Skip to main content

Full text of "Choix des poésies originales des troubadours"

See other formats


*»  I  ': 


c    cÇ 


■  < 


*Ë<  oc 


c  <  '    %  \  Cî 


É£v3  ■ 


ce 

Cl 

t  c 


CCcckc   C  CC  \ 
<  Ce   ce  ccCC    C   CGC 


r  Ç?   Ç<T 


'  ce    ce- 
ci c     ce 


C  <     C  < 


('  a   ce  CC 


<■-<-. 

,     <£  c  «ïr;  r, 

CS         C<Tc  ., 


«C'^r 


c    ccr« 
C     ce   < 


gc  c  ■ccV 


^«c 


f-C  <      CCC 


CC 


•  <s       4 

~  < - .  c      ce  c  ' 

Gtç       <c  c: 

C      c       ce  C 


cccc 


^      <*~      /-ce  t 
c.  *       Y     «.       S 


"(        C  C  v 


^3 


ce  <  « 

c  ce 


c    <    c- 


ce      c  c 


«<     «r      rr       e    c 
<r<     ^      «      <r 


Se  . 


ce  C 


C    «^ 


j      c     • 


c        « 

C       ce 

«:     et 


«TC      C 


Ccc%  c     - 


c  <r«  <:   •       c 


<      ce        «-.     c-.-c         r 


c 


<    C<    cccc  .    r 


ce   c  c 


ce  c  c     c 


- 


CHOIX 

DES    POÉSIES    ORIGINALES 


DES 


TROUBADOURS 

TOME  CINQUIÈME. 


LProv 


CHOIX 


DES    POESIES    ORIGINALES 


DES 


TROUBADOURS. 


Par  M.  RAYNOUARD, 

MEMBRE  DE  L'INSTITUT  ROYAL  DE  FRANCE  (  ACAD.  FRANÇAISE,  ET  ACAD.  DES 
INSCRIPTIONS  ET  BELLES- LETTRES  )  ,  SECRETAIRE  PERPETUEL  DE  l'acADEMIE 
FRANÇAISE,    OFFICIER     DE     LA    LEGION     d'hONNEUR  ,    CHEVALIER     DE     T.'ORDRE 

Royal  de  saint -michel. 

TOME    CINQUIÈME, 


CONTENANT 


Les  Biographies  des  Troubadours ,  et  un  Appendice  à  leurs  poésies  imprimées 
dans  les  volumes  précédents. 


A   PARIS, 


'IL 


DE   L'IMPRIMERIE  DE   FIRM1N   DIDOT, 

IMPRIMEUR    DU    ROI    ET    DE    L,'lNSTITUT ,    RUE    JACOR ,   N°   24- 


820. 


t*$-t£~ 


AVERTISSEMENT. 


JLiE  premier  volume  du  Choix  des  poésies  originales 
des  troubadours  contient  des  recherches  sur  l'ori- 
gine de  la  langue  dans  laquelle  ils  ont  écrit,  et  la 
grammaire  qui  en  explique  les  principes  et  les  règles. 

Dans  le  second,  j'ai  publié  les  plus  anciens  monu- 
ments qui  nous  restent  de  cette  langue,  et  indiqué 
les  divers  genres  de  composition  de  ces  poètes. 

J'ai  ensuite  choisi ,  dans  leurs  nombreux  ou- 
vrages ,  les  pièces  qui ,  par  la  facilité ,  la  pureté  ou 
l'élégance  du  style ,  méritaient  de  trouver  place  dans 
une  collection  destinée  à  rétablir  et  à  justifier  la 
renommée  de  ces  chantres  du  moyen  âge. 

Les  principales  pièces ,  qu'ils  ont  consacrées  à 
l'amour  et  aux  dames,  composent  le  troisième  volume. 

a 


1J  AVERTISSEMENT. 

Le  quatrième  offre  un  choix  de  pièces  historiques, 
satyriques,  religieuses,  morales,  également  utiles  à 
l'histoire  littéraire,  et  au  philosophe  toujours  curieux 
des  documents  qui  expliquent  les  mœurs  et  les  opi- 
nions des  temps  passés. 

Dans  ce  cinquième  volume,  on  verra  une  liste 
alphabétique  de  tous  les  troubadours  dont  les  noms 
m'ont  paru  dignes  d'y  entrer;  leur  nombre  est  de 
plus  de  trois  cent  cinquante. 

Cette  nomenclature  est  rédigée  de  manière ,  qu'a- 
près le  nom  du  troubadour,  se  trouve  l'indication 
des  volumes  qui  contiennent  ses  pièces  imprimées; 
je  place  ensuite  sa  biographie  en  langue  romane, 
quand  elle  existe  dans  nos  manuscrits;  le  plus  sou- 
vent j'y  joins  des  fragments  pris  dans  les  pièces 
qui ,  ne  devant  point  être  imprimées  en  entier, 
offraient  cependant  des  détails  et  des  vers  dignes 
d'être  connus  ;  et  quelquefois  je  publie  des  pièces  qui 
n'avaient  pu  être  insérées  dans  les  volumes  précé- 
dents. 

Il  n'eût  pas  été  difficile  d'offrir,  sur  la  plupart  des 
troubadours,  des  observations  et  des  éclaircissements 


AVERTISSEMENT.  11J 

qui  n'auraient  pas  manqué  d'intérêt  (a),  et  il  ne  m'en 
eût  coûté  aucun  frais  d'érudition;  j'avais  eu  occasion 
de  rassembler  les  matériaux  nécessaires. 


[a)  Je  me  bornerai  à  indiquer  quelques-uns  des  ouvrages  où 
l'on  trouve  des  détails  relatifs  à  des  troubadours. 

Les  vies  d'Aimeri  de  Peguilain , 

D'Arnaud  de  Marueil , 

De  Bertrand  de  Born  , 

Composées  par  Papon ,  ont  été  publiées  à  la  suite  de  son  Voyage 
littéraire  de  Provence. 

Le  P.  Joseph  de  Haitze  est  auteur  de  quelques  dissertations 
dont  les  VIIe  et  VIIIe  concernent  Folquet  de  Marseille.  Dans  la 
Xe  il  est  parlé  de  la  comtesse  de  Die. 

La  LXIe  des  cento  novelle  antiche  est  relative  à  Richard 
de  Barbezieux,  quoiqu'il  n'y  soit  pas  nommé. 

Une  partie  de  la  pièce  de  ce  troubadour  :  atressi  cum  l'olifans, 
y  est  insérée  avec  la  traduction  italienne  de  quelques  vers ,  et 
l'on  rapporte  l'anecdote  qui  donna  lieu  à  cette  pièce;  anecdocte 
qui  ne  se  trouve  pas  dans  la  vie  de  ce  troubadour. 

Dans  la  cour  du  Puy-Notre-Dame ,  un  gentilhomme  de  grand 
mérite  eut  le  malheur  de  déplaire  à  sa  belle  par  une  indiscré- 
tion excusable.  Des  chevaliers  la  prièrent  de  pardonner  à  cet  in- 
fortuné ;  elle  répondit  :  «  Je  ne  lui  pardonnerai  qu'autant  que 
cent  barons ,  cent  chevaliers ,  cent  dames  et  cent  demoiselles  me 
crieront  à  la  fois  merci ,  sans  savoir  à  qui  leur  prière  s'adresse.  » 
Il  devait  y  avoir  bientôt  une  fête  qui  attirait  ordinairement  un 
grand  concours  de  personnes;  le  gentilhomme  se  flatta  que  sa 
dame  s'y  trouverait ,  et  qu'il  pourrait  y  venir  assez  de  monde  pour 
crier  merci.  Il  composa  une  chanson  ;  et  le  matin  de  la  fête  il 
monta  sur   un   lieu    élevé  ,  et   la   chanta   devant   une  assemblée 


IV  AVERTISSEMENT. 

Mais  je  me  suis  strictement  contenu  dans  les  li- 
mites de  mon  plan  ;  j'ai  préféré  l'avantage  de  publier 
un  nombre  plus  considérable  de  pièces  ou  de  frag- 


immense;  c'est  la  pièce  :  atressi  cum  l'olifans,  imprimée  tome  V, 
page  433. 

J'aurais  pu,  en  comparant  le  texte  de  cette  pièce,  tel  qu'il  est 
imprimé  dans  les  cento  novelle  antiche,  avec  celui  qui  est 
publié  dans  ce  Ve  volume,  démontrer  combien  il  est  nécessaire 
et  indispensable ,  quand  on  veut  publier  ou  traduire  les  ouvrages 
des  troubadours ,  de  conférer  les  divers  manuscrits ,  d'examiner 
•et  de  juger  les  variantes  avec  goût  et  critique ,  et  sur-tout  sous 
les  rapports  des  règles  grammaticales. 

Le  même  recueil  contient  dans  la  nouvelle  XXXIX  une  aven- 
ture très-piquante ,  relative  à  Guillaume  de  Bergedan ,  qui  n'est 
pas  rapportée  dans  la  biographie  de  ce  troubadour. 

Hauteserre,  dans  son  ouvrage:  Rerum  aquitanarum,  cite,  du 
comte  de  Poitiers,  des  passages  que  j'ai  cru  devoir  retrancher 
de  la  pièce  en  Alvernhe  rapportée  presque  en  entier  dans  ce 
volume. 

L'histoire  littéraire  de  la  France  parle  des  troubadours  suivants  : 

Ebles  de  Ventadour,  t.  XI,  p.  44;  et  t.  XIII,  p.  119. 

Guillaume  d'Agoût ,  t.  XIV,  p.  209. 

Guillaume  Mite ,  t.  XV,  p.  466. 

Etc. ,  etc. 

Mais  il  ne  reste  rien  de  leurs  ouvrages. 

Dans  les  notices  de  manuscrits  de  la  Bibliothèque  du  Roi,  on 
a  publié,  t.  V,  p.  689,  des  vers  de  Pierre  de  Boniface ,  qui  ap- 
partient au  quatorzième  siècle. 

Les  commentaires  sur  Pétrarque,  et  sur-tout  ceux  de  Tassoni, 


AVERTISSEMENT.  V 

ments,  à  celui  de  discuter  quelques  points  d'histoire 
littéraire,  quelques  détails  de  biographie,  ou  d'établir 
les  synchronismes  des  principaux  troubadours,  etc.  ; 
et  j'ai  seulement  indiqué,  en  bas  de  chaque  article, 
les  principaux  auteurs  qui  ont  parlé  de  leurs  ou- 
vrages, et  qui  sur-tout  ont  nommé  des  manuscrits 
qui  les  contiennent. 

Lorsque  je  n'ai  trouvé  dans  nos  manuscrits,  ni 
la  biographie,  ni  aucun  ouvrage  d'un  troubadour, 
j'ai  très -rarement  admis  son  nom  dans  la  liste  .sui- 


les  notes  de  Redi  sur  son  dithyrambe,  la  table  des  Documenti 
d'amore,  rapportent  souvent  des  passages  des  troubadours,  ainsi 
que  les  savants  ouvrages  de  MM.  Ginguené  et  Sismondi. 

Les  historiens  étrangers,  ceux  sur- tout  qui  traitent  de  l'his- 
toire littéraire,  tels  que  Tiraboschi,  etc. ,  Eichorn ,  etc. ,  offrent  des 
détails  ou  des  jugements  sur  des  troubadours  et  sur  quelques-uns 
de  leurs  ouvrages. 

Dans  les  nombreuses  histoires  particulières  de  provinces ,  de 
diocèses ,  de  villes ,  on  trouve  parfois  des  fragments  et  même 
des  pièces  entières  de  ces  poètes  ;  Baluze  et  Justel  en  ont  publié 
dans  l'histoire  de  la  maison  d'Auvergne  ;  Catel ,  dans  ses  mé- 
moires pour  servir  à  l'histoire  du  Languedoc ,  etc. ,  etc. 

Mais ,  en  renvoyant  à  ces  auteurs  et  à  un  grand  nombre  d'au- 
tres, il  eût  fallu  entrer  souvent  dans  des  discussions  que  leurs 
assertions  pouvaient  exiger,  corriger  les  textes  altérés ,  etc.  ;  j'ai 
laissé  cette  tâche  aux  personnes  qui  mettront  en  œuvre  les  maté- 
riaux que  je  publie. 


VJ  AVERTISSEMENT. 

vante  (£),  quoique  des  écrivains  eussent,  sans  doute 
d'après  des  manuscrits  qui  ne  sont  pas  venus  jusqu'à 
nous,  nommé  ces  troubadours,  donné  des  détails 
de  leur  vie,  et  même  des  fragments  de  leurs  ou- 
vrages (c)  ;  mais  une  des  principales  raisons  qui  m'ont 


(b)  J'ai  admis  seulement  l'empereur  Frédéric  I  r. 

(c)  Ainsi  on  trouve  dans  les  vies  des  poètes  provençaux ,  par 
Nostradamus ,  les  noms  de  plusieurs  troubadours  dont  il  cite 
quelquefois  des  fragments  que  je  n'ai  retrouvés  dans  aucun  des 
manuscrits  qui  nous  sont  parvenus  ;  il  nomme  entre  autres  trou- 
badours : 

Ancelme  de  Moustiers ,  page  211. 

Bernard  Màrchis ,  196. 

Bernard  Rascas ,  220. 

Bertrand  de  Pezars  ,  21 3. 
Ebles  de  Ventadour,  72. 

Geoffroi  du  Luc,  2o5. 

Guillaume  d'Agoult,  198. 

Guillaume  de  Bargemon  ,  1 59. 
Guillaume  Bouchaud  ,                      %   197. 

Guillaume  Boyer  de  Nice  ,  232. 

Guillaume  Durand  ,  12 5. 
Hugues  de  Lobières  ,  84. 

Hugues  de  Saint-Cesaire ,  254. 

L.  de  Lascaris,  a36. 

Loys  Emeric,  197- 

Luc  de  Grimaud ,  180. 
Le  Moine  des  Isles-d'Or,  26. 


AVERTISSEMENT.  Vlj 

fait  exclure  les  noms  de  ces  troubadours,  c'est  que  ces 
fragments  contiennent  presque  toujours  des  fautes  (d) 


Le  Moine  de  Mont- Major,       page   27. 
Perceval  Doria ,  i3o. 

Pierre  de  Boniface  ,  245. 

Pierre  de  Châteauneuf,  142. 

Pierre  Hugon ,  197. 

Pierre  de  Ruerc  ,  182. 

Pierre  de  Saint-Remi ,  117. 

Pierre  de  Valeries  ,  196. 

Pons  de  Brueil,  82. 

Raimond  Berenger,  io3. 

Rollet  de  Gassin  ,  89. 

Rostang  Berenguier,  192. 

Taraudet  de  Flassans,  229. 

Les  Discours  sur  les  arcs  triomphaux ,  par  Chasteuil  Galaup , 
désignent  aussi  quelques  noms  de  troubadours ,  tels  que  : 
Isnard  de  Ms.ndols , 
Luc  de  Lascaris , 
Raimond  Romieu,  etc. 

(d)  Quelques  exemples  suffiront  pour  le  prouver.  Dans  les 
fragments  publiés  par  Nostradamus,  on  trouve  toujours  ou  au 
lieu  d'o,  etc. 

Il  dit  : 

Vergiers  ni  flo«rs  ni  praz 
Non  m'an  fach  cantadowr 
Mays  per  vous  qu'yeu  adour. 


VUJ 


AVERTISSEMENT. 


qui,  à  mon  avis,  proviennent  de  la  prononciation 
de  l'époque  où  ils  ont  été  imprimés,  ou  du  peu  d'ha- 
bileté à  lire  les  originaux. 


Au  lieu  que  les  manuscrits  portent ,  ainsi  que  je  l'ai  imprimé , 
page  3a8  de  ce  volume  : 

Vergiers ,  ni  flors ,  ni  pratz 
No  m' an  fait  chantador 
Mas  per  vos  cui  azor,  etc. 


EXPLICATION  DE  QUELQUES  INDICATIONS   OU  ABRÉVIATIONS. 

Cresc.  Crescimbeni  ;  Istoria  délia  volgar  Poesia,  t.  II. 

Bastero.  La  Crusca  provenzale. 

Millot.  Histoire  des  Troubadours. 

P.  Occ.  Parnasse  occitanien;  Toulouse,  1819;  in-8°. 

Nostrad.  J.  de  Nostradamus  ;  Vies  des  Poètes  provenceaux. 


APPENDICE 

AU 

CHOIX    DES    POÉSIES    ORIGINALES 

DES  TROUBADOURS, 


CONTENANT 

LES   BIOGRAPHIES   DE    PLUSIEURS    DE    CES    POÈTES,  ET    DE    NOMBREUX 
FRAGMENTS    DE    LEURS    OUVRAGES. 


Aicarts  del  Fossat.  La  seule  pièce  qu'on  trouve 
de  ce  troubadour ,  dans  les  manuscrits ,  est  imprimée 
tome  IV. 

Millot,  II,  3î6. 

Aimar  jorbans,  auteur  de  deux  pièces  dont  sont  ex- 
traits ces  passages  : 

Sitôt  m' ai  estât  lonjamenz 
Guerreian  ab  mon  mal  seingnor, 
E  pert  lai  entre  mos  parenz 

C  uns  no  m' en  acor  ; 

Ges  no  m  lais  per  tan, 

Que  solatz  e  chan 


2  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

No  sega  c  domnei, 
Sitôt  me  guerrei. 

Ane  guerra  no  m  fo  espavenz 
Ni  malstraics ,  per  so  c'  a  honor 
Pogues  estar  entre  las  genz, 
Ses  mal  dich  de  fol  parlador 

Puois  qu'el  vescoms  m'es  avinenz 
E  m  rete  per  son  servidor, 
Molt  li  serai  obedienz  ; 
E  lo  coms  non  aura  peior 

Guerrier  a  son  dan, 

Qu'ieu  non  ai  talan 

Mas  de  far  que  ill  grei 

On  qu'  an  ni  estei. 

Sitôt  m'ai. 

E  s'  enquer  no  vos  abriu , 

Tart  prendretz  al  poing  l' esparvier  ; 

Mas  be  par  que  sobr'  aiga  escriu 

C  aitan  ne  faretz  oi  cum  ier. 

Paris  viscom. 
Millot,  III,  386. 

Aimar  de  Rocaficha.  Trois  pièces ,  dont  l'une  est 
attribuée  à  Giraud  de  Calanson  ;  voici  des  passages  des 
deux  autres  : 

E  qui  falh  per  trop  saber, 

Près  es  de  chazer; 
Que  maynthas  vetz  dreitz  defen 

So  qu'  amors  cossen  : 
Pero  amicx  dreituriers 
Vai  derriers  ; 


DES    TROUBADOURS.  3 

Lai  on  amors  vol  renhar, 
Razos  no  pot  contrastar. 

Amors  apodera  e  vens 

Paubres  e  manens 

E  d'  aital  pes  compra  e  ven 

Que  partis  e  pren  ; 
E  non  dupta  lauzengiers 

Ni  parliers; 
E  fai  drutz  frir'  e  tremblar 
Amors ,  e  'ls  maritz  pensar. 

Si  amors  fos. 

Ar  tenon  solatz  entre  lor 
Li  malvay  de  lurs  malvestatz, 
Et  an  belhs  trobars  aziratz , 
Que  a  negus  non  Y  a  sabor  ; 
Quascus  s' en  gaba  e  s' en  ri , 
Gieta  lengua  e  fai  bosci, 
Quant  aug  dire  als  trobadors 
Que  ses  valor  non  es  ricors. 

No   M   LAIJ    DE   MI   DONS. 

Mfflot,IH,  386. 

àimeri.  Il  a  été  imprimé  de  ce  troubadour  une  pièce, 
tome  IV.  Dans  une  autre  on  trouve  : 

Totz  hom  que  so  blasma  que  deu  lauzar 
Lauz  atressi  aco  que  deu  blasmar, 
Et  eu  die  o  per  so  car*  es  amors 
Forjujada  per  nescis  jujadors 

A  mainz  homes  aug  amor  acusar , 
Et  el  maldiz  d'amor  asutilar; 
Que  cavaliers  ai  vist  e  trobadors 


4  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Que  de  bassez  fez  auz  e  d' auz  ausors , 
Tant  es  laissatz  que  non  tenian  fre 
De  dir  d'amor  tôt  mal  senes  merce 

Una  dona  sai  que  no  troba  par 
Que  de  beutat  puesc'  ab  lei  pareiar; 
E  sa  beutatz  es  entre  las  gensors 
Genser  aisi  corn  entre  foillas  flors. 

Totz  HOM. 

Une  tenson  d'Aimeri  avec  Pierre  du  Puy  sur  le  oui 

et  le  non,  soumise  au  jugement  de  Blacas,  commence 

ainsi  : 

Peire  del  Puei,  li  trobador 

Fan  tenson  de  so  que  lur  plaz  ; 

Mas  de  vos  vueill  que  m  respondaz, 

S' o  sabes  faire  a  razo , 

Que  ieu  vos  partisc  oc  e  no  ; 

Per  quai  reman  hom  plus  onratz? 

E  die  vos  ben,  quai  que  prendatz, 

Vencut  seretz  de  la  tenso. 

Peire  del  Puei. 
Millot,III,  38 7. 

Aimeri  de  Bellinoy,  t.  IV.  Vingt-deux  pièces,  dont 
plusieurs  sont  attribuées  à  d'autres  troubadours. 

N  Aimerics  de  Belenoi  si  fo  de  Bordales,  d'un  castel  que 
a  nom  Lesparra,  neps  de  maestre  Peire  de  Corbiac.  Clercs 
fo,  mas  pois  si  fez  joglars;  e  trobet  bonas  cansos,  e  bellas 
et  avinens,  d'una  domna  de  Gascoingna  que  avia  nom  Gen- 
tils de  Buis,  e  per  leis  estet  lonc  temps  en  aquella  encon- 
trada.  Pois  s'en  anet  en  Cataloingna,  et  estet  lai  entro 
qu'  el  moric. 


DES    TROUBADOURS.  5 

Nulhs  hom  no  pot  complir  adrechamen 
So  qu'  a  en  cor  sitôt  quan  ditz  o  fai 
No  '1  sembla  pauc ,  ni  ama  ab  cor  verai 
Pus  que  cuia  amar  trop  finamen; 
Qu' aitals  cuiars  descreys  e  1'  autr'enansa; 
Mas  ieu  non  am  ges  per  aital  semblansa, 
Ans  jur,  per  lieys  cui  tenc  al  cor  pus  car, 
Qu'  on  plus  fort  l'am  ,  la  cug  petit  amar. 

NuLHS  HOM. 

Dans  une  pièce  où  il  répond  à  des  invectives  qu'Al- 
bert s'était  permises  contre  les  femmes ,  on  lit  : 

Jamais  n  Albertz  non  deu  chantar  d'amia , 
Que  renégat  a  tota  cortesia  ; 
E  car  domnas  apella  de  bauzia , 
Be  '1  deuria  om  pendre  cum  traidor  : 
E  die  vos  ben ,  si  la  forsa  fos  mia , 
Ja  no  i  agra  nuill  enemic  peior  ; 
Qu'  om  non  es  pros ,  si  en  domnas  no  s  fia  ; 
Mas  avols  hom  so  ten  a  gran  folor. 
Tant  es  d'amor. 

Dans  une  pièce  sur  la  croisade ,  il  dit  : 

Cossiros,  cum  partitz  d'amor, 
Chant  mesclatz  de  joy  e  de  plor , 
Quar  dois  e  plors  e  pietatz 
Mi  ve  del  comte  mo  senhor, 
Qui  es  per  dieu  servir  crozatz  : 

Et  ai  joy  quar  dieus  l'enanza , 
E  vol  que  la  crestiandatz 

Torn  per  lui  en  alegransa 
E  sia  'n  dieus  grazitz  e  lauzatz. 

E  pus  dieus ,  per  sa  gran  doussor , 


6  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

Nos  baylha  tal  capdelhador, 
Ben  es  recrezens  e  malvatz 
Qui  rema,  e  partit/  d'onor, 
E  qui  vai  grazitz  et  honratz  ; 

Que  l'anars  es  esperansa 
De  ben  e  de  joy  e  de  gratz 

E  de  valor  e  d'onransa, 
E  deslieuramen  de  peccatz 


Molt  devon  esser  ses  paor , 
Segur,  e  bon  guerreyador 
Selhs  qu'  iran ,  qu'  ades  er  de  latz 
Saint  Jorgi,  et  dieus  er  ab  lor 
Que  los  a  absoutz  e  mandatz. 

E  qui  murra ,  ses  duptansa , 
Er  el  cel  martyr  coronatz , 

Qu'  el  senher  l'en  fai  fiansa , 
Qu'es  dieus  e  reis  et  hom  clamatz. 

Selh  cui  dieus  det  sen  e  vigou 
Et  a  de  totz  bos  pretz  l'onor, 
Qu'  es  coms  et  er  reys  apellatz , 
.Ajuda  premiers  e  secor 
Al  sépulcre  on  dieus  fo  pauzatz  ; 

E  dieus,  per  sa  gran  pitansa, 
Si  cum  es  vera  trinitatz , 

Lo  guid  e'1  fass'  amparansa 
Sobr'  els  fais  Turcx  desbatejatz. 

E  qui  al  desliurar  non  cor, 
Greu  sera  per  lui  desliuratz , 

E  greu  n'  aura  dieus  membrensa 
D' aquelhs  per  cuy  es  oblidatz , 


DES     TROUBADOURS.  7 

Que  reston  a  sa  pezansa 
Per  mal  far  e  non  ges  per  patz. 

Cossiros. 

Nostrad.  120.  Crescimbeni,  83.  Bastero ,  -j5.  Millot,  II,  33i.  P.  Occ.  204. 

Aimeri  de  Belmont.  Une  seule  pièce,  dont  voici  la 
plus  grande  partie  : 

Ja  n'  er  credutz  c'  afan  ni  consiriers , 

Ni  greu  sospir,  ni  plagner,  ni  plorars, 

Ni  grans  trabaillz ,  ni  fier  maltrait  sobriers, 

Ni  loncs  désirs  ni  ira  ni  veillars 

Aion  poder  de  null  home  aucir , 

Ni  per  amor  puesca  nullz  hom  morir , 

Car  ieu  non  muor,  e  mos  mais  es  tan  grieus , 

Per  qu'ieu  non  crei  qu'anc  en  moris  n  Andrieus. 

A.nc  nuls  amantz  ni  nuls  penedensiers 
N'  an  trais  lo  mal  ni  la  dolor  ni  1'  ars , 
Qu'ieu  ai  sufert  plus  de  cinc  ans  entiers 
Per  lieis  a  cui  amors  ni  merceiars 
No  m  val ,  sivals  d' aitan  que  no  m' asir 
Lo  sieu  gen  cors,  quar  ieu  m'aus  cnardir 
De  lieis  amar;  e  voill  mais  esser  sieus 
Que  senes  lieis  lo  mons  sia  totz  mieus. 

Quar  tan  m'es  dous  de  lieis  lo  desiriers 
Plus  que  d'autra  lo  jaser  ni  '1  baisars , 
Qu'ieu  estau  sai  sos  paubres  soudadiers, 
E'n  lais  ma  terra  e  mantz  de  ricx  afars; 
Quar  senes  lieis  non  puosc  ricx  devenir; 
Mas ,  s' ill  plagues  ,  cla  m  pogr'  enriquir. 
Qualque  rie  joi  de  s' amor  mi  des  dieus, 
Lo  reis  Felips  tenria  pueis  mos  fieus. 


BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

Tant  es  sos  pretz  verais  e  dreituriers , 
E'1  sieu  gai  cors  onratz  e  fins  e  cars, 
Qui 'n  parlaria  semblaria  ufaniers; 
Qu'aissi  corn  coill  totas  aiguas  la  mars, 
Sab  totz  bons  pretz  retener  e  chausir; 
Et  en  totz  temps  hom  non  poiria  dir 
La  gran  beutat ,  ni  escriur'  en  un  brieus , 
Del  sieu  cors  clars  plus  que  rosa  ni  nieus.... 


Bona  domna ,  per  vos  plang  e  sospir, 
E  quan  de  vos  me  coven  a  partir, 
No  presera  tôt  lo  comtat  d' Angieus 
Qu'  ieu  non  ânes  per  vostr'  amor  romieus. 

Franch  reis  gentils  d' Aragon ,  gran  dezir 
Hai ,  qu'ieu  vos  vei  las  armas  baillir; 
Quar  Crestians,  Saracins  ni  Judieus 
Tan  ricx  afars  no  saup  far  bons  e  lieus. 

La  comtessa  de  Sobiratz  sab  dir 

E  far  plazer ,  per  qu'  hom  no  s  deu  soffrir 

De  sa  lauzor  ;  tan  Y  a  onrada  dieus 

Que  totz  pretz  val  mais  de  mi  dons  lo  sieus. 

Ja  n'  er  credutz. 
Millot,  II,  34o. 

Aimeri  de  Peguilain,  t.  III  et  IV.  Les  manuscrits 
contiennent  environ  cinquante  pièces  de  ce  troubadour. 

N  Aimeric  de  Peguilha  si  f'on  de  Tolosa ,  fils  d' un  borges 
qu'  era  mercadiers  que  ténia  draps  a  vendre.  Et  après  ean- 
sos  e  sirventes;  mas  molt  mal  cantava.  Et  enamoret  se  d'una 
borgeza  sa  vezina,  et  aquela  amors  li  mostret  trobar,  e  si 
fes  de  leis  mantas  bonas  cansos.  Mas  lo  marit  se  mesclet 
ab  lui,  e  fes  li  desonor  :  en  Aimericx  s'en  venget,  quel 


DES    TROUBADOURS.  Tj 

lo  f'erit  d'una  espaza  per  la  testa,  per  que  1  covenc  a  issir 
de  Tolosa,  e  f'aidir.  Et  anets'en  en  Cataluenha,  e'w  Guilems 
de  Berguedan  si  Y  aculhit  ;  et  el  enanset  lui  e  son  trobar 
en  la  premeira  chanso  qu'el  avia  faita,  tan  quel  li  donet 
son  palafre  et  son  vestir  :  e  presentet  lo  al  rei  'n  Amfos  de 
Castella ,  que  '1  crée  d'  aver  e  d'  armas  e  d' onor.  Et  estet 
en  aquelas  encontradas  lonc  temps  ;  pueis  s'  en  venc  en 
Lombardia,  on  tug  li  bon  home  li  feiron  gran  honor  : 
e  lai  definet  en  eretgia,  segon  c'om  ditz. 

E  fon  aventura  qu'  el  marit  guérit  de  la  nafra  et  anet  a 
San  Jacme.  Ex  Aimeric  saup  o  et  ac  voluntat  d' intrar  en 
Toloza.  E  venc  s'en  al  rei  e  dis  li  que,  si  plazia,  volria  anar 
vezer  lo  marques  de  Monferrat;  el  rei  si '1  det  bando 
d'anar,  e  mes  lo  en  arnes  de  totas  res.  En  Aimeric  dis  al 
rei  que  passar  volia  a  Tolosa,  mas  regar  avia  de  so  qu'el 
sabia,  quel  rei  sabia  tôt  lo  fag,  e  vi  que  la  amor  de  sa 
dona  lo  tirava,  e  det  li  companha  tro  Monpeslier.  Et  el  det 
a  entendre  tôt  lo  fag  als  companhos  e  qu'els  li  ajudesso, 
quel  volia  vezer  sa  dona  en  forma  de  malaute  :  et  els 
responderon  qu'  els  feran  tôt  so  que  comandaria.  Et  quan 
foron  a  Toloza,  los  compans  demanderon  l'alberc  del  bor- 
zes,  e  fon  lor  ensenliatz.  E  troberon  la  dona,  e  disseron 
li  que  un  cozi  del  rei  de  Castella  era  malautes,  que  anava 
en  pelerinatge,  e  quel  plagues  que  lainz  pogues  venir. 
Ella  respos  que  lainz  séria  servitz  et  onratz. 

En  Aimeric  venc  de  nueg,  els  compagnos  colgueron  lo 
en  un  bel  lieg.  E  lendema  'n  Eimeric  mandet  per  la  dona; 
e  la  dona  venc  en  la  cambra  e  conoc  n  Aimeric,  e  det  se 
grans  meravilhas,  e  demandet  li  corn  era  pogut  intrar  en 
Tolosa.  Et  el  li  dis  que  per  s' amor;  e  comtet  li  tôt  lo  fag. 
E  la  dona  fes  parvent  que  1  cubris  dels  draps,  e  baizet  lo. 


IO  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

D'aqui  enans,  no  sai  co  fo ,  mas  tan  que  X  jorns  lai  estec 
H  Aimeric  per  occaizo  d'esser  malautes.  E  cant  s'en  parti, 
d'aqui  anet  s'en  al  marques,  on  ton  ben  aculhit. 

Ni  fin'  amors,  so  vos  ni  an  . 

Non  a  ni  non  pot  aver 

Ab  se  forsa  ni  poder, 

Ni  nulh  cosselh  pauc  ni  gran, 

S' il  huelh  e  '1  cor  no  li  dan  ; 
Mas  so  qu'  als  huels  platz  et  al  cor  agensa 
Vol  fin'  amors ,  que  no  i  pot  contrastar  ; 
Per  so  non  deu  araor  ochaizonar 
Tan  quan  los  huelhs  e'1  cor,  a  ma  parvensa. 

\.N<:.\1  A  IN   SE  JOI. 

Cet  auteur  fait  un  fréquent  usage  des  comparaisons. 

Atressi  m  pren  com  fai  al  joguador 
Qu'  al  comensar  jogua  mayestrilmen 
A  petitz  juecs,  pueis  s'escalfa  perden  , 
Qu'  el  fai  montar  tan  que  sen  la  folhor. 
Aissi  m  mis  ieu  pauc  e  pauc  en  la  via , 
Que  cuiava  amar  ab  mayestria 
Si  qu'  en  pogues  partir  quan  me  volgues 
On  sui  intratz  tan  qu'  issir  non  puesc  ges. 
Atressi  m  pren. 

Le  passage  suivant  désigne  le  Vieux  de  la  Montagne  , 
chef  des  Assassins. 

Car  mielhs  m'avetz ,  ses  duptansa , 
Qu'  el  Vielhs  Ansessi  la  gen 
Que  van  neys  si  era  part  Fransa , 

Tan  li  son  obedien , 
Aucire  sos  guerriers  mortals. 

PUS   DESCOBRIR. 


DES     TROUBADOURS.  II 

Voici  presque  en  entier  une  complainte   sur  la  mort 
du  marquis  d'Est  : 

S' ieu  anc  chantiei  alegres  ni  jauzens , 

Er  chan tarai  marritz  et  ab  tristor , 

Que  totz  nios  gaugz  torn  en  dol  et  en  plor , 

Per  qu'  ieu  sui  tristz ,  e  raos  chans  es  dolens , 

Quar  lo  melher  marques  e  '1  plus  valens 

E  '1  plus  honratz  e  '1  plus  fis  ses  falsura 

Es  mortz  lo  pros  marques  d' Est  e  '1  prezaus , 

Et  en  sa  mort  mor  pretz  e  joys  e  chans. 

Ges  lo  marques  non  es  mortz  solamens, 
Qu'  el  melher  coms ,  qu'  anc  fos  de  sa  ricor , 
Es  mortz  ab  lui ,  que  ns  dobla  la  dolor 
E  '1  dan  don  ja  non  er  restauramens. 
Tan  gran  perda  hi  fai  lo  remanens; 
Segle  caitiu  e  de  falsa  natura, 
Soven  es  traitz  aquelh  qu'  ab  vos  s' atura  ; 
Quar  qui  plus  fai  ni  ditz  vostres  comans, 
Aisselh  n'  es  plus  enganatz  mil  aitans. 

Las  !  qui  sabra  mais  tan  entieiramens 

Far  ad  autrui  honramens  ni  honor; 

Ni  qui  aura  jamais  tan  fin'  amor 

Ves  sos  amicx  ni  ves  sos  bevolens  ; 

Ni  on  sera  mais  tan  desenhamens 

Cum  el  marques  fo ,  per  que  pretz  pejura  , 

Ni  qui  sabra  jamais  tan  ben  dar  cura 

De  totas  gens ,  qu'  els  privatz  e  'ls  estranhs 

Sabia  tener  amies  et  agradans  ? 

Ges  enqueras  no  puesc  serrar  mas  dens 
Qu'ieu  del  comte  non  digua  sa  lauzor, 
De  totz  bos  aips  foron  sieu  li  melhor 


12  BIOGRAPHIES     ET    FRAGMENTS 

Que  gen  parlars  e  dons  aculhimens 

E  largueza  e  fors'  et  ardimens 

E  guay  solatz  e  beutatz  fin'  e  pura 

Foron  ab  lui  ;  ailas!  tan  gran  fraitura 

N'  aurem  hueimais  dels  dos  amies  amans. 

Senher  verais ,  Ihesus  omnipotens , 

Reys  dreituriers ,  humils ,  pies  de  doussor , 

Salvaire  Crist,  qui  elaman  peccador, 

Als  dos  baros ,  senher ,  siatz  guirens , 

Qu'  en  lor  era  merces  e  chauzimens 

E  lialtatz  ,  àb  fiansa  segura  ; 

Per  so  devetz,  senher  dieus,  per  dreitura 

A  quasqun  d' els  esser  vers  perdonans , 

Que  quasqus  fo  fis  e  ses  totz  enjans. 

Lo  plang  fenisc  ab  dol  et  ab  rancura., 
Quar  de  dol  mov  et  ab  dolor  s'  atura , 
E  per  so  deu  ab  dol  fenir  mos  chans , 
Qu'  el  mielhs  del  mon  s' es  perdutz  en  un  lans. 

S'  IEU    ANC  CHANTIEI. 

Les  vers  suivants  sont  tirés  d'un   sirvente  qu'il  fit  à 
l'occasion  de  la  mort  d'un  autre  prince. 

Totas  honors  e  tuig  fag  benestan 

Foron  gastat  e  délit  e  mal  mes 

Lo  jorn  que  mortz  aucis  lo  miel  presaii 

E  '1  plus  plasen  qu'  anemais  nasques  de  maire, 

Lo  valen  rei  Manfrei  que  capdelaire 

Fon  de  valor,  de  gaug,  de  totz  losbes; 

Non  sai  cossi  mortz  aucir  lo  pogues. 

Ai!  mortz  crudels,  com  lo  volgist  aucir, 

Quar  en  sa  mort  ve  hom  totz  bes  morir? 


DES    TROUBADOURS.  l3 

Q'  era  s'  en  vai  Honors  sola  ploran 
Que  non  es  hom  qu'  ab  se  1'  apel  ni  res , 
Coms  ni  marques,  ni  reis  que  s  fass'  enan , 
Ni  la  semo  que  venga  a  lor  repaire. 
Era  fag  desenors  tôt  qu'  anc  vole  faire , 
Qu'  a  forostada  honor  de  son  paes, 
E  i  son  cregut  enjan  tant  e  no  fes 
Qu'  an  revirat  vas  totas  part  lor  gir 
'  Qu'  a  pena  sai  on  pose  om  pros  gandir 

Part  totz  los  monz  voill  qu'an  mon  sirventes  , 
E  part  totas  las  mars,  si  ja  pogues 
Home  trobar  que  il  saubes  novas  dir 
Del  rei  Artus ,  et  quan  deu  revenir. 

Ai!  cobeitatz  ,  vos  e  vostras  arnes 
Confonda  deus  e  totz  vostres  conres, 
Qu'  aves  viven  gastat  e  faig  delir 
Déport  e  jai  ab  vostre  fais  désir. 

Totas  honors. 

Nostrad.  112.  Crescimbeni,  79.  Bastero,  ^5.  Millot,  II,  232.  P.  Occ.  169. 

Aimeri  de  Sarlat.  Trois  pièces ,  dont  deux  se  trouvent 
tome  III. 

N  Aimerics  de  Sarlat  si  fo  de  Peiregors ,  d' un  rie  bore 
que  a  nom  Sarlat.  E  fetz  se  joglars,  et  fo  fort  subtils  de 
dire  e  d'  entendre,  e  venc  trobaire;  mas  no  fetz  mas  una 
canson. 

Les  vers  suivants  forment  le  premier  couplet  de  la  troi- 
sième pièce  adressée  au  roi  d'Aragon  et  à  Guillaume  de 
Montpellier  : 

Aissi  muev  mas  chansos 
Com  la  lauzeta  fai , 


î4  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Que  poian  aut  s'  en  vai , 
E  de  sus  deisen  jos  ; 
Pueis  pauza  s' en  la  via , 

Chantan. 
Per  aquel  eis  semblan 
Ai  fait  un  sonet  gai 
C  ades  pug  e  s'  enbria 
D'  aut  entro  la  fenia. 

AlSSI  MUEV  MAS. 

Nostrad.  rg8.  Crescimbeni,  i33.  Bastero,  75.  Millot,  II,  427.  P.  Occ.  238. 

Albert  Caille. 

Albertetz  Cailla  si  fo  uns  joglars  d'Albezet.  Hom  fo  de 
pauc  vallimen  ;  mas  si  fo  amatz  entre  sos  vesins  e  per  las 
domnas  d'  Albeges.  E  f'es  una  bona  canson  ;  e  t'es  sirventes  : 
mas  el  non  issi  de  la  soa  encontrada. 

Les  manuscrits  contiennent ,  sous  le  nom  de  ce  trou- 
badour et  sous  celui  de  Gavaudan ,  une  satire  indécente 
contre  le  sexe  ;  les  vers  suivants  feront  juger  du  style  : 

Aras  quan  plov  et  iverna , 

E  fregz ,  aura  e  buerna 
S'  atrai  e  chai  e  despuelha  la  vernha , 

Fas  sirventes  per  esquerna 

D'amor  qu'  en  aissi  s'enferna 

Que  las  joves  an  levada  taverna... 
Plus  son  ardens  non  es  lums  en  lanterna. 

E  sai  cum  quascuna  dola... 
Neis  en  mostiers  non  pot  gandir  estola. 
Aras  quan. 

Crescimbeni,  166.  Millot,  III,  387.  Hist.  Litt.  XV,  463.  P.  Occ.  354. 


DES    TROUBADOURS.  l5 

Albert  ,  marquis  de  Malespine ,  t.  III  et  IV. 

Albertz  Marques  si  fo  del  marques  de  Malespina.  Valenz 
hom  fo  e  lares ,  e  cortes  et  enseignatz  ;  e  saub  ben  far 
coblas  e  sirventes  e  cansos. 

Crescimbeni ,  n5  et  167.  Millot ,  I,  334-  P.  Occ.  94. 

Albert  de  Sisteron,  ou  Albertet,  t.  IV.  Vingt  pièces. 

Albertetz  si  fo  de  Gapenses ,  fils  d'  un  joglar  que  ac  nom 
n  Asar,  e  fes  de  bonas  cansonetas.  Et  Albertetz  si  fez  assatz 
de  cansos  que  aguen  bons  sons  e  motz  de  pauca  valensa; 
ben  fo  grazitz  près  e  loing  per  los  bons  sons  quel  fasia; 
e  bel  joglars  en  cort  e  plasentiers  de  solatz  entre  la  gen. 
Et  estet  lonc  temps  en  Aurenga,  e  venc  ne,  e  pois  s'en 
anet  a  Sistaron  estar;  e  lai  el  definet. 

Fragments  tirés  de  deux  de  ses  pièces  : 

Solatz  e  chantai- , 
Joi ,  e  déport  e  rire 

Cugey  tôt  laissar 
E  virar  mo  martyre, 

Mas  silh  cui  ten  car 
E  cobei  e  désire 

E  dopt  e  reblan 
Vol  que  torn  en  mon  chan 

Be  m  dei  alegrar 
Can  sel  que  m  vol  aussire 

Me  vol  esmendar 
Lo  mal  don  soi  sofrire 

Ab  un  dous  baysar  , 
Que  m  venc  al  cor  assire 

Un  rie  joi  prezan. 


l6  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

S'  om  per  ben  araar 
Fon  anc  d'amor  jauzire , 

Be  m  deu  joios  far 
La  bêla  don  no  m  vire, 

Que  vendre  o  dar 
Me  pot,  e  no  s'  albire 

Qu'  autra  mi  deman , 
Qu'  ades ,  vas  on  qu'  ieu  m' an , 
Soi  seus  ses  totz  enjan  j 
E  si  tan  s'  umilia 

Que  m  vuelh'  enrequir 
De  so  que  plus  voira, 

Be  m  dei  esbaudir 


Et  ai  joi  tan  gran 
Can  mi  fai  bel  semblan... 

Que  res  no  '1  sai  dir 
D' aiso  qu'  obs  me  séria , 

S,i  m  fai  joi  falhir 


SOLATZ    E    <  Il  n  Hi. 

Bon  chantar  fai  al  gai  temps  del  pascor , 
Quar  li  ausel  chanton  tan  dousamen , 
Qui  pot  aver  benananza  d'amor, 
Mas  ieu  no  sai  com  pogues  d'avinen 
Faire  chansos,  pos  non  aus  mos  talen 
Mostrar  a  lei  o  van  mei  cossirier; 
Mas  s'ill  sentis  de  la  dolor  qu'ieu  sen» 
.Ta  no  m  fera  morir  del  dezirier. 

Dezirier  n'  hai ,  qu'  anc  hom  no  1'  hac  maior . 
Mas  so  rie  pretz  mi  fai  tan  d' espaven 
Qu'  ieu  no  l'aus  dir  mo  mal  ni  ma  dolor, 
Tant  tem  de  far  contra  lei  faillimen  ; 


DES     TROUBADOURS.  17 

Mas  s'ill  saupes  corn  ieu  l'am  finamen, 
Tuit  li  maltraich  me  sembleran  leugier; 
Mas  ieu  sui  fols  quar  am  plus  hautamen 
Que  no  s'  eschai ,  ni  m'auria  mestier 

Peirol ,  violatz  e  chantatz  cointamen 
De  ma  chanson  los  motz  e  '1  so  leugier. 

BON  CHASTA.R. 

Nostradamus ,  i65.  Crescimbeni ,  n5.  Bastero,  71.  Millot ,  III ,  180.  Papor, . 
II,  410.  P.  Occ.  299. 

Alegret.  Trois   pièces ,   dans  l'une  desquelles  a  été 
pris  ce  fragment  : 

Tôt  so  m' es  bo ,  amors ,  pus  a  vos  platz 
Que  m'  auciatz  deziran , 

E  si  us  fora  plus  benestan 

Qu'  a  lieys  que  m  defen  sas  beutatz , 
Vos  tornessetz  e  maior  cortezia; 
Quar  no  fai  gran  esfors ,  so  vos  plevis , 
Qui  so  conquer  qui  vencut  non  conquis, 
Mas  esfortz  fai  qui  'ls  pus  fortz  vens  e  lia. 

De  sol  aitan  mi  tengr'ieu  per  paguatz 

Que  '1  vengues  mas  jontas  denan, 

E  '1  mostres  de  ginolhs ,  ploran 

Cum  sui  sieus  endomenjatz  j 
Mas  ardimen  non  ai  que  ieu  lo  y  dia, 
Ni  l'esgart  dreit ,  ans  tenc  mos  huels  aclis  , 
Tal  paor  ai  qu'ilh  aitan  no  in  sufiïs, 
E  que  m  tolgues  la  su'  avinen  paria. 

Bona  domna,  vostres  suy  on  que  m  sia, 
Et  on  que  m'  an  ades  vos  suy  aclis  ; 

5 


l8  BIOGRAPHIES     ET    .FRAGMENTS 

E  s' avia  trastot  lo  mon  conquis , 
En  tôt  volgra  aguessetz  senhoiïa. 

AlSSI   CCM    SBLH   QU'  ES  VENCUTZ. 

MiUot,  III,  388.  P.  Occ.  35/f. 

/ 

Alexandri.  Tenson  avec  Blacasset  : 

En  Blacasset ,  bon  pretz  e  gran  largueza 
Avetz  ab  joi,  a  cui  que  plass'  o  pes, 
Quar  ieu  ho  sai  que  no  us  platz  escaseza , 

Qu'a  mi  dones  dos  palafres.... 

Pero  be  m  platz,  s'a  vos  plazia, 
Que  ja  nuill  temps  no  m  dasetz  vostr'aver, 
Ab  sol  qu'el  mieu  no  voillatz  retener. 

Blacasset  répond  : 

Alixandri ,  s' anc  mi  prestetz ,  no  us  peza 

Quar  no  us  paguei ,  ieu  sai  com  ho  fares "", 

So  qu'  aves  dig  que  us  dei  ab  gran  largueza 

Er  tôt  vostre  ,  sol  de  l'autre  m  sostes  ; 

E  quar  lo  dons  val  mais  qu'  el  pretz  non  fes, 

En  mon  causimen  sia; 

Ho  si  m  rendes  so  c'  aves  dig  per  ver 

Qu'  ieu  vos  donei ,  rendrai  vos  vostr'  aver. 

En  Blacasset  bon  tretz. 
Millot,  III,  388. 

La  dame  Almuc  de  Chateauneuf. 

N'  Iseus  de  Gapnion  si  preget  ma  dompna  Almucs  de 
Castelnou  qu'  ela  perdones  a  n  Gigo  de  Tornen ,  qu'  era  sos 
cavaliers,  et  avia  faich  vas  ella  gran  faillimen,  e  no  s'en 
pentia  ni  non  demandava  perdon. 

Dompna  rr'  Almucs,  si  o  us  plages, 
Be  us  volgra  pregar  d' aitan , 


DES     TROUBADOURS.  IO, 

Que  l' ira  e  '1  mal  talan 

Vos  fezes  tenir  merces 

De  lui  que  sospir'  e  plaing, 

E  muor  langrat,  e  s  complaing, 

E  quier  perdon  humilmen  ; 

Be  us  fatz  per  lui  sagramen , 

Si  tôt  li  voletz  fenir, 

Qu'  el  si  gart  raeilz  de  faillir. 

Ma  dompna  n'  Almucs ,  laçais  volia  ben  a  'n  Gigo  de 
Torno,  si  era  moût  dolenta,  car  el  non  demandava  per- 
don del  faillimen ,  e  respondet  a  ma  dompna  n'  Iseus  si 
com  dis  aqesta  cobla  : 

Dompna  n'  Iseus ,  s' ieu  saubes 
Qu'  el  se  pentis  de  l' engan 
Qu'  el  a  fait  vas  mi  tan  gran , 
Ben  sera  dreich  que  n'  agues 
Merces  ;  mas  a  mi  no  s  taing , 
Pos  que  del  tort  no  s' afraing 
Ni  s  pentis  del  faillimen , 
Que  n'  aia  mais  chauzimen  ; 
Mas  si  vos  faitz  lui  pentir, 
Leu  podes  mi  convertir. 

Millot,  III,  388.  P.  Occ.  356. 

Alphonse  II,  roi  d'Aragon,  t.  III. 

Lo  reis  d'Aragon,  aquel  que  trobet,  si  ac  nom  Amfos; 
e  fo  lo  premiers  reis  que  fo  en  Aragon ,  fils  d'  en  Raimon 
Berrengier  que  fo  coms  de  Barsalona,  que  conques  lo 
regisme  d'Aragon  e  1  tolc  a  Sarrazins.  Et  anet  se  coronar  a 
Roma;   e  quant  s'en  venia,  el  mori  en  Poimon  al  bore 

2. 


20  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

sainz  Dalmas;  et  sos  fils  fo  faiz  reis,  Amfos  que  fo  paire 
del  rei  Peire  loqual  fo  paire  del  rei  Jacme. 

Bastero,  72.  Crescimbeni ,  167.  Millot,  I,  l'ii.  P.  Occ.  36.  Hist.  Littér. 
XV,  i58. 

Amanieu  des  Escas,  t.  II. 

Dona,  per  cui  plane  e  sospir 
Soven ,  car  a  tart  vos  remir , 
Per  merce  us  vuelh  preiar  e  us  pree 
Que  vulhatz  entendre  mon  prec , 
E  que  vulhatz  saber  mon  sen 
E  mon  cor  e  mon  estamen , 
E  co  m'a  fin'  amor  conques 
E  vencut  e  laissât  e  près 
Per  vos  que  non  faitz  ablasmar; 
Que  jes  non  podes  devinar 
Ieu  com  vos  am ,  si  no  us  o  die, 
Ans  per  amor  d' aital  amie , 
Aisi  com  baisar  en  dormens  ; 
Vers  es ,  gentils  don'  e  plazens , 
Que  vos  sabetz  be  qu'  ieu  vos  am , 
Mas  jes  no  sabetz  com  aflam 
Et  art  mon  cor  per  vostr'  amor , 
C  anc  nulh  temps  mais  aital  ardor 
Non  ac  mos  cors  ni  no  senti  ; 
Vers  es  lo  reprochier  c'  om  di  : 
Tal  se  cuia  calfar  que  s' art. 
E  li  vostre  plazen  esgart 
Fon  me  tan  dos  al  comensar 
Qu'el  dos  m'es  tornatz  en  amar, 
Com  di  '1  repropehier  que  vers  es  : 
Aital  cuia  penre  qu'  es  près. 
Tôt  en  aisi  m'es  avengut 


DES     TROUBADOURS.  21 

Que  près  e  liât  e  vencut. 

M' avetz  vos  et  amors  essems  ; 

E  dieus  do  m  vezer  loc  e  temps 

Que  portetz  vostra  part  del  fais, 

Qu'  ieu  l' ay  trastot ,  e  non  engrais , 

Ans  n'amagrezisc  a  sobrier, 

Per  que  m  sove  d' un  reprovier 

C  ai  mantas  vetz  auzit  contar  : 

Que  aital  fais  deu  hom  levar 

Sul  col  qu'el  puesca  sostenir; 

Dona  ,  et  ieu  no  puesc  sofrir 

Jes  lo  fai  ses  la  vostr'  adjuda. 

Amors  es  com  miega  perduda, 

Cant  es  trastota  d' una  part  ; 

Mas  cant  a  dos  amans  se  part 

Que  l' us  n'  a  e  1*  autr'  atertan , 

Adoncx  val  amors  a  guaran 

Liai  e  bona  et  entieira  ; 

Et  es  fort  avinen  manieira , 

Can  l' us  amicx  a  1'  autre  val , 

E  dire  us  n'ay,  si  no  us  sap  mal , 

Un  repropchier  que  fort  m' azauta , 

C  ab  la  una  ma  lavon  l' autra , 

Et  ambas  los  huels  e  la  cara. 

Vos  sabetz ,  dona  gentil ,  clara , 

Que  us  plazers  autre  n'  adutz  ; 

E  per  so  car  mi  soi  rendutz 

A  vos  et  al  vostre  voler, 

Per  razo  m  deuria  valer 

Amors  e  servirs  e  merces 

E  sufrensa  e  bona  fes , 

E  vey  que  negus  no  m' acor  ; 

Pero  en  vostra  gran  valor 

M' albir.  et  ay  bon'  esperansa , 

5  «3 


22  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

C  aisi  cant  n'  ay  gran  malenansa , 
N'auray  gran  be  ab  joi  isnel, 
C  après  la  plueia  fara  bel , 

So  ditz  homs  salvatjes 

C  ai  auzit  dir  manta  sazo 

Que  1'  autrui  dol  badalha  so 

Un  repropchier  ai  auzit  dir  : 
Piegers  es  sofrirs  que  morirs, 
E  sofrirs  es  coma  languirs  , 
E  languirs  es  com  pietz  de  mort. 
E  pueys  dieus  m' a  en  aital  port 
Menât ,  e  vol  qu'  en  aissi  sia , 
Dirai  vos,  ans  que  mort  m'.ausia, 
De  que  muer  ni  com  ni  per  que  ; 
Qu'enquera  m  val  may,  per  ma  fe, 
Vergonh'  als  huels  que  dol  al  cor. 
Que  sel  que  per  vergonha  s  mor 
E  per  temensa  de  parlar, 

No  '1  deuria  dieus  perdonnar 

Amadors  trobarias  pro 

E  pus  gentils  e  de  pus  ricx , 

Mas  amicx  y  a  et  amicx, 

E  non  es  aurs  tôt  cant  que  lutz  : 

Tal  vos  ri  e  us  fa  bels  salutz 

Que  o  fa  per  vostre  destricx 

S' ie  us  o  die  qu'  el  mielher  tezaurs 

C'om  puesc'  aver,  argen  ni  aurs, 

Es  fizel  amie ,  cant  hom  l'a 

Leial  e  segur  e  serta , 

Que  am  de  cor  e  de  bocha , 

Per  c'  om  ditz  que  may  val  en  cocha 

Amicx  que  aur  e  tor  sarrada , 

S'  el  vos  a  s'  amor  autreiada  , 

Que  no  us  falhira  tro  la  mort 


DES     TROUBADOURS.  23 

Al  sieu  dreg  ni  al  vostre  tort; 

E  fe  que  us  dey ,  aquel  soy  ieu 

Que  al  vostre  tort  ni  al  mieu 

No  us  faillirai  ja  tan  com  viva  ; 

E  si  m'es  brava  ni  esquiva, 

Faitz  contra  vos  e  contra  mi , 

Blasm'  es ,  dona ,  qui  'ls  sieus  ausi 

De  dieu  e  dels  pus  conoissens. 

E  demandaran  mantas  gens , 

Cant  l'us  veira  Y  autre  venir, 

Diguatz  :  Auzitz  contar  ni  dir 

Novelas  de  negus  afars  ? 

Oc  —  Que  ?  —  'N  Amanieu  des  Escas 

Se  mor  per  amor  de  s' amia. 

L' autre  dira  :  Dieu  malazia 

Tota  dona  senes  merce. 

En  aissi  de  vos  e  de  me 

Parlaran  tug  miey  conoissen 

E  miey  amie  e  miey  paren 

Per  que  m  soven  d'un  repropehier 
Qu'  ieu  auzi  retraire  1'  autr'  ier  : 
Qui  amie  vol  de  cocha  s  gart. 
E  vos  que  m  vezetz  en  regart 
De  fin'  amor  que  m  vol  aussir, 
E  vezetz  qu'ieu  no  puesc  fugir, 
Ni  no  m  puesc  défendre  ses  vos, 
Falhitz  me ,  don  soi  engoissos  ; 
En  mon  cor  en  ai  gran  dolor , 
Gardatz  si  dey  aver  paor, 
Ni  si  puesc  dire  per  razo  : 
De  bel  servir  mal  guazerdo. 
Que  si  m  fossetz  liai  amia , 
Ja  per  v  ostr'  amor  no  moiria , 
Enans  m'  en  volgvatx  ajudar , 


*M  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Car  bos  amicx  en  cocha  par  ; 

E  la  cocha  es  me  sobieira 

D'aitan  sobirana  manieira 

Que  menât  m'  a  près  de  la  fi. 

E  cant  no  y  aura  pus  de  mi , 

Be  leu  pezara  us  de  ma  mort, 

E  volriatz  m' aver  estort. 

E  ditz  hom  d' aital  bevolensa  : 

Soven  après  mort  penedensa. 

E  ja  re  no  us  demandarai 

Cant.  en  l' autre  segle  serai , 

Car  autre  plag  aurai  en  ma  ; 

Per  qu'  eras  ,  can  gran  mestiers  m' a  ,. 

E  m  tenetz  de  tôt  en  poder, 

E  us  o  quier,  mi  degratz  valer, 

E  vos  metetz  mi  en  refuy , 

Don  puesc  dir  :  Qui  dereir'  autruy 

Cavalgua,  non  baiza  qui  vol. 

Greu  fa  de  si  meteis  son  vol 

Aisel  qui  a  sobresenhor. 

En  mi  avetz  poder  maior 

Que  dona  del  mon  terrenals; 

E  car  est  monda  de  tolz  mais, 

E  conoissens  en  tota  res , 

Cre  que  us  penra  de  mi  merces, 

Qu'  anc  en  re  no  fes  falhizo. 

Que  lo  rey  Jacme  d' Arago 

Que  reys  es  dels  Cecilias , 

Ses  grat  de  Frans'  e  de  Romas , 

Non  a  ges  conquetz  tan  de  pretz, 

E  segon  rey,  com  vos  avetz 

Dona  per  citi  planc. 
MiUot,m,  i93. 


DES    TROUBADOURS.  ^5 

Armand.  Une  tenson  avee  Bernard  de  la  Barte  : 

Bernart  de  la  Barta ,  '1  chauzit 

Voill  aiatz  de  doas  razos. 

Doas  dompnas  valenz  e  pros 

Son  engal  de  faitz  e  de  ditz, 

Engal  de  pretz  e  de  joven  ; 

L'  un'  a  bel  cors  e  covenen  , 
Mas  autra  beltaz  1'  oblida; 
L' autra  de  beltat  complida 
En  la  cara,  mas  cors  a  mal  taillât; 
En  cals  deu  meillz  druz  mètre  s'amistat  ? 

Bernart  de  la. 
Millot,III,  38g.    - 

Arnaud  P.   d'Agange.   Une  seule  pièce  mutilée  dans 
le  manuscrit  ;  en  voici  quelques  vers  : 

E  vei  mermatz  los  menutz  auzelos 

Del  bel  déport  qu'entr'  els  esser  solia, 

Qu'  el  freg  d' ivern  los  destrenh  e  'ls  desvia , 

Si  c'  us  non  es  alegres  ni  chantaire  ; 

La  doncs  m' es  obs  un  novel  chan  a  faire 

D'  amor  que  m  vol  del  tôt  al  sieu  servir, 

E  no  m'  en  puesc  pus  selar  ni  cobrir 


C'ab  bon  esfortz  conquier  hom  manentia, 

E  bon  esfortz  adossis  senhoria, 

E  bon  esfortz  torna  brau  de  bon  aire, 

E  bon  esfortz  conquier  autrui  i*epaire; 

Bon  esfortz  fai  malastre  sebelir; 

De  bon  esfortz  nos  vezem  totz  jauzir. 

Pus  bon  esfortz  a  tan  de  be  en  se , 

Ab  bon  esfortz  vos  enquerrai,  so  cre 

Si  com  l' enclaus  que  s' es  lieuratz  en  l' aire, 


lÇ>  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

En  la  gi  an  mar ,  e  '1  falh  son  governaire , 
E  '1  vens  lo  vai  ab  las  ondas  ferir , 
E  lo  vens  tan  que  ges  non  sap  gandir; 
En  atretal  o  en  peior  merce 
M'avetz  tengut,  pus  ieu  vos  vi  ancse. 

QuA.N  IiO  TEMPS  BRUS. 

Millot,  III,  3  8  9. 

Arnaud  Brancaleon.  Une  pièce  religieuse.  La  voici 

en  entier  : 

Pessius,  pessans,  peccans  e  penedens, 

Plane  en  ploran ,  preian  plane  mos  peccatz 

Don  anc  failhi  en  cutz  ni  en  pensatz 

Ni  en  fols  ditz  ni  en  faite  decebens  ; 

E  quar  sui  fortz  e  forfaitz  follamens, 

Clam  merceyan  merce  merceyamens 

A  sel  cui  es  unitz  et  unitatz  ' 

E  trinables  e  très  en  trinitatz  , 

Qu'  el  me  perd  on  qu'  es  perdonans  perdos  , 

Com  perdonet  als  perjurs  perilhos. 

Qu'  elh  es  leos  et  homs  complidamens , 

Aigla ,  vedels  doblamen  figuratz , 

E  bos  espers  e  fes  e  veritatz , 

Fis  senes  fin  ,  e  vers  comensamens , 

E  port  salvan  ab  complitz  guerimens, 

E  dossa  fon  baysan  totz  mais  talens , 

Caps  de  totz  bes ,  merces  e  caritatz , 

E  jais  entiers  e  franc'  humilitatz , 

E  pas  pleniers  que  del  cel  venc  sa  jos 

Per  deslieurar  los  greus  mais  enguoyssos. 

Et  es  fis  rais  sobre  totz  resplandens, 

Don  anc  nulh  temps  no  s  mermet  sa  clardatz, 

E  dos  anhels  per  cui  fon  restauratz 


DES     TROUBADOURS.  l'j 

De  tôt  lo  mon  lo  sobriers  perdemens  ; 
Qu'  ins  en  ifern  avian  perdemens 
Los  bes  e  'ls  mais  ses  totz  retenemens , 
Tro  el  nasquet  e  fon  martiriatz , 
Don  1'  aunitz  locx  remas  espoliatz  ; 
E  lay  laisset  los  mais  e  près  los  bos 
Qu'  al  sant  puiar  triet  per  companhos. 

Et  es  vida,  guitz  e  consolamens , 
Pastres  e  lutz ,  et  primiers  engenratz , 
E  dregz  camis,  peyra  e  fermetatz, 
E  de  totz  bes  totz  entiers  complimens , 
E  sans  espos  ses  nulh  corrumpemens, 
E  mayestres  de  totz  melhuramens , 
E  rlars  solelhs,  per  cuy  es  aut  puiatz 
Lo  menre  be ,  e  '1  mager  mal  bayssatz  ; 
Vertutz  e  bras  misericordios , 
E  no  mortals ,  e  sans  e  poderos. 
MUlot,III,  389. 

Arnaud  de  Carcasses.  Une  seule  pièce  dont  l'extrait 
se  trouve  tome  II,  p.  275. 

Millot,  11,  390. 

Arnaud  Catalans.  Six  pièces;   presque  toutes  sont 
attribuées  à  d'autres  troubadours. 

Quan  remir  son  plazen  vis 

M'  es  avis 
Qu'  ieu  n'  aya  '1  joy  qu'  ai  tan  quis. 
Be  volgra ,  tan  1'  abelhis 
Mos  estars ,  qu'  elha  m  sufris 
Qu'  ieu  ja  de  lieys  no  m  partis  , 
E  qu'  a  son  grat  ja  servis, 


BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Quar  siey  bel  huelh  m'  an  conquis 
E  '1  dous  esgart  e  '1  bel  ris. 

No  sai  dona  en  tôt.  un  renh 

Plus  gentrenh, 
Ni  genser  dona  no  y  s  senh , 
Que'lh  no  y  met  color  ni  s  penh, 
Ans  ha  beutat  ses  tôt  genh  ; 
Per  qu'  ieu  sos  sers  esdevenh  ; 
E  s' ieu  per  lieys  non  revenh, 
Amors  qu'  en  aissi  m  destrenh 
Per  lieys  m'en  deu  far  captenh. 

Quar ,  per  tôt  on  vau  ni  venh , 

Ieu  me  tenh 
Per  sieu ,  ab  sol  qu'  elha  m  denh  ; 
Qui  s  vuelha  m  torn'  en  desdenh  j 
Que  quant  ieu  denant  lieys  venh , 
De  sa  gran  beutat  mi  senh  ; 
Per  qu'  ieu  son  rie  pretz  mantenh , 
E  no  vuelh  d'  autra  sostenh , 
Pus  amors  tant  aut  m' empenh. 

Tan  renha  adrechamen 
Qu'  om  non  men 
Lauzan  son  fis  pretz  valen  ; 
Qu'  ab  los  fatz  qu'  an  pauc  de  sen 
Sap  estar  nesciamen  ; 
E  'lh  pros  trobon  la  valen 
E  de  belh  acullimen, 
Qu'  en  aissi  pagua  la  gen , 
E  quascus,  quo  s  val,  si  s  pren. 

Proensal  an  tan  plazen 
Domna  e  tan  conoyssen , 


DES    TROUBADOURS.  29 

Qu'  ilh  vivon  d' onor  ab  sen 
Ses  par,  e  de  pretz  valen. 

Amors  ricx  fora. 

Dans  une  pièce  amoureuse ,  où  il  joue  sans  cesse  sur 
le  même  mot ,  se  trouve  le  couplet  suivant  : 

E  si  mi  dons ,  qu  ieu  am  tan 
Et  amarai ,  no  m  desam , 
Pauc  tem  autra  desamor; 
Qu'  ieu  l' am  tan  per  fin'  amor 
Que,  quan  no  m  dezamaria, 
Ieu  ab  tôt  si  l' amaria  ; 
Mais  l'amaria  amatz 
Cent  aitans  que  desamatz. 

Als  entendens. 

Une  pièce  religieuse  est  terminée  par  ces  vers  : 

Senher,  dels  bes  temporals 
Mi  donas  tant  que  sivals 
Trop  sofrachos  non  estia. 

DlEUS  VERAIS. 

Bastero,  75.  Muratori,  170.  Millot,  III,  29. 

Arnaud  de  Cominge.  Un  sirvente,  dont  ces  deux  pas- 
sages sont  tirés  : 

Enans  se  fan  comprador 
O  toledor  qui  no  los  ven  ; 
Et  aqui  eis  fan  bastimen 
Per  vilans  tolre  a  lor  seingnor; 
Et  aissi  cuidan  restaurar 
Lo  dan  quan  près  per  atitr'afar, 
Mas  non  restauran  ges  honor 


3o  BIOGRAPHIES    ET    FRAGMENTS 

E  fan  o  coma  '1  jogador 
Qu'  al  gran  joc  premieramen 
Perden ,  e  puois ,  ab  pauc  d' argen 
Qu'ill  reman,  vai  jogar  aillor 
A  petit  joc,  per  assaiar 
Se  poiria  d' autrui  cobrar. 

Bk  H  PLAI  US  USAGES. 

Millot,  III,  60.         '" 

Arnaud  de  Cotignac  ou  de  Tintignac.  Trois  pièces  ; 

l'une  est  ainsi  terminée  : 

Ben  es  lo  vers  e  '1  chantador  , 

E  volgra  bon  entendedor. 

Per  dieu ,  belhs  clercx ,  tu  lo  m'escriu. 

Lo  VERS  COMENS. 

Dans  une  autre  il  dit  : 

Moût  dezir  Y  aura  doussana , 

Quan  vey  ïos  arbres  floritz 
Et  aug  d' auzels  grans  e  petitz 
Lur  chans  pel  vergiers  e  pels  plays 


No  sai  quais  son  pus  aveuzitz 
De  lauzengiers  lenga  forbitz , 
O  selhs  que  crezon  ditz  savays; 
Plus  qu'  al  juec  de  la  correya, 
No  say  sobre  quai  s' esteya , 
Lo  maier  fays  de  mensprezo. 

MOUT  DEZIR. 

Nostradcrous ,  224.  Crescimbeni ,  148.  Papon,  III,  456.  Millot,  III,  375. 

Arnaud  Daniel  ,  t.  IL  En  lisant  les  ouvrages  qui  nous 
restent  de  ce  troubadour ,  on  comprend  difficilement  les 
causes  de  la  grande  célébrité  dont  il  a  joui  de  son  vivant, 


DES     TROUBADOURS.  3l 

et  que  lui  ont  assurée  les  éloges  de  Dante  et  de  Pétrarque  : 
il  n'est  aucun  troubadour  dont  les  poésies  aient  été  autant 
défigurées  par  les  copistes ,  mais  il  est  vraisemblable 
qu'elles  n'étaient  plus  guère  intelligibles  à  l'époque  où 
furent  transcrits  les  recueils  qui  les  contiennent.  Arnaud 
Daniel  semble  avoir  affecté  la  bizarrerie  des  idées,  l'ob- 
scurité des  expressions ,  l'incohérence  des  images  ;  on 
remarque  dans  ses  vers  des  rimes,  des  coupes  de  vers 
audacieusement  recherchées.  Il  a  été  nécessaire  de  rejeter 
dans  l'appendice  une  collection  de  divers  passages  de  cet 
auteur,  en  choisissant  ceux  qui  sont  moins  difficiles  à 
entendre ,  et  qui  peuvent  faire  juger  de  sa  manière. 

Arnaut  Daniel  si  fo  d' aquela  encontrada  don  fo  'm  Arnaut 
de  Maruelh,  del  evesquat  de  Peiregorc,  d'un  castel  que  a 
nom  Ribayrac,  e  fo  gentils  hom.  Et  emparet  ben  letras,  e 
deleitet  se  en  trobar,  et  abandonet  las  letras,  e  fes  se  joglars; 
et  après  una  manieira  de  trobar  en  caras  rimas ,  per  que  sas 
cansos  non  son  leus  ad  entendre  ni  a  apprendre.  Et  amet 
un'  auta  domna  de  Gascuenha ,  molher  d'  en  Guilem  de  Buo- 
vila  ;  mas  non  fo  crezut  que  la  dona  anc  li  fezes  plazer  en- 
dreg  d' amor ,  per  qu'  el  dis  : 

Ieu  soi  Arnautz  qu'  amas  l' aura 

E  cas  la  lebre  ab  lo  bou , 

E  nadi  contra  suberna. 

Lonc  temps  estet  en  aquela  amor,  en  fes  motas  bonas  can- 
sos. Et  el  era  mot  avinens  hom  e  cortes. 

E  fon  aventura  qu'  el  fon  en  la  cort  del  rei  Richart  d' En- 
glaterra  :  et  estant  en  la  cort ,  us  autres  joglars  escomes  lo 
com  el  trobava  en  pus  caras  rimas  que  el.  Arnaut  tenc  s'o 
ad  esquern ,  e  téron  messios  cascun  de  son  palafre  que  no 


32  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

fera,  en  poder  del  rey.  El  reys  enclaus  cascun  en  una 
cambra.  En  Arnaut,  de  fasti  qu'en  ac,  non  ac  poder  que 
lassetz  un  mot  ab  autre.  Lo  joglar  fes  son  cantar  leu  e  tost. 
Et  els  non  avian  mas  X  jorns  d'espazi;  e  dévia  s  jutjar 
per  lo  rey  a  cap  de  cinq  jorns.  Lo  joglar  demandet  a'iv 
Arnaut  si  avia  fag  :  e'N  Arnaut  respos  que  oc,  passât  a 
très  jorns  ;  e  non  avia  pessat. 

El  joglar  cantava  tota  nueg  sa  canso  per  so  que  be  la 
saubes;  e'N  Arnaut  pesset  col  traisses  isquern  :  tan  que 
venc  una  nueg  el  joglar  la  cantava,  e'N  Arnaut  la  va  tôt'  ar- 
retener  e' 1  so.  E  can  foron  denan  lo  rey,  'n  Arnaut  dis 
que  volia  retraire  sa  chanso;  e  comenset  mot  be  la  chanso 
qu'el  joglar  avia  fâcha.  E  '1  joglar,  can  l'auzic,  gardet  lo  en 
la  cara ,  e  dis  qu'  el  Y  avia  fâcha.  E  '1  reis  dis  co  s  podia  far  ? 
E  1  joglar  preguet  al  rei  qu'  el  ne  saubes  lo  ver.  E  1  reis  de- 
mandet a  'n  Arnaut  com  era  estât.  En  Arnaut  comtet  li  tôt 
com  era  estât.  E  '1  rei  ac  ne  gran  gaug ,  e  tenc  s' o  a  gran 
esquern.  E  foro  aquistiat  los  gatges,  et  a  cascu  fes  donar 
bels  dos.  E  fo  donatz  lo  cantar  a  'n  Arnaut  Daniel ,  que  di  : 
Ane  ieu  non  l'ac,  mas  ella  m'  a. 

La  pièce  suivante  est  entière  ;  le  reste  ne  consiste 
qu'en  fragments  plus  ou  moins  considérables  des  pièces 
qui  sont  indiquées  au  bas. 

Ans  qu'  els  cim  reston  de  brancas 

Sec,  ni  s  despuelhon  de  fuelha, 

F  as ,  quar  amors  m'o  comanda, 

Breu  chanson  de  razon  longa, 
Quar  gen  m'adutz  de  las  artz  de  Y  escola; 
Tan  sai  qu'el  cors  fas  restar  de  suberna, 
E  mos  buous  es  trop  plus  correns  que  lebres. 


DES    TROUBADOURS.  33 

Ab  razos  cuindas  e  francas 

M' a  mandat  qu'  ieu  no  m  destuelha 

Ni  autra  non  prec  ni  m  'n  blanda, 

Pus  tan  fai  qu'  ab  si  m'  acuynda , 
E  m  ditz  que  flors  no  semble  de  viola 
Qui  s  camja  leu  sitôt  noquas  iverna 
Mas  per  s' amor  sia  laurs  o  genibres. 

E  tu  ,  qu'  ab  joy  no  t' afranhas 

Per  esper  qu'amors  t'  acuelha, 

Sec  si  t  desfui  ni  t  fai  guanda , 

Que  greu  er  qu'  om  no  i  aponga 
Qui  s' afortis  de  preyar  e  no  i  cola  ; 
Qu'  ieu  passarai  part  la  palutz  d'Uzerna 
Cum  pelegris ,  o  lai  per  on  corr  Ebres. 

S' ieu  ai  passatz  pons  ni  planchas 

Per  lieis,  cuiatz  qu'ieu  m'en  duelha? 

No  fas,  qu'ab  joy  ses  vianda 

Me  sap  far  mezina  coinda 
Baisan,  tenen,  e'1  cor,  sitôt  mi  vola, 
No  s  part  de  lieys  qui  '1  capdel  e  '1  governa  ; 
Cor  !  on  qu'ieu  m'  an,  de  lieys  no  t  luyns  ni  t  sebres. 

Ans  die  qu'  alhors  no  t' estanchas 

Per  autra  que  t  prec  ni  t  vuelha; 

Son  voler  fuy  e  desmanda , 

Sai  e  lai  qui  t  somonga. 
Gran  son  dan  fai  qui  se  meteis  afola , 
E  tu  no  fassas  i*es  per  qu'om  t'esquernaj 
Mas,  après  dieu,  lieys  honors  e  célèbres. 

Ges  de  Paris  tro  qu'  a  Sanchas 
Genser  no  s  vest  ni  s  despuelha  , 
E  sa  beutat  es  tan  granda 


34  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Que  semblaria  us  messonga; 
Be  m  vai  d'  araor  qu'  elha  m  baiz'  e  m'acola, 
E  no  m  frezis  freitz ,  ni  gels  ni  bolerna , 
Ni  m  fai  sentir  dolor  guota  ni  febres. 

Sieus  es  Arnautz  del  sim  tro  en  la  sola , 
E  no  vuelh  ges  ses  lieis  aver  Lucerna 
Ni  '1  senhoria  del  renc  per  on  corr  Ebres. 

Ans  qu'els  sims. 

Sols  sui  que  sai  lo  sobrafan  que  m  sortz 

Al  cor  d' amor  sofren  per  sobramar , 

Car  mos  volers  es  tan  ferms  et  entiers 

C  anc  no  s' esduis  de  cellei  ni  s' estortz 

Cui  encubit  al  prim  vezer  e  puois , 

C  ades  ses  lieis  die  a  lieis  cochos  motz  ; 

Pois,  quan  la  vei,  no  sai,  tant  l'am,  que  dire. 

D'autras  vezer  sui  secs  e  d'auzir  sors 

Qu'  en  sola  lieis  vei  et  aug  et  esgar , 

E  jes  d'  aisso  no  ill  sui  fais  plazentiers 

Que  mais  la  vol  non  ditz  la  boca  '1  cors , 

Que  non  val  tant  champs,  vauz,  ni  plans  ni  puois 

Qu'  en  un  sol  cors  trobes  si  bos  aips  totz 

Qu'  en  lieis  los  vole  dieus  triar  et  assire. 

Ben  ai  estât  e  maintas  bonas  cortz, 
Mas  sai  ab  lieis  trob  pro  mais  que  lauzar 
Mesura  e  sen  et  autres  bos  mestiers , 
Beutatz ,  jovens ,  bos  faitz  e  bels  demors  ; 
Gen  l' enseignet  cortesia  e  la  duois , 
Tant  a  de  si  totz  faitz  desplazens  rotz 
De  lieis  non  cre  rens  de  ben  sia  a  dire. 

Nuills  jauzimens  no  fora  breus  ni  cortz 
De  lieis  cui  prec  qu'o  vueilla  devinar, 


DES     TROUBADOURS. 

Que  ja  per  mi  non  o  sabra  estiers 
Si  '1  cors  ses  dir  no  s  présenta  defors; 
Que  jes  rosiers  per  aiga  que  l' engrois 
Non  a  tal  briu,  car  cor  plus  larga  dotz 
No  m  fai  ges  tant  d'amor,  quan  la  remire. 

Jois  e  solatz  d'autra  m  par  fais  e  bortz, 
C  una  de  pretz  ab  lieis  no  i  s  pot  egar , 
Qu'el  sieus  solatz  es  dels  autres  sobriers. 
Aissi  no  l' ai  ;  las  !  tant  mal  m'  a  comors  ! 
Pero  l' afans  m' es  desportz ,  ris  e  jois , 
Car  en  pensan  sui  de  lieis  lecs  e  glotz  ; 
Ai!  dieus!  si  ja  'n  serai  estiers  jauzire ! 


E  ma  chansos  prec  que  no  us  sia  enois, 

Car  si  voletz  grazir  los  sos  e  'ls  motz , 

Pauc  preza  Arnautz  cui  que  plassa  o  que  tire. 

SOI.S   SOI   QUE  SAI. 

Ab  plazer  recep  et  recuelh 
Lo  dos  temps  que  colora  e  penh, 
Que  no  y  a  ram  no  s' entressenh 
De  bêlas  flors  e  de  vert  fuelh; 
E'1  colombet,  per  gaug  d'estieu, 
Mesclan  lur  amoros  torney , 
E  duy  e  duy  fan  lur  domney, 
Que  par  c'amors  bayzan  los  lieu. 

Qui  gaug  semena  plazer  cuelh, 
Per  qu'ieu  port  gaug  can  vau  ni  venh, 
E  per  bon' aventura  m  fenh 
D'amor  pus  jauzens  que  no  suelh 

No  y  a  cors  tan  serrât  d'erguelh 
C'amors,  si  s  vol,  dedins  non  renh, 

32 


36  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Quar  ilh  sap ,  ab  son  cortes  genh , 
Traire  joi  del  auzor  capduelh , 
E  qui  non  lig  so  qu'ilh  escrieu 
Pauc  sap  de  l' amoroza  ley 

May  cascus  dis  d' amor  me  duelh 
C  ap  dos  semblans  vol  e  non  denh , 
Pren  los  us  e  'ls  autres  destrenh , 
E  qui  li  play  met  en  son  fuelh , 
Mas  dretz  es  que  dona  esquieu 
So  don  vol  c'  om  plus  la  playdey  ; 
E  jes  per  no  hom  no  s' esfrey , 
C  amors  a  sol  so  que  la  plieu. 


Dona ,  per  qu'  ieu  d' autras  me  tuelh. 
Pos  tan  vos  cobeitan  miey  huelh, 
Que  de  tôt  pes  me  dessovenh 

Ab  tlazer  recep. 


Amors  e  joi  e  liocs  e  temps 
Mi  fan  bon  sen  tornar  edrech 
D' aicel  joi  qu'  avia  l' autr'  an , 
Quan  cassava  lebre  ab  lo  bov  : 
Era  m  vai  mielz  d'  amor  e  pieg , 
Car  ben  am ,  d'  aips  m  clam  astrucs  , 
Ma  non  amatz  joi ,  no  m' enquiers 
S' amors  no  vens  son  dur  cor  e  '1  mieu  precs. 

Cel  que  tut  ben  pert  aensems 
Mestier  es  c'  us  rie  segnor  sierva 
Per  restaui^ar  la  perda  e'1  dan 

Qu'  el  paubre  non  valria  un  uov 

Pauc  pot  voler  om  de  jois  sems 

Qu'  en  liei  amar  volgra  mûrir  senecs 


DES     TROUBADOURS. 

D' aiso  c'  ai  tant  duptat  e  crems 
Creis  ades  e  miglura  e  m  derc, 
Qu'  en  reprocier  c'  auzian 
Me  dis  que  tant  trôna  tro  plov... 


37 


Amors  e  joi  e  liocs. 

Lan  quan  vei  fueill  e  flor  parer 

Dels  albres  e  ill  ramel, 
Et  aug  lo  chan  que  faun  el  brueil 
Las  ranas  el  riu ,  el  bos  l' auzel , 
Adoncx  mi  fuelha  e  m  floris 
E  m  fruchs  amors  el  cor  tan  gen 
Que  la  nueit  me  retsida, 
Quant  autra  gen  dorm  e  pauz  e  sojorna. 


Si  Y  auzes  dir ,  ben  saubron  tug 
Que  jois  mi  monta  '1  cor  el  cel , 
Quar  déport  mi  creis  e  desdug 
La  bêla  que  d'  amor  apel 
Mon  bon  esper,  mi  dobla  sa  valors; 
Quar  qui  mais  vol  mais  dopta  far  faillida, 
Et  ill  non  es  trista  ni  morna 

Vai  t'en,  chansos,  a  la  bêla  de  cors, 
E  diguas  li  c'Arnautz  met  en  oblida 
Tôt'  autra  amor  per  lieis  vas  cui  s' adorna 
Lan  quan  vei  fueiix. 

Lan  can  son  passât  li  givre 

Sai  al  temps  de  Y  intran  d'  avril. 

Ben  greu  trob  hom  joi  deslivre 
C'a  tantas  parts  vol  unt  encomba 
Fais'  amors  que  no  s' asembla 
Lai  on  lei  autatz  asoma; 
Qu'  ieu  non  trob  ges  doas  en  mil 


38  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Ses  falsa  paraula  loigna, 

E  puois  c'a  travers  non  poigna 

E  non  tom  sa  cartat  vil. 

Ses  fais'  amor  cpiidei  vivre, 

Mas  ben  vei  c'  un  dat  mi  plomba , 

Quand  ieu  mieills  vei  qu'il  m'o  embla; 

Car  tuich  li  légat  de  Roma 

Non  son  de  sen  tant  sotil 

Q'una  devisa  messoigna 

Que  tan  soavment  caloigna 

M'  en  puosca  falsar  un  fil. 

Qui  amor  sec  per  tal  livre 

Cogul  tenga  per  columba 

Si  col  proverbis  s'  acoigna  : 

Si  '1  trai  1'  uoill  sol ,  puois  l' uoil  ongna , 

Sofra  e  sega  ab  cor  humil. 

Lan  cah  son  passât. 

Autet  et  bas  entr'els  prims  fuelhs 
Son  nov  de  flors  e'is  rams  li  renc, 
E  no  y  ten'mut  bec  ni  guola 
Nuls  auzels,  ans  bray  e  canta 

Cadaus 

En  son  us  ; 
Per  joi  qu'  ai  d'  els  e  del  temps 
Chan,  mas  amors  mi  assauta 
Qu'els  motz  ab  lo  son  acorda 

C  ab  lei  c'  al  cor  plus  m' azauta 
Sui  liatz  ab  ferma  corda.... 
Merces ,  amors  ,  car  acuelhs 
Tart  mi  fo,  mas  en  grat  m'o  prenç 


DES     TROUBADOURS.  3o, 

Car  si  m'  art  dinz  la  meola 

Lo  fuecx,  non  vuelh  que  s'escanta. 

AtTTET  E    BAS   ESIR    EL». 

Les  troubadours  ont  rarement  employé  des  rimes  en 
agre,  andres,  telles  qu'Arnaud  Daniel  les  a  choisies 
dans  deux  pièces  : 

Arnautz  vol  sos  chans  sia  ufertz 
Lai  on  dons  motz  mov  en  agre. 

En  breu  briza. 

Ar  vei  vermeils,  blaus,  blancs  e  grocs 

Vergiers,  plans,  plais,  tertres  e  vaus 

E'1  votz  dels  auzels  son  e  tint 

Ab  doutz  acort  matin  e  tart; 
So  m  met  en  cor  qu'eu  colore  mon  chan 
D'  una  tal  flor  don  lo  frugz  si'  amors 
E  jois  lo  grans  e  Y  odor  de  notz  gandres 
Ar  vei  vermeils. 

Voici  un  couplet  d'une  pièce  qui  en  a  six,  et  dans 
laquelle  tous  se  correspondent  exactement  pour  la  mesure 
et  la  rime  de  chaque  vers  : 

Si  m'anpara 
E  m  trai  aluctz 
D'  auzir 
Silh  qu'es  de  pretz  capduelh; 
Dels  quecx 
Precx 
C'  ay  dedins  arencx 
L'er  fort  rendutz 
,    Clars 
Mos  pessars; 

3* 


4o  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Qu'  ieu  fora  mortz, 
Mas  fa  m  sofrir 
L'espers 
Que  m  crey,  que  m  grey; 
C'aiso  m  ten  leyt  e  baut 

Que  d'als  jauzir 
No  m  val  joys  una  poma 

L'  aur'  amara. 

Le  couplet  suivant  est  tiré  de  la  réponse  qu'Arnaud 
Daniel  fit  à  Turc  Malet  : 

Bernart,  ges  eu  n'o  m'acort 

Al  dig  Raimon  de  Durfort 

Que  vos  anc  n'  aguesses  tort 

Que,  si  cornavas  per  déport, 
Ben  trobavatz  fort  contra  fort, 
E  la  pudors  agra  us  tost  mort 
Que  peitz  ol  no  fai  fems  en  ort; 
E  vos ,  qui  que  us  en  desconort , 
Lauzatz  en  dieu  que  us  n'a  estort. 
Puois  Raimons. 

Nostrad.  4.1.  Bastero,  75.    Crescimbeni ,  a3,  46,  237.   Hist.  Littér.  XV, 
434.  Millot,  II,  479-  P.  Occ.  a53. 

Arnaud  d'Entrevenas.  Une  pièce ,  dont  un  passage  a 
été  cité  tome  II ,  page  297  ;  en  voici  deux  autres  : 

Del  sonet  d'  en  Blacatz 

Sui  tant  fort  enveios 

Que  descortz  e  chansos 

E  retroenzas  i  faz , 

E  quar  vei  qu'  a  lui  platz , 

Sirventes  i  faria , 

Si  faire  l' i  sabia  ; 


DES     TROUBADOURS.  41 

E  pos  far  no  1'  i  sai , 
Una  danza  i  farai 
Coindeta  e  ben  estan 
Que  chanto  ill  fin  aman , 
E  mova  de  coindia. 

Si  plagues  a  'n  Blacaz, 
Pos  novels  es  lo  sos , 
Mais  valgra  sa  chansos 
Si  meses  puois  e  praz  , 
Flors  e  vergers  foillaz , 
Espaigna  et  Alamania , 
E  Fransa  et  Lombardia , 
E  'ls  bauzes  Bertelai , 
E  los  loncs  jorns  de  mai , 
E  '1  dolze  mes  de  Y  an, 
E  l'herba  saint  Joan 
E  la  pasca  floria. 

Del  sonet. 

Millot ,  III ,  389.  Papon ,  II ,  404. 

Arnaud  de  Marsan,  auteur  d'un  Ensenhamen,  qui 
offre  une  peinture  intéressante  de  la  manière  de  vivre 
des  seigneurs  ;  il  en  a  été  imprimé  des  fragments , 
tome  II,  pages  3oi ,  3o6,  3o8  : 

Aiso  fo  en  octembre 

C  a  dos  mieus  donzelos 
Fis  penre  11  falcos 

Et  al  m  un  austor 

E  los  chis  e  'ls  lebriers  ; 
E  foron  cavayers, 
Ben  so  cug,  entorn  dex, 
E  volian  bordir... 


l\1  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Enans  qu'ississem  fors... 
Vecvos  un  chivayer 
Coma  penedensier... 
Me  trais  a  una  part... 
E  dis  me  sa  rancura... 
«  Seigner,  per  dieu,  merci 
Te  prec  aias  de  mi... 
E  que  m  dones  cosselh 
Com  d'amor  m'aparelh...  >- 
Intrem  en  un  verdier 
E  deves  un  laurier 
Fi'l  denan  mi  assire, 
E  commensey  l' a  dire  : 
«  Amicx ,  er  aprendetz 
Aiso  don  m'enqueretz... 
Si  voletz  esser  drutz.... 
Vostre  cors  tenetz  gen.... 
E  d'  azaut  vestimen... 
Car  tôt  pros  cavayér 
Deu  vestir  a  sobrier 
Camizas  de  tansan 
Primas ,  car  ben  estan  , 
E  blancas  totas  vetz, 
Que  mielhs  en  semblaretz 
Cortes  et  ensenhatz , 
En  totz  locx  on  venhatz  ; 
Estrechamens  caussas 
Pes  e  cambas  e  bras , 
E  sobrecot  e  manjas... 
Garatz  vostra  gonela , 
Can  la  faretz  novela , 
Que  non  sia  tro  lonja, 
Que  pus  en  séria  conja; 


DES     TROUBADOURS.  4^ 

E  faitz  la  cabessalha 
A  traves  ab  ventalha 
Ampla  pels  muscles  sus , 
Car  lo  pieytz  n'  er  pus  dus... 
D' eys  drap  faitz  lo  mantelh 
E  gardatz  qu'  el  tessel 
Y  sia  ben  estan , 
E  1'  afiblalh  denan. 
Gardatz  vostres  cabelhs 
Que  mais  val  hom  per  elhs  ; 
Sovendet  los  lavatz... 
Mas  no  'ls  portes  trop  loncx , 
Que  mais  valon  adoncs , 
Can  son  un  pauc  tondut 
Que  s' eran  trop  cregut. 
Ni  portes  loncx  ginhos , 
Que  sapchatz  no  so  bos, 
Ni  la  barba  trop  lonja... 
Escudiers  per  servir 
Vos  son  bos  a  tenir... 
Larcx  siatz  en  despendre, 
Et  aiatz  gent  ostau 
Ses  porta  e  ses  clau. 
Non  crezatz  lauseugiers , 
Que  ja  metatz  portiers 
Que  feira  de  basto 
Escudiers  ni  garso 
Ni  arlot  ni  joglar 
Que  lay  vuelha  intrar.., 
A  joc  maior  joguatz, 
C  aco  es  jocx  onratz, 
Que  no  s  tanh  jocx  d'  azar 
Mas  ad  home  avar 


44  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Que  get  per  un  denier 
Cen  vetz  en  un  taulier; 
Qui  pren  los  datz  e  'ls  laissa 
Tôt  son  pretz  en  abaissa; 
Per  so  us  man  ieu  aver 
A  joc  maior  tener , 
Ni  ja  no  us  irascatz 
Per  perdre  que  fassatz , 
Ni  camjes  vostre  loc 
C'ora  non  puesca  far  joc... 
Can  seretz  en  torney, 
Si  creire  voletz  mey, 
Totz  vostre  garnimens 
Aiatz  cominalmens, 
L'  ausberc  e  l'elm  doblier, 
E  las  caussas  d'  assier , 
E  vostr'  espaz'  al  latz , 
Que  de  grans  colps  fassatz 
Entressenh  al  caval, 
E  denan  al  peitral 
Bels  sonalhs  tragitatz 
Gent  assis  e  fermatz  ; 
Car  sonalhs  an  uzatje 
Que  donan  alegratje , 
Ardimen  al  senhor, 
Et  als  autres  paor  ; 
A  l'encaussar  premier, 
Et  al  fugir  derrier, 
Car  tôt  aiso  cove , 
A  drut  c'araor  mante....  » 

Qui  COMTE  VOL  APREHDR*.. 

Millot,III,  62. 


DES     TROUBADOURS.  4$ 

Arnaud  de  Mareeil,  t.  III  et  IV.  Ce  troubadouc, 
que  Pétrarque  appelle  il  men  famoso  Arnaldo  ,  est  re- 
marquable par  la  gracieuse  et  abondante  facilité  de  son 
style. 

Arnautz  de  Maruelh  fo  de  l'avescat  de  Peiragorc,  d'un 
castel  que  a  nom  Maruelh,  e  fon  clergue  de  paubra  gene- 
rasio.  E  car  no  podia  viure  per  las  suas  letras,  el  s'en  anet 
per  lo  mon  :  e  sabia  ben  trobar  e  s'entendia  be.  Et  astre 
et  aventura  conduis  lo  a  la  cort  de  la  comtessa  de  Burlatz , 
que  era  filha  del  pros  comte  Raimon ,  molher  del  vescomte 
de  Beders  que  avia  nom  Talhafer. 

Aquel  Arnautz  e  cantava  be  e  legia  be  romans  :  si  era 
avinens  hom  de  sa  personna ,  e  la  comtessa  li  fazia  gran  be 
e  gran  honor.  Et  el  enamoret  se  d' ela ,  e  d' ela  fazia  sas 
cansos  ;  mas  non  las  auzava  dire  a  ela  ni  a  negun  per  nom 
quel  las  agues  faitas,  ans  dizia  que  autre  las  fazia.  Mas 
amors  lo  forset  tan  que  dis  en  una  canso  : 

La  franca  captenensa 
Qu'ieu  non  pose  oblidar. 

et  en  aquesta  canso  el  li  descobrit  l'amor  quel  li  avia.  E 
la  comtessa  non  l'esquivet,  ans  entendet  sos  precs  e  los 
receup  e  los  grazic;  e  1  mes  en  arnes,  e  det  li  baudeza  de 
trobar  e  de  cantar  d' ella.  E  fon  onratz  hom  de  cort  ;  don 
fe  mantas  bonas  cansos  d'ela,  lasquals  cansos  mostran 
quel  n'ac  de  grans  bens  e  de  grans  mais. 

Vos  avetz  auzit  d'  en  Arnaut  com  s' enamoret  de  la  com- 
tessa de  Bezers,  filha  del  pros  comte  Raimon,  maire  del 
vescomte  de  Bezers  que  il  Frances  auciron  quan  l'agron 
près  a  Carcassona  ;  laquais  comtessa  era  dicha  de  Bur- 
latz, per  so  qu'ela  fon  nada  dins    lo  castel   de   Burlatz; 


46  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

molt  li  volia  gran  be  Arnautz  ad  ela,  e  moltas  bonas  cansos 
en  fes  de  leis,  e  molt  la  preguet  ab  gran  temensa;  et  ela 
volia  gran  ben  a  lui.  E  lo  rei  n  Anfos,  que  entendia  en 
la  comtessa,  s'aperceup  que  volia  ela  gran  be  ad  Arnaut 
de  Marueil.  E  1  rei  fo  ne  fort  gilos  e  dolens ,  qu'an  vit  los 
semblans  amoros  qu'ela  fazia  ad  Arnaut,  et  auzit  las  bonas 
cansos  qu'el  fazia  d'ela.  Si  la  occaizonet  d' Arnaut  ;  e  dis 
tan ,  e  tan  li  fes  dire ,  qu'  ela  donet  comjat  ad  Arnaut ,  e  l 
vedet  que  mais  no  1  fos  denan  ni  mais  cantes  d'  ela  e  dels 
sieus  precx  d' ela. 

Arnautz  de  Marueil ,  quant  auzi  lo  comjat ,  fo  sobre  totas 
dolors  dolens;  e  si  s'  en  parti  com  hom  désespéra tz  de  lieis 
e  de  sa  cort.  Et  anet  s'en  a'N  Guillem  de  Monpeslier 
qu'era  sos  amies  e  sos  senher,  et  estet  gran  temps  ab  lui. 
E  lai  plays  e  ploret,  e  lai  fes  aquesta  canso  que  dis  : 
Molt  eran  dons  miei  cossir. 

On  aimera  sans   doute   à  lire  encore  quelques  frag- 
ments de  deux  de  ses  épîtres. 

Dona  cortez'  et  avinens , 
No  us  fassa  razos  oblidar 
Merce ,  que  non  o  devetz  far  ; 
Razos  part  mantas  res  de  se 
Que  merces  cossent  e  rete  ; 
Razos  es  esquiv'  e  cozens , 
Merces  es  dolza  e  plazens , 
Razos  s' irais ,  merces  blandis 
Razos  destruy,  merces  noyris, 
Razos  esguarda  ab  erguelh, 
De  merce  son  humil  siey  huelh  ; 
E  razon  a  ganren  de  fel , 
En  merce  non  a  ren  mas  mel; 


DES    TROUBADOURS.  47 

Soven  se  toi  razos  amicx, 
Merces  plaideya  enemicx  ; 
Razo  ausi  per  jutjamen , 
Merces  aduy  a  salvamen  ; 
Mantas  vetz  jutg  razos  a  mort 

Que  merces  perdona  lo  tort 

Mas  eras  sai  be  que  vers  es 
Tal  se  cuia  calfar  que  s'art , 
Qu'  ieu  non  cugera  ges  qu'  el  cart 
Me  destreisses  per  vos  amors 
Lo  jorn  que  m  fes  vostra  valors , 
E'1  paratje  e  la  beutatz 
Oblidar  autras  amistatz. 
De  lor  en  sai ,  si  m  valha  dieus , 
Ai  estât  vostre  mielhs  que  mieus , 
De  mon  saber  e  de  mon  sen , 
De  bon  cor  e  de  bon  talen. 
Per  totz  vostres  bes  enansar 
Totas  sazos  que  us  tang  a  far; 
E  si  merces  no  m  val  ab  vos , 
Tristz  e  marritz  e  vergonhos , 
Lais  chant  e  déport  e  solatz, 
E  non  o  fes  hom  pus  forsatz  ; 
Ieu  non  puesc  may  joi  mantener 
Si  a  vos  no  ven  a  plazer 
Que  denhes  virar  près  de  me 
Los  huelhs  d' amor  e  de  merce  : 
M' esperansa ,  mon  cor  e  me 
Lais  tôt  en  la  vostra  merce. 

Sel  cui  vos  es. 

E  ditz  que  vos  es  sela  res 
Cuy  cove  mais  honors  e  bes 
Et  obezirs  e  car  teners , 


48  BIOGRAPHIES    ET    FRAGMENTS. 

SerVirs  et  honors  e  temers , 
C  a  nulh'  autra  ,  ses  contenso  ; 
Per  so  vol  e  manda  que  do 
Aisi  a  vos  per  bona  fe 
Que  res  no  y  aia  part  en  me 
Mas  vos  sola,  foras  de  dieu; 
E  si  dieus  deges  tener  fieu , 

De  vos  tengra  la  sua  part 

No  cossen  pas  amor  selar , 

Enans  lo  m  fai  a  vos  mostrar.... 

Que  ieu ,  dona ,  vos  clam  merce  , 

Qu'  el  fin  cor  e  la  bona  fe 

Qu'  ie  us  ai  non  getes  a  non  cura  ; 

Franca  res ,  fina ,  car'  e  pura 

Res  no  us  quier  de  tôt  quant  avetz, 

Mas  so  que  tolre  no  m  podetz  ; 

Tolre  no  m  podetz  que  no  us  am , 

Neys  s' ieu  e  vos  o  voliam , 

Que  no  m'  o  cossentri'  amors 

Ni  no  m' o  tolria  paors  ; 

Qu'  ieu  no  us  quier  autre  guizardo 

Mas  solamens  que  us  sia  bo 

Qu'  ie  us  am ,  e  sitôt  bo  no  us  es  , 

Sivals  faitz  semblan  que  no  us  pes, 

Si  per  m' amor  non  o  sufretz , 

Sufretz  o  endreg  vostre  pretz; 

Car  mot  1'  es  ops  sacha  sofrir 

Qui  vol  a  gran  honor  venir; 

Si  m' avetz  mal  cor ,  no  me  lais  ; 

Greu  m'es,  dona,  mas  non  puesc  mais, 

Que  no  m'  en  sai  venjar  estiers , 

Mas  d'  aitan  vos  serai  gueriers , 

A  vos  aurai  amor  coral 


DES  TROUBADOURS.  ^9 

Et  a  mi  meteys  voirai  mal, 

E  laissarai  chant  e  déport 

E  murrai  trist  ab  desconort, 

Si  vey  que  vos  plassa  mos  dans 

E  no  us  sia  bos  mos  enans, 

Aquesta  venjansa  'n  penrai 

Que  jes  autra  penre  non  sai; 

Mi  eys  puesc  ieu  ben  azirar, 

Mas  ja  vos  non  puesc  dezamar 

Tug  aquist  avinen  plazer 

Guardon  a  la  vostra  honor 
Mon  cor  per  mandamen  d'  amor; 
E  '1  tenon  si  assolassat 
Ab  aitan  fina  voluntat 
Que  no  y  intra  autre  voler, 
Ni  auzaria  remaner  ; 
E  pus  de  vos  no  m  puesc  partir, 
Si  autre  be  no  m  deu  venir , 
Per  dieu  e  per  merce  vos  clam 
Que  no  us  sia  greu  car  vos  am , 
Que  no  me  puesc  partir  ni  aus , 
C  amors  a  près  de  mi  las  claus  ; 
Aisi  a  vostre  salvamen, 
Tôt  autr'  amistat  mi  defen  : 
Cal  que  m  fassatz  o  mal  o  be, 
Vos  am  e  us  amarai  jasse  ; 
E  fin'  amor,  per  sa  merce, 
Meta  us  en  cor  que  ametz  me; 
Digatz  tug  amen  per  amor, 
Las  douas  e  li  amador. 
DONA. 

ToTAS  BOITAS. 

Nostrad.65.  Crescimbeni ,  46  et  225.  Bastero ,  tio  ,  i35.  Millot,  I,  69.  Hist. 
T.itt.  XV,  44 1.  P.   Occ.  i5. 


5o  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Arnaud  Plagues.  Couplet  d'envoi  d'une  de  ses  pièces: 

Belha  Eleienors ,  guirensa 
Trob  ab  vos  pretz  ses  falhensa , 
E  valor  c  conoyssensa 
Vole  dieus  en  vos  gent  assire  ; 
Tant  d' onor  hi  mes 
Qu'  en  un  mes 
Non  poiria  dir  los  bes 
Per  saber  qu  ieu  aia. 

Ben  es  razos. 

Crescimbeni ,  170.  Millot ,  III,  390.  P.  Occ.  357. 

Arnaud  Sabata.  Une  seule  chanson  : 

Preyada  us  ai  que  no  m  fassatz  maltraire, 
E  dig  vos  ai  lo  inieu  voler  quais  es; 
E  no  us  eugetz  qu'  ie  us  am  dos  ans  o  très 
Tôt  en  perdo ,  qu'  ades  vuelh  mon  pro  faire 
Ab  vos,  dona,  que  ieu  am  finamen 

Ieu  no  die  ges  que  siatz  la  belayre 
De  tôt  lo  mon,  bona  domna,  no  us  pes, 
Quar  ieu  no  sui  coms  ni  ducx  ni  marques, 
Per  que  m  sembla  no  m  fos  belh  per  retraire 
Que  ieu  âmes  del  mon  la  plus  valen; 
Mas  pro  avetz  beutat  e  pro  joven , 
E  pro  valetz,  tan  qu' autra  non  dezire; 
Ab  vos  reman,  si  m  voletz  far  jauzire. 
Fis  amicx  stn. 
Millot ,  III ,  390. 

Aruer.  Une  tenson  avec  Henri ,  auquel  il  répond  : 

Enric ,  eu  crei  veramen  ses  duptansa 
Q'  el  sobranzier  c'  amar  fa  star  joyos 


DES    TROUBADOURS.  5l 

Deu  mai  plaser  a  domnas 

Mai  si  col  fruc  qui  de  1'  albre  sobrier 
Son  plus  plasent  e  de  sabor  plenier, 
Tôt  autresi  deu  la  domna  grazir 
Lo  sobranzier,  e  '1  nescis  deu  fugir. 
Amic  Aruer. 

Aubert,  ou  Gaubert  ,  moine  de  Puicibot ,  t.  III. 
Auteur  de  seize  pièces. 

Gaubert  de  Puegsibot  fo  gentils  hom,  e  fon  de  l'avescat 
de  Lemozi,  filh  del  castela  de  Puegsibot;  e  fo  mes  monges 
cant  era  efans  en  un  monestier  de  Sant  Launart.  E  saup 
ben  letras  e  ben  cantar  e  trobar.  E  per  voluntat  de  femna 
isic  del  monestier,  e  venc  s'en  a  selui  on  venian  tuit  aquil 
que  per  cortesia  volion  onor  ni  bienfait,  al  pros ,  al  valen 
en  Savaric  de  Malleo  ;  et  el  arnesquet  lo  a  joglar  de  vestir 
e  darnes.  Et  anet  per  cortz ,  e  fes  mantas  bonas  cansos. 

Et  enamoret  se  d'una  gentil  donzela  bêla;  e  delà  fe  sas 
cansos  :  et  ela  no  1  volia  amar  si  no  s  fezes  cavayers  e 
no  la  tolgues  per  molher.  Et  el  contet  o  tôt  a  n  Savaric, 
et  el  lo  fes  cavalier  e  donet  li  alberc,  terra  e  renda;  et  el 
près  la  donzela  per  molher  e  tenc  la  a  gran  honor. 

Et  avenc  se  quel  anet  en  Espanha,  e  la  dona  remas.  Et 
us  cavayers  de  la  terra  si  entendia  en  ela ,  e  fes  e  dis  tan 
que  ab  se  la  n  menet;  e  tenc  la  longa  sazo  per  druda,  e 
pueys  la  layset  malamens  anar.  E  cant  Gaubert  tornava 
d' Espanha,  el  alberguet  un  ser  en  la  ciutat  on  ela  era.  E 
cant  venc  lo  ser,  el  anet  defora  per  voluntat  de  femna,  et 
intret  en  V  alberc  d' una  paubra  femna ,  que  1  fon  dig  que 
lainz  avia  una  bêla  donzella.  Et  el  intret  e  trobet  que 
aquela  era  la  soa  molher;  e  can  la  vi,  fon  gran  dol  entr'els 
e  gran  vergonha.  Ab  leis  estec  aquela  nueg,  e  lendeman 
5  42 


5a  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

s' en  anet  ab  ela ,  e  menet  la  en  una  mongia ,  e  aqui  la  t'es 
rendre.  E  per  aquela  dolor  el  laysset  lo  trobar  e  '1  cantar. 

Couplet  d'une  pièce  dans  laquelle  il  accuse   sa  dame 
d'infidélité  : 

Qu'ab  belh  semblan  trichador 
Mi  saup  gent  enfolhetir 
E  sa  falsedat  cubrir, 
Tro  m'  ac  près  per  servidor  ; 
Pueys,  quan  fo  de  mi  aizida, 
No  m  poc  far  mais  de  guandida 
Son  leugier  talan , 
Qu'  ans  que  passet  Y  an , 
Aizic  un  fais  preyador 
Ab  si  jos  sotz  cobertor. 

Partit  de  joy. 

Dans  une  autre  pièce ,  adressée  au  roi  d'Aragon  et  à 
l'empereur,  il  dit: 

Al  rei  dels  Alamans 
Cap  dels  emperadors 

S' ieu  anc  jorn  dis  clams 
Encontra  vos,  amors, 
Erguelh  ni  deshonors 
Ara  m  dey  en  mos  chans 
Humiliar  dos  tans , 
E  laissar  mas  clamors , 
Pus  ma  dona  Elyonors  , 
La  pros  reyna  prezans, 
Ho  denh'  aissi  voler 

S'  IEU    ANC   JORN. 

Nostrad.  114.  Crescimbeni ,  81.  Bastero,  <ji.  Millot,II,  384.  P.  Occ.  218. 
AUGIER,  OU  OGIERS,   t.  III. 

Ogiers  si  fo  un  joglars   de  Vianes  qu'estet  lonc  temps 


DES     TROUBADOURS.  53 

en  Lombardia,  e  fez  bons  descortz,  e  fez  surventes  jogla- 
resc  que  lauzava  l'uns  e  blasmava  los  autres. 

Dans  une  de  ses  pièces ,  il  parle  de  Roger-Frédéric  Ier, 
roi  d'Italie  en  ii5i  ,  et  empereur  en  1 1 55. 

Qu'  ieu  vi  ja  '1  rie  rei  Rogier  Frédéric 
Fres  ses  esfre  per  valer  e  valor; 
Ja  no  eugei ,  tan  1'  auzi  pretz  prezar , 
Que  ja  '1  pogues  emperis  peiurar. 

TOTZ  TEMPS  SERAI. 

Dans  une  tenson  avec  Bertrand ,  il  lui  dit  : 

Bertran  ,  vos  c'  anar  soliatz  ab  lairos, 
Panan  bueus  e  boex,  cabras  e  moutos, 
Porcs  e  galinas  et  aucas  e  capos , 
Eratz  glotz  e  raubaire  , 
Digas  vostre  veiaire  : 
Quai  mestier  es  plus  aontos, 
D'  esser  joglar  o  laire? 
Bertran  vos. 

Dans  une  autre  tenson ,  il  parle  ainsi  des  vieilles  femmes  : 

E  tenc  m' o  a  meraveilla 
De  la  color  que  s  fan  blanca  e  vermeilla 
Ab  1'  englut 
D'un  ov  batut 
Que  s  met  viron  Y  aureilla , 
Del  blanquet 
Que  pois  i  met 
Et  essug  e  solleilla 
Del  tifingon, 
Del  mentiron 
Entro  sobre  1'  aissella. 

Era  quak  i/rosRif. 
Crescimbeni ,  202.  Millot,  I,  34o.  Hist.  Litt.  XIII,  419.  P.  Occ.  96. 

5  43 


54  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Austois  de  Maensac.  Voyez  Pierre  de  Maensac. 

Austorc  d'Orlac.  Une  pièce  dans  laquelle  il  déplore 
les  malheurs  de  la  croisade  où  périt  saint  Louis  : 

Ay!  dieus  per  qu'as  fâcha  tan  gran  maleza 
De  nostre  rey  frances  lare  e  cortes 

Ay!  bella  gens  avinens  e  corteza 

Que  oltra  mar  passetz  tan  bel  arnes, 

May  no  us  veyrem  tornar  sai ,  de  que  m  peza , 

Don  per  lo  mon  s'  en  es  grans  dois  empres. 

Mal  dicha  si'  Alexandria, 

E  mal  dicha  tota  clergia, 
E  mal  dich  Turc  que  us  an  fach  remaner  ; 
Mal  o  fetz  dieus ,  quar  lor  en  det  poder. 

Crestiantat  vey  del  tôt  a  mal  meza, 

Tan  gran  perda  no  eug  qu'  anemais  fezes , 

Per  qu'es  razos  qu'hom  hueymais  dieus  descreza, 

E  qu  azorem  Bafomet  lai  on  es 

Pus  dieus  vol  e  sancta  Maria 
Que  nos  siam  vencutz  a  non  dever 

L' emperaires  volgr'  agues  la  crotz  preza 
E  qu'  a  son  filh  l' emperis  remazes , 
E  que  s  tengues  ab  lui  la  gens  franceza 
Contra  fais  elerex  en  cui  renha  no  fes , 

Qu'  an  mort  pretz  e  cavalairia 

E  morta  tota  cortezia  ; 
E  prezo  s  pauc  qui  a  son  desplazer , 
Sol  qu  ill  puesco  sejornar^  jazer. 

Sanh  Peire  tenc  la  drecha  via, 
Mas  l'apostolis  la  'lh  desvia 

Ay  !  DIEUS  per  qu'  as 
Millot,  II,  43o. 


DES    TROUBADOURS.  55 

Austor  Segret.    Un   sirvente  sur  la  mort  de  saint 
Louis  et  sur  les  malheurs  de  la  croisade. 

Ieu  vey  gueritz  los  paguas  mescrezens 
E  'ls  Sarrazis  e  'ls  Turcx  d'  outra  la  mar 
E  'ls  Arabitz ,  que  non  cal  un  gardar 
Del  rey  Felips ,  dont  es  grans  marrimens , 
Ni  d'  en  Karle ,  qu'  elh  lur  es  caps  e  guitz  ; 
No  sai  don  es  vengutz  tais  esperitz, 
Que  tanta  gens  n'  es  morta  e  perida , 
E  '1  reys  Loix  n'  a  perduda  la  vida. 

Ancmais  no  vim  del  rey  que  fos  perdens, 
Ans  1'  avem  vist  ab  armas  guazanhar 
Tôt  quant  anc  vole  aver  ni  conquistar 

Ar  aura  ops  proez'  et  ardimens 
A  'n  Audoart,  si  volha  Enric  venjar 
Qu'  era  de  sen  e  de  saber  ses  par , 
E  tôt  lo  mielhs  era  de  sos  parens , 
E  si  reman  aras  d'aisso  aunitz, 
No  '1  laissaran  ni  cima  ni  razitz 
Frances  de  sai  ni  forsa  ben  garnida , 
Si  la  valors  es  de  pretz  desgarnida. 

Mos  sirventes ,  Cotellet ,  sia  ditz 

Mo  senhor  m  Oth  qu'  es  lauzatz  e  grazitz 

E  donar  t'  a  rossin  a  la  partida. 

Tip  SAI   QUI  M  SO. 

Millot,III,  39i. 

Auzers  Figera  figure  dans  une  tenson  ;  ce   couplet 
paraît  lui  appartenir  : 

Bertran  d'  Aurel ,  se  moria 
N  Aimerics  anz  de  martror 

/.  4 


56  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Digatz  a  cui  laissaria 

Son  aver  e  sa  ricor 

Qu'  a  conques  en  Lombardia , 

Sufertan  freit  e  langor, 

Com  dison  1'  arbergador  ? 

Aimeri  de  Péguilain,  un  des  interlocuteurs,  nomme 
Figera  : 

Bertran  d' Aurel ,  s' avia 
N  Auzers  Figera  doptor„ 
Digatz  a  cui,  etc.... 
Millot ,  m ,  390. 

AZALAIS   DE  PORCAIRAGUES ,   t.   III. 

N' Alazais  de  Porcairagues  si  f"o  de  l'encontrada  de  Mon- 
peslier,  gentils  domna  et  enseignada.  Et  enamoret  se  d'EN 
Gui  Guerreiat,  qu'era  traire  d'EN  Guillem  de  Monpeslier. 
E  la  domna  si  sabia  trobar ,  e  fez  de  lui  manias  bonas 
cansons. 

Hist.  gén.  du  Languedoc,  II,  519.  Millot,  I,    110.  Hist.  Litt.  XIII,    422. 
P.  Occ.  27. 

Azars.  Ces  vers  sont  tirés  d'une  pièce  qui  est  sous 

son  nom  : 

Qui  ben  se  vol  d'amor  jauzir 
De  proesa  si  deu  garnir; 
Mas  mal  s'  en  penon  li  plusor 
Quar  fan  lor  meteis  escarnir — 

Dompka  I>I.A/ 

Azemar  le  Noir. 

N  Azemar  lo  Nègres  si  f'o  del  Castelvieil  d'  Albin.  Cor- 
tes  hom  fo  e  gen  parlans  ;  e  f'o  ben  honrat  entre  las  bonas 


DES    TROUBADOURS.  5j 

gens,  per  lo  rei  Peire d' Aragon  e  per  lo  comte  de  Tolosa, 
per  aquel  que  fon  dezeretatz ,  qu'  il  donet  maisons  e  terras 
a  Tolosa. 

Dans  l'une  de  ses  pièces  il  dit  : 

Per  so  m'  ausi  deziran, 
Quan  la  remir  en  pensan , 
C  ades  la  cuig  vezer  nuda 
En  aissi  com  1'  ai  veguda. 

De  solatz  e  de. 

Une  autre  est  adressée  à  l'infant  de  Castille  : 

Chanzos ,  1'  enfant  me  saluda 
De  Castella  ,  qu'  eu  enten 
C  om  no  '1  val  de  son  joven. 

Era  m  vai. 
Crescimbeni ,  201.  Papon,  II,  383.  P.  Occ.  35g. 

Barthélemi  Zorgi,  t.  IV.  Environ  vingt  pièces. 

En  Bertolome  Zorgi  si  fo  un  gentils  home  de  la  ciutat 
de  Venise.  Savis  hom  fo  de  sen  natural,  e  saup  ben  trobar 
e  cantar.  E  si  avenc  una  sazon  qu'  el  anet  per  lo  mon ,  e  li 
Genoes,  qui  guerreiavon  ab  los  Venisians,  si  lo  preiron  e  lo 
meneron  près  en  soa  terra.  Et  estagan  la  en  prison ,  en 
Bonifaci  Calbo  si  fez  aquest  sirventes  que  comensa  : 
Ges  no  m'  es  greu  s' ieu  no.sui  ren  prezatz. 

blasman  los  Genoes  car  il  se  lasavon  sobrar  Venesian ,  digan 
gran  vilania  d' els.  De  que  en  Bertolome  Zorgi  fetz  un  autre 
sirventes  loqual  comensa  : 

Molt  me  sui  fort  d' un  chant  meraveillatz. 

escusan  los  Venesian  s  et  encolpan  los  Genoes.  De  que  en 
Bonifaci  Calbo  se  ten  encolpatz  de  so  qu'el  avia  '  n  ditz  ;  e 


• 


58  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

perso  se  torneron  l'un  a  l'autre,  eforon  grans  amis.  Longa 
sazon  estet  en  Bertolome  Zorgi  en  prison,  entorn  Vil  ans; 
e  quant  el  fu  issitz  l'or  de  prison ,  el  s'en  anet  en  Venise  ;  e'1 
seu  comun  lo  mandet  per  castellan  en  un  castel  qui  ven 
apellat  Coron  ;  e  lai  definet. 

Ce  troubadour  est  auteur  d'une  sixtine  :  en  voici  le 
premier  couplet  ;  elle  est  sur  les  mêmes  rimes  que  celle 
d'Arnaud  Daniel  : 

En  tal  dezir  mos  cors  intra 
Ni  s'  en  départ  plus  corn  ta  chars  de  1'  ongla , 
Qu'  ieu  vau  doptan  que  leis  en  perda  1'  arma, 
E  cil  qu'o  fer  ab  1'  amorosa  verja, 
Si  per  laissar  morir  amie  ni  oncle, 
Pod  arm'  intrar  inz  en  l' enfernal  cambra. 

Dans  une  pièce  il  s'adresse  à  l'Amour  : 

Quar  l' us  tenetz  del  serpen 
Que  s  loingna  del  home  nut, 

E'1  vestit  mostr'  esfortz  gran 

M' auretz  meillz  que  dieus  Abel 

Non  ac  a  son  mandamen 

E  s'  en  trop  vauc  esperan 
Que  m  deia  valer  pidatz , 
Pois  per  leis  fon  jois  donatz 

A  'n  Adam, 
Si  ben  tolc  lo  frug  d'  el  ram. 

Atressi  com  lo. 

Fragments  d'une  pièce  sur  la  croisade  de  saint  Louis  : 

Non  lassa  rai  qu'  en  chantar  non  atenda 
D'  aisso  don  sui  entr'  alegr'  et  iratz  , 
Pueis  qu'  alegriers  tan  gen  l' ira  m'  esmenda 
Qu'  eu  en  remanc  en  aissi  meitadatz 


DES    TROUBADOURS.  DO, 

Qu'  inz  el  cor  ai  dolorosa  penzanza , 
Penzan  quais  es  l'antius  dechazimenz 
Del  saint  paes  on  deus  fon  mortz  e  natz, 
E  m  sobr'  al  cor  alegres  jauzimenz 
Quar  penre  1'  auz  reis  Lois  venjanza 

Qu'  ab  sol  pensar  com  es  greus  1'  aunimenz 
M'es  vis  del  dol  qu'el  cors  dedins  mi  fenda 


Qu'  ab  lui  s'en  van  bel  feridor  de  lanza . 

Peceiador  de  cambas  e  de  bratz , 

Envazidor  per  far  faig  d'  agradanza, 

Sbarailhador,  quant  l'estors  es  mesclatz, 

Bon  sofridor,  s'esfortz  n'  a  qui  s  defenda, 

Tan  avondos  de  totz  bels  garnimens 

Qu'  eu  non  cuig  ges  qu'  om ,  qui  'ls  vei  acesmatz 

Ni  gen  ga'rnitz  en  bels  destriers  corenz, 

Aus  sol  mostrar  semblan  que  leur  contenda 

E  s' om  hi  mor ,  tan  n'  ira  plus  breumenz 
L' arma  jauzir  1'  enteira  benananza. 

Per  que  lauz  reis  navars ,  cui  pretz  enanza , 
Conpaingna  '1  rei  tan  gent  aconpaingnatz 
Que  ben  sembl'  aver  cor  e  deziranza 
De  servir  deu  ,  fazen  ries  faigz  honratz , 
Qu'  el  en  fai  plus  que  no  ill  quer  la  fazenda  ; 
E 1'  honratz  coms  de  Toloz'  eisamenz 
Qu'  outra  poder  s' es  per  deu  esforsatz 
De  far  acors,  qu'  a  lui  si'  onramenz, 
Tant  ama  far  so  que  deus  en  grat  prenda. 

Mas  ges  non  taing  q'  om  1'  engles  rei  reprenda , 
S' un  petit  es  per  non  poder  tarsatz , 
Quar  ben  s' acor  que  sa  promez'  atenda 
E  'n  faza  mais  tan  qu'  en  sia  lauzatz  , 


60  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Ni  no  s  cuion  qu'  el  faza  tal  tarsansa 

Qu'  us  n'  ai'  asaut  qu'  el  no  y  sia  prczens 

Qu'autre  socors  al  sieu  non  sobravanza 

Non  iiA.ssA.RAi  qu'  en. 

Passages  d'une  complainte  sur  la  mort  du  jeune  Conra- 
din  et  sur  celle  de  Frédéric ,  duc  d'Autriche  : 

Si  '1  monz  fondes  a  maravilla  gran  , 
Non  1'  auria  a  descovinenza  ; 
S'  escurzis  tôt  sivals  so  que  resplan , 
Pueis  qu'  onratz  reis  per  cui  reingnet  vaillensa 
E  valc  jovenz 
E  ries  pretz  e  toz  bes, 
E  d' Austorica  1'  auz  ducs  Federics 
Qui  d'  onrat  pretz  e  de  valor  fon  ries , 
Tan  malamenz 

Son  mort. 
Hai  !  quais  danz  n'  es  ! 
Mas  car  près  a'1  segle  tan  de  damnage , 
Taing  qu'  om  1'  azir , 
E  car  erguoill  ha  près 
Fortz  e  consir 
D'  aunir  pretz  e  paratge... 

Qu'  el  reis ,  en  cui  non  eron  anc  vint  an , 
Amava  deu ,  dreig ,  mezur'  e  sienza , 

De  que  y  hanet  pauc  Salomos  enan 

Tan  qu'  el  plus  lares  semblav'  ab  lui  mendies , 
E  fon  amies  als  pros  ,  et  enemics 

Als  desplazenz , 
Ses  tort 

Qu'anc  lur  fezes 

Et  el  pro  duc  eron  tant  aib  prezan 
Qu'  el  ac  de  moût  la  reial  chaptenenza, 


DES    TROUBADOURS.  6l 

Qu'  adreg  foron  sei  dig  e  sei  semblan 
E'is  afars  ac  daus  totas  parts  plazenza, 
Si  qu'  anc  formenz 
Non  faillie  ni  mespres  , 
Don  cuig  qu'  a  deu  fon  lurs  mortz  grans  fastics; 
Mas  car  sofric  qu'  avengues  tais  destrics , 
Tôt  fermamenz 
M' acort 
Que  il  remembres 
Qu'  el  mon  per  els  non  avi'  aut  estatge , 
E  que  grazir 
Deuri'  om  per  un  très 
L'entier  jauzir 
Per  lur  bel  conpaingnatge. 

SlL   MONZ   FONDES. 

Fragments  d'une  pièce  où  il  s'accuse  de  ses  fautes  : 

Que  m  sembla  pesanza 
Viur'  en  est  segle  vénal , 

Desleial 
On  reingnon  trastuit  li  mal 

Qu'  estiers  ai  certanza 
Qu'  eu  aurai  pen'  eternal ,  * 

Enfernal  ; 
Tal  son  fag  tuit  mei  jornal  ; 
Mas  tan  mi  vauc  conortan 
Quar  repentizon  ai  gran 

Mas  per  meillz  trobar  merce , 

A  l' encomensanza 
Die  qu'els  mais  qu'ai  faitz  al  be 

Ses  tôt  comt'  avanza; 
Qu'  a  lei  de  fol  natural , 
Cui  non  cal 


Ô2  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

S'aura  dol  perpétuai, 

Sol  qu'  el  segV  a  plazer  an , 

Ai  viscut 

Jesu  Crist  per  sa. 

Bastero,  78.  Gescimbeni,  174.  Millot,  II,  344-  P.  Occ.  209. 

Bérenger  de  Palasol,  t.  III. 

Berengiers  de  Palazol  si  fo  de  Cataloingna  de  la  terra  del 
comte  de  Bossillon.  Paubres  cavalliers  fo  mas  adregz  et  en- 
seignatz  e  bons  d' armas  ;  e  trobet  bonas  cansons  ;  e  cantava 
d'  en  Ermessen  d'Avignon ,  moiller  d'  en  Arnaut  d'Avignon , 
que  fon  fils  de  na  Maria  de  Peiralata. 

Fragments  de  deux  de  ses  pièces  : 

Dona ,  si  totz  temps  vivia , 
Totz  temps  vos  serai  aclis  ; 
Estranhamen  m'abellis 
Qu'ie  us  am,  qualque  dans  m'  en  sia..... 
Dona  sr  totz  temps. 

Mas  tant  ai  sofertàt 
Gran  dezir,  e  sai  be 
Que,  si  m  n'avetz  desgrat, 
A  mon  tort  s'esdeve 

Per  vos  ai  oblidat , 
E  non  per  autra  re , 
Tôt  quant  avi'  amat 
Que  de  pauc  m' en  sove. 
Si  ai  per  vos  camjat, 
Camjatz,  dona,  per  me 
Vostre  cor  abdurat; 
Vulhatz  ma  compatible»' 
Aissi  cum  ieu  volria 
Vos  e  vostr'  amistat. 


DES    TROUBADOURS.  63 

Me  avetz  enbernat 
En  vostra  senhoria 
Mielhs  qu'om  ja  non  auria 
Ren  que  agues  comprat. 

Chansos,  a  na  Maria 
Vai  dir  qu' ieu  chantaria, 
S' ieu  en  sabi'  aver  grat. 

Ah  la.  fresca. 
Nostrad.  239.  Millot,  III,  392.  Hist.  Litt.  XV,  442.  P.  Occ.  44». 

Bérenger  de  Puivert.  II  ne  reste  de  ce  troubadour 
que  deux  couplets  ;  en  voici  un  : 

Mal'  aventura  don  deus  a  mas  mas , 
Car  an  perdut  cenz  solz  de  malgones , 
E  refer  ne  als  datz  malas  merces 
C  anc  no  m'  en  valc  soitils  zitars  ni  plas 
De  que  pogues  comprar  una  camisa 
Ab  que.  cobris  mos  codes  c'  ai  rognos  ; 
E  pois  de  datz  no  sui  aventuros, 
Ben  degra  aver  calque  domna  conquisa. 

Bernard.  Une  tenson,  t.  IV.   Dans  une  autre  pièce 
de  ce  genre  y  il  dit  : 

N  Elias,  de  dos  amadors 
Me  digatz  quais  ama  pus  fort  : 
L' us  non  pot  a  dreg  ni  a  tort 
Mudar  que  non  parle  soven 
De  sa  dona  a  tota  gen  ; 
L' autre  no  'n  pari'  a  nulha  res  que  sia , 
Mas  en  son  cor  remira  nueg  e  dia , 
Pensan  com  leys  puesca  servir  en  grat; 
Aras  chauzetz  lo  plus  enamoratz. 

N  Elias  de  dos. 
MiUot,  III,  393.  P.  Occ.  36a. 


64  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Bernard  Alahan  de  Narbonne.  Fragment  d'une  pièce  : 

Quascus  a  far  ben  se  triga 

E  de  mal  far  nulhs  no  s  laissa, 

Don  tenem  via  biayssa , 

E  no  ns  remembra  ges  l'anta 
Ni  'ls  greus  turmens  que  Ihesus  trays 
Entr'  els  vils  felhs  Juzieus  savays. 

Lo  mons  es  si  cura  la  triga 

Que,  miran  se,  sos  natz  layssa; 

Atressi  erguelhs  nos  bayssa 

Don  perden  la  ciutatz  sancta 
On  foram  alegres  e  guays, 
Si  '1  plazer  de  dieu  fessem  mays. 

Verais  dieus ,  on  ver'  amors  nays , 
Fai  nos  venir  al  ver  palays. 

No   PUESC   MUDAR. 

Millot,  III,  393. 

Bernard  Arnaud  d'Armagnac.  Voyez  Lombarde. 
Bernard  Arnaud  de  Montcuc,  t.  II  et  IV. 

Millot,  I,  97.  Hist.  Litt.  XIII,  420.  P.  Occ.  a3. 

Bernard  d'Auriac,  dit  Maître  de  Beziers,  t.  IV. 
Fragment  d'une  pièce  adressée  à  Guillaume  Fabre  : 

Ew  Guillem  Fabre  sap  fargar, 

Et  anc  nulh  temps  fabres  no  fo,     . 

Quar  ges  de  fers  no  sap  obrar, 

Mas  obras  fa  d'  aital  faisso 
Que  de  valor ,  de  pretz ,  de  cortezia 
Ab  bel  solatz  ten  obrador  tôt  l' an , 
E  si  voletz  obras  d' aital  semblan, 
A  Narbona  vos  n' anatz  dreita  via • 


DES     TROUBADOURS.  65 

Qui  de  Fabre  volgues  ostar 

La  quarta  letra,  fora  bo  J 

Qu'  adoncx  lo  pogratz  apellar 

En  Guillen  Fabe  per  razo, 
Quar  el  fa  be,  qu'ai  res  far  no  sabria, 
Et  en  be  far  a  mes  tôt  son  talan  ; 
Pros  es  e  larcx ,  cortes ,  e  non  die  tan 
Que  vers  no  fos ,  si  dos  tans  en  dizia. 

En  Guillem  fabre. 

Il  termine  une  de  ses  pièces  par  ces  vers  relatifs  au 
jeu  des  échecs  : 

Aisso  'h  volgra ,  ses  mal  entendemen , 

Ab  ma  domna  jogar  en  sa  maizo 

Un  joc  d' escacx ,  ses  autre  companho 

Que  no  s' ânes  del  joc  entremeten , 

E  qu'  ieu  '1  disses  un  escac  sotilmen 

En  descubert,  quar  plus  belhs  juecx  séria; 

Pero  volgra,  quar  sa  honor  volria  , 

Que  quan  fora  nostre  juecx  alinat 

Qu'  ieu  remazes  del  juec  vencutz  e  matz. 

S'  IEU    AGUfcS  TÂH. 

MUlot,  III,  176.  P.  Occ.  298. 

Bernard  de  la  Barthe,  t.  IV.  C'est  vraisemblable- 
ment à  lui  qu'appartient  un  fragment  inscrit  sous  le 
nom  de  Bernard  de  la  Barata  : 

Qu'els  pros  fez  hom  ries  al  comensamen; 
E  ges  no  m  par  sia  dregz  ni  razos 
Qu'  aian  1'  avol  so  que  fo  dat  als  pros  ; 
Qu'  avers  no  s  taing  mas  a  cel  que  despen , 
Ni  granz  ricors  mas  a  leial  coratge. 

Ec  XOX  CUGKI. 

Millot,  II,  202. 


66  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Bernard  de  la  Fon.  Une  seule  pièce  attribuée  par 
un  autre  manuscrit  à  Bernard  de  Ventadour;  en  voici 
quelques  vers  : 

Totz  hom  qui  leu  vol  reprendre 
Leu  er  repres  de  parlar; 
E  qui  trop  leu  vol  contendre 
Ben  leu  trobar  n'a  son  par 

L'  escut  e  '1  basto  vuelh  rendre 
E  m  vuelh  per  vencut  clamar , 
Ans  que  ves  domnas  défendre 
M'  avenha  ,  ni  guerreyar. 
Per  sola  leys,  cui  homs  so, 
Dei  aver  franc  cor  e  bo 
Per  totas  domnas  honrar. 

Leu  chansoketa. 
P.  Occ.  3g5. 

Bernard  Martin.  Dans  une  de  ses  pièces  il  se  désigne 

ainsi  : 

Bernard  Martin  lo  pintor 

Que  ditz  e  trai  guirentia. 

COMPIKHO. 

Il  y  a  dans  ses  autres  pièces  des  traits  assez  remar- 
quables : 

Aman  viu  et  aman  morrai , 
C  ab  bon  cor  et  ab  bona  fe 
A.m  la  meillor  dona  qu'ieu  sai. 

Bei*  es  dreitz. 

Selh  qui  plus  gent  sap  mentir 
Es  ben  segurs  de  garnir 
D'  escarlat'  ab  vert  vestir, 
Et  espcros  ab  sotlar  ; 


DES     TROUBADOURS.  67 

Mais  lor  vey  deniers  offrir 
Qu'  en  a  negun  de  1'  autar. 

A   SENHORS. 

Dans  le  quatrain  suivant  est  rendu  avec  élégance  et 
précision  le  passage  d'Horace  :  Fungar  vice  cotis  ,  etc. 

Ab  so  qu'  ieu  sembli  be  la  cot 

Que  non  tailh'  e  fa  '1  fer  talhar; 

Aquo  de  qu'  ieu  no  sai  un  mot 

Cugi  ad  autrui  ensenhar. 

Farai  un  vers  ab  so. 
Millot,  IU,  i36. 

Bernard  de  Rovenac,  ou  Rovana.s,  t.  IV.  Passages 
d'un  sirvente  contre  Rainier  : 

Una  sirventesca, 
En  Raynier,  tota  fresca 
Vos  métrai  en  cabal , 
/  Quar  tan  gent  anatz  en  tresca 

E  d'  armas  no  us  caL... 

Per  rauba  rompuda 

Donetz  lans'  aguda, 

Pero  be  us  o  val , 
Quar  vostra  lengua  es  crezuda 
Trop  mais  qu'el  senhal 

Quan  per  joglaria 

Detz  cavallairia , 

Fes  sen  natural; 
Ben  prezetz  so  que  us  tan  h  i  a  , 

Joglar  vernassal, 
Quar  ges  armars  no  us  plazia 
Mas  vos  plac  la  trichairia. 

UnA   SIRVENTESCA. 

'Millot,  II,  3ia. 


68  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Bernard  de  la  Sala.  Une  aubade  de  trois  couplets  ; 
en  voici  un  : 

Sus  levatz, 
Drutz  c'  amatz , 
Que  sens  pars 
Er  belhs  jorns  e  gays , 
E  '1  comjatz 

Sia  datz 
Ab  dos  faitz 
Et  ab  plazens  bays. 
Enselatz 
E  puiatz, 
Car  l'estars 
Non  es  bos  hueymays  ; 
Qu'els  maritz 
Ai  vist  vestitz 
Venir  garnitz. 
L'  alb'  e  '1  jorn 
Clars  et  adorn 
Ven ,  die  us  aidatz  ! 
L'  alba  par , 
E  '1  jorn  vey  clar 
De  lonc  la  mar , 
E  1'  alb'  e  '1  jorn  par. 

DlEUS  AIDATZ. 

MilIot,III,  3g4. 

Bernard  Sicard  de  Marjevols  ,  t.  IV. 

Millot,III,  394. 

Bernard  Tortis.  Une  seule  pièce ,  dont  voici  quelques 

vers  : 

Selhas  qu'  al  prim  son  d'  amoros  semblan , 

E  pueys  si  van  tôt  ades  encarzen , 


DES     TROUBADOURS.  69 

D'  aquellas  mov  tan  gran  galiamen , 

Per  qu'  els  fis  van  ves  las  finas  duptan 

Qu'  aissi  quo  '1  ferr  la  peira  d'  ariman , 
Tira  ves  si  fin'  amors  solamen. 
Per  ensenhar. 
Millot,  III,  394. 

Bernard  de  tôt  lo  mon.  Trois  pièces,  dans  l'une 
desquelles  il  dit  : 

Lo  reys  dels  reys  per  sa  doussor 

Punisca  los  reys  deschauzitz 

E  'ls  croys  baros  sejornaditz , 

Selhs  que  non  an  de  lui  temor, 

E  selhs  cuy  desplay  joglaria , 

E  selhs  cuy  desplay  cortezia, 
E  totz  aquelhs  a  cuy  be  far  desplay, 
De  cor  l' en  prec,  e  creza  m'  en,  si  '1  play. 

Be  m'agrada. 
Millot,  III,  394. 

Bernard  de  Ventadour  ,  t.  III  et  IV.  Ce  troubadour 
est  un  des  plus  féconds  et  des  plus  agréables  ;  son  style 
est  facile  et  élégant ,  et  ses  pensées  souvent  ingénieuses. 

Bernart  de  Ventadorn  fo  de  Limozi,  del  castel  de  Ven- 
tadorn.  Hom  fo  de  paubra  generatio,  filhs  d'un  sirven  del 
castel  que  era  forniers  qu'escaudava  lo  forn  a  coser  lo  pa. 
Bels  hom  era  et  adregz  e  saup  ben  cantar  e  trobar  et  era 
cortes  et  ensenhatz.  El  vescoms,  krsieu  senher,  de  Venta- 
dorn s'abelic  molt  de  lui  e  de  son  trobar,  e  fes  li  gran  ho- 
nor.  El  vescoms  si  avia  molher  mot  gentil  domna  e  gaia, 
et  abelic  se  mot  de  las  cansos  d'  en  Bernart,  e  s' enamoret  de 
lui  et  el  de  la  domna,  si  qu'el  fes  sas  cansos  e  sos  vers  d' ella 
e  de  lamor  quel  avia  d' ella  e  de  la  valor  de  leis.  Lonc 
tems  duret  lor  amor  ans  qu'el  vescoms  ni  lautra  gens  s'en 

5  53 


70  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

aperceubes;  e  quan  lo  vescoms  s'en  aperceup,  el  s' estran- 
het  de  lui ,  e  fes  fort  serrar  e  gardar  la  domna.  E  la  domna 
fes  dar  comjat  a'N  Bernart,  que  s  partis  e  s  lunhes  de  tota 
aquela  encontrada.  Et  el  s'en  partit  e  s'en  anet  a  la  du- 
gessa  de  Norman dia,  que  era  joves  e  de  gran  valor,  e  s'en- 
tendia  en  pretz  et  en  honor ,  et  en  ben  dig  de  lauzor  :  e 
plazion  li  fort  las  cansos  e  ls  verses  d'  en  Bernart.  Et  ella  lo 
receup  e  l'aculhi  mot  fort.  Lonc  temps  estet  en  sa  cort,  et 
enamoret  se  délia  et  ella  de  lui;  en  fes  motas  bonas  can- 
sos. Et  estan  com  ella,  lo  reis  Anricx  d' Angleterre  si  la  près 
per  molher,  e  la  trais  de  Normandia  e  la'n  menet.  En  Ber- 
nartz  renias  de  sai  tristz  e  dolens  :  e  venc  s' en  al  bon  comte 
Raimon  de  Toloza,  et  ab  el  estet  tro  quel  coms  mori.  Et 
en  Bernartz ,  per  aquela  dolor ,  si  s' en  rendet  a  l' orde  de 
Dalon  ;  e  lai  definet.  E  lo  coms  n  Ebles  de  Ventadorn ,  que 
fo  filhs  de  la  Vescomtessa  quEN  Bernartz  amet,  comtet  a 
mi  n  Uc  de  San  Cire  so  que  ieu  ai  fait  escriure  d'  en  Ber- 
nart. 

Nostradamus ,  70.  Crescimbeni ,  5i.  Bastero,  79.  Hist.  de  Langued.  II,  5x8. 
Millot,I,  18.  Papon,  II,  43o.  Hist.  Litt.  XV,  467.  P.  Occ.  3. 

Bernard  de  Venzac  ,  ou  Venzenac  ,  t.  IV.  Cinq 

pièces  : 

Hueymais  pus  s'  azombra  '1  trelha 

E  vey  espandir  la  bruelha, 

E  quecx  dels  auzelhs  s' esvelha 

E  chanta  desotz  la  fuelha , 

Pel  temps  qu'  es  belhs  e  s'  estuga  , 

E  '1  prat  son  belh  e  vermelh , 

No  m  tolray  no  m' aparelh 

"  '    9 
D'un  vers  faire.  Far  1'  ai  ieu?  hoc. 

Hueymais  pus 
Millot,  III,  225. 


DES     TROUBADOURS.  71 

Bertrand.  Les  vers  suivants  sont  tirés  d'une  tenson 
avec  Jausbert: 

Ben  sai  que  son  dan  esplecha 
Drutz  qu'  en  dona  jove  s  pren  ; 
Mas  qui  en  veilla  s'  enten 
Mort  ades ,  quan  lo  fols  lécha. 

Jausbert,  drudari'  es  morta 
En  las  joves ,  qu'  ieu  ho  sai , 
E  proeza  non  es  mai, 
Abans  ri  es  la  clau  estorta  : 
Mas  qui  ab  veilla  si  déporta 
Soavet  sejorn'  e  jai 

JAUSBERT   RA7.D.V, 

Millot,  III,  395. 

Bertrand  d'Allamanon  Ier.  On  lui  attribue  une  ten- 
son avec  Raymond  de  Mira  val  ;  celui-ci  demande  : 

Digatz  cal  an  plus  pretz  cabal 
Li  Lombart  o  li  Proensal. 

Bertrand  répond  : 

Lombart  voill  esser  a  estors , 

Quar  de  Proensa  mi  non  cal  ; 

Per  qu'  ieu  chausic  sai ,  quar  mais  val , 
Lombardia  on  trob  cavaliers  bos 
Francs  e  cor  tes,  e  platz  lor  meissios 

Rainions,  trop  lor  datz  d'onramen 
Qu'  a  Belcaire  en  lor  honor 
Lor  fetz  Symons  tan  de  paor, 
E  si  eron  dos  tans  de  gen  ; 
En  après  a  gran  mesprisson 
5  5* 


7a  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

Renderon  li  sa  garnison  ; 
Per  qu'  en  totz  faitz  son  li  Lombart  meillor , 
E  plus  honrat  e  meillz  combatedor. 

Bertran  si  fossetz. 
Bastero,  79.  Crescimbeni ,  118.  Papon,  III,  437.  Hist.  Litt.  XV,  443. 

Bertrand  d'Allamanon  IIIe,  t.  IV.  Quinze  pièces. 

Bertrans  de  Lamanon  si  fo  de  Proensa,  fills  d'  en  Pons  de 

Brugeiras!  Cortes  cavalliers  fo  e  gens  parlans,  e  fetz  bonas 

coblas  de  solatz  et  surventes. 
1 

Lorsque  le  pape  Innocent  IV  s'arrogeait  le  droit  de 

disposer  de  l'empire,  et  le  faisait  espérer  à  divers  princes, 

ce  troubadour  fit  un  sirvente  dont  les  vers  suivants  sont 

tirés  : 

Que  m  meravelh  car  ill  an  esperansa 

Que  a  negun  en  fas'  autreiamen, 

Puois  qu'el  a  d'  els  renda  d'aur  e  d'  argen 

Ja  aicest  platz  non  er  sentenziatz, 
Puois  que  li  rei  volon  abreviamcn, 
Ab  cavaliers  et  ab  cavals  armatz 
Et  ab  vasal  bon  de  conquerimen 

Vegna  cascus  apoderamen, 
Et  en  un  camp  fasan  un'  aital  dansa 
C  al  départir  gazagne  Y  uns  l' onransa  ; 
Puois  décrétais  no  i  noseran  nien , 
Puois  trobcran  lo  papa  ben  disen. 

Âicelh  sera  fil  de  dieu  apelatz 

C  aura  fait  al  camp  lo  vensimen  , 

Pelos  clergues  er  leu  coron  atz 
Car  il  veiran  c'  auran  Y  afortimen  ; 
Adonc  seran  tut  a  son  mandamen  ; 


DES     TROUBADOURS.  73 

Car  ades  an  clergues  aital  uzansa 

Que ,  quan  trobon  pairo  de  gran  puisansa , 

Tut  cant  il  vol  fan  ben  et  umilmen , 

E  puois  son  dan,  quan  veison  que  deisen — 

Asas  ai  die  a  caseun ,  si  m'  enten , 
Dels  autz  princes,  et  ai  ferma  speransa 
Que,  s'il  pasan  ses  longa  demoransa, 
Cristiandat  garderan  d' aunimen 

Gazainhan  dieu  e  près  e  salvamen 

Del  papa  sai  que  dara  largamen 

Pro  del  perdon  e  pauc  de  son  argen 

D'un  sirvewtes  mi. 

Une  tenson  avec  Guigo  offre  ces  vers  : 

Amicx  Guigo,  be  m'assaut  de  tos  sens, 
Car  de  mestiers  vols  apenre  cals  son  , 
Que  trotiers  fos  una  longa  sazon 
Pueys  auza  dir  que  pugiest  a  sirven , 
Qu'emblavas  buous,  boexs,  fedas  e  moutos. 
Pueis  fos  joglars  de  dir  vers  e  chansos  ; 
Ar  est  poiatz  a  maior  onramen 

E  can  iras ,  Guigo ,  cridar  la  gen  ,  # 
Gelosia  crida  per  Puimeisso 
E  cobeitat  per  lo  duc  de  Torcho , 
E  Miullon  per  parlar  sotilmen , 
E  per  beure  sel  cui  es  Corteso , 
E  per  engan  lo  senher  de  Selo , 
E  cridaras  Lunel  per  sobresen , 
E  Castelnou  per  ceb'  e  per  formatje. 
Amicx  Guigo. 

Dans  un  sirvente  relatif  au  refus  que  les  Marseillais 


74  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

faisaient  de  payer  au  comte  de  Provence  certains  reve- 
nus ,  on  lit  : 

Pueis  chanson  far  no  m'  agensa , 
Farai  un  nov  sirventes 
Qu'er  de  l'afar  de  Proensa 
E  trametrai  1'  als  Frances; 
Que ,  si  fai  lonja  bestensa 
Cel  qui  es  coms  e  marques, 
Tart  li  rendran  per  temensa 
Sas  rendas  li  Marseilhes 
De  so  qu'el  prendia  el  port 
E  de  T  al  que  il  fan  tort. 

Pueis  chanson  far. 

L'aubade  suivante  est  une  des  plus  jolies  pièces  de  ce 

genre  : 

Us  cavaliers  si  jazia 
Ab  la  re  que  plus  volia, 
Soven  baisan  li  dizia  : 
Doussa  res ,  ieu  que  farai , 
Qu'  el  jorn  ve  e  la  nueyt  vai  ? 

Ay! 
Qu'  ieu  aug  que  la  gaita  cria  : 
Via  sus ,  qu'  ieu  vey  lo  jorn 
Venir  après  1'  alba. 

Doussa  res ,  s'  esser  podia 
Que  jamais  alba  ni  dia 
No  fos,  grans  merces  séria, 
Al  meyns  al  luec  on  estai 
Fis  amicx  ab  so  que  '1  plai. 
Ay  !  etc. ,  etc. 

Doussa  res ,  que  qu'  om  vos  dia , 
No  cre  que  tais  dolors  sia 


DES    TROUBADOURS.  7$ 

Cum  qui  part  amie  d' amia , 
Qu'  ieu  per  me  mezeys  o  sai. 
Ailas  !  quan  pauca  nueyt  fai  ! 
Ay  !  etc. ,  etc. 

Doussa  res ,  ieu  tenc  ma  via  ; 
Vostres  suy  on  que  ieu  sia; 
Per  dieu ,  no  m'  oblidatz  mia , 
Qu'  el  cor  dei  cors  reman  sai , 
Ni  de  vos  mais  no  m  partrai , 
Ay  !  etc. ,  etc. 

Doussa  res ,  s' ieu  no  us  vezia 
Breumens ,  crezatz  que  morria , 
Qu'el  gran  dezirs  m'auciria; 
Per  qu'ieu  tost  retornarai 
Que  ses  vos  vida  non  ai , 

Ay! 
Qu'  ieu  aug  que  la  gaita  cria  : 
Via  sus ,  qu'  ieu  vei  \o  jorn 
Venir  après  l' alba. 

Nostradamus ,  168.  Bastero,  79.  Crescimbeni,  118.  Millot,  I,  390.  Papon, 
III,  438.  P.  Occ.  p.  110. 

/ 

Bertrand  d'Aurel.  Couplet  sur  Àyneri  de  Péguilain , 
en  réponse  à  Guillaume  Figueiras  : 

N  Aimeric  laissar  poria 
A  'n  Coanet  lo  menor 
L' enjan  e  la  tricharia , 
Car  el  viu  d'  aital  labor  ; 
E  l' enoiz  e  la  folia 
A  'n  Auzet  lo  feignedor , 

Et  a  'n  Lambert  la  putia 

Crescimbeni,  178. 


76  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Bertrand  d'Avignon  ,  t.  IV. 

Millot,  III,  34-  Papon,  II,  410. 

Bertrand  de  Born  t.  II ,  III  et  IV. 

Bertrans  de  Born  si  fo  un  castellans  de  1'  evescat  de 
Peiregors,  vescoms  d'Autafort,  un  castel  que  avia  prop 
de  mil  homes.  Et  avia  fraires  e  cuiava'l  deseretar,  si  no 
fos  lo  rei  d' Englaterra.  Totz  temps  ac  guerra  ab  totz  los 
sieus  vezins,  ab  lo  comte  de  Peiregors,  et  ab  lo  vescomte 
de  Lemoges,  et  ab  son  fraire  Constanti,  et  ab  en  Richart 
tan  quan  fo  coms  de  Peitieus.  Bons  cavalliers  fo  e  bons 
guerriers,  e  bon  domneiaire,  e  bons  trobaire;  e  savis  e  ben 
parlans;  e  saup  ben  tractar  mais  e  bens.  Seingner  era,  totas 
ves  quan  se  volia,  del  rei  Enric  d' Englaterra  e  del  fils  de 
lui  ;  mas  totz  temps  volia  que  ill  aguesson  guerra  ensems 
lo  paire  e  lo  fils ,  e  '1  fraire  1'  un  ab  l 'autre.  E  totz  temps 
vole  que  lo  reis  de  Fransa  e  1  reis  d' Englaterra  aguesson 
guerra  ensems  ;  e  s' il  avian  patz  ni  treva ,  ades  se  penava 
e  s  percassava  ab  sos  sirventes  de  desfar  patz  e  de  mostrar 
com  cascuns  era  desonratz  en  aquella  patz.  E  si  n'ac  de 
grans  bes  e  de  grans  mais  d'aisso  qu'el  mesclet  entre  lor. 
Mot  te  be  sirventes,  et  anc  no  t'es  mas  doas  cansos.  El  rei 
d'Arago  donet  per  molher  las  cansos  d'EN  Guiraut  de  Bornelh 
als  sieus  sirventesc.  Et  aquel  que  cantava  per  el  avia  nom 
Papiol.  Et  era  azautz  e  cortes;  e  clamava  Rassa  lo  coms  de 
Bretanha;  e'1  rei  d' Englaterra  Oc  e  No;  e '1  rei  jove  so  filh, 
Marinier.  E  metia  tôt  son  sen  en  mesclar  guerras  :  e  fes 
mesclar  lo  paire  e  '1  filh  d' Englaterra ,  tan  qu'  el  rei  jove  fo 
mortz  d'un  cairel  en  un  castel  d'EN  Bertran  de  Born. 

En  Bertran  si  s  vanava  qu'el  cuiava  tan  valer,  que  no  s 


DES     TROUBADOURS.  J-J 

pensava  que  tôt  son  sen  l'agues  mestier.  E  pueis  lo  rei  lo 
près  ;  e,  quan  fo  pies,  el  li  demandet  si  avia  tôt  son  sen ,  que 
aras  vos  aura  ops.  Et  el  respos,  quel  avia  tôt  lo  sen  per- 
dut;  quar  tôt  lo  perdet  quan  lo  rei  jove  raori.  Adoncs  se 
ploret  lo  rei  de  so  filh;  e  perdonec  li,  e '1  vesti ,  e '1  donet 
terras  et  honors.  E  visquet  longamen  el  segle,  e  pueis  se 
rendet  en  l'orde  de  Cistel. 

De  ci  en  avan  son  escrits  dels  sirventes  d'  en  Bertran  de 
Born  loscals  an  la  rason  per  qu'el  fon  faits  lo  sirventes,  e 
la  rasons  l'un'  après  l'autre. 

Bertrans  de  Born  si  era  drutz  d  una  domna  gentil  e  jove 
e  fort  prezada,  et  avia  nom  ma  domna  Maenz  de  Montain- 
gnac,  moiller  d'EN  Talairan  qu'era  fraire  del  comte  de  Pei- 
regors,  et  ella  era  filla  del  vescomte  de  Torena,  e  seror  de 
ma  domna  Maria  de  Ventedorn  e  de  n'  Elis  de  Monfort,  et 
en  son  chantar  l'apellava  Dalfi;  e  segon  quel  dis  en  son 
chantar,  ela'l  parti  de  si,  el  det  comjat,  don  el  fon  moût 
tritz  et  iratz ,  e  fetz  razo  que  jamais  no  la  cobraria ,  ni  au- 
tra  non  trobava  que  il  fos  tan  bella  ni  tan  bona  ni  tan  pla- 
zens  ni  tant  enseignada;  e  penset,  pois  quel  non  poiria 
cobrar  neguna  que  ill  pogues  esser  égals  ;  e  la  soa  domna 
li  conseillet  quel  en  fezes  una  en  aital  guiza,  quel  soiseu- 
bes  de  las  autras  bonas  domnas  et  bellas  de  chascuna  una 
beutat,  o  un  bel  semblan  j  o  un  bel  acuillimen ,  o  un  avinen 
parlar,  o  un  bel  captenemen ,  o  un  bel  garan ,  o  un  bel 
taill  de  persona;  et  en  aissi  el  anet  queren  totas  las  bonas 
domnas  que  chascuna  li  dones  un  d'aquest  dos  qu'en  avetz 
auzitz  nomnar  a  refar  la  soa  domna  c'avia  perduda.  Et  el 
sirventes  qu'el  fetz  d'aquestà  razon  vos  auziretz  nomnar 
totas  las  domnas  a  lasquals  el  anet  querre  socors  et  ajuda 


78  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

a  far  la  domna  soiseubuda.  El  surventes  quel  fetz  d'aquesta 
razon  si  comensa  : 

Domna,  pois  de  mi  no  us  cal. 

Bertrans  de  Born  si  era  drutz  de  ma  domna  Maenz  de 
Montaingnac ,  de  la  moiller  d'EN  Tallairan  que  era  aitals 
domna  com  vos  ai  dig  en  la  razon  del  sirventes  de  la  domna 
soiseubuda.  E,  si  com  eu  vos  dis,  ela'l  parti  de  si,  e  det  li 
comjat;  et  encusava  lo  de  ma  domna  Guiscarda,  de  la  moil- 
ler del  vescomte  de  Comborn  ,  d'  una  valen  domna  que  fon 
de  Bergoingna ,  soror  d'  en  Guiscart  de  Beljoc  ,  avinens 
domna  et  enseingnada;  era  complida  de  totas  beutatz;  si  la 
lauzava  fort  en  comtan  et  en  cbantan.  Bertrans  ,  enans 
qu' ella  vis,  era  sos  amies  per  lo  ben  quel  auzi  délia;  et 
enans  qu'ella  fos  venguda,  si  fetz  aquestas  coblas  que  di- 

zion  : 

Ai  !  Lemozis ,  franca  terra  corteza , 

Mont  me  sap  bon ,  car  tais  honors  vos  creis , 

Que  jois  e  pretz  e  depovtz  e  gaiessa , 

Cortezia  e  solatz  e  domneis 

S  'en  ven  a  vos  e  '1  cor  estei  anceis. 

Be  s  deu  gardai* ,  qui  a  drutz  se  depeis , 

Per  cals  obras  deu  domna  esser  conquisa. 

Dons  e  servirs  e  garnirs  e  larguesa 
Noiris  amor  com  fai  l 'aiga  lo  peis , 
Enseingnamens  e  valors  e  proessa , 
Armas  e  cortz  e  guerras  e  torneis  ; 
E  qui  pros  es  ni  de  proessa  s  feis 
Mal  l 'estara ,  s  'aoras  non  pareis , 
Pois  na  Guiscarda  nos  es  en  sai  tramesa. 

E ,  per  aquesta  domna  Guiscarda ,  si  parti  de  si  ma  domna 
Maenz ,  qu'  ella  crezia  qu'  el  li  volgues  meills  que  ad  ella , 


DES    TROUBADOURS.  79 

e  qu'ella  li  fezes  amor.  E  per  aquest  départi  men  el  fetz  la 
domna  soiceubuda,  e'1  sirventes  que  dis: 

Eu  m  'escondic ,  domna ,  que  mal  no  mi  er. 

Bertrans  de  Born  si  fo  acomjadatz  de  soa   domna,  ma 
domna  Maenz  de  Montaingnac,  e  no  ill  ten  pro  sagramen 
ni  esditz  qu'  el  fezes  en  comtan  ni  en  chantan ,  qu'  ela  vol- 
gues  creire  qu'el  non  âmes  na  Guiscarda.  E  si  s'en  anet 
en  Saintonge  vezer  ma   domna  na  Tibors  de  Montausier 
qu'  era  de  las  plus  presadas  domnas  que  fossen  el  mon ,  de 
beutat,  de  valor  e  d' enseingnamen.  Et  aquesta  domna  era 
moiller  del  seingnor  de  Châles  e  de  Berbesil  e  de  Montau- 
sier.  En    Bertrans  si  '1  fetz   reclam  de  ma  domna  Maenz 
que  l'avia  partit  de  si  e  no '1  volia  creire  per  sagramen  ni 
per  esdich  que  li  fezes  qu'el  non  volgues  ben  a  na  Guis- 
carda. E  si  la  preguet  qu'  ela  lo  degues  recebre  per  cava- 
lier e  per  servidor.  Ma  domna  na  Tibors,  com  savia  domna 
qu'  ella  era ,  si  1  respondet  en  aissi  :  «  Bertrans  ,  per  la  razon 
que  vos  etz  vengutz  sai  a  mi,  eu  en  son  moût  alegra  e  gaia, 
e  tenc  m'  o  a  grant  honor;  e  d'  autra  part,  si  me  desplatz, 
ad  honor  m'o  tenc,  car  vos  m'  etz  vengutz  vezer  ni  preiar 
qu'  eu  vos  prenda  per  cavalier  e  per  servidor  ;  e  desplatz 
me  moût  si  vos  avetz  faich  ni  dich  so  per  que  ma  domna 
Maenz  vos  aia  dat  comjat,  ni  per  que  sia  irada  ab  vos.  Mas 
eu  sui  aquella  que  sai  ben  com  se  cambia  tost  cors  d' amadors 
e  d' amairitz  ;   e   si  vos    non  avetz  faillit  vas   ma   domna 
Maenz,  tost  en  sabrai  la  vertat;  e  si  vos  retornarai  en  la  soa 
gracia,  s'  en  aissi  es  ;  e  si  en  vos  es  lo  faillimens,  eu  ni  autra 
domna  no  vos  deu  mais  acuillir  ni  recebre  per  cavalier  ni 
per  servidor;  mas  eu  farai  ben  aitan  qu'  eu  vos  penrai  a 
mantener  et  a  far  lo  concordi  entre  vos  et  ella.  »  Bertrans 


8o  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

si  s'  en  tenc  moût  per  pagatz  de  la  responsion  de  la  domna 
na  Tibors ,  e  pronies  li  qu'  el  non  aniara  mais  autra  domna 
ni  servira  sinon  ma  domna  na  Tibors ,  si  causa  er  qu  el 
non  pogues  recobrar  l' amor  de  ma  domna  Maenz.  E  ma 
domna  na  Tibors  promes  a  n  Bertrans  que ,  s'  ella  no  1 
podia  acordar  ab  ma  domna  Maenz,  qu' ela  1  recebria  per 
cavalier  e  per  servidor.  E  non  anet  longa  sazo  que  ma  domna 
Maenz  saup  qu'  en  Bertrans  non  avia  colpa,  et  escoutet  los 
precs  que  ill  eron  faich  per  en  Bertrans  de  Born ,  et  si  '1 
tornet  en  gracia  de  vezer  lo  e  d'  auzir  sos  precs  ;  et  el  li  com- 
tet  e  1  dis  lo  mantenemen  que  ill  avia  faich  ma  domna  na 
Tibors ,  e  la  promession  que  ella  avia  faich  ad  el  ;  don  ma 
domna  Maenz  li  dis  qu'  el  prezes  comjat  de  ma  domna  na 
Tibors,  e  que  s  fezes  absolver  las  promessions  els  sagramens 
que  ill  avian  faich  entre  lor;  don  Bertrans  de  Born  fetz 
aquest  sirventes  : 

S'abrils  e  foillas  c  flors. 
E  si  ricordet  lo  socors  qu'  anet  a  demandar  a  ma  domna 
na  Tibors  e  1'  acoillimen  qu'  ella  li  fez  dins  son   repaire  en 
una  cobla  qu'  el  dis  : 

Domna ,  s  'ieu  quezi  socors. 

Et  en  las  autras  coblas  blasmet  los  ries  baros  que,  ses  donar, 
per  paor  volian  pretz  aver ,  e  c'  om  non  auses  retraire  los 
mais  que  ill  fazian  ,  et  autres  que  basten  volian  se  far  parer 
ries ,  autres  per  tener  cans  et  austors ,  et  autres  per  guerreiar 
laisson  joi  e  joven  et  amor  ;  los  autres  per  los  grans  que  fa- 
zian als  torneiamens  on  raubaven  los  paubres  cavaliers  e 
laissavan  los  grans  faitz  d' onor  j  e  d'aquestas  razos  fetz 
aquest  sirventes  : 

S  'abrils  e  foillas  e  flors. 


DES     TROUBADOURS.  8l 

Bertrans  de  Born  si  era  anatz  vezer  una  serror  del  rei 
Richart,  que  fon  maire  de  l'emperador  Oth,  laquais  avia 
nom  ma  domna  Eleina,  que  fo  moiller  del  duc  de  Sansoi- 
gna.  Bella  domna  era  e  molt  cortesa  et  enseignada,  e  fazia 
gran  honor  en  son  acuillimen  et  en  son  gen  parlar.  En  Ri- 
chartz  qu'era  adoncs  coms  de  Peitieus,  si  s' aissis  l'onor  sa 
serror ,  e  si  '1  comandet  qu'  ella  ill  disses  e  il  fezes  plazer  e 
gran  honor  ;  et  ella  per  la  gran  voluntat  qu'  ella  avia  de  pretz 
e  d'onor  aver ,  e  per  qu'  ella  sabia  qu'  en  Bertrans  era  tan 
fort  prezatz  hom  e  valens,  e  quel  la  podia  fort  enansar, 
si  '1  fetz  tan  d'  onor  qu'  el  s'  en  tenc  fort  per  pagatz ,  et  ena- 
moret  se  fort  de  leis ,  si  qu'  el  la  comenset  lauzar  e  grazir.  En 
aquella  sazon  qu'  el  l' avia  vista ,  el  era  ab  lo  comte  Richart 
en  un'  ost ,  el  temps  d' ivern ,  et  en  aquel'  ost  avia  gran  des- 
aise. E  cant  venc  un  dia  d' una  domenga ,  era  ben  meitz 
dias  passatz  que  non  avian  manjat  ni  begut ,  e  la  fams  lo 
destreingnia  moût ,  et  adoncs  fetz  aquest  sirventes  que  dis  : 

Ges  de  disnar  non  for'  oimais  matis. 

Bertrans  de  Born  si  s' appellava  Raissa  ab  lo  comte  Jaufre 
de  Bretaingna  qu'  era  fraire  del  rei  jove  e  d'  en  Richart 
qu'era  coms  de  Peitieus.  En  Richartz  e  'n  Jaufre  si  s'enten- 
dion  en  la  domna  d'  en  Bertran  de  Born ,  na.  Maenz  de  Mon- 
taignac,  el  reis  n  Anfos  d'Aragon,  e'N  Raimons  lo  coms  de 
Tolosa  ;  et  ella  los  refudava  totz  per  en  Bertran  de  Born  que 
avia  près  per  entendedor  e  per  castiador;  e  per  so  que  ill 
remansessen  dels  precs  d'ella,  el  vole  monstrar  al  comte 
Jaufre  quais  era  la  domna  en  cui  el  s' entendia ,  e  si  lauzet 
en  tal  manieira  que  par  qu'  el  l' agues  vista  nuda  e  tenguda  ; 
e  vole  ben  c'  om  saubes  que  na  Maenz  era  la  soa  domna , 
aquella  que  refudava  Peiteus ,  so  era  en  Richartz  qu'  era 

6 


82  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

coms  de  Peitieus,  en  Jaufre  qu'era  coms  de  Bretaingna,  e'1 
rei  d' Aragon  qu'  era  seigner  de  Sarragoza,  el  comte  Raimon 
qu'  era  seingner  de  Tolosa ,  e  per  so  dis  en  Bertrans  : 

Rassa ,  als  ries  es  orgoillosa 
E  faitz  gran  sen  a  lei  de  tosa , 
Que  no  vol  Peitieu  ni  Tolosa 
Ni  Bretaingna  ni  Saragosa, 
Anz  es  tan  de  pretz  enveiosa 
Qu'  als  pros  paures  es  amorosa. 

E  d' aquesta  razon  que  us  ai  dicha ,  el  fetz  son  sirventes  de 
blasmar  los  ries  que  re  non  donon  e  que  mal  acoillon  e  so- 
nan ,  e  que  senes  tort  ochaisonen  ,  e  qui  lor  requier  merce 
que  non  perdonen,  ni'servizi  non  guierdonen;  et  aquels 
que  mais  non  parlon  sinon  de  volada  d'Austor ,  ni  mais 
d' amor  ni  d' armas  non  auson  parlar  entre  lor.  E  volia  qu'  el 
coms  Richartz  guerreies  lo  vescomte  de  Lemogas ,  e  qu'  el 
vescoms  si  défendes  proosamen.  E  d' aquestas  razos  si  fetz 
lo  sirventes  que  dis  : 

Rassa ,  tan  creis  e  mont'  e  pueia. 

Bertrans  de  Born ,  si  com  eu  vos  ai  dich  en  las  autras 
razos ,  si  avia  un  fraire  que  avia  nom  Constanti  de  Born  ;  e 
si  era  bos  cavallier  d' armas,  mas  non  era  hom  que  s'en- 
tremeses  molt  de  valor  ni  d' onor  ;  mas  totas  sazos  volia  mal 
a  'n  Bertran  e  ben  a  totz  cels  qui  volian  mal  a  'n  Bertran , 
e  si  1  tolc  una  vetz  lo  castel  d' Autafort  qu'  era  d' amdos  en 
comunailla.  En  Bertrans  si  1  recobret  e  si  1  casset  de  tôt 
lo  poder;  et  aquel  si  s'en  anet  al  vescomte  de  Lemogas 
qu'  el  degues  mantener  contra  son  fraire ,  et  el  lo  mantenc  ; 
el  reis  Richartz  lo  mantenc  contra  en  Bertran.  E  Richartz  si 
guerriava  ab  n  Aimar ,  lo  vescomte  de  Lemogas,  E  'n  Richart 


DES    TROUBADOURS.  83 

e  'n  Aimar  si  guerreiavon  ab  en  Bertran ,  e  ill  fondian  la  soa 
terra  e  la  il  ardian.  Bertrans  si  avia  faich  jurar  lo  vescomte 
de  Lemozin ,  e  '1  comte  de  Peiregors  que  avia  nom  Talairan 
ab  cal  Richartz  avia  tota  la  ciutat  de  Peiregors ,  e  no  il  en 
fazia  negun  dan ,  car  el  era  flacs  e  vils  e  nuaillos.  En  Richartz 
si  avia  toit  Gordon  a  'n  Guillem  de  Gordon ,  et  avia  promes 
de  jurar  ab  lo  vescomte  et  ab  en  Bertran  de  Born ,  et  ab  los 
autres  baros  de  Peiregors  e  de  Lemosi  e  de  Caercin ,  los- 
quals  en  Richartz  deseretava  ;  don  Bertrans  los  repres  fort , 
e  fetz  de  totas  aquestas  razos  aquest  sirventes  que  dis  : 
•   Un  sirventes  que  mot  non  faill. 

Bertrans  de  Born ,  si  com  vos  ai  dig ,  en  la  sazon  qu'  el 
avia  guerra  ab  lo  comte  Richart ,  el  fez  si  qu'  el  vescoms  de 
Ventedorn ,  el  vescoms  de  Comborn ,  el  vescoms  de  Segur , 
so  fo  lo  vescoms  de  Lemogas,  e  1  vescoms  de  Torena,  se 
jureron  ab  lo  comte  de  Peiregors  et  ab  los  borges  d' aquel- 
las  encontradas  et  ab  lo  seingnor  de  Gordon  et  ab  lo  sein- 
gnor  de  Mon  fort,  e  si  se  sarreron  ensems  per  qu'il  se 
deffendesson  d' al  com  Richart  que  los  volia  deseretar ,  per 
so  car  il  volion  ben  al  rei  jove  son  frairç ,  ab  cui  el  se 
guerreiava,  alqual  el  avia  toltas  las  rendas  de  las  caretas, 
de  lasquals  caretas  lo  reis  joves  prendia  certa  causa ,  si  com 
lo  paire  l'o  avia  donat,  e  no'l  laissava  neus  albergar  segur 
en  tota  la  soa  terra.  E  per  aquest  sagramen  que  tuich 
aquist  avian  fait  de  guerreiar  en  Richart ,  Bertrans  de  Born 
si  fez  aquest  sirventes  : 

Puois  Ventadorns  e  Comborns ,  etc. 

Per   assegurar  totas  las    gens  d'aquela  encontrada  per  lo 
sagramen  que  aquill  avian  faich  contra  'n  Richart ,  e  repren- 
den  lo  rei  jove ,  car  el  en  guerra  non  era  plus  prosperos  ; 
5  6* 


84  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

remembran  a  lui  com  en  Richart  l'avia  toltas  las  rendas 
de  las  caretas ,  e  com  el  avia  fait  levar  un  castel  el  miei  loc 
de  la  terra  qu'  el  paire  li  avia  dada ,  e  lauzan  lo  seingnor  de 
Puoiguillem  e  de  Clarensa  e  de  Gragnol  e  de  Saint  Astier, 
qu'  eren  quatre  baron  de  Peiregors ,  e  lauzan  si  mezeis  e 
Torena  et  Engolmeza  ;  e  dis  que  si  1  vescoms  de  Born  e 
de  Gavaudan,  so  era  en  Gastos  Bearn  qu'era  caps  de  tota 
Gascoingna,  en  Vivians  de  Lomaingna,  en  Bernados  d'Ar- 
maingnac  e  '1  vescoms  de  Tartartz  venion  sai  ad  el  que  vo- 
lion  mal  a  'n  Richart ,  assatz  avia  el  que  far ,  e  si  1  seingner 
de  Malleon ,  so  era  en  Raols  de  Malleon ,  lo  paire  d'EN  Sa- 
varic,  el  seingner  de  Taunai,  el  vescoms  de  Siorai,  el 
seingner  de  Taillaborc ,  el  vescoms  de  Toratz ,  que  tuit  aquist 
1'  ajudaravon ,  si  lor  fossen  de  près  per  lo  gran  tort  qu'  en 
Richart  lor  fazia  ;  e  tuit  aquist  eron  gran  baron  de  Peitieu. 
E  de  totas  aquestas  razos,  si  fez  en  Bertrans  aquest  sir- 
ventes  que  comenssa  : 

Puois  Ventadorns  e  Combors  ab  Segur. 

Al  temps  qu'  en  Richartz  era  coms  de  Peitieus ,  anz 
qu'  el  fos  reis  ,  Bertrans  de  Born  si  era  sos  enemics ,  per  so 
qu'  en  Bertrans  volia  ben  al  rei  jove  que  guerreiava  adoncs 
ab  en  Richart  qu'era  sos  fraire.  En  Bertrans  si  avia  fait 
virar  contra  n  Richart  lo  bon  vescomte  de  Lemoffas 
que  avia  nom  n  Aemars  ;  e  1  vescomte  de  Ventedorn  ;  e  1 
vescomte  de  Gumel;  el  comte  de  Peiragors  e  son  fraire; 
e  1  comte  d' Engoleime  e  sos  dos  fraires  ;  e  1  comte  Raimon 
de  Tolosa  ;  e  1  comte  de  Flandres  ;  e  1  comte  de  Barso- 
lona;  en  Centoill  d'Estarac,  un  comte  de  Gascoingna;  en 
Gaston  de  Bearn,  comte  de  Bigora;  el  comte  de  Digon. 
E  tuich  aquistz  si  l' abandoneron  e  feiron  patz  ses  lui ,  e  si 


DES     TROUBADOURS.  85 

s  perjureron  vas  lui.  En  Aemars,  lo  vescoms  de  Lemo- 
gas ,  que  plus  Y  era  tengutz  à"  amor  e  de  sagramen  si  l'aban- 
donet  e  fetz  patz  ses  lui.  En  Richartz  cant  saup  que  tuich 
aquist  l'avion  abandonat ,  el  s' en  venc  denant  Autafort  ab 
la  soa  ost ,  e  dis  e  juret  que  jamais  no  s' en  partiria  si  '1  no 
ill  dava  Autafort,  e  no  venia  a  son  comandamen.  Bertrans 
quant  auzi  so  qu'  en  Richartz  avia  jurât ,  e  sabia  qu'  el  era 
abandonatz  de  totz  aquestz  que  vos  avetz  auzit ,  si  '1  det 
lo  castel ,  e  si  venc  a  son  comandamen.  E  1  coms  Richartz 
lo  receup ,  perdonan  li  e  baisan  lo  ;  e  sapchatz  que  per  una 
cobla  qu'  el  fetz  el  sirventes  locals  comensa  : 

Si  '1  coms  m'  es  avinens  e  non  avars, 

lo  coms  Richartz  li  perdonet  son  brau  talan,  e  rendet  li 
son  castel  Autafort  e  venc  sos  fin  amie  coral  ;  e  vai  s' en  en 
Bertrans  e  comensa  a  guerreiar  n  Aemar  lo  vescomte  que 
l'avia  desamparat,  el  comte  de  Peiregors  ;  don  Bertrans 
receup  de  grans  dans,  et  el  a  lor  fetz  de  grans  mais.  En 
Richartz ,  quant  fon  devengutz  reis  passet  outra  mar ,  e  'n 
Bertrans  renias  guerreian.  Don  Bertrans  fetz  d'aquestas 
doas  razos  aquest  sirventes  :  > 

Ges  ieu  no  m  desconort. 

En  la  sazos  qu'  el  reis  joves  ac  faita  la  patz  ab  son  fraire 
Richart  et  el  ac  fenida  la  demanda  que  il  fazia  de  la  terra , 
si  com  fo  la  voluntat  del  rei  Henric  lor  paire;  el  paire  li 
dava  certa  liurazon  de  deniers  per  vianda,  e  per  so  que 
besoigna  F  era.  E  neguna  terra  non  ténia  ni  possezia  ;  ni 
negus  hom  a  lui  no  venia  per  mantenemen  ni  per  secors 
de  guerra  ;  en  Bertrans  de  Born  e  tuit  h  autre  baron  que 
l' avian  mantengut  contra  Richart  foron  molt  dolen.  E  '1  reis 
joves   si   s' en    anet    en    Lombardia    torneiar  e   solasar  ;   e 

63 


86  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

laisset  totz  aquestz  baros  en  la  guerra  ab  en  Richart.  En 
Richartz  asega  bores  e  chastels ,  e  près  terras ,  e  derroca 
et  ars  et  abrasa.  E  1  reis  joves  si  sojornava,  torniava  e 
dormia  e  solasava  ;  don  en  Bertrans  si  fetz  aquest  sirventes 
que  comensa  : 

D'  un  sirventes  non  cal  far  longor  ganda. 

Lo  plainz  quEN  Bertrans  dé  Born  fetz  del  rei  jove  non 
porta  autra  razon  sinon  quel  reis  joves  era  lo  meiller  del 
mon.  En  Bertrans  li  volia  meills  qu'a  home  del  mon,  e  lo 
reis  joves  ad  el  meills  qu'  a  home  del  mon ,  e  plus  lo  crezia 
que  home  del  mon  ;  per  que  lo  reis  Enrics  sos  paire  e  '1 
coms  Richartz  sos  fraire  volian  mal  a  'n  Bertran.  E  per 
la  valor  qu'  el  reis  joves  avia ,  e  per  lo  gran  dol  que  fon 
a  tota  gen ,  el  fetz  lo  phring  de  lui  que  dis  : 

Mon  chan  fenis  ab  dol  et  ab  mal  traire. 

Lo  reis  Henrics  d'Engleterra  si  ténia  assis  en  Bertran 
de  B^orn  dedins  Autafort ,  e  '1  combatia  ab  sos  edeficis , 
que  molt  li  volia  gran  mal ,  car  el  crezia  que  tota  la  guerra 
qu'  el  reis  joves ,  sos  fillz  ,  1'  avia  faicha  qu'  en  Bertrans  la  il 
agues  faita  far;  e  per  so  era  vengutz  denant  Autafort  per 
lui  desiritar.  E  '1  reis  d'  Aragon  venc  en  l' ost  del  rei  Hen- 
ric  denant  Autafort.  E  cant  Bertrans  o  saub  ,  si  fo  molt 
alegres  quel  reis  d'Aragon  era  en  l'ost,  per  so  quel  era 
sos  amies  especials.  E  '1  reis  d' Aragon  si  mande  t  sos  mes- 
satges  dins  lo  castel ,  qu'  en  Bertrans  li  mandet  pan  e  vin 
e  carn  ;  et  el  si  l' en  mandet  assatz  ;  e  per  lo  messatge  per 
cui  el  mandet  los  presenz ,  el  li  mandet  pregan  qu'  el  fezes 
si  qu'  el  fezes  mudar  los  edificis  e  far  traire  en  autra  part , 
qu'  el  murs  on  il  ferion  era  tôt  rotz.  Et  el ,  per  gran  aver 
del  rei  Henric  ,  li  dis  tôt  so  qu'  en  Bertrans  1'  avia  mandat 


DES     TROUBADOURS.  87 

a  dir.  E  1  reis  Henrics  si  fes  mètre  dels  edificis  en  aquella 
part  on  saub  qu'  el  murs  era  rotz ,  e  fon  lo  murs  per  terra , 
e  1  castels  près  ;  e  'n  Bertrans  ab  tota  sa  gen  fon  menatz  al 
pabaillon  del  rej  Henric.  E  1  reis  lo  receup  molt  mal  ;  e  '1 
reis  Henrics  si '1  dis  :  «  Bertrans,  Bertrans,  vos  avetz  dig  que 
anc  la  meitatz  del  vostre  sen  no  vos  besognet  nulls  temps, 
mas  sapchatz  qu'  ara  vos  besogna  ben  totz.  —  Seingner ,  dis 
Bertrans ,  el  es  ben  vers  qu'  eu  o  dissi ,  e  dissi  me  ben  vertat.  » 
E  1  reis  dis  :  «  Eu  cre  ben  qu'  el  vos  sia  aras  faillitz.  —  Sein- 
gner, dis  en  Bertrans,  ben  m'es  faillitz.  —  E  com,  dis  lo 
reis  ?  —  Seingner,  dis  en  Bertrans ,  lo  jorn  qu'  el  valens  joves 
reis ,  vostre  fills  mori ,  eu  perdi  lo  sen  e  1  saber  e  la  conois- 
sensa.  »  E  1  reis  quant  auzi  so  qu'  en  Bertrans  li  dis ,  en 
ploran  ,  del  fill,  venc  ligranz  dolors  al  cor  de  pietat  et  als 
oills ,  si  que  no  s  pot  tener  qu'  el  non  pasmes  de  dolor.  E 
quant  el  revenc  de  pasmazon ,  el  crida  e  dis  en  ploran  :  «  En 
Bertrans ,  en  Bertrans ,  vos  avetz  ben  drech ,  et  es  ben  ra- 
zos ,  si  vos  avetz  perdut  lo  sen  per  mon  fill ,  qu'  el  vos  volia 
meils  que  ad  home  del  mon  ;  et  eu  per  amor  de  lui  vos 
quit  la  persona  e  laver  e  1  vostre  castel ,  e  vos  ren  la  mia 
amor  e  la  mia  gracia ,  e  vos  don  cinc  cenz  marcs  d' argen 
perlos  dans  que  vos  avetz  receubutz».  En  Bertrans  si  1  cazec 
als  pes,  referren  li  gracias  e  merces.  El  reis  ab  tota  la  soa 
ost  s' en  anet.  En  Bertrans ,  cant  saup  qu'  el  reis  d'Aragon 
1'  avia  faita  si  laida  felonia ,  fon  molt  iraz  ab  lo  rei  n  Anfos. 
E  si  sabia  com  era  vengutz  al  rei  Henric  esser  soudadiers 
logaditz ,  e  sabia  com  lo  reis  d' Aragon  era  vengutz  de  paubra 
generacion ,  de  Carlades  d'  un  castel  que  a  nom  Cariât  que 
es  en  Bosergue ,  en  la  seingnoria  del  comte  de  Bodes  ;  en 
Peire  Cariât ,  qu'  era  seingner  del  castel  per  valor  e  per  proes- 
sa ,  si  près  per  moiller  la  comtessa  de  Millau  qu'  era  case- 
5  64 


88  BIOGRAPHIES     ET    FRAGMENTS 

guda  en  eretat ,  e  si  n'  ac  un  fil  que  fon  valens  e  pros ,  e 
conquis  lo  comtat  de  Proensa ,  et  us  sos  fils  si  conquis  lo 
comtat  de  Barsalona ,  et  ac  nom  Raimon  Berrengier ,  loquals 
conquis  lo  regisme  d'Aragon  e  f'o  lo  pruniers  reis  que  anc 
fos  en  Aragon ,  et  anet  penre  corona  a  Roma ,  e  cant  s'  en 
tornava,  e  fon  al  bore  Saint  Dalmas,  el  mori;  e  remanseron 
ne  trei  fill,  Anfos  loquals  fo  reis  d'Aragon,  aquest  que  fetz 
lo  mal  d' en  Bertran  de  Born ,  e  l'autre  don  Sancho,  e 
l' autre  Berengiers  de  Besaudunes.  E  saup  com  el  avia  traida 
la  filla  de  l' emperador  Manuel ,  que  l' emperaire  l' avia  man- 
dada  per  moiller  ab  gran  trésor  et  ab  gran  aver  et  ab  molt 
onrada  compaingnia ,  e  los  raubet  de  tôt  l' aver  que  la  domna 
e  ill  Grec  avian  ;  e  com  los  enviet  per  mar  marritz  e  consiros 
e  desconseillatz;  e  com  sos  fraire  Sanchos  l' avia  tota  Proensa, 
e  com  se  s  perjuret  per  l'aver  quel  reis  Henrics  li  det 
contra  '1  comte  de  Tolosa.  E  de  totas  aquestas  razons  fetz 
en  Bertrans  de  Born  lo  sirventes  que  ditz  : 

Pois  lo  gens  terminis  floris. 

Si  com  vos  avetz  maintas  vetz  auzit,  en  Bertrans  de 
Born  e  sos  fraires  en  Constantis  agren  totz  temps  guerra 
ensems  et  agren  gran  malvolensa  l' us  a  l' autre ,  per  so  que 
chascuns  volia  esser  seingner  d' Autafort  lo  lor  comunal 
castel  per  razo.  Et  avenc  se  que  com  so  fos  se  causa  qu'  en 
Bertrans  agues  presa  e  tolguda  Autafort ,  e  casset  Constanti 
e  sos  fills  de  la  terra.  En  Constantis  s'en  anet  a  'n  Aemar 
lo  vescomte  de  Lemogas  et  a  n  Amblart  comte  de  Peire- 
gors  et  a  'n  Taillaran  seingner  de  Montaingnac  querre 
lor  merce  qu'il  lo  deguesson  ajudar  contra  son  fraire  en 
Bertran  qui  malamen  ténia  Autafort  qu'era  mieiz  seus,  e 
no  1'  en  volia  dar  neguna  part ,  anz  1'  avia  malamen  deze- 


DES     TROUBADOURS.  89 

retat;  et  ill  l'ajuderon  e  conseilleron  contra  en  Bertran, 
e  feiron  lonc  temps  gran  guerra  ab  lui;  et  a  la  fin  tolgren 
li  Autafort.  En  Bertrans  s'en  escampet  ab  la  soa  gent  e 
comenset  a  guerreiar  Autafort  ab  totz  sos  amies  e  parens. 
Et  avenc  si  qu'  en  Bertrans  cerquet  concordi  e  patz  ab  son 
fraire,  e  fon  faicha  gran  patz,  e  vengron  amie.  Mas  quant 
en  Bertrans  fon  ab  tota  la  soa  gen  dins  lo  castel  d' Auta- 
fort si  1  fetz  faillimen ,  e  no  ill  téne  sagramen  ni  conven ,  e 
tolc  lo  castel  a  gran  fellonia  a  son  fraire  ;  e  so  fon  un  dia 
de  diluns  en  loquals  era  tais  ora  e  tais  poinz  que  segon  la 
razon  dels  agurs  ni  de  poinz  e  d' estrolomia  non  era  bon 
comensar  negun  gran  faich.  En  Constantis  s' en  anet  al  rei 
Henric  d'  Englaterra  et  a  n  Richart  lo  comte  de  Peitieus 
querre  mantenemen  contra  n  Bertran.  El  reis  Henrics  per 
so  quel  volia  mal  a  n  Bertran  per  so  quel  era  amies  e 
conseillaire  del  rei  jove  son  fill  loquals  avia  avuda  guerra  ab 
el ,  e  crezia  qu  en  Bertrans  n'  agues  tota  la  colpa  ;  si  '1  près 
ad  ajudar,  e  '1  coms  Richartz  sos  fills,  e  feiron  gran  ost ,  et  as- 
setgeiron  Autafort ,  et  a  la  fin  preiseron  lo  castel ,  e  'n  Ber- 
tran fon  près  ;  e  can  fon  menatz  al  pavaillon  denan  lo  rei 
ac  gran  paor,  mas  per  las  paraulas  lasquals  el  membret  al 
rei  Enric  del  rei  jove  son  fill,  lo  reis  li  rendet  Autafort  e 
perdonet  li ,  e  '1  coms  Richartz  totz  sos  mais  talans ,  si  corn 
vos  avetz  auzit  en  l'istoria  que  es  escrita  denan  sobre  lo 
sirventes  que  dis  : 

Puois  lo  gens  terminis  floritz. 

Mas  quan  lo  reis  Henrics  li  rendia  Autafort  dis  solazan  ves 
de  Bertran  :  Sia  toa ,  ben  la  des  tu  aver  per  razon ,  tan 
gran  fellonia  fezis  tu  de  ton  fraire.  Et  en  Bertrans  s' enge- 
noillet  denan  lui  e  dis  :  Seingner,  gran  merces,  be  m  platz 


\ 


90  BIOGRAPHIES    ET    FRAGMENTS 

aitaljutgamenz.  Eiv  Bertrans  intret  el  castel,  e'1  reis  Henrics 
e  '1  coms  Richartz  s' en  torneron  en  lor  terra  ab  lor  gen. 
Quan  li  autre  baron  qu'ajudavon  Constanti  auziron  so,  e 
viron  qu'  en  Bertrans  avia  ancaras  lo  castel ,  foron  molt  do- 
len  et  irat ,  e  conseilleron  Constanti  qu'  el  se  reclames  d'  en 
Bertran  denan  lo  rei  Enric  qu'  el  mantenria  ben  en  razon.  Et 
el  si  fetz.  Mas  Bertrans  mostret  al  rei  lo  jutgamen  qu'  el  avia 
fait,  car  el  s' avia  ben  fait  escrire;  e'1  reis  s'en  ris,e  s  sollas- 
set.  En  Bertrans  s'  en  anet  ad  Autafort,  e  Gonstantis  non  ac 
autra  razo.  Mas  li  baron  que  adjudavon  Costanti  feiren  ab  lui 
lonc  temps  gran  guerra  a  'n  Bertran  et  el  ad  els  ;  e  tant  com 
visquet ,  no  il  vole  rendre  lo  castel  ni  far  patz  ab  son  fraire 
ni  treva.  E  can  fon  mortz ,  acorderon  se  li  fill  d'  en  Bertran 
ab  en  Constanti  lor  oncle  et  ab  sos  filz  lor  cosins.  E  per 
aquestas  razos  fetz  en  Bertrans  aquest  sirventes  que  dis  : 

Ges  de  far  sirventes  no  m  tartz. 

Ben  avetz  entendutz  los  mais  qu'EN  Bertrans  de  Born 
remenbret  qu'  el  reis  d' Aragon  avia  faitz  de  lui  e  d' autrui , 
et  a  cap  d' una  gran  sazon  qu'  el  n'  ac  après  d' autres  mais 
qu'  el  avia  faitz  si  lo  1  vole  retraire  en  un  autre  sirventes  ; 
e  fon  dig  a  en  Bertran  c'  un  cavallier  avia  en  Aragon  que 
avia  nom  n  Espaingnols ,  et  avia  un  bon  castel  molt  fort  que 
avia  nom  Castellot,  et  era  proprietat  d'  en  Espaingnol,  et  era 
en  la  forteressa  de  Sarrazins ,  don  el  fazia  gran  guerra  als 
Sarrazis  ;  e'1  reis  si  entendia  molt  en  aquel  castel  ;  e  venc  un 
jorn  en  aquela  encontrada  per  servir  lo  e  per  envidar  lo  al 
sieu  castel,  e  menet  lo  charament  lui  ab  tota  soa  gen.  E  '1 
reis  quant  fon  dedins  lo  castel  lo  fetzpenre  e  menar  deforas , 
e  toit  li  lo  castel.  E  fon  vertatz  que ,  quant  lo  reis  venc  al 
servizi  del  rei  Henric ,  lo  coms  de  Tolosa  si  '1  desconfis  en 


DES     TROUBADOURS.  91 

Gascoingna ,  e  toit  li  ben  cinquanta  cavalliers  ;  e  1  reis  Hen- 
rics  li  det  tôt  1'  aver  que  ill  cavallier  devian  pagar  per  la 
reenson ,  et  el  no  '1  paguet  1'  aver  als  cavallier ,  ans  V  en- 
portet  en  Aragon  ;  et  ill  cavallier  isseron  de  preisson  e  pa- 
gueron  ï  aver.  E  fon  vertatz  c  us  joglars  que  avia  nom  Ar- 
tuset,  li  prestet  dos  cens  marabotis,  e  menet  lo  ben  un 
an  ab  si ,  e  no  ill  en  det  denier  ;  e  cant  venc  un  dia  Artuset 
joglars ,  si  se  mesclet  ab  un  Juzieu,  e  ill  Juzieu  li  vengron  sobre 
e  nafreron  malamen  lui  et  un  son  compaignon  ;  et  Artuset  et 
us  sos  compaingz  si  auciseron  un  dels  Juzieus ,  don  li  Juzieu 
aneron  a  reclam  al  rei  e  pregueron  lo  qu'  el  fezes  vendeta  e 
que  lor  des  Artus  e  1  compaignon  per  aucire  ,  e  que  ill 
darian  CC.  Marabotis  ;  e  1  reis  los  lor  donet  amdos  e  près 
los  CC.  Marabotis,  e  ill  Juzieu  los  feiron  ardre  lo  jorn  de 
la  nativitat  de  Crist ,  si  com  dis  Guillems  de  Berguedan  en 
un  sieu  sirventes  dizen  en  el  mal  del  rei  : 

E  fetz  una  mespreison 
Don  om  no  '1  deu  razonar , 
Qu'  el  jorn  de  la  naision 
Fetz  dos  erestias  brusar, 
Artus  ab  autre  son  par, 
E  non  degra  aici  jutgar 
A  mort  ni  a  passion 
Dos  per  un  Juzieu  fellon. 

Don  us  autre  que  avia  nom  Peire  joglar  li  prestet  deniers 
e  cavals ,  et  aquel  Peire  joglars  si  avia  grans  mais  dig  de  la 
veilla  reina  d' Englaterra ,  laquais  ténia  Fontebrau  que  es 
una  abadia  on  se  rendon  totas  las  veillas  ricas;  et  ella  lo 
fetz  ausire  per  paraula  del  rei  d'Aragon.  E  totz  aquetz 
laich  faich  remembret  en  Bertrans  de  Born  al  rei  d'Aragon 
en  aquest  sirventes  que  dis  : 

Quan  vei  per  vergier  despleiar. 


Ç)2  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

En  lo  temps  et  en  la  sazon  que  lo  reis  Richartz  d' Engla- 
terra  guerreiava  ab  lo  rei  Felip  de  Fransa ,  s' il  foron  amdui 
en  camp  ab  tota  lor  gen.  Lo  reis  de  Fransa  si  avia  ab  se  Fran- 
ses  e  Bergoingnos  e  Campanes  e  Flamans  e  cels  de  Berrion; 
e  1  reis  Richartz  avia  ab  se  Engles  e  Normans  e  Bretos  e 
Peitavis  e  cels  d'Anjeu  e  de  Torrena  e  del  Maine  e  de 
Saintonge  e  de  Lemosin  ;  et  era  sobre  la  riba  d' un  flum  que 
a  nom  Gaura  loquals  passa  al  pe  de  Niort.  E  l'una  ost  si 
era  d' una  riba  e  Y  autra  ost  era  de  l'autra  ;  et  en  aissi  esteron 
XV  jorn  ;  e  chascun  jorn  s'armavan  et  appareillavan  de  venir  a 
la  batailla  ensems.  Mas  arcivesque  et  evesque  et  abat  et  home 
d' orde  que  cercavan  patz  eran  en  miech  que  defendian  que 
la  batailla  non  era.  Et  un  dia  foron  armât  tuit  aquill  qu'  eran 
ab  lo  rei  Richart  et  esqueirat  de  venir  a  la  bataille  e  de  passar 
la  Gaura  ;  e  li  Franses  s'  armèrent  et  s' esqueirerent  ;  e  li 
bon  home  de  religion  foron  ab  las  crotz  en  bratz ,  pregan 
Richart  e  1  rei  Felip  que  la  batailla  non  degues  esser.  E  1 
reis  de  Fransa  dizia  que  la  batailla  non  remanria  ,  si  1  reis 
Richartz  no  ill  fazia  fezeutat  de  tôt  so  que  avia  de  sai  mar, 
del  ducat  de  Normandia  e  del  ducat  de  Quitania  e  del  com- 
tat  de  Peitieus ,  e  que  il  rendes  Gisort  loqual  lo  reis  Richartz 
l' avial  toit.  Et  en  Richartz  quant  auzi  aquesta  paraula 
qu'  el  reis  Felip  demandava ,  per  la  gran  baudesa  qu'  el  avia , 
car  li  Campanes  avian  ad  el  promes  que  no  ill  serion  a 
1'  encontra ,  per  la  gran  cantitat  dels  esterlins  que  avia  se- 
menatz  entre  lor,  si  montet  en  destrer  e  mes  l'elm  en  la 
testa,  e  fai  sonar  las  trombas  e  fai  deserrar  los  sieus  con- 
fanos  encontra  l'aiga  per  passar  outra,  et  aordena  las  es- 
queiras  dels  baros  e  de  la  soa  gen ,  per  passar  outra  a  la 
batailla.  E  1  reis  Felip  cant  lo  vi  venir  montet  en  destrer  e 
mes  1'  elme  en  la  testa ,  e  tota  la  soa  gens  monteron  en 
destriers ,  e  preseron  lor  armas  per  venir  a  la  batailla ,  trait 


DES     TROUBADOURS.  0,3 

Campanes  que  no  meteron  elmes  en  testa.  E  1  reis  Felips 
quant  vi  venir  en  Richart  e  la  soa  gen  ab  tan  gran  vigor ,  e 
vi  que  ill  Campanes  no  venion  a  la  batailla ,  el  fon  avilitz  et 
espaventatz  ,  e  comensa  far  apareillar  los  archivesques  e 
li  evesques  et  homes  de  religion ,  tôt  aquel  que  l' avion  pre- 
gat  de  la  patz  far  ;  e  preguet  lor  qu'il  anesson  pregar  en  Ri- 
chart de  la  patz  far  e  del  concordi ,  e  si  lor  promes  de  far  e 
de  dir  e  de  recebre  aquella  patz  et  aquella  concordia  del  de- 
man  de  Gisort  e  del  vassalatge  que  ill  fazia  en  Richart.  E  li 
saint  home  vengron  ab  las  crotz  en  bratz  encontra  lo  rei  Ri- 
chart ,  ploran ,  qu'  el  agues  pietat  de  tanta  bona  gen  com  avian 
el  camp,  que  tuit  eron  a  morir,  e  que  s  volgues  la  patz,  qu'ill 
li  farian  laissar  Gisort ,  e  1  rei  partir  de  sobre  la  soa  terra.  E 
li  baron ,  quant  auziron  la  grant  honor  qu  el  reis  Felips  li 
presentava,  foron  tuich  al  rei  Richart,  conseilleron  lo  qu'  el 
preses  lo  concordi  e  la  patz  ;  et  el  per  los  precs  dels  bos 
homes  de  religion  e  per  lo  conseill  dels  sieus  baros  si  fetz 
la  patz  e  1  concordi ,  si  qu'  el  reis  Felips  li  laisset  Gisort 
quitamen,  e  1  vassalatges  remas  en  penden  si  com  el  es- 
tava;  e  partit  se  del  camp;  e  1  reis  Richartz  remas;  e  fon  ju- 
rada  la  patz  d'amdos  los  reis  a  detz  anz;  e  desfeiron  lor 
ostz,  e  deron  comjat  als  soudadiers.  E  vengron  escars  et 
avars  ambedui  li  rei  e  cobe;  e  no  volgron  far  ost  ni  des- 
pendre ,  sino  en  falcos  et  en  austors  et  en  cans  et  en  le- 
briers,  et  en  comprar  terras  e  possessions,  et  en  far  tort 
a  lor  baros  ;  don  tuit  li  baron  del  rei  de  Fransa  foron  trist 
e  dolen ,  e  li  baron  del  rei  Richart ,  car  avian  la  patz  faicha  ; 
per  que  chascuns  dels  dos  reis  era  vengutz  escars  e  vilans. 
En  Bertrans  de  Born  si  fo  plus  irat  que  negus  dels  autres 
baros ,  per  so  car  no  se  dellectava  mais  en  guerra  de  si  e 
d'  autrui ,   e  mais  en  la  guerra  dels  dos  reis  ;  per  so  que  « 


94  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

quant  il  avian  li  dui  rei  guerra  ensems ,  el  avia  d"  en  Richart 
tôt  so  qu'  el  volia  d' aver  e  d' onor ,  et  era  temsutz  d'  amdos 
los  reis  per  lo  dire  de  la  lenga.  Don  el ,  per  voluntat  qu'  el  ac 
que  il  rei  torneson  a  la  guerra  e  per  la  voluntat  qu'  el  vi  als 
autres  baros ,  si  fetz  aquest  sirventes  loquals  comensa  : 
Pois  li  baron  son  irat  e  lor  pesa. 

Quant  en  Bertrans  ac  faich  lo  sirventes  que  dis  : 
Pois  als  baros  enoia  e  lor  peza , 

et  ac  dich  al  rei  Felips  com  perdia  de  cinc  ducatz  los  très , 
e  de  Guiort  la  renda  e  1  perchatz ,  e  com  Caercis  remania 
en  guerra  et  en  barata ,  e  la  terra  d' Engolmesa ,  e  com  Fran- 
ses  e  Bergoingnos  avian  cambiat  honor  per  cobezesa ,  e  com 
lo  reis  Felips  avia  anat  pleideian  sobre  la  riba  de  l'aiga ,  e 
com  el  non  avia  volguda  la  patz  cant  fon  desarmatz ,  et  si 
tost  com  el  fon  armatz,  perdet  per  viutat  l'ardimen  e  la 
forsa ,  e  que  mal  semblava  del  cor  Henric  1'  oncle  de  Raols 
del  Cambrais  qui  desarmatz  vole  que  la  patz  si  fezes  de  Raols 
son  nebot  ab  los  quatre  fils  n  Albert ,  e  de  puois  que  fon 
armatz  non  vole  patz  ni  concordi  ;  e  com  totz  reis  era  aunitz 
e  desonratz  pois  comensava  ad  autre  rei  per  terra  qu'  aquel 
reis  li  tolgues ,  quant  el  fazia  patz  ni  treva  tro  la  demanda 
que  il  fazia  agues  conquista ,  e  recobrat  so  que  fos  dreitz  e 
razos  don  li  autre  rei  lo  tenion  desiritat,  e  per  far  vergoingna 
als  Campanes  dels  esterlins  que  foron  semenat  entre  lo'r  per 
so  que  ill  volguesson  tornar  a  la  guerra  ;  tuit  li  baron  de 
Peitieus  e  de  Lemosin  en  foron  molt  alegre  que  molt  erent 
tristz  de  la  patz  per  so  que  meins  n'  eron  onrat  e  car  tengut 
per  amdos  los  reis.  Lo  reis  Richartz  si  creisset  molt  d' orgoill 
d'aquesta  patz,  e  comenset  fart  tortz  e  desmesuras  en  las 
terras  del  rei  de  Fransa  que  marcavon  ab  las  terras  d'  en  Ri- 


DES     TROUBADOURS.  gD- 

chart  ;  e  1  reis  Felips  venia  a  reclam  ad  aicels  que  avian  faita 

la  patz  entre  lor  dos.  En  Richartz  no  volia  per  lor  tort  ni 

dreg  far ,  don  fon  ordenatz  per  lor  uns  parlamens  on  foron 

ensems  en  la  marcha  de  Torena  e  de  Berrieu  ;  e  1  reis  Felips 

si  fetz  mains  reclams  d'  en  Richart ,  don  amdui  vengron  a 

grans  paraulas  et  a  malas ,  si  qu'  en  Richartz  lo  desmenti 

el  clamet  vil  recrezen  ;  e  si  s  desfizeron ,  e  si  s  partiron  mal. 

E  cant  Bertrans  de  Born   ausi   que  il  eron  mal  partit,  si 

fo  molt  alegres  5  et  aisso  fon  el  temps  al  comensamen  d' es- 

tieu  ;  don  Bertrans  fetz  aquest  sirventes  que  vos  aras  au- 

ziretz  : 

Al  dous  termini  blanc 

Del  pascor  vei  la  elesta. 

Et  en  aquel  sirventes  el  poins  fort  lo  rei  Felip  qu'  el  degues 
comensar  la  guerra  ab  lo  rei  Richart  a  fuoc  et  a  sanc  ;  e 
dis  qu'  el  reis  Felips  volia  mais  patz  c'  uns  morgues ,  e  'n 
Richartz ,  ab  cui  el  s'  apellava  Oc  e  Non ,  mais  guerra  que 
negus  dels  Algais  qu'  eron  quatre  fraire  gran  raubador  e 
prezador ,  e  raubaven  e  menaven  ben  ab  lor  mil  raubadors 
a  caval  e  ben  doa  milia  a  pe ,  e  no  vivion  d' autra  renda  ni 
d'  autre  perchatz. 

Ancmais  per  re  qu'EN  Bertrans  de  Born  disses  en  coblas 
ni  en  sirventes  al  rei  Felip  ni  per  recordamen  de  tort  ni 
d'aunimen  que  ill  fos  ditz  ni  faitz,  no  vole  guerreiar  lo 
rei  Richart  ;  mas  en  Richartz  si  sailli  a  la  guerra ,  quant  el 
vit  la  frevoleza  del  rei  Felip ,  et  raubet  e  prenet  et  ars  cas- 
tels  e  bores  e  villas ,  et  aucis  homes  e  près  ,  don  tuich  li  ba- 
ron ,  a  cui  desplasia  la  patz ,  foron  molt  alegre.  En  Ber- 
trans de  Born  plus  que  tuich  ,  per  so  qu'  el  plus  volia  guerra 
que    autr'  om ,   e  car  crezia  que ,  per  lo  seu  dire ,  lo  reis 


96  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Richartz  agues  comensada  la  guerra ,  ab  loqual  el  s'  apellava 
Oc  et  Non ,  si  com  auziretz  el  sirventes  qu'  el  fetz ,  sitost 
com  el  auzi  qu'  en  Richartz  era  saillis  a  la  guerra ,  et  el  fetz 
aquel  sirvente  que  comensa  : 

Non  puosc  mudar  un  chantar  non  esparja. 

Quan  lo  reis  Richartz  s' en  fon  passatz  outra  mar ,  tuit  li 
baron  de  Lemozi  e  de  Peiregors  se  jureron  ensems  e  feiron 
gran  ost ,  et  aneren  als  castels  et  als  bores  qu  en  Richartz 
lor  avia  tout.  Et  en  aissi  combateron  e  preseron  totz  aquels 
que  s  deffendion  ;  et  en  aissi  cobreron  gran  re  d' aquel 
qu'  en  Richart  lor  avia  tout.  E  quant  en  Richartz  fon  ven- 
gutz  d'  outra  mar  et  issitz  de  preison ,  molt  fo  iratz  e  dolens 
dels  castels  e  dels  bores  que  il  baron  1'  avian  tols  ;  e  comen- 
set  los  a  menassar  fortmen  de  deseretar  los  e  de  destruire 
los.  E  '1  vescoms  de  Lemogas  e  1  coms  de  Peiregors  per  lo 
mantenemen  qu'  el  reis  de  Fransa  lor  avia  fait  e  fazia ,  si  1 
tengron  las  soas  menassas  a  nien ,  e  il  manderon  dizen  qu'  el 
era  vengutz  trop  braus  e  trop  orgoillos  ;  e  que  ill ,  mal  son 
grat ,  lo  farian  franc  e  cortes  et  humil  ;  e  que  ill  lo  castia- 
rian  guerreian.  Don  Bertrans  de  Born ,  si  com  cel  que  non 
avia  autra  alegressa  mas  de  mesclar  los  baros  de  guerra , 
cant  auzi  qu'  el  reis  menassava  aquels  baros  que  no  '1  pre- 
zavan  ren  e  metion  per  nien  lo  sieu  dig ,  e  que*  ill  l' avion 
mandat  dizen  que  ill  lo  chastiarion  e  1  farion  mal  son  grat 
tornar  franc  e  cortes ,  en  Bertrans  si  'n  fo  molt  alegres.  E 
sabia  qu  el  reis  en  era  fort  dolens  et  iratz  d' alsso  que  ill 
dizion ,  e  del  castel  de  Montron  e  d'Azgen  que  ill  avian  tout, 
el  fez  un  son  sirventes  per  far  saillir  lo  rei  Richart  a  la 
<merra.  E  cant  el  ac  fait  son  sirventes ,  el  lo  mandet  a  'n 
Raimon  Jauzeran  qu'  era  del  comtat  d'  Urgel ,  seingner  de 


DES     TROUBADOURS.  97 

Pinos  ,  valens  hom  e  lares  e  cortes  e  gentils  ;  e  non  era  nuls 
hom  en  Cataloingna  que  valgues  lui  per  la  persona ,  et  en- 
tendia  se  en  la  marquesa  qu'  era  filla  del  comte  d'  Urgel  e 
moiller  d'  en  Girout  deCabrieras  qu  era  lo  plus  ries  hom  e'1 
plus  gentils  de  Cataloingna ,  trait  lo  comte  d' Urgel  son  sein- 
gnor.  E  comensa  en  aissi  lo  sirventes  : 

Quant  la  novella  flors  par  el  vergan. 

Basteio,  79,  140.  Crescimbeni ,  174.   Millot,  I,  210.  P.  Occ.  64. 

Bertrand  de  Born  ,  le  fils  ;  t.  IV. 

Quan  lo  reis  Richartz  fo  mortz,  el  remas  us  sos  fraire 
que  àvia  nom  Johan  Ses  Terra  per  so  qu'  el  non  avia  part 
de  la  terra ,  e  fon  faitz  reis  d'  Englaterra  et  ac  lo  regisme  e  '1 
ducat  de  Quitania  el  comtat  de  Peitieus.  E  tan  tost  corn 
fon  faitz  reis  e  seingner  del  comtat  et  del  ducat  de  Peitieus , 
el  s'  en  anet  al  comte  d'  Engolesma  que  avia  una  moût  bella 
filla  piucella  que  avia  ben  XX  ans ,  laquai  avia  fata  jurar  en 
Richartz  a  'n  Ago  lo  Brun  qu'  era  coms  de  la  Marqua  et  era 
neps  d'  en  Jaufre  de  la  Seingna  et  era  sos  vassals  ;  e  1  coms 
d'  Engolesma  l' avia  jurada  la  filla  a  moiller ,  e  receubut  per 
fill ,  qu'  el  non  avia  plus  ni  fill  ni  filla.  E  dis  al  comte  d'  En- 
golesma qu'  el  volia  sa  filla  per  moiller  e  fez  se  la  dar ,  et 
esposet  la  ades ,  e  montet  a  caval  et  anet  s'  en  ab  sa  moiller 
en  Norman dia.  E  quand  lo  coms  de  la  Marqua  saup  qu'  el 
reis  1'  avia  touta  sa  moiller  fon  molt  dolens  ,  et  anet 
s'  en  reclamar  a  totz  sos  parens  et  a  totz  sos  amies  ;  e  tuit 
en  foron  moût  irat ,  e  preiron  conseill  que  ill  s'  en  anesson 
en  Bretaingna  e  tolguessen  lo  fil  del  comte  Jaufre  que  avia 
nom  Artus  e  qu'  en  fezessen  lor  seingnor  ;  que  per  razon  o 
podion  far,  qu' el  era  fils  del  comte  Jaufre  qu'era  enanz 

5  7 


98  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

natz  qu'  el  reis  Johans.  Et  en  aissi  o  feiren.  E  feiron  d'  Artus 
lor  seingnor ,  e  jureren  li  fezeutat  ;  e  meneron  lo  en  Peitieu , 
e  tolgron  al  rei  Peitieus ,  traitz  al  canz  castels  e  bores  fortz 
que  avia  en  Peitius.  Et  el  s'  estava  ab  sa  moiller  en  Nor- 
mandia  que  noit  ni  jorn  mais  de  leis  no  s  partia  ni  manjan , 
ni  beven  ni  durmen  ni  veillan  ;  e  menava  la  en  cassa  en  fo- 
rest  et  en  ribeira  ab  austors  et  ab  falcos.  Et  aquist  baron  li 
tollion  tota  la  terra.  Ben  s'  avenc  qu'  un  jorn  lor  venc  grans 
desaventura  ;  que  ill  avion  sa  maire  assissa  en  un  castel  que 
a  nom  Mirabel  ;  et  el  per  confort  d'  autrui  si  la  socors  a  no 
saubuda ,  e  venc  si  celadamen  c'  anc  non  saubron  novellas 
tro  qu'  el  fon  jos  al  bore  ab  els.  E  trobet  los  durmen  e  près 
los  totz ,  Artus  e  sos  baros  e  totz  aquels  que  se  tenion  ab  el. 
E  per  jelosia  de  la  moiller ,  car  non  podia  viure  ses  leis ,  el 
abandonet  Peitieu  e  tornet  s'  en  en  Normandia ,  e  laisset  los 
preisoniers  per  sagramenz  e  per  ostages  ;  e  passet  s'  en  en 
Englaterra  ;  e  menet  ab  si  Artus  et  eis  Savaric  de  Maleon  e  '1 
vescomte  de  Castelarraut  ;  e  fetz  negar  son  nebot  Artus,  et 
en  Savaric  de  Maleon  fetz  mètre  en  la  tor  Corp ,  lai  on  om 
mais  non  manjava  ni  bevia  ;  e  1  vescomte  del  Castelarraut 
atressi.  E  tan  tost  com  lo  reis  de  Fransa  saup  que  lo  reis 
Johans  ab  sa  moiller  era  passatz  en  Englaterra ,  el  intret  ab 
gran  ost  en  Normandia  e  tolc  li  tota  la  terra.  E  ill  baron  de 
Peitieu  se  reveleron  e  tolgron  li  tôt  Peitieu  trait  la  Rochella. 
En  Savarics  de  Maleon ,  com  hom  valens  e  savis  e  lares ,  si 
s' engeingna ,  si  qu'  el  escampet  foras  de  la  preison ,  e  près  lo 
castel  on  el  estava  près  ;  e  '1  reis  Johans  fetz  patz  ab  el,  qu  el 
lo  laisset  anar  e  det  li  en  garda  tota  la  terra  qu  el  non  avia 
perduda  de  Peitieu  e  de  Gascoingna.  En  Savarics  s' en  venc  e 
comenset  la  guerra  ab  totz  los  enemics  del  rei  Johan ,  e  tolc  lor 
tôt  Peitieu  e  tota  Gascoingna.  E  1  reis  se  sejorna  en  Engla- 


DES     TROUBADOURS.  go, 

terra  en  cambra  ab  sa  moiller  ,  ni  non  donava  socors  ni  aju- 
tori  a  '«  Savaric  de  Maleon  d' aver  ni  de  gen.  Don  Bertrans 
de  Born  lo  joves ,  lo  fils  d'  en  Bertran  de  Born  d'  aquel  que 
fez  aquels  autres  sirventes ,  per  lo  besoing  qu'  era  a  'n  Sa- 
varic e  per  lo  reclam  que  tota  la  genz  de  Quitania  e  del 
comtat  de  Peitieu  en  fazian  ,  si  fetz  aquest  sirventes  : 

Cant  vei  lo  temps  renovelar. 
On  trouve  dans  les  manuscrits  une  autre  pièce  de  ce 
troubadour  ,  mais  elle  est  aussi  attribuée  au   Dauphin 
d'Auvergne. 

Pos  sai  es  vengutz  Cardaillac 

D'  un  novel  sirventes  vos  paç 

Que  portes  n  Eliam  Rudel 

Que ,  s'  anc  ab  bona  domna  jac 

Per  s'  amor,  vos  don  un  poudrel. 

E  si  lo  us  don  en  Braierac 
N  Elias ,  Perbost  lo  estac 
E  done  vos  sell'  e  panel... 

POS    mi    ES. 

Bastero ,  80.  Crescimbeni,  i85.  Millot,I,  aïo. 

Bertrand  Carbonel,  t.  IV.  Dix-sept  pièces.  Ce  trou- 
badour cite  souvent  les  poètes  latins  : 

Aisi,  dona,  co  ieu  die  ses  falhensa 
Vos  ai  amad'  e  us  am  de  cor  plenier, 
Mas  tan  m'  aura  dat  fin'  amors  temensa 
De  dir  a  vos  que ,  qui  m  des  Monpeslier , 
Non  parlera  qu'  ieu  truep  en  l'escriptura 
Qu'  Ovidis  dis  qu'  ieu  feira  desmezurâ. 
Aisi  m'a.  dat. 

So  dis  un  versetz  de  Cato 
Que  senher  es  fols  sertamen 


IOO  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Can  no  vol  creyre  son  sirven... 
Therensis  dis,  que  savis  fo, 
Que  cascuna  test'  a  son  sen. 

Cor  diguas. 

Il  composa  sur  la  mort  d'un  ami  la  complainte  suivante 

S' ieu  anc  nulh  temps  chantiei  alegramen  , 
Ar  chant  marritz  et  ay  en  ben  razo , 
Car  mortz  m'  a  tout  mo  fizel  companho , 
En  P.  G. ,  don  ai  mon  cor  dolen. 
Ay  !  mortz  falsa ,  co  m'  avetz  laissât  blos , 
Car  tout  m'  avetz  1-  ome  pus  grassios 
E  '1  pus  cortes  et  ab  mais  de  bo  sen 
Del  sieu  afar  c'  anc  fos  de  nulh  lengatje. 

Las  !  qui  sabra  mais  tan  complidamen 

Faire  tôt  so  que  tanh  ad  home  bo  ? 

El  avia  tôt  jorn  s'  entensio 

En  aculhir  e  'n  far  onramcn  ; 

E  cant  era  ab  pecx  ni  ab  janglos, 

El  er  aitals ,  et  ab  los  savis  pros. 

Hueymais  no  m  cal  qu'  ieu  an  amicx  queren 

Qu'  ab  el  mori  amors  de  fin  coratje. 

Li  sieu  dechat ,  ben  faitz  maistralmen , 
Mostron  que  ieu  non  puesc  dir  lauzor  pro  : 
Qui  non  agues  d'  una  fort  questio 
L'  entendemen  e  '1  cortezamen , 
Ab  yssemples  et  ab  bêlas  razos 
"Lo  mostrava ,  e  totas  questios 
El  solvia,  el  dava  jutjamen 
Si  que  a  totz  era  mais  d'  agradatge. 

Ay  !  bel  conpanh ,  plazen  a  tota  gen , 

Oc,  ben  plazens  qu'  anc  pus  plazens  non  fo, 


DES     TROUBADOURS.  IOI 

Que  farai  ieu  que  jamais  be  ni  pro 

Ni  gaug,  ni  ren  c'  a  mi  sia  plazen 

Ieu  non  auray  ses  vostre  cors  joios? 

Car  onran  mi  percassavatz  mos  pros , 

E  m'  anavatz  tans  bels  plazers  dizen 

C*  autres  m'  en  so  contra  'ls  vostres  salvatje. 

A  Ieshum  Crist ,  lo  pair'  omnipoten , 

Prec  ,  si  li  plai ,  que  '1  fassa  ver  perdo 

E  qu'  el  meta  sus  cl  sobeyra  tro, 

Col  meilhers  homs  qu'  ieu  anc  vis  ses  conten. 

Maire  de  Dieu ,  car  gran  fe  ac  en  vos , 

Prec  vos  pregues  vostre  filh  glorios 

Que  sa  pena  Y  adug'  a  salvamen , 

Si  c'  a  sos  pes  el  aia  son  estaje. 

Amors  ferma  de  dos  bos  conpanhos 
Es  pus  ferma,  e  dis  o  Salomos, 
C  amors  carnals ,  dieu  en  trac  per  guiren 
C  anc  non  amey  res  tan  de  mon  linhatje. 

Dans  le  ms.  de  Durfé,  fol.  116,  col.  i ,  v°,  on  lit  en 
tête  de  divers  couplets  recueillis  par  Bertrand  Carbonel  : 

Aiso  so  coblas  triadas  esparsas  d'  en  Bertran  Carbonel  de 
Marcelha. 

Nostrad.  189.  Millot,II,  432.  Papon,  II,  4o3.  P.  Occ.  240. 

Bertrand  Folcon,  t.  IV. 

Crescimbeni,  177. 

Bertrand  de  Gordon.  Premier  couplet  d'une  tenson 
avec  Pierre  Raimon  : 

Totz  tos  afars  es  niens , 
Peire  Raimon,  e  '1  sens  frairisj 

73 


102  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

E  no  val  dos  angevis 
Tos  sabers  mest  bonas  gens , 
E  teing  per  desconoissens 
Qui  ben  ni  honor  ti  fai  : 
E  sapchas  qu'  eu  no  t  darai 
Per  nuill  mestier  qu  en  ti  sia 
Mas  car  venguist  per  mi  sai. 

TOTZ  TOS  AFAR.V 

Bastero ,  80.  Millot ,  1 ,  44a. 


Bertrand  de  Paris  de  Rouergue.  Un  sirvente  adressé 
à  Gordon  : 

Ane  no  saupes  chansos  ni  sirventes, 

Vers  ni  descort  qu'  en  cortadis  fezes , 

Que  no  sabers  nos  marris  e  us  cofon; 

Soven  dizez  so  qu'  es  d'  aval  d'  amon... 

Ni  no  sabetz  las  novas  de  Tristan 

Ni  del  rey  Marc  ni  d'Absalon  lo  bel... 

Ni  no  sabetz  per  que  selet  son  nom 

Polamides  sul  palaitz  al  prim  som  ; 

Ni  no  sabetz  que  fos  l'assaut  de  Tyr, 

Ni  d'Argilen  lo  bo  encantador, 

Ni  com  bastic  lo  palaitz  ni  la  tor  .• 

Devan  Laon,  per  lo  bon  rey  trair; 

Ni  no  sabetz  del  senhor  de  Paris 

A  cals  esfors  près  Espanh'  e  conquis.'.. 

Ni  ges  non  eug  que  sapiatz  d' Ivan 

Que  fo-'l  premier  c'  adomesjet  auzel... 

Ni  no  sabetz  d'  Ariel  lo  cortes 

Que  près  per  cors  de  cabrols  dos  e  très , 

E  qui  s  tos  temps  aventura  s  pel  mon ,        * 

E  car  clardatz  de  jorn  toi  resplendensa 


DES     TROUBADOURS.  Io3 

E  vole  saber  cant  a  mar  de  prion. 

Jes  de  Merli  1'  engles  no  sabetz  re 

Que  sapehatz  dir  com  renhet  ni  que  fe... 

Ni  de  Guio  de  Mayensa  '1  valens, 

Ni  de  la  ost  qu'  a  Tebas  fe  venir.... 

Ni  no  sabetz  novas  de  Floriven 

Que  près  premier  de  Fransa  mandamen... 

Ni  no  sabetz  novas  del  rey  Gormon 

Ni  del  cosselh  qu'  Izambart  det  sul  pon... 

De  Constanti  Y  emperador  m'  albir 

Que  non  sabetz  com  el  palaitz  maior 

Per  sa  molher  près  tan  gran  deshonor, 

Si  que  Roma  'n  vole  laissar,  e  gurpir, 

E  per  so  'n  fon  Constantinoples  mes 

En  gran  rictat,  car  li  plac  qu  el  bastig, 

Que  CXX  ans  obret,  c'  anc  als  no  s  fe, 

E  jes  d'  aisso  non  eug  sapiatz  re... 

A.  la  valen  comtessa  de  Rodes , 

Car  es  sos  cors  pros  e  gai  e  cortes, 

Portatz  mon  chan ,  non  tematz  freg  ni  son , 

Guordo,  qu  ieu  1'  am  may  de  dona  del  mon. 

GuORDO  IE  US  AI. 

Millot ,  II ,  446. 

Bertrand  du  Puget-Teniers,  t.  IV. 

Bertrans  del  Pojet  si  fo  un  gentils  castellans  de  Proensa , 
de  Teunes ,  valenz  cavalliers  e  larex  e  bons  guerriers.  E  fes 
bonas  cansos  e  bons  sirventes. 

Dans  une  tenson  avec  sa  dame ,  il  lui  dit  : 

Domna ,  ieu  soi  lo  vostr'  amies  aitals , 
Francs  et  humils,  vers,  adreiz  e  leials; 
E  serai  vos  de  servir  tan  venais 

74 


lo4  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Que  ja  no  m'  er  afans  a  sofrir  mais  ; 
t  E  vos,  domna,  si  com  etz  de  bon  aire, 

Retenetz  me,  que  ben  er  vostre  sais 
Ab  tan  qu'  ieu  ja  de  re  vas  vos  non  vaire. 

BONA.  DOMNA. 

Bastero,  80.  Crescimbeni ,  178.  Millot,  III,  3g5.  Papon,  III,  454.  P.  Occ. 
364. 

Bertrand  de  Saint- Feux,  t.  IY. 

Bertrand  de  la  Tour.  Un  couplet  avec  le  Dauphin 
d'Auvergne. 

Lo  Dalfinz  fetz  aquesta  cobla  d'  en  Bertran  de  la  Tor,  e 
mandet  la  il  per  Mauret ,  qu'  era  uns  joglars ,  en  la  saison 
que  Bertrans  ac  laissada  valor  e  largessa. 

Mauret ,  Bertrans  a  laisada... 
Valor  don  fo  moût  honratz 
E  1'  anar  d'  autr'  encontrada , 
E  sojorna  a  la  Tor, 
E  ten  faucon  et  austor, 
E  cre  far  pasca  o  nadal, 
Quant  son  XX  dinz  son  ostal. 

Bertrans  respondet  al  Dalfin  en  aquesta  cobla  : 

Mauret,  al  Dalfin  agrada 

Qu'  en  digan  qu'  eu  son  malvatz , 

E  '1  reproiers  es  vertatz 

Del  cal  seignor  tal  mainada; 
Que  fui  bon  tant  quant  aie  bon  seignor , 
Que  a  lui  plac  ni  so  tenc  ad  honor , 
Et  aras ,  Mauret ,  pos  el  no  val , 
Si  era  bon ,  tenria  so  a  mal. 

Millot,  I,  3 1 3. 


DES     TROUBADOURS.  Io5 

Bierris  de  Romans.  Cette  dame  adresse  une  pièce  à 
une  autre  dame  qu'elle  nomme  Marie. 

E  car  beutatz  e  valor  vos  enansa 

Sobre  totas  qu'  una  no  us  es  denan , 

Vos  prec ,  si  us  plaz ,  per  so  que  us  es  onransa , 

Que  non  ametz  entendidor  truan. 

Bella  domna ,  cui  pretz  e  joi  enansa 
E  gent  parlar ,  a  vos  mas  coblas  man  ; 
Car  e  vos  es  gaess'  et  alegransa 
E  tôt  lo  ben  qu'  om  en  domna  deman. 
Na  Maria  prête. 
P.  Occ.  376. 

Blacas  ,  t.  III  et  IV. 

En  Blancatz  si  fo  de  Proensa,  gentil  bars  et  autz  e  ries.  E 
plac  li  dons  e  domneis  e  guerra  e  messios  e  cort  e  mazans 
e  bruda  e  ebanz  e  solatz ,  e  tuich  aquels  faich  per  qu'  om 
bons  a  pretz  e  valor.  Et  anc  no  fo  hom  a  qui  tant  plagues 
prendre  com  a  lui  donar.  El  fo  aquel  que  mantenc  lo  des- 
mantengutz  et  anparet  los  desanparatz.  Et  on  plus  venc  de 
temps,  plus  crée  de  larguessa,  de  cortezia  e  de  valor,  d' ar- 
mas e  de  terra  e  de  renda  e  d' onor ,  e  plus  1'  ameren  li 
amie ,  e  li  enemic  lo  tensen  plus  :  e  crée  sos  sens  e  sos  sa- 
bers  e  sa  gaillardia  e  sa  drudaria. 

Dans  une  tenson  avec  Peyrols ,  il  dit  : 

Peirols ,  pois  vengutz  es  vas  nos 

Vai  tost ,  et  er  ries  tos  chaptals , 

Vas  la  domna  qu'  es  bella  e  pros , 

Franch'  e  cortes'  e  leials, 
Lai  vas  Trez ,  e  don  te  per  despendre 
Un  dels  seus  dons,  e  seras  ries  del  mendre; 


to6  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

La  parentat  volgra  donar  o  vendre 

Sol  que  m  pogues  latz  son  bel  cors  estendre. 

Peirols  fois. 

Dans  une  autre  pièce ,  il  parle  ainsi  de  sa  dame  : 

Per  merce  il  prec  c'  en  sa  merce  mi  prenda 
Liei  cui  om  soi,  per  aital  convinen 
Si  troba  aman  que  m  venza  ni  m  contenda 
Ab  tan  cor  d'armas  ni  d'ardimen, 
Ni  tan  lare  sia  ab  tan  pauc  de  renda , 
Ni  tan  sotil  en  parlar  avinen 
A  lui  s' altrei  e  de  mi  se  defenda , 
Que  ben  es  drec  c'  il  am  lo  plus  valen 
Aissi  com  il  es  la  gensor  que  port  benda. 

Per  merce. 

Nostrad.  175.  Crescimbeni ,  iao.  Millot,  I,  447.  Papon  ,  II,  3g6.  P.  Occ. 
119. 

Blacasset,  t.  III  et  IV. 

En  Blacassetz  fo  fis  d'  en  Blacatz ,  que  fon  meillor  gentil 
hom  de  Proensa ,  el  plus  onratz  baros ,  el  plus  adreitz ,  el 
plus  lares ,  el  plus  cortes ,  el  plus  gracios.  Et  el  fon  ben 
adreichamen  sos  fils  en  totas  valors  et  en  totas  bontatz  et 
en  totas  larguesas.  E  fon  grant  amador;  et  entendia  se  de 
trobar  e  fon  bon  trobador,  e  fes  mantas  'bonas  cansos. 

Un  troubadour  appelé  Guillaume  ayant  comparé  sa 
dame  à  la  lune ,  Blacasset  l'en  blâma  par  les  vers  suivants: 

Amies  Guillem ,  lauzan  etz  mal  dissens , 
Qu'  en  luna  ven  del  soleill  resplandors  ; 
Donc,  pos  luna  l'apellatz,  ven  d'  aillors 
En  lieis  beutatz  et  enluminamens  ; 
E  car  clardatz  de  jorn  toi  resplandensa 


DES     TROUBADOURS.  ICJ 

A  la  luna ,  o  negra  noitz  Y  agensa , 

Certz  sui ,  Guillem ,  segon  que  dises  vos , 

Qu'  en  scur  loc  luz,  per  qu'el  laus  non  es  bos 

Amies  Guillem ,  quan  luna  ha  près  creissensa  7 
Pos  ill  merma ,  per  qu  'el  laus  no  m' agensa  ; 
Luna  non  es  cil  cui  appellatz  vos , 
Pos ,  ses  mermar ,  creis  sos  pretz  cabalos. 
Ames  Guillem. 

La  pièce  Be  m  play  lo  douz  temps  de  pascor  ,  im- 
primée tome  II,  page  210,  sous  le  nom  de  Bertrand  de 
Born ,  est  attribuée  par  d'autres  manuscrits  à  Guillaume 
de  Saint-Gregori ,  Guillaume  Auger,  Lanfranc  Cigala,  et 
à  Blacasset. 

Le  manuscrit  de  la  Laurenziana,  qui  attribue  ce  sir- 
vente  à  celui-ci ,  contient  un  envoi  dont  les  vers  suivants 
font  partie  :  , 

Pros  comtessa ,  per  la  meillor 
Que  hom  puesca  el  mon  chausir 
Vos  ten  hom  per  la  gensor 
Qu'  anc  se  miret  ni  anc  se  mir. 

Beatrix  d' aut  paratge , 
Bona  domna  en  ditz  e  'n  fatz , 
Fons  on  sorzon  totas  beutatz, 

Bella  ses  maiestratge , 
Vostre  fin  pretz  es  tan  poiatz 
Que  sobre  totz  es  enansatz 

Nostrad.    176.   Crescimbeni ,  120,  24?..    Bastero ,  r3i.  Millot  I,  248.  Pa- 
pon  .  II ,  4  1  3.  P.  Occ.  121. 


lo8  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Bonfils.  Dans  une  tenson  avec  Giraut,  il  répond: 

Guiraut ,  ieu  chan  per  mon  cors  alegrar 
E  per  amor  de  ley  que  m  ten  jauzen , 
E  car  me  platz  pretz  e  joy  e  joven  ; 
Mas  ges  no  chan  per  aver  acaptar , 
Ni  ges  no  quier ,  enans  t'  en  donaria , 
C  a  mans  ne  do  per  amor  de  m'  amia 
Qu'  es  cuend'  e  pros  e  gay'  e  benestans , 
E  chan  per  lieys  ,  car  mi  fa  bels  semblans. 

AUZIT  Aï   DIR. 

Boniface  Calvo  ,  t.  III  et  IV.  Voyez  Barthélemi 
Zorgi.  Dix-sept  pièces,  parmi  lesquelles  on  trouve  plu- 
sieurs sirventes  : 

Una  gran  desmezura  vei  caber 
Entre  las  gens ,  qu'  ieu  non  puesc  ges  suffrir , 
Que  s'  om  mezave,  fazen  son  dever, 
Es  encolpatz  e  repres  de  faillir; 
Et  autra  'n  vei  caber  que  plus  grieu  m' es , 
Que  s'  om  gazanh'  aver  ab  faillimen 
Dizon  de  lui  qu'  el  es  valens  e  pros , 
E  qu  cl  sap  far  sos  faits  saviamen. 
Una  gran. 

Nostrad.  109.  Crescimbeni ,  76.  Bastero ,  80.  Millot,  II,  344.  P-  Occ.  206. 

Boniface  de  Castelane  ,  t.  IV.  Dans  un  sirvente,  il 
dit  du  roi  d'Angleterre  et  du  roi  d'Aragon  : 

Lo  reis  engles  cug  qu'  a  '1  sanglut , 
Car  tan  lo  ve  hom  estar  mut 

De  demandar  sas  eretatz 

Degra  si  menar  daus  totz  latz 
Coredors  e  cavals  armatz 
Tro  cobrcs  sas  possessios 


DES     TROUBADOURS.  IO9 

E  'l  flacs  reis  oui  es  Aragos 
Fa  tôt  1'  an  plach  a  man  gasos , 
E  fora  ilh  plus  bel ,  so  m'  es  vis  , 
Que  demandes  am  sos  baros 
Son  paire  qu'  era  pros  e  fis 
Qui  fon  morts  entre  sos  vezis. 
Era  pueis. 

Voici  des  passages  d'un  autre  sirvente  : 

Un  sirventes  farai  ab  digz  cozens 
En  cui  diray  contra  totz  recrezens 
Als  Proensals  paubres  e  cossiros 

Que  non  lur  laysson  braya 
Esti  Frances  a  l'avol  gen  savaya 


Alqus  tolon  de  lur  possessios 
E  ges  per  so  non  es  francx  lur  argens , 
E  'ls  tramet  hom  cavaliers  e  sirvens 
Cum  si  eron  trotiers  o  vils  cussos, 
En  la  tor  dreg  ves  Blaya..... 

De  trahidors ,  de  fais  e  de  glotos 

Si  son  partitz.  de  mi  ab  lurs  fais  gens , 

E  non  o  plane ,  qu  ieu  non  valray  ja  mens  ; 

Et  attendrai ,  qu'  enquer  ai  fortz  maizos 

Et  ai  ma  gent  veraya, 
E  'ls  trahidors  van  s' en ,  dieus  los  deschaya. 

L'  evangelis  dis.  aquesta  razos 
Que  qui  auci  mûrir  deu  eyssamens , 
E  si  '1  coms  es  d'  avol  balay  sofrens 
Alcunas  vetz  trobaran  ocayzos 

S' ieu  m' encontre  un  jorn  ab  sos  bailos 
Que  m  guerreyo ,  ieu  los  faray  dolens  : 


riO  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Tant  hi  ferray  que  mos  brans  n'  er  sanglens 
E  ma  lansa  n'  er  per  un  pauc  tronchos 

Sitôt  no  m'  es  fort. 

Nostrad.  i36.  Crescimbeni ,  $5.   Bastero ,  80.  Millot,  II,  344-    Papon,II, 
418.  P.  Occ.  i44- 

Bonnefoy.  Deux  tensons  avec  Blacas  : 

Seingn'  en  Blacatz ,  pois  per  tôt  faill  barata 
.  E  si  clam  a  deu  de  vos  gentz  hermitana , 
Tant  es  la  riquesa  grantz  qu'  a  vos  s'  aplata , 
Qu'  anc  aiolz  non  sai  mener  maior  ufana, 
Tan  vos  guerrion  guerer 
Que  ves  Alms  fuion  li  archer , 
E  non  a  ren  al  carner 
On  sol  aver  maint  quartier. 

Seing»'  en  Blacatz  pois. 

Seign'  en  Blacatz ,  de  nuoitz  a  la  lumeira 
Es  plus  temsutz  que  laire  ni  lobeira , 
Tan  rie  assaut  fezes  a  la  Cadeira 
C  al  Torronet  sentiron  la  fumera , 
Que  il  hermitan  e  '1  genz  hospitaleirâ 
Sabon  ades  vostra  maior  paubreira. 

Seingn'  en  Blacatz  talant  ai. 
Bastero,  80. 

Cadenet,  t.  II,  III  et  IV.  Vingt-huit  pièces,  dont 
quelques-unes  sont  attribuées  à  d'autres  troubadours. 

Cadenetz  si  fo  de  Proensa,  d' un  castel  que  a  nom  Cadenet, 
qu'  es  en  la  riba  de  Durensa  el  comtat  de  Forcalquier.  Fils 
fo  d'un  paubre  cavallier;  e  quant  el  era  enfans  lo  castels 
de  Cadenet  si  fo  destruitz  e  raubatz  per  la  gent  del  comte  de 
Toloza,  e  li  home  de  la  terra  mort, et  elpres  e  menât  en  Toi- 


DES    TROUBADOURS.  III 

san  per  un  cavalier  qu'  avia  nom  Guillem  del  Lantar  ;  et  el 
lo  noiric  e  1  tenc  en  sa  maison.  Et  el  venc  bos,  bels*  e  cortes, 
e  si  saup  ben  trobar  e  cantar  e  parlar  ;  et  après  a  trobar  co- 
pias e  sirventes.  E  parti  se  del  seignor  que  Y  avia  noirit,  et 
anet  s' en  per  cortz  ;  e  fez  se  joglars  e  fazia  se  apellar  baguas. 
Lonc  temps  anet  a  pe ,  desastrucs  per  lo  mon.  E  venc  s'  en 
en  Proensa ,  e  nuillz  hom  no  lo  conoissia  ;  e  fetz  se  clamar 
Cadenet  ;  e  comenset  a  far  cansos  e  fetz  las  bonas  e  bellas. 
En  Raimonz  Leugier ,  de  Dosfraires  del  evesquat  de  Nissa , 
lo  mes  en  arnes  et  en  honor.  En  Blancatz  l' onret  e  '1  fetz 
grans  bens.  Longa  sazon  ac  gran  ben  e  gran  honor;  e  pois  el 
se  rendet  a  l'Ospital  e  lai  definet.  E  tôt  lo  sieu  faig  eu  saubi 
per  auzir  e  per  vezer. 

Fragment  d'une  pièce  : 

S' ieu  .trobava  mon  compair'  en  Blacatz 

Un  bon  conseill  leial  li  donaria, 

Mas  per  mon  grat  ses  conseill  o  faria , 

Qu'  enanz  qu  el  fos  del  segle  trespassatz 

S'en  départis  ,  qu'  el  temps  que  n'es  passât^ 

No  il  fara  ges  al  maior  obs  secors , 

Anz  hai  paor  qu'inz  en  enfern  no  '1  pegna, 

Si  tan  no  fai  qu'  a  Jesu  Crist  si  vegna , 

Que  F  ufana  d' aquest  segl'  e  '1  lauzors 

Es  en  l' autre  marrimenz  e  dolors 

S'  IEU   TROBAVA.. 

Crescimbeni ,  108.  Bastero  ,  80  et  xai.   Millot ,  1 ,  416.  Papon,  II,   385- 
P.  Occ.  n  3. 

La  dame  Castelloze,  t.  III. 

Na  Castellosa  si  fo  d'Alvergne,  gentils  domna,  moiller 
del  Truc  de  Mairona  ;  et  amet  n  Arman  de  Breon ,  e  fetz  de 


IIS  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

lui  sas  cansos.  Et  era  una  domna  moût  gaia  e  moût  ensei- 
gnada ,  e  moût  bêla. 

Crescimbeni,  179.  Bastero,  81.  Millot,  II,  464.  P.  Occ.  245. 

Cavaire.  Réponse  à  un  couplet  qui  lui  est  adressé 
par  Bertran  Folcon  : 

Cavaliers ,  oui  joglars  vest , 

De  cavalai'ia  s  devest, 

C' us  joglaretz  del  marques  d'Est, 

Falco,  vos  a  vesti  ab  si, 

Per  que  m  demandatz  que  m  feri, 

Que  noca  us  deman  qui  us  vesti? 

Cercamons.  Cinq  pièces. 

Cercamons  si  fos  uns  joglars  de  Gascoingna ,  e  trobet  vers 
e  pastoretas  a  la  usanza  antiga.  E  cerquet  tôt  lo  mon  lai  on 
poc  anar ,  e  per  so  fez  se  dire  Cercamons. 

Dans  une  de  ses  pièces,  il  adresse  des  reproches  aux 

troubadours  : 

Ist  trobador  entre  ver  e  mentir 
Afollon  druz  e  moilliers  et  espos', 
E  van  dizen  c'  amors  va  en  biais 
Per  que  '1  marit  en  devenon  gilos 

E  dompnas  son  intradas  en  pantais 

0      Pois  nostrk  temps. 

Et  dans  une  autre  il  dit  : 

E  cel  que  bon  pretz  oblida 
Sembla  fols  que  l' autrui  abais  ; 
Et  es  razos  deschausida 


DES     TROUBADOURS.  Ii3 

Qu'om  veia  '1  pel  en  l' autrui  oill 
Et  el  sieu  no  conois  lo  trau. 

Ges  per  lo  temps. 

Crescimbeni ,  179.  Bastero ,  81.  Millot ,  II,  474-  P-  Occ.  a5o. 

Certan.  Interlocuteur  dans  une  tenson ,  il  propose  de 
la  soumettre  au  jugement  du  roi  d'Aragon  : 

N  Ugo,  lo  rei  valentz  e  fis 
D'Aragon,  en  cui  près  s'aizis, 

El  entendra  ben  lausor; 
Sa  s  que  dira,  tan  sap  d'amor 

Millot,  IU,  3g6. 

Le  chevalier  du  Temple  ,  t.  IV. 

Millot,  H,  467. 

Claire  d'Anduze,  t.  III. 

Millot,  II,  477.  P.  Occ.  i5i. 
COMINAL  ,  t.  IV. 

Le  comte  d'Empurias.  Une  seule  pièce ,  dont  le  texte 
est  altéré  dans  le  manuscrit  ;  c'est  une  réponse  à  Frédé- 
ric III ,  roi  de  Sicile  : 

A  l'onrat  rei  Frédéric  terz  vai  dir... 
Que  dels  parenz  qu'  aten  de  vas  Espagna 
Secors  ogan  non  creia  qu'  a  lui  venia 

Ni  no  s  cug  ges  qu'  el  seus  parenz  désir 
Qu'  el  perda  tan  qu'  el  règne  no  il  remagna . 
1S'  el  bais  d' onor  per  Franzeis  enrechir 

Qu'en  laiseron  lo  plan  e  la  montagua 

5  8 


Il4  BIOGRAPHIES    ET    FRAGMENTS 

Del  joven  rei  me  platz  car  non  s'esmaia 
Per  paraulas ,  sol  qu'  a  bona  fin  traia 
So  qu'  el  paire  conquis  a  lei  de  sert , 
E  si  '1  reten ,  tenrem  l' en  per  espert. 
A  l'  onrat  rei. 

Bastero,  81.  Crescimbeni ,  180.  Millot,  III,  a  3. 

Le  comte  de  Flandre.  Un  couplet  adressé  à  Folquet 
de  Roman  ;  en  voici  la  fin  : 

Pero  conseill  li  darai  gen, 
Et  er  fols  s' el  no  l' enten , 
C  ades  tegna  son  viatge 

Dreit  lai  vas  son  estage  ; 
Que  sai  van  las  genz  dizen 
Que  per  cinc  cenz  marcs  d'argen 
No  il  calria  mètre  gatge. 

Bastero,  8r.  Crescimbeni,  180. 

Le  comte  de  Foix. 

Mas  qui  a  flor  se  vol  mesclar 
Ben  deu  gardar  lo  sieu  baston, 
Car  Frances  sabon  grans  colps  dar 
Et  albirar  ab  lor  bordon. 
E  no  us  fizes  en  Carcasses 
Ni  en  Gènes 
Ni  en  Gascon,  quar  no  l'amon  de  res 
De  pos  vas  mi  ai  faita  la  falhensa. 
En  breu  de  temps  veirem  mos  Brogoignon 
Cridar  Montjoi,  e '1  criden  Aragon. 
Mas  qui  a. 

Voici  le  commencement  d'une  autre  pièce  : 

Frances ,  c'  al  mon  de  gran  cor  non  a  par 
E  de  saber,  de  fortz',  e  Bergoiugnon 


DES    TROUBADOURS.  I  I  5 

Los  Patarin  a  Roma  auzan  menar; 
E  qui  clamar  se  fara  d' Aragon 
A  lo  gran  foc  seran  menatz  après , 
Com  rason  es, 
E  tuit  bruisat  seran 
E  lor  cènes  gitad'  al  vent. 

Frances  c'  al  mon. 
Millot,  II,  470.  P.  Occ.  291. 

Le  comte  de  Poitiers  ,  t.  III  et  IV. 

Lo  Coms  de  Peitieus  si  fo  uns  dels  maiors  cortes  del  mon , 
e  dels  maiors  trichadors  de  dompnas  ;  e  bons  cavalliers  d' ar- 
mas ,  e  lares  de  dompneiar.  E  saup  ben  trobar  e  cantar  :  et 
anet  lonc  temps  per  lo  mon  per  enganar  las  domnas.  Et  ac 
un  fill  que  ac  per  moiller  la  duquessa  de  Normandia ,  don  ac 
una  filla  que  fo  moiller  del  rei  Enric  d'  Engleterra,  maire  del 
rei  jove ,  e  d'  ejï  Richart  e  del  comte  Jaufre  de  Bretaingna. 

Ce  troubadour  étant  le  plus  ancien  de  tous  ceux  dont 
les  ouvrages  sont  parvenus  jusqu'à  nous ,  il  a  paru  con- 
venable d'en  extraire  les  divers  fragments  qui  peuvent 
donner  une  idée  de  l'état  de  la  langue  et  de  la  poésie  de 
l'époque  où  il  a  écrit. 

Companho  farai  un  vers  covinen , 
Et  aura  i  mais  de  foudatz  no  y  a  de  sen; 
Et  er  totz  mesclatz  d'amor  e  de  joi  e  de  joven. 

E  tenguatz  lo  per  vilan  qui  no  l' enten 
O  dins  son  cor  voluntiers  no  l' apren  ; 
Greu  partir  si  fai  d'amor  qui  l'atrob  a  son  talen. 

Dos  cavals  ai  a  ma  selha  ben  e  gen; 
Bos  son  et  ardit  per  armas  e  valen 
E  no'ls  puesc  amdos  tener,  que  Tus  l'autre  no  cossen. 

8* 


Il6  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Si  'ls'pogues  adomesgar  a  mon  talen, 
Ja  no  volgr'  alhors  mudar  mon  garnimen , 
Que  miels  foren  cavalguatz  de  nul  home  viven. 

L'uns  fon  dels  montaniers  lo  plus  corren, 
Mas  tan  fera  estranheza  ha  longuamen , 
Et  es  tan  fers  e  salvatges  que  del  ballar  se  defen. 

L' autre  fon  noyritz  sa  jos  près  Cofolen 
Et  anc  no  vis  bellazor,  mon  escien;  ( 

Aquest  non  er  ja  camjatz  per  aur  ni  per  argen.... 


Cavalliers,  datz  mi  cosselh  d'un  pessamen; 
Ancmais  no  fui  issarratz  de  cauzimen 
E  no  sai  ab  quai  mi  tengua  de  n' Agnes  o  de  n'  Arsen. 

CoMPANHO  FARAI. 

Ben  vuelh  que  sapchon  li  plusor 
D' est  vers ,  si  's  de  bona  color , 
Qu'ieu  ai  trag  de  mon  obrador, 
Qu  ieu  port  d' ayselh  mestier  la  flor 

Et  es  vertatz, 
E  puesc  en  trair  lo  vers  auctor, 

Quant  er  laissatz. 

Ieu  conosc  ben  sen  e  folhor 

E  conosc  ancta  et  honor 

E  ai  ardimen  e  paor 

E,  si  m  partetz  un  juec  d'amor. 

No  suy  tan  fatz 
Non  sapcha  triar  lo  melhor 

Entr'  els  malvatz. 

Ieu  conosc  ben  selh  qui  be  m  di 
E  selh  qui  m  vol  mal  atressi, 
E  conosc  ben  selhuy  qui  m  ri 


DES    TROUBADOURS.  I  17 

E  s'ill  pro  s'azauton  de  mi, 

Conosc  assatz , 
Qu'  atressi  dey  voler  lor  fi 

E  lor  solatz. 

Mas  ben  aia  cel  qui  m  noiri, 
Que  tan  bon  mestier  m'eschari, 
Que  anc  a  negun  no  falhi, 
Qu'  ieu  sai  jogar  sobre  coysi 

A  totz  tocatz  ; 
Mais  en  sai  que  nulh  mon  vezi , 

Quai  qu'emveiatz. 

Dieu  en  laus  e  sanh  Jolia; 
/Tant  ai  après  del  juec  doussa 
Que  sobre  totz  n'  ai  bona  ma  ; 
E  selh  qui  cosselh  mi  querra 

No  Ter  vedatz , 
Ni  nuils  de  mi  non  tornara 

Descossellatz. 

Qu  ieu  ai  nom  maiestre  certa  ; 
Ja  m' amigu'  a  nueg  no  m'  aura 
Que  no  m  vuelh'  aver  lendema , 
Qu'  ieu  sui  be  d' est  mestier  sobra 

Tant  ensenhatz 
Que  ben  sai  guazanhar  mon  pa 

En  totz  mercatz 

Ben  vuelh  que. 

Pus  vezem  de  novelh  florir 
Pratz,  e  vergiers  reverdezir 
Rius  e  fontanas  esclarzir, 

Auras  e  vens, 
Ben  deu  quascus  lo  joy  jauzir 

Don  es  jauzens. 

83 


l8  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

D' amor  non  dei  dire  mas  be , 
Quar  non  ai  ni  petit  ni  re, 
Quar  ben  leu  plus  no  m'en  cove; 

Pero  leumens 
Dona  gran  joi  qui  be  mante 

Los  aizimens 

Per  tal  n'  ai  meins  de  bon  saber , 
Quar  vuelh  so  que  no  puesc  aver 
Aicel  reproviers  me  ditz  ver 

Certanamens  : 
A  bon  coratg'  e  bon  poder 

Qui  's  ben  sufrens.... 

Obediensa  deu  portar 

A  mantas  gens  qui  vol  amar, 

E  coven  li  que  sapcha  far 

Faigz  avinens, 
E  que  s  guart  en  cort  de  parlai 

Vilanamens. 

PUS    VF.ZKM   DE. 

En  Alvernhe,  part  Lemozi, 
M' en  aniey  totz  sols  a  tapi  ; 
Trobey  la  moler  d'  en  Guari   ' 

E  d'  en  Bernart  : 
Saluderon  me  francamen 

Per  sant  Launart. 

Una  mi  dis  en  son  latin  : 
Deus  te  salve ,  dom  pelegrin , 
Molt  me  pareis  de  bel  eisin, 

Meu  esient , 
Mais  trop  en  vai  per  est  eamin 

De  folla  gent. 


DES    TROUBADOURS.  ï  19 

Auiatz  ieu  que  lur  respozi, 
Ane  fer  ni  fust  no  y  mentaugui 
Mas  que  lur  dis  aital  lati  : 

Tarra  babart 
Marta  babelio  riben 

Sara  ma  hart. 

So  dis  n' Agnes  e  rj'Ermessen  : 
Trobat  avem  qu'  anam  queren , 
Alberguem  lo  tôt  plan  e  gen, 

Que  ben  es  mutz  ; 
E  ja  per  el  nostre  secret 

Non  er  saubutz. 

La  una  m  près  sotz  so  mantelh; 
Meneron  m' en  a  lur  fornelh , 
Et  a  mi  fon  moût  bon  e  belh; 

Lo  foc  fo  m  bo 
Et  ieu  calfei  me  voluntiers 

Al  gros  carbo. 

A  manjar  me  deron  capos; 

El  pan  fon  cautz ,  e  '1  vin  fon  bos  ; 

Et  ieu  dirney  me  volentos 

Fors  et  espes , 
Et  anc  sol  no  y  ac  coguastros 

Mas  que  nos  très. 

«  Sors ,  aquest  hom  es  enginhos 
E  laissa  son  parlar  per  nos  : 
Aportatz  lo  nostre  cat  ros 

Tost  e  corren, 
Que  li  'n  fara  dir  veritat , 

Si  de  res  men.  • 

8* 


I20  BIOGRAPHIES    ET    FRAGMENTS 

Quant  ieu  vi  vengut  l' enuios 
Qui  a  grant  onglas  e  lonc  grignos , 
Ges  son  solatz  no  mi  fon  bos; 

Totz  m'espaven; 
Ab  pauc  no'n  perdi  mas  amors 

E  l'ardimen. 

Quan  aguem  begut  e  manjat 
Despulley  m'  a  lur  voluntat  ; 
Derreire  m' aportero  '1  cat 

Mal  e  fello  ; 
Et  escorgeron  me  del  cap 

Tro  al  talo. 

Per  la  coa  '1  près  n'  Ermessen 
E  tira  el  cat  escoyssen  ; 
Plaguas  me  feyron  mays  de  cen 

Aquella  ves; 
Coc  me,  mas  ieu  per  tôt  aquo 

No  m  mogui  ges. 

Après  avoir  exagéré  ses  prouesses  dans  un  récit  que 
la  décence  ne  permet  pas  de  transcrire ,  et  auquel  il  serait 
difficile  de  croire,  quand  même,  selon  un  couplet  qui  se 
trouve  seulement  dans  le  manuscrit  de  Mac-Carti,  on 
admettrait  qu'il  passa  huit  jours  avec  ces  deux  dames ,  le 
comte  de  Poitiers  termine  la  pièce  par  ces  vers  adressés 
à  son  jongleur  : 

Monet ,  tu  m' iras  al  mati , 
Mo  vers  portaras  el  Borssi 
Dreg  a  la  molher  d'  en  Gari 
E  d'EN  Bernât; 


DES     TROUBADOURS.  12  1 

E  diguas  lor  que  per  m' amor 
Aucizo  '1  cat. 

En  alvernhe. 

Dans  une  pièce  licencieuse ,  il  fait  la  comparaison  sui- 
vante : 

E  cels  qui  no  volran  creire  mos  casteis 

Anho  vezer  près  lo  bosc  en  un  deveis; 

Per  un  albre  c'  om  hi  tailla ,  n'  y  naison  dos  o  treis  ; 

E  quan  lo  bosc  es  taillatz ,  nais  plus  espes  ; 

E  '1  senher  no  'n  pert  son  comte  ni  sos  ses. 

COMPANHO  TANT  AI 

Crescimbeni,  190.  Bastero,  81.  Mîllot,  I,  r.  Hist.  Litt.  XI,  37  ;  XIII,  42. 
Papon,  II,  4aa.  P.  Occ.  1. 

Le  comte  de  Provence.  Une  pièce  en  forme  de  ten- 
son ,  avec  carn  et  ongla  : 

Carn  et  Ongla,  de  vos  no  m  voill  partir 
Tan  vos  trob  ferm  en  plan  et  en  montagna , 
E  poira  m'  en,  qui  s  voira  escarnir, 
Qu'eu  vos  partrai  ogan  de  ma  compaigna, 
Ni  negun  temps,  mentre  que  guerra  aia, 
•  Pro  sabra  d' art  toz  homs  que  us  me  sostraia  ; 

Tan  bon  caval  no  sai  ni  tant  espert, 
Per  que  m' er  mal  si  ses  armas  vos  pert. 
Carn  et  Ongla. 

Une  tenson  avec  Arnaud  : 

Amies ,  n  Arnaut ,  cent  domnas  d'  aut  paratge 

Van  outra  mar  e  son  en  mieja  via, 

E  non  podon  ges  complir  lo  viatge 

Ni  sai  tornar  per  nulla  res  que  sia, 

Si  non  o  fan  per  aital  convinen 

Q  'un  pet  fassatz ,  de  que  mova  tal  ven 


122  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

Per  que  la  naus  venga  s  a  salvamen  : 
Faretz  1'  o  no ,  que  saber  o  volria  ? 

A  sucs  n  Aricaut. 

Nostrad.   io3.  Bastero,  81  et  92.  Crescimbeni ,  180.  MilIot,II,  112.  Pa- 
pon.II,  417.  P.Occ.  166. 

Le  comte  de  Rodez. 

Lo  coms  de  Rodes  si  era  moût  adreitz  e  moût  valens ,  e  si 
era  trobaire  ;  e  'n  Uc  de  Sain  Sir  fetz  aquesta  cobla  : 

Seigner  coms ,  no  us  cal  esmeiar ,  etc. 
E  lo  coms  si  respondet  aquesta  cobla  : 

N  Uc  de  San  Cir,  be  m  deu  grevar 

Que  us  veia  qu  5  'ojan  sai  fos 

Paubres  e  nutz  e  d' aver  blos , 

Et  eu  vos  fi  manent  anar; 

Mais  me  costes  que  dui  arquier 

No  feiron  o  dui  cavallier; 
Pero  ben  sai,  si  us  dava  un  palafre, 
Dieus  que  m' en  gar,  vos  lo  prendriatz  be. 

Le  comte  de  Rodez  a  une  autre  tenson  avec  Hugues 
de  Saint  -Cyr,  dans  laquelle  il  lui  dit  : 

E  vostr'  ais  me  farai  vezer, 

N  Uc  de  San  Cir,  anz  del  pascor, 

Si  que  i  farai  de  roca  tor 

Et  aut  mur  e  fossatz  chazer; 

Que  trop  menon  grau  bobansa 

N  Uc  et  Arnautz ,  si  deus  mi  gar  ; 

Mas  eu  la  lor  farai  baissar, 

E  no  voill  aver  honransa 

Ni  portar  escut  ni  lansa. 

E  vostr'  aïs  me. 

Bastero,  81.  Crescimbeni,  180.  Millot,  II,  174. 


DES    TROUBADOURS.  1^3 

Le  comte  de  Toulouse.    Couplet  en  réponse  à  Gui 

de  Cavaillon  : 

Lo  coms  de  Tolosa  li  respondet  : 

Per  deu ,  Gui ,  mais  ameria 
Conquerre  prez  e  valor 
Que  nuill'  autra  manentia 
Que  m  tornes  a  desonor; 
Non  o  die  contra  clerzia 
Ni  m'  en  esdic  per  paor, 
Q'  eu  no  voill  castel  ni  tor 
S'  eu  eis  no  la  m  conquerria  ; 
E  mei  honrat  valedor 
Sapchan  qu'  el  gazainz  er  lor. 
Seigher  coms. 

Bastero,  81.  Crescimbenî ,  180.  P.  Occ.  271. 

La.  comtesse  de  Die,  t.  III. 

La  comtessa  de  Dia  si  fo  moiller  d'  en  Guillem  de  Peitieus , 
bella  dompna  e  bona  ;  et  enamoret  se  d'  en  Raembaut  d'  Au- 
renga ,  e  fetz  de  lui  mains  bons  vers.  Et  aqui  sont  escriutas 
de  las  soas  chansos. 

Nostrad.  47.  Crescimbeni ,  3o.  Bastero,  81.  Millot,  I,  161.  Papon,  II,  38i. 
P.  Occ.  54.  Hist.  Litt.  XV,  446. 

La.  comtesse  de  Provence.  Un  couplet  : 

Vos  que  m  semblatz  d'  els  corals  amadors , 
Ja  no  volgra  que  fosses  tan  doptans; 
E  platz  mi  molt  car  vos  destreing  amors, 
Qu'  atressi  sui  eu  per  vos  malananz. 
Et  avetz  dan  en  vostre  vulpilhage , 
Quar  no  us  ausas  de  preiar  enhardir, 


1^4  BIOGRAPHIES     ET     FR  AGME JVTS 

E  faitz  a  vos  et  a  mi  gran  damnage  ; 
Que  ges  dompna  non  ausa  descobrir 
Tôt  so  q'  il  vol  per  paor  de  faillir. 

VOS   QUE  M   SEMBLATZ. 

Millot,  II,  222.  P.  Occ.  167. 

Daxfinet.  Une  pièce. 

Del  mieg  sirventes  ai  legor 
E  voill  lo  far  a  toz  auzir , 
E  penrai  ivern  per  pascor 
E  trauchar  per  pro  dormir 

Et  estar  el  boscage , 
Et  irai  sovenet  armatz , 
E  pren  per  flor  la  neu  e  '1  glaz , 

C'ab  honrat  vasalatge 
Menarai  si  las  mans  e  'ls  braz 
Tro  paus  tôt  mon  afar  en  paz. 

Elle  a  trois  couplets  et  cet  envoi  : 

Domna ,  d'  onrat  lignatge 
Per  vos  sui  al  Dalfin  cazaz , 
E  tenc  totas  mas  eretaz. 

Del  mieg  sirventes. 

Le  dauphin  d'Auvergne,  t.  IV.  Cinq  pièces. 

Lo  Dalfins  d'Alverne  si  fo  coms  d'Alverne ,  uns  dels  plus 
savis  cavalliers  et  dels  plus  cortes  del  mon ,  e  dels  lares  ;  e  '1 
meiller  d' armas ,  e  que  plus  saup  d' amor  e  de  domnei  e  de 
guerra  e  de  totz  faitz  avinens  ;  e  1  plus  conoissens  e  1  plus 
entendens ,  e  que  meils  trobet  sirventes,  coblas  e  tensos  ;  e  1 
plus  gen  parlans  hom  que  anc  fos  a  sen  et  a  solatz.  E  per  lar- 
guesa  soa  perdet  la  meitat  e  plus  de  tôt  lo  sieu  comtat  ;  e  per 


DES     TROUBADOURS.  113 

avareza  e  per  sen  o  sab  tôt  recobrar ,  e  gazaignar  plus  que 
non  perdet. 

Lo  Dalfins  d'Alvernhe  si  era  drutz  d'una  domna  d' un  son 
castel  et  avia  nom  domna  Maurina  ;  et  un  dia  ella  mandet  al 
baile  del  Dalfin  que  ill  des  lart  ad  ous  frire  ;  e  '1  baile  si 
1'  en  det  un  metz  bacon.  E  l' evesques  lo  saup  e  fetz 
n'  aquesta  cobla ,  blasman  lo  baile ,  car  no  il  det  lo  bacon 
tôt  entier,  e  blasman  lo  Dalfin  que  lo  feisetz  dar  metz. 

Per  Crist ,  si  '1  servens  fos  meus , 
D' un  cotel  li  dari'  al  cor , 
Can  fez  del  bacon  partida 
A  lei  que  l' il  queri  tan  gen. 
Ben  saup  del  Dalfin  lo  talen, 
Que  s'  el  plus  ni  men  no  i  meses , 
A  la  ganta  li  dera  très, 
Mas  pose  en  ver  dire 
Petit  ac  lart  Maurina  als  ous  frire. 

L' evesques  si  era  drutz  d' una  fort  bella  dompna  qu  era 
moiller  d' en  Chantart  de  Caulec  qu'  estava  a  pescadoiras . 
e  1  Dalfins  si  '1  respondet  a  la  cobla  : 

Li  evesque  troban  en  sos  breus 

Mais  volon  Chaulet  que  por, 

E  pesca  que  li  covida 
A  pescadoiras  fort  soven 
Per  un  bel  peisson  que  lai  pren  ; 
E  '1  peissos  es  gais  e  cortes  ; 
Mas  d'  una  re  1'  es  trop  mal  près 

Car  s' es  laissatz  ausire 
Al  preveire  que  no  fais  mas  lo  rire 


Lo  Dalfins   fetz  aquesta  cobla  d'EN  Bertran  de  la  Tor 


126  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

e  mandet  la  il  per  Mauret ,  qu  era  uns  joglars ,  en  la  sa/on 
que  Bertrans  ac  laissada  valor  e  larguessa. 

Mauret ,  Bertran  a  laissada  ,  etc. 

Bastero,  81.  Crescimbeni,  18a.  Millot,  I,  3o3.  P.  Occ.  84. 

Deudes  de  Prades,  t.  III.  Vingt- deux  pièces. 

Deude  de  Pradas  si  fo  de  Rosergue ,  d' un  bore  que  a 
nom  Pradas ,  qu'  es  près  de  la  ciutat  de  Rodes  quatre  legas  ; 
e  fo  canorgues  de  Magalona.  Savis  hom  fo  mot  de  letras 
e  de  sen  natural,  e  de  trobar.  E  si  saup  moût  la  natura 
dels  auzels  prendedors.  E  fes  cansos  per  sen  de  trobar;  mas 
no  movian  ben  d'amor.  Per  que  non  avian  sabor  entre  la 
gen  ,  ni  no  foron  cantadas ,  ni  grazidas. 

Il  dit  dans  deux  de  ses  pièces  : 

Ja  non.  creirai  que  dieus  oblit 
Bon  drut  ni  belh  dompneiador, 
Si  per  autre  peccat  maior 
Pus  colpable  non  1'  a  cauzit. 

No  M  PUESC. 

Tan  sen  al  cor  un  amoros  dezir... 
Que  no  vuelh  ges  esser  en  paradis 
Per  so  que  mais  no  pogues  car  tener 
Lay  on  beutatz  e  jovens  senhoreia. 

Tan  sen  al  cor. 

Ce  troubadour  est  auteur  d'un  poëme  intitulé  :  Dels 
Auzels  Gassadors,  d'environ  trois  mille  six  cents  vers; 
en  voici  quelques  passages  : 

Aissi  comensa  lo  pologre  dels  auzels  cassadors. 
Daudes  de  Pradas  non  s'oblida 


DES    TROUBADOURS.  127 

Car  dels  austors  e  dels  falcos, 

D'esparviers  e  d'esmerillos 

Dirai  de  cantas  manieras  son, 

Per  tal  c'  om  tria  lo  plus  bon 

E  per  tal  c'  om  meills  son  cor  meta 

A  ben  tener  et  a  noh'ir  ; 

Pos  sabra  lo  meillor  chauzir , 

Car  totz  auzels  qui  autres  prendon 

En  dreit  solatz  gran  loguier  rendon 

A  sels  que  los  noirisson  ni  'ls  amon  ; 

Et  aisi  com  lainh  cascun  reclamon , 

E  segon  so  qu'  ieu  ai  legit 

E  sai  per  mi  e  n'  ai  auzit. 

Ieu  mostrarai  las  conoisensas 

Dels  auzels  e  las  mais  valensas  ; 

Aprop  dirai  com  hom  los  tenga  ; 

E  si  s  deve  que  mal  lur  venga, 

Consi  lur  fasson  guerizo 

Ab  polvera  et  ab  poizo 

O  ab  autra  calque  metzina 

Que  lur  sia  bona  e  fina. 

Lo  pologres  es  fenitz,  e  comensa  lo  romans;  e  dis  pre- 
meiramen  d' austor  de  cantas  maneiras  son  : 

De  très  maneiras  son  austor 
Car  Y  un  son  gran ,  l' autre  menor , 
L'  autre  petit  de  bona  guiza 
Si  com  natura  los  deviza. 
Aisel  qu'  es  mager  es  pus  gros , 
Es  plus  domesges  e  plus  bos, 
Los  huells  a  bels,  clars  e  lusens, 
E  los  pes  gros  e  covinens, 
Onglas  longas ,  aie  grenolt , 
Cueindamen  vol  manjar  molt , 


138  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Ab  auzels  cautz  fort  s' esjauzis  , 

Per  nuill  auzel  no  s' alentis , 

L'  aigla  no  ill  fai  nuilla  paor , 

Per  so  tenh  ieu  sest  per  meillor. 

Lo  meians  a  rossas  las  alas, 

Pes  cortz  et  onglas  breus  e  malas , 

Los  hueills  a  gros  e  cais  escurs  , 

A  far  domesge  es  fort  durs; 

Ges  al  premier  an  no  val  gaire 

Mas  al  ters  torna  de  bon  aire. 

La  rest  linhatges  es  petitz  , 

A  lei  de  tersol  eisernitz  , 

E  vola  tost ,  pro  es  maniers 

E  de  manjar  fort  ufaniers  , 

Leugiers  es  a  enauzelar, 

E  pot  n  om  dese  gazanar. 

Lo  grans  e  '1  paucx  son  pro  domesge 

Mas  lo  meians  si  te  foresge; 

Pero  ab  totz  pot  hom  far  joc 

Si  gardes  be  sazon  e  loc... 

Cossi  deu  hom  conoisser  austor  sa  : 

Cui  vol  austor  triar  per  sa 

Lev  lo  ab  la  senestra  ma 

La  coda  lo  d' amon  d'  aval , 

E  si  s  ten  gra£,  e  si  s  fa  cal, 

Si  non  bat  fort,  e  '1  bec  non  bada 

Ni  te  la  coa  eissalatada 

Sas  es  de  cors,  non  ja  dopte 

Cossi  deu  hom  conoisser  esparvier  de  bonas  faissos 

Aprop  l' austor  ven  esparvier 
E  degra  meills  anar  premier , 
Tant  es  cortes  ,  pros  et  adreitz  , 


DES    TROUBADOURS. 

Mas  trop  pauc  dura  sos  espleitz  ; 
Cui  '1  vol  tener  san  e  mudar, 
Tôt  l' ivern  lo  deu  sejornar 
Que  non  prenda  pic  ni  agassa 
Ni  autre  auzel  que  mal  li  fassa  ; 
Esparvier,  qu'en  tor  pren  colom, 
Se  nafra  leu,  car  trop  gran  tom 
Pren  can  davala  del  boial 

Destriansa  d' auzel  fill  d' auzel  jove  : 
Auzel  jove  fai  auzel  ros 
Ab  grossa  mailla ,  ab  hueills  senros  ; 
Arditz  es ,  mas  greu  passara 
Cinc  ans  om  tan  be  no  '1  tenra. 
Auzel  veill  fai  sos  auzels  niers 
Ab  hueills  colratz ,  aisi  es  vers , 
Sist  valon  mais  e  vivon  pro, 
Sol  c' om  los  tenga  per  razo. 

De  cantas  maneiras  so  1  falco  : 

De  falcons  hi  a  vu  linhatges 
Mas  los  dos  tenc  per  trop  salvatges. 
Car  anc  non  ac  en  sest  pais, 
.  Ni  ieu  non  vi  home  qu'  en  vis. 

Del  premier  linhatge  : 

Falcx  laniers  es  primeiras 
De  totz  los  autres  cais  vilas; 
D'  aquetz  n'  i  a  doas  maneiras , 
Mas  ja  no  'ls  vueillas  ni  'ls  queiras  ; 
Mas  si  vols  bon  falcon  lanier, 
Ab  gros  cap,  ab  gros  bec  lo  quier 
Et  alas  longas ,  coa  breu , 
Pe  aiglenti  mas  ges  trop  leu.... 


129 


9 


l3û  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

Lo  segons  linhatge  : 

Lo  segons  es  lo  pelegris  ; 
Leu  si  te  e  leu  si  noiris 
E  per  so  a  nom  pelegri 
Car  hom  non  troba  lo  sieu  ni , 
Auzels  es  valens  e  cortes.... 

Lo  ters  linhatge  : 

Lo  ters  es  lo  falcx  montaris; 
Sest  es  assatz  nostre  vezis, 
Totz  proz  om  lo  conois ,  so  cug  ; 
Pos  es  priva  tz ,  a  tart  s' en  fug. 

Lo  cart  linhatge  : 

Lo  cart  a  nom  falco  gruer 
Ho  gentil ,  car  de  son  mester 
Li  don'  om  nom  per  que  val  mais , 
Auzel  es  de  trop  gran  pantais. 
A  orne  a  pe  non  val  re, 
Car  trop  a  segre  lo  ill  cove.... 
Que  sel  que  a  lo  cap  menor 
Deu  hom  cauzir  per  lo  meillor. 

Lo  quint  linhatge  : 

Lo  quins  es  apelatz  guirfalc 
Cui  auzels  de  son  gran  no  valc  ; 
Fort  es  après  et  enginhos 
E  de  cassar  aventuros. 

Lo  seize  linhatge  : 

Lo  seizes  a  nom  surpunic , 
Aquest  es  Y  un  d' aquestz  qu'  ieu  die 
Que  non  vi  home  l'agues  vist.... 
Grans  es  et  aigla  blanca  sembla . 


DES    TROUBADOURS.  l3l 

Auzel  qu'  el  ve  de  paor  trembla , 
Pero  a  guirfalc  retrai  d'hueills , 
D'  alas  e  de  bec  e  d'  ergueills. 

Del  sete  linhatge  : 

Lo  sete  apella  hom  britan  ; 
D' aquest  troba  hom  escrig  tan 
Que  nuills  auzels  volar  non  auza 
Sotz  lui ,  can  vola ,  mas  en  pauza 
Lo  pot  hom  penre  tost  a  terra.... 
De  totz  auzels  es  lo  maistre, 
Rei  o  comte  vol  per  ministre 
O  rie  orne  de  gran  poder, 
E  s'  es  pros ,  fai  lo  mais  valer  ; 
De  totz  auzels  porta  la  flor 
Tos  temps  fai  alegre  senhor.... 
E  tug  faloo  comunalmen 
Lur  senhor  rendon  plus  valen. 
Tug  falco  son  d'  aital  natura 
Que  lur  senhor  per  els  meillura. 

Esmerillos ,  e  de  lurs  conoissensas  : 

Esmerillo  son  de  très  guisas 
Car  l'un  an  las  esquinas  grizas; 
L'  autre  negras  e  son  petit , 
Ramier  fort  e  son  abelit; 
L'autre  son  un  petit  maioret 
E  coma  falc  lanier  blanquet 

Cals  hom  deu  tener  auzel  : 

Cui  joc  d'auzel  vol  mantener 
Ben  deu  conoisser  e  saber 
Cals  hom  couve  a  tal  mestier. 
Hom  avinens ,  ses  cor  leugier, 


l32  BIOGRAPHIES    ET    FRAGMENTS 

Que  non  s' irasca  ni  s  trebaill 
A  totas  vetz  que  l'auzel  faill; 
Car  non  er  non  fassa  irat 
Alcuna  vetz;  si  per  so '1  bat 
Ni  '1  secot  trop  fort  ni  1'  estrenh , 
No  ill  tenra  pro  re  c'  om  1'  esenh  ; 
De  trop  beure  si  deu  gardar, 
Qu'  el  vi  no  T  puesca  enebriar , 
Car  nuills  hom  ibres  non  a  sen... 
Qui  beu  pimen  ni  vi  trop  fort 
Gart  si  qu'auzel  après  no  port, 
Car  fortor  a"  erbas  e  de  vi 
L'  enmalautis  e  si  1'  ausi  ; 
Nuills  hom  qu'  es  trop  luxurios 
A  tener  auzel  non  es  bos  ; 
Trop  gran  mal  si  fai  si  '1  mantuza , 
Si  fempnas  comunals  uza.... 
Mas  un  conseill  hi  a  fort  bo , 
Lave  las  mans  e  'ls  hueills  autressi... 
Tôt  enans  que  son  auzel  tenga 
Per  so  que  mal  de  lui  no  ill  venga. 
D'orne  putnais  es  ben  defuitz 
Que  no  ill  cove  aitals  desduitz , 
E  dirai  vos  razo  per  que , 
Car  tôt  1'  umplis  de  son  aie... 

De  cal  guiza  deu   hom  paiser  auzel ,  entro  sia  cregutz 
del  tôt. 

Auzeletz  petitz  lur  pot  dar 
Aissi  com  son  li  passero 
E  1'  autre  menut  auzelo  ; 
Carn  de  galina  lur  es  bona, 
Cant  hom  de  fresca  la  lur  dona  ; 
Alcuna  vetz  cor  de  mouto  ; 


DES     TROUBADOURS.  l33 

Qui  '1  lur  dona ,  assatz  es  bo  ; 
Mas  qui  lur  dona  trop  soven 
Carn  de  mouto,  contranhemeu 
De  nervis  o  trop  mal  lur  fai, 
E  de  creiser  trop  los  retrai; 
Pero  uua  vetz  la  setmana 
Lur  es  assatz  bona  e  sana, 
Aiso  coven  ben  a  membrar 
Que  tôt  an  deu  hom  trisar 
Sobr'  una  post  menudamen 
So  que  ill  man  premeiramen  , 
E  pueisas,  ab  una  broqueta 
Que  non  sia  trop  agudeta, 
Hom  los  pasca  tôt  belamen , 
Non  trop  ensems  ni  trop  soven  ; 
De  catre  vetz  lo  jorn  n'a  pro 

D'esperimens  d'  auzels  : 

En  un  libre  del  rei  Enric 
D'Anglaterra,  lo  pros  e'1  rie, 
Que  amet  plus  auzels  e  cas 
Que  non  fes  anc  nuill  crestias, 
Trobei  d'  azautz  esperimens 
On  no  cove  far  argumens , 
Car  non  es  als  mas  bona  fes 
Que  sol  valer  mais  c'  autra  res. 

Volatilia  tua ,  domine  ,  sub  pedibus  tuis. 
Cant  hom  ve  de  premier  issir 
Pena  d'  auzel  com  deu  dir  : 
Bel  senher  dieus,  per  meravilla 
Tes  sotz  tos  pes  ta  volatilia.... 

Vincit  leo  de  tribu  Juda ,  radix  David  ,  alléluia  : 
Per  paor  d'  aigla  vos  diretz  , 
5  Q3 


1 34  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

Tôt'  ora  cant  en  cassa  iretz  : 
Lo  leo  vens  del  trep  Juda , 
Raitz  david  ,  alléluia 

Cant  auzels  petitz  se  sent  gota  en  1'  ala  : 

Cant  auzcl  que  ferma  noiritz 

Goteta  en  1'  ala  sentitz  , 

Lo  sanc  o  la  graissa  prendetz 

D'  un'  auca ,  e  ben  lo  'n  onhetz 

De  sotz  las  alas  totz  los  os, 

Los  loncx  e'is  bi^eus  e'is  prims  e'is  gros; 

Apres  de  l'auca  mange  pro, 

Qu'  en  aissi  '1  tenra  mais  de  pro  ; 

Si'l  pendon  fort  onhetz  las  li 

Desotz  ab  de  1'  oli  lauri , 

E  s'  oli  lauri  no  ill  trobatz , 

Ab  fel  de  porc  las  li  bregatz  ; 

E  s'  es  per  natura  alapens 

E  non  i  val  nuills  onhemens , 

Vei'bena  vert  brusaretz  fort , 

E  can  n'  auretz  lo  suc  estort , 

Las  alas  desotz  n'ongeretz 

E  la  carn  ins  li  moillaretz 

Contra  mal  de  pepida  : 

Totz  auzels ,  puèis  que  a  pepida , 
Mal  manja  e  mal  esmofida; 
Et  aiso  es  ben  causa  serta , 
Que  ades  te  la  boc'  uberta  , 
Car  la  pepida  ten  destreg 
E  ill  fai  dezirar  1'  aer  freg. 
Pepida  es  un  mal  que  nais 
En  la  lenga,  e  cant  si  pais, 
Enbarga  lo ,  non  pot  trair 


DES    TROUBADOURS.  1 35 

So  que  manja  segon  dezir; 
Desotz  es  el  som  de  la  lenga; 
E  qui  '1  vol  gardar  que  no  ill  venga , 
Gart  lo  tôt'  ora  de  carn  grassa.... 

Cant  auzel  a  febre  : 

Si  vostr'  auzel  febre  destrenh , 
Ges  d'  esser  malautes  no  s  fenh.... 
Per  que  o  conoisseretz  leu. 
Lo  cap  te  bas  et  er  for  greu 
Que  un  pauc  non  1'  aia  enflât , 
Sa  pluma  li  trembla  e  ill  bat , 
E  si  nocas  se  te  tôt  dreg, 
Ben  fai  parer  que  aia  freg , 
E  los  hueills  te  claus  per  dormir; 
So  que  pren  non  pot  degerir; 
Azoras  gieta  so  que  manja , 
Que  re  en  la  gorga  no  s'  estanca  ; 
Un  jorn  manja  coitozamen, 
Autre  non  vol  manjar  nien.... 
Cant  vostr'  auzel  veiretz  aital, 
Sapchatz  que  febres  li  fai  mal  ; 
Per  febre  lo  sol  home  sancnar, 
Mas  qui  be  o  no  sap  far 
No  s'  en  deu  per  re  entremetre.... 
La  camba  dreita  liaria 
Ben  estreg  ab  una  coreia  , 
E  ben  cove  fort  clar  li  veia , 
Car  las  venas  son  tan  sotils 
Coma  séria  uns  prims  fils  ; 
Per  meig  de  la  camba  d' avan 
A  una  veneta  plus  gran 
Que  las  autras  venas  no  so.... 
Desotz  el  pe  un'  autra  n'a.... 
5  94 


l36  BIOGRAPHIES    ET    FRAGMENTS 

E  dereires  sobr'  el  talo 

N'a  un'  autra  que  ill  fai  gran  pro, 

Cant  hom  per  gota  sanc  1'  en  trai.... 

Le  poëme  est  terminé  par  ces  vers  : 

Segnn  so  c'  avia  promes 

Mos  romans  del  tôt  complitz  es.... 

Mas  tal  n'  i  a  que  s  fan  parlier 

E  no  volon  aver  mestier 

Mas  de  mal  dir  e  de  blasmar 

So  que  no  sabon  esmendar, 

Ni  non  entendon  neis  que  s' es.... 

Per  so  no  m  fai  nuilla  paor 

Vezat ,  badoc  ,  maldizedor  ; 

Fat  maldizen  giet  a  mon  dan 

Et  a  gen  corteza  m  coman. 

Crescimbeni ,  i83.  Bastero,  81.  Millot,  I,  3i5.  P.  Occ.  8(>. 

Diode  de  Carlus.  Dans  une  pièce  il  s'adresse  à  un 
jongleur  : 

En  re  no  me  semblaz  joglar, 
Vos  que  us  faiz ,  en  Gi  de  Glotos , 
E  no  sia  ja  schirnitz  per  vos  ;       . 
Mas  digaz  mi  tôt  vostr'  afar, 
O  '1  vostr'  autre  nom  vertadier , 
C  al  mal  me  semblaz  merchadier  ; 
E  si  vos  es ,  no  '1  me  celaz  per  re  , 
Que  us  assegur,  et  aseguraz  me. 

Millot,  III,  3y8. 


DES    TROUBADOURS.  1 3y 

Durand  de  Carpentras.  Un  sirvente  attribué  aussi 
à  P.  Bremond  Ricas  Novas. 

Un  sirventes  leugier  e  vernassal 
Vuelh  ab  vils  mptz  de  vil  razo  bastir, 
E  ja  tan  fort  no  '1  sabrai  envelzir 
Que  '1  vill  baro  messongier ,  desliai , 
Vill  ves  elhs  eys  ,  vill  ves  setgl'  e  ves  dieu , 
Vill  mil  aitan  e  plus  que  non  die  ieu , 
Per  qu'ieu  '1  vuelh  far  vil  e  desavinen 
Quar  tan  son  vill  lur  croi  captenemen.... 

E  quar  no  vuelh  mos  chantars  aia  sal 
Ni  qu'  hom  lo  denh'  en  bona  cort  grazir. 
Vuelh  hi  mètre  per  desasaborir 
Lo  vielh  senhor  del  Tor  que  re  no  val. 

•  Uw  sirventes. 

Millot,  III,  398.  Papon,  III,  461. 

Durand  ,  tailleur  de  Paernes.  Le  sirvente  Guerra  e 
TREBAL,t.  IV,  p.  263,  lui  est  attribué  par  un  manuscrit. 

Ce  troubadour  a  fait  un  autre  sirvente  contre  Jac- 
ques Ier,  roi  d'Aragon,  et  Henri  III,  roi  d'Angleterre, 
au  sujet  du  traité  fait  entre  le  comte  de  Toulouse,  Ray- 
mond VII ,  et  Louis  IX.  Il  dit  entre  autres  : 

En  talent  ai  q'un  serventes  encoc 
Per  trair'  a  cels  q'  an  mes  près  a  deroc , 
Qar  mantenon  no  e  han  faidit  hoc , 
E  menz  qu'  ieu  ai  arbalesta  e  croc , 
Brocarai  lai  per  trair'  al  maior  loc , 
Al  rei  engles  que  hom  ten  per  badoc 
Qar  suefr'  aunitz  q'  om  del  sieu  lo  descoc , 
Per  q'  en  cor  ai  que  als  pruniers  lo  toc. 


l38  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

Tos  temps  serai  malvolens  et  enics 
Al  rei  Jacme  qar  mal  tenc  sos  afics.... 
Al  mieu  semblan  lo  tenc  mcilh  n  Aimerics 
De  Narbona,  per  qu'ieu  sui  sos  amies.... 

El  seu  secors  foram  rie  et  estort , 
E  desconfig  Frances  e  près  e  mort.... 

Sai  entre  nos  fan  de  guerra  sembel 
Li  dui  comte ,  qar  non  es  qui  'ls  capdel , 
Que  ill  tengran  plait  per  bon  e  per  bel , 
Mas  nostra  pars  en  fai  pauc  de  revel , 
Mas  al  pascor  veirem  qe  '1  plus  isnel  > 

Cavalgaran  per  gaug  del  temps  novel , 
Don  seran  près  e  fondut  man  castel , 
Mant  escut  rot ,  mant  elm  e  man  capel. 
En  talent  ai. 

Bastero,  82.  Crescimbeni ,  i83.  Millot ,  II,  226.  Papon,  H,  412. 

Ebles  de  Signe.  Une  tenson.  Il  répond  à  la  question 
que  lui  propose  Guillaume  Gasmar  : 

Guilem  Gaimar,  quan  li  deptor 

Mi  van  après  tôt  jorn  seguen , 

L'  uns  me  tira ,  l'autre  me  pren  , 

E  m'  apelon  baratador  ; 

Ieu-Volgr'  esser  mortz  ses  parlar, 

Qu'  ieu  no  m'  ans  en  plassa  baisar , 

Ni  vestir  bos  draps  de  color , 
Quar  hom  no  m  ve  que  sa  lengua  no  m  traia , 
E  s' ieu  d' amor  trac  mal ,  be  s  tanh  que  m  plaia. 
N  Eble  cauiktz. 

Millot,  III,  4o5.  Papon,  II,  463. 


DES     TROUBADOURS.  l3o, 

Ebles  d'Uisel.  Trois  tensons,  dans  une  desquelles  il 

dit  à  Gui  d'Uisel  : 

Gu',  ie  us  part  mon  escien 
Un  joc  don  serez  conquis, 
En  qal  cuidatz  q' om  moris.... 
Que  tota  una  nuoit  d'avenz 
Jacsez  ab  lei  don  es  gaiz , 
O  us  tengues  us  dels  Algais 
En  lega  lo  terz  d' un  dia  ; 
Chausez  qal  volriaz  mais. 

Gu'  IE  PS. 

Et  dans  une  autre  : 

En  Gui ,  digaz  laqal  penriaz  vos , 
E  non  mentez ,  sitôt  vos  faiz  feignent , 
Capa  de  pers  un  mes  denant  avenz, 
E  grans  osas  afaitadas  ab  ros 

Tro  a  kalenda  maia, 
O  tôt  l'  estiu  dona  cortesa  e  gaia?... 

Es  Gui  digaz. 
Nostrad.  ioo.  Crescimbeni,  71.  Bastero,  82.  Millot,  III,  1. 

Ecuyer  de  l'Isle.  Une  pièce  qui  commence  ainsi  : 

Lonja  sazo  ai  estât  vas  amor 
Humils  e  francx  et  ai  fach  son  coman 
En  tôt  cant  puesc,  et  anc  per  nulh  afan 
Que  ieu  sofris  ni  per  nulha  dolor.... 

Ay  !  com  cugey  fos  dins  d'aital  color 

Com  semblet  al  semblan , 
Et  en  aissi  com  es  sa  beutat  gran 
Ni  com  val  mais ,  gardes  mai  sa  onor  ; 
En  aissi  com  es  de  jenser  paratge  , 


l4o  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

Agues  en  si  mais  de  retenemen , 
Et  en  aissi  com  es  de  bel  estatge , 
Contra  son  pretz  ternes  far  falhimen. 

LoNJA    SA.ZO. 

Millot,  III,  398.  Papon,  III,  462. 

Elias  de  Barjols,  t.  III.  Quatorze  pièces. 

N  Elias  de  Barjols  si  fo  d' Agenes ,  d'  un  castel  que  a 
nom  Perols.  Fils  fo  d' un  mercadier ,  e  cantet  meils  de 
negun  home  que  fos  en  aquella  sazon.  E  fetz  se  joglars; 
et  accompaingnet  se  com  un  autre  joglar  que  avia  nom 
Olivier ,  et  aneron  lonc  temps  per  cortz.  El  coms  Anfos  de 
Proensa  si  los  retenc  ab  se  ,  e  det  lor  moillers  a  Barjols 
e  terra  :  e  per  so  los  clamavan  n  Elias  et  Olivier  de  Barjols. 
En  Elias  s'enamoret  de  la  comtessa  ma  dompna  Garsenda, 
moiller  del  comte ,  quant  el  fo  mortz  en  Gesilia ,  e  fes 
d' elleis  suas  cansos  bellas  e  bonas  tant  quant  ella  visquet. 
Et  el  s'en  anet  rendre  al  hospital  de  Saint  Beneic  d'Avi- 
gnon; e  lai  definet. 

En  atretal  esperansa 
Cum  selh  que  cassa  e  no  pren, 
M'  aura  tengut  lonjamen 
Amors ,  que  m  dona  e  m' estrai  ; 
Et  ieu  quo  '1  joguaire  fai , 
Que  sec  juec  perdut  e  '1  te  , 
Sec  mon  dan  e  fug  el  be. 

En  atretax. 

Nostrart.  33.  Crescimbeni,  18.  Bastero,  82.  Millot,  I,  378.  Papon,  II,  279. 
Hist.  Litt.  XIV,  38.  P.  Occ.  38. 

Elias  Cairels,  t.  III  et  IV. 

Elias  Cairels  si  fo  de  Sarlat ,  d' un  bore  de  Peiregorc , 


DES     TROUBADOURS.  1^1 

et  era  laboraire  d' aur  e  d' argen  ,  e  deseignaire  d'armas  : 
e  fetz  se  joglar.  Mal  eantava  e  mal  trobava ,  e  mal  violava 
e  peich  parlava;  e  ben  escrivia  motz  e  sons.  En  Romania 
stet  lonc  temps  ;  e  quant  el  s' en  parti ,  si  s' en  tornet  a 
Sarlat ,  e  lai  el  moric. 

Une  autre  biographie  le  présente  au  contraire  comme 
fort  habile  : 

Sap  be  letras  e  fo  molt  sotils  en  trobar  et  en  tôt  quant 
el  vole  far  ni  dir.  E  serquet  la  maior  part  de  terra  habit- 
zada ,  e  pel  desdeing  qu'  el  avia  dels  baros  e  del  segle ,  no 
fo  tant  grazitz  com  la  soa  obra  valia. 

Qui  saubes  dar  tan  bon  cosselh  denan 
Quo  fai  après ,  quan  lo  damnatg'  es  près , 
Ja  negus  homs  no  fora  sobrepres. 
E  donex  per  que  s' en  vai  negus  tarzan 
Ni  eslonhan  d'  aquelh  senhor  servir 
Que  vole  per  nos  mort  e  pena  sufrir? 
Per  so  no  s  deu  hom  tarzar  de  ben  faire , 
Qu'  après  la  mort  lo  cosselh  no  val  guaire. 

Guaire  no  val  quant  hom  a  près  lo  dan , 

E  de  lur  dan  faire  son  ben  après 

Li  comt'  e  '1  rey  e  '1  baron  e  '1  marques , 

Que  1'  us  1'  autre  s'  aucis  en  guerreyan. 

Aissi  faran  crestiantatz  périr; 

E  degran  mielhs  Turcx  e  Paias  aucir 

E  recobrar  lo  dreiturier  repaire, 

Iherusalem,  e  conquistar  lo  Cayre. 

Qu'  al  Cayre  son  Arabitz  e  Persan , 
Guarditz  e  Turcx  de  paor  entrepres  ; 
Et  anc  pays  taiî  leu  no  fon  conques 


ll\1  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Cum  selh  fora ,  quar  tu  g  se  van  doptan , 

Qu'  en  lor  sortz  an  trobat ,  senes  falhir , 

Que  crestias  devon  sobr'  els  venir 

E  la  terra  conquistar  e  '1  repaire  ; 

E  '1  termes  es  vengutz ,  al  mieu  veiaire. 

Veiaire  m'  es  que  negus  no  sap  tan 
De  gen  parlar,  que  retraire  pogues 
Las  grans  honors ,  las  riquezas  ni  'ls  bes 

M. 

Que  auran  silh  que  de  lai  passaran.... 
Qui  satjbes 

Dans  une  tenson  avec  Isabelle  sa  dame,  il  répond 
entre  autres  : 

Domn'  Ysabell',  en  refreitor 

Non  estei  anc  matin  ni  ser, 

Mas  vos  n'  auretz  oimais  lezer , 

Qu'  en  breu  temps  perdretz  la  color. 
Estier  mon  grat ,  mi  faitz  dir  vilania  ; 
Et  ai  mentit ,  qu'  ieu  non  crei  qu'  el  mon  sia 
Domna  tant  pros  ni  ab  beutat  tan  gran 
Com  vos  avetz ,  per  qu'  ieu  i  hai  agut  dan. 
N  Elias  Cairel. 

Bastero,  82.  Crescimbeni ,  18 3.  Millot,  I,  378.  P.  Occ.  108. 

♦• 

Elias  Fonsalada. 

N  Elias  Fonsalada  si  fo  de  Bargairac,  del  evesquat  de 
Peiregorc.  Bels  hom  fo  molt  de  la  per"sona,  e  fo  fils  d'un 
borges  que  se  fes  joglar  :  en  Elias  fo  joglars  atressi  ;  no 
bon  trobaire  mas  noellaire  fo  ;  e  saup  ben  estar  entre  la  gen. 

Dans  une  de  ses  pièces  il  dit  : 

Ja  no  gabarai  los  Bretos, 

Qu'  atressi  m  vauc  cum  ilh  muzan , 


DES     TROUBADOURS.  1 43 

E  conosc  qu'ieu  fas  d'un  dan  dos, 

Quar  tan  li  sui  fis  ses  enjan  ; 

S' ie  m  part  de  lieys ,  e  que  faray  ? 

E  si  remanh ,  tan  pauc  o  say  ; 

Ben  1'  amav'  ier ,  huey  1'  ara  dos  tans , 

Aissi  s  vay  doblan  mos  talans. 

De  bon  i.if.i. 
Bastero,  82.  Crescixnbeni ,  184.  Millot,  III,  398.  P.  Occ.  366. 

Elias  d'Uisel,  t.  IV. 

Elias  d'Uisel  si  avia  un  castel  que  avia  nom  Casluz, 
paubre  en  pâubreira  de  blat  e  de  vin;  e  quan  cavalier  ni 
bon  orne  i  venian ,  el  lor  dava  bel  solatz  e  bel  acuillimen , 
et  en  loc  de  gran  cozes  lor  dizia  suas  cansos  e  sos  sir- 
ventes  e  suas  coblas.  En  Gauselms  si  1  respondet  a  'n 
Elias ,  recordan  la  pâubreira  del  castel  e  de  lui.  E  si  'n  fetz 
aquesta  cobla  : 

Ben  auria  obs  pans  e  vis ,  etc. 

Elias  d' Uisel  respondet  a  la  cobla  d'  en  Gauselm  faidit  : 

Gauselm ,  ieu  meseis  garentis 

Que  non  ai  d'  aver  gran  largor, 

Que  non  taing  que  vos  desmentis  ; 

S' ieu  sui  paubres ,  vos  avetz  pro  argen  , 

A  Guilelma  la  pro  e  la  valen, 

Jensor  pareil  non  a  de  lai  la  mar 

A  lei  de  soudadera  e  de  joglar. 

Bastero,  82.  Millot,  III,  1. 

Eschileta.  Couplet  en  réponse  à  Guigo  de  Cabanas  : 

Guigo,  donan  sai  que  conquier 
Ries  hom  pretz  e  fina  valor 


l44  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Ab  qu'  el  dos  faitz  si'  ab  honor 
De  cel  qui  '1  da  e  cel  qu'el  quier, 
Quar  dos  mal  datz  desabriza 
Valor  e  prez  e  'ls  mendiza  ; 
Qu'  autretan  fai  qui  dona  follamen 
Com  a  bon  prez  qui  dona  d'  avinen. 

Esperdut.  Dans  une  pièce  il  dit  à  sa  dame  : 

De  vos  domna ,  en  cui  bon  pretz  s' autreya 
Pro  serai  ricx,  si  denhatz  aculhir 
Qu'  ieu  clam  merce  en  mas  chansos  jasse , 
E  si  no  us  play,  no  m  fassatz  autre  be. 

LO   DEZIRIER. 

Les  vers  suivants  sont  tirés   d'un  sirvente  contre  le 

seigneur  Lombric: 

Lo  pecchaz  es  tan  desplazens 
Qu'  el  fai  en  luoc  de  drudas  druz , 
Et  es  a  sa  cort  ben  vengutz , 
Tant  fort  l'es  aquel  juocs  plazens; 

Qu'  il  n'  es  privaz 

E  'n  sufre  en  patz 

Sas  voluntatz  ; 

Et  autr'  om  natz 

Non  pot  dos  datz 

De  lui  traire. 

Qui  non  diria. 
Millot,  III,  39q. 

EsQUiLHA.'Tenson  avec  Jozi,  ou  Ozi,  auquel  il  pro- 
pose : 

Jozi ,  diatz  ,  vos  qu'  es  homs  entendens , 

Si  la  bêla  ,  que  us  fai  voler  amors  , 
Tramet  per  vos  e  us  vol  fayre  secors 


DES     TROUBADOURS.  l45 

Que  us  colc  ab  se,  mas  vielha  senes  dens 
Trobaretz  lai  per  aital  covenensa  , 
Que  lo  i  faretz  una  vetz  ses  falhensa 
Ades  enans  que  '1  bêla  s  colc'  ab  vos , 
O  al  partir,  cal  penretz  d'aquest  dos  ? 

JOZI    DIATZ   VOS. 

Millot,  III,  399. 

L'évêque  de  Bazas.  Une  pièce  dans  laquelle  il  fait 
ainsi  le  portrait  de  sa  dame  : 

Bella  dompn'  ab  cors  plazen  , 
Triât  col  grans  de  la  flor, 
Am  eu  del  mon  la  genzor, 
Qe  negun  ab  leis  no  s  pren: 
Oilz  de  falcon  trait  de  muda, 
Boca  rien  per  ben  dir , 
E  '1  cor  plus  dolz  per  sentir 
C  un  prims  ranzans  sus  car  nuda. 
Cor  foder  saber. 

L'évêque  de  Clermont.  Voyez  le  Dauphin  d'Au- 
vergne. 

Dans  un  sirvente  adressé  à  Pierre  de  Maensac ,  il  dit  : 

Peire  de  Maensac ,  ges  lo  reis  no  séria 
Tan  savis  com  hom  di ,  s' el  el  sout  retenia 
Cavallier  cui  sos  cors  trai  mais  a  joglaria 
Q'  a  valor  ni  a  sen  ni  a  cavalaria , 
E  s'anc  jorn  vos  i  tenc,  fetz  o  per  cortesia.... 

Escondre  ben  deu  el ,  quan  dis  qu'  el  rei  seguia , 
Qu'  el  no  '1  sec  ni  no  '1  pot  s' a  pe  non  o  fazia  ; 
E  qui  caval  non  a  mentres  que  guerra^sia 
No  m  sembla  ges  n'  agues ,  quan  guerra  non  séria  ; 
5  IO 


r46  BIOGRAPHIES    ET    FRAGMENTS 

E  cavallier  d' a  pe  qui  mal  ditz  ni  feonia 
Non  deu  estar  en  sout,  si  tromba  non  avia. 
Peire  de  Maensac, 
Millot,  I,  3o3. 

Faidit   de  Belistar.    Une   pièce    attribuée    aussi  à 
Richard  de  Barbesieux. 

Tôt  atressi  com  la  clartatz  del  dia 
Apodera  totas  altras  clartatz , 
Apodera,  domna,  vostra  beltatz 
E  la  valors  e  '1  pretz  e  ill  cortezia , 
Al  mieu  semblan  ,  totas  cellas  del  mon  ; 
Per  que  mos  cors  plus  de  vos  no  s  cambia , 
Bêla  domna,  de  servir  e  d'onrar, 
Aissi  com  cel  que  pass'  un  estreit  pon 
Qui  non  s' auza  nul  la  part  desviar. 
Tôt  atressi  com. 
Millot ,  III ,  400. 

Falco.  Tenson  avec  Gui,  auquel  il  répond: 

Senher,  a  vos  que  val 
Dir  enuetz  ni  foldatz  ? 
Que  res  no  y  gazanhatz  , 
Que  us  puesc  dir  atertal  < 

Qu  el  vostre  paubr'  ostal 
Viu  hom  d'avol  percatz , 
E  '1  vestir  car  compratz 
Qu'  el  coms  n  Anfos  vos  fe , 
Don  n'  es  clamatz  a  me , 
Car  non  l' en  faytz  honor , 
Pus  per  autrui  merce 
Vivetz  a  deshonor. 

Falco  en  dire. 


DES       TROUBADOURS.  1 47 

Falconet.  Deux  tensons,  l'une  avec  Taurel,  l'autre 
avec  Faure  : 

Faure ,  del  joc  vos  dey  esser  tengutz 
Car  d' aital  joc  say  a  tôt  home  pro , 
Per  qu'  ieu  no  soy  del  jogar  esperdutz , 
E  joguera  ns  en  Gui  de  cavalho , 
Si  no  fos  pros,  et  agra  'n  be  razo.... 
Eh  Falconet. 
MiIIot,III,  399. 

Faure.  Une  tenson  avec  Falconet. 

En  Falconet ,  be  m  platz  car  es  vengutz , 
Que  loncx  temps  a  no  fi  ab  vos  tenso  ; 
E  partrai  vos  un  joc  qu'  er  luenh  sauputz , 
E  ja  no  cug  que  m' en  diguatz  de  no  ; 
A.  cada  joc  metam  un  croy  baro.... 
En  Falconet. 
Millot ,  III ,  399. 

Ferrari  de  Ferrare. 

Maistre  Ferari  fo  da  Feirara  e  fo  guillar  et  intendet  meill 
de  trobar  proensal  che  negus  om  che  fos  mai  en  Lom- 
bardia ,  e  meill  entendet  la  lenga  proensal  e  sap  molt  be 
letras,  escrivet  meil  ch'om  del  mond,  e  feis  de  volontera 
servit  as  baros  et  as  cbavalers ,  e  tos  temps  stet  en  la  casa 
d'Est;  e  qan  venia  que  li  marches  feanon  festa  e  cort  e  li 
guillar  li  vinian  che  s' entendean  de  la  lenga  proensal , 
anavan  tuit  ab  lui,  e  clamavan  lor  maestre,  e  s'alcus  li  n 
venia  che  s' entendes  miel  che  i  altri  e  che  fes  questios 
de  son  trobar  o  d' autrui,  maistre  Ferari  li  respondia  ades, 
si  che  li  era  per  un  canpio  en  la  cort  del  marches  d'Est; 
5  ioa 


l4&  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

nias  non  fes  mais  che  n  cansos  e  una  retruensa ,  mais 
serventes  e  coblas  fes  et  asai  de  los  meillors  del  mon  ,  e 
fes  un  estrat  de  tutas  las  cansos  dels  bos  trobadors  del 
mon  ,  e  de  chadaunas  canzos  o  serventes  tras  i  coblas  o 
il  o  ni ,  aqelas  che  portan  la  sentenzas  de  las  canzos  et  o 
son  tut  li  mot  triât;  et  aquest  estrat  escrit  isi  denan;  et 
en  aqest  estrat  non  vol  meter  nullas  de  la  soas  coblas; 
mais  qel  de  cui  es  lo  libre  li  n  fe  scriure,  per  que  fos 
recordament  de  lui.  E  maistre  Ferari ,  quan  s' era  jove 
s' entendet  en  una  dona  ch'  a  nom  ma  dona  Turcha ,  e  per 
aqela  dona  fe  el  de  molt  bonas  causas.  E  qan  ven  ch'  el 
fo  veil  pauc  anava  a  torn ,  mais  ch'  el  anava  a  Trevis  a  meser 
Giraut  d' Achamin  et  a  sos  filz ,  et  il  li  fazian  grand  onor 
e  1  vezian  voluntera  e  molt  l' aqulian  ben  ,  e  li  donavan 
voluntera  per  la  bontat  de  lui  e  per  l'amor  del  marches 
d' Est. 

Millot,  I,  4n. 
FOLQUET. 

Cobla  d'  en  Folket  e  d'  en  Porcer  del  conte  de  Tolosa. 

Porcier,  cara  de  guiner, 

Nas  de  gat ,  color  de  fer , 

A  pauc  tang  no  t  sotter, 

Car  anc  en  tu  s' en  pacet , 
Car  meil  degra  cercar  e  cher 
Per  plan  e  per  poig  e  per  ser, 

E  demandar  o  anet 

Lor  truoia  ab  vostre  ver. 

Porcier  cara. 

Il  y  a  plusieurs  tensons  sous  le  nom  de  Folquet  avec 


DES       TROUBADOURS.  l^Ç) 

d'autres    troubadours  ;  une ,  entre  autres ,  avec  Giraud 
Riquier  ;  en  voici  le  premier  couplet  : 

Guirautz ,  don'  ab  beutat  granda 

Tota  sol'  aiatz 
En  un  lieg ,  e  selh  que  '1  platz 
Jatz  n'en  autre  ses  demanda 
Que  l' us  a  l' autre  no  fai , 
Et  amo  s  de  cor  verai  ; 
Si  '1  cavaiers  se  lev  ab  lieys  jazer 
O  ilh  ab  lui,  cal  li  deu  mais  plazer? 
Guirautz  dos'  ab.  _ 

Folquet  de  Lunel  ,  t.  IV.  Huit  pièces  parmi  les- 
quelles il  en  est  une  qui  contient  plus  de  cinq  cents  vers. 
En  voici  quelques-uns: 

Car  vengutz  es  temps  qu'en  la  mort 

De  dieu  hom  gatje  nos  sia , 

C'  aras  no  y  vey  emperador 

Ni  rey  ni  sancta  clersia, 

Ni  ducx  ni  coms  ni  comtor, 

Ni  baro  que  tenha  via 

De  ben  servir  nostre  senhor  ; 

E  ges  esser  no  solia 

Can  vivion  lur  ancessor 

Qu'  en  la  terra  de  Suria 

No  s'en  passesson  li  pluzor 

Per  venjar  la  vilania 

C  a  dieu  feron  Juzieu  trachor. 

E  HOM   DEL  FAIRE. 

Millot,  II,  i38.  P.  Occ.  i65. 

S  io3 


l5o  BIOGRAPHIES     ET    FRAGMENTS 

Folquet  de  Marseille,  t.  III  et  IV.  Vingt  -cinq 
pièces,  dont  quelques-unes  sont  attribuées  à  d'autres 
troubadours. 

Folquetz  de  Marselha  fo  filhs  d'un  mercadier  de  Genoa, 
que  ac  nom  sier  Amfos.  E  can  lo  paire  moric,  si  '1  laisset 
molt  rie  d'aver.  Et  el  entendet  en  pretz  et  en  valor,  e  mes 
se  a  servir  als  valens  homes,  et  a  briguar  ab  lor  et  anar  e 
venir.  E  fon  fort  grazitz  per  lo  rey  Richart,  e  per  lo  bon 
comte  Raimon  de  Toloza ,  e  per  en  Barrai  lo  si  eu  senhor 
de  Marselha.  E  trobet  molt  be;  e  molt  fo  avinens  de  la 
persona.  Et  entendia  se  en  la  molher  del  sieu  serthor 
en  Barrai ,  e  pregava  la  d' amor  ;  e  fazia  sas  cansos  d' ela. 
Mas  anc  per  pretz  ni  per  chansos  no  i  poc  trobar  merce 
qu'ela  li  fezes  nuill  be  en  dreg  d'amor,  per  que  tos  temps 
se  planh  d'amor  en  sas  chansos. 

Quan  lo  bos  reis  Anfos  de  Castela  fo  estatz  descofitz  per 
lo  rey  de  Marroc ,  lo  quai  era  apelatz  Miramamoli ,  e  li  ac 
touta  Calatrava  e  Salvaterra  e  1  cas  tel  de  Toninas ,  si  fon 
grans  dolors  e  grans  tristeza  per  tota  Espanha ,  e  per  totas 
las  bonas  gens  que  o  auziro ,  per  so  que  la  crestiantatz  era 
estada  desonrada  ;  e  per  lo  gran  dan  qu'  el  bos  reis  era 
estatz  descofitz  ,  et  avia  perdudas  de*  las  soas  terras  :  e 
soven  intravan  las  gens  del  Miramamoli  el  regisme  del  rei  'n 
Anfos,  et  i  fazian  gran  dan.  Lo  bos  reis  Anfos  mandet  sos 
messatges  al  papa,  quel  degues  far  socorre  als  baros  de 
Fransa  e  d' Englaterra ,  et  al  rei  d'Arago,  et  al  comte  de 
Toloza.  En  Folquetz  de  Marselha  era  molt  amicx  del  rei 
de  Castela,  e  no  s' era  encaras  rendu tz  en  l'orde  de  Sistel; 
si  fes  una  prezicansa  per  confortar  los  baros  e  la  bona  gen 
que  deguesson  socorre  al  bon  rei  de  Castela,  mostran  la 


DES      TROUBADOURS.  l5l 

honor  que  lur  séria  lo  secors  que  farian  al  rei  e  1  perdon 
que  ill  n'aurian  de  dieu  ;  e  comensa  aysi  : 

Hueimais  no  i  conosc  razo. 

Folquetz  de  Marselha,  si  corn  avetz  auzit,  amava  la  molher 
de  son  senhor  en  Barrai ,  ma  dona  na  Alazais  de  Roca 
Martina ,  e  cantava  d' ela ,  e  d' ela  fazia  sas  cansos.  E  gar- 
da va  se  fort  c'om  non  o  saubes,  per  so  qu'ela  era  molher 
de  son  senhor ,  car  li  fora  tengut  a  gran  felonia  ;  e  sa 
dona  li  sufria  sos  precs  e  sas  cansos  ,  per  la  gran  lauzor 
qu'el  fazia  delà.  En  Barrai  si  avia  doas  serors  de  gran 
valor  e  de  gran  beutat  ;  l' una  avia  nom  na  Laura  de 
San  Jorlan  ,  Vautra  avia  nom  na  Mabilia  de  Ponteves  : 
abdoas  estavon  ab  en  Barrai.  En  Folquet  avia  tant  d'amistat 
ab  cascuna ,  que  semblans  era  qu'  el  entendes  en  cascuna 
per  amor.  E  ma  domna  n' Alazais  crezia  qu'el  s' entendes 
en  na  Laura  e  que  '1  volgues  be  ;  e  si  l'acuzet  ela  e  '1  fetz 
acuzar  a  motz  homes ,  si  qu'  ela  li  det  comjat ,  que  no  volia 
plus  sos  precs  ni  sos  ditz;  e  que  se  partis  de  na  Laura;  e 
que  de  leis  non  espères  mais  be  ni  amor. 

Folquetz  fo  molt  tritz  e  dolens  quan  sa  dona  l'ac  dat 
comjat ,  e  layset  solas  e  chan  e  rire.  Et  estet  longa  sazo  en 
marrimen,  planhen  se  de  la  desaventura  que  Fera  ven- 
guda;  car  perdia  sa  dona,  qu'el  amava  mays  que  re  del 
mon  ,  per  lieis  a  cui  el  no  volia  be  sino  per  cortezia.  E 
sobre  aquel  marrimen  el  anet  vezer  Y  emperairitz ,  molher 
d'EN  Guillem  de  Monpeslier ,  que  fo  filha  a  l'emperador 
Manuel ,  que  fo  caps  e  guitz  de  tota  valor  e  de  tota  cor- 
tezia e  de  totz  ensenhamens,  e  reclamet  se  ad  ela  de  la 
desaventura  que  l'era  avenguda.  Et  ela  lo  cofortet  tan 
quan  poc,  e  1  preguec  que  no  s  degues  marrir  ni  deses- 

1  IO4 


l52  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

perar ,  e  que  per  la  sua  amor  degues  chantar  e  far  chansos. 
Don  el  per  los  precx  de  l' emperairitz  si  fetz  aquesta  chanso 
que  ditz  : 

Tan  mov  de  corteza  razo. 

Et  avenc  si  que  ma  dona  N'Alazais  mûrie,  et  en  Barrai 
lo  maritz  d' ela  e  senher  de  luy  mûri  ;  e  mûri  lo  bon  rey 
Richart ,  e  '1  bon  coms  Raimon  de  Toloza ,  e  '1  rey  'n  Anf'os 
d'Arago;  don  el  per  tristeza  de  la  soa  dona  e  dels  princes 
qu'eron  mortz,  abandonec  lo  mon;  e  rendec  se  en  l'orde 
de  Sistel ,  ab  sa  molher  et  ab  dos  fils  que  avia.  E  fon  fatz 
abas  d'una  rica  abadia  qu'es  en  Proensa,  que  a  nom  lo 
Torondet  ;  e  pueis  fon  fatz  avesques  de  Toloza ,  e  lai  definet. 

Nostrad.  53.  Crescimbeni,  33,  240.  Bastero,  82.  Hîst.  gén.  du  Lang.  III. 
Millot,  I,  179.  Papon,  II,  3g3.  P.  Occ.  58. 

Folquet  de  Romans  ,  t.  IV.  Seize  pièces,  dont  quel- 
ques-unes sont  attribuées  à  d'autres  troubadours. 

Folquet  de  Rotmans  si  fo  de  Vianes ,  d'un  bore  que  a 
nom  Rotmans.  Bons  joglars  fo  e  prezentiers  en  cort ,  e 
de  gran  solatz  ;  e  fo  ben  honratz  entre  la  bona  gen.  E 
fetz  serventes  joglaresc  de  lauzar  los  pros  et  de  blasmar 
los  malvatz.  E  fetz  molt  bonas  coblas.  . 

Le  comte  de  Flandre  lui  ayant  adressé  des  vers , 

Folquetz  de  Roman  li  respondet  : 

Aissi  com  la  clara  stela 
Guida  las  naus  e  condui , 
Si  guida  bos  pretz  selui 
Q'  es  valens ,  francs  e  servire , 
E  sel  fai  gran  faillimen 
Que  fo  pros  e  s' en  repen 


DES       TROUBADOURS.  l53 

Per  flac  avol  coratge , 
Qu  eu  sai  tal  qu'  a  mes  en  gatge 

Prez  e  valor  e  joven 
Si  que  la  febres  lo  repren 
Qui  l'enquer,  tan  l'es  salvatge. 

Bastero,  83.  Crescimbeni,  186.  Millot,  I,  460.  P.  Occ.  121. 

Formit  de  Perpignan.  Une  pièce  dont  le  couplet  qui 
suit  est  le  premier  : 

Un  dolz  désirs  amoros 
S' es  en  mon  fin  cor  assis, 
Dompna ,  que  m  ven  deves  vos 
A  cui  sui  del  tôt  aclis , 
Qu'en  pensan  vei  noich  e  dia 
Lo  vostre  cors  car  e  gen 
E  '1  bel  dolz  esgard  plazen 
E  vostr'  avinen  coindia. 

Un  DOLZ  DESIRS. 

Millot ,  III ,  400. 

Fortuniers.  Deux  couplets  ;  en  voici  quelques  vers  : 

Si  'n  Aimerics  te  demanda , 

Gasqet ,  si  remas , 
Seurs  sias  e  certas 
Que  tos  gatges  no  spanda  , 
Que  capa  ni  capeiros 
Ni  bliauz  ni  pelizos 
No  t  remanra , 
Et  al  comjat  prenden  , 
Conoisseras  s' eu  die  ver  o  si  t  men. 
Si  'n  Aimerics. 
Millot ,  III ,  400. 


1 54  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Frédéric  Ier,  empereur.  On  lui  a  attribué  les  vers 
suivants,  qui  ne  se  retrouvent  dans  aucun  de  nos  ma- 
nuscrits : 

Platz  mi  cavalier  frances , 

E  la  donna  Catalana 

E  l'onrar  del  Ginoes 

E  la  cort  de  Castellana, 

Lo  eantar  provensales 

E  la  danza  trevizana 

E  lo  corps  aragonnes 

E  la  perla  julliana , 

Las  mans  e  caras  d'Angles 

E  lo  donzel  de  Thuscana. 

Nostrad.  28.  Crescimbeni ,  16.  Bastero,  82. 

Frédéric  III ,  roi  de  Sicile.  Un  pièce  à  laquelle  le 
comte  d'Empurias  répondit.  Le  texte  en  est  altéré  ;  voici 
quelques  vers  : 

Ni  no  s' es  dreiz  de  mos  amis  mi  plangna 
C'  a  mon  secors  vei  mos  parens  venir 

E  de  m'onor  chascuns  s'eforza  e  s  lagna 

E  se  neguns  par  que  de  mi  s' estraia 
No  l' en  blasmi  q'  eu  menta  '1  faiz  apert 

C  onor  e  prez  mos  lignages  en  pert 

Pero  el  reson  dels  Catalans  auzir 
E  d'Aragon  puig  far  part  Alamagna 
E  fo ,  qu'  enpres  mon  paire ,  gent  fenir  j 
Del  regn'  aver  crei  que  per  dreiz  me  tangna. 

GES  FER  GUERRA. 

Bastero,  82.  Crescimbeni,  i85.  M  Mot,  III,  2  3. 


DFS    TROUBADOURS.  I  55 

Frère  Barte.  Tenson  avec  Maître,  auquel  il  adresse 
les  vers  suivants  : 

Maystre ,  si  us  penetratz 
Mil  mais  com  à"  un  sol  be , 
Enqueras  trobaratz  merce 
Ab  dieu  ,  mas  mal  vo'  'n  assematz 
Can  dizetz  c'  ab  ma  mort  voldratz 
Creisser  la  vostra  manentia  ; 
Bel  Maystre ,  s  aprendiatz 
Un  sen  de  mi ,  bo  us  séria  : 
Trop  a  longua  via  tener 
Totz  hom  que  l' autrui  mort  esper.... 
Fraire. 

Garins  d'Apchier  ,  t.  IV.  Six  pièces. 

Garins  d'Apchier  si  fo  un  gentils  castellans  de  Javaudan, 
de  l' evesquat  de  Meinde ,  q'  es  en  la  marqua  d' Alverne  e  de 
Rosergue ,  e  de  Y  evesquat  del  Puoi  Santa  Maria.  Valens  fo 
e  bons  guerrers ,  e  lares  ,  e  bon  trobaire ,  e  bels  cavaliers  ; 
e  sap  d'araor  e  de  domnei,  e  tôt  so  qu'en  era.  E  fetz  lo 
premier  descort  que  anc  f'os  fais ,  lo  quai  comenset  : 

Quan  foill'  e  flor  reverdis 
Et  aug  lo  cant  del  rossignol. 

Une  de  ses  pièces  se  termine  par  ce  couplet  : 

Eu  no  m' apel  ges  Olivier 

Ni  Rothlan  ,  que  qu'  el  s' en  dises , 

Mas  valer  los  cre  maintas  ves , 

Quan  cossir  de  leis  qu'  eu  enquier  ; 

E  non  sai  el  mon  cavalier 

Qu'  eu  adoncs  no  '1  crezes  valer  ; 


l56  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

E  vol  ria ,  tal  sieu ,  aver 
A  partir  regisme  o  empier. 

L'  A.UTR'  1ER. 

On  trouve  dans  une  autre  : 

Veillz  Comunal,  plaides.... 
E  ill  malvaz  serventes 
Que  vos  aug  far  e  dir 
Me  tornon  en  azir  ; 
E  ill  vostra  janglosia , 
Don  vos  faiz  escarnir, 
Me  desplaz  chascun  dia  ; 
E  m  n'es  vos  enoios.... 
Gais  e  sems  e  falcos 
Am  mais  auzir  que  vos.... 

Membrari'  us  del  jornal , 
Quan  perdes  vostres  cuissos 
A  Monfort,  e  messes  vos 
Dins  en  la  boissera; 
Granz  esmais 
Vos  veng  e  granz  esglais, 
Qu'  els  draps  vos  traisses  denan  ; 
Be  us  gari  deus  per  semblan 
Car  no  us  torques  en  carn  nuda.... 
Veillz  Comunal. 

Bastero ,  83.  Crescimbeni ,  146.  Hist.  gén.  de  Langued.  II,  5ig.  Millot , 
I,  39.  Hist.  Litt.  XIV,  565.  P.  Occ.  10. 

Garevs  le  Brun,  t.  IV. 

Garins  lo  bruns  si  fo  un  gentils  castellans  de  Neillac  de 
l' evesquat  de  Puoi  Sainta  Maria  ;  e  fo  bons  trobaire  ;  e  fo 
a  maltraire  de  las  dompnas  com  deguesson  captener.  Non 
fo  trobaire  de  vers  ni  de  chansos,  mas  de  tempsos. 


t 

DES    TROUBADOURS.  l5y 

La  pièce  qui  reste  de  cet  auteur ,  et  qui  a  été  imprimée 
tome  IV,  page  436,  est  attribuée  par  d'autres  manuscrits 
à  Rambaud  d'Orange  et  à  Gui  d'Uisel. 

Bastero,  83.  Crescimbeni,  186;  Hist.  gén.  de  Langued.II,  5rp,  et  III,  98. 
P.  Occ.  367.  Hist.  Litt.  XV,  463. 

Gaubert  Amiels. 

Gaubertz  Amiels  si  fo  de  Gascoingna,  paubres  cavalliers 
e  cortes  e  bons  d' armas  ;  e  sap  trobar  ;  e  non  entendet 
mais  en  domna  plus  gentil  de  se  ;  e  fes  los  sieus  vers  plus 
mezuratz  de  hom  que  ancmais  trobes. 

Voici  un  couplet  de  la  seule  pièce  que  les  manuscrits 
ont  conservée  de  ce  troubadour  : 

Mas  dei  donc  amar  e  mon  poing 
Un  bel  auzelet  qu'  eu  tengues 
Qu'  al  cel  doas  gruas  o  très 
Qu  eu  no  prengues  ;  ni  no  somoing 
Domna  d'  amar,  s'  afar  no  fai  ; 
Ja  '1  fol  cabrier  no  semblarai 
Qu'  enques  la  reina  que  Y  âmes. 

Breu  vers  per  tal. 

Bastero,  71.  Crescimbeni,  187.  Millot,  III,  21.  P.  Occ.  268. 

Gaucelm  Estuca.  Une  seule  pièce  dont  voici  deux 
passages  : 

Tant  es  fina  sa  beutatz 

Qu'  en  lieys  ai  m' amor 
Meza,  e  fatz  gran  follor, 

Quar  sui  tant  auzatz 
Qu'ieu  dezir  tant  autamen.... 


1 58  BIOGRAPHIES    ET    FRAGMENTS 

Tant  es  sos  fis  pretz  prezatz 

Per  qu'  ieu  m  laus  d'  amor , 

E  dey  lauzar  la  follor 

Don  ieu  sui  senatz  , 

Que  foudatz  mesclad'  ab  sen 

Val  en  amar  coralmen 

Mais  que  sen  non  fai , 

Er  o  die  per  so  qu'  ieu  sai 
Qu'  en  amar  fatz  oltra  poder 
E  no  m  rancur  per  lonc  esper. 

Quor  qu'  if.u. 
Millot,III,4oi. 


Gaucelm  Faidit,  t.  II,  III  et  IV.  Plus  de  soixante 
pièces.  / 

Gaucelms  Faidit  si  fo  d'un  bore  que  a  nom  Uzercha, 
qu'es  en  l'avescat  de  Lemozi.  Fils  fo  d'un  borzes  :  e  can- 
tava  piegz  d' orne  del  mon ,  e  fes  mot  bos  sos  e  bonas 
cansos.  E  fes  se  joglar  per  ochaison  qu'  el  perdet  tôt  son 
aver  a  joc  de  datz.  Hom  fo  mot  lares  e  mot  glotz  de  manjar 
e  de  beure ,  per  que  en  devenc  gros  otra  mesura.  Mot  fon 
lonc  temps  desastrucs  de  dos  e  d'onor  a  penre ,  que  plus 
de  XX.  ans  anet  per  lo  mon  qu'el»ni  sas  cansos  no  foro 
grazitz  ni  volgutz.  E  près  per  molher  una  soudadeira  que 
menet  ab  si  lonc  temps  per  cortz,  que  avia  nom  Guilhelma 
Monja.  Fort  fo  bella  et  ensenhada  ;  et  esdevenc  si  grossa  e 
grassa  com  era  el.  Ella  fo  d'un  rie  bore  que  a  nom  Alest, 
de  la  marca  de  Proensa ,  de  la  seingnoria  d'EN  Bernart 
d' Anduza.  E  messier  Bonifassi ,  marques  de  Monferrat ,  mes 
lo  en  aver  et  en  raubas  et  en  arnes  et  en  gran  près  lui  e 
sas  cansos. 

Vos  avetz  auzit  qui  fon  Gaucelms  Faidit ,  ni  com  venc 


DES    TROUBADOURS.  I  5g 

ni  estet.  Mas  el  ac  tan  de  cor  que  se  enamoret  de  ma  dona 
Maria  de  Ventadorn,  de  la  meillor  domna  e  de  la  plus  avi- 
nens  que  fos  en  aquela  sazo,  e  delà  fazia  sas  cansos.  E  la 
pregava  en  cantan  ,  et  en  cantan  prezicava  e  lauzava  sa 
gran  valor  :  et  ela  lo  sufria  per  lo  pretz  que  li  donava.  Et 
en  aissi  duret  lur  amor  be  sept  ans,  que  anc  non  ac  plazer 
en  dreg  d'amor.  E  si  venc  un  dia  en  Gaucelm  denan  sa 
dona ,  e  dis  li  o  ela  1  faria  plazer  en  dreg  d' amor ,  o  ela 
lo  perdria ,  e  serquaria  dona  don  li  venria  gran  be  d' amor. 
E  près  comjat  d' ela  iradamen. 

E  ma  dona  na  Maria  mandet  per  una  dona  que  avia 
nom  ma  dona  Audiart  de  Malamort,  que  era  bêla  e  gentil, 
e  dis  li  tôt  lo  fag  d'  en  Gaucelm  e  de  si  ;  e  que  la  degues 
cosselhar  co  respondera  a  n  Gaucelm,  ni  col  poiria  re- 
tener  ses  far  amor  a  lui.  Et  ela  dis  que  no  la  cosselharia 
del  laisar  ni  del  retener;  mas  ela  1  faria  partir  de  s' amor 
que  no  s' en  rancuraria  ni  séria  sos  enemicx.  E  ma  dona 
na  Maria  fo  molt  alegra  cant  auzi  aisso ,  e  preguet  li  mot 
que  o  complis.  Ma  dona  N'Audiartz  s'en  anet;  e  près  un 
messatge  cortes ,  e  mandet  dizen  a  'n  Gaucelm  que  âmes 
may  un  petit  auzel  el  punh  que  una  grua  volan  el  cel. 
Gaucelm ,  cant  auzi  aquel  man ,  montet  a  caval  et  anet  s  en 
a  ma  dona  n'  Audiart  ;  et  ela  1  receup  mot  amorozamen. 
Et  el  li  demandet  per  que  ela  li  avia  mandat  del  pauc  auzel 
e  de  la  grua.  Et  ela  1  dis  que  mot  avia  gran  piatat  de  lui , 
car  savia  que  el  amava  e  non  era  amat  :  «  Mas  car  l' avetz 
montât  son  pretz ,  e  sapiatz  qu'  ela  es  la  grua  ;  et  ieu  soi  lo 
petit  auzel  que  vos  tenetz  el  punh,  per  far  e  per  dir  totz 
vostres  comans.  E  sabes  be  que  ieu  soi  gentils  et  auta  de 
riqueza ,  e  jove  d' ans  ,  e  si  dis  hom  que  ieu  soi  fort  bêla. 
Et  ancmais  no  dei  ni  promis ,  ni  enganiei  ni  fui  enganada  ; 


l6o  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

et  ai  gran  voluntat  de  valer  e  de  esser  amada,  per  tal  que 
ieu  gazanh  pretz  e  lauzor.  E  sai  que  vos  etz  cel  per  cui  o 
puesc  tôt  aver;  et  ieu  sui  cela  que  o  puesc  tôt  gazardonar. 
E  vuelh  vos  per  amador  ;  e  fas  vos  don  de  mi  e  de  m' amor, 
ab  tais  covens  que  vos  prengas  comjat  de  ma  dona  Maria  ; 
e  que  fassatz  una  canso  rancuran  delà  cortezamen  ,  e 
digas  ,  que  pus  no  vol  segre  autra  via ,  que  vos  aves  tro- 
bada  autra  dona ,  fiança  e  gentil ,  que  vos  amara.  »  E  can 
Gaucelms  auzi  los  plazers  plazens  que  1  dizia ,  e  ves  los 
amoros  semblans  que  1  mostrava  e  ls  precs  que  1  fazia  , 
e  car  era  tan  bêla  ,  fo  sobrepres  d' amor  que  no  saup  on 
se  fon.  E  can  fo  reconogut,  et  el  li  redet  grans  gracias 
aitan  com  poc  ni  saup ,  com  fera  tôt  so  qu'  ela  li  coman- 
daria ,  e  s  partiria  de  s' amor  de  ma  dona  Maria  e  metria 
tôt  son  cor  en  ela.  Et  aquesta  promessios  fes  la  us  a 
V  autre. 

Gaucelms  s'en  anet  pies  de  joia;  e  penset  de  far  canso 
que  fos  entenduda  que  partit  se  era  de  ma  dona  Maria, 
e  que  autra  ne  avia  atrobada  que  l' avia  retengut  ;  e  la 
canso  dis  : 

Tant  ai  sufert  longamen  greu  afan. 

Aquesta  canso  saup  na  Maria,  efr  alegret  s' en  mot;  e  ma 
dona  n'  Audiart  atressi ,  car  conoc  qu'  el  avia  partit  son  cor 
e  son  chant  de  ma  dona  Maria ,  car  avia  crezudas  las 
falsas  promessas  de  lieis  per  aquesta  canso.  Et  a  cap  d'una 
sazo  Gaucelms  Faidit  anet  vezer  ma  dona  n' Audiart  ab 
gran  alegrier,  com  sel  que  esperava  intrar  en  cambra  man- 
tenen  :  et  ela  1  receup  fort.  En  Gaucelms  fo  a  sos  pes  e 
dis  qu'  el  avia  fag  son  comandamen ,  e  com  el  avia  mudat 
son  cor  en  ela  ;  e  qu'  ela  li  fazes  los  plazers  qu'  ela  li  avia 
promes  ,  e  que  fos  meritz  de  so  que  avia  fag  per  ela.  Ma 


DES     TROUBADOURS.  l6i 

dona  n'  Audiart  li  dis  :  que  vos  es  trop  valens  e  trop  pre- 
zatz ,  e  que  non  es  dona  el  mon  que  no  s  degues  tener 
per  pagada  de  sa  amor  ;  car  vos  es  paire  de  valor ,  et  ayso 
que  vos  promezi  non  o  fi  per  voluntat  de  vos  araar  per 
amor ,  mas  per  vos  traire  de  preso  on  vos  eras  ,  e  de  aquela 
fola  esperansa  que  vos  a  tengut  pus  de  VII  ans  ;  e  car 
sabia  la  voluntat  de  ma  dona  na  Maria ,  car  ieu  sabia  que 
res  de  vostres  volers  no  vos  atendera,  car  ieu  serai  vos 
amisra  e  bevolens  e  tôt  can   comandares  ses  mal  estar. 

Gaucelms  auzi  ayso  e  fo  tristz  e  marritz  ;  e  comensa 
clamar  merce  a  la  dona ,  qu  ela  no  l' aucizes  ni  1  trais ,  ni 
l' enganes.  Ela  1  dis  qu'  ela  no  lo  aussiria  ni  enganaria ,  ans 
vos  ay  trag  d' enguan  e  de  mort.  Can  vi  que  no  valia  clamar 
merce  ,  anet  s' en  com  hom  marritz ,  car  vi  qu'  en  aissi  era 
enganatz  ;  car  se  era  partitz  de  ma  dona  Maria ,  e  so  que 
Tavia  promes  o  avia  fag  per  engan.  E  pesset  que  tomes 
merce  clamar  a  ma  dona  Maria ,  e  fes  aquesta  canso  que  dis  : 

No  m'  alegra  chans  ni  critz 

D' auzelh  mon  felh  cor  engres. 
Mas  per  chansos  ni  per  res  del  mon  non  poc  trobar  perdo , 
ni  foro  auzit  sos  precs. 

Can  Gaucelms  fo  partitz  de  ma  dona  Maria  per  ma  dona 
Audiart ,  aysi  com  avetz  auzit ,  el  estet  lonc  tems  marritz 
per  lo  engan  que  ac  près.  Mas  ma  dona  Maria  Garida 
d' Albusso  ,  molher  d'  en  Raynaut ,  vescoms  d' Albusso  ,  lo 
fey  alegrar  e  chantar  ;  que  1  dis  tans  de  plazers  e  ill  mos- 
tret  tant  d' amoros  semblans  ,  per  qu'  el  s' enamoret  d' ela 
e  la  preguet  d' amor.  Et  ela ,  per  so  qu'  el  la  mezes  en  pretz 
et  en  valor ,  si  receup  sos  precs ,  e  ill  promes  de  far  plazer 
d' amor.  Longamen  durero  los  precs  d'  en  Gaucelm ,  mot 
la  lauzet  a  son  poder  :  et  ela ,  com  se  fos  cauza  qu'  ela  no 
5  il 


l6l  BIOGRAPHIES     ET    FRAGMENTS 

s' alegres  de  las  lauzors  qu  el  fazia  d'  ela ,  no  1'  avia  nulh' 
amor  ni  nulh  semblan  no  li  fez  ;  mas  una  vez ,  can  prenia 
comjat  d'  ela ,  el  li  bayset  lo  col  ;  et  ela  luy  sofri  amoro- 
zamen  ,  don  el  visquet  ab  gran  alegrier  per  aquel  plazer. 
Mas  ela  amava  'n  Uc  de  la  Signa ,  qu'  era  filh  d'  en  Uc  lo 
Brun,  coms  de  la  Marcha,  et  era  mot  amie  .de  Gaucelm. 
La  dona  si  estava  al  castel  del  Busso  ,  on  ela  no  podia 
vezer  n  Uc  de  la  Signa  ni  far  negun  plazer,  per  que  ela 
se  fes  malauta  de  mort ,  et  vodet  se  ad  anar  a  Nostra 
Dona  de  Bocamador.  E  mandet  dire  a  'n  Ugo  de  la  Signa 
que  vengues  a  Uzercha ,  en  un  bore  on  estava  en  Gaucelm 
Faidit ,  e  que  vengues  a  furt ,  e  que  descavalgues  a  Y  alberc 
d'  en  Gaucelm  ;  et  ela  venria  aqui  e  '1  faria  plazer  d' amor  : 
et  assignet  li  lo  jorn  que  vengues.  Can  n  Ugo  o  auzi  fo 
molt  alegres  ,  e  venc  s' en  lai  al  dia  mandat  ;  e  desmontet 
en  l'alberc  d'  en  Gaucelm  :  e  la  molher  d'  en  Gaucelm  can 
lo  vi  lo  receup  ab  gran'  alegrier.  E  la  dona  venc  e  des- 
montet en  l' alberc  ,  e  trobet  n  Uc  rescost  en  la  cambra 
on  ela  dévia  jazer.  Et  ela  can  lac  trobat  fo  molt  alegra 
et  estec  dos  jorn  s  aqui  ;  e  pueys  s' en  an  et  a  Bocamador. 
Et  el  atendet  la  aqui  tro  que  venc;  e  pueys  estero  aqui 
autres  dos  jorns ,  can  fo  venguda  ;  e  cada  nueg  jazian  en- 
sems  ab  gran  joi.  E  non  tardet  gayre,  can  s'en  foro  tornat, 
qu'  en  Gaucelm  venc ,  e  sa  molher  contet  li  tôt  lo  fag.  Can 
Gaucelm  o  auzit  per  pauc  no  mori  de  dol,  car  crezia  que 
non  âmes  autre  may  lui  ;  e  car  l' avia  colgat  en  son  lieg , 
fo  ne  plus  dolens.  Don  fe  per  aquesta  razo  una  mala  canso 

que  di  : 

S' anc  negus  hom  per  aver  fin  coratge. 
; 
Ayso  es  la  derreira  qu'  el  fe. 

Nostrad.  6a.   Crescimbeni ,  43,  232.    Bastero ,   i32,  141.   Hist.  gén.   du 
Iangued.  II,  Si 8.  Millot,  I,  354.  Papon ,  II,  246.  P.  Occ.  99. 


DES     TROUBADOURS.  l63 

Gausserai*  de  Saint-Leidier.  Une  pièce. 

Gauserans  de  Saint  Leidier  si  fo  de  l' evescat  de  Velaic , 
gentils  castellans,  fills  de  la  filla  d' en  Guillems  de  Saint 
Leidier;  et  enamoret  se  de  la  comtessa  de  Vianes ,  filla  del 
marques  Guillem  de  Monferrat. 

Puois  fin'amors  me  torn  en  alegrier, 
Ben  dei  pensar  de  far  gaia  chanso , 
Qu'  en  tal  domna  ai  mes  mon  cossirier 
Qu'  anc  hom  non  vi  tan  bella  ni  tan  pro  ; 
Per  qu'  eu  am  mais  la  soa  sospeisso 
De  nuill  autra  que  m  dones  joi  entier; 
E  tengra  m  rie  ab  sol  d'  un  desirier , 
E  ill  enveios  non  sabran  de  cui  so. 

Sobre  totas  a  de  beutat  l' empier; 

Reina  es  de  joi  ses  contenso , 

E  duquessa  de  valen  pretz  entier, 

E  comtessa  de  cors  e  de  faisso, 

E  marquesa  de  ben  dir  sa  razo , 

E  princessa ,  que  ja  nuill  mal  parlier 

Non  puoscan  dir  ni  feigner  lausengier 

Qu'  en  leis  aia  nuilla  res  si  ben  no.... 

Auzist  o  mais  oncas  de  nuill  arquier 
Cui  armadura  non  tengues  nuill  pro  ? 
Qu'ieu  l'ai  trobat,  que  tan  duramen  fier 
C  outra  1'  ausberc  e  '1  perpoing  e  '1  bleso 
M' a  si  nafrat  inz  el  cor  d' un  pilo , 
E  ill  flécha  es  d'  un  bel  dig  plasentier, 
E  Tares  don  moc  d'un  franc  cor  presentier. 
Las  !  d' aquest  colp  trobarai  guariso  ?.... 
Poois  fis'  amors. 

Crescimbeni ,  186.  Millot,  III,  i34.  P.  Occ.  288. 

IIa 


1 64  BIOGRAPHIES     ET    FRAGMENTS 

Gavaudan  le  Vieux,  t.  III  et  IV.  Onze  pièces,  dont 
une  est  attribuée  à  Albert  Caille. 

Les  vers  suivants  sont  tirés  d'une  pièce  où  Gavaudan 
le  Vieux  parle  de  lui-même: 

Ieu  no  sui  pars 
Als  autres  trobadors, 

Ans  sui  trop  durs 
A  selh  que  m  ten  per  fraire  > 

E  mos  trobars 
Es  blasmes  e  lausors.... 

Mos  sens  es  clars 
Als  bos  entendedors , 

Trop  es  escurs 
A  selh  que  no  sap  gaire  ; 

Per  que  cuiars 
Lai  on  no  val  valors 

Non  es  sabers 
Ni  sens  a  mo  veiaire.... 

Ieu  no  sui. 
Millot,  I,  i54.  P.  Occ.  43.  Hist.  Lin.  XV,  445. 

Geneys,  le  jongleur  de  Lucas.  Une  pièce  religieuse, 
dont  ce  couplet  est  tiré  : 

Dieùs  verays ,  a  vos  mi  ren , 
Que  de  la  verge  fos  natz 
E  per  nos  en  crotz  levatz , 
Vos  clam  merce  humilmen , 
Que  m  perdonetz  los  mortals 
Falhimens  e  'ls  venials 
Qu  ay  faitz  en  tota  ma  via  ; 
Dieus ,  filhs  de  Sancta  Maria , 


DES     TROUBADOURS.  l65 

Jhezu  Crist ,  on  gaug  s' espan , 
Per  la  vostra  merce  gran, 
No  y  gardetz  la  colpa  mia. 

DlEUS   VER.VYb. 


Geoffroi  Rudel  de  Blate,  t.  III. 

Jaufres  Rudel  de  Blaia  si  fo  molt  gentils  hom ,  princes 
de  Blaia  ;  et  enamoret  se  de  la  comtessa  de  Tripol,  ses  vezer, 
per  lo  gran  ben  e  per  la  gran  cortezia  qu'  el  auzi  dir  de 
lieis  als  pelegrins  que  vengron  d' Antiochia  ,  et  fetz  de  ljeis 
mains  bon  vers  et  ab  bons  sons ,  ab  paubres  motz.  E  per 
voluntat  de  lieis  vezer  el  se  crozet,  e  nies  se  en  mar  per 
anar  lieis  vezer.  Et  adoncs  en  la  nau  lo  près  moût  grans 
malautia,  si  que  cill  que  eron  ab  lui  cuideron  que  el  fos 
mortz  en  la  nau  ;  mas  tan  feron  qu  ill  lo  conduisseron 
a  Tripol  en  un  alberc  com  per  mort.  E  fo  faitz  a  saber  a 
la  comtessa ,  e  venc  ad  el  al  sieu  lieich  e  près  lo  entre  sos 
bratz.  Et  el  saup  qu  ella  era  la  comtessa ,  si  recobret  lo 
vezer ,  l' auzir  e  1  flairar  ;  e  lauzet  dieu  e  1  grazi  que  ill 
avia  la  vida  sostenguda  tro  quel  l'ages  vista.  Et  en  aissi 
el  moric  entr'  els  braz  de  la  comtessa  ;  et  ella  lo  fetz  hon- 
radamen  sepellir  en  la  maison  del  Temple  de  TripoL  E  pois 
en  aquel  meteis  dia  ella  se  rendet  monga ,  per  la  dolor  que 
ella  ac  de  lui  e  de  la  soa  mort. 

Nostrad.  23.  Crescimbeni,  n.  Bastero ,  84  et  119.  Millot,  I,  85.  Papou  , 
II,  444.  Hist.  Litt.  XIV,  55g.  P.  Occ.  19. 

Germonde  de  Montpellier,  t.  IV. 

Millot,  H,  456. 

5  II  3 


l66  BIOGRAPHIES    ET    FRAGMENTS 

i    Giraild.  Tenson  avec  Bonfîl  : 

Auzit  ai  dir,  Bofil,  que  saps  trobar 
E  fas  coblas ,  mais  saber  vuelh  breumen , 
Per  que  can  chans  as  de  re  espaven, 
O  as  dona  per  que  o  deyas  far, 
O  si  cantas  per  plag  de  joglaria 
Ni  per  aver  de  nulh  home  que  sia, 
O  si  chantas  que  ton  pretz  s' en  enans , 
Car  ton  chan  val ,  s' as  razon  per  que  chans. 
Auzit  ai  dir. 

Giraud  de  Borneil,  t.  III  et  IV.  Environ  quatre- 
vingt-dix  pièces. 

Gùirautz  de  Borneill  si  fo  de  Limozi,  de  l'encontrada 
d' Esidueill ,  d' un  rie  castel  del  visconte  de  Lemoges.  E  fo 
hom  de  bas  afar,  mas  savis  hom  de  letras  e  de  sen  na- 
tural.  E  fo  meiller  trobaire  que  negus  d'aquels  qu  eron 
estât  denan  ni  foron  après  lui  ;  per  que  fo  apellatz  maestre 
dels  trobadors ,  et  es  ancar  per  totz  aquels  que  ben  en- 
tendon  subtils  ditz  ni  ben  pauzatz  d'amor  e  de  sen.  Fort 
fo  honratz  per  los  valens  homes  e  per  los  entendens ,  e 
per  las  dompnas  qu'  entendian  los  sieus  maestrals  ditz  de 
las  soas  cansos.  E  la  soa  vida  si  era  aitals  que  tôt  l'ivern 
estava  a  scola  et  aprendia,  e  tota  la  estatz  anava  per  cortz 
e  menava  ab  se  dos  cantadors  que  cantavan  las  soas  cansos. 
Non  vol  mais  moiller  ;  e  tôt  so  qu  el  gasaingnava  dava  a 
sos  paubres  parens  et  a  la  eglesia  de  la  vila  on  el  nasquet; 
laquai  glesia  avia  nom  et  a  encaras  Saint  Gervasi.    ' 

Voici   le    premier  couplet  d'une   tenson   avec  le  roi 
r  r 

d'Aragon  : 

Be  m  plairia,  seingner  reis, 

Ab  que  us  vis  un  pauc  de  lezer , 


DES     TROUBADOURS.  167 

Que  us  plagues  que  m  disessetz  ver 
Si  us  cuiatz  qu'  en  la  vostr'  amor 
A  bona  donipna  tan  d'  onor 
Si  corn  d' un  autre  cavallier  ; 
E  non  m' en  tengas  per  guerrier , 
Ans  mi  respondes  franchamen. 

Bk  m  PLA.IRIA. 

Nostrad.  i45.  Crescimbeni ,  98,  226.  Bastero,  84-  Millot,  II,  1.  P.  Occ. 


>.i. 


Giraud  de  Cabrière.  Une  longue  pièce  sur  l'instruc- 
tion que  doit  avoir  le  jongleur  ;  il  en  a  été  imprimé  des 
fragments  tome  II  ;  en  voici  un  autre  : 

Cabra  juglar, 

Non  puesc  mudar 
Qu'  eu  non  chan  ,  pos  a  mi  sap  bon  ; 

E  voirai  dir, 

Senes  mentir, 
E  comtarai  de  ta  faison. 

Mal  saps  viular 

E  pietz  chantar 
Del  cap  tro  en  la  fenizon. 

Non  sabz  fenir, 

Al  mieu  albir, 
A  tempradura  de  Breton. 

Mal  t' ensegnet 

Cel  que  t  mostret 
Los  detz  a  menar  ni  1'  arson  ; 

Non  saps  balar 

Ni  trasgitar 
A  guisa  de  juglar  gascon  ; 

Ni  sirventesc 
S  II4 


l68  BIOGRAPHIES    ET    FRAGMENTS 

Ni  balaresc 
Non  t' aug  dir  e  nuilla  fazon. 
Cabra,  jugi.ar. 
Millot ,  II,  495. 

Giraud  de  Calanson,  t.  III  et  IV.  Dix-sept  pièces, 
dont  quelques-unes  sont  attribuées  à  d'autres  trouba- 
dours. 

Guirautz  de  Calanso  si  fo  un  joglars  de  Gascoingna.  Ben 
sab  letras ,  e  subtils  fo  de  trobar  ;  e  fes  cansos  maestradas 
desplazens  e  descortz  d' aquella  saison.  Mal  abelivols  fo 
en  Proensa  e  sos  ditz,  e  petit  ac  de  nom  entr'  els  cortes. 

Ce  troubadour  est  auteur  d'une  fort  longue  pièce  sur 
l'instruction  que  doit  avoir  un  jongleur.  Divers  passages 
en  ont  été  imprimés  tome  II.  Les  vers  suivants  en  sont 
aussi  tirés  : 

Sapchas  trobar, 

E  gen  tombar 
E  ben  parlar  e  jocx  partir  , 

Taboreiar 

E  tauleiar 
E  far  la  sinphonia  brugir  ; 

E  paucx  pomels 

Ab  dos  cotels 
Sapchas  gitar  e  retenir.... 

E  sitolar 

E  mandurcar 
E  per  catre  sercles  salhir.... 

Sapchas  arpar 

E  ben  tenprar 
La  gigua ,  e  '1  sons  esclarzir  ; 


DES     TROUBADOURS.  T69 

Joglar  leri , 

Del  salteri 
Faras  x  cordas  estrangir , 

ix  esturmens , 

Si  be  'ls  aprens 
Ne  potz  a  tos  ops  retenir. 

Pueys  apenras 

De  Peleas 
Com  el  fetz  Troya  destruyr.... 

FADET  JOGLA.R. 

Bastei-o,  84.  Crescîmbeni ,  189.  Millot,  11,38. 

Giraud  d'Espagne,  de  Toulouse.  Trois  pièces,  dont 
l'une  est  à  refrain  et  commence  ainsi  : 

Pus  era  suy  ab  senhor 

Qu'  es  de  plazen  captenensa , 

E  coms  d'Anjaus  e  d'onor 

E  de  pretz  e  de  Proensa, 

E  joys  e  chantars  Y  agensa  , 

Chan tarai  del  mal  d'amor 

Que  m' a  tan  doussa  sabor. 
E  ja  guérir  del  mal  d' anior  no  vuelh  , 
Ans  m'abellis  mais  on  pus  fort  m' en  duelh. 

Tant  es  la  dolors  plazens 

Qu  el  dous  mal  d' amor  mi  dona  , 

Per  que  mos  cors  franchamens 

De  gen  servir  s'abandona 

A  la  covinen  persona 

Dont  anc  jorn  no  fuy  jauzens , 

Ni  per  maltrach  recrezens.  • 

E  ja  guérir ,  etc.  etc. 


I7O  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Totz  hom  qu'  ab  fin  cor  leyal 
Am  ,  ni  s' enten  en  amia , 
Vol  mais  soffrir  lo  dous  mal 
Per  amor,  que  s'en  gueria  , 
Tant  es  plazens  malautia; 
Mas  selh  que  d' amor  non  cal 
No  pot  tant  valer  ni  val. 
E  ja  guérir ,  etc.  etc. 

PUS   KRA   SlîY . 

Millot,  III,  40 1. 

Giraud  du  Luc.  Deux  sirventes ,  dont  l'un  se  trouve 
aussi  sous  le  nom  de  Giraud  de  Calanson  ;  le  couplet  sui- 
vant est  tiré  de  l'autre  : 

Gaug  n'  an  las  gens  d' outra  '1  nil , 

Car  lor  fai  tant  gent  socors 

C  uns  feus  de  lor  ancessors 

C  avion  conquist  li  fraire 

Vendet ,  mas  gens  non  près  gaire 

Vas  qu'  era  grans  la  ricors. 

Dieus  !  cal  gaug  n'  an  lai  part  Valensa 

Car  Pol  torne  en  tenensa 

Del  rei  maroqui  qui  fai 

Son  esquern  de  lai; 
Et  anc  tan  gran  descrezensa 
No  vim  pois  la  leis  ebraia  ; 
E  Barbaria  s  n'  apaia. 

Si  per  malvatz. 
Bastero,  84.  Crescimbeni ,  189.  Millot,  402.  Papon ,  III ,  462 . 

Giraud  Riquier,  de  Narbonne,  t.  II,  III  et  IV.  Plus 
de  quatre-vingt-dix  pièces,  la  plupart  datées  et  très- 
longues. 


DES     TROUBADOURS.  I  7  ï 

On  lit  dans  le  manuscrit  7226,  fol.  288  : 

Aissi  comensan  los  cans  d'  en  Guiraut  Riquier  de  Nar- 
bona,  en  aissi  cum  es  de  cansos  e  de  verses  e  de  pasto- 
rellas  e  de  retroenchas  e  de  descortz  e  d'albas  e  d'autras 
diversas  obras ,  en  aissi  adordenadamens  cum  era  ador- 
denat  en  lo  sieu  libre;  del  quai  libre  escrig  per  la  sua 
man  fon  aissi  tôt  translatât  ;  e  ditz  en  aissi  cum  de  sus  se 
conten. 

A  l'une  de  ses  pièces  on  trouve  ce  préambule  : 

Canson  redonda  et  encadenada  de  motz  e  de  son  d'EN 
Guiraut  Riquier,  fâcha  l'an  M.  GC.  LXXXII,  en  abril.  El 
sos  de  la  seconda  cobla  pren  se  el  rilieg  de  la  premeira 
e  sec  se  tro  la  fin ,  pueys  torna  al  comensamen  de  la  pri- 
meira ,  aissi  com  es  senhat  ;  pueys  tota  la  cansos  canta  se 
aissi  :  la  primeira  e  la  tersa  e  la  quinta  d'una  maneira,  e 
la  seconda  e  la  quarta  e  la  sexta  d' autra  maneira ,  et  aquesta 
cansos  es  la  xxiii. 

Elle  commence  ainsi  : 

Pus  sabers  no  m  val  ni  sens. 

Ms.  7226,  fol.  3oo  v°. 

Dans  une  pièce  il  exprime  ses  regrets  au  sujet  de  la 
mort  d'Alphonse,  roi  de  Castille,  arrivée  en  1287  : 

En  la  creu  mort  ainara 
Del  bon  rey  es  serratz 
Pretz  qu'  en  est  mon  non  platz  , 
N  Anfos  ,  qu'  elh  saup  culhir 

Bos  faitz  e  'ls  mais  fugir.... 

_ 

RZS  HO  M  VAL. 

Millot,  III,  329.  P.  Occ.  329. 


I72  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

Giraud  le  Roux.  Sept  pièces,  dont  cinq  sont  impri- 
mées tome  III. 

Giraudos  lo  Ros  si  fo  de  Tollosa  ,  fills  d' un  paubre  ca- 
valier; e  venc  en  la  cort  de  son  seingnor  lo  comte  Anfos 
per  servir  ;  e  ton  cortes  e  ben  chantans  ;  et  enamoret  se 
de  la  comtessa ,  filla  de  son  seingnor  ;  e  Y  amors  qu  el  ac 
en  leis  l' enseignet  a  trobar ,  e  fetz  mantas  cansos. 

Nostrad.  198.  Bastero,  84.  Crescimbeni,  i33.  Hist.  gén.  du  Langued.  II, 
45a.  Millot,  I,  2o5.  Hist.  Litt.  XIII,  3o6.  P.  Occ.  64. 

Giraud  de  Salignac,  t.  III. 

Girautz  de  Salaingnac  si  fo  de  Caersin ,  del  castel  de  Sa- 
laingnac.  Joglars  fo ,  ben  adreg  hom  fo  e  ben  cortes  ,  e 
trobet  ben  e  gen  cansons  e  descortz  e  sirventes. 

Bastero,  84.   Crescimbeni,  189.  Millot,  III,  402.  P.  Occ.  371.  .Hist.  Litt. 

XV,  444- 

Granet,  t.  IV.  Quatre  pièces,  dans  l'une  desquelles, 
intitulée  Coblas  d'  en  Granet  ,  on  trouve  cet  envoi  : 

Per  la  comtessa  de  Rodes  valen 
An  ras  lor  cap  cavalier  mais  de  cen  ; 
E  s'  en  Sordel  se  vol  gardar  de  failla 
Son  cap  raira ,  o  ja  deus  non  li  vailla. 

POS   Aï,   COMTE. 

Crescimbeni,  190.  Millot,  II,  i33.  Papon,  III,  460. 

Gui.  Tenson  avec  Falco ,  auquel  il  dit  : 

Falco ,  en  dire  mal 

Vey  qu'  es  trop  abrivatz  , 

E  fos  ne  causigatz , 


DES    TROUBADOURS.  1 73 

E  portatz  n'  el  senhal  ; 
E  digatz  me  per  cal 
Fos  de  claustra  gitatz , 
Que  quan  monge  senhatz 
Laissa  1'  orde  quere  , 
Pueys  prezo  i  mens  sa  fe  ; 
Qu'  ieu  n'  ai  auzit  clamor  ; 
E  digatz  me  per  que 
Issitz  del  refreitor. 

Faixo  E1C  DIRE. 

Gui  de  Cavaillon  ,  t.  IV. 

Guis  de  Cavaillon  fo  un  gentils  bars  de  Proensa ,  seingner 
de  Cavaillon  ,  lares  hom  e  cortes  ,  et  avinens  cavalliers , 
e  moût  amat  de  domnas  e  per  totas  gens  ;  e  bons  cava- 
liers d' armas  e  bons  gerrers  ;  e  fes  bonas  tensons  e  bonas 
coblas  d'amor  e  de  solatz;  e  si  se  crezet  qu'el  fos  drutz 
de  la  comtessa  Garsenda  moiller  que  fo  del  comte  de 
Proensa  que  fo  fraire  del  rei  d'Aragon. 

Ce  troubadour  adresse  un  couplet  au  comte  de  Tou- 
louse : 

Seigner  coms ,  saber  volria 

Cal  tenriatz  per  melhor 

Si  l' apostol  o  us  rendia 

Vostra  terra  per  amor, 

O  si  per  cavalaria 

La  conquérez  ad  honor , 

Sufertan  freit  e  calor, 
Qu'  eu  sai  ben  la  cal  volria , 
S'era  homs  de  tan  gran  valor 
Q'  el  maltraich  torn  en  legor. 

Seigner  coms. 

Bastero,  87.  CresciraLeni,  197.  Millot,  III,  34.  Papon,  II,  407.  P.  Occ.  269- 


1^4  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Gui  Folquet.  Une  pièce  religieuse  ;  on  lit  en  titre  : 

Aquest  gautz  déchet  mo  senher  Guy  Folqueys ,  e  donet 
C.  jorns  de  perdon  ,  qui  los  dira ,  can  fon  apostolis  : 

A  te ,  verge  Santa  Maria , 
Me  ren  e  m  coman  nueg  e  dia, 
E  prec  te  que  pregues  per  me , 
Car  mos  precx  no  val  re  ses  te  ; 
Tan  m'  an  lunhat  li  miey  peccat 
De  ton  filh  que  ai  mescabat, 
Parlan,  pessan  e  cossenten, 
E  tan  son  gran  miey  falhimen 
Qu  ieu  non  cug  atrobar  perdo , 
Si  tu  non  prendes  ma  razo.... 
Per  ver  fon  la  vergenetatz 
Clausa ,  can  dieus  y  fon  intratz  , 
Aisi  co  la  verga  flori 
Ses  tôt  humor  que  non  senti , 
Aguist  tu  frug  que  ,  ses  semensa 
D' orne ,  venc  a  vera  naissensa  , 
E  la  porta  qu'  el  sant  hom  vi 
Que  a  lunh  home  no  s' obri 
Mai  al  gran  senhor  solamen , 
Est  tu,  dona,  certanamen.... 

A  TE  VERGE. 
Millot,  lll,402. 

Gui  de  Glotos.  Un  couplet  en  réponse  à  Diode  de 

Carlus  : 

Diode  ,  ben  sai  mercandeiar , 
Mas  del  vendre  sui  plus  coitos, 
Per  q'  eu  soi  sa  vengutz  a  vos 
Vendre  pretz ,  si  'n.  voletz  comprar  ; 


DES     TROUBADOURS.  I  7  5 

Pero,  si  vos  faillon  dinier, 

Penrai  ronzin  o  blanc  o  nier, 
E  s'el  mercat  no  us  agrada  be, 
Tal  com  aurai  de  vos ,  aurez  de  me. 

Millot,  III,  398. 

Gui   dTJisel,  t.  III  et  IV.    Dix -sept  pièces,  dont 
quelques-unes  sont  attribuées  à  d'autres  troubadours. 

Gui  d' Uissel  fo  de  Lemozi ,  gentils  castelas  ;  et  el  e  siei 
fraire  e  son  cozi  si  ero  senhor  d' Uissel  que  es  bos  cas- 
tels  ,  e  si  ne  avian  motz  d' autres.  E  l' us  de  sos  fraires 
avia  nom  n  Ebles  e  l' autre  en  Peire ,  e  1  cozin  avia  nom 
n  Ebas.  E  tug  quatre  si  eron  trobador.  Ex  Gui  si  trobava 
bonas  cansos,  en  Elias  bonas  tensos,  en  Ebles  las  malas 
tensos ,  en  Peire  cantava  tôt  quant  els  trobavan.'  En  Gui 
si  era  canorgues  de  Brieude  e  de  Monferran ,  e  si  entendet 
lonc  temps  en  ma  dona  Margarida  d'Albusso  et  en  la  com- 
tessa  de  Monferran ,  don  fetz  maintas  bonas  cansos.  Mas 
lo  legatz  del  Papa  li  fetz  jurar  que  mais  no  fezes  cansos; 
e  per  lui  laisset  lo  trobar  e  1  cantar. 

Nostrad.  100.  Crescimbeni ,  70.  Bastero,  87  ,  126.  Millot,  III,  1.  P.  Occ. 
s  5$. 

Guigo.  Trois  tensons,  l'une  avec  Joris  ou  Jauris,  et 
les  deux  autres  avec  Bertrand  d'Alamanon.  Dans  l'une  de 
celles-ci  il  répond: 

Gigo  li  respondet  aisi  : 

Si  crit ,  Bertrans ,  per  cels  que  son  valen  , 
No  cridarai  per  vos  Alamano, 


176  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Qu'  ieu  vey  tôt  l' an  ,  ses  honor  e  ses  pro , 
C'anatz  la  cort  de  Proenza  seguen, 
E  non  es  faytz  per  vos  condugz  ni  dos; 
Pero  de  motz  vernassalhs,  enneios 
No  sap  nulhs  homs  mielhs  de  vos  far  parven  ; 
E  ja  per  me  no  perdatz  vostr'  uzatge. 
Amicx  Guigo. 
Millot,I,  435. 

Guigo  de  Cabanas.  Couplet  adressé  à  Esquileta 

N  Esqileta ,  quar  m' a  mestier , 

M' aven  a  cercar  mant  seignor , 

E  sitôt  non  sai  entre  lor 

Cridar  a  foc  per  en  Rogier,  » 

Ben  eu  conosc  que  prez  destriza 
♦    E  fina  valors  a  briza  , 
E  ses  cridar  sai  en  cort  conoissen 
Ben  dir  dels  pros  e  mal  de  l' avol  gen. 
N  Esqileta  quar. 

Crescimbeni ,  197.  Millot,  III ,  40 3. 

Guillalmet.  Une  tenson  avec  un  prieur:    , 

Senher  Prior,  lo  sains  es  rancuros 
Quar  en  aissi  l'aves  tengut  aitan 

Paubre  e  nu,  al  mieu  semblan  ; 
Lo  sains  no  deu  faire  vertutz  per  vos. 
Que  tan  Y  aves  tengut  aunidamen  ; 

Per  vos  non  ac  vestimen 
De  que  pogues  cubrir  sas  paubretatz  ; 
Per  so  'n  paron  a  Y  autar  los  costatz. 
Senher  Prior. 
Millot,  III,  42. 


DES     TROUBADOURS.  J  77 

Guillaume    Deux   troubadours  de  ce  nom  ont  une 
tenson  ensemble  ;  l'un  dit  : 

Guillem  ,  prims  iest  en  trobar ,  a  ma  guia , 
Troban  vuelh  doncx  saber  ta  voluntat.... 

Cal  volrias  mais  aver  ? 

Esser  ricx  de  terr'  e  d'  aver 
Entr'  els  pus  ricx ,  o  la  sciensa  aprisa 
Ab  lo  saber  que  las  vu  artz  deviza. 

Son  interlocuteur  répond  : 

Mais  volgr'  aver  la  sciensa  conquiza 
Que  m  degues  remaner  que  la  rictat.... 
Car  ricx  pot  pauc  valer 
E  leu  pot  hom  d'  aut  bas  cazer, 
E  '1  sciensa  non  chai ,  pos  es  assiza  ; 
Sel  c'  a  '1  saber  es  ricx  en  sa  camiza. 

Le  premier  réplique  : 

Sel  qu'  entr'  els  ricx  a  gran  ricor  pleneyra 

Vol  e  quer  pus  en  sus , 
Que  C.  savis  pot  metr'en  una  teyra , 

Sol  c'a  cascun  don  pus.... 
C'Aristotils  sobr'  els  prims  e  lus 
Près  dons  dels  ricx ,  e  Virgili 

Que  ditz  en  la  ribeyra 
Lay  a  Napols  :  May  am  d' onor  que  quieyra. 

A  quoi  l'autre  répond  : 

Aleysandre  venquit  Porus 

E  sa  gran  ost,  e  '1  tornet  en  paubreira 

Ab  son  saber,  per  qu'en  sec  en  cadeyra.... 

Guillem  prims. 
Millot,  III,  4o3. 

5  12 


178  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Guillaume  Adhémar,  t.  III  et  IV.  Plus  de  vingt 
pièces,  dont  quelques-unes  se  trouvent  sous  différents 
noms. 

Guillem  Azemar  si  fo  de  Gavaudan ,  d' un  castel  que  a 
nom  Merueis.  Gentils  hom  era ,  filhs  d' un  cavallier  que 
non  era  ries  ni  manens  :  e  '1  seinjmer  de  Merueis  si  1  fetz 
cavallier.  Et  el  era  ben  valens  hom  e  gen  parlans ,  e  fon 
bos  trobaires.  E  non  poc  mantener  cavalaria,  e  fes  se  jo- 
glars.  E  fon  fort  onratz  per  tota  la  bona  gen  ,  per  los 
baros  e  per  las  domnas  ;  e  fes  mantas  bonas  chansos.  E 
cant  ac  lonc  temps  vescut ,  el  se  rendet  a  Y  orde  de  Gran- 
mon  ,  e  la  mûri. 

Il  commence  une  de  ses  pièces  par  cette  comparaison  : 

L' aigua  pueia  contra  mon 
Ab  fum ,  ab  niul  et  ab  ven , 
Et ,  on  pus  aut  es  ,  dissen  ; 
Eisamen  pueia  valors 
Ab  ben  fag  et  ab  honors, 
E  cant  es  aut,  deysendria 
Si  '1  bes  no  la  sostenia. 

L'  AIGUA.  PUEIA. 

Nostrad.  4^.  Crescimbeni,  9.8.  Bastero,  85.  Hist.  gén.  du  Laagued.  II, 
519.  Millot  II,  497.  Hist.  Litt.  XIV,  567.  P.  Occ.  a58. 

Guillaume  d'Anduse.  Une  pièce ,  dont  voici  un  frag- 
ment : 

Plus  fon  mon  cor  que  neus  per  gran  calor, 
E  plus  que  fuec  m' es  avis  qu'  esconprenda  ; 
Sabetz  per  que  dreitz  e  razos  entenda? 
Per  vos  c'avetz  sobre  totas  valor, 


DES     TROUBADOURS.  179 

Beutat  e  sen  ,  ensenhamen  e  grat , 
Qu'  ieu  cre ,  si  vis  vostre  cors  grail'  e  gen 
Ypolite ,  que  visquet  castamen  , 
Fora  floris  de  cor  enamorat. 

Be  M  DITl. 
Millot ,  IV,  408. 

Guillaume  Anelier,  de  Toulouse,  t. IV.  Dans  un  de 
ses  sirventes  on  trouve  ces  versW 

El  nom  de  dieu  qu'es  paire  omnipotens.... 
Fas  sirventes  e  prec  li  qu'el  m'ampar.... 
Que  no  m  nogom  clercx  ab  fais  mots  forbitz 
Don  mains  homes  an  pel  segle  trazitz , 
Qu'  en  van  faiditz  queren  d' autrui  lur  vida  , 
Quar  dreitz  no  'ls  val  ni  'ls  es  razos  auzida. 

Tan  son  lassatz  ab  Franses  fermamens 
Qu'om  no  'ls  auza  lur  fais  ditz  contrastar, 
Quar  en  lur  cortz  fa  sayns  Marcx  acabar 
Mais  que  Ihesus  ab  totz  los  autres  sens.... 
El  nom  de  dieu. 

Bastero  ,  85.  Crescinibeni,  190.  Millot ,  III ,  404. 

Guillaume  d'Autpoul,  t.  IV.  Fragments  d'une  pas- 
tourelle : 

L'autr'ier,  a  l'intrada  d'abril, 
Per  la  doussor  del  temps  novelh , 
Per  gauch  del  termeni  gentil , 
M'anava  sols  ,  per  un  pradelh  , 
En  un  deves  ,  prop  d' un  cortil  ; 
Trobey  pastor'  ab  cors  yrnel , 
Vestida  fon  d' un  nier  sardil , 
Ab  capa  grizeta  ses  pelh  ; 
5  I2a 


[8o  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Bell'  es  e  genta, 

S'amors  m'atalenta. 

Tant  es  covinenta; 

E  fes  un  capelh 
De  flor  ab  menta  ; 

De  motos  a  trenta  ; 

Sola  si  contenta 

Jost  un  arborelh  : 
Ab  si  meteyssa^is  :  «  Hay  ! 
«  Sola  suy,  e  '1  temps  s' en  vay. 
«  Lassa  !  be  plane  ma  joventa  , 
«  Quar  non  ay  amie  veray.  » 

L'  AUTr'  1ER. 

Millot,  III,  408. 

Guillaume  de  Balaun.  Une  seule  pièce  remarquable 
par  la  circonstance  qui  en  fournit  le  sujet. 

Guillems  de  Balaun  fo  un  gentils  castellas  de  la  en- 
contrada  de  Monpeslier.  Moût  adretz  cavayers  fon  e  bon 
trobaires.  Et  si  s' enamoret  d'una  gentil  domna  de  l'eves- 
quat  de  Gavaudan  ,  que  avia  nom  ma  dona  Guilhelma 
de  Javiac  ,  moiller  d'  en  Peire  ,  seignor  de  Javiac.  Moût 
l' amet  e  la  servi  en  contan  et  en  cantan  ;  e  la  dona  li 
vole  tan  de  ben  que  1  dis  e  1  fetz  so  qu'  el  vole  en  dreg 
d' araor. 

En  Guilhems  si  avia  un  companbo  que  avia  nom  Peire 
de  Barjac,  valens  e  pros  e  bon  e  bel;  et  amava  el  castel  de 
Javiac  una  avinen  dona,  na  Viernetta,  la  cal  ténia  Peire  de 
Barjac  per  cavayer,  e  n'  avia  de  leis  tôt  cant  el  volia.  Abdui 
eron  drut  de  lor  donas.  Et  avenc  se  qu'  en  Peire  se  corrosset 
ab  la  soa  dona ,  si  qu  ela  li  det  malamen  comjat  ;  don  el  s' en 
anet  dolens  e  tristz  plus  que  anemais  no  fo.  En  Guilhems  si  '1 


DES     TROUBADOURS.  l8l 

cofortet  fort  que  no  s  désespères,  qu'  el  ne  faria  patz  tan  tost 
can  tornaria  a  Javiac.  Mot  li  fons  grans  lo  termes  ans  que  fos 
tornatz  lai  ;  e  si  tost  com  en  Guilhems  fon  vengutz  a  Javiac , 
el  fetz  patz  d'  en  Peire  e  de  sa  dona ,  don  Peire  fo  alegres 
pus  que  quan  la  conques  de  premier,  don  el  mezeis  o 
dis  a  n  Guilhem.  En  Guilhem  dis  qu'  el  o  volia  esproar , 
si  1  joi  de  recobrar  amor  de  domna  era  tan  grans  com  lo 
jois  del  gazaing  premier.  E  feins  se  fort  iratz  com  ma  dona 
Guillelma,  et  estet  se  que  no  1  mandet  messatje  ni  salutz, 
ni  no  vole  esser  en  tota  F  encontrada  on  ela  estava  ;  don  ela 
li  mandet  messatje  ab  letras  fort  amorosas ,  com  ela  s  mera- 
vilhava  com  estava  tan  de  lieys  veser ,  o  que  sos  messatges 
no  l' agues  mandat.  Et  el ,  com  fols  amans ,  no  vole  auzir 
las  letras ,  e  fes  donar  comjat  al  messatje  vilanamen.  El 
messatjes  tornet  s' en  dolens  comtar  a  sa  dona  com  era 
estatz.  La  dona  fon  moût  trista  ,  et  adordenet  ab  un  ca- 
vayer  del  castel  que  sabia  lo  fag  ,  que  s'  en  ânes  a  n 
Guilhem  de  Balaun  ,  e  que  saupes  per  que  era  aisi  iratz 
contra  ela,  e  si  avia  fag  res  encontra  luy  que  el  s'en  degues 
venjar ,  que  ela  'n  venria  ad  esmendamen  a  son  voler. 

Lo  cavayers  s' en  anet  a  n  Guilhem  e  fon  mal  recebutz. 
E  can  lo  cavayer  lac  die  son  voler,  el  dis  que  no  1  dis- 
sera la  occayzo ,  car  el  sabia  be  qu'  ela  era  tais  qu'  el  non 
volia  esmenda  ni  1  dévia  perdonar.  Lo  cavayers  s' en  tornet , 
e  dis  a  ma  dona  Guilhelma  so  qu'  en  Guillems  avia  dit ,  don 
ella  se  mes  en  desesperansa,  e  dis  que  mais -no  il  mandaria 
messatje  ni  prec  ni  rasonamen.  Adonc  ela  '1  mes  en  soan 
del  tôt  ;  et  en  aysi  ela  estet  un  gran  temps. 

E  can  venc  jorn ,  en  Guilhems  se  comenset  pensar  com 
per  son  fol  sen  el  perdia  per  la  folia  gran  joy  e  gran  bena- 
nansa  ;  e  si  montet  a  caval ,  e  venc  s' en  a  Javiac  ;  et  alberget 

5  123 


iSl  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

en  la  maison  d' un  borzes ,  que  no  vole  venir  en  cort  ;  disen 
qu'  el  anava  en  pelegrinatge.  Ma  dona  Guilhelma  saup 
qu'  el  era  en  vila  ;  e  can  venc  la  nueg ,  que  las  gens  foron 
a  leit ,  et  ela  issi  del  castel  ab  una  dona  et  una  donzela , 
e  venc  a  l' alberc  on  el  jazia  ;  e  se  fe  mostrar  on  jazia 
Guilhem  de  Balaun  ,  e  venc  s' en  a  la  cambra  on  jazia  ;  e 
mes  se  de  ginolh  denan  el,  e  baisset  sa  benda  per  lui  bayzar, 
e  querec  li  perdo  del  tort  qu'  ela  non  avia  :  et  el  non  la 
vole  recebre  ni  perdonar,  ans  batan  e  feren  la  casset  de 
denan  se  ;  e  la  domna  s' en  anet  trista  e  grama  e  dolenta 
a  son  alberc  ab  cor  que  mais  no  1  vis  ni  1  parles  ;  e  pene- 
det  se  de  so  qu'  amors  li  avia  faich  far.  Et  el  atressi  remas 
iratz  car  avia  fach  tal  folor  ;  e  levet  se  mati ,  e  venc  s' en 
al  castel ,  e  dis  que  parlar  volia  ab  ma  dona  Guilhelma 
per  querre  perdo.  E  la  dona  Guilhelma  cant  o  auzi  fes  li 
donar  comjat,  e  dis  no  1  veiria,  e  fes  lo  gitar  del  castel 
vilanamens.  En  Guilhem  anet  s' en  trist  e  ploran  ;  e  la  dona 
remas  dolenta  e  penedens  de  la  humilitat  c'avia  fâcha.  Et 
en  aysi  estet  Guillems  de  Balaun  ben  un  an  que  la  dona 
no  '1  vole  vezer ,  ni  auzir  parlar  de  lui  ;  dont  el  adonc  fes 
lo  vers  désespérât  que  di  : 

Mon  vers  mov  merceian. 

En  Bernartz  d'Anduza ,  qu'  era  '1  melhor  hom  de  la  en- 
contrada ,  saup  lo  fag  d'  en  Guilhem  e  de  la  dona  ;  e  montet 
a  caval  e  venc  s'en  a  Balaun.  E  parlet  ab  en  Guilhem,  e 
dis  li  co  s  podia  far  qu'  el  âges  tant  estât  de  vezer  sa  dona. 
En  Guilhem  contet  li  tôt  lo  fag  e  la  foldat  que  li  era  ven- 
guda.  En  B.  cant  auzi  la  razo  tenc  so  a  gran  isquern,  e 
dis  li  quel  ne  faria  patz  :  don  el  n'âc  mot  gran  gaug, 
cant  auzi  que  s' en  volia  entrametre. 


DES     TROUBADOURS.  1 83 

En  B.  s'  en  parti  e  venc  s' en  a  Javiac ,  e  contet  tota  la 
razon  d'  en  G.  a  la  dona ,  e  com  el  era  mot  trist  e  dolent 
per  la  folia  que  s' avia  pensada  :  e  comtet  li  tôt  l'esquern, 
com  o  fes  per  esproansa.  E  la  dona  respos  que  mot  s'en 
ténia  per  falhida ,  car  tant  s' era  humiliada  ad  el.  En  B. 
li  dis  ,  que  per  so  li  era  a  perdonar  enans ,  per  lo  dreg 
que  era  sieu  el  tort  d'  en  G. ,  e  preget  la  'n ,  aytan  caramen 
co  poc  ni  saup ,  que  per  dieu  e  per  merce  li  perdones  ; 
e  qu'  ela  'n  prezes  venjansa  can  li  plazeria.  E  la  dona  '1 
respos  que  pus  el  o  volia  ela  '1  perdonaria ,  en  aisi  que  per 
la  falha  qu'  el  fag  avia ,  que  se  traisses  la  ongla  del  det 
menor;  e  quel  la  y  degues  portar  ab  un  cantar,  reprenen 
se  de  la  folia  c'avia  fâcha. 

En  B.  d' Anduza,  quan  vi  que  al  res  far  non  podia,  près 
comjat  ;  et  anet  s' en  a  'n  G.  e  dis  li  la  resposta  de  la  dona. 
En  G.  quant  auzi  que  perdon  trobaria  fo  molt  alegres  ; 
e  rendet  li  gracias  ,  car  tan  li  avia  acabat  ab  sa  dona. 
Tan  tost  mandet  per  un  maestre ,  e  fes  se  traire  la  ungla 
ab  gran  dolor  qu'  en  sofri  ;  e  fes  son  vers ,  e  venc  s' en  a 
Javiac ,  el  e  mo  senher  B.  Ma  dona  Guilhalma  issi  lor 
encontra  :  en  G.  gitet  se  de  ginolhs  denant  ela,  queren 
merce  e  perdo  ,  et  prezentet  li  la  ongla.  Ela  fon  piatoza 
e  levet  lo  sus  ;  et  intreron  se  totz  très  en  un  a  cambra ,  et 
aqui  ela  lo  perdonet  baysan  et  abrassan.  E  retrais  li  son 
cantar,  et  ela  l' entendet  alegramen.  E  pueys  ameron  se 
pus  fort  trop  que  non  avian  fag  enans. 

A  la  fin  de  cette  vie  le  manuscrit  ajoute  : 

Et  es  grans  merces  d' ome ,  quant  a  gran  ben  e  vai  mal 
queren ,  qu'  el  trobe  ,  si  com  fez  Guillems  de  Balaun ,  qu'en 
aissi  s  castia  folz  com  el  fetz  dan  perden. 

*  I24 


l84  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Voici  deux  couplets  de  sa  pièce  : 

Hailas  !  co  fui  malauros 
Quan  per  me  baisset  sa  benda 
E  m  quis  franchamens  esmenda 
D' aquo  don  degr'  csser  cochos  ; 
Me  fis  preguar  de  tal  barganh. 
Don  m'a  '1  cor  soven  dolgut; 
Qu'era  m  tengr'  ieu  per  errebut , 
Si  m  saludes  cum  un  estranh. 

Domna ,  sitôt  no  m  tanh  perdos 
Non  laissarai  no  us  mi  renda , 
E  mas  mans  no  us  estenda 
Que  pregars  vens  los  mais  e  'Is  bos  ; 
E  si  pietatz  tan  vos  afranh , 
So  qu'  ieu  non  esper  ni  non  eut , 
Que  m  perdonetz  tort  conegut , 
S' ieu  mais  chai ,  no  m  levetz  del  fanh. 
Mon  vers  mov. 

Bastero,  85.  Crescimbeni ,  190.  Millot,  I,  119.  P.  Occ.  3o.  Hist.  Littér. 

XV,  447- 

Guillaume  de  Baux  ,  prince  d'Orange. 

Guilems  del  Bauz  ,  princeps  d' Aurenga ,  si  raubet  un 
mercadan  de  Fransa ,  e  tolc  li  un  gran  aver  en  la  sua  strada. 
El  mercadans  s' en  anet  a  reclam  al  rei  de  Fransa  ;  e  '1  reis 
li  dis  q'  el  no  li  podia  far  dreit ,  que  trop  li  era  loing  :  Mas 
te  don  paraula  q'  en  calqe  maneira  que  tu  t'en  pos  valer, 
si  t' en  val.  El  borges  anet  e  fetz  contrafar  l' anel  del  rei , 
e  fetz  letras  de  part  lo  rei  a  'n  Guilem  del  Baus  q'el 
vengues  al  rei ,  prometen  ad  el  grans  bens  e  grans  honors 


DES     TROUBADOURS.  1 85 

e  grans  dons.  E  quant  Guilems  del  Baus  ac  las  letras ,  ale- 
gret  s' en  moût ,  et  aparellet  se  granmen  d' anar  al  rei.  E 
moc,  e  venc  s'en  a  la  ciutat  don  era  lo  mercadans  quel 
avia  raubat,  q'el  no  sabia  dont  el  fos.  El  borges,  qan  sap 
q'  en  Guilems  era  en  la  ciutat ,  si  lo  fetz  prendre  e  totz 
los  compaignos  ;  e  si  '1  coven  a  rendre  tôt  so  que  li  avia 
tout ,  e  refar  tôt  lo  dan  :  et  anet  s'  en  paubres  desasiatz. 
Et  anet  s' en  presar  una  terra  d'  en  Aimar  de  Pitheus  que 
a  nom  1'  Osteilla  ;  e  qant  s' en  venia  per  lo  Roine  en  una 
barca ,  preiron  lo  li  pescador  d'  en  Aimar.  En  Rambaut 
de  Vaqueiras ,  qe  s' apellava  Engles ,  s' en  fes  aqestas  coblas  : 

Tuit  me  pregon ,  Engles ,  q'  eu  vos  don  saut. 

Il  reste  de  lui  une  pièce  dont  le  couplet  suivant  est 
tire  : 

E  s' ab  n  Agout  vos  encontratz  , 
Conseil  que  sia  faita  patz 
E  que  remanhatz  amie  bon  , 
E  plegassetz  vostre  leon , 
Q'  un  petit  va  trop  irissatz  : 
Que  si  ns  avia  totz  manjatz 
A  vos  no  tenria  nul  pron.... 

Ew  Gui  a  tort. 

En  réponse  à  Rambaud  de  Vaqueiras ,  il  fit  ce  couplet  : 

Be  m  meraveill  de  vos,  en  Raimbaut, 
Com  vos  es  tan  contra  me  irascutz ,  » 

Qu'  en  breu  seretz  per  fol  reconogutz 
Plus  qu'  en  Peyrols  que  hom  ten  per  Arnaut. 
Anatz  vos  en  al  rei  de  Barsalona 
Et  als  autres  ,  si  com  avetz  enpres, 


l86  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Que  mais  amatz  deniers  e  panbr'  arnes 
Qu' enconogutz  l'amor  de  na  Falcona. 

Bastero,  85.  Crescimbeni,  191.  Millot,III,  52.  Papon,  H,  4o5.  P.Occ.  271. 


Guillaume  de  Bergedan.  Vingt -trois  pièces. 

Guillems  de  Berguedan  si  fo  un  gentils  bars  de  Cata- 
loingna ,  vescoms  de  Berguedan  ,  seingner  de  Madorna  e 
de  Riechs  ,  bons  cavalliers  e  bons  guerrers.  Et  ac  gran 
guerra  com  Raimon  Foie  de  Cardona ,  qu'  era  plus  ries  et 
plus  grans  qu'  el.  Et  avenc  se  que  un  dia  se  trobet  com 
Raimon  Foie  et  ausis  lo  malamen  :  et  per  la  mort  d'EN 
Raimon  Foie  el  fo  deseretatz.  Longa  saison  lo  mantenguen 
siei  paren  e  siei  amie  ;  mas  tuit  l' abandoneren ,  per  so 
que  tuich  los  escogosset ,  o  de  las  moillers ,  o  de  las  fillas , 
o  de  las  serrors  ,  que  anc  no  fos  negus  que  lo  manten- 
gues  ,  mas  d'  en  Arnaut  de  Castelbon ,  qu'  era  un  valenz 
hom,  gentils  e  grans  d'aquela  encontrada.  Bons  sirventes 
fetz  on  disia  mais  als  uns  e  bens  als  altres  ;  e  se  vana  de 
totas  las  domnas  que  ill  soffrian  amor.  Moût  li  vengon  grans 
aventuras  d' armas  et  de  domnas ,  e  de  grans  desaventuras. 
Pois  l'aucis  uns  peons. 

Fragments  d'une  complainte  sur  la  mort  du  marquis 

Pons  de  Mataplana  : 

Consiros  cant  e  plane  e  plor 
Pel  dol  que  m'a  sasit  e  près 
Al  cor  per  la  mort  mon  marques 
En  Pons  lo  preu  de  Mataplana.... 

Paians  1'  an  mort ,  mas  dieus  l' a  près 
A  sa  part ,  que  li  sera  garens 


DES     TROUBADOURS.  187 

Del  grans  forfatz  e  dels  minors , 
C  els  angels  li  foron  auttors , 
Car  mantenc  la  lei  cristiana.... 

E  Paradis ,  el  luoc  megllior, 
Lai  o  '1  bon  rei  de  Fransa  es , 
Prop  de  Rolan  sai  que  l'a  mes.... 

Coitsiros  CANT. 
Bastero  ,  85.  Crescimbeni ,  191.  Millot,  II,  ia5.  P.  Occ.  i5a. 

Guillaume  de  Beziers,  t.  III  et  IV. 

Millot,  III,  409. 

Guillaume  de  Briars.  Une  seule  pièce,  où  se  trouvent 

ces  vers  : 

Si  quo  '1  maiestre  vai  prendre 
Lo  jaspi  lai  on  la  vist , 
M'  a  fag  tant  assi  atendre 
Amors  tro  que  m'  a  conquist  ; 
Mas  per  mi  er  greu  conquista 
La  bella  en  cuy  enten 
Celadamen  ni  a  vista  , 
Si  doncx  a  merce  no  m  pren. 

Si  quo  'l  maiestre. 
Millot,  III,  40 5. 

Guillaume  de  Cabestaing.  t.  III.  Sept  pièces. 

| 
Guillems  de  Cabestanh  fo  un  gentils  castelas  del  comtat 

de  Rossilhon ,  qu'  es  del  rei  d' Aragon  e  que  confinava  com 

Cataloingna  e  com  Narbones.  Mot  fo  avinens  hom  de  la 

persona ,  e  presatz  d'  armas  ,  e  de  servir  e  de  cortesia ,  e 

bos  trobaires.   Et  avia  en  la  soa  encontrada  una  domna 

que  avia  nom  ma  domna  Sermonda ,  moiller  d'  en  Raimon 


1 88  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

de  Castel  Rossilho  ,  qu'  era  mot  rie  e  gentils  e  braus  e 
mais  et  orgoillos.  Longamen  l' amet  en  G.  de  Cabestanh , 
e  'n  fet  motas  bonas  cansos  ;  e  la  domna  1  vole  tan  de  be 
que  1  fey  son  cavayer ,  et  esteron  ab  gran  joi  essems  lonc 
temps.  E  fon  die  al  marit  d' ela ,  don  el  n'  ac  gran  gelosia  ; 
et  enserret  la  en  una  tor ,  e  fetz  la  fort  gardar  e  li  foron 
faitz  man  desplazer,  don  G.  de  Cabestanh  intret  en  gran 
dolor  et  en  gran  tristessa  ;  e  fes  aquella  canso  que  dis  : 

Lo  dos  cossire 
Que  m  don  amor  soven. 

E  quan  R.  entendet  la  canso  crezet  que  fos  de  sa  moiller, 
quar  dis  en  una  cobla  : 

Tôt  quan  fas  per  temensa 

Devetz  en  bona  fei 
Penre,  neis  quan  no  us  vei. 

Et  aquest  mot  entendet  :  e  mandet  lo  marit  a  h  G.  que 
vengues  a  parlamen.  E  menet  lo  ab  si  foras  lonh  del  castel, 
et  a  trassio  el  li  tolc  la  testa  e  mes  la  en  un  carnayrol  ;  e 
trais  li  lo  cor  del  cors ,  e  mes  lo  en  carnayrol  com  la 
testa.  Et  intret  s' en  el  castel ,  e  fes  lo  cor  raustir  e  fez  lo 
aportar  a  la  taula  a  la  moiller ,  per  so  la  domna  s' agradava 
fort  de  cor  de  salvaizina,  e  fes  lo  manjar  a  sa  molher 
en  semblan  qu'  el  ne  manjes.  E  quan  l' ac  manjat ,  si  levet 
sus  e  dis  que  so  que  avia  manjat  era  1  cor  d'  en  G.  de 
Cabestanh ,  e  mostret  li  la  testa ,  e  demandet  li  si  Y  era 
estât  bos  a  manjar.  E  la  domna  conoc  la  testa  d'  en  Guillem 
de  Cabestanh ,  e  dis  que  tan  bos  li  era  estât  e  si  saboros , 
que  jamais  autre  manjars  ni  autre  heures  no  1  tolria  la 
sabor  de  la  boca  qu'  el  cor  d'  en  G.  de  C.  li  avia  laissada. 
El  marit ,  quant  o  auzi ,  correc  li  dessus  ab  l' espaza  ;  e  la 


DES     TROUBADOURS.  189 

domna  ac  paor  e  fugi  al  balcon ,  e  se  laisset  cazer  jos ,  e 
fo  morta. 

Et  aqnest  mal  fo  sauputz  per  tota  Cataloingna  e  per 
totas  las  terras  del  rei  d' Aragon  ;  e  per  lo  rei  'n  Anfos  ,  e 
per  tos  los  baros  de  las  encontradas  fo  mot  gran  tristeza 
e  grans  dolors  de  la  domna  e  d'  en  G.  de  Cabestanh.  Et 
ajusteron  se  los  parens  d'  en  G.  e  de  la  domna ,  e  totz  los 
cortes  cavayers  d' aquela  encontrada ,  e  guerreieron  R.  de 
Castel  Rossilhon  a  foc  et  a  sanc.  El  rei  d' Arago  venc  en  la 
terra ,  quan  saup  lo  fag ,  e  près  R.  de  Castel  Rossilho  ,  e 
desfetz  li  los  castels  e  las  terras  ,  e  fes  metr'  en  G.  de  Ca- 
bestanh denan  1'  us  de  la  gleiza  de  San  Joan  a  Perpinhan , 
e  la  domna  ab  el.  E  fon  una  longa  sazo  que  tug  li  cortes 
cavayer  e  las  domnas  gentils  de  Cataluenha  e  de  Rossilho 
e  de  Sardanha  e  de  Cofolen  e  de  Narbones ,  venian  far 
cascun  an  anoal  per  lur  armas  aital  jorn  quan  moriro  , 
pregan  nostre  senhor  que  lur  agues  merce. 

Aissi  com  avetz  auzit  lo  rei  près  R.  de  Castel  Rossilho 
e  '1  deseretet ,  e  1  tolc  totz  sos  castels ,  e  1  fes  morir  en 
sas  preisos ,  e  donet  totz  sos  bes  als  parens  d'en  G.  e  de  la 
domna  que  mori  per  el. 

L'intérêt  qui  s'attache  à  ce  troubadour  exige  d'en  faire 
connaître  une  autre  biographie  plus  circonstanciée  qu'on 
trouve  dans  un  des  manuscrits  de  la  Laurentiana. 

Monseffnor  Raimon  de  Ronsillion  fo  un  valenz  B.  aisi 
com  sabetz  et  ac  per  moller  ma  dompna  Margarida  ,  la 
plus  bella  dompna  com  saubes  en  aqel  temps,  et  la  mais 
presiada  de  totz  bon  pretz ,  et  de  totas  valors ,  et  de  tota 
cortesia.  Avenc  si  qe  Guillem  de  Cabstaing ,  qe  fu  fil  d' un 


I9O  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

paubre  cavaliers  del  castel  de  Cabstaing ,  venc  en  la  cort 
de  monsegnor  Raimon  de  Rossillion ,  et  se  presentet  a  lui , 
se  il  plasia  qe  el  fos  vaslet  de  sa  cort.  Monsegnor  Raimon 
q'  el  vi  bel  e  avinenz  ,  et  li  semblet  de  bona  part ,  dis  li 
qe  ben  fos  el  vengutz ,  et  qe  demores  en  sa  cort.  Aisi  de- 
moret  con  el,  et  saup  si  tan  gen  captener,  qe  pauc  et  gran 
ï  amavon.  Et  saup  tan  enantisar ,  qe  monsegnor  Raimon 
vole  qe  fos  donzel  de  ma  dompna  Margharida  sa  molher  ; 
et  en  aisi  fo  fait.  Adonc  s'esforzet  Guillem  de  mais  valer 
et  en  ditz  et  en  faitz.  Mais,  ensi  com  sol  avenir  d'amor, 
venc  c'amors  vole  assalir  ma  dompna  Margarida  de  son 
assaut,  et  scalfet  la  de  pensamen  ;  tan  li  plasia  l'afar  de  G. 
e  1  dich  e  '1  semblantz  qe  non  se  poc  tenir  un  dia  q'  el 
no  1  dizes  :  Ara  m  digatz ,  Guillem ,  s' una  dompna  te  fasia 
semblan  d' amor,  auzarias  la  tu  amar  ?  Guillem ,  qe  se  n'  era 
perceubutz,  li  respondet  tôt  franchamen  :  S' ieu,  ma  dompna, 
saup  q'  els  semblantz  fosson  vertadier.  Per  Saint  Johan  , 
fec  la  dompna ,  ben  avetz  respondut  a  guisa  de  pro  ;  mas 
eras  te  volgl  proar  se  tu  poras  saber  et  conoisser  de  sem- 
blanz  cal  son  vertadier,  o  cal  non.  Cant  Guillem  ac  en- 
tendudas  las  parolas ,  respondi  :  Ma  dompna  tôt  aisi  con 
vos  plaria  sia.  Et  comenset  a  pensar ,  et  mantenent  li  moc 
amors  esbaralla  et  l' intret  el  cor  tôt  de  preon  lo  pensa- 
men c'  amors  tramet  als  sieus  ;  de  si  en  an  fo  dels  serventz 
d'  amor ,  et  comencet  de  trobar  cobletas  avinenz  et  gaias , 
et  danzas  et  cantas  d'  avinens  cantar  era  d' asautz  et  plus 
a  lei  per  cui  el  cantava.  Et  amors  qe  rend  a  sos  servens 
sos  gasardos  ,  can  li  ven  a  plaser ,  vole'  rendre  de  son  ser- 
visi  lo  grat.  Vai  destregnen  la  dompna  tan  greumen  de 
pensamen  d'amor  et  consire,  qe  jorn  ni  noit  non  podia 
pausar,  pensan  la    valor    et  la  proessa    q'er  en  Guillem 


DES     TROUBADOURS.  JÇ)I 

pausada  et  messa  tan  aondosamen.  Un  jorn  avenc  qe  la 
dompna  près  Guillem,  e  '1  dis  :  G.  era  m  digatz,  es  tu  an- 
cara  aperceubutz  de  mos  semblanz,  si  son  verais  o  men- 
songiers.  G.  respon  :  Dompna,  si  'n  vallia  dieus;  de  1'  ora 
en  sai  qe  fui  vostre  servire  ,  no  m  poc  entrar  el  cor  nul 
pessamen ,  qe  non  fossatz  la  mielz  c'  anc  nasqet ,  et  la  mais 
vertadiera  ab  diz  et  a  semblanz.  Aiso  crei  et  creirai  tota 
ma  vida.  Et  la  dompna  respos  :  G. ,  eu  us  dis  ,  si  deus 
m'  en  par ,  qe  ja  per  me  non  seres  galiatz ,  ni  vostre  pen- 
samen  non  er  en  bada  :  et  tes  lo  braz  et  l'abrasetz  dou- 
samen  inz  en  la  zambra  ,  on  ill  eron  amdui  assis ,  et  lai 
comenseron  lor  drudaria.  Et  duret  non  longamen  ,  qe 
lausinjers,  cui  dieus  air,  comenseron  de  s'amor  parlar, 
et  anar  devinan  per  las  chansos  qe  G.  fasia ,  disen  q'  el 
s' entendia  en  ma  dompna  Margarida.  Tan  anneron  disen , 
et  jus  et  sus ,  cal'  aurella  de  monsegnor  Raimon  venc. 
Adonc  li  saup  trop  mal ,  et  trop  greu  iratz ,  per  o  c'a  perdre 
li  avinia  son  compagnon  qe  tant  amava ,  et  plus  de  1'  onta 
de  sa  molher.  Un  jorn  avenc  qe  Guillem  era  anat  a  spar- 
vier  ab  un  escuier  solamen.  Et  monsegnor  R.  lo  fetz 
demandar  on  era.  Et  un  valletz  li  dis  c'anatz  era  a  spar- 
vier.  Et  sel  q'el  sabia  li  dis  en  aital  encontrada.  Man- 
tenent  se  vai  armar  d' armas  celadas ,  et  si  fec  amenar 
son  destrier ,  et  a  près  tôt  sol  son  chamin  vas  cella  part , 
on  Guillem  era  annat  ;  tan  chavalquet  qe  trovet  lo.  Cant 
G.  lo  vi  venut,  si  s'en  donet  merveilha,  et  tan  tost  li  venc 
mal  pensamens.  Et  il  venc  a  l' encontra  ,  et  il  dis  :  Senher, 
ben  sias  vos  vengutz.  Com  es  asi  sols  ?  Monsengnor  Raimon 
respondet  :  G.  quar  vos  vauc  qeren  per  solazar  mi  a  vos  ; 
et  avetz  nientz  prez  ?  O  ieu  ,  sengnor ,  non  gaire ,  car  ai 
pauc   trobat ,   et  qi  pauc  troba  non   pot  gaire  penre ,  so 


1()2  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

sabets  vos ,  si  col  proverbi  ditz.  Laissem  eimais  aqest  par- 
lamen  estar ,  dis  monsegnor  Raimon  ;  et  digatz  mi  ver  per 
la  fe  qe  m  devetz.  de  tôt  aiso  qe  us  voirai  demandar.  Per 
deu,  senher,  ditz  G.  s' aiso  es  de  dir,  be  us  dirai.  Non 
voill  q'i  m  metatz  nul  escondit,  so  dis  monsenhor  Raimon, 
mas  tôt  enteramen  me  diretz  d'aiso  qe  us  demandrai. 
Senher,  pois  qe  us  platz  demandatz  mi,  so  dis  G.,  si  vos 
dirai  lo  ver.  Et  monsenhor  Raimon  demandet  :  Guillem  , 
si  dieus  et  fes  vos  vallia,  avetz  dompna  per  cui  cantatz  ni 
per  cui  amor  vos  destringna  ?  Guillem  respon  :  Seigner  et 
com  canteria  s' amor  no  m  destrigna  ?  Sapchatz  de  ver , 
monsegnor,  c'amor  ma  tôt  en  son  poder.  R.  respon  :  Ben 
o  voill  creire  ,  q'  estiers  non  pogratz  tan  gen  chantar  ;  mas 
saber  voill ,  si  a  vos  platz  ,  digatz  qi  es  vostra  dona.  Ai  ! 
segnier  ,  per  dieu ,  dis  G. ,  garatz  qi  m  demandatz  ,  si  es 
raisons  c'  on  deia  descelar  s' amor ,  vos  me  digatz  qe  sabes 
q'  en  Bernard  del  Ventadorn  dis  : 

D' una  ren  m'  aonda  mos  senz 

C  anc  nulz  hom  mon  joi  non  enquis 

Q'  eu  volentiers  non  1'  en  mentis  , 

Qar  no  m  par  bons  ensegnamenz  , 

Anz  es  follia  et  enfanza , 

Qui  d' amor  a  benenanza 
Q'  en  vol  son  cor  ad  ornes  descobrir , 
Si  no  l' en  pod  o  valer  o  servir. 

Monsegnor  Raimon  respon  :  Eu  vos  plevis  q'ie  us  en 
valrai  a  mon  poder.  Tan  li  poc  dir  R.  qe  G.  H  dis  :  Senher 
aitan  sapchatz  q'eu  am  la  seror  de  ma  domna  Margarida 
vostra  molher,  et  cuig  en  aver  cambi  d'amor.  Ar  o  sabetz, 
e  us  prec  qe  m'en  valhatz,  o  qe  sivals  no  m'en  tengatz 
dampnage.  Prenez  man  et  fes ,  fet  R. ,  q'  eu  vos  jur  e  us 


DES     TROUBADOURS.  IC)3 

plevis ,  qe  us  en  valrai  tôt  mon  poder  ;  et  aisi  l' en  fianset  ; 
et  qant  l' ac  fiansat ,  li  dis  R  :  Eu  voill  c'  anam  in  qua  lai , 
car  prop  es  de  qi.  E  us  en  prec ,  f'etz  G. ,  per  dieu.  Et  en 
aisi  prenneron  lor  cami  vas  lo  chastel  de  Liet.  Et  qan 
foron  al  chastel ,  si  foron  ben  acuilliz  per  en  Robert  de 
Tarascon  q'  era  maritz  de  ma  dompna  Agnes  ,  la  seror  de 
ma  dompna  Margarida  ,  et  per  ma  dompna  Agnes  autresi. 
E  monsegnor  R.  près  ma  dompna  Agnes  per  la  man  e 
mena  la  en  chambra  e  si  s'aseton  sobra  lo  lieg.  Et  mon- 
segnor  R.  dis  :  Ara  m  digatz ,  cognada ,  fe  qe  m  devetz , 
amatz  vos  per  amor  ?  Et  ella  dis  :  Oc ,  senher.  Et  cui ,  fetz 
el  ?  Aqest  no  us  die  ieu  ges  ;  et  qe  vos  n'  a  romansan  ?  A  la 
fin  tant  la  preget ,  q'  ella  dis  c'  amava  Guillem  de  Cabstaing. 
Aqest  dis  ella  per  zo  q'  ella  vezia  Guillem  marritz  et  pensan  ; 
et  sabia  ben  com  el  amava  sa  seror;  don  ella  se  temia 
qe  R.  non  crezes  mal  de  Guillem.  D'aiso  ac  R.  gran  ale- 
gressa.  Aqesta  razon  dis  la  dompna  a  son  marit  ;  e  '1  marit 
li  respondet  qe  ben  avia  fatz ,  et  det  li  parola ,  q'  ella  poges 
lar  o  dir  tôt  zo  qe  fos  escampamen  de  G.  Et  la  dompna 
ben  o  fetz,  q'ella  apella  G.  dinz  sa  chambra  tôt  solf  et 
stet  con  el  tant,  qe  R.  cuidet  qe  degues  aver  d'ella  plazer 
d'amor,  et  tôt  aco  li  plazia;  et  comenset  a  pensar  qe  so 
qe  li  fo  dig  d' el,  non  era  ver,  et  que  van  dizen.  La  dompna 
et  Guillem  essiron  de  chambra,  et  fo  apareillat  lo  sopar, 
et  soperon  con  gran  alegressa.  Et  pois  sopar,  fet  la  dompna 
apareillar  lo  lieg  d'els  dos,  prop  de  fuis  de  sa  chambra, 
et  tant  feron ,  qe  d'  una  semblanza  qe  d' autra ,  la  dompna 
et  Guillem ,  qe  R.  crezia  que  G.  jagues  con  ella.  Et  la- 
deman  disnaron  al  castel  con  gran  alegressa  ;  et  pois  disnar, 
s' en  partiron  con  bel  comjat ,  et  vengueron  a  Rossillio. 
Et  si  tost  com  R.  poc ,  se  parti  de  Guillem  ,  et  venc  s'en 
5  l3 


194  BIOGRAPHIES     ET     FKA  GMENTS 

a  sa  molher,  et  contet  li  zo  q'avia  vist  de  G.  e  sa  seror. 
De  zo  ac  la  dompna  gran  tristessa,  tota  la  nuoig.  Et  la- 
deman  mandet  per  G. ,  et  si  lo  receup  mal ,  et  apellet  lo 
fais  e  traitor.  Et  G.  li  clamet  merce,  si  com  hom  qe  non 
avia  colpa  d'aiso  q'ella  l'acasionava;  et  dist  li  tôt  zo  com 
era  stat  a  mot  a  mot.  Et  la  dompna  mandet  per  sa  seror 
et  per  ella  ;  et  sap  ben  qe  G.  non  avia  colpa.  Et  per  zo 
la  dompna  li  dis  el  comandet  q'el  degues  far  una  chanson, 
qal  el  mostres  qe  non  âmes  autra  dompna  mas  ella  ;  don 
el  fetz  aqesta  chanson  qe  dis  : 

Lo  dous  cossire 
Que  m  don  amors  soven,  etc. 

Et  qant  R.  de  Rossillion  ausi  la  chanson  qe  G.  avia  fâcha 
de  sa  molher,  donc  lo  fetz  venir  a  parlamen  assi  fora 
del  chastel ,  et  tallet  li  la  testa ,  et  mes  la  en  un  carnarol , 
et  tras  li  lo  cor  del  cors,  et  mes  lo  con  la  testa.  Et  annet 
s'en  al  chastel,  et  fet  lo  cor  raustir,  et  aportar  a  la  taula 
a  sa  molher,  et  fetz  lui  mangiar  antesapuda.  Et  qant  l'ac 
manjat ,  R.  se  levet  sus ,  et  dis  a  la  molher  qe  so  qe  1 
avia  manjat  era  lo  cor  d'EN  G.  de  Cabstaing,  et  mostret 
li  la  testa  ,  et  demandet  li  se  era  estât  bon  a  manjar. 
Et  ella  auzi  zo  q'  il  demandava ,  et  vi  et  conoc  la  testa 
d'  en  Guillem.  Ella  li  respcpndet ,  et  dist  li  q'  el  era  estât 
si  bons  et  saboros  que  jamais  autre  manjars  ni  autres 
heures  no  '1  torrian  sabor  de  la  boccha  q'el  cor  d'EN  G. 
li  avia  lassât.  Et  R.  li  cortz  sobra  con  la  spasa.  Et  ella  li 
fug  aluic  d' un  balcon  jus ,  et  esmondega  si  lo  col.  Aqest 
mal  fo  sabutz  per  tota  Gatalogna,  et  per  totas  las  terras 
del  rei  d' Aragon  ;  et  per  lo  rei  Anfos ,  et  per  totz  los  barons 
de  las  encontradas  gran  tristessa  fo  et  grans  dolors  de  la 


DES    TROUBADOURS.  IO,5 

mort  (Ten  Guillem  et  de  la  dompna,  q'aisi  laidamenz  los 
avia  mort  R.  Et  josteron  si  li  paren  d'  en  Guillem  ,  et  de 
la  dompna,  et  tuit  cil  qi  eron  amador,  et  guerriron  R.  a 
foc  et  a  sanc  ;  e  '1  reis  Anfos  d' Aragon  venc  en  aqella  en- 
contrada ,  qant  saup  la  mort  de  la  dompna  et  del  chava- 
lier  ;  et  près  R.  et  desfetz  li  lo  chastels  et  las  terras  ;  et 
fetz  G.  et  la  dompna  mètre  en  un  monimen  denan  luis 
de  la  gleiza  a  Perpignat ,  en  un  bore  q'  es  en  plan  de  Ros- 
sillion  et  de  Sardogna,  lo  cals  bore  es  del  reis  d'Aragon. 
Et  fo  sazos  qe  tuit  li  cavalier  de  Rossillion  et  de  Sar- 
dogna ,  et  de  Gofolen ,  et  de  Riuples  ,  et  de  Peiralaide ,  et 
de  Narbones  lor  fasian  chascun  annoal;  et  tuit  li  fin  ama- 
dors  et  las  finas  amaressas  pregaven  dieus  per  las  lor 
armas.  Et  aisi  lo  près  lo  rei  d'Aragon  R.  et  deseritet  lo, 
e  1  fet  morir  en  la  prison  ;  et  det  totas  las  soas  posses- 
sions als  parens  d'EN  G.  et  als  parens  de  la  dompna  que 
mori  per  el.  El  bore  en  lo  cal  foron  seppellitz  G.  et  la 
dompna  a  non  Perpignac. 

Fragments  des  deux  pièces  qui  ne  sont  point  imprimées 
dans  le  choix  de  ses  poésies  : 

Moût  m' alegra  douza  votz  per  boscage , 
Can  retentis  sobra  '1  ram  qui  vérdeia, 
E  '1  rossignol  de  son  chantar  chandeia 
Josta  sa  par  el  bosc  per  plain  usage, 
Et  aug  lo  chan  de  l' auzel  qui  tentis 
Don  mi  remenbra  douza  terra  e  '1  pais.... 

Il  dit  de  sa  belle  : 

E  si  voletz  qu'eu  vos  diga  son  nom 
Ja  no  trobaretz  alas  de  colomp 
O  no  '1  trovetz  escrig  senes  falenza. 

Moult  m'  alegra.. 
5  l3a 


196  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Qu'  ab  un  fil  de  son  mantelh  var , 
S' a  lieis  fos  plazen  qu'  el  me  des , 
Me  fera  plus  jauzen  estar 
E  mais  rie  que  no  m  progra  far 
Autra  del  mon  qu'  ab  si  m  colgues. 

Ar,  purs  i.ku. 

iStostrad.  56.    Crescimbeni ,  37.   Bastero ,  86.    Millot,I,    i34.  Papon,  II, 
a6l.  Hist.  Litt.  XIV,  210.  P.  Occ.  38. 

Guillaume  de  Durfort.  Voyez  Raimond  de  Dur- 
fort.  Une  seule  pièce  : 

Quar  say  petit  mi  met  en  razon  larga , 
Quar  leu  troba  qui  pesca  en  estanc , 
Per  qu'ieu  quere  lay  ont  trobaray  lare 
Vertadier  laus ,  e  die  que  cum  colum 
Viu  et  esta  en  pretz  de  que  no  rum  , 
Lay  on  se  tanh  ni  s  requier  per  dever 
Gui ,  cap  de  porc ,  qu'  es  artitz  e  cozens 
Contra  mais  ayps ,  q'  us  viron  lui  non  resta. 
Quar  say  petit. 
Millot,  a55. 

Guillaume    Fabre  ,  bourgeois  de  Narbonne.    Deux 
sirventes  ;  dans  l'un  on  trouve  ce  couplet  : 

Ane  non  crée  de  pretz  ni  d' onor 
Alexandres ,  segon  qu'  aug  dir , 
Per  trop  tener  thesaur  en  tor, 
Mas  quar  vole  ben  dar  e  partir 

Lo  sieu  de  gran  coratge , 
Don  totz  homs  fazi'  abrivatz 
E  voluntiers  totz  sos  mandatz  , 

Mostran  manh  vassalatge; 


DES    TROUBADOURS.  I97 

Quar,  qui  ben  fes,  bes  l'era  datz , 
Per  qu'  el  mon  fon  sieus  conquistatz. 
Os  mais  vey. 

Dans  l'autre  sirvente  il  s'adresse  aux  princes  qui,  au 
lieu  d'aller  au  secours  des  lieux  saints ,  se  font  la  guerre 
les  uns  aux  autres  : 

Don  penran  destricx 

Tug  li  amador 

De  nostre  senhor, 
Si  'n  desamor  ven  la  fe 
Don  yssaus  paganesme. 

La  desamors 
S' aferma  e  s' empren 
Si  que  Tus  reys  cuida  tener  la  clau 
D' afortimen ,  e  l' autr'  a  '1  contraclau , 
Que  a  poder  e  rie  cor  d'  ardimen  ; 
Mas  l'ajustamen 
Que  fan  e'is  prezicx 
Degran  als  raendicx 
Que  son  en  error 
Virar  ad  honor 
D' aquel  senhor  que  nos  fe , 
Per  guazanhar  sa  merce. 

Ar  em  el  cors 
On  veirem  man  paren 
L' us  vas  l' autre  encaussar  per  esclau , 
Pueis  al  colpar  ab  felh  cor  mal  e  brau , 
Et  esvazir  veirem  maynt  guarnimen  , 
Si  Dieus  donc  no  y  pren, 
Qu'  es  nostres  abricx , 
Tal  cosselh  qu'  els  ricx 
5  l33 


I98  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Torn  totz  en  amor, 

Pueis  do  entre  lor 
Sen  e  voler  que  desse 
Passon  lai  si  co  se  cove. 

PUS  DEL  MAIORS. 

Millot,  III,  4o5. 

Guillaume  Figueira  ,  t.  IV.  Onze  pièces ,  dont  quel- 
ques-unes sont  attribuées  à  d'autres  troubadours  : 

Guillems  Figuera  si  fo  de  Tolosa ,  fils  d' un  sartor ,  et  el 
fo  sartres.  E  quant  li  Frances  agron  Tolosa,  el  s'en  venc 
en  Lombardia.  E  sap  ben  trobar  e  cantar ,  e  fez  se  joglar 
entre  los  ciutadins.  Non  fo  hom  que  saubes  caber  entre  'ls 
baros  ni  entre  la  bona  gen  ,  mas  moût  se  fez  grazir  als 
arlots  et  als  putans  et  als  hostes  et  als  taverniers.  E  s'  el 
vezia  bon  home  de  cort  venir  lai  on  el  estava ,  el  n'  era 
tristz  e  dolens  ;  et  ades  se  percassava  de  lui  abaissar  e  de 
levar  los  arlotz. 

Les  vers  suivants  sont  adressés  à  Bertrand  d'Aurel  : 

Bertram  d' Aurel ,  si  moria 
N  Aimencs  anz  de  martror, 
Digatz  a  cui  laissaria. 
Son  aver  e  sa  ricor 
C  a  conques  en  Lombardia , 
Suffertan  freit  e  lângor.... 

Il  est  auteur  d'une  pastourelle  qui  commence  ainsi  : 

L' autr'  ier  cavalgava 
Sus  mon  palafre 
Ab  clar  temps  sëre , 
E  vi  denan  me 


DES     TROUBADOURS.  199 

Una  pastorela 
Ab  color  fresqu'e  novela 
Que  chantet  mot  gen, 
E  dizia  en  planhen  : 
Lassa  !  mal  vieu  qui  pert  son  jauzimen. 

L'  AXJTr'  1ER  CA.VALGAVA. 

Nostrad.  i5o.  Crescimbeni ,   io3.  Bastero ,  86.  Millot,  II,  446.  P.  Occ.  î43. 

Guillaume  Gasmar.  Une  tenson  avec  Ebles  de  Saignas: 

N  Eble  cauzetz  la  meillor 

Ades ,  segon  vostr'  essien  : 

Lo  cals  ha  mais  de  pensamen 

De  consirier  e  d' eror 

Sel  que  gran  re  deu  paiar 

Ni  pot  ni  vol  hom  esperar, 

Ho  sel  c'  a  son  cor  e  son  sen 

En  dona  pauzat ,  e  re  no  fai  que  ill  plaia  ? 

N  Eble  cauzetz. 
Millot ,  III ,  4o5, 

Guillaume  Godi.  Une  seule  pièce ,  dont  ces  vers  sont 

tirés  : 

Li  rie  suau  tornon  atras 

Joven  e  '1  fan  estar  d' aut  bas , 

E  son  engres  per  castiar; 

Tan  lur  es  gazanhs  abelitz 

Qu'  aissel  se  ten  per  pus  gueritz 

Que  mais  pot  aver  amassar. 

Si  'l  gew. 
Millot,  III,  407. 

Guillaume  Hugues,  d'Albi.  Une  pièce. 

Atressi  quo  '1  laupartz  aucire 
Sap  en  la  forest  lo  leo , 
5  l3« 


200  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTAS 

M'a  mes  tro  en  plus  greu  martire 
Ab  belh  semblan  silh  de  cuy  so.... 

Per  quo  soven  ma  cara  s  muella 
Ab  1'  aigua  que  nays  de  mon  vis  , 
Tal  paor  ai  plazer  no  m  cuelha 
Del  gen  cors  clar ,  car,  blanc  e  lis.... 

Per  que  '  1  prec  ma  dolor  li  duelha , 
Quar  tan  non  dezir  paradis 
Mas  qu'  ab  son  gent  bratz  blanc  m' acuella 
Prop  de  la  color  e  '1  dous  ris. 

QcAN  LO  BRATJS 

Millot,  III,  407. 

Guillaume,  d'Hyères.  Une  pièce  dont  le  manuscrit 
est  mutilé  : 

Tan  son  greu  mey  falhimen  , 

Qu'  ai  faitz  tôt  jorn  longamen  , 

Per  que  m  do  gran  espaven , 

Senher ,  si  no  m  conortatz , 

Que  Longis  fers ,  fels  e  fortz 

Aculhis  ab  ferms  conortz , 

E  queric  perdo  dels  tortz 

A  vos  per  cuy  fos  nafratz. 

A  DIEU  EN  CUY. 

Millot,  HT,  407. 

Guillaume,  de  Limoges.  Un  sirvente. 

Mal  deu  hom  dir  dels  clercx  e  dels  baros , 
D' aisselhs  qui  van  tollen  e  non  donan , 
E  mal  dire  quan  van  la  gen  forsan , 
E  mal  dire  car  non  son  vergonhos , 


DES     TROUBADOURS.  -AOI 

E  mal  dire  quan  son  desconoissen  , 
E  mal  dire  quan  non  an  chauzimen , 
E  mal  dire  quan  an  gran  cobeitat , 
E  mal  dire  quan  non  an  pietat. 

Mas  hom  deu  be  dire  dels  paubres  pros 
E  de  donas  quan  fan  lor  benestan  ; 
Mas  de  donas  non  es  qui  'ls  tragu'  enan , 
Qu'  avol  so  '1  drut  e  '1  marit  son  gelos  ; 
Doncx  per  donas  no  s  va  ges  pretz  perden , 
E  '1  vasvassor  acuelhon  ben  e  gen , 
Qu'ades  servon  volontiers  e  de  grat 
D' aquo  petit  que  '1  rie  lor  an  laissât. 

Un  SIRVEÏCTES. 

Millot,  IV,4o5. 

Guillaume  Magret  ,  t.  III  et  IV. 

Guillems  Magret  si  fo  uns  joglars  de  Vianes ,  jogaire  e 

taverniers  ;  e  fes  bonas   cansos  e  bons  sirventes   e  bonas 

coblas.    E    fo  ben  volgutz   et   onratz ,   mas   anemais  non 

anet  en  arnes ,  que  tôt  quant  gazaingnava  el  jogava  e  des- 

pendia  malamen  en  taverna.  Pois   se  rendet  en   un  hos- 

pital  en  Espaingna,  en  la  terra  d'EN  Roiz  Peire  dels  Gam- 

biros. 

'. 
Voici  un  couplet  où  il  fait  allusion  à   une  pièce  de 

Marcabrus  appelée  Lavoir  : 

Non  valon  re  coblas  ni  arrazos 
Ni  sirventes ,  tant  es  lo  monz  deliz  ; 
Que  per  dos  sols  serai  meillz  accollitz , 
Si  'ls  port  liatz  en  un  de  mos  giros 
Que  per  cent  vers  ni  per  dozenz  cansos  ; 


203  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Dels  doze  aurai  ab  beure  et  ab  manjar , 
E  'ls  oitz  daria  a  foc  et  a  colgar , 
E  del  quatre  tenrai  l' ost  en  amor 
Meillz  non  fera  pel  vers  del  lavador. 
Non  valon  re. 

Bastero,  86.  Crescimbeni ,  193.  MiHot,  II,  243.  P.  Occ.  173. 


Guillaume  de  Montagnagout ,  t.  IV.  Douze  pièces. 
Sa  vie  se  trouve  dans  un  manuscrit  de  Florence.  Elle 
a  été  traduite  dans  les  Novelle  Litterarie,  5  mai  1741  : 

Guglielmo  de  Montanghagout  fu  un  cavalière  di  Pro- 
venza,  e  fu  bon  trovatore  e  grande  innamorato  e  faceva 
ail'  amore  con  madonna  Jauseranda  del  Castello  di  Lunel , 
e  fece  per  lei  infinité  buone  canzoni. 

Le  manuscrit  7226  le  nomme  Guillems  Montanha- 
gol  de  Toloza  „  dans  la  pièce  qui  commence  par  ce 
couplet  : 

Non  an  tan  dig  li  primier  trobador 
Ni  fag  d'  amor  lay  el  temps  qu'  era  gays 
Qu'enqueras  nos  no  fassam  après  lor 
Chans  de  valor ,  nous ,  plazens  e  verays  ; 
Car  dir  pot  hom  so  qu'  estât  dig  no  sia , 
Qu'  estiers  non  es  trobayre  bos  ni  fis 
Tro  fai  sos  chans  nous,  gais  e  gent  assis 
Ab  novels  ditz  de  nova  maestria. 
Non  an  tan  dig. 

Bastero,  87.  Crescimbeni,  ig5.  Mfllot ,  III,  92.    Papon,  II,  2i5,  et  III, 
443.  P.  Occ.  278. 


DES     TROUBADOURS.  2o3 

Guillaume  de  Mur.  Une  pièce  sur  la  croisade  : 

D' un  sirventes  far  me  sia  dieus  guitz , 
Quar  comensat  l' ay  per  bona  razo  , 
Quar  lo  sanh  bers  on  dieus  fon  sebelhitz 
Volon  liurar  aissilh  qui  de  lay  so , 
E  sia  certz  quais  que  s' en  entremeta 
E  n'intr'en  mar  ab  bona  ensio 
Que  Ihesum  Crist  en  tan  luec  los  meta 
En  paradis,  quon  li  siey  martir  so. 

Pero  quascus  gart  quon  ira  garnitz  ; 
Quar  dieus  no  vol  qu'  ab  l' autruy  garnizo , 
De  qu'  autre  a  tort  sia  despossezitz , 
Lai  pas  nulh  hom  ses  satisfactio , 
Per  qu'ieu  non  cre  qu'aital  home  prometa 
Dieu  son  règne  ni  que  s' amor  li  do , 
Si  ben  lai  vay  ab  arc  ni  ab  sage  ta , 
Qu'  el  sout  que  pren  cobra  son  gazardo. 

Non  cre  sia  per  dieu  gent  aculhit 
Ricx  hom  que  pas  ab  l' autrui  messio , 
Ni  selh  qu'  a  tort  n'  a  los  sieus  descauzitz 
Ni  fai  raubar  per  aquelh'  ochaizo  ; 
Quar  dieus  sap  tôt  que  porta  en  sa  maleta , 
E  s' ab  tortz  vay,  trebalha  s'  en  perdo , 
Quar  dieus  vol  cor  fin  ab  volontat  neta 
D' orne  que  pas  mais  per  lui  que  per  do. 

L' archivesque  prec  de  cui  es  Toleta 
Qu'  amoneste  lo  bon  rey  d' Arago 
Que  per  complir  son  vot  en  mar  se  meta 
E  per  tener  en  pes  son  bon  ressos. 

D'  UK  SIRVENTKS. 

Millot,  III,  107. 


2(>4  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Guillaume  Pierre  de  Casals  ou  de  Cahors.  Qua- 
torze pièces,  dont  deux  attribuées  à  d'autres  troubadours. 
Dans  une  de  ses  chansons  il  dit  : 

A  1'  avinen  mazan 

Que  fan  entr'els  l' auzelh 

Pel  joy  del  temps  novelh 

Que  lur  adui  talan , 

M' agrad'  e  m  platz  qu'  ieu  chan  ; 

Qu'  atressi  n'  i  ai  razo 

Cum  an  H  auzello 

D'esser  guays  e  vezatz;      / 

Que  mandatz 

E  preguatz 
Suy  de  chant ,  per  qu'  el  fatz. 

Per  nien  van  pessan 

Qu'  ieu  ab  joy  no  m  capdelh , 

Ans  aurion  un  cantelh 

De  la  luna  en  lairan 

Qu  ieu  ja  m  n'  ânes  laissan 

Qu'asola  la  faisso 

Del  belh  nou,  car  e  bo 

Cors  que  m  suy  autreyatz. 

A   l'  avinen. 

Dans  une  autre  on  trouve  ces  vers  : 

De  martir  pogra  far  cofes 
Mi  dons  ab  un  bays  solamens, 
Et  ieu  fora  'n  totz  temps  jauzens  , 
S' a  lieys  plagues  que  lo  m  dones. 
Ja  tant. 

On  lit  dans  un  sirvente  : 

No  m  plaz  ries  hom  si  non  es  amoros , 


DES    TROUBADOURS.  2o5 

Ni  m  plaz  douma  si  gent  non  acuillis, 
Ni  m  plaz  donzels  si  de  gaug  non  servis , 
Ni  donzela  si  non  a  bel  respos  ; 

Ni  m  plaz  escars  manens 

Ni  joglars  desplazens.... 

Eu   CHANTERAI. 

Millot,  II,  424. 

Guillaume  Raimond.  Quatre  pièces. 
Dans  une  tenson  avec  Pouzet ,  il  lui  dit  : 

Pouzet,  son  fort  cor  autiu 
Blan  domna  mais  per  un  très, 
Quan  pren  gaire  ni  pauc  ni  ges  ; 
C  adreg  ten  hom  per  esquiu 
Penre  qui  ben  so  albira , 
Doncx  quar  fai  mais  d' onrameu 
A  sel  qui  '1  serf  qu  al  prenden , 
Ben  par  c'  amors  lai  la  tira. 

Del  joi  d'  amor. 
Bastero ,  87.  Crescîmbeni,  ig5.  Millot,  HI,  407. 

Guillaume   Raymond  de  Gironella.    Trois  pièces, 
dont  l'une  commence  par  ce  couplet  : 

Gen  m'apareill 
De  far  leu  chanso  grazida, 

D'un  sonet  garnida; 

Non  ges  brau  ni  veill , 
Aras  quan  vei  l' erba  trida , 

Pels  vergiers  flurida  ; 
leu  chant  ab  gaug  e  m' csveill , 
E  m  luenh  de  la  gent  marrida , 


ao6  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Qu'el  cor  dins  son  e  m  crida 
C  ab  lor  farai  del  be  meils. 

GEN   m'  APAaEII,. 

Guillaume  Rainols  (I'Apt.  Quatre  pièces ,  dont  trois 
tensons  : 

Guillem  Rainols  si  fo  uns  cavalliers  de  la  ciutat  d'At, 
la  quais  ciutat  es  el  comtat  de  Folqualquier.  Bons  trobaire 
fo  de  sirventes,  délias  razos  que  corien  en  Proensa  entr'el 
rei  d' Aragon  e  1  comte  de  Tolosa.  E  si  fez  a  toz  sos 
sirventes  sons  nous.  Fort  fo  tempsutz  per  totz  los  baros 
per  los  cosens  sirventes  quel  fazia. 

Dans  l'une  des  tensons  avec  Maigret,  il  lui  dit  dans  le 
premier  couplet  : 

Maigret ,  puiat  m' es  el  cap 
So  qu'  inz  el  ventre  no  m  cap  ; 
Bons  es  per  listre  e  per  drap , 
Mas  qui  be  us  quer  ni  us  esterna 
Trobar  vos  pot ,  si  no  us  sap , 
Près  del  vaissel  ab  1'  enap , 
C'ades  tendes  vostre  trap 
Lai  on  sentes  taverna. 

Maigret  puiat. 

Dans  une  tenson  avec  sa  dame ,  il  dit  : 

Farai  un  vers  ses  prec  e  ses  somos, 
Ma  domn'  es  tan  bell'  e  cortes'  e  pros 
Que  m  fai  loirar  plus  que  falcos  lanier. 
Quant  aug. 

Bastero,  87.  Crescimbeni,  195.  Millot,!,  i5i.  Papon,  II,  392.P.  Occ.  72. 


DES    TROUBADOURS.  lO'J 

Guillelmine  de  Rosers.  Une  tenson  avec  Lanfranc 
Cigala.  Elle  répond  à  sa  question  : 

Amicx  Lanfrancs  ,  mielz  complit  son  viatge  , 
Al  meu  semblan ,  cel  que  tenc  vas  s' amia , 
E  l' autres  fes  ben ,  mas  son  fin  corratge 
Non  pot  saber  tan  ben  si  dons  a  tria 
Com  cel  que  vi  devan  sos  oillz  prezen , 
C  atendut  Tac  sos  cavalliers  com  ven , 
E  val  trop  mais  qui  so  que  dis  aten 
Que  qui  en  als  son  coratge  cambia. 
Na  Guillelma. 

fiastero,  85.  Crescimbeni ,  190. 


Guillaume  de  Saint -Didier,  ou  Saint  -  Leydier, 
t.  III  et  IV.  Seize  pièces,  dont  quelques-unes  attribuées 
à  d'autres.  Voyez  Gausser  an  de  Saint -Didier. 

Guillems  de  San  Leidier  fo  us  ries  castelas  de  Noaillac  , 
de  l'avescat  del  Puoi  Santa  Maria.  E  fo  mot  honratz  hom 
e  bons  cavaliers  d' armas,  e  larex  donaire  d'aver,  e  molt 
gent  ensenhat  e  cortes ,  e  molt  fis  amaire ,  e  molt  amatz 
e  grazitz.  Et  entendet  se  en  la  marqueza  de  Polonhac , 
qu'era  sor  del  Dalfin  d'Alverne  e  de  w'Azalais  de  Claustra, 
e  moiller  del  vescomte  de  Polonhac.  En  Guillems  si  fazia 
sas  cansos  délia  e  l'amava  per  amor,  et  appellava  se  ab 
ella  Bertran ,  et  ab  n  Ugo  Marescalc  dizia  altresi  Bertran , 
qu'era  sos  compaing  e  sabia  totz  los  faitz  d'EN  Guillem 
e  de  la  marquesa  :  e  tut  trei  si  clamaven  Bertran  Y  uns 
l'autre.  Esteron  en  mot  gran  alegrier  lonc  temps  los  très 
Bertrans;  mas  Guillems  tornet  en  gran  tristessa,  car  li  dui 


loS  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Bertran  feron  gran  fellonia  de  lui  e  gran  vilania,  si  coin 
poires  auzir. 

Dig  vos  ai  d" en  Guillem  qui  fo  ni  don,  e  de  sa  dona, 
ni  com  duret  lor  amor  de  la  marquesa  e  de  lui.  E  molt 
l'avien  menada  avinenmen,  senes  blasme  e  senes  folor,  car 
molt  tenion  cubert  so  que  fazia  a  tener  cubertz  et  en 
crezensa.  E  molt  s'alegravon  totas  las  gens  de  l'amor  de 
lor,  per  so  que  maint  fait  avinen  s'en  fazion  e  s'en  di- 
zion  per  la  lor  amor.  Et  en  aquela  sazo  si  avia  una  dona 
mot  bêla  e  mot  ensenhada  en  Vianes ,  so  era  la  comtessa 
de  Rossilho;  e  tug  li  gran  senhor  e  baro  li  portavon  mot 
gran  onor  ;  et  en  Guillems  mais  que  tug ,  car  el  la  lauzava 
mot  e  la  vezia  voluntiers  ;  e  la  amava,  e  deleitava  se  en 
parlar  de  lieis ,  que  totz  hom  crezia  que  fos  sos  cavalliers. 
E  la  dona  se  agradava  mot  de  lui. 

Tan  s' agradava  en  Guillems  de  lieis  qu'  el  n'  estava  de 
vezer  la  marqueza,  don  ela  n'ac  gelozia,  e  crezet  cert  que 
fos  sos  drutz  ;  e  tota  la  gent  o  crezia ,  mas  non  era.  Tan 
que  la  marqueza  mandet  per  n  Uc  Marescalc,  e  s  clamet  a 
lui  d'  en  Guillem ,  e  dis  que  vengar  se  volia  d'  en  Guillem 
per  sen  d'  en  Uc  :  Et  en  aisi  qu'  ieu  vuelh  far  mon  cavallier 
de  vos  ,  per  so  car  sai  qui  es  ;  e  car  non  trobaria  caval- 
lier que  m  convengues  mai  de  vos ,  ni  de  cui  en  Guillems 
degues  esser  tan  irat  com  de  vos  ;  e  vuelh  anar  en  pele- 
rinatge  ab  vos  a  Sant  Antoni  en  Vjanes  ;  et  anarai  a  San 
Leidier  a  maio  d'  en  Guillem  ,  jazer  en  sa  cambra ,  et  el 
seu  leig  vuelh  que  vos  jaguatz  ab  mi.  E  can  n  Uc  o  auzi 
meravilhet  se  mot  fort,  e  dis  :  Dona,  trop  me  dizes  d'amor, 
e  veus  me  a  tôt  vostre  mandamen. 

La  marqueza  s' aparelhet  gent  e  be ,  e  mes  se  en  la  via 
ab  sas  donzelas  e  sos  cavaliers  ;  e  venc  s'en  a  San  Leidier 


DES    TROUBADOURS.  200, 

e  i  descavalquet.  Mais  Guillem  non  era  el  castel ,  pero  la 
marqueza  fo  gen  aqulhida  a  sa  voluntat;  e  can  ven  la  nueg 
colquet  ab  si  n  Uc  el  lieg  d'  en  Guillem.  E  si  fon  saupuda 
la  novela  per  la  terra.  E  can  Guillem  o  saup  fon  trist  e 
dolens ,  mas  no  li  'n  vole  mostrar  brau  semblan  a  la  mar- 
queza ni  a  n  Uc,  ans  fazia  semblan  que  res  non  saupes. 
Mas  esforset  se  fort  de  servir  la  comtessa  de  Rossilho,  e 
parti  son  cor  de  la  marqueza.  Et  adonc  el  fe  aquesta 
chanso  que  dis  : 

Pus  tan  mi  fors'  amors  que  mi  fai  entremetre. 

et  en  la  tornada  el  dis  : 

Bertran  ,  Bertran  ,  ben  feira  a  mespendre, 
S' il  messonja  fos  vers  et  alhors  ad  apendre. 

Auzit  aves  d'EN  Guillem  de  San  Leidier  qu'amava  la 
comtessa  de  Polonbac ,  la  cals  avia  nom  Marqueza  ,  et  ela 
no  1  volia  retener  per  cavalier  ni  far  negun  plazer  en  dreg 
d' amor.  Ans ,  can  venc  a  la  parfi ,  ela  '1  dis  :  En  Guillems , 
si  lo  vescoms  mos  maritz  no  m  comandava  e  no  m  pre- 
gava ,  no  us  tenria  per  mon  cavalier  ni  per  mon  servidor. 
E  can  Guillems  auzi  la  resposta ,  fo  trist  e  marritz  ;  e  pesset 
en  cal  manieira  poiria  penre  genh  que  fezes  pregar  la 
marqueza  a  son  marit  co  1  retengues  per  son  cavalier  :  et 
acordet  se  que  fezes  un  vers  en  persona  de  son  marit. 
Lo  vescoms  se  deleitava  mot  el  cantars  d'  en  Guillem  e 
cantava  mot  be  e  bel  ;  e  'n  Guillems  si  fe  un  vers  que  ditz  : 

Don  a  ,  ieu  vos  soi  messatgiers 
Del  vers,  et  entendres  de  cui. 

E  quant  l' ac  fag  el  lo  mostret  al  vescomte ,  al  marit  de 
la  domna ,  e  comtet  li  la  razo  per  qu'  el  l' avia  fait  :  q'  una 
5  14 


2IO  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

soa  domna  l'avia  dit  qu  ela  no  l'amaria,  si  non  la  fazia 
pregar  a  son  marit.  El  vescoms  fo  molt  alegres  cant  auzi 
lo  vers ,  et  après  lo  voluntiers  ;  e  can  be  lo  saup  cantet  lo 
a  sa  molher.  E  la  dona  entendet  lo  tan  tost,  e  recordet 
se  de  so  c'  avia  promes  a  'n  Guillem  ;  e  dis  a  si  meteissa  : 
Ueimais  no  m  puesc  défendre  ad  aquest  per  razo.  Et  a 
cap  de  temps  Guillems  venc  vezer  sa  dona,  e  dis  li  co  el 
avia  fag  son  comandamen,  e  com  l'avia  fag  pregar  a  son 
marit.  Et  adonc  la  marqueza  lo  receup  per  cavalier  e  per 
servidor  ;  e  lor  amor  estet  et  anet  si  com  ai  dig  en  l'autra 
razo. 

Nostrad.  38.  Basteio ,  87.  Crescimbeni,  20.  Millot,III,  iro.  P.  Occ.  281. 
Hist.  Litt.  XV,  449- 

Guillaume  de  Saint  Gregori.  Quatre  pièces.  Ce 
troubadour  a  composé  une  sextine  en  bouts  rimes,  comme 
celle  d'Arnaud  Daniel. 

Ben  grans  avoleza  intra 
A  'n  Aiemar  entre  la  carn  e  l' ongla , 
E  si  a  'n  près  luoc  el  cors  josta  l' arma , 
E  malveistaz  bat  t  ades  de  sa  verja  ; 
Mal  resembla  al  bon  Prebost  son  oncle 
En  cui  bon  pretz  fai  per  sojorn  sa  cambra. 

N  Aimars  fai  lum  en  sa  cambra 
De  sef  ardent ,  quan  a  privât  s' en  intra , 
Ans  re  non  fais  al  bon  pretz  de  son  oncle , 
Que  cors  e  sens  1'  es  partiz  totz  per  ongla  ; 
Vist  l' agues  eu  mesurar  dura  verja 
Vas  on  fos  mes  lo  cors  que  destrui  l' arma. 
Ben  grans. 

Basteio,  87.  Crescimbeni,  196.  Millot,  Il ,  121. 


DES     TROUBADOURS.  211 

Guillaume  de  Salonic.  Une  pièce  dont  voici  le  pre- 
mier couplet  : 

Tôt  en  aital  esperansa 
Com  cel  que  cass'e  ren  non  pren, 
M' aura  ja  tengut  longamen 
Amors  que  dona  estrai , 
Et  ieu  col  jogaires  fai 
Que  sec  joi  perdut  e  '1  te , 
Sec. mon  dan  e  fug  mon  be. 

Tôt  ew  aital. 
MiUot,III,4o8. 

Guillaume  de  la  Tour  ,  t.  IV.  Treize  pièces. 

Guillems  de  la  Tor  si  fon  joglars ,  e  fon  de  Peiregorc , 
d'un  castel  qu'om  ditz  la  Tor.  E  venc  en  Lombardia;  e 
sabia  cansos  assatz,  e  s'entendia  e  chantava  e  ben  e  gen, 
e  trobava  :  mas  quan  volia  dire  sas  cansos ,  el  fazia  plus 
lonc  sermon  de  la  razon  que  non  era  la  cansos.  E  tolc 
moiller  a  Milan  ,  la  moiller  d' un  barbier  bella  e  jove ,  la 
quai  envolet  e  la  rnenet  a  Com;  e  volia  li  meils  qu'a  tôt 
lo  mon.  Et  avenc  si  qu'  ella  mori ,  don  el  se  det  si  gran 
ira  qu'  el  venc  mat  ;  e  crezet  qu'  ella  se  fezes  morta  per 
partir  se**de  lui;  don  el  la  laisset  dez  dias  e  dez  nueig 
sobre  1  monimen  ;  e  chacun  ser  el  lavava  lo  monimen  ,  e 
trasia  la  fora ,  e  gardava  per  lo  vis  baisan  et  abrasan ,  e 
pregan  qu'  ella  li  parles  e  ill  disses  se  ella  era  morta  o  viva  ; 
e  si  era  viva ,  qu'  ella  tornes  ad  el  ;  e  si  morta  era ,  qu'  ella 
li  disses  quais  penas  avia,  quel  li  faria  tantas  messas  dire 
e  tantas  alimosinas  faria  per  ella ,  qu'  el  la  trairia  d  aquellas 
penas. 

Saubut  fon  en  la  ciutat  per  los  bons  ornes ,  si  que  li  ome 

5  i4a 


111  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

de  la  terra  lo  feron  anar  via  de  la  terra.  Et  el  anet  cer- 
quau  per  totas  partz  devins  e  devinas,  si  ella  mais  poiria 
tornar  viva.  Et  uns  escarniers  si  '1  det  a  creire  que  si  el 
legia  chascun  dia  lo  salteri  e  disia  C.  e  L.  patres  nostres, 
e  dava  a  VII  paubres  elemosinas  ans  qu'  el  manges  ,  et 
aissi  fesses  tôt  un  an  que  non  faillis  dia ,  ella  venria  viva  ; 
mas  non  manjeria  ni  beuria  ni  parlaria.  El  fo  molt  alegres 
quant  el  so  auzi ,  e  comenset  ades  a  far  so  que  aquest  li 
avia  enseingnat  ;  et  en  aissi  o  fes  tôt  l' an  entier ,  que  anc 
non  failli  dia.  E  quant  el  vit  que  ren  no  ill  valia  so  que 
a  lui  era  enseingnat,  el  se  desesperet  e  laisset  se  morir. 

Une  pièce  de  ce  troubadour  commence  par  ce  couplet 
qui  fait  allusion  à  un  roman  sur  Alexandre  : 

Plus  que  las  domnas  que  aug  dir 
C'Alixandres  trobet  el  bruoill 
Qu'eran  totas  de  tal  escuoill 
Que  non  podion ,  ses  morir , 
Outra  l'ombrai  del  bruoill  anar, 
Non  poiri'  eu  ses  mort  loingnar 
D' amor  que  m' a  noirit  anese  ; 
E  pois  en  aissi  ma  mort  te 
E  ma  vida  el  sieu  poder, 
Ben  li  dei  servir  a  plaser. 

Plus  que  las. 

Une  autre  de  ses  pièces  contient  ce  couplet  : 

Una ,  doas ,  très  e  quatre , 

Cinc  e  seis  e  set  e  ueich 

M'  avenc  l' autr'  er  a  combatre 
Ab  m' osta  tota  una  nuich  ; 
E  si  m  trobes  fol  ni  mal  duich , 

Fe  que  dei  a  deu ,  bel  fratre  ; 


DES    TROUBADOURS.  54 1  3 

Ben  fora  toz  mos  pans  cuich , 
Si  me  volgues  esbatre 

UNA.    no  A  S    TRES. 

Bastero,  87.  Crescimbeni,  196.  Millot,  II,  147.  P.  Occ.  i56. 


Guillaume  de  Tudela.  Il  est  auteur  d'un  poëme  sur 
La  Guerre  des  Albigeois.  Le  manuscrit  qui  le  contient 
est  décrit  dans  le  catalogue  de  la  Vallière,  ire  partie, 
t.  II,  p.  168,  n°  2708,  et  se  trouve  à  la  Bibliothèque 
du  roi. 

Guion.  Tenson  avec  Mainard  : 

En  Maenard ,  vos  ab  saubuda ,  ' 

Sai  doz  cavaliers  prezans 

Don  largueza  no  s  remuda , 

Mas  l' us  a  terra  dos  tans 

Et  es  ses  raubor  graziz  , 
L'autre  es  per  raubaria  aiziz; 
Chausez  al  qal  fai  grazir  mais. 

Ew  Maenard. 

Guionet.  Une  tenson  avec  Cadenet,  une  autre  avec 
Raimbaud ,  auquel  il  dit  : 

En  Raimbaut ,  pros  dona  d' aut  linhatge , 
Bell'  e  valens  pregon  per  drudaria 
Dui  cavalier ,  e  son  d' engual  paratge  ; 
Mas  1'  uns  ha  pretz  de  gran  cavalaria 
E  non  ha  plus  nul  autre  faig  valen, 
E  l' autres  ha  totz  bes  enteiramen 
Mas  volpils  es  ;  diguatz  m' al  vostre  sen 
Del  quai  deu  meils  la  don'  esser  amia  ? 

Eir  Raimbaut. 
Millot,  III,  3i. 

5  143 


2l4  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

Guiraut.  Une  pièce  adressée  à  Hugues  de  Saint-Cyr  : 

N  Uc  de  Sain  Cire ,  ara  m' es  avengut 
So  que  m' avetz  lonjamen  augurât , 
Que  s'ieu  trobi  qui  m'aia  mantengut 
Ni  m  voilla  re  del  seu  aver  donat 
Inesllamen  l'ai  près  e  molt  de  cors.... 
Que  si  no  fos  sels  que  m' a  retengut 
E  m  dona  pan  e  vin  e  fen  e  blat 
En  agra  spes  del  groing  del  veragut , 
Sitôt  lo  ai  ogan  assi  provat.... 

N  Uc  de  Sain  Circ. 
Mfflot,  III,  409. 

Hameus  ou  Amédée  de  la  Broquerie.  Trois  pièces. 
Voici  des  fragments  de  ce  troubadour  : 

Per  leis  soi  plus  leu  que  trocha 
Ei'  amors ,  si  amors  ; 
leu  fora  plus  deleitos 
De  burdir  e  de  cantar 
S' ela  m  volgues  acuilhir  ; 
Mas  aquo  l' es  greus  a  far  : 

C'on  plus  désir 

Son  cors  me  fui  ; 
Mas  lo  joi  de  leis ,  quar  l' am ,  me  desdui. 

Bels  cors  gens ,  dreitz ,  bêla  bocha , 
Ei'  amors ,  si  amors , 
A  blancas  dens  ,  hueils  amoros 
E  veiaire  fresc  e  clar  ; 
Ins  e  mon  cor  vos  remir , 
Quar  per  vos  vei  pretz  levar 
Et  enrequir; 


DES     TROUBADOURS. 

Cascus  en  brui 
Mas  lo  joi  de  leis ,  quai*  l' am ,  me  destrui. 

Mentre  qu'  EL. 

Quan  reverdeion  li  conderc 
E  la  lauzeta  puei'  al  mont , 
E  li  auzelet  dui  e  dui 
En  lur  lati ,  segon  que  s' es , 

Fan  retendir  la  calmeilla 
Pel  fin  joi  qu'ins  en  lor  s' es  mes. 

Per  ma  enemigua  m' espère 
Que  m  te  marrit  e  deziron 
Per  so  quar  tos  temps  si  m  defui  ; 
Aisi  ja  l' en  penra  merces , 

Qu'ieu  no  sai  com  si  s  conseilla, 
Quar  de  leis  no  ve  negus  bes. 

QUAK  REVERDEION. 

Millot,  III,  410.  P.  Occ.  373. 


Henri.  Une  tenson  avec  Aruer  : 

Amie  Aruer ,  d' una  ren  vos  deman 
De  dos  amantz  d' una  dompna  qu'es  pros 
Que  d' un  talent  e  d' un  cor  son  amdos , 
Mas  son  devis  lor  preis  e  lor  semblan, 
Car  l' us  es  semple  e  l' autre  sobranzier , 
L' un  pauc  prezat  e  gaire  plasentier , 
A  l'autre  par  tôt  lo  mont  obezir , 
Gardas  cal  deu  la  domna  mais  eslir  ? 

Amic  Aruer. 

Millot,  ni,  410. 

5  '4 


ai5 


2l6  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Henri  ,  comte  de  Rhodez.  Giraud  Riquier  fît  un 
commentaire  en  vers  d'une  chanson  de  Giraud  de  Calan- 
son  (voy.  t.  II,  p.  2  52);  on  lit  à  la  suite  de  ce  com- 
mentaire : 

Aiso  que  ven  après  es  testimoin  qu'  el  senher  n  Enric , 
per  la  gracia  de  dieu,  coms  de  Rodes  porta  ad  esta  espo- 
zisio  ab  veritat. 

E  nos  devem ,  ses  esser  greu , 

Enric  ,  per  gracia  de  dieu  , 

Coms  de  Rodes ,  per  gracia  de  dieu , 

Ad  esta  espozisio 

Testimoin  qu'  el  ver  sabem  ; 

Nos ,  el  temps  qu'  el  dig ,  adonem 

A  catre  trobadors  per  ver 

La  chanso ,  qu'  em  volguem  saber 

Per  cascus  d' els  1'  entendemen  ; 

E  Gr.  Riquier  veramen 

Fo  ne  pus  qu'  els  autres  euros , 

Car  esta  espozitios 

Nos  fon,  trop  a,  per  lui  renduda  ; 

Mans  e  may  l' avem  tenguda  , 

Lo  dig  dels  autres  atenden; 

E  dels  dos  sabem  veramen 

Que  mays  no  s'en  entremetran; 

E  del  terz  crezem  lo  semblan, 

Tan  n'  a  lonc  espazi  avut  ; 

En  Gr.  a  requeregut 

Eras  que  aisso  li  redessem , 

O  auctoritat  li  prestassem. 

Avut  cosselh  d' entendedors , 

E  nos  entendem  pro  qu'el  cors 

Del  entendemen  a  tocat , 


DES     TROUBADOURS.  21'] 

E  prestam  li  auctoritat; 

E ,  per  so  qu'  el  crezut  en  sia , 

Volem  li  'n  portar  guerentia , 

E  mandam  que  y  sia  pauzatz 

Nostre  sagel ,  so  es  vertatz  ; 

L' an  c'  omz  comta  M.  CC. 

LXXXV,  no  may  ni  mens, 

VI  jorns  a  Y  intrada  del  mes 

De  juli ,  aisi  vertat  es 

Que  fon  fag  ab  gran  alegrier 

Ins  el  castel  de  Monrozier. 

Le  manuscrit  ajoute  : 

Aiso  fon  trag  veramen  de  la  carta  sagelada. 

Si    M   FOS   TAI». 

Millot,  III,  410. 

Hugues.  Une  tenson  avec  Bertrand  : 

Senher  en  Bertran ,  uns  cavalier  prezatz 

Ama  una  dona  et  es  pér  leis  amatz 

Adreitamen  e  senes  tricharia , 

Et  ha  maint  jorn  durât  lur  drudaria  ; 

Mas  el  ha  tant  estât  de  lei  vezer 

Per  que  non  ausa  denan  lei  venir 

Que ,  s' el  hi  ve ,  ben  sap ,  senes  mentir , 

Que  perdra  la.  Ara  m  diguatz  lo  ver  ; 

Quai  li  val  mais  ho  qu'  en  aissi  remanha , 

Ho  que  lai  an'  e  perda  sa  companha  ? 

Senher  Elt. 

On  trouve  sous  le  même   nom  d'Hugues  une  autre 
tenson  avec  Baussan  ;  en  voici  le  premier  couplet  : 

Baussan ,  respondetz  mi ,  si  us  platz  , 
Totz  savis  es  acosselhatz 


2l8  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

Et  avetz  bon'  entensio , 

Àr  entendetz  en  ma  tenso 

Que  us  parc ,  e  vos  aiatz  los  datz , 

E  cauzetz  de  catr'  amistatz 

La  cal  val  mays  segon  razo. 

BAI.SSAIf    RESrONDETZ. 

Millot,  III,  411. 

Hugues  de  la  Bachelerie,  t.  II,  III  et  IV.  Sept 
pièces. 

N  Ucs  de  la  Bacalairia  si  fo  de  Limozi ,  de  la  on  fo 
Gauselm  Faiditz.  Joglars  fo  de  pauc  valor ,  e  pauc  anet  e 
pauc  fo  conogutz  ;  e  si  fes  de  bonas  cansos ,  e  fetz  un  bon 
descortz  e  de  bonas  tensos.  E  fo  cortes  home,  ben  adreich 
e  ben  enseingnatz. 

Bastero,  101.  Crescimbeni ,  220.  Millot,  III,  414.  P.  Occ.  375. 

Hugues  Brunet,  t.  III  et  IV.  Sept  pièces. 

Uc  Brunecs  si  fo  de  la  ciutat  de  Bodes ,  qu'  es  de  la  sei- 
gnoria  del  comte  de  Tolosa ,  e  fo  clergues  ;  et  après  be 
letras  e  saup  ben  trobar  ;  subtils  era  mot  e  de  gran  sen 
natural  ;  e  fes  se  joglars  e  fes  motas  de  bonas  cansos ,  mas 
non  fetz  sons.  Et  anet  ab  lo  rei  n  Anfos  d' Arago ,  et  ab  lo 
comte  de  Tolosa ,  et  ab  lo  comte  de  Bodes  lo  sieu  seignor, 
et  ab  en  Bernart  d' Anduza ,  et  ab  lo  Dalfi  d' Alvernhe.  Et 
entendet  en  una  borzeza  d' Orlhac  ,  que  avia  nom  ma  dona 
Galiana  ;  mas  ela  non  lo  vole  amar  ni  retener,  ni  far  negun 
plazer  en  dreg  d'amor;  e  tan  qu'ela  avia  fag  son  drut 
del  comte  de  Bodes ,  e  donet  comjat  a  'n  Uc  Brunec.  Et 
adonc  n  Uc  ,  per  la  dolor  que  el  n'  ac ,  mes  se  en  l'ordre 
de  Cartosa  ;  et  aqui  el  mori. 


DES     TROUBADOURS.  219 

Lanquan  son  li  rozicr  vermelh , 

M' es  bel ,  quant  aUg  dels  auzelhos 

Refrims  e  chans  e  lays  e  sos, 

Que  o"  un  vers  m' aparelh 

Qu  al  re  mos  cors  no  m  barganha 

Mas  solatz  e  cortezia  , 

Ni  no  m  poiria  un  dia 

Aver  joi  qu'en  mi  remanha.... 

S' om  pogues  vezer  en  espelh 
Tan  be  sos  ayps  cum  sas  faissos , 
Aquelh  miralhs  fora  trop  bos, 
Quels  malvatz  viran  qui  son  elh; 
Que  tal  se  pipa  e  s'aplanha 
Cui  malvestatz  sobrelia , 
Qu'aisselhs  miralhs  lo  faria 
Plazen  de  belha  companha. 

Lanquan  son  li. 

Voici  deux  couplets  d'une  pièce  dans  laquelle  le  trou- 
badour s'était  imposé  la  difficulté  bizarre  de 'la  répétition 
obligée  des  mêmes  mots  : 

En  est  son  faz  chansoneta  novelha , 
Novelha  es  quar  ieu  chant  de  novelh 
E  de  novelh  ai  chauzida  '1  plus  belha , 
Belha  en  totz  sens ,  e  tôt  quan  fay  es  belh , 
E  quar  m' es  belh ,  ieu  m' alegr'  e  m  déport , 
Quar  en  déport  val  pauc  qui  no  s  déporta. 

Jois  déporta  mi  quar  am  dompn'  ysnelha , 
Ysnelha  es  selha  que  m  ten  ysnelh  ; 
Ysnelh  cor  n'  ay  quar  tan  gent  si  capdelha 
Qu  ilh  capdelha  mi ,  ses  autre  capdelh  ; 


220  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Que  mais  capdelh  non  quier  mas  per  conort , 
Per  gienh  conort  qu'om  no  s  pes  qui  m  conorta. 

Be  m  conorta  selha  qu'es  fina  e  franca.... 

En  est  son  »•  a  y,. 

Nostrad.  68.  Crescimbeni ,  48.  Bastero,  101.  Hist.  gén.  du  Langued.  III,  97. 
Millot ,  1 ,  4o.  P.  Occ.  ni. 

Hugues  Catola.  Deux  pièces,  dont  l'une  est  aussi 
sous  le  nom  de  Marcabrus  ;  l'autre  est  une  tenson  avec 
sa  dame ,  à  laquelle  il  répond  : 

Bella  amiga ,  ensegnamenz  es  granz 
De  dompneiar ,  qui  'n  sap  esser  gignos , 
Que  tuit  s' ajoston  gai  e  voluntos , 
Mas  al  partir  en  es  chascuns  blasmans.... 

Millot,  III,  414. 

Hugues  de  l'Escure.  Un  sirvente  lacéré  dans  le  ma- 
nuscrit. Il  se  compare  aux  autres  troubadours  de  son 
temps  ;  il  dit  ne  pas  craindre  Pierre  Vidal  ni  Albertet  : 

Ni'N  Perdigos  de  greu  sonet  bastir 

Ni  'n  Peguilhan  de  chansos  metr'  en  sal , 

Ni  de  gabar  sos  chans  n  Arnaut  Romieu., 

Ni  de  lausar  Fonsalada  son  fieu, 

Ni  'n  Pelardit  de  contrafar  la  gen, 

Ni  'n  Gualaubet  de  viular  coyndamen. 

,        De  motz. 
Millot,  II,  2o5. 

Hugues  de  Mataplane.  Un  sirvente  adressé  à  Rai- 
mond  de  Miraval.  Les  vers  suivants  sont  tirés  d'une 
tenson  : 

En  Blacasset,  en  sui  de  noit 


DES     TROUBADOURS.  221 

Vengut  a  vos  per  combatre  ades.... 
E  voill  sachaz  qu'eu  soi  el  diable 
Lo  plus  cruel  e  '1  plus  penable. 

En  Blac.vsset„ 
Bastero,  102.  Crescimbeni,  220.  Millot,  II,  118. 

Hugues  de  Murel.  Un  sirvente  dont  le  couplet  sui- 
vant est  tiré  : 

No  m  platz  qui  pert  ses  demanda 
Lo  sieu ,  e  l' autrui  deman  ; 
Ni  qui  m  promet  e  m  fai  guanda 
No  m  tenh'  a  mal ,  s' ieu  li  guan , 
Qu'  ieu  no  m' azaut  de  baron  truan 
Pus  ab  mentir  s' atruanda  ; 
Ni  qui  ses  benfag  no  me  blan , 
Ja  no  s  pes  que  ieu  lo  blanda. 

JeS   SITOT  BON. 

Millot  III,  41 5. 

Hugues  de  Pena.  Trois  pièces. 

Ugo  de  Pena  si  fo  d'Agenes  ,  d'un  castel  que  a  nom 
Messat ,  fils  d' un  mercadier.  E  fes  se  joglars  ;  e  eantet  ben , 
e  sap  gran  ren  de  las  autrui  cansos.  E  sabia  molt  las  gene- 
racios  dels  grans  homes  d'aquellas  encontradas.  E  fetz 
cansos.  Grans  baratiers  fo  de  jogar  e  d'estar  en  taverna, 
per  que  ades  fo  paubres  e  ses  arnes.  E  venc  se  amoillerar 
a  l' Isla  e  Venaissi  en  Proensa. 

Dans  l'une  de  ces  pièces ,  il  dit  : 

Cora  que  m  desplagues  amors, 
Ara  m' a  conquist  franchamen 
E  fas  tôt  son  comandamenj 


X'I'l  BIOGRAPHIES     ET    FRAGMENTS 

Per  que  m  dcu  valer  sa  valors  , 
Si  s  fai  que  tal  m' a  faig  chauzir 
Don  tos  temps  mais  l' ai  que  grazir , 
Sol  d' un  bel  semblant  amoros 
Que  m  fes  cil  don  son  enveios. 

Cc-RA  QUE  M. 

Dans  une  autre  : 

Ane  Lanselotz ,  can  sa  don  a  '1  promes 
Que  faria  per  el  tôt  sos  coman  , 
Si  '1  mostrava  un  fin  liai  aman  , 
Non  poc  aver  de  si  eys  sovinensa , 
Bona  domna  ,  tan  for  s' er  oblidatz 
Tro  que  merces  lo  y  ac  adregz  esguarz 
Lai  on  razos  non  li  valia  re , 
Per  qu'  ieu  aten  de  vos  aital  merce. 

Sj   ANC   ME. 

Nostrad.  147.  Crescimbeni, xo  1 .  Bastero,  102.  Millot,  III,  309.  P.  Occ.  32  5. 


„>,„ 


Hugues  de  Saint  -  Gyr  ,  t.  III  et  IV.  Trente  -  six 
pièces,  dont  plusieurs  sont  attribuées  à  d'autres  trouba- 
dours. 

N  Uc  de  Saint  Cire  si  fo  de  Caersi ,  d' un  bore  que  a 
nom  Tegra.  Fils  fo  d'un  paubre  vavassor  que  ac  nom  N 
Arman  de  Saint  Cire,  per  so  quel  castels  don  el  fo  a  nom 
Saint  Cire,  qu'es  al  pe  de  Sain  ta  Maria  de  Rocamaior,  que 
fo  destruichs  per  guerra  e  derrocatz.  Aquest  n  Uc  si  ac 
gran  ren  de  fraires  maiors  de  se  ;  e  volgron  lo  far  clerc  e 
manderon  lo  a  la  scola  a  Monpeslier.  E  quant  ill  cui- 
deron  que  ampares  letras,  el  amparet  cansos  e  vers  e  sir- 
ventes  e  tensos  e  coblas,  e  ill  fach  e  ill  dich  dels  valens 
homes  e  de  las  valens  domnas  que  eron  al  mon   ni  eron 


DES     TROUBADOURS.  '2.l'6 

estât  :  e  com  aquel  sabers  s' ajoglari.  El  coms  de  Rodes  e  1 
vescoms  de  Torena  si  '1  levèrent  molt  a  la  jogloria,  com 
las  tensos  e  com  las  coblas  quel  feiren  com  lui  e'1  bons 
Dalfin  d'Alvernhe. 

Et  estet  lonc  temps  en  Gascoingna  paubres ,  cora  a  pe 
cora  a  caval.  Lonc  temps  estet  com  la  comtessa  de  Be- 
nauges ,  e  per  leis  gazagnet  l' amistat  d'  en  Savaric  de  Maleon , 
lo  cals  lo  mes  en  arnes  et  en  roba.  Et  estet  lonc  temps 
com  el  en  Peitieu  et  en  las  encontradas ,  pois  en  Cata- 
loingna  et  en  Aragon  et  en  Espaigna  ,  com  lo  bon  rei 
Amfos  e  com  lo  rei  Anfos  de  Léon  e  com  lo  rei  Peire 
d'Aragon  ;  e  pois  en  Proensa  com  totz  los  barons,  pois  en 
Lombardia  et  en  la  Marcha.  E  tolc  moiller  e  fez  enfans. 
Gran  ren  amparet  de  l' autrui  saber  e  voluntiers  l' enseingnet 
a  autrui.  Cansos  fes  de  fort  bonas  e  de  bons  sons  e  de 
bonas  coblas  ;  mas  no  fes  gaires  de  las  cansos ,  quar  no  fo 
enamoratz  de  neguna.  Mas  se  sap  feigner  enamorat  ad  ellas 
ab  son  bel  parlar ,  e  sap  ben  dire  en  las  soas  cansos  tôt 
so  que  ill  avenia  de  lor  :  e  ben  las  sap  levar  e  ben  far 
cazer,  quand  el  lo  volia  far,  ab  los  sieus  vers  et  ab  los 
sieus  digz.  Mas  pois  qu'  el  ac  moiller  non  fetz  cansos. 

Qu'  eras  es  una  sazos 

Que  hom  ren  mal  guazardos , 

E  servezi  son  perdut 

E  befag  desconegut , 

Et  amor  vol  et  acuelh 

Aquels  que  mais  an  d' erguelh.... 

Et  on  plus  elha  m' esglaia 
Ni  m  fai  planher  ni  doler, 
Ilh  ri  e  chant  e  s'apaia 
E  s  dona  joy  e  lezer  ; 


1lt\  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Ilh  m'es  mala,  eu  li  suy  bos 
Anhels  suy,  ilh  m'es  leos.... 

NutHA  RES  QUE. 

Nulhs  hom  no  sap  à"  amie  tro  V  a  perdut 
So  que  l'amicx  li  valia  denan , 
Mas  quan  lo  pert,  e  pueys  es  a  son  dan , 
E  '1  notz  aitan  cum  l' avia  valgut , 
Adoncx  conoys  que  1'  amicx  li  valia  ; 
Per  qu'  ieu  volgra  ma  domna  conogues 
So  qu'  ieu  li  vaill  ,ans  que  perdut  m' agues  ; 
E  ja  depueis  al  sieu  tort  no  m  perdria. 

Ben  sai  que  s' ieu  1'  agues  aitan  nogut , 
Cum  1'  ai  valgut  ni  son  pretz  trait  enan , 
Ben  agra  dreyt  que  m  volgues  mal  plus  gran 
Qu'  a  nulha  re  ;  per  qu'  ieu  ai  conogut 
De  ma  domna  que  mais  me  nozeria 
Ab  lieys  lo  mais  no  m  valria  lo  bes , 
Per  que  m' agra  mestier,  si  ja  pogues , 
Que  m' en  partis ,  mas  per  dieu  no  poiria. 

Que  s'amors  m' a  si  doussamen  vencut 
Que  ieu  non  puesc  ni  ai  negun  talan 
Que  ja  de  lieys ,  que  m' auci  deziran , 
Parta  mon  cor  ni  1'  en  vir  ni  l' en  mut , 
Ans  si  enpren  e  si  ferma  quec  dia 
Per  que  feira  chauzimen ,  s' il  plagues  , 
Pus  tan  suy  sieus ,  si  per  sieu  mi  tengues  ; 
E  pueis  qu'en  fes  cum  del  sieu  a  sa  guia.... 
Nulhs  hom  no  sap. 

Estât  ai  fort  longamen 
Vas  lieis  qu'  es  falsa  leials 
Et  ai  sofertat  mos  mais. 


DES     TROUBADOURS.  2a5 

Per  so  n'ai  près  maint  tormen 

E  non  quer  don  ni  esmenda; 

Mais  no  m  platz  qu'ieu  atenda 

Acort  ni  dura  merce 

Ni  plaser  ni  joi  ni  be 

Que  sufren  amors  mi  renda.... 

Mas  autre  conseill  taing  prenda  , 
Tal  qu'  ieu  voill  c'  om  mi  penda  , 
Si  mais  l' obedisc  en  re  ; 
Quar  dregz  es  en  leial  fe 
C'aissi  com  hom  compra  venda.... 
Totz  hom  qu'  en  folla  s' enten 
En  fol  despen  sos  jornals. 

Estât  ai  fort. 

Aissi  cum  es  cuenda  e  guaya 
E  corteza  e  plazens, 
Et  azauta  totas  gens 
La  belha  de  cuy  ieu  chan  , 
M' es  ops  que  d'  aital  semblan , 
Cum  ilh  es ,  fassa  chanso 
Cuenda  e  guay'  ab  plazen  so  , 
Que  la  man  lay 
Que  l' an  dire 
Lo  désire 
Que  ieu  n'ai 
De  vezer  son  gen  cors  guai.... 

Sos  amicx  e  sos  servire 
,   E  sos  homs  suy  e  seray, 
Quar  tant  es  de  beutatz  ray 
Quan  la  vey  no  sai  on  so , 
Qu'  ieu  mais  volria  un  cordo 
Que  ieu  l' agues  de  sa  man 

1 5 


226  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

Cum  si  prenia  de  joi  tan 

Quan  pren  selh 
Que  si  dons  baya  ; 

Tan  ni'  apaya 

Que  cozens 
M' es  totz  autres  jauzimens. 

AlSSI    CUM   ES. 

Bella  donna  gaia  e  valentz , 
Pros  e  corteza  e  conoissentz, 
Flors  de  beltatz  e  flors  d'onors, 
Flors  de  joven  e  de  valors , 
Flors  de  sen  e  de  cortezia , 
Flors  de  pretz  e  ses  vilania , 
Flors  de  totz  bes  senes  totz  mais, 
Sobre  totas  fina  e  leials , 
Lo  vostre  fis  amies  enters 
Que  us  es  fizels  e  vertaders 
Vos  saluda ,  e  manda  vos 
Qu'  anc  no  fo  en  son  cor  joios 
Pois  que  denan  vos  se  partit, 
Ni  anc  puois  nuilla  re  no  vit 
Qui  gaires  li  pogues  plazer; 
Sitôt  se  cuebra  so  voler 
Ab  gen  soffrir  et  ab  cellar, 
Qar  negus  jois  no  ill  pod  semblar 
Contra  '1  vostre  joi  nuilla  re , 
Ne  nuill  be  contra  '1  vostre  be 
No  ill  pod  plazer  ni  abellir, 
Ni  negus  bes  no  ill  pod  venir 
Ses  vos  ;  et  anc  be  no  ill  anet , 
Si  donc  de  vos  no  ill  remembret 
O  del  vostr'  avinen  solatz  , 
E  qar  plus  tost  no  es  tornatz 


DES       TROUBADOURS.  227 

Ves  vos ,  prega  us  per  chausimen  , 
Donna ,  per  vostr'  esseinhamen , 
Se  us  platz ,  que  lo  i  perdonez.... 
Bella.  doxha. 

Nostrad.  76.  Crescimbeni,  54.  Bastero ,  102.  Hist.  gén.  de  Langued.  II, 
5ig;  III,  3a8.  Millot,  II,  174.  P.Occ.  161. 

La  dame  Isabelle.  Une  tenson  avec  Elias  Cairels  : 

N  Elias  Cairel ,  de  l' amor 

Qu'  ieu  e  vos  soliam  aver 

Voill ,  si  us  platz,  que  m  digatz  lo  ver, 

Per  que  l' avetz  cambjat  aillor , 
Que  vostre  chanz  no  vai  si  com  solia  ; 
Et  anc  vas  vos  no  m  sui  salvatz'  un  dia , 
Ni  vos  d' amor  no  m  demandetz  anc  tan 
Qu'ieu  non  fezes  tôt  al  vostre  coman.... 

N  Elias  Cairel,  amador 
No  vim  mais  de  vostre  voler 
Qui  cambjes  domna  per  aver  ; 
E  s' ieu  en  disses  desonor, 
Eu  n'ai  dig  tan  de  be  qu'om  no  '1  creiria.... 

N  Elias  Cairel ,  fegnedor 

Resemblatz,  segon  mon  parer, 

Com  hom  qui  s  fen  de  dol  aver 

De  so  dont  el  no  sent  dolor; 

Si  m  creziatz  bon  cossel  vos  daria, 

Que  tornassetz  en  l'abadia, 
E  no  us  auzei  ancmais  dir  mon  semblan , 
Mas  pregar  n'ei  lo  patriarcha  Jan.... 

Si  us  plazia ,  'n  Elias ,  ieu  volria 
Que  m  disesses  quais  es  la  vostr'  amia  ; 
5  l5a 


•228  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

E  digatz  lo  m ,  e  no  i  anetz  doptan 
Que  us  en  valrai  selan  ni  s'asetan. 
N  Elias  Cairel. 

Bastero,  88.  Crescimbeni ,  198.  Millot,  I,  382. 

La  dame  Iseult  de  Capniojv.  Voyez  Almucs  de  Cas- 

TELNOU. 

Crescimbeni,  aoi.  Millot,  III,  417.  P.  Occ.  356. 

Isnars.  Une  pièce  où  il  dit  de  Blacas  : 

Quant  es  del  tôt  armaz 
Es  tant  gaillarz  e  pros, 
Per  qu'en  sui  temeros.... 

Trop  respont. 

Izarn.  Une  longue  pièce  où  il  dispute  avec  un  héré- 
tique ;  en  voici  divers  fragments  : 

Aiso  son  las  no  vas  del  heretje  : 

Diguas  me  tu ,  heretje ,  pari'  ab  me  un  petit , 
Que  tu  non  parlaras  gaire  que  ja  t  sia  grazit , 
Si  per  forsa  no  t  ve  segon  c'  avem  auzit  ; 
Segon  lo  mieu  veiaire ,  ben  as  dieu  escarnit , 
Ta  fe  e  ton  baptisme  renégat  e  guerpit  ; 
Car  crezes  que  diables  t' a  format  e  bastit , 
E  tan  mal  a  obrat  e  tan  mal  a  ordit, 
Pot  dar  salvatio  ;  falsamen  as  mentit , 
E  de  malvaiz'  escol'  as  après  et  auzit , 
E  ton  crestianisme  as  falsat  e  délit. 
Veramen  fetz  dieus  home  et  el  l' a  establit , 
E  '1  formet  de  sas  mas ,  aisi  com  es  escrit  : 

MANUS  TU.E  FECERUNT   ME,   ET  PLASMAVERIWT  ME.... 

Ar  pauzem  o  aisi  com  tu  dizes  que  fo 


DES    TROUBADOURS.  229 

Que  t' aia  fach  diables ,  del  cap  tro  al  talo , 

Car  et  os  e  membres  d' entorn  et  de  viro  ; 

Falsamen  as  mentit  et  ieu  diray  te  co. 

Nos  no  trobam  escrig  el  fag  de  Salomo , 

Propheta  ni  apostol  en  loc  non  o  despo , 

Que  obra  de  diable  done  salvatio, 

Ni  anc  Sant  Esperit  tan  vernassals  no  fo 

Qu'  en  vaissel  de  diable  establis  sa  maizo  ; 

E  tu  fas  ne  vieutat  maior  que  de  baco , 

C  aissi  ab  ma  pausada  salvas  ton  companho  ; 

Tu  no  vols  demostrar  ta  predicatio 

En  gleyza  ni  en  plassa ,  ni  vols  dir  ton  sermo 

Si  non  o  fas  en  barta ,  en  bosc  o  en  boisso 

Lai  on  es  Domergua  ,  Rainaut  o  Bernado  , 

Garsens  o  Peironela  que  filon  lur  cano.... 

L'us  teis  e  l'autre  fila,  1' autra  fai  son  sermo 

Cossi  a  fag  diables  tota  creatio. 

Ancmais  aital  mainada  trobada  no  fo , 

Cane  no  saupro  grammatica  ni  de  letra  que  s  fo.... 

Aras  veias ,  heretje ,  si  fas  ben  trassio 

Qu'el  home  filh  de  dieu  apelas  avoutro, 

E  '1  donas  autre  paire,  aquel  don  anc  no  fo, 

Falsamen  as  mentit  a  guiza  de  lairo.... 

Enqueras  vuelh  que  m  diguas  per  que  as  renégat 

Ta  fe  e  ton  baptisme  ni  ta  crestiantat , 

Per  que  emblas  a  dieu  la  sua  poestat , 

Que  diguas  que  diable  t' a  bastit  e  format  ; 

Non  es  hom  crestias  qui  aiso  a  trobat 

Que  done  a  diable  so  que  dieus  a  créât.... 

Meravilhas  me  do ,  cant  m' o  ay  cossirat , 

Don  as  aiut  maistre  que  t' aia  ensenhat 

Que  puescas  salvar  home  aisi  ab  ma  pauzat  ; 

Anc  non  aguis  de  dieu  aquesta  poestat , 

i  i53 


l3o  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

S' aquela  tua  ma  que  tan  mal  a  obrat , 

Si  diable  la  fâcha  puesc'  aver  dignitat 

Que  tenga  ni  m' amble  lo  nom  de  dieu  sagrat.... 

Be  t  volgra  convertir,  mas  tant  y  ai  ponhat, 

Et  atrobi  t  tan  dur  e  plen  d' iniquitat , 

Per  que  no  m'es  veiaire  que  ja  t  vei'  atemprat.... 

Tu  non  cres  que  dieu  aia  cel  ni  terra  créât 

Ni  nulha  ren  c'  om  veia  prezen  ni  trespassat  ; 

Falsamen  as  mentit  a  for  de  renégat, 

San  Joan  evangelista  que  pus  aut  a  volât.... 

E  dis  en  l' avangeli  el  premier  comensat  : 

OmNIA  PER   IPSUM  FACTA  SUNT  ET   SINE  IPSO,  etc. 

Apres  lui  vec  en  autre  que  t' ai  aparelhat , 

Sant  Paul ,  lo  rie  apostol ,  que  ns  o  a  confermat 

Per  sancta  escriptura  e  per  la  veritat  : 

Et  tu,  Domine,  in  principio  Domine  terram  fundasti,  etc.. 

E  s' aquest  no  vols  creyre  vec  te  '1  foc  aizinat 

Que  art  tos  companhos. 
Aras  vuelh  que  m  respondas ,  en  un  mot  o  en  dos , 
Si  cauziras  el  foc  o  remanras  ab  nos.... 
Cal  que  sia  '1  preveire  forfag  o  neclechos 
O  de  be  o  de  mal  non  li  not  occaizos 
Qu'el  sagramen  no  s  fassa  dignes  e  precios, 
Cant  comensa  la  sagra  ni  la  dignatios , 
E  l' ostia  es  el  calice  e  '1  vi  pauzat  de  jos 
Per  la  sanctas  paraulas  e  per  las  orazos 
Que  ditz  dieus  de  sa  bocca ,  et  establic  a  nos 
Las  sanctissimas  paraulas,  e  per  las  devocios 
Fa  'n  dissendre  per  forsa  ab  benedictios 
Lo  cors  de  Ihesum  Crist  lo  cal  lieuret  a  nos.... 
Aissi  deves  tu  creire  coma  o  crezem  nos 
E  totz  nostres  covens  que  son  catholicos 

E  crezo  'ls  mandamens. 


DES       TROUBADOURS.  ^3l 

Encar  te  vuelh  cometre  d' autres  disputamens 

D' afar  de  matrimoin  per  cal  cauza  '1  démens.... 

E  tu,  malvat  heretje,  iest  ton  desconoissens 

Que  nulha  re  qu'  ie  t  mostre  per  tans  de  bos  guirens 

Com  es  de  dieu ,  e  Sans  Paul  non  iest  obediens , 

Ni  t  pot  intrar  en  cor  ni  passar  per  las  dens , 

Per  qu  el  foc  s' aparelha  e  la  pen'  e  '1  turmens 

Per  on  deves  passar. 
Ans  que  t  don  comjat  ni  t  lais  al  foc  intrar , 
De  resurrectio  vuelh  ab  tu  disputar, 
Car  segon  ta  crezensa  e  segon  ton  pessar, 
E  segon  ton  fais  orde  que  t' a  fag  renegar 
Totas  aquelas  cauzas  que  t  deurian  salvar, 
Tu  non  crezes  c'om  ni  femna  puesca  ressucitar.... 
E  tu  dizes ,  heretje ,  cauza  que  no  s  pot  far 
Ni  no  s  pot  endevenir  ni  no  s  pot  acabar  ; 
Dizes  que  carn  novela  venra  renovelar 
Los  esperitz  dels  homes  en  que  s  devo  salvar. 
Aizo  es  gran  messorga  c'om  non  deu  escotar, 
Si  Peire  Capela  m' o  podia  mostrar 
Ni  Joan  del  Coler  ni  hom  de  vostr'  afar 
C'  autra  carn  que  sia  vengua  penre  ni  amparar 
Lo  be  que  dieu  nos  manda  establir  ni  donar , 
Si  per  lunha  escriptura  podes  aiso  mostrar, 
Si  per  lunh  testimoin,  ab  tu  m'en  vuelh  anar 
Que  m  rendrai  per  heretje ,  si  m'o  podes  proar.... 
Tant  hom  e  tanta  femna  as  tu  fag  renegar 
Sa  fe  e  son  baptisme  ,  son  dieu  dezamparar 
Lo  cal  non  crezes  tu -que  puesc'  orne  salvar!..» 
Heretje,  be  volria  ,  ans  qu'  el  foc  te  prezes... 
Que  diguas  to  veiaire ,  per  cal  razo  descies 
Lo  nostre  baptistili  que  bos  e  sanctes  es.... 
Mal  démens  ton  pairi  e  la  cresma  que  y  mes , 

i5* 


î3l  BIOGRAPHIKS     ET     FRAGMENTS 

Car  tu  l' as  renégat  e  n'  as  autre  pro  près 

Que  s  fa  ab  ma  pauzada ,  segon  so  que  tu  cres. 

Mal'  aventura  '1  vengua  qui  la  costuma  i  mes 

Qu  entre  mas  de  pages  baptisme  se  fezes , 

Que  mov  detras  las  fedas ,  que  anc  no  saup  que  s' es 

Letra  ni  escriptura ,  ni  anc  non  fon  après 

Mais  d' arar  e  de  foire  ;  veus  sos  mestier  cal  es  , 

De  dire  descrezensa ,  peccatz  e  diables  ; 

Aquo  non  es  baptisme  mais  peccatz  e  no  fes , 

Que  no  i  a  sal  ni  aigua  ni  cresma  ni  esses  ; 

Anc  no  s'  en  batejet  ma  dona  Sancta  Fes  , 

Ni  Sancta  Katerina,  ni  mi  dons  Sanct' Agnes.... 

E  qui  aiso  non  cre ,  e  ditz  que  vers  non  es 

Hom  no  '1  deuria  planher  de  mal  que  li  vengues 

Ni  de  mal'  aventura ,  si  n'  era  ars  o  près. 

Sitôt  son  ilh  catholic  V.  tans  ,  o  per  un  très 

Que  no  son  li  heretic  ;  tôt  fora  a  mal  mes 

S'  aquest  prezicadors  dieu  no  sai  tramezes.... 

Ja  no  fora  crezens  heretjc  ni  Baudes , 

Si  agues  bon  pastor  que  lur  contradisses.... 

On  atrobas  escrig  ni  don  o  as  avut 

C  aquel  teu  esperit  que  tu  as  receuput 

Sia  d'aqucls  del  cel  que  sai  foron  plogut?... 

Di  me  de  cal  escola  as  tu  aiso  avut 

Que  l' esperit  de  l'home    cant  a  lo  cor  perdut, 

Se  meta  en  buou  o  en  aze  o  en  moto  cornut , 

En  porc  o  en  galina ,  el  premier  c'  a  vezut , 

E  va  de  l' un  a  Y  autre  tro  qu'  era  cors  nascut 

O  d' ome  o  de  femna  a  qui  aloc  sauput, 

A  qui  fait  penedensa  et  a  loncx  temps  tengut 

E  tos  temps  o  tenra  tro  sia  endevengut 

Lo  dia  del  juzizi  que  deu  cobrar  salut 

E  tornar  en  gloiïa  el  loc  que  a  perdut  ? 


DES    TROUBADOURS.  ^33 

Aisso  fas  tu  conoisser  a  l' home  deceuput 
C  as  donat  al  diable  e  l' as  de  dieu  mogut.... 
Si  aquelles  lo  fe  d'  en  B.  Montagnt 
O  d'EN  R.  Vilar,  o  d'  en  B.  Pagut  i 

Be  t  foras  cofessatz. 
Izarn ,  so  dis  l' eretje ,  si  vos  m'  asseguratz 
Ni  m  faitz  assegurar  que  no  sia  crematz , 
Emuratz  ni  destrug,  be  o  farai  en  patz 
Totz  los  autres  tormens,  si  d'aquest  me  gardatz.... 
Tant  auziretz  de  mi  dels  vostres  enbaissatz 
Que  jes  per  dir  a  vos  qu'  en  aian  lauzenjatz 
Berit  e  P.  Razols  non  sabon  ab  un  datz  , 
Segon  qu'  ieu  vos  dirai  de  tôt  can  demandatz 
De  crezens  ni  d'eretges,  mas  vuelh  n'esser  celatz.... 
Vers  es  que  totz  nos  autres  a  hom  entrecelatz 
Que  ns  gardem  de  l' esclau  d' aquels  c'  om  a  citatz 
Que  non  trobon  adop  que  lur  sia  onratz 
Ni  nul  plaiejamen  senes  covens  fermatz , 
Que  qui  pren  un  hererje ,  on  que  sia  trobatz , 
Lo  deu  redr'  a  la  cort,  si  vol  estr' escapatz. 
Aiso  so  meravilhas  maiors  que  no  us  pessatz 
Que  li  pus  car  amicx  e  '1s  pus  endomergatz 
Que  nos  autre  acsem  nos  n'  an  dezamperatz 
E  so  fach  adversai'i  et  enemic  tornatz , 
Que  ns  prendo  e  ns  estaco,  can  nos  an  saludatz; 
Per  so  qu'els  sian  quiti  e  nos  autres  damnatz, 
Aisi  cuion  ab  nos  rezemer  lur  peccatz.... 
Ermengaut  de  Figueyras  fo  mon  paire  apelatz , 
Cavayer  pogr'  ieu  esser ,  si  astres  m'  en  fos  datz  , 
E  s' ieu  no  soy  el  segle  garnitz  ni  espazatz , 
Vuelh  o  esser  de  dieu ,  mas  vos  me  cosselhatz  ; 
A  vos  o  die ,  n  Izarn  ,  car  es  enrazonatz 
De  rimas  ,  de  romans,  et  es  endoctrinatz.... 


234  BIOGRAPHIES     ET    FRAGMENTS 

Per  las  vostras  paraulas  vuelh  esser  batejatz 
E  tornatz  a  la  fe  que  vos  me  sermonatz , 
Vos  e  fraire  Ferrier  a  qui  poder  es  datz 
De  liar  e  de  solvre  cal  que  sia  '1  pecatz 
D' eretj'  o  de  Baudes  o  dels  Essabatatz  , 
E  qui  de  mi  us  demanda  qui  es  lo  confessatz , 
Vos  lur  podetz  dire,  car  sera  veritatz , 
Que  Sicart  de  Figueiras ,  lo  cal  es  cambiatz 
De  trastot  sos  mestiers. 

Izarn  lui  répond  en  finissant  : 

Sicart ,  ben  aias  tu  ;  aquel  dieu  drechuriers 

Que  formet  cel  e  terra  ,  las  aiguas  e  'ls  tempiers  , 

E  '1  solelh  e  la  luna ,  ses  autres  parsoniers , 

Te  done  que  tu  sias  d' aquels  liais  obriers 

Que  dieus  met  en  la  vinha ,  c'  aitan  det  als  derriers , 

Can  los  ac  alogatz  ,  coma  fetz  als  premiei's  ; 

Tu  seras  un  d' aquels ,  si  vols  esser  entiers , 

L,  aissi  com  as  estât  pervers  e  messorguiers , 

Que  sias  vas  la  fe  liais  e  vertadiers....  * 

DlGUAS  ME   TD. 

Millot,II,  4a. 

Izarn  Marquis.  Une  pièce  dont  ce  couplet  est  tiré 

S'ieu  fos  tan  savis  en  amar 

Com  soi  en  autres  faitz  cortes , 

No  m  fora  tan  aut  endemes 

Ni  de  tan  valen  domneiar, 
Pero  vers  es  que  mais  en  val  mos  chans 
E  mos  sabers  per  un  cent  e  mil  tans  ; 
Car  greu  pot  hom  de  bas  loc  belhs  dictatz 
Far,  per  que  m  suy  tant  aut  enamoratz. 

S'  IKU   FOS   TAH. 

MillotjIII,  417. 


DES       TROUBADOURS,  235 

Izarn  Rizols.  Une  pièce  lacérée  dont  voici  quelques 

vers  : 

E  s' ieu  n'  agues  ni  solatz  ni  respos 
Ni  res  qu'  a  lieys  denhes  en  grat  cazer , 
Agra  m' estort  ab  aitan  de  voler 
D'una  dolor  que  ten,  dona,  per  vos, 
Que  s' afortis  aitan  en  mon  coratge , 
E  m  fai  tan  fort  sospirar  e  doler; 
Meravil  me  cum  puesc  en  pes  tener, 
Si  m  feblezis  e  m  fai  tremblar  e  fondre.... 

Los  motz  e  '1  so  lais  en  vostre  poder, 
Bon'  Esmenda ,  e  digas  m' en  lo  ver 
Si  s' en  fai  res  a  movre  ni  a  pondre. 

,  Atlas  taiî  sot. 

Millot,  III,  417. 

Jacme  Grill.  Un  couplet  en  réponse  à  Simon  Doria  : 

Cobeitatz  ,  qu  es  vengud'  avan , 
Nos  ha  tôt  bastit  aquest  dan, 
En  Simon,  que  las  dompnas  han 
Àmor  e  domnei  gen  tengutz , 
Mas  per  los  cobes  recrezutz 
Ricx  drutz  bes  es  abatutz. 

Skigke'  'w  Jacme. 
l'.astero,  88.  Crescimbeni  ,  198. 

Jean  d'Anguilejv.  Une  pièce  dans  laquelle  il  s'adresse 
ainsi  à  l'Amour  : 

Amors ,  vostra  mantenensa 

Perdetz  a  guiza  d'enfan, 

Qu'  ieu ,  car  fas  vostre  coman . 


*36 


BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 


N'  ay  l' afan  e  '1  marrimen , 
E  'n  trac  mi  dons  a  guirensa , 

Car  no  li  m  defen  ; 
Mas  ben  pauc  fai  d' ardimen 
Qui  contra  '1  vencut  s' en  pren 
A  cui  degra  far  valensa. 

S'iEU   1HC. 

Millot,  III,  4i5. 

Jean  d'Aubusson.  Une  tenson  avec  Nicolet  : 

En  Nicolet ,  d' un  songe  qu'  ieu  sognava 
Maravillios  ,  una  noit  quan  mi  dormia , 
Voill  m' esplanez ,  que  molt  m' espaventava  ; 
Tôt  los  eigles  d' un'  aigla  que  venia 
Devers  Salern  sa  per  l' aire  volan , 
E  tôt  quant  es  fugia  li  denan. 

Il  répond  aux  explications  que  lui  donne  Nicolet 

En  Nicolet ,  tan  gran  aura  menava 
Aquest' aigla  que  tôt  quant  es  brugia, 
Et  una  nau  de  Cologna  arivava 
Maiers  asaz  que  dir  non  o  porria , 
Plena  de  foc ,  l' aigla  ab  aura  gran , 
Si  que  lo  focs  ardea  et  alumnava 
Vas  totas  parz  lai  on  l' aigla  volava.... 

En  Nicolet ,  tôt  lo  foc  amorzava 
Aquest'  aigla ,  et  un  gran  lum  metia 
En  Monferrat,  que  tan  fort  esclarava 
Que  lo  segles  per  tut  s' en  esbaudia  ; 
E  metia  d'  autre  lum  per  locs  tan 
Que  tôt  quant  es  s' en  anava  allegran , 
Pueis  1'  aigla  sus  en  1'  aire  s' asedia 
En  tant  ait  luoc  que  tôt  lo  mon  vezia. 


DES     TROUBADOURS.  iS*] 

L'un  et  l'autre  finissent  par  un  envoi.  Voici  celui  de 
Jean  d'Aubusson  : 

A  Y  onrac  rie  emperador  presan  , 
En  Nicolet ,  don  dieus  forsa  e  talan 
Que  restaure  valors  e  cortesia , 
Si  cum  li  creis  lo  poder  chascun  dia. 
En  Nicolet. 

Bastero,  84-  Crescimbeni ,  188.  Millot,  II,'ao5. 

Jean  Esteve  ,  t.  IV.  Les  pièces  de  ce  troubadour  sont 
au  nombre  de  douze ,  et  datées.  Les  vers  suivants  parais- 
sent se  rapporter  à  une  calamité  publique  : 

Quossi  moria 
Sui  trebalhatz, 
No  say  que  m  dia 
Pus  qu'  enrabiatz , 
Tan  me  laguia 
La  mortaldatz 
Que  s  fetz  lo  dia 
De  caritatz  ; 
Quar  plors 
Peiors 
No  foron  vistz , 
Dolors 
Maiors 
Ni  cors  pus  tristz  ; 
Per  qu'  ieu  sui  dolens 
E  mans  d'  autras  gens  ; 
Dieus  lur  es  guirens 
Cum  als  ignoscens  ; 

Verges  Maria, 
Si  quo  venc  en  vos , 


238  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Preiatz  lo'n  pia 
Qu'els  salve  e  nos. 

QUOSSI   MORIA. 

Bastero,  84.  Crescimbeni ,  189.  Millot,  III,  397.  P.  Occ.  344. 


Jean  Lag.  Une  tenson  avec  Ebles. 

Be  us  esforsatz  com  siatz  bon  doblaire 
Pus  auzi  dir,  n  Ebles,  que  l'emperaire 
Vos  vol  vezer ,  e  cre  us  ben ,  si  us  vezia . 

Per  vos  donaria  ; 

Mais  ,  per  dieu ,  si  us  auzia  , 

Auzir  no  us  volria , 

Car  mal  e  lag  parlatz  ; 

Mon  joi  parlaria 

E  vos  chantariatz  ; 

Anatz  on  que  sia 
Ja  respieg  non  prendatz. 

Qui  vos  dar*. 


Millot,  III,  41 5. 

Jea.n  Miralhas.  Une  tenson  avec  Raimond  Gaucelm, 
auquel  il  répond  : 

Ramon ,  si  vos  cazetz  de  la  carreta 
Obs  y  auran  tug  vostre  companho 
Ans  que  us  levetz ,  e  la  vostra  penseta 
Esclatara  si  avetz  manjat  pro. 

Joan  Miralhas  si  dieij. 

Jeoffre.  Une  tenson  avec  Giraud  Riquier ,  auquel  il 
demande  : 

Guiraut  Riquier,  diatz  me 
Per  cals  gens  es  pus  grazitz 


DES    TROUBADOURS.  a3o, 

Domneys ,  segon  vostr'  essien  ; 

Car  say  es  mal  aculhitz 

C'a  penas  truep  qu'el  mantenha, 

Ans  a  de  contraris  tans 

Que  dels  destricx  cascus  pessa, 

Per  que  notz  als  fis  amans. 

GuiRAUT  RlQUMR. 

Jordan.  Un  couplet  : 

Lombards  volgr'  eu  esser  per  na  Lombarda , 
Qu'  Alamanda  no  m  platz  tan  ni  Giscarda , 
Quar  ab  sos  oillz  plasenz  tan  j'en  mi  garda 
Que  par  que  m  don  s' amor ,  mas  trop  me  tarda , 
Quar  bel  vezer 
E  mon  plaser 
Ten  e  bel  ris  en  garda. 

Lombards  volgr'  ec  . 


Jordan  de  Bonels  ou  de  Borneil.  Deux  pièces. 

Jordan  de  Bonels  si  fo  de  Saintonge,  de  la  marqua  de 
Peitieu  ;  e  fes  mantas  bonas  cansos  de  na  Tibors  de  Mon- 
tausier ,  que  fo  moiller  del  comte  de  Gollena ,  e  pois  moiller 
del  signor  de  Montausier  e  de  Berbesiu  e  de  Cales. 

Longa  promessa  m'es  esmays 
Tan  queino  tem  coven  ni  plays, 
Ni  so  qu'ieu  tenc  no  cug  tener, 
E  ges  per  aisso  no  m  biays 
Ni  de  totas  no  m  desesper. 

Nos  ESTARAI. 

Bastero  ,  84.  Crescinibeni ,  187.  Millot ,  III,  4i5.  P.  Occ.  20a. 


a4o  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Jordan    de    Cofolen.    Quatre    pièces    attribuées   à 
d'autres  troubadours  ;  en  voici  quelques  vers  : 

Ancmais  aissi  finamen  non  amey, 
Mas  ar  hi  ai  pauzal  lo  cor  e  '1  sen , 
Pus  ni  mi  dons  no  m  puesc  partir  de  ley 
Ni  o  farai  jamais  a  mon  viven , 

Ni  negun'  autra  non  envey 

Mas  lieys  cuy  azor  e  sopley. 

Ancmais  aissi. 

Si  cura  l' aigua  suefre  la  nau  corren 
Que  es  tan  greu  que  mil  homes  soste , 
Per  un  clavelh  pert  son  afortimen  , 
Pogr'  ieu  sofrir  mal  de  tôt'  autra  re 
Mai  quant  de  lieys  que  m  defug  a  merce  ; 
Et  on  plus  1'  am ,  ai  en  cor  que  m' azire  ; 
On  plus  en  pens ,  plus  doblon  miey  cossire . 
E  '1  dous  esgars  es  cum  la  bella  flors 
Que  pueys  del  frug  amarzis  la  sabors. 

S'  IRA  d'  AMOR. 
Millot,  II,  3a5. 

■ 
g 

Joris  ou  Jauris.  Une  tenson  avec  Guigo ,  auquel  il 
répond  : 

Vostra  razo,  Gigo ,  er  leumenz  preza; 

Donc  per  que  m  vol  mi  dons  qu  es  gen  apresa 

Colgar  ab  se  mas  per  tal  qu'eu  li  fîsa.... 

Com  home  aperceubutz 

Baisan  oills  e  faza 

Ab  segnas  conogutz.... 

JORIS  CIL. 

Crescimbeni ,  108. 

- 


DES      TROUBADOURS.  ^4l 

Josbert  ou  Gousbert.  Une  tenson  avec  Pierre  Bremon  : 

Peire  Bermon ,  maint  fin  entendedor 
Preion  de  cor  una  dona  plazen , 
Mas  li  dui  son  tan  bel  e  tan  valen 
Per  c'  a  leis  plai  c'  a  amdos  fass'  amor  ; 
L' uns  a  de  lei  lo  semblans  amor  os 
E  gaps  e  ris  e  l' esgart  e  '1  solatz , 
Per  c'  om  cuia  qu'  el  n'  aia  mais  assatz  ; 
L' autre ,  ses  plus ,  un  baizar  en  rescos  ; 
L' us  ha  de  lei  honor  e  1'  autre  pro. 
Diguatz  a  quai  vai  meils  segon  razo. 
Peire  Bermon. 
MiIlot,III,  416. 

Joyeux  de  Toulouse.  Une  pastourelle ,  dont  voici  des 
fragments  : 

L' autr'  ier  el  dous  temps  de  pascor 

En  una  ribeira 
Aniey  cercan  novella  flor 

Cost'  una  cendieyra , 
E  per  delieg  de  la  verdor.... 
Et ,  a  la  primeira  flor 
Qu'  ieu  trobiey ,  torney  en  plor 

Tro  qu'  en  una  ombreira 
Reviriey  mos  huelhs  alhor, 

Et  una  bergeira 
Lai  vi  ab  fresca  color 
Blanca  cum  neuieyra.... 

Et  ieu  quan  vi  son  gay  cors  gen 
D' avinent  estatge , 
v         E  sa  fresca  cara  rizen 

E  lo  sieu  clar  vizatge , 
5  l6 


1^1  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Oblidiey  tôt  mon  pessamen  , 

Quar  de  gran  paratge 
Mi  semblet  al  benfait  plazen  , 

Cors  de  gran  barnatge.... 
Ves  lieys  m' en  aniey  humilmen  ; 

Et  en  la  ferratge 
Gardet  très  anhels  solamen  ; 

Et  en  mon  coratge 
Ieu  maldis  qui  primeiramen 

Baysset  son  linhatge.... 

L'  AUTR'  1ER  EL. 

Millot,  III,  416. 

Jutge.  Tenson  avec  Elias  : 

Ara  m  digatz  vostre  semblan  , 

N  Elias ,  d'  un  fin  amador 

C'ama  ses  cor  gualiador, 

Et  es  amatz  ses  tôt  enjan, 

De  quai  deu  pus  aver  talan  , 

Segon  dreyta  razon  d' amor , 
Que  de  si  dons  sia  drutz  o  maritz , 
Can  s' esdeve  que  '1  n'  es  datz  lo  chauzitz. 
Ara  m  digatz. 

Dans  une  autre  tenson  que  lui  adresse  Jean  Estève ,  il 
lui  répond  : 

Ieu  prezi  mais ,  w  Esteve  ,  per  mo  sen , 
Home  coytos ,  plazen  et  amoros , 
Sitôt  no  s  pot  fayre  grans  messios , 
Que  no  fay  rie  home  desconoisen  ; 
E  dona  deu  lo  cortes  retener , 
Car  en  lui  es  joys  e  chans  e  deportz.... 

Dm  CAVAYER. 


DES     TROUBADOURS.  ifà 

Lambert.  Couplet  en  réponse  à  Bertrand  d'Aurel  : 

Seigner,  sel  qui  la  putia 
M'en  laissa  s'en  fai  honor, 
Qu'eu  m'o  teing  a  manentia 
Qui  m' en  fai  prez  ni  largor , 
C  anc  a  nuill  jorn  de  ma  via 
No  voill  far  autre  labor.... 

Lamberti  de  Bonajvel  ou  de  Buvarel.  Dix  pièces, 
la  plupart  attribuées  à  d'autres  troubadours  :  en  voici 
quelques  passages  : 

Ieu  sai  la  flor  plus  belha  d' autra  flor 
E  plus  adreit  plazer  dels  conoyssens , 
E  deu  portar  per  dreg  maior  lauzor 
Qu'  autra  del  mon  que  hom  saubes  eslire , 
Quar  no  y  falh  res  de  be  qu'  hom  puesca  dire , 
Qu'  en  lieys  es  sens ,  honors  e  cortezia , 
Gens  aculhirs  ab  tan  belha  paria 
Qu'  hom  non  la  ve  que  non  si'  enveyos 
Del  sieu  rie  pretz  poiar  entr'  els  plus  pros. 
Ieu  sai  la.. 

E  pois  anar  no  i  puos,  per  letre 
Li  voill  mandar  que  sovenir 
Li  deuria  del  gen  servir 
Qu'ai  fat  e  fatz  de  bon  talen. 

D'US  SA.LUZ. 

Pero  no  m  fai  chantar  flors  ni  rosiers 
Ni  erba  vertz  ni  foilla  d'aiguilen ,. 
Mas  sol  amors  qui  ten  lo  cors  jauzen , 
Car  sobre  totz  amadors  sui  sobriers 
D'amar  celei  cui  sui  totz  domengiers, 
5  162 


^44  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Ni  de  ren  als  non  ai  cor  ni  talen 
Mas  de  servir  son  gen  cors  covinen, 
Gai  et  adreit ,  on  es  mos  cossiriers. 
Al  cor  m'  estai. 
Millot,  III,  417. 

Lanfranc  Cigala  ,  t.  IV.  Environ  trente  pièces. 

En  Lanfranc  Cigala  si  fo  de  la  ciutat  de  Genoa.  Gentils 
hom  e  savis  fo  ;  e  fo  jutges  cavalliers ,  mas  vida  de  juge 
nienava.  Et  era  grans  amadors;  et  entendia  se  en  trobar  e 
fo  bon  trobador,  e  fes  mantas  bonas  cansos  :  e  trobava  vo- 
luntiers  de  dieu. 

Une  de  ses  pièces ,  intitulée  Antifena  de  Lanfranco  , 
commence  ainsi  : 

En  chantar  d' aquest  segle  fais 

Ai  tant  obra  perduda 
Don  tem  aver  penas  mortals , 
Si  merces  no  m' ajuda  ; 
Per  que  mos  chans  si  muda 
E  vuelh  l' ofrir 
Lai  don  venir 
Mi  pot  complid'  ajuda  , 
Sol  no  m  sia  irascuda 
La  maire  dieu  cui  mos  chantars  saluda. 
En  chantar. 

Fragments  d'autres  pièces  : 

Entre  mon  cor  e  me  e  mon  saber 

Si  moc  tensos ,  l' autra  nueg  que  m  dormia , 

Del  faillimen  don  si  plaingnon  V  aman  ; 

Qu'eu  dizia  qu'en  lur  colp'  esdeve; 

E  mos  cors  ditz  :  Seingnor,  ges  eu  no  '1  cre  , 


DES    TROUBADOURS.  l!\5 

Ans  es  amors  cil  qui  fai  tôt  l' engan. 
E  '1  sens  carget  las  domnas  de  failli  a  ; 
Et  en  aissi  tenzonem  tro  al  dia. 
Entre  mon. 

Il  indique  le  départ  du  roi  de  France  pour  la  croisade  : 

Per  que  m  platz  dir  laus  vertadier 

Chantan  de  tôt  home  valen , 

Pero  no  m  cal  gaire  soven 

D'  aital  chant  aver  consirier, 
Tan  trob  om  paucs  de  cels  cui  valors  plaia. 
Mas  d' aquels  paucs  non  es  razos  qu'  om  taia 
Sos  honratz  faitz  per  qu'  eu  non  tairei  ges 
So  que  a  faig  l'onratz  reis  dels  Frances, 
Car  s' es  primiers  per  far  secors  crozatz 
Al  saint  règne  on  dieus  fô  mortz  e  natz. 

QuaïT  VEI  FAR. 

Jerusalems  es  luecs  desamparatz; 
Sabes  per  que  ?  car  la  patz  es  faillia  ; 
C'aitan  vol  dir,  per  dreich'  alegoria, 
Jérusalem  c'  om  viz  jos  de  patz  ; 
Mas  la  guerra  dels  dos  grans  coronatz 
A  cassada  patz  d' aqui  e  d' aillors  ; 
Ni  de  voler  patz  no  fan  entreseigna.... 

Grans  es  lo  dois  e  maior  for'  assatz 

Dels  cavalliers  qui  son  mort  en  Suria , 

Si  no  'ls  agues  dieus  près  en  compaingnia  ; 

Mas  cels  de  sai  no  vey  gair'  encoratz 

De  recobrar  las  saintas  heretatz. 

Ai!  cavallier,  aves  de  mort  paors! 

Eu  crei  qu'  ill  Turc  fugisson  de  la  'nseingna , 

O  fosson  tan  com  li  cerf  en  Sardeingna 

163 


2-46  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Qu'  il  troberan  a  pro  de  cassadors  ; 
Mas  qui  no  s  mov  a  pauc  d' envazidor. 

Si  '1  reis  frances  non  fos  acosselhatz 

D'aquest  secors  ,  gran  meravilh'  auria, 

Pus  dieus  l'a  dat  tan  rica  manentia; 

E  si'l  deu  far,  fassa  '1  secors  viatz, 

Quar  trop  val  meyns  dos  quant  es  trop  tarzatz  ; 

E  '1  reis  engles  aia  cor  de  l' acors , 

E  del  valen  rei  Richart  li  sovenha , 

Que  pas  la  mar  a  poder,  e  no  s  fenha, 

Quar  hom  conoys  los  amicx  fenhedors 

E  los  verays  a  las  coytas  maiors. 

Dels  Alamans,  s'ieu  fos  lur  amiratz, 

Tôt  passera  la  lur  cavaillairia  ; 

E  'ls  Espanhols  ges  non  encnzaria 

Sitôt  an.pretz  ves  Sarrazis  malvatz; 

Pero  per  els  no  fon  ges  derrocatz 

Lo  sépulcre  on  dieus  fon  a  recors. 

Be  m  meravilh  per  qu'  hom  de  crotz  si  senha , 

Pus  non  a  cor  nulhs  hom  que  la  mantenha.... 

Coms  Proensals  ,  tost  fora  desliuratz 

Lo  sépulcres,  si  vostra  manentia 

Poies  tant  aut  com  lo  pretz  que  vos  guia , 

Car  amatz  dieu ,  e  bonas  gens  onratz , 

E  ses  biais  en  totz  a  fars  renhatz.... 

Mas  del  passar  non  ai  cor  que  us  destreingna, 

C  obs  es  que  sai  vostra  valors  prodeingna 

A  la  gleiza  d' aitals  guerreiadors , 

Ja  délai  mar  non  queiratz  Turcs  peiors. 

Apostoli,  eu  crei  que  si  covenha 

Que  fassatz  patz  o  guerra  qui  pro  tenha.... 


DES    TROUBADOURS.  I^J 

Emperaire,  del  secors  vos  sovenha; 
Dieus  lo  vos  quier  per  qui  quascus  reis  renha , 
E  fassatz  patz  de  sai ,  e  lai  secors , 
Quar  ben  pot  mortz  sobr'  els  emperadors. 
Si  mos  cHAfls. 

Nostrad.  i33.  Crescimbeni ,  92.  Bastero ,  88.  Millot ,  II,  i53.  P.  Occ.  157. 

Lantelm.  Couplets  en  réponse  à  Lanfranc  Cigala  : 

Lanfranc ,  qu'  ill  vostres  fais  ditz  coill 

A  pauc  d' entendenza , 
Qu'ill  semblon  razains  preins  en  troill 

Pies  d'avol  crecensa.... 
Plus  est  enics  d' un  en  orgoill , 

Per  que  m  faiz  temensa 
E  dizes  c'  amors  vos  recoill.... 

Lanfranc ,  de  saber  no  m  destuoill 

Ni  de  conoissensa , 
E  blasma  vos  quar  blasmar  soill 

Falsa  captenensa, 
E  vostr'  amor  fug  e  desvoill , 

Qu*  ieu  non  ai  plivensa , 
Quar  las  lez  metez  en  remoill 

Per  folla  entendensa, 
E  faullas  d'Estort  de  Vertfoill.... 
Lanfranc  qu'ill. 

Une  tenson  avec  Raimond  : 

Ramond ,  una  dona  pros  e  valens 
Ama  son  druz  e  '1  fai  d' amor  secors 
Tan  qu'el  marit  sap  cal  es  lor  amors.... 
Tut  trei  an  mal  et  enoi  e  temensa. 

16* 


248  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Lo  cals  dels  trei  fai  plus  greu  penedensa, 
La  donna,  o  '1  druz,  o  '1  maritz  gelos? 
Ramond  cna. 
Millot,  III,  417. 


Lantelmet  d'Aiguillon.  Un  sirvente. 

Er  ai  ieu  tendut  mon  trabuc 
Don  sueill  trair'  als  malvas  baros  ; 
E  trairay  n'a  un  de  cor  blos 
Vueitz  d'onor,  plen  de  nuailha.... 

Als  enemics  son  sei  hueilh  cluc 
E  contra  'ls  amies  ve  d' amdos 
Per  far  enjans  e  tracios.... 

Ane  als  enemics  no  fes  truc 
Que  no  i  laises  sos  compainhos 
E  'ls  cavals  e  las  garnisos  ; 
E  fa  mal  quan  porta  mailha 
Ni  armas  mas  los  esperos 
Que  mais  l' an  valgut  a  sazos 
Que  lansa  ni  branz  que  tailha. 

Er  ai  ieu  tendut. 


Lanza.  Une  seule  pièce  contre  Pierre  Vidal 

Emperador  avem  de  tal  manera 

Que  non  a  sen  ni  saber  ni  membranza  ; 

Plus  ibriacs  no  s'asec  en  chadera, 

Ni  plus  volpils  no  porta  escut  ni  lanza , 

Ni  plus  avols  non  chaucet  esperos , 

Ni  plus  malvatz  no  fez  vers  ni  chansos , 

Ges  non  es  meinz  mas  que  peiras  non  lanza. 


DES    TROUBADOURS.  1^ 

Espaza  voill  que  sus  pel  cap  lo  fera , 
E  darz  d' acer  voill  que  ill  pertus  la  pansa , 
E  brocas  voill  que  il  tragan  la  lumera , 
Pois  li  darem  del  vi  en  luoc  d' onranza , 
Un  viel  capel  d' escarlat  ses  cordos , 
E  sa  lanza  sera  uns  loncs  bastos , 
Pois  poira  anar  segurs  d'aqui  en  Franza. 
Emperador  avem. 

Crescimbeni ,  198.  Millet,  II,  3 10. 

Lemosi  ,  t.  IV: 

Millot,  418. 

Lignauré.  Tenson  avec  Giraud  de  Borneil  : 

Ara  m  platz ,  Guiraut  de  Bornelh , 
Que  sapcha  per  c'  anas  blasman 
Trobar  clus  ,  ni  per  cal  semblan  ; 
Àisso  m  diatz 
Si  tan  prezaratz 
So  c'  a  nos  totz  es  eominal , 
Car  adoncx  tug  foran  egaj. 

Ara  m  platz. 

La  dame  Lombarde. 

Na  Lombarda  si  fo  una  dona  de  Tolosa,  gentil  e  bella 
et  avinens  de  sa  persona  et  insegnada  ;  e  sabia  ben  trobar 
e  fazia  de  las  coblas  et  amorosas;  don  Bernautz  n  Arnautz, 
f'raire  del  comte  d'Armaias,  ausi  comtar  de  las  bontatz  e  de 
la  valor  de  leis  ;  e  ven  s' en  a  Tolosa  per  la  veser ,  et  estet 
con  ella  de  grat  desmestegessa  et  enqueret  la  d'amor,  e  fo 


25o  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

molt  son  amie  ;  e  fetz  aquestas  coblas  d' ela  et  mandet  las 
ades  al  seu  alberg,  e  pois  montet  a  caval  ses  la  veser,  e  si 
s'en  anet  in  sua  tera. 

Na  Lombarda  se  fes  grans  meraveilla  quant  ella  ausi 
comtar  que  Bernautz  n  Arnautz  s' en  era  andat  ses  la  veser, 
e  mandet  li  aquestas  coblas. 

Nom  volgr'  aver  per  Bernard  na  Bernarda , 
E  per  n  Amant  n'  Arnauda  appellada , 
E  gran  merces ,  seigner ,  car  vos  âgrada 
C  ab  tal  doas  domnas  m'  aves  nomnada  ; 
Voill  que  m  digatz  cal  mais  vos  plaz , 
Ses  cuberta ,  selada  el  mirail ,  en  miraz. 

Car  lo  mirails  e  no  veser  descorda 
Tan  mon  acord  c'ab  pauc  no '1  desacorda.... 
Com  volgr'. 

Bastero  ,  88.  Crescimbeni ,  201.  Millot,  II,  248.  • 

Maître.  Une  tenson  avec  frère  Barte  : 

Fraire  Berta ,  trop  sai  estatz , 
E  si  m  fos  gent ,  pezera  me 
Qu'  ieu  eugey  morisses  desse  ; 
Mas  er  vey  qu'es  rejovenhatz, 
Per  qu'  ieu  vuelh  c'  ades  tenhatz 
Vostra  via  per  tôt  on  soliatz 
Vezer  si  ja  pro  us  tenria 
L'un  de  sels  que  us  solian  valer.... 

Vos  eratz  per  las  cortz  onratz 
E  grazitz ,  per  que  ieu  voldria , 
Barta,  si  us  vengues  a  plazer, 
C  anassetz  onrar  e  vezer 
La  rica  cort  on  l' autre  van  , 


DES     TROUBADOURS.  ^5  f 

Et  agratz  mi  estortz  d'afan , 
E  'n  Joan  de  vilania. 

Fraire  Berta. 


Marcabrus  ,  t.  III  et  IV.  Environ  quarante  pièces. 

Marcabrus  si  fo  gitatz  a  la  porta  d' un  rie  homes ,  ni  anc 
no  saup  hom  qui'l  fo  ni  don.  En  Aldrics  del  Vilar  fetz  lo 
noirir  :  après  estet  tan  ab  un  trobador  que  avia  nom  Cer- 
camon ,  q'  el  comenset  a  trobar  ;  et  adonex  avia  nom  Pan- 
perdut,  mas  d'aqui  enan  ac  nom  Marcabrun.  Et  en  aquel 
temps  non  apellava  hom  canson ,  mas  tôt  quant  hom 
cantava  eron  vers.  E  fo  moût  cridat  et  auzit  pel  mont  e 
doptatz  per  sa  lenga;  car  fo  tant  maldizens,  que  a  la  fin 
lo  desfairon  li  castellan  de  Guian,  de  cui  avia  dich  moût 
grant  mal. 

Marcabrus  si  fo  de  Gascoingna ,  fils  d' una  paubra  femna 
que  ac  nom  Maria  Bruna ,  si  com  el  dis  en  son  cantar  : 

Marcabruns,  lo  filhs  na  Bruna, 

Fo  engendratz  en  tal  luna 

Qu'el  saup  d'amor  q'om  degruna. 

Escoutatz , 
Que  anc  non  amet  neguna 
Ni  d' autra  no  fou  aniatz. 

Trobaire  fo  dels  premiers  q'om  se  recort.  De  caitivetz 
vers  e  de  caitivetz  sirventes  fez;  e  dis  mal  de  las  femnas 
e  d' amor.  Aisi  comensa  so  de  Marcabrus  que  fo  lo  premier 
trobador  que  fos. 

Qui  ses  bauzia 
Vol  amor  alberguar, 

De  cortezia 
Deu  sa  maison  joncar  ; 


232  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Giet  fors  folia 
E  fol  sobreparlar; 

Pretz  e  donar 
Deu  aver  en  baylia 

Ses  ochaizo. 

Lo   VERS   OOMENSA. 

Quecx  auzels  que  a  votz  sana 

Del  chantar  s' atilha , 
E  s' esforsa  si  la  rana 

Lonc  la  fontanilha  ; 
E  '1  chauans  ab  sa  chauana , 

S' als  non  pot ,  grondilha. 

El   MES   QUAN  LA. 

Fams  ni  mortaldatz  ni  guerra 
No  fai  tan  de  mal  en  terra 
Com  amors  qu'  ab  engan  serra  ; 

Escoutatz , 
Quan  vos  veira  en  la  bera, 
No  sera  sos  huehls  mulhatz. 

Dirai  vos  d' amor  cum  sinha  ; 
De  sai  guarda ,  de  lai  guinha , 
Sai  baiza  e  lai  rechinhà  ; 

Escoutatz , 
Be  us  semblara  fuec  de  linha, 
Si  sol  la  coa  '1  rozatz. 

Amors  solia  esser  drecha, 
Mas  aras  es  torta  e  brecha 
Et  a  culhida  tal  decha, 

Escoutatz , 
Que ,  lai  on  no  mort ,  ilh  lécha 
Pus  asprament  no  fai  chatz.... 


DES    TROUBADOURS.  a53 

Qui  ab  amor  pren  barata 

Ab  diable  s'acoata; 
No  '1  cal  qu'  autra  vergua  '1  bâta  ; 

Escoutatz , 
Plus  non  sent  que  selh  que  s  grata 
Tro  que  s' es  vius  escorjatz.... 

Amors  a  usatge  d'egua 

Que  tôt  jorn  vol  qu'om  la  segua, 

E  ditz  que  no  '1  dura  tregua , 

Escoutatz , 
Mas  que  pueg  de  legu'en  légua, 
Sia  dejus  o  dirnatz. 

Cuiatz  vos  qu'  ieu  non  conosca 
D' amor  si  's  orba  o  losca  ? 
Sos  fatz  aplana  e  tosca; 

Escoutatz , 
Plus  suau  ponh  qu'una  mosca, 
Mas  pus  greu  n'es  hom  sanatz 

Amors  es  com  la  béluga 
Que  coa  '1  fuec  en  la  suga  , 
Art  lo  fust  e  la  festuga; 

Escoutatz , 
Pueis  no  sap  en  quai  part  fuga 
Selh  qui  del  fuec  es  guastatz. 
Dirai  vos  sehes. 

Pus  la  fuelha  revirola 
Vei  de  sobr'  els  sims  chazer, 
Qu'el  vens  la  romp  e  degola 
Que  no  s  pot  mais  sostener, 
Mais  pretz  lo  freg  temporal 


254  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Que  l' estieu  plen  de  grondilh 
On  creis  putia  et  enueya. 


Graissans  ni  serps  que  s' amola 

No  m  fai  espaven  ni  mal , 

Mosca  ni  tavan  que  vola, 

Escaravat  ni  bertal  ; 

No  sen  brugir  ni  oler 

Aquest  malvais  volatil 

Don  francx  yverns  nos  nedeya. 

PUS  LA   Kl  H.I1A. 

Soudadier ,  per  cui  es  jovens 
Mantengutz  e  jois  eisamens , 
Entendetz  los  mais  argumens 
De  las  falsas  putas  ardens. 
En  puta  qui  si  fia 
Es  hom  traitz; 
Lo  fols,  quan  cuia  ill  ria, 
Es  escarnitz. 

Salamos  ditz  et  es  guirens 
C  al  prim  es  dousa  com  pimens , 
Mas  al  partir  es  plus  cozens, 
Amara,  cruels  c'un  serpens; 
Tant  sap  de  tricharia 

La  pecairitz 
Que  cels  qu'  ab  leis  se  lia 
S' en  part  marritz. 

Soudadier  per  cui. 

Qui  anc  fon  prezatz  ni  amans 
Per  domnas  ben  s' en  deu  geguir , 
Qu'  aitan  s' en  aura  us  truans 


DES     TROUBADOURS.  ^55 

O  mais ,  si  mais  li  pot  bastir  ; 
Et  ieu  poiria  o  ben  proar 
Per  ma  dona  na  Cropafort , 
Mas  ja  no  la  'n  vuelh  decelar. 

HUEÏMÀIS  DEY  ESSER. 

D' aiso  laus  dieu 
E  Sanh  Andrieu 
Qu'om  non  es  de  maior  albir 
Qu'ieu  suy,  so  m  cug, 
E  non  fas  brug, 
E  voirai  vos  lo  perque  dir. 

Qu'  assatz  es  lag , 

S'intratz  en  plag, 
Si  non  sabetz  a  l' utz  issir  ; 

E  non  es  bo 

Qu'  enquier  razo 
E  no  la  sap  ben  defenir. 

D'enginhos  sens 

Sui  si  manens 
Que  moût  sui  greus  ad  escarnir  ; 

Lo  pan  del  folh 

Caudet  e  molh 
Manduc  e  lays  lo  mieu  frezir.... 

D'  A.ISO  LAUS   DIEU. 

Dirai  vos  en  mon  lati 
De  so  que  vei  e  que  vi  : 
Segle  no  cug  dure  gaire 
Segon  que  l' escriptura  di  ; 
Qu'  eras  falh  lo  filh  al  paire 
E  'l  pair'  al  filh  atressi.... 


^56  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Cum  mouniers  vira  '1  moli , 
Qui  ben  lia  ben  desli  ; 
E  '1  vilas  dis  tras  l' araire  : 
Bon  frug  eys  de  bon  jardi 
Et  avolh  filh  d' avol  maire 
E  d' avol  cavalh  rossi. 

Dirai  vos  en  mon. 

Tant  cant  bons  jovens  fon  paire 
Del  segle  e  fin'  amors  maire , 
Fon  proessa  mantenguda 
A  cellat  et  a  saubuda  ; 
Mas  aras  1'  an  avilada 
Duc  e  rei  et  emperaire. 

Al  son  DEVIAT. 

Al  départir  del  brau  tempier, 
Quan  per  la  branca  pueia  '1  sucs 
Don  reviu  la  genest'  e  '1  brus 
E  floreysson  li  presseguier, 
E  la  rana  chant  el  vivier, 
E  brota  '1  sauzes  e  '1  saucs  ; 
Contra  '1  termini  qu'  es  yssucs. 

Al.  DEPARTIR   DEL. 

L' iverns  vai  e  '1  temps  s'  aizina 
E  floreysson  li  boysso  ; 
E  par  la  flors  en  l' espina 
Don  s' esjauzon  l' auzelo . 

Ay! 
E  ja  fai  amors  hom  guay  ;       • 
Qusquecx  ab  sa  par  s' atray , 

Oc, 
»Segon  plazensa  conina. 

L'  IVERNS  VAI  E  'l  TEMPS. 


DES     TROUBADOURS.  iS1] 

Lanquan  fuelhon  li  boscatge 

E  par  la  flors  en  la  prada , 

M' es  belh  dous  chan  per  l' ombratge 

Que  fan  de  sus  la  ramada 

L' auzelet  per  la  verdura  , 

E  pus  lo  temps  si  melhura , 

Elhs  an  lur  joya  conquisa. 

Lanquan  fuelhon. 

Nostrad.  208.  Crescimbeni ,  1 37.  Bastero  ,  89.  Millot ,  II,  a5o.  P.  Occ.  175. 

Marco at.  Deux  pièces  presque  indéchiffrables,  dont 
les  couplets  ne  sont  que  de  trois  vers  : 

De  favas  a  desgranar 
E  de  notz  a  scofellar 
Lançant  hom  las  escofena. 
Mentre  m. 

L'autre  pièce  commence  ainsi  : 

Una  re  us  dirai  en  serra, 
Pois  m'escometez  de  guerra 
De  Saint  Segur  que  l'aiatz. 

Una  re. 

Bastero,  89.  Crescimbeni,  199.  Millot,  III,  418. 

Marie  de  Ventadour  ,  t.  IV. 

Ben  avetz  auzit  de  ma  dompna  Maria  deVentadorn  com 
ella  fo  la  plus  prezada  dompna  qe  anc  fos  en  Lemozin ,  et 
aqella  qe  plus  fetz  de  be  e  plus  se  gardet  de  mal.  E  totas 
vetz  Tajudet  sos  senz,  e  folio rs  no  ill  fetz  far  follia;  et 
onret  la  deus  de  bel  plazen  cors  avinen  ses  maestria. 

5  17         • 


258  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

En  Guis  d' Uisels  si  avia  perduda  sa  dompna ,  si  com  vos 
aves  ausit  en  la  soa  canson  que  dis  : 

Si  be  m  partetz ,  mala  dompna ,  de  vos ,  etc. 

don  el  vivia  en  gran  dolor  et  en  tristessa.  Et  avia  lonc  temps 
q'  el  non  avia  chantât  ni  trobat,  don  totas  las  bonas  dompnas 
d'  aqella  encontrada  n'  eron  fort  doléntas  ;  e  ma  dompna 
Maria  plus  qe  totas ,  per  so  qu'  en  Gui  d' Uisels  la  lauzava 
en  totas  sas  cansos.  El  coms  de  la  Marcha ,  lo  cals  era 
apellatz  n  Ucs  lo  Brus ,  si  era  sos  cavalliers ,  et  ella  l' avia 
fait  tan  d' onor  e  d' amor  com  dompna  pot  far  a  cavallier.  Et 
un  dia  el  dompneiava  com  ella ,  e  si  agon  una  tenson  entre 
lor ,  q'  el  coms  de  la  Marcha  dizia  qe  totz  fis  amaire ,  pos 
qe  sa  dompna  li  dona  s'  amor  ni  1  pren  per  cavalier  ni 
per  amie ,  tan  com  el  es  liais  ni  fis  vas  ella ,  deu  aver  aitan 
de  seignoria  e  de  comandamen  en  ella  com  ella  de  lui.  E  ma 
dompna  Maria  defendia  qe  l' amies  no  dévia  aver  en  ella 
seignoria  ni  comandamen.  En  Guis  d'Uisels  si  era  en  la 
cort  de  ma  dompna  Maria  ;  et  ella ,  per  far  lo  tornar  en 
cansos  et  en  solatz ,  si  fes  una  cobla  en  la  cal  li  mandet 
si  se  covenia  q'  els  amies  âges  aitan  de  seignoria  en  la 
soa  dompna ,  com  la  dompna  en  lui.  E  d' aqesta  razon  ma 
dompna  Maria  si  l'escomes  de  tenson. 

Bastero,  89.  Crescimbeni,  199.  Millot  III,  i3.  P.  Occ.  266. 


Marquis.  Une  tenson  avec  Giraut  Riquier ,  laquelle 
il  soumet  au  jugement  du  seigneur  de  Narbonne  : 

Del  bon  senhor  de  Narbona ,  on  renha 

Fis  pretz  tôt  Y  an ,  Guiraut ,  vuelh  que  retenha 


DES     TROUBADOURS.  h5q 

Nostra  razos  e  la  jutje  de  cors, 

E  qu  en  dia  si  '1  cre  chantes  d'amors. 

GUIRAUT  RlQUIER  A.   SELA. 

Millot,  III,  419- 

Matfre  Ermengaud  de  Beziers,  auteur  du  Bréviaire 
d'amour ,  qui  commence  ainsi  : 

El  nom  de  dieu  nostre  senhor 
Que  es  fons  e  payre  d'araor.... 
Matfres  Ermenguau  de  Bezes.... 
En  1'  an  que  om  ses  falhensa 
Comptava  de  la  nayshensa 
De  Ihesum  Crist  mil  e  dozens 
V  chanta  VII,  ses  mais,  ses  meus, 
Domentre  qu'  als  no  fazia , 
Comensec,  lo  primier  dia 
De  primavera  sus  l'albor, 
Aquest  breviari  d'amor.... 

Il  donne  un  précis  de  l'histoire  sainte  ;  il  parle  de  di- 
verses sciences ,  et  examine  les  péchés  qu'on  peut  com- 
mettre plus  particulièrement  dans  chaque  état. 

Ensuite  il  rapporte  l'histoire  de  Jésus -Christ,  etc. 

Enfin  on  trouve  :   Lo   Tractât  d'amor   de    donas 

SEGON    QUE    NAN    TRACTAT    LI    ANTIC    TROBADOR   EN  LOR 
CANSOS. 

Il  rapporte  textuellement  des  passages  des  troubadours 
qu'il  cite  rarement ,  et  s'attribue  des  réponses  qu'il  em- 
prunte à  leurs  pièces  mêmes. 

Ainsi ,  sous  la  rubrique  :  «  Li  aymador  se  complanhon 

172 


260  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

«  d'amor  a  Matfre ,  »  on  lit ,  entre  autres ,  le  couplet  de 
Bernard  de  Ventadour ,  t.  III ,  p.  7 1  : 
Amors  m' a  mes  en  soan ,  etc. 

Et -,  sous  la  rubrique  suivante  :  «  Matfres  respon ,  e  re- 
«  prenhen  los  aymadors  car  an  menassat  amor  e  car  se 
«  son  complan  de  lieys ,  »  se  trouve ,  entre  autres ,  le  cou- 
plet de  Gaucelm  Faidit,  t.  III,  p.  291  : 

Amicx  quan  se  vol  partir 

De  si  dons  fai  gran  efansa ,  etc. 

Ce  troubadour  adressa  une  épître  à  sa  sœur  :  «  Ayso 
«  es  la  pistola  que  trames  fràires  Matfres ,  menres  de 
«  Bezes ,  la  festa  de  nadal  a  sa  sor  na  Suau.  » 

On  trouve  encore  de  lui  une  pièce,  dont  voici  quel- 
ques vers  : 

Dregz  de  natura  comanda 
Dont  amors  pren  naysscmen 
Qu'hom  per  befagz  ben  renda 
A  selh  de  cui  lo  ben  pren, 
Et  aissi  l'amor  s'abranda, 
Guazardonan  e  grazen; 
Pero  razos  es  qu'hom  prenda 
A  bon  cor  per  sufficien  ; 
Ben  i  fag  e  guazardo 
De  selh  que  non  a  que  do 
Ni  far  no  pot  autr'  esmenda.... 

Razos  es  qu'  ieu  amor  blanda 
Per  tos  temps  de  bon  talen, 
Et  en  lieis  servir  despenda 
De  bon  cor  tôt  mon  joven , 


DES     TROUBADOURS.  Îi6l 

Qu'  ilh  m' a  présentât  a  randa 

Tôt  so  qu  anava  queren  ; 

E  no  crey  qu'  a  autr'  estenda 

Joy  tant  amorozamen , 

Per  qu'  ieu  li  m' en  abando , 

Et  ai  ne  moût  gran  razo 

Ab  qu'  en  derrier  no  m' o  venda. 

Dregz  de  satura. 
Millot,  III,  418. 

Mathieu  de  Querci.  Une  tenson  avec  Bertrand ,  et 
une  pièce  sur  la  mort  de  Jacme ,  roi  d'Aragon ,  dont  voici 
quelques  passages  : 

Joya  m  sofranh  e  dois  mi  vey  sobrar 

E  no  trop  re  que  m  fassa  be  ni  pro  ; 

Quan.  mi  sove  del  bon  rey  d'Arago , 

Adoncx  mi  pren  fortmen  a  sospirar 

E  prezi  '1  mon  tôt  atrestan  com  fanha , 

Quar  el  era  francx ,  humils ,  de  paucx  motz 

E  de  grans  faitz ,  si  que  sobr'  els  reys  totz , 

Que  hom  aya  ja  trobatz  en  Espanha , 

Era  plus  ait  per  valor  conquerer  ; 

E  pus  qu'el  rey  tan  sabia  valer, 

Razos  requer  que  totz  lo  mons  s' en  planha. 

Tôt  lo  mons  deu  planher  e  doloyrar 
La  mort  del  rey  per  drech  e  per  razo , 
Quar  anc  princeps  negus  melhor  no  fo, 
El  nostre  temps,  e  sa  ni  delà  mar, 
Ni  tant  aya  fach  sobre  la  gen  canha 
Ni  tant  aya  eyssausada  la  crotz 
On  Ihesum  Crist  fon  pauzatz  per  nos  totz. 
Ay  !  Aragos ,  Cataluenha  e  Sardanha 

.5  I  7  3 


262  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

E  Lerida,  venetz  ab  mi  doler, 

Quar  ben  devetz  aitan  de  dol  aver 

Cum  per  Artus  agron  selhs  de  Bretanha.... 


En  l' an  mile  qui  ben  los  sap  comtar 

Que  Ihesum  Crist  près  encarnatio 

CC  e  mais  LXXVI  que  so  , 

Lo  reys  Jacmes  e  '1  sete  kalendar 

D' agost  feni ,  donc  preguem  que  s'  afranha 

Ihesums  a  lui  e  '1  gart  del  prevon  potz 

On  dieus  enclau  los  angels  malvatz  totz, 

E  'lh  do  los  gauchz  en  que  Y  arma  s  refranha , 

E  '1  corone  e  '1  fassa  lay  sezer 

En  selh  règne  on  non  a  desplazer, 

Quar  aitals  locx  crey  que  de  lui  se  tanha. 

A  tota  gens  don  eyssampl'  en  paucx  motz  ; 

Lo  reys  Jacmes  es  apellatz  per  totz  ; 

E  dieus  a  '1  mes  ab  Sant  Jacm'  en  companha , 

Quar  lendema  de  Sant  Jacme,  per  ver, 

Lo  rey  Jacmes  feni ,  qu'  a  dreyt  dever 

De  dos  Jacmes  dobla  festa  ns  remanha. 

Matieus  a  fait  per  dol  e  per  corrotz 
Son  planh  del  rey  qu'  amava  mais  que  totz 
Los  altres  reys ,  e  que  totz  hom  s' en  planha , 
E  qu'el  sieu  nom  puesca  el  mon  remaner, 
E  qu'  en  puesca  dels  filhs  del  rey  aver 
E  dels  amicx  plazers  en  que  s  refranha. 
Tant  sut  marritz. 
Millot,  II,  262. 

Le  Moine  ,  t.  IV.  Une  tenson  avec  Albertet. 


DES     TROUBADOURS.  9.63 

Le  Moine  de  Foissan,  t.  IV.  Trois  "pièces ,  dont  l'une 
est  remarquable  en  ce  que  chaque  couplet  finit  par  un 
vers  emprunté  à  un  autre  troubadour. 

Dans  une  autre  pièce ,  on  trouve  ce  couplet  : 

Per  cal  semblan  sui  ieu  de  falhizos 
Repres  car  fas  l' enamoratz  chantars 
Cais  que  non  tanh  selui  chan  ni  trobars 
Cui  ten  estreg  vera  religios  ? 
Mas  ges  laissai"  no  m' en  dey  ieu  per  tan 
Qu'  enquer  non  es  tan  nozens  la  semblansa 
Que  no  m  valha  mais  la  bon'  esperansa 
E  '1  faitz  e  '1  ditz  per  que  m  demor  en  chan. 
Ben  volria. 
Millot,  II,  224.  P.  Occ.  167. 


Le  Moine  de  Montaudon,  t.  III  et  IV.  Vingt  pièces. 

Lo  Monges  de  Montaudo  si  fo  d'Alverne ,  d' un  castel 
que  a  nom  Vie,  qu'es  près  d' Orlac.  Gentils  hom  fo  :  e  fo 
faichz  morgues  de  Y  abaia  d' Orlac ,  e  l' abas  si  1  det  lo 
priorat  de  Montaudon ,  e  lai  el  se  portet  ben  far  lo  ben 
de  la  maison.  E  fazia  coblas ,  estan  en  la  morgia ,  e  sir- 
ventes  de  las  razons  que  corion  en  aquela  encontrada.  E  ill 
cavalier  e  ill  baron  si  1  traissen  de  la  morgia  e  feiron  li 
gran  honor ,  e  deiron  li  tôt  so  qu'  el  vole  ;  et  el  portava 
tôt  a  Montaudon ,  al  sieu  priorat. 

Moût  crée  e  melhuret  la  soa  glesia ,  portan  tota  via  los 
draps  mongils.  E  tornet  s'en  ad  Orlac  al  sieu  abat,  mos- 
tran  lo  melhuramen  quel  avia  fach  al  priorat  de  Mon- 
taudon; e  preguet  que  ill  li  des  gracia  que  s  degues  régir 
al  sen  del  rei  'n  Amfos  d'Arragon  ;  e  1'  abas  det  ;  e  '1  reis 


^64  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

li  comandet  qu'  el  manges  carn  ,  e  domneies  e  cantes  e 
trobes  :  et  el  si  fes.  E  fo  faich  seigner  de  la  cort  del  Puoi 
Sainta  Maria ,  e  de  dar  l' esparvier.  Lonc  temps  ac  la  sei- 
gnoria  de  la  cort  del  Puoi ,  tro  que  la  cortz  se  perdet.  E 
pois  el  s' en  anet  en  Espaingna ,  e  fo  li  faitz  grans  honors 
e  grans  plazers  per  totz  los  reis  e  per  totz  los  baros  e  'ls 
valens  homes  d'Espaigna.  Et  a  un  priorat  en  Espaigna 
que  a  nom  Villafranca  ,  qu'  es  de  Y  abaia  d' Orlac ,  e  l'abas 
lo  ill  donet  :  et  el  lo  crée  e  l' enrequi  e  1  meilloret ,  e  lai 
el  mori  e  definet. 

Mot  m' enucia ,  so  auzes  dire , 
Hom  parliers  qu'es  d'avol  servire; 
Et  hom  que  vol  trop  autr'  assire 
M'enueia,  e  caval  que  tire; 
Et  enueia  m ,  si  dieus  m' aiut , 
Joves  homs ,  quan  trop  port'  escut 
Que  negun  colp  no  y  a  avut , 
Capellan  e  monge  barbut, 
E  lauzengier  bec  esmolut. 

E  tenc  dona  per  enueioza, 
Quant  es  paubra  et  ergulhoza, 
E  marit  qu'  ama  trop  s' espoza , 
Neys  s' era  dona  de  Toloza  ; 
Et  enueia  m  de  cavalier 
Fors  de  son  pays  ufanier, 
Quan  en  lo  sieu  non  a  mestier 
Mas  de  sol  pizar  el  mortier 
Pebre ,  o  d' estar  al  foguier. 

Et  enueia  m  de  fort  maneira 
Hom  volpilhs  que  porta  baneyra, 
Et  avol  austor  en  ribeira 


DES     TROUBADOURS. 

E  pauca  carns  en  gran  caudeyra  ; 
Et  enueia  m ,  per  Sanh  Marti , 
Trop  d' aigua  eu  petit  de  vi , 
E  quan  trueb  escassier  mati 
M' enueia ,  e  dorp  atressi , 
Quar  no  m' azaut  de  lor  tray. 

Enueia  m  longna  tempradura  , 

E  carn  quan  es  mal  cuecha  e  dura , 

E  pestre  que  ment  e  parjura.... 

E  enueia  m,  per  Sanh  Dalmatz, 

Avols  hom  en  trop  gran  solatz , 

E  corre  a  caval  per  glatz  ; 

E  fugir  ab  caval  armatz 

M* enueia,  e  maldir  de  datz.... 

Et  enueia  m ,  per  Sant  Salvaire , 
En  bona  cort  avol  viulaire , 
Et  ab  pauca  terra  trop  fraire , 
Et  a  bon  joc  paubre  prestaire  ; 
Et  enueia  m ,  per  Sant  Marcelh , 
Doas  penas  en  un  mantelh , 
E  trop  pariers  en  un  castelh , 
E  ricx  hom  ab  pauc  de  revelh, 
Et  en  torney  dart  e  cairelh. 

Et  enueia  m ,  si  dieus  mi  vailha , 

Longua  taula  ab  breu  toalha , 

Et  hom  qu'  ab  mas  ronhozas  talha , 

Et  ausberc  pezan  d' avol  malha  ; 

Et  enueia  m'  estar  a  port, 

Quan  trop  fa  greu  temps  e  plou  fort  ; 

Et  entre  amicx  dezacort 

M' enueia,  e  m  fai  piegz  de  mort, 

Quan  sai  que  tenson  a  lur  tort.... 


>65 


t66  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Enquar  hi  a  mais  que  m'  enueia  ; 

Cavalgar  ses  capa  de  .plueia , 

E  quan  truep  ab  mon  caval  trueia 

Que  sa  manjadoira  li  vueia  ; 

Et  enueia  m ,  e  no  m  sap  bo , 

De  sella  quan  crotla  l' arso , 

E  finelha  ses  ardalho , 

E  malvat  hom  dins  sa  maizo 

Que  no  fa  ni  ditz  si  mal  no. 

Mot  m'  enueia. 

Autre  pièce  semblable  pour  la  forme  : 

Be  m'  enueia ,  per  Sant  Salvaire , 
D'orne  rauc  que  s  fassa  chan taire.... 
Paubre  renovier  non  pretz  gaire.... 
E  ricx  hom  que  massa  vol  traire. 

Et  enueia  m  de  tôt  mon  sen.... 
Escudier  qu' ab  senhor  conten.... 
E  donzelos  barbatz  ab  gren.... 

Be  m'  enueia  capa  folrada , 
Quan  la  pelh  es  vielha  et  uzada , 
E  capairo  de  nov'  orlada.... 
Et  enueia  m  rauba  pelada , 
Pus  la  San  Miquels  es  passada. 

Et  enueia  m  tôt  eyssamen 
Maizo  d'ome  trop  famolen, 
E  mel  ses  herba  e  pimen.... 

Be  m' enueia. 
Bastero ,  89.  Crescimbeni,20o.  Millot,  III,  i56.  P.  Occ.  ag4. 


> 


DES     TROUBADOURS.  267 

Mol  a.  Couplet  en  réponse  à  Guillaume  Raimond. 

Reis  aunitz ,  reis  dels  enoios  , 
Per  que  voletz  ab  me  tenzos? 
Nonca  volgra  ab  vos  barailla  , 
Pero  drutz  es ,  e  fos  espos 
De  tal  don  avetz  compagnos 
Plus  que  milans  en  batailla. 

Bastero,  89.  Crescimbeni ,  19g. 

Montan.  Deux  tensons,  dont  l'une  avec  Sordel  auquel 
il  répond  : 

S' entr'  els  malvatz  baros  cor  galiars  , 
Meraveilla  ,  en  Sordel ,  no  m'  en  pren  ; 
Tan  n'  es  granz  fais  era  prez  e  donars 
Que  cor  non  pot  far  boca  ver  disen , 
Mas  avols  hom  s'en  cug  aissi  défendre 
Ab  gen  mentir;  pero  al  sen  dechai 
Qu'aïs  entendenz  non  pot  hom  far  entendre 
Que  ben  estei  aisso  que  mal  estai. 

Be  m  meravexll. 

Il  y  a  encore  sous  son  nom  un  fragment  qui  commence 

ainsi  : 

Quascus  deu  blasmar  sa  follor 

A  son  amie ,  si  com  s' eschai , 

E  lauzar  so  que  ben  Testai, 

S' il  vol  portar  leial  amor  ; 
Quar  qu'  il  sap  dir  del  mal  azaut  blasmor , 
Ni  '1  sap  mostrar  adreichamen  lo  be 
Greu  er  qu'en  ben  a  far  non  vir  lo  fre.... 

Crescimbeni,  201.  Millot ,  III ,  419. 


l6S  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Montant  Sartre.  Un  sirvente  adressé  au  comte  de 
Toulouse  : 

Coms  de  Tolsan,  ja  non  er  qu'  ie  us  o  priva, 
Veiaire  m' es  que  '1  guerra  recaliva 
Del  rei  franses ,  es'arano  s' abriva 
Vostra  valors ,  non  es  veira  ni  viva , 

Ni  us  en  ten 

De  prez  valen.... 

Coms ,  a  honor  no  podetz  mais  jorn  viure , 

Si  a  lur  dan  vos  vesem  tôt  desliure 

De  fais  Franses  qui  van  nueg  e  jorn  iure.... 

Si  no  vesem  vostra  seinha  destorta 
Contra  Franses  qu'an  vostra  terra  morta 
Del  vostre  fag  nuls  hom  no  si  conorta , 
Ni  o  pot  far  mas  que  levés  l' esporta 
De  salvamen  ; 
Pueis  diran  s'en  : 
Pieg  que  Richartz  l' enporta 
E  pins  aunidamen. 

Ane  plus  temsutz  de  guerra  en  son  repaire 
Non  fon  marques  ni  ducs  ni  emperaire 
Tan  quan  vos  fostz,  seinher,  dezhacaire; 
Ar  atendon  Artus  cil  de  Belcaire 
E  ploran  s'  en 
Lo  pair'  e  '1  fils  e  '1  fraire 
Quar  i  anatz  tan  len. 

Coms  de  Tolsan. 
Millot,  III,  419. 

Nat  de  Mons.    Six  pièces,  dans  l'une  desquelles   il 
parle  de  l'influence  des  astres  sur  la  destinée  des  hommes; 


DES     TROUBADOURS.  269 

cette  pièce ,  adressée  au  roi  de  Castille ,  commence  ainsi  : 

Al  bon  rey  de  Castela 

N  Anfos ,  car  se  capdela 

Ab  valor  cabaloza, 

Natz  de  Mons  de  Tholoza 

Senhoriva  lauzor 

Ab  creissemen  d'onor.... 

Elle  est  terminée  par  le  jugement  que  le  troubadour 
met  dans  la  bouche  du  prince  : 

Auzidas  las  razos , 

Volens  jutjamen  dar 

Dig  a  son  comensar  : 

Anfos  per  las  vertutz 

De  dieu  endevengutz , 

Augutz  tos  temps  creissens.... 

Als  savis  daus  totz  latz 

Per  cuy  nostre  dictatz 

Er  vist  et  entendutz 

Gracias  e  salutz.... 

E  per  so  platz  a  nos 

La  suplicatios 

Que  Nat  de  Mons  nos  fa, 

Car  motas  razos  a 

Pauzadas  ad  honor.... 

Al  boit  rei. 

Dans   une  pièce,  qui  contient  plus  de  quinze  cents 
vers ,  on  trouve  ces  avis  à  un  jongleur  : 

Mas,  segon  que  s  cambia 
L' uzatjes  de  las  jens , 
Deu  hom  captenemens 


l'JO  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

E  sabers  cambiar.... 
Per  que  us  coselh  premier 
Que  vos,  ses  sen  leugier, 
Vulhatz  e  tengatz  car 
L' autrui  saber  comtar.... 
Coin  se  fai  escarnir 
Can  cuia  trop  saber; 
Hom  deu,  per  far  plazer, 
L' autrui  saber  comtar , 
E  '1  sieu  segon  qu'  el  pes 
Que  l' er  mielh  près  en  grat. 
E  li  joglar  valen 
Son  tug  gen  en  arnes 
Dels  plazers  e  dels  bes 
C'an  dels  baros  onratz.... 
Si  voles  saber  cals 
An  bo  cor  en  ben  far, 
Demandatz  son  afar 
A  sels  que  l' an  vezat , 
Car  en  son  vezinat.... 
Anatz  premieiramen 
Al  noble  rey  senhor 
D'Arago  que  tan  val.... 

Sitôt  non  es. 

Millot,  II,  186.  P.  Occ.  164. 

Naudoy.  On  trouve  sous  son  nom  une  pièce  attribuée 
aussi  à  Raimond  de  Durfort: 

Turcs  Malecs ,  en  vos  me  tenh 
Per  far  a  n'  Aya  captenh  ; 
E  pus  ieu  ab  vos  m' en  prenh , 
Ben  ai  ab  mi  tôt  l' art  e  '1  gen 


DES     TROUBADOURS.  27I 

E  ja  non  \uelh  qu'om  m'o  ensenh; 
Ans  volgra  fos  en  ver  compenh 
Sel  que  del  cornar  ac  desdenh , 
Mal  esta  quar  hom  no  '1  destrenh 
Tan  que  cornes  una  egua  prenh. 
Turcs  Malecs. 

Nicolet  de  Turin.  Deux  couplets  ;  l'un  en  réponse  à 
Hugues  de  Saint -Cyr,  l'autre  à  Folquet  de  Roman. 
En  voici  deux  d'une  tenson  avec  Jean  d'Aubuzon  : 

Joan  d'Albuzon  ,  l'aigla  demostrava 

L' emperador  que  ven  per  Lombardia  ; 

E  lo  volar  tant  haut  significava 

Sa  gran  valor  per  que  chascun  fugia 

De  tôt  aicels  que  tort  ni  colpa  li  an , 

Que  ja  de  lui  défendre  no  s  poiran 

Terra  ni  oms  ni  autra  ren  que  sia 

Qu'  aissi  com  taing  del  tôt  segnor  non  sia. 

Joan,  l'aigla  que  tan  fort  ventava 
Es  gran  te^fur  que  mena  en  Lombardia 
L' emperaire ,  e  la  naus  que  portava 
Es  la  grans  ost  dels  Alamans  bandia 
A  cui  dera  del  gran  tesaur  tan 
Que  l' ost  fara  per  toz  loc  son  talan  ; 
Et  plaz  mi  fort  qu'els  enemicx  castia 
Aquels  amicx  meillor,  e  bon  lur  sia. 

Ew  Nicoi.kt  d'  DIf. 

Bastero ,  89.  Crescimbeni ,  202.  Millot,III,  420. 

Ogiers,  ou  Ogier  Niella.  Voyez  Augier. 

P.  Occ.  397. 


l'J'J.  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Olivier  de  la  Mer.  Un  couplet: 

Ai  !  cal  merce  fera  deus  , 
Cant  us  valenz  paire  mor, 
Que  laisses  après  sa  vida 
Lo  seu  bel  captenemen 
A  son  fill  ab  l' eretamen  ; 
Pos  vezem  c' aisso  non  es, 
Ages  un  bel  nebot  cortes.... 

Crescimbeni  ,202.  Millot ,  III ,  4a  1 . 


Olivier  le  Templier.  Une  pièce. 

Estât  aurai  lonc  temps  en  pessamen 

De  so  don  ieu  vuelh  un  sirventes  far, 

Car  no  vey  res  que  m  poges  conortar 

De  l'or'  en  say,  qu'el  bon  rey  fon  perden.... 

Pels  Turcx  savais  mot  laiamen  aunitz  ; 

Mas  ara  m  platz ,  car  vey  que  no  'ls  oblida , 

Ans  clamaray  mentr'el  cors  aia  vida.... 

Per  qu'  ieu  prec  sel  qu'  es  visibles  trinitz  , 
Ver  dieu ,  vers  homs  e  vers  sant  esperitz 
Qu'  el  lur  sia  ver'  estela  caramita , 
E  'ls  guit  e  'ls  gart  e  'ls  perdon  lor  falhida.... 

Si  '1  rey  Jacme  ab  un  ters  de  sa  jen 
Passes  de  lay ,  Ieu  pogra  restaurar 
La  perd'  e  'l  dan ,  e  '1  sépulcre  cobrar  ; 
Car  contra  lui  Turcx  non  an  garimen.... 
Estât  aurai  t.onc 
Millot,  III,  421. 


DES     TROUBADOURS.  ifî 

Oste.  Une  tenson  avec  Guillaume ,  auquel  il  propose 

cette  question  : 

Guillem,  razon  ai  tiobada, 

Tal  eu  m  ie  us  dirai 
De  dos  cavalliers  qu'ieu  sai 
Qu'estan  en  un'  encontrada; 
Chascuns  es  valens  e  pros  ; 
Digatz  cal  val  mais  d' amdos , 
Que  Tus  es  pros  per  amor  veramen , 
Mas  anc  l' autre  non  ac  cor  ni  talen  ? 
Guillem  kazo.v 
Millot,  III,  421. 

Ozils  de  Gadartz.  Une  pièce. 

Assatz  es  dreitz,  pus  joys  no  m  pot  venir, 
De  re  qu'ieu  am  ni  no  m  ven  a  plazer, 
Qu'ieu  diga  totz  quo  us  devetz  captener, 
Vos  amadors ,  que  amatz  per  figura. 
Siatz  humil  et  adreg  et  acli , 
Et  ieu  die  o  qu'  anc  pro  no  m  tenc  a  mi  ; 
Mas  ges  per  tant  mos  planhs  no  us  espaven, 
Que  pro  y  auretz,  si  m  crezetz,  lonjamen, 
Car  moutz  n'i  a  que  no  y  van  per  mezura. 

En  nulhs  delieytz  no  pot  esdevenir 
Nulhs  bos  amicx ,  s' aissi  non  siec  l' esper 
Qu'  am  la  bruna  per  mielhs  far  son  voler 
E  l' amicx  ros  la  rossa  per  natura; 
Que  quasquns  joys  cove  qu'  aissi  s  detri , 
Et  ieu  die  o  per  tal  qu'  om  s' en  casti , 
Que  li  tarzan  no  s  mesclon  ab  l' arden , 
Ni  li  cochan  ab  selhs  que  y  van  ab  sen , 
Quar,  si  o  fan,  non  er  l'amistatz  pura.... 

ASSA-TZ    ES. 

Millot,  ni,  421. 

5  ï8 


^74  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Palais.  Quatre  pièces  : 

Be  m  plai  lo  chantars  e  '1  ris 
Quant  son  ab  mos  conpaingnos , 
E  mentaven  los  baros; 
E  parlem  del  pro  marquis 
Que  ab  bon  pretz  s'aconpaigna.... 
Be  m  plai. 

Un  sirv entes  tarai  d'una  trista  persona 
Qui  mal  fai  e  mal  ditz  e  mal  met  e  mal  dona 
E  mal  joga  e  mal  ri  e  mal  parla  e  pieitz  sona , 
E  plus  en  far  tôt  mal  chascun  jorn  s' abandona , 
Per  qu'ieu  de  malvestat  vuoill  que  port  la  corona, 
Sabetz  cum  el  a  nom  ?  Porc  armât  de  Cremona. 
Un  sirventes. 

Be  m  deu  valer  ab  vos,  dona,  merce, 
C  ab  leial  fe  la  us  quier  e  la  us  deman , 
E  s' ieu  en  re  conogues  vostre  dan , 
Mais  amera  sofrir  ma  descaienza 
Que  ja  per  mi  us  fos  quis  ni  demandaz 
Nuls  dos ,  don  fos  vostre  fis  pretz  baissaz  ; 
Car  qui  un  jorn  pert  de  joi  ni  de  be , 
Ja  recobrar  no  '1  poira  en  jasse. 

A  DREIT   FORA. 
Millot,  III,  42  1. 


Palazis.  Voyez  Tomiers.  Il  reste  deux  pièces  de  ces 
troubadours. 

Tomiers  e  'y  Palazis  si  fazian  sirventes  del  rei  d'Aragon 
e  del  comte  de  Proensa  e  de  Tolosa  e  d' aquel  del  Baus 
e  de  las  razos  que  corian  per  Proensa.   E  foron  dui  ca- 


DES     TROUBADOURS.  1J$ 

vallier   de    Tarascon ,   ainat    e   ben    volgut    per  los    bons 
cavalliers  e  per  las  domnas. 

Si  col  flacs  molins  torneia 
Quan  trop  d' aigua  '1  despleia , 
Trop  de  rasons  mi  refreia 
Qu'  a  pena  m  plai  ren  que  veia , 
Ni  mos  chanz  non  s' esbaudeia 

Si  com  far  solia  ; 
Per  so  chascus  pot  saber 

De  que  m  plaingneria. 

Tan  trop  de  rasos  que  dire 
Que  non  sai  vas  cal  me  vire, 
Mas  chascus  pes  e  consire 
Et  en  Tolosa  se  mire 
Qu'  il  plus  ries  a  pietz  d' aucire 
E  qui  sen  avia 
Mais  val  ria  guerreges 
Que  s' avol  plag  fazia. 

Mais  val  que  hom  si  defenda 
Que  hom  l' ausia  ni  '1  prenda 
Que  mot  n'a  malvais'  esmenda 
D'avesques,  cui  dieus  dissenda; 
Ar  prec  chascun  que  m'entenda 

Cals  fon  la  bausia 

Que  feiron  a  sel  de  Fois 

Car  en  lor  se  plevia. 

Mais  val  l' avinensa  comtessa 
D'Avignon,  cui  dieus  adressa, 
Car  miels  s' en  es  entremessa  , 
Que  parens  de  part  Alguessa 
5  l8a 


276  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

Que  negus  cara  non  dressa 

Ni  ten  bona  via , 
Que  l' uns  ten  vas  Portegal 
E  l' autr'  en  Lombardia. 

Qui  que  s  fina  ni  s  recreza  , 
Avignons  puei'  en  Provenza, 
E  par  que  dieus  lo  arreza 
Qu'  en  els  es  sens  e  largueza. 
Ai  !  rica  gent  e  corteza , 

Vostra  gaillardia 
Es  honors  dels  proensalesa 

On  c'  om  an  ni  estia. 

En  Guillem  del  Baus  si  loingna 
Del  regisme  part  Coloingna , 
E  met  ben  en  fol  sa  poingna 
Car  sec  Fransa  ni  Borgoingna , 
C  atressi  '1  torn  en  vergoingna 

Com  fes  la  baillia 
C  om  li  det  en  Venaisin , 

Donar  a  sa  fadia. 

Pauc  a  en  deu  d'esperansa 
Qui  '1  sepulchre  desenansa , 
Car  clergue  e  sel  de  Fransa 
Prezon  pauc  la  desonransa 
De  dieu  qu  en  penra  venjansa , 

C'  ab  lur  raubaria 

An  tôt  los  camins 
E  '1  portz  d'Acre  e  de  Suria. 

Bastero,  89.  Crescimbeni,  202.  Hist.  gén.  du  Langued.  III,  98.  Mulot, 
III,  45.  Papon,  II,  4»2.  P-  Occ.  273. 


DES     TROUBADOURS.  l'J'J 

Paul  Lanfranc  de  Pistoie.  Un  fragment. 

Valenz  senher,  rei  dels  Aragon  es, 
A  qui  prez  et  honors  tut  jorn  enansa , 
E  menbre  vos,  senher,  del  rei  franzes 
Que  us  venc  a  vezer  e  laiset  Fransa 
Ab  dos  sos  fillz  et  ab  aquel  d'Artes. 
Hanc  no  fes  colp  d'espaza  ni  de  lansa 
E  mainz  baros  menet  de  lur  paes  ; 
Jorn  de  lur  vida ,  sai  n'  auran  membransa  ; 
Notre  senher  fazia  a  vos  compagna. 
Per  que  en  ren  no  us  cal  duptar  ; 
Tais  cuia  hom  que  perda  que  gazaigna; 
Senher  es  de  la  terra  e  de  la  mar  ; 
Per  qu'  el  rei  engles  e  sil  d' Espagna 
Ne  valran  mais,  s'el  voletz  ajudar. 

Bastero,  89.  Crescimbeni ,  20a. 

Paulet  de  Marseille,  t.  IV.  Sept  pièces. 
Dans  une  pièce ,  dont  le  texte  est  mutilé ,  on  lit  : 

Mas  si  us  platz,  senher,  diguatz  mi 

Del  comte  que  Proensa  te, 

Per  que  los  Proensals  ausi 

Ni  'ls  destrui ,  qu'  il  no  ill  forfan  re  ; 

Ni  per  que  vol  ni  cui'  aisi 

Dezeretar  lo  rei  Marfre  ; 

Qu'ieu  non  cre  qu'el  agues  tort 

Ni  de  lui  terra  tengues  , 

Ni  cug  que  fos  a  la  mort 
Del  pros  comte  d'Artes.... 

Toza ,  per  l' ergueill  c'  a  ab  si 
Lo  coms  d'Anjou  es  ses  merce 

5  183 


■i'jS  BIOGRAPHIES     ET    FRAGMENTS 

Als  Proensals ,  e  ill  clerc  son  li 
Cotz  e  fozil ,  per  que  leu  cre 
Dezeretar  lo  rei  qu'es  fi 
Près ,  e  valor  fina  soste. 

Pero  d'aitan  me  conort.... 

Venran  lai ,  so  m  par  Franses , 

Sol  c'ab  los  sieus  ben  s'acort 

Lo  valens  ricx  reis  Marfres.... 

L'  A.UTR'  1ER. 
Millot ,  III ,  i38.  Papon,  III,  457. 

Paves.  Un  seul  couplet  qui  paraît  adressé  à  Guillaume 
Figueira  : 

Ane  de  Rolan  ni  del  pro  'n  Olivier 
No  fo  auzitz  us  colps  tant  engoissos 
Cum  sels  que  fetz  capitanis  l'autr'ier 
A  Florenca  a  'n  Guillem  l' enoios  ; 
E  no  fo  ges  d' espada  ni  de  lanza , 
Anz  fo  d' un  pan  dur  e  sec  sus  en  l' oill.... 

Crescimbeni ,  20 3. 

Perdigon  ,  t.  III  et  IV.  Environ  douze  pièces. 

Perdigos  fo  joglar ,  e  sab  trop  ben  violar  e  trobar  e 
cantar.  E  fo  del  avescat  de  Gavaudan ,  d' un  borget  que 
a  nom  Lespero,  e  fo  filh  d'un  pescaire.  E  per  son  trobar 
e  per  son  sen  s' en  montet  en  pretz  et  en  onor  tan ,  qu'  el 
Dalli  d'Alvernhe  lo  tenc  per  son  cavalier,  e  '1  det  terra  e 
renda  ;  e  tug  li  bon  home  li  fazian  honor  ;  e  de  grans 
bonas  aventuras  ac  lonc  temps  ;  mas  molt  se  camjet  lo 
seus  afars ,  que  mort  li  tolc  las  bonas  aventuras  e  det  li 
las  malas ,  qu'  el  perdet  los  amies  et  las  amigas ,  e  '1  pretz 
e  l' honor  e  l'aver.  Apres  el  anet  ab  lo  princeps  d'Aurenga 


DES    TROUBADOURS.  279 

en  G.  del  Baus ,  et  ab  Folquet  de  Marceilla ,  evesque  de 
Tolosa,  et  ab  l'abas  de  Cistel  a  Roma  per  mal  del  coms 
de  Tolosa ,  e  per  adordenar  crozada ,  e  per  deseretar  lo  bon 
comte  R.  E  son  neps  lo  coms  de  Bezers  fon  mortz ,  e 
Carcasses  et  Albeges  fon  destrug;  en  mûri  lo  rei  P.  d'Arago 
ab  mil  cavaliers  denan  Murel ,  e  pus  de  XX  mil  autres 
homes.  Et  a  totz  aquest  faitz  far  fon  Perdigos  ,  e  n  fes 
prezicansa  en  cantan  per  que  se  crozeron.  E  n  fetz  lau- 
zors  a  dieu  car  los  Frances  avian  mort  e  descofit  lo  rei 
d'Arago  ,  lo  quai  lo  vestia  e  1  dava  sos  dos  ;  per  qu'  el 
cazec  de  pretz  e  d'onor  e  d'aver.  E  can  l'agron  enrequit, 
tug  silh  que  remazon  vieu  negus  no  1  volgron  vezer  ni 
auzir.  E  tug  li  home  de  la  sua  amistat  foron  mort  per  la 
guerra ,  lo  coms  de  Montfort ,  en  G.  del  Baus ,  e  tug  l'autre 
c' avian  faita  la  crozada.  E  lo  coms  R.  ac  recobrada  sa 
terra  ,  Perdigos  non  auzet  anar  ni  venir ,  e  1  Dalfi  d'Al- 
vernhe  ac  li  touta  la  terra  e  la  renda  que  li  avia  dada.  Et 
el  s' en  anet  a  n  Lambert  de  Montelh ,  qu'  era  genre  d'  en 
G.  del  Baus ,  e  preget  lo  que  '1  fezes  recebre  en  una  mayo 
de  Sistel ,  que  a  nom  Silvabela  ;  et  el  fes  lo  i  recebre ,  e 
lai  mori. 

Be  m  dizon ,  s' en  mas  chansos 

Fezes  sonetz  plazens  e  gais , 

Que  mos  chans  en  valgra  mais; 

Et  eu ,  segon  mas  razos , 

Taing  que  fassa  motz  e  sos 

Qu'  il  auzon  ben  c'  anc  si  me  plamg 

En  chantan  del  mal  d'amor, 

E  s'ieu  chan  de  ma  dolor, 

Non  lor  deu  esser  estraing , 
Si  no  m  fas  sos  coindes  e  galaubiers , 
C'ab  marimen  no  s'acorda  alegriers.... 
5  18* 


*■ 


2t8o  BIOGRAPHIES     ET    FRAGMENTS 

E  ja  malvaz  ni  janglos 

No  m  tolran  tant  rie  gazaing 

Si  puosc  conquerre  valor 

Ab  sola  lieis  cui  ador, 

Q'  es  aurs  en  poder  d' estaing  ; 

Plassa  mos  bes ,  puois  sieus  sui  domengiers  ; 

A.  mon  dan  met  gelos  e  lausengiers. 

BE    M    1)7 7,0 TV. 

Ane  no  cujei  que  m  pogues  far  amors 
Tan  de  plaser  qu'  eu  fos  al  seu  coman  ; 
Mas  ara  vei  q'  eu  no  m  pose  tan  ni  quan 
Partir  de  lieis ,  tant  es  grand  sa  valors , 
Q'il  m'a  conques  e  m  ten  en  sa  bailia, 
Si  que ,  mon  grat ,  partir  no  m' en  volria , 
Qu'  en  tal  dompna  m' a  fait  amors  chausir 
Que  val  mil  tan  q'  eu  non  sabria  dir. 
Anc  ko  cujei. 

Pero  tant  m' an  dat  de  lezer 
Sens  e  fin'  amors ,  cui  mi  ren , 
C'  ab  mi  dons  mi  fan  remaner 
Amie  e  leial  e  sofren  ; 
Et  a  tôt  so  c'  a  lei  dei  abellir 
E  s'ieu  volgues  lauzengier  consentir, 
C'  ab  plaitz  d' araor  son  tos  temps  enueios , 
Leu  pbgr'  esser  d' amor  e  de  joi  blos. 

Cil  CCI  TLAZOIT. 

Totz  mos  chantars 
Lais  qu'anc  no  m  feron  be, 
Et  ab  tôt  joy  m' azir  e  m  dezacoi't , 
Aissi  cum  naus  cuy  vens  men'  a  mal  port 
M' a  mal'  amors  menât  no  sai  perque  ; 


DES     TROUBADOURS.  281 

Quar  s'ieu  portes  a  dieu  tan  liai  fe, 
Elli  m'  agra  fag  plus  aut  à"  emperador  ; 
E  qui  ama  mala  dompna  ni  cre 
Luenh  es  de  joy  e  près  es  de  folhor. 

Ira  e  pezars. 

Nostrad.  ia3.  Crescimbeni,  85.  Bastero,  90.  Hist.  gén.  da  Langued.  III, 
a54-  Millot,  1,428.  P.  Occ.  n4. 

Peyrols,  t.  III  et  IV.  Environ  trente  pièces. 

Peirols  si  fo  us  paubres  cavalier  d'Alvernhe ,  d'un  castel 
que  a  nom  Peirols ,  qu'  es  en  la  encontrada  del  Dalfi 
d'Alvernhe  al  pe  de  Rocafort.  E  fo  cortes  hom  et  avinen 
de  la  persona ,  tan  qu'  el  Dalfi  lo  ténia  ab  se ,  e  '1  vestia ,  e  '1 
dava  caval  et  armas ,  et  so  que  mestiers  l' avia. 

Lo  Dalfi  si  avia  una  seror  que  avia  nom  Sail  de  Claustra, 
bêla  e  bona  e  molt  prezada ,  avinens  et  ensenhada  ;  e  si  era 
molher  d'EN  Beraut  de  Mercuer,  un  gran  bar  d'Alvernhe. 
En  Peirols  amava  aquela  domna,  e  1  Dalfi  11s  la  pregava  per 
lui,  e  s'alegrava  molt  de  las  cansos  que  Peirols  fazia  de  la 
seror,  e  molt  las  fazia  plazer  a  la  seror;  e  tant  que  la  domna 
li  volia  ben  e  ill  fazia  plazer  d' amor  a  saubuda  del  Dalfi. 
E  l'amor  de  la  domna  e  de  Peirols  montet  tan  qu'el  Dalfi 
s' engelozi  d' ella ,  car  crezet  qu'ella  li  fezes  plus  que  non  co- 
venia  ad  ella  ;  e  partie  lo  de  si  e  1  lonhet ,  e  no  '1  vesti  ni 
l'armet.  E  quan  Peirols  vi  que  non  se  poc  mantener  per 
cavalier,  el  se  fe  joglar  et  anet  per  cortz;  e  recep  dels  ba- 
rons e  draps  e  deniers  e  cavals.  E  près  moiller  a  Mon- 
peslier  e  i  definet. 

Molt  en  cossir  nueg  e  dia , 
E  no  m'en  sai  cosselhar; 
Pero  si  s' esdevenia 


t8a  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Gran  talan  ai  qu'un  baisar 
Li  pogues  tolr'o  emblar, 
E  si  pueys  s'  en  iraissia 
Volun  tiers  lo  li  rendria. 

Dels  sieus  tortz. 

Trop  vuelh  s' amor,  mais  querre  no  l' aus  ges 
Esters  qu'  ab  ditz  cubertz  li  vau  parlan , 
Mais  si  m  volgues  esgardar  mon  semblan 
Ja  no  '1  calgra  plus  vertader  message , 
Qu'  ab  sol  esguart  pot  hom  ben  per  usage 
Lo  pensamen  conoisser,  tal  vetz  es , 
E  membre  li  qu'  asaz  quer  qui  s  conplaing. 

D'  UN  BON  VERS  vin. 

Trop  die ,  non  pois  mais ,  que  mort  m' an 

Atendres  e  malas  merces  ; 

Que  farai  doncs  deserenan? 

Partirai  m'  en  ?  Oc ,  s' ieu  pogues. 

Mas  mentre  m' estauc  en  balansa , 

Si  m  desloigna  desesperansa , 

Amors  pro  n'  agra  ab  ai  tan. 

Eu   NON   LAUDERAI. 

D'altre  trabaill  prec  deu  que  la  m  defenda, 
Mais  un  sol  jorn  volgra  qu'  ela  sentis 
Lo  mal  qu'  eu  trai  per  lei  sers  e  matis , 
Qu'  en  greu  perill  m' a  laissât  loing  del  port , 
E  non  vuelh  ges  qu'  autra  m' en  aia  estort , 
Que  s' a  lei  platz  que  ja  vas  mi  s' afragna , 
Ane  homs  d' amar  non  fes  gensor  gazanha. 
Si  ben  son  loing. 

Li  oill  del  cor  m' estan 
Vas  lei  qu'  aillors  no  vire , 


DES     TROUBADOURS.  283 

Si  qu'  ades  on  qu'  ieu  m' an 
La  vei  e  la  remire 
Tôt  per  aital  semblan 
Com  la  flors  qu'  om  retrai 
Que  totas  horas  vai 
Contra  '1  soleill  viran. 

D'  US  SOSET  VJlTJ. 

Camjat  ai  mon  consirier, 

Cambi  qu'  ai  fag  d' amia 
Don  ai  fin  cor  vertadier 

Mais  qu'  aver  no  solia , 
Mais  non  es  de  prez  sobrier; 

Ieu  per  qu'  en  mentiria  ? 
Qu'  eu  aug  dir  al  reprochier  : 

Qui  no  troba  no  tria 

E  qui  pren  no  s  fadia.... 

Ara  soi  amesuratz 

E  sec  ma  dreita  via  ; 
Cal  que  fos  ma  voluntatz 

Plus  aut  que  non  dévia, 
Ben  dei  esser  castiatz 

Pel  dan  que  m' en  venia  ; 
Car  so  es  dobla  foldatz 

D' orne  qui  no  s  castia 

Pois  conois  sa  folia.... 

Lai  on  ai  mon  bon  esper 

M' atrai  amors  e  m  lia  , 
Don  non  aus  ni  m  puosc  mover 

Mon  désir  noich  ni  dia  ; 
Ben  pot  ma  dompna  saber 

Qu'  ieu  l' am  ses  bausia . 


284  BIOGRAPHIES     ET    FRAGMENTS 

Que  ren  contra  '1  seu  voler 
Mos  cors  non  pensaria 
Ni  boca  no  '1  diria.... 


Leu  chansoneta  plazen , 

Vai  t' en  ta  dreta  via 
A  leis  on  joi  e  joven 

Renovel  e  coindia 
Digas  li  qu'a  leis  mi  ren 

En  qualque  part  qu'  ieu  sia , 
Quar  ieu  non  ai  ges  talen 

Mais  d' autra  segnoria , 

Ni  s  taing  qu'eu  plus  en  dia.... 

Camjat  ai  mon. 

Ja  non  partrai  de  lieis  mos  cossiriers; 

Per  mal  que  m  fassa  ieu  no  ill  pose  mal  voler , 

Quar  tan  la  fait  senz  e  beltatz  valer, 

Segon  l' amor  follei  saviamen  , 

Que  mal  o  ai  dig  qu'  ans  follei  follamen , 

Car  anc  Narcissus  qu'  amet  Y  ombra  de  se , 

Si  be  s  mori,  no  fo  plus  fols  de  me.... 

Ben  sai  quais  er  totz  mos  conseills  derriers, 
Pois  del  partir  non  ai  geng  ni  poder, 
Ses  son  pensar,  farai  lo  meu  plaser; 
Amerai  la  mi  dons  per  tal  coven 
Qu'el  cor  aurai  l'amoros  pensamen,     ' 
Mais  la  bocha  tenrai  ades  en  fre 
Que  ja  per  re  non  li  en  dirai  mas  re. 

Mot  m'  entremis. 

Amors  a  pauc  de  vera  mantenensa , 
Non  o  puesc  mais  celar  ni  escondire, 


DES     TROUBADOURS.  285 

Qu'els  fais  amans  que  s  fan  fin  en  parvensa 
La  dechazon  per  lor  galiamen, 
E  las  domnas  si  s  n'  an  colp'  ayssamen  ; 
Qu'  a  penas  es  negus  drutz ,  so  sapchatz , 
Que  non  enjan  o  no  si'  enjanatz. 

ÂB  GRA.N   JOI  MOV. 

Mas  pero  si  s' esdeve 
Qu'  ie  'lh  parle  de  re , 
Ges  mas  paraulas  no  m  neya 
Ans  vey  qu'escouta  las  be. 
Del  reprovier  mi  sove  : 
Qui  non  contraditz  autreia  ; 

Donc  aura  'n  merce  ; 
Tant  o  vuelh  qu'  ieu  non  o  cre. 

Nuls  hom  ko. 

Ab  joi  que  m  demora 
Vuelh  un  sonet  faire, 
Quar  be  m  vai  a  hora 
De  tôt  mon  afaire  ; 
Fin'  amors  m' onora 
Si ,  qu'  al  mieu  veiaire , 
Ja  tan  rix  no  fora , 
Si  fos  emperaire; 
Quel  coratge  n'ai 
Gauzion  e  guai; 
Pero  non  a  guaire 
Qu'  era  mortz  d' esmai. 

Plus  es  amors  bona 
Qu'  eu  no  sai  retraire , 
Qui  la  mal  razona 
Non  es  fin  amaire  ; 


286  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Tan  gen  guiardona, 
Si  be  s  fai  maltraire , 
Qui  a  leis  s' abandona 
N'  ill  es  merceyaire  ; 
Cum  qu'ieu  estey  sai, 
Mos  coratges  lai 
Es  el  dous  repaire 
On  la  belh'  estai. 

Sieus  sui  qu'ilh  me  mena 
E  fai  cortesia , 
Qu'  ab  suau  cadena 
Mi  destrenh  e  m  lia; 
Mos  mais  no  s  refréna 
Quar  gueritz  séria , 
S' ab  tan  doussa  pena 
Per  mi  dons  muria  : 
Ja  no  m' en  partrai , 
A  ma  vida  mai  ; 
S' ieu  totz  temps  vivia  , 
Totz  temps  l'amarai. 

Francha  res  corteza , 
Belha ,  douss'  amia , 
Al  cor  vos  m' a  meza 
Amors  tota  via  ; 
Grans  joia  m' es  presa 
D' aital  senhoria , 
Qu'  ieu  sui ,  si  no  us  peza , 
Vostres  on  qu'  ieu  sia  ; 
Ja  res  no  us  querrai 
Ans  vos  servirai  ; 
E  si  no  us  plazia , 
la  plus  no  us  dirai. 


DES     TROUBADOURS.  287 

S'ieu,  per  alegransa, 
Sai  cantar  ni  rire 
D'un  joy  que  m'enansa 
Dont  ieu  sui  jauzire  , 
Domna ,  ja  duptansa 
Non  aiatz  del  dire  , 
Qu'  ieu  fassa  semblansa 
Que  de  vos  cossire  ; 
Ben  e  gen  mi  sai 
Cubrir,  quan  s'eschai; 
S' ieu  mos  huelhs  vos  vire  , 
Tost  los  en  retrai.... 

Chansoneta  vai 
Dreg  a  mi  dons  lai , 
E  potz  li  m  ben  dire 
Qu'en  breu  la  veirai. 

Ab  joi  que  m. 

Be  m  cujava  que  no  chantes  ogan , 

Sitôt  m' es  greu  pel  dan  qu'  ai  près  e  m  peza , 

Que  mandamen  n'  ai  avut  e  coman , 

Don  tôt  mi  platz  de  mi  dons  la  marqueza  ; 

E  pus  a  lieys  ai  ma  chanso  promeza , 

Ben  la  dei  far  cuenhd'  e  guay'  e  prezan  , 

Quar  ben  conosc  que ,  si  '1  ven  en  talan , 

Qu'  e  mans  bos  locs  n'  er  chantad'  et  apreza. 

Apreza  n'er,  mais  ieu  no  sai  cum  chan , 
Qu'om  pus  hi  ai  cota  ma  ponha  meza, 
A  penas  puesc  far  ni  dir  belh  semblan 
Tant  s' es  ira  dins  en  mon  cor  empreza; 
Que  si  a  lieys  que  a  m' amor  conqueza 
Non  plai  qu'  en  breu  me  restaure  mon  dan , 


288  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Ja  de  mos  jorns  no  m  métrai  en  afan 
Que  ja  per  mi  si'  autra  domn'  enqueza. 

Enqueza  non ,  qu'  en  un  loc  solamen 

Amiey  ancse,  e  ja  a  dieu  non  playa 

Que  ja  vas  me  fas'  aital  falhimen 

Qu'  autra  m  deman  e  que  de  lieys  m' estraya  ; 

Tos  temps  l' aurai  fin'  amor  e  veraya , 

E  son  d' aitan  el  sieu  bon  ehauzimen 

Que ,  si  per  lieys  non  cobre  jauzimen , 

le  us  pieu  per  me  que  jamais  joy  non  aya. 

Joy  aurai  ieu ,  s' a  lui  plai  en  breumen 

Qu'ieu  cug  e  crey  qu'ilh  no  vol  qu'ieu  dechaya_, 

Que  per  aisso  mia  no  m'  espaven 

Qu'  auzit  ai  dir  que  mal  fai  qui  s' esmaya. 

A  !  doussa  res,  cuenda,  cortez'  e  guaya, 

Per  vos  sospir  e  plor  e  plane  soven , 

Quar  no  sentetz  la  gran  dolor  qu'  ieu  sen , 

Ni  ges  non  ai  amie  que  la  us  retraya.... 

Dampnatge  m' es ,  quar  no  sui  poderos 
De  lieys  vezer  que  ten  mon  cor  en  guatge. 
Et  estau  sai  don  totas  mas  chansos 
Tramet  ades  quar  las  vol  per  uzatge  ; 
Ab  tôt  mi  platz  la  belha  d'aut  paratge 
E  plagra  m  pauc  chans ,  si  per  lui  no  fos , 
Mas  qui  lieys  ve  ni  sas  plazens  faissos , 
No  s  pot  tener  de  joy  ni  d' alegratge. 
Bk  m  cdjava  que. 

Ja  no  creirai  qu'  ieu  no  l' agues  conqueza , 
S' ieu  valgues  tant  qu'  il  amar  mi  degues , 
Doncs  be  sui  fols  quar  1'  am ,  pus  a  lieis  peza  ; 


DES     TROUBADOURS.  289 

Partirai  m' en  ieu  ?  Non ,  que  no  puesc  ges  ; 

Mas  per  merce  la  preyaria 

Que  no  '1  pezes ,  si  no  '1  plazia  , 
Que  nulha  res  no  m  pot  del  cor  mover 
Lo  desirier  ni  '1  talan  ni  '1  voler.... 

La  grans  beutatz  de  lieis  e  la  drecheza 
Non  es  lunhs  hom  que  trop  lauzar  pogues, 
E  quai  pro  y  ai,  s'il  es  guay'  e  corteza, 
Qu'ieu  muer  per  lieis  e  no  li  'n  pren  raerces; 

Doncs  be  sui  fols ,  qu'  ieu  trobaria 

Autra  dom na  que  m' amaria  , 
Mas  ar  sai  eu  qu'  el  reprovier  ditz  ver  : 
Tos  temps  vol  hom  so  c'  om  no  pot  aver. 

Emperairitz  volgra  fos  o  marqueza 
O  reyna  selha  que  me  ten  près, 
O  tôt  1'  aver  del  mon  e  la  riqueza 
Volgra  ieu ,  plus  qu'  ieu  no  sai  dir ,  agues  , 

Que  per  ai  tan  nom'  auciria  ; 

Mas  sa  beutatz  m' auci  e  m  lia , 
Quar  es  tan  grans  e  tan  se  fai  plazer 
Son  belh  semblan ,  quan  se  laissa  vezer. 

D' amor  mi  clam  e  de  nostra  marqueza , 
Moût  m' es  de  greu  quar  la  ns  tolh  Vianes , 
Per  lieis  es  jois  mantengutz  e  guayeza  ; 
Gensor  domna  no  cre  qu'  anc  dieus  fezes , 

Ni  eu  no  cug  tan  belha  'n  sia 

Ni  tan  sapcha  de  cortezia, 
Qu'  a  penas  pot  sos  pretz  el  mon  caber, 
Qu'a  totz  jorns  creis  e  no  y  s  laissa  chazer. 

M'  EWTENCIO    A.I. 

Bastero,  90.  Crescimbeni,  1 13 ,  2o3.  Hist.  gén.  de  Langued.  III ,  97.  Millot. 
I,  322.  P.  Occ  88.  Hist.  Litt.  XV,  454. 

5  19 


29O  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Petronet.  Tenson  avec  Giraut  auquel  il  répond 

Seigner  Giralt,  el  mon  non  a  gramatje 
C'ieu  non  vences  en  plac  de  drudaria, 
Car  H  uol  son  tôt  temps  del  cor  mesatge 
E  fan  amar  cel  que  non  amaria  ; 
C  amor  non  a  nulla  ren  tan  plasen 
Com  son  li  uol  vas  liei  cui  an  enten  ; 
E  '1  cor  no  met  alur  son  pensamen 
Ma  lei  o  mostron  li  uol  que  dreit  sia. 

Peronet  d1  uni  raiso. 


Pierre,  roi  d'Aragon,  t.  IV. 

Lo  Reis  d'Aragon ,  aquel  que  trobet ,  si  ac  nom  Amfos  ; 
e  fo  lo  premiers  reis  que  fo  en  Aragon ,  fils  d'  en  Raimon 
Berrengier  que  fo  coms  de  Barsalona ,  que  conques  lo  re- 
gisme  d  Aragon  e  1  tolc  a  Sarrazins.  Et  anet  se  coronar  a 
Roma  ;  e  quant  s' en  venia  el  mori  en  Poimon  al  bore  Sainz 
Dalmas.  E  sos  fils  fo  faiz  reis,  Amfos  que  fo  paire  del  rei 
Peire,  lo  quai  fo  paire  del  rei  Jacme. 

Dans  une  tenson  il  répond  à  Giraud  de  Borneil  : 

Guirautz  de  Borneill ,  s' ieu  mezeis 
No  m  défendes  ab  mon  saber, 
Ben  sabes  on  voletz  tener  ; 
Per  so  ben  vos  tenc  a  follor , 
Se  us  cuiatz  que  ma  ricor 
Vailla  mens  a  drut  vertadier  ; 
Aissi  vos  pogratz  un  denier 
Adesmar  contr'un  marc  d'argen. 
Re  m  plairia. 


DES    TROUBADOURS.  30,1 

Le  couplet  suivant  se  trouve  sous  son  nom  : 

Salvaz ,  tuitz  ausera  cantar , 
Enamorar 
Reis  d'Arragon  ; 
Digatz  me  se  poria  tant  far. 
C'a  mi  no  par,  ses  lo  lion 
Que  sia  ensemble  en  tota  res 

Contra  '1  Frances , 
Si  qu'  el  sieu  afar  sia  gens  ; 
E  car  el  dis  qu'  el  plus  dreiturier  vensa , 
De  faillir  tôt  a  cascun  de  lai  raison  ; 
Pero  sapchatz  qu'  eu  deteing  Castelbon. 

Hist.  gén.  du  Langued.  III,  253.  Millot,  III,  i5o.  P.  Occ.  290. 

Pierre  d'Auvergne,  t.  III  et  IV.  Environ  vingt-cinq 
pièces. 

Peire  d'Alvernhe  si  fo  del  evesquat  de  Clermon.  Savis 
homs  fo  e  ben  letratz ,  et  fo  fils  d' un  borges.  Bels  et  avi- 
nens  fo  de  la  persona;  e  trobet  ben  e  cantet  ben.  E  fo  lo 
premiers  bon  trobaire  que  fo  el  mon  en  aquel  temps,  et 
aquel  que  fes  li  meillors  sons  de  vers  que  anc  fosson  faichs 
el  vers  que  dis  : 

De  Josta  'ls  breus  jorns  e  'ls  loncs  sers. 

Canson  no  fetz  neguna,  car  en  aquel  temps  negus  cantars 
no  s' apellava  cansos  ,  mas  vers  :  mas  pueis  en  Guirautz 
de  Borneill  fetz  la  primiera  canson  que  anc  fos  faita.  Moût 
fo  onratz  e  grasitz  per  tots  los  valens»barons  e  per  totas 
las  valens  dompnas.  Et  era  tengutz  per  lo  meillor  trobador 
del  mon ,  tro  que  venc  Guirautz  de  Borneill.  Moût  se  lau- 
f  i9a 


292  BIOGRAPHIES    ET    FRAGMENTS 

zava  en  sos  cantars  e  blasmava  los  autres  trobadors ,  si 
qu  el  dis  en  una  copia  d' un  sirventes  qu'  el  fes  : 

Peire  d'Alvcrnhe  a  tal  votz 
Que  canta  de  sobr'  e  de  sotz  , 
E  siei  sons  son  dous  e  plazen  : 
E  pois  es  maiestre  de  totz  , 
Ab  q'  un  pauc  esclarzis  sos  mots , 
Qu'  a  penas  nulls  hom  los  enten. 

Longamen  estet  e  visquet  el  mon  ad  honor,  segon  que 
m  dis  lo  Dalfins  d'Alvernhe ,  que  nasquet  en  son  temps  ; 
e  pois  donet  se  en  orde  et  aqui  mori. 

«  Rossinhol  en  son  repaire 
M' iras  ma  dona  vezer, 
E  ill  diguas  lo  mieu  afaire , 
E  ill  digua  t  del  sieu  ver, 

Que  man  sai 

Com  l' estai  ; 
Mas  de  mi  '11  sovenha  , 

Que  ges  lai , 

Per  nuill  plai , 
Ab  si  no  t  retenha , 

«  Que  tost  no  m  tornes  retraire 
So  star  e  son  captener, 
Qu'  ieu  non  ai  amie  ni  fraire 
Don  tant  ho  vueilla  saber.  » 

Ar  s' en  vai 

L'auzel  guai 
Ab  gaug,  on  que  venha 

Ab  essai , 

Ses  esglai 
Tro  qu'  en  trop  ensenha. 


DES    TROUBADOURS.  20,3 

Tan  quan  l' auzels  de  bon  aire 
Vi  sa  beutat  aparer , 
Dous  chant  comenset  a  braire 
Si  com  sol  far  contra  '1  ser  ; 

Pueis  se  tai 

Que  non  brai , 
Mas  de  lieis  enginha 

Co  '1  retrai 

Son  pantai , 
So  qu'  ill  auzir  denha  : 

«  Sel  que  us  es  verais  amaire 
Vol  qu'ieu  el  vostre  poder 
Vengues  sai  esser  cbantaire , 
Per  so  que  us  fos  a  plazer; 

E  sabrai 

Quan  veirai 
De  vos  cor  que  m  venha , 

Que  ill  dirai , 

Si  ren  sai 
Per  qu'  el  lai  sen  fenha. 

«  E  si  '11  port  per  que  s  n'  esclaire 
Gran  gaug  en  podetz  aver, 
C  anc  hom  non  nasquet  de  maire 
Tan  de  be  us  puesca  voler. 

Eu  movrai 

Et  irai 
Ab  gaug ,  on  que  venha. 

No  farai , 

Quar  non  ai 
Dig  quai  plag  en  prenha. 

«  D' aisso  serai  plaideiaire 
Qu'en  amor  a  son  esper; 

5  I93 


3.Q.4  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

No  s  deuria  triguar  gaire 
Tan  quan  l'amors  n'a  lezer, 
Que  tost  chai 
Blanc  en  bai 
Coma  flors  en  lenha , 
E  val  mai 
Qui  '1  fag  fai 
Ab  c'  om  la  'n  destrenha.  » 

Ben  ha  tengut  dreg  viatge 
L'auzel  lai  on  el  tramis; 
Et  ill  envia  m  mesatge 
Segon  que  de  mi  s  jauzis  : 

«  Molt  mi  platz , 

So  sapchatz, 
Vostra  parladura; 

Et  auiatz 

Que  ill  diguatz 
So  don  mi  pren  cura. 

«  Fort  mi  pot  esser  salvatge 
Quar  s' es  lonhatz  mos  amicx , 
C  anc  jois  de  negun  linatge 
No  vi  que  tan  m' abelis  ; 
Trop  viatz 
Fo  '1  comjatz , 
Mas  si  'n  fos  segura , 
Mais  bontatz 
N'  agr'  assatz , 
Per  qu'  ieu  n'  ai  t^ncura. 

«  Que  tan  l' am  de  bon  coratge 
C' ades  soi  entr'  on  dormis, 
Et  ab  lui  ai  guidonatge , 


DES    TROUBADOURS.  20,5 

Joc  e  gaug  e  joi  e  ris , 

E  solatz 

C  ai  en  patz 
No  sap  creatura, 

Tan  quan  jatz 

E  mos  bratz 
Tro  que  s  trasfigura. 

«  Tos  temps  mi  fo  d' agradatge 
Pos  lo  vi  et  ans  qu'el  vis, 
E  ges  de  plus  rie  linatge 
Non  vueill  autr'  aver  conquis  ; 

Mos  cuidatz 

Es  bon  fatz  ; 
No  m  pot  far  tortura 

Vens  ni  glatz 

Ni  estatz 
Ni  caut  ni  freidura. 

«  Bon'  amors  a  un  usatge 
Col  bos  aurs  quan  ben  es  fis , 
Que  s' esmera  de  bontatge 
Qui  ab  bontat  li  servis  ; 

E  crezatz 

C  amistatz 
Cascun  jorn  meillura  ; 

Meilluratz 

Et  amatz 
Es  cui  jois  aora. 

«  Dous  auzels,  en  son  estatge 
Iras  quan  venra  '1  maris , 
E  diguas  li  en  dreg  linhatge 
De  quai  guiza  l'obedis.  » 


'9 


iÇ)G  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

Abrivatz 

N'es  tornatz 
Trop  per  gran  mezura; 

Doctrinatz , 

Emparlatz 
De  bon'  aventura. 


Nostrad.  3i  et    162.   Crescimbeni ,  17  et  111.  Bastero ,  90.  Hist.   gén.  du 
Langued.  III,  97  et  533.  Millot,  II,  i5.  P.  Occ.  i35.  Hist.  Litt.  XV,  a5. 


Pierre  de  Barjac  ,  t.  III. 

Peire  de  Barjac  si  fo  uns  cavalliers  compaignon  cTen 
Guilhem  de  Balaun  ;  e  fo  fort  adregs  e  cortes ,  e  tôt  aitals 
cavalliers  com  taingnia  a  Guilhem  de  Balaun.  E  si  s' enamoret 
d'una  douma  del  castel  de  Javiac,  la  moiller  d'un  vavassor, 
et  ella  de  lui;  et  ac  d'ellei  tôt  so  qe  il  plac.  E  Guilhem 
de  Balaun  sabia  l'amor  de  lui  e  délia.  E  venc  si  c  una 
sera  el  venc  a  Javiac  com  Guilhem  de  Balaun,  e  fo  sen- 
tatz  a  parlamen  ab  sa  domna ,  et  avenc  si  que  P.  de  Barjac 
s'en  parti  malamen  com  gran  desplazer,  e  com  brau  comjat 
qu'  ella  li  det.  E  quant  venc  lendeman ,  Guilhem  s' en  parti 
e  Peire  com  lui  tristz  e  dolenz.  En  G.  demandet  per  que 
era  tant  tristz  ;  et  el  li  dis  lo  covinen.  En  Guilhem  lo 
confortet,  disen  quel  en  faria  patz.  E  no  fon  lonc  temps 
que  il  toron  tornat  a  Javiac ,  e  fon  faita  la  patz  ;  e  s' en 
parti  d  ella  com  gran  plazer  que  la  domna  li  fetz.  Et  aqui 
son  escrit  lo  comjat  qu'  el  près  de  lei. 

Bastero,  90.  Crescimbeni,  2o3.  Hist.  gén.  de  Langued.  III,  98.  Millot, 
I,  119.  P.  Occ.  34-  Hist.  Litt.  XV,  447- 


DES    TROUBADOURS.  297 

Pierre  Basc  ou  Buse.  Une  pièce. 

Ab  greu  cossire 
Et  ab  greu  marrimen 
/        Planh  e  sospire 
Ab  perilhos  turmen; 

Can  me  remire , 
Ab  pauc  lo  cor  no  m  fen , 

Ni  mos  huels  vire , 
Que  gart  mos  vestimen 
Que  son  ricx  et  onratz 
Et  ab  aur  fi  frenatz 
E  d'argen  mealhatz, 
Ni  regart  ma  corona  ; 
L' apostoli  de  Roma 
Volgra  fezes  cremar 
Qui  nos  fai  desfrezar. 

Sesta  costuma 
Ni  sest  establimen 

Non  tenra  gaire 
Can  fag  novelamen, 

Car  lo  rei  Jacme 
No  fon  a  presen 

Ni  l' apostoli 
C'absolva  '1  sagramen.... 
La  sentura  mesclaia 
Que  ieu  solia  senchar 
Lassa  !  non  l' aus  portar. 

De  ma  eamiza 
Blanc'  ai  tal  pessamen 

Que  era  cozida 
De  seda  ricamen.... 


-*9^  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

Blanca  e  blava 

Ab  aur  et  ab  argen, 

Lassa!  non  l'aus  vestir. 

Lo  cor  me  vol  partir, 

E  non  es  meravilhas, 

Senhors,  faitz  me  esclavina. 

Que  aitan  l'am  portar 

C  an  vestir  ses  frezar. 

Ab  greu  cossire. 
Mille t,  III,  4a a. 

Pierre  de  Bergerac,  t.  IV. 

Crescimbeni ,  ao3.  Millot,  III,  423. 

Pierre  de  Blai.  Une  pièce  qui  est  aussi  sous  le  nom 
de  Brunenc  ;  en  voici  les  deux  premiers  couplets  : 

En  est  son  fas  cansoneta  novella; 

Novella  es  quar  eu  cant  de  novell  ; 

E  de  novell  ai  chauzit  la  plus  bella, 

Bell'  en  totz  sens ,  e  tôt  quan  fai  es  bell 

Per  que  m' es  bel  qu'  ieu  m' alegr'  e  m  déport , 

Quar  en  déport  val  pauc  qui  no  s  déporta. 

Jois  déporta  mi  quar  am  domn'  isnella  ; 
Isnella  es  sella  que  m  ten  isnel  : 
Isnel  cor  n'ai  quar  tan  gen  si  capdella 
Qu'  il  capdela  mi  ses  autre  capdel , 
Qe  mais  capdel  non  quier  mas  per  conort  : 
Per  gien  conort  qu'  om  no  s  pes  qui  m  conorta. 
En  est  sun  fas. 

Basteio,  90.  Crescimbeni,  ao3.  P.  Occ.  3p3. 


DES     TROUBADOURS.  20,0, 

Pierre  Bremon,  ricas  novas,  ou  Richard  de  noves, 
t.  IV.  Vingt-deux  pièces ,  dont  un  assez  grand  nombre 
sont  attribuées  à   d'autres  troubadours.  Voici  quelques 

fragments  : 

Be  volgra  de  totz  chantadors 
Fos  tan  sobriers  maiers  mos  sens> 
Car  am  mielhs  e  pus  temens 
De  totz  los  autres  trobadors.... 

Be  volgra. 

Lo  bels  terminis  m' agensa 

Et  ai  joi  quecs  dia 
Car  ades  ai  sovinensa 
On  que  eu  m' estia 
De  mos  amies  de  Proensa  ; 

Pero  s' ill  vezia , 
Car  ab  lor  ai  conoissensa , 
Plus  m'  alegraria , 
E  s' eu  lor  die  lauzor, 
Dreitz  es,  qu'il  an  valor 
E  d' onrat  pretz  la  flor 
E  de  cortesia. 

Uns  que  m  porta  malvolensa, 

Fugi  de  Lombardia 
Per  desleial  chaptenensa  ; 

Qui  '1  conoisseria , 
Juglars  es ,  a  ma  parvensa , 

Fais  ab  leujaria; 
E  vieu  sai ,  per  ma  crezensa , 

Per  sa  juglaria  ; 
Conoissez  lo,  seingnor, 
Que  de  mi  fai  clamor, 


3oO  BIOGRAPHIES     ET    FRAGMENTS 

Et  anc  no  ill  fi  desonor 
Mas  ben  leu  la  ill  diria. 

LO   BELS  TERMINIS. 

Dans  une  pièce  adressée  à  Sordel ,  il  lui  dit  : 

Soven  ferez  d'espada  e  de  coutel, 
Puois  garniz  etz  ben  a  gaug  qui  us  ves , 
Dels  cavalliers  sembla?  del  bavastel 
Quant  el  caval  etz  poiaz  ab  l' arnes  ; 
E  no  us  cuidaz  qu'eu  en  luoc  vos  atenda, 
Puois  que  veirai  c'  ab  armas  serez  près  ; 
E  puois  vas  vos  non  ai  cor  que  m  defenda , 
Si  dieus  vos  sal ,  messers ,  vailla  m  merces. 
Tant  fort. 

Cresciniheni,  88.  M  il  lot ,  II,  377.  P.  Occ.  216. 

Pierre  Bremond  le  Tort.  La  pièce  imprimée  t.  III, 
p.  82 ,  sous  le  nom  de  Bernard  de  Ventadour ,  lui  est 
aussi  attribuée. 

Peire  Bremonz  lo  tortz  si  fo  un  paubres  cavalliers  de 
Vianes  ;  e  fon  bons  trobaire  et  ac  honor  per  totz  los  bons 
homes. 

Voici  des  vers  d'une  pièce  qui  ne  se  trouve  que  sous 
son  nom  : 

Gran  mal  mi  fan  li  sospir 
Que  per  leis  m' aven  a  far 
Que  la  nueit  no  pose  dormir 
E  '1  jorn  m' aven  a  veillar. 

De  sen  e  de  cortesia 
A  tota  la  seignoria 


DES     TROUBADOURS.  3oi 

Cesta  domna  cui  me  dei 
Lo  prunier  jorn  que  il  parlei  ; 
E  sembla  m,  quan  la  remir, 
Qu'  el  mon  non  aia  sa  par, 
Que  tôt  lo  bes  c'  om  pot  dir 
Poiria  hom  del  seu  doblar. 

Dieus!  com  gran  merce  faria 

Us  sieus  garsos ,  si  m  seguia 

Per  las  terras  on  irei , 

Que  m  parles  tôt  jorn  de  lei  ; 

Quant  il  seri'  a  jazir, 

Eu  seri'  al  sieu  colgar, 

E  no  poiria  soffrir 

C  autr'  hom  l' ânes  descausar. 

Mei  oill  an. 
Bastero,  90.  Crescimbeni ,  204.  P.  Occ.  277. 

Pierre  de  Bussignac  ,  t.  IV. 

Peire  de  Bossignac  si  fo  uns  clercs  e  gentils  om  d'Auta- 
fort ,  del  castel  d'  en  Bertran  del  Born  ;  trobaire  fo  de  bons 
sirventes  de  reprendre  las  domnas  que  fazian  mal,  e  de 
reprendre  los  sirventes  d'EN  Bertran  del  Born  atressi. 

Bastero,  90.  Crescimbeni,  204.  Hist.  gén.  du  Langued.  III,  98.  Millot. 
UI,  i54.  P.  Occ.  292.  Hist.  Litt.  XV,  444. 


Pierre  Camor  ou  Canier.  Une  pièce. 

Dos  ans  ai  atendut  e  mais 

Lo  don  que  m  covenc  e  m  promes  ; 

Mas  aras  sai  que  mains  fols  pais, 


3o'2  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

So  di  '1  reprovier,  farina. 
Moût  ai  atendut,  e  per  que? 
Dieus  dona  en  paue  d' ora  gran  be. 

IRATZ  CHA.WT. 

Bastero,  90.  Crescimbeni,  204.  Millot,  III,  4i5. 

Pierre  de  la  Caravane,  t.  IV. 

Bastero,  90.  Crescimbeni,  204.  Millot,  III,  424. 

Pierre  Cardinal,  t.  III  et  IV. 

Peire  Cardinal  si  fo  de  Veillac,  de  la  ciutat  del  Puei 
Nostra  Domna  ;  e  fo  d' onradas  gens  de  paratge ,  e  fo  filhs 
de  cavalier  e  de  domna.  E  cant  era  petits,  sos  paires  lo 
mes  per  quanorgue  en  la  quanorguia  del  Puei  :  et  après 
letras ,  e  saup  ben  lezer  e  cbantar.  E  quant  fo  vengutz  en 
état  d'orne,  el  s'azautet  de  la  van  état  d'aquest  mon;  quar 
el  se  sentit  gais  e  bels  e  joves.  E  mot  trobet  de  bêlas  razos 
e  de  bels  chantz  :  e  fetz  cansos,  mas  paucas  :  e  fes  mans 
sirventes ,  e  trobet  los  molt  bels  e  bons.  En  los  cals  sir- 
ventes  demostrava  molt  de  bellas  razos  e  de  bels  exemples, 
qui  ben  los  enten ,  quar  molt  castiava  la  follia  d' aquest 
mon  ;  e  los  fais  clergues  reprendia  molt ,  segon  que  de- 
mostron  li  sieu  sirventes.  Et  anava  per  cortz  de  reis  e  de 
gentils  barons ,  menan  ab  si  son  joglar  que  cantava  sos 
sirventes.  E  molt  fo  onratz  e  grazitz  per  mon  seignor  lo 
bon  rei  Jacme  d'Aragon  e  per  onratz  barons.  Et  ieu  maistre 
Miquel  de  la  Tor,  escrivan,  fauc  a  saber  qu'EN  Peire  Car- 
dinal ,  quan  passet  d' aquesta  vida ,  qu'  el  avia  ben  entorn 
de  sent  ans.  Et  ieu  sobredig  Miquel  ai  aquestz  sirventes 
escritz  en  la  ciutat  de  Nemze. 


DES     TROUBADOURS.  3o3 

Dans  une  pièce  il  fait  leloge  du  comte  de  Toulouse  : 

Ieu  volgra,  si  dieus  o  volgues, 

Acsem  cobrat  Suria, 
E  '1  pros  emperaire  agues 

Cobrada  Lombardia , 
E  '1  valens  coms ,  ducx  e  marques 
Agues  sai  cobrat  Vivares , 

Qu'  en  aissi  m  plairia , 
Que  aitals  voluntatz  m' a  près 

Que  dels  afars  volria 
So  que  dregz  n'es. 

Si  cum  val  mais  grans  naus  en  mai- 

Que  lings  ni  sagecia , 
E  val  mais  leos  de  singlar 

E  mais  dos  que  fa  (lia, 
Val  mais  lo  coms  que  autre  bar , 
Qu'  ab  tolr'  als  fais  et  als  fis  dar 

Sec  de  valor  la  via  , 
E  pueia  en  pretz  ses  davallar . 

Et  a  la  maestria 
De  ricx  faitz  far. 

Marseilla,  Aires  et  Avinhos 

Tug  segon  una  via, 
E  Carpentras  e  Caivallos 

E  Valensa  e  Dia , 
Viana,  Pupet  e  '1  Dromos 
Agron  rei  lo  pus  cabaillos 
Que  port  caussas  ni  esperos . 

Car  si  pro  no  '1  ténia , 
En  badas  séria  pros. 


3o4  BIOGRAPHIES    ET    FRAGMENTS 

A  Tolosa  a  tal  Raymon 

Lo  comte,  cuy  dieus  guia, 
Qu'  aissi  cum  nays  aigua  de  fon , 

Nays  d'el  cavalaria, 
Quar  dels  peiors  homes  que  son 
Se  defen  e  de  tôt  lo  mon, 

Que  Frances  ni  clercia 
Ni  las  autras  gens  no  l'an  fron, 

Mas  al  bos  s'humilia 
E  'ls  mais  cofon. 

IEU    VOLGRA  SI  DIEUS. 

Il  dit  dans  un  autre  sirvente  : 

S' us  paupres  hom  emblava  un  lansol , 

Laires  seri'  et  iria  cap  cli , 

E  si  us  ricx  emblava  mercairol , 

Iria  dreitz  pueis  denan  Constanti; 

Paubre  lairon  pent  hom  per  una  veta, 

E  pen  lo  tais  qu'  a  emblat  un  roci , 

Et  aquest  dreitz  non  es  dreitz  cum  sageta 

Qu'  el  rie  laire  penda  '1  lairon  mesqui. 

A  mos  ops  chant  et  a  mos  ops  flaujol , 
Nulhs  mas  quant  ieu  non  enten  nfon  lati; 
Atretan  pauc ,  cum  fan  duy  rossinhol , 
Sabon  las  gens  de  mon  chan  que  se  di; 
Mas  ieu  non  ai  lengua  friza  ni  breta , 
Ni  non  parli  norman  ni  peitavi... 

Prop  a  guerra 

Daus  un  sirvente  il  accuse  Estève  : 

Quar  si  Caym  a  el  segle  semensa , 
Esteves  eug  que  fon  d'eyssa  nayssensa. 


DES    TROUBADOURS. 


3o5 


Qu'  a  Aenac  fetz  très  tracios 
Que  no  feira  Judas  ni  Guaynelos. 

Quar  aquil  duy  traziron  en  vendens  ; 

L' us  vendet  Crist  e  l' autr'  els  ponhedors , 

Et  ac  hi  fort  deschauzitz  vendedors  ; 

Mas  Esteves  trazic  en  aucizens, 

Qu'  anc  sos  pairis  no  y  atrobet  guirensa , 

Ni  un  tozet  don  fetz  tal  descrezensa 

Qu'a  son  disnar  los  aucis  ambedos.... 

Esteve  fais,  quan  penras  penedensa, 
Als  capellas  diguas  en  pasciensa 
Dels  sirventes  que  t'ay  fait  un  o  dos, 
Qu'  adoncx  poira  auzir  tas  tracios. 

Un   SIRVENTES  AI  EN  COR. 

Un  autre  sirvente  commence  par  ces  vers  : 

Aissi  com  hom  planh  son  filh  o  son  paire 
Ho  son  amie ,  quant  mort  lo  l' a  tolgut , 
Plane  eu  los  vius  que  sai  son  remazut 
Fais,  desleials,  félons  e  de  mal  aire.... 

Voici  des  vers  par  lesquels  il  déplore  la  ruine  d'un 
monastère  : 

L' afar  del  comte  Guio 
E  de  la  guerra  del  rei , 
E  de  Mauzac  lo  barei 
Ai  ben  auzit  cossi  fo, 
Mas  enqueras  non  aug  dire 
Per  que  nostre  senescals , 
Que  tant  es  pros  e  cabals , 
Laissa  los  morgues  aussire 
s  20 


3o6  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

De  Sancta  Fre,  ar  m'en  gic, 
Car  dreitz  no  i  troba  abric 
Ab  los  laies  ni  ab  los  clercs; 
Aissi  'ls  encaussa  avers. 

Poders  a  tout  la  maizo 

De  Camaleiras  ses  drei, 

E  '1  monestier  decazei , 

Don  l' abas  es  en  cossire 

E  '1  covens ,  car  desleials 

Los  gieta  de  lurs  ostals 

Ses  razon  que  n'  es  a  dire  ; 

Qu'  anc ,  pus  Sancta  Fres  moric , 

Hom  tan  lag  non  envazic 

Lo  monestier  ni  '1  dezers, 

Guardatz  si  es  a  dieu  plazers! 

L'  A.FAR    DEL  COMTE. 

Mas  Jacopi ,  après  manjar ,  non  aqueza , 
Ans  disputon  del  vin  cals  meillers  es, 

Et  an  de  plaitz  cort  establia , 

Et  es  Vaudes  qui  'ls  ne  desvia, 
E  los  secretz  d' orne  volon  saber 
Per  tal  que  miells  si  puoscon  far  temer. 

Ab  votz  d'  ANGEL. 

Ce  troubadour  a  composé  plusieurs  pièces  morales  ou 

sermons  : 

Predicator 

Tenc  per  meillor 
Cant  fai  l'obra  que  manda  far. 

Non  fas  sellui 

Que  l'obra  fui 
Que  als  autres  vai  predicar. 


DES       TROUBADOURS.  3o7 

Que  son  efan 
'  Bat  hom  enan 
E  ill  castia  son  malestar , 

Non  fai  l' estranh 

De  cui  no  '1  tanh , 
Si  '1  vezia  peiras  lansar. 

C'  aitan  si  pert 

Qui  en  désert 
Semena  fromen  ses  arar, 

Ni  en  calmeilh 

Espan  son  meilh 
Non  sap  gaire  de  laorar.... 

Tais  a  vestit 

Drap  de  samit 
E  pot  ben  gran  aver  mandai . 

Que  ges  no  '1  do 

Nom  de  baro , 
Can  li  vei  malvestat  m.enar. 

E  tais  es  nus 

Que  non  a  plus 
Qu'aquel  c'om  porta  batejar, 

Sol  car  es  pros 

E  ill  plas  razos , 
Lo  deu  hom  baron  apellar.... 

Perdonas  leu, 

Venzas  vos  greu 
E  non  vos  cal  cheira  portarj 

Amas  amies 

Et  enemics 
E  no  us  cal  anar  outra  mai .... 

Predicator. 

20a 


3o8  BIOGRAPHIES     ET    FRAGMENTS 

Dans  une  pièce  il  attaque  les  menteurs  : 

Ane  no  vi  Breto  ni  Baivier.... 
Que  tan  mal  entendre  fezes 
Cum  fai  home  lag  messorguier  ; 
Qu'  a  Paris  non  a  latinier, 
Si  vol  entendre  ni  saber, 
Quoras  ment  ni  quoras  ditz  ver , 
Que  devis  non  l'aia  mestier.... 

Al  frug  conois  hom  lo  fruchier  ; 
Si  com  hom  sent  podor  de  fermorier 
Al  flairar ,  ses  tôt  lo  vezer , 
Aissi  fai  lo  mentir  parer 
Lo  fais  coratje  torturier. 

Anc  no  vi. 

Parmi  les  sirventes  qu'il  a  composés  contre  le  clergé, 
il  y  en  a  de  très- remarquables  : 

Tan  son  li  orde  enveios , 
Plen  d'erguelh  e  de  mal  talan 
Que  cen  tans  sabon  mais  d'erigan 
Que  raubadors  ni  mal  -cussos.... 

E  d'  aquo  baston  lurs  maizos 
E  bels  vergiers  on  els  estan; 
Mas  ges  los  Turc  ni  li  Persan 
Non  creyran  dieu  per  lurs  sermos 
Qu'  ilh  lur  fasson ,  quar  paoros 
Son  del  passar  com  del  morir, 
E  volon  mais  de  sai  bastir 
Que  lai  conquerre  los  felos. 

Per  deniers  trobaretz  perdos 
Ab  els ,  s' avetz  fag  malestan  ; 


DES       TROUBADOURS.  3oO, 

E  renoviers  sebeliran 

Per  aver,  tan  son  cobeitos  , 

Mas  ges  los  paubres  sofrachos 

No  seran  per  els  sebelitz 

Ni  vezitatz  ni  aculliitz, 

Mas  aquels  de  cuy  an  grans  dos. 

QUA.N   VEY  LO    SEGLE. 

Cavallier  s  degron  sebelir 
Que  jamais  d'els  non  fo  parlât, 
Quar  son  aunit  e  deshonrat , 
Lur  viure  val  meins  de  morir, 
Que  als  clercx  se  laisson  pestrir.... 
Qui  vol  sir  ventes. 

Nostrad.  177.  Crescimbeni ,  121.  Bastero,  90,  i36.  Hist.  gén.  du  Langued. 
n,  5 18,  et III,  533.  Millot,III,a36.  P.  Occ.  3o6. 

Pierre  de  Cols  d'Aorlac.  Une  pièce  : 

Si  quo  '1  solelhs ,  nobles  per  gran  clardat , 

On  plus  aut  es  gieta  mais  de  calor , 

E  'ls  plus  bas  luecx  destrenh  mais  per  s*  ardor 

Qu'  els  autz  que  son  pels  vens  pus  atemprat , 

Tôt  en  aissi  amors  ab  nobla  cura , 

Auta  per  pretz,  destrenh  me  plus  fortmen.... 

Be  m  troba  bas  et  a  sa  voluntat 
Selha  qu'  ieu  am  ses  tota  autr'  amor , 
Qu'en  aissi  m  ten  en  fre  et  en  paor 
Com  lo  girfalcx ,  quant  a  son  crit  levât , 
Fai  la  grua ,  que  tan  la  desnatura 
A.b  sol  son  crit ,  ses  autre  batemen , 
La  fai  cazer  e  ses  tornas  la  pren , 
Tôt  en  aissi  ma  dompna  nobla  e  pura 
Me  li'  e  m  lassa  e  m  pren.... 

x  20  3 


3lO  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

Qu  el  fuecx  que  m' art  es  d' un'  aital  natura 

Que  mais  lo  vuelh  on  plus  lo  sen  arden , 

Tôt  en  aissi  quo  s  banha  doussamen 

Salamandra  en  fuec  et  en  ardura, 

E  'n  tra  son  noyrimen. 

Si  quo  'l  solelhs. 
Millot,  III,  42  5. 

Pierre  de  Corbiac  ou  Corbian  ,  t.  IV.  Il  a  composé 
un  Trésor  en  huit  cent  quarante  vers  de  douze  syllabes 
sur  la  même  rime  ;  en  voici  quelques  passages  : 

Si  m  demandas  qui  soy  ni  don  ni  de  cals  gens , 

Maistre  Peire  ai  nom,  e  fon  mos  naisemens 

De  Corbia  on  ai  mos  fraires,  mos  parens.... 

Qu'  ieu  n'  ai  un  rie  thezaur  amassât  clars  e  gens , 

Et  es  pus  pretios,  pus  cars  e  pus  valens 

Que  peiras  pretiozas  ni  fis  aurs  ni  argens  ; 

Ja  laire  no  s'en  meta  en  grans  aspiramens , 

Que  no  m  pot  esser  toutz  ni  emblatz  furtilmens.... 

Qui  vol  aquest  thesaur  vezer  apertamens.... 

Cest  thesaur  es  sciensa  de  maintz  ensenhamens.... 

De  dieu  mov  tôt  saber,  Salamos  n'es  guirens; 

De  dieu  mov  donex  lo  meu,  e  de  dieu  lo  comens.... 

Creet  dieus ,  quan  li  plac ,  los  qatres  elemens 

Lo  cel ,  1'  aer ,  la  terra  e  Y  aiga  eissamens  ; 

La  terra  fes  redonda  e  stabla  fermamens , 

La  cal  enclau  la  mar  movabla  e  bruzens.... 

Establi  nueg  e  jorn  ben  e  ginhozamens.... 

Lo  jorns  per  afanar,  la  nuegz  per  pauzamens; 

La  nueg  donet  lumneyras,  las  estelas  luzens , 

Et  al  jorn  lo  solelh  qu'  es  clars  e  resplandens. 

Premier  fetz  lo  dimentge ,  so  sabem  veramens  , 

Pueys  fe  lo  lus  e  '1  mars  e  '1  mercres  eissamens, 


DES    TROUBADOURS. 


3l 


Jous ,  venres  e  dissapte  c  a  Juzieus  es  colens  ; 
E  car  fon  primayrans  dimentge  entamens , 
Colem  lo  nos  après,  c'a  dieu  es  onramens.... 

L'auteur  parle  ensuite  de  la  chute  d'Adam,  de  l'histoire 
des  Juifs,  de  la  venue  du  Messie,  de  la  Rédemption,  etc.  : 

En  totas  las  set  artz  sui  assatz  conoissens, 
Per  gramatica  sai  parlar  latinaraens , 
Declinar  e  costruire  e  far  derivamens.... 
E  m  gar  de  barbarisme  en  pernunciamens. 
Per  dialetica  sai  molt  razonablamenz 
Apauzar  e  respondre  e  falsar  argumens , 
Sophismar  et  conduire ,  e  tôt  ginhosamens 
Menar  mon  adversari  a  desconfezimens. 
De  rethorica  sai  per  bels  afachamens 
Colorar  mas  paraulas  e  metr'  azautimens.... 
De  muzica  sai  yeu  tôt  aondozamens 
Quatre  tons  principals  e  quatre  sotz  jazens , 
Li  quatre  van  en  sus  detz  cordas  autamens , 
E  ill  quatre  van  en  jos  en  cantan  bassamens; 
Pero  en  quatre  letras  an  totz  los  finamens , 
E  'n  totz  aquels  no  son  mas  set  votz  solamens , 
E  pueion  s'  en  per  tons  e  'n  semi  tons  plazens  ; 
La  primairana  corda  s' entona  jotz  greumens , 
Mas  la  quarta  e  la  quinta  qu'  el  son  contraferens 
S' acordon  per  descort  ab  leis  molt  dossamens  ; 
La  premeira  e  1'  octava  son  aissi  respondehs , 
Qu'  ab  doas  paron  una  tan  sonon  dossamens. 
Per  aquest  artz  sai  yeu  tôt  envezadamens 
Far  sons  e  lais  e  voûtas  e  sonar  estrumens  ; 
Tota  la  solfa  sai  e  los  set  mudamens 
Que  don  Gui  e  Boeci  feron  diversamens. 
D'arismetica  sai  totz  los  acordamens 
s  20 4 


3  la.  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Creisser,  multiplicar  e  mermar  dividens.... 
Per  las  onsas  dels  detz  tôt  en  breuadamens 
Poiria  comtar  d'un  rei  totz  sos  despensamens.... 
El  woM  de  Ihum  Crist. 

A  la  fin  de  la  pièce ,  on  lit  dans  un  manuscrit  : 
Fenitz  es  lo  Thesaur  de  maistre  Peire  de  Corbian. 

Bastero,  91.  Crescimbeni ,  204.  Millot,  III,  227. 


Pierre  Durand.  Cinq  pièces ,  dont  deux  attribuées  à 
d'autres  troubadours  : 

Dans  une  tenson  avec  une  dame ,  il  lui  dit  : 

Mi  dons  qui  fuy  deman  del  sieu  cors  gen 
Qu'  es  devengutz ,  e  deman  l' atressi 
Son  gen  parlai*;  e  no  '1  pes  si  lo  '1  di 
Qu'  es  devengutz  son  bel  aculhimen  , 
Ni  qu'esdeve  son  pretz  ni  sa  cundansa, 
Ni  qu'  esdeve  son  gent.  anar  en  dansa , 
Ni  qu'  esdeve  sa  graissa ,  qu'  ie  '1  vi  be , 
Ni  qu'  esdeve  son  gen  cors ,  pus  no  m  ve  ? 
Mi  dons  qui  fuy. 

Il  adresse  un  sirvente  à  Raimond  de  Miraval  : 

D' un  sirventes  m' es  près  talens 
Que  razos  m' o  mostra  e  m' o  di  ; 
E  cant  er  fatz  tenra  '1  cami 
Tôt  dreg  a  Miravals  correns 

A  'n  R.  don  ai  pezansa  , 

Car  fe  tan  gran  malestansa 
Contra  domney  don  tos  temps  fos  amatz , 


DES       TROUBADOURS.  3l3 

E  s' anc  tenc  dreg  viatje 
De  drut  cortes,  ar  camja  son  coratje. 
D'un  sirvektes. 

Millot,  DU,  419.  P.  Occ.  288. 


Pierre  de  Durban.  Un  sirvente  en  réponse  à  Pierre 
Gavaret  : 

Peironet ,  ben  vos  es  près 

Car  sai  vos  faich  venir 

Gavaretz ,  si  m' ajut  fes  , 

Car  vol  de  si  dons  auzir 
Consseil  d'aisso  don  estai  en  error, 
Qu'  ieu  sai  jutgar  los  tortz  e  'ls  dreitz  d' araor  ; 
E  la  dompna  non  fara  ja  folia 
A.nz  faillira  si  mon  conseill  cambia. 

Eu  jutge  que  razos  es  , 

C'om  no  m' o  pot  contradir, 

Qu'  els  renda  a  si  donz  totz  très 

Per  desfar  e  per  aucir, 
Que  nuills  ries  hom  non  deu  auzir  traichor, 
Que  traicher  es  qui  faill  a  son  seignor; 
E  la  dompna  fara  gran  cortesia 
Si  'n  fai  tôt  so  qu'  ieu  la  conseillaria. 

Eu  conseill  que  sion  près 

E  c'om  los  fassa  ferir, 

E  l' uns  dels  très  sia  mes 

En  loc  don  non  veia  eissir , 
E  ill  doi  sion  pendut  sotz  cobertor, 
Car  failliron  a  la  cocha  maior; 


3l4  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

E  si  per  so  un  dels  très  no  i  s  chastia 
Mal  perda  dieu  qui  mais  en  lor  se  fia.  .. 

Peironet  BEN  vos. 
Millot,III,  42 5. 

Pierre  Espagnol.  Trois  pièces. 

Cum  selh  que  fon  ricx  per  encantamen 
Et  en  breu  temps  perdet  sa  benanansa , 
Ai  ieu  estât  ricx  per  bon'  esperansa , 
Mas  eras  sui  tornatz  en  pessamens  ; 
Aissi  m'  es  près  cum  asselh  que  al  port 
S' en  es  vengutz ,  que  cui'  aver  estort 
Tôt  son  tezaur,  pueys  vens  ab  mal  uzatge 
Fa  '1  tan  d' enueg  que  '1  veda  lo  ribatge. 

Cum  SELH  QUE  FON. 

Tant  es  amors  fortz  e  corals  e  dura 
Que  tôt  quant  te  fai  aissi  tremolar 
Cum  fai  lo  vent  la  cana  torneyar 
Que  vas  totz  latz  li  fai  penre  baissura.... 

Tôt  atressi  cum  l' estrus  per  natura 

Que  de  son  huou  gardan  lo  fai  coar, 

Me  fa ,  dompna ,  vostre  plazen  esgar 

Naysser  del  cor  sospirs  d' aital  figura 

Que  '1  belh  semblan  e  las  gentas  faissos.... 

Me  venon  si  tôt  dreg  al  cor  ferir.... 

Entre  que  m  pas. 
Millot,  III,  427. 

Pierre  de  Gavaret.  Une  pièce  qu'il  adresse  à  Pierre 
de  Durban  : 

Peironet,  en  Savartes 
Vai  a  'n  Peire  de  Durban , 


DES    TROUBADOURS.  3l5 

E  digas  li  que  vers  es 

Que  la  genser,  ses  mentir, 
C'ab  si  m  colguet  una  nuoich  per  amor, 
E  no  lo  fi ,  de  que  sui  en  error, 
Per  ti  me  man ,  si  es  dreitz  que  m' aucia , 
O  si  'ls  me  trac ,  si  sera  cortesia. 

Trahitz  sui  per  aquels  très 
Don  plus  me  cuidei  gauzir.... 

Ben  volgra  tôt  mon  arnes 
Aver  donat ,  ses  mentir , 
Que  a  las  domnas  plagues 
Que  m  deguesson  captenir 
Del  faillimen  qu'ai  faich  vas  la  gensor.... 

E  ges  no  m  puosc  vanar  que  sos  drutz  sia, 
Domnas ,  oimais  vos  lais  de  drudaria  ; 
Vostr'  er  lo  dans  e  l' anta  sera  mia. 

Pjeironet  Elf. 
Millot,  III,  4»5. 


Pierre  Guillem  ,  t.  1Y.  Deux  pièces. 

Peire  Guillems  si  fo  de  Tolosa ,  cortes  hoin  e  ben  avi- 
nenz  d'estar  entre  las  bonas  genz.  E  fez  ben  coblas,  mas 
trop  en  fazia  ;  e  fez  sirventes  joglaresc  e  de  blasmar  los 
baros.  E  rendet  se  a  l'ordre  de  l'Espaza. 

No  m  fai  chantar  amors  ni  drudaria 
Ni  m  fai  chantar  flors'  ni  fuoilla  ni  brutz 
Que  fan  l' auzel ,  ni  per  so  ni  séria 
Plus  chantaire  tan  ni  quant  ni  plus  mutz , 
Qu'  atressi  chan  quan  Y  ivers  es  vengutz 


3l6  BIOGRAPHIES    ET    FRAGMENTS 

Cum  faz  l' aistat  ni  la  pasca  floria , 
Quan  chans  mi  plai  ni  razos  lo  m' adutz. 

Nu   M  FAI  CHANTA  R. 


Dans  une   tenson   avec   Sordel,  il  lui   adresse  cette 
question  :  | 

En  Sordel ,  que  vos  es  semblan 
De  la  pros  comtessa  prezan 
Que  tug  van  dizen  e  guabah 
Que  per  s' araor  etz  sai  vengutz , 
Qu'  enans  cuiatz  esser  sos  drutz 
Qu'  en  Blacas  qu'  es  per  leis  canutz. 
En  Sordel. 

Bastero  ,  3i.  Crescimbeni,  2o5.  Hist.  gén.  de  Langued.  II,  519.  Millot,  III, 
427.  P.Occ.  379. 


Pierre  Guillem  de  Luzerne.  Une 


pièce. 


Qui  na  Caniza  guerreia 
Per  orgoill  ni  per  enveia 
Foldatz  gran  fai,  car  sa  beltatz  resplan 
E  sos  ries  pretz  segnoreia , 
E  taing  se  que  far  o  deia , 

So  us  man , 
Per  que  m'aura  derenan 
Servidor  ;  e  si  desreia 
Negus  vas  lei  ni  felneia, 

De  mon  bran 
Saubra  si  tailla  ni  s  pleia. 

Qui  na  Caniza. 
Millot,  III,  428, 


DES    TROUBADOURS.  'Sf] 

Pierre  Imbert.  Il  dit  en  parlant  de  sa  dame  : 

Per  qu'ieu  prec  dieu,  selh  d'amor,  que  la  m  vensa, 
Car  mos  cors  m' es  miralhs  de  sas  faissos , 
E  non  dezir,  pros  dona,  res  mas  vos.... 

Ara  par  mi  qu'  ad  autra  part  bistensa  ; 
Ieu  la  salut  e  ges  non  ai  respos , 
No  sai  s' o  fai  per  lauzengiers  gilos. 

Deus  !  que  farai ,  s'ab  lieis  non  truep  valensa , 
Ab  la  bêla  qu'  entre  las  gensors  gensa  ? 
Recreirai  mi  ?  Non  ja ,  pel  glorios , 
Ans  atendrai  tro  que  m  fassa  joyos. 
Aras  pus  vey. 
Millot,  III,  4*8. 

Pierre  de  Maensac.  Deux  pièces  attribuées  à  deux 
autres  troubadours. 

Peire  de  Maensac  si  fo  d'Alverne ,  de  la  terra  del  Dalfin , 
paupres  cavaliers.  Et  ac  un  fraire  que  ac  nom  Austors  de 
Maensac  :  et  amdui  foron  trobadors.  E  foron  amdui  en 
concordi  que  l'uns  d'els  agues  lo  castel,  e  l'autre  lo  trobar. 
Lo  castel  ac  Austors ,  e  1  trobar  ac  Peire  ;  e  trobava  de  la 
moller  d'EN  Bernât  de  Tierci.  Tant  cantet  delà,  e  tant  la 
onret  e  la  servi ,  que  la  domna  se  laisset  envolar  ad  el  ;  e 
mena  la  en  un  castel  del  Dalfin  d'Alverne  ;  e  '1  mark  la  de- 
mandet  molt  com  la  glesia ,  e  com  gran  guerra  qu'  en  fetz  ; 
el  Dalfin  s  lo  mantenc  si  que  mais  no  li  la  rendet.  Fort  fo 
adregz  hom  e  de  bel  solatz  ;  e  fez  avinens  cansos  de  sons 
e  de  motz,  e  bonas  coblas  de  solatz. 


3  J  8  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Voici  le  commencement  de  l'une  de  ces  deux  pièces, 
qui  se  trouve  aussi  sous  le  nom  de  Gui  d'Uisel  : 

Estât  aurai  de  cantar 
Per  sofraicha  de  razon , 
Qu'anc  no  mi  pogu' incontrar 
En  faire  bona  chanson  ; 
Mas  ar  ai  cor  que  m  n'  asai 
De  far  bos  motz  ab  son  gai  ; 

Quar  ben  estai , 
Si  saup  ab  pauc  de  dire 
Gen  razonar  leis  cui  es  obezire. 

Estât  aurai. 

Bastero,  91.  Crescimbeni ,  ao5.  Millot,  III,  a34.  P.  Occ.  3o4. 

Pierre  Milon.  Six  pièces  : 

Si  com  lo  metge  fai  creire 
Al  malaut ,  que  crid'  e  brai ,     , 
Quan  li  dis  :  Tu  scanparai, 
E  del  morir  sap  per  ver  ; 
E  pero  si  '1  delinquis 

Enanz  qu'  el  mort  sia , 
Ni  no  i  va ,  tan  com  solia , 
Quan  s' aprosma  de  la  fis. 

Aissi  mi  dons  me  promis 
E  m  dis  que  jauzens  serai 
Del  maltrag  que  sufert  ai 
Don  tornei  mon  plor  en  ris.... 

Pero  eu  no  m  desesper 
Ni  ja  no  m  desesperarai , 
Ni  desesperatz  serai , 
Ans  ferm  en  lei  mon  esper, 


DES    TROUBADOURS.     .  3lO, 

Que  per  bon  esper  requis 

Paubr'  om  manta  via  ; 
Per  desesper  non  aug  mia 
Judas  perdet  paradis  ? 

Si  com  lo. 

Domna  ,  en  vos  trobei  tal  guierdos 
Com  fai  al  lup  lo  cabrol  e  l' agnel 
Cant  il  vas  lui  il  coren  ses  revel , 
E  laissa  star  la  feda  e  '1  raoutos  ; 
Aissi ,  domna ,  al  prim ,  al  meu  albir 
Per  la  meillor  eu  vos  cuidei  chausir  ; 
Mas  jogador  ai  vist  sovenz  jogar 
Qui  jeta  fal  e  s'enuia  ad  intrar. 

Pois  ode  d'al  cor. 

E  si  eu  fos  seigner  de  la  corona , 
Al  malastruc  qui  obrenza  muzansa 
E  paraules  lais'  anar  ses  temeusa 
De  la  gautas  la  lenga  li  trareia. 

S'  EU  AWC  D*  A  M  OR. 

Un  manuscrit  lui  attribue  le  couplet  suivant  : 

En  amor  trob  pietat  gran , 
E  '1  diz  un  pauc  en  sospiran , 
Car  la  prima  lettra  d' amor 
Apellon  A ,  e  nota  plor, 
E  las  autras  qui  après  van 
M ,  O ,  R ,  et  en  contan 
Ajostas  las  e  diran  mor. 
Donc  qui  ben  ama  plangen  mor; 
D'amor  moren  plagen  tôt  l'an; 
Si  pens  fassan  li  autre  fin  aman. 

Nostrad.   io.5.    Crescimbeni,  129,   i3a.   Bastero,  91.   Millot,  III,  428. 
P.  Occ.  379. 


320  biographies   et   fragments 

Pierre  de  la  Mula. 

Dels  joglars  servir  mi  laisse , 
Senhor,  auiatz  per  que  ni  cura  : 
Quar  lurs  enueitz  creis  e  poia , 
Qui  mais  lor  sier  meyns  acaba, 
Quar  selh  que  meyns  valdra  que  tug 
Vol  qu'  hom  per  melhor  lo  tenha , 
E  son  ja  tant  pel  mon  cregut 
Que  mais  son  que  lo  Bret  menut. 
-, 

Van  cridan  duy  e  duy  : 

Datz  me  que  joglars  suy, 

Car  es  Bretz  o  Normans 

E  vey  en  tans  per  qu'  es 
Als  pros  dompnajes. 

Dels  joglars. 

Dans  une  seconde  pièce ,  attribuée  aussi  à  Folquet  de 
Roman ,  on. trouve  ces  vers  : 

Rie  jove  croy ,  pos  vezes  que  val  mays 
Dars  que  teners,  mot  i  faytz  qu'enuios, 
Quar  es  aysi  avar  ni  cobeytos, 
C'  om  non  y  a  qu'  a  la  fin  tôt  non  lays , 
Ni  que  ja  'n  port  mas  una  sarpelheyra  : 
Mas  d' una  re  vos  remembre  sivals 
C'  aqui  no  val  ni  thesaur  ni  captais  , 
Tors  ni  castels,  palais  ni  argenteyra. 

Per  dar  conquis  Aleysandres  Roays , 
E  per  tener  perdet  Daire  lo  Ros 
La  batalha ,  que  teners  li  sostrays , 
Sa  gent  li  fes  layssar  e  sos  baros  ; 
E  per  donar  conquis  Rarles  Baveyra, 


DES    TROUBADOURS.  3^1 

E  per  tener  fo  mortz  Andronels  fais  ; 
C  anc  per  donar  a  princes  no  venc  mais , 
Mas  per  tener  lur  nais  dans  e  paubreyra. 

Xi.  DE  RAZOX. 

Crescimbeni ,  2o5.  Millot,  I,  129. 


Pierre  Pelissier. 

Peire  Pelissiers  si  fo  de  Marcel ,  d' un  bore  del  vescomte 
de  Torrena  ;  borges  fo  valens  e  pros  e  lares  e  cortes  ;  e 
montet  en  si  gran  valor  per  proesa  e  per  sen  qu'  el  vescoms 
lo  fetz  baile  de  tuta  la  sua  terra.  El  Dalfins  d'Alverne, 
en  aquella  sazon,  si  era  drutz  de  na  Comtor,  filla  del  ves- 
comte ,  qu'  era  en  gran  pretz  de  beutat  e  de  valor.  En  Peire 
Pelissiers  lo  servia  totas  vetz  quant  el  venia  de  tôt  so  qu'  el 
volia;  et  il  prestava  son  aver.  E  quan  Peire  Pelissiers  vole 
l'aver  recobrar,  lo  Dalfins  no  1  vole  pagar,  el  esquivet  a 
rendre  gierdon  del  service  qu'  el  li  avia  fait ,  et  abandonet 
la  domna  de  vezer,  ni  de  venir  en  aquella  encontrada  on 
ella  estava,  ni  mes  ni  letra  no  il  mandet,  don  Peire  Pelis- 
siers fetz  aquesta  cobla  : 

Al  Dalfin  man  qu'estei  dinz  son  hostal 
E  manje  pro  e  s  gart  d'esmagresir, 
Com  piez  no  sap  a  son  amie  gandir 
Quan  n'  ac  tôt  trait  lo  gasaing  e  '1  capdal  ; 
Remansut  son  li  mesatg'  e  '1  correu , 
Que  lonc  temps  a  non  vi  carta  ni  breu  ; 
E  nulls  hom  piechs  so  que  ditz  non  aten , 
Mas  joves  es  e  castiara  s' en. 

Lo  Dalfins  respondet  a  Peire  Pelissier  vilanamen  e  com 
iniquitat  : 

5  21 


322  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Vilan  cortes ,  l' avetz  tôt  mes  a  mal 
So  qu'el  paire  vos  laisset  al  morir, 
Cuidatz  vos  donc  ab  lo  meu  enrequir, 
Malgrat  de  dieu  que  us  fetz  fol  natural  ? 
Ja ,  per  ma  fe ,  non  auretz  ren  del  meu  ; 
Don  somonatz  vianda  ni  romeu; 
Adonc  queretz  gierdon  orbamen 
E  chantatz  ne  ades  qui  no  '1  vos  ren. 

Blacas  adressa  les  questions  suivantes  à  Pierre  Pelissier  : 

En  Pelissier,  chauzes  de  très  lairos 
Lo  quai  près  piez  per  emblar  menuders  ? 
Que  1'  us  perdct  lo  pe  per  dos  capos 
E  '1  poing  destre  e  puois  fo  senestrers  ; 
El  segon  fo  penduz  per  dos  deniers, 
Mas  aqui  ac  un  pauc  trop  de  venjansa; 
El  ters  fo  orbs ,  car  cmblet  una  lansa 
E  la  capa  al  monge  del  mostier. 

Lo  Pelissiers  respondet  a  en  Blacatz  en  aquesta  cobla  : 

Seingner  Blacatz ,  aquo  lor  es  grans  pros 
Qu'  a  vos  parec  qu'  a  els  fos  destorbiers  ; 
Qu'  eu  vi  Durban ,  quant  era  tais  com  nos , 
Morir  de  fam ,  mas  ar'  a  dos  destriers  ; 
El  pendutz  es  fora  de  consiriers , 
Que  non  a  freg  ni  fam  ni  malanansa  ; 
Et  en  l' orb  trop  aitan  de  megloransa 
Que  jamais  sols  non  ira  volontiers. 

Bastero,  91.  Crescimbeni ,  ?.o5.  Millot,  III,  428. 

Pierre  Raimond  de  Toulouse ,  t.  III.   Environ  vingt 
pièces. 

Peire  Rainions  de  Tolosa  lo  viells  si  fo  fils  d' un  borges , 


DES     TROUBADOURS.  3î«3 

e  fetz  se  joglar,  et  anet  s'en  en  la  cort  del  rei  w  Amfos 
d'Aragon  ;  e  '1  reis  l' acuillic  e  ill  fetz  gran  honor.  Et  el 
era  savis  homs  e  subtils ,  e  saup  molt  ben  trovar  e  cantar  :. 
e  fetz  de  bons  vers  e  de  bonas  cansos  e  de  bon  motz. 
Et  estet  en  la  cort  del  rei ,  e  del  bon  comte  Raimon  de 
Tolosa  ,  lo  sieu  seignor ,  et  en  la  cort  d'  en  Guillem  de 
Saint  Leidier,  longa  sazon.  Pois  tolç  moiller  a  Pomias,  e 
lai  el  definet. 

Voici  une  pièce  entière  de  ce  troubadour  et  plusieurs 
fragments  d'autres  pièces  : 

Si  cum  seluy  qu'  a  servit  son  senhor 

Lonc  temps  e  '1  pert  per  un  pauc  fallimen  , 

M' aven  per  so  qu'  avia  leyalmen 

Fagz  sos  coraans  de  ma  dona  e  d'amor, 

E  ja  d' aisso  no  m  degr'  ocaizonar 

Ni  mal  voler  ma  dona  s' il  plagues 

Pero  be  sai,  quant  hom  plus  savis  es, 

Adoncx  si  deu  mielhs  de  falhir  guardar. 

Tan  tem  son  pretz  e  sa  fina  valor 
E  tant  ai  cor  de  far  tôt  son  talen , 
E  tan  mi  fan  lauzengier  espaven , 
Per  qu'  ieu  non  aus  de  lieys  faire  clamor 
Ni  mon  fin  cor  descobrir  ni  mostrar, 
Mas  mil  sospirs  li  ren  quec  jorn  per  ces  ; 
E  veus  lo  tort  de  qu'  ieu  li  suy  mespres 
Quar  anc  l' auzei  tan  finamen  amar. 

E  si  '1  plagues  que  m  fezes  tan  d' onor 

Qu'  a  genolhos  sopleyan  humilmen 

Son  belh  cors  guay,  gen  format,  avinen, 

S  2T  2 


324  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

E  '1  dous  esguart  e  la  fresca  color 

Mi  laissesson  sospiran  remirar, 

Ben  cre  que  mais  no  m  falhira  nulhs  bes , 

Quar  tant  fort  m' a  s*  amor  lassât  e  près 

Que  à"  als  non  pes  ni  puesc  mon  cor  virar. 

De  paratge  no  suy  ni  de  ricor 

Que  ja  m  tanhes  que  '1  fes  d' amar  parven  , 

Mas  quan  lo  ricx  sos  menors  acuelh  gen 

Dobla  son  pretz  e  '1  creys  mais  de  lauzors  ; 

Per  que  feira  ma  dona  ben  estar, 

Si  qualque  belh  semblan  far  mi  volgues, 

Qu'  en  tôt  lo  mon  non  es  mais  nulla  res 

Que  ja  ses  lieis  mi  pogues  joy  donar. 

Be  sai  qu' ieu  fatz  ad  escien  folhor 
Quar  ai  en  lieis  mes  mon  entendemen , 
Mas  non  puesc  als  cum  plus  li  vau  fugen, 
Mais  la  dezir  e  dobli  ma  dolor  ; 
So  q'  om  vol  fort  no  pot  hom  oblidar  ; 
S' après  cen  mais  un  be  de  lieis  agues , 
Be  fora  ricx ,  e  sol  qu'  a  lieis  plagues 
Iria  '1  tost  denan  merce  clamar. 

Sa  gran  beutat ,  son  gen  cors  nou  e  clar 
Son  pretz ,  s' onor  sal  dieus  e  'ls  digz  cortes , 
Que  res  de  be  no  y  falh  mas  quan  merces 
Qu'  ab  sol  aitan  no  'lh  trobari'  hom  par. 

Canso ,  vai  mi  tost  retrair'  e  comtar 
Ad  Auramala  e  di  m' al  pros  marques 
Mecier  Colrat  qu'  en  luy  a  tans  de  bes 
Per  qu'  om  lo  deu  Sobretotz  apellar. 
Si  cum  sei.uy. 


DES     TROUBADOURS.  3a5 

Ar  ai  ben  d' amor  après 
Cum  sap  de  son  dart  ferir, 
Mas  cum  pueys  sap  gent  guérir 
Enqueras  no  sai  ieu  ges  ; 
Lo  metge  sai  ben  qui  es 
Qu'en  pot  sols  salut  donar; 
Mas  que  m  val ,  s1  ieu  demostrar 
Ja  non  Y  aus  ma  mortal  playa  ? 

Morrai  per  mo  nescies, 
Quar  no  '1  vau  mostrar  e  dir 
La  dolor  que  m  fai  sufrir, 
Don  no  m  pot  cossellar  res 
Mas  quan  sos  guais  cors  cortes 
Qu'  ieu  tan  dezir  e  tenc  car , 
Que  non  l' aus  merce  clamar , 
Tal  paor  ai  que  '1  desplaya. 

Gran  talent  ai  cum  pogues 
De  ginols  ves  lieys  venir, 
De  tan  luenh  cum  hom  cauzir 
La  poiria,  qu'  el  vengues 
Mas  juntas  far  homenes 
Cum  sers  a  senhor  deu  far, 
Et  en  ploran  merceyar 
Ses  paor  de  gent  savaya. 

Bona  don  a ,  on  totz  bes 
Vezem  granar  e  florir, 
Pus  tan  vos  am  e  us  dezir 
Merce  vos  clam  que  merces 
Mi  valla  e  ma  bona  fes , 
Qu'  ieu  serai  de  bon  celar 

2I3 


326  BIOGRAPHIES     ET    FRAGMENTS 

E  plus  fis  ,  si  dieus  m' uni  par , 
Que  no  fo  Landricx  a  N'Aya.... 

Ar  AI  BEN   d'aMOR. 

Si  com  l' enfas  qu'  es  alevatz  petitz 

En  cort  valen  et  honratz  del  seingnor, 

Pois  quant  es  grans ,  s' en  part  e  quer  meillor, 

No  '1  pot  trobar ,  ten  se  per  escarnitz , 

Vol  s'en  tornar,  non  a  tan  d'  ardimen; 

Aital  son  eu  que  m  parti  follamen 

De  leis  cui  ren  merce ,  si  m  vol  sofrir 

Que  venjament  en  prenda  '1  no  delir. 

Venjar  s'en  pot  de  mi  qu'er'  afolitz  ; 
Mais  hom  qu'es  fols,  so  dizion  li  autor, 
Non  er  jujatz  tro  que  lo  ten  be  iror, 
Del  mal  qu'il  fai  n'es  per  raison  punitz; 
Mas  quan  n'  es  fors ,  er  jujatz  si  '1  mespren  , 
O  si  '1  enanz  avia  faiz  faillimen 
E  s' el  fis  anc ,  ben  vos  die  ses  mentir ,        > 
E  '1  sap  lo  ver,  faz  om  toz  temps  languir.... 
Si  com  l'  enfas. 

Era  pus  hyverns  franh  los  brotz 
E  pareisson  floritz  li  ram 
E  '1  gibres  e  '1  neus  son  a  floex 
Pels  tertres  e  pels  playssadenex , 
Be  se  tanh  qu'  ieu  m  luenh  d' enoex 
Chantan ,  e  no  pareys  ges  pecx , 
Sitôt  s' es  braus  et  enoios  lo  temps , 
Pus  de  tais  digz  sai  far  ehanso  ni  vers. 
Era  pus  htverns. 

Pos  lo  prims  verjans  botona 
De  que  nais  lo  frug  e  '1  fuelh, 


DES     TROUBADOURS.  3^7 

E  '1  rossinhols  s' abandona 
De  chantar  per  mieg  lo  bruelh , 
Belha  m' es  la  retindida 
Que  fai  per  mieg  la  giardina. 

Drutz  que  pros  don'  abandona 
Ben  laus  que  s  gart  de  jangluelh , 
Que  lauzengier,  bec  d'ascona, 
Car  son  plan  en  far  lur  truelh , 
Ab  lor  mesonja  forbida 
Cuion  falsar  amor  fina. 

Qui  de  joi  porta  corona 

Ben  es  dreg  c'  om  Y  en  despuelh  , 

Si  ves  sa  dona  tensona 

O  totz  sos  fatz  non  acuelh , 

Que  amors  es 'tan  chauzida 

C  ab  humilitat  s' aizina. 

Gellosia  m  toi  e  m  dona 
So  que  pus  am  e  mais  vuem , 
A  me  non  cal  qui  q'  en  grona , 
Pueys  que  dossamens  m' acuelh 
Ma  domna  cui  fin  joys  guida 
E  pretz  e  jovens  aclina.... 

Tan  com  la  mars  avirona 
N'  ay  triât ,  ses  dig  baduelh , 
La  gensor  e  la  pus  bona 
C'  oncas  vezeson  miey  huelh , 
Blanca ,  fresc'  e  colorida , 
Et  es  de  bona  doctrina. 

Lai  al  renc  de  Barsalona 
Estay  Y  amors  c'  amar  suelh 

21  4 


328  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

E  qui  à"  autr'  amor  me  sona 
Perda  dieus  que  non  Y  acuelh  ; 
Qu'  ieu  non  partray  a  ma  vida , 
Tant  es  de  bona  razina.... 

POS  LO  PRIMS  VERJANS. 

Vergiers ,  ni  flors ,  ni  pratz 
No  m' an  fait  chantador , 
Mas  per  vos  cui  azor, 
Domna ,  m  sui  alegratz  : 
Qu'  ieu  no  chanter'  ogan  ; 
Mas  lo  gen  cors  prezan , 
E  vostra  grans  beutatz 
M' abellis  tant ,  e  m  platz , 
Qu'  ab  mil  vers  sagramens 
No  us  puesc  mostrar  cum  vos  sui  bevolens, 

Si  ma  fin'  amistatz 
Vos  avia  sabor 
Tan  que  per  servidor 
Vostres  fos  reclamatz , 
Ben  agra  meinhs  d'afan, 
Que  ren  als  no  deman. 
E  ries  don  quant  es  datz 
Es  grazitz  e  prezatz 
Trop  mais  pels  conoissens , 
Que  per  malvatz  parliers  desavinens. 

Domna,  ben  vuelh  sapehatz 

Que  la  fina  color, 

E  '1  sen,  e  la  lauzor, 

E  '1  vostre  pretz  onratz , 

Me  fan  far  deziran 

Manh  sospir ,  per  que  us  man 


DES     TROUBADOURS.  320, 

Que  vostr'  om  domenjatz 

Sui,  cum  s'era  compratz. 

E  qui  'ls  sieus  meteis  vens 

No  m  par  sia  ges  grans  afortimens. 

S'  IEU  FOS  A.VEICTTJR.4.TZ. 


Per  qu'  ieu  li  m  suy  autreyatz  e  réhdutz 
A  fin'  amor ,  et  a  lieys  cuy  dezir  ; 
Que  finamen  m' an  fait  mei  huelh  chauzir 
La  belha ,  qu'  es  flors  e  miralhs  e  lutz 
E  caps  e  guitz  de  tôt  ensenhamen  : 

E  pus  tan  gen 
Nafret  mon  cor  d'un  esgart  amoros, 
D' als  no  m  sove ,  ni  no  m  fo  saboros 
Nulhs  autres  bes,  ni  d'als  non  ai  membransa. 

Bona  domna ,  vostre  ricx  pretz  saubutz , 

E  las  faissos  e  ilh  plazen  aculhir, 

E  la  boca  don  tan  gen  vos  vey  rir , 

M' an  tan  sobrat ,  que  soven  devenh  mutz  ; 

E  lai  on  cug  gen  parlar,  pert  lo  sen  : 

Qu'  ab  espaven 
Quer  hom  rie  don ,  per  qu'  ieu  suy  temeros  ; 
Mas  ieu  aug  dir  qu'  om  savis  a  sazos 
Conquier  manhs  bes  soven  ab  esperansa.... 

Mas  fis  amans  non  tanh  que  lev  grans  brutz , 
A.ns  deu  son  cor  celar  et  escondir 
E  '1  ben  e  '1  mal  qu'  el  vei  d' amor  grazir  ; 
Qu'  ab  cortes  ayps  es  hom  per  pro  tengutz , 
E  que  s  guart  be  de  faire  falhimen 

Ab  escien  ; 
Que  de  bon  luec  aven  bos  guazardos  ; 


'Y5o  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

/  Que  si  domneys  e  cortejars  no  fos, 

No  fora  pretz  ni  servirs  ni  honransa. 

Domna ,  per  so  suy  a  vos  atendutz  ; 

Que  m  detz  cosselh  qu'  a  pauc  no  m  fai  mûrir 

Lo  mais  qu'  ieu  trai  per  vos ,  e  '1  greu  sospir 

E  si  mos  cors  fos  per  vos  conogutz , 

Be  m' es  semblans  que  n'  agratz  chauzimen  ; 

Que  no  m  cossen 
Nulh'  autr'  amor ,  ni  ma  bona  razos 
No  s  pot  sebrar  ni  deslunhar  de  vos  ; 
Tan  m'es  al  cor  vostra  guaya  semblansa! 

TOS  TEMPS   AUG   DIR 

Pero  qui  dones  Alixandra 

No  volgra  camjar  leis  qu'  es  flor 

De  joven  e  de  joi  sabor 

Per  nuill'  autra ,  qu'  en  mon  viven 

No  pogra  trobar  tan  plazen 

Ni  coinda  d'amoros  parlar; 
Per  qu'eu  amar 
La  voill ,  quar  en  valor 
M' a  fait  estendre ,  e  poiar  en  honor 
Et  encara ,  s' ill  platz ,  donar  mi  poc. 

LO   DOLZ   CHAH. 

Nostrad.  73.  Crescimbeni,  5a.  Bastero ,  91.  Hist.  gén.  de  Langued.  BEI, 
96.  Millot,  I,  114.  P.  Occ.  29.  Hist.  Litt.  XV,  457. 

Pierre  Rogiers  ,  t.  III  et  IV.  Douze  pièces. 

Peire  Rotgiers  si  fo  d'Alvernhe ,  canorgues  de  Clarmon , 
e  fo  bels  et  avinens ,  e  savis  gentils  hom  e  de  letras  e  de 
sen  natural  ;  e  trobava  e  cantave  be.  E  laisset  la  canorga  e 
fes  se  joglars,    et  anet  per  cortz;  e  foron   grazit  li  sien 


DES    TROUBADOURS.  33l 

cantar.  E  venc  s'en  a  Narbona  en  la  cort  de  ma  dona  na. 
Esmengarda,  qu'era  de  gran  valor  e  de  gran  pretz;  et  ella 
l' aculhit  fort  ben  et  1'  onret ,  e  1  fes  gran  be.  Et  el  s' ena- 
moret  d' ella  e  'n  fetz  sos  vers  e  sas  cansos  ;  et  ella  los  re- 
ceup  e  lo  près  en  grat  :  et  apellava  la  Tort  N'  avetz. 

Lonc  temps  estet  ab  ella  en  cort;  e  si  fon  cregut  quel 
agues  d' ella  joi  d' amor,  don  ella  en  fo  blasmada  de  las  gens 
d' aquela  encontrada  :  e  per  temor  del  dit  de  la  gen  si  1  det 
comjat.  Et  el  parti  de  si,  e  s'en  anet  dolens  e  pensieus  e 
consiros  e  marritz ,  a  'n  Raembaut  d'Aurenga ,  si  com  el 
dis  el  sirventes  que  fetz  de  lui  que  ditz  : 

Senhe'  'n  Raiinbaut ,  per  vezer 
De  vos  lo  conort  e  '1  solatz ,  etc. 

Lonc  temps  estet  ab  en  Raembaut  d'Aurenga,  e  puois 
s'en  partie  de  lui  et  anet  s' en  en  Espanha  ab  lo  bon  rei  'n 
Amfos  de  Castela ,  et  ab  lo  rei  n  Amfos  d'Arago ,  et  puois 
estet  ab  lo  bon  comte  Ramon  de  Toloza;  tant  quant  li 
plac  et  el  vole  ;  moût  ac  gran  onor  el  mon  tan  com  el  i  estet  ; 
mas  pois  se  rendet  a  l' orde  de  Granmon ,  e  lai  el  fenic. 

Ges  non  puesc  en  bon  vers  faillir 
Nulh'  hora  qu'  ieu  de  mi  dons  chan  ; 
Cossi  poiria  ieu  ren  mal  dir, 
Qu'  om  non  es  tan  mal  ensenhatz  , 
Si  pari'  ab  lieys  un  mot  o  dos , 
Que  totz  vilas  non  torn  cortes? 
Per  que  sapehatz  be  que  vers  es 
Qu'  el  ben  qu'  ieu  die  ai  tôt  de  liey. 

L'auteur  termine  cette  pièce  par  un  dialogue  entre 
son  cœur  et  son  esprit  : 

Ailas? —  Que  t  plang  ?  —  Laissi  m  mûrir. 


33*2  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

—  Que  as?  —  Am.  —  E  trop. — Ieu  oc  tan 

Qu'  en  muer.  —  Mors  ?  —  Oc.  —  Non  potz  guérir  ? 

—  Ieu  no.  —  E  cum? — Tan  suy  iratz. 

—  De  que?  —  De  lieys  don  suy  aissos. 

—  Sofra.  —  No  m  val.  —  Clama  '1  merces. 

—  Si  m  fatz.  — No  y  as  pro  ?  —  Pauc.  —  No  t  pes 
Si  en  tras  mal.  —  Noqua  o  fas  de  liey. 

Cosselh  ai.  —  Quai? — Vuelh  m'en  partir.... 
Qu'  en  puesc  als  !  —  Vols  t' en  ben  jauzir  ? 

—  Oc  moût.  —  Crei  mi.  —  Era  diguatz. 

—  Sias  humils ,  francx ,  lares  e  pros. 

—  Si  m  fai  mal  ?  —  Suefr'  en  patz.  — Sui  près. 

—  Tu?  —  Oc.  —  Si  amar  vols,  e  si  m  cres 
Aissi  poiras  jauzir  de  liey. 

Ges  non  puesc. 

Nostrad.  202.  Crescimbeni ,  i34.  Bastero,  91.  Hist.  gén.  de  Langued.  II, 
519,  et  III,  95.  Millot,  I,  io3.  P.  dcc.  24.  Hist.  Litt.  XV,  459- 

Pierre  Sauvage.  Un  couplet  en  réponse  à  Pierre, 
roi  d'Aragon  : 

Senher ,  reys  qu'  enamoratz  par 
Non  deu  estar 
Ab  cor  felo 
Contra  Flors ,  ans  deu  arbirar 
Cum  puesca  far 
Ab  bon  resso 
Culhir  las  flors  en  aissel  mes  +. 

On  l' estius  es 
E  las  flors  naysson  plus  espes  ; 
E  'ls  culhidors  sian  d' aital  valensa 
Qu'en  pueg  ni  en  pla,  en  serra  ni  'n  boysso 
Non  laisson  Flors  de  sai  Monmelio. 

Millot,  III,  i52.  P.  Occ.  29a. 


DES    TROUBADOURS.  333 

Pierre  Torat.  Une  tenson  avec  Giraut  Riquier,  au- 
quel il  adresse  les  vers  suivants  : 

Guiraut  Riquier ,  si  be  us  es  luenh  de  nos , 
Cosselh  us  quier  e  donatz  lo  m  breumens. 
Una  don'  ay  amada  lonjamens 
Bel'  ab  gens  huelhs  et  ab  plazens  faysos 

Que  m' ausi  e  m' esglaya , 
E  no  vol  far  endreg  mi  ren  que  m  playa, 
Et  ieu  fas  tôt  so  que  vol  ni  cove , 
E  lieys  no  denha  ni  vol  aver  merce. 

E  soi  pregatz  per  autra  a  destros 

Aitan  bêla  et  aitan  avinens, 

E  vol  me  far  un  aital  mandamens 

Si  laysi  lieys  que  m 'es  de  greu  respos , 

Que  s' amor  no  m' estreya 
Per  nulha  res  que  hom  de  mi  '1  retraya  ; 
Ans  ditz  que  m' er  plazens  en  tota  re , 
Si  m  lays  d' amor  l' autra  que  no  m  rete. 
Guiraut  Riquier. 
Millot,  III,  428. 


Pierre  de  Valières.  Trois  pièces. 

Peire  de  Valeria  si  fo  de  Gascoingna,  de  la  terra  d'EN 
Arnaut  Guillem  de  Marsan.  Joglars  fo  el  temps  et  en  la 
sazon  que  fo  Marcabrus  ;  e  fez  vers  tais  com  bom  fazia 
adoncs ,  de  paubra  valor ,  de  foillas  e  de  (lors ,  e  de  cans 
e  de  ausels.  Sei  cantar  non  aguen  gran  valor  ni  el. 

Mon  joi  comenz  en  un  bel  mes , 
En  la  meillor  sazon  de  l' an , 
Que  H  auzel  movon  lor  chan 


334  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

Contra  '1  dous  termini  d' estiu 
Que  ja  porton  una  doussa  sabor , 
Per  que  s' alegran  chantador.... 
Mon  joi  comenz. 

Vezer  volgra  n'  Ezelgarda, 
Quar  ai  de  morir  talen 
E  pesa  mi  que  trop  tarda, 
Tan  lai  morrai  dousamen.... 
Laissât  ai  eu  en  reregarda 
Per  ma  mort  son  bel  cors  gen  ; 
E  quar  es  de  pretz  complida , 
Lai  irai  morir  breumen. 

Ja  hom  que  s  vol. 

Nostrad.  196.  Crescimbeni ,  129,  i3a.  Millot,  III,  428.  P.  Occ.  38o. 

Pierre  Vidal  de  Toulouse ,  t.  III  et  IV.  Environ 
soixante  pièces. 

Peire  Vidais  si  fo  de  Toloza ,  fils  fo  d' un  pelissier.  E 
cantava  mielhs  c'  om  del  mon ,  e  fo  bon  trobaires  ;  e  fo  dels 
plus  fols  home  que  mais  fossen,  qu'el  crezia  que  tôt  fos 
vers  so  que  a  lui  plazia  ni  q'  el  volia.  E  plus  leu  li  avenia 
trobars  que  a  nulhs  hom ,  e  pus  ries  sons  fetz ,  e  maiors 
folias  d' amors.  E  dis  grans  mais  d' autrui  ;  e  fo  vers  que  us 
cavalier  de  San  Gili  li  fes  talhar  la  lengua,  per  so  qu'el 
dava  ad  entendre  qu  el  era  drutz  de  sa  molher  :  e  n  Uc 
del  Bauz  si  1  fes  guérir  e  metgar.  E  cant  el  fon  gueritz  el 
s'  en  anet  outra  mar,  e  de  lai  menet  una  grega  que  '11  fon 
donada  per  moiller  en  Cipry.  E  '1  fon  donat  a  entendre 
qu'  ela  era  netsa  de  1*  emperador  de  Costantinopoli ,  e  qu'  el 
per  lieis   dévia  aver  l'emperi  per  razon.  Don  el  mes   tôt 


DES    TROUBADOURS.  335 

can  pot  guazanhar  a  far  navili ,  qu'  el  crezia  anar  con- 
quistar  l' emperi  ;  e  portava  armas  emperials ,  e  s  fazia  ape- 
lar  emperaire  e  sa  molher  emperairitz.  Et  entendia  en 
totas  las  bonas  donas  que  vezia  ,  e  totas  las  pregava 
d' amor  ;  e  totas  li  dizian  d' oc  :  don  el  se  crezia  drutz  de 
totas  e  que  cascuna  moris  per  el  ;  e  totas  l'enganavan.  E 
totas  ves  menava  ries  destriers  e  ricas  armas  ,  e  cadieira 
e  campolieit  emperial  :  e  crezia  esser  lo  melhor  cavayers 
del  mon  per  armas ,  e  1  plus  amatz  per  donas. 

Peire  Vidal ,  si  com  ieu  vos  ai  dig ,  s' entendia  en  totas 
las  bonas  donas ,  e  crezia  que  totas  li  volguesson  be  per 
amor.  E  si  s' entendia  en  ma  dona  na  Alazais  ,  molher 
d'  en  Barrai  lo  senhor  de  Marcelha ,  lo  quais  volia  meils  a 
Peire  Vidal  qu'  a  home  del  mon ,  per  lo  rie  trobar  e  per  las 
bêlas  folias  que  dizia  e  fazia  :  e  clamavan  se  abdui  Ray  nier. 
E  Peire  Vidal  si  era  privatz  de  cort  e  de  cambra  d'EN 
Barrai  plus  corne  del  mon. 

En  Barrai  si  sabia  be  que  Peire  Vidal  se  entendia  en  sa 
molher,  e  ténia  lo  i  a  solatz,  e  tug  aquilh  que  o  sabion; 
e  si  s' alegrava  de  las  folias  qu'  el  fazia  ni  dizia  ;  e  la  dona 
o  prendia  en  solatz ,  aissi  com  fazian  totas  las  autras  donas 
en  que  Peire  Vidais  s' entendia  ;  e  cascuna  h  dizia  plazer 
e  ill  prometia  tôt  so  que  ill  plagues  e  qu'  el  demandava  : 
et  el  era  si  savis  que  tôt  o  crezia.  E  quan  Peire  Vidais  se 
corrossava  ab  ela ,  en  Barrai  fazia  ades  la  patz ,  e  '1  fazia 
prometre  tôt  so  que  demandava.  E  quan  venc  un  dia 
Peire  Vidal  saup  qu'  en  Barrais  se  era  levatz  e  que  la  domna 
era  tota  sola  en  sa  cambra  ;  e  venc  s' en  al  leit  de  ma  dona 
n' Alazais  et  atroba  la  dormen,  et  aginolla  se  davan  ella  e 
baiza  li  la  boca.  Et  ella  sentit  lo  baizar  e  crezet  que  fos  en 
Barrais  sos  maritz ,  e  rizen  ella  se  levet  ;  e  garda,  e  vi  qu'  era 


336  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

lo  fols  Peire  Vidais,  e  comenset  a  cridar  et  a  far  gran  rumor. 
E  vengron  las  donzelas  de  lains,  quant  ho  auziron,  e  de- 
manderon  qu'  es  aisso  ?  E  Peire  Vidal  s'  en  issit  fugen.  E  la 
domna  mandet  per  en  Barrai,  e  fes  li  gran  reclam  de  Peire 
Vidal  que  l'avia  baizada;  e  ploran  l'en  preguet  quel  en 
degues  penre  venjansa.  Et  en  Barrais  ,  aissi  com  valens 
hom  et  adregz ,  si  près  lo  fag  a  solatz ,  e  comenset  a  rire 
et  a  rependre  sa  molher,  car  ela  avia  faita  rumor  d' aisso 
qu'  el  fols  avia  fait.  Mas  el  no  la  n  poc  castiar  qu'  ela  no 
mezes  gran  rumor  per  lo  fait ,  e  sercan  et  enqueren  lo  mal 
de  Peire  Vidal  ;  e  grans  menassas  fazia  de  lui.  Peire  Vidal 
per  paor  d' aquest  fait  montet  en  una  nau  et  aftet  s'en  a 
Genoa;  e  lai  estet  tro  que  passet  outra  mar  ab  lo  rei  Ri- 
chart,  que  ill  fo  mes  en  paor  que  ma  dona  N'Azalais  li 
volia  far  tolre  la  persona.  Lai  estet  longa  sazo ,  e  lai  fes 
maintas  bonas  cansos  recordan  lo  baizar  qu'  el  avia  emblat  ; 
e  dis  en  una  canso  : 

Assatz  par 

Que  loingnar 
Me  vole  de  sa  reio , 

Can  passar 

Mi  fes  mar... 

Qu'  ie  '1  servi 

Ab  cor  fi 
Tan  quan  puec  abando, 
E  non  aie  guizardo , 
Mas  un  petit  cordo; 

Si  agui , 

C  un  mati 
Entrei  dins  sa  maiso  , 
E  '1  baizei  a  lairo 
La  boca  e  '1  mento. 


DES    TROUBADOURS.  337 

Et  en  un  autre  loc  el  dis: 

Pus  onratz 
Fora  c'  om  natz , 
Si  '1  bais  emblat  mi  fos  datz 
E  gent  aquitatz.  < 

Et  en  autra  chanso  el  dis  : 

Be  m  bat  amors  ab  las  vergas  qu'  ieu  cuelh , 
Quar  una  vetz  en  son  reial  capduelh 
L'  emblei  un  bais  don  tan  fort  me  sove. 
Ai  !  tan  mal  trai  qui  so  qu'  ama  no  ve  ! 

Aisi  estet  longa  sazo  outra  mar,  que  non  auzava  tornar 
en  Proensa.  En  Barrai,  que  li  volia  aitan  de  be  corn  aves 
auzit ,  si  preguet  tan  sa  molher ,  qu'  ela  li  perdonet  lo  fait 
del  baisar  e  lo  i  autreiet  en  dos.  En  Barrai  si  niandet  a 
Peire  Vidal  grassia  e  bona  voluntat  de  sa  molher ,  e  que 
vengues.  Et  el  venc  ab  gran  alegrier  a  Marcelha,  e  ion 
fort  be  aculhit  per  en  Barrai  e  per  ma  dona  N'Alazais,  et 
autreiet  li  lo  baizar  en  do  qu'el  li  avia  emblat;  don  Peire 
Vidal  fes  aquesta  chanso  que  dis  : 

Pos  tornatz  soi  en  Proensa. 

P.  Vidal,  per  la  mort  del  bon  comte  Raimon  de  Toloza, 
si  se  marri  molt  e  det  se  gran  tristessa;  e  vestit  se  de 
nègre ,  e  talhet  las  coas  e  las  aurelhas  a  totz  los  sieus  ca- 
vals  ;  et  a  si  et  a  tos  los  sieus  servidors  fes  raire  los  cabelhs  e 
la  testa;  mas  las  barbas  ni  las  onglas  non  se  feiron  taillar. 
Molt  anet  longa  sazo  a  lei  de  fol  home  e  de  dolen.  Et 
avenc  se  en  aquela  sazo  qu'el  anava  en  aissi  dolens,  qu'el 
reis  n  Anfos  d'Arago  venc  en  Proensa;  e  vengro  ab  lui 
totz  los  bos  homes  de  sa  terra ,  Blascols  Romieus ,  en  Gar- 
siàs  Romieus,  en  Martis  del  Canet,  en  Miquels  de  Luzia, 
5  22 


338  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

en  Sas  d' Antilon ,  en  Guillems  d'Alcalla ,  en  Albertz  de 
Castelveil ,  en  Raimon  Gausseran  de  Pinos ,  en  Guilems 
Rainions  de  Moncada,  en  Arnautz  de  Castelbon,  en  Rai- 
nions de  Caveira  ;  e  troberon  Peire  Vidal  en  aissi  trist ,  dolen 
et  en  aissi  apareillat  a  lei  de  fol.  E  lo  reis  lo  comenset  a 
pregar  e  tug  li  autre  sei  baro  que  eron  sos  amie  especial, 
quel  degues  laissai-  aquel  dol,  e  que  degues  cantar  e  se 
alegrar,  e  que  fes  una  chanso  que  ill  portesson  en  Arago. 
Tan  lo  preguet  lo  reis  e  ill  siei  baro  qu'  el  dis  que  se 
alegraria  e  laissaria  lo  dol,  e  faria  chanso  e  tôt  so  que  ill 
plagues. 

Et  el  si  amava  la  Loba  de  Puegnautier,  e  ma  dona  Este- 
fania  que  era  de  Sardanha  ;  et  aras  de  novel  era  s' ena- 
morat  de  na  Raymbauda  de  Biolh,  molher  d'EN  Guillem 
Rostanh  qu'era  senher  de  Biolh.  Biolhs  si  es  en  Proensa, 
que  es  en  la  montanha  part  Lombardia.  La  Loba  si  era 
de  Carcasses  :  en  P.  Vidais  si  se  fazia  apelar  4op  per  ela, 
e  portava  armas  de  lop.  Et  en  la  montanha  de  Gabaretz 
elh  se  fes  cassar  als  pastors  ab  cas  et  ab  mastis  et  ab 
lebriers ,  si  com  om  fac  lop  ;  e  vesti  una  pel  de  lop  per 
donar  a  entendre  als  pastors  et  als  cans  qu'  el  fos  lop.  E  li 
pastor  ab  los  cas  lo  cassero  e  1  baratero  si  malamen,  quel 
en  fo  portatz  per  mort  a  V  alberc  de  la  Loba  de  Puegnau- 
tier. Et  cant  ela  saup  que  aquest  era  Peire  Vidal ,  ela  co- 
menset a  far  gran  alegreza  de  la  folia  que  Peire  Vidais  avia 
faita ,  et  a  rire  molt ,  e  1  marit  de  leis  atressi  :  e  receubron 
lo  ab  gran  alegreza.  E  1  marit  de  ela  lo  fes  penre  e  fes  lo 
mètre  en  luec  rescos ,  al  miels  qu'  el  poc  ni  saup  ;  e  fes 
mandar  pel  metge,  e  fes  lo  metgar  entro  que  fon  gueritz. 

Et  aissi  com  vos  ai  comensat  a  dire  de  Peire  Vidal  que 
avia  promes  al  rei  et  a  sos  baros  de  far  chansos  ;  can  fon 


DES     TROUBADOURS.  33o, 

gueritz ,  lo  reis  fes  far  armas  a  se  et  a  lui  ;  e  vestit  se  en 

Peire  Vidal ,  et  agenset  se  tort  ;  e  fes  adoncs  aquesta  canso 

que  dis  : 

De  chantar  m' era  laissatz 

Per  ira  e  per  dolor. 
Voici  des  passages  d'une  pièce  historique  : 

Ara  m' alberc  dieus  e  sans  Julias 

E  la  doussa  terra  de  Canaves 

Qu'  en  Proensa  no  tornarai  ieu  ges 

Pus  sai  m'acuelh  Monferratz  e  Milas.... 

E  pus  Milas  es  autz  e  sobeiras, 
Ben  volgra  patz  de  lor  e  dels  Paves 
E  que  s' estes  Lombardia  en  defes.... 
Lombart ,  membre  us  cum  Polla  fo  conquiza 
De  las  donas  e  dels  valens  baros, 
Com  las  mes  hom  en  poder  de  garsos , 
E  de  vos  lai  faram  peior  deviza. 

Bon'  aventura  don  dieus  als  Pizas 

Quar  son  ardit  e  d' armas  ben  après , 

Et  an  baissât  Y  erguelh  dels  Genoes 

Qu'els  fan  estar  aunitz  e  soteiras , 

Per  qu'  ieu  voirai  tos  temps  l' onor  de  Piza 

Quar  an  baissatz  los  perfietz  ergulhos , 

Que  sol  T  enueg  dels  vilas  Borbonos 

Me  trenqua  '1  cor  e  '1  me  franh  e  '1  me  briza. 

Alamans  trob  deschauzitz  e  vilas.... 
E  lor  parlars  sembla  lairar  de  cas , 
Per  qu'ieu  no  vuelh  esser  senhors  de  Friza.... 
Ans  vuelh  estar  entr'  els  Lombartz  jovos 
Près  de  mi  dons  qu'  es  blanqu'  e  blond'  e  liza. 
5  22  2 


34o  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

E  pus  mieus  es  Monferratz  e  Milas 
A  mon  dan  giet  Mamans  e  Ties , 
E  si  m  creira  Richart  reis  dels  Engles, 
En  breu  d' ora  tornara  per  sas  mas 
Lo  regisme  de  Palerm'  e  de  Friza, 
Quar  lo  conquis  la  soa  rezemsos.... 

Ara  m'  axbekc. 

Ma  voluntatz  me  mov  guerr'  e  trebalh 

Quar  ma  lenga  non  retrai  la  falsura 

Dels  fais  clergues  per. qui  maintha  gens  falh.... 

Be  m  meravelh  del  rey  dels  Castellas 
Per  que  los  cre  quar  sa  valor  an  morta, 
Qu'  ieu  vi  sazo  qu'  el  era  sobeiras  , 
E  proeza  era  en  lui  estorta, 
Ar  es  desotz ,  per  Y  ensenha  que  porta 
De  l' emperi  per  cosselhadors  vas. 
Salvatge  temps,  qu'el  non  obri  sas  mas! 
Per  que  valor  de  lui  si  desconforta , 
Quar  s'om  li  quier  el  fai  del  colh  redorta. 

Del  rey  frances  qu'om  ten  per  dreiturier 
Vuelh  pauc  parlai-,  quar  pauc  val  e  pauc  dona. 
Ans  per  tolre  cuid'aver  pretz  entier.... 

Per  qu'  ieu  vuelh  far  del  rey  Matfre  entendre 

Qu'  els  enemics  fai  gent  a  frau  venir 

E  sos  amies  onrar  et  enantir , 

Qu'el  sap  pel  sieu  e  per  l' autrui  contendre, 

E  te  vencutz  elerex  qu'  el  volgron  deissendre. 

Ben  m' agrada  quar  ten  segur  lo  sieu , 
Pus  de  valor  ni  de  dar  no  s' estranha 


DES    TROUBADOURS.  34 1 

Ni  de  gnerra  per  plueia  ni  per  ven , 
Ans  osteia  per  plans  e  per  montanha  ; 
E  si  nuls  reys  pert ,  el  ne  gazanha , 
E  sap  o  be  Toscana ,  et  en  brieu 
O  sabran  Grecx  e  mais  que  non  die  ieu..... 
Mi  voluntatz. 

Jl  vante  souvent  ses  prouesses  : 

Las  aventuras  de  Galvanh 
Ai  ieu  e  mai  d' autras  assatz , 
E  quan  soi  en  çavals  armatz  t 
Tôt  quan  trobi  pesseg  e  franh  ; 
Cent  cavaliers  ai  tôt  sols  près 
E  d' autres  cent  ai  tout  l' arnes , 
Cent  donas  ai  faitas  plorar 
Et  autras  cent  rir'  e  jogar. 

Neus  WI  GLATZ. 

Une  de  ses  pièces  commence  par  ce  couplet  : 

La  lauzeta  e  '1  rossinhol 
Am  mais  que  nulh  autr'  auzel , 
Que  pel  joy  del  temps  novel 
Comenson  premier  lur  chan  ; 
Et  ieu  ad  aquel  semblan , 
Quan  li  autre  trobador 
Estan  mut ,  ieu  chant  d' amor 
De  ma  dona  ni  Vierna. 

La  lauzeta. 

Dans  une  autre  pièce  ù  dit  : 

Moût  viu  ab  gran  dolor 
Qui  pert  son  bon  senhor, 

aa3 


342  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Qu'ieu  perdiei  lo  melhor 
Que  mortz  pogues  aucir , 
E  quar  no  puesc  mûrir 
Ni  es  dreitz  c'  om  s' aucia , 
Per  ma  vida  guérir 
M' en  anei  en  Ongria 
Ab  bon  rey  'n  Aimeric  ; 
Lai  trobei  bon  abric , 
Et  aura  m ,  ses  cor  trie , 
Servidor  et  amie. 


Dans  la  même  pièce  il  fait  le  portrait  de  sa  dame  : 

Que  roza  de  pascor 
Sembla  de  la  color 
Elisdelablancor; 
E  quan  la  vole  bastir, 
Dieus  mez  i  son  albir, 
Qu'en  ren  als  non  l'avia, 
Qu  en  lieys  vole  revenir 
Amors  e  drudaria.... 

MOUT  vni  AB  GRAS. 

:  ■       : 

Fragments  d'une   pièce  qui  a  plus  de  dix-huit  cents 

vers.  Elle  commence  ainsi  : 

..... 
Abril  issic,  mais  intrava 

E  cascus  dels  auzels  chantava 

Josta  sa  part,  que  aut  que  bas; 

E  car  remanion  atras 

Vas  totas  partz  neus  e  freidors , 

Venion  frugz,  venion  flors 

E  clar  temps  e  dossa  sazos; 

Et  ieu  m' estava  cossiros , 

E  per  amor  un  pauc  enbroncx  ; 


DES     TROUBADOURS.  343 

Sove  m  que  fon  mati  adoncx 

En  la  plassa  de  Bezaudun.... 

Venc  vas  mi  vestitz  e  caussatz 

Un  joglaretz  a  fort  del  temps.... 

Venc  josta  me  son  cors  pauzar, 

Et  ieu  rendey  li  sas  salutz  ; 

E  si  m  fui  aperceubntz 

A  son  venir  que  fos  joglars  ; 

Si  m  volgui  saber  sos  afars 

Per  mi  meteus ,  et  el  me  dis  : 

«  Senher,  ieu  soy  us  hom  aclis 

A  joglaria  de  cantar , 

E  say  romans  dir  e  contar 

E  novas  motas  e  salutz 

Et  autres  comtes  espandutz 

Vas  totas  partz  azautz  e  bos 

E  d'  en  Gr.  vers  e  chansos 

E  d'  en  Arnaut  de  Maruelh  mays  , 

E  d'autres  vers  e  d'autres  lays; 

Que  ben  deuri'  en  cort  caber 

Mas  er  son  vengut  vil  voler.... 

Per  qu'  ieu  ni  nulhs  homs  avinens 

Ni  savis  non  es  aculhitz....  » 

Et  ieu  per  so  car  ora'n  vi.... 

Li  dis  :  Amicx,  ses  tôt  messatge, 

Vuelh  que  ns  anem  ades  dinar , 

Apres,  si  res  voletz  comtar.... 

Vos  auzirai  mot  volontiers.... 

Apres  manjar  en  un  vergiers 

Sobr'  un  prat,  josta  un  rivet 

Venguim  abduy,  e  si  no  y  met 

Messonja,  sotz  un  bruelh  fleurit.... 

Me  dis  :  Senher ,  a  bon  abric 

17.  4 


344  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Vei  que  em  aisi  vengut , 

Per  qu'ieu  prec,  si  dieus  vos  aiut 

A  far  tôt  so  que  vos  volres , 

C'aisi  puramen  m'escotes 

Com  s' era  messatje  à"  amor. 

Co  us  sabetz  ben  que  '1  chauzidor, 

Cal  que  sian  o  mal  o  bo , 

An  mes  chausir  en  tal  tenso 

C'a  penas  s'en  sabon  issir.... 

Per  qu'  els  faitz  e  'ls  captenemens 

Segon  las  gens  deu  hom  camjar  ; 

Aiso  m' a  fag  man  ben  estar 

Apenr'e  man  divers  saberr 

E  cuidava  'n  secret  aver 

Entr'  els  baros  man  gazardo.... 

Mas  er  conosc  qu'  a  perdemen 

Son  tug  vengut  estiers  petitz  ; 

Per  qu'  ieu  m' en  fora  tost  partitz 

Per  penr'  un  autre  cossirier , 

Mas  aventura  e  siey  mestier 

Que  mant  homes  fan  ben  enans. 

Volgron  qu'  ieu  fos  a  Monfcrrans. 

Vengutz  en  Alvernh'  al  Dalfi , 

E  si  fon  un  sapte  mati  ; 

Si  eo  suy  vengut  de  Kiom  ; 

E  si  anc  genta  cort  ni  hom 

Ni  de  bon  solatz,  si  fon  selaj 

Non  y  ac  dona  ni  donzela 

No  fos  pus  francx  d' un  aizelo 

Ni  cavayer  ni  donzelo 

C  om  agues  noirit  en  sa  man.... 

E  si  s' avenc  entor  nadal 

Com  apela  kalendas  lay... 


DES     TROUBADOURS.  345 

E  aco  fon  ses  tôt  esmay 

A  Monferrat  sus  el  palaitz , 

E  s' anc  vis  homes  ensenhatz 

Ni  ab  baudor,  so  fon  aqui.... 

Vos  sabetz  ben  que  luenh  ni  près 

Non  es  hom  natz  ni  faitz  ses  paire , 

Per  qu'  ieu  n'  aie  un  mot  de  bon  aire 

E  tal  que  s  saup  far  entr'  els  pros  ; 

Can  taire  fo  meravilhos 

E  comtaires  azautz  e  ricx 

Et  ieu  peytz.  Si  com  n  Enricx 

Us  reys  d' Englaterra  donava 

Cavals  e  muls  e  can  sereava 

Vas  Lombardia  al  pros  marques.... 

Et  auzic  nomnar  Catalas 

E  Proensals  mot  e  Gascos , 

Vas  donas  franex  et  amoros  ; 

E  fazian  guerras  e  plays  , 

Per  c'  a  mi ,  per  aital  perlrays  , 

Ab  vostres  motz  me  fis  joglars.... 

D' aqui  m' en  anei  en  Tolzan 

On  atrobey  al  cor  certan 

Mo  senher  lo  comte  premier 

E  mant  avinen  cavayer.... 

C  aisi  tengues  ma  via  plana 

Fes  me  venir  a  Mataplana.... 

Aqui  trobey,  si  a  vos  platz, 

Mon  senher  n  Ugo  avinen , 

E  franc  e  dos  e  conoissen 

Ad  escotar  tôt  bo  saber , 

E  trobey  lay  donas ,  per  ver , 

Que  m  fero  rembrar  mon  paire 

E  '1  segle  bos  qu'en  a  fag  traire.... 


346  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Ieu  I  i  dis ,  ses  tôt  aparelh  : 

Amicx ,  vos  es  vas  mi  vengutz 

Segon  que  dizes  esperdutz , 

Fors  issitz  de  vostre  sen 

Per  so  car  no  sabetz  comen 

Ni  per  que  es  aissi  camjatz 

Lo  segles  e  fina  beutatz.... 

E  si  '1  Dalfis  fis  e  verays 

No  vos  agues  aital  sen  mes , 

Vos  foratz  tornatz  descortes.... 

Et  auziratz,  si  corn  ieu  fi 

Als  trobadors  dir  e  comtar, 

Si  com  vivion  per  anar 

E  per  sercar  terras  e  locx , 

E  viras  lur  sel  as  ab  flocx 

E  tans  autres  valens  arnes 

E  fres  daurats  e  palafres; 

Meravilheratz  vos  en  fort  ; 
Li  un  venian  d' otra  '1  port 

E  li  autre  d'Espanha  say, 

Aqui  trobavon  cuend  e  gay 

E  donador  lo  rey  'n  Anfos , 

En  Diego  que  tan  fo  pros.... 

E  '1  comte  Ferran  lo  cortes, 

E  sos  fraire  tan  ben  après.... 

Vas  Lombardia  '1  pros  Marques.... 

Que  en  la  terra  veramen 

S' es  mantenguts  tos  temps  donars  ; 

Et  en  Proensa  homs  non  avars.... 

En  Blacas  no  y  fai  a  laissar 

Ni  del  Baus  en  Guillem  lo  blon.... 

Ni  '1  comte  Dalfi  que  tan  valc 

Ni  sai  en  Gasto  a  cui  cale 


DES     TROUBADOURS.  347 

May  de  pretz  c'  om  non  H  conoys  ; 

E  silh  que  venion  per  Foys 

Aqui  trobavon  un  senhor 

Adreg  e  plazen  donador.... 

E  trobaretz  pros  e  veray 

NArnaut  de  Castelnou  tos  temps.... 

Et  al  Castelvielh  fo  n  Albertz 

Us  cavayers  mot  coratjos , 

Et  entorn  lui  d' autres  baros 

A  totz  bes  far  francx  et  arditz.... 

Mas  vos  non  poirias  sofrir, 

A  mon  semblan,  tan  lonc  sermo. 

E  trop  parlar  met  en  tenso 

So  que  mezura  fai  grazir , 

Per  qu'  ieu  vuelh  a  Miquel  venir 

En  Arago  et  a  'n  Garsia.... 

Lo  comte  qu'es  a  Castilho 

En  Pos  bo ,  e  sos  filh  n  Ugo , 

A  mantener  prez  e  valor.... 

E  Jaufre  que  tan  fo  prezatz 

Per  mans  locx  e  per  mans  regnatz.... 

Vers  dieus,  que  per  nos  fon  penatz... 

Vole  qu'en  Alamanha  vengues 

Us  emperaire  Fredericx, 

Et  Englaterra  'n  Enricx.... 

N  Enricx ,  en  Richartz ,  en  Jofres  ; 

Et  en  Tolosa  un  coms  cortes 

En  Raimon  que  tan  fon  prezatz.... 

Aisi  o  deuriatz  saber 

Per  mot  auzir  e  per  parer 

Cals  fo  '1  pros  coms  de  Barsalona 

E  sos  fils  n  Anfos  que  tan  bona 

Valor  saup  aver  totz  sos  jorns.... 


348  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

E  per  aquist  eran  refait 
Joglar  e  cavayer  desfait 
E  mantengut  li  dreiturier , 
E  qui  avia  son  mestier 
Ni  son  saber  azaut  ni  car 
Ad  els  l'anavon  prezentar.... 
Er  vos  ai  parlât  dels  baros 
Per  so  qu'en  sias  pus  ginhos.... 
E  per  mostrar ,  si   co  hom  ditz , 
Ni  vos  mezeis  m'avetz  pregat, 
Per  cal  maneira  son  prezat 
Aitals  homes  ni  ni  ici  h  après.... 
C'ades  vulhatz  bos  sabatos 
Portar  e  caussas  ben  estans 
Cotel ,  borsas  ,  correg'  e  guans , 
E  capel  el  cap  gen  tener, 
Car  aital  s  captenh  son  plazer; 
Adzaut  e  non  trop  maystrat 
Vostre  vestir  sian  talhat.... 
Que  vostres  ditz  sian  ginhos 
E  vostre  fag  mesclat  ab  sen.... 
E  membre  us  so  c' us  conoissens 
Trobaires  dis,  en  Miravals.... 
Per  que  us  deu  membrar  eyssamen 
A  far  valens  vostres  mestiers 
So  que  us  dis  en  Peire  Rogiers.... 
Aprendetz  so  qu'en  dis  n  Arnaut 
De  Maruelh  que  per  melhurar.... 

«  Aprendatz  de  las  gens 

«  Fatz  e  captenemens....  » 

Abril  issic. 

Les  vers  suivants  sont  la  réponse  qu'il  fit  à  l'attaque 
de  Lansa  : 


DES     TROUBADOURS.  349 

Lanza  marques ,  paubresa  en  eschera 

Vos  coichan  fort  dolors  e  malananza, 

Et  es  col  orbs  que  pissa  en  la  carrera, 

Quant  a  perdut  la  vergoigna  e  membranza; 

Plus  soven  venz  castels  e  domeios 

No  fai  vieilla  gallinas  ni  capos, 

E  s'anc  fos  francs,  ar  es  sers  ses  doptansa. 

Emperador  avem. 

Nostrad.  97.  Crescimbeni  ,67.  Bastero,  3i.  Hist.  gén.  de  Langued.  III,  95. 
Millot,  II,  266.  Papon,  II,  216,  245.  P.  Occ.  178.  Hist.  Litt.  XV,  470. 

Pierre  du  Villar  ,  t.  IV. 

Millot,  III,  426.  P.  Occ.  377. 

PiSTOLETA  ,  t.  III. 

Pistoleta  si  fo  cantaire  d'EN  Arnaut  de  Maruoill  e  fo  de 
Proensa;  e  pois  venc  trobaire  e  fez  cansos  com  avinens 
sons.  E  fo  ben  grazitz  entre  la  bona  gen;  mais  hom  fo 
de  pauc  solatz,  e  de  paubra  enduta,  e  de  pauc  vaillimen. 
E  tolc  moiller  a  Marseilla  ;  e  fes  se  mercadier  e  venc  ries  ; 
e  laisset  d'anar  per  cortz. 

Il  dit  de  sa  dame  : 

Cil  trobador  fan  m' en  tuit  guarentia 
En  lor  chansos ,  si  a  mi  non  crezatz , 
Que  tôt  lo  ben,  a  qualque  dir  l'auiatz, 
Dison  d'ellei  e  de  sa  seignoria; 
Neis  l' auzelet  s' alegron  per  s' amor 
Quan  la  vezon,  tal  jois  n'an  entre  lor.... 

ÀITAN   SOSPIR. 


35o  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Il  termine  une  de  ses  pièces  par  le  couplet  suivant 

Al  valen  rei  qu'es  de  pretz  coronatz 
Sobr'  autres  reis  e  que  mielhs  se  capte, 
On  fis  jois  nais,  et  es  renovellatz 
Jois  e  jovens ,  t' en  vai ,  chanso  ,  dese 
En  Aragon ,  on  prendon  tug  repaire 
Bon  fag  valen  que  francx  reis  deia  faire; 
E  saluda  m  de  Perpinhan  enan 
Selhs  e  selhas  que  d' amor  an  talan. 

A.NCMA.IS    NULHS   HOM.  , 

Ar  agues  ieu  mil  marcx  de  fin  argen 
Et  autres  mil  de  fin  aur  e  de  ros, 
Et  agues  pro  sivada  e  fromen , 
Buous  e  vacas,  e  fedas  e  moutos,, 
E  quascun  jorn  cen  libras  per  despendre 
E  fort  castelh  en  que  m  pogues  défendre, 
Tais  que  nuls  hom  no  m' en  pogues  forsar , 
Et  agues  port  d' aigua  dousa  e  de  mar. 

Et  ieu  agues  atretan  de  bon  sen 
E  de  mesura  cum  ac  Salamos , 
E  no  pogues  far  ni  dir  falhimen , 
E  m  trobes  hom  leial  totas  sazos  , 
Lare  e  meten,  prometen  ab  atendre 
Gent  acesmat  d' esmendar  e  de  rendre , 
E  que  de  mi  no  s  poguesson  blasmar 
Ni  encolpar  cavalier  ni  jocglar. 

Et  ieu  agues  belha  domna  e  plazen, 
Coinda  e  gaia  ab  avinens  faissos , 
E  quascun  jorn  cen  cavaliers  Valens 
Que  m  seguesson,  on  qu'eu  ânes  ni  fos, 
Ben  arnassatz ,  si  cum  ieu  sai  entendre , 


DES     TROUBADOURS.  35l 

E  trobes  om  a  comprar  et  a  vendre , 
E  grans  avers  no  me  pogues  sobrar 
Ni  sofranher  res  qu'  ieu  volgues  donar. 

Quar  enueitz  es  qui  tôt  l' an  vai  querer 

Menutz  percatz,  paupres  ni  vergonhos, 

Per  qu'ieu  volgra  estar  suau  e  gen 

Dins  mon  ostal  et  aculhir  los  pros 

Et  albergar  cui  que  volgues  dissendre , 

E  volgra  lor  donar  senes  car  vendre  ; 

Aissi  feiri'  eu ,  si  pogues ,  mon  afar 

E  quar  no  m  puesc ,  no  m' en  deu  hom  blasmar. 

Ar  agi.es  ieu  mil. 

Nostrad.  200.  Crescimbeni,  i3i  ,  i33.  Bastero  ,  91.  Millot,  III ,  43o.  Papon, 
II,  414.  P.  Occ.  38i.  \ 

Pons  Barba.  Deux  pièces. 

Sirventes  non  es  leials  , 
S' om  no  i  ausa  dir  los  mais 
Dels  menors  e  dels  comunals 
E  maiorment  dels  maiorals; 
Car  ill  fan  los  faillimens  tais 
C  om  non  deuria  parlar  d' als  ; 
E  car  los  sai  e  non  die  cals , 
Mos  sirventes  n'  es  meinz  cabals. 

Pero  '1  dir  me  toi  temors , 
C  om  non  ausa  dels  maiors 
Aissi  dir  verais  desonors 
Com  fai  mensongieras  lauzors  ; 
Per  que  n'  es  mendres  lur  valors , 
Car  loingnan  los  chastiadors , 
E  vei  ries  los  cossentidors , 
Car  faillir  laissan  lor  seingnors.... 

SlRVKICTES  WOli. 


35a  BIOGRAPHIES    ET    FRAGMENTS 

Non  a  tan  poder  en  se 

Cel  qui  ve  vostras  faissos 

Que  mais  non  n'  aiatz  vos , 

Dompna ,  can  ven  al  partir  ; 

Car  tan  sabetz  far  e  dir 
D'avinen  so  que  plai  als  conoissens 
En  maneira  que  vos  non  valetz  mens.... 

Aissi  avez  vos  près  me, 

Com  los  autres  en  perdos, 

Ab  vostres  ditz  amoros  , 

Qu'  als  non  pot  hom  conseguir 

Mas  lo  vezer  e  l'auzir, 
E  '1  vezers  es  e  l'auzirs  tan  plazens 
Que  non  es  hom  de  preiar  sovinens 
Que  pagatz  es  cel  que  us  estai  denan.... 

E  pos  deus  aital  vos  fe 

Par  que  us  fos  per  lui  datz  dos 

Que  chascus  fos  enveios 

De  vos  amar  e  servir, 

E  mostra  us  en  car  tenir  ; 
Ar  aisso  us  fai  socors ,  sabers  e  sens 
Ab  que  pagatz  aissi  los  entendens, 
Qu  ab  plazens  ditz  et  ab  faitz  alongan 
N'  avez  mais  grat  que  cellas  que  plus  dan. 
Non  a  tan. 

Bastero  ,91.  Crescimbeni ,  206.  Millot  ,1,177. 

Pons  de  Capdueil  ,  t.  III  et  IV. 

Pons  de  Capduelh  fo  un  gentils  bars  del  avescat  del  Puei 
Santa  Maria;  e  trobava,  e  viulava ,  e  cantava  be.  E  fon  bos 
cavaliers  d'armas,  e  gen  parlans,  e  gen  domneians,  e  grans 


DES    TROUBADOURS.  353 

e  bels  e  ben  ensenhatz ,  e  fort  escas  d' aver ,  mas  si  s'en 
cubria  ab  gent  aculhir  et  ab  far  honor  de  sa  persona.  Et 
amet  per  amor  ma  dona  Alazais  de  Mercuer,  molher  d'EN 
Ozils  de  Mercuer ,  un  gran  comte  d' Alvernhe ,  e  filla  d'  en 
Bernart  d'Andusa,  d'un  honrat  baron  qu'era  de  la  marca 
de  Proensa.  Moût  l' amava  e  la  lauzava ,  e  fes  de  lieis 
mantas  bonas  cansos.  E  tant  quan  ela  visquet  non  amet 
autra  :  e  quant  ela  fon  morta,  el  se  croset  e  passet  outra 
mar,  e  lai  moric. 

Pos  de  Capduelh  amet  aquesta  dona ,  si  com  avetz  auzit , 
e  fon  amatz  per  ela.  E  molt  fo  lur  amor  grazida  per  totas 
las  bonas  gens  ;  e  maintas  bonas  cortz ,  e  maintas  bêlas 
jostas ,  e  maint  bel  solatz  en  foron  fait ,  e  maintas  bêlas 
cansos.  Et  estan  en  aquel  gaug  et  en  aquel  alegrier  ab 
ela  ,  ac  voluntat ,  aisi  com  fols  amicx  que  no  sap  ni  pot 
sufrir  gran  benanansa ,  de  proar  si  ela  li  volia  be  ;  qu'  el 
no  crezia  a  sos  buelhs ,  ni  als  plazers  plazens ,  ni  a  las 
honradas  honors  qu'  ela  li  fazia  ni  '1  dizia.  E  si  acordava  en 
son  fol  cor  quel  fezes  semblan  que  s' entendes  en  ma  dona 
Audiartz,  molher  del  senhor  de  Marselha.  E  fes  aquest 
pensamen ,  que ,  si  a  sa  dona  pezava  si  '1  se  lonhava  d' ela , 
adoncs  porria  saber  qu'  ela  li  volia  be  ;  e  si  a  leis  plazia , 
era  ben  conortz  que  res  no  l' amava.  Et  el ,  com  fols  que 
no  s  recre  tro  qu'  a  près  lo  dan ,  comensec  se  a  lunhar  de 
ma  dona  n'  Alazais  et  a  traire  se  a  ma  dona  n'  Audiartz ,  et 
a  dire  ben  d' ela.  E  dis  d' ela  : 

No  vuelh  aver  l'emperi  d'Alamanha, 

Si  n'  Audiartz  no  vezian  miei  uelh  ; 

E  non  die  trop ,  si  m  vest  gai  ni  m  despuelh , 

Ni  '1  ren  merce ,  quar  li  plac  ma  companha. 

Ma   dona  w  Alazais ,  quan  vi    que  Pons   de   Capduelh , 
5  23 


354  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

qu'  ela  avia  tant  amat  et  onrat ,  s' era  lunhatz  delà ,  e  s'  era 
tragz  a  ma  dona  n'  Audiartz ,  ela  n'  ac  fort  gran  desdenh  ; 
si  que  anc  jorn  no  fon  persona  a  cui  ela  parles  ni  de- 
mandes de  lui  ;  e  qui  li  'n  parles  no  respondia.  Ab  gran 
cort  et  ab  gran  domnei  ela  vivia. 

Pons  de  Capduelh  anet  domneian  per  Proensa  longa 
sazo  ,  e  fugen  las  honors  de  ma  dona  n'  Alazais.  E  quant 
el  vi  e  saup  qu'  ela  no  s' en  mostrava  irada ,  ni  1  mandava 
mesatge  ni  letras ,  et  el  penset  que  mal  avia  fag  ;  e  comenset 
a  tornar  en  la  sua  encontrada ,  e  parti  se  de  la  fola  proazo 
qu'  el  avia  faita.  Et  el  comensa  esser  tristz  e  dolens  ;  e  man- 
det  letras  e  copias  humils  ab  grans  precx  a  ela ,  que  de- 
gues  sufrir  que  li  vengues  denan  razonar  la  soa  razo ,  e 
pregar  e  clamar  merce  ;  e  qu'  ela  degues  penre  venjansa 
de  lui ,  si  el  avia  faita  ofensio  vas  ela  ;  mas  no  ill  vole  es- 
coutar  merce  ni  razo.  Don  el  fes  aquesta  canso  que  ditz  : 

Aissi  corn  cel  qu'  a  pro  de  valedors. 

Et  aquesta  canso  no  li  valc  ren ,  e  si  en  fes  un'  autra  que 

ditz  : 

Qui  per  nesci  cuidar 

Fai  trop  gran  fallimen. 

Ni  aquesta  no  1  valc  ren  eisamen  que  ma  dona  Alazais  lo 
volgues  tornar  en  grassia,  ni  volgues  creire  qu'el  se  fos 
lunhatz  d'  ela  per  proar  si  ela  en  séria  alegra  o  no  ;  si  el  se 
partis  d' ela  ;  don  el  anet  a  ma  dona  Maria  de  Ventadorn  et  a 
ma  dona  la  comtessa  de  Monferran ,  et  a  la  vescomtessa 
d' Albusso ,  e  si  las  amenet  a  Mercuer  a  ma  dona  n'  Alazais 
clamar  merce  ,  qu'  ela  li  rendet  grassia  per  los  precs  de  las 
donas.  E  Pos  de  Capduelh  fon  plus  alegres  que  homs  del 
mon ,  e  dis  que  jamais  non  se  fenheria  plus  per  proar  sa 
dona. 


DES     TROUBADOURS.  355 

Aissi  m' es  près ,  cum  selui  que  sercan 

Vai  bon  senhor  e  n'  assaya  gran  re , 

E  l' honron  tug ,  e  '1  fan  voluntiers  be  ; 

Pueis  chauzis  n'  un  tôt  sol  qu'  ert  re  no  '1  blan  . 

Ni  '1  fai  honor ,  estiers  quar  Y  acuelh  gen  ; 

E  quar  lo  sap  sobre  totz  plus  valen  , 

Ama  i  mil  tans  mais  en  perd  on  servir 

Qu'  els  autres  totz ,  don  se  pogra  jauzir. 

Et  es  razos  e  dregz ,  al  mieu  semblant 
Qu'  om  la  melhor  am  mais  per  bona  fe , 
Sitôt  no  '1  val  ;  fols  es  qui  s'  en  reere , 
Mas  sierv'  ades  e  ja  re  no  '1  deman. 
Qu'  assatz  quier  hom  a  senhor  conoissen 
Qui  l'am  e  '1  sierf  ;  doncs  s'ieu  am  iinamen 
Mi  dons  cui  sui,  be  m  degra  joys  venir, 
Qu'el  genser  es  qu'om  puesc  el  mon  chauzir.... 

Tan  quan  la  vey  me  te  '1  vezers  jauzen , 
E  quan  m' en  part  sui  en  tal  pessamen 
Qu'en  chantan  plor,  e  m  vol  lo  cor  partir  ; 
En  aissi  m  fai  s' amors  viur'  e  mûrir. 

Dieus ,  que  la  fes  tan  belh'  e  tan  prezan , 
Li  salv'  e  '1  guart  lo  rie  pretz  qu'ilh  mante; 
Que  non  a  hom  tan  dur  cor  qui  la  ve 
No  '1  port  honor  ;  aissi  s  vai  melhurau 
Tan  quan  cove  a  valor  et  a  sen  ; 
Qu'  abelhir  fa  sos  faitz  a  tota  gen , 
Neis  als  melhors  se  fa  mil  tans  grazirj 
En  totas  res  se  guarda  de  falhir.... 

Qu'  ilh  chant  e  ri ,  et  ieu  plane  e  sospir 
E  'n  perc  soven  lo  manjar  e  '1  dormir. 
5  23a 


356  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Fins  cors  prezans ,  per  vos  perc  veramen 
Rie  joy  d'  alhor ,  e  de  vos  no  Y  aten  ; 
E  ges  per  tant  non  puesc  mon  cor  partir, 
Quar  mais  e  mielhs  vos  am  qu'ieu  no  sai  dir. 

AlSSI   M'ES   PRES. 

Quoras  que  m  tengues  jauzen 
Amors  era  m  fai  languir, 
Per  que  no  puesc  avenir 
En  far  chanson  avinen , 
Ans  muer  d'ir'  e  de  feunia, 
Quar  ma  belha  douss'  amia 
Qu'ieu  am  de  cor  f inamen 
No  sap  la  dolor  qu'ieu  sen. 

Pero  ben  sai  veramen, 

Si  de  mi  '1  vol  sovenir, 

Qu'  ieu  planh  per  lieys  e  sospir  , 

Qu'  ilh  saubra  mon  pessamen , 

E  '1  solatz  qu'  ab  lieys  avia , 

Quan  vi  la  belha  paria 

Que  m  mostreron  l'huelh  rizen 

Don  m' esguardavon  tan  gen. 

Las  !  pueis  n'  ai  plorat  soven 
De  talan  e  de  dezir, 
Quan  mi  soven  qu'  al  partir 
L' auzi  dire  francamen , 
Que  tôt  mon  ben  li  plazia 
Mais  que  semblan  non  fazia; 
Per  aquelh  conort  plazen 
M'adousson  tuit  mei  turmen. 

Mont  fera  gran  jauzimen 
S' ella  no  m  laissa  morir , 


DES     TROUBADOURS.  357 

Qu'ieu  son  faitz  per  leis  servir, 

E  m' escobit  leialmen  ; 

Qu'  ans  qu'  ieu  la  vis  la  vezia 

Inz  e  mon  cor  cascun  dia, 

Sa  beutat  e  son  joven  , 

E  la  cauzi  entre  cen. 

Bona  doua,  l'onramen 

Non  degr'  ien  desovenir 

Quan  vos  plac  que  m  des  un  rir 

E  m  baises  celadamen  : 

Per  qu'ieu  si  tos  temps  vivia 

Lo  bais  non  oblidaria; 

Ni  anc  non  camiei  mon  sen , 

Ni  farai  al  mieu  viven. 

QUORAS   QUE   M. 

Razon  n'  ai ,  qu'  ieu  non  puesc  vezer 
Tan  belha  ni  tan  gen  parlan 
Ni  mielhs  fassa  bon  pretz  valer  ; 
Per  qu'  ieu  no  m  sen  mal  ni  afan 
Quan  vey  sos  belhs  huelhs ,  e  remire 
La  belha  boca  e  '1  cor  plazen  : 
Dieus ,  que  la  fes  tant  avinen , 
Li  met'  al  cor  que  no  m' azire  ! 
Qu'ieu  sui  totz  mortz  ,  si  non  ai  jauzimen. 

Vius  non  puesc  ieu  ges  remaner, 
Estan  aissi  per  lieys  aman  ; 
Qu'  a  pauc  mortz  no  m  laissei  cazer 
Lo  jorn  que  m'en  parti  ploran. 
E  pos  del  tôt  li  sui  mentire , 
Sivals  aitan  sapcha  no  '1  men  ; 
Que  planh  e  plor  m' en  son  guiren  , 


358  BIOGRAPHIES    ET    FRAGMENTS 

Que  m  fan  suffrir  tan  greu  turmen 
Qu'a  pauc  lo  cor  d'ir'  e  d'esmai  no  m  fen. 
Ben  sai  que  fer. 

Ja  non  er  hom  tan  pros 
Que  no  sia  blasmatz , 
Quant  es  a  tort  felhos  ; 
Qu'  el  ricx  bars  e  l' onratz 
N'es  plus  cars  e  plus  bos, 
Quan  conois  sas  foudatz  ; 
Qu'  aissi  jutja  razos 
Los  valens  e  'ls  prezatz  : 
Qu'aisselh  que  s'humilia 

De  son  falhimen 
Deu  trobar  chauzimen , 
E  l'orgulhos  feunia; 
Quar  qui  mal  fai  mal  pren.... 

Don' ,  aisso  die  per  vos  , 
A  cui  m' era  donatz , 
E  sai  que  soi  clamos 
A  tort ,  quar  no  m' amatz  , 
Que  vostres  tanh  que  fos 
Coms  o  reys  coronatz  , 
Ab  totz  ayps  cabalos  ; 
Tant  es  sobrepuiatz 
Vostre  pretz  quascun  dia 
Ab  joy  et  ab  sen  , 
Que  '1  pro  e  '1  conoyssen 
Vos  porton  senhoria, 
Mais  qu'  a  las  melhors  cen.... 

Per  qu'  ieu  m' en  part  forsatz  , 
Quar  ges  leu  no  poiria 


DES     TROUBADOURS-  359 

Esser  oblidos 
De  las  plazens  faissos 
Ni  de  la  cortezia 
Del  vostre  cor  joyos.... 

J.V    NON  ER    HOM. 

Bastero,  91.   Crescimbeni ,  ao6.   Hist.  gén.  du    Lungued.  III,  97.  Millot, 
III,  170.  P.  Occ.  10.  Hist.  Litt.  XV,  22. 

Pons  Fabre  d'Uzès.    Deux  pièces.  L'une  commence 

par  ce  couplet  : 

Luecx  es  qu'  om  si  deu  alegrar 

E  sitôt  no  m  sui  amaire  , 

Si  vuelh  ieu  esser  chantaire 

Et  en  luec  mon  saber  mostrar, 

Qu'  ieu  die  que  paucx  ni  grans  avers 

No  val  saber  qui  l' avia  , 

Per  que  d' apenre  quascun  dia 

Creys'  als  plus  savis  lur  volers. 

Luecx  es  qu'  om. 
Crescimbeni,  184.  Millot,  III,  400.  P.  Occ.  366. 

Pons  de  la  Garde  ,  t.  III  et  IV.  Treize  pièces. 

Per  so  l' am  ieu ,  per  bona  fe , 
De  mon  poder,  si  deu  me  benezia, 

E  l' amor  durara  jasse , 
Pos  a  vos  platz  que  us  am ,  ma  bel'  amia  ; 
Amigua  us  clam ,  dieus  vueilla  que  vers  sia  ; 

Don  amigua  m' es  vos ,  so  cre , 
Pos  tôt  lo  joi  me  dats  qu'  ieu  ai  ab  me. 

Qui  la  m  mentau,  tal  joi  m' en  ve 
Que  mos  amicx  es  totz  hom  que  re  m'en  dia.... 
5  23* 


36o  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

Ab  lei  que  m' a  fag  tan  d' onor 
Que  bon  m' en  es  lo  parlar  e  '1  dezire , 

E  bon  quan  pens  de  sa  valor, 
E  quan  la  vei  meillor  qu'ieu  no  sai  dire, 
Qu'  ie  'n  soi  plus  bels  quan  sa  beutat  remire  , 

E  car  ja  tenc  mos  hueils  aillor , 
Per  trop  temer  ho  fauc  e  per  paor. 

Tos  temps  m' an  fait  lauzenjador 
Mal  et  enuei,  dami  dieus  los  azire.... 

De  chahtae  dei. 

Aman  viu  et  aman  morrai , 
C  ab  bon  cor  et  ab  bona  fe 
Am  la  meillor  dona  qu'ieu  sai 
E  la  plus  bella  qu'  anc  dieus  fe.... 

Ai  dieus  !  e  cora  la  veirai , 
C  om  non  pot  aver  qui  la  ve 
Ira  ni  consir  ni  esmai  ; 
E  sel  c'o  a  no  sembla  me , 
Qu'  ieu  quan  la  vei  de  re  no  m  dueil  ; 
i  Ben  es  dreitz. 

Tant  soi  apoderatz , 

Et  en  gran  esmai , 

Que  ben  cre  e  sai 

Que  no  m  plagr'  onguan 
Solatz  ni  déport  ni  chan; 

Mas ,  Mon  Tôt  Mi  Platz, 
Vol  qu'ieu  chant,  et  es  mi  gen 
Que  fassa  son  mandamen.... 

Que  las  grans  beutatz , 
E  '1  cors  cuend'  e  gai . 


DES     TROUBADOURS.  36 1 

E  '1  rie  pretz  verai , 

E  la  valor  gran 
Qu'  a  mi  dons  qu'  ieu  dupt'  e  blan  . 

M' a  mes  en  tal  latz 
Don  molt  dur  trebaill  aten  , 
Si  no  m  val  chauzimen. 

Tant  y  fui  onratz 

Qu'  el  coven  mi  plai , 

Sitôt  no  m' estrai , 

Que  m  fes  en  baizan; 
Del  bel  mensongier  semblan 

Es  mos  cors  pagatz  ; 
C  aissi  m' o  dis  avinen  , 
Que  ver  me  par  quan  me  mon.. 

Mas  nos  avem  conort  gran 

En  Mon  Tôt  Mi  Platz  , 
Que  sel  qui  la  ve  soven 
Non  pot  aver  marrimen. 

Tant  soi  apoderatz. 

Millot,  II,  3n.  P.  Occ.  3a5.  Hist.  Litt.  XV,  460. 

Pons  de  Montlaur.  Une  tenson  avec  Esperdut,  qui 
lui  propose  cette  question  : 

Qal  preiatz  mais  a  ops  d' amor  : 
Toseta  que  pot  meillurar 
Et  es  corteza ,  bell'  e  pros , 
O  dompna  de  prez  caballos 
Abrivada  de  dompneiar  ? 

Pons  de  Montlaur  dit  : 

N  Esperdut  ben  par  de  sen  blos , 


362  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Ni  non  par  que  si'  amoros , 
Ni  non  sap  la  meillor  triar. 
Eu  am  mais  retener  qu'esperar.... 

Esperdut  répond  : 

Seigner  Pons ,  mol*  m' es  bel  d' amor 

Quan  l'ai  bel'  e  l' esper  meillor  ; 

Et  ai  respit  de  gadagnar, 

Quan  dompna  no  pot  plus  poiar , 

Ans  ai  del  deiscendre  paor, 

Qu'  ieu  ai  vist  caval  milsoldor 

A  prez  de  trenta  sols  tornar. 

Pons  réplique: 

N  Esperdut,  ben  a  la  meillor 
Dompna  quant  es  de  prez  auzor, 
E  meill  sap  son  amie  onrar, 
E  pot  ben  tôt  son  cors  mostrar, 
E  meill  sap  far  pretz  et  onor 
Que  cil  c'  om  enquer  ab  temor 
Que  vai  tôt  son  marit  contar. 

Seigner  Pons  de  Mouti  aur 
Millot,  III,  3a6. 

Pons  d'Ortafas.  Deux  pièces. 

Aissi  cura  la  naus  en  mar, 
Destrecha  d' ondas  e  de  vens  , 

Que  si  sent  fort  perillar 
Que  selhs  dedins  an  grans  turmens 
Que  neys  dieus  no  podon  pregar, 
E  volrion  vius  traspassar 
Mais  que  aquelh  turmen  sofrir, 
E  valria  mais ,  so  m  par,  morir 


DES     TROUBADOURS.  363 


/ 


Ad  honor  que  tos  temps  durar 
Pena  et  afan  e  cossir, 
Quar  vida  val  pauc  on  jauzir 
De  negun  joy  no  l' es  donatz  ; 
Vida  non  es  ans  es  morir  ; 
Per  que  val  mais  morir  viatz 
Qu'  aital  afan  tôt  jorn  sofrir. 

En  aissi  m  sent  ieu  perillar , 
Si  fin'  amors  no  m  n'  es  guirens , 
Quar  ieu  no  puesc  l' afan  portar 
Per  vos ,  dompna ,  cuenda  e  plazens  ; 
Ni  ges  no  us  aus  mon  cor  mostrar 
Plus  que  selh  qu'  es  près  outra  mar 
Que  '1  coven  gran  afan  sofrir, 
E  quar  non  pot  per  ren  fugir, 
Coven  li  '1  gran  mal  sofertar.... 

La  doussa  color  que  us  apar 
E  '1  dous  ris  que  tôt  autre  vens  , 
Mi  fan  en  aissi  tremolar 
Cum  fai  la  fuelha  lo  fortz  vens... 

Senher  Berenguier,  be  m  par 
Que  vos  etz  bos  e  conoyssens 
E  sabetz  qui  s  fai  ad  honrar , 
E  sabetz  gentilmen  servir 
Las  donas  e  ben  aculhir. 

En  Narbones  es  gent  plantatz 
L' arbres  que  m  fai  aman  morir 
Et  a  Cabestanh  gent  cazatz 
En  moût  rie  loc  senes  mentir. 

Aissi  cum  la.  naus. 


364  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Fragments  de  la  seconde  pièce  : 

Si  ai  perdut  mon  saber 
Qu'  a  penas  sai  on  m' estau 
Ni  sai  don  ven  ni  on  vau 
Ni  que  m  fauc  lo  jorn  ni  '1  ser , 
E  sui  d' aital  captenensa 
Que  no  velh  ni  puesc  durmir, 
Ni  m  platz  viure  ni  morir, 
Ni  mais  ni  bes  no  m' agensa. 

A  per  pauc  no  m  desesper 
O  no  m  ren  monges  d'Anjau 
,0  no  m  met  dins  una  clau 
On  hom  no  m  pogues  vezer.... 

A  gran  tort  mi  fai  doler 
E  sia  eu  pendut  en  trau 
Si  pueys  segui  autr'  esclau  , 
Pos  m'ac  près  en  son  poder.... 

Ieu  sui  aisselh  que  no  tensa 
Ab  mi  dons  ni  no  m' azir 
Ni  no  m  sai  de  ren  ardir 
Mas  d'aisso  qu'a  lieys  agensa.... 
Si  ai  perdut. 
Millot,  III,  43 1.  P.  Occ.  383. 

Pons  Santeuil  de  Toulouse.  Une  complainte  sur  la 
mort  de  Montagnagout ,  son  beau-frère.  Le  premier  cou- 
plet est  lacéré  : 

So  es  us  planhs  que  fes  Pos  Santhol  de  Toloza  d'EN  G. 
de  Montanhagol ,  lo  quai  G.  avia  sa  seror  per  molher. 


DES     TROUBADOURS.  365 

Marritz  cura  homs  mal  sabens  ab  frachura 

Viurai  hueymais  de  be  ab  marrimen.... 

Doncx  las!  caitiu,  cum  puesc  aver  enten 

Que  negus  gaugz  mais  me  conort  ni  ven , 

Pus  vos  etz  mortz ,  senher,  que  tota  gen 

Que  us  vie  vos  planh,  si  us  fai  dieus  honor  pura.... 

Segurs  caps  fos  e  paire  per  drechura 

Dels  trobadors  e  complitz  bonamen , 

Et  es  devers  e  razos  per  natura, 

Quan  lo  caps  dol ,  van  li  membr'  afeblen  ; 

Doncx ,  quan  mor  par ,  que  'lh  mueyran  eyssamen  ; 

Doncx  ab  vos  mor  grans  sabers  vos  seguen, 

E  va  de  cors  e  d' armas  salvamen 

E  sens  entiers  conoyssensa  e  mesura. 

Marritz  cum. 
Millot,  III,  io5,  43x.  Papon,  III,  449. 

Porcier.  Couplet  en  réponse  à  Folquet: 

Seigner,  fait  m'avez  enquer 
A  Folchetz  enrimader  ; 
Car  per  un  poc  mi  desfer 
Lo  ronzin  c  om  li  donec 
Del  pe  dreig  e  de  l'esquer, 
Car  meil  me  degra  profer 
Son  servir  quant  blasm'  er 
i^ant  bon  cantar  en  deserer. 

Pouzet.  Tens>n  avec  Guillaume  Raimond,  auquel  il 
répond  : 

En  Guillet,  Raimon,  d'aisiu 
M'es  que  s  »u  chauzisc  adès.... 


366  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

E  die  que  ill  dona  s' aten 
Plus  vas  sel  cui  fai  prezen 
D'aquo  don  l'autre  sospira.... 

Guillem  Raimon ,  e  chauzira 
Uns  secx  vos  qui  anatz  queren , 
Car  sel  c'  a  dona  repren  , 
Penre  ben  par  qu'en  dezira. 

Del  joi  d'  amor. 

Prévost.  Tenson  avec  Savari,  auquel  il  soumet  cette 

question  : 

En  Savaric ,  ie  us  deman 

Que  diatz  en  chantan , 

D'un  cavayer  valen 

C  a  amat  lonjamen 

Una  dona  prezan 

Et  a  '1  mes  en  soan  ; 

Pueys  preya  n'autra 

Que  en  deven  s' amia , 

E  manda  '1  jorn  c'  am  leys  vaza 

Per  penre  tôt  son  voler  ; 

E  can  l' autra  'n  sap  lo  ver, 

Manda  '1  c'  a  leys  aquel  dia 

Li  dara  so  qu'  el  querria  ; 

D' égal  pretz  e  d' un  semblan 

Son,  e  chauzetz  a  talan. 

Dans  la  discussion  il  dit  à  Savari  : 

Senher,  amor  desfan 
Donas,  can  van  lunhau 
Lur  don  ni  permeten  ; 
Mais  qu'il  dona  breumen 
Fa  son  don  aut  e  gran.  •• 


DES    TROUBADOURS.  ^67 

La  tenson  est  soumise  par  Prévost  au  jugement  de 
trois  dames  : 

Senher,  jutge  no'  'n  lo  ver 

Na  Guilha  'n  son  plazer 

De  Benaut,  e  na  Maria 

De  Ventadorn  ;  vuelh  que  y  sia 

La  dona  de  Monferrat 

C'a  bon  pretz  ses  tôt  enjan. 

En  Savaric. 
Millot,  II,  10a. 

Pujols.   Deux  pièces  relatives  à   deux   sœurs  qui   se 
firent  religieuses  à  Saint-Pons  en  Provence. 

Si  'I  mal  d' araor  m' auci  ni  m' es  nozens , 
No  sai  hueimais  on  m' an  querre  secors , 
Pus  rendudas  s' en  son  las  doas  flors 
Bonas  a  dieu  et  al  segle  plazens  ; 
A  pauc  Sant  Pos  no  m  fai  dir  descrezensa , 
Quar  nos  a  toutz  dos  dels  gaugz  de  Proensa, 
Si  las  !  chanton  e  dizon  lurs  lessos , 
Plor  en  Blacas  et  ieu  en  Pujolos. 

La  nueg  e  '1  jorn  mi  ven  en  pessamens 

Qu'ieu  cavalgue  ab  totz  mos  valedors 

Dreyt  a  Sant  Pos ,  sia  sens  o  folhors , 

E  que  crème  las  morgas  de  laiens , 

Pus  Hugueta  es  en  obediensa , 

Qu'  ieu  trac  per  lieys  sai  fort  greu  penedensa. 

Et  avetz  mi  laissât  de  tôt  joy  blos , 

Belh'  Hugueta ,  vostra  seror  e  vos. 

E  que  faran  vairs  huelhs  ni  blancas  dens , 
Ni  per  cui  er  manteguda  valors  , 


368  BIOGRAPHIES    ET    FRAGMENTS 

Ni  per  cui  er  levatz  dompneys  e  sors , 
Pus  Hugueta  ni  sa  scror  n'  es  mens  ; 
Don  chantarem  ieu  ni  '1  coms  de  Proensa  ? 
Non  er  per  elh  embrassada  valensa , 
Qu'  elh  fora  mortz ,  ben  a  un  an  o  dos , 
Si  '1  belh  cofortz  d' elhas  doas  no  fos. 

Si  'n  Blacatz  mor,  er  dans  verayamens 
E  seran  hi  perdutz  pretz  e  valors  ; 
Moirir  pogra,  quar  las  plazens  dolors 
Cre  l'auciran  don  Sordel  n'er  dolens.... 
Si  'l  mai.  d'  amor. 

Qui  '1  segle  ser  a  dieu  es  dessirvens, 
Quar  hom  non  pot  ben  servir  dos  senhors  ; 
Mas  a  Sant  Pos  siervon  gent  las  serors 
Selh  qui  per  nos  fon  pauzatz  en  la  crotz.... 

Sellas  qui  son  el  segle  ben  volens 
Podon  saber  res  non  es  mas  follors  ; 
No  '1  tenon  pro  vilas ,  ciutatz  ni  tors , 
Que  per  un  gaug  n'  an  ben  cent  marrimens  ; 
E  qui  per  pretz  si  treballa  ni  s  tensa 
Ben  deu  suffrir  pus  aspra  penedensa 
Quan  dieus  dira ,  jutjan  sus  en  la  crotz  : 
«  Ves  mi  tenetz  ,  los  dreituriers  e  '1s  bos.  » 

Hugueta  es  regina  veramens , 
E  la  dona  del  Baus  a  grans  honors  ; 
E  montaran  ab  los  angels  aussors , 
E  portaran  coronas  resplandens  , 
E  chantaran  un  verset  de  plazensa.... 
Dieus  es  amors. 


DES    TROUBADOURS.  36o, 

Raimond.  Tenson  avec  Lantelm,  auquel  il  répond: 

Lantelm ,  lo  drutz  e  la  domna  m' es  parvenz 
Que  tragan  plus  c'  a  doble  lor  dolors , 
Que  l' uns  a  dol  del  dan  c'  a  l' autre  sors , 
E  del  sieu  dan  es  l' autre  si  dolenz , 
Aquist  dui  fan  d'afan  dobla  sofrensa. 
Ramosd  uiïa. 

Il  y  a  sous  le  même  nom  de  Raimond  une  tenson  avec 
Rodrigue  : 

Ar  chauzes  de  cavalaria , 
En  Rodrigos ,  lo  laus  e  '1  près 
E  retenes  per  tota  via 
Ses  l'obra  ;  e  si  mais  voles 

L'obra,  no  i  sia 

Lo  près  nul  tlia 
Ni  '1  laus ,  mas  pero  tal  prendes 

Que  vostr'  amia 

Totz  temps  n'  estia 
Vostra  ,  sino  er  la  perdes. 

Ar  CHATJZES. 

Millot,  III,  43 1. 

Raimond  d'Avignon.  Une  pièce ,  t.  IV. 

Bastero,  92.  Crescimbeni ,  207. 

Raimond  Bistors  de  Roussillon.  Un  couplet  : 

Non  trob  qu'  en  re  me  reprenda 
En  faitz  ni  en  ditz, 
Pos  fui  de  Montan  partitz , 
Per  qu'  en  val  mens  ma  fazenda , 

5  24 


'^O  BIOGRAPHIES    ET    FRAGMENTS 

Car  anc  no  fo ,  si  Montans  vi  mon  dan  , 

No  m' o  disses  ab  mot/  o  en  cantan , 

Que  cel  qui  ve  son  bon  amie  faillir 

Molt  l'ama  pauc,  si  no  ill  lo  ausa  dir; 

Per  qu'  eu  am  mais  sel  qu'  el  mal  mé  retrai 

Que  cel  que  m  dis  lo  be ,  can  fag  non  l' ai. 

Non  trob  qu'ek. 
Millot,III,  396. 

Raimond  de  Durfort. 

Raimons  de  Durfort  e  n  Turcmalec  si  foron  dui  cavallier 
de  Caersi ,  que  feiron  los  sirventes  de  la  domna  que  ac 
nom  ma  domna  iv'Aia,  aquella  que  dis  al  cavallier  Corail 
qu'  ella  non  1'  amaria ,  si  el  no  la  cornava  el  cul. 

Fragments  d'une  pièce  : 

Turcmalet,  be  us  ten  en  gral 
Quar  ab  mi  vos  vey  acordat 
De  ben  mantener  en  Bernât, 
Seluy  que  no  respon  en  fat 
Al  malastruc  Caersinat.... 

Ben  es  malastrucx  e  dolens 

Lo  Caersis  e  totz  sos  sens, 

Be  m  par  qu'  el  cosselh  ac  sciens  ; 

Ja  ieu  no  sia  sos  parens  , 

Quar  si  m' en  mostresson  dos  cens , 

Ieu  los  cornera  totz  jauzens , 

E  pueys  fora  ricx  e  manens 

Encaras  que  y  fermes  las  dens. 

Non  a  bona  dompna  el  mon  ... 
E  pueys  m' apellava  'n  Ramon , 
Cornatz  me  dedins  en  redon , 


DES       TROUBADOURS.  37 1 

Qu'  ieu  no  y  baizes  la  cara  e  '1  fron , 
Cossi  volia  beur'  en  fon.... 

TuRCMALtT  BE  US. 

Bastero  ,  92.  Crescimbeni,  207.  Millot,  I ,  255.  P.  Occ.  73.  Hist.  Litt.  XV, 
462. 

Raimond  de  Casteljnau,  t.  IV.  Six  pièces. 

De  servir  a  bon  senhor 
Pot  hom  venir  a  gran  be  j 
Per  qu'  ades  sier  la  melhor , 
E  nulha  vetz  no  m  recre 

De  far  so  que  l'agensa, 

Que  la  bona  entendensa 

Qu'  ella  m' aduy  e  m' atray 

Mi  ten  ades  a  faire  so  que  '1  play. 

E  tenc  m'o  a  gran  honor 
Quan  puesc  far  ni  dire  re 
Qu'  a  lieys  sol'  aya  sabor  ; 
Pero  non  fas  lo  cente 

Que  tanh'  a  sa  valensa , 

Quar  sabers  e  sciensa 
Mi  falh ,  mas  ges  no  m' esmay 
Qu'  elha  m  pot  ben  donar  so  qu'  ieu  non  ay. 

De  servir  a  bon. 

Mietz  mortz  vau  en  un  semdier, 
Mas  mas  juntas  e  doblan 
Ves  lieys  torsen  e  dressan, 
E  no  sai  quai  part  mi  tenha, 
Qu'en  quascuna  si  rescon 
So  que  m  te  plus  deziron. 

Entr'  IRA  ET  ALEGRIER. 

Bastero,  92.  Millot,  III,  77.  P.  Occ.  273. 

5  24 a 


S'JH.  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Raimond  l'Écrivain.  Une  pièce,  dont  voici  le  pre- 
mier couplet  : 

Senhors,  l'autr'  ier  vi,  ses  falhida, 
La  cara  que  ges  no  m'oblida, 
Gent  encuyrad'  e  mielhs  garnida , 
E  parlet  a  ley  d' issernida , 
E  dis  al  trabuquet  aital  : 
Fortz  soi  e  no  m  podetz  far  mal , 
En  las  lissas  farai  portai , 
Que  dins  la  vila  vuelh  ostal. 

Senhors  l'  autr'  ier. 
Millot,  43 1. 

Raimond  Feraud.  Il  paraît  par  le  prologue  de  la  vie 
de  saint  Honorât ,  seul  ouvrage  qui  nous  reste  de  ce 
troubadour,  qu'il  en  avait  composé  plusieurs  autres: 

Cel  que  vole  romansar 
La  vida  Sant  Alban 
E  verses  d'el  compost 
Vole  tornar  en  vers  plan  , 
E  del  rey  Karlle  play 
Sa  mort  en  sa  chanson , 
E  'ls  verses  del  lay 
Fes  e  la  passion  , 
De  novel  fay  sermon 
D'un  precios  cors  sant 
Que  fon  neps  de  Marsili 
E  del  rey  Aygolant. 
La  vida  si  trobet 
En  un  temple  ja  dis 
De  Roma  Y  aportet 
Un  monges  de  Leris 


DES       TROUBADOURS.  373 

De  lay  si  trays  la  gesta 
D'  una  anticha  scriptura  ; 
Ren  no  y  trobares 
Mais  de  veritat  pura. 

Après  le  récit  des  faits ,  la  plupart  miraculeux ,  qui 
composent  la  vie  de  saint  Honorât,  le  poëte  rapporte  un 
grand  nombre  de  miracles  opérés  par  ce  saint  ou  par 
son  intercession. 

C'est  à  l'occasion  de  l'un  de  ces  miracles  qu'on  trouve 
ces  vers  relatifs  à  la  boussole  : 

Mays  ira  de  mal  temps 
Lur  a  frascat  lur  vêla; 
Non  val  la  caramida 
Puescon  segre  l' estella. 

Le  poëte  raconte  le  massacre  des  moines  de  Lerins 
par  les  Sarrasins  ,  et  s'écrie  : 

Ay  !  segner  dieus  de  paradis  ! 
Que  fara  l' islla  de  Leris  ? 
Ar  tornara  gasta  e  boscoza; 
Perdut  a  maynada  joyosa 
Que  tan  honrada  la  ténia 
Per  falsa  jent  de  payania. 
Qui  dira  messas  ni  mestiers  ? 
Car  no  crey  que  fos  monestiers 
Hom  tant  agues  de  santas  jentz 
Com  aysi  que  n'  a  mortz  cinc  centz. 

Erma  e  déserta  tornaras  , 
Illa  del  Lerins  que  faras  ? 
Destrucha ,  e  dezeretada 
De  tan  glorioza  maynada 

5  24 3 


374  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Que  son  agut  a  gran  turment 
Mort  e  nafratz  tan  laydament 
Et  espesseiatz  per  Sarrazins , 
Que  faras  illa  del  Lerins  ? 

L'auteur  dit  à  la  fin  de  son  ouvrage  : 

Comptât  vos  ai  la  veritat 
De  transtot  so  que  n'  ai  trobat  ; 
Plus  non  en  puosc  dire  ni  say, 
Car  plus  en  escrit  trobat  non  ay.... 
Que  l'an  de  dieu  mil  e  très  cent 
Compli  lo  priols  son  romans. 

Xostrad.  17a. 

Raimond  Gaucelm.  Tenson  avec  Jean  Miralhas,  au- 
quel il  dit: 

Joan  Miralhas ,  si  dieu  vos  gart  de  dol , 
Cal  vos  play  may  vaqueira  partizo 
Que  siatz  totz  redons  del  cap  tro  '1  sol , 
O  totz  fendutz  del  pe  tro  al  mento 
E  que  portes  sobr'  el  nas  la  culvera  ? 
Diatz  m' en  ver  ades  ses  falhizo , 
Sinon  eu  vos  dirai  c'  aital  falvera 
Que  no  devetz  far  cobla  ni  tenso. 

Joan  Miralhas. 

Raimond  Gaucelm  de  Beziers  ,  t.  IV.  Huit  pièces , 
dont  cinq  sont  datées. 

Sb  son  II  coblas  que  fes  Raimon  Gaucelm  del  senhor 
d'Uzest  que  avia  nom  aissi  quon  elh  Raimon  Gaucelm. 

Belh  senher  dieus ,  quora  veyrai  mo  fraire 
Lo  pro  Raimon  Gaucelm  franc ,  de  bon  aire , 


DES    TROUBADOURS.  375 

Que  tan  de  be  n'aug  comtar  e  retraire 
Que  mal  m' ira ,  si  no  '1  vey  ans  de  gaire , 
Quar  manta  gen 
Ditz  que  valen 
Pretz  a ,  doncx  ses  estraire 
L'  am  de  cor  lialmen. 

Tant  a  fin  pretz ,  fe  que  deg  a  mon  paire , 
Que  dels  valens  es  qu  anc  nasques  de  maire , 
Segon  qu'aug  dir,  don  Y  am  tan  ses  cor  vaire  , 
Qu'  el  cor  e  '1  sen  e  '1  saber  e  '1  veiaire 
E  '1  bon  talen 
Li  diey  coren , 
Quo  me  dis  son  afaire 
E  son  bon  estamen. 

Bernatz ,  breumen 

Li  digatz  gen 
Que  ieu  vuelh  dir  e  faire 
Tos  temps  sos  mandamen. 

Dans  un  de  ses  sirventes ,  il  dit  : 

A  penas  vau  en  loc  qu'  om  no  m  deman  : 
Raimon  Gaucelm ,  avetz  fac  re  novelh  ? 
Et  ieu  a  totz  respon  ab  bon  talan, 
Quar  totas  vetz  m' es  per  ver  bon  e  belh , 
E  m  play  quand  aug  dir  de  mi  :  Aquest  es 
Tais  que  sap  far  coblas  e  sirventes 
E  non  per  so  qu'  ieu  vuelha  qu'  om  del  mon 
M' en  don  raubas,  qu'  ieu  n'  ay  pro  e  say  don 

A   PENAS    VAU. 

Planch  ne  fes  Raimon  Gaucelm  en  I  an  que  hom  contava 
M.  CC.  LXII ,  per  un  borzes  de  Bezers  lo  quai  avia  nom  Gui* 
rautz  de  Linhan. 

5  *44 


376  BIOGRAPHIES    ET    FRAGMENTS 

Quascus  planh  lo  sieu  dampnatge 

E  sa  greu  dolor, 
Per  qu'  ieu  plane  e  mon  coratge 

Lo  mieu  bo  senhor 
Que  es  mortz  :  dieus  la  maudia 
Mortz  qu'  aissi  ns  rauba  tôt  dia , 
Qu'  elh  melhors  ne  va  menan 
E  selhs  que  meynhs  fan  folia, 
Don  y  prendem  totz  gran  dam. 

Ja  no  veyrai  son  estatge 

Que  ieu  tost  no  m  plor, 
On  menava  '1  gran  barnatge 

Soven  a  s'onor; 
Sertas  gran  dolor  deuria 
Aver  qui  n'  avia  paria 
Ni  a  cuy  vay  remembran 
Los  bos  faitz  que  el  fazia; 
Sans  Miquels  ,  siatz  H  denan , 

Sus  en  l' onrat  heretatge 
On  son  li  sanctor.... 

Quascus  plakh. 
Millot,  III,  187.  P.  Occ.  3oo. 

Raimond  Jordan  ,  vicomte  de  Saint- Antonin ,  t.  IV. 
Treize  pièces ,  dont  quelques  -  unes  sont  attribuées  à 
d'autres  troubadours  : 

Lo  vescoms  de  Saint  Antoni  si  fo  del  evescat  de  Caortz , 
seigner  de  Saint  Antoni  e  vescoms.  Et  amava  una  gentil 
domna  moiller  del  seignor  de  Pena  d' Albiges ,  d'un  rie 
castel  e  fort.  La  domna  si  era  gentils  e  bella  e  valens ,  e 
moût  prezada  e  moût  honrada  ;  et  el  moût  valens  et  en- 


DES     TROUBADOURS.  '$']'] 

seignatz,  e  larcz  e  cortes,  e  bos  d'armaz,  e  bels  et  avi- 
nens ,  e  bons  trobaire.  Et  avia  nom  Raimon  Jordan  ;  la 
domna  era  apellada  la  vescomtcssa  de  Pena.  L  amors  de 
lor  dos  si  fo  ses  tota  mesura ,  tant  se  volgren  de  ben  l' us 
a  l' autre. 

Et  avenc  si  q'  el  vescoms  anet  cum  garnimen  en  una  en- 
contrada  del  seus  enemics;  e  si  en  fo  una  grans  batailla, 
e  '1  vescoms  si  fo  nafratz  a  mort.  E  fo  dich  per  los  ene- 
mics  de  lui  q'  el  era  mortz  ;  e  la  novella  venc  a  la  domna 
quel  era  mortz;  et  ella  de  la  tristessa  e  de  la  dolor  gran 
que  ac  de  la  novella  si  anet  a  lo,  e  si  s  rendet  en  l'orden 
dels  Eretges.  E  si  cum  dieus  volc,lo  vescoms  meilluret  e 
garic  de  la  nafra  5  e  negus  no  il  vole  dire  qu'ella  s  fos  ren- 
duda.  E  quan  fon  ben  garitz ,  el  s' en  venc  a  Saint  Antoni , 
e  fon  li  dich  cum  la  domna  sera  renduda ,  per  la  tristessa 
qu'il  ac  de  lui  quant  auzi  dire  q'  el  era  mortz.  Dont  quant 
el  auzi  so ,  perdet  solatz  e  ris  e  chan  et  alegressa ,  e  cobret 
plains  e  plors  e  sospirs  et  esniais  e  dolors ,  e  non  cavalguet 
ni  anet  ni  venc  entre  la  bona  gen.  Et  estet  en  aissi  plus 
d'un  an,  don  totas  las  bonas  gens  d'aquellas  encontradas 
n'avian  gran  marrimen.  Don  ma  dona  Elis  de  Monfort, 
qu'  era  moiller  d'  en  Guillem  de  Gordon ,  filla  del  vescomte 
de  Torena ,  on  era  jovens  e  beutatz  e  cortezia  e  valors ,  lo 
mandet  pregan  ab  moût  avinens  precs  qu'  el ,  per  la  soa 
amor ,  se  degues  alegrar  e  laissar  la  dolor  e  la  tristessa , 
disen  ella  qu'  ella  li  fazia  don  de  son  cors  e  de  s' amor  per 
esmenda  del  mal  qu'  el  avia  près  ;  e  pregan  lo  e  claman  li 
merce  qu'  el  la  deignez  anar  vezer  ;  e  sino  qu'  ella  venres 
a  lui  per  vezer  lo.  Quan  la  vescoms  auzi  aquels  honratz 
plazers  que  la  gentils  valens  domna  li  mandava,  el  si  li 
comensa  venir  gran  doussors  d'amor  al  cor;  si  qu'el  co- 


378  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

mensa  a  far  allegresa  et  a  s'esgauzir,  et  comensa  a  venir 
en  plasa  e  recobrar  solatz  entre  las  bonas  gens  ;  e  vestir  se 
e  sos  compaignos  e  cobrar  se  en  arnes  et  en  armas  et  en 
solatz;  et  appareillet  se  ben  et  honradamen,  et  anet  s'en 
a  ma  domna  Elis  de  Monfort;  et  ella  lo  receup  ab  gran 
plazer  et  ab  gran  honor  q'el  li  fetz.  Et  el  fon  gais  et  ale- 
gres  de  la  honor  e  dels  plazers  q'  ella  ill  fetz  e  ill  dis  ;  et 
ella  moût  alegra  de  la  bontat  e  de  la  valor  e  del  sen  e  del 
saber  e  de  la  cortesia  qu'  ill  trobet  en  lui ,  ni  no  fo  pen- 
tida  dels  plazers  ni  de  las  amors  qu'ella  li  avia  mandadas. 
E  la  saup  ben  grazir,  e  preguet  la  q'  ella  ill  fezes  tan  d' amor 
per  que  el  saubes  que  per  bon  cor  e  per  bona  voluntat  li 
avia  mandatz  los  plazers  plazen ,  dizen  qe  'ls  portava  en  l' ar- 
mari  de  son  cor  totz  jorns  escritz.  E  la  domna  o  fetz 
ben ,  qu'  ella  lo  près  per  son  cavallier ,  e  receup  son  home- 
natge  ;  et  ella  se  det  a  lui  per  domna  abrassan  e  baizan ,  e 
il  det  l'anel  de  son  det  per  fermansa  e  per  segurtat. 

Et  en  aissi  se  parti  lo  vescoms  de  la  domna  molt  alegres 
e  molt  gais ,  e  cobret  trobar  e  cantar  e  solatz  ;  e  fetz  de 
lei  adonc  aquela  chanson  que  dis  : 

Vas  vos  soplei  en  cui  ai  mes  m' entensa. 

Et  enans  qu  el  fezes  la  chanson ,  una  nuoich  quant  el 
dormia,  li  fon  avis  que  amors  l'assaillis  d'una  cobla,  que 
dis  : 

Raimon  Jordanz ,  de  vos  eis  voill  aprendre 

Co  us  etz  laissatz  de  solatz  ni  de  chan. 

Ja  soliatz  en  domneiar  entendre 

Moût  leialmen ,  so  faziatz  semblan , 

E  us  feigniatz  e  us  en  faziatz  gais  ; 

Mas  ara  i  vei  qu'  avetz  fenit  lo  lais  : 

Encolpatz  etz,  si  non  es  qe  i  responda. 


DES    TROUBADOURS.  'S^Ç) 

Mantas  bonas  cansons  feti. 

No  puesc  mudar  no  digua  mon  veiaire 
D'aisso  don  ai  al  cor  molt  gran  error, 
Et  er  me  molt  mal  e  greu  a  retraire, 

Quar  aquist  antic  trobador 
Qu'en  son  passât  die  que  son  fort  peccaire, 

Qu'ilh  an  mes  lo  segle  en  error, 
Que  an  dig  mal  de  domnas  a  prezen , 
E  trastug  silh  qu'  o  auzon  crezo  'ls  en 
Et  autreyon  tug  que  ben  es  semblansa , 
Et  aissi  an  mes  lo  segl'  en  erransa. 

E  tug  aquist  que  eron  bon  trobaire 
Tug  se  fenhon  per  liai  amador, 
Mas  ieu  sai  be  que  non  es  fis  amaire 
Nuls  hom  que  digua  mal  d' amor.... 

E  ja  nuls  hom  que  sia  de  bon  aire 
No  sufrira  qu'om  en  digua  folhor.... 
Qu'  en  Marcabrus  a  ley  de  predicaire , 
Quant  es  en  gleiza  ho  denant  orador , 
Que  di  gran  mal  de  la  gen  mescrezen , 
Et  el  ditz  mal  de  donas  eissamen; 
E  die  vos  be  que  non  l' es  grans  honransa 
Selh  que  ditz  mal  d' aisso  don  nays  enfansa. 

Ja  no  sia  negus  meravellaire , 

S' ieu  aiso  dlfc  ni  vuelh  mostrar  alhor 

Que  quascus  hom  deu  razonar  son  fraire 

E  que  ja  domna  sa  serror, 
Quar  Adams  fo  lo  nostre  premier  paire 
Et  avem  dami  dieu  ad  auctor.... 

No  PUESC  MUDAR. 


38o  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

Dans  une  pièce  on  trouve  cette  invocation  à  l'Amour  : 

Amors ,  si  us  plagues  preyar 
Lieys  d' amar, 
Feiratz  gran  merce 
Endreit  me, 
Quar  ses  lieys  no  puesc  guérir, 
Ni  ieu  no  Y  aus  dir 
Lo  mal  qu'  ieu  trai  ; 

Per  dieu ,  vai 
Li  m  son  cor  ferir 
Sol  tan  qu  en  cossir 
O  'n  sospire! 

Per  solatz  e. 

Il  dit  ailleurs: 

Per  quai  forfait  o  per  quai  falhimen 
Qu'ieu  anc  fezes  encontra  vos,  Amors, 
Mi  destrenhetz  e  m  tenetz  enveios 
Per  la  bella  que  mos  precs  non  enten  ; 
Trop  demostratz  en  me  vostre  poder, 
E  qui  vencut  vens  moût  fai  pauc  desfors. 
Si  vensiatz  lieys  que  no  us  tem  ni  us  blan , 
Adoncx  sai  eu  que  y  auriatz  honor  gran. 
Per  quai,  forfait. 

E  s' ieu  en  die  mon  conort 
No  m' o  tengas  ad  orguelh  , 
Que  ta  fort  1'  am  e  la  vuelh 
Que ,  si  era  cochatz  de  mort , 
Non  queria  dieu  tan  fort 
Que  lai  el  sieu  paradis 
M'aculhis , 

Com  que  m  des  lezer 

D'una  nueg  ab  lieys  jazer. 

Lo   i  I    \  lis  TEMPS. 


DES    TROUBADOURS.  38l 

Voici  l'envoi  de  deux  de  ses  pièces  : 

Tan  vos  det  dieus  d'astre  e  de  poder, 
Bona  domna ,  que  hom  no  us  vai  vezer 
S' a  '1  cor  marrit  no  '1  li  tornetz  en  jay, 
Salf  vostre  pretz  segon  so  que  '1  n'  eschay. 

AlSSI    CUM    CEL. 

De  lieys  lauzar  no  serai  trop  parliers, 
Qu'  entendrion  de  cui  sui  cavalliers , 
S'ieu  dizia  lo  quart  de  sa  valensa. 
Vas  vos  soplei. 

Nostrad.  5o.   Crescimbeni ,  3i.  Bastero,  92.  Hist.  gén.   du  Laugued.  III, 
327.  Millot,  II,  3i6.  P.  Occ.  199.  Hist.  Litt.  XV,  464. 

Raimond  Menudet.  Une  pièce  en  partie  lacérée  ;  en 
voici  des  fragments  :    . 

Ab  grans  dolors  et  ab  grans  marriniens 

Comens  mon  plane  per  selh  cui  dieus  ampar, 

Quar  tôt  lo  mon  s'en  deuria  plorar, 

Per  lo  melhor  qu'es  mortz  de  lunhas  gens 

E  '1  plus  prezat  e  tôt  lo  mielhs  aybit , 

Per  que  ieu  cre  que  lo  Sant  Esperit 

Lo  ns  aya  trag  d' aquesta  prezen  vida 

Per  mètre  lay  en  la  santa  establida. 

Qui  fara  mais  los  belbs  aculhimens, 
Senher  Daude,  que  vos  soliatz  far, 
Qu'  anc  natura  non  formet  vostre  par 
Per  aver  cap  de  totz  belhs  complimens, 
E  de  fin  pretz  eras  sims  e  razitz , 
E  paratges  s' era  en  vos  noyritz  ; 
Be  m  meravelh  quar  tôt  lo  mons  non  crida, 
Quar  aissi  ns  es  la  sua  mortz  falhida. 


382  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Francx  cavalliers ,  pies  de  bos  ardimens , 
Arditz  de  cor,  savi  per  cosselh  dar, 
De  tôt  un  an  non  poiri'  hom  comtar 
La  tersa  part  dels  belhs  captenemens 
Que  faziatz  ni  dels  plazentiers  ditz. 
Maudita  mortz  !  mal  nos  as  escarnitz , 
Quar  lo  melhor  as  près  d' esta  partida 
En  cui  valors  s' era  loncx  temps  noyrida. 

Mas  ieu  prec  dieu  de  bon  cor  leyalmen , 

Aysselh  que  fes  cel  e  terra  e  mar 

Qu'  el  meta  lay  en  belh  luec  et  en  clar , 

En  paradis ,  davan  los  ignocens  , 

E  pels  angels  sia  gent  aculhitz  ,- 

E  tal  perdo  quon  ac  la  peccairitz 

Prec  que  '1  fassa  la  trinitatz  complida 

Que  tôt  quant  es  el  mon  capdella  e  guida. 

Ai!  Borsaguas  e  tos  sos  mandamens 
La  nueg  e  '1  jorn  deuriatz  sospirar 
Quar  dieus  nos  a  volgut  desheretar.... 

Ab   GRAINS  DOLORS. 

Millot,  III,  43a. 

Raimond  de  Miraval  ,  t.  III.  Environ  cinquante 
pièces. 

Raimons  de  Miraval  si  fo  us  paubres  cavalliers  de  Car- 
casses ,  que  non  avia  mas  la  quarta  part  del  cas  tel  de 
Miraval;  et  en  aquel  castel  non  estavo  XL  home.  Mas 
per  lo  seu  trobar  e  per  son  bel  dire ,  e  car  el  saup  plus 
d' amor  et  de  domnei ,  e  de  totz  los  faitz  avinens ,  e  de  totz 
los  ditz  plazens  que  corron  entr'amadors  et  amairitz,  el  fo 


DES       TROUBADOURS.  383 

amat  e  tengut  car  per  lo  coms  R.  de  Toloza ,  qu'  el  clamava 
son  Audiart ,  et  el  lui.  El  coms  li  dava  cavals  et  armas  ,  e  'ls 
draps  que  besoignaven ,  e  so  que  1  fazia  mestier.  Et  era 
senher  del  alberc  de  lui ,  e  senher  del  rei  Peire  d' Arago , 
e  del  vescoms  de  Bezers ,  e  d'  en  Bertran  de  Saissac ,  e  de 
totz  los  grans  baros  de  aquela  encontrada.  E  non  era  ne- 
guna  gran  domna  ni  valens  que  no  dezires  e  no  se  pênes 
que  el  entendes  en  ella ,  o  que  li  volgues  be  per  domeste- 
guessa,  quar  el  las  sabia  pus  onrar  e  far  grazir  que  nuls 
autr'  om  ;  per  que  neguna  no  crezia  esser  presiada ,  si  Rai- 
nions de  Miraval  no  fos  sos  amies.  E  R.  de  Miraval  s' en- 
tendet  en  mantas  domnas ,  e  'n  fetz  mantas  bonas  cansos  ; 
e  no  se  crezet  mais  qu'  el  de  neguna  en  dreg  d' amor  agues 
ben,  e  totas  l'enganeren. 

Ben  avetz  auzit  R.  de  Miraval  qui  fo  ni  don ,  per  qu'  ieu 
vos  vuelh  dire  mais  de  son  fag.  Don  el  amava  una  dona  de 
Carcasses  que  avia  nom  na  Loba  de  Puegnautier,  filha  d' es 
R.  de  Puegnautier;  et  era  molher  d'un  cavayer  rie  e  po- 
deros  de  Cabaret,  pariers  del  castel.  La  Loba  si  era  sobra- 
vinens  e  voluntoza  de  pretz  e  d'onor;  e  tug  li  baro  de 
la  encontrada  e  li  esCranh  que  la  vezian  entendian  en  ela  : 
lo  coms  de  Fois ,  en  Olivier  de  Saissac ,  en  Peire  Rotgier 
de  Mirapeys ,  en  Aimeric  de  Monrial ,  en  Peire  Vidal  que 
fes  mantas  bonas  cansos  de  lieis.  En  Raimons  de  Miraval 
si  l' amava  mais  que  totz ,  e  la  metia  enans  a  son  poder  ab 
sas  cansos  e  en  comtans ,  com  sel  que  o  sabia  meils  far  de 
cavalier  del  mon ,  et  ab  plus  plazens  razos  et  ab  plus  bels 
digz.  E  la  Loba  per  lo  gran  près  en  que  el  l'avia  meza, 
car  conoissia  qu' el  la  sabia  enansar  fort  e  dezenansar,  ela 
li  sofria  sos  precs  e  1  prometia  de  far  plazer  en  dreg  d' amor, 
e  l'avia  retengut  baizan.  Mas  ela  o  fazia  tôt  per  engan ,  et 


384  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

amava  lo  coms  de  Fois  tan  que  ela  ne  avia  fag  son  drut. 
Et  era  l' amor  paleza  de  lor  per  tota  la  encontrada  de  Car- 
casses ,  don  ela  fon  descazucha  de  près  e  de  honor  e  d' a- 
mics  :  que  lai  tenian  per  morta  tota  domna  que  fassa  son 
drut  d'aut  baro. 

En  Miraval  auzi  la  novela  del  mal  c'  avia  fag ,  e  que  Peire 
Vidal  n'avia  fâcha  una  mala  chanso  d' ela  que  di  : 
Estât  ai  una  gran  sazo  ; 

en  lacal  el  dis  en   unas  coblas  : 

Mot  ai  mon  cor  felo 
Per  lieis  que  mala  fo. 

Miraval  fo  sobre  totz  pus  dolens,  et  ac  voluntat  qu'en 
diches  mal  e  en  decazer  ponhes  ;  e  pueis  pesset  se  que 
mai  valia  que  ponhes  en  ela  enganar ,  aisi  com  ela  avia  lui 
enganat  :  e  comensa  la  a  défendre ,  a  cobrir  et  a  razonar  del 
fag  del  comte.  La  Loba  auzi  que  Miraval  la  defendia  del 
mal  que  avia  fag,  sobre  la  gran  tristeza  qu'  el  avia.  Si  s'alegra 
molt  per  la  defensio  de  Miraval ,  per  so  qu'  ela  avia  maior 
paor  d' el  que  de  totas  las  autras  gens.  E  si  11  fai  venir  a  se, 
e  si  11  regrasia  molt  en  ploran  del  mantenemen  e  de  la  de- 
fensio qu'el  fazia  d'ela;  e  si  li  dis:  Miraval,  s'ieu  anc  jorn 
agui  pretz  ni  honor,  ni  amie  ni  amiga,  ni  fos  auzida  ni 
prezada  luenh  ni  près,  ni  aigui  ensenhamen  ni  cortezia,  per 
vos  m' es  tôt  avengut  e  de  vos  o  tenh.  E  cum  so  sia  causa 
que  ieu  non  ai  fag  tôt  so  que  vos  aves  volgut  en  dreg 
d' amor ,  no  m' o  a  vedat  amors  d' autrui ,  mas  una  paraula 
que  vos  disses  en  una  vostra  canso ,  que  ditz  : 

Amors  me  fai  cantar  et  esbaudir.... 
Bona  domna  no  s  deu  d' amor  gequir  ; 
E  pus  tan  fai  qu'  ad  amor  s' abandona . 


DES    TROUBADOURS. 


385 


No  s' en  coch  trop  ni  massa  non  o  tir , 
Que  mens  en  val  tôt  fag  que  dessazona. 


Et  ieu  volia  vos  far  tan  de  plazer  ab  onrada  razo,  per 
que  vos  lacsetz  plus  car,  que  m'en  volia  cocha;  que  non 
a  mais  dos  ans  e  cinq  mes  que  vos  retengui  baizan,  si  com 
vos  diches  en  vostra  canso  : 

Passatz  so  cinq  mes  e  dui  ans 
Qu'ieu  vos  retengui  a  mos  comans. 

Aras  vei  be  que  vos  no  m  voles  abandonar  per  lo  blasme 
fais  e  mensongier  que  m'aun  mes  enemix  et  enemiguas 
desobre  me.  Per  so  vos  die  que  pos  vos  me  mantenes 
contra  tota  gent ,  et  ieu  me  tuelh  de  tota  autra  amor  per 
vos ,  e  don  vos  lo  cor  e  1  cors  per  far  tôt  cant  que  vulhatz; 
e  met  me  del  tôt  en  vostre  poder  et  en  vostras  mas ,  e  prec 
vos  que  m  defendatz  a  vostre  poder.  Miravals  ab  gran  ale- 
greza  receup  lo  don  de  la  Loba,  et  ac  de  lieis  tôt  so  que 
a  lui  plac  longa  sazo.  Mas  denan  s' era  enamorat  de  la  mar- 
queza  de  Menerba ,  qu'  era  joves  e  gaia  e  gentils  domna  ; 
e  non  avia  mentit  ni  enganat ,  ni  era  estada  enganada  ni 
trahida.  E  per  aquesta  se  parti  Miravals  de  la  Loba,  per 
que  fez  aquesta  canso  que  dis  : 

S' ieu  en  cantar  soven 
No  m' atur  ni  m' aten  , 
Non  cujetz  que  sabers 
M' en  falha  ni  razos. 

Vos  avez  entendut  d'  en  Raimon  de  Miraval  co  saup  en- 

ganar  la  Loba  e  remaner  ab  lieis  en  patz.  Mas  ar  vos  dirai 

de   N'Alazais  de  Boissazon   com  l'enganet;   et  una  autra 

après  qu  era  sa  vezina ,  na  Esmengarda  de  Castras ,  et  il 

5  ^5 


386  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

dizia  hom  la  bêla  d' Albeges.  Abdoas  ero  de  l'avescat  d'Àlbi  : 
n'  Alazais  era  d'  un  castel  que  a  nom  Lombes ,  molher 
d'  en  Bernât  de  Boissazo  ;  na  Esmengarda  si  era  d' un  bore 
que  a  nom  Castras ,  molher  d' un  rie  valvassor  qu'  era  fort 
de  temps. 

Miravals  s'enamoret  de  w  Alazais  qu'era  joves  e  gentils 
e  bêla ,  e  voluntoza  de  pretz  e  d' onor  e  de  lauzor.  E  car 
ela  conoissia  que  Miravals  li  podia  plus  donar  de  pretz 
que  nuls  hom  que  fos ,  si  fo  molt  alegra  car  vi  qu'  el 
l' amava  ;  e  fetz  li  totz  los  semblans  e  los  plazers  que  dona 
pot  far  a  home.  Et  el  la  enanset  cantan  e  comtan  a  son  poder, 
e  de  lieis  fes  motas  bonas  chansos.  E  mes  la  en  tan  gran 
pretz ,  que  totz  los  baros  de  aquela  terra  entendero  en 
ela  ,  lo  vescomte  de  Bezers ,  e  1  coms  de  Toloza ,  e  '1  rei 
Peire  d' Arago ,  als  cals  Miravals  la  avia  tan  lauzada ,  qu'  el 
reis ,  ses  vezer ,  s' en  era  fort  enamoratz  ,  e  l' avia  mandatz 
sos  messatges  e  sas  joias.  Et  el  ac  voluntat  de  lieis  vezer; 
e  Miravals  ponhet  mot  com  el  la  vis ,  e  fetz  una  cobla  en 
sa  chanso  que  dis  : 

Ar  ab  la  forsa  del  freis.... 
S'  a  Lombes  corteja  '1  reis, 
Per  tos  temps  er  jois  ab  lui; 
E  sitôt  s' es  sobradeis, 
Per  un  ben  en  venran  dui  : 
Que  la  cortezi'  e  '1  jais 
De  la  bella  n' Alazais, 
E  '1  fresca  color  e  '1  pel  blou 
Fan  tôt  lo  segle  jauzion. 

Donc  lo  rei  s'en  venc  en  Albiges  a  Lombes  per  vezer 
n'  Alazais  ;  en  Miravals  venc  ab  lo  rei ,  pregan  lo  rei  qu'  el  li 
degues  valer  ab  ma  domna  n' Alazais.  Fort  fo  ereubutz  et 


DES    TROUBADOURS.  387 

onratz  lo  reis ,  e  vegut  volentiers  per  ma  domna  N'Alazais. 
El  rei ,  tantost  can  fon  assegut  après  d'  ela ,  la  preguet 
d'amor;  et  ela  autreiet  de  far  tôt  so  que  volria;  si  que  la 
nueg  ac  lo  rei  tôt  so  que  vole  ;  e  1  lendema  fo  saubut  per 
tôt  lo  castel  e  per  tota  la  cort  del  rei.  En  Mira  vais,  que 
atendia  esser  ries  de  joi  per  prec  del  rei  et  auzi  aquestas 
novelas ,  fo  fort  marrit  ;  et  anet  s' en ,  e  laisset  lo  rei  e  la 
dona.  Longamen  se  plais  del  mal  que  avia  fag  la  dona ,  e 
de  la  felonia  qu  el  rei  avia  fâcha  de  lui  ;  don  el  per  aquesta 
razo  fe  esta  chanso  : 

Entre  dos  volers  soi  pessiu. 

Can  lo  coms  de  Toloza  fon  deseretatz  per  la  guerra  e 
per  los  Frances ,  et  ac  perdut  Argensa  e  Belcaire  ;  e  li 
Frances  agro  San  Gili  et  Albiges  e  Carcasses  ;  et  Bederres 
fon  destruitz ,  e  1  vescomte  de  Bezers  era  mort ,  e  tota  la 
bona  gent  d'aquela  encontrada  foro  morta  e  giiandida  al 
coms ,  ab  cui  el  se  clamava  n  Audiart ,  el  vevia  ab  gran 
dolor,  per  so  que  tota  la  bona  gent,  de  cui  era  lo  coms 
senher  e  maystre ,  e  donas  e  cavaliers  ero  mortz  e  dese- 
retatz. Pueis  avia  sa  molher  perduda,  aisi  com  auziretz,  e 
sa  dona  V  avia  trait  et  avia  son  castel  perdut.  Avenc  se  qu  el 
reis  d'Arago  venc  a  Toloza  per  parlar  ab  lo  comte,  e  per 
vezer  sa  seror  ma  dona  na  Elionor  e  ma  dona  Saneha.  E 
confortet  mot  sa  seror  e  1  comte  e  sos  filh  e  la  bona  gen 
de  Toloza.  E  promes  al  coms  quel  li  rendria  e  cobraria 
Belcaire  e  Carcassona,  et  a  Miraval  lo  sieu  castel;  e  que  la 
bona  gen  cobraria  lo  joi  que  avia  perdut.  En  Miravals, 
per  joi  qu'  el  ac  de  la  promessio  qu'  el  reis  fes  al  comte 
et   a  lui   de   rendre   so   qu'  avion  perdut ,    e  per  lo  tems 

5  25 a 


388  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

d' estât  qu'  era  vengutz  ,  ja  agues  el  preponut  de  no  far 
cansos  entro  que  agues  cobrat  lo  castel  de  Miraval  que 
avia  perdut,  e  car  s' era  enamorat  de  ma  dona  na  Elionor, 
molher  del  comte ,  qu'  era  la  plus  bêla  dona  del  mon  e  la 
melhor,  a  cui  el  non  avia  encaras  fag  semblan  d'amor,  fes 
esta  canso  que  di  : 

Bel  m' es  qu'  ieu  chan  e  condei , 
Pos  l' aur'  es  dossa  e  '1  temps  jai. 

E  cant  ac  fâcha  la  canso  la  trames  en  Arago ,  per  qu'  el 
rei  venc  ab  mil  cavayers  a  servizi  del  comte,  per  la  pro- 
messio  quel  avia  fâcha.  Don  lo  rei  fon  mortz  per  los 
Frances  denan  Murel  ab  totz  los  mil  cavayers  que  avia  ab 
se,  que  negus  non  escapet  ab  vida. 

Eu  vos  ai  dich  de  sobre  en  l'autra  raison  d'EN  Raimon 
de  Miraval,  et  avetz  auzit  qui  fo  ni  don,  e  com  gran  ren 
entendet  en  totas  las  meillors  dompnas  e  las  plus  valens 
d' aquelas   encontradas ,  si  com  el  dis  : 

Ja  ma  dompna  m' a  lei , 
S'  eu  a  sas  merces  m' estais , 
Que  non  ai  cor  que  m'  abais 
Ni  vas  bas  amor  desrei; 
C~-        C  ades  ai  lo  meills  volgut 

Dedins  e  fors  son  repaire ,  etc. 

Que  las  mes  en  gran  pretz  et  en  gran  lauzor  entre  la  bona 
gen.  Ben  ni  ac  de  tal  que  feiron  ben  de  lui ,  e  d'autras  qu  en 
feiron  mal,  si  com  el,dis: 

Que  mantas  vetz  me  tornet  a  folor 
E  mantas  vetz  en  gaug  et  en  doussor. 


DES    TROUBADOURS.  389 

E  ben  fo  per  tais  galiatz  que  el  las  galiet  pueis  totgaliatz, 
si  com  el  dis  : 

Et  en  sufren  mon  dan 
Saup  Y  enganar  toz  enganatz , 
E  pois  remaner  ab  leis  en  patz. 

Mas  a  lui  desplasia  fort  qui  dizia  quel  non  agues  ben 
de  las  dompnas  ,  e  si  desmentia  aquels  que  disian  qu'  el 
non  agues  ben ,  si  com  el  dis  : 

Ar  vau  disen  a  lairo 

Q'anc  d'amor  no  fi  mon  pro, 
M'  en  ten  qautz ,  n'  ai  bes  e  jauzimens 
E  sufert  dans  e  galiamens. 

Ancmais  no  vole  enganar  las  finas  ni  las  leials  per  mal 
qu'elas  li  fezeson  sofrir,  ans  de  lor  dan  poc  aver  fait  son 
pro,  mas  anc  no  vole  ren  qu'a  lor  no  fon  bos.  E  si  s'ena- 
moret  d'una  joven  domna  gentil  d'Albiges  que  avia  nom 
ma  domna  Aimengarda  de  Castras;  bêla  era  e  cortesa  et 
avinens  et  enseignada  e  gen  parlans. 

Dig  vos  ai  de  N'Alazais  de  Boissazo  com  engannet  Mira- 
vals  e  si  meteusa  aissi  ;  ara  vos  vuelh  dir  com  na  Esmen- 
garda  de  Castras  saup  que  n'  Alazais  l' avia  escarnit  ;  mandet 
per  en  Miravals  ;  et  el  venc ,  et  ela  1  dis  que  mot  era 
dolenta  de  so  que  se  dizia  de  na  Alazais,  don  ela  avia  cor 
e  voluntat  de  far  esmenda  a  lui  de  se  mezeissa,  del  mal 
que  li  avia  fag  N'Alazais.  Et  el  ton  leu  per  enganar,  can 
vi  los  bels  semblans  e  ls  bos  dit-z  ab  qu'  ela  li  presentava 
l' esmenda  del  dan  qu  el  avia  près  ;  e  dis  li  que  voluntiers 
voldria  prendre  de'yieis  la  esmenda.  Et  ela  près  lo  per  ca- 
valier e  per  servidor;  e  Miravals  la  comenset  a  lauzar  et  a 
grazir,  et  a  enansar  son  pretz  e  sa  valor.  E  la  dona  avia 
5  a5 3 


3()0  BIOGRAPHIES     ET    FRAGMENTS 

sen  e  saber  e  cortezia,  e  saup  gazanhar  amies  et  amigas. 
En  Olivier  de  Saissae,  que  era  un  gran  bar  de  la  terra, 
si  entendia  en  ela  e  la  pregava  de  penre  per  molher. 

En  Miravals ,  can  vi  que  l' avia  tan  montada  en  pretz  et 
en  onor ,  vole  gazardo  ;  e  si  la  preget  que  li  fezes  plazer 
en  dreg  d' amor.  Et  ela  li  dis  qu'  ela  no  il  faria  plazer  d'amor 
per  nom  de  drudaria,  qu'enans  lo  pendria  per  marit, 
per  so  que  lur  amor  no  s  pogues  partir  ni  s  rompre  ; 
e  quel  degues  partir  sa  molher  de  se,  la  quai  avia  nom 
ma  dona  Gaudairenca.  Don  Miravals  fon  fort  alegres  e 
jauzens  cant  auzit  que  per  marit  lo  volia  ;  et  anet  s'  en  al 
sieu  castel ,  e  dis  a  sa  molher  que  no  volia  molher  que  saupes 
trobar,  que  assatz  avia  en  un  alberc  d'un  trobador;  e  que 
se  aparelhes  d' anar  ves  l' alberc  de  son  paire ,  qu'  el  no  la 
tenria  plus  per  molher.  Et  ela  entendia  en  un  cavayer  que 
avia  nom  Guillem  Bremon,don  ela  fazia  sas  dansas.  Cant  ela 
auzi  so  que  en  Miravals  li  dis  fes  se  fort  irada  ,  e  dis  que 
mandaria  per  sos  parens.  E  mandet  per  en  G.  Bremon 
que  vengues,  que  ela  lo  pendria  per  marit  e  s  n'iria  ab 
el.  G.  Bremon  cant  auzi  las  no  vêlas  fo  molt  alegres  ;  e  près 
cavaliers ,  e  venc  s' en  al  castel  d'  en  Miraval  e  desmontet 
a  la  porta.  E  na.  Gaudairenca  o  après ,  e  dis  a  'n  Miraval 
que  siei  amie  eron  vengut  per  lieis ,  e  qu'  ela  s' en  volia 
anar  ab  lor.  Miravals  fo  molt  alegres  e  la  dona  plus.  La 
dona  fo  aparelhada  d'anar;  en  Miravals  la  menet  fora  e 
troba  en  G.  Bremon  e  sa  companha  e  receup  los  fort.  Can 
la  dona  vole  montar  el  caval,  ela  dis  a  'n  Miraval,  que  pus 
que  la  volia  partir  de  liei ,  que  la  des  a  'n  Guilhem  Bremon 
per  molher.  Miravals  dis  que  voluntiers ,  si  ela  o  volia.  En 
G.  se  trais  enan  e  près  l'anel  per  espozar  ;  en  Miraval  la  'I 
det  per  molher  ,  e  menet  la  'n. 


DES     TROUBADOURS.  3o,I 

Can  Miraval  ac  partida  sa  molher  de  se ,  anet  s' en  a 
ma  dona  na  Imengarda  ;  e  dis  li  qu'  el  avia  fag  son  coman- 
damen  de  sa  molher ,  e  qu'  ela  denhes  faire  e  dir  e  li  atendes 
so  que  li  avia  promes.  E  la  dona  li  dis  que  ben  avia  fag; 
e  que  s'en  tomes  a  son  castel  e  que  fezes  son  aparelha- 
men  de  far  grans  nossas  e  de  recebre  lieis  per  molher,  car 
ela  mandaria  tost  per  el.  Miravals  s'en  anet  e  fes  gran 
aparelhamen  per  far  nossas.  Ela  mandet  per  w  Obvier  de 
Saissac ,  et  el  venc  tost  :  et  ela  '1  dis  co  ela  faria  tôt  so 
qu  el  voldria ,  e  '1  penria  per  marit.  Et  el  fo  lo  plus  alegres 
hom  del  mon  ;  et  aeorderon  aisi  lur  fag  que  '1  ser  la  'n 
menet  al  sieu  castel ,  e  lendeman  l' espozet ,  e  fes  grans 
nossas  e  gran  cort. 

Las  novelas  vengro  a  n  Miraval  que  la  dona  avia  près 
n  Olivier  de  Saychac  per  marit.  Fort  fo  dolen  e  trist ,  car 
l'avia  fag  sa  molher  laissar,  e  que  l'avia  promes  qu  el 
prendria  per  marit ,  e  que  n'  avia  fag  son  aparelhamen  de 
nossas;  e.dolens  de  N'Alazais  del  mal  qu'ela  avia  fag  ab  lo 
rei  d'Arago  :  e  si  perdet  tôt  joi  e  tôt  alegrier  e  tôt  solatz, 
e  cantar  e  trobar.  Et  estet  com  hom  esperdutz  ben  dos  ans. 
Aquestas  novellas  foron  auzidas  per  totas  aquelas  contradas 
loing  e  près  ;  et  avenc  a  saber  a  un  valen  baron  de  Cata- 
loigna  que  avia  nom  n  Uget  de  Mataplana  qu  era  moût 
amies  de  Miravals ,  e  si  en  fetz  aquest  sirventes  que  ditz  : 

D'un  sirventes  m'es  près  talens. 

E  mans  cavaliers  trobador  se  trufavon  de  lui  per  los 
esquerns  qu'  en  fazian.  Mas  una  gentil  dona  que  avia  nom 
Brunessen ,  molher  d'  en  P.  Rotgier  de  Cabaret ,  que  era 
enveioza  de  pretz  e  d'onor,  si  mandet  saludan  e  pregan  e 
confortan  a  'n  Miraval  que  s  degues  alegrar  per  l' amor  de 

25* 


• 


392  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

lieis  :  e  que  saubes  per  veritat  qu  ela  l' anaria  vezer  si  no 

volia  venir  vas  lieis ,  e  li  faria  tan  d' amor ,  qu'  el  conoisiria 

be  que  no  1  volia  enganar.  E  de  aquesta  razo  fes  esta  chanso 

que  di  : 

Ben  aia  '1  messatgier. 

Fragments  d'une  pièce  où,  dans  chaque  couplet,  il  y 
a  un  mot  dont  la  répétition  fréquente  est  obligée  : 

Be  m'agrada'l  dous  temps  d'estiu, 

E  dels  auzels  m' agrada  '1  chans , 

E  '1  vert  fuelh  m' agrad'  e  '1  verjans , 

E  'ls  pratz  vertz  me  son  agradiu  ; 
E  vos,  domna,  m'agradatz  cent  aitans, 
Et  agrada  m  quan  fauc  vostres  comans, 
E  vos  no  platz  que  m  denhetz  res  grazir, 
Et  agrada  m ,  quar  me  muer  de  dezir. 

Per  un  dezir,  domna,  reviu 

Qui  m' es  d' autres  dezirs  plus  grans , 

Qu'  ieu  dezir  qu'  el  ries  ben  estans 

Vostre  cors  deziran  m' aiziu, 
E  'lh  mieus  dezirs  se  dobles  en  baizan  ; 
E  pus  tan  be  us  dezir  ses  tôt  enguan 
Ja  no  m  laissetz  al  dezirier  aucir , 
Quar  deziran  deu  hom  d' amor  jauzir. 

Tôt  jauzir  d' autr'  amor  esquiu 
Quar  per  vos  m'esjauzi  enans.... 

Be  m'  agrada. 

Dans  une   tenson    avec  Bertrand  d'Allamanon  Ier,  il 
prend  le  parti  des  Provençaux  contre  les  Lombards  : 

Trop  son  plus  rie  guerreiador 
Li  Proensal  e  plus  valen 


DES     TROUBADOURS.  3g3 

Per  guerre  e  per  mession , 

Toilon  la  terra  a  'n  Symon , 
E  ill  demandon  la  mort  a  lor  seingnor, 
Et  al  comte  cuit  que  renda  s'onor.... 

De  lai  es  proesa  e  barnatz 

Mantengutz  ;  larguesa  e  covitz 

Lai  donon  cavals  e  destriers 

E  fan  ries  condutz  e  pleniers  ; 
En  Lombardia  podetz  be ,  si  us  platz , 
Morir  de  fam  si  deniers  non  portatz. 

Bertrah  si  fossetz. 

Nostrad.  3g.   Crescimbeni ,  40.  Bastero ,  o,3.  Hist.   gén.  du  Langued.  III , 
3a6.  Millot,  II,  3g6.  P.  Occ.  210. 

Raimond  Rigaut.  Une  pièce  de  trois  couplets  : 

Tota  domna  que  m  don  s' amor 
Vuelh  m' o  lays  far  premeiramen , 
E  que  m  don  son  entendemen 
Son  aculhir  e  son  honrar, 
Son  gen  tener  e  son  bayzar  ; 
Qu'  ieu  no  suy  ges  dels  pecx  cortes 
Que  no  sabon  amar  que  s' es  ; 
Qui  s  vuelha  m' en  tenha  per  fat , 
Qu'  ieu  tenc  l'afar  per  mielhs  triât.... 
Tota  domna. 
Millot,  m,  434. 

Raimond  de  Salas.  Quatre  pièces  : 

Rainions  de  Salas  si  fo  un  borges  de  Marseilla ,  e  trobet 
cansos  e  coblas  e  retroenchas.  No  fo  moût  conogut  ni 
moût  prezatz. 


'3o,4  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Une  de  ses  pièces  commence  ainsi  : 

Si  m  fos  grazitz  mos  chanz ,  eu  m' esforcera 
E  dera  m  gaug  e  deportz  e  solatz , 
Mas  aissi  m  sui  a  non  chaler  gitatz , 
Que  a  ma  dompna ,  que  a  totz  jorns  esmera  , 
So  qu'  eu  li  die  non  deigna  en  grat  tener , 
Qu'  a  penas  sai  entr'  els  pros  remaner , 
Ni  non  sui  ges  cel  que  era  antan , 
.  Aissi  me  vol  mos  covinenz  e  '1  fran. 

Hailas  !  cum  muor  quan  mi  membra  cum  era 
Gais  e  joves ,  alegres ,  envesatz  , 
E  quan  m'albir  qu'eu  sui  de  joi  loingnatz  , 
Per  pauc  mos  cors  del  tôt  no  s  désespéra  ; 
E  donc  mei  oill  cum  la  pogron  vezer , 
Car  n'  ai  perdut  d' els  e  de  mi  poder  ! 
So  m' an  ill  fatz  don  mos  cors  vai  ploran , 
Qu'eu  non  pose  far  conort  ni  bel  semblan. 
Si 'm  fos  grazitz. 

Dans  une  tenson  avec  une  dame ,  il  lui  dit  : 

Vos  veni  conseill  demandar 
D' aisso  dont  estau  en  bistenz  ; 

C  un'  amor  ai  encobida 

Tan  rie  e  de  gran  valor 
Que  no  li  aus  dir  la  dolor 
Que  per  leis  m'es  escarida.... 

Il  finit  en  disant  : 

Domna ,  totz  temps  a  ma  vida 
Li  vol  celar  ma  dolor  , 


DES    TROUBADOURS.  3o,5 

Mas  pos  a  vos  par  meillor , 
Dara  il  mon  cor  ses  faillida. 

DOMNA  Qn'  A. 

Bastero,  g3.  Crescimbeni ,  208.  Millot,  III,  3a3.  Papon,  II,  402.  P.  Occ. 
3a8. 

Raimond.  Voyez  Comte  de  Toulouse. 

Raimond  de  Tors  ,  ou  de  la  Tour  ,  de  Marseille. 

Six  pièces  : 

Ar  es  ben  dretz 

Que  vailla  mos  chantars 

E  mos  sotils  trobars , 
Pos  lo  coms  d' Anjou  s' aficha 
En  l' emperial  deman 
Per  cui  guerras  e  masan 
Seran  e  plai  e  trafec , 
Mas  car  es  seinher  e  sers 
D' amor,  m' es  greus  et  avers. 

Tant  es  adretz 
D' amor  q'  el  torneiars 
L' en  es  plazens ,  e  dans  lo  guerreiars , 
Per  que  m' er  mal  s' om  lo  tricha  , 
Mas  qui  m' en  crezes  d'  aitan 
Cierge  n  agran  tôt  l' afan  , 
Quar  en  aquest  mezeis  plec 

Dui  valen  lo  pers  , 
Per  q'ar  ai  paor  del  ters.... 

Quar  es  eletz 
Sobre  totz  e  ses  pars 
Lo  reis  Manfreis  a  cui  non  platz  trichars , 


3g6  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Per  cui  Poilhars ,  Autaricha 

E  Cecili'  atretan 

E  CaJabria  que  '1  blan , 

E  '1  principatz  ses  tôt  dec, 

Fins  e  dretz  ses  tôt  envers, 

Li  prec  que  s  gart  dels  pervers. 

Ail   ES   BEN. 

Ar  es  dretz  qu'ieu  chant  e  parlle, 
Pos  de  Viena  e  d'Arlle 
Vol  esser  reis  en  Richartz, 
Don  a  dol  lo  reis  de  Karlle 
E  rie  plazer  n  Odoartz 
Que  non  es  lotz  ni  coartz. 

Per  qu'ieu  mon  chantar  esmeri , 
Quar  cuia  aver  l' emperi 
E  seinhorezar  Lombartz 
Qui  sabon  tôt  lo  sauteri 
De  cor  e  totas  las  partz 
E  mais  que  per  las  VII  artz. 
E  quar  lo  reis  de  Castella 
Que  prez  e  valor  capdella, 
Estan  ab  sos  Espainhols , 
Vol  l' emperi  ni  l'apella, 
Don  ieu  die  que  escurols 
Non  es  plus  lieus  que  sos  vols. 

Quar  es  de  pretz  emperaires 
E  de  valor  caps  e  paires , 
E  fins  jois  es  sos  filhos , 
E  fin'  amors  es  sa  maires , 
E  gais  solatz  sos  estolls 
E  sos  grans  enemics  dois. 


DES    TROUBADOURS.  3o,7 

E  quar  sai  qu'  a  nostre  comte 
De  Proensa  rendra  comte 
Qui  s  coronera  lonc  clau.... 
Quan  la  corona  del  ferre 
Venran  drec  ez  Engles  querre, 
L'  un  ab  forsa ,  l' autr'  ab  frau  ; 
Pero  quais  que  s' en  sotzterre , 
Clerg'  en  faran  a  dieu  lau.... 

ÀR    ES    DRETZ, 

Dans  un  autre  sirvente ,  il  dit  : 

Totas  las  noras  prezic 

Que  son  ni  seran 
Que  s  gardon  del  fais  abric 

Que  las  sogras  fan. 

E  faran  lur  pro  , 
Quar  ses  tota  uchazo 
Sabon  bastir 
Gran  mal  e  gran  dan  e  gran  azir, 
Per  que  d' alberc  gieta  fora 
Chascuna  suegra  sa  nora. 

A   TOTZ  MARITZ. 

Bastero  ,  93.  Crescimbeni,  208.  Millot,  III,  ni.  Papou,  III,  45i. 

Raimond  Vidal  de  Bezaudun  ,  t.  III.  Quatre  pièces , 
dans  l'une  desquelles  il  cite  des  passages  de  plusieurs 
troubadours ,  comme  on  le  voit  dans  ce  fragment  : 

E  la  dona ,  que  de  valor 
Lo  vi  aital  e  de  proeza, 
No  y  esgardet  anc  sa  riqueza , 
Ans  lo  retenc  lo  premier  jorn, 


3g8  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

Qu'  en  Bernard  dis  de  Ventadorn  : 

«  Araor  segon  ricor  non  vay....  » 

Ane  malvatz  no  fon  de  linhatge , 

Ni  hom  galhart  de  vilania , 

Mas  lay  on  valor  ven  e  tria 

Ven  paratge  e  de  lay  fuy 

On  avol  cors  soven  s' aduy, 

Que  mans  n'  a  faitz  d' aut  bas  baros , 

E  per  so  dis  en  Perdigos  : 
«  En  paratge  non  conosc  ieu  mais  re 
«  Mas  qu'en  a  mais  sel  que  meilhs  se  capte....  » 

EN  A.QUELH   TEMPS. 

Millot,  III,  277. 

Ralmenz  Bistors  d'Arles.  Cinq  pièces  ;  en  voici  quel- 
ques passages  : 

Aissi  col  fort  castels  ben  establitz 
A  son  guerrier  s' en  ten  e  si  defen 
Tro  '1  ven  de  genz  e  d' armas  afortitz 
Tan  qu'  el  lo  venz  e  lo  forsa  e  '1  pren , 
Me  sui  d' amor  defendut  tota  via , 
Domna,  tro  vi  vostre  cors  ben  estan.... 

Amors  mi  met  e  mos  fols  cors  envia 
Que  us  clam  merce ,  a  lei  de  fin  aman , 
E  can  vos  cuitz  pregar,  la  lenga  m  lia 
Qu'el  cor  en  ai  escritz  tôt  mon  deman.... 
Donc  es  ab  vos  et  amor  al  meu  dan. 

Aissi  col  fort. 

Qui  vol  vezer  bel  cors  e  ben  estan , 
E  vol  vezer  on  fis  prez  cars  s' es  mes , 
E  vol  vezer  on  fina  beutatz  es , 


DES    TROUBADOURS.  3c)0, 

E  vol  vezer  on  nais  e  viu  honransa , 
E  vol  vezer  on  nais  jois  e  jovens , 
E  vol  vezer  on  n'  es  valors  e  sens  , 
Vegna  vezer  ma  dompna  na  Costansa.... 

Na  Costansa,  dompna,  '1  vostre  cors  gens 
Es  de  beutat  e  de  prez  tan  manens 
Qu'  en  poriaz  feira  tener  en  Fransa. 

Qui  vol  vezer. 

Ar  agues  eu ,  dompna ,  vostra  beutatz , 
E  vos  agsetz  tôt  mon  voler  un  dia  ; 
Et  eu  agues  vostra  plazen  coindia, 
E  vos  agsetz  totas  mas  voluntatz  ; 
Et  eu  agues  vostre  plazen  solatz 
E  vos  agsetz  mos  sospirs  e  mos  plors; 
Et  eu  agues  la  valor  qu'  en  vos  régna , 
Que  si  non  etz  de  peira  o  de  legna , 
Be  sabriatz  mos  mais  e  mas  dolors; 
E  pois  be  sai  que  m  fariatz  secors.        , 
Ar  agues. 

Si  us  desplatz  quar  vos  voill  be, 
Dompna ,  ni  us  am  ses  engan , 
Miratz  vostra  beutat  gran 
En  un  miraill ,  e  pois  cre 
Que  non  tenretz  a  folia 
Qu  ie  us  am  ni  'n  sui  enveios , 
Ans  diretz  qu'  ieu  vos  deuria 
Desirar  mais  per  un  dos. 

A   VOS  MEIIXZ. 

Crescimbeni,  208.  Millot.  III.  43 1.  Papon,  III,  46a. 


400  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Rambaud,  t.  IV.  On  trouve  sous  ce  nom  une  tenson 
avec  Azémar  et  Perdigon  : 

En  Azemars,  chauzetz  de  très  baros 
Cal  prezatz  mais  ;  e  respondes  premiers , 
Et  après  vos  respond'  en  Perdigos  : 
Que  l' uns  es  lares  e  gais  et  ufaniers  ; 
E  '1  segons  es  adreg  e  bons  terriers , 
Et  aquel  lares ,  mas  non  d' aital  semblansa  ; 
E  '1  ters  es  bos  per  conduich  e  per  lansa 
E  gen  garnit  ;  cals  a  meillors  mestiers  ? 
En  Azemars. 

Dans  une  tenson  avec  Albertet ,  il  lui  dit  : 

Albertet,  dos  pros  cavallier 
Amon  doas  donas  valenz 
Cortesas,  bellas  e  plassenz 
Et  an  amdoas  près  entier , 
E  '1  cavallier  son  d' un  poder  ; 
Digaz  me  quai  deu  mais  valer 
Per  sa  dompna ,  que  l' us  es  drutz 
E  F  autre  en  entendre  sapuz  ; 
Quai  deuri'  esser  plus  amoros 
Ni  plus  lare  ni  plus  franc  d'amdos? 
Albertet  dos. 

Rambaud  de  Beaujeu.  Une  pièce. 

En  Peire ,  m' er  lo  conort  del  salvatge 
Que  chant  al  temps  en  que  plorar  deuria, 
E  plor  a  sel  que  no  ill  faill  nul  dampnage , 
Ans  per  son  grat  per  tôt  temps  estaria  j 
E  tôt  aiso  venz  en  me  veramen , 
Qu'eu  eban  sitôt  non  ai  mon  cor  jauzen, 


DES     TROUBADOURS.  4OJ 

Car  non  s' eschai ,  d' orne  que  ben  enten , 
Que  son  dol  plor  ni  tôt  sos  plasers  ria.... 

Per  tôt  lo  mon  voill  tan  anar  aratge 
Tro  trobi  pretz ,  si  tant  es  qu'  en  loc  sia  ; 
E  voill  loingnar  ma  terra  e  mon  lignage , 
Car  lai  sai  ben  que  trobar  no  ill  poiria 
Mas  paubrera  et  outracuidamen , 
Et  ira  m' en  entr'  els  Lombards  breumen 
A  l' onrat  rei  presat ,  pro  e  valen 
Dels  Alemans  en  oui  creis  que  pretz  sia. 
Ex  Peire  m'  er  lo. 

Bastero,  ç,3.  Crescimbeni,  208.  Millot,  II,  432. 

Rambaud  d'Hières.  Un  couplet  adressé  au  comte 
de  Provence  : 

Coms  proensals ,  si  s' en  vai  domna  Sanza , 
No  vos  tenrem  tan  valen  ni  tan  pro.... 
Qu'  ill  domna  es  bella ,  plaisens  e  franza 
E  gensara  tota  nostra  reio. 
Ben  aia  arbres  don  nais  tan  bella  brancha.... 

Crescimbeni,  208.  Millot,  III,  433.  Fapon,  III,  462. 

Rambaud  d'Orange,  t.  II,  III  et  IV.  Environ  trente 
pièces. 

Ce  troubadour  étant  l'un  des  plus  anciens  parmi  ceux 
dont  les  ouvrages  sont  parvenus  jusque  nous ,  puisqu'il 
mourut  en  1 173 ,  il  a  paru  convenable  d'en  imprimer  un 
nombre  assez  considérable  de  fragments. 

Non  chant  per  auzel ,  ni  per  flor , 

Ni  per  neu ,  ni  per  gelada , 
Ni  neis  per  freich ,  ni  per  calor , 

5  »6 


402  BIOGRAPHIES     ET    FRAGMENTS 

Ni  per  reverdir  de  prada  ; 
Ni  per  nuill  autre  esbaitdimen 

Non  chan  ni  non  fui  chantaire, 
Mas  per  mi  dons  en  cui  m' enten , 

Car  es  del  mon  la  bellaire. 

Ar  sui  partitz  de  la  peior 

C  anc  fos  vista  ni  trobada  ; 
Et  am  del  mon  la  bellazor 

Domna  e  la  plus  prezada , 
E  farai  ho,  al  mieu  viven, 

Que  d'al  res  non  sui  amaire, 
Car  ieu  cre  qu'  ill  a  bon  talen 

Ves  mi,  segon  mon  vezaire. 

Ben  aurai ,  domna ,  grand  honor 

Si  ja  de  vos  m' es  jutgada 
Honransa ,  que  sotz  cobertor 

Vos  tenga  nud'  enbrassada  , 
Car  vos  valetz  las  meillors  cen, 

Que  non  sui  sobregabaire , 
Sol  del  pretz  ai  mon  cor  gauzen 

Plus  que  s'era  emperaire.... 

Sobre  totz  aurai  gran  valor, 

S'  aitals  camisa  m' es  dada 
Cum  Yseus  det  a  Y  amador 

Que  mais  non  era  portada  ; 
Tristan  moût  prezet  gent  presen  ; 

D' aital  sui  eu  enquistaire  ; 
Si  '1  me  dona  cill  cui  m' enten , 

No  us  port  enveia ,  bels  fraire. 

.  Nom  chant  p*r  aizil 


DES     TROUBADOURS.  ^o'd 

Si  m  fos  grazitz 
Mos  chantars  ni  ben  aculhitz 
Per  cella  que  m' a  en  desdeing , 

D'aitan  mi  feing 
Que  mains  bos  locs  for'  enbruzitz 

Mais  que  non  er.... 

Mos  cors  me  ditz 
Per  que  sui  per  lei  enveillitz , 
Car  saup  que  nuill'  autra  non  deing  ; 

Per  so  m  n'  estreing  ; 
Morrai,  car  mos  cors  enfollitz, 

Mas  ges  non  quier.... 

Trop  sui  arditz  ; 
Domna,  mos  sens  eissaboritz 
M' a  faig  dir  fols  motz  qu  ieu  non  deing  ; 

Contra  mi  reing 
Tan  sui  fors  de  mon  sen  issitz, 

Non  sen  qui  m  fer. 

Molt  es  petitz, 
Domna,  '1  tortz  qu'ieu  vos  ai  servitz; 
Per  que  vos  m' avetz  en  desdeing, 

Faig  n'es  deveing; 
Pendutz  fos  aut  per  la  servitz 

Qui  a  moiller! 

Humils  ses  geing, 
Domna  ,  vostre  sers  faillitz 
Merce  vos  quier. 

Braus  chans  qui'ls. 

a6a 


4o4  BIOGRAPHIES    ET    FRAGMENTS 

Mas  vos  avetz  don  morai , 

Amors ,  l' us  de  Barabas  , 

Qu'els  vostres  faitz  soteiras 

Qu'  estan  mal ,  per  qu'  ieu  viu  blos , 

No  faitz  ges  als  plus  iros; 

Mas  ves  aquels  etz  ombriva 

C  avetz  en  poder  ses  plai. 

Ades  mi  datz  plus  d' esmai 

On  miels  sui  vas  vos  sertans , 

E  fas  i  be  que  vilans  , 

Car  per  mal  sui  amoros , 

Mas  non  sai  esser  anctos 

Vas  vos ,  c  ades  recaliva 

Mos  leus  cors  on  pieg  m'en  vai.... 

Mas  non  es  de  mar  en  sai 
Ni  lai  on  es  flum  Jordans 
Sarrazis  ni  crestians 
Qu'  ieu  no  venques  très  o  dos  ; 
E  sai  qu'  en  serai  joios 
Mas  grans  ira  m' en  abriva 
Que  m  fai  ver  dir  e  no  m  plai. 
Amors  com  er. 

Ben  sai  qu'  a  selhs  séria  fer 

Que  in  blasmon  quar  tan  soven  chan. 

Si  lur  costavon  mei  cantar; 

Mielhs  m' estai 

Pos  leis  plai 

Que  m  ten  jai, 
Qu'ieu  non  chan  ni  ja  per  aver, 
Qu'ieu  n'enten  en  autre  plazer.... 


DES     TROUBADOURS.  4°5 

Si  ben  en  amar  lieys  m' esmer , 
Qu'  ieu  sai  que  si  pel  mon  s' espan 
Qu'  autras  m' en  faran  fraiturar, 

Don  m' esglay. 

Qu'en  faray? 

Cobraray 
Doncs  mon  cor  ab  jauzen  ver  ? 
Oc  ,  si  m' avia  lo  poder. 

Mas  tos  temps  fo  e  tos  temps  er 
Que  grans  amors  no  te  guaran  ; 
Grans  meravelhas  son  d' amar. 

Qu'en  dirai, 

S' amors  chai 

Quar  va  'n  bai  ? 
Ailas  !  ja  no  m' o  lais  vezer 
Selh  dieu  que  m  n'a  dat  jauzen  ser.... 

Beic  sai  qu'  à.  selhs. 


Aras  no  siscla  ni  canta 
Rossinhols , 
Ni  crida  l'auriols 
En  vergier  ni  dins  la  forest, 
Ni  par  la  flor  gruegua  ni  blava.... 

Qu'  a  pauc  lo  cor  no  m' avanta , 
Qu'  esquirols 
Non  es  ni  cabirols 
Tan  leus  cum  ieu  sui.... 
Don  guais  e  trenchans 
Serai  tôt  l' ans , 
Pus  ma  dona  vol  raos  chans. 

26  3 


4o6  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

E  neis  noqua  m  n'  espavanta 
Lor  estols 
Dels  fais,  fols,  tries  e  mois 
Lauzengiers  cui  dieus  tempest, 
Si  m  pren  mi  dons  e  m' entrava 
.  Per  mais  de  mil  ans 
Tôt  als  sieus  comans 
Qu'en  als  non  ai  cor  que  m'eslans.... 
Aras  no  sisrtA. 

A  mon  vers  dirai  chanso 

Ab  leus  motz  et  ab  leu  so 

Et  en  rima  vil  e  plana, 

Pois  aissi  son  incolpatz , 

Quand  fatz  avols  motz  o  'ls  fatz  , 

E  dirai  so  qu'en  cossir, 

Qui  que  m  n'  am  mais ,  o  m  n'  azir.... 

Dieus  retenc  lo  cel  e  '1  tro 
A  sos  obs  ses  compagno, 
Et  es  paraula  certana 
C  a  mi  dons  laisset  en  patz 
La  seignoria  vas  totz  latz, 
Qu'  el  mons  totz  li  deu  servir 
E  sos  volers  obezir. 

Ja  de  mort  ni  de  preizo 

No  m  gart  dieus ,  ni  gaug  no  m  do , 

Si  mi  dons ,  que  m  te  ses  cana , 

No  val  pro  mais  c'  autra  assatz , 

Segon  qu'  eu  cre ,  e  sapehatz 

Que  totz  hom  que  la  remir 

S' enten  en  lieis  al  partir.... 


DES     TROUBADOURS. 

Domna,  ieu  vos  dei  grazir 
So  qu'ieu  sai  ben  far  e  dir.... 

A  MON  VERS  DIRAI. 


407 


Dona ,  si  m' auzes  rancurar , 
De  vos  ploran  mi  clamera, 
Mas  no  vos  deg  encolpar; 
Qu'  ieu  sai  ben  que  tan  valetz 
Que  tôt  quant  faitz  ni  dizetz 
Es  bon ,  sitôt  a  me  tira  ; 
Mas  dieu  que  no  faill  en  re , 
Prega  lo  hom  de  son  be.... 

Dona.  si  m'  auzes. 

El  temps  qu'el  gris  près  del  sivre 
Canta  el  mur  jos  lo  caire 
Que  s  compassa  e  s'escaira.... 

Car  jois  e  giens  ses  fuec  gresesc... 
Que  greu  er  qu'  en  leis  conderga 
Fis  jois,  ses  flama  gresesca.... 

Malvestatz  roill  et  usa 
Et  enclau  joven  e  serca, 
Per  qu'ira  e  jois  entrebesca.... 

Que  non  tem  correg  ni  verga 
Lo  fuecs  que  compren  ses  esca. 
Car  douz  e. 


Er  quan  s' embla  '1  fuelh  del  fraisse 
E  '1  sim  s' entrencon  pel  som  , 
Que  per  la  rusca  non  pueia 
La  dous'  umor  de  la  saba , 
E  l' auzel  son  de  sisclar  mut 


26* 


4o8  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Per  freg  que  cug  qu'els  destrengua, 
Mas  ges  per  aiso  no  m  remut 
Qu'el  cor  no  m  tragua  fag  de  drut.... 

E  ja  trobaire  no  s  laisse , 

Qu'  anc  pus  Adams  manget  del  pom 

No  val  d' un ,  qui  que  s' en  bruia , 

Lo  sieus  trobar  una  raba 

Contra  '1  mieu  que  m'a  encrebut, 

Ni  crey  q'us  tan  aut  s'emprengua, 

Qu'ieu  ai  trobat  cossegut 

Lo  miels  d' amor ,  tant  l' ai  quesut. 

E  qui  m' en  desmen ,  tost  prengua 
L'ausberc  e  la  lansa  e  l'escut, 
Qu'  ieu  l' en  farai  estar  vencut. 

Er   qVA.fi  s'  EMBLÀ. 

Als  durs ,  crus ,  cozens  lauzengiers 
Enuios ,  vilans ,  mais  parliers 
Dirai  un  vers  que  m'ai  pensât 
Que  ja  d'als  no  i  aura  parlât; 
C  a  pauc  lo  cors  no  m' esclata , 
Per  so  qu'  ieu  ai  vist  e  proat 
De  lor  mais  serva  barata. 

E  dirai  vos  de  lurs  mestiers 
Si  cum  cel  qu'  en  es  costumiers 
D' auzir  e  de  sofrir  lur  glat  ; 
Si  m  peza ,  mas  non  er  laissât 
Qu'  ieu  de  mal  dir  no  'ls  combata , 
E  ja  del  plus  no  m  sapchon  grat 
Car  mos  cors  totz  non  los  mata. 


DES     TROUBADOURS.  4^9 

Lauzenjador  fan  encombriers 
Als  cortes  et  als  dreituriers 
Et  a  cellas  qu'an  cor  auzat.... 
Son  vergoingnos  d' avol  barat , 
A.issi  son  de  fera  escata. 

Per  que  i  faill  totz  bos  cavaliers 
Qu'els  cre,  c'us  no  l'es  plazentiers 
Mas  per  qu'en  traga  miels  son  at, 
Qu'  els  penson  ist  malaurat 
Mas  d' als  no  val  una  rata 
De  qui  '1  fara  sa  voluntat , 
Si  no  '1  ditz  lauzenga  plata. 

Qu'  els  plus  pros  e  'ls  plus  galaubiers 

Vei  de  lauzengiers  p  resentiers 

E  pes  mi  d' ome  qu'  a  amat , 

Com  pot  far  amador  irat; 

Mas  ges ,  qui  qu'  en  crit  ni  'n  glata , 

Non  amon  tut  sil  qu'  an  baisât , 

So  sap  mi  dons  sta  Lobata. 

Tal  cug  esser  cortes  entiers 
Q'  es  vilans  dels  quatre  ladriers 
Et  a  '1  cor  dins  mal  enseignât , 
Plus  que  feutres  sembla  sendat , 
Ni  cuers  vielhs  bon'  escarlata , 
No  sabon  mas  que  s  van  trobat 
E  quecx,  quo  s  pot ,  calafata.... 

D' aquest  vers  empli  tos  paniers  , 
E  porta  m  tôt  ton  col  cargat 
A  'n  Giraud ,  de  cui  ai  peccat , 
A  Perpignan,  part  Laucata.... 


4lO  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

Ben  chant ,  qui  que  s' en  debata , 
De  lauzengiers  qu'  an  joi  baissât 
Del  suc  entro  la  sabata. 

Als  durs  crus. 

En  aital  rimeta  prima 

M' agradon  leu  mot  e  prim 

Bastit  ses  regl'  e  ses  ligna.... 

Mas  eu  no  m  part  del  dreg  fil  ; 
Car  mos  talans  no  m  roilla 
Qu'en  joi  no  s  ferm  que  s  roill.... 

Qu'  asatz  m' a  saubut  d' escrima 
Ni  tan  can  vas  mi  s' escrim  , 
Mas  non  a  d'Aix  tro  a  Signa 
Sa  par  defor  ni  dinz  vil. 

En  aitaj.  rimeta.. 

Si  per  razo  am  vilana 
Com  es  cesta  don  ieu  chan , 
Hi  fos  enpres  ab  tal  engan 
Sai  entr'  el  Monteil  e  Gordo  ; 
La  forsa  qu'  ai  en  las  ancas 
Perda  ieu  e  '1  fetg'  e  '1  fel , 
S' ieu  troppel  agues  ferran , 
Non  fezes  guerra  deman.... 

PÀRLIERS. 

Bo  m  sap  quar  tan  m'apodera 
Mos  cors  qu'  el  m' en  puesc  sufrir 
De  mon  talan  descobrir, 
Qu'  ades  pueg  a  plena  vêla 
Cui  que  veia  joi  dessendre 


DES    TROUBADOURS.  4IJ 

V'  -•  ,, 

Per  que  no  i  puesc  nul' escrima 

Trobar,  ans  ai  trop  suffert 

De  far  parer  la  conquiza. 

Uwa.  chahsoueta. 

Domna ,  cel  que  es  jutgaire 
Perdonet  gran  forfaitura 
A.  cel ,  so  ditz  F  escritura  , 
Que  era  trachers  e  laire; 

Eissamen , 

En  son  sen 

Qui  no  men 
E  no  perdona  coren  , 
Ja  no  Fer  dieus  perdonaire. 

-Vu  m'  f.b  un  vers. 

Era  m'es  belh 

Que ,  de  novelh  , 

Fassa  parer 

De  mon  saber, 
Tôt  plan ,  als  prims  sobresabens 

Qui  van  conhdan 

Qu'  ab  sen  d' en  fan 
Die  e  fatz  mos  captenemens  ; 

E  sec  mon  cor 

E  'n  mostri  for 
Tôt  aisso  don  ilh  m'es  cossens.... 

Era  m'  es  belh. 

Les  passages  suivants  sont  tirés  d'une  pièce  où  le  mot 
lenga  est  obligé  en  rime  à  chaque  cinquième  vers  : 

Er  ai  gaug  car  s' esbronda  '1  freis , 
E  remanon  sol  li  abric  , 
E  li  auzellet  en  lor  leis 


4l2  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Cascus  de  cantar  no  se  trie  ; 
Usquecs  s' alegr'  en  sa  lenga 
Per  novel  temps  que  lur  sovenga , 
E  dels  arbres  qu'eran  tut  sec 
Lo  fueilz  pels  branquitz  s'  arenga. 

E  qui  anc  jorn  d' amar  si  feis 
No  s  tanh  qu'  eras  s' en  desrazic , 
Qu'  ab  lo  novel  temps  que  pareis 
Deu  quecs  aver  son  cor  plus  rie  ; 
E  qui  non  sap  ab  la  lenga 
Dir  so  que  il  coven ,  aprenga 
Cossi  ab  lo  nou  temps  s' esplec , 
C  aissi  vol  pretz  que  s  captenga. 

Estât  ai  fis  amies  adreis 
D' una  que  m' enguanet  ab  trie  ; 
E  car  anc  s' amors  mi  destreis , 
Totz  temps  n'  aurai  mon  cor  enic  , 
Per  qu'  ieu  no  vuelh  ab  la  lenga 
Dir  que  s' amors  mi  destrenga 
Per  c'  autres  ab  leis  s' abric, 
Et  ieu  cas  so  qu'  aissel  prenga. 

Ab  leis  remagna  '1  malveis 
Et  elh'  estei'  ab  son  amie 
Que  tais  jois  m'  a  près  e  m' azeis 
Don  ja  non  creirai  fais  prezic  ; 
Ans  vuelh  qu'om  me  talh  la  lenga, 
S' ieu  ja  de  leis  crezi  lauzenga, 
Ni  de  s' amor  me  desazic  , 
S' ieu  sabia  perdre  Aurenga. 

Be  s  tanh  qu'ieu  sia  fis  vas  leis, 
Quar  anemais  en  tan  aut  non  cric 


DES     TROUBADOURS.  4*3 

Que  nostre  senher  el  mezeis 
Per  pauc  de  far  no  i  faillie  , 
Qu'  a  penas  saup  ab  la  lenga 
Dir  aitals  vuelh  que  devenga 
La  grans  beutatz  qu'  en  leis  assic , 
No  vuelh  qu'  autra  si  espenga. 

Domna ,  no  us  sai  dir  loncs  plaideis , 
Mas  far  de  mi  podetz  mendie 
O  rie  plus  que  anc  no  fo  reis  ; 
Del  tôt  sui  en  vostre  eastic 
Sol  que  m  digatz  ab  la  lenga 
Cossi  volretz  que  m  captenga , 
Qu'  ieu  ai  cor  qu'  en  aissi  estic 
E  que  ja  vas  vos  no  m  fenga. 

Domn' ,  als  no  quier  ab  la  lenga 
Mais  qu'  en  baizan  vos  estrenga 
En  tal  loc  on  ab  vos  m' azic , 
E  que  d' ams  mos  bras  vos  senga. 

POS  TALS    SAHERS  MI. 

Le  mot  genta  est  pareillement  obligé  en  rime  au 
quatrième  vers  dans  la  pièce  d'où  sont  tirés  les  fragments 
suivants  : 

Entre  gel  e  vent  e  fane , 
E  giscl'  e  gibr'  e  tempesta 
El  braus  pensars  que  m  turmenta 
De  ma  belha  domna  genta 
M' a  si  mon  cor  moût  en  pan  tais 
C  ar  vau  dretz  et  ar  en  biais  ; 
Cen  ves  sui  lo  jorn  trists  e  gais.... 

Domn'  ab  cor  cortes  e  franc , 
Ar  m' es  puiat  en  la  testa 


4l4  BIOGRAPHIES    ET    FRAGMENTS 

Qu'  ieu  sapcha  que  us  atalenta  ; 

Ai  !  douza  res ,  car'  e  genta  , 
Per  dieu  no  s  fraingna  nostre  jais  ; 
Sol  remembre  vos  del  dolz  bais , 
Quar  alegrera  us,  si'n  die  mais.... 

Quan  mi  soven ,  domna  genta , 
•  Com  era  nostre  jois  verais 
Tro  lauzengiers  crois  e  savais 
Nos  longeran  ab  lor  fais  brais. 

Quar ,  si  m  sal  dieus ,  non  aie  anc , 
Que  mos  cors  m' o  amonesta  , 
Sor ,  cozina ,  ni  parenta , 
S' amar  vol  de  guizia  genta  , 
Qu'anc  de  mi  si  gardes  ni  s  tais.... 

Qu'  ieu  en  pert  la  color  e  '1  sanc , 

Tal  talent  ai  que  m  devesta 

C  ab  vos  fos  ses  vestimenta  , 

Aissi  com  etz  la  plus  genta , 

Que  tan  grans  voluntatz  m'en  nais; 

Qu'  en  un  jorn  hom  tan  be  no  s  pais 

En  per  so  que  d'  un  mes  engrais. 

Entre  gel  e  vent. 

De  même  le  mot  gaug  est  obligé  dans  cette  pièce 

Un  vers  farai  de  tal  mena 

On  vuelh  que  mos  sens  paresca , 

Mas  tant  ai  rica  entendensa 

Que  tost  n'  estauc  en  bistensa 

Que  no  poc  anc  complir  mon  gaug , 

Ans  tem  q'  un  sol  jorn  viva  , 

Tant  es  mos  dezirs  del  fag  lonh 


DES     TROUBADOURS.  l^lS 

Qu'  ins  e  mon  cor  me  seraena 
Us  voler,  e  crey  que  y  cresca 
D' amor  que  y  met  tal  creyssensa 
Que  d'als  non  ai  sovinensa, 
Ni  res  qu'  ieu  aya  no  m  fa  gaug  ; 
Ans  lays  e  mos  cors  esquiva 
Autre  ioy  que  non  a  lay  sonh. 

Pero  si  'n  suefr'  ieu  gran  pena 
Qu'  ins  e  mon  cor  sal  e  tresca , 
Qu'  anc  hom  per  belha  parvensa 
Non  trays  tan  greu  penedensa , 
Mas  non  ai  per  qu'  ieu  n'  aya  gaug 
Quar  us  volers  m' en  abriva 
E  m  ditz  qu'  en  altre  joy  non  ponh. 

Be  m' a  nafrat  en  tal  mena 

Est'  amors  qu'  era  m  refresca 

Don  nulhs  metges  de  Proensa 

No  m  pot  far  ni  dar  guirensa 

Ni  mezina  que  m  fassa  gaug  ; 

Ni  ja  non  er  hom  qu'  escriva 

Lo  greu  mal  qu'  ins  el  cor  m' esconh. 

Qu'  amors  m' a  mes  tal  cadena 
Plus  doussa  que  mel  de  bresca; 
Quan  mos  pessars  en  comensa, 
Pus  pes  qu'  el  dezirs  me  vensa  ; 
Don  per  que  torn  mon  plor  en  gaug 
E  vau  quo  fai  res  penssiva  ? 
Quar  non  aus  mostrar  mon  besonh. 

Mas  ben  grans  talans  afrena 
Mon  cor  que  ses  aigua  pesca 


4l6  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Pus  vos  no  puesc  a  prezensa 
Dir,  dieus  l' en  do  entendensa 
A  lieys  tal  que  me  torn  en  gaug, 
Qu'  el  vers  farai  que  m  caliva 
Dir  a  lieys  a  cuy  pretz  se  jonh. 

Ricx  hom  suy  s' ilh  me  ten  en  gaug , 
Mas  ieu  no  sai  per  que  m  viva, 
S' ilh  enten  e  pueys  non  a  sonh. 

Non  entendray  mo  mal  en  gaug, 
Qu'el  bos  respiegz  no  vol  qu'ieu  viva, 
E  '1  mal  mostra  ,  don  non  ai  sonh. 

Nostrad.  94.  Crescimbeni ,  64.  Bastero,  94.  Millot.I,  161.  Papon,  II, 
38i.  Hist.  Litt.  XIII,  471.  P.  Occ.  47. 

Rambaud  de  Vaqueiras  ,  t.  II ,  III  et  IV.  Vingt-huit 
pièces. 

Raimbaut  de  Vaqueiras  si  fo  filhs  d'  un  paubre  cavayer 
de  Proensa ,  del  castel  de  Vaqueiras ,  que  avia  nom  Peirors , 
qu'era  tengutz  per  mat.  E  Raimbaut  se  fes  joglars,  et  estet 
longa  saison  cum  lo  princeps  d' Aurenga  Guillem  del  Baus. 
Ben  sabia  cantar  e  far  copias  e  sirventes  ;  e  1  princeps  d' Au- 
renga si  li  fetz  gran  be  e  gran  honor ,  e  l' enanset  e  1  fetz 
conoisser  e  prezar  a  la  bona  gen.  E  pueis  se  parti  de  lui,  et 
anet  se  a  Monferrat  a  messier  lo  marques  Bonifaci ,  et  estec 
en  sa  cort  lonc  temps.  E  crée  si  de  sen  e  de  saber  e  d' ar- 
mas; et  enamoret  se  de  la  seror  del  marques,  que  avia 
nom  ma  dona  Biatritz,  que  fo  molher  d'  en  Enric  del  Carret, 
e  trobava  de  lieis  mantas  bonas  cansos.  Et  apelava  la  Bels 
Cavayers  en  sas  cansos  ;  e  fon  crezut  qu'  ela  li  volgues  ben 
per  amor. 


DES    TROUBADOURS.  (\\^ 

Ben  aves  entendut  qui  fo  Raimbaut  de  Vaqueiras  ,  ni 
com  venc  en  honor,  ni  per  qui.  Mas  si  vos  vueill  dire  que, 
quant  lo  marques  lac  fac  cavayer,  Raimbaut  s'enamoret 
de  ma  domna  Biatritz  sa  seror,  e  seror  de  ma  domna 
Azalais  de  Salutz.  Mot  l' amet  e  la  desiret ,  gardan  que  no 
fos  sauput;  e  mot  la  mes  en  pretz,  e  mains  amies  li  ga- 
zanhet  e  maintas  amigas.  Et  ela  1  fazia  gran  onor  d'aculhir; 
et  el  moria  de  dezir  e  de  temensa ,  quar  non  l' auzava  pregar 
d'amor  ni  far  semblan  quel  entendes  en  ella.  Mas  com 
hom  destreg  d' amor  si  1  dis  qu'  el  amava  una  domna  de 
gran  valor,  et  avia  gran  prevadeza  ab  ela,  e  non  li  auzava 
dir  lo  ben  que  1  volia  ni  mostrar ,  ni  pregar  d' amor ,  tan 
temia  sa  gran  valor.  E  preguet  la  per  dieu  que  li  des  con- 
selh ,  si  1  diria  son  cor  ni  sa  voluntat ,  o  si  morria  celan  et 
aman.  Aquela  gentil  domna,  ma  domna  Biatritz,  quant 
aiso  auzi  e  conoc  la  bona  voluntat  d'  en  Raimbaut ,  e  denan 
era  ben  aperceubuda  qu'  el  moria  languen  deziran  per  ela , 
si  la  toquet  piatat  et  amor  ;  e  dis  :  Raimbaut ,  be  cove  que 
totz  fis  amies ,  si  ama  una  gentil  domna ,  que  aia  temensa 
a  mostrar  s' amor.  Mas  ans  qu'  el  mueira  si  1  don  cosselh 
que  lo  1  diga ,  e  que  la  prec  qu'  el  prenga  per  servidor  e 
per  amie.  Et  assegur  vos  be  que  si  ella  es  savia  e  corteza , 
que  no  s'o  tendra  en  mal  ni  en  desonor,  ans  lo  'n  prezara 
mai  e  l'en  tenra  per  mfèillor  home.  Et  a  vos  don  coselh 
que  a  la  domna  que  amas  digatz  vostre  cor,  e  la  voluntatz 
que  vos  li  avetz  ;  e  pregatz  la  que  vos  prenda  per  son  ca- 
vayer. Que  vos  etz  tais  que  non  a  dona  el  mon  que  per 
cavayer  e  per  servidor  no  us  degues  retener  ;  que  ma 
don'  Azalais ,  comtessa  de  Saluza ,  sofri  Peire  Vidal  ;  e  la 
comtessa  de  Burlatz ,  Arnaut  de  Maruelh  ;  e  ma  dona  Maria , 
Gausselm  Faiditz;  e  la  dona  de  Marselha,  Folquet.  Per 
5  27 


4l8  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

qu'  ieu  vos  do  conseil  et  austorgui  que  vos ,  per  la  mia  pa- 
raula  e  per  la  mia  segurtat  ,  la  pregues  e  l' enqueiras 
a"  amor. 

En  Raimbaut  ,  quant  auzi  lo  cosselh  e  l' asseguramen 
que  1  donava ,  e  l' autorc  qu'  ela  li  prometia ,  si  li  dis  qu'  ela 
era  eisa  la  don  a  qu'  el  tant  amava ,  e  d' ela  a  via  près  cosselh. 
E  ma  dona  Biatritz  li  dis  que  be  fos  el  vengut  ;  e  que  s'es- 
forses  de  ben  far  e  de  ben  dire  e  de  valer,  e  qu'ela  lo 
volia  retener  per  cavayer  e  per  servidor.  Don  Raimbaut 
s'esforset  d'enansar  son  pretz  tan  quan  poc,  e  fes  adoncs 
aquesta  canso  que  dis  : 

Era  m  requier  sa  costum'  e  son  us. 

Et  esdevenc  si  que  la  domna  se  colquet  dormir  ab  el  ; 
e'1  marques,  que  tant  l' amava,  atrobet  los  dormen  e  fos 
iratz  :  e  com  savis  hom  no  ls  vole  tocar.  E  près  son 
mantel  e  cobri  los  ne  ;  e  près  cel  d'  en  Raimbaut  et  anet 
s' en.  E  quant  en  Raimbaut  se  levet  conoc  tôt  com  era  ; 
e  près  lo  mantel  al  col  et  anet  al  marques  dreg  cami ,  et 
aginolhet  se  denan  el,  e  clamet  merce.  El  marques  vi  que 
savia  com  s'  er'  avengutz  ;  e  membret  li  los  plazers  que  li 
avia  fatz  en  mans  locs  ;  e  car  li  dis  cubertamens ,  per  que 
no  fos  entendutz  al  querre  del  perdo ,  que  1  perdonec  car 
s' era  tornatz  en  sa  rauba  ;  selh  que  o  auziron  se  cujeron 
que  o  disses  per  lo  mantel ,  car  1  avia  près.  El  marques 
perdonet  li ,  e  dis  li  que  mais  no  tornes  a  sa  rauba.  E  no 
fo  sauput  mas  per  abdos. 

Apres  esdevenc  se  quel  marques  ab  son  poder  passet 
en  Romania  et  ab  gran  ajuda  de  la  gleiza ,  on  conquis 
lo  regisme  de  Salonic.  Et  adoncs  fo  cavayer  en  Raimbaut 
per  los  fatz  que  fes  ;  e  lai  li  don  et  gran  terra  e  gran  renda 


DES    TROUBADOURS.  4»9 

el  regisme  de  Salonic,  e  lai  mori.  E  per  los  fatz  de  sa  sor 
fetz  una  canso  que  trames  a  'n  Peire  Vidal ,  que  di  : 
Cant  ai  ben  dig  del  marques. 

Voici  plusieurs  fragments  de  ce  troubadour  : 

E  s' anc  fui  guays  entendeire  ni  drutz , 
Ma  dona  m  fai  tôt  refregir  del  caut , 
Que  m  toit  tôt  gaug ,  e  tota  ira  m  dona , 
E  me  meteys  e  tôt  quan  m' a  promes  ; 
E  mas  cansos  me  semblo  sirventes , 
Et  ieu  qu'  en  pert  lo  cor  e  la  persona. 

Qu'ieu  fora  pro  ricx  e  de  bon  azaut, 

Sol  de  s' amor  pogues  issir  allutz , 

Mas  trahitz  sui  si  cum  fo  Ferragutz 

Qu'  a  Rotlan  dis  tôt  son  maior  espaut , 

Per  on  l' aucis  ;  e  la  bella  fellona 

Sap ,  qu'  ieu  l' ai  dig ,  ab  quai  gienh  m' aucizes , 

Ab  un  dous  ris  me  nafra  '1  cor  d'  un  pes 

Ab  que  m'auci  on  mielhs  m'acuelh  ni  m  sona.... 

Si  m' a  bon  cor ,  ara  'lb  prec  e  l' incaut 
Que  m  do  sa  joy  e  m  prometa  salutz , 
Qu'en  port  anelhs  e  manjas  e  'ls  escutz, 
E  m  fassa  tant  per  que  de  lieys  no  m  raut; 
Si  no  vau  m'en  el  pays  de  Tortona, 
E  si  de  sai  mi  deu  venir  un  bes  , 
A  dieu  coman  Proensa  e  Gapenses , 
Qu'  ieu  reman  près  si  cum  perditz  en  tona. 

D'  AMOR  NO  M  LÂU. 

Galop  e  trot  e  saut  e  cors  , 
Velhars  e  maltrait  et  afan 


420  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Seron  mei  sojorn  derenan 

E  sufrirai  fregz  e  calors , 
Armatz  de  fust  e  de  fer  e  d' acier  ; 
E  mos  ostal  seran  bosc  e  semdier 
E  mas  cansos  sirventes  e  descortz, 
E  mantenrai  los  frevols  contra  'ls  fortz. 

GES  SI  TOT. 

Guerra  ni  platz  no  son  bo 
Contr'  amor  en  nulh  endreg  , 
E  sel  fabrega  fer  freg 
Que  vol  far  ses  dan  son  pro; 
C  aisi  m  vol  amor  aucire 

Cuiii  ituui  'la  sieus  seiiher  mais.... 

Car  non  es  ni  er  ni  fo 
Genser  de  neguna  leg 
Ni  tan  pros ,  per  qu'  ieu  espleg 
Lo  mien  oc  el  vostre  no. 
E  s' ieu  fos  del  plus  jauzire , 
Al  dieu  d' amor  fora  engals  , 
Q'ie  '1  sieu  paradis  soi  sais.... 

Guerra  ni  platz. 

Ben  sai  e  conosc  veramen 
Que  vers  es  so  que'l  vilas  di 
Que  nuils  hom  qu'es  dins  son  aizi 
Trobe  tôt  so  que  vai  qUeren, 
E  si  anc  non  ac  malanansa 
No  sap  que  s' es  benestansa , 

Mas  adoncx  l' es  tôt  son  deleit  doblatz , 
Quan  sap  1'  aize  salvatge , 

E  5n  aura  mais  tôt  so  dins  son  estatge. 

Mas  d' ome  m  meravill  fortmen 
Que  sap  mais  e  bes  autressi, 


DES    TROUBADOURS.  421 

E  sap  com  vai  cars  al  moli 

E  pot  viure  onradaraen  , 

Com  pot  far  tan  gran  ufana 

Que  suefra  tal  malestansa 
Que  an  per  mar ,  mas  al  dezamparatz 

Que  non  an  peins  ni  gatge 
Lais  tôt  aquo ,  e  fass'  autre  viatge.... 

E  ja  no  il  tengron  fiansa 

Ni  sagramen  ni  fermansa; 
Ans ,  si  podon ,  li  sera  lo  sieus  panatz  ; 

Ges  ieu  no  ten  per  sage 
Sel  c'  o  persec ,  ans  fai  dotble  folatge. 

Q'  ieu  pretz  mais  jazer  nutz  e  gen 

Que  vestitz  josta  peleri , 

E  mais  aigua  fresca  ab  bon  vi 

E  bos  manjars  e  palafres  assatz 

Que  bescueitz  ab  auratge, 
E  bel  ostals  mais  que  port  ni  ribatge. 

Per  qu'  ieu  me  part ,  s' anc  n'  aie  talen , 

De  l'anar,  ni  anc  m'abeli; 

E ,  qui  s  vol ,  segua  aquest  trai 

E  garde  levan  e  ponen  , 

Qu'  ieu  am  mais  estar  en  Fransa 

On  ha  mais  joi  et  onransa , 
Et  ab  totz  vens  ieu  penrai  vas  totz  latz 

En  luec  ferm  et  alberguatge , 
E  cui  plaira  segua  aquest  viatge. 
Ben  sa.1  e  conosc. 


Qu'anc  trépas  ni  sonail 
Ni  aubère  ab  capmail 


27  H 


4^2  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

No  fon  per  els  portatz, 
Ni  lor  cavals  armatz  , 
Ni  colps  près  ni  douât/  ; 
Pero  '1  coms  ten  en  patz 
Lo  castel  de  Mornatz. 


E  si  mielz  d' autre  fuoill 
Chantai ,  c'  ara  s  van 
Li  baron  cambian , 
Qu'  en  Guillems  se  desdui 
De  Monpeslicr  a  cui 
Vim  jurar  sobre  sans 
Guerr'  e  massans , 
E  dec  segr'  el  viatges 
Del  Baus ,  mas  sos  coratges 
L' es  viratz  d' autre  taill  ; 
E  '1  coms  non  es  d' un  aill 
Cregut  ni  sos  comtatz, 
E  'n  Bernard  qu  es  raubatz 
D'Andusse  desfiatz 
A  'ls  covinens  fratz 
Del  Baus  et  oblidatz. 

Lxu   SONET  SI  CU  AI 

Ges  no  pretz  un  botacays 

Dona  que  aitals  sia 

Qu  un  prenda  et  autre  'n  lais  ; 

No  fai  ges  cortezia , 

Soven  presta  son  carcays  ; 

Nuls  hom  no  si  fadia.... 

Ges  una  pruna  d' avays 

En  s'amor  non  daria 

Si  be  m  fai  colh  e  cays.... 


DES     TROUBADOURS.  4s3 

Ben  es  tornada  en  deguays 
La  beutat  qu'  ilh  avia , 
E  no  l'en  te  pro  borrays 
Ni  tesinhos  que  sia.... 

D'  UKA.  DOlfÀ.   M  TUELH. 


Per  frevols  son  vencut  li  fort , 
E  potz  d' agre  doussor  gitar , 
E  caut  e  freyt  entremesclar , 
E  niens  met  son  don  a  mort.... 

LOS  FREVOLS  VEKSOIt. 

Bona  domna,  fis  e  franc  et  adret 
Vos  ai  estât  e  portât  vostre  lau  ; 
Parlem  abdui  planamen  e  su  au 
Et  entendetz  que  us  dirai  esta  vetz  ; 
Amada  us  ai  mais  c'  Andrieus  la  reyna , 
Premieyramens  que  fos  mieus  ni  d' autruy 
Soi  ieu  vostres  e  serai  ses  totz  cui; 
Donc  non  es  vos  ma  sor  ni  ma  cozina? 

Lo  jorn  que  ns  ac  amors  abdos  eletz , 
Vostra  beutatz  me  det  Y  erguelh  del  pau 
Que  remira  '1  vert ,  e  '1  vermelh ,  e  '1  blau 
Tro  per  erguelh  serra  de  las  paretz  ; 
Aquel  erguelh  li  te  tro  qu'  el  cap  clina 
Que  ve  sos  pes  ;  et  ieu  contrafas  lui 
Can  vey  mi  dons ,  c'  ab  bels  semblans  m' aduy 
Gaug  et  erguelh ,  tro  qu'  ab  no  m' atayna. 

En  Proensa  cant  encaus  ni  can  fuy 
Crit  Monferrat  la  senha  de  qu'  ieu  suy 
E  Quartona  lay  part  Alexandria. 

Non  pcesc  saber. 

274 


[\ll\  BIOGRAPHIES     ET  ,.  Fil AGMENTS 

Il  reste  de  ce  troubadour  trois  épîtres  qui,  à  propre- 
ment parler,  peuvent  être  considérées  comme  n'en  for- 
mant qu'une,  dont  les  trois  divisions  sont  chacune  sur 
une  seule  rime. 

Il  a  été  rapporté  dans  le  tome  II ,  page  260 ,  un  frag- 
ment ;  en  voici  d'autres  : 

Valen  marques,  senher  de  Monferrat, 

A  dieu  grazisc  car  vos  a  tant  onrat 

Que  mais  avetz  mes,  conques  e  donat 

C  om  ses  corona  de  la  crestiantat , 

E  laus  en  dieu ,  car  tant  m' a  enansat 

Que  bon  senher  ai  molt  en  vos  trobat , 

Que  gen  m' avetz  noirit  et  adobat 

E  de  nien  fag  cavalier  prezat , 

E  fai  gran  be  e  de  bas  aut  poiat , 

Grazit  en  cort,  e  per  donas  lauzat; 

Et  ieu  ai  vos  servit  de  volontat, 

De  bona  fe ,  de  bon  cor  e  de  grat 

Que  mon  poder  vos  n'ai  ben  tôt  mostrat, 

Et  ai  ab  vos  fait  maint  cortes  barat, 

Qu'en  mans  bels  locx  ai  ab  vos  domneyat 

Et  ab  armas  perdut  e  guazanhat, 

E  per  Grecia  ai  ab  vos  cavalguat 

E  près  mans  colps  durs,  e  mans  n'ai  donat.... 

E  par  barrieyras  ab  vos  esperonat 

Et  esvazit  barbacan'  e  fossat , 

Vensen  grans  cochas ,  et  ai  vos  ajudat 

A  conquérir  emperi  e  régnât , 

Estranhas  terras,  illas  e  dugat.... 

Et  a  venser  maint  cavayer  armât, 

E  man  baro,  man  comte,  man  comtat; 

Man  bel  palaitz  ai  ab  vos  assaiat.... 


DES     TROUBADOURS.  ^iS 

Et  encausei  ab  vos  en  Felipat 
L' emperador  c'avetz  dezeretat 
De  Romania,  e  l'autre  coronat; 
E  si  per  vos  no  sui  en  gran  rictat , 
No  semblara  c'  ab  vos  aya  estât , 
Ni  servit  tan  can  vos  ai  repropchat, 
Et  vos  sabetz  qu'  ieu  die  del  tôt  vertat , 
Senher  marques. 

Senher  marques ,  ja  no  diretz  de  no , 
Que  vertatz  es,  e  vos  sabetz  be  co 
Me  tinc  ab  vos  a  ley  de  vassal  bo.... 
Que  quatre  cens  cavayers  a  tenso 
Vos  encaussavan,  feren  ad  espero.... 
Pueis  vos  dopteron  mais  que  grua  falco  ; 
E  ieu  torney  al  maior  ops  que  us  fo , 
Can  vos  et  ieu  levem  gen  del  sablo 
N  Albert  marques  cazut  jos  de  l'arso  ; 
Et  ai  per  vos  estât  en  greu  preizo.... 
Fag  mant  assaut  et  art  manta  maiso.... 
A  Messina  vos  cobri  del  blizo , 
En  la  batalha  vos  vinc  en  tal  sazo 
Que  vos  ferian  pel  pieitz  e  pel  mento 
Dartz  e  cairels ,  sagetas  e  trenso 

Lansas  e  brans  e  cotels  e  fausso 

Entorn  Blaquerna ,  sotz  vostre  gonfaino , 
Portey  armas  a  ley  de  Bramanso 
D' elm  e  d' aulberc  e  de  gros  ganbaiso , 
E  m  combatey  sotz  la  tor  al  peiro , 
E  y  fuy  nafratz  desotz  la  garnizo , 
Et  estey  tan  armatz  près  del  doymo 
Tro  que  cazet  l' emperador  fello 
Sel  que  destruis  son  frair'  a  trassio, 
Quam  vi  gran  fum  e  la  flam'  e  '1  carbo 


4^6  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

E  '1  mur  traucar  en  man  loc ,  ses  bon  so . 
E  us  vi  el  camp  per  combatr'  abando 
Que  de  nos  eron  cen  per  un  per  razo , 
E  vos  pensetz  de  far  defensio 
E  '1  coms  de  Flandres,  e  Franses  e  Breto 
Foro  rengat  cavalier  e  pezo , 
E  T  emperaire  ab  lo  cor  al  talo 
Esperonet  e  sei  vil  companho 
Plus  d'una  légua,  puis  volvero  li  glouto; 
Nos  fom  austor  et  il  foron  aigro , 
E  cassem  los  si  cum  lop  fai  mouto  ; 
E  l' emperaire  fugic  s' en  a  lairo , 
E  laisset  nos  palaitz  Bocelenso 
E  la  sua  filha  ab  sa  belha  faisso.... 
Senher  marques. 

Honratz  marques ,  no  us  vuelh  tôt  remembrar. 

Que  vos  e  mi  'n  fezetz  per  totz  lauzar 

Vos  com  senher,  e  mi  com  bacalar.... 

E  fag  que  fem  de  Seldina  de  mar, 

Cant  al  marques  la  levem  del  so  par 

A  Malespina,  sus  el  pus  fort  logar, 

E  pueys  detz  la  a  'n  Posson  d' Angilar 

Que  s  moria  el  leyt  per  lieys  amar. 

E  membre  vos  Aimonet  lo  joglar, 

De  las  novelas  c'a  Montaut  venc  contar 

De  Jacobina  que  n'  en  volian  menar      , 

En  Serdanha ,  mal  son  grat ,  maridar  ; 

E  vos  prezetz  un  pauc  a  sospirar, 

E  membre  vos  cant  vos  det  un  baizar 

Al  comjat  penre ,  cant  vos  preguet  tan  car 

Que  de  son  oncle  la  volsetz  amparar 

Que  la  volia  a  tort  dezeretar  ; 

E  vos  mandetz  V  escudiers  montar 


DES     TROUBADOURS.  427 

De  tôt  lo  mielhs  que  vos  saupes  triar, 

E  cavalguem  la  nueg  après  sopar 

Vos  e  Guiet  et  Hugonet  d'Alfar 

E  Beytaudo  que  gent  nos  saup  guidar 

Et  ieu  meteys ,  que  no  mi  vuelh  laisar , 

Que  la  levei  del  port  a  l' embarcar , 

El  crit  se  dressa  per  terr'  e  per  mar, 

E  segon  nos  pezo  e  cavansar  ; 

Grans  fo  l'encaus  e  nos  pessem  d'anar, 

E  cugem  lor  a  totz  gent  escapar , 

Tro  sels  de  Piza  nos  vengron  assautar 

E  can  los  vim  devan  nos  traversar, 

Tan  cavayer  tan  estreg  cavalgar, 

Tan  belh  aubère,  ab  tan  bel  elme  clar, 

Tan  golfayno  contra  '1  ven  baneyar, 

S'aguem  paor  no  us  o  cal  demandar. 

Amaguetz  nos  entr'  el  Benc  e  '1  Finar  ; 

Auzim  vas  nos  de  mantas  partz  sonar 

Man  corn ,  man  grayle ,  manta  signa  criar , 

Dos  jorns  estem  ses  beure,  ses  manjar; 

Can  ven  al  très  que  nos  cugem  anar, 

Nos  encontrem  al  pas  de  Belestar 

XII  lairos  que  y  eron  per  raubar, 

E  no  saubem  penre  cosselh  ni  dar, 

Car  a  caval  no  y  podiam  brocar; 

Et  ieu  a  pe  anei  m' ab  els  mesclar 

Don  fui  nafrat  ab  lansa  pel  colar, 

Mas  y  nafrey  très  o  quatre ,  so  m  par , 

Si  que  a  totz  fi  las  testas  virar, 

E  Bertaldo  et  Hugonet  d'Alfar 

Viro  m  nafrat  e  vengro  m'ajudar, 

E  can  fom  trey,  fim  lo  pas  desliurar 

Dels  layros  si  que  vos  poguetz  passai 


4^8  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Seguramen  ;  e  deuria  us  membrar 
Que  nos  dirnem  ab  gaug ,  ses  pro  raanjar , 
D'un  pan  tôt  sol,  ses  beure  e  ses  lavar.... 
Honrat  marques. 

Nostrad.  79.  Crescimbeni ,  56.  Bastero,  94.  Millot ,  1 ,  257.  Papon,II, 
248,  387.  P.  Occ.  73. 

Raynier.  Une  tenson  avec  Giraud  Riquier ,  auquel  il 
répond  : 

Guiraut  Riquier ,  ieu  ay  limitas  sazos 
Gaug  e  déport  ab  lieys  on  pretz  s' espan , 
Que  bel  parlar  me  dona  joia  gran 
E  tenc  mon  cor  alegre  e  joyos, 
£  T  aculhirs  dona  m  tan  d' ardimen 
Que  no  m  membra  degun  mal  pessamen, 
Mas  la  veuza ,  c'aso  marit  uzat , 
TJzara  vos  ab  sa  falsa  beutat. 

Raynier  pus. 

Reculaire.  Tenson  avec  Hugues ,  qui  lui  dit  : 

Cometre  us  voill  Reculaire , 
Pois  vestirs  no  us  dura  gaire  ; 
De  paubertat  es  confraire 
Als  bons  homes  del  Léon , 
Mas  de  fe  no  'n  semblatz  un 
Que  vos  es  fols  e  jugaire. 

Reculaire  lui  répond  : 

N  Uget ,  ben  sai ,  s' ieu  moria , 
C'atretan  m'enportaria 
Col  plus  ries  reis  qu  el  mon  sia , 
Per  qu'  ieu  sec  mas  voluntatz 


DES     TROUBADOURS.  4^9 

E  jogui  ab  los  très  datz , 
E  m  pren  ab  los  ponz  paria 
Et  ab  bon  vin  on  que  sia.... 

C  OMET  RE  US  VOIIX. 

Bastero ,  94. 

Reforsat  de  Forcalquier.  Un  sirvente , 

En  aquest  son  qu'  eu  trob  leugier  e  pla 
Voill  far  auzir  un  sirventes  vénal  ; 
D'avol  razon  ni  d'ome  que  no  val 
Non  es  blasmatz  qui  bon  cantar  no  fa, 
E  si  en  Guillems  se  gardes  de  faillir 
Si  co  s  garda  c'om  non  deu  nuill  ben  dir, 
El  fora  tan  sobr'  els  pros  plus  valens 
Com  es  sotz  els  aunitz  e  recrezens.... 

Qu'  el  non  ditz  ver  si  no  cuia  mentir 

Ni  non  ama  si  non  cuia  trair  ; 

E  pois  aitals  es  sos  captenemens, 

A.  dieu  grazisc,  car  non  es  mos  parens.... 

En  aisso  pert  lo  gazaing  e  '1  captai , 

Car  dieus  no  vol  desleial  ermita 

Mas  cel  acuoill  que  ill  sapcha  en  grat  servir, 

Lais  lo  lo  segle  ans  qu'  el  segles  l' air , 

Mas  Guillems  es  tan  blasmatz  per  las  gens 

Que  dieus  no  '1  vol  e  '1  segles  lo  vol  meins. 

ElC  AQUEST  SON. 

Bastero,  94.  Crescimbeni ,  209.  Millot,  III,  434.  Papon,  III,  461. 

Renaud  Gaucelm,  de  Beziers.  Une  pièce: 

So  son  coblas  que  tes  Renaut  Gaucelm  de  Bezers  quan  fo 
malautes. 


43û  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Dieus  m' a  dada  febre  tersana  dobla 
Que  vol  que  ieu  sia  d' elh  remembratz , 
E  pus  que  '1  play,  en  la  primeira  cobla 
Li  pregarai  que  ni  perdo  mos  peccatz, 

E  que  m  do  la  sia  bevolensa , 

E  que  m  garde  de  far  falhensa, 
Et  a  la  fi  m' arma  de  marrimen 
Qu'en  negun  loc  non  sufieira  turmen.... 
Dieus  m'a.. 

Renaud  de  Pons. 

Rainautz  de  Pons  si  fo  gentils  castellans  de  Saintonge, 
de  la  marqua  de  Peitieu,  e  seingner  del  castel  de  Pon  , 
que  sabia  trobar.  En  Jaufre  de  Pon  si  era  uns  cavalliers 
del  castel  e  que  sabia  asi  trobar,  e  fazia  tensos  con  Rai- 
nautz de  Pon. 

Tenson  avec  Geoffroi  de  Pons ,  qui  lui  dit  : 

E  n'  amas  mais  Y  atendre  qu'  el  jauzir , 
Per  so  s'en  fan  li  Breton  escarnir. 

Il  répond  : 

Segner  Jaufre ,  Artus  non  atend  eu , 
Qu'a  tal  ai  dat  e  mon  cor  e  ma  via.... 
E  si  me  fai  mas  rie  pena  endurar, 
No  m'en  dei  ges  per  so  desesperar, 
Seigner  Jaufre. 

Crescimbeni ,  208.  Millot ,  III ,  433.  P.  Occ.  384. 

Richard  ,  roi  d'Angleterre ,  t.  IV. 

Quant  la  patz  del  rei  de  Fransa  se  fetz  e  del  rei  Richart, 
si  fon  faitz  lo  cambis  d'Alvergne  e  de  Quaersin;  qu'Alver- 


DES     TROUBADOURS.  4^1 

gnes  si  era  del  rei  Richart,  e  Quaercins  del  rei  de  Fransa, 
e  remas  Alvergnes  al  rei  de  Fransa  e  Caercins  a  'n  Richart  ; 
don  lo  Dalfins  e  sos  cosis ,  lo  coms  Gis ,  qu  eron  seingner 
d'Alvergne,  e  1  comte  foron  molt  trist  et  irat,  per  so  quel 
reis  de  Fransa  lor  era  trop  vezis  ;  e  sabian  qu'  el  era  cobes 
et  avars  e  de  mala  seingnoria  ;  e  si  fon  el ,  que  tan  tost 
com  el  ac  la  seingnoria,  el  compret  un  fort  castel  en  Al- 
vergne  que  a  nom  Novedre  ;  e  tolc  Usoire  al  dalfin ,  que 
era  uns  ries  bores  ;  e  si  tost  com  en  Richartz  fon  tornatz 
a  la  guerra  ab  lo  rei  de  Fransa,  en  Richartz  si  fo  a  par- 
lamen  ab  lo  dalfin  et  ab  lo  comte  Guion  son  cosin  del 
dalfin,  e  si  lor  remembret  los  tortz  quel  reis  de  Fransa 
fazia ,  e  com  el  los  manteria  se  il  li  volion  valer ,  e  revelar 
se  contra  1  rei  de  Fransa ,  e  1  lor  daria  cavaliers  e  balestiers 
e  deniers  a  lor  comandamen.  Et  il ,  per  los  grans  tortz 
qu'  el  reis  frances  lor  fazia ,  si  crezeron  los  ditz  d'  en  Ri- 
chart ,  e  sailliron  a  la  guerra  contra  lo  rei  de  Fransa.  E  tan 
tost  com  en  Richartz  saup  que  ill  dui  comte  d'Alvergne, 
lo  dalfins  e  1  coms  Gis  sos  cosins ,  eran  révélât  contra  1 
rei  de  Fransa,  el  près  trevas  ab  lo  rei  de  Fransa,  et  aban- 
donet  lo  dalfin,  e  1  comte  Guion  e  si  s'en  passet  en  Engla- 
terra.  E  1  reis  de  Fransa  si  fetz  sa  gran  ost  e  venc  s'en 
en  Alvergne  e  mes  a  fuoe  et  a  (lama  tota  la  terra  del 
dalfin  e  del  comte  Guion ,  e  tolc  lor  bores  e  vilas  e  chas- 
tels.  E  com  ill  viron  que  ill  no  s  podion  deffendre  del  rei 
de  Fransa ,  si  preiron  trevas  ab  lui  a  V  mes ,  e  si  orde- 
neren  quel  coms  Gis  s'en  ânes  en  Englaterra  saber  si 
en  Richart  lor  ajudaria  si  com  el  lor  avia  jurât  e  promes. 
E  1  coms  Guis  s' en  anet  lui  en  Englaterra  ab  X  cavalliers  ; 
en  Richartz  lo  vi  mal ,  e  1  recep  mal  e  mal  l' onret ,  e  no 
ill  donet  ni  cavallier  ni  sirven  ni  balestier  ni  aver,  don  el 
s'entornet  paubres  e    dolenz  e  vergoingnos.    E    tan   tost 


432  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

com  fon  tornatz  en  Alvergne ,  lo  dalfins  e  '1  coms  Gis  s' en 
aneren  al  rei  de  Fransa ,  e  si  s' acorderon  ab  el.  E  quant 
se  foron  acordatz ,  la  treva  del  rei  de  Fransa  e  d'  en  Richart 
si  fo  fenida  ;  e  1  reis  frances  aunet  sa  gran  ost  et  entret 
en  la  terra  del  rei  Richart,  e  près  vilas  et  ars  e  bores  e 
castels.  E  quant  a  n  Richartz  auzi  aquest  faich ,  si  venc 
ades  e  passet  de  sai  mar;  e  tan  tost  com  el  fo  vengutz, 
el  mandet  dizen  al  dalfin  et  al  comte  Guion  que  ill  li 
deguessen  ajudar  e  valer,  que  la  treva  era  fenida,  e  saillir 
a  la  guerra  contra  1  rei  de  Fransa  ;  et  ill  no  ill  en  feiron 
nien.  E  1  reis  Richartz  cant  auzi  que  ill  no  ill  volion  ajudar 
de  la  guerra ,  si  fez  un  sirventes  del  dalfin  e  del  comte 
Guion ,  el  quai  remembret  lo  sagramen  qu'  el  dalfins  e  1 
coms  Gis  avion  fait  ad  el;  e  com  l'avian  abandonat,  car 
sabian  qu  el  trésors  de  qui  non  era  despendutz ,  e  car  sa- 
bian  quel  reis  frances  era  bons  d' armas  e  'n  Richartz  era 
vils ,  e  com  lo  dalfins  fon  lares  e  de  gran  mession  e  qu  el 
era  vengutz  escars  per  far  fortz  castels  ;  e  qu'  el  volia  saber 
si  '1  sabia  bon  d' Usoire  qu'  el  reis  frances  li  tolia  ni  s' en 
prendia  venjamen  ni  1  tenria  soudadier.  E  1  sirventes  si 
comensa  en  aissi  : 

Dalfin,  ie  us  voill  deraisner. 

E  lo  dalfins  si  respondet  al  rei  Richart  en  un  autre 
sirventes  a  totas  las  razos  qu'  en  Richartz  el  avia  razonat , 
mostran  lo  seu  dreich  e  1  tort  d'  en  Richart ,  et  encusan 
en  Richart  dels  mais  quel  avia  faitz  de  lui  e  del  comte 
Guion  e  de  mainz  autres  mais  qu'  el  avia  faitz  d' autrui.  El 
sirventes  del  dalfin   si  comensa  en  aissi  : 

Reis ,  pois  de  mi  chantatz. 

Nostrad.  13g.  Crescimbeni,  ()5.  Bastero ,  94.  Millot,  1,54.  P.  Occ.  i3. 
Hist.  Litt.XV.  320. 


DES    TROUBADOURS.  4^3 

Richard  de  Barbezieux  ,  t.  III.  Environ  douze  pièces. 

Richartz  de  Berbesieu  si  fo  un  cavalliers  del  castel  de 
Berbesieu  de  Saintonge ,  del  evesquat  de  Saintas ,  paubres 
vavassors.  Bons  cavalliers  fo  d' armas  e  bels  de  persona, 
e  saup  miels  trobar  qu'entendre  ni  que  dire.  Moût  fo 
paures  dizens  entre  las  gens  ;  et  on  plus  vezia  de  bons 
homes ,  plus  s' esperdia  e  mens  sabia  ;  e  totas  vetz  li  be- 
soingnava  altre  que  '1  conduisses  enan.  Mas  ben  cantava 
e  dizia  sons,  e  trobava  avinenmen  mots  e  sons. 

Et  enamoret  se  d' una  domna  moiller  d'tN  Jaufre  de 
Taonai ,  d' un  valen  baron  d' aquela  encontrada.  E  la  domna 
era  gentils  e  bella ,  e  gaia  e  plazens ,  e  mot  enveioza  de 
pretz  e  d'onor,  filla  d'EN  Jaufre  Rudel  prince  de  Blaia.  E 
quant  ella  conoc  qu'  era  enamoratz  d' ella ,  fetz  li  doutz 
semblan  d'amor;  tan  quel  cuilli  ardimen  de  lieis  pregar. 
Et  ella  ab  doutz  semblanz  amoros  retenc  sos  precs ,  e  los 
recep  e  los  auzi ,  com  domna  que  avia  voluntat  d' un  tro- 
bador  que  trobes  d' ella.  Et  aquest  comenset  a  far  sas 
cansos  d' ella ,  et  apellava  la  Meillz  De  Domna  en  sos  can- 
tars.  Et  el  si  se  deletava  molt  en  dire  en  sas  cansos  simili- 
tudines  de  bestias  e  d'ausels  e  d'ornes,  e  del  sol  e  de 
las  estellas ,  per  dire  plus  novel  las  rasos  qu'autre  non 
agues  ditas  ni  trobadas.  Moût  longamen  cantet  d' ella ,  mas 
anc  non  fo  crezut  qu'  ella  li  fezes  amor  de  la  persona. 

La  domna  mori  ;  et  el  s' en  anet  en  Espaigna  al  valen 
baron  don  Diego  ;  e  lai  visquet ,  e  lai  mori. 

La  pièce  suivante  est  entière  : 

Atressi  cum  l'olifans 
Que  quan  chai  no  s  pot  levar 
Tro  que  l'autre,  ab  lo  cridar 
5  28 


434  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

De  lor  votz ,  lo  levon  sus , 

Et  eu  segrai  aquel  us 
Quar  mos  mesfaitz  m' es  tan  greus  e  pesans  ; 
E  si  la  cortz  del  Puei  e  '1  rie  bobans 
E  l' adreitz  pretz  dels  leials  amadors 
No  m  relevon ,  jamais  non  serai  sors  ; 
Que  deigneson  per  mi  clamar  merce 
Lai  on  preiars  ni  merces  no  m  val  re  ! 


E  s' ieu  per  los  fis  amans 

Non  puosc  en  joi  retornar , 

Per  totz  temps  lais  mon  chantar 

Que  de  mi  no  i  a  ren  plus; 

Ans  viurai  cura  lo  reclus  , 
Sols ,  ses  solatz ,  c'  aitals  es  mos  talans , 
Quar  ma  vida  m' es  trebaillz  et  afans , 
E  gaugz  m' es  dois ,  e  plazers  m' es  dolors  ; 
Qu  ieu  non  sui  ges  de  la  maneira  d' ors 
Que ,  qui  '1  bat  fort  ni  '1  ten  vil  ses  merce , 
El  engraissa  e  meillura  e  rêve. 

Ben  sai  qu'amors  es  tant  grans 

Que  Ieu  me  pot  perdonar, 

S' ieu  failli  per  sobramar , 

Ni  reignei  cum  Dedalus 

Que  dis  qu'  el  era  Jhesus , 
E  vole  volar  al  cel  outracuidans, 
Mas  dieus  baisset  l' orguelh  e  lo  sobrans  ; 
E  mos  orguelhs  non  es  res  mas  amors , 
Per  que  merces  mi  deu  faire  socors; 
Que  luecx  i  a  on  razos  vens  merce , 
E  luecx  on  dreitz  ni  razos  no  val  re. 


DES    TROUBADOURS.  4^5 

A  tôt  lo  mons  sui  clamans 

De  mi  e  de  trop  parlar; 

E  s'ieu  pogues  contrafar 

Fenix  don  non  es  mas  us 

Que  s' art  e  pois  resortz  sus, 
Eu  m'arsera,  car  sui  tant  malanans, 
Ab  mos  fais  digz  mensongiers  e  truans, 
Resorsera  en  sospirs  et  en  plors 
Lai  on  beutatz  e  jovens  e  valors 
Es,  que  no  i  falh  mas  un  pauc  de  merce 
Que  no  i  sion  assemblât  tuich  H  be. 

Ma  chansos  m'er  drogomans 

Lai  on  eu  non  aus  anar 

Ni  ab  dregz  huels  esguardar , 

Tan  sui  conquis  et  aclus; 

E  ja  hom  no  m'  en  escus , 
Miels  De  Domna,  que  fugit  ai  dos  ans; 
Er  torn  a  vos  doloiros  e  plorans; 
Aissi  col  cers  que,  quant  a  faich  son  cors, 
Torna  morir  al  crit  dels  cassadors, 
Aissi  torn  eu,  domna,  en  vostra  merce, 
Mas  vos  non  cal ,  si  d' amar  no  us  sove. 

Tal  Seignor  ai  en  cui  a  tant  de  be 
Quant  m' en  sove  non  puosc  faillir  en  re. 

Belh  Bericle,  joi  e  pretz  vos  mante; 
Tôt  quan  vuelh  ai,  quan  de  vos  me  sove. 


Nostrad.  242.  Crescimbeni,  209.  MiltOt,  III,  81.  P.  Occ.  275. 

Richard  de  Noves.  Voyez  Pierre  Bremond. 
5  *82 


4-36  BIOGRAPHIES    ET    FRAGMENTS 

Richard  ou  Ricaud  de  Tarascon.  Trois  pièces  attri- 
buées à  d'autres  troubadours. 

Richartz  de  Tarascon  si  fo  uns  cavalliers  de  Proensa, 
del  castel  de  Tarascon.  Bons  cavalliers  fo  d' armas,  e  bons 
trobaire  e  bons  Servire  ;  e  fez  bons  sirventes  e  bonas  cansos. 

Fragments  d'une  tenson  avec  Gui  de  Cavaillon,  qu'il 
appelle  Cabrit. 

Ricautz  de  Tarascon  e  n  Guis  de  Cavaillon  : 

Cabrit ,  al  mieu  veiaire , 

Vos  fatz  ves  mi 
Que  fais  e  que  bausaire, 

Segon  c'om  di, 
Tro  que  mon  cor  n'esclaire, 

Won  aurcs  fi; 
D'ueils  e  de  lenga  traire 

Ar  vos  desfi.... 

Il  finit  en  disant  : 

Cabrit,  el  poder  rj'Audiart 
Vos  n'  apel ,  no  us  vei  tan  gaillart , 
Que  vas  mi  es  de  peior  art 
Non  fon  vas  n  Esengrin  Rainart. 

Cabrit  al  mieu. 

Crescimbeni,  209.  Millot,  III ,  434-  Papon,  II,  4°9-  P.  Occ.  385. 

Rodrigue.  Tenson  avec  R. ,  auquel  il  répond  : 

Laus  mensongiers  es  juglaria, 

R. ,  per  que  saber  podes 
Que  non  m'azaut  de  sa  paria, 

È  vueilh  l' obra  aver  ades 


DES     TROUBADOURS.  4^7 

En  ma  bailhia, 
Qar  a  bauzia 
Non  es  dretz  mi  dons  gazainhes, 
Tan  s'umelia 
En  leis  coindia 
Per  qu'ab  frau  non  tainh  qu'ieu  l'ames. 
Ar  chaczes. 
Millot,  III,  43i. 

Rofian,  ou  Rufian.  Une  tenson  avec  le  frère  Izarn, 
auquel  il  dit  : 

i  Vos  que  amatz  cuenda  domna  e  plazen, 

Fraire  'w  Izarn ,  mi  digaz ,  si  us  sap  bo , 
Quar  del  saber  asaz  n'avez  e  pro, 
Qal  penriaz  d' un  novel  partimen  : 
Qu'ab  leis  c' amatz  fosses  en  luec  rescos 
E  près  lo  joi  de  leis  morises  vos, 
O  que  totz  temps  l'ames  entieramen 
E  qu'ill  no  us  am  ni  us  port  nuill  bon  coratge. 

VOS    QUE    AMATZ. 

Rofin.  Tenson  avec  une  dame  qui  lui  propose  : 

Rofin ,  digatz  m' ades  de  cors 
Cals  fetz  meills ,  car  es  conoissens  : 
Una  domna  coinda  e  valens, 
Qu'  eu  sai ,  ha  dos  amadors  , 
E  voll  que  quecs  jur  e  pliva 
Enanz  qu'  els  voilla  ab  si  colgar 
Que  plus  mas  tener  e  baisar 
No  ill  faram  ;  e  l' uns  s' abriva 
E  '1  faig,  que  sagramen  no  ill  te; 
L' autres  no  l' ausa  far  per  re. 
5  *83 


438  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Entre  autres  réponses,  Rofin  lui  fait  celle-ci: 

Domna ,  ben  mi  par  gran  errors 

D' amies  pois  ama  coralmens 

Que  nuills  gaug  li  sia  plazens 

Qu  'a  sa  domna  non  sia  honors , 

Car  no  ill  deu  esser  esquiva 

Pena  per  sa  domna  onrar , 

Ni  '1  deu  res  per  dreg  agradar 

S'  a  leis  non  es  agradiva  ; 

E  drutz  qu'  en  aissi  no  s  caple 

Deu  perdre  sa  domna  e  se. 

Rofin  digatz. 
Millot,  III,  434. 

Rostans  de  Merguas.  Une  pièce  lacérée  ;  en  voici  un 

couplet  : 

Ma  dona  m  ditz  que  m  demor 

E  '1  cor  s  mor; 

Dieus  li  don  aital  demora 

Cum  ilh  mora  ; 

Belh  l'es  que  m  deschan 

E  m  gap  quan  l' enchan , 
E  '1  poder  d' amor  deschanta 
Que  m  toi  lo  sen  e  m' enchanta  ; 

La  dolor  qu'ieu  tray, 

Don  ges  no  m'estray, 
Me  don  dieus  vezer  qu'ilh  traya; 
No  s  n'estraya 

Tan  tro  que  m'esmen 

Per  esmandamen 
D'un  baizar,  que  tal  esmenda 
Penrai ,  si  ves  me  s' esmenda. 

Li.  DOUSS'  AMOR. 

Millot,  III,  435. 


DES    TROUBADOURS.  4^9 

Saïl  de  Scola,  t.  III.  Deux  pièces. 

Sail  de  Scola ,  si  fo  de  Barjarac ,  d' un  rie  bore  de  Peire- 
gorc ,  fils  d' un  mercadan  ;  e  fetz  se  joglar  ;  e  fetz  de  bonas 
cansorietas  ;  et  estet  cum  n'  Ainermada  de  Narbona.  E 
quant  ella  mori,  el  se  rendet  a  Bragairac,  e  laisset  lo  trobar 
e'1  cantar. 

Huey  cuiava,  e  no  sai  si  m' o  digua , 
Qu'  om  se  degues  venjar  de  mal'  amigua, 
Mas  er  vey  be  que  si  meteys  destrigua 
Selh  qu'  ab  amor  guerreya  ni  playeia 
Son  escien, 
E  conosc  ben 
Que  no  '1  dey  mostrar  mingt 
Vas  lieys  mo  mal  talen. 

Gran  esfors  fat. 

Bastero,  94.  Crescimbeni ,  209.  Millot ,  III ,  435.  P.  Occ.  386.  Hist.  Litt. 
XV ,  466. 


Savari  de  Mauleon,  t.  IL 

Savaric  de  Mauleon  si  fo  un  ries  baros  de  Peitieu ,  fils 
d'  en  Reols  de  Maleon.  Seigner  fo  de  Mauleon  e  de  Talar- 
nom ,  e  de  Fontenai ,  e  de  Castelaillon ,  e  de  Boet ,  e  de 
Benaon ,  e  de  saint  Miquel  en  1'  Ertz ,  e  de  la  isla  de  Riers , 
e  de  l'isola  de  Nives,  e  de  Nestrine,  e  d'Engollius,  e 
d'autres  mainz  bons  locs.  Bels  cavaliers  fo  e  cortes  et  en- 
seingnatz ,  e  lare  sobre  totz  los  larex.  Plus  li  plac  dons  e 
dompneis  et  amor  e  torneiament ,  que  ad  home  del  mon , 
e  de  chanz  e  de  solatz,  e  trobars  e  cortz  e  messios. 
Plus  fo  fin  amies  de  domnas  e  d'amadors  que  nuills 
autres  cavalliers ,  e  plus  enveios  de  vezer  bons  homes  e 
s  *8  * 


« 


[\[\0  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

de  far  H  plazer.  E  fo  lo  meiller  guerrer  que  anc  fos  el 
mon.  Tal  vez  ne  fo  aventuros ,  e  tal  vez  ne  trobet  dan  : 
e  totas  las  guerras  qu'  el  ac  foron  com  lo  rei  de  Fransa 
e  com  la  soa  gen.  E  dels  sieus  bons  faich  se  poiria  far 
un  gran  libre ,  qui  lo  volgues  escrire ,  com  d' aquellui  que 
ac  plus  en  si  d' umelitat  e  de  merce  e  de  franquessa ,  e 
que  mais  fez  de  bons  faich  d' orne  qu'  ieu  anc  vis  ni  auzis , 
e  plus  n'avia  voluntat  de  far. 

En  Savaric  de  Malleo  fo  vengutz  a  Benaujatz  per  vezer 
la  vescomtessa  na  dona  Guillerma ,  et  el  entendia  en  ela  ; 
e  tray  ab  lui  'n  Elias  Rudels ,  senher  de  Bragairac ,  e  Jaufre 
Rudelh  de  Blaya.  Totz  très  la  pregavo  d'amor;  et  enans 
c' aysso  fos,  el' avia  cascun  tengut  per  son  cavayer,  e  l'un 
non  o  sabia  de  l'autre.  Tug  très,  foron  asetatz  près  delà, 
l' un  d' una  part ,  l' autre  d' autra ,  lo  ters  denan  ela.  Cascus 
d' els  la  esgardava  amorozamen  ;  et  ela ,  com  la  plus  ardida 
dona  c'  om  anc  vis ,  comenset  ad  esgardar  en  Jaufre  Rudelh 
de  Blaya  amorozamen  ,  car  el  sezia  denan  ;  et  a  'n  Elias 
Rudelh  de  Bragairac  près  la  man ,  et  estreis  la  fort  amo- 
rozamen ;  e  de  mo  senher  en  Savaric  causiget  lo  pe  rizen 
e  sospiran.  Negus  no  conoc  lo  plazer  l'un  de  l'autre 
entro  qu  en  foron  partitz ,  qu'  en  Jaufre  Rudelh  o  dis 
a  'n  Savaric  com  la  dona  l' avia  esgardat  ;  e  n  Elias  dis  lo 
de'l  ma.  En  Savaric,  cant  auzis  que  a  cascus  avia  fag  aital 
plazer ,  fon  dolens  ;  e  de  so  que  fon  ad  el  fag  non  parlet , 
mas  apelet  Gaucelra  Fayzit  e  'n  Ugo  de  la  Bacalayria ,  e  si 
lur  dis  en  una  cobla  al  cal  avia  fag  may  de  plazer  ni  d'amor. 
E  la  cobla  del  deman  comensa  : 

Gaucelm ,  très  joc  enamorat. 

Be  us  die  d'  en  Savaric  que  be  fon  sel  qu'  era  razitz  de 
tota  la  cortezia  del  mon  ;  et  en  totz  bos  fatz  c'  om  puesca 


DES    TROUBADOURS.  441 

pessar  de  bon  home  el  fon  maystre  de  totz.  Et  avia  amada 
et  onrada  lonc  tems  una  dona  gentil  de  Gascuenha,  ma 
dona  Guillerma  de  Benaujatz ,  molher  que  fo  d'  en  P.  de 
Gavaret ,  qu'  era  vescoms  de  Beraumes  e  senher  de  San 
Macari  e  de  Lengo  ;  e  puesc  dire  per  ver  que  ane  tans  de 
bx>s  fatz  fezes  per  dona.  Mot  longamen  lo  paget  esta  dona 
ab  sas  folas  promessas  et  ab  bels  mandamens ,  et  joyas 
donan.  E  mantas  vez  fes  lo  venir  de  Peitieus  en  Gascuenha 
per  mar  e  per  terra  ;  e  cant  era  vengutz  gen  lo  sabia  en- 
ganar  ab  falsas  razos ,  que  no  1  fazia  plazer  d' amor.  Et  el 
era  'n  tan  enamoratz  que  no  conoysia  l' engan  :  mas  sos 
amies  d'el  li  deron  ad  entendre  l' engan.  E  mostreron  li 
una  dona  de  Gascuenha ,  qu'  era  de  Manchac  e  molher  d'  en 
Guiraut  de  Manchac ,  joves  e  bêla  et  avinens ,  e  deziroza 
de  pretz  e  de  vezer  en  Savaric  per  lo  be  qu'  en  auzia  dire. 
En  Savaric  can  vi  la  dona  azautet  li  mot  a  meravilhas  e 
preget  la  d'amor.  E  la  dona,  per  la  gran  valor  que  vi  en 
el ,  retenc  lo  per  son  cavayer ,  e  det  li  jorn  qu  el  vengues 
a  leys  per  penre  so  que  demandava.  Et  el  parti  s'en  mot 
alegres,  e  près  comjat  e  tornet  s'en  a  Peytieus. 

E  no  tarzet  gayre  que  ma  dona  na  Guiilerma  Benauja 
saupet  lo  fag ,  e  com  l' avia  dat  jorn  de  venir  ad  ela  per 
far  son  plazer.  Adonc  fon  mot  giloza  e  trista  car  non  l'ac 
retengut;  e  fes  far  sas  letras  e  sos  mans  e  salutz  aitan 
caramen  co  saup  ni  poc ,  e  mandet  a  'n  Savaric  que  al  jorn 
que  l'avia  dat  la  comtessa  de  Manchac,  que  vengues  ad 
ela  a  furt  a  Benaujas  per  aver  d' ela  tôt  son  plazer.  E  sapias 
per  ver  que  ieu  Uc  de  San  Cire,  que  ay  escrichas  estas 
razos  ,  fuy  lo  messatge  que  lai  aniey  e  1  portey  totz  los 
mans  e  ls  escritz.  Et  en  la  sua  cort  si  era  lo  prebost  de 
Limotges ,    qu'  era  valens  hom  et  ensenhatz ,  e  bos  tro- 


44^  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

baires.  En  Savaric,  per  far  a  lui  honor,  li  mostret  tôt  lo 
fag  e  so  que  cascuna  l'avia  dig  e  promes.  En  Savaric  dis  al 
prebost  que  li  'n  demandes  en  chantan ,  e  que  li  'n  partis 
tenso ,  a  la  cal  d' estas  doas  dévia  anar  al  jorn  que  li  avian 
donat.  E  1  prebost  cornes  lo ,  e  di  : 

En  Savaric ,  ieu  vos  deman 
Que  m  diatz  en  chantan. 

Nostrad.  106.  Crescimbeni ,  75.  Bastero,  94.  Millot ,  II,  99.  P.  Occ.  147. 

Serveri  de  Girone.  Quinze  pièces  : 

En  brau  loc  fon  plantada  . 

Planta  qu'  el  frug  peiura  , 

E  dona  en  mal  formada 

Quan  pert  bon'  aventura  ; 

Quar  moût  mais  que  mezura    . 

Es  bona  don'  amada, 

Quan  fay  contra  natura 

So  don  es  mais  prezada, 

Quar  de  valh  ven  l'errada.... 

Mal  es  rauba  guardada 
Dins  avol  tancadura, 
E  dona  pieitz  celada , 
Quan  fai  mal  ni  laidura 
Contra  tota  natura , 
Es  vils  dona  laissada, 
E  cast'  e  mund'  e  pura 
Sobre  valor  pauzada 
En  pretz  encastenada. 

Trop  es  desendressada 
Maison  on  hom  endura, 


DES    TROUBADOURS.  44^ 

E  pus  don'azirada 
Cuy  castedatz  fraitura; 
Qu'entre  clam  e  rancura 
S' es  ab  blasme  liada , 
E  val  mais  que  clausura 
A  ciutat  asetjada 
Dona  en  be  far  uzada. 

En  mal  pcich. 

L' olivier  fay  oli  qu'  es  dous  e  fis 
E  del  pomier  vezem  lo  pom  eyssir , 
E  las  moras  del  morier  revenir, 
E  del  rozier  la  roza  s' espandis , 
E  si  '1  muns  fos  e  nos  aitals  co  fom 
Al  comensar,  tug  foram  clar  e  mun. 

Del  mon  votGRA. 
Millot,  III,  3i6.  P.  Occ.  327. 

Sifre  ,  ou  Sifren.  Une  tenson  avec  Bernard ,  auquel 

il  dit  : 

Mir  Bernart ,  mas  vos  ay  trobat 

A  Carcassona  la  cieutat, 
D' una  re  m  tenc  per  issarat , 
E  vuelh  vostre  sen  m' en  aon  : 
En  una  don'  ay  la  mitât , 
E  no  m  suy  ges  ben  acordat 
Si  m  val  mais  d' aval  o  d' amon. 

Mir  Bkrnart. 
Millot,  III,  435. 

Simon.  Deux  tensons ,  Tune  avec  Lanfranc ,  et  l'autre 
avec  Jacme  Grils. 

Seigne'  'n  Jacme  Grils ,  eu  us  deman , 
Car  vos  vey  lare  e  ben  estan , 


444  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

E  car  per  rie  pretz  sobeiran 
E  per  saber  es  mentaubutz , 
Que  me  digatz  per  qu'  es  perdutz 
Solatz,  e  domneis  mal  volgutz. 

Il  réplique  à  Jacme  Grils,  qui  lui  a  exprimé  son  opi- 
nion : 

Seigne'  'n  Jacme ,  moût  es  sennatz , 

E  primamen  vos  razonatz  ; 
Mas  quar  dizetz  que  cobeitatz 
N'  a  aizo  mogut ,  vos  aug  faillir , 
Car  tost,  com  son  al  mieu  albir, 
Aitant  o  plus  no  '1  devetz  dir. 

Seigne'  'n  jacme. 

Simon  Doria.  Voyez  Lanfranc  Doria. 

Sordel  ,  t.  III  et  IV.  Environ  trente  pièces. 

Lo  Sordels  si  fo  de  Mantoana  de  Sirier ,  fils  d'un  paubre 
cavallier  que  avia  nom  sier  el  Cort.  E  deletava  se  en  cansos 
aprendre  et  en  trobar,  e  briguet  com  los  bons  homes  de 
cort,  et  après  tôt  so  quel  pot;  e  fes  coblas  e  sirventes.  E 
venc  s' en  a  la  cort  del  comte  de  San  Bonifaci ,  e  1  coms 
l'onret  molt;  et  enamoret  se  de  la  moiller  del  comte  a 
forma  de  solatz ,  et  ella  de  lui.  Et  avenc  si  que  '1  coms 
estet  mal  com  los  fraires  d'  ella ,  e  si  s' estranjet  d' ella.  E 
sier  Icellis  e  sier  Albrics ,  li  fraire  d' ella ,  si  la  feirent  en- 
volar  al  comte  a  sier  Sordel  ;  e  s' en  venc  estar  com  lor  en 
gran  benanansa.  E  pois  s'  en  anet  en  Proensa ,  on  il  receup 
grans  honors  de  totz  los  bos  homes,  e  del  comte  e  de  la 
comtessa ,  que  li  deron  un  bon  castel  e  moiller  gentil. 


DES      TROUBADOURS.  44$ 

Lai  a  'w  Peire  Guillem  man  ses  bistansa 

Q'  ancar  non  a  de  lauzar  pro  après , 

Q'  ancmais  non  vim  lauzor  que  pro  tengues , 

Si  '1  laus  passet  del  lauzat  sa  valensa; 

Que  trop  lausar  destriga  la  lausor 

Del  trop  lauVit  e  blasma  '1  lausador 

Lai  on  -vertatz  repren  sa  conoissensa. 

A  ma  domna  de  Fois  man  per  sa  honor 
Que  no  '1  plassa  desmesur'  en  lausor , 
Que  trop  lausar  es  blasmes  e  faillensa. 

Lai  a  'v  Peire. 

Cobla  de  mésser  Sordel  q'  era  malat  : 

Totz  hom  me  van  dizen  en  esta  maladia 
Que  s' ieu  mi  conortes  que  gran  ben  m' o  faria  ; 
Ben  sai  qu'il  dison  ver,  mas  com  far  l'o  poria? 
Hom  q'es  paubre  d'aver  et  es  malat  tôt  dia, 
Et  es  mal  de  seignor  e  d' amor  e  d' amia , 
Fos  qui  m'o  l'ensignes,  ben  me  conortaria  ! 
Totz  hom  me  vak. 

Nostrad.  i53.  Crescimbeni ,  io5.  Bastero ,  94.  Millot,  II,  79  P.  Occ.  145. 

Sordel  de  Goi.  Une  pièce  de  deux  couplets  : 

Dompna  valen ,  saluz  et  amistatz 
E  tôt  quan  pot  de  plazer  e  d' onor 
Vos  manda  sel  ses  cor  galiador.... 
Que  mi  deguas  tener  per  servidor 
Aisi  cum  sel  qu'  es  vostre  domenjatz , 
Quar  per  ma  fe  tan  vos  am  e  soplei 
Cum  las  clardatz  dels  oil  ab  cui  vos  vei. 
Dompna  valen. 


/ 

446  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

Taurel.  Une  tenson  avec  Falconet ,  auquel  il  dit  : 

Falconet,  de  Guillalmona 

Vos  vei  enamorat, 

E  '1  marques  de  Montferat 

Fai  pechat  que  non  la  us  dona. 

Falconet  de. 
Millot,III,  436. 

Le  Templier  ,  ou  le  Chevalier  du  Temple  ,  t.  IV. 

Thibaud  de  Blizon.  La  pastourelle  imprimée  t.  II , 
p.  23o,  est  sous  son  nom  dans  un  des  manuscrits. 

Millot,  III,  2  7  5. 

Thomas.  Une  tenson  avec  Bernado. 

Bernado ,  la  genser  dona  que  s  mir 

En  tôt  lo  mon  ni  anc  fos  ni  er  mais 

Dieu  prec  que  gar  de  mal  e  de  falhir, 

E  m  do  s' amor  e  m  tragua  d' est  pantais 

E  dels  peccatz  c'  a  faitz  mortals  e  lais , 

Me  do,  s'il  play,  de  tôt  be  far  ayzina, 

Car  dels  peccatz  ben  es  hora  que  lais, 

E  prec  ne  lui  a  cui  lo  mon  s' aclina. 

Bernado  la. 
Millot,  III,  436. 

La  dame  Tiberge.  Un  fragment  lacéré. 

Na  Tibors  si  era  una  dompna  de  Proensa,  d'un  castel 
d' en  Blacatz  que  a  nom  Sarrenom.  Cortesa  fo  et  ensei- 
gnada,  avinens  e  fort  maistra,  e  saup  trobar;  e  fo  enamo- 
rada  e  fort  amada  per  amor;  e  per  totz  los  bons  homes 
daquela  encontrada   fort  honrada;  e  per  totas  las  valens 


DES       TROUBADOURS.  447 

dompnas   moût  tensuda  e  moût  obedida.  E  fetz  aquestas 
coblas ,  e  mandet  las  al  seu  amador  : 

Bels  dous  amies,  ben  vos  puesc  en  ver  dir 
Que  anc  no  fo  q'eu  estes  ses  désir 

Pos  vos  conven  e per  fin  aman; 

Ni  anc  no  fu  q'  eu  non  agues  talan , 
Bel  douz  amies ,  q'  eu  soven  no  us  vezes , 
Ni  anc  no  fos  sasons  que  m'en  pentis, 
Ni  anc  no  fos,  si  vos  n'anes  iratz, 
Q'  eu  agues  joi  tro  que  fosetz  tornatz. 

Bels  dous  amics. 

Crescimbeni ,  202.  Millot ,  III,  32 1.  Papon  ,  II,  41 5.  P.  Occ.  3a 8. 

Tomiers.  Voyez  Paxazis.  Fragments  d'une  pièce  : 

De  chantar  farai 

Una  esdemessa, 

Que  temps  ven  e  vai , 
»  E  reman  promessa, 

E  de  gran  esmai 

Fai  deus  tost  esdessa. 
Segur  estem ,  seignors , 
E  ferms  de  rie  socors. 

Rie  socors  aurem , 
En  deu  n'ai  fianza, 
Don  gazagnarem 
Sobre  sels  de  Fransa. 
D'ost  que  deu  non  tem 
Pren  deus  tost  venjanza. 
Segur  estem,  etc. 

Tais  cuia  venir 
\h  falsa  croisada 


44H  BIOGRAPHIES    ET    FRAGMENTS 

Qe  '1  n  er  a  fozir 
Sens  fog  d' albergada , 
Car  ab  ben  ferir 
Venz  hom  leu  mainada. 
Segur  estem ,  etc. 

E  si  Fredericz 
Qu'es  reis  d'Alamaigna 
Soffre  que  Loics 
Son  emperi  fraingna, 
Ben  sera  enics 
Lo  reis  part  Bretaigna. 
Segur  estem ,  etc. 

L'evesque  culvert 
Non  o  preson  gaire 
S' el  sainz  vas  se  pert 
O  fo  nostre  paire, 

Quan  moc  del  désert,  * 

Mas  amon  Belcaire. 
Segur  estem ,  etc. 

Nostre  cardenals 

Sojorna  e  barata, 

E  pren  bels  ostals , 

De  que  deus  l' abata , 

Mas  pauc  sent  los  mais 

Quant  a  Damiata. 
Segur  estem ,  seignors , 
E  ferm  de  rie  socors.... 

De  CHANTA.R  FARA.I. 

Bastero,  94.  Cfescimbeni ,  219.  Hist.  gén.  du  Langued.  III ,  98.  Millot,  III. 
45.  P.  Occ  273.  Hist.  Litt.  XV,  462. 


DES       TROUBADOURS.  449 

Torcafols.  Deux  pièces  ;  en  voici  quelques  vers  : 

Comunal,  en  rima  clausa 

On  ja  no  m  respondres ,  so  m  cuich , 

Farai  sirventes  aora, 

E  dirai  vostra  semblansa, 

C'ab  armas  es  soven  vencutz  ; 

Et  hom  vielz  pois  desclavella 

Ni  ses  de  totz  pretz  abatutz , 

Be  m  raeravill  com  se  feing  drutz. 

COMUNAI.   EH. 

Ben  viu  a  gran  honor 
Qui  pert  son  mal  seignor, 
Qu'eu  perdei  lo  peior 
Qu'anc  mortz  pogues  aucir, 
Mas  ieu  non  pois  morir, 
Ni  no  voill  que  m'aucia 
Per  ma  vida  gandir.... 

CuMCÏAL  VEILL. 

Bastero,  94.  Crescimbeni ,  210.  Millut,  III,  436. 

Le  troubadour  de  Villarnaud.  Deux  sirventes , 
dont  l'un  est  à  la  manière  des  troubadours  qui  se  per- 
mettaient de  changer  les  terminaisons  de  plusieurs  mots 
pour  produire  des  rimes  extraordinaires  : 

Mal  mon  grat  fatz  serventula 
Dels  ricx  malvatz  cor  mortula , 
Quar  il  no  temon  vergula, 
Quar  ses  cor  ban  lur  corsul  ; 
Per  qu'icu  n'ai  men  de  raubula; 
E  man  joglar  de  cortula 

I  29 


45o  BIOGRAPHIES    ET     FRAGMENTS 

Qu'en  fan  tôt  jorn  gran  rancul 
Dels  malvatz  trenca  linhula. 

Mal  mon  grat. 

Voici  des  fragments  du  second,  qui  est  dans  le  style 
ordinaire  du  temps  : 

Un  serv entes  nou  qu'om  chan 
Farai  en  est  leugier  so , 
Que  coratge  e  talan 
N'  ai  e  moût  bona  razo , 
Quar  niant  dizon  veiramen 
Qu'  el  Dalfins  pert  per  non  sen 
Gapenses  ; 
Et  er  grans  merces, 
Si  '1  ven  meschasensa , 
Quar  pretz  no  l'agensa.... 

Si  '1  Dalfins  sai  ven  ugan 
Ni  l' aduzon  siei  baro , 
Mant  elm,  niant  escut,  niant  bran, 
Mant  ausberg ,  mant  gonfano , 
E  man  bell  cavall  corren 
Veirem ,  martt  cairell  bruien 
Trais  espes, 

Mant  colp  demanes 

Ferir ,  si  no  i  tensa 

Lo  coms  de  Proensa. 

Quar  si  '1  coms  si  fai  enan 
Per  intrar  en  teneso, 
Cobrar  pot ,  senes  tôt  dan 
E  ses  mass'  e  ses  basto , 
So  qu'  an  perdut  lonjamen 
Siei  amie  e  siei  paren.... 


DES    TROUBADOURS.  4^1 

N  Agoutz,  ab  bon  pretz  valen, 
Creis  quec  dia  e  non  deisen 
Nul  las  ves 

Vostra  valors  que  es 

Aussors,  e  que  gensa 

Quec  jorn  a  presensa. 

Serventes , 
Vai  tost,  e  no  t  pes, 
Fai  m'en  sovinensa 
Al  comte  de  Proensa. 

Un  servehtes. 

Crescimbeni ,  210.  Millot,  III,  436. 

Vinzens.  Tenson  avec  Giraud  et  un  marquis  : 

De  so  don  yeu  soy  doptos 
Me  diatz  vostr'entendensa, 
Guiraut,  pus  es  amoros; 
A  razon  ni  conoisensa 
L'amor  don  vos  aug  parlar, 
Car  mon  senhor  n'  aug  clamar 
Que  ditz  c'un  an  l'a  o  dos 
Servida  que  non  l'es  pros. 

Dk  so  doit. 

Anonymes  ,  t.  II. 

Voyez  Millot,    tome  III,  page  43g,  jusqu'à  la  page  449;  et  le  Parnasse 
occitanien,  depuis  la  page  387,  jusqu'à  la  page  3g3. 

Dans  un  domneiaire  anonyme  se  trouvent  ces  vers  : 

Mas  cel  non  poc  en  ren  faillir 
Que  vos  fetz  e  \olc  que  siatz, 
Quar  meillor  es  de  las  meillors 

i  29* 


452  BIOGRAPHIES     ET     FRAGMENTS 

E  genser  es  de  las  gensars , 

E  plus  haut  sobre  las  haussors , 

E  bella  de  totas  beutatz  ; 

Far  sabetz  tais  cinc  cent  honors 

Que  senz  una  de  las  menors 

Non  voill  haver  los  Mans  ni  'ls  Tors 

Ni  esser  coms  d'Angeus  clamatz. 

DOMNA  VOS. 

Millot ,  III ,  43g. 


FIN     DU     TOME     V. 


TABLE 


DES  PIECES  ET  DES  PRINCIPAUX  FRAGMENTS 

QUI    SONT    DANS    LES   TOMES  II,     III,   IV   ET    V    DU    CHOIX 
DES  POÉSIES  ORIGINALES   DES   TROUBADOURS. 


A. 


Tome.     Page. 


A  X  orne 

b  cossirier  plang III ,  285 

Ab  gran  dreg  son  maint  gran  seignor  del  mon IV,  $76 

Ab  grans  dolors  et  ab  gran  marrimen V,  38 1 

Ab  grans  trebalhs  et  ab  grans  marrimens IV,  137 

Ab  greu  cossire.  —  Fau  sirventes  cozen IV,  191 

Ab  greu  cossire.  —  Et  ab  greu  marrimen V,  297 

Ab  joi  et  ab  joven  m' apais III ,  23 

Ab  joi  mov  lo  vers  e  '1  comens III ,  42 

Ab  joi  que  m  demora V,  285  ^ 

Ab  1'  alen  tir  vas  me  l' aire III ,  3 1 8 

Ab  leyal  cor  et  ab  humil  talan III  f  249 

Ab  lo  dous  temps  que  renovelha III ,  416 

Ab  marrimen  et  ab  mala  sabensa .   IV,  72 

Ab  nou  cor  et  ab  non  talen III ,  1 5 

Ab  pauc  ieu  d' amar  no  m  recre III,  i5i 

Ab  plazen.  — Pessamen III,  461 

Ab  plazer  recep  e  recuelh V,  35 

Abril  issic  mais  intrava V,  342 

A  chantar  m' er  de  so  qu' ieu  no  "volria III,  22 

29  3 


454  TABLE     DES     PIÈCES 

Acosselatz  mi  senhor 

Ad  un  fin  aman  fon  datz 

A  guiza  de  fin  amador 


Ai  !  cal  merce  fera  deus 

Ailas  !  per  que  viu  lonjamen  ni  dura 

Ai!  Lemozis  franca  terra  corteza 

Ai  !  quant  gent  vens  et  ab  quant  pauc  d' afan 

Aissi  com  la  clara  stela 

Aissi  cum  es  bella  sil  de  cui  chan 

Aissi  cum  es  cuenda  e  guaya 

Aissi  cum  la  naus  en  mar 

Aissi  cum  selh  qu'  ama  e  non  es  amatz 

Aissi  cum  selh  qu'  a  pro  de  valedors 

Aissi  cum  selh  que  anc  non  ac  cossire 

Aissi  cum  selh  que  laissa  '1  fuelh 

Aissi  cum  selh  qu'es  vencutz  e  sobratz 

Aissi  cum  selh  que  tem  qu'  amors  1'  aucia 

Aissi  cum  selh  qu'  om  mena  al  jutjamen 

Aissi  m' es  près  cum  selui  que  sercan 

Aissi  quo  '1  malanans 

Al  bon  rey  de  Castela 

A  la  fontana  del  vergier 

A  la  mia  fe  amors 

..  A  l' avinen  mazan 

Al  bon  rey  qu'  es  reys  de  pretz  car 

Al  Dalfin  man  qu'  estei  dinz  son  hostal 

Al  dous  nou  termini  blanc 

A  ley  de  bon  servidor 

A  lieys  cui  am  de  cor  e  de  saber 

Al  noble  rey  aragones 

Al  .pareissen  de  las  flors 

Als  durs  crus  cozens  lauzengiers 

Amicx  ab  gran  cossirier 

Amicx  Bernartz  del  Ventadorn 


III ,  88 
III,  466 

III,  225 

V,      272 

IV,  59 

V,  78 

III,  161 

V,  i5i 
III,  3oo 

V,        225 

V,      362 

III,  214 
III,  187 
III,  218 
III,  III 

V,  17 
III,  346 

III,  449 
V,     355 

IV,  78 

V,  269 
III,  37 5 

III,  5 
V,      204 

IV,  239 

V,  32i 

IV,  172 
III,       8 

m,  391 
11,   272 

III,  27 

V,  408 
II,     188 

IV,  5 


ET    DES   PRINCIPAUX    FRAGMENTS.  4^5 

Amicx  Guigo  be  m' assaut  de  tos  sens V,        7$ 

Amicx  n  Albertz  tensos  soven IV,      36 

Amicx  s' ie  us  trobes  avinen III ,  ^70 

A  mon  vers  dirai  chanso V,      406 

Amors  be  m'avetz  tengut III,  35a 

Amors  com  er  que  farai V,      4°4 

Amors  don  no  sui  clamans II ,     146 

Amors  e  joi  e  liocs  e  temps V,        36 

Amors  e  que  us  es  veiayre III ,     47 

Amors  m'auci  que  m  fai  tant  abelhir. .  .  ...  .  . II,     233 

Amors  ricx  fora  s' ieu  vis V,        27 

Ane  de  Rolan  ni  del  pro  'n  Olivier V,      278 

Ancmais  no  m  fo  semblan •  III ,   107 

Ancmais  per  aital  razo IV,    244 

Ancmais  tan  gen  no  vi  venir  pascor IV,    254 

Ane  no  eugey  que  m  desplagues  amors .  .   III,  377 

Ane  non  eugey  que  m  pogues  oblidar IV,      63 

Ane  no  vi  Breto  ni  Baivier. . V,      3o8 

Ane  vas  amor  no  m  puesc  re  contradire III,  216 

Ans  qu'  els  cim  reston  de  brancas V,        3a 

A  penas  sai  don  m' aprenh III ,  359 

Ara  farai  no  m  puesc  tener IV,    272 

Ar  agues  ieu  mil  marex  de  fin  argen V,      35o 

Ar  ai  ben  d' amor  après V,      325 

Ar  ai  gran  joy  quant  remembri  l' amor III ,  3o4 

Ara  m'alberc  dieus  e  sans  Julias V,      33o, 

Ara  m  digatz  Rambautz  si  vos  agrada IV,        9 

Ara  parra  quai  seran  enveios IV,    102 

Ara  sabrai  s' a  ges  de  cortezia III ,     10 

Ara  sai  eu  de  pretz  quais  l' a  plus  gran IV,      94 

Aras  no  siscla  ni  canta V,      4°5 

Aras  pot  hom  conoisser  e  proar IV,    112 

Aras  pus  vey  que  m' aonda  mos  sens V,      3 17 

Ar  em  al  freg  temps  vengut III ,     39 

5  29* 


456  TABLE     DES    PIECES 

Ar  es  ben  dretz V,  3g5 

Ar  es  dretz  qu'ieu  chant  e  parlle V,  396 

Ar  faray  sitôt  no  m  platz IV,  27 1 

Ar  mi  pues  ieu  lauzar  d'amor III,  438 

Ar  vey  qu'  em  vengut  als  jorns  loncs III ,  1 09 

Assatz  es  dreitz  pus  joys  no  m  pot  venir V,  273 

Astrucx  es  selh  cui  amors  ten  joyos III,  175 

A  te  verge  Santa  Maria V,  174 

Atressi  col  signes  fai III ,  27 1 

Atressi  cum  la  candela III ,  127 

Atressi  cum  l' olifans V,  433 

Atrestan  be  m  tenc  per  mortal III,  4*9 

Auiatz  de  chan  com  enans  se  meillura IV,  3o3 

Auiatz  la  derreira  chanso.  . ... I,  12 

Autet  e  bas  entr'els  prims  fuelhs V,  38 

Autra  vetz  fuy  a  parlamen IV,  42 

A  vos  "cui  tenc  per  dona  e  per  senhor III,  394 

Ay  !  dieus  per  qu'  as  façha  tan  gran  maleza .   V,  54 

Aylas  !  e  que  m  fan  miey  huelh III ,  44 * 

B. 

Baros  Ihesus  qu'  en  crotz  fon  mes IV,  118 

Be  deu  hormais  unir  nostra  razos. . II ,  i34 

Belha  m' es  la  flors  d' aguilen IV,  295 

Belh  m'es  lo.dous  temps  amoros .   III,  210 

Belh  m'es  quan  d' armas  aug  refrim. .  . IV,  212 

Belh  m' es  quan  lo  vens  m' alena III ,  208 

Belh  m',  es  quan  vey  camjar  lo  senhoratge.  . IV,  26 1 

Belh  m'es  quan  vey.pels  vei'giers  e  pels  pratz IV,  3o5 

Belh  senher  dieus  quo  pot  esser  sufritz IV,  65 

Belh  senher  dieus  quora  veyrai  mo  fraire V,  374 

Belhs  Guazans  s' a  vos  plazia III,  35 1 

Belhs  m' es  l' estius  e  '1  temps  floritz III ,  g5 


ET    DES    PRINCIPAUX   FRAGMENTS.  4^7 

Belhs  Monruelhs  aisselh  que  s  part  de  vos III ,     60 

Bella  domna  gaia  e  valenz V,      226 

Bel  m' es  ab  motz  leugiers  de  far III ,  443 

Bel  m'es  cant  aug  lo  resso IV,    189 

Bel  m' es  quant  la  roza  floris IV,    121 

Bels  m'es  qu'ieu  chant  en  aiselh  mes III,     77 

Be  m'agrada  '1  dous  temps  d'estiu V,      392 

Be  m' an  perdut  lai  enves  Ventadorn III ,     72 

Be  m  cujava  que  no  chantes  ogan V,      287 

Be  m  dizon  s' en  mas  chansos V,      279 

Be  m'enueia  per  Sant  Salvaire V,      266 

Be  m  meraveill  de  vos  en  Raimbaut V,      i85 

Be  m  play  lo  dous  temps  de  pascor II,     210 

Ben  ay'  amors  quar  anc  me  fes  chauzir III,  4J4 

Ben  aio  '1  mal  e  l' afan  e  '1  cossir III,   344 

Ben  dei  chantar  pus  amors  m'o  ensenha III,  273 

Ben  es  adreigz IV,    459 

Ben  es  dreitz  qu'ieu  fassa  hueimais V,      36o 

Ben  es  folhs  selh  que  renha III ,  177 

Ben  grans  avoleza  intra V,      210 

Ben  sai  e  conosc  veramen V,      42° 

Ben  sai  qu'  a  selhs  séria  fer. V,      4°4 

Ben  sai  que  per  sobrevalor V,      357 

Ben  tenh  per  folh  e  per  muzart III,  436 

Ben  volgra  s' esser  pogues IV,    4X8 

Ben  vuelh  que  sapchan  li  plusor V,      116 

Bernart  del  Ventadorn  del  chan IV,        7 

Bertran  si  fossetz  tan  gignos V,      392 

Be  s  cuget  venjar  amors III ,  365 

Be  volria  de  la  mellor IV,    468 

Be  volria  saber  d' amor III ,  457 

Bona  domna  cui  ricx  pretz  fai  valer III,  23g 

Bon  chantar  fai  al  gai  temps  de  pascor V,        16 

Braus  chans  qui  'ls  critz V,     4o3 


458  TABLE     DES     PIÈCES 


C. 


Cabra  juglar V,      167 

Camjat  ai  mon  consirier V,      283 

Canczon  audi  q'  es  bell'  antresca II ,     i44 

Car  comprei  vostras  beutatz III,   354 

Car  douz  e  feinz  delbedresc V,      407 

Cascixs  hom  deu  conoisser  et  entendre IV,      56 

Cazutz  sui  de  mal  en  pena .  .  .  . III ,   1 35 

Chantarai  d' aquetz  trobadors IV,    297 

Chantars  no  pot  guaire  valer III ,     56 

Cobeitatz  qu'  es  vengud'  avan. V,      235 

Coindeta  sui  si  cum  n'ai  greu  cossire II,     242 

Cometre  us  voill  Reculaire , V,      4^8 

Cominal  vielh  flac  playdes IV,    249 

Companho  farai  un  vers  covinen V,      1 1 5 

Coms  de  Tolsan  ja  non  er  qu'ie  us  o  priva V,      268 

Coms  Proensals  si  s'en  vai  domna  Sanza V,      4QI 

Comte  Karle  ie  us  vuelh  far  entenden IV,    237 

Comtor  d' Apchier  rebuzat IV,    253 

Conortz  era  sai  ieu  be III ,     79 

Cor  ai  e  voluntat IV,    469 

Cortezamen  mov  en  mon  cor  mesclansa III ,  3 1 5 

Cortezamens  vuelh  comensar III,  373 

Cossiros  cum  partitz  d' amor V,  5 

Crezens  fis  verays  et  entiers III,   167 

Cristias  vey  perilhar IV,    384 

D. 

D' aiso  laus  dieu V,      255 

D' amor  no  m  lau  qu'  anc  non  pogey  tant  aut V,      419 

D' amor  son  totz  mos  cossiriers III ,  36a 


ET   DES    PRINCIPAUX    FRAGMENTS.  4^9 

Daudes  de  Pradas  no  s'oblida V,      126 

De  ben  gran  joy  chantera III ,  254 

De  chantar  dei  aver  talan V,      35a, 

De  chantar  farai V,      447 

De  chantar  m' era  laissatz III ,  324 

De  la  gensor  qu'om  vey  al  mieu  semblan III,  2  32 

De  l' arcivesque  mi  sap  bon IV,    1 1 8 

Del  rei  d'Arragon  consir IV,    184 

D'els  joglars  servir  mi  laisse V,      320 

Del  sonet  d'  en  Blacatz V,        40 

Dels  quatre  caps  que  a  la  cros IV,    444 

Dels  quatre  mestiers  valens » III,  357 

Del  tôt  vey  remaner  valor .  . IV,    335 

De  nuilla  ren  non  es  tan  gran  cardatz IV,    281 

De  servir  a  bon  senhor ; V,      371 

De  sirventes  aurai  gran  ren  perdutz IV,    376 

De  tôt  en  tôt  es  ar  de  mi  partitz III,  428 

De  totz  caitius  sui  ieu  aisselh  que  plus III ,   189 

Dieus  es  amors  e  verais  salvamens V,      368 

Dieus  vera  vida  verays IV,    423 

Digatz  Bertrans  de  San  Felitz IV,      3o 

Diguas  me  tu  heretje  parl'ab  me  un  petit V,      228 

Dins  un  verdier  de  mur  serat ....    II ,    275 

Dirai  vos  senes  duptansa V,      25s 

Doas  coblas  farai  en  aqest  son IV,    207 

Domna  dels  angels  regina .  . IV,    465 

Domna  N'Almucs  si  o  us  plages V,        18 

Domna  per  vos  estauc  en  greu  turmen III,  425 

Domna  puois  de  mi  no  us  cal III ,   i3q 

Dona  a  vos  me  coman III ,   i63 

Dona  genser  qu'  ieu  no  sai  dir III ,  igg 

Dona  la  genser  c'om  demanda II,     256 

Dona  per  cui  plane  e  sospir V,        20 

Dregz  de  natura  comanda V,      260 


46o  TABLE     DES     PIÈCES 

D' una  dona  m  tuelh  e  m  lais V,  422 

D'un  sirventes  a  far  ai  gran  talen IV,  278 

D'un  sirventes  faire IV,  197 

D'un  sirventes  far  me  sia  dieus  guitz V,  2o3 

D'un  sirventes  m'es  grans  volontatz  preza IV,  2o5 

D'un  sirventes  mi  ven  gran  voluntatz V,  72 

D'un  sirventes  no  m  quai  far  longor  ganda. IV,  148 

E. 

El  mon  non  a  neguna  creatura III ,  298 

El  mon  non  pot  aver III ,  388 

El  nom  de  Ihum  Crist  qu'es  nostre  salvamens V,  3io 

El  temps  de  nadalor II ,  268 

El  temps  d'estiu  quan  par  la  flors  el  bruelh III,  192 

El  temps  quan  vey  cazer  fuelhas  e  flors IV,  1 33 

Emperador  avem  de  tal  manera V,  248 

Emperaire  per  mi  mezeis IV,  >  1 29 

En  abril  quan  vey  verdeyar III ,  82 

En  aissi  m  pren  cum  fai  al  pescador III,  421 

En  aital  rimeta  prima V,  410 

En  Alvernhe  part  Lemozi V,  118 

En  aquelh  temps  qu'  el  reys  mori  'n  Anfos IV,  ig5 

En  aquel  mes  de  may II ,  263 

En  aquest  guai  sonet  leugier IV,  1 3g 

En  aquest  son  qu'eu  trob  leugier  e  pla V,  429 

En  chantan  m' aven  a  membrar III ,  1 59 

En  estiu  quan  crida  'l  jais III ,  327 

En  est  son  faz  chansoneta  novelha V,  219 

En  greu  esmay  et  en  greu  pessamen III ,  335 

En  greu  pantays  m'a  tengut  longamen , "III,  426 

En  Guillem  Fabr-e  sap  fargar V,  64 

En  honor  del  paire  en  cui  es IV,  87 

En  luec  de  verjanz  floritz IV,  224 


ET    DES    PRINCIPAUX    FRAGMENTS.  46l 

En  mal  punh  fon  creada V,      44^ 

En  Nicolet  d' un  songe  qu'  ieu  sognava V,      a36 

En  Peire  m' er  lo  conort  del  salvatge V,      400 

En  Pelissier  chauzes  de  très  lairos V,      322 

Enquera  m  vai  recalivan III ,   i3o 

En  Raymbautz  ses  saben IV,      25 

En  Savaric  ie  us  deman V,      366 

En  talent  ai  q'un  serv entes  encoe V,      i37 

Entre  dos  reis  vei  mogut  et  enpres • IV,    a3o 

Entre  gel  e  vent  e  fane V,     4i3 

Entr'  ira  e  joy  m' an  si  devis III ,     36 

En  un  vergier  sotz  fuelha  d'albespi II,     236 

Er  ai  ieu  tendut  mon  trabuc V,      248 

Era  m  requier  sa  costum'  e  son  us III ,  258 

Era  nos  sia  guitz IV,      96 

Era  par  ben  que  valors  se  desfai IV,      61 

Eras  quan  vey  verdeyar II ,     226 

Er  can  li  rozier II ,     216 

Er  nos  sia  capdelhs  e  guerentia IV,      90 

Er  no  sui  ges  mais  et  astrucx III ,     19 

Er  quan  s' embla  '1  fuelh  del  fraisse V,      407 

Erransa.  —  Pezansa III,   i33 

Escotatz  mas  no  sai  que  s' es .  • II ,     248 

Esperansa  de  totz  ferms  esperans IV,    473 

Estât  ai  en  gran  consirier III ,     a5 

Estât  ai  fort  longamen V,      224 

Estât  aurai  lonc  temps  en  pessamen V,      272 

Estiers  mon  grat  mi  fan  dir  villanatge IV,    210 


F 


Fadet  joglar V,      168 

Falsedatz  e  desmezura IV,    338 

Farai  chansoneta  nueva III ,       1 


462  TABLE     DES     PIÈCES 

Fis  e  leials  e  senes  tôt  enguan III ,  386 

Foilla  ni  flors  ni  chantz  temps  ni  freidura IV,  194 

Fortz  chauza  es  que  tôt  lo  maior  dan IV,  54 

Fortz  guerra  fai  tôt  lo  mon  guerreiar IV,  389 

Fraire  Berta  trop  sai  estatz V,  25o 

Francx  reys  frances  per  cuy  son  Angevi IV,  242 

G. 

Gaucelm  Faidit  ieu  vos  deman IV,  1 1 

Gaucelm  ieu  meseis  garentis V,  1 43 

Gaucelms  très  jocs  enamoratz II ,  199 

Gausselm  no  m  puesc  estener IV,  19 

Gaya  pastorelha III ,  470 

Gent  fai  nostre  reis  liouranda IV,  160 

Gerra  mi  play  quan  la  vey  comensar IV,  21 5 

Ges  de  chantar  no  m  falh  cor  ni  razos III ,  37g 

Ges  de  disnar  non  for'  oimais  maitis III,  137 

Ges  de  far  sirventes  no  m  tartz IV,  1 43 

Ges  no  m'es  greu  s' eu  non  sui  ren  prezatz IV,  226 

Ges  no  mi  desconort IV,  i53 

Ges  non  puesc  en  bon  vers  faillir V,  33 1 

Ges  per  la  coindeta  sazon III ,  188 

Greu  m' es  a  durar IV,  319 

Greu  m'es  deisendre  carcol IV,  164 

Guerra  e  trebalhs  e  brega  m  platz IV,  214 

Guerra  e  trebalh  vei  et  afan , IV,  263 

Guerra  ni  platz  no  son  bo V,  42<> 

Gui  d' Uiselh  be  m  peza  de  vos IV,  28 

Guigo  donan  sai  que  conquier V,  i43 

Guillem  prims  iest  en  trobar  a  ma  guia V,  177 

Guiraut  Riquier  segon  vostr'  essien II,  187 

Guiraut  Riquier  si  be  us  es  luenh  de  nos V,  333 

Guordo  ie  us  fas  un  bon  sirventes  lan V,  102 


ET    DES    PRINCIPAUX    FRAGMENTS.  4^3 

H. 
f 

Honratz  marques  no  us  vuelh  tôt  remembrar V,  426 

Hueimais  no  y  conosc  razo IV,  1 10 

Humils  e  fis  e  francs  soplei  vas  vos III ,  174 

I. 

Ieù  ai  ja  vista  manhta  rey IV,  327 

Ieu  chan  qu'  el  reys  m' en  a  preguat IV,  1 57 

Ieu  m' escondisc  domna  que  mal  non  mi  er '.  III,  142 

Ieu  no  sui  pars V,  164 

Ieu  volgra  si  dieus  o  volgues V,  3o3 

Ihesum  Crist  nostre  salvaire IV,  446 

Ira  e  dolor  s' es  dins  mon  cor  asseza IV,  i3i 


J. 


Ja  de  chantar  non  degr'  aver  talan III,  368 

Ja  de  chantar  nulh  temps  no  serai  mutz.  .    IV,  220 

Ja  de  far  un  nou  sirventes IV,  202 

Ja  hom  près  ni  dezeretatz IV,  427 

Ja  mos  chantars  no  m'er  honors III,  74 

Ja  m  vai  revenen , III ,  3o6 

Ja  n'  er  credutz  c'  afan  ni  consiriers V,  7 

Ja  non  creirai  d'  en  Gui  de  Cavaillon IV,  209 

Ja  non  er  hom  tan  pros V,  358 

Ja  non  volgra  qu'  hom  auzis III ,  i55 

Ja  no  vuelh  do  ni  esmenda IV,  2o3 

Ja  nuls  hom  près  non  dira  sa  razon IV,  1 83 

Jesu  Crist  per  sa  merce V,  61 

Joan  Fabre  veu  ai  fach  un  deman IV,  286 


464  TABLE    DES    PIÈCES 

L. 

» 

La  doussa  votz  ai  auzida III ,  91 

L' afar  del  comte  Guio V,  3o5 

Lancan  son  passât  li  givre V,  37 

Lanfranc  qu'ill  vostres  fais  ditz  coill V,  247 

Lanqûan  li  jorn  son  lonc  en  mai ....   III ,  101 

Lanquan  son  li  rozier  vermelh V,  219 

Lanquan  vei  fneill  e  flor  parer V,  37 

Lanquan  vey  la  fuelha III  >  62 

L'autre  dia  per  un  mati III,  i65 

L'autre  jorn  cost'  una  via III»  38i 

L' autre  jorn  m' anava III ,  462 

L' autre  jorn  m' en  pugiey  al  cel IV,  373 

L'autr'  ier  el  dous  temps  de  pascor V,  241 

L' autr'  ier  fuy  en  paradis IV,  40 

L' autr'  ier  lonc  un  bosc  fulhos II,  23o 

L' autr'  ier  m'  anava  ab  cor  pensiu V,  277 

L' autr' ier  trobei  la  bergeira III ,  473 

L'autr'  ier  trobei  la  bergeira  d'antan III,  467 

Leials  amicx  cui  amors  ten  joyos III,  170 

L' ensenhamentz  e  '1  pretz  e  la  valors III,  212 

Leu  sonet  si  cum  suoill V,  421 

Li  clerc  si  fan  pastor.  . IV,  343 

Lo  belh  dous  temps  mi  platz III ,  337 

Lo  bels  terminis  m' agensa V,  299 

Lo  coms  m'a  mandat  e  mogut IV,  149 

Lo  dous  cossire III,  n3 

Lo  ferm  voler  qu'el  cor  m' intra II,  222 

Lo  gens  temps  de  pascor III ,  5 1 

Lo  jorn  qu'ie  us  vi  domna  primieramen III,  106 

Lombards  volgr'eu  esser  per  na  Lombarda V,  239 

Longa  sazo  ai  estât  vas  amor , III ,  245 


ET    DES    PRINCIPAUX    FRAGMENTS.  4^5 

Lo  nous  mes  d' abril  comensa III ,  4^3 

Lo  pair'  e  '1  filh  e  '1  sant  espirital IV,    432 

Lo  rossinholet  salvatge III ,  282 

Lo  segle  m' es  camjatz , .  . .  .  IV,    33o 

Lo  senher  que  formet  lo  tro IV,    1 1 5 

Luecx  es  qu'  om  si  deu  alegrar IV,    472 


M. 


Ma  dona  m  ten  près III ,  4  *3 

Mais  ai  de  talan  que  no  suelh III ,  2  38 

Manta  gens  me  mal  razona III,  277 

Manta  gent  fas  meravelhar III ,   228 

Mantas  vetz  sui  enquérit/ , IV,    433 

Marritz  cum  homs  mal  sabens  ab  frachura V,      365 

Mauret  Bertrans  a  laisada V,      104 

Ma  voluntatz  me  mov  guerr'  e  trebalh V,      34o 

Mei  oill  an  gran  manentia V,      3oo 

M'entencio  ai  tôt'  en  un  vers  meza V,      288 

Messonget  un  sirventes IV,    288 

Miez  sirventes  vueilh  far  dels  reis  amdos IV,    176 

Molt  m'es  greu  d'EN  Sordol  quar  l'es  falhitz  sos  sens.  .  IV,      68 

Mon  chan  fenisc  ab  dol  et  ab  maltraire IV,      48 

Monges  digatz  segon  vostra  sciensa IV,      38 

Mon  sirventes  tramet  al  Cominal.  .  , IV,    382 

Mon  vers  mov  merceyan  vas  vos V,      184 

Mos  Cominals  fai  ben  parer IV,    25o 

Mot  m'entremis  de  ehantar  volentiers V,      284 

Mot  m'enueia  so  auzes  dire V,      264 

Moût  a  que  sovinenza IV,    228 

Mont  fort  me  sui  d'un  chan  meraAillatz IV,    232 

Moût  jauzens  me  prenc  en  amar III ,       3 

Moût  me  platz  deportz  e  guayeza III ,  45 1 

s  3o 


466  TABLE     DES     PIECES 

Mout  mi  plai  quan  vey  dolenta IV,    260 

Moût  mi  platz  lo  dous  temps  d'abril III,  43i 

Mout  viu  ab  gran  dolor V,      34 1 


N. 


N  Elias  Cairel  de  l' amor V,  227 

N  Elias  conseill  vos  deman IV,  22 

N  Esquileta  quar  m'a  mestier V,  176 

No  m' agrad'  iverns  ni  pascors IV,  275 

No  m  laissarai  per  paor IV,  307 

No  m  puesc  sufrir  d'una  leu  chanso  faire III,  124 

Non  a  tan  poder  en  se V,  352 

Non  chant  per  auzel  ni  per  flor V,  4QI 

Non  es  meravelha  s' ieu  chan III ,  44 

Non  estarai  mon  chantar  non  esparja IV,  177 

Non  lassarai  qu'  en  chantar  non  atenda V,  58 

Non  pot  esser  suffert  ni  atendut III ,  196 

Non  puesc  saber  per  que  m  sia  destreg. V,  [\i3 

Non  trob  qu'  en  re  me  reprenda V,  36g 

No  puesc  mudar  no  digua  mon  veiaire V,  379 

No  puesc  mudar  que  ieu  non  digua  so V,  64 

No  pues  sofrir  qu'a  la  dolor, III,  3io 

No  sai  qui  m  so  tan  sui  desconoyssens V,  55 

No  sap  chantar  qui  '1  so  non  di III ,  97 

Nostre  reys  qu'es  d'onor  ses  par IV,  241 

Nostre  senher  somonis  el  mezeis IV,  100 

N  Uc  de  la  Bachallaria IV,  16 

N  Uc  de  San  Cir  be  m  deu  grevar V,  122 

Nueg  e  jorn  suy  en  pensamen IV,  4^6 

Nulhs  hom  non  sap  d' amie  tro  l' a  perdut V,  224 

Nulhs  hom  non  sap  que  s' es  grans  benanansa III ,       7 


ET    DES    PRINCIPAUX    FRAGMENTS.  4^7 

O. 

Oi  !  maire  filla  de  dieu IV,  /438 

On  hora  plus  aut  es  pueiatz IV,  234 

P. 

Patz  passien  ven  del  senhor ' IV,  4°2 

Peire  de  Maensac  ges  lo  reis  no  séria V,  *45 

Peire  Rogiers  a  trassaillir IV,  3 

Peire  Salvagg'  en  greu  pessar IV,  217 

Peire  Vidal  pois  far  m' aven  tenson IV,  23 

Peironet  ben  vos  es  près V,  3 1 3 

Peironet  en  Savarics V,  3 14 

Per  deu  Gui  mais  ameria V,  123 

Perdigons  vostre  sen  digatz t IV,  14 

Per  dois  chant  qu'  el  rossinhols  fai III ,  86 

Per  espassar  Tira  e  la  dolor IV,  284 

Per  far  esbaudir  mos  vezis III ,  3a 

Per  folhs  tenc  Polies  e  Lombartz IV,  345 

Per  grazir  la  bona  estrena III ,  342 

Per  joy  d' amor  e  de  fis  amadors III ,  181 

Per  lo  mon  fan  l'us  dels  autres  rancura IV,  333 

Për  mantas  guizas  m'es  datz III ,  118 

Per  pauc  de  chantar  no  me  lays IV,  io5 

Per  solatz  e  per  déport III ,  396 

Per  solatz  revelhar IV,  290 

Per  tôt  so  c'  om  sol  valer IV,  378 

Per  vos  belha  dous'  amia III ,  104 

Pessamen  ai  e  cossir III ,  120 

Pessius  pessans  peceans  e  penedens V,  26 

Planhen  ploran  ab  desplazer. IV,  80 

Planher  vuelh  en  Blacatz  en  aquest  leugier  so IV,  67 

Platz  mi  cavalier  frances V,  1 54 

Pies  de  tristor  marritz  e  doloiros IV,  76 

s  3o2 


468  TABLE     DES     PIÈCES 

Porcier  cara  de  guiner V,      148 

Pos  lo  piims  verjans  botona V,      326 

Pos  tais  sabers  mi  sors  e  m  creis V,      4 1 1 

Predicator. — Tenc  per  meillor.  .  .  . V,      3o6 

Près  soi  ses  faillensa II,     244 

Pro  ai  del  chan  essenhadors III,     94 

Prop  a  guerra  qui  l' a  e  mieg  del  sol V,      3o4 

Puois  fin'  amors  me  torn  en  alegrier V,      i63 

Pus  astres  no  m' es  donatz II ,     238 

Pus  chai  la  fuelha  del  garric IV,    293 

Pus  de  chantar  m' es  près  talens IV,      83 

Pus  dels  maiors V,      197 

Pus  era  suy  ab  senhor V,      169 

Pus  li  baron  son  irat  e  lor  peza IV,    170 

Pus  lo  dous  temps  ve  jo^an  f»  rizen IV,    429 

Pus  lo  gens  tcnuiilis  floi'itz IV,     162 

Pus  ma  boca  parla  sens IV,    353 

Pus  mi  preiatz  senhor ,  . . III ,     58 

Pus  mos  coratge  s'esclarzis IV,    3oi 

Pus  partit  an  lo  cor  en  Sordel  e  'n  Bertrans IV,      70 

Pus  Peyre  d'Alvernhe  a  chantât IV,    368 

Pus  sabers  no  m  val  ni  sens II ,     246 

Pus  tan  mi  fors'  amors  que  mi  fai  entremetre III,  3o2 

Pus  tornatz  soi  en  Proensa III,  32 1 

Pus  Ventedorn  e  Comborn  e  Segur IV,    i45 

Pus  vey  parer  la  flor  e  '1  glay III ,  122 

Pus  vezem  de   novelh  florir V,      117 

Q- 

Quan  la  doss'  aura  venta - III ,     84 

Quan  la  fuelha  sobre  l'albre  s'espan III,     49 

Quan  la  novella  flors  par  el  verjan IV,    179 

Quan  lo  braus  fregz  yverns  despuelha V,      199 

Quan  lo  dous  temps  d' abril IV,    265 


ET    DES    PRINCIPAUX    FRAGMENTS.  4^9 

Quan  lo  dous  temps  ven  e  vay  la  freydors IV,  123 

Quan  lo  rius  de  la  fontana III ,  99 

Quan  lo  temps  brus  e  la  freia  sazos V,  25 

Quan  par  la  flors  josta  '1  vert  fuelh III,  65 

Quan  reverdeion  li  conderc V,  2i5 

Quan  si  cargo  '1  ram  de  vert  fueilh III,  384 

Quant  amors  trobet  partit III ,  279 

Quant  erba  vertz  e  fuelha  par III ,  53 

Quant  vey  lo  temps  renovellar IV,  199 

Quan  vey  la  laudeta  mover III ,  68 

Quan  vey  lo  segle  cobeitos V,  3o8 

Quan  vey  pels  vergiers  desplegar IV,  167 

Quascus  planh  lo  sieu  dampnatge V,  376 

Quascus  plor  e  planh  son  dampnatge IV,  46 

Qui  comte  vol  aprendre V,  41 

Qui  ha  talen  de  donar TV,  38o 

Qui  m  disses  non  a  dos  ans IV,  387 

Qui  per  nesci  cuidar III ,  i85 

Qui  saubes  dar  tan  bon  cosselh  denan V,  141 

Qui  se  membra  del  segle  qu'  es  passatz IV,  329 

Qui  ve  gran  maleza  faire IV,  355 

Qui  vol  aver  complida  amistansa IV,  i35 

Quora  qu'  amors  vuelha III ,  268 

Quoras  que  m  fezes  doler III ,  275 

Quoras  que  m  tengues  jauzen V,  356 

Quor  qu'om  trobes  Florentis  orgulhos IV,  186 

Quossi  moria V,  237 

R. 

Rassa  mes  se  son  primier IV,  i5i 

Razos  es  e  mezura IV,  4°5 

Razos  es  qu'  ieu  m' esbaudey ; .   IV,  36î 

Razos  non  es  que  hom  deya  chantar IV,  74 

Rei  glorios  verais  lums  e  clardatz III,  3i3 

5 


3o3 


» 


47°  TABLE    DES     PIECES 

Reis  pus  vos  de  mi  chantatz IV,  256 

Ricx  hom  que  greu  ditz  vertat  e  leu  men IV,  34 1 

Rofin  digatz  m'ades  de  cors V,  4^7 

Rossinhol  en  son  repaire V,  292 

S. 

S'abrils  e  fuelhas  e  flors III ,  i44 

S' al  cor  plagues  ben  for'  hueimais  sazos III ,  1 56 

S'anc  fis  ni  dis  nulha  sazos III,  i83 

S' anc  fui  belha  ni  prezada III ,  25i 

Savis  e  folhs  humils  et  orgulhos III ,  256 

Seigne'  'n  Jacmes  Grill  ie  us  deman V,  443 

Seigner  fait  m' avetz  enquer V,  365 

Seigner  Pons  de  Montlaur  per  vos V,  36 1 

Seigner  sel  qui  la  putia V,  243 

Seingner  Blacatz  aq"o  lor  es  grans  paor V,  322 

(    II,  258 

Sel  que  vos  es  al  cor  pus  près j 

\    V,  46 

Sendatz  vermelhs  endis  e  ros IV,  187 

Senher  Blacatz  de  domna  pro IV,  27 

Senher  coms  saber  volria '. V,  173 

Senher  dieus  que  fezist  Adam IV,  3g4 

(   H,  260 

Senher  marques  ja  no  m  diretz  de  no .  . .  J 

Senher  Raymbautz  per  vezer IV,  1 

Senher  reis  qu'  enamoratz  par V,  332 

Senhors  per  los  nostres  peccatz IV,  85 

Sens  e  sabers  auzirs  e  fin'  amors III,  227 

Servit  aurai  franchamen III ,  332 

Ses  joy  non  es  valors III ,  221 

Ses  totz  enjans  e  ses  falsa  entendensa III,  34o 

Si  ai  perdut  mon  saber V,  364 

Si  amors  fos  conoyssens V,  2 

Si  anc  nulhs  hom  per  aver  fin  coratge III,  292 

Si  col  flacs  molins  torneia • V,  275 


ET    DES    PRINCIPAUX    FRAGMENTS.  l\*]\ 

Si  col  paubres  que  jay  el  rie  ostal III,  3 19 

Si  com  l'enfas  qu'es  alevatz  petite V,      3a6 

Si  com  lo  metge  fai  creire V,     3 18 

Si  cura  li  peis  an  en  l' aigua  lor  vida III ,  207 

Si  cum  selh  que  sos  companhos III ,  433 

Si  cum  sel  qu' es  tan  grevatz IV,      5i 

Si  cum  seluy  qu'  a  servit  son  senhor V,      3s3 

Si  de  trobar  agues  melhor  razo III ,     17 

S' ieu  ai  perdut  no  s' en  podom  jauzir III ,  446 

S'ieu  anc  chantiei  alegres  ni  jauzens • V,       11 

S' ieu  anc  nulh  temps  chantiei  alegramen V,      100 

S'ieu  conogues  que  m  fos  enans III,   193 

S'ieu  fos  aissi  senhers  e  poderos IV,    174 

S' ieu  fos  aventuratz V,      328 

S'ieu  sabi'  aver  guizardo III,  23 1 

Si  '1  mal  d' amor  m'auci  ni  m' es  nozens. V,      367 

Si  '1  monz  fondes  a  meravilla  gran V,        60 

Si  m  destrenhetz  dona  vos  et  amors III,  223 

Si  m  fai  amors  ab  fizel  cor  amar III ,  4^9 

Si  m  fos  grazitz  mos  chanz  eu  m' esforcera V,      3g4 

Si  m  fos  tan  de  poder • V,      216 

Si  m  laissava  de  chantar IV,    107 

Si  mos  chans  fos  de  joi  ni  de  solatz V,      245 

Si  quo  '1  solelhs  nobles  per  gran  clardat V,      309 

Sirvens  suy  avutz  et  arlotz IV,    462 

Sirventes  e  chansos  lais  .  .    IV,    268 

Sirventes  non  es  leials V,      35i 

Sirventes  vuelh  far IV,    309 

Sitôt  ai  tarzat  mon  chan III ,  290 

Sitôt  m' ai  estât  lonjamen V,  1 

Sitôt  me  soi  a  tort  aperceubutz III ,  1 53 

Sitôt  no  m' es  fort  gaya  la  sazo V,      109 

Sitôt  non  ai  al  cor  gran  alegransa III ,  266 

Sitôt  non  es  enquist V,      269 

Si  totz  los  gaugz  e  'ls  bes III ,  172 


472  TABLE    DES     PIÈCES 

Si  tut  li  dol  e  '1  plor  e  '1  marrimen II,  i83 

Solatz  e  chantar V,  1 5 

Sols  sui  que  sai  lo  sobrafan  que  m  sortz V,  34 

So  qu'  hom  plus  vol  e  don  es  plus  cochos IV,  92 

Soudadier  per  cui  es  jovens V,  254 

T. 

Tais  cuia  be IV,  35o 

Tan  m' abelis  jois  et  amors  e  chans III ,  236 

Tan  m' abellis  l' amoros  pessamens III ,  149 

Tan  no  plou  ni  venta III ,     29 

Tan  son  valen  nostre  vezi IV,    36o 

Tan  ricx  clergues  vey  trasgitar IV,    282 

Tant  ai  mon  cor  en  joy  assis III ,     34 

Tant  ai  sufert  longamen  gran  afan. . III ,  288 

Tant  m' a  donat  e  fin  a  ferm  voler III,   179 

Tant  m'es  l'onratz  verays  ressos  plazens IV,    246 

Tant  soi  apoderatz V,      36o 

Tant  suy  marritz  que  no  m  puesc  alegrar V,      261 

Tartarassa  ni  voutor IV,    357 

Temps  e  luec  a  mos  sabers III,  445 

Tornatz  es  en  pauc  de  valor IV,    126 

Tos  temps  aug  dir  q'us  joys  autre  n'adutz V,      329 

Tos  temps  azir  falsetat  et  enjan IV,    347 

Totas  bonas  donas  valens V,        47 

Totàs  honors  e  tuig  fag  ben  estan V,        12 

Tôt  atressi  com  fortuna  de  ven .  .   IV,    358 

Tôt  francamen  domna  venh  denan  vos III,  242 

Tôt  l'an  mi  ten  amors  de  tal  faisso III,  348 

Tôt  quant  ieu  fauc  ni  die  que  m  sia  honrat III,   219 

Totz  hom  que  so  blasma  que  deu  lauzar V,  3 

Totz  hom  qui  ben  comensa  e  ben  fenis IV,    124 

Totz  temeros  e  doptans III ,  234 

Très  enemicx  e  dos  mais  senhors  ai III ,  33o 

Truan  mala  guerra IH>  2^o 


ET    DES    PRINCIPAUX    FRAGMENTS.  ^Z 

Tug  cilh  que  amon  valor III ,  295 

Tug  demandon  qu'  es  devengud'  amors III ,  4^5 

Tuit  sels  que  m  pregan  qu'ieu  chan III,  70 

Turcmalet.  be  us  ten  en  grat V,  370 

u. 

Una  cieutat  fo  no  sai  quais IV,  366 

Una  sirventesca V,  67 

Unas  novas  vos  vuelh  contar III ,  3o,8 

Un  décret  fauc  drechurier IV,  44° 

Un  serventes  nou  qu'  om  chan V,  45o 

Un  sirventes  ai  en  cor  que  contiens V,  3o4 

Un  sirventes  farai  novelh  plazen IV,  181 

Un  sirventes  farai  ses  alegratge IV,  222 

Un  sirventes  fas  en  luec  de  jurar IV,  337 

Un  sirventes  tatz  dels  malvatz  barons. .    IV,  147 

Un  sirventes  novel  vuelh  comensar IV,  364 

Un  sirventes  on  motz  non  falh IV,  141 

Un  sirventes  qu'  er  miegz  mais  e  miegz  bos V,  200 

Un  vers  farai  de  tal  mena V,  4 1 4 

Us  amicx  et  un'  amia IV,      33 

Us  cavalier  si  jazia V,        74 

V. 

Valens  marques  senher  de  Montferat V,  424 

Valens  senher  reis  dels  Aragones V,  277 

Veillz  Comunal  plaides V,  1 56 

Vera  vergena  Maria IV,  442 

Verges  en  bon'  hora , .  .   IV,  42° 

Vergoigna  aura  breument  nostre  evesque  cantaire IV,  258 

Vers  dieus  el  vostre  nom  e  de  Sancta  Maria IV,  399 

Vertatz  es  atras  tirada IV,  3g  1 

Vilan  cortes  l' avetz  tôt  mes  a  mal V,  322 

Vos  que  m  semblatz  d'els  corals  amadors V,  123 

FIN     DE     LA     TABLE. 


VARIANTES  ET  CORRECTIONS. 


J_jes  manuscrits  des  poésies  des  troubadours ,  de  même 
que  tous  ceux  du  moyen  âge ,  n'offrant  pas  les  signes  de 
ponctuation  ,  ni  ceux  de  l'apostrophe  et  de  l'aphérèse , 
les  personnes  qui  étudieront  les  pièces  que  je  publie,  pour- 
ront changer  ou  rétablir  la  ponctuation  qui  a  été  adoptée 
dans  cet  ouvrage,  quand  le  sens  leur  semblera  l'exiger, 
et  ainsi  lire  no  'h  pour  non,  etc. ,  et  vice  versa ,  etc. 

Quand  deux  mots  paraîtront  devoir  être  réunis,  ou  un 
seul  mot  paraîtra  devoir  eue  divisé ,  on  le  fer»  si  l'on 
trouve  un  meilleur  sens,  parce  que,  malgré  le  soin  extrême 
que  je  me  suis  donné ,  je  puis  n'avoir  pas  pris  constam- 
ment le  parti  le  plus  convenable. 

Dans  les  passages  épars  des  pièces,  on  trouvera  quel- 
quefois des  citations  qui  ne  s'accordent  pas  avec  la  table 
précédente  ou  avec  les  indications  des  noms  des  trouba- 
dours ;  cette  différence  vient  de  ce  que  les  manuscrits  attri- 
buent les  mêmes  pièces  à  différents  troubadours.  J'ai  cru 
pouvoir  en  donner  des  exemples  frappants,  en  rapportant 
quelquefois  sous  des  noms  divers  quelques  fragments,  et 
en  n'y  laissant  d'autre  différence  que  les  variantes  des 
manuscrits,  ainsi  qu'on  peut  le  voir  tomeV,  pages  55  et 
198,  219  et  298. 

Après  ces  renseignements  je  me  borne  à  proposer  les 
variantes  et  les  corrections  suivantes  : 

T.  Ier,  -p.  280.  Am  placé  après  as  à  la  deuxième  personne  du 
présent  au  singulier,  doit  être  placé  à  la  ligne 
suivante  après  a,  troisième  personne. 


VARIANTES    ET    CORRECTIONS.  ^5 

T.  III ,  p.    69.  Contra  'l  mon  ,  —  contra  mon. 

81.  Lai,  s'il  no  m'asegura, —  que  i  an  anz  no. 
99.  L'  amor  que  m ,  —  l' onor. 
147.  Mesclat  ab  eyssens, —  ascens. 
162.  Adrechurers  ,  —  adrechures. 
187.  Qui  non  a  cor  als,  —  acora 'ls. 
200.  Après  ce  vers  : 

L' ensenhanientz  et  la  valors, 
ajoutez  : 

E  '1  gens  cors  e  la  fresca  colors. 
2o3.  N'  auia  ni  bruit,  —  noia. 
239.  E  la  fresca ,  —  sa  fresca. 
25g.  Que  m  don,  —  det. 

317.  Cui  sui  amans,  —  comans. 

3 18.  Quel  mon,  —  qu'el. 
346.  S'  abranda  ,  —  s' arranda. 

3*»^      fips   no    w.' to  ,       -  mp  son. 

356.  A  pensatz, —  apensatz. 

394.  Nom  tengua  dan,  —  tengu'a. 

404.  En  pastre  ,  —  enpastre. 

T.  IV,    p.     7.  Semena  arena  ,  —  en  arena. 

3o.  Dos  colps ,  —  bos. 

58.  Lo  cor  fendre,  —  cors. 

68.  Molt  mes  ,  —  m' es. 

85.  Com  a,  —  coma. 

95.  En  bonia  ,  —  bouia. 

164.  Greu  m'es  deisendre  carcol,  —  défendre. 
167.  Tornar  en  patjs,  —  Paus. 
178.  Qd'era  floris,  —  on  mielhs. 
180.  E  tant  AtrvAN,  —  anvan. 
212.  Quan  d'  armas  ,  —  d' armatz. 
217.  Prec  asselhs,  —  a  selhs. 
23o.  Nous  fait,  —  fail. 
272.  Pessaran  descarnir  ,  —  d'escarnir. 
280.  De  tôt  avol,  —  tot'avol. 
286.  Can  veian  ,  —  mueian. 
291.  D'els,  —  dels. 


476  VARIANTES    ET     CORRECTIONS. 

299.  Valria 'ls  agues, —  '1  s' agues. 

Ibid.  Qu'  en  joglaritz  ,  —  qu'  enjoglaritz. 

3n.  Geratz  a, —  metetz. 

3 14.  E  'ls  pen  e  en  fai,  —  e  'n  fa  planca  e. 

317.  De  mal  cor,  —  malcor. 

3 18.  Capel,  —  capdel. 

325.  Ab  falces  trudetz,  —  fais  estrudetz. 

424.  Daniel  dins,  —  d'ins. 

426.  Oblidetz  ges,  —  gens. 

327.  Cum  heretiers,  —  heretjes. 

43o.  Li  larcx  senes,  —  ni. 

433.  Chanso  o  vers  aquest  chan,  —  chansos...  chans. 

Ibid.  Demandan  ,  —  demandam. 

443.  Don  lo  dieus,  —  tieus. 

456.  Non  tardas,  —  t' ardas. 

460.  Sembla  l' encomenzansa ,  —  sembl'  a. 

Ibid.  Segur,  —  se^mV 

T.  V,    p.    98.  Traiiz  al  canz, — •  alcanz. 
Ibid.  En  Peitius ,  —  en. 

102.  E  qui  s  tos  temps  aventura  s, — quis...  aventuras. 
i33.  Sobr'uNA  post,  —  sobr' un  apost. 
i34.  Raitz  david,  —  David. 
170.  nil,  —  Nil. 
264.  So  auzes,  —  s'o. 
273.  Que  diga  totz,  —  dig' a. 
290.  Alur  ,  —  a  lur. 
32o.  Dels  joglars,  —  d'els. 
342.  Sa  part,  —  par. 
363.  Ad  honor,  —  ab. 
38o.  Desfors  ,  —  d'  esfors. 
38g.  Ar  vau, —  van. 

393.  Per  guerre,  —  guerra. 

394.  Que  a  ma,  —  que  ma. 


♦•»»*♦  «»««-»*♦• 


? 


■s  > 


'JW: 


^^? 


>  JS>3 


v. 


2  > 


*     > 


}}j& 


>    ">;> 


r»^B 


5>  » 

a»  2> 


*    > ,       >  >     »  >->    » 


;  ^ 


3^ 


»  m 


> 


o    o 
P*    © 

K 


<tf 

•+> 

C5 

■ 

O 

o* 

a 

t, 


g 

o 
C 

S' 


u 
Xi 


)     Si    5 
>  )    > 

> 


University  of  Toronto 
Library 


DO  NOT 

REMOVE 

THE 

CARD 

FROM 

THIS 

POCKET 


Acme  Library  Card  Pocket 

Under  Pat.  "Réf.  Index  File" 

Made  by  LIBRARY  BUREAU 


>    & 
P  >