Skip to main content

Full text of "Calendari catalá per l'any 1898-1905"

See other formats 


7r  r  r^'/^trr::czes:j7-:íKíKr<T^.c^j7••^c^ 

ïiíirería    pubill  ^ 

LIBKOS    ANTIGUOS 
Boters.  10-BARCEL0NA-2-(Egp«fl«) 


PURCHASED  FOR  THE 

VmVERSlTY  OF  TORONTO  LIBRARY 

FROM  THE 

CANADÀ  COUNCIL  SPECIAL  GRANT 

FOR 


CATALAN  LANGUAGE  &  LITERATQRE  68 


1^. 


h 


^ 


i 


0 


<<-' 

K 


p" 


!«• 


j) 


4        ' 


)f 


) 


W' 


ttr^nt•u.O  é.  NI  ací»  .  fJSOty 


/ 


/ 


CALENDARI 

CATALÀ 


PERA  L'  ANY  1898 


COLECCIONAT  Y  PUBLICAT  PER 


JOAN    B-   BATLLE 


L'  ARXÍU 

CARRER  DE  LA  TAPINERÍA  NÚM.*  48 
BARCELONA 


La  Catalana.— Imp.  de  J.  Puigventós.— Dormitori  St.  Francesch,  5. 


M'  ha  demanat  1'  editor  d'  aquest  Calendari  Ca- 
talà, que  li  'n  faça  la  presentació  al  públich,  en 
comptes  del  macarrónich  Judici  del  any  que  sol  anar 
à  la  primera  plana  dels  Almanachs  y  pare-nóstrichs, 
com  diu  lo  nostre  poble. 

Ves,  jo  r  anyorava  un  Calendari  Català  de  forma 
literària  com  lo  que  publicà  tants  anys  1'  infatiga- 
ble Briz  y  que  després  ab  lo  nom  d'  Anuari  edità 
algun  any  en  Francesch  Matheu.  Me  dolía  que  à 
la  nostra  renascuda  literatura  li  mancàs  aquesta  pu- 
blicació anual,  avuy  tan  comuna  y  estesa,  y  ab  la 
qual  en  los  principis  del  nostre  renaxement  se  hi 
íeya  molta  y  bona  propaganda.  Jo  sempre  li  tindré 
deyocióy  perquè  me  recordo  de  l' alegria  íntima,  de  la 
satisfacció  de  noy  ab  que  vegi,  à  mos  florits  vint 
anys,  insertada  per  en  Briz  en  lo  seu  Calendari  una 
poesia  meva,  de  les  primerenques,  un  romancet  ab 
pel  muxí,  senzilla,  ingènua,  filla  natural  del  crepús- 
col  ponentí  de  aquell  romanticisme  à  qui  se  poden 
perdonar  totes  les  extravagàncies  de  les  noyes  pàli- 
des  y  dels  poetes  ab  los  cabells  à  coll-y-bé,  tant  sols 
per  haver  infantat,  sense  pensarsho  tal  volta,  lo  re- 
naxement actual  plé  de  vida  y  de  veritat.  En  Briz 
à  tothom  hi  convidava,  y,  tothom  responia;  y  en  la 


—  4  — 
colecció  dels  Calendaris  s'  hi  troban  los  assaigs  dels 
qui  més  tart  foren  mestres,  al  costat  dels  fruyts  ma- 
aurs  dels  qui  portavan  per  dret  propi  la  estimada 
bandera  en  la  qual  resplandexen  los  tres  sagrats  noms 
de  Pàtria,  Fides,  Amor.  Com  les  publicacions  en  ca- 
talà eran  aleshores  escasses,  lo  volum  dels  Jochs  Flo- 
rals y  lo  Calendari  den  Bríz  eran  esperats  ab  dalera 
per  los  catalanistes,  y  sempre  llegits  ab  fruició,  ve- 
yent  que  1'  esplet  d'  any  en  any  no  minvava,  sinó 
que  anava  crexent,  y  aumentant  com  un  bé  de  Deu; 
y  aquell  llibret  de  cubertes  grogues  que  lo  neurótich 
solitari  de  la  placeta  dels  Cegos  de  la  Boquería  ab 
tant  amor  compilava,  era  com  lo  paradigma  anual 
que  demostrava  la  puja  constant  del  Catalanisme. 

Un  Calendari,  fet  com  s'  ha  de  fer,  té  més  impor- 
tància de  la  que  sembla,  y  perçó  los  nostres  germans 
del  Mitg-jorn  de  França,  han  sostingut  desde  un 
principi  sense  interrupció  lo  seu  Armand  Provençau, 
que  lo  fan  entrar  en  la  sala  del  aristòcrata,  com  es 
llegit  ab  gust  y  comentat  ab  franques  rialles  en  los 
masets  de  la  terra  den  Mistral.  L'  article  científich 
al  costat  de  la  anècdota  picaresca;  la  llegenda  popu- 
lar ben  presentada  donantse  lo  braç  ab  la  poesia  fres- 
ca d'  un  novell;  la  crònica  anual  del  moviment  re- 
gionalista feta  à  conciencia  pera  que  fàcilment  puga 
consultarse  després  quan  convinga,  lo  necrologi  del 
any  com  un  tribut  de  familia  à  la  memòria  dels  qui 
sen  van,  tot  açó  y  molt  més  que  mos  lectors  fàcil- 
ment endevinaran,  forma  un  conjunt  variat  é  inte- 
ressant que  se  fulleja  ràpidament  quan  se  compra 
per  Nadal,  y  després  entre  any  se  llegeix  y  se  repassa 
à  estones. 

Açó  es  lo  que  ha  volgut  fer  lo  actiu  propietari  de 
la  llibreria  U  Arxiu,  publicant  aquest  Calendari, 
ben  provehit  de  bones  firmes,  com  veureu,  y  ben 
assahonat  de  esperit  catalanista  en  totes  ses  pàgines, 
fentse  per  tant  merexedor  de  la  atenció  y  favor  del 
públich  que  sabrà  perfectament  distingir  entre  1'  Al-- 
manach  volander  que  se  llegeix  y  se  llença,  y  lo  Ca- 
lendari formal  que  s'  assaboreix  y  se  guarda.  Axis 
sia. 

Jaume  Collell,  Pvre. 


—  5  — 

JANER 

1  Dis.    >í<  La  Circumcisió  del  Senyor,  y  sant  Concordi,  m.;  se 

V.  à  Besalú. 

2  Diu.   Sant  Blidulf,  ab.,  fill  de  Tarragona. 

3  Dili.   Sant  Daniel,  m.;  se  V.  à  Barcelona,  y  sta.  Genoveva,  v. 

4  Dim.  Sant  Tito,  b.  y  c.  y  santa  Dafrosa,  m. 

5  Dim.  Sants  Telesforo,  p.  y  m.  y  Flamidià,  m.;  se  v.  à  Conflent. 

6  Dij     ^  La  Adoració  dels  Sants  Reys;  se  v.  à  Barcelona. 

7  Div.   Sant  Ramon  de  Penyafort,  c,  fili  de  Barcelona. 

8  Dis.    Sant  Apolinar,  b.  y  sant  Eladi,  m. 

9  Diu.  Sant  Marcelí,  b.  y  santes  Marciana  y  Basilissa,  v.  y  m. 

10  Dill.   Sant  Pere  ürcéolo,  Dux  de  Venècia;  se  v.  à  Cuxà. 

11  Dim.  Sant  Higini,  p.  y  santa  Honorata,  v. 

12  Dim.  Sant  Nazari,  c;  se  v.  à  Cuxà,  y  sant  Victorià,  c. 

13  Dij.    Sant  Lleonci,  b.,  santa  Glafira,  v.  y  st.  Gumersindo.  m. 
Sant  Ephis,  m.,  fill  de  (Càller;  se  v.  à  Pisa. 
Sant  Pau,  primer  hermità  y  sant  Maure,  abat. 
Lo  Dolç  Nom  de  Jesús  y  sant  Honorat,  b.  de  Arles;  se 

v.  à  Barcelona. 
Sant  Anton  Abat,  y  sant  Sulpici,  b  y  c;  se  v.  à  Conflent. 
La  Càtedra  de  sant  Pere  en  Roma,  y  sta.  Prisca,  v.  y  m. 

19  Dim.  Sant  Canut,  rey  y  m.,  y  santes  Pia  y  Germana,  mrs. 

20  Dij,    Sant  Sebastià,  m.,  fill  de  Narbona;  se  v.  à  Barcelona. 

21  Div.   Sants  Fruytós,  b..  Auguri  y  Eulogi,  diaques  m.,  fills  de 

Tarragona,  y  santa  Agnès,  v.  y  m.;  se  v.  à  Manresa. 

22  Dis.    Sants  Vicens,  m.,  patró  de  Valencià,  Vicens,  Oronci  y 

Víctor,  ab  sa  mare  Aquilina  y  son  marit;  se  v.  à  Girona. 

23  Diu.    La  Sagrada  Família,  y  st.  Joan  AJmoyner,  c;  se  v.^  Vich. 

24  Dill.   Sant  Plàcit,  m.;  se  v.  à   Cambrils,  y  lo  B.  Nicolau  Fac- 

tor, c,  fill  de  Valencià. 

25  Dim.  La  Conversió  de  sant  Pau,  ap.  y  la  del  B.  Ramon  Lull. 

26  Dim.  Santa  Paula,  viuda  y  sant  Policarpo,  b.  y  m. 

27  Dij.    Sant  Mer,  ab.;  se  v.  à  Banyolas,  y  sant  Teodosi,  b.  de 

Barcelona. 

28  Div.   Sant  Tirs,  m.;  se  v.  à  Banyoles,  y  sant  Carlemany,  se 

celebra  à  Provença. 

29  Dis.    Sant  Francisco  de  Sales,  b.  y  sant  Valero,  b. 

30  Diu.   Santa  Martina,  v.  y  m.,  y  santa  Marcela,  viuda. 

31  Dill.   Sant  Pere  Nolasch,  c;  se  v.  à  Barcelona,  y  lo  B.  Bernat 

de  Travesseres,  m.;  se  v.  en  la  Seu  de  Urgell. 


14  Div. 

15  Dis. 

16  Diu. 

17  Dill. 

18  Dim, 

—  6  — 

FEBRER 

1  Dim.  Saot  Ignasi,  b  ,  sant   Cecili,  b.  y  m.  y  santa  Brígida,  v. 

2  Dim.  >í<  La  Mare  de  Deu  de  la  Gandelera,  patrona  de  Valls,  y 

sant  Felicià,  m.;  se  v.  à  Mataró. 

3  Dij.    Sant  Blay,  b.  y  m.  se  v.  à  Barcelona,  y  sant  Oscar,  b. 

4  Div.    Sant  Andreu  Corsino,  b.  y  Sant  Rembert,  b. 

5  Dis.    Santa  Calamanda,  v.  y  m.,  filla  de  Calaf,  y  santa  Àgata, 

V.  y  m.;  se  v.  à  Barcelona. 

6  Diu.   de   Septogesma .    Lo    Sant    Misteri    de    Cervera,    sant 

Amant,  b  ;  se  v.  à  Perpinyà,  santa  Dorotea,  v.  y  m.; 
se  V.  à  Capellades,  y  sta  Dorotea,  v.  se  v.  à  Barcelona. 

7  Dill.   Sant  Romualt,  ab.,  se  v.  à  Cuxà,  y  sant  Ricart,  rey. 

8  Dim.  Sant  Joan  de  Mata,  f.,  se  v.  à  Falcó, 

9  Dim.  Santa  Apolonia.  v.  y  m.;  se  v.  à  Barcelona,  y  sant  Nebridi 

b.  de  Tarrassa. 

10  Dij.    Santa  Escolàstica,  v.,  patrona  de  Vich.,  sant  Guillem, 

Duch  de  Aquitania,  y  santa  Sotera,  m.  de  Palamós. 

11  Div.   Los  set  Sirvents  de  Maria,  t.;  se  v.  à  Barcelona. 

12  Dis.    Santa   Eulària,  v.  y  m.,  filla  y  patrona  de  Barcelona,   y 

sos  campanys  sant  Feliu  y  Julià,  mrs. 

13  Diu.   Sexagesma.  St.  Benigne,  mr.  y  sta.  Catarina  de  Rizzis,  v. 

14  Dill.    Sant  Valentí,  b.  y  m.;  se  v.  à  Navarcles;  sant  Valentí, 

Pvre.  y  m.;  se  v.  à  Ribas,  y  sant  Vidal,  Zenón,  y  Felí- 
cula,  m.;  se  v.  à  Serrateix. 

15  Dim.  Sant  Faustí,  Pvre.  y  santa  Jovita,  m. 

16  Dim:  Sant  Honessim  y  sant  Honest,  b.  de  Tolosa. 

17  Dij.    Sant  Policroni,  b.  y  sant  Rómulo,  m. 

18  Div..   Sant  Simeó.  b.  y  m.  y  la  Bta.  Cristiana,  v,  y  m. 

19  Dis.    La  Mare  de  Deu  de  Campanar;  se  v.  à  Valencià,  y  sant 

Conrat,  c. 

20  Diu.  de  Cinquogesma.  Lo  B.  Maurici   Proeta,  fill  de  Torroella 

de  Montgrí,  se  v.  à  Castelló  de  Ampurias. 

21  Dill.   La  Miraculosa  Llum  de  Manresa.  Santa  Irene,  v.,  filla 

de  Argelae-uer,  y  sant  Ascani,  arq.  y  fill  de  Tarragona. 

22  Dim.  La  Càtedra  de  sant  Pere  en  Antioquia. 

23  Dim.  de  Cendra.  Sant  Pere  Damià,  b.  y  Sta.    Margarida  de 

Cortona.  Ahst.  de  carn. 

24  Dij.    Sant  Macià  ó  Matías,  ap.,  sta.  Primitiva  y  sant  Modest. 

25  Div.   Sant  Cessari,  b.  y  sant  Avertano,  c;  abst.  de  carn. 

26  Dis.    La  Mare  de  Deu  de  Guadalupe  de  Mégich. 

27  Diu    /  de  Quaresma.  Sant  Nestor,  b.  y  sant  Baldomer,  c. 

28  Dill.   Sant  Macari  y  Companys  màrtyrs,  y  sant  Romà,  ab. 


MARÇ 

1  Dim.  Sant  Rossendo,  b.  y  V  Àngel  de  la  Guarda  de  Tortosa. 

2  Dim.  Sant  Simplici,  p.  y  c,  fill  de  Barcelona  y  sant  Absaló,  m. 

3  Dij.    Sant  Medi,  pagès;  se  v.  al  Vallés,  y  sants  Hermenter  y 

Celdoni,  m.:  se  v.  à  Cardona. 

4  Div.   Sant  Agatodor,  b.  de  Tarragona,  y  sant  Eteri,  b.  de 

Barcelona.  Abst.  de  carn. 

5  Dis.    Sant  Geràssim,  anacoreta,  sant  Focas  y  Comps.  mrs. 

6  Diu.  II  de  Quaresma.  Sant  Oleguer,  b.  de  Barcelona  y  arq.  de 

Tarragona. 

7  Dill    Sta.  Perpètua,  v.ym.;  se  V.  al  Vallés,  ySt.  Tomàs  de  Aquí. 

8  Dim.  Sant  Teófil,  m.;  se  v.  à  Sagaró  y  sant  Joan  de  Deu,  f. 

9  Dim.  Sant  Pacià,  b.  y  fill  de  Barcelona,  y  santa  Franciscà,  vda. 
10  Dij.    Sant  Melitó  y  39  Companys  màrtyrs. 

Sant  Constantí,  c.  y  santa  Aurea,  v.  Abst.  de  carn. 

Sant  Gregori,  p.  y  sant  Mamilià  y  companys  mrs. 

III  de  Quaresma.  Sant  Urbà^  m.;  se  v.  à  Barcelona. 

Santa  Florentina,  v.  y  santa  Matilde,  reyna. 

Sta.  Madrona,  v.  y  m.,  patrona  de  Barcelona.  St.  Ramon 

Serra,  ab.  de  Fitero,  f.  y  lo  sant  Dupte  de  Iborra. 
Sant  Heribert,  arq.,  y  sant  Julià,  m. 
Sant  Patrici,  b.  y  apòstol  de  Irlanda. 
Sant  Feliu,  diaca;  se  v.  à  Girona,  y  lo  B.  Salvador  de 

Horta,  fill  de  Santa  Coloma  de  Farnés.  ^òsí.  de  carn. 

19  Dis.    )^  Sant  Joseph,  espòs  de  la  Mare  de  Deu,  Patró  de  la 

Església. 

20  Diu.   IV  de  Quor. [St.[Benet,  m.  en  Cerdenya;  se  v.  à  Martorell. 

21  Dill.   Sant  Benet,  ab.  y  f  ,  y  sants  Filemon  y  Domnino,  m. 

22  Dim.  Sant  Pau,  b.  de  Narbona;  se  v.  à  Anglesola. 

23  Dim.  Sts.  Domici,  Esparqui,  Pelagia,  Aquila  y  Teodora,   fills 

de  Tarragona,  y  lo  B.  Joseph  Oriol,  fill  de  Barcelona. 

24  Dij.    Sant  Agapito,  b.  y  m.,  y  sants  Ròmulo  y  Timolau,  mrs. 

25  Div.  1^  La  Anunciació  de  la  Mare  de  Deu  y  sant  Dimas,  lo 

bon  lladre.  Abst.  de  carn. 

26  Dis.    Sants  Càstulo  y  Teodosi,  m.,  y  santa  Màxima,  m. 

27  Diu.   de  Passió.  Sant  Fileto,  santa  Leda,  sos  fills  Macedoni  y 

Teoprepida,  Amfiloqui  y  Cronidas,  m    de  Barcelona, 
y  sant  Fortunat,  noy  m.;  se  v.  à  Abrera. 

28  Diil.   Sant  Sixto  III,  p.  y  c  ,  y  sant  Timoteu,  m. 

29  Dim.  Sant  Eustasi,  ab.  y  sant  Cirilo,  diaca. 

30  Dim.  Sant  Joan  Climach,  ab.  y  sant  Pastor,  b. 

31  Dij.    Santa  Balbina  y  sant  Amadeu,  Duch. 


11  Div. 

12  Dis. 

13  Diu 

14  Dill. 

15  Dim 

16  Dim 

17  Dij. 

18  Div. 

ABRIL 

1  Div.   Les  Dolors  de  la  Mare  de  Deu.  Santa  Teodora;  se  v.  à 

Gracia,  y  la  Invenció  de  sant  Llucià  y  Marcià  à  Vich. 
Ahst.  de  carn. 

2  Dis.   Sant  Francisco  de  Paula,  patró  de  Barcelona,  y  santa 

Maria  Egipciaca. 

3  Diu.   de  Rams.  Sant  Benet  de  Palerm,  c.  y  sant  Ricart,  b. 

4  Dill.   Sant  Víctor,  b.  de  Barcelona,  y  sant  Zocimo,  anacoreta. 

5  Dim.  Sant  Vicens  Ferrer,  c.  fill  y  patró  de  Valencià,  santa 

Emilia,  V.  y  m.  y  santa  Irene,  v. 

6  Dim.  Sant  Celestí,  p.  y  sant  Gels,  b.;  ahst.  de  carn  avuy  y  los 

5  dies  següents. 

7  DiJOüs  Sant.  Sant  Epifani,  b.  y  m.,  y  sant  Ciriach,  m. 

8  Divendres  Sant.  Sant  Joan  de  Organyà,  fill  de  Bellcayre,  y 

abat  de  Bellpuig  de  les  Avellanes. 

9  Dissapte  Sant.  Santa  Maria  Cleofé  y  santa  Cassilda,  v. 

10  Diu.  Pasqua  de  Resurrecció,  Sta.  Celeriana,  v.  y  m.,  filla  de  Vich. 

11  Dill.  Sant  Lleó  Magno,  p.  y  santa  Florència,  m. 

12  Dim.  Sants  Verona  y  Zenon,  m.,  fills  de  Tarragona. 

13  Dim.  Sant  Hermenegildo,  m.  en  Tarragona,  y  sant  Justí,  m.; 

se  V.  à  sant  Quintí  de  Mediona. 

14  Dij.    Sant  Felicià,  m.;  se  v.  à  Barcelona,  y  sant  Telm,  c. 

15  Div.  Santes  Bassilissa  y  Anastassia,  mrs. 

16  Dis.    Sant  Toribi,  b.  y  sant  Llambert,  pagès  de  Zaragoza. 

17  Diu.  de  Pasquetes.  Sant  Anicet,  p.  y  m.  y  sant  Robert,  abat. 

18  Dill.  Sant  Eleuteri,  b.  y  santa  Antía,  m. 

19  Dim.  Sant  Vicens  de  Goblliure,  m.  y  sant  Grecenci,  c. 

20  Dim.  Sants  Víctor,   Zotico,   Zeno,   Acindi,   Siveri,   Gristófoi, 

Theo  y  lo  nen  Antoni,  màrtyrs  de  Olot. 

21  Dij.    Sant  Anselm,  b.  y  dr.  y  sant  Silvi,  m. 

22  Div.   Sant  Sotero  y  sant  Cayo,  p.  y  m.  y  sant  Apeles. 

23  Dis.    Sant  Jordi,  m.,  patró  de  Catalunya,  y  sant  Jordi,  b.  y 

c.  de  Cerdenya. 

24  Diu.   La  Divina  Pastora,  y  sant  Daniel,  m.  en  Girona. 

25  Dill.   Sant  March,  evangelista,  y  santa  Franca,  v. 

26  Dim,  Sants  Cleto  y  Marcelí,  p.  y  m. 

27  Dim.  Sant  Pere  Armengol,  fill  de  Guardia  de  Prats. 

28  Dij.    Sant  Prudenci,  b.  y  c.  y  sant  Vidal,  m. 

29  Div.   La  invenció  del  cos  de  sant  Cugat,  m.  en  lo  Vallés,  y 

sant  Pere  Màrtyr. 

30  Dis.    Sant  Eutropi,  b.  y  m.  de  Cerdenya,  sanla  Catarina  de 

Sena,  y  sant  Pelegrí,  c. 


—  9  — 

MAIG 

1  Diu.    La  Mare  de  Deu  de  Montserrat.  Lo  Patrocini  de  sant  Jo- 

seph.  Sant  Segimón,  rey;  se  v.  en  lo  Montseny. 

2  Dill.   Sts.  Ambrós  y  Simplici;  se  v.  à  st.  Joan  de  les  Abadesses. 

3  Dim.  Invenció  de  la  santa  ureu,  yjla  Vera  Creu;  se  v.Jà  Besalú. 

4  Dim.  Santa  Mònica,  vda.  y  sant  Floria,  m. 

6  Dij.    La  Conversió  de  sant  Agustí,  y  sant  Pío  V,  c. 

6  Div.   Sant  Joan  Biclarense,  b.  de  Girona. 

7  Dis.    Sant  Just,  m.  de  Catalunya,   sant  Sist,  m.,  fill  de  Celrà. 

St.  Pio  y  santa  Faustina,  mrs.;  se  v.  à  Barcelona. 

8  Diu.   La  Aparició  de  sant  Miquel  Arcàngel,  y  st.  Eladi.  b.  y  c. 

9  Dill.   Sant  Gregori  Nacianceno,  b.  y  santa  Nona  sa  mare. 

10  Dim.  Sant  Antonino,  arq.  y  santa  Beatriu,  v. 

11  Dim.  Sant  Eudalt,  m.;  se  v.  à   Ripoll;  sant  Anastasi,  fill  de 

Lleyda  y  73  companys;  se  v.  à  Badalona,  y  santa  Seve- 
rina,  m.;  se  v.  à  Sabadell,  y  sant  Pons,  m. 

12  Dij.    Sant  Pancràs,  m.;  se  v.  à  Barcelona. 

13  Div.    Les  stes.  Espines  de  la  Corona  de  Crist;  se  v.  à  Tàrrega. 

14  Dis.    La  Mare  de  Deu  de  Alba;  se  v.  à  Tàrrega,  y  santes  Justa, 

Justina  y  Henedina.  m.  de  Cerdenya. 

15  Diu.   Sant  Simplici,  b.;  se  v.  à  Cerdenya.  Sant  Isidor,  m.;  se 

V.  à  Martorell  de  la  Selva,  y  sant  Isidro  llaurador. 

16  Dill.   Sants  Just,  Faustí  y  Tranquili,  m.;  se  v.  à  Montserrat. 

17  Dim.  Sant  Pasqual  Bailón,  c.  y  sant  Torpetes  y  comp.  mrs. 

18  Dim.  La  Trasl.  del  Braç  de  santa  Tecla,  m.;  se  v.  à  Tarragona. 

19  Dij.    )J<  La  Assenció  del  Senyor,  y  los  B.  Joan  de  Cetína  y  Pere 

de  Duenyas;  se  v.  à  Vich. 

20  Div.   Sant  Baldiri,  m.  de  Nimes;  se  v.  à  Barcelona  y  Llobregat. 

21  Dis.    Sant  Timoteu,  m.  y  santa  Aglae,  v. 

22  Diu.   Santa  Julià,  m.  de  Córcega,  y  Santa  Quiteria,  v.  y  m. 

23  Dill.   Sant  Desideri,  m.;  se  v.  à  Mataró,  y  sant  Vicens,  m  ;  se 

V.  à  Barcelona. 
Lo  B.  Pons  de  Planella,  fill  de  Moya,  m. 
Sant  Gregori,  p.  y  santa  Magdalena  de  Pazzis,  v. 
Sant  Felip  Neri,  c.  y  sant  Agustí,  ap.  d' Inglaterra. 
Sant  Joan,  p.  y  m.  y  lo  V.  Beda,  Pvre. 
Sant  Just,  b.  d'  Urgell  y  sant  Just,  c,  fill  de  Vich,  y  sts. 

Emilià.  y  comp.m.  de  Cerdenya.  Dejuniy  abst.  de  carn. 
)í<  Pasqua  de  Pentecostes.  St  Màxim,  b.  y  sta.  Teodosia,  m. 
Sants  Gabino,  Críspulo  y  Cresentià,  m.  de  Cerdenya. 
La  Mare  de  Deu  del  Amor  Hermós,  sant  Pons,  b.  y  300 

comps.  m.  y  lo  B.  Bertran  Nicolau,  c,  fill  de  Barcelona. 


24 

Dim 

25  Dim 

26 

Dij. 

27 

Div. 

28  Dis 

29  Diu. 

30  Dill. 

31 

Dim 

2  Dij. 

3  Div. 

4  Dis. 

5  Diu. 

6  Dill. 

7  Dim 

8  Dim 

9  Dij. 

10  Div. 

11  Dis. 

12  Diu. 

13  Dill. 

—    10   — 

JUNY 

1  Dim.  Sant  Inyigo,  ab.  y  sant  Simeó,  monjo.  Dejuni 

Sant  Erasme,  b.  y  m.  y  sants  Pere  y  Marcelí,  mrs 

Santa  Clotilde,  reyna,  y  lo  B.  Joan  Grau. 

Sant  Francisco  Caracciolo,  f.  y  santa  Sadurnina,  v.  y  m. 
Dejuni. 

La  Santíssima  Trinitat.  St.  Bonifaci,  ap.  d'  Alemanya,  m. 

Sta.  Càndia,  vda.:  se  v.  à  Gualbes,  y  Sant  Norberl,  b.  y  f. 

Sant  Sabinià,  m.  y  santa  Genívera,  v.  y  m. 
8  Dim.  Los  sants  Germà,  Just,  Paulí  y  Scisi,  m.,  fills  de  La 
Pera;  se  v.  à  Girona. 

>J<  S.  S.  Corpus  Christi.  Sants  Prim  y  Felicià,  mrs. 

Sta.  Oliva,  V.  y  m.;  se  v.  à  Olesa,  y  Sta.  Margarida,  reyna. 

Sant  Bernabé,  ap.  y  Sants  Feliu  y  Fortunat,  mrs. 

St.  Onofre,  hermità,  St.  Prim  y  Sta.  Felicia,  mrs.  de  Agen. 

Sant  Antoni  de  Padua,  c,  sant  Evidi,  m.  y  sant  Patró, 
c;  se  V.  à  Besalú. 

14  Dim.  Sant  Basili,  b.  y  sant  Elisseu,  prof. 

15  Dim.  Sants  Modest,  Vito  y  Crescencia,  mrs. 

16  Dij.    Sants  Quirse  y  Julita,  fill  y  mare,  mrs.  y  Sta.  Llutgarda,  v. 

17  Div.   Lo  Sagrat  Cor  de  Jesús.  Santa  Teresa,  reyna  de  Portugal. 

18  Dis.    Sants  Teódulo,  Lleonci,  Joseph  y  Maria,  mrs.  de  sant  Cu- 

gat del  Vallés  y  Sta.  Marina,  v.  se  v.  6  Barcelona. 

19  Diu.   Sant  Guillem,  c;  se  v.  à  Llivia  y  Sts.  Gervasi  y  Protasi,  m. 

20  Dill.   Sant  Silveri,  p.  y  m.  y  santa  Idaberga,  v. 

21  Dim.  Sant  Paliadi,  arq.  y  c;  se  v.  à  Camprodon  y  sant  Lluís 

de  Gonçaga.  c. 

22  Dim.  Sant  Paulí  de  Noia,  b.  y  c.  y  santa  Consorcia,  v. 

23  Dij.    Sant  Simó  Stilita,  y  sant  Joan  y  Feliu,  Pvres.  mrs. 

24  Div.    La  Nativitat  de  sant  Joan   Bta.,  patró  dels  bisbats  de 

Vich  y  Lleyda  y  de  varis  pobles  de  Catalunya;  se  v.  à 
Barcelona  y  Perpinyà. 

25  Dis.    Sant  Guillem,  ab.,  sant  Adalbert,  c.  y  santa  Febronia,  v. 

y  màrtyr. 

26  Diu.   Sants  Joan  y  Pau,  mrs.;  se  v.  à  Barcelona,  y  sant  Salvi, 

b.  y  m.;  molt  venerat  à  Catalunya. 

27  Dill.   Sant  Ladislau,  rey,  y  sant  Benvingut,  c. 

28  Dim.  Sants  Lleó  y  Pau,  papes,  y  sant  Plutarch.  m.  Dejuni  y 

ahst.  de  carn. 

29  Dim.  ^  Sant  Pere  y  sant  Pau,  apòstols. 

30  Dij.    Lo  Martyri  del  B.  Ramon  Lull,  y  sant  Marsal,  b.  de  Limo- 

ges;  se  venera  al  Montseny, 


—  II   — 

JULIOL 

1  Div.  Santa  Elionor  de  Provença,  y  sants  Galó  y  Aarón,  b. 

2  Dis.    La  Visitació  de  la  Mare  de  Deu,  y  sts.  Procés  y  Martinià,  m» 

3  Diu.   La  Prec.  Sanch  de  Jcrist.  y  Sta.  Romana,  v.;  se  v.  à  Barc." 

4  Dill.   B.  Gaspar  de  Bono,  fill  de  Valencià  y  St.  Laureà,  b. 

5  Dinm.  Sant  Miquel  dels  Sants,  c.  fill  de  Vich. 

6  Dim.  Sant  Isaías,  prof.  y  sant  Goar,  c. 

7  Dij.    Sant  Ot,  b.  fill  de  la  Seu  d'  Urgell. 

8  Div.   Santa  Isabel  de   Portugal,   filla  de  Barcelona.  B.  Pere 

Cendra,  c.  y  les  Santes  Reüquies  de  la  ^eu  de  Tortosa. 

9  Dis.    Lo  B.  Pere  Centurió,  c,  fill  de  Barcelona,  y  sant  Zenón, 

m.;  se  v.  h  Arenys  de  Mar, 

10  Diu.    La  segona  Trasiació  del  cos  de  santa  Eulària,  v.  y  m.; 

y  la  Dedicació  de  la  Catedral  de  Tarragona. 

11  Dill.   Sant  Pío,  p.  y  m.  y  Sts.  Januari  y  Abundi,  Pvres. 

12  Dim.  Lo  Sant  Crist  del  Hospital  de  Vich,  St.  Joan  Gualbert,  ab. 

13  Dim.  La  Trasl.  dels  ^  ts.  Cossos  dels  mrs.  Sts.  Gaudenci,  Bene- 

dicte,  Teodor.  Felicitas,  Clemència  y  Columna,  à  Valls. 

14  Dij.    Sant^  Bonaventura,  card.,  Sant  Enrich,  emp.;  se  v.  à 

Puigcerdà,  y  sant  Just,  m.;  se  venera  à  Tàrrega. 
St.  Camilo  de  Lelis,  y  st.  Antíogo,  metge,  m.  deCerdenya. 
Lo  Triomf  de  Santa  Creu  y  la  Mare  de  Deu  del  Carme. 
Sant  Hou,  m.  de  Celrà.   Sant  CoraU,  m.  de  Catalunya 

y  sant  Aleix,  c. 
St.  Frederich,  b.  y  m.  y  sta.  Sinforosa  ab  sos  set  fills  mrs. 
Sant  Pere  de  la  Cadireta,  fill  de  Moya  y  la  entrega  de 

les  claus  de  la  ciutat  de  Barcelona  à  la  Puríssima. 
St.  Geroni  Emilià,  y  stes.  Margarida  y  Lliberada,  v.  y  m. 
Santa  Pràxedes,  v.,  patrona  de  Palma  de  Mallorca. 
Santa  Maria  Magdalena,  penitenta. 
Sant  Llibori,  b,  y  santa  Erundina,  v.  Dejuni. 
Santes  Cristina,  Niceta  y  Aquilina,  vgs   y  mrs. 

25  Dill.   ^  Sant  Jaume,  ap.  de  Catalunya   y  sant  Cugat,  m.  ap. 

de  Barcelona;  se  v.  en  la  matexa  ciutat. 

26  Dim.  Santa  Agna,  mare  de  la  Mare  de  Deu. 

27  Dim.  Santes  Juliana  y  Semproniana,  v.  ym.,  filles  de  Mataró. 

28  Dij.    B.  Lluis  Exarch.  c,  fill  de  Barcelona  y  la  Bta.  Caterina 

Tomàs,  filla  de  Valldemosa,  Mallorca. 

29  Div.    Santa  Marta,  v.;  molt  venerada  à  Provença. 

30  Dis.    Sts.  Abdón  y  Senen,  m.,  se  v.  à  Arles  y  Barcelona'. 

31  Div.   Sant  Ignasi  de  Loyola.  patró  de  Manresa.    Sants  Fortu- 

nat  v  Victorià,  m.:  se  v.  en  la  matexa  ciutat. 


15  Div, 

16  Dis. 

17  Diu. 

18  Dill. 

19  Dim, 

20  Dim 

21  Dij. 

22  Div. 

23  Dis. 

24  Diu. 

—    12    — 

AGOST 

1  Dill.   Sant  Pere  Ad  vincula,   sant  Lluis,  Pvre.,  fill  de  Barce- 

lona y  Sant  Feliu  africà,  m.:  se  v.  à  Girona. 

2  Dim.  La  Mare  de  Deu  dels  Àngels,  y  sant  Alfons  M.  Ligori,  b. 

3  Dim.  La  Invenció  del  cos  de  Sant  Esteve,  protomàrtyr. 

4  Dij.   Sant  Domingo  de  Guzmàn,  fr. 

6  Div.   La  Mare  de  Deu  de  les  Neus,  patrona  de  Vilanova  y  Gel- 
trú, y  Santa  Afra,  m.;  se  venera  à  Girona. 

6  Dis.    La  Transfiguració  de  Jesús.  Sts.  Just  y  Pastor  y  sant 

ürbici.,  b.  y  m.;  se  V.  à  Serrateix. 

7  Diu.   La  Traslació  de  sant  Sever,  b.  y  m.  y  sant  Gayetà,  fund 

8  Dill.    Sant  Ciriach  y  comps.  mrs. 

9  Dim.  Sants  Firmo  y  Romà,  mrs.;  se  v.  à  Vich. 

10  Dim.  Sant  Llorenç,  diaca  y  m.  y  santa  Agatónica,  m. 

11  Dij.    Sant  Marcelí,  p.  y  sant  Hilari;  se  v.  à  Arles. 

12  Div.   Sant  Dionís  y  santes  Hilaria,  Digna,   Eupomia  y  Eutro- 

pia,  mrs.  de  Girona,  y  santa  Clara,  fund. 

13  Dis.    Sant  Cassià,  b.  y  sant  Hipòlit,  mr.  Dejuni  y  abst.  de  carn. 

14  Diu.   Sant  Aeci,  b.  de  Barcelona  y  sant  Eusebi. 

15  Dill.   >í<  L'  Assumpta,  y  santa  Colagia,  v.,  filla  de  Barcelona. 

16  Dim.  Sant  Roch,  c,  fill  de  Monlpeller,   patró  de  Barcelona,  y 

lo  B.  Joan  de  santa  Marta,  fill  de  Prades. 

17  Dim.  Sant  Lliberat.  ab.  y  m.  Sant  Pau  y  santa  Juliana,  mrs. 

18  Dij.    St.  Mamet;  se  v.  à  Corró,  y  st.  Agapito,  m.;  se  v.  à  Vich. 

19  Div.   Sant  Magí,  m.,  fill  de  Tarragona,  y  st.  Mariano,  hermità. 

20  Dis.   Sants  Luxori,  Cesello  y  Camerino,  mrs.  de  Cerdenya. 

21  Diu.   Sant  Joaquim,  pare  de  la  Mare  de  Deu  y  sants  Bono  y 

Maximià,  m.,  fills  de  Blanes. 

22  Dill.   Sant  Bernat  d'  Alzira,  y  ses  germanes  Gracia  y  Maria. 

23  Dim.  Sant  Felip  Benici,  c.  y  sant  Restitut,  m. 

24  Dim.  Sant  Bartomeu,  ap.  y  sant  Patrici,  ab. 

25  Dij.    Sant  Lluís,  b.  de  Tolosa,  y  sant  Genis  d'  Arles,  c. 

26  Div.    Sant  Ireneu,  m.;  se  v.  à  Sampedor  y  sants  Constanci  y 

Vicens,  m.;  se  v.  à  Olot. 

27  Dis.    Sant  Joseph  de  talasanz.  fund.,  patró  de  la  Seu  d'  Ur- 

gell, y  sant  Lley,  b.  c.  de  Lleyda,  se  v.  en  lo  Vallés. 

28  Diu.   Sant  Agustí,  b.  y  doctor,  y  sant  Hermet. 

29  Dill.   La  Degollació  de  sant  Joan  Bta.  Santa  Sabina,  vda.  y 

m.;  se  v.  à  Olot.  Santa  Claudia,  v.   y  m.;  en  Falset. 

30  Dim.  La  Traslació  dels  cossos  sants  en  Manresa.  Sant  Feliu, 

Pvre.  m  ;  se  v.  à  Vilafranca  del  Panadés,  y  santa  Rosa 
de  Lima,  v.;  se  v.  à  Llafranch. 

31  Dim.  Sant  Ramon  Nonat,  c,  fill  de  Portell.  Sts  Pròsper,  Vi- 

cens y  Victori,  mrs  ;  se  v.  à  Reus. 


—  13  — 

SETEMBRE 

1  Dij,    Sant  Gil,  ab.;  se  v.  à  Nuria,  y  sant  Llop,  arq.;  moltv.  per 

Catalunya. 

2  Div.   Sant  Antolí,  m.,  y  sant  Esteve,  rey. 

3  Dis,    Sant  Nonito,  bisbe  de  Girona. 

4  Diu.   La  Mare  de  Deu  de  la  Cinta,  en  Tortosa,  y  la  Mare  de 

Deu  de  la  Consolació. 
6  Dill.   Sant  Llorenç  Justinià,  b.  y  santa  Obdulia,  v. 

6  Dim.  Sant  Faust,  m.,  y  sant  Vicens,  patró  de  Besalú. 

7  Dim.  Lo  B.  Mateu  de  Agrigento,  c,  fill  de  pares  catalans. 

8  Dij.    Lo  Naxement  de  la  Mare  de  Deu,  y  lo  B.  Domingo  Caste- 

llet, fill  d'  Esparreguera 

9  Div.   Sant  Pere  Claver,  c,  fill  de  Verdú. 

10  Dis,    Lo  B.  Jacinto  Orfanell,  m  ,  fill  de  pares  vigatans. 

11  Diu.   Lo  Dolç  Nom  de  Maria.   Sant  Emilià,  b,  fill  de  Llívia^ 

y  lo  Sant  Mrsteri  de  sant  Joan  de  les  Abadesses. 

12  Dill.   Lo  B.  Miró,  c.  de  Tagamanent  y  sts.  Lleonci  y  Teódalo,  m. 

13  Dim.  Sant  Amat,  ab,,  fill  de  Tarragona. 

14  Dim.  Exaltació  de  la  Santa  Creu  y  Sant  General,  m. 

15  Dij.    Sant  Vicens  y  santa  Clara,  m.;  se  v.  à  Llissà  de  Vall. 

16  Div.   Sant  Corneli,  p.  y  sant  Cebrià,  m. 

17  Dis,    Sant  Llambert,  b.  y  m,;  se  v,  à  Lledó,  y  la  Impressió  de 

les  Hagués  de  sant  Francesch. 

18  Diu.   Les  Dolors  de  la  Mare  de  Deu,  y  Sant  Ferriol,  m.;  se  v- 

à  Besalú. 
Sant  Genaro.  b.  y  santa  Constància,  m. 
Sant  Euslaqui  y  Companys,  màrtyrs. 
Dim.  Sant  Mateu,  ap.  y  evangelista.  Dejuni. 

Sant  Maurici  y  companys  mrs.;  se  v.  à  Manresa, 
Santa  Tecla,  protomàrtyr,  Patrona  de  Tarragona.  Dejuni. 
La  Mare  de  Deu  de  la  Mercè,  Patrona  de  Barcelona,  y  lo 

B.  Dalmau  Monner,  c,  fill  de  santa  Coloma  de  Farnés. 
Santa  Maria  de  Cervelló,  f,,  filla  de  Barcelona. 
Santa  Urcissina,  v,  y  m.  Sant  Faust,  fill  d'  Alguayre. 

y  Santa  Justina,  v.  y  m,;  se  v,  à  Sant  Quintí. 
Sant  Cosme  y  sant  Damià,  metges,  mrs. 
Sant  Wenceslau,  m.  y  lo  B.  Simó  de  Roxas. 

29  Dij.  La  Dedicació  de  sant  Miquel|Arcàngel. 

30  Div.  Sant  Geroni,  Doctor,  y  santa  Sofia,  vda. 


19  Dill. 

20  Dim. 

21  Dim. 

22  Dij, 

23  Div. 

24  Dis. 

25  Diu. 

26  Dill. 

27  Dim 

28  Dim 

-  14- 

OCTUBRE 

1  Dis.    L'  Àngel  Custodi,  y  sant  Remigi,  b. 

2  Diu.    L'  Àngel  de  la  Guarda  de  Barcelona  y  lo  B.   Berenguer 

de  Peralta;  se  v.  à  Lleyda. 

3  Dill.   St.  Càndido,  m.  y  lo  B.  Joan  Macias,  fill  de  Canet  de  Mar. 

4  Dim.  St.  Francesch.  f.  y  St.  Tirs  y  5  comp.  ai.:  se  v.  à  Barc' 

5  Dim.  Sant  Froylà,  b.  y  sant  Plàcit,  m. 

6  Dij.    Los  Sts.  Màrtyrs  de  la  Llegió  Tebea,  se  v.  à  Barcelona, 

Sts.  Prim  y  Felicià,  m.;  se  v.  à  Besalú.  St.  Julià,  m  ; 
.  se  V.  à  Olot  y  Santa  Faustina,  m.;  se  v.  à  Tarrassa. 

7  Div.   Sant  March,  p.  y  sant  August,  c. 

8  Dis.    Santa  Reparada,  v.  y  m.;  se  v.  à  Bagur. 

9  Diu.    La  Mare  de  Deu  del  Reraey  y  sant  Dionís,  b. 

10  Dill.   St.  Sabí,  c,  fill  de  Barcelona,  St.  Gereó  y  318  màrtyrs. 

se  V.  à  Barcelona,  y  St.  Lluís  Bertran,  fill  de  Valencià; 

11  Dim.  Sant  Plàcit,  m.;  se  v.  à  Guissona,  y  sant  Genis,  soldat. 

12  Dim.  La  Mare  de  Deu  del  Pilar,   y  sant  Remi,  arq.  de  Cerde- 

nya;  se  v.  à  Sant  Feliu  de  Llobregat. 
Sant  Eduart,  rey,  y  sant  Grau,  ab. 
Sant  Calixte,  p.  y  m.  y  santa  Fortunada,  v.  y  m. 
Santa  Teresa  de  Jesús,  v.  y  f.,  emparentada  ab  famílies 

catalanes. 
vSant  Galderich,  pagès;  se  v.  al  Rosselló  y  à  Barcelona. 
Santa  Eduvigis,  Duquesa  de  Polònia. 
Sant  Lluch,  ev.  y  santa  Trifona,  emperadors. 
Santa  Fredesvinda,  v.  y  sant  Varo,  soldat,  m. 
Sant  Joan  Ganci,  c.  y  sant  Aureli,  m. 
Stes.  ürsula,  Florentina,  Florina,  m.;  se  v.  à  Barcelona,  y 

santa  Clara,  v.;  se  v.  à  Santes  Creus. 
Sant  Bacari,  b.  de  Vich,  c. 
Sant  Pere  Pascual,  fill  de  Valencià,  la  primera  Traslació 

del  Cos  de  santa  Eulària,  Sts.  Víctor,  Pacífich,  Justa  y 

Clara,  m.;  se  v.  à  Manlleu,  y  St.  Teodor,  noy  m.;  se  v. 

à  Sarrià. 

24  Dill.   Sant  Bernat  Calvo,  b  de  Vich,  fill  de  Reus,  y  sant  Mar- 

tirià,  b.  patró  de  Banyoles. 

25  Dim.  Sants  Crispí  y  Crispinià,  mrs. 

26  Dim.  Sants  Llucià  y  Marcià,  mrs.,  fills  de  Vich. 

27  Dij.    Sant  Florenci,  m.  y  r^anta  Sabina,  m.;  se  v.  à  Àger. 

28  Div.   Sants  Simó,  y  Judas  Tadeu,  apòstols. 

29  Dis.    Sant  Narcís,  b.  y  fill  de  Girona,  m. 

30  Diu.   Sants  Claudi,  Luperci  y  Victori,  mrs. 

31  Dill.  Sant  Quintí,  m.  y  la  Dedicació  de  la  Seu  de  Lleyda. 


13 

Dij. 

14  Div. 

15 

Dis. 

16  Diu. 

17 

Dill. 

18  Dim 

19  Dim 

20 

Dij. 

21 

Div. 

22 

Dis. 

23 

Diu. 

1  Dim. 

2  Dim. 

3  Dij. 

4  Div. 

5  Dis. 

6  Diu. 

7  Dili. 

8  Dim. 

9  Dim. 

10  Dij. 

H  Div. 

12  Dis. 

13  Diu. 

14  Dili. 

—  i5  — 

NOVEMBRE 

)J(  Diada  de  Tots  los  Sants. 

La  Commemoració  dels  fidels  difunts. 

Sant  Armengol,  fill  y  b.  de  Urgell.  Los  innombrables 

màrtyrs  de  Zaragoza. 
Sant  Carles  Borromeu,  arq.  y  c.  y  santa  Modesta,  v. 
Sant  Zacarías,  profeta,  y  santa  Isabel,  pares  de  sant 

Joan  Baptista. 
Sant  Sever,  b.  fill  de  Barcelona,  m.  y  4  Sacerdots  mrs. 
Sant  Florenci,  b.,  santa  Carina,  m.,  sant  Ernest,  ab. 

y  sant  Fortià,  m.;  se  v.  à  Torelló. 
Los  quatre  Sants  Màrtyrs  Coronats. 
La  Dedicació  de  la  Basílica  del  Salvador  à  Roma,  y  lo 

Sant  Crist  de  Balaguer, 
Sant  Andreu  Avelí,  c.  y  santa  Trifosa.  m. 
Lo  B.  Jofre  de  Blanes,  c;  se  v.  à  Barcelona,  y  St.  Martí,  b. 
Sant  Benet,  m.:  se  v.  à  Barcelona,  y  sant  Martí,  p.  y  m. 
Patrocini  de  la  Mare  de  Deu,  y  st.  Estanislau  de  Kostka. 
Sant  Serapi,  m.;  se  v.  à  Barcelona,  y  sant  Ruf,  b.  de 

Tortosa. 

15  Dim.  Sant  Leopold,  emperador,  y  sant  Feliu,  b.  y  m. 

16  Dim.  Sants  Rufí,  Elpidi  y  companys  mrs. 

17  Dij.    Sant  Iscle  y  Santa  Victoria,  germans  m.;  se  v.  à  Breda  y 

santa  Gertrudis. 
La  Dedicació  de  la  Seu  de  Barcelona,  y  st.  Bàrulas,  noy  m. 
Santa  Isabel,  reyna  de  Hungría,  y  sant  Olimpi,  b.  y  c.  de 

Barcelona. 
Sant  Feliu  de  Valois,  f  ,  y  sant  Octavi,  m. 
Lo  B.  Romeu  de  Llivia,  y  la  presentació  de  la  Mare  de 

Deu. 
Santa  Cecilia,  v,  y  m. 

Sant  Climent,  p.  y  m.  y  santa  Lucrecia,  v.  y  m. 
Santes  Flora  y  Maria,  v.  y  m.  y  St.  Joan  de  la  Creu. 
Santa  Gatarina,  v.  y  m.  y  sant  Moysés 
Los  Desposoris  de  la  Mare  de  Deu,  y  St.  Conrat,  b. 
I  de  Advent.  Sants  Facundo  y  Primitiu. 
Sant  Gregori,  p.  y  sant  Papinià  y  Mansuet,  b.  y  m. 

29  Dim.  Sant  Sadurní,  b.  y  m.,  apòstol  de  (Catalunya. 

30  Dim.  Sant  Andreu,  apòstol,  y  sant  Venato,  m.  de  Cerdanya; 

se  V.  à  sant  Sadurní  de  Noya. 


18  Div. 

19  Dis. 

20  Diu. 

21  Dili. 

22  Dim. 

23  Dim, 

24  Dij. 

25  Div. 

26  Dis. 

27  Diu. 

28  Dili. 

—  i6  — 

DESEMBRE 

Sant  Eloy,  b.  y  c  ,  y  santa  Natàlia,  m. 
Santa  Bibiana,  m,  y  santa  Elisa,  monja.  Dejuni. 
Sant  Claudi,  m  ;  se  v.  à  Vich,  y  sant  Francisco  Xavier. 
Dejuni. 

II  de  Advent.  Santa  Bàrbara,  v.  y  m. 
Sant  Dalmau,  b.  y  m.;  se  v.  à  Sant  Dalmay,  y  sants 
Gríspulo,  Julià,  Grato,  Fèlix  y  Patavia,  mrs.  de  Tarragona. 
Sant  Nicolau  de  Bari,  arq.  y  c.  y  santa  Dionisia,  m. 
Sant  Ambrós,  b.  y  doctor,  sant  Martí,  ab.  y  B.  Pere  Cer- 
dà, c  ,  fill  de  Coblllure. 

^  La  Pdríssima  Concepció,  patrona  de  Barcelona. 

Santa  Gorgonia,  v.  y  santa  Llogaya  ,  v.  y  m.  Dejuni. 

La  Mare  de  Deu  de  Loreto,  santa  Eulària  de  Mérida  y 
santa  Julià  m.:  se  v.  à  Elna.  Sant  Trobat  y  359  com- 
panys mrs.  en  Girona.  Dejuni. 

III  de  Advent.  Sant  Damàs,  p.,  fill  de  Argelaguer. 
Sants  Sinesi  y  Donat,  mrs. 
Santa  Llúcia,  v.  y  m, 
Sant  Nicasi,  y  sant  Pompeyo,  b.  Dejuni. 
Sant  Eusebi,  b.  y  m.,  y  sant  Urbe. 
Santa  Albina,  v.  y  m.  y  santa  Adelayda,  emperadora. 

Dejuni. 
Sant  Francisco  de  Sena,  c,  y  st.  Llàtzer,  b.  y  m.  Dejuni. 

IV  de  Advent.  La  Mare  de  Deu  de  la  Esperança. 
Sant  Adjutori,  ab.  de  Narbona. 

20  Dim.  Sants  Eugeni  y  Macari,  c. 

Sant  Tomàs,  ap.  y  sant  Severià,  b. 

Sant  Flavià,  m.;  se  v.  à  Verdú,  y  sant  Zenón,  soldat. 

Santa  Victoria,  v.  y  m  y  Sant  Sérvulo.  c.  Dejuni. 

Sant  Delfí.  b.  y  santa  Tarsila.  v.  Dejuni  y  ahst.  de  carn. 

Lo  Naxement  de  Nostre  Senyor  Jesccrist.  Lo  bolqueret 
del  Diví  Jesús;  en  Lleyda,  santa  Amancia,  se  v.  à  Agu- 
llana, y  sant  Faust,  m.;  se  v,  à  Barcelona. 

26  Dill.   Sant  Esteve,  protomàrtyr,  sant  Geronci,  m.  y  sant  Pere 

de  Torelló. 

27  Dim.  Sant  Joan,  apòstol  y  evangelista. 

28  Dim.  Los  Sants  Ignocents,  mrs  ;  se  v.  en  diferents  punts  de 

Catalunya. 

29  Dij.    Sant  Tomàs  de  Cantorbery,  arq.  y  m.' 

30  Div.   La  Traslació  de  sant  Jaume  apòstol. 

81  Dis.   Sant  Silvestre,  p.  y  santa  Coloma,  v.  y  m.;  se  v.  en  santa 
Coloma  de  Queralt. 


1  Dij. 

2  Div. 

3  Dis. 

4  Diu. 

5  Dill. 

6  Dim 

7  Dim 

8  Dij. 

9  Div. 

10  Dis. 

11  Diu. 

12  Dill. 

13  Dim. 

14  Dim. 

15  Dij. 

16  Div. 

17  Dis. 

18  Diu. 

19  Dill. 

20  Dim, 

21  Dim. 

22  Dij. 

23  Div. 

24  Dis. 

25  Diu. 

I?  — 


MOVIMENT  CATALANISTA 


Interessantíssims  acontexements  pera  la  causa  de  les  re- 
vindicacions  catalanes,  han  esdevingut  en  aquest  ditxós 
any  de  1897  que  acaba  de  transcórrer;  nosaltres  nos  pro- 
posàm  recordaries  desde  aquestes  planes,  mas  no  tots,  que 
seria  tasca  massa  llarga  pera  lo  nostre  obgecte,  sí  solament 
aquells  que  à  mes  de  poderse  considerar  com  à  capdals, 
tenen  un  ben  marcat  color  polítich,  de  la  nostra  política 
catalana. 

Una  solemnitat  plena  de  calor,  de  vida,  nos  ve  ab  la  en- 
trada del  any,  com  si  lo  mes  de  Janer  volgués  portar  ab 
son  trist  mantell  d'  hivern,  alenades  de  primavera  y  d'  en- 
fortidores  esperances.  La  joventut  ilustrada  de  Catalunya 
està  de  festa  y  ab  ella  ho  està  la  pàtria  entera.  Deu  anys 
cumpüren  lo  dia  i5  de  Janer  que  havia  vingut  à  la  vida  lo 
apreciabilíssim  Centre  Escolar  Catalanista  y  es  per  aquest 
motiu  que  reunits  lo  dia  17  en  la  «Fonda  Internacional,» 
celebran  tan  significatiu  acontexement,  no  sols  los  qui  al 
ensemps  que  treballen  per  la  Uivertat  de  Catalunya,  van  à 
lluhir  lo  seu  talent  y  la  seva  aplicació  en  la  Universitat  y 
Escoles  especials,  sinó  també  los  qui  los  han  precedit  y 
que,  terminats  sos  estudis  se  troban  avuy  escampats  per 
ses  respectives  poblacions  nadiues  y  fins  los  qui  han  sigut 
y  son  mestres  d'  uns  y  altres.  jHermosos  exemples  son  los 
que  està  donant  lo  Centre  Escolar  Catalanista!  Deu  anys  de 
existència,  y  no  pas  passiva  y  anémica^  pera  una  societat 
composta  exclusivament  de  jóvens,  s'  atrevirà  ningú  à  dir 
que  es  cosa  verament  escepcional? 

En  los  primers  dies  del  mes  de  Febrer,  dues  societats 
inauguran  les  tasques  del  any.  La  primera  d'  elles,  es  lo 
Centre  Excursionista  de  Catalunya,  ab  quina  ocasió  lo 
President  D.  Lluís  Marià  Vidal  llegeix  un  discurs  sobres 
la  «Montanya  catalana»  que  ademés  de  ser  un  valiós  estudi 


-  i8  — 
científich  del  terrer  català,  està  sadollat  tot  ell  de  concep- 
tes altament  patriótichs. 

L'  endemà  d'  aquesta  festa,  ó  sia  lo  dia  6,  n'  hi  hagué 
una  pel  mateix  estil  en  1'  Associació  Popular  Regionalista, 
donant  à  conéxer  En  Lluís  Marsans,  President  de  tan  va- 
lenta corporació,  un  interessant  treball  referent  à  la  orga- 
nisació  de  les  forces  catalanistes. 

Y  quatre  dies  després,  en  la  importantíssima  societat 
Ateneu  Barcelonès,  mercès  à  la  sanitosa  saba  que  feya  un 
any  li  donava  vida  pera  respon<ire  à  sa  elevada  missió,  se 
hi  començan  una  tanda  de  conferencies  en  nostre  idioma, 
moltes  de  les  que  devían  tenir  per  obgecte  diverses  qües- 
tions íntimament  relacionades  ab  la  idea  política  catalana. 

De  la  simpàtica  ciutat  immortalisada  per  1'  esperit  d*  in- 
dependència que  en  jornades  tristes  varen  demostrar  tenir 
sos  fills,  nos  arriba  la  nova  d'  havershi  celebrat  lo  dia  13 
una  agradosa  festa.  Era  pera  commemorar  1'  aniversari  de 
la  fundació  del  Centre  Catalanista  de  Gerona  y  sa  Comarca, 
del  que  y  sense  que  ningú  ho  pogués  preveure  encara,  se 
n'  havia  d'  esperar  à  no  tardar  gayre  son  important  con- 
curs pera  un  acte  de  trascendencia  estraordinaria  en  los 
anals  del  Catalanisme. 

Son  precedents  d'  aquest  acte,  una  munió  d'  acontexe- 
ments,  la  major  part  de  massa  importància  pera  que  no  sia 
de  doldre  hi  tingàm  de  passar  gayre  bé  de  correguda  à  fi  de 
no  allargar. 

Catalunya,  que  bé  massa  sab  quant  aborrible  es  tota 
mena  d'  opresió,  ab  lo  caràcter  espansiu  y  ab  la  amplitut 
de  mires  que  caracterisa  als  seus  bons  fills,  va  fixarse  en 
r  espectacle  tristíssim,  però  encoratjador  à  la  vegada,  que 
oferían  les  terres  de  la  Grècia,  davant  del  despotisme  y  de 
les  amenaces  brutals  del  imperi  turch,  alentat  per  poten- 
cies anomenades  cristianes.  Admirà  la  actitut  que  se  dis- 
posavan  à  pendre  la  Illa  de  Creta,  y  Grècia  sa  mare,  y  en 
penyora  d'  aquesta  admiració,  la  «Unió  Catalanista»,  re- 
presentant de  tot  lo  Catalanisme  organisat,  va  redactar  un 
Missatge  de  felicitació  y  afecte  al  qui  se  presentava  com  à 
protector  y  deslliurador  d'  un  poble  esclau,  lo  Rey  dels 


-  19  — 
Helens,  En  Jordi  I.  Aytal  Missatge,  fet  à  mans  del  Cònsol 
de  Grècia  à  Barcelona,  D.  Pere  Muzzópulo,  se  vegé  avalo- 
rat  per  46  firmes,  les  dels  Presidents  y  Directors  de  qua- 
ranta sis  corporacions  y  periódichs  de  la  terra.  L'  acte  de 
la  entrega,  efectuada  à  les  10  del  vespre  del  dia  6  de  Març, 
constituí  una  manifestació  solemníssima  y  de  perdurable 
recort.  Mentres  1'  Orfeó  Català  y  Catalunya  Nova  dirigits 
respectivament  per  sos  directors  Millet  y  Morera  alterna- 
van  cantant  cançons  patriòtiques  y  populars  davant  la  casa 
■del  Cònsol,  una  Comissió  composta  de  distingidíssimes 
persones  passava  à  saludarlo,  essent  presentada  per  lo  sabi 
helenisla  y  catedràtich  de  la  nostra  Universitat,  D.  Antoni 
Rubió  y  Lluch.  Acte  seguit,  després  de  pronunciar  lo  Pre- 
sident de  la  Unió  Catalanista,  D.  Antoni  Sufiol,  un  breu 
discurs  expressant  los  sentiments  de  Catalunya,  entrega  lo 
Missatge  al  senyor  Cònsol.  D.  Pere  Muzzópulo  contestà 
ab  afalagadors  térmens  de  Uohança  envers  lo  poble  català, 
donant  en  nom  del  Rey  y  de  tots  los  Helens  oprimits  les 
mes  grans  mercès  per  1'  acte  que  se  celebrava  y  afegint  que 
se  consideraria  molt  honrat  en  trametre  lo  Missatge  que  se 
li  havia  entregat  à  son  August  Sobirà  y  Senyor. 

Una  joya  més  acabava  de  dexar  la  estimada  Pàtria  nos- 
tra en  lo  tresor  de  sa  historia  y  una  vegada  més  havían  de 
demostrar  sos  enemichs  de  sempre,  lo  que  cent  cops  de- 
mostrat tenian.  S'  inicià  desde  aquest  dia  gloriosíssim  una 
era  de  persecució,  vinguda  com  tantes  altres  dels  repre- 
sentants d'  un  poble  ab  qui  nos  lligarem  ab  pactes  germa- 
nívols. 

Fites  d'  aquesta  era  son  los  següents  fets:  Prohibició  de 
que  se  cantessen  cançons  populars  y  patriòtiques  lo  dia  de 
la  entrega  del  Missatge  al  Cònsol  de  Grècia.  —  Prohibició 
en  lo  mateix  dia  de  que  lo  peno  del  Orfeó  Català,  passés 
pel  mitg  de  les  Rambles. — Denuncia  del  diari  La  Renai- 
xensa,  recayguda  en  dos  treballs,  contra  quals  autors  se 
declarà  auto  de  processament  ab  llivertat  provisional,  mi- 
jançant  fiança  de  mil  pessetes  cada  hú;  dia  13. — Suspensió  de 
una  reunió  pública  organisada  per  lo  Centre  Català,  de  Sa- 
badell; dia  13. — Suspensió  de  La  Renaixensa  (à  les  tres  de 


—    20    — 

matinada,)  y  del  quinzenari  Lo  Regionalista;  dia  14. — Re- 
gistre policíach  en  lo  Centre  Escolar  Catalanista^  (à  mitja 
nit,)  després  d'  ésser  cridat  diferentes  vegades  lo  President 
al  despaig  del  Governador;  dia  i5. — Negativa  de  permetre 
la  publicació  d'  un  diari  en  català  ab  lo  títol  de  Lo  Rena- 
xement  de  Catalu?iya;  dia.   i5. — Prohibició  de  repartir  per 
les  Rambles  y  carrers  de  la  ciutat  y  de  poblacions  vehines 
programes,  manifests,  y  fulles  de  propaganda  catalanista, 
(publicats  ab  tots  los  requisits  legals,)  entre  los  que  s'  hi 
comptava  un  sensacional  manifest  «Al  Poble  Català,»  ab 
data  16  de  Març,  repartit  per  jóvens  estudiants  y  del  que  la 
Unió  Catalanista,  n'  havia  fet  passar  per  la  estampa  cent  mil 
exemplars  y  alguns  centenars  més  ab  la  redacció  en  castellà. 
— Prohibició  de  que  la  Unió  Catalanista  retornés  una  visita 
als  federals;  dia  20. — Negativa,  à  les  10  del  vespre,  de  per- 
metre la  publicació  d'  un  diari   titolat  «Lo  Renaxement,» 
després  de  haverse  autorisat  oralment,  hores  abans;  dia  21. 
— Prohibició  de  que  en  lo  Centre  Federal  se  rebés,  la  visita 
de   la    Unió   Catalanista,   estant  autorisada  aquesta  pera 
feria;  dia  22. — Prohibició  pel   Delegat  del  Governador  de 
enrahonar  en  català  en  una  sessió  extraordinària  del  Ajun- 
tament de  Cambrils. — Obstacles  à  permetre  una  reunió  pú- 
blica à  Gelida. — Denuncia  de  la  Doctrina  Catalanista,  pu- 
blicada ab  tots  los  requisits  legals  1'  any  1894;  ^í^  26. — 
Suspensió  d'  una  reunió  pública  à  Vilafranca  del  Pana- 
dés;  dia  28. — Negativa  de  permetre  la  publicació  del  quin- 
zenari La  Patina  à  Sant  Andreu  de  Colomar. — Processa- 
ment del  President  del  Centre  Català,  de  Sabadell,  y  multa 
contra  lo  propi  Centre. — Negativa  de  permetre  V  aparició 
del  periódich  L'  Autonomista. — Prohibició  d'  una  reunió 
pública  à  Vilanova  y  Geltrú. 

Tals  son  concisament  enumerats  los  principals  efectes 
de  la  ponentada  madrilenya  que  se  desfé  ridículament  ame- 
naçadora contra  Catalunya. 

Diu  r  adagi  popular:  de  ponent  ni  vent  ni  gent,  però  aques- 
ta vegada  lo  que  vingué  ab  pretensions  exterminadores, 
tingué  la  virtut  de  produhir  los  més  xamosos  fruyts.  ^-Quí 
no  va  embadalirse  à  la  vista  d'  aquell  himne   d'  amor  que 


sortit  de  diferents  indrets  de  Catalunya,  s'  anava  axecani 
à  la  Pàtria  durant  molts  dies, — del  1 5  al  22  de  Març, — més 
potent  à  cada  hora,  ostentant  lo  jovent  per  carrers  y  llochs 
de  reunió  la  estimada  barretina,  y  tothom,  vells  y  jóvens,  y 
gayes  senyoretes,  diferents  formes  de  senyeres  catalanes, 
escuts  y  llaços  ab  les  nostres  quatre  barres?  ^'Quí  no  va  sen- 
tir omplenarse  son  cor  de  joya  en  mitg  d'  aquells  esclats  de 
patriotisme,  quan  acudian  les  multituts  en  determinats 
dies  al  teatre,  à  conferencies  públiques  y  à  sessions  extra- 
ordinàries donades  en  algunes  societats  de  la  ciutat  y  de 
fora  d'  ella?  ^"Quí  no  recorda  ab  pregon  agrahiment  la  de- 
fensa de  la  prempsa  catalana  perseguida  feta  per  la  Dipu- 
tació provincial  (dia  8  de  Març,)  y  la  salutació  que  van  à 
donar  (dia  16)  als  representants  del  Catalanisme  los  federals 
de  Catalunya?  ^-Quí  al  ensemps  que  sent  la  més  gran  re" 
pugnancia  per  los  insults  que  la  major  part  de  diaris  ma- 
drilenys dirigiren  als  patriotes  catalans,  no  experimenta  un 
dolç  consol  al  veures  afalagat  per  les  principals  publica- 
cions de  Europa,  y  per  lo  Sobirà  y  Ministre  de  Negocis 
Extrangers  de  Grècia,  en  comunicacions  dirigides  per  me- 
diació del  Cònsol  al  President  de  la  Unió  Catalanista'^ 

Verament  durant  una  pila  de  dies  à  Espanya  y  íora  de 
Espanya  se  tingué  la  vista  fixa  en  los  qui  produhían  un  mo- 
viment tan  viril  à  Catalunya:  «seres  inconcientes  ó  malva- 
dos;  mezquino  punadode  criminales;»  «gente  bullanguera 
y  perdida  y  cuatro  mentecatos  que  no  saben  lo  que  piden 
ni  lo  que  quieren,»  que  aquest  es  lo  concepte  que  dels 
patriotes  catalans  varen  formarse  al  cerebro  de  Espana.  al 
dignarse  fixar  per  un  moment  en  les  seves  aspiracions.  No 
foren  conduhits  los  catalanistes  à  les  presons  de  Montjuich 
com  demanavan  los  directors  (!)  de  la  opinió  pública  y  res- 
ponent al  sant  entussiasme  que  regnava  en  tot  Catalunya, 
lo  Consell  de  Represeptants  de  la  Unió  Catalanista,  reunit 
lo  dia  4  d' Abril,  acordà  celebrar  un  acte  de  vindicació, 
qual  magnitut  correspongués  à  les  excepcionals  circustan- 
cies  que  s'  atrevassavan;  convocà  al  efecte  als  delegats  de 
la  Unió  à  una  Assamblea  extraordinària,  que  devia  efec- 
tuarse  precisament  fora  de  la  Provincià  de  Barcelona  per 


—    22    — 

les  dificultats  que  s'  haurían  esdevingut  ab  V  estat  en  dita 
provincià,  de  suspensió  de  les  garanties  constitucionals, 
baix  qual  amparo  s'  havia  pogut  trepitjar  mes  impune- 
ment la  dignitat  de  Catalunya.  S'  esculli  la  ciutat  de  Giro- 
na y  se  designà  lo  dia  25  pera  aquest  trascendental  acte. 

Ningú  podia  preveure  la  grandiositat  que  tingué  la 
Assamblea.  A  les  deu  del  matí  del  esmentat  dia,  lo  gran- 
diós «Teatro  Principal»  de  Girona,  cedit  al  efecte  per  lo 
Ajuntament,  presentava  un  aspecte  enlluhernador;  milers 
de  personas  omplenavan  los  tres  pisos,  de  manera  que  no 
s'  hi  pogué  enquibir  tothom  qui  volgué;  lo  pati  era  ocupat 
per  320  delegats  procedents  alguns  dels  mes  llunyans  re- 
cons  de  Catalunya,  qui  acudiren  à  la  crida  de  la  Junta  Per- 
manent de  la  Unió.  Un  esclat  d'  aplausos  y  aclamacions 
acompanyà  à  sos  individuus  al  lloch  escullit;  obrí  1'  acte 
lo  President  D.  Antoni  Sunol,  saludant  ab  afectuosos  tér- 
mens  à  la  ciutat  de  Girona;  se  procedí  à  la  elecció  de  la  Junta 
que  devia  presidir  les  sessions  de  la  Assamblea  y  un  cop 
complertes  altres  disposicions  reglamentaries,  lo  senyor 
Sunol,  en  nom  de  la  Junta  elegida,  remercià  als  senyors 
delegats,  fent  al  mateix  temps  una  brillantíssima  defensa 
dels  ideals  catalanistes.  Tot  seguit  varen  donarse  à  coné- 
xer  unes  «Declaracions  del  Catalanisme  en  les  presents  cir- 
cunstancies»,  qual  aprovació  era  lo  que  constituïa  V  obgec- 
te  de  I'  Assamblea.  Per  lo  que  se  vegé  que  I'  entussiasme 
dominava  en  alt  grau:  à  la  tarda  se  preparava  un  acte  su- 
perior à  tota  ponderació. 

Eran  les  tres,  quan  oberta  de  nou  la  sessió  ab  més  con- 
currència si  possible  hagués  sigut  que  al  dematí,  y  presen* 
tades  per  diferents  delegats  algunes  proposicions,  lo  secre- 
tari primer  D.  Lluís  Marsans,  va  donar  compte  d'  un  gran 
nombre  d'  adhesions  y  felicitacions  rebudes,  essentne  lle- 
gides sols  unes  quantes  per  falta  de  temps.  Se  procedí  des- 
prés à  la  lectura  d'  una  Memòria  explicant  los  motius  de 
r  Assamblea,  y  oberta  discusió  sobres  les  «Declaracions»  y 
no  haventse  demanat  cap  torn  en  contra,  foren  defensades 
per  los  qui  havían  sigut  presidents  de  la  Unió  en  altres 
anys,  D.  Lluís  Domènech  y  Montaner,  D.  Joan  J.  Perma- 


—  23  — 

nyer  y  Ayats,  D.  Angel  Guimerà  y  D.  Joaquim  Riera  y  Ber- 
tran; igualment  varen  fer  ús  de  la  paraula,  lo  President  del 
Centre  Catalanista  de  Girona,  D.  Joaquim  Botet  y  Sisó,  y 
D.  Narcís  Verdaguer  y  Callis,  vicepresident  de  la  Assam- 
blea.  Es  impossible  donar  idea  del  entussiasme  que  varen 
produhir  tots  aquests  discursos;  los  aplausos  eran  axorda- 
dors,  unànims  y  espontanis:  les  aclamacions  interrompent 
als  oradors  se  succehían  la  una  à  1'  altra.  Catalunya  tan 
vexada  y  oprimida,  tan  sovint  oblidada  per  sos  propis  fills, 
rebia  en  aquelles  hores  una  reparació...  Axí  tothom  ho 
ha  cregut,  axí  ho  consignarà  eternament  la  historia... 

Les  declaracions  ó  conclusions,  que  eran  una  confirma- 
ció del  programa  catalanista,  estrafet  per  la  ignorància  y 
la  mala  fé  dels  enemichs  de  la  veritat,  varen  ser  aprovades 
per  unanimitat  absoluta  acordantse  posteriorment  passar- 
ne  i5.ooo  per  la  estampa,  ab  los  noms  dels  delegats  assis- 
tents à  la  Assamblea,  professions  y  oficis  y  poblacions  que 
representavan. 

Lo  memorable  dia  25  d'  Abril  va  donar  lloch  encara  à 
dos  actes  mes  erï  los  que  hi  regnà  un  entussiasme  indes- 
criptible. Es  un  d'  ells  lo  sopar  ab  que  lo  Centre  Catala- 
nista de  Gerona  y  sa  comarca  va  obsequiar  als  delegats  fo- 
rasters, y  r  altre  es  lo  que  tingué  lloch  en  lo  «Teatro  Prin" 
cipal»,  al  representarshi  lo  valent  y  encoratjador  monólech 
Mestre  Olagiier  del  mestre  Guimerà.  Era  à  mitja  nit  quan 
rebia  la  pàtria  esclavisada  les  darreres  aclamacions  per 
allavores  de  sos  bons  fills  y  quan  se  disposavan  à  pendre 
un  tren  extraordinari  expressament  disposat  en  la  via  del 
Litoral,  una  bona  part  dels  delegats  concurrents  à  la  quin- 
ta Assamblea  celebrada  per  la  Unió  Catalanista. 

Mentres  aquexos  acontexements  extraordinaris  que  hem 
relatat,  venían  à  donar  poderosíssima  força  al  Catalanis- 
me, se  tenían  molt  en  compte  les  obligacions  de  sa  vida 
ordinària,  y  al  efecte  encara  que  retrassades,  s'  havían  efec- 
tuat ab  més  solemnitat  que  may  la  inauguració  de  les 
tasques  del  any  de  la  Lliga  de  Catalunya,  (dia  13  de  Març) 
donant  à  conéxer  sen  President,  D.  Ricart  Permanyer,  un 
estudi  fet  à  tota  conciencia  del  Catalanisme  en  ses  reia- 


—   24  — 

cions  ab  la  vida  social;  reorganisada  1*  Associació  Regio- 
nalista de  Sant  Andreu  de  Colomar  havia  verificat  una  se- 
ssió pública  lo  dia  20,  en  la  que  lo  delegat  de  1'  autoritat 
tingué  treballs  pera  contenir  lo  que  creya  excessos  dels 
oradors  y  del  nombrosíssim  públich;  havia  tingut  lloch,  lo 
dia  8  d'  Abril  la  sessió  inaugural  del  any  académich  del 
Centre  Escolar  Catalanista  versant  lo  discurs  del  President 
D.  Francisco  A.  Ripoll  sobre  los  diferents  medis  de  propa- 
ganda y  los  que  eran  mes  apropiats  al  jovent  y  s'  havia 
verificat  lo  propi  lo  dia  20  en  1'  Acadèmia  de  Llegislació  y 
Jurisprudència,  ab  qual  motiu  D.  Joan  Permanyery  Ayats, 
president  de  la  matexa,  llegí  un  treball  referent  à  les  injus- 
tícies del  actual  sistema  tributari,  à  les  que  hi  oposà  solu- 
cions d'  absoluta  conformitat  ab  les  que  son  part  integrant 
del  Programa  Catalanista. 

Arran  del  acte  sensacional,  celebrat  à  Girona  vingué  lo 
mes  de  Maig  y  ab  son  primer  diumenge  que  ha  sigut  en- 
guany lo  dia  2,  la  festa  dels  Jochs  Florals,  la  nostra  festa 
nacional,  puix  que  tot  Catalunya  pren  part  en  ella  y  om- 
pla  lo  cor  dels  catalans  una  pila  de  dies.  Es  aplaudit  lo  dis- 
curs del  President  D.  Francisco  de  S.  Maspons  y  Labrós, 
son  admirades  moltes  de  les  poesies  que  en  la  Sala  de 
Llotja  se  llegexen,  axí  com  lo  discurs  del  Mantenedor  don 
Miquel  S.  Oliver  y  aquests  aplausos  y  aquestes  estones 
agradoses  que  se  passan  festejant  à  la  mare  pàtria,  se  repe- 
texen  en  lo  tradicional  àpat  à  can  Justin  lo  mateix  dia  de 
la  festa,  en  les  sessions  donades  en  honor  als  poetes  pre- 
miats per  r  Associació  Popular  Regionalista,  lo  mateix  dia 
2;  per  la  Lliga  de  Catalunya  en  lo  Saló  de  Cent  de  la  Casa 
que  deuria  ser  del  poble,  lo  dia  3;  per  lo  Centre  Excursio- 
nista de  Catalunya,  lo  dia  4y  en  lacarinyosa  despedida  cele- 
brada lo  dia  7  en  lo  «Lyon  d'  or»  al  Mantenedor  foraster,  lo 
entussiasta  campió  dels  ideals  regeneradors  à  la  illa  mallor. 
quina. 

En  dues  societats  de  Barcelona,  potser  les  més  impor- 
tants, haventse  de  procedir  en  aquest  mes  de  Maig  segons 
disposicions  reglamentaries  à  la  elecció  de  ses  respectives 
Juntes  Directives,  s'  hi  presentarfen  en  abdues  candidatu- 


—    25    — 

res  patrocinades  por  los  elements  catalanistes  en  oposició 
à  les  que  apoyavan  tots  los  qui  en  diferents  sentits  y  pre- 
nent los  més  oposats  colors  polítichs,  se  bellugan  à  Barce- 
lona en  lo  mercat  de  la  política  centralista.  Les  eleccions 
del  Ateneu  Barcelonès  tenen  alguns  dies  de  durada  per  les 
varies  seccions  de  que  està  compost  y  lo  resultat  fou  tan 
absolutament  satisfactori,  que  donà  la  Presidència  al  meri- 
tissim  apòstol  de  la  causa  catalana  D.  Joan  J.  Permanyer. 

En  r  Acadèmia  de  Llegislació  y  Jurisprudència  anaren  les 
coses  d'  altra  manera  lo  dia  en  que  se  tingué  de  renovar  la 
Junta  Directiva,  que  era  lo  26.  Aquesta  Corporació,  per,  son 
particular  modo  d'  ésser,  es  una  de  les  que  més  en  condi- 
cions se  troba  d'  aplegar  à  elements  burocràtichsy  neguito- 
sos pera  surar  en  les  aygues  brutes  de  la  política  à  la  madri- 
lenya y  per  axó  es  que  foren  90  los  qui  varen  votar  per 
cumplir  únicament  ab  son  dever,  y  164  los  qui  varen  donar 
son  vot  à  cambi  de  lo  que  pot  deduhirse,  llegint  lo  que  à 
continuació  segueix. 

Aquest  grupo  de  164  estava  compost  per  persones  afilia- 
des à  totes  les  colles  polítiques,  comptantshi  3  senadors, 
5  diputats  à  Corts,  6  diputats  provincials,  1'  Alcalde,  y  11 
regidors  de  Barcelona  y...  es  clar,  una  considerable  munió 
de  gent  à  qui  lo  poble  manté,  empleats  de  tota  mena  ó 
que  tenían  ganes  de  serho.  Los  qui  axis  varen  unirse  en 
abigarrada  conxorxa,  varen  ser  dirigits  en  la  votació  pel 
qui  es,  ó  millor  potser  hauríam  de  dir,  pel  qui  fins  ara  ha 
sigut  (igracies  à  Deu!)  la  més  viventa  encarnació  del  brutal 
caciquisme  en  la  provincià  de  Barcelona. 

No  son  los  mesos  d'  estiu  los  més  apropósit  para  la  vida 
activa,  però  ab  tot  s'  hi  realisaren  alguns  acontexements 
de  verdadera  trascendencia  política.  A  darrers  de  Juny,  lo 
dia  27,  varen  quedar  definitivament  aprovades  unes  impor- 
tants reformes  introduhídes  en  los  Estatuts  de  la  Unió  Ca- 
talanista. Temps  feya  que  les  havían  demanades  varies 
societats  unides,  y  si  successos  extraordinaris  varen  des- 
torbar r  estudi  y  aprovació  de  les  aludides  reformes,  també 
foren  motiu  de  que  hi  hagués  mes  necessitat  encara  d'  elles. 
Son  obgecte  no  es  altre  que  donar  legal  entrada  à  la  Unió 


—    26   — 

à  moliíssims  elements  que  en  los  darrers  anys  s*  han  posat 
en  condicions  de  treballar  per  Catalunya  dintre  la  supre- 
ma entitat  social  del  Catalanisme. 

De  plé  ja  en  la  temporada  calorosa,  s'  observa  com  van 
fructificant  fortament  en  lo  camp  de  la  política  verament 
catalana,  les  llevors  temps  ha  sembrades.  En  un  extrem 
del  Alt  Vallés,  se  prepara  pera  sortir  à  la  vida  1'  Associació 
Regionalista  del  Congost,  domiciliada  à  La  Garriga;  ab  de- 
teniment, però  ab  entussiasme,  tractan  d'  agruparse  los 
catalanistes  de  La  Costa  de  Llevant;  à  Berga  ja  concertats, 
presentan  à  1'  aprovació,  lo  Reglament  perquè  s'  ha  de  re- 
gir lo  Foment  Regionalista  y  los  bons  catalans  de  Banyo- 
les constituexen  la  Lliga  Regional  de  Banyoles  y  sa  co- 
marca qual  Junta  Directiva  queda  elegida  als  26  de  Se- 
tembre. 

Y  no  deuríam  pas  acabar  encara,  però  la  falta  d'  espay 
nos  hi  obliga.  Res  hem  dit,  en  quant  als  periódichs  consa- 
grats à  la  propaganda  dels  ideals  catalanistes,  de  les  impor- 
tants reformes  de  que  molts  d'  ells  han  sigut  obgecte,  y  no 
podem  passar  per  alt  la  experimentada  per  lo  setmanari  de 
Sabadell  Lo  Catalanista  convertit  en  diari  lo  17  de  Setem- 
bre, la  sortida  pel  mes  de  Maig  de  la  revista  mensual  La 
Comarca  de  Lleyda  portaveu  de  V  Associació  Regionalista 
d'  aquella  ciutat  y  1'  anunciada  aparició  del  setmanari 
U  Almogàver,  z.  Figueres;  tampoch  podem  dexar  de  fer 
esment  de  les  conferencies  y  sessions  exclusivament  de 
propaganda  que  han  sovintejat  en  alguns  centres  catala- 
nistes com  los  de  Vilafranca,  Manresa,  Mollet,  Sabadell  y 
altres;  també  seria  imperdonable  que  en  aquesta  revista 
política  no  se  recordessen  los  certàmens  literaris  celebrats 
en  diferentes  poblacions  y  les  excursions  verificades  per 
les  nostres  notabilísskmes  societats  corals,  que  sempre  do- 
nan  motiu  à  esclats  d'  entussiasme  patriótich;  axí  com 
mereix  un  mot  1'  acte  efectuat  à  Sant  Feliu  de  Codines  en 
un  dels  dies  de  la  Festa  Major,  ab  motiu  de  la  obertura  de 
dos  carrers  (en  los  que  s'  hi  posaren  les  plaques  de  mar- 
bre ab  los  noms  en  català,)  ja  que  va  donar  ocasió  à  que 
davant  de  concurrència  nombrosíssima  se  pronunciessen 


—   27   — 

discursos  d'  una  significació  extraordinària;  y  per  fi,  no 
podem  menys  de  fer  remembrança  del  dia  ii  de  Setembre, 
fetxa  terrible  que  fou  commemorada  ab  fulles  extraordinà- 
ries d'  alguns  periódichs,  ab  sessions  públiques  ó  ab  cele- 
bració d'  honres  fúnebres  pels  qui  al  17 14  moriren  en  de- 
fensa de  la  Uivertat  de  Catalunya. 

jOhl  jCom  nos  esperança  de  recobraria  aquesta  Uivertat 
lo  moviment  que  s'  està  operant  y  que  per  lo  que  se  refe- 
reix al  any  1897  hem  procurat  fer  espurnejar  en  aquestes 
planes!  No  ha  mort  1'  esperit  de  pàtria,  ^-qué  podran  to- 
tes les  violències  y  totes  les  males  arts  en  contra  d'  ell 
desplegades?  Dos  fets  darrerament  ocorreguts  ho  diuen  ab 
més  eloqüència  que  totes  les  consideracions  que  poguessen 
ferse:  immensa  munió  de  patriotes  se  reunexen  lo  dia  29 
de  Octubre  y  al  14  de  Novembre  en  1'  «Hotel  Restaurant 
de  Inglaterra»  y  en  1'  «Hotel  Condal»  pera  festejar  respec- 
tivament à  la  Direcció  y  Redacció  del  periódich  La  Renai- 
xensa  y  Lo  Regionalista  per  sa  tornada  à  Barcelona  després 
que  despóticament  perseguits,  havia  hagut  de  publicarse 
lo  primer  à  Reus  com  à  Suplement  del  diari  Lo  Somatent 
(des  lo  25  de  Març,  al  17  d'  Abril)  y  al  Vendrell  ab  son  ver- 
dader  nom  (des  lo  18  d'Abril  al  27  d'  Octubre)  y  lo  segon  à 
Girona  (des  lo  dia  i  d'  Abril  al  14  de  Març.)  Y  ^-perquè 
sense  miraments  al  dret  de  propietat  havían  sigut  obgecte 
de  mides  tan  arbitraries?  Per  no  res  més,  que  per  defensar 
una  ben  entesa  autonomia  de  les  colònies  que  encara  son 
espanyoles,  autonomia  que  ara  mateix,  al  cap  de  pochs 
mesos,  se  disposan  à  implantar  los  governants  y  ab  la  que 
se  veuen  obligats  à  conformarshi  tots  los  qui  tenen  la  des- 
gracia de  no  poder  pensar  ab  son  propi  cervell.  Lo  Catala- 
nisme, predicant  doctrines  redemptores,  ha  sigut  crucificat 
en  algun  de  sos  més  preuats  elements,  però  à  la  fi  s'  ha  obert 
pas,  ha  guanyat  les  inteligencies  y  los  cors  no  emmalaltits 
y  en  lo  possible,  s'  han  reparat  les  grosses  injustícies  en  con- 
tra d'ell  comeses. 

Aquest  quadro  de  justes  reparacions  queda  comple- 
tat ab  lo  fet  .d'  haverse  sobressehit  les  causes  formades 
en  dies  d*  ardenta  persecució  contra  determinats  patrio- 


—    28    — 

tes,  podent  axí  considerarse  finits  en  bona  part,  los  efec- 
tes de  les  maquinacions  que  se  forjaren,  un  rebuig  del 
periodisme  explotador  de  la  ignorància  y  un  vividor  de  la 
política  madrilenya,  conseller  de  qui  té  donat  compte  à 
Deu  de  sa  conducta,  ajudades  tal  vegada  per  les  que  en 
dies  mes  llunyans  passaren  per  la  esbojarrada  imaginació 
d'  un  dels  més  llegítims  fills  de  D.  Quijote,  fugint  escanda- 
litzat de  sentir  predicar  la  lley  de  Deu,  que  resa  també  pera 
les  pàtries  oprimides,  à  dalt  de  les  montanyes  venerandes 
ab  que  lo  Creador  volgué  enjoyar  à  la  terra  catalana. 

J.  Maspons  y  Camarasa, 


LA  INVENCIÓ  DE  SANTA  EULÀRIA 
1 

Santa  Maria  del  Mar, 
tu  que  estàs  de  peus  en  V  aygua, 
com  un  llaüt  que  n'  ha  èxit 
aquest  matí  à  punta  d'  alba, 
^•es  olor  de  violers, 
de  violers  ó  d'  alfàbrega 
la  quels  ayres  de  llevant 
duhen  avuy  de  ta  platja? 
Barcelona  la  sentí, 
de  la  Flor  s'  enamorava. 
No  es  olor  de  violers, 
de  violers  ni  d'  alfàbrega, 
sinó  olor  de  lliri  blanch 
la  del  cos  de  santa  Eulària: 
per  ella  conexeréu 
hon  la  Verge  es  enterrada. 

II 

La  cercan  d' ací  y  d'  allà 
dins  y  fora  la  basílica: 
la  troban  sota  una  creu, 
sota  una  creu  adormida, 
ab  una  corona  al  front 
y  à  la  dreta  una  palmissa 


—  29  — 
quel  temps  ha  tornada  d'  or 
com  un  ceptre  de  regina. 

Desvetllauvos,  si  dormiu, 
es  Barcelona  qui  us  crida 
à  reynar  sobre  son  cor, 
en  i' Acròpolis  antiga, 
en  trono  d"  or  y  d'  argent 
hon  Dacià  io  seu  tenia. 
Del  grandiós  peristil 
sols  ne  quedan  en  sa  ruina 
tres  columnes  colossals, 
tres  bordons  de  aquella  lira, 
que  ja  sols  cantan  per  Vos, 
noble  Màrtyr  Faventina. 
Lligada  en  elles  un  jorn, 
r  açotament  vos  plovia 
que  fou  batisme  de  sanch 
per  la  ciutat  que  us  diu  filla. 

III 

Ja  vos  pren  per  una  mà 
y  en  processó  se  us  ne  porta 
del  Tàber  al  cap  de  munt 
dins  la  Seu  maravellosa, 
axecada  ab  los  carreus 
del  que  fou  temple  de  Jove. 
De  Santa  Creu  porta  '1  nom, 
mas  la  de  Crist  es  la  vostra, 
y  en  bell  sepulcre  jayéu 
de  son  altar  en  la  soca. 

Lo  que  fou  Lliri  del  Camp 
ja  es  en  mitg  de  Barcelona: 
à  olorarlo  tots  veniu, 
que  es  del  cel  la  rica  aroma: 
de  gerro  li  fà  la  Seu, 
son  àbside  de  corona. 

Jacinto  Verdaguer,  Pvre. 
(Del  poemet  inèdit  Santa  Eulària) 


—  30  — 

NECROLOGÍA 


La  Mort  incansable,  en  sa  terrible  tasca,  ha  esborrat,  du- 
rant l'any,  de  la  llista  dels  vivents  una  bona  pila  de  perso- 
nes qui  feyan  honor  à  la  terra  catalana,  per  sos  mèrits, 
per  sos  talents  ó  per  ses  virtuts.  Entre  elles  recordàm  à  les 
següents: 

D.  Francisco  Santacana,  acreditat  apotecari  de  la  vila 
de  Martorell,  antiquari  entussiasta  qui  à  costa  de  no  pochs 
sacrificis  logrà  reunir  en  sa  casa  gran  nombre  de  precio- 
sitats arqueològiques  d'arquitectura,  pintura,  bibliografia, 
etc,  ab  lo  que  convertí  aquella  en  un  interessant  museu. 

Doctor  Francisco  Xavier  Serra  y  Clausell,  metge 
de  la  vila  de  Canet,  qual  honrosa  professió  desempenyà  ab 
notòria  inteligencia  durant  un  llarch  período  d'  anys, 
fentse  estimar  de  tothom.  Era  un  català  de  cor. 

D.  Enrich  Buxaderes  y  Mercadal,  barceloní,  un  dels 
catedràtichs  més  jóvens  d'  Espanya.  Brillejava  en  lo  pro- 
fessorat per  sa  ilustracíó  vastíssima,  clar  criteri  y  depurat 
gust  literari.  Los  catedràtichs  y  los  alumnos  del  Institut 
provincial  de  Valencià,  feren  eloqüent  ostentació  de  lo 
molt  que  sentiren  la  pèrdua  de  tan  excelent  company  y 
mestre. 

D.  Antoni  Casanova  y  Estorach,  pintor,  natural  de 
Tortosa,  qui  desde  molt  minyó  donà  proves  de  singulars 
disposicions  artístiques  que  més  tart  evidencià  en  nostra 
Escola  de  Belles  Arts,  en  lo  pensionat  de  Roma  y  en  la 
capital  de  França,  hon  s'  establí  després.  S'  obrí  pàs  per 
tot  arreu;  prova  eloqüent  de  que  molt  valia,  que  compro- 
van  gran  nombre  de  quadros  y  aquareles  que  forman  lo 
catàlech  de  sa  labor  artística  sempre  constant,  may  inte- 
rrompuda. 


—  31  — 
Lo  P.  Frederich  Faura,  sacerdot  gesuita,  fill  d'  Artés, 
tan  apreciat  per  los  hómens  de  més  saber  científich,  mor 
als  23  de  Janer,  causant  greu  sentiment  sa  pèrdua.  Gran 
inteligencia,  impulsada  per  un  bon  cor,  posà  sos  conexe- 
ments  à  contribució  del  bé  de  la  humanitat,  logrant  ab  sos 
descubriments  V  estalvi  d'  un  sens  fi  de  víctimes  y  la  sal- 
vació de  quantiosíssims  interessos;  per  lo  que  1'  Observa- 
tori Meteorológich  de  Manila  hon  acabà  sos  dies,  serà  sem- 
pre lo  més  honrós  y  digne  monument  que  à  la  memòria 
de  son  fundador  y  primer  director  puga  axecarse. 

Lo  Rdm.  P.  Frà  Gayetà  Sunyol,  comissari  apostólich 
del  ordre  de  Mínims  de  Si.  Francisco  de  Paula  à  Espanya, 
últim  supervivent  d'  aquells  humilíssims  varons  de  dit  ins- 
titut que  existían  en  1835.  Acabà  sos  dies  als  4  de  Febrer, 
després  de  llarga  enfermetat,  dexant  lo  bon  recort  de  ses 
virtuts  exemplars. 

L'  arquitecte  D.  Elías  Rogent,  tan  reputat  entre  sos 
comprofessors.  I'  autor  d'  edificis  de  tanta  importància 
com  la  Universitat  de  Barcelona,  lo  Seminari  de  la  matexa 
ciutat  y  lo  de  Tarragona;  lo  director  d'  arquitectura  de  la 
Exposició  Universal  del  1888;  y  lo  restaurador  del  mones- 
tir de  Ripoll  y  de  la  Reyal  Capella  del  Palau,  acabà  sos 
dies  als  yS  anys  d'  edat,  y  als  21  de  Febrer,  en  aquesta  sa 
pàtria  nadiua. 

D.  Lluís  Castells.  En  un  dels  primers  dies  de  Març  và 
rebres  la  nova  de  la  mort  d"  aquest  català  qui  en  la  Repú- 
blica Argentina  era  considerat  com  lo  rey  de  la  Bolsa  de 
aquella  nació.  Dotat  d'  un  caràcter  emprenedor  que  no 
pogueren  abatre  les  contrarietats,  pot  dirse  que  la  Fortuna 
se  cansà  d'  esserli  contraria,  y  se  declarà  constant  afavori- 
dora de  ses  empreses,  per  lo  que  conseguí  reunir  una  molt 
considerable  riquesa,  que  va  permetreu  establir  en  aquell 
pays  institucions  de  gran  importància.  La  «Casa  d'  Espa- 
nya» y  lo  «Centre  Català»  provaren  que  no  havia  dexat  de 
ésser  bon  patrici. 


—  32  — 
D.  Ramon  Torelló  y  Borràs.  Als  7  de  Març  dexà  de 
existir  aquest  fill  de  Sant  Sadurní  de  Noya.  Fou  en  sa  jo- 
ventut distingit  mestre  d'  Ensenyança  superior  en  la  vila 
de  Sallent.  Conexedor  expert  de  les  qüestions  aranzelàries, 
sa  opinió  en  aquesta  branca  de  la  Economia  política  fou 
tinguda  com  d'  una  gran  autoritat  en  los  centres  produc- 
tors. La  causa  del  treball  nacional  li  deu  no  escassos  ser- 
veys. 

D.  Eusebi  Planas.  Fou  un  dels  nostres  primers  y  més 
entesos  dibuxants  litógrafos,  y  lo  primer  ilustrador  de 
obres  publicades  per  entregues  per  les  cases  editorials  bar- 
celonines. Lo  mateix  crèdit  que  conseguí  son  llapis  desde 
sa  joventut,  s'  ha  mantingut  en  los  últims  anys  de  sa  exis- 
tència, en  los  que  per  igual  una  obra  ab  làmines  d'  En 
Planas  tenia  assegurat  1'  èxit,  y  si  algun  editor  alguna  ve- 
gada volgué  prescindir  d'  ell,  bones  trobà  les  conseqüèn- 
cies. Cap  altre  artista  obtingué  un  nom  tan  universalment 
conegut;  ningú  com  ell  fou  tan  acreditat  à  Amèrica. 

D.  Domingo  Guardiola,  antich  procurador  causídich 
d'  aquesta  Audiència,  qui  havia  en  sa  joventut  conreuat  la 
poesia  y  havia  format  part  de  la  redacció  d'  algun  perió- 
dich,  mor  als  7  de  Març. 

D.  Joseph  Soler  y  Miquel,  l' ilustrat  fill  de  les  Borges 
del  Camp,  trobà  terme  à  sa  existència  als  20  de  Març, 
pochs  dies  després  d'  haver  manifestat  son  amor  à  la  lite- 
ratura regional,  donant  una  conferencia  sobre  «Mistral  y 
son  últim  poema»  que  dexà  traduhit  à  nostra  llengua. 

Lo  catedràtich,  Dr.  Francisco  de  Sales  Jaumar,  de  la 

Facultat  de  Dret,  d'aquesta  Universitat  literària,  qui  entre 
les  assignatures  que  explicà,  demostrà  sos  conexements 
d'  una  manera  particular  en  lo  referent  à  la  part  de  la 
ciència  jurídica  que  se  denomina  Dret  natural,  durant 
molts  anys,  mor  als  27  de  Març. 

D.  Lluís  G.  Soler  y  Pla,  degà  del  llustre  Golegi  No- 
tarial de  Catalunya,  quals  mèrits  se  concretan  sols  ab  con- 


—  33  — 
signar  que  havia  merescut  ésser  elevat  à  tan  honorífich 
lloch  per  una  classe  tan  respectable,  pagà  també  son  tribut 
à  la  Naturalesa  lo  31  de  Març. 

D.  Pere  Secases,  ilustrat  notari  de  Vilafranca  del  Pana- 
dés,  entussiasta  catalanista,  antich  redactor  del  «Diari  Ca- 
talà» y  director  de  «Las  Cuatre  Barras,»  y  un  dels  qui  més 
interès  posaren  en  la  celebració  del  primer  Congrés  Catala- 
nista, mor  al  13  d'  Abril.  Era  fill  de  la  Seu  de  Urgell. 

D.  Alfons  Gelabert  y  Buxó,  una  de  les  personalitats 
niés  actives  de  la  revifalla  artística  y  literària  operada  à 
Girona,  d'  una  vintena  d'  anys  à  aquesta  part.  La  Escola  de 
dibuix,  lo  Museu  Provincial  d'  antiguetats  y  la  Comissió 
de  Monuments  d'  aquella  ciutat  li  deuen  1'  a^rahiment  de 
inoblidables  serveys.  Morí  als  18  d'  Abril. 

Lo  Dr.  Jaume  Pi  y  Sunyer,  fill  de  Rosas,  mor  en  la 
matexa  població  en  lo  mes  d'  Abril  també.  Catedràtich  de 
la  Facultat  de  Farmàcia,  y  abans  de  Patologia  general  en 
la  de  Medicina,  abdues  d'  aquesta  Universitat,  per  son  saber 
s'  havia  fet  seu  lo  respecte  dels  hómens  de  ciència  que 
r  havian  colocat  en  lloch  honorífich  entre  los  conreuadors 
pràctichs  y  teórichs  de  la  ciència  mèdica. 

Mor  repentinament  à  Madrid  lo  reputat  novelista  y  es- 
criptor dramàtich,  En  Joseph  Feliu  y  Codina,  lo  dia  2 
de  Maig.  La  escena  catalana  y  la  castellana  també  recorda- 
ran sempre  al  autor  de  verdaderes  joyes  de  la  dramàtica 
dels  nostres  dies. 

D.  Eduart  Reventós  y  Torras,  zelós  catedràtich  del 
Institut  de  segona  ensenyança,  antich  redactor  de  «El 
Correo  Catalàn»,  catalanista  de  cor  y  home  de  sentiments 
nobilissims.  En  ciències,  en  literatura,  arts  y  Uinguística 
hauria  pogut  brillejar  molt,  si  no  hagués  tingut  lo  defecte 
d'  ésser  verdaderament  modest.  Morí  als  37  anys,  lo  5  de 
Maig. 


—  34  — 
D.  Joseph  Fonseré,  fill  de  Barcelona,  com  1'  anterior^ 
distingit  mestre  de  obres,  autor  y  director  de  varis  edificis 
entre  los  quals  hi  ha  lo  plano  del  Parch,  que  li  fou  premiat 
en  públich  concurs  y  la  major  part  de  les  construccions 
que  comprèn  aquell  lloch  d'  esbarjo  dels  barcelonins.  S'es- 
devingué sa  mort  als  i5  de  Maig. 

P.  Estanislau  March,  gesuita,  mort  à  Manila;  prefecte 
de  la  Església  del  Ateneu  municipal  d' aquella  metròpoli,  di- 
rector de  la  Congregació  de  St.  Lluís,  qui  ab  extraordinari 
zel,  durant  vinticinch  anys,  havia  exercit  la  apostòlica 
missió  d'  evangelisar  aquelles  illes  Filipines,  acabà  son 
peregrinatge  per  aquesta  vida  com  moren  los  qui  bé  han 
servit  al  Senyor. 

D.  Marian  Aguiló  y  Fuster,  lo  venerable  patriarca  del 
renaxement  català  y  lo  mestre  de  tots  los  qui  estiman  ver- 
daderament,  com  correspon  à  bons  fills,  à  la  pàtria  nadiua. 
Sa  biografia  no  cab  en  tan  curtes  ratlles  y  sols  es  possible 
concretaria  en  aquests  térmens:  Va  nàxer,  va  créxer  y  vis- 
qué 72  anys  per  amar  à  Deu  com  à  bon  cristià  y  à  la  pàtria 
com  à  bon  ciutadà. 

Era  tan  entussiasta  de  tota  la  terra  catalana  que  igual 
devoció  li  merexía  la  petita  flor  del  camp,  com  la  cançó 
popular;  la  llegenda  tradicional  com  lo  fet  més  capdal  que 
la  historia  té  consignat  en  ses  , planes;  lo  llibre  menys  in- 
significant, com  lo  monument  de  major  importància;  en 
una  paraula,  totes  les  manifestacions  de  la  vida  de  Catalu- 
nya, començant  per  sa  llengua  que  ningú  com  ell  estudià 
y  procurà  conservar  en  tota  sa  puritat  y  riquesa.  Als  6  de 
Juny  reté  son  ànima  à  Deu. 

•  D.  Domingo  Sert  y  Rius.  Industrial  qui  sortit  de  les 
files  de  la  classe  treballadora,  per  sa  laboriositat  contínua, 
per  sa  inteligencia  claríssima  y  per  son  sentit  pràctich  con- 
seguí  axecarse  à  una  superior  posició  social,  que  fou  lo 
premi  més  adequat  à  son  patriótich  zel  d'  elevar  les  manu- 
factures de  sa  casa  al  nivell  de  les  similars  que  al  extranger 


-  35- 
merexían  lo  favor  del  públich,  y  d'  aquella  bondat  de  cor 
que  feu  que  sempre  considerés  com  à  companys  à  aquells 
treballadors  honrats  qui  sempre  tingueren  en  ell  un   pro- 
tector. Morí  als  19  de  Juny. 

D.  Gayetà  Cornet  y  Mas.  Als  72  anys  d'  edat  y  als  22 
de  Juny  dexà  d'  existir  aquest  excelent  rill  de  Barcelona, 
qual  llarga  activitat  periodística  consistí  en  ésser  un  fidel 
cronista,  no  sols  dels  successos  que  se  desenrotllavanaldía 
en  aquesta  ciutat,  sinó  dels  que  constituhian  per  tradició 
la  vida  particular  y  característica  de  sos  habitants.  Dexeble 
de  la  primitiva  escola  de  Taquigrafía,  després  de  Ginesta  y 
Aribau  no  hi  ha  hagut  ningú  que  com  ell  treballàs  tant  en 
fixar  la  veritable  escola  taquigràfica-catalana. 

D.  Joseph  M/  Vergés.  Mor  à  Perelada  lo  25  de  Juny. 
Aquest  colaborador  de  «La  Vanguardia»  es  autor  dramà- 
tich.  Lo  chor  «Arremoreu»  del  inoblidable  Ventura  li  deu 
sa  hermosa  lletra  y  altres  composicions  també,  lo  qual  es 
penyora  de  que  les  lletres  catalanes  no  li  eran  indiferents* 

Dr.  Joseph  de  Letamendi.  Mor  aquest  fill  de  Barcelona 
als  6  de  Juliol.  Inteligencia  privilegiada  pera  ferse  seus  tots 
los  conexements  del  saber  humà,  sentà  plaça  d'  estudiant 
perpétuu  des  de  molt  jove,  y  estudiant  acabà  sa  carrera  per 
aquest  mon,  als  6g  anys  y  4  mesos  d'  haverhi  vingut.  Però 
r  estudiant  fou  mestre  en  tot,  puix  tant  entès  era  en  Medi. 
eina  com  en  Dret,  Antropologia,  Llógica,  Economia,  Pe- 
dagogia, Historia,  Agricultura,  Pintura,  Crítica,  Música 
y  en  tot.  La  primera  vegada  que  se  presentà  à  donar  una 
conferencia  en  1'  Ateneu  de  Madrid,  hi  hagué  diari  qui  va 
confessar  que  en  aquell  centre  may  s'  havia  sentit  à  un 
home  de  tants  conexements. 

P.  Antoni  Goberna,  Sacerdot* gesuita.  En  lo  colegi  del 
Sagrat  Cor  del  carrer  de  Casp  va  morir  aquest  incansable 
missioner.  Aquell  centre  de  verdadera  ensenyança  y  aque- 
lla església  deuen  sa  existència  à  son  zel  infatigable  y  sos 
esforços. 


-36- 
La  Companyia  perdé  ab  ell  un  de  sos  obrers  més  actius 
en  espargir  la  santa  y  civilisadora  doctrina  de  Jesucrist,  y 
Santa  Coloma  de  Queralt,  un  de  sos  fills  més  distingits. 

D.  Frederich  Serra  y  Ferrer,  excelent  mestre  compo- 
sitor, professor  conciençut  y  mestre  de  la  escola  municipal 
de  música,  mor  à  Calella  als  19  d'  Agost,  dexant  com  à  pe- 
nyora de  sos  talents  en  1'  art,  varies  composicions,  entre 
les  quals  n'  hi  ha  algunes  d'  importància. 

Mossèn  Francesch  Galí,  Pvre.,  fill  de  Camprodon, 
doctor  en  Filosofia  y  Lletres,  considerat  com  à  expert  hu- 
manista. No  brillejà  com  devia  perquè  les  obligacions  del 
magisteri  que  exerci  durant  tota  la  vida  en  acreditats  cen- 
tres d'  ensenyança  no  varen  permetre  que  donàs  à  conéxer 
tot  son  valer.  Un  devocionari,  un  llibret  pera  una  òpera  y 
la  historia  de  sa  vila  nadiua  constituireu  sa  activitat  lite- 
rària coneguda. 

D.  Feliu  Maria  Falguera,  antich  notari  y  catedràtich 
d'  aquesta  Universitat;  zelós  mantenedor  de  la  dignitat 
professional  y  defensor  entussiasta  del  Dret  català,  que 
considerava  com  à  ésser  lo  més  lliberal  del  mon,  disfrutà 
de  la  més  alta  consideració  entre  sos  colegues  y  fou  respec- 
tat y  atès  en  sos  judicis  com  à  verdadera  autoritat.  Morí 
al  31  d'  Agost. 

P.  Hermenegild  Jacas,  primer  prefecte  del  Colegi  que 
la  Companyia  de  Jesús  té  establert  en  lo  carrer  de  Casp 
d'  aquesta  sa  nadiua  pàtria,  fundador  del  Apostolat  de  la 
Oració  entre  nosaltres;  eloqüent  predicador,  missioner  ze- 
locíssim  y  varó  de  gran  bondat,  mori  à  Manila  à  últims 
del  mes  d'  Agost. 

Sor  Teresa  de  Jesús  Fornet,  filla  d'  Aytona;  mor  à 
Lliria  aquesta  heroina  dè  la  caritat,  qual  virtut  exercí  es- 
sentne  la  constant  protectora  dels  pobres  vellets  desampa- 
rats,  pera  los  quals  fundà  un  institut,  del  qual,  al  morir, 
tingué  la  satisfacció  de  véuren  establertes  104  cases. 


—  37  — 
D.  Carles  Bosch  de  la  Trinxeria.  Als  i5  de  Octubre, 
en  sa  casa  payral  de  la  Junquera,  mor  aquest  patriarca  dels 
excursionistes  pirenenchs,  autor  de  varies  obres  que  lo  co- 
locaren  en  Iloch  molt  distingit  entre  los  conreuadors  de  la 
llengua  catalana. 

D.  Primitiu  Pardàs,  antich  y  reputat  organista  de  santa 
Maria  del  Mar  d'  aquesta  sa  ciutat  nadiua,  reputat  profes- 
sor y  autor  de  varies  obres  musicals  que  lo  constituïren  un 
de  nostres  més  distingits  mestres. 

D.  Jaume  Portolà  y  Portales,  antich  notari  de  la  vila  de 
Viella,  mor  à  últims  del  mes  d'  Octubre;  era  lo  més  vell 
de  Catalunya  y  tal  volta  d'  Espanya.  Començà  à  exercir  sa 
professió  de  depositari  de  la  fé  pública  en  1830  y  la  exercí 
en  aquella  matexa  casa  que  la  exerciren  de  pares  à  fills  tres 
generacions  de  antecessors  seus.  Era  fidel  conservador  de 
les  tradicions  del  notariat  català  y  un  bell  exemple  d'  hon- 
rades é  integritat. 

Ilm.  Fra  Leandre  Arrué,  frare  agustí  reformat,  bis- 
be de  Jaro  (Vissayas)  mor  à  principis  del  mes  de  Novem- 
bre. Ocupà  aquella  seu  episcopal  des  de  1'  any  i885,  en 
que  per  sa  ilustració  y  virtuts  cristianes,  fou  elegit  pera 
rellevar  al  difunt  Rdm.  Sr.  Cuartero,  qui  havia  sigut  lo 
primer  pastor  d'  aquella  diócessis. 

D.  Marsal  de  la  Trinxeria.  Lo  dia  13  de  Novembre 
fina  à  Girona  aquest  incansable  campió  de  la  indústria  ta- 
pera catalana.  Poques  produccions  d'  aquest  pays  han  tin- 
gut com  lo  del  suro,  un  advocat  tan  sempre  disposat  à  sos- 
tenir les  Uuytes  que  les  irritants  disposicions  d'  un  cen- 
tralisme que  no  s'  hi  mira  gayre  en  destruir  les  fonts  de 
riquesa  que  lo  treball  puga  proporcionar,  puix  sempre 
estava  amanit  pera  amparar  à  sa  patrocinada. 

Qne  Deu  Nostre  Senyor  en  sa  misericòrdia  haja  acullit 
r  ànima  de  tots  aquests  excelents  compatricis  que  nos  han 
precehit  en  lo  curs  de  la  vida,  y  en  la  glòria  eterna  pogàm 
véurens. 

Ramon  N.  Comas. 


-  38- 

A  MON  DEU 


^Que  'm  resta  ja  que  fer  sobre  la  terra, 

Senyor,  sinó  cercarvos 
y  no  parar  pel  plà  ni  per  la  serra 

fins  à  lograr  trobarvos? 

Al  veure  pobra  hermita  ó  rich  santuari 

jo  hi  cercaré  la  entrada 
y  no  m'  aturaré  fins  al  sagrari 

hon  Vos  teniu  estada. 

De  lo  cor  meu  de  bat  à  bat  les  portes 

vos  obriré  totduna, 
y  veureu  un  verger  de  branques  mortes, 

de  florida  ninguna. 

Prou  n'  hi  han  baxades  de  sements  divines 

y  de  suaus  rosades; 
per  mon  descuyt  les  plantes  peregrines 

totes  s'  han  corgelades. 

Y  ara  que  tot  ho  veig  trist  per  defora, 

que  la  llum  se  m'  apaga, 
que  tot  lo  que  floria  se  desflora, 

que  '1  blau  del  cel  s'  amaga, 

voldria  en  mi  matexa  replegarme 

com  qui  retorna  à  casa, 
mas  no  hi  trob  un  redós  per  xaplugarme, 

iot,  lo  fibló  ho  arrasa. 

No  hi  ha  trispol,  ni  parament,  ni  sótils, 

sols  veig  la  roca  nua, 
ahon  florexen  y  granan  entre  bótils 

carts  de  maleyta  pua. 


—  39  — 
Aquell  trocet  de  vinya  que  'm  donareu 

de  regadiu  tot'  ella, 
perquè  florís  tot  1'  any  Vos  la  sembrareu 

volguentla  sempre  bella... 

Avuy  seca,  malmesa,  corsecada, 

sols  pel  foch  serviria, 
à  donarli  veniu  nova  podada 

veniu,  Videta  mía. 

Com  horiolà  us  vegé  la  Magdalena, 

correu  ab  la  vostra  eyna, 
cambiar  en  rich  verger  un  herm  d'  arena, 

sols  Deu  pol  fer  lal  feyna. 

Senyor,  ahon  vostra  planta  hajàu  posada 

jo  hi  posaré  mos  llavis, 
tornaré  à  veure  'I  sol  y  la  estelada 

si  oblidàu  mosagravis. 

De  dintre  lo  meu  cor  les  branques  mortes 

de  nou  treuràn  florida, 
llavores  si  que  tancaré  les  portes 

per  may  més  fer  sortida. 

Victoria  Penya  d'  Amer. 


MOVIMENT  ARTlSTICH 


INVENTARI  DEL  ANY   1897. 

Acabàm  d'  escriure  aquest  subtítol  y  casi  1'  esborraríam 
perquè  1'  encàrrech  que  nos  ha  fet  1'  editor  del  «Calendari» 
nos  arriba  tan  tart,  y  à  la  impensada,  irobantnos  comple- 
tament desprevinguts,  que  nos  obliga  à  demanar  desseguida 
la  venia  del  lector  per  totes  les  errades  y  omisions  que  hi 
façàm;  puix  tenim  los  prestatges  de  la  memòria  tan  mal 
endreçats,  (sobre  tot  quan  pensàm  que  lo  que  s'  hi  apunta 
no  té  de  servirnos  gayre  per  res)  que  nos  veurem  apurats 
pera  cumplir  la  comanda  que  havem  acceptada. 


—  40  — 

Per  un  altre  any,  si  Deu  vol,  pendrém  les  nostres  provi- 
dencies; mas,  per  aquest,  nos  cal  comptar  ab  la  bona  volun- 
tat dels  qui  nos  llegexen,  pera  sortir  ayrosos  del  mal  pas. 

La  idea  de  consignar  lo  moviment  artístich  del  any  y 
dexar  apuntades  les  produccions  més  notables  y  significa- 
tives de  les  arts  plàstiques  à  Catalunya,  nos  alaga;  tant  més 
per  quant,  qui  se  n'  entere,  si  no  porta  cap  prejudici  ó  anti- 
patia ó  ressentiment  contra  nosaltres,  veurà  que  es  la  regió 
d'  Espanya  que  se  demostra  més  activa  y  sensible  à  tota 
evolució,  novetat,  característica,'tendencia  ó  iniciativa  vin- 
guda dels  grupos  extrangers  que  marxan  à  la  vanguardia, 
buscant  la  sanció  y  aplauso  del  públich  pera  la  seva  ma- 
nera. 

Seguint  aquest  camí,  resulta  que  la  nostra  producció  té 
poch  caràcter,  poca  fesomia  local  (salvo  comptades  escep- 
cions)  pera  senyalaries  com  à  obra  d'  art  català;  y  sinó  fos 
que  lo  medi  ahon  se  desenrotlla,  los  temes  y  assumptos 
son  de  casa,  podria  consignarse  que  lo  nostre  art,  per  ara, 
es  enterament  cosmopolita. 

No  vinga,  donchs,  ningú  à  estudiar  la  obra  dels  nostres 
artistes  com  à  manifestació  vital  de  una  escola,  ni  com  à 
producte  gernuí  de  la  terra.  Posats  entre  dues  corrents;  la 
que  se  diu  tradicional,  acadèmica,  romàntica,  en  fi,  espa- 
nyola y  la  forastera,  independent,  expansiva  y  modernista 
se  decidexen  (la  majoria,)  à  seguir  la  darrera.  Una  vegada 
més  fan  bona  aquella  frase  de  que  les  simpaties  no  se  com- 
pran.  Ells,  sia  per  afició,  sia  per  devoció,  sia  per  convicció, 
sia  perquè  ho  portan  à  la  massa  de  la  sanch,  tafanejan  y 
atenen  à  tot  lo  que  passa  à  I'  altra  banda  del  Pirineu,  sense 
cuydarse  gayre  de  lo  que  passa  mes  enllà  del  Ebre. 

Donada  aquesta  nota,  que  creyém  justa  y  que  serà  de 
avenç,  d'  estancament  ó  de  retrocés  segons  los  gustos  de 
qui  la  judique,  passàm  al  Inventari, 

PINTURA,  ESCULPTURA,  Y  ARQUITECTURA 

En  \o  Saló  Parés  se  han  succehit,com  de  costum,  les  expo- 
sicions setmanals  que  ab  tant  interès  visita  lo  públich  de 
Barcelona.  Per  la  novetat  cridà,  à  primers  d'  any,  molta  gent 


—  41  — 
ia  que  s*  hi  feu  d'  obres  degudes  exclusivament  à  senyores 
y  senyoretes;  les  qui  feren  un  galàn  paper,  causa  de  sorpresa 
per  molts  y  d'apiauso  pera  tothom. 

Vingué  després  la  xiv  exposició,  extraordinària,  organi- 
sada  per  lo  propietari  de  aquell  local;  que  deii  senyalarse 
per  lo  molt  concorreguda  d'  autors  y  per  haver  estat  la  més 
ben  sortida,  més  equilibrada,  rica  de  calitat  y  pobra  de  fu- 
llaraca que  hi  hem  vist. 

Seguí,  pel  mes  de  Març,  la  tercera  Exposició  del  Círcol/ 
Artístich  de  Si.  Lluch  que  obtingué  gran  èxit,  tant  per  la 
bondat  é  importància  dels  quadros  exposats  per  en  Baixe- 
ras,  en  Galvvey,  en  Llimona  (Joan,)  en  Vancells,  en  Ri- 
quer,  en  Mestres,  y  altres  consocis,  com  per  la  esculpiura  d' 
en  Llimona  (Joseph),  titolada  «La  Comunió»  que  es  la  obra 
que  ha  fet  més  sensació  dintre  del  any  y  «La  benedicció 
dels  Rams»  d'en  Berga  fill,  alt  relleu  de  molta  empenta. 

Ab  les  obres  que  se  arreplegaren  després  de  la  mort  d'  en 
Joseph  Llovera,  lo  celebrat  pintor  fill  de  Reus,  s'  omplí 
altra  vegada  (per  1'  Abril)  aquella  Sala...  y  lo  públich  va 
engrescarse  y  va  comprar...  y  la  crítica  va  mostrarse  res- 
pectuosa. 

A  fi  del  maieix  mes  los  pintors  Urgell,  Graner,  Brull  y 
Galvvey  s'  associaren  pera  exposarhi  i58  obres,  entre  qua- 
dros y  estudis,  dignes  dels  quatre  mestres  que  les  firmavan. 
Després  van  continuar  les  exposicions  sense  cosa  extraor- 
dinària fins  ara,  que  en  Laureà  Barrau  nos  ha  ensenyat  lo 
que  ha  fet  à  Olot,  resultant  lo  més  superior  de  tot  lo  nota- 
ble que  ha  traduhit  dels  tipos,  escenes  y  vistes  d'  aquella 
sugestionadora  campinya. 

Clouran  la  sèrie  del  any,à  can  Parés,  una  altra  exposició 
de  obres  d'  en  Joseph  Llovera  y  la  segona  de  obres  firma- 
des exclusivament  per  senyores  y  senyoretes,  que,  pensàm, 
confirmaran  la  impressió  que  nos  feren  les  primeres. 

Inaugurat  de  fresch  lo  cafè  ó  cerveseria  dita  «Els  Quatre 
Gats»  se  feu,  en  la  sala  mes  principal,  una  exposició  de  pin- 
tura modernista,  que  serví  pera  posar  molt  de  relleu  la  per- 
sonalitat d'  en  Ramon  Casas  y  fer  conéxer  aquell  local,  que 
té  quelcom  de  museu,  pinloresch  y  casulà. 


—  42  — 

Fora  d'  aquesta  producció  d'  iniciativa  particular  hem 
vist,  per  cert  molt  nutrida,  la  exposició  oficial  de  progectes 
de  cartell  d'  anunci  pera  la  vinenta  Exposició  General  de 
Belles  Arts  é  Industries  artístiques.  Lo  públich  la  celebrà, 
fentse  càrrech  dels  bons  elements  de  que  pot  disposar 
pera  tota  mena  de  publicitats  y  anuncis  y,  encara  que  lo 
fallo  del  jurat  no  coincidí  massa  ab  les  seves  apreciacions, 
demostrà  preferència  per  los  Cartells  d'  en  Llimona  (Joan) 
d'  en  Feliu  de  Lemus,  d'  en  Riquer,  d'  en  Gual,  d'  en  Bai- 
xeras,  d'  en  Mirabeni  y  d'  en  A.  Utrillo. 

Seguint  lo  curs  de  la  producció  artística  protegida  per 
les  autoritats  y  corporacions  direm,  que  en  les  sales  del  Pa- 
lau de  nostra  Diputació  provincial  s'  han  penjat  varis  qua- 
dros  dels  adquirits  en  nostres  Exposicions  y  dos  retratos 
del  Rey  D.  Alfons  XIII  pintats  per  en  J.  M.'  Marqués  y  en 
M.  Cusi  (lo  d'  aquest  més  justament  alabat  que  lo  del 
altre;)  que  à  Casa  de  la  Ciutat  han  entrat  à  la  galeria  de 
catalans  llustres  los  retratos  d'  en  Frederich  Soler  (Pitarra,) 
per  en  Màs  y  Fontdevila,  y  lo  del  P.  Boil,  per  en  Frederich 
Trias;  que  en  lo  Centre  Excursionista  s'  ha  descobert  lo  re- 
trato del  gran  Mestre  y  Patriarca  de  les  lletres  catalanes  don 
Marian  Aguiló,  per  en  Tomàs  Moragas;  que  al  Ateneu 
Barcelonès  s*  hi  ha  posat  lo  del  tan  plorat  Joseph  Ixart, 
per  en  Lluís  Graner,  (es  lo  retrato  mes  sugesíiu  de  tots,)  y 
que  à  Tarragona  s'  ha  inaugurat  una  galeria  de  retratos  de 
tarragonins  llustres  ab  un  del  mateix  Yxart,  obra  d'  en  S. 
Russinyol. 

Finalment,  los  monjos  de  Montserrat,  fent  un  gran  esforç 
pecuniari,  han  fet  decorar  esplèndidament  (sense  que  axó 
vulga  dir  ab  acert,  ni  ab  bon  gust)  la  nau,  presbiteri  y  altar 
de  la  Catedral  de  nostra  Montanya.  Entre  los  elements  que 
componen  la  decoració  hi  ha  varis  plafons  pintats  per  en 
Vancells,  en  Riquer,  en  Baixeras,  en  Llimona^y  en  Graner, 
essent  algun  d'  ells  ben  ensopegat,  y  una  sèrie  d'  estàtues 
d'  en  Agapito  Vallmitjana,  en  Pagès  y  Serratosa,  en  Llimo- 
na (Joseph)  y  algun  altre  que  no  son  (llevat  dels  quatre  pro- 
fetes firmats  per  en  Llimona,)  de  molt  lo  que  se  mereix 
aquell  Santuari. 


—  43  — 

Los  pintors  escenógrafos,  enguany,  no  han  tingut  gayres 
ocasions  pera  lluhirse;  ab  lot  en  Soler  y  Rovirosa  y  en  Mau- 
rici Vilumara  van  aprofitar  los  estrenos  de  les  òperes  «San- 
són  y  Dàlila,»  de  Saint  Saens,  y  «Don  Cario»  de  Verdi,  al 
Liceu,  y  «Nostra  Senyora  de  París,»  del  mestre  català  Giró, 
à  Novetats  pera  compondre  y  pintar  algunes  decoracions 
d'  aquelles  que  acredilan  una  firma. 

Als  arquitectes  ben  segur  que  no  'Is  falta  feyna,  puix  les 
cases  crexen  com  bolets,  mas  en  general  continuan  ruti- 
naris y  lo  seu  treball  resulta  adoizenai.  No  més  en  Puig  y 
Cadafalch  lia  consiruit  una  casa  en  lo  carrer  de  Monte- 
sión  que  los  inteligenis  admiran  y  aplaudexen  perquè,  din- 
tre del  seu  ayre  y  de  les  seves  riqueses  gòtiques,  s'  hi  sent 
una  olor  ben  catalana.  No  més  en  Lluís  Domènech  ha  acu- 
sat sa  personalitat,  desde  lo  conjunt  de  la  fàbrica  al  darrer 
detall,  en  lo  taller  tipogràfich  d'  en  Thomas  y  C",  al  carrer 
de  Valencià.  No  més  en  Berenguer  ha  fet  una  construcció 
original  en  los  cellers  de  Garraf,  propietat  de  D.  Eusebi 
Güell.  No  més  en  Vilaseca  ha  trassat  ab  llapis  propi,  alguns 
incidents  principals  de  la  casa  de  la  Gran  Via  cantonada  à 
la  Rambla  de  Catalunya.  Tot  lo  demés  no  ha  passat  d'om- 
plir carrers  y  encasiellar  pedres.  Ara,  en  camí  de  fabricació, 
atrauen  poderosament  la  atenció  les  obres  del  grandiós 
temple  de  la  Sagrada  Família  que  dirigeix  en  Gaudí;  y  en 
més  petita  escala  les  de  la  església  parroquial  de  Cervelló, 
que  fan  los  Srs.  Gallissà  )  Font  y  Gumà;  y  les  restauracions 
de  la  Capella  de  les  Santes  Espines,  à  Sampedor,  y  del  Mo- 
nestir de  Pedralbes  que  ha  fet  en  Martorell,  y  del  castell 
roquer  de  Recasens,  propietat  del  Sr.  Comte  de  Peralada, 
encomanada,  creyém,  à  en  August  Font,  qui  també  s'  entre- 
té à  posar  mitges  soles  à  la  flamant  y  desgraciada  fatxada 
de  la  nostra  Seu. 

Aquesta  es  la  llista  de  les  manifestacions  mes  granades 
que  han  integrat  lo  moviment  artístich,  diguemne  interior 
de  Catalunya. 

Fora  de  les  nostres  fronteres  naturals,  nostres  pintors  y 
esculptors,  més  ò  menys  agrupats,  han  enviat  à  les  Expo- 
sicions Nacional  de  Madrid,  y  Universal  de  Bruseles  y  als 


—  44  — 
Salons  de  Munich  y  de  París,  fenthi  sempre  an  paper  molt 
lluhit  y  obtenint  dels  respectius  Jurats  varies  de  les  més 
altes  recompenses;  essent  les  més  glorioses,  la  primera  me- 
dalla guanyada  à  Madrid  per  en  Miquel  Blay,  ab  lo  grupo 
esculplórich  «Vers  V  ideal,»  y  la  medalla  d'  Or  ab  que  se  dis- 
tingí à  Bruseles  un  Cap  al  tart  del  mestre  Modest  Urgell. 

Ademés  cal  consignar  aquí  la  victorià  obtinguda  per  nos- 
tres paysans  Srs.  Romeu  y  Carbonell  (arquitecte  y  esculp- 
tor,)  en  lo  concurs  internacional  celebrat  à  Santo  Domin- 
go à  fi  de  premiar  lo  millor  progecte  de  monument  sepul- 
cral que  deurà  guardar  les  despulles  de  Cristòfol  Colom 
dintre  la  Catedral  d'  aquella  ciutat.  A  més  del  premi  de 
5ooo  franchs,  nostres  artistes  tenen  la  concessió  de  la  obra 
que,  r  any  vinent,  esperàm  aplaudir  abans  d'  embarcaria 
cap  al  seu  destí. 

Moltes  felicitacions  ha  rebut  també  en  Santiago  Russi- 
nyol  per  la  honrosa  y  escepcional  distinció  ab  que  los  fran- 
cesos han  donat  aculliment  à  una  de  les  seves  teles  «Jar- 
dins de  Granada»  en  lo  Museu  de  Pintura  moderna  del 
Luxembourg. 

Com  à  final,  encara  que  dintre  un'altre  orde,  devem  apun- 
tar lo  discurs  llegit  en  V  Acadèmia  Provincial  de  Belles  Arts 
per  lo  Dr.  Torras  y  Bages  sobres  un  tema  tan  oportú  com  es 
«L'  art  en  los  temps  democràtichs;»  la  conferencia  del  ma- 
teix doctor  en  lo  Círcol  Artístich  de  Sant  Lluch  sobres  del 
«Verb  Artístich»  (comentari  de  Sant  Tomàs;)  la  conferen- 
cia donada  al  Aleneu  Barcelonès  per  en  Puig  y  Cadafalch, 
respecte  al  «Caràcter  que  diferencia  les  arquitectures  cas- 
tellana y  catalana  antigues»  y...  les  converses,  comentaris  y 
protestes  que  motivà  la  derrota  ojicial  fragiiada  à  Madrid 
contra  nostre  celebrat  pintor  en  Mas  y  Fontdevila;  qui  tin- 
gué la  debilitat  de  anarhi  à  lluytar,  de  bona  fé,  en  unes  opo- 
sicions que  resultaren  una  farsa  y  una  enganyifla. 

Al  anar  à  posar  punt  à  aquest  inventari,  ó  lo  que  sia,  del 
moviment  artístich  del  any  1897,  nos  recordàm,  ab  pena, 
que  cal  restar  alguna  cosa  de  les  partides  destinades  à  su- 
mar. Nos  referim  à  la  pèrdua  del  dibuxant  en  Eusebi 
Planas,  que  havia  estat  molt  popular  entre  nosaltres;  y  à  la 


-45  - 
del  arquitecte  D.  Elías  Rogent,  mestre  degà  de  la  nostra 
Escola  qui,  à  més  de  provar  lo  seu  talent  en  les  obres  que 
ha  dexat,  1'  ha  provat,  guiant,  aconsellant  y  donant  ales  à 
la  colla  de  jóvens  que  avuy  donan  fama  y  esplendor  à  la 
arquitectura  catalana  (R.  I.  P.) 

j Lo  Bon  Deu  permeta  que  l'any  vinent  no  tingàm  de 
rebaxar  del  total  inventariat  cap  partida  dictada  per  la 
Mortl 

Joaquim  Cabot  y  Rovira. 
30  Novembre  1897. 


DEL  "LLIBRET  DE  CONSELLS" 

DE  D.  MARIAN  AGUILÓ. 


Tot-hom  cerca  un  benestar, 
tot-hom  lo  pot  conseguí; 
mas  sovint  s'  erra  '1  camí 
per  hon  s'  ha  d'  anà  à  trobar. 

.Tot-hom  cerca  la  fortuna, 
mas  ben  pochs  del  cor  la  pau, 
^•de  que  vos  servirà  1'  una 
si  r  altra  no  la  trobau.^ 

Cercau  viure  ab  alegria, 
que  es  font  de  pau  y  salut; 
mas  font  que  sols  se  congria 
dins  paratge  de  virtut. 

Les  virtuts  ne  son  escales 
perquè  en  vida  al  cel  anem, 
mas  la  Fé  y  1'  amor  son  ales 
per  que  en  vida  ja  hi  volem. 

Los  cors  més  richs  son  ben  pobres 
si  'Is  hi  manca  la  Fé  viva, 
reyna  que  per  comitiva 
deu  portar  les  bones  obres. 


-46- 
Com  devalla  cada  dia 
la  rosada  per  les  flors, 
axí  Deu  sa  gràcia  envia 
per  refermar  nostres  cors. 

Lo  mèrit  de  la  criatura 
n'  es  ferse  sempre  millor, 
per  tornar  1'  ànima  pura 
en  mans  de  son  Criador. 

t  Marian  Aguiló  y  Fuster. 

NOTA 

Lo  dia  7  del  prop  passat  Juny  soterraren  à  mon  benvolgut  Pare 
(q.  a.  c.  s.)  Finides  les  tristes  cerimònies  de  son  enterro,  giràs  lo  ca- 
pellà (nebot  seu)  quil  presidia,  als  amichs  fiels  que  V  acompanyaran 
y  regraciantlos  de  cor  per  son  piadós  afecte,  los  feu  avinentes,  més 
que  la  anomenada  literaria;del  difunt,  ses  qualitats  relligioses  quel 
feyen,  mijançant  Deu,  acreedor  à  més  alta  y  duradora  glòria. 

Calentes  encara  ses  estimades  cendres,  me  demana  lo  bon  amich 
qui  dirigeix  la  publicació  d'  eix  Calendari  Català,  alguna  nota  ó  escrit 
seu  que. mantingués  com  viva  sa  memòria,  entre  los  qui  ell  tant  volia, 
y  tot  cercant  per  cumplir  eix  agradós  encàrrech  y  ensemps  preparar 
lo  primer  volum  de  ses  poesies  que  ab  la  ajuda  de  Deu  no  trigarà  molt 
ii  sortir,  he  trobat  unes  estrofes  pertanyents  al«Llibret  de  Consells,» 
que  crech  inèdites  y  no  del  tot  impròpies  d'  un  Calendari  ahon  s'  acos- 
tumava à  posar  les  regles  de  ben)  viure  resumides  en  Prónostichs  que 
tancan,  més  d'  una  vegada,  filosòfiques  ensenyances  per  la  vida. 

L'  esperit  que  feu  nàxer  exes  estrofes,  està  plenament  de  acort  à 
mon  veure,  ab  les  paraules  d'  aquell  sacerdot,  y  mon  intent  al  posar 
unes  ratlles  després  de  la  poesia,  es  tant  sols,  demanar  als  qui  d'ell  se 
recorden  en  la  vida  literària,  ho  façan  també  en  sos  «Pare  nostres» 
prova  de  bona  amistat  que  mon  Pare  català  relligiosíssim  los  agrahirà 
com  à  la  millor  penyora  de  llur  afecte. 

A.  Aguiló. 


Ni  missa  ni  donar  civada,  destorben  llarga  jornada. 

Lo  primer  que  trenca  la  flor  sen  porta  la  olor. 

Una  filla  bona  filla,  dues  filles  prou  filles,  tres  filles  massa 
filles,  quatre  filles  y  una  mare,  cinch  dimonis  contra  un 
pare. 


—  47  — 

CANÇÓ  DEL  REY  DE  TULE 


(traducció) 

Hi  hagué  en  Tule  una  vegada 
un  rey,  constant  en  lo  amor, 
à  qui,  al  morir,  sa  estimada 
va  regalar  un  vas  d'or. 

Sempre  ab  ell  lo  rey  bevia, 
que  era  son  vas  favorit, 
y  al  beure  en  ell  corria 
dolç  plant  d'  amor  per  son  pit. 

Y  quan  prop  la  mort  estava 
lo  rey  ses  viles  comptà; 
totes  à  sos  fills  les  dava 
manco  'I  vas  que  se  'I  quedà. 

Y  als  varons  de  la  corona 
junta  en  expléndit  convit 
en  un  saló  que  al  mar  dona 
de  son  palau  més  garrit. 

Allí  ab  ells  la  última  gota 
beguda  del  dolç  licor, 
llençà  al  mar,  que  dorm  dessota 
del  castell,  la  copa  d'  or. 

Pas  los  cristalls  li  donaren; 
perdres  tras  ells  la  vegé: 
llavors  sos  ulls  s'  entelaren, 
de  aquell  jorn  may  més  begué. 

Joaquim  Rubió  y  Ors, 


-48 


REVISTA  LITERÀRIA  DE   1897 


Al  acceptar  1'  encàrrech  d*  escriure  per  aquest  Almanach 
una  revista  literària  del  any  que  està  à  les  acaballes,  no  me 
he  volgut  comprometre  à  inventariar  totes  les  obres  cata- 
lanes literàries  pròpiament  dites  y  les  dramàtiques,  sinó 
que,  dexant  de  banda  aquestes  darreres  pera  qui  ab  meglior 
pletro  vulga  acometre  la  empresa,  me  limitaré  à  parlar  de 
les  primeres,  y  encara  solament  d'  aquelles  que  més  resso- 
nància han  tingut  en  la  nostra  literatura.  Tampoch  tinch 
la  pretenció  de  fer  un  judici  crítich  de  cada  obra,  donchs 
aquest  fet  constituhiría  en  mi  una  imperdonable  reinci- 
dència, y  ni  r  espay  de  que  disposo  ni  la  peremtorietat  del 
temps  fixat,  m'  ho  permeterían.  Axis  puch  dir  que  per  més 
antecedents  consulten  entre  altres/on/s  lacoleccíóde  la  La 
Renaixensa  del  any  que  s'  acaba. 

Començàm  aquest  lleugeríssim  treball  doblegant  lo  cap 
respectuosament  davant  dels  dos  morts  llustres  d'  enguany. 
En.  Marian  Aguiló  y  en  Carles  Bosch  de  la  Trinxería. 
L'  Aguiló  viurà  en  1'  esperit  de  tot  bon  català  mentres  n' 
hi  hage  en  aquesta  terra  que  no  s'  avergonyescan  d'  ha- 
verhi  nascut.  Ningú  com  ell  s'  hi  ha  identificat  tant  ab  Ca- 
talunya la  santa,  la  immortal,  la  única  pàtria  del  nostre  cos 
y  del  nostre  esperit;  ningú  com  ell  ha  tingut  una  visió  tan 
clara  del  geni  català  en  ses  manifestacions  espirituals  à  tra- 
vés dels  segles,  ni  ningú  com  ell  ab  tanta  fé  y  ab  videncia 
de  profeta  s'  ha  consagrat  al  servey  de  la  mare  pàtria;  pot 
dirse  que  lo  geni  de  la  terra  va  ferse  carn  en  la  persona  del 
Aguiló  y  que  sa  figurà  engrandida  com  més  temps  vaja 
passant,  comptat  ab  lesbategades  patriòtiques  del  nostrecor, 
passarà  à  ser  llegendària  en  aquesta  terra  benehida  y  serà 
invocada  en  los  dies  de  prova,  de  dol  y  d'  alegria,  que  la 
Providencia  nos  reserva  als  qui  hem  abraçat  ab  un  sincer 
renoncément  de  tot  lo  demés,  la  bandera  de  les  revindica- 
cions  de  Catalunya. 


—  49  — 

Després  d'  ell  va  desaparéxer  en  Bosch  de  la  Trinxería, 
lo  narrador  de  costums  y  paisatges  pirenenchs,  dexantnos 
en  rica  herència  sos  llibres  de  simpàtica  lectura,  en  los  que 
nos  evoca  la  montanya  catalana... 

Mes  parlem  dels  qui  qliedan  seguint  les  petjades  d'aquests 
exemplars  literats  y  patricis.  Poetes  y  prosistes  nos  han  dat 
galanes  mostres  de  que  no  minva  encara,  gràcies  à  Deu,  la 
deu  abundanta  del  nostre  renaxement.  Al  cap  de  tots  los 
poetes  figura  aquest  any  1'  ilustre  autor  del  Pi  de  Formen- 
tor  Mossèn  Miquel  Costa  y  Llobera.  Sos  tres  nous  poemets 
que  ha  publicat  enguany  ab  1'  encertat  títol  de  L'  agre  de 
la  terra,  nos  han  despertat  en  tots  los  amants  de  les  lletres 
catalanes  aquella  sincera  admiració  que  sentim  per  lo  mo- 
dest poeta-sacerdotqui  ha  sigut  calificat  ab  justícia  sobrera 
per  qui  pot  y  sab  ferho,  com  un  dels  més  grans  lírichs  de 
la  present  generació.  Massa  nos  recava  lo  silenci  en  que 
s'  havia  tancat  un  autor  de  tantes  esperances  y  realitats  y 
peraxó  la  nostra  alegria  fou  gran  al  véurel  reaparéxer  ab 
tota  la  empenta  poderosa  de  sa  fantasia^  per  més  de  que 
lo  cambi  de  tema  de  sos  assumptos  ó  sia  lo  baratar  sa  vo- 
lada lírica  per  la  narració,  no  dexa  de  sorpéndrens.  Desde 
les  escenes  senzilles  dels  camperols  mallorquins  fins  al 
épich  récit  de  les  crueltats  del  rey  en  Pere,  sa  nova  lira 
produheix  totes  les  notes,  vibrants  y  pures,  mas  no  falta 
qui  anyora  aquelles  altres  d'  una  puresa  encara  més  ex- 
celsa,  les  del  citat  Pi,  de  Joventut,  de  U  Harpa,  de  Demunt 
r  altura,  de\  Temporal,  àtX  Epitafi  y  2Au es  poesies  que 
axecan  lo  nom  del  poeta  mallorquí  entre  los  primers  de  la 
nostra  terra. 

D'  altres  autors  com  en  Guanyabens  ab  ses  Alades,  en 
Massó  y  Torrents  ab  sa  Fada,  lo  nou  poeta  Mossèn  Taulet 
ab  sa  primera  part  del  poema  Los  Catalàunichs,  un  autor 
jove  en  Burgas,  ab  unes  Intimes  vulgars  y  alguns  nous 
poetes  valencians  ab  ses  coleccions  primerenques  nos  de- 
mostran  ben  clar  que  la  poesia  no  es  morta  per  més  de  que 
canten  ses  absoltes  la  gent  de  negocis...  Mas  ella  triomfa 
d'  aquests  enemichs,  y  una  vegada  al  any  s'  adorna  à  son 
gust  dintre  lo  temple  mateix  de  Mercuri  y  entre  flors,  ta- 
4 


—  5o  — 
pissos  y  banderes  catalanes  regracía  satisfeta  à  sos  adora- 
dors... Lo  tomo  de\s  Jochs  Florals  d'  enguany  nos  dona 
una  sòlida  fermança  de  que  la  festa  poètica  es  encara  viva 
y  vigorosa. 

Los  prosistes  han  produhit  molf  y  bó.  Llevat  d'  en  Nar- 
cís Oller  (qüi  ha  publicat  la  hermosa  colecció  Figura  y  pai- 
satge) autor  de  fama  indiscutible,  tots  los  demés  son  jóvens 
y  casi  nous  en  lo  camp  de  les  lletres.  Com  à  nou  tenim  en- 
cara, sobre  tol  per  ses  tendències,  à  en  Santiago  Russinyol, 
autor  de  les  Oracions  en  lo  que  s*  hi  veu  esmersat  molt  art 
de  refinament  que  per  axó  no  ha  fet  oblidar  lo  sentiment 
expontani  d'  alguns  quadrets  d'  Anant  pel  mon.  Autors 
nous,  de  grans  esperances  son'en  Alexandre  de  Riquer  y  1' 
Enrich  de  Fuentes,  los  dos  de  fesomia  ben  diferenta  en  son 
estil  encara  que  los  unesca  la  nota  comuna  d'  afició  à  la 
literatura  íntima;  mas  en  Riquer  en  Quan  Jo  era  noy  pre- 
fereix explicar  sos  recorts  d'  infantesa  passada  à  montanya 
y  en  Fuentes  (Prosa)  compta  més  aviat  ses  intimitats  de 
amor;  mas  en  lo  procediment  se  distingeix  del  primer  en 
que  té  un  llenguatge  més  gràfich  y  més  lliure,  ell  veu  les 
coses  sense  lo  vel  púdich  que  devegades  encara  les  idea- 
lisa  y  fà  més  belles.  Un  altre  prosista  nou  es  en  Francisco 
Maspons  Anglasell  qui  en  ses  Instantàneas  no  'ns  ha  donat 
encara  lot  lo  bó  que  tenim  dret  à  esperar  de  son  talent.  Per 
últim  nos  ha  arribat  de  Mallorca  una  original  obra  literària 
de  Mossèn  Antoni  A\cover  (Jordi  des  Reco).  Ses  Rondayes 
mallorquines,  obra  folklòrica  y  literària  al  mateix  temps, 
estan  escrites  moll  garbosamenl,  plenes  à  desdir  de  frases 
populars  y  paraules  sols  usades  à  Mallorca,  per  lo  que  no 
es  estrany  que  en  aquella  Illa  germana  sian  celebrades  per 
•la  gent  entesa  y  la  profana. 

Si  juntàm  à  aquestes  produccions  lo  sens  fi  d'  arlicles  li- 
teraris escampats  per  la  prempsa  catalana,  V  esforç  desgra- 
ciadament poch  ajudat  de  la  malhaurada  Revista  de  Cata- 
lunya, la  ben  pensada  Gramàtica  Catalana  del  senyor  Ferrer 
y  Carriò  y  algunes  notables  obres  dramàtiques  dels  mi- 
llors autors,  tindrem  un  inventari  aproximat  de  lo  més 
meritori  que  ha  produhit  aquest  any  la  nostra  literatura. 


—  5i  — 
Com  se  veu  no  es  un  any  perdut  pel  renaxemeni  literari 
de  Catalunya.  Y  ja  s' anuncia  un  floret  de  llibres  que  fan  es- 
perar un  esclat  igual  ó  millor  per  I'  any  vinent. 

E.  MoLiNÉ  Y  Brases. 


LO  RAIG  DE  SOL  Y  LO  PERESÓS 


APÓLECH 

Un  raig  de  sol  entrava 

per  la  escletxeta  d'  un  finestró 

y  amoroset  besava 

lo  front  d'  un  pobre  treballador. 

Ab  pipelleig  d'  estrella 

la  brinza  hermosa  de  sol  naxent, 

fregantlo  à  cau  d'  orella: 

— Alçat,  li  deya,  ben  amatent. 

Llevat,  que  ja  es  gran  dia 
tothom  trasieja  dins  la  ciutat 
y  Ms  comparats  à  la  masia 
ja  fà  estoneta  que  han  esmorzat. 

— A  mi  tant  se  me  'n  dona, 
respon  lo  mandra  tot  ensopit, 
la  matinada  es  bona 
pera  passaria  dintre  del  llit. — 

Y  *l  raig  de  sol  obrintse 
com  un  gran  vano  tot  irisat, 
esbandintse,  esbandintse, 
omple  la  cambra  de  claredat. 

Y  diu  ab  falaguera 

veu  que  dexonda  tot  ser  vivent: 
— Ma  llum  es  missatgera 
de  r  alegria,  del  moviment, 


—   52   — 

Del  treball  que  es  la  vida 

jo  só  pels  hómens  1'  heralt  joyós; 

alçat  d'  una  embrandida 

que  '1  lelé  espera  lot  silenciós. 

Frissa  la  llençadora 
que  de  no  corre  s'  ha  rovellat 
y  '1  seu  tric-lrac  s'  anyora 
de  no  sentirio  tot  lo  veynat. — 

Y  en  açó  llambregava 
ab  més  vivesa  lo  raig  de  sol 
y  '1  dropo  s'  hi  tombava 
tot  estirantse  sota  '1  llençol. 

Més  tart,  quan  la  maynada 
tota  plorosa  demana  pa, 
de  sol  una  guinyada 
mostrant  la  taula  núa  y  pelada 
diu  ab  tristesa:  «fills  no  n'  hi  hà» 

Jaume  Collell,  Pvre. 


Sempre  vé  1'  adversitat 
quan  lo  goig  ompla  la  vida, 
y  es  que  sempre  la  Desgracia 
dorm  al  costat  de  la  ditxa, 
y  la  desperta  de  sopte, 
r  agitació  de  la  brisa, 
lo  vol  d'  un  aucell  que  passa, 
lo  refrech  d'  una  caricia, 
una  rosa  que  's  desfulla, 
1'  ayre  d'  una  cançó  antiga, 
la  vibració  d'  un  recort, 
la  sombra  d'  una  mentida. 

quan  la  Ventura  s'  adorm 
jà  despertarse,  que  triga...! 

S.  Trullol  y  Plana. 


-53- 

LA    MUSICA   A  BARCELONA  EN    1897 


Ja  fa  algun  temps  que  la  música  seria  se  desenrotlla  à 
Barcelona  ab  vigorosa  empenta.  Qui  se  recorde  d'  una  dot- 
zena d'  anys  enrera  y  compare  1'  estat  de  la  cultura  musi- 
cal de  nostre  poble  allavores,  ab  los  conexements  gens  vul- 
gars y  ab  los  refinaments  de  gust  avuy  demostrats  per  bona 
part  del  nostre  públich,  haurà  de  confessar  que  Barcelona 
haavençat  molt  pel  camí  del  art  musical  més  de  debò. 

La  inteligencia  y  lo  gust  musical  del  públich  de  la  que 
s'  anomenava  la  /Harmònica  Barcelona  estavan  reclosos  en 
lo  quint  pis  del  Liceu  les  nits  d'  òpera  y  en  lo  teatre  del 
Tívoli  les  matinades  dels  concerts  Clavé:  un  públich  que 
sabia  ja  de  cor  totes  les  òperes  de  la  velluria  y  que  anava  al 
teatre  no  més  que  pera  entussiasmarse  ab  lo  tenor  y  la  tiple 
ò  pera  reventarlosà  la  més  petita  noia  desafinada,  y  altre 
públich  que  plé  de  bona  fé  y  d'  eniussiasme  seguia  ab  ve- 
neració commovedora  lesderreres  despulles  dels  choros  de 
en  Clavé. 

Avuy  aquells  públichs  s'  han  convertit,  per  una  banda, 
en  lo  públich  dels  Concerts  Nicolau  que  no  se  recorda  ja 
del  tenor,  que  aplaudeix  y  aclama  toies  les  nou  sinfonies  do 
Beethoven,  y  que  sent  fondament,  ab  un  fervor  que  dexà 
maravellais  als  músichs  extrangers,  totes  les  grandeses  del 
Tristan,  del  Anell  del  Nibelung  y  dels  Mestres  Cantors  de 
Wagner;  y,  per  altra  banda,  en  lo  públich  del  «Orfeó  Ca- 
talà» que  s'  extasia  davant  la  obra  magna  de  la  resurrecció 
de  la  Polifonia  clàssica  dels  Palestrina  y  dels  Victoria  pro- 
clamada per  en  Lluí::  Millet,  y  segueix  ab  crexent  interès 
la  glorificació  de  la  música  popular  catalana  portada  à  cap 
per  lo  mateix  Millel,  per  en  Morera,  en  Vives,  I'  Alió... 

A  Nicolau  y  à  Millet  se  deu,  donchs,  en  part  principa- 
líssima  aquest  gran  avenç  de  la  cultura  musical  de  nostre 
públich.  Ab  son  talent  sólit  y  ab  son  gust  exquisit,  tant 
com  ab  sa  perseverancia  y  ab  sa  may  prou  alabada  abnega- 


-  54- 
ció,  han  fet  y  fan  un  y  altre  per  la  música  seria  à  Barcelona 
lo  que  no  tothom  los  hi  agraheix  com  es  degut.  No  té  res 
d'  estrany,  per  consegüent,  que,  al  tractar  de  la  música 
més  rellevant  feta  à  Barcelona  1'  any  1897  s"  haja  de  parlar 
de  Nicolau  y  de  Millet  més  que  de  ningú. 

Ja  venia  del  Novembre  de  1896  aquella  famosa  Quinta 
Sèrie  dels  Concerts  Nicolau,  la  de  les  festes  matinals  del 
Teatre  de  Novetats,  que  va  allargarse  fins  al  mes  de 
Març  de  1897.  En  los  setze  concerts  d'  aquesta  sèrie  van 
donarse  ab  èxit  extraordinari  totes  les  nou  sinfoníes  de 
Beethoven,  ab  una  audició  de  les  Primera,  Segona,  Quarta 
y  Quinta,  dues  de  les  Tercera,  Sexta  y  Séptima,  tres  de  la 
Octava  y  quatre  de  la  Novena.  Sembla  que  ab  axó  n'  hauria 
tingut  prou  à  tot  arreu  qualsevol  altre  pera  descansar  un 
quant  temps,  donchs  l'infatigable  Nicolau  se  presentava 
novament  ab  la  seva  benemèrita  orquesta  en  lo  Teatre  Lí- 
rich  la  matexa  immediata  Primavera,  pera  donar  la  Sexta 
Sèrie  de  sos  concerts  que  foren  cinch,  comptant,  en  dos  de 
ells,  ab  lo  concurs  de  la  pianista  senyoreta  Rigalt.  Los  re- 
corts  més  vius  d'  aquesta  sèrie  son:  lo  de  La  Batalla  de 
Vitòria  de  Beethoven  per  pura  curiositat;  lo  de  la  Sinfonla 
en  Ré  de  Cessar  Franck  per  son  gran  valer  artístich;  y  lo 
del  Final  de  la  Novena  Sinfonia  de  Beethoven,  ab  la  part 
de  chors  arreglada  pera  orquesta,  per  la  gran  explosió  de 
entussiasme  que  en  lo  públich  va  promoure. 

En  la  temporada  de  Tardor  tornava  Nicolau  al  Teatre 
Lírich  pera  donarnos  la  seva  Séptima  Sèrie  de  concerts  que 
va  ser  desenrotllada  en  sis  sessions.  La  clau  mestra  de  les 
tres  primeres  va  ser  la  Novena  Sinfonia  complerta;  la  de 
les  tres  últimes  va  ser  la  presentació  del  celebrat  composi- 
tor y  director  alemany  Richart  Strauss.  Los  poemes  sinfó- 
nichs  Don  Juan  y  Mort  y  Transfiguració  d' aquest  músich, 
lo  mateix  que  los  dos  preludis  de  la  seva  òpera  Guntram 
van  agradar  extraordinàriament,  sobretot  lo  Don  Juan  que 
va  valdré  à  Strauss  un  gran  triomf  y  va  demostrar,  per  al- 
tra banda,  que  quan  la  música  més  nova — diguemne  més 
modernista — es  música  de  debò,  sòlida  y  seria,  lo  públich 
s'  agafa  à  ella  tant  de  valent  com  à  les  sinfoníes  de  Beetho* 


—  55  — 
ven  ó  à  les  grans  peces  de  Wagner.  Tant  se  val  que  siga  de 
ara  com  de  fà  cent  anys;  lo  mateix  hi  fa  que  tinga  aquestes 
tendències  que  aquelles  altres;  la  qüestió  es  que  estiga  bé. 

Lo  diumenge  de  Passió  va  oferirnos  Millet  en  lo  Teatre 
Lírich  una  seleciíssima  festa  d'art  choral  religiós.  L' «Orfeó 
Català»  va  solidar  en  tal  diada  lo  ja  molt  bon  nom  que 
abans  havia  adquirit.  La  missa  0  quam  gloriosum  de  Vic- 
toria, chorals  de  Bach,  peces  de  Mozart,  Berlioz  y  Brudieu» 
y  molts  responsoris  de  Palestrina  y  de  Victoria  íormavan 
lo  programa.  No  s'  ha  de  dir  res  més.  La  impresió  que 
aquesta  sessió  musical  va  fer  al  públich  es  de  les  més  series 
que  aquí  s'  han  experimental. 

Al  venir  1'  estiu  va  fer  1'  «Orfeó  Català»  una  excursió  à 
Masnou,  la  vila  de  son  director  Lluís  Millel,  ahon  donà 
una  de  ses  festes  musicals  més  memorables,  y  allí  se  vege- 
ren  tols  glorificats  per  un  poble  agrahit  y  eniussiasia.  Una 
part  de  música  popular  catalana,  altra  de  música  religiosa 
del  segle  xvi,  y  la  tercera  de  música  moderna,  desde  Clavé 
fins  à  Cessar  Franck,  formavan  lo  programa  de  la  festa, 
com  à  expressiva  mostra  dels  tres  grans  amors  del  «Orfeó.» 
En  aquesta  festa  de  Masnou  va  ser  estrenada  ab  molt  èxit 
la  cantata  La  Bandera  Catalana  del  mestre  García  Robles. 

Lo  dia  de  la  festa  tradicional  de  la  Mare  de  Deu  de 
Montserrat  anà  1'  «Orfeó  Català»  à  Sabadell  à  cantar  en  la 
església  de  Sant  Feliu  la  gran  missa  de  Palestrina  dita  del 
Papa  Marcelo.  Totes  les  tres  seccions  del  «Orfeó,»  la  de 
senyoretes,  la  d'  hómens  y  la  de  noys,  en  nombre  total  de 
i5o  cantants  van  aplegarse  al  chor  de  la  església.  L'  efecte 
produhii  en  lo  temple  de  Deu  per  les  celestials  armoníes 
de  Palestrina  es  imponderable.  No  hi  ha  paraules  pera  ex- 
pressar la  intensitat  de  la  emoció  experimentada  pels  qui 
tinguérem  la  sort  de  serhi  à  n'  aquesta  festa  de  memòria 
perdurable. 

Lo  coronament  de  la  hermosa  campanya  d'  enguany  del 
«Orfeó  Català»  ha  sigut  1'  assistència  al  Concurs  Interna- 
cional d'  Orfeons  de  Niça,  del  qual  n'  ha  tornat,  no  sols 
ab  la  glòria  de  tres  premis,  un  d'  ells  lo  capdal,  concedits 
per  unanimitat,  y  ab  un  diploma  honorífich  per  en  Millet, 


—  56  — 
sinó  ab  la  satistacció  de  sentirse  frenéticament  aplaudit 
fora  de  casa,  y  d'  haver  fet  conéxer  y  admirar  als  músichs 
extrangers  los  cants  immortals  del  nostre  Clavé. 

Una  de  les  notes  musicals  més  interessants  del  any  1897 
ha  sigut  r  estreno  à  Sitges,  à  mitjans  de  Febrer,  de  la  òpera 
en  un  acte  del  mestre  Morera  titolada  La  Fada,  no  sols 
per  tractarse  d' una  obra  purament  catalana,  inspirada  en 
nostres  cants  populars,  sinó  per  la  significació  modernista 
de  son  autor,  de  qual  talent  artístich  tothom  n'  espera  grans 
coses.  Los  qui  van  assistir  à  n'  aquella  festa  diuen  que, 
en  les  condicions  en  que  va  haver  de  donarse,  ningú  va 
poder  ferse  ben  bé  càrrech  de  la  vàlua  de  la  òpera  del 
mestre  Morera.  S'  esperava  un'  altra  audició  en  millors 
condicions  à  Barcelona,  però  no  s'  ha  donat,  quedant  tot- 
hom ab  ganes  d'  aplaudiria,  com  ha  aplaudit  tothom  los 
concerts  donats  per  lo  mateix  Morera  ab  son  chor  «Cata- 
lunya Nova.» 

Al  Liceu  s'  ha  estrenat  aquest  any  una  òpera  de  les  que 
valen  la  pena  de  pariarne:  la  Sansón  y  Dalila  de  Saint 
Saens,  obra  de  bona  lley,  d'  un  valer  musical  efectiu  in- 
discutible, bo  públich  la  comprengué  desseguida  y  1'  aplau- 
dí molt,  com  se  mereix.  Y,  fora  d'  ella,  res  més  s'  ha  fet 
aquest  any  al  Liceu  que  valga  la  pena  de  recordarsen. 

En  lo  Teatre  Lírich  han  tocat  aquest  any  alguns  con- 
certistes notables  essent  tots  ells  molt  aplaudits:  Sarasate 
qui  va  donarnos  dues  ó  tres  de  ses  sessions  sempre  memo- 
rables; lo  nostre  estimat  Vidiella  à  qui  deu  Barcelona  lo 
conéxer  la  derrera  obra  de  Saint  Saens,  lo  Gran  Concert 
pera  piano,  de  gran  valer  artístich;  lo  jove  violinista  Ma- 
nent  y  lo  pianista  Malats. 

En  les  sales  de  música  respectives  han  donat  també  sos 
habituals  concerts  la  «Associació  Musical,»  la  Institució 
Catalana  de  Música»  y  la  «Societat  Filarmónica»  ab  gran 
satisfacció  dels  veritables  aficionats  à  la  música  seria. 

Y  veus  aquí  tot  lo  més  rellevant  de  que  me  recordo  de  la 
anyada  musical  de  1897. 

E.    SUNYOL. 


-57- 

L'  ADÉU   DEL  SOLDAT 


Diuen  que  la  lley  ho  mana, 
diuen  que  la  Pàtria  ho  vol, 
perquè  hon  và  'I  lleó  espanyol 
hi  va  la  honra  catalana. 

Y  haig  de  dexà  aquesta  terra... 
y  haig  de  partir  allà  lluny 

ab  r  arma  homeyera  al  puny, 
à  engrexà  'Is  corbs  de  la  guerra! 

Adéu,  donchs,  quants  de  ma  vida 
la  infantesa  heu  alegrat; 
me  'n  vaig  sens  odi  al  combat, 
me  'n  vaig  sens  fé  en  qui  m'  hi  crida. 

Y  es  tan  forta  !a  recança 
que  sento  al  partir  d'  aquí, 

que  '1  que  es  de  la  Pàtria,  en  mi 
no  'n  vé  mes  que  1'  anyorança. 

Mas,  ^qué  dich  si  fins  tal  volta 
se  m' inculpe  de  traydó!... 
jsort  que  soch  carn  de  canó, 
à  qui  ningú  se  1'  escolta! 

Terra  que  m'  has  dat  fins  ara 
bons  esplets,  goig  y  salut; 
casal  dels  avis  volgut; 
fossar  ahon  jau  mon  pare. 

Tu  que  en  lo  mon  al  posarme 
m'  omplías  à  bessà,  'I  cor, 
de  aquell  tendríssim  amor 
del  que  may  tinch  d'  oblidarme. 


—  58  — 
Y  tu,  galana  poncella 
quin  nom  es  pels  llavis  mel, 
de  ma  venturança  estel 
que  negre  fat  emmantella. 

Amiguets  que  compartireu 
ab  nu,  aplechs,  jochs  y  cançons; 
vosaltres,  festius  moxons 
que  tants  cops  me  pertenireu. 

Alberes  en  quina  escorça 
tants  mots  gravi:  Font  de  Tort... 
Vallensana,  d'  hon  la  sort 
m'  arrenca  avuy,  à  la  força. 

Adéu,  y  axis  lo  Cel  vulla 
no  siga  per  sempre  més, 
me  'n  vaig  com  si  '1  cor  llencés 
en  lo  plor  que  mos  ulls  mulla. 

Adéu,  y  si  allí  hon  m'  engegan, 
lloch  en  lo  que  ningú  entén 
ma  llengua,  ni  com  jo  sent, 
ni  per  qui  jo  prego,  pregan; 

Si  allí  una  bala  traydora 
en  mes  entranyes  ferís, 
ó  bé  mes  sanchs  destruís 
la  febre  del  qui  s' anyora. 

Perdut  en  la  pampa  brava, 
sepultat  al  Hospital, 
ferit,  presoner,  malalt... 
ma  pobra  existència  acaba; 

En  r  ànsia  de  V  agonia 
serà  mon  únich  conhort, 
lo  dolç,  lo  tendre  recort 
de  la  Terra  en  que  naxía. 


-  59- 
Dels  qui  per  mi  un  Pare  nostre 
al  rosari  afegiran, 
les  llàgrimes  axugani 
que  senten  lliscar  pel  rostre. 

Y  sab  Deu  si  jo  creyentho 
axis,  no  mori  tant  sol, 
servintme  de  amich  consol 
pensar  que  algú  sent  com  sento. 

Per  ells  la  oració  derrera 
de  mos  llavis  brollarà; 
mon  cos  podrà  allí  restà: 
aquí  mon  ànima  entera! 

Aquí  hon  me  cridan  à  1'  hora 
terra,  cel,  1'  ayre  y  lo  pà, 
que  havent  nascut  català, 
català  dech  ésse  y  fora. 

Y  del  agre  de  la  terra 
acanyat  pel  mancament, 
moriré  d'  anyorament, 
si  no  moro  de  la  guerra. 

Adéu,  quants  m'  heu  estimat!... 
Adéu,  terra  catalana!... 
jVetlléu  per  tots.  Sobirana 
Princesa  de  Montserrat!   . 

Francesch  Ubach  y  Vinyeta, 


Tant  com  tindràs  ardits,  tindràs  amichs;  acabats  los  ardits, 
adéu  amichs. 

Casa  per  ton  geure,  vinya  per  ton  beure,  y  terra  tota  la  que 
tu  pugas  veure. 

A  fat  y  à  mal  fat,  ajúdathi  la  meytat. 


—  6o 


LA  CATEDRAL  DE   BARCELONA 


iQuantes  volies  s'  ha  parlat  d'  aquexa  esplèndida  joya  de 
nostra  comtal  corona!  Mas  ab  tot  y  quant  s'  ha  dit,  enca- 
ra no  n'  hi  ha  prou  pera  alabar  ses  belleses  ni  pera  fer  com- 
pendre  à  nostre  poble  tot  lo  que  exa  Catedral  significa  din- 
tre la  historia  pàtria.  Catedral  tenen  Tarragona  y  Tortosa, 
Vich  y  Girona,  Urgell  y  Lleyda;  antigues  y  magnifiques  les 
tenen  algunes  d'  aquexes  ciutats,  mas  cap  d'  elles  podria 
apellidarsa  Catedral  «lo  Temple  de  la  Pàtria»,  com  ab  rahó 
pot  apellidar  Barcelona  à  la  seua.  Perquè  à  nostre  enten- 
dre la  Catedral  barcelonina  es  lo  símbol  y  la  personificació 
més  justa  que  pot  trobarse,  "d'  aquell  antich  poble  català 
que  va  bastiria,  si  anàm  à  mirar  no  sols  à  la  actual  sinó  à  la 
anterior,  romànica,  de  la  que  ne  restan  encara  mostres  im- 
portantíssimes,  com  la  coneguda  portalada  que  dona  sorti- 
da als  claustres. 

En  efecte:  nasqué  la  Catedral  romànica  esplendorosa  y 
augusta,  lo  dia  que  quedà  constituïda  nostra  nacionalitat 
independent  y  perfecta,  romput  lo  jou  dels  alarbs  y  lo  pro- 
tectorat dels  franchs,  no  menys  que  abolit  lo  Dret  gótich, 
que  en  aquells  matexos  dies  se  substituïa  ab  lo  maravellós 
códich  de  nostres  Usatges,  lo  primer  que  vegé  la  Edat  Mitja 
y  fou  copiat  després  per  nacions  poderoses.  Lo  dia  que 
Ramon  Berenguer  loVell  pogué  dirse  Rey  y  pare  de  la  na- 
ció catalana,  la  Catedral  romànica  simbolisà  son  regnat, 
axecantse  per  les  soles  forces  de  son  poble  sens  patronat  ni 
ajuda  de  Reys  toledans  ni  francesos. 

Anà  crexent  nostra  nació  arribant  à  posar  ses  fronteres 
èn  Oriola  y  Mallorca;  arrodoní  sos  dominis  prenent  forma 
definitiva;  ses  aris,  ses  lletres,  ses  indústries  sentiren  I'  alé 
vivificador  del  gran  Rey,  del  alí  en  Jaume;  la  nació  se  vegé 
coronada  de  esplèndida  diadema  ab  sa  matexa  sanch  con- 
querida, se  sentí  forta,  gloriosa:  fou  menester  que  un  mo- 
nument perpetual  recordàs  à  sos  fills  tanta  glòria,  y  llavors 


—  6i  — 
lo  poble  català,  estojanl  la  Catedral  romànica  dintre  lo  clos 
de  la  nova,  mostrà  à  les  nacions  admirades  quant  havia 
crescut  son  poder  y  sa  grandesa,  y  axecà  la  gegant  mole  de 
aqueix  sumptuósedifici,  que  en  la  severitat  de  ses  línies,  en 
la  sobrietat  de  ses  gales  y  en  la  grandiositat  y  armonía  del 
conjunt,  fos  personificació  eloqüent  del  caràcter  sobri  y 
armónich  y,  sens  ésser  fastuós,  magnífich,  del  poble  que 
lo  axecà. 

Mas  jayl  les  nacions  com  la  mar,  tenen  ses  minves  y  cal- 
mes: arribades  al  cim  de  la  glòria,  se  hi  sostenen  un  temps 
y  començan  després  la  baxada;  lo  poble  català  no  s'  eximí 
d'  exa  lley;  axis  es  que  un  cop  arribat  à  la  plenitut  de  sa 
glòria  ab  les  conquestes  de  Itàlia  y  la  epopeya  de  Grècia, 
començà  à  declinar  à  la  posta  y  à  ennuvoiarse  sa  glòria  a! 
devallar  al  sepulcre  lo  Rey  últim  de  sa  niçaga,  de  nom  lo 
Rey  en  Martí. 

Nostra  Catedral  retratà  desseguida  lo  estat  decaygut  de 
nostra  nació  malhaurada;  vegé  pararse  ses  obres  y  desapa- 
réxer  lo  ingeni  que  havia  sostingut  per  los  segles  la  mages- 
tat  de  la  fàbrica,  y  si  bé,  per  un  moment  en  temps  del  Pa- 
triarca Sapera,  tornà  à  brillar  com  la  Pàtria,  y  pogué  acabar 
lo  traschor  y  algunes  obres  del  claustre,  à  la  mort  del  gran 
Patriarca,  decaygut  y  postrat  ja  del  tot  lo  esperit  de  Cata- 
lunya, quedà  la  Catedral,  sens  acabar  son  cimbori  ni  safat- 
xada  ni  claustres,  envolcallada  ab  mantell  de  negra  y  fon- 
da tristesa  per  anys  y  més  anys  que  fan  segles. 

Lo  cèlebre  bisbe  d'  Elna,  després  cardenal  Margarit,  co- 
negut per  lo  Geronf,  entonava  en  les  últimes  Corts  celebra- 
des en  nostra  Catedral,  in  domo  libraria,  la  elegia  de  la  Pas- 
sió que  era  ensemps  la  elegia  d'  exa  església: 

... — Aquest  poble  de  Cathalunya  stant  devant  la  vostra 
Magestat  trist  e  quasi  plorós,  spera  oir  de  vos  qué  es  aquesta 
tristor,  e  respondraus  que  no  es  sens  causa,  car  dir  que 
aquesta  es  aquella  tan  benaventurada  gloriosa  e  fidelíssima 
nació  de  Cathalunya  qui  per  lo  passat  era  temuda  per  les 
terres  y  les  mars.  Aquella  qui  ab  sa  feel  e  valent  spasa  ha 
dilatat  lo  Imperi  e  Senyoria  à  la  Casa  de  Aragó.  Aquella 
conquistadora  de  les  ylles  Balears  e  Regnes  de  Maylorques 


-    62   — 

e  de  Valencià,  llençats  los  enemichs  de  la  fe  cristiana. 
Aquella  Cathalunya  qui  ha  conquistades  aquelles  grans 
ylles  de  Itàlia,  Sicilià  e  Sardenya.  Aquella  qui  aquella  ve- 
lustíssima  e  famosíssima  Athenes  dont  es  exida  tota  la  ele- 
gància, eloqüència  e  doctrina  dels  Grechs;  e  aquella  Neo- 
patria,  havia  convertides  en  sa  Ilenga  cathalana.  Aquella 
Cathalunya  qui  diversos  Reys  vehins  de  França  e  Spanya 
e  altres  ha  rots,  fugats,  e  perseguits  e  mesos  à  total  ester- 
mini.  Aquella  Cathalunya  qui  sots  Rey  en  Pere,  llavors 
regnant,  se  es  deífesa  contra  tots  los  prínceps  del  món  cris- 
tians e  moros,  los  quals  tots  li  foren  enemichs.  Per  los 
quals  e  altres  singulars  mèrits  que  comptar  seria  superflui- 
lat,  aquell  bon  Rey  en  Martí  en  la  Cort  de  Barchinona  co- 
ronà la  dita  nació  e  li  apropià  per  les  sues  singulars  fideli- 
tats aquell  dit  del  Salmiste: — Gloriosa  dicta  suní  de  te  Ca- 
thalonia.  Ara,  Senyor  molt  excellent,  es  totalment  arruyna- 
da  e  perduda.» — 

Si  encara  mancàs  alguna  esterior  íjsemblança  pera  com- 
pletar lo  proposat  paralelisme,  bastaria  esmentar  com  al  re- 
naxement  del  poble  català  respon  la  nostra  Basílica  rena- 
xent  també  à  sa  manera,  y  reflectint  ab  fidelitat  innegable 
en  les  obres  noves  lo  caràcter  y  fesomia  de  la  nova  Cata- 
lunya, tan  diferent  d'  aquella  que  plorava  lo  Cardenal 
Margarit,  com  ho  son  dintre  son  respectiu  ordre  les  gran- 
dioses obres  antigues,  glòria  del  segle  catorze  y  les  mes- 
quines modernes,  mirall  de  nostres  temps  trists. 

Temple  de  la  Pàtria  nostra  Seu,  mentres  la  Pàtria  tin- 
gué personalitat  pròpia,  gosà  ab  sos  goigs  y  plorà  ab  ses 
penes,  resplandí  ab  ses  glòries  y  s'  enlletgí  ab  ses  misèries: 
aquí  venían  nostres  Reys,  aquí  nostres  Concellers,  aquí 
nostra  Noblesa,  aquí  s'  entonava  lo  Te  Deum  per  les  famo- 
ses victòries  que  duyan  als  quatre  vents  lo  nom  de  Catalu- 
nya; aquí  lo  poble  plorava  la  mort  de  sos  Comtes  y  Prín- 
ceps, ja  que  may  tingué  que  plorar  grans  derrotes.  Mas 
quan  la  Pàtria  catalana  passà  à  ésser  una  regió  més  de  la 
península  ibèrica,  nostra  Catedral  passà  à  ésser  un  temple 
més  de  la  gran  Església  espanyola.  Res  de  vida  pròpia,  res 
de  independència  ni  caràcter:  lo  Centralisme  ha  acabat  de 


-63- 
sofocarlo.  Ara  la  Catedral  es  un  gran  temple  als  ulls  del 
artista,  mas  no  parla  al  cor  dels  fills  de  Galalunya  com  al- 
gun temps  parlava.  En  sa  tribuna  reyal  ja  no  hi  surt  un 
rey  Martí;  en  son  presbiteri  ja  no  hi  seuen  Concellers;  en 
sa  trona  poques  vegades  se  hi  sent  la  llengua  de  la  terra  que 
honraren  St.  Vicents  y  Benet  xiii  y  lo  Papa  sisè  Alexandre; 
per  açó  va  cayent  en  lo  oblit  del  poble,  d' aquell  poble  qui 
abans  la  omplia  y  axecà  ses  arcades  y  columnes.  ^Qui  lo 
veurà  altre  cop  tornat  à  sa  antigua  vida.'' 

Si  la  Catedral  es  lo  símbol  y  la  personificació  de  la  Pà- 
tria; si  la  historia  de  la  una  es  la  de  1'  altra,  nostra  Església 
nacional  no  s'  axocarà  fins  que  Catalunya  recobre  sa  feso- 
mia antigua,  son  antich  caràcter.  Mentres  Catalunya  (obli- 
dada de  sa  historia,  entregada  à  mans  de  polítichs  sens 
conciencia  ni  noblesa)  no  gire  los  ulls  à  son  passat  y  abra- 
çantse  al  arbre  de  ses  tradicions,  no  invoque  lo  nom  altís- 
sim del  Deu  que  1'  axecà  un  dia  al  pinacle  de  la  glòria,  no 
veurem  à  la  nostra  Catedral  recobrar  sa  antigua  y  brillant 
grandesa,  y  haurem  de  rodar  per  ella  humits  los  ulls  y  més 
encara  lo  cor  per  la  tristesa,  vivint  sols  dels  recorts  que 
guarda  y  representa  aqueix  monument  insigne  y  eloqüent 
executòria  de  nostra  antigua  y  famosa  grandesa  en  arts, 
armes  y  lletres. 

Gayeta  Soler,  Pvre. 


AMORS 

DEDICADA    A    LA    SENYORETA    BLANCA    MANAUT    Y    UYA 
I 

En  mitg  de  la  horta  de  vall  solíua 

veuse  una  vila  fresca  y  festíua 

com  les  floretes  del  Pirineu, 

y  en  mitg  de  sàizers,  com  niu  d'  alosa, 

apar  s'  amaga  masia  hermosa, 

hérmosa  y  blanca  com  floch  de  neu. 


-64~ 
Ja  "1  sol  no  daura  ab  sa  llum  pura 
lo  màs,  la  vilay  la  planura... 
que  ab  vel  de  núvols  se  va  amagant. 
No  's  veu  fogueres  en  la  masia, 
sols  negres  ombres,  sols  melangia 
jtot  sent  la  vetlla  de  Sant  Joan! 

Com  si  '1  vincles  sort  malastruga 
r  hereu  ses  llàgrimes  sovint  axuga 
tristes,  cohentes  com  son  pesar; 
son  pare  acota  lo  cap,  pensivol, 
la  mare  's  quexa  ab  tó  plorívol, 
r  avi  somica  prop  de  la  llar. 

Sols  una  nina  apar  festiva... 

ab  somrís  tendre  que  'Is  cors  cativa, 

bella  com  1'  àngel  dels  purs  amors 

surt  de  sa  cambra,  tan  ben  posada 

que  al  qui  la  mira  sembla  una  fada 

que  al  trench  de  1'  alba  surt  d'  entre  flors. 

— ^Per  qué  exes  llàgrimes  la  nit  derrera? — 

diu  ab  veu  pura,  tan  falaguera 

com  la  canturia  del  rossinyol; 

llavors  s'  acota,  als  pares  besa, 

al  avi  amoxa  ab  gran  tendresa 

vegent  per  ella  tant  desconsol. 

— Demà  enjoyada  de  llir  y  rosa 
seré  de  Cristo  la  pura  esposa, 
que  es  de  mon  ànima  '1  sol  ideal; 
^'donar  vos  reca  la  filla  amada 
per  viure  ab  Cristo  sempre  esposada, 
lluny  del  mefítich  llot  terrenal.?'.. 

Des  de  ma  celda  soliua  y  bella, 
com  lo  dolç  flayre  d'  una  poncella 
pujaran  sempre  mos  prechs  à  Deu; 


à 


—  65  -. 
diré  que  us  donga  vida  diixosa... 
^•r  espòs  no  escolta  '1  prech  de  la  esposa?, 
^•si  sou  ditxosos  qué  més  voleu?.. 

Des  de  aquella  hora,  la  nina  hermosa 
que  entre  cors  tristos  es  tan  ditxosa» 
pensa  y  sospira  per  son  amat. 
De  cop  lo  bronzo  sagrat  nuncía 
lo  toch  solemne  d'  Ave  Maria 
morent  son  eco  en  la  immensitat. 

II 

Ab  dits  de  plata  la  lluna  esquinsa 
la  negra  boyra  que  al  cel  s'  endinsa 
y  son  front  mostra  voltat  de  llum; 
com  may  la  plana  's  mostra  encisera 
hon  somriu  bella  la  primavera 
de  flors  vestida,  alenant  perfum. 

En  la  finestra  de  la  masia 
llavors  la  nina  1'  Amor  somia... 
jque  bell  deu  ésser  lo  somiar  seu! 
son  front  acota  en  test  de  roses 
que  apar  per  ella  se  son  descloses, 
ans  que  s'  allunye,  per  dirli  jAdéuI 

Arpes  de  1'  horta,  merles  y  aloses, 

no  assageu  ara  troves  meloses 

que  esgruna,  à  1'  alba,  vostre  bech  d'  or, 

no  despertesseu  la  hermosa  nina 

com  querub  bella,  vestal  divina 

que  à  Jesús  bada  son  verge  cor. 

Ses  rosses  trenes  1'  ayret  falaga 
que,  com  aucella,  prop  seu  divaga 
com  per  donarli  lo  derrer  bes; 
quan  en  ses  galtes  sent  I'  alenada 
la  nina  axeca  son  cap  torbada... 
al  entorn  mira...  mas  no  veu  res. 


—  66  — 
Ovira  en  1'  hona,  prop  seu,  fogueres 
que  son  per  ella  jayl  les  derreres 
que  en  nit  tan  bella  los  fadrins  fan... 
ja  no  engarlanda  porta  y  finestra 
ab  rams  de  roses  sa  blanca  destra, 
com  ans  solia,  per  Sant  Joan. 

La  nit  es  clara,  suau,  serena... 
les  nines  cullen  rams  de  verbena 
per  benehirla  de  bon  matí; 
propet  ovira  al  jovent  que  balla 
al  só  festívol  de  dolça  gralla, 
fentli  companya  lo  tamborí. 

Veu  com  punlejan  les  altres  nines, 
veu  com  voleyan  les  barretines 
al  entorn  sempre  dels  foguerals; 
visió  fantàstica  li  apar  la  dança 
que  ara  se  para,  que  ara  avança 
en  mitg  de  sàlzers  y  pomerals. 

Aqueix  bell  quadro  jcom  la  contrista! 
recorts  voleyan  davant  sa  vista 
com  papallones  voltant  la  flor; 
vergers  y  prades  hon  flors  cullía, 
la  església  y  poble  hon  missa  ohía, 
lo  mas  que  aymava  ab  tot  son  cor, 

la  blanca  hermita  de  la  Devesa 
que  tant  ornava  quan  pabordesa 
son  cor,  com  arpa,  batre  jay!  fan. 
Quan  al  màs  tornen  per  primavera 
les  orenetes  d'  ala  lleugera 
isols  à  la  nina  no  hi  trobaran! 

Y  muda  llàgrima  sa  galta  arrosa 
que  arreu  axuga  ab  mà  tremblosa, 
derrer  obsequi  que  paga  al  mon; 


-67- 
dintre  sa  cambra  se  fica  apresa 
y  en  lo  silenci  sospira  y  resa 
y  à  sa  pregaria  Jesús  respon... 

En  tant  ressonan  prop  seu,  en  1'  horta, 
cants  amorosos  que  '1  vent  li  porta 
voltats  de  flayre  que  hi  vessa  un  cor, 
axis  acaban: — Ma  hermosa  aymada, 
quan  en  lo  claustre  sías  tancada 
pensa  que  dexas  un  aymador. — 


III 


Quan  r  astre  rey  trespuntaen  la  montanya, 
y  aurèola  de  llum  cenyeix  a!  mon, 
la  veu  grave  y  suau  del  sagrat  bronzo 
•demana  à  n*  als  fidels  oracions. 

Y  la  brisa,  sa  dolça  missatgera, 
duu  en  ses  ales  lo  só  misteriós 
y  r  escampa  per  pobles  y  masies 
suptil,  volant  com  àngel  d'  oració. 

Lo  gall  la  sent  y  canta  en  la  masia, 
li  respon  des  1'  arbreda  '1  rossinyol, 
papallons  d'  ales  d'  or  y  satinades 
volatejan  cercant  quiscún  sa  flor. 

Les  nines  y  donzells  que  part  de  vespre 
cantavan  prop  del  mas  sos  bells  amors 
tot  fent  r  ayrosa  roda  de  sardana 
ó  guarnint  ab  floretes  sos  balcons, 

s'  endreçan,  com  esbart  de  caderneres 
que  's  desnían  bon  punt  trespunta  M  jorn, 
à  benehir  ses  toyes  en  la  església 
tots  à  r  hora,  com  feyan  altres  cops. 


—  68  — 
Dalt  del  convent  tritllejan  les  campanes 
com  solen  nunciar  festa  major, 
y  al  serhi  prop  sols  senten  sagrat  cànticb 
que  ab  les  notes  del  orga  se  confon. 

Les  nines  rumbejant  blanca  caputxa, 
los  donzells  descubrint  son  jove  front 
trepitjan  1'  humit  sol  de  1'  ampla  església 
lo  prech  als  llavis,  commoguts  los  cors. 

Y  dins  de  dins  veuse  guarnit  de  roses 
vessant  de  llum,  com  may,  V  altar  major, 
y  '1  sacerdot,  d'  incens  en  mitg  d'  un  núvol, 
fervent  endreça  à  Deu  ses  oracions. 

Tocant  al  presbiteri  hi  ha  una  nina 
que  garlanda  de  llirs  cenyeix  son  front; 
son  cos  es  vincladís  com  tendra  palma 
quan  V  ayret  del  matí  la  mitg  somou. 

Ab  sa  toca  de  verge  apar  un  somni, 

un  somni  de  querub  que  's  mostra  al  mon, 

rabejantse  en  onades  d'  armonía, 

voltat  de  llum  y  flayre  de  les  flors. 

Son  vel  es  trasparent,  com  glassa  fina, 
que  r  alé  de  sa  boca  mitg  somou, 
son  vel  es  blanch  com  sa  ànima  n'  es  pura, 
jque  es  bella  la  virtut  ací  en  lo  mon! 

Brillan  sos  ulls,  blavenchs  com  d'  esmeragdí 
com  brillan  los  estels  en  cel  hermós, 
ses  galtes  son  com  ram  d'  enceses  roses 
que  en  lo  fons  blanch  destacan  ses  colors; 

sos  llavis  com  magrana  mitg  oberta, 
com  nimbo  celestial  ses  trenes  d'  or, 
y  ses  mans,  com  la  neu  blanques,  sostenen, 
lo  llibre  confident  de  ses  amors. 


-69- 
Son  cor  enamorat,  com  de  coloma, 
bat  unísson  al  cor  de  son  espòs, 
ííayre  's  torna  I'  amor  sant  que  la  abrusa 
y  exa  flayre  del  cel  es  la  oració. 

De  sos  ulls  dolces  llàgrimes  rossolan 
com  goles  de  rosada  à  trench  de  jorn... 
es  que  'I  cor  beneheix  aquexa  aliança, 
es  lo  baptisme  d'  aquell  pur  amor. 

Y  mentre  eterna  fé  la  nina  jura 

y  accepta  à  Jesucrist  per  son  espòs 
apar  que  à  1'  orga  'Is  angelets  devallan 
cantant  epitalamis  tots  à  chor: 

Y  r  ambent  sadollat  de  dolça  aroma 
que  en  1'  altar  evaporan  rams  de  flors, 
apar  que  del  cel  baxa  grat  efluvi 

que  ubriaga  les  ànimes  d'  amor. 

Y  la  verge  s'  endreça  vers  lo  claustre 
com  cisne  que  ardit  creua  1'  estanyol; 
jque  deu  ser  pur  aquell  amor  d'  esposa 
quan  ni  's  gira  per  veure  més  lo  monl 

Llavors  un  crit  d*  angunia  indescriptible, 
un  crit  que  al  esberlarse  llença  'I  cor, 
un  ay  que  exhala  la  meytat  de  1'  ànima, 

Y  ampla  volta  del  temple  apar  somou. 

Es  d'  un  donzell  que  cau  plombat  en  terra 
ab  la  dreta  posada  sobre  *1  cor, 
ert,  tresuhat;  les  flors  que  ans  rumbejava 
cayguérenli  marcides  sobre  '1  front. 

Agustí  Puyol  Safont,  Pvre. 

Seminari  de  la  Seu  d'  Urgell,  21  Novembre  de  1897. 


—  70  ~ 
DE  QUAN  BARCELONA  INSTITUÍ  FESTA 

EN    LA    DIADA   DE    LA    PURÍSSIMA    CONCEPCIÓ 


Lo  dimars,  dia  13  de  Desembre  del  any  1390,  festivitat 
de  la  gloriosa  verge  Sta.  Llúcia,  fou  convocat  lo  Concell  de 
Cent  jurats  de  Barcelona  per  veu  de  pregó,  que,  en  dita 
ciutat  publicà  Ferrer  Vendrell,  correu  de  la  matexa.  So- 
lemnialment  congregat  en  la  casa  del  Concell,  segons  cos- 
tum antiquada,  s'  hi  aplegaren  los  venerables  Guillem  de 
Vallseca,  Guerau  des  Palauet,  Francesch  Terré  y  Arnau  des 
Torrent  concellers,  (dexanthi  d'  assistir  lo  conceller  Pere 
Ç*  Estrada)  y  ab  ells  gran  nombre  dels  hómens  del  con- 
cell. Era  la  primera  vegada  que  aquests  ciutadans  darre- 
rament elets  en  llurs  càrrechs  públichs,  hi  assistían.  Per 
quina  rahó  davant  de  tot  lo  Concell,  lo  veguer  Guillem  de 
St.  Climent,  en  nom  del  senyor  Rey,  los  hi  rebé  lo  jura- 
ment de  rúbrica  per  1'  exercici  de  llur  càrrech,  lo  qual  pres- 
taren ab  los  térmens  següents: 

Juren  los  Concellers  tenir  secret  Tot  ço  que  dit  et  ordonat 
serà  entre  ells  e  de  Consellar  be  et  leyalment  al  veguer  e  al 
batle  a  tot  lur  mellor  enteniment  a  feeltat  del  Sr.  Rey  axi  en 
mantenir  Justícia  com  en  mantenir  lo'i  priuilegis  vses  fran- 
queses et  gràcies  atorgades  per  lo  Sr.  Rey  e  per  ses  antece- 
ssors a  la  Ciutat  de  Barchinona. 

Fet  aquest  jurament  general,  los  Concellers  juraren  per 
los  Sants  Evangelis  tenir,  servar  y  fer  cumplir,  tots  los  ca- 
pítols continguts  en  cert  llibre  nomenat  Consueta  lo  qual 
començava /es  ordinacions  que  deuen  jurar  los  Consellers,  y 
bon  era  recopilat  tot  quant  atanyía  al  bon  regiment  de  la 
Ciutat. 

Après  se  trocaren  los  papers.  Considerantse  investits  de 
tota  llur  autoritat,  los  Concellers  passaren  à  rebre  lo  jura- 
ment que  degué  prestàrioshi  lo  Veguer,  y  que  fonch  fet  ab 
les  següents  paraules  textuals: 

Lonrat  en  Guillem  de  sent  climent  veguer  de  Barchinona 


—  71  — 
e  de  palles  Jura  als  sancts  quatre  euangelis  de  deu  en  poder 
dels  Consellers,  que  estarà  a  consell  delís  e  que  tendra  justí- 
cia per  son  poder  a  tots  axi  estranys  com  priuats  no  guar- 
dada amor  o  temor  del  senyor  Rey  e  que  obseruara  libertats 
priuilegis  pses  costums  franqueses  et  gràcies  atorgades  per 
lo  senyor  Rey  e  per  sos  antecessors  a  la  Ciutat  de  Barchino- 
na  e  que  no  ajustarà  parlament  general  sinó  de  Consell  dels 
dits  Consellers  e  special  manament  del  senyor  Rey,  saul  em- 
però en  totes  coses  senyoria  e  jurediccio  del  dit  senyor  Rey. 

Igual  jurament  prestà  als  Concellers  lo  subveguer,  Ferrer 
de  Marimon. 

Ferrer  de  Gualbes,  batlle  de  Barcelona  y  lo  sots-batlle 
Francesch  Costa,  juraren  servar  tot  quant  promès  havían 
en  lo  jurament  prestat  al  senyor  Rey. 

Francesch  Marquet  Sr.  de  la  casa  des  Crós,  y  Periconet 
d'  Usay,  juraren  servar  tot  lo  contingut  en  certs  capítols 
del  predit  llibre  nomenat  Consueta. 

Pere  de  Gitges,  clavari  de  Barcelona  jurà  servar  les  ordi- 
nacions  contingudes  en  los  folis  7  y  8  de  la  dita  Consueta 
referents  à  son  càrrech,  les  quals  començan:  ítem  lo  clauari 
de  la  Ciutat  cascun  any  après  que  Consellers  son  elets  deu  fer 
sagrament  e  homenatge  en  poder  de  Consellers  en  presencia 
del  Çoncell  de  C  Jurats  de  tenir  e  seruar  los  capitols següents. 
Primerament  que  ell  durant  la  dita  Çlauaria  no  regira  ne 
tindrà  companya  etc.  Acabat  qual  jurament  y  com  à  sub- 
gecte  à  la  autoritat  dels  Concellers,  los  prestà  homenatge 
de  boca  y  mans,  segons  prescriuen  Usaiges  de  Barcelona  y 
Constitucions  de  Catalunya. 

Lo  sindich  de  la  Ciutat  Pere  Dalmau  jurà  servar  tot 
quant  en  lo  llibre  de  Consueta  pertocava  à  son  càrrech. 

No  *ns  detindrem  à  ressenyar  la  llarga  elecció  indirecta, 
que  seguint  los  derrers  privilegis  de  Barcelona,  tingué  lloch 
per  provehir,  en  lo  mateix  concell,  loscàrrechs  demostaçaf 
y  de  rector  de  la  casa  del  pés  de  la  farina,  pels  quals  resul- 
taren elets,  Joan  de  Conomines  y  Pere  de  Busquets  respec- 
tivament. 

Després  de  quins  juraments  y  eleccions,  la  primera  pro- 
posició que  los  Concellers  al  començar  à  exercir  son  càr- 


—  72  — 
rech,  posaren  à  deliberació  y  aprovació  del  Concell  de 
Cent,  fou  lo  referent  à  la  festa,  que,  en  honor  de  la  Puríssi- 
ma  Concepció  de  Maria,  tractavan  d'  establir  en  nostra  Ciu- 
tat com  en  los  anys  precedents  hagués  sempre  estat  dia 
feyner. 

L'  acort  porta  la  següent  nota  marginal  escrita  ab  caràc- 
ters que  semblan  del  segle  xv:  Inicium  in  barchinona  festi 
concepcionis.  Està  concebut  ab  les  següents  paraules: 

Primerament  sobre  açò  si  plahia  al  Consell  que  daçi  a 
auant  fos  feta  festa  de  la  Concepció  de  la  verge  madona 
sancta  Maria  lo  dit  Consell  delibera  que  per  Reuerencia  de 
nostre  senyor  deu  Jhesuxrist  e  de  madona  sancta  Maria 
mare  sua  la  qual  mereix  aquesta  honor  e  molt  major  daçi  a 
auant  perpetualment  sia  feta  festa  e  aquella  honorablement 
axi  com  lo  dia  del  digmenge  sia  colta  per  tota  la  Ciutat  de 
Barchinona  e  que  per  los  dits  Consellers  ne  sia  parlat  à 
Mossèn  lo  bisbe  de  Barchinona  prouehint  lo  dit  Mossèn  Bisbe 
que  la  dita  ffesta  sia  indiía  denunciada  e  publicada  à  Tot 
hom  generalment  per  les  Trones  a  fi  que  sia  per  cascunfeel 
xptià  perpetualment  colta  et  obseruada. 

Per  consegüent,  la  festa  de  la  Puríssima  respongué  à  Bar- 
celona al  sentiment  popular  que  se  veu  bategar  dessota  la 
concisió  del  predit  acort.  No  es  la  autoritat  eclesiàstica  la 
que  excita  als  Concellers  à  honorar  tan  gran  solemnitat 
de  la  Església  Catòlica.  Es  la  autoritat  popular  la  que  per  sí 
sola  instituheix  la  festa  vetllant  perquè  sia  de  tothom  ser- 
vada  com  ho  era  la  del  diumenge  y  arbitrant  la  protecció, 
que  no  li  podia  faltar,  de  la  autoritat  eclesiàstica. 

Aquest  sentiment  y  devoció,  que  ja  existia  en  lo  segle 
XIV,  posteriorment  se  seguí  posant  de  manifest  en  la  Capi- 
tal Catalana,  en  multiplicades  ocasions,  de  tothom  sapigu- 
des  y  que  no  creyém  del  càs  recapitular  pera  no  sortirnos 
dels  límits  que  tenim  imposats. 

Conste,  donchs,  que  al  present  reivindicàm  per  Bar- 
celona lo  llegítim  orgull  d'  anar  à  la  vanguardia  de  les  po- 
blacions catòliques,  en  son  íntim  sentiment  de  reverenciar 
y  honrar  à  la  Verge  Santíssima  sots  advocació  tan  admirable 
com  es  la  de  la  sua  Concepció  Immaculada. 

Francesch  Carreras  y  Candi. 


—  73  — 

ALS  MARTRES  DEL  BRUCH 


Martres  del  Bruch,  dexàu  la  vostra  estada 
Hon  feys  ja  ha  temps  la  funeral  dormida, 
Que  vuy  la  pàtria  catalana  us  crida 
Per  coronarvos  en  la  vostra  diada. 

Axficauvos  adés,  los  de  Igualada, 
De  Piera  y  Mediona,  gent  ardida 
fQue  aquí  vàreu  donar  la  vostra  vida 
Per  lo  llorer  de  la  immortal  jornada. 

Per  la  justícia  del  bon  Deu  lluytareu, 
La  llivertat  de  nostra  terra  y  1'  honra... 
Y  la  glòria  dels  forts  axí  alcançareu. 

Un'  altra  llivertat  vuy  nos  deshonra 
Sens  fé,  sens  caritat,  sens  esperança... 
JVlartres  del  Bruch,  feym  recularia  à  França! 

Miquel  V.  Amer. 


LA   GUERRA 


Feréstega  barreja 
•d' ira,  d'  oyd  y  d'  enveja, 
que  brollan  del  abím; 
foguera  malehida 
que  al  esclatar  la  vida, 
forjà  lo  primer  crim. 

D'  aquella  sagnania  hora 
la  Iluyla  assoladora, 
com  monstre  malehit, 
ab  esglanyant  feresa, 
d'  engolir  jovenesa 
no  para  dia  y  nit. 


—  74  — 
D'  amors  y  de  bonances, 
fà  penes  y  venjances 
que  esclatan  à  son  pàs; 
de  pobles  fà  batuda, 
de  llàgrimes  beguda, 
jde  cors  de  mares,  jaç! 

Tempesta  que  's  dilata, 
que  arruna,  immola  y  mata, 
ja  ab  fona,  ja  ab  coltell, 
ja,  més  ensinestrada, 
ab  fletxa  emmatzinada, 
destral,  llança  ó  fusell. 

Y  pel  planeta  vola 
y  destrueix  y  assola 
com  llamp  foragitat; 
y  ab  dolorida  quexa, 

jni  un  pam  de  terra  dexa 
sens  ésse  ab  sanch  marcatl 

Y  passan  les  centúries, 
ciutats,  valls  y  boscuries 
transforma  *l  pàs  del  temps: 
los  barbres  desparexen, 
ciències  y  arts  florexen 

y  r  hom  s'  eleva  ensemps. 

Mas  la  sagnanta  fera, 

no  para  sa  carrera; 

sols  nom  y  arma  ha  mudat; 

ab  docta  sutilesa, 

se  diu  desquit,  grandesa, 

conquesta  ó  llivertat. 

Mas  ab  distint  ropatge, 
igual  es  lo  carnatge, 
idéntichs  los  horrors; 
ses  gestes  més  preuades, 
son  vérgens  deshonrades 
y  camps  rublerts  de  morts. 


-75- 
Sos  fets,  sos  llors,  ses  glòries, 
derrotes  y  victòries, 
se  compran  à  igual  preu; 
ab  llars  desamparades, 
ab  mares  desolades, 
jab  sanch  brollant  arreu!... 


jOh  miserable  terra! 
mentres  la  fera  guerra 
alene  à  ton  recés, 
imentida  es'ta  bellesa, 
falornia  ta  grandesa, 
y  escarni  ton  progrés! 

Dolors  Monserda  de  Macià. 


UN  SONET  ME  MANA  FER  VIOLANT 


I 

Ja  que  ho  vol,  li  dich  que  en  vers 
jo  no  hi  sé  fer  res  de  bó, 
y  li  jur,  ja  fet  lo  ters, 
que  mon  front  no  val  per  çó. 

Es  lo  vers  un  mal  de  cap 
per  lo  cap  que  es  cap  de  un  curt, 
sent  no  res  per  lo  qui  'n  sab 
que  ell  tot  sol,  ja  fet,  li  surt. 

Lo  qui  es  nat  pel  vers,  es  font 
que  ses  dots  pot  dar  à  broll; 
lo  qui  no,  no  li  val  pont, 
no  hi  ha  pàs,  tot  es  un  toll. 

Si  un  li  surt  un  poch  més  xich 
lo  qui  vé  ja  es  molt  més  gros, 
y  per  ser  un  tant  més  rich 
si  à  mà  vé,  n'  hi  pot  dà  un  troç. 


-76- 

II 

Ja  ha  vist,  donchs,  per  lo  que  hi  hà 
inés  en  alt,  que  jo  no  'n  sé, 
mas  ja  que  ho  vol,  ^cóm  se  fà? 
íentho  mal  si  no  's  fà  bé. 

Si  r  ha  vist,  ja  té  de  bó 
de  sos  ulls  la  llum,  mon  vers, 
y  fins  no  té  tant  mal  só, 
mas  li  jur  no  soch  per  vers. 


III 


Ja  que  hi  só,  li  dich  que  'm  fonch 
•si  per  cas  no  'm  fà  bons  ulls: 
tinch  lo  cor  que  'm  bat;  sos  bulls 
me  fan  sech,  prim  com  un  jonch: 
3o  no  sé,  si  vé  la  nit, 
lo  que  es  son,  ni  lo  que  es  llit; 
no  tinch  set,  ni  son,  ni  fam 
y  lo  cor  va  fent  pím  pàm; 
mon  cos,  lo  gran  pich  del  sol 
no  sent,  ni  de  res  se  dol, 
y  de  la  nit  lo  gran  fret 
en  mi  ja  no  hi  té  cap  dret: 
En  fi,  crech  se  me  'n  va  'I  cap, 
^•que  no  m'  ho  pot  dir,  si  ho  sab.'' 


IV 


Jo,  per  ferli  dir  que  sí, 
que  ja  'm  vol  y  que  es  per  mi, 
mà  y  cor  li  donch:  si  poch  es, 
ab  lo  temps  ha  de  ser  més. 
Un  sí  fa  per  mi  la  sort, 
un  nó  sech,  pot  ser  ma  mort. 

Oldman. 


—  77  — 

CAPELLA  Y  HORTES  DE  ST.  BERTRAN 


I 

Popular  fou  y  es  encara  en  Barcelona,  la  barriada  marí- 
tima de  Sani  Bertran  que  cau  à  Mitg-jorn  de  la  ciutat,  de- 
jús  Montjuich,  à  qual  reparo  floriren  per  llarguíssimstemps« 
les  hortes  conegudes  ab  dit  nom,  vuy  suprimides  y  confo- 
ses ab  les  noves  construccions  que  forman  part  del  modern 
axamplament  de  nostra  h^rmosa  capital.  Mas,  si  vulgar  es^ 
lo  nom  de  Sant  Bertran,  no  tant  la  procedència  d'  aytal 
denominació,  ja  que  si  bé  encara  à  començos  de  la  present 
centúria  existí  per  aquells  encontorns  una  hermita  ó  cape- 
lla del  susdit  Sant,  no  consta  qui  la  fundà  ni  per  quin  mo- 
tiu, ni  perquè  s*^  esculli  un  titular  tan  poch  conegut  entre 
nosaltres,  que  ni  solament  figura  en  nostres  Calendaris. 

L'  autor  de  Barcelona  antigiia  y  moderna  diu  que  esta- 
va la  capella  al  peu  de  la  montanya  y  junt  à  les  pedreres 
que  cauen  al  mar,  suposantla  fundada  en  lo  segle  xiv,  per 
constar  que  als  17  de  Setembre  de  1460,  lo  Consell  assignà 
5o  lliures  catalanes  pera  repararia;  que  de  iSjó^à  1618  la 
ocuparen  los  religiosos  servites;  que  més  endavant  fou  re- 
construïda à  despeses  de  la  Ciutat,  en  qual  ocasió,  y  als  28 
de  Juny  de  1680,  celebrà  en  ella  la  primera  missa,  Mossèn 
Pere  Joan  Alsina^  vicari  perpétuu  de  Sant  Just,  de  qual  pa- 
rròquia dependía  la  susdita  capella,  y  que  últimament  fou 
arrasada  per  los  francesos  en  la  guerra  de  la  Independència. 

Recorrent  1'  Episcopologi  barceloní  s'  hi  troba  en  ordre 
quinzè,  entre  les  feixes  108Ó-1095  (Florez-,  Aymerich,  etc), 
un  bisbe  Bertran,  qui  cridat  de  França  com  cas  excepció— 
nal,  per  la  eminència  de  ses  virtuts,  vingué  à  regir  la  nos- 
tra Església  ab  una  exemplaritat  digna  de  sa  notable  reputa- 
ció, Canonge  de  Sant  Ruíf,  baix  la  regla  del  gran  Agustí^ 
floria  en  son  monestir  capdal  de  la  Provença,  prop  d*  Avi- 
nyó, ab  consideraWe  fama  de  santedat,  fins  que  cridada  la 
atenció  del  Capítol  de  Barcelona,,  vingué  ací  al  morir  son 


-78- 
devanser  Umbert,  de  la  família  dels  Alemanys.  Consta  en 
especial  del  nou  Bertran,  que  desitjós  de  implantar  en  nos- 
tra terra  la  regla  agustiniana  à  la  qual  pertanyia,  cridà  al- 
guns companyons  escullits  de  la  casa  madriu  de  Sant  Ruff 
y  establí  una  fillola  de  la  malexa  en  lo  vehí  poble  de  Sant 
Adrià  de  Besòs,  que  era  del  Capítol  en  virtut  de  donació 
feta  per  lo  bisbe  Deudat,  segons  escriptura  del  any  1013, 
senyalada  en  la  Espana  Sagrada,  tomo   XXIX,  plana  213. 

Res  nos  hauria  cridat  la  atenció  envers  tal  assumpto,  si- 
nó fos  una  carta  que  poch  temps  ha  reberem  de  un  lletrat 
arqueólech  de  Tolosa,  Mr.  J.  Lestrade,  demanantnos  si  en 
nostres  arxius  existiria  alguna  noticia  referent  à  Sant  Ber- 
tran de  Comenge,  de  qui  ell  trobà  en  un  document  francès, 
que  degué  fundar  en  nostre  bisbat  un  colegi  de  clergues, 
lo  qual  subsistia  encara  en  lo  segle  XVIII,  puix  en  tal  èpo- 
ca, aquests  escrigueren  als  canonges  de  Comenge  demanànt- 
loshi  noticies  y  referències  de  llur  Sant  patró. 

En  quant  al  patronímich  Bertran,  venerat  en  nostra  ca- 
pella, procedent  de  la  Real  família  de  Aquitanía  y  dexeble 
de  Sant  Germà  (segons  un  Goigs  que  nos  ha  facilitat  lo 
erudit  investigador  D.  Ramon  N.  Comas,)  fou  ab  lo  temps 
ardiaca  de  la  catedral  de  París,  y  bisbe  de  Mans,  havent 
prestat  extraordinaris  serveys  à  son  pays  detenint  ab  sa  per- 
suasiva eloqüència  als  bretons  que  lo  assolavan;  no  menys 
treballà  en  minvar  los  excessos  de  la  guerra  entre  Theo- 
dobert  y  Clotari,  morint  als  70  anys  de  edat.  Invocàvanlo 
especialment  los  mariners,  segons  s'  esmenta  en  lo  susdit 
Goigs. 

No  dexa  de  ésser  rara  circunstancia  la  intrusió  de  un  pre- 
lat francès  en  nostra  Església,  que  se  senyala  en  los  Epis- 
copologis  del  segle  xi,  com  à  procedent  de  St.  Ruff  de  Pro- 
vença,  ab  1'  altra  circunstancia  de  haver  fundat  un  coiegi 
especial,  dependent  de  la  Seu  barcelonina;  y  com  tal  fun- 
dació degué  desaparéxer  de  Sant  Adrià  molt  abans  del  se- 
gle xvni,  perquè  altrement  n'  hauria  restat  alguna  memòria, 
,ino  se  fà  verossímil  que  aquella  fos  mudada  à  nostra  ca- 
pella ó  hermita  de  St.  Bertran  del  Port?  Prescindint  de 
aquesta  verossimilitut,  més  propi  apar  que  ell  mateix  fun- 


—  79  — 
dàs  aquesta  última  capella,  la  qual  portava  lo  seu  nom  y 
lo  conservà  sempre  fins  à  nostres  dies,  puix  res  implica  que 
les  fundàs  abdues,  y  axis  resultaria  que  la  tal  hermita,  no 
es  del  segle  xiv  (com  presum  V  autor  de  Barcelona  antigua 
y  moderna,  fixantse  solament  en  que  consta  reparada  en  lo 
segle  XV,)  sinó  de  mes  antich,  ó  sia  del  temps  de  son  bis- 
bat (i 086- I 095. 

Dels  antecedents  explicats,  no  pretenem  pas  deduhir  que 
lo  Sant  bisbe  Bertran  de  Comenge,  obgecte  de  la  consulta 
que  sens  feu,  resulte  ésser  lo  mateix  Bertran  nostre,  si  bé 
un  y  altre  convenen  en  haver  fundat  una  clausura  de  cler- 
gues francesos,  recordada  casi  fins  à  nostres  dies  per  la  ca- 
pella de  son  nom,  nom  tramés  à  les  susdites  hortes,  ab  que 
s'  explicaria  la  singularitat  de  semblant  denominació  entre 
nosaltres. 


II 


Respecte  à  les  esmentades  hortes,  queus  diré?  De  perso- 
nal recort  podriam  observar  à  la  actual  generació,  que  du- 
rant Uarch  temps  foren  les  delícies  dels  barcelonins  y  V  es- 
barjo més  atractívol  de  nostra  insigne  capital.  Sos  alicients 
ne  feyan  un  sanitós  y  animat  passeig  en  totes  les  tempora- 
des del  any;  suau,  pla  y  arraserat  à  dreta  per  les  muralles, 
y  à  esquerra  per  les  estribacions  del  Montjuich,  desde 
ahon  les  tals  hortes  presentavan  en  conjunt,  un  bell  cop 
de  vista,  ab  llurs  infinites  capsades  de  verdures  de  tota  lley 
y  matisos,  qual  immensa  caxa  de  pintures  ó  vastissim 
tauler  de  scachs,  entrecreuat  de  caminets  y  partit,  mijan- 
çant  un  ample  caminal  de  cap  à  cap,  en  dos  livells,  I'  un 
rebaxantse  envers  la  ciutat,  y  1'  altre  eniayrantse  per  graus 
costera  amunt,  fins  al  peu  de  la  carretera  del  castell.  Tal- 
ment admirava  lo  primor  ab  que  estavan  cultivades  aque- 
lles plantacions,  la  excelencia  de  llurs  productes,  ja  en  ver- 
dures, ja  en  fruyts  y  delitoses  flors  de  camp  y  de  jardi; 
entre  molts  altres  arbres,  hi  havia  varietat  de  figueres,  es- 
pecialment reputades  per  llur  fruyia.  Ademés  de  una  po- 
blació indigena  de  hortolans,  que  gosavan  de  certa  impor- 


—  8o  — 
tancia  units  ab  los  de  Sant  Pau,  fent  cos  y  gremi  à  part  en 
competència  ab  los  de  Sant  Pere,  existia  altra  població  de 
ciutadans  que  temporalment  ocupava  certes  torres  ó  ca- 
setes de  fusta  (per  les  exigències  de  la  fortificació,)  de  as- 
pecte lo  més  rialler,  ab  patis  y  galeries,  passatges  de  ca- 
nyissos  y  emparrats.  Antigues  cinies  y  grans  depósits  de 
aygua  servían  per  regadiu  de  aquells  vergers.  A  dit  aspecte 
urbà,  se  unia  lo  rural  ab  munió  de  pallisses  y  establies, 
corts  y  corrals  ahon  brollavan  nombroses  pollades  y  vi- 
rams,  bestiar  de  treball  y  de  cria,  cabrits,  coloms  y  garri- 
nets,  quals  rústechs  efluvis  competian  ab  les  suaus  flayres 
de  roses  y  clavells,  aufàbregues  y  violes  que  borejavan  les 
margenades  y  camins.  També  s'  hi  veyan  alguns  edificis 
destinats  al  perfeccionament  de  útils  y  eynes  de  pagès,  y 
millora  y  foment  de  cultius. 

No  cal  dir  quant  agradós  resultava  lo  estatge  d'  aquell 
petit  oasis,  no  sols  pera  los  vehins,  sinó  pera  los  constants 
visitants  que  hi  anavan  à  festivar  diades  ó  successos  de  fa- 
mília, ó  simplement  per  verenes  y  gaubanses,  ab  tota  aque- 
lla Uivertat  y  franca  expansió  de  la  vida  del  camp;  plahers, 
que  no  obstant  llurs  insentius  y  entussiasmes,  may  acaba- 
van  com  es  freqüent  vuy  dia,  en  excessos  no  coneguts  lla- 
vors del  bonjanós  poble  barceloní. 

|Y  pensar  que  tot  açó  ha  desaparegut  com  per  ensalm, 
sens  dexar  rastre;  convertit  en-  una  freda  y  prosaica  barria- 
da especulativa  de  hon  fugiren  pera  sempre  les  ninfes  y 
dríades  poètiques,  encisadores  de  un  lloch  en  lo  qual  tant 
y  arreu  gaudiren  nostres  avis,  richs  y  pobres,  nobles  y 
plebeus;  sacrificat  lo  interès  públich  al  de  alguns  particu- 
lars, no  duptant  ofegar  les  santes  aspiracions  del  cor,  baix 
la  iníqua  pressió  del  tant  per  centl 


Sols  per  recordança  del  temps  vell,  consignàm  exes  sen- 
zilles notes  en  lo  present  ^/manacAv-à  qual  publicació,  y 
à  tots  los  companys  colaboradors  de  ella,  desitjàm  molls  y 
pròspers  anys  de  vida» 

JOSEPH   PuiGGARf. 


—  8l 


LO  SANT  CRIST   DE  IGUALADA 


Finesa  d'  amor. 
Al  peu  del  Montserrat, 
anys  ha  que  entre  vinyars'^seya  de  grat 
la  vila  de  Igualada; 
del  Montserrat  al  peu, 
palau  que  en  Catalunya  alçà  1  bon  Deu 
pera  sa  Verge  Mare. 

La  Reyna  celestial 

al  véurela  arrimada  à  son  Casal 

ses  gràcies  li  vessava, 

y  ab  tan  suau  regor, 

floria  hermosa  com  roser  de  olor 

que  '1  poncellàm  esbada. 

Desde  son  camaril 

sentí,  Maria,  dolça  com  d*  Abril 

sa  mistica  fragància, 

y  en  un  Divendres  Sant 

axí  parlava  al  divinal  Infant 

que  té  damunt  sa  falda: 

— ^Vos  plauen,  Fill  preciós, 

les  aromes  que  exhala  pera  Vos 

exa  Vila  galana? 

Ja  que  us  regala  'Is  cors, 

dàuli  senyal  de  vostres  fins  amors 

avuy  que  n'  es  diada. — 

Jesús  la  ohí  ab  plaher. 

En  la  Capella  hermosa  del  Roser 

que  la  Vila  estojava, 

finesa  d'  amor  feu 

à  r  hora  en  que  '1  clavaren  à  la  Creu 

al  cim  d'  una  montany^. 


—   82    — 

Lo  Sant  Crist  venerat 

que  hi  portaren  per  ésser  adorat, 

suhava  sanch  y  aygua! 

Se  n' adonà  la  gent 

y  «jmiracle!»  clamava  «jgran  portent!» 

postrantse  entorn  ia  Imatge. 

La  devoció  cresqué, 

la  Vila  venlurosa  agrahí  bé 

exa  finesa  santa; 

lo  Crisi  miraculós 

desde  llavors  fou  son  joyell  preciós, 

sa  prenda  més  aymada. 

Tres  cents  anys  han  passat, 

y  avuy,  per  obsequiarlo,  la  Ciutat 

encara  més  s'  afanya, 

puix  saben  tots  sos  fills 

que  '1  Sant  Crist  fou  1'  escut  en  llurs  perills, 

sa  glòria  en  les  batalles. 

Mentres  sa  Fé  viurà, 

del  cim  del  Montserrat  li  somriurà 

r  Estel  de  nostra  Pàtria; 

y  florirà  feliç, 

embaumant  ab  olors  del  Paradís 

la  terra  catalana. 

Antònia  Gili  Güell. 


Qui  aguayta  per  lo  forat,  veu  son  malt  fat. 

Anell  en  lo  dit,  honra  sens  profit. 

Qui  à  quaranta  no  se  atura  y  à  cinquanta  no  endevina,  à 
sexanta  desaiina. 

Diu  lo  Bisbe  de  Comenja,  que  qui  no  treballa  no  menja. 


-83- 

RODA  LO  MON  Y  TORNA  AL  BORN 


La  plaça  del  Born  ab  tot  y  la  animació  que  encara  avuy 
durant  certes  hores  hi  regna,  no  es  més  que  una  sombra 
de  lo  que  fou  en  les  èpoques  passades  quan  s'  hi  celebra- 
van  los  torneigs  y  festes  anyals;  allí  s'  aplegava  lo  bó  y  mi- 
llor de  Barcelona,  des  lo  Rey  al  menestral,  pera  veure 
córrer  llances  als  campeons  de  més  fama.  Es  impossible 
descriure  minuciosament  1'  hermós  quadro  que  presenta- 
ria ab  tantes  dames  y  damiseles  vestides  ab  un  luxo  orien- 
tal, ab  tants  cavallers  y  nobles  d'  arrogant  figura,  ab  los 
cadafalchs  dels  mantenedors,  ab  los  cadafalchs  y  finestrals 
recoberts  de  domasos,  ab  tants  elms,  escuts  y  llances  com 
relluhían  en  la.  pista;  se  necessitaria  realment  la  paleta  del 
més  afamat  pintor  pera  reproduhir  un  d'  aquells  quadros 
que  allavors  ab  tanta  freqüència  presenciava  la  feliç  Bar- 
celona. D'  aleshores  data,  sens  dupte,  la  frase  de  roda  lo 
mon  y  torna  al  Born,  com  pera  indicar  que  en  lloch  se 
troba  res  comparable  en  importància  y  bellesa  com  lo  de 
aquella  famosa  plaça. 

Però  no  eran  sols  les  citades  festes  les  que  li  donavan 
nom;  hi  havia  una  costum  que,  à  mon  parer  fou  la  que 
més  contribuhí  à  la  formació  de  la  esmentada  frase.  Veu- 
sela  aquí: 

Cada  any,  lo  dia  i  de  Janer  ó  Ninou,  los  honorables 
Concellers  acompanyats  dels  Cònsols  de  Llotja  y  de  molts 
prohòmens  y  persones  distingides,  com  si  diguessem  lo  bó 
y  millor  de  Barcelona,  s'  aplegavan  en  la  Plaça  de  Sant 
Jaume,  davant  la  casa  de  la  Senyora  Vilagayana  y  ca- 
valcavan  per  la  Ciutat,  anant  à  donar  la  volta  pel  Born  per 
veure  lo  vidre,  puix  era  costum  que  los  vidrers  residents 
«n  lo  Born,  parassen  ricament  llurs  obradors  en  lo  dia  de 
primer  d'  any,  gala  extraordinària  d'  aquell  temps.  Però  la 
cavalcada  no  se  reduhía  à  voltar  lo  Born,  sinó  quasi  tot 
Barcelona;  en  proves  d'  açò  veges  lo  que  ne  diuen  nostres 


-84- 
antichs  dietaris:  La  nota  corresponent  al  any  1462  diu 
solament  que  «feren  la  volta  del  canyet  e  per  la  Ciutat.» 
La  del  any  i565  diu  «anant  per  la  Calcetería,  Boria,  ca- 
rrer de  Moncada,  Born,  Pla  den  Luli,  marina  devanl 
lotge  entrant  al  cap  del  carrer  Ample  y  al  vol  del  carrer  de 
les  Trompetes,  carnicería  den  Sors  la  proa  del  Pi,  Cucu- 
rulla,  plaça  de  Santa,  Anna  carrer  Condal,  riera  de  sanct 
Joan,  carrer  dels  mercaders,  Boria,  Calceteria.» 

La  del  any  1584  es  més  esplícita,  diu  axis: 

«En  aquest  dia  després  dinar  com  es  de  pratica  se  ajus- 
taren ses  magnificències  à  la  plaça  de  Sant  Jaume  y  feta  la 
agraduatio  en  la  qual  agraduatio  y  fou  lo  lUe.  y  Rnt.  se- 
nyor micer  Hieronym  Manejat  Canceller  de  Cathalunya 
feren  la  volta  com  es  de  costum  quis-cun  any  en  semblant 
jornada,  ço  es  que  anaren  per  la  Boria  fins  à  la  capella  den 
Marcús  y  après  prengueren  per  lo  carrer  de  Moncada  y 
isqueren  al  Born  y  après  fins  al  reorxador  y  après  passaren 
devant  lo  baluart  de  mig  jorn  y  passaren  devant  de  llotge  y 
prengueren  per  lo  primer  carrer  qui  hix  al  carrer  Ample 
fins  al  carrer  vulgarment  dit  la  carnicería  den  Sors  y  après 
tiraren  tot  dret  fins  à  la  proa  de  micer  Quintana  ahont  gi- 
raren à  ma  squerra  fins  al  canto  del  carrer  qui  va  del  Pi  à 
casa  del  compte  de  Aytona  y  anaren  tot  dret  à  la  plaça  de 
Santa  Anna  y  prengueren  per  lo  carrer  Condal  y  passaren 
à  la  riera  de  Sant  Joan  y  après  prengueren  al  canto  de  dona 
Aldonça  Doms  y  giraren  al  carrer  dels  Mercaders  fins  al 
canto  qui  ix  à  la  plaça  de  la  Lana  y  giraren  à  man  dreta 
per  la  Boria  anant  per  la  cort  del  vaguer  y  per  la  Calsate- 
ria  tornant  à  la  plaça  de  Sant  Jaume  de  hont  tothom  se 
despedí.» 

La  nota  del  any  i585  fa  notar  que  essent  la  cavalcada 
«devant  los  baluarts  tiraren  com  es  de  praticha,»  detall  que 
no  haviam  trobat  encara. 

Però,  no  es  la  esmentada  cavalcada  de  Ninou,  quadro 
per  cert  ben  original  y  encisador,  la  que  més  podia  con- 
tribuhir  à  la  invenció  de  la  frase  roda  lo  mon  y  torna  al 
Born,  n'  hi  havia  una  altra  de  més  important  pel  nostre 
obgecte,  puix  se  formava  al  Born,  rodava  per  la  ciutat  y 


—  85  — 
tornava  al  Born  pera  disoldres,  y  aquesta  era  la  Cavalcada 
ó  Volia  de  la  festa  de  Sani  Joan,  la  qual  tenia  lloch  per 
la  festa  d'  aquest  Sant,  ó  sia  lo  24  de  Juny. 

Una  nota  del  any  1683  la  explica  de  la  següent  ma- 
nera: «En  aquest  die  los  magnifichs  senyors  de  consellers 
acompanyats  quiscu  delís  de  alguns  officiais  de  la  Casa  y 
de  alguna  altra  gent  se  ajuntaren  al  Born  ab  lorde  antich 
y  acostumat,  ço  es  que  primer  se  ajuste  lo  conseller  quint 
y  après  los  altres  y  essent  tots  ajustats  y  essent  arribats  los 
consols  de  lotge,  feren  la  volta  acostumada  y  feta  la  volta 
tornaren  al  Born  y  quiscu  sen  ana  à  sa  casa  acompanyats 
dels  matexos  officiais  y  altra  gent.» 

La  del  any  següent  porta  lo  següent  detall  digne  de 
ésser  citat;  «...  y  tornaren  al  Born  à  despedirse,  y  aqui  fo- 
ren les  trompetes  tabalsy  menestrils  de  la  ciutat  y  sonaren 
ab  gran  impetut  lo  que  no  serè  fet  en  ningun  any.»  Es 
fàcil  imaginarse  la  saragata  que  farian  aquella  barreja  de 
instruments  tocant  sense  ordre  ni  concert  mentres  ses 
magnificències  se  despedian,  lo  més  provable  es  que  los 
axordarían  impedintlos  fer  los  deguts  compliments  y  cere- 
monies  per  qual  observancia  eran  tan  zelosos  los  nostres 
Concellers;  lo  cert  es  que  1'  any  1687,  se  feu,  es  veritat,  la 
volta  dels  altres  anys,  però  «no  portaren  tabals  ni  trom- 
petes com  serè  començat  de  abusar.» 

Ab  tot  lo  esmentat  no  pretench  dir  que  aquesta  darrera 
costum  fou  la  única  que  contribuhí  à  la  formació  de  la 
frase  roda  lo  mon  y  torna  al  Born,  però  si  que  fou,  sens 
dupte,  de  les  que  més  influencia  hi  tingué. 

N.  Font  y  Sagué. 


RONCESVALLS 


Llamp  que  espategant  ne  baxas, 
r  altiu  roure  cabussant; 
torrentada  que  devallas 
portant  la  mort  y  1'  esglay; 


—  86  — 
bufarut  d'  ales  negroses, 
baxéu  tots  eri  devassall 
y  espoliriu  d'  una  vegada 
1'  exèrcit  de  Carlemany! 
Miraulos,  allà  s'  oviran 
sos  arquers  y  sos  cavalls; 
ses  armes  lo  sol  reflexan, 
sos  penons  van  onejanls... 
Miràu,  miràu,  ja  s'  acostan, 
ja  omplenan  tota  la  vall; 
gran  brugit  y  terratrèmol 
se  sent  en  mitg  del  boscàm; 
no  ohiu?  ja  cantan  victorià 
los  clarins  y  'Is  atabals. 

Mas,  un  crit  ferest  de  jarrera! 
ha  rodolat  per  1'  espay; 
de  r  una  à  1'  altra  les  serres 
ab  goig  r  han  fet  ressonar. 
Ja  's  sent  brunzir  la  sageta, 
lo  còdol  fuig  de  la  mà; 
les  roques  avall  s'  estimban 
sembrant  la  mort  y  1'  esglay. 
S'  embestexen  y  s*  atupan 
los  de  Vasconia  y  'Is  franchs; 
devalla  M  vasch  de  la  altura 
per  torrents  y  xaragalls, 
torb  que  aterra  d'  un  cop  d' ala 
r  atapahit  abetar... 
Los  crits  y  'Is  ays  se  barrejan 
del  qui  lluyta  y  del  qui  cau, 
les  veus  de  gueira  y  carnatge 
y  Ms  sospirs  d'  agonejants, 
los  colps  de  pedra  y  de  maça, 
lo  drinch  d'  escuts  y  buyrachs, 
ab  lo  masegardel  ferro 
y  ab  los  renills  dels  cavalls. 
Los  lluytadors  semblan  feres, 


-87- 
les  espases  semblan  fals; 
à  doll  per  lot  la  sanch  corra, 
la  Mort  dalla  ençà  y  enllà; 
la  Victoria  esguarda  en  dupte 
sens  saber  qui  coronar: 
al  defensor  de  la  pàtria 
la  corona  sempre  ha  dat; 
al  qui  per  la  pàtria  liuyta 
^qui  '1  pogué  may  deturar? 
Les  testes  pel  camp  rodolan 
iVictoria!  cridan  los  vaschs; 
los  franchs  que  restan  ab  vida, 
corra  que  més  correràs, 
sentint  ploure  les  sagetes 
y  Ms  còdols  al  seu  voltant. 
En  Carles  irat  s'allunya 
en  ales  de  son  cavall, 
dexantne  nafrat  enrera 
son  nebot,  lo  brau  Roldà, 
qui  en  sa  darrera  mirada 
sospira  llagrimejant, 
vehentne  retut  per  terra 
r  honor  de  França  com  jau. 
jVictoria!  cridan  les  serres, 
jVictoria!  crida  la  vall; 
y  en  Carles  corra  més  corra... 
jVictorial  encar  sent  cridarl 

^Qué  *s  feu  de  tanta  grandesa.»* 
^Hon  son  ara  tants  cavalls? 
^Hon  r  host  sempre  vencedora, 
que  un  jou  nos  vingué  à  posar? 
^Hon  es»  Carlemany,  ta  glòria? 
Ta  fortuna  ^hon  es  anat? 
Bé  la  remembrarà  en  Carles, 
la  feta  de  Roncesvallsl... 

JosEPH  M.*  Serra  y  Valls. 


—  88  — 

A  MON  AMICH  AGUSTÍ  VALLS  Y  VICENS 

EN  LA  MORT  DE  SON  FILL 


Fou  1'  aucell  més  xamós  de  ta  niuada, 
Y  'I  bon  Deu  I'  ha  cridat  al  Paradís; 
No  '1  plores,  no,  y  enveja  sa  volada, 
iQui  tingués  ales  per  volar  axísi. 

Del  arbre  del  amor  ta  verda  branca 
Conservava  florits  set  tanys  arreu, 
Deu  n*  ha  cullit  la  flor  més  bella  y  blanca; 
iDitxosa  flor  la  que  enamora  à  Deu! 

Set  papallones  ton  jardi  tenia 
D'  aletes  matisades  totes  set, 
La  més  bella  y  gentil  al  Cel  fugia 
Flayrant  de  Deu  etern  lo  roseret. 

Papallona  ó  aucell  ó  flor  gemada, 
Ell  ha  volat  al  Cel  per  no  tornar, 
Ab  vosaltres  visqué  sols  de  passada. 
Si  ales  tenia,  ^-perquè  no  volar? 

Si  tinguessem  les  d'  ell  icóm  volaríami, 
No  '1  plorem  y  envegémlo,  amich  del  cor; 
Si  la  mort  es  la  vida,  ^'qué  'n  treuríam 
De  plorà  à  aquell  qui  viu  vida  millor.? 

Arthur  Masriera. 


LO  JOCH  DE  SCACHS 


En  alguns  de  mos  anteriors  passatemps  he  manifestat  la 
opinió  de  que  Catalunya  durant  la  Edat-Mitja  portà  la 
bandera  de  la  civilisació  de  Europa  durant  alguns  segles, 
y  cada  dia  me  vaig  convencent  més  de  aquesta  veritat. 

Un  dels  datos  que  han  contribuït  à  arrelar  en  mi  aques- 


-89- 
ta  opinió  ha  sigut  la  boga  ab  que  estava  en  Catalunya  lo 
joch  dels  Scachs  durant  los  segles  XI  à  XVI  y  lo  que  en 
ella  s'  hi  trobassen  los  documents  auténtichs  més  antichs 
que  parlan  de  aquest  noble  joch  y  que  sols  en  ella  se  tro- 
ben inventaris  de  Reys  y  Prínceps  en  que  hi  van  conti- 
nuats preuats  jochs  y  taules  de  scachs  y  molts  llibres  «trac- 
tats del  joch,» 

Mas  en  Catalunya  llavors,  com  ara,  se  jugava  als  scachs 
desinteressadament;  ab  lo  amor  propi  del  jugador  n'  hi 
havia  prou  pera  donar  interès  à  les  partides,  lo  que  no 
resultava  axis  en  altres  nacions  especialment  entre  los  po- 
bles de  Orient, 

En  lo  llibre  «Les  Praderes  d'  od>  del  autor  mahometà 
«El   Maçoudí»   que  escrivia   en   la   primera    meytat    del 
segle  X,  hi  llegim: 
«Los  Hindús  quan  jugan  als  scachs  ó  al  Nard — Taules 
•posan  per  penyora  teles  ó  pedres  precioses.    Però  alguna 
regada  esdevé  que  un  jugador  després  de  haver  perdut  tot 
quant  possehía,  se  juga  un  de  sos  membres.  Al  obgecte  co- 
locan  al  costat  de  aquests  jugadors  sobre  carbons  encesos 
ma  petita  caldera  de  aram  en  la  que  s'  hi  fà  bullir  un  un- 
güent rogench,  propi  del  pays,  que  té  la  propietat  de  clou- 
re desseguida  les  ferides  y  detenir  la  efusió  de  la  sanch.  Si 
lo  qui  ha  apostat  un  de  sos  dits  pert   la   partida,  se  '1  talla 
lesseguida  ab  lo  punyal  que  porta  al   costat  y  que  obra 
;om  lo  foch.  Desseguida  fica  la  mà  en  lo  ungüent  y  cica- 
trisa  la  llaga;  després  torna  al   joch,  j   si   la  sort  segueix 
Sentli  desfavorable,  sacrifica  un  segon  dit,  y  algunes  vega- 
les,  si  continua  perdent  se  talla  successivament  tots  los 
lits,  la  mà,  lo  antebràç,  lo  colze,  y  altres  parts  del   cos. 
►esprés  de  cada  amputació,  ell  mateix   cauterisa   la   llaga 
ib  aquell  ungüent  maravellós,  curiosa   barreja  de  ingre- 
iients  y  drogues  particulars  de  la  índia.  Lo  rasgo  de  cos- 
tums que  referesch  es  una  cosa  notòria.» 

Los  Arabes  també  jugarían  fort  als  scachs,  y  si  no  se  ju- 
javan  los  membres,  se  jugavan  les  persones  estimades,  de 
que  ne  pot  ésser  una  prova  lo  celebrat  problema  de  Dil- 
lavam. 


—  90  — 

En  aquest  final  de  una  partida  en  la  que  un  dels  juga- 
dors, després  de  haver  perdut  tot  quant  tenia,  se  jugava  sa 
esclava  predilecta,  aquesta,  qui  presenciava  la  partida,  y 
no  tindria  ganes  de  cambiar  de  amo,  al  estar  en  lo  mo- 
ment crítich  de  la  jugada  decissiva  li  digué  «sacrifica  lo 
Roch  y  estich  salvada.»  Axis  ho  feu  y  sortí  triomfant. 

Avuy  dia  los  jugadors  de  Scachs  à  Catalunya  son  rela- 
tivament pochs  y  menys  encara  de  les  altes  classes  socials. 

En  cambi  la  civilisació  moderna  nos  ha  portat  les  carre- 
res de  cavalls,  frontons,  acadèmies  de  billar  etc.  etc.  en 
les  que,  si  no  s'  hi  jugan  membres  humans,  ni  persones 
estimades,  s'  hi  jugan  quantitats  que  causan  la  ruina  de 
moltes  families:  y  aquests  Sporís  donan  moltes  vegades 
resultats  més  desastrosos  que  los  dels  jugadors  orientals. 

|Si  Deu  volgués  que  tornassem  als  Scachsl 

JosEPH  Brunet  y  Bellet. 


LO   PRIMER   PAS 


Arrasserat  al  tronch  d'  una  olivera 
sa  mare  1*  ha  dexat, 
es  més  petit  que  un  lliri  en  primavera 
tot  just  esbadellat. 

Es  més  hermós  que  M  sol  en  plé  mitg  dia, 
més  blanch  que  'Is  gessamins, 
voreta  seu  1'  està  esperant  Maria, 
r  enrotllan  serafins. 

«Mon  Deu,  Rey  de  mon  cor,  vina  à  mos  braços, 
comença,  no  cauràs; 
si  'Is  angelets  no  guardan  los  teus  passos 
Jo  hi  soch,  àmí  'm  tindràs... 

«Oh  mon  Petit,  depressa...  una  altra  passa... 
jja  hi  soml»  y  fort,  tan  fort 
lo  Fill  de  Deu  à  sa  Mareta  abraça 
que  fà  esclataria  en  plor... 


—  91  — 
— ^Per  qué  ploràu,  oh  Mare  benhaurada, 
son  bés  vos  fà  sofrir? 
sos  ulis  serens  vos  han  ennuvolada? 
qué,  donchs,  vos  pot  gorir? 

«Oh!  no  es  pas  Ell,  més  ayl  llunyanes  penes 
m'  han  ara  desvetllat, 
ara  he  sentit  lo  drinch  de  les  cadenes 
que  r  han  d'  amor  lligat. 

L'  he  vist  ara  vinclantse  com  espiga 
que  breça  M  ventíjol, 
y  cercar,  per  no  caure,  una  mà  amiga 
Ell,  guiador  del  sol!... 

L'  he  vist  més  tart,  portant  exa  olivera, 
caygut  à  mitg  camí, 
Ell  que  ha  signat  als  astres  la  carrera 
y  'Is  serva  per  1'  espay  vespre  y  matí!!! 

Sor  Eulària  Anzizu. 


LA  LLIVERTAT  Y  LA  PÀTRIA 


Un  jorn  Catalunya 

ses  penes  plorava,  plorava. 

La  llivertat  diuli: 

— ^Per  tindrem  que  't  falta,  que  't  falta? 

Te  faltan  tal  volta 

contésiam,  les  armes,  Ics  armes? 

— No  'n  tinch  pro  no  importa, 

la  fals  trob  que  'm  basta,  que  'm  basta. 

— ^Potse  't  falta  força? 

— Tinch  força  y  coratge,  coratge. 

— ^Si  't  trobas  valenta 

perquè  no  'm  proclamas,  proclamas? 

— Mos  fills  morirían, 

no  puch  que  soch  mare,  soch  mare. 

Rafel  Nogueras  y  Oller. 


—  92 


NOTES  SARDO-CATALANES 


A  no  haver  esdevingut  la  unitat  espanyola,  no  duptàm 
que  la  Illa  de  Cerdenya  parlaria  avuy  en  sa  major  exten- 
sió r  idioma  de  Catalunya,  si  hem  de  jutjar  per  la  in- 
fluencia que  dexà  y  lo  desenrotllo  que  adquirí  en  menys 
de  dos  segles  de  dominació  directa  y  exclusiva.  N'  hi  ha 
prou  per  demostrar  aquesta  influencia  ab  que  en  i565  en 
lo  Parlament  reunit  à  Càller  per  lo  virrey  D.  Àlvar  de  Ma- 
drigal (castellà  com  casi  tots  los  qui  Espanya  envià  à  la 
illa)  los  tres  estaments  de  Cerdenya  demanaren  que  les 
lleys  municipals  de  Sàcer,  Iglesias  y  Rosa,'  antigament  re- 
dactades en  genovès  ó  pisà,  fossen  traduhides  al  català  à  fi 
de  que  los  habitants  de  aquelles  ciutats  poguessen  entén- 
dreles  y  cumplirles,  y  ab  que  estigan  escrites  també  en 
nostra  llengua  gran  nombre  de  manuscrits  y  códichs  de 
caràcter  polítich,  jurídich  y  administratiu  à  Cerdenya  exis- 
tents, com  son  capítols,  ordinacions  de  tota  mena,  unes 
trenta  y  tantes  crides  ó  proclames  publicades  per  los  vi- 
reys  espanyols  de  la  illa,  llibres  de  cartes  reals,  de  funda- 
cions, llibres  vermells  ó  grochs,  ab  moltes  pragmàtiques, 
cartularis,  rúbriques,  y  privilegis,  etc.  etc.  Entre  aquestes 
obres  de  estil  purament  pràctich,  dictades  per  les  necessi- 
tats de  la  administració  y  del  govern,  merexen  especial 
esment  los  Capítols  de  Cort  del  Stament  militar  de  Sarde- 
nya publicats  en  1572,  per  Francesch  Bellido. 

Per  lo  demés,  los  impresos  catalans  de  Cerdenya  poden 
comptarse  ab  los  dits;  però  algun  d'  ells  té  induptablement 
valor  literari:  tal  es,  per  exemple,  la  Vida  y  miracles  del 
benapenturat  Sant  Antiogo,  de  \a  qual  parlarem  aviat.  A 
frech  d'  ella  podríam  axí  mateix  citar  una  traducció  de 
Hugues  de  Saint  Victor  ab  lo  títol  de  Speculum  Ecclesice  6 
sia  Spill  ó  mirall  de  la  Santa  Sgleya,  imprès  à  Càller  en 
1493,  llibre  del  qual  han  parlat  successivament  los  erudits, 
P.  Jaume  Villanueva,  Morel-Fatio,  D.  Marian  Aguiló,  y 
D.  Eduart  Toda.  Lo  darrer  llibre  català  estampat  à  Cer- 


—  93  — 
denya  es  una  Doctrina  cristiana,  y  fou  en  i85o.  Axó  na 
vol  dir  que  no  se  conreua  ja  literàriament  la  llengua  cata- 
lana en  aquella  illa.  Lo  mateix  Sr.  Toda  en  sa  obra  «La 
poesia  catalana  à  Sardenya.»  (Barcelona,  sens  any)  nos 
parla  de  poetes  contemporanis  que  conreuan  nostre  idio- 
ma, algun  d'  ells  com  en  Joseph  Franch  ja  conegut  à  Ca- 
talunya per  haverse  publicat  poesies  seves  en  revistes  de 
Barcelona,  y  altres  com  en  Antoni  Adami  y  Jordi  Vítelli, 
qui  son  més  moderns  encara,  puix  llurs  composicions  da- 
tan  dels  anys  1878  y  1888  respectivament.  De  tots  los  poetes 
contemporanis  alguerenchs  lo  més  important  y  fecón  es  lo 
citat  Franch. 

De  la  «Vida  de  Sant  Antiogo»  à  la  qual  fà  poch  nos  re- 
feríam,  se  han  publicat  à  Cerdenya  dues  edicions.  La  pri- 
mera, com  més  avant  veurem,  se  estampà  en  lo  segle  XV, 
y  en  lo  XVI  la  segona:  abdues  en  Càller  (Cagliari).  Es 
cosa  sabuda  que  les  hosts  catalanes,  menades  per  I'  infant 
de  Aragó,  se  apoderaren  de  Càller  en  1327,  y  des  llavors 
Cerdenya  passà  al  domini  de  la  monarquia  aragonesa,  in- 
corporantse  més  tart  à  la  Corona  espanyola,  de  la  qual  no 
sortí  fins  à  1720  en  que  fou  anexionada  al  Piamont.  Los 
catalans  exerciren  en  la  illa  una  gran  influencia  des  lo 
principi  de  la  conquesta,  logrant  en  breu  temps  veure  ex- 
tesa  sa  llengua  per  les  ciutats  més  importants.  Dues  d'  elles 
se  pot  dir  que  deuen  als  catalans  sa  població:  Bonayre  y 
Alghero.  De  la  primera  diu  Muntaner  que  als  tres  anys  de 
edificada  comptava  ja  6,000  habitants  catalans.  L'  actual 
ciutat  de  Alguer  ó  Alghero,'  que  conserva  encara  fesomia 
del  tot  catalana,  y  la  llengua  del  Principat  de  Catalunya, 
es  una  antiga  colònia  fundada  per  Pere  IV  ab  gent  del 
Panadés,  de  manera  que  lo  català  que  allí  se  parla  es  prò- 
piament lo  del  Panadés  y  Camp  de  Tarragona.  Boades, 
historiador  del  segle  XV,  diu  que  en  son  temps  se  parlava 
lo  català  ab  tanta  puresa  à  Cerdenya  com  à  Catalunya  (i). 
Despuig,  escriptor  del  segle  XVI,  afirma  que  si  bé  en  mol- 


(i)    Boades:  Libre  dels  Feyts  darmes  de  Catalunya  (ed.  Aguiló), 
cap.  XXVIII,  pàg.  104. 


—  94  — 
tes  parts  de  la  Illa  se  conservava  allavors  la  llengua  antiga 
del  regne,  los  cavallers,  persones  distingides  y  los  comer- 
ciants parlavan  català  com  llengua  de  més  bon  tó.  fi) 
Efectivament,  un  escriptor  sardo,  casi  contemporani  del 
anterior,  qui  visqué  à  mijans  del  segle  XVI,  assegura  tam- 
bé que  entre  los  ciutadans  estava  en  ús  la  lingua  hispànica, 
tarraconensis  seu  catalana  (2).  Encara  avuy  los  habitants 
de  Alghero  parlan  català,  anch  que  ab  lleugeres  influen- 
cies italianes,  y  encara  hi  ha  allí,  com  hem  vist,  escriptors 
que  se  preuan  de  compondre  poesies  catalanes,  y  de  con- 
reuar  nostra  literatura.  Lo  dialecte  de  Alghero,  de  que 
ara  no  es  ocasió  de  tractar,  ha  sigut  estudiat  per  filólechs 
italians  com  G.  Morosi,  (3)  y  P.  E.  Guarnerio  (4)  en  la 
Miscellanea  di  filologia,  y  en  1'  Archivio  glottológico  italià- 
no.  Corrobora  per  complert  los  testimonis  de  Boades  y 
Despuig  la  Vida  y  miracles  de  Sani  Antiogo  metge  y  màrtir 
reproduhida  en  1890  per  D.  Marian  Aguiló  (5)  com  curiós 
testimoni  del  segle  XV,  que  vé  à  demostrar  en  plé  segle 
XIX  la  uniíat  de  nostre  antich  llenguatge  en  totes  les  re- 
gions hon  se  parlà  en  la  Etat  Mitja.  Efectivament,  en  cap 
de  ses  pàgines  pot  trobarse  un  sol  indici  que  denuncíe  ha- 
ver sigut  escrita  en  Cerdenya,  ans  al  contrari,  tota  la  obra 
es  modelo  de  verdadera  correcció  y  elegància,  y  baix  aquest 
concepte  pot  posarse  al  costat  de  les  millors  produccions 
del  segle  XV.  La  unitat  de  la  llengua  literària  era  tan  com- 
plerta allavors,  que  se  li  fà  molt  difícil  al  íilólech  decidir 
sols  per  1'  idioma  si  una  obra  de  aquella  època  es  deguda 
à  la  ploma  de  un  fill  de  Barcelona,  de  Valencià,  de  Palma 
de  Mallorca,  de  Perpinyà  ó  de  Càller.  Altra  circunstancia 
fà  interessant  la  «Vida  de  Sant  Antiogo,»  y  es  que  la  pia- 
dosa llegenda  de  son  viatge  à  Cerdenya  des  la  Mauritània, 


(1)  Despuig:  Colloquis  de  la  insigne  ciutat  de    Tortosa,  Barce- 
lona, 1877,  pàg.  20. 

(2)  hva^xxtv:  SardinicB  brevis  historia  et  descriptiu.  Ed.  de   1788, 
pàg.  9. 

(3)  G.  Morosi:  L'  odíerno  dialetto  catalana  d*  Alghero  in  Serdegna. 

(4)  P.  E.  Guarnerio:  //  dialetto  catalano  rf'  Alghero. 

(5)  Barcelona,  estampa  de  la  Acadèmia,   25  Setembre  1890.  Un 
fascicle  de  19  per  12  centímetres  y  30  pàg. 


-95- 
ahon  fou  cruelment  perseguit  per  1'  emperador  Adrià,  no 
se  troba  en  cap  dels  Flos  Sanctorum  catalans.  Lo  sant  met- 
ge maurità  sufrí  la  moft  en  Cerdenya,  y  per  axó,  sens 
dupte,  donà  son  nom  à  una  de  les  illes  de  les  costes,  y 
quedà  sa  devoció  arrelada  en  lo  pays,  ahon  abundan  los 
qui  en  les  piles  baptismals  reben  la  denominació  de  An- 
tiogo.  L'  exemplar  únich  de  que  se  valgué  lo  Sr.  Aguiló 
pera  sa  edició  barcelonina  se  troba  en  1'  Arxiu  de  la  Cúria 
eclesiàstica  de  Càller,  en  quina  ciutat  degué  imprimirse. 
Es  una  edició  popular  de  12  pàgines  en  quart,  à  dues  co- 
lumnes, sens  peu  de  imprempta,  ni  any  de  impresió;  però 
no  cab  lo  menor  dupte  de  que  fou  publicada  en  i56o  en 
Càller  per  1'  impressor  Esteve  Moretio,  per  ser  los  tiposdel 
text  iguals  als  de  la  Carta  de  Logu,  obra  editada  per  lo 
mateix  impressor  en  1'  any  abans  citat. 

Aquesta  edició  es  al  ensemps  una  reimpresió  de  altra 
anterior,  y  tenint  en  compte  que  Moretio  es  lo  segon  im- 
pressor de  la  illa,  havent  sigut  lo  primer  Salvador  de  Bolo- 
nia,  qui  portà  les  prempses  allà  en  1493,  es  provable  que 
la  primera  impresió  feta  també  à  Càller  la  pogàm  atribuir 
al  segle  XV.  Lo  llenguatge  nos  diu,  ademés,  clarament 
que  es  de  aquesta  època. 

Escrit  en  sa  primera  y  derrera  part  en  català,  escepte 
desde  la  pàg.  28  à  la  64,  se  troba  en  V  Arxiu  Capitular  de 
la  Vila  de  Iglesias  un  manuscrit  en  foleo  de  j6  pàgines 
relatiu  aximateix  al  Sant  sardo.  Té  per  títol  Procés  de  mi- 
racles del  gloriós  Sant  Antiogo,  començail  l'any  1593.  En 
una  nova  edició  que  se  fés  de  la  interessant  obra  que  nos 
ocupa  seria  molt  convenient  acudir,  pera  enriquiria  ab 
noves  tradicions  populars,  à  aquest  procés  del  segle  XVI 
del  qual  dona  extensa  noticia  D.  Eduart  Toda  en  sa  Bi- 
bliografia espaiïola  de  Cerdena  (pàg.  194,  n.°  81). 

A.  Rubió  y  Lluch. 


Qui  paga  lo  que  deu,  fà  cabal  per  son  hereu. 

Qui  lluny  và  à  cassar,  và  enganyat  ó  và  à  enganyar. 


-96- 

À  LA  VERGE  SANCTA  MARIA 


A  vos,  dona  verge  sancta  Maria, 
dó  mon  voler,  qui  's  vol  enamorar 
de  vos  tan  fort,  qui  sens  vos  no  volría 
en  nulla  re  desirar  ni  amar. 

Car  tot  voler  ha  melloría 

sobre  tot  altre  que  no  sia 
volent  en  vos,  qui  est  mayre  d'  amar; 
qui  vos  no  vol  no  's  pot  enamorar. 

Pus  mon  voler  vol  vostra  senyoria, 
lo  meu  membrar  el  saber  vol  vuyll  dar; 
car  sens  voler,  dona,  ^eu  quels  faria? 
E  vos  dona,  si  us  play,  façats  membrar 

e  entendre,  mayre,  à  clerecia, 

per  ço  que  vagen  en  Suría 
als  infaels  convertir  e  preycar, 
els  christians  íacen  pacificar. 

Mant  hom  se  vana  que  murria 

per  vostre  fill  si  loch  venia; 
mays  pauchs  son  çells  quil  vagen  preycar 
als  infaels,  car  mort  los  fa  duptar. 

Ramon  Lull. 


I 


Ni  dona  prop  de  varons,  ni  estopa  prop  de  tions. 
Qui  no  dona  lo  que  dol,  no  alcança  lo  que  vol. 
Amichs  fins  al  ocs,  y  à  la  bossa  no  m'  hi  lochs. 
A  pare  guanyador,  fill  gastador. 
Cabra  avesada  à  saltar,  fa  de  mal  desvesar. 


—  97  — 


* 
^  * 


Jo  só  per  mi  mateix  un  gran  misteri. 

No  sé  d'  hon  vinch  ni  ahon  vaig. 

Nasquí...  perquè  nasquí  jcrudel  problemaí 

Moriré,  com  y  quan?  sols  Deu  ho  sab! 

Si  goyio  envers  lo  Cel  petit  me  sento, 

si  miro  al  meu  entorn  me  sento  gran... 

A  voltes  crech  que  soch  una  formiga 

y  à  voltes  un  gegant. 

La  càrrega  fexuga  de  la  vida, 

fexuga  y  tot  me  plau... 

Puix  m'  heu  fet  entreveure  lo  misteri, 

dexéumel  esbrinar. 

Y  si  no  sé  d'  hon  vinch,  senyor  al  menos 

diheume  ahon  me  portau. 

EVELI  DORIA  Y   BONAPLATA. 


LO    DARRER   GRALLAYRE 


I 

Temps  enrera,  quan  tenia 
més  humor  y  menos  anys, 
no  hi  havia  en  lloch  cap  festa 
hon  no  hi  anés  à  sonar. 

Tothom...  tothom  me  buscava, 
era  ben  vist  y  obsequiat, 
però  avuy,  molts  d'  ells,  ni  'm  miran 
quan  passan  pel  meu  davant. 


Dintre  uns  anys,  la  gent  de  casa, 
de  mi  s'  hauran  oblidat 
y  ni  sombra  ni  memòria 
del  grallayre  restarà. 


-98- 

II 

Tol  se  pert.  Fins  nostres  festes 
son  com  flors  que  s'  han  secat, 
y  han  perdut  la  fesomia 
y  la  fragància  del  camp. 

Ja  no  's  ballan  rams  ni  coques, 
ni  's  cantan  los  goigs  del  Sant\, 
ni  à  casa  's  passa  'i  rosari 
cada  vespre  com  abans. 

Les  costums  y  '1  modo  d'  ésser 
de  la  terra  han  cambiat 
d'  un  modo,  que  fà  vergonya 
y  desdiu  dels  catalans. 

III 

L'  hereu  meu...  poch  me  respecta 
y  fà  sempre  'I  que  li  plau; 
no  vol  rebre  del  seu  pare 
cap  lliçó,  ni  en  bé  ni  en  mal. 

Quan  li  parlo  de  la  gralla 
gira  full  tot  d'  un  plegat; 
li  sab  greu  que  jo  li  parle 
d'  ésser  músich  popular. 

Com  tols  los  altres  fatxendes 
s'  ha  vestit  d'  un  trajo  estrany, 
y  à  dins  de  casa  jo  'm  trobo 
com  si  fos  un  trasplantat. 

IV 

L' instrument  que  encar  conservo 
dels  avis  fou  heretat, 
y  de  pare  à  fill  passava 
desde  temps  immemorial. 


—  99  — 
Peró  avuy...  lo  faig  à  troços, 
ningú  més  lo  sentirà. 
No  vull  que  siga  joguina 
de  cap  net  ni  dels  estranys 

Jo  hauré  sigut  de  la  branca 
r  últim  grallayre  del  Camp. 
jAdéu  costums  de  la  terra! 
jPatria  meva...  Adéu  siau! 

Ramon  Roca  Sans. 


QUADRET 


(a  mon  amich  en  frederich  uyà  y  de  solernou). 

Un  furiós  tràmpol  de  vent  ha  obert  de  bat  à  bat  la  sola 
finestra  de  una  miserable  masia  que,  com  fita  de  la  pobre- 
sa, se  axeca  sobre  un  erm  tossal  que  domina  un  poble  dels 
nostres  Pirineus. 

Ja  desde  lluny  lo  miraria  fa  tristor. 

Lo  Quel  corre  à  tancaria  de  una  revolada  que  té  quel- 
com de  ira  y  de  desesperació. 

Si  hagués  mirat  à  la  part  de  fora,  hauria  vist  lo  cel  cu- 
bert  de  núvols  plomissos  com  montanyes  quimériquesque 
esgrahonan  I'  espay;  los  tossals  vehins  cuberts  de  neuy  los 
arbres  entexinats  de  gebre;  sols  la  tramontana  ha  besat  lo 
front  del  Quel  ab  son  glassador  alé,  peró  sens  minvar  la 
febre  de  sa  pena.  jEs  tan  fonda!... 

Jove  de  trenta  anys,  alt,  moreno  y  sapat,  com  los  fills  de 
la  montanya,  fa  quinze  dies  que  ha  vist  morir  à  sa  estima- 
da esposa,  la  Quima,  la  millor  jove  del  poble,  d'  ulls  ne- 
gres, negres  com  la  pena  que  acora  al  pobre  Quel. 

Tancada  ja  la  finestra,  aquest  se  'n  torna  prop  del  bre- 
çol  hon  se  hi  veu  un  infant  de  deu  mesos,  abans  de  cabell 
ros  rissat  à  manera  de  anellets  d'  or,  mas  ara  esbullat  y  làs 
com  si  r  alé  de  la  mort  hagués  anat  desfent  aquells  rulls. 


—    100  — 

Aqueix  angelet  morent  ha  tancat  ses  parpelles;  la  gro- 
gor  està  dibuxada  en  sa  cara;  tothom  diria  que  's  mort,  si 
r  estertor  de  1'  agonia  no  revelés  que  en  aqueix  cos  tan 
menut  hi  queda  encara  un  alé  de  vida. 

— iQuina  nit  de  amargura,  Deu  meu, — exclamà  en  Quel 
mentres  creuava  los  braços  y  endreçava  sa  vista  dolori- 
da  al  Cel. 

Eran  més  de  sentir  les  penes  aquexa  nit,  la  vetlla  de 
Nadal,  vespre  de  santa  alegria  per  les  famílies  cristianes  y 
de  cràpula  y  disbauxa  per  aquells  que  solament  buscan 
una  Noche-buena,  es  dir,  una  bacanal  per  profanar  la  vet- 
lla que  vé  à  ser  alba  de  glòria  per  la  Humanitat. 

La  exclamació  que  lo  dolor  havia  posat  en  los  llavis  del 
Quel  esporuguí  à  1'  Angeleta,  nina  de  sis  anys,  retrato  fidel 
de  sa  mare,  que  mirava  fit  à  fit  al  infant  agenollada  à  frech 
del  breçol,  y  al  Narciset  nin  de  quatre  anys  que  Murillo 
hauria  pres  per  modelo  per  pintar  àngels  en  son  immortal 
quadro  de  la  Immaculada. 

Lo  Narciset  segut  en  una  cadireta  y  jugant  ab  la  marru- 
xa,  se  posà  à  plorar  y  son  pare  corregué  à  axugarli  les 
llàgrimes  ab  petons,  extrenyentlo  ab  deliri  entre  sos  braços. 

jOh  quant  anyorava  à  les  hores  à  sa  estimada  esposa  que 
altres  anys  en  aytal  nit  era  la  alegria  de  la  casa,  somrihent 
à  sos  fills  ab  infinita  dolçor. 

Y  de  cop  lo  pobre  viudo  vessava  un  torrent  de  llàgrimes 
al  venir  à  sa  pensa  aquest  recort. 

jQue  es  trista  la  soledat! 

Un  quinqué  morent  y  trist  dibuxa  ab  mitges  tintes  la 
pobresa  de  la  cambra.  Aquesta  es  de  parets  ennegrides  per 
r  alé  del  fum  que  les  besa  en  nits  de  tramontana.  A  tocar 
del  breçol  hi  ha  una  taula  de  pi  vermellenca  y  gastada 
en  ses  vores  pel  frech  dels  colzes  de  tres  generacions,  hon 
si  hi  veuen  escampats  en  dolorós  desordre  xicres,  un 
topi,  un  vas  que  conté  una  medicina  groguenca,  culleres, 
ganivets  y  un  rosegó  de  pà  moreno  y  sech;  un  xich  à  la 
esquerra  hi  ha  la  llar  que  ja  no  guspireja,  tot  es  cendra, 
puix  fà  poch  que  s'  hi  ha  cremat  lo  derrer  branquilló  que 
r  Angeleta  havia  recuUit  en  lo  camí-ral,  y  més  enllà  entre 


I 


—    lOI    — 

sombres  apenes  se  ovirava  1'  escorredor  ó  ayguera  ab  al- 
guns plats  de  barroera  y  vermellenca  terrissa. 

iQuin  quadro  de  dol  y  de  misèria! 

Lo  Quel,  fixos  sos  ulls  sempre  en  lo  breçol,  veu  que 
son  fill  més  petit  va  à  finar  y  ab  tota  la  precaució  de  una 
mare  lo  treu  del  breçol  embolicat  ab  la  robeta  y  1'  estreny 
contra  son  cor  com  per  suplir  1'  escalf,  lo  bes,  la  amor 
maternal. 

j Pobre  Quel!  Mentrestant  arriban  à  son  ohido,  com  eco 
de  burla,  les  notes  de  un  cant  religiós  y  popular  que  ab 
veus  ganyoses  y  desafinades  entonan  en  un  hostal  vehí 
alguns  hómens  entre  xarrichs  de  moscatell: 

«^•Que  li  darem  al  fillet  de  la  mare, 
que  li  darem  que  li  sàpiga  bó.^ 
panses  y  figues  y  nous  y  olives 
y  una  plateta  de  mel  y  mató.» 

Y  en  Quel  sent  moure  son  pit  en  dolorós  va-y-vé,  escla- 
tant després  en  un  singlot,  violent  com  son  dolor,  mentres 
cohentes  llàgrimes  humitejan  y  creman  les  galtes,  y  cau- 
en sobre  lo  front  del  angelet  que  té  en  sos  braços.  ^'Que 
li  pot  oferir  sinó  llàgrimes  son  pobre  pare.^ 

Y  per  més  torment  sentí  que  lo  cant  continuava: 

«Cada  gronxada  't  daré  una  abraçada 
cada  abraçada  un  beset  amorós; 
mes  rosses  trenes  seran  tes  cadenes, 
niu  y  alcoveta  les  ales  del  cor.» 

A  les  hores,  com  instintivament,  en  una  quietut  sepul- 
cral, lo  Quel  besà  frenéticament  al  nin,  ab  tals  besos  que 
semblavan  mossades  del  ànima. 

Lo  pobre  infant,  ara  groch  y  escolrit  ab  llavis  sechs  per 
la  febre,  obra  pausadament  ses  sedoses  parpelles  com  per 
dir  adéu  à  son  pare,  mentres  de  part  de  fora  se  sent  cantar: 

«Que  n'  es  de  bella  ta  galta  en  poncella, 
ique  'n  son  de  dolços  tos  llavis  en  flor! 
son  una  rosa  que  'Is  meus  han  desclosa 
sols  per  xuclarne  la  mel  del  amor.» 


—    102   — 

iQuin  dolor  per  un  viudo  que  es  pare  de  un  infant, 
abans  grassó  y  somrihent  com  un  àngel  de  un  retaule  del 
Renaxement;  fresch  com  una  rosa,  blanch  com  un  bo- 
rralló  de  neu,  de  mans  toves  y  mitg  closes  com  poncella  à 
punt  de  esclatar;  y  ara  veurel  que  lo  respir  axeca  à  cada 
moment  son  pit  com  aleteig  de  un  colomí  que  se  prepara 
per  volar  lluny,  molt  lluny...  al  Cel. 

Lo  Quel  singlotava  quan  li  preguntà  1'  Angeleta: 

— Pare,  jo  tinch  fret, — mentres  escalfa  ab  V  alé  ses  ma- 
netes. 

—  Yo  pae  vuy  pi,  afegí  lo  Narciset  tot  adreçantli  una 
mirada  suplicant. 

Son  pare  se  'Is  mirà;  mas  de  cop  com  presa  de  febrós  de- 
liri besava  estrepitosament  al  infant  que  tenia  en  sos  bra- 
ços, mentres  sos  llavis  llençavan  un  horrible  crit  de  dolor. 

Era  que  l' infant  havia  finat. 

L'  endemà  à  trench  d'  alba,  les  campanes  de  la  parrò- 
quia ab  son  alegroy  só  anunciavan  lo  naxement  del  Fill 
de  Deu,  y  seguit  brandavan  à  glòria  perquè  un  àngel  ha- 
via pujat  al  cel. 

Agustí  Puyol  Safont,  Pvre. 


I 


ASPIRACIÓ 


Axeca,  ànima  mía, 
r  esguart  al  cel, 
que  sols  espines  brotan 
del  mon  per  1'  erm. 

No  te  dexes  abatre 
per  la  dolor, 

que  en  goig  ha  de  tornarse 
ton  desconort. 


—  103  — 
Si  per  la  vall  de  llàgrimes 
peregrinant, 
nostres  ulls  entelantse, 
brollan  de  sanch. 

Los  Àngels  les  recullen 
dins  copes  d'  or, 
à  Maria  oferinlles, 
Reyna  d'  amor. 

Y  de  sa  Mare  aymada 
com  rich  present, 
dintre  son  Cor  les  guarda 
lo  Deu  etern. 

L'  estel  de  la  esperança 
no  't  semble  lluny... 
après  de  les  tenebres 
vindrà  la  llum. 

Ab  corona  de  glòria 
tu  reynaràs 
si  'I  tresor  de  la  gràcia 
sabs  conservar. 

No  't  pares  en  ta  via 
que  'I  camí  es  breu, 
y  t'  ajuda  'I  teu  Àngel 
à  dur  la  creu. 

Axeca,  ànima  mía, 
r  esguart  al  cel, 
que  sols  espines  brotan 
del  mon  per  1'  erm. 

JosEFA  Amer  y  Pen^a. 


De  mal  just  vé  I'  anyell,  quel  diable  sen  porte  la  pell. 
Dona  y  tela,  no  te  la  miris  ab  candela. 
En  temps  de  belluga,  campe  qui  puga. 


—  104 


LO  FALS  HERMITÀ   DE   MONTSERRAT 


(rondalla  històrica) 

Catalunya  tenia  un  mal  rey,  que  li  deyan  Joan  II.  Per 
faltar  à  sos  juraments  los  catalans  li  llevaren  la  corona. 
Llavors  hi  hagué  molta  guerra,  tanta  que  durà  deu  anys 
(i  462- 1 472.) 

Los  frares  de  Montserrat  protegían  la  causa  catalana 
contra  lo  mal  Rey.  Perquè  la  Santa  Imatge  no  caygués  en 
mà  de  les  seves  tropes,  fou  fortificat  lo  monestir,  cosa  que 
no  costà  gayre  puix  tenia  muralles  y  podia  defensarse  fà- 
cilment. 

Dalt  d'  una  gran  roca  que  domina  lo  monestir  s'  hi  ser- 
vavan  les  runes  d'  antich  castell  nomenat  Marro  que  en 
veritat  era  del  temps  dels  moros  (segle  ix.)  Los  catalans 
lo  referen  y  serví  de  quartel  general  als  soldats  que  custo- 
diavan  aquell  Sant  lloch. 

Al  castell,  que  li  digueren  de  Montserrat,  s'  hi  pujava 
per  dos  camins.  Lo  hu  estretet,  voltava  la  roca  per  la  vora 
del  cingle,  en  tant  que  sols  un  home  hi  podia  passar  y  en- 
cara ab  perill  d'  estimbarse.  En  quant  al  segon,  era  lo  camí 
de  les  hermites  que  arribava  fins  davant  de  la  roca  hon  se 
hi  construhí  la  fortalesa  y  per  un  pont  de  balança  se  podia 
entrar  à  ella.  Axis  era  que  ab  poch  compte  que  lo  capità 
tingués,  resultava  empresa  inútil  la  d'  apoderarse  del  cas- 
tell de  Montserrat. 

Vehent  axó,  los  soldats  de  Joan  II,  prengueren  à  tots 
los  hermitans  y  trameteren  un  missatger  al  Capità  de  la 
fortalesa,  qui  era  parent  del  Abat,  dihentli  que  si  no  li  en- 
tregavan  aquesta  y  lo  monestir,  matarian  als  infeliços  pe- 
nitents. 

Al  dia  següent  trist  espectacle  se  presentà  als  ulls  dels 
monjos:  los  cossos  dels  hermitants  bambolejantse  penjats 
en  les  alzines  properes,   mostravan   la  fermesa  del  capità 


—  io5  — 
Ferrer  qui  no  cedí  à  dita  amenaça.  També  sota  la  Hissa 
de  la  torra  del   Castell,  se  destacava,  en  lo  blau  del  cel,  la 
silueta  immóvil  del  desgraciat  missatger. 

Les  hermites  quedaren  deshabitades,  puix  l'enemichno 
parava  may  de  recórrer  la  montanya  en  totes  direccions. 
De  manera  que  los  monjos  se  trobaren  poch  menys  que 
assitiats  dintre  del  convent,  y  fora  d'  ell  ningú  s'  atrevia  à 
ferhi  estada. 


* 

*  * 


Cert- dia  se  presentà  al  Abat  un  sant  varó  ab  la  pretensió 
de  fer  penitencia  en  una  hermita.  Prou  li  demostraren 
à  quin  gran  perill  s'  exposava  si  residia  en  les  soletats  de 
la  montanya;  prou  li  explicaren  la  desastrosa  fi  dels  al- 
tres hermitans;  mas  lo  foraster  mostrà  aytal  confiança  en 
Deu  y  en  la  Verge  y  se  mantingué  tan  ferm  en  la  seua  vo- 
luntat y  tan  immutable  en  son  desitg,  que  no  hi  hagué 
manera  de  disuadirlo. 

Lo  instalaren  en  la  hermita  de  la  Trinitat  per  ésser  la 
més  propera  al  Castell  puix  venia  al  enfront  del  precipici 
que  guanyava  lo  pont  de  balança.  Ab  poch  temps  adquirí 
gran  fama.  Tant  bon  punt  lo  foraster  s'  hi  hagué  establert, 
renasqué  la  tranquilitat  y  la  calma  en  lo  Montserrat.  Men- 
tres  que  à  son  entorn  la  guerra  y  la  desolació  hi  regnavan 
com  may,  ni  una  partida  s' enfilà  ja  més  en  los  camins  que 
menan  al  Santuari,  estant  en  complerta  vaga  la  gent  de 
guerra  que  lo  guardava.  Los  monjos  s'  atrevían  à  baxar  fins 
à  la  Cova  de  la  Verge,  à  pujar  al  mirador  de  Sant  Geroni, 
à  voltar  fins  al  abandonat  monestir  de  Santa  Cecilia,  sense 
que  los  hi  pervingués  cap  contratemps.  Axó  feu  que  arri- 
bés à  pendre  dictat  de  miraculós,  atribuint  eix  cambi  à  la 
major  virtut  de  les  seves  oracions. 

Malaventurat  del  qui  gosàs  parlar  mal  del  hermita  foras- 
ter, (que  es  com  lo  conexían  vulgarment)  si  hi  haguessen 
estat  al  davant  los  soldats  del  vehí  castell.  Atrets,  aquests 
per  la  sua  entretinguda  conversació,  sempre  anavan  à  ferli 
companyia  passant  llargues  estones  escoltantlo  embadalits 
com  narrava  molts  fets  de  les  guerres  de  Nàpols  à  les  que 


—  io6  — 
era  ben  segur  hi  havia  pres  part  activa.  Axis  es  que  tothom, 
monjos  y  soldats,  li  tenian  la  major  bona  voluntat. 


Una  nit  de  molta  fosca  animada  conversa  s'  ohia  en  la 
humil  morada  del  hermiíà  foraster.  Aquest  parlava  desen- 
fadadament  ab  un  guerrer,  qui  no  pertanyia  à  la  guarnició 
del  Castell.  La  plana  hon  està  la  hermita  de  la  Trinitat  la 
ocupavan  alguns  hómens  armats  ab  llances  llargues  ó  espa- 
ses tirades,  en  actitut  vigilant. 

L'  hermità  tenia  la  paraula: 

— Es  necessari  que  tingas  la  gent  aparellada  per  donar 
lo  colp.  Ja  ne  tinch  prou  de  jugarme  lo  cap  y  de  represen- 
tar lo  paper  de  sant.  Pobre  de  mi  si  lo  diable  volia  tirar  de 
la  manta  y  sigues  conegut  dels  de  baix.  Si  la  fortuna  fins 
avuy  m'  ha  favorescut  com  ja  més  no  podia  desitjar,  tam- 
poch  dech  fiar  massa  en  la  meva  bona  estrella. 

— Mas  ^-tu  creus  que  fingint-te  malalt  lo  Capità  te  baxarà 
de  nit  lo  pont  de  balança?  Conech  la  severitat  d'  En  Ferrer 
y  dupto  que  ho  permeta.  Val  més  esperar  oportunitat  mi- 
llor, puix  per  un  mal  punt  nos  exposàm  à  tirar  à  perdre  lo 
que  tant  bé  havem  preparat.  Mira  que  hi  va  molt  en  la  em- 
presa. Derrerament  lo  rey  Joan  m'  ha  promès  arribar  fins 
à  deu  mil  florins  d'  or  si  li  entregàm  lo  Castell  y  lo  Mo- 
nestir al  ensemps. 

• 

Dexemlos  que  vagen  maquinant  progectes  y  traidoríes, 
y  escoltem  lo  que  1'  endemà  1'  hermità  foraster  explicava 
à  alguns  dels  soldats  del  capità  Ferrer. 

— Sí,  fills  meus,  sí.  Molts  dies  hà  que  tinch  semblants 
visions.  Ara  mateix,  poch  abans  de  venir  vosaltres,  estant 
en  oració,  les  parets  se  m'  han  tornat  trasparents  y  he  vist 
de  nou  al  espectre,  cremantse  en  la  fogata  de  sempre.  Ves- 
tia r  hàbit  d'  hermità  benedictí  y  tenia  la  meva  estatura  j 
maneres. 

— ^Qué  pot  voler  dir  la  visió.^^  li  preguntà  un  alt  y  robust 
guerrer. 


—  107  — 
— Que  prompte  haig  de  morir  carbonisat.  Per  çó  veureu 
que  desde  que  se  m'  apareix,  ni  tan  sols  faig  foch  y  tot 
m'  ho  menjo  fret.  Alabat  siga  Deu  qui  axis  ho  vol. 


Pavorosa  fou  la  nit  que  seguí  à  eix  dia.  Una  tempestat 
desfeta  y  persistent  envolcallava  en  ses  negres  sombres  sop- 
tadament  aclarides  per  la  resplandor  dels  llamps,  les  enes- 
prades  cingleres  del  Montserrat.  Tots  los  sorolls  queda- 
van  ofegats  per  lo  continuat  ressò  dels  trons.  Lo  guayta 
qui  vigilava  dalt  la  torra  d'  homenatge  del  Castell,  llençà 
de  sopte  un  gran  crit  y  correg^é  à  sembrar  la  alarma  dins: 

— Verge  Santa!  La  visió  del  hermità  foraster  s'  ha  com- 
plert! La  hermita  de  la  Trinitat  està  convertida  en  una 
mar  de  foch.  Pobre  homel!  Pot  ser  à  aquestes  hores  ja 
està  carbonisat. 

Lo  Capità  obrí  la  finestra  y  tots  s'  hi  apilotaren  pera 
contemplar  1'  incendi  que  iluminava  lúgubrement  les  ve- 
hines  roques. 

— Assistència,  germans!!...  cridà  una  veu  dèbil,  al  altre 
costat  del  precipici  enfront  del  Castell.  Aculliumeü...  me 
estich  dessagnant...  no  puch  més!!... 

— Es  ell...  es  ell... 

— Encara  viu! 

— Correm  à  assistirlo,  baxém  lo  pont  de  balança!! 

Y  dominant  la  algarabía  que  s'  armà  dins  del  Castell,  la 
veu  de  Ferrer  se  dexà  ohir  imperativa  y  clara: 

— Vos  guardareu  bé  prou  de  llençar  lo  pont  de  balança 
à  aquestes  hores  de  nit. 

Mas  ja  alguns  eran  baix,  é  impulsats  pel  general  senti- 
ment de  compassió,  desplegaven  les  cadenes  de  ferro  da- 
munt del  avench,  dexant  caure  pausadament  lo  pesat  fus- 
tàm  d'  aquella  porta  llevadissa. 

Apenes  lo  pont  s'  hagué  apoyat  en  la  oposta  cinglera,  un 
crit  frenétich  d'  alegria  esclatà  en  I'  hermità,  qui  adreçant- 
se  soptadament  se  ficà  per  lo  passatge  cridant  à  la  demés 
gent  amagada  que  se  llençava  en  la  matexa  direcció. 

— Avant  minyons!  visca  Joan  II!  lo  castell  es  nostrell 


—  io8  — 

— Trayció!  trayció!  Madona  de  Montserrat  ab  nosaltres!! 
clamavan  los  de  dins. 

Mas  bon  punt  lo  foraster  estigué  al  mitg  del  pàs,  una 
claró  enlluhernadora,  seguida  d'  horrorós  tró,  dexà  esgla- 
yats  à  uns  y  à  altres.  Lo  llamp  havia  partit  y  trocejat  lo 
pont  de  balança  enduhentsen  al  fals  hermità  al  fons  del 
precipici. 

— Miracle!  miracle  de  Madona  de  Montserrat!!  digueren 
los  soldats  de  Catalunya  agenollanise  y  donant  gràcies  à 
la  Moreneta  ab  fervorosa i4;^e  Maria. 


Quan  los  monjos  tractant  de  donar  sepultura  al  cos  de 
aquell  malaventurat  home,  lo  buscaren  pel  repeu  del  cin- 
gle, se  vegeren  impossibilitats  de  portar  à  terme  exa  obra 
de  misericòrdia  puix  aparegué  del  tot  carbonisat  pei  llamp. 

— La  falsa  visió  del  fals  hermità  per  voler  de  Deu  s'  ha 
complert!!  digué  I'  Abat  à  tots  los  allí  presents.  No  se  juga 
impunement  ab  les  coses  divines. 

Francesch  Carreras  y  Candi. 


AMOR 

Vessant  perfums  les  roses,  los  lliris  y  engiantines, 
ab  nou  esclat  de  vida  venia  'I  mes  de  Maig: 
los  rierons  brollavan,  cantavan  les  cardines, 
y  '1  mon  se  desvetllava,  d'  istiu  al  primer  raig. 

Los  papallons  y  abelles  les  gayes  flors  voliavan, 
la  dolça  mel  s'  enduyan  dels  càlzers  mitg  oberts; 
violes  y  roselles  pels  camps  vermellejavan 
y  'Is  fruyterars  se  veyan  d'  hermosa  flor  cuberis. 

De  Santa  Creu  la  festa  nos  duya  noves  gales, 
esplendorós  desfe)a  sos  raigs  de  llum  lo  sol, 
y  en  1'  enramada  ombrosa,  d'  amor  batent  llurs  ales, 
los  aucellets  cercavan  son  niu  de  plomissol. 


—  109  — 
La  bisantina  església  n'  omplia  ia  gentada, 
pagesos  y  arligayres  en  bona  germanó; 
los  ganfanons  gronxava  1'  oreig  de  matinada 
y  anguilejar  se  veya  nombrosa  processó. 

Envers  ia  creu  del  terme  lo  poble  feya  via, 

alegra  trililejava  del  campanar  la  veu, 

per  r  ample  espay  creuavan  dels  càntichs  1'  armonfa, 

ressò  de  tot  un  poble  que  en  Deu  espera  y  creu. 

Ministre  del  Altíssim,  ab  blanca  vestidura, 
alçant  la  seva  destra  lo  terme  benehi, 
los  camps  y  les  ramades,  les  valls  y  la  planura 
y  après  à  festa  cridan  la  gralla  y  tambor!. 

^Recordas,  amor  meva,  aquella  hermosa  albada 
que  nostra  jovenesa  n'  omplia  de  dolçor; 
del  jorn  del  prometatge,  de  I'  esplendent  diada 
que  en  1'  horitzó  brillava  1'  estel  de  nostre  amor? 

Més  bella  que  les  roses  que  omplían  les  marjades, 
ton  fron  de  neu  besavan  los  teus  sedosos  rulls; 
bells  somnis  d'  ignocencia  retreyan  tes  mirades 
y  'Is  meus  s'  emmirallavan  en  tos  blavosos  ulls. 

Sentint  de  nova  vida  les  dolces  alenades, 
seguia  los  teus  passos  de  ton  amor  sospés; 
posant  genolls  en  terra,  les  nostres  mans  creuades, 
davant  la  creu  jurarem  aymarnos  sempre  més. 

Y  com  si  la  natura  volgués  acompanyarnos 
de  nostre  prometatge  en  l'amorós  encís, 
les  més  gentils  poncelles  s'  obrían  per  mirarnos 
y  à  dolls  r  oreig  nos  duya  perfums  de  paradís. 

Tan  sols  al  recordarho,  oh  dolça  aymada  mía, 

mon  pit  de  goig  s'  omplena,  mos  ulls  ne  mulla  '1  plor, 

tan  sols  lo  remembrarne  la  gesta  de  aquell  dia 

es  sol  que  m'  ilum  ina,  es  bàlsem  pel  meu  cor. 


—  no  — 
De  nosire  romiatge  hem  feta  la  jornada, 
la  hermosa  primavera  arreu  hem  vist  florir; 
bé  n'  han  passat  de  roses:  mas  ay!  à  la  invernada, 
hem  vist  com  se  marcían,  colltórcers  y  morir! 

Si  nostra  brancalada  hermosos  fruyls  coronan, 
del  fort  mestral  que  arriba  ja  havem  sentit  lo  cop, 
los  nostres  caps  blanquejan,  les  nostres  mans  iremolan. 
veyém  V  espay  més  ample,  veyém  lo  cel  més  prop. 

Si  *i  pes  de  la  matèria  nostra  ànima  empresona 
^que  hi  fà,  si  éíprés  la  vida  comença  un  bell  gosar? 
crisàlida  que  's  torna  alada  papallona, 
llum  clara  que  al  empiri  se  "n  pujarà  à  brillar, 

jOh,  si,  tos  ulls  axeca!  ^No  veus  com  la  estelada 
tremolejant  nos  mostra  un  cel  plé  de  claror? 
ja  per  1'  orient  apunta  la  llum  d'  un'  altra  albada, 
r  albada  benehida  d'  un  sempitern  amor... 

Consol  Valls  y  Riera. 


NIT  DE  NADAL 


Fà  un  fret  que  pela;  la  vigília  de  Nadal  es  freda,  les 
neus  escampades  per  carrers  y  places  s'  ha  ben  glassat  ab 
la  freda  tramontana  que  xiula  de  bó  y  de  bó;  la  canalleta 
surt  de  la  escola  tapada  ab  sos  abrichs  y  tapa-boques,  de- 
xant  tan  sols  veure  los  ullets  que  ben  clar  diuen  que  1'  ale- 
gria fà  bategar  sos  cors;  tots  los  nins  portan  pressa,  cap  de 
ells  romanceja;  ja  voldrían  ésser  à  casa  seva  per  fer  la  brena 
y  esperar  1'  hora  que  s'  axecaràn  de  taula  y  s' asseuran  prop 
de  la  llar.  L'  Antònia,  xicota  axerida  y  fornida  ab  bons 
garrots  de  braços,  roja  de  cara  y  ab  lo  cap  sense  mocador 
acaba  de  entrar  al  estudi;  y  en  Miquel  que  la  sutjava  ja 
feya  rato  y  s'  impacientava  per  la  tardança  de  la  minyona, 
se  despedeix  del  senyor  mestre,  vellet  de  cara  riallera  y 


—   II I  — 

bonatxona;  agafa  la  cartera  ab  sos  llibres  y  cartipassos, 
s'  abriga  y  se  posa  la  gorreta,  tapantse  fins  als  ulls  ab  la 
bufanda;  passan  al  Golegi  de  les  monges  y  se  n'  emportan 
la  Maneleia,  nena  de  sis  anys,  viva  com  una  centella,  que 
frissosa  ja  també  esperava  à  son  germanet;  besa  V  escapu- 
lari  de  Sor  Maria  y  ben  abrigadeta  s'  agafa  de  la  mà  d'  en 
Miquel  que  brinca  de  goig  com  una  dayna.  No  camina- 
van  pas,  que  es  cas  d'  axó,  corrían  los  dos  germanets,  atra- 
fegant à  la  minyona  que  no  's  cansava  de  preguntarlos  qué  • 
tenían,  que  volían  y  que  esperavan;  però  ells,  sens  tornar 
resposta  de  cap  mena,  lo  que  volían  era  arribar  à  casa;  io 
fret  anava  picant,  lo  vent  apretava  de  bó  y  les  neus  s'  aca- 
bavan  de  gebrar  ab  la  fugida  del  sol,  que  ja  tan  sols  llen- 
çava esmortuits  vermellosos  raigs  anantsen  cap  à  la  posta 
à  corre-cuyta.  Ja  arribavan  los  tres  à  la  casa,  los  dos  ger- 
manets brincant  y  cantant  de  goig  y  de  gaubansa,  buscavan 
sos  pares,  los  feyan  I'  amistat  y  la  seva  mare  los  donava 
una  llesca  de  pa  ab  mitja  presa  de  xocolata.  Ca  no  men- 
javan,  no  tenían  espera,  semblava  que  lo  temps  los  man- 
caria, y  lo  pà  ab  una  mà  y  à  I'  altra  la  mitja  presa  de  xoco- 
lata, sens  témer  lo  fret,  anavan  ab  lo  poch  seny  de  la  infan- 
tesa cap  al  llenyé  y  giravan  les  seques  branques  y  los  bos- 
calls;  en  Miquel  deya  à  sa  germaneta,  mira  teta,  mira,  que 
no  veus  quin  tió  tan  macu,  y  la  nena  lo  mirava  y  remi- 
ravan  abdós  à  la  hora;  y  ella  li  deya:  Miquel  aquesta 
branca  serà  molt  bona;  y  lo  noy  entussiasmat  li  retreya  que 
lo  seu  tió  seria  lo  més  bó,  perquè  tenia  un  forat  molt  gros 
à  un  dels  dos  caps  d'  ahon  fou  serrat;  manoy  deya  lo  xicot, 
que  bé  que  anirà?.,  hoy  que  sí  teta  ^-y  aquexa  convençuda 
per  son  germanet,  deya  que  sí:  lo  xicot  se  lo  carregava  à 
coll,  y  ab  penes  y  fatigues  y  vermell  com  un  perdigot,  lo 
portava  à  la  llar  que  estava  encesa,  y  les  estelles  cremant  y 
espeterrillant  donavan  escalfà  la  cuyna  de  la  casa.  Arribava 
ja  la  hora  de  sopar,  mentres  la  familia  passava  lo  rosari,  y 
los  dos  germanets,  que  es  cas  de  dormirse  com  los  altres 
dies,  s'  estavan  quietons,  callats  sense  moures  renyines 
r  un  al  altre.  Acabat  de  sopar,  lo  pare  fent  lo  cigarret  aga- 
fava la  maynada  y  la  seva  esposa  donava  de  mamar  à  la 


Quimeta,  que  saltant  de  goig  y  de  alegria,  feya  postures  à 
sos  germanets.  Asseguts  al  escó  marit  y  muller  y  la  mi- 
nyona, r  amo  arreglava  la  llar  posanthi  altres  dues  este- 
lles perquè  los  dongués  més  escalf:  y  per  fora  ja  era  negra 
nit,  lo  vent  xisclava  y  lo  fret  tenia  arraulits  al  gos  y  à  la 
marruxa,  que  estavan  talment  sobre  la  cendra.  Lo  pare 
disposava  lo  tió  y  donant  la  berga  à  n'  en  Miquel,  aquest 
pica  que  pica  que  picaràs,  y  may  se  cansava,  y  anava  cri- 
dant entussiasmat,  caga,  caga  tió,  fes  per  dalt,  caga  turrons 
de  Nadal;  y  lo  pare  li  deya  mira,  axecal,  veges  si  ha  fet 
quelcom;  y  sortia  d' aquella  esquerda  un  plech  ab  paper 
blanch;  lo  noy  ab  pressa  lo  desembolicava  y  eran  turrons 
de  neu;  manoy  deya  en  Miquel,  mira  teta,  deu  ésser  la 
neu  que  ahir  va  caure;  y  lo  pare  tot  alegroy  los  ho  repar- 
tia; y  la  més  petita,  la  Quimeta,  cridava  trencant  los  braços 
de  sa  mare,  babó,  babó  y  allargant  ses  manetes  y  avalan- 
çantse  agafava  un  trocet  de  turrons  que  lo  seu  pare  li  do- 
nava: y  la  Maneleta  prenia  la  berga  y  picava,  y  allavors  lo 
tió  feya  esclopets;  y  en  Miquel  apretava  ab  més  fermesa 
altra  volta  y  cada  bergassada  espelliscava  la  escorça  de  suru 
pelegrí  que  era  1'  abrich  de  la  ja  morta  branca;  y  may  es- 
tava parada  la  berga,  y  los  dos  nins  no  se  cansavan,  y  gar- 
lavan  de  bó  y  de  bó;  y  la  son  encara  era  molt  lluny  y  les 
boques  y  les  dents  feyan  llur  feyna;  y  la  més  petiteta  no 
parava  de  saltar  y  donant  bots  cridava  babó,  babó. — Lo 
foch  s'  anava  apagant,  la  cuyna  se  refredava;  lo  pare  ex- 
plicava à  sos  fillets  que  à  les  dotze  de  la  nit  naxeria  en 
una  establia  lo  bon  Jesuset,  despullat  de  robes  y  riqueses, 
ell  que  era  lo  Rey  dels  Reys  de  cel  y  terra  y  de  tots  los  sols 
y  les  estrelles  que  somriuen  en  lo  firmament.  Pujavan 
tots  cap  à  dalt,  los  despullavan  y  després  de  haver  resat 
un  parenostre  y  tres  aves-maríes  s'  acotxavan  y  mitg  mor- 
molant s'  adormían,  somiant  turrons,  esclopets,  atmetlles 
ensucrades,  y  tantes  lleminadures  que  ja  may  s'  acabaria 
de  anomenaries:  y  los  pares  joyosos  se  davan  un  bes  que 
volia  dir  lo  molt  que  s'  estimavan,  refermat  lo  primer 
amor  ab  lo  llaç  afalagador  de  les  maynades,  que  alegran 
les  cases  y  fan  obrir  los  cors  à  esperances  encantadores. 

E.  Fina  y  Girbau. 


—  113  — 

BABEL  Y  EIFFEL 


Ahir  y  avuy. 
I 

A  la  robusta  soca  del  arbre  de  la  ciència 

s'  entortolligà  M  monstre  de  temptadora  veu, 

y,  quan  I'  orgull  naxía,  morintne  1'  innocència, 

Adam,  Adam,  li  deya,  no  temes  la  sentencia, 

la  poma  'tfarà  Deu. 

La  cull.  Rodant  los  segles,  1'  humanitat  febrosa 
tot  escupint  enlayre  devalla  al  sí  pregon, 
y,  al  véurela  corrupta,  blasfema  y  orgullosa, 
lo  Deu  de  les  venjances  li  dona  '1  cel  per  llosa, 
per  sepultura  'I  món. 

Mas  jay!  encar  humida  del  temporal  la  terra, 
s'  alçaren  altra  volta  los  fills  del  gran  Noé, 
y,  amontegant  les  runes  del  món  y  sa  desferra, 
r  humanitat  bramava,  fent  à  son  Deu  la  guerra: 
«Ton  cel  1'  escalaré.» 

Encar  pels  llunyans  ecos  los  trons  bramulejavan 
lluhía  encar  pels  ayres  lo  coheteig  dels  llamps, 
y  'Is  genis  orgullosos,  que  deus  se  somniavan, 
en  fer  rapte  satànich  à  Jehovà  retavan, 
de  peus  sobre  Ms  rocams. 

Veniu,  veniu,  se  deyan,  y  ahon  1'  Eufrates  corre 
una  ciutat  alcemnos  d'incorruptible  arrel; 
perquè  ni  Deu  ni  '1  segle  lo  nostre  nom  esborre, 
de  fonaments  ciclópichs  alcemnos  una  torre 
que  arribe  fins  al  cel. 

Digueren:  y  sa  obra  d'  atlants  y  d'  amassones 
s'  alçava  à  les  estrelles  per  coronarse  '1  front; 
mas  jah  gegant  superbo!  no  encara  1'  himne  entones, 
que  t'  arrebassa  '1  ceptre  y  esfulla  tes  corones 
lo  Deu,  lo  Deu  del  món. 
8 


—  114  — 
Aquell  qui,  quan  la  mira,  la  terra  ja  trontolla, 
Aquell  qui,  quan  los  toca,  los  monts  van  fumejant; 
davant  d'  Ell  cel  y  terra  y  avern  tot  s'  agenolla, 
davant  d'  Ell  exa  torre  s'  esbulla  y  se  sorolla, 
desfentse  y  tremolant. 

Adonaí  la  mira  febrós,  y  ab  acrimonia 
va  malahint  la  lerra  que  arrastra  sola  '1  cel; 
confon  les  veus  humanes,  dispers'  la  gran  colònia, 
té  la  ciutat  superba  lo  nom  de  Babilonia, 
la  torre  's  diu  Babel. 

II 

Avuy,  en  nostre  segle,  també  del  mitg  d'  Europa 
s'  alça  corcat,  fatídich,  1'  arbre  del  bé  y  del  mal; 
dels  deus  petits  hi  nia  també  l'immensa  tropa, 
també  '1  fruyt  los  allarga  dessots  sa  negra  copa 
lo  monstre  lliberal. 

També,  també  'ns  ofega  1'  universal  diluvi 
dels  més  horribles  crímens,  dels  més  fatals  errors; 
lo  món  es  la  Pentàpolis,  1'  Europa  es  lo  Vesubi 
que  escup  1'  encesa  lava,  ab  espantós  efluvi, 
per  calcinar  los  cors. 

Mas  jah!  encar  que  ferida  de  mort,  sobre  la  terra 
la  societat  s'  agita  com  altre  Llucifer; 
tot  lo  que  '1  sello  porta  de  Deu,  tot  ho  desterra, 
y  diu,  fera  y  sacrílega,  tot  declarantli  guerra: 
«Ton  cel  lo  vull  haver.»  " 

Perquè  ab  globos  los  ayres,  la  mar  ab  les  naus  solca, 
perquè  fà  sols  eléctrichs,  perquè  juga  ab  los  llamps, 
perquè  fà  'I  desert  lago  y  les  montanyes  volea, 
perquè  arrastra  los  pobles  y  'Is  continents  remolca, 
r  orgull  vol  donar  brams. 

Fent  centre,  pàtria  y  glòria  d'  eix  abismal  desterro, 
un  no  hi  ha  Deu  vomita  l' impío  coratjós; 


—  ii5  — 
y  vegent  sos  prodigis,  que  '1  portan  al  enterro, 
los  pren  éll  per  miracles,  al  fi  de  fanch  y  ferro, 
y  's  creu  totpoderós. 

Veniu,  veniu,  sol  dirse  la  societat  moderna, 
una  ciutat  alcemnos  que  'ns  lliure  de  recel; 
per  estimbar  del  soli  al  Deu  que  '1  món  governa, 
alcemnos  una  torre  ciclópica  y  eterna 
que  arribe  fins  al  cel. 

Y  elevan  vora  '1  Sena  los  babilons  del  dia. 

en  lo  cervell  de  Europa,  lo  monstre  agegantat; 

geni  d'  independència,  colós  que  s'  extasia 

somniant  que  ni  '1  Zodíach  immens  li  cenyiria 

son  front  divinisat. 

Mas  Deu  que  à  ningú  dona  son  ceire  y  sa  diadema, 
trastorna,  abat  y  humilia  V  Empori  del  orgull. 
^Qué  sembla  aquella  torre.^  Ah!  sembla  un  anatema, 
la  làpida  mortuòria  hon  Deu  escriu  eix  lema: 
«L'  humanitat  s'  esbull.» 

Avuy  ja  no  s'  entenen  aquexos  deus  perversos, 
lo  xarroteig  dels  sabis  ja  tot  es  confusió, 
los  pensaments  dels  hómens  contraris  y  diversos; 
^•veurem,  abans  de  gayre,  los  pobles  tots  dispersos.f* 
^vindrà  una  emigració.'* 

jAh!  Deu  sembla  que  hi  tira  los  llamps  de   la  venjança 
al  cor  d'  aquexa  terra  que  vol  lluytà  ab  lo  cel; 
lay,  ay,  ciutat  y  torre,  lo  vostre  fi  s'  atança! 
Se  diu  la  gran  metròpoli  moderna.  París,  França, 
la  torre  's  diu  EifFel. 

Jaume  Boloix  Canela. 


Lo  pagès  si  no  treballa  no  té  res. 

Qui  aygua  atura,  blat  mesura. 

Pensan  los  enamorats  que  tothom  té  los  ulls  tancats. 


—  ii6  — 

Eximpli  de  dos  ciutadans  qui  volien  enganar  un  aldea, 
e  laldea  engana  los  ciutadans,  segons  que  recompte 
Pere  Alfons. 

Dos  ciutadans  anauen  en  romiatge,  e  un  aldea  feu  com- 
panya ab  ells,  axi  en  lo  menjar  con  en  les  viandes.  E  sde- 
uench  se  que  totes  les  viandes  los  foren  fallides,  sinó  que 
trobaren  farina  de  que  faeren  un  pa,  lo  qual  pa  meteren  à 
coure  demunt  les  brases.  E  axi  con  lo  dit  pa  se  cohia,  la 
un  ciutadà  dix  al  altre:  Aquest  aldea  menja  molt,  e  axi  no 
haurem  assats  tots  tres  de  aquest  pa.  E  per  enganar  lo  dit 
aldea  ells  li  digueren:  Amich,  en  aquest  pa  noy  ha  prou 
.per  a  nosaltres  tots  tres;  e  axi  gitem  nos  a  dormir;  e  aquell 
qui  somiarà  sompni  pus  marauellos  meng  se  lo  pa.  E  alio 
li  digueren  ells  cuydantlo  enganar.  Laldea  dix  lós  que  li 
playia.  E  exorense  a  dormir  tots  tres.  Quan  laldea  los  vee 
adormits,  conexent  quel  volien  enganar,  menjas  lo  pa  mig 
cuyt;  e  après  tornas  a  dormir.  E  a  cap  de  una  peça  los  ciu- 
tadans se  despertaren.  E  dix  la  .j.:  jo  he  somiat  que  dos 
àngels  me  pujauen  al  cel  em  menauen  deuant  Jhesuchrist. 
Dix  laltre:  E  jo  he  sompniat  que  dos  àngels  me  mostrauen 
linfern.  E  laldea  oyi  ço  que  digueren,  mas  feu  semblant 
que  dormia.  E  los  dos  ciutadans  despertaren  laldea.  EU 
los  dix:  E  con,  ja  sots  tornats  dalla  on  anas.^  E  con,  digue- 
ren ells,  e  on  anam.?^  Sapiats,  dix  laldea,  que  jo  he  somiat 
que  dos  àngels  prenien  la  un  de  vosaltres  el  pujauen  al  cel 
deuant  Jhesuchrist,  e  laltre  prenien  altres  dos  àngels  el 
deuallauen  al  infern;  e  jo  quem  menjaua  lo  pa  pensant 
que  James  no  tornariets. 

(Recull  de  eximplis  e  miracles,  del  segle  xv.> 


Hostalera  hermosa,  mal  per  la  bossa. 

Secret  de  dos  es  perillós,  secret  de  tres  no  val  res. 

Aygua  d'  Agost  safrà,  mel  y  most, 


117 


FULLES  DESPRESES  DEL  LLIBRE  D'OLDMAN 


CANT  I  DE  LA  ILIADA 


CRYSEU, CAPELLA  D   APOLO 

En  aquell  temps,  (prop  de  tres  mil  anys  hà,) 

diu  Homero,  vivia  un  capellà 

qui  tenia  molt  fresca  y  molt  senzilla, 

una  jove,  elegant  y  guapa  filla, 

de  la  qual,  emprendat  lo  fill  d'  Atreu, 

va  robaria,  dexant  sol  à  Cryseu. 

Veusaquí  I'  home 

desesperat 

que  volta  y  corre 

lot  lo  vehinat. 

A  tots  pregunta, 

ningú  sab  res, 

qui  r  aconsella, 

qui,  r  escarneix. 

Ell,  ja  miig  loco, 

s'  arrenca  'Is  pels 

pochs  que  li  quedan 

prop  del  clatell. 

Vol  tornà  à  casa, 

y  à  mitg  carrer 

topa  de  nassos 

ab  un  Inglés; 

gírali  cúa, 

fuig  tot  corrents, 

y  à  la  que  tomba 

cau  llarch,  estès. 
Al  sentir  los  qui  estavan  passejantse, 
d'  un  cos  que  cau  en  terra,  '1  pataplaf, 
acudiren  en  torn  y  sens  tocarlo, 
li  preguntaren...  ^que  heu  ensopegat.^* 


De  ràbia  vert  Cryseu,  no  contesta, 

S'  axeca  apreta  'Is  punys,  y  llença  un  jayl 

més  fort  que  tots  los  forts  y  ciutadeles, 

més  tiernu  que  1'  amor  als  70  anys. 

Conexent  en  les  cares  que  '1  rodejan 

que  si  no  marxa  prompte,  '1  xiularan, 

la  túnica  s'  expolsa  y  diu,  «oh  poble, 

me  'n  vaig  à  comprà  ungüent  de  contre-càs: 

si  algú  està  desitjós  de  mes  noticies 

que  vage  à  casa,  al  llit  me  trobarà. 

Al  cap  de  mitg  hora, 

com  uns  vint  y  cinch, 

ó  trenta,  del  poble, 

rodejan  lo  llit. 

Cryseu,  que  's  troba 

ja  molt  més  tranquil 

del  susto,  lo  rapte 

està  referint: 

Lo  poble  s'  exalta 

y  fà  un  sort  burgit 

que  mal  temps  senyala 

pel  raptor  mesqui. 
.     L'  historia  comptada, 

s'  axecan  grans  crits, 

volent  r  auditori 

venjança  del  vil, 

mas...  quedan  de  pedra 

quan  Cryseu  diu 

que  '1  rey,  en  persona, 

r  autor  es  del  crim. 
Axis  com  cau  la  pluja  desplomada 
ab  gran  soroll,  furienta  desde  dalt, 
y  pert  aquell  estruendo,  y  s'  fà  mansa 
y  's  fon  ab  lo  contacte  de  la  mar, 
axis,  la  fúria,  'is  crits  y  la  gatzara 
y  tot  lo  que  bullia  poch  abans 
se  va  quedar  tranquil,  com  bassa  d'  oli 
al  estupendo  só  del  nom  real. 


I 


—  119  — 

Y  tots,  poch  à  poch, 

enfonzant  lo  cap 

ab  silenci  y  ordre 

van  arjar  marxant: 

r  un  diu,  «que  se  'Is  passi,  • 

si  té  mal-de-caps;» 

r  altre,  «jo,  ab  familia, 

^que  hi  vaig  à  buscar?» 

lo  d'  aqui  s'  escusa, 

murmura  '1  d'  allà, 

y  tot  sol  lo  dexan 

al  agraviat. 

jjVeyéu  quines  cosesll 

^qui  's  pol  refiar 

de  qui,...  si  'Is  matexos 

que  's  brindan,  ve  '1  cas, 

y  solet  vos  dexan 

com  al  capellà.'* 

Però  may  es  perduda  1'  esperança 

per  r  home  de  tesón, 

perquè  ireurà  satisfacció  y  venjança 

fins  d'  un  Agamenon. 

II 

AGAMENON,  GEFE  DE  LA  EXPEDICIÓ  GREGA 

Es  ja  mitg  jorn:  lo  sol,  com  res  li  costan, 

desparrama  los  llums  y  la  calor 

ab  tanta  força,  que  'Is  vivents  s'  amagan 

si  volen  evità  una  insolació: 

perçó  r  exèrcit  grech,  dins  de  ses  tendes 

està  ben  replegat  eom  un  cargol, 

y  dintre  la  més  alta,  mirant  mapes, 

està  sentat  lo  rey  Agamenon: 

ni  's  veu  córrer,  pel  camp,  la  segrantana, 

ni  saltar  la  llegosta,  ni  cap  gos, 

ni  un  escarbat  siquiera — jres  que  visca!! 


—    120   — 

Diríau  que  es  1'  imperi  de  la  mort! 

Y  encara  que  de  tant  en  tant,  s'  axeque 

ab  molta  pesades,  quelcom  com  pols, 

no  us  penseu  que  es  lo  yent  qui  la  belluga 

perquè  no  'n  fa,  es^a  evaporació: 

Solament  un  mortal,  ab  molta  pena, 

atravessa  1'  atmosfera  de  plom 

ab  ulls  tancats,  un  pam  de  llengua  enfora, 

parantse  à  cada  pàs;  respirant  foch. 

Bé  's  coneix  que  té  1'  ànima  trencada 

y  negres  les  entranyes  y  lo  cor 

qui  no  tem  per  sa  vida,  y  axis  busca 

remey  en  hora  tal  y  en  un  tal  iloch. 

Arrastra,  més  que  porta,  sa  persona 

y  arriba  fadigat  y  angustiós 

à  les  portes  de  la  més  alta  tenda, 

de  la  tenda  del  rey  Agamenón. 

Sabuda  la  nova, 

mana  'I  senyor  rey 

que,  per  una  junta 

vingan  los  demés 

oficials  y  gefes 

del  gran  campament 

Quan  reunits  foren, 

(y  trigaren  més 

que  trigan  les  coses 

que  més  desitgem,) 

diu  un  d'  ells,  «paisanu, 

entra,  y  à  lo  rey, 

abans  que  li  parles, 

fés  acatament.» 

Lo  paisanu  entra, 

y  de  tot  son  pes 

cau  genolls  en  terra 

exclamantse  jjoh  rey, 
ja  tu  veus  que  à  tes  plantes  se  postra 
lo  ministre  d'  Apolo,  'I  gran  deu, 
que  podrà  darte  auxili  en  la  guerra 


I 


—    121    — 

si  tu  'm  lornas,  avuy,  lo  que*es  meu; 
Per  rescat  de  Cryseida,  ma  filla, 
jo  't  regalo,  en  bon  or,  lo  teu  pes, 
y  un  bon  tronch  de  cavalls,  per  ton  carro, 
que  son  blanchs  com  la  més  pura  neu: 
iitórnam,  tórnam,  ma  filla  estimada, 
y  no  mori  de  pena  aquest  vell, 
puix  ma  mort,  sobre  tu  portaria 
la  venjança  d'  Apolo,  'I  gran  deu! 
jiOjalà  que  1'  exèrcit  de  Troya 
sucumbesca  à  la  empenta  del  teu, 
y  no  'n  quede  ciutat  ni  muralles, 
ni  la  terra  del  seus  fonaments! 
Los  meus  vots  cap  al  cel  per  tu  volan, 
cap  al  cel  també  volan  mos  prechs, 
però  itórnam  ma  filla  estimada, 
ma  filla...  ma  filla...  ma  filla,  oh  gran  reyü 
Desseguit  se  reunexen 
en  sessió  secreta  'Is  grechs, 
y  opinan  que  aquella  noya 
deu  tornarse,  y  los  presents 
oferts  pera  rescataria 
entregats  al  mateix  temps. 
Creyan  tots  que  axí  's  faria, 
mas,  de  prompte,  s'  alça  '1  rey 
treyenl  los  ulls  de  les  closques 
y  foch  per  caxals  y  dents, 
tremolant  com  la  caldera 
d'  un  vapor  que  và  furient, 
y  encar  que  vol  dir  paraules 
sols  articula...  renechs, 
«iiCapellà  de  figues  seques... 
(udola)...  capellà  en  sech... 
si  vols  tornà  à  veure  '1  poble 
hon  has  nascut  fuig  corrents, 
ó  sinó,  de  tu  y  d'  Apolo 
ne  faré  una  truyta!.,.  ves! 
salva,  si  vols,  los  teus  ossos 


castanyoles  dins  ta  pell, 
però  '1  que  es  de  la  xicota 
ja  i'  ho  dich,  no  farem  rés; 
quan  arri  be  à  ser  ben  vella 
encara  estarà  à  prop  meu, 
en  Argos,  texintme  teles, 
cuydant  del  llit  y  fent  temps. 
En  quant  al  or  y  'Is  cavalls 
blanchs  ó  negres  que  has  ofert 
guarda  ho  tot  per  lo  teu  gasto, 
que  aquí  'n  tenim  un  femer; 
y...  véstenl  perquè  si  baxo, 
faré...»  Cryseu  no  1  sent, 
s'  ha  escapat  à  les  primeres 
de  cambi...  jqui  sab  ahon  és! 

III 


APOLO 

Lo  ditxo  diu,  «ni  en  broma  ni  de  veres, 

ab  ton  senyor,  no  hi  vulgas  partir  peres» 

y  tot  lo  que  existeix,  examinat, 

se  veu  que  ab  son  senyor  està  lligat. 

Encara  no  ha  pogut  trobar  la  ciència 

un  sol  fet  que  no  tinga  conseqüència, 

y  aquesta  es  l' immediat  y  clar  senyor 

que  produheix  lo  gust  ó  la  dolor. 

A  tu  t'  agrada  '1  vi;  jque  bé  '1  despatxasl 

medita  donchs..,  ^perquè  no  t'  emborratxas? 

perquè  tems  lo  senyor  que  està  derrera 

y  sabs  que  't  farà  mal  la  borratxera. 

Si  tens  un  matxo  guit,  ^perquè  no  tossas, 

ananthi  per  redera.?*  tems  les  cosses! 

Y  axis  veyém  que  à  tots,  abans  d'  obrar, 

lo  senyor  conseqüència  'ns  fà  pensar; 

per  ço,  que  cadascú  està  ben  atent 

à  mirar  lo  que  fà,  si  es  hom  prudent: 


—    123   — 

Y  no  ho  devia  ser  massa 

lo  dit  rey  Agamenón, 

ni  comptava  ab  la  venjança 

que  està  à  la  mà  fins  d'  un  corch. 

Mentres  més  segur  se  creya, 

feliç,  content,  y  joyós, 

lo  pare  de  la  Cryseida 

més  reinflat  que  cap  bot, 

bullint  la  sanch  en  ses  venes, 

les  venes  batentli  '1  front, 

lo  front  suhani  sanch  y  aygua, 

r  aygua  y  sanch  banyant  son  coll, 

lo  coll  vomitant  glopades 

de  ràbia,  venjança  y  foch; 

lo  foch  agitant  sos  membres, 

membres  que  semblan  d'  un  boig, 

corre  y  salta  per  la  arena, 

prop  del  mar,  sens  direcció 

fins  que  cau  com  una  bomba, 

y  s'  aplana,  y  de  rebot 

ja  s'  axeca,  y  torna  à  caure, 

y  arrossega  lo  seu  cos 

com  una  serp,  rabiosa 

en  lo  fort  de  la  calor; 

y  després,  quan  torna  à  alçarse, 

ni  's  troba  i'  ús  de  rahó, 

ni  dos  caxals  que  tenia 

y  una  dent;  ho  ha  perdut  tol, 

fins  ha  perdut  les  ulleres 

y  la  trompeta,  que  es  sort: 

Vacílant  sen  torna  à  casa 

que  r  instint  li  fa  de  gós, 

y  en  casa,  per  instint  prega, 

que  es  instint  la  oració. 

Una  in^atge  té  de  Apolo 

tota  entera,  d'  un  sol  tronch 

d'  alzina,  y  al  davant  d'  ella 

se  prostra  de  genollons, 


—    124   — 

dihenili,  poch  més  ó  menos, 
ab  llàgrimes  y  singlots, 
«IjOh  deu!!  si  alguna  vegada 
t'  han  sigut  grats  los  meus  vots, 
si  ha  pujat  la  olor  de  grassa 
de  les  ovelles  y  bous 
y  cabres,  en  honra  teva 
sacrificats  fins  al  Ol- 
ympo,  't  prech  no  m'abandones; 
fes  que  paguen  lo  meu  dol 
los  grechs;  envíals  la  peste 
puix  tenen  guerra,  y  que  tots 
patescan,  donchs  jo  patexo, 
y  ploren,  donchs  ploro  jo!! 
Tan  prompte  com  nos  venen  y  depressa 
les  desgracies  y  mals  y  contratemps: 
tan  prompte  com  lo  toro  cau  en  terra 
quan  lo  cachele  '1  toca  en  lo  cervell; 
tan  prompte  com  d'  una  bona  escopeta, 
apretant  lo  gatillo,  surt  lo  tret, 
y  arriba,  en  un  moment,  à  tocà  '1  bulto 
si  r  home  que  1'  engega  ha  apuntat  bé, 
tan  prompte  1'  oració  fou  proferida, 
atravessà  I'  espay,  arribà  al  cel, 
y  tocant  les  orelles  del  Apolo 
r  avisa,  que  hi  havia  feyna  à  fer: 
Furiós  Apolo, 
diu  al  criat, 
«portam  la  roba, 
porta  'I  carcaix, 
portam  les  fletxes, 
no  oblidis  1'  arch, 
y  corre...  cuyia, 
perquè  men  vaig, 
que  vull  ma  ràbia 
desafogar; 
no  t'  impacientis 
si  torno  tart: 


—    125   — 

Vaya...  à  la  vista...» 

ja  es  cap  avall. 
Per  r  ayro,  des  1'  Olympo  fins  à  terra 
camina  à  passos  Uarchs, 
y  un  núvol  que  '1  rodeja,  fa  que  s'  semble 
à  la  nit.  S'  ha  aturat 
no  massa  lluny  dels  barcos  y  dispara 
una  fletxa  mortal, 

rellisquenta  per  1'  ayre,  ab  tanta  fúria, 
que  dexa  1'  arch  xiulani. 
Los  primers  que  fereix,  son  pobres  matxos 
y  gossos  ignocents; 
mas  après  millorant  la  punteria, 
comença  à  matar  grechs, 
en  qual  camp  ja  no  's  veuen  més  que  pyres 
y  funerals  festeigs, 
sens  parar  may  la  pluja  de  les  fletxes 
en  nou  dies  enters. 

Y  ^-que  hauria  sigut  del  pobre  exèrcit, 
si  Juno,  al  dia  deu, 

no  inspira  en  lo  gran  cor  del  fort  Aquiles 
la  idea  de  que  'Is  Grechs 
ab  ell  reunits,  procuren  trobà  un  medi 
per  aplacar  als  deus.^ 


LA  BAXADA  A  UN  AVENCH 


La  espeleologia  à  més  de  les  ventatgesy  beneficis  que 
induptablement  pot  reportar  à  la  agricultura  y  ciències  en 
general,  y  dels  perills  y  contratemps  que  pot  ocasionar  als 
qui  s'  hi  dediquen,  conté  també  un  atractiu  que  arriba  à 
ferse  irresistible  y  es  causa  de  que  se  presencien  un  sens  fi 
de  escenes  y  se  prenga  part  en  epissodis  que  alegran  y  dis~ 
treuen. 


—    126   — 

No  vull  citar  aquí  los  cassos  en  que  m'  he  vist  obligat  à 
entrar  tot  so!  en  algunes  cavernes  davant  la  negativa  abso- 
luta dels  guies  en  acompanyarme  sota  terra.  ^'De  qué  prové 
aquest  escrúpol  infantil,  per  no  dir  ridícol?  ^Perquè  un 
home  jove,  valent,  acostumat  à  lluytar  ab  les  forces  que 
la  naturalesa  exerceix  sobre  la  crostra  de  la  terra,  té  por  de 
ficarse  en  cavitats  hon  regna  la  tranquilitat  més  complerta, 
lo  silenci  de  la  mort,  interromput  sols  pel  degotall  de  les 
estalagtites?  La  superstició,  aquesta  es  la  única  causa; 
sembla  que  1'  home  se  recorde  encara  de  quan  les  cavernes 
naturals  eran  hostatge  de  feres  y  d'  éssers  qui  ab  tot  y  ha- 
ver sigut  predecessors  seus,  verdaders  representants  del 
Homo  sapiens,  llur  manera  de  viure  y  vestir  exagerats  per 
una  imaginació  poch  educada  los  feya  semblar  altra  cosa 
de  lo  que  eran,  y  d'  aquí  s'  originaren  les  bruxes,  bruxots, 
encantats  y  demés  de  la  familia,  los  quals  en  opinió  de  la 
gent  senzilla  seguexen  habitant  aquells  llochs.  Y  d'  açó 
prové  lo  nom  d'  aquests,  puix  unes  vegades  se  les  ano- 
mena Cova  dels  Encantats  (Sant  Quirse  de  Besora)  Cova 
del  Diable  (Montserrat,)  Cova  dels  Encantats  (Terrades,) 
Cataus  dels  Encantats  (Lladó,)  Cova  de  les  Encantades  (Ca- 
brera de  Mataró,)  etc.  etc.  y  altres  cops  ab  lo  no  menys 
significatiu  nom  de  Fou;  no  obstant  moltes  d'  aquestes 
denominacions  foren  cambiades  pel  Cristianisme  y  perçó 
se  troban  tantes  coves  de  la  Verge  y  dels  Sants,  com  poden 
veures  en  lo  Catàlech  Espeleológich. 

Avuy  sols  desitjo  explicar  los  epissodis  que  tenen  lloch 
en  la  baxada  de  un  avench.  A  la  que  arribeu  al  poble  ab  lo 
bagatge  de  cordes,  escales  y  altres  coses  per  1'  estil,  ja  cri- 
dàu  la  atenció  de  tothom;  uns  diuen  si  hi  aneu  per  açó, 
altres  si  per  allò,  y  la  majoria  vos  prenen  per  un  saltim- 
banquis ó  gignasta  que  voleu  donar  una  funció  à  la  plaça 
lo  diumenge  à  la  tarda.  Quan  ho  teniu  tot  descarregat  y 
esteu  aposentat  al  Hostal,  necessàriament  heu  de  manifes- 
tar lo  vostre  obgecte  de  baxar  al  avench  tal  ó  qual;  ^baxar 
al  avench.^  iqué  haveu  dit  sant  cristiàl  Aquella  bona  gent 
començan  per  guaytarvos  de  cap  à  peus  creyent  que  los 
enganyàu  ó  leniu  lo  cap  fora  de  lloch,  però  al  veure  la 


—    127  — 

vostra  formalitat  y  decisió  acaban  per  convéncers,  y  al  cap 
de  un  quart  ja  tot  lo  poble,  desde  los  vells  fins  à  la  canalla, 
sab  perquè  hi  haveu  anat,  lo  que  voIéu  fer  y  dexar  de  íer, 
si  sou  açó  ó  una  altra  cosa;  y  allavors  començan  à  escal- 
farse  les  imaginacions,  al  voler  saber  perquè  baxéu  als 
avenchs,  los  uns  diuen  que  es  per  buscarhi  mines  d'  or  ó 
plata,  altres  per  traure  un  tresor  que  hi  ha  amagat  del 
temps  dels  moros,  altres  que  busqueu  un  lloch  hon  ama- 
garhi  armes  per  una  revolució  ó  alçament  que  vindrà 
aviat,  y  axis  per  1'  estil  van  fantasiant  sense  endevinar  lo 
vostre  fi  y  sense  »que  sospiten,  ni  de  lluny,  que  un  fa  un 
gran  gasto  y  s*  exposa  à  trencarse  la  carcanada  pera  bene- 
ficiarlos,  potser,  àells  matexos.  La  gent  del  camp,  arrelada 
al  seu  troç,  sens  altre  ideal  que  treballar  del  demalí  al  ves- 
pre pera  guanyar  una  pesseta  ab  que  comprar  pa,  no  com- 
prenen lo  desinterès  de  la  ciència,  y  se  creuen  que  si  vos 
exposàu  es  pel  vostre  profit. 

Açó  passa  pel  poble;  mentrestant  en  1'  hostal  començan 
à  reclutar  gent  perquè  vos  ajuden  pagantlos  lo  correspenent 
jornal,  però  açó  no  es  tan  fàcil  com  à  primera  vista  sembla; 
lo  distingit  explorador  francès  M.  Martel  cita  alguns cassos 
en  que  ni  ab  diners  ni  ab  rés  del  mon  volgueren  ajudarlo 
à  baxar  à  un  avench.  No  crech  que  açó  nos  passe  à  Cata- 
lunya puix  lo  nostre  poble  es  sens  dupte  lo  menys  supers- 
ticiós d'  Espanya;  de  gent  pera  ajudarvos^à  baxar  desde  dalt 
ne  trobareu  tanta  com  vullàu,  però  en  tractantse  de  ferlos 
baxar  també  à  ells,  ja  no  es  tan  fàcil.  La  major  part  s'  hi 
negan  rodonament  y  algun  que  altre  s'  atreveix  à  dir  que 
al  derrera  vostre  no  'Is  farà  cap  por  baxarhi,  lo  qual  es  causa 
de  que  molt::  digan  lo  mateix: — al  seu  derrera  també  hi 
vindré  jo. — La  qüestió,  per  lo  vist,  es  no  ser  lo  primer, 
donchs  si  à  dintre  hi  ha  alguna  mala  cosa....  Y  la  bona 
gent  no  veuen  que  nos  guardarem  ben  bé  de  fernhi  baxar 
cap,  al  davant  puix  la  falta  d'  experiència  y  lo  no  saber 
manejar  los  instruments  podria  ser  cgusa  de  tristes  conse- 
qüències que  se  poden  evitar  moll  bé;  ademés  lo  fons  del 
avench,  encara  que  estiga  obsiruií,  molles  vegades  pot  donar 
lloch  à  observacions  ó  treballs  que  sols  pol  fer  un  inieli- 


—    I2Ò    — 

gent,  y  si  ab  la  descenció  d'  aquest  n'  hi  ha  prou  ^-perquè 
molestar  à  un  altre? 

Per  fi  ja  ho  teniu  tot  arreglat  y  vos  poseu  en  marxa  ab 
lo  bagatge  y  los  hómens,  en  mitg  de  la  admiració  dels  uns, 
les  burles  dels  altres  y  les  rialletes  dels  més;  los  hómens 
que  haveu  llogat  se  donan  tanta  importància  com  poden, 
sembla  talment  que  vajan  à  conquistar  un  nou  mon,  y  à 
cada  pàs  se  senten  frases  com  aquestes: — ^Qué  no  vols  ve- 
nir? jMira  que  anem  à  baxar  al  infern! — Si  trobas  cap 
bruxa  pórtala  per  mostra. — Noy,  emportaten  allò  per  un 
si  per  cas. — Sobre  tot  lo  fil,  no  fos  cas  que  te  perdesses! — 
Si  hi  trobas  quelcom  de  bó,  nos  ho  partirem.  Y  axis  per  lo 
estil  aneu  fent  lo  vostre  camí. 

AI  arribarà  la  boca  del  avench  vé  la  feyna  tant  per  lo 
explorador  com  pels  treballadors,  aquell  donant  ordres 
y  aquests  executantles;  s'  han  de  desplegar  les  escales  y 
cordes,  tallar  un  pi  y  algunes  branques,  traure  les  roques 
sotsmogudes  de  la  boca  del  avench,  sondejar  la  fondària 
d'  aquest  si  no  se  sab,  examinar  lo  baròmetre  pera  saber  la 
seva  altura  sobre  lo  nivell  del  mar  y  lo  termòmetre  pera 
comparar  la  diferencia  de  temperatura  entre  1'  exterior  y  lo 
interior,  y  un  altre  sens  fi  de  coses  y  cosetes  y  observacions 
y  notes  que  emplean  molt  temps,  devegades  hores,  però 
que  no  se  poden  dexar,  donchs  1'  espeleologista  ha  de  tenir 
sempre  present  que  lo  més  petit  descuyt  pot  ser  causa  de 
conseqüències  terribles. 

Quan  ja  tot  està  ab  ordre,  després  d'  havervos  cambiat 
la  roba,  vestintvos  interiorment  de  llana,  y  d'  haver  men- 
jat sóbriament  y  begut  una  bona  copa  de  rom,  doneu  les 
derreres  disposicions  posant  los  hómens  à  les  ordres  de  un 
company  vostre  qui  situat  à  la  boca  matexa  del  avench 
trameterà  à  aquell  les  ordres  que  vos  li  donareu  tot  baxant. 
En  les  descencions  que  he  fet  fins  ara,  he  seguit  lo  método 
adoptat  per  M.  Martel  després  de  una  llarga  experiència;  se 
agafa  un  tronch  de  uns  tres  pams  de  llargada,  al  mitg  s'  hi 
lliga  la  corda,  vos  hi  assentàu  cama  ací,  cama  enllà,  y  pera 
més  seguretat  uniu  en  certa  manera  ab  lo  vostre  còs  la 
corda  que  vos  passa  pel  davant,  mijançant  una  cordeta  ó 


—  129  — 
corretja  lligada  à  manera  de  banda.  Un  crií  de — alerta, 
avall  à  poch  à  poch, — posa  en  moviment  à  aquells  hómens 
y  començàu  à  baxar  pausadament  entre  la  admiració  dels 
curiosos;  si  1'  avench  es  estret  heu  de  cridar — alto — à  cada 
moment  ja  pera  traure  les  pedres  despreses  que  hi  ha  en 
los  rellexos  les  quals  podrían  caure  dessobre,  ja  pera  des- 
embullar  la  escala  ó  corda  que  haveu  tirat  per  passa-mà, 
ja  pera  encendre  lo  llum  y  examinar  la  naturalesa  geolò- 
gica ó  les  erosions  de  la  roca;  à  mida  que  vos  aneu  esfon- 
zant,  la  claror  se  va  fent  més  feble,  la  boca  del  avench  se  va 
exirenyent  y  los  hómens  qui  trauen  lo  cap  per  dalt  se  van 
empetitint;  si  la  cavitat  s*  axampla  s'  encén  lo  magnesium 
lo  qual  produheix  un  efecte  lantàstich,  donchs  la  vostra 
sombra,  aislada,  penjant  en  la  negror  del  abím,  se  pro- 
gecta  y  llengoteja  per  les  parets. 

A  la  fi  toqueu  à  terra;  un  estrident  crit  de — alto — res- 
sona per  aquelles  cavitats  que  fins  aleshores  no  havían  sen- 
tit veu  humana;  en  aquestes  descencions  convé  portar  tele- 
fono pera  posarse  en  comunicació  ab  1'  exterior,  y  aquesta 
conveniència  es  de  necessitat  absoluta  quan  se  tracta  de 
baxar  à  avenchs  de  70  à  100  metres  de  profunditat,  puix  en 
aquests  cassos  los  vostres  crits  no  son  entesos  desde  dalt. 
Un  cop  deslligat  de  les  cordes  examinàu  detingudament  lo 
Uoch  hon  vos  heu  parat;  allavors  poden  succehir  tres  cas- 
sos: que  r  avench  estiga  embossat  ó  obstruït,  y  que  en  lo 
seu  fons  hi  haja  ó  una  galeria  lateral  ó  un  altre  avench.  En 
lo  primer  cas  aviat  haveu  acabat  la  feyna  sense  necessitat  de 
que  haja  de  baxar  ningú  més,  à  menys  que  vullàu  fer  al- 
guna excavació  en  busca  de  obgectes  d' alties  èpoques,  lo 
qual  pot  donar  molt  bons  resultats  per  la  arqueologia;  si  no 
es  axis,  un  cop  fetes  les  observacions  necessàries  vos  tor- 
nàu  à  assentar  sobre  lo  bastó,  féu  un  crit  de — amunt — y  en 
menys  rato  del  empleat  en  baxar  tornàu  à  veure  la  llum 
del  sol.  En  lo  segon  càs,  quan  1'  avench  té  comunicació  ab 
alguna  altra  cavitat  ó  galeria  (que  es  lo  més  comú)  no  es 
prudent  internarshi  un  tot  sol  y  allavors  s'  ha  de  fer  baxar 
à  un  ó  dos  companys  pera  explorar  aquella  cova,  y  ab  açó 
devegades  s'  hi  passan  moltes  hores  segons  sia  la  seva  im- 
9 


—  130  — 
porlancia.  Lo  tercer  cas  es  lo  més  perillós  y  exigeix  molt 
més  lemps,  donchs  s'  han  de  baxar  escales,  cordes,  y  lo  més 
difícil  de  trobar,  uns  quants  hómens  qui  han  d'  ajudarvos 
à  baxar  al  segon  avench,  quedantse  ells  en  lo  primer,  de- 
vegades  per  algunes  hores,  lo  qual  es  un  estat  violent  que 
molt  pochs  volen  tolerar. 

En  qualsevol  d'  aquests  tres  cassos,  però  especialment 
en  los  derrers,  al  tornar  à  aparéxer  per  la  boca  del  avench 
sou  obgecte  de  mil  preguntes  y  per  poch  que  engrandiu 
los  detalls  y  epissodís  que  haveu  vist  y  passat,  la  vostra  fi- 
gura s'  engrandeix  als  ulls  de  aquella  senzilla  gent,  tot  lo 
poble  ne  parla  y  no  'n  faltan  més  de  quatre  à  qui  los  reca 
no  haverhi  baxat  també  à  fi  de  poder  explicar  als  altres  lo 
que  haguessen  vist,  multiplicantho  tot  com  es  de  suposar. 

Si  la  exploració  no  ha  donat  cap  resultat  positiu  pel  po- 
ble ó  comarca,  quan  torneu  à  marxar  aquella  gent  comen- 
ta lo  fet  à  la  seva  manera,  y  lo  menys  que  poden  fer  es 
dir: — rés,  cosa  de  gustos! — sense  que  comprengan  que  en 
la  llibreta  de  notes  hi  porteu  potser  apuntacions  ó  pianos 
de  gran  interès  per  la  ciència. 

Un  Espeleologista. 


BALADA 


Castell  d'  antich  llinatge 

no  oneja  en  la  cimera 

gegant  del  homenatge 

gloriosa  la  bandera 
que  als  enemichs  del  cel  feu  tremolar; 

lo  Comte  à  Terra  Santa 

ab  r  infael  guerreja, 

y  ni  'I  joglar  hi  canta 

ni  '1  paladí  hi  festeja... 
sembla  '1  castell  la  sombra  d'  un  fossar. 

Plorosa  la  Comtesa 
al  pati  recolzada 
espera,  mentres  resa. 


I 


1  —  131  — 

I  tornar  de  la  creuada 

i  à  qui  ab  un  bes  s*  enduya  lo  seu  cor; 

I  y  en  tant  sa  fantasia 

'  à  llunyes  terres  vola, 

ou,  baix  la  gelosia, 
lo  plant  d'  una  bandola 

I  d'  un  pelegrí  vestit  de  trobador. 

i 

— D'  en  Pons  de  Rocaplana 

quina  es  la  trista  nova 

que  à  mi,  la  castellana, 

vols  fer  sentí  ab  ta  trova; 

^r  has  vist  nostra  senyera  tremolar? 
^L'  has  vist  en  la  matança 
sé  '1  llamp  d'  aquella  terra? 
^•L'  has  vist  d'  un  cop  de  llança 
ferit  caure  en  la  guerra?... 

^Puch,  trobador,  somriure  ó  dech  plorar?- 

— La  nova  que,  Comtesa, 
us  duch  del  espòs  vostre, 
podéula  veure  impresa 
per  trista  en  lo  meu  rostre, 

si  no  us  ho  diu  mon  arpa  ab  son  dolor. 
Los  últims  mots,  quan  queya 
ferit  de  mort  traydora, 
los  últims  prechs  que  feya 
foren  per  vos,  senyora... 

al  morirse,  *1  valent  era  tot  cor. — 

— jFerit  de  mort,  sens  heure 
un  bes  de  qui  't  volia!* 
jOh  Deu!  dexéumel  veure 
en  somnis  nit  y  dia; 

doneu  força  à  mos  ulls  pera  plorar! — 
— No  us  entristiu,  Comtesa; 
com  ell  també  só  noble; 
dexéu  vostra  viudesa 
que  jo  us  estimo  al  doble 

per  durvos,  quan  volguéu,  fins  al  altar. 


—  132  — 

— En  va  vostra  prívança 

à  mi  goseu  retreure; 

perdeu  tota  esperança 

que  à  mi  no  m'  heu  de  veure 
en  braços  d'  un  altre  home,  trobador; 

lo  claustre  solitari 

que  eternament  m'espera, 

ses  portes,  al  entrarhi, 

clourà  de  mi  al  derrera, 
y  resaré  per  éll  en  mon  dolor. — 

— Oh,  no  ho  fareu,  ma  esposa 

fidel  y  enamorada; 

resteu  ja  venturosa, 

donéume  una  besada 
qiie  jo  só  'I  vostre  espòs  y  no  un  joglar; 

ploreu,  si  jo  suspiro 

d'  alegre;  en  lo  meu  rostre 

miréuse,  com  jo  'm  miro 

en  tot  l'encís  del  vostre; 
torneu  en  los  meus  braços  à  gosar. 

— jSetanys  ab  greu  tortura 

que  ploro  vostra  ausencia, 

y  ab  llors,  per  ma  ventura, 

torneu  à  ma  presencia... 
oh,  axis,  beseume  al  llavi,  mon  amor! — 

— Set  anys  he  fet  la  guerra 

pel  brill  de  nostra  casa; 

present,  genolls  en  terra, 

us  faig  d'  aquesta  espasa, 
rebeula  ab  mos  petons  y  ab  lo  meu  cor. — 


Castell  d'  antich  llinatge 
ja  oneja  en  la  cimera 
gegant  del  homenatge 
gloriosa  la  senyera 
que  als  enemichs  del  cel  féu  tremolar; 


I 


—  133  — 
retreu  de  Terra  Santa 
lo  Comte  avuy  ses  gestes; 
lo  trobador  hi  canta, 
y  torna  ab  balls  y  festes 
en  ses  cambres  I'  amorà  galejar. 


A.    BORI    Y    FONTESTÀ. 


UN   PAYS  DESCONEGUT 


Tots  aquells  qui  havent  dexat  la  esclofolla  del  ou,  anant 
d'  un  cantó  al  altre,  han  recorregut  molt  de  mon;  tant  si 
son  curts  de  gambals,  ó  son  uns  barrets  de  rialles,  com  si 
tenen  les  potencies  ben  obertes,  no  ignoran  que  à  les  mil 
y  quinientes  dels  deu  mil  botavans,  cap  à  la  part  del  garbí, 
hi  ha  Tots-sants  y  Manresa,  des  de  hon  molts  pochs  son 
los  qui  s'  han  atrevit  à  passar  més  endavant  per  por  ais  en- 
trebanchs  que  podían  trobarhi  y  no  estar  amanits  à  posar 
la  pell  en  remull.  Los  primers  qui  varen  fer  la  etzegallada 
d'  anar  à  tafanejar  lo  que  hi  havia  més  enllà,  varen  ésser 
En  Milhomens,  En  Pere  Sensepor  y  aquell  diable  de  cas- 
tellanot  que  li  diuen  En  Mata-siete  y  Espanta-ocho,  junts 
ab  altres  galifardeus,  tots  de  la  pell  d'  En  Carnestoltes. 
Quan  fou  axó,  no  ho  podem  precisar;  encar  que  no  creyém 
que  fos  en  los  temps  en  que  encara  les  bèsties  parlavan. 
Però  d'  un  llibrot  atrotinat  que  se  recorda  de  la  Maria  Cas- 
tanya, sense  cobertes,  y  que  hi  faltan  los  primers  y  últims 
fulls,  havem  tret  la  relació  de  la  qual  ne  farem  dosquartos 
als  llegidors  que  tingan  la  paciència  de  passar  los  ulls  per 
aquests  gargots. 

Donchs  com  anavam  dihent,  aquells  gats  dels  frares, 
sens  encomenarse  à  Deu  ni  al  diable,  sens  pensar  que  podia 
costarloshi  cara  la  jugada,  com  si  anessen  à  buscar  la  lluna 
en  un  cove,  anaren  à  trobar  al  patró  Aranya,  qui  pensantshi 
bé  los  alabà  lo  gust  y  fins  los  alià  à  que  no  reculessen,  sinó 
que  tiressen  avant  sos  propòsits,  menlres  ell  prudentment 


—  134  — 
recordantse  de  1'  anada  de  Mr.  Arban,  determinà  quedarse 
en  terra.  Los  và  oferir  la  barca  del  mal  temps,  que  no  accep- 
taren y  pensant  que  val  més  anar  sol  que  mal  acompanyat^ 
ab  bon  vent  y  barca  nova  se  tiraren  al  aygua.  AI  ésser  mar 
endins  començà  à  caureloshi  i'  ànima  als  peus  y  entre  ells 
deyan  {Bona  1'  havem  feta  Geroni!  No  'n  vulguen  més  de 
trifulgues;  la  mar  cada  punt  més  esvalotada,  semblava  que 
s'  havia  proposat  que  de  ells  may  més  se  'n  cantàs  gall  ni 
gallina.  Però  al  capy  à  la  fi  s'  anà  posant  que  ni  una  bassa 
d'  oli,  y  lluny,  lluny  y  més  lluny,  pogueren  veure  que  hi 
havia  terra  y  més  terra.  Més  contents  à  les  hores  que  un 
gós  ab  un  ós,  se  revifaren  y  més  trempats  que  un  ginjol, 
més  axerits  que  un  pèsol,  sens  veurehi  de  cap  ull  de  tan 
contents,  cada  segon  los  hi  era  un  hora,  cada  quart  un  any 
y  no  sabian  com  ferho  per  arribar  à  aquelles  platges  com 
més  aviat  millor.  Jo  bé  voldria  comptar  per  peces  menudes, 
ab  tots  los  ets  y  uts,  ab  tots  los  punts  y  comes  y  ab  tots  los 
pormenors  explicar  1'  arribada  d'  aquella  gent  en  aquells 
payssos,  però  jamiguets!  es  precís  havershi  trobat  per  saber 
lo  pà  que  s'  hi  dona  en  semblants  empreses  y  los  alegroys 
que  se  senten  quan  un  veu  que  al  cap  de  vall  n'  ha  sortit 
bé.  Nosaltres  jgracies  à  Deu!  no  som  d'  aquests  set  ciències 
que  tot  ho  saben  y  les  clavan  sense  engaltar,  ni  tó,  ni  só. 
Nos  agrada  fer  les  coses  tal  com  s'  han  de  fer;  ananthi  ab 
peus  de  plom,  gastant  tota  aquella  parsimònia  y  aquella 
mónita  corresponent  perquè  resulten  fetes  com  cal  y  no  à 
la  babalà.  No  es  lo  nostre  tarannà  sortir  ab  una  pata  de 
gallu,  ó  ab  un  ciri  trencat  que  si  dexan  ab  un  pam  de  boca 
als  babaus,  no  ensopegan  descuydats  may  als  nets  de  cla- 
tell. No  voiém  que  nos  tingan  per  barliquis  barloquis,  en- 
cara que  ja  sabem  que  no  som  unssabelluts  ni  molt  menys, 
y  per  altra  part  tampoch  no  havem  volgut  may  mossegar 
la  lluna  ab  les  dents.  Per  axó  à  fi  de  que  no  resulte  una 
explicació  de  gall  indi,  sens  solta  ni  volta,  sens  am  ni  em, 
prescindim  de  donar  una  idea  de  la  satisfacció,  y  sorpreses 
que  tingueren  aquells  bones  peces,  sens  dupte  lo  millor 
de  cada  casa  al  desembarcar  alli  dalt,  perquè  la  veritat  no 
hi  tocariam  pilota  y  per  lo  que  anirem  dihent  qualsevol 


-  13^- 
se  'n  podrà  fer  càrrech,  ó  sinó  que  se  pose  al  puesio  de 
aquells. 

jTerra  roja  descoberta!  cridaren  tots;  y  à  aquella  cridò- 
ria comparexen  de  per  lot  arreu  una  munió  de  gent  ab 
una  cara  de  papanates,  d'  aquells  que  es  pecat  lo  férioshi 
mal.  Anants  y  vinents  se  quedaren  sorpresos,  fets  uns  es- 
taquirots, plantats  com  unes  estàtues,  assombrats,  sens  dir 
res,  ni  poderse  traure  una  paraula  de  la  boca.  Al  últim  se 
varen  cansar  de  fer  aquell  paper  tan  tanoca  y  assenyalantse 
los  uns  als  altres  ab  lo  dit  esclafaren  unes  rialles  tan  grasses 
que  desde  llavors  vé,  allò  que  diuen  que  mitg  mon  se 
burla  del  altre  mitg.  Se  donaren  les  mans  y  com  si  se  ha- 
guessen  conegut  de  tota  la  vida  començaren  à  ésser  més 
amichs  que  lo  gat  y  la  rata.  Los  nostres  héroes  desde  aquell 
moment  pogueren  anar  sens  temor  d'  un  cantó  al  altre, 
com  D.  Pedró  por  su  casa,  puix  havían  sigut  rebuts  ab  tota 
confiançay  pogueren  convéncers  aviat  de  que  aquella  gent, 
ho  era  de  sa  casa,  incapaç  de  fer  cap  malifeta,  ni  de  trencar 
cap  plat  ni  cap  olla  y  que  tampoch  estava  per  brochs. 

jFillets  de  Deu!  à  quina  terra  havían  anat  à  parar.  Plana 
com  lo  palmell  de  la  mà,  sens  camí,  ni  caminet  se  pot  re- 
córrer sens  pór  de  perdreshi;  desde  Llevant  fins  à  Ponent 
tot  es  una  hermosura,  no  hi  ha  més  que  mirar;  girauvos 
per  lo  cantó  que  vulgau.  Es  un  paradís  en  que  los  àngels 
hi  cantan  contínuament  en  cós  de  camisa.  ^No  n'  haveu 
sentit  à  parlar.ï*  Allà  son  les  índies  pastanagals;  aquella  part 
de  mon  que  Deu  va  fer  en  un  tancar  y  obrir  d'  ulls,  la  và 
dexar  estar  y  no  se  n'  ha  recordat  més.  S'  hi  està  millor  que 
à  la  torra  y  que  à  cal  Sogre.  Cap  classe  de  comparació  hi 
ha  entre  tots  aquests  payssos  ab  la  terra  de  Xauxa,  puix  si 
aquesta  ne  val  cent  aquella  ne  val  mil.  Jo,  francament  sen- 
tiria que  diguessen  que  exagero;  però  repetesch,  tot  lo  que 
dich  està  en  blanch  y  en  negre  en  aquell  llibre  de  que  vos 
parlava  suara. 

Allí  tot  hi  es  en  gran,  no  hi  falta  rés  de  lo  que  hi  ha,  los 
arbres  fan  pans  de  crostons,  les  plantes  mitges  qüernes,  hi 
plouen  truytes,  lo  aliment  principal  es  lo  mannà  y  los 
gossos  fins  se  ferman  ab  llangonices.  Però  hon  tot  passa  de 


—  136  — 
la  mida  per  superbo  y  maravellós  en  aquell  territori  hon 
hi  ha  la  Seca,  la  Meca  y  la  Vall  d'  Andorra,  ans  d'  arribar 
à  la  Vall  de  Josaphat,  es  en  la  ciutat  d'  En  Nyoca,  com  si 
diguessem  lo  rovell  del  ou  d'  aquella  terra  que  fa  oblidar 
lo  tan  renomenat  Pays  de  l'Olla.  Allí  tot  son  flors  y  violes, 
cants  y  follies  y  lo  qui  no  estiga  per  músiques,  que  no  hi 
vaja,  perquè  ne  sortiria  ab  un  cap  com  uns  tres  quartans. 
No  li  passan  la  mà  per  la  cara  à  aquella  gran  població  per 
més  que  sian  tingudes  com  les  tres  més  importants  capitals 
del  mon  Reus,  Paris  y  Londres.  Assentada  sobre  un  plà 
que  arriba  de  un  cap  fins  al  altre  y  quins  límits  se  han  de 
mirar  ab  una  ullera  de  llarga  vista,  com  aquell  qui  diu: 
aquí  estich  perquè  he  vingut  y  ab  lo  posat  de  tant  se  me  'n 
dona,  allí  està  aclofada,  ab  ses  muralles  d'  un  gruix  de  ciu- 
tadela  y  més  altes  que  un  campanar,  desde  aquells  feliços 
temps  de  abans  del  Diluvi,  quan  encara  Judes  no  era  fadrí 
ni  sa  mare  festejava.  Ningú  sab  res  de  son  origen  puix 
tardà  molt  à  haverhi  lletrats  y  1'  art  de  la  ploma  tampoch  se 
conexía.  Lo  llibre  prou  anomenat  de  les  set  civelles,  diu 
que  và  nàxer  com  los  bolets  y  se  ha  conservat  com  los  arbres 
de  la  Rambla.  Que  tot  seguit  hi  va  haverhi  gent  com  for- 
migues que  habitaren  aquelles  cases  que  semblan  cas- 
tells, aquells  edificis  com  catedrals  que  s'  axecan  en  aquells 
carrers  que  may  més  s'  acaban  ó  en  aquelles  places  immen- 
ses. Y  lo  més  original  es,  que  tot  se  conserva  nou  de  trinca, 
com  si  s'  acabàs  de  fer,  com  si  sortís  de  la  capsa.  Vaja  allò 
no  s'  explica.  Un  que  fà  pronóstichs  y  pot  molt  bé  saberho, 
ha  dit  que  no  hi  ha  que  capficarshi  perquè  si  es  més  vella 
que  r  anar  à  peu,  ha  de  subsistir  per  in  secula  seculorum. 
Alió  que 

diu  lo  bisbe  de  Comenge, 

que  qui  no  treballa  no  menja, 

no  son  més  que  vuyts  y  nous  y  cartes  que  no  lligan. 

No  vos  penseu  que  sían  sos  habitants  richs  com  lo  grill, 
ni  que  tregan  més  al  sol  que  no  hi  ha  al  ombra;  no,  tots 
son  grans  potentats  ab  molla  terra  à  I'  Habana  y  més  richs 
que  En  Fontanilles.  Tots  tenen  una  bona  poma  per  la  set, 


—  ^Z7  — 
tiran  pilota  al  olla  y  menjan  bou  y  arrós  per  tol  dia.  Com 
que  ^-cor  que  vols,  cor  que  desitjas?  qui  ha  fet  avuy,  farà 
demà,  passan  la  vida  sens  incomodos,  sens  amohinosy  sens 
reparar  sisquera  si  '1  temps  passa  y  la  Joana  balla,  puix 
tenen  per  ben  sabut  que  si  no  viuen  los  anys  de  Matusa- 
lem,  viuran  à  lo  menys  lo  que  lo  cavall  de  Sant  Martí. 

Allí  no  hi  han  comerciants  com  en  Robert  de  les  Cabres, 
adroguers  com  lo  del  Padró,  ni  apotecaris  com  lo  d'Olot,  y 
tampoch  hereus  com  lo  de  la  casa  cremada.  Allí  tot  son 
cases  d'  En  Garlanda,  Joans  de  la  Casa-gran  y  hereus  Es- 
campa. No  tenen  necessitat  d'  anarà  Salamanca  à  estudiar, 
puix  per  dó  natural,  tenen  mes  lletra  menuda  que  un  bre- 
viari; conexen  de  pe  à  pa  la  Gramàtica  parda  y  saben  més 
lleys  que  un  advocat.  Ja  'Is  hi  poden  anar  al  derrera  ab  un 
fluviol  sonant.  Totes  se  les  pensan,  sempre  estan  à  la  que 
salta  y  no  se  dexan  carregar  los  neulers,  ni  axafar  la  guitarra 
per  ningú.  Son  incapaços  de  pintar  la  cigonya  ni  Sant 
Cristòfol  nano  à  ningú.  No  gastan  molla  palica  ni  gran 
xerrameca  puix  no  son  amichs  de  gastar  saliva,  ni  los  xa- 
vals, ni  los  xitxarel-los  ni  tampoch  los  de  major  edat.  Per 
açó  no  se  'Is  pot  dir  tararits  tararots,  que  no  tenen  sal  ni 
oli,  solta  ni  volta,  such  ni  bruch;  que  los  hi  falta  un  bull, 
ni  que  sigan  uns  pastanagues. 

Axó  sí,  les  esglésies  hi  son  més  escases  que  les  vinyes.  Ab 
tot  no  se  'Is  pot  negar  que  son  bastant  devots  de  Sant  Pere 
Regalat,  y  de  la  Vírgen  del  Puno.  May  han  cantat  los 
goigs  de  Sant  Prim.  Y  com  à  festa  notable  en  aquest  sentit, 
ho  es  la  processó  de  la  Janda,  organisada  per  lo  P.  Ca- 
màndolas,  1'  escolà  Ratapà  en  la  que  hi  assistexen  tots  los 
Paus  y  Gitanos  del  pays  acompanyant  lo  Sant  Cristo  gros 
y  la  celebrada  custodia  den  Daroca. 

Com  son  tan  bons  Jans  los  hómens  no  cal  dir  que  les 
dones  que  ademésd'  ésser  totes  guapes  com  un  sol  com  no 
les  hi  falta  un  bon  dot  d'  En  Comelles,  estan  al  costat  de 
sos  marits  com  lo  peix  al  aygua. 

Y  altres  coses  podria  dir  però  diríau  que  xerro  més  que 
un  sach  de  nous,  que  sembla  que  m'  hajan  donat  corda  y 
íaig  lo  bon  Jesús  del  Editor  y  llegidors  d'  aquest  Calenda- 


-  138- 
ri.  Acabem  donchs,  fora  mes  romanços  que  no  havem   pàs 
menjat  fideus  avuy.  Fou  escrita  aquesta  descripció,  d*  un 
tan  desconegut  pays  à  tres  quarts  de  quinze  del  derrer  dia 
de  la  setmana  dels  tres  dijous  del  any  de  la  picó  per  un  tal 

Flius  Flaus. 


A  LA  DISTINGIDA  SENYORETA  Y  BONA  AMIGA  MEVA 

D."  BALBINA  MONTANYA 


CANÇONETA 

Si  n'  hi  ha  una  torre 
dalt  del  Figaró, 
n'  hi  viu  una  dama 
y  un  angelet  ros. 
Si  la  torre  es  bella, 
més  n'  es  1'  infantó; 
si  sa  torre  es  xica. 
n'  es  molt  gran  la  virtut  que  V  habita. 

Feliç  aureneta 
la  que  hi  farà  '1  niu, 
ditxosa  la  planta 
que  hi  podrà  florir, 
à  la  torre  bella 
del  infant  bonich, 
per  aymar  la  bondat  que  atresora. 

Tot  pobret  hi  dexa 
ses  oracions 
y  '1  cor  del  trobayre 
son  cantar  més  dolç, 
à  la  torre  bella  \ 

del  angelet  ros, 
à  la  torre  gaya, 
que  es  del  Cel  y  del  món  estimada. 

Agnès  Armengol  de  Badía. 


'39  — 


L'  AURENETA 


jCom  envejo  à  1'  aüreneta 
que  penja  '1  seu  niu  al  sostre, 
y  que  ab  ses  lleugeres  ales 
à  llunyanes  terres  vola! 

Si  jo  pogués  ser  com  ella 
mon  afany  altre  no  fora, 
que  penjar  mon  pobre  niu 
al  cel,  que  es  lo  millor  sostre! 

Claudi  Omar  y  Barrera. 


Miracle  e  eximpli  con  los  studiants  de  lògica  pequen 
quan  despenen  son  temps  en  sofismes  e  qüestions  sens 
profit,  segons  recompte  Jacme  de  Ultriaco. 

En  la  ciutat  de  Paris  mori  un  escola,  e  après  aparech  a 
son  mestre  de  lògica  vestit  de  una  capa  de  pergami  tot  escrit 
de  letra  menuda.  E  demana  li  lo  mestre  quina  capa  era 
aquella?  e  aquelles  letres  quines  letres  eren?  E  lescola  dix: 
Mes  pes  me  donen  quescuna  de  aquestes  letres  que  no  faria 
si  tingues  demunt  la  torre  de  Sent  German.  E  sapies  que 
aquestes  letres  son  los  soíTismes  e  les  qüestions  sens  profit 
en  que  jo  despengui  mon  temps.  E  not  poria  fer  entendre 
quant  foch  quim  crema  soffir  dejus  aquesta  capa  de  per- 
gami però  si  volies  acostar  la  tua  ma  à  mi  e  que  una  gota 
de  aquesta  suor  que  jo  pas  te  tocas  en  la  ma,  ladonchs  po- 
ries  conexer  lo  gran  turment  de  foch  que  jo  soffir.  E  ten- 
tost  lo  maestre  acosta  la  ma  en  la  qual  li  caech  sola  una 
gota  de  la  suor,  la  qual  gota  li  passa  la  ma  de  laltra  part 
axi  com  si  fos  una  sageta  ó  virato.  E  tentost  lescola  despa- 
rech.  E  lo  mestre  lexa  de  legir  lògica,  e  desempara  lo  mon, 


—  140  — 
e  mes  se  en  lorde  de  Cistell;  e  feu  aquell  vers:  Linquo  reuca- 
re  ranis,  cras  coruis,  vanaque  vanis,  ad  logicam  perago  que 
mortis  non  timet  ergo.  Qui  vol  dir:  Jo  lex  lo  roncar  à  les 
granotes,  e  cras  cras  als  corps,  les  coses  vanes  als  vans; 
vag  à  la  lògica  que  no  tem  per  raho  de  la  mort,  la  qual  es 
la  teulegia.  E  aytan  com  visqué  tenc  la  ma  foradada. 

(Recull  de  eximplis  e  miracles,  del  segle  xv.) 


ESTIUENCA 


À  MON  ESTIMAT  GOSI  N    ANTONI  BUBIO  Y  LLUCH 

Tes  lletres  benvingudes,  à  manera 
de  fotograma  exacte,  de  Monmegre, 
reproducció  me  fan  tan  verdadera, 

que  llegintles  he  vist  lo  mas  alegre, 
les  properes  alzines  hon  s'  embosca 
la  vostra  gent,  la  fondalada  negre, 

la  bella  hermiía,  la  montanya  tosca, 
à  lots  vosaltres,  y  per  tots  voltada, 
à  la  princesa  de  la  selva  fosca. 

No  'm  cal  si  acompanyar  ab  una  ullada 
vull  la  pensa  }  lo  cor,  que  rellegiries, 
y  creume,  ho  he  fet  més  d'  una  vegada. 

Les  vostres  coses  plaume  de  sentiries; 
idilis  son  que  1'  ànima  endolcexen: 
les  meves,  enujoses,  ^'per  qué  diries.»^ 

Ni  tinch  ferials,  ni  à  los  treballs  que  dexen, 
més  placenter  falich  puch  dedicarme 
ab  lo  temps  y  atenció  que  requerexen. 

Ja  ho  veus:  fins  al  escriuret  haig  de  estarme 
interrompent  per  corretgir  les  proves 
que  lo  meu  aprenent  té  à  bé  portarme. 

Aquí  molta  calor  y  poques  noves; 
segur  que  menys  d'  aquella  y  més  d'  aquestes 
deus  tenir  à  can  Presas  hon  te  trobes. 


—  141  — 

Jo  vaig  à  Sarrià  totes  les  festes, 
y  'Is  jorns  feyners,  sempre  que  puch,  seguexo 
de  llibres  y  escriptures  fent  requestes. 

Mas  no  surt  res.  À  voltes  caure  'm  dexo 
à  casa  mossèn  Cinto.  y  les  galanes 
primicies  d'  alguna  obra  conseguexo. 

jCóm  fas  glaiirm'  quan  d*  admirar  t'  ufanas 
la  flor  que  't  riu  y  1'  aucellet  que  't  parla, 
r  or  dels  blais  y  '1  crestall  de  les  fontanes! 

Prou  voldria  1'  alzina  jo  abraçaria, 
prou  voldria  seguirvos  à  tol  hora 
y  à  la  vostra  princesa  rodejaria 

tot  sentinlli  llegir  de  la  Doctora 
Teresa  de  Jesús  les  Set  Morades, 
escrites  ab  sa  ploma  encisadora, 

si  en  sa  pensa  de  flama  meditades; 
prou  voldria...  mas  ay!  la  Columberta, 
la  Roureda,  per  mi  tan  anyorades, 

no  s'  han  fetes  per  mi.  Jo  en  ma  deserta 
cambra,  per  dar  al  cor,  que  en  somnis  vola 
vers  Montnegre,  conhort  quan  se  desperta, 

tes  lletres  li  llegesch,  que  à  la  viola 
del  bosch  hon  les  escriu  roban  la  flayre 
per  consol  d'  un  mortal  que  no  's  consola. 

Y  llegintles  me  dich:  Si  ets  bon  rimayre 
com  gentil  prosador,  ^la  Poesia 
per  qué  't  lliga  les  mans  si  '1  cor  t'  enlayra? 

^De  poeta  lasanch,  la  fantasia, 
lo  llenguatge  no  tens.'*  Donchs,  qué  't  detura.'^ 
Vina  ab  ta  musa  à  avergonyir  la  mía. 

Del  Canigó  ja  ab  lírica  factura, 
d'  un  hermós  poemet  de  Santa  Eulària,   (i) 
d'  un  Pedralbes  escrit  dintre  clausura, 

desitjava  en  aquesta  estrafalaria 
carta  ferten  cabal;  mas  no  ho  permeten 


(i)    Poema  inèdit  que  està  à  punt  de  publicar  Mossèn  Jacinto  Ver- 
fdaguer,  y  del  qual  ne  donàm  les  primicies  en  aquest  Calendari. 


—    142  — 

ni  la  fressa  que  mou  la  maquinaria, 

ni  'Is  provers  que  com  may  ara  m'  apretan, 
puix  està  sense  formes  la  platina. 
Dexemho,  donchs,  per  vuy.  Als  qui  vegetan 

com  tu  y  ab  tu  sots  revinguda  alzina 
creu  que  envejo  sovint.  D'  ençà  que  's  bada 
com  flor  lo  dia,  fins  que,  estel  quan  fina, 

va  esmortint  sa  claror;  com  martellada 
sento  un  desitg  atormentar  ma  pensa, 
per  r  insomni  insistent  prou  castigada. 

^No  r  has  sentida  l'anyorança  intensa 
en  ta  vida  jamay.'*  Donchs  jo  que  anyoro 
no  solsament  de  ta  amistat  immensa 

los  goigs  quan  goso  y  'Is  consols  quan  ploro, 
r  escalf  del  patri  amor  que  'ns  adelera, 
y  'Is  consells  en  quant  dupto  y  quant  ignoro; 

jo  que  anyor,  ademés,  de  ta  encisera 
germana  les  canturies,  les  festoses 
converses  de  ta  esposa  riolera 

y  'Is  besos  de  tos  fills,  branca  de  roses 
al  sol  descloses  d'  un  amor  que  admiro, 
puch  descríuret  les  hores  angunioses 

que  veig  transcorre  en  mon  pregon  retiro. 
Mas  vull  gorirme,  y  per  axó  à  vegades 
en  recerca  de  bàlsem  à  tú  'm  giro. 

No  me  '1  negues  jamay:  dom  detallades 

noves  de  tots,  y  quan  sos  últims  dies 

compte  r  estiu,  ab  sengles  abraçades 

segellarem  les  lletres  y  les  míes. 

Lluís  Carles  Viada  y  Lluch. 
20  Juliol  1897. 


Quan  n'  hi  ha  pel  camp,  n'  hi  ha  pel  Sant. 
Qui  té  ofici,  té  benefici. 
Qui  no  té  casa  per  si,  de  molts  ha  de  ser  vehí. 
Qui  lira  pedretes,  tira  amoreies. 


143 


HISTORIA  VELLA 


I 

No  hi  ha  cap  dupte  que  en  iotes  èpoques  los  governs  de 
Castella  s'  han  desvetllat  per  la  felicitat,  progrés  y  pau  de 
Catalunya,  fins  que  han  tingut  la  dilxa  de  véurela  axecada 
al  seu  nivell... 

jPobra  Gastellalqui  li  havia  de  dir  que  sa  tradicional  his- 
tòrica hidalguía  li  sigues  per  nosaltres  tant  mal  agrahida. 

Qué  hi  farem,  los  catalans  som  egoistes  y  no  'ns  havem 
sapigut  avenir  may  ab  les  generositats  castellanes. 

^•Y  cóm  era  possible  que  ho  fessem  al  menys  conexent  la 
historia  de  sa  dominació,  sapiguent  la  manera  com  cum- 
plían  son  jurament  los  seus  monarques,  y  lo  bon  tractament 
que  'ns  donavan  los  virreys? 

^'Y  cóm  es  possible  que  ho  fem  avuy  si  recordàm  encara 
nostres  llivertats  robades,  y  veyém  cada  dia  més  y  més  em- 
pobrida nostra  terra  y  degenerada  nostra  raça  ab  les  pesti- 
lentes  alenades  que  de  ponent  nosarriban? 

Ja  sabem  tols  com  lo  govern  d'  avuy  nos  tracta,  donchs 
perquè  vos  quedeu  convençuts  de  lo  molt  egoistes  que 
havem  sigut  sempre  los  catalans  y  lo  poch  agrahits  que  en 
tot  temps  nos  hem  mostrat  ab  los  Jills  d'  algo,  vos  recomp- 
taré  un  epissodi  del  segle  XVII  que  m'  havia  comptatalgu- 
nes  vegades  un  pobre  vellet,  qui  d'  histories  dels  generosos 
castellans  ne  tenia  un  gran  arxiu. 


— Sàpigas,  me  deya  lo  jayo,  que  per  alli  'Is  anys  1639  y 
40,  essent  rey  d'  Espanya  D.  Felip  IV  y  regint  la  matexa  lo 
desequilibrat  Comte-Duch  Olivares,  qui  ab  sos  desacerts 
havia  encesa  guerra  per  tots  los  àmbits  de  la  nació,  per- 
dent un  bon  troç  dels  Payssos  Baxos  y  atissanl  que  Portu- 


—  144  — 
gal  proclamés  rey  al  Príncep  de  Braganza  D.  Joan,  y  que 
la   França  atent  sempre   al   descuyt    invadí  lo  Rosselló, 
S.  M.  nos  demanà  ajuda  pera   traure  lo   francès  d'aquest 
territori. 

No  cal  que  diga  si  Catalunya  feu  lo  sort  ó  no,  n'  hi  ha 
prou  ab  que  sàpigas  que  lo  primer  que  se  feu,  fou  enviar 
un  exèrcit  de  5o,ooo  y  pico  d'  hómens  que  no  costaren  un 
cèntim  al  rey  de  Castella,  los  quins  precehits  per  la  bande- 
ra de  la  Diputació,  sigueren,  braus  com  sempre,  los  pri- 
mers en  lo  combat,  plantant  nostra  gloriosa  bandera  en 
los  reconquerits  murs  de  Salses. 

Orgullosos  los  catalans  per  sa  victorià,  noesperavan  més 
que  la  gratitut  del  Monarca  pera  justa  remuneració  de  son 
comportament. 

Aquesta  no  se  feu  esperar;  ab  la  escusa  d'  enviar  exèrcits 
al  Rosselló,  invadíren  la  major  part  del  Principat  les  tropes 
castellanes  y  com  si  aquesta  fos  terra  per  ells  conquistada 
y  mancant  als  acorts  presos  en  lo  Parlament  de  Tarragona 
lo  any  de  1467,  rectificats  per  lo  rey  En  Joan  II  en  la  Cort 
de  Monçó  1*  any  de  1476  y  per  Felip  II  en  la  de  Barcelona 
de  r  any  de  1599,  escarniren  y  trepitjaren  nostres  lleys, 
robaren  les  hisendes,  deshonraren  v  assessinaren  donze- 
lles indefenses,  entregantse  los  soldats  de  S.  M.  Catòlica  à 
les  més  desenfrenades  vexacions  y  asquerosos  sacrilegis. 

III 

D'  entre  los  milers  de  disbarats  y  vexacions  que  les  tro- 
pes castellanes  cometeren  en  nostre  principat,  vull  no  més 
que  ne  sàpigas  una. 

En  una  vila  del  Bisbat  de  Barcelona  hi  arribaren  800 
soldats  de  cavall  comenats  per  En  Alvaro  de  Quinones,  en 
lo  precís  moment  que  en  1'  església  se  trobavan  congregats 
lo  major  nombre  dels  seus  vehins  ohint  devotament  la 
santa  Missa. 

Lo  comandant  d'aquella  força,  sens  esperar  los  butlletins 
dels  jurats,  ordenà  als  seus  soldats  que  s'  allotgessen  com 
millor  los  hi  plagués,  y  la  soldadesca  que  com  ja  ho  tenia 


—  145  — 
per  costum,  desde  que  havia  entrat  à  Catalunya,  no  es- 
perava altra  ordre,  començà  à  invadir  les  cases,  sens  res- 
pecte de  cap  mena,  ans  al  contrari,  trepitjant  lo  sagrat  del 
domicili,  després  d'  haverse  fet  donar  à  la  força  bruta  y 
sens  pagar,  com  era  de  lley,  menjar  y  beure  per  ells  y  ses 
cavalcadures,  començaren  à  matar  pollastres  y  gallines, 
porcells  y  cunills,  y  tot  quant  los  hi  venia  à  mà,  los  hi 
semblava  que  los  pertanyia. 

Se  començaren  à  avalotar  les  dones  y  los  nins,  protes- 
tant de  tot  ab  energia  los  hómens  que  en  casa  se|trobavan, 
però  totes  aquestes  exclamacions  eran  debades.  L*  avalot 
anà  crexent. 

En  un  extrem  del  poble  se  reuniren  alguns  minyons  al 
crit  de 

— Muyran  los  traydors! 

Los  quins  en  la  església  estavan,  atrets  per  lo  crexent 
avalot  y  lo  soroll  d'  algunes  descargues,  abandonaren  la 
missa  y  feren  cap  à  la  plaça  presos  de  fort  enuig  al  donar- 
se  compte  de  lo  que  passava. 

Lo  que  allavors  succehí  es  impossible  explicartho. 

Lo  sacerdot,  al  veure  fugir  als  seus  feligresos,  acabà  la 
missa  y  després  de  despullarse  dels  seus  ornaments  sagrats 
volgué  exir  à  la  plaça,  però  en  aquell  moment  una  munió 
de  soldats  se  dirigia  à  la  església  ab  propòsit  de  saquejaria. 

— Feuvos  enrera;  cridava  lo  capellà. 

— Ni  por  ti,  ni  por  el  mismo  Santísimo  Sacramenio,  res- 
pongueren los  soldats  del  rey  catòlich;  y  veyent  que  lo  ca- 
pellà anava  à  tancar  les  portes,  dispararen  ses  escopetes, 
però  per  miracle  de  Deu  no  pogueren  matarlo  donantli 
temps  perquè  tancàs  les  portes. 

La  soldadesca  furiosa,  à  escopetades  les  obri  y  prengué  al 
capellà,  al  qui  lligaren  y  feren  pujar  al  campanar  pera  pen- 
jarlo. 

Mentrestant  lo  poble  s'  amotina  y  lo  avalot  crexía  en 
la  plaça,  y  quan  anavan  à  penjar  al  capellà,  corregué  la 
veu  de  que  havia  sigut  assessinat  un  oficial. 

Pressurosos  los  soldats  y  preveyent  que  allò  acabaria  ma- 
lament, volgueren  assegurarse  de  la  certesa  de  la  nova  y 


—  146  — 
dexant  al  capellà,  se   dirigiren  al  Uoch  ahon   se  suposava 
comès  lo  assessinat  y  allí  se  trobaren  ab  un  dels  seus  ofi- 
cials, revolcat  en  la  sanch  que  à  doll   exía   d'   una   ferida 
que  li  havia  obert  lo  cor. 

^•Que  havia  passat? 

No  molt  lluny  del  oficial  mort,  una  hermosíssima  don- 
zella d'alé  fatigosay  mirada  esferehidora,  mostrant  la  lluyta 
que  per  sa  honra  havia  sostingut,  ab  sos  vestits  fets  à 
iroços  y  ab  sa  abundosa  y  negra  cabellera  penjant  ab 
horrorós  desorde  damunt  ses  nues  espatlles,  estrenyia  en 
sa  mà  dreta  un  ensangrantat  ganivet  d'  ample  fulla  y  afila- 
da punta. 

La  soldadesca  anava  à  empresonaria,  quan  convençuda 
ella,  de  sa  segura  perdició  los  hi  cridà: 

— Enrera!  assessins! 

Y  fentshi  ella  dos  passos  y  apuntanlse  lo  gavinet  en  lo 
cor,  afegí: 

— Abans  que  deshonrada,  morta  mil  voltes. 

Y  rodolà  per  terra  banyantse  ab  sa  pura  sanch. 

— ^jHo  veus  perquè  ni  allavors,  ni  ara,  may  podrem  con- 
fiar de  la  tradicional  hidalguía  Castellana.'^ 

Benvingut  Cabot. 


A  UNA  NOYA 


EN  LA  PRIMERA  PLANA  D    UN  ÀLBUM 

^Vols  que  't  doni  un  bon  consell.?^ 
Donchs,  no  't  fiis  de  cap  jove... 
Epl  ni  tampoch  de  cap  vell. 
Lo  que,  ben  net,  significa 
Que  à  tots  te  'Is  has  d'  escoltar 
Com  aquell  qui  sent  musica... 
Musica,  tan  sols,  musica. 

Terenci  Thós  y  Codina. 


1 


—  '47  — 


NOTES  CURIOSES 


Naix  lo  Redemptor  y  comença  1'  Era  per  la  qual  los  cris- 
tians comptàm  los  anys. 

Un  català  va  à  Judea  à  demanar  à  Jesús  que  sia  servit 
vindré  Ell  ó  fer  venir  à  algun  de  sos  Apòstols  pera  predi- 
car lo  Sant  Evangeli,  en  1'  any  32. 

Entre  los  pobles  gentils  que  n'  obtenen  la  llum  de  la 
Fé  Cristiana,  son  los  primers  los  qui  poblan  la  península 
ibèrica  y  entre  aquests  ho  son  los  catalans  en  1'  any  41. 

Mor  à  Roma  V  empurdanés  Sant  Damàs,  després  d'  ha- 
ver governat  durant  divuyt  anys  1'  Església  de  Crist  ab 
molta  virtut  y  saber,  dexant  entre  altres  coses,  que  en  lo 
reso  al  acabament  de  cada  Psalm  se  diga  «Glòria  Patri,  et 
Filio  etc.»  y  que  al  començament  de  la  Missa,  lo  poble  y  lo 
sacerdot  digan  la  confessió;  any  384. 

A  instàncies  de  Desideri,  zelós  prevere  defensor  de  la 
integritat  de  la  Fé  dels  barcelonins  sos  compatricis,  Sant 
Geroni  traduheix  los  cinch  llibres  del  Pentateuco;  any  388. 

Santa  Serenila  barcelonina  es  la  primera  monja  de  que 
se  té  noticia  à  Catalunya,  brillejava  per  los  anys  390. 

Paulí  de  Noia  estableix  lo  primer  convent  de  frares  her- 
mitans  de  St.  Agustí  per  los  anys  400. 

Catalunya  es  la  primera  regió  d'  Espanya  en  tenir  arma- 
da marítima,  puix  ja  la  tenia  en  lo  813. 

Berenguer  lo  vell  promulga  los  «Usatges»,  primer  códech 
civil  d'  Europa,  en  1068. 

Se  celebran  les  primeres  Corts  catalanes  en  i  io5. 

Segons  Benjamí  de  Tudela,  lo  port  de  Barcelona  era 
concorregut  per  negociants  y  mercaders  grechs,  pisans, 
genovesos,  sicilians,  egiptans,  siriachs  y  d'  altres  payssos 
en  ii5o. 

A  Barcelona  venen  à  provehir  les  principals  nacions  de 
Europa,  d'  armes  pera  la  guerra,  especialment  ballestes  y 
sagetes,  en  1200. 


—  148  — 

Prop  de  Lleyda  es  fundat  lo  primer  convent  de  la  Trini- 
tat redemptora  de  catius,  no  establerta  encara  à  Espanya, 
en  I20I. 

S'estableix  à  Perelada  lo  convent  de  carmelites  que  es  lo 
primer  d'  Espanya,  en  1206. 

Mor  lo  català  Sant  Joan  de  Mata  qui  es  lo  primer  co- 
mentarista de  les  Sagrades  Escriptures  que  troba  la  ciència 
teològica  en  los  llibres  de  les  «Sentencies»,  en  121 1. 

Sant  Francesch  estableix  à  Barcelona  lo  primer  conveni 
de  Framenors  que  hi  ha  hagut  à  Espanya,  en  1 2 1 1 . 

S'  estableix  à  Barcelona  lo  primer  gremi  de  Picapedrers 
à  Europa,  en  1218. 

Se  funda  à  Barcelona  1'  ordre  de  la  Mercè,  una  de  les 
institucions  més  piadoses  que  s'  han  establert  en  1218. 

Se  funda  à  Barcelona  lo  primer  convent  de  P.  P.  Pre- 
dicadors que  hi  ha  hagut  à  Espanya  en  12 18. 

Se  realisa  la  reconquesta  definitiva  de  la  illa  de  Mallor- 
ca en  1228. 

S'  establexen  à  Barcelona  les  primeres  monges  de  Santa 
Clara  que  hi  ha  hagut  à  Espanya,  en  1233. 

Gregori  IX  instituheix  lo  cardenalat  del  títol  de  sant 
Eustaqui  pera  premiar  los  mèrits  de  St.  Ramon  Nonat, 
en  1237. 

Sant  Ramon  de  Penyafort  havia  escrit  la  «Suma  de  pe- 
nitencia», que  es  tinguda  com  la  primera  obra  de  teologia 
moral  que  s'  ha  escrit;  havia  fet  un  conjunt  de  totes  les 
decretals,  que  se  considera  com  la  primera  obra  de  dret 
canónich,  y  havia  lograt  que  St.  Tomàs  d'  Aquí  escrigués 
la  «Suma  contra  gentils,»  en  1240. 

S'  estableix  à  Barcelona  lo  gremi  de  Pelaires,  lo  primer 
d'  Espanya  y  França  en  i252. 

S'  Estableix  lo  Concell  de  Cent  de  Barcelona,  en  1267. 

S'  establexen  los  gremis  de  Gerrers,  Fusters,  Boters, 
Freners,  Courers  y  Sabaters  de  Barcelona,  los  primers  de 
Espanya  y  França  en  1257. 

Jaume  I  confirma  lo  «Llibre  del  Consolat  de  Mar,  que  es 
lo  primer  códech  mercantil  que  s'  ha  escrit  y  ha  servit  de 
pauta  à  les  demés  nacions  pera  dictar  los  seus,  en  i258. 


—  149  — 

Se  crea  à  Barcelona  un  cós  consular  compost  de  80  in- 
divíduus  catalans  que  s'  estabiexen  en  altres  tantes  pobla- 
cions d'  Europa,  Assia  y  costes  d'  Àfrica  hon  estava  rela- 
cionat nostre  comerç,  en  1266. 

Huch,  frare  dominich,  cardenal,  fill  de  Barcelona,  varó 
de  gran  saber,  es  lo  primer  que  divideix  los  llibres  en  ca- 
pítols y  lo  primer  comentarista  qui  busca  les  concordan- 
cies  de  la  Biblia;  brillejava  per  los  anys  1270. 

Se  realisa  la  conquesta  d'  Ibiça  en  1283. 

Se  dicta  lo  códech  «Recogtioveruni  proceres,»  en  1283. 

Se  efectua  la  conquesta  de  la  illa  de  Menorca  en  1288. 

S'  estableix  lo  gremi  de  pintors  y  esculptors  de  Barcelo- 
na, primer  d'  Espanya  y  França,  en  1291. 

La  primera  noticia  de  naips  que  se  té  à  Castella  es  del 
1332;  la  de  Alemania  del  1350  y  la  de  França  del  1387;  axó 
fa  sospitar  ab  fonament  que  ans  de  la  emprempta  ja  se  co- 
nexía  aqui  la  estampació  de  gravats  y  que  la  dels  naips  era 
una  indústria  catalana,  puix  hi  ha  documents  que  ne  par- 
lan  en  1301. 

S'  estableix  lo  gremi  d'  Argenters  de  Barcelona,  primer 
d'  Espanya  y  França,  en  1301. 

Se  realisa  aquella  gloriosa  expedició  de  Catalans  y  Ara- 
gonesos à  Orient  en  1303. 

S'  estableix  lo  gremi  de  Guanters  de  Barcelona,  primer 
d'  Espanya  y  França,  en  1310. 

S'  estabiexen  los  gremis  de  Pellayres,  Pergaminers  y 
Assahonadors  de  Barcelona,  primers  d'  Espanya  y  França, 
en  1311. 

Arnau  de  Vilanova  havia  inventat  la  extracció  del  espe- 
rit de  vi,  del  oli  de  trementina  y  de  la  essència  de  les  flors 
per  allí  1'  any  1313. 

Se  celebra  à  Barcelona  la  processó  del  Corpus,  la  prime- 
ra d'  Espanya,  en  13 19. 

S'  estableix  lo  gremi  de  Tintorers  de  Barcelona,  primer 
d'  Espanya  y  França,  en  1320. 

Los  catalans  units  ab  los  genovesos  descubrexen  les  illes 
Canàries,  essentne  aquest  lo  primer  descubriment  de  terri- 
tori que  fan  los  espanyols,  en  1345. 


—  i5o  — 

Jaume  Ferrer  de  Blanes,  gran  navegant  català,  va  à  ex- 
plorar les  costes  de  Guinea,  29  anys  abans  que  ho  fessen 
los  francesos  y  99  que  les  exploressen  losde  Portugal  en  1346. 

Pere  IV  estableix  lo  ducat  de  Girona  pera  los  primogè- 
nits de  la  corona  catalana-aragonesa,  ab  anterioritat  al 
principat  d'  Astúries  dels  primogènits  de  la  de  Castella, 
en  1351. 

Se  realisa  la  conquesta  de  Cerdenya,  en  1356. 

S'  estableix  lo  gremi  de  Vayners  de  Barcelona,  primer 
d'  Espanya  y  França,  en  1357. 

En  lo  port  de  Barcelona  y  contra  la  de  Castella,  la  ar- 
mada catalana  fa  ús  de  la  artilleria,  essentne  aquest  lo  pri- 
mer colp  que  s'  utilisa  à  Espanya,  en  1359. 

S'  estableix  à  Barcelona  lo  gremi  de  mestres  de  cases 
que  es  lo  primer  d'  Espanya  y  França,  en  1379. 

S'  estableix  lo  d'  arnessers  de  la  matexa  ciutat,  primer 
d'  Espanya  y  França,  en  1390. 

Pere  IV  concedeix  à  la  Facultat  de  Medicina  de  Lleyda, 
lo  privilegi  de  poder  fer  estudis  d'  anatomia  directament 
d'  un  cadàver  d'  un  condempnat  à  mort  que  se  facilitarà 
cada  tres  anys,  en  1391. 

La  colocació  del  rellotge  seny  de  les  hores  de  Barcelona, 
quina  maquinaria  es  regalo  de  la  República  de  Venècia, 
agrahida  per  haverli  dexat  copiar  les  nostres  lleys  maríti- 
mes, y  que  'n  fou  lo  primer  d'  Espanya,  data  del  1393. 

S'  estableix  lo  gremi  de  Calderers  de  Barcelona,  primer 
d'  Espanya  y  França,  en  1395. 

S'  estableix  la  Taula  de  cambis  ó  comuns  depósits  de 
Barcelona,  que  es  la  primera  de  Europa,  en  1401. 

S'  estableix  la  primera  Casa  d'  Infants  Orfens  d'  Europa, 
à  Barcelona,  en  1420. 

Acaba  Bernat  Boades  son  llibre  de  Feyts  d'  armes  é 
eclessiàstichs  de  Catalunya,  primera  obra  en  que  se  parla 
de  coleccions  numismàtiques  formades  per  dit  rector,  1420. 

Joan  Palomar,  canonge  de  Barcelona,  en  representació 
del  papa  presideix  lo  concili  de  Basilea  del  any  1432. 

S'  estableix  à  Barcelona  la  primera  comunitat  de  mon- 
ges terciàries  de  Barcelona  en  lo  convent  de  Santa  Maria 


—  i5i  — 
de  Jerusalem,  resultant  ésser  les  primeres  establertes  à  Es- 
panya, en  1453. 

S'  estableix  lo  gremi  de  Vidrers  de  Barcelona,  lo  primer 
d'  Espanya  y  França,  en  1455. 

Se  grava  lo  retrato  del  Príncep  de  Viana  y  com  los 
gravats  més  antichs  que  se  conexen  al  extranger  son  los 
del  mestre  Alemàn  y  los  primers  que  se  li  saben  son  del 
1464,  podem  considerar  que  la  estampació  ja  era  aquí  co- 
neguda abans  que  al  extranger,  en  1461. 

Lo  primer  llibre  que  s'  imprimeix  à  Espanya  entre  los 
coneguts,  ho  es  à  Barcelona  en  1'  any  signat  en  lo  paper^ 
en  1468. 

Lo  primer  gravat  fet  en  fusta,  entre  los  d'  Espanya,  es 
del  P.  Domènech,  del  convent  de  Santa  Catarina  de  Bar- 
celona del  any  1480. 

Mossèn  Pere  Posa,  un  dels  primers  impressors  catalans, 
associat  ab  un  saboyard,  estampa  una  versió  catalana  del 
«Quinto  Curcio»  de  Lluís  FenoUet,  en  1481. 

Son  batejats  en  la  catedral  de  Barcelona  los  primers  in- 
dis de  les  terres  decubertes  per  Colom,  en  1493. 

Lo  expert  navegant  y  cosmógraf  català  Ferrer  de  Blanes 
es  cridat  à  Barcelona  perquè  explique  à  la  cort  dels  Reys 
Católichs  alguns  duptes  que  se  deduhexen  de  les  relacions 
donades  per  Colom  respecte  aquelles  terres  que  n'  acabava 
de  descubrir,  en  1493. 

Marxan  à  les  índies,  descobertes  per  Colom,  los  primers 
missioners  qui  han  divulgat  allí  la  doctrina  del  Evangeli, 
essentne  catalans  y  procedents  de  Montserrat,  en  1493. 

Ferrer  de  Blanes  dictamina  ab  molt  bon  acert  respecte 
la  partició  del  Occeà  en  les  parts  corresponents  à  Espanya 
y  Portugal,  en  1495. 

S'  estableix  à  Montserrat  la  primera  fundició  de  caràc- 
ters d'  emprempta  que  hi  ha  hagut  à  Espanya,  en  1499. 

Se  celebra  à  Barcelona  presidit  per  Carles  V,  1'  únich 
capítol  general  del  ordre  del  Toysó  d'  or,  únich  celebrat  à 
Espanya,  en  1 5 18. 

Se  publica  à  Barcelona  la  farmacopea  de  Pere  Benet 
Mateu,  apotecari  barceloní,  la  primera  publicada  à  Eu- 
ropa, en  1 52 1. 


—    l52    — 

Son  regalades  à  Carles  V  dotze  grans  culebrines  anome- 
nades los  dotze  apòstols,  perquè  cada  una  porta  lo  nom 
d'  un  d'  aquells,  fabricades  en  les  Dressanes  de  Barcelo- 
na, en  1533. 

S'  assaja  per  primera  vegada  una  espècie  de  força  de 
vapor  impulsadora  del  moviment  dels  barcos,  en  1543. 

Se  funda  lo  gremi  de  Sombrerers  de  Barcelona,  primer 
d'  Espanya  y  França,  en  1545. 

Se  funda  lo  gremi  de  Passamaners  de  Barcelona  y  pri- 
mer d'  Espanya  y  de  França,  en  1548. 

Lo  català  Miquel  Servet  descubreix  la  circulació  de  la 
sanch,  en  i553. 

S'  estableix  lo  gremi  de  Llibreters,  primer  d'  Espanya  y 
França  en  i55^. 

S'  imprimeix  ab  caràcters  musicals  movibles  la  obra 
«Odarum»  del  famós  canonge  de  Barcelona,  Albert  Vila, 
ab  bastanta  anterioritat  de  dies  en  que  lo  mestre  de  mú- 
sica de  la  familia  reyal,  feya  imprimir  ses  obres  musicals  à 
Praga,  en  i56i. 

La  capitana  de  D.  Joan  d'  Àustria,  en  la  batalla  de  Le- 
pant,  es  construïda  en  les  Dressanes  de  Barcelona,  per  l' any 
de  1570. 

Lo  primer  convent  de  frares  caputxins  establert  à  Espa- 
nya ho  fou  en  1676. 

La  primera  noticia  de  que  subsisteix  la  emprempta  dels 
Abadals  de  Manresa,  quina  familia  es  entre  totes  les  d'  Es- 
panya, sens  dupte,  la  que  ha  donat  al  art  tipogràfich  més 
artistes  impressors  y  gravadors,  y  quin  establiment  subsis- 
tent  encara,  es  un  dels  més  antichs  entre  les  empremptes 
espanyoles,  es  del  i58o. 

L'  Hospital  de  Santa  Creu  de  Barcelona  estableix  lo  tea- 
tre d'  aquest  títol,  essentne  avuy  per  avuy  lo  Principal,  no 
sols  de  la  ciutat,  sinó  d'  Espanya,  per  sa  llarga  y  brillejant 
historia,  en  1597. 

La  manresana  Àngela  Serafina  estableix  à  Barcelona  lo 
primer  convent  de  monges  caputxines  espanyoles,  en  1599. 

Es  establerta  en  1'  Hospital  de  Santa  Creu  la  institució 
barcelonina  dels  Germans  que  cuydan  los  malalts  d'  aquell 


-  i53- 
benéfich  establiment,  baix  1'  advocació  de  Congregació  se- 
glar  de  la  Nativitat  de  Maria,  en  1600. 

Es  fundat  à  Barcelona  lo  primer  convent  de  Servites  de 
Espanya,  en  1619. 

Ja  estava  establerta  la  fàbrica  de  paper  de  la  familia  Ro- 
maní de  Capellades,  que  subsisteix  encara,  en  1638. 

Lo  colegi  d'  Adroguers  y  Confiters  de  Barcelona  es  la 
primera  corporació  que  elaborà  lo  xacolate  ab  maquinaria, 
y  es  tant  lo  crèdit  y  fama  que  adquireix,  que  venen  à  com- 
praria comissionats  francesos desde  París;  1'  establien  i656. 

Se  celebra  à  Barcelona  la  primera  processó  de  Setmana 
Santa,  en  1663. 

S'  estableix  per  la  familia  dels  cèlebres  botànichs  Salva- 
dor lo  primer  jardí  botànich  d'  Espanya  per  allí  l'any  1681. 

Es  establerta  en  la  casa  de  Misericòrdia  de  Barcelona  la 
primera  comunitat  de  terciàries  francescanes  d'  Espanya 
qui  cuydan  d'  un  establiment  benéfich  en  1699. 

Es  creada  à  Barcelona  la  primera  Acadèmia  militar  de 
Espanya  en  1699. 

La  Acadèmia  dels  Desconfiats,  avuy  de  Bones  Lletres  de 
Barcelona,  celebra  una  sessió  necrològica  en  honor  del  rey 
Carles  II  y  ja  que  no  altre  dato  més  positiu  se  pot  precisar, 
aquest  es  suficient  pera  donarli  la  prioritat  entre  totes  les 
acadèmies  més  antigues  d'  Espanya,  encar  que  se  sab  que 
feya  anys  que  subsistia  en  1702. 

S'  estableix  à  Barcelona  la  primera  comunitat  de  religio- 
sos seminaristes  de  Sant  Vicens  de  Paul,  que  s'  ha  establert 
à  Espanya,  en  1704. 

En  la  Llotja  de  Barcelona  se  canta  la  primera  òpera  que 
s'  ha  cantat  à  Espanya,  en  1704. 

Lo  barceloní  P.  Bernat  Ribera,  trobantse  à  Moscou,  sosté 
ab  molt  èxit  importants  conclusions  teològiques,  respecte 
la  matèria  que  originà  lo  cisma,  essentne  molt  ben  escoltat 
per  los  principals  teólechs  d'  aquella  religió  russa.  Vesteix 
en  aquell  acte  y  desprès  l' hàbit  de  Sant  Domingo  à  quin  ins- 
titut pertenexía.  Es  per  lo  tant  lo  primer  religiós  católich 
qui  ha  ostentat  lo  trajodeson  ordre  en  aquell  imperi,  1730. 

Lo  metge  Francesch  Darder  del  Hospital  de  Santa  Creu 


—    1 54  — 
institueix  en  aquell  establiment  la  congregació  de  dones 
seglars   que  encar  subsisteix,   pera  cuydar  les   malaltes, 
en  1731. 

S'  estableix  la  primera  ensenyança  del  art  de  navegar,  de 
caràcter  privat  fundada  à  Espanya,  à  Arenys  de  Mar  per 
Joseph  Baralt,  1744, 

S'  estableix  1'  actual  Acadèmia  de  Ciencias  naturals  y  arts 
de  Barcelona,  primera  d'  Espanya,  en  1764. 

Lo  gravador  Eudalt  Pradell  es  cridat  à  Madrid  pera  que 
establesca  allí  son  taller  de  fer  punxons  de  gravador  de  ca- 
ràcters d'  emprempta  y  grave  los  caràcters  de  lletra  llatina, 
hebrea,  grega  y  àrabe,  en  1765. 

Benet  Bails  y  Francisco  Subiràs  començan  à  explicar 
matemàtiques  als  alumnes  de  la  ensenyança  d' Arquitectura 
establerta  en  1'  Acadèmia  de  Sant  Ferran  de  Madrid,  assig- 
natura que  no  venia  compresa  en  aquella  carrera,  en  1768. 

Benet  Bails  y  Geroni  Capmany,  publican  los  primers 
tractats  de  matemàtiques  pera  ús  de  les  escoles  militars  de 
Espanya  en  1772. 

Joseph  Bosch,  organer,  es  cridat  per  lo  rey  à  Madrid  per 
que  sia  organer  de  la  reyal  Capella  de  Madrid,  y  establesca 
allí  una  escola  de  fabricació  de  orgues,  en  1778. 

S'  efectua  à  Barcelona  lo  primer  assaig  d'  ascensió  d'  un 
globo  aerostàtich;  es  lo  primer  assaig  fet  à  Espanya,  en  1782. 

S'  axeca  lo  primer  Motgolfier  de  seda  que  s'  ha  construit 
à  Espanya.  Varies  dames  y  senyoretes  s'  emplean  en  cusir 
la  tela.  No  feya  gayres  mesos  que  s'  havia  fet  à  França  un 
assaig  igual  en  1784. 

Martí  y  Franques,  autor  de  importants  descubriments 
científichs  fixa  la  verdadera  cantitat  d'  oxigeno  que  hi  ha 
en  r  ayre  atmosférich,  corretgint  los  càlculs  de  Lavoisier 
que  eran  los  més  acreditats,  en  1788. 

Se  comença  à  publicar  lo  Diario  de  Barcelona  en  lo  mes 
d'  Octubre  de  1792. 

Se  publica  à  Barcelona  la  primera  obra  sobre  la  nave- 
gació aérea  que  ha  vist  la  llum  pública  à  Espanya,  en  1794. 

Carbonell  y  Bravo  publica  los  primers  elements  de  far- 
màcia formant  un  verdader  cós  de  doctrina  pròpia  pera  la 


—  i55  — 
ensenyança.  Esla  primera  obra  que  se  publica  à  Espanya  y 
tal  volta  à  Europa,  en  1796. 

Francisco  Salvà,  lo  primer  espanyol  que  progecta  teòri- 
cament un  barco  submarí,  inventa  lo  lelégrafo  eléctrich 
en  1798. 

Carbonell  y  Bravo  assenyala  los  verdaders  límits  de  la 
Química  en  la  Medicina,  confirmant  sa  reputació  científi- 
co-europea,  en  1800. 

S' inaugura  la  primera  classe  de  Mecànica  establerta  à 
Espanya,  à  càrrech  de  la  Junta  de  Comerç  de  Catalunya, 
en  1808. 

S'  estableix  à  Barcelona  la  primera  càtedra  de  física  ex- 
perimental, primera  d'  Espanya   en  1814. 

Domingo  Arquimbau  obté  lo  títol  de  doctor  en  música 
en  r  Ademia  de  Bolonia,  essentne  aquest  català,  1'  únich 
espanyol  que  1'  ha  obtingut,  en  i8i5. 

S'  estableix  la  primera  càtedra  d'  Economia  política, 
en  1814. 

S'  aplica  per  primera  vegada  en  Espanya  lo  vapor  à  la 
indústria,  en  un  molí  fariner  de  Reus,  en  1817. 

Se  funda  per  lo  P.  Manel  Estrada  la  primera  Escola 
de  sorts  y  muts  d'  j_Espanya,  que  es  la  de  Barcelona, 
en  1816. 

S'  establexen  les  primeres  diligències  a  Espanya,  en  lo 
tragecte  de  Barcelona  à  Reus,  en  1818. 

Se  construeix  à  Barcelona  la  primera  màquina  Jacquar 
d'  Espanya,  en  1818. 

S'  estableix  la  primera  prempsa  litogràfica  que  ha  fun- 
cionat à  Espanya  en  I'  emprempta  de  Brusi,  en  1819. 

La  primera  càtedra  de  Química  aplicada  à  les  Arts  é  In- 
dústria, s'  estableix  en  1819. 

Se  crea  la  primera  Escola  de  cegos  de  Barcelona,  prime- 
ra d'  Espanya,  en  1820. 

Se  celebra  la  primera  exposició  de  productes  indus- 
trials à  Barcelona,  no  se  n'  havia  celebrat  encara  cap  à  Es- 
panya en  1822. 

S' iluminan  les  classes  de  la  Llotja  per  medi  de  gàs, 
primera  instalació  d'  Espanya,  en  1826. 


—  i56  — 

Se  funda  à  Barcelona  la  primera  escola  d'  Arquitectura 
naval  d'  Espanya,  en  1828. 

S'  estableix  lo  primer  conservatori  de  música  espanyol, 
gratuit  y  no  subvencionat  per  1'  Estat,  à  Barcelona,  en  1838. 

En  la  classe  de  Química  de  la  Llotja  se  presenta  una 
màquina  de  vapor  dirigida  per  lo  professor  y  treballada  per 
artesans  de  Barcelona,  la  primera  que  s'  ha  fabricat  y  ha 
funcionat  à  Espanya,  en  1829. 

Una  companyia  mercantil  adquireix  lo  barco  «Balear» 
que  es  lo  primer  de  vapor  espanyol  que  ha  entrat  en  lo  port 
de  Barcelona  y  en  los  d'  Espanya  en  1832. 

Se  donan  les  primeres  explicacions  de  Geologia,  no  ex- 
plicada encara  públicament  en  Espanya,  en  1835. 

S'  estableix  la  primera  càtedra  de  dibuix  aplicat  à  texits 
y  estampats,  en  1837. 

S'  assaja  ab  molt  bon  èxit  lo  daguerreotipo  à  Barcelona 
no  conegut  encara  à  Espanya  1839. 

Es  creada  la  primera  càtedra  de  dibuix  lineal  de  Espanya 
à  Barcelona,  en  1840. 

Comença  à  iluminarse  públicament  per  medi  del  gas  la 
ciutat  de  Barcelona,  ans  que  cap  altra  població  espanyola, 
en  1840. 

Mariano  Cubí  propaga  la  Frenología  à  Espanya  en  1843. 

Lo  Dr.  Delhom  estableix  à  Barcelona  los  primers  banys 
russos,  en  1845. 

S'  ensenya  per  primera  vegada  Paleografia  en  Espanya 
en  lo  colegi  que  tenia  establert  D.  Esteve  Paluzíe  à  Barce- 
lona, en  1845. 

S'  inaugura  lo  primer  ferrocarril  espanyol  de  Barcelona 
à  Mataró,  en  1848. 

S'  estableix  à  Barcelona  la  primera  fundició  de  metalls 
artistichs  d'  Espanya,  y  la  primera  societat  coral,  en  i85o. 

Un  apotecari,  lo  Dr.  Domènech,  establert  en  lo  carrer 
de  la  Unió  de  Barcelona,  fà  los  primers  experiments  de 
iluminació  elèctrica,  en  i852. 

Es  botat  al  aygua  lo  primer  barco  de  ferro  construit  à 
Barcelona  y  à  Espanya  y  lo  primer  de  vapor,  en  1857. 

Lo  primer  submari  ó  sia  1'  Ictíneo  d'  En  Monturiol  es 
assajat  ab  èxit,  en  1859. 


-  i57  - 

S'  establexen  les  primeres  Germanetes  dels  pobres  à  Bar- 
celona y  à  Espanya,  en  1863. 

S'  introduheix  la  zincografía  à  Espanya  en  1868. 

S'  estableix  à  Barcelona  lo  primer  establiment  teràpich 
funcional  únich  à  Espanya,  en  1870. 

En  la  Maquinista  Terrestre  y  Marítima  funciona  una 
màquina  pera  fer  les  dents  à  les  rodes  d'  angul  que  en 
r  extranger  se  feya  à  mà,  en  1875. 

Se  dona  à  conéxer  lo  fonógrofo  d'  Edisson,  no  conegut 
pràcticament  encara  à  Espanya,  y  per  un  fill  de  Palafru- 
gell se  construeix  lo  primer,  quan  aquí  sols  se  conexía  per 
lo  que  'n  deyan  les  revistes  científiques,  en  1878. 

Se  celebra  à  Barcelona  la  primera  Exposició  Universal 
d'  Espanya,  en  1888. 

La  Facultat  de  Medicina  de  Barcelona  es  la  primera 
d'  Espanya  en  donar  à  conéxer  la  fotografia  de  lo  invisi- 
ble, en  1896.  

MATINADA 


FRAGMENT 

Va  la  celistia  fenent  les  boyroses 
glasses  negrenques  que  endolan  la  nit, 
y  ía  flor  trenca  '1  capoll  que  empresona 
fines  aromes  que  guarda  en  son  sí. 

Van  à  extrellarse  en  la  costa  rocosa 
ones  que  hi  llença  lo  fluix  de  la  mar, 
y  les  gavines  son  somni  dexantne 
banyan  llurs  plomes  en  l' immens  mirall. 

Les  xemaneyes  de  1'  alta  teulada 
senyals  de  vida  ja  donan  entorn; 
alçant  al  cel  la  blavosa  fumera 
que  r  hora  marca  de  dexà  '1  repòs. 

Surt  la  pastora  que  al  pral  fa  sa  via, 
torna  à  la  platja  la  nau  que  'n  sortí; 
y  mils  d'  ancelles  refilan  alhora 
lo  bon  jorn  dantse  ab  son  càntich  festiu. 

Vessa  lo  bosch  son  olor  de  rehina, 
mostran  les  herbes  aquàtichs  diamants, 
y  lo  cor  sent  lo  poema  sinfónich 
que  entona  '1  mon,  quan  lo  sol  surt  del  mar. 
Pere  de  Cots  y  Soldevila. 


—  i58  — 


^-C^itçonerct 

enamoraís 


^efei^ani^  de  omo2. 


<r^^  iEànta  lo  6a(pfi.  ^è^p 

Ç^nrat  be  t>e  nuoca  amat 
per  no  penar  ningxxn  ovft, 
y  en  veixreus.  oenyora-itiía, 
feumel  jurament  trencar. 
S"'^  jurat  ïie  no  amar  mce 
conejcnt  Jje  amor  los  llaseoe 
y  son  tan  ooI^og  IO0  paeeoe 
que  eene  vo  voler  man  prce: 
y  per  jo  oe  nous  parlar 
jurí  ab  gran  melancolía, 

V  en  veureus,  een^pora  mía, 
teomel  jurament  trencar. 
Ç^urí  en  veureue  tan  mu&£tí)a 
oc  no  parlarws  ni  veure, 

V  baveumi  Dat  à  creure 
que  eotavau  oe  mi  enujaOa: 
cert  volia  sens  Ouptar 
traureuB  oc  ma  fanteeia, 

Í>  en  veureue,  ecnvora  mía, 
eumcl  iuratnent  trencar. 
fSiesíç  ab  coní3tancia  v  fe 
jvcn  qucuB  amàe, 
penüamcnt  queus  oblioàfi,. 
voluntat  qucua  volçués  be. 

V  lo  cor  »nc  feu  jurar 
qucuB  aborrie  à  porfía, 

Íf  en  vcureus,  seirpora  mía, 
eumd  jurament  trencar. 


<r^^  TRtspon  la  salana.;^^;> 

^  3ur2rnenC0B  por  anK)rcft, 
amor,  no  son  valet>ore& 

Ç  ;£n  las  cortès  od  amor 
bavete  be  saber  sei^or 
que  ba?  juicios  be  favor 
y  tambien  be  btsfavoree: 
)uramento0  por  amores, 
amor,  no  son  vàlcbores. 

fpfSíereis  allí  beecontentoe 
baccr  bos  mil  juramentos 
?  como  no  bav  funbamentoe 
vanse  cual  tCà^  y  sus  flores: 
jnramcntos  por  amores, 
amor,  no'  son  valcborcs. 

ÇSlereis  pues  los  escrívanos 
que  son  pensamíentos  vanoe, 
tener  tan  ligeras  manos 
que  cscriven  boe  mil  errorte: 
juramentos  pòr  amores, 
amor,  no  son  valedores. 

çy  cuanbo  ttcnen  anbienda 
en  presencia,  ó  en  ansencía, 
si  pronuncian  la  sentcnda 
no  erecutan  sos  rtgorce; 
juramentos  por  amorce» 
amor,  no  eon  vsdeòoree. 


Jllttmt»  «r  Amm*  «•(«■0Í*.  «a  hmtau 


TAULA 


Pàgines 

Bon  dia  y  bon  any  que  Deu  nos  dó 3 

Santoral  Català 5 

Moviment  Catalanista 17 

La  invenció  de  Sta.  Eulària,  poesia 28 

Necrología 30 

A  mon  Deu,  poesia. 38 

Moviment  Artístich 39 

Del  «Llibret  de  Consells,»  poesia 45 

Cançó  del  Rey  de  Tule,  poesia 47 

Revista  literària  de  1897 48 

Lo  raig  de  Sol  y  lo  peresós,  apólech 5i 

Sempre  vé  1' adversitat,  etc.  poesia 5  2 

La  Música  à  Barcelona  en  1897 ^3 

L' adéu  del  soldat,  poesia .            ...  57 

La  Catedral  de  Barcelona 60 

Amors,  poesia 63 

De  quan  Barcelona  instituí  festa  en  la  diada  de  la  Puríssima 

Concepció 70 

Als  martres  del  Bruch,  poesia 73 

La  Guerra,  poesia : 73 

Un  sonet  me  mana  fer  Violant,  poesia 76 

Capella  y  hortes  de  Si.  Bertran.     .     '. 77 

Lo  Sant  Crist  de  Igualada,  poesia 81 

Roda  lo  mon  y  torna  al  Born 83 

Roncesvalls,  poesia 85 

A  mon  amich  Agusti  Valls  y  Vicens  en  la  mort  de  son  fill, 

poesia 88 


—  i6o  — 

Pàgines 

Lo  joch  de  Scachs 88 

Lo  primer  pas,  poesia 90 

La  Ilivertat  y  la  pàtria,  poesia 91 

Notes  sardo-catalanes 92 

A  la  Verge  Sancta  Maria,  poesia 96 

Jo  só  per  mi  mateix  un  gran  misteri,  poesia 97 

Lo  darrer  grallayre,  poesia 97 

Quadret 99 

Aspiració,  poesia 102 

Lo  fals  hermità  de  Montserrat  (Rondalla) 104 

Amor,  poesia 108 

Nit  de  Nadal 110 

Babel  y  Eiffel,  poesia 113 

Eximpli  de  dos  ciutadans  que  volien  enganyar  un  aldea,  e  lal- 

dea  enganya  los  ciutadans  segons  que  recompte  Pere  Alfons.  1 16 
Fulles  despreses  del  llibre  d'  Olman.  Cant  I  de  la  Iliada  (frag- 
ment)   117 

La  baxada  à  un  avench 126 

Balada,  poesia 130 

Un  pays  desconegut.  (Intraduhible.) 133 

A  la  distingida  senyoreta  y  bona  amiga  meva  donya  Balbina 

Montanya,  Cançoneta 138 

L' aureneta,  poesia -139 

Miracle  e  eximpli  eon  los  studiants  de  lògica  pequen  quan  des- 
penen son  temps  en  sofismes  e  qüestions  sens  profit,  segons 

recompte  Jacme  Ultriaco i39 

Estiuenca,  poesia.    .      , 140 

Historia  vella •      .      .            ....  143 

A  una  noya 146 

Notes  curioses I47 

Matinada i57 

Facsímil  del  Gançoneret  de  Enamorats 148 

Reírans  en  les  planes  46,  69,  82,95,96,  103,  ii5,  116  y  142. 


m 


^3PS  i 


rv» 


CALENDARI 

CATALÀ 


PERA  L'ANY  1899 


COLECCIONAT   T    PUBLICAT    PER 


JOAN    B^"    BATLLE 


L'  ARXtU 

CARRER  DE  LA  TAPINERÍA  NÜM.*  48 
BARCELONA 


ANY  SEGON 


La  Çafa/ana.— Imp.  de  J.  Puigyentós.--Dormitori  St.  Francesch,  5. 


3  — 


JUDICI  DEL  ANY 


Aquest  any  si  que  's  presenta 

trempat,  complert  y  com  cal; 

es  tot  un  any  ideal: 

com  que  Apolo  es  qui  '1  regenta! 

Ell  vol  à  la  gent  contenta; 

donchs,  es  de  pronosticà 

lo  que  Apolo  'ns  donarà, 

ell  que  '1  malhumor  detesta: 

als  uns  los  donarà  festa, 

y  à  molts...  feste  repicà. 

Lo  seu  govern  serà  suau: 

jles  nou  muses  son  tan  bones! 

Diu  que  allà  hon  governan  dones 

perilla  no  haverhi  pau; 

mes  no  serà,  si  à  Deu  plau; 

tots  los  conflictes  y  embulls, 

les  guerres  y  'Is  alderuUs 

d*  Espanya,  no  son  pas  bromes: 

sembla,  donchs,  que  ja  dels  homes 

n'  hem  d'  estar  tips  fins  als  ulls. 

Com  son  de  molt  bona  pasta 
y  d'  un  génit  excelent, 
no  ho  faran  tan  malament 
de  bon  troç,  com  en  Sagasta 
y  los  de  la  seva  casta, 
que  à  n'  est  país  sens  ventura 
han  tractat  ab  mà  tan  dura 
que  sense  sanch  1'  han  dexat: 
soti  govern  serà  sensat 
y  no  li  caldrà  censura. 


—  4  — 
La  política  à  reco; 
vingan  balls,  vingan  cançons; 
tots  los  poetes  seran  bons, 
tots  tindran  inspiració; 
los  músichs  faran  bon  só 
fins  cobrant  à  la  bestreta; 
los  pintors  de  sa  paleta 
trauran  llum,  calor  y  vida, 
y  una  lira,  no  es  mentida, 
no  més  valdrà  una  pesseta. 

Se  la  passarà  molt  bé 
lo  qui  tinga  per  passà; 
lo  qui  no  s'  ho  pintarà 
anch  que  sia  un  sabaté; 
qui  no  tindrà  res  que  fé 
passarà  estones  de  nyonya; 
serà  cara  la  vergonya 
y  molts  la  estalviaran, 
y  r  art  avençarà  tant 
que  'ns  pintaran  la  cigonya. 

Per  plets  no  hi  haurà  motiu; 
sobraran  molts  advocats; 
hi  haurà  pau  entre  'Is  casats... 
si  algún  bon  amich  se  *n  diu; 
farà  '1  mes  totxo  '1  cap  viu 
si  s'  adona  d'  un  parany; 
y  en  fi,  nostra  sort  enguany 
es  que  tothom,  es  ben  cert, 
farà  son  Agost  complert 
lo  vuyté  mes  d'  aquest  any. 

Si  dius  que  tot  axó  es  broma, 
més  te  val  anarho  à  veure 
que  per  penedit  à  Roma; 
si  en  pronóstichs  no  vols  creure, 
dexa  fé  à  Deu,  que  es  bon  home. 

Sebastià  Farnés. 


i 


—  5  — 

JANER 

Pluja  de  Janer,  ompla  la  sitja  y  lo  celler. 

Diu.    La  Circumcisió  del  Senyor.  Sant  Concordi,  m.; 
s.  V.  à  Besalú,  y  sants  Mari  y  Odiló,  abats. 

2  Dill.  Sant  Blidulf,  ab.  n.  de  Tarragona.  (A.  628.)  sant, 
Clair,  m.  b.  d'  Apt.,  sant  Bernayre,  m.  de  Lé- 
rins.  (s.  VIII.)  y  sant  Macari,  ab. 

3  Dim.  St.  Daniel  m.  se  v.  à  Barcelona  y  s."  Genoveva  v. 

4  Dim.  Sant  Tito,  b.  y  c,  y  santa  Dafrosa,  m. 

5  Dij.     Sant  Telesfor,  p.  y  m.  y  sant  Flamidià,  m.  n.  de 

Conflent:  se  v.  à  Cuxà. 

6  Div.     >J<  Los  Sants  Reys;  se  v.  à  Barcelona  y  santa  Ma- 

cra,  V.  y  m,  de  Reims.  (L  P.) 

7  Dis.     Sant  Ramon  de  Penyafori,  c,  n.  de  Barcelona, 

se  V.  en  la  metexa.  (A.  1275.) 

8  Diu.    Sants  Llucià,  pvre.,  Maximià  y  Julià,  mrs. 

9  Dill.    SantMarcelí,b.,ystes  Marcianay  Bassilisa,  v.  y  m. 
[0  Dim.  Sant  Pere  Urcéolo,  dux  de  Venècia,   monjo  de 

Cuxà  (s.  x.)y  sant  Patroni,  b.  de  Die,  n.  d'  Avi- 
nyó, (s.  v.) 

11  Dim.  Sant  Higini,  p.  y  m.,  }^anta  Honorata,  v. 

12  Dij.  Sant  Nazari,  m.  n.  de  Catalunya,  se  v.  à  Cuxà, 
(A.  901)  santa  Cesària  de  Marsella,  ab.  d*  Adés. 
(s.  VI.)  y  sant  Benet  Biscop.  ab.  de  Lérins  (s.  vii.) 
y  sant  Victorià,  ab.  (>í<  à  Barbastro.) 

13  Div.  Sant  Agrici,  b.  de  Treves,  (s.  iv.)  y  sant  Gumer- 
sindo,  m. 

14  Dis.  Sant  Hilari,  b.  n.  de  Poitiers.  (s.  iv.)y  sant  Ephis, 
m.  n.  de  Càller,  se  v.  à  Pisa. 

i5  Diu.  Lo  SSm.  Nom  de  Jesús,  sant  Eloy,  monjo  de  Lé- 
rins. (s.  VI.)  sant  Pere  de  Castellnau  m.  (s.  xiii,) 
sant  Pau,  primer  hermità,  y  sant  Maure,  ab. 

16  Dill.    Dedicació  de  la  Seu  de  Vich.  (A.  888.)  sant  Hono- 

rat, b.  d'  Arles  mort  en  429.  se  v.  à  Barcelona, 
y  sant  Jaume,  b.  de  Tarantaise  (s.  v.) 

17  Dim.  Sant  Anton,  ab.,  sant  Sulpici,   b.  y  c.  se  v.  à 


—  6  — 

Conflent.  La  Trasl.  de  les  Relíquies  de  sant  Mar- 
cel, b.  à  Barjols  (Abs.  gen.  en  la  Mercè.)  {^  à 
Menorca.) 
i8  Dim.   La   Càtedra  de  sant  Pere  à  Roma,  y  sta.  Prisca, 
V.  y  m. 

19  Dij.     Sant  Canut,  rey  y  m.  y  santes  Pia  y  Germana,  mrs. 

20  Div.    Sant  Sebastià,  m.  n.  de  Narbona.  (s.  ni.)  se  v.  à 

Barcelona.  La  Trasl.  de  les  Relíquies  de  sant 
Honorat  à  Lérins.  (>í(  à  Capellades  y  à  la  Seu.) 

21  Dis.     Sant  Fruytós,  b.  y  sos  diaques  Auguri  y  Eulogi, 

mrs.  n.  de  Tarragona  (A.  262,)  y  santa  Agnès, 
V.  y  m.  se  v.  Manresa  y  à  Barcelona. 

22  Diu.    La  Sagrada  Familia.  Sant  Vicens,  mr.  fill  de  Za- 

ragoçay  patró  de  Valencià  (A.  303)  (^  à  Valencià) 
sants  Vicens,  Oronci  y  Víctor  ab  sa  mare  Aqui- 
lina y  lo  marit  d'  aquesta  mrs.  à  Girona.  (A  303,) 

23  Dill.    Sant  Parménas,  diaca,  sant  Joan  Almoyner,  se  v. 

à  Vich,  y  sant  Alfons,  arq. 

24  Dim.  B.  Nicolau  Factor,  n.  de  Valencià,  (A.  1683,)  sknt 

Plàcít,  m.  se  v.  à  Cambrils. 

25  Dim.   La  conversió  de  sant  Pau,  ap.  de  Catalunya  y  la 

del  B.  Ramon  Llull,  y  santa  Elvira,  v.  y  m. 

26  Dij.     Santa  Paula,  vda.^sant  Ausile,  b.  de  Fréjus,  m. 

27  Div.    Sant  Joan  Crisóstom,  b.  y  d.,  sant  Mer,  ab.  de  Ba- 

nyoles. (A.  838,)  sant  Teodosi,  b.  de  Barcelona, 
(s.  I,)  y  santa  Devota,  n.  de  Niça,  m.  (s.  ni.) 

28  Dis.     Sant  Tirs,  m.  se  v.  à  Banyoles,  sant  Joan,  ab.  de 

Réomée.  (s.  vi,)y  sant  Carlemany,  rey.  (s.  viii,) 
se  v.  à  Aquisgran  y  à  Provença, 

29  Diu.    de  Sepíogesma.  Sant  Francisco  de  Sales,  b.  y  d.» 

sant  Valero,  n.  y  b.  de  Zaragoça,  se  v.  à  Roda, 
y  sant  Pere  Tomàs,  d'  Avinyó.  (L  P.)  Anima. 

30  Dill.    Santa  Martina,  v.  y  m.  y  santa  Marcela,  vda. 

31  Dim.  Sant  Pere  Nolasch,  f.  de  la  Mercè,  n.  de  Santes 

Polles,  se  v.  à  Barcelona,  (A.  1 256,)  sant  Tor- 
quat,  b.  de  Trois-Chàteaux,  (s.  iv.)  sant  Patro- 
cle,  m.  b.  d'  Arles,  (s.  v.)  y  lo  B.  Bernat  de  Tra- 
vesseres, m.  se  v.  à  la  Seu  d'  Urgell,  (A.  1260.) 


—  7  — 

FEBRER 

Flor  de  Febrer,  ompla  lo  paner. 

1  Dim.   Sants  Ignasi  y  Cecili,  b.  y  mrs.,  sant  Pau,   b.   de 

Trois-Chàieaux  (s.  v.)  y  sant  Ours,  hermità  de 
Meyronnes. 

2  Dij,     >i<  La  Purificació  de  la  Mare  de  Deu.  La  Mare 

de  Deu  de  la  Candelera,  patrona  de  Valls,  sant 
Felicià,  m.  se  v.  à  Mataró  {B.  P.en  los Minimsy 
sant  Joan  de  Deu.) 

3  Div.     Sant  Blay,  b.  y  m.  y  lo  B.  Nicolau  de  Longobar- 

do,  sant  Tigide,  b.  (s.  iv.)  y  sant  Remede,  b.  de 
Gap.  (s.  V.)  y  sant  Teodor,  b.  de  Marsella,  (s.  vi). 

4  Dis.     Sants  Andreu  Corsino  y  Rembert,  b.  y  mrs. 

5  Diu.    Sexagesma,  Santa  Calamanda,  v.  y  m.  n.  de  Ca- 

laf, y  santa  Àgata,  v.  y  m.  de  Sicilià,  (s.  iii.)  se 
V.  à  Barcelona.  {\^  à  Calaf). 

6  Dill.    Lo  Sant  Misteri  de  Cervera  (A.  1540)  (gg  à  Cerve- 

ra), santa  Dorotea,  v.  se  v.  à  Barcelona  y  à  Ca- 
pellades, sant  Amant,  b.  de  Mastrich.  (A.  684), 
y  sant  Bonet,  b.  de  Clermont.  (s.  ix). 

7  Dim.   Sant  Romualt,  ab.  se  v.  à  Cuxà,y  st.  Ricart,  rey. 

8  Dim.   Sant  Joan  de  Mata,  n.  de  Faucó  (s.  xiii).  {Abs.gen. 

en  la  Trinitat). 

9  Dij.     Santa  Apolonia,  v.  y  m.  se  v.  à  Barcelona. 

10  Div.     Santa  Escolàstica,  v.  patrona  de  Vich.  (s.  vi.)  sant 

Guillem  d'  Aquitania,  ab.  patró  de  Campins. 

11  Dis.     Los  set  Sirvents  de  Maria,  se  v.  à  Barcelona. 

12  Diu.    Cincogesma  Santa  Eulària,  v.  y  m.   n.   y  patrona 

de  Barcelona  y  sos  companys  sant  Feliu  y  santa 
Julià  (L  P.  )í<  à  Alayor.) 

13  Dill,    Sant  Domnin,  b.  de  Digne.  (s.  iv),  y  santa  Cateri- 

na de  Rizzis,  v. 

14  Dim.   Sant  Valentí,  b.  y  m.  de  Ferni,  se  v.  à  Navarcles, 

sant  Valentí,  pvre.  y  m.  se  v.  à  Ribas,  sant  Teo- 
dosi,  b.  de  Vaison.  (s.  x.)  la  Trasl.  de  sant  Vi- 
dal, Zenon  y  Felícula,  mrs.  à  Serrateix  y  lo  B. 


—  8  — 
Joan  B.  de  la  Concepció.  (Abs.  gen.  en  la  Trini- 
tat.) {Se  tancan  les  velacions.) 

i5  Dim.  de  Cendra .  Sagnis  Faustí,  pvre.  y  Jovita,  diaca 
mr.  (Abst.  de  carn. — Abs.  gen.  en  la  Mercè). — 
Desde  avuy  fins  al  g  de  Abril  se  guanya  la  In- 
dulgència de  la  Butlla,  que  rebent  los  Sants  Sa- 
graments se  pot  elevar  à  Plenària). 

i6  Dij.  Sant  Onesim,  b.,  sant  Armenter,  b.  d'  Antibes, 
patró  de  Draguignan(s.  vi.)ysta.  Juliana,  v.ym. 

17  Div.     SantSilví,  b.  de  Tolosa,  (s.  vii.)  y  sant  Rómulo, 

m.  (Abst.  de  carn.) 

18  Dis.     SantSimeó,b.  de  Gerusalem, apòstol  deProvença 

19  Diu.    /  de  Quaresma.  La  Mare  de  Deu  del  Campanar, 

se  V.  à  Valencià,  sant  Valero,  b.  d'  Antibes.   (s. 
VI.)  y  sant  Conrat,  c. 

20  Dill.    Lo  B.  Maurici  Proeta,  n.  de  Torruella  de  Mongrí. 

(A.  1546.)  se  V.  à  Castelló  d'  Ampuries. 

21  Dim.    La  Miraculosa  Llum  de  Manresa.  (A.  1345.)  San- 

ta Irene,  v.  n.  d'  Argelaguer.  (A.  379.)  Sant  As- 
cani,m.n.yarq.  de  Tarragona.  (A.  b^6)  {Anima). 

22  Dim.    La  Seu  de  Sant  Pere  à  Antioquia.  {Témpores.) 

23  Dij.     Sant  Pere  Damià,  b.  y  santa  Margarida  de  Cortona. 

24  Div.     Sant  Macià  ó  Matías,  ap.  y  sant  Modest,  b.  (Qg  à 

Montblanch)  {Abst.  de  carn.)  (Témpores). 

25  Dis.     Sants  Cessari,  b.  y  Averrà,  c.  (Témpores)  (Ordres.) 

26  Diu.    II  de  Quaresma.  La  Mare  de  Deu  de  Guadalupe  de 

Mégich  y  santa  Marcela,  criada  de  santa  Martha. 

27  Dill.    Sant  Leandre,  arq.  y  sant  Baldomer,  c. 

28  Dim.  Sants  Macari  y  comp.  mrs.  y  sant  Romà,  ab. 


—  9  — 

MARÇ 

Març  marçot  tira  la  vella  al  clot  y  à  la  jove  si  pot. 

1  Dim.  Sant  Rossendo,  b.,  sants  Adrià,  Hermes,  Feliu, 

Emiculus,  Janvier  y  24  comps.  mrs.  à  Marsella 
(s.  IV.)  sant  Albí,  b.  d'  Embrun  y  sant  Abdaló, 
b.  de  Marsella. 

2  Dij.     Sant  Simplici,  p.  n.  de  Barcelona.  (A.  483,)  sant 

Didier,  b.  de  Die.  (s.  xiii.) 

3  Div.     Sant  Medi,  pagès;  se  v.  al  Vallés;  (A.  303,)  y  sants 

Hermenter  y  Celdoni,  mrs.  se  v.  à  Cardona. 
(Abst.  de  carn.) 

4  Dis.     Sants  Agatodor,  b.  de  Tarragona,   Eteri,   b.    de 

Barcelona,  y  Eugeni,  b.  de  Valencià,  mrs.  à 
Penyíscola,  (A.  61.)  (Anima.) 

5  Diu.    ///  de  Quaresma.  Sant  Virgili,  b.  d'  Arles,  (s.  vi.) 

y  lo  B.  Pere  Navarro,  y  comps.  mrs.  y  sant  Urbà, 
m.  se  V.  à  Barcelona.  (Anima.) 

6  Dill.    Sant  Olaguer,  n.  y  b.  de  Barcelona  y  arq.  de  Tar- 

ragona, (A.  1137.) 

7  Dim.  Sant  Tomàs  d'  Aquí,  dr.,  santa  Perpètua,  v.  y  m. 

8  Dim.  Sant  Teóíilo,  m.  se  v.  à  Sagaró,  y  sant  Joan  de 

Deu,  f. 

9  Dij.     Sant  Pacià,  n.  y  b.  de  Barcelona,  (s.  iv,)  y  santa 

Franciscà  Romana,  vda. 

10  Div.     Sant  Attal,  ab.  de  Bobbio,  (s.  vii.)  y  sant  Melitó  y 

39  comps.  mrs.  (Abst.  de  carn.) 

11  Dis.     La  Trasl.  de  les  relíquies  de  Sant  Restitut,  sant 

Constantí,  c.  y  santa  Aurea,  v. 

12  Diu.    IV  de  Quaresma.  Sant  Gregori  Magne,  p.,  y  sant 

Mamilià  y  comps.  mrs.  (Anima.) 

13  Dill.    Sant  Heldrat,  n.  de  Lambesch,  ab.,  y  santa  Eu- 

frasia,  v. 

14  Dim.  Santes  Florentina,  v.  y  Matilde,  reyna. 

i5  Dim.  Santa  Madrona,  v.  y  m.  n.  de  Barcelona,  (A.  300,) 
sant  Ramon  Serra  ab.  de  Fitero,  descendent 
de  Catalunya,  (A,  1163.) 


—    10  — 

\6  Dij.     Sant  Heribert,  arq.  y  sant  Julià,  m. 

17  Div.     Sant  Patrici,  b.  y  ap.  de  Irlanda.  La  trasl.  del  cós 

de  santa  Clara,  v.  y  m.  y  de  les  reliquies  de 

santa  Magdalena  y  sant  Deudat,  m.  à  Santes 
Creus.  (Abst.  de  Carn.) 

18  Dis.     L'Arcàngel  Sant  Gabriel,  sant  Feliu,  diaca  de 

sant  Narcís,  m.  de  Girona.  (A.  304,)  y  lo  B.  Sal- 
vador de  Horta,  n.  de  santa  Coloma  de  Farnés. 
(A.  1567.)  (Setapan  los  altars.)  (Ordres.) 

19  Diu.    de  Passió,  Sant  Joseph,  espòs  de  la  Mare  de  Deu, 

Patró  de  la  Església.   Lo  sant  Dupte  d'  Iborra, 

20  Dill.    La  Traslació  del  cós  de  sant  Benet,  m.  de  Càller, 

(s.  III.)  à  Montserrat:  se  v.  à  Martorell,  y  sant 
Nicet,  b. — Primavera. 

21  Dim.  St.  Benet  ab.  y  f .  y  sts.  Filemon  y  Domnino  mrs. 

22  Dim.  Sant  Pau,  b.  de  Narbona,  (s.  i.)  se  v.  à  Anglesola, 

Riusech  y  santa  Creu  de  Xuclà,  sant  Epafrodit, 
b.  de  Tarragona,  (s.  i.) 

23  Dij.     Sants  Domici,  Esparqui,  Pelagia,  Aquila  y  Teo- 

dora,  n.  de  Tarragona,  (A.  300,)  y  lo  B.  Joseph 
Oriol,  n.  de  Barcelona,  (A.  1702,)  y  sant  Eusebi, 
b.  de  Trois-Chàteaux. 

24  Div.     Les  Dolors  de  Maria.  (Abst.  de  carn)  (Ànima.) 

25  Dis.     >í<  L'  Anunciació  de  la  Mare  de  Deu  (B.  P.  en  lo 

Carme,  Sant  Agusii  y  sant  Joan  de  Deu.)  La 
Resurrecció  de  sant  Llàtzer,  à  Marsella. 

26  Diu.    de  Rams.  Sant  Pons,  ab.  de  Vilanova  de  Avinyó, 

(s.  XI.)  y  sant  Brauli,  b.  d'  Zaragoça. 

27  Dill.    Sants  Fileto,  sa  muller  Leda,  fills  Macedoni  y 

Teoprepidas,  Anfiloqui,  capità  y  Cronidas  es- 
carceller,  mrs.  tots  de  Barcelona,  (s.  11.)  y  sant 
Fortunat,  noy.  m.  se  v.  à  Abrera. 

28  Dim.  Sant  Sixt  IIL  p.  y  sant  Timoteu,  mr. 

29  Dim.  Sant  Eustasi,  ab.  y  sant  Cirilo,  diaca.  (Avuy  y  los 

tres  dies  vinents  abst.  de  carn.) 

30  Dijous  Sant.  Sant  Riení,  b.  d'  Arles.  (s.  i,)  y  Sant  Joan 

Clímach,  ab. 

31  Divendres  Sant.  Santa  Balbina,  v.  y  sant  Amadeu,  duch. 


—  I 


ABRIL 

Per  1'  Abril  cada  gota  ne  val  mil. 

1  Dissapte  Sant.  La  invenció  dels  sants  Llúcia  y  Marcià, 

mrs.  vigatans,  santa  Teodora,  m.  se  v.  à  Gra- 
cia, y  sant  Blay,  ap.  d'  Aix. 

2  Diu.    Pasqua    de    Resurrecció.    Sant    Francisco    de 

Paula,  patró  de  Barcelona,  y  santa  Maria  Egip» 
ciaca. 

3  Dill.    Sant  Benet  de  Palerm,  n.  del   Llenguadoch.  (s. 

IX.)  sant  Pancràs,  b.  y  m.  ap.  de  Sicilià,  y  sant 
Ricart,  b. 

4  Dim.  Sant  Victor  III  b.  de  Barcelona,  (s.  i.)  y  sant  Isi- 

dor,  arq.  de  Sevilla,  (B.  P.  en  lo  Carme.) 

5  Dim.  Sant  Vicens  Ferrer,  n.  y  patró  de   Valencià  (A 

1419)  y  santes  Emilia,  v.  y  m.  é  Irene,  v.  y  m. 

6  Dij.     Sant  Celestí,  p.  y  sant  Cels,  b. 

7  Div.     Sants  Epifani,  b.  y  Ciriach,  m. 

8  Dis.     L'  Aparició  de  la  Mare  de    Deu   de    Pueyo,   sant 

Perpetuo,  b.  de  Tours  (s.  v.)y  sant  Joan  de  Or- 
ganyà, ab.  n.  de  Bellcayre.  (A.  1201)  se  v.  à 
Bellpuig  de  les  Avellanes. 

9  Diu.    de  Pasquetes.  Sant  Marcelí,  b.  de  Die.  n.   d'   Avi- 

nyó, (s.  VI.)  y  santa  Maria  Cleofé.  (5'  obran  les 

velacions). 
10  Dill.    Santa  Celeriana,  v.  y  m.  n.  de  Vich.  (A.  718.)  La 

trasl.  de  sant  Ramon,  b.  de  Barbastro,  à   Roda. 

La  trasl.  de  les  relíquies  de  sant  Restitut,  b.   de 

Trois-Chàteaux. 
u  Dim.  Sant  Lleó  Magne,  p.  y  santa  Florència,  m. 

12  Dim.  Sants  Verona  y  Zenon,  mrs.   de  Tarragona,  (A. 

260.)  sant  Constantí,  b.  de  Gap.  (s.  v.)  y  sant 
Florentí,  ab.  d'  Arles.  (s.  vi). 

13  Dij.     Sant  Hermenegildo,  m.  à  Tarragona,  y  sant  Justí, 

m.  se  V.  à  sant  Quintí  de  Mediona. 

14  Div.    Sant  Felicià,  m.  se  v.  à  Barcelona,  sant  Benessei, 

à  Avinyó  (s.  xii.)  ysant  Telm,  c. 


—    12   — 

i5  Dis.     Santes  Bassilisay  Anastasia,  mrs.  n.  de  Xàtiva 

(s.  I). 
i6  Diu.    II  després  de  Pasqua.    La  divina   Pastora,   santa 

Engràcia,  v.  y  m.  à  Zaragoça.  (s.  iii.)  y  sant  Llam- 

bert,  pagès  de  la  metexa  ciutat. 

17  Dill.    Sant  Anicet,  p.  y  m.  y  sant  Robert,  ab. 

18  Dim.   Sant  Eleuteri,  b.  La  invenció  de  les  reliquies  de 

santa  Agna,  à  Apt. 

19  Dim.   La  Mare  de  Deu  del  Miracle  à  Valencià,  sant  Vi- 

cens, m.  n.  de  Coblliure.  (A.  303). 

20  Dij.     Sants  Victor,  Zotico,  Zenon,  Acindi,Siveri,  Cris- 

tòfol, Theo  y  lo  nen  Antoni,  mrs.  à  Olot,   sant 
Marcelí,  b.  d'  Embrun.  (s.  iv). 

21  Div.     La  Dedicació  de  les  catedrals  d'  Apty  de  Forcal- 

quier,  y  sant  Anselm,  b.  y  dr. 

22  Dis.     Sants  Sotero  y  Cayo,  p.  p.  y  mrs.  La  dedicació  de 

la  catedral  de  Tolon. 

23  Diu.    III  després  de  Pasqua.  Lo  patrocini  de  sant  Jo- 

sephy  sant  Joreli,  b.  de  Cerdenya. 

24  Dill.    Sant  Daniel,  m.  se  v.  à  Girona,  sant  Fidel,  caput- 

xí, m.  La  trasl.  de  les  reliquies  de  sant  Menna, 
m.  àSenmenat. 

25  Dim.  Sant  March,  Evang.  (Lletanies  majors)  (I.  P.) 

26  Dim.   La  Mare  de  Deu  del  Bon  Consell,  sants   Cleto  y 

Marcelí,  p.  p.  y  mrs. 

27  Dij.     Sant  Pere  Armengol,  m.  n.  de  Guardia  de  Prats. 

28  Div.     Sant  Prudenci,  c.   b.   de  Tarragona,  (A.  386.)  y 

sant  Vidal,  m. 

29  Dis.     La  Invenció  de  sant  Cugat,   m.   en  lo   Vallés,  y 

sant  Martyrere,  de  Verona. 

30  Diu.    IV  després  de  la  Pasqua.  La  Mare  de  Deu  de  Mont- 

serrat. Patrona  de  tots  los  bisbats  de  Catalunya, 
sant  Eutropi,  b.  y  m.  y  sant  Pelegrí,  c. 


—  13  — 

MAIG 

Pel  Maig  cada  dia  un  raig. 

1  Dill.    Sts.  Jaume,  son  cap  se  v.  à  Puigcerdà,  y  Felip,  ap., 

sants  Aniol,  ap.  de  Carpentras,  mr.  (s.  iii,)  se 
V.  à  Cuxà.,  sant  Arey,  b.  de  Gap.  (s.  vii)  y  sant 
Segimon,  rey;  se  v.  à  Montseny. 

2  Dim.  Sants  Simplici  y  Ambrós,  mrs.  de  sant  Joan  de 

les  Abadesses,  y  sant  Germà,  m.  se  v.  à  Sabadell. 

3  Dim.   Invenció  de  la  Santa  Creu,  y  st.  Alexandre,  p.  y  m. 

4  Dij.     Santa  Mònica,  vda.  y  sant  Floria,  m. 

5  Div.     La  Conversió  de  {sant  Agustí,,  sant  Julià,  b.  de 

Apt.,  y  sant  Hilari,  b.  de  Arles,  (s.  v.) 

6  Dis.     Sant   Joan    Ante-Portam-Latinam.   Sant  Joan 

Biclarense,  b.  y  c.  de  Girona,  (A.  628.) 

7  Diu.    V.  després  de  Pasqua.  La  Mare  Deu  de  la  Gracia,  se 

V.  à  Organyà.  Sant  Just,  m.  de  Catalunya,  sant 
Sist,  m.  de  Celrà,  (A.  301,)  sant  Pio  y  santa 
Faustina,  mrs.  se  v.  à  Barcelona. 

8  Dill.    L'  Aparició  de  sant  Miquel  Arcàngel  y  sant  Eladi, 

b.  y  c.  (Lletanies.)  {Abst.  de  carn)  (I.  P.) 

9  Dim.  Sant  Gregori  Nacianceno,    b.  y  santa  Nona   sa 

mare.  (Lletanies.)  (L  P.) 

10  Dim.  Sant  Antoni,  arq.,  y  santa  Beatriu,  v.  (Lletanies.) 

(Abst.  de  carn.) 

11  Dij.     )í(  L'  Assenció  del  Senyor,  y  sant  Eudalt,  m.,  se 

V.  à  Ripoll,  sant  Anastasi,  n.  de  Lleyda  y  73 
comp.  barcelonins  mrs.  (A.  303,)  se  v.  à  Lleyda. 

12  Div.     Sant  Pancràs  ó  Brancat,  m.  se  v.  à  Barcelona. 

13  Dis.     Les  Santes  Espines  de  la  Corona  de  Jesús. 

14  Diu.     VI  deprés.  de  Pasqua.  La  Mare  de  Deu  del  Alba, 

se  V.  à  Tàrrega,  sants  Pons,  m.  de  Cinuez,  santa 
Augie,  V.  y  m.  à  Apt.  y  santes  Justa,  Justina  y 
Henedina,  mrs.  de  Cerdenya.  (s  iv.) 
i5  Dill.  Sant  Simplici,  b.  m.  de  Cerdenya,  sant  Isidor, 
m.  se  V.  à  Martorell  de  la  Selva;  sant  Torquat 
primer  b.  de  Ampuries,  y  sant  Isidro,  pagès. 


—  14  — 
i6  Dim.  Santa  Màxima,  v.  d'  Arluch,  (s.  xii.)  y  latraslació 
de  les  rel.  dels  sants  Just,  Faustí  y  Tranquili, 
mrs.  à  Montserrat. 

17  Dim.  Sant  Pasqual  Baylon,  n.  d'  Aragó.   Dedicació  de 

la  Catedral  de  Arles. 

18  Dij.     Lo  B.  Joan   Bta.   Gelabert,  c.  mercenari,  y  Sant 

Feliu  de  Cantalici,  c. 

19  Div.     Los  B.  Joan  Cetina  y  Pere  de  Duenyas,  se  v.  Vich. 

20  Dis.     Sant  Baldiri,  m.  n.  de  Nimes,  se  v.  en  lo  Llobre- 

gat, (s.  VI.)  y  sant  Bernardí  deSena,  se  v.  à  Bar- 
celona. (Dejuni  ab  abst.  de  carn.)  (L  P.) 

21  Diu.    Pasqua  de  Pentecostes.  Sant  Hospici,  b.  de  Niça 

22  Dill.    Santa  Julià,  m.  de  Córcega,  (s.  iv,)  santa  Quiteria, 

se  V.  en  lo  Vallés,  santa  Rita  de  Cassia.  (L  P.) 

23  Dim.  Sant  Desideri,   m.  de  Benavento,  (s.  iv.)  se  v.  à 

Mataró,  sant  Vicens,  m.  se  v.  à  Barcelona,  y 
y  lo  B.  Bertran  Nicolau,  c.  n.  de  Barcelona. 

24  Dim.  Sant  Pons  de  Planella,  m.  n.  de  Moya,  (A.  1242.) 

se  V.  à  la  Seu  d'  Urgell  y  à  Moya,  sant  Vicens  de 
Lérins,  (s.  v.)  (Témpores)  (Dejuni)  (L  P.) 

25  Dij.     St.  Gregori  VII,  p.,  st.  Gerard,  c.  se  v.  à  Avinyó. 

26  Div.    Sant  Felip  Neri,  f.  y  sant  Llambert,  b.  de  Vence, 

(s.  XII.)  (Temp.)  (Dejuni)  (I.  P.) 

27  Dis.     Sant  Eutropi,  un  dels  72  dexebles  del  primer  b.  de 

Orange  ysantEutropi  II,  b.  n.  de  Marsella,  (s.  iv.) 
(Temp.)  (Ordres)  (Dejuni)  (I.  P.) 

28  Diu.    I  després  de  Pentecostes.  La  SSma.  Trinitat.  Sant 

Just,  b.  d'  Urgell,  (s.  vii.)  sant  Just,  n.  de  Vich, 
(s.  X,)  sants  Emiliày  comp.   mrs.  de  Cerdenya, 

29  Dill.    Sant  Chonó,  ab.  de  Lérins,  (s.  vii,)  y  sants  Vot  y 

Feliu,  mrs.  n.  de  Zaragoça. 

30  Dim.  Sants  Gavino,  Críspulo,  y  Crescencià,   mrs.  de 

Cerdenya,  y  sant  Venanci,  c.  (s.  v.) 

31  Dim.  La  Mare  de  Deu  del  Amor  Hermós,  sants  Pons, 

b.  y  sos  comps..  Germà,  Victuro,  Silvano,  Do- 
nat, Estial,  Ferto,Rogat,  Honori,  Tertula,  Lau- 
tica,  Fortunata,  Màxima,  Agapia,  Càstula,  Amè- 
lia, Llop,  y  Just,  etc,  (A.  303.)  mrs.  de  Girona. 


i5 


JUNY 

Si  plou  entrant  lo  Juny,  lo  bon  temps  es  lluny. 

1  Dij.     Corpus  Christi.  Sant  Inyigo,  ab.  n.  de  Calatayud 

y  sant  Caprais,  hermità  de  Lérins,  (s.  v). 

2  Div.    Sant  Erasme,  m.  sants  Pere  y  Marcelí,  mrs.  se  v. 

à  Marsella. 

3  Dis.     Santa  Clotilde,  reyna  de  França,   y   lo   B.   Joan 

Gran,  c. 

4  Diu.    II.  Sant  Francisco  de  Caracciolo,  f.  y  santa Satur- 

nina,  v.  y  m, 

5  Dill.    Sant  Bonifaci,  arq.  y  m.  ap.  d'  Alemanya. 

6  Dim.  Santa  Càndia,  mare  de  sant  Mer,  (A.  829.)  se  v.  à 

Gualbes,  Patrona  de  Lluchmajor  y  sant  Nor- 
bert,  b.  y  f. 

7  Dim.  Sant  Robert,  ab.  del  Cister  y  sant  Pau,  b.  y  c. 

8  Dij.     Sants  Germà,  Just,  Paulí  y  Scisi,  mrs.  n.  de  la  Pe- 

ra. (A.  304.)  se  V.  à  Girona,  sant  Màxim,  pr.  b. 
d*  Aix,  (s.  I.)  y  sant  Salustià  c.  n.  de  Cerdenya. 

9  Div.     Lo  Sagrat  Cor  de  Jesús,  y  sants    Prim   y  Felicià, 

mrs.  d'  Agen  (s.  iv). 

10  Dis.     Santa  Oliva,  v.  y  m.  se  v.  à  Olesa y  Esparraguera. 

1 1  Diu.    III.  Sant  Bernabé,  ap.  de  Niça  y  Embrun,  y  santa 

Rosalina  de  Vilanova,  n.  de  Frans. 

12  Dill.    Sant  Onofre,  herm.  y  sant  Lleó  III,  p. 

13  Dim.  Sant  Antoni  de  Padua,  missioner  de   Catalunya, 

(A.  1224.)  sants  Evidi,  m.  y  sant  Patró,  c.  se  v.  à 
Besalú. 

14  Dim.  Sant  Basili  lo  gran  b.  y  dr.  y  sant  Elisseu,  prof. 
i5  Dij.     Sants  Vit,  Modest,  Juli  yDulas,  mrs.  y  sant  Bernat 

de  Menton,  n.  de  Valencià. 

16  Div.    Sants  Aurèlia,  b.  d'  Arles,  (A.  55i.)  sant  Ferreol, 

m.  de  Cavaillon  y  sant  Joan  Francisco  de  Regis, 
n.deFontcuberta,(A.  1 640.)  y  santa  Llutgarda,v. 

17  Dis.     La  Dedicació  de  la  Seu  de  Tortosa,  sant  Veredem, 

b.  d'  Avinyó  (s.  viii). 

18  Diu.    IV.  Sants  Teodul,  Lleonci,  Joseph  y  Maria,  mrs. 


—  i6  — 
de  sant  Cugat  del  Vallés,  (s.  viii.)  santa  Marina, 
V.  (s.  VIII.)  La  trasl.  de  les  rel.  de  sant  Guillem, 
c.  à  Llivia. 

19  Dill.    Sants  Gervasiy  Protasi,  mrs. 

20  Dim.  Sant  Silveri,  p.  y  m.  y  santa  Idaberga,  v. 

21  Dim.  Sant  Palladi,  b.  d'  Embrun,  (s.  vi.)  se   v.  à  Cam- 

prodon, sant  Ramon,  b.  de  Roda,  se  v.  à  Roda 
y  sant  Lluís  Gonçaga,  c. 

22  Dij.     Sant  Paulí,  b.  de  Noia,  n,  de  Burdeusy  santa  Con- 

sorcia,  V.  de  la  Vall  de  la  Durange,  (s.  v.)  y  sant 
Salustià,  m.  n.  de  Blanes,  pagès. 

23  Div.    Sant  Martí  dels  Ormeaux,  b.  de  Trois-Chàteaux, 

(s.  vil). 

24  Dis.     La  Nativitat  de  Sant  Joan  Bta.  molt  venerat  à  Ca- 

talunya, Menorca  y  Rosselló. 

25  Diu.    V.  Santa  Órosia,  v.  y  m.  patrona  de  Jaca,  fs.   ix.) 

sant  Pròsper  d'  Aquitania,  c.  y  sant  Adalbert,  c. 

26  Dill.    Sants  Joan  y  Pau,  mrs.  (s.  iv.)  se  v.  à  Barcelona. 

27  Dim.  Sant  Crescenci,  varó  ap.  fund.  de  la  església  de 

Viena,  y  sant  Benvingut,  c. 

28  Dim.  Sant  Lleó  II  y  Pau  I,  papes.  (Vigília.)  (Dejuni  ab 

abst.  de  carn.) 

29  Dij.     )í<  Sant  Pere  y  sant  Pau,  ap.  y  santa  Beneta  v.  de 

Sens. 

30  Div.     La  Comm.  de  sant  Pau,   ap.  Lo   martyri   del   B. 

Ramon  Llull  (A.  131 5)  y  sant  Marsal,  b.  de  Li- 
moges  (A.  74.)  Se  v.  en  lo  Montseny  y  à  Ridau- 
ra,  junt  ab  los  sants  preveres  Alpinià,  Astrulí, 
Cayo  y  Lleó,  tots  de  djta  ciutat. 


—  17  — 

JULIOL 

Juliol  sense  rosada,  du  la  pluja  amenaçada. 

1  Dis.     Santa  Eleonor  de  Provença,  m.  Sant  Domicià,  f. 

se  V.  à  Marsella,  Lérins  y  lArlés.  (s.  v.)  La  de- 
dicació de  la  Catedral  de  Tortosa. 

2  Diu.    VI.  La  Preciosa  sanch  de  Jesucrist,  y  La  Visitació 

de  la  Mare  de  Deu  y  Santa  Romana,  v.  y  m. 

3  Dill.    Sant  Trifó,  m.  y  Sants  Jacinto,  Ireneu  y  Mar- 

cià, mrs.  La  trasl.  de  les  rel.  de  Sant  Vicens,  b. 
y  m.  de  Digne  y  la  de  Sant  Màxim. 

4  Dim.   Lo  B.  Gaspar  de  Bono,  c.   n.  de  Valencià.  (A. 

1604.)  Sant  Laureà,  m.  b.  de  Marsella. 

5  Dim.  Sant  Miquel  dels  Sants.  c.  n.  de  Vich.  (A.  1625.) 

6  Dij.     Sant  Rómul,  b.  y  m.  y  Sant  Isaías,  profeta. 

7  Div.     Sant  Ot,  b.  n.  de  la  Seu  d'  Urgell.  (A.   1122.) 

(^  en  la  Seu  d'  Urgell)  y  sant  Fermí,  b.  de  Pam- 
plona, y  st.  Feliu,  b.  de  Nantes,  n.  de  Provença. 

8  Dis.     Dedicació  de  la   Seu  de  Tarragona,  Primada  de 

les  Espanyes,  santa  Isabel,  reyna  de  Portugal,  n. 
de  Barcelona.  (A.  1336.),  B.  Pere  Cendra,  c.  n. 
de  Catalunya;  se  v.  à  Barcelona.  (A.  1244) 

9  Diu.    VII.  La  segona  trasl.  de  santa  Eulària,  v.  y  m.  (A. 

1339-)  lo  B.  Pere  Centurió,  c.  n.  de  Barcelona, 
y  sant  Zenón,  m.  se  v.  à  Arenys  de  Mar. 

10  Dill.    Sant  Cristòfol,  m.  patró  de  Barcelona;  santa  Amà- 

lia, V.  patrona  dels  pescadors  de  1'  Escalda,  sant 
Romualt,  n.  d' Itàlia,  m.  à  Tarragona.  (A.  757.) 

11  Dim.  Sant  Pio,  p.  y  m.  y  sants  Januari  y  Abundi. 

12  Dim.  Lo  Sant  Crist  del  Hospital  de  Vich,  y  sant  Joan 

Gualbert,  fr. 

13  Dij.     La  Trasl.  dels  sants  cossos  dels  mrs.  sants  Gau- 

denci,  Benedicte,  Teodor,  Felicitas,  Clemència, 
y  Colunna  à  Valls,  y  sant  Anaclet,  p.  y  m. 

14  Div.     La  Trasl.  dels  sants  Cossos  de  molts  martyrs  de 

Cerdenya  à  Vilassar.  (A.  1623,)  y  sant  Bonaven- 
tura, card.  ydr.  y  sant  Just,  m.  se  v.  à  Tàrrega. 


—  r8  — 
i5  Dis.     La  Ded.  de  la  Catedral  de  Digne;  sant  Enrich, 

emp.  se  v.  à  Puigcerdà;  santCamilo  de  Lelis,  fr. 

y  sant  Antiogo,  metge,  m.  de  Cerdenya,  (s.  u.) 
i6  Diu.    VIII.  Lo  triomf  de  la  santa  Creu;  la  Mare  de  Deu 

del  Carme.  Jubileu  en  les  esglésies  de  Carmelites. 

17  Dill.    St.  Hou,  m.  n.  de  Celrà,   sant  Coralt,  m.  català, 

(s.  IV.)  sant  Ennod,  b.  n.  d'  Arles  y  sant  Aleix. 

18  Dim.  Santa  Sinforosa  ab  sos  set  fills,  mrs.,  sant  Frede- 

rich,  b.  y  m.  y  Sant  Arnau,  b. 

19  Dim.   La  entrega  de  les  claus  de  Barcelona  à  la  Purís- 

sima Concepció,  (A.  i65i,)  Sant  Pere  de  la  Ca- 
direta, m.  n.  de  Moya,  (A.  1277,)  y  sant  Vicens 
de  Paul,  fr.  n.  d'  Aragó. 

20  Dij.     Sant  Geroni  Emilià,  fr.,  santa  Margarida,  patrona 

de   Martorell,   y  santa   Lliberata   proto-martyr. 

21  Div.     Santa  Pràxedes,  v.  y  m.  patrona  de  Palma;  sant 

Victor  y  sos  comps.  Alexandre,  Longin,  Felse- 
rano  y  Deuteri,  mrs.  tols  de  Marsella,  (s.  iv.) 

22  Dis.     Santa  Magdalena,  penitent,  apòstol  de  Provença. 
33  Diu.    IX.  Sant  Cassià,  fr.  à  Marsella,  (s.  v.)  sant  Llibori, 

b.  y  santa  Irundina,  v.  y  m. 

24  Dill.    Sant  Francisco  Solano,  c.  valencià,  santa  Cristi- 

na, V.  y  m.  se  v.  à  Canet  de  Mar,  à  Corzà  y  à 
la  Vall  d'  Aro,  y  sant  Sixt  y  Teobaldo,  mrs,  de 
Girona,  (A.  303.)  (Vigilia,)  (^Dejuni.) 

25  Dim.  ^  Sant  Jaume,  ap.  de  Catalunya,  y  sant  Cugat, 

m.  (A.  303.)  Se  V.  à  Barcelona  y  à  París. 

26  Dim.  Santa  Agna,  mare  de  la  Verge,  se  v.  à  Apt. 

27  Dij.     Santa  Juliana  y  Semproniana,  v.  y  m.  n.  de  Ma- 

taró, (A.  303.)  Se  V.  à  Mataró  y  Barcelona. 

28  Div.     Lo  B.  Lluís  Exarch,  m.  n.  de  Barcelona,  (A.  1627,) 

y  la  Bta.  Caterina  Tomàs,  v.  n.  de  Valldemos- 
sa; sants  Celsy  Nazari,  ap.  d'Embrun,mrs.(s.  i.) 

29  Dis.    Santa  Martha,  v.  apòstol  de  Provença,  (s.  i.)y  sant 

Llop,  b.  de  Troyes. 

30  Diu.    X.  Sants  Abdon  y  Sennen,  mrs.  se  v.  à  Arles. 

31  Dill.    Sant  Ignasi  de  Loyola,  fr.  patró  de  Manresa,  y 

sants  Fortunat  y  Victoria,   mrs. 


—  19  — 

AGOST 

Pel  mes  d'  Agost,  figues  y  most. 

1  Dim.    Les  Cadenes  de   Sant  Pere.  Sant  Feliu,  africà, 

m,,  de  Girona  (A.  303.)  Sant  Lluci,  b.  de   Bar- 
celona, m.  (A.  68.)  y  Santa  Fé,  v.  y  m. 

2  Dim.    La  Mare  de  Deu  dels  Àngels  y  sant  Alfons  M.  Li-. 

gori,  b.  y  dr.,  y  sant  Hospici,  primer  b.  de  Apt. 

3  Dij.     La  Invenció  del  cós  de  sant  Esteve,  protomartyr. 

4  Div.    Sant  Domingo  de  Guzman,   fr.   La  Trasl.   de  les 

rel.  de  sant  Sever,  b.  y  m.  de  Barcelona. 

5  Dis.     La  Mare  de  Deu  de  les  Neus.  Patrona  de  Vilanova 

y  Geltrú  y  >í<  en  les  illes  d' Ibiza  y  Formentera, 
y  santa  Afra,  m.  se  v.  en  Girona. 

6  Diu.    XL  La  transfiguració  del  Senyor;  vulgarment  se 

diu  sant  Salvador.  ^  à  Artà.  Sants  Just  y  Pas- 
tor, mrs.  se  v.  à  Barcelona;  y  sant  Urbici,  b.  m. 

7  Dill.    Sant   Donat,  m.  b.  d'  Apt.  sant  Gayetà  fr.  y  sant 

Albert  de  Sicília,  c. 

8  Dim.    Sant  Ciriach  y  comp.  mrs. 

9  Dim.    Sant  Romà,  m.  y  santa  Eunomia,  m.  se  v.  à  Gi- 

rona, y  sant  Serenus,  b.  de  Marsella  (s.  vii.) 

10  Dij.     Sant  Llorenç,   diaca.  mr.   n.   de  Osca. 

11  Div.     Santa  Filomena,  v.  y  m,;  sant  Hilari,  se  v.  à  Ar- 

les y  santa  Rusticula,   m.    d'   Arles,    (A.   632.) 

12  Dis.     Santa  Clara,   v.  f.;  sant   Dionís,   santes  Hilaria, 

Digna,   Eupomia,  y  Eutropia,  mrs.  de  Girona, 

13  Diu.    XIL  Sant  Cassià,  b.  y  m.,  y  sant  Hipòlit,  m. 

14  Dill.    Sant  Aeci,  b.  de  Barcelona,  m.,  (A.  53.)  sant  Eu- 

sebi, pvre.,  y  los  Bts.  Guillem  y  Joan,  c.  à  Ar- 
les. (Vig.)  (Dejuni  ab  abst.  de  carn.) 

1 5  Dim.  ^  L'  Assumpta.  Santa  Colagia,   v.  n.  de  Barce- 

lona, (A.  1285;)  sant  Torcuat,  primer  b.  de  Cas- 
telló d'  Ampuries,  (s.  i.)  (B.  P.  en  sant  Agusti.) 

16  Dim.  Sant  Roch,  c.  n.  de  Montpeller,  sant  Jacinto,  c. 

patró  de  Barcelona,  Bt.  Joan  de  santa  Marta, 
m.  n.  de  Prades,  (A.  1613;)  y  sant  Roncon,  b. 


—   20   — 

17  Dij.     Sant  Lliberal,  ab.  y  comps.   mrs,  y  sant  Mamet, 

m;  se  v.  à  Corró  de  Munt. 
i8  Div.     Santa  Elena,  emp.  patrona  d'  Àger,  y  sant  Aga- 

pito,  m.  se  V.  à  Vich. 

19  Dis.     Sant  Magí,  m.  n.  y  patró  de  Tarragona,  (A.  237.) 

sant  Marian,  herm.,  sants  Mandrier  y  Flavi, 
herm.  de  Tolon,  mrs.  st.  Magne,  b.  d'Avinyó. 

20  Diu.'  XII.  Sts.  Luxori,  Cesello  y  Cameri,  mrs.  deí  Cer- 

denya,  sant  Joaquim,  pare  de  la  Verge,  sant 
Bernat,  ab.  de  Claraval,  dr.,  y  sant  Justí,  mr.  se 
V.  à  Sant  Quintí  de  Mediona. 

21  Dill.    Sts.  Bonós  y  Maximià,  mrs.  n.  de  Blanes,  (A.  i56.) 

22  Dim.  St.  Bernat  d'  Alcira  y  stes.  Gracia  y  Maria,  mrs. 

23  Dim.  Sant  Felip  Benici,  c.  y  sant  Sidon,  c,  d'  Aix. 

24  Dij.     Sant  Bartomeu,  ap.,  ^  à  Sóller,  y  sant  Patrici,  ab. 

25  Div.     Sant  Lluís,  rey  de  França,  sant  Genis  de  Arles, 

m.  (s.  IV.)  sant  Probat,  varó  apost.  de  Tourves, 
y  lo  B.  Joan  de  Ribera,   de  Valencià,  (A.  161 1.) 

26  Dis.     Sant  Ireneu,  se  v.  à  Sampedor,  y  sants  Constanci 

y  Vicens,  m.  se  v.  à  Olot,  y  sant  Ceferí,  p. 

27  Diu.    XIV.   Lo  Cor  de  Maria.   La  Mare  de  Deu  de  la 

Salut,  sant  Joseph  de  Calasanz,  fr.  n.  de  Peral- 
ta, Aragó,  patró  de  la  Seu  d'  Urgell.  (A.  1648.) 
sant  Lley,  b.  de  Lleyda,  n.  de  la  metexa  ciutat. 

28  Dill.    Sant  Agustí,  b.  y  dr.  patró  de  Felanitx,  y  sant  Ju- 

lià, m,  patró  de  Vallfogona. 

29  Dim.  La  Degollació  de  Sant  Joan  Bta.  Santa  Sabina,  v. 

y  m.  se  v.  à  Olot;  santa  Càndia,  v.  y  m.  se  v.  à 
Falset,  altra  santa  Sabina  v.  y  m,  germana  de 
sants  Vicens  y  Cristeta,  mrs.  se  v.  à  Àger. 

30  Dim.   La  Trasl.  dels  cossos  Sants  de  Manresa,  santa 

Agnès,  V.  y  m.,  sant  Fruytós,  b.  y  m.,  y  sant 
Maurici,  m.  (A.  1372.)  sant  Feliu,  pvre.  y  m.  se 
V.  à  Vilafranca  del  P.  y  sta.  Florentina,  v.  y  m. 

31  Dij.     Sant  Ramon   Nonat,   n.    de    Portell.   (A.    1240.) 

sant  Llàtzer,  patró  de  Marsella.  (Abs.  gen.  en  la 
Mercè.)  sants  Pròsper,  Vicens  y  Victori,  mrs.  se 
v.  à  Reus,  y  sant  Domingo  de  Val,  m. 


—   21    — 

SETEMBRE 

Per  Sant  Miquel  la  verema  se  'n  puja  al  cel. 

1  Div.     Sant  Gil,  ab.  (s.  vi.)  patró  de  Núria,  sant  Llop.  ar 

quebisbe,  se  v.  à  Dos-Rius  per  la  gent  del  Va- 
llés y  per  la  de  Marina,  y  sant  Arthur. 

2  Dis.     Sant  Just,  b.  de  Lyó  (s.  iv.)  sants  Oronci,  Modest, 

b.  de  Carpentras  y  sant  Agrícola,  n.  y  b.  d'  Avi- 
nyó y  la  Mare  de  Deu  del  Puig  de  Valencià. 

3  Diu.    XV.  La  Mare  de  Deu  de  la  Cinta,  de  Tortosa;  la 

Mare  de  Deu  de  la  Consolació,  sant  Nonito,  n.  y 
b.  de  Girona  sant  Plàcit,  m.  se  v.  à  Granollers 
del  Vallés;  sant  Ayou,  ab.  y  comp.  y  lo  B.  Ge- 
rard, fr.  st.  Vicens,  pvre.  y  m.,  patró  de  Besalú. 

4  Dill.    Santes  Rosa  de  Viterbo  y  Rosalia  de  Palerm,  v. 

5  Dim.  Sant  Llorenç  Justinià,  b.  y  santa  Obdulia,  v. 

6  Dim.  Sants  Faust  y  Eugeni,  mrs. 

7  Di).     Lo  B.  Mateu  d'  Agrigento,  c.  fill  de  pares  cata- 

lans, sant  Augusta!,  b.  de  Tolón  (s.  v,)  y  santa 
Regina,  v,  y  m. 

8  Div.     Lo  Naxement  de  la  Verge  Santíssima;  La  Mare 

de  Deu  de  Núria,  de  la  Gleva  y  en  general  de 
totes  les  que  han  sigut  trobades.  Lo  B.  Domin- 
go Castellet,  m.  n.  de  Esparraguera  (A.  1628.) 

9  Dis.     Sant  Pere  Claver,  c.  n.  de  Verdú  (A.  1654.)  y  la 

B.  Serafina,  de  Mallorca. 

10  Diu.    XVL  Lo  Dolç  Nom  de  Maria,  sant  Nicolau  de 

Tolentí,  c.  lo  Sant  Misteri  de  Sant  Joan  de  les 
Abadesses  y  lo  B.  Jacinto  Orfaneli,  n.  de  Tiana. 

11  Dill.    Sant  Emilià,  b.  n.  de  Llivia  (A.  5oo.) 

12  Dim.   Sant  Albert,  m.  d'  Arles,  coadjutor  de  sant  Patri- 

ci à  Irlanda,  lo  B.  Miró  de  Tagamanent  y  lo 
B.  Bernat  d'  Ofida. 

13  Dim.  Sant  Amat,  ab.  n,  de  Tarragona  (A.  625.)  sant 

Antoni,  b.  de  Carpentras  (s.  v.) 

14  Dij.     L'  exaltació  de  la  Sta.  Creu;  sant  Victor,  m.  de  la 

Legió  Tebea,  patró  de  Camprodon. 


—   22   — 

i5  Div.    St.  Vicents  y  s/  Clara,  mrs.  se  v.  à  Llissà  de  Vall. 
i6  Dis.     Sant  Corneli,  p.  y  m.  y  sant  Cebrià,  b.  y  m.  pa- 
tró de  Valldoreig. 

17  Diu.     XVII.  La  Mare  de  Deu  dels  Dolors.  La  impressió 

de  les  Hagués  de  sant  Francesch,  sant  Pere  Ar- 
bués,  m.  n.  d'  Aragó,  y  sant  Llambert,  b.  y  m. 

18  Dill.    Sant  Ferreol,  m.  se  v.  à  Fornell,  à  sant  Vicens 

Folgons  y  altres  pobles  de  Catalunya;  sant  To- 
màs de  Villanova,  arq.  de  Valencià. 

19  Dim.   Sant  Genaro,  b.  y  m.  y  santa  Constància,  m.  sant 

Rotlant,  b.  d'  Arles,  m.  (A.  869.) 

20  Dim.   Sant  Eustaqui  y  comp.  mrs.  (Téfnpores)  (Dejuni) 

21  Dij.     Sant  Mateu,  ap.  y  ev.  sant  Gregori,  b.  d'  Aunice. 

22  Div.     La  Ded.  de  la  Cat.  de  Frégus,  (Témpores)  (Deju- 

ni (I.  P.)  sant  Maurici  y  comp.  mrs.  se  v.  à 
Manresa,  sant  Florenci  de  Lérins  y  sant  Cres- 
cent,  m.  se  v.  à  Tortosa. 

23  Dis.  Santa  Tecla,  proto-martyr,  gg  à  Tarragona.  (Tém- 

pores) (Ordres)  (Dejuni)  (I.  P.) 

24  Diu.    XVIII.  La  Mare  de  Deu  de  la  Mercè.  >í<  en  lo  bis- 

bat de  Barcelona.  Abs.  gen.  en  la  Mercè  y  lo  B» 
Dalmau  Monner,  c.  fill  de  Sta.  Coloma  de  Far- 
nés  (A.  131 1.) 

25  Dill.    Santa   Maria  de  Cervelló,  fra.   n.   de  Barcelona 

(A.  1290.)  sant  Anataló,  b.  de  Milà  y  de  Girona, 
sant  Defendant  ycomp.  mrs.  de  Marsella  (s.  iv,) 
y  sant  Castor,  b.  de  Apt.  (s.  v.) 

26  Dim.  Sant  Faust,  fill  y  patró  d'  Alguayre;   sant  Isarn, 

ab.  de  sant  Víctor  is.  xi.)  santa  Urcissina,  v.  y 
m.  se  V.  à  Tarragona,  sant  Cebrià,  m.  y  santa 
Justina,  V.  y  m.  la  qual  se  v.  à  Sant  Quintí. 

27  Dim.  Sant  Elzear  de  Sabran  (s.  xiv.)  sants  Cosroey  Da- 

mià, mrs.  y  sant  Adolf. 

28  Dij.     Sants  Zenon,  b.  santa  Veronay  altres  comp.  mrs. 

tots  de  Tarragona  (s.  iii.)  y  sants  Saló,  b.  y 
Faust,  b.  de  Riez  (s.  v.) 

29  Div.     La  Dedicació  de  sant  Miquel  Arcàngel. 

30  Dis.     Sant  Geroni,  dr.  y  santa  Sofia,  vda. 


—  23  — 

OCTUBRE 

Quan  1'  Octubre  està  finit,  mor  la  mosca  y  lo  mosquit. 

1  Diu.    XIX.  La  Mare  de  Deu  del  Roser.  La  Dedicació  de 

les  Seus  de  Girona  y  Palma  de  Mallorca.  Sant 
Remigi,  b.  de  Reims.  (Jub.  del  Sant  Rosari.) 

2  Dill.    L'  Àngel  de  la  Guarda  de  Barcelona  y  lo  B.  Be- 

renguer de  Peralta,  n.  de  Monçó;  se  v.  à  Lleyda, 

3  Dim.  Sant  Cebrià,  b.  de  Tolón  (s.  vi  )  lo  B.  Joan   Ma- 

cias, c.  n.  de  Canet  de  Mar,  sant  Gregori  I,  b. 
d'  Elna  y  sant  Candi,  m.  se  v.  à  Barcelona. 

4  Dim.  Sant  Francesch,  fr.  y   sant  Tirs  y   5   companys 

mrs.;  se  v.  à  Barcelona. 

5  Dij.     Santa  Tula,  v.  (s.  v.)  sant  Apolinar,  b.  de  Valen- 

ce  (s.  VI.)  y  sant  Plàcit,  m.  se  v.  à  Barcelona. 

6  Div.     Sants  Màrtyrs  de  la  Legió  Tebea,  se  v.  à  Barce- 

lona, sants  Prim  y  Felicià,  mrs.  d'  Agen.  (s.  iii.) 
se  V.  à  Besalú;  sant  Julià,  m.  y  santa  Faustina, 
se  V.  à  Olot;  altra  santa  Faustina,  m.  se  v.  àTa- 
rrassa;  santa  Fé,  m.  d'  Agen.   (s.   ni.) 

7  Dis.     Sant  Armenter,  b,  d'  Aix  y  sant  Bruno,  fr. 

8  Diu.    XX.  La  Mare  de  Deu  del  Remey.  La  Santa  Cinta 

de  la  Santíssima  Verge,  à  Tortosa.  La  Dedica- 
ció de  la  Catedral  de  Valencià  y  d'  Avinyó,  san- 
ta Reparada,  penitenta  de  Provença  y  altra  san- 
ta Reparada,  v.  y  m.  se  v.  à  Bagur. 

9  Dill.    Sant  Dionís  Areopagita  y  comp.  mrs.  b.  d'  Arles 

10  Dim.  Sant  Sabí,  c.  n.  de  Barcelona  (A.  looi,)  sant  Lluís 

Bertran,  n.  de  Valencià  (s.  xvi.)  y  sant  Francis- 
co  de  Borja,  n.  de  Gandia  (s.  xvi.)  y  st.  Gerió  y 
comp.  mrs.de  la  Legió  Tebea,  se  v.  à  Barcelona. 

11  Dim.   Sant  Nicasi,  b.  de  Reims,  m.  (s.  v.)  sant  Plàcit, 

m.  se  V.  à  Guissona,  sant  Genis,  soldat,  m.  algú 
li  diu  n.  de  Barcelona,  y  sant  Eusebi  y  39  com- 
panys, mrs.  de  Marsella. 

12  Dij.     La  Mare  de  Deu  del  Pilar  de  Zaragoça.    La  Dedi- 

cació de  la  Seu  de  Zaragoça,  sant  Rami,  arq.  de 


—   24  — 

Cerdenya  (s.  iv.)  se  v.  à  Sant  Feliu  de  Llobre- 
gat, sant  Jofre,  b.  d'  Anglaterra  y  sant  Serafí,  c. 

13  Div.     Sant  Eduart,  rey  d'  Anglaterra,  sant  Grau,  ab. 

(s.  X.)  se  V.  à  la  Cerdanya  y  en  I'  Empurdà. 

14  Dis.     Sant  Calixte,  p.  y  m.  y  santa   Fortunata,  v.  y  m. 

se  V.  à  Tortosa. 
i5  Diu.    XXI.  Santa  Teresa  de  Jesús,  sant  Fortià,  m.  se  v. 
en  La  Quart,  sants  Cannal,  b.  de  Marsella  y  An- 
tonin  son  comp.  (s.  v.)  (B.  P.  en  lo  Carme.) 

16  Dill.    Sant  Galderich,  pagès  de  Tolosa  de  Provença,  se 

V.  en  lo  Canigó  y  Barcelona. 

17  Dim.   Sant  Florenci,  b.  d'  Orange  (s.  vi.)  y  la  Bta.  Ma- 

ria Alacoque. 

18  Dim.   Sant  Lluch,  evang.  y  los  sants  Justy  Flavi  y  com- 

panys, mrs.  à  Oulx. 

19  Dij.     Sant  Pere  d' Alcàntara,  c.  y  santa  Fredesvinda,  v. 

20  Div.     Sant  Joan  Canci,  pvre.  y  santa  Irene,  v.  y  m. 

21  Dis.     Sta.  Ursula  y  11  mil  vgs.  y  mrs.  de  les  quals  se  v. 

à  Barcelona,  una  santa  Ursula,  santes  Digna, 
Benigna,  Lefana,  Florentina,  Florina  y  Córdu- 
la,  junt  ab  sant  Eufaci,   m. 

22  Diu.    XXII.  Santa  Maria  Salomé,  vda.  ap.  de  Provença, 

sants  Víctor,  Pacífich,  Justa  y  Clara,  mrs.  se  v. 
à  Manlleu  y  sant  Teodor,  noy  m.  se  v.  à  Sarrià. 

23  Dill.   La  Trasl.  del  cos  de  santa  Eulària,  v.  y  m.  de  Bar- 

celona, st.  Pere  Pascual,  b.  y  m.  n.  de  Valencià. 

24  Dim.  Sant  Rafel,  arc.  sant  Bernat  Calvo,  b.   de  Vich, 

y  sant  Martirià,  b.  y  m.  patró  de  Banyoles. 

25  Dim.   Sants  Crispí  y  Crispinià,  ap.   de  les  Galies,  sant 

Crisant  y  santa  Daria,  mrs.  se  v.  à  Marsella. 

26  Dij.     Sants  Llucià  y  Marcià,  mrs.  n.  y  patrons  de  Vich 

(A.  25 1.)  sant  Demetri  de  Gap,  y  sant  Rústich. 

27  Div.     Santes  Cristeta  y  Sabina,  mrs.  se  v.  à  Àger. 

28  Dis.     Sants  Simó  y  Judas  Tadeu,  apòstols. 

29  Diu.    XXIII.  St.  Narcís,  b.  y  m.  n.  de  Girona  (A.  307.) 

30  Dill.    Sants  Claudi  y  comp.  mrs.  y  santa  Eutropia,  m. 

31  Dim.   La  Dedic.  de  la  Seu  de  Lleyda  y  sant  Quintí,  m. 

(Vigília)  (Dejuni.) 


—   25   — 

NOVEMBRE* 

Novembre  humit  te  farà  rich. 

1  Dim.  ^  Diada  de  Tots  los  Sants,  y  sant  Benigne,  mr.  à 

Dijon  (s.  II.) 

2  Dij.     La  commemoració  dels  fidels  difunts. 

3  Div.     Los   innombrables  màrtyrs  de  Zaragoça.  (s.  iv.) 

Sant  Armengol,  b.  y  n.  d'  Urgell  (A.  io25.) 

4  Dis.     Sant  Carles  Borromeu,  arq.  y  santa  Modesta,  v. 

5  Diu.    XXIV.   Sant  Zacarías,  prof.  y    sa  muller,  santa 

Isabel,  pares  de  Sant  Joan  Bta. 

6  Dill.    Sant  Sever,   b.  y  m.  n.  de  Barcelona  junt  ab  4 

sacerdots  comp.  mrs.  (A.  303.)  Sant  Esteve,  b. 
d'  Apt.  fs.  XI.)  y  sant  Lleonart,  ab. 

7  Dim.  Sant  Florenci,  b.  sant  Restitut,  b.  de  Trois-Chà- 

teaux  (s.  I.)  Sant  Fortià,  noy  m.  se  v.  à  Tore- 
lló, y  sant  Ernest,  ab. 

8  Dim.    Los  quatre  sants  Màrtyrs  Coronats. 

9  Dij.      La  Dedicació  de  la  Basílica  del  Salvador  à  Roma; 

y  lo  sant  Crist  de  Balaguer.  Ven.  Pere  Cendra, 
gran  missioner  català  (A.  1244.) 

10  Div.     Sant  Andreu  Avelí,  fr.  >í<  à  Balaguer. 

11  Dis.     Lo  B.  Jofre  de  Blanes,  c.  n.  de  Blanes.  (A.  1414.) 

Sant  Martí  de  Tours,  patró  de  varis  pobles  de 
Catalunya,  Sant  Vera,  b.  de  Cavaillon  (s.  vi.)  y 
sant  Menna,  soldat  m. 

12  Diu.    XXV.  Lo  Patrocini  de  la  Mare  de  Deu.  Sant  Martí, 

p.  y  m.  y  sant  Ruf.  i.er  bisbe  d'  Avinyó,  (s.  i.) 
(I.  P.  ohint  la  missa  major.) 

13  Dill.    Sant  Mitre,  esclau,  m.  patró  de  Aix.  (s.  v.)  y  sant 

Estanislau  de  Kostka. 

14  Dim.    Sant  Serapi,  m.  fill  d'  Anglaterra,  (A.  1240.)  se 

V.  à  Barcelona.   (Abs.  gen.  en  la  Mercè.)  y  sant 
Ruf.  patró  de  Tortosa,  (s.  i.) 
i5  Dim.   Sant  Gery,  b.  de  Cahors,  governador  de  Marsella, 
(s.  IX.)  y  sant  Leopoldo,  emp. 


—   26  - 

1 6  Dij.     Sants  Euc^er,  senador,  y   b.  de  Lyó  y  sa  muller 

Gala,  penitent  com  aquell  (s.  v.) 

17  Div.     Sants  Iscle  y  Victoria,   mrs.  se  v.  à  Breda,  y  sant 

Gregori,  taumaturch  y  Sta.  Gertrudis,  la  Magna. 

18  Dis.     La  Dedicació  de  la  Seu  de  Barcelona,  sants  Nas- 

sari,  Eucher,  Vicens,  Arnand,  Silvan  y  Anselm, 
abats  de  Lérins. 

19  Diu.    XXVI.   Santa    Isabel,    reyna    d'   Hungría;   sant 

Olimpi,  b.  y  n.  de  Barcelona,  (s.  iv.) 

20  Dill.    Sant  Feliu  de  Valois,  fr.  y  sant  Octavi,  m.  (Abs. 

gen.  en  la  Trinitat.) 

21  Dim.   La   Presentació  de  la  Verge  Santíssima,  B.   Ro- 

meu de  Llivia.  (A.  1261.)  y  Sant  Lliberat,  b. 

22  Dim.  Santa  Cecilia,  v.  y  m.  y  sant  Filemon,  m. 

23  Dij.     Sant  Climent,  p.  y  m.  y  santa  Lucrecia,  v.y  m. 

24  Div.     Santes  Flora,  Maria  y  Fermina,  v.  y  m. 

25  Dis.     La  Dedicació  de  la  Seu  de  Vaisson.  Santa  Cate- 

rina, V.  y  m.,  patrona  Torruella  de  Montgrí. 
(Abs.  gen.  en  la  Mercè y  Trinitat.) 

26  Diu.    XXVII.  Los  Desposoris  de  la  Santíssima  Verge  y 

santa  Delfina.  (s.  xiv.) 

27  Dill.    Sants  Facundo  y  Primitiu,  mrs. 

28  Dim.  Sant  Gregori,  p.  y  sant  Màxim,  b.  d'  Avinyó. 

29  Dim.  Sant  Sadurní,  b.  y  m.  apost.   de  Catalunya,  (s  i.) 

30  Dij.     Sant  Andreu,  apòstol,  y  sant  Venat,  m.  de  Cer- 

danya, se  V.  à  sant  Sadurní  de  Noya. 


—    27    — 

DESEMBRE 

Per  Pasqua  y  per  Nadal,  cada  ovella  à  son  corral. 

1  Div.     Sant  Eloy,  b.  y  c.  sant  Leonci,  b.  de  Fréjus  (s.  v.) 

y  sant  Bernat  Chabert,  arq.  d'  Embrun,  n.  de 
La  Salle  (s.  xiii.)  y  santa  Natàlia,  m. 

2  Dis.     Santes  Bibiana,  Paulina  y  Aurèlia,  mrs.  y  santa 

Elisa,  monja,  (se  tancan  les  velacions.) 

3  Dim.  /  d'  Advent.  Sant  Claudi,   m.  se  v.  à  Vich;  sant 

Francisco  Xavier  y  lo  Ven.  Pons  Carbonell, 
francescà//.  P.) 

4  Dill.    Santa  Bàrbara,  v.  y  m.  y  st.  Pere  Crisólech,  arq. 

5  Dim.  Sant  Dalmau,  b.  y  m.  missioner  del  Piamont,  de 

Niça  y  de  Marsella,  se  v.  à  sant  Dalmay,  y  sants 
Críspulo,  Julià,  Grato,  Feliu  y  Patavia,  mrs, 
que  alguns  suposan  tarragonins,  y  st.  Bas,  b.  de 
Niça,  m.  (s.  iii.) 

6  Dim.   Sant  Nicolau  de  Bari    arq.  de  Mira  ^  à  Alicant  y 

santa  Dionisia,  m. 

7  Dij.     Sant  Ambrós,  b.  de  Milà,  n.  d'  Arles  (s.  iv.)  lo  B. 

Pere  Cerdà,  c.  n.  de  Cobiliure.  (A.  1422.)  (Dej.) 

8  Div.     ^  La  Puríssima  Concepció,  patrona  de  Barcelo- 

na y  santa  Casaria,  penitent  de  prop  d'  Avinyó, 
(s.  VI.)  (I.  P.  en  les  esglésies  baix  la  advoc.  de  la 
Mare  de  Deu.)  (Abs.  gen.  en   la  Mercè.) 

9  Dis.     Santa  Valerià,  v.'y  m.  y  sant  Restitut,  b.  y  m. 

(Dejuni.) 

10  Diu.    //  d*  Advent.   La  trasl.  de  la  Santa  Casa  de  Lore- 

to. Santa  Eulària  de  Mérida,  santa  Julià,  y 
comp.  mrs.  se  v.  à  Elna,  sant  Trobaty35i  mrs. 

11  Dill.    Sant  Damàs,  p.  n.  d'  Argelaguer  (A.  366.) 

12  Dim.  Sant  Suffren,  ab.  de  sant  Víctor  (s.  xii,) 

13  Dim.  Santa  Llúcia,  v.  y  m.  de  Sicilià  (s.  iv.) 

14  Dij.     Sant  Nicasi,  b.  y  comp.  mrs,  à  Reims  (s.  v.) 

i5  Div,     Sant  Eusebi,  b.  y  m.  y  sant  Urbici,  herm.  (Dej.) 
16  Dis.     Santa  Albino,  v.  y  m.  y  santa  Adelaida,   emp,  n. 
de  Provença(s,  x.)  (Dejuni)  sta.  Violant,  v.ym. 


—   28   — 

17  Diu.  III  d'  Advent.  Sant  Llàtzer  de  Betania,  primer  b. 
de  Marsella  (s.  i.)  y  sant  Franco  de  Sena  ('/•  P.) 

i8  Dill.  La  Mare  de  Deu  de  la  Esperança  ó  de  la  O.,  pa- 
trona de  Segorbe,  sant  Gauciós,  primer  b.  de 
Tours  (s.  III.) 

19  Dim.  Sant  Adjutori,  ab.  de  Narbona  (s.  xii.) 

20  Dim.  Sants  Eugeni  y  Macari,  mrs.  (s.  v.)  (Témpores.) 

(Dejuni.)  (I.  P.) 

21  Dij.     Sant  Tomàs,  apóst.  y  sant  Severià,  b. 

22  Div.    Sant  Flavià,  m.  se  v.  à  Verdú,  y  sants  Zenon, 

Demetri  y  Honorat,  mrs.  (Témpores.)  (Dejuni.) 
(I.  P.) 

23  Dis.     Santa  Victoria,  v.  y  m.  (Témpores)  (Ordres)  (Vi- 

gilia)  (Dejuni  ab  abst.  de  carn.)  (I.  P.) 

24  Diu.    Santa  Erminia,  princesa;  sant  Sulpici  (s.  i.)  sant 

Bonifaci  (s.  v.)  sant  Castor  is.  v.)  y  sant  Miquel 
(s.  vi)  tots  bisbes  de  Troys-Chàteaux.  (I.  P.) 

25  Dill.    Nadal.  ^  Lo  Naxement  del  Senyor.  Lo  sant  Bol- 

queret  del  diví  Jesús,  se  v.  à  Lleyda,  santa 
Amancia,  m.  se  v.  à  Vich;  santa  Eugènia,  m.  se 
V.  à  Agullana;  sant  Faust,  m.  se  v.  à  Barcelona, 
y  lo  B.  Pere  Foulquet,  de  Marsella,  b.  de  Tolo- 
sa de  França  (s.  xiii.)  (I,  P.)  (B;  P.  à  sant  Agus- 
tí, en  los  Mínims  y  à  sant  Joan  de  Deu.) 

26  Dim.  Sant  Esteve,  proto-màrtyr,  sant  Geronci,  m.  se  v. 

à  Sant  Pere  de  Torelló.  (I.  P.) 

27  Dim.  Sant  Joan,  ap.  y  evang,  (I.  P.) 

28  Dij.      Los  Sant  Ignocents  mrs.  se  v.  en  varis  punts  de 

Catalunya;  sant  Antoni  Cyrus,  monjo  de  Lé- 
rins  (s.  V.) 

29  Div.     Sant  Tomàs  de  Cantorberi,  b.  y  m.  y  sant  Tro- 

fim,  primer  bisbe  d' Arles. 

30  Dis.     La  Trasl.  de  sant  Jaume  apóst. 

31  Diu.    Sant  Silvestre,  p.  y  santa  Coloma,  v.  y  m.  se  v,  à 

Santa  Coloma   de  Queralt. 


—  29 


NECROLOGÍA 


D'  entre  aquells  de  nostres  paysans  qui  per  algun  mérií 
lograren  sobressortir  entre  sos  contemporanis  y  han  pagat 
à  la  naturalesa  son  tribut  desde  1'  aparició  del  anterior  Ca- 
lendari Català,  havem  apuntat  los  següents: 

Lleó  Simó  y  Elías.  Jove  escriptor  reusench,  mor  als 
5  de  Desembre  del  any  passat  en  la  més  activa  de  les  pobla- 
cions del  Camp  de  Tarragona,  en  la  que  n'  era  un  dels 
més  entussiastes  propagandistes  de  la  regeneració  de  Cata- 
lunya. 

Benet  Mercadé  y  Fàbrega.  Notable  pintor,  un  dels 
pochs  artistes  dels  qui  se  pot  assegurar  que  tenen  concien- 
cia  perfeta  de  1'  altesa  del  Art.  Sos  mèrits  positius  no  di- 
vulgats per  lo  reclam  li  proporcionaren  un  nom  envejable, 
que  à  dir  la  veritat,  ell  ab  sa  modèstia  no  va  permetre  que 
brillejàs  com  devia.  Axis  se  comprèn  que  passés  los  últims 
anys  de  sa  vida  casi  oblidat,  de  manera  que  à  no  exercir  lo 
professorat  en  una  de  les  classes  de  dibuix  general  artístich 
de  la  Llotja,  ni  hauria  donat  fé  de  que  existís.  La  Bisbal  té 
en  r  autor  del  famós  quadro  de  la  «Traslació  del  cós  de 
Sant  Francesch»  y  d'  altres  obres  també  celebrades,  à  un 
de  sos  fills  més  il-lustres.  Barcelona,  que  havia  vist  comen- 
çar sa  carrera  artística,  tingué  la  tristesa  de  veure  com  als 
10  de  Desembre  del  any  1897  se  perdia  en  1'  espay  1'  últim 
suspir  d'  aquest  mestre  en  Pintura. 

P.  Gabriel  Cardona  y  Sala.  Ii-lusirat  sacerdot  de  les 
Escoles  Pies,  professor  del  Colegi  de  Mataró,  sa  pàtria  na- 
diua, acabà  son  peregrinatge  per  aquest  mon  pochs  dies 
abans  de  Nadal.  S'  havia  distingit  per  sos  treballs  referents 
à  literatura  é  historia  catalanes.  Era  també  un  entès  nu- 


—  30  — 
mismàtich  y  dexà  un  notable  monetari  compost  principal- 
ment de  monedes  catalanes  y  romanes. 

P.  Fra  Antoni  de  Igualada.  Desapareix  d'  aquesta 
vida  à  últims  d'  any  en  la  llunyana  República  de  Costa- 
Rica,  aquest  frare  caputxí,  fill  de  la  industriosa  vila  qual 
nom  va  pendre  en  V  acte  de  sa  professió,  junt  ab  lo  d'  An- 
toni en  sustitució  del  nom  y  cognom  de  Procopi  Mena  que 
n*  havia  obtingut  al  nàxer  en  1834.  Guatemala,  Califòrnia, 
Nova  Yorch,  Panamà  y  Costa-Rica  foren  les  terres  espec- 
tadores de  son  zel  apostólich  y  vegeren  ses  virtuts  evangè- 
liques. Per  axó  à  sa  mort  se  manifestà  la  estimació  en  que 
lo  tenia  lo  bisbe,  lo  municipi  y  totes  les  classes  socials. 

Antoni  Torrent  y  Carbonell.  Mor  al  7  de  Janer  de 
aquest  any  1898,  aquest  varó  de  sentiments  humanitaris  y 
cristians  que  sapigué  en  sa  posició  desfogada  recordarse 
dels  necessitats  fent  construir  à  ses  despeses  lo  magnífich 
assil  de  les  Germaneies  dels  Pobres  d'  Arenys  de  Mar. 

Carles  Torruella  y  Cortés.  Apenes  feya  un  any  que 
havia  perdut  à  son  germà,  constant  company  de  treball, 
conseguint  abdós  una  bona  reputació  artístich-industrial, 
omplint  de  dol  son  cor.  Als  16  de  Janer  và  ajuntarshi  en  la 
altra  vida,  desaparexent  ab  ell  lo  derrer  representant  de 
aquells  antichs  mestres  argenters  qui  tanta  glòria  donaren 
à  la  orfebreria  catalana. 

Tomàs  de  Rocaberti,  comte  de  Perelada.  Mor  à  Ma- 
llorca en  un  dels  primers  dies  del  mes  de  Febrer  aquest 
descendent  de  il-lüstres  nissagues  de  I'  antiga  noblesa  ca  - 
talana.  Si  la  restauració  del  castell  de  Perelada  posà  de  re- 
lleu à  la  vegada  que  son  bon  gust  artístich,  son  amor  asos 
passats,  r  haverse  constituït  en  protector  dels  avenços  mo- 
rals y  materials  d'  aquella  part  del  Empurdà,  fins  al  ex- 
trem, si  axis  podem  espressarnos,  de  volguer  ésser  ell  lo 
primer  mestre  de  la  escola  que  fundà  pera  ensenyança  del 
jovent,  es  una  penyora  de  que,  fentse  càrrech  de  les  dife- 


—  31  — 

rentes  necessitats  que  reclaman  los  temps  actuals,  sapigué 
ésser  digne  dels  escuts  nobiliaris  que  havia  heredat. 

P.  Jaume  Clotet.  Als  4  de  Febrer,  en  la  casa  de  Gra- 
cia, morí  aquest  sacerdot  vigatà  qui  fou  un  dels  primers 
cooperadors  que  tingué  lo  Ven.  P.  Claret,  en  la  tasca  de 
fundar  la  congregació  dels  Missioners  del  Sagrat  Cor  de 
Maria.  Fou  un  varó  de  veritable  bondat  evangèlica;  tant, 
que  no  es  possible  que  tingués  may  cap  enemich,  però  sí 
molt  difícil  creure  que  qui  lo  conegués,  dexés  d'  estimarlo 
com  ell  se  merexía  y  desitjava.  Portà  una  vida  exemplarís- 
sima  en  totes  les  virtuts,  dins  una  austeritat  que  més  sem- 
blava un  anacoreta  que  un  capellà  que  viu  en  mitg  la  so- 
cietat. Faltat  de  dots  oratòries  pera  predicar,  se  convertí 
en  catequista  dels  sorts  y  muts,  empleant  en  tan  meritòria 
tasca  tot  lo  zel  de  son  cor  sempre  disposat  à  fer  lo  bé.  Dexà 
algunes  obres  que  va  escriure,  no  per  vanagloria,  sinó  per 
facilitar  que  altres  1'  ajudessen  en  aytal  ministeri. 

Mossèn  Joseph  Castells.  Antich  càtedra ti eh  del  Se- 
minari d'  aquest  bisbat,  del  de  Tarragona  y  del  Colegi  que 
la  Companyia  de  Jesús  establí  à  Tívoli.  Al  morir  à  princi- 
pis de  Febrer  desapareix  ab  ell,  1'  últim  representant  de 
aquella  antiga  escola  que  fou  font  d'  un  classicisme  sà  y 
pur.  Dexà  algunes  obretes  en  prosa  que  son  testimoni  de 
la  rectiiut  de  mires  que  guiava  al  sacerdot  exemplar,  y  bon 
nombre  de  composicions  poètiques  llatines,  catalanes  y  cas- 
tellanes que  revelam  lo  bon  gust  literari  del  acreditat  hu- 
manista. 

Julià  de  Chia.  No  era  per  cert  català  de  naxença,  però 
faltaríam  en  conciencia  no  incluhintlo  en  aquest  «Necro- 
logi»  tals  y  tants  foren  sos  mèrits.  Durant  28  anys  desempe- 
nyà  lluhidament  lo  càrrech  de  secretari  del  Ajuntament  de 
Girona,  y  en  lo  temps  que  li  quedava  lliure  de  ses  obliga- 
cions d'  aquell  càrrech,  ab  una  solicitut  de  les  que  n'  hi 
ha  pochs  exemples,  regirà  y  ordenà  aquell  important  arxiu 
municipal.  Son  amor  cada  dia  més  entussiasta  per  aquella 


—  32  — 
immortal  ciutat,  en  la  que  havia  creat  sa  famiiia,  lo  portà  à 
ésser  un  de  sos  més  actius  historiayres,  demostrant  son  in- 
cansable esperit  d'  investigació  en  los  documents  del  men- 
tat  arxiu,  en  lo  de  la  Corona  d'  Aragó  y  del  de  V  Ajunta- 
ment de  Barcelona,  en  varies  monografies  d'  erudició  his- 
tòrica, referents  à  la  antiga  Gerunda,  que  sempre  seran 
tingudes  en  gran  estima  per  los  verdaders  aymadors  de  la 
terra,  y  prenent  carta  de  naturalesa  aquí  no  li  venia  mal 
tampoch  escriure  en  nostra  parla,  alguna  vegada  que  es- 
crivia à  algun  de  sos  antichs  amichs.  Mori  à  Mataró  als  14 
de  Febrer. 

Marian  de  la  Pau  Graells.  Aquest  il-lustre  naturalis- 
ta barceloní,  als  14  de  Febrer  va  dexar  aquest  mon  en  lo 
qual  hi  havia  viscut  89  anys  y  21  dies.  Per  sos  mèrits  cab- 
dals li  foren  confiades  moltes  comissions  científiques  ó  re- 
ferents à  Agricultura,  à  Indústria  ó  Administració.  Assis- 
tent à  les  conferencies  de  Berna  ó  Lausana  en  representa- 
ció d'  Espanya,  fou  elegit  per  unanimitat  president  per  los 
representants  de  les  demés  nacions.  La  càtedra  de  Zoolo- 
gia del  Museu  de  Ciències  de  Madrid  y  la  càtedra  d*  Ana- 
tomia comparada  y  de  Fisiologia  de  la  Universitat  Central, 
recordaran  sempre  à  son  sabi  professor,  qui  entre  molts  y 
molts  títols  d'  honor  que  podrían  retràureseli,  hi  ha  lo  de 
haver  sigut  1'  introductor  de  la  ensenyança  de  la  Piscicul- 
tura  y  de  la  Ostricultura. 

Francesch  Rogent  y  Pedrosa.  Arquitecte  qui  fou  con- 
siderat com  un  dels  més  intel•ligents  jóvens  professors  de 
aquella  Art  científich  sortits  de  la  Escola  d'  Arquitectura 
d'  aquesta  ciutat  qui  han  obtingut  algun  crèdit.  Varis 
edificis  construits  à  Barcelona,  à  Sitges,  à  Sant  Hilari  y  en 
algun  altre  punt,  son  penyora  de  les  aptituts  pràctico-pro- 
fessionals  que  I'  acompanyavan;  com  la  monografia  que 
dexà  sens  acabar  referent  à  la  fàbrica  de  la  Catedral  barce- 
lonina, ho  es  de  sos  conexements  teórichs.  Morí  à  mitjans 
del  mes  de  Febrer. 


—  33  — 
Francisco  Laporta  y  Cladellas.  Antich  professor  de 
instrucció  primària,  tai  volta  lo  primer  dels  establerts  à 
Sans  desde  que  se  constituí  en  municipi.  Exercí  lo  més  di- 
fícil dels  magisteris  ab  verdadera  fé  y  bona  voluntat;  y  no 
sols  formà  una  bona  llista  de  dexebles  que  1'  honraren, 
sinó  que  tingué  lo  bon  tacte  de  no  ferse  oblidar  per  cap 
d'  ells  un  colp  sortiren  de  sa  ensenyança.  S'  esdevingué  sa 
mort  en  la  segona  quinzena  de  Març. 

Alfons  Gelabert  y  Buxó.  Morí  als  i5  d'Abril.  Fou 
una  de  les  personalitats  més  actives  de  la  revivalla  artística 
y  literària  que  hi  hagué  à  Girona  vint  anys  enrera.  La  Es- 
cola de  Dibuix,  lo  Museu  Provincial  y  la  Comissió  de  Mo- 
numents d' aquella  provincià  li  son  deutors  de  senyalats 
serveys. 

Dr.  Jaume  Pi  y  Sunyer.  Fou  fill  de  Rosas  aquest 
acreditat  professor  en  la  ciència  de  curar.  En  la  Facultat 
de  Medicina  y  Cirurgia  y  en  la  de  Farmàcia  de  la  Univer- 
sitat de  Barcelona,  conseguí  una  envejable  reputació  per 
sos  talents  entre  los  hómens  de  més  saber.  Aquella  vila 
nadiua  tingué  lo  dol  de  véurel  baxar  à  la  fossa  als  17  de 
Abril. 

Antoni  Tutau.  Distingit  actor  y  director  d'  escena  à 
qui  durant  trenta  cinch  anys,  casi  constantment  havia 
aplaudit  lo  públich  de  Barcelona  en  sos  teatres.  D'  alguns 
personatges  de  diferents  obres  n'  havia  fet  verdaderes  crea- 
cions, especialment  dins  lo  seu  repertori  del  teatre  regio- 
nal. Va  morir  als  22  d'  Abril. 

Ramon  Romani  y  Puigdengolas.  Als  30  d'  Abril  va 
desaparéxer  del  mon  aquest  intel-ligent  y  entussiasta  con- 
tinuador d'  aquella  sèrie  d'  individuus  de  sa  família  que 
desde  més  de  doscents  sexanta  anys  han  consagrat  sa  labor 
en  lo  desenrotllo  y  manteniment  del  bon  crèdit  de  la  in- 
dústria papelera  catalana,  fent  que  subsistís  aquella  fàbrica 
de  Capellades  que  n'  es  la  glòria  del  nom  de  Romaní.  Lo 
3 


—  34  — 
treball  nacional,  tingué  en  D.  Ramon  un  bon  defensor;  per 
axó  lo  Foment  lo  distingí  un  dia  ab  lo  càrrech  de  Presi- 
dent. La  vila  de  Capellades  tingué  també  en  ell  un  bon 
historiador,  en  la  obra  que  tenia  bastant  adelantada  y  à 
punt  de  publicar;  també  tenia  reunits  molts  materials  refe- 
rents à  la  de  la  fabricació  de  paper  en  nostra  terra. 

Leopoldo  Rius  y  de  Llosellas.  Als  17  de  Maig  va 
morir  aquest  barceloní.  Fou  un  entès  seleccionador  vitíco- 
la; los  vivers  de  ceps  americans  de  Martorell  y  de  Gelida, 
bé  prou  que  ho  demostraren  pràcticament,  de  la  metexa 
manera  que  ho  evidenciaren  en  teoria  sos  escrits  referents 
à  la  moderna  viticultura.  Era  també  peritíssim  bibliòfil,  y 
un  il-lustrat  cervantista.  Pochs  dies  despiés  de  sa  mort, 
vegé  la  llum  pública  un  llibre  que  lo  coloca  entre  los  pri- 
mers devots  del  autor  del  D.  Quixot. 

Heribert  Mariezcurrena.  Fou  1'  introductor  à  Catalu- 
nya, y  à  Espanya,  del  procediment  del  gravat  per  medi  de 
la  fotografia,  que  tant  de  desenrotllo  ha  obtingut  en  la  ti- 
pografia catalana.  Havia  en  altre  temps  cultivat  les  lletres, 
demostrant  en  varies  composicions  poètiques,  que  les  Mu- 
ses no  se  li  mostravan  pas  esquerpes.  Lo  20  de  Maig  fou 
r  últim  de  sa  vida. 

Tomàs  Forteza.  Fou  un  inspirat  poeta  dels  qui  con- 
tribuïren à  solidar  1'  establiment  dels  Jochs  Florals,  mere- 
xent  lo  cobejat  títol  de  «Mestre  en  Gay  Saber».  Era  un 
dels  lletrats  més  distingits  entre  los  de  les  Illes  Balears  y 
un  també  dels  qui  feya  més  honor  à  les  lletres  catalanes, 
puix  posà  à  contribució  de  la  llengua  pàtria,  sos  extensos 
conexements  clàssichs  y  filológlchs.  jLlàstima  que  sa  mort 
esdevinguda  à  les  derreríes  del  mes  de  Maig,  nos  haja  pri- 
vat de  conéxer  sa  Gramàtica  Catalana. 

Joseph  de  Vilallonga.  La  fàbrica  de  «Nuestra  Senora 
de  la  Merced»,  de  Guriezo,  la  de  «Nuestra  Senora  del  Car- 
men»,  de  Baracaldo  y  la  de  «Altos  Hornos»,  de  Bilbao,  se- 


-35- 

ran  sempre  testimoni  de  1'  activitat  d'  aquest  fill  de  Figue- 
res qui  tant  se  desvetllà  pel  desenrotllo  de  la  indústria  es- 
panyola en  aquelles  terres  de  Bizcaya.  Un  bon  nombre  de 
institucions  benèfiques  per  ell  fundades  y  algunes  per  ell 
afavorides,  proclaman  la  bellesa  de  sos  sentiments.  La 
causa  de  la  protecció  del  treball  nacional  tingué  en  ell  un 
constant  defensor.  Acabà  sa  aprofitada  vida  als  7  del  mes 
de  Juny,  després  de  76  anys  d'  haverla  començada. 

Koiaà  Oriol  y  Vidal.  Molt  reputat  caiedràtich  de  la 
Escola  d'  Enginyers  de  Mines  de  Madrid,  mor  als  22  de 
Juny.  Era  un  dels  nostres  compatricis  qui  feyan  honor  à 
la  colònia  catalana  de  la  capital  de  la  monarquia  espanyola, 
per  sos  conexements  científichs  professionals,  demostrats 
en  les  esplicacions  de  la  càtedra  y  en  la  direcció  de  la  im- 
portant «Revista  Minero-metalúrgica  y  de  Ingeniería.» 

Doc^r  Joseph  Xiques,  Pvre.  Il-lustrat  y  virtuós  sa- 
cerdot; una  de  les  dignitats  del  capítol  de  la  Seu  de  Girona, 
després  d'  haver  ocupat  elevats  càrrechs  eclessiàstichs,  per 
los  quals  se  requereix  molta  prudència  y  saber.  Es  1'  autor 
del  Episcopologi  de  la  catedral  de  Ceuta  que  meresqué  que 
r  Acadèmia  de  la  Historia  lo  publicàs  en  lo  Butlletí  de  la 
corporació.  Mori  à  Canet  de  Mar,  sa  pàtria,  à  últims  del 
mes  de  Juny. 

Francisco  Bonet.  Als  últims  de  Juny  morí  en  aquesta 
ciutat  aquest  tarragoní,  qui  fou  un  dels  primers  fabricants 
de  generós  de  punt  que  s'  han  establert  à  Catalunya,  des- 
prés d'  haver  sigut  un  inteligent  professor  de  música.  No 
abandonà  aquesta  professió  artística  ab  tot  y  que  lo  negoci 
industrial  li  absorvía  tot  lo  temps,  y  ha  dexat  dexebles  qui 
verdaderament  honran  al  mestre. 

Francisco  Sunyer  y  Capdevila.  Fou  polítich  y  arribà 
à  ministre.  Per  ses  idees  anti-religioses,  vintinou  anys  en- 
rera obtingué  certa  popularitat.  Era  metge  y  com  à  tal, 
consagrà  sos  talents  ab  especialitat  en  combatre  la  terrible 


-36- 

enfermeiat  de  la  tísis,  dexant  alguna  obra  publicada,  expo- 
sant los  resultats  de  sos  estudis  en  aquest  sentit.  Morí  à 
Rosas,  d'  hon  era  fill,  als  14  d'  Agost. 

Joseph  M.*  Codolosa.  Fou  un  poeta  ben  conegut.  Com 
la  necessitat  1'  assediava  contínuament  y  no  li  mancava 
instrucció  literària,  tant  que  alguna  de  ses  composicions 
havia  merescut  premí  en  algun  certamen,  à  cambi  d'  algun 
ral  sempre  estava  disposat  à  escriure  poesies  del  genero 
que  convingués.  Per  axó  s'  ha  dit  que  lo  dia  en  que  va  mo- 
rir, que  fou  à  mitjans  del  mes  d'  Agost,  també  dexà  de  exis- 
tir la  Musa  d'  algú".  Dexa  alguna  obreta  publicada  ab  son 
nom. 

Sor  Maria  Teresa  Bartolomé  y  Montané.  Era  filla  de 
Bellmunt  y  mori  en  1'  Arrabal  de  Jesús,  de  Tortosa,  als  73 
anys  d'  edat  y  48  de  sa  professió  religiosa  en  lo  benemèrit 
institut  de  Germanes  de  la  Mare  de  Deu  de  la  CaDsolació, 
lo  primer  dia  de  Setembre.  Edificà  ab  ses  virtuts  exempla- 
ríssimes  y  sa  evangèlica  pietat  à  les  demés  religioses.  Per 
espay  de  vintidós  anys  fou  superiora  general  de  la  institu- 
ció desplegant  extraordinari  zel. 

Bernat  CoUaso  y  Sabater.  A  Smirna  acabà  sos  dies  lo 
primer  dia  de  Setembre  aquest  jove  barceloní  de  quina 
il-lustració  n'  havia  donat  proves  en  les  planes  d'  algun 
periódich  local.  També  havia  manifestat  ab  la  exposició  de 
alguns  assaigs  que  no  li  mancavan  dots  pera  cultivar  la 
Pintura. 

Camilo  Oliveras  y  Gensana.  Havia  obtingut  per  opo- 
sició la  plaça  d'  Arquitecte  de  la  Diputació  provincial  de 
Barcelona.  La  Casa  de  Maternitat  de  les  Corts  de  Sarrià,  lo 
progecte  de  la  nova  església  de  Santa  Agna,  igualment  en 
construcció,  son  les  obres  més  importants  d'  aquest  dexe- 
ble  de  la  Escola  d'  Arquitectura  d'  aquesta  ciutat,  y  sufi- 
cients pera  ferse  càrrech  de  sa  suficiència  professional. 


—  37  — 
Doctor  Joseph  Ignasi  Viladot,  Pvre.  Després  d'  haver 
desempenyat  ab  gran  profit  pera  los  dexebles,  una  de  les 
assignatures  del  Seminari  de  la  Seu  d'  Urgell,  obtingué 
per  oposició  la  canongía  penitenciaria  d'  aquella  catedral. 
Fou  un  dels  millors  predicadors  de  Catalunya,  tant  per  la 
forma  com  per  lo  fondo  de  sos  sermons.  Zelós  propagador 
de  la  devoció  al  Sagrat  Cor  de  Jesús,  havia  anat  à  establir 
r  Apostolat  de  la  Oració  à  una  població  no  molt  llunyana 
d'  aquella  ciutat  y,  mentres  se  preparava  pera  predicar,  lo 
sorprengué  soptadament  la  mort,  lo  dia  8  de  Setembre. 

Conrat  Colomé.  Mor  als  9  de  Setembre  en  aquesta  ciu- 
tat de  la  que  n'  era  fill  aquest  aplaudidíssim  actor,  qui  dexà 
la  carrera  d'  enginyer  militar  pera  seguir  la  vocació  que  sen- 
tia per  lo  teatre.  En  lo  período  aquell  que  logrà  surar  la 
zarzuela  catalana  à  Barcelona,  en  Colomé  fou  un  dels  ac- 
tors lírichs  més  estimats  del  piablich.  Fou  també  autor 
dramàlich  y  dexà  un  bon  nombre  d'  obres,  la  major  part 
arreglos  d'  obres  extrangeres,  perfectament  adaptats  à  la 
nostra  escena,  sempre  aplaudides  y  celebrades. 

Joseph  Cortils  y  Vieta.  Aquest  fill  de  Blanes,  després 
de  molls  anys  haverse  dedicat  al  comerç  marítim,  se  retirà 
à  sa  benvolguda  pàtria  nadiua,  pera  constituirse  en  histo- 
riador d'  ella,  empieant  à  aquest  fi  tota  la  diligència  de  sa 
iciiviíat  en  esbrinar  datos  en  los  documents  recòndits  en 
los  arxius.  Dexà  també  un  aplech  de  poesies  que  li  foren 
►remiades  à  Sant  Feliu  de  Guíxols  y  una  nombrosa  colecció 
le  refrans  que  ho  fou  à  Barcelona,  ademés  d'importants 
treballs  d'  erudició  històrica.  Mor  à  6  d'  Octubre,  als  69 
'anys  d'  edat. 

Teodor  Joaquim  Manció.  Fou  un  expert  fuster  quals 
conexements  se  evidenciaren  com  à  maquinista  de  teatre, 
ja  posant  los  escenaris  dels  principals  teatres  de  nostra  ciu- 
tat à  r  altura  que  reclama  la  moderna  escenografia  y  per 
lo  tant  en  condicions  de  permetre  los  més  complicats  es- 
pectacles. Los  qui  no  hajan  vist  lo  teatre  de  taules  endins 


-  38- 
no  poden  apreciar  lo  mèrit  d'  un  bon  maquinista  director 
d'  escena,  però  conste  que  son  dignes  d'  ésser  tinguts  en 
compte.  Per  axó  consignàm  nosaltres  la  pèrdua  d'  aquest 
semi-artista  mort  à  la  segona  meylat  del  passat  Octubre, 
ja  que  fou  una  verdadera  notabilital. 

Manel  Fluvià  y  Borràs.  Morí  als  21  d'  Octubre,  aquest 
molt  reputat  calígraf  del  Capítol  Catedral  de  Barcelona. 
Entussiasta  per  la  música,  se  constituí  en  mestre  de  sí  me- 
teix,  estudiant  axis  fins  la  ciència  del  Art,  però  ab  tanta  pe- 
netració y  acert,  que  alguna  de  ses  composicions  foren  pre- 
miades al  extranger.  Apesar  de  que  no  pertanyia  à  certes 
escoles  d'  última  moda  que  avuy  predominan,  ab  la  pre- 
tensió d'  ésser  la  última  paraula  del  Art,  Fluvià  ha  dexat 
alguna  pintura  en  que  s'  evidencia  que  per  ferho  bé,  no  es 
indispensable  saber  pintar  d'  una  manera  ò  altra,  sinó  ésser 
artista. 

Victoria  Penya  d'Amer.  Fou  entre  les  filles  de  Ma- 
llorca la  primera  que  traduhí  sos  sentiments  religiosos,  de 
pàtria  y  de  pur  y  sant  amor,  en  hermoses  composicions 
poètiques,  fent  ús  de  la  parla  catalana.  Fou  la  primera  de 
nostres  poetises  qual  nom  fou  proclamat  en  los  «Jochs 
Florals»  de  Barcelona  entre  los  autors  premiats,  à  igual 
que  en  altres  certàmens  en  que  vegé  recompensats  igual- 
ment sos  talents.  Creyent  y  piadosa,  fou  un  model  de  da- 
mes en  tots  los  estats  de  la  vida,  dins  y  fora  de  la  llar  do- 
mèstica. Als  28  d'  Octubre  anà  la  que  fou  misericordiosa 
ab  los  pobres  à  buscar  en  lo  cel  lo  premi  corresponent  à  ses 
virtuts. 

Pere  Bosch  y  Manlleu.  Fou  un  mestre  sastre  qui  de- 
sitjós d'  impulsar  tot  lo  perfeccionament  als  oficis  relatius 
à  la  moderna  indumentària,  se  convertí  en  autor  y  editor 
de  diferentes  obres  referents  à  la  sastreria  y  à  la  sabateria. 
Era  fill  de  Blanes  y  morí  en  aquesta  ciutat  als  17  de  No- 
vembre. 

Que  lo  Senyor,   misericordiós  com  es,  haja  tingut  en 


—  39  — 
compte  los  mèrits  d' aquestscompatricis  nostres y  atenuant 
la  rigor  de  sa  justicia,  los  haja  acullit  en  sa  santa  glòria  y 
que  son  recort  no  s'  esborre  de  la  memòria  dels  fills  de 
aquesta  terra,  perquè  no  puga  dirse  d'  ells  que  son  desa- 
grahits  ab  los  qui  honorifican  la  pàtria.  Tals  son  los  desitgs 
dels  qui  han  colaborat  en  la  confecció  d'aquest  Calendari. 

Ramon  N.  Comas. 


A  MA  GERMANA  CALAMANDA 

EN    LA    MORT    DE    SA    FILLA 


Se  n'  es  anada  per  la  via  làctea 
ab  blanca  vestidura, 
cíngul  color  de  cel,  plena  de  roses, 
lo  seu  cor  fet  un'  urna... 

Urna  de  rica  essència,  segellada 
de  Crist  ab  la  sanch  pura; 
un  esperit  puríssim  1'  acompanya 
per  aquelles  altures, 

Ahon  sap  les  tresques  com  pel  mar  los  pexos 
y  r  au  per  les  boscuries; 
amunt  s'  enlayrarà  fins  à  trobarhi 
la  Trinitat  augusta. 

Y  resta  un  llit  desert  aquí  en  la  terra... 
dessobre  ses  despulles 
s'  abandona  una  mare  desolada 
com  la  de  les  angusties. 

Res  li  digàu  per  acallar  sa  pena, 
res  sent  la  malastruga, 
res  sent  més  que  '1  dolor  que  1'  aclapara 
com  llosa  d'  un  sepulcre. 


—  40  — 
^•Qui  deté  la  impetuosa  catarata 
ó  lo  llamp  qui  fulgura, 
qui  de  la  mar  les  ones  aquieta 
quan  irada  bramula? 

^•Qui  à  r  àliga  podrà  arrencar  la  presa 
de  ses  ferestes  urpes? 
Es  encara  menys  fàcil  d'  esta  mare 
consolar  1'  amargura. 

Ella  veu  una  verge  blanca  y  freda, 
que  es  sa  filla  volguda, 
entre  ciris  y  roses  se  la  emportan 
ab  vel  y  no  de  núvia. 

^•Que  no  la  hi  tornaran?  ayl  no  ho  pot  creure, 
si  està  desperta  dupta; 
passan  dies  y  veu  que  fan  com  sempre 
tant  lo  sol  com  la  lluna. 

Entran  axí  meteix  dins  la  cambreta 
qui  va  romandre  buyda... 
^•Es  insensible  '1  mon,  ho  son  los  hòmens? 
Mesquina  se  pregunta. 

De  son  immens  dolor  ni  un  dèbil  eco 
ressona  en  la  natura, 
ab  sa  filleta  tot  se  li  animava, 
sens  ella  res  s'  immuta. 

Y  jo  de  lluny,  de  lluny,  també  la  veya, 
mon  pensament  m'  hi  duya, 
la  he  vista,  si,  à  la  verge  blanca  y  freda 
vestint  com  la  de  Lourdes. 

De  sa  casa  la  treyan  ab  tristesa 
convoy  de  cares  musties 

may  més  la  hi  tornaran,  may  més;  per  sempre 
al  mon  I'  havem  perduda. 


—  41  — 
Se  n'  es  anada  per  la  via  làctea 
ab  blanca  vestidura, 
cíngul  color  de  cel,  plena  de  roses, 
lo  seu  cor  fet  un'  urna. 


-f-    Victoria  Penya  d  'Amer. 


PRIMAVERA 


Benhaja  F  hora  que  la  llum  vaig  veure, 
benhaja  'I  tendre  pit  que  m'  alletà, 
benhaja  aquell  qui  en  Deu  m'  ensenyà  à  creure 
y  en  sa  misericòrdia  'm  fà  esperà. 

Tot  avuy  que  '1  somrís  tench  à  la  boca, 
derrera  de  les  hores  fuig  lo  jorn; 
mes  cada  hora  que  passa  avuy  m'  aboca 
à  faldades  lo  goig  pel  meu  entorn. 

Del  plor  desentelada  tench  la  vista 

y  tot  lo  que  'm  rodeja  veig  garrit; 

jcoratge!  mesquinets  de  vida  trista 

mes  prest  ve  '1  jorn  quan  mes  fà  que  es  de  nit. 

L'  ivernada  ab  sa  blanca  cabellera 

que  esfulla  'Is  arbres  y  arrupeix  los  cors, 

dona  sa  balva  mà  à  la  primavera 

que  rihent  s'  acosta  ab  son  mantell  de  flors. 

Deu  se  plau  d'  axugà  'Is  ulls  més  plorosos 
y  espirejant  de  goig  ferlos  Iluhir; 
com  se  complau  pels  nuvolats  plujosos 
portanthi  1'  arch  encès  de  Sant  Martí. 


—  42  — 
Aytal  com  1'  arch  pel  cel  es  ma  alegria, 
camí  de  llum  que  axí  que  's  véu  ja  fuig, 
si  à  la  claror  m'  avés  del  pler  de  eix  dia, 
quant  fosch  serà  demà  '1  núvol  de  enuig! 

Mes  ay!  Deu  feis  que  ingrat  no  enterbolesca 
lo  tassó  que  'm  donàu  ab  novell  plor; 
ans  sos  glops  celestials  assaboresca 
dihent  sovint  eix  càntich  de  bon  cor: 

Benhaja  1'  hora  que  la  llum  vaig  veure 
benhaja  '1  tendre  pit  que  m'  alletà, 
benhaja  aquell  qui  en  Deu  m'  ensenyà  à  creure, 
y  en  sa  Misericòrdia  'm  fà  esperà. 

4-  Marian  Aguiló. 


REVISTA  LITERÀRIA  DE  1898 


Com  també  succehí  en  la  revista  passada,  D.  Marian 
Aguiló  (q.  a.  c.  s.)  va  al  davant  dels  poetes  d'  enguany  ab 
sa  colecció  Llibre  de  la  Mort  publicada  ab  piadosa  diligèn- 
cia per  r  Angel  Aguiló,  fill  del  poeta.  La  Mort,  tan  espanta- 
ble  y  aborrida  per  lo  comú  dels  mortals,  nos  apareixen 
aquest  llibre  com  la  visió  consoladora  que  devem  esperar  y 
fins  desitjar...  Y  es  sentida  de  debò  aquesta  idea  que  se 
transparenta  en  tots  los  versos  del  Llibre  de  la  Mort;  no  'ns 
ho  dona  à  entendre  à  copia  de  imatges  barroques  ni  amun- 
tegant paraules  inflades,  no;  nos  ho  diu  ab  senzillesa  casi 
evangèlica.  Es  la  metexa  senzillesa  de  I*  Aguiló  que  ressurt 
en  ses  obres  y  que  per  aquest  motiu  viuran  junt  ab  ell  men- 
ties visca  la  llengua  catalana.  ^Quan  sortiran  los  altres  lli- 


—  43  — 
bres  del  Mestre  que  s'  han  anunciat?  ^-Podrem   també  co- 
mençar la  revista  del  any  que  vé  ab  son  respectable  nom? 

Mallorquí  com  ell  fou  1'  Orlandis,  lo  malaguanyat  Pere 
Orlandis  y  Despuig,  mort  jove  després  d'  haver  escrit  unes 
quantes  hermosíssimes  poesies  sens  dupte  perquè  planyes- 
sem  més  sa  pèrdua.  Han  sortit  no  fa  gayre  coleccionades 
aquestes  composicions,  ben  acompanyades  ab  una  del  gran 
poeta  Mossèn  Costa  y  Llobera  y  ab  articles  d'  en  Forteza, 
Mossèn  Alcovery  en  Miquel  delsS.  Oliver,  treballs  dedicats 
à  honrar  la  memòria  del  autor  y  à  ponderar  son  alt  mérií; 
axó  últim  ja  ho  sap  trobar  prou  1'  expert  lector  al  assaborir 
tan  inspirades  poesies,  totes  sentides,  de  forma  pura  y  ab 
aquella  sonoritat  y  transparència  que  sols  sap  donaria  entre 
nosaltres  la  lira  mallorquina. 

Natura  d'  En  Massó  y  Torrents  no  'Is té  aquests  accents 
de  dolçura  refinada;  al  contrari,  representa  lo  geni  català  ab 
sa  plasticitatyaspror  tot  plé  de  grops  que  li  donan  més  con- 
sistència. Les  serres  fréstegues  dels  Pirineus  que  proporcio- 
naren à  en  Massó  los  temes  per  fer  sos  inimitables  Croquis, 
enguany  li  han  inspirat  poesíeé  que  son  los  metexos  cro- 
quis en  la  part  que  tenen  d'  escenari,  de  contemplació  de 
la  naturalesa.  Canta  la  montanya  y  la  llibertat  del  esperit 
vagarós  y  contemplatiu,  enamorat  d'  aquella  naturalesa 
selvatge.  La  vida  lliure  en  plena  naturalesa  heusaquí  lo 
tema  d' en  Massó  y  Torrents  desenrotllat  ab  gran  alé  de 
poeta. 

Altres  tomos  de  poesies  han  sortit  enguany;  Lluhernas 
d'  en  Llimoner,  Brots  de  romaní  d'  en  Mirabent,  Foch  y 
fum  d'  en  Ferrer,  Encarnació  (aplech  de  poesies  sentidis- 
simes  no  posat  à  la  venda)  d'  en  Masferrer,  algun  altre  que 
no  recordàm  d'  en  Cosme  Vidal  (J.  Aladern)  y  les  compo- 
sicions poètiques  dels  Jochs  Florals  d'  enguany  (bastant 
discutides)  son  mostra  de  que  van  sortint  nous  enamorats 
de  ia  poesia  catalana  qui  seguexen  lo  camí  que  trassaren 
los  mestres.  Tots  ells  tenen  qualitats  y  lots  poden  arribarà 
tenir  personalitat  pròpia  dintre  del  camp  literari. 

Com  à  poesia  podem  considerar  per  entrarhi,  ademés  de 
r  art  de  fer  versos,  lo  dó  d'  assimilarse  les  concepcions  dels 


—  44  — 
grans  autors,  les  traduccions  de  les  tragèdies  d'^Eschil  Pro- 
ineieu  encadenat  y  Els  perses  fetes  ab  gran  conexement  y 
escrúpol  per  1'  Arthur  Masriera.y  la  de  IJigenia  à  Taurida 
deguda  al  poeta  Joan  Maragall.  Es  d'  agrahir  aquesta  em- 
presa de  posar  en  llengua  catalana  les  obres  mestres  d'  al- 
tres literatures,  antigues  y  modernes,  y  en  aquest  cas  los 
noms  dels  traductors  son  ferma  garantia  de  bon  acert.  (i) 

De  la  poesia  passem  à  ia  prosa  d'  imaginació,  tan  poètica 
com  la  que  se  presenta  vestida  ab  les  cadències  y  sonoritats 
del,  vers.  ^jQui  negarà  que  sia  poesia  lo  llibre  d' en  Rusinol, 
Fulls  de  la  vida?  Ho  es,  y  à  son  autor  devem  considerarlo 
abans  que  tot  com  à  poeta.  Ell  busca  los  aspectes  sensibles 
de  les  coses;  son  temperament  delicat  y  melangiós  lo  porta 
à  enamorarse  del  sentiment  en  qualsevulla  forma  que  se 
presente,  y  al  toparse  casi  bé  sempre  ab  una  realitat  xorca  y 
cantelluda  gira  los  ulls  à  un  ideal  de  bellesa  que  no  troba... 
Tot  axó  no  ho  fa  ab  lo  místich  arrobament  d'  un  il•luminat 
sinó  ab  la  fina  percepció  y  lo  gust  depurat  d'  un  artista  des- 
content de  la  vida,  que  té  la  seva  teoria  y  ab  ella  vol  emmot- 
llarho  tot.  Afegiuhi  una  traça  envejable  de  manifestar  ses 
impresions,  una  fantasia  brillant,  devegades  enlluherna- 
dora,  que  no  dexa  veure  los  contorns  dels  objectes  y  tindreu 
à  n'  en  Rusinol  quan  escriu. 

Tol  lo  que  en  ell  son  idealitats  y  devegades  lirismes,  son 
realitats  plàstiques  y  tangibles  en  1'  autor  de  Recorts  de  la 
darrera  carlinada,  l'olotí  Marian  Vayreda,  un  escriptor  tot 
d'  una  peça  que  s'  acaba  de  revelaren  lo  que  val  en  aquest 
llibre.  Alguns  epissodis  de  la  derrera  guerra  carlista  en 
nostres  montanyes,  viscuts  per  en  Vayreda,  li  donan  motiu 
pera  descriure  quadros  riquíssims  de  vida  y  expressió,  ab 
una  traça  que  poden  envejar  los  nostres  millors  prosis- 
tes. Aquestes  escenes  de  la  campanya  carlista  los  conside- 
ràm  superiors  (per  més  de  que  no  som  amichs  de  compa- 
racions) als  que  conté  lo  derrer  llibre  d'  en  Galdós,  Zumala- 


(i)  Podem  mencionar  entre  les  publicacions  en  vers  d'enguany 
les  fulles  del  Cançoneret  (V  enamorats,  que  devem  al  editor  d'  aquest 
Calendari.  Se  n'  han  publicades  set  de  marcat  sabor  literari. 


-45- 
carregui,  y  no  citàm   fragments  ni   situacions  perquè  no 
tenim  espay  suficient. 

En  Quím  Cabot  ab  son  llenguatge  senzill  y  agradable 
nos  ha  esplicat  impresions  de  viatge  en  son  deliciós  to- 
met  que  se  titula  De  fora  casa.  Després  dels  llibres  de  viat- 
ges de  Mossèn  Cinto  aquest  d'  en  Cabot  es  de  lo  millor 
que  tenim  en  català  en  aquest  genero. 

Mossèn  Alcover  ha  publicat  lo  tercer  volum  de  ses  boni- 
ques Rondayes  mallorquines,  que  com  los  anteriors  es  no- 
table no  sols  per  les  rondayes  metexes,  sinó  també  per  la 
prosa  d'estil  popular  y  plena  d' agre  de  la  terra.  Un  nou 
escriptor,  V  Urgellés,  ha  publicat  una  colecció  de  quadrats 
titulada  Maniàtichs  que  si  bé  no  son  escrits  ab  prosa  exce- 
lent,  revelan  un  futur  novelista.  L'  Eveli  Doria,  conegut 
per  un  aplech  de  faules  ha  publicat  també  pera  sos  amichs 
una  coleccioneta  de  quadros  ab  lo  títol  de  Lo  tasta-olleies. 

A  més  de  la  poesia  y  la  prosa  d'  imaginació  s'  han  publi- 
cat altres  obres  notables.  La  necrología  d'  en  Marian 
Aguiló  escrita  per  en  Jaume  Massó  y  Torrents,  los  Fets 
de  la  marina  de  guerra  catalana  per  en  Francesch  Rodon 
ab  un  prólech  d'  en  Lluís  Domènech,  que  constituheix  la 
primera  de  les  publicacions  fetes  per  la  Unió  Catalanista. 
Lo  discurs  d'  entrada  del  Doctor  Torras  y  Bages  à  la  Real 
Acadèmia  de  Bones  Lletres;  de  aquests  llibres  n'  hauríam 
de  parlar  ab  alguna  extensió  si  I'  espay  nos  ho  permetés. 
Sols  podem  cenyirnos  à  sa  enumeració.  Lo  que  pretencio- 
sament  hem  \\\.u\a.\.  Revista  literària  acaba  per  ser  biblio- 
gràfica y  s'  ha  de  reduhir  à  una  senzilla  enumeració. 

Peraquest  motiu  citarem  no  més  person  títol  les  següents 
obres  publicades  també  aquest  any:  Les  gàrgoles  de  Barce- 
lona y  lo  Catàlech  espeleológich  de  Catalunya  per  en  Nor- 
bert  Fonty  Sagué,  la  Monografia  de  la  Jglesia  de  Tarrassa 
per  en  Joseph  Soler  y  Palet,  la  Noticia  de  la  Vila  de  Sant- 
pedor per  Mossèn  Anton  Vila,  La  Escriptura,  la  imprenta, 
lo  gravat y  '/  llibre  per  en  Joseph  Brunet  y  Bellet,  Sant 
Julià  de  Vilatorta  per  J.  Salarich,  La  educació  delsjills  per 
En  Joseph  M.'  Valls  y  Vicens,  lo  volum  VI  del  Manual 
de  Novells  Ardits  publicat  per  I'  Ajuntament  de  Barcelona, 


-46- 
la  Teoria  y  pràctica  dels  adobs  per  En  Joaquim  Aguilera, 
un  nou  tomo  de  la  traducció  en  català  dels  Sermons  del  P. 
Lejeune,  varis  de  la  Biblioteca  infantil,  Pensanthi  per  Joa- 
quim Casas  y  Carbó,  Excursió  à  Montnegre  per  Antoni 
Rubió  y  Lluch  (aquests  dos  derrers  de  tirada  limitada,) 
Excursió  à  Cadaqués  y  Sant  Pere  de  Roda  per  En  Lluís 
■M.  Vidal,  Àlbum  de  Montserrat  ab  text  català,  Lo  nostre 
poble;  Monografia  de  Vallfogona  per  Mossèn  Ramon  Cor- 
bella etc.  etc. 

Per  últim  à  més  de  algunes  obres  dramàtiques  entre  les 
que  recordàm  La  Alegria  que  passa  per  S.  Rusifíol,  Mossèn 
Janotd'  en  Guimerà,  Silenci  d'  en  Gual,  Qui  sab?  parodia 
d'  aquesta  última,  per  dos  ingenis,  y  Lluny  dels  ulls  aprop^ 
del  cor  per  en  Modest  Urgell,  devem  mencionar  varies 
obres  d'  estudi  gramaticals:  La  Gramàtica  de  la  lle?igua  ca- 
talana per  lo  Rvnt.  P.  Nonell,  la  Contribució  à  la  gramà- 
tica catalana  per  Pompeu  Fabra,  Lliçons  familiars  de 
Gramàtica  catalana  per  Antoni  Tallander  y  lo  Promp- 
tuari  de  la  escriptura  catalana  per  en  Francisco  Flos  y 
Calcat.  Aquestes  obres  demostran  un  desvetllament  per 
los  estudis  gramaticals,  tan  necessaris  per  acabar  de  fixar 
la  nostra  llengua,  si  bé  seria  molt  necessari  que  'Is  nostres 
gramatichs  se  posessen  més  d'  acort,  y  axis  donarían  unitat 
à  aquesta  classe  d'  estudis  y  fomentarían  la  afició  del  nos- 
tre poble  à  la  lectura  de  llibres  catalans. 

Com  se  veu,  1'  esplet  es  abundantíssim;  al  pàs  que  se 
propaga  entre  'Is  catalans  lo  gust  per  tot  lo  de  la  nostra 
pàtria  y  los  ideals  polítichs  del  Catalanisme  van  arrelantse 
cada  dia  més, -los  literats  y  Ms  aficionats  à  estudis  histórichs 
folklórichs  y  llinguístichs  publican  sos  treballs  ab  afany 
crexent  y  lo  públich  ab  més  afició  se  complau  en  les  pro- 
duccions escrites  en  la  nostra  llengua. 

Es  una  hermosa  rv:alitat  y  una  esperança  segura. 

E.  MoLiNÉ  Y  Brases. 


—  47  — 


FRA  JOSEPH  DE  LES   LLÀNTIES 


1654-1723 

Fra  Joseph  de  les  Llànties— àe  Montserrat 
més  que  un  home,  es  un  àngel — de  santedat. 
Desde  Flandes  la  Verge — 1'  ha  duyt  allí, 
de  penes  y  esperances — per  Uarch  camí. 
Com  palet  de  riera — 1'  ha  anat  portant 
à  rodolons  y  à  empentes — pelegrinant 
desde  París  à  Elna, — d'"  Elna  à  Girona, 
desde  Girona  als  temples^ — de  Barcelona; 
fins  que,  nau  rebatuda— de  riba  en  riba, 
trobà  en  eix  port  son  àncora — la  roca  viva. 

Desde  1'  altar  pujantsen — al  camaril, 

vol  veure  aquella  Imatge — bella  entre  mil: 

cau  de  genolls  en  terra, — besa  son  peu, 

quan  sent  à  ses  orelles — sonar  sa  veu: 

— Eix  es  lo  lloch  dolcíssim — de  ton  repòs; 

t'  hi  ha  cridat  desde  Flandes — mon  Fill  hermós. 

— ^'Cóm  podria  à  la  Verge — lo  cor  guanyar.^ — 

diu  ell.  Ara  's  comença — lo  campanar: 

se  'n  puja  à  la  pedrera, — la  escoda  pren 

y  fins  à  ses  entranyes — la  roca  fen. 

Ab  los  tascons,  les  gayes — y  '1  mall  la  arrenca, 

y  com  un  pà  llesquívol — après  la  trenca 

en  lligades,  dovelles — y  acarreuat, 

tornàntseli  de  cera — 1'  aspre  ametllat. 

Un  any  en  la  pedrera — fa  d'  escodayre, 

un  any  y  dos  y  quatre — fà  de  pedrayre; 

mes  à  sos  colps  la  pedra — perdent  1'  aspror, 

quan  es  mestre  pedrayre — se  fà  esculptor. 


-48- 
Ab  lo  martell  y  escarpra — va  desvetllant, 
ja  la  estàtua  d'  un  Angel— ja  la  d'  un  Sant, 
que  com  les  flors  y  fruytes, — al  cor  del  arbre, 
dormen  en  són  eterna — dintre  del  marbre, 
esperant  que  'Is  dexonde — lo  colp  diví, 
dihentlos  com  à  Llàtzer: — Sortiu  d'  aquí. — 

Mentres  ell  romp  les  pedres — y  les  puleix, 
r  entretalla  1'  Altíssim — à  ell  meteix, 
pedra  fina  y  hermosa, — la  de  més  cayres 
que  de  Jesús  treballan — los  lapidayres, 

y  ha  de  Iluhir 
entre  I'  or  y  les  perles — del  cel  empir. 

Lo  cisell  en  sa  dreta — s'  alleugereix 

y  en  la  ploma  d'  una  àliga — se  converteix, 

que  vola  per  los  ayres — de  pol  à  pol, 

entre  núvols  y  estrelles, — de  cara  al  sol: 

lo  sol  que  sempre  mira — de  fit  à  fit 

es  la  Verge,  à  qui  eix  astre — fà  de  vestit. 

Tant  y  tant  en  sos  èxtasis — la  contemplà, 

que  à  ses  divines  plantes — son  cor  dexà. 

Allí  viu  la  seva  ànima,— mentres  son  cos 

s'  ajup  cap  à  la  terra — vell  y  xacrós. 

L'  Escuiptor  de  la  verge — fà  encara  Sants, 

mes  ja  no  'Is  fà  de  marbre — com  los  de  abans; 

los  fà  de  carn  y  ossos, — d'  ànima  y  cos, 

lo  cisell  de  sa  ploma — maravellós; 

los  fà  parlant  als  hómens — de  Jesucrist, 

que  en  braços  de  Maria — sos  ulls  han  vist; 

y  en  sa  divina  escola — es  hon  ha  apresa 

del  Serafí  y  del  Angel — la  sabiesa. 

Es  Joseph  de  les  Llànties — un  llantió 

que  fà  la  clariana — d'  un  salomó, 

y  al  cim  d'  exa  montanya — per  Déu  alçat, 

la  escampa  dins  y  fora — del  Principat. 

Magnats  y  reys,  queuscreyau — en  lo  pinacle, 
d'  un  lUch,  aquí,  abaxauvos — à  ohir  1'  oracle. 


—  49  — 
Apreneu  d'  ell,  grans  hómens, — à  ser  petits 
per  entrar  en  la  porta — dels  elegits. 
Sabis,  veniu,  à  apendre — d'  un  escolà; 
ell  à  les  beceroles — vos  posarà 
de  la  ciència,  sola — font  en  que  beu, 
la  de  cercar,  conéxer — y  amar  à  Deu. 
Sa  càtedra,  al  principi — fou  lo  taller 
de  pobre,  miserable — picapedrer; 
ara  que  es  vell,  de  trona — li  fà  son  llit, 
hon  vuyt  anys  de  martyri— I'  han  reduhit. 

Fra  Joseph  de  les  Lianiies— està  malalt; 
joh  qui  pogués  estarho — de  tan  dolç  mal! 
Sa  llarga  malaltia — sols  d'  amor  es, 
per  çó  les  medecines — no  li  fan  res: 

r  apotecari 
no  té  la  que  ell  demana: — la  té  '1  Sagrari. 

Un  altar  hi  ha  en  sa  celda — sens  plata  ni  or^ 
allí  va  à  dir  la  missa — son  confessor; 
ab  ell  per  compariirse — lo  Pa  que  '1  cel 
farà  ploure  à  sos  llavis — com  una  mel. 
Ja  diu: — Ecce  Agnus  Dei, — vers  ell  girat; 
mira  al  que  de  la  terra — trau  lo  pecat; 
à  qui  'Is  terrosos  hómens — fà  celestials, 
pacients,  sabis,  justos, — richs  é  immortals. — 
Desde  1'  altar  quan  baxa — cap  à  son  llit, 
la  eucarística  Perla — ja  hi  ha  fugit. 
Com  r  amor  la  esperona — corre  més  que  ell 
desde  'I  globo  à  sos  llavis — com  un  aucell, 
com  un  aucell  que  vola, — joliu,  joliu, 
batent  ses  blanques  ales — cap  à  son  niu. 

Estrenyent  en  sos  braços — tal  companyia, 
mira  una  dolça  imatge, — la  de  Maria, 
la  de  Maria  Verge — de  Montserrat, 
y  en  sa  falda  de  mare — s'  ha  endormiscat: 

y  mor  axis, 
si  es  morir  lo  volarsen — al  paradís. 

Jacinto  Verdaguer,  Pvre. 
4 


—  5o  — 


MOVIMENT  ARTlSTICH  DEL  ANY  1898 


Repassant  les  notes  d'  Art  que  teníam  preses  al  objecte 
de  consignar  en  aquest  «Calendari»,  condensat  en  poques 
quartilles,  lo  moviment  artístich  d'enguany,  veyém  desse- 
guida  que  no  es  del  cas  seguir  un  orde  cronológich;  puix 
la  celebració  de  la  IV  Exposició  Oficial  de  Belles  Arts  é  In- 
dustries Artístiques  nos  obliga  à  parlarne  en  primer  terme, 
per  ésser,  indiscutiblement,  lo  fet  més  imporiant  y  més 
trascendent  que  ha  afectat  la  cultura  artística  de  nostra 
terra. 

Aquestes  ex  posicions,  que,  per  anys  alterns,  se  celebran  à 
Barcelona  per  iniciativa  y  baix  la  protecció  de  nostre  Exce- 
lentíssim  Ajuntament,  cal  secundaries  y  aplaudiries  com  à 
la  obra  més  essencialment  benefactora;  ja  que  los  pobles  no 
sols  viuen  de  pa  y  progressan  ab  lo  treball  material,  sinó 
que  necessitan  del  pa  que  nodreix  1'  esperit,  del  desvetlla- 
ment de  sa  intelectualitat  pera  marxar,  sempre  avant,  ab 
pas  ferm  y  decisiu.  Axis,  lo  que  no  més  sembla  obra  d'es- 
tímol  y  ensenyança  pels  artistes,  resulta  educativa,  decivi- 
lisació,  per  tothom. 

Més  concorreguda  d'  obres  y  d'  autors  forasters  que  les 
abans  celebrades,  la  Exposició  que  'ns  ocupa,  no  ha  estat 
pas  la  millor.  En  les  seccions  espanyoles  de  pintura  y  es- 
culptura  hi  han  abundat  les  mitjaníes  y  també  les  vulgari- 
tats, destacantsen  no  més,  com  d'  entre  una  nuvolosa  un 
parell  d'  estrelles,  dos  quadros  d'  en  Ramon  Casas,  La  nena 
del  sofà  y  La  professo  de  Corpus  sortint  de  Santa  Maria, 
quals  resplandors  no  s'  eclipsaran  fàcilment.  Les  seccions 
extrangeres  més  notables  foren  les  Belga,  Holandesa  y  Bà- 
vara  per  lo  molt  nodrides  d'  obres.  Les  demés  seccions  de 
dibuxos,  ayguades,  pastels,  gravats,  escenografia,  arquitec- 
tura é  indústries  artístiques,  en  sos  diferents  grupos,  oferi- 


—  5i  — 
ren  també  una  pila  d*  obres  recomanables,  ajudant  tot  al 
bon  efecte  y  à  la  importància  del  conjunt. 

La  atenció  del  públich,  que  fou  sempre  nombrosíssim, 
và  fixarse  en  tot — sense  oblidar  la  Sala  de  respecte,  ahon 
s'  exposaren,  rendint  dí^ne  tribut  al  seu  talent,  una  pila  de 
quadros  y  estudis  dels  artistes  catalans  morts  feya  poch — 
logrant  ab  la  seva  desinteressada  atenció  dictar  un  fallo 
més  acceptable  que  no  pas  lo  del  Jurat  de  recompenses,  que 
repartí,  com  aquell  qui  diu  à  tort  y  à  dret,  sense  engaltar, 
medalles  y  més  medalles  y  proposà  una  llista  d' adquisi- 
cions ben  indicades  pera  no  donar  may  renom  ni  impor- 
tància à  nostres  naxents  Museus  Municipals. 

Descartada  ja  la  Exposició,  que  acabàm  de  senyalar  com 
la  manifestació  artística  culminant  del  any,  lo  principal 
moviment  artístich  s'  ha  desenrotllat,  com  ja  es  consue- 
tut,  en  la  gran  Sala  de  can  Parés.  Pel  Janer,  y  com  estre- 
nes del  Ninou,  s'  hi  organisà  la  XV  Exposició  estraordina- 
ria  de  Belles  Arts  que  se  vegé  concorreguda  per  la  majoria 
de  les  firmes  que  tenim  més  acreditades;  fenthi,  totes,  lo 
seu  bon  paper  y  un  paper  de  major  lluhiment  en  Graner, 
en  Casas,  en  Tamburini,  en  Baixeras,  en  Rusinyol,  en  Fe- 
liu de  Lemus  y  en  Brull. 

Després,  per  1'  Abril,  vingué  la  Exposició  dels  cartells  de 
anunci  que  pretenían  lo  premi  y  los  accèssits  correspo- 
nents oferts  en  metàlich  per  1'  industrial  D.  Vicens  Bosch 
als  qui  li  ensopeguessen  més  lo  gust,  desde  lo  moment  que 
ell  sol  se  constituhí  en  jurat,  pera  anunciar  lo  popular 
Anís  del  Mono.  Ni  un  menos  de  162  cartells  van  presentar- 
se,  y  alguns  ab  bastanta  empenta  pera  disputarse  les  pri- 
mes; però  tots  feren  mutis  y  s'  acorralaren  davant  dels  tres 
crits  (de  les  tres  xules)  plens  de  rahó  que  'Is  feu  en  Ramon 
Casas.  Uu  crítich  ja  ho  va  escriure:  «lo  mestre  s'  ha  pre- 
sentat, ha  dit  copo  y  ha  copai.» 

Pel  mes  de  les  flors,  lo  Sr.  Parés  va  empaperar  ab  flors 
exòtiques,  ab  una  brillant  colecció  de,  cartells  extrangers 
les  parets  de  la  Sala  d'  exposicions  casi  bé  fins  al  sostre.  Y 
quanta  gent  no  va  mirar  y  marejarse  ab  aquella  esplèndida 
sèrie  de  fantasies,  de  arabeschs,  de  caricatures,  de  contor- 


—   52    — 

sions,  de  japonismes,  fastuositats,  etc,  obres  en  sa  major 
part,  dels  maitres  de  Vaffiche?  Y  quants  artistes  no  van  em- 
badalirshi  y  estudiarhi?  L'  èxit  de  boquilla— ja  que  no  lo 
material,  segons  tenim  eniés — coronà  1'  esforç  del  Sr.  Pa- 
rés; esforç  que  cal  agrahirli  des  lo  moment  que  aquestes 
exhibicions  de  cartells  extrangers  contribuexen  à  espedre- 
gar  lo  nou  camp  d'  acció  ahon  ja  maniobran  alguns  de  nos- 
tres artistes. 

Clourà  la  sèrie  d'  exposicions  especials  hagudes  en  lo 
Saló  Parés,  la  III  de  obres  de  pintura  degudes  exclusiva- 
ment à  senyores  y  senyoretes  que,  per  les  noticies  que  'n 
tenim,  sembla  resultarà  superior  à  les  abans  celebrades. 

Entremitg  d'  aquestes  importants  exhibicions  han  anat 
desfilant,  cambiantse  setmanalment,  per  la  testera  d'aque- 
lla Sala,  quadros  y  més  quadros,  casi  sempre  de  genero, 
estudis  y  esculptures  originals  de  tota  la  colònia  d'  artistes 
que  tenim;  desde  'Is  qui  son  aprenents  als  qui  son  fadrins 
y  als  qui  son  mestres,  mantenintse,  ab  axó,  sempre  calenta 
r  afició,  ja  casí  rutinària,  que  té  lo  públich  de  visitar  aquell 
establiment. 

Fora  de  les  seves  parets  deu  consignarse:  i  .er  lo  concurs  de 
cartells  que  pera  anunciar  lo  Carnestoltes  se  celebrà  en  lo 
que  un  dia  se  digué  jardí  del  ex-café  Colon.  Entre  34  car- 
tells se  'nportà  lo  premi  En  Lluís  Labarta,  no  perquè  fos 
lo  millor,  segons  vàram  entendre,  sinó  perquè  no  n'  hi  ha- 
via cap  de  millor.  2. on  la  exposició  de  Blanch  y  Negre,  que 
per  via  d'  assaig,  feren  en  son  meteix  local  los  socis  del 
Círcol  Artístich  de  St.  Lluch  y  que  segurament  los  anima- 
ria à  organisarne  un  altra  de  més  seria  y  més  important;  y 
3.er  la  exposició  de  estudis  y  apuntes  d'  en  Regoyos  en  la 
sala,  teatre  de  sombres  y  titelles,  dels  IV  gats,  en  la  que  dit 
artista  ha  donat  proves  d'  estar  afiliat  al  impresionisme 
més  ingénuo,  més  infantil  y  sempre  descuydat  que,  no  més 
casualment,  sembla  que  dexe  entreveure  lo  talent  del 
autor. 

Encara  que  dintre  un  aspecte  més  comercial,  però  que 
induptablement  anima  nostre  mercat  artístich  y  afavoreix 
la  producció,  devem  celebrar  la  reforma  del   establiment 


-53- 

que  pera  venda  y  exposició  de  quadros  tenían  los  germans 
Robira  en  lo  carrer  d'  Escudellers  y  la  inauguració  d'  un 
altre,  propietat  d'  un  dels  metexos  germans,  en  lo  carrer 
de  Fernando.  Abdós  establiments  estan  ben  sortits  y  molt 
sovint  ze  destaca  dels  quadros  la  tarja  que  fa  saber  als  cu- 
riosos que  s'  han  venut. 

Nostres  pintors  escenògrafs  no  han  tiugut  pas  feyna  tira- 
da ahon  lluhirse:  fora  d'  en  Soler  y  Rovirosa  que  en  les 
òperes  Neron  y  Andrea  Chenier  ha  presentat  algunes  deco- 
racions de  importància,  sinó  de  les  més  superiors  que  ha 
pintat,  los  demés,  que  no  son  mancos,  s'  han  entretingut 
à  il-lustrar,  axis,  paso  paso,  alguna  comèdia  y  molt  genero 
chico. 

Dintre  de  Barcelona  ja  tenim  apuntat  tot  lo  que  recor- 
dàm  de  producció  pictòrica.  Mes,  abans  de  posar  punt  y 
per  lo  que  interessa,  cal  recordar  la  vetllada  que  pera  ren- 
dir digne  tribut  als  celebrats  pintors  extrangers,  en  Puvís  de 
Chavannes  y  en  Burne  Jones  celebrà  lo  Círcol  Artístich  de 
Sant  Lluch,  ja  citat  més  amunt  per  altra  obra  meritòria. 
Feren  I'  apologia  de  aquells  artistes  y  de  les  seves  obres, 
senyalades  per  tothom  com  les  més  explendents  de  la  pin- 
tura moderna,  en  Dionís  Baixeras,  en  Alexandre  de  Ri- 
quer  y  en  Joan  Llimona,  obtenint  1'  aplauso  de  tots  sos 
consocisal  depositar  sobre  la  tomba  d'  aquells  il•lustres  la 
corona  del  recort  y  de  la  admiració;  corona  que,  com  di- 
gué un  d'  ells,  no  per  senzilla  y  humil,  dexà  de  ser  molt 
espresiva. 

Fora  de  nostra  ciutat  una  cosa  ha  cridat  poderosament 
r  atenció,  y  es  la  pintura  que  s'  ha  destapat  à  Montserrat, 
decorant  la  volta  del  camaril  de  nostra  Santa  Patrona,  obra 
original  d'  en  Joan  Llimona.  Aquest  artista,  ja  prou  reno- 
menat,  allí  ha  fet  un  va  y  tot,  dexant  significada  y  glorifi- 
cada  en  aquella  hermosa,  rica  (dintre  la  sobrietat)  y  expre- 
siva  composició,  la  fé  y  devoció  que,  à  través  de  les  gene- 
racions, ha  lingut  Catalunya  per  la  Verge  Moreneta.  Allí 
fins  al  peu  del  trono  acuden  à  adoraria  en  mística  professo 
desde  los  Sants  y  los  Reys  més  enlayrats,  als  pastors  y  pa- 
gesos més  humils;  allí  desfilan,  fins  arribar  à  nostres  dies, 


-54- 
totes  les  figures  de  més  virtut,  de  més  valer,  de  més  signi- 
ficació, que  han  poblat  nostra  historia  regional  desde  la 
invenció  de  laSagrada  Imatge.  Aquesta  pintura  decorativa, 
concebuda  ab  gran  empenta,  à  la  que  hauran  contribuït  se- 
gurament ios  amors  més  intensos  que  sent  1'  autor  vers 
Déu  y  la  pàtria,  ha  estat  desenrotllada  sense  duptes  ni  des- 
mays  y  colorida  ab  tota  la  serietat  y  ab  tot  1'  expiendorque 
requeria  1'  assumpte,  no  per  esmaginat,  pura  fantasia  man- 
cada de  vida,  de  veritat  y  de  naturalesa.  Davant  d'  aquesta 
pintura  que  enalteix  à  les  generacions  que  foren,  cal  rego- 
néxer  un  capo  lavoro  com  no  n'  haja  produhit  d'  altre,  a 
Catalunya,  la  pintura  de  nostre  temps.  Nosaltres,  la  gent 
d'  avuy,  ho  regonexém  axis  y  esperancem  que  la  gent  de 
demà  confirmarà  nostra  opinió. 

Finalment,  lluny  de  Catalunya,  I'  únich  fet  que  ha  tin- 
gut ressonància  à  favor  nostre  ha  estat  la  exposició  de  cro- 
quis, estudis  y  notes  originals  de  nostres  jóvens  artistes  en 
Nonell  Monturiol  y  en  Ricart  Canals,  que  tingué  lloch  à 
París  en  lo  conegut  establiment  Le  Barc  de  Bouttemlle, 
Quants  diaris  y  revistes  s'  ocupan  à  París  del  moviment 
artístich  alabaren  lo  vigor  y  decissió  de  la  traça,  la  segu- 
retat y  justesa  especial  de  visió  de  nostres  compatricis,  ma- 
nifestantse  d'  acort,  la  majoria  dels  crítichs,  ab  les  frases  de 
en  Franz  Jourdin,  qui  les  condensava  axis:  «En  les  obres 
d*  en  Canals  hi  ha  en  Forain  (cèlebre  dibuxant  y  caricatu- 
rista francès)  espanyolisat;  y  en  les  d'  en  Nonell  en  Goya 
modernisat;  mes  abans  que  tot  y  per  sobre  de  tot  hi  ha  per- 
sonalitat, talent  y  un  bon  pervindre.» 

Arribats  al  cap  de  vall  de  la  present  relació  notaran  nos- 
tres lectors  que  no  hem  senyalat  cap  producció  esculptóri- 
ca  ni  arquitectònica.  No  es  pas  que  aquexes  arts  estigan  en 
vaga,  sinó  que,  per  lo  que  respecta  à  enguany,  no  han  fet 
públich  res  de  nou  que  siga  extraordinari;  puig  no  sols  ex- 
traordinari sinó  ni  sisquera  passadors  van  resultant  los 
misteris  nous  del  rosari  monumental  (!)  de  Montserrat. 
La  esculpturade  Saló  més  notable  que  s'  ha  aplaudit  es  lo 
retrato,  busto  en  marbre,  d' en  Marian  Aguiló  que  presideix 
la  sala  principal  de  la  Biblioteca  del  Ateneu  Barcelonès  que 


—  55  — 
per  sa  grandiositat  sembla  io  fragment  deia  estàtua  monu- 
mental del  plorat  mestre  que  hagués  fet  lo  meteix  Eusebi 
Arnau;  y  per  lo  que  toca  à  la  arquitectura  s'  ha  vist,  ab 
gust,  com  adelantan  ó  s*  han  rematat  les  construccions 
qual  importància  senyalarem  I'  any  passat. 

Tals  son  les  manifestacions  més  principals  de  les  arts 
plàstiques  que  'ns  han  procurat  nostres  artistes.  Del  seu 
recompte  se  n  desprèn  que  hem  tingut  bona  cullila,  y  fins 
excelent  per  lo  que  respecta  à  la  pintura.  Per  molts  anys, 
donchs,  y  endavant  sempre;  que  desde  lo  moment  que  «la 
bellesa,  finalitat  de  r  art,  com  ha  escrit  l'artista  William 
Morris,  no  es  pas  una  senzilla  casualitat  de  la  vida  rutinà- 
ria, de  la  que  'Is  hómens  tant  se  poden  preocupar  com  des- 
cuydarsen,  sinó  una  verdadera  necessitat  de  la  existència 
quan  se  viu  de  conformitat  ab  los  desitgs  de  la  naturalesa, 
es  precís  que  'ns  hi  apliquem,  de  valent,  afegim  nosaltres, 
si  may  no  volem  arribar  à  ésser  menos  que  hómens.» 

JoAQuÍM  Cabot  y  Rovira. 


CANÇÓ  DE  BREÇOL 

pera  cantarse  ab  la  tonada  de  Los  presos  de  Perpinyà. 
(Milà,  pàg.  440.) 


Les  estrelles  son  hermoses, 
hermosetes  son  les  flors: 
més  que  'Is  estels  y  floretes, 
més  que  'Is  estels  y  floretes, 
més  que  'Is  estels  y  floretes 
hermosos  son  mos  amors. 

Una  nit  que  '1  cel  brillava 
com  un  mantell  brodat  d'  or, 
y  argentava  'Is  camps  la  gebra, 
r  àngel  meu  devallà  al  mon. 


—  56  — 
L'  àngel  meu  que  'I  cel  dexava 
plorava,  y  plorava  jo: 
jo  com  mare  de  alegria, 
y  ell  com  àngel  de  tristor. 

No  plores,  no,  ma  coloma, 
àngel  meu,  no  plores,  no: 
jo  't  faré  un  niu  y  una  glòria 
ab  les  ales  del  meu  cor. 

Un  niu  per  que  jamay  sentes 
de  les  penes  la  fredor; 
la  glòria  perquè  no  '1  gele 
de  r  anyorança  lo  dol. 

Tornada 
Les  estrelles  son  hermoses, 
hermosetes  son  les  flors; 
més  que  'Is  estels  y  floretes 
hermosos  son  mos  amors. 

Joaquim  Rubió  y  Ors. 


LO  CANT  DEL  OR 


I 

Dins  d'  un  gorch  de  bruxería 
que  espantava  de  mirar, 
entre  '1  crit  de  quexa  impía 
y  '1  remor  del  renegar, 
ab  un  somrís  que  estremia 
lo  diable  'm  và  crear. 


-  57- 
— Per  fer  del  hom  la  ventura 
treballar  miro  al  Etern, 
deya  fent  ma  pasta  dura, 
mes  en  và  es  son  zel  patern, 
jja  dringa  la  Uevadura 
que  ha  de  fer  del  mon  infern! 

Afanys  y  lluytes 
pera  mi  son; 
]jo  soch  la  vida, 
lo  rey'del  mon! 


II 


De  sa  grapa  malehida 
vaig  exirne  tan  brillant, 
que  la  gent  embadalida, 
encisada  ab  mon  encant, 
và  ferme  M  nort  de  sa  vida, 
de  son  cor  lo  governant. 
Per  çó  los  més  orgullosos, 
s'  humilian  al  meu  servey, 
fins  los  reys  més  poderosos 
se  subjectan  à  ma  lley, 
y  sens  tenir  drets  forçosos, 
de  llurs  pobles  soch  lo  rey. 

Afanys  y  lluytes 
pera  mi  son; 
jjo  soch  la  vida 
lo  rey  del  mon! 

III 

iCom  ofego  ab  ma  presencia 
del  descrèdit  la  clamor! 
jCom  s'  adorm  la  conciencia 
al  compàs  de  ma  remor, 


—  58  — 

y  com  logra  ma  potencia 
daurar  del  mal  la  negrorl 
Fins  de  la  familia  'Is  llaços, 
s'  afluxan  à  lo  meu  pas, 
al  exténdreli  mos  braços 
lo  foch  d'  amor,  torna  glas, 
y  allí  hon  los  bens  son  escassos 
faig  sempre  de  Satanàs! 


Afanys  y  lluytes 
pera  mi  son; 
jjo  soch  la  vida 
lo  rey  del  mon! 


IV 

Ma  condempnada  bellesa 
jsi  n'  ha  tingut  de  serventsl 
|Cóm  ha  ajudat  à  la  empresa 
dels  més  perversos  intents! 
jEn  quanta  ditxa  he  fet  presa!.. 
jQué  n'  he  mort  de  sentiments!, 
Y  es  que  la  meva  matèria, 
sent  metall  y  del  més  fort, 
pesa  tant  sobre  1'  artèria, 
que  emboca  la  sanch  del  cor, 
que  per  lo  dol  y  misèria 
molt  sovint  lo  torno  sort. 

Y  afanys  y  lluytes, 
pera  mi  son; 
ly  soch  la  vida 
lo  rey  del  mon! 


L'  origen  de  mon  llinatge 
jbé  'I  dexo  prou  ben  sentat, 
puix  que  en  etern  romiatge 


-59- 
des  que  vaig  ésser  creat, 
m'  han  vingut  dant  vassallatge 
la  trayduría  y  maldat! 
jQuants  de  crims  y  quanta  escòria 
he  anat  escampant  arreu! 
iQuants  fulls  negres  de  la  historia 
endolats  pel  poder  meu! 
fins  per  horrible  memòria 
vaig  servir  per  vendre  à  Deu! 

jY  afanys  y  lluytes 
pera  mi  son! 
ly  soch  la  vida 
lo  rey  del  mon! 

Axis  r  or  dringant  cantava 

sebrexint  de  vanitat, 

y  entant  que  arreu  proclamava 

les  horrors  de  son  regnat, 

à  sos  peus  s*  agenollava 

la  sedenta  humanitat. 

DÇLORS  MONCEBDÀ  DE  MaCIÀ. 


LA  MÚSICA   À  BARCELONA   EN    1898 


Deya  1'  any  passat  que,  al  tractar  de  la  música  més  relle- 
vant feta  à  Barcelona,  s'  havia  de  parlar  principalment  dels 
concerts  Nicolau  y  dels  del  Orfeó  Català,  perquè,  fora  de 
la  campanya  del  gran  Teatre  del  Liceu  y  de  lo  que  lo  mes- 
tre Morera  havia  fet  à  Sitges  y  ab  son  chor  «Catalunya 
Nova»  y  apart  les  acostumades  sessions  de  les  tres  ó  quatre 
societats  musicals  que  aquí  tenim,  no  hi  havia  de  que  par- 


—  6o  - 
lar  més  que  d'  alguns  concerts  escatussers  de  mestres  pas- 
savolants, tot  lo  qual  poch  significava  al  costat  de  les  grans 
campanyes  que  1'  any  passat  portaren  à  cap  en   Nicolau   y 
en  Millet. 

Aquest  any  no  's  pot  pas  dir  lo  meteix  per  lo  que  toca  à 
n'  en  Nicolau.  Lo  mestre  celebrat  s'  es  adormit.  No  's  pot 
recordar  d'  ell  aquest  any  més  que  la  Octava  sèrie  de  sos 
concerts  en  lo  Teatre  Eldorado,  que  ben  segur  ha  sigut  la 
més  pobra  y  poch  cuydada  de  totes  les  que  lo  mestre  ha 
dirigit,  y  los  concerts  donats  en  lo  desfregat  y  gens  acús- 
tich  saló  del  Palau  de  Belles  Arts  ab  motiu  de  la  Exposició 
d'  enguany.  Be  es  veritat  que  en  aquests  concerts  s'  hi  va 
estrenar  un  himne  sinfónich  ben  hermós,  pera  orquesta, 
banda  y  orga,  escrita  expressament  pera  la  inauguració  de 
la  Exposició  de  Belles  Arts,  y  digne,  ben  digne  per  tots 
conceptes,  de  son  autor,  lo  mestre  Nicolau:  es  veritat  també 
que  en  ells  va  presentarse,  formant  orquesta,  la  massa 
dels  dexebles  de  la  Escola  Municipal  tocant  la  primera 
sinfonía  de  Beelhoven,  que  fou  una  bella  sorpresa;  y  es 
veritat  en  fi,  que,  ab  grans  masses  de  cantants  y  d'  instru- 
ments de  vent  y  de  percussió,  van  lograrse  grans  efectes 
públichs  ab  la  «Pàtria  Nova»  de  Griegy  lo  «Tuba  Mirum» 
y  lo  «Lacrymosa»  del  Rèquiem  de  Berlioz;  però,  val  à  dirho: 
tol  axó  té  un  valor  artístich  molt  relatiu,  y  som  molts  los 
qui  som  de  parer  de  que  en  Nicolau  es  home  pera  coses  de 
molta  més  empenta.  Potser  s'  ho  ha  gastat  tot  aquest  any 
en  la  sòlida  organisació  de  la  Escola  Municipal  de  Música, 
y,  si  fos  axis,  no  hi  hauria  res  que  dir,  y  se  podria  perdo- 
narli  la  dormida  aparent  pera  '1  públich. 

En  quant  à  la  campanya  del  Orfeó  Català,  s'  ha  de  dir 
enguany  tant  ó  més  de  lo  que  's  va  dir  1'  any  passat.  Dos 
grans  concerts  en  lo  Teatre  Lírich:  un  pel  Janer  y  altre  pel 
Juliol;  dues  excursions  artístiques;  una  à  Igualada  y  altra 
à  Tarrassa;  y  la  creació  y  I'  exuberant  desenrotllament  de 
la  Capella  de  Música  de  Sant  Felip  Neri,  formada  ab  ele- 
ments del  Orfeó,  y  especialment  dedicada  à  la  propagació 
per  nostres  temples  de  la  gran  música  de  la  polifonia  clàsica 
relligiosa  del  segle  xvi,  son  los  fruys  de  la  bella  feyna  d'  en 


—  6i  — 
Lluís  Millet  y  dels  seus  cantors  durant  V  any  que  se  'n  va. 

En  les  excursions  y  en  los  concerts  esmentats  s'  han 
cantat  per  primera  volta  moltes  composicions  de  músichs 
d'  aquí  y  de  fora;  però  per  sobre  de  totes  han  sobressortit 
lo  bellíssim  madrigal  Les  sagetes  que  amor  tira  del  mestre 
català  Brudieu,  de  la  Seu  d'  Urgell,  y  la  execució  de  Los 
Xiquets  de  Valls  de  Clavé,  que  es  potser  la  interpretació 
més  viva,  més  expressiva  y  més  acabada  que  'ns  ha  ofert 
fins  ara  V  Orfeó. 

Lo  que  ha  fet  enguany,  tot  just  formada,  la  Capella  de 
Sant  Felip  Neri,  y  tant  se  val  dir  la  secció  de  hómens  del 
Orfeó  Català,  es  cosa  que  bé  mereix  lo  va-y-tot  de  les  ala- 
bances, perquè  es  sens  dupte  la  nota  dominant  del  movi- 
ment musical  de  1898  en  Barcelona.  Aparexía  per  Nadal 
del  any  passat  à  Sant  Felip  Neri  cantant  la  missa  O  quam 
gloriosum  est  regnum  de  Victoria;  V  endemà  dels  Reys  anava 
à  cantar  à  Sant  Just,  en  la  festa  de  Sant  Ramon  de  Penya- 
fort,  pera  Ms  advocats,  la  gran  missa  de  Palesirina  dita  del 
Papa  Marcelo;.y  lo  dia  27  de  Janer  cantava,  en  lo  cap  de 
any  de  la  maie  del  advocat  senyor  Cucurella,  la  commo- 
vedora missa  Pro  defunctis,  à  quatre  veus,  de  Victoria.  Y 
desde  allavors  en  moltes  ocasions  y  en  distints  temples  se 
han  fet  sentir  los  cantors  d'  en  Millet  fins  arribar  al  chor 
de  Santa  Marfa,  y,  derrerament,  fins  al  Sancta  sanclorum 
del  chor  de  la  Catedral,  per  acort  del  Capítol,  passant  per 
demunt  de  totes  les  rutines  y  preocupacions  de  les  capelles 
establertes.  Per  Setmana  Santa  va  donar  en  Millet  à  Sant 
Felip  Neri  un  bon  cop  que  bé  mereix  tractament  apart. 

Lo  Dijous  Sant  s'  estrenà,  en  la  missa  major,  lo  Kyrie  y 
Glòria  de  la  Missa  Brevis  de  Palestrina,  que  se  cantarà 
complerta  aviat  en  la  metexa  església  de  Sant  Felip  Neri,  en 
una  Missa  Nova;  y  à  la  tarda  se  cantà  una  superba  colecció 
de  responsoris  d'  Ingegnieri  y  de  Victoria,  entre  'Is  quals 
sobressortiren  lo  Animam  meam  y  lo  Caligaverunt  oculi, 
terminant  aquella  tarda  memorable  ab  lo  gran  Miserere  à 
dos  chors,  d' AUegri,  y  ab  \o  Benedictus  de  Genis  Pérez. 
L'  endemà.  Divendres  Sant,  se  cantà  la  famosa  Passió,  se- 
gcns  Sant  Joan,  de  Victoria,  y,   durant  l'adoració  de   la 


—   62    — 

Santa  Creu,  los  celebèrrims  Improperis  de  Palestrina,  à 
dos  chors,  que  produhiren  fonda  impressió,  acabant  ab  lo 
responsori  O  vos  omnes  de  Victoria.  La  senzilla  exposició 
de  tot  axó  es  prou  pera  fer  innecessari  lo  comentari  y  la 
alabança.  Que  per  molts  anys  puga  fer  en  Millety  sos  can- 
tors tan  bones  obres. 

En  lo  ram  de  música  relligiosa  s'  ha  de  notar  aquest  any 
la  publicació  de  la  Missa  de  Rèquiem  del  mestre  Morera, 
à  la  memòria  de  Jaume  lo  Conqueridor,  obra  esperada  ab 
molt  desitg  pels  qui  treballàm  pera  la  restauració  de  la 
vella  música  polifònica  y  pera  la  creació  d'  una  música 
relligiosa  moderna  en  aquella  fonamentada,  música  de  fé, 
feta  en  nom  del  Pare  del  Fill  y  del  Sant  Esperit. 

Sembla  que  aviat  podrà  sentir  lo  púbÜch  la  missa  com- 
plerta d'  en  Morera  en  lo  Teatre  Lírich  y  allavors  podrà 
judicar  aquest  si  la  obra  d'  en  Morera  es  una  obra  de  fé, 
una  obra  de  música  verament  relligiosa. 

Saltant  ara  al  teatre,  y  no  moventse  del  Liceu  y  de  la 
companyia  de  primavera  de  Novetats  dirigida  per  en  Goula, 
perquè  'm  sembla  que  no  es  cosa  de  parlar  aquí  d'  axó  que 
ne  diuen  el  genero  chico,  que  put  pels  indrets  del  Eldorado 
y  de  la  Gran  Via,  s'  ha  de  dir  que,  al  Liceu  s'  han  estrenat 
enguany  la  òpera  Neron  de  Rubinstein,  la  òpera  La  Bo- 
heme  de  Puccini  y  lo  ballet  Javotte  de  Saint  Saens,  y  que 
va  à  començarse  la  temporada  d'  aquest  hivern  ab  la  òpera 
Andrea  Chenier  de  Giordano.  Neron,  ab  tot  y  ser  de  Ru- 
binstein y  de  portarse  y  tot  un  incendi  de- Roma,  no  va 
passar,  ab  gran  estupefacció  dels  qui  creyan  que  Samson  y 
Dalila  havia  passat  y  agradat  perquè  's  portava  una  destruc- 
ció de  temple;  La  Boheme  va  agradar  molt  perquè  's  porta 
lo  pa  d'  un  argument  interessantíssim;  si  la  música  hagués 
hagut  d'  anar  sola  me  sembla  à  mi  que  no  hauria  passat 
tan  llatina;  lo  ballet  Javotte  moh  bé;  y  d'  Andrea  Chenier... 
no  sé:  diuen  que  son  autor,  Giordano,  no  resulta  pas  ser 
en  la  composició  cap  Lucas  Giordano.  Aquests  son  altres 
Lucas. 

En  lo  teatre  de  Novetats  va  donarnos  lo  mestre  Goula 
la  òpera  Lackmé  de  Delibes.  Ab  tot  y  ser  del  genero  fi  y 


-63- 
més  aposta  pera  agradar  al  nostre  públich  no  va  figurar  pas 
molls  dies  en  los  cartells.  Jo  crech  que  es  perquè  en  Goula^ 
ab  son  afany  de  posar  vermell  per  tot  arreu,  va  malbaratar 
aquelles  finures. 

Les  diferentes  societats  musicals  d'  aquí,  com  la  «Cata- 
lunya Nova,»  la  Asociación  musical,»  «La  Sociedad  Bar- 
celonesa de  Conciertos,»  y  la  «Sociedad  Filarmónica»  han 
donat  durant  1'  any  1898  bons  concerts;  però  cal  fixarse  es- 
pecialment ab  la  derrera  campanya  d' aquesta  última  que 
ab  tanta  persistència  aguanta  y  dirigeix  lo  molt  aplaudit 
.violinista  belga  Mr.  Grickboom.  Aquesta  derrera  campa- 
nya ha  consistit  en  fer  venir  à  Barcelona  lo  gran  mestre 
francès  Vicenls  d'  Indy,  ja  ben  conegut  y  ben  aplaudit 
aquí,  qui  ha  disposat  una  sèrie  de  tres  concerts  tan  ben 
pensada  com  tot  lo  que  fa  1'  autor  celebrat  de  Wallenstein 
y  de  Ferwal.  En  lo  primer  concert  ha  ofert  lo  quadro  de  lo 
que  fou  y  es  la  música  de  concerto  desde  'Is  temps  de  La- 
landa  fins  als  actuals  de  Bruch  y  de  Laló,  passant  per  Bach 
y  per  Haydn;  en  lo  segon  ha  donat  la  nota  de  la  sinfonia, 
del  concerto  derivada,  valentse  no  més  que  de  Beethoven, 
lo  qual  es  ben  significatiu  en  un  home  com  d'  Indy,  tingut 
per  I' actual  ^e/e  del  modernisme  musical;  y  en  lo  tercer 
concert  donarà  mostres  del  modern  poema  musical,  rega- 
lantnos  ab  la  seva  Mort  de  Wallenstein  y  ab  lo  preludi  del 
seu  derrer  drama  musical  Ferwal,  ab  lo  preludi  de  la  òpera 
inèdita  Mer/í«,  del  nostre  Alberniz  y  ab  altres  obres  del 
gran  mestre  Franck  y  altres  dels  més  moderns. 

Lo  mestre  d'  Indy,  que  es  un  músich  de  debò  y  fà  aquí 
lo  que  té  de  fer,  com  que  no  ve  mes  que  à  interpretar  obres 
musicals  y  no  ve  à  ensenyar  músichs  ni  à  formar  orquestes, 
no  's  preocupa  pas  molt  de  que  surian  algunes  cues  des- 
cuidades  y  certes  impureses  d'  execució,  sinó  de  fer  ab  la 
orquesta  que  posan  à  sa  disposició  tot  lo  que  pot  pera  evo- 
car tota  la  seva  ànima  en  la  música  que  ha  d' interpretar,  y 
axò  ho  fà  ab  valenta  sinceritat  que  lo  públich  li  premia  be 
ab  sos  aplaudiments.  A  tal  sinceritat  devem  1'  haver  sentit 
la  Sexta  de  Beethoven  y  sobre  tot  la  Octava  sinfonía  inter- 
pretades, encara  que  no  executades,  exactament  com  ho 


-64- 
van  ser  en  altre  temps  à  Barcelona;  {en  un  temps  en  que 
alguns  que  aTa  segurament  hauran  cambiat  d'  opinió  van 
trobar  que  en  1'  Andante  de  la  Sexta  en  Nicolau  s'  hi  gron- 
xava massa  y  que  en  V  Allegro  de  la  Octava,  que  deyan  que 
havia  de  ser  una  pastoral,  en  iNicolau  hi  feya  efectismes 
de  sentiment.  Que  ho  compten  al  gran  mestre  Vicentsde 
Indy  que  com  hi  ha  mon  s'  hi  ha  ben  gronxat  en  aquell 
Andante  y  ha  fet  sentir  en  aquest  Allegro  tot  aquell  senti- 
ment que  Wagner  trobava  en  los  Allegros  de  Beethoven. 
Moltes  gràcies  sigan  donades  al  mestre  d'  Indy  per  haver 
volgut  visitarnosy  à  Mr.  Crickboom  per  haverlo  fet  venir. 

E.    SUNYOL. 


TEMIBLE  REVENJA 


Demunt  del  cup  tresca  que  tresca 
lo  vremador  cantussejant, 
y  baix  sos  peus  la  vrema  fresca 
lo  most  preciós  va  regalant. 

Dels  bells  rahims  de  rossa  pança 
negre  sumoil,  dolçmoscatell, 
al  viu  compàs  de  aquella  dança, 
no  'n  queda  més  que  rapa  y  pell. 

Y  '1  gra  esclafat  que  most  esquitxa 
sembla  que  diu  ab  cert  rencor: 
«Si  lo  teu  peu  ara  'm  trepitja 
jo  del  teu  cap  seré  Senyor.» 

Jaume  Collell,  Pvre. 


65 


SON  NOM 


No  us  diré  pas  son  nom.  Be  prou  que  '1  diuen 

les  de  vora  del  Gave  valls  umbroses, 

que  de  cor  I'  aprengueren  algun  dia 

à  força  de  sentirlo  tantes  voltes. 

No  us  diré  pas  son  nom.  Prou  que  '1  conexen 

del  Montserrat  les  ensopides  boires 

que,  com  si  fossen  vives,  s'  afanyavan 

à  llaçaria  en  sos  braços,  amoroses. 

No  us  diré  pas  son  nom.  Be  prou  que  '1  saben 

aquella  fà  poch  temps  oberta  fossa 

sota  'Is  pins  del  Vallés,  y  també  aquesta 

de  mon  cor  fet  ja  troços  1'  altra  tomba. 

VÍCTOR  Balaguer. 


Diu  que  Deu  va  cridà  un  dia 
la  Poesia  y  1'  Amor, 
y  'Is  va  dir:— Pel  bé  dels  hómens 
anéusen  plegats  pel  món. 

Tu,  Amor,  de  gois  embriàgals, 
ómplels  lo  cor  de  passió; 
y  ab  tes  ales.  Poesia, 
prívals  de  caure  pel  llot. 

Vida  meva,  entre  mos  braços 
vina,  vinahi  sense  por: 
quan  sentiràs  que  t'  estrenyen 
serà  per  volar  tots  dos. 


F.  Matheu. 


—  66  — 


LO    TRAJO  ARTÍSTICH    É  HISTÓRICH 

POMANÇ    DE    LA.    MARQUESOTA 
(Una  plana  inèdita  de  indumentària.) 

I 

L'  estudi  del  trajo  es  assumpto  prou  interessant  de  si 
meteix,  per  lo  que  importa  al  art  y  à  la  historia,  involu- 
crant la  de  les  costums,  de  la  estètica,  del  sentiment,  del 
gust,  com  y  també  la  de  la  indústria,  del  comerç  y  de  la  ri- 
quesa de  les  nacions.  Perquè  tot  axó  se  relaciona  ab  aytals 
estudis,  ó  sinó  digaume^'d'  ahon  provingué  la  gràcia  y  per- 
fecció del  art  clàssich,  tan  exquisit  en  ses  especulacions 
com  perfecte  en  sos  resultats?  ,iQuí  desconeix  1'  avenç  teó- 
rich  y  pràctich  dels  pahissos  moderns  que  més  se  han  extre- 
mat en  la  delicadesa  de  llurs  productes  artístichs,  en  la  ri- 
quesa de  llurs  mercats  y  en  lo  millorament  de  llur  existència 
ab  treballs  que  la  embellexen  y  endolcen.?^  Tota  producció 
d' exa  mena  revoltant  entorn  del  home,  la  majoria  de 
aquelles  la  tenen  per  base  y  element.  Les  arts  més  sublima- 
des estrevan  en  la  figura  humana, en  la  representació  de  son 
ser,  de  ses  situacions,  accions  y  passions,  y  la  primera  for- 
ma representativa  del  home  en  concret,  sots  los  conceptes 
industrials,  es  lo  trajo:  lo  trajo  que  si  li  fou  indispensable 
de  tots  temps,  constituhint  sa  més  significada  exteriorisació; 
la  cuberta  ab  que  de  sempre  y  en  totes  parts  feu  mésóme- 
nos  paper  en  la  moviliíat  de  la  vida...  Representeulo  despu- 
llat, y  lluny  de  profitar  à  la  estètica  y  la  historia,  en  Uoch 
de  un  conjunt  de  bellesa,  serà  un  mer  estudi  académich, 
una  gala  artística  ó  un  esforç  plàstich,  bó  pera  acreditar 
maestría  en  la  tècnica  orgànica,  encara  que  exa  es  també 
assequible  à  lo  inorgànich,  y  ab  major  vàlua  à  quant  impor- 


-67  -- 
ta  al  abillament;  y  es  que  lo  tal,  enclou  de  sí  meieix  no- 
vells recursos  de  alta  importància  artística  en  sos  capritxos 
de  faysó,  color,  y  accessoris  que  lo  realçan,  com  també  en 
la  diversitat  de  ostensions  de  que  es  susceptible,  prescindint 
de  ses  mudances  successives  y  de  sos  caracterismes  acciden- 
tals y  locals. 

II 

Pera  donar  idea  de  una  de  les  especialitats  del  abilla- 
ment, que  comprèn  tal  volta  la  major  de  ses  extravagàn- 
cies passatgeres,  anem  ara  à  ocuparnos  de  un  document  his- 
torich-literari,  trobat  à  força  de  incansables  investigacions 
per  nostre  malhaurat  amich  y  bon  company  de  tota  la  vida. 
En  Marian  Aguiló;  un  romancet  de  mitjans  del  segle  XVI, 
titolat  Cobles  ara  novament  fetes  sobre  la  Marquesota,  sens 
data  ni  nom  d'  autor,  ni  lloch  d'  estampa,  lo  qual  comença 
axis: 

No  sestima  sols  un  tant 
tot  lantich,  si  molt  be  s  nota, 
<ípuíx  que  nos  te  per  galant 
qui  no  va  (à)  la  marquesota.^ 

Exos  dos  últims  versos  riman  com  tornada  forçosa  al  fi- 
nal de  cada  cobla. 

De  lo  que  va  seguint  se  deduheix,  que  \2i Marquesota  era 
un  tiou  trajo  (ó  part  d'  ell),  vengut  de  extranyes  gents, — ... 
sort  de  vestiment, — que  en  alguns,  mig  cos  escusa;  es  à  dir, 
un  trajo,  en  son  conjunt,  tan  esquifit,  que  semblava  faltar- 
li  la  meylat.  Tots  los  galans  mes  pulits — usan  curt  lo  cós  y 
just, — semblan  unes  mones  vestides:  lo  marquesot  va  rasu- 
rat  de  barba  y  molt  satisfet,  y  fins  armat  en  campanya, 
porta  cuyraça  e  cota  à  la  nova  guisa.  En  la  cobla  següent, 
ve  à  indicarse  exa  nova  guisa  ab  la  disjuntiva  de  marquesota 
ó  pimentella,  la  última  com  à  trajo  més  honest.  Passant  à 
marcar  ses  diferencies,  diu  que  Xa  pimentella ,  davall  ha  de 
tenir  unjlechó;  la  marquesota  per  raho — ha  de  semblar  un 
respall.  (Aytals  explicacions,  sabent  que  la  marquesota  era 
un  val  coUet  guarnit  de  puntes,  que  començà  à  estilarse 


—  68  — 
^e  temps  del  emperador  Carles  V,  senyalan  la  diferencia 
que  hi  havia  entre  abdues;  la  primera  rivetada  d'  un  serra- 
llet,  y  la  segona  d'  una  orla  de  puntilla  més  eriçada,  à   istil 
de  respall);  y  tals  usos  van  botant— Ja  per  tot,  com  la  pilota. 

Diu  En  Lluís  Cabrera  de  Córdoba,  cronista  del  rey  Fe- 
lip II,  que  desde  començos  del  regnat  del  meteix  (i55o) 
data  la  invenció  de  la  marquesota,  que  era  una  mena 
de  collet  d'  home,  de  faysó  llavors  prou  senzilla,  per  is- 
til del  coll  riçadet  que  tan  bellament  rematava  lo  trajo  ca- 
balleresch  d'  aquella  temporada;  mes,  no  tardà  en  defor- 
marse  y  exagerarse  fins  à  lo  ridícol,  produhint  la  nomenada 
lletuguilla  que,  caracterisant  la  indumentària  de  la  segona 
meytat  d*  aquell  segle,  obrí  tal  volta  lo  camí  à  la  notòria 
perversió  del  gust  anomenat  èarrocA,  que  passant  de  lesco- 
lleres  de  escarola,  abarcà  ben  prompte  tot  lotrajo,  ahurit  en- 
tre nosaltres  ab  lo  nom  que'  ns  demostra  aquest  romanç. 

Venim  de  veure,  emperò,  que  començà  ab  dos  denomi- 
nacions, pimentella  y  marquesota  (ó  collar)  que  anava  se- 
guit— d'  un  gipó  curt  ab  faldeta—y  calses  ben  alsades. — Son 
coses  ja  molt  provades, — ser  marquesota  perfeta.  Per  igual 
istil,  la  camisa  molt  pujada— fins  en  lo  mig  cap  veuran — ab 
la  lletugaça  gran — ques  pot  fer  una  ensalada;  y  sols  aquest 
üs  guardant,  nos  fa  cas  de  caparota  (ab  que  se  ve  à  demos- 
trar no  feya  falta  per  lo  bon  efecte  total,  una  capalluhida). 
Seguexen  sayos  y  capots,  axi  meteix  ab  collars  alsats  (colls 
alts): — par  sien  colls  de  penjats, — y  al  restant  tots  van  cur- 
tots:  també  susa  mes  avant — portar  rugada  la  bota; — y  ab 
aquests  trajos  novells — quan  volen  exir  de  casa, — ells  van  lli- 
gats ab  lespasa , — lespasa  no  pas  ab  ells...  Lo  penacho  per 
cimbell  (cimera)— joer  anar  molt  be  de  prova — à  la  marque- 
sota  nova — portan  detras  al  clotell...  Los  talls  à  la  martin- 
gala (coltellades se 'ndeyan) — portan  llarchs  y sens  custura — 
diuse  marquesota  pura — y  axi  ho  tenen  per  gran  gala...  Los 
galans  enamorats — de  gros  ventre  sens  mesura,— Jentse  curta 
la  cintura — semblen  odres  ben  singlats — Dos  grans  ventres 
amostrant, — hu  de  sobre  altre  desola  (detall  curiosíssim  que 
caracterisa  perfectament  lo  aspecte  d'  aquella  vestimenta). 
Bes  pot  dir  aquell  refrany:  Llarchs  de  cames,  curts  de  cós,^ 


-69- 
daulos  rosegar  un  os — segons  vern  V  habii  estrany.,.  Si  vo~ 
ien  son  cos  mostrar — ab  les  calses  y  besanques  (cert  rebota- 
ment  que  feyan  les  calses  en  un  primer  cenyit) — amostren 
tan  grosses  anques — com  les  dones  en  lavar, — y  estantlos  axi 
mirant — se  burla  delís  la  gent  tota. 

Altres  cobles  extenen  la  censura  de  la  nova  moda  al  sexo 
bell  fins  les  dames  se  fnetran — dins  en  infern,  ab  marquesotes 
ufanes;  si  convé  demanaran  à  llurs  galans  sombrero  fet  à 
la  marquesota.  La  muller  dirà  al  marit: — si  voleu  en  pau 
estar, — feume  prestament  tallar — de  marquesota  un  vestit. — 
La  dama  perquè  valega, — vol  mantell  fresch  aportar — à  la 
marquesota  clar, — que  /0//0 cos ///?are^í2 (referència als  man- 
tells de  glasseta  y  d'  escumilla  que  llavors  començaren  à 
usar  les  dones).  Gastavan  les  meiexes,  gentil  gràcia  y  ven- 
tall  à  la  moda  (primera  forma  del  vano)...  Usan  també  los 
tapins — à  la  marquesota  fets  {sdihaildiS  d&  plantilla  y  talons 
moll  alts)...  Vesiían  gran  varietat  de  faldetes  y  faldellins 
molt  estofats  à  la  marquesota;  gorgueres  al  coll  y  al  pit, 
etc. — Saboyanes  y  gorgueres, — na^arenes  y  marlotes, — vas- 
qunyies  bones y  rotes  (apel•lacions  castellanes) — son  marque- 
sotes de  veres...  Marquesota  en  gran  està — per  ser  roba  de- 
licada— que  la  solta  y  la  casada — pregan  per  qui  la  troba... 
Les  nines  porten  estret — de  vidres  lo  cap  sembrat  (escofietes 
y  garlandes), — be  los  es  apropia!, — segons  lo  llur  cervelleí... 
Si  la  marquesota  vera — dones  grosses  volen  plaure, — lo  cap 
par  que  vullen  traure — dintre  duna  berenguera  (ensiamera) 
— y  les  altres  parts  inflant — semblan  una  carracota  (espècie 
de  barcassa):  aquesta  última  es  verament  la  figura  que 
presentavan  les  dames  y  senyores  de  les  Corts  de  Maria  de 
Médicis,  de  Isabel  d'  Anglaterra,  de  Felip  III  y  altres  d'  Eu- 
ropa, no  sent  menys  la  dalt  descrita  delshómens  y  cavallers, 
segons  fan  veure  les  coleccions  de  gravats  y  de  indumen- 
tària que  ja  abundan  d'  aquells  regnes;  restant  axí  ben  jus- 
tificada la  aplicació  de  nostre  descriptiu  romancet  y  la  acer- 
tada  denominació  històrica  que,  pertanyentli  ab  tanta  evi- 
dencia, exteném  nosaltres  ab  cabal  propietat,  à  tota  aquella 
època  de  mal  gust  coneguda  per  barroquisme  en  les  arts,  y 
culteranisme  en  les  lletres;  vera  contrafacció  per  excés,  del 


—  70  — 
recte  gust  tan  fàcil  de  pervertir  fins  à  lo  increhible,  quan  se 
separa  de  les  regles  naturals  del   bon  sentit;  y  heus  aquí 
perquè  los  principals  corruptors,  foren  los  primers  mestres 
en  arts  y  en  lletres. 

III 

No  re^onexen  altra  causa  les  continues  evolucions  de  la 
moda,  entre  les  artístiques.  Aquestes,  com  més  volubles  y 
transitòries,  resultan  més  freqüents  y  sensibles.  Per  altra 
part,  no  hi  ha  res  més  capritxós  que  lo  gust,  sobre  tot  si 
va  acompanyat  de  fantasia  sens  il•lustració.  Ocorre  en  mo- 
des de  trajos  una  cosa  singular.  Se  n'  improvisa  una  per 
nou  gust  ó  per  avinença  de  robes  y  de  formes,  ó  per  in- 
ventiva individual,  ó  imitació  importada:  la  novitat  interes- 
sa; si  es  bona,  arrela,  progressant  fins  arribar  à  la  perfecció 
dins  son  propi  estil;  axí  ocorregué  alfinar  diverses  èpoques 
y  períodos  histórichs:  grechs,  romans,  mitgevals,  etc,  puix 
apareguda  la  novitat  per  capritxo  ó  cansament  del  estat  an- 
terior, prescindint  d'  altres  causes,  poch  à  poquet  allò  que 
agradava  y  era  ben  admès,  desapareix:  mànega  ampla,  fal- 
da llisa,  roba  tirada,  cos  curt  y  estret,  coll  obert  ó  clos,  co- 
lors vius  ó  apagats;  tot  passa  à  un  extrem  contrari;  y  heus 
aquí  perquè  la  indumentària  del  renaxement  tan  noble,  ai- 
rosa, elegant  y  folgada,  segons  [demostran  los  tipos  ima- 
giners  de  les  derreríes  del  segle  XV  y  començos  del  XVI, 
contragueren  per  influencia  de  alemanys  é  iniciativa  de 
suissos  y  lansquenets,  extravagants  furiosos,  les  extra- 
nyeses  y  deformitats  que  començant  per  les  carlanques  de 
gos  (a)  lletuguilles,  acabaren  entre  un  y  altre  segle  XVI  y 
XVII  per  les  absurdes  desmesures  de  la  Marquesota. 

J.   PUIGGARÍ 


Qui  no  adoba  la  gotera,  ha  d'  adobar  la  casa  entera. 


7"  — 


LA   VIDA 


Regnum  Dei  et  justitia  ejus. 

Poesia  del  cel,  llengua  ab  que  parla 
lo  bon  Deu  à  tot  cor  de  dia  y  nit, 
déxam  de  ta  paraula  sobirana 
la  veu  de  I'  infinit. 

Al  dolç  oreig  vivificant  del  ayre 
embadalida  I'  ànima  la  sent, 
y  en  I'  ona  juganera  de  la  platja 
y  en  lo  llamp  estrident. 

Amorosa. exa  veu  al  trench  de  I'  alba, 
quan  naix  lo  dia  y  vé  à  alegrar  lo  mon, 
ab  ella  les  dels  cels  y  de  la  terra 
goig  de  r  ànima  son. 

Mes  quan  irada  trona  la  tempesta 
que  aplega  'Is  núvols  ennegrint  1'  espay, 
es  la  veu  pahorosa  del  Altíssim 
que  omple  à  tot  hom  d'  esglay. 

Es  la  veu  de  I'  amor  y  la  justícia, 
r  aygua  de  vida  de  immortal  salut 
que  Deu  nos  dona  un  dia  y  altre  dia 
esperant  gratitut. 

Un  segle  la  tramet  à  un  altre  segle, 
tantost  veu  de  la  vida  ó  de  la  mort, 
la  veu  del  Paradís  y  del  Calvari, 
la  veu  de  nostra  sort. 

Contra  la  veu  del  Eternal  s'  axeca 
sexanta  segles  fà  la  del  Infern, 
mes  del  judici  en  lo  gran  jorn  la  única 
serà  la  del  Etern... 


—  72  — 
Aquella  veu  del  fiat  creadora 
dels  móns  que  té  suspesos  en  1'  espay, 
que  omnipotent  en  1'  infinit  gloriosa 
no  cessarà  jamay. 

o 

Ditxós  aquell  que  humil  1'  haurà  escoltada, 
tastat  lo  pà  del  cel  ja  haurà  en  lo  mon; 
la  fé  y  r  amor  germanes  de  la  glòria, 
cel  ja  en  la  terra  son. 

De  r  amor  infinida  la  esperança 
lo  Creador  en  nostre  cor  posà, 
quan  en  lo  mon  exa  esperança  manque 
lo  mon  s'  esfondrarà. 

Apagarà  '1  Senyor  la  llum  del  dia, 
les  fulgurants  estrelles  de  la  nit, 
restant  sense  consol  en  les  tenebres 
r  home  dins  I'  infinit. 

Com  voldria  llavors  tornar  à  veure 
nàxer  lo  jorn  y  haver  amat  à  Deu 
que  'ris  mostra  ja  en  1'  escorn  de  la  família 
la  sort  del  regne  seu! 

Anyorarà  voltat  de  nit  eterna 
del  paradís  d'  amor  lo  bé  perdut, 
y  r  inefable  goig  que  dona  à  1'  ànima 
la  flor  de  la  virtut. 

Y  ja  eclipsat  per  ell  lo  sol  de  vida 
que  à  rembre  '1  mon  surgí  del  Orient, 
company  de  lo  seu  cor  serà  per  sempre 
foch  de  remordiment. 

Senyor,  tu  que  del  cel  sempre  nos  guaytas 
y  en  tes  mans  de  la  vida  tens  la  sort, 
allunya  de  la  terra  les  tenebres 
que  'ns  voltan  de  la  mort. 

Miquel  V.  Amer. 


—  73 


LA  LLENGUA  CATALANA  A  GRÈCIA 


Ab  r  establiment  de  la  Companyia  catalana  en  los  ano- 
menats Ducats  de  Athenes  y  Neopatria,  à  principis  del  segle 
XIV,  després  de  la  brillant  victorià  del  Cefiso,  prengué  pos- 
sessió de  aquells  territoris  la  llengua  de  D.  Jaume  y  Ramon 
Llull,  al  ensemps  que  se  introduhían  en  ells  pera  ésser  ben 
estojades  les  Cos/ww5  de  Barcelona,  base  de  la  constitució 
política  y  civil  del  nou  Estat.  AI  possessionarse  los  Catalans 
de  ell  tractaren  com  de  potencia  à  potencia  ab  lo  Rey  de 
Sicilià,  abans  de  regonéxerlo  com  à  son  senyor  y  Duch,  y 
la  primera  condició  de  son  regonexement  fou  lo  respecte 
à  tot  quant  constituhía  sa  individualitat  ètnica.  En  deta- 
llats capítols  formularen  ses  aspiracions  y  exigències y  s'as- 
seguraren per  la  doble  sanció  del  dret  de  conquesta  y  de  la 
confirmació  real,  la  possessió  material  del  territori  y  sa  exis- 
tència com  à  república  autònoma  de  soldats,  regintse  per 
sos  propis  estatuts. 

Aquest  important  document  falla  per  desgracia  en  1'  Ar- 
xiu de  Palerm,  que  à  conseqüència  dels  esiragos  del  temps 
y  del  incendi,  sols  conté  resios  escampats  de  les  actes  que 
se  referexen  al  Ducat  de  Aihenes  en  la  derrera  desena  del 
domini  dels  senyors  sicilians  de  origen  aragonesa;  però 
aferman  sa  existència  documents  posteriors  y  consta  també 
per  ells  que  fou  redactat  en  la  parla  vulgar  de  Catalunya. 

En  mes  constants  investigacions  per  los  Arxius  de  Bar- 
celona y  de  la  capital  de  Sicilià  he  tingut  la  fortuna  de  tro- 
bar poques,  però  curioses  noticies  del  ús  de  dita  llengua 
com  oficial  en  lo  govern  de  sos  estats,  per  los  conqueri- 
dors de  Athenes  y  Neopatria,  que  se  referexen  als  derrers 
vint  anys  del  domini  català. 

Lo  primer  testimoni  que  conexém  del  ús  oficial  del 
català  en  los  Ducats  grechs,  es  un  nombrament  de  jutge  de 
apelacions  à  favor  de  Bartomeu  de  Valeri,  en  lo  qual  se  de- 


—  74  — 
clara  lerminanlmeni  que  se  fa  conforme  als  capítols  pro- 
mulgats per  los  anteriors  Duchs,  redactats  en  català. 

Altra  curiosa  prova  se  'ns  ofereix  més  endavant,  en  1372, 
en  un  privilegi  de  exempció  y  franquesa  atorgat  à  Nicolau 
Embay(sic),  batlle  de  Athenes,  per  Novella,  dona  de  Jaume 
Sanchez  de  Lleyda,  à  la  qual  en  lo  concepte  de  administra- 
dor de  sos  bens  estava  obligat  à  prestar  certes  servituts.  Se 
expressa  en  ell  que  fou  escrit  en  català  segons  l'ús  establert 
en  la  ciutat  athenesa. 

Los  capítols  acordats  en  aquesta  metexa  ciutat,  més  en- 
davant, lo  20  de  Maig  de  1380,  un  cop  se  aquietà  un  poch 
en  los  Ducats,  ab  la  proclamació  de  D.  Pere  IV  de  Aragó, 
la  anarquia  que  esclatà  à  la  mort  de  Frederich  III,  corrobo- 
ran  també  per  les  referències  que  fan  als  primitius  estatuts 
de  la  Companyia,  que  se  havia  empleat  en  sa  redacció  la 
llengua  catalana,  y  que  en  ella  se  escrigueren  també 
los  especials  que  les  principals  ciutats  se  havían  donat  pera 
son  régimen  intern,  per  lo  fur  de  sa  autonomia  municipal. 

Molt  extés  degué  ser  l'ús  del  català  en  los  documents  ofi- 
cials dels  Ducats  grechs,  quan  veyém  que  no  sols  los  nota- 
ris catalans,  sinó  fins  los  metexos  indígenes,  se  servían  de 
aquell  idioma  pera  legalisar  escriptures,  ab  la  particulari- 
tat de  que  alguna  vegada  se  donava  lo  cas  de  estar  aquelles 
redactades  en  llatí,  mentres  se  feya  la  legalisacióen  la  llen- 
gua vulgar  dels  conqueridors.  Aquesta  observació  té  molta 
més  importància  si  s'  até  à  que  lo  càrrech  de  notari  poquís- 
simes  vegades  lo  desempenyaren  los  catalans, — potser  per 
menys  instruïts,  ó  per  disfrutar  de  més  medis  de  viure,  ó 
per  no  conéxer  tant  bé  la  llengua  y  les  costums  del  país, — y 
casi  sempre  la  inteligent  raça  grega  ó  los  extrangers  avehi- 
nats  en  ditsiDucats.  Encara  més:  lo  càrrech  de  notari  fou, 
segons  sembla,  durant  la  dominació  franca,  1'  únich  pú- 
blich  à  que  podían  aspirar  los  grechs.  Molts  foren  los  qui 
en  éll  se  distingiren  durant  lo  govern  dels  Catalans:  Nico- 
lau y  Constantí  Mauro  Nichola,  Bari,  Cosme  de  Durazzo, 
Demetri  Rendi,  y  Nicolau  Macri.  Al  segon  li  tocà  legali- 
sar en  companyia  del  català  Periulli  de  Ripoll,  als  22  d'  A- 
bril  de  1380  en  Salona,  dues  copies  de  la  donació   que  del 


-75- 
Comtat  de  Malta  feu  en  1330  lo  Rey  Frederich  II  de  Sicilià 
à  son  fill  natural  y  quefe  de  la  Companyia,  D.  Alfons  Fre- 
derich, donació  confirmada  més  tart,  lo  ler  de  Setembre 
del  citat  any  138c,  à  favor  de  son  sçet  D.  Lluís  Frederich, 
Comte  de  Salona,  per  D.  Pere  IV  d'^Aragó.  La  fórmula  de 
legalisació  per  lo  que  al  notari  grech  se  refereix,  està  con- 
cebuda en  los  següents  térmens;  «E  yo  Cojislantinus  de 
Mauro  Nichola  per  autoritat  del  senyor  Bari  en  los  Ducats 
de  Athenes  e  la  pàtria  notari  publich,  etc. — » 

Ara  parlarem  del  testimoni  més  eloqüent,  més  extens  é 
important  que  fins  à  nosaltres  ha  arribat,  del  predomini  que 
alcançà  en  la  ciutat  de  Pericles  la  llengua  de  Ramon  LluU 
y  Muntaner.  Sexanta  ó  setanta  anys  després  de  la  con- 
questa, quan  la  terra  grega  era  sa  pàtria,  y  la  llengua  gre- 
ga la  única  casi  que  feria  contínuament  ses  orelles,  al  ane- 
xionarse  los  Catalans  à  la  sacrosanta  corona  de  Aragó,  com 
ells  la  anomenavan,  redactaren  uns  capítols  que  enviaren 
al  rey  En  Pere  IV  pera  sa  confirmació,  que  més  que  com 
interessades  y  pobres  demandes  de  gràcies  y  mercès,  deuen 
considerarse  y  se  consideraran  sempre  com  una  prova  ad- 
mirable de  la  vitalitat  que  alcançà  en  Grècia  la  parla  de 
aquells  axuts  almogavars,  y  de  la  puresa  y  fidelitat  ab  que 
la  conservaren  à  pesar  del  temps  y  de  lo  moll  llunyans  que 
estavan  de  sa  mare  pàtria. 

Per  aquesta  rahó  y  per  la  riquesa  de  detalls  que  conte- 
nen, los  nomenats  Capítols  de  Athenes  son  d'  un  valor  filo- 
lógich,  polítich  é  histórich  extraordinari,  y  han  cridat  ab 
justícia  la  atenció  de  tots  los  historiadors  del  Orient  llatí. 
Com  una  petita  mostra  del  català  que  s'  escrivia  en  aquella 
ciutat  à  fins  del  segle  xiv,  heusaquí  les  hermoses  y  patrió 
tiques  frases  ab  que  terminan:  «ítem  placia  à  la  dita  sacra 
Reyal  é  ducal  majestat  que  la  dita  universitat  de  Cetines 
els  habitants  daquella  puguen  e  dejen  usar  e  perseverar  e 
estar  e  gaudir  segons  los  estatuts  constitutions  e  usatges  e 
costums  de  barchinona.  Plau  al  senyor  Rey.  ítem  placia  a 
la  dita  sacra  Reyal  majestat  que  li  placia  de  no  abandonar 
nos  ni  derelinquir  del  seu  títol  ni  dels  seus  descendents.  E 
encara  que  la  dita  Reyal  e  ducal  majestat  nons  puga  donar 


-76- 
ne  cambiar  ne  lexar  sols  altra  senyoria  neguna  per  nengun 
modo  tilol  ne  rao  sinó  sola  ala  sacra  sancla  corona  darago 
e  dels  seus  descendents.  Plau  ai  senyor  Rey.  Romeu  debe- 
llarbre  per  los  manaments  Reyals  e  ducals  Castella  e  Ca- 
pità de  la  universitat  de  Cetines  sindiciïs  proiiomens  e 
consell  de  la  dita  universitat  que  tots  genolls  ficats  en  terra 
humilment  nos  comanam  en  gràcia  de  la  Reyal  e  Ducal  ma- 
jestat vostra.  Dades  en  la  ciutat  deCeiines,  (Athenes),  etc.» 

Lo  segon  y  últim  document  català  que  se  ha  conservat 
procedent  de  Grècia  es  lo  que  à  semblança  del  anterior  po- 
dríam  denominar  Capítols  de  Salona.  Allí,  en  aquella  petita 
vila  miig-eval,  que  fou  en  la  antiguelat  la  Amphysa  dels 
Locrios,  en  lo  castell  franch  construií  demunt  los  murs  de 
la  Acròpolis  helénica,  quals  ruines  ombrejan  les  impo- 
nents altures  del  Parnàs  y  del  Kiona,  se  reuniren  à  últims 
de  Maig,  y  principis  de  Juny  de  1380,  los  procuradors  de 
Thebes  y  Livadia  junt  ab  los  de  la  metexa  Salona,  pera  re- 
dactar unes  peticions  à  Pere  IV,  en  lo  fons  y  en  la  forma 
molt  paregudes  à  les  de  Athenes.  Per  la  omissió  que  en  elles 
se  fa  de  les  pretensions  de  les  tres  ciutats  congregades,  es  de 
presumir,  com  sospita  Gregorovius,  que  sols  contenen  un 
extracte  dels  capítols,  es  à  dir,  la  part  referent  à  D.  Lluís 
Frederich  de  Aragó.  Des  lo  punt  de  vista  de  la  llenguaaquest 
document  es  un  dato  més  que  prova  sa  existència  en  les 
metexes  vertenis  del  Parnàs,  però  sots  I'  aspecte  históricb 
no  té  de  bon  iroç  lo  valor  del  precedent. 

Molt  exiés  degué  de  ser  loconexement  del  llenguatge  ca- 
talà en  aquells  apartats  dominis  de  la  Corona  aragonesa, 
quan  ab  ell  se  dirigia  lo  nou  príncep  y  duch  Pere  IV,  no  ja 
à  sos  propris  súbdits,  sinó  als  grechs,  franchs,  y  albanesos 
que  poblavan  los  Ducats.  En  català  manifestava  son  pesar 
à  Helena  Caniacuzeno  per  la  mort  de  son  espòs  Lluís  Fre- 
derich, concedia  privilegis  de  ciutadania  franca  al  notari 
Dimitri  Rendi,  y  dava  les  gràcies  als  albanesos  y  als  caste- 
llans grechs  de  Salona  per  son  zel  en  la  defensa  del  país 
ducal;  en  català  felicitava  al  astut  florentí  qui  devia  despos- 
sehirlo  de  ell,  Rainerio  Acciajuoli,  per  haver  conservat  la 
pau  ab  lo  Bescomte  de  Rocaberti,  y  escrivia  per  fi  als  franchs 


—  77  — 
y  grechs  de  Livadia  fugitius  en  lo  Negropont,   à  la   uni- 
versitat de  Neopatria,  y  als  senyors  de  Argos,  Patras  y  Le- 
pant. 

A  pesar  de  aquests  valiosos  testimonis  que  ab  dificultat 
podrían  reproduhirse  en  i*  ordre  cancelleresch,  en  quant  à 
les  llengües  francesa  é  italiana  que  portaren  al  Atica  los 
nobles  senyors  de  la  Roche  y  de  Brienne  y  los  florentins 
Acciajuoli,  no  crega  ningú  que  lo  català  s'  arrelés  entre  los 
grechs.  Jamay  han  après  aquests  la  parla  de  sos  conquista- 
dors, ja  hajan  sigut  los  Romans  de  Sila  y  de  Metelo,  ja  los 
Franchs  de  Villehardouin  y  de  la  Roche,  ja  los  catalans  de 
Alfons  Frederich,  ó  los  Turchs  de  Bayaceto. 

Tal  es  la  curta,  però  curiosa  historia  de  la  llengua  catala- 
na en  la  gloriosa  terra  dels  Héroes  y  les  Muses.  Res  ha  que- 
dat de  nostra  dominació  en  ella.  Sa  memòria  va  esborrant- 
se  de  allí  de  dia  en  dia,  y  sols  la  conservan  alguna  que  al- 
tra tradició  popular  y  les  persones  erudites.  En  les  gran- 
dioses fortaleses  que  coronan  les  altures  de  Livadia  y  Salo- 
na,  qual  arrunament  he  presenciat  ab  dolor,  es  dificil  dis- 
tingir entre  los  carreus  pelàsgichs  poligonals  y  los  rectan- 
gulars franchs,  los  que  alçaren  ab  sos  braços  vencedors 
nostres  antepassats.  Lo  que  no  desaparexerà  may  més,  per- 
què la  historia  ho  ha  recullit  ab  preferència  en  son  mater- 
nal sí,  en  los  interessants  testimonis  que  acabo  de  citar,  es 
lorecort  queevocavaab  orgull  nostre  Pau  Margarit  en  1454, 
en  un  hermós  panegírich,  de  haver  convertit  la  nació  cata- 
lana à  sa  nadiua  llengua  «aquella  vetustíssima  e  famosissi- 
ma  Athenes  dont  es  exida  tota  la  elegància,  eloqüència  e 
doctrina  dels  Grechs». 

A.  Rubió  y  Lluch 


La  donzella  no  s*  enuig,  que  la  fortuna  no  li  fuig. 
Val  més  talent  que  pà  de  formem. 


-78- 


A  SANT  FRANCESCH  DE  MONTSACOPA 


Ignem  veni  mittere  in  terram, 
et  ^quid  volo  nisi  ut  accendatur? 
Luc.  XII,  vers.  49. 


AL    DISTINGIT   ARTISTA    OLOTÍ    EN    MARfAN    VAYREDA 

^•Donchs  qué  hi  fas  ací  dalt,  humil  Patriarca? 
Fondslades  y  avenchs  té  la  comarca 

y  tú  ^-pujas  al  cim? 
Si  sempre  aymares  valls  y  clots  y  planes, 
^•qué  hi  ha  en  exes  montanyes  catalanes 

que  't  fan  dexar  I'  abím? 

Los  plans  de  Bas  y  Presas  enamoran, 
à  Sant  Privat  y  à  Pinya  tots  t'  adoran, 

^•per  qué  'Is  passas  d'  un  salt? 
A  Ridaura  't  darían  bon  estatge, 
à  Bianya  bell  y  místich  hermitatge, 

^•qué  hi  fas  donchs  ací  dalt? 

Sant  Joan  tindria  fonts  y  suaus  canturies, 
Beguda  jardins,  hortes  y  boscuries, 

ses  campinyes  la  Cot, 
Santa  Pau  y  Batet  ses  amples  fexes, 
^•per  qué  les  valls  hermoses  ara  dexes 

per  un  volcà  d'  Olot? 

Tenint  tants  monestirs,  esglésies  dóriques, 
catedrals  de  belleses  esculptóriques, 

basíliques  tan  grans 
à  Catalunya,  à  Espanya,  à  tot  Europa, 
jno  tenías,  Francesch,  cap  Montsacopa, 

ni  un  temple  entre  volcans! 


—  79  — 
Mes  ja  son  corgelats.  Ja  fa  centúries 
que  omplenan  la  comarca  à  voladuries 

los  pobles  mes  gentils. 
^•Los  veus?  Totes  les  closes  apagades, 
montanyes  pintoresques  y  enesprades 

son  assopluig  tranquils. 

Ja  les  corrents  bassàltiques  son  gredes. 
Los  carralls  apagats,  les  tosques  fredes, 

s'  omplí  de  vida  eix  lloch. 
Contempla  bon  Francesch  1'  ample  anfiteatre, 
los  ignífers  gegants  no  's  volen  batre, 

finí  '1  regnat  del  foch. 

No  té  '1  Montolibet  ni  una  glopada, 
fins  la  gola  ha  perdut  lo  Garrinada, 

Batet  tot  ho  ha  escupit; 
ni  té  una  espurna  al  cor  lo  Visaroca, 
que  Aquell  qui  fa  volcans  dels  monts  que  toca, 

de  tots  n'  ha  tret  lo  dit. 

^•Que  no  te  'n  sabs  anar,  humil  Patriarca.í^ 
Amaga,  donchs,  amaga  à  la  comarca 

lo  teu  volcànich  cor. 
S'  omplenarà  d^esglay  si  ací  un  jorn  mira, 
veurà  en  lo  Montsacopa  la  guspira, 

y  fugirà  de  por. 

Detura  exa  erupció  de  flama  eterna, 
oh  místich  Serafí,  si  s'  enlluherna 

lo  cim  dels  monts  llunyans, 
des  Puigsecalm,  Cogolls  y  Capsacosta 
diran  als  de  les  valls: — la  fi  s'  acosta, 

dexéu  exos  volcans. 

Reprimeix  lo  teu  cor  de  ruhenta  pira, 
seràfich  aymador,  tothom  se  gira, 
la  veu  ja  es  à  Collfret 


—  80  — 
y  à  Grau  y  à  Marboleny  retruny  1'  alerta, 
y  à  Capsech  y  à  Montràs  tothom  desperta 
pel  Montsacopa  atret. 

Desfesne  lo  camí.  Ton  cor  captiva 
hon   sa  flama  invasora  y  eruptiva 

no  veja  un  sol  poruch. 
Retorna  à  tos  avenchs  y  fondalades, 
no  avives  ací  dalt  les  flamarades, 

serías  malesiruch. 

jMes  ay,  mes  ay  de  mil  ^Cóm  al  asceta 
podrà  capir  lo  terrenal  poeta, 

al  místich  lo  profà? 
^Cóm  entendre  dins  sort  materialisme 
la  veu  ab  que  1'  abisme  atrau  V  abisme 

y  lo  volcà  al  volcà? 

No  't  mogués  d'  ací  dalt,  ton  foch  no  espanta, 
volcà  d'  amor  diví,  ta  flama  encanta, 

no  crema  que  goreix. 
Si  les  closes  dels  cors  veus  apagades, 
comunícals  les  tendres  flamarades 

d'  eix  foch  que  sempre  creix. 

Remou  de  nostres  ànimes  la  cendre, 
consérvahi  lo  caliu,  fésles  encendre 

en  místichs,  suaus  amors. 
No  't  mogués,  serafí,  d'  exos  paratges, 
ja  sé  que  lú  no  vols  cremar  vilatges, 

que  vens  à  inflamar  cors. 

De  tan  místichs  amors  vessa  la  copa 
sobre  'Is  pobles  vehins  del  Montsacopa 

y  feslos  franciscans.. 
No  dexes  per  la  vall  exa  montanya, 
perdrías  ta  millor,  capdal  peanya, 

ton  temple  entre  volcans. 


Roman  sempre  ací  dalt.  Venta  la  greda, 
agita  'Is  bufadors  y  que  may  freda 

la  lava  's  torne  llot. 
Ja  veig  perquè  les  valls,  Francesch,  passares 
y  com,  sent  tan  hermoses,  les  dexares 

per  un  volcà  d'  Olot. 

Si  tots.'son  corgelats,  tu  ets  la  centella, 
seràs  d'  exos  abims  lo  centinella, 

dins  sa  foscor  1'  estel. 
No  't  mogués  d'  ací  dalt,  humil  Patriarca, 
abasta  amor  diví  per  la  comarca 

ja  que  ets  aprop  del  cel. 

Dexeble  del  Amor,  ton  cor  convida 
à  entrar  dins  lo  volcà  per  la  ferida 

del  cor  de  Jesucrist. 
Nasqueres  per  llençar  foch  à  la  terra, 
^•qué  vols  sinó  saber  des  d'  exa  serra 

si  'I  foch  encès  has  vist? 

De  totes  les  comarques,  la  olotina 
serà  la  més  hermosa  y  més  divina, 

r  abrasa  un  serafí. 
Qui  diu  que  '1  Montsacopa  no  llambrega,. 
no  sap  que,  à  son  redós,  d*  amor  batega 

lo  cor  del  olotí. 

Benhaja,  Sant  Francesch,  benhaja  'i  dia 
en  que  pel  Montsacopa  feres  via 

passant  los  clots  d'  un  salt. 
No  'l  mogués,  no,  del  cim  que  't  dona  estatge, 
y  sia  niu  dels  cors  ton  hermitatge, 

jno  *t  mogués  d*  ací  daltl 

Jaume  Boloix  t  Canela. 


82 


LO  FEMINISTA  Y  LES  DONES 


Preguntant  separadament  à  dues  dones,  una  y  altra  ben 
expertes  à  la  vegada  que  prou  franques  pera  no  ocultarme 
la  veritat — quin  parer  les  hi  merexía  la  solució  que  dona 
Paul  Bourget  al  conflicte  tremendo  d'  Un  cceur  dejemme — 
totes  dues,  sense  pensarshi,  me  van  respondre  que  la  tro- 
bavan  falsa. 

Cóm? 

— Sí, — me  va  dir  una  d'  elles. — Perquè  jo,  en  lo  càs  de 
M.me  de  Tillières,  me  'n  vaig  als  Estats  Units  ab  en  Po- 
yanne;  no  abandono  à  un  home  tan  bó. 

L*  altra,  segurament  més  apassionada,  tirava  per  un 
altre  cantó: 

— Ah,  no — va  fer — no.  Jo  'm  caso  ab  en  Casal;  V  amor 
es  r  amor;  no  es  lo  carinyo  engendrat  per  la  compassió  y 
r  admiració. 

Y,  ni  una  ni  altra,  comprenían  lo  sacrifici  que,  per  pe- 
nediment y  delicadeses  d'  ànima,  s' imposa  finalment  la 
heroynade  Bourget.  Alió  de  la  retirada  al  convent  era,  per 
elles,  poesia  falsa,  un  pur  convencionalisme  de  novela. 

Més  tart,  una  tercera,  més  somiadora  que  les  anteriors, 
saltà  tot  seguit: 

— Ah,  no,  no,  no,  no:  M.me  de  Tillières  los  estimava  à 
lots  dos. 

Y  com  jo  'm  quedés  parat,  vaig  veure  que  tota  somiosa 
y  oblidant  que  jo  fos  allí,  afegia  entre  dents: 

— Per  qué,  per  qué  no  s'  ha  de  trobar  un  Poyanne  prou 
supeiior  que,  segur  de  la  predilecció  de  la  seva  estimada, 
no  li  permeta  jugar  ab  un  Casal  no  més  que  per  pura  dis- 
tracció? Ab  l'un,  l'amor  serio,  fervorós,  indestructible; 
ab  r  altre,  la  broma,  1'  alegria  passatgera...  àdhuc  pera  riu- 
ressen  després  ab  lo  primer?  Aquesta  hauria  sigut  la  felici- 
tat d'  una  Tillières.  Lo  del  convent,  m*  ho  calificà  també 
de  papa. 


-83- 

Y  tot  dexantme  esclafat,  aquesta  me  semblà  la  més  sin- 
cera de  totes. 

Cal  afegir  que  les  dues  primeres  eran  viudes  y  que  la 
tercera  estava  separada  del  marit. 

No  hi  veyéu  en  cada  una  d'  aquexes  respostes  una  novela 
distinta.^*  A  mi  me  revelavan  tres  temperaments  ben  opo- 
sats, tres  histories  secretes] ben  dessemblants...  fins  llàgri- 
mes d'  origen  ben  divers. 

Narcís  Oller. 


NADAL  ^'^ 


Som  al  punt  de  mitja  nit, 
va  nevant  seguit,  seguit; 

Beihlém  somia: 
veu  la  escala  de  Jacob 
per  hon  baxan  altre  cop 

llums  y  armoníes. 

Entelant  les  vives  llums, 
mísiich  núvol  de  perfums 

d'  encens  y  mirra, 
s'  esUanega  pels  grahons, 
com  s'  escampa  pels  turons 

la  boyra  humida. 

Quan  la  escala  ha  encatifat, 
ab  quieta  magestat 

legions  divines 
hi  devallan  tan  suaument, 
com  del  cel,  hon  s'  ha  anat  fent, 

la  neu  rellisca. 


(')  Aquesta  composició  ha  sigut  armonisada  per  Ío  mestre  Mas  y 
Serracant,  y  forma  part  d'  un  bell  volum  de  poesies  que  esti  à  pu'àt 
de  sortir  ab  1'  escayent  títol  de  «Nadales.» 


-84- 
Los  espurnejants  capells; 
les  d*  encesos  colors  bells 

vestes  polides; 
les  dalmàtiques  d'or  fi; 
los  cinyells  de  carmesí; 

sarrells  que  brilían; 
Les  estoles  d'  or  y  argent; 
ales  blanques,  removent 
ses  plomes  fines... 
maravella  de  colors, 
sembla  un  fay  de  flors  y  olors 
que  al  mon  s'  estimba. 
Lo  corteig  angelical 
ja  s'  atura  en  lo  portal 
d'  una  establia; 
fenthi  un  march  los  querubins, 
van  omplintla  'Isserafins 
de  melodies. 

Boy  brandant  sos  encensers, 
los  arcàngels  son  primers 

prop  de  Maria; 
quan  han  vist  à  son  Fillet 
que  en  sa  falda  's  mor  de  fret, 

als  àngels  diuen: 

— De  llevant  fins  à  ponent 
espargiu  en  un  moment 

salms  d'  alegria. 
Ha  nascut  lo  fill  de  Deu 
y  als  pastors  vol  à  prop  seu; 

ivolàu!  ique  vingan!— 
Refrech  d'  ales  s'  ha  sentit, 
y  un  chor  d'  àngels  tot  seguit 

pren  embranzida; 
Glòria  in  excelsis  cantant, 
ja  son  lluny;  ja  's  pert  son  cant; 

ja  no  s'  0  vi  ran... 


—  85  — 
Pastorets  y  majorals 
per  aquells  nevats  barals 

contents  fan  via; 
com  Jesús  té  lo  que  vol, 
ja  se  'n  torna  '1  bell  estol 

y  al  cel  s'  enfila. 

Si  la  escala  's  va  fonent, 
la  nevada  s'  ha  anat  fent 

atapahida, 
y  es  que  en  los  divins  vergers 
ha  caygut  dels  ametllers 

la  flor  puríssima. 

JosEPH  Mas  y  Casanovas. 


PLER  DEL  FUMAR 


(iDILI    esfumat) 

Lo  perfum  del  bon  tabach  es  1'  únich  aroma  permès  als 
hómens.  ^ 

Lo  cigarro  es  símbol  de  la  vida;  ab  cendra  blanca  'Is 
bons,  los  dolents  ab  cendra  negra...  axí  'Is  recorts  nostres. 

Xuclàm  lo  cigarro  per  mantenirlo  encès...  si  'n  fém 
massa,  espireja  y  passa  depressa,  axí  meteix  les  passions. 
Mantenir  encès  lo  cor  perquè  no  s'  apague  lo  sentiment; 
no  excitarlo  massa  perquè,  tot  volant,  no  'ns  acabe  la  vida. 
|Si  'n  desperta  lo  fumar  de  fantasies!  Les  glopades  del  fum 
dins  un  raig  de  sol,  recordan  la  creació;  espirals  arrodoni- 
des que  s' engrandexen  esíumantse...  los  primers  móns; 
les  colors  de  1'  arch  de  Sant  Martí  aparexen  en  lo  fum  que 


—  86  — 
se  pert  en  1'  ayre,  com  se  perdran  los  nions  metexos  y  lot  lo 
que  no  essent  esperit  haurà  volat  amunt,  superbiosament, 
per  assimilarse  à  Deu... 

Un  bon  cigarro  es  com  la  vellesa...  sobre  un  cèrcol  de 
foch  lluu  sa  corona  esblanquehida,  mústiga. 

Com  los  cigarros  apagats,  son  més  forts  y  picants,  tor- 
nats à  encendre,  axí  I'  ànima  reviscolada  per  la  mort  (del 
cos)  serà  més  enèrgica,  més  viva,  més  forta. 

Dels  plers  de  la  vida  es  lo  qui  més  temps  resta;  jo  '1  vull 
seguir  que  ell  acompanyarà  ma  vellesa... 

Magnífich  tabach,  ben  prompte  seràs  una  punta  envi- 
lida  y  un  polset  de  cendra... 

Mes  lo  fum  haurà  pujat  al  cel,  la  cendra  sola  tornarà  à 
la  terra... 

D'  unes  notes  de  mon  Pare  Marian, 

Àngel  Aguiló. 


LA  CAMPANA  DE  VILELLA 


Ay!  Campana  de  Vilella, 
que  à  morts  brandes  tota  sola 
senyalant  la  mort  dels  Reys 
de  la  terra  ^cóm  no  tocas? 
No  s'  ha  mort  cap  Comte-Rey, 
mes  s'  ha  mort  lo  qui  'Is  corona, 
que  es  lo  poble  català 
lo  qui  avuy  baxa  à  la  fossa. 

Ayl  Campana  de  Vilella, 
bé  tens  perquè  tocar  sola! 

Ja  's  morí  '1  Rey  en  Martí 


-87- 
sens  dexar  tany  de  sa  sora; 
lo  d'  Urgell  morí  també 
6  l'han  mort,  com  algú  compta; 

lo  seu  net  de  Portugal 
la  gelada  '1  va  colMórcer, 

la  gelada  del  Abril 

auedexà  sens  fruyts  les  hortes; 

de  Provença  vingué  un  Duch, 
arch  de  pau,  com  Dona  Dolça, 

sortí  '1  sol  quan  arriba, 
mes  layl  tost  anà  à  la  posta. 
Campana  la  de  Vilella 
,bé  ho  signares  abans  d  horal 
Ara  un  Rey  s' ha  coronat 

à  la  Seu  deÇaragoça, 

la  corona  se  n  endú 

terra  endins,  dexant  son  poble, 

com  dexant  la  mare  va 

per  donar  gustà  la  esposa. 

Son  Palau  abandonat 
per  sí  meieix  s'  enderroca, 
que  fins  la  pedra  ha  senlil 
r  alé  gelat  de  la  tomba. 

En  los  ports  estella  '1  sol 
los  pochsvaxells  que  hi  fan  ombra: 

als  mariners  que  s'hi  han  vist 
reys  del  mar,  los  cors  los  ploran. 

Dels  castells  y  dels  palaus 
als  ioiglars  trauen  defora, 
que  la  llengua  de  llurs  cants 
no  la  'n  troban  tan  senyora 
com  la  llengua  de  la  Cort 
mitg  cristiana  mitg  mora. 
Ab  les  lires  dels  jotglars 
rost  avall  rodan  les  trobes 
d'enRoiç,  d'enMarchyenLlull, 
que  un  alé  d' oblit  s'emporta... 
Catalunya  que  ho  ha  vist. 


—  sa- 
ni alça  '1  braç,  ni  bada  boca... 
Ayl  Campana  de  Vilella, 
)&  pots  tocar,  que  es  ben  morta! 

Morta  n'  es  la  filla  gran 
del  alt  Rey  qui  anà  à  Mallorques, 
la  corona  li  han  llevat 
y  la  llengua  li  afrontan; 
la  noblesa  d'  antigor 
li  han  dexat  befar  del  poble; 
de  ses  Corts  y  Parlaments, 
no  se  'n  parla  tart  ni  d'  hora; 
de  ses  gestes  de  renom 
-esborrant  van  la  memòria: 
Catalunya  avuy  ha  moit, 
branda,  branda  tota  sola, 
Campana  la  de  Vilella, 
que  Catalunya  es  ben  morta! 


La  Campana  no  ha  brandat, 
ans  lo  vent  un  crit  ne  porta 
que  la  terra  fa  estremir 
del  Pirineu  à  Mallorques. 
Catalunya  no  ha  pas  mort, 
no  canteu  tan  prest  1'  absolta 
si  esmortida  en  la  pols  jau 
:gorirà  y  s'  alçarà  forta. 

Quan  veureu  negra  foscor 
à  Ponent,  y  i'  alta  torra 
de  Castella,  com  illot 
en  mitg  de  un  mar  de  deshonres, 
y  lo  estandart  moradench, 
daurat  del  sol  de  la  glòria, 
veureulo  espurnat  de  fanch^ 
que  fills  borts  li  tiran  sobre; 
quan  no  reste  d'  aquell  Món 
d'  hon  fou  senyora  y  majora, 
ni  un  escut  en  son  brial 


-89- 

ni  un  joyell  en  sa  corona; 

quan  befada  de  sos  fills 

veureu  la  Reyna  orgullosa, 

que  aborrí  de  son  marit 

à  la  Mare  per  ser  pobra, 

y  veureu  plor  en  sos  ulls 

y  humilitat  en  sa  boca; 

llavors  veureu  que  no  ha  mort 

Catalunya,  la  Gendrosa, 

lo  seu  cel  veureu  blavís 

y  les  esteles  que  '1  brodan 

brillejant  als  ulls  del  món 

€om  les  lletres  de  sa  historia; 

de  sa  llengua  la  alta  honor 

la  veureu  refloridora, 

y  r  encís  de  sos  cantars 

ser  delit  de  vells  y  jóvens'. 

nous  jolglars  despenjaran 

les  dels  Marchs  liresjpolsoses 

que  gemegan  sens  parar 

de  la  nit  del  temps  en  I'  ombra. 

Los  sagrats  temples  sos  murs 

sentiran  retrunyí  ab  joya 

los  accents  renovellats 

dels  Papes  Llunes  y  Borges, 

dels  Sanis  Ramons  y  Vicents 

barrejat  ab  cants  de  glòria 

les  lleys  que  un  rey  deshonrà 

altre  Rey  à  honor  les  torna; 

velles  Corts  y  Parlaments 

obriran  de  nou  llurs  portes; 

vaxells (ompliran  llurs  ports, 

llurs  monts  aspríus  noves  torres; 

lo  Palau  abandonat 

que  ab  sa  Capella  apar  tomba, 

obrirà  '1  Tinell  Major 

per  rebre  'Is  braços  y  'Is  Pobles, 

y  allavors  veurà  lo  mon 


1897. 


—  90  — 
que  Catalunya  no  es  morta! 
No  toques  no,  donchs,  Campana, 
fins  que  pugas  tocà  à  glòria. 

Gayetà  Soler,  Pvre. 


LA  CREU  DEL  COMTE  DE   FOIX 

EN    LO   TRESOR    DE   MONTSERRAT 


( 1465  à  1469) 

La  penúria  del  país,  mentres  la  guerra  civil  ensagnava 
les  regions  catalanes,  empobrint  lo  Principat,  motivà,  à  la 
vinguda  del  rey  Pere,  Conestable  de  Portugal  (1464),  que  se 
giressen  los  ulls  vers  los  tresors  de  les  esglésies  y  dels  mo- 
nestirs. Entre  aquests  derrers,  Montserrat  y  Poblet  ocupa- 
van  lloch  preminent  à  causa  dels  ornaments  valiosos  allí 
depositats  per  la  pietat  dels  Sobirans  y  Magnats  dels  se- 
gles XIV  y  XV. 

Per  lo  que  à  Montserrat  pertoca,  bé  's  dexa  entreveure  lo 
increment  que  la  devoció  à  la  Patrona  de  Catalunya,  pren- 
gué, durant  los  regnats  de  Pere  lo  Ceremoniós  y  de  son  fill 
Joan  I.  Al  casarse,  aquest  derrer,  ab  Violant  de  Bar  (1380), 
residiren  algunes  jornades  del  Setembre  à  Montserrat  (i), 
Mes  avant,  la  muller  de  Joan  I,  en  1393,  passà  part  del 
Agost  en  lo  propi  Monestir,  fent  lo  camí  de  pujada  à  peu  (2) 
quan  era  costum  general  pujarhi  en  ase  ó  mul  (3). 


(i)    Las  Damas  rf'  Aragó,  per  S.  Sampere  y  Miquel,  pi.  141. 

(2)  Joan  I  escrivia  à  sa  muller  desde  Tortosa,  lo  6  d'  Agost  de  1 393, 
acusant  trebut  de  sa  carta  feta  à  Montserrat  lo  2  d'  Agost,  pregun- 
lantli  quants  dies  romandria  en  lo  Santuari,  parlantli  de  la  obra  del 
Monestir  y  dihentli  entre  altres  coses  E  car  vos  sots  ben  trobada  en  lo 
cami  e  en  lo  pujar  de  la  costa,  en  que  però  nos  tenim  per  dit  que  hau- 
rets  passat  assats  treball  e  affany  pus  a  peu  la  avets  pujada.  {Revista 
històrica,  Ano  III,  nom.  25  pi.  148,  Barcelona.) 

(3)  Sis  sous  barcelonesos  costava  lo  lloguer  d'  un  ase  per  pujar  à 


—  91  — 

L' increment  de  la  devoció  à  Madona  de  Montserrat  por- 
tà com  conseqüència  immediata  la  entrega  d' ofrenes  valio- 
ses.  D'  elles  no  se  'n  té,  per  ara,  cap  conexement  detallat, 
però  d'  alguns  d'  aquests  objectes  ne  parla  la  documenta- 
ció de  les  guerres  de  Joan  II. 

En  lo  mes  de  Maig,  del  any  1466,  la  ciutat  de  Tortosa 
sufría  un  estret  siti.  Davant  sos  murs  hi  tenia  concentrats, 
Joan  II,  quants  elements  de  guerra  disposava.  Lo  rey  Pere 
volent  atendre  al  socors  dels  assitiats,  no  podia  per  falta  de 
diners.  En  aquesta  inseguretat  y  no  sabent  de  quina  ma- 
nera procurarse  la  suma  que  li  mancava,  escrigué  desde 
Manresa  als  Concellers  de  Barcelona  (i5  de  Maig  de  1466) 
à  fi  d'  esplanar  com  à  solució,  quese  podria  fer  diners  de  la 
plata  existent  en  les  esglésies,  qual  plata  després,  mijançant 
Déu,  se  refaría  ó  reintegraria  del  tot.  Llavors  se  fixà,  lo  Co- 
nestable  de  Portugal,  ab  algunes  peces  assenyalades  del 
tresor  de  Montserrat,  les  quals  eran,  una  valiosa  custodia 
de  plata  donada  al  Santuari  per  lo  penúltim  Comte  d'  Ur- 
gell que,  com  sabem,  era  besavi  seu  y  una  creu  de  plata 
que  havia  sigut  del  Comte  de  Foix,  present  fet  à  la  Verge 
per  ell  meteix.  Son  les  seues  pròpies  paraules  estes  que  con- 
rinuàm:  «E  entre  les  altres  hi  ha  una  custodia  antiga  que 
fonch  dada  per  un  nostre  besavi  Comte  durgell  a  Montser- 
rat que  es  de  fayço  e  forja  antiga,  lo  qual  la  gloriosa  verge 
Maria  quins  es  protectora,  e  en  qui  esperam  no  haurà  per 
mal  se  desfaça  que  mes  fa  ell  per  nos.  E  lo  argent  de  les 
sglesies  que  ara  se  desfés  bes  refaria  algun  temps  dant  nos 
Deu  victorià  e  prosperitat.  E  no  es  de  menor  estima  la  creu 
que  a  la  gloriosa  nostra  dona  presentada  havem  que  la  dita 
Custodia.»  (i) 

Era,  aquesta  creu,  originaria  del  Comtat  de  Foix,  havent 
pertangut  à  hu  dels  derrers  Comtes  de   Foix.  Segurament 


Montserrat,  segons  ho  llegim  en  cert  document  del  any  14 18  enclòs 
dintre  lo  Manual  V  del  Arx.'del  Hospital  de  Santa  Creu  de  Barcelona. 
Allí  's  diu:  es  degut  d  un  hom  per  loguer  de  un  ase  quen  havia  logaí 
lo  defunt  per  anar  d  Montserrat  VI  sous. 

(i)    Cartes  Reals  Originals  1463  fins  1466.  {Arxiu  Municipal  de 
Barcelona. 


—  92  — 

seria  molt  rica:  lo  material  era  or  y  plata,  contenint  un 
valiós  crucifix  y  molls  balaxos,  diamants,  perles  y  altres 
pedres  fines.  Lo  Gonestable  de  Portugal  la  regalà  à  Mont- 
serrat al  ésser  elegit  rey  dels  catalans.  Ingressà  en  lo  tresor 
d'  aquest  Santuari  en  1'  any  1465. 

Lo  Monestir  estava  exposat  à  algun  colp  de  mà  del  ene- 
mich,  si  bé  es  cert  que  's  prengueren  grans  precaucions 
converiintlo  en  fortalesa,  qual  comandament  estava,  per 
aquests  anys,  à  càrrech  del  donzell  Ponç  des  Papiol  de  qui 
passà  en  Agost  de  1466  à  les  del  donzell  Pere  Ferrer,  nebot 
carnal  del  Abat.  Totes  les  joyes  y  ornaments  de  valor  foren 
tretes  del  Santuari  y  conduhides  à  Barcelona  hon  se  guar. 
daren  depositades  en  la  Seu. 

En  una  detallada  relació  de  la  manera  com  per  lo  rey 
Pere  se  socorregué  à  Tortosa  en  lo  siti  del  1466,  publica- 
rem una  interessant  carta  seua,  datada  à  Granollers  lo  4  de 
Juny  de  1466  (i),  hon  exposant  un  nou  progecie  militar  y 
económich  de  socors,  deya  que  *s  podia  pendre  una  part 
del  argent  de  Santes  Creus,  la  custodia  antigua  donada  per 
un  Comte  d'  Urgell  à  Montserrat  y  altres  bens  que  pogués 
haverhi  per  esglésies  y  monestirs  y  donàntloshi  les  segure- 
tats necessàries,  fos,  son  metall,  amonedat  en  la  seca  de 
Barcelona. 

Als  pochs  dies  lo  rey  Pere  moria  à  Granollers  sense  rea- 
lisar  aquestes  incautacions.  Llavors  lo  govern  de  Catalunya 
restà  à  mans  dels  diputats  finsjà  30  d'  Agost  en  que  se  nom- 
brà  rey  à  Reiner  d'  Anjou. 

Lo  12  de  Juliol  de  1466,  lo  concell  qui  havia  la  direcció 
del  Principat,  tractà  de  prosseguir  la  execució  del  progecte 
del  difunt  Monarca  de  amonedar  la  plata  y  or  de  la  creu 
del  Comte  de  Foix  y  retirarne  les  pedres  precioses  y  cruci- 
fix segons  havia  estat  en  principi  tractat  y  concordat  entre 
lo  conestable  portuguès  y  lo  convent  de  Montserrat.  De  la 
manera  com  se  volia  portar  à  terme  ne  donarà  idea  especi- 
ficada la  copia  del  acort  pres  sobre  dit  particular  (2). 


(i)    Pere  Joan  Ferrer,  militar  y  stnyor  del  Maresme,  plana  64. 
(2)    Delliberacions  dels  Diputats  146 5-1 467,  íoli  76.  (Arx.  de  la 
Corona  d'  Aragó.) 


—  93  — 
«De  part  dels  Senyors  deputats  e  consell  representants  lo, 
principat  de  Cathalunya  en  virtut  de  la  comissió  de  la  cort 
últimament  als  cathalans  celebrada  en  la  Ciutat  de  Leyda 
et  àlias,  entrevenint  e  consentinthi  la  Ciutat  de  Barchino- 
na,  ífets  manament  al  discret  mossèn  Arnau  Guillem  Ça- 
muntada  prevere,  Barthomeu  Quintana  mercader  procu- 
radors del  Rnt.  abbat  del  Monestir  de  Montserrat,  ffrare 
Guillem  Dons  procurador  del  convent  del  dit  Monestir, 
Johan  Brujo  notari  e  Amador  Xetard  perayre  tenints  les. 
claus  de  la  caxa  dins  la  qual  es  lacreu  deuall  scrita  que  de- 
continent  donen  e  liuren  als  dits  deputats  e  consell  !a 
quantitat  de  or  e  argent  qui  es  en  la  creu  vulgarment  diia 
del  Comte  de  Foix,  la  qual  creu  per  lo  Sermó  Senyor  Rey 
de  loabla  recordacio  en  lany  prop  passat  fou  oferta  a  nos- 
tra dona  e  al  dit  Monestir  de  Montserrat.  Retenguts  vers 
los  dessus  dits  procuradors  Johan  Brujo  e  Amador  Xetard 
en  nom  del  dit  Monestir  eo  dels  honorable  prior  e  convent 
de  aquell  lo  Crucifix  e  los  balaxos  diamants  perles  e  altres 
pedres  fines  qui  son  o  stan  afixes  en  e  ab  la  dita  creu.  E 
açó  facen  per  tant  que  los  dits  or  e  argent  puixen  ésser  con- 
vertits en  les  despeses  fahedores  per  lo  desempatxament 
dels  socors  de  Tortosa.  Attés  que  en  vida  del  dit  Senyor 
Rey  fou  apuntat  e  concordat  ab  los  prior  e  convent  del  dit 
Monestir  que  los  dits  or  e  argent  fossen  convertits  en  lo  dit 
socors  eaxi  foren  ells  contents  pus  lo  valor  de  aquells  fos. 
assegurat  a  censaí  sobre  lo  dit  General.  E  attés  que  los  dits 
deputats  e  consell  qui  per  mort  del  dit  Senyor  Rey  succe- 
hexen  en  la  potestat  perseguexen  e  continuen  lo  desem- 
patxament del  dit  socors  per  conservació  del  patrimoni 
Reyal  e  benefici  de  la  cosa  publica  del  dit  principal,  e  son 
contents  assegurar  lo  dit  valor  a  censal  sobre  lo  dit  Ge- 
neral.» 

«Mes  anant  fou  deliberat  e  conclòs  que  los  Senyors  depu- 
tats haien  potestat  amplissima  de  crear  o  vendre  censal 
mort  als  abbat  e  covent  del  dit  Monestir  de  Montserrat  per 
tanta  quantitat  de  preu  quanta  serà  lo  ver  valor  dels  dits 
or  e  argent  a  raho  o  for  de  XVI  ni  per  mil  ab  tals  o  sem- 
blants salari  de  procurador,  pena  de  no  fermar  de  dret  obli-. 


—  94  — 
gacions  e  altres  clàusules  e  cauteles  contengudes  en  sem- 
blanis  censals  per  ells  venuts  e  carregats,  e  que  lo  preu  del 
dit  censal  sie  deduhit  de  la  resta  de  aquelles  Sexanta  milia 
lliures  qui  al  dit  Senyor  Rey  foren  oferies  per  los  lavors 
deputats  e  consell,  cometent  lo  dil  consell  sobre  la  ferma 
del  dit  censal  e  apoca  del  dit  preu  e  coses  necesaries  à  per- 
fecció del  dil  censal  als  dits  deputats  amplíssima  potestat  ab 
libera  e  general  administració.» 

Passaren  sis  dies  sense  que  poguessen  venir  à  conclusió 
en  aquest  fet,  à  qual  objecte,  en  la  sessió  del  i8  de  Juliol, 
se  nombrà  una  junta  de  la  que  formà  part  un  representant 
de  Tortosa,  à  mans  de  la  qual  devia  passar  la  dita  creu. 
Del  contingut  de  la  acta  se  'n  deduheix  que  les  persones  qui 
la  lenían  en  custodia,  segurament  los  Canonges  de  Barce- 
lona, reíusavan  entregarla  per  ferne  moneda. 

«En  quest  consell  fou  feta  delliberacio  e  conclusió  que 
los  Senyors  deputats  ensemps  ab  lo  Senyor  bisbe  de  Vich, 
mossèn  Abbat  de  Ripoll,  mossèn  Johan  Comes  canonge, 
mossèn  Johan  Soldevila  prevere,  lo  Noble  mossèn  Johan 
Ramon  de  Josa,  mossèn  Bernal  Fivellermaior  de  dies  cava- 
ller, Ffranci  de  Santmenat  e  Anal  de  Claramunt  donzells, 
mossèn  Jacme  Ros,  mossèn  Ffrancesch  Lobet,  mossèn  Luis 
Setanti  Ciutedans  de  Barchinona,  micer  Johan  Vello  ciu- 
teda  de  Tortosa,  en  nom  e  per  part  del  dit  Consell  per  la 
potestat  que  ara  de  present  los  ne  donen  haien  en  tota  ma- 
nera a  lurs  mans  per  lo  dit  consell  la  creu  vulgarment  dita 
del  Comte  de  Ffoix,  e  aço  per  les  rahons  e  causes  conten- 
gudes en  altra  deliberació  de  la  qual  resulta  cert  mana- 
ment, feta  a  dotze  del  corrent  mes  de  Juliol.  E  per  haver 
la  dita  creu  puixen  fer,  e  fer  fer  tots  manaments  necessaris 
à  qualsevol  persones  per  qui  sie  detenguda  e  encare  tots 
procehiments  e  enaniaments  que  mester  sie.  E  fer  e  fermar 
apocha  de  aquella  e  totes  confessions  e  cauteles  que  vist 
los  serà  fins  realment  e  de  fet  la  dita  creu  sie  en  lur  ma 
per  lo  dit  consell  ab  aço  emperò  que  los  crucifix  e  los  ba- 
laxos  diamants  perles  e  altres  pedres  fines  que  son  e  stan 
afixes  en  e  ab  la  dita  creu  resten  a  la  sacristia  de  la  seu  de 
Barchinona  on  la  dita  creu  de  present  sta  e  sien  dits  e  scrits 


-95- 
als  Rnl.  Abbat  e  convent  de  Montserrat  en  manera  que  no 
stiguen  à  carrech  del  dit  consell.  E  los  or  e  argent  qui  en 
la  dita  creu  es  sie  pres  per  losdepuiats  e  persones  en  nom 
del  dit  consell  e  aquell  puixen  fer  fondre  e  amonedar  a  la 
mes  utilitat  que  fer  se  puixe  per  ço  que  lo  valor  o  proce- 
hit  dels  dits  or  e  argent  puixe  ésser  convertit  a  les  neces- 
sitats de  la  guerra.  Donant  e  comettent  lo  dit  consell  am- 
plissima  potestat  sobre  les  dites  coses  als  dits  deputats  e 
persones  eletes  sens  referir  encarregants  los  que  de  les  re- 
budes e  dates  tingueu  compte  per  que  sen  puixe  dar  qual 
raho  se  pertany.» 

«E  mes  a  sobre  habundant  cautela  donaren  amplissima 
potestat  als  dits  deputats  de  fer  venda  de  censal  als  dits 
Abbat  e  convent  per  tant  preu  quant  serà  lo  valor  ver  dels 
dits  or  e  argent  en  la  forma  e  manera  ja  delliberades  a  dotze 
del  corrent  mes  de  Juliol  havents  aci  per  rehiterades  la 
dita  delliberacio.» 

Mes  no  valgué  que  haguessen  posat  en  aquesta  junta 
persones  de  la  respectabilitat  del  Bisbe  de  Vich,  Abat  de 
Ripoll,  Canonge  Comes  y  altres,  puix  la  Creu  del  Comte 
de  Foix  se  salvà  llavors  d'  ésser  destruïda,  mostrant  que  la 
seua  costodia  havia  recaigut  en  bones  mans. 

Emperò  lo  progecte  de  ferne  d'  ella  moneda,  encara  que 
adormit,  may  s'  havia  abandonat  y  tornà  à  surgir  'dos  anys 
després.  Lo  27  d'  Abril  de  1468  se  parlà  novament  de  amo- 
nedar la  creu  de  Foix,  suscitantse  un  conflicte  legal  ó  mi- 
llor dit  burocràiich,  per  si  devían  satisferse  ó  no,  ab  dit 
motiu,  certs  drets  de  la  Generalitat  de  Catalunya,  segons 
ho  diuen  les  següents  ratlles  de  la  acta  de  la  sentada  ha- 
guda per  los  diputats: 

«ítem  com  en  lo  passat  per  deliberació  e  manament  del 
dit  concell  fossen  preses  les  claus  de  una  gran  caxa  qui  es 
en  la  sacrisiia  de  la  Seu  de  Barchinona  en  la  qual  es  lacreu 
vulgarment  dita  del  Comte  de  Ffoíx  qui  per  lo  Rey  en  Pere 
de  memòria  recordable  fou  dada  al  Monestir  de  sancta 
Maria  de  Montserrat  les  quals  claus  huy  en  dia  stan  en  po- 
der delsSenyorsdepulats  qui  pretenen  per  aquella  han  ésser 
paguats  certs  drets  al  General  per  ço  es  feta  deliberació  e 


-96- 
conclusió  que  aclarida  per  los  dits  deputats  als  quals  a  so- 
les la  conexença  pertany  la  qüestió  qui  es  si  deu  paguar  6 
no  los  dits  drets  puixen  los  dits  deputats  tota  hora  que 
volran,  pus  la  dita  declaració  sie  feta,  restituir  les  dites  claus 
no  obstant  qualsevol  interès  que  lo  present  consell  hi 
hagués  ne  sperada  altra  deliberació  del  dit  consell.» 

Laboriosa  incautació.  Fins  quasi  bé  un  any  més  tart  no 
se  portà  à  efecte  resolentse  que  se  devían  satisfer  los  drets 
de  bolla  de  la  Generalitat.  Serían,  aquests  drets,  los  de  en- 
trada à  Catalunya  de  la  creu  de  Foix,  lo  que  provarà  que 
fou  adquirida  per  lo  Conestable  de  Portugal  després  de  la 
seua  arribada  al  Principat. 

En  1469,  resolta  la  qüestió  burocràtica,  la  creu  sigué 
desfeta  y  or  y  pedres  precioses  que  la  componían  foren  es- 
mersats  en  les  despeses  d'  armaments  navals,  segons  ho 
refereix  1*  acta  dels  acorts  de  la  Generalitat: 

«Die  jouis  XVII  mensisMarcii  anno  predito  M^'CCGCLX* 
Nono.» 

«Los  senyors  deputats  e  consellers  e  petsoneseletes  en  lo 
fet  de!  armament  de  les  tres  naus,  considerant  que  la  creu 
vthlgarment  dita  del  comte  de  Foix  es  stada  desfeta  ab  vo- 
luntat e  consentiment  dels  Revists  e  religiosos  abbat  e  con- 
vent del  Monestir  de  Montserrat  al  qual  era  stada  dada  per 
lo  Sermó  Rey  en  Pere  de  loabla  recordacio  e  dels  dits  de- 
putats qui  sobre  aquella  han  o  verius  lo  General  ha  dret 
dentrada  e  de  bolla  lo  or  de  la  qual  creu  pesat  a  la  secca 
ha  pesat  a  March  de  or  XXXVI  marchs  VII  onzes.» 

«Ffan  apuntament  e  deliberacib  que  los  dits  Senyors  de- 
putats en  nom  lur  e  del  consell  representants  lo  principat 
de  Cathalunya  ab  intervenció  de  la  Ciutat  de  Barchinona 
prengueu  lo  dit  or  en  aquesta  manera  que  per  lo  valor  de 
aquell  facen  venda  de  censal  mort  a  raho  e  for  de  XlIIIn» 
per  mil  als  dits  abbat  e  convent  de  Montserrat  ab  special 
obliguacio  del  dret  de  X  per  cent  novament  imposat  sobre 
los  nolits  juxta  forma  dels  capítols  ja  per  lo  dit  imposit  e 
per  dit  censal  composts.» 

«E  que  semblantment  los  dits  deputats  en  lo  nom  que 
dessus  reeben  dels  dits  abbat  e  convent  de  Montserrat  a 


—  97  — 
prestech  les  perles  qui  en  la  dita  creu  eren  a  fi  tansolament 
que  o  per  venda  de  censals  o  per  altres  vies  los  dits  depu- 
tats  haien  la  restant  quantitat  fins  a  les  III  m  D  lliures  de- 
liberades dar  als  patrons  de  les  dites  Naus  en  ajuda  de!  dit 
armament.» 

«ítem  per  utilitat  publica  fan  deliberació  que  lo  dit  or  en 
massa  sia  dat  als  dits  patrons  a  raho  de  LX  lliures  lo  march 
muntant  a  XX  quirats  o  a  menys  si  menys  dels  XX  quirats 
serà,  comptant  per  prorata,  e  que  los  dits  patrons  fermen 
apoques  del  dit  or  a  compliment  o  en  pagua  prorata  de  ia 
quantitat  que  quascu  ha  haver  de  les  dites  Ul^  D  lliures. 
E  la  resta  los  sie  dada  de  les  peccunies  que  se  hauran  ab 
mija  de  les  perles  dessus  dites.» 

Tots  los  altres  acorts  presos  en  dit  dia,  si  bé  se  referexen 
al  armament  de  naus  y  als  préstechs  fels  per  dit  motiu,  no 
fan  la  menor  referència  à  la  incautació  de  la  creu  del  Com- 
te de  Foix. 

Com  se  veu  lo  iMonestir  no  'n  sortí  perjudicat,  puix  si 
dexà  de  tenir  un  valiós  ornament  per  lo  cuit  extern,  en 
cambi  aumentà  les  seues  rendes  mercès  à  la  creació  de  un 
censal  à  càrrech  de  la  Generalitat  de  Catalunya.  D'  aquí, 
donchs,  que  en  iloch  de  retenirse  los  balaxos,  perles  y  de- 
més pedres  precioses,  com  se  proposava  en  un  principi, 
pogués  tenir  predilecció  en  que  dites  pedres  fossen  preses 
per  la  Generalitat,  avaluades  en  son  just  preu,  y  la  quan- 
titat degudament  assegurada  ab  sos  interessos,  per  la  pri- 
mera corporació  catalana. 

Francesch  Carreras  y  Candi. 


Qui  menja  fel  no  pol  escupir  mel. 

Tota  píldora  daurada  lé  la  amargor  amagada. 

May  se  sap  si  es  gros  lo  nap  fins  que  ha  descoberl  lo  cap. 
7 


MOYSÉS 


Les  aygues  del  Nil 
un  breçol  gronxavan, 
un  breçol  bufó, 
de  brossa  y  de  canyes. 

Lo  breçol  del  riu 
no  puja  ni  baxa, 
un  infant  hi  dorm 
mentre  '1  breça  1'  aygua. 

Un  àngel  de  Deu 
perquè  al  mar  no  vaja 
r  aguanta  ab  ses  mans, 
cobreixlo  ab  ses  ales. 

Serà  que  ha  arribat 
la  hora  desitjada? 
Serà  '1  Redemptor 
que  del  Cel  devalla? 

La  filla  del  Rey 
al  riu  se  banyava, 
les  aygues  del  Nil 
lo  breçol  li  atançan. 

Veu  lo  tendre  infant, 
lo  veu  y  r  agafa 
llençant  un  sospir, 
fent  mitja  rialla. 

Lo  pren  ab  ses  mans, 
lo  besa  à  la  galta, 
r  estreny  contra  *l  pit 
que  '1  calor  li  manca. 


—  99  — 
jAy  pobre  infantó! 
sanglotant  li  parla, 
quin  cor  ha  pogut 
llençarte  à  la  onada! 

Seràs  d'  Israel 
la  derrera  brancal 
Serà  per  la  Uey 
pel  pare  dictada! 

Mes  jo  t'  he  salvat, 
viuràs  en  ma  casa, 
Seràs  del  meu  cor 
consol  y  esperança. 

Jo  't  veuré  al  matí 
quan  apunte  1'  auba, 
quan  se  ponga  '1  sol 
ab  la  lluna  clara. 

Vull  donarte  '1  nom, 
un  nom  que  t'  escayga: 
Moysés,  que  vol  dir 
salvat  de  les  aygues. 

Jo  't  tinch  de  cercar 
r  aliment  que  't  manca, 
lo  que  dar  no  't  pot 
qui  la  vida  't  salva. 

La  mare  del  nen 
boy  correm  s'  atança, 
que  tot  ho  sentí 
d'  hon  era  amagada 

Si  '1  voleu  criar 
jo  tinch  lo  que  us  falta, 
si  me  '1  voleu  dar 
no  esteu  per  la  paga. 


—    lOO  — 

Li  diu,  y  li  pren 
ab  extrems  de  mare, 
tremolant  de  goig 
besantli  la  galta. 

Tot  axó  pot  fer 
sense  cap  recança, 
la  Filla  del  Rey 
es  donzella  encara. 

Crieumel  ben  bé 
no  us  mancarà  paga, 
soldada  "n  tindreu 
que  no  serà  escassa. 

Lo  vent  va  passant, 
va  movent  les  canyes, 
s'  acotan  al  riu 
y  axis  li  demanan. 

Serà  que  ha  arribat 
la  hora  desitjada.?* 
Serà  '1  Redemptor 
que  del  Cel  devalla.^ 

L'  aygua  'Is  hi  respon 
mentres  va  besantles: 
— No  es  lo  Redemptor 
que  no  es  hora  encara. 

Es  qui  salvarà 
la  trista  niçaga 
qu«  fà  dos  cents  anys 
aquí  jau  migrada. 

Es  qui  salvarà 
de  Jacob  la  raça, 
qui  al  mar  farà  obrir 
sols  ab  sa  paraula. 


—    lOI    — 

Es  qui  al  Sinaí 
rebrà  la  Lley  Santa 
escrita  per  Deu 
de  pedra  en  les  taules. 

Es  qui  d'  Israel 
guiarà  les  passes 
vers  la  terra  un  jorn 
promesa  als  Patriarques. 

Lo  vent  va  passant, 
va  movent  les  canyes, 
la  onada  del  Nil 
rodola  liiscanta. 

Al  palau  del  Rey 
Moysés  arribava, 
y  un  breçolet  buyt 
riu  avall  devalla. 


Agna  de  Valldaura. 


ASTÚCIA   PER  ASTÚCIA 


ANÈCDOTA    ORIENTAL 

Hi  havia  un  Rey,  molt  aficionat  à  la  poesia,  que  tenia 
extraordinària  memòria.  Ab  una  sola  vegada  de  ohir  una 
oda,  per  llarga  que  fos,  ja  'n  tenia  prou  per  apéndrela  de 
cor  y  saberla  tan  bé  com  lo  meteix  autor.  Tenia  aquest 
Rey  à  son  servey  dues  persones,  dotades  d'aytal  prodigiosa 
facultat»  en  grau  gayre  bé  axí  meteix  extraordinari.  Un  de 
sos  mameluchs  podia  repetir,  sens  vacilació,  una  composi- 


—    102    — 

ció  poètica  que  hagués  ohit  dos  cops;  una  de  ses  esclaves 
podia  repetir  tot  quant  escoltés  tres  vegades. 

Quan  un  poeta  se  presentava  al  Palau  y  suplicava  li  per- 
metessen  oferir  al  trono  sos  homenatges  y  fer  prova  de  sa 
art,  lo  Rey  acostumava  à  prometre  que,  si  trobava  que  sos 
versos  fossen  una  composició  verament  nova  y  original, 
los  hi  recompensaria  donantli  or  en  quantitat  igual  al  pes 
del  manuscrit. 

Lo  poeta,  ben  segur  de  que  no  havia  pres  les  poesies 
d' un  altre,  les  declamava  ab  confiança;  emperò  ben  tost 
havia  acabat,  lo  Rey  li  deya: 

«Axó  no  es  nou.  Ja  fa  molts  anys  que  conech  tot  lo  que 
acabàu  de  declamar;  més  vos  diré,  ho  sé  de  cor.»  Y  ell  ho 
repetia  paraula  per  paraula,  ab  gran  sorpresa  del  poeta. 
Afegia  lo  monarca:  «Aquest  mameluch  també  ho  sap  y  vos 
ho  repetirà.»  Y  lo  mameluch,  que  ho  havia  sentit  recitar 
una  vegada  per  lo  poeta  y  un'  altra  per  lo  Rey,  ho  tornava 
à  dir  sens  obstacle.  «Tinch,  axi  meteix,  una  esclava,  pros- 
seguia lo  Rey,  que  ho  sap  com  nosaltres;  que  me  la  por- 
ten.» Feyan  comparéxer  la  esclava,  la  qual,  com  havia  es- 
tat amagada  derrera  les  cortines,  havia  ohit  recitar  la  oda 
per  lo  poeta,  lo  Rey  y  lo  mameluch,  per  lo  que  la  repetia 
sens  equivocació.  Lo  poeta  quedava  confós  y  no  podia  es- 
plicarse  com  altra  gent  sabia  los  seus  versos  tan  bé  com  ell 
meteix,  y  se  veya  obligat  à  anàrsen  ab  les  butxaques  buy- 
des.  Axi  trobà  lo  Rey  lo  medi  d'  apendre  molts  versos  sens 
costarli  cap  diner. 

Un  poeta  famós,  anomenat  Alasmeya,  cridantli  l'atenció 
la  desgracia  de  sos  companys  de  lletres,  sospità  la  trampa 
del  Rey  y  resolgué  sofrir  la  prova,  confiant  sortirne  vence- 
dor. Composà,  al  efecte,  una  oda,  hon  -sense  sacrificar  los 
pensaments,  acumulà,  ab  gran  paciència  y  erudició,  les 
frases  poètiques  aràbigues  més  difícils  de  pronunciar  y  de 
conservar  en  la  memòria.  Tot  seguit  se  cobrí  ab  un  vestit 
extrany  y  se  tapà  la  cara,  menys  los  ulls,  ab  un  texit  espe- 
cial anomenat  litham,  segons  la  costum  dels  alarbs  del  de- 
sert. Axi  disfreçat,  se  dirigí  à  la  cort  del  Rey  y  se  presentà 
davant  lo  Monarca. 


—  103  — 

— Oh,  arrogant  alarb,  li  digué  io  Rey,  d'  hon  vens  y  que 
vols  de  mi? 

Lo  poeta  contestà: — Déu  acresca  lo  poder  del  Rey.  Jo  só 
un  poeta  de  la  tribu  de  B.,  y  he  compost  una  oda  à  la  ho- 
nor de  nostre  Senyor  lo  Sultà. 

-—Oh  lo  gentil  alarb,  digué  lo  monarca, sabs  tú  ab  quina 
lley  de  condició  tindràs  la  recompensa? 

— Ho  ignoro,  contestà  lo  poeta;  veyàm  la  condició,  Rey 
poderós? 

— Si  la  oda  que  vas  à  recitar  no  ha  sigut  composta  per 
tú  meieix,  no  hauràs  ni  un  senabre.  Emperò,  si  es  nova  y 
tií  n'  ets  verament  1'  autor,  te  donaré  tanta  moneda  com 
pés  tinga  lo  manuscrit  à  qui  tu  has  confiat  la  teua  inspi- 
ració. 

— Com  m'  atreviria  jo,  prorrompé  lo  Alasmeya,  voler 
passar  per  1'  autor  d'  un  vers  original  d'  altre  poeta?  Ningú 
dexa  de  saber  que  mentir  davant  d'  un  Rey  es  una  acció 
lletgíssima,  1'  acció  més  baxa  que  cap  home  puga  escome- 
tre. Mos  versos  son  meus,  y  me  someto  sens  mica  de  por  à 
la  condició  que  vos  plau  imposarme,  oh,  mon  Senyor,  lo 
Sultà! 

Lo  poeta  recità  la  oda.  Lo  Rey  turbat,  incapaç  de  retenir 
un  sol  vers,  interrogà  al  mameluch,  qui  res  havia  pogut 
aprofitar.  Feu  comparéxer  la  esclava,  emperò  lo  resultat 
fou  lo  meteix. 

— Oh  alarb,  lo  més  viu  dels  alarbs,  tu  has  dit  la  veritat! 
esclatà  lo  Rey.  La  oda  es  teva,  sens  dupte;  es  la  primera  ve- 
gada que  la  escolto.  Ensenyam  lo  teu  manuscrit  à  fi  de 
que  jo  puga  donarte  là  promesa  recompensa. 

— Serviuse,  contestà  lo  poeta,  manar  à  dos  de  vostres 
servidors  que  porten  als  peus  de  vostra  magestat  lo  que  'm 
demanàu. 

— Qué  cal  portar?  prorrompé  lo  Rey.  Lo  manuscrit  no  es 
per  ventura  de  papyrus,  y  no  '1  portas  sobre  teu? 

— Nó,  mon  Senyor  lo  Sultà.  Josó  pobre:  quan  vaig  com- 
pondre aquesta  obra  poètica  no  tenia  papyrus  y  me  vaig 
veure  obligat  à  gravaria  sobre  un  troç  de  columna  que 
mon  pare  m'  havia  dexat  en  herència.  Aquest  troç  de  mar- 


—  104  — 
bre  està  colocat  sobre  la  espatlla  de  mon  camell,  à  la  porta 
de  vostre  palau. 

Lo  Rey  quedà  agafat  en  sa  pròpia  trampa.  Per  sostenir 
sa  promesa  va  tenir  que  buydar  lo  seu  tresor.  Emperò 
aquesta  lliçó  li  va  ser  profitosa,  donchs  desde  allavors  va 
renunciar  à  servirse  d'  un  artifici  tan  poch  digne  d'  ell, 
contra  'Is  poetes:  los  recompensà  segons  llur  mèrit,  ab  la 
generositat  que  correspon  à  les  riqueses  y  poder  d'  un  So- 
birà. 

JosEPH  Rafel  Carreras. 


DESPRÉS  DE  LA  TEMPESTAT 


Quan  s'  esquexan  los  núvols  sobre  'I  cel, 
la  ciutat  surt  rihent  de  la  tempesta, 
regalant  d'  ayga  lluminosa  arreu, 
remorejant  de  nou  en  sons  de  festa. 

Recomença  '1  remor  en  la  ciutat, 
y  en  lo  rostre  dels  hómens  1'  alegria: 
los  núvols  sobre  'I  cel  s'  han  esquexat, 
la  tenebrosa  nit  s'  ha  tornat  dia. 

Cadascú  alça  'Is  ulls  per  si  retroba 
la  gran  blavor  del  cel  — jtan  oblidada!— 
jBeneyta  sías  tempestat  passada, 
perquè  fas  alçà  'Is  ulls  à  la  llum  nova! 

Joan  Maragall 


—  io5 


LES  MEUES  ALEGRIES 


Gom  les  floretes  de  cap  de  brot  que  al  bell  temps  de  pri- 
mavera guaytan  per  demunt  la  paret  del  hort  y  somriuen 
als  qui  passan, 

Axis  eran  abans  mes  alegries:  desde  '1  fons  de  mon  cor 
pujavan  y  somreyan  en  mos  llavis,  resplandían  en  mos 
ulls,  alegrant  lo  cor  dels  qui  passavan. 


Com  les  floretes  grogues  y  blanques  que  naxen,  viuen  y 
moren  desconegudes  prop  d'  una  tomba,  dins  lo  fossar  so- 
litari, 

Axis  son  avuy  mes  alegries:  tristes  y  endolades  no  bri- 
llan  ja  en  mos  ulls,  no  somriuen  en  mos  llavis. 

Tristes  y  desv^onegudes,  naxen,  viuen  y  moren  dins  de 
mon  cor,  trist  fossar  de  la  esperança. 

Ramon  Picó  y  Campamar 


AL  MAR 


Ronca  qne  ronca, 
que  roncaràs. 

Brahola,  mar,  brahola, 

axórdans  tant  com  vullas, 

enfelloneixte,  adreçat, 

estufat  tant  com  pugas, 

escup  al  cel  furienta, 

alçantne  monts  d'  escuma: 
jNo  'm  fas  por! 


—  io6  — 
Del  humanal  llinatge 
mirall  tan  sols  me  semblas: 
per  esborrar  tes  fites 
bregant  tot  temps  superba, 
més,  à  despit,  frenant-te 
tot  temps,  com  éll  soiinesa 
ton  senyor. 

Ronca,  ronca, 
mar  rondina: 
no  'm  fas  por. 

Terenci  Thós  y  Codina 


Durant  lo  bofarull  del  2  de  Desembre  de  1887. 


LA  CANÇÓ  DE  LA  ESPERANÇA 

iQuin  somni  he  tingut  anit..! 
He  somiat  que  m'  enganyavas; 
mira  tu  si  hauré  sofert, 
que  'I  coxí  era  moll  de  llàgrimes. 

Al  despertarme  he  sentit 
que  les  campanes  tocavan, 
he  preguntat  ^-qui  s'  ha  mort.^ 
y  m'  han  respost:  la  esperança. 

i  Com  si  m'  anés  à  morir, 
t' he  cridat  del  fons  de  r  ànima... 
ly  que  devías  ser  lluny 
quan  no  m'  has  sentit^  ingratal 

Després  ha  sortit  lo  sol 
y  mar  endins  una  barca 
duya-uns  pescadors  cantant 
la  cançó  de  la  esperança... 


—  107  — 
Si  la  esperança  s'  ha  mort 
^•perquè  hi  ha  llavis  que  cantan? 
Es  que  '1  qui  canta  es  1'  Amor 
que  viu  fins  sense  esperança. 

Sebastià  Trullol  y  Plana 


UN  DIA   DE  DOL 


Quan  lol  just  Barcelona  devia  començar  à  exir  de  les 
ruines  causades  durant  lo  siii  de  1714,  y  la  població  veya 
desaparéxer  per  ordre  del  conquistador,  una  de  les  barria- 
des més  falagueres,  esdevingué  una  dolorosa  coincidència, 
com  aumentant  la  dissort  dels  qui  defensavan  les  tradicions 
y  los  drets  de  la  pàtria,  durant  la  memorable  nit  de  la  ren- 
dició de  la  capital  de  Catalunya. 

En  efecte,  tres  anys  se  complían  dia  per  dia  y  hora  per 
hora,  de  aquell  acontexement  trascendental,  quan  en  la 
nit  del  II  al  12  de  Setembre  de  1717,  una  horrorosa  catàs- 
trofe, vingué  à  sembrar  novament  lo  terror,  entre  los  vehins 
de  nostra  ciutat. 

Lo  Dr.  Bruguera,  en  sa  obra,  Sitio  y  Bloqueo  de  Barce- 
lona, vol.  2. on  pàg.  490,  parla  de  aquella  esgarrifosa  es- 
cena, que  suposa  ocurreguda  à  les  11  del  vespre  del  dia  1 1, 
essent  axis  que  lo  Dietari  de  aquell  any,  custodiat  en  V  ar- 
xiu municipal,  la  descriu  detalladament,  consignant  la 
data  del  següent  dia. 

La  descripció  de  aquella  desgracia  y  los  detalls  en  ella 
continguts,  son  de  prou  interès,  à  mon  entendre  pera  trans- 
criurels  al  peu  de  la  lletra.  Diu  axis  lo  esmentat  dietari. 
«A  12  setembre  1717  dia  del  Patrocini  ds  Maria  SSma.  cerca 
»les  dos  hores  de  la  matinada,  se  mogué  en  los  ayres  una 
»gran  tempestat  de  trons  y  rayos,  y  gran   pluja,  y  permeté 


-—  io8  — 
»la  Divina  Mag  (esia)  t  que  un  rayo  pegàs  foch  à  un  magat- 
»zem  de  pólvora  fet  ab  parets  de  tapia  y  taulada  seca,  quey 
»havia  en  les  hortes  que  median  de  la  Drassana  à  St.  Pau, 
*en  lo  quai  se  trobavan  poch  mes  de  mil  quiniars  de  pol- 
»vora  per  haversen  treta  molta  los  dies  antecedents  per  la 
»espedició  de  Sardenya.  Y  feu  tal  estruendo  aquest  fracàs  y 
»ocasionà  tanta  ruhina  ala  Ciutat  que  tots  los  barris  y  cases 
»de  aquella  feren  moviment,  espatllant  mols  envans  de  les 
»cases,  rompé  y  obri  les  portes  etíam  les  principals  de  les 
»cases,  destrui  les  vidrieres,  consentí  la  muralla,  y  una 
»pessa  quey  havia  en  ella  la  llençà  al  vall,  matà  algunes 
»sentinellas  y  paisans  y  generalment  feu  grans  estragos  per 
»tota  la  Ciutat  en  especial  lo  barri  de  reval  ahont  ab  sin- 
»gularitat  ne  feren  averiguació  los  Srs.  Administradors 
»de  la  qual  passaren  una  relació  especifica  à  Sa  Ex(celenci)a 
»que  es  en  los  registres  deia  secretaria  que  en  substància 
»conté  lo  següent.» 

»Rambla — el  convent  de  Sta.  Mònica  quedà  en  la  major 
»part  destruit  y  molts  altars  espatllats,  quatre  reliigiosos  y 
»un  secular  ferits.» 

»En  lo  col-legi  deia  Mercè  rompé  envans  y  bovedes  un 
»li'enzo  de  paret  y  espatlla  les  portes  de  la  Capella.» 

»La  casa  de  Joan  Donato  fou  espatllada,  ahont  ferí  dos 
»minyons.» 

»Lo  collegi  del  Carme  fou  la  major  part  dirruit  y  noy 
»prengué  mal  persona  alguna.» 

»En  lo  collegi  de  St.  Fran  (ces)  eh  hi  hagué  alguna  ruina 
»y  nos  prengué  dany  ningú. 

»En  lo  convent  dels  Trinitaris  descalzos  espatllà  la  bo- 
»veda  y  presbiteri  de  la  església  sobre  lo  altar  major  y  les 
»seldes  molt  espatllades. 

»Carrer  den  trenta  claus.  De  la  casa  de  Jaume  Iglesias 
»hortola,  caygué  un  quarto  y  ferí  dos  minyons.» 

»Les  cases  de  Carlos  Bordas  hortolà  foren  enterament 
»derrimbades  ahont  morí  una  dona.» 

»La  casa  de  Joseph  Carrió  hortolà  fou  del  totderruida  y 
»quedaren  ferits  marit  muller  y  un  fill.» 

»En  la  casa  de  Onofre  Carbonell  caygué  un  quarto.» 


—  109  — 

»En  la  casa  de  Agusií  Carbonell  derribà  altre  quarto.» 

»De  les  cases  de  Joan  Borrell  caygué  la  petita  sens  dany 
»de  Persones.» 

»La  casa  de  Joseph  Moragues  fou  espatllada  la  major  part 
»y  lo  llogater  prengué  algun  dany.» 

»Dos  cases  de  Jacintho  Cavaller  mercader  foren  entera- 
»ment  derribades  sens  dany  de  persona  alguna.» 

»La  casa  de  Antoni  Mateu  destruyda  sens  dany  y  de 
»Persona.» 

Fins  aqui  les  noticiem  del  dietari,  que  podem  completar 
per  la  compulsa  de  altres  documents-,  observant  que  la  forta 
Irepidació  esdevinguda,  va  esberlar  les  lloses  de  les  tombes 
de  alguns  cementiris,  entre  altres  la  del  Pi,  que  ocupava 
part  de  la  plaça  actual  del  Beat  Oriol,  que  la  explosió  va 
reflectir  de  una  manera  terrible  en  lo  carrer  de  i'  Avinyó^ 
baxada  de  Sant  Miquel  y  Plaça  de  Sant  Jaume,  y  que  les 
victimes  montaren  aprop  de  i5o.  Dia  de  dol,  fou  donchs  pe- 
ra Barcelona,  aquella  jornada  memorable,  en  quina  la  força 
dels  elements  naturals,  feu  esclatar  les  acumulades  per  la 
combinació  de  sustancies,  sembrant  d'  espant  y  de  tristor 
als  habitants  de  la  capital  de  Catalunya,  que  portavan 
dol  fresch  encara  per  causa  de  les  lluytes  dominades  per  la 
superioritat  de  la  força,  y  per  1'  abandono  dels  aliats. 

JosEPH  FiTER  É  Inglés. 


MARÍA  EN  NAZARETH 


(Imitació  de  un  poesia  de  Sani  Joan  de  la  Greu.) 

Al  cel  es  plé  mitg  dia 
quan  Gabriel  venia 
y  al  mon  es  negra  nit. 
Mes  la  flor  que  ell  cercava 


—     I  10   — 

de  lluny  ja  la  flayrava 
encara  que  es  de  nit. 
Tot  Nazareth  somia, 
mes  no  dorm  pas  maría, 
encara  que  es  de  nit; 
los  cels  més  purs  envejan 
sos  ulls  que  li  Mavejan, 
encara  que  es  de  nit. 
Perdentse  en  les  estrelles 
hi  cerca  1'  Autor  de  elles 
encara  que  es  de  nit, 
y  Aquell  à  qui  cercava 
vers  Ella  devallava 
encara  que  es  de  nit. 
Aquell  que  1'  ha  formada 
més  pura  que  1'  aubada 
encara  que  es  de  nit, 
Aquell  à  qui  plavía 
com  plau  r  estel  del  dia 
à  r  ombra  de  la  nit. 
Lo  Missatger  parlava 
y  '1  cel  mut  escoltava 
encara  que  es  de  nit; 
espera  la  contesta 
per  esclatar  en  festa 
encara  que  es  de  nit... 
María  Ms  ulls  alçava 
al  Deu  que  la  mirava 
encara  que  es  de  nit: 
temia  per  son  lliri 
que  li  donà  1'  empiri 
per  que  florís  de  nit. 
«No  temas,  joh  Maria! 
r  arcàngel  responia, 
encara  que  es  de  nit; 
y  eix  lliri  floriria 
més  pur  que  '1  sol  del  dia 
si  parlas  exa  nit.» 


—  III  — 
Llavors,  dihentse  esclava, 
la  terra  humil  besava, 
terra  de  sombra  y  nit, 
y,  «faça,  diu  1'  altissim 
encara  que  es  de  nit.» 
Lo  Verb  Etern  del  Pare 
baxa  per  dirli  Mare, 
y  en  lo  mon,  fosch  fins  are, 
riu  r  alba  y  fuig  la  nit. 

Sor  Eulària  Anzizü 


A  LA  MORT  DE  LA  DISTINGIDA  POETISSA 

D.'  VICTORIA  PENYA  DE    AMER 


Trencades  son  les  cordes  de  la  lira 
que  sols  bells  ideals  feren  vibrar; 
avuy  la  vista  consirosa  mira 
lo  plor  que  la  anyorança  fà  brollar. 

Passares  lo  romiatge  de  la  vida, 
la  caritat  y  amor  arreu  sembrant; 
los  desvalguts  que  'I  mon  sovint  oblida, 
mil  voltes  ton  recort  benehiràn. 

Enamorada  de  ideal  bellesa, 
sadollavas  en  elia  1'  esperit; 
la  vera  poesia  ab  sa  grandesa, 
atreya  tos  amors  al  infinit... 

Bé  conquerires  per  ton  front  corones 
sembrant  ta  via  de  llorers  en  flor; 
mes  tes  virtuts  que  exhalan  suaus  aromes, 
t'  han  conquerit  al  Cel  1'  immortal  llor. 


—    112   — 

En  ales  de  la  fé  y  de  la  esperança, 
jditxosa  tu  que  à  port  has  arribat! 
Mes  <jquí  omplirà  lo  buyl  y  1'  anyorança 
que  en  la  llar  benvolguda  tu  has  dexaü* 

Consol  Valls  y  Riera 


Novembre  de  1898, 


LO  GRAVAT  A  CATALUNYA 


La  regió  catalana  es  entre  les  de  Espanya,  la  que  ocupa 
lo  lloch  preferent  en  la  historia  del  gravat.  Mes,  aquesta 
historia  es  del  tot  desconeguda,  perquè  en  aquest  país 
s'  ha  negat  moit  sovint  1'  apoyo  à  tot  lo  que  tendeix  à 
la  ilustració  del  individuu  y  axeca  son  nivell  moral  é  inte- 
lectual.  Es  una  veritat  regoneguda  y  practicada  en  altres 
paíssos  que  1'  art  dignifica  1'  esperit  humà.  Graves  han  si- 
gut les  faltes  comeses  per  nostres  governants  d' antany  y 
enguany:  d' ells  han  nascut  les  tristes  circunstancies  actuals, 
en  que  Espanya  atravessa  un  período  de  lamentable  deca- 
dència. 

Per  fortuna  algunes  regions,  entre  elles  les  províncies 
Basques  y  Catalunya,  han  loj^rat  evitar  lo  contagi.  Elles 
s*  han  salvat  per  virtut  del  esforç  y  mèrits  propis;  per  son 
treball,  per  sa  iniciativa  y  per  son  amor  al  estudi,  à  lacien- 
oia  y  à  la  economia  privada. 

Catalunya  formà  nació  apart;  y  encara  que  à  conseqüèn- 
cia del  matrimoni  dels  Reys  Católichs,  Ferran  é  Isabel,  se 
fongué  en  lo  regne  espanyol,  conservà  sa  vida  pròpia  íin» 
al  any  1714.  Després...  després  vencé  les  circunstancies  des- 
favorables de  la  pèrdua  de  sos  furs,  redoblant  son  amor  al 
treball.  Axí,  mentres  algunes  províncies  s'  enfonzavan  en 


—  113  — 
lo  retrocés,  Catalunya  pogué   seguir  avençant  pel  camí  del 
progrés.  Avuy  Catalunya  no  es  odiada;  potser  siga  enveja- 
da, però  val  més  enveja  que  caritat. 

Catalunya  perdé  sa  nacionalitat  en  lo  precís  moment 
kistórich  en  que  la  Imprempta  y  lo  Gravat  se  propagavan. 
Apesar  d'  axó  feu  maravelles  en  aques»  ram  y  los  llibres  del 
antich  regne  de  Aragó,  Valencià,  Zaragoça  y  Barcelona, 
sempre  podran  sostenir  la  comparació  ab  les  obres,  no  sols 
d'  Espanya,  sinó  del  extranger.  Es  cosa  sabuda  que  los  lli- 
bres antichs  que  se  pagan  à  preu  més  pujat  en  los  mercats 
de  totes  les  nacions  son  los  catalans. 

No  pot  tractarse  del  gravat,  sens  parlar  del  llibre.  Espe- 
cialment per  lo  que  se  refereix  à  sos  principis.  Axí  es  que 
les  obres  incunables  ó  sia  les  del  segle  xv,  totes  portan  ri- 
quíssimes  portades  y  precioses  lletres  marginals  y  moltes 
van  ilustrades  ab  hermoses  vinyetes,  hàbilment  gravades 
al  boix.  Durant  la  primera  meytat  del  segle  xvi  los  llibres 
conservan  encara  una  bellesa  admirable.  Al  caure  1'  estil 
gótich,  y  aparéxer  lo  Renaxemenl,  la  imprempta  sofrí  un 
eclipse  massa  sensible. 

Los  impressors  alemanys  Spindeler  y  Rossembach,  lo  ca- 
talà Mossèn  Posa,  y  lo  provençal  Carles  Amorós  donaren 
à  llum  à  Barcelona  obres  que  son  monuments  bibliogrà- 
íichs.  No  hem  de  citaries  per  no  esllarguissar  massa  aques- 
tes ratlles.  Lo  que  si^farém  avinent  es,  que  en  moltes  d' elles 
poden  admirarse  gravats  à  la  fusta,  tan  bons  com  los  mi- 
llors de  la  època. 

Barcelona  tingué  lo  primer  gravador  espanyol  conegut  ó 
sia  Fra  Domènech,  frare  dominich  del  convent  de  Santa 
Caterina.  Firmà  una  estampa  que  representa  los  quinze 
misteris  del  Roser,  executada  en  1488.  No  pot  demanarse 
major  íinor,  habilitat  més  portentosa,  ni  gust  més  exquisit 
en  r  ús  del  buril.  L'  artista  que  feu  estampa  tan  preciosa, 
no  duptàm  ne  feu  moltes  altres,  perquè  los  artistes  de  sa 
vàlua  no  s'  improvisan. 

Com  antigament  los  gravadors  no  acostumavan  firmar 
ses  estampes,  resulta  difícil  sinó  impossible,  atribuírloshi 
paternitat  segura.  Però  sabem  que  son  catalans,  per  exem- 


—  114  — 
ple,  los  gravats  que  ilustran  les  obres  sortides  de  les  premp- 
ses  de  nostra  regió. 

A  principis  del  segle  xvi  brillà  en  Barcelona  Joan  de 
Vingles,  artista  inimitable  en  lo  gravat  à  la  fusta.  Apenes 
hi  ha  obra  de  sa  època  que  no  aparega  ab  frisos,  orles  y 
vinyetes  seves.  Apesar  de  que  en  aquella  època  eran  difícils 
les  comunicacions,  sa  fama  se  feu  general  en  Espanya  y 
rebla  encàrrechs  de  Medina  del  Campo,  Burgos,  Pamplo- 
na, Valencià,  etc,  demanantli  gravats  pera  decorar  les  obres 
que  publicavan. 

Vingles  ilustrà  la  preciosa  edició  del  «Toniich»,  impresa 
en  Barcelona  en  1534,  tan  cobejada  per  tots  los  bibliòfils  de 
tot  lo  mon,  y  que  alcança  en  lo  mercat  de  llibres  un  preu 
escepcional. 

Quan  lo  celebèrrim  Joan  de  Yciar  escrigué  sa  notable 
obra  sobre  I'  Art  de  escriure,  la  millor  que  s'  ha  publicat 
en  lo  mon,  cridà  à  Zaragoça  à  Vingles  y  éll  la  reproduhí  al 
boix  tan  fiel  y  ab  tal  habilitat,  que  lo  meteix  Yciar  li  dedica 
calurosos  elogis  en  la  obra  esmentada. 

Joan  de  Vingles  es  dels  gravadors  que  fan  època  en  la 
historia  del  Art.  Sobre  ses  obres  podria  escriures  un  volu- 
minós llibre,  y  està  al  nivell  artístich  de  le  Petit  Bernard 
que  produhía  en  la  metexa  època  à  França.  Sobres  lo  Pe- 
tit Bernard  los  francesos  han  escrit  moltes  obres  y  folletos: 
sobre  Vingles  casi  ningú  ha  dit  res.  Ara  que  s'  inicia  la  re- 
generació de  Catalunya  ressucitaràn  los  artistes  catalans 
que  injustament  dormen  lo  son  del  oblit. 

Durant  lo  segle  xvii  la  imprempta  sufrí  una  decadència 
general,  que  à  haver  gosat  de  independència  haguera  con- 
tinuat sos  gloriosos  començos,  vivia  arrastrada  à  la  corrent 
que  impulsava  desde  lo  Centre  à  les  Províncies.  Sufrirem 
allavors  la  guerra  dels  Segadors,  y  com  lo  resultat  final  nos 
fou  advers,  nostra  decadència  fou  major. 

No  obstant;  durant  la  època  de  1639  à  56.  en  la  qual  do- 
minava la  febre  de  la  lluyta,  aparegueren  multitut  de  fo- 
lletos, romanços  y  fulles  soltes,  algunes  de  elles  ab  porta- 
des alusives,  y  que  demostran  lo  molt  y  bó,  que  hagueren 
pogut  fer  la  imprempta  y  lo  gravat  à  haver  gosat  de  protec- 
ció y  estímol. 


—  ii5  — 

Durant  lo  segle  xviii  la  decadència  fou  major.  Començà 
ab  la  guerra  de  successió.  Catalunya  combaté  coratjosa- 
ment no  parant  la  lluyia  fins  que  socombí  per  haverse  vist 
abandonada  de  tot  lo  mon.  En  aquell  período  aparegueren 
axí  meteix  multitut  de  interessants  folletos,  uns  y  altres 
son  avuy  rars,  per  haverlos  perseguit  lo  govern  de  Madrid. 

A  mitjants  del  segle xviii  l' impuls  académich  feu  brollar 
artistes  de  vàlua  en  tota  Espanya,  y  Catalunya  no  se  quedà 
enrera:  allavors  brillaren  Tramulles,  Moles,  Boix  y  Amet- 
ller. Aquest  derrer  alcançà  fins  molt  entrat  lo  segle  actual, 
havent  sigut  primer  gravador  de  Càmara  de  S.  M.  Abans, 
altre  gravador  barceloní,  en  Sorelló,  havia  sigut  gravador 
del  Vaticà. 

En  lo  segle  actual  han  brillejat  molts  altres  artistes  cata- 
lans. Lo  gravat  al  boix  per  causa  de  la  fotografia,  zinco- 
grafía,  foto-gravat,  etc,  ha  rebut  un  cop  casi  mortal.  Sols 
resta  lo  gravat  al  aygua  fort,  que  es  personal  y  com  porta 
impregnat  I'  esperit  del  artista,  aquest  no  morirà  may.  Pera 
honra  de  Catalunya  compiàm  en  aquest  genero  un  artista 
de  fama  universal,  Fortuny. 

Catalunya  pot  enorgullirsede  sa  historia  del  gravat;  com 
avuy  es  desconeguda,  hi  ha  qui  la  nega;  lo  dia  que  se  co- 
nega,  allavors  se  li  farà  justicia,  concedintli  honrós  seti  en- 
tre les  nacions  més  avençades. 

Jaume  Andreu. 


ESPLAY 


I 

Mir  emboyrat  1'  horitzó, 
veig  à  la  terra  endolada, 
veig  i'  ample  espay  sense  fites, 
sent  brunzir  al  temps  que  passa; 


—  ii6  — 
escolt  1'  etern  clamoreig 
de  cent  veus  que  al  entorn  s'  alçan^ 
veus  de  pau  y  crits  de  guerra, 
lays  d'  amor,  plants  d'  anyorança; 
y  mon  cor  fuig  de  la  terra, 
y  r  horitzó  boy  1'  espanta, 
y  troba  I'  espay  estret 
y  troba  que  '1  temps  no  passa, 
y  les  veus  que  al  entorn  seu 
à  agornbolarlo  se  afanyan, 
res  li  diuen  al  meu  cor, 
res  diuen  à  la  meva  ànima. 
Corren  cechs  y  sense  fré 
mon  desitg  y  ma  esperança, 
curullant  pregons  abysmes, 
secant  mars,  rasant  montanyes; 
no  puch  seguir  llur  carrera 
mes  ay!  no  puch  deturaria. 
Vent,  que  per  1'  espay  t'  endinzas, 
si  'm  duguesses  en  tes  ales! 
Y  '1  vent  xiula  apilant  núvols, 
vé  udolant  la  turbonada, 
y  embolcallades  de  boyra 
envían  rius  les  collades. 

Torna  à  riure  la  serena 
ab  la  color  del  cel  blava, 
y  plora  1'  ànima  meva, 
consirosa,  solitària... 

II 

Bat  de  alegria  mon  cor 
y  's  desvetlla  la  mia  ànima: 
he  vist  al  Amor  somriure, 
he  vist  lo  goig  en  sa  cara; 
he  vist  en  mitg  de  la  fosca 
clarejar  la  llum  del  auba; 


—  117  — 
he  trobat  la  verge  hermosa 
de  mos  somnis  d'  esperança! 
Veig  lo  cel  plé  de  claror, 
veig  la  terra  enjoyellada, 
veig  per  tot  la  primavera 
arreu  vessantne  ses  gales. 
Les  arbredes  veig  en  flor, 
en  flor  esclatar  les  prades, 
y  somriure  les  violes 
ab  les  gotes  de  rosada. 
Missatges  d'  amor  1'  ereig 
ne  porta  de  branca  en  branca; 
Amor,  murmura  '1  rieró 
desde  son  llit  de  esmeragdes; 
Amor,  los  lliris  que  's  vinclan 
y  per  besarlo  s'  abaxan. 
Amor,  suspira  '1  capvespre, 
Amor,  cantan  les  aubades 
y  'Is  aucells.revolejant, 
Amor  sospiran  y  cantan. 
jBenhajas  oh  Primavera! 
iBenhajas,  Amor,  benhajas! 

III 

May  s'  ha  vista  Primavera, 

eterna  en  lo  mon  durar. 

L'  arbre  que  abans  verdejava, 

la  tardor  prou  V  ha  assecat; 

son  brancatge  's  balandreja, 

als  bBtechs  del  temporal. 

Bé  n'  he  vist  caure  de  fulles 

y  rodolar  gemegant: 

à  cada  gemech  que  davan 

sentia  'I  cor  trontollar. 

D'  enveja  les  branques  seques 

fuetejavan  los  cimals, 

en  que  qualque  fulla  encara 


—  ii8  — 
provava  balancejars; 
avuy  he  vist  la  derrera 
espoltrirse  per  lo  fanchi 
Ja  no  es  més  que  un  trist  cadavre 
1'  arbre  altivol  verdejant; 
los  rossinyols  llurs  cantades 
no  hi  venen  ja  à  refilar. 
Be  has  passat  ay!  Primavera, 
be  has  passat  per  no  tornar: 
mes  ilusions  van  marcides 
à  esfullarse  riu  avall... 

ENDREÇA 

Adeu  ensomnis  hermosos, 
Primavera  del  meu  cor; 
adeu,  jorns  tan  venturosos 
en  que  *m  somreya  1'  Amor! 

JosEPH  M."  Serra  y  Valls 


FRAGMENT  D'  UN  SAYNETE  INÈDIT 

Y    SENSE    TÍTOL   ENCARA 


La  escena  representa  una  botiga  que  fan  plumeros  y  embalsaman 
bèsties. 

MR.  ALEXIS,   PANTIQUILLO 

Pantiquillo  obrint  la  vidriera  de  la  botiga. — ^Se  pot 
entrar? 

Alexis. — En  Avant. 

Pantiquillo. — Ascolti,  ^qué  tenim  de  fer  pel  Vanitoso  per 
Sant  Antoni? 


-■>9^ 

Alexis, — No  'I  conech  pas,  no  sé  qui  es,  moi,  aqueix  en- 
dividu. 

Pantiquillo  (miranisel  de  dalt  à  baix),  Deu  lo  guart,  que 
encara  no  ho  havia  dit  (se  treu  la  gorra;  Mr.  Alexis  fà  lo 
meteix).  jEl  Vanitoso!..  no  es  cap  persona,  però  'n  podria 
ser.  Es  un  cavall  bayo  que  no  n'  hi  ha  cap  més,  ni  que 
s'  hi  assembli  en  tota  la  crosta  de  territori  de  la  Espanya 
actual.  Lo  cavall  de  més  planta  y  més  noblesa  de  sanch  y 
de  llinatge  reconegut:  {Podria  gastà  '1  Don  y  tractament  de 
cerimònia...  però  li  sobran  dos  rems...  que  podria  atras- 
sarios  à  qualsevol  pinturero  dels  que  assisteix  à  besa  ma- 
nos  y  ferhi  paper  més  lluhit. 

Alexis. — Conech  pas. 

Pantiquillo.— ^Vosté  deu  ser  estranger? 

Alexis. — Je  suis  français. 

Pantiquillo.— Tòquila  donchs,  j  viva  la  República. 

Alexis. — Merci;  vos  sou  molt  gentil. 

Pantiquillo. — Un  servidor  es  en  Pantiquillo  de  la  Dres- 
serà  y  abanderado  aquest  any  de   Sant  Antoni. 

Alexis.— Servidor  vostre. 

Pantiquillo. — Alto  la  ronda,  que  no  'm  coneix  bé  encara: 
Y  'm  diuen  de  la  Dressera,  perquè  pertot  arreu  arribo  pri- 
mer que  ningú;  de  nit,  de  dia,  tant  si  plou  com  si  pedre- 
ga sobre  mullena. 

Alexis. — Bravo  ^'Teniu  bones  gambes  alors? 

Pantiquillo. — No  senyor.  No  es  aquí  '1  mèrit.  Un  servidor 
es  del  art  de  la  xurriaca.  Tinch  1'  estrado  en  lo  pescante: 
sentat  allí  dalt,  faig  com  lo  ministeri,  dirigexo  la  marxa 
de  V  arriata. 

Alexis. — Estich  content  ab  la  vostra  conexença. 

Pantiquillo, — Nada,  que  li  vuy  esplicar  l'últim  cas  que 
m'  ha  passat,  per  enllestir.  ^Que  té  molta  feyna? 

Alexis. — Podeu  dir  si  sou  servit. 

Pantiquillo, — Portavam  al  Labariento,  ara  fà  pochs  dies — 
uns  senyors  que  s'  anavan  à  divertir  honradament  y  fer  la 
comèdia  al  jardí...  ^Quin  es  lo  fayeton  que  s'  hi  presentà 
puntual.^  lo  d'  en  Pantiquillo...  ^A  quin'  hora  hi  van  arri- 
bar los  demés?...  No  ho  vullga  sapiguer...  A  cap  hora.  A 


^    I20   — 

misses  dites.  Si  retardan  sols  cinch  minuts,  no  més  cincli 
minuts...  vaja,  adéu  Grècia,  ab  la  companyia...  Que  no  hi 
havia  funció  ni  drama  ni  saynete,  perquè  lo  senyoriu  que 
hi  havia  acudit  des  lo  dia  abans  per  arreplegar  bons 
puestos  se  migrava,  cansats  d'  esperar  y  ja  feyan  les  male- 
tes y  posavan  agulles  als  farcells  per  anar  à  dormir  à  Horta 
y  adéu  tragèdia  del  Amo  criado. 

La  bufa,  que  feya  de  Reyna  de  la  Soledat  me  buscava 
per  tot  arreu — ^'Ahon  es  en  Pantiquillo.^  ri'No,  adonde  està 
Pantico.?*  va  dir. — Tothom  arronçava  les  espatlles  volent 
dir,  no  '1  conexém.  En  Pantiquillo  de  la  Dressera  jcorrer, 
buscarlo;  que  me  lo  traigan  deseguida,  ànsia,  brillo,  que 
lo  traigan...  Jo  m'  estava  donant  grà  als  cavalls! 

M'  hi  presentan:  ese  es  Pantiquillo.  Encara  no  'm  veu 
ja  desplega  lo  mantó  reyal  de  seda  esmaltada,  que  entre 
arrugues  y  canalons  hi  havia  una  peça  de  tela;  m'  allarga 
la  mà,  ab  lo  braç  nu,  fí  y  rodó  com  un  balustre  de  marfil; 
me  r  estreny  ab  afició,  m'  hi  dexa  en  lo  palmell  quatre 
duros  en  plata  y  me  diu  aquexes  paraules  sagrades,  (pega 
pipada  al  cigarro,  treu  gran  fumarada  per  boca  y  nas,  es- 
cup y  segueix  dihent).  «Pantico.  Usted  ha  sido  el  héroe  de 
la  temporada.  Sin  usted  no  hay  tragèdia  en  el  Laberiento.» 
Li  faig  cortesia,  baxo  'Is  ulls  y  no  més  li  responch:  |Vaya 
un  bunuelo!  Se  'n  va  corrents  alj  tablado — perquè  no  més 
esperavan  à  ella  pera  començar. — Fan  córrer  la  cortina  y 
surt.  Encara  no  m'  entreguarda,  boy  amagat  en  los  derrers 
assientos,  me  mira  fit  à  fit,  me  tira  disimuladament  un  pe- 
tó que  jo  arreplego  al  vol,  me  'I  coloco  al  mitg  del  front  y 
comença  la  tragèdia  que  à  la  cuenta  fà  referència  à  una 
terra  que  hi  ha  mines  de  pega  de  la  que  alimenian  los  vio- 
lins y  les  cordes  del  contrabaix.  Jo  suhava  de  angunia  al 
veure  treballar  aquella  dona,  perquè  ho  feya  ab  alma,  però 
no  'm  vaig  axugar  may  la  cara  per  cap  estil;  hi  tenia  clavat 
un  petó  d'  artista  satisfactòria  y  vaig  volguer  que  fes  com 
les  flors:  que  's  decandis  tot  sol  fins  que  'I  vent  1'  esborrés. 

Alexis. — Se  veu  bé  que  la  demoiselle  vos  volia  honorà. 

Pantiquillo. — ^íQuin  dupte  té?  Un  petó  no  'stiraaxins 
com  axis,  sense  intenció.  No  van  tant  à  venal...  Per  axó, 


—    121    — 

si  comencés  à  esplicar  histories  y  à  referirli  los  que  han 
caygut  sobre  aquesta  cara,  se  'n  cansaria  de  comptar  floretes, 
perquè,  al  meu  entendre,  los  petons  deuen  ser  com  violes 
ó  com  maduxes;  petits  y  olorosos.  Y  diria,  axó  no  es  la  te- 
va casa,  P.iniiquillo;  que  es  una  primavera  de  fruyta  sil- 
vestre y  flors  boscanes. 

Alexis. — jVraiment!  estam  d'  acort. 

Panliquillo. — ^Que  's  pensa  que  no  ho  sé  que  à  França  'Is 
feu  anar  més  endoyna?  Aqui  es  diferent.  Hi  ha  més  escrú- 
pols; aquí  's  mata  à  un  home  ó  à  una  dona  si  fan  un  petó 
fora  de  reglament.  Anem  moll  tocats  y  posats. 

Ara  que  ja  sap  qui  es  en  Pantiquillo  de  la  Dressera  anem 
al  cas  perquè  he  vingut. 

Alexis. — E,  preneu  una  mica  d'  assienio  si  es  servit. 

Pantiquillo. — Mar  ei  s'  estima.  Tenim  de  fer  lluhir  loVa- 
nitoso  aquest  any. 

Alexis. — He  bian,  si  senyor;  cal  luí  fer  lluhir. 

Pantiquillo. — Vull  un  plumero  perles  cabessades de  plo- 
mes de  pavo  reyal  veritable. 

Alexis. — ^Per  la  Saint  Antoihe? 

Pantiquillo. — ^Y  donchs  perquan.í^  ^Pel  diadels  Inocents? 

Alexis. — Encara  hi  manca  bien  de  jours. 

Pantiquillo. — No  hi  fa  res,  vull  tenirho  enllestit  abans. 
Peique  hi  haja  temps  d'  enviar  à  França  si  aquí  no  hi  ha 
prou  cues  de  pavo  reyal.  No  'm  vé  de  ei nch  duros  ni  de 
vuyt;  encara  que  s'  hajan  de  plomar  mitja  dotzena  de  caps 
de  viràm. 

Alexis. — No  hi  ha  hagut  pas  bona  anyada  d'  aquestes 
galines. 

Pantiquillo. — ^Cóm  diu?  jMussiu,  no  fem  bunyols!  De 
pavo-reyal. 

Alexis. — Ben  compris.  Mé,  com  jo  estich  republicà  jo, 
non  los  vuy  nomenar  de  la  façon  y  en  dich  galines. 

Pantiquillo. — Dels  pavos-reyals? 

Alexis. — Mes  si! 

Pantiquillo. — Vaja,  alante;  respecto  l'escrúpol.  Però  vuy 
que  se  'n  parli  del  any  que  en  Pantiquillo  haurà  sigut 
abanderado. 


—    132  — 

Alexis.-— Certainement,  caldrà  que  Ms  journals  ne  fassin 
un  g  ran  louange. 

Pantiquillo. — Es  que  ireuré 'I  Vanitoso...  lo  primer  ca- 
vaH  de  la  historia.  ^Sap  lo  que  va  passar  quan  va  arribar 
de  París? 

Alexis. — Ma  foi,  non  se  pas  res. 

Pantiquillo. — Però  si  tot  Espanya  ho  sap!... 

Alexis. — Perdoneu,  senyor;  mes  jo  estich  encara  citoyen 
français. 

Pantiquillo. — Ascolti.  A  la  que  enganxo'l  tronch  que  'ns 
va  arribar  de  París  y  *m  presento  al  Passeig  de  Gracia, 
(perquè  son  dos  los  cavalls  de  mèrit,  el  Vanitoso primero 
y  el  Vanitoso  segundo.)  Un  rum  rum  y  un  xiu  xiu  se  va 
alçar  tot  daltabaix  de  la  carrera  desde  Novedats  fins  à 
Provença. — jQuín  tronch  mena  en  Pantiquillo! — Axó  no 
son  cavalls,  son  magestats! — Potser  costan  quatre  mil  du- 
ros.— Potser  quatre  mil  cinchcents! — jQuins  bayos,  Maria 
Santíssima  dels  Desem paradets!  deyan  los  nobles  à  1'  orella 
de  la  seva  senyora.  Passa  en  Xaranga  arrambat  casi  bé  fre- 
gant lo  seu  Milord  ab  lo  meu  y  *m  diu  à  1*  orella:— Tiquillo, 
fill;  cavalls  com  aquexos  no 'Is  ha  vist  fins  ara  la  claror 
del  sol. — Jo  li  contesto:  Y  ja  pots  endreçarie  un  pinyach  à 
les  boles  dels  ulls  que  non  veuràs  d'  altres  ni  tú  ni  cap 
persona  nada.  Al  segon  vol  tots  los  cotxes  havían  desfilat. 
Me  van  dexar  lo  passeig  net  com  la  via  del  carril.  En  una 
paraula,  vaig  aplacar  1'  orgull  de  tot  lo  senyoríu  de  la  ciu- 
tat que  té  vergonya.  Res  més.  Al  endemà,  carretel-les,  mi- 
lors  y  tronchs  y  eugues  y  guarnicions  anavan  al  encant. 
Tota  laltaritocracia  se  conformava  d'  anar  à  peu,  per- 
què no  podia  frequentarse  ab  nosaltres  y  no  rebre  un  sofo- 
cament  d'  enveja  cada  vegada  que  jo  sortís  ab  lo  tronch. 
Y  vinga  enviar  desseguit  propis  y  comissionats  à  París  à 
cercar  cavalls  d'  estampa  y  cotxes  de  primera,  que  als  vuyt 
dies  teníam  à  Barcelona  un  floreyo  de  carruatges  de  trinca 
y  de  bestiar  à  l'alta  escuda  que  cap  més  potencia  del  mapa 
los  pot  tirar  al  carrer. 

Alexis.— Pardon,  si  vos  veyessiu  los  que  tenim  à  París... 

Pantiquillo. — Dexis  de  París  ni  d'  Estafranchs.  Lo  marit 


—  123  — 
de  la  Guerrero  ho  va  fer  constar;  no  hi  afegexo  ni  un  tit- 
llet,  perquè  les  seves  paraules  son  públiques  y  conegudes. 
Me  les  va  fer  comunicar  pel  seu  majordom. — «Los  cotxes 
y  les  eugues  de  casa,  va  dirme,  fins  al  estat  present  han 
tingut  cetroy  corona  pel  luxo  y  hermosura...  Però  en  Pan- 
tiquillo  ab  lo  landó  que  mena  y  ab  lo  tronch  que  hi  en- 
ganxa, m*  han  desbancat.  Que  conste:  la  reputació  queda 
per  éll.» 
Alexis. — Més,  à  París... 

Pantiquillo. — No  hi  ha  res  ara  à  París.  No  mel  retrega 
més  aquell  poble.  No  li  he  dit  que  'Is  comissionats  d'  aquí 
varen  florejar  y  endursen  lo  millor  que  tenían?  Dexim 
acabar.  Va  enviarlo  à  la  quadra  al  seu  majordom.  Jo  la 
tenia  en  aquella  situació  plena  de  capitans  generals,  no- 
bles y  marquesos  y  tota  la  baronia  de  la  comarca.  Con- 
lemplavan  lo  tronch  parlant  baix  com  à  missa.  Lo  major- 
dom inspeccionava  1'  orgull  y  '1  plantar  dels  bessons;  me'ls 
examinava  per  tots  indrets;  guayta,  observa,  entreguarda  y 
contesta,  à  un  dels  grossos  que  li  demana  parer,  aquestes 
paraules  capitals. — «Con  el  permiso  de  Usía:  El  troncoque 
mena  el  senyor — senyalantme  à  mi — es  un  tronco  Plus- 
quamperfecto.  Podria  enganxarse  al  carro  del  sol.»  Fà  lo 
saludo  militar,  surt,  y  en  sent  fora  de  la  quadra  rebot  per 
terra  '1  puro  encès  que  fumava  botent  y  llençant  per  qui 
enllà  espurnes  ruhentes  de  foch. 

Alexis. — Jo  vos  torno  à  dir  que  à  Parí... 
Pantiquillo. — Permission,  Mussiú  que  no  hi  acabat. 
Alexis. — A  la  bonne  heure. 

Pantiquillo. — Però  tenían  un  màcula  que  *ls  desllus- 
trava  aquexos  cavalls  y  que  no  més  jo  me  'n  vaig  adonar. 
Senyoret,  li  vaig  dir  à  la  quadra  tant  bon  punt  m'  hagué 
fet  entrega  del  tronch;  ^-sap  que  à  França  li  han  vengut  un 
cavall  més  alt  que  1'  altre.^ 

;Lo  que  vaig  haver  dit,  Mussiú!  Me  volia  tirar  un  tiro! 

jEsperis,  no   fassi  foch!  Y  surto  corrent.  Als  deu  minuts 

comparexía  ab  un  agrimensor  que  vaig  anar  à  cercar  à  les 

obres  del  Parque... 

Ja   maniobra  '1  nivell  d'  aygua  demunt  de  la  esquena 


—    124  — 

Ideïs  animals.  Apunta  xifres,  suma,  resta...  vaja,  opéran 
totes  les  quatre  retgles...  Xo,  que  no  's  bellugui  cap  ani- 
mal. jDues  dècimes  de  graduació  y  de  diferencia  d'  un  ca- 
vall à  r  altre!... 

Lo  senyor  se  passejava  d'  un  cap  à  1'  altre  de  quadra  tre- 
yentse  manyochs  de  cabells.  No  s'  apuri,  senyoret,  no  's 
precipiti  la  joventut  que  se  quedarà  calvo.  Jo  contradirélo 
defecte  de  la  naturalesa. — Que  has  de  fer  tú;  es  impossible! 

D'  aquí  vintiquatre  hores  tindrà  'Is  cavalls  parions  com 
dues  gotes  d'  aygua.  Ja  no  se  'Is  estirava  'Is  cabells,  però 
cada  sospir  que  li  sortia  del  pit  enternía.  Li  dich  senyoret, 
que  quan  surtin  de  les  meves  mans  no  desmentirà  1'  un 
del   altre  ni  '1  sanabre  d'  un  gruix  de  trenyina. 

«Si  per  escursarme  lo  cavall  m' I' esguerras,  t'  esquerdaré 
lo  cap.»  Y  se  'n  va. 

Torna  V  endemà  à  la  quadra  y  torna  1*  agrimensor  ab  lo 
aparato  de  les  matemàtiques  de  1'  aygua.  Coloca  lo  canó 
de  la  humitat  fent  pont  entre  íes  dues  esquenes  dels  ca- 
valls; tira  la  operació  à  pols:  A  la  quadra  ni  's  movia  una 
mosca:  ningú  respirava.  Enllesteix  la  retgla  de  tres  y...  los 
cavalls  resultan  iguals,  exactes,  que  ni  passant  la  esponja 
mullada  sobre  del  un  y  dexant  I'  altre  en  sech  no  discre- 
pan  les  alçaries  ni  lo  gruix  de  la  mullena. 

Alexis. — Parbleu. 

Pantiquillo. — Si  no  hi  ha  lo  facultatiu,  lo  senyor  me 
abraça  en  públich.  — ^'Gómo  te  las  has  componido.''  me  pre- 
gunta. (A  la  quadra,  y  davant  de  forasters  me  parla  caste- 
llà.) Vaig  esperar  à  que  estessem  sols.  Molt  senzill  li  res- 
ponch.  He  fet  venir  al  Trepat  dels  ulls  de  poll  y  encarantio 
davant  del  Vaíiitoso  primero  li  dich:  Ab  la  llanceta  més 
fina  que  tingui  al  estuig,  ab  aquella  que  destria  en  dos 
brins  lo  perfil  d'  un  cabell,  rebaxím  aquest  tanl  per  cent  los 
cascos  del  Vanitoso.  Senyis,  perquè  1'  empenyo  es  de  com- 
promís y  s'  hi  arriscan  reputacions;  la  del  senyoret,  la  de 
vostè  y  la  d'  un  servidor.  Als  cinch  quarts  justos  de  minu- 
tera de  rellotge  la  operació  de  cirugía  estava  llesta:  ell  ab  la 
eyna  jo  ab  lo  compàs  de  graduacions.  Al  Trepat  cada  gota 
.    de  angunia  que  li  relliscava  cara  avall  era  axis,  del  grandor 


—    125    — 

d'  un  cacauet.  Jo,  frescal  com  una  salalía.^Tiro  nivellada 
d'  esquena  à  esquena,  exactes;  ni  un  billar.  Quan  val  la 
seva  feyna,  noy  xich.'* — Donim  lo  que  vuiigui. — Aquí  té 
quatre  duros. — Es  massa,  no  'Is  val. — Aquí  té  quatre  duros 
li  torno  à  dir  y  fíquissels  à  la  butxaca  que  son  de  vostè  y  de 
ningú  més.  Lo  manescal  més  tonto  n'haguera  comptat  una 
dobla  de  quatre.  Aconductis  lo  cavall  desd'  avuy,  y  cada 
dissapte,  si  es  servit,  vingui  à  corretgirli  les  afiliacions... 

Ara,  senyoret,  si  m'  he  propassat  castiguim.  Y  li  presento 
lo  revòlver  al  punt  de  dalt. 

Gira  esquena  enternit  y  marxa.  Als  tres  minuts  baxa  lo 
lacayo  ab  una  safata  plena  de  caxons  de  tabacos  habanos 
y  mitja  dotzena  d'ampolles  de  canya  pera  glopejar  cada 
vegada  abans  de  ficarme  'I  puro  a  la  boca.  Tingui  tàstils 
Mussiú. 

Alexis. — Oh,  Mercí  bien,  es  superbo. 

Pantiquillo. — ^Qué  diu?  de  les  escorsedures  ne  fan  lo 
Tapé  pels  cardenals,  los  bisbes  y  lo  capítol  de  canonges  de 
la  Seu  de  Barcelona.  |No  se  'n  fumaran  may  més  de  taba- 
cos d'aquexa  casta  à  Espanya!  Ara,  en  compte  de  cigarros 
nos  enviaran  deutes  de  Cuba,  y  per  lo  que  toca  al  ayguar- 
dent  de  canya,  llestos  també.  Nos  la  farem  aquí,  directa- 
ment, dels  mànechs  d'  escombra. 

Emili  Vilanova 


LA  MUSICA  DEL  MON 


Sempre  està  de  festa 
qui  posa  r  amor 
demunt  jove  honesta 
que  d'  acert  té  el  Dó. 


—    120    — 

Qui  la  vida  passa 
dins  fonda  ó  cafè 
maldement  guany  massa 
may  replega  Re. 

Ni  pare,  ni  mare 
tench  ja.  Som  fadrí; 
y  es  axó  per  ara 
lo  que  'm  passa  à  Mi, 

Puch  dir  que  no  tinch 
casa  ni  fogar, 
sempre  vaig  y  vinch. 
Tal  vida  no  'm  Fà. 

De  nit  y  de  dia 
visch  com  un  mussol. 
May  tinch  alegria. 
Sempre  estich  tot  sol. 

Y  som  com  la  jaya 
Miquela  que  està, 
com  si  fós  de  paya, 
resseca  y  en  Là. 

jNinal  Jo  voldria 
ab  tú  mitg  partir... 
lAy!  Quina  alegria 
si  'm  diguesses  Si. 

Voldria  que  anassem 
à  veure  '1  Rector, 
y  que  mos  casassem... 
^Me  faràs  tal  Do. 


—    127   — 

Tórnam  la  resposta 
que  esper  à  su-quí, 
ja  que  poch  te  costa 
que  me  digas  Sí. 

Jo  de  peus  en  terra 
no  't  faré  tocar. 
Eh  pau  y  en  guerra 
sempre  't  duré  en  La. 

Aniràs  vestida, 
tendràs  pà  al  rehol. 
De  la  meua  vida 
Tu  seràs  lo  Sol. 

Perquè  sempre  rigas 
en  lloch  de  plorar, 
à  tot  quant  me  digas 
respondré  Si,  Fa. 

Tinch  una  caseta 
un  hort  y  un  jardí, 
y  en  la  galereta 
tú  hi  vindràs  ab  Mi. 

Te  donaré  joyes, 
y  un  hermós  ca-mé, 
y  altres  birimboyes... 
No  't  faltarà  Re. 

Jo  esper  que  amorosa 
davant  lo  Rector, 
de  ta  mà  preciosa 
me  'n  faràs  el  Do. 

Pere  d'  Alcantara  Penya. 


—     128 


LA  CAPUTXA 


Si  't  vull  veure  ayrosa  y  bella 
com  mon  desitg  te  demana 
entremitg  de  la  vermella 
barretina  catalana, 
no  ha  pas  al  plà  de  buscarte 
lo  meu  cor  enamorat;] 
massa  sé  hon  haig  de  trobarte 
ab  lo  noble  y  bell  tirat 

que,  caputxa, 
ara  y  sempre  has  conservat. 

Sé  que  't  plauen  les  rouredes, 
los  ubachs  solíus  y  ombrosos, 
les  espesses  salzeredes 
y  'is  alens  més  sanitosos; 
que,  fugint  la  clamadissa 
del  veynatge  neguitós 
y  la  boyra  malaltissa 
del  vilatge  trafagós, 

tens,  caputxa, 
à  montanya  '1  grat  repòs. 

Sé  que  vols  veure  com  llaura 
los  sembrats,  fent  solcks,  la  rella, 
y  la  espiga  que  '1  sol  daura 
per  tombarse  à  Ia|Corbella; 
sé  que  '1  tràngol  no  't  plau  gayre 
dels  carrils  y  del  vapor, 
y  que  t'  agrada  més  1'  ayre 
del  molí  fressejador... 

tú,  caputxa, 
tíus  més  feta  à  1'  antigor. 


—   129  — 
Tu  vols,  neta  de  ressabis, 
nostra  parla  montanyesa, 
les  costums  de  nostres  avis 
y  '1  vestir  à  la  pagesa; 
la  ciutat  t'  es  mal  veynatge 
y  à  montanya  estàs  més  bé, 
que  aquí  baix,  fins  lo  llenguatge 
té  regust  de  forasté, 
tot,  caputxa, 
pren  patró  del  extrangé. 

Ni  als  bateigs,  ni  maridatges 
d'  aquí,  hi  portas  1'  alegria; 
pels  enterros  y  homenatges 
has  perdut  la  fesomia; 
la  mantellina  que  't  desa 
lo  teu  ayre  ha  emmatllevat: 
lo  xambergo  à  la  francesa 
de  revés  t'  ha  arreconat; 

sort,  caputxa, 
que  à  montanya  t'  has  quedat. 

Per  les  fires  y  ballades 

t'  hi  passejas  axerida 

galejant  les  arrecades 

de  la  núvia  presumida; 

y  't  rumbeja  la  burgesa, 

la  que  viu  del  seu  treball, 

y  la  jove  pabordesa 

que  ab  tú,  plaça  amunt  y  avall, 

va,  caputxa, 
lo  recapte  fent  pel  ball. 

L'  espignet  de  la  tenora 
que  punteja  la  sardana, 
te  plau  més  que  la  senyora 
contradança  de  la  plana. 
Balls  y  copies  y  musica 


—  130  — 
de  nous  ayres  que  tu  sents, 
no  son  res  envers  la  rica 
profusió  ab  que  tu  aquí  'Is  tens, 

mes,  caputxa, 
ells  per  tu  son  ben  dolents. 

Ayres  son  que  't  creuen  veure 
del  seu  garbo  avergonyida; 
vents  moderns  que  't  volen  treure 
si  no  morta,  mal  ferida. 
Regatéjals  la  victorià 
pam  à  pam,  fésthi  ab  neguit; 
y  ni  '1  nom,  ni  ta  memòria 
vulgas  perdre  en  cap  sentit; 

joh,  caputxa! 
pósahi  tot  lo  teu  delit. 

Si  '1  delit  no  t'  abandona, 
veurà  en  tu,  per  sempre,  ufana, 
son  mantell  y  sa  corona 
nostra  terra  catalana. 
Busque  sempre  ton  desfici 
à  montanya  alberch  segú, 
y  no  te  'n  trega  '1  patrici, 
ni  r  extranger  ni  ningú 

may,  caputxa, 
que  la  Pàtria  viu  ab  tú. 

A  BORI  y  FONTESTA. 


Tant  si  es  grossa  com  si  es  xica  la  espina  quan  naix  ja 
pica. 

Qui  vulga  bona  caça  vaja  à  compraria  à  la  plaça. 


•3'  — 


MOVIMENT    CATALANISTA  " 


Es  tasca  un  bon  xich  difícil  apuntarà  tall  de  dietari,  com 
deuria  ferse  en  aquest  treball,  los  successos  de  major  im- 
portància que  venen  à  determinar  lo  Moviment  Catalanista 
d'  enguany.  Ha  sigut  de  tal  naturalesa  aquest  moviment, 
que  més  que  per  la  força  de  dintre,  ha  sigut  produhit  per 
aconiexemenis  de  fora,  y  ha  sigut  tanta  la  influencia 
d'  aquests  acontexements  que  més  que  fets  aislats  que  un 
à  un  pugan  ajuniarse,  donan  per  resultat,  tota  una  reac- 
ció, tot  un  moviment  de  la  societat  catalana  cap  à  uns 
ideals  minats  ab  indiferència  ordinàriament,  ab  menyspreu 
y  fins  ab  repugnància  y  odiositat  en  dies  no  pas  llunyans 
en  que  lo  sentit  comú,  lo  veritable  patriotisme  y  lo  senti- 
ment de  caritat, 

Y  encara  més;  lo  trascendental  d'  aquest  moviment,  fà 
que  una  pila  de  circunstancies  abell  relacionades,  una  pila 
d' iniciatives  que  per  ell  han  sigut  preses,  no  pugan  ni 
tant  sols  ser  esmentades  aquí,  devent  estar  sempre  tapades 
per  lo  vel  de  la  prudència. 

Fetes  aquestes  aclaracions  pels  qui  troban  certa  mena  de 
deficiències  en  la  crònica  anyal  que  anem  à  escriure,  co- 
mençàm  destriant  los  fets  y  agrupantlos  en  dues  grans 
parts:  en  la  primera  hi  posarem  aquells  que  han  nascut, 
podríam  dir,  per  se  y  los  altres  per  accidens.  Los  primers, 


(*)  Devem  advertir  que  '1  nostre  propòsit  {fou  escriure  una  revista 
de  Moviment  Catalanista  durant  1'  any.  Y  axis  ho  vàrem  fer.  Mes  lo 
benèvol  lector  se  té  de  fer  càrrech  de  les  dificultats  que  pera  la  publi- 
cació d'  aquest  treball,  nos  han  sortit  à  derrera  hora  per  causa  de  les 
circunstancies  especials  que  atravessàm. 

Com  no  tenim  temps  d'  escriure  un  nou  treball  sobre  '1  mateix 
assumpto  y  no  li  es  possible  axis  meteix  al  editor  del  Calendari  Ca- 
talà anar  à  imprimirlo  per  aque?t  any  en  altre  país,  devem  aconten- 
tarnos  en  publicar  aquests  fragments.  Si  alguns  quedan  sense  solfa 
ni  volta,  no  'n  tenim  pas  la  culpa  nosaltres. — J.  Maspons  y  Camarasa. 


—  132  — 
per  la  marxa  progressiva  yworwa/ del  Catalanisme,  y  encara 
que  infíuits  alguns  per  los  aconlexemenls  exteriors,  apa- 
reguts sense  lligament  ab  ells;  los  altres,  produhits  per  les 
circunstancies  anormals  perquè  hem  passat  y  passàm. 

Sempre  que  se  tracte  del  Catalanisme  dels  nostres  dies, 
s'  ha  de  tenir  en  compte,  la  corporació  ahon  s'  hi  ajuntan 
totes  les  forces  organisades  pera  defensar  y  propagar  lo  pro- 
grama acordat  en  la  Assamblea  de  Manresa,  ó  sia  la  Unió 
Catalanista  y  en  conseqüència  lo  paper  que  desempenya  en 
aquest  moviment  politich  y  social,  la  Junta  Permanent  de 
la  metexa. 

Be  'ns  serà  permès  que  ho  fem  constar,  encara  que  'Iqui 
escriu  aquestes  ratlles  sia  part  directament  interessada:  la 
Junta  Permanent  actual,  no  ha  restat  ni  resta  un  moment 
inactiva;  que  quan  no  tenia  circunstancies  extraordinàries 
que  la  fessen  moure,  aprofitava  lo  temps,  resseguint  les 
nostres  forces,  animantles  y  organisantles;  quan  aquelles 
circunstancies  se  presentavan,  com  se  presentan  encara,  la 
Junta  les  ha  vingut  aprofitant  ab  delit  y  energia;  la  Junta 
ha  fet  foch  quan  al  vol  d'  ella  no  n'  hi  havia,  ha  procurat 
conduhir  les  flamarades  quan  veya  encéndreles. 

Tant  bon  punt  à  finals  d'  any,  se  despedí  la  Junta  Per- 
manent anterior  pera  cedir  lo  lloch  à  la  actual,  no  sens  pu- 
blicar un  magnífich  document  (12  Desembre  1897)  recor- 
dant les  persecucions  sufertes  y  l' èxit  brillant  de  I'  Assam- 
blea de  Girona,  los  individuus  que  entraren  à  desempenyar 
los  honorífichs  càrrechs  de  membres  de  la  Junta  Perma- 
nent de  la  Unió  Catalanista,  no  se  donaren  ni  un  punt 
d'  espera  en  la  tasca  que  la  Junta  passada  havia  iniciat 
d'  organisar  les  forces  del  Catalanisme.  L' èxit  no  ha  pogut 
ser  més  falaguer.  Lo  dia  i5  de  Desembre  quedaren  defini- 
tivament aprovades  unes  Bases  pera  la  formació  d'  Agru-^ 
pacions  de  la  Unió  Catalanista,  essent  circulades  per  tot 
Catalunya  des  lo  20  de  Janer,  junt  ab  una  Circular  espli- 
cant  los  propòsits  de  la  Junta  y  ab  unes  Instruccions  enca- 
minades à  comentar  y  à  aclarir  1'  esperit  de  les  Bases. 

La  campanya  que  desde  allavors  s'  emprengué  fou  em- 
penyadíssima.  No  s'  acontentà  la  Junta  Permanent  ab  la 


—  133  — 
circulació  dels  impresos  expossals.  Celebrava  seguides 
reunions  extraordinàries  ab  los  companys  de  causa  més 
actius,  ab  los  qui,  residents  à  Barcelona,  comptan  ab  rela- 
cions numeroses  à  dintre  y  à  fora  de  la  capital;  convidava 
à  ses  sessions  als  catalanistes  de  diferents  punts  de  Cata- 
lunya y  ab  ells  discorria  sobre  1'  estat  de  ses  respectives 
poblacions,  y  juntament  s'  estudiava  la  manera  de  fer  de- 
cidir als  poruchs,  de  convèncer  à  elements  sans  y  valiosos 
però  indiferents,  de  remoure  tals  ó  quals  obstacles;  se  diri- 
gia per  escrit  ó  de  paraula  à  les  personalitats  de  més  repu- 
tació en  cada  comarca  y  'Is  hi  deya  que  volia  posarshi  en 
relació,  que  volia  conéxer  son  pensament  en  punt  à  Cata- 
lanisme y  manera  de  ferlo  prosperar  en  cada  localitat. 

Aytals  gestions,  jamay  interrompudes  ni  en  èpoques  de 
més  espectació  pública  per  successos  de  diferent  caràcter  y 
continuades  encara  avuy,  les  ha  simultanejat  la  Junta  de 
la  Unió,  ab  altre  procediment  encaminat  al  meieíx  fi;  1'  en- 
vio de  documents  impresos  de  diferent  caràcter,  peróapro- 
pósit  tots  pera  donar  à  conéxer  los  nostres  ideals:  discursos 
literaris  y  politichs,  fulles  volants,  actes  de  societats  catala- 
nistes y  tota  mena  de  documents  pertocants  à  les  Assam- 
blees  de  la  Unió.  Pujan  à  alguns  milers  los  documents  que 
en  pochs  mesos  s'  han  escampat  desde  la  casa  de  la  Unió  à 
Biblioteques  de  importància,  à  regionalistes  de  Catalunya 
y  de  fora  y  à  iotes  quantes  persones  sia  de  creure  que  'Is  hi 
pugan  aprofitar  semblants  lectures.  Però  cal  que  consta, 
que  si  tan  bella  escampada  de  documents  de  propaganda 
s'  ha  pogut  fer,  se  deu  en  part  à  la  generosa  cooperació  de 
societats  y  de  particulars,  que  sabedors  alguns  del  procedi- 
ment de  la  Junta  y  responent  altres  à  ses  indicacions,  han 
fet  ofrena  à  la  Unió  Catalanista  de  grans  existències  de  do- 
cuments que  guardavan  arxivats. 

Y  la  Junta  no  'n  tenia  prou  d'  axó:  no  acontentantse  dels 
treballs  empresos  y  seguint  en  sa  conducta  de  sumarse  les 
activitats  dels  catalanistes,  decidí  treballar  fortament  en 
una  altra  obra  de  capital  importància:  la  formació  del  cens 
catalanista,  iniciat,  però  no  seguit,  anys  arrera.  Després 
d'  una  sèrie  de  sessions  preparatòries  ab  diferents  com- 


—  134  — 
panys  catalanistes,  lo  dia  29  de  Janer  quedaren  consiitui- 
des  tres  comissions  encarregades  de  formar  lo  cens  catala- 
nista, que  posteriorment  (7  de  Juny)  foren  reforçades  ab  lo 
concurs  galanament  ofert,  dels  actius  socis  de  dues  Agru- 
pacions catalanistes  de  Barcelona  que  portan  lo  nom  de 
«Catalunya  autònoma».  Les  tres  seccions  constituides  fan 
respectivament  sos  treballs  per  Barcelona,  pel  restant  de 
Catalunya  y  per  T  exterior.  Al  objecte  de  procedir  en  lo 
possible  ab  un  sol  criteri  y  de  facilitar  la  feyna,  se  feren  im- 
primir unes  fulles  ab  indicacions  apropiades  y  diferentes 
pera  cada  una  de  les  tres  seccions,  fulles  que  Ms  qui  impul- 
san,  dirigexen  y  ordenan  aquest  treball,  veuen  ab  goig 
com  cada  dia  se  van  omplint  ab  datos  y  noticies  de  gran 
utilitat. 

Veges  ab  los  datos  que  anem  à  donar,  una  part  dels  re- 
sultats que  ab  tants  treballs  s'  han  obtingut.  Volem  es- 
mentar les  societats  existents,  que  essent  exclusivament 
catalanistes,  estan  actualment  adherides  à  la  Unió.  En  lo 
Consell  General  celebrat  lo  dia  5  de  Desembre  de  1897  se- 
gons los  nous  Estatuts  d'  aquella  corporació  foren  admeses 
.les  societats  següents:  Lliga  de  Catalunya,  y  Centre  Escolar 
Catalanista,  de  Barcelona;  Centre  Català,  de  Sabadell;  Cen- 
tre Catalanista  de  Girona  y  sa  comarca;  Lliga  Regional,  de 
Manresaí  Associació  Catalanista  de  Reus;  Associació  Cata- 
lanista de  Lleyda,  Agrupació  Regionalista  de  Tarrassa; 
Associació  Popular  Regionalista  de  Barcelona;  Centre  Ca- 
talà de  id.;  Centre  Català  de  Sant  Sadurni  de  Noya;  Centre 
Català  de  Sant  Pol  de  Mar;  Centre  Català  de  Castelló 
d'  Ampurias;  Centre  Catalanista  de  Vilafranca  del  Pana- 
dés;  Centre  Català  de  Mollet  del  Vallés. 

Aquestes  colectivitats,  son,  podriam  dir,  les  antigues; 
aquelles  que  de  temps,  de  molts  anys  algunes,  venen  tre- 
ballant per  la  reivindicació  de  Catalunya. 

Però  veges  ara  quina  llista  més  afalagadora  podem  ofe- 
rir de  colectivitats  catalanistes  formades  en  un  any  y  que 
son  adherides  à  la  Unió,  per  votació  favorable  recayguda 
en  elles,  en  les  dues  sessions  que  ha  celebrat  lo  Consell  Ge- 
neral, des  lo  5  de  Desembre,  ó  sia  en  12  de  Juny  y  i5  d'  Oc- 


-  135- 
tubre  del  any  present.  Les  posàm  per  1'  orde  en  que  han 
comunicat  la  seva  constitució  à  la  Unió  Catalanista,  excep- 
tuant les  que  tenen  caràcter  de  associació  que  l^s  posàm  al 
davant:  Associacions;  Associació  Catalanista  de  la  Costa  de 
Llevant,  de  Canet  de  Mar;  Foment  Regionalista,  de  Ber- 
ga; Lliga  Catalanista  de  Banyoles  y  sa  comarca,  de  Banyo- 
les; Agrupacions:  de  Vilassar  de  Mar;  de  Sant  Feliu  de  Co- 
dines; del  Cassino  Mercantil  de  Barcelona,  del  Vendrell; 
Catalunya  autònoma  n.°  i,  de  Barcelona;  de  Falset;  de 
Tayà;  L'  Escut  emporità  de  La  Bisbal;  de  Pons;  de  Besalú; 
de  Valls;  de  Balaguer;  de  La  Garriga;  Catalunya  autòno- 
ma n.°  a  de  Barcelona;  de  Caidedeu;  de  Horta;  Escolar  de 
Ramon  LluU,  de  Barcelona;  los  Montanyenchs,  de  id.;  de 
Sallent,  de  Rodonyà;  de  Vergés. 

Ja  se  pot  veure  com  1'  èxit  més  falaguer  ha  coronat  los 
esforços  de  la  Junta  Permanent  de  la  Unió  Catalanista  y 
dels  bons  companys  de  causa  que  al  seu  costat  s'  han  po- 
sat en  aquesta  tasca  d'  organisar  les  forces  del  Catalanisme. 
La  llevor  sembrada  ha  caygut  en  terrer  assohonat.  D'  altra 
manera,  aquest  esclat  de  colectivitats  catalanistes  tan  ad- 
mirable, seria  artificial  y  los  fets  provan  que  no  ho  es  pas» 
sinó  que  lo  poble  català  nos  comprèn  y  'ns  estima  fins  quan 
sembla  estar  dominat,  com  en  dies  passats,  d'  uns  senti- 
ments contraris  als  nostres. 

Anem  seguint.  Preludi  de  la  fortíssima  reacció  per  I'  au- 
tonomia administrativa  que  enbolcallada  ab  altres  aspira- 
cions més  pràctiques  y  radicals,  avuy s'observa,  fou  lo  des- 
content general  que  hi  hagué  à  les  derreríes  del  any  passat 
per  haver  cedit  lo  Govern  à  un  particular,  de  manera  de- 
pressiva pera  'Is  contribuyents,  lo  servey  de  recaudació  y 
repartiment  de  les  contribucions,  la  investigació  de  la  ri- 
quesa amagada. 

Aquest  descontent  se  traduhí  en  formes  ben  significati- 
ves contra  lo  poder  central  y  la  seva  administració  y  una 
d'  elles  fou  la  reunió  de  contribuyents  del  Vallés  celebra- 
da à  Granollers  lo  25  de  Novembre,  en  la  que  la  llengua 
catalana  hi  dominà  exclusivament,  los  discursos  pronun- 
ciats foren  d*  un  tó  marcadament  catalanista  y  les  conclu- 


—  136  — 

sions  aprovades  no  eran  més  que  una  part  del  nostre  pro- 
grama. Aquestes  circunstancies  y  1'  entussiasme  ab  que  fou 
rebut  un  telegrama  de  la  Unió  Catalanista  adherintse  al 
acte,  demostran  que  1'  acte  verificat  à  Granollers  tingué 
una  excepcional  importància,  puix  que  vingué  à  ser  lo  pre- 
cursor del  moviment  d'  ara. 

Per  la  mena  de  método  que  'ns  hem  imposat  d'  ocupar- 
nos  dels  fets  principals  que  aparexen  aisladament,  al  ob- 
jecte d'  esmentarne  després  d'  altres  agrupats  per  son  ca- 
ràcter, hem  d'  allargarnos  ara  fins  al  mes  de  Març.  Dintre 
aquest  mes,  es  veritat,  hi  han  una  sèrie  d'  actes  de  verda- 
dera  importància  catalanista,  però  arrencan  tots  d'  una  me- 
texa  iniciativa.  Era  lo  dia  i,  quan  la  Junta  Permanent  de 
la  Unió  Catalanista  rebé  à  uns  missatgers  del  Centre  Cata- 
lanista de  Vilafranca  del  Panadés,  qui  portavan  à  la  con- 
sideració de  la  Jww/a  un  projecte  de  trascendencia  pera  la 
nostra  causa.  L'  esmentat  Centre  Catalanista  prengué  la 
iniciativa  de  presentar  candidat  catalanista  pera  lo  districte 
de  Vilafranca  del  Panadés,  en  les  eleccions  Uegislatives 
que  devían  efectuarse  lo  dia  27.  Aquest  candidat  era  l' in- 
tegérrim  defensor  dels  nostres  ideals  en  Joan  Permanyer. 
Acceptada  la  proposició  per  la  Junta  Permanent  y  comuni- 
cada al  propi  interessat,  començaren  immediatament  los 
treballs  propis  del  cas.  Era  la  primera  vegada  que  lo  Ca- 
talanisme feya  cara  al  caciquisme  en  unes  eleccions  con- 
semblants  y  la  lluyta  tingué  de  ser  esforçada,  empenya- 
díssima.  Tot  lo  Catalanisme  durant  aquells  dies,  tingué  la 
vista  fita  en  lo  districte  de  Vilafranca  y  una  considerable 
part  dels  nostres  companys,  tant  los  entussiasmats  en  la 
idea,  com  los  qui  de  bon  principi  duptavan  de  que  la  ve- 
ritat y  la  rahó  poguessen  surar  en  mitg  d'  aquesta  irrisòria 
farsa  del  centralisme,  feren  durant  lo  temps  electoral  es- 
forços imponderables.  Los  catalanistes  del  districte,  tin- 
gueren tota  1*  ajuda  de  la  gent  independent  y  honrada  del 
Panadés;  dels  companys  de  idees  de  Barcelona  y  del  Plà 
del  Llobregat,  de  la  Costa  de  Llevant  y  del  Vallés;  lo  dis- 
tricte fou  recorregut  lluytant  nosaltres  ab  la  paraula  y  la 
persuassió;  celebrant  meetings  à  Vilafranca,  Sant  Sadurní 


—  137  — 
de  Noya,  Piera,  Gelida,  Masquefa  y  altres  pobles;  publi- 
cant lo  candidat  un  Manifest  en  lo  que  feya  professió  de 
fé  de  les  idees  salvadores;  y  lluytant  lo  candidat  contrari  y 
sos  agents  ab  tots  aquests  medis  que  son  vergonya  de  qui 
los  usa  y  degradan  als  qui  'Is  acceptan:  lo  caciquisme,  com 
sempre,  sortí  triomfant. 

En  aquest  meteix  mes  de  Març,  succehí  un  fet  que  casi 
passà  desapercebut'perque  1'  atenció  dels  catalanistes  esta- 
va fixada  en  lo  que  acabàm  d'  esmentar.  Lo  dia  21,  aca- 
ban  d'  esfumarse  del  tot  los  maléfichs  efectes  de  lo  que 
1'  any  passat  en  aquest  meteix  lloch,  ne  deyam  ponentada 
madrilenya  que  se  desfé  ridícolament  amenaçadora  contra 
Catalunya.  Nos  referim  al  processament  de  dos  distingits 
companys  de  causa  per  lo  delicte  de  cantar  les  veritats  des- 
de  La  Renaixensa  al  Estat  Espanyol,  que  tan  trist  paper 
està  desempenyant  en  la  Audiència  de  lo  criminal  de  la 
provincià,  s'  efectua  la  vista  de  1'  apelació  del  auto  de  pro- 
cessament dictat  contra  'Is  apreciables  companys  aludits. 
L'  auto  del  processament  fou  revocat. 

La  festa  de  Sant  Jordi,  patró  de  Catalunya  que  s'  escau 
en  lo  dia  23  d'  Abril,  fou  celebrada  en  alguns  punts  ab  di- 
verses funcions  relligioses  y  literàries,  però  es  del  cas  fer 
esment  especial  de  les  festes  celebrades  à  Ripoll.  En  aquell 
dia  se  congregaren  en  la  simpàtica  vila  tancada  enire  mitg 
de  dues  aygues ,  lo  restaurador  de  la  Bassílica  y  Bisbe  de 
Vich,  Dr.  Joseph  Morgades  y  Gili,  la  Junta  Permanent  de 
la  Unió  y  alguns  distingits  catalanistes.  Després  de  solem- 
nials  funcions  relligioses  y  un  cop  se  hagueren  depositat  en 
una  urna  d'  alabastre  les  cendres  de  Rodolf,  fill  del  Comte 
Jofre  lo  Pilós,  Abat  del  Monestir  y  més  lart  Bisbe  d'  Ur- 
gell, se  procedí  à  la  inauguració  d*  un  monument  format 
d'  una  placa  de  bronzo  ^ab  march  de  pedra,  colocat  en 
r  atri  de  la  Bassílica,  contenint  les  hermoses  paraules  pro- 
nunciades per  lo  Bisbe  de  Vich,  al  celebrarse  la  restaura- 
ció del  temple  ripollés.  Aquesta  inauguració  que  no  fou 
sinó  la  satisfacció  d*  un  deute  contret  anys  enrera,  cons- 
titueix un  fet  que  cal  remarcarlo  especialment,  puix  donà 
lloch  à  un  acte  altament   patriótich,  en  lo  qual  se  pronun- 


-  138  - 
ciaren  alguns  discursos,  en  mitg  de  gran  gentada,  que  es- 
coltava ab  ver  afecte,  especialment,  quan  lo  senyor  Bisbe, 
dominat  per  la  més  gran  emoció  donà  les  gràcies  à  la  Unia 
Catalanista  y  parlà  del  bonich  pervindre,  que  per  la  justi- 
cia  divina,  espera  à  nostra  pàtria  Catalunya. 

Ara,  es  precís  que  'ns  ocupem  de  altres  manifestacions 
catalanistes,  aplegantles  en  grupos  diferents. 

Comencem  parlant  d'  algunes  mostres  de  patriotisme 
que  desde  derrers  del  any  passat  fins  à  mitjos  del  present, 
nos  han  donat  algunes  d'aquestes,  un  dia,  apreciabilíssi- 
mes  corporacions  populars,  avuy  dominades  en  sa  major 
part  per  lo  caciquisme  y  per  la  immoralitat  més  desenfre- 
nada. Portam  tan  afecte  à  les  Corporacions  municipals  y 
consideràm  sa  missió  de  tanta  trascendencia  pera  io  ben- 
estar dels  pobles,  que  lo  més  petit  desitg  que  demostran 
de  rompre  ab  les  cadenes  del  centralisme,  creyém  que  ha 
d'  alegrar  al  cor  de  tots  los  catalans  y  que  tots  los  han  de 
aplaudir  y  encoratjar.  Pet  axó  sentim  una  especial  com- 
plascencia,  en  recordar  aquí  que  lo  dia  28  de  Desembre 
del  any  passat,  1'  Ajuntament  de  Figueras,  acordà  supri- 
mir les  ignominioses  bandes  dels  regidors;  que  quan  lo 
defensar  I'  autonomia,  era  exposat  à  conseqüències  desa- 
gradables, tres  Ajuntaments  de  poblacions  importants  de 
Catalunya,  acordaren  proclamarse  partidaris  d'  ella  y  de- 
manaria al  Govern  per  la  nostra  terra;  son  los  de  Reus, 
Vendrell  y  Olot;  que  à  primers  d'  any  V  Ajuntament  de 
Mollet,  seguint  V  exemple  del  de  Ripollet,  fà  posar  en 
llochs  públichs  rètols  redactats  en  català,  prohibint  dema- 
nar almoyna  als  pobres  forasters;  que  pel  Setembre,  lo 
Ajuntament  de  Sant  Antoni  de  Vilamajor,  imitant  al  de 
Sant  Feliu  de  Codines,  esborra  los  ridícols  noms  castellans 
dels  carrers  y  n'  hi  posa  de  catalans,  donant  ademés  à  una 
plaça  lo  nom  de  Plaça  de  Catalunya.  Quatre  poblacions 
vallesanas,  aquestes  que  derrerament  hem  anomenat,  que 
solen  presenlarse  tal  com  deurían  ser  y  com,  ajudant  Deu, 
seran  un  dia  totes,  ab  tota  sa  faysó  completament  catalana. 

Pera  les  aspiracions  de  la  restauració,  perfecta  aplicació 
y  lliure  desenrotllo  del   nostre  dret  nacional  no  ha  sigut 


—  139  — 
pas  tampoch  perdut  1'  any  1898.  Tres  importantíssimes 
manifestacions  hem  de  recullir,  sortides  de  la  Universitat, 
de  1'  Acadèmia  de  Jurisprudència  y  ilegislació  de  Barcelo- 
na y  del  Congrés  de  Diputats  de  Madrid.  Entre  altres  de 
les  belles  iniciatives  preses  per  lo  Rector  de  la  Universitat 
don  Manel  Duran  y  Bas,  se  hi  destacan  la  creació  de  dues 
càtedres  lliures:  una  de  Literatura  y  llengua  catalana  que 
per  causes  imprevistes  no  pogué  funcionar  y  altra  de  dret 
català.  Les  esplicacions  donades  en  aquesta  càtedra  una 
per  setmana,  començades  als  7  de  Desembre  del  any 
passat  y  acabades  als  3  de  Maig,  foren  rebudes  agradabi- 
líssiíTiament.  Lo  docte  catedràtich  encarregat  de  les  mete- 
xes,  rebé  enhorabones  de  importants  corporacions,  una  de 
elles  la  Diputació  provmcial  (4  Janer)  y  la  espayosa  aula 
ahon  s'  hi  havia  establert  la  càtedra,  omplintse  cada  vegada 
més,  arribà  à  ser  insuficient. 

Entre  tant  los  més  distingits  socis  de  1'  Acadèmia  de  Ju- 
risprudència y  Llegislació,  se  concertavan  pera  donar  en 
llengua  catalana  una  tanda  de  conferencies,  encaminades 
à  demostrar  la  suficiència  del  dret  català  pera  regular  totes 
les  relacions  jurídiques  del  orde  privat  y  de  indicar  lo  sen- 
tit en  que  les  nostres  regles  jurídiques  escrites  serían 
desenrotllades,  si  Catalunya  recobrés  la  facultat  de  ferse 
les  lleys.  La  Junta  de  1'  Acadèmia  lo  dia  3  de  Janer 
aprovava  lo  projecte,  lo  que  tingué  una  realisació  brillant. 

Al  meteix  temps  la  pròpia  Junta,  pera  lo  concurs  de  Me- 
mòries vir\ent,  designava  aquest  tema:  «Exposició  rahona- 
da  y  crítica  de  costums  jurídiques  de  Catalunya  ó  de  algu- 
na de  ses  comarques.» 

Al  bell  cor  de  Madrid,  també  hi  alenà  aquesta  aspiració 
jurídica  que  per  aquí  tan  fort  se  manifestava  en  aquells  dies. 
Lo  diputat  à  Corts 

Si  Catalunya  ha  tingut  recorts  per  ses  lleys  y  per  1'  ad- 
ministració de  justícia  que  deu  darse,  igualment  n'  ha  tin- 
gut per  la  ensenyança.  Algunes  corporacions  profesionals 
com  la  Societat  Econòmica  Barcelonina  d'  Amichs  de  la 
Instrucció,  s*  han  preocupat  de  retornar  sos  furs  à  la  ense- 
nyança catalana,  prenent  entre  altres  acorts  (2  Juliol)  lo  de 


—  140  — 
demanar  al  Govern  la  creació  de  càtedres  de   llengües   re- 
gionals y  que  se  descentralisen  los  concursos  y  oposicions, 
exigintse  pera  poderhi  pendre  pari,   lo  conexement  de  la 
llengua  del  país. 

Un  pas  més  enllà  s'  ha  donat  en  aquest  sentit;  1'  incan- 
sable propagandista  en  Francisco  Flos  y  Calcat,  ha  obert  à 
Barcelona,  al  començar  lo  curs,  un  Colegi  de  Sant  Jordi, 
ahon  trencant  motllos  vells  y  passats  de  moda,  dexant  de 
martiritzar  als  dexebles  ab  procediments  antipedagógichs, 
se  hi  dona  ensenyança,  pràctica,  y  verament  científica,  en 
consonància  ab  lo  modo  de  ser  del  nostre  país. 

A  Rodonyà  desde  fà  poch  se  hi  donan  lliçons  gratuïtes 
per  lo  ilustrat  metge  de  la  població,  en  Pau  Texidor,  de 
Geografia,  Historia  de  Catalunya  y  de  Gramàtica  catalana 
y  aquestes  assignatures  s'  han  introduhit  enguany  en  lo  Go- 
legi de  Germanes  Dominiques  del  Roser,  de  Ripollet. 

També  per  la  religió  s'  ha  donat  la  nota  patriòtica  à  Ca- 
talunya. Quan  pel  mes  de  Janer  se  feyan  missions  à  Bar- 
celona, de  les  17  esglésies  en  que  se  predicava,  en  vuyt  se 
hi  sentia  no  més  que  la  llengua  de  la  terra;  y  en  tres  se  hi 
compartia  1'  ús  del  idioma  català  ab  lo  castellà. 

De  les  40  misses  noves  que  enguany  s'  han  cantat  à  la 
diócessis  de  Vich,  38  celebrants  han  redactat  les  correspo- 
nents targetes  de  convit  en  català. 

D'  entre  'Is  sermons  que  s'  han  sentit  de  marcat  caràcter 
patriótich,  cal  recordar  lo  que  als  2  de  Janer  pronuncià  à 
Manlleu  lo  P.  Antón  Medina,  sermó  que  se  'ns  digué  fou 
eloquentíssim  y  que  acabà  ab  los  crits  de  jVisca  lo  Regio- 
nalisme! jVisca  Catalunya!  donats  per  1'  orador  y  contes- 
tats ab  entusiasme  per  1'  auditori. 

jQue  es  hermós,  que  es  consolador,  lo  veure  als  Minis- 
tres del  Senyor,  defensant  lo  sant  lema  de  Deu  y  Pàtria, 
sense  mistificacions  ni  afegidures  que  pugan  enxiquirlo. 

Per  tot  lo  exposat,  ja  se  compendrà  que  malgrat  als  en- 
trebanchs  que  posa  à  un  dels  medis  més  eficaços  de  fer 
propaganda,  la  oral  y  pública,  lo  estat  de  suspensió  de  les 
garanties  constitucionals  en  que  hem  estat  una  bona  part 
del  any  y  malgrat  lo  imprudent  que  haurían  sigut  alguns 


—  141  — 
d'  aquests  actes  per  lo  modo  de  pensar  en  certes  tempo- 
rades de  la  gent  en  general,  les  conferencies,  sessions  y 
meetings  de  propaganda  catalanista  han  sovintejat  en 
aquest  any.  Nos  hem  ocupat  ja  d'  alguns  de  aquests  actes; 
y  ara  anem  à  anotar  los  demés,  triant  aquells  que  tenint 
un  caràcter  purament  catalanista,  estan  revestits  de  vera 
solemnitat.  Dia  17  de  Desembre. — Sessió  inaugural  del 
Ateneu  Barcelonès. — Dia  2  de  Janer. — Reunió  à  Canet 
pera  tractar  de  constituir  la  Associació  Catalanista  de  la 
Costa  de  Llevant. — Dia  8  de  Janer. — Sessió  inaugural  de! 
curs  de  la  Lliga  de  Catalunya,  de  Barcelona. — Dia  9  de  Ja- 
ner.— Lo  Centre  excursionista  de  Catalunya  se  reuneix  en 
r  àpat  anyal  en  lo  Lyon  d' Or,  se  pronuncian  entusiastes 
brindis  y  se  cinta  V  himne  Los  Segadors. — Dia  30  de  Janer. 
— Reunió  de  propaganda  à  Mollet. — Dia  8  de  Febrer.— 
Sessió  inaugural  del  curs  en  1'  Associació  Popular  Regio- 
nalista de  Barcelona. — Dia  12  de  Febrer.— Reunió  Catala- 
nista à  Girona,  ab  motiu  del  àpat  anyal  que  celebran  los 
socis  del  centre  Catalanista  de  dita  ciutat. — Dia  18  de  Març. 
— Després  de  les  sessions  inaugurals  de  les  seccions  del 
Centre  Escolar  Catalanista  de  Barcelona,  s'  efectua  la  sessió 
inaugural  del  curs. — Dia  4  de  Setembre. — Sessió  de  propa- 
ganda à  Berga. — Dia  8  de  Setembre.— Vetllada  Catalanista 
à  Sant  Hilari  Sacalm. — Reunions  de  propaganda  à  Besalú 
y  à  Banyoles. — Dia  16  de  Octubre. — Sessió  inaugural  del 
Centre  Català  de  Sabadell. — Dia  20  de  Octubre.— Meeting  à 
Rodonyà. —  Dia  30  de  Octubre. — Meeting  à  Pineda. — Dia 
20  de  Novembre. — Sessió  inaugural  de  la  agrupació  escolar 
catalanista  de  Ramon  Llull,  de  Barcelona. 

La  Llista  no  es  complerta:  à  ella  s'  hi  deuen  afegir 
moltes  altres  sessions  verificades  en  diverses  societats,  s'  hi 
deuen  afegir  també  les  sessions  que  al  constituirse  les  agru- 
pacions apuntades  en  altre  lloch,  s'  han  celebrat  quasi  bè 
à  tot  arreu. 


Hora  es  ja  de  que  anem  à  pendre  nota  de  la  influencia 
grandíssima   que  en  lo  Moviment  Catalanista  han  tingut 


—    142   — 

les  guerres  sostingudes  ab  les  colònies  revoltades  y  ab  los 
Estats  Units. 

Quan  en  ocasió  tardana,  lo  Govern  decretà  la  concessió 
de  1'  autonomia  à  Cuba  y  Puerto-Rico,  la  Unió  Catalanista 
endreçà  (29  Novembre  1897)  un  telegrama  à  la  Reyna  Re- 
gent, en  lo  que  se  felicitava  de  que  à  la  fi  la  política  ma- 
drilenya rompés  per  prirnera  vegada  ab  la  tradició  per  ella 
constantment  seguida,  tradició  política  que  ab  lo  transcurs 
dels  segles  tants  desmembraments  ha  costat  à  la  Espanya. 
Dit  telegrama  fou  contestat  (i  Desembre)  per  lo  President 
del  Consell  de  Ministres  en  térmens  ben  afectuosos.  Alla- 
vors,  transcorregueren  alguns  dies  en  que  lo  principi  de  la 
autonomia  abans  combatut,  era  considerat  per  molts  com 
à  dogma  de  fé. 

Mes,  s'  ha  de  fer  una  aclaració.  Lo  poble  català  arribà 
casi  à  confondres  ab  lo  poble  espanyol,  però  no  del  tot.  Un 
dia,  pel  mes  d'  Agost,  discorrent  sobre  aquest  assumpto 
escrivíam  un  article  qual  publicació  tingué  algunes  conse- 
qüències per  nosaltres, 

Es  que  si  Barcelona  y  alguna  altra  ciutat  important  de 
Catalunya,  no  demostraren  haver  perdut  del  tot  lo  seny, 
la  majoria  de  poblacions  d'  aquesta  terra,  encomanantse 
com  quasi  sempre  y  per  1'  acció  de  la  prempsa,  lo  pitjor 
de  la  ciutats  grans,  se  varen  dexar  dominar  per  1'  esperit 
aventurer  que  impera  en  les  columnes  de  quasi  tots  los 
diaris. 

Mes,  cal  observar  una  cosa.  Al  mitg  d'  aquella  bogeria, 
lo  catalanista,  quasi  bé  1'  únich  que  no  havia  perdut  I'  en- 
teniment, si  tenia  prou  sanch  freda,  s'  atrevia  à  parlar  en 
contra  de  la  opinió  de  tothom,  era  escoltat  ab  extranyesa 
y  fins  ab  repugnància,  se  '1  considerava  com  à  boig,  anti- 
patriota  y  de  cor  endurit  y  ab  tot  si  aquest  era  lo  primer 
efecte  de  ses  paraules,  no  's  feya  pas  esperar  lo  moment  en 
que  acabava  per  donàrseli  la  rahó. 

Prova  de  que  aquella  bogeria  no  havia  entrat  à  1'  ànima 
de  les  gents;  prova  de  que  era  més  aparent  que  real. 

Ara,  tractant  ab  castellans  ja  es  altra  cosa:  los  castellans 
en   realitat  les   senten   aquestes  aventures;    fan  aquestes 


—  143  — 
guerres  ab  toiaconciencia.  Son  y  tenen  de  ser  eternalment 
lo  D.  Quijote.  Haurían,  per  no  serho,  decambiarla  sanch...» 

Y  en  efecte;  ja  al  començar  la  nnortal  lluyta,  alguna  per- 
sonalitat no  precisament  catalanista  de  Catalunya,  à  la  que 
hi  seguia  alguna  altra  d'  Espanya,  feya  declaracions  enca- 
minades à  fer  veure  1'  abím  en  que  lo  país  anava  à  sepul- 
tarse;  una  part  de  la  prempsa  de  la  nostra  terra  no  tenia 
ja  miraments  en  esplicar  la  veritat  dels  fets  y  en  vaticinar 
lo  desastre  que  s'  acostava,  fent  chor  axis  à  la  prempsa  ca- 
talanista que  ab  admirable  unanimitat  de  criteri  havia 
lluytat  fins  allavors  completament  sola;  à  les  masses  de  les 
grans  ciutats,  encarinyades  abans  ab  los  diaris  noticiers, 
los  hi  entrava  contra  ells  certa  repugnància  que  se  traduhía 
ben  visiblement,  y  la  Unió  Catalanista,  s'  atreví  à  publicar 
un  Manifest  (12  de  Juny)  en  lo  que  cridava  als  catalans  à 
la  reflexió;  los  hi  feya  veure  la  causa  veritable  de  les  des- 
membracions  de  que  desde  segles  anava  seguint  Espanya 
y  lo  camí  salvador  que  devían  empendre.  jVinga  la  pau! 
exclamava  la  Unió  en  son  Manifest  y  aquest  crit  feblement 
sentit  fins  allavors,  y  juntat  ab  lo  d'  altres  respectabilíssi- 
mes  corporacions  y  entitats,  anà  ressonant,  ressonant  per 
tota  la  Catalunya.  Y  passà  fins  mes  enllà  del  Ebre. 

Però  era  ja  tart.  Devia  consumarse  la  obra  de  la  Espanya 
acastellanada.  Y  se  consumà  de  la  manera  més  trista,  més 
irrisòria.  Allavors  devia  venir  lo  total  despertar  de  Cata- 
lunya. Y  pera  que  se  cumplissen  en  un  tot  les  profecies 
del  Catalanisme,  aquest  desvetllament,  no  'ns  ha  sorprès, 
que  ja  'I  teníam  vaticinat. 

Aguda  fou  la  malaltia  que  passà  lo  poble  català,  enco- 
ratjadora la  reacció  que  experimenta. 

Y  aquesta  reacció  la  experimenta  tota  la  Espanya  que  no 
ha  mort  definitivament;  totes  les  regions  de  la  Península 
que  pensan  y  que  treballan.  Un  sol  crit  ressona  per  tot 
arreu:  jAutonomía!  Y  axordats  per  ell  la  gent  de  Madrid 
confecciona  programes  pera  enganxarhi  aquell  mot:  no 
queda  à  Espanya  cap  partit,  cap  agrupació,  cap  individua- 
litat que  pretenga  atraure  opinions  al  seu  vol,  que  no  por- 
te  aquella  paraula,  sinó  al  cor,  als  llavis:  qui  no  havia  pen- 


—  144  — 
sat  may  ab  1'  autonomia  ó  d'  ella  abominava,  ara  fà  bande- 
ra nova  ab  I'  únich  objecte,  de  passejar  ab  ella  aquella 
santa  paraula;  qui  en  sa  bandera  vella  ja  la  hi  tenia,  la  res- 
palla,  hi  posa  afegidures  llampants  y  la  presenta  com  à  sa 
filla  més  estimada  y  ne  fà  generós  oferiment  à  tots  los  cors 
enamorats  d'  ella, 

Veyàm,  veyàm,  perquè  se  'ns  fan  totes  aquestes  festes; 
veyàm  si  sabrem  anotar  en  poques  paraules  les  proves 
d'  afecte  que  cap  à  les  nostres  aspiracions  de  tot  arreu  sur- 
ten, ab  lo  que  tindrem  la  explicació  de  tanta  y  tanta  galan- 
teria  com  à  derrera  hora  se  'ns  despenja  la  gent  madrilenya. 

Ja  ho  hem  dit  abans,  que  Catalunya  no  arribà  del  tot  à 
perdre  lo  seny.  Era  pel  mes  d'  Agost,  quan  arreplegant  la 
Diputació  provincial  de  Barcelona,  un  desitg  més  ó  menys 
clarament  manifestat  principalment  per  les  classes  produc- 
tores, pren  un  acort  d'  una  significació  extraordinària. 
Acorda  obrir  una  informació  respecte  à  la  conveniència 
d'  encarregarse  del  repartiment,  recaudació  é  investigació 
de  les  contribucions  directes  de  la  provincià.  Ajuntaments, 
corporacions  y  periódichs  à  qui  se  feu  la  consulta,  respon- 
gueren à  la  una  que  si,  que  era  necessari  treure  de  les  ga- 
rres del  centralisme  lo  privilegi  brutalment  exercit  de  ad- 
ministrar interessos  purament  catalans,  no  reduhintse  à 
axó  aquesta  manifestació  d'  opinions,  sinó  que  altres  mu- 
nicipis y  altres  corporacions  de  fora  de  la  provincià,  alaban 
lo  projecte  de  la  Diputació  de  Barcelona  y  fan  ab  tal  mo- 
tiu declaracions  à  favor  de  1'  autonomia  de  Catalunya,  de- 
manant que  sian  esborrades  les  ratlles  arbitraries y  tot  l' edi- 
fici assentat  demunt  d'  elles,  en  que  lo  centralisme  ha  di- 
vidit lo  terrer  català. 

Ha  donat  lloch  també  à  tal  moviment  la  Diputació  pro- 
vincial de  Girona  que  en  sessió  del  5  de  Novembre,  acordà 
obrir  igualment  una  informació  sobre  la  conveniència 
d'  encarregarse  del  repartiment,  cobrança  é  investigació  de 
les  contribucions  directes  é  indirectes  de  la  provincià,  acor- 
dant ademés  dirigirse  à  les  altres  Diputacions  catalanes  per 
si  creuen  convenient  lo  concurs  unit  de  totes  pera  lo  mi- 
llor y  més  encertat  èxit  del  progecte.  . 


—  145  — 

Per  lo  que,  la  major  part  d'  Ajuntaments  y  de  societats 
científiques  y  econòmiques,  tant  los  qui  han  sigut  consul- 
tats directament,  com  los  de  les  províncies  de  Barcelona  y 
de  Girona,  tant  los  qui  per  propi  impuls  han  pres  part  en 
aquest  plebiscit,  com  los  qui  radican  en  les  províncies  de 
Tarragona  y  Lleyda,  han  manifestat  sa  opinió. 

Y  la  opinió  general  ha  sigut  aquesta:  Que  es  precisa  la 
creació  d'  una  sola  Diputació  à  Catalunya,  però  ben  cata- 
lana, que  rebi  vida  de  totes  les  classes  socials  y  que  tinga 
sa  residència  en  tota  la  nostra  Pàtria. 

Catalunya,  donchs,  no  per  boca  del  Catalanisme  polítich 
solament,  sinó  també  per  medi  de  ses  colectivitats  oficials 
y  populars,  està  reclamant  unànimement  V  autonomia  ad  - 
ministrativa  y  juntament  en  sa  major  part,  la  autonomia 
política  perquè  essent  justes  les  dues,  aquella  es  pràctica- 
ment insuficient,  sense  aquesta. 

Per  si  no  arribessen  aquests  clams  de  Catalunya  allí 
ahon  poden  interessar  especialment,  cinch  importantíssi- 
mes  societats  de  Barcelona,  no  polítiques  ni  catalanistes, 
redactan  un  Manifest  pera  elevar  al  Trono  y  presentats  sos 
Presidents  respectius  à  la  Reyna,  li  diuen  que  V  aspiració 
de  Catalunya  y  la  salvació  d'  Espanya,  es  1'  autonomia.  Es 
del  cas  que  reproduhim  aquí  les  conclusions  del  document 
presentat  à  la  Reyna  lo  dia  14  de  Novembre  per  los  senyors 
en  Bartomeu  Robert,  en  Joan  Sallarés  y  Plà,  en  Carles  de 
Camps  y  de  Olzinelles,  en  Lluís  Domènech  y  Montaner  y 
en  Sebastià  Torres,  representants  respectivament  de  la  So- 
cietat Econòmica  Barcelonina  d'  Amichs  del  País,  del  Fo- 
ment del  Treball  Nacional,  del  Institut  Agrícola  Català  de 
Sant  Isidro,  del  Ateneu  Barcelonès  y  de  la  Lliga  de  Defen- 
sa Industrial  y  Comercial.  Heuseles  aquí:  «Primera. — Los 
Ajuntaments,  les  Diputacions  y  lo  Senat  seran  elegits  di- 
recta ó  indirectament  per  Gremis,  Classes  y  Corporacions. 

Segona. — Se  dividirà  lo  Territorri  d'  Espanya  en  grans 
regions  de  delimitació  natural  per  sa  raça,  idioma  é  histo- 
ria, concedint  à  cada  una  de  elles  amplia  descentralisació 
administrativa  pera  que  pugan  establir  concerts  econó- 
michs,  fundar  ensenyances  tècniques  d*  importància  local, 


—  146  — 
tenir  iniciatives  pera  la  conservació  y  reforma  de  son  dret 
propi  y  facultat  pera  empendre  quantes  obres  públiques 
sian  necessàries  pera   la  més   ràpida  explotació  de  totes  ses 
fonts  de  riquesa. 

Tercera. — Continuaran  àcàrrech  del  Poder  Central  úni- 
cament aquelles  funcions  que  depengan  de  1'  actual  é  in- 
destructible unitat  política  d'  Espanya,  pera  mantenir  la 
correcció  de  les  diferents  regions  y  les  relacions  interna- 
cionals.» 

Finalment.  Es  forçós  que  'ns  ocupem  del  paper  que  des- 
empenya  la  prempsa,  en  aquesta  maravellosa  reacció  auto- 
nomista que  per  tot  arreu  impera. 

Si  passessem  balanç  de  les  publicacions  catalanistes,  à 
bon  segur  que  '1  que  dona  1'  any,  veuríam  que  no  es  pas 
tan  falaguer  com  seria  d'  esperar,  puix  degut  à  circunstan- 
ciesde  diversa  Índole  que  no  hem  d'  esbrinar  desde  aquest 
lloch,  lo  número  de  periódichs  exclusivament  catalanistes, 
més  aviat  ha  disminuït  que  no  pas  ha  aumentat. 

Però  dexant  de  banda  la  nostra  prempsa,  ^quín  perió- 
dich  de  Catalunya  trobaran  que  ab  més  ó  menys  sinceritat 
no  defense  idees  descentralisadores.»*  jQuin  cambi  tan  ra- 
dical ha  observat  en  pochs  mesos  la  prempsa  de  Catalunya! 

Y  aquest  cambi  s'  ha  operat  també  en  la  prempsa  de  tota 
Espanya.  Aquells  diaris  madrilenys  que  quatre  dies  ha  nos 
despreciavan,  vejeulos  ara  com  nos  amoxan,  com  sense  re- 
cordarse  de  lo  que  ahir  estampavan,  volen  ser  avuy  los  més 
acèrrims  y  constants  defensors  de  les  idees  per  nosaltres 
sempre  preconisades.  jQuin  mea  culpa  tan  solemne  està 
entonant  la  prempsa  d'  Espanya! 

Digàm  ara  quelcom,  lo  que  se  'ns  dexe  dir,  de  la  premp- 
sa extranjera.  Aquesta  dona  una  nota  importaniíssima  en 
lo  actual  moviment  regionalista  d'  Espanya,  però  princi- 
palment de  Catalunya. 

Desde  que  la  Unió  Catalanista  publicà  son  Manifest  de- 
manant la  pau,  Manifest  que  fou  traduhit  y  estampat  à  va- 
ries llengües,  la  gent  pensadora  de  diferents  paíssos  y  los 
qui  donan  informacions  à  la  opinió  pública,  posada  sa 
atenció  en  les  coses  d'  Espanya,  varen  fixarse  especialment 


—  147  — 
ab  Catalunya,  estudiaren  lo  moviment  catalanista  y  lo 
comprengueren.  Sens  comptar  que  à  més  de  la  prempsa 
catalanista  tota  la  d'  Espanya,  continua  donant  noticia  del 
nostre  moviment,  remogué  lo  foch  pel  mes  d'  Octubre, 
la  aparició  d'  un  folleto  estampat  à  París  ab  lo  títol  La 
Quesíion  catalane. — L'  Espagne  et  la  Çatalogne,  endreçat  à 
la  prempsa  extranjera  per  lo  comitè  nacionalista  català  de 
París;  y  un  bon  xich  ha  donat  també  que  parlar  altra  ma- 
nifestació nacionalista  sortida  à  Perpinyà  en  dit  mes  d'Oc- 
tubre, fent  estampar  un  català  de  França,  la  valenta  poesia 
del  Mestre  Francesch  Mateu,  llegida  com  à  discurs  presi- 
dencial en  lo  derrer  certamen  d'  Olot,  que  aquí  no  dexà 
passar  la  censura  militar. 

Es  interessantíssima  avuy  dia  la  lectura  dels  grans  diaris 
extrangers.  La  verdadera  situació  d'  Espanya,  la  força  real 
dels  partits  polítichs,  y  de  la  idea  catalanista,  los  problemas 
del  pervenir,  les  terribles  qüestions  de  la  repatriació,  lo 
caràcter  castellà  y  lo  caràcter  català,  son  matèries  aquestes 
que  aparexen  tractades  en  periódichs  francesos,  inglesos, 
alemanys,  russos,  suissos,  italians  y  de  per  tot  arreu,  ab  un 
criteri  y  ab  un  conexement  de  ^la  realitat  que  admira.  La 
Unió  Catalanista  té  respecte  al  particular  una  informació 
acabadíssima,  però  se  troba  ab  dificultats  insuperables  quan 
per  medi  de  les  nostres  publicacions  preté  informarne  à 
tots  los  catalans.  La  censura  militar  hi  posa  tals  entre- 
banchs,  que  es  precís  desistir  del  empenyo. 

Que  hi  farem;  no  per  axó  dexa  de  marxar  avant  la  idea 
que  ella  té  fondes  arrels  à  Catalunya  y  no  sembla  sinó 
que  tothom  se  complaga,  en  feria  arrelar  més  fort  encara. 
Lo  moment  histórich  que  atravessàm,  es  verament  crítich, 
lo  pervenir  incert,  que  ningú  pot  aventurar  quina  solució 
recaurà  en  lo  present  conflicte.  Preguntemnos,  no  obstant: 
Catalunya,  triomfarà.?*  Tal  vegada  no  sia  arribada  la  hora 
encara;  hem  donat  un  gran  pas  endavant,  però  '1  somni 
daurat  de  les  nostres  esperances,  no  1'  assolirem  pas  del  tot 
per  ara,  si  no  surten  acontexements  avuy  improvables. 
Preparemnos  pera  que  en  la  reculada  que  es  molt  possible 
vinga,  no  'ns  tornem  à  encastar  al  punt  ahon  eram;  apro- 


—  148  — 
fitemnos  de  la  empenta  que  'ns  donan;  que  no  s'  encalle  lo 
carro  triomfal  ahon  ara  hi  es  passejada  la  nostra  bandera, 
queavuy  una  embranzida,  demà  una  altra,  vindrà  un  dia, 
com  diu  la  Unió  Catalanista  en  lo  document  derrerament 
publicat  (22  Novembre)  en  que,  ab  la  implantació  total  del 
nostre  programa,  serà  un  fet  la  complerta  restauració  y 
dignificació  de  la  terra  catalana. 


FULLES  DESPRESES  DEL  LLIBRE  D' OLDNIAN^^^ 


IV 

AQUILES 

Tot  just  assoma  1'  aurora 
per  los  balcons  del  matí 
oberts  ab  sos  dits  de  rosa 
y  falaguera  somriu, 
sacudint  sa  cabellera 
brillants  y  perles  sens  fi 
demunt  les  flors  y  les  plantes 
que  embalsaman  los  jardins; 
fent  sortir  à  les  auetes 
cançoneres,  de  sos  nius; 
renovant  de  la  natura 
la  vida  ab  son  fresch  respir; 
precursora  de  un  nou  dia 
que  '1  bon  Deu  farà  liuhir, 
quan  Aquiles  s'  incorpora 
y  d'  un  bot,  salta  del  llit. 
Pren  la  pesada  armadura, 


(*)    Los  I,  II  y  III    Cants  se  troban  en  nostre  Calendari  del  any 
passat. 


—  149  — 

la  que  ell  sols  pot  resistir, 

se  n'  arma  y  fora  la  tenda 

se  llença,  donant  lo  crit 

de  convocació  de  quefes 

grossos,  mitjants  y  petits, 

los  quals  surten  de  ses  tendes 

fent  lo  rumor  y  brugit 

meteix  que  fan  les  abelles 

sortint  per  flors  al  istíu. 
Seguint  als  quefes  va  la  soldadesca 
curiosa,  de  cent  pobles  aguerrits, 
marxant  per  reunirse  en  la  planura 
hon  tots,  còmodament  podran  ohir. 
Ja  hi  son:  y  havent  fet  alto,  fan  silenci. 
Aquiles,  lo  gegant  potent  y  ardit, 
retòriques  dexant,  y  sens  exordis 
al  bulto  dirigintse  «Atridas,  diu, 
temors  m'  assaltan  de  que  errants  encara 
per  sobre  del  terrat  de  ca  'Is  delfins, 
tindrem  per  bona  sort  tornar  à  veure 
la  pàtria,  derrotats  y  envergonyits, 
si  à  la  mort  escapàm,  cosa  no  fàcil 
ja  que  '1  contagi  y  guerra  reunits 
treballan  y  mos  segan  y  mos  dallan 
com  segadors  espigues  al  istíu. 
Que  'Is  Deus  irats  estan  envers  nosaltres 
ja  tots  ho  conexém,  tots  ne  patim, 
y  sent,  per  ço,  impossible  aquesta  guerra, 
demà,  ab  los  meus,  me  'n  torno  cap  al  niu. 
Quiscú  de  valtres  tots,  farà  com  vullga, 
jo,  faré  lo  meu  fet:  Senyors,  ke  dit.» 
Axis  com  desseguit  que  'Is  núvols  senten 
ferides  ses  entranyes  per  un  llamp, 
se  quexan  del  dolor,  y  ab  sa  veu  ronca 
omplenan  y  commouen  tot  I'  espay, 
alborotant  à  les  Echoses  ninfes 
que  tost  repercudexen  lo  greu  plant; 
axí  meteix,  al  acabar  Aquiles 


—  i5o  — 

r  exèrcit  esclatà 
en  crits  desaforats,  grans  amenaces, 

injuries  y  pecats: 
los  reys  dels  pobles  grechs,  volen  calmarlo, 

mes,  no  n'  hi  ha  de  fets, 
que  un  poble  alborotat,  es  sort  y  cego, 

es  fera  en  lo  desert, 
y  no  hi  ha  res  que  '1  calme  ni  1'  ature 

fins  que  està  satisfet 
logrant  lo  que  volia,  ó  fins  que  's  cansa 

y  torna  à  quedar  quiet. 
Per  çó,  com  no  hi  ha  mal  que  cent  anys  duré, 

ni  cos  que  1'  aguantés, 
lo  poble,  havent  cridat  deu  ó  dotz'  hores, 

y  no  podent  ja  més, 
y  ronch  y  extenuat,  và  fer  silenci, 

com  invitant  als  reys 
à  pendre  la  paraula:  axis  ho  feren, 

però  tan  malament, 
tan  sense  modos  y  tan  malparlantse, 

tan  aspres,  tan  grossers, 
tants,  à  r  hora  bramant,  que  comprovaren 

ab  exos  y  altres  fets, 
haverhi  adulació  en  aquell  retrato 

que  d'  ells  pintà  Samüel, 
puix  que  molts,  fins  les  armes  empunyaren 

ab  maléfichs  intents. 

La  lluna,  per  no  veure  tal  escàndol, 
derrera  espessos  núvols  s'  amagà 
ruborosa,  y  aquells,  per  favorirla, 
s*  anaren,  poch  à  poch,  acumulant, 
llençant  tanta  foscor,  que  ja  la  terra 
semblava  1'  antich  caos  renovat; 
ab  la  foscor  vingueren  lo  silenci, 
y  lo  fret  y  1'  esglay  y  '1  tremolar 
com  si  lo  mon  temés,  per  lo  judici, 
sentir  de  la  trompeta  '1  toch  final: 


—  i5i  — 
tot  era  negre  y  trist:|humides  sombres, 
fantasmes  mil  anavan  simulant 
d'  horrífichs  monstres,  que  s'  acomeiían 
y  s'  entortoUigavan,  per  1'  espay, 
ferintse  ab  llances,  masses  y  tronchs  d'  arbres, 
martells  y  xuxos,  serres  y  destrals; 
renyint  tan  crua  lluyta,  que  'i  qui  queya 
de  sopte  era  pels  altres  devorat; 
aumentant  les  horrors  de  tals  escenes 
al  ser  iWuminades  d'  algún  llamp, 
que  engrandint  los  espectres,  los  fixava 
sanguinolenchs,  en  los  cervells  malalts 
de  aquells  grechs,  que  ni  antorxes  encenían, 
ni  à  ses  tendes  s'  havían  retirat, 
ni  davan  proves  de  tenir  ningú, 
entre  tants  militars,  sentit  comú. 


CALCAS  LO  ENDEVINADOR 

Com  passan  totes  les  coses 

filant,  filant,  sots  lo  temps 

que  lo  que  fila  ho  desfila, 

tornantho  à  fer  y  à  desfer, 

(fora  les  etats  del  home 

que  jamay  tornan  à  ser,) 

axis  và  passar  la  lluna, 

los  núvols  y  los  llampechs 

y  fantasmes,  qui  causaren 

la  terror  en  tants  mils  grechs; 

(bona  gent,  tant,  que  '1  de  Mantua, 

fins  quan  fan  regalos  tem.)  (i) 

Y  vingué  la  matinada 

després  de  la  nit,  com  es  lley 

en  los  pobles  que  no  estan 


(ï)    Timeo  Danaos  et  dona  ferentes.  N.  del  editor. 


—    l52    — 

dexats  de  la  mà  de  Deu; 

los  grechs  encar  no  s'  havían 

mogut  y  s'  estavan  quiets, 

esferehits  ronchs,  y  moxos, 

tots  mullats  y  somnolenchs, 

que  havían  perdut  la  nit, 

com  sap  lo  lector  ú  oüent. 

Aprofitant,  donchs,  Aquiles, 
la  fresca,  la  quietut  y  lo  moment, 

sens  por  à  la  campaneta 
(no  coneguda  encar)  del  president, 
no  pren,  sinó  que  dexa  la  paraula 

sortir  pausadament 
dels  llavis,  clara,  forta,  decidida, 

tal,  que  tot-hom  la  sent, 
y  diu,  sens  vacilar,  «^'voléu  la  guerra? 

»nosaltres  hi  serem 
»si  es  guerra  per  combatre  y  matar  hómens, 

»no  guerra  contra  'Is  deus, 
»als  quals  desirritar,  coste  '1  que  coste, 

»convé,  sens  mirar  preu, 
»per  fer  cessar  les  pestes  que  'ns  envían 

»y  morts  per  tot  arreu; 
»al  sacrificador  y  augur  més  sabi 

»d'  entre  tots  consultem; 
»e\\  sap  r  esdevenir  y  esplica  'Is  somhis, 

(que  à  voltes  son  dels  deus, 
y  tot  sovint  son  cebes  que  un  hom  cria 

quan  mes  despert  se  creu.) 
»La  culpa  no  es  de  tots  y  pe**  saberho, 

»Calcas,  si  '1  preguntem, 
>senyalarà  quins  son,  ab  ciència  certa, 

»lo  mal  y  lo  remey. 

•Calcas,  ohint  açó,  d'  un  bot  s'  axeca 
més  escamat  que  Ilebra  al  veure  un  gos, 
y  sentint  tot  lo  pés  que  li  vé  sobre, 
vol  repartir  la  carga,  y  ab  tó  dolç 


-  i53- 
que  troba  en  sos  molts  anys  y  sa  experiència, 
per  més  que  no  'n  sent  res  dintre  son  cor, 
comença  poch  à  poch,  ab  veu  sotsmesa, 
com  si  se  'n  des  vergonya,  y  diu,  »Senyor, 
»es  cert  que  ab  una  mirada 
»veig  lo  passat,  lo  present 
»y  r  esdevenir:  Apolo 
»m' inspira:  per  çó  los  grechs 
»en  reyal  nau  me  portaren 
»y  só  tan  benvolgut  de  ells: 
»a•ra,  Aquiles,  que  tu  'm  manas 
»dir  lo  pecat  y  qui  '1  feu, 
«senyalantne  penitencia 
»que  puga  aplacar  als  deus, 
»la  ciència  no  se  'm  fà  enrera. 
»lo  que  's  fà  enrera  es  ma  pell 
»que  m'  està  oprimint  los  ossos 
»volentse  ficar  dins  d'  ells, 
»tal  es  la  temor  que  'm  causa, 
»dir...  lo  que  't  jur  no  diré 
»si  tu  no  'm  juras  defensa 
»de  paraules  y  de  fets: 
»puix  sé  cert  que  lo  que  diga 
»ha  de  irriíar  à  un  gran  rey, 
»dels  quals,  quan  un  se  n'  enfada, 
»sentencia  de  mort  ne  vé 
»per  lo  petit  qui  n'  es  causa, 
»que  ben  prompte  la  sufreix; 
»puix  los  reyals  dissimulos 
»no  solen  durar  molt  temps. 
»Axís  donchs,  Aquiles,  jura, 
»que  després  jo  parlaré.» 

Lo  magnànim  Aquiles,  s'  axeca; 
sa  presencia  ja  inspira  temor; 
les  paraules  que  arrenca  son  dures, 
y  son  gesto  es  terrible,  fà  por: 
«Parla,  Calcas,  li  diu,  que  jo  't  juro 


—  i54  — 
»per  lo  Deu  que  t' inspira,  dar  mort 
»à  qui  't  toque  ni  à  un  fil  de  la  roba, 
»axís  fos,  entre  'Is  reys,  lo  major... 
y>Tu  dixisti,  diu  Calcas  profétich 
»preludiant  al  llatí;  tot  lo  mon 
»sap  de  cert  que  les  celestials  ires 
»les  provoca  sols  Agamenón, 
»qui  ja  'm  mira  ab  sos  ulls  de  llagosta 
»trets  del  cap,  com  buscantme  lo  cor, 
»per  clavàrmels  en  ell  com  dos  dagues 
»venenoses,  donantme  la  mort.  * 
»Tu  dixisti  també,  que  salvarme 
»prometías,  jurant,  contra  tots; 
»per  ço  'm  rich  d'  aquells  ulls,  y  son  amo 
»pot  ficàrsels  en  son  degut  lloch. 


FENT  LA  ESTACIÓ 


Cada  vespre,  si  puch,  solo  baxarhi 

abans  d'  anar  al  llit, 
à  pregar  un  moment  vora  '1  sagrari 
per  mi,  per  mos  difunts,  pels  qui  gemegan 
per  tots  aquells  que  à  la  maldat  s'  entregan 

durant  aquella  nit. 

Avuy  no  só  estat  sol,  com  cada  dia 
só  alçat  los  ulls  per  saludà  à  Maria 
pregantli  que  à  son  Fill  parlés  per  mi 
y  al  traspassar  la  gòtica  tribuna 
pel  finestral  ha  entrat  un  raig  de  lluna 
per  ferlos  companyia  hasta  al  matí. 

Àngel  Garriga  Boixader,  Pyre. 


—  i55 


HISTORIA  DE  UN  CANTADOR  EX-SASTRE 


En  una  de  les  varies  reunions-concerts  que  donava  lo 
Kalifa  Haroum  el  Reschid  hi  cantà  lo  celebrat  cantador 
Meskin  de  Medina,  més  conegut  per  lo  sobrenom  de  «Aban 
Sadakah»,  de  veu  poderosa  y  .sonora,  y  que  cantava  una 
cançó  ab  una  tonada  especial  que   lo  Kalifa  desitjava  sen- 
tir. Arribat  son  torn,  y  acabada  la  cançó,  lo  Kalifa  axecà  la 
veu  demanant  una  segona  audició:  Meskin  la  repetí  ab  una 
força,   una   gràcia  y   un   calor  que  li  valgueren  unànims 
aplausos;  lo  Kalifa  lo  felicità  y  elogià  calurosament  y  des- 
prés feu  tirar  la  cortina  que  lo  separava  de  la  concurrència. 
Príncep  dels  creyents  li  digué  llavors  Meskin;  aquest  frag- 
ment està  relacionat  ab  una  historia  curiosa.  Cómptala,  li 
digué  lo  Kalifa,  y  ell  la  relatà  de  aqueix  modo:  «En  altre 
temps  jo  era  esclau  de  un  membre  de  la  familia  de  Zobeir 
y  feya  de  sastre.  Mon  amo  me  exigia  dos  dirhems  de  retri- 
bució diària,  y  pagada  aquesta  taxa  jo  quedava  lliure  de 
treballar  per  mon  compte,  ó  fer  lo  que  volgués.  Jo  era  molt 
aficionat  à  cantar.  Un  dia,  un  descendent  de  AH  pera  qui 
jo  havia  fel  una  túnica,  me  pagà  dos  dirhems,  me  feu  que- 
dar à  esmorsar  ab  ell  y  me  feu   beure  generosament.  Jo 
sortia  molt  alegre  de  allí  y  vaig  trobar  una  negra  qui  ana- 
va cantant  la  tonada  que  acabàu  de  sentir,  carregada  ab 
una  gerra  d'  ayga  sobre  la  espatlla.  En   mon  aturdiment, 
oblidant  tot  negoci  seri  y  no  pensant  ab  ma  pobresa,  vaig 
à  aquesta  dona:  «Per  lo  senyor  de  aquesta  tomba  y  aques- 
ta trona — Mahoma  —  te  demano   per  favor  m'  ensenyes 
aquesta  cançó. — Per  lo  senyor  de  aquesta  tomba  y  aquesta 
trona,  respongué  ella,  que  no  te  la  ensenyaré  si  no  'm  do- 
nas  dos  dirhems.»  Llavors,  Príncep  dels  Creyents,  jo  vaig 
traure  de  ma  butxaca  los  dos  dirhems  destinats  à   la  tasca 
diària  y  los  vaig  donar  à  la  negra;  ella  descarregantse  de  la 
gerra,  se  sentà  à  terra  y  marcant  lo  compàs  sobre  la  gerra 


—  i56  — 
se  posà  à  cantar  la  cançó  y  la  repetí  fins  que  jo  la  vaig  te- 
nir gravada  en  la  memòria. 

Al  tornar  à  casa,  1'  amo  me  demanà  lo  import  de  ma 
taxa,  desseguida  de  haver  arribat,  y  jo  li  vaig  comptar  ma 
aventura.  Fill  de  prostituta,  me  digué,  no  sabs  que  jo  no 
admeto  may  excuses,  encara  que  no  me  falte  sinó  un  cèn- 
tim? Dihent  axó  ab  una  empenta  me  tirà  à  terra  y  ab  un 
braç  vigorós  m'  aplicà  cinquanta  garrotades;  ademés  me 
feu  pelar  lo  cap  y  la  barba.  De  veritat,  senyor,  vaig  passar 
la  nit  més  trista  del  mon,  lo  dolorós  suplici  que  acabava 
de  sofrir  me  havia  fet  oblidar  la  cançó,  y  res  me  desespera- 
va més  que  la  pèrdua  de  aquest  cant.  L'  endemà  vaig  em- 
bolicarme  lo  cap,  vaig  ficarme  à  la  mànega  les  meves  grans 
estisores  de  sastre  y  me  'n  vaig  anar  allí  ahon  havia  trobat 
la  negra.  Estava  molt  perturbat  no  sabent  ni  son  nom  ni 
sa  casa.  Eslava  en  aquesta  perplexitat  quan  la  veig  venir; 
al  véurela  se  dissiparen  tots  mos  disgustos;  m'  hi  vaig  acos- 
tar y  ella  me  digué:  «Per  lo  Senyor  de  la  Kaaba,  no  te  re- 
cordas  de  la  cançó!  Ho  has  endevinat,  li  vaig  respondre,  li 
vaig  comptar  com  mon  cap  y  ma  barba  havían  sigut  afey- 
tals  y  li  oferí  una  recompensa,  si  volia  tornar  à  cantar  la 
cançó. — Per  aquesta  tomba  y  per  lo  qui  la  ocupa,  me  res- 
pongué aquella  dona,  no  la  tornaré  à  començar  per  menos 
de  dos  dirhems.  Me  vaig  traure  les  estisores  de  la  butxaca 
y  vaig  córrer  àempenyarles  per  dos  dirhems  que  li  vaig 
donar.  Ella  baxà  la  gerra  que  portava  sobre  son  cap,  y  se 
posà  à  cantar  com  havia  fet  lo  dia  abans:  però  al  moment 
de  començada  la  cançó:  «Tórnam  mos  dos  dirhems,  li  vaig 
dir,  no  tinch  necessitat  de  que  la  cantes. — Per  Deu,  res- 
pongué ella,  no  'Is  veuràs  pas  més,  ni  esperes  que  jo  te  'Is 
lorne  may,  afegí  ella;  jo  estich  certa  que  los  quatre  dirhems 
que  t'  has  gastat,  te  valdran  quatre"  mil  diners  per  part  del 
Kalifa.»  Després  ella  reprengué  lo  cant  acompanyantse  to- 
cant la  gerra  y  no  parà  de  repetirlo  fins  que  estigué  ben  es- 
crit en  ma  memòria.  Nos  separarem  y  me  'n  vaig  tornar  à 
casa  r  amo  inquiet  y  tremolant  de  por.  Al  veurem,  exigí  lo 
pago  de  ma  taxa;  ma  llengua  tartamudejava  excuses:  «Fill 
de  perduda,  me  digué,  no  'n  tens  prou  ab  la  lliçó  de  ahir? 


-  i57- 
Vaig  à  parlarvos  francament,  li  respongui,  lo  diner  de  la 
taxa  de  ahir  y  lo  de  avuy  ha  servit  pera  lo  pago  de  aquesta 
cançó;»  y  me  vaig  donar  pressa  à  férlila  sentir.  «Es  dir,  ex- 
clamà ell,  tu  sabías  semblant  tonada,  ja  fà  dos  dies,  y  no 
me  n*  has  dit  resi  Que  jo  repudie  la  meva  dona  si  no  es  ve- 
ritat que  jo  t'  hauria  donat  la  llibertat  desde  ahir  si  tu  me 
la  haguesses  fel  sentirl  Tens  lo  cap  y  la  barba  afeytats;  en 
axó  no  puch  ferhi  res:  però  te  faig  franch  de  ton  impost, 
per  amor  de  Deu,  fins  que  los  cabells  te  hajan  tornat  à 
créxer.»  Reschid  va  riure  de  gust  y  digué  al  músich,  no  sé 
lo  que  es  més  agradable,  si  ta  historia  ó  ton  cant:  per  ma 
part  vull  que  les  promeses  de  la  negra  sian  ratificades.  Y 
en  efecte,  Meskin  no  se  n'  anà  de  allí  sens  haver  tocat  sos 

quatre  mil  diners. 

JosEPH  Brunet. 


A  LES  CENDRES  DE  COLON 

QUE    TORNAN    À    ESPANYA 

Gendres  glorioses  d'  héroe  gegantí 

que  à  la  mar  arrencava  un  continent, 

que  ara  tornàu  dintre  un  vaxell  rohí 

capant,  |vergonya!,  un  trist  aculliment: 

Digàu  à  aquell  Estat  pobre  y  mesquí 

Que  sense  honra  y  coratge  ha  anat  perdent 

aquell  imperi  immens  ultramarí, 

que  no  us  ofenga  ab  tant  d'  enviliment. 

Que  Castella,  orgullosa,  àvol,  mesquina, 

no  més  té  sanch  moresca  y  no  llatina, 

de  passions  criminals  es  vil  escut. 

;No  hi  vuUàu  reposà  en  cap  tomba  seval 

jCatalunya  no  més  pot  ser  V  hereva 

de  les  cendres  d'  aquell  que  no  ha  perdut! 

Arthur  Masriera. 


i58  — 


LA  MORT  D'  EN  FONTANELLA 


Ploreu  fills  de  Catalunya, 
ploreu  de  dol  y  tristor; 
los  olotins  més  que  'Is  altres 
que  d'  ells  lo  millor  ha  mort! 

Vell,  solíu  y  à  les  entranyes 
del  anyorament  lo  corch, 
ha  vist  en  terra  estrangera 
póndresseli  'I  derrer  sol, 

per  no  haver  à  la  injustícia 
volgut  doblegà  '1  genoll, 
que  era  home  d'  aquella  fusta 
que  abans  de  corvarse  's  romp. 

j  Ploreu  catalans,  ploreulo; 
olotins,  vestius  de  dol: 
lo  sabi,  r  héroe,  l' insigne, 
lo  gran  Fontanella...  ha  mort! 


Ab  un  Sant  Crist  entre  'Is  braços, 
dels  llavis  brollant  perdons, 
lo  pensament  sense  boyres, 
plé  d'  entendriments  lo  cor. 

Com  en  dia  de  serena, 
à  la  posta  al  baxà  '1  sol 
poch  à  poch  s'  estén  la  fosca, 
clogué  'Is  ulls  éll  poch  à  poch. 

No  eran  prou  pera  infundirii 
remordiments  ó  temors, 
de  la  vida  que  acabava 
los  afexugants  trastorns. 


— 1 59 — 
Ciutadà  honrat,  Barcelona 
va  ferlo  y  embaxador, 
per  parlà  ab  Reys,  en  nom  d'  ella, 
de  ses  llibertats  zelós. 

Concellé  en  cap  V  elegían 
voltat  d'  enemichs  canons, 
fent  son  pit  mur  y  defensa 
de  la  pàtria,  ab  gran  brahor. 

De  Múnster  en  les  sentades, 
de  greuges  feyas  ressò 
y  preu  à  son  cap  posaren 
per  que  no  1'  humilià  al  jou! 

Vencé  al  capdevall  la  força, 
caygué  la  pàtria!...  jQuin  jorn 
aquell,  per  en  Fontanella, 
tan  amarch,  tan  horrorós!... 

Ell,  que  per  honrat  y  sabi, 
era  volgut  de  tot  hom, 
tenir  de  veure  junyida 
Catalunya,  à  la  opresiól... 

Abans  en  terra  estrangera 
cercà  1'  oblit  del  afront; 
mes...  jAy  que  no  la  oblidava, 
que  no  la  oblidava,  noi... 

Y  fonch  en  va  que  à  la  ploma 
y  al  seny  demanàs  conhorts, 
un  monument  al  Dret  patri 
alçant,  en  la  emigració. 

Cada  plomada  que  feya 
li  obria  una  arruga  al  front; 
cada  pensament,  espina 
se  li  tornava  à  mitg  cor. 


—  i6o  — 
Y  entre  febrades  de  geni 
y  angoxes  de  patri  ardor, 
del  desterro  y  de  lajvida 
s'  ha  precipitat  los  jorns. 

iQuina  pèrdua,  Deu  'ns  valga, 
quina  pèrdua!...  No  es  tant  sols 
à  en  Fontanella  que  'ns  toca 
plorar:  es  1'  escut,  la  sort 

de  la  pàtria  independència, 
que  éll  defensà  coratjós 
de  parlaments  y  d'  exèrcits, 
de  Reys  y  de  traicíons. 

Y  encara,  abans  de  dar  1'  ànima, 
vaesclamant: — jPerdó,  perdó!... 
cada  volta  ab  veu  mes  dèbil 
lligant  ab  prou  feyna  'Is  mots. 

Lo  pare  que  tè  à  la  espona^ 

li  ha  preguntat  enguniós: 

— Germà,  ^'de  que  '1  perdó  us  manca, 

quan  ningú  cap  mal  us  voli... 

Lo  malalt  los  ulls  li  fixa; 
son  fill  es,  bé  '1  coneix  prou; 
r  altre  dels  dos  que  tenia 
va  axugantli  la  suhor. 

— Lo  perdó  que  necessita, 
lo  vuy  per  vosaltres  dos: 
tu  ets  pare  de  Barcelona, 
tu  perpinyanench  Baró, 

Y  jo  que  vos  engendrava 
catalans,  al  dexà  '1  mon 
francès  al  un  tinch  de  veure 

y  al  altre  jay  de  mi,  espanyol!... 


—  i6i  — 
iPerdó  per  ells,  Catalunya, 
que  per  mi  no  'm  cal!  Perdó 
per  ells  que,  tenint  bon  pare, 
seran  estrangers  pertot!... 

Feu  un  sospir  à  les  hores, 
besà  '1  Sant  Crist  altre  cop... 
ni' lo  cavaller  ni  '1  pare 
gosavan  respondre  un  mot. 

Ploreu  fills  de  Catalunya; 
olotins,  vestíus  de  dol: 
lo  sabi,  r  héroe,  1'  insigne, 
lo  gran  Fontanella  ha  mort! 

Y  de  la  justícia  humana 
per  vergonya  y  per  afront, 
sent  català  'Is  ulls  ha  closos 
estrangers...  al  Rosselló! 

Francesch  Ubach  y  Vinyeta. 


ÍNTIMA 


Passats  vint  anys,  al  retornar  un  dia 
al  pis  que  mon  breçol  vegé  gronxarse, 
un  núvol  d&  recorts  vingué  à  ma  pensa 
que  'm  recordà  ma  infància. 

Y  al  entrar  en  la  cambra  benehída 
que  '1  primer  crit  de  vida  va  escoltarme, 
à  ma  mare  'm  semblà  llavors  reveure 
y  m'  escapà  una  llàgrima. 

Pere  de  Cots  y  Soldevila 


—    102   — 


ÍNTIMA 


iQué  bé  escau  un  cementiri 
en  lloch  d*  hon  se  veu  *1  marí., 
siga  com  vulga  que  '1  miri... 
sempre  'm  fà  filosofar. 

Les  monòtones  onades 
imatge  de  la  Mort  son; 
iquantes  vides  enterrades, 
colgades  al  mar  del  monl.. 

Resulta  justa  la  imatge 
de  que  es  la  existència  un  mar! 
al  cap  d'  avall,  à  la  platja 
de  la  Mort  se  va  à  pararl.. 

^Qué  se  'n  treu  de  sé  en  la  vida 
r  ona  altíua  que  infla  '1  vent; 
si  la  més  ensoperbida... 
no  dura  més  que  un  moment?. 

iQuantes  ones  altes...  íaltesl.. 
com  les  demés  van  morí!.. 
iQuantes  ànimes  malaltes... 
dexaren  lo  cos  aquíl.. 


Jà  que  ets  mar,  imatge  vira 
del  mon,  jbé  té  millor  sortí., 
i*  ona  tranquila  que  arriba 
à  ia  platja  de  la  Mort/.. 

Francisco  Mirabent  y  Soler 
Novembre  de  1 898. 


-■63- 

UN  DOCUMENT  CURIÓS 


Ho  es  lo  següent,  que  dona  compte  delscultos  religiosos 
que  acostumava  celebrar  anyalment  la  Confraria  y  Ger- 
mandat dels  llibreters  d'  ençà  que  's  fundà  é  instituí  en 
1 553  sots  títol  é  invocació  del  gloriós  doctor  e  illuminador  de 
la  sancta  Mare  Església  sanct  Hieronym,  per  quals  festa  y 
lluminària  y  altres  despeses  se  compromeiían  à  donar  cas- 
cun  any  cinch  sous  tots  los  confrares  llibreters  ó  sia:  tots 
los  qui  puy  tenen  y  per  anant  tindran  botiga  ó  obrador  de 
librater  dins  la  present  ciutat  de  Barcelona  e  en  son  territo- 
ri. Al  dar  avuy  dit  document  à  llum  creyém  que  per  pri- 
mera volta,  no  podem  manco  de  dóldrens  de  la  disolució 
de  la  Confraria,  llaç  de  germanorentre  tols  los  qui  la  metexa 
art  exercían  y  de  ella  vivían,  y  que  feya  que  los  llibreters 
richs  no  poguessen  oprémer  als  pobres,  y  de  la  desaparició 
de  la  festa  anyal  esmentada,  que  desitjaríam,  y  podríam 
tots  ab  un  xich  de  bona  voluntat,  veure  restablerta,  per  lo 
meteix  que  era  y  seria  prova  de  la  religiositat  y  bones  cos- 
tums que  tots  los  qui  al  art  de  la  llibreria  consagràm  nos- 
tres esforços  y  suficiències.  Diu  axis: 

«Capiíulatio  feia  per  y  entre  la  R.  priora  y  Convent  de  les 
Hieronimes  de  una  party  la  Confraria  dels  honor,  libraters 
de  la  part  altra  en  poder  den  Francesch  Mulnell  nots.  de 
Barcelona  de  dits  Monestir  y  Confraria  a  xvii  de  Maig  del 
any  M.  D.  LIII. 

»En  nom  de  nostre  Senyor  Deu  Jesucrist  e  deia  sacratissi- 
ma  verge  Maria  mare  sua  e  del  benauenturat  Sanct  Hiero- 
nim  sia  Amen. 

»Per  y  entre  la  Rnt.  priora  y  convent  de  dit  Monestir  de 
Sanet  Hieronim  deia  pnt.  Ciutat  de  Barcelona  de  una  part 
e  los  honor,  libraters  deia  dita  Ciutat  de  la  part  altra  son 
stats  fets  fermats  pactats  y  jurats  los  capitols  pactes  y  avi- 
nenses  següents: 

^Primerament  es  pactat  y  avingut  entre  les  dites  parts  ela 


—  164  — 
dita  Rnt.  priora  y  convent  de  dit  Monestir  atorguen  y  con- 
senten als  honor,  libraters  deia  dita  Ciutat  pnts.  y  esdeve- 
nidors, que  ells  fassen  y  celebren  festa  del  dit  gloriós  sanct 
Hieronim  lo  qual  ells  dits  libraters  ara  en  la  nova  institu- 
tio  y  fundatio  de  llur  Confraria  y  fraternitat  han  pres  per 
patró  y  advocat  en  lo  altar  maior  de  dit  llur  Monestir  lo 
qual  es  fundat  e  instituït  en  honor  y  reverentia  de  dit  glo- 
riós sanct  Hieronim.  Prometent  adits  honor,  libraters  que 
elles  lo  dia  o  festa  del  dit  gloriós  sanct  Hieronim  faran  y 
celebraran  en  lo  dit  altar  maior  solemne  offici  ab  prevere 
diaca  y  sotdiaca  orgue  e  sermó  e  empaliaran  y  enramaran 
la  dita  Sglesia  com  millor  y  mes  solemnament  pora  servint 
se  dels  millors  vestiments  palit  y  altres  ornaments  ala  ce- 
lebratio  de  dita  festa  necessaris  que  elles  tindran.  E  lo  ma- 
teix faran  y  servaran  à  les  primeres  y  segones  vespres  de 
dita  festivitat.  Les  quals  vespres  e  offici  prometen  que  no 
diran  ni  celebraran  lo  dit  dia  y  vigília  íins  à  tant  los  dits 
honor,  libraters  eo  la  maior  part  de  aquelles  sien  presents 
en  la  sglesia  de  dit  Monestir. 

»Item  es  pactat  y  avingut  entre  les  dites  parts  e  la  dita 
Rnt.  priora  y  Convent  de  dit  Monestir  convenen  y  prome- 
ten als  dits  honor,  libraters  que  cascun  any  lo  sendema  deia 
festa  del  dit  gloriós  sanct  Hieronim  elles  celebraran  y  ce- 
lebrar faran  en  la  dita  sglesia  de  sanct  Hieronim  un  so- 
lemne annluersarl  per  les  animes  dels  dits  confrares  de 
St.  Hieronim  dels  libraters  de  la  pnt.  ciutat  ab  prevere 
diaca  soidlaca  absolta  ab  Creu  alsada  ab  aygua  beneyta  e 
oratlons  e  axí  com  millor  semblants  anniuersarls  se  acos- 
tumen celebrar  en  dit  monestir.» 

»Item  los  honors.  Consols  de  dits  libraters  attenent  que 
qui  serveix  altar  es  raho  visqué  de  altar,  per  ço  Conuenen 
y  prometen  a  dita  Rnt.  priora  y  convent  que  ells  donaran  y 
pagaran  cascun  any  a  dit  monestir  y  convent  eo  al  honor, 
procurador  de  aquell  lo  dit  dia  de  Sanct  Hieronim  per  la  ce- 
lebratio  de  dit  solemne  offici  y  sermó  vespres  plctansa  ena- 
pallada  y  enramada  o  festa  xxv.  sous  de  moneda  Barcelo- 
nesa. E  mes  avant  donaran  cascun  any  a  la  segrestla  de  dit 
Monestir  dos  ciris  de  cera  blancha  caseu  de  pes  de  tres  Uu- 


—  i65  — 
res.  Y  altres  dos  ciris  deia  matexa  cera  blancha  de  pes  de 
mija  liura  caseu  per  los  canalobres.  Los  quals  ciris  crema- 
ran les  primeres  y  segones  vespres  y  al  dit  offici  deia  dita 
festa  del  gloriós  sant  Hieronim  y  après  tot  lanya  la  elevatio 
del  corpus  Dni.  dia  missa  conventual  de  dit  Monestir  çoes 
à  les  festes  manades  y  diumenges  tant  quant  los  dits  ciris 
duraran  e  durar  poran.  ítem  també  donaran  y  pagaran  cas- 
cun  any  per  aiuda  deia  lantia  que  crema  tot  lany  dauant 
lo  corpus  domini  y  de  la  ymatge  del  gloriós  St.  Hieronim  x 
sous  deia  dita  moneda.  E  mes  avant  per  la  celebratio  de  dit 
anniversari  cascun  any  en  lo  modo  sobredit  celebrador  en 
ditta  sglesia  altres  x  sous  de  dita  moneda  barcelonesa. 

»Volen  emperò  les  dites  parts  que  per  la  pnt.  capitulatio 
y  pacte  les  dites  parts  no  sien  obligades  ales  coses  desobre 
capitulades  no  sinó  tant  quant  à  elles  dites  parts  los  plaurà 
yls  appaura  y  no  mes.» 


SORTINT  D'  UNA  PROFESIÓ  RELIGIOSA 


Fà  un  any  que  dins  lo  temple  entrava  una  donzella, 
de  flors  duya  corona,  blanch  era  *i  seu  vestir, 
d*  or  y  pedres  precioses  anava  engalanada, 
«mirauia,  sembla  núvia,  sentías  repetir.» 

Tot  hom  la  contemplava,  les  músiques  sonaren, 
y  '1  Deu  de  les  altures  baxà  sobre  1'  Altar... 
y  lo  sagrat  Ministre  ^'que  vols?  li  preguntava, 
«que  prompte  aquestes  gales  jo  puga  trepitjar.» 

Los  Àngels  recuUiren  i'  aspiració  divina, 
y  '1  místich  desposori  cantavan  terra  y  cel... 
coloma  passatgera  entrava  dintre  I'  Arca, 
lo  mon  no  satisfeya  lo  seu  immens  anhel. 


—  i66  — 

Que  r  anyoravan  déyanli  los  qui  en  sa  llardexava 
entre  sospirs  y  llàgrimes  per  sempre  al  dirli  à  Deu, 
y  ab  candorós  somriure  ella  'Is  hi  responia: 
«lo  cel  es  nostra  pàtria,  aquí  '1  temps  es  molt  breu, 

Quedauvos  ab  les  roses,  jo  sols  vull  les  espines 
que  brotan  del  Calvari  y  portan  al  Tabor, 
la  Creu  vull  per  herència,  ella  ha  de  ser  ma  ditxa, 
jo  m*  uniré  ab  vosaltres  à  dins  lo  Sagrat  Cor.» 

Fà  un  any,  y  avuy  lo  poble  que  al  temple  's  congregava 
cridantlo  '1  Monestir,  s'  hi  torna  à  congregar; 
y  com  visió  divina  contempla  à  la  novicia 
que  *ls  vots  que  llavors  feya  vé  ab  goig  à  refermar. 

L*  hàbit  de  penitencia  es  son  vestit  de  gala, 
du  vel  de  blanch  puríssim  per  mantó  nupcial, 
la  creu  de  Jesús  porta  sobre  del  cor  clavada, 
penyora  benvolguda  de  amor  celestial. 

Ai  seu  entorn  un  càntich  entona  un  chor  de  vérgens 
que  com  ella  seguexen  I'  Anyell  immaculat, 
preludi  d'  aquell  càntich  que  entonan  en  la  Glòria 
les  vérgens,  sols  les  vérgens,  per  una  eternitat. 

La  església  està  de  festa,  les  músiques  ressonan, 
y  'i  Deu  del  sacrifici  es  jà  sobre  1'  altar, 
^•que  vols  germana  meva.^  li  diu  lo  sant  Ministre, 
«à  tot  goig  de  la  terra  per  sempre  renunciar.» 

Al  dir  estes  paraules  son  rostre  s'  ilumina, 
lo  crit  de  la  seva  ànima  se  'n  puja  fins  al  Cel, 
los  Àngels  lo  recullen,  sols  ells  poden  compendre 
d'  aquell  amor  puríssim  lo  celestial  anhel. 

Ab  religiós  respecte  vehent  la  ceremonia 
tot  hom  sentí  commoures  les  fibres  del  $eu  cor, 
y  de  divina  gràcia  caygué  suau  rosada 
de  fé,  amor  y  esperança  fent  créxer  lo  tresor. 

Y  poch  après  lo  poble  del  Monestir  s'  allunya, 
de  virtut  tan  heroica  portantsen  grat  recort... 
y  de  Jesús  la  esposa  allí  per  sempre  queda 
segura  de  tempestes,  del  Cel  adintre  '1  port. 

JosEFA  Amer  y  Penya 


—  167  — 

HE  CULLIT  UN  LLIR 


CANÇÓ  DE  MAURICI  BOUKAY 
I 

He  cullit  un  lür 
y  una  flayrant  rosa; 
s'  han  dexat  cullir 
per  besar,  hermosa, 
ton  bell  pit  de  llir, 
ta  breu  mà  de  rosa. 

II 

L'  any  empayta  al  any, 
r  hora  esquiva  V  hora; 
lo  plaher  d*  antany 
tot  fuig,  s'  evapora... 
tots  los  jorns  del  any 
aprofitem  I'  hora!... 

III 

Foll  y  sens  consell 
qui  sent  gelosia, 
volent  que  1'  anyell 
fa  ça  ab  llops  paria... 
prenem  bon  concell: 
fora  gelosia! 

IV 

Lo  penar  d'  anyor 
cosa  es  massa  forta: 
quan  una  se  'ns  mor 
altra  'ns  aconhorta... 
jal  diable  I'  anyor! 
jlluny  la  pena  forial 


--  i68  — 

V 

Lo  cor  es  esclau 

de  joya  novella; 

y  r  amor  que  avuy  plau 

demà  serà  vella 

al  cor  farà  esclau 

la  joya  novella. 

VI 

He  cullit  un  llir 
y  una  flayrant  rosa; 
s'  han  dexat  cullir 
per  besar,  hermosa, 
ton  bell  pit  de  llir, 
ta  breu  ma  de  rosa. 
Traducció  de  Sebastià  Farnés. 


PO:ST   MORTEM 


(Del  Dietari  de  mon  cor) 

Quan  sia  mort  trocejeume: 
lleveume  *1  cap  y  lo  cor; 
lo  cor  ab  que  la  he  estimada, 
lo  cap  hon  bull  son  recort. 

La  carn  y  la  sanch,  que  foren 
per  nostra  joya  un  destorb, 
llenceulos  à  la  fossana 
hon  ja  hi  famejan  los  llops. 

Buydéu  un  test,  y  encabiuhi 
mon  cap  en  son  interior; 
feuli  una  costra  de  terra, 
poseulo  en  lo  seu  balcó: 


-  :69- 
cada  jorn  una  regada, 
cada  regada  una  flor: 
jlos  versos  que  no  escrivia, 
que  floriran  allavors! 

Del  cor,  feune  per  sa  cambra 
virginal  un  llantió 
que,  malaltissa,  la  vetlle, 
que  creme  fins  à  sa  mort: 

llantió  de  viva  brasa 
que  abruse  en  lo  seu  entorn 
tot  pensament  que  no  sia 
lo  pensament  de  ma  amor. 

Quan  ella  mori,  poseulos 
dins  de  sa  caxa  à  tots  dos: 
lo  cap,  als  peus,  per  peanya; 
per  llibre,  en  ses  mar>|,  lo  cor. 

iQui  sap  si  als  qui  'm'  escarnexen 
faran  plorar  allavors 
lo  cor  ab  que  la  he  estimada, 
lo  cap  hon  bull  son  recort! 

Lluís  Carles  Viada  y  Lluch 


GENEROSITATS   CASTELLANES 


I 


4L  DR.  GIL  SALTOR,  CATEDRATICH  DE  LA  FACULTAT  DE  MEDICINA 

I 

Lo  any  1640,  fou  pera  los  catalans,  pródich  en  desdiíxes 
y  lliçó  profitosa  pera  fer  compendre  à  poble  tan  aymant  com 
zelós  de  llurs  Ileys,  en  quanta  estima  tenían  lo  seu  honor. 


—  170  — 
la  seva  paraula  y  son  jurament,  los  generosos  germans  que 
ab  son  casament  ab  Isabel  I  de  Castella,  los  hi  havia  donat 
r  últim  monarca  de  la  casa  d*  Aragó,  Ferran  lo  Católich. 

No  es  possible  acoblar  en  los  estrets  límits  d*  un  article, 
les  iniquitats  ó  injusticies,  treballs  y  misèries,  que,  en  des- 
feta y  espantosa  tempesta  llençaren  demunt  nostra  estima- 
da terra,  aquelles  hordes  d*  assessins,  lladres  y  sacrílechs 
de  que  se  composavan  les  llegions  de  lo  Católich  monarca 
Felip  IV  de  Castella. 

Mentres  de  bona  fé  y  demostrant  una  vegada  més  lo  sen- 
cer del  caràcter  j  les  cíviques  virtuts  que  'Is  adornavan, 
los  patricis  de  la  Junta  de  Braços  debades  se  esforçava  en 
fer  arribar  à  Madrid,  los  esgarrifadors  gemechs  que  ab  ses 
cruhentes  fuetades  arrencavan  del  cor  del  sufert  y  generós 
poble  català,  aquell  estol  de  assessins  y  sacrílechs,  coma- 
nats  per  Icarts  y  Pachecos,  Arbietos  y  Picorellos,  la  gene- 
rositat de  Felip  IV  de  Castella  y  son  agrahiment  pera  los 
catalans  se  demostrava  escrivint  al  Comte-Duch  de  Santa 
Coloma  que:  Si  no  hi  l^via  carruatge  pera  portar  los/or- 
ratges  los  catalans  teniàn  obligació  y  devien  portar  en  ses 
espatlles  lo  blat,  palla  y  civada  que  fos  necessari,  devent  do- 
nar à  les  tropes  los  llits  dels  cavallers  més  principals,  y  si 
per  cas  los  catalans  no  sabessen  ahon  geure  que  dormissen 
en  terra. 

^Sería  potser  que  S.  M.  Catòlica  no  sabia  les  lleys  de  Ca- 
talunya? 

II 

Si  en  alguna  nacionalitat  se  té  com  à  sagrat  lo  domicili, 
en  nostra  estimada  y  may  prou  alabada  pàtria  catalana, 
sempre  s'  havia  donat  cuit  à  n'  aquest  dret  sancionantlo  lo 
rey  en  Pere  lo  Ceremoniós  en  1363  y  ordenant  lo  Par- 
lament de  Tarragona  en  1467  que  cap  alcait,  capità,  agut' 
^{irlò  altre  pogués  pendre  à  nenguna  persona  del  Principat 
ad\embles,  polles,  vitualles,  llenyes  ni  altre  manera  de  mu- 
nició, sinó  pagant  primerament  y  satisfentho  segons  lo  va- 
lor de  la  cosa. 

^Es  que  lo  rey  de  Castella  no  havia  llegit  los  acorts  pre- 


—  171  — 
sos  en  ia  Cort  de  Monçó  de  1470?  ^es  que  ja  s'  havia  obli- 
dat de  lo  que  en  Cort  y  en  ia  metexa  població  s'  havia  or- 
denat en  1647?  ^íes  que  no  's  recordava  de  lo  que  Felip  II 
havia  manat  en  la  primera  Cort  de  Barcelona  lo  any  1699? 

No,  lo  rey  de  Castella  sabia  massa,  quant  mes  prou,  lo 
molt  que  devia  à  Catalunya,  però  la  generositat  castellana 
aquesta  vegada  se  sortia  de  mara  y  desbordada  com  mar 
tempestuosa,  envià  ses  onades  prenyades  de  verí,  pera  pro- 
var d'  un  colp  de  esborrar  del  llibre  sagrat  de  nostra  his- 
toria, lo  monument  que  à  la  Ilealiat  de  nostres  avis,  hi  ha- 
vían  escrit  los  gloriosos  Comtes  de  la  Pàtria  Catalana. 

Pera  envilir  nostra  raça,  empobrir  la  nostra  terra  y  ro- 
barnos  nostres  llibertats,  lo  rey  perjur,  la  Magestat  Catòli- 
ca de  Felip  IV  nos  havia  enviat  los  seus  exèrcits  composts, 
en  sa  major  part  de  mals  factors  y  facinerosos,  d'  asse- 
ssins  y  sacrilechs  ab  la  escusa  d'  anar  en  defensa  del  Ro- 
sselló. 

III 

^Qué  tenia  donchs  d*  estrany  que  aquest  estol  de  defen- 
sors del  peno  de  Castella  com  plaga  de  llagosta  talessen 
nostres  camps,  cremessen  nostres  esglésies,  atropellessen 
nostres  llochs,  viles  y  ciutats,  assessinant,  robant  y  violant 
lot  lo  que  à  son  pas  trobavan  si  n'  eran  sabedors  de  les  or- 
dres que  lo  monarca  Castellà  los  hi  donava? 

Axis  y  sols  axis  s'  esplican  los  actes  de  barbàrie  y  cínica 
criminalitat  que  com  lo  succehit  la  vigília  de  la  Candelera 
en  lo  castell  de  Fluvià,  sovintejavan  arreu  en  Catalunya 
per  hon  s'  hostatjavan  les  hosts  del  de  Castella. 

Algunes  dones  y  criatures  que  havían  pogut  escaparse 
del  violent  saqueig  del  poble  de  Fluvià,  salvant  sa  honra 
y  sa  vida,  buscaren  aculliment  en  lo  castell  d'  aquell  nom 
qual  senyor  los  hi  obrí  ses  portes. 

Les  turbes  de  la  soldadesca  castellana  sabedores  de  lo 
aculliment  que  s'  havia  fet  en  lo  castell  à  n'  aquelles  dones 
ja  'n  tingueren  prou  pera  que  Ms  seus  desitgs  de  botí  y  sa 
famolenca  febre  de  sanch  y  de  tresors  se  veges  novament 
excitada  y  sens  contemplació  de  cap  mena,  ni  consideració 


—  172  — 
que  allà  sols  s'  hi  aplegavan  dones  y  criatures  indefenses, 
sens  tenir  present  la  sagrada  inviolabilitat  de  la  llar  cata- 
lana, s*  hi  presentaren  ab  gran  avalot  de  crits  y  trompeta- 
des  à  posarhi  seti,  pegant  de  bones  à  primeres  foch  à  la 
porta  principal. 

Veyent  Don  Anton  de  Fluvià,  senyor  del  castell,  cremar 
ses  portes  sortí  per  un  mirador  y  cridà  als  soldats: 

— Si  'm  doneu  vostra  paraula  de  no  danyar  à  ningú  vos 
obriré  la  porta  de  la  capella. 

Lo  quefe  d*  aquell  estol  d'  incendiaris  atançantse  ai  cas- 
tell contestà: 

— En  nom  dels  meus  y  per  lo  meu  honor,  vos  jur  no 
serà  danyat  ningú  si  obriu  aquesta  porta. 

Lo  senyor  de  Fluvià  no  's  feu  esperar  en  cumplir  sa  pro- 
mesa y  després  d'  haver  pres  lo  jurament,  obrí  de  bat  à  bat 
les  portes  de  la  capella  en  la  qual  s'  hi  havían  recullit  do- 
nes y  criatures  pregant  al  Santíssim  Sagrament,  qui  expo- 
sat hi  havia,  les  lliurés  de  les  ires  injustes  d'  aquella  de- 
senfrenada soldadesca. 

Tantost  aquelles  portes  sigueren  obertes,  com  un  estol  de 
corps,  caigueren  los  de  Castella  en  aquell  lloch  sagrat  co- 
metent en  lo  meteix  los  més  asquerosos  actes  de  violació 
robo  y  saqueig. 

La  arrogant  figura  de  D.  Anton  de  Fluvià  s'  axecava  en 
lo  presbiteri  de  la  capella  pera  cridar:  ^Axí  es  com  com- 
pliu vostre  jurament  los  soldats  d'  un  rey  Católich.í* 

— Mataulol  crida,  lo  quefe  de  les  forces,  y  en  lo  meteix 
moment  dexà  sentirse  una  forta  descarga  que  atravessant 
lo  cos  del  senyor  de  Fluvià  trencà  lo  braç  esquerra  d*  un 
Sant  Crist. 

Lo  cos  exànim  de  D.  Anton  se  revolcava  en  sa  pròpia 
sanch  y  obrint  desmesuradament  los  seus  ulls  y  llençant 
espessa  bromera  los  hi  digué: 

— Axis!  axis  obran  los  perjurs,  los  gossos  de  Felip  IVI 
Malehits  siau  de  Deul... 

Benvingut  Cabot 

Barcelona  7  Novembre  1898 


—  173  — 


ESPURNES 


À  MON  BON  AMICH  EN  RAMON  N.  COMAS 

A  Sócrates,  paciència  predicant, 
un  cop  de  puny  li  sacudí  un  bergant; 
y  preguntat  ^-per  qué  no  s'  hi  tornava? 
à  son  preguntador  repreguntava; 
«si  un  ruch  una  cossa  t'  dés, 
li  armarías  un  procés?» 

Aquell  serà  mes  bon  predicadó 
qui  ab  obres  faça  ferm  lo  seu  sermó. 


Paupertas  impulit  audax  ut  versus 
facerem*— Horaci. 
La  campana,  quan  li  pegan, 
quexantse  va  donant  só; 
pedra  foguera  ferida 
per  lo  ferro,  dona  foch; 
y  quan  més  lo  vent  lo  bufa, 
fà  lo  foch  més  resplandor. 
Si  r  traguessen  del  apuro 
lo  geni  no  iria  al  trot; 
que  Cervantes,  ab  un  duro 
diari,  per  son  escot 
dexa  que  escriga  '1  Quixot 
à  qualsevol  cap  de  suro. 

FAULA 

Lo  rach  d'  una  granota  dins  d'  un  rech, 
molesta  à  un  rich,  qui  pren  y  tira  un  roch, 
que  toca  al  front  y  mata  un  pobre  ruch. 
De  faules  com  aquesta  ne  té  un  sach, 


—  174  — 
d'  istil  tan  sech,  I'  autor  que  també  es  sic, 
puix  calsa  soch  y  no  pot  dar  més  such. 
^Y  la  moral?  no  s'  hi  capfiquin  massa, 
que  una  gran  part  del  mon,  avuy  se  'n  passa. 


Sobre  un  enorme  formatge 
passejantse  và  un  cucot, 
que  's  pensa  que  aquella  bola 
r  han  feta  per  ell  tot  sol; 
inflat  y  orgullós  se  monstra, 
quan,  de  sopte,  vé  un  mussol, 
que  '1  veu,  lo  pica,  se  '1  menja 
y  encara  n'  hi  troba  poch. 
Ningú  crega  que  axó  es  quento, 
puix,  lo  formatge  es  lo  mon; 
lo  cucot,  figura  1'  home; 
y  lo  mussol,  es  la  mort. 

Alphons  Pajés. 


A  LA  VENERABLE 

SOR  FILOMENA  DE  SANTA  COLOMA 


En  agrahiment  per  haver  alcançat  per  sa  intercessió 
la  salut  del  germà  meu. 

Les  iniquitats  del  mon 
arreu  crexent  cada  dia, 
ja  del  Deu  omnipotent 
estan  provocant  la  ira. 
La  Mare  dels  pecadors 
prega  per  ells  afligida. 


-  175- 
mes  no  pot  aguantà  *1  braç 
de  la  divina  justícia. 
Ans  no  descarregue  'Is  colps 
axí  exclama  compassiva: 
— Rey  etern,  en  la  nació 
que  'I  meu  amor  patrocina, 
prop  del  Ebre  hi  ha  una  Flor 
d'  una  fragància  esquisida. 
Per  aplacar  vostre  enuig, 
com  una  ignocenta  víctima, 
exa  filla  del  meu  cor 
de  bon  grat  s'  oferiria, — 
La  ofrena  acceptada  n*  es, 
y  al  Senyor  com  hòstia  viva 
per  amor  dels  pecadors 
Filomena  's  sacrifica. 
Ja  lo  seu  cos  virginal 
sens  compassió  martyritza, 
ja  '1  seu  esperit  sufreix 
dolors  y  penes  terribles. 
Sent  les  ànsies  de  Jesús, 
allà  en  1'  hort  de  les  olives; 
sent  jayl  la  desolació 
que  arrencà  la  quexa  trista 
,..^Per  qué  m'  heu  desamparat?... 
del  Cor  diví  en  la  agonia. 
Les  angusties  son  mortals, 
mes  la  Religiosa  Mínima 
en  lo  calzer  de  passió 
de  beure  no  's  cansaria; 
per  amor  dels  pecadors 
en  sa  fel  troba  delícies. 
— Senyor,  perdoneulos,  diu 
aquesta  santa  heroina, 
y  sinó  esborreume  ó  mi 
fins  del  Llibre  de  la  Vida. — 
Jesús  s*  es  enamorat 
de  qui  tan  d'  aprop  lo  imita. 


—  176  — 
Dantli  r  anell  de  la  Fé 
per  esposa  la  esculiía 
y  en  sa  jovenesa  en  flor 
ara  d*  amor  I'  ha  ferida; 
la  ferida  del  amor 
prest  consumirà  la  víctima. 
Abrusada  ab  sos  ardors 
va  defallint  cada  dia, 
que  '1  cos  flach  no  resisteix 
aquella  flama  vivíssima. 
Mes  r  ànsia  de  patir  creix 
al  pas  que  les  forces  minvan, 
y  ab  sa  creu  que  estima  tant 
crucificada  ella  espira, 
pregant  per  los  pecadors 
fins  r  últim  alé  de  vida. 
Quan  exa  ànima  feliç 
entra  en  la  Pàtria  divina, 
lo  seu  espòs  Eternal 
dos  corones  li  ha  cenyides; 
de  lliris  per  son  candor, 
de  roses  per  son  martyri, 
puix  que  martyr  del  amor 
fou  la  Religiosa  Mínima,  (i) 

Antònia  Gili  y  Güell. 


UN  SARAU  EN  LA  LLOTJA 


La  antiga  casa  payral  del  famós  Consolat  de  Mar  de  Bar- 
celona, fabricada  mercè  à  la  decidida  protecció  del  Rey  en 
Pere  del  Punyalet,  y  de  la  que  com  à  garbosa  mostra  del 


(I)  Nasqué  la  Venerable  lo  3  de  Abril  de  1 841,  en  Mora  de  Ebre. 
Morí  en  lo  convent  de  Mínimes  de  Valls,  lo  13  de  Agost  de  1868,  des- 
prés de  vuyt  anys  de  religiosa  y  fou  declarada  venerable  per  Sa  San- 
tedat Lleó  XIII,  als  10  de  Juny  de  1891. 


—  ^n  — 

art  ogival  català,  per  gran  sort  podem  encara  admirar  avuy 
la  espayosa  y  bellíssima  sala,  no  sols  serví  en  llunyans  temps 
de  punt  d'  aplech  al  estament  mercantívol  pera  tenirhi  sos 
tràfechs  y  negociacions,  y  pera  arrendarhi  la  Diputació  del 
General  de  Catalunya,  y  'Is  Concellers  de  la  ciutat  los  vec- 
ligals  y  altres  drets  del  comú:  també  alguna  vegada  lo  po- 
sitivista Merc^iri  cedí  lo  seu  temple  al  olímpich  y  esbojarrat 
Momo  y  à  la  juganera  mussa  Terpsícore,  pera  que  pogues- 
sen  lliurement  celebrarhi  les  sumtuoses  festes  del  ritual 
alegre,  en  actes  solemnes  y  cortesans. 

En  efecte,  sota  les  gòtiques  voltes  y  en  1'  hort  ó  verger  de 
la  Llotja  de  la  Mar,  foren  festejats  galana  y  expléndida- 
ment  per  la  ciutat,  molts  de  sos  Comtes-Reys.  Ais  Monar- 
ques Católichs  se  Ms  obsequià  ab  col•lació,  los  diumenges 
i8  d'  Agost  de  1481  y  26  de  Novembre  de  1492;  y  lo  dia  de 
Sant  Joan  Baptista  de  1493,  anant  dites  Magestats  y  lo  Prín- 
cep primogènit  à  la  cavalcada  que  era  de  costum  fer  quis- 
cun  any  per  semblant  festivitat,  al  arribar  à  Llotja — «a 
cauall  feren  collatio  a  la  porta  qui  es  envers  la  bolla.»  Lo 
27  de  Maig  de  1533,  à  la  tarda,  los  Concellers  dedicaren 
també  al  Emperador  Carlos  V  y  à  dona  Isabel  sa  muller, — 
«un  bell  aculliment» — en  dita  casa,  al  que  concorregué  la 
aristocràcia  barcelonina; — «donantlos  col•lació  a  tots  de  to- 
tes les  confitures  y  de  fruyta  y  altres  coses  molt  cumplida- 
ment,»— després  del  sarau,  en  que  hi  prengué  part  la  prò- 
pia Emperatriu,  ballant  una  haxa  y  alia  ab  una  distingida 
dama  que  li  portava  recullida  la  falda.  Per  donar  idea  de 
la  sumtuositat  que  en  tal  festa  desplegaren  los  represen- 
tants de  Barcelona,  caldrà  dir  que  de  la  font  del  jardí  de  la 
Llotja  rajava  vi  blanch;  demostració  pomposa  que  à  més 
de  causar  la  admiració  de  tothom,  al  meieix  temps  sembla 
que  posà  en  perill  la  marcialitat  y  disciplina  de  la  guardià 
dels  Emperadors. 

Entre  'Is  festeigs  que  organisà  la  ciutat  de  Barcelona 
l'any  1699,  per  solemnisar  dignament  la  arribada  de  Fe- 
lip III  y  sa  esposa  dona  Margarida  d'  Àustria,  no  's  descuy- 
dà  de  continuarhi  la  celebració  d'  un  sarau  en  la  Llotja,  ab 
son  corresponent  refresch,  segons  se  solia  fer  per  la  prime- 


-  178- 
ra  vinguda  de  les  Reynes,  y  com  axí  's  deliberà  per  la  vin- 
liqualrena  d'  alimaries  à  8  de  Maig  de  dit  any. 

La  festa  tingué  lloch  lo  dilluns  12  de  Juliol,  vigilia  de  la 
partida  dels  Reys,  de  nostra  capital. 

Tota  la  casa  sigué  sobergament  adreçada.  Los  pilars  y 
parets  del  gran  saló  foren  empaliats  ab  riquíssims  brocade- 
lles,  domassos,  tafetans  y  tota  mena  de  tapicería,  entre  la 
que  hi  figuravan  los  draps  de  seda  de  la  església  de  Santa 
Maria  de  la  Mar.  Al  cap  de  dita  sala,  envers  la  actual  plaça 
de  Palacio,  y  en  lo  que  llavors  hi  havia  '1  portal  gran  del 
edifici,  s' hi  construhí  un  ample  cadafalch  entapissat  de  draps 
vermells,  demunt  del  que  s'  axecava  lo  soli  dels  Reys,  ab 
dosser  y  sengles  cadires  de  brocat  y  al  peu  del  cadafalch  fou 
colocat  un  banch  cubert  també  de  tela  vermella,  destinat 
als  Concellers.  Junt  al  dels  Reys  hi  havia  altres  dos  cada- 
falets,  lo  hu  per  les  dames  de  dona  Margarida  y  1'  altre  per 
les  del  Vicecanceller;  à  les  de  la  terra  se  'Is  reservà  lo  lloch 
que  mitjançava  desde  '1  banch  dels  Concellers  fins  als  pi- 
lars del  mitg  de  la  sala,  en  los  que  se  fixaren  uns  renchs  ó 
baranes  de  fusta  cuberts  ab  catifes,  no  sols  per  podersehi 
recolzar,  sinó — «perquè  la  gent  no  se  acostas  à  les  dites  da- 
mes...» 

Pera  'Is  músichs  ó  ministrils  va  aparellarse  un  taulell 
que  servia  à  la  Taula  del  cambi  de  la  ciutal,  qui  sap  si  per 
comptarhi  moneda. 

Del  sostre  penjavan,  magestuosos,  nou  salamons  de  cou- 
re, vuyt  de  la  Diputació  y  un  de  la  capella  de  Santa  Eulàlia 
de  Mérida;  completant  lo  material  d'  il•luminació  dos  ar- 
tístichs  canalobres  d'  argent,  també  dels  Diputats,  dos  can- 
deleros  del  meteix  metall,  de  la  capella  del  Palau,  y  alguns 
altres,  de  coure,  pagats  per  la  ciutat. 

L'  hort  hon  va  celebrarhi  la  col•lació,  devia  presentar  un 
bellíssim  y  pintoresch  cop  d'  ull.  Allí,  entre  la  florida  ve- 
getació varen  ser  parades  les  taules  pera  M  refresch.  A  la 
capsalera  de  la  dels  Monarques  s'  hi  construhí  un  grandiós 
corisseu  de  canyes,  bella  y  profusament  enramat  de  fulles 
d*  aura  y  taronger,  penjant  dels  branquillons,  fins  à  torçar- 
los,  bona  pila  de  poncems,  llimones  y  taronges,  que  segons 


—  179  — 
lo  cronista, — «aparexia  que  fossen  nades  allí.» — Les  demés 
taules  destinades  pera  '1  servey  de  les  dames,  eran  sols  d'al- 
çaria de  tres  pams,  y  à  son  voltant  y  exteses  à  terra  hi  havia 
set  finíssimes  estores  valencianes  pera  seure  les  convida- 
des, primitiu  sistema  que  no  's  recomanava  pas  per  sa  co- 
moditat. 

A  la  pintoresca  y  natural  poesia  del  verger,  hi  afegían 
una  nota  d'  artística  sumtuositat  la  preciosa  tapicería  que 
al  efecte  ampraren  al  Consistori  de  la  Diputació,  y  la  pirà- 
mide ó  tomba  que  feren  construir  los  Concellers  en  la  font. 
Aquesta,  al  principi  havían  resolt  convertiria  en  surtidor 
de  vi  blanch,  com  ja  's  va  fer  I'  any  1633,  emperò  sens  dup- 
te  escarmentats  ab  lo  ocorregut  llavors,  refiexionantho  més 
sabia  y  prudentment,  à  la  fi  resolgueren  desistir  del  pro- 
gecte,  en  consideració  à  que — «faria  causar  inconve- 
nients...»— y  entre  elis  sobre  tot,  lo  de  que — «nos  succehís 
algun  sinistre  entre  los  de  la  guarda  de  ses  magestats.» 

Poch  abans  de  les  sis  de  la  tarda,  los  Reys  devallaren  de 
sa  carroça  davant  del  portal  del  hort  de  Llotja,  exintlos  à 
rebre  los  Concellers,  seguits  de  les  principals  dames  de  la 
aristocràcia  catalana,  presidides  per  dona  Violant  de  Car- 
dona, (muller  de  don  Enrich  de  Cardona,  portant-veus  del 
Governador  general  de  Catalunya),  qui  's  trobavan  ja  aple- 
glats  dins  del  Consolat. 

Després  de  cumplimentar  los  Magistrats  populars  barce- 
lonins als  Soberans,  totes  les  dames,  personalment  presen- 
tades per  dona  Violant,  besaren  les  mansa  D.  Felip y  sa 
esposa,  ó  millor  dit,  sols  à  aquesta,  perquè  lo  Rey, — «per 
sa  clementia  no  donaua  la  ma  sinó  que  feye  del  cap  un 
poch  de  senyal  à  manera  de  acatament  y  desviava  la  ma 
per  no  daria  a  les  dames...» — Tingueren  1'  honor  de  ser  les 
primeres,  després  de  dita  senyora  de  Cardona,  dona  Cathe- 
rina  d'  Alentorn  y  dona  Isabel  de  Boxadors.  Aquesta  cere- 
monia  durà  més  de  mitja  hora — «per  ser  les  dames  de  la 
terra  moltes...» — distingintse  més  que  pel  nombre,  per  sa 
calitat  y  per  la  fastuosa  elegància  de  sos  abillaments,  puix 
— «anauen  tant  ben  adressades  y  tant  ricament  compostes 
com  dir  se  pugue...»— y — »conforme  semblant  jornada  re- 
queria...» 


—  i8o  — 

Acabat  lo  besamans,  entraren  les  dames  al  jardí,  conver- 
tit en  menjador,  asseguentse  demunt  de  les  esmentades  es- 
tores,— «per  ser  les  dites  taules  baxes  y  no  haverhi  asientos 
alguns...» — y  tant  bon  punt  ocuparen  Don  Felip  y  Dona 
Margarida  son  seti  d'  honor  sota  del  descrit  corisseu,  co- 
mençà lo  refresch.  Sigué  aquest  tan  exquisit  com  abundós 
y  ricament  presentat,  fent  les  delícies  dels  més  refinats  si- 
barites, entre  'Is  qui  devia  contarshi  lo  dietarista  del  Con- 
cell,  perquè  embadalit  davant  aquella  taula — «tant  fornida 
y  prouehida  ab  tanta  diversitat  y  tantes  species  de  confitu- 
res...»— ab  commogut  y  fervorós  accent  exclama: — «que  era 
cosa  de  loharal  Senyor.» 

Verament,  la  explendidesa  desplegada  per  los  Concellers 
en  aquell  reyal  lunch,  (nom  exótich  que  's  dona  avuy  à 
tota  collació  ó  refresch)  era  digne  de  les  augustes  persones 
à  qui  anava  dedicat  y  feya  honor  als  anfiírions.  En  la  taula 
sola  dels  Reys,  figuravan  unes  36  ó  40  bassines  de  confitu- 
res, y  en  les  demés  passavan  de  300;  totes  elles  presentades 
ab  exhuberant  fantasia  y  delicadesa  artístiques  en  forma  de 
torres,  castells,  naus,  coixos,  lleons,  aus,  pexos  y  altres  di- 
versos animalons,  molts  d'  ells  primorosament  daurauts  y 
pintats,  lo  que  recomenava  la  traça  y  bon  gust  axí  dels 
adroguers  com  de  les  monjes  de  Barcelona,  à  les  qui  per 
no  poder  aquells  donar  1'  abast  en  la  abundant  provisió  de 
confitures  que  's  necessitava,  tingueren  d'  encarregalshi  la 
elaboració  de  bassines.  Les  monjes  del  monestir  dels  Àn- 
gels n'  entregaren  8;  les  Jeronimes,  i5;  les  de  Pedralbes, 
18,  y  les  de  Valldonzella,  46. 

D'  entre  'Is  interessants  detalls  que  's  troben  en  los  comp- 
tes de  dit  refresch,  relatius  als  productes  del  art  de  la  con- 
fiteria del  segle  xvi  y  sos  composants,  à  títol  de  curiositat 
n'  extrayém  la  següent  petita  nomenclatura:  Sucre  axero- 
paí, — aygua  ros, — drageya  de  matafaluga  y  de  canyella 
(llisa  y  perlada), — canyellons, — confits  fins  (d'  admella  y  de 
pinyó), — cansalada  de  sucre, — melmelada  de  codony, — pas- 
ta real, — almesch, — or  partit,— gijigebrons,— goma  dragant, 
— neules  de  pasta, — llimonets, — citronat  palencià, — carabas- 
sat, — pinyonada  de  sucre  daurada  y  marsapans  grans  dau- 
rats y  pintats. 


—  i8i  — 

Contrastant  ab  aquell  rumbós  y  variadíssim  devassall  de 
confitures,  es  digne  de  notar,  com  à  virtut  característica  de 
nostra  terra,  la  admirable  sobrietat  que  presidí  en  la  begu- 
da: solzament  va  servirse  malvasia,  y  encara,  de  les  quatre 
càrregues  que  foren  comprades  à  Thomàs  Alba,  mercader, 
no  més  se  'n  begueren  tres;  en  cambi  *1  consum  de  neu  fou 
notable,  puix  se  n'  arribaren  à  gastar  i5  càrregues. 

Lo  servey  de  bassines,  tasses,  brocals  y  demés  peces  de 
vidre,  era  d' indústria  barcelonina,  la  que  com  es  sabut, 
llavors  disfrutava  d'  universal  y  justa  fama,  haventlo  su- 
ministrat  lo  vidrier  Bartomeu  Elies. 

La  taula  dels  Reys  va  ser  servida  per  los  grandes  que  'Is 
acompajavan,  y  les  de  les  dames  per  los  senyors  de  la  Vin- 
tiquairena  de  les  festes,  los  Obrers  de  la  ciutat,  los  Cònsols 
y  Defenedors  de  la  Llotja, — «ab  ses  vares  verdes  y  los  caps 
daurats» — y  deu  cavallers  catalans  escullits  per  los  Conce- 
llers.  Anímavan  la  festa  ab  sos  alegres  sons,  les  cobles  de 
trompetes  d'  en  Barthomeu  Melons,  de  tabalers  d'en  Pere 
Joan  Moreno  y  de  músichs  ministrils  d'  en  Antich  Vergés, 

A  despit  de  la  solemnitat  del  acte  y  del  respecte  degut  à 
les  augustes  persones  que  '1  presidían,  sembla  que  no  reg- 
nà en  lo  refresch  la  serietat  y  correcció  que  eran  d'  esperar 
del  escullit  y  aristocràtich  aplech  que  en  la  Llotja  's  con- 
gregà aquell  dia,  ans  bé,  ocorregueren  alguns  lamentables 
desafurs  de  lesa  continencia  y  bona  criança,  molt  sem- 
blants als  que  ordinàriament  solen  succehir  y  comentarse 
en  los  lunchs  moderns.  Parle  per  nosaltres  ab  sa  respectable 
autoritat  de  cronista  y  testimoni,  1'  Escrivà  racional  del 
Concell: — «...  la  abundantia  de  dita  confitura  era  tan  gran 
que  no  sols  abasta  per  les  dites  dames  a  be  que  sen  aporta- 
ren molta,  però  encara  tots  los  cauallers  de  la  terra  sen  fe- 
ren molt  bona  part  que  al  temps  que  ses  ma.ts  se  alsaren...» 
— «...  los  dits  cauallers  donaren  saco  ala  confitura  que  molta 
confitura  feu  mal  be...»  (i). 


(i)  Aquests  abusos,  de  tota  manera  no  eran  nous,  puix  sempre  y 
per  tot  arreu  \&s  oques  han  tingut  bech.  En  la  collació  que  la  ciutat 
donà  al  Príncep  D.  Karles  de  Viana  M  17  d'  Abril  de  1460,  hi — «falta- 
ren mes  de  40  bassines  de  confits...»— lo  que  motivà  que  's  congregàs 
lo  Concell  de  Cent  lo  dia  21  prop  següent,  per  esbrinar  dit  feí. 


—    l82   — 

Ab  tot,  los  desordes  de  la  Ilepolería  no  degueren  de  bon 
tros  ser  los  més  censurables,  com  axí  ho  fà  maliciar  lo  lau- 
dable  consell  que  '1  bon  dietarista  escriu  à  continuació,  re- 
latiu à  que — «serà  be  que  ab  altra  ocasió  fassen  estar  los 
cauallers  apartats  de  les  dames  y  no)-  estiguen  sinó  los  qui 
seruiran  dites  dames...» 

Acabada,  donchs,  la  collació,  poch  menys  que  à  la  ara- 
nya estira  cabells,  y  havent  los  Reys — «ben  berenat  ab  mol- 
ta gana  y  gust  al  ques  pogué  coUegír...» — acompanyats  dels 
Concellers  y  seguits  de  les  dames  entraren  à  la  Sala  gran 
de  la  Llotja,  que  entre  les  nombroses  candeles  de  cera  dels 
salamons  y  les  aixes  de  les  brandoneres  y  moltes  altres  con- 
venientment distribuhides, — «estaua  tan  clara  per  la  gran 
luminaria  quey  hauia  que  aparexía  que  no  fos  nit...» 

Tantost  D.*  Margarida  y  D.  Felip  ocuparen  lo  soli,  y  'Is 
Concellers  son  banch,  en  lo  que  usant  de  la  alta  preroga- 
tiva  que  de  temps  immemorial  gaudían — «estigueren  assen- 
tats y  cuberts  dauant  dites  ma.ts  reals  tot  lo  temps  que 
dura  lo  sarau...» — les  cobles  començaren  à  refilar  los  bu- 
lliciosos y  gronxadors  compassos  de  la  dança,  essent  los 
primers  en  rómprela  lo  Vescomte  de  Canet  y  dona  Agnès 
d'  Alentorn,  filla  del  senyor  de  Seró,  als  qui  prest  seguiren 
algunes  altres  dames  y  cavallers  de  la  terra,  entregantse  ab 
goig  y  entussiasme  à  les  delícies  de  Terpsicore  y  al  íntim 
galanteig,  fins  ben  à  la  vora  les  nou  de  la  nit,  en  que  'Is 
Reys  s'  alçaren,  retirantse — «molt  contents  de  semblant 
festa...» — com  clarament  ho  significà  Felip  III  als  Conce- 
llers, dihentlos — «que  se  hauia  olgado  mutcho,» — al  acte 
meteix  de  donarli  comiat  al  peu  del  portal  del  hoit  de  dita 
Llotja,  hon  los  soberans  s'  encotxaren,  y  à  la  llum  de  les 
— «antorxes  blanques» — aparellades  ad  hoc  per  la  ciutat, 
se  'n  tornaren  à  son  palau,  que  era  les  cases  que  en  lo  ca- 
rrer Ample  ordinàriament  ocupavan  llavors  los  Virreys  del 
Principat.  A  la  vesprada,  mentres  durà  '1  sarau,  la  partalta 
y  forana  de  la  Casa  del  Consolat  va  ser  gaya  y  profusament 
il•luminada  ab  una  dotzena  de  graelles  ó  teyeres. 

Les  despeses  de  la  festa,  resultaren  ab  tot  moll  modes- 
tíssimes,  puix  sumats  los  comptes  que  havem  pogut  trobar 


-  i83  - 
en  r  Arxiu  municipal,  y  que  per  referirse  à  casi  tots  los  di- 
ferents serveys  d'  aquella,   tenim   per  bastant  cumplerts, 
sols  puja  à  la  xifra  total  de  2.390  lliures  y  9  diners. 

D'  entre  les  molles  paitides  que  en  dits  comptes  figuran, 
merexen  detallarse,  per  curioses,  les  següents: 
Encanyissada  del  hort.    .  36  lliures  18  sous. 

Cadafalchs.    .     .     :     .     .  'jo      »  8  diners. 

Candeleros  de  coure.  .     .  6      » 

Estores  valencianes.    .     .  20      » 

Ports  y  colocació  de  sa- 

lamons 10      »       14  sous. 

Tomba  y  arreglo  de    la 

font,  enramada,  etc.    .  5o      »       18     » 

Bassines,  tasses  y  brocals 

de  vidre 261      »        2     »       6  diners. 

Confitures 1.181       »        3    »      10      » 

Malvasia:  (4  càrregas).     .  40      »       16    » 

Neu:  (i5  càrregas).      .     .  63      » 

Castos  de  menut.  .     .     .  600      » 

Per  fi  d'  aquestes  notes,  y  com  à  contrast  extravagant  de 
la  prodigalitat  y  explendor  ab  que  la  ciutat  celebrà  '1  des- 
crit sarau  en  honor  del  tercer  dels  Felips  de  la  casa  d'  Àus- 
tria, citarem  un  dato  curiosíssim,  que  hauria  ell  sol  bastat 
pera  justificar  la  fama  que  'ns  atribuhía  I'  llustre  poeta  flo- 
rentí, al  parlar  de  /'  avara  povertà  di  Catalogna... 

Malgrat  1'  excessiu  consum  de  confitura  que  's  va  fer  en 
aquella  festa  cortesana,  menjantla  à  desdir  y  emportàntsela 
les  damiseles,  y  saquejantla  y  malmetentla  'Is  cavallers,  en- 
cara 'n  sobrà  una  curta  quantitat,  de  la  que  'Is  Concellers, 
ab  una  delicadesa  pròpia  de  sa  escrupulosa  y  tradicional 
probitat  y  que  à  1'  hora  mostrava  1'  esperit  eminentment 
pràctich  en  que  sempre  s'  inspiravan,  pensaren  tràuren 
profit  posantla  à  la  venda  pública.  Més  aquest  estalviador 
propòsit  dels  zelosos  administradors  de  la  ciutat  va  frus- 
trarse  per  complert:  ni  'Is  adroguers — que  podían  ferhi  un 
negociet — ni  'Is  particulars,  à  qui  se  'Is  presentava  la  no 
despreciable  ocasió  de  poder  menjar  dolços  per  pochs  di- 
ners, van  donarse  pressa  en  adquirir  les  dexes  del  refresch 


—  i84  — 
reyal,  ab  tol  y  que  'Is  eran  ofertes  à  baix  preu.  Axí  's  passa- 
ren molts  dies,  y  ab  ells,  com  es  natural,  també's  passavan 
y  consumian  les  confitures  sobreres;  fins  que  'Is  magnífichs 
Concellers,  à  i5  de  Janer  de  1600,  ó  siga  miig  any  y  ires 
^/íes  justos  després  de  la  celebració  del  sarau,  à  fi  de  que 
poguessen  encara  aprofitarse  aquells  preciosos  articles  de 
confitería/Ó55z7  y — «attes  no  se  ha  trobat  ningú  qui  volgués 
comprar  a  ningun  preu  los  marsapans  y  pinyonada  de  su- 
cre y  tortillas  de  pa  que  sobraren  del  Sarau  de  la  Reyna 
per  estar  tot  molt  ransi  y  consumit  maiorment  essent  com 
es  tot  quantitat  poca...» — prengueren  I'  acort  que — «tots 
los  dits  marsapsans,  pinyonada  de  sucre  y  tortellets  de  pà 
sien  portats  al  hospital  y  donats  allí  pera  repartirlos  entre 
les  persones  sanes  0  malaltes  quin  poran  on  volran  menjar. > 
Fora  curiós  saber,  y  es  llàstima  que  d'  axó  no  'n  parlen  los 
papers,  si  'Is  afavorits  ab  tan  galan  ^VQsenl  pogueren  ò  vol- 
gueren acceptarlo  y  menjarne;  encara  que  si  's  té  en  compte 
r  estat  de  conservació  d'  aquell,  es  de  presumir  que  'I  re- 
nunciarían  generosament,  estalvianise,  axí,  un  provable 
trastorn  gàstrich  los  bons,  y  'Is  pacients  una  segura  recay- 
guda  en  ses  respectives  malalties. 

Alfons  Damians  y  Manté. 


À  VICTORIA  PENYA  DE  AMER 


Victoria  Penya  ha  mort!  Guarde  la  historia 
de  sos  escrits  capdals  tota  la  glòria, 

y  enlayre  eternament 
los  càntichs  melodiosos  de  sa  lira, 

donchs  Catalunya  admira 

son  geni  eminent. 

En  Palma,  la  de  l' illa  mallorquina, 
gronxàs  lo  seu  breçol  de  tendra  nina, 
jquin  niu  pel  rossinyoil 


—  i85  — 
Atravessà  després  1'  ona  blavosa, 
y  à  Barcelona  hermosa 
parà  joliu  son  vol. 

D*  ànima  noble  y  sentiment  puríssim, 
fou  espill  de  virtuts  sempre  claríssim 

lo  seu  angélich  cor; 
fent  de  la  llar  sagrada  son  gran  temple, 

fou  lo  vivent  exemple 

de  pàtria,  fé  y  amor. 

Quan  r  astre  rey  baxava  del  mitgdía, 
vers  la  regió  d'  eterna  llum  fent  via, 

volà  son  esperit 
cercant  lires  més  dolces  y  més  pures, 

vers  hon  tot  son  ventures 

y  '1  goig  es  infinit. 

Los  fills  que  dexà  '1  mon,  tota  la  vida 
io  plectre  que  la  mort  trencà  atrevida 

plorosos  copsaran; 
les  llàgrimes  de  dol  per  ells  vessades, 

en  perles  transformades 

corona  li  faran. 

Los  àngels  del  Empir,  al  ovirarla 
assajan  los  seus  himnes  per  cantaria; 

puntejan  sistres  d'  or, 
y  acompanyan  al  soli  de  Maria 
à  la  que  entonà  un  dia 
mil  cants  sadolis  d*  amor. 

Descansa  en  pau;  proclama  ta  victorià 
oh  Victoria  sublim  dins  de  la  glòria, 

fent  de  querubs  1'  encis, 
al  cantar  les  divines  alabances 
y  benaventurances 
à  dalt  del  Paradís. 

Carme  Verdaguer  de  Cots. 
Barcelona  2  Noi»mbre  de  1898. 


1 86 


BALADA 


Desde  V  ampla  terrassa  del  castell  seva  veure  com  s'  allu- 
nyavan  entre  núvols  de  pols,  per  la  planura  immensa,  tota 
trista  en  aquell  cap-al-tart  plé  de  misteri.  Feya  poch  que 
n'  havían  sortit,  à  glopades,  lo  Princep  al  cap,  1'  estol  dels 
cavallers  darrera  y  després  les  mesnades  y  les  màquines  de 
guerra.  Y  los  colors  vius  de  les  senyeres,  les  masses  fos- 
ques dels  cavalls,  los  llampechs  de  les  llances,  tot  s'  anava 
confonent,  mentres  la  llarga  corrua  caminava  pausada- 
ment plana  enllà...  plana  enllà,  per  la  celistia.  Feya  poch 
que  encara  un  renill  llunyà,  lo  toch  d'  un  corn,  lo  socatreig 
de  les  pesantes  màquines  donavan  idea  de  que  allò  que 
s'  allunyava,  allò  que  anava  emboyrantse,  allò  que  s'  anava 
fonent,  era  quelcom  viu...  Y  heusaquí  que  lentament  los 
corns  callaren,  los  renills  s'  esvahiren,  lo  socatreig  s'  allu- 
nyà y  sols  va  quedar  una  Uengueta  fosca  allà  baix  de  tot, 
serpejant  pausadament  com  floch  de  boyra,  en  moviment 
sens  ànima. 

Després  també  allò  's  va  fondre,  los  grills  van  rompre  à 
cantar  y  lo  cel  s'  omplí  d'  estrelles. 

Y  va  quedar  la  plana  quieta,  trista,  plena  de  buydor...  y 
lo  castell  callava  ofegant  pregaries  y  angunies,  esperances 
y  tristeses  ofegantho  en  sos  murs  pesats  que  s'alçavan  com 
una  fantasma  negra.  Sols  allà  dalt  de  tots''hi  veya  una  llum 
trista  vetllant  1'  insomni. 

Y  varen  passar  hores  y  hores...  y  cap  à  la  matinada,  allà 
baix  al  horitzó  s'  hi  vegé  una  resplandor  sinistre...  una  ro- 
jor  d'  incendi  en  la  calma  de  la  nit...  y  les  estrelles  brilla- 
van,  y  'Is  grills  anavan  cantant... 

Però  vingué  lo  dia,  una  cinta  de  claror  dibuxà  I'  horit- 
zó... se  va  sentir  un  espetech  d'  ales  y  lo  cant  d'  un  gall  va 
sonar  esmaperdut  en  1'  immens  silenci...  la  terra  era  fosca, 
sense  color  y  sols  allà  baix  d'  una  serra  llunyana  prenia 
tons  moradenchs...  un  altre  gall  va  contestar,  més  lluny... 


-  i87- 
y  ia  claror  anava  crexent...  una  que  altra  euguyada  s'  alça- 
va de  la  grisor  de  la  terra  fosca  y  fugia  pel  cel,  tot  cantant... 
lo  sol  va  esclatar  en  flames... 

Y  à  plé  sol  varen  tornar,  com  escau  al  vencedor...  però 
com  tornavanl...  semblava  que  un  vent  de  malvestat  los 
empenyés,..  les  senyeres  esquexades,  helmsy  cuyraces  abo- 
nyegats... los  cavalls  plens  de  glebes'de  sanch  pura...  alguns 
ranquejant,  lo  cap  baix...  y  anavan  avençant  tristament, 
com  un'  ombra  de  mort  en  mitg  d*  aquell  prat  immens  al 
plé  de  la  florida... 

Y  ja  arribavan  als  murs  del  castell  quan  un  cavall  que  ana- 
va dexant  un  rastre  de  sanch  al  seu  derrera,  se  redreçà  de 
sopte,  en  ràpit  giravolt,  tombà  al  cavaller  y  partia  galop 
estès,  camps  à  través,  la  crin  estarrufada,  los  nassos  rein- 
flats...  De  sopte  se  va  parar,  s'  alçà  de  potes  y  caygué  à 
plom,  quedant  com  una  taca  negra  en  la  verdor  del  plà. 

Y  en  tant  à  dintre  lo  castell  los  corns  tocavan  un  hymne 
d'  alegria,  pels  porxos  los  arquers  s'  emborratxavan,  en  les 
corts  hi  renillavan  los  cavalls  y  era  tal  lo  terratrèmol  de 
aquella  bogeria,  que  semblava  que  lo  castell  tot  trontollés 
com  si  tingués  de  caure... 

Però  era  ferm  lo  castell:  encara  avuy  negreja  en  mitg  del 
prat  immens,  guayiant  per  sobre  'Is  segles... 

Claudi  Planas  y  Font. 


RETORN 


Nau  que  les  aygües  solcas  valenta; 
ab  lo  coratge  que  la  fé  ardenta 

me  và  donant, 
marco  lo  rumbo  que  'Is  cors  alenta: 

faig  à  llevant. 


—  i88  — 
Encar  que  's  tombe,  nit  borrascosa 
la  que  ara  brilla,  serena,  hermosa; 

bon  timoné, 
jur  que  à  la  pàtria,  sempre  amorosa 

jo  't  tornaré. 

Greu  anyorança,  ífort  com  m'  hi  crida! 
Mes  que  'm  sangueja  aquesta  ferida, 

no  vull  morí, 
fins  à  la  terra  que  'm  dó  la  vida... 

enllà  à  la  fi... 

Prou  de  carn  morta,  presa  segura 

de  horribles  monstres  que  'n  fan  pastura 

furgant  pel  llot... 
Si  m'  escoltasseu  j  Veí  ge  del  Tura! 

vos  faig  est  vot. 

May  voluntari  per  mar  ni  terra 
n*  he  de  fer  armes  en  só  de  guerra 

com  altre  il-lús; 
«sempre  tot  odi  del  cor  desterra* 

— clama  Jesús. — 

Per  çó  llunyanes,  volgudes  illes, 
mentres  fort  crido  ja  à  tantes  milles 

j Visca  la  pau! 
vos  donch  pobretes  com  fosseu  filles, 

r  ab  Deu  siau. 

A  vos  mareta,  la  esposa  aymades. 
tendres  filletes,  cor-endolades 

quan  vos  tindré 
aquí  à  mos  braços,  boy  enllaçades 

vos  besaré... 

Sens  haver  'n  feta,  jo,  de  mala  obra, 
dols  y  misèria,  jsi  *n  porto  à  sobre... 

Veureu  com  vinch, 
que  sembla  un  càstich:  pobre,  tan  pobre. 

sanch  ja  no  tinch. 


—  i89  — 

Mes  com  foll  Iparlo  jPot  dir  pobresa 
qui  com  jo  porta  tanta  riquesa 

del  novell  mon? 
Guardo  despulles  de  una  grandesa 

que  'sdiu  Colón. 

Pera  lliuraries  de  tot  ultratge 

cal  que    íinesca  son  llarch  romiatge: 

Per  çó  à  Deu  jur 
que  enllà  à  ma  terra  1'  etern  hostatge 

tenen  segur. 

Solca  nau,  solca  vers  à  la  Espanya 
sols  de  llurs  cendres  vull  la  companya 

ja  en  lo  fossar... 
jAy  dels  qui  jauen,  bé  en  terra  estranya 

ó  al  fons  del  mar. 

Manel  Dolcet. 


CANTARS 


Angelets  hi  han  en  lo  cel 
que  son  àngels  de  la  guarda; 
y  jo  sens  serho,  amor  meu, 
sempre  't  guardo  dins  mon  ànima. 

Si  jo  fos  pare  estimat, 
un  raig  de  la  blanca  lluna, 
vindria  totes  les  nits 
à  besar  ta  sepultura 

Voldria  ser  molt  hermosa, 
per  ésser  lo  teu  encís; 
y  tindré  molt  bella  1'  ànima 
per  ferte  à  tú  sol  feliç. 

JosEFA  Pujol  y  Serrà 


—    igo   — 

CANÇÓ   D'  HIVERN 

Vellesa. 

Com  pluja  de  cotó  la  neu  davalla 
y  ab  puríssim  llençol  tot  ho  envolcalla, 
la  serra,  '1  pla,  les  fexes  y  I'  empriu; 

r  aucelleta  ja  calla 

y  està  glaçat  lo  riu. 

La  terra  es  un  carner,  les  carcanades 
dels  arbres  despullats,  mal  soterrades, 
com  creus  d'  un  cementir  ne  van  surant, 
fites  pel  temps  posades 
al  pobre  vianant. 

En  mitg  tanta  blancor,  tant  sols  negreja 
la  fumerola  que  en  1'  espay  serpeja, 
caliu  ardent  que  al  fret  vol  afrontar, 

boscall  que  ardent  flameja 

à  redós  de  la  llar. 

La  vellesa  ha  arribat,  com  I'  hivernada 
y  la  testa  també  apareix  nevada; 
de  los  rulls  la  negror  ha  fuyt  volant 

com  freda  rufagada 

que  M  vent  va  arresserant. 

Les  forces  han  minvat,  la  jovensana 
edat,  se  veu  com  auba  ;ja  llunyana 
y  sols  s'  ovira  1'  ombra  de  la  nit, 

la  veu  de  la  fossana 

brahola  ab  ferm  neguit. 

Mes  perxó  contrastant,  com  la  masia 
que  envolcallada  ab  neu,  lo  foch  atia 
en  la  llar  lo  boscall,  ab  sa  xardor 

en  mitg  de  la  vellesa  encara  nia 
ardent  caliu  al  corl 

Lluís  Tintoré  y  Mercader. 


—  igi  — 


LA  vigília  Y  la  DIADA  DELS  REYS 


La  vigília  de  la  gran  diada  de  la  gent  menuda,  es  espe- 
rada ab  goig  per  la  quitxalla;  nins  y  nines  la  somían  to- 
tes les  nits,  més  de  una  setmana  abans  d'  arribar.  Ja  hi 
som;  ja  es  arribada;  ja  la  canaiieia  sent  frisança;  ja  saltiro- 
na  rihent,  ja  fà  castells  enlayre;  iquantes  joguines,  quantes 
lleminadures  recordan  per  son  nom!  y  aquelles  cartes  es- 
crites ab  paper  daurat  pels  cayres;  y  aquells  encàrrechs  q  je 
han  fet  los  pares  als  bons  Reys  de  les  maynades.  jQuí  po- 
gués trobarshi  encara  en  aquella  edat  plena  d'  ilusions,  de 
goigs  sens  penes;  de  plors  y  d'  alegroys  à  la  vegada;  de  ria- 
lles sens  mals  de  cap:  jGoséu  nins  y  nines,  s'  acosta  ja  lo 
jorn  de  vostra  festa  que  quan  sereu  grans  la  recordareu  y 
remembraréu  rodejada  tal  volia  de  dols  y  penes...  ^Sentiu, 
arreu  s'  escampa  la  gatzara;  miràu  com  saltironan  d'  un 
costat  al  altre  ;del  carrer:  jDeu  meu!  quina  bellugadiça, 
que  ompla  la  plaça  del  poble;  nens  y  nenes  sebarrejan;  los 
grans  surten  dels  portals  de  les  cases;  lo  Mestre  no  podent 
soportar  la  xerradissa  ha  obert  de  bat  à  bat  les  portes  de  la 
escola,  mentres  que  esverats  y  sens  ordre,  concert  ni  guia 
fugen  los  nens  y  xicots  à  corre-cuyta  per  portar  à  cap  la 
arribada  dels  tres  Reys  Magos,  que  ja  la  nit  s'  acosta  y  re- 
novaran la  entrada  que  enguany  ne  fan.  Ni  los  engaviats 
aucells,  quan  se' Is  obra  la  portella  volan  ab  més  llestesa, 
que  los  nins  fugen  de  la  escola,  la  vigília  de  la  gran  diada; 
aquest  jorn  tot  ho  atropellan,  corren  per  los  carrers  sens 
parar  ni  un  moment  fins  que  arriban  à  casa  dels  llurs  pa- 
res; lo  brenar  tampoch  los  tempta;  1'  un  busca  un  corn 
marí,  I'  altre  una  llauna;  aquell  una  trompeta;  lo  de  més 
enllà,  mirantse  aquell  xicot  vermell  que  ven  salut,  agafa  lo 
timbal;  ja  surten  de  sa  casa;  ja  fan  gran  colla  juniantse  los 
d'  un  carrer  ab  los  de  més  enllà;  la  plaça  se  omple  de  gom 
à  gom,  y  arren  se  senten  corns,  timbals,  trompetes,  soroll 
de  llaunes  que  amohinan  à  la  gent  mal  humorada:  jQuina 


—  192  — 
cridòria  Deu  meu,  quanta  alegria  no  vessan  los  cors  de  la 
quitxallal  Mireu  cap  enllà  à  la  altra  banda  de  la  plaça  à 
n'  aquell  xicot  inflat  de  galtes,  bufa  més  fort  que  la  tra- 
montana,  fent  sonar  lo  corn  que  ja  son  pare  feya  cornar 
quan  petit  era;  1'  altre  organisa  la  comitiva,  però  cà!  qui 
los  governa,  qui  logra  posar  ab  ordre  à  la  maynada  en  la 
vigilia  de  la  llur  festa;  y  en  mitg  de  tot  axó  s'  ouen  crits  y 
axordadores  riallades  de  la  gent  gran  que  trau  lo  cap  per 
les  finestres  y  de  les  dones  que  restan  parades  en  les  portes 
de  les  cases;  y  entre  tant  la  maynadeta  no  's  recorda  del 
fretque  arrauleix  à  ja  gentada.  Ja  s'  afileran,  y  arrenglerats 
los  uns  y  en  mitg  los  altres  emprenen  la  marxa  ab  desor- 
denat orde  que  sols  de  veure  ja  encanta.  Passan  carrers  y 
passan  places,  van  drets  fent  via  cap  à  la  torre  dels  moros, 
à  esperar  la  arribada  dels  Reys,  que  enguany  serà  lluhida. 
jMiràu,  ja  casi  son  à  terme,  ja  fan  forta  sonada,  ja  's  para 
la  gent  menuda  arrenglerats  de  banda  à  banda  del  camí 
vehinal;  los  ulls  dels  nins  arreu  se  miran,  buscant  los  tres 
grans  hostes  ab  sos  cavalls  y  patges  que  'Is  acompanyan. 
Ja  s'acostan,  ja  allà  lluny  entre  mitg  de  forta  nuvolada  que 
s'  alça  al  cel  feta  per  la  polsaguera,  brillan  escuts  y  llances; 
ja  avençan  corrent;  los  renills  dels  cavalls  s*  ouen;  la  be- 
llugadiça  dels  nins  es  un  remolí  com  lo  de  fulles  seques 
mogut  per  la  forta  tramontana  y  que  apilona  per  los  plans 
de  nostra  terra;  ja  han  arribat;  ja  son  aquí;  quins  alegroys, 
jDeu  meul;  quines  mirades!  quin  preguntar  los  xichs  per 
axó,  allò,  los  noms  dels  personantges;  les  caxes  ben  tanca- 
des; les  escales  fetes  llargues,  tan  llargues  que  passan  molts 
palms  dels  taulats  més  alts  y  de  les  torres  de  les  cases. 
Obriu  pas!  miràu,  miràu  com  passan!  aquest  es  lo  Rey 
Gaspar,  aquest  altre  lo  Rey  Melcior  y  aquell  lo  derrer,  es 
lo  Rey  Baltasar;  jquins  guarniments  de  seda  y  or  los  cavalls 
portan!  jquines  plomes  de  tots  colors  ne  belluguejan!  Los 
mantells  son  d*  or  y  pedreria;  les  insígnies  reyals  duhen 
los  patges  en  grans  safates  d'  or  y  cisellades;  les  brides  les 
regexen  criats  d'  aquelles  llunyanes  terres!;  les  atxes  que 
flamejan  fan  fugir  arreu,  arreu  les  negres  sombres;  camina 
ja  la  comitiva;  les  maynades  saltan,  corren,  se  paran,  mi- 


—  193  — 
ran,  preguntan,  y  la  gatzara  se  va  estenent,  los  crits  axor- 
dan  y  los  corns,  trompetes  y  tabals  may  paran:  y  en  mitg 
d'  axó  los  xicots  ntiés  entremaliats  rompen  la  passada,  ab- 
llums,  fanalets  y  atxes  de  vent  que  fan  giravoltar  com  à 
roda  encesa. 

Ja  entran  à  la  vila,  ja  de  per  totes  parts  les  portes  y  fines- 
tres s'  obren  de  bat  à  bat,  trayent  llums  y  Ilumaneres;  y  los 
infant<5ns  arreu  ne  miran,  amagantse  de  por  y  sumique- 
gen  à  r  hora  quan  passa  lo  Rey  negre  cavalcat  en  cavall 
blanch,  rublert  tot  d'  or  y  pedreria  encesa.  Los  hostes  do- 
nan  passades  per  la  vila,  seguint  carrers  y  places  y  cansats 
deson  llarch  viatge  desaparexen,  mentres  que  les  famílies 
fan  via  cap  à  sopar,  entrantne  cada  hu  à  casa  seua:  los 
carrers  recobran  de  nou  la  vida  pròpia,  mentre  que  la  quit- 
xalla assentadets  à  taula,  tan  sols  preguntan  sens  may  can- 
sarse,  d'  ahon  venen  aquells  grans  Senyors;  si  porian  mol- 
tes joguines;  si  les  Ileminedures  anavan  tancades  dintre 
d'  aquelles  caxes:  y  los  pares  riuen  de  goig,  esplicant  qui 
son  los  tres  Reys,  mentres  que  la  maynada  arregla  les  pa- 
neres y  safates;  les  sabatetes  y  fins  grans  botes;  plats  y  pla- 
tes ab  fistonets  daurats,  tot  fa  sa  via  cap  al  balcó  ó  à  la  fi- 
nestra, esperant  la  repartició  del  Mannà  que  encara  cada 
any  lo  cel  envia  als  ignocentets  d'  aquí  à  la  terra. 

Y  cap  al  llit  ja  falta  gent,  no  se  Ms  ha  de  pregar  gayre  à 
la  quitxalla  en  semblant  diada;  mentre  se  despullan,  van 
recordant  la  grossa  llista  de  joguines,  de  nines,  de  cavalls 
de  cartró,  llamenchs  y  maltès  altres  coses;  no  's  cansan  de 
demanar,  tots  son  bons  minyons  exa  vigilia,  tots  han  cre- 
gut y  s'  adorman  tot  mormolant,  y  à  somiar  se  llençan 
r  arribada  del  nou  jorn;  la  sabateta  del  petit  serà  ben  ple- 
na, no  hi  cabrà  res  més  si  los  bons  Reys  accedexen  à  la 
llarga  llista  que  omplena  tols  quatre  fulls  de  la  carta  que 
lo  seu  pare  ahir  va  escriure. 

Mireu,  ja  apunta  1'  auba,  ja  clareja;  ja  piulan  los  auce- 

llets  per  les  taulades;  lo   fret  glaça  la  rosada  del  matí;  la 

canalleta  se  desperta  dejorn,  molt  dejorn,  tan  sols  apunta 

lo  dia;  qui  los  aguanta,  saltan  del  llit  descalços  y  en  cami- 

13 


—  194  — 
seta  se  'n  van  corrents  à  despertar  los  S8us  pares;  lo  més  pe- 
tit se  redreça  en  lo  breçol  y  xarroteja,  tatà,  tatà,  babó,  ba- 
bó...  |Deu  meu,  quina  frisança,  quan  tardan  à  vestirios, 
mes  ells  no  tenint  espera,  corren  lo  gran,  la  nena  y  lo  petit 
(qui  se  queda  enrera)  tot  somicant,  cap  à  la  sala;  obran  los 
finestrons  y  allavors  tots  tres  quina  alegria  y  quin  saltar;  un 
cavall  ab  cua  y  tot,  lo  nen  admira;  la  noya  veu  una  gran 
nina  pentinada,  ab  cabells  rossos  que  los  ulls  acluca;  y  pa- 
pers de  colors  d'  or  y  de  plata;  en  uns  hi  ha  turrons  de  neu, 
esclopets  à  I'  altre:  una  piçarra,  una  capsa  ab  agulles,  didal  y 
estisoresy  que  sé  joquantes  coses  per  la  nena;  un  timbal  y 
una  trompeta;  una  cuyna;  un  saló  de  confiança,  tot  axó  es 
per  mi,  alegroya  diu  la  nena;  lo  petit  s'  agafa  ab  lo  cavall 
y  crida  picant  de  peus  tatà,  babó,  babó;  la  noya  llença  en- 
rogida  un  paquet  plé  de  sal,  lo  noy  tira  al  carrer  una  verga 
embolicada  y  agafant  les  joguines  y  lleminadures,  tot  fent 
córrer  les  dentetes,  dexan  lo  balcó  pelat  com  era  abans:  lo 
noy  s'  ha  posat  un  Kempis  y  un  sabre  de  general  que  de- 
sembayna. 

Y  axó  se  repeteix  à  cada  casa;  y  los  grans  surten  de  po- 
llaguera  y  tot  lo  dia  s'  ouen  trompetes,  timbals,  xiulets,  y 
nines  que  ploran;  y  pares  y  avis,  oncles  y  ties,  grans  y  petits 
tothom  s'  alegra,  somriu,  y  gosa  en  lo  dia  de  la  festa  ma- 
jor de  la  maynada, 

E.  Fina  y  Girbau 


L'  hermitA  de  la  cova 


En  soletat  ignorada, 
entre  'Is  arbres  amagada, 
una  cova  fonda  's  veu. 
Prop,  mormola  una  fonteta. 
al  entrar,  à  la  mà  dreta, 
abans,  s'  alçava  una  creu. 


Per  terra,  un  Ilahut  hi  havia, 
un  escut  de  baronia, 
llibres  de  saber  capdal, 
una  espasa  feta  troços, 
seques  flors  ab  cabells  rossos 
y  un  bastó  de  general. 

Estirada  al  bell  fons,  era 
una  seca  calavera 
vestint  hàbit  caputxí 
en  jaç  d'  herba  consumida. 

Heusaquí  tota  una  vida 
des  del  principi  à  la  fi. 

Antoni  Careta  y  Vidal. 


L'  AMBICIÓ 


APÓLECH 

— Aquí  hi  podré  plantà  dos  ceps  encara, 
digué  un  pagès;  y  tindré  més  cullita, 
perquè  aquesta  etzevara  ^'qué  aprofita? — 
y  per  dos  ceps,  arrenca  1'  etzevara. 

Mes,  per  aquell  cantó,  la  vinya  exía 
à  un  torrentot,  per  hon  s'  hi  transitava, 
y  la  entrada  à  la  vinya  defensava 
la  punxosa  etzevara  que  hi  havia. 

Uns  lladregots,  veyent  la  entrada  franca 
y  'Is  moscatells  madurs,  al  camp  entraren 
y  ab  tota  llibertat  lo  fruyt  robaren, 
dexant  no  més  dels  ceps,  pàmpols  y  branca. 

L'  endemà  hi  va  '1  pagès,  se  desespera, 
mira  '1  camí  per  hon  li  han  fet  lo  robo, 
y  exclama  trastornat:— jAra,  '1  mal  trobo 
de  pendre  1'  ambició  per  consellera! — 
Conrat  Roure. 


LA   MALA   ANYADA 

Pel  Juny... 

Amortallais  per  molsoses  trenyines  en  un  recó  de  porxo 
jauen  polsoses  la  fals,  la  dalla  y  lo  volant. 

Los  punys  crispàntseli  los  seus  enginys  contempla  lo  bon 
pagès  ab  cara  seria. 

Desde  T  ampla  portalada  de  la  masia  los  camps  se  veuen, 
que  semblan  hermois,  mostrant  per 'qui  per  'Ilà,  immenses 
clapes  de  crostàm  com  caps  atacats  per  asquerosa  lepra. 

Esporuguits  y  famolenchs  passan  los  aucells  per  los 
llochs  ahon  un  temps  los  festins  més  abundants  hi  cele- 
braren. 

Coll-torcen  esblaymats  ses  branques  arbres  y  plantes, 
com  braços  de  colós  gladiador  després  la  brega. 

Brilla  un  sol  caldejant  emborratxant  de  llum  la  terra. 

No  's  veu  en  1'  horitzó  sombra  de  núvol. 

Domina  en  tot  1'  espay  la  nota  blava. 

Ab  quant  afany  la  pluja  ja  fà  molt  temps  es  esperada! 
Com  noi  si  lo  pagès  veu  venir  la  ocasió  en  que  lo  pà  té  que 
mancarli,  y  ab  sa  maynada  pensa  esporuguit,  y  aclaparat 
contempla  à  la  misèria  que  ab  tots  los  seus  horrors  s'  axe- 
ca  amenaçantlo. 

Gom  gola  de  bèstia  famolenca,  la  sitja  's  bada  à  son  en- 
front, y  en  son  fons  alguns  grans  jauen  escampats,  que 
fan  parpellejar  sos  ulls,  com  si  befantsen  voltessen  allà  dins 
una  dança  infernal  que  1*  atrau  y  '1  desespera. 

S'  escolan  de  sos  ulls  algunes  llàgrimes;  guspires  del  cor 
son,  gotes  de  sanch  per  ell  vessades. 

Al  cel  desesperat  la  vista  enlayra,  los  punys  amenaçants 
à  ells  axeca,  sos  llavis  s'  han  desclós  per  donar  pas  à  horri- 
pilant blasfèmia.  Al  contemplarlo  axis  sa  muller  estimada 
penjas  à  son  coll,  amanyagantio,  paraules  de  consol  dintre 
son  cor  aboca,  tot  recordantli  al  bon  Deu  que  à  sos  fills 
may  desampara;  y  1'  home  que  encara  guarda  la  fé  que  va 


J 


—  197  — 
breçarlo,  sa  rabia  aplaca,  en  terra  'Is  ulls  decanta,  y  acotant 
lo  cap,  ab  resignació  y  baix,  sanglotant  murmura:  ibon 
DeuI  {Senyor!  jTa  santa  voluntat  per  sempre  's  façal 

Ab  sa  ronyosa  mà  axuga  ses  llàgrimes  yensemps  totcon- 
tristat  diu  à  sa  muller,  1'  adagi  enguany  no  hi  resa  pas  en- 
tre nosaltres. 

Antoni  Mas  y  Casanovas. 


TORNANT  UN  ALBUM 

Que  Deu  te  pague,  amiga, 
lo  bé  que  m'  has  causat. 

Després  de  tanta  ausencia, 
després  de  tants  afanys, 
creyent  que  fins  t'  enutja 
sentir  de  mi  parlar, 
jquin  goig  saber  que  encara 
de  mi  t'  has  recordat! 

Ma  llum,  com  de  Uuherna, 
per  terra  té  d'  anar, 
jno  vulgas  barrejaria 
ab  la  dels  sols  brillants 
que  forman  ta  corona, 
tingas  de  mi  pietatl 

Mes,  ja  que  ho  vols  y  es  força 
cumplirl  Donchs,  bé;  sabràs...! 
No,  no;  que  calle  'I  llavi 
si  al  cor  dirho  no  plau, 
que  fora  massa  amarga 
la  fel  del  desengany! 

Que  Deu  te  pague,  amiga, 
lo  bé  que  m'  has  causat! 

Manel  Rocamora. 


—  igS  — 


LA  BANDERA  DEL  SANT  CRIST 


Si  es  morada  ó  no  es  morada 
la  Bandera  del  Sant-Crist, 
prou  que  ho  saben  à  Igualada 
y  tots  aquells  qui  1'  han  vist. 

Hi  ha  qui  diu,  que  en  la  batalla, 
quan  li  feren  1*  esboranch 
dues  bales  de  metralla, 
semblà  de  color  de  sanch. 

Altres  diuen,  ab  íé  vera, 
que  al  morir  un  sometent 
blavejava  la  bandera 
que  abrigava  '1  cos  present. 

Y  afegexen,  tots  à  1'  hora, 
los  pagesos  d*  aquell  vol, 
que  quan  nostra  pàtria  plora 
la  bandera  porta  dol. 

Que  es  morada  y  ben  morada 
la  Bandera  del  Sant-Crist, 
prou  que  ho  saben  à  Igualada, 
y  tots  aquells  qui  1'  han  vist. 

Qui  no  ho  sap,  perquè,  sorpreses, 
la  volada  van  girar, 
son  les  àligues  franceses 
que  en  lo  Bruch  van  recular. 

JosKPH  Ignasi  Mirabet. 


TAULA 

Pigiüts. 

Judici  del  any,  poesia,  per Se6asíiaFarn^í 3 

Santoral  Català 5 

Necrología,  per  Ramon  N.  Comas 29 

Ama  germana  Calamanda,  poesia  per  Victoria  Penya  d*  Amer  39 

Primavera,  poesia,  per  Marian  Aguiló 41 

Revista  literària  de  1898,  per  ^.  ilfoítn^y  Brases 42 

Fra  Josephde  les  llenties,  poesia,  perJacinio  Verdaguer,  Pvre  47 

Moviment artístich  del  any  1898,  per  Joagwtm  Cabot  y  Rovira  50 

Cançó  de  breçol,  poesia,  per  Joaquim  Rubió  y  Ors.    ...  55 

Lo  cant  del  or,  poesia,  per  Dolors  Moncerdà  de  Macià.    .    .  56 

La  música  à  Barcelona  en  1898,  per  E.  Sunyol 59 

Temible  revenja,  poesia,  per  Jaume  Collell,  Pvre 64 

Son  nom,  poesia,  per  Victor  Balaguer 65 

/»  poesia,  per  F.  Matheu 65 

Lo  trajo  artistich  é  històric h,  per  J.  Puiggari 66 

La  vida,  poesia,  per  Miquel  V.  Amer 71 

La  llengua  catalana  à  Grècia,  per  A.  Rubió  y  Lluch.  ...  73 

A  Sant  Francesch  de  Montsacopa,  poesia,  per  Jaume  Boloix  78 

Lo  Feminista  y  les  dones,  per  Narcis  Oller 82 

Nadal,  poesia,  per  Joseph  Mas  y  Casanovas 83 

Pler  del  fumar,  per  Àngel  Aguiló 85 

La  campana  de  Vilella,  poesia,  per  Gayetà  Soler  Pvre.   .     .  86 
La  creu  del  Comte  de  Foix  en  lo  tresor  de  Montserrat,  per 

Francesch  Carreras  y  Candi 90 

Moysés,  poesia,  per  ilgfna  de  Faiídaura.    , 98 

Astúcia  per  astúcia,  per  Joseph  Rafel  Carreras 101 

Després  de  la  tempestat,  poesia,  per  Joan  Maragall. .    .    .  104 

Les  meues  alegries,  per  Ramon  Picó  y  Campamar.    .     .    .  105 

Al  mar,  poesia,  per  rcrenci  rWs  y  Codina 105 

La  cançó  de  la  esperança,  poesia,  per  Sebastià  Trullol.  .  106 


—  200  — 

Pi|ines. ^ 

ün  dia  de  dol,  per  Joseph  Fiter  é  Inglés.    . 107 

Maria  en  Nazaret,  poesia,  per  Sor  ^MÍaria  ^nzi2w.    .    .    ,  lOS 
A  la  mort  de  la  distingida  poetissa  D.*  Victoria  Penya  de 

Amer,  poesia,  per  Consoi  Faífa  1/ iïiera 111 

Lo  gravat  à  Catalunya,  per  Jaume  Andreu 112 

Esplay.  poesia,  per  Joseph  M.'  Serra  y  Valls 115 

Fragment  d'  un  sainete  inèdit  y  sense  titol  encara,  per 

Emili  Vilanova , 118 

La  música  del  mon,  poesia,  per  Pere  d'  Alcàntara  Penya.  .  125 

La  caputxa,  poesia,  per  i4.  Bori  2/ Foníesíd 128 

Moviment  catalanista,  per /aume  Aíaspons.   ..*....  131 

Fulles  despreses  del  llibre  d' Oldman 148 

Fent  la  estació,  poesíR,  per  Àngel  Garriga  Boixader,  Pvre.  154 

Historia  de  un  can lador  ex-sastre,  per  Josen/ifirtíneí,    .    .  155 

A  les  cendres  de  Colon,  poesia,  per  Arthur  Masriera.  .     .  157 

La  mort  d'  en  Fontanella,  poesia,  per  Francesch  Ubach.    .  158 

Intima,  poesia,  per  Pere  de  Coís  y  Soídeuiía 161 

Intima,  poesia,  per  Francisco  Mtraftení  1/ Soíer. 162 

Un  document  curiós .  163 

Sortint  d'  una  profesió  religiosa,  poesia  per  Josefa  Amer  y 

Penya 165 

He  cullit  un  llir,  poesia,  Traducció  de  Sebastià  Fames.  .     .  167 

Post  Mortem,  poesia,  per  Lluís  Carles  Viaday  Lluch.     .     .  168 

Generositats  castellanes,  per  Benvingut  Cabot 169 

Espurnes,  poesia,  per  Alphons  Pajés 173 

A  la  venerable  Sor  Filomena  de  Santa  Coloma,  poesia,  per 

Antònia  Gili  y  Güell 174 

ün  sarau  en  la  Llotja,  per  ^í/bns  JDamians  1/ itfane^.  .    .     .  176 

A  Victoria  Penya  de  Amer,  peesía,  per  Carme  Verdagmr.   .  189 

Balada,  per  Claudi  Planas  y  Font 186 

Retorn,  poesia,  per  Manel  Dolcet 187 

Gantars,  per  Josefa  Pujol  y  Serrà 189 

Cançó  d'  hivern,  poesia,  per  Lluis  Tintoré  Mercader. .     .    .  190 

La  vigilia  y  la  diada  dels  Reys,  per  E.  Fina  y  Girbau.     .    .  191 

L'  hermità  de  la  cova,  poesia,  per  Anteni  Careta  y  Vidal.  .  194 

L'ambició,  poesia,  per Conraí /{owre 195 

La  mala  anyada,  per  Antoni  Mas  y  Casanovas 196 

Tornant  un  élbum,  poesia,  per  Manel  Rocamora 197 

La  bandera  del  Sant  Crist,  poesia,  per  Joseph  Ignasi  Mirabet  198 


^'l 


CALENDARI  CATALÀ 

ANY  III 


CALENDARI 

CATALÀ 


PERA  L'  ANY  1900 


COLECCIONAT    Y    PUBLICAT    PBR 


TA 


JOAN    B^    BATLLE 


L'  ARXÍU 


CARRER  DE  LA  TAPINERÏA  NÚM.°  48 
BARCELONA 


—  5  — 

JANER 

Qui  replega  la  oliva  ans  del  Janer,  dexa  V  oli  al  oliver. 

1  Dill.  ^  La  Circümcisió  del  Senyor,  Sant  Concordi,  m.;  se  v.  à 

Besalú,  y  sants  Mari  y  Odiló,  abats. 

2  Dim.  Sant  Blidulf,  ab.,  fill  de  Tarragona,  y  sant  Macari,  ab. 

3  Dim.  Sant  Daniel,  m.;  se  v.  à  Barcelona,  y  santa  Genoveva,  v. 

4  Dij,    Sant  Tito,  b.  y  c.  y  santa  Dafrosa,  m. 

5  Div.   Sants  Telesforo,  p.  y  m.  y  Flamidià,  m.;  se  v.  à  Guxà. 

6  Dis.    >í<  La  Adoració  dels  Sants  Reys;  se  v.  à  Barcelona. 

7  Diu.   Sant  Ramon  de  Penyafort,  c,  fill  de  Barcelona. 

8  Dill.  Sants  Apolinar,  b.  Eladi,  m.,  Llucià,  pvre.  y  Maximià,  m 

9  Dim.  Sant  Marcelí,  b.  y  santes  Marciana  y  Bassilia,  v.  y  mrs. 

10  Dim.  Sant  Pere  Urcéolo,  Dux  de  Venècia;  se  v.  à  Cuxà. 

11  Dij.    Sant  Higini,  p.  y  santa  Honorata,  v. 

12  Div.    Sant  Nazari,  c;  se  v.  à  Cuxà,  y  sant  Victorià,  c. 

13  Dis.    Sant  Lleonci,  b  ,  santa  Glafira,  v.  y  st.  Gumersindo,  m. 

14  Diu.   Lo  Dolcissim  Nom  de  Jesús  y  sant  Ephis,  m.,  fill  de  Càller. 

15  Dill.   Sant  Pau,  primer  hermità  y  sant  Maure,  abat. 

16  Dim.  Sant  Honorat,  b.  de  Arles;  se  v.  à  Barcelona. 

17  Dim.  Sant  Anton  Abat,  y  sant  Sulpici,  b.  y  c;  se  v.  à  Conflent. 

18  Dij.     La  Càtedra  de  Sant  Pere  en  Roma,  y  sta.  Prisca,  v.  y  m. 

19  Div.   Sant  Canut,  rey,  m.,  y  santes  Pia  y  Germana,  mrs. 

20  Dis.    Sant  Sebastià,  m.,  fill  de  Narbona;  se  v.  à  Barcelona. 

21  Diu.    La  Sagrada  Família,  sants  Fruytós,  b.,  Auguri  y  Eulogi, 

diaques  m.,  fills  de  Tarragona,  y  santa  Agnès,  v.  y  m. 

22  Dill.   Sants  Vicens,  m.,  patró  de  Valencià,  Vicens  Oronci  y 

Victor  ab  sa  mare  Aquilina  y  son  marit;  se  v.  à  Girona. 

23  Dim.  Sant  Ildefons,  arq,  y  st.  Joan  Almoyner,  c;  se  v.  à  Vich. 

24  Dim.  Sant  Plàcit,  m.;  se  v.  à  Cambrils,  y  lo  B.  Nicolau  Factor, 

c,  fill  de  Valencià. 

25  Dij.     La  Conversió  de  Sant  Pau,  ap.  y  la  del  B.  Ramon  Llull. 

26  Div.   Santa  Paula,  viuda  y  sant  Policarpo,  b.  y  m. 

27  Dis.   Sant  Mer,  ab  ;  se  v.  à  Banyoias,  sant  Teodosi,  b.  de  Bar- 

celona, y  Sant  Joan  Crysóstom,  b. 

28  Diu.   Sant  Tirs,  m.;  se  v.  à  Banyoles,   y  sant  Carlemany,  se 

V.  à  Aquisgran  y  à  Provença. 

29  Dill.   Sant  Francisco  de  Sales,  b.  y  Sant  Valero,  b. 

30  Dim.  Santa  Martina,  v.  y  m.,  y  santa  Marcela,  viuda. 

31  Dim.  Sant  Pere  Nolasch,  c;  se  v.  à  Barcelona,  y  lo  B.  Bernat 

de  Travesseres,  m.;  se  v.  à  la  Seu  de  Urgell. 


—  6  — 

FEBRER 

Malgrat  del  Febrer,  floreix  1'  ametller. 

1  Dij.     Sant  Ignasi,  b.,  sant  Cecili,  b.  y  m.  y  santa  Brígida,  v, 

2  Div.   ^  La  Purificació  de  Nostra  Senyora,  y  sant  Felicià,   m.; 

se  V.  à  Mataró,  y  Ntra   Sra.  de  la  Bonanova. 

3  Dis.    Sant  Blay,  b.  y  m.;  se  v.  à  Barcelona,  y  sant  Oscar,  b. 

4  Diu.   Sant  Andreu  Corsino,  b.,  y  Sant  Rembert,  b. 

5  Dill.   Santa  Calamanda,  v.  y  m.,  filla  de  Calaf,  y  santa  Àgata, 

V.  y  m.;  se  v.  à  Barcelona. 

6  Dim.  Lo  Sant  Misteri  de  Cervera,  sant  Amant,  b.;  se  v.  à  Per' 

pinya,  y  santa  Dorotea,  v.,  se  v.  à  Barcelona. 

7  Dim.  Sant  Romualt,  ab.,  se  v.  à  Cuxà,  y  sant  Ricart,  rey. 

8  Dij.    Sant  Joan  de  Mata,  f.,  se  v.  à  Falcó. 

9  Div.   Sta.  Apolonia,  v.  y  m.;  se  v.  ú  Barcelona,  y  sant  Nebrid* 

b.  de  Tarrassa. 

10  Dis.    Santa  Escolàstica,  v.,  patrona  de  Vich.   sant  Guillem, 

Duch  de  Aquitania,  y  santa  Sotera,  m.  de  Palamós. 

11  Diu.   de  Septogesma.  Los  Set  Sirvents  de  Maria,  f. 

12  Dill.  Santa  Eulària,  v.  y  m.,  filla  y  patrona  de  Barcelona,  y 

sos  companys  sant  Feliu  y  Julià,  mrs. 

13  Dim.  St.  Benigne,  m.  y  santa  Catarina  de  Rizzis,  v. 

14  Dim.  Sant  Valentí,  b.  y  m.;  se  v.  à  Navarcles;  sant  Valentí, 

Pvre.  m.;  se  v.  à  Ribas,  y  sants  Vidal,  Zenón,  y  Feli- 
cula,  mrs.;  se  v.  à  Serrateix. 

15  Dij.    Sant  Faustí,  Pvre.  y  santa  Jovita,  mrs. 

16  Div.   Sant  Honessim,  m.  y  sant  Honest,  b.  de  Tolosa. 

17  Dis.    Sant  Policroni,  b.  y  sant  Rómulo,  m. 

18  Diu.   de  Sexagesma.  Sant  Simeó,  b.  y  m.  Apòstol  de  Provença. 

19  Dill.   Ntra.  Sra.  del  Campanar;  y  sant  Conrat,  c. 

20  Dim.  Lo  B.  Maurici  Proeta,  fill  de  Torroella  de  Montgrí,  se 

V.  à  Castelló  de  Ampurias. 

21  Dim.  La  Miraculosa  Llum  de  Manresa,  Santa  Irene,  v.,  filla  de 

Argelaguer,  y  Sant  Ascani,  arq.  fill  de  Tarragona. 

22  Dij.     La  Càtedra  de  Sant  Pere  en  Antioquia. 

23  Div.   Sant  Pere  Damià,  b.  y  Sta.  Margarida  de  Cortona, 

24  Dis.    Sant  Macià  ó  Matías,  ap.,  sta.  Primitiva  y  sant  Modest. 

25  Diu.   de  Cincogesma.  Sant  Cessari,  b.  y  sant  Avertano,  c. 

26  Dill.   Ntra.  Sra.  de  Guadalupe  de  Méxich,  y  Sia.  Marcela. 

27  Dim.  Sant  Nestor,  b.  y  sant  Baldomer,  c. 

28  Dim.  de  Cendra.  Sant  Macari  y  Comp.  mrs  — Abst.  de  carn. 


MARÇ 

Quan  pel  Març  trona,  la  ametlla  es  bona. 

1  Dij.    Sant  Rossendo,  b.  y  1'  Àngel  de  la  Guarda  de  Tortosa. 

2  Div.  Sant  Simplici,  p.  y  c,  fill  de  Barcelona.— ^òsí.  de  carn. 

3  Dis.    Sant  Medi,  pagès;  se  v.  al  Vallés,  y  sants  Hermenter  y 

Celdoni,  nars.;  se  v.  à  Cardona. 

4  Diu.  I  de  Quaresma.  Sant  Agatodor,  b.  de  Tarragona,  y  sant 

Eteri,  b.  de  Barcelona. 

5  Dill.   Sant  Geràssim,  anacoreta,  sant  Focas  y  Comps.  mrs. 

6  Dim.  Sant  Oleguer,  b.  de  Barcelona  y  arq.  de  Tarragona. 

7  Dim.  Sta.  Perpètua,  v.  y  m.;  St.  Tomàs  de  Aquino,  dv.— Dejuni. 

8  Dij.     Sant  Teófil,  m.;  se  v.  à  Sagaró  y  sant  Joan  de  Deu,  f. 

9  Div.  Sant  Pacià,  b.,  fill  de  Barcelona.— .4 bsíinewcia  de  Carn. 

10  Dis.    Sant  Melitó  y  39  Companys  màrtyrs.— Dejuni. 

11  Diu.   //  de  Quaresma.  St.  Constantí,  c  y  sta.  Aurea,  v. 

12  Dill.   Sant  Gregori,  p.  y  sant  Mamilià  y  companys  mrs. 

13  Dim.  San  Weldrach,  ab.  y  sant  Roderich,  m. 

14  Dim.  Santa  Florentina,  v.  y  santa  Matilde,  reyna. 

15  Dij.     Sta.  Madrona,  v.  y  m.,  filla  y  patrona  de  Barcelona,  sant 

Ramon  Serra,  ab.  de  Fitero,  f.  y  lo  Sant  Dupte  de  Iborra. 

16  Div.  Sant  Heribert,  arq.,  y  sant  Julià,  m.—Abst.  de  carn 

17  Dis.    Sant  Patrici,  b.  apòstol  de  Irlanda. 

18  Diu.    ///  de  Quaresma.   Sant  Feliu,  diaca;  se  v.  à  Girona,  y  lo 

B.  Salvador  de  Horta,  fill  de  Santa  Coloma  de  Farnés. 

19  Dill.  ^  Sant  Joseph,  espòs  Ntra.  Sra.,  Patró  de  la  Església. 

20  Dim.  St.  Benet,  m.  de  Cerdenya;  se  v.  à  Martorell. 

21  Dim.  Sant  Benet,  ab.  y  f  ,  y  sants  Filemon  y  Domnino,  mrs. 

22  Dij.    Sant  Pau,  b.  de  Narbona;  se  v.  à  Anglesola. 

23  Div.   Sts.  Domici,  Pelagia  y  Teodora,  fills  de  Tarragona,  y  lo 

B.  Joseph  Oriol,  fill  de  Barcelona.— i 6sí.  de  carn. 

24  Dis.    Sant  Agapito,  b.  y  m.,  y  sants  Ròmulo  y  Timolau,  mrs. 
23  Diu.   IV de  Quaresma.  La  Anunciació  de  Ntra.  Sra. 

26  Dill.   Sants  Càstulo  y  Teodosi,  mrs.;  y  santa  Màxima,  m. 

27  Dim.  Sant  Fileto,  santa  Leda,  sos  fills  Macedoni  y  Teoprepida  r 

Amfiloqui  y  Gronidas,  mrs.;  de  Barcelona,  y  sant  For- 
tunat,  noy  m.;  se  v.  à  Abrera. 

28  Dim.  Sant  Sixto  lli,  p.  y  c,  y  sant  Timoteu,  m. 

29  Dij.    Sant  Eustasi,  ab.  y  sant  Cirilo,  diaca. 

30  Div.   Sant  Joan  Clímach,  ab.  y  sant  Castor,  h.—Abst.  de  carn, 

31  Dis.    Santa  Balbina,  v.  y  m.,  y  sant  Amadeu,  Duch. 


ABRIL 

Al  Abril,  lo  blat  puja  fil  à  fil;  al  Maig,  puja  com  un  faig. 

1  Diu.   de  Passió.  Santa  Teodora;  se  v.  à  Gracia,  la  Invenció  de 

sant  Llucià  y  Marcià  à  Vich. 

2  Dill.   Sant  Francisco  de  Paula,  y  santa  Maria  Egipciaca. 

3  Dim.  Sant  Benet  de  Palerm,  c.  y  sant  Ricart,  b. 

4  Dim.  Sant  Víctor,  b.  de  Barcelona,  y  sant  Isidor,  arq. 

5  Dij.    Sant  Vicens  Ferrer,  c.  patró  de  Valencià,  y  sta.  Emilia,  v. 

6  Div.  Les  Dolors  de  Ntra.  Sra.  y  Sant  Celestí,  p.  y  sant  Cels,  b. 

Abstinència  de  carn. 

7  Dis.    Sant  Epifani,  b.  y  m.,  y  sant  Ciríach,  m. 

8  Diu.  de  Rams.  Sant  Joan  de  Organyà,  fill  de  Bellcayre,  y  abat 

de  Bellpuig  de  les  Avellanes,  y  Sant  Albert. 

9  Dill.   Santa  Maria  Gleofé  y  santa  Cassilda,  v. 

10  Dim.  Sta.  Geleriana,  v.  y  m.,  filla  de  Vich  y  St.  Ezequiel,  p. 

11  Dim.  Sant  Lleó  Magno,  p.  y  santa  Florència,  m.—Avuy  y  los 

tres  dias  següents  no  se  pot  menjar  carn. 

12  Dijous  Sant.  Sants  Verona  y  Zenón,  mrs   fills  de  Tarragona. 

13  Divendres  Sant.  Sant  Hermenegildo,  m.  en  Tarragona,  y  Sant 

Justí,  m,;  se  v.  à  Sant  Quintí  de  Mediona. 

14  Dissapte  Sant.  St.  Felicià,  m.;  se  v.  à  Barcelona,  y  St.  Telm,  c. 

15  Diu.   Pasqua  de  Resurrecció.  Santes  Bassilisa  y  Anastasia,  mrs. 

16  Dill.   Sant  Toribi,  b.  y  sant  Llambert,  pagès  de  Çaragoça. 

17  Dim.  Sant  Anicet,  p.  y  m.  y  sant  Robert,  abat. 

18  Dim.  Sant  Eleuteri,  b.  y  santa  Antía,  m. 

d 9  Dij.    Sant  Vicens  de  Coblliure,  m.  y  sant  Crecenci,  c. 

20  Div.   Sants  Víctor,  Zotico,   Zeno,   Acindi,   Siberi,   Cristòfol. 

Theo  y  lo  nen  Antoni,  màrtyrs  de  Olot. 

21  Dis.    Sant  Anselm,  b.  y  dr.  y  sant  Silvi,  m. 

22  Diu.   de  Pasquetes.  St.  Sotero  y  St.  Cayo,  p.  y  m.  y  St.  Apeles. 

23  Dill.   Sant  Jordi,  m.,  patró  de  Catalunya,    y  sant  Jordi,  b.  y 

c.  de  Cerdenya. 

24  Dim.  Sant  Daniel,  m.  en  Girona,  y  St.  Fidel,  caputxí. 

25  Dim.  Sant  March,  evangelista,  y  santa  Franca,  v. 

26  Dij.     Sants  Cleto  y  Marcelí,  p.  y  mrs. 

27  Div.   Sant  Pere  Armengol,  fill  de  Guardia  de  Prats. 

28  Dis.    Sant  Prudenci,  b.  y  c.  y  sant  Vidal,  m. 

29  Diu.   La  Divina  Pastora.  Ntra.  Sra.  de  Montserrat.  La  invenció 

del  cos  de  sant  Cugat,  m.  en  lo  Vallés,  y  sant  Pere,  m. 

30  Dill.  Sant  Eutropi,  b.  de  Cerdenya,  y  sta.  Catarina  de  Sena,  c. 


—  9  — 

MAIG 

Maig  hortolà,  palla  y  poch  grà. 

1  Dim.  Sant  Felip  y  sant  Jaume,  apòstols,  y  sant  Segimon,  rey. 

2  Dim.  Sts.  Ambrós  y  Simplici;  se  v.  à  st.  Joan  de  les  Abadesses. 

3  Dij.    Invenció  de  la  Santa  Greu,  y  la  Vera  Greu;  se  v.  à  Besalú. 

4  Div.   Santa  Mònica,  vda.,  y  sant  Floria,  m. 

5  Dis.    La  Conversió  de  sant  Agustí,  y  sant  Pío  V,  c. 

6  Diu.   Lo  Patrocini  de  st.  Joseph.  st.  Joan  Biclarense,  b.  Girona. 

7  Dill.   Sant  Just,  m.  de  Gatalunya,  sant  Sist,  m.,  fill  de  Celrà. 

sant  Pío  y  santa  Faustina,  mrs.;  se  v.  à  Barcelona. 

8  Dim,  La  Aparició  de  sant  Miquel  Arcàngel,  y  sant  Eladi,  b .  y  c. 

9  Dim.  Sant  Gregori  Nacianceno,  b.  y  santa  Nona  sa  mare. 

10  Dij.     Sant  Antoni,  arq.  y  santa  Beatriu,  v. 

11  Div.   Sant  Eudalt,  m.;  se  v.  à  Ripoll;  sant  Anastasi,  fill  de 

Lleyda  y  73  companys;  se  v.  à  Badalona,  y  santa  Seve- 
rina,  m.;  se  v.  à  Sabadell,  y  sant  Pons,  m. 

12  Dis.    Sant  Pancràs  ó  Brancat,  m.;  se  v.  à  Barcelona  y  Rosselló. 

13  Diu.   Les  santes  Espines  de  la  Corona  de  Jesús,  y  st.  Mus,  m. 

14  Dill.   Ntra.  Sra.  del  Alba;  se  v.  à  Tàrrega,  y  santes  Justa,  Jus- 

tina  y  Henedina,  mrs.  de  Cerdenya. 

15  Dim.  Sant  Simplici,  b  ;  se  v.  à  Cerdenya,  sant  Isidor,  m.;  se 

V.  à  Marlorell  de  la  Selva,  y  sant  Isidro  llaurador. 

16  Dim.  Sants  Just,  Faustí  y  Tranquili,  mrs.;  se  v.  à  Montserrat. 

17  Dij.    Sant  Pasqual  Bailón,  c.  y  sant  Torpetes  y  comp.  mrs. 
La  Trasl.  del  Braç  de  santa  Tecla,  m.;  se  v.  à  Tarragona. 
Beats  Joan  de  Cetina  y  Pere  de  Duenyas,  se  v.  à  Vich. 
Sant  Baldiri,  m.  de  Nimes;  se  v.  à  Barcelona  y  Llobregat. 
Sant  Timoteu,  m.  y  santa  Aglae,  \  —Abst.  de  carn. 
Santa  Julià,  m.  de  Córcega,  y  santa  Quiteria,  v.  y  m. 
St.  Desideri,  m  ;  se  v.  à  Mataró,  y  st.  Vicens,  m.;  se  v.  à 

Barcelona. — Abstinència  de  carn. — Lletanies. 
>J<  La  Ascensió  del  Senyor,  y  lo  B.  Pons  de  Planella  m. 
Sant  Gregori,  p.  y  santa  Magdalena  de  Pazzis,  v. 
Sant  Felip  Neri,  f.  y  sant  Agustí,  apòstol  de  Inglaterra. 
Sant  Joan,  p.  y  m.  y  lo  Venerable  Beda,  Pvre. 
Pant  Just,  b.  d'  Urgell  y  sant  Just,  c,  fill  de  Vich. 

29  Dim.  Sants  Vot  y  Felip,  mrs.,  y  sia.  Teodosia,  m. 

30  Dim.  Sants  Gabino,  Críspulo  y  Grecencia,  mrs.  de  Cerdenya 

31  Dij.    Ntra.  Sra.  del  Amor  Hermós,  sant  Pons,  b.  300  companys 

mrs.  y  sauta  Petronilla,  v. 


18  Div. 

19  Dis. 

20  Diu. 

21  Dill. 

22  Dim 

23  Dim. 

24  Dij. 

25  Div. 

26  Dis. 

27  Diu. 

28  Dill. 

7Dij. 
8Div. 

9Dis. 

10  Diu. 

11  Dill. 

—    10    — 

JUNY 

Juny  pliijós,  graner  polsós. 

1  Div.   Sant  Inyigo,  ab.  y  sant  Simeó,  monjo. 

2  Dis.    Sant  Erasme,  b.  y  m.  y  sants  Pere  y  Marcelí,  mrs. 

3  Diu.   Pasqua  de  Pentecostes.  Sta.  Glotilde,  reyna,  y  lo  B.  Joan 

Grau. 

4  Dill.   Sant  Francísco  Caracciolo,  f,  y  santa  Saturnina,  v.  y  m. 

5  Dim.  B  Bertran  Nicolau,  c,  fill  de  Barcelona. 

6  Dim.  Sta  Càndia,  vda.;  se  v.  à  Gualbes,  y  Sant  Norbert,  b.  y  f 

Dejuni. 
Sant  Sibinià,  m.  y  santa  Genívera,  v.  y  m. 
Sants  Germà,  Just,  Paulí  y  Scisi,  mrs.,  fills  de  La  Pera;  se 

V.  à  Girona.  Dejuni. 
Sants  Prim  y  Felicià,  mrs.  Dejuni. 

La  Santíssima  Trinitat,  Sta.  Oliva,  v.  y  m.;  se  v.  à  Olesa. 
Sant  Bernabé,  ap.  y  Sants  Feliu  y  Fortunat,  mrs. 

12  Dim.  Sant  Onofre,  hermità,  y  St.  Joan  de  Sahagún,  c. 

13  Dim.  Sant  Antoni  de  Padua,  c,  Sant  Evidi  mr.  y  y  sant  Patró, 

c;  se  V.  à  Besalú. 
>í<  Corpus  Christi.  Sant  Basili,  b.  y  sant  Elisseu,  prof. 
Sants  Modest,  Vito  y  Crescencia,  mrs. 
Sts.  Quirse  y  Julita,  fill  y  mare,  mrs.  y  Sta.  Llutgarda,  v. 
Sant  Guillem,  c,  se  v  à  Llivia. 
Sants  Teódulo,  Lleonci,  Joseph  y  Maria,  mrs.  de  sant 

Cugat  del  Vallés  y  Sta.  Marina,  v  ;  se  v.  à  Barcelona. 
Sants  Gervasi  y  Protasi,  mrs. 
Sant  Silveri,  p.  y  m.  y  santa  Idaberga,  v. 
Sant  Palladi,  arq.  y  c;  se  v.  à  Comprodón  y  sant  Lluis 

de  Gonçaga,  c. 
Lo  Sagrat  Cor  de  Jesús,  y  sant  Paulí  de  Noia,  b.  y  c. 
Sant  Simó  Stilita,  y  sants  Joan  y  Feliu,  Pvres.  mrs. 
La  Nativitat  de  sant  Joan  Bta.,  patró  de  Perpinyà,  y  de 

molts  pobles  de  Catalunya. 
Sant  Guillem,  ab.,  sant  Adalbert,  c.  y  santa  Febronia,  v. 
Sants  Joan  y  Pau,  mrs.;  se  v.  à  Barcelona,  y  sant  Salvi, 

b.  y  m.:  molt  veperat  à  Catalunya. 
Sant  Ladislau,  rey,  y  sant  Benvingut,  c. 
Sants  Lleó  y  Pau,  papes.— Dejwni  y  abstinència  de  carn. 
>^  Sant  Pere..y  sant  Pau,  apòstols. 
Lo  marlyri  del  B.  Ramon  LluU,  y  sant  Marsal,  b. 


14  Dij. 

15  Div. 

16  Dis. 

17  Diu 

18  Dill. 

19  Dim, 

20  Dim, 

21  Dij. 

22  Div. 

23  Dis. 

24  Diu. 

25  Dill. 

26  Dim, 

27  Dim. 

28  Dij. 

29  Div. 

30  Dis. 

—  II  — 

JULIOL 

Al  Juliol,  la  falç  al  coll. 

1  Diu.   La  Preciosíssima  Sanch  de  N.  S.  Jesucrist.  Santa  Elionor 

de  Provença,  y  sta.  Romana  v.  y  mr.:  se  v.  à  Barcelona. 

2  Dill.   La  Visitació  de  Ntra.  Sra.,  y  sts.  Procés  y  Marlinià  mrs. 

3  Dim.  Sant  Trifó  y  Sant  Jacinto  y  comp.  mrs. 

4  Dim.  B.  Gaspar  de  Bono,  fiíi  de  Valencià  y  st,  Laureà,  b. 

5  Dij.    Sant  Miquel  dels  Sants,  c.  fill  de  Vich. 

6  Div.    Sant  Isaías,  prof  ,  sant  Goar,  c,  y  sant  Rómuio,  b. 

7  Dis.    Sant  Ot,  b.  fill  de  la  Seu  d'  Urgell. 

8  Di".   Santa  Isabel  de  Portugal,  filla   de  Barcelona,  B.  Pere 

Cendra,  c.  y  les  Santes  Relíquies  de  la  Seu  de  Tortosa. 

9  Dill.   Lo  B.  Pere  Centurió,  c,  fill  de  Barcelona,  y  st.  Zenón,  m. 

10  Dim.  La  segona  Tra>lació  del  cos  de  sta,  Eulària,  v.  y  m,;  la 

Dedicació  de  la  Seu  de  Tarragona,  y  sant  Cristòfol,  m. 

11  Dim.  Sant  Pío,  p.  y  m.  y  sts,  Januarl  y  Abundi,  Pvres, 

12  Dij,     Lo  Sant  Crist  del  Hospital  de  Vich,  St.  Joan  Gualbert,  ab. 

13  Div.    La  Trasl.  dels  sts.  Cossos  dels  mrs.  sts.  Gaudenci,  Bene- 

dicte,  Teodor,  Felicitas,  Clemència  y  Columna,  à  Valls. 

14  Dis.    Sant  Bonaventura,  card..  Sant  Enrich,  emp.;    se  v.  à 

Puigcerdà,  y  sant  Just,  ra.;  se  venera  à  Tàrrega. 
16  Diu.   St.  Gamilo  de  Leiis,  y  st.  Antíogo,  metge,  m.  de  Cerdenya. 

16  Dill.    Ntra.  Sra.  del  Carme  y  lo  Triomf  de  la  Santa  Creu. 

17  Dim    Sant  Hou,  m.  de  Celrà,  sant  Coralt,  m.  y  sant  Aleix,  c. 

18  Dim.  St.  Frederich,  b,  y  m.  y  sta.  Sinforosa  ab  sos  set  fills  mrs. 

19  Dij.     Sant  Pere  de  la  Cadireta,  fill  de   Moya  y  la  entrega   de 

les  claus  de  la  ciutat  de  Barcelona  à  la  Purissima. 

20  Div    Sant  Elías,  prof.,  y  sant  Geroni  Emilia,  fr. 

21  Dis.    Santa  Pràxedes,  v.,  patrona  de  Palma  de  Mallorca. 

22  Diu.   Santa  Maria  Magdalena,  penitenta,  apòstol  de  Provença. 

23  Dill.   Sant  Llibori,  b.  sta.  P>undina,  v.  y  sant  Cassià,  fr. 

24  Dim.  Santes  Cristina,  Niceta  y  Aquilina,  vgs.  y  mrs.  Dejuni. 

25  Dim.  )í<  Sant  Jaume,  apòstol  de  Catalunya  y   sant  Cugat,  m. 

26  Dij.     Santa  Agna,  mare  de  Ntra.  Sra. 

27  Div.   Santes  Juliana  y  Semproniana,  v.  y  m.,  filles  de  Mataró- 

28  Dis.    B.  Lluis  Exarch,  c,  fill  de  Barcelona  y  la  Bta.  Caterina 

Tomàs,  filla  de  Valldemossa,  Mallorca. 

29  Diu.   Santa  Marta,  v.,  molt  venerada  à  Provença. 

30  Dill.   Sts.  Abdón  y  Sentien,  mrs.,  se  v.  à  Arles  y  à  Barcelona. 

31  Dim.  Sant  Ignasi  de  Loyola,  fr.  y  sts.  Fortunat  y  Victorià,  mrs. 


—    12    — 

AGOST 

Lo  bon  nap,  per  1'  Agost  deu  ésser  nat. 

1  Dim  Sant  Pere  Ad-vincula,  sant  Lluci,  b.,  fill  de  Barcelona  y 

sant  Feliu  africà,  m.;  se  v.  à  Girona. 

2  Dij.    Ntra.  Sra.  dels  Àngels,  y  sant  Alfons  M.  de  Ligori,  b. 

3  Div.   La  Invenció  del  cos  de  Sant  Esteve,  protonaàrtyr. 

4  Dis.   Sant  Domingo  de  Guzmàn,  c.  y  fr. 

5  Diu.   Ntra.  Sra.  de  les  Neus,  sta.  Afra,  m.;  se  venera  à  Girona. 

6  Dill.  La  Transfiguració  de  Jesús,  vulgo  sant  Salvador.  Sants 

Just  y  Pastor  y  sant  Urbici,  b.  y  m.;  se  v.  à  Serrateix. 

7  Dim.  La  Traslació  de  sant  Sever.  b.  y  m.  y  sant  Gayetà,  fr. 

8  Dim.  Sant  Ciriach  y  comps.  mrs.  y  sant  Miró,  b. 

9  Dij.     Sant  Romà,  m;  se  v.  à  Vich   y  santa    Eunomia,  m. 

10  Div.   Saut  Llorenç,  diaca  y  m.  y  santa  Agatónica,  m. 

11  Dis.    St.  Marcelí,  p.  st.  Hilari;  se  v.  à  Arles,  y  sta.  Filomena  v. 

12  Diu.    SantDionís  y  santes  Hilaria,  Digna,  Eupomia  y  Eutropia, 

mrs,  de  Girona,  y  santa  Clara,  fund. 

13  Dill.    Sant  Cassià,  b.  y  sant  Hipòlit,  m. 

14  Dim.  St.  Aeci,  b.  de  Barcelona  y  st.  Eusebi,  m.  Dejuni  ab  abst. 

15  Dim.  >J<  l'  assumpta,  y  santa  Colagia,  v.,  filla  de  Barcelona. 

16  Dij.     Sant  Roch,  c,  fill  de  Montpeller,  lo  B.  Joan  de  Sta.  Marta, 

fill  de  Prades,  y  sant  Jacinto,  c. 

17  Div.   Sant  Lliberat,  ab.  y  sant  Mamet,  m. 

18  Dis.    Sant  Agapito,  m.;  se  v.  à  Vich,  y  santa  Elena.  emp. 

19  Diu.   Sant  Joaquim,  pare  de  Ntra.  Sra.  Sant  Magí,  m.,  fill  de 

Tarragona,  y  sant  Mariano. 

20  Dill.   St.  Bernat,  ab.  y  sts.  Luxori  y  comp.  mrs.  de  Gerdenya. 

21  Dim.  Sants  Bono  y  Maximià,  mrs.,  fills  de  Blanes. 

22  Dim.  Sant  Bernat  d'  Alcira  y  ses  germanes  Gracia  y  Maria. 

23  Dij.     Sant  Felip  Benici,  c.  y  sant  Restitut,  m. 

24  Div.   Sant  Bartomeu,  apòstol. 

25  Dis.    Sant  Lluís  rey  de  França  y  sant  Genis  d'  Arles,  c. 

26  Diu.    Lo  Puríssim  Cor  de  Maria,  sant  Ireneu,  m.;  se  v.  à  Sam- 

pedor  y  sants  Constanci  y  Vicens,  mrs  ;  se  v.  à  Olot. 

27  Dill.   Sant  Joseph  de  Calasanz,  y  sant  Lley,  b,  c.  de  Lleyda 

28  Dim.  Sant  Agustí,  b.  y  dr.  y  sant  Julià,  m.,  patró  de  Vallfogona. 

29  Dim.  La  Degol  ació  de  sant  Joan  Bta.  y  santa  Sabina  vda  y  m. 

30  Dij.     La  Traslació  dels  cossos  sants  en  Manresa  y  santa  Rosa 

de  Lima,  v,;  se  v.  à  Llaíranch. 

31  Div.   Sant  Ramon  Nonat,  c,  fill  de  Portell,  ysant  Pròsper,  m. 


—  13  — 

SETEMBRE 

Al  Setembre  lo  mal  temps  es  de  tembre. 

1  Dis.    Sant  Gil,  ab.;  se  v.  à  Núria,  sant  Llop,  arq.;  molt  v.  ó 

Catalunya,  y  Sant  Arthur  de  Irlanda, 

2  Diu.   Ntra.  Sra.  de  la  Corretja,  y  Ntra.  Sra.  de  la  Cinta. 

3  Dill.  Sant  Nonito,  bisbe  de  Girona,  y  sant  Plàcit,  m. 

4  Dim.  Santa  Rosalia  de  Palerm,  v. 

5  Dim.  Sant  Llorenç  Justinià,  b.  y  santa  Obdulia,  v. 

6  Dij.    Sant  Faust,  y  Eugeni,  mrs. 

7  Div.   Lo  B.  Mateu  de  Agrigento,  c,  fill  de  pares  catalans. 

8  Dis.    Lo  Naxement  de  Ntra.  Sra.  y  lo  B.  Domingo  Castellet, 

fill  d'  Esparreguera. 

9  Diu.   Lo  Dolç  Nom  de  Maria,  y  sant  Pere  Claver,  c,  fill  de 

Verdú  y  lo  Sant  Misteri  de  St.  Joan  de  les  Abadesses. 

10  Dill.   Lo  B.  Jdcinto  Orfanell,  m.,  fill  de  Pares  vigatans. 

11  Dim.  Sant  Emilià,  b.,  fill  de  Llivia. 

12  Dim.  Lo  B.  Miró,  c.  de  Tagamanent  y  sants  Lleonci  y  Teó- 

dulo,  mrs. 

13  Dij.    Sant  Amat,  ab.,  fill  de  Tarragona. 

14  Div.  Exaltació  de  la  Santa  Greu,  y  sant  General,  m. 

15  Dis.    Sant  Vicens  y  santa  Clara,  mrs.;  se  v.  à  Llissà  de  Vall. 

16  Diu.  Nostra  Senyora  dels  Dolors  y  sant  Corneli,  p. 

17  Dill.   Sant  Llambert,  b.  y  m.;  se  v.  à  Lledó,  y  la  Impressió  de 

les  Hagués  de  sant  Francesch. 

18  Dim.  Sant  Ferriol,  m.;  se  v.  à  Besalú,  y  St.  Tomàs  de  Vila- 

nova, b. 

19  Dim.  Sant  Genaro,  b.  y  santa  Constància,  m.— Dejuni. 

20  Dij.    Sant  Eustaqui  y  companys,  màrtyrs. 

21  Div.  Sant  Mateu,  ap.  y  evangelista. — Dejuni. 

22  Dis.    Sant  Maurici  y  companys  mrs.;  se  v.  à  Manresa. 

23  Diu.   Santa  Tecla,  protomàrtyr,  Patrona  de  Tarragona. 

24  Dill.   Ntra.  Sra.  de  la  Mercé,   Patrona  de  Barcelona,  y  lo 

B.  Dalmau  Monner,  c.  fill  de  santa  Coloma  de  Farnés. 

25  Dim.  Santa  Maria  de  Cervelló,  f.,  filla  de  Barcelona. 

26  Dim.  Sant  Cebrià,  m.,  y  sant  Faust,  fill  d'  Alguayre,  y  santa 

Justina,  V.  y  m.;  se  v.  à  Sant  Quintí. 

27  Dij.    Sant  Cosme  y  sant  Damià,  metges,  mrs. 

28  Div.   Sant  Wenceslau,  m.  y  lo  B.  Simó  de  Roxas. 

29  Dis.    La  Dedicació  de  sant  Miquel  Arcàngel. 

30  Diu.   Sant  Geroni,  Doctor,  y  santa  Sofia,  vda. 


—  14  - 

OCTUBRE 

Q,uan  r  Octubre  es  arribat,  sembra  lo  segle,  l' ordi  y  lo  blat. 

1  Dill.    Lo  Sant  Àngel  Custodi,  y  sant  Remigi,  b. 

2  Dim.  L'  Àngel  de  la  Guarda  de  Barcelona  y  lo  B.  Berenguer 

de  Peralta;  se  v.  à  Lleyda. 

3  Dim.  Sant  Candi,  m.  y  lo  B.  Joan  Macias,  fill  de  Canet  de  Mar. 

4  Dij.    St.  Francesch,  f.  y  St.  Tirs  y  5  comp.  mrs.,  se  v.  à  Barc* 

5  Div.   Sant  Froylà,  b.  y  sant  Plàcit,  m. 

6  Dis.    Los  Sts.  Màrtyrs  de  la  Llegió  Tebea,  se  v.  à  Barcelona, 

sants  Bruno,  fr.  y  Emili,  m.,  sant  Julià,  m.;  se  v.  à  Olot 
y  santa  Faustina,  m.;  se  v.  à  Tarrassa. 

7  Diu.   Ntra.  Sra.  del  Roser,  y  sant  August,  c. 

8  Dill.   Santa  Reparada,  v.  y  m.;  se  v.  à  Bagur. 

9  Dim.  Sant  Dionis  Areopagita  y  comp.  mrs.  d'  Artés. 

10  Dim.  St.  Sabí,  c,  fill  de  Barcelona,  st.  Gereó  y  318  màrtyrs. 

se  V.  à  Barcelona,  y  st.  Lluís  Bertran,  fill  de  Valencià. 

11  Dij    Sant  Plàcit,  m.;  se  v,  à  Guissona,  y  sant  Genis,  soldat. 

12  Div.   Ntra.  Sra.  del  Pilar,  y  sant  Ramí,  arq.  de  Cerdenya. 

13  Dis.    Sant  Eduart,  rey,  y  sant  Grau,  abat. 

14  Diu.  Ntra.  Sra.  del  Remey.y  sant  Calixte,  p.  y  m. 
lo  Dill.   Santa  Teresa  de  Jesús,  v.  y  fundadora. 

16  Dim.  Sant  Galderioh,  pagès;  se  V.  al  Rosselló  y  à  Barcelona. 

17  Dim.  Santa  Eduvigis,  vda.,  Duquesa  de  Polònia. 

18  Dij.    Sant  Lluch,  evangelista  y  santa  Trifona,  emperadora. 

19  Div.  Sant  Pere  de  Alcàntara,  y  sant  Varo,  soldat,  m. 

20  Dis.    Sant  Joan  Canci,  c.  y  sant  Aureli,  m, 

21  Diu.  Stes.  Ursula,  Florentina,  Florina,  mrs.,  se  v.  à  Barcelona, 

22  Dill.    Sant  Bacari,  b.  de  Vich.,  y  sant  Teodor,  noy,  m. 

23  Dim.  Sant  Pere  Pascual,  fill  de  Valencià,  la  primera  Traslació 

del  Cos  de  santa  Eulària,  sts.  Víctor,  Pacííich,  Justa  y 
Clara,  mrs.;  se  v.  à  Manlleu. 

24  Dim,  Sant  Rafel  arcàngel,  sant  Bernat  Calvo,  b.  de  Vich,  fill 

de  Reus,  y  sant  Martirià,  b.  patró  de  Banyoles. 

25  Dij.    Sants  Crispí  y  Crispinia,  mrs.,  y  sta.  Daria,  m. 

26  Div.  Sants  Llucià  y  Marcià,  mrs.,  fills  de  Vich. 

27  Dis.    Sant  Florenci,  m.  y  santa  Sabina,  m.;  se  v.  à  Àger. 

28  Diu.   Sants  Simó,  y  Judas  Tadeu,  apòstols. 

29  Dill.   Sant  Narcís,  b,  fill  de  Girona,  m. 

30  Dim.  Sants  Claudi,  Luperci  y  Victori,  mrs. 

31  Dim.  Sant  Quinti,  m.  y  la  Dedicació  de  la  Seu  de  Lleyda.  Dejuni. 


—  i5  — 

NOVEMBRE 

Al  Novembre  qui  no  ha  sembrat  que  no  sembre. 

1  Dij.    ^  Diada  de  Tots  los  Sants,  y  st.  Benigne,  pvre. 

2  Div.    La  Commemoració  dels  fidels  difunts. 

3  Dis.    Sant  Ermengol,  fill  y  b,  de  Urgell,  y  los  innombrables 

màrtyrs  de  Çaragoça, 

4  Diu.  Sant  Carles  Borromeu,  arq.  y  c.  y  santa  Modesta,  v. 

5  Dill.  Sant  Zacarías,  profeta,  y  santa   Isabel,  pares  de  sant 

Joan  Baptista. 

6  Dim.  Sant  Sever,  b.  fill  de  Barcelona,  m.  y  4  Sacerdots  mrs. 

7  Dim.  Sant  Florenci,  b.,  santa  Carina,  m.,  sant  Ernest,  ab.  y 

sant  Fortià,  m.;  se  v.  à  Torelló. 

8  Dij.     Los  quatre  Sants  Màrtyrs  Coronats. 

9  Div.    La  Dedicació  de  la  Basílica  del  Salvador  à   Roma,  y  lo 

Sant  Crist  de  Balaguer. 

10  Dis.   Sant  Andreu  Avelí,  c.  y  santa  Trifosa,  m. 

11  Diu.   Lo  Patrocini  de  Ntra.  Sra.,  lo  B.  Jofre  de  Blanes,  c;  se 

V.  à  Barcelona,  y  sant  Martí,  b. 

12  Dill.   Sant  Benet,  m.;  se  v.  à  Barcelona,  y  sant  Martí,  p.  y  m. 

13  Dim.  Sant  Estanislau  de  Kostka,  c. 

14  Dim.  Sant  Serapi,  m  ;  se  v.  à  Barcelona,  y  sant  Ruf,  b. 

15  Dij.     Sant  Leopold,  emperador,  y  sant  Feliu,  b.  y  m. 

16  Div.   Sants  Rufí,  Elpidi  y  companys  mrs. 

17  Dis.    Sant  Iscle  y  santa  Victoria,  germans,  mrs. ;  se  v.  à  Breda, 

santa  Gertrudis,  v.,  y  sant  Gregori  Taumaturch. 

18  Diu.   La  Dedicació  de  la  Seu  de  Barcelona  y  st.  Bàrulas,  noy  m. 

19  Dill.   Santa  Isabel,  reyna  de  Hungría,  y  sant  Olimpi,  b.  y  c.  de 

Barcelona. 

20  Dim.  Sant  Feliu  de  Valóis,  fr.,  y  sant  Octavi,  m. 

21  Dim  La  presentació  de  Ntra.  Sra.,  y  lo  B.  Romeu  de  Llivia. 

22  Dij.    Santa  Cecília  v.  y  m. 

23  Div.   Sant  Climent,  p.  ym.  y  santa  Lucrecia,  v.  y  m. 

24  Dis.    Santes  Flora  y  Maria,  v.  y  mrs.  y  st.  Joan  de  la  Creu,  f. 

25  Diu.    Santa  Catarina,  v.  y  m.  y  sant  Moysés. 

26  Dill.   Los  Desposoris  de  Ntra.  Sra.,  y  sant  Conrat,  b. 

27  Dim.  Sants  Facundo  y  Primitiu,  mrs. 

28  Dim.  Sant  Gregori,  p.  y  sants  Papinià  y  Mansuet,  b.  y  mrs. 

29  Dij.    Sant  Sadurní,  b.  y  m.,  apòstol  de  Catalunya. 

30  Div.   Sant  Andreu,  apòstol,  y  sant  Venato,  m.  de  Cerdenya; 

se  v.  à  Sant  Sadurní  de  Noya. 


—  i6  — 

DESEMBRE 

Per  Sant  Tomàs  pluja  ó  glas. 

1  Dis.    Sant  Eloy,  b.  y  c,  y  santa  Natàlia,  m. 

2  Diu.   /  de  Advent.  Santes  Bibiana,  m.,  y  Elisa  monja. 

3  Dill.  Sant  Claudi,  m.;  se  v.  à  Vich,  y  sant  Francisco  Xavier. 

4  Dim.  Santa  Bàrbara,  v.  y  m.,  y  sant  Pere  Cryosólech,  arq, 

5  Dim.  Sant  Dalmau,  b.  y  m.;  se  v.  à  sant  Dalmay.  y  sants 

Críspulo,  Julià.  Grato,  Fèlix  y  Patavia,  mrs.  de  Tarragona. 

Sant  Nicolau  de  Bari,  arq.  y  santa  Dionisia,  m.  Dejuni. 

Sant  Ambrós,  b.  y  doctor,  .sant  Martí,  ab.  y  B  Pere  Cer- 
dà, c,  fill  de  Coblliure.  Dejuni. 

>J<  La  Püríssima  Concepció,  patrona  de  Barcelona. 

//  de  Advent.  Santes  Gorgonia,  v.  y  Llogaya,  v.  y  m. 

Ntra.  Sra.  de  Loreto,  santa  Eulària  de  Mérida  y  santa 
Julià,  m.;  se  v.  à  Elna.  Sant  Trobat  y  359  companys 
màrtyrs  en  Girona. 

Sant  Damàs,  p.,  fill  de  Argelaguer. 

Sants  Sinesi  y  Donat,  mrs.  y  sant  Luffren,  ab. 

Santa  Llúcia,  v.  y  m. 

Sant  Nicasi,  y  santPorapeyo,  b.  Dejuni. 

Sant  Eusebi,  b.  y  m.,  y  sant  Urbici,  herm.  Dejuni. 

III  de  Advent.  Santes  Albina,  v.  y  m.  y  Adelayda,  emp. 

Sant  Franco  de  Sena,  c.  y  sant  Llàtzer,  b.  y  m. 

18  Dim.  Ntra.  Sra.  de  la  Esperança  ó  de  la  0. 

19  Dim.  Sant  Adjutori,  ab.  de  Narbona.  Dejuni. 

20  Dij.     Sants  Eugeni  y  Macari,  c.  y  sant  Domingo  de  Silos,  ab. 
Sant  Tomàs,  ap.  y  sant  Severià,  b.  Dejuni. 
Sants  Flavià,  m.;  se  v.  à  Verdú,  y  Zenón,  soldat.  Dejuni. 
IV de  Advent.  Santa  Victoria,  v.  y  m.  y  Sant  Sérvulo,  c. 
Sant  Delfí,  b.  y  santa  Tarsila,  v.  Dejuni  y  ahst.  de  carn. 
Lo  Naxement  de  Nostre  Senyor  Jesücrist.  Lo  bolqueret 

del  Diví  Jesús  à  Lleyda,  santa  Amancia,  se  v.  à  Agu- 
llana, y  sant  Faust,  m.;  se  v.  à  Barcelona. 

Sts.  Esteve,  protomàrtyr,  Geronci,  m.  y  Pere  de  Torelló. 

Sant  Joan,  apòstol  y  evangelista. 

Los  Sanis  Ignocents  mrs.,  molt  venerats  à  Catalunya. 

Sant  Tomàs,  arq.  de  Cantorbery,  m. 

LaTraslació  de  sant  Jaume  apòstol,  y  santa  Anisia,  m. 

Sant  Silvestre,  p.  y  santa  Coloma,  v.  y  m.;  se  v.  en  Santa 
Coloma  de  Queralt. 


6  Dij. 

7Div. 

8  Dis. 

9  Diu. 

10  Dill. 

11  Dim, 

12  Dim. 

13  Dij. 

14  Div. 

15  Dis. 

16  Diu. 

17  Dill. 

21  Div. 

22  Dis. 

23  Diu. 

24  Dill. 

25  Dim. 

26  Dim, 

27  Dij. 

28  Div. 

29  Dis. 

30  Diu. 

31  Dill. 

—  17 


GESTES  CATALANES 


COMTES  SOBIRANS  DE  BARCELONA 

Any  898.  Mor  Jofre  lo  Pilós. 

»  912.  Mor  Jofre  II  ó  Borrell. 

»  954.  Mor  Sunyer  I. 

»  992.  Mor  Borrell  II. 

»  ioi8.'  Mor  Borrell  III. 

»  1035.  Mor  Berenguer  Ramon  I. 

»  1076.  Mor  Ramon  Berenguer  I. 

»  1082.  Mor  assessinat  Ramon  Berenguer  II. 

»  1092.  Mor  Berenguer  Ramon  lí. 

»  1131.  Mor  Ramon  Berenguer  III. 

»  1 162.  Mor  Ramon  Berenguer  IV. 

COMTES-REYS  DE  CATALUNYA  Y  ARAGÓ 

Mor  Anfós  I,  lo  Cast. 

Mor  Pere  I,  lo  Católich. 

Mor  Jaume  I,  lo  Conqueridor. 

iMor  Pere  II,  /o  Gran. 

Mor  Anfons  W,  lo  Lliberal. 

Mor  Jaume  II,  lo  Just. 

Mor  Alfons  III,  lo  Benigne. 

Mor  Pere  III,  lo  Ceremoniós. 

Mor  Joan  I,  lo  Aymador  de  la  gentilesa. 

Mor  Maní  /'  Humà. 


Any 

1 196. 

» 

1213. 

.  » 

1276. 

» 

1285. 

•» 

1291. 

» 

1327. 

» 

1335. 

» 

1387, 

» 

1396. 

» 

1410. 

1393.  Instauració  dels  Jochs  Florals  de  Barcelona, 
baix  lo  protectorat  de  Joan  I,  lo  Aymador  de 
la  gentilesa. 

1458.     Restauració  dels  Jochs  Florals  de  Barcelona. 

1859.  Segona  restauració  dels  Jochs  Florals  de  Bar- 
celona. 


—  i8  — 


NECROLOGÍA 


També  desde  la  publicació  del  anterior  Calendari,  han 
pagat  son  tribut  à  la  naturalesa  retornanlli  lo  que  era  seu 
al  despedirse  d'  aquest  mon,  alguns  catalans  dignes  de  re- 
membrança  per  sos  mèrits  morals.  Dels  qui  n'  havem  con- 
servat memòria,  ja  que  tots  no  es  possible  comptarlos,  nos 
toca  també  aquest  any  dirne  quelcom. 

Narcís  de  Fontanilles.  Morí  à  Girona  als  29  de  No- 
vembre de  1898.  Havia  conreuat  ab  singular  talent  nostra 
literatura,  obtenint  varis  premis  per  composicions  poèti- 
ques y  per  treballs  en  prosa.  Era  un  dels  jóvens  de  qui  més 
podia  esperançarse  pera  lo  pervindre  de  la  literatura  en 
general,  y  particularment  pera  la  catalana,  ateses  les  bones 
disposicions  que  havia  demostrades. 

Ramon  Rossell.  A  principis  de  Desembre  morí  à  Madrid 
aqueix  dístingidíssim  actor.  D'  aficionat  à  fer  comèdies  en 
lo  temps  que  li  dexavan  vagatiu  ses  ocupacions  de  depen- 
dent de  comerç,  passà  à  ésser  cómich  de  professió.  Les 
principals  empreses  se  'I  disputavan  en  vista  de  lo  molt 
que  lo  públich  de  per  tot  arreu  I'  omplia  d'  aplaudiments. 
Son  talent  li  havia  donat  suficients  recursos  pera  fer  riure 
als  espectadors  sens  necessitat  de  degenerar  may  en  lo  in- 
decorós  com  hi  solen  caure  molts  dels  actors  cómichs. 

Joan  Sardà  y  Lloret.  Als  4  de  Desembre  passà  à  millor 
vida  aquest  dístingidíssim  escriptor.  Desde  jove  s*  havia 
dedicat  al  estudi  de  la  llengua  catalana  y  à  la  crítica  lite- 
rària, haventse  guanyat  una  bona  reputació.  Per  sos  cone- 
xements  jurídichs  li  havían  sigut  encomenats  importants 
assumptos,  fentse  sempre  merexedor  de  la  confiança  que  en 
ell  depositavan  los  clients,  y  axó  1'  obligà  à  retirarse  del 


—  19  — 
cultiu  de  les  lletres.  Ab  tot,  son  molts  los  treballs  quedexà 
esgarriais  en  diaris,  periódichs  y  revistes. 

Joan  Capdevila.  Després  d'  haver  cursat  tota  la  carrera 
de  medecina  ab  molt  lluhiment  y  haverla  exercida  durant 
algun  temps  à  Barcelona,  per  la  mort  d'  un  seu  germà,  de 
metge  passà  à  ésser  gerent  de  la  fàbrica  de  paper  que  en  lo 
molí  de  Sant  Joan  les  Fonts  tenia  son  pare  en  companyia 
de  la  casa  Saderra,  donanlli  ab  son  talent  y  activitat  indus- 
trial tan  gran  impuls  que  aviat  fou  precís  engrandir  1'  esta- 
bliment, que  si  no  es  lo  primer,  es  un  dels  primers  entre 
los  de  sa  classe  que  hi  ha  à  Espanya.  Morí  als  25  de  De- 
sembre del  any  passat. 

Joan  Bta.  Pujol.  Mor  als  28  de  Desembre  del  meteix 
any  passat  aquest  distingit  artista  barceloní.  Com  à  con- 
certista de  piano  s'  havia  guanyat  un  nom  envejable  per 
r  extraordinari  domini  que  tenia  del  piano;  y  com  à  pro- 
fessor obtingué  una  justificada  reputació  per  son  excelent 
método  d'  ensenyança.  Barcelona  li  es  deutora  del  desen- 
rotllo que  ha  lograt  I'  estudi  de  tan  diíícil  instrument. 
Tenia  64  anys  d'  edat. 

P.  Joseph  Saderra.  Aqueix  pare  gesuita  fill  d' Olot,  va 
morir  als  acabaments  del  any  passat  à  Palma  de  Mallorca, 
de  qual  casa-residencia  n'  era  superior.  Era  un  dels  més 
respectables  é  insignes  sacerdots  catalans  que  comptava  la 
Companyia  de  Jesús,  havent  exercit  dins  d'  ella  importants 
càrrechs. 

Pere  Pellicer  y  Pagós.  Mor  à  Ripoll  sa  pàtria,  apenes 
començat  I'  any,  aqueix  entussiasta  y  verdader  promove- 
dor  de  la  restauració  del  cèlebre  monestir.  Quan  les  osten- 
toses festes  de  la  inauguració  del  reedificat  temple  del  an. 
tich  cenobi,  molts  foren  los  qui  immerescudament  ocupa- 
ren llochs  de  distinció;  però  aquest  ripollés  qui  no  tingué 
en  entussiasme  pera  aytal  empresa  altre  competidor  més 
decidit  que  I'  inoblidable  Baguer,  ocupava  un  siti  confós 


—   20 

entre  la  massa  general  que  més  ó  menys  inconscient  dona 
major  importància  ais  actes.  Ben  segur  que  no  hi  iiagué 
ningú  que  plorés  de  satisfacció  com  ell  al  veure  realisat  lo 
seu  somni  pera  lo  qual  s'  havia  despossehit  de  lo  que  tenia. 
Fou  un  home  de  no  escassos  conexements  literaris  que 
demostrà  algunes  vegades  en  escrits  que  publicà  en  dife- 
rents periódichs. 

Dr.  Manel  Vinyas.  Als  2  de  Janer  d'  aqueix  any  1899, 
Girona  va  perdre  ab  la  mort  d'  aquest  cabdal  jurisconsult 
un  de  sos  fills  més  llustres.  Es  verament  de  doldre  que  no 
dexàs  res  publicat  pera  justificar  davant  la  posteritat  lo  que 
la  fama  sempre  dirà  en  elogi  seu.  Valia  tant,  quanta  era  sa 
modèstia.  Sos  conexements  eran  vastíssimsen  la  llegislació 
civil  catalana  y  en  la  canònica  gironina.  En  una  y  altra 
preslà  valiosíssims  consells.  Unes  conferencies  que  se  cre- 
gué obligat  à  donar  en  sa  pròpia  casa  referents  al  Dret  Ca- 
talà, al  veure  lo  perill  que  aquest  corria  per  ésser  ofegat 
per  lo  del  centralisme,  foren  de  gran  profit  pera  la  joventut 
estudiosa  y  constituiran  sempre  la  apologia  més  gran  del 
patrici  digne  de  tota  alabança  y  perpeïuu  agrahiment. 

Andreu  Basté  y  Ferrer.  Mor  als  ió  de  Janer  en  la  flor 
de  la  joventut  aquest  fervorós  catalanista,  que  si  tingué  la 
sort  de  nàxer  patriota  y  gosar  d'  una  posició  social  que  li 
permetia  serho  ab  complerta  independència,  va  tenir  la 
desgracia  de  no  gastar  salut. 

P.  Jaume  Capdevila  y  Ballet.  Exemplar  sacerdot  de 
les  Escoles-Píes  de  la  casa  de  Sabadell,  autor  de  varies  poe- 
sies valentes  que  s'  havían  publicat  en  algun  periódich  po- 
lítich.  Morí  à  mitjans  de  Janer. 

Agustí  Rigalt.  Professor  de  la  Escola  provincial  de 
Belles  Arts  d'  aquesta  ciutat.  Ab  tot  y  que  com  à  pintor  no 
pogué  donar  à  conéxer  grans  obres,  fou  un  dels  més  ente- 
sos en  la  teoria  científica  del  Art.  S'  havia  dedicat  prefe- 
rentment à  la  ensenyança  del  dibuix  y  pintura  y  en  lo 


—    21    — 

dibuix  decoratiu  dexà  bones  mostres  de  ses  no  escasses  ap- 
tiluts.  Morí  als  25  de  Janer. 

Dr.  Pere  Màrtyr  Pujalt,  Pvre.  Als  25  de  Janer,  des- 
prés d'  una  vida  llarga  y  exemplar,  mor  aqueix  sacerdot, 
rector  de  la  Seu  de  Tarragona.  Fou  autor  de  varies  y  molt 
bones  obretes  de  propaganda  relligiosa  que  son  penyora  de 
quant  bé  havia  posat  sos  talents  en  les  varies  matèries  à 
que  aquelles  se  referían  al  servey  de  la  Relligió. 

Pere  Estela.  La  afició  cada  dia  més  crexent  que  s'  ha 
anat  desenrotllant  en  aquesta  ciutat  al  piano,  donà  motiu 
à  que  s'  establissen  aquí  fàbriques  constructores  d'  instru- 
ments d'  aquella  classe  pera  no  ésser  tot  lo  possible  tribu- 
taris de  les  cases  extrangeres.  L'  antiga  casa  barcelonina 
Bernareggi  que  sens  dupte  ha  sigut  la  que  ha  conseguit 
major  importància,  va  milloraria  prenent  major  vol  des  lo 
moment  que  aquest  fill  de  Llansà  va  encarregarse  en  abso- 
lut d'  ella.  Per  aqueix  motiu  no  podem  menys  d'  inclóurel 
en  aquest  necrologi,  fent  constar  que  morí  1'  últim  dia  del 
mes  de  Janer. 

Emili  Riera  y  Rubió.  Als  8  de  Febrer  entregà  son  àni- 
ma à  Deu  aquest  acèrrim  catalanista. 

Lluís  Arnau.  Víctima  de  curta  malaltia,  acabà  sos  dies 
als  i6  de  Febrer  tan  distingit  professor  de  piano  y  ben  acre- 
ditat compositor.  Era  autor  de  gran  nombre  de  peces  per 
piano  y  piano  y  cant,  que  se  distingían  per  un  sentiment 
delicadíssim  que  les  informava  totes.  Algunes  cases  edi- 
torials extrangeres  n'  hi  havían  solicitades,  lo  que  equival 
à  dir  que  fora  d'  aquí  també  era  conegut  y  apreciat  son 
talent. 

Jaume  Sanfeliu  y  Codina.  Aqueix  coronel  de  infan- 
teria qui  començà  à  donar  proves  de  gran  valor  en  alguníi 
revolta  de  les  que  sovintejaren  per  allà  los  anys  5o  y  tants, 
iniciantse  à  Cuba  hon  fou  destinat  sa  vocació  militar  que 


—    22    — 

dexà  ben  demostrada  en  accions  de  Guerra  que  sostingué 
ab  singular  bravura  en  aquella  illa  y  en  les  Filipines  que 
verdaderament  era  d'  aquella  niçaga  que  no  conexía  la  co" 
bardía.  Morí  als  17  de  Febrer. 

Exm.  é  Ilm.  Dr.  D.  Jaume  Català  y  Albosa.     Mor 

aqueix  arenyench  als  21  de  Febrer.  Fou  un  dels  bisbes  més 
actius  que  ha  tingut  Barcelona  en  lo  que  và  de  segle.  Si 
altra  cosa  no  hagués  fet  pera  dexar  bons  recorts,  la  cons- 
trucció de  les  esglésies  de  ^nta  Madrona  del  Poble  Sech 
y  del  Àngel  de  la  Guarda  de  Hostafranchs,  utilisades  per 
parròquies.  Elles  nos  indican  son  zel  perquè  aquells  barris 
tan  populosos  no  estiguessen  privats  d'  ésser  atesos  en  ses 
necessitats  espirituals,  y  son  acert  en  escullir  qui  dins  la 
sencillesa  sàpigues  axecar  uns  monuments  arquitectónichs 
verdaderament  artístichs.  Encara  que  no  feya  ostentació  de 
catalanisme  no  desmentia  son  cognom  per  més  que  s'  haja 
suposat  lo  contrari. 

Pere  Serra  y  Soler.  Natural  de  Prats  de  Rey.  Fou  in- 
dustrial à  Barcelona  y  à  Valladolid;  bolsista  y  empresari  à 
Madrid  y  viatger  infadigable.  Si  lo  assil  del  Pardo  arribà  à 
ser  un  establiment  modelo  entre  los  de  sa  classe,  à  ses 
iniciatives  y  bona  administració  ho  degué;  s'  encarregà 
del  Bon  Retir  y  aquella  finca  que  sols  ocasionava  gastos 
produhi  al  Ajuntament  més  de  set  mil  duros  anyals,  y  lo 
teatre  Real  alguna  vegada  surà,  perquè  en  Serra  inter- 
posà sa  valiosa  cooperació.  Morí  un  diunienge  al  sortir  de 
missa  à  principis  d'  any.  Havia  obtingut  assenyalades  dis- 
tincions. 

Eduard  Vidal  de  Valenciano.  Als  25  de  Febrer  và 
finir  sos  dies  aqueix  fill  de  Vilafranca  del  Panadés.  Fou  un 
dels  primers  autors  dramàtichs  catalans  qui  contribuihiren 
à  la  renaxença  literària  de  nostra  pàtria  y  assentaren  ferms 
los  fonaments  del  teatre  regional.  Son  antich  y  sempre 
nou  proverbi  Tal  hi  và  que  no  s'  ho  creu,  sa  comèdia  Tanís 
caps,  tants  barrets  y  son   drama  Tal  faràs  tal  trobaràs,  li 


—  23  — 
donan  drets  sobrers  pera  ésser  reconegut  com  un  dels  fun 
dadors.  Fou  excelent  poeta. 

P.  Lluís  G.  Carles.  Sacerdot  de  la  Companyia  de  Jesús 
flil  de  Barcelona.  Havia  pertanygut  al  clero  secular  y  ha. 
ventse  decidit  à  entrar  en  l' institut  ignacié,  dins  lo  qual 
també  li  encomenavan  empleos  de  compromís,  entre  los 
quals  hi  ha  lo  de  Rector  del  colegi  de  Barcelona.  En  lo 
Màxim  de  Tortosa  va  donar  per  terminat  son  pelegrinatge 
per  aquest  mon.  Era  à  primers  de  Març. 

Pere  Pastells  y  Pujol.  Va  morir  à  Castelló  d'  Ampu- 
ries  en  un  dels  primers  dies  de  Març  y  à  la  edat  de  26  anys, 
aqueix  reputat  professor  de  contrabaix  y  distingit  mestre 
de  música,  director  d'  una  de  les  més  acreditades  orquestes 
de  la  comarca. 

Dr.  Cristòfol  Parellada.  Aqueix  vilanoví,  fou  un  en- 
tussiasta  fill  de  sa  pàtria  nadiua,  en  la  qual  durant  molts 
anys  va  exercir  la  medecina  fentse  una  reputació  ben  me- 
rescuda d'  inteligent  y  caritatiu.  Trasladat  à  Barcelona 
prestà  grans  serveys  en  situacions  ben  difícils  pera  la  salut 
pública  y  si  per  son  saber  demostrat  en  algunes  obres  ob- 
tingué bona  clientela,  per  son  desinterès  y  per  sos  senti- 
ments nobles  se  feu  verdaderament  estinrar  de  tothom.  A 
mitjans  de  Març  va  devallar  al  sepulcre. 

Macari  Planella  y  Roura.  Antich  dexeble  d'  aquella 
Escola  de  Mestres  d'  Obres  que  ab  sos  distingits  alumnes 
donà  tanta  empenta  al  desenrotllo  de  la  Arquitectura  en 
nostra  ciutat,  fou  un  dels  més  aplicats  y  més  entesos  entre 
aquella  munió  de  comprofessors  à  que  feyam  referència. 
Era  persona  verdaderament  ilustrada  dotada  d'  un  clar  ju- 
dici y  bon  consell.  Morí  als  19  de  Març. 

Francisco  Brossa  y  Casanovas.  Fervent  catalanista 
mor  als  22  de  Març. 


—  24  — 
Antoni  Serra  y  Pujals.     Mor  als  2  d'  Abril  aqueix  acre- 
ditat mestre  d'  Obres,  anlich  dexeble  d' aquella  ja  disolta 
Escola  especial  de  dita  professió  establerta  anys  enrera  en 
la  Llotja.  Havia  exercit  la  carrera  ab  bastant  profit. 

Andreu  Llauradó  y  Fàbregas.  Acaba  son  pelegrinat- 
ge per  aquest  mon  als  2  d'  Abril,  aqueix  meritíssim  varó, 
inspector  general  del  Cós  d'  Enginyers  y  Conseller  superior 
d'  Agricultura,  Indústria  y  Comerç.  En  varies  obres  pu- 
blicades havia  evidenciat  sos  talents  y  lo  perit  que  era  en 
matèries  referents  à  aygues  y  regos  que  li  havían  d'  una 
manera  especial  cridat  la  atenció.  Los  qui  tinguereno  casió 
d'  apreciar  lo  molt  que  valia  lo  sabi  enginyer  diuen  que 
r  home  no  valia  menys.  Era  fill  de  Reus. 

Dr.  Joaquim  Rubió  y  Ors.  Passà  d'  aquesta  vida  al 
altra  als  7  d'  Abril,  aqueix  barceloní  qui  era  Degà  de  la 
facultat  de  Filosofia  y  Lletres  y  Rector  de  la  Universitat. 
Ab  tot  y  ésser  molt  honorífichs  aquexos  y  altres  títols  que 
havia  obtingut,  cap  li  havia  donat  tanta  importància  com 
lo  haverse  anomenat  ell  meteix  «Lo  Gayter  del  Llobregat» 
y  haver,  fà  uns  sexanta  anys  enrera,  ab  una  sèrie  de  poesies 
catalanes  firmades  ab  aqueix  pseudònim,  atret  la  atenció 
del  públich  y  donantli  à  entendre  que  la  llengua  catalana, 
era  tan  apta  com  qualsevol  altra,  pera  expressar  los  més  de- 
licats sentiments  y  no  tan  sols  pera  fer  riure  com  general- 
ment se  creya.  Axó  |li  donà  lo  caràcter  de  verdader  pa- 
triarca d'aqueix  importantíssim  desvetllament  de  la  veri- 
table idea  de  pàtria  que  s'  ha  anat  estenent  entre  los  fills 
d'  aquesta  terra.  Ademés  de  poeta,  fou  historiayre  y  pole- 
mista. Lo  curiós  article  de  periódich  ó  llibre,  la  monogra- 
fia interessant  y  la  obra  de  positiva  utilitat,  nos  demos- 
traren moltíssimes  vegades  lo  vast  de  sos  conexements 
literaris  com  per  son  caràcter  les  excelents  qualitats  de  son 
cor. 

Mossèn  Joan  Bta.  de  NadaL  Aquest  virtuós  y  carita- 
tiu sacerdot  ben  estimat  de  sos  feligresos  de  la  vila  Pont 


—    25    — 

d' Armentera  de  qual  parròquia  ne  fou  zelós  rector;  mor 
per  allà  als  24  d' Abril.  Fou  de  tota  la  vida  aficionat  à  les 
lletres  y  fou  dels  capellans  del  Arquebisbat  de  Tarragona 
més  aficionats  à  nostra  llengua  y  més  entussiastes  del  Ca- 
talanisme. 

Francisco  Pagès  Serratosa.  Després  d'  una  vida  ben 
activa  consagrada  al  Art,  mor  als  27  d' Abril,  aquest  dis- 
tingit esculptor  qui  dexà  com  à  penyora  de  sos  talents  gran 
nombre  d'  obres  ben  recomenables,  algunes  de  les  quals 
havían  sigut  llorejades  en  públiques  exposicions  y  concur- 
sos. Era  fill  de  Barcelona  y  no  comptava  encara  quaranta 
set  anys. 

Jaume  Arús.  Als  28  d'  Abril  mor  aqueix  acreditadís- 
sim  notari  de  Vilassar  de  Mar.  Entussiasta  convençut  é  ilus- 
trat  catalanista  que  fins  als  últims  moments  de  la  seva  vida 
manifestà  son  ver  amor  à  la  pàtria,  volent  despedirse  del 
mon  sentint  cantar  melodies  catalanes. 

Francisco  Miquel  y  Badia.  Als  28  de  Maig  soptada- 
ment  morí  aqueix  antich  redactor  crítich  y  distingit  ar- 
queólech.  Son  nom  va  unit  à  aquest  moviment  artístich 
que  s'  ha  anat  desenrotllant  en  nostres  dies.  Fou  tan  actiu, 
com  inteligent  y  voluntariós.  Dexà  ademés  d'  un  sens  fi 
d'  articles  de  crítica  literària  que  formarían  alguns  volums 
y  també  algunes  obres  que  justament  han  sigut  estimades 
pel  públich.  També  quedan  com  à  penyora  de  ses  aficions 
y  de  son  depurat  bon  gust  artístich,  unes  valioses  co- 
leccions  de  pintura,  ceràmica,  vidre,  mobles  y  texits  visi- 
tades sempre  ab  gust  pels  inteligents.  Havia  nascut  lan 
ilustrat  barceloní  1'  any  1840. 

Fidel  Quera  y  Córdoba.  Quan  a penes  tenia  divuyt 
anys  la  mort  s'  endugué  al  altre  mon  à  aquest  entussiasta 
catalanista  y  escriptor  en  qui  s'  havían  fonamentat  bones 
esperances,  atesos  los  fruyts  que  ja  havia  donat.  La  molla 


—   26   — 

aciiviíai  tal  volta  fou  causa  de  que  s'  estronqués  la  vida 
d'  aquest  arenyench  als  3  de  Juny. 

Lluís  Llibre.  Mor  als  17  de  Juny  aqueix  popular  actor 
cómich  qui  havia  lograt  ferse  popular  entre  lo  públich  dels 
nostres  teatres  que  no  !i  havia  escassejat  may  sos  aplausos. 

litre.  Sr.  Dr.  Ramon  Sala  y  Fugurull.  Canonge  pe- 
nitencier  de  la  Seu  de  Vich,  persona  virtuosa,  de  grans  co- 
nexements  principalment  en  les  ciències  eclesiàstiques. 
Havia  dirigit  1'  important  setmanari  vigatà  «La  Veu  del 
Montserrat.»  S'  esdevingué  sa  mort  per  allà  lo  18  de  Juny. 

Hortensi  Güell  y  Güell.  Als  16  d'  Agost  mor  sopta- 
dament  à  Salou  aqueix  jove  escriptor  y  artista,  quals  exce- 
lents  qualitats  feyan  esperançar  un  rialler  pervindre. 

Francesch  Padró  y  Marti.  A  últims  del  mes  d'  Agost 
mor  en  la  barriada  que  fou  vila  de  Gracia  aquest  jove  y 
convençut  catalanista. 

Antoni  Andreu  y  Moragas.  En  la  vila  de  Sant  Boy 
del  Llobregat  mor  als  3  de  Setembre  aquest  ferm  catala- 
nista q*ui  en  lo  curs  de  sa  crudel  malaltia  may  s'  oblidà  de 
son  amor  à  la  terra,  fins  al  extrem  de  que  abans  de  morir 
recomenà  à  sa  muller  que  no  se  descuydés  de  ensenyar  à 
sos  fills  la  Relligió  y  1'  amor  à  Catalunya. 

Climent  Cuspinera.  En  la  vila  de  sa  naxença,  Caldes 
de  Montbuy,  acabà  sos  dies, [després  de  molt  llarga  malaltia, 
aqueix  mestre  compositor,  organista  y  crítich  musical.  La 
música  coral  y  la  relligio:a  li  varen  meréxer  especial  aten- 
ció, per  axó  dexà  un  bon  nombre  d'  obres  que  acreditan 
al  aprofitat  dexeble  de  la  escolania  de  Montserrat  y  del 
inoblidable  P.  Rafel  Palau.  Sa  pàtria  nadiua  li  es  deutora 
d'  una  bona  Guia  que  bé  podríam  dirne  historia  de  Caldes 
per  la  munió  de  datos  de  tota  mena  que  1'  avalorah. 


—   27   — 

P.  Ramir  Rodamilans.  Monjo  benet  profés  del  mo- 
nestir de  Montserrat,  fill  de  Sabadell,  predicador  distingit 
y  escriptor  d'  excelents  qualitats,  si  bé  no  sabem  que  may 
hagués  publicat  res  ab  son  propi  nom.  Tenia  especial  afi- 
ció  als  estudis  histórichs  y  havia  escrit  unes  curiosíssimes 
Efemèrides  Montserratines.  En  lo  passat  mes  de  Setembre 
morí  à  Santa  Maria  de  Pueyo  (Barbastro),  de  quals  casa  y 
comunitat  n'  havia  sigut  abat. 

Francisco  Gómez  Soler.  Jove  y  en  la  plenitut  de  ses 
facultats  artístiques  morí  aqueix  distingit  dibuxant  quals 
obres  se  disputavan  les  empreses  periodístiques  ilustrades. 
Manejava  lo  llapiç  ab  facilitat  y  precisió.  Havia  cursat  en 
sos  primers  temps  la  pintura,  que  apesar  de  ser  molt  adap- 
table à  ses  aptituts  abandonà  creyent  que  li  fora  més  difícil 
pera  poder  ferse  conéxer  del  públich.  S'  esdevingué  sa  mort 
als  30  de  Setembre. 

Joseph  Mirabent  y  Gatell.  Fou  un  dels  pintors  de 
decoració  qui  conseguí  més  llegítima  anomenada  per  ses 
obres  en  aytai  especialitat  artística.  Durant  molts  anys  des- 
empenyà  una  de  les  places  de  professor  de  les  classes  de 
la  Llotja  y  com  à  pintor  de  fruytes  y  flors,  conseguí  una 
fama  que  si  ha  arribat  algú  à  poderse  dir  competidor  seu, 
no  hi  ha  hagut  qui  la  superàs  entre  los  pintors  d'  aquexa 
terra.  Una  malaltia  llarga  lo  privà  de  la  vida  als  30  d'  Oc- 
tubre. 

P.  Joseph  Xifré.  En  la  ciutat  de  Cervera  als  3  de  No- 
vembre se  despedeix  per  sempre  del  mon  aquest  sacerdot 
qui  era  una  de  les  figures  més  sobressortints  del  clero  regu- 
lar espanyol.  Colaborador  ó  cofundador  del  P.  Claret  en 
r  establiment  del  Institut  de  Missioners  del  Sagrat  Cor  de 
Maria,  sa  activitat  verdaderament  apostòlica,  no  li  valgué 
altra  distinció  notòria  que  la  de  quaranta  un  anys  de  con- 
tinuo treballar  en  pro  del  desenrotllo  d'  aquella  iqstitució, 
pera  la  qual  no  escassejà  may  cap  sacrifici,  per  lo  meteix  que 


—   28   — 

durant  tan  Harch  período  portà  sobre  sí  lo  pes  del  genera- 
lat  d'  ella.  Era  fill  de  Vich  y  arribà  à  més  de  82  anys. 

Eugeni  Mata  y  Miarons.  Mor  als  10  de  Novembre 
aqueix  ilustrat  director  del  Institut  de  segona  ensenyança 
de  Reus  sa  pàtria.  Havia  treballat  molt  pera  extendre  la 
ilustració  en  aquella  ciutat,  per  lo  que  son  nom  deu  ésser 
ben  recordat  per  tots  los  qui  estimen  los  avenços  morals 
del  pays  com  deuen  estimarse. 

Que  es  cosa  santa  y  saludable  lo  pregar  pels  difunts  se 
llegeix  en  los  Llibres  Sagrats:  encomeném  à  Deu  les  ànimes 
de  tots  aquests  compatricis  à  fi  de  que  la  misericòrdia 
divina  recayga  sobre  elles,  si  es  que  la  necessitan:  recor- 
dem sos  mèrits  pera  imiíarlos  en  lo  bó  y  fernos  dignes 
de  la  Pàtria  que  lo  Senyor  nos  ha  donat  y  vol  que  glori- 
fiquem. 

Ramon  N.  Comas. 


TRADUCCIÓ 

DEL  CAPÍTOL  ÏV   DEL  «CANTAR  DELS  CANTARS» 


(Inèdita.) 

Quant  hermosa  ets,  oh  amiga,  quant  hermosa! 

y  tos  ulls  crestallins 
com  de  tendra  coloma  y  amorosa, 

sens  lo  que  amagas  dins. 

Com  la  pell  de  cabretes  que  à  remades 

devallan  del  Galaat, 
axí  lluhen  les  trenes  perfumades 

de  ton  cabell  daurat. 


—   29  — 

Tes  dents  son  blanques,  com  remat  de  ovelles 

que  's  venen  de  rentar, 
totes  ab  dos  anyells,  y  ni  una  d'  elles 

està  sense  alletar. 

Y  tos  llavis  com  cinta  son  de  grana, 

dolcíssima  es  ta  veu: 
tes  galtes  com  escorxa  de  magrana 
y  à  més  lo  que  no  's  veu. 

Y  com  la  torre  de  Davit  cenyida 

de  murs,  ton  coll  suau, 
que  ab  mil  escuts  penjats  està  guarnida, 
despulles  dels  més  braus. 

Com  dos  cabrits  bessons  que  pastorejan 

entre  lliris  florits, 
mentre  en  lo  cel  los  raigs  del  sol  flamejan, 

tals  son  de  bells  tos  pits. 

Jo  aniré  al  mont,  allí  hon  I'  encens  se  cria, 

encens  per  tu  à  buscà: 
del  tot  hermosa  ets  tú,  oh  amiga  mía; 

defecte  en  tu  no  hi  ha. 

Del  Líbano  devalla,  esposa  amada, 

del  Líbano  escabrós; 
vina  à  ser  com  à  reyna  coronada, 

oh!  vina  à  ton  espòs. 

Dexa  r  Amana,  y  la  selvatge  serra 

del  Samir  y  I'  Hermous; 
montanyes  de  Ileopardos,  aspra  terra, 

estatge  de  lleons. 

Tu  mon  cor  has  ferit,  germana  esposa, 

ab  un  esguart  de  amor; 
ab  una  trena  de  ton  coll  llustrosa 

tu  m'  has  ferit  lo  cor. 


—  30  — 
jQuant  hermosos  tos  pits,  esposa  mía! 

|Més  dolços  son  que  '1  vil 
L'  olor  de  tos  perfums  sofocaría 

lo  del  encens  més  fi. 

Tos  llavis  son  panal  que  mel  destila, 

mel  en  ta  llengua  tens; 
y  es  com  olor  d'  encens  que  al  cel  s'  enfila, 

de  tos  vestits  1'  encens. 

Tu  ets  r  hort  tancat,  germana  mía  esposa; 

joh!  sí,  tu  ets  r  hort  tancat. 
La  font  sellada  ets  tú,  la  font  sabrosa 

que  may  ningú  ha  provat. 

Y  los  rebrots  d'  eix  hort  de  magraneres 

fan  un  hermós  jardí, 

ab  lo  fruyt  totes  elles  de  pomeres, 

y  mirra  y  nardo  allí. 

Y  allí  hi  ha  'i  nardo  y  canya  y  çafrà  hermosos 

y  '1  cinamomo  altiu, 
y  'Is  arbres  tots  del  Líbano  frondosos, 
y  'Is  de  perfum  més  viu. 

La  font  dels  horts  ets  tu,  tu  d'  aygues  pures 

lo  pou  may  agotat, 
que  devallan  fent  salts  de  les  altures 

del  Líbano  escarpat. 

Retirat,  cers,  y  que  les  aures  vingan 

r  horta  mía  à  orejar, 
y  quan  llurs  ales  plenes  de  olors  tingan. 
les  vingan  sobre  teu  à  derramar. 


—  31  — 


REVISTA  LITERÀRIA 


Molt  abundant  ha  sigut  la  cullita  d'  enguany.  La  idea 
filla  del  sant  afecte  de  pàtria  va  escampantse  y  avuy  es  cosa 
corrent  y  molt  enrahonada  entre  'Is  catalans  interessarse  per 
tot  allò  que  donga  honor  y  glòria  à  la  terra.  Fugim,  gràcies 
à  Deu,  de  la  rutina  que  'ns  havia  embotornat  lo  cervell  à 
copia  de  metzines  forasteres  y  ab  cap  clar  y  fonda  mirada 
pensàm  per  comte  propi  y  observàm  detalladament,  ab 
amor  inefable,  lo  conjunt  d'  elements  de  vida  que  'ns  ro- 
deja y  ab  exclusió  de  tota  influencia  aclaparadora  nos 
proposàm  seguir  endavant  en  la  hermosa  tasca  de  fer  re- 
nàxer  la  vida  catalana  en  totes  ses  manifestacions. 

Una  d' elles,  la  que  primer  va  despeitar  y  s' ha  cuydat 
d'  anar  despertant  à  les  altres,  fou  la  literatura;  tremola  y 
borrosa  al  principi  quan  intentava  expressar  1'  amor  patri, 
en  nostres  dies  ha  lograt  una  expressió  clara  y  concisa  y  lo 
poeta  qui  ha  trovat  la  fórmula  justa  de  lo  que  pensàm  los 
catalans  quan  reclamàm  lo  nostre,  es  en  Francesch  Matheu. 
La  llista  dels  agravis  de  Catalunya  la  trovaréu  en  ses  poe- 
sies patriòtiques,  exposada  en  estrofes  que  semblan  fueta- 
des; perquè  en  Matheu  ab  sa  tralla  pega  sense  pietat  sobre 
los  cossos  ageguls  del  metexos  catalans  y  se  complau  en  fer 
rajar  la  sanch  fins  que  logra  despertarlos.  La  frase  surt 
viva  com  fletxa  escapada  del  arch  y  may  erra  lo  tret.  En  son 
primer  tomo  de  Poesies  publicat  à  Perpinyà,  per  escapar  à 
la  censura  militar  qui  ara  meteix  bé  'ns  escorcolla  les  butxa- 
ques, s'  hi  veu  aquest  sant  ardor  patriótich  alternat  ab  les 
fondes  y  humanes  bategades  d'  amor  que  ell  com  ningú 
sab  expressar  en  versos  hermosíssims. 

Altres  llibres  de  poesies  s'  han  publicat  enguany  dignes 
d'  esmentarse.  L'  Apeles  Mestres  sense  suspendre  ni  un 
moment  sa  pruhija  de  dibuxar  pane  lucrando,  nos  ha  fet 
sentir  de  nou  als  qui  anyoravam  ses  estrofes  catalanes  un 


—  32  — 

ressò  d'  aquell  cant  que  ja  creyam  ofegat  per  haverho  dit 
axis  lo  meteix  poeta;  mes  son  Llibre  d'  hores  nos  torna  à 
evocar  les  delicadeses  y  cavilacions  de  V  Apeles  Mestres  à 
qui  desitjàm  que  soviniege  llibres  com  aquest.  Mossèn  Co- 
llell  nos  ha  donat  imprès  en  petit  volum  son  tríptich  Sant 
Felip  Neri  que  li  valgué  la  viola  d'  or  d'  enguany,  poques 
vegades  tan  merescuda.  Mossèn  Verdaguer  després  de  reim- 
primir en  un  so!  volum  sos  dos  llibrets  dedicats  à  Montse- 
rrat per  alegria  dels  qui 'Is  buscavan  debades  en  totes  les 
llibreries,  nos  ha  recreat  les  orelles  y  lo  cor  ab  son  nou  poe- 
ma Santa  Eulària,  espècie  de  monografia  de  la  Santa  patro- 
na barcelonina  esplicada  per  un  poeta,  en  lo  que  ab  la  di- 
versitat de  tons  que  es  pròpia  del  autor  del  Canigó  y  'Is 
Idilis  nos  transporta  à  la  Barcino  romana  y  nos  fa  assistir  al 
sagnant  sacrifici  de  la  Santa. 

Un  autor  casi  novell,  1'  Evelí  Doria  y  Bonaplata  conegut 
fins  ara  per  un  enginyós  llibre  de  faules,  acaba  d'  obrirnos 
lo  seu  cor  y  d'  esplicarnos  ses  angunies  d'  home  trist  qui  ho 
veu  tot  velat  per  una  boyra  plana,  per  més  que  se  pense 
trovar  la  llum;  son  llibre,  escrit  ab  molt  art  y  sentiment,  se 
titula  De  sol  à  sol  y  tot  es  tristor  y  melangia...  Altres  llibres 
de  poesia  han  sortit  y  son  Jardí  de  /'  ànime,  per  Pau  Um- 
bert,  d'  un  esbogerrat  y  mal-entés  modernisme;  Villa-Maria 
primers  assaigs  d'  en  Joan  Cendra;  Sospirs  y  Fantasies^  per 
Joan  Alcoverro;  Probaturas,  poesies  fresques  y  espontanees 
d'  en  Manubens  y  Vidal,;  Sospirs  del  cor,  per  Romul  Salle- 
ras;  Brometes,  per  Oliva,  y  Anima,  colecció  que  no  hem 
pogut  llegir  encara,  d'  en  Manel  Marinel-lo,  poeta  que  va 
prenent  cos  y  destacantse  entre  'Is  del  seu  grupo. 

La  prosa  també  hi  fa  bon  paper  en  aquesta  desgarbada 
llista  que  no  té  altre  mèrit  que  lo  de  ésser  bon  xich  com- 
plerta y  un  recordatori  per  1'  amant  de  nostra  literatura. 

La  Bogeria,  d'  en  Narcís  Oller  es  la  novela  del  any.  L' 
Oller  es  I'  únich  dels  de  la  seva  generació  de  prosistes  qui 
dona  senyals  de  vida,  de  vida  observadora,  estudiosa  de  les 
costums  y  les  passions.  En  la  esmentada  novela  nos  des- 
criu un  tipo  de  boig  hereditari  ab  unes  quantes  pinzellades 
de  mestre;  aquest  estudi  es  una  nova  fase  del  talent  de 


—  33  — 
^'  Oller.  Després  d'  ell  y  d'  en  Pons  y  Massaveu  ab  sa  nove- 
leta  de  barri  La  dama  Negra  de  tesis  inieressanlíssima,  se- 
guexen  los  autors  més  nous  y  entre  ells  es  de  notar  aquest 
any  1'  Alexandre  de  Riquer  ab  son  llibre  Crisantemes,  ar- 
monioses  vibracions  d*  un  esperit  assedegat  d'  ideal  que  va 
assolintlo  valentse  d'  un  art  refinat,  estudiant  lo  detall, 
buscant  la  perfecció  en  la  miniatura,  en  la  netedat  de  la 
línia,  en  la  noblesa  de  la  curva,  en  lo  contrast  de  colors...  y 
tot  axó  vol  conseguirho  per  medi  de  les  dues  arts  de  que 
n'  es  mestre. 

L'  Adrià  Gual  ha  publicat  un  Llibre  d' horas  bastant  ori- 
ginal y  que  fa  duptar  si  J'  autor  al  escríurel  estava  massa 
plé  ó  massa  buyt  d'  idees. 

Tot  lo  que  son  en  los  escrits  d'  en  Riquer,  d'  en  Gual  y 
d'  en  Rusinol  (qui  aquest  any  ha  publicat  lo  follet  Los  ca- 
minants  de  la  terra)  lo  que  podríam  dirne  coloracions  líri- 
ques de  fets  y  sentiments  observats,  es  en  un  altre  escrip- 
tor, r  Enrich  de  Fuentes,  observació  vigorosa,  anàlissis 
psicológich,  reproducció  crua  dels  estats  d'  ànima  d'  un 
home  conformat  ab  la  realitat  que  se  complau  en  dissecarne 
les  més  amagades  fibres.  Los  Estudis  son  dels  millors  que 
tenim  en  català. 

Ricolfy  llegenda  pirenenca  de  M.  de  Urgellés  té  un  argu- 
ment sugestiu;  Ideal,  noveleta  de  S.  Albert,  revela  un  nou 
autor  encara  inespert;  Cara  y  creu,  per  Santiago  Boy; 
pot  ser  la  revelació  d'  un  nou  escriptor  de  costums  si  's 
dexa  son  autor  d'  imitar  lo  inimitable.  Altres  llibres  de 
prosa  literària  s'  han  publicat  enguany  sense  comptar  les 
obres  d'  aquest  genero  exides  en  lo  folletí  de  la  benemè- 
rita Renaixensa  moltes  originals  y  apreciables,  y  les  pre- 
miades als  Jochs  florals,  que  necessitarían  estudi  apart. 
Podríam  parlar  encara  que  no  entra  en  lo  nostre  obgecte 
de  la  excelent  traducció  catalana  del  Hamlet,  y  la  de  Els 
Perses,  de  Eschil,  fetes  per  lo  poeta  català  Arihur  Masriera. 
Axí  com  de  la  publicació  de  varies  obres  dramàtiques  es- 
trenades últimament  ab  gran  èxit  y  entre  elles  La  Farsa, 
de  r  Àngel  Guimerà. 

Tancàm  aquesta  part  purament  literària  recordant  la  pu- 
3 


—  34  — 
blicació  de  bibliòfil  del  Cançoner  mistich,  feta  per  1'  Antoni 
Bulbena  y  la  del  Romancer  popular  català  deguda  al  me- 
leix  autor  en  forma  prou  avinenta  pera  popularisar  la  nostra 
hermosa  poesia  popular,  y  ademés  varis  volums  nous  de  la 
Biblioteca  infantil  que  ab  tant  profit  per  la  nostra  causa  vé 
publicant  1'  editor  d'  aquest  Calendari. 

Obres  històriques  d'  enguany  podem  esmentarne  algunes 
y  al  cap  de  totes  la  del  Dr.  Balari  Origenes  históricos  de 
Cataluna,  verdader  monument  à  la  nosira  pàtria,  arsenal 
inagotable  de  datos  per  estudis  formals  sobre  los  primers 
segles  de  Catalunya.  Hi  ha  també  lo  Llibre  dels  privilegis 
de  Tarrassa  publicats  per  I'  historiador  d'  aquella  ciutat  en 
Joseph  Soler  y  Palet,  La  cavalleria  à  Catalunya,  y  '1  Suma- 
ri de  batalla  à  ultrança  fet  per  Mossèn  Pere  Joan  Ferrer, 
per  F.  Carreras  y  Candi,  la  Historia  de  Catalunya,  inapre- 
ciable compendi  destinat  à  acceptarse  en  totes  les  nostres 
escoles,  per  N.  Font  y  Sagué;  la  historia  y  descripció  de  Lo 
Lluçanès,  per  P.  Casades  y  Gramatxes,  model  de  monogra- 
fies; lo  Cartoral  dels  íemplers  de  les  Comandes  de  Gardeny 
y  Barbens  y  Lo  Monestir  d'  Alguayre,  per  Joaquim  Miret 
y  Sans.  De  la  pretenguda  y  mal  entesa  civilisactó  àrabe,  per 
r  infatigable  Brunet  y  Bellet,  \à  Historia  deFr.  Joan  Gari, 
segons  un  MS.,  La  Música  en  la  agonia  del  beat  Joseph 
Oriol,  per  Joseph  Rafel  Carreras  y  altres  obres  històriques 
que  no  recordàm. 

S'  han  donat  à  llum  alguns  treballs  d'  excursionisme  y 
folklore  com  son  les  Notes  folk-loriques  de  la  Vall  d'  Àger 
per  r  ilustrat  notari  en  Joan  de  Porcioles;  la  Excursió  à 
Berga  y  Castellbò,  per  Cristòfol  Fraginals;  Un  descubri- 
ment  espeleològica,  per  N.  Font  y  Sagué,  la  Excursió  à  Re- 
quesens  d'  en  Lluís  M.  Vidal  y  altres. 

Per  últim  seguint  la  nostra  enumeració  podem  esmen- 
tar lo  notable  Discurs  presidencial  de  la  obertura  del  Cen- 
tre Català  de  Sabadell  per  en  Manel  Folguera  y  Duran, 
r  altre  discurs  sobre  Los  conflictes  d'  Espanya  y  lo  Catala- 
nisme (edició  catalana,  castellana  y  francesa)  diatriba  con- 
tundent y  aclaparadora  contra  nostres  governants  caste- 
llans, llegida  per  lo  Mestre  en  Gay  Saber,  en  Joseph  Fran- 


-35- 
quesa  y  Gomis  en  la  Lliga  de  Catalunya.  Nostre  Dret 
familiar,  per  F.  Maspons  y  Angiaseii,  una  Cartilla  rústica, 
Bons  Consells,  per  Mossèn  Ramon  Font,  Vicari  general  de 
Girona,  varis  volums  més  de  la  traducció  catalana  de  ser- 
mons del  P.  Lejeune,  los  notables  Problemas  d' escachs,  d' en 
J.  Pin  y  Soler  en  los  que  aquest  ha  volgut  donar  fé  de  sa 
trassa  d' escriptor  escrivinthi  un  magistral  prólech,  lo  volum 
dels  Jochs  florals  d'  enguany  contenint  ademés  dels  treballs 
premiats,  lo  magnífich  Discurs  presidencial  del  Ilm.  Dr.  don 
Joseph  Torras  y  Bages,  La  obra  del  Excursiofiis?ne,  altre  dis- 
curs, fet  per  en  Joaquim  Cabot  en  lo  Centre  Excursionista, 
la  Guia  del  Montsetiy,  de  1'  Osona,  les  dues  Aritméticas  ca- 
talanas,  d'  en  Lletjos  y  P.  Vives,  les  Reglas  gramaticals  de 
r  Albert  Llanas,  etc,  eic. 

Acabarem,  descobrintnos  respectuosament  davant  del 
cadavre  d'  en  Joaquim  Rubió  y  Ors,  lo  primer  indisputable- 
ment  dels  iniciadors  del  nostre  renaxement,  lo  poeta  ca- 
talà qui  ha  mort  aquest  any  ab  lo  cor  potser  més  satisfet  per 
haver  despertat  T  esperit  del  nostre,  poble,  que  per  les  seves 
obres  literàries. 

E.  MoLiNÉ  Y  Brases. 


A  SANT  FRANCISCO  DE  BORJA 

VIRREY   DE   CATALUNYA 


Pinguis  estpanis  Chrisii  et 
prebebit  delitias  regibus. 

Rich  es  lo  pà  de  Crist  y  farà 
les  delicies  dels  reys. 

Oh  Virrey  de  Catalunya 
qui  no  volíau  per  vos 
los  diamants  y  les  perles, 
sinó  per  son  Criador; 


-36- 
pera  enjoyar  la  custodia 
que  es  son  trono  esplendorós, 
dihéu  si  la  Eucaristia 
es  una  llum  ó  una  flor. 

Quan  vivíau  en  la  terra 
la  endevinavau  per  tot; 
tant  si  era  encesa  la  llàntia 
com  si  r  altar  era  fosch; 
com  si  la  Hòstia  era  perduda 
d'  algun  temple  en  1'  enderroch, 
vos  giravau  al  Altíssim 
com  fa  la  brúxula  al  nort. 

^'La  sagrada  Eucaristia 
es  una  llum  ó  una  flor? 
Si  es  alguna  llum  divina 
veuríau  son  raig  hermós, 
si  es  una  flor  de  la  Glòria 
ne  sentiríau  la  olor. 

Jacinto  Verdaguer,  Pvre. 


La  poesia  es  síntessis;  la  novela  anàlissis.  La  poesia  se  fà 
à  ulls  cluchs  perquè  naix  del  cor.  Pera  fer  la  novela,  cal 
tíndrels  molt  oberts  y  clavarlos  fins  al  fons  de  l'ànima  dels 
hómens  y  de  1'  ambent  que  'Is  envolta. 

L'  amor  de  mare  y  1'  amor  propi  no  moren  sinó  ab  nos- 
altres. Posats  en  pugna,  1'  amor  propi  venç  I'  amor  sexual; 
1'  amor  de  mare  triomfa  de  1*  amor  propi. 

Narcís  Oller. 


37  — 


MES  CANÇONS  (*) 


n 

carse, 


Noy  petit  feya  barquetes 
ormejant  closques  de  nou; 
de  paper  n'  era  '1  velatge 
y  'Is  arbres  mestres  de  jonch. 

Quan  les  tenia  enllestides 
devallava  alegre  al  hort, 
y  al  safareig  amollantles 
jugava  ab  aquell  estol... 

Ben  llunyana  es  ma  infantesa, 
y  encara  'm  dura  aquell  joch! 
sols  que  les  barquetes  d'  ara 
son  d'  esberles  del  meu  cor. 

A  la  corrent  de  les  llàgrimes 
cantussejant  les  amoll, 
sens  esmentarne  si  suran 
ó  se  'n  van  totes  à  fons. 

Ni  'm  cal  pas  atalayarmen, 
massa  sé  quan  les  componch 
que  cap,  cap  d'  exes  barquetes 
arribarà  may  à  port. 

f  Marian  Aguiló. 

Del  segon  voIúm  de  poesies  «Llibret  d'  amor»  pròxim  à  publi- 


-38- 


MOVIMENT  CATALANISTA 


jBenehit  sia  Deu  que  suprem  director  dels  pobles,  se 
digna  conduhir  à  la  nostra  Catalunya  en  marxa  rapidíssima 
cap  al  camí  de  la  seva  salvació!  Quina  força  misteriosa  em- 
peny al  nostre  poble,  que  'Is  anys  se  tornan  dies  comptant- 
los  pels  passos  agegantats  ab  que  s'  acosta  à  la  seva  deslliura- 
ció?  Sols  en  los  secrets  designis  de  la  Providencia  estava  lo 
conéxer  la  evolució  prodigiosa  que  soptadament  havia  de 
experimentar  lo  poble  de  Catalunya;  que  cap  inteligencia 
de  la  terra  lo  podia  capir  aquest  maravellósy  veritable  des- 
vetllament. 

Fer  la  historia  del  Catalanisme  en  lo  present  any,  es  tant 
com  ressenyar  lo  moviment  politich  y  social  de  Catalunya. 

Seguiria  donchs  errat  cami,  qui  pretengués  conéxer  lo 
moviment  catalanista  anyal,  per  les  manifestacions  pura  y 
exclusivament  catalanistes  que  s'  han  succehit;  no  treuría 
pas  bons  comptes,  qui  volgués  conéxer  lo  desenrotllo  de 
la  idea,  atenent  sols  al  fet  de  la  munió  d'  agrupacions  y 
societats  catalanistes  que  s'  han  format,  ó  prenent  nota  del 
número  de  nous  allistats  en  les  corporacions  ja  organisades. 

Totes  aquestes  manifestacions  de  catalanisme,  ab  tot  y 
que  son  moltes  y  la  major  part  d'  elles  molt  apreciables, 
estan  molt  lluny  de  donar  la  mida  del  portentós  desvetlla- 
ment que  s'  ha  operat. 

Dintre  aquestes  manifestacions  del  genui  y  veritable  ca- 
talanisme, n'  hi  ha  una  de  importància  grandissima:  tal  es 
la  conversió  en  diari  des  lo  primer  de  Janer,  del  antich 
setmanari  La  Veu  de  Catalunya,  escrit  pels  metexos  redac- 
tors del  setmanari,  per  redactors  que  fins  aleshores  ho  ha- 
vian  sigut  de  La  Renaixeúsa  y  que  continuaren  sentho  de 
altres  periódichs  catalanistes,  y  per  una  colla  experta  y  bri- 
llant dels  més  distingits  escriptors  de  la  terra.  De  impor- 
tància grandissima  hem  calificat  aquest  fet,  no  solament 


—  39  — 
perquè  ho  es  lo  fet  en  sí  de  sortir  à  Barcelona  un  diari  que 
apesar  de  ser  escrit  en  català  y  de  tenir  un  criteri  polítich 
determinat  ó  sia  lo  de  les  Bases  de  Manresa,  arriba  à  comp- 
tar abans  d'  un  any  ab  milers  de  llegidors,  sinó  perquè 
aprofitantse  de  les  circunstancies,  ha  pogut  contribuir  efi- 
cacíssimament  à  la  formació  del  pensament  económich  de 
Catalunya,  precursor  d' altres  no  menys  radicals  evolucions. 

Si  haguessem  de  fer  un  anàlissis  intern  de  la  commoció 
que  per  la  aparició  del  diari  y  per  altres  circunstancies,  ex- 
perimentà lo  catalanisme  enquibit  dintre  la  Unió  Catala- 
nista, si  haguessem  de  comptar  fil  per  randa  la  mena  de 
campanya  que  aleshores  va  iniciarse,  campanya  que  per 
sort  va  debilitantse  cada  dia,  encara  que  sempre  dexarà 
rastre,  si  havíam  de  fernos  ressò  de  les  inverossimils  lle^^en- 
des  que  varen  formarse,  hauríam  de  dir  coses  si  no  gayre 
agradables  pels  llegidors,  molt  menys  encara  pel  qui  les  es- 
crigué. Pot  ser  ben  mirat,  no  son  totes  elles  per  ser  dites 
en  aquest  lloch. 

Servesca,  donchs,  la  escusa  y  prosseguim  la  anotació  de 
tets  tot  just  iniciada. 

Ja  que  hem  començat  ocupantnos  de  la  premosa  catala- 
nista, seguim  en  aquesta  matèria. 

Al  entrar  lo  vell  campió  del  catalanisme,  La  Renaixensa, 
al  XXIX  any  de  sa  publicació  y  coincidint  ab  la  aparició  de 
La  Veu  de  Catalunya,  va  rebaxar  lo  preu  de  suscripció,  po- 
santlo  com  lo  de  La  Veu.  Acort  fou  aquest,  en  virtut  del 
que  podia  difundirse  en  gran  manera  la  lectura  de  La  Re- 
naixensa, y  podia  despertarse  en  molts  cors  adormits  lo 
sentiment  de  Pàtria. 

La  Renaixensa,  ha  tingut  V  honor  de  ser  obgecte  de  di- 
ferentes  denuncies  durant  1'  any,  prova  evident  de  la  ener- 
gia que  revelavan  los  escrits  denunciats. 

Lo  meteix  honor  ha  capigut  al  setmanari  catalanista  que 
s' imprimeix  à  Granollers  La  Veu  del  Vallés,  per  una  poe- 
sia patriòtica  publicada  lo  24  de  Setembre. 

Un  novell  campió  de  la  causa  catalanista,  La  Veu  del 
Segre,  setmanari  de  Lleyda,  tot  just  vingut  à  la  vida,  se 
dexa  caure  també  dins  la  xarxa  que  li  preparan  les  lleys 


—  40  -- 
penals  y  es  denunciat  per  un  article  del  que  se  'n  creu  res- 
sentit r  honor  militar. 

Ab  ocasió  de  la  exaltació  dominant  per  la  resistència  al 
pago  dels  imposts  y  en  pro  del  concert  económich,  han 
sigut  obgecte  de  iguals  mides  reprensives  altres  periódichs 
no  purament  catalanistes,  entre  'Is  que  es  digne  de  ser  citat 
aquí,  lo  Diario  del  Comercio,  al  qui  gayre  bé  sols  li  falta 
que  se  pose  vestimenta  à  la  catalana  per  ser  ben  bé  de  la 
terra. 

Un  dato  no  gens  despreciable  pera  conéxer  la  importàn- 
cia del  Catalanisme,  es  lo  número  de  denuncies  y  de  pro- 
cessos que  s'  han  instruit  contra  'Is  seus  defensors. 

Perquè  ademés  de  les  denuncies  anotades,  cal  recordar 
que  de  resultes  de  meetings  de  propaganda  verificats  à 
Targa,  Sans  y  Bordils,  dies  lo  y  24  de  Setembre  y  i  de  Oc- 
tubre respectivament,  s'  han  instruit  processos,  quals  co- 
rresponents vistes  han  de  donar  no  pas  pochjoch. 

Heusenaquí  la  llista  dels  meetings  celebrats  durant  l' any, 
agrupats  per  ordre  dels  mesos  y  ab  indicació  de  la  població 
ahon  s'  han  celebrat: 

Janer.— Bordils,  La  Bisbal  del  Ampurdà. 

Febrer. — Mollet,  Vilassar,  Sitges. 

Març. — Sampedor,  Montmeló,  Sant  Feliu  de  Codinas. 

Juny. — Sallent,  Tarrassa. 

Juliol. — Tiana. 

Setembre. — Targa,  Sans. 

Octubre.— Bordils. 

Les  privacions  que  imposan  la  suspensió  de  garanties 
constitucionals  y  1'  estat  de  guerra,  han  vingut  segurament 
à  interrompre  la  llista. 

La  major  part  d'  aquests  actes — als  que  hi  podríam  afegir 
un  gran  nombre  de  sessions  públiques  donades  en  les  socie- 
tats de  Barcelona  y  en  moltes  de  les  de  fora — han  sigut 
impulsats  y  dirigits  per  la  Junta  Permanent  de  la  Unió 
Catalanista,  obehint  sa  realisació  à  diferentes  circuns- 
tancies. 

Verificats  quasi  tots  los  referits  meetings  en  poblacions 
ahon  hi  ha  agrupació  ó  centre  organisat,  molts  d'  ells  han 


—  ai  — 
tingui  per  obgecte  solemnisar  la  inauguració  de  la  corpo- 
ració catalanista  de  poch  len^ps  constiiuida. 

La  Junta  Permanent  de  la  Unió  Catalanista  hi  ha  posat 
un  empenyo  decidit  en  la  organisació  d'  agrupacions.  Los 
metexos  elogis  que  dirigíam  à  la  Junta  que  actuava  1'  any 
passat  y  que  finí  per  dimissió  de  sos  individuus  feta  al 
Maig,  deuen  dirigirse  à  la  Junta  successora,  renovada  par- 
cialment segons  los  Estatuts,  pel  mes  d'  Octubre.  Tots  los 
qui  han  passat  per  aquella  Junta,  s'  han  convençut  de  la 
necessitat  de  constituir  agrupacions  de  patricis  per  tots  los 
pobles  de  Catalunya  y  es  lo  fet  que  ja  promovent  la  seva 
formació,  ja  constituhintse  en  cada  localitat  per  propi  im- 
puls,Jo  número  de  colectivitats  que  s'  han  organisat  es 
extraordinari. 

Del  1 5  d'  Octubre  del  any  passat  cap  ençà,  fetxa  en  que 
hi  assolíam  lo  darrer  Consell  General  en  nostra  anterior 
Revista,  han  entrat  à  formar  part  de  la  Unió  les  següents 
associacions  y  agrupacions: 

Associacions. — «Catalunya  y  Avant»,  «Catalunya  Autò- 
noma», «Lo  Sometent»  y  «Lliga  espiritual  de  Ntra.  Sra.  de 
Montserrat»,  de  Barcelona;  «Associació  Obrera  Catala- 
nista», de  Manresa;  «Centre  Catalanista»,  de  Mataró; 
«L'  Avenç»,  de  Lleyda. 

Agrupacions. — «Protectora  de  la  ensenyança  catalana», 
de  Barcelona;  «Gremi  de  manyans  y  mestres  manyans»,  de 
Barcelona;  de  Sampedor;  de  Torruella  de  Montgrí;  de  Ri- 
pollet; de  Bordils  y  comarca;  de  Badalona;  de  Masllorens; 
«Els  Segadors»,  de  Sans;  «Folk-lórica»,  de  Barcelona;  de 
Sitges;  de  Mollet  del  Vallés;  de  Sant  Quirse  de  Besora;  de 
Caldes  de  Malavella;  de  Monistrol  de  Montserrat;  de  Santa 
Perpètua  de  Moguda;  de  Sant  Quintí  de  Mediona;  «La 
Falç»,  de  Barcelona;  de  Castellar;  de  Sant  Pol;  de  Olot. 

Algunes  d'  aquestes  colectivitats  constituexen  una  veri- 
table força  dintre  la  seva  respectiva  localitat. 

De  entre  la  munió  de  manifestacions  de  catalanisme  que 
nos  venen  à  la  memòria  que  encara  que  aislades  tenen  es- 
pecial importància,  creyém  deuen  citarse:  les  sessions 
inaugurals  del  curs  de  la  primera  de  nostres  societats  in- 


—  42  — 
telectuals,  1'  «Ateneu  Barcelonès»  y  de  la  més  antiga  de 
nostres  societats  catalanistes,  la  «Lliga  de  Catalunya».  Los 
hi  dona  importància  catalanista,  los  discursos  presiden- 
cials, notabilíssims  cada  hu  pel  seu  istil.  En  Lluís  Domè- 
nech y  Montaner  va  ocuparse  al  Ateneu  de  la  necessitat 
que  té  Catalunya  d'  una  amplia  autonomia  pera  poder  des- 
enrotllar ses  energies. 

En  Joseph  Franquesa  y  Gomis  va  presentar  à  la  Lliga, 
un  examen  dels  conflictes  d'  Espanya  y  de  les  solucions 
que  ofereix  lo  Catalanisme,  haventsen  fet  d'  aquest  dis- 
curs una  gran  tirada  en  català,  castellà  y  francès  à  càrrech 
de  La  Veu  de  Catalunya.  Se  tingué  gran  cuydado  en  es- 
campar aquest  discurs  per  tots  los  centres  més  influyents 
d'  Europa. 

Fet  també  de  molta  significació,  fou  lo  que  ocorregué  à 
Reus  ab  motiu  de  celebrarshi  lo  segon  Congrés  Vitícola, 
ab  representants  de  tot  Catalunya.  Lo  dia  22  de  Maig  fou 
aprovada  una  proposició  dels  senyors  Aguilera  y  Gomis  con- 
sistent en  que  un  dels  temas  de  discussió  del  Congrés  vi- 
nent, sia  r  estudi  dels  medis  que  poden  posarse  en  pràctica 
pera  conseguir  la  unió  dels  agricultors  catalans  pera  de- 
fensarse  de  les  intrusions  del  Poder  Central.  Aquesta  pro- 
posició que  deu  discutirse  al  Congrés  que  se  farà  à  Lleyda, 
pot  dur  ben  bé  à  una  ràpida  organisació  à  la  catalana  dels 
agricultors  d'  aquesta  terra: 

Quan  se  celebrà  lo  meeting  de  Bordils,  los  representants 
de  la  autoritat  varen  privar  que  s'  ostentessen  escuts  y  ban- 
deres de  Catalunya  y  de  tan  enutjosa  arbitrarietat,  la 
«Unió  Catalanista»  ne  protestà  davant  la  Reyna  Regent  ab 
una  respectuosa  Exposició.  Lo  president  del  Consell  de  Mi- 
nistres, ha  contestat  à  la  respectuosa  Exposició...  ab  parau- 
les de  ministre  espanyol. 

La  «Unió  Catalanista»,  ha  realisat  una  idea  temps  hà 
formulada  y  que  ni  'Is  més  optimistes  podían  esperançar 
l'èxit  grandiós  que  ha  tingut. 

Nos  referim  à  la  publicació  de  segells  pera  ser  enganxats 
als  sobres  de  les  cartes,  venuts  à  cèntim  cada  un.  Lo  govern 


—  43  — 
volgué  contribuir  al  èxit  de  la  idea  prohibint  la  circulació 
d'  aquests  segells. 

Y  la  circulació,  es  veritat,  no  se  verifica  pels  correus, 
però  lo  número  de  segells  que  per  tot  arreu  s'  enganxan,  es 
assombrós.  Les  emissions  que  se  'n  fan  en  diferents  colors, 
quedan  agotades  tot  seguit:  los  coleccionistes  d'  aquí  y  del 
estranger,  van  adelerats  à  darrera  dels  acaparadors,  que  'Is 
venen  ab  notables  primes  y  lo  seu  ús  fà  inventar  mil  acu- 
dits que  tothom  celebra.  Es  una  bona  brometa  aquesta  dels 
segells;  la  «Unió  Catalanista»  tingué   una  gran  pensada. 


• 


Gràcies  à  Deu  hem  arribat  à  un  temps  en  que,  per  ser 
tanta  la  força  de  la  idea  autonomista,  Catalunya  pot  influir 
en  los  grans  moviments  polítichs  d'  Espanya  y  pot  fer  allò 
que  tant  espanta  à  certa  gent,  tractar  ab  los  nostres  ene- 
michs. 

Al  4  de  Març  quedà  constituhit  lo  ministeri  Silvela-Pola- 
vieja,  ministeri  que,  ja  vàrem  dir  allavors — y  algú  ho  tin- 
gué per  heretgia — havia  d'  influir  poderosament  en  lo  cre- 
xement  dels  nostres  ideals,  axis  per  lo  que  fés  com  per  lo 
que  dexés  de  fer. 

L'  esperit  de  descentralisació  dominant  en  iota  la  socie- 
tat catalana  y  manifestat  per  les  principals  corporacions 
populars  y  oficials  y  per  les  més  altes  personalitats  de  la 
terra,  influí  en  la  constitució  d' aquest  Ministeri,  no  sols 
per  lo  que  se  refereix  al  meteix  President,  sinó  principal- 
ment per  en  Polavieja  y  pel  català  Duran  y  Bas. 

En  Silvela  y  en  Polavieja  portavan  en  son  programa  im- 
portants regonexemenls  auionómichs  per  Catalunya;  en 
Duran  y  Bas,  hi  portava  à  dins  del  Ministeri,  encara  que 
bon  xich  atenuada,  la  veu  de  Catalunya. 

Aquells  ministres  castellans  han  faltat  à  la  paraula,  però 
lo  fet  de  ses  promeses  tingué  trascendeircia  immerretí. —  -^^- 

Recordes  sinó  los  debats  parlamentaris  de  les  dues  llegis- 
latures. 

Lo  que  se  digué  en  la  primera  contra  lo  regionalisme  y  lo 


—  44  — 
separatisme,  contra  La  Veu  de  Catalunya,  contra  lo  separa- 
tista (?)  doctor  Robert  y  contra  'Is  indicats  ministres,  acu- 
sats de  alentar  aquelles  tendències;  lo  que  desbarrà  la 
prempsa  madrilenya;  lo  que  s'  ha  repetit  en  la  segona  lle- 
gislatura  y  lo  que  s'  hi  ha  afegit  contra  'is  contribuyents 
que  reclaman  lo  Concert  Económich,  es  d'  un  valor  im- 
ponderable. 

Com  à  fets  positius,  emanats  del  Ministeri,  que  estigan 
en  consonància  ab  les  esperances  que  feren  concebir,  n'  hi 
ha  pochs,  però  de  gran  importància. 

Tals  son  lo  regonexement  del  dret  à  usar  la  llengua  ca- 
talana en  los  telegrames;  lo  nombrament  de  R.  O.  dels 
alcaldes  de  les  dues  primeres  poblacions  de  Catalunya.  Per 
voluntat  del  govern,  recaygué  lo  nombrament  d'  Alcalde 
de  Reus,  à  favor  d'  un  catalanista  tan  significat  com  don 
Pau  Font  y  de  Rubinat  y  per  pura  voluntat  del  govern, 
recaygué  I'  Alcaldia  de  Barcelona  en  la  persona  del  doctor 
D.  Bartomeu  Robert,  que  tantíssim  y  tan  admirablement 
quasi  sempre,  ha  contribuhit  al  desenrotllo  dels  acontexe- 
ments  esdevinguts. 

Dos  actes  principalment  se  deuen  al  qui  fou  Ministre  de 
Gracia  y  Justícia,  que  tenen  un  gran  interès  pera  Catalunya. 
A  proposta  seva,  lo  govern  acorda  als  17  d'  Abril  nombrar 
Bisbe  de  la  Diócessis  de  Barcelona  al  qui  ho  era  de  la  de 
Vich,  lo  Dr.  Joseph  Morgades  y  Gili,  y  designa  pera  la  dió- 
cessis Ausetana  al  ilustre  capellà  Dr.  Joseph  Torras  y  Ba- 
ges. 

Creyém  innecessari  entrar  en  la  demostració  de  la  tras- 
cendencia  que  pera  Catalunya,  tenen  aquests  dos  nombra- 
ments.  L'  ilustrat  llegidor  no  'ns  perdonaria  que  li  fessem 
perdre  temps  en  aytal  demostració. 

Finalment,  al  Sr.  Duran  y  Bas  se  degué  la  constitució, 
lo  dia  i5  de  Maig,  de  la  Comissió  de  Codificació  del  Dret 
Civil  Català,  segons  decret  donat  igualment  per  altres  pais- 
sos  de  Dret  Civil  propi. 

Aquest  fet  potser  no  tindrà  per  ara  altra  importància 
que  lo  fet  en  sí.  Convençut  lo  Ministre  català  de  que  'Is 
ayres  de  Madrid  no  li  provavan,  ha  tornat  à  Catalunya, 


-45  - 
més  bon  català  que  abans,   però  no  dexant  per  dintre  'Is 
Ministeris  qui  vetile  desinteressadament  com   ell,  pels  in- 
teressos morals  y  materials  de  Catalunya. 


Lo  mes  de  Maig  sigué  lo  del  separatisme;  lo  de  Juliol  lo 
del  anexionisme. 

Ja  estava  prou  botida  la  gent  de  Madrid,  quan  dos  acon- 
texements  que  en  altres  circunstancies,  haurían  passat 
sense  dexar  més  rastre  que  lo  que  naturalment  havían  de 
dexar,  vingueren  à  presentarli  més  gros  lo  papu  del  sepa- 
ratisme. 

Dos  successos,  que  ni  sabem  com  relatarlos  pera  donar- 
loshi  la  mena  d'  importància  que  'Is  hi  donaren  los  nostres 
esbojarrats  enemichs;  res,  la  festa  dels  Jochs  Florals  lo  dia 
7  de  Maig,  y  lo  Concert  Pujol-Morera  al  Lírich,  tres  dies 
després. 

Pels  bellíssims  discursos  del  President  Doctor  Torras  y 
y  Bages  y  del  Alcalde  Doctor  Robert  y  per  1'  enginyós  epi- 
grama sinfónich  d'  en  Morera,  s'  axecà  tal  escandalera, 
que  ni  que  fossem  à  la  vigilia  de  declararse  la  independèn- 
cia de  Catalunya. 

Los  insults  contra  lo  venerable  Bisbe  Dr.  Morgades;  los 
insults  contra  lo  Doctor  Robert,  à  qui  s'han  empenyat  los 
d'  enllà  en  convertir  en  héroe  y  ho  logran;  los  insults  con- 
tra tot  lo  de  Catalunya  estigueren  à  la  ordre  del  dia;  y  se 
engroxiren  pel  fet  senzillissim.de  donarse  un  concert  ab 
la  execució  d'  una  peça  patriòtica  y  de  sortir  després  una 
colla  de  jóvens  cantant  pel  carrer  Los  Segadors.  Axó  donà 
ocasió  als  periodistes  madrilenys,  de  descriure  escenes  ter- 
rorífiques, ridícoles,  abultant  los  fets  de  manera  sols  con- 
cebible en  un  cervell  buyt  y  en  una  imaginació  boja. 

jLa  esquadra  francesa  al  port  de  Barcelona!  Quin  altre 
motiu  d'  esglay  pels  qui  vetllan  desde  Madrid,  lo  foch  sa- 
grat del  amor  à  la  Pàtria! 

Si  aleshores  eram  separatistes,  ara  anexionistes,  perquè  lo 
poble  xiulava  la  Marxa  Real  y  aplaudia  la  Marsellesa  y  sa- 


-46- 
ludava  als  marins  francesos  ab  viscas  à  França  y  à  Cata- 
lunya. 

iMaledicció  contra  'Is  catalansi  Altre  cop  lo  Doctor  Ro- 
bert fou  obgecte  de  les  ires  dels  de  Madrid;  total  per  un 
dels  actes  de  més  espanyolisme  que  li  hem  vist  fer,  per 
prohibir  prudentment  que  al  grandiós  Concert  donat  en 
honor  dels  francesos  al  Palau  de  Belles  Arts,  se  cantés  la 
Marxa  Real  y  per  haver  autorisat  lo  cant  de  Los  Segadors. 
Ay!  si  axis  no  ho  hagués  fetl  De  més  bones  se  n'  haurían 
vistes... 

Ab  motiu  de  les  manifestacions  d'  entussiasme  que  ales- 
horess' esdevingueren,  varen  ser  presos  dos  distingits  jóvens 
de  Barcelona.  A  la  presó  del  carrer  d'  Amàlia  varen  purgar 
durant  los  dies  22,  23  y  24  de  Juliol  lo  pecat  de  cridar  jVisca 
la  França!  jVisca  Catalunya!  al  passar  lo  cotxe  del  Almirall 
Fournier  sortint  del  teatre  de  Novetats. 

No  cal  dir  quant  contribuhiren  aquestes  manifestacions  à 
fer  créxer  la  idea  catalanista  y  quant  ab  tal  motiu  hi  em- 
penyeren los  de  Madrid;  novament  varen  demostrar  un 
desconexement  absolut  del  modo  de  ser  de  Catalunya,  la 
més  complerta  ineptitut  per  governar  y  la  aversió  fonda  à 
tot  lo  que  no  sia  centralisació  y  uniformisme. 

La  censura  militar  no  'ns  dexaría  dir  lo  que  voldiíam. 


• 

*    Alt 


D'  entre  lo  molt  que  falla  en  aquesta  Revista,  hi  falta 
especialment  un  capítol,  un  capítol  que  no  hem  escrit  per 
no  escriure  inútilment. 

Que  dissimule  lo  pacieniíssim  llegidor  les  deficiències  y 
les  incoherències  que  segurament  notarà. 

Les  circunstancies  no  'ns  permeten  ser  més  esplícits. 

J.  Maspons  y  Camarasa. 


Qui  assegura  dura,  à  despit  de  mala  ventura. 
Val  més  Deu  ajudar,  que  matinejar. 


47  — 


LA  CANÇÓ  DE  NA  RUXA-MANTELLS  H 


Ab  tó  llamentívol    com  fa  la  gavina 
quan  volta  riberes    y  torna  voltar, 
trescava  la  boja    del  Camp  de  Marina 
vorera  de  mar. 

Descalça  y  vestida    de  roba  esquinçada, 
corria  selvatge,     botant  pels  esculls, 
y  encara  era  hermosa    sa  testa  colrada, 
la  flor  de  sos  ulls. 

Color  de  mar  fonda    tenia  les  nines, 
corona  se  feya    de  lliris  de  mar; 
y  arreu  enfilava    cornets  y  petxines 
per  fersen  collar. 

Axí  tota  sola,     ran  ran  de  les  ones, 
ja  en  dolça  bonança,    ja  en  forta  maró; 
anava  la  trista    cantant  per  estones 
la  estranya  cançó. 

— «La  mar  jo  aborría,     mes  prou  l' estim  are 
des  que  hi  té  1'  estatge    1'  amor  qui  'm  fugi... 
No  tinch  en  la  terra  ni    pare  ni  mare, 
mes  ell  es  aquí.» 

«Un  temps  jo  li  deya:     pagès  te  voldria, 
pagès,  anque  fosses    pastor  ó  roter; 
y  dins  la  mar  ampla     com  ell  no  n'  hi  havia 
d'  ayrós  mariner.» 


(*)  Prop  del  Cap  de  Formentor  hi  ha  la  cova  marina  que  'Is  mari- 
ners anomenan  1'  Hostal  de  na  Ruxa-tnantells,  del  nom  d'  una  íada, 
que,  segons  una  tradició  hi  tenia  estatge. 


-48- 
«Be  prou  li  diria    cançons  la  sirena 
quan  eli  per  la  lluna    sortia  à  pescar: 
per  xó   ma  finestra    dexava  sens  pena 
fugint  cap  à  mar.» 

«La  mar  se  'I  volia,     jamay  assaciada 
de  vides,  fortunes,     tresors  y  vaxells; 
y  d'  ell  ne  feu  presa     dins  forta  venlada 
na  Ruxa-mantells.» 

«Na  Ruxa  es  la  fada    d'  aquestes  riberes 
que  allà  per  les  roques    endins  té  1'  hostal, 
ab  fresques  arcades,     ab  banys  y  lliteres 
de  nacre  y  coral.» 

«Per  bous  té  na  Ruxa    dins  fondos  estables 
en  guarda  disforja    clapats  vells-marins; 
si  vol  per  son  carro    cavalls  incansables 
allà  té  delflns.» 

«Quan  surt  va  vestida    de  seda  blavosa 
ab  totes  les  tintes    del  cel  y  la  mar, 
y  blanch  com  la  cresta    de  1'  ona  escumosa 
son  vel  fà  volar.» 

«Del  arch  que  en  los  núvols    promet  la  bonança 
la  íaxa  ella  imita    per  fer  son  cinyell; 
mes  jay!  del  qui  rema    quan  ella  li  llança 
son  ample  mantell.» 

«Perdut  es  lo  nàufrech    quan  ella  '1  socorre 
y  '1  pren  entre  'Is  signes    del  vel  florejat... 
La  roca  feresta    serà  ja  la  torre 
hen  quede  encantat.» 

«Allà  hi  té  na  Ruxa    mon  bé  nit  y  dia 
hon  ell  cosa  humana    no  veu  ja  ni  sent..., 
jSi  ell  veya  ma  pena,     bé  prou  sortiria 
del  encantament!» 


—  49  — 
Axí  tota  sola,     ran  ran  de  les  ones, 
ja  en  dolça  bonança,     ja  en  forta  maró; 
anava  la  trista     cantant  per  estones 
la  estranya  cançó. 

Un  vespre,  retuda,     finí  son  desvari; 
son  cós  à  una  cala    sortí  1'  endemà, 
y  en  platja  arenosa,     redors  solitari, 
algú  r  enterrà. 

No  té  ja  sa  fossa    la  creu  d'  olivera, 

mes  lliris  de  platja    bé  'n  té  cada  estiu, 

y  sols  ja  hi  estampa     sa  petja  lleugera 

r  aucell  fugitiu. 

Miquel  Costa  y  Llobera,  Pvre 
Setembre  de  1899. 


LOS  ALNIOYNERS  0  BflCINERS  DE  MONTSERRAT 


La  devoció  al  santuari  de  la  Mare  de  Deu  de  Montserrat 
que  s'estengué  primariament  per  Catalunya  en  lo  segle  xii, 
tal  vegada  corrent  parelles  ab  la  construcció  del  temple  ro- 
mànich  en  la  sua  monianya,  portà,  més  avant,  en  los  se- 
gles xiii  y  XIV,  r  establiment  de  confraries,  bacins,  altars 
y  fins  capelles,  arreu  del  Principat,  posades  sots  la  sua  ad- 
vocació. Les  confraries  y  altars  dugueren  per  conseqüència 
les  acaptes,  tant  de  fruyts  de  la  terra  al  temps  de  les  culliles, 
quant  d'  obols  y  ardits  en  la  celebració  dels  oficis  divinals  y 
en  les  caxes  d'  almoynes.  D'  aquí  que  surgís  la  figura  mitg- 
eval  del  almoyner  6  baciner  qui  se  dedicava  à  sa  tasca  ordi- 
nàriament pel  guany  que  li  proporcionava.  Era  un  ofici 
com  altre  qualsevol,  que  s'  adaptava  molt  bé  à  certs  tem- 
peraments. 
4 


—  5o  — 

Tanta  volada  havia  pres,  ab  la  devoció  à  Montserrat, 
en  lo  segle  xvii,  la  erecció  de  capelles  especials  sots  sa  in- 
vocació, que,  sens  dupie  per  evitar  abusos,  lo  convent,  en 
r  any  1661,  arbitrà  una  butlla  de  Roma  à  fi  de  que  no  se 
construhissen,  en  avant,  més  capelles  sense  lo  consenti- 
ment del  Abai. 

Pera  exercir  d'  almoyner  ó  baciner,  se  necessitava  nom- 
brament  del  Abat  y  autorisació  del  Bisbe  de  la  diócessis  en 
la  que  havia  d'  exercir  la  sua  laboriosa  tasca.  Arbiïravan 
almoynes  per  lo  Santuari,  recullían  les  que  s'  havian  depo- 
sitades  en  los  bacins  ó  en  les  tresoreries  de  les  confraries  y 
que  figuravan  en  legats  tesiamentaris,  de  les  quals  cuydava 
à  cada  poble  un  representant  local,  à  qui,  en  certs  llochs, 
se  '1  conegué  ab  lo  nom  de  hoste  durant  lo  segle  xiv.  A  les 
cases  dels  hostes  era  hon  usualment  solian  posar  los  al- 
moyners. 

A  fi  de  estimularlos  en  sa  tasca  colectora,  los  baciners  no 
tenian  sou  determinat  sinó  que,  en  concepte  d'  emolu- 
ments, se  'Is  adjudicava  una  part  proporcional  de  les  aple- 
gues que  era  estipulada  en  lo  contracte  d'  arrendament  de 
aquests  serveys.  Assenyalava,  dit  contracte,  la  duració  del 
càrrech,  la  regió  hon  devia  exercir  son  ofici  y  les  condi- 
cions pertinents  à  cada  cas  particular. 

L'  almoyner  no  podia  ésser  un  home  vulgar.  Havia  de 
saber  llegir  y  escriure,  cosa  no  molt  comuna  en  la  Edat 
Mitjana,  y  de  comptabilitat,  puix  tenia  de  rendir  comptes 
de  la  sua  administració.  A  aquest  propòsit,  solia  fer  sos 
viatges  portant  uns  quaderns  hon  anotava  les  acaptes,  los 
quals  devían  servirli  per  atestiguar  la  veracitat  de  la  colecta, 
com  se  veu  dels  que  donà  à  conéxer,  somerament,  Alart, 
pertanyents  al  almoyner  de  Santa  Bàrbara  de  Pruneres  (mo- 
nestir de  Besalú)  qui  tingué  à  son  càrrech,  en  1396,  recórrer 
Rosselló,  Vallespir,  Conflent,  pays  de  Fenolledes  y  part 
del  Narbonés  (i). 


(1)  Documents  sur  la  geographie  historique  du  Roussillon  par 
M.  B.  A/arí  (Perpinyà  1876),  plana  22,  Lipres  de  voyage  des  guéteurs 
de  la  Confrèrie  de  Santa  Bàrbara  de  Pruneres. 


—  5i  — 

L'  almoyner,  acompanyat  tol  lo  mes  d'  un  moco  ó  esclau 
menant  una  bèstia  de  carga,  al  temps  de  les  cullites  (que 
quasi  bé  sempre  era  lo  destinat  à  les  aplegues),  al  recórrer 
son  itinerari,  estava  subgecie  à  infinides  vexacions.  Ara 
lladres  de  pas  exintloshi  per  camins,  los  hi  exiglan  los  diners 
ab  pena  de  la  vida,  ara  autoritats  locals  procuravan  vexar- 
los  ab  diferents  pretexts.  Si  no  era  home  bregat  que  se  sà- 
pigues desempellegar  d'  uns  y  altres,  podia  sortirhi  torna- 
dor  en  son  negoci. 

Los  Abats  de  Montserrat,  per  estimular  als  seus  baciners, 
procuraren  obtenirioshi  privilegis  dels  Reys  d'  Aragó,  que 
los  afavorissen.  Aquests  anaren  endreçats  à  dues  mires  pri- 
mordials: à  facilitarlos  la  defensa  contra  los  malfactors  per 
una  part  y  contra  les  extorsions  de  les  autoritats  locals  per 
altra  y  à  obtenirlos  franqueses  en  les  imposicions  que  se  sa- 
lisfeyan  en  camins,  com  drets  de  portatge,  barcatge,  pon- 
latge,  etc. 

Per  lo  primer  cap  los  Monarques  los  autorisaren  à  portar 
qualsevol  llinatge  d'  armes  ofensives  y  defensives,  encara 
que  fossen  de  les  prohibides  per  la  lley,  y  los  protegiren  con- 
tra la  malavolença  dels  batlles  y  senyors  declarant  que  no 
poguessen  ésser  molestats  per  la  perpetració  de  neguns 
delictes  (i)  ó  per  reclamacions  de  deutes,  en  lo  qual  los  ex- 
himeix  de  la  jurisdicció  ordinària.  També  s'  estatuí,  que, 
per  rahó  de  son  càrrech,  quedessen  ipso  facto  guiats  ó  posats 
sots  la  reyal  salvaguarda,  axí  com  se  Ms  eximí  de  tota  obli- 
gació de  servir  càrrechs  públichs. 

Per  lo  segon  cap,  la  franquícia  dels  drets  que  se  solían 
imposar  en  ponts  y  camins,  comprenia,  no  solsà  ells,  si  que 
també  à  llurs  equipatges  y  bèsties. 

Los  privilegis  dels  almoyners  de  Montserrat  arrencavan 
del  segle  xiv,  essent  successivament  renovats  y  confirmats 
per  diferents  monarques.  Joan  II,  trovantse  en  lo  monestir 
de  Montserrat,  lo  8  d*  Octubre  de  1475,  també  los  confirmà, 
notificant  à  son  protonotari,  que,  al  ensemps,  declarava  als 


(I)    S'  exceptuaren  emperò  los  crims  de  Lesa  Magestat,  heretgia, 
sodomia  y  trencament  de  camins  y  vies. 


—    52    — 

frares,  franchs  del  impost  que,  per  dret  de  Segell,  havían 
de  satisfer  al  erari  reyal.  Començava  la  carta  (i): 

Doíi  Joan  elc.  Al  magnijich  amat  conseller  e  prothonotari 
nostre  en  Joan  chrispian  salut  e  dilecció.  Nos  per  servici  de 
nostre  Senyor  Deu  e  de  la  gloriosissima  Verge  Maria  havem 
atorgat  al  present  Monestir  de  montserrat  tres  provisions  ó 
pi^ivilegis.  La  hu  dels  quals  conte  protecció  e  salvaguarda  e 
laltre  confirmació  de  un  privilegi  atorgat  als  baciners  e  co~ 
lligints  les  almoynes  de  la  sglesia  e  Monestir  dessus  dit;  los 
quals  dos  privilegis  son  dats  en  lo  present  Monestir  ayr  que 
comptàvem  VIII  del  present  n\es  de  octubre.  E  lo  tercer  que 
havem  atorgat  vuy,  conte  confirmació  de  un  previlegi  atorgat 
al  dit  Monestir  per  lo  Sere^^^o  de  gloriosa  recordacio  don 
Alfonso  Jra re  e  inmediat  predecessor  nostre  en  virtut  del 
qual  privilegi  e  provisions  lo  dit  Monestir  e  couent  de  aquell 
es  frajích  de  la  cena  Reyal,  segons  aquestes  coses  e  altres  pus 
largament  son  contengudes  en  los  dits  privilegis  íiostres  als 
quals  nos  referim. 

L'  hospital  de  Santa  Creu  de  Barcelona  y  los  principals 
santuaris  catalans,  tingueren  llurs  respectius  almoyners  ó 
baciners  disfrutanl  de  privilegis  propis.  Mes  de  tanta  fama 
foren  los  atorgats  als  de  Montserrat,  que  los  mallorquins, 
en  r  any  162b,  se  fixaren  ab  ells  com  à  models,  al  arbitrar 
los  que  'Is  hi  concedí  lo  Rey  d'  Espanya,  per  son  santuari 
de  Nostra  Senyora  del  Lluch  (2). 

Una  mostra  dels  contratemps  que  sufrian  los  almoyners 
al  fer  llurs  captes,  se  pot  donar,  llegint. lo  que  li  esdevingué 
à  hu  d'  ells  en  lo  poble  d' Artedo,  bisbat  d'  Urgell,  en  1'  any 
i568.  Com  la  relació  per  lo  baciner  dictada  al  posar  en  co- 
nexement,  lo  fet,  en  la  Cort  del  Capítol  d'  Urgell,  no  es  gens 
pesada,  ans  à  més  de  concisa,  conserva  les  diccions  de  son 
temps,  trametérem  V  original  Íntegrament,  tal  y  com  T  ha- 
vem trovat  (3). 

(i)    Registre  3392,  foli  62  del  Arxiu  de  la  Corona  d'  Aragó. 

(2)  Se  publicaren  los  privilegis  dels  baciners  del  Santuari  de  Lluch 
en  lo  Boletín  de  la  Sociedad  Arqueològica  Luliana  del  Octubre  de  1 898 

(3)  Plechs  de  denuncies  y  d'  enquestes  judicials  del  Arxiu  de  la 
Catedral  de  la  Seu  d'  Urgell. 


-53  - 

Die  XXVI  seplembris  i568  in  ciuitate  vrgellum. 

Honor.  Saluaior  traginer  oppidi  de  Sparaguera  procura- 
lor  Monasterii  beate  Marie  Montisserrati,  testes  etc.  qui 
juravií  etc.  dicere  etc. 

Et  primo  fuit  inierrogatus  súper  premissis  et  curie  pre- 
nentis. 

Et  dixit:  que  ahir,  trobanime  jo,  testes,  al  loch  de  artedo 
que  diuen  es  terme  y  territori  del  Rnt  Capítol  de  vrgell, 
ab  vn  mosso  que  mene  nomenat  joan,  per  fer  lo  acapte  per 
la  casa  de  nostra  senyora  de  Montserrat,  com  a  procurador 
de  dita  casa  y  ab  licencia  també  que  port  del  Rn^o  S.  Bisbe 
de  vrgell,  essent  a  la  poita  de  la  casa  den  joan  ribo,  lo  qual 
diuen  es  balle  de  dit  loch,  demani  ha  vna  donzella  de  dita 
casa,  que  diuen  es  esposada  y  jo  testes  li  viu  vn  anell  al 
dit,  demanili  si  ella  ere  de  aquella  casa:  la  qual  me  respon- 
gué que  si:  y  jo  li  demani  si  hi  ere  lo  amo  de  casa  en  dita  casa, 
y  ella  me  digué  que  sí:  e  jo  li  digui  que  li  fes  à  saber,  que, 
aquí  ere  lo  aplegador  de  montserrat,  si  li  volia  fer  almoyna: 
y  jo  testes  hoy  que  dit  en  ribo  digué  ha  dita  donzella  spo- 
sada,  que  me  digues  que  jo  demanas  lo  que  ara  aplegaua, 
si  aplegaua  lana  ho  blat:  y  jo,  hauent  me  dit  dita  donzella, 
li  digué  que  aplegaua  lo  blat:  y  ell  respongué,  que  jo  testes 
ho  hoy,  que  no  tenie  blat  y  que  anas  en  bon  hora,  ho  en 
laltra  y  jo  testes  respongui  que  en  bon  hora  volia  anar  y  no 
en  laltre  y  quem  donas  al  manco  los  diners  que  tenie  del  baci 
de  nostra  senyora  de  montserrat:  y  ell  digué  que  nois  me 
volia  donar,  que  massa  li  havia  dat  ha  nostra  Sra.  de  Mont- 
serrat y  que  anas  per  vn  iadre,  traydor  y  afrontador  y  que 
li  isques  de  davant:  y  ell,  lot  felló,  prengué  vn  basto  del 
cap  de  la  scala  per  voler  lom  tirar,  segons  jo  pensi,  que 
staua  jo,  testes,  bax  al  sols  de  la  scala:  y  en  asso  sa  muller 
se  abrassa  ab  ell  y  lo  detingué  que  nom  liras  y  axi  jo  hisqui 
de  la  porta  y  men  ani  y  dita  sa  muller  baxa  ha  tancar  la 
porta  de  casa  y  jo  men  ani  a  fer  la  aplega  a  les  altres  cases; 
y  quan  fuy  en  la  plassa  que  es  davant  la  finestra  de  casa 
del  dit  en  ribo,  heli,  dit  ribo,  de  la  finestra  enfora,  se  co- 
mença ha  desmandarse  de  paraules  contra  mi,  cridant  me 
jar^ro    «rg,.^^..  ..  pfr^,.*Q^A^.  V  oyg  gj  fossem  res  de  be  no 


-54- 
aniriem  per  les  portes  demanant  pera  montserrat:  y  jo  ve- 
henl  axo  y  que  alli  se  aplegauen  gent  als  crits,  li  digui  que 
no  escandalitzas  la  gent  y  que  no  cridas,  ni  avalotas  daque- 
11a  manera,  ni  bramas  com  bramaua,  de  aquella  manera  y 
axi  se  hisque  de  la  finestra  y  crech  jo  ab  intent  de  voler  me 
tirar  ab  pedrenyal  o  altres  armes,  perquè  jo  sentí  remor  de 
pedrenyal,  ho  de  gafes  y  crech  que  era  de  pedrenyal,  per- 
què après  li  viu  la  clau  del  pedrenyal  al  coll  penjada,  per- 
què abans  no  lay  tenia:  y  venint  dit  ribo  contra  mi,  les 
dones  del  loch  ques  trobauen  alli,  se  posaren  al  portal  y  la 
muller  de  dit  ribo  ab  elles,  detingueren  al  dit  ribo  que  no 
hisques  ab  lo  pedrenyal  quem  volia  tirar  y  tancaren  li  ia 
porta  de  sa  casa  y  lo  portal  del  loch  y  me  digueren  que  jo, 
testes,  y  lo  mosso,  que  fugissem  si  téniem  bon  consell,  que 
per  ventura  nos  tiraria  y  axi  ho  férem:  y  à  cap  de  vn  poch, 
jo,  testes,  torni  y  ab  dit  (mosso?)  que  ja  ere  alli,  nos  posa- 
rem, bax  tras  de  vnes  parets  de  vnes  cases  quey  ha  y  alli  me 
portauen  les  dones  lo  blat  que  volien  dar  a  nostra  senyora 
y  la  muller  de  dit  ribo  també  me  porta  blat  y  me  digué  quem 
posas  tras  de  la  paret  que  per  ventura  son  marit  me  tiraria 
de  la  finestra  enfora:  y  après  jo  allegui  testimonis  quem 
fessen  testimoni  del  que  hauien  hoyt  y  allegui  vn  tal  corti- 
na de  tuxent:  y  la  muller  de  dit  ribo  deye  a  la  gent,  que  si 
bon  consell  tenien,  los  que  jo  allegaua  per  testimoni,  que 
callassen  y  no  diguessen  res  del  que  jo  requiriria  quem  fes- 
sen testimoni:  y  axi  també  dita  sa  muller  me  pregaua  que 
jo  non  digues  res  aci  y  jo  digui  que  jo  no  podia  fer  sinó 
dar  ne  raho  a  la  justícia  de  vna  cosa  tant  desaforada  y  es- 
candalosa com  aquexa  y  axi  men  vingui  en  la  present  ciu- 
tat y  ne  he  dada  la  rahó  que  tinch  dita  y  altra  cosa  no  fonch. 
Interrogato  de  factibus  Et  dixit  que  axo  hoy  lo  meu  mos- 
so dalt  nominat  y  moltes  dones  de  dit  loch  que  eren  alli 
presents  que  jo  testes  no  les  conech. 

Francesch  Carreras  y  Candi. 


—  55  — 


ALI-BEY 


Qui  ets  tu?  Del  mar  de  Caipe  les  ones  gegantines 
baix  de  ta  nau  sotmeses  s'  encorban  sospirant, 
y  sents,  bon  punt  calcigas  les  platges  marroquines, 
per  tot  clamarte  uns  hómens  d'  estranyes  vestidures, 
y  en  altes  gelosies  d'  esquerpes  hermosures 
los  besos  volejant. 

Seguit  d'  esclaus  etiópichs  montais  en  dromedaris, 
dalt  d'  un  cavall  de  fréstega  niçaga  del  Xaloch, 
les  palmes  vincladisses  dels  boscos  centenaris 
sobre  ton  cap  tremolan  de  Tanger  à  Dameta; 
talment  com  si  sentissen  llampeguejà  '1  Profeta 
dintre  tos  ulls  de  foch. 

Tot  just  la  polcinera  que  monta  caravana 
en  r  horitzont  cendreja  sobre  'I  tortuós  camí, 
quan  per  seguirte  's  vessan  les  viles  à  la  plana, 
y  '1  front  arreu  t'  inclinan  cubrint-te  '1  pas  de  roses, 
y  en  lo  cavall  t'  axequen  y  't  besen  tremoloses 
lo  trajo  damasquí. 

Qui  ets  tu?  Elscahits  indòmits  de  barba  esblanquehida 
en  lo  divan  t'  asseuen  al  lloch  del  seu  senyor; 
y  àvora  del  seu  trono  fins  I'  emperant  te  crida, 
te  diu  germà,  't  regala  ses  belles  alcasabes, 
te  mostra  ses  esposes,  te  brinda  ab  ses  esclaves 
y  t'  obre  '1  seu  tresor. 

Enllà  'I  desert!  Onades  d'  arena  xardorosa 
regira  entorn  dels  hómens  la  mòmia  d'  un  gran  mar. 
Que  hi  fa!  No  torna  enrera  ta  planta  coratjosa! 
les  sorres  que  emmortallen  les  turbes  que  't  seguiren, 
à  exos  beduins  fanàtichs  que  sedejant  moriren: 
que  tu  ja  ets  al  aduar. 


—  56  — 
La  Meca:  la  escullida:  dels  pelegrins  estrella, 
t'  ha  obert  de  banda  à  banda  ses  portes  de  metall; 
cristians  ó  israelites  may  han  passat  per  ella; 
los  fills  d'  Àger  se  n'  entran  descavalcats,  en  rua; 
llevat  del  gran  califa  tothom  la  planta  nua: 
tu  hi  passas  à  cavall. 

Los  sacerdots  te  reben  ab  càntichs  de  ventura 
set  voltes  à  la  Cava  donant  darrera  teu. 
— Es  la  ombra  d'  Ell,  s'esclaman,  que  ha  obert  la  sepultura. 
Y  al  resplandir  les  llànties  dins  un  neulat  d'  aroma 
les  turbes  s'  atropellan — Es  Ell  que  ve:  es  Mahoma: 
es  1'  elegit  de  Deu! — 

Qui  ets  tu!  Qui  ets  tu!  La  onada  sobre  ta  nau  se  llença, 
mes  à  una  platja  arribas  que  té  mes  blau  lo  cel; 
y  't  veuen  altres  races  passar  com  tomba  immensa; 
y  un  jorn  per  dalt  dels  núvols  lo  Sinaí  't  mirava 
llampeguejant  fereste  creyentse  que  tornava 
lo  poble  d'  Israel. 

Jerusalem  t'  axampla  sos  braços  deicides 
rera  dels  plechs  magnífichs  del  arabesch  caftàn; 
mes  tu  à  la  nit,  quan  dexas  totes  les  gents  dormides, 
al  mont  sagrat  t' en  pujes  hon  per  les  culpes  nostres 
Deu  apurà  '1  trist  càlzer,  y  de  genolls  te  postras, 
y  't  Uevas  lo  turbant. 

Oh,  jo  't  conech  Uavores;  que  tremolant  tos  llavis 
bé  prou  que  manifestas  1'  origen  de  ton  ser; 
jo  't  sento  les  pregaries  en  llengua  de  mos  avis; 
y  com  plorant  nomenas  ta  pàtria  venerada, 
la  dolça  Catalunya  que  guarda  ta  maynada 
voltant  à  ta  muller! 

Ets  la  fermesa  antiga  que  'ns  dava  la  victorià; 
que  com  lo  sol  te  portas;  que  torna  com  lo  sol; 
dels  catalans  realmes  ets  la  insepulta  glòria; 


-57- 
aygla  real  que  vola  dintre  la  llum  mes  pura; 
que  quan  al  mon  reposa  sols  en  los  cims  s*  atura, 
puix  Deu  aprop  la  vol. 

Trovares  reduhida  la  terra  que  petjavas, 
sentires  insaciables  les  ànsies  del  saber, 
portar  lo  bé  à  n'  als  hómens  dintre  ton  cor  somniavas, 
y  un  jorn  de  ta  familia  com  criminal  fugías; 
que  caminant  pels  llibres  temps  feya  que  't  sentías 
entre  'Is  teus  foraster. 

Entant  que  't  festejavan  les  càfiles  beduines 
y  'Is  pobles  que  s'  estenen  del  Atlas  al  entorn, 
viatger  infadigable  tu  arreu  tot  ho  examines; 
y  r  Àfrica  la  esclava  y  1'  Acria  la  deesa 
son  com  dos  fulls  d'  un  llibre  que  la  eternal  sabiesa 
t'  hagués  obert  un  jorn. 

Mes,  ay;  quan  de  tornada,  malalt  de  les  fadigues, 
vella  la  carn,  mes  jove  la  ardenta  voluntat, 
palmes  y  Uors  somniavas  d'  aquesta  terra  amiga, 
tant  sols  menyspreu  ó  escarni  trovà  ta  desventura. 
— Qui  esell.^ — la  gent  se  deya  mirant  ta  vestidura; 
— Un  boig  ó  un  renegat! — 

Bé  feres  allunyant-te  d'  aquesta  terra  odiosa: 
del  Piriueu  devías  miràrtela  ab  esglay 
tot  sacudint  ab  ràbia  la  túnica  polsosa! 
Per  çó  en  Damasch  vegeres  la  mort  ab  alegria; 
que  al  clóures  la  fossana: — Be  està — ton  ser  diria, — 
no  hi  tornaré  jamay! — 

Oh  mare  Catalunya:  si  es  cert  que  't  regeneras, 
si  '1  sol  d'  antiga  glòria  sobre  ton  front  rellú, 
si  vols  que  'Is  fills  t'  abracen  independent  com  cras 
enlayra,  fins  als  núvols  tos  descendents  més  nobles: 
icom,  folla,  han  de  conéxet  per  tots  los  vents  los  pobles 
si  no  't  conexestu! 


-  58  -- 
Com  au  d'  eterna  vida,  ja  sia  en  pau  ja  en  guerra, 
renaix  de  dins  les  cendres  lo  nostre  rat  penat. 
Germans  de  Catalunya,  de  genollons  en  terra: 
lloch  en  1'  altar  dels  héroes  à  exa  esplendenta  glòria! 
Com  los  alarbs  besemio  dihent  à  sa  memòria: 
Ja  ets  nostre:  ja  has  tornat! 

Àngel  Guimerí. 


TRADICIONS  RELLIGIOSES  DE  CATALUNYA 


NOSTRA  SENYORA  DE  LA  AJUDA 

En  lo  meteix  lloch  del  carrer  més  Baix  de  Sant  Pere 
ahon  hi  ha  la  esglesieta  dedicada  à  la  Mare  de  Deu  de  la 
Ajuda,  va  succehir  en  altre  temps,  que  trovantse  rendida 
una  pobra  dona  que  venia  del  bosch  ab  un  feix  de  llenya 
al  cap,  lo  dexa  caure  pera  reposar  una  mica.  Al  voler 
tornarlo  à  pondre  no  ho  pogué  en  cap  de  les  maneres,  de- 
manà ajuda,  y  per  més  que  volgueren  donarli  no  fou  pos- 
sible moure  un  sol  punt  lo  feix  de  llenya,  Estranyats  del 
fet  i'  obriren,  trovant  à  dintre  una  imatge  de  Maria  que  la 
bona  dona  assegurà  no  hi  era  quan  tornava  del  bosch. 

Aleshores  varen  ferli  allí  meteix  un  ninxo  à  la  paret  ab 
una  petita  rexa  de  ferro  al  davant  y  tingué  molts  devots 
entre  Ms  vehins  d'  aquella  barriada. 

Al  cap  de  temps  una  dona  del  vehinat  que  tenia  lo  seu 
fill  pres  à  moreria,  y  sentia  una  devoció  especial  per  aque- 
lla imatge,  li  demanà  ab  molta  insistència  li  lliurés  lo  seu 
fill,  y  al  girarse  lo  vegé  ab  gran  sorpresa  ai  davant  de  la 
imatge  ab  les  cadenes  encara  posades.  Tot  seguit  va  dema- 
narli  com  s'  havia  salvat,  y  li  respongué  que   lo   lliurà  la 


I 


b 


-  59- 
Verge  que  tenían  al  davant,  per  lo  que  li  quedaren   molt 
regoneguts  y  van  seguir  essenili  molt  devots. 

Ab  est  fet  començà  à  nomenarse  de  la  Ajuda,  per  la  que 
havia  donat  à  aquella  bona  dona,  y  li  feren  la  capelleta  que 
restaurada  y  millorada  més  tart,  es  la  metexa  en  que  en- 
cara aruy  se  venera. 


NOSTRA   SENYORA    DE    CASTELL-LLEBRA 

En  lo  terme  de  Sant  Miquel  de  Peramola  hi  ha  la  parrò- 
quia anomenada  de  Castell-llebra,  qual  nom  li  ha  sigut  do- 
nat per  haverse  descobert  per  un  d'  aquests  animals  la 
imatge  de  Maria  que  se  venera  en  lo  meteix  lloch  que  va 
ser  trovada,  lo  que  va  passar  de  la  següent  manera. 

Estava  caçant  per  aquells  llochs  del  seu  terme  lo  Senyor 
de  Peramola  ab  lo  Comte  de  Urgell,  quan  los  seus  gossos 
alçaren  una  Ilebra  que  fugi  corrents  com  un  llampech  cap 
à  dalt  de  la  montanya  perseguida  pels  cans  que  la  seguían 
d'  aprop  y  ja  casi  la  tenían,  quan  heus  aquí  que  gossos  y 
Ilebra  s'  agenollaren  totduna  davant  de  un  esvarser  sense 
que  aquesta  se  cuydés  més  de  fugir,  ni  aquells  de  agafaria 
ab  lot  y  que  la  tenían  à  tocar. 

Veyent  axó  lo  senyor  del  Castell,  cregué  que  quelcom 
d'  extraordinari  havia  d'  haverhi,  y  ab  tot  lo  cuydado  pos- 
sible escorcollaren  1'  esvarser  trovanthi  la  imatge  de  mar- 
bre que  allí  meteix  se  venera  per  voluntat  miraculosament 
espressada,  donchs  havent  provat  d'  endúrselan  tornà  per 
ella  sola  al  meteix  indret,  per  lo  que  varen  axecarli  la  Es- 
glésia à  que  havem  fet  referència  al  començar  aquesta  tra- 
dició. 

Agna  de  Valldaura. 


No  t'  alegres  dels  meus  dols:  con  seran  vells,  los  teus 
seran  nous. 


—  6.) 


A  LA  LLENGUA  CATALANA 


I 

Engalaneula  de  flors 

à  nostra  aymada; 

la  que  al  breç  nos  adormí 

la  nostra  mare; 

la  que  del  bell  Montserrat 

ne  reb  la  saba; 

la  que  en  son  altar  diví 

pregaren  martres. 

Oh  'Is  blanchs  lliris  de  la  Fé 

ique  bé  li  escauen! 

jOh  accent  del  cor  aymant! 

jOh  dolça  parla! 

II 

Engalaneula  de  flors 
à  nostra  aymada; 
la  que  murtra  y  taronger 
"  li  donan  flayre; 
la  que  'Is  cors  enamorats 
li  'n  fan  rosada. 
Pera  dir  un  «Jo  t'  estim» 
equina  la  iguala? 
iOh  les  roses  del  Amor 
que  bé  li  escauen! 
jOh  accent  del  cor  aymant! 
jOh  dolça  parla! 

III 

Engalaneula  de  flors 
à  nostra  aymada 
cerquéuleshi  oer  'c:  vaüs 


—  6i  — 
y  à  les  montanyes; 
en  los  rojos  coralers 
que  la  mar  guarda; 
en  les  glasses  del  blau  cel 
y  en  la  estrellada; 
en  los  dolls  de  nostra  sanch, 
y  al  fons  de  1'  ànima; 
que  ella  n'  es  lo  nostre  «jo» 
ella  es  la  Pàtria. 

ENDRESSA 

Engalaneula  de  flors 

à  nostra  aymada; 

que  los  llors  ab  que  1'  honreu 

ja  han  tret  brotada; 

quan  lo  sol  obre  la  flor 

jmolt  prompte  grana. 

Dolors  Monserdà  de  Macià. 


PLANT  D'  UN  POBRE  PESCADOR 

EN  LA  MORT  DE  SON  FILL 


Cant  popular  groenlandés. 

Ay  de  mi,  desditxat,  que  tinch  de  séurenx-- 

tot  sol  hon  seure  tu  també  venías! 

Ja  no  haurà  de  posar  may  més  ta  mare 

à  secar  tos  vestits  prop  la  ribera; 

se  m'  ha  esgarriada  la  alegria  en  1'  ombra 

y  perduda  per  sempre  en  la  montanya. 


—   62    — 

Abans  quan  jo  sortia  ai  decapvespre 
mirava  ab  cor  gojós  si  tu  venías, 
que  arribavas  tot  jove  y  plé  de  força 
ab  lo  teu  rem  en  mitg  de  vells  y  jóvens. 

Y  no  tornavas  may  ab  les  mans  buydes, 
mas  de  foques  y  aucells  ta  barca  plena. 
Llesta  ta  mare  '1  foch  anava  à  encendre, 
aguiava  los  menjars,  y  lo  que  'ns  duyas 
per  tots  y  'Is  nostres  entaulats  bastava. 

Enaprés,  la  xalupa  de  banderes 
vermelles  de  ben  lluny  tu  distingías, 
y  veus  aquí  '1  marxant  totduna  'ns  deyas. 
Ladonchs  cap  à  la  vila  te  n'  anavas 
y  lo  millor  de  la  xalupa  havías. 

Portavas  al  marxant  la  bella  foca 
sens  r  oli  que  ja  havia  extret  ta  mare, 
rebent  en  cambi  fletxes  y  camises. 

Ara  ja  no  't  veig  may  ni  te  puch  veure, 
y  pensanthi  jo  sent  com  impiadosa 
la  greu  dolor  troceja  mes  entranyes. 
Oh  si  com  los  demés  plorar  poguessa, 
les  llàgrimes  mon  dol  endolciríanl 

Qué  puch  ja  desitjar  sobre  la  terra.^ 
La  mort.^...  jo  de  bon  grat  1'  abraçaria... 
Mas  de  ma  dona  y  mos  infants  qué  fora.í* 
Vida,  jo  't  vull  encara,  mas  les  hores 
de  ma  alegria  ja  han  passat  per  sempre.     * 
Miquel  V.  Amer. 


No  mol  en  moli  hom  bascos  ni  qui  és  massa  congoxós. 
Any  bó  per  la  serra  may  no  aparega  en  ma  terra. 
Qui  té  art,  va  à  qualsevol  part. 


-63- 


OUS  DE  SOMERA 


(O 


Axò  era  un  pobler  de  sa  Pobla  qui  se  'n  venia  à  ciutat  ab 
un  ase,  lira,  lira. 

L'  ase  duya  dins  ses  bayasses  dues  carabasses  disforjes: 
just  ab  elles  lenía  somada  de  bou  de  veres. 

Los  topa  un  carboner,  qui  devallava  de  ses  muntanyes 
de  Lluch,  ab  un  ase  carregat  de  carbó;  repara  aquelles  ca- 
rabassotes  y  roman  tol  ambambal. 

No  n'  havia  vistes  may  que  fessen  tant  d'  embalum,  ni 
d'  un  bon  tros;  y  no  va  sebre  que  eren.  Per  paga  li  faltava 
una  aygo. 

Ja  ho  crech  que  no  pogué  estar  que  no  demanàs  à  n'  es 
pobler: 

— Germà.  ^7  qué  es  axó  tan  gros  que  duys  dins  ses  ba- 
yasses? 

— Y  ^que  no  vos  serviu  dels  uys?  Respon  aquell  balilre. 
^Qué  ha  d'  ésser?  Ous  de  somera. 

— ^'Y  ses  someres  que  fan  ous?  Demanà  es  carboner,  ba- 
dant uns  uys  com  uns  salers. 

— jNo  han  de  fer  ous,  homo!  Contesta  s'  altre. 

— ^Y  nexen,  si  les  posen,  aquests  ous? 

— jNo  han  de  néxer,  si  son  nexents!  jY  depressa! 

— ^Y  nexen  ruchs? 

— jVeam  ydò  si  nexeràn  llegosts,  tros  de  que  'm  feys  dir! 

— ^Y  no  anau  de  berbes  ara? 

— jAra  es  hora  de  berbes!  Diu  es  pobler  que  era  un  pen- 
jat de  marca  y  més  polissó  que  ses  genetes. 

— iSobre  lot!  diu  es  carboner,  ho  he  de  tocar  ab  ses 
mans  à  n'axò,  cost  lo  que  cost...  Escoltau,  ^'voleu  que  ba- 
ratem es  viatge,  cap  per  cap? 


(i)    La  'm  contaren  madó  Vicensa  y  lo  R.  D.  Bernat  Ciíre,  de  Po- 
llcnsa. 


-64- 

— iFeta  està  sa  barrina!  jNo  u  'guésseu  diil  esclama  es 
pobler.  Ab  una  grapada  descarrega  ses  carabasses,  engir- 
gola  ses  dues  sàrries  de  carbó  demuni  s' aset  y  cap  à  sa  Po- 
bla falta  gent,  més  xalesi  que  unes  caslanyetes. 

Es  carboner  à  força  de  forces  compongué  ses  carabasses 
demunt  ses  esconelles  (i)  y,  tot  satisfet  de  sa  barrina,  de  de 
allà  cap  à  ses  cases. 

Es  pobler  li  havia  dit: 

— Mirau,  si  voleu  que  nescan  aquests  ous,  los  heu  de  co- 
var vuyt  dies  dins  es  llit.  Los  hi  posau  un  poch  separat  un 
de  s' altre;  vos  hi  jeys  vos  en  mitg  ben  estret;  y  jalerta  à 
móurevos  en  tots  es  buyt  dies  ni  à  dir  cap  paraula!  Si  vos 
moveu  ó  motau,  no  nexeràn. 

Es  carboner  s'  ho  havia  aficat  be  dins  sa  closca  tot  axò. 

Arriba  à  ca-seva;  sa  dona  era  à  dur  aygo,  y  <;qué  fa  ell? 

Descarrega  ^'  ase,  lo  mena  dins  sa  paissa,  li  dona  recap- 
te; y  abans  de  més  remor,  posa  ses  dues  carabassotes  de- 
munt es  llit,  un  poch  separada  una  de  s'  altra;  s'  hi  ageu 
en  mitg  ben  estret  y  ab  tot  quant  de  tapament  trovà,  ben 
resolt  y  determinat  à  ferho  de  tot  perquè  aquells  dos  ous 
sortissen  nexents. 

Sa  dona  al  punt  arriba. 

Veu  la  casa  uberta,  y  s'  aset  dins  sa  paissa. 

— Y  s'  estornell,  per  on  se  deu  ésser  fus.^  Digué  ella.  jEil 
ha  fet  prest  avuy!  jLi  deuen  haver  comprat  tot  es  barrisch 
pes  cami!  Deu  ésser  à  sa  taverna  à  pegar  un  glop.  Ja  ven- 
drà en  voler. 

Des  cap  d'  una  estona  se  n'  entra  dins  sa  cambra,  y  me 
veu  tant  d'embalum  demunt  es  llit. 

— Y  ara  que  es  axò.^  Esclama  ella,  més  de  mitg-retgirant  se. 

Se  arramba  à  n'  es  capsal,  y  el  me  veu  à  ell  qui  no  més 
treya  es  caparrí,  més  serio  que  una  patata. 

— <;Però  que  es  axò.^  Torna  dir  ella.  <;Y  que  no  estàs  bo....^ 
jHaurías  pogut  dir  qualque  cosa  axí  meteix...! 


{i)  Armadura  de  fusta  qui  va  demunt  el  bast  y  penja  per  cada 
banda  terminant  en  curva  redona  cap  amunt,  y  serveix  per  compon- 
dre la  somada  demunt  les  bisties. 


—  65  — 

— iXiiitltl  íXiiiiitl  iXiiittt!  Feya  ell  ab  un  dit  demunt  sa 
boca. 

— jPerò  be!  Deya  ella,  més  de  mitg  enfadada,  ^-que  es  que 
tens,  colgat  en  aquestes  hores  y  tan  tapat...?  ^Que  es  axò 
que  te  fa  tant  d'  embalum. ...í*  ^-Es  cap  bony  que  te  sia  sor- 
tit à  sa  panxa  ó  à  s'  esquena....^  ^Tens  ningú  colgat  aquí 
devall....^ 

Y  ell  qui  no  s'  aturava  de  fer  ab  so  dit  devant  sa  boca: 
•— iXiiitti!  jXiiitttI  jXiiitttl 

Ella  no  pogué  estar  pus  que  no  anàs  à  mirar  que  era 
aquell  embalum,  alçant  es  tapament  d'  un  costat;  però  ell, 
com  un  picat  d'aranya,  treu  es  dos  braços  y  los  estén  pit- 
jant ab  tota  sa  força  demunt  es  tapament  à  cada  banda  de 
ses  carabasses,  perquè  ella  no  les  hi  destapàs. 

Y  la  dona  qui  no  s'  aturava  d'  esqueynar: 

— |Ah  rebota  ferrera!  ^*Veàm  que  serà  axò...?  ^Veàm  si  jo 
no  seré  senyora  de  veure  lo  que  m'  has  enflocat  dins  es  llil? 

^jQue  't  penses  poder  ne  fer  pica  de  porch...?  [Sabs  que  hi 
anàm  d'  errats!  Vaja!  jFora  pus  revolteríes!  jA  veure  que  es 
que  tens? 

Y  ell  qui  no  s'  aturava  de  fer  ab  so  dit  demunt  sa  boca: 
— jXiiittt!  jXiiiltt!  jXiiittt! 

La  dona  ja  estava  dins  un  foch:  li  vengueren  mil  idees, 
ses  més  desbaratades: 

— ^Qué  serà  axò?  Deya  ella.  jUn  homo  tan  acertat  com 
era  ell,  ferme  aquesta...!  ^Sabs  que  es  seny  li  havia  d'haver 
trebucat?  jEll  may  havia  fetes  aquexes  coses!  Axò  es  que  es 
seu  cervell  ha  patit. 

Se  'n  va  à  ses  veynades  à  comptar  los  ho. 

Totes  se  n'  entran  dins  sa  cambra,  y,  ja  ho  crech  el  me 
troban  covant,  ben  colgat,  tapat  fins  à  n'es  nas,  ab  uns  uys 
ben  etxerevits,  mirant  les  à  totes  fit  à  fit. 

— Però  ^que  es  axò,  homo  sant  de  Deu?  Li  deyan  abo- 
cant s'  hi.  ^'Que  hi  ha  de  nou?  ^-Aon  treu  cap,  colgar  te  en 
aquestes  hores...?  <;Que  vol  dir  no  respondre  à  sa  teva 
dona...?  Y  axò  es  d'  homos...? 

Be  n'  hi  feren  de  preguntes  y  re-de-preguntes,  be  1*  este- 
menetjaren  y  engronsaren;  però  no  'n  pogueren  treure  més 
5 


—  66  — 
sentencia  que  jxiiilti!  més  íxiiilltl  Y  es  dii  dalt  sa  boca, 
com  no  tenia  es  braços  estesos  demunt  es  tapameni  per 
defensar  d'  aquelles  ses  carabasses,  perquè  totes  ne  tenían 
maldeventre  ferm  de  que  poría  ésser  aquell  embalum  ó 
turó  qui  s'  alçava  en  mitg  des  llit. 

Aviat  una  de  ses  veynades  digué. 

— Fietes  meves  dolces,  jo  no  estaria  pas  ab  aquestes:  jo 
avisaria  es  metge,  perquè  no  m'agrada  gota  aquest  homo. 

— jTrob  que  penses  be!  Diu  una  altra.  Aquest  homo  té 
cosa.  Ell  may  havia  fet  axò:  era  s'  homo  mes  acertat  de  la 
vila.  No  hi  ha  més  remey  que  acudir  à  n'  es  metge... 

Sa  dona  hi  va  convenir,  y  una  d'aquelles  ab  quatre  bots 
va  ésser  à  ca  es  metge,  qui,  al  punt  se  presentà  pantaxant 
de  sa  correguda  que  li  havían  feta  pegar. 

— Y  ara  ^-qué  es  axò?  Digué,  entrant  dins  sa  cambra,  y 
atracant  se  à  n'  es  capsal  des  llit. 

Sa  dona  prengué  la^paraula  y  le  hi  complà  tot  fil  per  randa 
à  n'  el  senyor  doctor,  sense  dexar  una  tilla,  demanantli 
per  amor  de  Deu  y  de  Maria  Santissimeta  que  le  hi.  curàs 
à  n'  aquell  homonet  seu. 

Es  metge  el  va  escometre;  però  ell  jben  alerta  à  dir  res! 
Axò  sí,  li  vetlava  ferm  es  ble,  ni  li  llevava  sa  vista  de  de- 
munt perquè  no  fes  un  mal  ters  à  ses  carabasses. 

Cansat  es  metge  de  preguntarlo  sense  alcançar  cap  res- 
posta, prova  de  polsarlo. 

— Com  à  febra  no  'n  té,  digué  tot  estranyat.  Però  lo  que 
es  diu  aquests  uys  seus  no  son  naturals... 

— ^"Y  que  es  lo  que  té.^  Demanavan  totes. 

— Tant  pot  ésser  que  sia  molt  com  que  no  sia  res,  esclamà 
es  metge,  sense  sebre  pler  on  pendre. 

— <;Que  seria  cosa,  diu  una,  que  fos  un  atach  en  es  cer- 
vell.?' 

— Poría  ésser,  diu  es  metge. 

— ^-Y  perdria  1'  aluyar  tot  d'  una.^  Demanà  sa  dona. 

—  Ey  estaria  ben  esposat,  respon  el  Sr.  Doctor. 

— Jo  lo  que  faria,  digué  una  veynada,  es  avisar  es  vicari, 
y  que  1'  estremoncíen,  no  fos  cosa  que  llavò  no  hi  fossem 
à  temps. 


-67- 

— Axò  may  pot  esser  errai!  Digué  es  metge. 

Aquella  veynada,  com  si  hagués  lengut  foch  dins  ses  sa- 
bates, depressa  à  cercar  es  vicari. 

Es  vicari  al  punt  se  presenta  ab  s'  Estremunció;  y,  men- 
tres  sa  dona  s'  escabeyava  fent  un  escàndol  de  plors,  ja  es 
partit  ab  s'  escolà  à  dir  oracions  y  més  oracions. 

Anava  ja  à  fer  la  unció  dels  uys  à  n'  es  malalt,  y  menires 
tant  donà  orde  de  que  li  destapassen  es  peus. 

Aquí  es  carboner  se  va  veure  perdut  del  tot  y  que  si  se  des- 
cuydava  una  mica,  el  se  'n  durien  à  enterrar  de  viu  en  viu. 

Perquè  un  tal  no  li  succehís,  ab  una  rebetlada  se  posa 
dret  demunt  es  llií;  no  bastanili  cor  d'  haver  de  desampa- 
rar  aquells  dos  ous  que  tant  havia  encobehits,  y  li  escapà, 
cridant  ab  tota  V  ànima: 

— Mal  llamp  el  dimoni...!  jJa  no  nexeràn...! 

Salta  des  llit  ab  un  bol,  y  fuig  pegant  se  tochs  pes  cap  y 
aspergiant  à  la  descosida. 

Es  tapament  se  n'  anà  en  orri,  y  demunt  es  llit  roman- 
gueren  ses  dues  carabasses  disforges  à  la  vista  de  tot  hom. 

Quan  la  gent  aclarí  que  es  carboner  les  covava  esperant 
treuren  dos  ruchs  ó  dues  ruques  ó  una  ruca  y  un  ruch,  no 
vos  dich  res  sa  lulea  que  varen  moure. 

Y  encara  deu  durar,  si  no  se  son  aturats. 

Antoni  M.''  Alcover,  Pvre. 
Ciutat  de  Mallorca,  Octubre  del  99. 


Més  pert  1'  avariciós,  que  I'  abundós. 

Lo  foch  té  aturador,  que  I'  ayga  no. 

Qui  barata,  lo  cap  se  grata. 

Al  batre,  si  no  aquest  I'  altre. 

Ahon  vas  bé.^  Hon  més  ne  sé. 

Bé  que  és  dels  altres  no  m'  omple  les  galtes. 


—  68  — 


POPULAR 


Si  n'  hi  havia  un  mestre      que  'n  tenia  un  fill^. 

entre  fill  y  pare      s'  ho  passavan  prim; 

lo  pare  à  1'  escola,      lo  noy  al  urdit: 

si  '1  govern  no  paga,       la  fàbrica  sí, 

y  ab  treballs  y  penes      van  fent  la  viu-viu. 

Temps  ha  que  à  cal  mestre      van  passant  axis, 

mes  arriba  un  dia      que  '1  minyó  li  diu: 

— La  quinta  s'  acosta      y  he  d' anà'  à  servir. 

No  'm  sab  greu  la  quinta,       no  'm  sab  greu  per  mi, 

sinó  per  vos,  pare,      que  tants  anys  teniu; 

si  'i  govern  no  us  paga      qui  us  podrà  assistir? 

— No  'n  passes  cap  pena,       no  'n  passes,  mon  fill; 

me  n'  he  pensat  una      que  'ns  treurà  à  camí. 

Les  pagues  que  'm  deuen       pugen  un  bon  xich, 

ab  poch  més  que  hi  pose      te  puch  redimir: 

lo  rector  m'  ho  dexa      fà  tracte  d'  amich, 

y  podrem  tornarlos      ab  quatre  anys  ó  cinch. 

Les  pagues  que  'm  deuen      m'  han  dat  prou  fatichs, 

mes  ara,  à  Deu  gràcies,      me  salvan  lo  fill. 

Ja  hem  fet  la  proposta,      ja  es  cap  à  Madrid  — 

Pobre  senyor  mestre      quin  dia  més  trist! 

quan  li  han  dat  la  nova      no  's  sab  revenir. 

A  Madrid  no  ho  volen      lo  que  ha  perferit; 

de  pagues  que  's  degan       no  'n  volen  sentir; 

n'  ha  vingut  un'  ordre      que  ho  diu  ras  y  llis: 

la  bossa  ó  la  vida,       los  diners  ó  '1  fill! 

Al  saberho  'i  mestre,       pobret!  s'  ha  ferit; 

lo  que  barboteja      fà  de  mal  sentir: 

— Lladres,  rhés  que  lladres!       façàu  mala  fi! — 

Lo  minyó  remuga:      — No  'Is  farà  profit! — 

Francesch  Matheu. 
1898. 


-69- 

CANÇÓ  DE  LA  ORENETA  (*> 

Qué  passa  en  lo  cel? 
Qué  passa  en  la  terra? 
Per  tot  s'  ouen  cants, 
les  prades  fíorexen; 
la  nit  son  mantell 
despulla  d'  estrelles 
y  'n  fa  salomons 
que  al  sol  enlluhernan: 
demunt  de  Bethlém 
penjats  balandrejan. 
Piu...  piu... 
volemhi,  seguiu, 
anemho  à  veure. 

Ja  casi  arribem 
al  venturós  terme: 
dexauvos  anar 
les  ales  esteses; 
avall,  més  avall, 
volem  ran  de  terra... 
Mes  ^-hon  es  la  flor 
que  'Is  Serafins  cercan? 
Davant  d'  un  portal 
brunzint  s'  axamenan. 

Piu...  piu... 
veniu,  fills,  veniu 
que  he  vist  una  escletxa! 

Mi  rau  lo  roser 
gronxant  sa  poncellal 
que  ros  es  1'  Infant! 
que  hermosa  la  Verge! 
Veniu,  rossinyols, 

C*)    D'  un  llibret  inèdit  litolat  «Nadales.» 


—  70  — 
veniu,  cadarneres, 
pinsans,  passarells, 
calandries  y  merles; 
cantàu  les  cançons 
que  al  bosch  heu  apreses. 

Piu...  piu... 
lo  dó  que  teniu 
no  '1  té  la  orenetal 

Quan  mostra  1'  hivern 
la  neu  de  sa  testa, 
al  ràfach  amich 
li  dich:  «A  reveure.» 
Travesso  '1  desert, 
la  mar  y  les  serres, 
y  '1  bell  Montserrat 
sos  braços  axeca 
signantme  de  lluny 
son  front  que  blaveja. 

Piu...  piu... 
allà  hi  tinch  un  niu 
de  cara  à  Judea. 

Volémhi,  fills  meus, 
lo  goig  nos  hi  espera, 
que  un  jorn  hi  vindran 
Jesús  y  la  Verge. 
Llavors  à  tot  pler 
podrem  véurels  sempre 
en  son  camaril 
que  'Is  Àngels  guarnexen, 
y  ab  ells  hi  entrarem 
com  bolves  lluhentes. 

Piu...  piu... 
Adéu,  Nin  joliu! 
Adéu,  Nazarena! 

JosEPH  Mas  y  Casanovas. 


Desembre,  1898. 


—  71  — 


REVISTA  TEATRAL 


L'.escriure  una  revista  anyal  del  nostre  teatre,  ademés  dè 
fer  pena  per  un  cantó,  ofereix  per  T  altre  l'inconvenient 
de  que  no  's  pot  presentar  un  quadro  arrodonit,  donchs 
la  circunstancia  de  que  comence  y  acabe  1'  any  en  plena 
temporada,  ensopegantse  entre  mitg  ab  les  vagues  del 
temps  de  la  calor,  fa  que  un  no  puga  donar  al  seu  treball 
la  unitat  y  1'  equilibri  que  li  caldria,  cosa  que  dificulta  lo 
poder  senyalar  ab  precissió  lo  camí  fet  per  la  literatura  es- 
cènica. 

Axó  en  lo  cas  de  que  s'  haja  mogut,  que  se  pot  molt  ben 
duptar...  De  primer  entuvi,  ja  'ns  trobàm  ab  que  les  em- 
preses d'  una  y  altra  temporada  patexen  gayrebé  dels  me- 
texos  defectes,  entre  'Is  que  sobressurt  lo  poch  compte  en 
admetre  y  estrenar  obres  sense  cap  valor  literari,  que  no 
conseguexen  altra  cosa  que  fadigar  als  actors  y  aburrir  y 
descoratjar  als  qui  desitjariam  veure  lo  Teatre  Català 
plé  de  saba,  ab  vida  exuberant  y  potent. 

Està  clar  que  no  mancan  escepcions  y  que  alguna  vegada 
també  s'  estrena  quelcom  que  té  qualitats.  Però  aleshores 
resulta  que  lo  públich,  acostumat  à  les  payassades  de  cer- 
tes obres  y  als  efectes  abigarrats  de  certes  altres,  esiimantse 
més  los  saynets  sense  solta  d'  en  Baró  y  los  dramas  romàn^ 
tichs  à  lo  Pitarra,  que  les  produccions  d'  ayre  modern,  no 
correspon  als  esforços  del  autor  que  ha  comès  la  impru- 
dència de  volerlo  desviar  de  la  rutina. 

Axis  nos  trobàm  ab  que  en  Guimerà — lo  primer  sens 
dupte  dels  autors  catalans  que  han  escrit  pel  teatre — donà 
en  la  temporada  anterior  una  obra  à  Romea,  triomfant  del 
públich  gràcies  als  lirismes,  à  les  relacions  llampants  dels 
personatges  y  à  les  veritats  que  diuen  aquests  y  que  lo  po- 
ble està  sempre  disposat  à  aplaudir,  per  anar  contra  'Is  qui 
governan.  Per  axó  La  Farsa  va  ser  molt  celebrada  per  la 


—  72  — 
majoria  y  fins  va  esdevenir  obra  de  cartell,  ab  verdadera 
pena  dels  qui  nos  hauríam  estimat  més  veure  desenterrades 
del  oblit  en  que  geuen  obres  de  mèrits  tan  superiors  com 
Lajesta  del  blat  y  En  Pólvora,  verdaders  fruyts  d'  un  gran 
enginy. 

La  única  obra  important  que  's  va  estrenar  després  de 
La  Farsa,  va  ser  Foch-Follet,  de  1'  Ignasi  Iglesias,  un 
dels  nostres  autors  jóvens  qui  treballan  ab  més  fé  pera 
encaminar  cap  à  noves  rutes  al  nostre  teatre.  Ab  tot,  li 
cal  encara  treballar  molt,  à  fi  de  donar  al  seu  art  lo 
equilibri  degut,  dexantse  de  certes  preocupacions  d'  es- 
cola que '1  perjudican  y  que  donan  als  seus  dramas  un 
sabor  exótich  poch  adequat  al  nostre  caràcter.  Al  meu  en- 
tendre, Foch-Follet  es  una  prova  patent  de  que  V  Iglesias 
vencerà  les  esmentades  dificultats,  donchs  en  éll  ha  sapigut 
armonisar  la  realitat  ab  lo  símbol — encara  que  no  en  abso- 
lut— produhint  un  drama  fondament  real,  en  lo  que  s'  hi 
senten  vibrar  ab  força  les  passions. 

En  cambi  en  V  Alosa,  que  ha  estrenat  durant  la  tempo- 
rada present  al  Principal,  s'  hi  tornan  à  veure  Ms  tipos  fal- 
sejats per  la  tendència  que  havia  seguit  1'  autor  en  altres 
obres.  Per  axó  L'  Alosa  no  resulta  de  bon  tros  tan  viva 
com  \o  Foch-Follet,  veyentshi,  més  que  una  obra  artística, 
una  manifestació  de  la  manera  de  pensar  de  1'  Iglesias. 

Però  s'  estrena  à  Romea  La  Resclosa  y  se  torna  à  veure  al 
autor  que  estudia  la  realitat  pera  duria  à  les  taules,  encara 
que  sense  abandonar  del  tot  les  preocupacions,  com  ho  de- 
mostra, entre  altres  coses,  aquell  final,  en  lo  que  sacrifica  la 
llógica  al  simbolisme.  Siga  com  se  vulga,  lo  drama  es  tot 
d'  una  peça,  ab  caràcters  ben  plantats  del  tot  y  ab  situa- 
cions superbament  dramàtiques. 

Després  d'  aquexes  produccions,  deu  esmentarse  la  que 
lo  meu  amich  Girbal  va  estrenar  també  à  Romea  durant  la 
temporada  present  ab  lo  títol  de  La  Alegria  de  la  casa.  Es 
un  drama  en  que  s'  hi  sent  bategar  1'  ànima  del  seu  autor, 
una  ànima  de  poeta  de  nervi,  que  sembla  traspuar  en  lo 
llenguatge  de  tota  la  obra.  Axó  fà  que  'Is  caràcters  no  sigan 
del   tot   definits,   donchs  resulta  que  gayrebé  tots  tenen 


—  73  — 
quelcom  més  de  comú  de  lo  que  deurían.  De  toies  maneres 
La  Alegria  de  la  casa  es  lo  fruyt  d'  un  escriptor  que  té  con- 
dicions pera  arribar  molt  amunt  en  lo  camí  del  art. 

Per  lo  que  se  veu,  les  obres  dramàtiques  dignes  de  es- 
ment, estrenades  durant  l'any  que  s'acaba,  han  sigut  po- 
ques, cosa  que  verdaderament  descoratja,  sobre  tot  si 's 
té  en  compte  lo  gran  número  de  gent  que  escriu  pera  la 
escena,  produhint  lo  gabadal  de  comèdies  sense  solta  que 
no  logran  res  més  que  abarraganar  al  públich  y  desacredi- 
tar als  seus  meiexos  autors,  persones  en  general  respecta- 
bles, que  se  guanyan  la  vida  honradament,  exercint  les  se- 
ves carreres  respectives,  però  que  tenen  la  flaquesa  de  voler 
fer  entrar  lo  clau  per  la  cabota,  dedicantse  à  un  art  que  no 
s'  ha  fet  per  ells. 

jY  està  clar!  després  nos  trobàm  en  que  haventse  estrenat 
durant  l'any  cap  à  una  vintena  de  comèdies,  no  se'n 
aguantan  més  que  tres  ó  quatre. 

De  la  temporada  anterior  un  se  recorda  per  exemple  de 
la  de  D.  Frederich  Fuentes,  fill,  titulada ///o  sé  tot!,  hermo- 
sa  joguina  en  dos  actes,  de  procedència  extrangera,  però 
irasplantada  ab  força  acert.  Fentli  costat  per  la  pulcritutab 
que  està  escrita,  hi  ha  la  peça  Cambis  de  lluna,  d'  en  Sans 
y  Bori,  obreta  que  si  bé  pertany  à  una  escola  antiquada,  té 
al  menys  la  condició  d'  entretenir  sense  valerse  de  les  es- 
patolxades  de  que  se  val  la  majoria  dels  nostres  autors 
cómichs. 

Aquexes  dues  en  la  temporada  antertor  y  A  ca  '/  notari  ó 
uns  capítols  matrimonials  desfets  en  aquesta,  son  les  úni- 
ques obres  del  seu  genero  dignes  de  esment.  Per  lo  que 
toca  à  la  que  acabo  de  apuntar,  de  la  que  n'  es  autor  En 
Ramon  Ramon  y  Vidales,  conslituheix  pera  mi  una  reve- 
lació, donchs  s'  hi  descobreix  un  temperament  d'  escriptor 
destinat  à  fer  costat  ab  los  seus  saynets  al  popular  Vila- 
nova. Axó  no  vol  dir  que  A  ca  '/  notari  no  tinga  defectes: 
més  aviat  crech  que  'n  té  molts,  però  crech  tanibé  que  son 
deguts  al  poch  conexement  de  les  taules,  lo  que  fà  suposar 
que  ab  lo  temps  1'  autor  se  'n  sabrà  esmenar. 

Tot  lo  demés  que  s'  ha  estrenat  durant  1'  any,  fora  comp- 


—  74  — 
tades  excepcions,  es  de  ben  poca  importància,   podentse 
classificar  les  obres  en  ires  grupos:  menys  que  mitjanes, 
força  dolentes  y  dolentes  del  tot. 

Per  axó  he  dit  al  principi  que  feja  pena  haver  d'  ocupar- 
se  del  Teatre  Català,  y  per  axó  crech  que  li  cal  una  reforma 
de  soca-arrel,  començant  per  tréurel  de  mans  dels  qui 
r  explotan  sense  altre  fi  que  lo  guany  que  pot  donàrloshi, 
ó  lo  satisfer  la  vanitat. 

Tant  com  no  's  faça  axis,  no  hi  ha  esperança  de  que 
s'  arribe  enlloch. 

J.  Morató. 


GRATITUT 


Vora  les  terres  que  '1  torrent  banya 
lo  lliri  d'  aygua  gentil  nasqué, 
y  quan  brillava  sa  flor  hermosa 
tota  galana,  blanca   com  neu, 

la  papallona  volant  li  deya 

à  la  flor  bella  sa  mèl  beguent: 

— De  r  aygua  pura  que  fresca't  rega, 

^•com  es,  amiga,  que  tu  'n  fas  mel? 

Y  la  flor  bella  li  contestava: 

— Lo  que  'm  demanas  dirtho  no  'u  sé 

mes,  agrahida  de-bon-de-veres 

à  qui  m'  estima  jo  1'  estim  més. 

Antoni  M.^  Penya. 


-75- 


LO   BREÇOLET 


Plena  d'  amor  y  de  vida, 

d'  ilusions  fent  un  aplech 

com  1'  Abril  y  Maig  de  roses, 

esperava  '1  seu  fillei... 

jab  quin  goig  que  va  comprarli 

gentil  breçoletl 

Lo  guarní  de  blanch  y  rosa, 
de  batista  'Is  llençolets, 
de  plomissó  de  la  Amèrica 
matalàs  y  coxinet, 
jab  quin  gust  ella  mirava 
i'  hermós  breçoletl 

Quan  r  infantó  hi  va  ser  dintre 
deliri  fou  lo  seu  pler, 
blanch  y  bell  com  lo  seu  pare 
y  tot  daurat  lo  capet; 
la  non  non  ella  cantava 
prop  del  breçolet 

Mes  envant  lo  nen  saltava 

lleuger  com  los  aucellets, 

mas  ay,  son  lloch  prengué  un  altre 

també  hermós,  també  rosset; 

la  mare  gronxa  que  gronxa 

lo  bell  breçolet. 

Après  un  altre  y  un  altre 
que  axis  ho  portava  '1  temps, 
may  del  mon  estava  en  vaga 


-76- 
guardant  sempre  un  angelet, 
may  del  mon  estava  en  vaga 
r  hermós  breçolet: 

Mas  Deu  vol  fruyt  de  tot  arbre 
que  sia  sembrat  per  Ell, 
y  un  missatger  va  enviarhi 
que  per  axó  lo  té  elet.... 
la  mare  va  esferehirse 
prop  del  breçolet. 

La  mort  feresta  ovirava 
que  à  la  nit  s'  hi  entremeté, 
y  un  petó  al  infant  donantli 
lo  feu  tornar  albatet; 
la  mare  caygué  esglayada 
sobre  '1  breçolet. 

La  cria  ja  hagué  finida, 
lo  breçol  quedà  desert; 
llavors  sí  que  va  desarlo 
desguarnit  y  apolidet, 
y  à  les  fosques  va  romandre 
lo  bell  breçolet. 

Tant  carinyo  li  portava 

que  en  son  sí  anava  dihent: 

Vindrà  un  temps  que  '1  torne  à  treure 

per  un  net  axeridet, 

ja  voldria  que  fos  1'  hora 

pel  meu  breçolet. 

Mas  veus  aqui  que  una  pobra 
donà  à  llum  dos  bessonets, 
y  va  à  demanarli  almoyna 
perferlos  un  vestidet; 
cotxats  los  té  dintre  palla 
sense  breçolet. 


—  77  — 
iQuina  pena  'I  cor  li  nual 
son  pensament  s'  entristeix... 
quina  penal...  mas  que  sia 
per  Vos,  joh  bon  Jesuset!, 
diu,  y  à  la  pobra  donava 
r  aymat  breçolet! 

Victoria  Penya  d'  Amer. 


íAH  si  pogués  PARLAR! 


I 


I 


jAh,  si  pogués  parlar! 

jQuants  braços  que  'm  rebutjan, 

per  rebrem  s'  obrirían 

yestrenyem  dalejants! 

jQuants  cors  als  qui  del  meu 

les  expansions  enutjan, 

ab  ell  compartirían 

r  afecte  mes  que  abans! 

jAh,  si  pogués  parlar! 

Los  cards  ja  foran  roses; 

los  corbs  se  tornarian, 

per  benehirme  aloses; 

desitg  fora  '1  menyspreu; 

la  gebra,  foch  de  llar; 

sa  estreta  desitjada 

de  ma,  llaç  d'  aliança; 

la  llum  de  sa  mirada, 

bell  iris  de  esperança: 

jAh  si  pogués  parlar! 

Lluís  Carles  Viada  y  Lluch. 


78- 


CAMI  DE  LA  FRONTERA 


(Fragment). 


Al  marxar,  ab  la  ilusió  d'  arribar  à  la  frontera  un  no  se 
adona  dels  paros;  però  al  tornar,  quan  se  té  lo  desitg  d'  abra- 
çar à  la  família,  cada  estació  es  una  espina  que  's  clava  al  peu. 

Passat  lo  pont  de  la  marítima  donarem  una  mirada  de 
comiat  als  edificis  de  nostra  Exposició  Universal  que  co- 
mençavan  à  esgavellarse.  Poca  estona  abans  1'  havíam  do- 
nat també  al  gran  edifici  titolat  «Gran  hotel  internacional» 
que  feya  un  any  havia  bastit  la  activitat  catalana,  per  art  de 
encantament,  y  ara  escapsava  ja  la  piqueta  arrunadora,  obe- 
hint  à  la  veu  de  Madrid,  pera  no  dexarne  ni  rastre. 

Després  del  coll  de  Moncada  1'  horitzó,  tenyit  ja  per  les 
rossors  del  sol  ixent,  s'  axampla  extraordinàriament  à  nos- 
tra vista,  veyentse,  allà  al  lluny,  semblant  una  nuvola- 
da, la  massa  cendrosa  del  Montserrat.  Llavors,  instinti- 
vament, exí  de  nostres  llavis  una  Salve  dirigida  à  la  More- 
neta  perquè  vetllés  per  la  salut  dels  nostres,  nos  dongués 
feliç  camí  y  un  bon  retorn. 

Arribats  à  Granollers  ja  era  plé  dia.  La  màquina  ab  qua- 
tre rodades  s'  arribà  à  fer  trago  y  nosaltres  ab  quatre  salts 
fórem  al  Restaurant  à  fer  saca  de  provisions.  Posats  altre 
cop  en  marxa  passarem  bona  estona  saborejantles;  y  fins  lo 
vi,  apesar  del  seu  tirat  à  vinagre,  nos  semblà  deliciós.  Satis- 
feta laganeia,  que  nos  havia  excitat  lo  vermuth  de  la  fresca 
matinera,  encenguérem  un  cigarro,  trovanlnos  desseguida 
espectadors  del  grandiós  espectacle  que  oferexen  à  tot  hora 
les  vessants  y  fondalades  del  Montseny,  llavors  clapades  de 
boyres,  com  si  les  bruxes  del  gorch  negre  haguessen  dexat, 
en  sa  passejada  nocturna  per  aquells  boscos,  esquinsos  de 
sos  vels. 


—  79  — 

Encara  refeyam,  com  aquell  qui  diu,  la  silueta  de  les 
muralles  y  torres  per  ahon  treuen  boques  y  ulls,  portals, 
balcons  y  finestres  les  cases  de  Hostalrich  que  ja  'ns  trova- 
vam  davant  les  muralles  de  Girona,  d'  aquells  fulls  petrifi- 
cats  de  nostra  historia  que  pregonaran  mentres  ne  quede 
una  lletra,  una  pedra,  la  epopeya  del  any  vuyt. 

D'  allí  al  cor  del  Empurdà,  hi  fórem  desseguil;  y  de  Fi- 
gueres cap  à  Portbou  vegerem  com  les  serralades  del  Piri- 
neu,  emblanquinades  daltabaix,  anavan  desenrotllantse, 
engrandintse,  ageganlantse,  à  mida  que  'ns  hi  acostavam, 
casi  fins  à  tocaries;  y,  ja  enrera  lo  Gap  de  Greus,  vingué  tam- 
bé lo  mar  à  saludarnos,  aquell  mar  sempre  transparent,  ma- 
nyach  y  rialler  dintre  les  cales  protectores  de  la  costa. 

En  tot  lo  tragecte  contemplarem  la  naturalesa  sempre 
vella  y  sempre  nova  rebent  les  primeres  carícies  de  la  pri- 
mavera. Una  llum  esplèndida,  una  atmosfera  diàfana,  un 
cel  transparent,  unes  montanyes  netes.  Verts  de  tots  los 
tons  y  matissos;  des  lo  gris  de  les  salzaredes  del  Besòs  al 
negrós  de  les  suredes  de  Galdes:  des  lo  vert  calent  dels 
blats  del  Vallés,  ja  bon  xich  pujats,  al  vert  clar  y  tendre  dels 
blats  empurdanesos,  tot  just  à  flor  de  terra;  arreu  flo- 
retes esmaltant  los  camps  com  esquitxos  de  color;  admet- 
llers  y  pomeres  florits  com  unes  toyes  y  colles  d'  aucells 
fugint  dels  fils  del  telégrafo  com  vols  de  semifuses  fugint 
del  pentagrama.  Axó  y  molt  més  impossible  de  retenir  y 
apuntar  nos  impresionà,  escursantnos  lo  camí  y  dissimu- 
lant la  gansería  del  tren 

Joaquim  Cabot  y  Rovira. 
Abril,  1889. 


Rat  qui  no  sap  sinó  un  forat  prest  es  agafat. 

Gada  ovella  ab  sa  parella. 

Si  t'  alabas  seràs  ruch;  si  t'  amagas,  faràs  cluch, 


8o 


PERE'L  CEREMONIÓS  Y  PERE  L  CRUDELO 


COMBAT  MARÍTIM 

Lema:  9  de  Juny  de  1 359. 

La  costa  de  Bretanya — té  foch  encès, 
les  naus  que  1'  escometen — son  del  francès. 
Pere  quart,  lo  rey  Pere — Ceremoniós, 
veu  que  lluyta  la  França — com  un  colós, 
deix  armar  nou  galeres — sots  Montjuich, 
y  à  Castella  ja  '1  prenen — per  enemich. 
Dues  naus  genoveses — han  apressat 
en  aygües  andaluses— los  qui  han  armat 
les  galeres  franceses — dins  nostre  port, 
y  Castella  'ns  declara — la  guerra  à  mort. 
Vil  orgull  tens,  Castella, — may  noble  anhel, 
jja  sabràs  ab  qui  tracta — Pere  '1  Crudel! 

Que  som  llamps  de  la  guerra — los  catalans, 
may  ho  acaban  d'  entendre — los  castellans. 
Pels  confins  de  Valencià, — fins  à  Aragó, 
arreu  portan  les  barres — la  destrucció. 
Lo  Crudel  pert  y  lluyta — ja  fa  dos  anys 
y  no  's  dexa  convèncer — pels  desenganys. 
Quan  los  nostres  enrunan — tots  sos  castells, 
quan  per  terra  '1  destroçan — pensa  ab  vaxells, 
com  si  à  qui  '1  venç  per  terra — volgués  provar 
que  no  som  pas  nosaltres — los  reys  del  mar. 
Los  papers  y  missatges — no  arreglan  res, 
jCatalunya  y  Castella — may  s'  han  entès! 

(*)  Poesia  premiada  en  lo  Certamen  literari  celebrat  à  La  Bisbal,  lo 
17  d'  Agost  de  1899. 


—  «I  — 

Com  no  son  mestres  d'  axa — los  madrilenys 
y  pels  rius  de  Castella — no  hi  corren  lenys, 
lo  Crudel  ja  s'  alia, — que  tant  li  val, 
ab  Granada  y  ab  Gènova — y  ab  Portugal. 
Sab  que  '1  port  de  Barcino — rest  desprovist, 
y  aparella  una  esquadra — com  cap  n'  ha  vist. 
Quan  r  ovira  '1  d'  Osona — diu:  «llamp  de  Deu, 
mes  galeres  armades — no  més  son  deu. 
Prepareus  per  la  lluyta, — braus  llops  marins, 
abordeu  als  qui  venen, — sigàu  mastins; 
guerra  à  ells,  los  de  Cruilles — y  los  Asberts, 
Margarits  y  Cardonas — y  Gelaberts.» 

Ressona  per  la  platja — lo  corn  marí, 
lo  pla  de  Barcelona — tot  lo  sentí. 
En  ordre  de  Batalla — les  poques  naus, 
jcóm  renilla  'I  coratge — de  nostres  braus! 
Les  màquines  de  guerra — ja  estan  à  punt, 
r  almirall  que  s'  acoste — caurà  difunt. 
Quan  no  caben  més  jóvens — dins  los  vaxells, 
arran  d'  ona  's  defensan — infants  y  vells. 
La  esquadra  formidable — se  va  atançant, 
pits  Ueals  y  cors  nobles — esperonant, 
retrunyint  per  los  aires — la  veu  d'  argent 
de  les  clotxes  que  brandan — à  sometent. 

L'  almirall  Bocanegra — lo  genovès, 
y  Lanzarot  Pezana — lo  portuguès, 
los  alarbs  de  Granada,— los  castellans, 
jcóm  tremolan  quan  veuen — als  catalans! 
Los  ballesters  en  taula — tots  son  certers, 
si  son  destres  los  cómits, — també  'is  remers. 
De  r  ampla  rodalia — venen  los  darts, 
cuyraces  y  gamberes, — per  totes  parts 
los  rochs  de  giny  oviran — llances,  cayrells, 
y  trebuchs  y  paveses — y  manganells. 
No  perdràs  la  corona, — rey  d'  Aragó, 
son  à  mils  los  qui  lluytan — per  son  peno. 


—    82    — 

Tothom  es  à  muralla, — tothom  à  mar, 
tots  per  la  independència — volen  bregar. 
Quan  lo  rey  de  Castella— batalla  vol, 
heroica  n'  es  la  lluyta — de  nostre  estol; 
r  espetech  de  ballestes — per  tot  retruny, 
no  debades  comença — lo  mes  de  Juny. 
Per  deturar  los  passos — d'  aquell  axàm, 
nostres  enginys  de  guerra — tots  senten  fam; 
segadors  de  les  vides, — tots  sembran  mort, 
una  pluja  de  ferro— fà  crexe  '1  port. 
L'  almirall  per  Castella — s'  ha  espahordit 
y  s'  amaga  en  los  núvols — que  extén  la  nit. 

Com  avuy,  ja  'ns  tenían — per_uns  xaruchs. 
Perquè  no  'Is  motegessem — de  vils  poruchs, 
altra  volta,  à  trench  d'  auba, — s'  acostan  naus 
pera  serne  la  riota — de  nostres  braus. 
Los  reblums  que  'ns  engegan— ab  tant  verí, 
tot  son  trets  que  no  arriban — à  mitg  camí; 
la  primera  bombarda — que  va  contra  ells, 
deix  la  nau  capitana — sense  castells, 
y  perquè  la  destroça — fos  més  com  cal, 
la  segona  bombarda — li  trenca  'I  pal. 
Fóra  naus  castellanes— de  nostres  ports, 
toqueu,  toqueu,  campanes,— toqueu  à  morts. 

Desballestats,  confosos — y  esporuguits, 
tothom  fuig,  per  tot  s'  ouen— renechs  y  crits; 
y  al  llençar  rems  à  5'  aygua— y  llins  al  vent, 
la  vergonya  'Is  empayta — cap  à  ponent. 
Cinch  jorns  després,  en  Pere,— rey  d'  Aragó, 
fà  moure  ab  rumbo  à  Ibiça — la  divisió, 
y  fuig  cap  à  Sevilla, — plé  derezel, 
foll  d' ira  y  cech  de  ràbia, — Pere  '1  Crudel, 
llicenciant  les  galeres — d'  aliats  temuts 
qui  à  sos  ports  retornaren — talment  retuts. 
Ja  sab  ara  ab  qui  tracta — lo  castellà, 
al  port  de  Barcelona — no  hi  tornarà. 
^  Jaume  Boloix  y  Canela. 

Barcelona,  i  de  Agost  de  1899. 


83- 


LES  BELLES  ARTS  EN    1899 


Com  tots  los  anys  en  que  no  toca  celebrarse  la  Exposició 
municipal  de  Belles  Arts,  no  's  pot  assenyalar  en  lo  que 
acaba  de  transcórrer  cap  d'  aquells  aeonlexements  que  solen 
calificarse  de  grossos  més  aviat  à  causa  de  la  seva  ressonàn- 
cia social  que  del  seu  valor  arlíslich.  Les  exhibicions  de 
1899,  corporatives  ó  individuals,  han  presentat  exterior- 
ment la  fesomia  local  de  costum;  però  axis  y  tot,  hi  ha  que 
distingir  entre  exhibicions  y  exhibicions,  puix  mentres  les 
unes  no  han  traspassat  los  límits  de  lo  usual  y  rutinari,  n 
hi  ha  hagut  d'  altres  que,  per  la  novetat  que  han  ofert  y  per 
la  significació  que  han  revestit,  han  arribat  à  constituhir 
veritables  festes  pera  la  gent  iniciada. 

Si  'm  trovés  en  lo  cas  d'  haver  de  sinteiisar  en  una  frase 
la  característica  d'. aquestes  darreres  manifestacions  àque 
me  referesch,  diria  que  representan  la  beligerancia  alcan- 
çada  pel  dibuix  davant  per  davant  de  la  pintura  al  oli,  que 
fins  ara  havia  despóticament  acaparat  la  representació  de 
les  arts  gràfiques  en]tota  mena  d'exposicions  grans  y  xiques. 

La  burgesa  tirania  del  quadret,  del  etern  quadret,  ha 
acabat  per  ser  una  de  les  més  intolerables  aberracions  dejs 
nostres  temps.  Per  axó  veyém  ab  simpatia  aquesta  reac- 
ció en  favor  d' altres  produccions  d' ara,  gayre  be  sempre 
més  íntimes,  més  personals  y  més  sinceres,  que  com  lo  di- 
buix simplement  en  blanch  y  negre  ó  realçat  ab  colors,  son 
tan  dignes  d' estima  per  1' inteligent  com  la  agavelladora 
pintura  al  oli.  Quasi  estich  per  dir  que  avuy  per  avuy  la 
importància  donada  al  dibuix  com  à  forma  definitiva  d'  art 
^es  un  signe  de  cultura,  tant  pera  l'artista  com  pera  l'ama- 
teur. 

Si  'm  vegfs  en  lo  compromís  d'  haver  de  demostrar  ab 
exemples  aquesta  afirmació,  no  'm  caldria  res  més  que  re- 
cordar que  les  exposicions  que  més  significació  han  tingut 


-84- 
y  més  interès  han  despertat  entre  les  darrerament  celebra- 
des à  Barcelona  han  estat  aquelles  en  que  lo  dibuix,  dintre 
la  varietat  dels  seus  procediments,  ha  obtingut  més  selecta 
y  més  nombrosa  representació.  Fins  trovo  que  es  oportú 
ressenyar,  des  d' aquest  punt  de  vista,  les  manifestacions 
barcelonines  de  1899. 

Les  que  à  primers  d'  any  varen  tenir  lloch  à  can  Parés, 
foren  totes  de  les  tradicionals,  de  les  conegudes,  de  les 
consagrades  per  complert  à  Ma  vulgarisació  de  la  pintura 
al  oli.  Mes...  ^k  hores  d'  ara  qui  se  'n  recorda  ja  d'  aque- 
lles exposicions.^  La  de  «senyores  y  senyoretes»  no  va  pas- 
sar de  ser,  com  es  cada  any,  un  mostruari  de  quadros  de 
alumnes  de  colegi  (sección  de  pintura)  ó  d"  aficionades  à  la 
paleta  casuiana.  La  visió  d'  aquell  rengle  de  teles  empastit- 
xades  per  mans  precioses,  sols  se  feya  una  mica  tolerable 
quan  un  pensava  que,  labores  per  labores,  més  val  que  les 
noyes  ze  dediquen  als  pinzells  y  à  les  capses  de  colors  que 
als  treballs  cursis  del  paper  bristol  ó  als  brodats  à  la  lito- 
grafia.*.. 

Poch  després  deia  exposició  femenina,  venia  \si XVI Ex- 
traordinària del  Saló  Parés.  Una  altra  tanda  de  quadros  al 
oli,ab  los  assumpiosconsabuts,  ab  les  composicions  usuals, 
ab  les  coloracions  de  sempre,  fins  ab  los  preus  y  tarifes  de 
costum.  Bazar  comercial  més  aviat  que  manifestació  artís- 
tica, tots  los  nostres  pintors  y  pintoretshi  concorren  ab  la 
producció  corrent  destinada  al  despaig  diari.  La  falta  de 
sorpreses  es  lo  gran  mal  d'  aquestes  exhibicions.  Abans  de 
entrar  al  Saló,  tothom  ja  sab  que  allí  dins  ha  de  trovar  la 
posta  de  sol  de  1'  Urgell  y  la  marina  d'  en  Baixeras,  les 
chulas  d'  en  Casas  y  les  rnondaines  d'  en  Masriera,  los  sol- 
dats d'  en  Cusachs  y  les  bailarines  d'  en  Cusi,  los  pàmpols 
verts  ó  vermells  d'  en  Graner  ó  los  carrers  assoleyats  d'  en 
Roig.  Avuy  per  avuy  ab  prou  feynes  guardàm  recort  de  la 
Nena  jnalaltiça  d'  en  Feliu  de  Lemus,  del  Novici  d*  en  Ru- 
sifíol,  de  les  Herbejadores  d'  en  Llimona  ó  del  retrato  del 
amich  Cabot  per  en  Graner,  que  com  à  notes,de  més  nove- 
tat ó  més  empenta,  se  varen  fer  notar  entre  aquell  mare 
magnum  de  quadros y  quadrets  al  oli. 


—  85  — 

Una  impresió  semblant,  encara  no  tan  satisfactòria, 
conservem  de  la  exposició  celebrada  per  1'  aniich  Círcol 
Artístich,  aib  motiu  de  estrenar  la  casa  que  ara  té  al  carrer  de 
Corts.  Després  de  lluylar  tants  anys  entre  la  mort  y  la  vida, 
lo  Círcol  s'  ha  revifat,  ha  vist  créxer  lo  nombre  dels  seus 
socis,  ha  hagut  de  pendre  més  espayós  local,  y  pera  solem- 
nisar  tantes  benhaurances,  obria  ara  fa  dos  mesos  los  seus 
elegants  salons  à  la  societat  barcelonina.  Allí  tot  era  nou, 
tot  era  de  trinca.  Nou  lo  local,  nou  lo  decorat,  nova  la  dis- 
posició de  les  sales,  tot  nou...  menys  los  principals  obgec- 
tes  de  la  exposició,  que  continuavan  sent  los  sempiterns 
quadros  al  oli  ab  les  maneres  de  sempre  y  ab  los  temas  de 
costum.  Més  novetat  y  més  interès  oferían  de  bon  troç  los 
bibelots  y  mobles  d'  art  que  hi  havia  instalats  en  u-n  de- 
partament vehí,  com  à  secció  complementaria  de  la  de  Pin- 
tura. 

Y  si  haig  de  parlar  ab  franquesa,  molt  més  interessant  y 
molt  més  agradosa  encara  trovo  que  va  ser  la  original  exhi- 
bició de  plantes  de  crisanthema  que  ara  fa  poch  va  inau- 
gurarse  en  lo  meteix  local  del  Círcol.  jAb  quin  goig  se  pas- 
sejavan  los  visitants  per  aquell  jardí  improvisat,  tot  admi- 
rant les  varietats  capritxoses  de  la  sumptuosa  flor  y  tot 
oblidant  al  meteix  temps  la  munió  de  olioses  pintures  que 
hi  havia  à  la  sala  del  costat! 

Jo  crech  que  la  gent  aficionada  à  n'  aquestes  coses  cada 
dia  se  va  cansant  més  de  les  noíeíes,  les  impresions,  los 
capeis  d'  estudi,  los  assumptos  de  genero  y  los  quadros  de 
caballet  que,  com  articles  de  venda  més  corrents  en  lo  co- 
merç de  la  pintura  al  oli,  havían  fins  ara  invadit  los  salons 
y  salonets  d'  exposició.  Que  lo  gust  del  púbiich  ha  evolu- 
cionat dins  d'  aquest  ram,  decantanise  cap  à  noves  formes 
y  modalitats  artístiques,  hi  ha  diferents  síntomes  que  ho 
ensenyan;  però  cap  ho  demostra  tant  com  la  afició  cada 
cop  més  decidida  pels  cartells  ilustrals,  xamosíssima  aplica- 
ció moderna  de  les  arts  del  dibuix. 

tLa  exposició  de  progectes  de  cartell   pera   anunciar  lo 
ampany  Codorniu,  efectuada  à  càn  Boada,  à   principis 


—  86  — 
éxil  dels  més  espontanis  per  part  dels  inteligents  y  del  pú- 
blich  barceloní.  >;Qui  no  té  present  encara  aquella  axerida 
sèrie  de  plafons  decoratius,  deguts  als  primers  dels  nostres 
pintors  y  dibuxanls?  ^'Quí  no  's  recorda,  sobre  tot,  dels 
dos  hermosíssims  progectes  d'  en  Ramon  Casas?  <iQuí  pot 
haver  oblidat  aquelles  tres  peixeres  florides  de  gardènies 
arrenglerades  en  últim  terme  de  la  composició,  ni  aquella 
hermosa  damisela,  recolzada  en  lo  sofà,  que  ab  una  mà 
sosté  la  copa  de  xampany  y  ab  1'  altra  acaricia  lo  gros  bou- 
qiiet  de  flors,  constituhint  una  visió,  mitg  irònica,  mitg  en 
serio,  de  la  vida  extra-elegant?  Lo  primer  premi,  que  li  va 
ser  negat  à  Madrid,  tot  lo  mon  artístich  de  Barcelona  va 
otorgarlo  à  n'  aquest  cartell,  que  pol  figurar  entre  los  mi- 
llors del  millor  certamen  estranger. 

Un  altre  acontexemenl  de  la  temporada,  ahon  va  tenir 
lo  dibuix  força  brillant  representació,  va  ser  la  manifestació 
delCírcol  de  Sant  Lluch.  Aquesta  il-lustrada  societat,  que 
durant  r  any  que  acaba  de  transcórrer  ha  vist  nodrir  ses 
lluhidíssimes  files  ab  la  major  part  de  les  personalitats  que 
forman  nostra  aristocràcia  artística,  va  celebrar,  la  passada 
primavera,  la  quarta  exposició  anyal,  ab  seccions  de  Pintu- 
ra, d'  Esculptura,  d'  Arts  decoratives  y  una  molt  important 
de  Dibuix.  Dels  recorts  d'  aquella  exhibició  se  destaca  en 
primera  línia  lo  del  valent  esbóç  esculptórich  d'  en  Joseph 
Llimona  L'  Home  guiant  la  Força,  concepció  mascle  y 
significativa  que  's  comptarà  entre  les  obres  capdals  de  la  es- 
culptura catalana.  Lo  quadro  marinesch  d'  en  Baixeras 
Noves  de  la  guerra  y  1'  exquisit  retrato  de  la  Maria  Oller, 
pintat  per  en  Sardà,  també  venen  agradablement  à  la  me- 
mòria, entre  altres  de  les  representacions  que  figuravan  en 
la  sala  del  Círcol,  concorreguda  durant  molts  dies  per  lo 
bó  y  millor  de  la  Barcelona  intelectual. 

Una  feliç  combinació  ideada  pels  socis  de  Sant  Lluch» 
sempre  amatents  à  donar  al  art  del  «blanch  y  negre»  la  im" 
portancia  que  li  es  deguda,  va  permetre  que  'Is  aficionats 
se  'n  poguessen  emportar,  com  à  recort  de  la  seva  visita  al 
Círcol,  dibuxos  originals  d'  entre  un  número  considerable 
d'  exemplars,  firmats  pels  primers  artisias  de  la  terra. 


--  87  - 

Y  anem  ara  à  la  magnífica,  à  la  superba  exposició  d'  en 
Ramon  Casas,  inaugurada  à  darrers  d'  Octubre  à  càn  Parés. 
Manifestació  sense  precedents  y  sense  exemple,  clou  glo- 
riosament la  temporada  de  1899,  y  si  per  una  banda  repre- 
senta un  dels  aconlexements  més  grossos  del  art  català, 
per  r  altra  significa  1'  apoteosis  més  espléndit  del  dibuix. 

A  una  exposició  essencialment  iconogràfica  com  la  pro- 
gectada  per  en  Casas,  hi  havían  de  figurar  los  admirables 
retratos  al  oli  que  lo  genial  artista  ha  produhit;  no  podia 
mancarhi  de  cap  modo  aquell  Erick  Satie  que  es  üna  de 
les  representacions  més  significants  que  s'  hajan  vist,  ni 
podia  mancarhi  aquella  Sra.  E.  Ç.  la  germana  del  autor, 
que  es  lo  millor  troç  de  pintura  que  haja  fet  un  català. 
Però  lo  contingent  més  gros  de  la  exhibició  era  format  per 
aquella  prodigiosa  sèrie  de  carbons,  poch  ó  molt  acolorits, 
ahon  ha  quedat  fixada  pera  sempre  més,  ab  tot  1'  esbatech 
de  la  vida  y  ab  tot  1'  accent  del  caràcter,  la  abigarrada  sem- 
blança de  la  actual  generació  barcelonina.  Solzament  un 
artista  com  en  Ramon  Casas  podia  empendre  la  tasca  de 
perpetuar  les  viventes  figures  dels  hómens  del  seu  temps, 
poetes  y  literats,  músichsy  pintors,  polítichs  y  periodistes, 
y  aplegarlos  en  una  maravellosa  colecció  d'  improvisats  re- 
tratos, com  may  1'  haja  feta  cap  mestre  antich  ni  modern. 
Solzament  en  Ramon  Casas  podia  llençar  à  la  vida  eterna 
del  art  aquella  incomparable  iconografia  de  la  Barcelona 
contemporània,  com  may  1'  haja  tinguda  cap  generació  de 
cap  ciutat  del  mon. 

Al  sortir  de  la  Exposició  de  retratos  de  càn  Parés,  tot- 
hom se  n'  anava  ab  la  impresió  d*  haver  assistit  à  un  es- 
pectacle artíslich  excepcional,  y  ademés'un  se  'n  duya  lo 
convenciment  de  que  no  es  pas  lo  quadro  al  oli  la  gran 
finalitat  de  les  arts  gràfiques,  sinó  que  en  mans  d'.un  artista 
genial  no  mes  calen  un  troç  de  paper  y  un  troç  de  carbó 
pera  representar  les  formes  y  la  vida  ab  tol  lo  seu  caràcter 
y  tota  la  seva  intensitat. 

R.  Casellas. 


LA  VEU  DE  CATALUNYA 


Clams  d'  ancoxa  y  dolor  s'  ouen  retrunya 
pel  plà,  per  ra  ribera  y  la  montanya... 
Redressa  '1  frofet  serena,  Catalunya, 
y  axí^li  parla  àla  abatuda  Espanya: 

— La  sort  advetsa  y  dels  ingrats  1'  ultratge, 

en  llàgrimes  desfan  lo  cor  sensible; 

per  qui  serva  1'  amor  à  son  llinatge, 

r  oblit  dels  qui  alletà...  té  d'  esse  horrible! 

D'  erros  fatals  en  la  cadena  presa, 
quelcom  purgues  tal  volta  que  te  infama: 
mes  feblesa  es  lo  plor,  y  no  feblesa 
sinó  virior,  ton  salvament  reclama. 

Deu,  que  't  creà  per  ésser  gran  y  forta 
y  dins  tes  venes  raigs  de  sol  fonia, 
no  ho  voldrà  pas  que  pugan  veure  morta 
la' que  en  sos  braços  fins  dos  móns  unia. 

Aparta  donchs  de  tu,  la  llengotera 
gentussa  que  t'  enganya  aduladora; 
la  copa  llença  ab  que  ensopirte  espera, 
espolsa  M  fanch  que  '1  mantó  't  descolora. 

Rebossa  d*  aquest  trono  les  cortines 
sols  de  oripell,  ab  que  à  los  ulls  amagues 
de  ta  grandesa  secular  les  ruines 
y  de  ton  poble  decaygut  les  plagues. 

Debades,  lo  clarí  al  vibrà  en  1'  arena, 
la  banyada  del  brau  al  poble  exalta 
y  à  la  cridòria  ab  que  lo  seny  malmena, 
la  divisa  à  guanyar  la  barra  salta. 


k 


Rendit  pel  cansament  al  novell  dia 
la  tasca  cotidiana  per  fer  dexa... 
y  estragat,  embrutit...  va  fent  la  via 
en  que  ni  del  fuet  1'  esclau  se  quexa! 

Ell  garrotat,  del  cortesà  1'  astúcia 
ab  la  honra  y  los  bens  patris  trarfiqueja; 
de  drets  y  llibertats  ne  fa  una  argúcia; 
del  despreci  dels  bons,  ne  diu  enveja. 

Mentres  xucla  al  obrer  lo  moll  dels  ossos, 
fa  lecayo  al  talent,  nega  à  la  ciència, 
sofistica  les  lleys...  y  dexa  à  trossos 
ta  corona,  estrellarse  en  la  impotència...! 

Axis  s'  enfonzà  un  temps  I'  altiva  Roma, 
axis  també  Bizanci  's  deshonrava... 
Quan  la  sanch  se  corromp  degrades  1'  home 
y  tant  més  s'  enalteix  com  llima  ó  cava. 

Al  amor  del  treball  la  llar  prospera; 
la  unió  dels  pobles  fà  la  pàtria  forta... 
potser  no  hi  haja  al  mon  millor  bandera 
que  la  que  als  segadors  à  trescar  porta! 

Tant-de-bó  '1  vent  que  entre  sos  plechs  murmura, 

iogrés,  Espanya,  serenar  ta  pensa...! 

^•No  veus  r  abím.í*  ^'No  vols  salvarte.^  Atura 

lo  pas...  Mon  llavi  à  cap  orgull  encensa... 

La  Catalunya  que  en  lo  Bruch  lluytava 
y  à  Girona  ab  sa  sanch  revermellía 
les  Quatre  Barres  que  en  1'  escut  posava, 
que  '1  Tanto  Monta  engarlandat  havia. 

La  Catalunya  pel  treball  honrada, 
la  Catalunya  per  I'  amor  potenta, 
que  cada  jorn  mira  exi  1'  sol  llevada 
y  beneheix  lo  pà  que  la  sustenta; 


—  90  — 
Que  té  de  ferro  'I  braç,  sanch  rehinosa, 
tranquila  la  conciencia  y  gens  ni  mica 
torbat  lo  seny,  perquè  la  salut  gosa 
del  qui  sens  odi  les  virtuts  practica; 

Ab  veu  sincera  y  la  mà  al  cor  posada, 
la  cura  de  tants  mals  te  invoca  y  prega; 
acull  la  veritat  una  vegada...! 
la  sirena  que  't  pert  lluny  teu  engega...! 

Torna,  com  fores^  generosa  y  lliure 
que  es  lo  Cel,  no  1'  atzar,  qui  als  bons  ajuda, 
dexa  à  tos  fills  cad'  un  en  son  dret  viure; 
mereixte  de  tots  ells  ésser  volguda. 

Al  sech  llorer,  ans  de  rebrots  sens  nombre, 
empéltahi  la  olivera  benfactora: 
qui  pot  referse  del  treball  à  la  ombra, 
quan  no  axampla  la  hisenda,  la  millora. 

Del  pla,  de  la  ribera  y  la  montanya, 
la  immunda  plaga  dels  vampirs  allunya...! 
^•Duptas-encara?  ^'Duptas....'*  j Pobra  Espanya, 
si  no  escoltas  la  veu  de  Catalunya! 

F.  Ubach  y  Vinyeta. 


PENSAMENTS  DEL  VENERABLE  PALAFOX 

Extrets  de  sos  Dictàmenes  espirituales,  morales  y  politicos,  y  dedicats 
al  govern  d'  Espanya,  per  Francisco  Albó  y  Martí 


LV. 
El  arte  grande  de  los  grandes   Reyes,   cuando  dominan 
diversas  naciones,  gentes  y  condiciones,   es  hablar  à  cada 
uno  en  su  lengua,  esto  es,  darse  por   nacido,   y  criado  en 
cada  Reino,  ó  nación  de  aquellas. 


—  91  — 
LX. 
Los  Ministros  en  los  puestos  de  la  República,  no  habían 
de  tener  mas  duración,  que  lo  que  aceriasen  à.servir. 

LXXXIi. 
Gomo  no  se  puede  aplicar  un  bocado  à  muchos  caballos, 
ni  una  ley,  ni  forma  de  gobierno  à  diversos  Reinos;  porque 
como  las  caras  son  diferentes,  lo  son  los  ingenios,  los  na- 
lurales,  y  las  condiciones  de  las  Naciones. 

LXXXIII. 

Màs  fàcilmente  aprenderé  yo  la  lengúa  de  un  Reino,  que 
todo  un  Reino,  y  sus  vasallos  la  mía.  Así  han  de  procurar 
los  Reyes  ajustar  su  humor  à  los  de  sus  Reynos,  por  no 
ser  posible  que  todos  los  Reinos  y  vasallos,  siendo  tantos 
y  tan  diversos,  y  contrarios  en  humores,  y  condiciones,  se 
ajusten  à  su  humor. 

CXXXVI. 

Como  cuando  se  sube  toda  la  sangre  à  la  cabeza,  se  ahoga 
ella,  y  perece  el  cuerpo;  así  cuando  todas  las  utilidades  van 
al  Fisco,  se  queda  sin  sangre  el  Reino. 

CXLI. 
No  es  descrédito  el  vivir  perseguido,  sinó  el  perseguir. 

CLXII. 
El  buen  gobierno  no  ha  de  desesperar  los  vasallos;  por- 
que los  que  son  corderos  consolados,  no  se  vuelvan  leones 
desesperados. 

GLXXI. 

Así  como  se  publican  premàticas  contra  el  Pueblo,  se  ha- 
bían de  publicar  contra  los  que  las  publican;  porque  màs 
necesidad  tiene  de  sanidad  la  cabeza  que  los  pies. 

CLXXXVII. 
Que  el  vicio  que  es  duice  al  Fisco  y  amable  al  Pueblo  no 
se  remedie,  pase;  però  que  el  que  es  amargo  al  Rey  porque 
se  le  roban,  y  amargo  al  pueblo,  porque  lo  desuellan,  no 
se  remedie,  no  corrigiendo  los  Ministros  malos  de  juslicia, 
y  de  hacienda,  es  malísimo. 


—  92   — 


LO  DOT  DE  LA  NETA 


Lo  fill  del  senyor  mestre 
diuen  que  s'  ha  promès 
ab  la  Maria  Rosa 
del  poble  d'  Alcover. 
Hermosa  es  la  donzella 
com  pom  de  clavellets, 
quelcuns  creuen  que  es  rica, 
més  altres  que  no  ho  es. 

Bonica  n'  es  la  néta, 
bonica  y  no  s'  ho  creu. 

Concertan  ja  la  boda 

lo  pare  del  promès 

y  r  avi  de  la  néta 

lo  jorn  de  Sant  Joseph. 

En  tot  està  conforme 

lo  pare  del  donzell, 

més  no  han  tocat  encara 

la  part  del  interès. 

Bonica  n'  es  la  néta, 
bonica  y  no  s'  ho  creu. 

Lo  dia  dels  capítols 

lo  mestre  diu  al  vell: 

— Digaume,  ara,  si  us  sembla, 

lo  dot  que  li  doneu. 

— Senyor  mestre,  escoltaume, 

senyor,  si  vos  voIéu, 

pareu  bones  orelles 

y  vos  ho  explicaré. 

Bonica  n'  es  la  néta, 
bonica  y  no  s'  ho  creu. 


L 


—  93  — 

— La  meva  néta  aporta 

lo  dot  que  posseheix, 

que  son  la  boniquesa, 

r  amor,  la  honra  y  la  fé. 

Millors  finques  no  's  troban 

ni  aquí  ni  en  cap  indret, 

y  axó  es  quant  va  dexarli 

sa  mare  que  es  al  cel. — 

Bonica  n'  es  la  néta, 
bonica  y  no  s'  ho  creu. 

— No  es  pas  axó  '1  que  cerco, 

lo  mestre  li  diu  prest, 

que  de  1'  amor  y  la  honra 

no  s'  omple  cap  celler. 

Mes  r  avi,  li  replica: 

— Axó  es  lo  que  ella  té 

y,  jo,  no  caso  encara 

r  amor  ab  1'  interès. 

Bonica  n'  es  la  néta, 
bonica  y  no  s'  ho  creu. 

R.  Roca  y  Sans. 


LA  BELLA  MORT 


Vigilia  hermosa  de  Reys, 
per  Sor  Agnès  dirigides, 
les  monges  de  Sant  Joan 
al  bon  Jesuset  vestían. 
Mare  Abadessa  fa  temps 
que  es  una  rosa  marcida; 


—  94  - 
ab  tres  setmanes  de  llit 
es  ja  més  morta  que  viva... 
Ella  avuy  no  hi  podrà  anar 
à  vestirlo,  com  solia, 
al  bon  Jesuset  aquell 
que  tant  anyora  y  estima. 

Mare  abadessa  ha  cridat 
à  Sor  Agnès  que  sospira: 
—No  sospireu  Sor  Agnès 
ja  us  hi  faré  companyia; 
si  cames  no  hi  poden  dur 
m'  hi  portarà  una  cadira.— 
Si  se  'n  prova  d'  axecar 
li  roda  '1  cap  desseguida; 
quan  en  terra  ja  té  'Is  peus 
sembla  que  tota  's  revifa: 
no  es  pas  lo  cap,  es  lo  cor 
qui  r  alenta  y  qui  la  guia. 

Les  Monges  s'  han  entristit 
quan  Mare  Abadessa  arriba; 
del  llantió  de  sos  ulls 
veuen  que  n'  hi  fuig  la  vida; 
li  acostan  lo  Jesuset; 
ella  somriu  y  ho  estima; 
li  passa  'Is  dits  balbs  pel  front; 
lo  besa  d'  esma;  se  'I  mira, 
y  ab  Ell  lo  cor,  ben  estret, 
Mare  Abadessa  moria. 

A.   BORI  Y  FONTESTÀ. 


Més  val  justament  blasmar,  que  falsament  llohar. 

Boca  qui  menja  fel,  no  pot  escupir  mel. 

A  la  boda  del  fijlol,  qui  no  t'  hi  convida  no  I'  hi  vol. 


-  9.5  - 
DE  RETORN  DE  GRÈCIA 


I 


AL    AMAT    MOSSÈN    MIQUEL  COSTA,    HABITADOR  EN    LA   VILV    DÉ 
POLLENÇA.  SALUT  E  GRACIA. 

Moll  car  amich:  Per  çò  com  sabem  quen  haurets  plaer, 
vos  cerliíTicam  que  nostra  cara  companyona,  nostres  fills  e 
nos  som  ben  sans  e  en  bona  disposició  de  nostres  persones, 
Deus  mercè,  preganiuos  que  de  la  vostra  sanitat  nos  ceriifi- 
quets  souin  per  vostres  letres,  car  axi  matex  naurem  asse- 
nyalat plaer.  E  de  la  vostra  letra  de  4  dabril  passat  respòn- 
siua  à  un  altra  nostra  per  nos  à  vos  tramesa,  vos  en  donam 
moltes  mercès,  e  de  saber  les  coses  en  ella  contengudes 
gran  goig  hauem  haut. 

Sapiats  que  nos,  la  marce  de  Deus,  cumplit  hauem  no  fa 
gayres  jorns  nostre  viatge  à  Grècia  e  Itaüa  venturosament 
e  salva.  E  jatsia  que  segons  juhi  dels  metges  no  eram  fora 
de  tot  periyll  del  nostre  accident  dels  ulls,  confiants  en 
Deus,  nos  meterem  en  cami,  e  en  aquesta  confiança  lo  du- 
guerem  a  cap  ab  creximenl  de  be  e  donor. 

E  de  les  marauelles  que  vist  hauem  molt  nos  caldria  re- 
citar si  temps  haguessem  e  complerta  sanitat  dels  ulls.  Mas 
entre  aquelles  nos  metem  en  primer  loch  lo  Castell  de 
Cetines  (i)  qui  es  la  pus  richa  joya  qui  al  mon  sia  e  tal 
que  enuides  tots  los  Reys  de  chrestians  lo  porien  íer  sem- 
blant (2).   E  après  també  hauem  vist  lo  fort  castell  de  la 

(i)  Axis  anomenavan  los  Catalans,  al  igual  que  'Is 
Franchs,  la  famosa  Acròpolis  d'  Athenes,  la  qual,  com  su- 
posa molt  acertadament  lo  historiador  tudesch  Gregoro- 
vius,  degueren  enriquir  ab  noves  fortificacions.  Desgracia- 
dament lo  purisme  clàssich  dels  novells  athenesos  ha  des- 
truït la  major  part  de  les  construccions  de  la  Etat  mitjana. 

(2)  Aquest  notable  elogi  de  la  Acròpolis  y  de  les  seves 
maravellesno  es  nostre,  sinó  del  Rey  Pere  IV  d'  Aragó.  Lo 
trovarem  en  un  modest  document  que  descubrirem  escor- 


-96- 
Liuadia  (i),  hon  dehien  papers  antichs  que  fo  lo  cap  del 
beneuenturat  Mossenyer  Sanet  Jordi  qui  era  notable  relí- 
quia. E  nos  desijauem  hauerlo  vist,  senyaladament  per 
dues  rahons.  La  primera  per  tal  com  molt  lo  cobejaren  al- 
cuns  Reys  passats  Darago:  la  segona  perquè  lo  dit  Sant 
haja  estat  sempre  bo  e  astruch  à  lo  nostre  gloriós  casal  Da- 
rago. Mas  jatsia  la  nostra  diligència  fos  gran,  e  moll  singu- 
lar la  devoció  que  nos  hauem  per  lo  dit  Sant,  no  poguérem 
trobar  la  venerada  relíquia,  de  que  haguérem  desplaer 
fort  gran. 

E  nos  vehents  aço  endreçam  nostre  viatge  à  la  ciutat  Des- 
líues  (2)  hon  fo  nat  aquell  gran  capità,  à  qui  appellauen 
Epaminondas. 

E  sapiats  que  los  poblats  en  lo  ducam  de  Alhenes  parlen 
encara  lo  bon  greguesch,  qui  es  lengua  sotii  e  molt  polida 
e  tal  que  hom  creu  oir  cants  daucels  o  musica  de  paradís. 
Mas  nos  vos  escriuim  en  la  lengua  dels  conqueridors,  car 
som  informats,  senyer,  que  la  entenets  mills  que  lo  nouell 
greguesch.  E  encara  volemuos  recitar  de  la  nostra  anada  à 
la  muntanya  del  Parnas,  qui  es  mes  alta  que  lo  Puigmajor 
de  la  vostra  illa  de  Mallorques,  e  trobam  son  cim  cobert  de 

collant  lo  rich  arxiu  del  nostre  antich  Casal,  document  en 
lo  qual  lo  Rey  cerimoniós  concedeix,  à  prechsdel  bisbe  de 
Megara,  als  Catalans  d'  Athenes,  una  guarda  de  dotze 
hómens  d'  armes  pera  defensa  del  anomenat  castell  de  Ce- 
lines.  Aquest  elogi  es  lo  primer  testimoni  en  lo  que  1'  Occi- 
dent mostra  tenir  de  nou  consciència  de  les  belleses  del 
Parthenon,  dels  Propileus  y  del  Erechtheion,  y  per  la  seva 
extremada  importància  ha  sigut  reproduhit  y  traduhit  del 
català  per  tots  los  historiayres  contemporanis  de  Grècia 
(Gregorovius,  Neroutzos,  Constantinidis,  Kalligas,  etc). 

(i)  Livadia,  la  antiga  Levadea  dels  temps  de  Pausanias 
y  Plutarcus,  sols  atenygué  llavors  una  gran  anomenada  pel 
cèlebre  oracle  de  Trofonios,  qui  feya  competència  al  de 
Delphos.  Los  Catalans  feren  de  la  seva  ciutadella  la  primera 
plaça  forta  del  Ducat,  y  de  la  vila  la  capital  militar,  axis 
com  Thebes  era  la  capital  civil.  Avuy  es  una  de  les  viles 
més  industrioses  y  pintoresques  de  la  Grècia. 

(2)  Conformantse  à  la  pronunciació  grega  moderna  los 
Catalans  anomenavan  Destiues  à  la  antiga  Thebes,  pàtria 
de  Pindar  y  Epaminondas. 


—  97  — 
neu,  jatsia  fossem  a  mitg  juliol,  que  talment  paria  marbre 
dun  mont  que  en  aquelles  partides  anomenan  lo  Pante- 
11  (i).  E  en  la  antiquitat  habitauen  aquella  muntanya  unes 
deeses  qui  comunicauen  giny  e  art  de  inspiració  pera  me- 
tre en  rim  los  pensaments. 

E  sapiats,  caramich,  que  deturantnosà  Castri,  que  abans 
dehíen  Deiphos  (2),  ahon  diuen  que  fo  en  temps  passats 
la  sibyia  duna  falsa  ydola  qui  pronusticaua  les  coses  futu- 
res, feta  collacio  anamnosen  a  delilar  a  una  font  molt  fres- 
quiuola  e  coberta  de  verdor  que  los  naturals  apellan  Cas- 
talla, e  aytant  de  temps  fom  la,  embadalits  per  la  bellea 
del  loch,  que  hom  veya  ja  les  steles  del  cel. 

Queus  diré.^  Que  per  curtes  jornades  hauem  recorregut 
tota  la  Grècia  ferma,  desde  la  Sola,  que  avuy  diuen  Am- 
phissa  (3),  fins  à  Negrepont.  E  en  lo  golf  de  Corent  (4)  en- 
fortís molt  la  mar,  tant  que  prouocaue'a  ostech  e  a  vòmit; 

(i)  Panteli,  no  es  mes  que  la  forma  catalana  de  Pente- 
lich,  mont  proper  à  Alhenes,  d'  hon  se  trau  lo  marbre  més 
famós  y  preuat  de  Grècia. 

(2)  No  hem  trovat  cap  alusió  à  Deiphosen  los  documents 
de  la  època  de  la  dominació  catalana.  Axis  es  que  ignoràm 
com  aquests  anomenavan  lo  lloch  que  feu  immortal  lo  tem- 
ple del  oracle  d'  Apollus  Pythius,  Prop  de  les  runes  del 
famós  santuari,  y  à  major  altura  que  aquest,  se  trova  lo 
poblet  de  Castri,  d'  uns  900  habitants,  qual  batlle  nos  rebé 
ab  molta  amabilitat  y  nos  invità  à  dinar,  en  nostra  excursió 
per  r  interior  de  la  Grècia  continental. 

(3)  Al  visitar  la  actual  ciutat  d'  Amphyssa,  que  compta 
ara  més  de  5. 000  ànimes,  no  tinguérem  mes  obgecte  que 
conéxer  la  antiga  Salona  ó  Sola  dels  Franchs  y  Catalans,  y  lo 
sea  vell  castell  arrunat,  última  fortalesa  que 'is  nostres  an- 
tepassats  conservaren  en  la  terra  grega.  Én  ell  romangue- 
ren  fins  los  temps  de  la  invasió  de  Bayacet.  Dos  jorns  esti- 
guérem en  la  Sola,  y  la  visita  del  seu  castell,  quals  mura- 
lles se  conservan  encara  en  bastant  bon  estat,  nos  produhí 
una  fonda  impresió  despertantnos  los  recorts  de  la  tràgica 

» historia  dels  darrers  Fadrichs   d'  Aragó,    última   dinastia 
feudal  catalana  de  Grècia. 
(4)     Lo  golf  de  Corent  es  lo  que  dihém  avuy  golf  de  Co- 
rinto.  La  denominació  catalana  castlça  es  Corent.  Es  la  que 
se  llegeix  en  los  documents  y  cartes  geogràfiques  de  la  Etat 
'»    Mitjana.  Seria  una  bona  obra  llinguístlca  la  de  restituir  al 
7 


-98- 
mas  nos  la  marce  de  Deus,  no  sofFrim  del  mal  de  la  mar, 
mas  suauem  com  si  fossem  en  un  bany. 

De  moltes  altres  coses  que  podríamuos  recitar  no  vos  en- 
tenem pus  a  escriure,  com  aquesta  letra  sia  ja  assats  longa: 

Manats  me,  car  amich,  ço  queus  placia;  e  si  res  volets 
daquestes  partides  scriuitsnosen  car  nos  ho  cumplirem  de 
bon  cor.  La  Sancta  Trinitat  sia  tostemps  guarda  vostra, 
eus  faça  prosperar  segons  nos  desijam.  Scrita  en  la  vila  de 
Sant  Boy  del  Llobregat,  dicmenge,  ora  dalba,  a  XI  dies  de 
Setembre  del  any  MDCCCXCVL 

Antoni  Rubió  y  Lluch. 


QUADRO  NEGRE 

Darrera  una  mampara  japonesa 

y  à  prqpet  del  balcó 
escrivia  una  carta...  dues  cartes... 

sens  tremolarli  '1  pols. 

Als  cinch  minuts  se  'n  va  cap  al  suicidi; 

s'  apunta  1'  arma  al  front 
y  cau  omplint  de  sanch  la  fastuosa 

catifa  del  saló. 

Hi  corra  la  família  desolada, 

y  allà,  al  costat  del  mort, 
la  viuda  hi  dona  à  llum  un  nen  que  plora, 

plora,  ignocent,  son  dol! 

Claudi  Omar  y  Barrera. 


català  ab  tota  sa  puresa  los  noms  geogràfichs  extrangers, 
que  avuy  vestim  à  la  castellana  ó  à  la  francesa,  desfigurant 
lo  caràcter  de  la  nostra  llengua,  que  en  temps  més  venlu- 
rosos  tenia  una  vigorosa  força  plasmant  d'  assimilació. 


—  99  — 
LA  BANDERA  GREMIAL 


I 


jSalut,  peno  del  poble! 

Com  si  fugir  volguesses  d'  un  poble  que  't  fa  mofa 
y  oblida  que  ets  de  Pàtria  lo  venerant  trofeu, 
has  pres  avuy  per  guarda  de  ta  sedosa  estofa 
les  voltes  ennegrides  de  nostra  antiga  Seu. 

En  r  ampla  nau  del  temple,  à  ran  del  presbiteri, 
pel  flam  enllumenada  de  mil  y  mil  brandons, 
arreu  1'  encens  voltant-te  de  flayre  y  de  misteri, 
t'  he  vista  corn  relíquia  de  grans  generacions. 

En  calma  magestuosa,  plegada  y  escayenta, 
mostrant  les  roges  barres  del  nostre  vell  escut, 
al  cor  li  recordavas,  de  raça  més  valenta, 
la  llibertat  y  1'  honra,  la  ciència  y  la  virtut. 

Semblavas  jsanta  herència!  vetllar  algun  cadavre 
dels  qui  à  tos  peus  dormían,  vilans  y  cavallers, 
y  parexía  1'  ombra  formar  d'  en  Jaume  Fabre 
la  blanca  fumerola  vessant  dels  encensers. 

jQue  sola  que  't  mirava,  magnífica  senyera! 
y  al  cor  quines  punyides,  sentint  dessobre  meu 
à  un  sacerdot  retraure  en  llengua  forastera 
lo  reng  capdal  que  un  dia  volgué  donarte  Deu. 

Al  oure  aquella  parla  que  ab  tu  tan  poch  s*  hi  esqueya 

mos  polsos  bategavan  ab  batre  de  martell 

y  en  1'  urna  envellutada  hon  son  cadavre  geya 

ab  son  acer  trucava  en  Berenguer  lo  Vell. 

Llavors,  tristesa  fonda  lo  cor  de  fel  m'  omplia 
y  seny-torbat  jo  't  veya  frisosa  alatejant 
ab  alateig  de  fènix  que  alegre  renaxía, 
ab  magestat  superba,  ab  força  de  gegant. 


—    100   — 

Y  à  tos  batechs  s'  obrían  à  poch  à  poch  les  lloses 
que  tancan  les  despulles  d'  aquells  faels  difunts 
que  de  1*  extrangería,  com  rius  en  les  rescloses, 

les  rengles  empaytavan,  los  morts  dexanthi  à  munís. 

Y  mentres  tremolavas  al  goig  de  renaxença 
com  r  au  poruga  y  lassa  un  colp  lo  torb  passat, 
de  cada  vas  mortuori  n'  exía  sens  temença 

la  seca  calavera  d'  un  menestral  honrat. 

Ab  veu  que  ressonava  com  funeral  absolta 
dels  menestrals  les  ombres  parlavan  à  mon  cor, 
y  son  ressò  fatídich  baxant  de  1'  alta  volta 
mon  ser  tot  estremia  ab  tétrich  tremolor. 

Dels  morts  que  s'  axecavan  les  fulminants  paraules 
als  altres  aplegavan  en  rotllos  à  ton  peu 
y  'Is  llums  tots  tremolavan,  y  'Is  sants  en  los  retaules 
sentint  dels  antichs  gremis  la  atronadora  veu. 

Com  planes  mitg  perdudes  del  llibre  de  la  Historia 
als  morts  jo  'Is  entenia  parlar  de  sa  dissort. 
jOhíu,  donchs,  lo  que  deyan  los  segles  d'  alta  glorial 
jOhíu  la  veu  irada  d'  un  poble  que  ja  ha  mort!: 

«Salut,  bandera  santa,  joyell  de  la  corona 
»que  '1  front  de  nostra  pàtria  perdé  ab  ses  llibertats. 
»Salut,  peno  del  poble!  Lo  Deu  te giiard  te  dona 
»r  esbart  que  s'  aplegava  devall  tos  plechs  sagrats. 

«Nosaltres  t'  enlayrarem  demunt  de  nostres  testes 
»mostrant  te  al  Feudalisme,  que  al  véuret,  tremolà; 
»ab  tu  matarem  odis  y  esclavituts  funestes, 
»per  tu  lo  fill  del  poble  fou  digne  ciutadà. 

»Prenent-te  per  senyera  en  nostres  fets  de  guerra, 
»anarem  à  la  lluyta  tothora  ab  cor  valent; 
»si  un  jorn  gent  enemiga  s'  entrava  per  la  terra, 
»b'iiii  prompte  't  desplegavam  al  toch  de  Sometent. 


t 


—    lOI    — 

»Tu  'I  flam  vares  encendre  de  germandat  sagrada, 
»la  lley  de  Deu  dictares,  consol  en  la  dissort, 
»per  tu  i'  orfe  trovava  família  y  llar  honrada, 
»als  tristos  que  plora*^an  prestavas  dolç  conhort. 

»Lo  seny  enllumenares  dels  feynadors  poch  destres, 
»y  en  son  mester  saberes  ben  prompte  ensinestrals; 
»per  tu  la  petja  sabia  seguían  dels  bons  mestres 
»omplint  arreu  la  pàtria  d'  hermoses  Catedrals! 

»Per  tu,  lo  Ilor  cenyiren  les  eynes  del  ofici, 
»lo  mall,  la  llençadora,  1'  agulla  y  lo  cisell; 
»les  mans  dispostes  sempre  de  Pàtria  al  sacrifici: 
»quan  reposava  I'  eyna  vetllava  lo  fusell. 

»Per  tu,  que  eras  lo  símbol  de  llibertat  ben  noble, 
»pogué  r  obrer  asseures  als  banchs  del  General; 
»per  tu  tingué  lo  poble  govern  pel  meteix  poble, 
»per  tu  santa  justícia  dictà  lo  Braç  real. 

»Y  al  veure  xarbotada  ta  lluhidora  seda 

»de  sanch  de  gent  iraydora,  nostra  ciutat  cenyint 

«ben  prompte  als  murs  formares  com  una  humana  cleda 

»aquella  Coronela,  terror  de  Felip  quint. 

»Mes  Deu  va  signar  1'  hora.  Com  astre  que  s'  apaga 
»ton  brill  excels  perderes,  peno  triomfador; 
»engrillonada  y  ferma  morí  nostra  niçaga 
»y  ab  ella  Catalunya,  ferida  al  mitg  del  cor. 

»iSenyor  de  les  justícies!  Mercès  te  sían  dades 
»ja  que  morirem  dignes,  sens  perdre  nostra  fé; 
»y  no  't  veyém  joh  poble!  negant-te  en  les  onades 
»del  mar  de  llot  del  vici,  sense  esperar  en  ré. 

»,:Ahón  son  avuy  les  mostres  de  ta  escatida  ciència, 
»ahón  es  1'  esperit  de  patria.^^  ahón  es  lo  cor  valent.^ 
»Capdills  de  causa  estranya  te  compran  la  conciencia; 
»ivirtuts  y  llengua  à  V  hora  tu  vens  al  mes  dihent! 


—    102 

»Y  en  tant  que  una  madrastra,  despreci  de  la  Europa, 
»t'  ensenya  sens  vergonya  los  vicis  de  son  fons, 
»del  geni  de  la  Indústria  tu  tens  d'  anà  à  la  gropa; 
»iSols  sabs  tirar  del  carro  d'  estúpits  histrions! 


Al  toch  d'  una  campana  mon  somni  s'  esvania, 
flectí  'Is  genolls  en  terra,  ma  vista  humiliant, 
la  gremial  bandera  en  lo  seu  Iloch  seguia... 
r  encens  en  nuvolades  pel  temple  s'  esbandia 
y  r  Hòstia  sacrossanta  llevava  '1  Celebrant. 

Bonaventura  Bassegoda. 


RETALL  HISTÓRICH 


Una  de  les  virtuts  cíviques  més  remarcables  que  caracte- 
risaren  als  aniichs  Consellers  de  Barcelona  era  sens  dupte 
r  escrupulós  esperit  de  justícia  ab  que  inspiravan  sempre 
sos  actes  y  deliberacions,  sens  que  en  los  plats  de  la  balança 
pesàs  menys  la  rahó  del  humil  que  la  del  poderós. 

Abans  que  la  revolució  vingués,  ara  fa  un  segle,  à  pro- 
clamar los  tan  bescantats  drets  del  home,  aquells  honora- 
bles Magistrats,  representants  genuins  d'  una  ciutat  lliure, 
rica  y  forta,  que  casi  constituïa  una  petita  república,  ja 
conexían,  y  al  abrich  de  les  preuades  llibertats  de  que  gau- 
dían,  practicavan  ja  la  igualtat,  en  sa  més  recta  accepció  y 
pura  significança  dintre  'Is  furs  de  la  rahó  y  lo  veritable  dret. 

Axí,  quan  los  sagrats  interessos  de  la  Pàtria  catalana,  dtl 
Concell  comunal  ó  bé  d' algun  de  sos  conciutadans  corrían 
la  amenaça  de  quelcom  perillós,  amatents  exían  los  Con- 


( 


—  103  — 
sellersà  deféndrels,  fentho  ab  igual  voluntat,  bon  zel  é  in- 
domable fermesa  tant  si  lo  greuge,  lesió  ó  contrafur  perve- 
nía  de  dins  com  de  fora,  de  baix  com  de  dalt,  baldament 
se  les  haguessen  d'  haver  ab  lo  meteix  monarca;  lo  que  do- 
nava lloch  à  no  escassos  actes  d'  heróych  civisme  y  à  con- 
tencions de  gran  rebombori,  que  avuy  casi  del  tot  perduda 
la  llevor  d'  aquells  prohoms  sencers,  de  caràcter  de  roure, 
y  cambiada  la  manera  d'  ésser  política  y  social,  no  sols 
causarían  maravella  sinó  que  fins  per  molts,  serían  mote- 
jats d'atreviments  impolítichsóde  grollera  irrespectuositat, 
quan  no  d'  insensata  rebeldía. 

Nombrosos  y  de  no  fluxa  importància  son  los  fets  de 
semblant  mena  que  registra  la  historia  escrita;  emperò 
jquants  més  no  deuen  ser  los  inèdits  que  jauen  entre  la 
pols  y  r  oblit  dels  Arxius,  esperant  una  mà  piadosa  que  '|s 
desenterre! 

Fullejant  fa  pochs  dies  lo  Registre  Cinquè  de  letres  closes 
dels  anys  1462  à  1468  (i),  al  eizar  vàrem  toparnos,  ab  un 
d'  aquests  datos,  que  si  bé  als  ulls  d'  algú  pot  aparentar 
una  insignificança  despreciable,  nosaltres  I'  estimàm  per  un 
eloqüent  exemplar  del  civisme  digne  y  mascle  que  alenava 
en  lo  pit  de  la  honrada  gent  catalana  d'  antany. 

Declarats  D.  Joan  II,  sa  muller  D,*  Joana  Enriquez  y  tots 
quants  los  seguissen  y  valguessen  per  enemichs  püblichs,  y 
decretada  sa  expulsió  de  Catalunya,  segons  acorts  presos 
per  la  Diputació  à  9  y  1 1  de  Juny  dé  1462,  lo  dia  1 1  d'  Agost 
propseguií,  lo  Principat  proclamava  Comte  de  Barcelona  al 
rey  Enrich  IV  de  Castella,  enemich  del  d'  Aragó.  Donchs 
bé;  los  Consellersde  Barcelona,  los  quals  de  comú  acort  ab 
lo  Consistori  de  la  Generalitat  havían  generosa  y  voluntà- 
riament olorgat  la  corona  comtal  al  monarca  castellà,  prop 
de  quatre  mesos  després,  cumplinl  ab  un  de  ver  de  justicia  — 
com  ho  era  lo  de  protegir  los  drets  d'  un  ciutadà — no  tin- 
gueren empaig  en  demanarli  la  satisfacció  d'  un  modest 
crèdit  de  200 florins,  que  feya  la  friolera  de  cinch  anys 
devia  don  Enrich  à  un  mercader  barceloní. 

(i)    Arxiu  municipal. 


—  104  — 
La  lletra  que  al  efecte  li  trameteren,  enclou  en    lo   fons 
tanta  virilitat  com  concisió  y  humiliós  respecte  en  la  forma. 
Heus  aquí  son  text  literal,  que  'ns  conplavem  en  transcriu- 
re sens  comentaris,  per  portàrsels  ja  lo  meteix  document: 

«Al  molt  alt  e  molt  excellent  lo  Sr.  Rey» 
«Molt  alt  e  molt  excellent 
Princep  e  virtuós  senyoD> 

«Sinch  anys  han  passats  en  lo  temps  que  per  vostra  S.»a 
foren  tramesos  en  Nàpols  certs  embaxedors  al  alt  Rey  don 
Alfonso  de  inmortal  memòria  e  tornantsen  los  dits  Em- 
baxedors e  essent  en  aquesta  Ciutat,  per  en  Pere  Clusa 
mercader  de  aquella  los  foren  prestats  doscents  florins 
segons  per  ell  de  aço  som  stats  inforrsats.  E  com  lo  dit  Pere 
fins  vuy  no  haie  cobrade  la  dita  quantitat,  perço  S.oi"  molt 
excellent  humilment  supplicam  vostra  gran  senyoria  li  sia 
plasent  vista  la  veritat  del  dit  prestech  manar  la  dita  quan- 
titat ésser  restituïda  al  dit  Pere  Clusa  e  aquell  sia  presta- 
ment  expedit  en  sa  justiçia.  E  serà  cosa,  S.or  molt  excellent, 
ho  reputarem  a  gràcia  e  mercè  a  vostra  gran  altesa  la  qual 
la  Divina  M.tat  vulle  conservar  al  regimen  de  sos  Regnes  e 
terres  beneuenturadament  'e  votiua  ab  gloriós  exalçament 
de  vostra  Real  corona.  Scrita  en  Barchinona  a  ii.  de  De- 
embre  del  any  de  la  natiuitat  de  nostre  S.or  MCCCCLXII. 

Senyor 
Vostres  humils  seruidors  e  vassalls  qui  besanis 
vostres  mans  e  peus  humilment  se  recomanen 
en  vostra  Gracia  e  merçe.   Los  Consellers  de 
Barchinona.» 

Alfons  Damians  y  Manté. 


Bou  solt,  se  llepa  com  vol. 

Deu  me  do  brega  ab  gent  qui  m'  enienga. 


—  io5 


DE  LA  ILIADA  D'  HOMER 


(Fragment  del  cant  XVI)  (*) 
MORT    DE    PATBOCLE 

La  llança  forta  y  llarga  y  ben  capsada 
de  bronzo,  ja  Patrocle  de  primer 
va  perdre,  y  la  corretja  ja  afluxada 
del  escut  y  cuyraça  deslligada, 
Apol-lus,  fill  de  Zeus,  la  hi  va  desfer. 

D'  esglay  tremola  1'  héroe  y  ja  s'  atura, 
quan  Enphorbus,  troyà,  que  poch  abans 
vint  grechs  va  destinà  à  la  sepultura, 
que,  ab  la  llança  y  cavall,  es  la  figura 
més  ayrosa  y  gentil  d'  entre  'Is  Troyans; 

Per  la  espatlla  *1  fereix  y  torna  enrera 
y  's  barreja  ab  l'estol  de  combatents; 
Patrocle,  ja  mitg  nú,  la  llança  fera 
se  trau,  volent  fugir  mort  carnicera, 
y  cerca  als  seus  depres^a  y  tot  corrents. 

Héctor,  que  '1  veu  ferit,  va  à  la  escomesa, 

li  atravessa  ab  sa  llança  lo  costat, 

li  fica  tot  lo  ferro  y  ab  tristesa 

tot  lo  poble  dels  grechs,  vegé  ab  sorpresa 

caure  à  Patrocle  en  rius  de  sanch  banyat. 

Y  axí  com  lleó  dalt  de  la  serra 
d'  un  mont  altiu,  hi  trova  algun  senglar 
que  à  una  petita  font,  sedent  s'  aferra 
y,  volent  tots  dos  beure,  el  lleó  aterra 
d'  una  mossada  al  enemich  boscà; 

(*)    Eix  fragment  forma  part  de  la  versió  complerta  de  la  Iliada 
m  llengua  catalana. 


—  I  o6  — 
Héctor  també  ab  sa  espasa  pren  la  vida 
del  héroe  grech,  lo  bregador  més  fort, 
y,  enorgullit  per  la  victorià,  crida: 
— iPatrocle!  ^'per  qué  't  creyas  desseguida 
nostra  ciutat  tornar  en  camp  de  mort? 

^•Pensavas  nostres  dones  fer  esclaves 
y  duries  cap  à  Grècia  ab  vostres  naus? 
jOh  foll!  ^-dels  meus  cavalls  no  't  recordavas 
y  per  rey  de  la  llança  no  'm  miravas 
entre  'Is  troyans  que  lliuro  d'  ésse  esclaus? — 


Dexava  al  mort  tombat  boca  terrosa 
y  montava  al  costat  d'  Antomedont; 
tenia  set  de  lluyta  més  gloriosa 
y  'Is  cavalls  de  Peleu,  de  crin  hermosa, 
entre  pols  se  '1  van  dur  vers  1'  horitzont. 

Arthur  Masriera. 


ÍNTIMA 


No  ets  de  ma  terra  però  la  estimas 

y  axó  ja  es  prou, 
que  axis  la  flama  del  cor  m'  animas 

ab  un  foch  nou; 

nostre  llenguatge  en  tos  llavis  posas 

y  al  cor  tens  fé, 
si  catalana  à  dirte  no,  gosas 

jo  te  'n  faré. 

Manel  Rocamora. 


—  107  — 

LO  RAIG  DE  SOL 


Lo  bon  Jesús  jugava 

dintre  '1  breçol, 
ab  la  llum  que  '1  besava 

d'  un  raig  de  sol. 

Lo  raig  de  sol  tentina 

per  entre  'Is  rulls, 
y  s'  amaga  en  la  nina 

de  los  seus  ulls. 

Los  seus  ulls  ja  'n  clohía 

poch  à  poquet; 
y,  rihent,  s'  endormía 

bon  Jesuset. 

Bon  Jesuset  filava 

los  somnis  d'  or, 
y  lo  raig  de  sol  n'  entrava 

dins  del  seu  Cor. 

Dins  del  seu  Cor  ha  vista, 

per  sanch  y  pló, 
gravat  1'  historia  trista 

de  la  Passió. 

La  Passió  ja  'n  repassa 

fins  à  la  Creu, 
y  al  llegir  se  li  glassa 

lo  Cor  com  neu: 

De  r  esglay  ja  se  'n  mora 

lo  raig  de  sol... 
Y,  bon  Jesús,  ay!  plora 

dintre  '1  breçol. 
P.  Palau  Gonzàlez  de  Quijano. 


—  io8 


DOS    INVENTARIS    INTERESSANTS 


Sapigut  es  que  1'  edifici  hon  eslàn  inslalades  la  Reyal 
Audiència  lerriíorial  de  Catalunya  des  lo  1718  y  la  exce- 
lentíssima  Diputació  Provincial  de  Barcelona  desde  1'  any 
1845,  fou  desde  son  origen  fins  fà  cent  vuytanta  cinch  anys 
única  y  exclusivament  palau  de  la  Generalitat  ó  Diputació 
catalana.  A  aquella  època  en  que  per  la  voluntat  omnimoda 
de  Felip  V  varià  aquell  antich  casal  d'  estadant  fàn  refe- 
rència los  dos  inventaris  inèdits  que  graciosament  nos  ha 
proporcional  lo  molt  repulat  hisloriayre  D.  Salvador  San- 
pere  y  Miquel,  pera  publicarlos  en  aquexes  planes. 

Tal  com  va  copiarlos  dit  senyor  en  1'  Arxiu  de  Simancas 
hon  se  cusiodian  los  originals,  los  donàm  à  conéxer  à  nos- 
tres llegidors. 

Copia. =Relación  de  las  Alajas  que  se  hallan  existentes 
en  la  Casa  de  la  Diputacion,  como  por  menor  se  expresa 
en  esta  relacion  es  como  sigue: 

Primeramente  una  relíquia  grande  de  Plata  dorada  en 
quadro  con  un  vidrio  y  diferentes  figuras,  que  està  coloca- 
da  la  canilla  de  la  pierna  de  S.n  Jorge  y  sobre  de  dicha  re- 
líquia por  remate  ay  un  relicario  de  Plata  dorado  con  un 
vidrio  con  seis  puerias  y  una  crus  encima  por  remate. 

Ilt.  otra  relíquia  de  plata  con  la  sangre  de  S.n  Jorge  con 
quatro  figuras. 

itt.  un  relicario  de  Plata  con  un  cristal  y  S."  Jorge  à 
cavallo. 

Itt.  un  relicario  de  plata  dorada  guarnecido  de  piedras 
moradas  con  una  crus  en  el  remate. 

Itt.  un  S.n  Jorge  armado  à  cavallo  de  plata  con  la  peana 
de  plata  y  dragón  à  los  pies  del  cavallo  y  una  cueva  en  la 
peana  todo  de  plata  blanca. 

Itf.  una  S.ta  Mag. na  de  plata  dorada  con  su  peana  de  pla- 
ta dorada. 


—  109  — 

Ilt.  ocho  candeleros  grandes  de  plata. 

Itl.  una  crus  de  plata  con  la  ynmagen  de  Christo  dora- 
dos  los  cavos  de  la  crus  sin  peana  con  el  caracol  de  yerro. 

Itl.  una  crus  de  plata  dorada  con  diferentes  gravaduras 
con  su  peana  de  plata  dorada  y  esmaltada  con  una  ymagen 
de  la  virgen  en  la  peana. 

Itl.  un  vaculo  de  plata  dorado  Episcopal  labrado. 

Ilt.  un  calis  de  plata  dorado,  con  su  Patena. 

Ilt.  otro  calis  de  plata  dorado  con  su  Paiena. 

Ilt.  otros  dos  causes  de  plata  dorados  con  sus  Palenas. 

Itl.  dos  Zidras  de  plata  doradas  y  gravadas  à  modo  de 
vinageras  grandes. 

Iil.  oira  Zidra  de  plata  dorada  y  gravada,  lamvien  à  modo 
de  vinagera. 

Iil.  dos  Globos  en  la  misma  forma  de  calis  de  plata  dora- 
dos y  gravados. 

Ilt.  seis  vinageras  de  plata  para  celebrar  misas,  y  las  dos 
doradas. 

Ilt.  tres  osiieras  de  plaïa  blanca  con  sus  tapaderas. 

Ilt,  ires  plalillos  de  plaia  el  uno  dorado. 

Itl.  una  campanilla  de  plata  dorada. 

Itl.  un  hisopo  de  plata. 

Ilt.  una  Pas  de  plata  dorada  con  la  adoración  de  los 
Reyes. 

Itl.  olra  Pas  de  plata  blanca  con  la  ymagen  de  un  Santo 
Christo  que  sirve  de  Juramento. 

Ilt.  una  calderilla  de  plaïa  blanca  gravada. 

Itt,  un  incensario  de  plata. 

Ilt.  una  barquilla  de  plaïa  con  su  cucharita  que  sirve 
para  los  ynciensos. 

Ilt.  un  faristol  de  plata  dorado. 

Ilt.  una  Palmaioria  de  plata  dorada. 

itt.  un  Indice  de  plata  dorado. 

I    Itt.  un  S.n  Jorge  armado  en  pie  de  plata  con  su  peana  y 
un  dragon. 
Itt.  tres  masas  grandes  de  plata  doradas  con  reliefves. 
Itt.  una  ymagen  de  un  sanio  Christo  de   bronse   dorado 
con  la  crus  de  evano  los  cavos  de  bronse  dorados. 


—    110   — 

Ilt.  una  caja  de  madera  ay  dentro  de  ella  lo  sigiente:  Una 
arquilla  cubieria  de  raso  carmesí  dentro  y  fuera  y  ai  en  ella 
una  Joia  de  Oro  con  el  nombre  de  Ihs.  de  diamanies  con 
tres  perlas  pendienies. 

Itt.  una  crus  de  oro  de  diamantes  con  tres  perlas  pen- 
dientes. 

Ilt.  dos  sortijas  de  oro  la  una  encastada  una  Esmeralda 
y  la  otra  un  Safir. 

Ilt.  una  cajilla,  dentro  ai  un  pomilo  de  olor  guarnecido 
de  filigrana  de  oro  con  una  perla  por  pendiente  y  un  pape- 
lilo  enbuelto  con  ocho  rubies. 

Itt.  otra  cajilla  lamvien  de  madera  cencilla,  dentro  ay 
un  Ramillele  de  oro  à  modo  de  dos  Bisaltos  con  perlas  en- 
casiadas  y  dentro  dicha  cajilla  ay  dos  pedasos  de  piedra  del 
Santo  Sepulcro. 

Itt.  otra  cajilla  de  madera,  dentro  ay  una  Joya  de  oro  es- 
maltado,  un  Dragon,  un  diamante  y  un  Ruví  encastados. 

Itt.  una  cajilla  para  thener  corporales  y  es  bordada  y  den- 
tro ay  un  uiriglo  de  cristal  y  al  rededor  de  plata  dorada 
sin  pie. 

Itt.  un  dozel  grande  de  brocado. 

Itt.  un  retrato  del  Rey  nuo  S.or  (que  Dios  G.  e)  en  pie 
con  un  marco  dorado. 

Itt.  un  dosel  grande  de  terciopelo  carmesí  con  galon 
de  oro. 

Itt.  un  Frontal  con  la  figura  de  S.n  Jorge  à  cavallo  y  un 
dragon  todo  bordado  con  algunas  piedras. 

Itt.  siete  Frontales  de  diferentes  colores  los  mas  de  Tisu. 

Itt.  otro  dosel  de  terciopelo  negro  con  sus  cubiertas  para 
los  libros  de  desir  misa. 

Itt.  dos  piesas  de  Tafetan  negro  que  cubre  las  gradas  del 
altar. 

Itt.  diferentes  coadernos  de  disir  misa  con  algunos  mi- 
sales. 

Itt.  un  misal  cubierto  de  Terciopelo  carmesí  con  otras 
dos  cubiertas  de  carmesi. 

Ilt.  una  Sacra  Grande  bordada. 


I 


—  III  — 

Itt.  tres  piesas  de  damasco  carmesí  para  el  aliar  que  cu- 
bren  las  gradas. 

Itt.  una  cuvierta  de  raso  verde. 

Itt.  otra  cuvierta  de  damasco  amarillo. 

Itt.  dos  cuviertas  de  raso  carmesí. 

Itt.  dos  cortinas  de  damasco  amarillo  sin  senefas. 

Itt.  dos  almoadillas  que  sirven  para  el  misal  para  cele- 
brar de  Pontifical  son  de  raso  y  damasco  carmesí. 

Itt.  un  tapete  de  Tercíopelo  morado. 

Itt.  dos  de  damasco  carmesí. 

Itt.  otro  Tapete  de  Tercíopelo  carmesí  que  corresponde 
al  dosel  carmesí  con  su  galon  de  oro. 

Itt.  un  pano  de  Tercíopelo  carmesí  que  sirve  para  poner 
al  lado  de  las  gradas. 

Itt.  dos  cortinas  de  Damasco  usadas  una  verde  y  otra  asul. 

Itt.  un  pano  de  Felpa  verde  con  una  crus  colorada. 

Itt.  diferentes  caidas  de  Brocados  muí  usados  que  son 
repartidos  en  la  capilla  y  otros  muí  Rotos  en  los  armarios. 

Itt.  sieie  piesas  de  damasco  carmesí  y  amarillo  que  son 
cincuenta  y  tres  caidas,  con  dos  sobrepuestas  que  tienen 
ocho  caidas,  con  cuatro  caidas  cada  una. 

Ilt.  una  caja  de  madera  aforrada  de  baieta  carmesí,  den- 
tro  ai  diferentes  adornos  para  celebrar  el  Pontifical  como 
son  dos  bolsas  de  corporales  sobre  calis  bordados  uno  car- 
mesí y  oiro  verde  con  diferentes  corporales,  medíasy  zapa- 
tos  de  Raso  carmesí. 

Itt.  tres  tovallas  antíguas,  dos  de  tafetan  bordadas  y 
otra  lisa. 

Itt.  una  tovalla  blanca  con  su  serrel  de  oro. 

Ilt.  un  libryto  con  la  cuvierta  de  tercíopelo. 

Itt.  diferentes  cordones  y  borlas  de  ceda  carmesí,  dos  de 
seda  y  oro. 

Itt.  diferentes  alvas  amitos  Purificadores  y  lababos  en- 
trebuenos  y  muí  usados. 

Itt.  otro  adorno  de  celebrar  el  Pontifical  que  es  una  ca- 
sulla,  dos  dalmaticas,  dos  estolas,  manípulos,  collares  dos, 
y  dicho  adorno  ó  adreso  es  de  tercíopelo  bordado  de  oro  y 


112    — 

aforrado  de  tafetan  verde  con  diferentes  cordones  de  seda 
carmesí. 

Itt.  dos  capas  bordadas  aforrada  la  una  de  tafetan  carme- 
sí y  otra  asul. 

Itt.  dos  dalmaslícas  para  los  acolitos  de  tercíopelo  carmesí. 

Itt.  una  casulla  de  carmesí  bordada  aforrada  de  tafetan 
carmesí  con  su  estola  y  manipulo. 

Itt.  ptro  trem  ó  adreso  de  tercíopelo  negro  bordado,  afo- 
rrado de  tafetan  amaríllo  con  sus  dos  dalmasticas,  con  todo 
su  adreso  de  cordones  estolas  manípulos  y  collares. 

Itt.  una  capa  de  brocado  bordada  de  diferentes  ímàgenes 
en  medio. 

Itt.  un  pano  de  tercíopelo  carmesí,  con  flores  de  oro, 
aforrado  en  lienso  colorado. 

Itt.  otras  dos  dalmasticas  para  los  acolitos  de  tercíopelo 
carmesí  y  oro  aforradas  de  tela  colorada. 

Itt.  otras  dos  dalmasticas  de  tafetan  carmesí  con  sus 
borlas. 

Itt.  un  lapete  al  fondo  color  de  perla  y  flores  de  oro  y 
seda  verde  con  flanja  de  oro  y  seda. 

Itt.  una  casulla  de  color  carmesí  y  tafetan  morado  de 
otra  parte,  con  estola  y  manipulo. 

Itt.  un  Docel  de  llama  color  de  perla  y  asul,  con  flanja 
de  oro,  es  usado. 

Itt.  oiro  dosel  de  damasco  carmesí  con  sus  borlas  de  seda 
carmesí. 

Itt.  una  Bandera  grande  de  damasco. 

Itt.  nueve  cillas  de  tercíopelo  carmesí,  la  una  con  clabos 
dorados  flanja  de  oro  y  seda. 

Itt.  cincoalmoadas  de  tercíopelo  carmesí  y  algunos  ban- 
cos  de  lo  mísmo  usadas. 

Itl.  diferentes  besiidos  de  damasco  carmesí  y  blanco  que 
sírven  para  musicos  y  trompetas. 

Itl.  Diferentes  panos  de  tapisería  que  en  todo  son  treínta 
y  uno,  entre  los  quales  esta  la  ystoría  de  Noe,  los  quales 
por  los  afíos  atras  y  en  el  ano  de  1697,  se  consumieron  al- 
gunos con  los  que  quedaron  en  las  carceles  reales  y  en  este 
ultimo  Sitio  por  aberse  puesto  en  un  aposento  vajo  de  líe- 


I 


I 


—  113  — 

rra  en  la  misma  casa  de  Orden  de  los  que  representavan 
diputados  para  su  resguardo,  con  las  alajas  de  la  casa,  han 
quedado  en  la  mayor  parie  por  la  umedad  consumidos  por 
haverios  tenido  en  allí  tanio  liempo,  à  màs  de  las  Uuvias 
que  sobrevinieron  en  dicha  casa. 

Itt.  veinte  y  tres  aranas  de  bronse  honse  de  grandes  y 
dose  de  pequenas,  las  grandes  de  veinte  y  quairo  luses  y 
las  pequenas  de  dose  luses. 

Ilt.  dose  candeleios  ó  brondones  grandes  de  bronse. 

Ei  Valor  de  las  Alajas  de  Plata  y  Joias  por  declaracion 
jurada  de  los  Expertos  oy  viernes  dies  y  nueve  de  Agosto 
de  mil  settecientos  y  dies  y  ocho=se  reducia  a  Dose  mil 
quatrocienias  cinquenta  y  dos  libras,  irese  sueldos  y  seis 
dineros  de  moneda  Barzelonesa. 

Copia. =Relacion  de  las  alajas  y  joyas  que  se  hallan  exis- 
tentes  en  la  Casa  de  la  Dipuiacion  de  Cathaluna  a  mas  de 
las  que  se  an  separado  para  el  Servicio  y  uso  de  la  Real  Au- 
diència y  para  el  cuito  y  adorno  de  la  Capilla  de  San  Jorge 
Pratron  del  dicho  Principado. 

Primero  dos  Giobos  ó  Hidral  con  sus  cuviertas  de  plata 
dorada  y  esmaltada  pesan  catorse  marços  y  cinco  onsas. 

Itt.  dos  Giobos  de  pie  de  plata  dorados,  pesan  ocho  mar- 
ços y  quatro  onsas. 

Itt.  Una  Hidra  de  plata  blanca  y  dorada,  pesa  cinco 
marços  y  onsa. 

Itt.  vna  Pas  de  plata  dorada  con  la  adoracion  de  los  tres 
reyes  pesa  nueve  marços  cinco  onsas  y  vn  quarto. 

Itt.  vn  Baculo  episcopal  de  plata  dorado  y  labrado,  pesa 
ireinta  marços  quatro  onsas. 

Itt.  vn  airii  de  plata  dorado,  pesa  dies  y  siete  marços, 
siete  onsas  y  dos  quartos. 

Itt.  tres  platós,  seis  vinageras,  y  tres  cajas  para  ostias  todo 
de  plata,  pesa  junto  quinse  marços  y  dos  onsas. 

Íltt.  vn  calis  de  plata  dorado  con  su  patena  echa  a  lo  Ro- 
mano  pesa  seys  marços  quatro  onsas  y  dos  quartos. 

Itt.  otro  Calis  de  plata  dorado  con  su  patena  pesa  dos 
marços  vna  onsa. 
Itt.  tres  masas  de  plata  blanca  doradas  y  labradas. 
8 


—  114  — 

Itt.  vn  pectoral  de  Obispo  à  modo  de  crus  de  oro  con 
onse  diamanies  y  tres  perlas. 

Ilt.  otro  pectoral  de  oro  con  veinte  diamantes  y  tres 
perlas. 

Itt.  dos  anillos  de  oro,  el  vno  con  vna  esmeralda  grande, 
y  el  otro  con  un  safir. 

Itt.  vn  Ramo  de  oro  con  perlas  à  modo  de  guisantes. 

Itt.  vna  joya  de  oro  con  vn  diamante  y  vn  Ruví  y  vajo 
una  perla  pendiente. 

Itt.  vna  Almesquera  pequena  guarnecida  con  vna  perla 
pendiente. 

Itt.  vn  Quadritode  Cera  con  una  Figura  de  laMadalena. 

Itt.  vn  santó  Christo  de  bronse  dorado  con  la  Crus  de 
evano  perfilada  de  marfil  con  el  pie  de  madera  negra  y 
dorada. 

Itt.  vna  Sacra  bordada  con  algunas  perlas. 

Ilt.  dos  Libros  con  otros  quadernos  de  solfa. 

Itt.  vn  Frontal  bordado  con  diferentes  piedras. 

Itt.  vn  Gremial  de  Tela  de  oro. 

Itt.  Dos  capas  de  coro,  de  tela  de  oro. 

Ilt.  Dos  toallas  de  raso  carmesin  para  cubrir  misales. 

Itt.  Dos  Dalmasiicas  de  tafetan  carmesin  guarnecidas  de 
oro  y  seda. 

Itt.  Dos  capas  de  raso  negro,  guarnecidas  con  pasamanos 
de  oro. 

Itt.  Dos  Dalmasticas  con  sus  manipulos  y  estolas,  y  otras 
dos  dalmasticas  para  los  acolitos  de  terciopelo  negro  con 
sus  quellos. 

Ilt.  Dos  Toallas  de  terciopelo  negro  forradas  de  tafetan 
amarillo,  bordadas. 

Itt.  Dos  Toallas  de  cubrir  los  misales  de  terciopelo  ne- 
gro, otra  loalla  de  cubrir  misales,  y  otro  para  el  quaderno 
de  difuntos. 

Itt.  vna  piesa  para  el  Tumulo  de  terciopelo  negro  con  vn 
galon. 

Itt.  vn  Dosel  de  damasco  negro  bordado  de  oro  y  seda 
con  unos  alamares  de  oro. 

Itt.  vna  piesa  de  Tafetan  negro  por  las  gradas. 


Iit.  vna  cubremesa  de  tafetan  negro. 

Iit.  Dos  Dalmasticas  de  terciopelo  carmesin  para  acolitos 
con  sus  collares. 

Itt.  vn  cubre  mesa  de  lela  de  oro  y  seda  verde  con  su 
flocadura  de  oro  y  seda. 

Itt.  otro  cubre  mesa  de  damasco  amarillo. 

Itt.  vna  toalla  de  terciopelo  verde. 

Itt.  vn  pendiente  de  lado  de  gradas  de  terciopelo  carme  - 
sin  con  flocadura  de  oro  y  seda  carmesin  y  alamares. 

Itt.  vn  cubre  altar  de  damasco  carmesí. 

Itt.  vna  piesa  de  damasco  carmesí  para  cubrír  las  gradas 
con  sus  pendientes  y  alamares  de  oro  y  seda  carmesína. 

Itt.  vn  estrado  de  terciopelo  violado  guarnecido  de  oro  y 
seda. 

Itt.  vna  toalla  de  tafetan  carmecin  texido  con  ylo  de  oro. 

Itt.  otra  toalla  bordada  de  seda  carmecina  y  oro  y  plata, 
con  encaxes  de  oro  y  plata. 

Itt.  Dos  pendientes  de*las  dalmasticas  de  seda  carmecina 
y  oro. 

Itt.  otros  Quatro  pendientes  de  las  dalmasticas  de  los 
acolitos. 

Itt.  Dos  pendientes  de  seda  carmecina  y  oro,  por  el  vacu- 
lo  episcopal. 

Itt.  tres  siglos  de  tafetan  carmesin  con  borlas. 

Itt.  vn  Librillo  de  visperas  cubierto  de  terciopelo  carmesí. 

Itt.  Los  Pendientes  de  seda  y  oro  de  las  dalmasticas  negras. 

Itt.  vn  estandarte  de  damasco  carmecin  y  otro  recado  de 
la  Faluca. 

Itt.  Catorce  escudos  de  armas  grandes  y  chicos  de  que 
antes  servian  en  el  dosel. 

Itt.  vnos  cordones  y  borlas  de  seda  carmecina  y  oro  del 
estandarte  de  damasco  carmecin. 

Itt.  un  misal  escrito  de  mano  con  cubierta  de  terciopelo 
carmecin  con  guarnición  de  plata  dorada. 

Itt.  dos  Almoadillas  de  tela  de  oro  carmesína. 

Ïltt.  un  dozel  de  tela  de  oro. 
Itt.  otro  dosel  de  tela  de  oro  verde  y  blanca  mui  Roto. 


k 


—  ii6  — 

Ilt.  seis  almoadas  de  terciopelo  carmesí  muy  vsadas. 

Itt.  otras  seis  almoadas  de  terciopelo  carmesin  guarneci- 
das  de  galon  de  oro. 

Itt.  ocho  aranas  de  bronse  con  veinte  y  quairo  brasos 
cada  vna. 

Ilt.  tres  aranas  grandes  tambien  de  Bronse. 

Itt.  dose  aranas  pequenas  de  bronse  con  dose  brasos 
cada  vna. 

Ilt.  tres  loallas  de  lienso  con  vn  galon  Falso,  (*) 


UN  ÀNGEL 


Sentadeta  en  lo  seu  llit, 

dins  una  pobreta  cambra, 

defallida  y  gemegant 

s'  està  la  pobra  malalta. 

Es  jove  encara  y  la  mort 

del  mon  ja  vol  arrencaria, 

perquè  del  mon  los  espays 

no  son  prou  per  la  seva  ànima. 

Tenen  del  llir  la  blancor 

les  seves  mans  y  sa  cara, 

y  dels  seus  llavis  lo  foch 

poquet  à  poquet  s'  apaga; 

sos  ulls  no  brillejan  pas, 

que  la  claró  'Is  es  ingrata 

los  obra  de  tant  en  tant 

per  mirà  Aquell  qui  més  àyma, 

à  Jesús  clavat  en  creu 

que  demunt  son  pit  descansa; 

(*)    Abdós  documents  copiats  del  Arxiu  general  de  Simancas.  Se- 
cretaria de  Guerra.— Llegat  3787. 


—  117  — 
y  al  miral  diuli;— Jesús 
la  vostra  esposa  bé  us  ayma, 
trayeume  prompte  del  mon, 
trayeumen  prompte,  abans  d'  ara, 
que  exa  vida  |oh  bon  Jesús! 
pel  meu  cor  es  massa  amarga, 
cuydant  als  pobrets  malalts 
sentia  menys  la  anyorança, 
mes  jay!  sentada  aquí  al  llit 
abat  del  meu  cor  les  ales. — 
Y  boy  mirant  al  Amor 
que  li  diu: — Vina  estimada — 
acota  '1  cap  al  Sant  Crist 
y  Jesús  li  abraça  1'  ànima. 
Francisco  de  P.  Girbau  y  Castella,  Pvrf^ 
Novembre  de  1899. 


ORACIÓ  A  LA  AURORA 


...ipse  semipaganus 
ad  sacra  vatum,  carmen  aíTero  nostrum. 
Auli  Persi. 

Oh  de  Memnon  inconsolable  mare! 
la  del  front  fresch  y  cor  adolorit, 
que  fonent  perles  cristal•lines,  ploras 
ab  llàgrimes  d'  amor,  per  lo  teu  fill, 
demunt  les  flors,  que  fines  te  saludan 
oferint-te  'Is  colors  que  'Is  fas  lluhir; 
Aurora  del  nou  jorn!  tan  sospirada, 
ja  los  nocturnes  monstres  van  fugint 
davant  ton  carro,  quaís  cavalls  briosos 
trepitjan  negre  vel  de  fosca  nit; 
missatgera  del  sol  |de  la  natura 
pintora  celestial!  tot  lo  que  viu, 


—  ii8  — 
per  tu  sent  fibra  nova,  tot  s'  anima 
cantant  himnes  d'  amor  al  Infinit. 
Aurora  sempre  fresca!  jo  't  saludo 
cantant,  sempre  més  vell  y  més  mesquí, 
pregant-te  que  demunt  la  meva  tomba 
te  dignes  una  llàgrima  espargir 
(després  que  seré  mort  y  devall  terra,) 
de  tantes  com  ne  ploras  per  ton  fill. 


ORACIÓ  A  LA  VERITAT 


Veritas  odium  parit. 
Terentii. 


jOh  vritat,  filla  del  temps 
y  mare  de  la  virtuil 
la  que  sempre  vas  nuheta, 
la  que  may  fuges  del  llum! 
^•Perquè  vius  tan  amagada 
que  't  veuen  pochs  ó  ningú? 
^s  perquè  ta  claretat 
enlluherna  tots  los  ulls, 
y  tens  una  transparència 
que  no  sab  tapar  embulls? 
<íEs  perquè  parexes  1'  odi, 
separant  als  qui  estan  junts? 
^•O  es  perquè  ets  fael  y  neta, 
y  ets  rodona  com  lo  puny, 
y  à  dreta  y  à  esquerra  pegas, 
y  à  tothom  donas  enuig, 
y  per  exes  y  altres  causes 
veyent  que  lo  mon  te  fuig, 
no  vols  donarte  la  pena 
d'  imposar,  com  es  degut, 
ton  imperi  als  infeliços 


—  119  — 
que  tement,  fugent  de  tu? 
Déxat  veure,  jcandorosal 
déxat  veure,  y  de  segur 
queab  tu  vindrà  la  Justícia 
dissipant  enganys  y  furts; 
en  la  vostra  companyia 
no  podran  surar  may  junts 
la  ambició,  ni  la  supèrbia, 
ni  altres  pecats,  que  demunt 
del  dèbil  lo  fort  carrega, 
colgantlo  sots  lo  greu  munt. 
Per  çó  't  prech,  jvritat  divina! 
vina,  y  fesnos  fer  lo  just; 
que  si  no  vens,  ó  si  trigas, 
aquest  mon  està  perdut. 

Oldman. 


ASSUMPÍO  PERA  UNA  NOVELA  0  COMÈDIA 


Alguns  historiadors  y  novelisies  comptan  que  lo  poeta 
Abou  '1  Atayahah  havent  concebut  una  viva  passió  per 
Othah,  esclava  de  Khaimuran,  aquesta  jove  se  quexà  à  sa 
mestressa  de  la  publicitat,  deshonrosa  pera  ella,  de  aquest 
amor.  Mehdi,  lo  Kalifa,  la  trovà  iota  plorosa  en  la  cambra 
de  sa  favorita  Khaimuran,  li  feu  preguntes,  y  enterat  de  la 
causa  de  son  sentiment  envia  à  buscar  à  Abou  '1  Atayahah, 
qui  arribat,  y  Mehdi,  dirigintse  al  poeta,  dret  davant  de 
ell,  li  digué:  «Tu  ets  1'  autor  de  aquest  vers  sobre  Olhah? 

«Que  Deu  jutge  entre  jo  y  ma  mestressa — aymada — ja 
que  ella  no  me  demostra  mes  que  desdenys  y  reganys.» 

Othah  te  ha  alguna  vegada  concedit  sos  favors  perquè 
tingas  dret  de  quexarie  de  sos  desdenys.^^ — Senyor,    res- 


—    120   — 

pongué  Abou  M  Atayahah,  jo  no  he  dit  axó,  però  veus  aquí 
los  versos  de  que  so  1'  autor. 

«Oh  ma  camèlia  portam  depressa:  no't  dexespas  encisar 
per  axó  que  tu  creus  ésser  lo  repòs. 

«Portam  fins  à  la  casa  de  un  rey,  al  que  Deu  ha  concedit 
lo  dò  dels  miracles. 

«Aquest  rey  que,  si  se  axeca  vent  li  pregunta:  O  vent 
has  pres  part  en  mos  beneficis.^ 

«Dues  corones  adornan  ton  front:  la  corona  de  la  hermo- 
sura,  y  ia  de  la  humilitat.» 

Mehdi  quedà  algun  temps  pensatiu,  ab  lo  cap  baix,  mi- 
rant à  terra  y  pegant  petits  cops  de  bastó;  de  prompte  axecà 
lo  cap  y  continua:  Tu  has  dit  també: 

«En  qué  pensa  ma  estimada  quan  ella  desplega  ses  enci- 
»sadores  seduccions.'* 

«Hi  ha  entre  les  esclaves  dels  reys  una  jove  que  abriga 
»ab  sos  vestits  la  Hermosura  en  persona.» 

Y  com  sabs  tu  lo  que  hi  ha  dintre  la  roba.?*  pregunta  lo 
Kalifa:  Abou  '1  Atayahah  prenent  llavors  lo  Kalifa  per  ob- 
gecte  de  sos  versos  respongué. 

«La  dignitat  reyal  li  ha  vingut  obedienta  y  portantli  ma- 
gestuosament  lo  mantó. 

«Ella  no  convenia  sinó  à  ell,  com  ell  no  era  fet  sinó 
per  ella.» 

Mes  apurantlo  lo  Kalifa  ab  ses  preguntes,  ell  s'  enredà  en 
ses  respostes  y  fou  condemnat  à  expiar  sa  temeritat  per  lo 
açotament.  Acabava  de  sufrir  aquest  suplici,  quan  sè  pre- 
sentà Oihah  trovantlo  en  aquest  deplorable  estat.  Lo  poeta 
li  dirigí  aquesta  quexa. 

«Glòria  per  tu!  glòria,  Othah.  Per  mor  de  tu  ha  sigut 
que  lo  Kalifa  ha  derramat  la  sanch  de  un  home  morintse 
de  amor!» 

Les  llàgrimes  vingueren  als  ulls  de  Othah  y  gemegant  y 
plorosa  se  n'  anà  corrent  à  trovar  à  sa  mestressa  Khaizou- 
ran,  y  hi  trovà  abella  lo  Kalifa.  Aquest  li  preguntà  perquè 
plorava,  y  sabent  era  perquè  havia  vist  al  poeta  sufrint  sa 
condemna,  la  consolà,  y  feu  donaral  poeta  una  quantitat  de 
cinquanta  mil  dirhems.  Abou  'I  Atayahah  los  distribuí  entre 


—    121    — 

tota  la  gent  que  trovà  en  lo  palau.  Mehdi  informat  de 
aquesta  liberalitat,  li  preguntà  perquè  disposava  de  aquest 
modo  dels  diners  que  acabava  de  rebre  del  Kalifa.  Lo  poeta 
respongué  «Jo  no  he  volgut  aprofiíarme  del  benefici  de 
mon  amor.»  Mehdi  li  feu  donar  altres  cinquanta  mil,  fentli 
jurar  no  los  emplearía  en  noves  prodigalitats.  Lo  poeta  los 
prengué  y  se  retirà.  No  hi  ha  més. 

JosEPH  Brunet. 


ANYORANÇA 


iQue  trist  està  'I  teu  niu,  Mareta  meva, 

quin  buyt  que  hi  has  dexat! 
les  ales  de  ton  cor  has  desplegades 

y  al  Cel  te  n'  has  pujat. 

Del  bosch  en  les  altures  lo  tenías 

dalt  r  arbre  més  frondós, 
sempre  tranquil,  moltllunyde  les  borrasques, 

ton  niuet  venturós. 

Dins  ell  ta  veu  sempre  era  armonïosa, 

sempre  dolça  y  suau, 
entonavas  un  càntich  d'  esperança 

baix  del  Cel  pur  y  blau. 

«Al  Cel,  al  Cel,  à  ta  niuada  deyas 

ab  ton  cant  placenter, 
no  us  taqueu  may  les  ales,  repetías, 

y  '1  vol  serà  lleuger. 


—    122    — 

Jo  al  terme  arribaré  de  ma  jornada 

y  sols  vos  dexaré..... 
feys  en  lo  mon  la  via  que  jo  he  feta, 

que  al  Cel  vos  reveuré. 

Ja  arribà  '1  jorn,  oh  Mare  de  ma  vida, 

que  Deu  te  va  cridar, 
y  aquell  niuet,  que  tes  delícies  feya 

desolat  vas  dexar. 

Ara  hi  sentim  lo  fret  de  la  anyorança 

mes  ton  recort  hi  viu: 
del  puríssim  amor  ab  que  '1  vetllavas 

encès  està  '1  caliu. 

Ton  nom  aymat,  que  sempre  s'  hi  sentia, 

no  hi  podrà  ressonar: 
ja  may  més  la  dolçor  del  nom  de  Mare 

podrem  saborejar. 

Ab  tu  veyam  lo  mon  com  un  oasis. 

sembrat  de  belles  flors, 
ara  '1  veyém  com   un  desert  d'  espines 

regat  ab  nostres  plors. 

Ja  no  't  tenim,  mes  sempre  aquí  en  la  terra 

de  ton  recort  viurem, 
ta  memòria  sagrada  y  benvolguda 

tots  la  benehirém. 

Al  Cel  t'  hem  de  reveure,  aquesta  vida 

es  somni  de  un  moment.... 
tu  'ns  ensenyaràs  à  cercar  la  ditxa 

que  dura  eternament. 

Un  lloch  de  sant  refugi  nos  mostrares 

hon  sempre  hi  brilla  'i  sol 
ab  un  dosser  tot  florejat  d'  estrelles 

per  lo  nostre  consol. 


—  123  — 
llo  Sagrat  Cor,  lo  mantó  de  la  Verge, 

tes  divines  amors.... 
sols  Jesús  y  Maria  guarir  poden 
del  cor  los  vius  dolors. 

JosEFA  Amer  y  Penya. 


LA   PRIMAVERA 


jQue  hermosa  es  la  Primavera! 
Benhajan  los  jorns  d'  Abril 
en  que  'Is  arbres  plens  de  vida 
ab  fulles  s'  estan  vestint; 
fulles  ten  res  y  llustroses 
d'  un  vert  agradable  y  viu 
verge  de  pols  y  picades 
d'  aucells  y  de  moscardins. 

jQue  hermosa  es  la  Primavera! 
Nova  força  sent  dins  mi 
que  'm  refresca  la  memòria 
de  ma  inocencia  de  nin; 
quan  mos  pensaments  tenían 
lo  meteix  color  y  encís 
que  tenen  les  fines  fulles 
dels  arbres  lo  més  d'  Abril. 

jQue  bella  es  la  Primavera! 
Mes  |ay!  Prest  vindrà  l' istiu 
y  les  floretes  hermoses 
dels  arbres  cauran  à  mils 
dexant  desnues  les  branques, 
y  seran  fems  dels  camins 
les  fulles  y  flors  mostíes 
quan  lo  fret  Novembre  arrib. 


—    124  — 

jQue  hermosa  es  la  Primaveral 
per  qui  dels  vicis  fugint 
arriba  al  fi  de  la  vida 
ab  lo  cor  net  de  tot  crim, 
y  mor  somrient  quan  destria 
la  entrada  del  paradís 
plena  de  flors  ab  eterna 
Primavera  sense  fi. 

Pere  d'  Alcantara  Penya. 


APÓLECH 


Una  vegada  era  un  senyor  rich.molt  rich,  molt  més  rich 
que  no  pas  cap  rey,  puix  aquest  no  té  més  que  lo  que  de 
bon  ó  mal  grat  li  donan  los  seus  vassalls,  y  à  n'  aquell  ningú 
tenia  que  donarli  res  perquè  lot  era  seu. 

Vivia  aquell  senyor  tranquil  y  sense  mals  de  capen  unes 
terres  situades  entre  mitg  de  aniichs  realmes  assiàtichs 
quins  noms  no  'ns  ha  conservat  la  tradició.  S'  adminis- 
trava ell  meteix  los  seus  bens  y  li  anava  d'  allò  més  bé. 

Mes  vetaquí  que  un  jorn  no  sé  qui  li  va  posar  la  ceba  al 
cap  de  que  nombres  un  administrador,  y  I'  home,  creyent 
que  de  aquell  modo  encara  estaria  molt  més  tranquil  de  lo 
que  ho  estava,  va  caure  en  lo  parany:  buscà  un  home  que 
tingués  totes  les  condicions  pera  aquell  càrrech^  y  un  cop 
cregué  haverlo  trovat  lo  posà  al  davant  de  tots  los  seus 
quefers.  jNi  may  que  ho  hagués  fet! 

Un  cop  se  1'  hagué  ficat  à  casa,  aquell  administrador  que 
sens  dupie  deuria  ser  un  dropo  de  mala  mena,  començà  à 
buscar  qui  I'  ajudés  en  la  seva  tasca,  y  un  jorn  un,  un  jorn 
un  altre,  anà  omplintli  la  casa  de  servidors  que  fins  à  les 


II 


—    125    — 

hores  no  hi  havían  pas  fet  cap  falla  y  que  de  llavors  en 
endevanl  no  hi  feren  més  que  nosa. 

Y  no  va  pas  parar  aquí  la  cosa:  aquell  administrador,  ab 
la  escusa  de  defensar  la  casa  contra  Is  lladres  que  podían 
anarhi  de  fora,  'començà  à  armar  gent  y  més  gent,  y  quan 
lo  senyor  se  n'  adonà  ja  'n  tenia  la  casa  plena. 

Mes  aquell  senyor  era  un  bon  Jan,  y  dexava  fer  creyent 
que  tot  allò  era  pel  seu  bé. 

Passà  temps  y  més  temps  y  à  la  fi  lo  senyor  observà  que 
tota  aquella  gent  d'  armes  y  tots  aquells  llogats  pera  ajudar 
al  administrador,  no  obehían  més  que  à  n'  aquest,  y  que 
à  ell  lo  tractavan  poch  menys  que  à  puntades  de  peu. 

Cridà  r  home  al  administrador  y  aquest  li  respongué  ab 
mals  modos.  Lo  volgué  treure  de  casa,  y  tots  los  qui  hi 
havían  dins  prengueren  la  defensa  del  qui  'Is  hi  havia  ficat. 
Lo  senyor  s'  enfutismà  y  resolgué  acabar  ab  aquell  des- 
gavell. 

Y  d'  acort  ab  un  d'aquells  hómens  d'  armes,  que  estava 
ressentit  no  sé  per  quina  futesa  ab  1'  administrador,  sor- 
prengueren un  jorn  à  n' aquest  mentres  dormia  y  lo  tira- 
ren dalt  à  baix  d'  una  finestra. 

Lo  senyor  respirà  plé  d'  alegria  creyent  estar  ja  lliure  de 
tota  aquella  plepada,  mes  la  seua  ilusió  durà  sols  un  ins- 
tan;  V  infeliç  no  havia  pas  fet  altra  cosa  que  mudar  d'  ad- 
ministrador. Lo  qui  havia  tirat  al  primer  per  la  finestra 
se  posà  en  son  lloch  y  no  hi  hagué  medi  de  tréurel.  Mudà 
alguns  dels  criats  que  no  li  inspiravan  prou  confiança, 
armà  alguns  hómens  més,  y  vet'  ho  aquí  tol. 

Aquest  iripijoch  y  aquesta  muda  d' administradors  anà 
repetinlse  de  quant  en  quant,  mes  sempre  ab  lo  meteix 
dolent  èxit  pel  pobre  senyor. 

Y  succehí  que  vingueren  lladres  de  fora  y  un  jorn  li 
prengueren  al  senyor  unes  terres  y  un  altre  jorn  unes  al- 
tres, y  sols  llavorBS  se  n'  adonà  de  que  tota  aquella  gent 
d'  armes  no  servían  pera  defensarlo  contra  'Is  lladres  de 
fora,  En  cambi,  comprengué  perfectament  que  servían  de 
molt  pera  defensar  als  lladres  que  tenia  dins  de  casa. 

Mes  s'  havia  ja  avesat  de  tal  manera  à  tota  aquella  gent 


—    126  — 

que  'I  rodejavan  y  se  'I  menjavan  de  viu  en  viu,  que  no 
veya  pas  possibilitat  de  viure  sense  ella. 

Y  quan  algú  que  li  volia  bé  li  deya  ^'per  qué  no  vos  des- 
feu  de  tots  aquests  dropos  inútils?  responia:  perquè  ne 
tindria  que  pendre  altres  de  pitjors. 

Y  si  aquell  hi  afegia:  ^'Y  per  qué  n'  heu  de  pendre  d'  al- 
tres? ^-No  podeu  passarvos  sense  cap  com  abans?  I'  home 
que  ja  no  's  recordava  de  que  alguns  temps  hagués  estat 
lliure,  responia:  Vos  somnieu  truites. 

Y  malmenat  pels  uns  y  escarnit  pels  altres,  1'  home 
anà  perdentho  tot  poch  à  poquet  fins  quedar  més  pobre 
que  una  rata. 

Y  tot  per  haverse  entossonit  en  que  no  podia  viure  sense 
administradors. 

Cels  Gomis. 


Una  altra  joya  s'  es  morta 
per  mon  camí  de  dolors, 
r  aspre  rostoll  no  comporta 
la  hermosura  de  les  flors. 

Era  sola  y  s'  anyorava 
de  ses  germanes  que  han  fuyt. 
y  migrantse  's  corsecava 
per  aminorar  son  buyt. 

Quan  aponcellà,  'n  crexían 
à  son  entorn  bell  esplet; 
jpobres  flors!  arreu  morían 
emportantsen  son  secret. 


—    127  — 

Quiscuna  al  peu  de  sa  tija 
hi  dexava  un  esbarzer, 
tost  crescut,  ab  la  pruhija 
de  ferir  al  jardiner. 

Unes  han  mort  trocejades, 
altres  han  mort  de  llangor; 
totes  al  caure  aterrades 
han  dexat  fel  per  llecor. 

Y  ab  est  conreu,  terra  verge 
s'  es  tornada  xorch  terrer 
y  no  mes  congria  vérmens 
per  occiure  al  jardiner. 

jPobre  cor!  qué  *Is  hi  donares 
que  tan  tost  t'  han  aborrit.?^ 
Per  qué  ab  ta  sanch  no  regares 
à  sadoll,  eix  camp  florit? 

Mes  ab  sos  batechs  me  crida 
que  no  '1  cal  d'  ésser  culpat; 
les  hi  donà  sanch  y  vida, 
y,  un  colp  presa,  1'  han  dexatü! 

Àngel  Aguiló. 

Novembre  de  1899. 


RECORT 


Eran  tendríssimes  flors 
mos  fillets  que  al  cel  volaren; 
eran  tan  bells  com  los  llirs 
de  blancor  immaculada. 


—    128   — 

En  sos  ullets  com  estels 
jo  mos  ulls  hi  emmirallava; 
al  véurels  les  aus  del  bosch 
engelosides  cantavan. 

La  Regina  de  1'  Empir 

s'  ullprengué  de  flors  tan  blanques; 

y  per  fersen  rich  pomell 

una  à  una  va  arrencaries. 

Les  feu  trasplantar  al  cel 
per  sosgermanets  los  àngels; 
portantles  als  peus  de  Deu 
per  donà  allí  eterna  flayre. 

Carme  Verdaguer  de  Cots. 
Octubre  de  1899. 


CURIOSITAT  BIBLIOGRÀFICA 


Ofereix  la  historia  de  la  literatura  catalana  una  coinci- 
dència molt  notable.  Tal  és,  un  seguit  de  fets  que  acosten, 
à  despit  de  la  immensa  distancia  que  les  separa,  les  obres 
del  cast  Ausias  March  ab  les  del  castellanisat  Vicens  García, 
Rector  de  Vallfogona. 

Donchs  per  alló  de  que  los  extrems  se  toquen  (no  volent 
may  creure  en  la  casualitat)  no  falta  biògraf  qui  estableix 
la  paternitat  dels  March  à  Cervera,  mentre  que  tothom  sab 
la  propingüitat  del  poble  de  Vallfogona  à  la  dita  ciutat, 
ahon  precisament  anà  raure,  fins  à  la  seua  mort,  lo  tortos 
García. 

Essent  la  figura  del  genial  March  lo  símbol  de  la  esplen- 
dor de  la  llenga,  per  un  fet  providencial  lo  seu  més  con- 
traposat versayre,  lo  genial  García;  símbol  de  la  nostra  de- 


—  129  — 
cadència  lingüística,  hagué  de  baxar  per  ventura  à  la  fossa 
tocant  à  Cervera,  la  qual  'ciutat  no  trigà  gayre  à  simpatisar 
ab  la  trista  figura  d'  un  Felip  V  d'  Espanya. 

Tan  desventurada  solució,  com  és  natural,  no  podia 
venir  axí  soptadament;  perquè  en  1'  espay  de  tres  centúries 
que  degueren  passar  entre  abdós  extrems  tan  oposats,  sofrí 
la  llenga  catalana  les  seues  intermitències. 

Axí  les  obres  d'  Ausias  March,  que  corrien  manuscrites 
fins  à  les  derreríes  del  xvén  segle,  obtingueren  set  edicions 
en  lo  xvié  Oblidada  des  d'  aquella  època  la  llenga  mare, 
ningú  més  no  cuydà  reproduhirles  fins  que  al  dexondarse 
r  actual  renaximent,  l'any  1840,  en  Joaquim  Rubió  n'en- 
clogué una  mostra  (5  cants)  darrera  les  obres  del  Rector  de 
Vallfogona.  Ni  és  aquest  sol  acostament  d'  abdós  poetes,  de 
tendència  tan  contraria,  que  verificà  en  Rubió.  Lo  venera- 
ble precursor  del  nostre  renaximent  aparegué  talment  lo 
predestinat  à  biografiar,  com  ho  feu,  are  1'  un,  are  1'  altre 
dels  dos  escriptors  àntitétichs,  si  bé  declarant  la  immensa 
superioritat  del  primer. 

Calgué  encare  passar  una  vintena  d'  anys  perquè  en 
Francesch  Pelay  y  Briz,  satisfent  la  necessitat  dels  escriptors 
contemporanis  seus,  reestampàs  les  may  prou  alabades 
obres  del  Petrarca  català  Ausias  March.  Agotada  ben  promp" 
te  la  edició,  no  mancaren  nous  editors  qui  en  V  espay  de 
quatre  anys  (1884-1888)  n'  oferiren  dues  edicions  més  al 
públich,  noresmenys  d'  algun  fragment  inèdit  que  autori- 
sats  bibliògrafs  n'  han  donats  à  la  llum. 

Si  ajustàm  are  aquestes  tres  edicions  modernes  à  les  set 
,  antigues  que  ja  havem  referit,  segons  la  taula  que  en  Jaume 
Massó  publicà,  tindrem  que  pugen  fins  à  déu.  Donchs  per 
la  nota  que  més  avall  donam  de  la  bibliografia  del  Rector, 
veurem  que  les  edicions  de  les  seues  obres  han  alcançat 
justament  lo  meteix  nombre. 

Encare  més,  les  obres  d'  Ausias  March,  escrites  à  mijan 
segle  XV,  no  s'  estamparen  fins  à  la  primeria  del  xvi,  ó 
siga  al  cap  d'  uns  vuytanta  anys  que  eren  compostes.  Les 
del  Rector,  que  ho  foren  à  la  primeria  del  sigle  xvii,  de- 
gueren esperar  precisament  també  una  vuytantena  d'  anys 
9 


—  130  — 
per  veures  estampades.  Per  cert  tant  les  unes  com  les  altres 
no  irovaren  prou  digne  editor,  havenlse  perpetuat  aquelles 
errades  que  per  incúria  é  ineptitut  del   meteix  s'  hi  iniro- 
duhiren  desde  la  primera  edició. 

Finalment,  durà  lo  primera  tanda  d' iiíipresió  del  Ausias 
March  uns  quaranta  anys:  la  del  Rector,  que  no  obtingué  de 
prompte  sinó  dues  ó  tres  edicions,  abans  dels  cinquanta  no 
sen  reproduhía  sinó  alguna  de  les  poesies ;oco5es  darrera  la 
«Historia  del  cavaller  Partinobles.»  Fins  al  any  1820  no 
s'  emprengué  la  reimpressió  de  les  seues  obres  complertes. 

Podríam  ací  entrar  en  majors  consideracions  sobre  los 
dos  tan  incomparables  poetes,  en  popularitat  consemblants; 
però  no  essent  aquest  lo  nostre  obgecte,  donarem  à  conti- 
nuació la  nota  que  avuy  nos  havem  proposat  publicar. 

BIBLIOGRAFIA    VALLFOGONESCA 
Edicions  impreses. 

— La  armonía  del  Parnàs,  mes  numerosa  en  las  poesías 
varias  del  Atlant  del  cel  poètic,  lo  Dr.  Vicens  García,  Rec- 
tor de  la  Parroquial  de  Santa  Maria  de  Vallfogona.  Reco- 
piladas,  y  emendadas  per  dos  Ingenis  de  la  molt  iilustre 
Acadèmia  dels  desconfiats,  erigida  en  la  excellentíssima 
civtat  de  Barcelona.  Se  dedica  à  la  mateixa  Acadèmia,  per 
medi  dels  rasgos  de  la  ploma  del  Rector  de  Ballesgvart.  Ab 
llicencia,  y  privilegi. — Barcelona:  Per  Rafel  Figvero,  any 
1703. — En  4.t  320  p. 


— en  la  exellentíssima  (sic)  civtat  de  Barcelona 

— Any  1700.  En  4.^  204  p.  (i) 

— Poesiasdel  gran  poetich  lo  Doctor  Vicens  García,  Rec- 
tor de  la  parroquial  iglesia  de  Santa  Maria  de  Vallfogona. 
Corregidas,  y  Esmenadas  en  aquesta  segona  impresió  (sic). 

(I)  La  portada  d'  aquesta  edició,  llevat  de  la  petita  variant  que 
senyalam,  està  calcada  sobre  la  anterior.  Tant  aquesta  com  la  següent, 
que  no  té  sinó  la  portada  cambiada  (seguint  puntualment  plana  per 
plana),  son  tingudes  com  edicions  furtives. 


—  131  — 
Primera,  y  segona  part.  Ab  llicencia. — Barcelona:  En  la 
Estampa  de  Joseph  Forcada. — Any  1712.  En  4.1  204  p. 

— La  armonia  del  Parnàs,  mes  numerosa...  exceleniissi- 

ma  ciutat  de  Barcelona del  Rector  de  Vellesguart  (sic). 

— Barcelona:  en  la  Estampa  de  Joseph  Rubió  any  1820.  (i)^ 
En4.t 

— Poesias  jocosas  y  serias  del  cèlebre  Dr.  Vicens  Garcia 
Rector  de  Vallfogona.  Nova  edició  arreglada  sobre  la  feta 
en  lo  any  1820,  y  aumeniada  y  adornada  ab  hermosas  vi- 
nyetas  y  lo  retrato  del  autor. — Barcelona,  en  la  estampa  de 
Joseph  Torner.  1840. — En  4.1  218  p.,  més  52  p.  de  suple- 
ment. (Sis  gravsits  al  boix,  d'  en  Torner). 

— Poesias  jocosas  y  sertas  del  cèlebre  Doctor  Vicens  Gar- 
cia.... (2) — Edición  (sic)  econòmica.  Barcelona.  En  la  Es- 
tampa de  Joan  Roger.  1845. — En  16. "  374  p.,  més  56  p.  de 
suplement.  (Les  quatre  hermoses  pineías  que  conté  són  lito- 
grafiades  d'  una  prou  mala  mà). 

— Poesias  jocosas  y  serias  del  cèlebre  Doctor  Vicens  Gar- 
cía... Nova  edició  arreglada  sobre  la  feta  en  lo  any  1700  y 
adornada  ab  hermosas  vinyetas  y  lo  retrato  del  autor. — 
Barcelona,  F.  Granell,  i856. — En  4.^  233  p.  (Gravats  de  la 
edició  del  1 840) . 

— Poesias  jocosas  y  serias  del  cèlebre  Dr.  Vicens  Garcia... 
Ultima  edició...  (3)  y  adornada  ab  lo  retrato  del  autor. — 
Barcelona,  Vda  Bassas,  1866.  En  4.^ 

— Poesias  jocosas  del  cèlebre  Dr.  Vicens  García.  (4) — 
Barcelona,  Narcis  Ramírez  y  C.*,  1871.  En  fol.  5i  p. 
—Poesias  serias  del  cèlebre  Dr.  V.*  G.*  Ultima  edició 

<i)  Tot  lo  demés  com  à  la  primera  edició  del  1 703. 

(2)  Com  à  la  anterior. 

(3)  Gom  à  la  anterior. 
<4)  Com  à  la  anterior. 


—    132    — 

arreglada  sobre  las  felas  en  los  anys  1700,  1820,  1840,  i856 
y  1866. — Barcelona,  Ramírez  y  C",  1872.  En  fo!.6o  p. 

— Poesias  jocosas  del   cèlebre  Dr.  Vicens  Garcia...  y  un 
gran  número  de  dibuixos  intercalats  en  lo  text  per  J.  Pelli- 
^  cer  Monseny. — Barcelona,  Estampa  de  Lluis  Tassó  Serra, 
1887.— En  8.U  240  p. 

BIOGRAFIES,    OBRES    SOLTES,    FRAGMENTS,    & 

„  — Sermó  predicat  en  la.  iglesia  Cathedral  de  Gerona,  en 
les  exequies  fetes  à  la  Magestat  Catholica  del  Rey  Don 
Phelip  Tercer  nostre  Senyor,  lo  dia  12  de  Maig  1621  per 
Vicent  Garcia  Prevere,  Rector  de  Vallfogona  secretari  del 
molt  llustre  y  Reverendíssim  Senyor  Don  Pedró  de  Mon- 
tcada, Bisbe  de  Gerona,  dirigit  à  Don  Francisco  de  Monca- 
_da,  Comte  de  Osona.  Gerona,  1622.  (V.  Una  obra  en 
prosa,  1882). 

— A  un  assumpta  Ilepol  (Decimas  burlescas\ — Glosa  molt 
divertida. — Redondillas. — Lletra  burlesca. — Lletra  lírica. 

Aquestes  composicions  del  Rector  ocupen  les  17  planes 
darreres  de  «La  general  historia  del  esforsat  caballer  Par- 
tinoples»...  Gerona,  Joseph  Bró.  En  16. u 

Algunes  d'  elles  van  també  darrera  una  altra  edició  de 
Girona,  d'  en  Anton  Oliva,  axicom  en  la  de  Tarragona  d' en 
Magí  Canals,  de  Vich,  Joan  Doica,&.,  totes  del  xviiién  segle. 

— Cants  del  millor  cisne  català  en  les  agonies  del  reverent 
Doctor  Vicent  Garcia,  Rect.  de  Vallfogona. — Barcelona, 
Manuel  Texéro,  1836. — En  4.1  7  P. 

-T-Lo  Doctor  Vicens  Garcia  y  sas  obras  liierarias.  (Bio- 
grafia d'  en  J.  Rubió).  Jochs  Florals  de  Barcelona  en  1863. 
— Barcelona,  Salvador  Manero,  1863. — En  4.^  pis.  88-127. 

— Poesias  perdidas  de  Vallfogona:  Poetas  ignorades: 
fragmento  de  un  libro  manuscrito  tituladp  Curiositat  cata- 


—  133  —- 
lana.  Por  el  Dr.  D.  Salvador  Mestres,  Pbro.  Memorias  de 
la  Acadèmia  de  Buenas   Leiras  de   Barcelona.  T.  II.  1868. 
En  4.t  planes  385-413. 

— Lo  Rector  de  Vallfogona.  Drama  en  tres  actes  y  en 
vers,  original  de  D.  Serafí  Pitarra  (Frederich  Soler).  Estre- 
nat ab  brillant  èxit  en  lo  Teatro  Català  la  nit  del  14  de 
Novembre  de  1871.  Segona  edició. — Barcelona,  Espasa  ger- 
mans, 1874.  En  8.U  102  p. 

— Lo  Dr.  Francesch  Vicens  García,  Rector  de  VaHfogona. 
(Petita  biografia  d*  en  J.' P.).  «La  Bandera  Catalana».  i8j5. 
Any  L  n.e  19.  En  fol. 

^Dr.  Vicente  García  (Rector  de  Vallfogona). — Su  bio- 
grafia y  juicio  critico  de  sus  obras  (D'  en  J.  Rubió).  Certa- 
men de  la  Acadèmia  de  la  Joventut  catòlica  de  Tortosa... 
1878. — Tortosa,  Salvador  Isuar,  1878.  En  4.^  planes  19-84. 

— El  Doctor  Vicente  García.  Su  biografia  y  juicio  critico 
de  sus  obras.  (D'  en  Enrich  del  Castillo). — Certamen  demunt 
dit,  planes  84  121. 

— Lo  Doctor  Francesch  Vicens  Garcia.  «L*  Escut  de  Ca- 
talunya». (Petita  biografia  d'  en  L.  Pagès  de  R.). — Barce- 
lona, 1879,  En  fol. 

— Vida,  morty  testament  del  cèlebre  poeta  Dr.  F.*  V.*  G.*, 
extractada  de  la  que  escrigueren  los  Rectors  dels  Banys  y 
Pitalluga,  y  novament  aumentada  per  S.  P.  y  C. — Barcelo- 
na, Joan  Oliveres,  1879.  En  16. u  i5  p. 

— Cant  últim  del  millor  cisne  català,  lo  autor  en  la  sua 
agonia.  (Sens  portada). — Reus,  1879.  En  4.^  i5  p. 

Aquest  cant,  junt  ab  lo  seu  testament,  foren  reproduhils 
à  «La  Veu  del  Montserrat».  1879.  Any  IL,  planes  123-124. 


I 


■A  un  assumpto  Ilepol. — A  una  letrina  que  feu  lo  autor 


—  134  — 
en  lo  hort  de  la  sua  rec/ona. —Gracias  y  desgracias  del  ojo 
del  c...  (Barcelona,  m.dccclxxx). 

— Una  obra  en  prosa  del  popular  poeta  Dr.  Francesch 
Vicens  Garcia...  Reimpresa  de  la  única  edició  de  1622,  pre- 
cehida  de  un  prólech  per  N'  Enrich  Claudi  Girbal. — Giro- 
na, Manel  Llarch,  1882. — En  4.^  24  p. 

— Biografia  per  Sabater  Lledó,  anotada  del  Sr.  Girbal. 
Girona,  1882.  (Segons  Mossèn  Corbella). 

— Lo  Rector  de  Vallfogona.  Novela  històrica  original  il- 
lusirada  per  T.  Padró.  (D'  en  Joseph  Feliu  y  Codina). — 
Barcelona,  Espasa  germ.  (1882).  En  4.^  276  p. 

— El  Doctor  D.  Francisco  Vicente  García,  R.*  de  V.*  Su 
vida  y  sus  obras  poélicas.  Monografia  compuesía  por  don 
Joaquín  Rubió  y  Ors,  por  encargo  del  Excmo.  Ayunta- 
miento  Const.  de  esta  ciudad,  y  leida  en  el  acto  solemne 
de  colocar  su  retrato  en  la  Galeria  de  catalanes  ilustres  en 
el  hislórico  Salón  de  Ciento...  Celebrado  en  25  de  Septiem- 
bre  de  1882.— Barcelona,  Suc.  de  N.  Ramirez  y  C.%  1883. 
En  4.t  31  p. 

— Francisco  Vicente  García,  R.*  de  V.* — Galeria  de  Ca- 
talanes ilustres  publicada  por  D.  A.  Esplugas.  Brevesapun- 
tes  biogràficos  por  D.  José  Narciso  Roca  y  Ferreras. — Bar- 
celona, Luis  Tassó.  En  fo!.  p.  69-77. 

-r-Mostra  dels  escrits  en  prosa  y  vers  del  Rvnt.  Dr.  Fran- 
cesch Vicens  García,  R.*  de  V.*,  precehida  d'  algunes  noti- 
cies biogràfiques  del  autor,  per  Mossèn  Ramon  Corbella, 
Prevere.— Vich,  Tip.  y  Llib.  Catòlica.  1898.  En  8.u  160  p. 

— Aplech  de  noticies  fahents  per  1'  historia  de  Vallfogona, 
per  Mossèn  Ramon  Corbella,  Pvre. — Vich,  Imp.  Catòlica, 
1898.  En  8. u  planes  153-184. 


-  135  - 
— Goigs  en  llahor  de  la  aparició  de  Sant  Miquel  arcàn- 
gel... composts  pel  celebrat  Dr.   F.*  V.*  G.*. — Barcelona. 
Fulla  solta. 

— Anécdotasycuentosque  se  atribuyen  à  Vicente  García, 
R*.  de  V*.,  seguido  de  sus  mejores  poesías  traducidas  al 
castellano  por  Carlos  Borromeo.  — Barcelona,  Suc.  de 
A.  Bosch,  editor.  En  4.^  24  p. 

— Historia  del  Dr.  D.  Vicente  García,  R.*  de  V.*  por 
A.  Faura. — Barcelona,  Imp.  de  la  Gasa  Prov.  de  Caridad. 
En  4.1  23  p.  ab  vinyetes. 

— Historia  del  Rector  de  Vallfogona. — Barcelona,  Suc. 
de  A.  Bosch,  editor. 

Fulla  solta  ab  48  rodolins,  portant  cascun  al  peu  una  ter- 
ceta  en  castellà. 

Antoni  Bulbena. 

Novembre  de  1899. 


LA  CREACIÓ 


Fragment. 

Abans  que  fos  lo  temps,  ja  Deu  hi  era, 
tot  quant  es  fet,  sortí  de  sa  paraula, 
que  cel  y  terra  y  mar,  y  quant  té  vida, 
es  fill  de  son  poder  que  n'  es  principi. 
Ell  sol  es  pur  com  mes  no  se  'n  pot  ésser; 
Ell  sol  perfet  ab  perfecció  suprema; 
Ell  sol  immens,  no  té  térmens  ni  fites; 
Ell  sol  etern,  eternament  engendra 


—  136  — 

mirantse  à  Sí  meteix  al  Fill  lo  Pare, 

lo  Sam  Esprit  1'  amor  ab  que  s'  estiman.  - 

Son  tres  y  es  un;  son  tres  en  les  persones: 

lo  Pare,  '1  Fill  y  1'  Esperit  Paràclyt, 

y  es  un  sol  Deu,  donchs  una  es  la  substància. 

Axis  ho  diu  la  fé,  y  ho  tens  de  creure, 

si  no  hi  arriba  '1  feny,  lo  seny  inclina, 

que  '1  qui  'ns  ho  va  ensenyar  d'  engany  es  lliure. 

Vingut  que  '1  moment  fou  que  Ell  se  sabia, 
donà  començ  al  temps,  de  sa  paraula 
brollava  1'  univers,  y  munió  d'  àngels 
per  Ell  foren  creats.  A  honra  y  glòria 
de  Sí  meteix  va  tréurels  del  no  ésser 
que  aquest  es  sols  lo  fi  de  tota  cosa. 
Dotats  d'  inteligencia  clara  y  recta, 
dotats  d'  enteniment  molt  gran  y  digne, 
la  lliure  voluntat  que  grat  los  dava 
à  un  acte  va  sometre  d'  obediència. 
Va  mostrarlos  de  un  home  la  figura  (i) 
que  essent  home  era  Deu,  que  1'  adoressen 
los  va  manar,  aquesta  fou  la  prova. 
Veyent  en  Sí  metexos  tal  grandesa, 
veyentse  à  n'  ells  tan  alts,  y  forts  creyentse, 
mirant  à  la  figura  que  'Is  mostravan 
que  si  sabían  Deu,  veyan  com  home, 
portats  de  son  orgull,  que  no  volían 
servirlo  feren  uns,  mentres  que  'Is  altres 
humilment  à  la  prova  se  rendexen; 
aquests  son  duts  al  cel,  y  pels  indignes 
Deu  va  encendre  lo  foch  que  encara  crema. 

Quan  la  terra  del  tot  ja  fou  guarnida 
pera  serne  del  home  digna  estada, 
plena  de  flors  y  fruyts  de  tota  mena, 
d'  aucells  y  d'  animals  y  d'  ayre  y  d'  aygua, 

(I)    Seguint  à  Sant  Tomàs. 


I 


—  137  — 
ab  rius  y  fonts  que  la  tornessen  bella 
y  un  gran  estol  de  móns  per  lluminària; 
llavors  com  concentrant  tota  sa  força 
digué  Deu:  — Fem  al  home  à  nostra  imatge — 
que  si  tot  lo  demés  ab  sols  de  dirho 
fou  fet,  aquí  volgué  1'  amor  que  'ns  porta 
provar  ab  lo  cuydado  que  hi•Jjosava, 
y  prenent  de  la  terra  un  xich  d'  argila 
lo  cos  ne  va  formar  del  primer  pare, 
que  hagué  per  nom  Adam,  després  alena 
dessobre  d'  ell,  y  1'  esperit  li  dona 
que  fa  immortal,  y  viu.  La  terra  tota 
sotmesa  li  va  ser,  que  Deu  va  ferlo, 
portantlo  al  Paradís,  àrbitre  y  duenyo 
de  tot  lo  mon  creat.  Rey  va  sentirse; 
la  terra  fou  son  trono,  '1  cel  son  ceptre, 
tot  r  univers  li  feya  de  corona. 
De  sopte  dolça  són  clogué  sos  parpres, 
y  del  seu  pit  prenentli  una  costella 
Deu  va  ferne  à  la  dona  y  Deu  va  dilshi: 
— Crexéu  y  ompliu  lo  mon,  de  tots  los  arbres 
pendréu  los  fruyts  que  més  de  grat  vos  sían, 
llevat  d' aquell  que  r  arbre  de  la  ciència 
del  bé  y  del  mal  té  '1  nom,  que  si  '1  toquesseu, 
la  mort  fora  lo  càstich  que  tindríau. — 

L'  àngel  caygut  ne  va  tenir  enveja. 

Veyent  à  la  parella  que  feliça 

anava  à  guanyà  '1  lloch  que  ell  se  va  perdre 

volgué  pérdrels  també 


A.  M.*  FÀBREGAS. 


Home  de  daga,  tol  se  concaga. 
Home  desdit,  no  val  un  ardit. 


-  .38 


CENT  MONEDES  0'  OR  Y  TRES  MIL  GARROTADES 


(Anècdota  polaca). 

Lo  pobre  príncep  lliíuà  Galiiow,  desterrat  de  sa  pàtria  y 
ab  los  bens  confiscats,  arribà  tot  trist  à  la  ciutat  de  Czersk, 
capital  del  ducat  de  Masovia.  ' 

Rondant  per  un  dels  principals  carrers  de  la  susdita  ciu- 
tat vegé  en  una  cantonada  un  vellet  de  blanca  barba,  sen- 
lat  en  un  pedrís  en  actitut  de  demanar  iina  almoyna. 
Aquest  vellet  era  cech. 

Lo  príncep  s'  hi  atançà  y  ohí  que  deya,  ab  veu  senten- 
ciosa, «aquest  món  es  un  mar,  feliç  qui  'I  passa  aviat.» 
Aquesta  sentencia  agradà  ai  Príncep,  qui  prengué  una  mo- 
neda d'  or  y  la  hi  donà. 

— «Gràcies,  oh  boníssim  senyor  (digué  lo  cech,  tot  sos- 
pesant la  peça  y  conexeni  per  son  pes  que  era  d'or,  de- 
veu ésser  molt  rich  per  fer  tan  gran  almoyna.» 

— «Tinch  encara  99  peces  com  aquesta,  digué  lo  Príncep.» 

— «Ah,  bon  senyor,  dexeume  tocar  lo  vostre  or,  jquína 
alegria  seria  aquesta  per  mi!  dexéumel  tocar,  encar  que  no 
sia  més  que  per  un  moment.» 

Lo  bondadós  Príncep  axecà  sa  bossa  y  la  deposità  en  la 
mà  del  pobre  cech. — ^Es  tota  la  meua  fortuna,  li  digué, 
greu  me  sab  no  poderla  partir  ab  tu.» 

Encar  lo  vell  no  tocà  la  bossa,  l'agafà  j  la  feu  desaparéxer 
dintre  una  butxaca  de  son  vestit. 

— «^-Eh,  bon  home,  qué  heu  fet  de  la  bossa.''»  digué  lo 
Príncep — «Aquest  món  es  un  mar;  feliç  qui  'I  passa  aviat,» 
contestà  lo  cech,  y  anà  contestant  una  y  altra  vegada  à  les 
reclamacions  del  Príncep. 

Per  fi  lo  Príncep  indignat,  se  tirà  sobre  lo  cech  per  arren- 
carli  la  bossa,  que  era  ben  seua;  emperò  lo  cech  se  defensà 
cridant — «jAh  dels  bons  ciutadans,  socors,  veus  ací  un  fo- 
raster que  'm  vol  robar! — Tota  la  gent  que  per  allí  corria, 


i 


—  139  — 
veyent  que  lo  Príncep  anava  ab  vestit  que  no  era  de  la  terra, 
lo  tingueren  per  un  aventurer  y  se  posaren  del  costat  del 
cech,  armantse  unes  baralles  en  les  que  lo  Príncep  portava 
la  pitjor  part,  fins  que  arribà  la  guardija  ducal  y  'Is  descom- 
partí,  fugint  lo  cech  ab  los  diners. 

Tant  bon  punt  lo  Príncep  se  vegé  lliure  de  la  gent  que  '1 
voltava  mira  de  cercar  al  cech,  seguintio  després  d'amagat. 

Axí  continuà  seguinilo,  per  tota  la  ciutat,  fins  que  al  cap- 
vespre lo  cech  se  dirigí  à  una  casa  arrunada.  Sempre  lo 
Príncep  radera  d'  ell  passaren  per  una  porta  baxa,  tapada 
ab  runa.  Lo  príncep  se  descalçà  y  I'  anà  seguint  per  un 
corredor,  llarch  y  estret,  que  portava  à  la  cambra  del  cech. 

Una  volta  dedins  lo  cech  tancà  la  porta  y  palpà  per  tots 
costals  per  assegurarse  de  que  estava  sol.  Tregué  la  bossa 
de  sa  butxaca,  la  obrí  y  hi  ficà  la  peça  d' or.  Allavors  plé 
d'  alegria  començà  à  fer  servir  la  bossa  com  de  petita  pi- 
lota que  tirava  un  poquet  en  í' ayre  y  la  prenia  després, 
retrunyint  1'  or;  déyali:  «torna  estimada,  torna  ab  mi.»  Una 
de  tantes  vegades  1o  Príncep,  que  estava  dins  de  la  cambra, 
s'  apoderà  de  la  bossa. 

Lo  cech,  veyent  que  la  bossa  no  tornava,  començà  à  cri- 
dar: «|lladres,  algun  diable  hi  haurà  per  aquí!»  Altres  cechs, 
pilleiscom  aqueix,  que  vivían  en  aquella  lloriguera,  sorti- 
ren vantantse  de  que  era  un  descuidat,  que  si  hagués  guar- 
dat la  bossa  al  calaix,  ó  bé  al  armari,  ó  en  altra  banda, 
segons  cada  hú  d'  ells,  no  1'  hauria  perduda.  Lo  Príncep, 
que  axó  ohía,  saltava  d'  una  part  à  1'  altra  denunciada,  y 
tots  al  anar  à  reconéxer  lo  seu  tresor,  per  avergonyir  al  pri- 
mer cech,  se  trovavan  sense  res,  ab  lo  que  aumenlà  I'  es- 
càndol y  la  cridòria. 

Arribà  lo  xibarri  à  tals  altures  que  lo  Duch  que  passava 
prop  de  les  runes  ab  sa  guarda  s' hi  fixà.  Feu  reventar  les 
portes  y  se  trovà  ab  T  espectacle  dels  cechs  desesperats. 

Lo  Príncep  digué  tot  seguit  al  Duch,  ab  veu  molt  baxa, 
qui  era,  y  com  havia  anal  à  parar  allí;  emperò  que  de  les 
bosses  que  possehía  no  més  una  era  seua — «Ja  vos  les  podeu 
quedar,  li  digué  lo  Duch  à  cau  d'  orella,  donchs  bé  ho  me- 


—  140  — 
rexéu   per  lo  servey  que  m'  haveu    prestat,  inconscient- 
ment, fentme  descobrir  aquesta  lloriguera  de  liadregots. 

Diriginise  després  lo  Duch,  ab  veu  alia,  als  5o  cechs  que 
allí  dedins  hi  havia  Jos  hi  digué: — «VuUch  íer  jusiicia, 
vullch  cercar  los  lladres  que  vos  han  robat  les  bosses,  per- 
què vosaltres  meiexos  ne  feu  escarment.» 

Agafà  los  5o  cechs  y  los  dividí  en  dos  colles  de  25  cechs 
à  cada  part,  provistos  de  forts  garrots.  Llavoras  los  hi  di- 
rigí la  paraula  diheni:  «Allí  davant  teniu  los  lladres; 
peguéuloshi  fort;»  ab  lo  que  los  cechs  se  començaren  à 
donar  garrotades  y  més  garrotades,  fins  que  lo  Duch  cre- 
gué que  havían  ja  purgat  los  seus  pecats,  y  los  dexà  bó  y 
estomacats  ageguts  en  terra. 

Al  Príncep  Galliow  li  donà  una  recompensa  digna  de  sa 
alcurnia,  nombrantlo  per  un  alt  càrrech  de  son  palau. 

JosEPH  Rafel  Carreras. 


A  MON  ANTICH  AMICH  EN  JOSEPH  CARRERAS  Y  BASSOLS 

Als  dotze  anys  d'  haver  ingressat  en  la  Santa  Companyia  de  Jesús. 


ilDotze  anys...  que  '1  mon  dexares..!! 
enterrats  ja  tos  pares, 
desitg  sentires  d'  ideals  segurs; 
lluny  de  la  aspror  d'  exa  terrena  via, 
jracés  benefactor!  te  recullía... 
la  Santa  Companyia  de  Jesús...! 

ílDotze  anys!!  després...  nos  retrovàm  encara, 

tu,  ja...  proper  del  ara 

hon  te  faran  Ministre  del  Senyor; 

y...  jo...!  encara...!  pel  mon  ab  mes  cadenes! 

jla  càrrega  fexuga  de  mes  penes, 

que  'm  fa  sentí  en  la  terra  sa  amargor! 


i 


—  141  — 
jAIabat  sia  Deu...!  sia  quin  sia 
io  destí  qu'  Ell  nos  tria; 
pera  tots  los  mortals  hi  ha  cami  igual! 
sinó  que  'Is  uns  hi  anem  per  la  drecera 
y...  jllarch  romiatge...!  sé  que  à  mi  m'  espera 
en  exa  asprosa  via  terrenal! 

Fem  donchs  que  axí  com  nos  trovàm  eix  dia, 

per  exa  mortal  via, 

ara  al  cap  de  dotz'  anys,  ab  viu  anhel; 

pogàm  un  jorn,  finit  nostre  romiatge, 

també  trova'ns  en  la  serena  platja 

que  les  ànimes  cercan  allà  al  Cel! 


Com  d'  amistat  en  íntima  penyora, 
reb  axó  que  ho  avalora 

d'  aquells  anys  que  han  passat  1'  antich  recort! 
y  si  no  't  torno  à  veure,  dom,  sens  mida, 
en  ta  Missa  primera  una  acullida: 
al  Memenío  dels  vius...  si  es  que  tinch  vida! 
ó  al  Me?nento  dels  moris...  si  es  que  soch  mort. 
Francisco  Mirabent  y  Soler. 
Setembre  de  1899. 


A  LA  BONA  MEMÒRIA  DE  DONYA  VICTORIA  PENYA  DE  AMER 

EN  LO  DÍA  QUE  SE  CELEBRA  LO  SEU  ANIVERSARI 


31  de  Octubre  de  1899 

Pensaments  y  sempre  vives 
les  tombes  avuy  guarnexen, 
y  en  lo  cor  dels  qui  te  estiman 
recorts  teus  de  nou  florexen. 


—    142    — 

Bon  ramell  de  apomellades 
guarda  en  mon  pit  ton  recort, 
les  que  tu  posat  hi  havías, 
totes  elles  son  de  amor. 

Ton  exemple  fou  ma  guia, 
espill  que  may  s'  entelà, 
en  mos  goigs  com  en  mes  penes 
sempre  'm  duyas  de  la  mà. 

Y  animantme  ab  ta  paraula, 
y  encenentme  ab  1'  obrar  teu, 
y  ab  virtuts  que  ni  't  sabías 

y  que  sols  les  veya  Deu; 

vas  mostrarme  U  modèstia, 
caritat,  desinterès, 
abnegant  salut  y  vida 
per  donaria  à  ne  'Is  demés. 

Y  si  axis  per  tots  ho  feyas, 
qué  no  vares  fer  per  mi? 
Quin  recort  hi  ha  en  ma  vida 
que  ab  ton  nom  no  's  puga  uní. 

Quan  morí  la  meva  mare 
€n  tu  un'  altra  'n  vaig  trovar, 
si  un  espòs  Deu  me  donava, 
tu  'm  portavas  al  altar. 

Y  fins  morta,  Deu  t'  ho  pague, 
has  alegrat  lo  meu  cor 

■en  lo  jorn  en  que  ma  filla 
primer  colp  rebé  al  Senyor. 

Donchs  la  teva  que  es  ta  imatge, 
y  segueix  lo  teu  camí, 
{que  Deu  faça  may  lo  dexe), 
«ncara  una  flor  cullí 


—  M3  — 
d'  aquelles  que  tu  trovavas 
en  lo  jardí  del  teu  cor, 
en  totes  les  que  ella  duya 
no  hi  havia  millor  flor. 

Per  çó  avuy  al  recordarte, 
de  ta  glòria  no  duptem, 
faça  Deu  quan  siga  hora 
que  juntarnos  hi  poguem. 

Agna  de  Valldaura. 


LA  PRIMERA  FULLA 


Lo  dia  de  sant  Tomàs  venint  de  la  fira  lo  pare  y  jo  vam 
comprarlo. 

Aquell  dia  lo  cel  estava  nuvolós,  y  una  molsuda  boira  s' 
arrossegava  fins  arran  dels  terrats;  lo  sol  ab  penes  podia 
obrirse  pas  entre  la  atapahida  nuvolada  enviant  un  calor 
mesquí  à  la  lerra  que  tan  necessitada  n'  estava;  y  los  ba- 
dochs  que  anàvam  d'  una  parada  al  altra  concertant  viràm 
los  quina  podían  comprarne,  y  fentdenteta  los  qui  no  po- 
diam  arribarhi,  transitavam  per  aquella  rambla  de  Estudis 
ab  les  mans  à  les  butxaques,  tot  arronçats,  fent  esgarrifances, 
y  ab  unes  puntes  de  nas  més  pintades  que  pallassos  de  Circo 
Ecuestre. 

Estrenyentlo  fortament  y  poguent  contenir  ab  prou  fey- 
ncs  les  batzegades  del  indiot  que  ab  les  potes  agarrotades 
per  un  ample  troç  de  bela  que  duyam  previngut  à  posta, 
bategava  les  ales  y  sacsejava  lo  moradench  moch  com  lo 
batall  d'  una  campana  protestant  de  la  seva  ignocencia  y 
cautiveri,  fentme  suhar,  y  apurant  les  meves  forces,  nos 


—  144  — 
aturàrem  devant  los  grans  magatzems  dél  Sigle  atrets  per 
aquella  munió  de  calendaris  que  emplenant  taulells,  y  ama- 
gant aparadors  y  columnes,  enllepolían  los  ulls  y  excita- 
van  à  provehirsen  als  qui  no  ho  havían  fet  tot  bescantant 
desvergonyidament  al  any  que  agonitzava. 

Lo  pare  seduhit,  m'  empenyé,  y  se  ficà  tot  resoludament 
à  la  botiga  començant  à  passar  revista,  buscantne  un  que  s' 
emmotllés  als  seus  gustos  y  que  fos  modest  de  preu,  enca- 
rinyantse  molt  aviat  ab  un  de  cartró  gros,  de  dibuix  inco- 
rrecte y  barruér  y  d'  uns  tons  que  demostravan  d'  una  hora 
lluny  sa  baratura,  mirantsel  tot  cofoy  girantsem  à  mi  pre- 
guntantme  que 'm  semblava,  treball  inútil,  prou  veya  jo 
per  lo  que  representava  que  no  se  n'  hauria  desensenyorit 
malgrat  hagués  comprès  ell  que  hi  acanavan  tres  vegades 
més  del  que  costava.  Aquell  cromo  s'  identificava  ab  ell; 
era  lo  verdader  mirall  de  les  seves  aficions  y  passió  de  tota 
sa  vida;  per  axó  sense  apartarme  los  ulls  furgavas  la  but- 
xaca deia  armilla  buscant  los  quartos  per  pagarlo,  estre- 
nyent fortament  lo  cartró,  que  '1  dependent  sol•licitava  ab  lo 
paper  à  la  ma  disposat  à  embolicarlo  y  anar  à  atendre  à 
alguns  altres  compradors  que  s'  impacientavan  davant  la 
calma  que  '1  pare  gastava. 

Sens  pendre  alé  correguerem  dret  à  casa  y  allà,  ab  tota, 
pressa,  va  desembolicar  lo  calendari  buscant  un  indret 
ahon  la  llum  mes  1'  afavorís,  cridant  à  tota  la  familia  mos- 
trantloshi  enorgullit  aquell  mal  cromot  que  representava 
— un  mayestru  d'  obra  prima  com  deya  ell— un  sabater  en- 
trat en  anys,  acotat  al  vetllador  estirant  lo  nyinyol,  lluhint 
sa  Ilampanta  calva  à  la  llum  d'  aquell  candelero  de  terrissa 
ab  bombeta  de  vidre  recullida  sa  claror  per  un  historiat 
pàmpol  de  paper  de  color  ab  ninots  retallats  y  enganxats^ 
destacant  ses  grotesques  siluetes  per  trasparencia,  tot  rode- 
jat de  falsilles,  closques  de  coco  ab  pastetes  envellutades  de 
vert  per  la  fioridura,  troçots  de  vidre,  lo  tradicional  cuyro 
ab  la  bola  de  pega  com  un'  ostra  negra  y  la  pastilla  de  cera 
groga. 

jPobre  pare!  La  afició  al  ofici  I'  alentà  fins  al  derrer  ba- 
dall, no  transigint,  ni  volguent  sentir  à  parlar  dels  adelan- 


—  145  — 
tos  del  ofici,  renegant  del  sistema  modern  que  tant  desdiu 
del  que  ell  havia  heretat  dels  seus  pares. 


I 


Ja  havían  passat  les  festes  de  Nadal  celebrantles  à  casa 
nostra  ab  tota  la  pompa  que  permetia  nostre  estament. 

Arribà  lo  dia  de  cap  d'  any,  y  'I  cartró  del  calendari  es- 
perava cofoy  y  resignat  que  li  arribés  la  tanda  d'  anarse 
alleugerint  del  pés  del  bloch,  que  començava  à  desengan- 
xarse  d'algun  indret,  amenaçant  coniinuament  precipitarse 
demunt  la  closca  del  eníeynat  mestre  pegot. 

Va  començar  aquell  any  en  divendres,  com  justificant  lo 
gust  del  pare — al  cel  sia — pega,  y  mès  pega;  ab  un  temps  de 
aquells  que  fà  mal  de  cap  fins  als  qui  may  ne  gastan,  y  una 
humitat  enganxosa,  que  robes,  cossos  y  parets  se  remu- 
llexen  com  neules,  y  ayre,  llum,  cels  y  terra  sembla  que 
tornen  d'  un  enterro. 

Tot  malhumoratycara-llarga— com  si  pressentís  quelcom 
extraordinari; — lo  pare  arrencà  lo  tapete  del  bloch,  y  apa- 
regué tot  negre  y  enravenat  com  un  panillo  lo  /  de  Janer, 
y  ell  ab  véurel  ensemps  que  cargolava  entre  sos  dit  fentne 
una  bola  lo  cromet  fatxada  del  calendari,  girà  lo  cap  y  dues 
llàgrimes  lliscaren  de  sos  ulls  brillant  curts  instants  de- 
munt la  negror  de  sa  bufanda  abans  de  ser  xupades  pel 
texit.  Foren  les  primeres  y  les  últimes  que  vegi  escapar- 
seli;  senyal  de  flaquesa  que  may  havia  demostrat  en  mitg 
dels  molts  apuros  y  penes  que  havia  sofert,  resistintho  sem- 
pre, tot,  ab  una  resignació  y  presencia  d'  animo,  y  ab  un 
cor  mes  fort  que  '1  bronzo. 

Ell  pressentia  que  la  terra  lo  cridava  à  passar  balanç,  re- 
clamantli  lo  que  de  lley  devia  darli;  y  que  Deu  lo  esperava 
en  la  glòria  per  premiarli  los  afanys  de  tota  sa  vida;  puix 
aquella  metexa  nit  contrit  y  confés  moria  resignat  y  cris- 
tianament en  nostres  braços. 


—  146  — 

Encare  no  he  pogut  borrar  del  meu  cor  la  impresió  que  '1 
fet  va  produhirme;  y  la  pitjor  de  mes  diades  es  sempre  la 
de  cap  d'  any. 

Aterrat  contemplo  cada  volta  que  arriba  lo  primer  de 
Janer;  aterrat,  contemplo  lo  calendari  que  'm  recorda  cau 
demunt  meu  un  any  més  dels  que  ja  hi  porto,  y  un  més 
aprop  de  la  mort  que  tot  ho  borra  é  iguala  y  ab  pols  tre- 
molós y  un  cor  com  lo  puny,  arrenco  la  primera  fulla,  es- 
glayat,  davant  dels  grans  enigmas  que  amagan  entre  si 
aquelles  trescentes  sexanta  quatre  fulletes  que  restan  alli 
agermanades  tan  iguales  que  aniran  presidint  en  sa  curta 
vida  tants  de  misteris,  dols  y  desenganys  com  se  desenrot- 
ilan  en  un  any  en  aquexa  vall  de  llàgrimes. 

A  Mas  y  Casanovas. 


LA  FESTA  DE  SANT  LLORENÇ 


(A  D.  Joan  Baptista  Mani.) 

I 

La  plaça  dels  Caputxins 
es  passeig  d'  enamorats, 
cada  pedrís  té  un'  historia 
y  cada  arbre  es  un  reclam. 
Allí  r  amor  pren  posada 
cada  jorn  al  cap-al  tart; 
les  sombres  son  les  cobertes 
d'  aquells  amors  populars. 
Per  axó  quan  surt  la  lluna, 
lo  sol  dels  enamorats, 
una  noya  que  es  la  toya 


—  147  — 
de  tot  lo  terme  de  Valls, 
al  peu  del  temple  s'  assenta, 
al  peu  de  la  església  està, 
y  's  consumeix  de  frisança 
lo  seu  cor  enamorat, 
que  'I  donzell  per  qui  sospira 
que  estima  ab  lo  amor  més  gran, 
de  fixo  aquella  vetllada 
de  la  cita  s'  ha  oblidat; 
y  ella  espera  y  desespera 
y  la  vetlla  va  passant: 
— ^-Ahon  serà?— Diu  la  Carmeta; 
jMare  de  Deu!  ^-Ahon  serà? 
Girantne  los  ulls  hermosos 
plens  de  congoxa  al  espay: 
— ^'Ahon  seré,  que  tu  no  siguis? 
li  contesta  '1  seu  aymant. 
— iJoanet!  diu  la  Carmeta: 
iGracies,  Senyor...!  jQué  has  tardat! 

Y  parlant  à  cau  d*  orella, 
com  si  estessen  conspirant, 
donan  la  volta  à  la  plaça, 
de  la  plaça  al  vehinat. 

Y  al  darse  la  despedida 
prometen  los  dos  aymants: 
anar  à  la  hermosa  festa 

de  Sant  Llorenç,  desitjat. 


II 


Mare,  ja  despunta  '1  dia 
y  al  corral  cantan  los  galls; 
la  copia  de  Mossèn  Mestre 
dona  '1  tom  pel  vehinat. 
Mare,  tocan  les  dolsaines, 
mare,  repica  '1  timbal, 
mare,  Sant  Llorenç  me  crida, 
mare,  cap  al  bosch  me  'n  vaig. 


—  148  — 

Y  dit  y  fet,  la  Carmeta 
cap  à  la  festa  se  'n  va, 
vestint  lo  trajo  de  festa 
tan  senzill  com  elegant. 
Mes  amunt  de  la  Font  Nova 
ja  r  aguarda  son  aymant, 
ahir  lo  esperava  ella, 

avuy  ell  migrantse  està. 

Axó  son  jornals  que  's  tornan 

diuen  los  enamorats, 

jornals  que  tenen  per  paga 

més  amor  y  més  encants. 

Pel  camí  del  bosch  s'  enfilan, 

pel  camí  del  bosch  se  'n  van, 

la  nina,  bella  y  joyosa, 

lo  jove,  alegre,  animat. 

Caminets  de  les  hermites 

de  recorts  esteu  sembrats; 

iquí  no  guarda  una  memòria 

del  Remey  y  del  Mont-Sant. ..! 

Quan  arriban  à  la  hermita 

surt  de  missa  '1  capellà. 

— i  Hem  fet  tartl — diu  la  Carmeta 

— Hem  fet  just! — respon  1'  aymant. 

Y  assentadets  à  la  aubaga 
com  dos  moxons  amagats, 
trovan  en  eix  mon  la  glòria 
que  tot  son  goigs  als  vint  anys. 

III 

No  hi  ha  balcó  en  tot  lo  terme 
com  aquell  altiu  serall, 
que  vigila  y  que  defensa 
la  gran  cova  del  Arjant. 
A  demunt,  un  cel  sens  núvols, 
als  peus,  hermosíssim  vall, 
aquí  fonts  y  torrentades, 


M 


—  149  — 
y  masets  bonichs  y  blanchs. 
Xiquetes  de  les  masies, 
ja  la  copia  està  tocant, 
xiquetes,  lo  ball  comença, 
ly  que  es  airós  aqueix  wals! 
|Ay!  com  balla  la  Carmeta! 
jcom  la  volta  sens  parar! 
los  seus  ulls  diuen:  |t'  estimo! 
sa  cara:  j felicitat! 
Los  uns  ballan  y  altres  menjan 
fent  rodones  pels  rafals; 
tot  hom  menja  ses  garlandes. 
íQuí  no  menja  coca  à  Valls! 
Per  coques  aquexa  terra: 
qui  diu  coques  diu  Montblanch, 
qui  diu  Montblanch,  diu  la  Espluga, 
y  diu  Reus  al  cap  de  vall. 
No  hi  ha  goig  com  los  idilis 
çl,el  nostre  deliciós  Camp, 
sempre  rabejat  de  llum 
y  cobert  de  flors  tot  1'  any. 

IV 

Lo  sol  ja  se  'n  va  à  la  posta 
y  les  ombres  van  baxant, 
com  si  fossen  les  cortines 
de  la  negra  eternitat. 
A  dintre  de  la  capella 
les  velles  ab  los  infants 
cantan  los  goigs,  y  'Is  aucells 
entonan  son  últim  cant. 
La  Carmeta  y  lo  seu  nuvi 
parlant  poch,  calant  lo  cap 
donan  la  volta  à  la  vila, 
retenintne  tant  lo  pas, 
que  son  passos  de  formiga 
los  passos  que  van  donant. 


—  i5o  — 
jEs  tan  trist  pels  qui  s'  estiman 
dirse;  jA  Deu!  jFins  à  demà! 
després  d'  un  jorn  d'  alegries, 
de  amor,  de  juguesca  y  balls! 
Al  davant  de  la  Marsala 
la  lluna  los  surt  al  pas, 
y  diu  ab  pena  la  nina: 
— iPobra  de  mi,  que  hem  fet  tart! 
— No  tingas  por,  que  't  prometo 
que  à  Sant  Llorenç,  d'  aquí  à  un  any 
tornarem,  videta  meva 
los  dos  junts,  però  casats. 
Y  diuen,  mes  jo  no  ho  juro, 
que  al  agafarse  les  mans 
lo  xusclet  de  una  besada 
no  falta  qui  va  escoltar. 
Axó  ho  comptan  les  vehines, 
de  les  velles  qui  fà  cas; 
la  lluna  diu  q^ue  es  mentida, 
les  sombres,  que  es  veritat. 

Francisco  Gras  y  Elías. 


DE  REGIMENT  DE  PRÍNCEPS 


Capítol  lxxxii.  Com  cascú  de  la  ciutat  se  deu  sentir  del  mal 

de  la  comunitat. 

Sobre  aquesta  terça  part  de  la  deffinicio  que  diu  perso- 
Jiarum  multarum,  la  intenció  del  diffineni  la  ciutat  si  era 
dir,  en  les  dites  paraules,  que  la  ciutat  fos  composta  e 
habitada  d'  homens  qui  fossen  persones,  ço  es  homens  per, 
sonants  e  manifestants  en  si  mateixs  per  obra  e  per  paraula 
que  ells  eren  dignes  de  gran  honor  per  sola  noblesa  qui   en 


i 


—  i5i  - 
ells  era.   Personaíus,  aviant  vol  dir  com   Dignitat,  segons 
que  appar  extra  de  prebendis  cum  multa. 

Aquell  donchs  es  dit,  en  lo  present  propòsit,  persona, 
qui  es  hom  virtuós;  e  per  sa  virtut  es  de  gran  dignitat  e 
posat  entre  los  altres  axicom  a  mirall,  en  lo  qual  cascun 
deu  veure  com  deu  viure  en  la  comunitat  a  profit  seu  e 
dels  altres. 

Deya  Solinus,  que  1'  hom  qui  nos  sent  del  be  o  del  mal 
de  la  comunitat  no  devia  ésser  dit  persona,  mas  bèstia  e 
menys  que  bèstia;  car  les  bèsties  ajuden  a  la  comunitat, 
nen  queren  altre  guardo  sinó  la  vida:  e  nou  fa  aquell  qui 
en  res  nos  sent  del  stament  de  la  ciutat.  Aquests  son  aquells 
qui  dien  viva  qui  venç,  qui  aytant  se  donen  per  los  morts 
com  per  los  vius  e  com  per  los  presos;  car,  puysque  ells  no 
hagen  mal,  hagel  qui  's  vulla. 

Recompta  Marcialis  en  lo  seu  Executori,  que  com  Anibal 
fos  sobre  Pisa,  ell  anant  contra  Roma,  la  ciutat  de  Pisa  era 
regida  per  un  noble  hom  appellal  Orgo.  E  com  aquest 
Orgo  manas  a  tothom  anar  al  mur,  dix  un  hom  a  ell  axí: 
«Prech  te  que  no  y  vaja  yo,  car  pahor  me  fa  que  no  y  fos 
ferit  o  que  no  y  moris:  mas  vet  ací  diners  per  dos  homens 
qui  stiguen  per  mi. — Dix  Orgo. — Jo  'm  meravell  de  tu  com 
has  tan  poca  amor  a  la  comunitat,  que  tu  planyes  la  tua 
vida  ara  con  tots  som  en  tan  gran  perill. — Respos  1'  hom 
aquell. — Jo  no  cur  de  la  ciutat,  mas  cur  de  mi  mateix. — > 
Dix  Orgo:•*i-Donchs  tu,  si  no  cures  de  la  comunitat,  noi 
sents  de  son  mal.  Senyal  es  (de)  que  no  est  membre  viu  de 
aquella,  e  per  consegüent  mereixs  ésser  tallat  d'aquella  per 
tal  que  no  corrompés  la  part  viva  que  en  ella  es.»  Lavors 
tantost  posa  1'  hom  aquell  en  la  pedra  del  giny  e  trames  lo 
als  contraris,  qui  slaven  defora,  ab  aytal  albarà  al  coll  scrit 
en  lur  lengua:  «Preneu  lo  mort,  e  Deu  vos  guiu;  car  abcor 
fort  som  tots  e  vins.»  E  Anibal,  legint  V  albarà  aquest^ 
entès  que  volien  dir,  e  lexa  lo  combatiment  e  anasen. 

Posa  encara  Leoncius  en  lo  seu  Instructori,  que  en 
Acra,  en  son  temps,  havia  un  gran  rich  hom  appellat  Ab- 
don  qui  solament  entenia  a  multiplicar  sa  riquesa  tos- 
temps;  e  per  raho  d'  aço,  nos  curava  en  res  de  la  comuni- 


—    l52    -- 

tal.  E  com  la  ciutat  hagués  gran  mesler  diners,  pregarenio 
los  regidors  d'  aquella  que  ell  prestas  en  aquell  cars  aytants 
diners  a  la  comunitat,  axi  com  los  altres  ciutadans  feyen, 
segons  lurs  facultats.  E  ell  respos  que  non  havia  neu  podia 
fer  per  res.  Diguerenli  los  regidors:  «Ya  veheu  en  quin  pe- 
rill es  la  ciutat.  Pregamvos  que  us  sentau  d'  aquc;st  tan 
gran  perill  e  mal;  car  los  diners  nois  podeu  perdre,  e  nos 
los  vos  asseguram  en  aquesta  manera  e  en  aquesta.» 

E  com  ell  stigués  en  la  negativa  e  en  sa  pertinacia,  di- 
gueren los  dits  regidors:  «Senyer,  nos  conexem  que  vos 
sou  membre  mort  d'  aquesta  comunitat,  car  no  us  sentiu 
de  les  sues  nafres.  Per  que,  senyer,  nos  vos  darem  una  me- 
decina qui  us  farà  poderosament  sentir,  e  profitarà  a  vos  e  a 
nos.  Daunos  de  present  les  claus  de  vostres  caxes  e  de  tot 
quant  haveu,  e  vos  no  us  iscau  d'  aquesta  casa  qui  es  ací 
fins  que  nos  hajam  feta  la  dita  medecina  dins  la  vostra  casa 
matexa». 

E  decontinent  los  dits  regidors  anaren  a  casa  del  dit  hom, 
e  trobaren  aqui  peccunia  e  riquesa  sens  fi  e  prengueren  ne 
aquella  de  que  havien  mester.  E  de  present,  despossehiren 
lo  dit  rich  hom  de  quant  havia  e  gitaren  lo  de  la  ciutat;  e 
partiren  la  dita  riquesa  sua  entre  los  infants  del  dit  rich 
hom,  segons  costuma  de  la  terra.  E  scriviren  li  alt  al  lindar 
de  la  porta  axí:  Ab  aytal  coltell  s'  ha  a  ferir  qui  I  mal  comú 
no  vol  sentir.  E  manaren  a  tots  sos  parents  ques  com- 
portassen  d'ell  axicomd'hom  mort  nen  falíessen  pus 
menció. 

E  lo  rich  hom  qui  aço  viu,  començas  quasi  a  desesperar, 
e  cridava  com  a  orat.  E  fon  li  dit  per  los  dits  regidors: 
«Hages  paciència,  car  vet  quant  de  bé  t'  ha  fet  ja  la  mede- 
cina nostra;  car  tu  qui  no  t  senties,  ara  comences  a  sentir 
et  sentiràs  pus  fort  tostemps  d*  aqui  avant  fins  que  sies 
mort.» 

E  lo  fill  primogènit  del  dit  Abdon  qui  viu  lo  pare  exe- 
llat,  e  viu  que  los  regidors  de  la  ciutat  1'  havien  posat  en 
gran  stament,  tot  die  venia  a  la  casa  de  la  comunitat,  dihent 
axí  als  regidors,  cridant  a  la  porta:  «Senyors,  si  diners  ha- 
veu mester,  tremeteu  per  mi  primer.» 


-  1 53  - 
Deu,  donchs,  lo  bon  ciutadà  ésser  persona  de  gran  valor 
e  dignitat:  e  per  aço,  deu  ésser  tot  viu  e  lot  zelant  per  la 
comunitat,  e  sentir  se  de  son  be  e  de  son  mal  e  per  ajuda 
d'  ella  deu  treballar  fins  a  la  mort. 

(Del  dot^é  del  Crestid  de  Fra  Francesch  Eximeniç.) 


A  MONTANYA 


M'  agrada  'I  balcó  gran  de  la  muralla 
quan  la  gent  de  la  vila  hi  va  à  badar 
y  ab  ull  ja  quasi  incommovible  guayta 
lo  pas  de  la  llunyana  tempestat. 

Passa  la  tempestat  esgarrifosa 
per  demunt  de  la  serra  allà  al  davant 
tremolant  de  Uampechs,  silenciosa 
per  la  gent  de  la  vila  y  la  del  pla. 

jGom  hi  deu  ploure  en  les  profundes  gorges 
y  en  los  plans  solitaris  de  les  valls! 
]Prou  r  huracà  'Is  acota  aquells  cims  nusos 
y  peta  1'  ayga  en  aquells  rochs  tan  grans; 
s'  astoran  los  remats,  los  pastors  cridan 
y  algun  abet  cau  mitg  partit  pel  llamp! 

Però  en  lo  balcó  gran  de  la  muralla 
no  se  sent  res:  la  gent  hi  va  à  badar, 
y  ab  ull  ja  quasi  incommovible  guayta 
lo  pas  de  la  llunyana  tempestat. 

Joan  Moragall. 


1 54 


LO  DIA  DELS  MORTS 


Avuy  es  lo  dia  consagrat  à  ne  'Is  difunts.  Avuy,  com  diu 
moll  bé  en  Selgas,  deuria  anomenarse  entre  la  gent  de 
moda,  lo  dia  en  que  'Is  morts  reben.  Verdaderament,  los 
cementiris  s'  obren  y  tothom  hi  acut  pera  dedicar  un  re- 
cort  à  llurs  antepassais...  La  naturalesa  prevéu  ja  semblant 
diada  y  ab  anticipació  cobreix  1'  horitzó  ab  son  negre 
mantell;  les  campanes  ab  trist  accent  com  1'  estertor  del 
moribunt,  brandan  sens  parar  anunciant  al  poble  que 
sancía  est  cogitare  pro  defiinctis. 

En  tot  lo  dia  no  s'  ha  vist  lo  sol;  la  toscor  incessant  del 
cel  progecta  dins  de  1'  anima  un  frei  persistent  y  enguniós, 
los  carrers  de  la  vila  restan  deserts;  y  sols  s'  ou  passant 
per  la  plaça  un  murmuri  confós  de  plegaries  que  lo  poble 
fiel  reunit,  dins  la  espayosa  nau  de  la  parròquia,  eleva 
envers  1'  Altíssim.  Tot  d'  una,  lo  só  estrident  de  la  cam- 
pana fereix  les  orelles  dels  més  peresosos  que  à  corre-cuyta 
van  à  reunirse  ab  los  qui  ja  surten  de  la  església,  y  tots  ple- 
gats se  dirigexen  envers  lo  fossar,  sadollats  llurs  cors  de 
aquella  devoció  y  reculliment  ab  que  la  humanitat  sol  pre- 
sentarse  en  certes  èpoques  de  la  vida,  del  meieix  modo  que 
riu  y  se  diverteix  en  certes  altres...  Davant  los  ganfarons, 
després  la  creu  parroquial  ab  los  escolans  revestits  de  la 
granatxa  y  roquet  portam  en  llurs  mans:  qui  la  caldereta 
de  r  aygua  beneyia,  qui  lo  salpasser.  I'  altre  fos  encensers; 
immediatament  ve  lo  Rector  ab  capa  negra  y  à  son  costat  lo 
Vicari,  segueix  raderament  tot  lo  poble:  en  primer  ter- 
me, 'Is  hómens  seriós  y  sempre  en  correcta  forrriació;  à 
alguns  passos  de  distancia,  les  dones  apiloiades  casi  la  una 
sobre  I'  altra  sempre  ploroses;  y  ab  veu  ofegada  per  un 
hipócrit  sentiment  van  responent  à  les  denes  del  rosari 
que  s'  escorre  d*  entre  'Is  dits  ossosos  d'  un  home  alt  y 
secardí  que  ab  veu  de  nas  lo  mena,  mentres  lo  rector  y  vi- 


—  i55  — 
cari  barbolejan  llatinades  boy  y  ensopegant  en  lo  rocàm 
del  camí  que  serpenteja  per  entre  mitg  de  camps  y  d'  horia- 
lices,  ensemps  que  la  llarga  professo  zigazaguejant  per 
aquell  irregular  pis  de  pedres  escampades  arreu,  apar  im- 
mens serpent  que  s'  estira  ó  s'  arronça  seguint  la  ampla- 
da del  camí,  únich  pas  transitable  que  porta  à  la  necrò- 
polis. 

Lo  cel  continua  essent  gris  y  d'  escassa  claror,  y  envol- 
callada  la  naturalesa  tota  dins  un  vel  confós  y  de  Ió  inde- 
terminat fà  sentir  més  y  més  à  \'  ànima,  la  cruesa  de  la 
claror  poch  trasparent  y  pesada  monotonia  de  la  creació. 

Arriba  la  comitiva  dins  lo  reclòs  del  cementiri;  llarchs 
rengles  de  ninxos  s'  estén  à  un  y  altre  costat  para'ela  y 
horizontalment;  al  enfronty  al  bell  mitg,  un  panteó,  últim 
recort  de  la  grandesa  d'  una  niçaga  que  ja  ha  passat  à  la 
historia,  axeca  una  creu  de  pedra  que  ab  sos  braços  es- 
tesos sembla  voler  desferse  de  la  eura  impertinent  que 
manyaga  procura  abairela,  quatre  fanalets  fan  llum  à  ne 
aquelles  humils  lloses.  Entre  aquest  y  'Is  ninxos,  hi  han 
à  dreta  y  esquerra  grans  qüadros  de  terra,  somoguda  en- 
care  en  un  d'  ells  per  1'  últim  cadavre  que  s'  hi  soterrà, 
tencats  per  espessos  y  revinguts  xiprés,  vegetació  sempre 
exhuberant  d'  aquests  fúnebres  Uochs.  Amagat  encara  per 
r  espès  brancatge  d'  exos  arbres,  s'  ovira  altra  tomba,  que 
sota  un  pilot  dè  roques  d'  irregular  simetria,  manifesta  una 
grossa  corona  de  flors  satinades;  un. parell  de  ploroses  sen- 
tades  à  terra  murmuran  oracions  ininteligibles  y  cuiden  de 
tant  en  tant  dues  llànties  miig  apagades. 

Lo  Rector,  Vicari  y  alguns  hómens  començan  ab  ió  grave 
à  salmejar  les  absoltes  acompanyats  de  les  tendres  veus 
dels  escolans,  menires  los  més  s'  escorren  per  aquells  ca- 
minals arenosos  planyenise  dels  últims  de  la  família  que 
hi  enterraren,  en  tant  que,  les  dones  en  núcleo  compacte 
escoltan  sanglotejant  y  axugantse  'Is  ulls  lo  cant  acom- 
passat  del  Dies  irce  que,  com  una  veu  polenta  y  fonda  sor- 
tida del  sepulcre  pretenen  desarmonisar  los  aucellets  ab 
llurs  alegres  cantarelles.  Lo  fosser  allà  enllà,  clava  encara  lo 
últim  clau  pera  penjarhi  una  corona  y  à  cada  colp  de  mar- 


—  i56  — 
lell  ressona  la  buydor  del  sepulcre  per  1'  espay;  la  campana 
ab  veu  persistent  y  lúgubre  entristeix  més  la  ceremonia  fins 
à  fer  ploriquejar  la  natura  ab  espesses  y  menudes  gotes  que 
penetrant  dins  lo  brancatge  vé  à  aumentar  aquella  remor 
misteriosa,  conjunt  fantàstich  de  veus  heterogènies... 

Tothom  parla  xiuxiuejant;  los  clergues  seguits  per  can- 
tors y  escolans  van  passant,  y  barboiejan  absoltes  ací  y 
allà,  segons  les  hi  van  senyalant  alguns  dels  presents  ab  mà 
tremolosa. 

jEstrany  contrast  en  la  habitació  de  la  mort  y  en  sem- 
blant diada  vessa  la  vida  y  lo  mohiment,  més  es  lo  mohi- 
ment  galvànich  d'  una  vida  anémica  y  poruga;  fins  les  flors 
ufanoses  que  adornan  aquella  habitació  nos  representan  la 
ràpides  de  nostra  carrera  mortal...  jque  prompte  cauen 
desfulladesl...  jcom  s'  apagan  les  converses,  com  s'  allu- 
nya la  remor!...  jja  'Is  morts  tornan  à  quedar  solsl...  mús- 
tigues  les  flors;  sols  una  jamay  mort,  y  aquesta  la  trovaréu 
tot  r  any  en  lo  fossar;  lo  ram  de  semprevives  sembla  nos 
diu  constantment:  la  mort  es  immortal. 

Joan  Avinyó,  Pvre. 

Novembre  de  1899. 


LO  CLOQUER  DE  LA  PARRÒQUIA 

Sant  Miquel  de  Fluvià. 
Al  mirar  lo  gegant  que  '1  novè  segle 
axecà  per  cloquer  de  la  parròquia 
acuden  à  ma  penca  recordances 
de  mil  fets  que  honoraren  nostra  historia. 

Ludovich  lo  Piadós,  lo  vegé  nàxer, 
memòria  guarda  encar  del  Comte  Jofre, 
y  sots  los  murs  d'  aquell  colós  de  pedra 
s'  estrella  del  moresch  la  host  victoriosa. 


~  i57- 
Mut  testimoni  de  nombroses  Uuytes 
1'  alé  dels  héroes  1'  oratjà  à  tot  hora, 
y  fou  la  creu  de  son  panell  altívol 
emblema  de  pietat,  signe  de  glòria. 

D'  ell  devallaren  los  gays  tochs  de  festa 
que  han  vist  passar  los  temps  fent  via  ignota, 
y  en  los  jorns  de  flagells  per  nostra  pàtria 
jVía  fora!  cridà  ab  sa  veu  de  bronze. 

Centinella  de  1'  ampla  rodalia 

allunya  'I  torb  quan  per  lo  terme  ronda, 

y  conjura  la  seca  pedregada 

que  arrenca  flors,  y  fruyterars  capola. 

A  sometent  tocant  ab  veu  feréstega 
los  cap-de-casa  coratjós  dexonda 
sempre  que  malfactors  hi  han  en  lo  terme, 
sempre  que  algun  casal  les  flames  rotllan. 

Ell  toca  à  tritllo  quan  de  dins  la  església 
los  infants  surten  per  primera  volta, 
y  gira  alegre  la  campana  xica 
quan  s'  emmarida  la  donzella  hermosa. 

Quan  finexen  los  jorns  de  la  existència 
dels  vehins  que  à  sa  sombra  s'  arredossan, 
ell  dona  'Is  tochs  que  un  cos  difunt  senyalan 
ó  toca  à  albat  si  es  algun  nin  qui  vola. 

De  bon  matí,  saluda  à  la  Regina 
que  en  cels  y  terra  los  creats  adoran; 
y  al  sé  al  cap-vespre  pels  difunts  demana 
una  oració  resada  à  sa  memòria. 

Ell  senyala  la  missa  matinera, 

ell  à  Ofici-major  congrega  '1  poble; 

dins  lo  núvol  d'  encens  quan  Deu  s'  axeca 

saluda  ab  dolça  veu  à  la  Santa  Hòstia. 


—  i58  — 
Al  principi  y  al  fi  de  nostra  vida 
alegre  nos  somriu  y  trist  nos  plora, 
puix  si  quan  nins  saluda  la  arribada 
comiat  nos  dona  al  caure  dins  la  tomba. 

A  son  peu,  té  '1  fossa  que  fa  centúries 
và  engolint  dels  passats  fins  la  memòria; 
jque  'n  sabríam  de  gestes  de  la  terra 
si  parlessen  los  morts  que  allí  reposant 

Benekit  sías,  campanar  altívol, 
arxiu  dels  goigs  y  planys  de  tot  un  poble. 
Deu  te  conserve  moltes  més  centúries 
com  flta  colossal  de  fé  catòlica! 

Pere  Cots  y  Soldevila. 


LA  CEGUETA 


Ab  los  ulls  sense  espressió 
y  en  un  bastó  apoyadeta, 
pas  à  pas,  và  fent  sa  via 
lacegueta. 

Als  qui  trova  en  son  camí 
una  almoyna  los  demana, 
una  almoyna  en  nom  de  Deu 
que  tinch  gana. 

S'  ha  arrimat  à  una  paret 
per  reposar  una  estona, 
y  'Is  que  passan  tots  esclaman 
I  pobra  dona! 


—  i59  — 
Enclavada  allà  en  lo  mur 
s'  hi  mostra  una  humil  capella 
hon  s'  hi  veu  la  Nazarena 
pura  y  bella. 

La  cegueta  que  axó  sab 
ja  se  n'  es  agenollada; 
y  ab  tota  1'  anima  esclama: 
Verge  aymada 

si  ma  vista  no  us  ovira, 
jo  us  sento  dintre  mon  cor; 
joh  quan  ferma  es  d'  ésser  cega 
r  amargor! 

Quan  al  mon  donan  la  vida 
raigs  de  llum  esplendorosa, 
per  mi  es  tot  íosch,  tot  tenebres, 
nit  negrosa. 

Quan  petita,  jo  recordo 
haver  vist  coses  molt  belles; 
quedi  cega,  y  jay!  no  oviro 
sol  ni  estrelles. 

Ja  tansols  guardo  recorts 
dels  jorns  que  tenia  vista; 
Mare  dels  Desamparats, 
jque  estich  trista! 

Si  à  la  claror  retornés 
jquanta  fora  ma  alegria! 
poder  miraus  com  quan  nena 
jo  voldn'a. 

jJo  no  tinch  1'  ànima  cega 
si  tinch  la  vista  entelada, 
puix  dintre  mon  seny  jo  us  trovo 
Verge  aymada! 


—  i6o  — 
lOh  Verge,  Verge  puríssima 
apiadeus  de  mi,  ampareume; 
si  algun  jorn  jo  us  vaig  ofendre, 
perdoneume. 

Retorna  à  fer  son  carn  i; 
arreu  topa  y  ensopega; 
cau  en  terra...  y  tots  esclaman 
ipobra  cega! 

Corren  à  darli  socors, 
la  sanch  la  tenyeix  de  rosa, 
y  diu  qui  li  don  la  mà 
jfou  hermosal 

Axeca  ella  'Is  ulls  al  cel 
y  ab  fort  crit  diu!  Mare  meva 
veig  la  llum,  vos  veig  à  Vos, 
ja  no  soch  cega! 

Caterina  Roca  y  Brils. 


LA  vigília  de  NADAL 


Xiula  la  tramontana  fent  trontollar  les  barrades  portes, 
entranlsen  per  les  escletxes  de  finestres,  per  totes  les  habi- 
tacions de  la  casa  lo  fret  glassa  nostres  cossos;  la  llar  fuma- 
rola  empujantsen  xemaneya  amunt  les  flames  dels  boscalls 
que  s'  espeterrellan,  vermellejant  los  obgectes  de  la  cuyna; 
r  avi  assegut  ab  son  cap  esblanquehit  per  los  anys,  va 
arreglant  los  boscalls  d'  alsina  y  roure;  la  marruxeta  recar- 
golada està  talment  sobre  la  cendra  calentona  y  lo  gos  al 
costat  y  entre  mitg  dels  peus  de  1'  amo  dormileja  al  escalf 
de  la  bona  y  santa  llar:  1'  avia  fà  mitja  y  mena  lo  sant  ro- 


t 


—  i6i  — 
sari;  la  minyona  cuyda  del  sopar  que  es  de  colació;  y  1'  he- 
reu y  la  jove  ab  los  fillels  en  Lluís,  la  Maria  y  en  Quicu 
s'  atrafegan  ajudant  à  sos  pares  que  'Is  arreglan  \o pessebre. 
De  bon  matí  V  hereu  ja  corria  ab  en  Lluís  per  lo  bosch 
més  proper  del  poble  buscant  molsa,  romanins,  arbosos, 
pitalasses  petites,  sorra  del  rieral,  y  que  sé  jo  quantes  her- 
bes boscatanes;  tot  ho  havían  portat  en  un  panestre;  les 
pitalasses  per  fer  los  màrgens  en  Lluís  les  duya  en  un  mo- 
cador; la  alegria  omplenava  los  cors  de  la  maynada,  sempre 
encantada  y  plena  de  goig  pera  continuar  la  hermosa  tra- 
dició que  remembra  la  gran  diada  de  la  família  cristiana, 
lo  naxement  del  bon  Jesuset  flll  de  Maria  y  del  pobre  fus- 
teret  Patró  de  la  Església  Universal. 

Sobre  unes  fustes  sostingudes  per  uns  capitells  juntades 
ab  quatre  puntes,  s' anavan  aquestes  transformant  en  pla 
y  montanyes,  ab  caminals  y  viaranys,  dotades  y  màrgens; 
en  la  paret  s'  estenia  una  hermosa  tela  pintada  per  un  afi- 
cionat, padrí  del  Quicu,  nuvolades  y  cel  espléndit  que  do- 
nava visualitat;  enllà  un  poblet  fet  de  casetes  de  suru, 
d'  arquitectura  d'  època,  teulades,  ponts  de  rajols;  aygua 
regalimant  per  sobre  canyeríes  de  plom  milg  partides,  ta- 
pades aquestes  ab  terra,  sorra  y  pedretes,  molsa  aplanada; 
montanyes  més  enllà  fetes  de  suru  verdejavan  pels  tochs 
de  pinzellades  de  verdenca  y  esmortides  tintes;  allà  un 
Ilach;  una  font  que  brollava  aygua  per  entre  mitg  de  tu- 
pida  molsa  dexant  entreveure  troços  d' estalactites  manyo- 
sament  engalanades  de  flors,  herbes  y  troceis  de  suru;  un 
camp  de  blat  nascut  dos  dies  feya;  allà  lluny,  molt  lluny  un 
bosch  d'  alsines  y  oliveres;  més  enllà  lo  pastoret  assegut 
sobre  una  roca  tocant  lo  fluviol  y  arreu  voltantlo  cabretes, 
xayets  y  ovelles  triant  la  herba  menuda,  esbrotonant  bar- 
disses y  lo  gos  de  ramadà  fitantles  per  si  s"  allunyan;  per 
un  caminal  estret,  ab  regueres  y  mullena  un  burret  carre- 
gat ab  dos  fexos  de  llenya  y  lo  pagès  ab  barretina,  seguint 
lo  pas  de  carga;  en  primer  terme  una  casa  de  pagès,  ab  era, 
gallines  y  polles  trescant  y  buscant  per  entre  mitg  del 
poll  lo  grà  de  blat  perdut;  de  la  xemaneya  de  la  casa  surt 
un  borralló  de  cotó  imitant  la  fumerola;  al  costat  de  la 
1 1 


—    102    — 

casa,  la  plana  que  jlauran  dos  cançoners  bous  que  guia  lo 
moco;  y  per  totes  parts  figures  escampades,  casetes  y  casals; 
plans  y  montanyes;  verdor,  neus  que  corgelan;  y  allà  en 
lloch  de  preferència,  un  portal  ab  les  arcades  mitg  caygu- 
des,  trenyines  penjant  del  sostre,  en  lo  sol  palletes  escam- 
pades, la  establia  dins,  lo  bou  y  la  mula  ageguts  à  terra; 
l'àngel  demunt  lo  portal  voltat  d'  hermosa  nuvolada,  este- 
ses les  ales  al  cel  y  en  ses  mans  lo  lema  en  daurat  y  retallat 
paper  «Glòria  in  excelsis». 

Com  s' hi  rabeja  la  maynada;  quin  garlar,  ni  'Is  passarells 
refilan  ab  més  dalit  al  entrar  la  joyosa  primavera;  quantes 
mudances  no  sufrexen  les  figuretes;  quin  axecar  monta- 
nyes, terraplenarles,  obrir  rius,  omplirlos  d'  aygua,  y  fer 
caminals  y  carreteres,  quins  esclats  d'  alegria  la  canalleta, 
quin  brincar,  ploriquejant  alguna  volta;  1'  un  s'  enamora 
del  remat  y  del  pastor  que  fluvioleja;  1'  altre  s'  encanta  de 
la  font  que  regalima;  la  nena  vol  tirar  blat  de  moro  à  la 
pollada;  en  Quicu  crida  arri  à  n'  el  burret  que  porta  'Is 
fexos  de  llenya;  la  mare  somriu,  lo  pare  de  goig  s'  engrexa 
y  los  avis  van  mormolan  y  desgranant  lo  sant  rosari,  men- 
tres  que  la  minyona  para  taula,  y  la  marruxa  s'  arqueja  y 
lo  gos  à  frech  de  cames  de  1'  avi  s'  estira  al  sentir  les  8  ho- 
res que  del  campanar  del  poble  cauen  trasportades  ab  los 
bufets  y  xiulejar  de  la  tramontana  forta,  tan  forta  que  abat 
ios  arbres. 

EussEBi  Fina  Girbau. 


Si  sadollas  ton  ca,  no  't  seguirà. 

A  pi  xich  no  cal  escala. 

Si  vols  mentir,  digas  lo  que  sens  à  dir. 

Qui  sembra  en  camí  ral,  pert  lo  grà  y  pert  lo  jornal. 

De  diners  y  de  bondat,  la  meytat  de  la  meylat. 


—  163  — 


IG  O  IGS 

|R1 os  SAN 

J  SVA  SA^JA 

^  /-^A  L  D  E  R.  I  CK  5ait  glorio» 

^  V.^ humils  vos  pregínx,  «jueus  pUcU 

1^  impt  ecu  íalüt.y  gt»G*>> 

^  p«rqu:c(  imitem  f  vot, 

jgC        Li  v£T«ar  nos  il^ué, 

^  qui  «ól  vtMrttatdt  mj, 

^  iKgiMi*  cot  prio)**  t  fi; 

^  j  pre«j;iK  ía  <Írcu  c»«b« 

^  fcguini  v«>í  tap  bon  fe 

TOS  poúi.cu  lo.repos,5:« 
ü  tetra  voílca  doXïtcA. 

dtnde  la  prunera  edat«> 

Mt«;)ra(i4iielpccn, 

«fce  àfh  oarts  h!et*ea|W!i 

f  csmbc  tscuiciuttcB,. 

j£    '  l^ekotors  ifiec  voi  graa» 
^  eftrt»»«&ete4ofcrirct», 
'^  o^  qac  d*  elli  pai(icip*fe^ 
9  voftrot  dixocios  gcmuM, 
íS  Je  la  íancedat  felant» 
^  TM  knuaccn  lot  dot^c 
«*>,       Pei  reiney  de  pcRilençit, 
"^èr  Cofre, Compta  de  Seídanya, 
^.  ft>u  caufi  <jue  eo  noftta  Elpiïnyi 
^  viaguciTcoab  rcuercdCia, 
^  caftígant  U  ncgligoocia 
^  «I);  VD  tndeuoc  pob[e  ocios,  Sec 
^       AqucH  pre«K>$  gra  de  Blat, 
^  C*7gar,y  mert  eo  la  Creu, 
^  <1  ve(beeDUh«rafeu 


DEL  GLO-I 

GALDERICHi 

{*?CANTAN  ÉN  LA  ^^ 

CAPELLA.  C 


!^IS^l£3^l^ 


•«£5 


1> 


^è 


í» 


I 


«icsApt  de  U  retepeftat, 
aue  rftant  dt  aygua  todcyat, 
icnch  aixut  occ  en  clot^icc. 

Al  p<tnc«p  Mn(  mfoianc, 
qac  vltta  à  voftre  ünc  Tcinplrj 
caftigtt  De» per  «temple 
dcll,y  ic  tota  ía  gent. 
que  qaanc  [>os  es  Deu  valent^ 
ooy  ha  tncnuch  DodwoSj&c. 

Pcrvotlot  maUlts  (àluc 
c•btao.y  los  íego»  vrfta, 
L•t  bous  foklats  U  COn^ttb^ 
del  Ccl^panalah»*  rauu, 
los  grans  p•(a4ott  virtut, 
y  los  meynípccats  RmcsAC 

Scioir  aUe  u  es  Regnar, 
j  aucntki  fcrait  lUgoau, 
y  4cl  Senyor  atcançAi 
tt  quant  voleu  «Icmaiut, 
en  (empeftat.io  tcmp»  clar, 
y  en  la  (equedai  plujOSjííC. 

Valeunos  ja  qucos  coniuds 
Chriftcfont  de  aygue»  eternes^ 
^ut  dcixctn  malesciftemes, 
apetint  laygaa  de  vida. 
qvR  mata  la  lit  iens  nújda, 
del  eíperi.t,y  del  cos,ía 

Pau  ab  Dea  fou  pivdeto*, 
goacdaunos  de  G  deígtacu, 
iojpetrant  íalut.y  gcacu 
pw  queos  imitem  a  vos.  &c. 


Aquests  goigs  son  dels  més  antichs  que  conexém  impresos  en  forma 
popular.  Son  de  principis  del  segle  xvii  y  forman  part  d'  una  colecció  de 
facsímils  que  pensàm  publicar,  acompanyada  de  la  Historia  dels  Goigs, 

graciosament  s'  ha  otert  à  escriure. 


que  lo  M.  I.  Mossèn  Jaume  Collell. 


—  164  — 


POBRA  MARE! 


La  Mercé  que  es  la  més  mare 
de  les  mares  de  Rubí, 
à  una  amiga  diu  ab  joya: 
— Tu  ja  ho  sabs  que  tres  ne  tinch, 
de  fillets  tots  prou  xamosos 
y  més  bells  que  serafins. 
Aquí  tens  à  la  Roseta, 
jtot  mirantme  com  somriu 
al  dexar  per  tornà  à  pendre 
altra  volta  lo  dolç  pit!... 
jCom  los  aymo  Mare  mía 
ab  deliri  à  tots  mos  fills! — 
— Vols  dir  massa,  Merceneta, 
donchs  pot  sé  '1  despertar  trist. 
— Ans  que  mare  soch  cristiana... 
Ja  ho  entench  lo  que  vols  dir. 
Quan  Deu  nostre  Senyor  vulla, 
que  me  'Is  prenga...  tot  seguit. — 
Encara  no  ha  fet  la  ofrena 
pobra  mare,  de  llurs  nins, 
quan  de  sopte,  sa  filleta 
presa  fou  d'  un  gran  neguit, 
y  'Is  ullets  en  blanch  girantne, 
denotà  '1  més  gran  perill... 
Bé  volgué  ser  generosa 
recordant  à  Jesucrist... 
jlnfeliç,  pobreta  mare! 
del  esglay  cregué  morirs. 


—  i65  — 

II 

— iSenyor  metge!...  Que  es  ma  vidal — 

— La  ciència  res  no  hi  pot. — 

Contestà  ab  molta  fermesa, 

tot  solemne  lo  doctor: 

— jBon  Jesús!  feume  que  visca 

ó  jo  rest  sense  consol... 

Vos  ho  prech  ab  tota  1'  ànima... — 

Mes,  la  nina  fà  un  singlot, 

y  extremintse,  pobra  aucella, 

la  animeta  axeca  '1  vol. 

— No,  no  es  morta,  no  ho  puch  creure- 

— No,  no  ho  es  feya  1'  espòs— 

pró  al  besaria  jay  infeliços! 

ab  deliri  al  mitg  del  front, 

fort  sentiren  en  sos  llavis, 

la  impressió  del  gel,  la  mort... 

Mentres  tant,  la  germaneta, 

r  angelet  ignoscentó, 

fà  al  breçar  ab  gran  tendresa. 

— ^'Tens  soneta?  fés  non,  non... 

A  la  nena  sent  la  mare 

y  n'  esclata  en  un  gran  plor... 

— Vall  de  llàgrimes  Maria... — 

clama  lo  bon  sacerdot. 

— Si  es  que  'm  moro  mossèn  Jaume... 

Es  que  'm  manca  lo  conhort... — 

III 

Per  arreu  la  quitxalleta 
al  ohir  tota  amatent 
la  campana  que  al  brandarne 
brinda  un  nou  albat  à  Deu, 
fent  corrua  va  à  la  cambra 
hon  se  trova  1'  angelet 


—  i66  — 
y  omplenantla  de  floretes 
converieixla  en  rich  verger... 

La  carona  de  Roseta 

s'  es  moguda  à  agrahiment... 

De  sos  llavis  com  rosella 

dolç  esclata  lo  plaher... 

— No  ploràu  pobra  padrina; 

no  ploràu  mare  Mercè. 

^Veus  com  bada  la  boqueta? 

jFins  somriu  y  obra  'Is  ulletsl 

Feuli  tots  una  besada 

que  '1  despido  no  es  etern. — 

Llatzerat  lo  cor  de  mare, 
jcom  brollava  '1  sentiment!... 
— |Ay  filletes!  pobra  nena, 
ja  no  la  veurem  may  més. — 
La  petita  cridant: — iMama! — 
y  amagant-ne  '1  ros  capet, 
fà  ab  veu  trista  y  condolida: 
— Meva  teta  nat  al  Tel... — 

M.  DoLCET  Y  Lladó. 


MONTSENYENCA 


Al  cant  del  gall,  despertan  les  boyrades 
que  dormen  flonjament  per  la  vessant 
y  'Is  moxons  arraulits  en  les  brancades 
xerrotejan  gentils,  aletejant. 


-  i67- 
Lo  geni  de  la  nit  se  'n  va  à  ia  posta 
y  s'  esblayma  la  lluna  dolçament, 
lo  pastor  malmirrós  puja  la  costa 
cantant  mandrosament. 

Les  campanetes  mostran  ses  coroles 
per  beure  la  rosada  matinal, 
y  son  perfum  escampan  les  violes 
arrupides  al  llarch  del  margenal. 

A  r  ombra  de  la  verda  boxerica 
frisa  r  insecte  sota  'Is  tous  d'  herbey, 
y  escorra  '1  fontinyol  de  mica  en  mica 
r  aygua  d'  argent  que  llisca  per  1'  esquey. 


La  plenitut  del  dia  es  arribada; 
gosem,  banyats  de  llum,  d'  eix  esplendor, 
abràçam  bé,  ma  esposa,  exa  abraçada 
jquin  pler  que  'm  dona  al  cor! 

Jaume  Novellas  de  Molins. 


MONJO  Y  ARTISTA 


Lo  cap  vespre.  Una  cel-la  monacal  estreta  y  pobra;  mes 
aquesta  cel-Ia  es  un  taller;  s'  hi  prega  y  s'  hi  pinta.  En- 
cesa d'  amors  1'  ànima  del  monjo  artista  emprèn  sa  vo- 
lada; s'  enlayra  en  flayre  d'  oració  à  les  regions  serenes;  y 
de  les  serenes  regions  torna  enjoyada  ab  llums  divinals, 
que  la  mà  tremolosa  del  pintor  prova  de  fer  reflectir  en  les 
teles,  il-luminant  ab  resplandors  de   misteri  les  imatges 


—  i68  — 
somniades:  los  Gristos  sofrents,  ab  esguarl  d'  agonia,  los 
ascetas  de  cara  groguenca;  les  amoroses  madones  dolori- 
des;  les  santes  verges  d*  ulls  inclins  y  mans  encreuades 
per  la  pregaria;  los  camps  gemats — casta  armonía  de  co- 
lors— perdenlse  en  ideal  perspectiva 

Lo  cap  vespre.  De  genolls  en  un  reco  de  la  cel-Ia,  prega  'I 
monjo;  demana  à  Deu   una  gràcia  d'  inspiració.  Colpeja 

son  pit  la  mà  closa;  té  '1  cap  caygut  sobre  '1  pit S'  alça; 

intenta  pintar.  Mes  I'  alé  divinal  no  es  vingut  encara Y 

torna  à  pregar;  y  vessa  llàgrimes  de  foch;  y  abaxa  M   front 

fins  ales  llosses Un  defalliment  immens  comença  à 

invadirlo....   Més  ell  no  's  vol  rendir,  y  prega,  prega  més 

«joh  Deu,  oh  Deu  de  misericòrdia!» En  tant  la  tarda 

cau;  lo  derrer  raig  de  sol  besa  fredament  les  parets  nues  y  se 
•n  và. 

La  nit.  Les  tenebres  que  fan  la  tasca  impossible Més 

en  r  ombra  '1  monjo  artista  prega  encara.   Ferma  fé  en  lo 
impossible  I'  anima. 

Y  lo  impossible  es  vingut.  Llum  claríssima,  que  no  es  de 
la  terra,  omple  lo  taller;  s'alça  frisós  lo  monjo,  enardida 
ja  r  ànima  de  foch  sagrat;  esgarrifantse  M  cós,  ab  fret  de 
emoció  suprema;  y — fruint,  ell  sól,  de  claror  en  la  nit 
fosca — comença  à  pintar,  sentint  sa  mà  guiada  per  mà  in- 
visible; y  la  testa  com  nimbejada  per  misteriosos  rulls  de 
or;  y  prenyades  les  parpelles  ab  les  humitats  de  lo  inefable; 
y  entebiat  lo  front  per  alenada  dolça  com  un  bés;  y  les  gal- 
tes, que  les  llàgrimes  cremaren,  amanyagades  pel  borrissol 
suavissim  d'  una  ala  angèlica. 

Eugeni  Ors. 


La  llengua  no  té  ossos  y  'n  trenca  de  molt  grossos. 

Mare  enfillada,  no  mort  enfitada. 

A  llop  dorment  no  li  entra  res  en  dent. 


—  169  — 

JURAMENT 


Del  terme  sota  la  creu 
que  'I  cami  de  vila  guarda 
com  fila  de  1'  antigor, 
sentats  en  ses  negres  grades, 
un  diumenge  ja  sol  post 
plens  de  somnis  y  esperances, 
una  nina  y  un  donzell 
amor  etern  se  juravan. 
A  ell  lo  cridà  la  Uey 
cap  à  Cuba  à  fer  armas, 
una  Uey  que  fa  plorar 
à  les  promeses  y  mares. 
Passà  un. any  y  altre  després, 
cada  correu  vingan  cartes, 
fins  que  s'  estroncà  la  font 
de  r  amor  y  la  anyorança. 
Fins  que  n'  arribà  una  un  jorn 
jay  Deu  meu!.,  y  que  amarganta, 
tota  plena  de  sospirs 
tota  regada  de  llàgrimes... 


II 


«Sento  que  'm  crida  mon  Deu, 

miro  la  mort  que  s'  atança 

y  'm  desespera  '1  neguit 

de  morirme  lluny  de  casa. 

Lluny  de  tu  lluny  de  tothom, 

lluny  de  terra  catalana, 

sens  veureus  per  un  may  mési.., 


—  lyo  — 
I  Pobra  de  la  meva  mare!... 
Guarda  bé  lo  jurament 
de  no  estimarne  cap  altre, 
que  'ns  férem  sota  la  creu 
aquell  diumenge  à  la  tarda: 
y  prega  per  mi  al  llegir 
aquesta  pòstuma  carta 
puix  pensa  en  que  ja  soch 
aquí  al  hospital  cadavre. 
jAdeu,  mon  amor  y  consol 
adéu  tots...  pare...  mare!... 
jQue  trist  que  es  dexar  lo  mon 
tan  jove,  lluny  de  la  patrial...» 

III 

Ha  passat  molt  temps  del  fet 

y  ja  la  vila  no  'n  parla,  * 

que  tothom  té  prous  treballs 

y  de  mal  fer  dins  de  casa 

Mes  un  jorn  nou  rum,  rum, 

corra  ab  neguit  posant  ales, 

que  la  nina  dins  convent 

entre  curs  jorns  va  à  tancarse. 

L'  ha  enamorada  '1  promès 

que  be  pot  enamoraria 

sense  trencar  juraments 

sense  contradir  paraula. 

Dltxosa  ella,  lluny  del  mon 

lluny  de  ses  mentides  farses 

pregarà  à  Deu  pel  remey 

que  ha  de  curar  nostres  nafres. 

Pregarà  per  nostra  sort 

tan  digna  de  millor  causa, 

per  Catalunya  infeliç 

que  se  sent  mal  axalada 

Emili  Pasqual  y  Amigo. 
Torre-BIanca  (Bruch),  1899. 


—  171 


T'  HO  COMPTO  A  TU 


Recors  del  bon  temps. 

Lo  taronger  florit 

més  de  dos  cops  m'  ha  dit: 

«Ja  vé  la  Primavera 

ab  sol,  ab  cants  y  llum 

y  ab  r  amorós  perfum 

de  la  rosa  primera.» 

Y  ja  es  aquí;  les  aus 
de  los  seus  verts  palaus 
s'  estan  en  les  brancades 
y  cantan  dolçament, 
que  enternexen  al  vent 
ses  notes  ignorades! 

Ja  s'  ha  acabat  1'  hivern, 
no  vull  fer  pas  etern 
lo  dol  que  ara  m'  apena; 
donchs  cada  flor  y  aucell 
fan  lo  dia  més  bell 
y  la  nit  més  serena. 

De  nit  lo  rossinyol 
me  donarà  consol, 
de  jorn,  la  xerradissa 
dels  aucells  ab  lo  vent 
hi  esborrarà  '1  torment 
de  r  ànima  infeliça. 

Lo  taronger  florit 

més  de  dos  cops  m'  ha  dit: 

«Ja  vé  la  Primavera 


—    \J2   — 

reverdirà  'I  teu  cor 
per  dar  pas  al  amor 
que  impacient  t'  espera. 

Del  mon,  à  n'  al  jardí 
encara  hi  pots  cullí 
una  flor  que  enamora, 
de  flayre  angelical, 
de  cor  sentimental, 
que  condolguda  plora. 

Fes  com  los  papallons 
ton  niu  d' il•lusions 
à  dins  del  calzer  d'  ella; 
després  podràs  penjal 
en  lo  ram  nupcial 
fet  de  ma  flor  novella!» 


Y  '1  taronger  callà 
y  tu  vares  passà 
tan  blanca  y  endolada! 
D'  allavors  es  mon  cor 
esclau  de  ton  amor, 
y  jo  de  ta  mirada! 

Rafel  Nogueras  y  Oller. 
Novembre  de  1898. 


TAULA 


Pígincs. 

Santoral  Català 5 

Gestes  catalanes 17 

Necrología,  per  fíawón  N.  Comas 18 

Traducció  del  capítol  IV  del  «Cantar  dels  cantars»,  poesia 

per  /.  Rubió  y  Ors 28 

Revista  literària,  per  E.  Moliné  y  Brases 31 

A  Sant  Francisco  de  Borja,  poesia,  per  Jaci  >to  Verdaguer, 

Pvre 35 

La  poesia  es  síntesis,  etc,  per  Narcís  Oller 36 

Mes  cançons,  poesia,  per  Marian  Aguiló 37 

Moviment  catalanista,  per  /.  Maspons  y  Camarasa.   ...  38 

Refrans 46,59  62,67,79,94,104,137,162,168 

La  cançó  de  Na  Ruxa-mantells,  poesia,  per  Miquel  Costa  y 

Llobera,  Pvre..    . 47 

Los  alinoyners  ó  baciners  de  Montserrat,  per  Francesch 

Carreras  y  Candi 49 

AVi-BeY,  poesia,  iper  Àngel  Guimerà 55 

Tradicions  relligioses  de  Catalunya,  per  Agna  de  Vulldaura.  58 

La  llengua  catalana,  poesia,  per  Doiors  ilfonserda 61 

Plant  d'  un  pobre  pescador  en  la  mort  de  son  fill,  poesia, 

per  Miquel  V.Amer 61 

Ous  de  somera,  per  ylníoni  itf.^  ^/couer,  Püre 63 

Popular,  poesia,  per  Francesc/i  Maí/iew 68 

Cançó  de  la  oreneta,  poesia,  per  Joseph  Mas  y  Casanovas.  .  69 


—  174  — 

Pàgines. 

Revista  teatral,  per  y.  Moraíó 71 

Gratitut,  poesia,  per  Antoni  M.'  Penya 74 

Lo  breçolet,  poesia,  per  Victoria  Penya 75 

jAh  si  pogués  parlar,  poesia,  per  LI.  C.  Viada  y  Lluch.  .     .  77 

Camí  de  la  frontera,  per  /.  Cabot  y  Rovira 79 

Pere  '1  ceremoniós  y  Pere  '1  crudel,  poesia,  per  Jaume 

Boloix 80 

Les  belles  arts  en  1899,  per  R.  Casellas 83 

La  Veu  de  Catalunya,  poesia,  per  F.  Ubach  y  Vinyeta.   .     .  88 

Pensaments  del  V.  Palafox,  per  Franciscà  Albó  y  Marti..    .  90 

Lo  dot  de  la  neta,  poesia,  per  R.  Roca  y  Sans 92 

La  bella  mort,  poesia,  per  ^.  5ori  2/ Foníesíd 93 

De  retorn  de  Grècia,  per  Antoni  Rubió  y  Lluch 95 

Quadro  negre,  poesia,  per  Claudi  Ornar  y  Barrera.   ...  98 

La  Bandera  gremial,  poesia,  per  Bonaventura  Bassegoda.    .  99 

Kelallhistórich,  ^er  Alfons  Damians  y  Munté 102 

De  la  lliada  d'  Homer,  poesia,  per  Arthur  Masriera.  ...  105 

Intima,  poesia,  per  Manel  Rocamora 106 

Lo  raig  de  sol,  poesia,  per  P.  Palau  Gonzàlez  de  Quijano.    .  107 

Dos  inventaris  interessants,  per  Salvador  Sanpere  y  Miquel.  1 08 

Un  àngel,  poesia,  çer  Francesch  deP.  Girbauy  Castellà,  Pvre.  116 

Oració  ú  la  Aurora  y  à  la  Veritat,  poesia,  per  Oldman.  .     .  117 

Assumpto  pera  una  novela  ó  comèdia,  per  Joseph  Brunet.  .  119 

Anyorança,  poesia,  per  Josefa  Amer  y  Penya 121 

La  Primavera,  poesia,  per  Pere  d'  Alcàntara  Penya.  .     .    .  123 

Apólech,  per  Cels  Gomis 124 

/^  poesia,  per  Àngel  Aguiló 126 

Reco.rt,  poesia,  per  Carme  Verdaguer  de  Cots 127 

Curiositat  bibliogràfica,  per  Antoni  Bulbena 12^ 

La  Creació,  poesia,  per  ^.  M.' Fabre^fas II 

Cent  monedes  d'  or  y  tres  mil  garrotades,  per  Joseph  Rafel 

Carreras lí 

A  moH  antich  amich  en  Joseph  Carreras  y  Bassols,  poesia, 

per  Francisco  Mirabent  y  Soler 14j 

A  la  bona  memòria  de  Donya  Victoria  Penya  de  Amer, 

poesia,  per  Agna  de  Valldaura 141 

La  Primera  fulla,  per  yl.  Mas  1/ Casanovas 14Í 


-  175  - 

Pàgines. 

La  festa  de  Sant  Llorenç,  poesia  per  Francesch  Gras  y  Elías.  146 

De  regiment  de  Prínceps,  per  Fra  Francesch  Eximeniç. .    .  150 

A  Montanya,  poesia,  per  Joan  Maragall 153 

Lo  dia  dels  morts,  per  Joan  Avinyó,  Pvre 154 

Lo  cloquer  de  la  Parròquia,  poesia,  per  Pere  Cots  y  Sol- 
devila   156 

La  Cegueta,  poesia,  per  Caíerina /íoca  2/ Bríís 158 

La  vigilia  de  Nadal,  per  E.  Fina  y  Girbau 160 

Goigs  de  Sant  Galderich 163 

j Pobra  mare!  poesia,  per  ilí,  Do/ceí  1/ Líadó 164 

Montsenyenca,  poesia,  per /aume  iVoue/ías  de  ilíoíins.    .     .  166 

Monjo  y  artista,  per  Euyeni  Ors 167 

Jurament,  poesia,  per  Emili  Pasqual  y  Amigo 169 

T'  ho  compto  à  tú,  poesia,  per  Rafel  Nogueras 171 

Taula 173 


Estampa.  L*  Cítàlànà,  Dormitori  do  St.  rrane«sch,6. 


r.urniu.8  r  tttAiP  M^mttMhA 


CALENDARI    CATALÀ 

ANY  IV 


í 


CALENDARI 

CATALÀ 


PERA  L'ANY  1.9 OI 


COLECCIONAT    Y    PUBLICAT   PER 


JOAN    B-    BATLLE 


L'  ARXÍU 


CARRER  DE  LA  TAPINERÍA,  NÚM."  48 
BARCELONA 


a  Citaíava. — Imp.  de  J.  Puigventós.— Dormitori  St.  Francesclí.  5. 


4 


5  — 


BON  ANY  Y  BON  GUANY 


Heus  aquí  la  espressió  d'  un  desig:  que  pera  'Is  catalans 
sia  lo  primer  any  del  sigle  vint  un  any  bó,  y  que  'ns  aporta 
à  la  nostra  pàtria  un  bon  guany;  que  pera  les  llibertats  pú- 
bliques, pera  les  útils  iniciatives,  pera  '1  dret,  pera  la  justí- 
cia, pera  'Is  purs  ideals  de  la  nostra  niçaga,  pera  '1  pervin- 
dre  de  la  terra,  en  fi.  sia  l'any  nou  un  bon  any,  y  'ns  apor- 
te  bon  guany. 

Lo  present  Almanach  vé  à  donar  una  petita  mostra  del 
camí  que  porta  fet  cada  any  lo  treball  de  reconstitució  de 
la  pàtria;  es  en  certa  manera  una  ullada  d'  orientació,  pera 
aientarnos  y  seguir  fent  via  ab  coratge,  y  avant  sempre.  Per 
axó,  tota  espressió  vera  d'  un  fervent  desig  vé  à  resultar  en 
certa  manera  també  fórmula  profètica. 

Posada  com  tenim  la  confiança  en  la  Providencia,  essent 
com  es  la  nostra  fe  inquebrantable  en  la  justicia  de  la  causa 
quedefensàm,  no  hem  de  tenir  cap  mena  de  dupte  sobre 
la  finalitat  de  la  nostra  lluyta:  al  cap  d'  avall  no  pot  dexar 
de  coronar  nostres  esforços  la  victorià  més  complerta  y  es- 
clatant. 

Y  axí  com  en  1'  orde  moral  lo  mal  essencialment  no  es 
mal,  sinó  que  contribueix  al  exalsament  del  be,  en  l'orde 
material,  en  l'orde  social,  s'  ofereix  à  diari  lo  maravellós 
espectacle  de  fer  los  butxins  metexos  la  apologia  de  la  víc- 
tima, y  de  pregonar  y  fer  més  famosa  la  victorià  de  la  vir- 
tut los  meteixos  que  li  posaren  paranys  y  atentaren  contra 
ella. 

.  «Deu  té  un  bastó»  diu  lo  nostre  poble;  y  podria  afegirshi 
que  molt  sovint  se  talla  aquest  bastó  qui  ha  d'  esserhi  bas- 
tonejat. 

Naturalment  que,  tota  vegada  que  la  rahó  ennobleix  ai 
home  sobre  'Is  demés  animals,  satisfà  molt  més  la  victorià 
obtinguda  sense  la  destrucció  del  rival;  encara  tal   vegada 


—  6  — 

hi  foran  à  temps,  si  la  bona  voluntat  presidís  un  bon  de- 
termini, à  que  la  justícia  y  'i  dret  y  la  rahó  regissen  los  de- 
tins  dels  malastruchs  pobles  ibers.  Encara  pot  ser  s'  hi  fora 
à  temps  à  deturar  la  poderosa  y  fexuga  mà  providencial 
que,  cop  iras  cop,  y  sense  pietat  està  esbocinant  aqueix  es- 
tensíssim  imperi... 

Però  mentres  tant  que  '1  pecador  no  s'  esmena,  prepa- 
remnos,  treballem  ab  fé,  pera  posarnos  en  condicions  de 
rebre  dignament  lo  natural  premi  de  la  victorià.  En  la  ser- 
vitut  metexa  aprenem  d'  ésser  lliures;  en  lo  cautiveri  ave- 
semnos  à  ennoblir  la  dolça  terra  de  nostres  amors. 


En  una  colecció  de  rondalles  catalanes  dels  passats  si- 
gles, se  n'  hi  llegeix  una,  que  vaig  à  reproduhir.  Té  la  for- 
ma de  faula  ó  apólech,  y  sa  moral  es  de  gran  aplicació  pràc- 
tica avuy. 

Heus  aquí  que  una  vegada  un  caçador,  enamorat  de  les 
dolces  passades  d'  un  rossinyol,  sentí  M  desig  de  caçario 
pera  adelitarse  millor  y  més  sovint,  senlintlo  d'  aprop. 

Y  tant  y  tant  feu  ab  ses  traces  y  manyes  que  aconseguí 
portar  à  cap  lo  seu  intent  de  pendre  al  tendre  aucellet  de 
viu  en  viu. 

Però,  lo  rossinyol  presoner  entre  les  grapes  del  caçador 
no  tingué  esma  pera  cantar;  per  lo  qual,  plé  de  ràbia,  lo 
caçador  se  tragué  de  la  butxaca  '1  ganivet,  y's  disposà  à  lle- 
varli  '1  cap. 

Allavors  lo  rossinyol  parlà  al  caçador,  y  li  digué: 

«^•Qué  hi  guanyaràs  ab  la  meva  mort?  Mes  carns  son  po- 
ques, y  ab  elles  no  podràs  pas  sadollar  ton  ventre;  mes  plo- 
mes tampoch  te  serviran  de  gran  cosa.  En  cambi,  si  'm  de- 
xas  anar  te  donaré  tres  bons  consells  que  't  seran  profitosos 
si  'Is  guardes  be. 

Lo  caçador  comprengué  que  tenia  rahò  '1  rossinyol,  y  li 
tornà  la  llibertat. 

Allavors  lo  rossinyol,  complint  Ilealment  la  seva  prome- 
sa, li  digué: 


»No  vages  may  al  darrera  de  lo  que  no  pugas  haver. 

»No  tingas  may  tristesa  per  lo  que  hages  perdut  y  no 
pugas  recobrar. 

»No  cregas  may  lo  que  no  potfser.» 

Lo  caçador  trobà  'Is  tres  consells  del  rossinyol  molt 
posats  en  rahó,  y  prometé  seguirlos  al  peu  de  la  lletra  de 
aquella  hora  endavant. 

Mes  quan  s'  anava  àdespedirdel  rossinyol,  aquest  volgué 
provar  al  caçador  en  la  constància  de  ses  determinacions, 
y  li  digué  en  tó  de  mofa. 

«Ah,  tonto!  ^-perquè  'm  dexares  anar.''  Has  de  saber  que 
dins  del  meu  ventre  hi  tinch  una  pedra  preciosa  més  grossa 
que  un  bou.» 

Quan  lo  caçador  va  sentir  axó,  penedit  d'  haver  tornat 
la  llibertat  al  aucell,  se  tingué  per  1'  home  mes  malaven- 
turat  del  mon,  y  's  posà  à  seguir  al  rossinyol  fentli  mil 
promeses  perquè  's  dexés  agafar  de  nou,  y  posant  en  pràc- 
tica totes  les  manyes  que  li  sugeria  sa  cobdicia. 

Y  allavors  lo  rossinyol  li  digué. 

«Ah,  tonto!  qué  be  has  guardat  los  tres  concells  que  jo 
le  doní  à  cambi  de  ma  llibertat! 

«Jo  't  digui  que  noanesses  darrera  de  lo  que  no  podías 
haver,  y  en  efecte,  m'  estàs  seguint  y  temptant  ab  falses 
promeses  y  posantme  paranys  inútilment; 

«Que  no  linguesses  despler  de  lo  que  perdesses  sinó  ho 
poguesses  recobrar,  y  com  de  fet,  te  veig  desesperat,  aburrit 
de  tu  meteix  y  corsecat  pel  penediment  d'  haverme  dexat 
escapar. 

«Y  que  no  creguesses  lo  que  no  pogués  ésser;  y  tu  has 
cregut  tot  seguit  que  en  lo  meu  petit  ventre  hi  podia  cabre 
una  pedra  preciosa  grossa  com  un  bou. 

«Vaja,  que  ets  un  tonto  incurable.» 


Bon  any  y  bon  guany,  estimats  lectors,  pera  Catalunya. 
jCom  podria  ella  donarlos  aquests  tres  consells,  si  '1  cas 
\:S'  esdevingués! 


iCom  podria  dírloshi  als  polítichs,  als  estadistes  espanyols: 

«No  aneu  al  darrera  de  lo  que  may  podreu  haver,  per- 
què la  naturalesa  pot  mes  que  lots  vosaltres,  y  no  sou  qui 
pera  enfonzar  un  poble. ó  fer  perdre  una  raça.» 

«Na  us  entristiu  per  lo  que  hajau  perdut  y  no  pogau 
recobrar;  sia  mes  aviat  la  vostra  tristesa  per  la 'vostra  inca- 
pacitat é  inepiitut,  que  amenaça  ab  la  pèrdua  de  lo  poch 
ó  molt- que  us  queda.» 

«Y  finalment,  no  cregau  lo  que  no  pot  ser;  dexeulos  ja 
los  vostres  somnis  d'  uniformitat,  més  impossible  de  realisar 
que  no  pas  fer  cabre  una  pedra  grossa  com  un  bou  al  ven- 
tre d'  un  rossinyol.» 

iCom  los  donaria  aquests  consells,  ab  Ilealtat  que  ha  ben 
provada  sempre,  si  amollés  les  grapes  lo  caçadorl 

Y  no  hi  ha  pasdupte  que  foran  molt  profitosos  pera  tots 
los  pobles  ibers. 

Allavors  si  que  tots  tindriam  «bon  any  y  bon  guany.» 

Sebastià  Farnés. 


VISTA  DEL  MONTSERRAT:  camí  de  la  dressera 
(Còpia  d'  un  gravat  antich.) 


JANER 

QUI  REPLEGA  LA  OLIVA  ANS  DEL  JANER.  DEXA  L'  OLI  AL  OLIVER 

1  Dim.  ^  La  Circumcisió  del  Senyor,  sant  Concordi,  m.;  se  v.  à 

Besalú,  y  sants  Mari  y  Odiló,  abats.  (I.  P.) 

2  Dim.  Sant  Blidulf,  ab.,  fill  de  Tarragona,  y  sant  Macari,  ab. 

3  Dij.    Sant  Daniel,  m.;  se  v.  à. Barcelona,  y  santa  Genoveva,  v, 

4  Div.   Sant  Tito,  b.  y  c.  y  santa  Dafrosa,  m. 

5  Dis,    Sants  Telesforo,  p.  y  m.  y  Flamidià,  m.;  se  v,  à  Cuxà. 

6  Diu.    La  Adoració  dels  Sants  Reys;  se  v.  à  Barcelona. 

7  Dill.  Sant  Ramon  de  Penyafoit,  c,  fill  de  Barcelona. 

S  Dim.  Sants  Apolinar,  b.  Eladi,  m.,  Llucià,  pvre.  y  Maximià,  m. 
9  Dim.  Sant  Marcelí,  b..y  santes  Marciana  y  Bassilissa,  v.  y  mrs. 

10  Dij.     Sant  Pere  Urcéolo,  Dux  de  Venècia;  se  v.  à  Cuxà. 

11  Div.    Sant  Higini,  papa,  y  santa  Honorata,  v. 

12  Dis.    Sant  Nazari,  c;  se  v.  à  Cuxà,  y  sant  Victorià,  c. 

13  Diu.   Sant  Lleonci,  b.,  santa  Glafira,  v.  y  st.  Gumersindo,  m. 

14  Dill.    Sant  Ephis,  m.,  fill  de  Càller,  y  sant  Hilari,  b. 

15  Dim.  Sant  Pau,  primer  hermità  y  sant  Maure,  abat. 

16  Dim.  Sant  Honorat,  b.  de  Arles;  se  v.  à  Barcelona. 

17  Dij.    Sant  Antçn  Abat,  y  sant  Sulpici,  b.  y  c;  se  v.  à  Conflent. 

18  Div.    La  Càtedra  de  Sant  Pere  en  Roma,  y  sta.  Prisca,  v.  y  m. 

19  Dis.    Sant  Canut,  rey,  m.,  y  santes  Pia  y  Germana,  mrs. 

20  Diu.   Lo  Dolcissim  Nom  de  Jesús,  y  sant  Sebastià,  m. 

21  Dill.  Sants  Fruytós,  b.,  Auguri  y  Eulogi,  diaques  m.,  fills  de 

Tarragona,  y  santa  Agnès,  v.  y  m. 

22  Dim.  Sants  Vicens,  m.,  patró  de  Valencià,  Vicens  Oronci  y 

Victor  ab  sa  mare  Aquilina  y  son  marit;  se  v.  à  Girona. 

23  Dim.  Sant  Ildefons,  arq.  y  st.  Joan  Almoyner,  c;  se  v  à  Vich. 

24  Dij.     Sant  Plàcit,  m.;  se  v.  à  Cambrils,  y  lo  B.  Nicolau  Factor, 

c,  fill  de  Valencià. 

25  Div.    La  Conversió  de  Sant  Pau,  ap.  y  la  del  B.  Ramon  Llull. 

26  Dis.   Santa  Paula,  viuda,  y  sant  Policarpo,  b.  y  m. 

27  Diu.   La  Sagrada  Familia,  y  sant  Mer,  ab.;  se  v.  à  Banyoles. 

st.  Teodosi,  b.  de  Barcelona,  y  st.  Joan  Crysóstom,  b. 

28  Dill.   Sant  Tirs,  m.;  se  v.  à  Banyoles,   y  sant  Carlemany,  se 

V.  à  Aquisgran  y  à  Provença. 

29  Dim.  Sant  Francisco  de  Sales,  b.  y  Sant  Valero,  b. 

30  Dim.  Santa  Martina,  v.  y  m.,  y  santa  Marcela,  viuda. 

31  Dij.    Sant  Pere  Nolasch,  c;  se  v.  à  Barcelona,  y  lo  B.  Bernat 

de  Travesseres,  m.;  se  v.  à  la  Seu  de  Urgell. 


—    10  — 

FEBRER 

MALGRAT    DEL    FEBRER,    FLOREIX    l'   AMETLLER 

1  Div.   Sant  Ignasi,  b.,  sant  Cecili,  b.  y  m.  y  santa  Brígida,  v. 

2  Dis.    ^  La  Purificació  de  Nostra  Senyora,  y  sant  Felicià,  m;  se 

V.  à  Mataró,  y  Ntra  Sra.  de  la  Bonanova. 

3  Diu.   de  Septogesma.  St.  Blay,  b.  y  m.;  se  v.  à  Barcelona.  (I.  P.) 

4  Dill.  Sant  Andreu  Corsino,  b.,  y  Sant  Rembert,  b. 

5  Dim.  Santa  Calamanda,  v.  y  m.,  filla  de  Calaf,  y  santa  Àgata, 

V.  y  m.;  se  v.  à  Barcelona. 

6  Dim.  Lo  Sant  Misteri  de  Cervera,  sant  Amant,  b.;  se  v.  à  Per- 

pinyà, y  santa  Dorotea,  v.,  se  v.  à  Barcelona. 
7*Dij.    Sant  Romualt,  ab.,  se  v.  à  Cuxà,  y  sant  Ricart,  rey. 

8  Div.  St.  Joan  de  Mata,  f.,  se  v.  à  Falcó.  Abs.  gen.  à  la  Trinitat. 

9  Dis.    Sta.  Apolonia,  v.  y  m.;  se  v.  à  Barcelona,  y  sant  Nebridi, 

b.  de  Tarrassa. 

10  Diu.   de  Sexagesma.  Santa  Escolàstica,  v.,  patrona  de  Vich  y 

santa  Sotera,  m.  de  Palamós. 

11  Dill.   Los  Set  '^irvents  de  Maria,  f.  y  sant  Jonés,  monjo. 

12  Dim.  Santa  Eulària,  v.  y  m.,  filla  y  patrona  de  Barcelona,  y 

sos  companys  sant  Feliu  y  Julià,  mrs. 

13  Dim.  Sant  Benigne,  m.  y  santa  Catarina  de  Rizzis,  v. 

14  Dij.    Sant  Valentí,  b.  y  m.;  se  v.  à  Navarcles;  sant  Valentí, 

Pvre.  m.;  se  v,  à  Ribas,  y  sants  Vidal,  Zenón,  y  Feli- 
cula,  mrs.;  se  v.  à  Serrateix. 

15  Div.  Sant  Faustí,  Pvre.  y  santa  Jovita,  mrs. 

16  Dis.    Sant  Honessim,  m.  y  sant  Honest,  b.  de  Tolosa. 

17  Diu.   de  Cincogesma.  Sant  Policroni,  b.  y  st.  Rómulo,  m.  (L  P.) 

18  Dill.    Sant  Simeó,  b.  y  m.  Apòstol  de  Provença. 

19  Dim.  Ntra.  Sra.  del  Campanar;  y  sant  Conrat,  c. 

20  Dim.  de  Cendra.    Lo  B.  Maurici  Proeta,  fill  de  Torroella   de 

Montgrí,  se  v.  à  Castelló  de  Ampuries. 

21  Dij.    La  Miraculosa  Llum  de  Manresa,  Santa  Irene,  v.,  filla  de 

Argelaguer,  y  Sant  Ascani,  arq.  fill  de  Tarragona. 

22  Div.   La  Càtedra  de  Sant  Pere  en  Antioquia.— i 6sí.  de  carn. 
23^Dis.    Sant  Pere  Damià,  b.  y  Sta.  Margarida  de  Cortona. 

24  Diu.   /  de  Quaresma.  Sant  Macià  ó  Matías,  ap.  y  sta.  Primitiva. 

25  Dill.   Sant  Cessari,  b.  y  sant  Avertà,  c. 

26  Dim.  Ntra.  Sra.  de  Guadalupe  de  Méxich,  y  Sta.  Marcela. 

27  Dim.  SantNestor,  b.  y  sant  Baldomer.  c.—Témpores. 

28  Dij.     Sant  Macari  y  Comp.  mrs.  y  sant  Romà,  abat. 


II 


MARÇ 


QUAN    PEL   Març   TRONA,    LA   AMETLLA   ES   BONA 

1  Div.   Sant  Rossendo,  b.—Témpores.—Abst.  de  carn. 

2  Dis.    Sant  Simplici,  p.,  fill  de  Barcelona.— Témpores.— Ordres. 

3  Diu.   //  de  Quaresma.  Sants  Medi,  pagès;  se  v.  al  Vallés,   y 

sants  Hermenter  y  Celdoni,  mrs.;  se  v.  à  Cardona. 

4  Dill.   Sts,  Agatodor,  b.  de  Tarragona  y  Eteri,  b.  de  Barcelona. 

5  Dira.  Sant  Geràssim,  anacoreta,  y  lo  B.  Nicolau  Factor. 

6  Dim.  Sant  Oleguer,  b.  de  Barcelona  y  arq.  de  Tarragona. 

7  Dij.    Sant  Tomàs  de  Aquino,  dr.  y  santa  Perpètua,  v,  y  m. 

8  Div.   Sant  Teófil,  m.  y  sant  Joan  de  Deu,  f.—Abst.  de  carn. 

9  Dis.    Sant  Pacià,  b..  fill  de  Barcelona  y  santa  Franciscà,  vda'. 

10  Diu.   IL  de  Quaresma.  Sant  Melitó  y  39  companys  màrtyrs. 

11  Dill.   Sant  Constantí,  c.  y  santa  Aurea,  v. 

12  Dim.  Sant  Gregori,  p.  y  dr.  y  sant  Mamilià  y  companys  mrs. 

13  Dim.  San  Weldrach,  ab.,  sant  Roderich,  m.  y  sant  Ramir,  m. 

14  Dij.    Santa  Florentina,  v.  y  santa  Matilde,  reyna. 

15  Div.  Sta.  Madrona,  v.  y  m.,  filla  y  patrona  de  Barcelona,  sant 

Ramon  Serra,  ab.  de  Fitero,  í.— Abstinència  de  carn. 

16  Dis.    Sant  Heribert,  arq,,  st.  Julià,  m.  y  st.  Abrahàm,  solitari. 

17  Diu.    IV  de  Quaresma.  Sant  Patrici,  b.  apòstol  de  Irlanda. 

18  Dill.    Sant  Gabriel  arc,  Feliu,  diaca;  se  v.  à  Girona  y  lo  B.  Sal- 

vador de  Horta,  fill  de  Santa  Coloma  de  Farnés, 

19  Dim.  >J<  Sant  Joseph,  espòs  de  Ntra.  Sra.,  Patró  de  la  Església. 

20  Dim.  St.  Benet,  m.  de  Cerdenya;  se  v.  à  Martorell. 

21  Dij.     Sant  Benet,  ab.  y  f  ,  y  sants  Filemon  y  Domnino,  mrs. 

22  Div.  St.  Pau,  b.  de  Narbona;  se  v.  à  Anglesola.— ^lòsí.  de  carn. 

23  Dis.    Sts.  Domici,  Pelagia  y  Teodora,  fills  de  Tarragona,  y  lo 

B.  Joseph  Oriol,  fill  de  Barcelona.— Ordres. 

24  Diu.   de  Passió.  Sant  Agapit,  b.  y  m.,  y  sant  Rómul,  mr. 

25  Dill.   >J(  La  Anunciació  de  Ntra.  Sra.  y  sant  Dimàs  lo  bon 

lladre. 

26  Dim.  Sants  Càstulo  y  Teodosi,  mrs.;  y  santa  Màxima,  m. 

27  Dim.  Sant  Fileto,  santa  Leda,  sos  fills  Macedoni  y  Teoprepida. 

Amfiloqui  y  Gronidas,  mrs.;  de  Barcelona,  y  sant  For- 
tunat,  noy  m.;  se  v.  à  Abrera. 

28  Dij.    St.  Sist  III,  p.  y  c,  sant  Timoteu,  m.  y  sta.  Fortunata,  v. 

29  Div.   Les  Dolors  de  Ntra.  Sra  ,  y  St.  Eustasi,  ab.— J bst.  <'e  carn . 

30  Dis.    Sant  Joan  Clímach,  ab.  y  sant  CastoF,  b. 

31  Diu.   de  Rams.  Santa  Balbina,  v.  y  m.,  y  sant  Amadeu,  Duch. 


ABRIL 

AL    ABRIL,    LO    BLAT    FIL    A   FIL;    AL    MAJG,    PUJA   COM    UN    FAIG 

1  Dill.     Santa  7eodora;  se  v.  à  Gracia,  la  Invenció ^e  sants  Llú- 

cia y  Marcià  à  Vich,  y  sant  Venanci,  b. 

2  Dim.  Sant  Francisco  de  Paula,  f.  y  santa  Maria  Egipciaca. 

3  Dim.  Sant  Benet  de  Palerm,  c   y  sant  Ricart,  b. — Avuy  y  los 

tres  dies  següents  no  se  pot  menjar  carn. 

4  Dijom  Sant.  Sant  Víctor,  b.  de  Barcelona,  y  sant  Isidor,  arq. 

5  Divendres  Sant.  Sant  Vicens  Ferrer,  c,  patró  de  Valeucia,  y 

santa  Emilia,  v. 

6  Dissaple  Sant.  Sant  Celestí,  p   y  sant  Cels,  b.— Ordres. 

7  Diu.  Pasqua  de  Resurrecció.  Sts.  Epifani,  b.  y  m.,  y  Ciríach,  m. 

8  Dill.   Sant  Joan  de  Organyà,  fill  de  Bellcayre,  y  abat  de  Bell- 

puig de  les  Avellanes,  Sant  Albert,  c.  y  sant  Dlonís,  b. 

9  Dim.  Santa  Maria  Cleofé  y  santa  Cassilda,  v. 

10  Dim.  Sta.  Celeriana,  v.  y  m.,  filla  de  Vich  y  St.  Ezequiel,  prof. 

11  Dij.     Sant  Lleó  Magne,  p.  y  santa  Florència,  m. 

12  Div.    Sants  Verona  y  Zenón,  mrs.  fills  de  Tarragona. 

13  Dis.    Sant  Hermenegildo  ó  Armengol,  m.  en  Tarragona,  y  sant 

Justí,  m.;  se  v.  ó  Sant  Quintí  de  Mediona. 

14  Diu.  de  Pasquetes.  Sts.  Felicià,  ra.;  sev.  à  Barcelona,  y  Telm,  c. 

15  Dill.    Santes  Bassilissa  y  Anastasia,  mrs. 

16  Dim.  Sant  Toribi,  b.  y  sant  Llambert,  pagès  de  Çaragoça. 

17  Dim.  Sant  Anicet,  p.  y  m.  y  sant  Robert,  abat. 

18  Dij.     Sant  Eleuteri,  b.  y  santa  Antía,  m. 

19  Div.   Sant  Vicens  de  Coblliure,  m.  y  sant  Crecenci,  c. 

20  Dis.    Sants  Victor,  Zotico,  Zeno,   Acindi,    Siberi,   Cristòfol, 

Theo  y  lo  nen  Antoni,  màrtyrs  de  Olot. 

21  Diu.    La  Divina  Pastora.  Sant  Anselm,  b.  y  dr.  y  st.  Silvi,  m. 

22  Dill.    Sants  Sotero  y  Cayo,  p.  y  m.  y  sant  Apeles. 

23  Dim.  Sant  Jordi,  m.,  patró  de  Catalunya,   y  sant  Jordi,  b.  y 

c.  de  Cerdenya. 

24  Dim.  Sant  Daniel,  m.  en  Girona,  y  St.  Fidel,  caputxí. 

25  Dij.     Sant  March,  evangelista,  y  santa  Franca,  v. 

26  Div.    Sants  Cleto  y  Marcelí,  papàs  y  mrs. 

27  Dis.    Sant  Pere  Armengol,  fill  de  Guardia  de  Prats. 

28  Diu.   Ntra.  Sra.  de  Montserrat,  patrona  de  Catalunya,  lo  Pa- 

trocini de  st.  Joseph,  sts.  Prudenci,  b.  y  c.  y  Vidal,  m, 

29  Dill.    La  inv.  del  cos  de  st.  Cugat,  m.  en  lo  Vallés,  y  st.  Pere,  m. 

30  Dim.  Sant  Eutropi.  b.  de  Cerdenya.  y  sta.  CatarinadeSena,  c. 


—   "3  — 

MAIG 

MAIG   HOKTOLÀ,    PALLA    Y    PÜCH    GKÀ 

1  Dim.  Sant  Felip  y  sant  Jaume,  apòstols,  y  sant  Segimon    rey. 

2  Dij.    Sts.  Ambrós  y  Simplici;  se  v.  à  st.  Joan  de  les  Abadesses. 

3  Div.   Invenció  de  la  Santa  Creu,  y  la  Vera  Creu;  se  v.  à  Besalú* 

4  Dis.    Santa  Mònica,  vda.,  y  sant  Floria,  m. 

5  Diu.    La  Conversió  de  sant  Agustí,  y  sant  Pío  V,  papa. 

6  Dilj.  *Sts.  Joan  Ante-Portam-Latinam  y  Joan  Biclarense,.  bisbe. 

7  Dim.  Sant  Just,  m   de  Catalunya,  sant  Sist,  m.,  fill  de  Celrà. 

sants  Pío  y  Faustina,  mrs.;  se  v.  à  Barcelona. 

8  Dim.  La  Aparició  de  sant  Miquel  Arcàngel,  y  sant  Eladi,  b.  y  c. 

9  Dij.    Sant  Gregori  Naciancé,  b.  y  santa  Nona,  sa  mare. 

10  Div.   Sant  Antoni,  arq.  y  santa  Beatriu,  v. 

11  Dis.    Sant  Eudalt,  m.;  se  v.  à  Ripoll;  sant  Anastasi,  fill  de 

Lleyda  y  73  companys;  se  v.  à  Badalona,  y  santa  Seve- 
rina,  m.;  se  V.  à  Sabadell,  y  sant  Ponç,  m. 

12  Diu.   Sant  Pancràs  ò  Brancat,  m.;  se  v.  à  Barcelona  y  Rosselló. 

13  Dill.   Les  Santes  Espines  de  la  Corona  de  Jesús — Abst.  de  carn. 

14  Dim.  Ntra.  Sra.  del  Alba;  se  v.  à  Tàrrega,  y  santes  Justa,  Jus- 

tina  y  Hcnedina,  mrs.  de  Cerdenya. 

15  Dim.  Sant  Simplici.  b  ;  se  v.  à  Cerdenya,  sant  Isidor,  m.,  y 

sant  Isidro  llaurador. — Abstinència  de  carn. 

16  Dij.    ^  La  Ascensió  del  SENYORy  sts.  Just,  Faustí  y  Tranquili  ms. 

17  Div.    Sant  Pasqual  Bailòn,  c.  y  sant  Torpetes  y  comp.  mrs. 

18  Dis.    La  Trasl.  del  Braç  de  santa  Tecla,  m.;  se  v.  à  Tarragona. 

19  Diu.   Beats  Joan  de  Cetina  y  Pere  de  Duenyas,  se  v.  à  Vich. 

20  Dill.   Sant  Baldiri,  m.  de  Nimes;  se  v.  à  Barcelona  y  Llobregat. 

21  Dim.  Sant  Timoteu,  m.  y  santa  Aglae,  v. 

22  Dim.  Santa  Julià,  m.  de  Còrcega,  y  santa  Quiteria,  v.  y  m. 

23  Dij.     La  Aparició  de  sant  Jaume,  ap..  st.  Desideri,  m.;  se  v.  à 

Mataró,  y  sant  Vicens,  m.;  se  v.  à  Barcelona. 

24  Div.   Santa  Afra,  m.  y  lo  B.  Pons  de  Planella,  m. 

25  Dis.    Sts.  Gregori,  p.  y  Magdalena  de  Pazzis,  v.—Abst.  de  carn. 

26  Diu.    Pasqua  de  Pentecostes,  y  Sant  Felip  Neri,  f. 

27  Dill.   Sant  Joan,  p.  y  m.  y  lo  Venerable  Beda,  Pvre. 

28  Dim.  Sant  Just,  b.  d'  Urgell  y  sant  Just,  c,  fill  de  Vich. 

29  Dim.  Sants  Vot  y  Felip,  mrs.— Dejuni.— Témpores. 

30  Dij.    Sants  Gabí,  Críspul  y  Crecencia,  mrs.  de  Cerdenya 

31  Div.   Ntra.  Sra.  del  Amor  Hermós,  sant  Pons,  b.  300  companys 

mrs.  y  santa  Petronilla,  v. — Temporer. — Dejuni. 


—  14  — 

JUNY 

JUNY   PLUJÓS,    GRANER    POLSÓS 

1  Dis.    Sant  Inyigo,  ab.  y  sant  Simeó,  monjo.— r^mp.—Dejwm. 

2  Diu.  La  Santíssima  Trinitat,  y  sant  Erasme,  b.  y  ro. 

3  Dill.  Sta.  Clotilde,  reyna.  lo  Bt.  Joan  Grau,  y  st.  Isaac,  monjo. 

4  Dim.  Sant  Francisco  Caracciolo,  f.  y  santa  Saturnina,  v.  y  m. 

5  Dim.  Sant  Bonifaci,  b.  y  sant  Sanxo. 

6  Dij.    \^  Corpus  Christi.  Santa  Càndia,  vda.;  se  v.  à  Gualbes,  y 

sant  Norbert,  b,  y  f. 

7  Div.   Sant  Sibinià,  m.,  santa  Genívera,  v.  y  m.  y  sant  Pau,  b. 

8  Dis.    Sants  Germà,  Just,  Paulí  y  Scisi,  mrs.,  fills  de  La  Pera;  se 

V.  à  Girona. 

9  Diu.   Sants  Prim  y  Felicià,  mrs. 

10  Dill.   Santa  Oliva,  v.  y  m.;  se  v.  à  Olesa,  y  santa  Margarida. 

11  Dim.  Sant  Bernabé,  ap.  y  Sants  Feliu  y  Fortunat,  mrs. 

12  Dim.  Sant  Onofre,  hermità,  y  sant  Joan  de  Sahagún,  c. 

13  Dij.    Sant  Antoni  de  Padua,  c,  Sant  Evidi  mr.  y  y  sant  Patrói 

c;  se  V.  à  Besalú. 

14  Div.  Lo  Sagrat  Cor  de  Jesús,  sant  Basili,  b.  y  st.  Elisseu,  prof. 

15  Dis.    Sants  Modest,  Vito  y  Crescencia,  mrs. 

16  Diu.    Sts.  Quirse  y  Julita,  fill  y  mare,  mrs.,  santa  Lutgarda,  v. 

y  sant  Guillem,  c,  se  v  à  Llivia. 

17  Dill.   Santa  Teresa,  reyna. 

18  Dim.  Sants  Teódul,  Lleonci,  Joseph  y  Maria,   mrs.   de  sant 

Cugat  del  Vallés  y  santa  Marina,  v.;  se  v.  à Barcelona. 

19  Dim.  Sants  Gervasi  y  Protasi,  mrs.  y  santa  Juliai^^i,  v. 

20  Dij.     Sant  Silveri,  p.  y  m.  y  santa  Idaberga,  v. 

21  Div.   Sant  Palladi,  arq.  y  c:  se  v.  à  Camprodon  y  sant  Lluis 

de  Gonçaga,  c. 

22  Dis.    Sant  Paulí  de  Noia,  b.  y  c,  y  santa  Consorcia,  v. 

23  Diu.   Sant  Simó  Stilita,  y  sants  Joan  y  Feliu,  Pvres.  mrs. 

24  Dill.   La  Nativitat  de  sant  Joan  Bta.,  patró  de  Perpinyà,  y  de 

molts  pobles  de  Catalunya. 

25  Dim.  Sant  Guillem,  ab.,  sant  Adalbert,  c.  y  santa  Febronia,  v. 

26  Dim.  Sants  Joan  y  Pau,  mrs.;  se  v.  à  Barcelona,  y  sant  Salvi, 

b.  y  m.:  molt  venerat  à  Catalunya. 

27  Dij.    Sant  Ladislau,  rey,  y  sant  Benvingut,  c. 

28  Div.   Sants  Lleó  y  Pau,  papes.— Dejuni  y  abstinència  de  carn. 

29  Dis.  )í<  Sant  Pere  y  Sant  Pau,  apòstols. 

30  Diu.   Lo  marlyri  del  B.  Ramon  LluU,  y  sant  Marsal,  b. 


—  i5  — 

JULIOL 

AL   JULIOL,    LA    FALÇ    AL   COLL 

1  Dill.  Santa  Elionor  de  Provença,  y  sant  Galó,  b. 

2  Dim.  La  Visitació  de  Ntra.  Sra.,  y  sts.  Procés  y  Martinià  mrs. 

3  Dim.  Sant  Trifó  y  Sant  Jacinto  y  comp.  mrs. 

4  Dij.    B.  Gaspar  de  Bono,  fill  de  Valencià  y  sant  Laureà,  b. 

5  Div,    Sant  Miquel  dels  Sants,  c.  fill  de  Vich. 

6  Dis.    Sant  Isaías,  prof.,  sant  Goar,  c,  y  sant  Rómul,  b. 

7  Din.  La  Preciosíssima  Sanch  de  N.  S.  Jesucrist,  y  sant  Ot,  b» 

fill  de  la  Seu  d'  Urgell. 

8  Dill.   Santa  Isabel  de  Portugal,  filla  de  Barcelona,  B.  Pere 

Cendra,  c.  y  les  Santes  Relíquies  de  la  Seu  de  Tortosa. 

9  Dim.  Lo  B.  Pere  Centurió,  c,  fill  de  Barcelona,  y  st.  Zenón,  m. 

10  Dim.  Sant  Cristòfol,  m.  y  santa  Amàlia  v. 

11  Dij.     Sant  Pío,  p.  y  m.  y  sts.  Januari  y  Abundi,  Pvres. 

12  Div.   Lo  Sant  Crist  del  Hospital  de  Vich,  St.  Joan  Gualbert,  ab- 

13  Dis.    La  Trasl.  dels  Sts.  Gossos  dels  mrs.  Sts.  Gaudenci,  Bene" 

dicte,  Teodor,  Felicitas,  Clemència  y  Columna,  à  Valls- 

14  Diu.   La  segona  Traslació  del  cos  de  sta.  Eulària,  y  la  Dedica- 

ció, de  la  Seu  de  Tarragona,  sant  Bonaventura ,  card.  y 
sant  Just,  m.;  se  venera  à  Tàrrega., 

15  Dill.   St.  Gamilo  de Lelis,  y  st.  Antíogo,  metge,  m.  de  Gerdenya. 

16  Dim  Ntra.  Sra.  del  Carme  y  lo  Triomf  de  la  Santa  Creu. 

17  Dim.  Sant  Hou,  m.  de  Celrà,  sant  Coralt,  m.  y  sant  Aleix,  c. 

18  Dij.    St.  Frederich,  b.  y  m.  y  sta.  Sinforosa  ab  sos  set  fills  mrs. 

19  Div.   Sant  Pere  de  la  Cadireta,  fill  de  Moya  y  la  entrega  de 

les  claus  de  la  ciutat  de  Barcelona  à  la  Puríssima. 

20  Dis.    Sant  Elías,  prof.,  y  sant  Geroni  Emilià,  fr. 

21  Diu.   Santa  Pràxedes,  v.,  patrona  de  Palma  de  Mallorca. 

22  DiU.   Santa  Maria  Magdalena,  penitenta,  apòstol  de  Provença. 

23  Dim.  SantLlibori,  b.  sta.  Erundina,  v.  y  sant  Cassià,  fr. 

24  Dim.  Santes  Cristina,  Niceta  y  Aquilina,  vgs.  y  mrs.  Dejuni. 

25  Dij.    )í<  Sant  Jaume,  apòstol  de  Catalunya  y  sant  Cugat,  m. 

26  Div.   Santa  Agna,  mare  de  Ntra.  Sra. 

27  Dis.    Santes  Juliana  y  Semproniana,  v.  y  m.,  filles  de  Mataró. 

28  Diu.  B.  Lluís  Exarch,  c,  fill  de  Barcelona  y  ia  Bta.  Caterina 

Tomàs,  filla  de  Valldemossa,  (Mallorca.) 

29  Dill.   Santa  Marta,  v.,  molt  venerada  à  Provença. 

30  Dim.  Sts.  Abdón  y  Sennen,  mrs.,  se  v.  à  Arles  y  à  Barcelona. 

31  Dim.  Sant  Ignasi  de  Loyola,  fr.  y  sts.  Fortunat  y  Victorià,  mrs- 


—   i6  — 

AGOST 

LO    BON   NAP.    PEli    l'  AGOST   DEU    ÉSSER    NAT 

1  Dij.    Sant  Pere  Àd-vincula,  sant  Lluci,  b.,  fill  de  Barcelona  y 

sant  Feliu  africà,  m;  se  v.  à  Girona. 

2  Div.   N/  S."  dels  Àngels,  y  st.  Alfons  M.de  Ligori,  h.— Jubileu 

3  Dis.    La  Invenció  del  cos  de  Sant  Esteve,  protomàrtyr. 

4  Diu.    Sant  Domingo  de  Guzmàn,  c.  y  fr. 

5  Dill.  Ntra.  Sra.  de  les  Neus  y  sta.  Afra,  m.;  se  venera  à  Girona- 
'  6  Dim.  La  Transfiguració  de  Jesús,  vulgo  sant  Salvador.   Sants 

Just  y  Pastor  y  sant  Urbici,  b.  y  m.;  se  v.  à  Serrateix. 

7  Dim.  La  Traslació  de  sant  Sever.  b.  y  m.  y  sant  Gayetà,  fr. 

8  Dij.    Sant  Ciriach  y  comps.  mrs.  y  sant  Miró,  b. 

9  Div.   Sant  Romà,  m;  se  v.  à  Vich.  y  santa.  Eünomia,  m. 

10  Dis,    Sant  Llorenç,  diaca  y  m.  y  santa  Agatónica,  m. 

11  Diu.   St.  Marcelí,  p.  st.  Hilari;  se  v.  à  Arles,  y  sta.  Filomena  v. 

12  Dill.    SantDionís  y  santes  Hilaria,  Digna,  Eupomia  y  Eutropia, 

mrs.  de  Girona,  y  santa  Clara,  fund. 

13  Dim.  Sant  Cassià,  b.  y  sant  Hipòlit,  m. 

14  Dim.  St.  Aeci,  b.  de  Barcelona  y  st.  Eusebi,  m.  Dejuni  ah  ahst. 

15  Dij.    ^  La  assumpta,  y  santa  Colagia,  v.,  filla  de  Barcelona. 

16  Div.   SantRoch,  c,  fill  de  Montpeller,  loB.  Joan  deSta.  Marta^ 

fill  de  Prades,  y  sant  Jacinto,  c. 

17  Dis.    Sant  Lliberat,  ab.  y  sant  Mamet,  m. 

18  Diu.   Sant  Agapit,  m.;  se  v.  à  Vich,  y  santa  Elena,  emperatriu. 

19  Dill.   Sant  Joaquim,  pare  de  Ntra.  Sra.,  sant  Magí,  m.,  fill  de 

Tarragona,  y  sant  Mariano. 

20  Dim.  St.  Bernat,  ab.  y  sts.  Luxori  y  comp.  mrs.  de  Cerdenya. 

21  Dim.  Sants  Bono  y  Maximià,  mrs.,  fills  de  Blanes. 

22  Dij.     Sant  Bernat  d'  Alcira  y  ses  germanes  Gracia  y  Maria. 

23  Div,   Sant  Felip  Benici,  c.  y  sant  Restitut,  m. 

24  Dis.    Sant  Bartomeu,  apòstol. 

25  Diu.   Lo  Puríssim  Cor  de  Maria,  y  sant  Lluís  rey  de  França, 

26  Dill.   Sant  Ireneu,  m.;  se  v.  à  Sampedor  y  sants  Constanci  y 

Vicens,  mrs.;  se  v.  à  Olot. 

27  Dim.  Sant  Joseph  de  Calassanz,  y  sant  Lley,  b.  c.  de  Lleyda. 

28  Dim.  Sant  Agustí,  b.  y  dr.  y  sant  Julià,  m.,  patró  de  Vallfogona. 

29  Dij.     La  Degollació  de  sant  Joan  Bta.  y  santa  Sabina  vda.  y  m. 

30  Div.    La  Traslació  dels  cossos  sants  en  Manresa  y  santa  Rosa 

de  Lima.  v.;  se  v.  à  Llafranch. 

31  Dis.    Sant  Ramon  Nonat,  c,  fill  de  Portell,  y  sant  Pròsper,  m. 


—  17  — 

SETEMBRE 

AL  SETEMBRE  LO  UAL  TEMPS  ES  DE  TEMBRE 

1  Diu.   Ntra.  Sra.  de  la  Consolació,  sant  Gil,  ab.   y  sant  Arthur 

d'  Irlanda. 

2  Dill.   Sant  Antolí,  m.  y  sant  Esteve,  rey. 

3  Dim.  Sant  Nonici,  bisbe  de  Girona,  y  sant  Plàcit,  m. 

4  Dim.  Santa  Rosalia  de  Palerm,  v.  y  santa  Càndida,  v. 

5  Dij.    Sant  Llorenç  Justinià,  b.  y  santa  Obdulia,  v. 

6  Div.   Sant  Faust,  m.  y  sant  Eugeni,  m. 

7  Dis     Lo  B.  Mateu  de  Agrigento,  c,  fill  de  pares  catalans. 

8  Diu.   Lo  Naxement  de  Ntra.  Sra.  y  lo  B.  Domingo  Castellet, 

fill  d'  Esparraguera,  lo  sant  Misteri  de  St.  Joan  de  les 
Abadesses. 

9  Dill.   Sant  Pere  Glaver,  c,  fill  de  Verdú. 

10  Dim.  Lo  B.  Jdcinto  Orfanell,  m.,  fill  de  Pares  vigatans. 

11  Dim.  Sant  Emilià,  b.,  fill  de  Llivia,  y  sts.  Protó  y  Jacinto,  mr. 

12  Dij.     LoB.  Miró,  c.  de  Tagamanent  y  sts.  LleonciyTeódul,  ms. 

13  Div.  Sant  Amat,  ab.,  fill  de  Tarragona,  y  sant  Eulogi  b. 

14  Dis.    Exaltació  de  la  Santa  Creu,  y  sant  General,  m. 

15  Diu.   Lo  Dolç  Nom  de  Maria,  Sants  Vicens  y  Clara,  msr.;  se  v.  à 

Llissíi  de  Vall. 

16  Dill.   Sant  Corneli,  p  ,  y  sant  Cebrià,  m. 

17  Dim.  Sant  Llambert,  b.  y  m.;  se  v.  à  Lledó,  y  la  Impressió  de 

les  Hagués  de  sant  Francesch. 

18  Dim   Sant  Ferriol,  m.;  se  v,  à  Besalú,  y  sant  Tomàs  de  Vila- 

nova ,  b . — Témpores. — Dejuni . 

19  Dij.     Sant  Genaro,  b.  y  santa  Constància,  m. 

20  Div.  St.  Eustaqui  y  companys,  màrtyrs. — Témpores. — Dejuni. 

21  Dis.    Sant  Mateu,  ap.  y  evang.— Dejwm. — Témpores.— Ordres. 

22  Diu.   Nostra  Senyora  dels  Dolors  y  st.  Maurici,  se  v.  à  Manresa. 

23  Dill.   Santa  Tecla,  protomàrtyr,  Patrona  de  Tarragona. 

24  Dim.  Ntra.  Sra.  de  la  Mercé,   Patrona  de  Barcelona,  y  lo 

B.  Dalmau  Monner,  c.  fill  de  santa  Coloma  de  Farnés. 

25  Dim.  Santa  Maria  de  Cervelló,  f.,  filla  de  Barcelona. 

26  Dij.    Sant  Cebrià,  m.,  y  sant  Faust,  fill  d'  Alguayre,  y  santa 

Justina,  V.  y  m.;  se  v.  à  Sant  Quintí. 

27  Div.   Sant  Cosme  y  sant  Damià,  metges,  mrs. 

28  Dis.    Sant  Wenceslau,  m.  y  lo  B.  Simó  de  Roxas,  c. 

29  Diu.  La  Dedicació  de  sant  Miquel  Arcàngel. 

30  Dill.   Sant  Geroni,  doctor  y  f.,  y  santa  Sofia,  vda. 


—  i8  — 

OCTUBRE 

QUAN    l'    octubre   es   ARRIBAT,   SEMBRA   LO  SEGLE,    l'    ORDI   Y    LO    BLAT 

1  Dim.  Lo  Sant  Àngel  Custodi,  y  sant  Remigi,  b.  y  c. 

2  Dim.  L'  Àngel  de  la  Guarda  de  Barcelona  y  lo  B.  Berenguer 

de  Peralta;  se  v.  à  Lleyda,  y  sant  Llogari,  b. 

3  Dij.    Sant  Candi,  m.  y  lo  B.  Joan  Macias,  fill  de  Canet  de  Mar. 

4  Div.  St.  Francesch,  f.  y  St.  Tirs  y  5  comp.  mrs.,  se  v.  à  Barc' 

5  Dis,    Sant  Froylà,  b,  y  sant  Plàcit,  m. 

6  Diu.  Ntra.  Sra.  del  Roser,  los  Sts.  Màrtyrs  de  la  Llegió  Tebea, 

se  V.  à  Barcelona;  sants  Emili,  y  Julià,  mrs.;  se  v.  à 
Olot  y  santa  Faustina,  m.;  se  v.  à  Tarrassa. 

7  Dill.  Sant  August,  c.  y  sant  March,  papa. 

8  Dim.  Sta.  Reparada,  v.  y  m.;  se  v.  à  Bagur,  y  sta.  Brígida,  vda. 

9  Dim.  Sant  Dionis  Areopagita  y  comp.  mrs.  d'  Arles. 

10  Dij.    St.  Sabí,  c,  fill  de  Barcelona,  st.  Gereó  y  318  màrtyrs_ 

se  V.  à  Barcelona,  y  st.  Lluís  Bertran,  fill  de  Valencià. 

11  Div.   Sant  Plàcit,  m.;  se  v.  à  Guissona,  y  sant  Genis,  soldat. 

12  Dis.    Ntra.  Sra.  del  Pilar,  y  sant  Ramí,  arq.  de  Cerdenya. 

13  Diu.  Ntra.  Sra.  del  Remey,  y  sants  Eduart,  rey,  y  Grau,  abat. 

14  Dill.   Sant  Calixte,  p.  y  m.  y  santa  Fortunada,  v.  y  m. 

15  Dim.  Santa  Teresa  de  Jesús,  v.  y  fundadora. 

16  Dim.  Sant  Galderich,  pagès;  se  v.  al  Rosselló  y  à  Barcelona. 

17  Dij.    Santa  Eduvigis,  vda.,  y  la  Bta.  Margarida  Alacoque,  v. 

18  Div.    Sant  Lluch,  evangelista  y  santa  Trifona,  emperadora. 

19  Dis.    Sant  Pere  de  Alcàntara,  y  sant  Varo,  soldat,  m. 

20  Diu.  Sants  Joan  Canci,  c,  Aureli,  m.,  y  santa  Irene,  v.  y  mr. 

21  Dill.   Stes.  Ursula,  Florentina,  Florina,  mrs.,  se  v,  à  Barcelona. 

22  Dim.  Sant  Bacari,  b.  de  Vich.,  y  sant  Teodor,  noy,  m. 

23  Dim.  Sant  Pere  Pascual,  fill  de  Valencià,  la  primera  Traslació 

del  Cos  de  santa  Eulària,  sants  Víctor,  PacífJch,  Justa 
y  Clara,  mrs.;  se  v.  à  Manlleu. 

24  Dij.    Sant  Rafel  arcàngel,  sant  Bernat  Galvó,  b.  de  Vich,  fil 

de  Reus,  y  sant  Martirià,  b.  patró  de  Banyoles. 

25  Div.  Sants  Crispí  y  Crispinià,  mrs.,  y  sta.  Daria,  m. 

26  Dis.    Sts.  Llucià  y  Marcià,  mrs.,  fills  de  Vich, y  Evarist,  p.  ym. 

27  Diu.   Sant  Florenci,  m.  y  santa  Sabina,  m.;  se  v.  à  Àger. 

28  Dill.   Sant  Simó  y  sant  Judas  Tadeu,  apòstols. 

29  Dim.  Sant  Narcís,  b.  fill  de  Girona,  m. 

30  Dim.  Sants  Claudi,  Luperci  y  Victori,  mrs. 

31  Dij.    Sant  Quintí,  m.  y  la  Dedicació  de  la  Seu  de  Lleyda.  Dejuni. 


—  19  — 

NOVEMBRE 

AL  NOVEMBRE  QUI  NO  HA  SEMBRAT  QUE  HO  SEMBRE 

1  Div.  )J<  Diada  de  Tots  los  Sants,  y  st.  Benigne,  pvre. 

2  Dis.    La  Commemoració  dels  fidels  difunts. — Jubileu. 

[,3  Diu.   Sant  Ermengol,  fill  y  b.  de  Urgell,  y  los  innombrables 
màrtyrs  de  Çaragoça. 

4  Dill.   Sant  Carles  Borromeu,  arq.  y  c.  y  santa  Modesta,  v. 

5  Dim.  Sant  Zacarías,   profeta,  y  santa  Isabel,  pares  de  sant 

Joan  Baptista. 

6  Dim.  Sant  Sever,  b.  fill  de  Barcelona,  m.  y  4  Sacerdots  mrs. 

7  Dij.    Sant  Florenci,  b.,  santa  Carina,  m.,  sant  Ernest,  ab.  y 

sant  Fortià,  m.;  se  v.  à  Torelló. 
Los  quatre  Sants  Màrtyrs  Coronats, 
La  Dedicació  de  la  Basílica  del  Salvador  à  Roma,  lo  Sant 

Crist  de  Balaguer,  y  sant  Teodor,  m. 
Lo  Patrocini  de  Ntra.  Sra.,  y  Sant  Andreu  Avelf,  c. 
Lo  B.  Jofre  de  Blanes,  c;  se  v.  é  Barcelona,  y  st.  Martí,  b. 
Sant  Benet,  m.;  se  v.  à  Barcelona,  y  sant  Martí,  p.  y  m. 
Sant  Estanislau  de  Kostka,  c,  y  sant  Homebó,  c. 
Sant  Serapi,  m.;  se  v.  à  Barcelona,  y  sant  Ruf,  b. 
Sant  Leopold,  emperador,  y  sant  Feliu,  b.  y  m. 
Sant  Rufí,  y  sant  Elpidi  y  companys  mrs. 
Sant  Iscle  y  santa  Victoria,  germans,  mrs.;  se  v.  à  Breda, 

santa  Gertrudis,  v.,  y  sant  Gregori  Taumaturch,  b. 

18  Dill.   La  Dedicació  de  la  Seu  de  Barcelona  y  st.  Bàrulas,  noy  m. 

19  Dim.  Santa  Isabel,  regina  de  Hungría,  y  santOlimpi,  b.  y  c.  de 

Barcelona. 

20  Dim.  Sant  Feliu  de  Valois,  fr.,  y  sant  Octavi,  m. 

21  Dij.    La  presentació  de  Ntra.  Sra.,  y  lo  B.  Romeu  de  Llivia. 

22  Div.   Santa  Cecília  v.  y  m. 

23  Dis.    Sant  Climent,  p.  y  m.  y  santa  Lucrecia,  v.  y  m. 

24  Diu.    Santes  Flora  y  Maria,  v.  y  mrs.  y  st.  Joan  de  la  Creu,  fr. 

25  Dill.   Santa  Catarina,  v.  y  m.  y  sant  Moysés. 

26  Dim.  Los  Desposoris  de  Ntra.  Sra.,  y  sant  Conrat,  b. 

27  Dim.  Sants  Facundo  y  Primitiu,  mrs. 

25  Dij.    Sant  Gregori,  p.  y  sants  Papinià  y  Mansuet,  b.  y  mrs. 

29  Div.  Sant  Sadurní,  b.  y  m.,  apòstol  de  Catalunya,  y  santa  llu- 

minada,,v. 

30  Dis.    Sant  Andreu,  apòstol,  y  sant  Venato,  m.  de    Cerdenya 

sç  V.  à  Sant  Sadurní  de  Noya. 


8  Div. 

f  9  Dis. 

10  Diu. 

H  Dill. 

12  Dim. 

13  Dim, 

14  Dij. 

15  Div. 

16  Dis. 

17  Diu. 

—  20  — 

DESEMBRE 

PER  SANT  TOMÀS  PLUJA  Ó  GLAS 

1  Diu.  /  d'  Advent.  Sant  Eloy,  b.  y  c,  y  santa  Natàlia,  m. 

2  Dill.   Santa  Bibiana,  m.,  y  santa  Elissa  monja., 

3  Dim.  Sant  Claudi,  m.;  se  v.  à  Vich,  y  sant  Francisco  Xavier,  c. 

4  Dim.  Santa  Bàrbara,  v.  y  m.,  y  sant  Pere  Cryosólech,  arq 

5  Dij.    Sant  Dalmau,  b.  y  m.;  se  v.  à  sant  Dalmay.  y  sants 

Críspul,  Julià.  Grat,  Fèlix  y  Patavia,  mrs.  de  Tarragona. 

6  Div.  Sant  Nicolau  de  Bari,  arq.  y  santa  Dionisia,  m.  Dejuni. 

7  Dis.    Sant  Ambrós,  b.  y  doctor,  sant  Martí,  ab.  y  B.  Pere  Cer- 

dà, c,  fill  de  Coblliure.  Dejuni. 

8  Diu.   II  d'  Advent.  >í<  La  Püríssima  Concepció,  patrona  de  Bar.' 

9  Dill.  Santa  Gorgonia,  v.  y  santa  Llogaya,  v.  y  m. 

10  Dim.  Ntra.  Sra.  de  Loreto,  santa  Eulària  de  Mérida  y  santa 

Julià,  m.;  se  v.  à  Elna.  Sant  Trobat  y  359  companys 
màrtyrs  en  Girona. 

11  Dim.  Sant  Damàs,  p..  fill  de  Argelaguer,  y  sant  Sabí,  b. 

12  Dij.    Sants  Sinesi  y  Donat,  mrs.  y  sant  Luffren,  ab. 

13  Div.    Santa  Llúcia,  v.  y  m.— Dejuni. 

14  Dis.    Sant  Nicasi,  y  sant  Pompeyo,  b.  Dejuni. 

15  Diu.   ///  d'  Advent.  Sant  Eusebi,  b.  y  m.,  y  sant  ürbici,  herm. 

16  Dill.   Santa  Albina,  v.  y  m.  y  santa  Adelayda,  emperatriu. 

17  Dim.  Sant  Franco  de  Sena,  c.  y  sant  Llàtzer,  b.  y  m. 

18  Dim.  Ntra.  Sra.  de  la  Esperança  ó  de  la  0. — Témpores— Dejuni. 

19  Dij.    Sant  Adjutori,  ab.  de  Narbona. 

20  Div.    Sants  Eugeni  y  Macari,  c— Témpores. 

21  Dis.    Sant  Tomàs,  ap.  y  sant  Severià,  b. — Témpores. ^Dejuni. 

22  Diu.   IV d'  Advent.  Sant  Flavià,  m.;  se  v.  à  Verdú. 

23  Dill.   Santa  Victoria,  v.  y  m.  y  Sant  Sérvulo,  c. 

24  Dim.  Sant  Delfí,  b.  y  santa  Tarsila,  v.  Dejuni  y  abst.  de  carn. 

25  Dim.  Lo  Naxement  de  Nostre  Senyor  Jesucrist.  Lo  bolquere^ 

del  Diví  Jesús  à  Lleyda,  santa  Amancia,  se  v.  à  Agu- 
llana, y  sant  Faust,  m.;  se  v.  à  Barcelona. 

26  Dij.    Sts.  Esteve,  protomàrtyr,  Geronci,  m.  y  Pere  de  Torelló. 

27  Div.   Sant  Joan,  apòstol  y  evangelista. 

28  Dis.    Los  Sants  Ignocents  mrs. ,  molt  venerats  à  Catalunya. 

29  Diu.   Sant  Tomàs,  arq.  de  Cantorbery,  m. 

30  Dill.   La  Traslació  de  sant  Jaume  apòstol,  y  santa  Anisia,  m^ 

31  Dim.  Sant  Silvestre,  p.  y  santa  Coloma,  v.  y  m.;  se  v.  en  Santa 

Coloma  de  Queralt. 


—    21    — 


NECROLOGlA 


La  dalla  de  la  Mort  no  ha  esial  lampoch  vagaliva  aquest 
any;  ans  al  contrari,  podriam  dir  que  ab  major  delit  que  'Is 
anys  anterior*;,  com  si  també  estigués  qui  la  maneja  enutjat 
ab  los  catalans  ha  arrebassat  del  escenari  d'  aqueix  mon 
major  nombre  de  paisans  nostres  que  s'  havían  distingit 
entre  sos  contemporanis  per  mèrits  més  ó  menys  rellevants. 
D'  entre  los  qui  havem  vist  desaparéxer,  farem  esment  dels 
següents: 

Joan  Nonell  y  Lleonart.  M?taroni  que  heretà  de  son 
avi  lo  sobrenom  de  Bon  minyó,  mor  als  23  de  Novembre 
del  1899  als  63  anys.  Fou  lo  fundador  en  1867  del  primer 
dipòsit  de  llevors  que  s'  ha  establert  à  Espanya,  y  ho  feu  en 
nostra  ciutat.  Pol  molt  be  dirse  que  de  llavors  data  lo  des- 
enrotllo de  la  afició  à  la  Horticullura,  Jardineria  y  Flori- 
cultura,  que  s'  ha  manifestat  cada  dia  mes,  mercès  à  la 
oportuna  iniciativa  d'  en  None'.l,  qui  pera  millor  assegurar 
l'éxit  de  sa  empresa  va  escriure  també  algunes  obres  refe- 
rents ais  sobreindicats  rams. 

Àngel  del  Romero.  Barceloní  nascut  al  any  1823  y 
mort  als  26  de  Novembre  del  any  passat.  Pertenesquéal  cós 
d'Enginyers  militars  y  demostrà  que  sos  talents  en  matemà- 
tiques, ses  aptituts  com  à  home  d'  armes  y  sa  prudència  en 
governar  en  moltes  ocasions  que  li  proporcionaren  los  di- 
ferents càrrechs  que  varen  serli  confiats.  Individuo  de  la 
Acadèmia  de  Ciències  Naturals,  và  meréxer  ocupar  la  pre- 
sidència d'  aquella  corporació  que  es  la  més  antiga  d'  Espa- 
nya entre  ses  similars  y  à  sa  empenta  es  deguda  la  vida 
activa  que  ella  manifesta  desde  alguns  anys.  Barcelona  li 
deu  lo  primer  pàs  donat  à  la  unificació  de  la  hora  en  los 
rellotges  públichs. 


—   22    — 

Sebastià  Obradors.  Caiedraiich  del  Instituí  Provincial 
de  Barcelona,  després  d'  haver  desempenyat  en  altres  esta- 
bliments de  igual  categoria  alguna  càtedra.  Publica  alguna 
obra  pera  servir  de  text  à  sos  alumnes.  Era  fill  de  Moya.  Lo 
dia  6  de  Desembre  fou  1'  últim  de  sa  vida. 

Joseph  Presno.  Barceloní,  dexeble  de  la  Escola  de  Be- 
lles Arts  establerta  en  la  Llotja  d'  aquesta  metexa  ciutat. 
Mostrà  possehir  disposicions  pera  la  pintura  artística,  però 
prompte  dexà  lo  pinzell  pel  llapis  y  se  dedicà  à  lailustració 
d'  impresos.  Fou  un  excelent  progectista  d'  obgectes  sun- 
luaris  adequats  à  la  metalistería,  y  en  aquesta  especialitat 
es  digne  de  mentarse  la  credença  pontifical  de  la  Seu.  Morí 
à  primers  de  Desembre  als  44  anys. 

Joaquim  Roca.  A  principis  del  meteix  Desembre  mor 
à  Sabadell  aqueix  actor  y  cantant  que  logrà  ferse  popular 
en  la  representació  d'  alguns  personatges  de  les  obres  que 
constituïren  lo  primer  periodo  del  teatre  lirich  català. 

Ricart  Moragas.  Era  fill  de  Girona:  desde  1'  any  1829, 
de  fundidor  de  bronzo  passà  à  ésser  ballarí,  quan  à  Barce- 
lona hi  venían  los  principals  coreógrafos  del  estranger,  y 
arribà  à  ésser  lo  millor  mestre  de  ball  que  hi  ha  hagut  à 
Espanya.  Havent  anat  à  Madrid  per  rahó  de  alguns  com- 
promisos teatrals  relacionats  ab  sa  carrera,  se  feu  justícia  à 
sos  mèrits,  reconeguts  en  alguns  punts  del  estranger.  Fou 
lo  professor  de  ball  de  la  família  reyal.  Morí  als  16  de  De- 
sembre en  aquella  capital  de  la  monarquia. 

Exm.  ó  Ilm.  Sr.  Dr.  Francesch  Aguilar,  bisbe  de  Se- 
gorb.  Als  16  de  Desembre  va  acabar  sos  dies  aqueix  verda- 
der  model  de  prelats,  per  ses  virtuts,  per  son  saber  y  per  sa 
prudència.  Com  à  home  de  gran  y  positiu  valer,  era  refrac- 
tari à  tota  vanitat  y  mundana  ostentació.  Y  ab  tot,  en  lo 
llibre  y  en  lo  periódich,  en  la  càtedra  professional  lo  meteix 
que  en  la  trona,  sa  personalitat  obtenia  gran  relleu.  Mes 
que   bisbe  fou   lo   pare  de  sos  diocessans.  Y  per  lant,  mori 


—  as- 
mes que  en  la  pobresa,  en  la  misèria.  Fou  un  dels  primers 
en   coniribuir  à  la   restauració  literària   de    nostra   parla. 
Manlleu,  va  perdre  aquell  dia  un  de  sos  fills  més  il-lustres. 

P.  Francesch  Butinà,  de  la  companyia  de  Jesús.  Mor 
també  als  i6  de  Desembre  aqueix  fill  de  Banyoles.  Fou  un 
sabi  y  virtuós  sacerdot;  havia  manifestat  sos  talents  escri- 
vint varies  obres,  algunes  de  les  quals  estan  escrites  en 
català.  Casi  totes  se  referexen  à  assumplos  piadosos.  L'  es- 
tabliment de  les  Germanes  Josefines  son  altra  manifes- 
tació de  son  zel  sacerdotal,  puix  en  ell  tingueren  son  fun- 
dador. 

Dr.  Ramon  M.  de  Magarola,  Pvre.  Fou  fill  de  Vila- 
franca del  Panadés  y  mori  essenine  rector  de  Sant  Pau  del 
Camp  als  19  de  Desembre.  Era  entès  en  ciències  eclesiàsti- 
ques, entre  altres  càrrechs  importants  havia  desempenyat  lo 
de  Rector  del  Seminari  de  Barcelona.  La  propaganda  de 
la  ensenyança  del  Catecisme  entre  la  quitxalla,  tingué  en 
ell  un  bon  campió,  y  à  sa  iniciativa  fou  deguda  la  celebra- 
ció de  Certàmens  de  Doctrina  Cristiana,  que  cridaren 
la  atenció  pública.  Al  Dr.  Magarola  se  deu  en  gran  part 
la  construcció  de  la  casa  de  les  Adoratrius  y  la  restauració 
de  Sant  Pau  del  Camp. 

Vicens  Garcia.  Mor  al  24  de  Desembre  aqueix  inteli- 
gent  perruquer  de  Barcelona,  que  desde  1'  any  1840  fins 
als  últims  de  sa  vida  ben  activa  que  s'  allarga  fins  à  82  anys. 
Fou  una  verdadera  especialitat  artística  que  *s  manifestà  en 
los  teatres,  caracterisant  ab  ses  perruques  la  gran  majoria 
de  les  obres  ja  líriques,  ja  dramàtiques  que  's  representaren 
en  nostres  principals  colisseus  durant  aquell  período. 

Dr.  Josepli  Goie.  Acreditat  metge  fill  de  Banyoles,  en 
qual  vila  exercia  sa  carrera  ab  Uuhiment.  Fou  un  inteli- 
gent  naturalista  que  's  manifestà  en  1'  estudi  de  la  flora  y 
fauna  de  la  comarca  de  La  Garrotxa.  Morí  à  últims  de  De- 
sembre. 


—   24  — 

Joan  Bta.  Gallissà  y  Botet.  Fou  un  entussiasta  bar- 
celoní, exceleni  exemplar  de  1'  antiga  menestralia.  Amo  de 
un  antich  establiment  de  candeler,  son  amor  à  aytal  ofici, 
li  havia  dictat  lo  esmersar  sa  instrucció  no  escassa  en  la 
publicació  de  varis  opúscols  referents  à  la  historia  de  la 
Cereria  catalana.  Va  morir  als  27  de  Desembre. 

Excm.  é  Ilm.  Sr.  Dr.  D.  Joseph  Vilaseca  y  Mogas. 

Als  28  de  Desembre  va  morir  aqueix  distingit  jurisconsult 
barceloní,  quals  mèrits  1'  havían  portat  à  desempenyar  im- 
portants càrrechs  polítichs  y  administratius.  Los  companys 
de  professió,  varen  dislingirlo  ab  lo  deganat  del  litre.  Col- 
legi  d'  Advocats  de  nostra  ciutat. 

Cayetana  Vidal.  Arribà  à  ésser  la  degana  de  les  actrius 
catalanes,  per  rahó  d'  ésser  la  que  comptava  més  llarga  car- 
rera artística.  Tenia  al  morir  à  últims  de  Desembre  la 
edat  de  84  anys.  Als  setanta  encare  se  feya  aplaudir  de  de- 
bò. Lo  Teatre  Català  tingué  en  ella  una  de  les  primeres  ac- 
trius que  li  consagraren  sos  talents.  La  naturalitat  ab  que 
se  presentava  en  la  escena  y  desempenyava  sos  papers,  fou 
lo  fonament  de  la  estima  en  que  la  tingué  lo  públich.  Ava- 
loravan  més  sos  mèrits  les  condicions  personals  que  reu- 
nia. 

Mercè  Font  y  Codina.  Mor  en  plena  joventut  y  al  co- 
mençarse  V  any  1900,  axó  es,  lo  dia  primer,  aquesta  vigata- 
na,  distingida  poetissa  que  en  les  planes  de  «La  Veu  del 
Montserrat»  havia  fet  conéxer  algunes  de  ses  belles  é  ins- 
pirades composicions. 

M.  I.  Sr.  Dr.  D.  Joan  Trilla  y  Caballol  Pvre.,  Canon- 
ge penitencier  de  la  seu  de  Osca  y  Rector  del  Seminari  de 
aquell  bisbat.  Era  fill  de  Oliana,  Seu  d'  Urgell.  No  comp- 
tava més  que  39  anys  y  va  morir  als  6  de  Janer.  Li  deyan 
el pequeho  catalàn  per  lo  petit  que  era  d'  estatura.  Tothom 
li  reconexía  grans  conexements  en  filosofia  y  en  teologia;  à 
la  vegada  reunia  à  son  saber  qualitats  meritíssimes.  Ab  tot 


—    25    — 

y  valer  tant  era  humil,  esclau  de  sos  devers  y  en   virtuts 
arribà  à  lo  heroich. 

Mòssen  Joseph  Plà,  Pvre.,  Rector  de  Vilassar.  Ilustrat 
sacerdot  qui  havia  recorregut  diferents  payssos  y  exercit  lo 
ministeri  de  la  predicació  evangèlica  havent  d'  espressarse 
en  diferenies  llengües  segons  la  terra  hon  la  exercia.  Pole- 
mista ferm  defensà  la  Religió  de  Crist  en  alguna  publica- 
ció periòdica  y  escrigué  algun  llibre  referent  à  Retòrica  y 
Poètica  que  1*  acreditaren  d*  entès  humanista.  Retornat  à 
sa  pàtria  fou  destinat  al  ministeri  parroquial  que  exercí  ab 
zel  fins  que  li  esdevingué  1'  últim  de  sos  dies  en  un  dels 
primers  dies  de  la  primera  quinzena  de  Janer. 

Emili  J.  Orellana.  Aquest  distingit  periodista  barcelo- 
ní va  moiir  als  12  de  Janer,  jove  encare.  Lo  «Diario  Mer- 
cantil» y  lo  «Diario  del  Comercio»  d'  aquesta  capital,  del 
últim  ne  fou  Director,  son  testimoni  de  sesaptituis  en  trac- 
tar les  qüestions  econòmiques  ab  verdadera  competència. 

Molt  Iltre.  Sr.  Dr.  D.  Joan  Sanllehi  y  Metges,  Presi- 
dent de  r  Acadèmia  Medico  Homeopàtica  de  Barcelona  de 
qual  ciutat  n'  era  fill.  S'  havia  dedicat  à  la  propaganda  del 
sistema  médich  d'  Hannemain  ab  la  fè  del  verdader  apòs- 
tol, contribuint  ab  sa  clara  inteligencia  y  fermesa  de  con- 
viccions al  desenrotllament  d'  aytal  sistema  curatiu.  Home 
de  gran  esperiencia  é  instint  de  generositat  y  talents  ben 
provats,  conseguí  justa  fama  no  sols  à  Catalunya,  sinó  fins 
al  estranger.  Morí  als  13  de  Janer. 

Josepli  Piquer  y  Cerveró.  No  era  català  de  naxença, 
puix  era  fill  de  Tudela  de  Navarra,  però  s'  havia  naturali- 
sat  aquí  y  nosaltres  li  havíam  sentit  parlar  sempre  en  cata- 
là, al  revés  d'  alguns  catalans  que  tenen  afició  à*parlar  una 
llengua  que  les  més  de  les  vegades  malmeten  de  tan  mala- 
ment que  la  parlan.  Era  un  músich  que  possehia  la  ciència 
de  son  art  de  debò.  Per  axò  fou  una  de  les  autoritats  més 
enteses  en  música  que  vivian  entre  nosaltres  y  son  parer  era 


—  26  — 

tingui  com  d'  una  autoritat.  Ell  fou  qui  instrumentà  en 
1869  varies  de  nostres  cançons  populars  pera  la  música  del 
Ajuntament,  les  quals  foren  executades  en  los  intermedis 
de  la  lectura  dels  discursos  y  composicions  premiades  en 
aquells  primers  «Jochs  Florals.»  Havia  sigut  un  distingit 
músich  major  de  regiment.  En  la  música  relligiosa  també 
era  un  bon  compositor. 

Sebastià  Gallés.  Mor  al  començar  la  primera  quinze- 
na de  Janer.  Era  germà  coadjutor  de  la  Companyia  de  Jesús 
en  qual  institut  entrà,  després  d'  haver  adquirit  una  llegí- 
tima  reputació  com  à  pintor  de  retratos  en  miniatura,  en 
qual  especialitat  se  pol  considerar  sinó  lo  primer  entre  los 
catalans,  com  un  dels  qui  han  tingut  pochs  competents  en- 
tre los  millors.  Arribà  à  una  edat  avansada  y  dexà  com  à 
penyora  de  sos  talents  en  diferentes  cases  de  la  susdita 
Companyia  un  sens  fi  d'  obres,  essentne  suficients  pera 
acreditarlo  los  Sants  Jesuïtes  que  decoran  la  iglesia  de  la 
Cova  de  Manresa,  y  si  es  que  's  pugan  dexar  apart  les  que 
hi  hà  à  Amberes,  Habana,  Valencià  Vich,  Barcelona,  Ma- 
llorca, Çaragoça  y  altres  punts.  Va  morir  à  Veruela.  Havia 
passat  à  Castelltersol. 

Dr.  Frederich  Trèmols  y  Borrell.  Catedràiich  de 
Química  inorgànica  y  degà  de  la  facultat  de  Farmàcia 
d'  aquesta  Universitat  literària,  mor  en  nostra  ciutat  als  22 
de  Janer.  Cadaqués  era  sa  pàtria  nadiua.  Los  sabis  estran- 
gers lo  consideravan  lo  primer  botànich  espanyol.  Com  à 
químich  havia  fet  importants  anàlisis  suficients  pera,  acre- 
ditarlo com  à  ésser  un  dels  més  esperis.  Sostingué  corres- 
pondència científica  ab  los  homens  de  mes  valer  cientifich 
d'  Europa  y  d'  America.  Son  herbari  era  no  sols  copiosis- 
sim  per  lo  que  's  refereix  als  vegetals  de  Catalunya,  sinó  in- 
teressant per  los  curiosos  y  desconeguts  exemplars  de  la 
Flora  d'  Itàlia  França,  Hungria,  Àfrica,  Filipines,  índia, 
America  del  Nort,  Perú,  eic. 

Eusebi  Font  y  Moreso.     Fou  un  d'  aquells  professors 


—   27   — 

inteligents  en  música  que  ab  en  Sirvent,  en  Nogués,  Tin- 
torer y  aiires,  propagaren  en  nostra  ciutat  la  afició  al  piano. 
Havia  residit  molt  temps  à  París  y  và  importar  aquí  noves 
corrents  artístiques  que  influiren  en  lo  cambi  del  gust  mu- 
sical entre  nosaltres.  Cultivà  la  literatura  mostrantse  ab  son 
castis  estil,  entussiasta  dels  autors  clàssichs  que  conexía  à 
fons.  La  Acadèmia  Espanyola,  havia  distingit  honorífica- 
ment  una  de  ses  obres  literàries.  Morí  als  25  de  Janer  en 
aquesta  capital,  passant  dels  80  anys. 

Joaquim  Maria  de  Paz.  Mor  als  26  de  Janer  aqueix  fill 
de  Tarrassa.  Era  un  economista  de  cap  de  brot  que  havia 
estudiat  à  fons  les  qüestions  relacionades  ab  los  interessos 
morals  y  materials  de  Catalunya,  tractant  d'  elles  en  la 
prempsa,  en  les  Corts  y  en  lo  Senat,  axí  com  en  lo  si  de 
les  diferentes  corporacions  à  que  perienexía.  Com  à  home 
públich  fou  tingut  en  gran  concepte  fins  per  sos  adversaris 
politichs.  Axó  sol,  nos  indica  que  era  home  de  recte  judici 
y  d'  excelents  qualitats. 

Molt  litre.  Sr.  Dr.  D.  Ramon  Font,  Pvre.,  Vicari  ge- 
neral del  bisbat  de  Girona  y  canonge  arxiprest  d'  aquella 
Santa  Iglesia.  Era  fill  de  Vich.  Fou  un  dels  sacerdots  més 
decidits  en  combatre  la  blasfèmia,  y  ne  son  testimoni  uns 
llibrets  que  và  escriure  y  publicar  contra  tal  vici.  Lo  temps 
que  li  dexavan  lliure  sos  devers,  1'  empleava  retret  en  sa 
casa  escrivint  obretes  com  les  indicades,  y  altres  de  caràc- 
ter piadós,  d'  assumpos  jurídichs,  literaris,  de  crítica  his- 
tòrica ó  be  de  folk-lore.  Alguns  foren  escrits  y  publicats  en 
català. 

Mossèn  Joseph  Carbonell.  Als  11  de  Febrer  arribà 
al  últim  de  sos  dies  aqueix  exemplar  sacerdot,  organista  y 
professor  del  Seminari  Col-legi  de  la  Mare  de  Deu  de  Co- 
llell.  Sos  talents  y  entussiasme  per  les  Belles  Arts  I'  ha- 
vían  induhit  à  esmersar  sa  activitat  en  cultivaries.  Si  en  les 
gràfiques  havia  posat  de  relleu  ses  no  escasses  aptituts,  en 
la  Música  havia  arribat  à  ésser  un  escelent  mestre. 


—    28   — 

Lluís  Quer  y  Cugat.  Fill  de  Reus  mort  als  24  de  Fe- 
brer. Era  aulor  dramàlich  quals  obres  havían  sigui  ben  re- 
budes sempre.  Sos  compairicis  1'  estimaren  per  la  bondat 
de  sos  sentiments  generosos. 

Gonzalo  Moragas  y  Barret.  Enginyer  director  quefe 
d'  obres  públiques,  mor  soptadament  à  Vilafranca  del  Pa- 
nadés  als  26  de  Febrer.  Fidel  é  intranzigenten  lo  cumplir 
sos  devers  professionals  meresqué  lo  respecte  y  considera- 
ció que  's  merexía.  Publicà  alguna  obra  de  caràcter  cienti- 
fich  relacionada  ab  sa  carrera,  quals  mèrits  s'  abonan  ab 
sols  dir  que  foren  elogiades  per  la  prempsa  nacional  y  es- 
trangera, afeginthi  de  pas  que  una  d'  elles  fou  acceptada  y 
declarada  dejext  en  alguna  universitat  de  Alemanya. 


Dr.  Feliu  Lleonart,  Pvre.  Doctor  en  Sagrada  Teolo- 
gia, entès  humanista  y  esceleiit  patrici.  Morí  al  acabarse  lo 
mes  de  Febrer  en  sa  pàtria  nadiua  Tàrrega. 

Molt  litre.  Sr.  Dr.  D.  Valentí  Basart  y  Dalmases. 

Canonge  doctoral  de  la  Catedral  de  Barcelona  de  qual 
ciutat  era  fill.  Havia  ensenyat  Historia  Universal  y  d'  Es- 
panya en  lo  Seminari.  Va  escriure  una  obra  referent  à 
aytals  assignatures.  Fou  un  dels  primers  dexebles  del  siste- 
ma taquigràfich  Garriga.  Va  morir  als  18  de  Març  ans  de 
cumplir  los  63  anys. 

Dr.  Joaquim  F.  Sabater.  Barceloní,  dexeble  preferit 
del  preclar  filosoph  català  Llorens,  à  qui  substituí  en  la 
càtedra  durant  dos  anys  esplicant  Metafísica.  Després 
d'  haverse  distingit  com  à  catedràtich  supernumerari  de 
la  Universitat  durant  cinch  anys,  se  concretà  à  ésser  pro- 
fessor de  primera  ensenyança  à  causa  d'  alguna  decepció 
que  sofrí  en  la  carrera  d'  aquell  superior  magisteri.  Durant 
46  anys  fou  mestre  de  minyons  en  una  de  les  escoles  públi- 
ques d'  aquesta  ciutat.  Morí  als  24  de  Març. 

Mossèn  Francisco  Escorsell.     Rep u  tat  mestre  y  d  i  rec- 


—  29  — 
lor  de  la  capella  de  Música  de  la  Seu  de  Manresa.  Autor  de 
moltes  obres  musicals  que  son    penyora  de  sos  estensos 
conexements  artístichs,    per  los   que  conseguí    una    bona 
reputació.  Lo  28  de  Març  và  ésser  1'  últim  de  sos  dies. 

Magí  Fita  y  Rovira.  Fou  un  industrial  inteligent  qui 
ab  son  antich  y  acreditat  establiment  d'  obgectes  de  terris- 
sa fou  r  últim  representant  d'  aquells  menestrals  que  dona- 
ren en  centúries  passades  treballant  lo  meteix  ofici,  nom  al 
carrer  d' Escudellers.  Entès,  piadós  y  caritatiu  fou  un  exem  - 
-plar[de  les  condicions  quereunían  aquells  ciutadans  d'altres 
temps  que  sabían  ésser  hómens  de  sa  casa  y  de  sa  pàtria. 
Morí  à  mitjans  del  mes  d'  Abril. 

P.  Gaspar  Colomer,  sacerdot  jesuita.  A  últims  d'  Abril 
ó  à  principis  de  Maig,  s'  esdevingué  à  Manila  la  mort 
d'  aqueix  individuu  de  la  Companyia  de  Jesús;  calificat 
un  dels  més  preclars  fills  de  Mataró.  Axó  nos  basta  pera 
compendre  que  reunia  grans  mèrits. 

Ramon  Villegas  y  Oromí.  Director  de  la  societat  cho- 
ral  «Els  dallayres»  era  à  la  vegada  autor  de  varies  obres 
musicals,  que  revelaven  la  aparició  d'  un  compositor  de 
potenta  inspiració  y  originalitat.  La  mort  d'  una  manera 
ben  traidora  feu  desvanéxer  les  esperances  que  en  ell  s'  ha- 
vían  fonamentat  eliminantlo  del  mon  dels  vivents,  als  4 
de  Maig. 

Eudalt  Viver y  Villarrubia.  Mor  en  aquesta  ciutat 
en  un  dels  dies  de  la  primera  dezena  de  Maig,  aquest  saba- 
dellench,  director  del  banch  de  Sabadell.  Era  una  de  les 
personalitats  més  enteses  en  assumptos  financiers.  Les 
obres  que  và  escriure  y  publicà  referents  à  aytals  cone- 
xements ho  comprovan.  Era  estudiós,  actiu,  infatigable 
y  sempre  disposat  à  iniciar  los  avenços  del  pays,  y  par- 
ticularment d'  aquella  que  era  sa  ciutat  nadiua  desde  el 
any  1846. 


—  30  — 
Excm.  Sr.  D.  Albert  Bosch  y  Fustigueras.     Era  un 

tortosí  que  havia  arribat  à  ministre.  Y  axó  fou  lo  menys, 
puix  lo  mes,  era  que  intelectualment  valia  molt  y  que  reu- 
nia qualitats  que  fins  sos  ertemichs  politichs  li  varen  reco- 
néxer  en  lo  dia  que  và  morir.  Alcalde  de  Madrid,  de  trenta 
anys  à  aquesta  part  fou  1'  únich  president  del  municipi 
d'  aquella  coronada  vila,  que  dexà  en  la  població  millores 
urbanes  de  positiva  importància  y  aprofità  be  lo  que  allí  *s 
gastà  en  obres  públiques.  Và  dexard'  existir  als  13  de  Maig. 

Mossèn  Geroni  Sebastià.  Mor  víctima  de  curta  malal- 
tia aqueix  voluntàries  capellà  del  Palau  d'  aquesta  ciutat. 
A  sa  iniciativa  y  zel  entre  altres  millores  efectuades  en 
aquella  casa,  hi  ha  que  comptarhi  1'  arreglo  del  important 
y  desconegut  arxiu  que  guarda.  Beneficiat  à  la  vegada  de  la 
parròquia  de  Sant  Jaume,  à  ell  se  deu  lambé  1'  arreglo  del 
arxiu  d'  aquella  antiga  y  Reverent  Comunitat  eclesiàs- 
tica. Và  despedirse  d'  aqueix  mon  als  19  de  Maig.  Era  bar- 
celoní. 

Ramon  M/  Catà  de  la  Torre.     Distingit  advocat  del 
Ilire.  Col-legi  de  Barcelona,  havia  publicat  algun  treball- 
referent  successió  forzosa  y  à  la  llibertat  de  testamentària, 
que   li  havia  sigut  premiat  y  traduhit  una  obreta  referent 
à  Agricultura.  Va  morir  lo  dia  3  de  Juliol. 

Emili  L.  Sanmarti.  Fill  de  Lleyda,  sols  tenia  divuyt 
anys  aqueix  escriptor  quan  la  mort  lo  và  sorpendre  allà 
mitg  mes  del  passat  Juliol.  Havia  publicat  varis  treballs 
literaris  en  alguns  periódichs  distingintse  per  una  nota 
sentimental  que  'Is  feya  ben  atractivols.  Era  també  un  en- 
lussiasta  folk-Iorista. 

Jaume  Ramon  y  Vidales.  Víctima  de  llarga  y  penosa 
malaltia  và  morir  als  21  de  Juliol  aqueix  antich  y  ferm  ca- 
talanista fill  del  Vendrell,  en  qual  vila  desempenyava  la 
nobilissima  professió  notarial.  S'  havia  dedicat  als  estudis 
histórichs  |dels  que  se  'n  feya  molt  càs  entre  'Is  inteligents. 


—  31  — 
Baxà  à  la  tomba  plorat  de  tothom  qui  tingué  ocasió  de 
conéxerlo. 

litre.  Sr.  D.  Joseph  Maria  Barberà  y  Canturi,  Pvre. 

Aqueix  iiustrat  fill  de  Reus  morí  ais  26  de  Juliol  als  67  anys 
à  Sant  Gervasi  de  Cassoles.  Estudià  à  Tarragona  la  carrera 
eclessiàstica  y  la  de  filosofia  y  Lletres  à  Barcelona.  Fou  ca- 
ledràtich  en  lo  Seminari  tarragoní  y  del  Institut  provincial 
d*  aquella  ciutat  ademés  de  professor,  ne  fou  diferentes  ve- 
gades director.  Autor  de  vaiies  obres  relligioses,  havia  con- 
reuat  també  la  literatura  catalana.  Tenia  fama  de  escelent 
predicador. 

Joan  Sitjar  y  Bulcegura.  En  sa  pàtria  Castell  d'  Aro 
al  acabarse  lo  mes  de  Juliol  s'  extingí  la  vida  d'  aquest  en- 
tusiasta patrici  conreuador  de  les  lletres  catalanes  desde 
'Is  comensaments  de  la  renaxença  literària.  Per  força  havia 
de  tenir  un  cor  d'  àngel,  qui  's  feya  interesant  per  sa  infan- 
til ingenuitat  al  presentarse  davant  de  tothom. 

Dr.  Joseph  Antoni  Pou  y  Ordinas.    Lo  dia    içr  de 

Agost  à  Caldes  de  Malavella  morí  aqueix  catedràtich  de  la 
Facultat  de  Dret  de  la  Universitat  literària  d'aquesta  ciutat. 
Era  una  persona  que  à  un  gran  saber  hi  ajuntava  qualitats 
personals  que  li  atreyan  T  apreci  y  estimació  de  tothom 
qui  M  tractava.  Era  un  entussiasta  y  espert  tomista.  Havia 
nascut  à  Palma  de  Mallorca. 

Joseph  Maria  Coll  y  Rodés.  Morí  à  Lloret  de  Mar  als 
14  d'  Agost.  Era  un  escelent  prosista  é  inspirat  poeta.  Tre- 
ballà ab  fé  y  amor  pel  foment  de  la  literatura  catalana. 

Francesch  Laporta  y  Mercader.  Mor  als  24  d'  Agost 
dia  de  la  festa  major  de  son  lloch  nadiu,  Sans.  Després  de 
haver  sigut  professor  de  Música  de  la  Casa  Provincial  de 
Caritat  per  haverho  guanyat  en  bones  oposicions,  passà  à 
esserho  de  la  Escola  Municipal  de  Cechs  y  Sords  y  Muls. 
Era  un  músich  dels  qui  saben  lo  que  fan  en  son  Art.  Sols 


—  32  — 
lenía  lo  defecte  de  que  no  li  agradava  fer  soroll;  per  axó 
eran  relativament  pochs  los  qui  sabien  lo  que  valia.  Li  es- 
devingué la  mort  à  Rubí. 

Andreu  Aleu  y  Teixidor.  Distingit  esculptor  fill  de 
Tarragona,  dexeble  d'  en  Campeny.  En  unes  molt  renyides 
oposicions  obtingué  la  classe  d'  Esculptura  de  la  Llotja, 
qual  professorat  exercí  mentres  lo  Govern  no  suprimí 
aquella  plaça.  Entre  ses  obres,  sobressurt  notòriament  la 
estàtua  ecuestre  que  's  veu  colocada  en  lo  frontis  del  palau 
de  la  Diputació.  Al  morir  desempenyava  la  plaça  de  vice- 
director  de  la  precitada  Escola  Provincial  de  Belles  Arts  de 
la  Llotja.  Era  persona  que  's  feya  estimar  per  son  caràcter 
bondadós  y  atractívol. 

Alexandre  Planella  y  Roura.  Mor  als  i6  de  Setem- 
bre; s'  havia  dedicat  à  la  pintura  quan  era  jove  y  al  co- 
merç d'  obgectes  de  dibuix,  però  vingué  lo  dia  que  defini- 
tivament se  consagrà  à  la  restauració  d'  obres  antigues  en 
qual  especialitat  adquirí  alguna  reputació  no  desiituida 
de  fonament,  puix  en  veritat  havia  fet  algunes  restauracions 
artístiques  ben  encertades. 

Dr.  Carles  Ronquillo.  Era  fill  de  Barcelona  aquest 
ben  acreditat  metge.  Era  home  que  verdaderament  valia  en 
la  ciència  de  curar,  puix  possehía  vastissims  conexements 
professionals,  conforme  se  demostra  per  sos  escrits,  perquè 
es  sabut,  que  era  un  publicista  notable.  Morí  als  17  de  Se- 
tembre. 

Joan  Ramon  y  Soler.  Jove  escriptor  vendrellench, 
mort  víctima  de  curta  malaltia  que  I'  arrebassà  de  la  esti- 
mació dels  vivents  lo  dia  içr  de  Octubre. 

Dr.  Antoni  March,  Pvre.  Fill  d'  Oliana,  degà  dels 
catedràtichs  y  ex-rector  del  Seminari  de  la  Seu  d'  Urgell. 
Havia  sigut  se  pot  dir,  catedràtich  de  tot  lo  clero  vivent 
d'aquell  bisbat,  ja  que  fou  molt  llarga  sa  carrera  profesio- 


—  33  — 

na!.  Era  home  plé  de  ciència,   model  de  virtut  y  pare  de 
sos  compatricis.  Mori  al  començarse  lo  mes  d'  Octubre. 

Odó  Martí.  Molt  distingit  advocat  del  litre  Col-legi  de 
Barcelona.  Sentia  vera  estimació  per  nostra  terra;  per  axó 
r  havia  recorreguda  tota  en  ses  escursions  ab  altres  fervo- 
roses escursionistes.  Republicà  federal  convençut,  era  ferm 
regionalista.  Les  moltes  simpaties  que  s'  havia  sapigut  gua- 
nyar ab  ses  escelents  condicions  de  caràcter,  1'  havían  duyt 
à  ésser  representant  del  districte  del  Vendrell  en  les  Corts 
espanyoles.  Morí  als  22  d'  Octubre. 

Mossèn  Isidro  Vilaseca.  Director  del  Reyal  Col-legi 
Tarrassench,  feya  anys  que  aquest  sacerdot  manresà  portava 
una  vida  massa  activa,  puix  à  les  atencions  que  V  obligavan 
aquell  renomenat  centre  d'  ensenyança  s'  hi  ajuntava  un 
zel  gran  en  procurar  la  major  moralitat  en  lo  poble,  senti- 
ment que  's  traduhía  en  les  varies  obretes  de  propaganda 
relligiosa  qne  anava  publicant  sovint.  Era  un  bon  sacerdot 
que  s'  atreya  la  voluntat  à  la  primera  vegada  de  tractarlo. 
Morí  als  28  de  Octubre. 

P.  Mariano  Ferrer  y  Estruch.  Mor  als  29  de  Octubre 
en  la  ciutat  de  Igualada  de  hon  era  fill,  aquest  sacerdot 
exemplaríssim.  Lo  P.  Mariano  era  no  sols  estimat  de  sos 
compatricis,  sinó  de  quants  havían  tingut  la  ocasió  de 
iractarlo,  arribant  à  ferse  popular  per  molt  lluny  del  cercle 
de  sa  activitat  concretada  en  aquella  població  en  practicar 
lo  be  y  en  procurar  la  difusió  de  la  ilustració  de  sos  sem- 
blants. Era  persona  de  molt  talent  y  de  grans  estudis. 

Fins  aqui  arriba  lo  Necrologi  de  catalans  de  vàlua  que 
hem  anat  formant  desde  la  publicació  del  anterior  Calen- 
dari. Ab  tot  y  ésser  tants  los  qui  quedan  consignats,  positi- 
vament, no  hi  son  compresos  tots  los  qui  realment  deurían 
esserhi.  No  es  per  falta  de  voluntat  la  eliminació  dels  qui 
faltan,  sinó  per  deficiència  en  la  informació.  Que  sos  mèrits, 
penyora   de  divina  predestinació,  los  hajan  valgut  à  tots 


—  34  — 
pera  lograr  la  glòria  sempiterna  davant  la  divina  miseri- 
còrdia. Per  lo  que  pugan  valdré  nostres  oracions,  per  tots 
ells  havem  resat.  Tot  lo  que  podíam  fer  per  ells  ho  havem 
fet  en  la  mida  de  nostres  migrades  forces. 

Ramon  N.  Comas. 
Barcelona  31  de  Octubre  del  1900. 


MA  GRANJETA 


Jo  tenia  una  granja  que  floria 

en  plena  primavera, 
I  qui  t'  ha  vista  y  te  veu,  granjeta  mía, 

com  tornaria  enrera! 

Tres  surtidors  llurs  aygues  fent  enfora 
lo  teu  terrer  regavan... 

cinch  guardians,  per  tu  creats  à  1'  hora, 
ab  pler  te  conreavan. 

Lo  sol  en  son  zenit,  lluny  de  sa  posta, 

tot  lo  bell  desxondía, 
r  alegria  y  1'  amor  feyan  aposta 

de  qui  més  gosaria. 

Papallones  y  flors,  aucells  cantayres, 

ventijols  sanitosos, 
misteriosa  armonía  per  los  ayres, 

per  los  ayres  flayrosos. 

Tú,  senyora  y  majora,  ànima  mía, 

d'  un  paradis  tot  teu, 
no  conexent  tenebres,  sempre  M  dia, 

sempre  la  llum  de  Deu. 


-35- 

Mes  lo  mon  ab  sa  ràpida  carrera 

per  dintre  lo  cel  blau 
feu  declinar  la  gaya  primavera 

y  '1  ventijol  suau. 

Vingueren  les  tupides  nuvolades, 

la  tardor  atractiva, 
rodaren  flors  y  fruyts,  fent  enramades, 

flayre  exhalant  mes  viva. 

Inefable  quietut,  dolça  tristesa 

en  tú  s'  hi  respirava, 
joh  deliciós  repòs,  quina  escomesa 

lo  meu  cor  te  donava! 

Anava  '1  sol  minvant,  mes  no  's  ponia, 
cant  ningun  m'  axordava, 

ique  be  s'  estava  en  tú,  granjeta  míal 
res  del  mon  anyorava. 

Tot  contemplant  lo  cel  sempre  immutable 

en  la  terra  movible, 
descubría  la  vida  perdurable 

gosant  de  lo  visible. 

Era  una  melancólica  gaubança 

de  calma  encisadora, 
que  'm  feya  somiar  bella  esperança 

donantmen  ja  penyora. 

Mes  sempre  '1  mon,  empès  per  Deu,  volava 

per  dintre  lo  cel  blau, 
1'  hivern  vestit  de  neu  se  presentava 

prenent-te  per  palau. 

Ell  tot  ho  va  arrasar,  ja  no  puch  veure 

res  de  quant  me  dalía... 
adéu  sempre  he  de  dir,  may  à  reveure 

iadeu,  granjeta  mía! 


-36- 
Mes  dints  ton  sí  ha  quedat  d'  un  foch  la  essència 

que  axeca  flamarada, 
no  estingirà  la  seua  gran  potencia 

ni  '1  fret  ni  la  glaçada. 

Aquest  foch  es  de  1'  ànima  'I  misteri, 

la  joventut  eterna, 
d'  aquest  noble  esperit  que  en  cativeri 

lo  feble  cors  governa. 

Es  la  virtut  d'  aquell  alé  puríssim 

que  à  Adam  va  donar  vida, 
que  per  tornarsen  à  lo  Ser  Santíssim 

va  fent  la  despedida. 

f  Victoria  Penya  d'  Amer. 


U  ETERN  ENIGMA 


I 

Clara  y  gemada  fontanella 
que  fas  tan  dolça  cantarella 
jugant  ab  flors  y  pedrolins, 
dígasme  suau,  à  cau  d'  orella, 
ben  baix,  baxet,  ànima  endins, 
que  ningú  sente  la  remor 
^qué  s'  es  1'  amor? 

II 

Ayre  frescal  de  la  vesprada, 
faxa  de  llum  roja  y  morada, 
mantell  real  del  sol  ponent, 
quan  me  teniu  tota  encisada 
y  se  'n  va  lluny  mon  pensament, 
r  anyorament  que  m'  entra  al  cor, 

^•serà  r  amor? 

Jaume  Collell,  Pvre. 


37 


REVISTA   LITERÀRIA 


Anirem  recordant  lo  títol  de  la  majoria  de  llibres  publi- 
cats desde  1'  anterior  Calendari  y  apuntarem  les  impres- 
sions que  'ns  ha  dexat  sa  lectura;  alguns  per  sa  escassa  và- 
lua literària  se  'ns  han  esborrat  de  la  memòria  json  tantes 
les  obres  que  no  duran  un  any!  potser  n'  oblidarem  d*  al- 
tres per  descuyt  involuntari.  Que  'n  prenga  '1  lector  la  bo- 
na voluntat. 

Casi  totes  aquestes  revistes  literàries  (axí  anomenades 
no  per  sa  pobreta  forma,  sinó  perquè  tractan  principalment 
de  literatura)  han  començat  ab  lo  nom  del  gran  vident  de 
la  nostra  renaxença,  en  Marian  Aguiló.  Enguany  no  per- 
drem la  costum  si  parlem  en  primer  lloch  del  nou  volum 
de  poesies  pòstumes  del  mestre:  Recoris  de  jovenesa.  En 
elles  esplayà  los  entussiasmes  y  les  frisances  de  sos  vint 
anys,  los  desenganys  y  presentiments  tristos  dels  trenta  y 
lo  sossegat  repòs  de  la  vida  madura  que  's  veu  continuada 
en  lo  fill  esperat.  Mes  en  totes  aquestes  edats  se  reflecta  lo 
temperament  melangiós  del  poeta  que  educà  sa  sensibilitat 
en  los  models  romàntichs  de  sa  jovenesa;  lluytà  contra  la 
moda  del  seu  temps  buscant  inspiració  en  les  deus  ignora- 
des de  la  poesia  popular  catalana,  mes  lo  segell  d'  època  lo 
porta  encastat  en  lo  mantell  de  grisor  tornassolada  que  co- 
breix folgadament  casi  totes  ses  poesies,  models  perdura- 
bles dintre  de  la  nostra  literatura. 

Si  les  obres  literàries  se  salvan  del  oblit  per  la  bellesa  de 
forma,  més  sort  tindrà  M  Mestre  Aguiló  que  en  Joan  Mara- 
gall  autor  de  Visions  y  cants  à  qui  no  preocupan  les  estre- 
tes regles  d'  armonía  mètrica  que  abans  y  desprès  d'ell  han 
observat  los  poetas  catalans.  Cal  ser  un  poeta  de  debò  com 
en  Maragall  per  ferse  admirar  en  ses  composicions  tan  poch 
afectes  à  lo  que  ell  deu  dirne  velles  convencions  de  la  mè- 
trica. Tot  fugintne,  ha  descobert  de  tant  en  tant  riqueses 


-38- 
inesplorades  de  bella  espressió  dins  de  la  nostra  llengua 
que  '1  fan  digne  d'  absolució.  Les  Visions y  cants  esiAn  plens 
de  poesia  de  la  bona  que  's  cimbreja  graciosament  en  un 
ambent  seré. 

L'  Apeles  Mestres  nos  ha  sorprès  ab  uns  Poemas  de  mar 
que  recordan  ses  millors  obres.  La  impresióde  L' avi  Xena 
y  *1  Pare  nostre,  monólech  cómich  de  la  millor  mena  es  de 
les  que  no  s'  esborran  més.  Un  poeta  nou  que  s'  ha  educat 
en  les  obres  dels  dos  darrers  autors  esmentats,  en  Joan  M.* 
Guasch,  ha  publicat  un  simpàtich  aplech  de  poesies  Joven- 
tut que  encantan  per  sa  factura  y  anuncian  un  bon  poeta; 
moltes  de  les  composicions  d'  aquest  volum  (la  major  part) 
han  sigut  premiades  en  los  jochs  florals  d'  enguany,  de 
manera  que  sa  publicació  abans  de  lo  que  era  d'  esperar 
axi  com  la  dels  V sonets  A' qvx  Guillem  A.  Teli  y  Lafont 
(aquesta  feta  en  forma  restringida)  fou  un  sorprenent  a;^a?2/ 
goút  del  tomo  dels  Jochs.  Los  V.  Sonets  d'  en  Teli  son  com- 
posicions delicadissimes  y  podriam  dir  definitives,  que  de- 
mostran  en  son  autor  una  educació  literària  escepcional 
entre  'Is  nostres  literats.  En  Bori  y  Fontestà  ha  publicat  lo 
idili  Boyra  y  sol  de  hermosa  y  fàcil  factura;  en  Jacinto  Ca- 
pella ses  Intimas  6  amoroses,  ben  escrites  y  bon  xich  deca- 
dentes;  en  Ramon  Masifern  ses  Notes  del  cor  inspirades  en 
la  musa  popular,  la  millor  de  les  deus  en  que  pot  pouar  un 
poeta,  en  Gras  y  Elías  son  Rosari  del  cor,  mes  sentit  que 
ben  treballat,  en  Tintoré  y  Mercader  ses  Primerencas  pot- 
ser una  mica  de  motUo  gastat;  dos  poetas  valencians,  en 
Puig  y  Torralba  y  en  Bodria  uns  Lliris  y  carts  y  Fulles  se- 
ques que  'ns  duhen  armoníes  ben  anyorades  per  cert  de  la 
horta  valenciana;  d'en  Gibert  y  Bach  ses  poesies  pòstumes 
Espigolada  massa  incorrectes;  en  Serra  y  Constansó  ses 
Tonterias  esfors  malaguanyat  y  de  gust  menos  que  duptós 
que  desdiu  del  talent  de  son  autor,  en  Sanmartin  y  Aguir- 
re, un  altre  valencià,  sa  colecció  Del  agre-dols  ab  qotes  cò- 
miques de  tota  mena  y  color...  ^Voleu  més  versos.'*  donchs 
llegiu,  si  teniu  tanta  paciència,  les  obres  dramàtiques  en 
vers,  d'  aquest  any  de  les  que  desgraciadament  pol  dirse, 
girant  la  frase  llatina,  non  multum  sed  multa. 


—  39  — 
Y  parlem  dels  llibres  escrits  en  prosa  encare  que  algun 
d'ells  duga  deliciosos  efluvis  de  poesia  com  Lo  jardí  aban- 
donat d'  en  Rusinol,  verdadera  elegia  dramàtica  ahon    lo 
autor  d'  Anant  pe  7  mon  hi  ha  posat  lo  millor  que  té;  nos 
plau  més  aquesta  visió  delicadíssima  que  molts  altres  tre- 
balls seus  enfarfegats  de  paraules  y  d'  imatges  massa  pro- 
vocades. En  Marian  Vayreda  d'  Olot,  ha  publicat  una  no- 
vela  trascendental  Sanch  nova  en  la  que  s'  hi  veu   molt  lo 
sofriment  d'  una  gestació  dolorosa;  mes  ^'qué  hi  fa  si  '1  part 
es  feliç?  Ho  es  tant  com  la  idea  redemptora  que  la  anima 
desde  les  primeres  ratlles,  la  idea  patriòtica  vibrant  y  en- 
grescadora en  totes  les  planes  d'  aquesta  obra  que  conté 
fragments  magistrals.  La  inspirada  poetissa  y  novelista  do- 
nya  Dolors  Moncerdà  de  Macià  nos  ha  donat  sa  segona  no- 
vela  La  Família  Asparó,  hermosa  evocació  de  la  vida  bar- 
celonina de  vinticinch  anys  endarrera;   1'  interès  sempre 
sostingut  y  la  emoció  sempre  crexent  potser  son   en  detri- 
ment del  valor  literari  del  llibre  del  que  se  'n   feren  dues 
edicions  en  poch  temps,  lo  que  prova  son  èxit.  Un  nou  pro- 
sista ha  sortit  enguany  per  posarse  de  cop  y  volta  en  lloch 
ben  honrós:  en  Lluís  Via  autor  de  bnpresions  y  recorts;  sa 
nota  dominant  es  un  sentiment  indefinit,  de  bona  lley,  que 
no  arriba  à  la  melangia  y  que  fà  simpàtica  ses  descripcions 
y  sos  diàlechs;  hi  ha  en   ells  quelcom   de  la  nostra  poesia 
popular.  Obra  en  prosa,  y  de  la  bona,  es  la  del  mestre  Nar- 
cís Oller  Teatre  d'  ajicíonats  aplech  de  traduccions  de  co- 
medietes  franceses  pròpies  per  representarse  per  aficionats 
en  los  nostres  salons  y  d'  algunes  originals  del  colector;  lo 
propòsit  de  I'  Oller  es  digne  de  tot  elogi  y  mereix  que  lo 
ajuden  tots  los  amants  del  nostre  decaygut  teatre;  entre  les 
obretes  originals  triaríam  lo  proverbi  Qui  no  'n  té  se  'n  bus- 
ca. Y  ja  que  parlem  de  teatre  devem  mencionar  Los  sepul- 
cres bla'nchs  d'  en  Jaume  Brossa  drama  pseudo-modernista 
en  ses  tendències,  escrit  ab  rara  habilitat.  En  Joseph  Güell 
y  Mercader  nos  ha  sorprès  ab  ses  Cosas  de  Reus,  llibre  de 
recorts  del  reusench  qui  anyora,  més  que  may  en  ses  velle- 
ses, lo  campanar  de  sa  ciutat  y  evoca  quadros  de  costums 
del   Reus  de  sa  joventut,  ab  estil  fàcil  y  sentit.  Son  també 


—  40  — 
dignes  de  esment  les  Floretes  de  Maig  de  Mossèn  Frede- 
rich  Clascar  per  sa  poètica  senzillesa,  més  encare  que  'Is 
Esqueixos  y  La  Torre  de  la  minyona,  originals  de  dos  jo- 
ves (en  Guardiola  y  en  Vilardaga)  dels  qui  tenim  dret  à  es- 
perarne  obres  més  madurades. 

Molts  altres  llibres  han  sortit  dels  que  no  'n  podem  par- 
lar ab  la  estensió  que  voldríam  y  'ns  haurem  de  contentar 
ab  una  senzilla  indicació.  Ha  començat  Mossèn  Collell  à 
publicar  una  curiosa  tanda  d'  aniichs  manuscrits  catalans 
inèdits  que  tenen  relacions  de  viatges  à  Terra  Santa  fetes  y 
escrites  per  catalans.  Lo  primer  volum  de  Catalunya  à  Pa- 
lestina se  llegeix  ab  molt  gust  y  té  gran  interès  per  V  histo- 
riador. Lo  nostre  bibliòfil  Antoni  Bulbena  y  Tusell,  usant 
devegades  lo  seu  nom  verdader  y  d'  altres  diferents  pseu- 
dònims (vagin  à  saber  per  qué)  ha  publicat  alguns  llibres 
curiosos:  un  Sapienciari  6  sían  proverbis  e  dits  vulgars  trets 
de  les  obres  de  Fra  Francesch  Eximenis  y  d'  altres  autors, 
fins  are  inèdits  (edició  pulcra  en  caràcters  gòtichs),  una 
complerta  Bibliografia  montserratina,  Quatre  regles  gra- 
maticals ahon  esposa  ert  forma  infantil  son  singular  criteri 
en  qüestions  llinguístiques  y  'Is  Aforismes  y  proverbis  que 
revelan  un  treball  pacientíssim  y  de  gran  mèrit.  No  es  tan 
complerta  aquesta  darrera  colecciò  com  la  de  Refrans  ca- 
talans del  malaguanyat  Rvnt.  Ramon  Font  y  Vinyals,  Vi- 
cari general  de  Girona,  publicada  també  enguany.  La  bio- 
grafia d'  en  Joan  Sardà  escrita  per  en  Joan  Maragall  y  lle- 
gida en  r  Ateneu  Barcelonès  es  un  treball  digne  del  nom 
de  son  autor  y  deurà  ser  citat  y  consultat  per  1'  historiador 
del  nostre  moviment  literari. 

L'  incansable  investigador  en  Joseph  Brunet  y  Bellet  nos 
ha  donat  una  hermosa  edició  del  llibre  inèdit  d'en  Cessu- 
lis  De  les  costumes  dels  homens  e  dels  oficis  dels  nobles  sobre 
Jo  Joch  dels  Escachs  y  un  altre  original  sobre  Els  Hetheus 
com  tots  los  de  son  autor,  de  radical  crítica  històrica.  Les 
Cent  biografies  iarrassencas  d'  en  Soler  y  Palet  es  una  obra 
d'  erudit  y  de  patrici.  Son  també  notables  los  estudis  d'  en 
Miret  y  Sans  sobre  '1  vescomtat  de  Castellbò  escrits  en  cas- 
tellà no  sabem  perquè  donchs  1'  ús  de  la  llengua  oficia!  no 


-  41  — 
n'  hi  deu  haver  fel  vendre  un  exemplar  de  més,  y  es  llàs- 
tima perquè  lo  treball  del  senyor  Miret  es  de  lo  millor  que 
tenim  en  monografies  històriques;  en  Carreras  y  Candi, 
un  altre  investigador  ha  escrit  una  curiosa  monografia  so- 
bre Castellbisbal  interessant  com  totes  les  seves  y  1'  Agustí 
M."  Gibert  acaba  de  publicar  un  altre  curiosíssim  treball 
histórich-arqueológich  referent  à  les  Ciutats  focences  del 
litoral  cosetà  que  donaran  molta  llum  als  qui  's  vulgan  en- 
terar  dels  orígens  de  moltes  poblacions  de  la  nostra  terra. 
En  les  obres  esmentades,  si  hi  afegim  un  curiós  follet  de 
una  memorable  època  de  la  nostra  historia,  publicat  per  la 
notable  revista  Lo  Pewsamew/ Ca/a/a,  tenim  lo  conjunt  de 
llibres  histórichs  referents  à  Catalunya  publicats  aquest 
any. 

A  la  anterior  llista  potser  s'  hi  podria  afegir  Cataluha  de 
en  Pere  Estasen,  enciclopèdia  de  coses  catalanes  ben  escu- 
llides  d'  entre  les  obres  de  molls  autors.  Y  per  acabar,  ci- 
tarem lo  volum  dels  Jochs  Florals  d'  enguany,  la  colecció 
de  la  revista  Catalonia  publicada  tota  en  bloch  per  la  casa 
editora,  la  Revista  gràfica  dedicada  à  Gultemberg  ab  motiu 
del  seu  centenari,  obra  única,  y  escepcional  que  honra  à  la 
nostra  indústria  més  ó  menos  relacionada  ab  les  arts  del 
llibre;  La  Aforística  mèdica  catalana  del  manresà  Olaguer 
Miró,  treball  complert,  pacientíssim  é  interessant  per  tot- 
hom, La  Excursió  à  Palafrugell^  Palamós  y  Sant  Feliu  de 
Guíxols  d'  en  Cristòfol  Fraginals  escrita  ab  gran  trassa  que 
poden  envejar  molts  escriptors  d'anomenada,  lo  Compendi 
de  la  Historia  de  la  literatura  catalana  de  Mossèn  Font  y 
Sagué,  un  Estudi  social  den  Fius  y  Pala,  de  Manresa,  Lo 
nostre  plet,  de  1'  Eveli  Doria,  Esplicació  del  ball  de  les  sar- 
danes llargues  d'  en  Lluís  Romagueras,  los  tres  llibres  de 
devoció  de  Mossèn  Rigualt  Lo  Català  devot,  La  Santa  mis- 
sa y  La  bona  mort  y  d'  altres  que  no  recordàm. 

Com  se  veu,  les  actuals  circunstancies  no  han  fet  minvar 
la  producció  dels  llibres  escrits  en  la  nostra  llengua,  abans 
al  contrari  cada  dia  son  més  los  catalans  que  's  decidexen 
à  escriure  en  la  llengua  pròpia,  potser  per  lo  motiu  que  es- 
pressava  lo  poeta  Matheu  en  aquells  versos: 


—  42  — 
Quan  la  mare  va  endolada 
es  quan  creix  1'  amor  dels  fills. 

Y  si  axó  es  cert,  podrem  acabar  ab  la  sepa  frase:  no  hay 
mal  que  por  bien  no  venga. 

E.  MoLiNÉ  Y  Brases. 


ANIVERSARI 

<;Quando  veniam? 

Set  anys,  joh  Vida  mía!,  fà  avuy  que  t'  entregava, 
frissant  perquè  '1  prenguesses,  mon  miserable  cor; 
si  fos  encara  lliure,  si  set  mil  cors  tenia, 
arreu  y  sens  reserva  te  'Is  donaria  tots. 

Set  anys  que  arracerada  romanch  vora  al  Sagrari: 
jmon  Déu,  tos  tabernacles  quant  deliciosos  son! 
De  goig  defalleix  1'  ànima  sentintse  cobejada 
per  r  ombra  de  tos  atris,  |oh  regalat  Espòs! 

Ací  es  millor  un  dia  de  soletat  y  calma 

que  mil  sota  les  tendes  y  entre  '1  brugit  del  mon; 

ací  lo  esperit  troba  lo  que  tant  temps  cercava, 

mes  jayl,  jtambé  s'  anyora  perquè  no  't  veu  en  lloch! 

A  voltes,  t'  ho  confesso,  me  fà  penar  lo  viure; 
tinch  por,  veyentme  ingrata,  de  naufragà  en  lo  port, 
y  frisso,  en  va,  per  I'  hora  que  lliure  y  desfermada 
puga  volarte  als  braços  y  perdrem  en  ton  Cor! 

Mon  Adorat,  no  trigues  à  rompre  mes  cadenes; 
jSenyor!...  Mes  no  m'  escoltes  y  faças  com  tú  vols... 
Sols,  com  meresch,  no  'm  dexes:  si  't  plau,  frissaré  encara 
més  temps,  assedegada  sens  descobrir  la  Font! 

Sor  Eulària  Anzizu. 
6  Novembre  1897. 


—  43  — 


A  LA  MORT  DE  LA  MEVA  MARE 


Tristitía  implet  cor  vestrum,  sed  tristitia 
vestra  verteïur  in  gaudium. 

Joan,  i6•6o•20. 

Lo  rossinyol  entre  Ms  arbres 
ha  cantat  tota  la  nit, 
del  presseguer  à  la  eurera 
de  la  eurera  al  romaní. 
Quines  passades  tan  fines! 
quin  refilar  tan  bonich! 

Mes  ay!  ma  estimada  mare 
està  espirant  en  son  llit, 
y  mes  que  'I  cant  d'  alegria 
jo  escolto  los  seus  sospirs. 
Mon  pare  al  peu  de  la  espona 
va  plorant  de  fil  à  fil, 
al  veure  apagar  la  flama 
que  ell  no  trigarà  à  seguir: 
plora  '1  germà  y  la  germana, 
ploran  parents  y  vehins, 
y  fins  los  sants  en  sos  quadros 
que  foren  ay!  sos  amichs. 

Dintre  la  casa  tot  plora, 
tan  sols  ma  neboda  hi  riu, 
ma  neboda  de  pochs  mesos, 
aucell  nial  d'  un  matí 
que  arribat  ahí  à  la  vida 
no  sab  que  s'  ha  de  morir. 
Saltirona,  riu  y  canta, 
y  ses  rialles  y  crits 
bescambía  ab  refilades, 
lo  rossinyol  del  jardí. 


—  44  — 
^Perquè  'Isaucellets  refilan 
quan  lo  cos  està  tan  trist? 
Mes,  consol  d'  aquest  desterro 
cantau,  rossinyols  y  nins, 
en  aquesta  vall  de  llàgrimes 
recordaume  '1  paradís. 

Jacinto  Verdaguer,  Pvre. 
1 1  Janer,  1871 


DEL   CALAIX 


L'  amor  es  sentiment  d'  humils.  Lo -vanitós,  egòlatra  per 
excelencia,  es  incapaç  d'  amor.  Si  algun  cop  creu  posarne 
en  algú,  serà  quan  tinga  à  n'  aquest  per  molt  superior  y 
encara  per  lo  que  la  correspondència  d'  aquest  puga  refluir 
en  favor  d'  ell. 


Si  pera  ben  aquilatar  lo  mèrit  d'  un  producte  industrial 
qualsevol  se  necessita  la  educació  especial  y  prèvia  que  la 
indústria  respectiva  suposa  ^cóm  podran  judicar  bé  d'  art 
tants  y  tants  atrevits  que  'n  parlan  sense  la  educació  neces- 
sària? 


Les  facultats  ó  dons  naturals  son  com  la  llevor  de  les  plan- 
tes salvatges;  grillan  arreu  arreu.  Axis  se  troban  hómens 
d'  imaginació,  enginy  ó  de  gran  talent  fins  en  plé  desert. 
Lo  que  hi  ha  es  que  '1  desenrotllo  d'  aquexes  facultats, 
quan  no  son  verament  ^ení'a/s,  dependrà  sempre  de  1'  am- 
bent  que  rodege  al  dotat  d' elles.  No  passarà  d'  escanyolit  y 
encara  mantenintse  aspre  y  espinós  com  lo  dels  rododen- 
dros  al  bosch,  mentres  l' home  permanesca  en  plena  atmos- 
fera rural  y  endarrerida.  Pera  que  aquelles  facultats  pren- 
gan  ufana,  florescan  y  dongan  un  fruyt  esquisit,  les  hi  cal 
l'ambent  constant  d'  una  bona  cultura. 

Narcís  Oller. 


-45- 


LA  CANÇÓ  DEL  GORG  BLAU 


(*) 


Adéu,  tristor  encaslellada 
del  pla  de  Cúber  y  Almaluig... 
Seguint  arreu  V  aygua  que  fuig 
d'  aquexa  terra  desolada, 
sorprèn  mos  ulls  la  portalada 

d'  un  paradís... 
L'  aygua  s'  atura  à  son  encís, 
y  par  que  diga:  ireposau! 
— Dolça  es  la  calma  del  Gorg  blau. — 

Les  colossals  penyes  bessones, 
formant  un  freu  maravellós, 
sols  dexan  caure  un  raig  duptós 
sobre  1'  estany  pur  y  sens  ones. 
D'  encantament  blavors  pregones, 

com  un  safir, 
aqueix  estany  fan  resplandir, 
y  par  que  digan:  /sotuiau! 
— Dolç  es  lo  somni  del  Gorg  blau. — 

L'  antich  camí  tot  solitari 
voreja  I'  aygua,  recobert 
baix  del  penyal,  y  sembla  obert 
per  un  exèrcit  llegendari... 
Passant  del  Gorg  al  mur  contrari 
pel  rústech  pont, 

(*)  Sobre  1'  aspre  camí  de  ferradura  que  anant  de  Sóller  à  Lluch, 
travessa  les  majors  montanyes  de  la  cordillera  de  Mallorca,  se  troba 
l'estret  y  bellíssim  passatge  del  Gorg  blau,axí  anomenat  per  la  blavor 
que  allà  prenen  les  aygues  del  torrent,  formant  un  estany  de  prou 
fondària  entre  dues  altíssimes  penyes.  Sortides  les  aygues  d'  aquella 
dotada  deliciosa,  des  de  les  roques  de  Ca  'Is  Reys,  se  perden  dins  un 
avench  anomenat  la  Fosca,  pera  sortir  més  avall  al  abisme  del  Tor- 
rent de  Parells. 


-46  - 
somriu  la  coma  de  la  font 
com  un  idili  tot  suau 
—Dolç  es  r  oassis  del  Gorg  blau. — 

Sortint  del  Garg,  per  entre  molça, 
ramatges,  eures  y  ramells, 
1'  aygua  jugant  fà  ab  los  aucells 
seguit,  seguit,  música  dolça. 
La  neta  escuma  que  ella  espolsa 

singlota  ó  riu.'^ 
Al  qui  r  escolta  pensatiu 
par  que  li  diga;  }meditau! 
— Dolça  es  la  parla  del  Gorg  blau  — 

Per  entre  flors,  per  entre  espines, 
lo  que  «ra  estany  se  fà  torrent, 
y  avall,  endins,  se  va  perdent 
per  un  rocam  com  en  ruines... 
No  hi  troba  ja  murta  ni  alzines 

molça  ni  flors, 
quan  allà  baix,  desfeta  en  plors, 
dins  la  gran  Fosca  V  aygua  cau... 
— jAy  com  la  vida  es  lo  Gorg  blau! — 

Miquel  Costa  y  Llobera,  Pvre. 


LO  TRESOR  DE  IGUALADA 


Joyell  del  Paradís, 
bella  Igualada, 
Deu  t'  enriquí  ab  cel  pur, 
ab  camps  y  ubagues, 
ab  fruyts  y  oreig  suau 
y  flors  galanes. 


—  47  — 
Cubertes  de  vinyars 
tens  les  montanyes, 
brollant  al  teu  entorn 
fonts  regalades, 
hon  s'  ouen  rossinyols 
que  alegran  1'  ànima. 
Honrats  y  placenters 
tos  fills  treballan, 
y  si  per  ton  ramell 
llorers  te  mancan, 
dels  penyalars  del  Bruch 
pots  abastarne, 
que  alli  'n  feres  planter 
de  bona  saba; 
mes  no  t'  envejo,  no, 
tan  riques  gales, 
t'  envejo  lo  tresor 
que  en  ton  sí  tanques, 
t'  envejo  del  Sant  Crist 
la  sacra  Imatge, 
que  obrà  lo  més  alt  fet 
que  'Is  segles  guardan 
donant-te  fins  sa  sanch 
per  més  honrarte. 

Joyell  del  Paradís 
bella  Igualada, 
tú  que  has  lograt  de  Deu 
tan  gran  miracle, 
la  fé  de  tos  passats 
com  tresor  guarda; 
y  puix  ella  't  feu  gran, 
creu  y  treballa. 

Dolors  Moncerda  de  Macià. 


Més  val  ouydat  de  vell,  que  saber  d'  hom  novell. 


-48- 


REVISTA    TEATRAL 


«Lo  comte  V  Arnau»,..  «La  filla  del  mar»...  «La  filla  de! 
mar»...  «Lo  comte...»  Y  lot  era  escorcollar  inútilment  tots 
los  recons  de  la  meva  memòria  pera  recordar  los  títols  de 
altres  dramas  estrenats  des  de  la  publicació  del  anterior 
Calendari. 

Finalment  vaig  decidirme  à  regirar  diaris  vells  y  vaig 
conseguir  aplegar  prous  materials  pera  escriure  aquesta  re- 
vista. Però,  al  veure  que  casi  cap  de  les  obres  estrenades 
durant  1'  any  eran  de  prou  consistència  pera  merexer  un 
bon  recort,  fins  varen  venirme  ganes  de  dexaria  per  fer. 
jDona  tan  poch  gust  axó  de  guanyarse  antipaties  formulant 
censures! 

Mes,  çiqué  s'  hi  farà.^  Tampoch  ne  dona  veure  1'  estat  en 
que  's  troba  '1  nostre  Teatre,  gràcies  als  autors  ineptes  que 
r  han  invadit  y  los  empressaris  poch  escrupulosos  que  'Is 
han  ajudat  en  la  seva  tasca. 


Malgrat  los  seus  defectes,  la  obra  més  consistent  de  totes 
les  estrenades  à  Romea  durant  1*  any,  ha  sigut  La  filla  del 
mar,  drama  en  que,  si  altra  cosa  no,  poden  assaborirshi 
alguns  fragmenta  vibranls  y  plens  de  vida.  Lo  que  hi  ha  es 
que  axó  tan  sols  succeheix  en  lo  primer  acte,  que  resulta 
arrodonit  del  tot,  encara  que,  pera  fruirne  les  belleses,  cal 
primer  acceptar  certs  convencionalismes,  comuns  gayrebé 
à  totes  les  obres  del  Sr.  Guimerà  y  especialment  à  les  de  la 
darrera  tongada. 

En  quant  al  assumpto,  consisteix  en  la  presentació  del 
amor  ideal  y  pur  que  sent  en  Pere  Màrtir — galàn  de  platja 
que  pert  à  tantes  noyes  com  festeja — per  1'  Àgata,  una  xi- 
cota procedent  d'  un   naufragi  y  recullida  per  caritat  pels 


—  49  — 
difunts  pares  de  la  Mariona,  que  és  la  derrera  conquista 
del  galàn  al  començarse  '1  drama.  Aquest  acaba  matant  la 
Àgata  al  Pere  Màrtir  y  Uençantse  al  mar,  al  sentir  que  M 
xicot  li  diu,  abans  de  morir  y  després  d'  apartar  d'  aprop 
seu  à  la  Mariona,  que  no  la  estima  més  què  à  n'  ella. 

Los  elements  de  que  s'  ha  valgut  en  Guimerà  pera  '1  des- 
enrotllo d'  aquest  argument,  han  sigut  los  de  sempre.  Per 
axó  gran  part  dels  personatges,  escenes  y  situacions,  recor- 
dan  situacions  escenes  y  personatges  d'  altres  obres  d'  ell 
meteix.  Los  tipos  secundaris  son  idéntichs  als  de  Terra 
baixa,  La  festa  del  blat  etc:  una  colla  de  tafaners  y  beney- 
tons,  que  's  fican  per  tot  arreu,  intervenint  en  la  acció  del 
drama  de  la  metexa  manera  que  intervé  'I  chor  en  les  sar- 
sueles. 

Siga  com  se  vulga.  Lajilla  del  mares  si  res  més  que  nó, 
la  obra  d'  un  literat,  cosa  de  tot  punt  notable,  donada  la  in- 
vasió d'  autors  negats  y  sense  cap  mena  de  condicions  que 
sofreix  lo  Teatre  Català. 

Per  lo  que  toca  à  Lo  comte  V  Arnau,  den  Pitarra,  crech 
que  lo  millor  es  no  dirne  res.  ^'Qué'n  trauríam  de  censurar 
al  difunt  autor,  si  fins  hi  ha  qui  dupia  que  tinga  part  en 
moltes  de  les  coses  censurables  de  la  obra.ï* 

També  s'  ha  estrenat  à  Romea  durant  1'  any  un  drama 
de  D.  Manel  Rovira  y  Serra,  titulat  Los  minayres,  en  lo 
qual  no  dexan  de  véureshi  condicions,  encara  que  malme- 
ses pels  models  ab  que  1' autor  sembla  haverse  regit.  Axó 
darrer,  es  dir,  lo  de  regirse  ab  models  poch  apropósit  pera 
ser  imitats,  pot  aplicarse  també  al  aclor  Sr.  Capdevila,  à 
qui  va  passar  pel  magí  de  cop  y  volia  escriure  un  drama 
titulat  /Carme! — ab  admiratius  y  lot — que  'ns  ha  servit  du- 
rant la  temporada  present  la  companyia  de  Romea,  ab  gran 
entussiasme  dels  espectadors  del  galliner.  Es  un  drama  en 
que  s'  hi  veuen  reminiscències  de  molts  del  repertori  an- 
lich,  sense  que  s'  hi  arribe  à  fruir  may  una  emoció  fonda 
y  veritablement  estètica.  Ab  tot,  com  he  indicat,  certa  part 
del  públich  s'  ha  empenyat  en  irobarlo  bo,  cosa  que  no  es 
tan  estranya  com  sembla  à  primera  visla,  donat  lo  número 
d'  obres  dolentes  ab  que  s'  enriqueix  lo  nostre  teatre. 


—  5o  — 

Ademés  dels  dramas  estrenats  à  Romea,  cal  fer  esment 
de  La  Culpable,  de  D.  Adrià  Gual,  representat  al  Lírich  en 
una  de  les  sessions  que  la  agrupació  del  «Teatre  íntim»  va 
donarhi  durant  l'hivern  passat.  Per  la  impressió  que'n  con- 
servo, me  sembla  que  no  hi  ha  en  la  esmentada  producció 
altra  cosa  que  alguns  tipos  ben  ensopegats  y  algunes  esce- 
nes, molt  poques,  construïdes  ab  certa  trassa.  Tot  lo  de- 
més ha  quedat  en  la  meva  memòria  com  un  immens  gar- 
buix sense  cap  ni  centener,  més  propi  pera  ser  agafat  en 
broma  que  ab  íormalitat. 

...Y  vetaquí  que  no  'm  recordo  de  cap  més  obra  grossa 
— parlo  de  les  dimensions— estrenada  durant  1'  any  en  los 
teatres  en  que  s'  han  posat  en  escena  obres  catalanes...  |Pe- 
ró,  si!  ara  caych  en  que  va  estrenarse  un  drama  d'en  Baró 
al  Principal.  Lo  que  hi  ha  es  que  fins  se  me  n'  ha  anat  lo 
títol  de  la  memòria...  ^Com  se  deya  'I  drama  d'  en  Baró,^.. 
Se  deya...  se  deya...  jJa  ho  tinch!  La  tramontana. 

Tant  en  aquesta  producció  com  en  la  comèdia  La  Nebo- 
da, estrenada  fa  algunes  setmanes  à  Romea,  se  'ns  ha  pre- 
sentat lo  seu  autor  ab  les  xavacanades  y  carrincloneries  de 
tota  la  seva  vida  de  literat.  Ni  tan  sols  ha  conseguit  lo  que 
en  altres  obres,  no  per  més  aplaudides  menys  dolentes: 
ferse  seu  al  gros  püblich.  Per  axó  crech  que  abdues  produc- 
cions son  d'aquelles  que  no  dexan  rastre.  Axí  siga. 


Per  lo  que  toca  à  les  obres  en  un  acte,  cal  dir  que  la  cu- 
llita  ha  estat  un  xich  més  abundosa. 

«Gendres  d'  amor»,  de  1'  Ignasi  Iglesias,  es  un  quadro 
hermós  y  ben  sentit,  estranyament  feréstech  à  estones,  fe- 
réstegament  tendre  en  certes  situacions,  desenrotllat  sem- 
pre ab  la  trassa  d'  un  autor  que  coneix  los  secrets  del  seu 
art.  Lo  que  hi  ha  es  que  no  passa  de  epissodi.  Lo  drama  pot 
dirse  que  1'  espectador  ha  de  endevinarlo,  puix  1'  Iglesias, 
no'n  presenta  res  més  que  les  conseqüències,  reduhint  l'as- 
sumpto  à  la  presentació  dels  sofriments  d'  un   pare  davant 


-  5i  — 
la  fossa  del  seu  fillet,  desgraciada  criatura  nada  del  crim, 
morta  al  punt  de  néxer  y  enterrada  de  frau. 

Del  simpàtich  autor  cómich  Albert  Llanas  se  'n  van  es- 
trenar l'hivern  passat  duesobretes,  «Els  raigs  Y»  y  «Perdiu 
per  garsa»,  abdues  enjogassades,  mogudes  y  plenes  d' acu- 
dits graciosos,  be  que  mancades,  pera  poderse  caliíicar  de 
comèdies,  de  lo  principal:  I'  argument. 

També  'n  manca,  si  anem  à  filar  prim,  al  idili  de  Don 
Manel  Rocamora  «La  pomera  dels  noys».  Però,  de  totes 
maneres,  es  una  obreta  culta,  presentada  ab  certa  origina- 
litat y  escrita  en  forma  correcta  y  cuydada.  Per  axó  con- 
trasta notablement  ab  totes  les  altres  obres  estrenades  fins 
avuy  à  Romea,  dintre  la  temporada  present. 

Les  altres  peces  noves  que  |hem  vist  y  de  les  que  no  he 
oblidat  encara  'Is  títols  per  fer  poch  que  s'  han  estrenat, 
son:  «La  Dideta»,  del  Sr.-  Got  y  Anguera,  «Trumfos  bas- 
tos» dei  Sr.  Marxuach,  «Ahon  menos  se  pensa...»  de  Don 
Ramon  Ramon  y  «Sol  matinal»  de  D.  Lluís  Millà. 

iAh!  rOller,  lo  nostre  novelista,  va  tenir  també  la  pensa- 
da de  confiar  al  actor  Fuentes  lo  seu  monólech  «La  gros- 
sa», que  va  representarse  1'  any  passat  ab  molt  aplauso  del 
piiblich  durant  les  festes  de  Nadal.  Lo  tractarse  del  autor 
de  que  's  tracta  m'  estalvia  de  fer  del  monólech  l'elogi  que 
se  mereix. 


Ja  veyéu  lo  que  ha  sigut  lo  moviment  teatral  català  du- 
rant la  anyada:  tres  ó  quatre  obres  més  ó  menos  dignes  de 
elogi,  algunes  de  detestables  y  totes  les  demés  insignifi- 
cants. Que  es  com  si  diguessem  dolentes. 

Deu  vulga  que  1'  any  vinent  no  hajàm  de  dirho  axí. 


J.  Morató. 


Qui  vol  ésser  bon  gonyador,  no  crega  corredor. 
Qui  menys  s'  ho  creu,  troba  çabata  en  son  peu. 
Al  estiu,  tota  cuca  viu;  al  hivern,  tota  pert  son  govern. 


—  52   — 


LO  PLANY  DE  LA  AUCELLADA 


Lema: 
;Y  com  si  la  presó  no  fos  prou  trista, 
1'  auceliayre  crudel  nos  pren  la  vistaï 

Al  Excm.  Sr.  D.  Manel  Girona. 


LA    ALOSA 

L'  alosa  ajogassada  y  matinera, 

axecantse  dels  blais  de  la  masia, 

ja  saluda  à  la  aurora  riallera 

que  li  anuncia  '1  vell  astre  del  nou  dia. 

Pel  lliure  tot  es  llum,  tot  armonia. 

Ab  r  himne  matinal  de  la  natura 
barreja  los  seus  trins,  al  cel  sospesa; 
quan  fita  '1  sol  gegant,  quan  tot  fulgura, 
canta  son  cant  d'  amor  lou  tendresa. 
Lo  verdum  que  la  sent  díuli  ab  tristesa. 


LO  VERDUM 

Missatgera  de  la  llum, 

plany  la  sort  del  trist  verdum, 

del  verdum  de  la  masia. 
M'  agafaren  dintre  'I  niu, 
fa  tres  anys  que  visch  caliu, 

ja  'n  fa  dos  que  van  punyirme. 

Per  sentirme  refilar, 
un  baylet  me  va  cegar 

ab  la  agulla  de  fer  mitja. 


-53- 
Des  que  vaig  sortir  del  bosch, 
tot,  alosa,  s*  ha  fet  fosch 
pel  verdum  de  la  masia. 

Mon  buixí  no  té  pas  cor; 
tot  sovint  arrenco  'I  plor, 

y  éll  escolta  melodies. 
Canta,  alosa,  ab  cant  joliu, 
quan  jo  canto  anyoro  '1  niu, 

y  ab  lo  niu  la  llum  del  dia. 

ESTANYS  Y  FONTANES 

Pels  estanys  y  les  fontanes 
s'  ha  sentida  una  remor, 
la  remor  que  s'  ha  sentida 
de  les  aus  dels  encontorns, 
que  escoltavan  la  complanta 
del  verdum  de  la  presó. 

— Dexém,  aus,  exes  fontanes, 
fugim  lluny  dels  estanyols; 
lo  baylet  de  la  masia 
no  té  cor. — 

ir 

LA  MERLA 

A  dins  r  esvarzerar  d'  una  marjada 
que  volta  '1  cementir  y  la  abadia, 
portant  à  sos  pollets  dolça  becada, 
se  n'  entra  lo  merloí  à  plé  mitg  dia, 
enamorat  dels  fills  y  de  la  aymía. 

Xiula  que  xiula,  lo  merlot  dexonda 
als  cabalers  del  tros  y  als  de  la  fexa, 
tot  ressonant  per  la  dotada  fonda 
lo  piular  dels  pollets  que  de  nou  dexa. 
Lo  pinçà  que  lo  sent  llença  una  quexa. 


-  54- 

LO  PINÇA 

Merlol  feliç  del  marjal, 
dins  la  gàbia  d'  un  casal 

ma  irisia  vida  s'  escola. 
Les  teles  d'  un  caçadó 
m'  han  portat  à  la  presó, 

jmes  quina  presó  tan  fosca! 

Perdí  la  aymía,  'Is  fillets, 
à  tots  los  dexí  orfanets, 

morts  de  fam  dintre  la  molsa. 
Ab  la  agulla  d'  un  coxí 
de  fer  puntes,  se  'm  ferí 

per  arrencarme  una  estrofa. 

Lo  meu  cant  es  funeral, 
y  r  hereu  del  rich  casal 

r  interpreta  cant  de  joya. 
Si  al  hereu  li  quedés  cor 
compendría  mon  dolor, 

canta  tú  cançons  hermoses. 

VALLS  Y  MONTANYES 

Per  les  valls  y  les  montanyes 

s'  ha  sentida  una  remor, 

la  remor  que  s'  ha  sentida 

de  les  aus  d'  aubaga  y  bosch, 

al  llençar  sa  amarga  quexa 

lo  pinçà  que  anyora  'I  sol. 

— Dexém,  aus,  exes  montanyes, 
fugim  les  valls  de  dissort; 
r  hereu  del  casal  del  poble 
no  té  cor.— 


—  55  — 
III 

LA  CALANDRIA 

À  fora  la  muralla  de  la  vila, 
saltant  per  los  rostolls  enamorada, 
quan  lo  sol  va  cayent,  mentres  vigila 
lo  trescar  de  sa  tendra  novel•lada, 
la  calandria  refila  una  passada. 

Del  himne  de  la  tarda,  boy  contenta, 
assaja,  lliure,  la  primera  nota, 
à  I'  era  'I  batador  ja  1'  ordi  venta 
y  es  ella  la  regina  de  la  clota. 
Lo  passareu  esclau  axí  senglota. 

LO  PASSARELL 

De  la  vila  en  lo  castell, 
óu,  calandria,  al  passarell 

presoner  dintre  una  gàbia. 
Me  robaren  los  meus  fills, 
no  fugi  d'  humans  perills 

y  ací  'm  tens  plé  d'  anyorança. 

Me  cegà  un  aymant  dolent 
ab  fina  agulla  d'  argent, 

penyora  de  sa  estimada. 
Tot  privantme  de  la  llum, 
quan  més  ploro,  més  presum 

que  es  ma  veu  més  dolça  y  clara. 

Des  que  visch  dintre  '\  castell, 
tots  mos  cants  de  passarell 

tots  los  he  perdut,  calandria; 
si  'Is  aymants  tinguessen  cor 
sabrían  que  la  foscor 

m'  ha  arribat  dintre  de  V  ànima. 


56 


ABETS  Y  POLLANCRES 


Pels  abets  y  les  pollancres 
s'  ha  sentida  una  remor, 
la  remor  que  s'  ha  sentida 
de  les  aus  dels  branquillons, 
al  llençar  sos  gemechs  tendres 
lo  passaren  melangiós. 

— Dexém,  aus,  exes  pollancres, 
fugim  dels  abets  del  lloch; 
que  'I  fer  aymant  de  la  vila 
no  té  cor. — 


IV 

LO  ROSSINYOL 

Hora  baxa...  's  colltorcen  les  poncelles, 
porta  r  aura  à  ciutat  dolç  refrigeri, 
lo  sol  acluca  ses  gegants  parpelles, 
tot  queda  entre  dos  llums,  lot  es  misteri; 
refila  entre  les  flors  alat  salteri. 

Arpa  d'  abril,  lo  rossinyol  fa  gala 
de  sa  eterna  y  sonora  melodia, 
lo  jardí  del  palau  perfums  exhala, 
canta  'I  rey  de  la  nit,  acaba  M  dia. 
La  cadernera  lo  seu  plany  li  envia. 

LA    CADERNERA 

Canta,  canta,  rossinyol, 

si  es  que  ja  s'  ha  post  lo  sol, 

à  la  estrella  vespertina; 
tú  la  nit  hermosa  has  vist 
y  à  mi  'm  dexa  'I  cor  ben  trist, 

donchs  no  oviro  la  celistia. 


-  57- 
Rossinyol,  la  nit  no  'm  plau 
y  lincií  dintre  del  palau 

una  gàbia  molt  bonica. 
Crudel  príncep  seductor, 
ab  sa  fina  agulla  d'  or 

m*  ha  donat  una  punyida. 

La  princesa  de  liarchs  rulls 
va  comptarli  que  sens  ulls 

los  meus  cants  1'  encisarían. 
Si  lo  príncep  tingués  cor, 
ja  sabria  que  ab  tristor 

tots  los  cants  son  elegies. 

FLORS  Y  ESTRELLES 

Per  les  flors  y  les  estrelles 

s*  ha  sentida  una  remor, 

la  remor  que  s'  ha  sentida 

de  les  aus  que  van  à  joch 

voleyant  per  cels  y  terra 

y  escoltant  un  cant  de  dol. 

— Dexém,  aus,  les  flors  marcides, 
fugim  d'  un  cel  tan  negrós; 
si  al  palau  veyéu  un  príncep, 
no  té  cor. — 


LES  AUS  CEGUES 

Ditxoses  de  vosaltres  les  aucelles 
que,  lliures,  contemplau  la  gran  natura, 
amigues  de  les  flors  y  les  estrelles, 
la  presó  nos  fa  viure  ab  greu  trisiura; 
jy  com  si  la  presó  no  fos  prou  trista, 
r  aucellayre  crudel  nos  pren  la  vista! 


58  — 


LES  AUS  LLIURES 


Companyones  del  bosch  sempre  afligides, 
plorem  vostra  dissort,  les  aus  hermoses, 
vos  hem  vist  sense  llum  tan  entristides 
y  tant  vostra  presó  nos  ha  commoses, 
que  per  tots  los  indrets  de  la  encontrada 
nostre  cant  es  lo  plany  de  la  aucellada. 

Jaume  Boloix  y  Canela. 
Barcelona  lo  de  Maig  de  igoo. 


SORTINT  DE  MADRID 


Seguir  terres  castellanes 
es  seguí  '1  pas  à  la  Mort: 
elles  semblan  lo  seu  regne, 
tot  misèria,  erm  y  polsós. 
No  més  les  regan  les  pluges 
y  escombran  los  vents  xalochs. 
Allí  les  plantes  s'  hi  migran 
y  ab  pena  esclatan  les  flors; 
allí  los  aucells  s'  hi  anyoran 
y  sols  degotan  les  fonts, 
y  fins  los  hómens  per  víurehi 
han  de  perdre  'I  cap  y  '1  cor. 
Fugimne,  estimada  meva, 
que  no  *ns  atrapés  la  sort 
d'  aquesta  terra  sens  ànima 
que  viu  de  malediccions. 

Joaquim  Cabot  y  Rovira. 


-59- 


LO  PRIMER  MIRACLE  DEL  ROSARI 


Lo  Comte  de  Tolosa  era  un  mal  home.  Donat  à  les  dis- 
bauxes, se  posà  al  cap  dels  heretges  albigesos  y  negava  ab 
ells  que  Crist  fos  lo  Messías,  que  en  la  Hòstia  consagrada 
hi  fos  Nostramo,  y  que  la  Verge  fos  immaculada. 

Lo  Llegat  pontifici,  Pere  de  Castelnuovo,  1'  escomunidfj 
y  llavors  lo  Comte  en  venjança,  tot  fent  veure  que  volia 
reconciliarse,  li  demanà  que  's  vegessen  en  lo  monestir  de 
Sant  Gilles,  y  després  d'escarnirlo  desvergonyidament, 
quan  lo  Llegat  se  n'entomava,  lo  feu  aconseguir  à  entrada 
de  fosch,  y  lo  feu  assessinar  ab  cobardía.  No  era  pas  la 
primera  mort  que  feya!  Com  un  llop  famolench  perseguia 
la  Església,  y  mantenia  sa  gent  del  saqueig  de  monestirs  y 
temples. 

Lo  Papa  Inocenci  III  lo  escomunicà  per  sí  meleix,  y 
axecà  una  creuada,  si  be  plé  de  misericòrdia  com  Jesu- 
crist,  avisà  al  Rey  de  França  y  als  Arquebisbes  de  Lyó  y 
de  Tours,  pera  que  cuydassen  à  ferlo   tornar  al  bon  camí. 

Quan  lo  Comte  se  vegé  la  creuada  à  sobre,  per  por  de 
perdre  sa  corona,  escrigué  al  Llegat  Pontifici  que  volia  re- 
conciliarse. Lo  Llegat  lo  rebé  en  Sant  Gilles,  y  després  de 
ferli  fer  pública  penitencia,  y  ferli  jurar  que  aniria  contra 
la  heretgia,  à  la  que  havia  ajudat  fins  aleshores,  lo  acceptà 
de  nou  en  lo  gremi  de  la  Església. 

Lo  Comte,  sempre  perjur,  no  complí  res  del  pacte,  y 
quan  los  Llegats  Pontificis  lo  amonestaren,  los  amenaçà  ab 
les  armes. 

Llavors  s' axecà  la  creuada.  Mils  hómens  de  França  y 
de  Itàlia  comparegueren  à  lluytar  per  la  Església,  clavant 
la  creu  roja  sobre  sa  espatlla  dreta,  y  com  un  torrent  que 
surt  de  mare  ab  la  revinguda  de  les  aygues,  caygueren  so- 
bre Carcassona  y  sobre  Beziers,  que  quasi  dexaren  en  ru- 
nes. 


—  6o  — 

Los  Bisbes  del  Llenguedoc  se  juntaren  en  Concili  en 
Avinyó,  y  escomunicaren  al  Comle  de  Tolosa  si  no  com- 
plia sa  paraula  jurada  en  lo  monestir  de  Sant  Gilles. 

Enireiani,  los  Llegats  anomenaren  capdill  de  la  Creu- 
ada al  valent  Simó  de  Montfort,  lo  més  piadós  cavaller 
de  tols  los  qui  's  conexían,  y  lo  primer  confrare  de  la  Milí- 
cia de  N.  S.  Jesucrisí,  que  havia  fundat  allavors  meteix 
Sant  Domingo,  qui  per  aquelles  terres  predicava. 

Lo  Papa  Inocenci  III  encara  volgué  provar  si  s'arrepen- 
tiría  '1  Comte  heretge  y  li  escrigué  la  carta  més  amorosa  que 
eseríureseli  podia. 

La  Creuada  no  passà  avant,  esperant  lo  que  manaria  '1 
Papa;  los  Barons  se'n  tornaren  à  llurs  terres,  y  no  més  ro- 
manguereii  à  Muret  Simó  de  Montfort,  lo  Llegat  del  Papa, 
lo  Predicador  de  la  Creuada,  que  era  lo  Abat  del  Cister,  y 
lo  gloriós  Sant  Domingo. 

Lo  Papa  anava  escrivint  à  I*  un  y  à  I'  altre  pera  no  tenir 
que  escampar  sanch;  mes  lo  traydor  del  Comte,  aprofitant 
exa  treva,  se  colligà  ab  lo  Rey  d'Aragó,  Pere  II,  per  mal 
nom  lo  Católich,  y  quan  menys  ningú  s'  ho  esperava,  se 
presentan  lo  Comte  y  lo  Rey  davant  de  Muret  ab  més  de 
quaranta  mil  hómens. 

Tost  los  Bisbes  varen  veure  aquella  fellonía,  ne  foren 
molt  agreujats,  puix  Simó  de  Montfort  encara  no  tenia  un 
miler  d'  hómens  ab  ell.  Lo  Llegat,  lo  Abat  del  Cister  y  'Is 
Bisbes  se  n'  anaren  à  trobar  al  Rey  D.  Pere  en  sa  tenda. 
Lo  Rey  no  'Is  volgué  escoltar,  y  al  cayent  de  la  tarde  ab  la 
tristesa  pintada  en  la  cara,  tornaren  los  Prelats  à  Muret 
y  's  tancaren  en  la  església  del  Monestir,  ab  Sant  Domingo 
pera  deliberar  lo  que  fer  deurían. 

Ben  pensat  lot,  determinaren  tornar  al  Rey;  mes  en  pro- 
cessó humil  y  à  peu  descalç  pera  ablanir  son  cor. 

Mentres  ells  en  la  església  pregavan,  lo  Rey  en  Pere  y  los 
seus  passavan  la  nit  en  la  disbauxa,  en  tanta  de  manera, 
que  al  matí  lo  Rey  no  's  pogué  tenir  dret  en  lo  Evangeli 
de  la  Missa,  segons  son  fill  lo  Rey  en  Jaume,  recompta. 

Tant  punt  r  alba  trencà,  los  Bisbes  trameteren  al  de 
Aragó  un  missatge  de  llur  anada  à  sa  tenda,   mentres  en 


—  6i  — 
Simó  de  Montfort  y  ses  companyies  ohían  Missa  y  combre- 
gavan  de  mà  del  Bisbe  de  Uzés. 

La  resposta  del  Rey  va  ésser  un  bell  escarni.  La  porta- 
van  mesnades  aragoneses  que  avançavan  demunt  Muret 
en  só  de  guerra. 

En  Simó  de  Montfort  s'agenollà  en  la  església,  prengué 
sa  coraça  y  cenyí  sa  espasa.  Sos  cavallers,  febrosenchs,  se 
posavan  sobre  les  armes.  Lo  Bisbe  de  Foulquiers  los  donà 
à  besar  lo  Sant  Crist,  que  aquells  lleons  de  les  batalles  hu- 
milment petonejavan  peu  à  terra.  Mes  com  les  companyies 
del  d' Aragó  s' atançavan  per  moments,  lo  Bisbe  de  Co- 
minges  prengué  lo  Sant  Crist  y  benehí  à  la  Mesnada  de 
Montfort  resantlos  la  indulgència  de  la  Creuada. 

Los  Bisbes  ab  Sant  Domingo,  corregueren  al  altar  y  ab 
les  mans  al  cel  pregavan  al  Deu  de  les  batalles  y  à  la  Verge, 
resant  lo  sant  Rosari.  Lo  gran  Patriarca  semblava  lo  vell 
Moysés  pregant  en  la  montanya  à  vistes  dels  exèrcits. 

En  Simó  de  Monfort  tingué  una  bella  pensada.  En 
comptes  de  fer  cara  als  cavallers  que  sobre  Muret  venían, 
feu  veure  que,  descoratjat-,  sortia  pels  portals  de  derrera  y 
fugia  de  dar  batalla. 

Quan  lo  Rey  vegé  que  '1  de  Monfort  fugia,  no  tingué  es- 
pera ja;  montà  à  cavall,  y  sens  escoltar  à  en  Nuno  Sànchez 
ni  à  n'  en  Guillem  de  Moncada  que  li  deyan  que  's  esperàs, 
esperonà  son  cavall  y  ab  ses  tropes  sens  ordre  de  batalla,  se 
tirà  contra  '1  de  Montfort,  que  veyeni  que  sa  pensada  reexía, 
se  girà  de  cop,  y  atacant  à  les  mesnades,  se  n'entrà  ab  ses 
tropes  fins  al  cor  de  la  reyal,  com  un  lleó  entre  una  rema- 
da  de  brúfals. 

L'  espant  cegà  als  cavallers  del  Rey,  y  D.  Miquel  de  Lu- 
cia y  D.  Blasco  de  Alagón  y  D.  Rodrigo  de  Lizana  y  D.  La- 
drón  de  Luna  y  D.  Guillermo  de  Puyo  aragonesos,  ab 
molts  altres;  y  los  catalans,  en  Dalman  de  Crexell,  en  Huch 
de  Mataplana,  en  Guillem  d'  Horta  y  en  Bernat  de  Castell- 
bisbal y  altres  y  altres,  abandonaren  al  bo  de  la  batalla,  al 
Rey,  D.  Pere,  qui,  ans  que  recular,^brandà  sa  espasa  fins 
que  caygué  mort  pels  creuats  qui  no  '1  conegueren. 

Exa  cobardía  dels  cavallers,  y  lo  pecat  en  que  esíavají,  diu 


—   62    — 

lo  Rey  D.  Jaume  en  sa  Crònica,  fou  la  causa  de  que  més 
de  quaranta  mil  hómens  fossen  vençuts  per  un  escàs  miler 
y  en  tan  poques  hores. 

Segurament  lo  Rey  en  Jaume  no  sabia  que  la  valentia 
dels  de  Montfort  y  la  cobardia  de  tan  braus  guerrers,  com 
son  catalans  y  aragonesos,  anava  lligada  à  les  denes  de  un 
rosari  que  esgranava  als  peus  de  la  Verge  Santíssima  lo  gran 
Patriarca  Sant  Domingo.  Tant  ho  vegé  axí  tothom,  que 
des  llavors  en  la  església  de  Muret  hi  ha  un  retaule  en  que 
s'  hi  veu  pintada  la  batalla  mentres  Sant  Domingo  demana 
à  la  Verge  la  victorià  pels  cavallers  de  la  Milícia  de  Crist. 

Quan  en  Simó  de  Montfort  vegé  lo  cos  del  rey  D.  Pere 
d'Aragó  estès  en  terra,  los  ulls  se  li  anegaren  de  llàgri- 
mes y  saltant  del  cavall,  abraçà  y  besà  lo  cadavre.  Lo  feu 
enterrar  com  à  Rey  pertanyia,  y  ell  descaiçantse,  va  entrar 
en  Muret  y  donant  als  pobres  son  cavall  y  sa  armadura, 
se  n'  anà  à  donar  gràcies  à  Deu  y  à  la  Verge  per  aquest  que 
era  lo  prime?-  miracle  del  Rosari. 

Gayetà  Soler,  Pvre. 

Nota. — Qui  vulga  veure  comprovada  exa  breu,  però  ve- 
rídica relació,  pot  consultar  la  Crònica,  del  Rey  Jaume, 
cap.  VII;  Zuriía:  Anales,  lib.  II.,  cap.  63;  P.  Lacordaire: 
Vida  de  Sío.  Domingo,  cap.  V;  Hisíoire  generale  de  Lan- 
guedoc,  lomo  III,  crònica  llemosina  anònima,  contempo- 
rànea;  les  Cartes  de  Inocenci  III;  y  per  fi,  Banolo  Longo: 
vS.  Domenico  e  i  Inquisi^ione  al  tribufial  delia  ragione  e 
delia  Storia. 


INSTANTÀNEA 


Los  nuvis  commoguts  les  mans  juntaren 
y  'n  passa  '1  salpasser  lo  capellà, 
les  mares  enternides  somicaren 
y  1'  escolà  axerit  digué:  «ja  està» 

Jaume  Collell,  Pvre. 


63  - 


LA  MARE  PÀTRIA 


I 

Tant  lo  castell  com  lo  poble, 

mostran  pla  bé  lo  que  son: 

lo  pastor  y  la  remada, 

los  vassalls  y  lo  senyor, 

lo  castell  dret  à  la  cima, 

les  cases  al  peu,  entorn. 

Santa  Pau,  €S  pau  y  santa, 

axis  ho  diu  lo  Baró; 

sa  muller  la  Baronesa 

— Poch  la  estimeu,  li  respon, 

no  tants  cops  la  dexaríau 

si  la  estimesseu  com  jo. 

— Los  Barons  de  mon  llinatge 

may  al  perill  foren  sorts. 

— Que  'm  dexeu  un'  altra  volta 

no  'm  vé  certament  de  nou. 

— Axis  lo  casal  acrexo. 

— Axis  acrexéu  mos  dols. 

— Mes  gelosa  cada  dial... 

— Cada  jorn  més  ambiciós!... 

— Primer  que  tot  es  la  glòria. 

— La  pàtria  es  primer  que  tot. 

— Peraxó  lo  fill  m'  emporto, 

per  donarü,  si  es  que  'I  vol. 

— Y  dels  braços  de  la  mare 

I'  arranqueu. ..llevantme  'I  cor; 

si  axó  es  amor  à  la  pàtria 

à  fé  no  la  estimeu  poch. 

Mes,  cal  marit,  teni  en  compte 

que  abans,  ara,  aquí  y  per  tot, 

r.axamplament  de  la  hisenda. 


-  64- 
r  acabalar  més  tresors, 
lo  ser  temut  y  '1  gosarse 
fama  de  valent,  no  mou 
à  estimar  ni  mes  ni  menos 
la  pàtria,  '1  casal,  lo  lloch 
hon  hem  vingut  à  la  vida 
y  volem  íé  '1  derrer  son. 
Entre  la  glòria  y  la  pàtria, 
sab  Deu  lo  que  hi  va  Baró: 
per  vos,  la  glòria  es  la  vida; 
per  mi,  Santa  Pau  ho  es  tot! 
— Dels  meus  passats  la  llança 
sou  Baronesa. — jAy  de  vos, 
si  del  amor  à  la  pàtria 
deu  al  fill  semblants  lliçons! 
— Morir  es  viure  si  's  logra 
clucà  'Is  ulls  baix  son  peno. 
— Mes  no  lluny,  en  terra  estranya 
que  no  'ns  estima  ni  'ns  vol 
y  'ns  fa  més  trista,  més  negra, 
molt  mes  horrible  la  mort!... 
Aneu,  aneu  à  la  guerra, 
aneuhi  ab  lo  fill  y  toi: 
mes  ay,  torneune  ben  prompte!... 
mes  ay,  no  'n  torneu  pas  sol!... 


II 


Lo  mur  de  Vila  de  Iglesias, 

que  es  de  Sardenya  un  bell  lloch,. 

be  r  aguanta  la  escomesa 

del  exèrcit  de  Aragó. 

Prop  de  un  any  que  '1  seti  dura,. 

talment  à  combat  per  jorn; 

toçuts  los  aragonesos, 

los  sarts  mes  toçuts,  si  's  pot, 

y  en  assalts  y  coratjades 

tant  uns  com  altres  prou  bons. 


-  65  — 
N'  Huch  de  Santa  Pau,  té  fama 
de  ser  lo  primer  en  tot, 
al  davant  à  la  embestida, 
al  darrera  en  lo  retorn 
y  en  lo  cim  de  la  muralla 
del  assalt  en  lo  més  fort. 
Son  fill,  que  d'  éll  may  s'  allunya, 
n'  aprofita  les  lliçons; 
mal  ferit  ja  tomba  'I  pare, 
tomba  'I  fill  bon  tros  pitjor 
y  'Is  víctors  de  I'  host  triomfanta 
han  d'  escoltarlos  abdós, 
de  sanch  enemiga  y  pròpia 
mal  geguts  en  negrench  toll. 
— jAy  de  mi,  mareta  meva, 
que  'm  mancan  los  teus  petons!... 
— Ditxós  qui  alcança  en  la  falda 
de  la  glòria  un  bon  repòs. 
— Si  de  Santa  Pau  lograva 
començar  lo  derrer  son 
sentint  la  tendra  oració 
de  aquells  que  estimem  y  'ns  ploran, 
que  'ns  posarían  al  front 
r  adéu  del  cor,  ab  sos  llavis 
plens  de  mel  y  plens  de  foch... 
La  veu  del  fill,  qui  se  acaba 
va  perdent  la  vibrantó. 
lo  pare,  que  se  n'  adona, 
vol  trobàrseli  més  prop, 
pega  alenada,  rossegas, 
descansa...  y  torna  de  nou: 
— jGalcerà!  Fill  meu!...  allarga 
la  ma,  ja  'I  toca...  no  's  mou! 
mes,  respira...  si,  respira!... 
—Pogués  ab  mon  alé  jo, 
ab  tot  mon  alé,  una  mica 
donarten  que  sigues  prou, 
per  que  à  Santa  Pau  poguesses 


■r-    66    -- 

retornar  un  altre  cop. 
iFilI  meu!  iGalcerà!...  Concentra 
tot  lo  coratge  que  pot; 
axeca  '1  cap;  en  los  llavis 
de  son  fill  dexa  un  petó 
y  aquest,  com  si  à  la  besada 
sentís  arribarli  al  cor, 
quelcom  d'  allà  aquelles  terres 
hon  obria  'Is  ulls  al  mon, 
gemega,  somriu,  estiras, 
fà  iJesúsI...  y  queda  mort; 
mentres  de  Vila  de  Iglesias 
s'  ampara  trionfanta  1'  host, 
al  bell  espetech  dels  víctors 
fent  musica  '1  só  dels  corns. 

III 

De  tota  la  baronia 

als  cloquers,  tocan  à  morts; 

lo  Baró  n'  es  de  tornada. 

Santa  Pau  vesteix  de  dol. 

Mossèn  Huch  corra  à  la  cambra 

hon  té  la  meytat  del  cor, 

n'  hi  troba  à  la  baronesa 

desfeta  en  un  mar  de  plors; 

no  gosadirli  paraula, 

ella  ni  miral  tan  sols, 

un  nus  los  estreny  la  gola 

y  una  abraçada  'Is  confon. 

— ^'Quina  memòria  me  'n  portas.''. 

— Morí  benehint  ton  nom... 

com  un  cristià  fermíssim, 

com  un  montanyés  de  cor, 

— D'  estimar  jo  1'  ensenyava!... 

— D'  ésser  varonívol  jo! 

Quin  goig  si  ara  éll,  de  tornada 

y  descansant  jo  en  son  lloch; 


^67  - 

V  escut  de  la  baronia 
més  espléndit,  lo  renom 
dels  Santa  Pau  ab  més  fama 
y  '1  Rey  de  sos  fets  joyós 

te  digués:  «Mare  y  Senyora, 
«llohém  à  qui  'm  dava  cor 
«de  Sant  Lurí  de  Sardenya 
«per  meréxer  1'  estat  nou... 

Y  quina  glòria  la  seva, 
més  digna!...  més  grani... 

-Millor 
r  haurà  allà  al  Cel,  si  moria 
pensant  en  mi,  que  aqui  al  mon, 
sempre  en  lo  cor  de  la  mare 
tindrà  la  pàtria  tot  hom; 
mes,  la  de  veres  la  sola 
que  ompla  I'  ànima  de  goig; 
la  que  al  Cel  li  plau  donarnos, 
la  Santa  Pau  desde  hon 
qui  té  set  y  fam  de  glòria, 
si  alça  'Is  ulls,  la  troba  à  dolls!... 
— |Tant  de  bó,  lo  Baró  esclama, 
tant  de  bó  la  logrém  tots! 

F.  Ubach  y  Vinyeta. 


Bé  qui  és  dels  altres  no  m'  omple  les  galtes. 

Qui  no  fà  bé  à  son  frare,  que  n'  esper  son  confrare. 

Tot  bé  qui  no  vé  de  Deu  se  fon  axicom  à  neu. 

Boca  qui  menja  fel  no  pot  escupir  mel. 

A  la  boda  del  fillol,  qui  no  t'  hi  convida  no  t'  hi  vol 

Cà  de  pobrich  lladra  sens  profit. 

Gat  miolador,"  poch  ratador. 


68 


SOBRE  LES  AUQUES  DE  RODOLINS 


ARTS    Y    OFICIS 

L'  origen  de  semblant  col•lecció  no  es  pas  difícil  d'  ende- 
vinar; se  remunta  à  la  etat  mitja,  y  vé  inspirada  per  les  mi- 
niatures, vinyetes  y  demés  il•lustracions  que  ornamenta- 
van  los  llibres  gremials  ó  que  popularisavan  en  fulles  soltes 
lo  mecanisme  de  bona  part  d'  indústries.  Tant  es  axis,  que 
totes  les  nacions  conservan  en  sos  arxius  llurs  respectives 
series,  essent  difícil  precisar  quina  fou  la  primera  en  la 
propagació  de  tan  curioses  representacions. 

Paul  Lacroix  en  son  llibre  Moeurs,  usages  et  couiumes  de 
moyen  age  dona  à  conéxer  unes  miniatures  del  Livre  des 
metiers  del  sigle  xiv,  junt  ab  altres  d'  una  col•lecció  à'  Arts 
y  Oficis  de  la  pròpia  època,  reproduhint  ademés  algunes  de 
les  estampes  contingudes  en  altre  volum  d'  Arts  y  Oficis 
pertanyent  al  sigle  xvi,  quins  preciosos  boxos  son  deguts  à 
la  especial  habilió  del  renomenat  Amman. 

Que  aquestes  col•leccions  se  popularisaren  profusament 
nos  ne  dona  compte  d'  una  manera  singular  lo  significadís- 
sim  fet  d'  aplicarse  à  la  ornamentació  de  les  rejoies  dites 
de  Valencià  y  lo  usarse  aquestes  en  les  vivendes  particu- 
lars ab  tanta  abundor.  Rares  eran  les  cases  del  derrer 
sigle  y  àdhuc  del  començ  del  present  que  no  comptes- 
sen  ab  I'  enrejolat  dels  «Arts  y  Oficis»  en  ses  respectives 
cuynes,  com  que  'Is  aplechs  de  semblants  composicions  en 
aquell  ram  de  la  ceràmica  pujan  à  regular  nombre;  y  tal 
es  la  identitat  de  sos  dibuxos,  tal  lo  que  s*  aparan  ab  nos- 
tres auques  de  rodolins,  que  no 'ns  cab  cap  dupte  sian 
aquestes  fidel  trasllat  de  les  referides  rejoies. 

Les  auques  d'arts y  oficis  de  motlles  diferents — dexantde 
banda  les  dels  «venedors  ambulants», —  en  l'arxiu  rodoli- 
nesch  hi  constan  en  respectable  número.  En  la  del  «Sol  y 
la  Lluna»  y  en  les«Auquilles»,  formades  ab  rasiduos  ó  apro- 


-69- 
fitaments  d'  anteriors  moillos,  s'  hi  acusa  la  existència  de 
altres  auques  d'ar/s  jq^cis  estingides  ja  ó  quan  menos  des- 
conegudes, que  demostran  una  vegada  nfiés  la   popularitat 
del  tema. 

Les  que  's  conservan  encare  son  de  variats  istils,  predo- 
minant los  de  forma  valenciana,  que  son  los  imitats,  los 
copiats  de  les  rejoies  de  Valencià,  com  denunciant  una  ve- 
gada més  la  font  de  son  origen. 

D'  entre  aquestes,  marcadament  del  sigie  passat,  n'  hi  ha 
una  d'  entera  ó  complerta  y  tres  ó  quatre  mixtes,  es  à  dir, 
contenint  aris  y  ojicis  y  una  petita  part  de  professo  de  Cor- 
pus; essent  les  tals  composicions,  sinó  idèntiques,  deriva- 
des d'  una  metexa  planxa. 

La  que  més  se  n'  aparta,  per  lo  barruer  del  gravat,  ja 
que  en  la  composició  dels  assumptos  se  retiran  molt,  es  la 
estampada  à  Manresa  per  la  antiga  Casa  Pau  Roca.  A  judi- 
car de  sa  data  per  la  simplicitat  de  la  composició,  1'  ante- 
posaríam  à  sos  congèneres;  tant  hi  ressurt  la  naïveié,  cette 
Jleur  delicate  si  difficile  à  cuellir  dans  les  temps  modernes, 
com  diu  Champfleury,  ingenuïtat  que  no  s'  aprèn  perquè 
«vé  del  cor  y  no  del  cap»  segons  lo  propi  assegurà;  mes  la 
circunstancia  d'  ésser  una  imperfecta  copia  de  les  auques 
valencianes,  y  no  de  la  primera  edició,  de  la  complerta, 
sinó  de  les  mixtes,  li  treuen  tan  honrós  mèrit. 

Segueix  à  n'  aquestes,  per  orde  crdnológich,  altra  de 
composta,  meytat  músichs,  ab  son  serpentó,  fagot  y  cam- 
panetes y  meytat  arts  y  oficis,  distingintse  de  les  altres  per 
la  finesa  del  dibuix  y  '1  general  bellugament  de  les  figures, 
ademès  d'  un  ayre  caricaturesch,  que  per  si  sol  ja  la  singu- 
larisa.  Les  gorres  ab  pala  y  los  pantalons  llarchs  destacant- 
se  entre  perruques,  gresols  y  cuixals,  acusan  clarament  la 
posterioritat  de  la  data.  Aquesta  y  la  referida  d'  en  Pau 
Roca  van  sens  niímeros  ni  llegendes,  que  es  com  se  publi- 
cavan  primitivament. 

Trassumpto  de  la  anterior  es  la  à.'  Artés  y  ojicios  ena- 
nos  {^)  editada  per  la  Casa  Llorens  de  Barcelona.  Conté  una 
part  d'  oficis  y  altra  de  músichs,  com  aquella,  I'  ayre  carica- 
turesch s'  hi  accentua  més  encare,  puix  que  'is  personatges 


—  70  — 
arriban  à  nanos,  axí  com  la  disparitat  de  temps  s' iii  revela 
en  son  conjunt  à  simple  vista;  mes  ni  la  gràcia  del  dibuix 
ni  la  animació  de  les  composicions,  apesar  d' ésser  més  mo- 
derna, poden  compararse  al  chic  de  la  similar,  d'  entre  les 
de  son  genero  una  de  les  més  inspirades. 

Ademés  de  les  auques  ja  descrites  existexen  unes  fulles 
compostes  de  setze  vinyetes,  tamany  aproximat  al  dels  ro- 
dolins, sens  numeració  ni  llegenda  en  los  compartiments  y 
contenint  representacions  d' ar/5  7  q/ic/s;  fulles  qual  pri- 
morosa  execució  denuncia  prou  en  clar  lo  afrancesament 
de  sa  procedència,  y  que  consignem  aquí  perquè  no  fora 
estrany  se  les  haguessen  apropiades  los  noys  coníonentles 
ó  estimantles  com  à  tals  auques. 

Observant  aquest  conjunt  de  vinyetes  corresponent  à  la 
secció  Artsy  Oficis,  la  idea  del  contrast  se  desperta  en  l'ànim 
del  espectador  sorprenentlo  tot  seguit  los  notables  cambis, 
les  importants  trasmudacions  que  ha  sofert  la  nostra  indús- 
tria solsament  en  lo  que  va  de  sigle. 

Les  variacions  en  la  forma  degudes  à  les  capritxositats 
de  la  moda,  lo  natural  desenrotllo  dels  procediments  en  los 
treballs  purament  manuals,  obtingut  ab  la  perfecció  é  in- 
troducció de  noves  eynes  en  llurs  mecanismes  y,  sobretot, 
la  poderosa  influencia  de  la  aplicació  del  vapor  en  la  majo- 
ria de  manufactures,  han  desgavellat  de  tal  lley  1'  envolum 
de  la  antiga  indústria  y  han  modificat  de  tal  manera  son 
caràcter  que,  llevat  de  molts  pochs  oficis,  ja  de  cap  se  'n 
conserva  1'  ayre.  Tant  es  axis,  que  algunes  de  semblants 
fulles  poden  esposarse  en  lo  corresponent  museu  com  à  ve- 
ritable document  arqueológich. 

Vidal  y  Valenciano,  en  sos  «Jochs  y  Joguines»  diu  ab  re- 
feiencia  à  una  de  les  fulles  d' ^r/sy  O^c/s;  «jQuan  avuy 
un  la  recorda  y  veu  com  à  impulsos  de  la  civilisació  mo- 
derna han  desaparegut  gran  número  d'  aquells  oficis  que 
donavan  nom  à  gremis  y  carrers  de  la  ciutat  de  Barcelona, 
y  en  cambi  se  n'  han  creat  tants  y  tants  de  nous,  quan  un 
considera  que  totes  les  produccions  y  manufactures  d' aquell 
temps  se  feyan  à  mà  y  à  força  de  sanch,  y  que  avuy  per  les 
coses  més  trivials  se  posa  al  servey  del  home  la  potent  força 


—  71  — 

de  vapor,  un  no  pot  menos  d'  entussiasmarse  y  benehir  la 
ciència,  font  d'  ahon  dimana  lo  modern  progrés!» 

Si  axó  deya,  farà  una  desena  d'  anys,  1'  excel•lent  escrip- 
tor y  distingit  home  públich  Sr.  Vidal  y  Valenciano,  en- 
tussiasmat  pels  estraordinaris  avenços  que  en  lo  camí  del 
progrés  ha  produhit,  ha  realisat  nostre  sigle,  vejas  que  no 
diran  los  de  la  vinent  centúria,  quina  no  serà  la  seva  ad- 
miració quan,  aplicats  à  la  indústria  y  à  les  arts  la  plurali- 
tat de  descobriments  cieniífichs  avuy  en  estudi,  se  'Is  pre- 
sente  à  la  vista,  abrigaliades  ab  sa  modèstia  é  inspirant  lo 
carinyós  respecte  de  la  velluria,  aquestes  fulles  de  rodolins, 
mesquines  fites  del  art,  però,  senyals  al  fi,  que  marcan  ab 
la  existència  *ls  entrebanchs  y  obstacles  de  sa  inacabable 
vial... 

Joan  Pons  y  Massaveü, 


SETEMBRE 


La  plenitut  de  la  vida 

es  arribada  à  n'  el  mon, 

y  'Is  camps  estàn  plens  de  fruyta 

si  moriren  flors  y  olors. 

La  plenitut  de  la  vida 
lo  mitg-día  d'  un  llarch  jorn 
que  si  tengué  bon  principi 
tendra  '1  decapvespre  hermós. 

La  plenitut  de  la  vida 
sepultura  d'  ilusions 
y  delitosa  esperança 
del  més  pur  y  ver  amor. 

Antoni  M."  Penya. 


—  72  — 

RECORT  DE  PROMETATGE 

A  ma  nova  Jilla  Dolors  Planas  de  Amer. 

jBenehit  jorn  en  que  la  Providencia 

va  durme  à  ton  alberch  per  oferirte 

r  amor  de  pare,  jorn  en  que  'm  digueres 

préngam  per  filla!  Goig  de  ditxa  immensa 

me  donà  en  aquell  dia  ta  paraula 

que  per  esposa  ab  lo  meu  fill  t'  unia: 

era  com  veu  del  cel  ben  coneguda 

aquí  en  ton  nou  alberch:  la  veu  excelsa 

de  r  amor  del  bon  Deu,  la  que  à  ma  esposa 

inspirava  en  est  mon,  y  que  sens  dupte 

havent  sigut  la  honra  de  tos  pares 

també  te  va  inspirar.  Mercès,  ma  filla, 

pel  consol  que  m'  has  duyt  en  la  tristesa. 

En  esta  casa  axí  també  Deu  vulga 

que  hajes  trobat  1'  amor  que  desitjavan 

ton  cor  y  la  teua  ànima:  la  glòria 

de  i*  amor  celestial  de  la  familia. 

Santificada  per  Jesús  es  ella 

lo  verger  encantat  en  que  florexen 

les  belles  flors  de  vida  de  la  pàtria. 

ALS  NUVIS 

Sotsmés  r  home  à  guanyar  lo  pà  tot  dia 

ab  la  suhor  de  sa  faç,  V  alegra  força 

pel  treball  lo  Senyor  li  dexà  traure 

del  paradís,  donantli  companyera 

que  '1  ben  amàs  per  ésser  ben  amada. 

Oh  fills  meus  cars,  puix  lo  bon  Deu  vos  dona 

tal  do  en  esta  vida  per  amarlo 

y  axí  arribar  à  I'  altra  que  es  eterna, 

síauli  ben  agrahits,  que  axó  es  la  escala 

per  pujar  d'  aquest  mon  al  cel  de  glòria 

que  ha  ofert  al  cor  qui  sobre  tot  I'  estima. 

Miquel  V.  Amer. 


73  — 


BARCELONA  A  VALENCIÀ 


Com  dues  flors  pariones,  com  dues  flors  germanes 
que  's  badan  y  que  's  breçan  de  cara  al  mar  llatí, 
jo  en  lo  races  dolcísim  de  serres  catalanes, 
tú  en  la  planicie  fèrtil  del  edetà  jardí, 

perfums  y  alens  y  brises  donem  tot  hora  à  1'  ona 
que  'ns  torna  ab  abraçades  de  ritme  balear; 
que  'ns  torna  y  diu  y  canta: — Valencià  y  Barcelona 
son  perles,  son  les  perles  més  belles  d'  aqueix  mar. — 

Y  ho  compta  la  oreneta  y  ho  comptan  les  gavines... 
^•Tenen  rahó.^  be  ho  saben,  be  ho  diuen  altres  veus; 
be  ho  sab  aqueix  rosari  de  pobles  y  marines 

que  s'  obren,  com  petxines,  de  Dénia  al  Cap  de  Creus. 

D*  aquexa  immensa  cala  que  '1  sol  d'  orient  abranda 
florim  al  cor,  dilxoses,  y  'ns  sadollem  de  llum; 
tú  ab  flors  y  cants  y  brises  y  aromes  per  garlanda; 
jo  ab  naus,  telers  y  moles  y  ab  espirals  de  fum. 

Tú  írisas  jardinera,  jo  pujo  filadora; 
la  flor  y  '1  fruyt  s'  estiman  y  encaxan  de  bon  grat! 
de  tos  jardins  y  campes  lo  Túria  s'  enamora; 
de  mos  tallers  s'  agrada  Besòs  y  Llobregat. 

Y  tú  també  t'  agradas  de  dirte  ma  germana 

com  jo  te  'n  dich  y  'Is  braços  t'  allargo  sempre  amichs; 

comtesa,  jo  't  saludo;  m'  estimas  tú,  sultana... 

no  en  va  'Is  amors  s'  enfloran  com  més  y  més  antichs! 

Que  no  has  perdut  encare  ta  hermosa  fesomia; 
que  no  hem  perdut  ni  perdre  volem  nostre  tirat; 
si  amunt  com  dues  àligues  de  cara  al  sol  fem  via 
no  arreconém  à  la  ombra  les  glòries  del  passat. 


—  74  — 
Encare  avuy  arboras  demunt  de  ta  Senyera 
lo  Rat  Penat  que  't  parla  del  Rey  Conqueridor; 
tú  '1  tens,  tú  '1  vols  per  tàlem,  jo  '1  tinch  percapsalera 
y  'ns  dona  à  totes  dues  empenta  y  virior. 

A  tú,  per  traure  espléndits  colors  de  les  paletes 
à  mi,  per  fondre  'Is  bronzes  d'  estàtues  colossals; 
à  tú  y  à  mi  per  tindré  prosistes  y  poetes 
que  en  llemosí  festejan  los  nostres  Jochs  Florals. 

Quin  goig,  quina  alegria  quan  hostes  d"  art,  s' abrigan 
tos  fills  en  los  meus  braços,  mos  fills  à  ton  races; 
y  en  germanor  s"  ajuntan,  y  tots  plegats  espigan 
inspiracions  y  glòries  y  cants  que  s'  han  tramés! 

Quin  goig,  quina  alegria  quan  tos  vaxells  y  veles 
à  dins  mon  port  recalan,  quan  à  ton  port  vinch  joi 
les  naus,  exes  naus  nostres,  per  lot  dexan  esteles 
d'  indústria,  de  riquesa,  de  pau,  de  perfecció. 

No  duhen,  no,  per  nólits  canons  y  enginys  de  guerra; 
cotons  y  blats  y  estibes  de  fruyts  son  llus  castells; 
aquells  que  les  nolejan  sols  lluytan  ab  la  terra, 
llurs  armes  son  axades,  encluses  y  martells... 

Ab  exes  soles  armes  Uuytém  sempre  y  tothora, 
lo  sant  treball  pels  pobles  es  vida  y  joventutl 
Tu  fent  de  jardinera,  jo  fent  de  filadora, 
regenerem  la  pàtria,  tornémli  la  salut. 

Lluylém,  la  lluyta  es  vida.  Los  pobles  que  treballan 
poden  sofrir,  fins  caure,  mes  sempre  triomfaran: 
si  'Is  contratemps  nos  vencen  y  'ns  lorban  y  'ns  encallan 
|fé  en  r  avenir,  oh  pobles,  fé  en  1'  avenir  y...  avant! 

Avant,  treballem  sempre;  si  cal  dur  la  corona 
de  màrtir,  que  'ns  la  pose  lo  sant  treball  al  front; 
jardí  y  puntal  de  Espanya,  Valencià  y  Barcelona 
serem  en  nostra  lluyta  la  admiració  del  mon. 

A.    BORI    Y    FONTESTÀ. 


-75 


LOS  CATALANS  EN  LO  SITI  DE  BUDA 


Terrible  se  feu  lo  poder  de  Turquia  en  lo  segle  xvii;  ses 
tropes  invadiren  la  Hongria  y  arribaren  à  amenaçar  lo 
imperi  germànich. 

Leopold  I,  aquell  Emperador  de  dolç  caràcter,  de  inteli- 
gencia  claríssima  y  de  relligiosilat  exemplar  feu  una  crida 
à  tots  los  estats  germànichs  y  arreu  s'aplegaren  forces  per 
castigar  lo  atreviment  del  turch.  Les  nacions  cristianes 
ohiren  lo  crit  de  guerra  santa  que  d'  Àustria  exía,  y,  d*  un 
altre  extrem  d'  Europa,  acudiren  à  Viena  los  capdills  més 
valents,  llur  pit  bategant  de  amor  à  Jesucrist,  à  defensar  la 
Creu  contra  la  morisma  desenfrenada  y  crudel. 

Lo  embaxador  d'  Espanya  Senyor  Marqués  de  Burgo- 
maine  havia  ja  rebut  en  son  palau  al  Duch  de  Bejar,  als 
Marquesos  de  Valero  y  de  Llaneras  y  als  nobles  Senyors 
de  Rebolledo,  Moràn ,  Almeyda,  Bedoya,  Fuenmayor, 
Manriquez,  Losada,  etc....,  quan  li  fou  avisada  la  vingu- 
da de  un  aplech  de  guerrers  plens  de  fé  y  entussiasme  que 
solicitavan  parlar  ab  ell. 

Posats  ja  los  espedicionaris  en  presencia  del  Embaxador 
no  pogué  aquest  sortir  de  sa  admiració  veyent  davant  seu 
à  humils  artesans,  hómens  pobres  en  sa  major  part,  que 
conduhits  per  l' amor  à  la  Santa  Fé  Catòlica  havian  atraves- 
sat  los  immensos  espays  que  separan  les  montanyes  de  la 
hermosa  Catalunya  de  les  llunyanes  terres  de  la  Germania. 

Aquest  viatge  en  nostra  època  res  té  de  particular,  ab  los 
medis  de  comunicació  de  que  gaudim;  emperò  en  aquells 
temps  era  dificilíssim,  y  més  per  gent  pobra.  Los  catalans 
sortiren  de  llurs  cases  en  nombre  d'  uns  mil,  marxant  per 
diferents  indrets,  uns  per  mar  y  altres  per  terra,  en  diver- 
ses tongades,  estimulats  per  la  religió,  embestint  lo  sens  fi 
de  dificultats  que  tan  arriscada  escursió  oferia,  podent  sol- 
sament  arribar  à  Viena,  després  de  molt  patir,  un  aplech  de 
55  hómens  plens  de  fé  y  de  valor. 


-76- 

Lo  senyor  Embaxador  los  aculli  molt  amablement,  en 
son  palau,  y,  aprovant  llur  relligiós  zel,  donà  part  al  Em- 
perador del  singular  acontexement. 

Lo  Emperador  Leopold  tributà  grans  elogis  al  valor  y 
abnegació  dels  catalans,  procurà  fossen  assistits  en  tot  y 
per  tot,  y  los  assignà  una  casa  hon  estar  en  Viena. 

Necessitant  lo  Comte  Ernest  de  Starhemberg  una  compa- 
nyia de  tropa  valerosa  pera  formar  part  de  la  vanguardia  de 
son  regiment  de  i,5oo  alemanys  foren  agregats  los  55  cata- 
lans al  espressat  regiment  y  formaren  part  de  la  susdita 
vanguardia,  brillant  cos  que  arreu  per  son  valor  se  dis- 
tingia. 

Per  manar  los  catalans  era  precís  un  oficial  que  parlés 
-una  llenga  que  ells  entenguessen.  No 'n  trobavan  cap  à 
Viena,  quan  se  fixaren  en  un  militar  andalús  que  allí  hi  ha- 
via, anomenat  Francisco  Fèlix  de  Astorga,  lo  qual  se  posà 
ab  gust  al  front  del  valerós  aplech  de  nostres  compatricis. 

Arribades  ja  les  tropes  à  les  portes  de  Buda,  nostres  ca- 
talans demanaren  tots  los  dies  anar  à  la  trinxera,  veyentlos 
sempre  afrontar  los  majors  perills  plé  llur  noble  cor  de  fé 
y  d'  entussiasme. 

Memorable  fou  ja  acció  que  tingué  lloch  lo  dia  13  de 
Juliol  de  1686  al  assaltar  les  tropes  alemanyes  la  torre  gros- 
sa prop  del  fosso  deja  primera  muralla.  Los  turchs  havían 
minat  profusament  lo  terrer  y  quan  los  nostres  braus  cata- 
lans estavan  ja  quasi  dalt  de  la  bretxa,  davant  la  vanguar- 
dia de  les  tropes  imperials,  esplotaren  los  sachs  de  pólvora 
per  los  turchs  preparats,  exint  per  tot  arreu  enemichs  que 
als  cristians  embestían  cimitarra  en  mà.  Nos'espenta- 
ren  los  valents  fills  de  Catalunya,  donchs  saltant  per  lo  en- 
fonzadís  terrer,  enderrocat  per  ler  esplosions,  se  llençaren 
com  lleons  famolenchs  sobre  1'  enemich,  lluytant  en  des- 
proporció abrumadora,  y  arreu  sembraren  lo  pànich,  en- 
tre 'Is  turchs.  Un  reforç  de  genisars  se  tirà  sobre  los  ferits 
catalans  que  en  terra  geyan,  encar  defensantse,  y  à  colps 
d' alfanx  los  hi  llevaren  la  vida.  Trencava  lo  cor  ohir  los 
morents  demanant  en  aquella  estrema  hora  l'auxili  del 
Senyor  y  articulant  en  los  derrers  moments  los  sants  noms 


1 

I 


—  77  — 
de  Jesús  y  Maria.  Moriren  en  aquesta  acció  més  de  20  ca- 
talans y  los  demés  restaren  quasi  lots  ferits,  axí  com  lo  seu 
capdill  lo  noble  d'  Astorga. 

Lo  dia  24  de  Juliol  també  los  nostres  compatricis  s'apres- 
taren à  apoderarse  de  la  torre  del  mitg,  junts  ab^les  tropes 
del  Comte  de  Slarhemberg,  carregant  una  mina  sola  la 
susdita  torre;  emperò  malhauradament  la  mina  esplotà  ab 
mala  disposició,  matant  alguns  alemanys  y  à  uns  10  dels 
valents  fills  de  Catalunya. 

Lo  dia  2  de  Setembre  del  meteix  any  se  distingiren  los 
catalans,  à  les  ordres  del  Comte  de  Doeting  en  l'assalt  ge- 
neral. Vencereu  ab  los  alemanys  la  ala  esquerra  del  ene- 
mich  y  repeliren  lo  reforç  de  genisars  que  acudia;  per  fi 
arribaren  à  apoderarse  del  carrer  més  proper  de  les  mura- 
lles, repelint  després  en  lo  carrer  dels  juheus  lo  darrer 
cos  de  genisars. 

Moriren  en  aquesta  brillant  acció  quasi  tots  los  catalans 
que  restavan,  donant  proves  de  imponderable  coratge,  que 
fou  la  admiració  de  tots  los  capdills  del  camp  cristià,  tant 
alemanys  com  estrangers. 

Entre  los  pochs  catalans  sobrevivents  de  tan  heroica 
campanya  cal  mencionar  à  Pere  Espinós  que  després  vesti 
l'hàbit  del  gloriós  Sant  Francesch,  Pere  Gabriel  Pujol, 
més  tart  celosissim  sacerdot  y  Guillem  d' Alcàntara,  ano- 
menat capità  Buda,  qui  prengué  part  en  la  guerra  de  suc- 
cessió y  morí  en  Alemanya  al  servey  del  virtuós  y  erudit 
Emperador  Carles  VL 

En  nostra  Santa  Església  Catedral  se  conserva  una  joya 
que  recordarà  en  tot  temps  V  heroisme  de  nostres  compa- 
tricis en  Hongria.  Es  aquesta  joya  una  llàntia  de  plata,  de 
pes  de  5oo  onces,  que  regalà  Barcelona,  per  commemorar 
la  rendició  de  Buda,  lo  dia  3  de  Novembre  de  1687  à  sa 
patrona  Santa  Eulàlia. 

JosEPH  Rafel  Carreras. 


Lo  cà  qui  vol  pà  ha  de  llepar  la  mt\. 


-78- 

A  MA  GERMANA  MARlA  AGNA  RUBIÓ  Y  LLUCH 

OFKRIMLI   UN    EXEMPL.VR    DELS  «KECORTS   DE   MONTNEGRE» 


Del  castanyer  sota  1'  ombra 
plé  de  tos  dolços  recorts, 
nasqueren  les  pobres  rimes 
que  t'  oferesch  aquest  jorn. 
Tu  'm  mostrares  son  brancatge, 
tu  '1  seti  obert  en  lo  tronch, 
tu  '1  camí  que  hi  du,  com  orla, 
vorejant  I'  avench  pregon. 
Alli  brollaren  breçades 
per  càntichs  de  rossinyols, 
mentre  als  dos  nos  recullía 
la  calma  augusta  del  bosch. 
Avuy  vestides  de  festa 
alçan  tímides  llur  vol; 
aurenetes  mitg  perdudes 
temen  del  mon  lo  fredor... 
^Ahon  trobaran  milió  estada 
que  en  lo  racer  del  teu  cor? 

A.  Rubió  y  Lluch. 


LO  DESCARRILAMENT 


A  les  sis  vint  lo  tren  sortia 
marcant  lo  disch  lliure  la  via, 
y'l  maquinista  diu  resolt: 
«A  les  tres  deu  hora  fixada 
lo  nostre  tren  pendrà  posada; 
seré  puntual,  1'  horari  ho  vol.» 


í 


-  79  — 
«Apa  petita,  avant  sens  treva, 
avuy  tinch  de  sortí  ab  la  meva; 
apa,  petita,  fes  bondat. 
Be  prou  que  saps,  dolça  estimada 
com  he  dexat  ben  demostrada 
més  de  cent  cops  ma  voluntat.» 

Axis  parlava  lo  maquinista, 
mentre  estenia  al  lluny  la  vista 
la  mà  al  timó;  la  orella  atent. 
«Perquè  jo  ho  vull  hem  d'  arribarhi 
no  pas  perquè  ho  vulga  I'  horari», 
respon  la  màquina  amatent. 

Y  ab  lo  xiulet  que  al  ayre  llença, 

y  ab  r  esbufech  ab  que  ella  avença, 
murmura:  «Ho  vull,  ho  vull,  ho  vull». 
Diuen  «ho  vull»,  pistó  y  biela. 
«Ho  vull»  escriu  la  fumarela 
per  lo  cel  blau  plena  d'  orgull. 

Y  'Is  passatgers,  tots  ells  à  I'  hora 
la  veu  de  la  locomotora 

de  baix  en  baix  van  repetint: 
«A  les  tres  deu,  hora  fixada 
arribarà  just  à  posada 
lo  tren  esprés  de  les  sis  vint.» 

«Ho  vull,  ho  vull»;  tots  repetexen 
«ho  vull»  les  fustes  que  cruxexen 
ab  tó  formal  diuen  també: 
«A  les  tres  deu»,  tot  diu,  tot  crida: 
avant,  ja  he  presa  la  embestida: 
à  les  tres  deu  arribaré.» 

Fins  r  infeliç  que  va  al  darrera, 
«Vull  ser  puntual,  que  'm  desespera, 
diu,  si  algun  cop  portem  retràs.» 
«Ho  vull»  lo  vent  passant  murmura; 
«Ho  vull,  ho  vull»  diu  la  natura 
dexant  al  tren  ben  lliure  '1  pas. 


—  So- 
ja son  les  tres;  ja  lo  qne  manca 
son  deu  minuts  de  via  franca; 
lo  monstre  dona  un  alarit: 
lo  maquinista  '1  front  s'  axuga, 
tol  lo  convoy  s'  alça,  's  belluga: 
seran  puntuals,  com  tots  han  dit... 

Mes  ho  han  dit  massa  depressa; 
en  desacort  una  travessa 
que  '1  corch  té  feta  ja  polsim: 
«No  vull  que  arribes»,  clama  folla 
y  al  passà  '1  tren  sobtosa  amolla, 
y  tols  rodolan  per  1'  abím. 

Sebastià  Farnés. 
14  Novembre,  1900. 


PAISATGE 


S'  ha  fos  r  última  congesta 
del  sol  de  Maig  al  bes  suau, 
y  '1  cel  que  's  vesteix  de  festa 
es  més  seré  y  es  més  blau. 

Per  la  terra  enjovenida 
passan  aromes  d'  isliu, 
cants  de  joventut  y  vida 
y  aucells  que  van  à  fer  niu. 

U  ayre  es  tebi,  la  llum  dolça, 
les  espigues  ja  han  granat, 
r  oreig  la  rosada  espolça 
y  '1  camp  deix  tol  enjoyat. 

L'  horitzón  V  hombra  desterra, 
plans  enllà  riu  la  claror, 
jY  que  es  hermosa  la  terra  * 

encantada  per  1'  amor! 

S.  Trullol  y  Plana. 


—  8i  - 


MOVIMENT  CATALANISTA 


L'altre  dia  una  colla  d' amichs  vàrem  anar  à  fer  córrer  los 
conills. 

Vàrem  organisar  una  gran  cacera.  Menavam  molts  gossos 
y  duyam  moltes  municions  ab  la  esperança  fundada  de  que 
'ns  podríam  esbravar. 

Encara  com  aquell  qui  diu  havíam  de  donar  lo  toch  de 
començament  de  la  acció;  encara  lo  gosser  no  se  n'  havia 
emmenat  la  gossada  cap  al  fons  del  xaragall  pera  sorpendre 
allí  les  futures  víctimes  que  estarían  à  tot  pier  revolcanise 
per  la  sorra  del  torrent  y  respirant  la  flayre  dels  romanins 
y  farigoles, quan  tot  d'una,  à  la  vora  del  camí,  va  botre  un 
conill  dels  nostres  peus.  Fugi  com  un  llamp,  sense  que 
ningú  li  pogués  encarar  la  escopeta. 

Tots  eram  prou  conexedors  del  terreno  y  tols  sabíam  per 
tant  ahon  per  instint  natural  aniria  à  raure  de  dret  lo  co- 
nill: al  cau. 

Un  conill  perdut...  per  nosaltresi  vàrem  dir;  perquè  com 
à  pràctichs  sabíam  que  per  molt  que  correguessem  no  po- 
dríam arribar  à  la  boca  del  cau  abaps  que  '1  conill;  per 
molt  que  'Is  gossos  1'  empaytessen,  no  tindríam  pas  temps 
d'  assolirlo. 

Però  se  coneix  que  's  tractava  d'  un  conill  especial;  deu- 
ria ser  un  entussiasta  de  la  naturalesa,  un  fervent  aymador 
de  la  llibertat,  un  enamorat  de  la  bellesa  del  bosch.  No  sa- 
bia estarsen,  ni  per  un  moment,  de  dexar  de  respirar  la 
flayre  de  la  terra  y  no  's  volgué  encauar. 

Potser  també  era  massa  confiat;  potser  se  refiava  massa 
dels  seus  enginys  pera  escaparse  de  nosaltres. 

Poch  s'  ho  pensava  lo  conill  que  'Is  caçadors,  ajudats 
pels  gossos,  havian  posat  en  un  moment,  un  verdader  siti 
per  tot  lo  bosch,  fent  centinella  en  les  altures,  removent 
fondaladesy  guardant  la  boca  del  cau  ahon  lo  conill  podia 

6 


—   82   — 

trobar  salvació  y  dels  altres  amagatalls  de  tota  aquella  afrau. 

Ni  aquell  poch  espavilat  conill  podia  escaparse,  ni  cap 
ser  vivent  podia  moures  sense  ser  vist  de  nosaltres. 

Un  glapeig  estrident  dels  gossos,  ressonà  per  la  vessant: 
lo  conill  empaytat  per  la  gossada,  corrent  d'  assí  y  d'  allí 
quan  anava  à  buscar  la  salvació  desaparexent  temporal- 
ment de  la  terra,  se  posà  à  tret  y  fou  nostre.  Aquesta  trista 
fi  ell  meteix  se  la  havia  buscada. 

Per  tot  arreu  hi  ha  axecada  una  gran  cacera.  Es  impru- 
dent sortirse  del  cau  per  anarsen  massa  lluny;  però  *s  pot 
treure  'I  cap  y  fins  devegades,  s' ha  d' intentar  quelcom  més. 

No  és  prudent,  sinó  cobart,  qui  alegani  la  existència  del 
perill,  s'  amaga,  anula  la  seva  personalitat  y  ofega  los  seus 
sentiments  encara  que  sia  temporalment. 

Precisament  à  la  hora  del  perill  es  quan  s'  ha  de  provar 
la  valentia,  la  fermesa  de  conviccions,  la  constància  en  pro- 
pagaries. 

Qui  us  diga:  jo  no  escrich  per...  axó  de  les  cÍ7xunstancies 
escepcionais...  lo  podeu  mirar  com  un  amich  de  sa  pròpia 
conveniència,  com  un  egoista.  Si  no  's  poden  escriure  unes 
coses,  se  *n  poden  escriure  unes  altres. 

Una  de  les  coses  que  no  's  poden  dir,  son  les  que  deurían 
ser  tractades  en  una  revista  del  moviment  catalanista  de 
aquest  any  1900,  que  axi  com  acabarà  ab  lo  sigle,  vulga 
Deu  que  acabe  ab  altres  coses. 

Si  algú  recordantse  de  les  circunslancies  per  qué  he  pas 
sat,'al  notar  aquesta  meva  absoluta  abstenció,  pensa:  «gat 
escaldat  ab  aygua  tèbia  ne  té  prou,»  s'  equivoca  de  mitg  à; 
mitg. 

Quan  à  la  primera  quartilla  he  tingut  posat  lo  títol  «Mo- 
viment Catalanista,»  m'  ha  vingut  à  la  memòria  la  dita  de 
un  sabi  de  la  Grècia:  «Sempre  te  tocarà  lo  rebre,  si  t' embo- 
licas  en  una  brega  en  que  no  depèn  de  tu  la  victorià.» — M. 


I 


Qui  barata,  lo  cap  se  grata. 

Al  batre,  si  no  és  aquest  1'  altre. 


I 


-83- 


A  MITJA  NIT 


Poemet. 

LOS  PASTORS,  sorpresos. 

Es  nit,  y  clareja 

l' indret  de  Bethlem, 
que  en  claror  matinera  's  rabeja 
com  nosaltres  axí  que  'ns  llevem. 
No  es  claror  de  boscuria  abrandada, 
que  es  dels  somnis  la  llum  esblaymada. 

La  lluna  s'  ha  fos, 
y  es  Bethlem  com  una  illa  encantada 
al  bell  mitg  d'  un  estany  lluminós... 
Anem 
à  Bethlem! 

Coratge  y  avant! 
que  '1  camí  ja  s'  escursa  cantant. 

UN  VOL  d'  àngels, /e«/  la  aleta. 

Glòria  à  Deu  en  les  altures, 
y  en  la  terra  als  hómenspau. 
Oh  sortoses  criatures, 
que  '1  prodigi  contemplau! 

UN  ÀNGEL,  arranantse. 

Ja  r  arbre  davídich 
rumbeja  sa  flor: 
es  nat  lo  Messies 
promès  à  Jacob. 
Jesús  s'  anomena, 


que  es  nom  amorós; 
ensemps  Deu  y  Home, 
redimirà  '1  mon. 

LOS    PASTORS 

Salut  al  qui  arriba 
en  nom  del  Senyor. 

l'  àngel 

Bethlem  no  s'  adona 
del  goig  que  té  aprop, 
ni  ha  vista  la  estrella 
que  porta  en  son  front. 
Sos  murs  resplandexen 
faxats  de  claror, 
y  'Is  Serafins  semblan 
guspires  d*  un  foch. 

Veureu  una  balma 
brillar  com  un  sol, 
lo  rústech  sagrari 
primer  del  Amor. 
Entrau  à  estrenarlo, 
ditxosos  pasiors, 
y  un  colp  siau  dintre 
besau  l' Infantó. 

Com  d*  una  deu  1'  aygua, 
li  brolla  del  Cor 
la  llum  clara  y  pura 
que  us  lleva  'I  repòs. 
Aneu  à  fruiria, 
gaudiuvos,  pastors; 
després  de  vosaltres 
vindran  Reys  y  tot. 


-  85  - 

LOS    PASTORS 

Salut  al  qui  arriba 
en  nom  del  Senyor. 

LOS  ÀNGELS,  allunyatitse. 

Glòria  à  Deu  en  les  altures, 
y  en  la  terra  als  hómens  pau. 
A  reveure,  ànimes  pures! 
bons  pastors,  adeusiau!... 

LOS    PASTORS 

Anem 

à  Bethlem, 
Jesús  nos  espera; 

cuytém, 

que  tindrem 
la  tanda  primeral 

La  darrera  nevada 
los  camins  ha  esborrat, 
y  la  immensa  estrellada 
poch  à  poch  s'  ha  apagat; 
mes  ja  'ns  hi  veurem 
ab  la  llum  que  sobrix  de  Bethlem. 

LA  DARRERA  ESTRELLA,  apagatltSe. 

Abans  d'  hora  avuy  s'  esflora 
lo  jardí  del  firmament; 
tres  estrelles,  les  més  belles, 
han  caygut  aquest  moment. 
La  primera  es  missatgera 
y  se  'n  va  cap  à  Orient. 

Pariones  com  bessones, 
fan  les  altres  camí  breu: 


-  86  — 
s'  han  posades  acostades 
sota  '1  front  del  Fill  de  Deu... 
Vergonyosa  y  envejosa, 
vaig  fonentme  com  la  neu. 

LOS  PASTORS,  caminant. 

No  's  veu  una  estrella, 
lo  cel  es  tot  llis 
y  Uú  com  la  plata 
quan  surt  de  brunyir. 

Cantant  y  fent  via, 
de  fret  no  'n  sentim; 
cançons  y  gatzara 
escursan  camins... 

Ja  s'  ouen  canturies, 
y  ve  un  Serafí; 
ja  'ns  venen  à  rebre: 
Bethlem  nos  ha  vist. 

UN  ROSSINYOL,  qite  ve  de  Bethlem. 

Vinch  de  sentir  la  suau  melodia, 
dels  Serafins  la  melosa  cançó: 

jquína  sorpresa 

daré  à  la  devesa 
quan  jo  la  cante  en  gemat  branquilló! 
Dindol 

jo  só  M  rossinyol. 

Quan  les  masies  ajusten  ses  portes 

y  guspirege  '1  trespol  infinit; 
quan  la  aucellada 
s'  ajoque  cançada, 

la  rependré  enamorat  cada  nit. 
Dindol 
jo  só  '1  rossinyol. 


-87- 
— D'  hon  les  has  tretes  tes  dolces  passades?- 
roses  y  aucelles  sentintme  diran: 
à  mes  amigues, 
Bethlem,  no  'Is  ho  digues; 
sols  mos  fillets  y  ma  esposa  ho  sabran. 
Dindol 
jo  só  '1  rossinyol, 
só  '1  rey  dels  poetes  y  cantaré  sol. 

UN   SERAFÍ 

Pastors  de  Judea, 
siau  benvinguts; 
veniu  à  la  Cova, 
veureu  à  Jesús. 
Demunt  quatre  palles 
tremola  tot  nú; 
l'escalf  que  Ell  anyora 
vosaltres  1'  heu  dut. 
No  *n  vol  de  grandeses 
ni  glòries  del  mon, 
que  '1  Cel  que  ara  dexa 
ne  té  de  millors. 
No  'n  vol  de  riqueses 
qui  cerca  1'  amor: 
si  'Is  cors  li  oferíau 
seria  ditxós. 

CHOR  d'  àngels,  SERAFINS  Y  PASTORS 

Les  velles  profecies 

avuy  alçan  son  vel: 

ja  s'  han  complert  los  dies, 

jalégrat,  Israel! 

y  adora  al  teu  Messies, 

que  es  Rey  de  terra  y  cel. 

jGloria  al  Altíssim 

Deu  Infinit! 


—  88  — 

jGloria  al  dolcíssim 

Fill  de  Davit! 
]Gloria  eterna  à  la  Verge  Maria, 
que  es  la  causa  de  nostra  alegria! 

JosEPH  Mas  y  Casanovas. 
De  mes  *Nadales»,  inèdites. 


LO  TEMPS 


Es  pare  del  no-res.  Ab  cendres  vanes 
cubreix  de  boyra  les  edats  llunyanes 
y  pobla  de  fantasmes  la  foscor... 
Va  vestit  com  1'  hivern  de  seques  fulles, 
y  dels  segles  remolca  les  despulles 
com  un  vent  de  fredor. 

Passa  volant;  per  tot  lo'món  habita; 
y  mentres  tant  que  passa,  senya  y  fita 
la  partió  del  passat  y  '1  pervenir, 
ab  una  ratlla  que  seguit  s'  esborra, 
la  linia  del  present  que  sempre  corre 
y  may  torna  à  venir. 

Ab  la  fredor  del  vent  de  la  hivernada 
de  brots  y  fulles  seques  fà  solada, 
que  brots  y  fulles  sens  durada  son 
ceptres,  fiares,  mitres  y  corones; 
joguina  de  les  ratxes  y  les  ones 

les  glòries  d'  aquest  món... 

Tot  ho  barreja  '1  Temps  en  ses  ruines: 
tronos  y  tombes,  temp'es  y  sentines. 
Fà  clapers  de  muralles  y  archs  triomfals; 
troceja  'Is  deus  de  bronzo  ab  llurs  imperis, 
y  fins  les  obres,  lires  y  salteris 
que  's  creyan  immortals. 


-89- 
Volant  sense  remor,  ales  esteses, 
com  òliba  noctura  va  fent  preses... 
Sempre  ve,  sempre  arriba;  sempre  fuig; 
y  si  abans  d'  arribar  dona  esperança, 
ningú  present  à  deturarlo  alcança, 
y  passat  dona  enuig. 

jOh  Temps,  abisme  gran,  buydor  estensa, 
que  com  més  va,  més  portas  en  crexença 
ta  escuma,  vanitat  de  vanitats; 
ton  sér  es  lo  no-res,  y  axí  en  la  terra, 
à  tots  los  altres  sers  fas  crua  guerra, 
dexantlos  destroçats! 

Dins  la  mar  del  oblit  tot  ho  sepultes, 
y  en  sos  obscurs  fondals  quedan  ocultes 
vides,  glòries,  empreses  y  passions... 
Si  's  veu  quelcom  que  del  abisme  escapa 
y  pels  negres  esculls  pujant  s'  arrapa, 
després...  també  va  à  fons. 

Mes  es  lo  fons  la  eternitat  immensa, 
present  que,  may  passat,  sempre  comença 
per  aquells  sers  que  Deu  creà  immortals: 
present  als  bons  de  la  divina  glòria, 
present  d'  horror  sens  terme  per  la  escòria 
dels  antres  infernals. 

Axis  ;oh  Temps!  que  destruint  te  'n  volas 
los  bens  y  mals,  en  aquest  món  que  assolas, 
davant  Deu  no  fas  caure  dins  1'  oblit; 
y  quan  tú  plegues,  mort,  les  fortes  ales, 
durarà  etern  en  les  eternes  sales 
lo  que  en  sa  vida  breu  I*  hom  ha  cullit. 

Joan  Aguiló,  Pvre. 
Mallorca  1899. 


—  90  — 

QÜESTIONS  À  VILAMAJOR 

PELS  PRIVILEGIS  DELS  BACINERS  DE  MONTSERRAT 


Es  Viliímajor,  una  població  del  Vallés,  propera  à  Grano- 
llers, y  d'  aniich  renom.  Los  Comtes  de  Barcelona  hi  pos- 
sehían  un  castell  hon  hi  solían  ferhi  estada,  havent  sigut 
criat  en  sos  primers  anys,  en  dit  Uoch,  lo  fill  de  Ramon 
Berenguer  IV,  lo  primer  rey  nostre,  n'  Anfós  I. 

En  lo  segle  xvii  les  tres  parròquies  de  Vilamajor,  Santa 
Susagna  y  Alfou,  constituían  un  sol  terme  municipal,  re- 
gintse  per  un  meteix  concell.  Aquest  solia  aplegarse  en  lo 
chor  ó  en  la  sagristia  de  Sant  Pere  de  Vilamajor,  indicant 
la  sua  celebració,  ab  nou  tochs  de  campana  la  vigília  al 
vespre  y  altres  nou  al  matí  del  meteix  dia. 

Per  los  anys  de  1660,  exercí  capdal  influencia  en  los  ne- 
gocis de  la  universitat  de  Vilamajor,  lo  rector  Mossèn 
Derrocada,  qui,  à  més  de  sa  missió  eclesiàstica,  feya  de 
secretari  del  concell  y  per  tal  concepte  intervenia  en  jtots 
sos  actes  y  debats,  en  los  quals  cal  suposarhi  seria  consul- 
tat y  escoltat. 

Residia  llavors  à  Vilamajor  una  familia  de  nomenada, 
la  del  ferrer  Miquel  Perpunter,  qui  disfrutava  d'un  gran  be- 
nestar. Home  de  sa  casa,  no  volia  ficarse  en  negocis  del  co- 
mú,y,  estudiant  la  manera  de  víuren  perpètuament  apartat, 
ho  trobaria,  fentse  nomenar  baciner  de  Montserrat,  en 
l'any  i656.  Ja  diguérem  l'any  passat  de  1900,  en  aquest, 
meteix  Calendari  català,  al  esplicar  qué  eran  Los  almoy- 
ners  ó  baciners  de  Montserrat,  que,  entre  los  molts  priH 
vilegis  de  que  disfrutaren,  hi  havia  lo  d' eximírselshi  dej 
tota  obligació  de  servir  càrrechs  públichs  en  la  localitat: 
hon  exercían  son  ofici. 

Lo  28  de  Desembre  de  1660,  comparegué  davant  lo  con- 
cell de  Vilamajor,  en  Miquel  Perpunter.  Després  de  reque- 
rir al  secretari  Mossèn  Derrocada,   prengué  acta  de  la  sua 


—  91  ~ 
comparescencia  y  del  testimoni  auténlich  que  presentava 
de  son  càrrech  de  baciner  de  Montserrat,  consistent  en  la 
carta  de  elecció  autorisada  per  lo  notari  barceloní  y  escrivà 
general  del  dit  monestir  Francesch  Avellà  à  9  de  Janer 
de  1 656,  hi  feu  constar  com  en  esta  carta  sefà  menció  de 
molts  privilegis  concedits  per  los  Serenissims  Reys  de  Aragó 
als  dits  baciners  entre  los  quals  es  hu  que  's  refereix  en  dit 
acte  ab  les  següents  paraules:  <íNo  poden  ésser  forçats  de  te- 
nir algun  ojici  en  la  ciutat,  vila  ó  lloch  de  hon  seran  baci- 
ners.^ Y  volentne  usar  en  Perpunter,  demanava  lo  desen- 
seculassen  de  les  bosses  dels  càrrechs  de  Vilamajor,  renun- 
ciant à  tots  los  nombraments  ab  expressa  protesta  que  fà 
que  si  ix  en  sort,  are  per  les  hores  renuncia  à  qualsevols 
oficis. 

No  volent  atendre  lo  concell  exa  pretensió  legal  d'en 
Perpunter,  obgectà  que  dits  privilegis /7ar/í2w  de  oficis  elec- 
tius de  la  universitat  que  no  tenen  dependència  dels  que  son 
per  Reals  privilegis:  com  també  de  baciners  de  Montserrat 
ni  del  Hospital,  catius,  ni  algua\ils  de  cru^ada  que  pretenen 
tenir  esta  facultat,  en  esta  universitat  no  estan  en  observan- 
ça;  ans  be  Pere  Miquel  Perpunter  son  pare,  fonch  molts 
anys  baciner  y  altres  baciners  tio  obstant  que  han  requestat 
en  diferents  vegades  à  dita  universitat  sempre  concorregue- 
ren y  acceptaren  dits  oficis  à  que  per  sot^, foren  estrets. 

Emperò  per  obviar  rahons  y  litigis  se  li  admeté  la  escu- 
sa,  à  30  de  Novembre  de  166 1,  convenint  en  que  seria  po- 
sat son  fill  en  les  bosses  de  insaculació,  en  lloch  del  Pare. 
Pro  quan  axó  's  convenia,  ja  s'havia  precabut,  en  Miquel 
Perpunter.  Com  son  fill  voldria  igualment  allunyarse  de 
tota  gestió  pública,  li  obtingué  del  Abat  de  Montserrat, 
privilegi  de  baciner,  lo  qual  autorisà  à  10  d'  Agost  de  1661, 
lo  notari  barceloní  Pere  Pau  Vives,  espedíntseli  en  deguda 
forma  ab  lo  segell  del  Monestir. 

Ab  motiu  d'  haverse  de  procehir  à  la  insaculació  de  bat- 
lle de  Vilamajor,  lo  7  de  Febrer  de  1662,  en  Pere  Miquel 
Perpunter,  fill,  demanà  audiència  al  concell  é  hi  presentà 
son  privilegi  de  baciner,  renunciant  en  sa  virtut  als  oficis 
y  càrrechs  per  que  pogués  ésser  cridat.  Respongué  lo  con- 


—  92  — 
celi,  que  noy  podia  haver  dos  Baciners  de  Montserrat  quen 
era  ja  Miquel  Perpunter  pare  y  no  admetia  dita  renuncia- 
ció.  (i)  Y sense  cap  altra  contrarietat,  se  passà  à  fer  la  estrac- 
ció  de  batlle  per  vn  minyonet  de  alguns  set  anys  nomenat 
Francisco  Sauleda  haventse  primer  persignat  y  senyat  es  es- 
tat extret  vn  redolí  en  la  anima  del  qual  en  vn  pregami  se  es 
trobat  escrit  lo  nom  de  «Pere  Miquel  Perpunter  ferrer.» 
Lo  Concell  donà  per  hàbil  à  en  Perpunter  fill,  comunicant 
aquesta  elecció  al  capità  general  Marqués  de  Mortara  per 
obtenirne  lo  seu  assentiment,  segons  forma  dels  privilegis 
de  la  vila. 

Com  en  Perpunter  refusàs  la  acceptació  del  càrrech,  lo 
batlle  precedent  Pere  Pou,  lo  lo  d'Abril  de  1662,  entregà 
la  vara  al  notari  Lleonart  de  Cardedeu,  per  haver  trans- 
corregut sobradament  lo  termini  de  la  sua  elecció. 

Lo  comú  no  podia  estar  sense  batlle  y  al  dia  següent 
acordà  lo  concell  de  Vilamajor,  solicitar  lo  jurament  d'  en 
Perpunter,  facultant  als  Jurats  à  esmersar  lo  que  sia  menes- 
ter de  pecufiies  de  la  V7iiversitat  y  si  es  convenient  se  junten 
ab  los  honorables  Jurats  de  Cardedeu  pera  que  Junts  0  de 
per  si  fassan  tots  vn  cos  no  donant  lloch  a  altra  provisió  que 
a  la  feta  de  dit  Perpunter. 

A  més,  per  cortesia,  se  determinà  esposar  al  Rnt.  P.  Pro- 
curador de  Montitrrat  los  motius  que  's  tenían  per  no 
atendre  à  les  pretensions  del  Baciner  de  Vilamajor,  en  una 
carta,  qual  tenor  era  com  se  segueix: 

«Destos  termes  de  Vilamajor  y  Cardedeu  es  provehit 
Balle  Pere  Miquel  Perpunter,  Baciner  que  diu  ésser  de 
Montserrat  en  esta  Iglesia  de  Vilamajor  com  al  que  ente- 
nem V.  P.  ne  te  cumplida  noticia:  y  no  obstant  que  sabem 
que  se  li  ha  manat  que  anas  a  cercar  lo  Privilegi  y  juràs 
dilata  ferho  en  perjudici  de  la  cosa  pública  ab  pretest  del 
Privilegi  de  Baciner  de  Montserrat:  sobre  lo  que  havent 

(i)  L'  interessant  epissodi  que  comptàm,  està  tret  d'  un  volum  de 
Deliberacions  del  Concell  de  Vilamajor  pertocant  als  anys  r654à 
1 685,  que 'ns  dexà  1' erudif  tarmacéutich  de  Cardedeu  en  Tomàs 
Balvey,  à  qui  regraciàm  per  semblant  finesa. 


—  93  — 
resolt  esta  Vniversitat  fer  totes  les  diligències  convenients 
sens  reparar  a  gastos  per  la  execució  de  sa  provisió  no  vo- 
lem dexar  de  cumplir  a  la  devoció  de  Montserrat  y  corte- 
sia deguda  al  Sr.  Abat  y  a  V.  Pt.  suplicantlos  se.abstingan 
de  empenyarse  en  la  matèria  perquè  los  baciners  de  Mont- 
serrat, Ospital,  Catius,  alguazils  de  Cruzada  y  altres  que 
pretenen  poderse  valer  desta  exempcio  y  individualment 
Pere  Miquel  Perpunter  avi  del  provehit  Baciner  que  fonch 
molls  anys  havent  renunciat  ell  y  los  demés  exerciren  los 
officis  públichs  a  que  foren  estrets  y  en  esta  possessió  està 
aquesta  Vniversitat  sens  quey  haja  memòria  en  contrari 
perquè  no  son  incompatibles  estes  functions  ab  los  officis 
públichs  y  ab  estes  nominacions  se  eximirían  les  persones 
més  honrades  y  de  majors  facultats,  y  los  officis  passarían 
en  les  persones  més  menesteroses  y  abatudes  yprocurantse 
elegir  perals  bacins  los  primers  no  havem  de  nomenar  pera 
nostres  governs  los  segons. 

»Y  advertim  à  V.  Pt.  que  la  nominació  del  provehit  Ba- 
lle  ques  feu  de  baciner  en  poder  de  Pere  Pau  Vives  notari 
de  B/  a  19  de  Agost  1661  fonch  cauthelosa  perquè  Miquel 
Perpunter  son  Pare  que  era  ja  baciner  nomenat  en  po- 
der de  Francesch  Avellà  notari  als  g  de  Janer  de  i656 
judicà  que  essent  estat  enseculat  a  30  Novembre  i658  y 
havent  renunciat  a  28  Desembre  1660  y  en  son  lloch  si  se 
li  acceptava  la  renunciació  ensacularían  al  dit  Pere  Miquel 
son  fill  com  de  fet  o  feren  en  la  pròxima  ensaculació  de  30 
Novembre  prop  passat  lo  feu  nomenar  secretament  pera 
poder  se  valer  de  la  sua  quiscu  delís  cas  quels  convingués, 
havent  esta  ultima  estat  oculta  fins  als  7  de  Febrer  ques  feu 
la  extractio:  y  no  podem  presumir  que  lo  Sr.  Abat  ni  V.  Pt. 
tinguessen  noticia  desta  cauthela  perquè  nocreyem  perme- 
tessen  cosa  en  perjudici  dels  comuns  ni  que  vullan  mes  de 
un  baciner  en  quiscuna  parrochia.  Per  lo  que  concloent 
nos  oíferim  en  cas  que  los  dits  no  volguessen  portar  lo 
bassí  y  pera  qualsevols  casos  esdevenidors  al  Sr.  Abat  y 
y  Monestir  de  Montserrat  y  pera  que  no  se  retraga  ans  be 
se  aumenten  la  devoció  y  almoynes  dex  santuari  elegir 
persona  y  proposaria  al  Sr.  Abat  qual  convinga   pera  baci- 


-  94  — 
ner  y  en  coses  de  major  pes  servir  al  Sr.  Abat  y  a  V.  Pt.  a 
qui  guarde  Nostre  Sr.  Vilamajor  1 1-  Abril  1662. 
Los  Jurats  de  Vilamajor. 

Derrocada  Rector  y  notari  de  Vilamajor. 
P.  Procurador  de  Montserrat.» 

No  tindrían  bon  èxit,  la  gestió  y  acorts  dels  de  Vilama- 
jor, quan  en  la  acta  de  la  sentada  del  28  de  Desembre 
de  1663,  en  la  que  's  devia  fer  estracció  de  jurats  y  demés 
oficis  y  persones  de  concell,  se  consignà:  «y  per  quant  Pere 
Miquel  Perpunter  que  en  les  extractions  passades  fonch  ex- 
tret Balle  y  pretengué  eximirse  essent  provehil  en  Balle  ab 
pretest  de  ésser  Baciner  de  Montserrat  y  ab  lo  matex  petest 
en  les  ocasio?is  que  es  èxit  de  cofisell  y  Jurat  ?io  ha  volgut 
Jurar»...  «Que  se  fassa  la  extractio  conforme  disposan  los 
Reals  Privilegis.  Y  que  en  cas  que  isca  Pere  Miquel  Perpun- 
ter sen  traga  altre  protestant  que  per  ço  no  entén  la  vniver- 
sitat  per  Judicar  se  de  la  pretensió  te  de  que  semblants  privile- 
gis de  Montserrat  no  deslliuran  als  baciner s  del  Exercici  de 
dits  carrechs  y  ojjicis  per  estar  en  possessió  del  contrari.» 

Vegis,  donchs,  quin  bon  partit  ne  treyan,  los  particulars 
del  segle  xvii,  del  càrrech,  en  apariencia  modest  y  sense 
importància,  de  baciner  de  Montserrat. 

Francesch  Carreras  y  Candi. 


Hom  passional  no  vol  ésser  consolat. 

Content  lo  senyor,  pagat  lo  minyó. 

Ab  tal  te  pren  à  pelar  qui  haja  més  cabells  que  tirar. 

Al  cor  ingrat  mal  any  lo  mat. 

Tot  hora  arreu  porta  sa  creu. 

Bon  senyor,  parlau  cortès,  que  parlar  bé  no  costa  res. 

Costum,  fà  veure  llum  çó  que  és  fum. 


-95- 
LO  FOLLET 

D'  un  noy  diu  que  es  follet 
lo  pobre  Senyor  Mestre, 
ningú  sab  cóm  se  diu, 
prou  fa  de  mal  conéxel. 
jPobre  follet! 
sempre  mou  brega; 

í Pobre  follet    ^ 
may  s'  està  quiei! 

D'  escriure  no  'n  sab  gens 
y  ni  un  borrall  de  lletra, 
mofeta  y  mal  parlat 
se  senya  ab  la  mà  esquerra, 
i  Pobre  follet! 
sempre  mou  brega; 

í Pobre  follet 
may  s'  està  quiet! 

Dels  nens  més  petitoys 
pren  lo  brenar  y  '1  llença, 
dels  llibres  ne  fà  aucells, 
del  cartipàs,  carretes. 
jPobre  follet! 
sempre  mou  brega; 

I  Pobre  follet, 
may  s'  està  quiet! 

Si  està  braços  en  creu, 
de  genolls  en  terra, 
ell,  d'  amagat  se  'n  riu 
quan  no  '1  pot  veure  'I  Mestre. 
I  Pobre  follet! 
sempre  mou  brega; 

(Pobre  follet, 
may  s'  està  quiet! 


-  9Ó  — 
D'  estudi  ja  1'  han  tret, 
de  casa  1'  han  de  treure, 
també  dels  Salessians, 
(diuen  que  '1  bort  bordeja) 
i  Pobre  follet! 
sempre  mou  brega; 

jPobre  follet, 
may  s'  està  quien! 

A  la  Plaça  del  Rey 
viu  r  estira-cordetes 
que  guarda  pel  follet 
un  corbatí  de  trena, 
i  Pobre  follet! 
sempre  mou  brega, 

jPobre  follet, 
ves  que  n'  ha  tret! 


Arthur  Masriera. 


PENEDIMENT 


I 

Era  en  lo  cor  de  1'  hivern — nit  freda  y  fosca, 

de  una  casa  de  Bethlem — truca  la  porta 

un  vellet  afadigat —  d'  estampa  hermosa, 

— Si  'm  dessei^  aculliment, — diu  ab  veu  dolça, 

soch  un  pobre  caminant. — vinch  ab  ma  esposa, 

tan  rendida  del  camí — que  vé  mitg  morta. 

Lo  gran  be  que  à  mi  'm  fareu — Deu  tindrà  en  compt»,. 

vostres  camps  veureu  rublerts — d'  espigues  rosses, 

la  casa  de  santa  pau — que  es  millor  joya. — 

— La  paga  que  m'  oferiu — no  ompla  la  bossa, 

si  no  'n  duhéu  de  millor — no  'm  fareu  nosa.— 

Y  sens  esperar  res  més — tanca  la  porta. 


n 


-^  97  — 

II 

Acondolit  lo  vellet — mira  sa  esposa, 
y  una  llàgrima  de  foch — lliscant  rodola, 
— No  ploreu  per  mi  Joseph, — exím  à  fora, 
tot  arreu  estaré  bé,— diu  carinyosa, 
puix  Deu  ho  permet  axí — sia  en  bon  hora. — 
Al  dexarne  lo  poblat — veu  una  cova 
oberta  de  bat  à  bat, — y  alberch  los  dona, 
un  bou  y  una  mula  sols— à  dins  s'  hi  troban. 
Allí  hi  naix  lo  bon  Jesús, — Rey  de  la  Glòria, 
vingut  per  salvar  al  mon — que  V  abandona, 
que  avuy  ja  son  tendre  cor — de  fel  sadolla, 
del  fel  que  un  jorn  li  durà — fins  à  la  boca. 

III 

Ay  que  també,  Jesús  meu, — jy  quantes  voltes! 
à  vostre  cor  han  ferit — les  meves  obres! 
Ay  que  també  he  sigut  sort — à  vostres  dolces 
inspiracions  que  m'  heu  dat — per  feries  bones! 
Ay  que  també  del  meu  cor — les  dobles  portes 
cents  cops  vos  les  he  barrat — dexantvos  fora. 
Mes  ja  del  tot  penedit — les  obro  totes, 
vullauhi,  Deu  meu,  baxar, — que  ja  à  tot  hora 
tindreu  aquest  cor  ingrat — com  cera  groga 
dispost  à  lo  que  vulgàu, — tal  com  la  cova 
que  en  aquella  nit  d'  hivern — tan  freda  y  fosca 
omplireu  del  resplandor — de  vostra  Glòria, 

Agna  de  Valldaura. 


Bó  és  donar  lo  consell,  però  millor  lo  remey. 

No  prengués  consell  d'  hom.  molt  vell. 

Qui  pren  consell  d'  ell  meteix,  ell  tot  sol  se  penedeix. 


-98- 

LO  BEAT  RAMON   LULL 


Va  ser  un  sant  y  va  ser  un  sabi;  la  seva  sabiduría  es  sols 
comparable  à  la  seva  santedat,  y  tothom  sab  que  morí  màr- 
t-yr,  y  que  segons  1'  Evangeli,  no  's  pot  donar  major  prova 
d'  amor,  que  morir  per  la  persona  estimada. 

En  cap  sant  havem  vist  tan  lligada  la  sabiduría  y  la 
santedat  com  en  lo  nostre  Beat  Ramon  Lull:  éll  si,  que  si 
va  ser  un  gran  sabi  fou  perquè  era  un  gran  sant.  Si  's  posà 
à  estudiar  ab  gran  empenta  les  llengües  llatina  y  àrabe  y 
totes  les  ciències  conegudes  en  son  temps;  si  's  graduà  de 
Doctor  ó  Magister  en  la  Universitat  de  París  y's  familiarisà 
ab  la  filosofia  y  teologia  patrístiques;  si  escrigué  volumino- 
sos llibres  en  català,  en  llatí  y  en  àrabe,  y  obrí  càtedra  pú- 
blica de  son  Sistema  Cientifich  en  la  Sorbona  de  París  y  en 
r  Estudi  General  de  Montpeller;  si,  per  fi,  inventà,  ó  fou 
Deu  qui  li  inspirà,  un  nou  Sistema  ú  Organon  pera  1'  es- 
tudi de  totes  les  disciplines,  fou...  perquè  era  un  gran  sant, 
perquè  's  dalía  per  la  salvació  de  les  ànimes:  ab  tot  allò  no 
més  pretenia  donar  à  conéxer  y  fer  estimar  à  Deu  Nostre 
Senyor,  La  seva  bandera  no  fou  la  ciència  per  la  ciència, 
sinó  la  ciència  per  Deu. 

Ni  la  filosofia  aristotèlica,  aleshores  dominant,  cristiani- 
sada  per  Pere  Llombart,  Vicens  de  Beauvais,  Alexander  à% 
Hales  y  1'  Albert  Magno,  ni  la  filosofia  de  Plató,  seguida 
també  per  alguns,  çristianisada  per  Sant  Agustí;  satisfeyan 
lo  cap  y  '1  cor  del  nostre  Sant,  y  tot  perquè,  al  seu  enten- 
dre no  eran  prou  pera  dur  ànimes  al  cel,  perquè  hi  porta- 
van  ab  molt  de  treball  y  dificultat,  puix  ab  tot  y  regnar  so- 
lament elles,  la  incredulitat  s'  estenia  per  la  Europa  cris- 
tiana, y  la  infidelitat  no  perdia  un  pam  de  terra  à  la  Àfrica  y 
al  Orient:  lo  Beat  Ramon  Lull  tenia  un  cap  y  un  cor  molt 
exigents,  perquè  era  un  sant,  no  per  tossuderia  d'  enteni- 
ment y  per  agror  de  cor,  com  d'  alguns  hómens  ho  podem 
dir  avuy  dia. 


—  99  — 

Com  no  hi  havia  pas  conformitat  entre  'Is  sabis  d'  ales- 
hores en  senyalar  quins  eran  y  quins  no  eran  los  principis 
en  que  's  fonamentavan  les  ciències  A,  B,  C,  etc;  y  ade- 
més,  considerant  que  totes  les  ciències,  rajant  com  rajan 
de  la  intelligencia  divina,  se  reduhexen  à  la  unitat;  pensà  lo 
Beat  que  lo  procedent  era  senyalar  los  principis  d'  una 
Ciència  Universal,  reguladora  de  totes  les  particulars,  filo- 
sofia, teologia,  dret,  medecina,  etc. 

Los  principis  d' aytal  Ciència  son  los  atributs  de  Deu, 
Bondat,  Grandesa,  Sabiduría,  etc.  Aquests  son  los  princi- 
pis del  sér,  y  al  meteix  temps  los  principis  del  conexement, 
perquè  en  la  doctrina  luliana  la  Lògica  y  la  Metafísica  se 
confonen,  son  una  metexa  cosa. 

Tots  los  conceptes  del  discurs  humà  se  poden  reduhir  à 
un  ó  altre  d'  aquells  principis  ó  atributs  de  Deu,  y  en  con- 
seqüència, totes  les  veritats  del  dit  discurs  racional,  pera 
ésser  tals,  deuen  tenir  los  conceptes  que  les  integren  en 
consonància  ab  1'  ordre  que  'Is  respectius  à  que  's  poden 
reduhir,  tenen  en  les  definicions  dels  principis  de  la  Uni- 
versal, ó  dignitats  divines. 

^Cóm  se  comprova  la  veritat  de  les  definicions  que  's 
dongan  dels  principis.^ — Si  lo  que  en  elles  s'  hi  diu  se  rea- 
lisa  en  Deu,  seran  verdaderes;  si  no,  no. 

De  dues  ó  més  definicions  plegades  se  'n  forman  unes  al- 
tres proposicions,  que  tenen  per  nom  Condicions,  y  ab  elles 
se  fà  lo  meteix  que  ab  les  Definicions  dels  Principis:  son 
motllos  de  trobar  la  veritat,  s'  ha  de  mirar  1'  ordre  que  en 
elles  guardan  la  Bondat,  Grandesa,  Poder,  etc.  y  fer  que 
guarden  lo  meteix  los  conceptes  respectius  del  nostre  raho- 
nament. 

De  les  Definicions  y  de  les  Condicions  ne  naxen  unes 
Regles,  les  quals  tenen  los  metexos  caràcters  que  aquelles, 
y  servexen  pera  lo  meteix.  Los  principals  distintius  d'  exes 
Definicions,  Condicions  y  Regles  es  que  son  universals, 
necessàries,  primitives,  etc. 

Una  veritat  qualsevol  pot  cercarse  de  dues  maneres:  ó 
per  la  contracció  y  especificació  d'  aquells  Principis  de  la 
Ciència  Universal  à  lo  particular  que  's  busca,   ó  per  medi 


—    100  — 

dels  principis  de  la  ciència  particular  respectiva,  ó  sia,  à 
que  dita  veritat  pertanyga. 

Tot  axó  pera  les  veritats  de  caràcter  universal  y  necessa- 
ri; pera  lo  particular  y  contingent  nos  havem  de  servir  úni- 
cament dels  sentits  y  de  la  esperiencia,  y  després  ab  los  da- 
tos  d*  aquests,  seguir  1'  altre  método. 

Los  métodos  son  varis  en  la  ciència  luliana.  La  concep- 
ció filosòfica  del  Beat  Ramon  Lull  no  es  altra  que  la  armo- 
nía  y  síntessis  dels  métodos  de  1'  Aristótil  y  de  Plató,  com- 
prèn la  pujada  del  enteniment  de  lo  sensual  à  lo  intelectual, 
de  la  doctrina  aristotèlica,  y  la  baxada  de  lo. intelectual  à  lo 
sensual,  de  la  doctrina  platoniana.  En  lo  Libre  de  contem- 
plació diu  que  '1  procediment  aristotélich  es  lo   millor  (i). 

En  la  escola  aristotèlica  los  arguments  demonstratius  se 
basavan  en  principis  coneguts,  però  no  succehía  pas  axí 
ab  los  arguments  de  contingència,  que  'Is  tals  un  hom  se 
los  havia  de  treure  de  sa  major  ó  menor  agudesa  d'  enginy. 
No  es  axis  en  lo  Sistema  Científich  Lulià:  en  éll  tant  los 
uns  arguments  com  los  altres  rajan  d'  uns  metexos  princi- 
pis, la  Bondat,  la  Grandesa,  la  Sabiduría,  etc. 

Aquexa  manera  de  rahonar,  aqueix  sistema  lógich  ó  ra- 
cional, es  lo  natural  que  empleém  tots  sense  advertirho 
sisquera.  Sinó  que  sense  conéxerlo,  de  vegades  nos  ne  se- 
parem, y  conexent  per  1'  estudi  sa  teoria  y  pràctica,  anem 
sempre  pel  camí  ral.  Per  numerosíssims  exemples  axí  ho 
provan  los  Comentaristas  del  Beat,  y  entre  ells  lo  doctíssim 
lulià  Pare  Pasqual. 

Lc^  principis  en  que  se  basava  la  ciència  aristotèlica:  dues 
coses  iguals  à  una  tercera  soíi  iguals  entre  si;  una  cosa  no 
pot  ser  y  dexar  de  ser  al  fjieteix  temps  y  baix  igual  respecte; 
etc.  etc.  no  li  bastavan  al  Beat  Lull.  Axó,  deya,  son  regles 
pera  dirigir  al  enteniment  quan  vaja  en  busca  de  la  veritat, 
però  ^ahon  la  trobarà  à  n'  aquesta.?*  Donchs  en  los  Princi- 
pis de  la  Ciència  Universal,  que  son  al-metelx  temps  atri- 
buts de  la  Divinitat,  la  Bondat,  la  Grandesa,  etc.  de  Deu, 
contretes  y  especificades  à  lo  particular  que  's  busque.  No 

(i)  Vol.  ÍI,  llibre  III,  distin.  31,  capit.  2 1 5,  tomo  VIII,  plana  109^ 
edició  de  Palma  de  Mallorca  de  1747. 


—    lOI    — 

menyspreava,  per  lo  tant,  no  pretenia  tirar  per  terra  y  al 
oblit,  la  ciència  tradicional,  sinó  que  venia  à  perfeccionar- 
la.  Lo  filosoph  català  no  fou  revolucionari,  sinó  eminent- 
ment conservador. 

Lo  Sistema  Científich  Lulià  ha  tingut  en  lots  los  sigles  y 
en  totes  les  nacions  admiradors  entussiastes,  com  lo  Carde- 
nal Cisneros,  y  seguidors  sapientíssims,  com  Leibnitz  y  'I 
Cardenal  de  Cusa;  y  Càtedres  obertes,  alguna  d'  elles  per 
llarchs  sigles,  en  les  Universitats  més  famoses,  tals  com  les 
de  Mallorca,  Barcelona,  Lleyda,  Valencià,  Salamanca,  Al- 
calà, Sevilla,  Monlpeller,  París,  Roma,  Moguncia  y  altres: 
fins  avuy,  en  la  docta  Alemanya,  la  filosofia  y  teologia  lu- 
lianes  son  estudiades  ab  amor  y  seguides  ab  constància. 

Per  sa  altíssima  ciència,  en  tots  los  sigles  y  per  tot  arreu 
se  r  ha  conegut  al  nostre  Beat  ab  lo  nom  de  Doctor  Arcan- 
gélich,  y  per  sos  treballs  à  favor  del  Cristianisme  lo  mon 
cristià  li  ha  dit  1'  Apòstol  de  la  Àfrica . 

Té  à  Roma  començat  lo  procés  de  Canonisació;  y  com  à 
Beat  y  Màrtyr  ha  tingut,  desde  que  mori  en  1315,  cuit  pú- 
blich  y  solemníssim  en  les  Illes  Balears,  y  en  altres  parts  de 
diferentes  nacions,  com  à  Barcelona  y  à  Bolonya,  d'  Itàlia, 
y  en  moltes  que  no  recordàm  ara  com  ara.  La  església  de 
Mallorca  celebr'a  actualment  sa  festa  als  3  de  Juliol  ab  Mis- 
sa y  Res  del  Sant,  y  la  Ordre  Seràfica,  fins  de  fora  Mallorca, 
ne  fà  commemoració  en  aquells. 

Los  Miracles  que  ha  fet,  sobretot  à  Mallorca,  han  sigut 
innombrables,  com  consta  en  lo  dit  Procés  de  Canonisació. 

Veus  aquí  al  Beat  Ramon  Lull:  al  sabi  y  al  sant. 

Mossèn  Salvador  Bové. 
La  Doma  de  La  Garriga,  diada  de  Sta.  Teresa. 


Qui  compra  més  del  que  pot,  après  9'  ho  ha  de  vendre  tot. 
Lo  que  és  del  Comú  no  és  de  ningú. 


102 


CANÇÓ  DEL  TROVAYRE 

Obriu  la  finestra,  vullau  escoltarme, 
vejau  si  us  agrada  la  meua  cançó; 
y  si  es  que  us  enutja,  per  aconsolarme 
amb  una  floreta  tiraume  'I  perdó. 

Digaume,  flor  bella,  com  més  us  plauria, 
si  fos  que  'm  volguesseu  armat  cavaller 
en  Santa  Creuada  ja  guerrejaria 
y  en  miig  de  la  lluyta  m'  aconhorlaría 
de  saber,  senyora,  que  estau  à  racer. 

Y  en  tant  que  mon  poltro  farà  sabonera 
cadavres  de  moros,  arreu  trepitjant, 
ventant  en  ma  dreta  la  espasa  guerrera, 
en  lo  alt  de  ma  llança  duré  per  senyera 
un  cap  d'  Islamita  encare  rajant! 

La  guerra  us  regira,  la  mar  vos  agrada? 
Mes  tost  me  faria  tranquil  mariner, 
y  dins  la  barqueta  que  engronsa  la  onada, 
entre  una  remada  y  un  altra  remada, 
bàxet  rallaríam  d'  amor  enciser. 

La  mar  us  enutja?  Vos  manca  '1  coratge 
sentint  de  les  ones  la  fonda  remor? 
Dexém  la  barqueta,  fugim  de  la  platja, 
dins  eix  palau  gótich  seré  gentil  patge 
lo  rossegall  vostre  servant  amb  amor. 

D'  estiu  en  les  basques,  que  bé  us  ventaria! 

Y  en  la  primavera,  per  entre  'Is  herbeys, 
violetes  y  roses  ab  vos  culliria; 

y  amb  elles  Uavores  entrunyellaria 
les  rosses  cascades  dels  vostres  cabells. 


—  103  — 

D'  hivern  quan  les  flovies  arremolinades 
ferissen  los  vidres  dels  vells  finestrals, 
del  foch  à  la  vora,  les  llargues  vetllades, 
donzells  y  cambreres,  les  boques  badades, 
assaborirían  mos  cants  provençals. 

A  les  vostres  plantes  me  recolzaria, 
de  vostres  ulls  negres  bevent  la  dolçor, 
en  muda  alabança  vos  contemplaria 
y  en  dies  y  mesos  no  'm  bellugaria 
fins  que  'm  retornasseu  amor  per  amor. 


Obriu  la  finestra,  vullau  escoltarme, 
digau  si  us  agrada  la  meua  cançó; 
y  si  es  que  us  enutja,  per  aconsolarme 
amb  una  floreta  tiraume  'I  perdó. 

Emília  Sureda. 
Palma  i6  de  Març  de  igoo. 


LO  SENYOR  DE  LA  VIDA 


OPERA  EN  DOS  ACTES 
LLETRA    d'  EDUART  MARQUINA  Y  MUSICA   DE  JOAN  €AY 

(Fragment.) 

ESCENA  IV 

Chor  alternajít  de  Fades  y  Genis  de  la  Terra. 

Les  r  ADES. — (Agitant  llurs  braços  blanchs,  en  mitg  la  n-it.) 

La  cançó  de  les  fades  escolta, 

la  cançó  del  amor! 
Dexa  al  pare,  qué  es  vell,  per  seguirnos! 
Per  seguir  al  amor  déxaho  tot. 


—  104  — 

Los  Genis  de  la  Terra. — (Fent  tremolar  branques  d'  arbre  ca- 
tre les  roques.) 

Per  tú  venim. — Escolta  !es  complantes 
de  rius  y  estrelles  y  pibetsl 
Escolta  la  aspra  veu  de  les  montanyes 
parlant  d'  amor  al  sol  y  al  vent! 

Les  Fades. 
Tot  lo  mon  es  com  arbre  que  creix; 

com  espiga  que  grana; 
cada  llavi  es  lo  temple  d'  un  bés, 
cada  cor  una  rosa  que  's  bada. 

Los  Genis. 
jAném,  entrem  à  la  cabana  fosca, 
cerquem  la  dona  de  vint  anys, 
que  rius  y  vents  y  tempestats  demanan 
son  sacrifici  per  triomfar! 

Les  Fades. 
Del  gran  convent  del  mon,  feste  abadesa! 

Los  Genis. 
Al  gran  temple  de  Deu  ves  per  1'  amor! 

Les  Fades. 
Fes  tu  metexa  *1  culte  à  ta  Bellesa! 

Los  Genis. 
Feste  digne  dels  arbres  y  les  flors! 

(Los  dos  chors  junts.) 
No  tanques  may  la  porta  de  ta  cambra 

à  la  vida  esterior! 
AI  gran  amor  universal  no  tanques 

jamay  ton  pobre  cor! 
jVením  per  tú!  jVením  à  deslliurarte 
y,  com  poncella  al  mar,  llençarte  al  mon: 
desperta,  dona,  que  1'  amor  s'  acosta: 
esposa,  riu  que  està  arribant  1'  espòs! 


—  io5  — 

ESCENA  V 
Lena. 

Dones,  germanes  meves  ^'d'  ahon  veniu? 
^•Quina  altra  dona  us  ha  infantat? 
^•De  quina  altra  blanca  ànima  sortiu 
amb  aquest  dolç  somrís  de  pietat? 

Sou  com  los  grans  d'  un  interior  rosari 
que  tots  resem  en  la  quietut  del  cor; 
y  brilla  en  vostres  mans  com  incensari 
lo  fruyt  simbólich  del  primer  amor! 

Haveu  sortit  dels  arbres  ó  dels  rius|? 
joh  germanes,  familia  del  esprít! 

mon  cor  es  vostre  com  los  nius 
son  del  primer  aucell  que  hi  fa  son  llit! 

jPreneume  en  vostres  braços,  ilusions, 
que  esiich  cançada  de  la  vida  immóvil 
de  veure  '1  meteix  cel  sobre  'is  turons, 
y  les  metexes  cases  del  meu  poble! 

jPreneume  en  vostres  braços,  com  los  rius 
prenen  les  blanques  flors  en  ses  onades, 
que  estich  cançada  d'  esperar  istius 
en  la  quietut  de  la  metexa  cambra! 

jVeniu  per  mi, 

que  prou  vegi 
vostres  braços,  en  mitg  de  la  nit, 

blanchs  com  la  neu, 
com  missatgers  d'  un  invisible  Deu, 
fent  senyal  de  partir  à  mon  esprit! 

Lo  pare  y  'Is  germans 
dormits  ja  son  y  eran  dormits  abans 
com  sempre  dorm  la  vida  dels  sentits: 
Genis,  visions,  germanes  y  germans, 

partim  y  anem  à  les  valls  grans, 

per  los  camins,  sota  la  lluna,  blanchs 

'fent  com  un  núvol  ample  d'  esperits. 


io6  — 


LA  DERlA   DE  PIDOLAR 


No  sembla  sinó  que  als  espanyols  nos  haja  fet  la  boca  un 
frare.  Casi  be  se  'ns  podria  aplicar  lo  que  diuen  los  de  Reus 
d' un  pidolayre  de  mena:  Sant  Antoni  de  Cambrils,  no  us 
canseu  de  demanar. 

Tots  nos  quexém  de  que  '1  Govern  se  fica  en  massa  co- 
ses y  tots  li  demanàm  contínuament  que  's  fique  allí  hon 
no  pot  ferhi  més  que  nosa,  que  es  1'  únich  que  pot  fer  lo 
govern  per  tot  arreu  hon  se  fique. 

Y  tot  per  la  mandra  de  no  voler  pensar  per  nosaltres  me- 
texos  com  y  de  quina  manera  havem  de  fer  lo  que  'ns  con- 
vé. Y  '1  Govern,  que  com  bon  espanyol  es  tan  mandrós 
com  nosaltres  metexos,  ho  fa  lot  sense  pensar  perquè  ho  fa 
ni  perquè  ha  de  servir,  preocupantse  solsameni  de  férnosho 
pagar  tan  car  com  pot. 

Y  fà  be  jbatúa  '1  colxo  de  Sant  Patantum!  ^Quí  'ns  fa 
anarlo  à  amohinar  ab  tota  mena  de  cabòries  com  si  fos  lo 
Pare  Pedàs.í* 

^Que  necessitem  una  carretera.^  jApa!  à  demanaria  al  Go- 
vern, que  'ns  la  farà  ab  los  nostres  diners,  fentla  passar  per 
hon  li  donga  la  gana,  sense  mirar  si  va  dreta  ó  torta,  ni 
si  un  cop  feta  se  necessitaran  dos  ó  tres  parells  de  mules 
pera  arrossegar  tres  ó  quatre  quintàs  de  pes,  ab  la  sola  con- 
dició de  que  li  enviem  al  Congrés  lo  diputat  que  ell  vulga, 
es  à  dir,  un  escolà  de  amén  que  li  dexe  fer  totes  les  etzega- 
llades  que  li  passen  pel  cervell.  Es  veritat  que  en  cambi 
triga  deu  anys  à  fer  una  carretera  de  deu  kilómetres.  ;Be  fà 
proul 

^Que  les  cullites  se  perden  per  falta  d'  aygua  sent  axi 
que  'Is  nostres  rius  ne  portan  preu  cap  à  mar?  Donchs  à 
demanar  al  Govern  que  'ns  faça  canals  pera  regar  les  nos- 
tres terres,  sense  pensar  que  lo  Canal  Imperial  de  Aragó, 
projectat  en  lo  sigle  xvi  y  començat  1'  any   1772  encara  no 


1 


—  I07  — 
es  acabat  avuy;  que  lo  de  Tamarit,  nomenat  avuy  de  Aragó 
y  Catalunya,  concedit  en  temps  de  Ferran  VII,  s'  ha  co- 
mençat tot  just  fa  tres  anys;  y  que  un  projecte  de  canal  na- 
vegable, unint  los  mars  Cantàbrich  y  Mediterrà,  fet  en 
los  primers  anys  de  la  regència  de  Maria  Cristina,  no  la  de 
ara  sinó  la  besàvia  del  rey  actual,  de  segur  que  's  va  per- 
dre y  may  més  se  n'  ha  recordat  ningú. 

Y  axó  que  en  matèria  de  regadius  los  moros  espanyols 
d'  enguany  varen  tindré  molt  bons  mestres  en  los  moros 
espanyols  d'  antany,  à  qui  devem  les  pegas  de  Sevilla,  Mo- 
tril y  Granada  y  les  hortes  de  Múrcia,  Valencià,  Casp  y  Al- 
caniz. 

^•Qué  la  agricultura  va  de  mal  à  pitjor  perquè  som  ruti- 
naris de  mena  y  'ns  quedàm  à  la  cua  de  totes  les  nacions? 
jQui  sabí  pot  ser  si  demanavam  un  ministre  especial  pera 
aquest  ram,  aniria  millor.  jCóm  que  ho  han  fet  tant  bé  los 
ministres  dels  demés  rams  de  I'  Estat!  jAy,  pobra  Agricul- 
tura, à  bones  mans  has  encomenat  la  teva  salvació! 

Fins  à  algú  li  va  passar  pel  cap  la  bona  idea  de  demanar 
la  creació  d'  un  ministeri  de  Comerç  pera  veure  si  s'  ado- 
bava '1  nostre.  Afortunadament  aquest  no  'ns  1'  han  pas 
donat  per  ara.  Sols  li  manca  al  nostre  pobre  comerç  un 
ministre  que  1'  acabe  de  matar, 

^•Que  per  rahó  d' estalviar  unes  quantes  pessetes  se  vol 
suprimir  un  jutjat  de  primera  instància?  jBurrango!  hon 
s'  es  vist  axó!  ^'Cóm  ho  faríam  nosaltres  sense  tota  aquesta 
trepa  de  advocats,  notaris,  procuradors  y  agutzils  que  se 
nos  menjan  de  viu  en  viu?  Comissionat  cap  à  Madrit  à  de- 
manar que  per  mor  de  Deu  y  dels  sants  no  'ns  tregan  pas 
aquella  bona  gent  de  la  vila. 

^•Que  la  llagosta  'ns  dexa  'Is  camps  nets  de  tota  mena  de 
plantes  del  meteix  modo  que  'Is  agents  del  fisch  nos  han 
dexat  escurades  les  butxaques?  A  corre  cuyta  à  implorar  lo 
auxili  del  Govern  pera  que  faça  desaparéxer  aquella  plaga. 

^Que  hi  ha  una  crissis  industrial?  jCap  à  Madrit  falta 
gent!  Lo  que  'Is  metexos  industrials  devían  haver  fet  ab 
temps,  de  tindré  un  Banch  per  ells  sols,  per  aquests  cas- 
sos  apurats,  volen  que  'Is  ho  faça  '1  Govern  que  mentres  li 


—  io8  — 
paguen  la  contribució,  ni  solsamenl  se  n'  adona  de  que  hi 
haja  tal  crissis, 

^•Que  hi  ha  una  vaga?  Los  hi  manca  M  temps  als  amos  y 
als  treballadors  pera  demanar  al  Governador  que  *ls  pose 
en  pau,  quan  qui  s'  hi  ha  de  posar  son  ells  metexos. 

^Que  plou,  que  neva,  que  pedrega,  que  un  llamp  de  Deu 
fica  foch  à  un  poble?  Es  menester  que  '1  Govern  remedie 
aquestes  desgracies,  ja  que  no  ha  sapigut  ó  no  ha  volgut 
impediries. 

Me  recordo  que  1'  any  setanta  hú  me  va  costar  Poblet  y 
Santes  Creus  disuadir  als  treballadors  de  Madrit  associats 
à  la  Internacional  de  que  anessen  à  demanar  treball  al  rey 
Amadeu.   \Y  axó  que  eran  socialistes  y  dels  més  radicals! 

Jo  crech  que  la  gent  se  figura  que  M  Govern  té  una  mina 
que  no  se  li  ha  de  acabar  may...  Y  es  que  la  gent  no  pen- 
sa que  aquesta  mina  som  nosaltres  metexos.  Perquè  ^'de 
hon  los  ha  de  treure  lo  Govern  los  diners  si  no  es  de  les 
nostres  butxaques?  Ab  la  particularitat  de  que  abans  de 
arribar  à  lloch  se  'n  fonen  molls  pel  camí. 

Si  tots  los  serveys  que  demanàm  al  estat  nos  los  fessem 
nosaltres  metexos  jqué  n'  estalviaríam  de  quartosl  Sense 
comptar  ab  que  ho  faríam  tot  ai  nostre  gust,  sent  axis  que 
ara  's  fà  al  gust  de  qui  cobra  y  no  al  de  qui  paga,  que  sem- 
bla que  es  lo  que  hauria  d'  ésser.  Ja  ho  diu  lo  ditxo: 

Si  vols  ésser  ben  servit, 
fesie  lú  meteix  lo  llit. 

jMes  ja  poden  anàrloshi  ab  ditxosà  una  gent  com  la  es- 
panyola, avesada  à  captar  desde  criatura! 

^•Sabéu  r  únich  que  jo  li  demanaria  à  n*  aquest  Govern, 
lo  meteix  que  à  tots  los  demés  que  poguessen  vindré  dar- 
rera d'  ell?  Que  se  n'  anés  à  can  Pistraus,  com  més  aviat 
millor. 

jPer  lo  be  que  ho  fan!... 

Cels  Gomis. 


Més  val  comprar,  que  manllevar. 

No  compres  casa  d'  aquell  qui  la  ha  obrada. 


—  I09  — 

LO  ROSSINYOL  Y  LA  GUÀTLERA 


jCom  corre  la  nostra  vida! 
jAy!...  Me  sembla  que  era  ahir 
que  ma  mare  m'  ensenyava 
la  cançó  dels  serafins. 
Cantant,  cantant  1' aprenia, 
y  era  '1  meu  cantet  tan  fi 
que  ma  mareta  me  deya: 
— Canta,  canta  mon  dolç  rill 
que  'm  figur  sentir  quan  cantas 
un  rossinyolet  petit. — 
jQue  pochs  aríys  llavors  tenia! 
Ne  tenia  quatre  ó  cinch. 

Temps  després,  ab  ma  crexença, 

mon  cantet,  abans  tan  prim, 

desparagué  y  no  podia 

cantar  ja;  més  un  estiu 

que  cobraren  nova  vida 

y  animació  mos  sentits, 

à  dins  lo  cau  de  ma  orella 

un  rossinyolet,  petit, 

viu  com  una  bellaruga, 

hey  va  compondre  son  niu. 

jAy!  Dins  éll  sempre  cantava: 

— Tres  pichs  cinch,  y  cinch  son  vint. 

Cada  anyà  la  primavera 

r  esperava  ab  gran  desitg,  • 

y  cada  any  ses  cantoríes 

eran  més  plenes  d'  etcís. 

Les  tonades  parexían 

clarinets  y  íerreguins, 

arpes  dolces  y  mandúrries, 


—    I  10  — 

xeremíes  y  flautins; 

y  semblava  que  me  deyan 

ab  armonía  sublim 

que  mon  cor  entusiasmava: 

— Quinze  y  quinze  y  dos  pichs  cinch. 

jAy!  Que  prest  la  vida  vola 

corrent  sempre  com  un  riu, 

ja  per  entre  esparregueres, 

ja  per  camps  d'  hermosos  llirs! 

Mon  rossinyolet  cantava, 

més  ja  nó  ab  aquell  delit 

d'  altre  temps.  Jo  1'  escoltava 

y  'm  posava  pensatiu 

quan  veya  de  cada  dia 

son  cantar  mes  esmortit, 

que  à  cau  de  orella  me  deya: 

— Tres  pichs  quinze  y  dos  pichs  cinch. 

Temps  passava  y  son  cant  era 
de  cada  any  més  fosch  y  llis. 
Va  arribar  que  parexía 
lo  cantet  d'  un  sabetllí. 
Molts  de  dies  no  cantava 
y  si  'n  feya  qualque  pich 
era  un  siuló  d'  agonia 
d'  un  cor  que  s'  esta  morint: 
^•Que  tens,  rossinyol.?  (li  deya) 
que  cantas  tan  fosch  y  trist.? 
Y  'i  pobret  me  responia: 
— Vint  y  vint  y  sis  pichs  cinch. 

Entany  encara  '1  sentia 
los  vespres  y  'Is  dematins, 
més  sa  veu,  jatresmudada, 
semblava  la  veu  d'  un  grí. 
^•Deu  ésser  mort  tal  vegada 
quan  enguany  no  1'  hé  sentit.?... 


—  III  — 

Ara  es  venguda  una  guàtlera 
y  à  dins  mon  pit  ha  fet  niu, 
y  aquesta  dematinada 
jo  encara  estava  en  lo  llit 
y  ella  m'  axordava  y  deya: 
Cinch  per  set,  y  set  per  sis. 

Pere  d'  Alcantara  Penya, 

23  Octubre  1900. 


AL  CUMPLIR  VUYTANTA  ANYS 


CHOR    DE    NETS 

Avi  estimat,  la  bona  nova 
avuy  te  portan  tos  fillets: 
als  vuytanta  anys  encara  ets  jove 
perquè  revius  en  los  teus  nets. 

De  joventut,  quan  treu  brotada, 
mostra  esplendors  l'arbre  més  vell, 
quan  té  en  ses  branques  la  niuada 
lo  roure  antich  sembla  novell. 

Que  Deu  te  donga  llarga  vida 
pagant  lo  be  que  has  sabut  fer; 
que  à  la  teva  sombra  benehida 
nostra  crexença  pogàm  fer; 

que  les  ventures  trobes  somes, 
que  mals  no  't  volten  ni  perills, 
que  à  los  teus  nets  contemplis  homes 
y  vejas  avis  als  teus  fills. 

Frederich  Rahola. 
Agost,  1898, 


112    — 


PREPARATORIS  A  IGUALADA  PER  RAHO  DE  HOST  VEHINAL 


«Als  moll  honorables  e  de-gran  saviesa  senyors  los  Con- 
sellers de  la  insigne  Ciutat  de  Barchinona. 

»Molt  honorables  e  de  gran  saviesa  senyors:  Vostres  grans 
savieses  notificam  com  a  vint  del  present  mes  de  mayg  re- 
bem una  letra  del  honorable  mossenyor  Matheu  de  Soler 
batie  de  aquexa  insigne  Ciutat,  sobre  lo  sometent  a  consell 
vostro  per  lo  dit  honorable  batle  contra  la  vila  Danglesola 
haver  loch  declarat,  la  qual  letra  presentada  al  honorable 
sotsveguer  e  batle  de  aquesta  vostra  vila,  e  a  nosaltres  inti- 
mada,  fou  per  nosaltres  deliberat  tenir  consell  sobre  les  co- 
ses en  la  dita  letra  contengudes,  en  lo  qual  senyors  molt 
honorables  fou  deliberat  concordablement  e  bona  voluntat, 
que  per  rahó  de  la  host  vehinal  e  mostrar  per  obra  no  voler 
fallir  a  res  que  toch  vostra  honor,  cent  balesters  e  vint  scu- 
dats  e  vj  lancers  ab  lances  largues  molt  be  armats  fossen 
destinats  per  fer  mostra  e  per  acompanyar  la  bandera  de  ha 
dita  insigne  Ciutat  vostra.  E  vuy  que  tenim  vint  e  dos  del 
dit  mes  de  mayg  en  vers  XII  hores,  poch  après  que  mosse- 
nyor Erili  fou  passat  per  aquesta  vila,  lo  quens  fou  greu 
com  no  si  troba,  los  dits  cent  balesters  e  scudats  ensemps 
ab  los  officials  han  feta  mostra  molt  be  armats,  e  aresais, 
ab  bones  balestes,  cuyrasses,  bursons,  e  altres  armes  e  ins- 
truments necessaris,  segons  tal  cars  requer,  posant  la  ban- 
dera en  la  plaça  per  star  apparellats  als  manaments  del  dit 
honorable  batle,  e  ordinations  de  vosaltres,  honorables 
senyors,  tota  hora  e  quan  lo  cars  ho  requerra.  E  après  a 
instància  nostra  fou  feta  crida  en  los  lochs  acustumats  de 
la  dita  vila,  que  tot  hom  qui  portarà  vitualles  a  la  host  de 
Barchinona,  ni  a  la  dita  vila  per  ocassio  daquella,  sia  guiat 
en  bens  e  persona,  fahent  totes  aquelles  provisions  neces- 
sàries, e  en  tal  cars  fer  se  deuen  de  nostra  possibilitat,  offe- 
rint  nos  en  aquest  cars  e  en  totes  coses  vosaltres  honorables 
senyors  e  aquexa  insigne  Ciutat  mare  e  soíragi   nostro,  a 


11 


—  113  — 
tota  vostra  ordinacio  e  voluntat  sens  fallir.  Scrita  Agualada 
a  XXij  de  mayg  any  M.CCCC.XXXXViij."— A  tots  vostres 
honor  e  servir  prests — Los  Consellers  de  la  vila  Dagualada 
qui  en  vostra  gratia  se  recomanen.» 

De  la  col•lecció  rotulada: 
Arxiu  mun.  de  Barcelona.  Cartas  comunas  originals. 


A  PLE  SOL 


Per  la  plana  encalmada 
encenent  més  la  forta  soleyada 
s'  estenia  amplement  la  gran  cançó 

de  la  claró, 
com  la  frisança  eterna  de  una  vida 
emborratxada  de  sol,  estabornida, 
de  una  vida  de  llum 
breçada  al  roig  perfum 
de  les  fexes  llaurades 
plenes  de  bous  y  arades... 

Y  dormia  la  blanca  carretera 

sota'ls  arbres  ressechs  que  l'acotxavan, 
dormia  plana  enllà,  ab  sa  polsaguera 
y  les  cigales  boges  que  hi  canta  van... 
Després,  atravessavan  grinyolant 

les  carretes  mandroses, 

y  anavan  avençant 
curullades  de  garbes  oloroses.  . 

Y  's  perdían  al  lluny 

emportàntsen  lo  Juny... 

Y  altre  cop  la  gran  plana  soleyada 

ardentment  encalmada, 
y  dormida  al  bell  miig,  la  carretera 
ab  sos  arbres  ressechs,  sa  polsaguera, 
y  les  cigales  boges  que  hi  cantavan 
saludant  les  carretes  que  passavanl... 
Joan  M.  Guasch. 


—  114  — 

ANIVERSARI 


Avuy  fà  un  any,  Mare  meva, 
que  vivim  sens  ton  amor; 
lan  sols  un  any,  y  me  sembla 
que  es  etern  nostre  dolor. 

Avuy  fà  un  any  que  alegria 
nos  portà  al  sortir  lo  sol, 
y  al  amagarse  'ns  dexava 
en  mitg  d'  amarch  deconsol. 

Fà  un  any  que  tos  ulls  briilavan 
joyosos  al  dematí, 
y  al  vespre  cluchs  los  tenias 
per  may  més  tornarse  à  obri. 

Un  any  que  en  trista  anyorança 
sospira  lo  nostre  cor, 
y  'ns  respon  al  cridar  Mare! 
del  silenci  la  buydor. 

Avuy  fà  un  any  que  tos  passos 
al  temple  vas  endreçar, 
la  esperança  't  feya  viure, 
y  la  fé  't  feya  pregar. 

Un  any,  que  encare.  adornares 
la  imatge  del  Sagrat  Cor, 
que  tenias  en  ta  estancia 
y  era  ton  més  grat  tresor. 

Crema  encare  la  llantieta 
que  tu  vares  preparar, 
cremava  en  senyal  de  festa, 
també  per  dol  sab  cremar. 


—  ii5  — 

Dexares  sens  agonia 
aquesta  terra  de  plors, 
sense  tocar  les  espines 
trobares  al  Cel  les  flors. 

Ton  lloch  en  la  llar  buyt  resta, 
mes  per  tot  hi  ha  '1  teu  recort; 
tot  nos  parla  de  ta  vida, 
y  un  any  que  plorem  ta  mort! 

Tos  llibres  sobre  la  taula 
estan   com  tú  'Is  vas  dexar, 
y  en  tos  papers  la  teua  énima 
ben  impresa  va  quedar. 

En  ton  pas  sobre  la  terra 
virtuts  sembrares  arreu, 
^•com  no  hem  de  sentir  sa  flayre 
los  qui  estavam  tan  prop  teu? 

Tot  seguint  los  nostres  passos 
ab  ton  maternal  anhel, 
y  com  r^Angel  de  la  Guarda 
acompanyantnos  al  Cel, 

Fins  r  ayre  que  respiravam 
volías  embalsamar. 
Deu  ton  desitg  acceptava, 
y  embalsamares  ta  llar. 

^•Com  romandrà  sens  ta  saba 
lo  teu  aymat  vergeret, 
si  era  ton  alé  sa  vida, 
y  are  se  glaça  de  fret.'^ 

Passaran  dies  y  mesos 
mes  no  passarà  '1  seu  plany... 
es  lo  plany  de  la  anyorança 
que  s'  hi  sent  avuy  fà  un  any. 

JosEFA  Amer  y  Penya, 


ii6  - 


óCONI  S'  HA  FORMAT  LO  RIU  LLOBREGAT? 


Per  los  hómens  qui  no  han  estudiat  los  complicats  fenò- 
mens y  transformacions  de  la  naturalesa,  aquesta  es  un  cos 
ert,  poch  menys  que  immutable,  y  per  lo  tant  de  la  metexa 
manera  se  presenta  avuy  que  sigles  y  sigles  enrera.  Y  no  hi 
ha  res  més  fals.  Es  veritat  que  la  matèria  es  una  y  que  unes 
melexes  Ueys  son  les  que  1'  han  regida  sempre,  però  en  lo 
seu  desenrotllo  jquin  sens  fi  de  cambis  no  ha  sofert! 

Al  estudi  d'  aquests  se  dedica  la  Geologia;  à  la  historia 
de  la  terra  al  través  de  totes  les  èpoques,  desde  que  lo  Cria- 
dor llençà  lo  primer  Fiat  fins  al  moment  actual.  Hi  ha  qui 
creu  que  en  la  Geologia  tot  es  poch  menys  que  hipotétich 
ó  fantàstich,  y  açó  no  es  veritat,  molt  al  contrari,  poques 
ciències  hi  ha  que  com  ella  pugan  presentar  bases  més  sò- 
lides, donchs  los  seus  rahonaments  no  son  apriorístichs, 
molt  al  contrari,  lo  geólech  no  fa  més  que  observar  los  efec- 
tes que  produhexen  les  causes  actuals,  y  fonamentat  en  lo 
principi  indubitable  de  que  iguals  causes  produhexen,  en 
igua-ltat  de  circunstancies,  efectes  iguals,  se  remonta  à  èpo- 
ques passades  y  estudiant  los  efectes  produhits  en  la  natu- 
ralesa ne  deduheix  rahonadament  les  causes  que  'Is  motiva- 
ren. Me  sembla  que  sentats  aytals  principis  poden  acceptar- 
se  sense  rèplica  totes  les  deduccions  de  la  geologia  veritat, 
y  no  obstant,  ab  tot  y  açó,  si  algú  'm  fa  la  pregunta  ab  que 
titulo  aquest  article,  y  jo  de  cop  y  volta,  sense  més  aclara- 
cions,  li  contesto  que  lo  riu  Llobregat  es  molt  modern  geo- 
lògicament parlant;  que  abans  en  lloch  de  baxar,  com  ara, 
des  lo  Bergadà  à  la  costa  actual,  baxava  desde  les  monta- 
nyes  de  Garraf  cap  al  fons  de!  Panadés,  es  à  dir,  en  sentit 
contrari  al  actual;  que  abans  desembocava  al  peu  del  Mont- 
serrat, que...  ben  segur  que  no  'm  dexaría  acabar  esclafint 
en  una  rialla,  ab  lo  que  denotaria  péndrem  per  lo  que  'm 
sembla  no  soch. 


—  117  — 

A  fi  de  que  no  'm  passe  una  altra  vegada,  puix  ja  'm  suc- 
cehí  ab  1'  editor  d'  aquest  Calendari,  ara  vaig  à  espiicarli 
com  s'  ha  format  lo  riu  Llobregat  y  axis  tots  los  seus  llegi- 
dors també  podran  enterarsen. 

Durant  lo  período  Eocé  ó  Numulítich  lo  nostre  terrer  no 
se  assemblava  pas  de  bon  troç  al  actual.  Mar  enllà  hi  havia 
un  continent  del  que  les  illes  de  Mallorca  no  son  mes  que 
un  petit  boci,  y  en  cambi,  desde  1'  actual  Panadés  fins  molt 
endins  d'  Espanya  hi  havia  un  mar,  veritable  Mediterrà  de 
prolongades  costes;  açó  es  lo  que  'ns  diu  clarament  1'  estudi 
de  les  capes  geològiques.  Donchs  be,  en  aquest  periodo, 
com  tothom  compendrà,  lo  Llobregat  no  existia,  ni  podia 
existir  tal  com  avuy;  al  contrari,  desde  les  terres  silúriques, 
triàssiques  y  cretàciques  que  s'  estenían  desde  les  monta- 
nyes  d'  Ordal,  Papiol  y  Tibidabo  fins  molt  endins  del  mar 
actual,  baxava  un  riu  caudalosissim  que  arrastrava  entre 
ses  revoltes  aygues  milers  de  carretades  de  còdols  que  un 
cop  desgastats  pel  seu  fregadís  anavan  depositantse  al  fons 
d'  aquell  mar  que  havem  anomenat  Eocé,  en  lo  meteix 
lloch  que  avuy  ocupan  lo  Panadés  y  '1  Vallés,  y  d'  aquestes 
despulles  nos  restan  encara  avuy  les  hermoses  montanyes 
del  Montserrat  y  Sant  Llorenç  del  Munt. 

Però  com  que  lo  terrer  ocupat  per  les  montanyes  citades 
junt  ab  lo  Pirineu,  s'  anava  axecant  per  los  constants  mo- 
viments de  la  crosta  de  la  terra,  lo  mar  reculà  terres  endins, 
quedant  convertit  en  un  llach  en  lo  período  Oligocé,  llach 
que  cobria  les  actuals  comarques  de  Cardona,  Plà  de  Ba- 
ges, Segarra,  Urgell,  Plà  de  Lleyda,  etc,  fins  al  Alt  Aragó. 

Al  meteix  temps  s'  enfonsaren  les  altituts  que  ocupavan 
les  avuy  comarques  del  Panadés  y  Vallés  formantse  un 
llach  interior,  Y  desde  aquest  moment  començà  à  córrer  lo 
riu  Llobregat,  si  be  lo  seu  curs  era  molt  curt,  puix  comen- 
çant en  les  montanyes  de  Berga  termenava  al  peu  del  Mont- 
serrat, ó  més  ben  dit,  à  dalt  del  Montserrat,  saltant  les 
seues  aygues  al  fons  del  llach  del  Panadés  y  Vallés  puix 
aquella  montanya  y  la  de  Sant  Llorenç  estavan  encara  uni- 
des per  una  ampla  serralada  y  havían  de  passar  sigles  y  si- 
gles pera  que  '1  riu  enfondint  lo  seu  llit  de  mica  en  mica, 


—  ii8  — 
acabés  pera  obrir  lo  portell  que  les  separa.   En  la  curiosa 
obrela  de  mon  sabí  mestre  lo  Dr.  Almera,  Estudis  geolò- 
gichs  sobre  la  montanya  de  Montserrat,  trobaran  los  curio- 
sos y  aficionats  detalls  de  semblant  formació. 

Tenim,  donchs,  al  riu  Llobregat,  ó  díganli  com  vulgan^ 
puix  allavors  no  hi  havia  encara  ningú  pera  donarli  nom, 
desembocant  al  peu  del  Montserrat,  entre  Olesa  y  Esparra- 
guera  segurament,  durant  tot  lo  período  Miocé,  en  qual 
temps,  com  diu  mon  volgut  amich  En  Palet  y  Barba  (i) 
«degueren  ser  molt  grans  les  cantitats  de  còdols  que  lo  Llo- 
bregat transportava,  los  quals  acomulats  en  lo  seu  cono  de 
degecció,  originarían  ben  prompte  la  emergència  de  un 
delta  qual  estensió  aumentaría  seguidament,  fins  que,  per 
formarse  aquest  en  sentit  transversal  al  prolongat  y  relati- 
vament estret  llach,  arribaria  al  altre  costat,  y  en  aquesta 
circunstancia  y  potser  afavorit  per  un  lleuger  moviment 
del  terrer,  pogué  lo  riu  obrirse  pas  à  través'del  seu  propi 
delta,  y  discórrer  pels  terrenos  desde  molt  temps  enlayrats 
que  separavan  al  llach  del  Mediterrà,  començant  la  ober- 
tura de  Congost  de  Martorell,  y  desembocant  al  mar  entre 
Papiol  y  Molins  de  Rey.» 

Y  ja  '1  tenim  per  fi  desembocant  al  mar,  quan  aquest,  en 
lo  período  Pliocé,  entrava  encara  terres  endins  fins  al  Pa- 
piol. Desde  aquest  moment  poca  feyna  tingué,  puix  axe- 
cantse  lo  terreno  de  mica  en  mica  per  una  part  y  aportant 
ell  seguidament  gran  cantitat  de  sediments,  lo  mar  anà  re- 
culant y  ell  omplint  la  seua  conca.  Jo  crech  que  en  plé  pe- 
ríodo histórich  desembocava  entre  Cornellà  y  Sant  Boy,  y 
que  tot  r  hermós  plà  actual  s'  ha  format  posteriorment;  y 
en  prova  d'açó  que  hi  ha  la  fundada  crehencia  de  que  prop 
la  capella  de  Nostra  Senyora  del  Port  hi  havia  realment  un 
port  natural  cegat  més  endavant  pels  aluvions  del  Llobregat. 

Véuse  aquí  esplicada  ab  poques  paraules  la  formació  de) 
riu  Llobregat.  Milers  y  milers  de  sigles  fà  que  corra,  milers 
y  milers  de  sigles  ha  tingut  de  furgar  pera  formarse '1- llit 
actual,  però  ^qué  son  aquests  milers  y  milers  de  sigles  pera 

(i)    Estudio  del  lerreno  pliocénico  de  Tarrassa. 


—  119  - 
la  historia  de  la  terra?  ^Qué  son  tots  ells  davant  de  la  eter- 
nitat? Geològicament  parlant,  si  no  sobrevenen  fenòmens 
ó  transformacions  que  trastornen  1'  ordre  actual  de  coses, 
lo  riu  Llobregat  anirà  fent  lo  seu  curs  à  través  de  totes  les 
èpoques,  passaran  les  generacions,  y  ell  de  grà  en  grà,  de 
milímetre  en  milímetre,  anirà  emplenant  aquest  mar  que 
ara  tant  nos  enamora,  convertint  en  rich  verger  lo  que 
abans  estava  ocupat  per  salabrosa  aygua.  Ja  ho  havem  dit 
al  començar,  les  lleys  de  la  naturalesa  son  immutables, com 
immutable  es  Aquell  qui  les  dictà. 

N.  Font  y  Sagué,  Pvre. 


ORACIÓ  DE  LA  CREU 


Creu  de  nostra  redempció, 
jo  't  venero,  jo  t'  adoro; 
àncora  de  salvació,  * 
jo  la  teva  ajuda  imploro. 

Per  que  'm  guardes  de  tot  mal 
en  ma  perillosa  via, 
faré  en  mi  lo  teu  senyal 
cada  nit  y  cada  dia. 

De  ton  signe  he  de  fer  ús 
en  tot  lloch  per  exalçarte; 
si  per  mi  't  dugué  Jesús, 
jo  per  Ell  he  de  portarte. 

Quan  del  món  y  '1  seu  patir 
trencarà  1'  ànima  'Is  llaços, 
jCreu,  que  'm  vares  redimir, 
vina  à  obrirme  los  teus  braços, 

jFeu  que  mori,  Jesús  meu, 
abraçat  ab  vostra  creu! 

Antoni  Careta  y  Vidal. 


—    120   — 


NADAL 


L'  Agneta  de  Sant  Genis 

]ab  quina  penúria  passa! 

r  home  li  fa  mitg  jornal 

que  les  feynes  van  escasses, 

y  ab  tres  nins  petits  encar, 

y  poca  salut  que  gasta, 

pera  dur  la  barca  à  port 

]be  caldrà  que  Deu  li  valga! 

Ara  s'  acosta  Nadal, 

lo  seus  fillets  jprou  que  ho  saben! 

d'  exa  diada  feliç 

ab  aytal  afició  'n  parlan 

que  ella,  ni  'Is  ho  gosa  dir 

que  no  podran  celebraria; 

jfà  tanta  pena  esfullar 

les  primeres  flors  que  's  badan! 

Per  anà  à  missa  del  Gall 

fins  calçadet  los  hi  manca; 

mes  ja  li  ve  un  pensament, 

jque  no  rumia  una  mare! 

les  fires  han  començat, 

se  n'  anirà  à  fer  recapte 

d'  herbetes  al  bosch  vehí, 

y  à  Barcelona  portantles 

per  guarnir  los  pessebrets, 

algun  dineró  pot  tràuren. 

L'  endemà  arriba  à  ciutat 

d'  horeta  y  ben  carregada. 

Ja  veu  la  plaça  del  Pi 

feta  una  gerda  montanya, 

enramada  ab  bruchs  florits, 

branques  de  boix  y  de  mata, 

perfumada  ab  romanins 


—    121    — 

y  de  molsa  encaniifada. 
L'  Agnela  va  buscant  lloch 
y  també  hi  estén  la  càrrega, 
mes  jay!  estrena  tocar 
no  pot,  fins  à  mitja  tarda. 
Tot  lo  sant  dia  ha  passat 
ab  un  tros  de  pa  de  casa, 
y  arribada  ja  la  nit, 
ab  un  ventijol  que  glaça, 
vetlla  '1  feix,  tot  tremolant, 
al  portal  del  Pi  arrambantse. 
Tan  delicada  com  viu, 
potser  la  pagarà  cara! 
La  vigilia  de  Nadal 
ja  es  ben  fosch  quan  aplegava. 
Pels  carrers  de  la  ciutat 
la  gent  va  y  ve  atrafegada; 
en  los  rostres  brilla  '1  goig, 
en  los  mercats  la  abundància, 
jSanta  Pascua  de  Nadal! 
d'  alegiía  jsi  n'  escampas! 
Ab  parades  de  dalt  baix 
jquin  bo  dona  avuy  la  Rambla! 
L'  Agneta,  tot  caminant, 
mira  à  la  una  y  la  altra  banda, 
mes  la  ànsia  de  veure  als  nins 
la  *n  priva  de  deturarse. 
Pobres  fillets  del  seu  cor, 
no  'Is  ha  pogut  firar  gayre, 
tot  just  ni  hagués  per  comprals 
espardenyetes  tapades, 
una  teula  de  torrons 
y  un  tros  de  coca  ensucrada; 
mes  ells  ben  contents  n'  estan 
jditxós  qui  sab  contentarsel 
Quan  poden  tastà  torrons, 
los  noyets  saltan  y  ballan, 
mes  la  Agneta  no  pot  més 


—    122    — 

s'  ajau  al  escó  malalta; 

se  li  va  ficar  al  cos 

lo  fret  de  la  nit  passada: 

— ^'No  ho  veus,  li  diu  son  marit, 

com  sempre  lo  cor  t'  enganya? — 

— Nostres  fills  faran  Nadal! — 

respon,  somrihent,  la  mare. 

Antònia  Gili  y  Güell. 


CAP  À  LA  POSTA 


Remembrança. 

Al  anà  '1  sol  devallant, 
^'te  'n  recordes  vida  mía, 
com  jo  't  deya  bo  y  plorant: 
jSempre,  sempre  ab  mi  't  voldria!... 

Anch  que  torne  esplendorós, 
si  '1  bel!  astre  vol  dexarnos, 
de  un  enllaç  tan  amorós, 
iper  qué  havem  de  separarnos!... 

Ton  esguart  fita  à  Ponent: 
mira,  mira,  com  s'hi  acosta... 
^•no  sents  tristor  quan  rohent, 
lo  solet  se  'n  và  à  la  posta.'* 

Y  ab  vesUums  de  un  etern  Maig, 
any  per  any  que  jo  't  parlava 
cap  à  la  posta  me  'n  vaig, 
y  més  t'  am  que  no  t'  aymava. 

Manel  Dolcet  y  Lladó. 


—    123  — 


L'  ANY  MUSICAL 


La  única  novetat  de  la  temporada  d'  òpera  del  Liceu 
durant  1'  hivern  de  1899-900,  fou  1'  estreno  del  drama  mu- 
sical de  Wagner  Tristan  é  Isolda.  Ab  pochs  assaigs,  y  po- 
sada en  escena  aquesta  obra  de  la  manera  descuydada  y  ab 
la  ignorància  de  costum  en  nostre  primer  teatre,  obtingué 
una  execució  molt  deficienta,  de  la  que  foren  principals 
responsables  lo  mestre  Colonne  y  lo  tenor  Cardinali,  que 
demostraren  un  absolut  desconexement  de  dit  drama  mu- 
sical, contribuhint  per  tant  à  que  la  major  part  de  ses  be- 
lleses hajan  quedat  desconegudes  de'nostre  públich. 

Durant  la  Quaresma  se  donaren  en  lo  meteix  teatre  deu 
concerts  baix  la  direcció  del  mestre  Nicolau,  en  los  que  fo- 
ren executades  les  nou  Sinfoníes  de  Beethoven,  ab  lo  poch 
cuydado  y  íalta  de  espresió  que  es  de  costum  en  aquell  di- 
rector. L'  «Orfeó  Català»  và  constituhir  la  noia  més  inte- 
ressant de  dits  concerts,  puix  al  interpretar  les  més  triades 
composicions  del  seu  repertori  davant  d'  un  públich  que, 
en  gran  part,  lo  sentia  per  primera  vegada,  obtingué  una 
continuada  sèrie  d'  èxits  que  sens  dupte  no  oblidarà.  La 
gran  sala  del  Liceu  se  va  omplenar  à  cada  concert,  lo  qual 
no  deu  en  rigor  de  justícia  atribuhirse  al  entussiasme  filar- 
mónich  del  públich,  puix  no  hi  havia  motiu  pera  tant,  sinó 
millor  al  entussiasme  palriólich  que  regnava  aquells  dies 
à  causa  de  les  persecucions  que  sofria  lo  Catalanisme,  lo 
que  motivà  les  caluroses  manifestacions  envers  del  «Orfeó 
Català,»  que  arribaren  à  son  grau  màxim  al  ser  aquest  víc- 
tima del  despólich  embarch  desa  Senyera. 

En  la  temporada  de  primavera  s'  estrenaren  dues  obres 
líriques.  Lo  magnííich  drama  lírich  de  Gluck,  IJigenia  à 
Taurida,  no  fou  del  grat  dels  habituals  concurrents  al 
Liceu,  ab  tot  y  ser  una  obra  hermosíssima  y  consagrada 
com  à  tal  per  tot  lo  mon  musical.  Just  es  reconéxer  que  la 


—    124  — 

desastrosa  execució  que  obtingué,  no  era  molt  à  propòsit 
pera  posar  de  relleu  les  numeroses  belleses,  però  de  tota 
manera  lo  nom  de  Gluckera  acreedor  à  un  major  respecte, 
En  cambi  als  pochs  dies  se  'ns  donava  à  conéxer  la  òpera 
Fedora,  del  músich  italià  Giordano,  obra  desditxada  en 
tots  conceptes  y  una  de  les  pitjors  entre  lo  molt  dolent  del 
mercat  italià  de  nostres  dies.  Però  tenor  y  liple  cantaren  la 
obra  à  maravella  y  axò  bastà  pera  que  's  tolerés  lo  que  no 
devia  haver  passat  de  la  primera  representació. 

Una  obra  tant  sols  de  autor  català  ha  sigut  estrenada  du- 
rant r  any.  Lo  mestre  Vives,  lo  tan  aplaudit  autor  de  Don 
Lucas  del  Cigarral,  nos  ha  donat  una  nova  prova  del  seu 
talent  ab  sa  nova  òpera  Euda  d'  Uriach,  estrenada  en  la 
temporada  de  tardor  en  lo  teatre  de  Novetats.  Escrita  sobre 
lo  llibre  català  de  nostre  gran  poeta  Guimerà,  ha  sigut  en 
estrem  sensible  que  la  obra  no  's  representés  en  nostre 
idioma  aprofitant  la  ocasió  pera  donar  un  pas  envers  de  la 
implantació  de  la  òpera  catalana,  y  per  aquest  motiu  hem 
de  fer  un  càrrech  al  mestre  Vives,  que  ab  son  nom  ja  acre- 
ditat podia  imposarse  à  totes  les  rutines  dels  empresaris. 

Sense  ser  jE'mí/íz  d'  Uriach  una  producció  trascendental, 
senyala  un  pas  avant  en  la  carrera  d'  en  Vives  y  en  mitgde 
molts  defectes  ofereix  pàgines  molt  recomenables,  com  lo 
duo  de  monges  del  acte  segon,  y  actes  bastant  acabats  com 
casi  tot  lo  tercer.  Les  qualitats  més  remarcables  en  lo  tre- 
ball del  músich  català  son  un  notable  domini  del  mecanis- 
me orquestal  y  lo  bon  gust  y  sobrietat  de  que  dona  repeti- 
des proves,  evitant  efectes  falsos  ab  los  que  li  hauria  sigut 
fàcil  enlluhernar  al  públich.  Lo  dia  en  que  hi  puga  afegir 
una  major  personalitat  y  més  empenta  en  les  situacions 
passionals,  en  Vives  produhirà  obres  de  notable  valor  mu- 
sical que  han  d'  enlayrarlo  més  encara  dins  lo  senyalat 
lloch  que  ja  avuy  ocupa. 

Una  verdadera  febre  de  concerts  ha  regnat  durant  tot  lo 
any.  Pianistes  de  tota  mena  han  desfilat  un  darrera  1'  al- 
tre, dexantnos  casi  tots  ells  més  la  impresió  d*  un  hàbil  exe- 
cutant que  d'  un  artista  de  sentiment.  Fora  Ilarch  d'  es- 
mentarlos  à  tots  y  calificarlos,  per  lo  que  baste  consignar 


1 


—    125    — 

que  entre  tantes  han  sobressortil  les  sessions  del  mestre 
Vidiella,  que  sempre  s'  escolta  ab  lo  meleix  plaher;  les  de 
en  Granados  y  Malats,  cadascú  en  son  genero,  y  com  à  no- 
vetat lo  notable  pianista  inglés  Bauer,  que  va  revelar  esce- 
lentes  qualitats  tant  d'  execució  com  de  dicció  y  'ns  pro- 
porcionà dues  agradabilissimes  vetllades  junt  ab  en  Casals. 
Aquest,  tan  jove  y  ja  tan  notabilíssim  violoncelista,  es 
una  de  les  glòries  més  llegítimes  entre  'is  actuals  artistes 
catalans;  havent  posat  ben  alt  lo  nom  de  Catalunya  davant 
del  estranger  que  ha  recorregut  en  continuats  triomfs. 

Actualment  compta  nostra  ciutat  ab  dues  societats  organi- 
sades  pera  les  audicions  sinfóniques:  la  «Sociedad  Filarmó- 
nica»  que  fà  temps  ve  dirigint  V  infadigable  mestre  Crick- 
boom  y  la  nova  «Sociedad  de  Conciertos  Clàsicos»  que  fà 
poch  ha  fundat  lo  notable  pianista  Granados.  Aquesta  úl- 
tima se  proposa  fomentar  les  audicions  de  música  clàssica 
y  en  lo  curt  temps  que  compta  d'existència  no  podem  exi- 
girli  encara  una  perfecció  que  ha  estat  ben  lluny  d'  alcan- 
çar.  Les  sessions  més  notables  han  sigut  les  en  que  prengué 
part  en  Casals  y  darrerament  lo  concert  de  les  tres  notabi- 
litats  de!  piano,  Vidiella,  Granados  y  Malats, 

Lo  més  serio,  lo  més  sólit,  y  lo  que  més  de  plé  entra  din- 
tre del  verdader  art  de  la  música  es,  de  tot  quant  tenim 
actualmentà  Barcelona,  la  labor  incessant  del  mestre  Crick- 
boom  convertit  en  un  apòstol  del  diví  art,  en  aquesta  terra 
que  ab  tan  poch  respecte  es  tractat.  La  «Sociedad  Filar- 
mónica»  que  dirigeix,  ha  lograt  per  medi  de  sa  Acadèmia 
de  música  formar  una  orquesta  de  corda  com  may  havíam 
tingut,  y  aquesta  orquesta  nos  ha  fet  tocar  ja  'Is  pri- 
mers fruyts  de  sos  treballs  en  varis  concerts.  Baix  la  mag- 
nífica batuta  de  Crickboom  les  obres  mestres  de  Bach  y  de 
Bizet,  entre  altres,  han  obtingut  interpretacions  que  tocan 
ja  als  límits  de  la  perfecció.  Tots  los  esforços  dels  verda- 
ders  aficionats  s'  han  de  dirigir  à  ajudar  la  missió  educa- 
dora que  lo  mestre  Crickboom  s'ha  imposat  envers  nostre 
públich  ab  una  constància  y  desinterès  de  que  no  's  troban 
sovint  exemples. 

Al  escriure  aquestes  ratlles  acaba  de  donarse  en   lo  Li- 


—    126   — 

ceu  la  primera  representació  de  Siegfried,  tercera  obra  de 
la  tetralogia  de  Ricart  Wagner.  No  disposem  de  temps  ni 
espay  més  que  pera  fer  constar  que  tan  hermós  drama 
musical  ha  sigut  obgecte  de  una  profanació  que  no  poden 
arribar  à  capir  en  tota  sa  magnitut  los  qui  no  conexen  à 
fons  la  immortal  creació  del  geni  alemany. 

JoAQuÍM  Pena. 


TORNANT  DE  LA  GUERRA  <"> 

Lema:  Dissort. 

I 

Vessa  de  gent  la  estació; 
la  vila  en  pes  s'  hi  aglomera 
empenyentse  envers  V  andén 
com  en  diades  de  gran  festa. 

Mes  tothom  mira  ab  neguit, 
moltes  cares  lo  plor  rega; 
quan  s'  espera  un  tros  del  cor 
qui  s'  espera  's  desespera. 

Los  qui  ahir  sortían  braus 
retornan  com  dones  febles, 
puix  feu  sa  tasca  la  fam 
en  lo  qui  escapà  à  la  febra. 

La  màquina  's  va  acostant 
com  pit  que  esbufega  ab  pena; 
com  més  aprop  se  la  veu 
baten  los  cors  més  depressa. 

Del  cap-vespre  à  la  foscor 
lo  convoy  fa  més  tristesa; 
color  de  sanch  té  '1  fanal, 
color  de  dol  la  fumera. 

(*)    Poesia  premiada  en  lo  «Certamen  literari  de  Sans,»  del  any  1899. 


I 


—    127   — 

Quan  arriba  à  la  estació 
vessa  gent  per  les  portelles; 
qui  no  es  manco  ó  no  va  coix, 
sense  crosses  tambaleja. 

S'  ouen  senglots  de  neguit, 
amarchs  plors  arreu  se  senten; 
si  algun  jayo  lloha  à  Deu 
alguns  dels  jóvens  renegan. 

Y  no  falta  qui  ha  esclamat 
ab  veu  que  1'  enuig  ofega, 
jmalhaja  'I  jorn  que  's  va  dir 
del  nou  mon  ja  's  veu  la  terra! 

Una  mare  y  un  vellei 
afanyosos  van  y  venen 
escorcollant  ab  afany 
de  los  vagons  les  portelles. 

Ressona  un  crit  de  «jíill  meu!» 
que  contesta  un  «|mare  meva!» 
una  abraçada  'Is  confon, 
avi  y  net  plorant  s'  aferran. 

Quan  de  nou  arrenca  'I  tren 
endinzantse  en  la  pineda, 
lo  seu  xiscle  fa  estremir, 
r  ovirarlo  fà  feresa. 

Sembla  llenca  de  fossar 
que  per  ninxos  té  finestres; 
los  qui  hi  miran  semblan  morts 
que  han  tornat  à  flor  de  terra. 

Vola  '1  convoy  via  amunt 
à  sembrar  noves  tristeses, 
com  si  un  alé  malestruch 
lo  fés  córrer  més  depressa. 


—    128   — 

II 

Ab  son  irajo'de  bïons 
y  vestint  la  guayabera 
hon  del  Mèrit  Militar 
la  roja  creu  hi  campeja; 

apoyat  ab  mare  y  vell, 
puix  ses  forces  li  flaquejan, 
va  caminant  lo  soldat 
envers  sa  casa  paterna. 

De  tant  y  tant  aflaquit 
lo  soldat  sembla  un  espectre: 
de  no  anarlo  sostenint 
hauria  besat  la  terra. 

Son  cos,  encorvat,  com  jonch, 

està  tremolant  de  febra; 

té  '1  rostre  tot  esgroguit, 

té  'Is  ulls  dins  fondes  cavernes. 

Va  sens  esma,  sent  fredor, 
no  camina,  1'  arrossegan; 
sembla  niuà  en  son  esguart 
lo  poch  esprit  que  li  resta. 

Veu  la  plaça  hon  noy  jugà, 
los  carrers  que  rondà  alegre, 
|més  no  ha  visi  al  amor  seu 
puix  và  oblidà  ses  promeses! 

Pantejant  và  à  son  casal 

ab  una  tos  que  '1  corseca, 

y  's  dexa  caure  al  escó 

poch  menys  que  perduda  la  esma. 

III 
Sa  mare  y  'I  bon  vellet 
li  preguntan  de  la  guerra; 
les  ferides  que  dú  al  pit 
à  les  preguntes  contestan. 


—    129   — 

Veyent  son  amor  perdut 
la  més  grossa  sentí  oberta, 
la  més  grossa  la  té  al  cor, 
ella  la  vida  li  arrenca. 

Lo  respir  li  va  mancant, 
un  glop  de  sanch  mitg  I'  ofega, 
li  cau  lo  cap  sobre  '1  pit 
y  agonitzant  la  creu  besa; 

la  creu,  símbol  del  amor, 
del  martiri  y  de  fé  ardenta; 
darrer  recort  del  combat, 
darrera  fita  en  la  terra. 

Y  en  r  últim  salt  de  son  cor, 
y  en  sa  convulsió  darrera, 
fixa  'Is  ulls...  llença  un  gemech, 
y  rodola  mort  en  terra. 

IV 

Senyalan  un  cos  difunt 
les  campanes  de  la  església, 
y  obra  sa  gola  '1  fossar 
per  rebre  sa  nova  presa. 

La  mare  llençant  trist  plor, 
follament  lo  seu  fill  besa; 
la  bala  que  ferí  à  n'  ell 
r  ànima  d'  ella  troceja. 

Lo  bon  avi  encès  d'  enuig 
y  alçant  al  ayre  sa  destra, 
sent  bullir  dels  seus  vint  anys 
la  sanch  que  la  edat  li  gela. 

Tremolós,  ab  ronca  veu, 
y  conjurant  cels  y  terra, 
renega  dels  qui  han  trencat 
lo  puntal  de  sa  vellesa. 


—  130  — 
— jlra  del  cel!  crida  '1  vell, 
cayga  sobre  ells  la  sanch  seva, 
puix  mon  net  la  vessà  à  doll 
per  la  honra  de  sa  bandera. — 

Quan  lo  mort  ja  es  enterrat 
jquin  buyt  queda  à  casa  seva! 
Aquell  buyt  se  va  axamplar 
al  venir  les  neus  primeres. 

La  mare  sola  al  escó 
sentia  créxer  sa  pena: 
prop  la  tomba  del  soldat 
una  nova  creu  s'  hi  veya. 

Pere  de  Cots  y  Soldevila. 


LA  ROSA  <•> 


Com  estrella  al  llantió  del  cel  clavada 
tremola  en  io  roser  la  fresca  rosa 

al  branquilló  assentada 
onejant  sa  corola  mitg  desclosa. 
Lo  clavell  blanch  amorosit  s'  hi  gira 
sobre  'I  tany  dèbil  feblement  gronxantse; 

estassiat  la  mira 
y  ella  al  véurel  com  may  va  cimbrejantse. 
Les  altres  flors  sota  sos  peus  rendides 
aguaytan  al  clavell  com  la  festeja, 

y  alçantse  engelosides 
de  tan  gentil  galàn  senten  enveja. 
Mes  ella  à  cada  raig  que  '1  sol  li  envia 
entreobra  'Is  pètals  suaus  de  sa  corola 

vestits  de  satalia 
y  ab  la  mirada,  en  lo  clavell  se'n  vola. 

Ferran  Canellas. 
(*)    Del  volum  en  preparació:  «Los  amors  de  les  flors.» 


—  131  — 

SOL  Y_PLUJA 

Lo  que  dins  de  mi  passa 

iQue  n'es  d'estrany! 
Poruch  mon  cor  batega 

de  viu  afany. 

Sent  ànsia  indefinible, 

pena  y  consol, 
y  defalleix  ma  pensa 

quan  alça  '1  vol. 
Mon  cor  be  se  recorda 

de  la  dolçor 
ab  que  abans  li  somreya 

lo  sol  d'  amor. 

Recorda  hores  de  pena 

en  que  ensopit 
ni  un  estel  alegrava 

sa  fosca  nit. 

He  sentit  sordes  lluytes 

del  cor  y  '1  seny; 
feretat  que  detura, 

desitg  que  empeny. 
Però  lo  que  sent  are 

no  es  res  d'axó; 
fantasmes  que  fugiren 

ja  no  'm  fan  pó. 

Are  de  nova  flama 

sent  la  escalfor, 
y  al  meteix  temps  som  presa 

de  la  tristor. 

Es  una  estranya  mescla 

de  plor  y  dol, 
esqueen  lo  cel  de  l'ànima 

plou  y  fà  sol. 

María  Antònia  Salvat. 


—   132  — 


NOTA    HISTÒRICA    BARCELONINA 


HONORS  AL  CONSELLER  EN  CAP  EN  LA  CORT 

Amich  Batlle:  Desitjós  de  portar  com  cada  any,  lo  meu 
humil  granet  de  sorra  à  la  obra  meritòria  de  vostre  Ca- 
lendari Català,  ja  que  per  mancarme 'I  temps  no  m'  es 
possible  preparar  cap  treballet  original,  escullida  al  etzar 
d'entre  la  munió  de  notes  curioses  que  tinch  en  cartera, 
vos  envio  la  següent  relació  de  la  entrada  solemne  que  feu 
à  Madrid  à  començaments  del  segle  xvii,  lo  magnífich  Con- 
seller en  cap  de  Barcelona  micer  Joan  Aroles,  qui  per  de- 
liberació del  dia  5  d'Agost  de  1617  fou  tramés  allí  per  lo 
sabi  Concell  de  Cent  Jurats,  ab  lo  càrrech  d' Embaxador, 
pera  acabar  de  gestionar  la  espedició  de  un  Real  Privilegi 
que  feya  temps  venia  demanant  inútilment  la  ciutat  pera 
poder  batre  moneda  de  plata,  al  objecte  de  posar  prompte 
remey  al  gros  conflicte  económich  que  per  la  fretura  casi 
absoluta  de  aquell  numerari  atravessava  Barcelona. 

Preneune  la  bona  voluntat,  puix  encare  que  dit  docu- 
ment no  sia  de  bon  tros  cap  model  de  literatura  clàssica  ni 
cap  rara  avis  d'  Arxiu,  en  cambi,  històricament  conside- 
rat ofereix  cert  interès,  per  posar  de  relleu  la  gran  impor- 
tància que  per  molts  conceptes  tenia  y  lo  respecte  y  enve- 
jable prestigi  de  que  merescudament  gosava  in  illo  tempore 
la  capital  de  Catalunya. 

«Relatio  verdadera  de  la  entrada  feu  lo  Conseller=en 
cap  de  la  ciutat  de  barna  a  la  Vila  de=Madrit  a  sis  de  se- 
tembre de  lóiyylo  acompanyament  que  tingué  quan  lo 
endemà  ana  a=besar  la  ma  a  sa  magt.  y  li  explica  sa  em- 
baxada.» 


«Hauent  manat  sa  magt.  a  dit  conseller  en  cap  al  temps 
arriba  en  la  Vila  de  Alcalà  se  detingués  y  no  passas  de  all 


^■i 


—  «33  — 
fins  altre  orde  li  fos  donat,  para  en  dita  Vila  fins  a  6  del 
mateix  que  lo  Vicicanceller  del  consell  darago  li  scrigue 
que  sa  magt.  hauia  resolt  per  fer  mercè  a  la  ciutat  de 
barna  que  entras  dit  conseller  en  cap  y  que  lo  endemà  a  7 
del  mateix  a  les  onze  hores  sa  magt.  lo  oyria.  Passat  mitg 
die  se  sabé  per  madrit  que  lo  conseller  en  cap  de  barcelona 
enírave,  y  essent  ja  tart  per  no  hauer  se  pogut  preuenir  ab 
tan  poc  temps  dita  entrada  lo  conseller  se  ana  acostant  y 
vn  quart  de  leuga  abans  de  arribar  a  dita  vila  troba  moltis- 
sims  cauallers  cathalans  y  de  la  corona  entre  los  quals  hv 
hauie  molts  ecclesiàstichs  constituyls  en  dignitat  y  en  lo 
mateix  loc  estaue  aguardant  vn  cauall  que  lo  Almirant  de 
Castella  li  enuia  per  entrar  ab  ell,  era  tal  que  basta  dir  que 
lo  Almirant  lo  enuias.  Puja  des  del  cotxo  ahon  se  vesti  la 
gramalla  a  cauall  y  encontinent  arriba  lo  Comte  de  Cullar 
ab  molts  Cauallers:  posas  a  ma  squerra  del  conceller  après 
de  molts  cumpliments,  anaren  los  dos  vn  poch  de  cami 
arriba  poch  après  lo  Duch  de  Cesa  ab  lo  Comte  de  Villa- 
mediana  correu  major  de  Castella  dona  la  ben  vinguda  al 
Conceller,  lo  prengueren  al  mig  y  poch  après  arriba  lo  Al- 
mirant y  dona  la  ben  vinguda  axi  matex  al  Conceller,  lo 
Comte  de  Cullar  passa  dauant  les  masses  ahon  anauen 
moltissims  Cauallers  axi  dels  que  eren  èxits  a  rebrer  dit 
Conceller  com  los  qui  aportauen  dits  grandes,  lo  Almirant 
feu  cortesia  al  Duch  de  Cessa  que  anas  al  mig  a  ma  squerra 
del  conseller  y  lo  Almirant  a  ma  dreta  y  lo  comte  de  Vila- 
mediana  anaue  al  altre  extrem  de  ma  esquerra.  De  manera 
que  lo  Conceller  anaue  al  mig  precehint  los  altres  confor- 
me lo  vs  de  Castella  y  axi  se  feu  lo  any  1602.  en  la  entrada 
del  Conceller  segon  en  Valladolid:  essent  a  la  porta  de  Ma- 
drid se  comensa  enfosquir  estauen  preui ngudes  moltes  at- 
xes  blancas  no  obstant  que  ningun  grande  non  pot  aportar 
sinó  de  grogas  passaren  per  lo  Prado  ahont  eren  èxits  mes 
de  dos  mil  cotxos  de  Damas  y  personas  principals  per 
v,eure  la  entrada:  la  trompeta  anaue  dauant  y  ere  tanta  la 
gent  del  acompanyament  que  nos  podia  sentir  de  la  filera 
del  conceller  tant  era  lluny  sonant  gallardissimament:  pas- 
saren per  la  calle  major  que  es  molt  llarga,  anaue  la  gent  a 


—  134  — 

iropell,  ales  finestres  y  balcons  noy  podien  esiar:  arribaren 
a  la  Casa  tenia  preuinguda  que  es  molt  gran  en  la  qual  ha 
estat  molts  anys  lo  Embaxador  de  Alemanya  que  es  a  la 
Plassa  de  St.  Pedró  prop  la  casa  del  Condestable  y  del  Al- 
miranl:  dins  casa  se  apearen  los  grandes  Comtes  y  Conce- 
llery  per  molt  porfía  lo  conceller  que  no  se  apeassen  y 
après  que  no  pujassen  alt,  nou  pogué  acabar:  acompanya- 
renlo  fins  a  entrar  a  dos  aposentos  ahont  li  tornaren  a  do- 
nar la  ben  vinguda  oíferintse  acompanyarlo  a  Palatio  lo 
endemà  y  ab  molt  grans  cumpliments  se  departiren.  Es- 
taua  la  Casa  y  plaça  tan  plena  de  gent  del  acompanyament 
que  nos  pogueren  departir  de  molt  temps.  Lo  endemà  a  7. 
del  matex  demaii  los  matexos  Almirant  y  Duch  de  Cessa  y 
comtes  anaren  a  casa  del  Conceller  hu  après  altre  lo  Con- 
celler los  exia  a  rebrer  y  acompanyats  de  moltissims  Caua- 
llers  de  totas  nations  anaren  ab  cotxos  a  Palacio:  deuant 
anaue  lo  cotxo  dels  Verguers  vestits  y  ab  ses  mases  après 
venia  la  carroça  del  Almirant  al  entrar  en  ella  se  feren 
grans  cumpliments  volgueren  a  la  postra  que  lo  Conceller 
en  cap  entras  primer  y  se  posas  a  la  popa  a  ma  dreta  del 
Almirant  y  lo  Duch  de  Cessa  a  la  proa  no  anaue  ningú 
mes  en  aquesta  carroça:  après  seguian  molts  altres  cotxos 
hont  anauen  Comtes,  Cruzados,  y  molls  altres  cauallers: 
Arribats  a  Palacio  los  dos  grandes  prengueren  lo  Conceller 
al  mig  anant  las  massas  altas  deuant:  fou  tanta  la  multitut 
de  gent  acudi  a  Palacio  que  digueren  los  homens  vells  no 
hauian  vist  semblant  cosa:  nos  podia  passar  per  los  apo- 
sentos: a  hu  de  ells  trobaren  lo  Marques  de  los  Vélez  que 
també  es  grande  feu  grans  offertas  al  conceller  y  lo  acom- 
panya per  tot  Palacio:  lo  Conceller  y  los  tres  Embaxa- 
dors  (i)  entraren  a  besar  la  ma  al  Rey:  lo  conceller  explica 
sa  Embaxada  y  après  anaren  a  besar  la  ma  al  Princep:  (2) 
lornarense  de  la  matexa  manera  eran  anats  y  quant  foren 
deuant  la  Casa  del  Conceller  lo  Almirant  y  lo  Duch   de 

(i)  O  acompanyadors  del  Conseller  en  Cap,  los  quals  eran  mossèn 
Lluís  Corbera  de  Castellet  y  Sant  Climent,  y  'Is  advocats  mr.  Miquel 
Carreres  y  mr.  Onofre  Vila. 

(2)    Més  tart  Felip  IV. 


-  135- 
Cessa  se  apearen  del  coixo  primer  que  lo  Conceller  y  vo- 
lent lo  acompanyar  fins  alt  com  lo  die  abans  lo  conceller 
nou  volgué  consentir  y  après  de  molls  cumpliments  y  de 
offerirli  ses  cases  y  ses  persones  y  lo  conceller  hauentlos 
dit  la  perpetua  memòria  restaria  en  la  Ciutat  de  Barcelona 
per  las  moltas  mercès  sas  Exas.  li  hauian  fetas  se  despe- 
diren.»  (i) 

Lo  Rey  Felip  III,  que  havia  respost  al  Conseller-Emba- 
xador:—« yo  mandaré  ver  los  papeles:  deseo  ha^er  merced  a 
la  Ciudad  de  Barcelona  porque  la  quiero  mucho» — provà 
que  no  sempre  les  bones  paraules  se  les  endú  lo  vent.  Mi- 
cer  Aroles  pogué  tornar  à  Barcelona,  triumfant  y  satisfet, 
ab  la  concessió  del  desitjat  privilegi,  després  de  haver  re- 
but per  tot  arreu  los  honors  pertanyents  à  la  honrada  gra- 
malla  consular  y  al  càrrech  estraordinari  en  que  estava 
investit.  A  Daroca,  sigué  festejat  ab  cortesia;  à  Madrit,  so- 
lemnement honrat,  no  sols  en  Tacte  de  sa  entrada,  sinó 
en  lo  Palau  real,  en  les  iglesies  y  llochs  públichs  y  en  son 
propi  hostatge.  Y  à  son  retorn  per  Valencià,  una  llegua 
abans  de  arribar  à  la  ciutat,  dos  cavallers  principals  exiren 
à  donarli  la  benvinguda  de  part  del  Duch  de  Feria,  vir- 
rey  de  aquell  Regne,  haventlo  després  visitat  personal- 
ment lo  Sr.  Arquebisbe  venint  ab  creu  alçada;  los  Jurats, 
molts  senyors  titulars  y  bon  nombre  de  distingides  perso- 
nalitats de  la  noblesa  valenciana;  honors  y  cortesia  que 
també  trobà  en  los  Procuradors  y  la  gent  principal  de  Tor- 
tosa y  en  moltes  altres  poblacions  del  trànsit. 

|Com  cambían  los  temps!...  Avuy,  lo  nivellador  demo- 
cratisme  d'  americana  per  una  part;  per  la  altra  certes  cau- 
ses d'  orde  especialíssim,  y  en  darrer  terme  la  febrosenca 
pressa  del  carril,  que  no  se  atura  per  res  ni  per  ningú, 
han  proscrit  aquelles  ceremonioses  manifestacions  de  cor- 
tesia, que  tan  clarament  remarcavan  la  superior  impor- 
tància moral  y  material  d'  un  poble  y  'Is  ferms  llaços  de 
mútua  germanor  y  respecte  que  V  unían  ab  los  demés. 

5  Octubre,  1900.  Alfons  Damians  y  Manté. 

(1)    Arx.  Mun.  De/tèeracíons  any  1617,  tol.  114. 


—  136  — 

DEL  «DIETARI  DEL  MEU  COR) 


I 

A  aquell  qui  m'  estimava 
y  al  pare  meu  vetllava 
en  forta  malaltia, 
un  llibre  li  dexava 
perquè  esperés  lo  dia: 
jo  à  mitja  nit  m'  alçava 
per  veure  si  's  dormia: 
lo  llibre  no  '1  llegia, 
ique  '1  besava! 

II 
Perquè  t'  estimo  patexes, 
patexes  perquè  patesch, 
iy  duptes  de  si  m'  estimasl... 
Si  no  patir,  amor  ^qué  es? 

III 

^•So  '1  nàufrech  que  à  port  menan  les  onades?, 
^•La  aresta  à  qui  impel-lexen  les  ventades?, 
^•O  r  au  que  en  primavera  torna  al  niu? 

^•Rebré  port  en  los  braços 

de  dona  enamorada? 
^'Seré  joguina  en  la  era  als  bordegassos? 

^'O  encara,  en  la  niuada, 
de  amors  que  no  envellexen  hi  trobaré  '1  caliu? 

IV 

Groguejan  les  ginesteres 
que  antany  vegerem  marcirs; 
florexen  les  passioneres 
y  reblanquejan  los  llirs: 
mes  jayl  no  't  troban  com  eras 
mos  sospirs. 


1 


—  137  — 
V 

Al  qui  no  oblida 
donaempedrida, 
la  angunia  immensa 
li  esprem  la  pensa, 
lo  amor  sens  mida 
lo  cor  li  rau: 
quan  més  s'  hi  alança, 
més  la  esperança 
sos  fruyts  li  nega, 
y  al  mar  hon  brega 
la  platja  '1  llança, 
r  abim  r  atrau. 

VI 
Jamay,  oh  esperança  bella, 
jamay,  te  apartes  de  mi: 

com. estrella, 
de  nits,  que  obra  sa  parpella; 
com  rosa  que  s'  esponcella, 
per  riure,  cada  matí. 

Lluís  Carles  Viada  y  Lluch. 


LO  MAS  PERDUT 

íQui  t'  ha  vist  rica  masia 
hon  la  pau  y  la  alegria 
hi  regnavan  sens  parar! 
^'Ahon  son  tes  belles  festes 
y  de  tos  passats  les  gestes 
que  no  pots  ara  comptar.?^ 

^iPer  qué  t'  has  quedat  soleta 
sens  tenir  ni  una  floreta 
que  vetlle  ta  soletat.^ 
^•Qué  hi  fan  tes  portes  tancades, 
y  tes  cambres  desmoblades 
y  lo  graner  sense  blat? 


-  138- 
Un  vellet  que  allí  passava 
y  ma  pena  contemplava 
me  digué  ab  molt  trista  veu: 
«La  masia  era  molt  rica, 
cap  com  ella  tan  bonica, 
mes,  la  va  perdre  1'  hereu. 

Va  emmaridà  ab  dona  estranya, 

la  dugué  del  mitg  d'  Espanya, 

era  filla  de  Madrid; 

y  al  veures  aquí,  pobreta, 

va  trobarse  tan  soleta, 

que  plorava  dia  y  nit. 

Son  espòs  per  conhortarla 
à  la  ciutat  va  portaria 
y  alegra  allí  va  restar; 
Quedant  sols  à  la  masia 
dos  vellets  sense  alegria 
]la  tristesa  'Is  va  matar! 

Y  ara,  per  les  matinades 
veureu  aucells  à  volades 
que  '1  brancatge  van  buscant; 
del  roser  que  s'  enfilava 
y  la  finestra  ombrejava 
de  la  cambra  del  fill  gran. 

Mes  les  pobres  aucelletes 
no  hi  poden  cantà  amoretes, 
lo  roser  ja  no  es  allí; 
al  veure  que  la  masia 
no  s'  obria  nit  ni  dia, 
d'  anyorança  's  va  morí. 

Les  hermoses  salzeredes, 
los  pinars-y  les  suredes 
se  les  va  vendre  1'  hereu; 
y  'Is  demés  trossos  de  terra 
desde  '1  mar  fins  à  la  serra 
van  ser  comprats  à  bon  preu. 


—  139  — 
D'  exa  casa,  les  donzelles 
ja  may  més  les  caramelles 
en  lo  mas  escoltaran. 
Y  'Is  pobrels  de  la  encontrada 
la  almoyna  tan  esperada 
tampoch  aquí  trobaran. 

Los  tresors  que  encar  quedavan 
com  que  cap  profit  donavan 
r  hereu  tots  se  'Is  ha  venut. 
Per  çó  are,  exa  masia 
tan  hermosa  y  rica  un  dia, 
es  tan  sols,  un  mas  perdut.» 

Carme  Verdaguer  de  Cots. 

Barcelona  29  Octubre  de  1900. 


CANÇÓ  DE  NADAL 

En  freda  establia, 
Joseph  y  Maria 
contemplan  ab  joya  llur  fill  divinal. 
Y,  al  cel,  les  estrelles, 
movent  les  parpelles, 
somriuen  y  cantan  ab  goig  triomfal. 
Lara,  la,  la! 
Oydà! 
Pastors,  bons  pastors: 
veniu  à  redós 
del  trist  Jesusei 
que  plora  de  fret. 
Anemhi  entonant,  al  só  de  la  gralla, 
meloses  cançons  de  pau  y  consol, 
que  '1  Deu  tot  amor  dorm  sobre  la  pallí 
faltat  de  bolquers  y  sense  breçol. 
Lara,  la,  la! 
Oydà! 

Ignasi  Iglesias. 


—  140  — 


LO  SOL  Y  LA  LLUNA    DIVINITATS 


«Lo  Univers,  diu  Mr.  Lagard,  (i)  es  lo  pensament  ó  la 
idea  emanada  de  un  Deu  etern,  invisible,  infinit  y  senyor 
absolut  que  estava  embegut  en  sí  meteix  al  origen  del  mon 
creat.  Aquest  pensament  se  manifestà  al  moment  en  que 
aquest  Deu  superior  havent  pronunciat  la  paraula/o  so  les 
primeres  tenebres  se  dissiparen:  aquí  comença  la  dualitat  y 
la  creació  de  la  matèria  en  lo  fondo  de  la  nit  per  la  pa- 
raula.» 

—«Qui  ha  fet  lo  mon.í^ — Deu. 

— »De  quina  matèria  lo  íormà.^ — De  no  res. 

— »Ab  qué  lo  feu? — Ab  la  eficàcia  de  sa  paraula.» 

Dexant  à  part  lo  que  Deu,  visible  ó  invisible,  ensenyà  al 
primer  home,  los  qui  vingueren  després,  tenint  conexe- 
ment  de  la  existència  de  Deu  y  no  sabent  de  quin  modo 
pagarli  lo  degut  tribut  de  agrahiment,  creurían  haver  de 
ferho  adorant  al  Sol,  conh  à  representant  del  meteix  Deu, 
ateses  les  influencies  bones  y  males  de  aquest  astre  sobre 
tot  lo  de  aquest  mon. 

Digan  lo  que  vulgan  los  qui  escriuen  sobre  origen  de 
religió  atribuintlos  al  cuit  del  phalus,  del  arbre  ó  delfoch, 
lo  del  Sol  havia  d' ésser  lo  primer  que  practiqués  1'  home, 
creyent  pagar  son  deute  à  la  divinitat,  ja  prenentlo  com  à 
representant  de  Deu,  ja  creyentlo  lo  meteix  Deu. 

L'  antich  Egipte,  que  fins  are  s'  ha  trobat,  y  no  's  troba- 
rà altra  cosa,  ser  lo  poble  civilisat  desde  més  antich  nos  ne 
dona  la  prova,  puix  allí  s'hi  troba  la  adoració  del  Sol,  com 
à  única  divinitat,  ja  en  la  època  més  antiga  de  la  civilisa- 
ció,  uns  cinch  mil  anys  abans  de  nostra  era.  Lo  Egipte  in- 
civilisat  no  's  coneix,  y  creyém  que  les  creencies  religioses 
s'han  de  estudiar  en  los  pobles  civilisats  y  no  en  los  sel- 
vatges. 

En  temps  posteriors  los  egipcis  no  sols  adoraren  al  Sol 

(i)    «Recherches  sur  le  Culte  de  Venus»  pàg.  2. 


I 


—  141  — 

com  à  verdadera  divinitat  sinó  que  passaren  à  la  idolatria, 
adorantlo  en  sos  diferents  estats  del  dia  representantlos 
per  animals  als  que  erigían  altars  y  adoravan. 

També  adoravan  lo  Sol  després  de  post  quan  ells  deyan 
passava  al  ker-neter  ó  neter-ker,  subterrani  dívi,  ó  la  divi- 
na regió  infernal:  d'ell  ne  feren  un  Deu  «Osiris»,  es  dir, 
donaren  aquest  nom  al  Sol  quan  no '1  veyan,  perquè  los 
egipcis  eran  monotheisias  y  sols  variavan  los  noms  y  for- 
mes de  representar  lo  Sol.  Maspero  (i)  diu:  se  podían  mul- 
tiplicar, à  voluntat,  los  noms  y'ls  termes  de  Deu,  may 
mulliplicavan  Deu.  Si  be  donaren  una  muller  ó  germana  à 
Osiris,  y  la  nomenaren  Iris,  aquesta  representava  la  Lluna, 
y  com  es  lo  planeta  més  lluminós  després  del  Sol,  la  creu- 
rian  lo  suplement  d'  aquest  per  la  llum  que  dona,  en  part, 
durant  la  nit,  però  Iris  en  la  religió  dels  egipcis  may  figura 
com  part  activa  influyent  en  lo  destí  del  home,  era  vene- 
rada, respectada  y  res  més. 

Del  meteix  modo  que  eran  monotheistes  los  antichs  egip- 
cis creyan  en  la  immortalitat  del  ànima  y  ressurrecció  del 
COS.  De  aquí  haver  imaginat  un  mon  inferior,  una  regió  sota 
terra  ahon  anavan  à  parar  tots  los  qui  sortían  d'  aquest 
mon.  Allí  eran  jutjats  per  lo  meteix  Sol-mort,  «Osiris»  y  la 
ànima  seguia  lo  curs  de  les  proves  que  li  eran  imposades 
fins  à  sa  complerta  purificació.  Lo  cos  també  estava  sub- 
gecte  à  transformacions  durant  les  dotze  hores  del  curs 
del  Sol,  segons  Mr.  Brugsch,  la  transformació  en  loto  cor- 
responia à  la  onzena  hora  del  dia.  La  flor  de  loto,  per  sa 
propietat  de  obrir  cada  dia  son  càlzer  à  la  llum  del  Sol, 
fou  presa  per  los  egipcis  com  à  símbol  de  la  ressurrecció; 
per  aquest  motiu  fou  1'  adorno  més  empleat  en  1'  art 
egipci. 

Quan  r  home  pensà  en  edificar  temples,  es  dir,  Uochs  à 
propòsit  pera  reunirse  alguns  y  tots  junts  fer  pregaries  à 
Deu,  sinó  desseguida,  aviat  tindria  desitg  ó  necessitat  de 
un  obgecte  que  li  representés  la  divinitat  à  la  que  volia 
tributar  homenatge.  Los  egipcis,  que  induptablement  foren 
los  primers  en  construir  temples,  pera  satisfer  aquesta  ne- 

(1)    Histoire  ancienne  des  peuples  d'Orient,  pàg.  29. 


—    142  — 

cessitat,  buscant  l'obgecie  que  millor  los  representés  les 
qualitats  del  Sol,  no  trobarían  altre  ser  més  à  propòsit  que 
lo  toro,  animal  que  ademés  de  ser  lo  símbol  de  la  força  po- 
dia també  simbolisar  la  utilitat, 

La  llum  també  fou  representada  per  una  vaca,  devega- 
des  voltada  d'estrelles;  y  à  la  divina  esposa  de  Osiris  li  do- 
naren set  noms  místichs  diferents  que  també  representavan 
per  set  vaques.  Aquests  set  noms  de  Iris  sens  dupte  eran 
los  de  les  set  faces  diferents  de  la  Lluna  durant  los  set  dies 
de  la  setmana,  y  potser  los  noms  metexos  de  aquests  dies. 

Los  Assyris  per  emulació  ú  oposició  à  llurs  enemichs 
eterns,  los  egipcis,  prengueren  per  divinitat  protectora  la 
Lluna  que  també  simbolisaren  per  lo  toro,  que  creyan  era 
lo  primer  ser  sortit  de  la  paraula  de  Deu  creador  del  mon; 
lo  consideravan  com  lo  símbol  de  la  vida  per  lo  que  li  do- 
naren un  nom  que  significava  al  meteix  temps  vida  y  toro. 

Per  conseqüència  immediata  de  una  doctrina  que  en- 
senyava que  'Is  primers  sers  vivents  havían  nascut  en  Tay- 
gua,  era  al  meteix  temps  lo  símbol  del  principi  humit  de  la 
naturalesa,  del  poder  passiu  de  la  generació,  es  dir,  del 
sexo  femení,  era  per  lo  tant  lo  representant  simbólich  de  la 
Lluna  en  la  que  suposavan  que  les  idees  típiques  emana- 
des de  la  inteligencia  de  un  Deu  superior,  etern,  invisible, 
havían  sigut  revestides  de  una  forma  material. 

En  lo  Zend-Avesta  (i)  s'hi  llegeix:  «Apenes  nascut  aquest 
Toro  primer  ser  creat  per  Ormuzd,  protogénit  de  natura- 
lesa pura  y  lluminosa,  fou  obgecte  de  la  enveja  y  gelosia 
dels  genis  malvats  y  morí  emmetzinat  per  Arimon  y  sos 
dimonis;  al  moment  de  donar  1'  últim  sospir,  de  son  cos  ó 
de  son  moll  ne  sortiren  tots  los  arbres  y  plantes  en  gene- 
ral, de  sa  cua  los  grans  farinosos,  de  ses  banyes  les  fruytes, 
y  de  sa  sanch  los  rahims  que  preparats  donan  lo  vi;  licor 
que  aumenta  la  sanch. 

Los  Assyris  prengueren  al  lleó  per  símbol  del  Sol,  però 
no  li  donaren  cap  importància  religiosa;  per  son  modo  de 
viure  y  alimentació  carnívora  ne  feren  també  lo  símbol 
del  principi  ígneo  representant  del  poder  actiu  de  la  natu- 

(i)    Tomo  II,  pàg.  371.— Boun  Dahesch. 


—  143  — 
ralesa,  lo  sexo  masculí,  may  se  troba  com  una  divinitat,  y 
sí  com  una  força  enemiga.  De  la  oposició  de  les  naturale- 
ses, costums,  y  diferentes  funcions  senyalades  al  toro  y  al 
lleó  nasqueren  varis  grupos  d'art  principalment  lo  figu- 
rat per  «un  lleó  devorant  un  toro»  que  molt  be  pot  repre- 
tentar  les  lluytes  polítiques  y  militars  igualment  que  les 
religioses  entre  egipcis  y  assyris  en  les  que  aquests  sempre 
se'n  portaren  la  pitjor  tallada. 

Mr.  Fèlix  Lagard  diu:  «Aquest  grupo  simbólich,  es- 
pressa  al  meteix  temps,  la  entrada  victoriosa  del  Sol  en  lo 
signe  sodiacal  del  toro  en  l'eguinoxi  de  primavera,  la  lluy- 
ta  del  principi  humit  y  del  principi  ígneo,  la  acció  del  foch 
creador,  ó  del  calor  solar  sobre  lo  principi  humit,  la  acció 
fecondant  del  Sol  sobre  la  lluna  depositaria  de  la  grana, 
llavors,  del  toro,  en  fi,  la  renovació  de  la  vida  per  la  mort.» 
Posa  per  nota  que  en  aquest  sentit,  està  encare  avuy  dia 
posat  en  les  quatre  cantonades  de  la  escala  gran  del  prin- 
cipal edifici  de  Persepolis. 

Aquesta  entrada  del  Sol  en  toro,  ó  vinguda  de  la 
primavera,  renaxement  de  la  naturalesa,  la  celebravan 
los  Asyro-Chaldeos  ab  una  gran  festa  que  nomenavan  dia 
de  Gal-Gal  ó  Gulla,  dia  del  Sol,  ó  festa  del  Sol  perquè 
Gal-Gal  ó  Gulla  era  '1  nom  que  en  chaldeo  volia  dir  Sol. 
Després  aquest  nom  s'estengué  à  totes  les  grans  festivitats 
especialment  à  les  celebrades  en  honor  dels  Reys  y  de  ses 
famílies,  sens  dupte  com  à  descendents  ó  representants  del 
Sol,  es  dir,  de  la  divinitat,  ab  lo  que  queda  esplicat  lo 
nom,  la  significació  y  1'  origen  de  nostres  «dies  de  gala.» 

De  la  adoració  del  Sol  ne  derivà  la  adoració  del  foch  que 
adoptaren  especialment  los  indis  y  'Is  perses.  Los  romans 
també  pagaren  tribut  al  Sol  y  al  foch  tot  barrejat,  ignis 
Dei  Solis  adorant  la  Deesa  Feronía  quals  sacerdots  cami- 
navan,  ab  los  peus  descalços,  per  sobre  una  gran  cantitat 
de  carbons  encesos  y  cendres  ardentes,  ceremonia  que 
durà  fins  al  temps  de  August.  En  Capadocia  les  sacerdotis- 
ses  de  Baaltis  tenían  la  metexa  costum  de  caminar  descal- 
ces per  sobre  brases  y  cendres  ardentes. 

Per  nosaltres  una  de  les  proves  de  que  'Is  antichs  egipcis 


—  144  — 
y  assyris  havían  conegui  y  poblat  part  de  les  Amériques  es 
que  quan  los  espanyols  hi  anaren  à  conquistarlos  les  dues 
nacions  en  que  hi  trobaren  establerta  una  civilisació  adora- 
van  ai  Sol  y  ai  foch  com  à  principals  divinitats.  Pirua 
Manco  primer  rey  del  Perú  era  cregut  un  producte  de  la 
terra  per  la  acció  del  Sol,  per  lo  que  ell  y  sos  descendents 
eran  nomenats  «Fills  del  Sol»  y  com  à  tals  venerats  y  res- 
pectats; à  Méxich  hi  trobaren  temples  dedicats  al  Sol,  com 
al  Perú,  Siuchi  Capae,  à  la  mort  de  son  pare  li  feu  un 
sumptuós  enterro  y  oferí  grans  sacrificis  en  lo  temple  del 
Sol  perquè  li  donés  bon  hostatge  entre  los  demés  ante- 
cessors seus. — «Memòries  antigues  Historiales  y  Polítiques 
del  Perú.»  Por  el  Licenciado  Fernando  Montesinos. 

En  la  religió  dels  grechs,  després  de  iiaverse  apoderat  de 
part  del  Egipte,  s'hi  troban  mitus  y  festivitats  procedents 
del  cuit  del  Sol.  Lo  Deu  grech  Apolo  no  era  altre  que  'i 
Sol,  y  lo  mito  helénich  de  la  serp  Piton  vençuda  per  Apo- 
lo no  es  altre  que  lo  de  la  serp  Apap  ó  Apapi,  personifica- 
ció de  les  tenebres  en  Egipte  à  les  que  combat  Osiris,  lo 
sol  post,  ó  en  son  emisferi  inferior,  pera  tornar  à  sortir 
triomfant  y  esplendent  en  1' orilzont  Oriental.  Lo  festival 
de  la  ressurrecció  de  Adonis,  tornada  del  Sol  en  la  prima- 
vera, era  encara  celebrat  en  Alexandria  d'  Egipte,  breçol 
del  Cristianisme,  en  temps  de  Sant  Cirilo. 

Altres  divinitats  del  Pantheon  Grech  son  derivades  de 
les  representatives  de  les  del  curs  del  Sol  en  Egipte  tals 
com  la  Aurora  derivada  de  Nephitis — la  posta  del  Sol  ó  de 
Iris  Halhor  la  Aurora  ó  revés,  puix  los  egipcis  nomenavan 
indistintament  «Aurora»  als  dos  crepuscles 

Molt  més  podríam  dir  sobre  la  adoració  del  Sol  y  de  la  llu- 
na però  seria  cosa  de  no  acabar  may  lo  voler  continuar  les 
transformacions  de  aquests  dos  Astres-Deus  en  divinitats 
del  Pantheo  Grech  y  de  altres  pobles.  Creyém  que '1  lector 
no  trobarà  à  mal  acabem  aquest  article  ab  dos  vulgaritats 
relatives  al  Sol. 

Los  inglesos  quan  plou  y  fa  sol,  en  lloch  de  dir  com  no- 
saltres «les  bruxes  se  pentinan»  diuen  «lo  diable  pega  à 
sa  muller.» 


—  145  — 
Entre 'Is  lurchs  la  verdadera  esposa  té  lo  dret  esclusiu 
de  les  carícies  del  espòs  desde  la  posta  del  sol  del  dijous 
fins  à  la  metexa  hora  del  divendres;  dia  de  festa  dels  turchs, 
en  commemoració,  diuen,  de  que  Deu  en  aquest  dia  creà 
lo  genero  humà.  Si  1' espòs  compleix  aquest  dever  de  fa- 
mília, ses  irregularitats  de  altres  dies  no  tenen  conse- 
qüència. 

JosEPH  Brunet. 


FLOR  DE  JANER  <•> 


Jo  t'  he  vista  passar  nit  de  tempesta, 

trista  nit  de  dissort, 
jo  t'  he  vista  passar  negra  y  feresta 

com  la  ombra  de  la  mort. 

No  pogueres,  desfeta  mesiralada, 

torce  'I  roure  empinat, 
que  es  més  potent  que  'I  llamp  y  la  ventada 

de  Deu  la  voluntat. 

Un  raig  de  llum  del  cel  en  la  foscura 

brillà  per  un  moment,  , 
y  missatger  de  Deu  plé  de  ternura 

besà  sa  testa  ardent. 

Hon  r  havia  besat  lo  raig  de  vida, 

prest  và  brostà  una  flor, 
floreta  d'  esperança  benehida 

conhort  de  lo  meu  còr. 

Fou  penyora  gentil  de  primavera 

com  la  flor  d'ametller. 
jBenhages  primerenca  missatgera 

floreta  de  Janer! 

María  Josefa  Penya. 
Janer,  de  1899. 

(*)    Poesia  inspirada  al  iniciarse  lamilloría  de  mon  pare  ja  viaticat. 
10 


—  146  — 


LO  NARCISET 


Al  amich  En  Joan  Batlle,  en  la  mort  del  seu  fillet  Narcís. 
(10  de  Setembre  de  1898.) 

Un  àngel  hermós  |  los  ayres  fendía; 
n'  havia  ja  fet  |  comanda  divina. 
Al  cel  de  retorn,  |  tot  brilla  que  brilla, 
n'  omplia  1'  espay,  |  pujant,  d'  alegria. 

Y  duya  en  ses  mans  |  flor  tendra  cullida, 
cullida  de  fresch  |  en  hora  molt  trista. 

A  indret  del  fossar  |  tot  just  s'  escauria, 

quan  ohi  los  colps  \  de  fossa  que  obrian. 

— Com  es  que  cavàu  |  abans  de  ser  dia? 

Fosser,  bon  fosser,  |  axi  aquí  s'  estila? — 

— No  n'  es  la  costum  j  cavar  en  celistia, — 

son  eyna  al  dexar  |  lo  fosser  sospira. 

— -Digaume,  si  us  plau,  |  per  qui  '1  clot  obriau? — 

—  Aquell  per  qui  es,  |  del  cel  n'es  ben  digne. — 

— Si  digne  es  del  cel,  |  dexau  donchs  que  hi  vinga. 

— Que  hi  vinga,  que  'm  fà,  |  cavar  no  'm  caldria. 

Digueren  que  mort  |  bell  Nart  me  durían; 

y  vaig  esperant  |  que  1'  alba  ó  '1  sol  isca. 

Ací  en  un  moment  |  serà  tot  musica: 

puix  flors  y  aucells  |  cantant  hi  vindrían. — 

— Qui  canta  en  lo  mon  |  ditxós,  ditxós  sia; 

fruíu  dels  cantars  |  fruiu  vostra  vida. — 

Y  axi  que  fini  |  del  àngel  la  dita, 

lo  Nart  de  ses  mans  |  fragància  espargia. 
Lo  bosch  y  'Is  jardins,  |  sa  flayre  al  sentirne, 
tocnantli  dolç  bes,  |  d'  enveja  s'  obrian. 
Quan  entrava  al  cel  |  la  flor  escollida, 
del  fons  de  la  mar,  |  lo  sol  dexondías. 

MossEN  Jordi. 


—  '47  — 


ANYORAMENT 


Oh  montanyes  verdejants 
que  en  1'  horitzó  veig  alçades, 
oh  montanyes  verdejants 
be  'n  sou  be  d'  afortunades. 
Desde  ací  hon  jo  us  ovir 
podeu  veure  ma  estimada, 
la  estimada  del  meu  cor 
tant  de  temps  que  la  he  dexada. 
Vos  miro  de  dia  y  nit 
neguitejant  d'  anyorança. 
Si  jo  us  podia  passar, 
passarvos  d'  una  volada! 
mes  ay!  que  fugen  los  dies 
y  fugen  mes  esperances... 
Be  canta  lo  rossinyol, 
canta  cançons  regalades: 
— Rossinyol,  bon  rossinyol, 
tos  cants  d'  alegria  'm  matan; 
rossinyol,  bon  rossinyol, 
voldrías  fé  una  comanda.^ 
Vola  prest  y  torna  aviat, 
traspassa  aquelles  montanyes, 
trobaràs  la  mía  amor, 
trobaràs  ma  enamorada, 
y  li  comptaràs  mes  penes, 
mes  penes  y  ma  anyorança. — 
Lo  rossinyolet  se  'n  va, 
Deu  li  do  bona  volada. 
— Gorra  prest  y  torna  aviat, 
que  r  anyorament  me  mata. — 

JosEPH  M."  Serra  y  Valls. 


-^  148 


Esgrafiat  de  la  tatxada  de  la  casa  que  foü  dels  Cormellas  al  Call. 


LA  ESTAMPA  BARCELONINA  DELS  CORNIELLAS 


(1592-1700) 


Barcelona,  que  à  miijans  del  segle  xvi  sols  tenia  dues 
oficines  d'estampar  llibres  (1),  la  de  Jo?n  Rosembach  y  la 
de  Jaume  Cortey,  respectivament  establertes  en  1530  y  i554, 
comptava  al  començament  del  segle  xvii  les  cinch  següents: 
una  en  lo  carrer  de  Sant  Domingo,  altra  en  lo  de  la  Fre- 
naria davant  del  Palau  del  Rey,  altra  en  lo  carrer  d'  Arlet 
cantonada  à  la  Llibreteria,  altra  en  lo  de  Petritxol  davant 
de  la  Rectoria  del  Pi,  y  allra,  de  la  que  anàm  à  parlar,  en 
lo  Call,  propietat  d'  En  Sebastià  de  Cormellas. 

La  adquirí  aquest  en  iSgi  de  la  viuda  de  Hubert  Gotard, 
que  r  havia  administrada  per  espay  de  un  any  ençà  de 
la  mort  del  seu  marit;  y  si  be  fora  assegurar  massa  lo  dir 
que  havia  empleades   en   sos   aparells  vinticinch  mil  lliu- 

(i)  Tingas  en  compte  que  al  fer  aquesta  afirmació  no 'ns  referim 
pas  als  estampers  ambulants,  ni  menys  als  meiexos  Rosembach  y 
Cortey  quan  ho  eran,  puix  no  ignoràm  que  vingueren  respectivament 
à  Barcelona  en  1492  y  1531. 


•\<í<íMMMM^a>m:m/a 


^ÍS:m^M 


—  149,  -^ 

res  (66.25o  pessetes),  com  en  la  que  posteriorment  establi- 
ren los  germans  Vilella  en  lo  carrer  de  Flassaders  (via  Lo 
dicariorum)  pera  llibres  de  chor,  missals,  breviaris  y  tota 
sort  de  llibres,  sabem  per  un  antich  document,  obrant  en, 
poder  nostre,  «que  era  de  les  més  copioses,  axí  de  fundi- 
cions  de  lletres  de  uns  y  altres  caràcters,  corn  de  prempses 
y  demés  recaptes  é  instruments  pera  treballaren  ella  molts 
oficials.» 

Fou  la  primera  obra  que  estampà  En  Cormellas  Lo  Lli- 
bre del  Consolat  dels 
fets  tnaritims,  ara 
novament  corregit  y 
emendat  ab  algunes 
declaracions  de  pa- 
raules als  mar  gens, 
y  de  nou  afegits  al 
fi  alguns  capítols,  y 
crides,  y  un  privile- 
gi, etc.  (Estampat 
en  Barcelona,  any 
MDLXXXXIl):  dig- 
na inauguració  pera 
una  estampa  que 
per  espay  de  més  de  un  segle  atapahí  de  llibres  llatins,  ca- 
talans y  castellans,  tan  esquisidament  escuUits  com  estam- 
pats, sobre  tot  en  ses  primeries,  puix  en  ses  darreries 
r  aventatjaren  los  Figueró,  los  prestatges  de  les  moltíssi- 
mes  llibreteríes  barcelonines.  Cal  mencionar  de  entre  les 
obres  llatines:  Constitutiones  synodales  gerundenses  (1593), 
Ordinarium  Vicense  (iSgó),  Epistolce  fayniliares  Marci  Tul- 
lii  Ciceronis  ^1620),  Ordinarium  seu  Rituale  Ecclesice  Bar- 
chinonensis  (1620)  y  Apparatus  súper  Constituiionibus  cu- 
riarum  generaliu?n  Cathalonice,  d'En  Mieres  (1621);  de 
entre  les  catalanes:  Alguns  tractats  en  català  sobre  les  festes 
colents  en  lo  Bisbat  de  Barcelona,  y  tatxes  del  salari  dels 
Notaris,  que  acompanyan  à  la  obra  Stylus  capibreviandi 
(1594);  \o  Sermó  vulgarnient  anomenat  del  Serenissim  Se- 
nyor Don  Jaume  II  (1602);  La  historia  del  cavaller  Pierres 


mk^M^mz/wm 


Esgrafiat  de  la  faixada  de  la  casa  que 
fou  dels  Cormellas  al  Call. 


—  i5o  — 
de  Propença,  y  de  la  gentil  Magalona,  iraduhida  per  Ho- 
norat Comalda  (i65o);  les  Ordinacions  fetes  y  ordenades 
per  los  fnolt  il•lustres  senyors  Concellers  y  savi  Çoncell  de 
Cent...  sobre  la  administració  dels  forjnents  (1678),  y  varis 
discursos  y  allegacions  jurídiques;  y  de  entre  les  edicions 
en  castellà  les  que  feu  de  les  obres  de  Fra  Lluís  de  Granada 
(1604),  QU6  començà  Hubert  Gotard  en  1689;  Alonso  de  Le- 
desma (i6o3),  Lluís  Blosi  (1614),  Alonso  de  Castillo  So- 
lorzano  (1631-33);  la  continuació  de  la  Historia  pontifical 
y  catholica,  del  Dr.  Gonzalo  de  Illescas  (1592-95;  la  Chro- 
nica  de  los  Santos  de  Sardeha,  de  Fra  Dimas  Serpi  (1600); 
la  Centúria,  ó  Historia  de  los  famosos  hechos  del  gran  Con- 
de de  Barcelona  Don  Bernardo  Barcino,  de  Fra  Esteva 
Barellas  (1600),  y  la 
Historia  de  los  anli- 
guos  Condes  de  Bar- 
celona, de  Fra  Fran- 
cesch  Diago  (1603). 
En  Sebastià  de 
Cormellas  no  era 
estamper,  com  no 
ho  foren  sos  fills 
Francisco  y  lo  Doc- 
tor Joseph  ,  ni  'Is 
demuntdits  Vilella, 
botiguers  de  teles; 
ni  N'  Antoni  Laca- 
vallería,  llibreter;  ni 
En  Joseph  Forcada, 
notari  real  collegiai; 
ni  En  Rafel  Figue- 
ró.  que  estava  insa- 
culatcom  à  perayre 
en  les  Bosses  de  la 
Casa  del  General. 
En  lo  any  1638  pre- 
tengueren los  mag- 
nífichs  Cònsols  y 


Esgrafiat  de  la  fatxada  de  la  casa  que 
fou  dels  Cormellas  al  Call. 


—  i5i  — 
Consell  de  vint  del  Magistrat  de  la  Llotja  de  la  Mar,  que 
En  Sebastià  de  Cormellas,  mercader,  devia  abstenirse  de 
exercir  la  art  de  estamper  com  à  art  mecànica  y  servil;  però 
donant  dit  Cormellas  son  memorial  firmat  de  nou  advocats 
dels  més  clàssichs  de  aquella  era,  y  entre  altres  lo  doctíssim 
Fontanella  en  que  mostrà  la  noblesa  de  dita  art,  cessaren 
dits  Cònsols  y  Consell  de  tal  pretensió  y  prosseguí  En 
Cormellas  son  exercici.  Tal  volta  à  axò  es  degut  que  en 
unes  Cobles  del  gloriós  Saní  Segimon  y  en  El  Politico  del 

Cielo,  de  Fra  Diego  Niseno, 
estampats  unes  y  altre  en  lo 
demunt  dit  any,  y  que  en 
la  reestampaciò  (molt  dolen- 
ta pei  cert)  que  feu  del  Lli- 
bre del  Consolat  en  1645, 
essent  Defenedor  de  la 
Llotja  de  Mar,  se  llegesca, 
contra  la  costum:  «En  la 
estampa  administrada  per 
Sebastià  de  Cormellas,  mer- 
cader.» 

Mori  En  Sebastià  de  Cor- 
mellas en  1654.  Estamper  de 
la  ciutat,  renuncià  à  dita  grà- 
cia en  mà  y  poder  dels  Esce- 
llentíssims  Consellers.  No  *n  fou  son  fill  Francisco;  mesa  la 
mort  de  Catarina  Mathevat,  viuda,  que  1'  havia  succehit  en 
dita  gràcia  en  1625,  passà  à  esserne  la  viuda  Teresa  Corme- 
llas, mare  del  Dr.  Joseph,  y  à  sa  mort  aquest,  y  per  renun- 
cia de  aquest  En  Joan  Pau  Martí,  estamper  y  llibreter,  qui 
ne  fou  inhabilitat  per  lo  Consell  de  trentasís  à  instàncies 
dels  estampers-llibreters  Figuerò,  Gelabert,  Jolis,  Guasch 
y  Llopis,  à  pesar  de  que  dit  Martí  tenia  en  sa  casa  de  la 
plaça  de  Sant  Jaume,  entre  los  carrers  del  Paradís  y  de  la 
Diputació  (avuy  del  Bisbe),  la  metexa  estampa  dels  Corme- 
llas, que  havia  adquirida,  y  'I  meteix  nombre  de  oficials 


Segell  dels  Cormellas.  (i) 


(I)    Figura  en  la  portada  de  la.  Historia  de  las  Guerras  civiles  de 
los  Romanos  de  Aplano  Alexandrina,  estampada  en  i  592. 


Segell  dels  Cormellas.  (i) 


-    l52    — 

(onze),  «y  estos  de  major  noia  y  perícia  dels  que  's  iroban 
en  la  present  ciutat.» 

La  estampa  dels  Cor- 
mellas fou  regentada  ó 
administrada:  de  ió68  à 
1670,  perJacinloAndreu, 
que  s'  establí  en  1671  en 
lo  carrer  de  Sant  Domin- 
go; de  1675  à  1680,  per 
Vicens  Surià,  que  s'  esta- 
blí en  lo  carrer  de  la  Pa- 
lla en  i68i;de  aquest  any 
à  1683,  per  Jaume  Cays, 
que  passà  à  regentar  la 
estampa  dels  Mathevats, 
davant  de  la  Rectoria  del 
Pi,  pera  retornar  à  ca  *n 

Cormellas  en  1686  fins  à  1691;  en    1684  y  i685  per  En  Jo- 
seph  Soler,  y  de   1696  à  1700  per  Thomàs  Loriente. 

En  17 10,  es  à  dir,  des- 
prés de  deu  anys  en  que  '1 
nom  Cormellas  havia  desa- 
paregut de  les  prempses 
barcelonines,  torna  à  apa- 
réxer  en  un  llibre:  Expli- 
cación  y  construcción  de  las 
Reglas  de  generós  y  preté- 
ritos.  Conforme  se  ensehan 
en  los  Estudiós  de  la  Cojn- 
pania  de  Jesús...  Por  el 
Maestro  Thomàs  Garcia  de 
Olarte.  Mes  creyém  que's 
tracta  de  una  edicióapócri- 
fa,  per  quant  lo  peu  de  estampa  diu:  «Ano  1710.  Con  pri- 


Segell  dels  Cormellas.  (2 


(i  )  Figura  en  líi  portada  de  la  Segunda  parte  de  los  Conceptos  es- 
pirituales  y  morales  compuestos  por  Alonso  de  Ledesma,  estampada 
en  1607. 

(2)  Figura  en  la  portada  del  Libro  Aureo  de  la  vida  y  carías  de  Mar- 
co Aurelio  emperador  y  eloquentissimo  orador,  estampat  en  1647. 


-  i53  - 
vilegio.  En  Barcelona:  Por  la  Viuda  de  Sebastiàn  Cor- 
mellas,  vive  al  molino  de  la  Robella»,  y  aquest  Molí  lo 
conexém  à  Valencià,  hon  estampà  en  1602  En  Joan  Chri- 
sóstom  Garriz  La  Arcadia,  de  Lope  de  Vega  (junto  al 
Molino  de  la  Rovella),  ademés  de  que  de  la  Viuda  d'  En 
Sebastià  de  Cormellas  feya  ja  anys  que  no  se  'n  cantava  ni 
gall  ni  gallina. 

Mes  de  la  estampa  dels  Cormellas  nos  resta  encara  un 
recort:  la  casa  avuy  senyalada  ab  lo  número  14  en  lo  car- 
rer del  Call,  en  qual  fatxada  esgrafiada  s'  hi  veuen;  ademés 
de  molts  altres  atributs,  los  tres  dibuxos  jque  reproduhím 
en  aquestes  pàgines. 

Lo  segell  distintiu  dels  Cormellas  fou  sempre,  desde  que 
començaren  à  estampar,  un  cor,  ja  sencer  y  rodejat  en  forma 
de  triangle  de  les  inicials  S.  D.  C,  ja  més  ó  menys  nafrat, 
rodejat  de  la  llegenda  Cormellas.  Lo  segell  que  li  atribueix 
En  Salvà:  l•i  Jovis  usque  sinwn  no  fou  tal  segell,  sinó  un 
floró  usat  indistintament  per  molts  estampers  barcelonins. 
Lluís  Carles  Viada  y  Lluch. 


SURSUM 


Atreta  per  la  llum  de  ta  hermosura 
mon  ànima,  Senyor,  hi  axeca  'I  vol, 
y  '1  meu  cor  se  rèdressa  vers  la  altura 
com  à  mitgdía  '1  dòcil  girassol. 

Y  es  que  en  aquesta  terrenal  morada 
tot  ser  s'  hi  troba  trist  y  anyoradís, 
rebent,  sense  fruhirla,  la  besada 
del  oreig  perfumat  del  Paradís. 

jQuant  de  desitg  à  ton  redós  sentires 
que  dut  per  la  oració  fins  Tu  ha  pujat! 
Los  prechs  que  d'  esta  vida  recullires, 
hauran  omplert.  Deu  meu,  ta  immensitat? 

^•Per  qué  si  à  imatge  teva  'ns  emmotllares 
vas  crear  aquest  mon  tan  encongit.^ 


—  1 54  — 
Si  fou  pera  encarnarlo  ^'cóm  li  dares 
tanta  ànsia  de  volar  al  esperit? 

Del  goig  de  tes  eternes  maravelles 
jsi  'n  suran  de  sospirs  al  teu  entorn! 
Miran  al  mon,  de  nit,  tantes  estrelles 
com  ulls  guaytan  al  Cel  de  nit  y  jorn. 

Mes  jo  sé  prou  que  en  esta  greu  frisança 
no  dexas  que  'ns  acabe  lo  dolor, 
endolcint  nostre  cor  ab  la  esperança 
que  es  meteix  que  rosada  per  la  flor. 

Per  çó  es,  Senyor,  que  tota  criatura 
ta  infinita  bondat  remerciant, 
allò  que  li  donava  ta  hermosura 
agrahida  de  cor  t'  ho  va  tornant. 

Lo  foch  brunzent  que  lo  seu  disch  arbora 
en  cambiants  de  llum  t'  endressa  '1  sol, 
son  cant  la  alosa  al  espuntar  la  aurora, 
sos  planys,  al  ferse  nit,  lo  rossinyol. 

Tot  à  tos  ulls  t*  es  agradosa  ofrena 
y  ton  cor  tens  obert  de  bat  à  bat 
meteix  per  rebre  '1  plor  d'  aquell  qui  pena, 
que  '1  goig  y  la  alegria  del  sortat. 

Res  hi  fa  que  à  la  tasca  fadigosa 
nos  haja  condemnat  lo  teu  rigor, 
per  sobre  de  la  lley  més  afrentosa 
hi  es  encare  més  gran  lo  teu  amor; 

Que  '1  puríssim  encens  que  en  l'éter  munta 
des  r  ara  Santa  en  màgica  espirall, 
abans  de  rébrel  ton  voler  1'  ajunta 
ab  1'  altre  encens  del  temple  del  treball. 

Res  s'  atura  aquí  baix,  al  cel  s'  enlayra 
tot  quant  en  lo  creat  es  esperit, 
si  aquí  la  flor  té  arrels,  sa  dolça  flayre 
se  'n  puja  à  lo  més  alt  de  lo  infinit. 

Si  al  fons  del  riu  devalla  la  congesta 
quan  la  ullada  del  sol  1'  ha  desglaçat, 
un  altre  cop  s'  enfila  ab  la  tempesta 
regirant  dels  espays  la  immensitat. 


—  i55  — 
Sublim  dalit  que  lo  mortal  atança 
à  la  metexa  essència  de  lo  Etern, 
si  un  instant  hi  baxava  la  esperança 
r  infern  meteix  ja  no  seria  infern. 

Sursum  grandiós  que  la  natura  envia 
al  que  es  font  de  bellesa  y  de  vritat, 
quan  d'  eix  concert  se  fonga  la  armonia 
la  plenitut  dels  temps  haurà  arribat. 

Manel  Folch. 


SEMBLANÇA 


Quan  veig  la  nuvolada  que  avença  pahorosa 
los  raigs  del  sol  tapantne  en  tarda  de  xardor; 

ab  sa  remor  llunyana, 
la  atmosfera  pesada  d'  hon  la  au  fuig  tremolosa, 
y  en  fréstegues  tenebres  và  embolcallant  la  Plana 
que   argenta  ab  llum  sinestra  del  llamp  la  resplandor, 

llavors  mon  cor  nuantse  al  trench  de  la  tempesta 
la  vida  considera  de  V  home  sense  fi, 

qual  ànima  damnada 
entre  Ms  bramuls  del  vici  ni  un  bri  de  llum  n'  hi  resta, 
creuant  lo  llamp  de  la  ira  sa  pensa  entenebrada 

hon  cap  creença  hi  té. 

Quan  veig  un  dia  espléndit  que  à  respirar  convida 
les  aures  embaumades  del  camp  banyantse  en  llum, 

al  contemplar  la  aucella 
que  alegra  al  niu  volteja  piulant  amorosida, 
l'oreig  com  jau  la  espiga  y  esclata  la  poncella 
que '1  blanch  papalló  besa  duyentsen  son  perfum, 


—  i56  — 
llavors  mon  cor  fruintse  ab  tan  plahenta  calma 
del  just  la  ànima  admira  ab  fervorós  anhel; 

que  sempre  de  fé  ardenta 
jolíua  com  la  aucella,  gloriosa  com  la  palma, 
de  Deu  1'  amor  santíssim  tranquila  transparenta 

pur  com  lo  blau  del  cel. 

Hermenegildo  Carrera  y  Miró. 


DOCUMENT  ESPRESSIU  Y  CURIÓS  DEL  SEGLE  XV 


En  Taplech  de  Cartes  comunes  del  Arxiu  Municipal  de 
Barcelona,  volum  corresponent  als  anys  de  1400  à  1406,  se 
troba  un  document  sens  data  ni  firma  que,  per  lo  que  'ns 
ha  semblat  espressiu  y  curiós,  copiem  a  ratlla  seguida  sens 
aiterarhi  res,  com  no  sia  puntuarlo  un  xich  per  ferlo  més 
entenent.  Diu  axí: 

«En  Jachme  Cestries,  fem  uos  saber  que  segons  que 
»auem  entès,  uos  no  uolents  renunliar  al  clam  de  la  pau 
»et  deia  treua  en  senyal  que  n@  queriu  pau  ab  nos;  mas 
»aquells  que  axo  uos  enaguen  que  no  faran  pau,  uos  han 
»mort  uostron  fill,  que  no  pas  nos,  però  be  ho  sap  Deu,  e 
»fariu  que  saui  que  daquesta  cosa  nois  creguessen  per 
»nostro  prou,  car  si  vos  no  feu  pau  ab  nos,  nos  uos  pro- 
»metem  sobre  nostra  ffe  que  vos  no  cullireu  gayre  blats 
»dessa  nostra  lauro  ni  daquella  que  aueu  presa,  que  nos 
»los  vos  aydarem  assegar  primerenchs  semblantment  de  les 
»uinyes,  que  noies  uos  calra  esporgar,  que  nosaltres  les 
»uos  esporgarem.  ítem  enuiats  souin  la  esclaua  ab  lo  mul 
»ab  los  bous  ala  riera,  que  nosaltros  los  uos  aydarem  aguar- 
»dar  alguna  estonada  que  nous  ho  cuydarets.  E  daltres 
»proffits  queus  entenem  adonar  aprop  aquests  que  tots 
»anys  uos  entenem  a  visitar.  Saludaunos  molt  an  Farrer 
»Tries  uostron  frare.  E  per  senyal  daço,   per  mils  atendre 


—  1 57  — 
»Ies  coses  dessus  dites,  auem  uos  començat  de  talar  lo  pus 
»dolent  aybre  (arbre)  que  aveu  ont  nos  uos  donam  espay 
»que  ajats  nostron  acort  daci  apaschuà  primer  vinent  eus 
»prometem  que  dessa  paschua  nous  dampnifficarem  en 
»res;  mes  si  pau  no  uolels  de  paschua  en  la,  tenits  uos  per 
»conuidat  axi  en  persones  com  en  bens.» 

De  lo  transcrit  deduhím  que  un  cert  Jaume  Cestries, 
senyor  de  terres,  per  lo  que  's  comprèn,  indignat  perquè  li 
havían  mort  un  fill,  volia  procehir  contra  1' anònim  autor 
de  la  carta,  suposant  que'l  tal  havia  fet  I' homey,  per  in- 
duhirlo  à  tal  creença  los  veritables  matadors,  los  quals, 
axis,  iractavan  d' espolsarse  la  responsabilitat.  Aquell  a  qui 
tal  crim  s'atribuhía  se  coneix  que,  veyenl  venir  demunt  seu 
procehiments  que,  no  sols  eran  ferli  ultratge,  sinó  que 
r  havían  de  molestar  en  altres  conceptes,  va  disposarse  a 
pendre  satisfacció  de  tot  per  endavant;  mes,  ans  de  tot,  lo 
convida  à  la  pau,  reduhintse,  per  de  prompte  y  en  senyal 
de  que  es  home  que  sab  fer  lo  que  diu,  a  tallarli  un  arbre, 
donantli  temps  fins  à  Pasqua  per  que  's  resolga,  y  prome- 
tentli  que  abans  del  termini  no  li  farà  cap  mes  dany.  jQuí- 
na  ironia  hi  ha  en  la  promesa  de  ajudar  à  cullir  prime- 
renchs  los  blats  y  à  esporgar  les  vinyes  de  son  adversari;  lo 
meteix  que  en  les  salutacions  que  encarrega  per  en  Ferrer 
Tries!  ^'Y  aquell  arbre  que  diu  lo  pus  dolent?  Ben  segur 
devia  ésser  un  dels  més  ufanosos  de  la  encontrada.  Final- 
ment, apar  veure  la  esclava, — que,  potser,  fos  sarrahina  y, 
tal  vegada  negra, — anant  ab  lo  mul  à  guardar  los  bous  à  la 
riera. 

jLlàstima  que  no  sia  fàcil  trobar  altres  documents  que 
axamplen  y  aclarescan  mes  encara  la  tal  lletra  que  per  ella 
sola  es  una  pintura  plena  de  color  y  vida! 

Per  la  copia, 

Antoni  Careta  y  Vidal. 
Novembre  de  igoo. 


Al  qui  no  castiguen  sos  parents,  castíguenlo  sos  malvolents. 
Molts  te  fan  ara  amoretes,  que  (si  caus)  de  ta  pell  faran  tiretes. 


—  i58 


MAL  TEMPS 


La  nuvolada  creix 
y  s'  espesseix... 

iQuina  nit  se  'ns  prepara 
si  aquest  vent  no  para! 

La  fosca  cau,  depressa,  esferehidora, 
demunt  la  estensió  que  pren  la  vista. 
La  quietut  s'  estén  esglayadora 
demunt  la  plana  solitària  y  trista. 

La  desigual  silueta  de  ciutat, 
se  destaca  del  fons  ennuvolat, 
per  la  blancor  sinistre  de  les  cases. 

No  mes  hi  ha  que  un  clap  de  cel  mitg  blau 
al  demunt  de  nosaltres!... 
Furient,  vincla  'Is  arbres  lo  vent 
alçant  núvols  de  pols  del  camí  negre. 

Y  'Is  flams  dels  fanals  pobres,  escampats 
com  les  casotes  velles  de  la  plana, 
tremolan  espantats, 
al  pas  de  la  tramontana. 

Los  llamps  se  succehexen  1*  un  à  1'  altre 
incendiant  los  núvols,  y  aclarint 
les  tenebres  de!  vespre,  y  'Is  trons  fondos 
més  clars  se  van  sentint. 

Als  jardins  solitaris,  les  granotes 
fan  sa  lóbrega  cançó... 
iQuin  llamp  més  magestuós,  y  quina  calma 
que  segueix  al  gran  tró!... 

Correm  à  cercà  un  sostre! 

La  tempestat  es  demunt  nostre! 

Rafel  Nogueras  y  Oller. 


TAULA 

Pàgines. 


Bon  any  y  bon  guany,  per  Sebastià  Farnés 5 

Santoral 9 

Necrología,  per  fíamón  N.  Comas 21 

Ma  granjeta,  poesia,  per  Victoria  Penya  d'  Amer 34 

L' etern  enigme,  poesia,  per  Jaume  Collell,  Pvre 36 

Revista  literària,  per  £•.  Aíoítney  firas^s ,    •     •  37 

Aniversari,  poesia  per  Sor.  E'tiíaria  ^nzizM 42 

A  la  mort  de  la  meva  Mare,  poesia,  per/.  Verdaguer,  Pvre.  43 

Del  calaix,  per  Narcis  Oller 44 

La  cançó  del  Gorg  blau,  poesia,  per  M.  Costa  y  Llobera, 

Pvre 45 

Lo  tresor  de  Igualada,  poesia,    per   Dolors  Moncerdà  de 

Macià 46 

Refrans 47,51,67,77,82,94,97,101,108 

Revista  teatral,  per  /.  Morató 48 

Lo  plany  de  la  aucellada,  poesia,  per  J.  Boloix  y  Canela.   .  52 

Sortint  de  Madrid,  poesia,  per  Joaquim  Cabot  y  Rovira.     .  58 

Lo  primer  miracle  del  Rosari,  per  Gayetà  Soler,  Pvre..  .    .  59 

Instantànea,  poesia,  per /awme  Coííei/,  Pvrg 62 

La  Mare  Pàtria,  poesia,  per  F.  Ubach  y  Vinyeta 63 

Sobre  les  auques  de  redolins,  per  Joan  Pons  y  Massaveu.  .  68 

Setembre,  poesia,  per  Antoni  Ai."  Penya 71 

Recort  de  prometatge,  poesia,  per  Miquel  V.  Amer.   ...  72 

Barcelona  à  Valencià,  peesía,  per  A.  Bori  y  Fontestà  .    .     .  73 

Los  catalans  en  lo  siti  de  Buda,  per  Joseph  R.  Carreras  .  .  75 
A  ma  germana  Maria  Agna  Rubió  y  Lluch,  poesia,  per 

A .  Rubió  y  Lluch 78 

Lo  Descarrilament,  poesia,  per  Sebastià  Farnés 78 

Paisatge,  poesia,  per  S.  Trullol  y  Plana 80 

Moviment  catalanista,  per  M 81 

A  mitja  nit,  poemet,  per  Joseph  Mas  y  Casanovas  .         .     .  82 

Lo  Temps,  poesia,  per  Joan  Aguiló,  Pvre 88 

Qüestions  à  Vilamajor  pels   privilegis  dels   baciners   de 

Montserrat,  per  F.  Carreras  y  Candi 90 

Lo  follet,  poesia,  per  Arthur  Masriera y5 


—  i6o  — 

Pàgines. 

Penediment,  poesia,  per  Agna  de  Valldaura 96 

Lo  Beat  Ramon  LuU,  per  Mossèn  Salvador  Bové 98 

Cançó  delTrovayre,  poesia,  per  jE'wiiZia  Swreda 102 

Lo  Senyor  de  la  Vida,  poesia,  per  Eduart  Marquina  ...  103 

La  dèria  de  pidolar,  per  Cí-fo  Gomií 106 

Lo  rossmyol  y  la  guàtiera,  poesia,  per  Pere  d'  Alcàntara 

Penya 109 

Al  cumplir  vuytanta  anys,  poesia,  per  Frederich  fíahola.    .  111 

Preparatoris  à  Igualada  per  rahó  de  host  vehinal  ....  112 

A  plé  sol,  poesia,  per  Joan  M.  Guasch 113 

Aniversari,  poesia,  per  Josefa  Amer  y  Penya 114 

iCóm  s'  ha  format  lo  riu  Llobregat?  per  N.  Font  y  Sagué, 

Pvre 116 

Oració  de  la  Creu,  poesia,  per  Antoni  Careta  y  Vidal.    .     .  119 

Nadal,  poesia,  per  Antònia  Gili  y  Güell 120 

Gap  à  la  posta,  poesia,  per  Manel  Dolcet  y  Lladó 122 

L' any  musical,  per /oagiíí?»  Pe/ia 123 

Tornant  de  la  guerra,  poesia,  per  Pere  de  Cots  Soldevila.    .  126 

La  rosa,  poesia,  per  Ferran  Canellas 130 

Sol  y  pluja,  poesia,  per  Marta  ^níonia  5aíuaí 131 

Nota  històrica  barcelonina,  per  AlfonslDamians  y  Manté.    .  132 
Del  «Dietari  del  meu  cor»  poesia,  per  Lluís  C.   Viada  y 

Lluch 136 

Lo  Mas  perdut,  poesia,  per  Carme  Verdaguer  de  Cots.     .     .  137 

Cançó  de  Nadal,  poesia,  per  Ignasi  Iglesias 139 

Lo  Sol  y  la  Lluna  divinitats,  per  Joseph  Brunet 140 

Flor  de  Janer,  poesia,  per  Maria  Josefa  Penya 145 

Lo  Narciset,  poesia,  per  Mossèn  Jordi ,  146 

Aoyorament,  poesia,  per  Joseph  M.^  Serra  y  Valls.     .     .     .  147 
La  Estampa  barcelonina  dels  Cormellas,  per  Lluis  Carles 

Viada  y  Llu^h ,  1*8 

Sursum,  poesia,  per  Manel  Folch 153 

Semblança,  poesia,  per  i/ermenegíiído  Carrera 155 

Document  espressiu  y  curiós  del  segle  xv,  per  Antoni  Ca- 
reta y  Vidal 156 

Mal  temps,  poesia,  per  Rafel  Nogueras 15& 


^ 


,r\^':.'^r     .;•>-^>t 


"■■^ 


*C       Calendari  català  per  l'any 
3801        1898-1905 
C39 
1898- 

1901 


PLEASE  DO  NOT  REMOVE 
CARDS  OR  SLIPS  FROM  THIS  POCKET 

UNIVERSITY  OF  TORONTO  LIBRARY