap., sta. Primitiva y sant Modest. 

25 Diu. de Cincogesma. Sant Cessari, b. y sant Avertano, c. 

26 Dill. Ntra. Sra. de Guadalupe de Méxich, y Sia. Marcela. 

27 Dim. Sant Nestor, b. y sant Baldomer, c. 

28 Dim. de Cendra. Sant Macari y Comp. mrs — Abst. de carn. 



MARÇ 

Quan pel Març trona, la ametlla es bona. 

1 Dij. Sant Rossendo, b. y 1' Àngel de la Guarda de Tortosa. 

2 Div. Sant Simplici, p. y c, fill de Barcelona.— ^òsí. de carn. 

3 Dis. Sant Medi, pagès; se v. al Vallés, y sants Hermenter y 

Celdoni, nars.; se v. à Cardona. 

4 Diu. I de Quaresma. Sant Agatodor, b. de Tarragona, y sant 

Eteri, b. de Barcelona. 

5 Dill. Sant Geràssim, anacoreta, sant Focas y Comps. mrs. 

6 Dim. Sant Oleguer, b. de Barcelona y arq. de Tarragona. 

7 Dim. Sta. Perpètua, v. y m.; St. Tomàs de Aquino, dv.— Dejuni. 

8 Dij. Sant Teófil, m.; se v. à Sagaró y sant Joan de Deu, f. 

9 Div. Sant Pacià, b., fill de Barcelona.— .4 bsíinewcia de Carn. 

10 Dis. Sant Melitó y 39 Companys màrtyrs.— Dejuni. 

11 Diu. // de Quaresma. St. Constantí, c y sta. Aurea, v. 

12 Dill. Sant Gregori, p. y sant Mamilià y companys mrs. 

13 Dim. San Weldrach, ab. y sant Roderich, m. 

14 Dim. Santa Florentina, v. y santa Matilde, reyna. 

15 Dij. Sta. Madrona, v. y m., filla y patrona de Barcelona, sant 

Ramon Serra, ab. de Fitero, f. y lo Sant Dupte de Iborra. 

16 Div. Sant Heribert, arq., y sant Julià, m.—Abst. de carn 

17 Dis. Sant Patrici, b. apòstol de Irlanda. 

18 Diu. /// de Quaresma. Sant Feliu, diaca; se v. à Girona, y lo 

B. Salvador de Horta, fill de Santa Coloma de Farnés. 

19 Dill. ^ Sant Joseph, espòs Ntra. Sra., Patró de la Església. 

20 Dim. St. Benet, m. de Cerdenya; se v. à Martorell. 

21 Dim. Sant Benet, ab. y f , y sants Filemon y Domnino, mrs. 

22 Dij. Sant Pau, b. de Narbona; se v. à Anglesola. 

23 Div. Sts. Domici, Pelagia y Teodora, fills de Tarragona, y lo 

B. Joseph Oriol, fill de Barcelona.— i 6sí. de carn. 

24 Dis. Sant Agapito, b. y m., y sants Ròmulo y Timolau, mrs. 
23 Diu. IV de Quaresma. La Anunciació de Ntra. Sra. 

26 Dill. Sants Càstulo y Teodosi, mrs.; y santa Màxima, m. 

27 Dim. Sant Fileto, santa Leda, sos fills Macedoni y Teoprepida r 

Amfiloqui y Gronidas, mrs.; de Barcelona, y sant For- 
tunat, noy m.; se v. à Abrera. 

28 Dim. Sant Sixto lli, p. y c, y sant Timoteu, m. 

29 Dij. Sant Eustasi, ab. y sant Cirilo, diaca. 

30 Div. Sant Joan Clímach, ab. y sant Castor, h.—Abst. de carn, 

31 Dis. Santa Balbina, v. y m., y sant Amadeu, Duch. 



ABRIL 

Al Abril, lo blat puja fil à fil; al Maig, puja com un faig. 

1 Diu. de Passió. Santa Teodora; se v. à Gracia, la Invenció de 

sant Llucià y Marcià à Vich. 

2 Dill. Sant Francisco de Paula, y santa Maria Egipciaca. 

3 Dim. Sant Benet de Palerm, c. y sant Ricart, b. 

4 Dim. Sant Víctor, b. de Barcelona, y sant Isidor, arq. 

5 Dij. Sant Vicens Ferrer, c. patró de Valencià, y sta. Emilia, v. 

6 Div. Les Dolors de Ntra. Sra. y Sant Celestí, p. y sant Cels, b. 

Abstinència de carn. 

7 Dis. Sant Epifani, b. y m., y sant Ciríach, m. 

8 Diu. de Rams. Sant Joan de Organyà, fill de Bellcayre, y abat 

de Bellpuig de les Avellanes, y Sant Albert. 

9 Dill. Santa Maria Gleofé y santa Cassilda, v. 

10 Dim. Sta. Geleriana, v. y m., filla de Vich y St. Ezequiel, p. 

11 Dim. Sant Lleó Magno, p. y santa Florència, m.—Avuy y los 

tres dias següents no se pot menjar carn. 

12 Dijous Sant. Sants Verona y Zenón, mrs fills de Tarragona. 

13 Divendres Sant. Sant Hermenegildo, m. en Tarragona, y Sant 

Justí, m,; se v. à Sant Quintí de Mediona. 

14 Dissapte Sant. St. Felicià, m.; se v. à Barcelona, y St. Telm, c. 

15 Diu. Pasqua de Resurrecció. Santes Bassilisa y Anastasia, mrs. 

16 Dill. Sant Toribi, b. y sant Llambert, pagès de Çaragoça. 

17 Dim. Sant Anicet, p. y m. y sant Robert, abat. 

18 Dim. Sant Eleuteri, b. y santa Antía, m. 

d 9 Dij. Sant Vicens de Coblliure, m. y sant Crecenci, c. 

20 Div. Sants Víctor, Zotico, Zeno, Acindi, Siberi, Cristòfol. 

Theo y lo nen Antoni, màrtyrs de Olot. 

21 Dis. Sant Anselm, b. y dr. y sant Silvi, m. 

22 Diu. de Pasquetes. St. Sotero y St. Cayo, p. y m. y St. Apeles. 

23 Dill. Sant Jordi, m., patró de Catalunya, y sant Jordi, b. y 

c. de Cerdenya. 

24 Dim. Sant Daniel, m. en Girona, y St. Fidel, caputxí. 

25 Dim. Sant March, evangelista, y santa Franca, v. 

26 Dij. Sants Cleto y Marcelí, p. y mrs. 

27 Div. Sant Pere Armengol, fill de Guardia de Prats. 

28 Dis. Sant Prudenci, b. y c. y sant Vidal, m. 

29 Diu. La Divina Pastora. Ntra. Sra. de Montserrat. La invenció 

del cos de sant Cugat, m. en lo Vallés, y sant Pere, m. 

30 Dill. Sant Eutropi, b. de Cerdenya, y sta. Catarina de Sena, c. 



— 9 — 

MAIG 

Maig hortolà, palla y poch grà. 

1 Dim. Sant Felip y sant Jaume, apòstols, y sant Segimon, rey. 

2 Dim. Sts. Ambrós y Simplici; se v. à st. Joan de les Abadesses. 

3 Dij. Invenció de la Santa Greu, y la Vera Greu; se v. à Besalú. 

4 Div. Santa Mònica, vda., y sant Floria, m. 

5 Dis. La Conversió de sant Agustí, y sant Pío V, c. 

6 Diu. Lo Patrocini de st. Joseph. st. Joan Biclarense, b. Girona. 

7 Dill. Sant Just, m. de Gatalunya, sant Sist, m., fill de Celrà. 

sant Pío y santa Faustina, mrs.; se v. à Barcelona. 

8 Dim, La Aparició de sant Miquel Arcàngel, y sant Eladi, b . y c. 

9 Dim. Sant Gregori Nacianceno, b. y santa Nona sa mare. 

10 Dij. Sant Antoni, arq. y santa Beatriu, v. 

11 Div. Sant Eudalt, m.; se v. à Ripoll; sant Anastasi, fill de 

Lleyda y 73 companys; se v. à Badalona, y santa Seve- 
rina, m.; se v. à Sabadell, y sant Pons, m. 

12 Dis. Sant Pancràs ó Brancat, m.; se v. à Barcelona y Rosselló. 

13 Diu. Les santes Espines de la Corona de Jesús, y st. Mus, m. 

14 Dill. Ntra. Sra. del Alba; se v. à Tàrrega, y santes Justa, Jus- 

tina y Henedina, mrs. de Cerdenya. 

15 Dim. Sant Simplici, b ; se v. à Cerdenya, sant Isidor, m.; se 

V. à Marlorell de la Selva, y sant Isidro llaurador. 

16 Dim. Sants Just, Faustí y Tranquili, mrs.; se v. à Montserrat. 

17 Dij. Sant Pasqual Bailón, c. y sant Torpetes y comp. mrs. 
La Trasl. del Braç de santa Tecla, m.; se v. à Tarragona. 
Beats Joan de Cetina y Pere de Duenyas, se v. à Vich. 
Sant Baldiri, m. de Nimes; se v. à Barcelona y Llobregat. 
Sant Timoteu, m. y santa Aglae, \ —Abst. de carn. 
Santa Julià, m. de Córcega, y santa Quiteria, v. y m. 
St. Desideri, m ; se v. à Mataró, y st. Vicens, m.; se v. à 

Barcelona. — Abstinència de carn. — Lletanies. 
>J< La Ascensió del Senyor, y lo B. Pons de Planella m. 
Sant Gregori, p. y santa Magdalena de Pazzis, v. 
Sant Felip Neri, f. y sant Agustí, apòstol de Inglaterra. 
Sant Joan, p. y m. y lo Venerable Beda, Pvre. 
Pant Just, b. d' Urgell y sant Just, c, fill de Vich. 

29 Dim. Sants Vot y Felip, mrs., y sia. Teodosia, m. 

30 Dim. Sants Gabino, Críspulo y Grecencia, mrs. de Cerdenya 

31 Dij. Ntra. Sra. del Amor Hermós, sant Pons, b. 300 companys 

mrs. y sauta Petronilla, v. 



18 Div. 


19 Dis. 


20 Diu. 


21 Dill. 


22 Dim 


23 Dim. 


24 Dij. 


25 Div. 


26 Dis. 


27 Diu. 


28 Dill. 



7Dij. 
8Div. 


9Dis. 

10 Diu. 

11 Dill. 



— 10 — 

JUNY 

Juny pliijós, graner polsós. 

1 Div. Sant Inyigo, ab. y sant Simeó, monjo. 

2 Dis. Sant Erasme, b. y m. y sants Pere y Marcelí, mrs. 

3 Diu. Pasqua de Pentecostes. Sta. Glotilde, reyna, y lo B. Joan 

Grau. 

4 Dill. Sant Francísco Caracciolo, f, y santa Saturnina, v. y m. 

5 Dim. B Bertran Nicolau, c, fill de Barcelona. 

6 Dim. Sta Càndia, vda.; se v. à Gualbes, y Sant Norbert, b. y f 

Dejuni. 
Sant Sibinià, m. y santa Genívera, v. y m. 
Sants Germà, Just, Paulí y Scisi, mrs., fills de La Pera; se 

V. à Girona. Dejuni. 
Sants Prim y Felicià, mrs. Dejuni. 

La Santíssima Trinitat, Sta. Oliva, v. y m.; se v. à Olesa. 
Sant Bernabé, ap. y Sants Feliu y Fortunat, mrs. 

12 Dim. Sant Onofre, hermità, y St. Joan de Sahagún, c. 

13 Dim. Sant Antoni de Padua, c, Sant Evidi mr. y y sant Patró, 

c; se V. à Besalú. 
>í< Corpus Christi. Sant Basili, b. y sant Elisseu, prof. 
Sants Modest, Vito y Crescencia, mrs. 
Sts. Quirse y Julita, fill y mare, mrs. y Sta. Llutgarda, v. 
Sant Guillem, c, se v à Llivia. 
Sants Teódulo, Lleonci, Joseph y Maria, mrs. de sant 

Cugat del Vallés y Sta. Marina, v ; se v. à Barcelona. 
Sants Gervasi y Protasi, mrs. 
Sant Silveri, p. y m. y santa Idaberga, v. 
Sant Palladi, arq. y c; se v. à Comprodón y sant Lluis 

de Gonçaga, c. 
Lo Sagrat Cor de Jesús, y sant Paulí de Noia, b. y c. 
Sant Simó Stilita, y sants Joan y Feliu, Pvres. mrs. 
La Nativitat de sant Joan Bta., patró de Perpinyà, y de 

molts pobles de Catalunya. 
Sant Guillem, ab., sant Adalbert, c. y santa Febronia, v. 
Sants Joan y Pau, mrs.; se v. à Barcelona, y sant Salvi, 

b. y m.: molt veperat à Catalunya. 
Sant Ladislau, rey, y sant Benvingut, c. 
Sants Lleó y Pau, papes.— Dejwni y abstinència de carn. 
>^ Sant Pere..y sant Pau, apòstols. 
Lo marlyri del B. Ramon LluU, y sant Marsal, b. 



14 Dij. 


15 Div. 


16 Dis. 


17 Diu 


18 Dill. 


19 Dim, 


20 Dim, 


21 Dij. 


22 Div. 


23 Dis. 


24 Diu. 


25 Dill. 


26 Dim, 


27 Dim. 


28 Dij. 


29 Div. 


30 Dis. 



— II — 

JULIOL 

Al Juliol, la falç al coll. 

1 Diu. La Preciosíssima Sanch de N. S. Jesucrist. Santa Elionor 

de Provença, y sta. Romana v. y mr.: se v. à Barcelona. 

2 Dill. La Visitació de Ntra. Sra., y sts. Procés y Marlinià mrs. 

3 Dim. Sant Trifó y Sant Jacinto y comp. mrs. 

4 Dim. B. Gaspar de Bono, fiíi de Valencià y st, Laureà, b. 

5 Dij. Sant Miquel dels Sants, c. fill de Vich. 

6 Div. Sant Isaías, prof , sant Goar, c, y sant Rómuio, b. 

7 Dis. Sant Ot, b. fill de la Seu d' Urgell. 

8 Di". Santa Isabel de Portugal, filla de Barcelona, B. Pere 

Cendra, c. y les Santes Relíquies de la Seu de Tortosa. 

9 Dill. Lo B. Pere Centurió, c, fill de Barcelona, y st. Zenón, m. 

10 Dim. La segona Tra>lació del cos de sta, Eulària, v. y m,; la 

Dedicació de la Seu de Tarragona, y sant Cristòfol, m. 

11 Dim. Sant Pío, p. y m. y sts, Januarl y Abundi, Pvres, 

12 Dij, Lo Sant Crist del Hospital de Vich, St. Joan Gualbert, ab. 

13 Div. La Trasl. dels sts. Cossos dels mrs. sts. Gaudenci, Bene- 

dicte, Teodor, Felicitas, Clemència y Columna, à Valls. 

14 Dis. Sant Bonaventura, card.. Sant Enrich, emp.; se v. à 

Puigcerdà, y sant Just, ra.; se venera à Tàrrega. 
16 Diu. St. Gamilo de Leiis, y st. Antíogo, metge, m. de Cerdenya. 

16 Dill. Ntra. Sra. del Carme y lo Triomf de la Santa Creu. 

17 Dim Sant Hou, m. de Celrà, sant Coralt, m. y sant Aleix, c. 

18 Dim. St. Frederich, b, y m. y sta. Sinforosa ab sos set fills mrs. 

19 Dij. Sant Pere de la Cadireta, fill de Moya y la entrega de 

les claus de la ciutat de Barcelona à la Purissima. 

20 Div Sant Elías, prof., y sant Geroni Emilia, fr. 

21 Dis. Santa Pràxedes, v., patrona de Palma de Mallorca. 

22 Diu. Santa Maria Magdalena, penitenta, apòstol de Provença. 

23 Dill. Sant Llibori, b. sta. P>undina, v. y sant Cassià, fr. 

24 Dim. Santes Cristina, Niceta y Aquilina, vgs. y mrs. Dejuni. 

25 Dim. )í< Sant Jaume, apòstol de Catalunya y sant Cugat, m. 

26 Dij. Santa Agna, mare de Ntra. Sra. 

27 Div. Santes Juliana y Semproniana, v. y m., filles de Mataró- 

28 Dis. B. Lluis Exarch, c, fill de Barcelona y la Bta. Caterina 

Tomàs, filla de Valldemossa, Mallorca. 

29 Diu. Santa Marta, v., molt venerada à Provença. 

30 Dill. Sts. Abdón y Sentien, mrs., se v. à Arles y à Barcelona. 

31 Dim. Sant Ignasi de Loyola, fr. y sts. Fortunat y Victorià, mrs. 



— 12 — 

AGOST 

Lo bon nap, per 1' Agost deu ésser nat. 

1 Dim Sant Pere Ad-vincula, sant Lluci, b., fill de Barcelona y 

sant Feliu africà, m.; se v. à Girona. 

2 Dij. Ntra. Sra. dels Àngels, y sant Alfons M. de Ligori, b. 

3 Div. La Invenció del cos de Sant Esteve, protonaàrtyr. 

4 Dis. Sant Domingo de Guzmàn, c. y fr. 

5 Diu. Ntra. Sra. de les Neus, sta. Afra, m.; se venera à Girona. 

6 Dill. La Transfiguració de Jesús, vulgo sant Salvador. Sants 

Just y Pastor y sant Urbici, b. y m.; se v. à Serrateix. 

7 Dim. La Traslació de sant Sever. b. y m. y sant Gayetà, fr. 

8 Dim. Sant Ciriach y comps. mrs. y sant Miró, b. 

9 Dij. Sant Romà, m; se v. à Vich y santa Eunomia, m. 

10 Div. Saut Llorenç, diaca y m. y santa Agatónica, m. 

11 Dis. St. Marcelí, p. st. Hilari; se v. à Arles, y sta. Filomena v. 

12 Diu. SantDionís y santes Hilaria, Digna, Eupomia y Eutropia, 

mrs, de Girona, y santa Clara, fund. 

13 Dill. Sant Cassià, b. y sant Hipòlit, m. 

14 Dim. St. Aeci, b. de Barcelona y st. Eusebi, m. Dejuni ab abst. 

15 Dim. >J< l' assumpta, y santa Colagia, v., filla de Barcelona. 

16 Dij. Sant Roch, c, fill de Montpeller, lo B. Joan de Sta. Marta, 

fill de Prades, y sant Jacinto, c. 

17 Div. Sant Lliberat, ab. y sant Mamet, m. 

18 Dis. Sant Agapito, m.; se v. à Vich, y santa Elena. emp. 

19 Diu. Sant Joaquim, pare de Ntra. Sra. Sant Magí, m., fill de 

Tarragona, y sant Mariano. 

20 Dill. St. Bernat, ab. y sts. Luxori y comp. mrs. de Gerdenya. 

21 Dim. Sants Bono y Maximià, mrs., fills de Blanes. 

22 Dim. Sant Bernat d' Alcira y ses germanes Gracia y Maria. 

23 Dij. Sant Felip Benici, c. y sant Restitut, m. 

24 Div. Sant Bartomeu, apòstol. 

25 Dis. Sant Lluís rey de França y sant Genis d' Arles, c. 

26 Diu. Lo Puríssim Cor de Maria, sant Ireneu, m.; se v. à Sam- 

pedor y sants Constanci y Vicens, mrs ; se v. à Olot. 

27 Dill. Sant Joseph de Calasanz, y sant Lley, b, c. de Lleyda 

28 Dim. Sant Agustí, b. y dr. y sant Julià, m., patró de Vallfogona. 

29 Dim. La Degol ació de sant Joan Bta. y santa Sabina vda y m. 

30 Dij. La Traslació dels cossos sants en Manresa y santa Rosa 

de Lima, v,; se v. à Llaíranch. 

31 Div. Sant Ramon Nonat, c, fill de Portell, ysant Pròsper, m. 



— 13 — 

SETEMBRE 

Al Setembre lo mal temps es de tembre. 

1 Dis. Sant Gil, ab.; se v. à Núria, sant Llop, arq.; molt v. ó 

Catalunya, y Sant Arthur de Irlanda, 

2 Diu. Ntra. Sra. de la Corretja, y Ntra. Sra. de la Cinta. 

3 Dill. Sant Nonito, bisbe de Girona, y sant Plàcit, m. 

4 Dim. Santa Rosalia de Palerm, v. 

5 Dim. Sant Llorenç Justinià, b. y santa Obdulia, v. 

6 Dij. Sant Faust, y Eugeni, mrs. 

7 Div. Lo B. Mateu de Agrigento, c, fill de pares catalans. 

8 Dis. Lo Naxement de Ntra. Sra. y lo B. Domingo Castellet, 

fill d' Esparreguera. 

9 Diu. Lo Dolç Nom de Maria, y sant Pere Claver, c, fill de 

Verdú y lo Sant Misteri de St. Joan de les Abadesses. 

10 Dill. Lo B. Jdcinto Orfanell, m., fill de Pares vigatans. 

11 Dim. Sant Emilià, b., fill de Llivia. 

12 Dim. Lo B. Miró, c. de Tagamanent y sants Lleonci y Teó- 

dulo, mrs. 

13 Dij. Sant Amat, ab., fill de Tarragona. 

14 Div. Exaltació de la Santa Greu, y sant General, m. 

15 Dis. Sant Vicens y santa Clara, mrs.; se v. à Llissà de Vall. 

16 Diu. Nostra Senyora dels Dolors y sant Corneli, p. 

17 Dill. Sant Llambert, b. y m.; se v. à Lledó, y la Impressió de 

les Hagués de sant Francesch. 

18 Dim. Sant Ferriol, m.; se v. à Besalú, y St. Tomàs de Vila- 

nova, b. 

19 Dim. Sant Genaro, b. y santa Constància, m.— Dejuni. 

20 Dij. Sant Eustaqui y companys, màrtyrs. 

21 Div. Sant Mateu, ap. y evangelista. — Dejuni. 

22 Dis. Sant Maurici y companys mrs.; se v. à Manresa. 

23 Diu. Santa Tecla, protomàrtyr, Patrona de Tarragona. 

24 Dill. Ntra. Sra. de la Mercé, Patrona de Barcelona, y lo 

B. Dalmau Monner, c. fill de santa Coloma de Farnés. 

25 Dim. Santa Maria de Cervelló, f., filla de Barcelona. 

26 Dim. Sant Cebrià, m., y sant Faust, fill d' Alguayre, y santa 

Justina, V. y m.; se v. à Sant Quintí. 

27 Dij. Sant Cosme y sant Damià, metges, mrs. 

28 Div. Sant Wenceslau, m. y lo B. Simó de Roxas. 

29 Dis. La Dedicació de sant Miquel Arcàngel. 

30 Diu. Sant Geroni, Doctor, y santa Sofia, vda. 



— 14 - 

OCTUBRE 

Q,uan r Octubre es arribat, sembra lo segle, l' ordi y lo blat. 

1 Dill. Lo Sant Àngel Custodi, y sant Remigi, b. 

2 Dim. L' Àngel de la Guarda de Barcelona y lo B. Berenguer 

de Peralta; se v. à Lleyda. 

3 Dim. Sant Candi, m. y lo B. Joan Macias, fill de Canet de Mar. 

4 Dij. St. Francesch, f. y St. Tirs y 5 comp. mrs., se v. à Barc* 

5 Div. Sant Froylà, b. y sant Plàcit, m. 

6 Dis. Los Sts. Màrtyrs de la Llegió Tebea, se v. à Barcelona, 

sants Bruno, fr. y Emili, m., sant Julià, m.; se v. à Olot 
y santa Faustina, m.; se v. à Tarrassa. 

7 Diu. Ntra. Sra. del Roser, y sant August, c. 

8 Dill. Santa Reparada, v. y m.; se v. à Bagur. 

9 Dim. Sant Dionis Areopagita y comp. mrs. d' Artés. 

10 Dim. St. Sabí, c, fill de Barcelona, st. Gereó y 318 màrtyrs. 

se V. à Barcelona, y st. Lluís Bertran, fill de Valencià. 

11 Dij Sant Plàcit, m.; se v, à Guissona, y sant Genis, soldat. 

12 Div. Ntra. Sra. del Pilar, y sant Ramí, arq. de Cerdenya. 

13 Dis. Sant Eduart, rey, y sant Grau, abat. 

14 Diu. Ntra. Sra. del Remey.y sant Calixte, p. y m. 
lo Dill. Santa Teresa de Jesús, v. y fundadora. 

16 Dim. Sant Galderioh, pagès; se V. al Rosselló y à Barcelona. 

17 Dim. Santa Eduvigis, vda., Duquesa de Polònia. 

18 Dij. Sant Lluch, evangelista y santa Trifona, emperadora. 

19 Div. Sant Pere de Alcàntara, y sant Varo, soldat, m. 

20 Dis. Sant Joan Canci, c. y sant Aureli, m, 

21 Diu. Stes. Ursula, Florentina, Florina, mrs., se v. à Barcelona, 

22 Dill. Sant Bacari, b. de Vich., y sant Teodor, noy, m. 

23 Dim. Sant Pere Pascual, fill de Valencià, la primera Traslació 

del Cos de santa Eulària, sts. Víctor, Pacííich, Justa y 
Clara, mrs.; se v. à Manlleu. 

24 Dim, Sant Rafel arcàngel, sant Bernat Calvo, b. de Vich, fill 

de Reus, y sant Martirià, b. patró de Banyoles. 

25 Dij. Sants Crispí y Crispinia, mrs., y sta. Daria, m. 

26 Div. Sants Llucià y Marcià, mrs., fills de Vich. 

27 Dis. Sant Florenci, m. y santa Sabina, m.; se v. à Àger. 

28 Diu. Sants Simó, y Judas Tadeu, apòstols. 

29 Dill. Sant Narcís, b, fill de Girona, m. 

30 Dim. Sants Claudi, Luperci y Victori, mrs. 

31 Dim. Sant Quinti, m. y la Dedicació de la Seu de Lleyda. Dejuni. 



— i5 — 

NOVEMBRE 

Al Novembre qui no ha sembrat que no sembre. 

1 Dij. ^ Diada de Tots los Sants, y st. Benigne, pvre. 

2 Div. La Commemoració dels fidels difunts. 

3 Dis. Sant Ermengol, fill y b, de Urgell, y los innombrables 

màrtyrs de Çaragoça, 

4 Diu. Sant Carles Borromeu, arq. y c. y santa Modesta, v. 

5 Dill. Sant Zacarías, profeta, y santa Isabel, pares de sant 

Joan Baptista. 

6 Dim. Sant Sever, b. fill de Barcelona, m. y 4 Sacerdots mrs. 

7 Dim. Sant Florenci, b., santa Carina, m., sant Ernest, ab. y 

sant Fortià, m.; se v. à Torelló. 

8 Dij. Los quatre Sants Màrtyrs Coronats. 

9 Div. La Dedicació de la Basílica del Salvador à Roma, y lo 

Sant Crist de Balaguer. 

10 Dis. Sant Andreu Avelí, c. y santa Trifosa, m. 

11 Diu. Lo Patrocini de Ntra. Sra., lo B. Jofre de Blanes, c; se 

V. à Barcelona, y sant Martí, b. 

12 Dill. Sant Benet, m.; se v. à Barcelona, y sant Martí, p. y m. 

13 Dim. Sant Estanislau de Kostka, c. 

14 Dim. Sant Serapi, m ; se v. à Barcelona, y sant Ruf, b. 

15 Dij. Sant Leopold, emperador, y sant Feliu, b. y m. 

16 Div. Sants Rufí, Elpidi y companys mrs. 

17 Dis. Sant Iscle y santa Victoria, germans, mrs. ; se v. à Breda, 

santa Gertrudis, v., y sant Gregori Taumaturch. 

18 Diu. La Dedicació de la Seu de Barcelona y st. Bàrulas, noy m. 

19 Dill. Santa Isabel, reyna de Hungría, y sant Olimpi, b. y c. de 

Barcelona. 

20 Dim. Sant Feliu de Valóis, fr., y sant Octavi, m. 

21 Dim La presentació de Ntra. Sra., y lo B. Romeu de Llivia. 

22 Dij. Santa Cecília v. y m. 

23 Div. Sant Climent, p. ym. y santa Lucrecia, v. y m. 

24 Dis. Santes Flora y Maria, v. y mrs. y st. Joan de la Creu, f. 

25 Diu. Santa Catarina, v. y m. y sant Moysés. 

26 Dill. Los Desposoris de Ntra. Sra., y sant Conrat, b. 

27 Dim. Sants Facundo y Primitiu, mrs. 

28 Dim. Sant Gregori, p. y sants Papinià y Mansuet, b. y mrs. 

29 Dij. Sant Sadurní, b. y m., apòstol de Catalunya. 

30 Div. Sant Andreu, apòstol, y sant Venato, m. de Cerdenya; 

se v. à Sant Sadurní de Noya. 



— i6 — 

DESEMBRE 

Per Sant Tomàs pluja ó glas. 

1 Dis. Sant Eloy, b. y c, y santa Natàlia, m. 

2 Diu. / de Advent. Santes Bibiana, m., y Elisa monja. 

3 Dill. Sant Claudi, m.; se v. à Vich, y sant Francisco Xavier. 

4 Dim. Santa Bàrbara, v. y m., y sant Pere Cryosólech, arq, 

5 Dim. Sant Dalmau, b. y m.; se v. à sant Dalmay. y sants 

Críspulo, Julià. Grato, Fèlix y Patavia, mrs. de Tarragona. 

Sant Nicolau de Bari, arq. y santa Dionisia, m. Dejuni. 

Sant Ambrós, b. y doctor, .sant Martí, ab. y B Pere Cer- 
dà, c, fill de Coblliure. Dejuni. 

>J< La Püríssima Concepció, patrona de Barcelona. 

// de Advent. Santes Gorgonia, v. y Llogaya, v. y m. 

Ntra. Sra. de Loreto, santa Eulària de Mérida y santa 
Julià, m.; se v. à Elna. Sant Trobat y 359 companys 
màrtyrs en Girona. 

Sant Damàs, p., fill de Argelaguer. 

Sants Sinesi y Donat, mrs. y sant Luffren, ab. 

Santa Llúcia, v. y m. 

Sant Nicasi, y santPorapeyo, b. Dejuni. 

Sant Eusebi, b. y m., y sant Urbici, herm. Dejuni. 

III de Advent. Santes Albina, v. y m. y Adelayda, emp. 

Sant Franco de Sena, c. y sant Llàtzer, b. y m. 

18 Dim. Ntra. Sra. de la Esperança ó de la 0. 

19 Dim. Sant Adjutori, ab. de Narbona. Dejuni. 

20 Dij. Sants Eugeni y Macari, c. y sant Domingo de Silos, ab. 
Sant Tomàs, ap. y sant Severià, b. Dejuni. 
Sants Flavià, m.; se v. à Verdú, y Zenón, soldat. Dejuni. 
IV de Advent. Santa Victoria, v. y m. y Sant Sérvulo, c. 
Sant Delfí, b. y santa Tarsila, v. Dejuni y ahst. de carn. 
Lo Naxement de Nostre Senyor Jesücrist. Lo bolqueret 

del Diví Jesús à Lleyda, santa Amancia, se v. à Agu- 
llana, y sant Faust, m.; se v. à Barcelona. 

Sts. Esteve, protomàrtyr, Geronci, m. y Pere de Torelló. 

Sant Joan, apòstol y evangelista. 

Los Sanis Ignocents mrs., molt venerats à Catalunya. 

Sant Tomàs, arq. de Cantorbery, m. 

LaTraslació de sant Jaume apòstol, y santa Anisia, m. 

Sant Silvestre, p. y santa Coloma, v. y m.; se v. en Santa 
Coloma de Queralt. 



6 Dij. 


7Div. 


8 Dis. 


9 Diu. 


10 Dill. 


11 Dim, 


12 Dim. 


13 Dij. 


14 Div. 


15 Dis. 


16 Diu. 


17 Dill. 



21 Div. 


22 Dis. 


23 Diu. 


24 Dill. 


25 Dim. 


26 Dim, 


27 Dij. 


28 Div. 


29 Dis. 


30 Diu. 


31 Dill. 



— 17 



GESTES CATALANES 



COMTES SOBIRANS DE BARCELONA 

Any 898. Mor Jofre lo Pilós. 

» 912. Mor Jofre II ó Borrell. 

» 954. Mor Sunyer I. 

» 992. Mor Borrell II. 

» ioi8.' Mor Borrell III. 

» 1035. Mor Berenguer Ramon I. 

» 1076. Mor Ramon Berenguer I. 

» 1082. Mor assessinat Ramon Berenguer II. 

» 1092. Mor Berenguer Ramon lí. 

» 1131. Mor Ramon Berenguer III. 

» 1 162. Mor Ramon Berenguer IV. 

COMTES-REYS DE CATALUNYA Y ARAGÓ 

Mor Anfós I, lo Cast. 

Mor Pere I, lo Católich. 

Mor Jaume I, lo Conqueridor. 

iMor Pere II, /o Gran. 

Mor Anfons W, lo Lliberal. 

Mor Jaume II, lo Just. 

Mor Alfons III, lo Benigne. 

Mor Pere III, lo Ceremoniós. 

Mor Joan I, lo Aymador de la gentilesa. 

Mor Maní /' Humà. 



Any 


1 196. 


» 


1213. 


. » 


1276. 


» 


1285. 


•» 


1291. 


» 


1327. 


» 


1335. 


» 


1387, 


» 


1396. 


» 


1410. 



1393. Instauració dels Jochs Florals de Barcelona, 
baix lo protectorat de Joan I, lo Aymador de 
la gentilesa. 

1458. Restauració dels Jochs Florals de Barcelona. 

1859. Segona restauració dels Jochs Florals de Bar- 
celona. 



— i8 — 



NECROLOGÍA 



També desde la publicació del anterior Calendari, han 
pagat son tribut à la naturalesa retornanlli lo que era seu 
al despedirse d' aquest mon, alguns catalans dignes de re- 
membrança per sos mèrits morals. Dels qui n' havem con- 
servat memòria, ja que tots no es possible comptarlos, nos 
toca també aquest any dirne quelcom. 

Narcís de Fontanilles. Morí à Girona als 29 de No- 
vembre de 1898. Havia conreuat ab singular talent nostra 
literatura, obtenint varis premis per composicions poèti- 
ques y per treballs en prosa. Era un dels jóvens de qui més 
podia esperançarse pera lo pervindre de la literatura en 
general, y particularment pera la catalana, ateses les bones 
disposicions que havia demostrades. 

Ramon Rossell. A principis de Desembre morí à Madrid 
aqueix dístingidíssim actor. D' aficionat à fer comèdies en 
lo temps que li dexavan vagatiu ses ocupacions de depen- 
dent de comerç, passà à ésser cómich de professió. Les 
principals empreses se 'I disputavan en vista de lo molt 
que lo públich de per tot arreu I' omplia d' aplaudiments. 
Son talent li havia donat suficients recursos pera fer riure 
als espectadors sens necessitat de degenerar may en lo in- 
decorós com hi solen caure molts dels actors cómichs. 

Joan Sardà y Lloret. Als 4 de Desembre passà à millor 
vida aquest dístingidíssim escriptor. Desde jove s* havia 
dedicat al estudi de la llengua catalana y à la crítica lite- 
rària, haventse guanyat una bona reputació. Per sos cone- 
xements jurídichs li havían sigut encomenats importants 
assumptos, fentse sempre merexedor de la confiança que en 
ell depositavan los clients, y axó 1' obligà à retirarse del 



— 19 — 
cultiu de les lletres. Ab tot, son molts los treballs quedexà 
esgarriais en diaris, periódichs y revistes. 

Joan Capdevila. Després d' haver cursat tota la carrera 
de medecina ab molt lluhiment y haverla exercida durant 
algun temps à Barcelona, per la mort d' un seu germà, de 
metge passà à ésser gerent de la fàbrica de paper que en lo 
molí de Sant Joan les Fonts tenia son pare en companyia 
de la casa Saderra, donanlli ab son talent y activitat indus- 
trial tan gran impuls que aviat fou precís engrandir 1' esta- 
bliment, que si no es lo primer, es un dels primers entre 
los de sa classe que hi ha à Espanya. Morí als 25 de De- 
sembre del any passat. 

Joan Bta. Pujol. Mor als 28 de Desembre del meteix 
any passat aquest distingit artista barceloní. Com à con- 
certista de piano s' havia guanyat un nom envejable per 
r extraordinari domini que tenia del piano; y com à pro- 
fessor obtingué una justificada reputació per son excelent 
método d' ensenyança. Barcelona li es deutora del desen- 
rotllo que ha lograt I' estudi de tan diíícil instrument. 
Tenia 64 anys d' edat. 

P. Joseph Saderra. Aqueix pare gesuita fill d' Olot, va 
morir als acabaments del any passat à Palma de Mallorca, 
de qual casa-residencia n' era superior. Era un dels més 
respectables é insignes sacerdots catalans que comptava la 
Companyia de Jesús, havent exercit dins d' ella importants 
càrrechs. 

Pere Pellicer y Pagós. Mor à Ripoll sa pàtria, apenes 
començat I' any, aqueix entussiasta y verdader promove- 
dor de la restauració del cèlebre monestir. Quan les osten- 
toses festes de la inauguració del reedificat temple del an. 
tich cenobi, molts foren los qui immerescudament ocupa- 
ren llochs de distinció; però aquest ripollés qui no tingué 
en entussiasme pera aytal empresa altre competidor més 
decidit que I' inoblidable Baguer, ocupava un siti confós 



— 20 

entre la massa general que més ó menys inconscient dona 
major importància ais actes. Ben segur que no hi iiagué 
ningú que plorés de satisfacció com ell al veure realisat lo 
seu somni pera lo qual s' havia despossehit de lo que tenia. 
Fou un home de no escassos conexements literaris que 
demostrà algunes vegades en escrits que publicà en dife- 
rents periódichs. 

Dr. Manel Vinyas. Als 2 de Janer d' aqueix any 1899, 
Girona va perdre ab la mort d' aquest cabdal jurisconsult 
un de sos fills més llustres. Es verament de doldre que no 
dexàs res publicat pera justificar davant la posteritat lo que 
la fama sempre dirà en elogi seu. Valia tant, quanta era sa 
modèstia. Sos conexements eran vastíssimsen la llegislació 
civil catalana y en la canònica gironina. En una y altra 
preslà valiosíssims consells. Unes conferencies que se cre- 
gué obligat à donar en sa pròpia casa referents al Dret Ca- 
talà, al veure lo perill que aquest corria per ésser ofegat 
per lo del centralisme, foren de gran profit pera la joventut 
estudiosa y constituiran sempre la apologia més gran del 
patrici digne de tota alabança y perpeïuu agrahiment. 

Andreu Basté y Ferrer. Mor als ió de Janer en la flor 
de la joventut aquest fervorós catalanista, que si tingué la 
sort de nàxer patriota y gosar d' una posició social que li 
permetia serho ab complerta independència, va tenir la 
desgracia de no gastar salut. 

P. Jaume Capdevila y Ballet. Exemplar sacerdot de 
les Escoles-Píes de la casa de Sabadell, autor de varies poe- 
sies valentes que s' havían publicat en algun periódich po- 
lítich. Morí à mitjans de Janer. 

Agustí Rigalt. Professor de la Escola provincial de 
Belles Arts d' aquesta ciutat. Ab tot y que com à pintor no 
pogué donar à conéxer grans obres, fou un dels més ente- 
sos en la teoria científica del Art. S' havia dedicat prefe- 
rentment à la ensenyança del dibuix y pintura y en lo 



— 21 — 

dibuix decoratiu dexà bones mostres de ses no escasses ap- 
tiluts. Morí als 25 de Janer. 

Dr. Pere Màrtyr Pujalt, Pvre. Als 25 de Janer, des- 
prés d' una vida llarga y exemplar, mor aqueix sacerdot, 
rector de la Seu de Tarragona. Fou autor de varies y molt 
bones obretes de propaganda relligiosa que son penyora de 
quant bé havia posat sos talents en les varies matèries à 
que aquelles se referían al servey de la Relligió. 

Pere Estela. La afició cada dia més crexent que s' ha 
anat desenrotllant en aquesta ciutat al piano, donà motiu 
à que s' establissen aquí fàbriques constructores d' instru- 
ments d' aquella classe pera no ésser tot lo possible tribu- 
taris de les cases extrangeres. L' antiga casa barcelonina 
Bernareggi que sens dupte ha sigut la que ha conseguit 
major importància, va milloraria prenent major vol des lo 
moment que aquest fill de Llansà va encarregarse en abso- 
lut d' ella. Per aqueix motiu no podem menys d' inclóurel 
en aquest necrologi, fent constar que morí 1' últim dia del 
mes de Janer. 

Emili Riera y Rubió. Als 8 de Febrer entregà son àni- 
ma à Deu aquest acèrrim catalanista. 

Lluís Arnau. Víctima de curta malaltia, acabà sos dies 
als i6 de Febrer tan distingit professor de piano y ben acre- 
ditat compositor. Era autor de gran nombre de peces per 
piano y piano y cant, que se distingían per un sentiment 
delicadíssim que les informava totes. Algunes cases edi- 
torials extrangeres n' hi havían solicitades, lo que equival 
à dir que fora d' aquí també era conegut y apreciat son 
talent. 

Jaume Sanfeliu y Codina. Aqueix coronel de infan- 
teria qui començà à donar proves de gran valor en alguníi 
revolta de les que sovintejaren per allà los anys 5o y tants, 
iniciantse à Cuba hon fou destinat sa vocació militar que 



— 22 — 

dexà ben demostrada en accions de Guerra que sostingué 
ab singular bravura en aquella illa y en les Filipines que 
verdaderament era d' aquella niçaga que no conexía la co" 
bardía. Morí als 17 de Febrer. 

Exm. é Ilm. Dr. D. Jaume Català y Albosa. Mor 

aqueix arenyench als 21 de Febrer. Fou un dels bisbes més 
actius que ha tingut Barcelona en lo que và de segle. Si 
altra cosa no hagués fet pera dexar bons recorts, la cons- 
trucció de les esglésies de ^nta Madrona del Poble Sech 
y del Àngel de la Guarda de Hostafranchs, utilisades per 
parròquies. Elles nos indican son zel perquè aquells barris 
tan populosos no estiguessen privats d' ésser atesos en ses 
necessitats espirituals, y son acert en escullir qui dins la 
sencillesa sàpigues axecar uns monuments arquitectónichs 
verdaderament artístichs. Encara que no feya ostentació de 
catalanisme no desmentia son cognom per més que s' haja 
suposat lo contrari. 

Pere Serra y Soler. Natural de Prats de Rey. Fou in- 
dustrial à Barcelona y à Valladolid; bolsista y empresari à 
Madrid y viatger infadigable. Si lo assil del Pardo arribà à 
ser un establiment modelo entre los de sa classe, à ses 
iniciatives y bona administració ho degué; s' encarregà 
del Bon Retir y aquella finca que sols ocasionava gastos 
produhi al Ajuntament més de set mil duros anyals, y lo 
teatre Real alguna vegada surà, perquè en Serra inter- 
posà sa valiosa cooperació. Morí un diunienge al sortir de 
missa à principis d' any. Havia obtingut assenyalades dis- 
tincions. 

Eduard Vidal de Valenciano. Als 25 de Febrer và 
finir sos dies aqueix fill de Vilafranca del Panadés. Fou un 
dels primers autors dramàtichs catalans qui contribuihiren 
à la renaxença literària de nostra pàtria y assentaren ferms 
los fonaments del teatre regional. Son antich y sempre 
nou proverbi Tal hi và que no s' ho creu, sa comèdia Tanís 
caps, tants barrets y son drama Tal faràs tal trobaràs, li 



— 23 — 
donan drets sobrers pera ésser reconegut com un dels fun 
dadors. Fou excelent poeta. 

P. Lluís G. Carles. Sacerdot de la Companyia de Jesús 
flil de Barcelona. Havia pertanygut al clero secular y ha. 
ventse decidit à entrar en l' institut ignacié, dins lo qual 
també li encomenavan empleos de compromís, entre los 
quals hi ha lo de Rector del colegi de Barcelona. En lo 
Màxim de Tortosa va donar per terminat son pelegrinatge 
per aquest mon. Era à primers de Març. 

Pere Pastells y Pujol. Va morir à Castelló d' Ampu- 
ries en un dels primers dies de Març y à la edat de 26 anys, 
aqueix reputat professor de contrabaix y distingit mestre 
de música, director d' una de les més acreditades orquestes 
de la comarca. 

Dr. Cristòfol Parellada. Aqueix vilanoví, fou un en- 
tussiasta fill de sa pàtria nadiua, en la qual durant molts 
anys va exercir la medecina fentse una reputació ben me- 
rescuda d' inteligent y caritatiu. Trasladat à Barcelona 
prestà grans serveys en situacions ben difícils pera la salut 
pública y si per son saber demostrat en algunes obres ob- 
tingué bona clientela, per son desinterès y per sos senti- 
ments nobles se feu verdaderament estinrar de tothom. A 
mitjans de Març va devallar al sepulcre. 

Macari Planella y Roura. Antich dexeble d' aquella 
Escola de Mestres d' Obres que ab sos distingits alumnes 
donà tanta empenta al desenrotllo de la Arquitectura en 
nostra ciutat, fou un dels més aplicats y més entesos entre 
aquella munió de comprofessors à que feyam referència. 
Era persona verdaderament ilustrada dotada d' un clar ju- 
dici y bon consell. Morí als 19 de Març. 

Francisco Brossa y Casanovas. Fervent catalanista 
mor als 22 de Març. 



— 24 — 
Antoni Serra y Pujals. Mor als 2 d' Abril aqueix acre- 
ditat mestre d' Obres, anlich dexeble d' aquella ja disolta 
Escola especial de dita professió establerta anys enrera en 
la Llotja. Havia exercit la carrera ab bastant profit. 

Andreu Llauradó y Fàbregas. Acaba son pelegrinat- 
ge per aquest mon als 2 d' Abril, aqueix meritíssim varó, 
inspector general del Cós d' Enginyers y Conseller superior 
d' Agricultura, Indústria y Comerç. En varies obres pu- 
blicades havia evidenciat sos talents y lo perit que era en 
matèries referents à aygues y regos que li havían d' una 
manera especial cridat la atenció. Los qui tinguereno casió 
d' apreciar lo molt que valia lo sabi enginyer diuen que 
r home no valia menys. Era fill de Reus. 

Dr. Joaquim Rubió y Ors. Passà d' aquesta vida al 
altra als 7 d' Abril, aqueix barceloní qui era Degà de la 
facultat de Filosofia y Lletres y Rector de la Universitat. 
Ab tot y ésser molt honorífichs aquexos y altres títols que 
havia obtingut, cap li havia donat tanta importància com 
lo haverse anomenat ell meteix «Lo Gayter del Llobregat» 
y haver, fà uns sexanta anys enrera, ab una sèrie de poesies 
catalanes firmades ab aqueix pseudònim, atret la atenció 
del públich y donantli à entendre que la llengua catalana, 
era tan apta com qualsevol altra, pera expressar los més de- 
licats sentiments y no tan sols pera fer riure com general- 
ment se creya. Axó |li donà lo caràcter de verdader pa- 
triarca d'aqueix importantíssim desvetllament de la veri- 
table idea de pàtria que s' ha anat estenent entre los fills 
d' aquesta terra. Ademés de poeta, fou historiayre y pole- 
mista. Lo curiós article de periódich ó llibre, la monogra- 
fia interessant y la obra de positiva utilitat, nos demos- 
traren moltíssimes vegades lo vast de sos conexements 
literaris com per son caràcter les excelents qualitats de son 
cor. 

Mossèn Joan Bta. de NadaL Aquest virtuós y carita- 
tiu sacerdot ben estimat de sos feligresos de la vila Pont 



— 25 — 

d' Armentera de qual parròquia ne fou zelós rector; mor 
per allà als 24 d' Abril. Fou de tota la vida aficionat à les 
lletres y fou dels capellans del Arquebisbat de Tarragona 
més aficionats à nostra llengua y més entussiastes del Ca- 
talanisme. 

Francisco Pagès Serratosa. Després d' una vida ben 
activa consagrada al Art, mor als 27 d' Abril, aquest dis- 
tingit esculptor qui dexà com à penyora de sos talents gran 
nombre d' obres ben recomenables, algunes de les quals 
havían sigut llorejades en públiques exposicions y concur- 
sos. Era fill de Barcelona y no comptava encara quaranta 
set anys. 

Jaume Arús. Als 28 d' Abril mor aqueix acreditadís- 
sim notari de Vilassar de Mar. Entussiasta convençut é ilus- 
trat catalanista que fins als últims moments de la seva vida 
manifestà son ver amor à la pàtria, volent despedirse del 
mon sentint cantar melodies catalanes. 

Francisco Miquel y Badia. Als 28 de Maig soptada- 
ment morí aqueix antich redactor crítich y distingit ar- 
queólech. Son nom va unit à aquest moviment artístich 
que s' ha anat desenrotllant en nostres dies. Fou tan actiu, 
com inteligent y voluntariós. Dexà ademés d' un sens fi 
d' articles de crítica literària que formarían alguns volums 
y també algunes obres que justament han sigut estimades 
pel públich. També quedan com à penyora de ses aficions 
y de son depurat bon gust artístich, unes valioses co- 
leccions de pintura, ceràmica, vidre, mobles y texits visi- 
tades sempre ab gust pels inteligents. Havia nascut lan 
ilustrat barceloní 1' any 1840. 

Fidel Quera y Córdoba. Quan a penes tenia divuyt 
anys la mort s' endugué al altre mon à aquest entussiasta 
catalanista y escriptor en qui s' havían fonamentat bones 
esperances, atesos los fruyts que ja havia donat. La molla 



— 26 — 

aciiviíai tal volta fou causa de que s' estronqués la vida 
d' aquest arenyench als 3 de Juny. 

Lluís Llibre. Mor als 17 de Juny aqueix popular actor 
cómich qui havia lograt ferse popular entre lo públich dels 
nostres teatres que no !i havia escassejat may sos aplausos. 

litre. Sr. Dr. Ramon Sala y Fugurull. Canonge pe- 
nitencier de la Seu de Vich, persona virtuosa, de grans co- 
nexements principalment en les ciències eclesiàstiques. 
Havia dirigit 1' important setmanari vigatà «La Veu del 
Montserrat.» S' esdevingué sa mort per allà lo 18 de Juny. 

Hortensi Güell y Güell. Als 16 d' Agost mor sopta- 
dament à Salou aqueix jove escriptor y artista, quals exce- 
lents qualitats feyan esperançar un rialler pervindre. 

Francesch Padró y Marti. A últims del mes d' Agost 
mor en la barriada que fou vila de Gracia aquest jove y 
convençut catalanista. 

Antoni Andreu y Moragas. En la vila de Sant Boy 
del Llobregat mor als 3 de Setembre aquest ferm catala- 
nista q*ui en lo curs de sa crudel malaltia may s' oblidà de 
son amor à la terra, fins al extrem de que abans de morir 
recomenà à sa muller que no se descuydés de ensenyar à 
sos fills la Relligió y 1' amor à Catalunya. 

Climent Cuspinera. En la vila de sa naxença, Caldes 
de Montbuy, acabà sos dies, [després de molt llarga malaltia, 
aqueix mestre compositor, organista y crítich musical. La 
música coral y la relligio:a li varen meréxer especial aten- 
ció, per axó dexà un bon nombre d' obres que acreditan 
al aprofitat dexeble de la escolania de Montserrat y del 
inoblidable P. Rafel Palau. Sa pàtria nadiua li es deutora 
d' una bona Guia que bé podríam dirne historia de Caldes 
per la munió de datos de tota mena que 1' avalorah. 



— 27 — 

P. Ramir Rodamilans. Monjo benet profés del mo- 
nestir de Montserrat, fill de Sabadell, predicador distingit 
y escriptor d' excelents qualitats, si bé no sabem que may 
hagués publicat res ab son propi nom. Tenia especial afi- 
ció als estudis histórichs y havia escrit unes curiosíssimes 
Efemèrides Montserratines. En lo passat mes de Setembre 
morí à Santa Maria de Pueyo (Barbastro), de quals casa y 
comunitat n' havia sigut abat. 

Francisco Gómez Soler. Jove y en la plenitut de ses 
facultats artístiques morí aqueix distingit dibuxant quals 
obres se disputavan les empreses periodístiques ilustrades. 
Manejava lo llapiç ab facilitat y precisió. Havia cursat en 
sos primers temps la pintura, que apesar de ser molt adap- 
table à ses aptituts abandonà creyent que li fora més difícil 
pera poder ferse conéxer del públich. S' esdevingué sa mort 
als 30 de Setembre. 

Joseph Mirabent y Gatell. Fou un dels pintors de 
decoració qui conseguí més llegítima anomenada per ses 
obres en aytai especialitat artística. Durant molts anys des- 
empenyà una de les places de professor de les classes de 
la Llotja y com à pintor de fruytes y flors, conseguí una 
fama que si ha arribat algú à poderse dir competidor seu, 
no hi ha hagut qui la superàs entre los pintors d' aquexa 
terra. Una malaltia llarga lo privà de la vida als 30 d' Oc- 
tubre. 

P. Joseph Xifré. En la ciutat de Cervera als 3 de No- 
vembre se despedeix per sempre del mon aquest sacerdot 
qui era una de les figures més sobressortints del clero regu- 
lar espanyol. Colaborador ó cofundador del P. Claret en 
r establiment del Institut de Missioners del Sagrat Cor de 
Maria, sa activitat verdaderament apostòlica, no li valgué 
altra distinció notòria que la de quaranta un anys de con- 
tinuo treballar en pro del desenrotllo d' aquella iqstitució, 
pera la qual no escassejà may cap sacrifici, per lo meteix que 



— 28 — 

durant tan Harch período portà sobre sí lo pes del genera- 
lat d' ella. Era fill de Vich y arribà à més de 82 anys. 

Eugeni Mata y Miarons. Mor als 10 de Novembre 
aqueix ilustrat director del Institut de segona ensenyança 
de Reus sa pàtria. Havia treballat molt pera extendre la 
ilustració en aquella ciutat, per lo que son nom deu ésser 
ben recordat per tots los qui estimen los avenços morals 
del pays com deuen estimarse. 

Que es cosa santa y saludable lo pregar pels difunts se 
llegeix en los Llibres Sagrats: encomeném à Deu les ànimes 
de tots aquests compatricis à fi de que la misericòrdia 
divina recayga sobre elles, si es que la necessitan: recor- 
dem sos mèrits pera imiíarlos en lo bó y fernos dignes 
de la Pàtria que lo Senyor nos ha donat y vol que glori- 
fiquem. 

Ramon N. Comas. 



TRADUCCIÓ 

DEL CAPÍTOL ÏV DEL «CANTAR DELS CANTARS» 



(Inèdita.) 

Quant hermosa ets, oh amiga, quant hermosa! 

y tos ulls crestallins 
com de tendra coloma y amorosa, 

sens lo que amagas dins. 

Com la pell de cabretes que à remades 

devallan del Galaat, 
axí lluhen les trenes perfumades 

de ton cabell daurat. 



— 29 — 

Tes dents son blanques, com remat de ovelles 

que 's venen de rentar, 
totes ab dos anyells, y ni una d' elles 

està sense alletar. 

Y tos llavis com cinta son de grana, 

dolcíssima es ta veu: 
tes galtes com escorxa de magrana 
y à més lo que no 's veu. 

Y com la torre de Davit cenyida 

de murs, ton coll suau, 
que ab mil escuts penjats està guarnida, 
despulles dels més braus. 

Com dos cabrits bessons que pastorejan 

entre lliris florits, 
mentre en lo cel los raigs del sol flamejan, 

tals son de bells tos pits. 

Jo aniré al mont, allí hon I' encens se cria, 

encens per tu à buscà: 
del tot hermosa ets tú, oh amiga mía; 

defecte en tu no hi ha. 

Del Líbano devalla, esposa amada, 

del Líbano escabrós; 
vina à ser com à reyna coronada, 

oh! vina à ton espòs. 

Dexa r Amana, y la selvatge serra 

del Samir y I' Hermous; 
montanyes de Ileopardos, aspra terra, 

estatge de lleons. 

Tu mon cor has ferit, germana esposa, 

ab un esguart de amor; 
ab una trena de ton coll llustrosa 

tu m' has ferit lo cor. 



— 30 — 
jQuant hermosos tos pits, esposa mía! 

|Més dolços son que '1 vil 
L' olor de tos perfums sofocaría 

lo del encens més fi. 

Tos llavis son panal que mel destila, 

mel en ta llengua tens; 
y es com olor d' encens que al cel s' enfila, 

de tos vestits 1' encens. 

Tu ets r hort tancat, germana mía esposa; 

joh! sí, tu ets r hort tancat. 
La font sellada ets tú, la font sabrosa 

que may ningú ha provat. 

Y los rebrots d' eix hort de magraneres 

fan un hermós jardí, 

ab lo fruyt totes elles de pomeres, 

y mirra y nardo allí. 

Y allí hi ha 'i nardo y canya y çafrà hermosos 

y '1 cinamomo altiu, 
y 'Is arbres tots del Líbano frondosos, 
y 'Is de perfum més viu. 

La font dels horts ets tu, tu d' aygues pures 

lo pou may agotat, 
que devallan fent salts de les altures 

del Líbano escarpat. 

Retirat, cers, y que les aures vingan 

r horta mía à orejar, 
y quan llurs ales plenes de olors tingan. 
les vingan sobre teu à derramar. 



— 31 — 



REVISTA LITERÀRIA 



Molt abundant ha sigut la cullita d' enguany. La idea 
filla del sant afecte de pàtria va escampantse y avuy es cosa 
corrent y molt enrahonada entre 'Is catalans interessarse per 
tot allò que donga honor y glòria à la terra. Fugim, gràcies 
à Deu, de la rutina que 'ns havia embotornat lo cervell à 
copia de metzines forasteres y ab cap clar y fonda mirada 
pensàm per comte propi y observàm detalladament, ab 
amor inefable, lo conjunt d' elements de vida que 'ns ro- 
deja y ab exclusió de tota influencia aclaparadora nos 
proposàm seguir endavant en la hermosa tasca de fer re- 
nàxer la vida catalana en totes ses manifestacions. 

Una d' elles, la que primer va despeitar y s' ha cuydat 
d' anar despertant à les altres, fou la literatura; tremola y 
borrosa al principi quan intentava expressar 1' amor patri, 
en nostres dies ha lograt una expressió clara y concisa y lo 
poeta qui ha trovat la fórmula justa de lo que pensàm los 
catalans quan reclamàm lo nostre, es en Francesch Matheu. 
La llista dels agravis de Catalunya la trovaréu en ses poe- 
sies patriòtiques, exposada en estrofes que semblan fueta- 
des; perquè en Matheu ab sa tralla pega sense pietat sobre 
los cossos ageguls del metexos catalans y se complau en fer 
rajar la sanch fins que logra despertarlos. La frase surt 
viva com fletxa escapada del arch y may erra lo tret. En son 
primer tomo de Poesies publicat à Perpinyà, per escapar à 
la censura militar qui ara meteix bé 'ns escorcolla les butxa- 
ques, s' hi veu aquest sant ardor patriótich alternat ab les 
fondes y humanes bategades d' amor que ell com ningú 
sab expressar en versos hermosíssims. 

Altres llibres de poesies s' han publicat enguany dignes 
d' esmentarse. L' Apeles Mestres sense suspendre ni un 
moment sa pruhija de dibuxar pane lucrando, nos ha fet 
sentir de nou als qui anyoravam ses estrofes catalanes un 



— 32 — 

ressò d' aquell cant que ja creyam ofegat per haverho dit 
axis lo meteix poeta; mes son Llibre d' hores nos torna à 
evocar les delicadeses y cavilacions de V Apeles Mestres à 
qui desitjàm que soviniege llibres com aquest. Mossèn Co- 
llell nos ha donat imprès en petit volum son tríptich Sant 
Felip Neri que li valgué la viola d' or d' enguany, poques 
vegades tan merescuda. Mossèn Verdaguer després de reim- 
primir en un so! volum sos dos llibrets dedicats à Montse- 
rrat per alegria dels qui 'Is buscavan debades en totes les 
llibreries, nos ha recreat les orelles y lo cor ab son nou poe- 
ma Santa Eulària, espècie de monografia de la Santa patro- 
na barcelonina esplicada per un poeta, en lo que ab la di- 
versitat de tons que es pròpia del autor del Canigó y 'Is 
Idilis nos transporta à la Barcino romana y nos fa assistir al 
sagnant sacrifici de la Santa. 

Un autor casi novell, 1' Evelí Doria y Bonaplata conegut 
fins ara per un enginyós llibre de faules, acaba d' obrirnos 
lo seu cor y d' esplicarnos ses angunies d' home trist qui ho 
veu tot velat per una boyra plana, per més que se pense 
trovar la llum; son llibre, escrit ab molt art y sentiment, se 
titula De sol à sol y tot es tristor y melangia... Altres llibres 
de poesia han sortit y son Jardí de /' ànime, per Pau Um- 
bert, d' un esbogerrat y mal-entés modernisme; Villa-Maria 
primers assaigs d' en Joan Cendra; Sospirs y Fantasies^ per 
Joan Alcoverro; Probaturas, poesies fresques y espontanees 
d' en Manubens y Vidal,; Sospirs del cor, per Romul Salle- 
ras; Brometes, per Oliva, y Anima, colecció que no hem 
pogut llegir encara, d' en Manel Marinel-lo, poeta que va 
prenent cos y destacantse entre 'Is del seu grupo. 

La prosa també hi fa bon paper en aquesta desgarbada 
llista que no té altre mèrit que lo de ésser bon xich com- 
plerta y un recordatori per 1' amant de nostra literatura. 

La Bogeria, d' en Narcís Oller es la novela del any. L' 
Oller es I' únich dels de la seva generació de prosistes qui 
dona senyals de vida, de vida observadora, estudiosa de les 
costums y les passions. En la esmentada novela nos des- 
criu un tipo de boig hereditari ab unes quantes pinzellades 
de mestre; aquest estudi es una nova fase del talent de 



— 33 — 
^' Oller. Després d' ell y d' en Pons y Massaveu ab sa nove- 
leta de barri La dama Negra de tesis inieressanlíssima, se- 
guexen los autors més nous y entre ells es de notar aquest 
any 1' Alexandre de Riquer ab son llibre Crisantemes, ar- 
monioses vibracions d* un esperit assedegat d' ideal que va 
assolintlo valentse d' un art refinat, estudiant lo detall, 
buscant la perfecció en la miniatura, en la netedat de la 
línia, en la noblesa de la curva, en lo contrast de colors... y 
tot axó vol conseguirho per medi de les dues arts de que 
n' es mestre. 

L' Adrià Gual ha publicat un Llibre d' horas bastant ori- 
ginal y que fa duptar si J' autor al escríurel estava massa 
plé ó massa buyt d' idees. 

Tot lo que son en los escrits d' en Riquer, d' en Gual y 
d' en Rusinol (qui aquest any ha publicat lo follet Los ca- 
minants de la terra) lo que podríam dirne coloracions líri- 
ques de fets y sentiments observats, es en un altre escrip- 
tor, r Enrich de Fuentes, observació vigorosa, anàlissis 
psicológich, reproducció crua dels estats d' ànima d' un 
home conformat ab la realitat que se complau en dissecarne 
les més amagades fibres. Los Estudis son dels millors que 
tenim en català. 

Ricolfy llegenda pirenenca de M. de Urgellés té un argu- 
ment sugestiu; Ideal, noveleta de S. Albert, revela un nou 
autor encara inespert; Cara y creu, per Santiago Boy; 
pot ser la revelació d' un nou escriptor de costums si 's 
dexa son autor d' imitar lo inimitable. Altres llibres de 
prosa literària s' han publicat enguany sense comptar les 
obres d' aquest genero exides en lo folletí de la benemè- 
rita Renaixensa moltes originals y apreciables, y les pre- 
miades als Jochs florals, que necessitarían estudi apart. 
Podríam parlar encara que no entra en lo nostre obgecte 
de la excelent traducció catalana del Hamlet, y la de Els 
Perses, de Eschil, fetes per lo poeta català Arihur Masriera. 
Axí com de la publicació de varies obres dramàtiques es- 
trenades últimament ab gran èxit y entre elles La Farsa, 
de r Àngel Guimerà. 

Tancàm aquesta part purament literària recordant la pu- 
3 



— 34 — 
blicació de bibliòfil del Cançoner mistich, feta per 1' Antoni 
Bulbena y la del Romancer popular català deguda al me- 
leix autor en forma prou avinenta pera popularisar la nostra 
hermosa poesia popular, y ademés varis volums nous de la 
Biblioteca infantil que ab tant profit per la nostra causa vé 
publicant 1' editor d' aquest Calendari. 

Obres històriques d' enguany podem esmentarne algunes 
y al cap de totes la del Dr. Balari Origenes históricos de 
Cataluna, verdader monument à la nosira pàtria, arsenal 
inagotable de datos per estudis formals sobre los primers 
segles de Catalunya. Hi ha també lo Llibre dels privilegis 
de Tarrassa publicats per I' historiador d' aquella ciutat en 
Joseph Soler y Palet, La cavalleria à Catalunya, y '1 Suma- 
ri de batalla à ultrança fet per Mossèn Pere Joan Ferrer, 
per F. Carreras y Candi, la Historia de Catalunya, inapre- 
ciable compendi destinat à acceptarse en totes les nostres 
escoles, per N. Font y Sagué; la historia y descripció de Lo 
Lluçanès, per P. Casades y Gramatxes, model de monogra- 
fies; lo Cartoral dels íemplers de les Comandes de Gardeny 
y Barbens y Lo Monestir d' Alguayre, per Joaquim Miret 
y Sans. De la pretenguda y mal entesa civilisactó àrabe, per 
r infatigable Brunet y Bellet, \à Historia deFr. Joan Gari, 
segons un MS., La Música en la agonia del beat Joseph 
Oriol, per Joseph Rafel Carreras y altres obres històriques 
que no recordàm. 

S' han donat à llum alguns treballs d' excursionisme y 
folklore com son les Notes folk-loriques de la Vall d' Àger 
per r ilustrat notari en Joan de Porcioles; la Excursió à 
Berga y Castellbò, per Cristòfol Fraginals; Un descubri- 
ment espeleològica, per N. Font y Sagué, la Excursió à Re- 
quesens d' en Lluís M. Vidal y altres. 

Per últim seguint la nostra enumeració podem esmen- 
tar lo notable Discurs presidencial de la obertura del Cen- 
tre Català de Sabadell per en Manel Folguera y Duran, 
r altre discurs sobre Los conflictes d' Espanya y lo Catala- 
nisme (edició catalana, castellana y francesa) diatriba con- 
tundent y aclaparadora contra nostres governants caste- 
llans, llegida per lo Mestre en Gay Saber, en Joseph Fran- 



-35- 
quesa y Gomis en la Lliga de Catalunya. Nostre Dret 
familiar, per F. Maspons y Angiaseii, una Cartilla rústica, 
Bons Consells, per Mossèn Ramon Font, Vicari general de 
Girona, varis volums més de la traducció catalana de ser- 
mons del P. Lejeune, los notables Problemas d' escachs, d' en 
J. Pin y Soler en los que aquest ha volgut donar fé de sa 
trassa d' escriptor escrivinthi un magistral prólech, lo volum 
dels Jochs florals d' enguany contenint ademés dels treballs 
premiats, lo magnífich Discurs presidencial del Ilm. Dr. don 
Joseph Torras y Bages, La obra del Excursiofiis?ne, altre dis- 
curs, fet per en Joaquim Cabot en lo Centre Excursionista, 
la Guia del Montsetiy, de 1' Osona, les dues Aritméticas ca- 
talanas, d' en Lletjos y P. Vives, les Reglas gramaticals de 
r Albert Llanas, etc, eic. 

Acabarem, descobrintnos respectuosament davant del 
cadavre d' en Joaquim Rubió y Ors, lo primer indisputable- 
ment dels iniciadors del nostre renaxement, lo poeta ca- 
talà qui ha mort aquest any ab lo cor potser més satisfet per 
haver despertat T esperit del nostre, poble, que per les seves 
obres literàries. 

E. MoLiNÉ Y Brases. 



A SANT FRANCISCO DE BORJA 

VIRREY DE CATALUNYA 



Pinguis estpanis Chrisii et 
prebebit delitias regibus. 

Rich es lo pà de Crist y farà 
les delicies dels reys. 

Oh Virrey de Catalunya 
qui no volíau per vos 
los diamants y les perles, 
sinó per son Criador; 



-36- 
pera enjoyar la custodia 
que es son trono esplendorós, 
dihéu si la Eucaristia 
es una llum ó una flor. 

Quan vivíau en la terra 
la endevinavau per tot; 
tant si era encesa la llàntia 
com si r altar era fosch; 
com si la Hòstia era perduda 
d' algun temple en 1' enderroch, 
vos giravau al Altíssim 
com fa la brúxula al nort. 

^'La sagrada Eucaristia 
es una llum ó una flor? 
Si es alguna llum divina 
veuríau son raig hermós, 
si es una flor de la Glòria 
ne sentiríau la olor. 

Jacinto Verdaguer, Pvre. 






La poesia es síntessis; la novela anàlissis. La poesia se fà 
à ulls cluchs perquè naix del cor. Pera fer la novela, cal 
tíndrels molt oberts y clavarlos fins al fons de l'ànima dels 
hómens y de 1' ambent que 'Is envolta. 

L' amor de mare y 1' amor propi no moren sinó ab nos- 
altres. Posats en pugna, 1' amor propi venç I' amor sexual; 
1' amor de mare triomfa de 1* amor propi. 

Narcís Oller. 



37 — 



MES CANÇONS (*) 



n 

carse, 



Noy petit feya barquetes 
ormejant closques de nou; 
de paper n' era '1 velatge 
y 'Is arbres mestres de jonch. 

Quan les tenia enllestides 
devallava alegre al hort, 
y al safareig amollantles 
jugava ab aquell estol... 

Ben llunyana es ma infantesa, 
y encara 'm dura aquell joch! 
sols que les barquetes d' ara 
son d' esberles del meu cor. 

A la corrent de les llàgrimes 
cantussejant les amoll, 
sens esmentarne si suran 
ó se 'n van totes à fons. 

Ni 'm cal pas atalayarmen, 
massa sé quan les componch 
que cap, cap d' exes barquetes 
arribarà may à port. 

f Marian Aguiló. 

Del segon voIúm de poesies «Llibret d' amor» pròxim à publi- 



-38- 



MOVIMENT CATALANISTA 



jBenehit sia Deu que suprem director dels pobles, se 
digna conduhir à la nostra Catalunya en marxa rapidíssima 
cap al camí de la seva salvació! Quina força misteriosa em- 
peny al nostre poble, que 'Is anys se tornan dies comptant- 
los pels passos agegantats ab que s' acosta à la seva deslliura- 
ció? Sols en los secrets designis de la Providencia estava lo 
conéxer la evolució prodigiosa que soptadament havia de 
experimentar lo poble de Catalunya; que cap inteligencia 
de la terra lo podia capir aquest maravellósy veritable des- 
vetllament. 

Fer la historia del Catalanisme en lo present any, es tant 
com ressenyar lo moviment politich y social de Catalunya. 

Seguiria donchs errat cami, qui pretengués conéxer lo 
moviment catalanista anyal, per les manifestacions pura y 
exclusivament catalanistes que s' han succehit; no treuría 
pas bons comptes, qui volgués conéxer lo desenrotllo de 
la idea, atenent sols al fet de la munió d' agrupacions y 
societats catalanistes que s' han format, ó prenent nota del 
número de nous allistats en les corporacions ja organisades. 

Totes aquestes manifestacions de catalanisme, ab tot y 
que son moltes y la major part d' elles molt apreciables, 
estan molt lluny de donar la mida del portentós desvetlla- 
ment que s' ha operat. 

Dintre aquestes manifestacions del genui y veritable ca- 
talanisme, n' hi ha una de importància grandissima: tal es 
la conversió en diari des lo primer de Janer, del antich 
setmanari La Veu de Catalunya, escrit pels metexos redac- 
tors del setmanari, per redactors que fins aleshores ho ha- 
vian sigut de La Renaixeúsa y que continuaren sentho de 
altres periódichs catalanistes, y per una colla experta y bri- 
llant dels més distingits escriptors de la terra. De impor- 
tància grandissima hem calificat aquest fet, no solament 



— 39 — 
perquè ho es lo fet en sí de sortir à Barcelona un diari que 
apesar de ser escrit en català y de tenir un criteri polítich 
determinat ó sia lo de les Bases de Manresa, arriba à comp- 
tar abans d' un any ab milers de llegidors, sinó perquè 
aprofitantse de les circunstancies, ha pogut contribuir efi- 
cacíssimament à la formació del pensament económich de 
Catalunya, precursor d' altres no menys radicals evolucions. 

Si haguessem de fer un anàlissis intern de la commoció 
que per la aparició del diari y per altres circunstancies, ex- 
perimentà lo catalanisme enquibit dintre la Unió Catala- 
nista, si haguessem de comptar fil per randa la mena de 
campanya que aleshores va iniciarse, campanya que per 
sort va debilitantse cada dia, encara que sempre dexarà 
rastre, si havíam de fernos ressò de les inverossimils lle^^en- 
des que varen formarse, hauríam de dir coses si no gayre 
agradables pels llegidors, molt menys encara pel qui les es- 
crigué. Pot ser ben mirat, no son totes elles per ser dites 
en aquest lloch. 

Servesca, donchs, la escusa y prosseguim la anotació de 
tets tot just iniciada. 

Ja que hem començat ocupantnos de la premosa catala- 
nista, seguim en aquesta matèria. 

Al entrar lo vell campió del catalanisme, La Renaixensa, 
al XXIX any de sa publicació y coincidint ab la aparició de 
La Veu de Catalunya, va rebaxar lo preu de suscripció, po- 
santlo com lo de La Veu. Acort fou aquest, en virtut del 
que podia difundirse en gran manera la lectura de La Re- 
naixensa, y podia despertarse en molts cors adormits lo 
sentiment de Pàtria. 

La Renaixensa, ha tingut V honor de ser obgecte de di- 
ferentes denuncies durant 1' any, prova evident de la ener- 
gia que revelavan los escrits denunciats. 

Lo meteix honor ha capigut al setmanari catalanista que 
s' imprimeix à Granollers La Veu del Vallés, per una poe- 
sia patriòtica publicada lo 24 de Setembre. 

Un novell campió de la causa catalanista, La Veu del 
Segre, setmanari de Lleyda, tot just vingut à la vida, se 
dexa caure també dins la xarxa que li preparan les lleys 



— 40 -- 
penals y es denunciat per un article del que se 'n creu res- 
sentit r honor militar. 

Ab ocasió de la exaltació dominant per la resistència al 
pago dels imposts y en pro del concert económich, han 
sigut obgecte de iguals mides reprensives altres periódichs 
no purament catalanistes, entre 'Is que es digne de ser citat 
aquí, lo Diario del Comercio, al qui gayre bé sols li falta 
que se pose vestimenta à la catalana per ser ben bé de la 
terra. 

Un dato no gens despreciable pera conéxer la importàn- 
cia del Catalanisme, es lo número de denuncies y de pro- 
cessos que s' han instruit contra 'Is seus defensors. 

Perquè ademés de les denuncies anotades, cal recordar 
que de resultes de meetings de propaganda verificats à 
Targa, Sans y Bordils, dies lo y 24 de Setembre y i de Oc- 
tubre respectivament, s' han instruit processos, quals co- 
rresponents vistes han de donar no pas pochjoch. 

Heusenaquí la llista dels meetings celebrats durant l' any, 
agrupats per ordre dels mesos y ab indicació de la població 
ahon s' han celebrat: 

Janer.— Bordils, La Bisbal del Ampurdà. 

Febrer. — Mollet, Vilassar, Sitges. 

Març. — Sampedor, Montmeló, Sant Feliu de Codinas. 

Juny. — Sallent, Tarrassa. 

Juliol. — Tiana. 

Setembre. — Targa, Sans. 

Octubre.— Bordils. 

Les privacions que imposan la suspensió de garanties 
constitucionals y 1' estat de guerra, han vingut segurament 
à interrompre la llista. 

La major part d' aquests actes — als que hi podríam afegir 
un gran nombre de sessions públiques donades en les socie- 
tats de Barcelona y en moltes de les de fora — han sigut 
impulsats y dirigits per la Junta Permanent de la Unió 
Catalanista, obehint sa realisació à diferentes circuns- 
tancies. 

Verificats quasi tots los referits meetings en poblacions 
ahon hi ha agrupació ó centre organisat, molts d' ells han 



— ai — 
tingui per obgecte solemnisar la inauguració de la corpo- 
ració catalanista de poch len^ps constiiuida. 

La Junta Permanent de la Unió Catalanista hi ha posat 
un empenyo decidit en la organisació d' agrupacions. Los 
metexos elogis que dirigíam à la Junta que actuava 1' any 
passat y que finí per dimissió de sos individuus feta al 
Maig, deuen dirigirse à la Junta successora, renovada par- 
cialment segons los Estatuts, pel mes d' Octubre. Tots los 
qui han passat per aquella Junta, s' han convençut de la 
necessitat de constituir agrupacions de patricis per tots los 
pobles de Catalunya y es lo fet que ja promovent la seva 
formació, ja constituhintse en cada localitat per propi im- 
puls, Jo número de colectivitats que s' han organisat es 
extraordinari. 

Del 1 5 d' Octubre del any passat cap ençà, fetxa en que 
hi assolíam lo darrer Consell General en nostra anterior 
Revista, han entrat à formar part de la Unió les següents 
associacions y agrupacions: 

Associacions. — «Catalunya y Avant», «Catalunya Autò- 
noma», «Lo Sometent» y «Lliga espiritual de Ntra. Sra. de 
Montserrat», de Barcelona; «Associació Obrera Catala- 
nista», de Manresa; «Centre Catalanista», de Mataró; 
«L' Avenç», de Lleyda. 

Agrupacions. — «Protectora de la ensenyança catalana», 
de Barcelona; «Gremi de manyans y mestres manyans», de 
Barcelona; de Sampedor; de Torruella de Montgrí; de Ri- 
pollet; de Bordils y comarca; de Badalona; de Masllorens; 
«Els Segadors», de Sans; «Folk-lórica», de Barcelona; de 
Sitges; de Mollet del Vallés; de Sant Quirse de Besora; de 
Caldes de Malavella; de Monistrol de Montserrat; de Santa 
Perpètua de Moguda; de Sant Quintí de Mediona; «La 
Falç», de Barcelona; de Castellar; de Sant Pol; de Olot. 

Algunes d' aquestes colectivitats constituexen una veri- 
table força dintre la seva respectiva localitat. 

De entre la munió de manifestacions de catalanisme que 
nos venen à la memòria que encara que aislades tenen es- 
pecial importància, creyém deuen citarse: les sessions 
inaugurals del curs de la primera de nostres societats in- 



— 42 — 
telectuals, 1' «Ateneu Barcelonès» y de la més antiga de 
nostres societats catalanistes, la «Lliga de Catalunya». Los 
hi dona importància catalanista, los discursos presiden- 
cials, notabilíssims cada hu pel seu istil. En Lluís Domè- 
nech y Montaner va ocuparse al Ateneu de la necessitat 
que té Catalunya d' una amplia autonomia pera poder des- 
enrotllar ses energies. 

En Joseph Franquesa y Gomis va presentar à la Lliga, 
un examen dels conflictes d' Espanya y de les solucions 
que ofereix lo Catalanisme, haventsen fet d' aquest dis- 
curs una gran tirada en català, castellà y francès à càrrech 
de La Veu de Catalunya. Se tingué gran cuydado en es- 
campar aquest discurs per tots los centres més influyents 
d' Europa. 

Fet també de molta significació, fou lo que ocorregué à 
Reus ab motiu de celebrarshi lo segon Congrés Vitícola, 
ab representants de tot Catalunya. Lo dia 22 de Maig fou 
aprovada una proposició dels senyors Aguilera y Gomis con- 
sistent en que un dels temas de discussió del Congrés vi- 
nent, sia r estudi dels medis que poden posarse en pràctica 
pera conseguir la unió dels agricultors catalans pera de- 
fensarse de les intrusions del Poder Central. Aquesta pro- 
posició que deu discutirse al Congrés que se farà à Lleyda, 
pot dur ben bé à una ràpida organisació à la catalana dels 
agricultors d' aquesta terra: 

Quan se celebrà lo meeting de Bordils, los representants 
de la autoritat varen privar que s' ostentessen escuts y ban- 
deres de Catalunya y de tan enutjosa arbitrarietat, la 
«Unió Catalanista» ne protestà davant la Reyna Regent ab 
una respectuosa Exposició. Lo president del Consell de Mi- 
nistres, ha contestat à la respectuosa Exposició... ab parau- 
les de ministre espanyol. 

La «Unió Catalanista», ha realisat una idea temps hà 
formulada y que ni 'Is més optimistes podían esperançar 
l'èxit grandiós que ha tingut. 

Nos referim à la publicació de segells pera ser enganxats 
als sobres de les cartes, venuts à cèntim cada un. Lo govern 



— 43 — 
volgué contribuir al èxit de la idea prohibint la circulació 
d' aquests segells. 

Y la circulació, es veritat, no se verifica pels correus, 
però lo número de segells que per tot arreu s' enganxan, es 
assombrós. Les emissions que se 'n fan en diferents colors, 
quedan agotades tot seguit: los coleccionistes d' aquí y del 
estranger, van adelerats à darrera dels acaparadors, que 'Is 
venen ab notables primes y lo seu ús fà inventar mil acu- 
dits que tothom celebra. Es una bona brometa aquesta dels 
segells; la «Unió Catalanista» tingué una gran pensada. 



• 



Gràcies à Deu hem arribat à un temps en que, per ser 
tanta la força de la idea autonomista, Catalunya pot influir 
en los grans moviments polítichs d' Espanya y pot fer allò 
que tant espanta à certa gent, tractar ab los nostres ene- 
michs. 

Al 4 de Març quedà constituhit lo ministeri Silvela-Pola- 
vieja, ministeri que, ja vàrem dir allavors — y algú ho tin- 
gué per heretgia — havia d' influir poderosament en lo cre- 
xement dels nostres ideals, axis per lo que fés com per lo 
que dexés de fer. 

L' esperit de descentralisació dominant en iota la socie- 
tat catalana y manifestat per les principals corporacions 
populars y oficials y per les més altes personalitats de la 
terra, influí en la constitució d' aquest Ministeri, no sols 
per lo que se refereix al meteix President, sinó principal- 
ment per en Polavieja y pel català Duran y Bas. 

En Silvela y en Polavieja portavan en son programa im- 
portants regonexemenls auionómichs per Catalunya; en 
Duran y Bas, hi portava à dins del Ministeri, encara que 
bon xich atenuada, la veu de Catalunya. 

Aquells ministres castellans han faltat à la paraula, però 
lo fet de ses promeses tingué trascendeircia immerretí. — -^^- 

Recordes sinó los debats parlamentaris de les dues llegis- 
latures. 

Lo que se digué en la primera contra lo regionalisme y lo 



— 44 — 
separatisme, contra La Veu de Catalunya, contra lo separa- 
tista (?) doctor Robert y contra 'Is indicats ministres, acu- 
sats de alentar aquelles tendències; lo que desbarrà la 
prempsa madrilenya; lo que s' ha repetit en la segona lle- 
gislatura y lo que s' hi ha afegit contra 'is contribuyents 
que reclaman lo Concert Económich, es d' un valor im- 
ponderable. 

Com à fets positius, emanats del Ministeri, que estigan 
en consonància ab les esperances que feren concebir, n' hi 
ha pochs, però de gran importància. 

Tals son lo regonexement del dret à usar la llengua ca- 
talana en los telegrames; lo nombrament de R. O. dels 
alcaldes de les dues primeres poblacions de Catalunya. Per 
voluntat del govern, recaygué lo nombrament d' Alcalde 
de Reus, à favor d' un catalanista tan significat com don 
Pau Font y de Rubinat y per pura voluntat del govern, 
recaygué I' Alcaldia de Barcelona en la persona del doctor 
D. Bartomeu Robert, que tantíssim y tan admirablement 
quasi sempre, ha contribuhit al desenrotllo dels acontexe- 
ments esdevinguts. 

Dos actes principalment se deuen al qui fou Ministre de 
Gracia y Justícia, que tenen un gran interès pera Catalunya. 
A proposta seva, lo govern acorda als 17 d' Abril nombrar 
Bisbe de la Diócessis de Barcelona al qui ho era de la de 
Vich, lo Dr. Joseph Morgades y Gili, y designa pera la dió- 
cessis Ausetana al ilustre capellà Dr. Joseph Torras y Ba- 
ges. 

Creyém innecessari entrar en la demostració de la tras- 
cendencia que pera Catalunya, tenen aquests dos nombra- 
ments. L' ilustrat llegidor no 'ns perdonaria que li fessem 
perdre temps en aytal demostració. 

Finalment, al Sr. Duran y Bas se degué la constitució, 
lo dia i5 de Maig, de la Comissió de Codificació del Dret 
Civil Català, segons decret donat igualment per altres pais- 
sos de Dret Civil propi. 

Aquest fet potser no tindrà per ara altra importància 
que lo fet en sí. Convençut lo Ministre català de que 'Is 
ayres de Madrid no li provavan, ha tornat à Catalunya, 



-45 - 
més bon català que abans, però no dexant per dintre 'Is 
Ministeris qui vetile desinteressadament com ell, pels in- 
teressos morals y materials de Catalunya. 






Lo mes de Maig sigué lo del separatisme; lo de Juliol lo 
del anexionisme. 

Ja estava prou botida la gent de Madrid, quan dos acon- 
texements que en altres circunstancies, haurían passat 
sense dexar més rastre que lo que naturalment havían de 
dexar, vingueren à presentarli més gros lo papu del sepa- 
ratisme. 

Dos successos, que ni sabem com relatarlos pera donar- 
loshi la mena d' importància que 'Is hi donaren los nostres 
esbojarrats enemichs; res, la festa dels Jochs Florals lo dia 
7 de Maig, y lo Concert Pujol-Morera al Lírich, tres dies 
després. 

Pels bellíssims discursos del President Doctor Torras y 
y Bages y del Alcalde Doctor Robert y per 1' enginyós epi- 
grama sinfónich d' en Morera, s' axecà tal escandalera, 
que ni que fossem à la vigilia de declararse la independèn- 
cia de Catalunya. 

Los insults contra lo venerable Bisbe Dr. Morgades; los 
insults contra lo Doctor Robert, à qui s'han empenyat los 
d' enllà en convertir en héroe y ho logran; los insults con- 
tra tot lo de Catalunya estigueren à la ordre del dia; y se 
engroxiren pel fet senzillissim.de donarse un concert ab 
la execució d' una peça patriòtica y de sortir després una 
colla de jóvens cantant pel carrer Los Segadors. Axó donà 
ocasió als periodistes madrilenys, de descriure escenes ter- 
rorífiques, ridícoles, abultant los fets de manera sols con- 
cebible en un cervell buyt y en una imaginació boja. 

jLa esquadra francesa al port de Barcelona! Quin altre 
motiu d' esglay pels qui vetllan desde Madrid, lo foch sa- 
grat del amor à la Pàtria! 

Si aleshores eram separatistes, ara anexionistes, perquè lo 
poble xiulava la Marxa Real y aplaudia la Marsellesa y sa- 



-46- 
ludava als marins francesos ab viscas à França y à Cata- 
lunya. 

iMaledicció contra 'Is catalansi Altre cop lo Doctor Ro- 
bert fou obgecte de les ires dels de Madrid; total per un 
dels actes de més espanyolisme que li hem vist fer, per 
prohibir prudentment que al grandiós Concert donat en 
honor dels francesos al Palau de Belles Arts, se cantés la 
Marxa Real y per haver autorisat lo cant de Los Segadors. 
Ay! si axis no ho hagués fetl De més bones se n' haurían 
vistes... 

Ab motiu de les manifestacions d' entussiasme que ales- 
horess' esdevingueren, varen ser presos dos distingits jóvens 
de Barcelona. A la presó del carrer d' Amàlia varen purgar 
durant los dies 22, 23 y 24 de Juliol lo pecat de cridar jVisca 
la França! jVisca Catalunya! al passar lo cotxe del Almirall 
Fournier sortint del teatre de Novetats. 

No cal dir quant contribuhiren aquestes manifestacions à 
fer créxer la idea catalanista y quant ab tal motiu hi em- 
penyeren los de Madrid; novament varen demostrar un 
desconexement absolut del modo de ser de Catalunya, la 
més complerta ineptitut per governar y la aversió fonda à 
tot lo que no sia centralisació y uniformisme. 

La censura militar no 'ns dexaría dir lo que voldiíam. 



• 

* Alt 



D' entre lo molt que falla en aquesta Revista, hi falta 
especialment un capítol, un capítol que no hem escrit per 
no escriure inútilment. 

Que dissimule lo pacieniíssim llegidor les deficiències y 
les incoherències que segurament notarà. 

Les circunstancies no 'ns permeten ser més esplícits. 

J. Maspons y Camarasa. 



Qui assegura dura, à despit de mala ventura. 
Val més Deu ajudar, que matinejar. 



47 — 



LA CANÇÓ DE NA RUXA-MANTELLS H 



Ab tó llamentívol com fa la gavina 
quan volta riberes y torna voltar, 
trescava la boja del Camp de Marina 
vorera de mar. 

Descalça y vestida de roba esquinçada, 
corria selvatge, botant pels esculls, 
y encara era hermosa sa testa colrada, 
la flor de sos ulls. 

Color de mar fonda tenia les nines, 
corona se feya de lliris de mar; 
y arreu enfilava cornets y petxines 
per fersen collar. 

Axí tota sola, ran ran de les ones, 
ja en dolça bonança, ja en forta maró; 
anava la trista cantant per estones 
la estranya cançó. 

— «La mar jo aborría, mes prou l' estim are 
des que hi té 1' estatge 1' amor qui 'm fugi... 
No tinch en la terra ni pare ni mare, 
mes ell es aquí.» 

«Un temps jo li deya: pagès te voldria, 
pagès, anque fosses pastor ó roter; 
y dins la mar ampla com ell no n' hi havia 
d' ayrós mariner.» 



(*) Prop del Cap de Formentor hi ha la cova marina que 'Is mari- 
ners anomenan 1' Hostal de na Ruxa-tnantells, del nom d' una íada, 
que, segons una tradició hi tenia estatge. 



-48- 
«Be prou li diria cançons la sirena 
quan eli per la lluna sortia à pescar: 
per xó ma finestra dexava sens pena 
fugint cap à mar.» 

«La mar se 'I volia, jamay assaciada 
de vides, fortunes, tresors y vaxells; 
y d' ell ne feu presa dins forta venlada 
na Ruxa-mantells.» 

«Na Ruxa es la fada d' aquestes riberes 
que allà per les roques endins té 1' hostal, 
ab fresques arcades, ab banys y lliteres 
de nacre y coral.» 

«Per bous té na Ruxa dins fondos estables 
en guarda disforja clapats vells-marins; 
si vol per son carro cavalls incansables 
allà té delflns.» 

«Quan surt va vestida de seda blavosa 
ab totes les tintes del cel y la mar, 
y blanch com la cresta de 1' ona escumosa 
son vel fà volar.» 

«Del arch que en los núvols promet la bonança 
la íaxa ella imita per fer son cinyell; 
mes jay! del qui rema quan ella li llança 
son ample mantell.» 

«Perdut es lo nàufrech quan ella '1 socorre 
y '1 pren entre 'Is signes del vel florejat... 
La roca feresta serà ja la torre 
hen quede encantat.» 

«Allà hi té na Ruxa mon bé nit y dia 
hon ell cosa humana no veu ja ni sent..., 
jSi ell veya ma pena, bé prou sortiria 
del encantament!» 



— 49 — 
Axí tota sola, ran ran de les ones, 
ja en dolça bonança, ja en forta maró; 
anava la trista cantant per estones 
la estranya cançó. 

Un vespre, retuda, finí son desvari; 
son cós à una cala sortí 1' endemà, 
y en platja arenosa, redors solitari, 
algú r enterrà. 

No té ja sa fossa la creu d' olivera, 

mes lliris de platja bé 'n té cada estiu, 

y sols ja hi estampa sa petja lleugera 

r aucell fugitiu. 

Miquel Costa y Llobera, Pvre 
Setembre de 1899. 



LOS ALNIOYNERS BflCINERS DE MONTSERRAT 



La devoció al santuari de la Mare de Deu de Montserrat 
que s'estengué primariament per Catalunya en lo segle xii, 
tal vegada corrent parelles ab la construcció del temple ro- 
mànich en la sua monianya, portà, més avant, en los se- 
gles xiii y XIV, r establiment de confraries, bacins, altars 
y fins capelles, arreu del Principat, posades sots la sua ad- 
vocació. Les confraries y altars dugueren per conseqüència 
les acaptes, tant de fruyts de la terra al temps de les culliles, 
quant d' obols y ardits en la celebració dels oficis divinals y 
en les caxes d' almoynes. D' aquí que surgís la figura mitg- 
eval del almoyner 6 baciner qui se dedicava à sa tasca ordi- 
nàriament pel guany que li proporcionava. Era un ofici 
com altre qualsevol, que s' adaptava molt bé à certs tem- 
peraments. 
4 



— 5o — 

Tanta volada havia pres, ab la devoció à Montserrat, 
en lo segle xvii, la erecció de capelles especials sots sa in- 
vocació, que, sens dupie per evitar abusos, lo convent, en 
r any 1661, arbitrà una butlla de Roma à fi de que no se 
construhissen, en avant, més capelles sense lo consenti- 
ment del Abai. 

Pera exercir d' almoyner ó baciner, se necessitava nom- 
brament del Abat y autorisació del Bisbe de la diócessis en 
la que havia d' exercir la sua laboriosa tasca. Arbiïravan 
almoynes per lo Santuari, recullían les que s' havian depo- 
sitades en los bacins ó en les tresoreries de les confraries y 
que figuravan en legats tesiamentaris, de les quals cuydava 
à cada poble un representant local, à qui, en certs llochs, 
se '1 conegué ab lo nom de hoste durant lo segle xiv. A les 
cases dels hostes era hon usualment solian posar los al- 
moyners. 

A fi de estimularlos en sa tasca colectora, los baciners no 
tenian sou determinat sinó que, en concepte d' emolu- 
ments, se 'Is adjudicava una part proporcional de les aple- 
gues que era estipulada en lo contracte d' arrendament de 
aquests serveys. Assenyalava, dit contracte, la duració del 
càrrech, la regió hon devia exercir son ofici y les condi- 
cions pertinents à cada cas particular. 

L' almoyner no podia ésser un home vulgar. Havia de 
saber llegir y escriure, cosa no molt comuna en la Edat 
Mitjana, y de comptabilitat, puix tenia de rendir comptes 
de la sua administració. A aquest propòsit, solia fer sos 
viatges portant uns quaderns hon anotava les acaptes, los 
quals devían servirli per atestiguar la veracitat de la colecta, 
com se veu dels que donà à conéxer, somerament, Alart, 
pertanyents al almoyner de Santa Bàrbara de Pruneres (mo- 
nestir de Besalú) qui tingué à son càrrech, en 1396, recórrer 
Rosselló, Vallespir, Conflent, pays de Fenolledes y part 
del Narbonés (i). 



(1) Documents sur la geographie historique du Roussillon par 
M. B. A/arí (Perpinyà 1876), plana 22, Lipres de voyage des guéteurs 
de la Confrèrie de Santa Bàrbara de Pruneres. 



— 5i — 

L' almoyner, acompanyat tol lo mes d' un moco ó esclau 
menant una bèstia de carga, al temps de les cullites (que 
quasi bé sempre era lo destinat à les aplegues), al recórrer 
son itinerari, estava subgecie à infinides vexacions. Ara 
lladres de pas exintloshi per camins, los hi exiglan los diners 
ab pena de la vida, ara autoritats locals procuravan vexar- 
los ab diferents pretexts. Si no era home bregat que se sà- 
pigues desempellegar d' uns y altres, podia sortirhi torna- 
dor en son negoci. 

Los Abats de Montserrat, per estimular als seus baciners, 
procuraren obtenirioshi privilegis dels Reys d' Aragó, que 
los afavorissen. Aquests anaren endreçats à dues mires pri- 
mordials: à facilitarlos la defensa contra los malfactors per 
una part y contra les extorsions de les autoritats locals per 
altra y à obtenirlos franqueses en les imposicions que se sa- 
lisfeyan en camins, com drets de portatge, barcatge, pon- 
latge, etc. 

Per lo primer cap los Monarques los autorisaren à portar 
qualsevol llinatge d' armes ofensives y defensives, encara 
que fossen de les prohibides per la lley, y los protegiren con- 
tra la malavolença dels batlles y senyors declarant que no 
poguessen ésser molestats per la perpetració de neguns 
delictes (i) ó per reclamacions de deutes, en lo qual los ex- 
himeix de la jurisdicció ordinària. També s' estatuí, que, 
per rahó de son càrrech, quedessen ipso facto guiats ó posats 
sots la reyal salvaguarda, axí com se Ms eximí de tota obli- 
gació de servir càrrechs públichs. 

Per lo segon cap, la franquícia dels drets que se solían 
imposar en ponts y camins, comprenia, no solsà ells, si que 
també à llurs equipatges y bèsties. 

Los privilegis dels almoyners de Montserrat arrencavan 
del segle xiv, essent successivament renovats y confirmats 
per diferents monarques. Joan II, trovantse en lo monestir 
de Montserrat, lo 8 d* Octubre de 1475, també los confirmà, 
notificant à son protonotari, que, al ensemps, declarava als 



(I) S' exceptuaren emperò los crims de Lesa Magestat, heretgia, 
sodomia y trencament de camins y vies. 



— 52 — 

frares, franchs del impost que, per dret de Segell, havían 
de satisfer al erari reyal. Començava la carta (i): 

Doíi Joan elc. Al magnijich amat conseller e prothonotari 
nostre en Joan chrispian salut e dilecció. Nos per servici de 
nostre Senyor Deu e de la gloriosissima Verge Maria havem 
atorgat al present Monestir de montserrat tres provisions ó 
pi^ivilegis. La hu dels quals conte protecció e salvaguarda e 
laltre confirmació de un privilegi atorgat als baciners e co~ 
lligints les almoynes de la sglesia e Monestir dessus dit; los 
quals dos privilegis son dats en lo present Monestir ayr que 
comptàvem VIII del present n\es de octubre. E lo tercer que 
havem atorgat vuy, conte confirmació de un previlegi atorgat 
al dit Monestir per lo Sere^^^o de gloriosa recordacio don 
Alfonso Jra re e inmediat predecessor nostre en virtut del 
qual privilegi e provisions lo dit Monestir e couent de aquell 
es frajích de la cena Reyal, segons aquestes coses e altres pus 
largament son contengudes en los dits privilegis íiostres als 
quals nos referim. 

L' hospital de Santa Creu de Barcelona y los principals 
santuaris catalans, tingueren llurs respectius almoyners ó 
baciners disfrutanl de privilegis propis. Mes de tanta fama 
foren los atorgats als de Montserrat, que los mallorquins, 
en r any 162b, se fixaren ab ells com à models, al arbitrar 
los que 'Is hi concedí lo Rey d' Espanya, per son santuari 
de Nostra Senyora del Lluch (2). 

Una mostra dels contratemps que sufrian los almoyners 
al fer llurs captes, se pot donar, llegint. lo que li esdevingué 
à hu d' ells en lo poble d' Artedo, bisbat d' Urgell, en 1' any 
i568. Com la relació per lo baciner dictada al posar en co- 
nexement, lo fet, en la Cort del Capítol d' Urgell, no es gens 
pesada, ans à més de concisa, conserva les diccions de son 
temps, trametérem V original Íntegrament, tal y com T ha- 
vem trovat (3). 

(i) Registre 3392, foli 62 del Arxiu de la Corona d' Aragó. 

(2) Se publicaren los privilegis dels baciners del Santuari de Lluch 
en lo Boletín de la Sociedad Arqueològica Luliana del Octubre de 1 898 

(3) Plechs de denuncies y d' enquestes judicials del Arxiu de la 
Catedral de la Seu d' Urgell. 



-53 - 

Die XXVI seplembris i568 in ciuitate vrgellum. 

Honor. Saluaior traginer oppidi de Sparaguera procura- 
lor Monasterii beate Marie Montisserrati, testes etc. qui 
juravií etc. dicere etc. 

Et primo fuit inierrogatus súper premissis et curie pre- 
nentis. 

Et dixit: que ahir, trobanime jo, testes, al loch de artedo 
que diuen es terme y territori del Rnt Capítol de vrgell, 
ab vn mosso que mene nomenat joan, per fer lo acapte per 
la casa de nostra senyora de Montserrat, com a procurador 
de dita casa y ab licencia també que port del Rn^o S. Bisbe 
de vrgell, essent a la poita de la casa den joan ribo, lo qual 
diuen es balle de dit loch, demani ha vna donzella de dita 
casa, que diuen es esposada y jo testes li viu vn anell al 
dit, demanili si ella ere de aquella casa: la qual me respon- 
gué que si: y jo li demani si hi ere lo amo de casa en dita casa, 
y ella me digué que sí: e jo li digui que li fes à saber, que, 
aquí ere lo aplegador de montserrat, si li volia fer almoyna: 
y jo testes hoy que dit en ribo digué ha dita donzella spo- 
sada, que me digues que jo demanas lo que ara aplegaua, 
si aplegaua lana ho blat: y jo, hauent me dit dita donzella, 
li digué que aplegaua lo blat: y ell respongué, que jo testes 
ho hoy, que no tenie blat y que anas en bon hora, ho en 
laltra y jo testes respongui que en bon hora volia anar y no 
en laltre y quem donas al manco los diners que tenie del baci 
de nostra senyora de montserrat: y ell digué que nois me 
volia donar, que massa li havia dat ha nostra Sra. de Mont- 
serrat y que anas per vn iadre, traydor y afrontador y que 
li isques de davant: y ell, lot felló, prengué vn basto del 
cap de la scala per voler lom tirar, segons jo pensi, que 
staua jo, testes, bax al sols de la scala: y en asso sa muller 
se abrassa ab ell y lo detingué que nom liras y axi jo hisqui 
de la porta y men ani y dita sa muller baxa ha tancar la 
porta de casa y jo men ani a fer la aplega a les altres cases; 
y quan fuy en la plassa que es davant la finestra de casa 
del dit en ribo, heli, dit ribo, de la finestra enfora, se co- 
mença ha desmandarse de paraules contra mi, cridant me 
jar^ro «rg,.^^.. .. pfr^,.*Q^A^. V oyg gj fossem res de be no 



-54- 
aniriem per les portes demanant pera montserrat: y jo ve- 
henl axo y que alli se aplegauen gent als crits, li digui que 
no escandalitzas la gent y que no cridas, ni avalotas daque- 
11a manera, ni bramas com bramaua, de aquella manera y 
axi se hisque de la finestra y crech jo ab intent de voler me 
tirar ab pedrenyal o altres armes, perquè jo sentí remor de 
pedrenyal, ho de gafes y crech que era de pedrenyal, per- 
què après li viu la clau del pedrenyal al coll penjada, per- 
què abans no lay tenia: y venint dit ribo contra mi, les 
dones del loch ques trobauen alli, se posaren al portal y la 
muller de dit ribo ab elles, detingueren al dit ribo que no 
hisques ab lo pedrenyal quem volia tirar y tancaren li ia 
porta de sa casa y lo portal del loch y me digueren que jo, 
testes, y lo mosso, que fugissem si téniem bon consell, que 
per ventura nos tiraria y axi ho férem: y à cap de vn poch, 
jo, testes, torni y ab dit (mosso?) que ja ere alli, nos posa- 
rem, bax tras de vnes parets de vnes cases quey ha y alli me 
portauen les dones lo blat que volien dar a nostra senyora 
y la muller de dit ribo també me porta blat y me digué quem 
posas tras de la paret que per ventura son marit me tiraria 
de la finestra enfora: y après jo allegui testimonis quem 
fessen testimoni del que hauien hoyt y allegui vn tal corti- 
na de tuxent: y la muller de dit ribo deye a la gent, que si 
bon consell tenien, los que jo allegaua per testimoni, que 
callassen y no diguessen res del que jo requiriria quem fes- 
sen testimoni: y axi també dita sa muller me pregaua que 
jo non digues res aci y jo digui que jo no podia fer sinó 
dar ne raho a la justícia de vna cosa tant desaforada y es- 
candalosa com aquexa y axi men vingui en la present ciu- 
tat y ne he dada la rahó que tinch dita y altra cosa no fonch. 
Interrogato de factibus Et dixit que axo hoy lo meu mos- 
so dalt nominat y moltes dones de dit loch que eren alli 
presents que jo testes no les conech. 

Francesch Carreras y Candi. 



— 55 — 



ALI-BEY 



Qui ets tu? Del mar de Caipe les ones gegantines 
baix de ta nau sotmeses s' encorban sospirant, 
y sents, bon punt calcigas les platges marroquines, 
per tot clamarte uns hómens d' estranyes vestidures, 
y en altes gelosies d' esquerpes hermosures 
los besos volejant. 

Seguit d' esclaus etiópichs montais en dromedaris, 
dalt d' un cavall de fréstega niçaga del Xaloch, 
les palmes vincladisses dels boscos centenaris 
sobre ton cap tremolan de Tanger à Dameta; 
talment com si sentissen llampeguejà '1 Profeta 
dintre tos ulls de foch. 

Tot just la polcinera que monta caravana 
en r horitzont cendreja sobre 'I tortuós camí, 
quan per seguirte 's vessan les viles à la plana, 
y '1 front arreu t' inclinan cubrint-te '1 pas de roses, 
y en lo cavall t' axequen y 't besen tremoloses 
lo trajo damasquí. 

Qui ets tu? Elscahits indòmits de barba esblanquehida 
en lo divan t' asseuen al lloch del seu senyor; 
y àvora del seu trono fins I' emperant te crida, 
te diu germà, 't regala ses belles alcasabes, 
te mostra ses esposes, te brinda ab ses esclaves 
y t' obre '1 seu tresor. 

Enllà 'I desert! Onades d' arena xardorosa 
regira entorn dels hómens la mòmia d' un gran mar. 
Que hi fa! No torna enrera ta planta coratjosa! 
les sorres que emmortallen les turbes que 't seguiren, 
à exos beduins fanàtichs que sedejant moriren: 
que tu ja ets al aduar. 



— 56 — 
La Meca: la escullida: dels pelegrins estrella, 
t' ha obert de banda à banda ses portes de metall; 
cristians ó israelites may han passat per ella; 
los fills d' Àger se n' entran descavalcats, en rua; 
llevat del gran califa tothom la planta nua: 
tu hi passas à cavall. 

Los sacerdots te reben ab càntichs de ventura 
set voltes à la Cava donant darrera teu. 
— Es la ombra d' Ell, s'esclaman, que ha obert la sepultura. 
Y al resplandir les llànties dins un neulat d' aroma 
les turbes s' atropellan — Es Ell que ve: es Mahoma: 
es 1' elegit de Deu! — 

Qui ets tu! Qui ets tu! La onada sobre ta nau se llença, 
mes à una platja arribas que té mes blau lo cel; 
y 't veuen altres races passar com tomba immensa; 
y un jorn per dalt dels núvols lo Sinaí 't mirava 
llampeguejant fereste creyentse que tornava 
lo poble d' Israel. 

Jerusalem t' axampla sos braços deicides 
rera dels plechs magnífichs del arabesch caftàn; 
mes tu à la nit, quan dexas totes les gents dormides, 
al mont sagrat t' en pujes hon per les culpes nostres 
Deu apurà '1 trist càlzer, y de genolls te postras, 
y 't Uevas lo turbant. 

Oh, jo 't conech Uavores; que tremolant tos llavis 
bé prou que manifestas 1' origen de ton ser; 
jo 't sento les pregaries en llengua de mos avis; 
y com plorant nomenas ta pàtria venerada, 
la dolça Catalunya que guarda ta maynada 
voltant à ta muller! 

Ets la fermesa antiga que 'ns dava la victorià; 
que com lo sol te portas; que torna com lo sol; 
dels catalans realmes ets la insepulta glòria; 



-57- 
aygla real que vola dintre la llum mes pura; 
que quan al mon reposa sols en los cims s* atura, 
puix Deu aprop la vol. 

Trovares reduhida la terra que petjavas, 
sentires insaciables les ànsies del saber, 
portar lo bé à n' als hómens dintre ton cor somniavas, 
y un jorn de ta familia com criminal fugías; 
que caminant pels llibres temps feya que 't sentías 
entre 'Is teus foraster. 

Entant que 't festejavan les càfiles beduines 
y 'Is pobles que s' estenen del Atlas al entorn, 
viatger infadigable tu arreu tot ho examines; 
y r Àfrica la esclava y 1' Acria la deesa 
son com dos fulls d' un llibre que la eternal sabiesa 
t' hagués obert un jorn. 

Mes, ay; quan de tornada, malalt de les fadigues, 
vella la carn, mes jove la ardenta voluntat, 
palmes y Uors somniavas d' aquesta terra amiga, 
tant sols menyspreu ó escarni trovà ta desventura. 
— Qui esell.^ — la gent se deya mirant ta vestidura; 
— Un boig ó un renegat! — 

Bé feres allunyant-te d' aquesta terra odiosa: 
del Piriueu devías miràrtela ab esglay 
tot sacudint ab ràbia la túnica polsosa! 
Per çó en Damasch vegeres la mort ab alegria; 
que al clóures la fossana: — Be està — ton ser diria, — 
no hi tornaré jamay! — 

Oh mare Catalunya: si es cert que 't regeneras, 
si '1 sol d' antiga glòria sobre ton front rellú, 
si vols que 'Is fills t' abracen independent com cras 
enlayra, fins als núvols tos descendents més nobles: 
icom, folla, han de conéxet per tots los vents los pobles 
si no 't conexestu! 



- 58 -- 
Com au d' eterna vida, ja sia en pau ja en guerra, 
renaix de dins les cendres lo nostre rat penat. 
Germans de Catalunya, de genollons en terra: 
lloch en 1' altar dels héroes à exa esplendenta glòria! 
Com los alarbs besemio dihent à sa memòria: 
Ja ets nostre: ja has tornat! 

Àngel Guimerí. 



TRADICIONS RELLIGIOSES DE CATALUNYA 



NOSTRA SENYORA DE LA AJUDA 

En lo meteix lloch del carrer més Baix de Sant Pere 
ahon hi ha la esglesieta dedicada à la Mare de Deu de la 
Ajuda, va succehir en altre temps, que trovantse rendida 
una pobra dona que venia del bosch ab un feix de llenya 
al cap, lo dexa caure pera reposar una mica. Al voler 
tornarlo à pondre no ho pogué en cap de les maneres, de- 
manà ajuda, y per més que volgueren donarli no fou pos- 
sible moure un sol punt lo feix de llenya, Estranyats del 
fet i' obriren, trovant à dintre una imatge de Maria que la 
bona dona assegurà no hi era quan tornava del bosch. 

Aleshores varen ferli allí meteix un ninxo à la paret ab 
una petita rexa de ferro al davant y tingué molts devots 
entre Ms vehins d' aquella barriada. 

Al cap de temps una dona del vehinat que tenia lo seu 
fill pres à moreria, y sentia una devoció especial per aque- 
lla imatge, li demanà ab molta insistència li lliurés lo seu 
fill, y al girarse lo vegé ab gran sorpresa ai davant de la 
imatge ab les cadenes encara posades. Tot seguit va dema- 
narli com s' havia salvat, y li respongué que lo lliurà la 



I 



b 



- 59- 
Verge que tenían al davant, per lo que li quedaren molt 
regoneguts y van seguir essenili molt devots. 

Ab est fet començà à nomenarse de la Ajuda, per la que 
havia donat à aquella bona dona, y li feren la capelleta que 
restaurada y millorada més tart, es la metexa en que en- 
cara aruy se venera. 



NOSTRA SENYORA DE CASTELL-LLEBRA 

En lo terme de Sant Miquel de Peramola hi ha la parrò- 
quia anomenada de Castell-llebra, qual nom li ha sigut do- 
nat per haverse descobert per un d' aquests animals la 
imatge de Maria que se venera en lo meteix lloch que va 
ser trovada, lo que va passar de la següent manera. 

Estava caçant per aquells llochs del seu terme lo Senyor 
de Peramola ab lo Comte de Urgell, quan los seus gossos 
alçaren una Ilebra que fugi corrents com un llampech cap 
à dalt de la montanya perseguida pels cans que la seguían 
d' aprop y ja casi la tenían, quan heus aquí que gossos y 
Ilebra s' agenollaren totduna davant de un esvarser sense 
que aquesta se cuydés més de fugir, ni aquells de agafaria 
ab lot y que la tenían à tocar. 

Veyent axó lo senyor del Castell, cregué que quelcom 
d' extraordinari havia d' haverhi, y ab tot lo cuydado pos- 
sible escorcollaren 1' esvarser trovanthi la imatge de mar- 
bre que allí meteix se venera per voluntat miraculosament 
espressada, donchs havent provat d' endúrselan tornà per 
ella sola al meteix indret, per lo que varen axecarli la Es- 
glésia à que havem fet referència al començar aquesta tra- 
dició. 

Agna de Valldaura. 



No t' alegres dels meus dols: con seran vells, los teus 
seran nous. 



— 6.) 



A LA LLENGUA CATALANA 



I 

Engalaneula de flors 

à nostra aymada; 

la que al breç nos adormí 

la nostra mare; 

la que del bell Montserrat 

ne reb la saba; 

la que en son altar diví 

pregaren martres. 

Oh 'Is blanchs lliris de la Fé 

ique bé li escauen! 

jOh accent del cor aymant! 

jOh dolça parla! 

II 

Engalaneula de flors 
à nostra aymada; 
la que murtra y taronger 
" li donan flayre; 
la que 'Is cors enamorats 
li 'n fan rosada. 
Pera dir un «Jo t' estim» 
equina la iguala? 
iOh les roses del Amor 
que bé li escauen! 
jOh accent del cor aymant! 
jOh dolça parla! 

III 

Engalaneula de flors 
à nostra aymada 
cerquéuleshi oer 'c: vaüs 



— 6i — 
y à les montanyes; 
en los rojos coralers 
que la mar guarda; 
en les glasses del blau cel 
y en la estrellada; 
en los dolls de nostra sanch, 
y al fons de 1' ànima; 
que ella n' es lo nostre «jo» 
ella es la Pàtria. 

ENDRESSA 

Engalaneula de flors 

à nostra aymada; 

que los llors ab que 1' honreu 

ja han tret brotada; 

quan lo sol obre la flor 

jmolt prompte grana. 

Dolors Monserdà de Macià. 



PLANT D' UN POBRE PESCADOR 

EN LA MORT DE SON FILL 



Cant popular groenlandés. 

Ay de mi, desditxat, que tinch de séurenx-- 

tot sol hon seure tu també venías! 

Ja no haurà de posar may més ta mare 

à secar tos vestits prop la ribera; 

se m' ha esgarriada la alegria en 1' ombra 

y perduda per sempre en la montanya. 



— 62 — 

Abans quan jo sortia ai decapvespre 
mirava ab cor gojós si tu venías, 
que arribavas tot jove y plé de força 
ab lo teu rem en mitg de vells y jóvens. 

Y no tornavas may ab les mans buydes, 
mas de foques y aucells ta barca plena. 
Llesta ta mare '1 foch anava à encendre, 
aguiava los menjars, y lo que 'ns duyas 
per tots y 'Is nostres entaulats bastava. 

Enaprés, la xalupa de banderes 
vermelles de ben lluny tu distingías, 
y veus aquí '1 marxant totduna 'ns deyas. 
Ladonchs cap à la vila te n' anavas 
y lo millor de la xalupa havías. 

Portavas al marxant la bella foca 
sens r oli que ja havia extret ta mare, 
rebent en cambi fletxes y camises. 

Ara ja no 't veig may ni te puch veure, 
y pensanthi jo sent com impiadosa 
la greu dolor troceja mes entranyes. 
Oh si com los demés plorar poguessa, 
les llàgrimes mon dol endolciríanl 

Qué puch ja desitjar sobre la terra.^ 
La mort.^... jo de bon grat 1' abraçaria... 
Mas de ma dona y mos infants qué fora.í* 
Vida, jo 't vull encara, mas les hores 
de ma alegria ja han passat per sempre. * 
Miquel V. Amer. 



No mol en moli hom bascos ni qui és massa congoxós. 
Any bó per la serra may no aparega en ma terra. 
Qui té art, va à qualsevol part. 



-63- 



OUS DE SOMERA 



(O 



Axò era un pobler de sa Pobla qui se 'n venia à ciutat ab 
un ase, lira, lira. 

L' ase duya dins ses bayasses dues carabasses disforjes: 
just ab elles lenía somada de bou de veres. 

Los topa un carboner, qui devallava de ses muntanyes 
de Lluch, ab un ase carregat de carbó; repara aquelles ca- 
rabassotes y roman tol ambambal. 

No n' havia vistes may que fessen tant d' embalum, ni 
d' un bon tros; y no va sebre que eren. Per paga li faltava 
una aygo. 

Ja ho crech que no pogué estar que no demanàs à n' es 
pobler: 

— Germà. ^7 qué es axó tan gros que duys dins ses ba- 
yasses? 

— Y ^que no vos serviu dels uys? Respon aquell balilre. 
^Qué ha d' ésser? Ous de somera. 

— ^'Y ses someres que fan ous? Demanà es carboner, ba- 
dant uns uys com uns salers. 

— jNo han de fer ous, homo! Contesta s' altre. 

— ^Y nexen, si les posen, aquests ous? 

— jNo han de néxer, si son nexents! jY depressa! 

— ^Y nexen ruchs? 

— jVeam ydò si nexeràn llegosts, tros de que 'm feys dir! 

— ^Y no anau de berbes ara? 

— jAra es hora de berbes! Diu es pobler que era un pen- 
jat de marca y més polissó que ses genetes. 

— iSobre lot! diu es carboner, ho he de tocar ab ses 
mans à n'axò, cost lo que cost... Escoltau, ^'voleu que ba- 
ratem es viatge, cap per cap? 



(i) La 'm contaren madó Vicensa y lo R. D. Bernat Ciíre, de Po- 
llcnsa. 



-64- 

— iFeta està sa barrina! jNo u 'guésseu diil esclama es 
pobler. Ab una grapada descarrega ses carabasses, engir- 
gola ses dues sàrries de carbó demuni s' aset y cap à sa Po- 
bla falta gent, més xalesi que unes caslanyetes. 

Es carboner à força de forces compongué ses carabasses 
demunt ses esconelles (i) y, tot satisfet de sa barrina, de de 
allà cap à ses cases. 

Es pobler li havia dit: 

— Mirau, si voleu que nescan aquests ous, los heu de co- 
var vuyt dies dins es llit. Los hi posau un poch separat un 
de s' altre; vos hi jeys vos en mitg ben estret; y jalerta à 
móurevos en tots es buyt dies ni à dir cap paraula! Si vos 
moveu ó motau, no nexeràn. 

Es carboner s' ho havia aficat be dins sa closca tot axò. 

Arriba à ca-seva; sa dona era à dur aygo, y <;qué fa ell? 

Descarrega ^' ase, lo mena dins sa paissa, li dona recap- 
te; y abans de més remor, posa ses dues carabassotes de- 
munt es llit, un poch separada una de s' altra; s' hi ageu 
en mitg ben estret y ab tot quant de tapament trovà, ben 
resolt y determinat à ferho de tot perquè aquells dos ous 
sortissen nexents. 

Sa dona al punt arriba. 

Veu la casa uberta, y s' aset dins sa paissa. 

— Y s' estornell, per on se deu ésser fus.^ Digué ella. jEil 
ha fet prest avuy! jLi deuen haver comprat tot es barrisch 
pes cami! Deu ésser à sa taverna à pegar un glop. Ja ven- 
drà en voler. 

Des cap d' una estona se n' entra dins sa cambra, y me 
veu tant d'embalum demunt es llit. 

— Y ara que es axò.^ Esclama ella, més de mitg-retgirant se. 

Se arramba à n' es capsal, y el me veu à ell qui no més 
treya es caparrí, més serio que una patata. 

— <;Però que es axò.^ Torna dir ella. <;Y que no estàs bo....^ 
jHaurías pogut dir qualque cosa axí meteix...! 



{i) Armadura de fusta qui va demunt el bast y penja per cada 
banda terminant en curva redona cap amunt, y serveix per compon- 
dre la somada demunt les bisties. 



— 65 — 

— iXiiitltl íXiiiiitl iXiiittt! Feya ell ab un dit demunt sa 
boca. 

— jPerò be! Deya ella, més de mitg enfadada, ^-que es que 
tens, colgat en aquestes hores y tan tapat...? ^Que es axò 
que te fa tant d' embalum. ...í* ^-Es cap bony que te sia sor- 
tit à sa panxa ó à s' esquena....^ ^Tens ningú colgat aquí 
devall....^ 

Y ell qui no s' aturava de fer ab so dit devant sa boca: 
•— iXiiitti! jXiiitttI jXiiitttl 

Ella no pogué estar pus que no anàs à mirar que era 
aquell embalum, alçant es tapament d' un costat; però ell, 
com un picat d'aranya, treu es dos braços y los estén pit- 
jant ab tota sa força demunt es tapament à cada banda de 
ses carabasses, perquè ella no les hi destapàs. 

Y la dona qui no s' aturava d' esqueynar: 

— |Ah rebota ferrera! ^*Veàm que serà axò...? ^Veàm si jo 
no seré senyora de veure lo que m' has enflocat dins es llil? 

^jQue 't penses poder ne fer pica de porch...? [Sabs que hi 
anàm d' errats! Vaja! jFora pus revolteríes! jA veure que es 
que tens? 

Y ell qui no s' aturava de fer ab so dit demunt sa boca: 
— jXiiittt! jXiiiltt! jXiiittt! 

La dona ja estava dins un foch: li vengueren mil idees, 
ses més desbaratades: 

— ^Qué serà axò? Deya ella. jUn homo tan acertat com 
era ell, ferme aquesta...! ^Sabs que es seny li havia d'haver 
trebucat? jEll may havia fetes aquexes coses! Axò es que es 
seu cervell ha patit. 

Se 'n va à ses veynades à comptar los ho. 

Totes se n' entran dins sa cambra, y, ja ho crech el me 
troban covant, ben colgat, tapat fins à n'es nas, ab uns uys 
ben etxerevits, mirant les à totes fit à fit. 

— Però ^que es axò, homo sant de Deu? Li deyan abo- 
cant s' hi. ^'Que hi ha de nou? ^-Aon treu cap, colgar te en 
aquestes hores...? <;Que vol dir no respondre à sa teva 
dona...? Y axò es d' homos...? 

Be n' hi feren de preguntes y re-de-preguntes, be 1* este- 
menetjaren y engronsaren; però no 'n pogueren treure més 
5 



— 66 — 
sentencia que jxiiilti! més íxiiilltl Y es dii dalt sa boca, 
com no tenia es braços estesos demunt es tapameni per 
defensar d' aquelles ses carabasses, perquè totes ne tenían 
maldeventre ferm de que poría ésser aquell embalum ó 
turó qui s' alçava en mitg des llit. 

Aviat una de ses veynades digué. 

— Fietes meves dolces, jo no estaria pas ab aquestes: jo 
avisaria es metge, perquè no m'agrada gota aquest homo. 

— jTrob que penses be! Diu una altra. Aquest homo té 
cosa. Ell may havia fet axò: era s' homo mes acertat de la 
vila. No hi ha més remey que acudir à n' es metge... 

Sa dona hi va convenir, y una d'aquelles ab quatre bots 
va ésser à ca es metge, qui, al punt se presentà pantaxant 
de sa correguda que li havían feta pegar. 

— Y ara ^-qué es axò? Digué, entrant dins sa cambra, y 
atracant se à n' es capsal des llit. 

Sa dona prengué la^paraula y le hi complà tot fil per randa 
à n' el senyor doctor, sense dexar una tilla, demanantli 
per amor de Deu y de Maria Santissimeta que le hi. curàs 
à n' aquell homonet seu. 

Es metge el va escometre; però ell jben alerta à dir res! 
Axò sí, li vetlava ferm es ble, ni li llevava sa vista de de- 
munt perquè no fes un mal ters à ses carabasses. 

Cansat es metge de preguntarlo sense alcançar cap res- 
posta, prova de polsarlo. 

— Com à febra no 'n té, digué tot estranyat. Però lo que 
es diu aquests uys seus no son naturals... 

— ^"Y que es lo que té.^ Demanavan totes. 

— Tant pot ésser que sia molt com que no sia res, esclamà 
es metge, sense sebre pler on pendre. 

— <;Que seria cosa, diu una, que fos un atach en es cer- 
vell.?' 

— Poría ésser, diu es metge. 

— ^-Y perdria 1' aluyar tot d' una.^ Demanà sa dona. 

— Ey estaria ben esposat, respon el Sr. Doctor. 

— Jo lo que faria, digué una veynada, es avisar es vicari, 
y que 1' estremoncíen, no fos cosa que llavò no hi fossem 
à temps. 



-67- 

— Axò may pot esser errai! Digué es metge. 

Aquella veynada, com si hagués lengut foch dins ses sa- 
bates, depressa à cercar es vicari. 

Es vicari al punt se presenta ab s' Estremunció; y, men- 
tres sa dona s' escabeyava fent un escàndol de plors, ja es 
partit ab s' escolà à dir oracions y més oracions. 

Anava ja à fer la unció dels uys à n' es malalt, y menires 
tant donà orde de que li destapassen es peus. 

Aquí es carboner se va veure perdut del tot y que si se des- 
cuydava una mica, el se 'n durien à enterrar de viu en viu. 

Perquè un tal no li succehís, ab una rebetlada se posa 
dret demunt es llií; no bastanili cor d' haver de desampa- 
rar aquells dos ous que tant havia encobehits, y li escapà, 
cridant ab tota V ànima: 

— Mal llamp el dimoni...! jJa no nexeràn...! 

Salta des llit ab un bol, y fuig pegant se tochs pes cap y 
aspergiant à la descosida. 

Es tapament se n' anà en orri, y demunt es llit roman- 
gueren ses dues carabasses disforges à la vista de tot hom. 

Quan la gent aclarí que es carboner les covava esperant 
treuren dos ruchs ó dues ruques ó una ruca y un ruch, no 
vos dich res sa lulea que varen moure. 

Y encara deu durar, si no se son aturats. 

Antoni M.'' Alcover, Pvre. 
Ciutat de Mallorca, Octubre del 99. 



Més pert 1' avariciós, que I' abundós. 

Lo foch té aturador, que I' ayga no. 

Qui barata, lo cap se grata. 

Al batre, si no aquest I' altre. 

Ahon vas bé.^ Hon més ne sé. 

Bé que és dels altres no m' omple les galtes. 



— 68 — 



POPULAR 



Si n' hi havia un mestre que 'n tenia un fill^. 

entre fill y pare s' ho passavan prim; 

lo pare à 1' escola, lo noy al urdit: 

si '1 govern no paga, la fàbrica sí, 

y ab treballs y penes van fent la viu-viu. 

Temps ha que à cal mestre van passant axis, 

mes arriba un dia que '1 minyó li diu: 

— La quinta s' acosta y he d' anà' à servir. 

No 'm sab greu la quinta, no 'm sab greu per mi, 

sinó per vos, pare, que tants anys teniu; 

si 'i govern no us paga qui us podrà assistir? 

— No 'n passes cap pena, no 'n passes, mon fill; 

me n' he pensat una que 'ns treurà à camí. 

Les pagues que 'm deuen pugen un bon xich, 

ab poch més que hi pose te puch redimir: 

lo rector m' ho dexa fà tracte d' amich, 

y podrem tornarlos ab quatre anys ó cinch. 

Les pagues que 'm deuen m' han dat prou fatichs, 

mes ara, à Deu gràcies, me salvan lo fill. 

Ja hem fet la proposta, ja es cap à Madrid — 

Pobre senyor mestre quin dia més trist! 

quan li han dat la nova no 's sab revenir. 

A Madrid no ho volen lo que ha perferit; 

de pagues que 's degan no 'n volen sentir; 

n' ha vingut un' ordre que ho diu ras y llis: 

la bossa ó la vida, los diners ó '1 fill! 

Al saberho 'i mestre, pobret! s' ha ferit; 

lo que barboteja fà de mal sentir: 

— Lladres, rhés que lladres! façàu mala fi! — 

Lo minyó remuga: — No 'Is farà profit! — 

Francesch Matheu. 
1898. 



-69- 

CANÇÓ DE LA ORENETA (*> 

Qué passa en lo cel? 
Qué passa en la terra? 
Per tot s' ouen cants, 
les prades fíorexen; 
la nit son mantell 
despulla d' estrelles 
y 'n fa salomons 
que al sol enlluhernan: 
demunt de Bethlém 
penjats balandrejan. 
Piu... piu... 
volemhi, seguiu, 
anemho à veure. 

Ja casi arribem 
al venturós terme: 
dexauvos anar 
les ales esteses; 
avall, més avall, 
volem ran de terra... 
Mes ^-hon es la flor 
que 'Is Serafins cercan? 
Davant d' un portal 
brunzint s' axamenan. 

Piu... piu... 
veniu, fills, veniu 
que he vist una escletxa! 

Mi rau lo roser 
gronxant sa poncellal 
que ros es 1' Infant! 
que hermosa la Verge! 
Veniu, rossinyols, 

C*) D' un llibret inèdit litolat «Nadales.» 



— 70 — 
veniu, cadarneres, 
pinsans, passarells, 
calandries y merles; 
cantàu les cançons 
que al bosch heu apreses. 

Piu... piu... 
lo dó que teniu 
no '1 té la orenetal 

Quan mostra 1' hivern 
la neu de sa testa, 
al ràfach amich 
li dich: «A reveure.» 
Travesso '1 desert, 
la mar y les serres, 
y '1 bell Montserrat 
sos braços axeca 
signantme de lluny 
son front que blaveja. 

Piu... piu... 
allà hi tinch un niu 
de cara à Judea. 

Volémhi, fills meus, 
lo goig nos hi espera, 
que un jorn hi vindran 
Jesús y la Verge. 
Llavors à tot pler 
podrem véurels sempre 
en son camaril 
que 'Is Àngels guarnexen, 
y ab ells hi entrarem 
com bolves lluhentes. 

Piu... piu... 
Adéu, Nin joliu! 
Adéu, Nazarena! 

JosEPH Mas y Casanovas. 



Desembre, 1898. 



— 71 — 



REVISTA TEATRAL 



L'.escriure una revista anyal del nostre teatre, ademés dè 
fer pena per un cantó, ofereix per T altre l'inconvenient 
de que no 's pot presentar un quadro arrodonit, donchs 
la circunstancia de que comence y acabe 1' any en plena 
temporada, ensopegantse entre mitg ab les vagues del 
temps de la calor, fa que un no puga donar al seu treball 
la unitat y 1' equilibri que li caldria, cosa que dificulta lo 
poder senyalar ab precissió lo camí fet per la literatura es- 
cènica. 

Axó en lo cas de que s' haja mogut, que se pot molt ben 
duptar... De primer entuvi, ja 'ns trobàm ab que les em- 
preses d' una y altra temporada patexen gayrebé dels me- 
texos defectes, entre 'Is que sobressurt lo poch compte en 
admetre y estrenar obres sense cap valor literari, que no 
conseguexen altra cosa que fadigar als actors y aburrir y 
descoratjar als qui desitjariam veure lo Teatre Català 
plé de saba, ab vida exuberant y potent. 

Està clar que no mancan escepcions y que alguna vegada 
també s' estrena quelcom que té qualitats. Però aleshores 
resulta que lo públich, acostumat à les payassades de cer- 
tes obres y als efectes abigarrats de certes altres, esiimantse 
més los saynets sense solta d' en Baró y los dramas romàn^ 
tichs à lo Pitarra, que les produccions d' ayre modern, no 
correspon als esforços del autor que ha comès la impru- 
dència de volerlo desviar de la rutina. 

Axis nos trobàm ab que en Guimerà — lo primer sens 
dupte dels autors catalans que han escrit pel teatre — donà 
en la temporada anterior una obra à Romea, triomfant del 
públich gràcies als lirismes, à les relacions llampants dels 
personatges y à les veritats que diuen aquests y que lo po- 
ble està sempre disposat à aplaudir, per anar contra 'Is qui 
governan. Per axó La Farsa va ser molt celebrada per la 



— 72 — 
majoria y fins va esdevenir obra de cartell, ab verdadera 
pena dels qui nos hauríam estimat més veure desenterrades 
del oblit en que geuen obres de mèrits tan superiors com 
Lajesta del blat y En Pólvora, verdaders fruyts d' un gran 
enginy. 

La única obra important que 's va estrenar després de 
La Farsa, va ser Foch-Follet, de 1' Ignasi Iglesias, un 
dels nostres autors jóvens qui treballan ab més fé pera 
encaminar cap à noves rutes al nostre teatre. Ab tot, li 
cal encara treballar molt, à fi de donar al seu art lo 
equilibri degut, dexantse de certes preocupacions d' es- 
cola que '1 perjudican y que donan als seus dramas un 
sabor exótich poch adequat al nostre caràcter. Al meu en- 
tendre, Foch-Follet es una prova patent de que V Iglesias 
vencerà les esmentades dificultats, donchs en éll ha sapigut 
armonisar la realitat ab lo símbol — encara que no en abso- 
lut — produhint un drama fondament real, en lo que s' hi 
senten vibrar ab força les passions. 

En cambi en V Alosa, que ha estrenat durant la tempo- 
rada present al Principal, s' hi tornan à veure Ms tipos fal- 
sejats per la tendència que havia seguit 1' autor en altres 
obres. Per axó L' Alosa no resulta de bon tros tan viva 
com \o Foch-Follet, veyentshi, més que una obra artística, 
una manifestació de la manera de pensar de 1' Iglesias. 

Però s' estrena à Romea La Resclosa y se torna à veure al 
autor que estudia la realitat pera duria à les taules, encara 
que sense abandonar del tot les preocupacions, com ho de- 
mostra, entre altres coses, aquell final, en lo que sacrifica la 
llógica al simbolisme. Siga com se vulga, lo drama es tot 
d' una peça, ab caràcters ben plantats del tot y ab situa- 
cions superbament dramàtiques. 

Després d' aquexes produccions, deu esmentarse la que 
lo meu amich Girbal va estrenar també à Romea durant la 
temporada present ab lo títol de La Alegria de la casa. Es 
un drama en que s' hi sent bategar 1' ànima del seu autor, 
una ànima de poeta de nervi, que sembla traspuar en lo 
llenguatge de tota la obra. Axó fà que 'Is caràcters no sigan 
del tot definits, donchs resulta que gayrebé tots tenen 



— 73 — 
quelcom més de comú de lo que deurían. De toies maneres 
La Alegria de la casa es lo fruyt d' un escriptor que té con- 
dicions pera arribar molt amunt en lo camí del art. 

Per lo que se veu, les obres dramàtiques dignes de es- 
ment, estrenades durant l'any que s'acaba, han sigut po- 
ques, cosa que verdaderament descoratja, sobre tot si 's 
té en compte lo gran número de gent que escriu pera la 
escena, produhint lo gabadal de comèdies sense solta que 
no logran res més que abarraganar al públich y desacredi- 
tar als seus meiexos autors, persones en general respecta- 
bles, que se guanyan la vida honradament, exercint les se- 
ves carreres respectives, però que tenen la flaquesa de voler 
fer entrar lo clau per la cabota, dedicantse à un art que no 
s' ha fet per ells. 

jY està clar! després nos trobàm en que haventse estrenat 
durant l'any cap à una vintena de comèdies, no se'n 
aguantan més que tres ó quatre. 

De la temporada anterior un se recorda per exemple de 
la de D. Frederich Fuentes, fill, titulada ///o sé tot!, hermo- 
sa joguina en dos actes, de procedència extrangera, però 
irasplantada ab força acert. Fentli costat per la pulcritutab 
que està escrita, hi ha la peça Cambis de lluna, d' en Sans 
y Bori, obreta que si bé pertany à una escola antiquada, té 
al menys la condició d' entretenir sense valerse de les es- 
patolxades de que se val la majoria dels nostres autors 
cómichs. 

Aquexes dues en la temporada antertor y A ca '/ notari ó 
uns capítols matrimonials desfets en aquesta, son les úni- 
ques obres del seu genero dignes de esment. Per lo que 
toca à la que acabo de apuntar, de la que n' es autor En 
Ramon Ramon y Vidales, conslituheix pera mi una reve- 
lació, donchs s' hi descobreix un temperament d' escriptor 
destinat à fer costat ab los seus saynets al popular Vila- 
nova. Axó no vol dir que A ca '/ notari no tinga defectes: 
més aviat crech que 'n té molts, però crech tanibé que son 
deguts al poch conexement de les taules, lo que fà suposar 
que ab lo temps 1' autor se 'n sabrà esmenar. 

Tot lo demés que s' ha estrenat durant 1' any, fora comp- 



— 74 — 
tades excepcions, es de ben poca importància, podentse 
classificar les obres en ires grupos: menys que mitjanes, 
força dolentes y dolentes del tot. 

Per axó he dit al principi que feja pena haver d' ocupar- 
se del Teatre Català, y per axó crech que li cal una reforma 
de soca-arrel, començant per tréurel de mans dels qui 
r explotan sense altre fi que lo guany que pot donàrloshi, 
ó lo satisfer la vanitat. 

Tant com no 's faça axis, no hi ha esperança de que 
s' arribe enlloch. 

J. Morató. 



GRATITUT 



Vora les terres que '1 torrent banya 
lo lliri d' aygua gentil nasqué, 
y quan brillava sa flor hermosa 
tota galana, blanca com neu, 

la papallona volant li deya 

à la flor bella sa mèl beguent: 

— De r aygua pura que fresca't rega, 

^•com es, amiga, que tu 'n fas mel? 

Y la flor bella li contestava: 

— Lo que 'm demanas dirtho no 'u sé 

mes, agrahida de-bon-de-veres 

à qui m' estima jo 1' estim més. 

Antoni M.^ Penya. 



-75- 



LO BREÇOLET 



Plena d' amor y de vida, 

d' ilusions fent un aplech 

com 1' Abril y Maig de roses, 

esperava '1 seu fillei... 

jab quin goig que va comprarli 

gentil breçoletl 

Lo guarní de blanch y rosa, 
de batista 'Is llençolets, 
de plomissó de la Amèrica 
matalàs y coxinet, 
jab quin gust ella mirava 
i' hermós breçoletl 

Quan r infantó hi va ser dintre 
deliri fou lo seu pler, 
blanch y bell com lo seu pare 
y tot daurat lo capet; 
la non non ella cantava 
prop del breçolet 

Mes envant lo nen saltava 

lleuger com los aucellets, 

mas ay, son lloch prengué un altre 

també hermós, també rosset; 

la mare gronxa que gronxa 

lo bell breçolet. 

Après un altre y un altre 
que axis ho portava '1 temps, 
may del mon estava en vaga 



-76- 
guardant sempre un angelet, 
may del mon estava en vaga 
r hermós breçolet: 

Mas Deu vol fruyt de tot arbre 
que sia sembrat per Ell, 
y un missatger va enviarhi 
que per axó lo té elet.... 
la mare va esferehirse 
prop del breçolet. 

La mort feresta ovirava 
que à la nit s' hi entremeté, 
y un petó al infant donantli 
lo feu tornar albatet; 
la mare caygué esglayada 
sobre '1 breçolet. 

La cria ja hagué finida, 
lo breçol quedà desert; 
llavors sí que va desarlo 
desguarnit y apolidet, 
y à les fosques va romandre 
lo bell breçolet. 

Tant carinyo li portava 

que en son sí anava dihent: 

Vindrà un temps que '1 torne à treure 

per un net axeridet, 

ja voldria que fos 1' hora 

pel meu breçolet. 

Mas veus aqui que una pobra 
donà à llum dos bessonets, 
y va à demanarli almoyna 
perferlos un vestidet; 
cotxats los té dintre palla 
sense breçolet. 



— 77 — 
iQuina pena 'I cor li nual 
son pensament s' entristeix... 
quina penal... mas que sia 
per Vos, joh bon Jesuset!, 
diu, y à la pobra donava 
r aymat breçolet! 

Victoria Penya d' Amer. 



íAH si pogués PARLAR! 



I 



I 



jAh, si pogués parlar! 

jQuants braços que 'm rebutjan, 

per rebrem s' obrirían 

yestrenyem dalejants! 

jQuants cors als qui del meu 

les expansions enutjan, 

ab ell compartirían 

r afecte mes que abans! 

jAh, si pogués parlar! 

Los cards ja foran roses; 

los corbs se tornarian, 

per benehirme aloses; 

desitg fora '1 menyspreu; 

la gebra, foch de llar; 

sa estreta desitjada 

de ma, llaç d' aliança; 

la llum de sa mirada, 

bell iris de esperança: 

jAh si pogués parlar! 

Lluís Carles Viada y Lluch. 



78- 



CAMI DE LA FRONTERA 



(Fragment). 



Al marxar, ab la ilusió d' arribar à la frontera un no se 
adona dels paros; però al tornar, quan se té lo desitg d' abra- 
çar à la família, cada estació es una espina que 's clava al peu. 

Passat lo pont de la marítima donarem una mirada de 
comiat als edificis de nostra Exposició Universal que co- 
mençavan à esgavellarse. Poca estona abans 1' havíam do- 
nat també al gran edifici titolat «Gran hotel internacional» 
que feya un any havia bastit la activitat catalana, per art de 
encantament, y ara escapsava ja la piqueta arrunadora, obe- 
hint à la veu de Madrid, pera no dexarne ni rastre. 

Després del coll de Moncada 1' horitzó, tenyit ja per les 
rossors del sol ixent, s' axampla extraordinàriament à nos- 
tra vista, veyentse, allà al lluny, semblant una nuvola- 
da, la massa cendrosa del Montserrat. Llavors, instinti- 
vament, exí de nostres llavis una Salve dirigida à la More- 
neta perquè vetllés per la salut dels nostres, nos dongués 
feliç camí y un bon retorn. 

Arribats à Granollers ja era plé dia. La màquina ab qua- 
tre rodades s' arribà à fer trago y nosaltres ab quatre salts 
fórem al Restaurant à fer saca de provisions. Posats altre 
cop en marxa passarem bona estona saborejantles; y fins lo 
vi, apesar del seu tirat à vinagre, nos semblà deliciós. Satis- 
feta laganeia, que nos havia excitat lo vermuth de la fresca 
matinera, encenguérem un cigarro, trovanlnos desseguida 
espectadors del grandiós espectacle que oferexen à tot hora 
les vessants y fondalades del Montseny, llavors clapades de 
boyres, com si les bruxes del gorch negre haguessen dexat, 
en sa passejada nocturna per aquells boscos, esquinsos de 
sos vels. 



— 79 — 

Encara refeyam, com aquell qui diu, la silueta de les 
muralles y torres per ahon treuen boques y ulls, portals, 
balcons y finestres les cases de Hostalrich que ja 'ns trova- 
vam davant les muralles de Girona, d' aquells fulls petrifi- 
cats de nostra historia que pregonaran mentres ne quede 
una lletra, una pedra, la epopeya del any vuyt. 

D' allí al cor del Empurdà, hi fórem desseguil; y de Fi- 
gueres cap à Portbou vegerem com les serralades del Piri- 
neu, emblanquinades daltabaix, anavan desenrotllantse, 
engrandintse, ageganlantse, à mida que 'ns hi acostavam, 
casi fins à tocaries; y, ja enrera lo Gap de Greus, vingué tam- 
bé lo mar à saludarnos, aquell mar sempre transparent, ma- 
nyach y rialler dintre les cales protectores de la costa. 

En tot lo tragecte contemplarem la naturalesa sempre 
vella y sempre nova rebent les primeres carícies de la pri- 
mavera. Una llum esplèndida, una atmosfera diàfana, un 
cel transparent, unes montanyes netes. Verts de tots los 
tons y matissos; des lo gris de les salzaredes del Besòs al 
negrós de les suredes de Galdes: des lo vert calent dels 
blats del Vallés, ja bon xich pujats, al vert clar y tendre dels 
blats empurdanesos, tot just à flor de terra; arreu flo- 
retes esmaltant los camps com esquitxos de color; admet- 
llers y pomeres florits com unes toyes y colles d' aucells 
fugint dels fils del telégrafo com vols de semifuses fugint 
del pentagrama. Axó y molt més impossible de retenir y 
apuntar nos impresionà, escursantnos lo camí y dissimu- 
lant la gansería del tren 

Joaquim Cabot y Rovira. 
Abril, 1889. 



Rat qui no sap sinó un forat prest es agafat. 

Gada ovella ab sa parella. 

Si t' alabas seràs ruch; si t' amagas, faràs cluch, 



8o 



PERE'L CEREMONIÓS Y PERE L CRUDELO 



COMBAT MARÍTIM 

Lema: 9 de Juny de 1 359. 

La costa de Bretanya — té foch encès, 
les naus que 1' escometen — son del francès. 
Pere quart, lo rey Pere — Ceremoniós, 
veu que lluyta la França — com un colós, 
deix armar nou galeres — sots Montjuich, 
y à Castella ja '1 prenen — per enemich. 
Dues naus genoveses — han apressat 
en aygües andaluses— los qui han armat 
les galeres franceses — dins nostre port, 
y Castella 'ns declara — la guerra à mort. 
Vil orgull tens, Castella, — may noble anhel, 
jja sabràs ab qui tracta — Pere '1 Crudel! 

Que som llamps de la guerra — los catalans, 
may ho acaban d' entendre — los castellans. 
Pels confins de Valencià, — fins à Aragó, 
arreu portan les barres — la destrucció. 
Lo Crudel pert y lluyta — ja fa dos anys 
y no 's dexa convèncer — pels desenganys. 
Quan los nostres enrunan — tots sos castells, 
quan per terra '1 destroçan — pensa ab vaxells, 
com si à qui '1 venç per terra — volgués provar 
que no som pas nosaltres — los reys del mar. 
Los papers y missatges — no arreglan res, 
jCatalunya y Castella — may s' han entès! 

(*) Poesia premiada en lo Certamen literari celebrat à La Bisbal, lo 
17 d' Agost de 1899. 



— «I — 

Com no son mestres d' axa — los madrilenys 
y pels rius de Castella — no hi corren lenys, 
lo Crudel ja s' alia, — que tant li val, 
ab Granada y ab Gènova — y ab Portugal. 
Sab que '1 port de Barcino — rest desprovist, 
y aparella una esquadra — com cap n' ha vist. 
Quan r ovira '1 d' Osona — diu: «llamp de Deu, 
mes galeres armades — no més son deu. 
Prepareus per la lluyta, — braus llops marins, 
abordeu als qui venen, — sigàu mastins; 
guerra à ells, los de Cruilles — y los Asberts, 
Margarits y Cardonas — y Gelaberts.» 

Ressona per la platja — lo corn marí, 
lo pla de Barcelona — tot lo sentí. 
En ordre de Batalla — les poques naus, 
jcóm renilla 'I coratge — de nostres braus! 
Les màquines de guerra — ja estan à punt, 
r almirall que s' acoste — caurà difunt. 
Quan no caben més jóvens — dins los vaxells, 
arran d' ona 's defensan — infants y vells. 
La esquadra formidable — se va atançant, 
pits Ueals y cors nobles — esperonant, 
retrunyint per los aires — la veu d' argent 
de les clotxes que brandan — à sometent. 

L' almirall Bocanegra — lo genovès, 
y Lanzarot Pezana — lo portuguès, 
los alarbs de Granada,— los castellans, 
jcóm tremolan quan veuen — als catalans! 
Los ballesters en taula — tots son certers, 
si son destres los cómits, — també 'is remers. 
De r ampla rodalia — venen los darts, 
cuyraces y gamberes, — per totes parts 
los rochs de giny oviran — llances, cayrells, 
y trebuchs y paveses — y manganells. 
No perdràs la corona, — rey d' Aragó, 
son à mils los qui lluytan — per son peno. 



— 82 — 

Tothom es à muralla, — tothom à mar, 
tots per la independència — volen bregar. 
Quan lo rey de Castella— batalla vol, 
heroica n' es la lluyta — de nostre estol; 
r espetech de ballestes — per tot retruny, 
no debades comença — lo mes de Juny. 
Per deturar los passos — d' aquell axàm, 
nostres enginys de guerra — tots senten fam; 
segadors de les vides, — tots sembran mort, 
una pluja de ferro— fà crexe '1 port. 
L' almirall per Castella — s' ha espahordit 
y s' amaga en los núvols — que extén la nit. 

Com avuy, ja 'ns tenían — per_uns xaruchs. 
Perquè no 'Is motegessem — de vils poruchs, 
altra volta, à trench d' auba, — s' acostan naus 
pera serne la riota — de nostres braus. 
Los reblums que 'ns engegan— ab tant verí, 
tot son trets que no arriban — à mitg camí; 
la primera bombarda — que va contra ells, 
deix la nau capitana — sense castells, 
y perquè la destroça — fos més com cal, 
la segona bombarda — li trenca 'I pal. 
Fóra naus castellanes— de nostres ports, 
toqueu, toqueu, campanes,— toqueu à morts. 

Desballestats, confosos — y esporuguits, 
tothom fuig, per tot s' ouen— renechs y crits; 
y al llençar rems à 5' aygua— y llins al vent, 
la vergonya 'Is empayta — cap à ponent. 
Cinch jorns després, en Pere,— rey d' Aragó, 
fà moure ab rumbo à Ibiça — la divisió, 
y fuig cap à Sevilla, — plé derezel, 
foll d' ira y cech de ràbia, — Pere '1 Crudel, 
llicenciant les galeres — d' aliats temuts 
qui à sos ports retornaren — talment retuts. 
Ja sab ara ab qui tracta — lo castellà, 
al port de Barcelona — no hi tornarà. 
^ Jaume Boloix y Canela. 

Barcelona, i de Agost de 1899. 



83- 



LES BELLES ARTS EN 1899 



Com tots los anys en que no toca celebrarse la Exposició 
municipal de Belles Arts, no 's pot assenyalar en lo que 
acaba de transcórrer cap d' aquells aeonlexements que solen 
calificarse de grossos més aviat à causa de la seva ressonàn- 
cia social que del seu valor arlíslich. Les exhibicions de 
1899, corporatives ó individuals, han presentat exterior- 
ment la fesomia local de costum; però axis y tot, hi ha que 
distingir entre exhibicions y exhibicions, puix mentres les 
unes no han traspassat los límits de lo usual y rutinari, n 
hi ha hagut d' altres que, per la novetat que han ofert y per 
la significació que han revestit, han arribat à constituhir 
veritables festes pera la gent iniciada. 

Si 'm trovés en lo cas d' haver de sinteiisar en una frase 
la característica d'. aquestes darreres manifestacions àque 
me referesch, diria que representan la beligerancia alcan- 
çada pel dibuix davant per davant de la pintura al oli, que 
fins ara havia despóticament acaparat la representació de 
les arts gràfiques en]tota mena d'exposicions grans y xiques. 

La burgesa tirania del quadret, del etern quadret, ha 
acabat per ser una de les més intolerables aberracions dejs 
nostres temps. Per axó veyém ab simpatia aquesta reac- 
ció en favor d' altres produccions d' ara, gayre be sempre 
més íntimes, més personals y més sinceres, que com lo di- 
buix simplement en blanch y negre ó realçat ab colors, son 
tan dignes d' estima per 1' inteligent com la agavelladora 
pintura al oli. Quasi estich per dir que avuy per avuy la 
importància donada al dibuix com à forma definitiva d' art 
^es un signe de cultura, tant pera l'artista com pera l'ama- 
teur. 

Si 'm vegfs en lo compromís d' haver de demostrar ab 
exemples aquesta afirmació, no 'm caldria res més que re- 
cordar que les exposicions que més significació han tingut 



-84- 
y més interès han despertat entre les darrerament celebra- 
des à Barcelona han estat aquelles en que lo dibuix, dintre 
la varietat dels seus procediments, ha obtingut més selecta 
y més nombrosa representació. Fins trovo que es oportú 
ressenyar, des d' aquest punt de vista, les manifestacions 
barcelonines de 1899. 

Les que à primers d' any varen tenir lloch à can Parés, 
foren totes de les tradicionals, de les conegudes, de les 
consagrades per complert à Ma vulgarisació de la pintura 
al oli. Mes... ^k hores d' ara qui se 'n recorda ja d' aque- 
lles exposicions.^ La de «senyores y senyoretes» no va pas- 
sar de ser, com es cada any, un mostruari de quadros de 
alumnes de colegi (sección de pintura) ó d" aficionades à la 
paleta casuiana. La visió d' aquell rengle de teles empastit- 
xades per mans precioses, sols se feya una mica tolerable 
quan un pensava que, labores per labores, més val que les 
noyes ze dediquen als pinzells y à les capses de colors que 
als treballs cursis del paper bristol ó als brodats à la lito- 
grafia.*.. 

Poch després deia exposició femenina, venia \si XVI Ex- 
traordinària del Saló Parés. Una altra tanda de quadros al 
oli,ab los assumpiosconsabuts, ab les composicions usuals, 
ab les coloracions de sempre, fins ab los preus y tarifes de 
costum. Bazar comercial més aviat que manifestació artís- 
tica, tots los nostres pintors y pintoretshi concorren ab la 
producció corrent destinada al despaig diari. La falta de 
sorpreses es lo gran mal d' aquestes exhibicions. Abans de 
entrar al Saló, tothom ja sab que allí dins ha de trovar la 
posta de sol de 1' Urgell y la marina d' en Baixeras, les 
chulas d' en Casas y les rnondaines d' en Masriera, los sol- 
dats d' en Cusachs y les bailarines d' en Cusi, los pàmpols 
verts ó vermells d' en Graner ó los carrers assoleyats d' en 
Roig. Avuy per avuy ab prou feynes guardàm recort de la 
Nena jnalaltiça d' en Feliu de Lemus, del Novici d* en Ru- 
sifíol, de les Herbejadores d' en Llimona ó del retrato del 
amich Cabot per en Graner, que com à notes,de més nove- 
tat ó més empenta, se varen fer notar entre aquell mare 
magnum de quadros y quadrets al oli. 



— 85 — 

Una impresió semblant, encara no tan satisfactòria, 
conservem de la exposició celebrada per 1' aniich Círcol 
Artístich, aib motiu de estrenar la casa que ara té al carrer de 
Corts. Després de lluylar tants anys entre la mort y la vida, 
lo Círcol s' ha revifat, ha vist créxer lo nombre dels seus 
socis, ha hagut de pendre més espayós local, y pera solem- 
nisar tantes benhaurances, obria ara fa dos mesos los seus 
elegants salons à la societat barcelonina. Allí tot era nou, 
tot era de trinca. Nou lo local, nou lo decorat, nova la dis- 
posició de les sales, tot nou... menys los principals obgec- 
tes de la exposició, que continuavan sent los sempiterns 
quadros al oli ab les maneres de sempre y ab los temas de 
costum. Més novetat y més interès oferían de bon troç los 
bibelots y mobles d' art que hi havia instalats en u-n de- 
partament vehí, com à secció complementaria de la de Pin- 
tura. 

Y si haig de parlar ab franquesa, molt més interessant y 
molt més agradosa encara trovo que va ser la original exhi- 
bició de plantes de crisanthema que ara fa poch va inau- 
gurarse en lo meteix local del Círcol. jAb quin goig se pas- 
sejavan los visitants per aquell jardí improvisat, tot admi- 
rant les varietats capritxoses de la sumptuosa flor y tot 
oblidant al meteix temps la munió de olioses pintures que 
hi havia à la sala del costat! 

Jo crech que la gent aficionada à n' aquestes coses cada 
dia se va cansant més de les noíeíes, les impresions, los 
capeis d' estudi, los assumptos de genero y los quadros de 
caballet que, com articles de venda més corrents en lo co- 
merç de la pintura al oli, havían fins ara invadit los salons 
y salonets d' exposició. Que lo gust del púbiich ha evolu- 
cionat dins d' aquest ram, decantanise cap à noves formes 
y modalitats artístiques, hi ha diferents síntomes que ho 
ensenyan; però cap ho demostra tant com la afició cada 
cop més decidida pels cartells ilustrals, xamosíssima aplica- 
ció moderna de les arts del dibuix. 

tLa exposició de progectes de cartell pera anunciar lo 
ampany Codorniu, efectuada à càn Boada, à principis 



— 86 — 
éxil dels més espontanis per part dels inteligents y del pú- 
blich barceloní. >;Qui no té present encara aquella axerida 
sèrie de plafons decoratius, deguts als primers dels nostres 
pintors y dibuxanls? ^'Quí no 's recorda, sobre tot, dels 
dos hermosíssims progectes d' en Ramon Casas? <iQuí pot 
haver oblidat aquelles tres peixeres florides de gardènies 
arrenglerades en últim terme de la composició, ni aquella 
hermosa damisela, recolzada en lo sofà, que ab una mà 
sosté la copa de xampany y ab 1' altra acaricia lo gros bou- 
qiiet de flors, constituhint una visió, mitg irònica, mitg en 
serio, de la vida extra-elegant? Lo primer premi, que li va 
ser negat à Madrid, tot lo mon artístich de Barcelona va 
otorgarlo à n' aquest cartell, que pol figurar entre los mi- 
llors del millor certamen estranger. 

Un altre acontexemenl de la temporada, ahon va tenir 
lo dibuix força brillant representació, va ser la manifestació 
delCírcol de Sant Lluch. Aquesta il-lustrada societat, que 
durant r any que acaba de transcórrer ha vist nodrir ses 
lluhidíssimes files ab la major part de les personalitats que 
forman nostra aristocràcia artística, va celebrar, la passada 
primavera, la quarta exposició anyal, ab seccions de Pintu- 
ra, d' Esculptura, d' Arts decoratives y una molt important 
de Dibuix. Dels recorts d' aquella exhibició se destaca en 
primera línia lo del valent esbóç esculptórich d' en Joseph 
Llimona L' Home guiant la Força, concepció mascle y 
significativa que 's comptarà entre les obres capdals de la es- 
culptura catalana. Lo quadro marinesch d' en Baixeras 
Noves de la guerra y 1' exquisit retrato de la Maria Oller, 
pintat per en Sardà, també venen agradablement à la me- 
mòria, entre altres de les representacions que figuravan en 
la sala del Círcol, concorreguda durant molts dies per lo 
bó y millor de la Barcelona intelectual. 

Una feliç combinació ideada pels socis de Sant Lluch» 
sempre amatents à donar al art del «blanch y negre» la im" 
portancia que li es deguda, va permetre que 'Is aficionats 
se 'n poguessen emportar, com à recort de la seva visita al 
Círcol, dibuxos originals d' entre un número considerable 
d' exemplars, firmats pels primers artisias de la terra. 



-- 87 - 

Y anem ara à la magnífica, à la superba exposició d' en 
Ramon Casas, inaugurada à darrers d' Octubre à càn Parés. 
Manifestació sense precedents y sense exemple, clou glo- 
riosament la temporada de 1899, y si per una banda repre- 
senta un dels aconlexements més grossos del art català, 
per r altra significa 1' apoteosis més espléndit del dibuix. 

A una exposició essencialment iconogràfica com la pro- 
gectada per en Casas, hi havían de figurar los admirables 
retratos al oli que lo genial artista ha produhit; no podia 
mancarhi de cap modo aquell Erick Satie que es üna de 
les representacions més significants que s' hajan vist, ni 
podia mancarhi aquella Sra. E. Ç. la germana del autor, 
que es lo millor troç de pintura que haja fet un català. 
Però lo contingent més gros de la exhibició era format per 
aquella prodigiosa sèrie de carbons, poch ó molt acolorits, 
ahon ha quedat fixada pera sempre més, ab tot 1' esbatech 
de la vida y ab tot 1' accent del caràcter, la abigarrada sem- 
blança de la actual generació barcelonina. Solzament un 
artista com en Ramon Casas podia empendre la tasca de 
perpetuar les viventes figures dels hómens del seu temps, 
poetes y literats, músichsy pintors, polítichs y periodistes, 
y aplegarlos en una maravellosa colecció d' improvisats re- 
tratos, com may 1' haja feta cap mestre antich ni modern. 
Solzament en Ramon Casas podia llençar à la vida eterna 
del art aquella incomparable iconografia de la Barcelona 
contemporània, com may 1' haja tinguda cap generació de 
cap ciutat del mon. 

Al sortir de la Exposició de retratos de càn Parés, tot- 
hom se n' anava ab la impresió d* haver assistit à un es- 
pectacle artíslich excepcional, y ademés'un se 'n duya lo 
convenciment de que no es pas lo quadro al oli la gran 
finalitat de les arts gràfiques, sinó que en mans d'.un artista 
genial no mes calen un troç de paper y un troç de carbó 
pera representar les formes y la vida ab tol lo seu caràcter 
y tota la seva intensitat. 

R. Casellas. 



LA VEU DE CATALUNYA 



Clams d' ancoxa y dolor s' ouen retrunya 
pel plà, per ra ribera y la montanya... 
Redressa '1 frofet serena, Catalunya, 
y axí^li parla àla abatuda Espanya: 

— La sort advetsa y dels ingrats 1' ultratge, 

en llàgrimes desfan lo cor sensible; 

per qui serva 1' amor à son llinatge, 

r oblit dels qui alletà... té d' esse horrible! 

D' erros fatals en la cadena presa, 
quelcom purgues tal volta que te infama: 
mes feblesa es lo plor, y no feblesa 
sinó virior, ton salvament reclama. 

Deu, que 't creà per ésser gran y forta 
y dins tes venes raigs de sol fonia, 
no ho voldrà pas que pugan veure morta 
la' que en sos braços fins dos móns unia. 

Aparta donchs de tu, la llengotera 
gentussa que t' enganya aduladora; 
la copa llença ab que ensopirte espera, 
espolsa M fanch que '1 mantó 't descolora. 

Rebossa d* aquest trono les cortines 
sols de oripell, ab que à los ulls amagues 
de ta grandesa secular les ruines 
y de ton poble decaygut les plagues. 

Debades, lo clarí al vibrà en 1' arena, 
la banyada del brau al poble exalta 
y à la cridòria ab que lo seny malmena, 
la divisa à guanyar la barra salta. 



k 



Rendit pel cansament al novell dia 
la tasca cotidiana per fer dexa... 
y estragat, embrutit... va fent la via 
en que ni del fuet 1' esclau se quexa! 

Ell garrotat, del cortesà 1' astúcia 
ab la honra y los bens patris trarfiqueja; 
de drets y llibertats ne fa una argúcia; 
del despreci dels bons, ne diu enveja. 

Mentres xucla al obrer lo moll dels ossos, 
fa lecayo al talent, nega à la ciència, 
sofistica les lleys... y dexa à trossos 
ta corona, estrellarse en la impotència...! 

Axis s' enfonzà un temps I' altiva Roma, 
axis també Bizanci 's deshonrava... 
Quan la sanch se corromp degrades 1' home 
y tant més s' enalteix com llima ó cava. 

Al amor del treball la llar prospera; 
la unió dels pobles fà la pàtria forta... 
potser no hi haja al mon millor bandera 
que la que als segadors à trescar porta! 

Tant-de-bó '1 vent que entre sos plechs murmura, 

iogrés, Espanya, serenar ta pensa...! 

^•No veus r abím.í* ^'No vols salvarte.^ Atura 

lo pas... Mon llavi à cap orgull encensa... 

La Catalunya que en lo Bruch lluytava 
y à Girona ab sa sanch revermellía 
les Quatre Barres que en 1' escut posava, 
que '1 Tanto Monta engarlandat havia. 

La Catalunya pel treball honrada, 
la Catalunya per I' amor potenta, 
que cada jorn mira exi 1' sol llevada 
y beneheix lo pà que la sustenta; 



— 90 — 
Que té de ferro 'I braç, sanch rehinosa, 
tranquila la conciencia y gens ni mica 
torbat lo seny, perquè la salut gosa 
del qui sens odi les virtuts practica; 

Ab veu sincera y la mà al cor posada, 
la cura de tants mals te invoca y prega; 
acull la veritat una vegada...! 
la sirena que 't pert lluny teu engega...! 

Torna, com fores^ generosa y lliure 
que es lo Cel, no 1' atzar, qui als bons ajuda, 
dexa à tos fills cad' un en son dret viure; 
mereixte de tots ells ésser volguda. 

Al sech llorer, ans de rebrots sens nombre, 
empéltahi la olivera benfactora: 
qui pot referse del treball à la ombra, 
quan no axampla la hisenda, la millora. 

Del pla, de la ribera y la montanya, 
la immunda plaga dels vampirs allunya...! 
^•Duptas-encara? ^'Duptas....'* j Pobra Espanya, 
si no escoltas la veu de Catalunya! 

F. Ubach y Vinyeta. 



PENSAMENTS DEL VENERABLE PALAFOX 

Extrets de sos Dictàmenes espirituales, morales y politicos, y dedicats 
al govern d' Espanya, per Francisco Albó y Martí 



LV. 
El arte grande de los grandes Reyes, cuando dominan 
diversas naciones, gentes y condiciones, es hablar à cada 
uno en su lengua, esto es, darse por nacido, y criado en 
cada Reino, ó nación de aquellas. 



— 91 — 
LX. 
Los Ministros en los puestos de la República, no habían 
de tener mas duración, que lo que aceriasen à.servir. 

LXXXIi. 
Gomo no se puede aplicar un bocado à muchos caballos, 
ni una ley, ni forma de gobierno à diversos Reinos; porque 
como las caras son diferentes, lo son los ingenios, los na- 
lurales, y las condiciones de las Naciones. 

LXXXIII. 

Màs fàcilmente aprenderé yo la lengúa de un Reino, que 
todo un Reino, y sus vasallos la mía. Así han de procurar 
los Reyes ajustar su humor à los de sus Reynos, por no 
ser posible que todos los Reinos y vasallos, siendo tantos 
y tan diversos, y contrarios en humores, y condiciones, se 
ajusten à su humor. 

CXXXVI. 

Como cuando se sube toda la sangre à la cabeza, se ahoga 
ella, y perece el cuerpo; así cuando todas las utilidades van 
al Fisco, se queda sin sangre el Reino. 

CXLI. 
No es descrédito el vivir perseguido, sinó el perseguir. 

CLXII. 
El buen gobierno no ha de desesperar los vasallos; por- 
que los que son corderos consolados, no se vuelvan leones 
desesperados. 

GLXXI. 

Así como se publican premàticas contra el Pueblo, se ha- 
bían de publicar contra los que las publican; porque màs 
necesidad tiene de sanidad la cabeza que los pies. 

CLXXXVII. 
Que el vicio que es duice al Fisco y amable al Pueblo no 
se remedie, pase; però que el que es amargo al Rey porque 
se le roban, y amargo al pueblo, porque lo desuellan, no 
se remedie, no corrigiendo los Ministros malos de juslicia, 
y de hacienda, es malísimo. 



— 92 — 



LO DOT DE LA NETA 



Lo fill del senyor mestre 
diuen que s' ha promès 
ab la Maria Rosa 
del poble d' Alcover. 
Hermosa es la donzella 
com pom de clavellets, 
quelcuns creuen que es rica, 
més altres que no ho es. 

Bonica n' es la néta, 
bonica y no s' ho creu. 

Concertan ja la boda 

lo pare del promès 

y r avi de la néta 

lo jorn de Sant Joseph. 

En tot està conforme 

lo pare del donzell, 

més no han tocat encara 

la part del interès. 

Bonica n' es la néta, 
bonica y no s' ho creu. 

Lo dia dels capítols 

lo mestre diu al vell: 

— Digaume, ara, si us sembla, 

lo dot que li doneu. 

— Senyor mestre, escoltaume, 

senyor, si vos voIéu, 

pareu bones orelles 

y vos ho explicaré. 

Bonica n' es la néta, 
bonica y no s' ho creu. 



L 



— 93 — 

— La meva néta aporta 

lo dot que posseheix, 

que son la boniquesa, 

r amor, la honra y la fé. 

Millors finques no 's troban 

ni aquí ni en cap indret, 

y axó es quant va dexarli 

sa mare que es al cel. — 

Bonica n' es la néta, 
bonica y no s' ho creu. 

— No es pas axó '1 que cerco, 

lo mestre li diu prest, 

que de 1' amor y la honra 

no s' omple cap celler. 

Mes r avi, li replica: 

— Axó es lo que ella té 

y, jo, no caso encara 

r amor ab 1' interès. 

Bonica n' es la néta, 
bonica y no s' ho creu. 

R. Roca y Sans. 



LA BELLA MORT 



Vigilia hermosa de Reys, 
per Sor Agnès dirigides, 
les monges de Sant Joan 
al bon Jesuset vestían. 
Mare Abadessa fa temps 
que es una rosa marcida; 



— 94 - 
ab tres setmanes de llit 
es ja més morta que viva... 
Ella avuy no hi podrà anar 
à vestirlo, com solia, 
al bon Jesuset aquell 
que tant anyora y estima. 

Mare abadessa ha cridat 
à Sor Agnès que sospira: 
—No sospireu Sor Agnès 
ja us hi faré companyia; 
si cames no hi poden dur 
m' hi portarà una cadira.— 
Si se 'n prova d' axecar 
li roda '1 cap desseguida; 
quan en terra ja té 'Is peus 
sembla que tota 's revifa: 
no es pas lo cap, es lo cor 
qui r alenta y qui la guia. 

Les Monges s' han entristit 
quan Mare Abadessa arriba; 
del llantió de sos ulls 
veuen que n' hi fuig la vida; 
li acostan lo Jesuset; 
ella somriu y ho estima; 
li passa 'Is dits balbs pel front; 
lo besa d' esma; se 'I mira, 
y ab Ell lo cor, ben estret, 
Mare Abadessa moria. 

A. BORI Y FONTESTÀ. 



Més val justament blasmar, que falsament llohar. 

Boca qui menja fel, no pot escupir mel. 

A la boda del fijlol, qui no t' hi convida no I' hi vol. 



- 9.5 - 
DE RETORN DE GRÈCIA 



I 



AL AMAT MOSSÈN MIQUEL COSTA, HABITADOR EN LA VILV DÉ 
POLLENÇA. SALUT E GRACIA. 

Moll car amich: Per çò com sabem quen haurets plaer, 
vos cerliíTicam que nostra cara companyona, nostres fills e 
nos som ben sans e en bona disposició de nostres persones, 
Deus mercè, preganiuos que de la vostra sanitat nos ceriifi- 
quets souin per vostres letres, car axi matex naurem asse- 
nyalat plaer. E de la vostra letra de 4 dabril passat respòn- 
siua à un altra nostra per nos à vos tramesa, vos en donam 
moltes mercès, e de saber les coses en ella contengudes 
gran goig hauem haut. 

Sapiats que nos, la marce de Deus, cumplit hauem no fa 
gayres jorns nostre viatge à Grècia e Itaüa venturosament 
e salva. E jatsia que segons juhi dels metges no eram fora 
de tot periyll del nostre accident dels ulls, confiants en 
Deus, nos meterem en cami, e en aquesta confiança lo du- 
guerem a cap ab creximenl de be e donor. 

E de les marauelles que vist hauem molt nos caldria re- 
citar si temps haguessem e complerta sanitat dels ulls. Mas 
entre aquelles nos metem en primer loch lo Castell de 
Cetines (i) qui es la pus richa joya qui al mon sia e tal 
que enuides tots los Reys de chrestians lo porien íer sem- 
blant (2). E après també hauem vist lo fort castell de la 

(i) Axis anomenavan los Catalans, al igual que 'Is 
Franchs, la famosa Acròpolis d' Athenes, la qual, com su- 
posa molt acertadament lo historiador tudesch Gregoro- 
vius, degueren enriquir ab noves fortificacions. Desgracia- 
dament lo purisme clàssich dels novells athenesos ha des- 
truït la major part de les construccions de la Etat mitjana. 

(2) Aquest notable elogi de la Acròpolis y de les seves 
maravellesno es nostre, sinó del Rey Pere IV d' Aragó. Lo 
trovarem en un modest document que descubrirem escor- 



-96- 
Liuadia (i), hon dehien papers antichs que fo lo cap del 
beneuenturat Mossenyer Sanet Jordi qui era notable relí- 
quia. E nos desijauem hauerlo vist, senyaladament per 
dues rahons. La primera per tal com molt lo cobejaren al- 
cuns Reys passats Darago: la segona perquè lo dit Sant 
haja estat sempre bo e astruch à lo nostre gloriós casal Da- 
rago. Mas jatsia la nostra diligència fos gran, e moll singu- 
lar la devoció que nos hauem per lo dit Sant, no poguérem 
trobar la venerada relíquia, de que haguérem desplaer 
fort gran. 

E nos vehents aço endreçam nostre viatge à la ciutat Des- 
líues (2) hon fo nat aquell gran capità, à qui appellauen 
Epaminondas. 

E sapiats que los poblats en lo ducam de Alhenes parlen 
encara lo bon greguesch, qui es lengua sotii e molt polida 
e tal que hom creu oir cants daucels o musica de paradís. 
Mas nos vos escriuim en la lengua dels conqueridors, car 
som informats, senyer, que la entenets mills que lo nouell 
greguesch. E encara volemuos recitar de la nostra anada à 
la muntanya del Parnas, qui es mes alta que lo Puigmajor 
de la vostra illa de Mallorques, e trobam son cim cobert de 

collant lo rich arxiu del nostre antich Casal, document en 
lo qual lo Rey cerimoniós concedeix, à prechsdel bisbe de 
Megara, als Catalans d' Athenes, una guarda de dotze 
hómens d' armes pera defensa del anomenat castell de Ce- 
lines. Aquest elogi es lo primer testimoni en lo que 1' Occi- 
dent mostra tenir de nou consciència de les belleses del 
Parthenon, dels Propileus y del Erechtheion, y per la seva 
extremada importància ha sigut reproduhit y traduhit del 
català per tots los historiayres contemporanis de Grècia 
(Gregorovius, Neroutzos, Constantinidis, Kalligas, etc). 

(i) Livadia, la antiga Levadea dels temps de Pausanias 
y Plutarcus, sols atenygué llavors una gran anomenada pel 
cèlebre oracle de Trofonios, qui feya competència al de 
Delphos. Los Catalans feren de la seva ciutadella la primera 
plaça forta del Ducat, y de la vila la capital militar, axis 
com Thebes era la capital civil. Avuy es una de les viles 
més industrioses y pintoresques de la Grècia. 

(2) Conformantse à la pronunciació grega moderna los 
Catalans anomenavan Destiues à la antiga Thebes, pàtria 
de Pindar y Epaminondas. 



— 97 — 
neu, jatsia fossem a mitg juliol, que talment paria marbre 
dun mont que en aquelles partides anomenan lo Pante- 
11 (i). E en la antiquitat habitauen aquella muntanya unes 
deeses qui comunicauen giny e art de inspiració pera me- 
tre en rim los pensaments. 

E sapiats, caramich, que deturantnosà Castri, que abans 
dehíen Deiphos (2), ahon diuen que fo en temps passats 
la sibyia duna falsa ydola qui pronusticaua les coses futu- 
res, feta collacio anamnosen a delilar a una font molt fres- 
quiuola e coberta de verdor que los naturals apellan Cas- 
talla, e aytant de temps fom la, embadalits per la bellea 
del loch, que hom veya ja les steles del cel. 

Queus diré.^ Que per curtes jornades hauem recorregut 
tota la Grècia ferma, desde la Sola, que avuy diuen Am- 
phissa (3), fins à Negrepont. E en lo golf de Corent (4) en- 
fortís molt la mar, tant que prouocaue'a ostech e a vòmit; 

(i) Panteli, no es mes que la forma catalana de Pente- 
lich, mont proper à Alhenes, d' hon se trau lo marbre més 
famós y preuat de Grècia. 

(2) No hem trovat cap alusió à Deiphosen los documents 
de la època de la dominació catalana. Axis es que ignoràm 
com aquests anomenavan lo lloch que feu immortal lo tem- 
ple del oracle d' Apollus Pythius, Prop de les runes del 
famós santuari, y à major altura que aquest, se trova lo 
poblet de Castri, d' uns 900 habitants, qual batlle nos rebé 
ab molta amabilitat y nos invità à dinar, en nostra excursió 
per r interior de la Grècia continental. 

(3) Al visitar la actual ciutat d' Amphyssa, que compta 
ara més de 5. 000 ànimes, no tinguérem mes obgecte que 
conéxer la antiga Salona ó Sola dels Franchs y Catalans, y lo 
sea vell castell arrunat, última fortalesa que 'is nostres an- 
tepassats conservaren en la terra grega. Én ell romangue- 
ren fins los temps de la invasió de Bayacet. Dos jorns esti- 
guérem en la Sola, y la visita del seu castell, quals mura- 
lles se conservan encara en bastant bon estat, nos produhí 
una fonda impresió despertantnos los recorts de la tràgica 

» historia dels darrers Fadrichs d' Aragó, última dinastia 
feudal catalana de Grècia. 
(4) Lo golf de Corent es lo que dihém avuy golf de Co- 
rinto. La denominació catalana castlça es Corent. Es la que 
se llegeix en los documents y cartes geogràfiques de la Etat 
'» Mitjana. Seria una bona obra llinguístlca la de restituir al 
7 



-98- 
mas nos la marce de Deus, no sofFrim del mal de la mar, 
mas suauem com si fossem en un bany. 

De moltes altres coses que podríamuos recitar no vos en- 
tenem pus a escriure, com aquesta letra sia ja assats longa: 

Manats me, car amich, ço queus placia; e si res volets 
daquestes partides scriuitsnosen car nos ho cumplirem de 
bon cor. La Sancta Trinitat sia tostemps guarda vostra, 
eus faça prosperar segons nos desijam. Scrita en la vila de 
Sant Boy del Llobregat, dicmenge, ora dalba, a XI dies de 
Setembre del any MDCCCXCVL 

Antoni Rubió y Lluch. 



QUADRO NEGRE 

Darrera una mampara japonesa 

y à prqpet del balcó 
escrivia una carta... dues cartes... 

sens tremolarli '1 pols. 

Als cinch minuts se 'n va cap al suicidi; 

s' apunta 1' arma al front 
y cau omplint de sanch la fastuosa 

catifa del saló. 

Hi corra la família desolada, 

y allà, al costat del mort, 
la viuda hi dona à llum un nen que plora, 

plora, ignocent, son dol! 

Claudi Omar y Barrera. 



català ab tota sa puresa los noms geogràfichs extrangers, 
que avuy vestim à la castellana ó à la francesa, desfigurant 
lo caràcter de la nostra llengua, que en temps més venlu- 
rosos tenia una vigorosa força plasmant d' assimilació. 



— 99 — 
LA BANDERA GREMIAL 



I 



jSalut, peno del poble! 

Com si fugir volguesses d' un poble que 't fa mofa 
y oblida que ets de Pàtria lo venerant trofeu, 
has pres avuy per guarda de ta sedosa estofa 
les voltes ennegrides de nostra antiga Seu. 

En r ampla nau del temple, à ran del presbiteri, 
pel flam enllumenada de mil y mil brandons, 
arreu 1' encens voltant-te de flayre y de misteri, 
t' he vista corn relíquia de grans generacions. 

En calma magestuosa, plegada y escayenta, 
mostrant les roges barres del nostre vell escut, 
al cor li recordavas, de raça més valenta, 
la llibertat y 1' honra, la ciència y la virtut. 

Semblavas jsanta herència! vetllar algun cadavre 
dels qui à tos peus dormían, vilans y cavallers, 
y parexía 1' ombra formar d' en Jaume Fabre 
la blanca fumerola vessant dels encensers. 

jQue sola que 't mirava, magnífica senyera! 
y al cor quines punyides, sentint dessobre meu 
à un sacerdot retraure en llengua forastera 
lo reng capdal que un dia volgué donarte Deu. 

Al oure aquella parla que ab tu tan poch s* hi esqueya 

mos polsos bategavan ab batre de martell 

y en 1' urna envellutada hon son cadavre geya 

ab son acer trucava en Berenguer lo Vell. 

Llavors, tristesa fonda lo cor de fel m' omplia 
y seny-torbat jo 't veya frisosa alatejant 
ab alateig de fènix que alegre renaxía, 
ab magestat superba, ab força de gegant. 



— 100 — 

Y à tos batechs s' obrían à poch à poch les lloses 
que tancan les despulles d' aquells faels difunts 
que de 1* extrangería, com rius en les rescloses, 

les rengles empaytavan, los morts dexanthi à munís. 

Y mentres tremolavas al goig de renaxença 
com r au poruga y lassa un colp lo torb passat, 
de cada vas mortuori n' exía sens temença 

la seca calavera d' un menestral honrat. 

Ab veu que ressonava com funeral absolta 
dels menestrals les ombres parlavan à mon cor, 
y son ressò fatídich baxant de 1' alta volta 
mon ser tot estremia ab tétrich tremolor. 

Dels morts que s' axecavan les fulminants paraules 
als altres aplegavan en rotllos à ton peu 
y 'Is llums tots tremolavan, y 'Is sants en los retaules 
sentint dels antichs gremis la atronadora veu. 

Com planes mitg perdudes del llibre de la Historia 
als morts jo 'Is entenia parlar de sa dissort. 
jOhíu, donchs, lo que deyan los segles d' alta glorial 
jOhíu la veu irada d' un poble que ja ha mort!: 

«Salut, bandera santa, joyell de la corona 
»que '1 front de nostra pàtria perdé ab ses llibertats. 
»Salut, peno del poble! Lo Deu te giiard te dona 
»r esbart que s' aplegava devall tos plechs sagrats. 

«Nosaltres t' enlayrarem demunt de nostres testes 
»mostrant te al Feudalisme, que al véuret, tremolà; 
»ab tu matarem odis y esclavituts funestes, 
»per tu lo fill del poble fou digne ciutadà. 

»Prenent-te per senyera en nostres fets de guerra, 
»anarem à la lluyta tothora ab cor valent; 
»si un jorn gent enemiga s' entrava per la terra, 
»b'iiii prompte 't desplegavam al toch de Sometent. 



t 



— lOI — 

»Tu 'I flam vares encendre de germandat sagrada, 
»la lley de Deu dictares, consol en la dissort, 
»per tu i' orfe trovava família y llar honrada, 
»als tristos que plora*^an prestavas dolç conhort. 

»Lo seny enllumenares dels feynadors poch destres, 
»y en son mester saberes ben prompte ensinestrals; 
»per tu la petja sabia seguían dels bons mestres 
»omplint arreu la pàtria d' hermoses Catedrals! 

»Per tu, lo Ilor cenyiren les eynes del ofici, 
»lo mall, la llençadora, 1' agulla y lo cisell; 
»les mans dispostes sempre de Pàtria al sacrifici: 
»quan reposava I' eyna vetllava lo fusell. 

»Per tu, que eras lo símbol de llibertat ben noble, 
»pogué r obrer asseures als banchs del General; 
»per tu tingué lo poble govern pel meteix poble, 
»per tu santa justícia dictà lo Braç real. 

»Y al veure xarbotada ta lluhidora seda 

»de sanch de gent iraydora, nostra ciutat cenyint 

«ben prompte als murs formares com una humana cleda 

»aquella Coronela, terror de Felip quint. 

»Mes Deu va signar 1' hora. Com astre que s' apaga 
»ton brill excels perderes, peno triomfador; 
»engrillonada y ferma morí nostra niçaga 
»y ab ella Catalunya, ferida al mitg del cor. 

»iSenyor de les justícies! Mercès te sían dades 
»ja que morirem dignes, sens perdre nostra fé; 
»y no 't veyém joh poble! negant-te en les onades 
»del mar de llot del vici, sense esperar en ré. 

»,:Ahón son avuy les mostres de ta escatida ciència, 
»ahón es 1' esperit de patria.^^ ahón es lo cor valent.^ 
»Capdills de causa estranya te compran la conciencia; 
»ivirtuts y llengua à V hora tu vens al mes dihent! 



— 102 

»Y en tant que una madrastra, despreci de la Europa, 
»t' ensenya sens vergonya los vicis de son fons, 
»del geni de la Indústria tu tens d' anà à la gropa; 
»iSols sabs tirar del carro d' estúpits histrions! 



Al toch d' una campana mon somni s' esvania, 
flectí 'Is genolls en terra, ma vista humiliant, 
la gremial bandera en lo seu Iloch seguia... 
r encens en nuvolades pel temple s' esbandia 
y r Hòstia sacrossanta llevava '1 Celebrant. 

Bonaventura Bassegoda. 



RETALL HISTÓRICH 



Una de les virtuts cíviques més remarcables que caracte- 
risaren als aniichs Consellers de Barcelona era sens dupte 
r escrupulós esperit de justícia ab que inspiravan sempre 
sos actes y deliberacions, sens que en los plats de la balança 
pesàs menys la rahó del humil que la del poderós. 

Abans que la revolució vingués, ara fa un segle, à pro- 
clamar los tan bescantats drets del home, aquells honora- 
bles Magistrats, representants genuins d' una ciutat lliure, 
rica y forta, que casi constituïa una petita república, ja 
conexían, y al abrich de les preuades llibertats de que gau- 
dían, practicavan ja la igualtat, en sa més recta accepció y 
pura significança dintre 'Is furs de la rahó y lo veritable dret. 

Axí, quan los sagrats interessos de la Pàtria catalana, dtl 
Concell comunal ó bé d' algun de sos conciutadans corrían 
la amenaça de quelcom perillós, amatents exían los Con- 



( 



— 103 — 
sellersà deféndrels, fentho ab igual voluntat, bon zel é in- 
domable fermesa tant si lo greuge, lesió ó contrafur perve- 
nía de dins com de fora, de baix com de dalt, baldament 
se les haguessen d' haver ab lo meteix monarca; lo que do- 
nava lloch à no escassos actes d' heróych civisme y à con- 
tencions de gran rebombori, que avuy casi del tot perduda 
la llevor d' aquells prohoms sencers, de caràcter de roure, 
y cambiada la manera d' ésser política y social, no sols 
causarían maravella sinó que fins per molts, serían mote- 
jats d'atreviments impolítichsóde grollera irrespectuositat, 
quan no d' insensata rebeldía. 

Nombrosos y de no fluxa importància son los fets de 
semblant mena que registra la historia escrita; emperò 
jquants més no deuen ser los inèdits que jauen entre la 
pols y r oblit dels Arxius, esperant una mà piadosa que '|s 
desenterre! 

Fullejant fa pochs dies lo Registre Cinquè de letres closes 
dels anys 1462 à 1468 (i), al eizar vàrem toparnos, ab un 
d' aquests datos, que si bé als ulls d' algú pot aparentar 
una insignificança despreciable, nosaltres I' estimàm per un 
eloqüent exemplar del civisme digne y mascle que alenava 
en lo pit de la honrada gent catalana d' antany. 

Declarats D. Joan II, sa muller D,* Joana Enriquez y tots 
quants los seguissen y valguessen per enemichs püblichs, y 
decretada sa expulsió de Catalunya, segons acorts presos 
per la Diputació à 9 y 1 1 de Juny dé 1462, lo dia 1 1 d' Agost 
propseguií, lo Principat proclamava Comte de Barcelona al 
rey Enrich IV de Castella, enemich del d' Aragó. Donchs 
bé; los Consellersde Barcelona, los quals de comú acort ab 
lo Consistori de la Generalitat havían generosa y voluntà- 
riament olorgat la corona comtal al monarca castellà, prop 
de quatre mesos després, cumplinl ab un de ver de justicia — 
com ho era lo de protegir los drets d' un ciutadà — no tin- 
gueren empaig en demanarli la satisfacció d' un modest 
crèdit de 200 florins, que feya la friolera de cinch anys 
devia don Enrich à un mercader barceloní. 

(i) Arxiu municipal. 



— 104 — 
La lletra que al efecte li trameteren, enclou en lo fons 
tanta virilitat com concisió y humiliós respecte en la forma. 
Heus aquí son text literal, que 'ns conplavem en transcriu- 
re sens comentaris, per portàrsels ja lo meteix document: 

«Al molt alt e molt excellent lo Sr. Rey» 
«Molt alt e molt excellent 
Princep e virtuós senyoD> 

«Sinch anys han passats en lo temps que per vostra S.»a 
foren tramesos en Nàpols certs embaxedors al alt Rey don 
Alfonso de inmortal memòria e tornantsen los dits Em- 
baxedors e essent en aquesta Ciutat, per en Pere Clusa 
mercader de aquella los foren prestats doscents florins 
segons per ell de aço som stats inforrsats. E com lo dit Pere 
fins vuy no haie cobrade la dita quantitat, perço S.oi" molt 
excellent humilment supplicam vostra gran senyoria li sia 
plasent vista la veritat del dit prestech manar la dita quan- 
titat ésser restituïda al dit Pere Clusa e aquell sia presta- 
ment expedit en sa justiçia. E serà cosa, S.or molt excellent, 
ho reputarem a gràcia e mercè a vostra gran altesa la qual 
la Divina M.tat vulle conservar al regimen de sos Regnes e 
terres beneuenturadament 'e votiua ab gloriós exalçament 
de vostra Real corona. Scrita en Barchinona a ii. de De- 
embre del any de la natiuitat de nostre S.or MCCCCLXII. 

Senyor 
Vostres humils seruidors e vassalls qui besanis 
vostres mans e peus humilment se recomanen 
en vostra Gracia e merçe. Los Consellers de 
Barchinona.» 

Alfons Damians y Manté. 



Bou solt, se llepa com vol. 

Deu me do brega ab gent qui m' enienga. 



— io5 



DE LA ILIADA D' HOMER 



(Fragment del cant XVI) (*) 
MORT DE PATBOCLE 

La llança forta y llarga y ben capsada 
de bronzo, ja Patrocle de primer 
va perdre, y la corretja ja afluxada 
del escut y cuyraça deslligada, 
Apol-lus, fill de Zeus, la hi va desfer. 

D' esglay tremola 1' héroe y ja s' atura, 
quan Enphorbus, troyà, que poch abans 
vint grechs va destinà à la sepultura, 
que, ab la llança y cavall, es la figura 
més ayrosa y gentil d' entre 'Is Troyans; 

Per la espatlla *1 fereix y torna enrera 
y 's barreja ab l'estol de combatents; 
Patrocle, ja mitg nú, la llança fera 
se trau, volent fugir mort carnicera, 
y cerca als seus depres^a y tot corrents. 

Héctor, que '1 veu ferit, va à la escomesa, 

li atravessa ab sa llança lo costat, 

li fica tot lo ferro y ab tristesa 

tot lo poble dels grechs, vegé ab sorpresa 

caure à Patrocle en rius de sanch banyat. 

Y axí com lleó dalt de la serra 
d' un mont altiu, hi trova algun senglar 
que à una petita font, sedent s' aferra 
y, volent tots dos beure, el lleó aterra 
d' una mossada al enemich boscà; 

(*) Eix fragment forma part de la versió complerta de la Iliada 
m llengua catalana. 



— I o6 — 
Héctor també ab sa espasa pren la vida 
del héroe grech, lo bregador més fort, 
y, enorgullit per la victorià, crida: 
— iPatrocle! ^'per qué 't creyas desseguida 
nostra ciutat tornar en camp de mort? 

^•Pensavas nostres dones fer esclaves 
y duries cap à Grècia ab vostres naus? 
jOh foll! ^-dels meus cavalls no 't recordavas 
y per rey de la llança no 'm miravas 
entre 'Is troyans que lliuro d' ésse esclaus? — 



Dexava al mort tombat boca terrosa 
y montava al costat d' Antomedont; 
tenia set de lluyta més gloriosa 
y 'Is cavalls de Peleu, de crin hermosa, 
entre pols se '1 van dur vers 1' horitzont. 

Arthur Masriera. 



ÍNTIMA 



No ets de ma terra però la estimas 

y axó ja es prou, 
que axis la flama del cor m' animas 

ab un foch nou; 

nostre llenguatge en tos llavis posas 

y al cor tens fé, 
si catalana à dirte no, gosas 

jo te 'n faré. 

Manel Rocamora. 



— 107 — 

LO RAIG DE SOL 



Lo bon Jesús jugava 

dintre '1 breçol, 
ab la llum que '1 besava 

d' un raig de sol. 

Lo raig de sol tentina 

per entre 'Is rulls, 
y s' amaga en la nina 

de los seus ulls. 

Los seus ulls ja 'n clohía 

poch à poquet; 
y, rihent, s' endormía 

bon Jesuset. 

Bon Jesuset filava 

los somnis d' or, 
y lo raig de sol n' entrava 

dins del seu Cor. 

Dins del seu Cor ha vista, 

per sanch y pló, 
gravat 1' historia trista 

de la Passió. 

La Passió ja 'n repassa 

fins à la Creu, 
y al llegir se li glassa 

lo Cor com neu: 

De r esglay ja se 'n mora 

lo raig de sol... 
Y, bon Jesús, ay! plora 

dintre '1 breçol. 
P. Palau Gonzàlez de Quijano. 



— io8 



DOS INVENTARIS INTERESSANTS 



Sapigut es que 1' edifici hon eslàn inslalades la Reyal 
Audiència lerriíorial de Catalunya des lo 1718 y la exce- 
lentíssima Diputació Provincial de Barcelona desde 1' any 
1845, fou desde son origen fins fà cent vuytanta cinch anys 
única y exclusivament palau de la Generalitat ó Diputació 
catalana. A aquella època en que per la voluntat omnimoda 
de Felip V varià aquell antich casal d' estadant fàn refe- 
rència los dos inventaris inèdits que graciosament nos ha 
proporcional lo molt repulat hisloriayre D. Salvador San- 
pere y Miquel, pera publicarlos en aquexes planes. 

Tal com va copiarlos dit senyor en 1' Arxiu de Simancas 
hon se cusiodian los originals, los donàm à conéxer à nos- 
tres llegidors. 

Copia. =Relación de las Alajas que se hallan existentes 
en la Casa de la Diputacion, como por menor se expresa 
en esta relacion es como sigue: 

Primeramente una relíquia grande de Plata dorada en 
quadro con un vidrio y diferentes figuras, que està coloca- 
da la canilla de la pierna de S.n Jorge y sobre de dicha re- 
líquia por remate ay un relicario de Plata dorado con un 
vidrio con seis puerias y una crus encima por remate. 

Ilt. otra relíquia de plata con la sangre de S.n Jorge con 
quatro figuras. 

itt. un relicario de Plata con un cristal y S." Jorge à 
cavallo. 

Itt. un relicario de plata dorada guarnecido de piedras 
moradas con una crus en el remate. 

Itt. un S.n Jorge armado à cavallo de plata con la peana 
de plata y dragón à los pies del cavallo y una cueva en la 
peana todo de plata blanca. 

Itf. una S.ta Mag. na de plata dorada con su peana de pla- 
ta dorada. 



— 109 — 

Ilt. ocho candeleros grandes de plata. 

Itl. una crus de plata con la ynmagen de Christo dora- 
dos los cavos de la crus sin peana con el caracol de yerro. 

Itl. una crus de plata dorada con diferentes gravaduras 
con su peana de plata dorada y esmaltada con una ymagen 
de la virgen en la peana. 

Itl. un vaculo de plata dorado Episcopal labrado. 

Ilt. un calis de plata dorado, con su Patena. 

Ilt. otro calis de plata dorado con su Paiena. 

Ilt. otros dos causes de plata dorados con sus Palenas. 

Itl. dos Zidras de plata doradas y gravadas à modo de 
vinageras grandes. 

Iil. oira Zidra de plata dorada y gravada, lamvien à modo 
de vinagera. 

Iil. dos Globos en la misma forma de calis de plata dora- 
dos y gravados. 

Ilt. seis vinageras de plata para celebrar misas, y las dos 
doradas. 

Ilt. tres osiieras de plaïa blanca con sus tapaderas. 

Ilt, ires plalillos de plaia el uno dorado. 

Itl. una campanilla de plata dorada. 

Itl. un hisopo de plata. 

Ilt. una Pas de plata dorada con la adoración de los 
Reyes. 

Itl. olra Pas de plata blanca con la ymagen de un Santo 
Christo que sirve de Juramento. 

Ilt. una calderilla de plaïa blanca gravada. 

Itt, un incensario de plata. 

Ilt. una barquilla de plaïa con su cucharita que sirve 
para los ynciensos. 

Ilt. un faristol de plata dorado. 

Ilt. una Palmaioria de plata dorada. 

itt. un Indice de plata dorado. 

I Itt. un S.n Jorge armado en pie de plata con su peana y 
un dragon. 
Itt. tres masas grandes de plata doradas con reliefves. 
Itt. una ymagen de un sanio Christo de bronse dorado 
con la crus de evano los cavos de bronse dorados. 



— 110 — 

Ilt. una caja de madera ay dentro de ella lo sigiente: Una 
arquilla cubieria de raso carmesí dentro y fuera y ai en ella 
una Joia de Oro con el nombre de Ihs. de diamanies con 
tres perlas pendienies. 

Itt. una crus de oro de diamantes con tres perlas pen- 
dientes. 

Ilt. dos sortijas de oro la una encastada una Esmeralda 
y la otra un Safir. 

Ilt. una cajilla, dentro ai un pomilo de olor guarnecido 
de filigrana de oro con una perla por pendiente y un pape- 
lilo enbuelto con ocho rubies. 

Itt. otra cajilla lamvien de madera cencilla, dentro ay 
un Ramillele de oro à modo de dos Bisaltos con perlas en- 
casiadas y dentro dicha cajilla ay dos pedasos de piedra del 
Santo Sepulcro. 

Itt. otra cajilla de madera, dentro ay una Joya de oro es- 
maltado, un Dragon, un diamante y un Ruví encastados. 

Itt. una cajilla para thener corporales y es bordada y den- 
tro ay un uiriglo de cristal y al rededor de plata dorada 
sin pie. 

Itt. un dozel grande de brocado. 

Itt. un retrato del Rey nuo S.or (que Dios G. e) en pie 
con un marco dorado. 

Itt. un dosel grande de terciopelo carmesí con galon 
de oro. 

Itt. un Frontal con la figura de S.n Jorge à cavallo y un 
dragon todo bordado con algunas piedras. 

Itt. siete Frontales de diferentes colores los mas de Tisu. 

Itt. otro dosel de terciopelo negro con sus cubiertas para 
los libros de desir misa. 

Itt. dos piesas de Tafetan negro que cubre las gradas del 
altar. 

Itt. diferentes coadernos de disir misa con algunos mi- 
sales. 

Itt. un misal cubierto de Terciopelo carmesí con otras 
dos cubiertas de carmesi. 

Ilt. una Sacra Grande bordada. 



I 



— III — 

Itt. tres piesas de damasco carmesí para el aliar que cu- 
bren las gradas. 

Itt. una cuvierta de raso verde. 

Itt. otra cuvierta de damasco amarillo. 

Itt. dos cuviertas de raso carmesí. 

Itt. dos cortinas de damasco amarillo sin senefas. 

Itt. dos almoadillas que sirven para el misal para cele- 
brar de Pontifical son de raso y damasco carmesí. 

Itt. un tapete de Tercíopelo morado. 

Itt. dos de damasco carmesí. 

Itt. otro Tapete de Tercíopelo carmesí que corresponde 
al dosel carmesí con su galon de oro. 

Itt. un pano de Tercíopelo carmesí que sirve para poner 
al lado de las gradas. 

Itt. dos cortinas de Damasco usadas una verde y otra asul. 

Itt. un pano de Felpa verde con una crus colorada. 

Itt. diferentes caidas de Brocados muí usados que son 
repartidos en la capilla y otros muí Rotos en los armarios. 

Itt. sieie piesas de damasco carmesí y amarillo que son 
cincuenta y tres caidas, con dos sobrepuestas que tienen 
ocho caidas, con cuatro caidas cada una. 

Ilt. una caja de madera aforrada de baieta carmesí, den- 
tro ai diferentes adornos para celebrar el Pontifical como 
son dos bolsas de corporales sobre calis bordados uno car- 
mesí y oiro verde con diferentes corporales, medíasy zapa- 
tos de Raso carmesí. 

Itt. tres tovallas antíguas, dos de tafetan bordadas y 
otra lisa. 

Itt. una tovalla blanca con su serrel de oro. 

Ilt. un libryto con la cuvierta de tercíopelo. 

Itt. diferentes cordones y borlas de ceda carmesí, dos de 
seda y oro. 

Itt. diferentes alvas amitos Purificadores y lababos en- 
trebuenos y muí usados. 

Itt. otro adorno de celebrar el Pontifical que es una ca- 
sulla, dos dalmaticas, dos estolas, manípulos, collares dos, 
y dicho adorno ó adreso es de tercíopelo bordado de oro y 



112 — 

aforrado de tafetan verde con diferentes cordones de seda 
carmesí. 

Itt. dos capas bordadas aforrada la una de tafetan carme- 
sí y otra asul. 

Itt. dos dalmaslícas para los acolitos de tercíopelo carmesí. 

Itt. una casulla de carmesí bordada aforrada de tafetan 
carmesí con su estola y manipulo. 

Itt. ptro trem ó adreso de tercíopelo negro bordado, afo- 
rrado de tafetan amaríllo con sus dos dalmasticas, con todo 
su adreso de cordones estolas manípulos y collares. 

Itt. una capa de brocado bordada de diferentes ímàgenes 
en medio. 

Itt. un pano de tercíopelo carmesí, con flores de oro, 
aforrado en lienso colorado. 

Itt. otras dos dalmasticas para los acolitos de tercíopelo 
carmesí y oro aforradas de tela colorada. 

Itt. otras dos dalmasticas de tafetan carmesí con sus 
borlas. 

Itt. un lapete al fondo color de perla y flores de oro y 
seda verde con flanja de oro y seda. 

Itt. una casulla de color carmesí y tafetan morado de 
otra parte, con estola y manipulo. 

Itt. un Docel de llama color de perla y asul, con flanja 
de oro, es usado. 

Itt. oiro dosel de damasco carmesí con sus borlas de seda 
carmesí. 

Itt. una Bandera grande de damasco. 

Itt. nueve cillas de tercíopelo carmesí, la una con clabos 
dorados flanja de oro y seda. 

Itt. cincoalmoadas de tercíopelo carmesí y algunos ban- 
cos de lo mísmo usadas. 

Itl. diferentes besiidos de damasco carmesí y blanco que 
sírven para musicos y trompetas. 

Itl. Diferentes panos de tapisería que en todo son treínta 
y uno, entre los quales esta la ystoría de Noe, los quales 
por los afíos atras y en el ano de 1697, se consumieron al- 
gunos con los que quedaron en las carceles reales y en este 
ultimo Sitio por aberse puesto en un aposento vajo de líe- 



I 



I 



— 113 — 

rra en la misma casa de Orden de los que representavan 
diputados para su resguardo, con las alajas de la casa, han 
quedado en la mayor parie por la umedad consumidos por 
haverios tenido en allí tanio liempo, à màs de las Uuvias 
que sobrevinieron en dicha casa. 

Itt. veinte y tres aranas de bronse honse de grandes y 
dose de pequenas, las grandes de veinte y quairo luses y 
las pequenas de dose luses. 

Ilt. dose candeleios ó brondones grandes de bronse. 

Ei Valor de las Alajas de Plata y Joias por declaracion 
jurada de los Expertos oy viernes dies y nueve de Agosto 
de mil settecientos y dies y ocho=se reducia a Dose mil 
quatrocienias cinquenta y dos libras, irese sueldos y seis 
dineros de moneda Barzelonesa. 

Copia. =Relacion de las alajas y joyas que se hallan exis- 
tentes en la Casa de la Dipuiacion de Cathaluna a mas de 
las que se an separado para el Servicio y uso de la Real Au- 
diència y para el cuito y adorno de la Capilla de San Jorge 
Pratron del dicho Principado. 

Primero dos Giobos ó Hidral con sus cuviertas de plata 
dorada y esmaltada pesan catorse marços y cinco onsas. 

Itt. dos Giobos de pie de plata dorados, pesan ocho mar- 
ços y quatro onsas. 

Itt. Una Hidra de plata blanca y dorada, pesa cinco 
marços y onsa. 

Itt. vna Pas de plata dorada con la adoracion de los tres 
reyes pesa nueve marços cinco onsas y vn quarto. 

Itt. vn Baculo episcopal de plata dorado y labrado, pesa 
ireinta marços quatro onsas. 

Itt. vn airii de plata dorado, pesa dies y siete marços, 
siete onsas y dos quartos. 

Itt. tres platós, seis vinageras, y tres cajas para ostias todo 
de plata, pesa junto quinse marços y dos onsas. 

Íltt. vn calis de plata dorado con su patena echa a lo Ro- 
mano pesa seys marços quatro onsas y dos quartos. 

Itt. otro Calis de plata dorado con su patena pesa dos 
marços vna onsa. 
Itt. tres masas de plata blanca doradas y labradas. 
8 



— 114 — 

Itt. vn pectoral de Obispo à modo de crus de oro con 
onse diamanies y tres perlas. 

Ilt. otro pectoral de oro con veinte diamantes y tres 
perlas. 

Itt. dos anillos de oro, el vno con vna esmeralda grande, 
y el otro con un safir. 

Itt. vn Ramo de oro con perlas à modo de guisantes. 

Itt. vna joya de oro con vn diamante y vn Ruví y vajo 
una perla pendiente. 

Itt. vna Almesquera pequena guarnecida con vna perla 
pendiente. 

Itt. vn Quadritode Cera con una Figura de laMadalena. 

Itt. vn santó Christo de bronse dorado con la Crus de 
evano perfilada de marfil con el pie de madera negra y 
dorada. 

Itt. vna Sacra bordada con algunas perlas. 

Ilt. dos Libros con otros quadernos de solfa. 

Itt. vn Frontal bordado con diferentes piedras. 

Itt. vn Gremial de Tela de oro. 

Itt. Dos capas de coro, de tela de oro. 

Ilt. Dos toallas de raso carmesin para cubrir misales. 

Itt. Dos Dalmasiicas de tafetan carmesin guarnecidas de 
oro y seda. 

Itt. Dos capas de raso negro, guarnecidas con pasamanos 
de oro. 

Itt. Dos Dalmasticas con sus manipulos y estolas, y otras 
dos dalmasticas para los acolitos de terciopelo negro con 
sus quellos. 

Ilt. Dos Toallas de terciopelo negro forradas de tafetan 
amarillo, bordadas. 

Itt. Dos Toallas de cubrir los misales de terciopelo ne- 
gro, otra loalla de cubrir misales, y otro para el quaderno 
de difuntos. 

Itt. vna piesa para el Tumulo de terciopelo negro con vn 
galon. 

Itt. vn Dosel de damasco negro bordado de oro y seda 
con unos alamares de oro. 

Itt. vna piesa de Tafetan negro por las gradas. 



Iit. vna cubremesa de tafetan negro. 

Iit. Dos Dalmasticas de terciopelo carmesin para acolitos 
con sus collares. 

Itt. vn cubre mesa de lela de oro y seda verde con su 
flocadura de oro y seda. 

Itt. otro cubre mesa de damasco amarillo. 

Itt. vna toalla de terciopelo verde. 

Itt. vn pendiente de lado de gradas de terciopelo carme - 
sin con flocadura de oro y seda carmesin y alamares. 

Itt. vn cubre altar de damasco carmesí. 

Itt. vna piesa de damasco carmesí para cubrír las gradas 
con sus pendientes y alamares de oro y seda carmesína. 

Itt. vn estrado de terciopelo violado guarnecido de oro y 
seda. 

Itt. vna toalla de tafetan carmecin texido con ylo de oro. 

Itt. otra toalla bordada de seda carmecina y oro y plata, 
con encaxes de oro y plata. 

Itt. Dos pendientes de*las dalmasticas de seda carmecina 
y oro. 

Itt. otros Quatro pendientes de las dalmasticas de los 
acolitos. 

Itt. Dos pendientes de seda carmecina y oro, por el vacu- 
lo episcopal. 

Itt. tres siglos de tafetan carmesin con borlas. 

Itt. vn Librillo de visperas cubierto de terciopelo carmesí. 

Itt. Los Pendientes de seda y oro de las dalmasticas negras. 

Itt. vn estandarte de damasco carmecin y otro recado de 
la Faluca. 

Itt. Catorce escudos de armas grandes y chicos de que 
antes servian en el dosel. 

Itt. vnos cordones y borlas de seda carmecina y oro del 
estandarte de damasco carmecin. 

Itt. un misal escrito de mano con cubierta de terciopelo 
carmecin con guarnición de plata dorada. 

Itt. dos Almoadillas de tela de oro carmesína. 

Ïltt. un dozel de tela de oro. 
Itt. otro dosel de tela de oro verde y blanca mui Roto. 



k 



— ii6 — 

Ilt. seis almoadas de terciopelo carmesí muy vsadas. 

Itt. otras seis almoadas de terciopelo carmesin guarneci- 
das de galon de oro. 

Itt. ocho aranas de bronse con veinte y quairo brasos 
cada vna. 

Ilt. tres aranas grandes tambien de Bronse. 

Itt. dose aranas pequenas de bronse con dose brasos 
cada vna. 

Ilt. tres loallas de lienso con vn galon Falso, (*) 



UN ÀNGEL 



Sentadeta en lo seu llit, 

dins una pobreta cambra, 

defallida y gemegant 

s' està la pobra malalta. 

Es jove encara y la mort 

del mon ja vol arrencaria, 

perquè del mon los espays 

no son prou per la seva ànima. 

Tenen del llir la blancor 

les seves mans y sa cara, 

y dels seus llavis lo foch 

poquet à poquet s' apaga; 

sos ulls no brillejan pas, 

que la claró 'Is es ingrata 

los obra de tant en tant 

per mirà Aquell qui més àyma, 

à Jesús clavat en creu 

que demunt son pit descansa; 

(*) Abdós documents copiats del Arxiu general de Simancas. Se- 
cretaria de Guerra.— Llegat 3787. 



— 117 — 
y al miral diuli;— Jesús 
la vostra esposa bé us ayma, 
trayeume prompte del mon, 
trayeumen prompte, abans d' ara, 
que exa vida |oh bon Jesús! 
pel meu cor es massa amarga, 
cuydant als pobrets malalts 
sentia menys la anyorança, 
mes jay! sentada aquí al llit 
abat del meu cor les ales. — 
Y boy mirant al Amor 
que li diu: — Vina estimada — 
acota '1 cap al Sant Crist 
y Jesús li abraça 1' ànima. 
Francisco de P. Girbau y Castella, Pvrf^ 
Novembre de 1899. 



ORACIÓ A LA AURORA 



...ipse semipaganus 
ad sacra vatum, carmen aíTero nostrum. 
Auli Persi. 

Oh de Memnon inconsolable mare! 
la del front fresch y cor adolorit, 
que fonent perles cristal•lines, ploras 
ab llàgrimes d' amor, per lo teu fill, 
demunt les flors, que fines te saludan 
oferint-te 'Is colors que 'Is fas lluhir; 
Aurora del nou jorn! tan sospirada, 
ja los nocturnes monstres van fugint 
davant ton carro, quaís cavalls briosos 
trepitjan negre vel de fosca nit; 
missatgera del sol |de la natura 
pintora celestial! tot lo que viu, 



— ii8 — 
per tu sent fibra nova, tot s' anima 
cantant himnes d' amor al Infinit. 
Aurora sempre fresca! jo 't saludo 
cantant, sempre més vell y més mesquí, 
pregant-te que demunt la meva tomba 
te dignes una llàgrima espargir 
(després que seré mort y devall terra,) 
de tantes com ne ploras per ton fill. 



ORACIÓ A LA VERITAT 



Veritas odium parit. 
Terentii. 



jOh vritat, filla del temps 
y mare de la virtuil 
la que sempre vas nuheta, 
la que may fuges del llum! 
^•Perquè vius tan amagada 
que 't veuen pochs ó ningú? 
^s perquè ta claretat 
enlluherna tots los ulls, 
y tens una transparència 
que no sab tapar embulls? 
<íEs perquè parexes 1' odi, 
separant als qui estan junts? 
^•O es perquè ets fael y neta, 
y ets rodona com lo puny, 
y à dreta y à esquerra pegas, 
y à tothom donas enuig, 
y per exes y altres causes 
veyent que lo mon te fuig, 
no vols donarte la pena 
d' imposar, com es degut, 
ton imperi als infeliços 



— 119 — 
que tement, fugent de tu? 
Déxat veure, jcandorosal 
déxat veure, y de segur 
queab tu vindrà la Justícia 
dissipant enganys y furts; 
en la vostra companyia 
no podran surar may junts 
la ambició, ni la supèrbia, 
ni altres pecats, que demunt 
del dèbil lo fort carrega, 
colgantlo sots lo greu munt. 
Per çó 't prech, jvritat divina! 
vina, y fesnos fer lo just; 
que si no vens, ó si trigas, 
aquest mon està perdut. 

Oldman. 



ASSUMPÍO PERA UNA NOVELA COMÈDIA 



Alguns historiadors y novelisies comptan que lo poeta 
Abou '1 Atayahah havent concebut una viva passió per 
Othah, esclava de Khaimuran, aquesta jove se quexà à sa 
mestressa de la publicitat, deshonrosa pera ella, de aquest 
amor. Mehdi, lo Kalifa, la trovà iota plorosa en la cambra 
de sa favorita Khaimuran, li feu preguntes, y enterat de la 
causa de son sentiment envia à buscar à Abou '1 Atayahah, 
qui arribat, y Mehdi, dirigintse al poeta, dret davant de 
ell, li digué: «Tu ets 1' autor de aquest vers sobre Olhah? 

«Que Deu jutge entre jo y ma mestressa — aymada — ja 
que ella no me demostra mes que desdenys y reganys.» 

Othah te ha alguna vegada concedit sos favors perquè 
tingas dret de quexarie de sos desdenys.^^ — Senyor, res- 



— 120 — 

pongué Abou M Atayahah, jo no he dit axó, però veus aquí 
los versos de que so 1' autor. 

«Oh ma camèlia portam depressa: no't dexespas encisar 
per axó que tu creus ésser lo repòs. 

«Portam fins à la casa de un rey, al que Deu ha concedit 
lo dò dels miracles. 

«Aquest rey que, si se axeca vent li pregunta: O vent 
has pres part en mos beneficis.^ 

«Dues corones adornan ton front: la corona de la hermo- 
sura, y ia de la humilitat.» 

Mehdi quedà algun temps pensatiu, ab lo cap baix, mi- 
rant à terra y pegant petits cops de bastó; de prompte axecà 
lo cap y continua: Tu has dit també: 

«En qué pensa ma estimada quan ella desplega ses enci- 
»sadores seduccions.'* 

«Hi ha entre les esclaves dels reys una jove que abriga 
»ab sos vestits la Hermosura en persona.» 

Y com sabs tu lo que hi ha dintre la roba.?* pregunta lo 
Kalifa: Abou '1 Atayahah prenent llavors lo Kalifa per ob- 
gecte de sos versos respongué. 

«La dignitat reyal li ha vingut obedienta y portantli ma- 
gestuosament lo mantó. 

«Ella no convenia sinó à ell, com ell no era fet sinó 
per ella.» 

Mes apurantlo lo Kalifa ab ses preguntes, ell s' enredà en 
ses respostes y fou condemnat à expiar sa temeritat per lo 
açotament. Acabava de sufrir aquest suplici, quan sè pre- 
sentà Oihah trovantlo en aquest deplorable estat. Lo poeta 
li dirigí aquesta quexa. 

«Glòria per tu! glòria, Othah. Per mor de tu ha sigut 
que lo Kalifa ha derramat la sanch de un home morintse 
de amor!» 

Les llàgrimes vingueren als ulls de Othah y gemegant y 
plorosa se n' anà corrent à trovar à sa mestressa Khaizou- 
ran, y hi trovà abella lo Kalifa. Aquest li preguntà perquè 
plorava, y sabent era perquè havia vist al poeta sufrint sa 
condemna, la consolà, y feu donaral poeta una quantitat de 
cinquanta mil dirhems. Abou 'I Atayahah los distribuí entre 



— 121 — 

tota la gent que trovà en lo palau. Mehdi informat de 
aquesta liberalitat, li preguntà perquè disposava de aquest 
modo dels diners que acabava de rebre del Kalifa. Lo poeta 
respongué «Jo no he volgut aprofiíarme del benefici de 
mon amor.» Mehdi li feu donar altres cinquanta mil, fentli 
jurar no los emplearía en noves prodigalitats. Lo poeta los 
prengué y se retirà. No hi ha més. 

JosEPH Brunet. 



ANYORANÇA 



iQue trist està 'I teu niu, Mareta meva, 

quin buyt que hi has dexat! 
les ales de ton cor has desplegades 

y al Cel te n' has pujat. 

Del bosch en les altures lo tenías 

dalt r arbre més frondós, 
sempre tranquil, moltllunyde les borrasques, 

ton niuet venturós. 

Dins ell ta veu sempre era armonïosa, 

sempre dolça y suau, 
entonavas un càntich d' esperança 

baix del Cel pur y blau. 

«Al Cel, al Cel, à ta niuada deyas 

ab ton cant placenter, 
no us taqueu may les ales, repetías, 

y '1 vol serà lleuger. 



— 122 — 

Jo al terme arribaré de ma jornada 

y sols vos dexaré..... 
feys en lo mon la via que jo he feta, 

que al Cel vos reveuré. 

Ja arribà '1 jorn, oh Mare de ma vida, 

que Deu te va cridar, 
y aquell niuet, que tes delícies feya 

desolat vas dexar. 

Ara hi sentim lo fret de la anyorança 

mes ton recort hi viu: 
del puríssim amor ab que '1 vetllavas 

encès està '1 caliu. 

Ton nom aymat, que sempre s' hi sentia, 

no hi podrà ressonar: 
ja may més la dolçor del nom de Mare 

podrem saborejar. 

Ab tu veyam lo mon com un oasis. 

sembrat de belles flors, 
ara '1 veyém com un desert d' espines 

regat ab nostres plors. 

Ja no 't tenim, mes sempre aquí en la terra 

de ton recort viurem, 
ta memòria sagrada y benvolguda 

tots la benehirém. 

Al Cel t' hem de reveure, aquesta vida 

es somni de un moment.... 
tu 'ns ensenyaràs à cercar la ditxa 

que dura eternament. 

Un lloch de sant refugi nos mostrares 

hon sempre hi brilla 'i sol 
ab un dosser tot florejat d' estrelles 

per lo nostre consol. 




— 123 — 
llo Sagrat Cor, lo mantó de la Verge, 

tes divines amors.... 
sols Jesús y Maria guarir poden 
del cor los vius dolors. 

JosEFA Amer y Penya. 



LA PRIMAVERA 



jQue hermosa es la Primavera! 
Benhajan los jorns d' Abril 
en que 'Is arbres plens de vida 
ab fulles s' estan vestint; 
fulles ten res y llustroses 
d' un vert agradable y viu 
verge de pols y picades 
d' aucells y de moscardins. 

jQue hermosa es la Primavera! 
Nova força sent dins mi 
que 'm refresca la memòria 
de ma inocencia de nin; 
quan mos pensaments tenían 
lo meteix color y encís 
que tenen les fines fulles 
dels arbres lo més d' Abril. 

jQue bella es la Primavera! 
Mes |ay! Prest vindrà l' istiu 
y les floretes hermoses 
dels arbres cauran à mils 
dexant desnues les branques, 
y seran fems dels camins 
les fulles y flors mostíes 
quan lo fret Novembre arrib. 



— 124 — 

jQue hermosa es la Primaveral 
per qui dels vicis fugint 
arriba al fi de la vida 
ab lo cor net de tot crim, 
y mor somrient quan destria 
la entrada del paradís 
plena de flors ab eterna 
Primavera sense fi. 

Pere d' Alcantara Penya. 



APÓLECH 



Una vegada era un senyor rich.molt rich, molt més rich 
que no pas cap rey, puix aquest no té més que lo que de 
bon ó mal grat li donan los seus vassalls, y à n' aquell ningú 
tenia que donarli res perquè lot era seu. 

Vivia aquell senyor tranquil y sense mals de capen unes 
terres situades entre mitg de aniichs realmes assiàtichs 
quins noms no 'ns ha conservat la tradició. S' adminis- 
trava ell meteix los seus bens y li anava d' allò més bé. 

Mes vetaquí que un jorn no sé qui li va posar la ceba al 
cap de que nombres un administrador, y I' home, creyent 
que de aquell modo encara estaria molt més tranquil de lo 
que ho estava, va caure en lo parany: buscà un home que 
tingués totes les condicions pera aquell càrrech^ y un cop 
cregué haverlo trovat lo posà al davant de tots los seus 
quefers. jNi may que ho hagués fet! 

Un cop se 1' hagué ficat à casa, aquell administrador que 
sens dupie deuria ser un dropo de mala mena, començà à 
buscar qui I' ajudés en la seva tasca, y un jorn un, un jorn 
un altre, anà omplintli la casa de servidors que fins à les 



II 



— 125 — 

hores no hi havían pas fet cap falla y que de llavors en 
endevanl no hi feren més que nosa. 

Y no va pas parar aquí la cosa: aquell administrador, ab 
la escusa de defensar la casa contra Is lladres que podían 
anarhi de fora, 'començà à armar gent y més gent, y quan 
lo senyor se n' adonà ja 'n tenia la casa plena. 

Mes aquell senyor era un bon Jan, y dexava fer creyent 
que tot allò era pel seu bé. 

Passà temps y més temps y à la fi lo senyor observà que 
tota aquella gent d' armes y tots aquells llogats pera ajudar 
al administrador, no obehían més que à n' aquest, y que 
à ell lo tractavan poch menys que à puntades de peu. 

Cridà r home al administrador y aquest li respongué ab 
mals modos. Lo volgué treure de casa, y tots los qui hi 
havían dins prengueren la defensa del qui 'Is hi havia ficat. 
Lo senyor s' enfutismà y resolgué acabar ab aquell des- 
gavell. 

Y d' acort ab un d'aquells hómens d' armes, que estava 
ressentit no sé per quina futesa ab 1' administrador, sor- 
prengueren un jorn à n' aquest mentres dormia y lo tira- 
ren dalt à baix d' una finestra. 

Lo senyor respirà plé d' alegria creyent estar ja lliure de 
tota aquella plepada, mes la seua ilusió durà sols un ins- 
tan; V infeliç no havia pas fet altra cosa que mudar d' ad- 
ministrador. Lo qui havia tirat al primer per la finestra 
se posà en son lloch y no hi hagué medi de tréurel. Mudà 
alguns dels criats que no li inspiravan prou confiança, 
armà alguns hómens més, y vet' ho aquí tol. 

Aquest iripijoch y aquesta muda d' administradors anà 
repetinlse de quant en quant, mes sempre ab lo meteix 
dolent èxit pel pobre senyor. 

Y succehí que vingueren lladres de fora y un jorn li 
prengueren al senyor unes terres y un altre jorn unes al- 
tres, y sols llavorBS se n' adonà de que tota aquella gent 
d' armes no servían pera defensarlo contra 'Is lladres de 
fora, En cambi, comprengué perfectament que servían de 
molt pera defensar als lladres que tenia dins de casa. 

Mes s' havia ja avesat de tal manera à tota aquella gent 



— 126 — 

que 'I rodejavan y se 'I menjavan de viu en viu, que no 
veya pas possibilitat de viure sense ella. 

Y quan algú que li volia bé li deya ^'per qué no vos des- 
feu de tots aquests dropos inútils? responia: perquè ne 
tindria que pendre altres de pitjors. 

Y si aquell hi afegia: ^'Y per qué n' heu de pendre d' al- 
tres? ^-No podeu passarvos sense cap com abans? I' home 
que ja no 's recordava de que alguns temps hagués estat 
lliure, responia: Vos somnieu truites. 

Y malmenat pels uns y escarnit pels altres, 1' home 
anà perdentho tot poch à poquet fins quedar més pobre 
que una rata. 

Y tot per haverse entossonit en que no podia viure sense 
administradors. 

Cels Gomis. 






Una altra joya s' es morta 
per mon camí de dolors, 
r aspre rostoll no comporta 
la hermosura de les flors. 

Era sola y s' anyorava 
de ses germanes que han fuyt. 
y migrantse 's corsecava 
per aminorar son buyt. 

Quan aponcellà, 'n crexían 
à son entorn bell esplet; 
jpobres flors! arreu morían 
emportantsen son secret. 



— 127 — 

Quiscuna al peu de sa tija 
hi dexava un esbarzer, 
tost crescut, ab la pruhija 
de ferir al jardiner. 

Unes han mort trocejades, 
altres han mort de llangor; 
totes al caure aterrades 
han dexat fel per llecor. 

Y ab est conreu, terra verge 
s' es tornada xorch terrer 
y no mes congria vérmens 
per occiure al jardiner. 

jPobre cor! qué *Is hi donares 
que tan tost t' han aborrit.?^ 
Per qué ab ta sanch no regares 
à sadoll, eix camp florit? 

Mes ab sos batechs me crida 
que no '1 cal d' ésser culpat; 
les hi donà sanch y vida, 
y, un colp presa, 1' han dexatü! 

Àngel Aguiló. 

Novembre de 1899. 



RECORT 



Eran tendríssimes flors 
mos fillets que al cel volaren; 
eran tan bells com los llirs 
de blancor immaculada. 



— 128 — 

En sos ullets com estels 
jo mos ulls hi emmirallava; 
al véurels les aus del bosch 
engelosides cantavan. 

La Regina de 1' Empir 

s' ullprengué de flors tan blanques; 

y per fersen rich pomell 

una à una va arrencaries. 

Les feu trasplantar al cel 
per sosgermanets los àngels; 
portantles als peus de Deu 
per donà allí eterna flayre. 

Carme Verdaguer de Cots. 
Octubre de 1899. 



CURIOSITAT BIBLIOGRÀFICA 



Ofereix la historia de la literatura catalana una coinci- 
dència molt notable. Tal és, un seguit de fets que acosten, 
à despit de la immensa distancia que les separa, les obres 
del cast Ausias March ab les del castellanisat Vicens García, 
Rector de Vallfogona. 

Donchs per alló de que los extrems se toquen (no volent 
may creure en la casualitat) no falta biògraf qui estableix 
la paternitat dels March à Cervera, mentre que tothom sab 
la propingüitat del poble de Vallfogona à la dita ciutat, 
ahon precisament anà raure, fins à la seua mort, lo tortos 
García. 

Essent la figura del genial March lo símbol de la esplen- 
dor de la llenga, per un fet providencial lo seu més con- 
traposat versayre, lo genial García; símbol de la nostra de- 



— 129 — 
cadència lingüística, hagué de baxar per ventura à la fossa 
tocant à Cervera, la qual 'ciutat no trigà gayre à simpatisar 
ab la trista figura d' un Felip V d' Espanya. 

Tan desventurada solució, com és natural, no podia 
venir axí soptadament; perquè en 1' espay de tres centúries 
que degueren passar entre abdós extrems tan oposats, sofrí 
la llenga catalana les seues intermitències. 

Axí les obres d' Ausias March, que corrien manuscrites 
fins à les derreríes del xvén segle, obtingueren set edicions 
en lo xvié Oblidada des d' aquella època la llenga mare, 
ningú més no cuydà reproduhirles fins que al dexondarse 
r actual renaximent, l'any 1840, en Joaquim Rubió n'en- 
clogué una mostra (5 cants) darrera les obres del Rector de 
Vallfogona. Ni és aquest sol acostament d' abdós poetes, de 
tendència tan contraria, que verificà en Rubió. Lo venera- 
ble precursor del nostre renaximent aparegué talment lo 
predestinat à biografiar, com ho feu, are 1' un, are 1' altre 
dels dos escriptors àntitétichs, si bé declarant la immensa 
superioritat del primer. 

Calgué encare passar una vintena d' anys perquè en 
Francesch Pelay y Briz, satisfent la necessitat dels escriptors 
contemporanis seus, reestampàs les may prou alabades 
obres del Petrarca català Ausias March. Agotada ben promp" 
te la edició, no mancaren nous editors qui en V espay de 
quatre anys (1884-1888) n' oferiren dues edicions més al 
públich, noresmenys d' algun fragment inèdit que autori- 
sats bibliògrafs n' han donats à la llum. 

Si ajustàm are aquestes tres edicions modernes à les set 
, antigues que ja havem referit, segons la taula que en Jaume 
Massó publicà, tindrem que pugen fins à déu. Donchs per 
la nota que més avall donam de la bibliografia del Rector, 
veurem que les edicions de les seues obres han alcançat 
justament lo meteix nombre. 

Encare més, les obres d' Ausias March, escrites à mijan 
segle XV, no s' estamparen fins à la primeria del xvi, ó 
siga al cap d' uns vuytanta anys que eren compostes. Les 
del Rector, que ho foren à la primeria del sigle xvii, de- 
gueren esperar precisament també una vuytantena d' anys 
9 



— 130 — 
per veures estampades. Per cert tant les unes com les altres 
no irovaren prou digne editor, havenlse perpetuat aquelles 
errades que per incúria é ineptitut del meteix s' hi iniro- 
duhiren desde la primera edició. 

Finalment, durà lo primera tanda d' iiíipresió del Ausias 
March uns quaranta anys: la del Rector, que no obtingué de 
prompte sinó dues ó tres edicions, abans dels cinquanta no 
sen reproduhía sinó alguna de les poesies ;oco5es darrera la 
«Historia del cavaller Partinobles.» Fins al any 1820 no 
s' emprengué la reimpressió de les seues obres complertes. 

Podríam ací entrar en majors consideracions sobre los 
dos tan incomparables poetes, en popularitat consemblants; 
però no essent aquest lo nostre obgecte, donarem à conti- 
nuació la nota que avuy nos havem proposat publicar. 

BIBLIOGRAFIA VALLFOGONESCA 
Edicions impreses. 

— La armonía del Parnàs, mes numerosa en las poesías 
varias del Atlant del cel poètic, lo Dr. Vicens García, Rec- 
tor de la Parroquial de Santa Maria de Vallfogona. Reco- 
piladas, y emendadas per dos Ingenis de la molt iilustre 
Acadèmia dels desconfiats, erigida en la excellentíssima 
civtat de Barcelona. Se dedica à la mateixa Acadèmia, per 
medi dels rasgos de la ploma del Rector de Ballesgvart. Ab 
llicencia, y privilegi. — Barcelona: Per Rafel Figvero, any 
1703. — En 4.t 320 p. 



— en la exellentíssima (sic) civtat de Barcelona 

— Any 1700. En 4.^ 204 p. (i) 

— Poesiasdel gran poetich lo Doctor Vicens García, Rec- 
tor de la parroquial iglesia de Santa Maria de Vallfogona. 
Corregidas, y Esmenadas en aquesta segona impresió (sic). 

(I) La portada d' aquesta edició, llevat de la petita variant que 
senyalam, està calcada sobre la anterior. Tant aquesta com la següent, 
que no té sinó la portada cambiada (seguint puntualment plana per 
plana), son tingudes com edicions furtives. 



— 131 — 
Primera, y segona part. Ab llicencia. — Barcelona: En la 
Estampa de Joseph Forcada. — Any 1712. En 4.1 204 p. 

— La armonia del Parnàs, mes numerosa... exceleniissi- 

ma ciutat de Barcelona del Rector de Vellesguart (sic). 

— Barcelona: en la Estampa de Joseph Rubió any 1820. (i)^ 
En4.t 

— Poesias jocosas y serias del cèlebre Dr. Vicens Garcia 
Rector de Vallfogona. Nova edició arreglada sobre la feta 
en lo any 1820, y aumeniada y adornada ab hermosas vi- 
nyetas y lo retrato del autor. — Barcelona, en la estampa de 
Joseph Torner. 1840. — En 4.1 218 p., més 52 p. de suple- 
ment. (Sis gravsits al boix, d' en Torner). 

— Poesias jocosas y sertas del cèlebre Doctor Vicens Gar- 
cia.... (2) — Edición (sic) econòmica. Barcelona. En la Es- 
tampa de Joan Roger. 1845. — En 16. " 374 p., més 56 p. de 
suplement. (Les quatre hermoses pineías que conté són lito- 
grafiades d' una prou mala mà). 

— Poesias jocosas y serias del cèlebre Doctor Vicens Gar- 
cía... Nova edició arreglada sobre la feta en lo any 1700 y 
adornada ab hermosas vinyetas y lo retrato del autor. — 
Barcelona, F. Granell, i856. — En 4.^ 233 p. (Gravats de la 
edició del 1 840) . 

— Poesias jocosas y serias del cèlebre Dr. Vicens Garcia... 
Ultima edició... (3) y adornada ab lo retrato del autor. — 
Barcelona, Vda Bassas, 1866. En 4.^ 

— Poesias jocosas del cèlebre Dr. Vicens García. (4) — 
Barcelona, Narcis Ramírez y C.*, 1871. En fol. 5i p. 
—Poesias serias del cèlebre Dr. V.* G.* Ultima edició 

<i) Tot lo demés com à la primera edició del 1 703. 

(2) Com à la anterior. 

(3) Gom à la anterior. 
<4) Com à la anterior. 



— 132 — 

arreglada sobre las felas en los anys 1700, 1820, 1840, i856 
y 1866. — Barcelona, Ramírez y C", 1872. En fo!.6o p. 

— Poesias jocosas del cèlebre Dr. Vicens Garcia... y un 
gran número de dibuixos intercalats en lo text per J. Pelli- 
^ cer Monseny. — Barcelona, Estampa de Lluis Tassó Serra, 
1887.— En 8.U 240 p. 

BIOGRAFIES, OBRES SOLTES, FRAGMENTS, & 

„ — Sermó predicat en la. iglesia Cathedral de Gerona, en 
les exequies fetes à la Magestat Catholica del Rey Don 
Phelip Tercer nostre Senyor, lo dia 12 de Maig 1621 per 
Vicent Garcia Prevere, Rector de Vallfogona secretari del 
molt llustre y Reverendíssim Senyor Don Pedró de Mon- 
tcada, Bisbe de Gerona, dirigit à Don Francisco de Monca- 
_da, Comte de Osona. Gerona, 1622. (V. Una obra en 
prosa, 1882). 

— A un assumpta Ilepol (Decimas burlescas\ — Glosa molt 
divertida. — Redondillas. — Lletra burlesca. — Lletra lírica. 

Aquestes composicions del Rector ocupen les 17 planes 
darreres de «La general historia del esforsat caballer Par- 
tinoples»... Gerona, Joseph Bró. En 16. u 

Algunes d' elles van també darrera una altra edició de 
Girona, d' en Anton Oliva, axicom en la de Tarragona d' en 
Magí Canals, de Vich, Joan Doica,&., totes del xviiién segle. 

— Cants del millor cisne català en les agonies del reverent 
Doctor Vicent Garcia, Rect. de Vallfogona. — Barcelona, 
Manuel Texéro, 1836. — En 4.1 7 P. 

-T-Lo Doctor Vicens Garcia y sas obras liierarias. (Bio- 
grafia d' en J. Rubió). Jochs Florals de Barcelona en 1863. 
— Barcelona, Salvador Manero, 1863. — En 4.^ pis. 88-127. 

— Poesias perdidas de Vallfogona: Poetas ignorades: 
fragmento de un libro manuscrito tituladp Curiositat cata- 



— 133 —- 
lana. Por el Dr. D. Salvador Mestres, Pbro. Memorias de 
la Acadèmia de Buenas Leiras de Barcelona. T. II. 1868. 
En 4.t planes 385-413. 

— Lo Rector de Vallfogona. Drama en tres actes y en 
vers, original de D. Serafí Pitarra (Frederich Soler). Estre- 
nat ab brillant èxit en lo Teatro Català la nit del 14 de 
Novembre de 1871. Segona edició. — Barcelona, Espasa ger- 
mans, 1874. En 8.U 102 p. 

— Lo Dr. Francesch Vicens García, Rector de VaHfogona. 
(Petita biografia d* en J.' P.). «La Bandera Catalana». i8j5. 
Any L n.e 19. En fol. 

^Dr. Vicente García (Rector de Vallfogona). — Su bio- 
grafia y juicio critico de sus obras (D' en J. Rubió). Certa- 
men de la Acadèmia de la Joventut catòlica de Tortosa... 
1878. — Tortosa, Salvador Isuar, 1878. En 4.^ planes 19-84. 

— El Doctor Vicente García. Su biografia y juicio critico 
de sus obras. (D' en Enrich del Castillo). — Certamen demunt 
dit, planes 84 121. 

— Lo Doctor Francesch Vicens Garcia. «L* Escut de Ca- 
talunya». (Petita biografia d' en L. Pagès de R.). — Barce- 
lona, 1879, En fol. 

— Vida, morty testament del cèlebre poeta Dr. F.* V.* G.*, 
extractada de la que escrigueren los Rectors dels Banys y 
Pitalluga, y novament aumentada per S. P. y C. — Barcelo- 
na, Joan Oliveres, 1879. En 16. u i5 p. 

— Cant últim del millor cisne català, lo autor en la sua 
agonia. (Sens portada). — Reus, 1879. En 4.^ i5 p. 

Aquest cant, junt ab lo seu testament, foren reproduhils 
à «La Veu del Montserrat». 1879. Any IL, planes 123-124. 



I 



■A un assumpto Ilepol. — A una letrina que feu lo autor 



— 134 — 
en lo hort de la sua rec/ona. —Gracias y desgracias del ojo 
del c... (Barcelona, m.dccclxxx). 

— Una obra en prosa del popular poeta Dr. Francesch 
Vicens Garcia... Reimpresa de la única edició de 1622, pre- 
cehida de un prólech per N' Enrich Claudi Girbal. — Giro- 
na, Manel Llarch, 1882. — En 4.^ 24 p. 

— Biografia per Sabater Lledó, anotada del Sr. Girbal. 
Girona, 1882. (Segons Mossèn Corbella). 

— Lo Rector de Vallfogona. Novela històrica original il- 
lusirada per T. Padró. (D' en Joseph Feliu y Codina). — 
Barcelona, Espasa germ. (1882). En 4.^ 276 p. 

— El Doctor D. Francisco Vicente García, R.* de V.* Su 
vida y sus obras poélicas. Monografia compuesía por don 
Joaquín Rubió y Ors, por encargo del Excmo. Ayunta- 
miento Const. de esta ciudad, y leida en el acto solemne 
de colocar su retrato en la Galeria de catalanes ilustres en 
el hislórico Salón de Ciento... Celebrado en 25 de Septiem- 
bre de 1882.— Barcelona, Suc. de N. Ramirez y C.% 1883. 
En 4.t 31 p. 

— Francisco Vicente García, R.* de V.* — Galeria de Ca- 
talanes ilustres publicada por D. A. Esplugas. Brevesapun- 
tes biogràficos por D. José Narciso Roca y Ferreras. — Bar- 
celona, Luis Tassó. En fo!. p. 69-77. 

-r-Mostra dels escrits en prosa y vers del Rvnt. Dr. Fran- 
cesch Vicens García, R.* de V.*, precehida d' algunes noti- 
cies biogràfiques del autor, per Mossèn Ramon Corbella, 
Prevere.— Vich, Tip. y Llib. Catòlica. 1898. En 8.u 160 p. 

— Aplech de noticies fahents per 1' historia de Vallfogona, 
per Mossèn Ramon Corbella, Pvre. — Vich, Imp. Catòlica, 
1898. En 8. u planes 153-184. 



- 135 - 
— Goigs en llahor de la aparició de Sant Miquel arcàn- 
gel... composts pel celebrat Dr. F.* V.* G.*. — Barcelona. 
Fulla solta. 

— Anécdotasycuentosque se atribuyen à Vicente García, 
R*. de V*., seguido de sus mejores poesías traducidas al 
castellano por Carlos Borromeo. — Barcelona, Suc. de 
A. Bosch, editor. En 4.^ 24 p. 

— Historia del Dr. D. Vicente García, R.* de V.* por 
A. Faura. — Barcelona, Imp. de la Gasa Prov. de Caridad. 
En 4.1 23 p. ab vinyetes. 

— Historia del Rector de Vallfogona. — Barcelona, Suc. 
de A. Bosch, editor. 

Fulla solta ab 48 rodolins, portant cascun al peu una ter- 
ceta en castellà. 

Antoni Bulbena. 

Novembre de 1899. 



LA CREACIÓ 



Fragment. 

Abans que fos lo temps, ja Deu hi era, 
tot quant es fet, sortí de sa paraula, 
que cel y terra y mar, y quant té vida, 
es fill de son poder que n' es principi. 
Ell sol es pur com mes no se 'n pot ésser; 
Ell sol perfet ab perfecció suprema; 
Ell sol immens, no té térmens ni fites; 
Ell sol etern, eternament engendra 



— 136 — 

mirantse à Sí meteix al Fill lo Pare, 

lo Sam Esprit 1' amor ab que s' estiman. - 

Son tres y es un; son tres en les persones: 

lo Pare, '1 Fill y 1' Esperit Paràclyt, 

y es un sol Deu, donchs una es la substància. 

Axis ho diu la fé, y ho tens de creure, 

si no hi arriba '1 feny, lo seny inclina, 

que '1 qui 'ns ho va ensenyar d' engany es lliure. 

Vingut que '1 moment fou que Ell se sabia, 
donà començ al temps, de sa paraula 
brollava 1' univers, y munió d' àngels 
per Ell foren creats. A honra y glòria 
de Sí meteix va tréurels del no ésser 
que aquest es sols lo fi de tota cosa. 
Dotats d' inteligencia clara y recta, 
dotats d' enteniment molt gran y digne, 
la lliure voluntat que grat los dava 
à un acte va sometre d' obediència. 
Va mostrarlos de un home la figura (i) 
que essent home era Deu, que 1' adoressen 
los va manar, aquesta fou la prova. 
Veyent en Sí metexos tal grandesa, 
veyentse à n' ells tan alts, y forts creyentse, 
mirant à la figura que 'Is mostravan 
que si sabían Deu, veyan com home, 
portats de son orgull, que no volían 
servirlo feren uns, mentres que 'Is altres 
humilment à la prova se rendexen; 
aquests son duts al cel, y pels indignes 
Deu va encendre lo foch que encara crema. 

Quan la terra del tot ja fou guarnida 
pera serne del home digna estada, 
plena de flors y fruyts de tota mena, 
d' aucells y d' animals y d' ayre y d' aygua, 

(I) Seguint à Sant Tomàs. 



I 



— 137 — 
ab rius y fonts que la tornessen bella 
y un gran estol de móns per lluminària; 
llavors com concentrant tota sa força 
digué Deu: — Fem al home à nostra imatge — 
que si tot lo demés ab sols de dirho 
fou fet, aquí volgué 1' amor que 'ns porta 
provar ab lo cuydado que hi•Jjosava, 
y prenent de la terra un xich d' argila 
lo cos ne va formar del primer pare, 
que hagué per nom Adam, després alena 
dessobre d' ell, y 1' esperit li dona 
que fa immortal, y viu. La terra tota 
sotmesa li va ser, que Deu va ferlo, 
portantlo al Paradís, àrbitre y duenyo 
de tot lo mon creat. Rey va sentirse; 
la terra fou son trono, '1 cel son ceptre, 
tot r univers li feya de corona. 
De sopte dolça són clogué sos parpres, 
y del seu pit prenentli una costella 
Deu va ferne à la dona y Deu va dilshi: 
— Crexéu y ompliu lo mon, de tots los arbres 
pendréu los fruyts que més de grat vos sían, 
llevat d' aquell que r arbre de la ciència 
del bé y del mal té '1 nom, que si '1 toquesseu, 
la mort fora lo càstich que tindríau. — 

L' àngel caygut ne va tenir enveja. 

Veyent à la parella que feliça 

anava à guanyà '1 lloch que ell se va perdre 

volgué pérdrels també 



A. M.* FÀBREGAS. 



Home de daga, tol se concaga. 
Home desdit, no val un ardit. 



- .38 



CENT MONEDES 0' OR Y TRES MIL GARROTADES 



(Anècdota polaca). 

Lo pobre príncep lliíuà Galiiow, desterrat de sa pàtria y 
ab los bens confiscats, arribà tot trist à la ciutat de Czersk, 
capital del ducat de Masovia. ' 

Rondant per un dels principals carrers de la susdita ciu- 
tat vegé en una cantonada un vellet de blanca barba, sen- 
lat en un pedrís en actitut de demanar iina almoyna. 
Aquest vellet era cech. 

Lo príncep s' hi atançà y ohí que deya, ab veu senten- 
ciosa, «aquest món es un mar, feliç qui 'I passa aviat.» 
Aquesta sentencia agradà ai Príncep, qui prengué una mo- 
neda d' or y la hi donà. 

— «Gràcies, oh boníssim senyor (digué lo cech, tot sos- 
pesant la peça y conexeni per son pes que era d'or, de- 
veu ésser molt rich per fer tan gran almoyna.» 

— «Tinch encara 99 peces com aquesta, digué lo Príncep.» 

— «Ah, bon senyor, dexeume tocar lo vostre or, jquína 
alegria seria aquesta per mi! dexéumel tocar, encar que no 
sia més que per un moment.» 

Lo bondadós Príncep axecà sa bossa y la deposità en la 
mà del pobre cech. — ^Es tota la meua fortuna, li digué, 
greu me sab no poderla partir ab tu.» 

Encar lo vell no tocà la bossa, l'agafà j la feu desaparéxer 
dintre una butxaca de son vestit. 

— «^-Eh, bon home, qué heu fet de la bossa.''» digué lo 
Príncep — «Aquest món es un mar; feliç qui 'I passa aviat,» 
contestà lo cech, y anà contestant una y altra vegada à les 
reclamacions del Príncep. 

Per fi lo Príncep indignat, se tirà sobre lo cech per arren- 
carli la bossa, que era ben seua; emperò lo cech se defensà 
cridant — «jAh dels bons ciutadans, socors, veus ací un fo- 
raster que 'm vol robar! — Tota la gent que per allí corria, 



i 



— 139 — 
veyent que lo Príncep anava ab vestit que no era de la terra, 
lo tingueren per un aventurer y se posaren del costat del 
cech, armantse unes baralles en les que lo Príncep portava 
la pitjor part, fins que arribà la guardija ducal y 'Is descom- 
partí, fugint lo cech ab los diners. 

Tant bon punt lo Príncep se vegé lliure de la gent que '1 
voltava mira de cercar al cech, seguintio després d'amagat. 

Axí continuà seguinilo, per tota la ciutat, fins que al cap- 
vespre lo cech se dirigí à una casa arrunada. Sempre lo 
Príncep radera d' ell passaren per una porta baxa, tapada 
ab runa. Lo príncep se descalçà y I' anà seguint per un 
corredor, llarch y estret, que portava à la cambra del cech. 

Una volta dedins lo cech tancà la porta y palpà per tots 
costals per assegurarse de que estava sol. Tregué la bossa 
de sa butxaca, la obrí y hi ficà la peça d' or. Allavors plé 
d' alegria començà à fer servir la bossa com de petita pi- 
lota que tirava un poquet en í' ayre y la prenia després, 
retrunyint 1' or; déyali: «torna estimada, torna ab mi.» Una 
de tantes vegades 1o Príncep, que estava dins de la cambra, 
s' apoderà de la bossa. 

Lo cech, veyent que la bossa no tornava, començà à cri- 
dar: «|lladres, algun diable hi haurà per aquí!» Altres cechs, 
pilleiscom aqueix, que vivían en aquella lloriguera, sorti- 
ren vantantse de que era un descuidat, que si hagués guar- 
dat la bossa al calaix, ó bé al armari, ó en altra banda, 
segons cada hú d' ells, no 1' hauria perduda. Lo Príncep, 
que axó ohía, saltava d' una part à 1' altra denunciada, y 
tots al anar à reconéxer lo seu tresor, per avergonyir al pri- 
mer cech, se trovavan sense res, ab lo que aumenlà I' es- 
càndol y la cridòria. 

Arribà lo xibarri à tals altures que lo Duch que passava 
prop de les runes ab sa guarda s' hi fixà. Feu reventar les 
portes y se trovà ab T espectacle dels cechs desesperats. 

Lo Príncep digué tot seguit al Duch, ab veu molt baxa, 
qui era, y com havia anal à parar allí; emperò que de les 
bosses que possehía no més una era seua — «Ja vos les podeu 
quedar, li digué lo Duch à cau d' orella, donchs bé ho me- 



— 140 — 
rexéu per lo servey que m' haveu prestat, inconscient- 
ment, fentme descobrir aquesta lloriguera de liadregots. 

Diriginise després lo Duch, ab veu alia, als 5o cechs que 
allí dedins hi havia Jos hi digué: — «VuUch íer jusiicia, 
vullch cercar los lladres que vos han robat les bosses, per- 
què vosaltres meiexos ne feu escarment.» 

Agafà los 5o cechs y los dividí en dos colles de 25 cechs 
à cada part, provistos de forts garrots. Llavoras los hi di- 
rigí la paraula diheni: «Allí davant teniu los lladres; 
peguéuloshi fort;» ab lo que los cechs se començaren à 
donar garrotades y més garrotades, fins que lo Duch cre- 
gué que havían ja purgat los seus pecats, y los dexà bó y 
estomacats ageguts en terra. 

Al Príncep Galliow li donà una recompensa digna de sa 
alcurnia, nombrantlo per un alt càrrech de son palau. 

JosEPH Rafel Carreras. 



A MON ANTICH AMICH EN JOSEPH CARRERAS Y BASSOLS 

Als dotze anys d' haver ingressat en la Santa Companyia de Jesús. 



ilDotze anys... que '1 mon dexares..!! 
enterrats ja tos pares, 
desitg sentires d' ideals segurs; 
lluny de la aspror d' exa terrena via, 
jracés benefactor! te recullía... 
la Santa Companyia de Jesús...! 

ílDotze anys!! després... nos retrovàm encara, 

tu, ja... proper del ara 

hon te faran Ministre del Senyor; 

y... jo...! encara...! pel mon ab mes cadenes! 

jla càrrega fexuga de mes penes, 

que 'm fa sentí en la terra sa amargor! 



i 



— 141 — 
jAIabat sia Deu...! sia quin sia 
io destí qu' Ell nos tria; 
pera tots los mortals hi ha cami igual! 
sinó que 'Is uns hi anem per la drecera 
y... jllarch romiatge...! sé que à mi m' espera 
en exa asprosa via terrenal! 

Fem donchs que axí com nos trovàm eix dia, 

per exa mortal via, 

ara al cap de dotz' anys, ab viu anhel; 

pogàm un jorn, finit nostre romiatge, 

també trova'ns en la serena platja 

que les ànimes cercan allà al Cel! 



Com d' amistat en íntima penyora, 
reb axó que ho avalora 

d' aquells anys que han passat 1' antich recort! 
y si no 't torno à veure, dom, sens mida, 
en ta Missa primera una acullida: 
al Memenío dels vius... si es que tinch vida! 
ó al Me?nento dels moris... si es que soch mort. 
Francisco Mirabent y Soler. 
Setembre de 1899. 



A LA BONA MEMÒRIA DE DONYA VICTORIA PENYA DE AMER 

EN LO DÍA QUE SE CELEBRA LO SEU ANIVERSARI 



31 de Octubre de 1899 

Pensaments y sempre vives 
les tombes avuy guarnexen, 
y en lo cor dels qui te estiman 
recorts teus de nou florexen. 



— 142 — 

Bon ramell de apomellades 
guarda en mon pit ton recort, 
les que tu posat hi havías, 
totes elles son de amor. 

Ton exemple fou ma guia, 
espill que may s' entelà, 
en mos goigs com en mes penes 
sempre 'm duyas de la mà. 

Y animantme ab ta paraula, 
y encenentme ab 1' obrar teu, 
y ab virtuts que ni 't sabías 

y que sols les veya Deu; 

vas mostrarme U modèstia, 
caritat, desinterès, 
abnegant salut y vida 
per donaria à ne 'Is demés. 

Y si axis per tots ho feyas, 
qué no vares fer per mi? 
Quin recort hi ha en ma vida 
que ab ton nom no 's puga uní. 

Quan morí la meva mare 
€n tu un' altra 'n vaig trovar, 
si un espòs Deu me donava, 
tu 'm portavas al altar. 

Y fins morta, Deu t' ho pague, 
has alegrat lo meu cor 

■en lo jorn en que ma filla 
primer colp rebé al Senyor. 

Donchs la teva que es ta imatge, 
y segueix lo teu camí, 
{que Deu faça may lo dexe), 
«ncara una flor cullí 



— M3 — 
d' aquelles que tu trovavas 
en lo jardí del teu cor, 
en totes les que ella duya 
no hi havia millor flor. 

Per çó avuy al recordarte, 
de ta glòria no duptem, 
faça Deu quan siga hora 
que juntarnos hi poguem. 

Agna de Valldaura. 



LA PRIMERA FULLA 



Lo dia de sant Tomàs venint de la fira lo pare y jo vam 
comprarlo. 

Aquell dia lo cel estava nuvolós, y una molsuda boira s' 
arrossegava fins arran dels terrats; lo sol ab penes podia 
obrirse pas entre la atapahida nuvolada enviant un calor 
mesquí à la lerra que tan necessitada n' estava; y los ba- 
dochs que anàvam d' una parada al altra concertant viràm 
los quina podían comprarne, y fentdenteta los qui no po- 
diam arribarhi, transitavam per aquella rambla de Estudis 
ab les mans à les butxaques, tot arronçats, fent esgarrifances, 
y ab unes puntes de nas més pintades que pallassos de Circo 
Ecuestre. 

Estrenyentlo fortament y poguent contenir ab prou fey- 
ncs les batzegades del indiot que ab les potes agarrotades 
per un ample troç de bela que duyam previngut à posta, 
bategava les ales y sacsejava lo moradench moch com lo 
batall d' una campana protestant de la seva ignocencia y 
cautiveri, fentme suhar, y apurant les meves forces, nos 



— 144 — 
aturàrem devant los grans magatzems dél Sigle atrets per 
aquella munió de calendaris que emplenant taulells, y ama- 
gant aparadors y columnes, enllepolían los ulls y excita- 
van à provehirsen als qui no ho havían fet tot bescantant 
desvergonyidament al any que agonitzava. 

Lo pare seduhit, m' empenyé, y se ficà tot resoludament 
à la botiga començant à passar revista, buscantne un que s' 
emmotllés als seus gustos y que fos modest de preu, enca- 
rinyantse molt aviat ab un de cartró gros, de dibuix inco- 
rrecte y barruér y d' uns tons que demostravan d' una hora 
lluny sa baratura, mirantsel tot cofoy girantsem à mi pre- 
guntantme que 'm semblava, treball inútil, prou veya jo 
per lo que representava que no se n' hauria desensenyorit 
malgrat hagués comprès ell que hi acanavan tres vegades 
més del que costava. Aquell cromo s' identificava ab ell; 
era lo verdader mirall de les seves aficions y passió de tota 
sa vida; per axó sense apartarme los ulls furgavas la but- 
xaca deia armilla buscant los quartos per pagarlo, estre- 
nyent fortament lo cartró, que '1 dependent sol•licitava ab lo 
paper à la ma disposat à embolicarlo y anar à atendre à 
alguns altres compradors que s' impacientavan davant la 
calma que '1 pare gastava. 

Sens pendre alé correguerem dret à casa y allà, ab tota, 
pressa, va desembolicar lo calendari buscant un indret 
ahon la llum mes 1' afavorís, cridant à tota la familia mos- 
trantloshi enorgullit aquell mal cromot que representava 
— un mayestru d' obra prima com deya ell— un sabater en- 
trat en anys, acotat al vetllador estirant lo nyinyol, lluhint 
sa Ilampanta calva à la llum d' aquell candelero de terrissa 
ab bombeta de vidre recullida sa claror per un historiat 
pàmpol de paper de color ab ninots retallats y enganxats^ 
destacant ses grotesques siluetes per trasparencia, tot rode- 
jat de falsilles, closques de coco ab pastetes envellutades de 
vert per la fioridura, troçots de vidre, lo tradicional cuyro 
ab la bola de pega com un' ostra negra y la pastilla de cera 
groga. 

jPobre pare! La afició al ofici I' alentà fins al derrer ba- 
dall, no transigint, ni volguent sentir à parlar dels adelan- 



— 145 — 
tos del ofici, renegant del sistema modern que tant desdiu 
del que ell havia heretat dels seus pares. 






I 



Ja havían passat les festes de Nadal celebrantles à casa 
nostra ab tota la pompa que permetia nostre estament. 

Arribà lo dia de cap d' any, y 'I cartró del calendari es- 
perava cofoy y resignat que li arribés la tanda d' anarse 
alleugerint del pés del bloch, que començava à desengan- 
xarse d'algun indret, amenaçant coniinuament precipitarse 
demunt la closca del eníeynat mestre pegot. 

Va començar aquell any en divendres, com justificant lo 
gust del pare — al cel sia — pega, y mès pega; ab un temps de 
aquells que fà mal de cap fins als qui may ne gastan, y una 
humitat enganxosa, que robes, cossos y parets se remu- 
llexen com neules, y ayre, llum, cels y terra sembla que 
tornen d' un enterro. 

Tot malhumoratycara-llarga— com si pressentís quelcom 
extraordinari; — lo pare arrencà lo tapete del bloch, y apa- 
regué tot negre y enravenat com un panillo lo / de Janer, 
y ell ab véurel ensemps que cargolava entre sos dit fentne 
una bola lo cromet fatxada del calendari, girà lo cap y dues 
llàgrimes lliscaren de sos ulls brillant curts instants de- 
munt la negror de sa bufanda abans de ser xupades pel 
texit. Foren les primeres y les últimes que vegi escapar- 
seli; senyal de flaquesa que may havia demostrat en mitg 
dels molts apuros y penes que havia sofert, resistintho sem- 
pre, tot, ab una resignació y presencia d' animo, y ab un 
cor mes fort que '1 bronzo. 

Ell pressentia que la terra lo cridava à passar balanç, re- 
clamantli lo que de lley devia darli; y que Deu lo esperava 
en la glòria per premiarli los afanys de tota sa vida; puix 
aquella metexa nit contrit y confés moria resignat y cris- 
tianament en nostres braços. 






— 146 — 

Encare no he pogut borrar del meu cor la impresió que '1 
fet va produhirme; y la pitjor de mes diades es sempre la 
de cap d' any. 

Aterrat contemplo cada volta que arriba lo primer de 
Janer; aterrat, contemplo lo calendari que 'm recorda cau 
demunt meu un any més dels que ja hi porto, y un més 
aprop de la mort que tot ho borra é iguala y ab pols tre- 
molós y un cor com lo puny, arrenco la primera fulla, es- 
glayat, davant dels grans enigmas que amagan entre si 
aquelles trescentes sexanta quatre fulletes que restan alli 
agermanades tan iguales que aniran presidint en sa curta 
vida tants de misteris, dols y desenganys com se desenrot- 
ilan en un any en aquexa vall de llàgrimes. 

A Mas y Casanovas. 



LA FESTA DE SANT LLORENÇ 



(A D. Joan Baptista Mani.) 

I 

La plaça dels Caputxins 
es passeig d' enamorats, 
cada pedrís té un' historia 
y cada arbre es un reclam. 
Allí r amor pren posada 
cada jorn al cap-al tart; 
les sombres son les cobertes 
d' aquells amors populars. 
Per axó quan surt la lluna, 
lo sol dels enamorats, 
una noya que es la toya 



— 147 — 
de tot lo terme de Valls, 
al peu del temple s' assenta, 
al peu de la església està, 
y 's consumeix de frisança 
lo seu cor enamorat, 
que 'I donzell per qui sospira 
que estima ab lo amor més gran, 
de fixo aquella vetllada 
de la cita s' ha oblidat; 
y ella espera y desespera 
y la vetlla va passant: 
— ^-Ahon serà?— Diu la Carmeta; 
jMare de Deu! ^-Ahon serà? 
Girantne los ulls hermosos 
plens de congoxa al espay: 
— ^'Ahon seré, que tu no siguis? 
li contesta '1 seu aymant. 
— iJoanet! diu la Carmeta: 
iGracies, Senyor...! jQué has tardat! 

Y parlant à cau d* orella, 
com si estessen conspirant, 
donan la volta à la plaça, 
de la plaça al vehinat. 

Y al darse la despedida 
prometen los dos aymants: 
anar à la hermosa festa 

de Sant Llorenç, desitjat. 



II 



Mare, ja despunta '1 dia 
y al corral cantan los galls; 
la copia de Mossèn Mestre 
dona '1 tom pel vehinat. 
Mare, tocan les dolsaines, 
mare, repica '1 timbal, 
mare, Sant Llorenç me crida, 
mare, cap al bosch me 'n vaig. 



— 148 — 

Y dit y fet, la Carmeta 
cap à la festa se 'n va, 
vestint lo trajo de festa 
tan senzill com elegant. 
Mes amunt de la Font Nova 
ja r aguarda son aymant, 
ahir lo esperava ella, 

avuy ell migrantse està. 

Axó son jornals que 's tornan 

diuen los enamorats, 

jornals que tenen per paga 

més amor y més encants. 

Pel camí del bosch s' enfilan, 

pel camí del bosch se 'n van, 

la nina, bella y joyosa, 

lo jove, alegre, animat. 

Caminets de les hermites 

de recorts esteu sembrats; 

iquí no guarda una memòria 

del Remey y del Mont-Sant. ..! 

Quan arriban à la hermita 

surt de missa '1 capellà. 

— i Hem fet tartl — diu la Carmeta 

— Hem fet just! — respon 1' aymant. 

Y assentadets à la aubaga 
com dos moxons amagats, 
trovan en eix mon la glòria 
que tot son goigs als vint anys. 

III 

No hi ha balcó en tot lo terme 
com aquell altiu serall, 
que vigila y que defensa 
la gran cova del Arjant. 
A demunt, un cel sens núvols, 
als peus, hermosíssim vall, 
aquí fonts y torrentades, 



M 



— 149 — 
y masets bonichs y blanchs. 
Xiquetes de les masies, 
ja la copia està tocant, 
xiquetes, lo ball comença, 
ly que es airós aqueix wals! 
|Ay! com balla la Carmeta! 
jcom la volta sens parar! 
los seus ulls diuen: |t' estimo! 
sa cara: j felicitat! 
Los uns ballan y altres menjan 
fent rodones pels rafals; 
tot hom menja ses garlandes. 
íQuí no menja coca à Valls! 
Per coques aquexa terra: 
qui diu coques diu Montblanch, 
qui diu Montblanch, diu la Espluga, 
y diu Reus al cap de vall. 
No hi ha goig com los idilis 
çl,el nostre deliciós Camp, 
sempre rabejat de llum 
y cobert de flors tot 1' any. 

IV 

Lo sol ja se 'n va à la posta 
y les ombres van baxant, 
com si fossen les cortines 
de la negra eternitat. 
A dintre de la capella 
les velles ab los infants 
cantan los goigs, y 'Is aucells 
entonan son últim cant. 
La Carmeta y lo seu nuvi 
parlant poch, calant lo cap 
donan la volta à la vila, 
retenintne tant lo pas, 
que son passos de formiga 
los passos que van donant. 



— i5o — 
jEs tan trist pels qui s' estiman 
dirse; jA Deu! jFins à demà! 
després d' un jorn d' alegries, 
de amor, de juguesca y balls! 
Al davant de la Marsala 
la lluna los surt al pas, 
y diu ab pena la nina: 
— iPobra de mi, que hem fet tart! 
— No tingas por, que 't prometo 
que à Sant Llorenç, d' aquí à un any 
tornarem, videta meva 
los dos junts, però casats. 
Y diuen, mes jo no ho juro, 
que al agafarse les mans 
lo xusclet de una besada 
no falta qui va escoltar. 
Axó ho comptan les vehines, 
de les velles qui fà cas; 
la lluna diu q^ue es mentida, 
les sombres, que es veritat. 

Francisco Gras y Elías. 



DE REGIMENT DE PRÍNCEPS 



Capítol lxxxii. Com cascú de la ciutat se deu sentir del mal 

de la comunitat. 

Sobre aquesta terça part de la deffinicio que diu perso- 
Jiarum multarum, la intenció del diffineni la ciutat si era 
dir, en les dites paraules, que la ciutat fos composta e 
habitada d' homens qui fossen persones, ço es homens per, 
sonants e manifestants en si mateixs per obra e per paraula 
que ells eren dignes de gran honor per sola noblesa qui en 



i 



— i5i - 
ells era. Personaíus, aviant vol dir com Dignitat, segons 
que appar extra de prebendis cum multa. 

Aquell donchs es dit, en lo present propòsit, persona, 
qui es hom virtuós; e per sa virtut es de gran dignitat e 
posat entre los altres axicom a mirall, en lo qual cascun 
deu veure com deu viure en la comunitat a profit seu e 
dels altres. 

Deya Solinus, que 1' hom qui nos sent del be o del mal 
de la comunitat no devia ésser dit persona, mas bèstia e 
menys que bèstia; car les bèsties ajuden a la comunitat, 
nen queren altre guardo sinó la vida: e nou fa aquell qui 
en res nos sent del stament de la ciutat. Aquests son aquells 
qui dien viva qui venç, qui aytant se donen per los morts 
com per los vius e com per los presos; car, puysque ells no 
hagen mal, hagel qui 's vulla. 

Recompta Marcialis en lo seu Executori, que com Anibal 
fos sobre Pisa, ell anant contra Roma, la ciutat de Pisa era 
regida per un noble hom appellal Orgo. E com aquest 
Orgo manas a tothom anar al mur, dix un hom a ell axí: 
«Prech te que no y vaja yo, car pahor me fa que no y fos 
ferit o que no y moris: mas vet ací diners per dos homens 
qui stiguen per mi. — Dix Orgo. — Jo 'm meravell de tu com 
has tan poca amor a la comunitat, que tu planyes la tua 
vida ara con tots som en tan gran perill. — Respos 1' hom 
aquell. — Jo no cur de la ciutat, mas cur de mi mateix. — > 
Dix Orgo:•*i-Donchs tu, si no cures de la comunitat, noi 
sents de son mal. Senyal es (de) que no est membre viu de 
aquella, e per consegüent mereixs ésser tallat d'aquella per 
tal que no corrompés la part viva que en ella es.» Lavors 
tantost posa 1' hom aquell en la pedra del giny e trames lo 
als contraris, qui slaven defora, ab aytal albarà al coll scrit 
en lur lengua: «Preneu lo mort, e Deu vos guiu; car abcor 
fort som tots e vins.» E Anibal, legint V albarà aquest^ 
entès que volien dir, e lexa lo combatiment e anasen. 

Posa encara Leoncius en lo seu Instructori, que en 
Acra, en son temps, havia un gran rich hom appellat Ab- 
don qui solament entenia a multiplicar sa riquesa tos- 
temps; e per raho d' aço, nos curava en res de la comuni- 



— l52 -- 

tal. E com la ciutat hagués gran mesler diners, pregarenio 
los regidors d' aquella que ell prestas en aquell cars aytants 
diners a la comunitat, axi com los altres ciutadans feyen, 
segons lurs facultats. E ell respos que non havia neu podia 
fer per res. Diguerenli los regidors: «Ya veheu en quin pe- 
rill es la ciutat. Pregamvos que us sentau d' aquc;st tan 
gran perill e mal; car los diners nois podeu perdre, e nos 
los vos asseguram en aquesta manera e en aquesta.» 

E com ell stigués en la negativa e en sa pertinacia, di- 
gueren los dits regidors: «Senyer, nos conexem que vos 
sou membre mort d' aquesta comunitat, car no us sentiu 
de les sues nafres. Per que, senyer, nos vos darem una me- 
decina qui us farà poderosament sentir, e profitarà a vos e a 
nos. Daunos de present les claus de vostres caxes e de tot 
quant haveu, e vos no us iscau d' aquesta casa qui es ací 
fins que nos hajam feta la dita medecina dins la vostra casa 
matexa». 

E decontinent los dits regidors anaren a casa del dit hom, 
e trobaren aqui peccunia e riquesa sens fi e prengueren ne 
aquella de que havien mester. E de present, despossehiren 
lo dit rich hom de quant havia e gitaren lo de la ciutat; e 
partiren la dita riquesa sua entre los infants del dit rich 
hom, segons costuma de la terra. E scriviren li alt al lindar 
de la porta axí: Ab aytal coltell s' ha a ferir qui I mal comú 
no vol sentir. E manaren a tots sos parents ques com- 
portassen d'ell axicomd'hom mort nen falíessen pus 
menció. 

E lo rich hom qui aço viu, començas quasi a desesperar, 
e cridava com a orat. E fon li dit per los dits regidors: 
«Hages paciència, car vet quant de bé t' ha fet ja la mede- 
cina nostra; car tu qui no t senties, ara comences a sentir 
et sentiràs pus fort tostemps d* aqui avant fins que sies 
mort.» 

E lo fill primogènit del dit Abdon qui viu lo pare exe- 
llat, e viu que los regidors de la ciutat 1' havien posat en 
gran stament, tot die venia a la casa de la comunitat, dihent 
axí als regidors, cridant a la porta: «Senyors, si diners ha- 
veu mester, tremeteu per mi primer.» 



- 1 53 - 
Deu, donchs, lo bon ciutadà ésser persona de gran valor 
e dignitat: e per aço, deu ésser tot viu e lot zelant per la 
comunitat, e sentir se de son be e de son mal e per ajuda 
d' ella deu treballar fins a la mort. 

(Del dot^é del Crestid de Fra Francesch Eximeniç.) 



A MONTANYA 



M' agrada 'I balcó gran de la muralla 
quan la gent de la vila hi va à badar 
y ab ull ja quasi incommovible guayta 
lo pas de la llunyana tempestat. 

Passa la tempestat esgarrifosa 
per demunt de la serra allà al davant 
tremolant de Uampechs, silenciosa 
per la gent de la vila y la del pla. 

jGom hi deu ploure en les profundes gorges 
y en los plans solitaris de les valls! 
]Prou r huracà 'Is acota aquells cims nusos 
y peta 1' ayga en aquells rochs tan grans; 
s' astoran los remats, los pastors cridan 
y algun abet cau mitg partit pel llamp! 

Però en lo balcó gran de la muralla 
no se sent res: la gent hi va à badar, 
y ab ull ja quasi incommovible guayta 
lo pas de la llunyana tempestat. 

Joan Moragall. 



1 54 



LO DIA DELS MORTS 



Avuy es lo dia consagrat à ne 'Is difunts. Avuy, com diu 
moll bé en Selgas, deuria anomenarse entre la gent de 
moda, lo dia en que 'Is morts reben. Verdaderament, los 
cementiris s' obren y tothom hi acut pera dedicar un re- 
cort à llurs antepassais... La naturalesa prevéu ja semblant 
diada y ab anticipació cobreix 1' horitzó ab son negre 
mantell; les campanes ab trist accent com 1' estertor del 
moribunt, brandan sens parar anunciant al poble que 
sancía est cogitare pro defiinctis. 

En tot lo dia no s' ha vist lo sol; la toscor incessant del 
cel progecta dins de 1' anima un frei persistent y enguniós, 
los carrers de la vila restan deserts; y sols s' ou passant 
per la plaça un murmuri confós de plegaries que lo poble 
fiel reunit, dins la espayosa nau de la parròquia, eleva 
envers 1' Altíssim. Tot d' una, lo só estrident de la cam- 
pana fereix les orelles dels més peresosos que à corre-cuyta 
van à reunirse ab los qui ja surten de la església, y tots ple- 
gats se dirigexen envers lo fossar, sadollats llurs cors de 
aquella devoció y reculliment ab que la humanitat sol pre- 
sentarse en certes èpoques de la vida, del meieix modo que 
riu y se diverteix en certes altres... Davant los ganfarons, 
després la creu parroquial ab los escolans revestits de la 
granatxa y roquet portam en llurs mans: qui la caldereta 
de r aygua beneyia, qui lo salpasser. I' altre fos encensers; 
immediatament ve lo Rector ab capa negra y à son costat lo 
Vicari, segueix raderament tot lo poble: en primer ter- 
me, 'Is hómens seriós y sempre en correcta forrriació; à 
alguns passos de distancia, les dones apiloiades casi la una 
sobre I' altra sempre ploroses; y ab veu ofegada per un 
hipócrit sentiment van responent à les denes del rosari 
que s' escorre d* entre 'Is dits ossosos d' un home alt y 
secardí que ab veu de nas lo mena, mentres lo rector y vi- 



— i55 — 
cari barbolejan llatinades boy y ensopegant en lo rocàm 
del camí que serpenteja per entre mitg de camps y d' horia- 
lices, ensemps que la llarga professo zigazaguejant per 
aquell irregular pis de pedres escampades arreu, apar im- 
mens serpent que s' estira ó s' arronça seguint la ampla- 
da del camí, únich pas transitable que porta à la necrò- 
polis. 

Lo cel continua essent gris y d' escassa claror, y envol- 
callada la naturalesa tota dins un vel confós y de Ió inde- 
terminat fà sentir més y més à \' ànima, la cruesa de la 
claror poch trasparent y pesada monotonia de la creació. 

Arriba la comitiva dins lo reclòs del cementiri; llarchs 
rengles de ninxos s' estén à un y altre costat para'ela y 
horizontalment; al enfronty al bell mitg, un panteó, últim 
recort de la grandesa d' una niçaga que ja ha passat à la 
historia, axeca una creu de pedra que ab sos braços es- 
tesos sembla voler desferse de la eura impertinent que 
manyaga procura abairela, quatre fanalets fan llum à ne 
aquelles humils lloses. Entre aquest y 'Is ninxos, hi han 
à dreta y esquerra grans qüadros de terra, somoguda en- 
care en un d' ells per 1' últim cadavre que s' hi soterrà, 
tencats per espessos y revinguts xiprés, vegetació sempre 
exhuberant d' aquests fúnebres Uochs. Amagat encara per 
r espès brancatge d' exos arbres, s' ovira altra tomba, que 
sota un pilot dè roques d' irregular simetria, manifesta una 
grossa corona de flors satinades; un. parell de ploroses sen- 
tades à terra murmuran oracions ininteligibles y cuiden de 
tant en tant dues llànties miig apagades. 

Lo Rector, Vicari y alguns hómens començan ab ió grave 
à salmejar les absoltes acompanyats de les tendres veus 
dels escolans, menires los més s' escorren per aquells ca- 
minals arenosos planyenise dels últims de la família que 
hi enterraren, en tant que, les dones en núcleo compacte 
escoltan sanglotejant y axugantse 'Is ulls lo cant acom- 
passat del Dies irce que, com una veu polenta y fonda sor- 
tida del sepulcre pretenen desarmonisar los aucellets ab 
llurs alegres cantarelles. Lo fosser allà enllà, clava encara lo 
últim clau pera penjarhi una corona y à cada colp de mar- 



— i56 — 
lell ressona la buydor del sepulcre per 1' espay; la campana 
ab veu persistent y lúgubre entristeix més la ceremonia fins 
à fer ploriquejar la natura ab espesses y menudes gotes que 
penetrant dins lo brancatge vé à aumentar aquella remor 
misteriosa, conjunt fantàstich de veus heterogènies... 

Tothom parla xiuxiuejant; los clergues seguits per can- 
tors y escolans van passant, y barboiejan absoltes ací y 
allà, segons les hi van senyalant alguns dels presents ab mà 
tremolosa. 

jEstrany contrast en la habitació de la mort y en sem- 
blant diada vessa la vida y lo mohiment, més es lo mohi- 
ment galvànich d' una vida anémica y poruga; fins les flors 
ufanoses que adornan aquella habitació nos representan la 
ràpides de nostra carrera mortal... jque prompte cauen 
desfulladesl... jcom s' apagan les converses, com s' allu- 
nya la remor!... jja 'Is morts tornan à quedar solsl... mús- 
tigues les flors; sols una jamay mort, y aquesta la trovaréu 
tot r any en lo fossar; lo ram de semprevives sembla nos 
diu constantment: la mort es immortal. 

Joan Avinyó, Pvre. 

Novembre de 1899. 



LO CLOQUER DE LA PARRÒQUIA 

Sant Miquel de Fluvià. 
Al mirar lo gegant que '1 novè segle 
axecà per cloquer de la parròquia 
acuden à ma penca recordances 
de mil fets que honoraren nostra historia. 

Ludovich lo Piadós, lo vegé nàxer, 
memòria guarda encar del Comte Jofre, 
y sots los murs d' aquell colós de pedra 
s' estrella del moresch la host victoriosa. 



~ i57- 
Mut testimoni de nombroses Uuytes 
1' alé dels héroes 1' oratjà à tot hora, 
y fou la creu de son panell altívol 
emblema de pietat, signe de glòria. 

D' ell devallaren los gays tochs de festa 
que han vist passar los temps fent via ignota, 
y en los jorns de flagells per nostra pàtria 
jVía fora! cridà ab sa veu de bronze. 

Centinella de 1' ampla rodalia 

allunya 'I torb quan per lo terme ronda, 

y conjura la seca pedregada 

que arrenca flors, y fruyterars capola. 

A sometent tocant ab veu feréstega 
los cap-de-casa coratjós dexonda 
sempre que malfactors hi han en lo terme, 
sempre que algun casal les flames rotllan. 

Ell toca à tritllo quan de dins la església 
los infants surten per primera volta, 
y gira alegre la campana xica 
quan s' emmarida la donzella hermosa. 

Quan finexen los jorns de la existència 
dels vehins que à sa sombra s' arredossan, 
ell dona 'Is tochs que un cos difunt senyalan 
ó toca à albat si es algun nin qui vola. 

De bon matí, saluda à la Regina 
que en cels y terra los creats adoran; 
y al sé al cap-vespre pels difunts demana 
una oració resada à sa memòria. 

Ell senyala la missa matinera, 

ell à Ofici-major congrega '1 poble; 

dins lo núvol d' encens quan Deu s' axeca 

saluda ab dolça veu à la Santa Hòstia. 



— i58 — 
Al principi y al fi de nostra vida 
alegre nos somriu y trist nos plora, 
puix si quan nins saluda la arribada 
comiat nos dona al caure dins la tomba. 

A son peu, té '1 fossa que fa centúries 
và engolint dels passats fins la memòria; 
jque 'n sabríam de gestes de la terra 
si parlessen los morts que allí reposant 

Benekit sías, campanar altívol, 
arxiu dels goigs y planys de tot un poble. 
Deu te conserve moltes més centúries 
com flta colossal de fé catòlica! 

Pere Cots y Soldevila. 



LA CEGUETA 



Ab los ulls sense espressió 
y en un bastó apoyadeta, 
pas à pas, và fent sa via 
lacegueta. 

Als qui trova en son camí 
una almoyna los demana, 
una almoyna en nom de Deu 
que tinch gana. 

S' ha arrimat à una paret 
per reposar una estona, 
y 'Is que passan tots esclaman 
I pobra dona! 



— i59 — 
Enclavada allà en lo mur 
s' hi mostra una humil capella 
hon s' hi veu la Nazarena 
pura y bella. 

La cegueta que axó sab 
ja se n' es agenollada; 
y ab tota 1' anima esclama: 
Verge aymada 

si ma vista no us ovira, 
jo us sento dintre mon cor; 
joh quan ferma es d' ésser cega 
r amargor! 

Quan al mon donan la vida 
raigs de llum esplendorosa, 
per mi es tot íosch, tot tenebres, 
nit negrosa. 

Quan petita, jo recordo 
haver vist coses molt belles; 
quedi cega, y jay! no oviro 
sol ni estrelles. 

Ja tansols guardo recorts 
dels jorns que tenia vista; 
Mare dels Desamparats, 
jque estich trista! 

Si à la claror retornés 
jquanta fora ma alegria! 
poder miraus com quan nena 
jo voldn'a. 

jJo no tinch 1' ànima cega 
si tinch la vista entelada, 
puix dintre mon seny jo us trovo 
Verge aymada! 



— i6o — 
lOh Verge, Verge puríssima 
apiadeus de mi, ampareume; 
si algun jorn jo us vaig ofendre, 
perdoneume. 

Retorna à fer son carn i; 
arreu topa y ensopega; 
cau en terra... y tots esclaman 
ipobra cega! 

Corren à darli socors, 
la sanch la tenyeix de rosa, 
y diu qui li don la mà 
jfou hermosal 

Axeca ella 'Is ulls al cel 
y ab fort crit diu! Mare meva 
veig la llum, vos veig à Vos, 
ja no soch cega! 

Caterina Roca y Brils. 



LA vigília de NADAL 



Xiula la tramontana fent trontollar les barrades portes, 
entranlsen per les escletxes de finestres, per totes les habi- 
tacions de la casa lo fret glassa nostres cossos; la llar fuma- 
rola empujantsen xemaneya amunt les flames dels boscalls 
que s' espeterrellan, vermellejant los obgectes de la cuyna; 
r avi assegut ab son cap esblanquehit per los anys, va 
arreglant los boscalls d' alsina y roure; la marruxeta recar- 
golada està talment sobre la cendra calentona y lo gos al 
costat y entre mitg dels peus de 1' amo dormileja al escalf 
de la bona y santa llar: 1' avia fà mitja y mena lo sant ro- 



t 



— i6i — 
sari; la minyona cuyda del sopar que es de colació; y 1' he- 
reu y la jove ab los fillels en Lluís, la Maria y en Quicu 
s' atrafegan ajudant à sos pares que 'Is arreglan \o pessebre. 
De bon matí V hereu ja corria ab en Lluís per lo bosch 
més proper del poble buscant molsa, romanins, arbosos, 
pitalasses petites, sorra del rieral, y que sé jo quantes her- 
bes boscatanes; tot ho havían portat en un panestre; les 
pitalasses per fer los màrgens en Lluís les duya en un mo- 
cador; la alegria omplenava los cors de la maynada, sempre 
encantada y plena de goig pera continuar la hermosa tra- 
dició que remembra la gran diada de la família cristiana, 
lo naxement del bon Jesuset flll de Maria y del pobre fus- 
teret Patró de la Església Universal. 

Sobre unes fustes sostingudes per uns capitells juntades 
ab quatre puntes, s' anavan aquestes transformant en pla 
y montanyes, ab caminals y viaranys, dotades y màrgens; 
en la paret s' estenia una hermosa tela pintada per un afi- 
cionat, padrí del Quicu, nuvolades y cel espléndit que do- 
nava visualitat; enllà un poblet fet de casetes de suru, 
d' arquitectura d' època, teulades, ponts de rajols; aygua 
regalimant per sobre canyeríes de plom milg partides, ta- 
pades aquestes ab terra, sorra y pedretes, molsa aplanada; 
montanyes més enllà fetes de suru verdejavan pels tochs 
de pinzellades de verdenca y esmortides tintes; allà un 
Ilach; una font que brollava aygua per entre mitg de tu- 
pida molsa dexant entreveure troços d' estalactites manyo- 
sament engalanades de flors, herbes y troceis de suru; un 
camp de blat nascut dos dies feya; allà lluny, molt lluny un 
bosch d' alsines y oliveres; més enllà lo pastoret assegut 
sobre una roca tocant lo fluviol y arreu voltantlo cabretes, 
xayets y ovelles triant la herba menuda, esbrotonant bar- 
disses y lo gos de ramadà fitantles per si s" allunyan; per 
un caminal estret, ab regueres y mullena un burret carre- 
gat ab dos fexos de llenya y lo pagès ab barretina, seguint 
lo pas de carga; en primer terme una casa de pagès, ab era, 
gallines y polles trescant y buscant per entre mitg del 
poll lo grà de blat perdut; de la xemaneya de la casa surt 
un borralló de cotó imitant la fumerola; al costat de la 
1 1 



— 102 — 

casa, la plana que jlauran dos cançoners bous que guia lo 
moco; y per totes parts figures escampades, casetes y casals; 
plans y montanyes; verdor, neus que corgelan; y allà en 
lloch de preferència, un portal ab les arcades mitg caygu- 
des, trenyines penjant del sostre, en lo sol palletes escam- 
pades, la establia dins, lo bou y la mula ageguts à terra; 
l'àngel demunt lo portal voltat d' hermosa nuvolada, este- 
ses les ales al cel y en ses mans lo lema en daurat y retallat 
paper «Glòria in excelsis». 

Com s' hi rabeja la maynada; quin garlar, ni 'Is passarells 
refilan ab més dalit al entrar la joyosa primavera; quantes 
mudances no sufrexen les figuretes; quin axecar monta- 
nyes, terraplenarles, obrir rius, omplirlos d' aygua, y fer 
caminals y carreteres, quins esclats d' alegria la canalleta, 
quin brincar, ploriquejant alguna volta; 1' un s' enamora 
del remat y del pastor que fluvioleja; 1' altre s' encanta de 
la font que regalima; la nena vol tirar blat de moro à la 
pollada; en Quicu crida arri à n' el burret que porta 'Is 
fexos de llenya; la mare somriu, lo pare de goig s' engrexa 
y los avis van mormolan y desgranant lo sant rosari, men- 
tres que la minyona para taula, y la marruxa s' arqueja y 
lo gos à frech de cames de 1' avi s' estira al sentir les 8 ho- 
res que del campanar del poble cauen trasportades ab los 
bufets y xiulejar de la tramontana forta, tan forta que abat 
ios arbres. 

EussEBi Fina Girbau. 



Si sadollas ton ca, no 't seguirà. 

A pi xich no cal escala. 

Si vols mentir, digas lo que sens à dir. 

Qui sembra en camí ral, pert lo grà y pert lo jornal. 

De diners y de bondat, la meytat de la meylat. 



— 163 — 



IG O IGS 

|R1 os SAN 

J SVA SA^JA 

^ /-^A L D E R. I CK 5ait glorio» 

^ V.^ humils vos pregínx, «jueus pUcU 

1^ impt ecu íalüt.y gt»G*>> 

^ p«rqu:c( imitem f vot, 

jgC Li v£T«ar nos il^ué, 

^ qui «ól vtMrttatdt mj, 

^ iKgiMi* cot prio)** t fi; 

^ j pre«j;iK ía <Írcu c»«b« 

^ fcguini v«>í tap bon fe 

TOS poúi.cu lo.repos,5:« 
ü tetra voílca doXïtcA. 

dtnde la prunera edat«> 

Mt«;)ra(i4iielpccn, 

«fce àfh oarts h!et*ea|W!i 

f csmbc tscuiciuttcB,. 

j£ ' l^ekotors ifiec voi graa» 
^ eftrt»»«&ete4ofcrirct», 
'^ o^ qac d* elli pai(icip*fe^ 
9 voftrot dixocios gcmuM, 
íS Je la íancedat felant» 
^ TM knuaccn lot dot^c 
«*>, Pei reiney de pcRilençit, 
"^èr Cofre, Compta de Seídanya, 
^. ft>u caufi <jue eo noftta Elpiïnyi 
^ viaguciTcoab rcuercdCia, 
^ caftígant U ncgligoocia 
^ «I); VD tndeuoc pob[e ocios, Sec 
^ AqucH pre«K>$ gra de Blat, 
^ C*7gar,y mert eo la Creu, 
^ <1 ve(beeDUh«rafeu 




DEL GLO-I 

GALDERICHi 

{*?CANTAN ÉN LA ^^ 

CAPELLA. C 



!^IS^l£3^l^ 



•«£5 



1> 



^è 



í» 



I 



«icsApt de U retepeftat, 
aue rftant dt aygua todcyat, 
icnch aixut occ en clot^icc. 

Al p<tnc«p Mn( mfoianc, 
qac vltta à voftre ünc Tcinplrj 
caftigtt De» per «temple 
dcll,y ic tota ía gent. 
que qaanc [>os es Deu valent^ 
ooy ha tncnuch DodwoSj&c. 

Pcrvotlot maUlts (àluc 
c•btao.y los íego» vrfta, 
L•t bous foklats U COn^ttb^ 
del Ccl^panalah»* rauu, 
los grans p•(a4ott virtut, 
y los meynípccats RmcsAC 

Scioir aUe u es Regnar, 
j aucntki fcrait lUgoau, 
y 4cl Senyor atcançAi 
tt quant voleu «Icmaiut, 
en (empeftat.io tcmp» clar, 
y en la (equedai plujOSjííC. 

Valeunos ja qucos coniuds 
Chriftcfont de aygue» eternes^ 
^ut dcixctn malesciftemes, 
apetint laygaa de vida. 
qvR mata la lit iens nújda, 
del eíperi.t,y del cos,ía 

Pau ab Dea fou pivdeto*, 
goacdaunos de G deígtacu, 
iojpetrant íalut.y gcacu 
pw queos imitem a vos. &c. 




Aquests goigs son dels més antichs que conexém impresos en forma 
popular. Son de principis del segle xvii y forman part d' una colecció de 
facsímils que pensàm publicar, acompanyada de la Historia dels Goigs, 

graciosament s' ha otert à escriure. 



que lo M. I. Mossèn Jaume Collell. 



— 164 — 



POBRA MARE! 



La Mercé que es la més mare 
de les mares de Rubí, 
à una amiga diu ab joya: 
— Tu ja ho sabs que tres ne tinch, 
de fillets tots prou xamosos 
y més bells que serafins. 
Aquí tens à la Roseta, 
jtot mirantme com somriu 
al dexar per tornà à pendre 
altra volta lo dolç pit!... 
jCom los aymo Mare mía 
ab deliri à tots mos fills! — 
— Vols dir massa, Merceneta, 
donchs pot sé '1 despertar trist. 
— Ans que mare soch cristiana... 
Ja ho entench lo que vols dir. 
Quan Deu nostre Senyor vulla, 
que me 'Is prenga... tot seguit. — 
Encara no ha fet la ofrena 
pobra mare, de llurs nins, 
quan de sopte, sa filleta 
presa fou d' un gran neguit, 
y 'Is ullets en blanch girantne, 
denotà '1 més gran perill... 
Bé volgué ser generosa 
recordant à Jesucrist... 
jlnfeliç, pobreta mare! 
del esglay cregué morirs. 



— i65 — 

II 

— iSenyor metge!... Que es ma vidal — 

— La ciència res no hi pot. — 

Contestà ab molta fermesa, 

tot solemne lo doctor: 

— jBon Jesús! feume que visca 

ó jo rest sense consol... 

Vos ho prech ab tota 1' ànima... — 

Mes, la nina fà un singlot, 

y extremintse, pobra aucella, 

la animeta axeca '1 vol. 

— No, no es morta, no ho puch creure- 

— No, no ho es feya 1' espòs— 

pró al besaria jay infeliços! 

ab deliri al mitg del front, 

fort sentiren en sos llavis, 

la impressió del gel, la mort... 

Mentres tant, la germaneta, 

r angelet ignoscentó, 

fà al breçar ab gran tendresa. 

— ^'Tens soneta? fés non, non... 

A la nena sent la mare 

y n' esclata en un gran plor... 

— Vall de llàgrimes Maria... — 

clama lo bon sacerdot. 

— Si es que 'm moro mossèn Jaume... 

Es que 'm manca lo conhort... — 

III 

Per arreu la quitxalleta 
al ohir tota amatent 
la campana que al brandarne 
brinda un nou albat à Deu, 
fent corrua va à la cambra 
hon se trova 1' angelet 



— i66 — 
y omplenantla de floretes 
converieixla en rich verger... 

La carona de Roseta 

s' es moguda à agrahiment... 

De sos llavis com rosella 

dolç esclata lo plaher... 

— No ploràu pobra padrina; 

no ploràu mare Mercè. 

^Veus com bada la boqueta? 

jFins somriu y obra 'Is ulletsl 

Feuli tots una besada 

que '1 despido no es etern. — 

Llatzerat lo cor de mare, 
jcom brollava '1 sentiment!... 
— |Ay filletes! pobra nena, 
ja no la veurem may més. — 
La petita cridant: — iMama! — 
y amagant-ne '1 ros capet, 
fà ab veu trista y condolida: 
— Meva teta nat al Tel... — 

M. DoLCET Y Lladó. 



MONTSENYENCA 



Al cant del gall, despertan les boyrades 
que dormen flonjament per la vessant 
y 'Is moxons arraulits en les brancades 
xerrotejan gentils, aletejant. 



- i67- 
Lo geni de la nit se 'n va à ia posta 
y s' esblayma la lluna dolçament, 
lo pastor malmirrós puja la costa 
cantant mandrosament. 

Les campanetes mostran ses coroles 
per beure la rosada matinal, 
y son perfum escampan les violes 
arrupides al llarch del margenal. 

A r ombra de la verda boxerica 
frisa r insecte sota 'Is tous d' herbey, 
y escorra '1 fontinyol de mica en mica 
r aygua d' argent que llisca per 1' esquey. 



La plenitut del dia es arribada; 
gosem, banyats de llum, d' eix esplendor, 
abràçam bé, ma esposa, exa abraçada 
jquin pler que 'm dona al cor! 

Jaume Novellas de Molins. 



MONJO Y ARTISTA 



Lo cap vespre. Una cel-la monacal estreta y pobra; mes 
aquesta cel-Ia es un taller; s' hi prega y s' hi pinta. En- 
cesa d' amors 1' ànima del monjo artista emprèn sa vo- 
lada; s' enlayra en flayre d' oració à les regions serenes; y 
de les serenes regions torna enjoyada ab llums divinals, 
que la mà tremolosa del pintor prova de fer reflectir en les 
teles, il-luminant ab resplandors de misteri les imatges 



— i68 — 
somniades: los Gristos sofrents, ab esguarl d' agonia, los 
ascetas de cara groguenca; les amoroses madones dolori- 
des; les santes verges d* ulls inclins y mans encreuades 
per la pregaria; los camps gemats — casta armonía de co- 
lors — perdenlse en ideal perspectiva 

Lo cap vespre. De genolls en un reco de la cel-Ia, prega 'I 
monjo; demana à Deu una gràcia d' inspiració. Colpeja 

son pit la mà closa; té '1 cap caygut sobre '1 pit S' alça; 

intenta pintar. Mes I' alé divinal no es vingut encara Y 

torna à pregar; y vessa llàgrimes de foch; y abaxa M front 

fins ales llosses Un defalliment immens comença à 

invadirlo.... Més ell no 's vol rendir, y prega, prega més 

«joh Deu, oh Deu de misericòrdia!» En tant la tarda 

cau; lo derrer raig de sol besa fredament les parets nues y se 
•n và. 

La nit. Les tenebres que fan la tasca impossible Més 

en r ombra '1 monjo artista prega encara. Ferma fé en lo 
impossible I' anima. 

Y lo impossible es vingut. Llum claríssima, que no es de 
la terra, omple lo taller; s'alça frisós lo monjo, enardida 
ja r ànima de foch sagrat; esgarrifantse M cós, ab fret de 
emoció suprema; y — fruint, ell sól, de claror en la nit 
fosca — comença à pintar, sentint sa mà guiada per mà in- 
visible; y la testa com nimbejada per misteriosos rulls de 
or; y prenyades les parpelles ab les humitats de lo inefable; 
y entebiat lo front per alenada dolça com un bés; y les gal- 
tes, que les llàgrimes cremaren, amanyagades pel borrissol 
suavissim d' una ala angèlica. 

Eugeni Ors. 



La llengua no té ossos y 'n trenca de molt grossos. 

Mare enfillada, no mort enfitada. 

A llop dorment no li entra res en dent. 



— 169 — 

JURAMENT 



Del terme sota la creu 
que 'I cami de vila guarda 
com fila de 1' antigor, 
sentats en ses negres grades, 
un diumenge ja sol post 
plens de somnis y esperances, 
una nina y un donzell 
amor etern se juravan. 
A ell lo cridà la Uey 
cap à Cuba à fer armas, 
una Uey que fa plorar 
à les promeses y mares. 
Passà un. any y altre després, 
cada correu vingan cartes, 
fins que s' estroncà la font 
de r amor y la anyorança. 
Fins que n' arribà una un jorn 
jay Deu meu!., y que amarganta, 
tota plena de sospirs 
tota regada de llàgrimes... 



II 



«Sento que 'm crida mon Deu, 

miro la mort que s' atança 

y 'm desespera '1 neguit 

de morirme lluny de casa. 

Lluny de tu lluny de tothom, 

lluny de terra catalana, 

sens veureus per un may mési.., 



— lyo — 
I Pobra de la meva mare!... 
Guarda bé lo jurament 
de no estimarne cap altre, 
que 'ns férem sota la creu 
aquell diumenge à la tarda: 
y prega per mi al llegir 
aquesta pòstuma carta 
puix pensa en que ja soch 
aquí al hospital cadavre. 
jAdeu, mon amor y consol 
adéu tots... pare... mare!... 
jQue trist que es dexar lo mon 
tan jove, lluny de la patrial...» 

III 

Ha passat molt temps del fet 

y ja la vila no 'n parla, * 

que tothom té prous treballs 

y de mal fer dins de casa 

Mes un jorn nou rum, rum, 

corra ab neguit posant ales, 

que la nina dins convent 

entre curs jorns va à tancarse. 

L' ha enamorada '1 promès 

que be pot enamoraria 

sense trencar juraments 

sense contradir paraula. 

Dltxosa ella, lluny del mon 

lluny de ses mentides farses 

pregarà à Deu pel remey 

que ha de curar nostres nafres. 

Pregarà per nostra sort 

tan digna de millor causa, 

per Catalunya infeliç 

que se sent mal axalada 

Emili Pasqual y Amigo. 
Torre-BIanca (Bruch), 1899. 



— 171 



T' HO COMPTO A TU 



Recors del bon temps. 

Lo taronger florit 

més de dos cops m' ha dit: 

«Ja vé la Primavera 

ab sol, ab cants y llum 

y ab r amorós perfum 

de la rosa primera.» 

Y ja es aquí; les aus 
de los seus verts palaus 
s' estan en les brancades 
y cantan dolçament, 
que enternexen al vent 
ses notes ignorades! 

Ja s' ha acabat 1' hivern, 
no vull fer pas etern 
lo dol que ara m' apena; 
donchs cada flor y aucell 
fan lo dia més bell 
y la nit més serena. 

De nit lo rossinyol 
me donarà consol, 
de jorn, la xerradissa 
dels aucells ab lo vent 
hi esborrarà '1 torment 
de r ànima infeliça. 

Lo taronger florit 

més de dos cops m' ha dit: 

«Ja vé la Primavera 



— \J2 — 

reverdirà 'I teu cor 
per dar pas al amor 
que impacient t' espera. 

Del mon, à n' al jardí 
encara hi pots cullí 
una flor que enamora, 
de flayre angelical, 
de cor sentimental, 
que condolguda plora. 

Fes com los papallons 
ton niu d' il•lusions 
à dins del calzer d' ella; 
després podràs penjal 
en lo ram nupcial 
fet de ma flor novella!» 



Y '1 taronger callà 
y tu vares passà 
tan blanca y endolada! 
D' allavors es mon cor 
esclau de ton amor, 
y jo de ta mirada! 

Rafel Nogueras y Oller. 
Novembre de 1898. 



TAULA 



Pígincs. 

Santoral Català 5 

Gestes catalanes 17 

Necrología, per fíawón N. Comas 18 

Traducció del capítol IV del «Cantar dels cantars», poesia 

per /. Rubió y Ors 28 

Revista literària, per E. Moliné y Brases 31 

A Sant Francisco de Borja, poesia, per Jaci >to Verdaguer, 

Pvre 35 

La poesia es síntesis, etc, per Narcís Oller 36 

Mes cançons, poesia, per Marian Aguiló 37 

Moviment catalanista, per /. Maspons y Camarasa. ... 38 

Refrans 46,59 62,67,79,94,104,137,162,168 

La cançó de Na Ruxa-mantells, poesia, per Miquel Costa y 

Llobera, Pvre.. . 47 

Los alinoyners ó baciners de Montserrat, per Francesch 

Carreras y Candi 49 

AVi-BeY, poesia, iper Àngel Guimerà 55 

Tradicions relligioses de Catalunya, per Agna de Vulldaura. 58 

La llengua catalana, poesia, per Doiors ilfonserda 61 

Plant d' un pobre pescador en la mort de son fill, poesia, 

per Miquel V.Amer 61 

Ous de somera, per ylníoni itf.^ ^/couer, Püre 63 

Popular, poesia, per Francesc/i Maí/iew 68 

Cançó de la oreneta, poesia, per Joseph Mas y Casanovas. . 69 



— 174 — 

Pàgines. 

Revista teatral, per y. Moraíó 71 

Gratitut, poesia, per Antoni M.' Penya 74 

Lo breçolet, poesia, per Victoria Penya 75 

jAh si pogués parlar, poesia, per LI. C. Viada y Lluch. . . 77 

Camí de la frontera, per /. Cabot y Rovira 79 

Pere '1 ceremoniós y Pere '1 crudel, poesia, per Jaume 

Boloix 80 

Les belles arts en 1899, per R. Casellas 83 

La Veu de Catalunya, poesia, per F. Ubach y Vinyeta. . . 88 

Pensaments del V. Palafox, per Franciscà Albó y Marti.. . 90 

Lo dot de la neta, poesia, per R. Roca y Sans 92 

La bella mort, poesia, per ^. 5ori 2/ Foníesíd 93 

De retorn de Grècia, per Antoni Rubió y Lluch 95 

Quadro negre, poesia, per Claudi Ornar y Barrera. ... 98 

La Bandera gremial, poesia, per Bonaventura Bassegoda. . 99 

Kelallhistórich, ^er Alfons Damians y Munté 102 

De la lliada d' Homer, poesia, per Arthur Masriera. ... 105 

Intima, poesia, per Manel Rocamora 106 

Lo raig de sol, poesia, per P. Palau Gonzàlez de Quijano. . 107 

Dos inventaris interessants, per Salvador Sanpere y Miquel. 1 08 

Un àngel, poesia, çer Francesch deP. Girbauy Castellà, Pvre. 116 

Oració ú la Aurora y à la Veritat, poesia, per Oldman. . . 117 

Assumpto pera una novela ó comèdia, per Joseph Brunet. . 119 

Anyorança, poesia, per Josefa Amer y Penya 121 

La Primavera, poesia, per Pere d' Alcàntara Penya. . . . 123 

Apólech, per Cels Gomis 124 

/^ poesia, per Àngel Aguiló 126 

Reco.rt, poesia, per Carme Verdaguer de Cots 127 

Curiositat bibliogràfica, per Antoni Bulbena 12^ 

La Creació, poesia, per ^. M.' Fabre^fas II 

Cent monedes d' or y tres mil garrotades, per Joseph Rafel 

Carreras lí 

A moH antich amich en Joseph Carreras y Bassols, poesia, 

per Francisco Mirabent y Soler 14j 

A la bona memòria de Donya Victoria Penya de Amer, 

poesia, per Agna de Valldaura 141 

La Primera fulla, per yl. Mas 1/ Casanovas 14Í 



- 175 - 

Pàgines. 

La festa de Sant Llorenç, poesia per Francesch Gras y Elías. 146 

De regiment de Prínceps, per Fra Francesch Eximeniç. . . 150 

A Montanya, poesia, per Joan Maragall 153 

Lo dia dels morts, per Joan Avinyó, Pvre 154 

Lo cloquer de la Parròquia, poesia, per Pere Cots y Sol- 
devila 156 

La Cegueta, poesia, per Caíerina /íoca 2/ Bríís 158 

La vigilia de Nadal, per E. Fina y Girbau 160 

Goigs de Sant Galderich 163 

j Pobra mare! poesia, per ilí, Do/ceí 1/ Líadó 164 

Montsenyenca, poesia, per /aume iVoue/ías de ilíoíins. . . 166 

Monjo y artista, per Euyeni Ors 167 

Jurament, poesia, per Emili Pasqual y Amigo 169 

T' ho compto à tú, poesia, per Rafel Nogueras 171 

Taula 173 



Estampa. L* Cítàlànà, Dormitori do St. rrane«sch,6. 




r.urniu.8 r tttAiP M^mttMhA 



CALENDARI CATALÀ 

ANY IV 



CALENDARI 

CATALÀ 



PERA L'ANY 1.9 OI 



COLECCIONAT Y PUBLICAT PER 



JOAN B- BATLLE 




L' ARXÍU 



CARRER DE LA TAPINERÍA, NÚM." 48 
BARCELONA 



a Citaíava. — Imp. de J. Puigventós.— Dormitori St. Francesclí. 5. 



4 



5 — 



BON ANY Y BON GUANY 



Heus aquí la espressió d' un desig: que pera 'Is catalans 
sia lo primer any del sigle vint un any bó, y que 'ns aporta 
à la nostra pàtria un bon guany; que pera les llibertats pú- 
bliques, pera les útils iniciatives, pera '1 dret, pera la justí- 
cia, pera 'Is purs ideals de la nostra niçaga, pera '1 pervin- 
dre de la terra, en fi. sia l'any nou un bon any, y 'ns apor- 
te bon guany. 

Lo present Almanach vé à donar una petita mostra del 
camí que porta fet cada any lo treball de reconstitució de 
la pàtria; es en certa manera una ullada d' orientació, pera 
aientarnos y seguir fent via ab coratge, y avant sempre. Per 
axó, tota espressió vera d' un fervent desig vé à resultar en 
certa manera també fórmula profètica. 

Posada com tenim la confiança en la Providencia, essent 
com es la nostra fe inquebrantable en la justicia de la causa 
quedefensàm, no hem de tenir cap mena de dupte sobre 
la finalitat de la nostra lluyta: al cap d' avall no pot dexar 
de coronar nostres esforços la victorià més complerta y es- 
clatant. 

Y axí com en 1' orde moral lo mal essencialment no es 
mal, sinó que contribueix al exalsament del be, en l'orde 
material, en l'orde social, s' ofereix à diari lo maravellós 
espectacle de fer los butxins metexos la apologia de la víc- 
tima, y de pregonar y fer més famosa la victorià de la vir- 
tut los meteixos que li posaren paranys y atentaren contra 
ella. 

. «Deu té un bastó» diu lo nostre poble; y podria afegirshi 
que molt sovint se talla aquest bastó qui ha d' esserhi bas- 
tonejat. 

Naturalment que, tota vegada que la rahó ennobleix ai 
home sobre 'Is demés animals, satisfà molt més la victorià 
obtinguda sense la destrucció del rival; encara tal vegada 



— 6 — 

hi foran à temps, si la bona voluntat presidís un bon de- 
termini, à que la justícia y 'i dret y la rahó regissen los de- 
tins dels malastruchs pobles ibers. Encara pot ser s' hi fora 
à temps à deturar la poderosa y fexuga mà providencial 
que, cop iras cop, y sense pietat està esbocinant aqueix es- 
tensíssim imperi... 

Però mentres tant que '1 pecador no s' esmena, prepa- 
remnos, treballem ab fé, pera posarnos en condicions de 
rebre dignament lo natural premi de la victorià. En la ser- 
vitut metexa aprenem d' ésser lliures; en lo cautiveri ave- 
semnos à ennoblir la dolça terra de nostres amors. 






En una colecció de rondalles catalanes dels passats si- 
gles, se n' hi llegeix una, que vaig à reproduhir. Té la for- 
ma de faula ó apólech, y sa moral es de gran aplicació pràc- 
tica avuy. 

Heus aquí que una vegada un caçador, enamorat de les 
dolces passades d' un rossinyol, sentí M desig de caçario 
pera adelitarse millor y més sovint, senlintlo d' aprop. 

Y tant y tant feu ab ses traces y manyes que aconseguí 
portar à cap lo seu intent de pendre al tendre aucellet de 
viu en viu. 

Però, lo rossinyol presoner entre les grapes del caçador 
no tingué esma pera cantar; per lo qual, plé de ràbia, lo 
caçador se tragué de la butxaca '1 ganivet, y's disposà à lle- 
varli '1 cap. 

Allavors lo rossinyol parlà al caçador, y li digué: 

«^•Qué hi guanyaràs ab la meva mort? Mes carns son po- 
ques, y ab elles no podràs pas sadollar ton ventre; mes plo- 
mes tampoch te serviran de gran cosa. En cambi, si 'm de- 
xas anar te donaré tres bons consells que 't seran profitosos 
si 'Is guardes be. 

Lo caçador comprengué que tenia rahò '1 rossinyol, y li 
tornà la llibertat. 

Allavors lo rossinyol, complint Ilealment la seva prome- 
sa, li digué: 



»No vages may al darrera de lo que no pugas haver. 

»No tingas may tristesa per lo que hages perdut y no 
pugas recobrar. 

»No cregas may lo que no potfser.» 

Lo caçador trobà 'Is tres consells del rossinyol molt 
posats en rahó, y prometé seguirlos al peu de la lletra de 
aquella hora endavant. 

Mes quan s' anava àdespedirdel rossinyol, aquest volgué 
provar al caçador en la constància de ses determinacions, 
y li digué en tó de mofa. 

«Ah, tonto! ^-perquè 'm dexares anar.'' Has de saber que 
dins del meu ventre hi tinch una pedra preciosa més grossa 
que un bou.» 

Quan lo caçador va sentir axó, penedit d' haver tornat 
la llibertat al aucell, se tingué per 1' home mes malaven- 
turat del mon, y 's posà à seguir al rossinyol fentli mil 
promeses perquè 's dexés agafar de nou, y posant en pràc- 
tica totes les manyes que li sugeria sa cobdicia. 

Y allavors lo rossinyol li digué. 

«Ah, tonto! qué be has guardat los tres concells que jo 
le doní à cambi de ma llibertat! 

«Jo 't digui que noanesses darrera de lo que no podías 
haver, y en efecte, m' estàs seguint y temptant ab falses 
promeses y posantme paranys inútilment; 

«Que no linguesses despler de lo que perdesses sinó ho 
poguesses recobrar, y com de fet, te veig desesperat, aburrit 
de tu meteix y corsecat pel penediment d' haverme dexat 
escapar. 

«Y que no creguesses lo que no pogués ésser; y tu has 
cregut tot seguit que en lo meu petit ventre hi podia cabre 
una pedra preciosa grossa com un bou. 

«Vaja, que ets un tonto incurable.» 






Bon any y bon guany, estimats lectors, pera Catalunya. 
jCom podria ella donarlos aquests tres consells, si '1 cas 
\:S' esdevingués! 



iCom podria dírloshi als polítichs, als estadistes espanyols: 

«No aneu al darrera de lo que may podreu haver, per- 
què la naturalesa pot mes que lots vosaltres, y no sou qui 
pera enfonzar un poble. ó fer perdre una raça.» 

«Na us entristiu per lo que hajau perdut y no pogau 
recobrar; sia mes aviat la vostra tristesa per la 'vostra inca- 
pacitat é inepiitut, que amenaça ab la pèrdua de lo poch 
ó molt- que us queda.» 

«Y finalment, no cregau lo que no pot ser; dexeulos ja 
los vostres somnis d' uniformitat, més impossible de realisar 
que no pas fer cabre una pedra grossa com un bou al ven- 
tre d' un rossinyol.» 

iCom los donaria aquests consells, ab Ilealtat que ha ben 
provada sempre, si amollés les grapes lo caçadorl 

Y no hi ha pasdupte que foran molt profitosos pera tots 
los pobles ibers. 

Allavors si que tots tindriam «bon any y bon guany.» 

Sebastià Farnés. 




VISTA DEL MONTSERRAT: camí de la dressera 
(Còpia d' un gravat antich.) 



JANER 

QUI REPLEGA LA OLIVA ANS DEL JANER. DEXA L' OLI AL OLIVER 

1 Dim. ^ La Circumcisió del Senyor, sant Concordi, m.; se v. à 

Besalú, y sants Mari y Odiló, abats. (I. P.) 

2 Dim. Sant Blidulf, ab., fill de Tarragona, y sant Macari, ab. 

3 Dij. Sant Daniel, m.; se v. à. Barcelona, y santa Genoveva, v, 

4 Div. Sant Tito, b. y c. y santa Dafrosa, m. 

5 Dis, Sants Telesforo, p. y m. y Flamidià, m.; se v, à Cuxà. 

6 Diu. La Adoració dels Sants Reys; se v. à Barcelona. 

7 Dill. Sant Ramon de Penyafoit, c, fill de Barcelona. 

S Dim. Sants Apolinar, b. Eladi, m., Llucià, pvre. y Maximià, m. 
9 Dim. Sant Marcelí, b..y santes Marciana y Bassilissa, v. y mrs. 

10 Dij. Sant Pere Urcéolo, Dux de Venècia; se v. à Cuxà. 

11 Div. Sant Higini, papa, y santa Honorata, v. 

12 Dis. Sant Nazari, c; se v. à Cuxà, y sant Victorià, c. 

13 Diu. Sant Lleonci, b., santa Glafira, v. y st. Gumersindo, m. 

14 Dill. Sant Ephis, m., fill de Càller, y sant Hilari, b. 

15 Dim. Sant Pau, primer hermità y sant Maure, abat. 

16 Dim. Sant Honorat, b. de Arles; se v. à Barcelona. 

17 Dij. Sant Antçn Abat, y sant Sulpici, b. y c; se v. à Conflent. 

18 Div. La Càtedra de Sant Pere en Roma, y sta. Prisca, v. y m. 

19 Dis. Sant Canut, rey, m., y santes Pia y Germana, mrs. 

20 Diu. Lo Dolcissim Nom de Jesús, y sant Sebastià, m. 

21 Dill. Sants Fruytós, b., Auguri y Eulogi, diaques m., fills de 

Tarragona, y santa Agnès, v. y m. 

22 Dim. Sants Vicens, m., patró de Valencià, Vicens Oronci y 

Victor ab sa mare Aquilina y son marit; se v. à Girona. 

23 Dim. Sant Ildefons, arq. y st. Joan Almoyner, c; se v à Vich. 

24 Dij. Sant Plàcit, m.; se v. à Cambrils, y lo B. Nicolau Factor, 

c, fill de Valencià. 

25 Div. La Conversió de Sant Pau, ap. y la del B. Ramon Llull. 

26 Dis. Santa Paula, viuda, y sant Policarpo, b. y m. 

27 Diu. La Sagrada Familia, y sant Mer, ab.; se v. à Banyoles. 

st. Teodosi, b. de Barcelona, y st. Joan Crysóstom, b. 

28 Dill. Sant Tirs, m.; se v. à Banyoles, y sant Carlemany, se 

V. à Aquisgran y à Provença. 

29 Dim. Sant Francisco de Sales, b. y Sant Valero, b. 

30 Dim. Santa Martina, v. y m., y santa Marcela, viuda. 

31 Dij. Sant Pere Nolasch, c; se v. à Barcelona, y lo B. Bernat 

de Travesseres, m.; se v. à la Seu de Urgell. 



— 10 — 

FEBRER 

MALGRAT DEL FEBRER, FLOREIX l' AMETLLER 

1 Div. Sant Ignasi, b., sant Cecili, b. y m. y santa Brígida, v. 

2 Dis. ^ La Purificació de Nostra Senyora, y sant Felicià, m; se 

V. à Mataró, y Ntra Sra. de la Bonanova. 

3 Diu. de Septogesma. St. Blay, b. y m.; se v. à Barcelona. (I. P.) 

4 Dill. Sant Andreu Corsino, b., y Sant Rembert, b. 

5 Dim. Santa Calamanda, v. y m., filla de Calaf, y santa Àgata, 

V. y m.; se v. à Barcelona. 

6 Dim. Lo Sant Misteri de Cervera, sant Amant, b.; se v. à Per- 

pinyà, y santa Dorotea, v., se v. à Barcelona. 
7*Dij. Sant Romualt, ab., se v. à Cuxà, y sant Ricart, rey. 

8 Div. St. Joan de Mata, f., se v. à Falcó. Abs. gen. à la Trinitat. 

9 Dis. Sta. Apolonia, v. y m.; se v. à Barcelona, y sant Nebridi, 

b. de Tarrassa. 

10 Diu. de Sexagesma. Santa Escolàstica, v., patrona de Vich y 

santa Sotera, m. de Palamós. 

11 Dill. Los Set '^irvents de Maria, f. y sant Jonés, monjo. 

12 Dim. Santa Eulària, v. y m., filla y patrona de Barcelona, y 

sos companys sant Feliu y Julià, mrs. 

13 Dim. Sant Benigne, m. y santa Catarina de Rizzis, v. 

14 Dij. Sant Valentí, b. y m.; se v. à Navarcles; sant Valentí, 

Pvre. m.; se v, à Ribas, y sants Vidal, Zenón, y Feli- 
cula, mrs.; se v. à Serrateix. 

15 Div. Sant Faustí, Pvre. y santa Jovita, mrs. 

16 Dis. Sant Honessim, m. y sant Honest, b. de Tolosa. 

17 Diu. de Cincogesma. Sant Policroni, b. y st. Rómulo, m. (L P.) 

18 Dill. Sant Simeó, b. y m. Apòstol de Provença. 

19 Dim. Ntra. Sra. del Campanar; y sant Conrat, c. 

20 Dim. de Cendra. Lo B. Maurici Proeta, fill de Torroella de 

Montgrí, se v. à Castelló de Ampuries. 

21 Dij. La Miraculosa Llum de Manresa, Santa Irene, v., filla de 

Argelaguer, y Sant Ascani, arq. fill de Tarragona. 

22 Div. La Càtedra de Sant Pere en Antioquia.— i 6sí. de carn. 
23^Dis. Sant Pere Damià, b. y Sta. Margarida de Cortona. 

24 Diu. / de Quaresma. Sant Macià ó Matías, ap. y sta. Primitiva. 

25 Dill. Sant Cessari, b. y sant Avertà, c. 

26 Dim. Ntra. Sra. de Guadalupe de Méxich, y Sta. Marcela. 

27 Dim. SantNestor, b. y sant Baldomer. c.—Témpores. 

28 Dij. Sant Macari y Comp. mrs. y sant Romà, abat. 



II 



MARÇ 



QUAN PEL Març TRONA, LA AMETLLA ES BONA 

1 Div. Sant Rossendo, b.—Témpores.—Abst. de carn. 

2 Dis. Sant Simplici, p., fill de Barcelona.— Témpores.— Ordres. 

3 Diu. // de Quaresma. Sants Medi, pagès; se v. al Vallés, y 

sants Hermenter y Celdoni, mrs.; se v. à Cardona. 

4 Dill. Sts, Agatodor, b. de Tarragona y Eteri, b. de Barcelona. 

5 Dira. Sant Geràssim, anacoreta, y lo B. Nicolau Factor. 

6 Dim. Sant Oleguer, b. de Barcelona y arq. de Tarragona. 

7 Dij. Sant Tomàs de Aquino, dr. y santa Perpètua, v, y m. 

8 Div. Sant Teófil, m. y sant Joan de Deu, f.—Abst. de carn. 

9 Dis. Sant Pacià, b.. fill de Barcelona y santa Franciscà, vda'. 

10 Diu. IL de Quaresma. Sant Melitó y 39 companys màrtyrs. 

11 Dill. Sant Constantí, c. y santa Aurea, v. 

12 Dim. Sant Gregori, p. y dr. y sant Mamilià y companys mrs. 

13 Dim. San Weldrach, ab., sant Roderich, m. y sant Ramir, m. 

14 Dij. Santa Florentina, v. y santa Matilde, reyna. 

15 Div. Sta. Madrona, v. y m., filla y patrona de Barcelona, sant 

Ramon Serra, ab. de Fitero, í.— Abstinència de carn. 

16 Dis. Sant Heribert, arq,, st. Julià, m. y st. Abrahàm, solitari. 

17 Diu. IV de Quaresma. Sant Patrici, b. apòstol de Irlanda. 

18 Dill. Sant Gabriel arc, Feliu, diaca; se v. à Girona y lo B. Sal- 

vador de Horta, fill de Santa Coloma de Farnés, 

19 Dim. >J< Sant Joseph, espòs de Ntra. Sra., Patró de la Església. 

20 Dim. St. Benet, m. de Cerdenya; se v. à Martorell. 

21 Dij. Sant Benet, ab. y f , y sants Filemon y Domnino, mrs. 

22 Div. St. Pau, b. de Narbona; se v. à Anglesola.— ^lòsí. de carn. 

23 Dis. Sts. Domici, Pelagia y Teodora, fills de Tarragona, y lo 

B. Joseph Oriol, fill de Barcelona.— Ordres. 

24 Diu. de Passió. Sant Agapit, b. y m., y sant Rómul, mr. 

25 Dill. >J( La Anunciació de Ntra. Sra. y sant Dimàs lo bon 

lladre. 

26 Dim. Sants Càstulo y Teodosi, mrs.; y santa Màxima, m. 

27 Dim. Sant Fileto, santa Leda, sos fills Macedoni y Teoprepida. 

Amfiloqui y Gronidas, mrs.; de Barcelona, y sant For- 
tunat, noy m.; se v. à Abrera. 

28 Dij. St. Sist III, p. y c, sant Timoteu, m. y sta. Fortunata, v. 

29 Div. Les Dolors de Ntra. Sra , y St. Eustasi, ab.— J bst. <'e carn . 

30 Dis. Sant Joan Clímach, ab. y sant CastoF, b. 

31 Diu. de Rams. Santa Balbina, v. y m., y sant Amadeu, Duch. 



ABRIL 

AL ABRIL, LO BLAT FIL A FIL; AL MAJG, PUJA COM UN FAIG 

1 Dill. Santa 7eodora; se v. à Gracia, la Invenció ^e sants Llú- 

cia y Marcià à Vich, y sant Venanci, b. 

2 Dim. Sant Francisco de Paula, f. y santa Maria Egipciaca. 

3 Dim. Sant Benet de Palerm, c y sant Ricart, b. — Avuy y los 

tres dies següents no se pot menjar carn. 

4 Dijom Sant. Sant Víctor, b. de Barcelona, y sant Isidor, arq. 

5 Divendres Sant. Sant Vicens Ferrer, c, patró de Valeucia, y 

santa Emilia, v. 

6 Dissaple Sant. Sant Celestí, p y sant Cels, b.— Ordres. 

7 Diu. Pasqua de Resurrecció. Sts. Epifani, b. y m., y Ciríach, m. 

8 Dill. Sant Joan de Organyà, fill de Bellcayre, y abat de Bell- 

puig de les Avellanes, Sant Albert, c. y sant Dlonís, b. 

9 Dim. Santa Maria Cleofé y santa Cassilda, v. 

10 Dim. Sta. Celeriana, v. y m., filla de Vich y St. Ezequiel, prof. 

11 Dij. Sant Lleó Magne, p. y santa Florència, m. 

12 Div. Sants Verona y Zenón, mrs. fills de Tarragona. 

13 Dis. Sant Hermenegildo ó Armengol, m. en Tarragona, y sant 

Justí, m.; se v. ó Sant Quintí de Mediona. 

14 Diu. de Pasquetes. Sts. Felicià, ra.; sev. à Barcelona, y Telm, c. 

15 Dill. Santes Bassilissa y Anastasia, mrs. 

16 Dim. Sant Toribi, b. y sant Llambert, pagès de Çaragoça. 

17 Dim. Sant Anicet, p. y m. y sant Robert, abat. 

18 Dij. Sant Eleuteri, b. y santa Antía, m. 

19 Div. Sant Vicens de Coblliure, m. y sant Crecenci, c. 

20 Dis. Sants Victor, Zotico, Zeno, Acindi, Siberi, Cristòfol, 

Theo y lo nen Antoni, màrtyrs de Olot. 

21 Diu. La Divina Pastora. Sant Anselm, b. y dr. y st. Silvi, m. 

22 Dill. Sants Sotero y Cayo, p. y m. y sant Apeles. 

23 Dim. Sant Jordi, m., patró de Catalunya, y sant Jordi, b. y 

c. de Cerdenya. 

24 Dim. Sant Daniel, m. en Girona, y St. Fidel, caputxí. 

25 Dij. Sant March, evangelista, y santa Franca, v. 

26 Div. Sants Cleto y Marcelí, papàs y mrs. 

27 Dis. Sant Pere Armengol, fill de Guardia de Prats. 

28 Diu. Ntra. Sra. de Montserrat, patrona de Catalunya, lo Pa- 

trocini de st. Joseph, sts. Prudenci, b. y c. y Vidal, m, 

29 Dill. La inv. del cos de st. Cugat, m. en lo Vallés, y st. Pere, m. 

30 Dim. Sant Eutropi. b. de Cerdenya. y sta. CatarinadeSena, c. 



— "3 — 

MAIG 

MAIG HOKTOLÀ, PALLA Y PÜCH GKÀ 

1 Dim. Sant Felip y sant Jaume, apòstols, y sant Segimon rey. 

2 Dij. Sts. Ambrós y Simplici; se v. à st. Joan de les Abadesses. 

3 Div. Invenció de la Santa Creu, y la Vera Creu; se v. à Besalú* 

4 Dis. Santa Mònica, vda., y sant Floria, m. 

5 Diu. La Conversió de sant Agustí, y sant Pío V, papa. 

6 Dilj. *Sts. Joan Ante-Portam-Latinam y Joan Biclarense,. bisbe. 

7 Dim. Sant Just, m de Catalunya, sant Sist, m., fill de Celrà. 

sants Pío y Faustina, mrs.; se v. à Barcelona. 

8 Dim. La Aparició de sant Miquel Arcàngel, y sant Eladi, b. y c. 

9 Dij. Sant Gregori Naciancé, b. y santa Nona, sa mare. 

10 Div. Sant Antoni, arq. y santa Beatriu, v. 

11 Dis. Sant Eudalt, m.; se v. à Ripoll; sant Anastasi, fill de 

Lleyda y 73 companys; se v. à Badalona, y santa Seve- 
rina, m.; se V. à Sabadell, y sant Ponç, m. 

12 Diu. Sant Pancràs ò Brancat, m.; se v. à Barcelona y Rosselló. 

13 Dill. Les Santes Espines de la Corona de Jesús — Abst. de carn. 

14 Dim. Ntra. Sra. del Alba; se v. à Tàrrega, y santes Justa, Jus- 

tina y Hcnedina, mrs. de Cerdenya. 

15 Dim. Sant Simplici. b ; se v. à Cerdenya, sant Isidor, m., y 

sant Isidro llaurador. — Abstinència de carn. 

16 Dij. ^ La Ascensió del SENYORy sts. Just, Faustí y Tranquili ms. 

17 Div. Sant Pasqual Bailòn, c. y sant Torpetes y comp. mrs. 

18 Dis. La Trasl. del Braç de santa Tecla, m.; se v. à Tarragona. 

19 Diu. Beats Joan de Cetina y Pere de Duenyas, se v. à Vich. 

20 Dill. Sant Baldiri, m. de Nimes; se v. à Barcelona y Llobregat. 

21 Dim. Sant Timoteu, m. y santa Aglae, v. 

22 Dim. Santa Julià, m. de Còrcega, y santa Quiteria, v. y m. 

23 Dij. La Aparició de sant Jaume, ap.. st. Desideri, m.; se v. à 

Mataró, y sant Vicens, m.; se v. à Barcelona. 

24 Div. Santa Afra, m. y lo B. Pons de Planella, m. 

25 Dis. Sts. Gregori, p. y Magdalena de Pazzis, v.—Abst. de carn. 

26 Diu. Pasqua de Pentecostes, y Sant Felip Neri, f. 

27 Dill. Sant Joan, p. y m. y lo Venerable Beda, Pvre. 

28 Dim. Sant Just, b. d' Urgell y sant Just, c, fill de Vich. 

29 Dim. Sants Vot y Felip, mrs.— Dejuni.— Témpores. 

30 Dij. Sants Gabí, Críspul y Crecencia, mrs. de Cerdenya 

3 1 Div. Ntra. Sra. del Amor Hermós, sant Pons, b. 300 companys 

mrs. y santa Petronilla, v. — Temporer. — Dejuni. 



— 14 — 

JUNY 

JUNY PLUJÓS, GRANER POLSÓS 

1 Dis. Sant Inyigo, ab. y sant Simeó, monjo.— r^mp.—Dejwm. 

2 Diu. La Santíssima Trinitat, y sant Erasme, b. y ro. 

3 Dill. Sta. Clotilde, reyna. lo Bt. Joan Grau, y st. Isaac, monjo. 

4 Dim. Sant Francisco Caracciolo, f. y santa Saturnina, v. y m. 

5 Dim. Sant Bonifaci, b. y sant Sanxo. 

6 Dij. \^ Corpus Christi. Santa Càndia, vda.; se v. à Gualbes, y 

sant Norbert, b, y f. 

7 Div. Sant Sibinià, m., santa Genívera, v. y m. y sant Pau, b. 

8 Dis. Sants Germà, Just, Paulí y Scisi, mrs., fills de La Pera; se 

V. à Girona. 

9 Diu. Sants Prim y Felicià, mrs. 

10 Dill. Santa Oliva, v. y m.; se v. à Olesa, y santa Margarida. 

11 Dim. Sant Bernabé, ap. y Sants Feliu y Fortunat, mrs. 

12 Dim. Sant Onofre, hermità, y sant Joan de Sahagún, c. 

13 Dij. Sant Antoni de Padua, c, Sant Evidi mr. y y sant Patrói 

c; se V. à Besalú. 

14 Div. Lo Sagrat Cor de Jesús, sant Basili, b. y st. Elisseu, prof. 

15 Dis. Sants Modest, Vito y Crescencia, mrs. 

16 Diu. Sts. Quirse y Julita, fill y mare, mrs., santa Lutgarda, v. 

y sant Guillem, c, se v à Llivia. 

17 Dill. Santa Teresa, reyna. 

18 Dim. Sants Teódul, Lleonci, Joseph y Maria, mrs. de sant 

Cugat del Vallés y santa Marina, v.; se v. à Barcelona. 

19 Dim. Sants Gervasi y Protasi, mrs. y santa Juliai^^i, v. 

20 Dij. Sant Silveri, p. y m. y santa Idaberga, v. 

21 Div. Sant Palladi, arq. y c: se v. à Camprodon y sant Lluis 

de Gonçaga, c. 

22 Dis. Sant Paulí de Noia, b. y c, y santa Consorcia, v. 

23 Diu. Sant Simó Stilita, y sants Joan y Feliu, Pvres. mrs. 

24 Dill. La Nativitat de sant Joan Bta., patró de Perpinyà, y de 

molts pobles de Catalunya. 

25 Dim. Sant Guillem, ab., sant Adalbert, c. y santa Febronia, v. 

26 Dim. Sants Joan y Pau, mrs.; se v. à Barcelona, y sant Salvi, 

b. y m.: molt venerat à Catalunya. 

27 Dij. Sant Ladislau, rey, y sant Benvingut, c. 

28 Div. Sants Lleó y Pau, papes.— Dejuni y abstinència de carn. 

29 Dis. )í< Sant Pere y Sant Pau, apòstols. 

30 Diu. Lo marlyri del B. Ramon LluU, y sant Marsal, b. 



— i5 — 

JULIOL 

AL JULIOL, LA FALÇ AL COLL 

1 Dill. Santa Elionor de Provença, y sant Galó, b. 

2 Dim. La Visitació de Ntra. Sra., y sts. Procés y Martinià mrs. 

3 Dim. Sant Trifó y Sant Jacinto y comp. mrs. 

4 Dij. B. Gaspar de Bono, fill de Valencià y sant Laureà, b. 

5 Div, Sant Miquel dels Sants, c. fill de Vich. 

6 Dis. Sant Isaías, prof., sant Goar, c, y sant Rómul, b. 

7 Din. La Preciosíssima Sanch de N. S. Jesucrist, y sant Ot, b» 

fill de la Seu d' Urgell. 

8 Dill. Santa Isabel de Portugal, filla de Barcelona, B. Pere 

Cendra, c. y les Santes Relíquies de la Seu de Tortosa. 

9 Dim. Lo B. Pere Centurió, c, fill de Barcelona, y st. Zenón, m. 

10 Dim. Sant Cristòfol, m. y santa Amàlia v. 

11 Dij. Sant Pío, p. y m. y sts. Januari y Abundi, Pvres. 

12 Div. Lo Sant Crist del Hospital de Vich, St. Joan Gualbert, ab- 

13 Dis. La Trasl. dels Sts. Gossos dels mrs. Sts. Gaudenci, Bene" 

dicte, Teodor, Felicitas, Clemència y Columna, à Valls- 

14 Diu. La segona Traslació del cos de sta. Eulària, y la Dedica- 

ció, de la Seu de Tarragona, sant Bonaventura , card. y 
sant Just, m.; se venera à Tàrrega., 

15 Dill. St. Gamilo de Lelis, y st. Antíogo, metge, m. de Gerdenya. 

16 Dim Ntra. Sra. del Carme y lo Triomf de la Santa Creu. 

17 Dim. Sant Hou, m. de Celrà, sant Coralt, m. y sant Aleix, c. 

18 Dij. St. Frederich, b. y m. y sta. Sinforosa ab sos set fills mrs. 

19 Div. Sant Pere de la Cadireta, fill de Moya y la entrega de 

les claus de la ciutat de Barcelona à la Puríssima. 

20 Dis. Sant Elías, prof., y sant Geroni Emilià, fr. 

21 Diu. Santa Pràxedes, v., patrona de Palma de Mallorca. 

22 DiU. Santa Maria Magdalena, penitenta, apòstol de Provença. 

23 Dim. SantLlibori, b. sta. Erundina, v. y sant Cassià, fr. 

24 Dim. Santes Cristina, Niceta y Aquilina, vgs. y mrs. Dejuni. 

25 Dij. )í< Sant Jaume, apòstol de Catalunya y sant Cugat, m. 

26 Div. Santa Agna, mare de Ntra. Sra. 

27 Dis. Santes Juliana y Semproniana, v. y m., filles de Mataró. 

28 Diu. B. Lluís Exarch, c, fill de Barcelona y ia Bta. Caterina 

Tomàs, filla de Valldemossa, (Mallorca.) 

29 Dill. Santa Marta, v., molt venerada à Provença. 

30 Dim. Sts. Abdón y Sennen, mrs., se v. à Arles y à Barcelona. 

31 Dim. Sant Ignasi de Loyola, fr. y sts. Fortunat y Victorià, mrs- 



— i6 — 

AGOST 

LO BON NAP. PEli l' AGOST DEU ÉSSER NAT 

1 Dij. Sant Pere Àd-vincula, sant Lluci, b., fill de Barcelona y 

sant Feliu africà, m; se v. à Girona. 

2 Div. N/ S." dels Àngels, y st. Alfons M.de Ligori, h.— Jubileu 

3 Dis. La Invenció del cos de Sant Esteve, protomàrtyr. 

4 Diu. Sant Domingo de Guzmàn, c. y fr. 

5 Dill. Ntra. Sra. de les Neus y sta. Afra, m.; se venera à Girona- 
' 6 Dim. La Transfiguració de Jesús, vulgo sant Salvador. Sants 

Just y Pastor y sant Urbici, b. y m.; se v. à Serrateix. 

7 Dim. La Traslació de sant Sever. b. y m. y sant Gayetà, fr. 

8 Dij. Sant Ciriach y comps. mrs. y sant Miró, b. 

9 Div. Sant Romà, m; se v. à Vich. y santa. Eünomia, m. 

10 Dis, Sant Llorenç, diaca y m. y santa Agatónica, m. 

11 Diu. St. Marcelí, p. st. Hilari; se v. à Arles, y sta. Filomena v. 

12 Dill. SantDionís y santes Hilaria, Digna, Eupomia y Eutropia, 

mrs. de Girona, y santa Clara, fund. 

13 Dim. Sant Cassià, b. y sant Hipòlit, m. 

14 Dim. St. Aeci, b. de Barcelona y st. Eusebi, m. Dejuni ah ahst. 

15 Dij. ^ La assumpta, y santa Colagia, v., filla de Barcelona. 

16 Div. SantRoch, c, fill de Montpeller, loB. Joan deSta. Marta^ 

fill de Prades, y sant Jacinto, c. 

17 Dis. Sant Lliberat, ab. y sant Mamet, m. 

18 Diu. Sant Agapit, m.; se v. à Vich, y santa Elena, emperatriu. 

19 Dill. Sant Joaquim, pare de Ntra. Sra., sant Magí, m., fill de 

Tarragona, y sant Mariano. 

20 Dim. St. Bernat, ab. y sts. Luxori y comp. mrs. de Cerdenya. 

21 Dim. Sants Bono y Maximià, mrs., fills de Blanes. 

22 Dij. Sant Bernat d' Alcira y ses germanes Gracia y Maria. 

23 Div, Sant Felip Benici, c. y sant Restitut, m. 

24 Dis. Sant Bartomeu, apòstol. 

25 Diu. Lo Puríssim Cor de Maria, y sant Lluís rey de França, 

26 Dill. Sant Ireneu, m.; se v. à Sampedor y sants Constanci y 

Vicens, mrs.; se v. à Olot. 

27 Dim. Sant Joseph de Calassanz, y sant Lley, b. c. de Lleyda. 

28 Dim. Sant Agustí, b. y dr. y sant Julià, m., patró de Vallfogona. 

29 Dij. La Degollació de sant Joan Bta. y santa Sabina vda. y m. 

30 Div. La Traslació dels cossos sants en Manresa y santa Rosa 

de Lima. v.; se v. à Llafranch. 

31 Dis. Sant Ramon Nonat, c, fill de Portell, y sant Pròsper, m. 



— 17 — 

SETEMBRE 

AL SETEMBRE LO UAL TEMPS ES DE TEMBRE 

1 Diu. Ntra. Sra. de la Consolació, sant Gil, ab. y sant Arthur 

d' Irlanda. 

2 Dill. Sant Antolí, m. y sant Esteve, rey. 

3 Dim. Sant Nonici, bisbe de Girona, y sant Plàcit, m. 

4 Dim. Santa Rosalia de Palerm, v. y santa Càndida, v. 

5 Dij. Sant Llorenç Justinià, b. y santa Obdulia, v. 

6 Div. Sant Faust, m. y sant Eugeni, m. 

7 Dis Lo B. Mateu de Agrigento, c, fill de pares catalans. 

8 Diu. Lo Naxement de Ntra. Sra. y lo B. Domingo Castellet, 

fill d' Esparraguera, lo sant Misteri de St. Joan de les 
Abadesses. 

9 Dill. Sant Pere Glaver, c, fill de Verdú. 

10 Dim. Lo B. Jdcinto Orfanell, m., fill de Pares vigatans. 

11 Dim. Sant Emilià, b., fill de Llivia, y sts. Protó y Jacinto, mr. 

12 Dij. LoB. Miró, c. de Tagamanent y sts. LleonciyTeódul, ms. 

13 Div. Sant Amat, ab., fill de Tarragona, y sant Eulogi b. 

14 Dis. Exaltació de la Santa Creu, y sant General, m. 

15 Diu. Lo Dolç Nom de Maria, Sants Vicens y Clara, msr.; se v. à 

Llissíi de Vall. 

16 Dill. Sant Corneli, p , y sant Cebrià, m. 

17 Dim. Sant Llambert, b. y m.; se v. à Lledó, y la Impressió de 

les Hagués de sant Francesch. 

18 Dim Sant Ferriol, m.; se v, à Besalú, y sant Tomàs de Vila- 

nova , b . — Témpores. — Dejuni . 

19 Dij. Sant Genaro, b. y santa Constància, m. 

20 Div. St. Eustaqui y companys, màrtyrs. — Témpores. — Dejuni. 

21 Dis. Sant Mateu, ap. y evang.— Dejwm. — Témpores.— Ordres. 

22 Diu. Nostra Senyora dels Dolors y st. Maurici, se v. à Manresa. 

23 Dill. Santa Tecla, protomàrtyr, Patrona de Tarragona. 

24 Dim. Ntra. Sra. de la Mercé, Patrona de Barcelona, y lo 

B. Dalmau Monner, c. fill de santa Coloma de Farnés. 

25 Dim. Santa Maria de Cervelló, f., filla de Barcelona. 

26 Dij. Sant Cebrià, m., y sant Faust, fill d' Alguayre, y santa 

Justina, V. y m.; se v. à Sant Quintí. 

27 Div. Sant Cosme y sant Damià, metges, mrs. 

28 Dis. Sant Wenceslau, m. y lo B. Simó de Roxas, c. 

29 Diu. La Dedicació de sant Miquel Arcàngel. 

30 Dill. Sant Geroni, doctor y f., y santa Sofia, vda. 



— i8 — 

OCTUBRE 

QUAN l' octubre es ARRIBAT, SEMBRA LO SEGLE, l' ORDI Y LO BLAT 

1 Dim. Lo Sant Àngel Custodi, y sant Remigi, b. y c. 

2 Dim. L' Àngel de la Guarda de Barcelona y lo B. Berenguer 

de Peralta; se v. à Lleyda, y sant Llogari, b. 

3 Dij. Sant Candi, m. y lo B. Joan Macias, fill de Canet de Mar. 

4 Div. St. Francesch, f. y St. Tirs y 5 comp. mrs., se v. à Barc' 

5 Dis, Sant Froylà, b, y sant Plàcit, m. 

6 Diu. Ntra. Sra. del Roser, los Sts. Màrtyrs de la Llegió Tebea, 

se V. à Barcelona; sants Emili, y Julià, mrs.; se v. à 
Olot y santa Faustina, m.; se v. à Tarrassa. 

7 Dill. Sant August, c. y sant March, papa. 

8 Dim. Sta. Reparada, v. y m.; se v. à Bagur, y sta. Brígida, vda. 

9 Dim. Sant Dionis Areopagita y comp. mrs. d' Arles. 

10 Dij. St. Sabí, c, fill de Barcelona, st. Gereó y 318 màrtyrs_ 

se V. à Barcelona, y st. Lluís Bertran, fill de Valencià. 

11 Div. Sant Plàcit, m.; se v. à Guissona, y sant Genis, soldat. 

12 Dis. Ntra. Sra. del Pilar, y sant Ramí, arq. de Cerdenya. 

13 Diu. Ntra. Sra. del Remey, y sants Eduart, rey, y Grau, abat. 

14 Dill. Sant Calixte, p. y m. y santa Fortunada, v. y m. 

15 Dim. Santa Teresa de Jesús, v. y fundadora. 

16 Dim. Sant Galderich, pagès; se v. al Rosselló y à Barcelona. 

17 Dij. Santa Eduvigis, vda., y la Bta. Margarida Alacoque, v. 

18 Div. Sant Lluch, evangelista y santa Trifona, emperadora. 

19 Dis. Sant Pere de Alcàntara, y sant Varo, soldat, m. 

20 Diu. Sants Joan Canci, c, Aureli, m., y santa Irene, v. y mr. 

21 Dill. Stes. Ursula, Florentina, Florina, mrs., se v, à Barcelona. 

22 Dim. Sant Bacari, b. de Vich., y sant Teodor, noy, m. 

23 Dim. Sant Pere Pascual, fill de Valencià, la primera Traslació 

del Cos de santa Eulària, sants Víctor, PacífJch, Justa 
y Clara, mrs.; se v. à Manlleu. 

24 Dij. Sant Rafel arcàngel, sant Bernat Galvó, b. de Vich, fil 

de Reus, y sant Martirià, b. patró de Banyoles. 

25 Div. Sants Crispí y Crispinià, mrs., y sta. Daria, m. 

26 Dis. Sts. Llucià y Marcià, mrs., fills de Vich, y Evarist, p. ym. 

27 Diu. Sant Florenci, m. y santa Sabina, m.; se v. à Àger. 

28 Dill. Sant Simó y sant Judas Tadeu, apòstols. 

29 Dim. Sant Narcís, b. fill de Girona, m. 

30 Dim. Sants Claudi, Luperci y Victori, mrs. 

31 Dij. Sant Quintí, m. y la Dedicació de la Seu de Lleyda. Dejuni. 



— 19 — 

NOVEMBRE 

AL NOVEMBRE QUI NO HA SEMBRAT QUE HO SEMBRE 

1 Div. )J< Diada de Tots los Sants, y st. Benigne, pvre. 

2 Dis. La Commemoració dels fidels difunts. — Jubileu. 

[,3 Diu. Sant Ermengol, fill y b. de Urgell, y los innombrables 
màrtyrs de Çaragoça. 

4 Dill. Sant Carles Borromeu, arq. y c. y santa Modesta, v. 

5 Dim. Sant Zacarías, profeta, y santa Isabel, pares de sant 

Joan Baptista. 

6 Dim. Sant Sever, b. fill de Barcelona, m. y 4 Sacerdots mrs. 

7 Dij. Sant Florenci, b., santa Carina, m., sant Ernest, ab. y 

sant Fortià, m.; se v. à Torelló. 
Los quatre Sants Màrtyrs Coronats, 
La Dedicació de la Basílica del Salvador à Roma, lo Sant 

Crist de Balaguer, y sant Teodor, m. 
Lo Patrocini de Ntra. Sra., y Sant Andreu Avelf, c. 
Lo B. Jofre de Blanes, c; se v. é Barcelona, y st. Martí, b. 
Sant Benet, m.; se v. à Barcelona, y sant Martí, p. y m. 
Sant Estanislau de Kostka, c, y sant Homebó, c. 
Sant Serapi, m.; se v. à Barcelona, y sant Ruf, b. 
Sant Leopold, emperador, y sant Feliu, b. y m. 
Sant Rufí, y sant Elpidi y companys mrs. 
Sant Iscle y santa Victoria, germans, mrs.; se v. à Breda, 

santa Gertrudis, v., y sant Gregori Taumaturch, b. 

18 Dill. La Dedicació de la Seu de Barcelona y st. Bàrulas, noy m. 

19 Dim. Santa Isabel, regina de Hungría, y santOlimpi, b. y c. de 

Barcelona. 

20 Dim. Sant Feliu de Valois, fr., y sant Octavi, m. 

21 Dij. La presentació de Ntra. Sra., y lo B. Romeu de Llivia. 

22 Div. Santa Cecília v. y m. 

23 Dis. Sant Climent, p. y m. y santa Lucrecia, v. y m. 

24 Diu. Santes Flora y Maria, v. y mrs. y st. Joan de la Creu, fr. 

25 Dill. Santa Catarina, v. y m. y sant Moysés. 

26 Dim. Los Desposoris de Ntra. Sra., y sant Conrat, b. 

27 Dim. Sants Facundo y Primitiu, mrs. 

25 Dij. Sant Gregori, p. y sants Papinià y Mansuet, b. y mrs. 

29 Div. Sant Sadurní, b. y m., apòstol de Catalunya, y santa llu- 

minada,,v. 

30 Dis. Sant Andreu, apòstol, y sant Venato, m. de Cerdenya 

sç V. à Sant Sadurní de Noya. 



8 Div. 


f 9 Dis. 


10 Diu. 


H Dill. 


12 Dim. 


13 Dim, 


14 Dij. 


15 Div. 


16 Dis. 


17 Diu. 



— 20 — 

DESEMBRE 

PER SANT TOMÀS PLUJA Ó GLAS 

1 Diu. / d' Advent. Sant Eloy, b. y c, y santa Natàlia, m. 

2 Dill. Santa Bibiana, m., y santa Elissa monja., 

3 Dim. Sant Claudi, m.; se v. à Vich, y sant Francisco Xavier, c. 

4 Dim. Santa Bàrbara, v. y m., y sant Pere Cryosólech, arq 

5 Dij. Sant Dalmau, b. y m.; se v. à sant Dalmay. y sants 

Críspul, Julià. Grat, Fèlix y Patavia, mrs. de Tarragona. 

6 Div. Sant Nicolau de Bari, arq. y santa Dionisia, m. Dejuni. 

7 Dis. Sant Ambrós, b. y doctor, sant Martí, ab. y B. Pere Cer- 

dà, c, fill de Coblliure. Dejuni. 

8 Diu. II d' Advent. >í< La Püríssima Concepció, patrona de Bar.' 

9 Dill. Santa Gorgonia, v. y santa Llogaya, v. y m. 

10 Dim. Ntra. Sra. de Loreto, santa Eulària de Mérida y santa 

Julià, m.; se v. à Elna. Sant Trobat y 359 companys 
màrtyrs en Girona. 

11 Dim. Sant Damàs, p.. fill de Argelaguer, y sant Sabí, b. 

12 Dij. Sants Sinesi y Donat, mrs. y sant Luffren, ab. 

13 Div. Santa Llúcia, v. y m.— Dejuni. 

14 Dis. Sant Nicasi, y sant Pompeyo, b. Dejuni. 

15 Diu. /// d' Advent. Sant Eusebi, b. y m., y sant ürbici, herm. 

16 Dill. Santa Albina, v. y m. y santa Adelayda, emperatriu. 

17 Dim. Sant Franco de Sena, c. y sant Llàtzer, b. y m. 

18 Dim. Ntra. Sra. de la Esperança ó de la 0. — Témpores— Dejuni. 

19 Dij. Sant Adjutori, ab. de Narbona. 

20 Div. Sants Eugeni y Macari, c— Témpores. 

21 Dis. Sant Tomàs, ap. y sant Severià, b. — Témpores. ^Dejuni. 

22 Diu. IV d' Advent. Sant Flavià, m.; se v. à Verdú. 

23 Dill. Santa Victoria, v. y m. y Sant Sérvulo, c. 

24 Dim. Sant Delfí, b. y santa Tarsila, v. Dejuni y abst. de carn. 

25 Dim. Lo Naxement de Nostre Senyor Jesucrist. Lo bolquere^ 

del Diví Jesús à Lleyda, santa Amancia, se v. à Agu- 
llana, y sant Faust, m.; se v. à Barcelona. 

26 Dij. Sts. Esteve, protomàrtyr, Geronci, m. y Pere de Torelló. 

27 Div. Sant Joan, apòstol y evangelista. 

28 Dis. Los Sants Ignocents mrs. , molt venerats à Catalunya. 

29 Diu. Sant Tomàs, arq. de Cantorbery, m. 

30 Dill. La Traslació de sant Jaume apòstol, y santa Anisia, m^ 

31 Dim. Sant Silvestre, p. y santa Coloma, v. y m.; se v. en Santa 

Coloma de Queralt. 



— 21 — 



NECROLOGlA 



La dalla de la Mort no ha esial lampoch vagaliva aquest 
any; ans al contrari, podriam dir que ab major delit que 'Is 
anys anterior*;, com si també estigués qui la maneja enutjat 
ab los catalans ha arrebassat del escenari d' aqueix mon 
major nombre de paisans nostres que s' havían distingit 
entre sos contemporanis per mèrits més ó menys rellevants. 
D' entre los qui havem vist desaparéxer, farem esment dels 
següents: 

Joan Nonell y Lleonart. M?taroni que heretà de son 
avi lo sobrenom de Bon minyó, mor als 23 de Novembre 
del 1899 als 63 anys. Fou lo fundador en 1867 del primer 
dipòsit de llevors que s' ha establert à Espanya, y ho feu en 
nostra ciutat. Pol molt be dirse que de llavors data lo des- 
enrotllo de la afició à la Horticullura, Jardineria y Flori- 
cultura, que s' ha manifestat cada dia mes, mercès à la 
oportuna iniciativa d' en None'.l, qui pera millor assegurar 
l'éxit de sa empresa va escriure també algunes obres refe- 
rents ais sobreindicats rams. 

Àngel del Romero. Barceloní nascut al any 1823 y 
mort als 26 de Novembre del any passat. Pertenesquéal cós 
d'Enginyers militars y demostrà que sos talents en matemà- 
tiques, ses aptituts com à home d' armes y sa prudència en 
governar en moltes ocasions que li proporcionaren los di- 
ferents càrrechs que varen serli confiats. Individuo de la 
Acadèmia de Ciències Naturals, và meréxer ocupar la pre- 
sidència d' aquella corporació que es la més antiga d' Espa- 
nya entre ses similars y à sa empenta es deguda la vida 
activa que ella manifesta desde alguns anys. Barcelona li 
deu lo primer pàs donat à la unificació de la hora en los 
rellotges públichs. 



— 22 — 

Sebastià Obradors. Caiedraiich del Instituí Provincial 
de Barcelona, després d' haver desempenyat en altres esta- 
bliments de igual categoria alguna càtedra. Publica alguna 
obra pera servir de text à sos alumnes. Era fill de Moya. Lo 
dia 6 de Desembre fou 1' últim de sa vida. 

Joseph Presno. Barceloní, dexeble de la Escola de Be- 
lles Arts establerta en la Llotja d' aquesta metexa ciutat. 
Mostrà possehir disposicions pera la pintura artística, però 
prompte dexà lo pinzell pel llapis y se dedicà à lailustració 
d' impresos. Fou un excelent progectista d' obgectes sun- 
luaris adequats à la metalistería, y en aquesta especialitat 
es digne de mentarse la credença pontifical de la Seu. Morí 
à primers de Desembre als 44 anys. 

Joaquim Roca. A principis del meteix Desembre mor 
à Sabadell aqueix actor y cantant que logrà ferse popular 
en la representació d' alguns personatges de les obres que 
constituïren lo primer periodo del teatre lirich català. 

Ricart Moragas. Era fill de Girona: desde 1' any 1829, 
de fundidor de bronzo passà à ésser ballarí, quan à Barce- 
lona hi venían los principals coreógrafos del estranger, y 
arribà à ésser lo millor mestre de ball que hi ha hagut à 
Espanya. Havent anat à Madrid per rahó de alguns com- 
promisos teatrals relacionats ab sa carrera, se feu justícia à 
sos mèrits, reconeguts en alguns punts del estranger. Fou 
lo professor de ball de la família reyal. Morí als 16 de De- 
sembre en aquella capital de la monarquia. 

Exm. ó Ilm. Sr. Dr. Francesch Aguilar, bisbe de Se- 
gorb. Als 16 de Desembre va acabar sos dies aqueix verda- 
der model de prelats, per ses virtuts, per son saber y per sa 
prudència. Com à home de gran y positiu valer, era refrac- 
tari à tota vanitat y mundana ostentació. Y ab tot, en lo 
llibre y en lo periódich, en la càtedra professional lo meteix 
que en la trona, sa personalitat obtenia gran relleu. Mes 
que bisbe fou lo pare de sos diocessans. Y per lant, mori 



— as- 
mes que en la pobresa, en la misèria. Fou un dels primers 
en coniribuir à la restauració literària de nostra parla. 
Manlleu, va perdre aquell dia un de sos fills més il-lustres. 

P. Francesch Butinà, de la companyia de Jesús. Mor 
també als i6 de Desembre aqueix fill de Banyoles. Fou un 
sabi y virtuós sacerdot; havia manifestat sos talents escri- 
vint varies obres, algunes de les quals estan escrites en 
català. Casi totes se referexen à assumplos piadosos. L' es- 
tabliment de les Germanes Josefines son altra manifes- 
tació de son zel sacerdotal, puix en ell tingueren son fun- 
dador. 

Dr. Ramon M. de Magarola, Pvre. Fou fill de Vila- 
franca del Panadés y mori essenine rector de Sant Pau del 
Camp als 19 de Desembre. Era entès en ciències eclesiàsti- 
ques, entre altres càrrechs importants havia desempenyat lo 
de Rector del Seminari de Barcelona. La propaganda de 
la ensenyança del Catecisme entre la quitxalla, tingué en 
ell un bon campió, y à sa iniciativa fou deguda la celebra- 
ció de Certàmens de Doctrina Cristiana, que cridaren 
la atenció pública. Al Dr. Magarola se deu en gran part 
la construcció de la casa de les Adoratrius y la restauració 
de Sant Pau del Camp. 

Vicens Garcia. Mor al 24 de Desembre aqueix inteli- 
gent perruquer de Barcelona, que desde 1' any 1840 fins 
als últims de sa vida ben activa que s' allarga fins à 82 anys. 
Fou una verdadera especialitat artística que *s manifestà en 
los teatres, caracterisant ab ses perruques la gran majoria 
de les obres ja líriques, ja dramàtiques que 's representaren 
en nostres principals colisseus durant aquell período. 

Dr. Josepli Goie. Acreditat metge fill de Banyoles, en 
qual vila exercia sa carrera ab Uuhiment. Fou un inteli- 
gent naturalista que 's manifestà en 1' estudi de la flora y 
fauna de la comarca de La Garrotxa. Morí à últims de De- 
sembre. 



— 24 — 

Joan Bta. Gallissà y Botet. Fou un entussiasta bar- 
celoní, exceleni exemplar de 1' antiga menestralia. Amo de 
un antich establiment de candeler, son amor à aytal ofici, 
li havia dictat lo esmersar sa instrucció no escassa en la 
publicació de varis opúscols referents à la historia de la 
Cereria catalana. Va morir als 27 de Desembre. 

Excm. é Ilm. Sr. Dr. D. Joseph Vilaseca y Mogas. 

Als 28 de Desembre va morir aqueix distingit jurisconsult 
barceloní, quals mèrits 1' havían portat à desempenyar im- 
portants càrrechs polítichs y administratius. Los companys 
de professió, varen dislingirlo ab lo deganat del litre. Col- 
legi d' Advocats de nostra ciutat. 

Cayetana Vidal. Arribà à ésser la degana de les actrius 
catalanes, per rahó d' ésser la que comptava més llarga car- 
rera artística. Tenia al morir à últims de Desembre la 
edat de 84 anys. Als setanta encare se feya aplaudir de de- 
bò. Lo Teatre Català tingué en ella una de les primeres ac- 
trius que li consagraren sos talents. La naturalitat ab que 
se presentava en la escena y desempenyava sos papers, fou 
lo fonament de la estima en que la tingué lo públich. Ava- 
loravan més sos mèrits les condicions personals que reu- 
nia. 

Mercè Font y Codina. Mor en plena joventut y al co- 
mençarse V any 1900, axó es, lo dia primer, aquesta vigata- 
na, distingida poetissa que en les planes de «La Veu del 
Montserrat» havia fet conéxer algunes de ses belles é ins- 
pirades composicions. 

M. I. Sr. Dr. D. Joan Trilla y Caballol Pvre., Canon- 
ge penitencier de la seu de Osca y Rector del Seminari de 
aquell bisbat. Era fill de Oliana, Seu d' Urgell. No comp- 
tava més que 39 anys y va morir als 6 de Janer. Li deyan 
el pequeho catalàn per lo petit que era d' estatura. Tothom 
li reconexía grans conexements en filosofia y en teologia; à 
la vegada reunia à son saber qualitats meritíssimes. Ab tot 



— 25 — 

y valer tant era humil, esclau de sos devers y en virtuts 
arribà à lo heroich. 

Mòssen Joseph Plà, Pvre., Rector de Vilassar. Ilustrat 
sacerdot qui havia recorregut diferents payssos y exercit lo 
ministeri de la predicació evangèlica havent d' espressarse 
en diferenies llengües segons la terra hon la exercia. Pole- 
mista ferm defensà la Religió de Crist en alguna publica- 
ció periòdica y escrigué algun llibre referent à Retòrica y 
Poètica que 1* acreditaren d* entès humanista. Retornat à 
sa pàtria fou destinat al ministeri parroquial que exercí ab 
zel fins que li esdevingué 1' últim de sos dies en un dels 
primers dies de la primera quinzena de Janer. 

Emili J. Orellana. Aquest distingit periodista barcelo- 
ní va moiir als 12 de Janer, jove encare. Lo «Diario Mer- 
cantil» y lo «Diario del Comercio» d' aquesta capital, del 
últim ne fou Director, son testimoni de sesaptituis en trac- 
tar les qüestions econòmiques ab verdadera competència. 

Molt Iltre. Sr. Dr. D. Joan Sanllehi y Metges, Presi- 
dent de r Acadèmia Medico Homeopàtica de Barcelona de 
qual ciutat n' era fill. S' havia dedicat à la propaganda del 
sistema médich d' Hannemain ab la fè del verdader apòs- 
tol, contribuint ab sa clara inteligencia y fermesa de con- 
viccions al desenrotllament d' aytal sistema curatiu. Home 
de gran esperiencia é instint de generositat y talents ben 
provats, conseguí justa fama no sols à Catalunya, sinó fins 
al estranger. Morí als 13 de Janer. 

Josepli Piquer y Cerveró. No era català de naxença, 
puix era fill de Tudela de Navarra, però s' havia naturali- 
sat aquí y nosaltres li havíam sentit parlar sempre en cata- 
là, al revés d' alguns catalans que tenen afició à*parlar una 
llengua que les més de les vegades malmeten de tan mala- 
ment que la parlan. Era un músich que possehia la ciència 
de son art de debò. Per axò fou una de les autoritats més 
enteses en música que vivian entre nosaltres y son parer era 



— 26 — 

tingui com d' una autoritat. Ell fou qui instrumentà en 
1869 varies de nostres cançons populars pera la música del 
Ajuntament, les quals foren executades en los intermedis 
de la lectura dels discursos y composicions premiades en 
aquells primers «Jochs Florals.» Havia sigut un distingit 
músich major de regiment. En la música relligiosa també 
era un bon compositor. 

Sebastià Gallés. Mor al començar la primera quinze- 
na de Janer. Era germà coadjutor de la Companyia de Jesús 
en qual institut entrà, després d' haver adquirit una llegí- 
tima reputació com à pintor de retratos en miniatura, en 
qual especialitat se pol considerar sinó lo primer entre los 
catalans, com un dels qui han tingut pochs competents en- 
tre los millors. Arribà à una edat avansada y dexà com à 
penyora de sos talents en diferentes cases de la susdita 
Companyia un sens fi d' obres, essentne suficients pera 
acreditarlo los Sants Jesuïtes que decoran la iglesia de la 
Cova de Manresa, y si es que 's pugan dexar apart les que 
hi hà à Amberes, Habana, Valencià Vich, Barcelona, Ma- 
llorca, Çaragoça y altres punts. Va morir à Veruela. Havia 
passat à Castelltersol. 

Dr. Frederich Trèmols y Borrell. Catedràiich de 
Química inorgànica y degà de la facultat de Farmàcia 
d' aquesta Universitat literària, mor en nostra ciutat als 22 
de Janer. Cadaqués era sa pàtria nadiua. Los sabis estran- 
gers lo consideravan lo primer botànich espanyol. Com à 
químich havia fet importants anàlisis suficients pera, acre- 
ditarlo com à ésser un dels més esperis. Sostingué corres- 
pondència científica ab los homens de mes valer cientifich 
d' Europa y d' America. Son herbari era no sols copiosis- 
sim per lo que 's refereix als vegetals de Catalunya, sinó in- 
teressant per los curiosos y desconeguts exemplars de la 
Flora d' Itàlia França, Hungria, Àfrica, Filipines, índia, 
America del Nort, Perú, eic. 

Eusebi Font y Moreso. Fou un d' aquells professors 



— 27 — 

inteligents en música que ab en Sirvent, en Nogués, Tin- 
torer y aiires, propagaren en nostra ciutat la afició al piano. 
Havia residit molt temps à París y và importar aquí noves 
corrents artístiques que influiren en lo cambi del gust mu- 
sical entre nosaltres. Cultivà la literatura mostrantse ab son 
castis estil, entussiasta dels autors clàssichs que conexía à 
fons. La Acadèmia Espanyola, havia distingit honorífica- 
ment una de ses obres literàries. Morí als 25 de Janer en 
aquesta capital, passant dels 80 anys. 

Joaquim Maria de Paz. Mor als 26 de Janer aqueix fill 
de Tarrassa. Era un economista de cap de brot que havia 
estudiat à fons les qüestions relacionades ab los interessos 
morals y materials de Catalunya, tractant d' elles en la 
prempsa, en les Corts y en lo Senat, axí com en lo si de 
les diferentes corporacions à que perienexía. Com à home 
públich fou tingut en gran concepte fins per sos adversaris 
politichs. Axó sol, nos indica que era home de recte judici 
y d' excelents qualitats. 

Molt litre. Sr. Dr. D. Ramon Font, Pvre., Vicari ge- 
neral del bisbat de Girona y canonge arxiprest d' aquella 
Santa Iglesia. Era fill de Vich. Fou un dels sacerdots més 
decidits en combatre la blasfèmia, y ne son testimoni uns 
llibrets que và escriure y publicar contra tal vici. Lo temps 
que li dexavan lliure sos devers, 1' empleava retret en sa 
casa escrivint obretes com les indicades, y altres de caràc- 
ter piadós, d' assumpos jurídichs, literaris, de crítica his- 
tòrica ó be de folk-lore. Alguns foren escrits y publicats en 
català. 

Mossèn Joseph Carbonell. Als 11 de Febrer arribà 
al últim de sos dies aqueix exemplar sacerdot, organista y 
professor del Seminari Col-legi de la Mare de Deu de Co- 
llell. Sos talents y entussiasme per les Belles Arts I' ha- 
vían induhit à esmersar sa activitat en cultivaries. Si en les 
gràfiques havia posat de relleu ses no escasses aptituts, en 
la Música havia arribat à ésser un escelent mestre. 



— 28 — 

Lluís Quer y Cugat. Fill de Reus mort als 24 de Fe- 
brer. Era aulor dramàlich quals obres havían sigui ben re- 
budes sempre. Sos compairicis 1' estimaren per la bondat 
de sos sentiments generosos. 

Gonzalo Moragas y Barret. Enginyer director quefe 
d' obres públiques, mor soptadament à Vilafranca del Pa- 
nadés als 26 de Febrer. Fidel é intranzigenten lo cumplir 
sos devers professionals meresqué lo respecte y considera- 
ció que 's merexía. Publicà alguna obra de caràcter cienti- 
fich relacionada ab sa carrera, quals mèrits s' abonan ab 
sols dir que foren elogiades per la prempsa nacional y es- 
trangera, afeginthi de pas que una d' elles fou acceptada y 
declarada dejext en alguna universitat de Alemanya. 



Dr. Feliu Lleonart, Pvre. Doctor en Sagrada Teolo- 
gia, entès humanista y esceleiit patrici. Morí al acabarse lo 
mes de Febrer en sa pàtria nadiua Tàrrega. 

Molt litre. Sr. Dr. D. Valentí Basart y Dalmases. 

Canonge doctoral de la Catedral de Barcelona de qual 
ciutat era fill. Havia ensenyat Historia Universal y d' Es- 
panya en lo Seminari. Va escriure una obra referent à 
aytals assignatures. Fou un dels primers dexebles del siste- 
ma taquigràfich Garriga. Va morir als 18 de Març ans de 
cumplir los 63 anys. 

Dr. Joaquim F. Sabater. Barceloní, dexeble preferit 
del preclar filosoph català Llorens, à qui substituí en la 
càtedra durant dos anys esplicant Metafísica. Després 
d' haverse distingit com à catedràtich supernumerari de 
la Universitat durant cinch anys, se concretà à ésser pro- 
fessor de primera ensenyança à causa d' alguna decepció 
que sofrí en la carrera d' aquell superior magisteri. Durant 
46 anys fou mestre de minyons en una de les escoles públi- 
ques d' aquesta ciutat. Morí als 24 de Març. 

Mossèn Francisco Escorsell. Rep u tat mestre y d i rec- 



— 29 — 
lor de la capella de Música de la Seu de Manresa. Autor de 
moltes obres musicals que son penyora de sos estensos 
conexements artístichs, per los que conseguí una bona 
reputació. Lo 28 de Març và ésser 1' últim de sos dies. 

Magí Fita y Rovira. Fou un industrial inteligent qui 
ab son antich y acreditat establiment d' obgectes de terris- 
sa fou r últim representant d' aquells menestrals que dona- 
ren en centúries passades treballant lo meteix ofici, nom al 
carrer d' Escudellers. Entès, piadós y caritatiu fou un exem - 
-plar[de les condicions quereunían aquells ciutadans d'altres 
temps que sabían ésser hómens de sa casa y de sa pàtria. 
Morí à mitjans del mes d' Abril. 

P. Gaspar Colomer, sacerdot jesuita. A últims d' Abril 
ó à principis de Maig, s' esdevingué à Manila la mort 
d' aqueix individuu de la Companyia de Jesús; calificat 
un dels més preclars fills de Mataró. Axó nos basta pera 
compendre que reunia grans mèrits. 

Ramon Villegas y Oromí. Director de la societat cho- 
ral «Els dallayres» era à la vegada autor de varies obres 
musicals, que revelaven la aparició d' un compositor de 
potenta inspiració y originalitat. La mort d' una manera 
ben traidora feu desvanéxer les esperances que en ell s' ha- 
vían fonamentat eliminantlo del mon dels vivents, als 4 
de Maig. 

Eudalt Viver y Villarrubia. Mor en aquesta ciutat 
en un dels dies de la primera dezena de Maig, aquest saba- 
dellench, director del banch de Sabadell. Era una de les 
personalitats més enteses en assumptos financiers. Les 
obres que và escriure y publicà referents à aytals cone- 
xements ho comprovan. Era estudiós, actiu, infatigable 
y sempre disposat à iniciar los avenços del pays, y par- 
ticularment d' aquella que era sa ciutat nadiua desde el 
any 1846. 



— 30 — 
Excm. Sr. D. Albert Bosch y Fustigueras. Era un 

tortosí que havia arribat à ministre. Y axó fou lo menys, 
puix lo mes, era que intelectualment valia molt y que reu- 
nia qualitats que fins sos ertemichs politichs li varen reco- 
néxer en lo dia que và morir. Alcalde de Madrid, de trenta 
anys à aquesta part fou 1' únich president del municipi 
d' aquella coronada vila, que dexà en la població millores 
urbanes de positiva importància y aprofità be lo que allí *s 
gastà en obres públiques. Và dexard' existir als 13 de Maig. 

Mossèn Geroni Sebastià. Mor víctima de curta malal- 
tia aqueix voluntàries capellà del Palau d' aquesta ciutat. 
A sa iniciativa y zel entre altres millores efectuades en 
aquella casa, hi ha que comptarhi 1' arreglo del important 
y desconegut arxiu que guarda. Beneficiat à la vegada de la 
parròquia de Sant Jaume, à ell se deu lambé 1' arreglo del 
arxiu d' aquella antiga y Reverent Comunitat eclesiàs- 
tica. Và despedirse d' aqueix mon als 19 de Maig. Era bar- 
celoní. 

Ramon M/ Catà de la Torre. Distingit advocat del 
Ilire. Col-legi de Barcelona, havia publicat algun treball- 
referent successió forzosa y à la llibertat de testamentària, 
que li havia sigut premiat y traduhit una obreta referent 
à Agricultura. Va morir lo dia 3 de Juliol. 

Emili L. Sanmarti. Fill de Lleyda, sols tenia divuyt 
anys aqueix escriptor quan la mort lo và sorpendre allà 
mitg mes del passat Juliol. Havia publicat varis treballs 
literaris en alguns periódichs distingintse per una nota 
sentimental que 'Is feya ben atractivols. Era també un en- 
lussiasta folk-Iorista. 

Jaume Ramon y Vidales. Víctima de llarga y penosa 
malaltia và morir als 21 de Juliol aqueix antich y ferm ca- 
talanista fill del Vendrell, en qual vila desempenyava la 
nobilissima professió notarial. S' havia dedicat als estudis 
histórichs |dels que se 'n feya molt càs entre 'Is inteligents. 



— 31 — 
Baxà à la tomba plorat de tothom qui tingué ocasió de 
conéxerlo. 

litre. Sr. D. Joseph Maria Barberà y Canturi, Pvre. 

Aqueix iiustrat fill de Reus morí ais 26 de Juliol als 67 anys 
à Sant Gervasi de Cassoles. Estudià à Tarragona la carrera 
eclessiàstica y la de filosofia y Lletres à Barcelona. Fou ca- 
ledràtich en lo Seminari tarragoní y del Institut provincial 
d* aquella ciutat ademés de professor, ne fou diferentes ve- 
gades director. Autor de vaiies obres relligioses, havia con- 
reuat també la literatura catalana. Tenia fama de escelent 
predicador. 

Joan Sitjar y Bulcegura. En sa pàtria Castell d' Aro 
al acabarse lo mes de Juliol s' extingí la vida d' aquest en- 
tusiasta patrici conreuador de les lletres catalanes desde 
'Is comensaments de la renaxença literària. Per força havia 
de tenir un cor d' àngel, qui 's feya interesant per sa infan- 
til ingenuitat al presentarse davant de tothom. 

Dr. Joseph Antoni Pou y Ordinas. Lo dia içr de 

Agost à Caldes de Malavella morí aqueix catedràtich de la 
Facultat de Dret de la Universitat literària d'aquesta ciutat. 
Era una persona que à un gran saber hi ajuntava qualitats 
personals que li atreyan T apreci y estimació de tothom 
qui M tractava. Era un entussiasta y espert tomista. Havia 
nascut à Palma de Mallorca. 

Joseph Maria Coll y Rodés. Morí à Lloret de Mar als 
14 d' Agost. Era un escelent prosista é inspirat poeta. Tre- 
ballà ab fé y amor pel foment de la literatura catalana. 

Francesch Laporta y Mercader. Mor als 24 d' Agost 
dia de la festa major de son lloch nadiu, Sans. Després de 
haver sigut professor de Música de la Casa Provincial de 
Caritat per haverho guanyat en bones oposicions, passà à 
esserho de la Escola Municipal de Cechs y Sords y Muls. 
Era un músich dels qui saben lo que fan en son Art. Sols 



— 32 — 
lenía lo defecte de que no li agradava fer soroll; per axó 
eran relativament pochs los qui sabien lo que valia. Li es- 
devingué la mort à Rubí. 

Andreu Aleu y Teixidor. Distingit esculptor fill de 
Tarragona, dexeble d' en Campeny. En unes molt renyides 
oposicions obtingué la classe d' Esculptura de la Llotja, 
qual professorat exercí mentres lo Govern no suprimí 
aquella plaça. Entre ses obres, sobressurt notòriament la 
estàtua ecuestre que 's veu colocada en lo frontis del palau 
de la Diputació. Al morir desempenyava la plaça de vice- 
director de la precitada Escola Provincial de Belles Arts de 
la Llotja. Era persona que 's feya estimar per son caràcter 
bondadós y atractívol. 

Alexandre Planella y Roura. Mor als i6 de Setem- 
bre; s' havia dedicat à la pintura quan era jove y al co- 
merç d' obgectes de dibuix, però vingué lo dia que defini- 
tivament se consagrà à la restauració d' obres antigues en 
qual especialitat adquirí alguna reputació no desiituida 
de fonament, puix en veritat havia fet algunes restauracions 
artístiques ben encertades. 

Dr. Carles Ronquillo. Era fill de Barcelona aquest 
ben acreditat metge. Era home que verdaderament valia en 
la ciència de curar, puix possehía vastissims conexements 
professionals, conforme se demostra per sos escrits, perquè 
es sabut, que era un publicista notable. Morí als 17 de Se- 
tembre. 

Joan Ramon y Soler. Jove escriptor vendrellench, 
mort víctima de curta malaltia que I' arrebassà de la esti- 
mació dels vivents lo dia içr de Octubre. 

Dr. Antoni March, Pvre. Fill d' Oliana, degà dels 
catedràtichs y ex-rector del Seminari de la Seu d' Urgell. 
Havia sigut se pot dir, catedràtich de tot lo clero vivent 
d'aquell bisbat, ja que fou molt llarga sa carrera profesio- 



— 33 — 

na!. Era home plé de ciència, model de virtut y pare de 
sos compatricis. Mori al començarse lo mes d' Octubre. 

Odó Martí. Molt distingit advocat del litre Col-legi de 
Barcelona. Sentia vera estimació per nostra terra; per axó 
r havia recorreguda tota en ses escursions ab altres fervo- 
roses escursionistes. Republicà federal convençut, era ferm 
regionalista. Les moltes simpaties que s' havia sapigut gua- 
nyar ab ses escelents condicions de caràcter, 1' havían duyt 
à ésser representant del districte del Vendrell en les Corts 
espanyoles. Morí als 22 d' Octubre. 

Mossèn Isidro Vilaseca. Director del Reyal Col-legi 
Tarrassench, feya anys que aquest sacerdot manresà portava 
una vida massa activa, puix à les atencions que V obligavan 
aquell renomenat centre d' ensenyança s' hi ajuntava un 
zel gran en procurar la major moralitat en lo poble, senti- 
ment que 's traduhía en les varies obretes de propaganda 
relligiosa qne anava publicant sovint. Era un bon sacerdot 
que s' atreya la voluntat à la primera vegada de tractarlo. 
Morí als 28 de Octubre. 

P. Mariano Ferrer y Estruch. Mor als 29 de Octubre 
en la ciutat de Igualada de hon era fill, aquest sacerdot 
exemplaríssim. Lo P. Mariano era no sols estimat de sos 
compatricis, sinó de quants havían tingut la ocasió de 
iractarlo, arribant à ferse popular per molt lluny del cercle 
de sa activitat concretada en aquella població en practicar 
lo be y en procurar la difusió de la ilustració de sos sem- 
blants. Era persona de molt talent y de grans estudis. 

Fins aqui arriba lo Necrologi de catalans de vàlua que 
hem anat formant desde la publicació del anterior Calen- 
dari. Ab tot y ésser tants los qui quedan consignats, positi- 
vament, no hi son compresos tots los qui realment deurían 
esserhi. No es per falta de voluntat la eliminació dels qui 
faltan, sinó per deficiència en la informació. Que sos mèrits, 
penyora de divina predestinació, los hajan valgut à tots 



— 34 — 
pera lograr la glòria sempiterna davant la divina miseri- 
còrdia. Per lo que pugan valdré nostres oracions, per tots 
ells havem resat. Tot lo que podíam fer per ells ho havem 
fet en la mida de nostres migrades forces. 

Ramon N. Comas. 
Barcelona 31 de Octubre del 1900. 



MA GRANJETA 



Jo tenia una granja que floria 

en plena primavera, 
I qui t' ha vista y te veu, granjeta mía, 

com tornaria enrera! 

Tres surtidors llurs aygues fent enfora 
lo teu terrer regavan... 

cinch guardians, per tu creats à 1' hora, 
ab pler te conreavan. 

Lo sol en son zenit, lluny de sa posta, 

tot lo bell desxondía, 
r alegria y 1' amor feyan aposta 

de qui més gosaria. 

Papallones y flors, aucells cantayres, 

ventijols sanitosos, 
misteriosa armonía per los ayres, 

per los ayres flayrosos. 

Tú, senyora y majora, ànima mía, 

d' un paradis tot teu, 
no conexent tenebres, sempre M dia, 

sempre la llum de Deu. 



-35- 

Mes lo mon ab sa ràpida carrera 

per dintre lo cel blau 
feu declinar la gaya primavera 

y '1 ventijol suau. 

Vingueren les tupides nuvolades, 

la tardor atractiva, 
rodaren flors y fruyts, fent enramades, 

flayre exhalant mes viva. 

Inefable quietut, dolça tristesa 

en tú s' hi respirava, 
joh deliciós repòs, quina escomesa 

lo meu cor te donava! 

Anava '1 sol minvant, mes no 's ponia, 
cant ningun m' axordava, 

ique be s' estava en tú, granjeta míal 
res del mon anyorava. 

Tot contemplant lo cel sempre immutable 

en la terra movible, 
descubría la vida perdurable 

gosant de lo visible. 

Era una melancólica gaubança 

de calma encisadora, 
que 'm feya somiar bella esperança 

donantmen ja penyora. 

Mes sempre '1 mon, empès per Deu, volava 

per dintre lo cel blau, 
1' hivern vestit de neu se presentava 

prenent-te per palau. 

Ell tot ho va arrasar, ja no puch veure 

res de quant me dalía... 
adéu sempre he de dir, may à reveure 

iadeu, granjeta mía! 



-36- 
Mes dints ton sí ha quedat d' un foch la essència 

que axeca flamarada, 
no estingirà la seua gran potencia 

ni '1 fret ni la glaçada. 

Aquest foch es de 1' ànima 'I misteri, 

la joventut eterna, 
d' aquest noble esperit que en cativeri 

lo feble cors governa. 

Es la virtut d' aquell alé puríssim 

que à Adam va donar vida, 
que per tornarsen à lo Ser Santíssim 

va fent la despedida. 

f Victoria Penya d' Amer. 



U ETERN ENIGMA 



I 

Clara y gemada fontanella 
que fas tan dolça cantarella 
jugant ab flors y pedrolins, 
dígasme suau, à cau d' orella, 
ben baix, baxet, ànima endins, 
que ningú sente la remor 
^qué s' es 1' amor? 

II 

Ayre frescal de la vesprada, 
faxa de llum roja y morada, 
mantell real del sol ponent, 
quan me teniu tota encisada 
y se 'n va lluny mon pensament, 
r anyorament que m' entra al cor, 

^•serà r amor? 

Jaume Collell, Pvre. 



37 



REVISTA LITERÀRIA 



Anirem recordant lo títol de la majoria de llibres publi- 
cats desde 1' anterior Calendari y apuntarem les impres- 
sions que 'ns ha dexat sa lectura; alguns per sa escassa và- 
lua literària se 'ns han esborrat de la memòria json tantes 
les obres que no duran un any! potser n' oblidarem d* al- 
tres per descuyt involuntari. Que 'n prenga '1 lector la bo- 
na voluntat. 

Casi totes aquestes revistes literàries (axí anomenades 
no per sa pobreta forma, sinó perquè tractan principalment 
de literatura) han començat ab lo nom del gran vident de 
la nostra renaxença, en Marian Aguiló. Enguany no per- 
drem la costum si parlem en primer lloch del nou volum 
de poesies pòstumes del mestre: Recoris de jovenesa. En 
elles esplayà los entussiasmes y les frisances de sos vint 
anys, los desenganys y presentiments tristos dels trenta y 
lo sossegat repòs de la vida madura que 's veu continuada 
en lo fill esperat. Mes en totes aquestes edats se reflecta lo 
temperament melangiós del poeta que educà sa sensibilitat 
en los models romàntichs de sa jovenesa; lluytà contra la 
moda del seu temps buscant inspiració en les deus ignora- 
des de la poesia popular catalana, mes lo segell d' època lo 
porta encastat en lo mantell de grisor tornassolada que co- 
breix folgadament casi totes ses poesies, models perdura- 
bles dintre de la nostra literatura. 

Si les obres literàries se salvan del oblit per la bellesa de 
forma, més sort tindrà M Mestre Aguiló que en Joan Mara- 
gall autor de Visions y cants à qui no preocupan les estre- 
tes regles d' armonía mètrica que abans y desprès d'ell han 
observat los poetas catalans. Cal ser un poeta de debò com 
en Maragall per ferse admirar en ses composicions tan poch 
afectes à lo que ell deu dirne velles convencions de la mè- 
trica. Tot fugintne, ha descobert de tant en tant riqueses 



-38- 
inesplorades de bella espressió dins de la nostra llengua 
que '1 fan digne d' absolució. Les Visions y cants esiAn plens 
de poesia de la bona que 's cimbreja graciosament en un 
ambent seré. 

L' Apeles Mestres nos ha sorprès ab uns Poemas de mar 
que recordan ses millors obres. La impresióde L' avi Xena 
y *1 Pare nostre, monólech cómich de la millor mena es de 
les que no s' esborran més. Un poeta nou que s' ha educat 
en les obres dels dos darrers autors esmentats, en Joan M.* 
Guasch, ha publicat un simpàtich aplech de poesies Joven- 
tut que encantan per sa factura y anuncian un bon poeta; 
moltes de les composicions d' aquest volum (la major part) 
han sigut premiades en los jochs florals d' enguany, de 
manera que sa publicació abans de lo que era d' esperar 
axi com la dels V sonets A' qvx Guillem A. Teli y Lafont 
(aquesta feta en forma restringida) fou un sorprenent a;^a?2/ 
goút del tomo dels Jochs. Los V. Sonets d' en Teli son com- 
posicions delicadissimes y podriam dir definitives, que de- 
mostran en son autor una educació literària escepcional 
entre 'Is nostres literats. En Bori y Fontestà ha publicat lo 
idili Boyra y sol de hermosa y fàcil factura; en Jacinto Ca- 
pella ses Intimas 6 amoroses, ben escrites y bon xich deca- 
dentes; en Ramon Masifern ses Notes del cor inspirades en 
la musa popular, la millor de les deus en que pot pouar un 
poeta, en Gras y Elías son Rosari del cor, mes sentit que 
ben treballat, en Tintoré y Mercader ses Primerencas pot- 
ser una mica de motUo gastat; dos poetas valencians, en 
Puig y Torralba y en Bodria uns Lliris y carts y Fulles se- 
ques que 'ns duhen armoníes ben anyorades per cert de la 
horta valenciana; d'en Gibert y Bach ses poesies pòstumes 
Espigolada massa incorrectes; en Serra y Constansó ses 
Tonterias esfors malaguanyat y de gust menos que duptós 
que desdiu del talent de son autor, en Sanmartin y Aguir- 
re, un altre valencià, sa colecció Del agre-dols ab qotes cò- 
miques de tota mena y color... ^Voleu més versos.'* donchs 
llegiu, si teniu tanta paciència, les obres dramàtiques en 
vers, d' aquest any de les que desgraciadament pol dirse, 
girant la frase llatina, non multum sed multa. 



— 39 — 
Y parlem dels llibres escrits en prosa encare que algun 
d'ells duga deliciosos efluvis de poesia com Lo jardí aban- 
donat d' en Rusinol, verdadera elegia dramàtica ahon lo 
autor d' Anant pe 7 mon hi ha posat lo millor que té; nos 
plau més aquesta visió delicadíssima que molts altres tre- 
balls seus enfarfegats de paraules y d' imatges massa pro- 
vocades. En Marian Vayreda d' Olot, ha publicat una no- 
vela trascendental Sanch nova en la que s' hi veu molt lo 
sofriment d' una gestació dolorosa; mes ^'qué hi fa si '1 part 
es feliç? Ho es tant com la idea redemptora que la anima 
desde les primeres ratlles, la idea patriòtica vibrant y en- 
grescadora en totes les planes d' aquesta obra que conté 
fragments magistrals. La inspirada poetissa y novelista do- 
nya Dolors Moncerdà de Macià nos ha donat sa segona no- 
vela La Família Asparó, hermosa evocació de la vida bar- 
celonina de vinticinch anys endarrera; 1' interès sempre 
sostingut y la emoció sempre crexent potser son en detri- 
ment del valor literari del llibre del que se 'n feren dues 
edicions en poch temps, lo que prova son èxit. Un nou pro- 
sista ha sortit enguany per posarse de cop y volta en lloch 
ben honrós: en Lluís Via autor de bnpresions y recorts; sa 
nota dominant es un sentiment indefinit, de bona lley, que 
no arriba à la melangia y que fà simpàtica ses descripcions 
y sos diàlechs; hi ha en ells quelcom de la nostra poesia 
popular. Obra en prosa, y de la bona, es la del mestre Nar- 
cís Oller Teatre d' ajicíonats aplech de traduccions de co- 
medietes franceses pròpies per representarse per aficionats 
en los nostres salons y d' algunes originals del colector; lo 
propòsit de I' Oller es digne de tot elogi y mereix que lo 
ajuden tots los amants del nostre decaygut teatre; entre les 
obretes originals triaríam lo proverbi Qui no 'n té se 'n bus- 
ca. Y ja que parlem de teatre devem mencionar Los sepul- 
cres bla'nchs d' en Jaume Brossa drama pseudo-modernista 
en ses tendències, escrit ab rara habilitat. En Joseph Güell 
y Mercader nos ha sorprès ab ses Cosas de Reus, llibre de 
recorts del reusench qui anyora, més que may en ses velle- 
ses, lo campanar de sa ciutat y evoca quadros de costums 
del Reus de sa joventut, ab estil fàcil y sentit. Son també 



— 40 — 
dignes de esment les Floretes de Maig de Mossèn Frede- 
rich Clascar per sa poètica senzillesa, més encare que 'Is 
Esqueixos y La Torre de la minyona, originals de dos jo- 
ves (en Guardiola y en Vilardaga) dels qui tenim dret à es- 
perarne obres més madurades. 

Molts altres llibres han sortit dels que no 'n podem par- 
lar ab la estensió que voldríam y 'ns haurem de contentar 
ab una senzilla indicació. Ha començat Mossèn Collell à 
publicar una curiosa tanda d' aniichs manuscrits catalans 
inèdits que tenen relacions de viatges à Terra Santa fetes y 
escrites per catalans. Lo primer volum de Catalunya à Pa- 
lestina se llegeix ab molt gust y té gran interès per V histo- 
riador. Lo nostre bibliòfil Antoni Bulbena y Tusell, usant 
devegades lo seu nom verdader y d' altres diferents pseu- 
dònims (vagin à saber per qué) ha publicat alguns llibres 
curiosos: un Sapienciari 6 sían proverbis e dits vulgars trets 
de les obres de Fra Francesch Eximenis y d' altres autors, 
fins are inèdits (edició pulcra en caràcters gòtichs), una 
complerta Bibliografia montserratina, Quatre regles gra- 
maticals ahon esposa ert forma infantil son singular criteri 
en qüestions llinguístiques y 'Is Aforismes y proverbis que 
revelan un treball pacientíssim y de gran mèrit. No es tan 
complerta aquesta darrera colecciò com la de Refrans ca- 
talans del malaguanyat Rvnt. Ramon Font y Vinyals, Vi- 
cari general de Girona, publicada també enguany. La bio- 
grafia d' en Joan Sardà escrita per en Joan Maragall y lle- 
gida en r Ateneu Barcelonès es un treball digne del nom 
de son autor y deurà ser citat y consultat per 1' historiador 
del nostre moviment literari. 

L' incansable investigador en Joseph Brunet y Bellet nos 
ha donat una hermosa edició del llibre inèdit d'en Cessu- 
lis De les costumes dels homens e dels oficis dels nobles sobre 
Jo Joch dels Escachs y un altre original sobre Els Hetheus 
com tots los de son autor, de radical crítica històrica. Les 
Cent biografies iarrassencas d' en Soler y Palet es una obra 
d' erudit y de patrici. Son també notables los estudis d' en 
Miret y Sans sobre '1 vescomtat de Castellbò escrits en cas- 
tellà no sabem perquè donchs 1' ús de la llengua oficia! no 



- 41 — 
n' hi deu haver fel vendre un exemplar de més, y es llàs- 
tima perquè lo treball del senyor Miret es de lo millor que 
tenim en monografies històriques; en Carreras y Candi, 
un altre investigador ha escrit una curiosa monografia so- 
bre Castellbisbal interessant com totes les seves y 1' Agustí 
M." Gibert acaba de publicar un altre curiosíssim treball 
histórich-arqueológich referent à les Ciutats focences del 
litoral cosetà que donaran molta llum als qui 's vulgan en- 
terar dels orígens de moltes poblacions de la nostra terra. 
En les obres esmentades, si hi afegim un curiós follet de 
una memorable època de la nostra historia, publicat per la 
notable revista Lo Pewsamew/ Ca/a/a, tenim lo conjunt de 
llibres histórichs referents à Catalunya publicats aquest 
any. 

A la anterior llista potser s' hi podria afegir Cataluha de 
en Pere Estasen, enciclopèdia de coses catalanes ben escu- 
llides d' entre les obres de molls autors. Y per acabar, ci- 
tarem lo volum dels Jochs Florals d' enguany, la colecció 
de la revista Catalonia publicada tota en bloch per la casa 
editora, la Revista gràfica dedicada à Gultemberg ab motiu 
del seu centenari, obra única, y escepcional que honra à la 
nostra indústria més ó menos relacionada ab les arts del 
llibre; La Aforística mèdica catalana del manresà Olaguer 
Miró, treball complert, pacientíssim é interessant per tot- 
hom, La Excursió à Palafrugell^ Palamós y Sant Feliu de 
Guíxols d' en Cristòfol Fraginals escrita ab gran trassa que 
poden envejar molts escriptors d'anomenada, lo Compendi 
de la Historia de la literatura catalana de Mossèn Font y 
Sagué, un Estudi social den Fius y Pala, de Manresa, Lo 
nostre plet, de 1' Eveli Doria, Esplicació del ball de les sar- 
danes llargues d' en Lluís Romagueras, los tres llibres de 
devoció de Mossèn Rigualt Lo Català devot, La Santa mis- 
sa y La bona mort y d' altres que no recordàm. 

Com se veu, les actuals circunstancies no han fet minvar 
la producció dels llibres escrits en la nostra llengua, abans 
al contrari cada dia son més los catalans que 's decidexen 
à escriure en la llengua pròpia, potser per lo motiu que es- 
pressava lo poeta Matheu en aquells versos: 



— 42 — 
Quan la mare va endolada 
es quan creix 1' amor dels fills. 

Y si axó es cert, podrem acabar ab la sepa frase: no hay 
mal que por bien no venga. 

E. MoLiNÉ Y Brases. 



ANIVERSARI 

<;Quando veniam? 

Set anys, joh Vida mía!, fà avuy que t' entregava, 
frissant perquè '1 prenguesses, mon miserable cor; 
si fos encara lliure, si set mil cors tenia, 
arreu y sens reserva te 'Is donaria tots. 

Set anys que arracerada romanch vora al Sagrari: 
jmon Déu, tos tabernacles quant deliciosos son! 
De goig defalleix 1' ànima sentintse cobejada 
per r ombra de tos atris, |oh regalat Espòs! 

Ací es millor un dia de soletat y calma 

que mil sota les tendes y entre '1 brugit del mon; 

ací lo esperit troba lo que tant temps cercava, 

mes jayl, jtambé s' anyora perquè no 't veu en lloch! 

A voltes, t' ho confesso, me fà penar lo viure; 
tinch por, veyentme ingrata, de naufragà en lo port, 
y frisso, en va, per I' hora que lliure y desfermada 
puga volarte als braços y perdrem en ton Cor! 

Mon Adorat, no trigues à rompre mes cadenes; 
jSenyor!... Mes no m' escoltes y faças com tú vols... 
Sols, com meresch, no 'm dexes: si 't plau, frissaré encara 
més temps, assedegada sens descobrir la Font! 

Sor Eulària Anzizu. 
6 Novembre 1897. 



— 43 — 



A LA MORT DE LA MEVA MARE 



Tristitía implet cor vestrum, sed tristitia 
vestra verteïur in gaudium. 

Joan, i6•6o•20. 

Lo rossinyol entre Ms arbres 
ha cantat tota la nit, 
del presseguer à la eurera 
de la eurera al romaní. 
Quines passades tan fines! 
quin refilar tan bonich! 

Mes ay! ma estimada mare 
està espirant en son llit, 
y mes que 'I cant d' alegria 
jo escolto los seus sospirs. 
Mon pare al peu de la espona 
va plorant de fil à fil, 
al veure apagar la flama 
que ell no trigarà à seguir: 
plora '1 germà y la germana, 
ploran parents y vehins, 
y fins los sants en sos quadros 
que foren ay! sos amichs. 

Dintre la casa tot plora, 
tan sols ma neboda hi riu, 
ma neboda de pochs mesos, 
aucell nial d' un matí 
que arribat ahí à la vida 
no sab que s' ha de morir. 
Saltirona, riu y canta, 
y ses rialles y crits 
bescambía ab refilades, 
lo rossinyol del jardí. 



— 44 — 
^Perquè 'Isaucellets refilan 
quan lo cos està tan trist? 
Mes, consol d' aquest desterro 
cantau, rossinyols y nins, 
en aquesta vall de llàgrimes 
recordaume '1 paradís. 

Jacinto Verdaguer, Pvre. 
1 1 Janer, 1871 



DEL CALAIX 



L' amor es sentiment d' humils. Lo -vanitós, egòlatra per 
excelencia, es incapaç d' amor. Si algun cop creu posarne 
en algú, serà quan tinga à n' aquest per molt superior y 
encara per lo que la correspondència d' aquest puga refluir 
en favor d' ell. 






Si pera ben aquilatar lo mèrit d' un producte industrial 
qualsevol se necessita la educació especial y prèvia que la 
indústria respectiva suposa ^cóm podran judicar bé d' art 
tants y tants atrevits que 'n parlan sense la educació neces- 
sària? 






Les facultats ó dons naturals son com la llevor de les plan- 
tes salvatges; grillan arreu arreu. Axis se troban hómens 
d' imaginació, enginy ó de gran talent fins en plé desert. 
Lo que hi ha es que '1 desenrotllo d' aquexes facultats, 
quan no son verament ^ení'a/s, dependrà sempre de 1' am- 
bent que rodege al dotat d' elles. No passarà d' escanyolit y 
encara mantenintse aspre y espinós com lo dels rododen- 
dros al bosch, mentres l' home permanesca en plena atmos- 
fera rural y endarrerida. Pera que aquelles facultats pren- 
gan ufana, florescan y dongan un fruyt esquisit, les hi cal 
l'ambent constant d' una bona cultura. 

Narcís Oller. 



-45- 



LA CANÇÓ DEL GORG BLAU 



(*) 



Adéu, tristor encaslellada 
del pla de Cúber y Almaluig... 
Seguint arreu V aygua que fuig 
d' aquexa terra desolada, 
sorprèn mos ulls la portalada 

d' un paradís... 
L' aygua s' atura à son encís, 
y par que diga: ireposau! 
— Dolça es la calma del Gorg blau. — 

Les colossals penyes bessones, 
formant un freu maravellós, 
sols dexan caure un raig duptós 
sobre 1' estany pur y sens ones. 
D' encantament blavors pregones, 

com un safir, 
aqueix estany fan resplandir, 
y par que digan: /sotuiau! 
— Dolç es lo somni del Gorg blau. — 

L' antich camí tot solitari 
voreja I' aygua, recobert 
baix del penyal, y sembla obert 
per un exèrcit llegendari... 
Passant del Gorg al mur contrari 
pel rústech pont, 

(*) Sobre 1' aspre camí de ferradura que anant de Sóller à Lluch, 
travessa les majors montanyes de la cordillera de Mallorca, se troba 
l'estret y bellíssim passatge del Gorg blau,axí anomenat per la blavor 
que allà prenen les aygues del torrent, formant un estany de prou 
fondària entre dues altíssimes penyes. Sortides les aygues d' aquella 
dotada deliciosa, des de les roques de Ca 'Is Reys, se perden dins un 
avench anomenat la Fosca, pera sortir més avall al abisme del Tor- 
rent de Parells. 



-46 - 
somriu la coma de la font 
com un idili tot suau 
—Dolç es r oassis del Gorg blau. — 

Sortint del Garg, per entre molça, 
ramatges, eures y ramells, 
1' aygua jugant fà ab los aucells 
seguit, seguit, música dolça. 
La neta escuma que ella espolsa 

singlota ó riu.'^ 
Al qui r escolta pensatiu 
par que li diga; }meditau! 
— Dolça es la parla del Gorg blau — 

Per entre flors, per entre espines, 
lo que «ra estany se fà torrent, 
y avall, endins, se va perdent 
per un rocam com en ruines... 
No hi troba ja murta ni alzines 

molça ni flors, 
quan allà baix, desfeta en plors, 
dins la gran Fosca V aygua cau... 
— jAy com la vida es lo Gorg blau! — 

Miquel Costa y Llobera, Pvre. 



LO TRESOR DE IGUALADA 



Joyell del Paradís, 
bella Igualada, 
Deu t' enriquí ab cel pur, 
ab camps y ubagues, 
ab fruyts y oreig suau 
y flors galanes. 



— 47 — 
Cubertes de vinyars 
tens les montanyes, 
brollant al teu entorn 
fonts regalades, 
hon s' ouen rossinyols 
que alegran 1' ànima. 
Honrats y placenters 
tos fills treballan, 
y si per ton ramell 
llorers te mancan, 
dels penyalars del Bruch 
pots abastarne, 
que alli 'n feres planter 
de bona saba; 
mes no t' envejo, no, 
tan riques gales, 
t' envejo lo tresor 
que en ton sí tanques, 
t' envejo del Sant Crist 
la sacra Imatge, 
que obrà lo més alt fet 
que 'Is segles guardan 
donant-te fins sa sanch 
per més honrarte. 

Joyell del Paradís 
bella Igualada, 
tú que has lograt de Deu 
tan gran miracle, 
la fé de tos passats 
com tresor guarda; 
y puix ella 't feu gran, 
creu y treballa. 

Dolors Moncerda de Macià. 



Més val ouydat de vell, que saber d' hom novell. 



-48- 



REVISTA TEATRAL 



«Lo comte V Arnau»,.. «La filla del mar»... «La filla de! 
mar»... «Lo comte...» Y lot era escorcollar inútilment tots 
los recons de la meva memòria pera recordar los títols de 
altres dramas estrenats des de la publicació del anterior 
Calendari. 

Finalment vaig decidirme à regirar diaris vells y vaig 
conseguir aplegar prous materials pera escriure aquesta re- 
vista. Però, al veure que casi cap de les obres estrenades 
durant 1' any eran de prou consistència pera merexer un 
bon recort, fins varen venirme ganes de dexaria per fer. 
jDona tan poch gust axó de guanyarse antipaties formulant 
censures! 

Mes, çiqué s' hi farà.^ Tampoch ne dona veure 1' estat en 
que 's troba '1 nostre Teatre, gràcies als autors ineptes que 
r han invadit y los empressaris poch escrupulosos que 'Is 
han ajudat en la seva tasca. 



Malgrat los seus defectes, la obra més consistent de totes 
les estrenades à Romea durant 1* any, ha sigut La filla del 
mar, drama en que, si altra cosa no, poden assaborirshi 
alguns fragmenta vibranls y plens de vida. Lo que hi ha es 
que axó tan sols succeheix en lo primer acte, que resulta 
arrodonit del tot, encara que, pera fruirne les belleses, cal 
primer acceptar certs convencionalismes, comuns gayrebé 
à totes les obres del Sr. Guimerà y especialment à les de la 
darrera tongada. 

En quant al assumpto, consisteix en la presentació del 
amor ideal y pur que sent en Pere Màrtir — galàn de platja 
que pert à tantes noyes com festeja — per 1' Àgata, una xi- 
cota procedent d' un naufragi y recullida per caritat pels 



— 49 — 
difunts pares de la Mariona, que és la derrera conquista 
del galàn al començarse '1 drama. Aquest acaba matant la 
Àgata al Pere Màrtir y Uençantse al mar, al sentir que M 
xicot li diu, abans de morir y després d' apartar d' aprop 
seu à la Mariona, que no la estima més què à n' ella. 

Los elements de que s' ha valgut en Guimerà pera '1 des- 
enrotllo d' aquest argument, han sigut los de sempre. Per 
axó gran part dels personatges, escenes y situacions, recor- 
dan situacions escenes y personatges d' altres obres d' ell 
meteix. Los tipos secundaris son idéntichs als de Terra 
baixa, La festa del blat etc: una colla de tafaners y beney- 
tons, que 's fican per tot arreu, intervenint en la acció del 
drama de la metexa manera que intervé 'I chor en les sar- 
sueles. 

Siga com se vulga. Lajilla del mares si res més que nó, 
la obra d' un literat, cosa de tot punt notable, donada la in- 
vasió d' autors negats y sense cap mena de condicions que 
sofreix lo Teatre Català. 

Per lo que toca à Lo comte V Arnau, den Pitarra, crech 
que lo millor es no dirne res. ^'Qué'n trauríam de censurar 
al difunt autor, si fins hi ha qui dupia que tinga part en 
moltes de les coses censurables de la obra.ï* 

També s' ha estrenat à Romea durant 1' any un drama 
de D. Manel Rovira y Serra, titulat Los minayres, en lo 
qual no dexan de véureshi condicions, encara que malme- 
ses pels models ab que 1' autor sembla haverse regit. Axó 
darrer, es dir, lo de regirse ab models poch apropósit pera 
ser imitats, pot aplicarse també al aclor Sr. Capdevila, à 
qui va passar pel magí de cop y volia escriure un drama 
titulat /Carme! — ab admiratius y lot — que 'ns ha servit du- 
rant la temporada present la companyia de Romea, ab gran 
entussiasme dels espectadors del galliner. Es un drama en 
que s' hi veuen reminiscències de molts del repertori an- 
lich, sense que s' hi arribe à fruir may una emoció fonda 
y veritablement estètica. Ab tot, com he indicat, certa part 
del públich s' ha empenyat en irobarlo bo, cosa que no es 
tan estranya com sembla à primera visla, donat lo número 
d' obres dolentes ab que s' enriqueix lo nostre teatre. 



— 5o — 

Ademés dels dramas estrenats à Romea, cal fer esment 
de La Culpable, de D. Adrià Gual, representat al Lírich en 
una de les sessions que la agrupació del «Teatre íntim» va 
donarhi durant l'hivern passat. Per la impressió que'n con- 
servo, me sembla que no hi ha en la esmentada producció 
altra cosa que alguns tipos ben ensopegats y algunes esce- 
nes, molt poques, construïdes ab certa trassa. Tot lo de- 
més ha quedat en la meva memòria com un immens gar- 
buix sense cap ni centener, més propi pera ser agafat en 
broma que ab íormalitat. 

...Y vetaquí que no 'm recordo de cap més obra grossa 
— parlo de les dimensions— estrenada durant 1' any en los 
teatres en que s' han posat en escena obres catalanes... |Pe- 
ró, si! ara caych en que va estrenarse un drama d'en Baró 
al Principal. Lo que hi ha es que fins se me n' ha anat lo 
títol de la memòria... ^Com se deya 'I drama d' en Baró,^.. 
Se deya... se deya... jJa ho tinch! La tramontana. 

Tant en aquesta producció com en la comèdia La Nebo- 
da, estrenada fa algunes setmanes à Romea, se 'ns ha pre- 
sentat lo seu autor ab les xavacanades y carrincloneries de 
tota la seva vida de literat. Ni tan sols ha conseguit lo que 
en altres obres, no per més aplaudides menys dolentes: 
ferse seu al gros püblich. Per axó crech que abdues produc- 
cions son d'aquelles que no dexan rastre. Axí siga. 



Per lo que toca à les obres en un acte, cal dir que la cu- 
llita ha estat un xich més abundosa. 

«Gendres d' amor», de 1' Ignasi Iglesias, es un quadro 
hermós y ben sentit, estranyament feréstech à estones, fe- 
réstegament tendre en certes situacions, desenrotllat sem- 
pre ab la trassa d' un autor que coneix los secrets del seu 
art. Lo que hi ha es que no passa de epissodi. Lo drama pot 
dirse que 1' espectador ha de endevinarlo, puix 1' Iglesias, 
no'n presenta res més que les conseqüències, reduhint l'as- 
sumpto à la presentació dels sofriments d' un pare davant 



- 5i — 
la fossa del seu fillet, desgraciada criatura nada del crim, 
morta al punt de néxer y enterrada de frau. 

Del simpàtich autor cómich Albert Llanas se 'n van es- 
trenar l'hivern passat duesobretes, «Els raigs Y» y «Perdiu 
per garsa», abdues enjogassades, mogudes y plenes d' acu- 
dits graciosos, be que mancades, pera poderse caliíicar de 
comèdies, de lo principal: I' argument. 

També 'n manca, si anem à filar prim, al idili de Don 
Manel Rocamora «La pomera dels noys». Però, de totes 
maneres, es una obreta culta, presentada ab certa origina- 
litat y escrita en forma correcta y cuydada. Per axó con- 
trasta notablement ab totes les altres obres estrenades fins 
avuy à Romea, dintre la temporada present. 

Les altres peces noves que |hem vist y de les que no he 
oblidat encara 'Is títols per fer poch que s' han estrenat, 
son: «La Dideta», del Sr.- Got y Anguera, «Trumfos bas- 
tos» dei Sr. Marxuach, «Ahon menos se pensa...» de Don 
Ramon Ramon y «Sol matinal» de D. Lluís Millà. 

iAh! rOller, lo nostre novelista, va tenir també la pensa- 
da de confiar al actor Fuentes lo seu monólech «La gros- 
sa», que va representarse 1' any passat ab molt aplauso del 
piiblich durant les festes de Nadal. Lo tractarse del autor 
de que 's tracta m' estalvia de fer del monólech l'elogi que 
se mereix. 



Ja veyéu lo que ha sigut lo moviment teatral català du- 
rant la anyada: tres ó quatre obres més ó menos dignes de 
elogi, algunes de detestables y totes les demés insignifi- 
cants. Que es com si diguessem dolentes. 

Deu vulga que 1' any vinent no hajàm de dirho axí. 



J. Morató. 



Qui vol ésser bon gonyador, no crega corredor. 
Qui menys s' ho creu, troba çabata en son peu. 
Al estiu, tota cuca viu; al hivern, tota pert son govern. 



— 52 — 



LO PLANY DE LA AUCELLADA 



Lema: 
;Y com si la presó no fos prou trista, 
1' auceliayre crudel nos pren la vistaï 

Al Excm. Sr. D. Manel Girona. 



LA ALOSA 

L' alosa ajogassada y matinera, 

axecantse dels blais de la masia, 

ja saluda à la aurora riallera 

que li anuncia '1 vell astre del nou dia. 

Pel lliure tot es llum, tot armonia. 

Ab r himne matinal de la natura 
barreja los seus trins, al cel sospesa; 
quan fita '1 sol gegant, quan tot fulgura, 
canta son cant d' amor lou tendresa. 
Lo verdum que la sent díuli ab tristesa. 



LO VERDUM 

Missatgera de la llum, 

plany la sort del trist verdum, 

del verdum de la masia. 
M' agafaren dintre 'I niu, 
fa tres anys que visch caliu, 

ja 'n fa dos que van punyirme. 

Per sentirme refilar, 
un baylet me va cegar 

ab la agulla de fer mitja. 



-53- 
Des que vaig sortir del bosch, 
tot, alosa, s* ha fet fosch 
pel verdum de la masia. 

Mon buixí no té pas cor; 
tot sovint arrenco 'I plor, 

y éll escolta melodies. 
Canta, alosa, ab cant joliu, 
quan jo canto anyoro '1 niu, 

y ab lo niu la llum del dia. 

ESTANYS Y FONTANES 

Pels estanys y les fontanes 
s' ha sentida una remor, 
la remor que s' ha sentida 
de les aus dels encontorns, 
que escoltavan la complanta 
del verdum de la presó. 

— Dexém, aus, exes fontanes, 
fugim lluny dels estanyols; 
lo baylet de la masia 
no té cor. — 

ir 

LA MERLA 

A dins r esvarzerar d' una marjada 
que volta '1 cementir y la abadia, 
portant à sos pollets dolça becada, 
se n' entra lo merloí à plé mitg dia, 
enamorat dels fills y de la aymía. 

Xiula que xiula, lo merlot dexonda 
als cabalers del tros y als de la fexa, 
tot ressonant per la dotada fonda 
lo piular dels pollets que de nou dexa. 
Lo pinçà que lo sent llença una quexa. 



- 54- 

LO PINÇA 

Merlol feliç del marjal, 
dins la gàbia d' un casal 

ma irisia vida s' escola. 
Les teles d' un caçadó 
m' han portat à la presó, 

jmes quina presó tan fosca! 

Perdí la aymía, 'Is fillets, 
à tots los dexí orfanets, 

morts de fam dintre la molsa. 
Ab la agulla d' un coxí 
de fer puntes, se 'm ferí 

per arrencarme una estrofa. 

Lo meu cant es funeral, 
y r hereu del rich casal 

r interpreta cant de joya. 
Si al hereu li quedés cor 
compendría mon dolor, 

canta tú cançons hermoses. 

VALLS Y MONTANYES 

Per les valls y les montanyes 

s' ha sentida una remor, 

la remor que s' ha sentida 

de les aus d' aubaga y bosch, 

al llençar sa amarga quexa 

lo pinçà que anyora 'I sol. 

— Dexém, aus, exes montanyes, 
fugim les valls de dissort; 
r hereu del casal del poble 
no té cor.— 



— 55 — 
III 

LA CALANDRIA 

À fora la muralla de la vila, 
saltant per los rostolls enamorada, 
quan lo sol va cayent, mentres vigila 
lo trescar de sa tendra novel•lada, 
la calandria refila una passada. 

Del himne de la tarda, boy contenta, 
assaja, lliure, la primera nota, 
à I' era 'I batador ja 1' ordi venta 
y es ella la regina de la clota. 
Lo passareu esclau axí senglota. 

LO PASSARELL 

De la vila en lo castell, 
óu, calandria, al passarell 

presoner dintre una gàbia. 
Me robaren los meus fills, 
no fugi d' humans perills 

y ací 'm tens plé d' anyorança. 

Me cegà un aymant dolent 
ab fina agulla d' argent, 

penyora de sa estimada. 
Tot privantme de la llum, 
quan més ploro, més presum 

que es ma veu més dolça y clara. 

Des que visch dintre '\ castell, 
tots mos cants de passarell 

tots los he perdut, calandria; 
si 'Is aymants tinguessen cor 
sabrían que la foscor 

m' ha arribat dintre de V ànima. 



56 



ABETS Y POLLANCRES 



Pels abets y les pollancres 
s' ha sentida una remor, 
la remor que s' ha sentida 
de les aus dels branquillons, 
al llençar sos gemechs tendres 
lo passaren melangiós. 

— Dexém, aus, exes pollancres, 
fugim dels abets del lloch; 
que 'I fer aymant de la vila 
no té cor. — 



IV 

LO ROSSINYOL 

Hora baxa... 's colltorcen les poncelles, 
porta r aura à ciutat dolç refrigeri, 
lo sol acluca ses gegants parpelles, 
tot queda entre dos llums, lot es misteri; 
refila entre les flors alat salteri. 

Arpa d' abril, lo rossinyol fa gala 
de sa eterna y sonora melodia, 
lo jardí del palau perfums exhala, 
canta 'I rey de la nit, acaba M dia. 
La cadernera lo seu plany li envia. 

LA CADERNERA 

Canta, canta, rossinyol, 

si es que ja s' ha post lo sol, 

à la estrella vespertina; 
tú la nit hermosa has vist 
y à mi 'm dexa 'I cor ben trist, 

donchs no oviro la celistia. 



- 57- 
Rossinyol, la nit no 'm plau 
y lincií dintre del palau 

una gàbia molt bonica. 
Crudel príncep seductor, 
ab sa fina agulla d' or 

m* ha donat una punyida. 

La princesa de liarchs rulls 
va comptarli que sens ulls 

los meus cants 1' encisarían. 
Si lo príncep tingués cor, 
ja sabria que ab tristor 

tots los cants son elegies. 

FLORS Y ESTRELLES 

Per les flors y les estrelles 

s* ha sentida una remor, 

la remor que s' ha sentida 

de les aus que van à joch 

voleyant per cels y terra 

y escoltant un cant de dol. 

— Dexém, aus, les flors marcides, 
fugim d' un cel tan negrós; 
si al palau veyéu un príncep, 
no té cor. — 



LES AUS CEGUES 

Ditxoses de vosaltres les aucelles 
que, lliures, contemplau la gran natura, 
amigues de les flors y les estrelles, 
la presó nos fa viure ab greu trisiura; 
jy com si la presó no fos prou trista, 
r aucellayre crudel nos pren la vista! 



58 — 



LES AUS LLIURES 



Companyones del bosch sempre afligides, 
plorem vostra dissort, les aus hermoses, 
vos hem vist sense llum tan entristides 
y tant vostra presó nos ha commoses, 
que per tots los indrets de la encontrada 
nostre cant es lo plany de la aucellada. 

Jaume Boloix y Canela. 
Barcelona lo de Maig de igoo. 



SORTINT DE MADRID 



Seguir terres castellanes 
es seguí '1 pas à la Mort: 
elles semblan lo seu regne, 
tot misèria, erm y polsós. 
No més les regan les pluges 
y escombran los vents xalochs. 
Allí les plantes s' hi migran 
y ab pena esclatan les flors; 
allí los aucells s' hi anyoran 
y sols degotan les fonts, 
y fins los hómens per víurehi 
han de perdre 'I cap y '1 cor. 
Fugimne, estimada meva, 
que no *ns atrapés la sort 
d' aquesta terra sens ànima 
que viu de malediccions. 

Joaquim Cabot y Rovira. 



-59- 



LO PRIMER MIRACLE DEL ROSARI 



Lo Comte de Tolosa era un mal home. Donat à les dis- 
bauxes, se posà al cap dels heretges albigesos y negava ab 
ells que Crist fos lo Messías, que en la Hòstia consagrada 
hi fos Nostramo, y que la Verge fos immaculada. 

Lo Llegat pontifici, Pere de Castelnuovo, 1' escomunidfj 
y llavors lo Comte en venjança, tot fent veure que volia 
reconciliarse, li demanà que 's vegessen en lo monestir de 
Sant Gilles, y després d'escarnirlo desvergonyidament, 
quan lo Llegat se n'entomava, lo feu aconseguir à entrada 
de fosch, y lo feu assessinar ab cobardía. No era pas la 
primera mort que feya! Com un llop famolench perseguia 
la Església, y mantenia sa gent del saqueig de monestirs y 
temples. 

Lo Papa Inocenci III lo escomunicà per sí meleix, y 
axecà una creuada, si be plé de misericòrdia com Jesu- 
crist, avisà al Rey de França y als Arquebisbes de Lyó y 
de Tours, pera que cuydassen à ferlo tornar al bon camí. 

Quan lo Comte se vegé la creuada à sobre, per por de 
perdre sa corona, escrigué al Llegat Pontifici que volia re- 
conciliarse. Lo Llegat lo rebé en Sant Gilles, y després de 
ferli fer pública penitencia, y ferli jurar que aniria contra 
la heretgia, à la que havia ajudat fins aleshores, lo acceptà 
de nou en lo gremi de la Església. 

Lo Comte, sempre perjur, no complí res del pacte, y 
quan los Llegats Pontificis lo amonestaren, los amenaçà ab 
les armes. 

Llavors s' axecà la creuada. Mils hómens de França y 
de Itàlia comparegueren à lluytar per la Església, clavant 
la creu roja sobre sa espatlla dreta, y com un torrent que 
surt de mare ab la revinguda de les aygues, caygueren so- 
bre Carcassona y sobre Beziers, que quasi dexaren en ru- 
nes. 



— 6o — 

Los Bisbes del Llenguedoc se juntaren en Concili en 
Avinyó, y escomunicaren al Comle de Tolosa si no com- 
plia sa paraula jurada en lo monestir de Sant Gilles. 

Enireiani, los Llegats anomenaren capdill de la Creu- 
ada al valent Simó de Montfort, lo més piadós cavaller 
de tols los qui 's conexían, y lo primer confrare de la Milí- 
cia de N. S. Jesucrisí, que havia fundat allavors meteix 
Sant Domingo, qui per aquelles terres predicava. 

Lo Papa Inocenci III encara volgué provar si s'arrepen- 
tiría '1 Comte heretge y li escrigué la carta més amorosa que 
eseríureseli podia. 

La Creuada no passà avant, esperant lo que manaria '1 
Papa; los Barons se'n tornaren à llurs terres, y no més ro- 
manguereii à Muret Simó de Montfort, lo Llegat del Papa, 
lo Predicador de la Creuada, que era lo Abat del Cister, y 
lo gloriós Sant Domingo. 

Lo Papa anava escrivint à I* un y à I' altre pera no tenir 
que escampar sanch; mes lo traydor del Comte, aprofitant 
exa treva, se colligà ab lo Rey d'Aragó, Pere II, per mal 
nom lo Católich, y quan menys ningú s' ho esperava, se 
presentan lo Comte y lo Rey davant de Muret ab més de 
quaranta mil hómens. 

Tost los Bisbes varen veure aquella fellonía, ne foren 
molt agreujats, puix Simó de Montfort encara no tenia un 
miler d' hómens ab ell. Lo Llegat, lo Abat del Cister y 'Is 
Bisbes se n' anaren à trobar al Rey D. Pere en sa tenda. 
Lo Rey no 'Is volgué escoltar, y al cayent de la tarde ab la 
tristesa pintada en la cara, tornaren los Prelats à Muret 
y 's tancaren en la església del Monestir, ab Sant Domingo 
pera deliberar lo que fer deurían. 

Ben pensat lot, determinaren tornar al Rey; mes en pro- 
cessó humil y à peu descalç pera ablanir son cor. 

Mentres ells en la església pregavan, lo Rey en Pere y los 
seus passavan la nit en la disbauxa, en tanta de manera, 
que al matí lo Rey no 's pogué tenir dret en lo Evangeli 
de la Missa, segons son fill lo Rey en Jaume, recompta. 

Tant punt r alba trencà, los Bisbes trameteren al de 
Aragó un missatge de llur anada à sa tenda, mentres en 



— 6i — 
Simó de Montfort y ses companyies ohían Missa y combre- 
gavan de mà del Bisbe de Uzés. 

La resposta del Rey va ésser un bell escarni. La porta- 
van mesnades aragoneses que avançavan demunt Muret 
en só de guerra. 

En Simó de Montfort s'agenollà en la església, prengué 
sa coraça y cenyí sa espasa. Sos cavallers, febrosenchs, se 
posavan sobre les armes. Lo Bisbe de Foulquiers los donà 
à besar lo Sant Crist, que aquells lleons de les batalles hu- 
milment petonejavan peu à terra. Mes com les companyies 
del d' Aragó s' atançavan per moments, lo Bisbe de Co- 
minges prengué lo Sant Crist y benehí à la Mesnada de 
Montfort resantlos la indulgència de la Creuada. 

Los Bisbes ab Sant Domingo, corregueren al altar y ab 
les mans al cel pregavan al Deu de les batalles y à la Verge, 
resant lo sant Rosari. Lo gran Patriarca semblava lo vell 
Moysés pregant en la montanya à vistes dels exèrcits. 

En Simó de Monfort tingué una bella pensada. En 
comptes de fer cara als cavallers que sobre Muret venían, 
feu veure que, descoratjat-, sortia pels portals de derrera y 
fugia de dar batalla. 

Quan lo Rey vegé que '1 de Monfort fugia, no tingué es- 
pera ja; montà à cavall, y sens escoltar à en Nuno Sànchez 
ni à n' en Guillem de Moncada que li deyan que 's esperàs, 
esperonà son cavall y ab ses tropes sens ordre de batalla, se 
tirà contra '1 de Montfort, que veyeni que sa pensada reexía, 
se girà de cop, y atacant à les mesnades, se n'entrà ab ses 
tropes fins al cor de la reyal, com un lleó entre una rema- 
da de brúfals. 

L' espant cegà als cavallers del Rey, y D. Miquel de Lu- 
cia y D. Blasco de Alagón y D. Rodrigo de Lizana y D. La- 
drón de Luna y D. Guillermo de Puyo aragonesos, ab 
molts altres; y los catalans, en Dalman de Crexell, en Huch 
de Mataplana, en Guillem d' Horta y en Bernat de Castell- 
bisbal y altres y altres, abandonaren al bo de la batalla, al 
Rey, D. Pere, qui, ans que recular,^brandà sa espasa fins 
que caygué mort pels creuats qui no '1 conegueren. 

Exa cobardía dels cavallers, y lo pecat en que esíavají, diu 



— 62 — 

lo Rey D. Jaume en sa Crònica, fou la causa de que més 
de quaranta mil hómens fossen vençuts per un escàs miler 
y en tan poques hores. 

Segurament lo Rey en Jaume no sabia que la valentia 
dels de Montfort y la cobardia de tan braus guerrers, com 
son catalans y aragonesos, anava lligada à les denes de un 
rosari que esgranava als peus de la Verge Santíssima lo gran 
Patriarca Sant Domingo. Tant ho vegé axí tothom, que 
des llavors en la església de Muret hi ha un retaule en que 
s' hi veu pintada la batalla mentres Sant Domingo demana 
à la Verge la victorià pels cavallers de la Milícia de Crist. 

Quan en Simó de Montfort vegé lo cos del rey D. Pere 
d'Aragó estès en terra, los ulls se li anegaren de llàgri- 
mes y saltant del cavall, abraçà y besà lo cadavre. Lo feu 
enterrar com à Rey pertanyia, y ell descaiçantse, va entrar 
en Muret y donant als pobres son cavall y sa armadura, 
se n' anà à donar gràcies à Deu y à la Verge per aquest que 
era lo prime?- miracle del Rosari. 

Gayetà Soler, Pvre. 

Nota. — Qui vulga veure comprovada exa breu, però ve- 
rídica relació, pot consultar la Crònica, del Rey Jaume, 
cap. VII; Zuriía: Anales, lib. II., cap. 63; P. Lacordaire: 
Vida de Sío. Domingo, cap. V; Hisíoire generale de Lan- 
guedoc, lomo III, crònica llemosina anònima, contempo- 
rànea; les Cartes de Inocenci III; y per fi, Banolo Longo: 
vS. Domenico e i Inquisi^ione al tribufial delia ragione e 
delia Storia. 



INSTANTÀNEA 



Los nuvis commoguts les mans juntaren 
y 'n passa '1 salpasser lo capellà, 
les mares enternides somicaren 
y 1' escolà axerit digué: «ja està» 

Jaume Collell, Pvre. 



63 - 



LA MARE PÀTRIA 



I 

Tant lo castell com lo poble, 

mostran pla bé lo que son: 

lo pastor y la remada, 

los vassalls y lo senyor, 

lo castell dret à la cima, 

les cases al peu, entorn. 

Santa Pau, €S pau y santa, 

axis ho diu lo Baró; 

sa muller la Baronesa 

— Poch la estimeu, li respon, 

no tants cops la dexaríau 

si la estimesseu com jo. 

— Los Barons de mon llinatge 

may al perill foren sorts. 

— Que 'm dexeu un' altra volta 

no 'm vé certament de nou. 

— Axis lo casal acrexo. 

— Axis acrexéu mos dols. 

— Mes gelosa cada dial... 

— Cada jorn més ambiciós!... 

— Primer que tot es la glòria. 

— La pàtria es primer que tot. 

— Peraxó lo fill m' emporto, 

per donarü, si es que 'I vol. 

— Y dels braços de la mare 

I' arranqueu. ..llevantme 'I cor; 

si axó es amor à la pàtria 

à fé no la estimeu poch. 

Mes, cal marit, teni en compte 

que abans, ara, aquí y per tot, 

r.axamplament de la hisenda. 



- 64- 
r acabalar més tresors, 
lo ser temut y '1 gosarse 
fama de valent, no mou 
à estimar ni mes ni menos 
la pàtria, '1 casal, lo lloch 
hon hem vingut à la vida 
y volem íé '1 derrer son. 
Entre la glòria y la pàtria, 
sab Deu lo que hi va Baró: 
per vos, la glòria es la vida; 
per mi, Santa Pau ho es tot! 
— Dels meus passats la llança 
sou Baronesa. — jAy de vos, 
si del amor à la pàtria 
deu al fill semblants lliçons! 
— Morir es viure si 's logra 
clucà 'Is ulls baix son peno. 
— Mes no lluny, en terra estranya 
que no 'ns estima ni 'ns vol 
y 'ns fa més trista, més negra, 
molt mes horrible la mort!... 
Aneu, aneu à la guerra, 
aneuhi ab lo fill y toi: 
mes ay, torneune ben prompte!... 
mes ay, no 'n torneu pas sol!... 



II 



Lo mur de Vila de Iglesias, 

que es de Sardenya un bell lloch,. 

be r aguanta la escomesa 

del exèrcit de Aragó. 

Prop de un any que '1 seti dura,. 

talment à combat per jorn; 

toçuts los aragonesos, 

los sarts mes toçuts, si 's pot, 

y en assalts y coratjades 

tant uns com altres prou bons. 



- 65 — 
N' Huch de Santa Pau, té fama 
de ser lo primer en tot, 
al davant à la embestida, 
al darrera en lo retorn 
y en lo cim de la muralla 
del assalt en lo més fort. 
Son fill, que d' éll may s' allunya, 
n' aprofita les lliçons; 
mal ferit ja tomba 'I pare, 
tomba 'I fill bon tros pitjor 
y 'Is víctors de I' host triomfanta 
han d' escoltarlos abdós, 
de sanch enemiga y pròpia 
mal geguts en negrench toll. 
— jAy de mi, mareta meva, 
que 'm mancan los teus petons!... 
— Ditxós qui alcança en la falda 
de la glòria un bon repòs. 
— Si de Santa Pau lograva 
començar lo derrer son 
sentint la tendra oració 
de aquells que estimem y 'ns ploran, 
que 'ns posarían al front 
r adéu del cor, ab sos llavis 
plens de mel y plens de foch... 
La veu del fill, qui se acaba 
va perdent la vibrantó. 
lo pare, que se n' adona, 
vol trobàrseli més prop, 
pega alenada, rossegas, 
descansa... y torna de nou: 
— jGalcerà! Fill meu!... allarga 
la ma, ja 'I toca... no 's mou! 
mes, respira... si, respira!... 
—Pogués ab mon alé jo, 
ab tot mon alé, una mica 
donarten que sigues prou, 
per que à Santa Pau poguesses 



■r- 66 -- 

retornar un altre cop. 
iFilI meu! iGalcerà!... Concentra 
tot lo coratge que pot; 
axeca '1 cap; en los llavis 
de son fill dexa un petó 
y aquest, com si à la besada 
sentís arribarli al cor, 
quelcom d' allà aquelles terres 
hon obria 'Is ulls al mon, 
gemega, somriu, estiras, 
fà iJesúsI... y queda mort; 
mentres de Vila de Iglesias 
s' ampara trionfanta 1' host, 
al bell espetech dels víctors 
fent musica '1 só dels corns. 

III 

De tota la baronia 

als cloquers, tocan à morts; 

lo Baró n' es de tornada. 

Santa Pau vesteix de dol. 

Mossèn Huch corra à la cambra 

hon té la meytat del cor, 

n' hi troba à la baronesa 

desfeta en un mar de plors; 

no gosadirli paraula, 

ella ni miral tan sols, 

un nus los estreny la gola 

y una abraçada 'Is confon. 

— ^'Quina memòria me 'n portas.''. 

— Morí benehint ton nom... 

com un cristià fermíssim, 

com un montanyés de cor, 

— D' estimar jo 1' ensenyava!... 

— D' ésser varonívol jo! 

Quin goig si ara éll, de tornada 

y descansant jo en son lloch; 



^67 - 

V escut de la baronia 
més espléndit, lo renom 
dels Santa Pau ab més fama 
y '1 Rey de sos fets joyós 

te digués: «Mare y Senyora, 
«llohém à qui 'm dava cor 
«de Sant Lurí de Sardenya 
«per meréxer 1' estat nou... 

Y quina glòria la seva, 
més digna!... més grani... 

-Millor 
r haurà allà al Cel, si moria 
pensant en mi, que aqui al mon, 
sempre en lo cor de la mare 
tindrà la pàtria tot hom; 
mes, la de veres la sola 
que ompla I' ànima de goig; 
la que al Cel li plau donarnos, 
la Santa Pau desde hon 
qui té set y fam de glòria, 
si alça 'Is ulls, la troba à dolls!... 
— |Tant de bó, lo Baró esclama, 
tant de bó la logrém tots! 

F. Ubach y Vinyeta. 



Bé qui és dels altres no m' omple les galtes. 

Qui no fà bé à son frare, que n' esper son confrare. 

Tot bé qui no vé de Deu se fon axicom à neu. 

Boca qui menja fel no pot escupir mel. 

A la boda del fillol, qui no t' hi convida no t' hi vol 

Cà de pobrich lladra sens profit. 

Gat miolador," poch ratador. 



68 



SOBRE LES AUQUES DE RODOLINS 



ARTS Y OFICIS 

L' origen de semblant col•lecció no es pas difícil d' ende- 
vinar; se remunta à la etat mitja, y vé inspirada per les mi- 
niatures, vinyetes y demés il•lustracions que ornamenta- 
van los llibres gremials ó que popularisavan en fulles soltes 
lo mecanisme de bona part d' indústries. Tant es axis, que 
totes les nacions conservan en sos arxius llurs respectives 
series, essent difícil precisar quina fou la primera en la 
propagació de tan curioses representacions. 

Paul Lacroix en son llibre Moeurs, usages et couiumes de 
moyen age dona à conéxer unes miniatures del Livre des 
metiers del sigle xiv, junt ab altres d' una col•lecció à' Arts 
y Oficis de la pròpia època, reproduhint ademés algunes de 
les estampes contingudes en altre volum d' Arts y Oficis 
pertanyent al sigle xvi, quins preciosos boxos son deguts à 
la especial habilió del renomenat Amman. 

Que aquestes col•leccions se popularisaren profusament 
nos ne dona compte d' una manera singular lo significadís- 
sim fet d' aplicarse à la ornamentació de les rejoies dites 
de Valencià y lo usarse aquestes en les vivendes particu- 
lars ab tanta abundor. Rares eran les cases del derrer 
sigle y àdhuc del començ del present que no comptes- 
sen ab I' enrejolat dels «Arts y Oficis» en ses respectives 
cuynes, com que 'Is aplechs de semblants composicions en 
aquell ram de la ceràmica pujan à regular nombre; y tal 
es la identitat de sos dibuxos, tal lo que s* aparan ab nos- 
tres auques de rodolins, que no 'ns cab cap dupte sian 
aquestes fidel trasllat de les referides rejoies. 

Les auques d'arts y oficis de motlles diferents — dexantde 
banda les dels «venedors ambulants», — en l'arxiu rodoli- 
nesch hi constan en respectable número. En la del «Sol y 
la Lluna» y en les«Auquilles», formades ab rasiduos ó apro- 



-69- 
fitaments d' anteriors moillos, s' hi acusa la existència de 
altres auques d'ar/s jq^cis estingides ja ó quan menos des- 
conegudes, que demostran una vegada nfiés la popularitat 
del tema. 

Les que 's conservan encare son de variats istils, predo- 
minant los de forma valenciana, que son los imitats, los 
copiats de les rejoies de Valencià, com denunciant una ve- 
gada més la font de son origen. 

D' entre aquestes, marcadament del sigie passat, n' hi ha 
una d' entera ó complerta y tres ó quatre mixtes, es à dir, 
contenint aris y ojicis y una petita part de professo de Cor- 
pus; essent les tals composicions, sinó idèntiques, deriva- 
des d' una metexa planxa. 

La que més se n' aparta, per lo barruer del gravat, ja 
que en la composició dels assumptos se retiran molt, es la 
estampada à Manresa per la antiga Casa Pau Roca. A judi- 
car de sa data per la simplicitat de la composició, 1' ante- 
posaríam à sos congèneres; tant hi ressurt la naïveié, cette 
Jleur delicate si difficile à cuellir dans les temps modernes, 
com diu Champfleury, ingenuïtat que no s' aprèn perquè 
«vé del cor y no del cap» segons lo propi assegurà; mes la 
circunstancia d' ésser una imperfecta copia de les auques 
valencianes, y no de la primera edició, de la complerta, 
sinó de les mixtes, li treuen tan honrós mèrit. 

Segueix à n' aquestes, per orde crdnológich, altra de 
composta, meytat músichs, ab son serpentó, fagot y cam- 
panetes y meytat arts y oficis, distingintse de les altres per 
la finesa del dibuix y '1 general bellugament de les figures, 
ademès d' un ayre caricaturesch, que per si sol ja la singu- 
larisa. Les gorres ab pala y los pantalons llarchs destacant- 
se entre perruques, gresols y cuixals, acusan clarament la 
posterioritat de la data. Aquesta y la referida d' en Pau 
Roca van sens niímeros ni llegendes, que es com se publi- 
cavan primitivament. 

Trassumpto de la anterior es la à.' Artés y ojicios ena- 
nos {^) editada per la Casa Llorens de Barcelona. Conté una 
part d' oficis y altra de músichs, com aquella, I' ayre carica- 
turesch s' hi accentua més encare, puix que 'is personatges 



— 70 — 
arriban à nanos, axí com la disparitat de temps s' iii revela 
en son conjunt à simple vista; mes ni la gràcia del dibuix 
ni la animació de les composicions, apesar d' ésser més mo- 
derna, poden compararse al chic de la similar, d' entre les 
de son genero una de les més inspirades. 

Ademés de les auques ja descrites existexen unes fulles 
compostes de setze vinyetes, tamany aproximat al dels ro- 
dolins, sens numeració ni llegenda en los compartiments y 
contenint representacions d' ar/5 7 q/ic/s; fulles qual pri- 
morosa execució denuncia prou en clar lo afrancesament 
de sa procedència, y que consignem aquí perquè no fora 
estrany se les haguessen apropiades los noys coníonentles 
ó estimantles com à tals auques. 

Observant aquest conjunt de vinyetes corresponent à la 
secció Artsy Oficis, la idea del contrast se desperta en l'ànim 
del espectador sorprenentlo tot seguit los notables cambis, 
les importants trasmudacions que ha sofert la nostra indús- 
tria solsament en lo que va de sigle. 

Les variacions en la forma degudes à les capritxositats 
de la moda, lo natural desenrotllo dels procediments en los 
treballs purament manuals, obtingut ab la perfecció é in- 
troducció de noves eynes en llurs mecanismes y, sobretot, 
la poderosa influencia de la aplicació del vapor en la majo- 
ria de manufactures, han desgavellat de tal lley 1' envolum 
de la antiga indústria y han modificat de tal manera son 
caràcter que, llevat de molts pochs oficis, ja de cap se 'n 
conserva 1' ayre. Tant es axis, que algunes de semblants 
fulles poden esposarse en lo corresponent museu com à ve- 
ritable document arqueológich. 

Vidal y Valenciano, en sos «Jochs y Joguines» diu ab re- 
feiencia à una de les fulles d' ^r/sy O^c/s; «jQuan avuy 
un la recorda y veu com à impulsos de la civilisació mo- 
derna han desaparegut gran número d' aquells oficis que 
donavan nom à gremis y carrers de la ciutat de Barcelona, 
y en cambi se n' han creat tants y tants de nous, quan un 
considera que totes les produccions y manufactures d' aquell 
temps se feyan à mà y à força de sanch, y que avuy per les 
coses més trivials se posa al servey del home la potent força 



— 71 — 

de vapor, un no pot menos d' entussiasmarse y benehir la 
ciència, font d' ahon dimana lo modern progrés!» 

Si axó deya, farà una desena d' anys, 1' excel•lent escrip- 
tor y distingit home públich Sr. Vidal y Valenciano, en- 
tussiasmat pels estraordinaris avenços que en lo camí del 
progrés ha produhit, ha realisat nostre sigle, vejas que no 
diran los de la vinent centúria, quina no serà la seva ad- 
miració quan, aplicats à la indústria y à les arts la plurali- 
tat de descobriments cieniífichs avuy en estudi, se 'Is pre- 
sente à la vista, abrigaliades ab sa modèstia é inspirant lo 
carinyós respecte de la velluria, aquestes fulles de rodolins, 
mesquines fites del art, però, senyals al fi, que marcan ab 
la existència *ls entrebanchs y obstacles de sa inacabable 
vial... 

Joan Pons y Massaveü, 



SETEMBRE 



La plenitut de la vida 

es arribada à n' el mon, 

y 'Is camps estàn plens de fruyta 

si moriren flors y olors. 

La plenitut de la vida 
lo mitg-día d' un llarch jorn 
que si tengué bon principi 
tendra '1 decapvespre hermós. 

La plenitut de la vida 
sepultura d' ilusions 
y delitosa esperança 
del més pur y ver amor. 

Antoni M." Penya. 



— 72 — 

RECORT DE PROMETATGE 

A ma nova Jilla Dolors Planas de Amer. 

jBenehit jorn en que la Providencia 

va durme à ton alberch per oferirte 

r amor de pare, jorn en que 'm digueres 

préngam per filla! Goig de ditxa immensa 

me donà en aquell dia ta paraula 

que per esposa ab lo meu fill t' unia: 

era com veu del cel ben coneguda 

aquí en ton nou alberch: la veu excelsa 

de r amor del bon Deu, la que à ma esposa 

inspirava en est mon, y que sens dupte 

havent sigut la honra de tos pares 

també te va inspirar. Mercès, ma filla, 

pel consol que m' has duyt en la tristesa. 

En esta casa axí també Deu vulga 

que hajes trobat 1' amor que desitjavan 

ton cor y la teua ànima: la glòria 

de i* amor celestial de la familia. 

Santificada per Jesús es ella 

lo verger encantat en que florexen 

les belles flors de vida de la pàtria. 

ALS NUVIS 

Sotsmés r home à guanyar lo pà tot dia 

ab la suhor de sa faç, V alegra força 

pel treball lo Senyor li dexà traure 

del paradís, donantli companyera 

que '1 ben amàs per ésser ben amada. 

Oh fills meus cars, puix lo bon Deu vos dona 

tal do en esta vida per amarlo 

y axí arribar à I' altra que es eterna, 

síauli ben agrahits, que axó es la escala 

per pujar d' aquest mon al cel de glòria 

que ha ofert al cor qui sobre tot I' estima. 

Miquel V. Amer. 



73 — 



BARCELONA A VALENCIÀ 



Com dues flors pariones, com dues flors germanes 
que 's badan y que 's breçan de cara al mar llatí, 
jo en lo races dolcísim de serres catalanes, 
tú en la planicie fèrtil del edetà jardí, 

perfums y alens y brises donem tot hora à 1' ona 
que 'ns torna ab abraçades de ritme balear; 
que 'ns torna y diu y canta: — Valencià y Barcelona 
son perles, son les perles més belles d' aqueix mar. — 

Y ho compta la oreneta y ho comptan les gavines... 
^•Tenen rahó.^ be ho saben, be ho diuen altres veus; 
be ho sab aqueix rosari de pobles y marines 

que s' obren, com petxines, de Dénia al Cap de Creus. 

D* aquexa immensa cala que '1 sol d' orient abranda 
florim al cor, dilxoses, y 'ns sadollem de llum; 
tú ab flors y cants y brises y aromes per garlanda; 
jo ab naus, telers y moles y ab espirals de fum. 

Tú írisas jardinera, jo pujo filadora; 
la flor y '1 fruyt s' estiman y encaxan de bon grat! 
de tos jardins y campes lo Túria s' enamora; 
de mos tallers s' agrada Besòs y Llobregat. 

Y tú també t' agradas de dirte ma germana 

com jo te 'n dich y 'Is braços t' allargo sempre amichs; 

comtesa, jo 't saludo; m' estimas tú, sultana... 

no en va 'Is amors s' enfloran com més y més antichs! 

Que no has perdut encare ta hermosa fesomia; 
que no hem perdut ni perdre volem nostre tirat; 
si amunt com dues àligues de cara al sol fem via 
no arreconém à la ombra les glòries del passat. 



— 74 — 
Encare avuy arboras demunt de ta Senyera 
lo Rat Penat que 't parla del Rey Conqueridor; 
tú '1 tens, tú '1 vols per tàlem, jo '1 tinch percapsalera 
y 'ns dona à totes dues empenta y virior. 

A tú, per traure espléndits colors de les paletes 
à mi, per fondre 'Is bronzes d' estàtues colossals; 
à tú y à mi per tindré prosistes y poetes 
que en llemosí festejan los nostres Jochs Florals. 

Quin goig, quina alegria quan hostes d" art, s' abrigan 
tos fills en los meus braços, mos fills à ton races; 
y en germanor s" ajuntan, y tots plegats espigan 
inspiracions y glòries y cants que s' han tramés! 

Quin goig, quina alegria quan tos vaxells y veles 
à dins mon port recalan, quan à ton port vinch joi 
les naus, exes naus nostres, per lot dexan esteles 
d' indústria, de riquesa, de pau, de perfecció. 

No duhen, no, per nólits canons y enginys de guerra; 
cotons y blats y estibes de fruyts son llus castells; 
aquells que les nolejan sols lluytan ab la terra, 
llurs armes son axades, encluses y martells... 

Ab exes soles armes Uuytém sempre y tothora, 
lo sant treball pels pobles es vida y joventutl 
Tu fent de jardinera, jo fent de filadora, 
regenerem la pàtria, tornémli la salut. 

Lluylém, la lluyta es vida. Los pobles que treballan 
poden sofrir, fins caure, mes sempre triomfaran: 
si 'Is contratemps nos vencen y 'ns lorban y 'ns encallan 
|fé en r avenir, oh pobles, fé en 1' avenir y... avant! 

Avant, treballem sempre; si cal dur la corona 
de màrtir, que 'ns la pose lo sant treball al front; 
jardí y puntal de Espanya, Valencià y Barcelona 
serem en nostra lluyta la admiració del mon. 

A. BORI Y FONTESTÀ. 



-75 



LOS CATALANS EN LO SITI DE BUDA 



Terrible se feu lo poder de Turquia en lo segle xvii; ses 
tropes invadiren la Hongria y arribaren à amenaçar lo 
imperi germànich. 

Leopold I, aquell Emperador de dolç caràcter, de inteli- 
gencia claríssima y de relligiosilat exemplar feu una crida 
à tots los estats germànichs y arreu s'aplegaren forces per 
castigar lo atreviment del turch. Les nacions cristianes 
ohiren lo crit de guerra santa que d' Àustria exía, y, d* un 
altre extrem d' Europa, acudiren à Viena los capdills més 
valents, llur pit bategant de amor à Jesucrist, à defensar la 
Creu contra la morisma desenfrenada y crudel. 

Lo embaxador d' Espanya Senyor Marqués de Burgo- 
maine havia ja rebut en son palau al Duch de Bejar, als 
Marquesos de Valero y de Llaneras y als nobles Senyors 
de Rebolledo, Moràn , Almeyda, Bedoya, Fuenmayor, 
Manriquez, Losada, etc...., quan li fou avisada la vingu- 
da de un aplech de guerrers plens de fé y entussiasme que 
solicitavan parlar ab ell. 

Posats ja los espedicionaris en presencia del Embaxador 
no pogué aquest sortir de sa admiració veyent davant seu 
à humils artesans, hómens pobres en sa major part, que 
conduhits per l' amor à la Santa Fé Catòlica havian atraves- 
sat los immensos espays que separan les montanyes de la 
hermosa Catalunya de les llunyanes terres de la Germania. 

Aquest viatge en nostra època res té de particular, ab los 
medis de comunicació de que gaudim; emperò en aquells 
temps era dificilíssim, y més per gent pobra. Los catalans 
sortiren de llurs cases en nombre d' uns mil, marxant per 
diferents indrets, uns per mar y altres per terra, en diver- 
ses tongades, estimulats per la religió, embestint lo sens fi 
de dificultats que tan arriscada escursió oferia, podent sol- 
sament arribar à Viena, després de molt patir, un aplech de 
55 hómens plens de fé y de valor. 



-76- 

Lo senyor Embaxador los aculli molt amablement, en 
son palau, y, aprovant llur relligiós zel, donà part al Em- 
perador del singular acontexement. 

Lo Emperador Leopold tributà grans elogis al valor y 
abnegació dels catalans, procurà fossen assistits en tot y 
per tot, y los assignà una casa hon estar en Viena. 

Necessitant lo Comte Ernest de Starhemberg una compa- 
nyia de tropa valerosa pera formar part de la vanguardia de 
son regiment de i,5oo alemanys foren agregats los 55 cata- 
lans al espressat regiment y formaren part de la susdita 
vanguardia, brillant cos que arreu per son valor se dis- 
tingia. 

Per manar los catalans era precís un oficial que parlés 
-una llenga que ells entenguessen. No 'n trobavan cap à 
Viena, quan se fixaren en un militar andalús que allí hi ha- 
via, anomenat Francisco Fèlix de Astorga, lo qual se posà 
ab gust al front del valerós aplech de nostres compatricis. 

Arribades ja les tropes à les portes de Buda, nostres ca- 
talans demanaren tots los dies anar à la trinxera, veyentlos 
sempre afrontar los majors perills plé llur noble cor de fé 
y d' entussiasme. 

Memorable fou ja acció que tingué lloch lo dia 13 de 
Juliol de 1686 al assaltar les tropes alemanyes la torre gros- 
sa prop del fosso deja primera muralla. Los turchs havían 
minat profusament lo terrer y quan los nostres braus cata- 
lans estavan ja quasi dalt de la bretxa, davant la vanguar- 
dia de les tropes imperials, esplotaren los sachs de pólvora 
per los turchs preparats, exint per tot arreu enemichs que 
als cristians embestían cimitarra en mà. Nos'espenta- 
ren los valents fills de Catalunya, donchs saltant per lo en- 
fonzadís terrer, enderrocat per ler esplosions, se llençaren 
com lleons famolenchs sobre 1' enemich, lluytant en des- 
proporció abrumadora, y arreu sembraren lo pànich, en- 
tre 'Is turchs. Un reforç de genisars se tirà sobre los ferits 
catalans que en terra geyan, encar defensantse, y à colps 
d' alfanx los hi llevaren la vida. Trencava lo cor ohir los 
morents demanant en aquella estrema hora l'auxili del 
Senyor y articulant en los derrers moments los sants noms 



1 

I 



— 77 — 
de Jesús y Maria. Moriren en aquesta acció més de 20 ca- 
talans y los demés restaren quasi lots ferits, axí com lo seu 
capdill lo noble d' Astorga. 

Lo dia 24 de Juliol també los nostres compatricis s'apres- 
taren à apoderarse de la torre del mitg, junts ab^les tropes 
del Comte de Slarhemberg, carregant una mina sola la 
susdita torre; emperò malhauradament la mina esplotà ab 
mala disposició, matant alguns alemanys y à uns 10 dels 
valents fills de Catalunya. 

Lo dia 2 de Setembre del meteix any se distingiren los 
catalans, à les ordres del Comte de Doeting en l'assalt ge- 
neral. Vencereu ab los alemanys la ala esquerra del ene- 
mich y repeliren lo reforç de genisars que acudia; per fi 
arribaren à apoderarse del carrer més proper de les mura- 
lles, repelint després en lo carrer dels juheus lo darrer 
cos de genisars. 

Moriren en aquesta brillant acció quasi tots los catalans 
que restavan, donant proves de imponderable coratge, que 
fou la admiració de tots los capdills del camp cristià, tant 
alemanys com estrangers. 

Entre los pochs catalans sobrevivents de tan heroica 
campanya cal mencionar à Pere Espinós que després vesti 
l'hàbit del gloriós Sant Francesch, Pere Gabriel Pujol, 
més tart celosissim sacerdot y Guillem d' Alcàntara, ano- 
menat capità Buda, qui prengué part en la guerra de suc- 
cessió y morí en Alemanya al servey del virtuós y erudit 
Emperador Carles VL 

En nostra Santa Església Catedral se conserva una joya 
que recordarà en tot temps V heroisme de nostres compa- 
tricis en Hongria. Es aquesta joya una llàntia de plata, de 
pes de 5oo onces, que regalà Barcelona, per commemorar 
la rendició de Buda, lo dia 3 de Novembre de 1687 à sa 
patrona Santa Eulàlia. 

JosEPH Rafel Carreras. 



Lo cà qui vol pà ha de llepar la mt\. 



-78- 

A MA GERMANA MARlA AGNA RUBIÓ Y LLUCH 

OFKRIMLI UN EXEMPL.VR DELS «KECORTS DE MONTNEGRE» 



Del castanyer sota 1' ombra 
plé de tos dolços recorts, 
nasqueren les pobres rimes 
que t' oferesch aquest jorn. 
Tu 'm mostrares son brancatge, 
tu '1 seti obert en lo tronch, 
tu '1 camí que hi du, com orla, 
vorejant I' avench pregon. 
Alli brollaren breçades 
per càntichs de rossinyols, 
mentre als dos nos recullía 
la calma augusta del bosch. 
Avuy vestides de festa 
alçan tímides llur vol; 
aurenetes mitg perdudes 
temen del mon lo fredor... 
^Ahon trobaran milió estada 
que en lo racer del teu cor? 

A. Rubió y Lluch. 



LO DESCARRILAMENT 



A les sis vint lo tren sortia 
marcant lo disch lliure la via, 
y'l maquinista diu resolt: 
«A les tres deu hora fixada 
lo nostre tren pendrà posada; 
seré puntual, 1' horari ho vol.» 



í 



- 79 — 
«Apa petita, avant sens treva, 
avuy tinch de sortí ab la meva; 
apa, petita, fes bondat. 
Be prou que saps, dolça estimada 
com he dexat ben demostrada 
més de cent cops ma voluntat.» 

Axis parlava lo maquinista, 
mentre estenia al lluny la vista 
la mà al timó; la orella atent. 
«Perquè jo ho vull hem d' arribarhi 
no pas perquè ho vulga I' horari», 
respon la màquina amatent. 

Y ab lo xiulet que al ayre llença, 

y ab r esbufech ab que ella avença, 
murmura: «Ho vull, ho vull, ho vull». 
Diuen «ho vull», pistó y biela. 
«Ho vull» escriu la fumarela 
per lo cel blau plena d' orgull. 

Y 'Is passatgers, tots ells à I' hora 
la veu de la locomotora 

de baix en baix van repetint: 
«A les tres deu, hora fixada 
arribarà just à posada 
lo tren esprés de les sis vint.» 

«Ho vull, ho vull»; tots repetexen 
«ho vull» les fustes que cruxexen 
ab tó formal diuen també: 
«A les tres deu», tot diu, tot crida: 
avant, ja he presa la embestida: 
à les tres deu arribaré.» 

Fins r infeliç que va al darrera, 
«Vull ser puntual, que 'm desespera, 
diu, si algun cop portem retràs.» 
«Ho vull» lo vent passant murmura; 
«Ho vull, ho vull» diu la natura 
dexant al tren ben lliure '1 pas. 



— So- 
ja son les tres; ja lo qne manca 
son deu minuts de via franca; 
lo monstre dona un alarit: 
lo maquinista '1 front s' axuga, 
tol lo convoy s' alça, 's belluga: 
seran puntuals, com tots han dit... 

Mes ho han dit massa depressa; 
en desacort una travessa 
que '1 corch té feta ja polsim: 
«No vull que arribes», clama folla 
y al passà '1 tren sobtosa amolla, 
y tols rodolan per 1' abím. 

Sebastià Farnés. 
14 Novembre, 1900. 



PAISATGE 



S' ha fos r última congesta 
del sol de Maig al bes suau, 
y '1 cel que 's vesteix de festa 
es més seré y es més blau. 

Per la terra enjovenida 
passan aromes d' isliu, 
cants de joventut y vida 
y aucells que van à fer niu. 

U ayre es tebi, la llum dolça, 
les espigues ja han granat, 
r oreig la rosada espolça 
y '1 camp deix tol enjoyat. 

L' horitzón V hombra desterra, 
plans enllà riu la claror, 
jY que es hermosa la terra * 

encantada per 1' amor! 

S. Trullol y Plana. 



— 8i - 



MOVIMENT CATALANISTA 



L'altre dia una colla d' amichs vàrem anar à fer córrer los 
conills. 

Vàrem organisar una gran cacera. Menavam molts gossos 
y duyam moltes municions ab la esperança fundada de que 
'ns podríam esbravar. 

Encara com aquell qui diu havíam de donar lo toch de 
començament de la acció; encara lo gosser no se n' havia 
emmenat la gossada cap al fons del xaragall pera sorpendre 
allí les futures víctimes que estarían à tot pier revolcanise 
per la sorra del torrent y respirant la flayre dels romanins 
y farigoles, quan tot d'una, à la vora del camí, va botre un 
conill dels nostres peus. Fugi com un llamp, sense que 
ningú li pogués encarar la escopeta. 

Tots eram prou conexedors del terreno y tols sabíam per 
tant ahon per instint natural aniria à raure de dret lo co- 
nill: al cau. 

Un conill perdut... per nosaltresi vàrem dir; perquè com 
à pràctichs sabíam que per molt que correguessem no po- 
dríam arribar à la boca del cau abaps que '1 conill; per 
molt que 'Is gossos 1' empaytessen, no tindríam pas temps 
d' assolirlo. 

Però se coneix que 's tractava d' un conill especial; deu- 
ria ser un entussiasta de la naturalesa, un fervent aymador 
de la llibertat, un enamorat de la bellesa del bosch. No sa- 
bia estarsen, ni per un moment, de dexar de respirar la 
flayre de la terra y no 's volgué encauar. 

Potser també era massa confiat; potser se refiava massa 
dels seus enginys pera escaparse de nosaltres. 

Poch s' ho pensava lo conill que 'Is caçadors, ajudats 
pels gossos, havian posat en un moment, un verdader siti 
per tot lo bosch, fent centinella en les altures, removent 
fondaladesy guardant la boca del cau ahon lo conill podia 

6 



— 82 — 

trobar salvació y dels altres amagatalls de tota aquella afrau. 

Ni aquell poch espavilat conill podia escaparse, ni cap 
ser vivent podia moures sense ser vist de nosaltres. 

Un glapeig estrident dels gossos, ressonà per la vessant: 
lo conill empaytat per la gossada, corrent d' assí y d' allí 
quan anava à buscar la salvació desaparexent temporal- 
ment de la terra, se posà à tret y fou nostre. Aquesta trista 
fi ell meteix se la havia buscada. 

Per tot arreu hi ha axecada una gran cacera. Es impru- 
dent sortirse del cau per anarsen massa lluny; però *s pot 
treure 'I cap y fins devegades, s' ha d' intentar quelcom més. 

No és prudent, sinó cobart, qui alegani la existència del 
perill, s' amaga, anula la seva personalitat y ofega los seus 
sentiments encara que sia temporalment. 

Precisament à la hora del perill es quan s' ha de provar 
la valentia, la fermesa de conviccions, la constància en pro- 
pagaries. 

Qui us diga: jo no escrich per... axó de les cÍ7xunstancies 
escepcionais... lo podeu mirar com un amich de sa pròpia 
conveniència, com un egoista. Si no 's poden escriure unes 
coses, se *n poden escriure unes altres. 

Una de les coses que no 's poden dir, son les que deurían 
ser tractades en una revista del moviment catalanista de 
aquest any 1900, que axi com acabarà ab lo sigle, vulga 
Deu que acabe ab altres coses. 

Si algú recordantse de les circunslancies per qué he pas 
sat,'al notar aquesta meva absoluta abstenció, pensa: «gat 
escaldat ab aygua tèbia ne té prou,» s' equivoca de mitg à; 
mitg. 

Quan à la primera quartilla he tingut posat lo títol «Mo- 
viment Catalanista,» m' ha vingut à la memòria la dita de 
un sabi de la Grècia: «Sempre te tocarà lo rebre, si t' embo- 
licas en una brega en que no depèn de tu la victorià.» — M. 



I 



Qui barata, lo cap se grata. 

Al batre, si no és aquest 1' altre. 



I 



-83- 



A MITJA NIT 



Poemet. 

LOS PASTORS, sorpresos. 

Es nit, y clareja 

l' indret de Bethlem, 
que en claror matinera 's rabeja 
com nosaltres axí que 'ns llevem. 
No es claror de boscuria abrandada, 
que es dels somnis la llum esblaymada. 

La lluna s' ha fos, 
y es Bethlem com una illa encantada 
al bell mitg d' un estany lluminós... 
Anem 
à Bethlem! 

Coratge y avant! 
que '1 camí ja s' escursa cantant. 

UN VOL d' àngels, /e«/ la aleta. 

Glòria à Deu en les altures, 
y en la terra als hómenspau. 
Oh sortoses criatures, 
que '1 prodigi contemplau! 

UN ÀNGEL, arranantse. 

Ja r arbre davídich 
rumbeja sa flor: 
es nat lo Messies 
promès à Jacob. 
Jesús s' anomena, 



que es nom amorós; 
ensemps Deu y Home, 
redimirà '1 mon. 

LOS PASTORS 

Salut al qui arriba 
en nom del Senyor. 

l' àngel 

Bethlem no s' adona 
del goig que té aprop, 
ni ha vista la estrella 
que porta en son front. 
Sos murs resplandexen 
faxats de claror, 
y 'Is Serafins semblan 
guspires d* un foch. 

Veureu una balma 
brillar com un sol, 
lo rústech sagrari 
primer del Amor. 
Entrau à estrenarlo, 
ditxosos pasiors, 
y un colp siau dintre 
besau l' Infantó. 

Com d* una deu 1' aygua, 
li brolla del Cor 
la llum clara y pura 
que us lleva 'I repòs. 
Aneu à fruiria, 
gaudiuvos, pastors; 
després de vosaltres 
vindran Reys y tot. 



- 85 - 

LOS PASTORS 

Salut al qui arriba 
en nom del Senyor. 

LOS ÀNGELS, allunyatitse. 

Glòria à Deu en les altures, 
y en la terra als hómens pau. 
A reveure, ànimes pures! 
bons pastors, adeusiau!... 

LOS PASTORS 

Anem 

à Bethlem, 
Jesús nos espera; 

cuytém, 

que tindrem 
la tanda primeral 

La darrera nevada 
los camins ha esborrat, 
y la immensa estrellada 
poch à poch s' ha apagat; 
mes ja 'ns hi veurem 
ab la llum que sobrix de Bethlem. 

LA DARRERA ESTRELLA, apagatltSe. 

Abans d' hora avuy s' esflora 
lo jardí del firmament; 
tres estrelles, les més belles, 
han caygut aquest moment. 
La primera es missatgera 
y se 'n va cap à Orient. 

Pariones com bessones, 
fan les altres camí breu: 



- 86 — 
s' han posades acostades 
sota '1 front del Fill de Deu... 
Vergonyosa y envejosa, 
vaig fonentme com la neu. 

LOS PASTORS, caminant. 

No 's veu una estrella, 
lo cel es tot llis 
y Uú com la plata 
quan surt de brunyir. 

Cantant y fent via, 
de fret no 'n sentim; 
cançons y gatzara 
escursan camins... 

Ja s' ouen canturies, 
y ve un Serafí; 
ja 'ns venen à rebre: 
Bethlem nos ha vist. 

UN ROSSINYOL, qite ve de Bethlem. 

Vinch de sentir la suau melodia, 
dels Serafins la melosa cançó: 

jquína sorpresa 

daré à la devesa 
quan jo la cante en gemat branquilló! 
Dindol 

jo só M rossinyol. 

Quan les masies ajusten ses portes 

y guspirege '1 trespol infinit; 
quan la aucellada 
s' ajoque cançada, 

la rependré enamorat cada nit. 
Dindol 
jo só '1 rossinyol. 



-87- 
— D' hon les has tretes tes dolces passades?- 
roses y aucelles sentintme diran: 
à mes amigues, 
Bethlem, no 'Is ho digues; 
sols mos fillets y ma esposa ho sabran. 
Dindol 
jo só '1 rossinyol, 
só '1 rey dels poetes y cantaré sol. 

UN SERAFÍ 

Pastors de Judea, 
siau benvinguts; 
veniu à la Cova, 
veureu à Jesús. 
Demunt quatre palles 
tremola tot nú; 
l'escalf que Ell anyora 
vosaltres 1' heu dut. 
No *n vol de grandeses 
ni glòries del mon, 
que '1 Cel que ara dexa 
ne té de millors. 
No 'n vol de riqueses 
qui cerca 1' amor: 
si 'Is cors li oferíau 
seria ditxós. 

CHOR d' àngels, SERAFINS Y PASTORS 

Les velles profecies 

avuy alçan son vel: 

ja s' han complert los dies, 

jalégrat, Israel! 

y adora al teu Messies, 

que es Rey de terra y cel. 

jGloria al Altíssim 

Deu Infinit! 



— 88 — 

jGloria al dolcíssim 

Fill de Davit! 
]Gloria eterna à la Verge Maria, 
que es la causa de nostra alegria! 

JosEPH Mas y Casanovas. 
De mes *Nadales», inèdites. 



LO TEMPS 



Es pare del no-res. Ab cendres vanes 
cubreix de boyra les edats llunyanes 
y pobla de fantasmes la foscor... 
Va vestit com 1' hivern de seques fulles, 
y dels segles remolca les despulles 
com un vent de fredor. 

Passa volant; per tot lo'món habita; 
y mentres tant que passa, senya y fita 
la partió del passat y '1 pervenir, 
ab una ratlla que seguit s' esborra, 
la linia del present que sempre corre 
y may torna à venir. 

Ab la fredor del vent de la hivernada 
de brots y fulles seques fà solada, 
que brots y fulles sens durada son 
ceptres, fiares, mitres y corones; 
joguina de les ratxes y les ones 

les glòries d' aquest món... 

Tot ho barreja '1 Temps en ses ruines: 
tronos y tombes, temp'es y sentines. 
Fà clapers de muralles y archs triomfals; 
troceja 'Is deus de bronzo ab llurs imperis, 
y fins les obres, lires y salteris 
que 's creyan immortals. 



-89- 
Volant sense remor, ales esteses, 
com òliba noctura va fent preses... 
Sempre ve, sempre arriba; sempre fuig; 
y si abans d' arribar dona esperança, 
ningú present à deturarlo alcança, 
y passat dona